Digitized by the Internet Archive
in 2008 with funding from
Microsoft Corporation
http://www.archive.org/details/boletndelareal05acaduoft
BOLETÍN
DE LA
REAL ACADEMIA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA
TOMO QUINTO
BOLETÍN
DE LA
i ACADEMIA I BUS
FT
JjJj
DE
BARCELONA
TOMO QUINTO
V
,s
Años Académicos CLXXXI y CLXXXII
1 BARCELONA
IMPRENTA DE LA CASA PROVINCIAL DE CARIDAD
CALLE DE MONTEALEGRE, NÚM. 5
1909*- 1910
AS
3o 2.
v. ¿"
795946
Ano IX O /^\ T ÜTTM Núm. 33
BOLETÍN
DE LA
Real /Icademia de Buenas Letras
— DE BAtiGBDONA —
<3
ENERO Á MARZO DE 1909
t>-
UN NOU SEGELL DE LA GOMTESA DONA AUREMBIAX
En nostre trevall «Sigilografía deis comtes d'Urgell», publicat en
lo nombre 29 d'aquest Botlletí, donarem a conéxer un fragment
d'un segell de la comtesa Dona Aurembiax, que penja per medi de co-
rretges de luda, de un pergamí existent al Arxiu de la Corona d'Aragó,
que conté un tractat o concordia otorgat entre aquesta senyora y'I
rey en Jaume, ab data de Lleida, a 1er d'agost de 1228.
Apart de aquest exemplar, reproduhíreni també un gravat de un se-
gell de la esmentada comtesa que publica en Salazar y Castro en sa
Historia Genealógica de la casa de Lava, vol. IV, fol. 31, gravat que
si bé de dibuix molt convencional, dona una idea del verdader segell,
com havém tingut ocasió de comprobarho, comparantlo ab lo fragment
que's conserva al Arxiu de la Corona d'Aragó.
No teniem esment de cap altre exemplar, pertanyent a eixa com-
tesa, fins que reberem una interessant comunicació de Mr. August
Coulon, honorable membre que fou de la Escola Francesa, de Roma,
y arxiver, actualment, deis Arxius Nacionals, de París.
Trobantse aquest ilustrat y peritíssim sigilógraf recorrent la Bor-
gonya, fent estudis pera publicar los segells d'eixa antiga regió de la
Franca, y continuar la serie d'inventaris comencats per Demay, va
descobrir, en lo Museu de la Société Eduenne, d'Autún, una matriu
de coure, d'un nou segell pertanyent a Dona Aurembiax, havent
tingut la atenció, que molt li agrahím, de comunicarnos la troba-
11a y remétrens una emprempta de la susdita matriu, que reprodu-
hím en la adjunta lámina.
Aquest segell, com se veu, té la forma rodona, y son diámetre
mideix 48 mm. En lo centre apareix la divisa deis escachs, rodejada
1909.— i
2 F. DE SAGARRA
d'un cercle ahón s'apoyen, colocades en forma circular, vuit calderes,
tancades per un segón cercle que conté la Uegenda que diu axí:
(Sigillum Aurenbiax comitise Vrgelensis)
Ara be; no sabém si's tracta d'una matriu auténtica o falsa. Mon-
sieur Coulon, fundantse en que les matrius, comunament, eren tren-
cades al esdevenir la mort del personatge a qui pertanyien, y que,
en conseqüencia se fan sospitoses les qui corresponent a aquells segles
llunyans, aparexen en nostres dies, dupta, també, respecte a la auten-
ticitat de la metexa, si be creu que en cas de ser falsa podría be ésser
una falsificació antiga.
No'ns atrevím a afermar una cosa ni altre. De totes maneres, encare
que no resultes auténtica, sempre fore a basa d'un nou segell verda-
der de Dona Aurembiax que s'hauria obrat aquesta matriu y en aquest
concepte és interessant son conexement.
Apar una raresa que aytal matriu hage anat a parar a Autún. Ha-
vent preguntat per conducte de Mr. Coulon, al conservador del Museu
a qui pertany, sobre la procedencia de la meteixa, per si podia donar-
nos quelcém de llum pera aclarir aquesta raresa, resulta que no hi ha
antecedents de cap mena, ignorantse per complert lo motiu de trobar-
se en l'esmentat Museu.
Autún és una ciutat de Franca que pertany al departament del
Saóne et Loire, antigament capital del Autunois, que formava part
del ducat de Borgonya.
¿Quina relació podia haverhi entre la comtesa d'Urgeil Dona Au-
rembiax, y aquesta ciutat y regió de la Franca pera que esdevingués
possehidora de aytal segell?
Enrich, net de Robert I, duch de Borgonya, casa ab Teresa, filia
d'Alfons VIé de Castella, l'any 1095 y rebé d'aquest monarca, en recom-
pensa de la ajuda que li havia donat en ses lluytes contra'ls alarbs, la
regió de la Lusitania, compresa entre'l Duero y'l Minyo, ab lo títol de
comte, essent aquest príncep la soca y origen deis reys de Portugal.
Son fill y successor, Alfons I, tingué una filia anomenada Matilde,
que's desposa ab Eudes III, duch de Borgonya.
Sanxo 1er, anomenat lo poblador, net d'Enrich de Borgonya, suc-
cehí a son pare Alfons I, en lo reyalme de Portugal, en 1185, y casa,
ab Dolca, filia de Ramón Berenguer IV, tinguent de aquest matrimoni,
entre altres filis, á l'infant en Pere de Portugal, qui, en juliol de 1229,
se desposa ab Dona Aurembiax, comtesa d'Urgeil.
V
Boletín dh la Rkal Academia de Buenas Letras de Barcelona. Núm. 33
MATRIU DE SEGELL DE LA COMTESA D'URGELL DONA AUREMBIAX,
QUE'S CONSERVA EN LO MUSEU DE LA SOCIÉTÉ KDUENNE, D'AUTUN
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 3
¿Aquesta investigado histórica referent a les reiacions que existiren
entre lo reyalme de Portugal y'l ducat de Borgonya, y d'aquell ab la
comtesa Dona Aurembiax per son matrimoni ab Tinfant en Pere, podría
aclarirnos quelcóm lo fet de trobarse a Autún, o sia dintre la demar-
cado del ducat, la matriu de segell de que's tracta? ¿No podría ésser
que donades les reiacions de familia entre l'infant de Portugal y'l du-
cat de Borgonya, hagués anat a parar a n'aquella regió de la Franca
aytal matriu?
Ferrán de Sagarra
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV EN ARAGÓN
EL CONQUISTADOR DE CERDEÑA
Jaime II, que no había tenido hijos de su primera esposa Isabel de
Castilla, casó en segundas nupcias con Blanca de Anjou, en octubre
de 1295, y ésta le dio abundante sucesión. El primogénito, llamado
también Jaime, nació á fines de 1296, y fué nombrado lugarteniente y
procurador de su padre en 1301. La razón de Estado aconsejó la unión
de este joven príncipe con una hija del rey Fernando de Castilla, y
Jaime II pactó este matrimonio en 1308. Pero, apenas llegado el prín-
cipe heredero á edad de la pubertad, sintió repulsión invencible, no
sólo á esta imposición de la razón de Estado, sino que á gobernar y
reinar, prefiriendo vida independiente y obscura, denunció al ca-
samiento y á la sucesión á la corona en 1319, pasando la categoría de
presunto heredero al segundogénito, Alfonso, nacido en 1297 y casado,
desde 1314, con Teresa de Entenza, sobrina de Ermengol X, conde de
Urgell, heredando este condado los jóvenes esposos por mediación del
Rey.
Para formar el itinerario de Alfonso III, no solamente desde 1327
hasta Iíí36. período del reinado, sino en vida de su padre Don Jaime,
mientras desempeñó el cargo de procurador y lugarteniente, al substi-
tuir en tales cargos á su hermano dimisionario, nos hemos valido de la
serie de Registros de Cancillería correspondientes á dicha lugartenen-
cia desde 1318, conservados en el Archivo de la Corona de Aragón, y
señalados en la numeración general con los números del 363 al 425, y
luego los correspondientes á su gobierno como soberano, desde 426 al
585. En dichos registros hay transcritos bastantes documentos anterio-
res á la data del comienzo de la lugartenencia, los que permiten fijar
la residencia del infante Alfonso desde el año 1314, y que son referen-
tes á asuntos administrativos del condado de Urgell, que poseía desde
el día de su citado casamiento con Teresa de Entenza (10 noviembre
de 1314), celebrado en la catedral de Lleyda. El 24 del mismo mes de
noviembre estaba en Agramunt, y en dicho día y lugar signó un pri-
4 J. MIRET Y SANS
vilegio de protección y guiaje á favor de «ordine Sánete Marie Merce-
dis captivorum et Magistri dicti ordinis et fratres universos et etiam
nuncios et totam familiam eorum». Aquel mismo día llegó á Pons. El
3 de diciembre estaba en Castelló de Farfanya, sitio donde pasó largas
temporadas en años posteriores, y allí otorgó confirmación al Monaste-
rio de Bellpuig y á su abad Berenguer, de todos los privilegios y fran-
quicias concedidas por sus antecesores los condes de Urgell. Aconseja-
ban al joven infante en los actos de administración y gobierno, Galcerán
de Corts, Bernat de Pons y su batlle general, Arnau de Morell. Estuvo
luego en Albesa, y el 17 de diciembre se encontraba en Linyola.
Año 1315. — El 1.° de febrero de 1315 confirmó las concesiones que
su antecesor, el conde Ermengol, había hecho en 31 marzo de 1293 á
la iglesia de Santa María, del término de Balaguer y lugar llamado
Perellins. La data está así: «Quod est actuin in Castro Civitatis Balaga-
rii kalendas februarii, anno Domini M°CCC°XIV°»; siendo testigos sus
consejeros Galcerán Sa Cort, Bernat de Peramola y Bernat de Pons.
El QO del propio febrero estaba en Lleyda, donde otorgó carta de
protección y guiaje á los hombres de La-grosa, vasallos del Monasterio
de San Victorian.
El 13 de marzo, otra vez en Balaguer, confirmó ciertos privilegios
de la ciudad, asistido de sus consejeros G. Sa Cort y B. de Pons, y el
tesorero del Rey, Pere March. Allí permaneció mucho tiempo. Entre-
tanto su padre, el rey Jaime, estaba en Lleyda desde mediados de
marzo, y el 2 de abril pasó por Belloch, el 9 por Cervera; el día si-
guiente estuvo en Pujalt, el 11 en Vila de Prats de Rey, del 14 al 24
descansó en Manresa y el 29 pernoctó en Moya. El 6 y 7 de mayo se
hallaba en Caldas de Montbuy Don Jaime, desde cuyo punto pasó al
Monasterio de Sant Cugat del Valles, donde durmió el 8 y 9 del propio
mes. Entró después en Barcelona, donde permaneció tranquilo el
monarca hasta fin del año 1315, por lo menos. A últimos de julio vino
el infante Alfonso á Barcelona, donde continuaba todavía el 10 de sep-
tiembre al lado del Rey; pero consta que estaba de regreso en Ba-
laguer el 25 d3 octubre; y allí estaba también el 7 y el 1 1 de no-
viembre.
Año 1316. — Al comenzar el nuevo año, vivía quieto en Balaguer,
si bien sabemos que el día 11 de enero lo pasó en Vilagrasa. Todo el
mes de febrero y marzo estuvo en Balaguer, al lado de su esposa, y
donde tenían su principal residencia, como capital que era del condado
de Urgell. Salió luego para Tarragona, encontrándose en dicha ciudad
el 17 de abril hasta el 8 de mayo. En Tarragona estaba su padre des-
de mediados de enero, salvo una excursión que había hecho á Tortosa,
donde residió del 7 al 22 de febrero, y otra al Monasterio de Santas
Creus, en cuyo cenobio pernoctó el 15 de marzo. Consta nuevamente
la estancia de Jaime II en Tarragona por lo menos desde 6 de abril has-
ta 23 de mayo. Por consiguiente, allí se vio con su hijo Alfonso. A úl-
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN f)
timos de junio, del 20 al 24, estuvo el Rey en Cervera, y pasó en Mont-
blanch los veinte' primeros días de julio.
El 12 de mayo estaba el infante nuevamente en Balaguer, y
el día siguiente en Albesa. Estuvo recorriendo todos aquellos lu-
gares, constando su estancia en Alcoletge el 9 de junio. El 8 de
agosto se hallaba en el Monasterio de Poblet, y allí continuaba aún el
día 13, en compañía de su padre, que residió en el famoso cenobio del
1.° al 15 de dicho mes (1). El 25 del propio agosto vuelve á estar en
Balaguer, y el 31 pasó por Tartareu, y dos días antes había pernoctado
en Milá. Del 1.° al 5 de septiembre en Balaguer, el 8 en Lleyda, el 15
en Olióla, el 16 en Fons, el 22 en Montmagastre y el 25 regresó á Ba-
laguer. El 29 del mismo septiembre se encuentra en Lleyda, hasta el 3
de octubre. Pasa por Alcolea el 9 de octubre en dirección á Aragón.
En 28 del mismo mes signa documentos en Vilanueva, aldea de Zara-
goza, y en la capital se halla aposentado, por lo menos, desde el 8 de
noviembre hasta primeros de diciembre. Parece que había acompañado
á su padre desde Lleyda, porque encontramos también á Jaime II en
Giminells el 11 de octubre, en Alcolea el 13, en el Monasterio de Sige-
na el 14 y 15, y luego en Zaragoza desde mediados de noviembre has-
ta principios de diciembre; el 5 de diciembre el Rey pernoctó en el Mo-
nasterio de Roda ó Rueda, cerca de Caspe, y el 13 estaba ya en
Tortosa. El 17 de diciembre, entraba el infante ya de regreso en Alco-
lea, en cuya población se detuvo unos quince días.
Año 1317. — Consta su estancia en Alcolea de Cinca el 1.° de enero
y el 9 del mismo mes. El 18 pasa por Alguaire, pues la data del docu-
mento dice: «Datum Algayre XV calendas februarii anno Domini
M°CCC°XVI°», que reducido al estilo moderno de contar es 18 enero
1317. El 26 se encuentra en Gastelló de Farfanya, y el 30 en el Monas-
terio de Bellpuig de las Avellanas. El 1.° de febrero está en Almenar,
el 5 en Alcolea y el 24 en Lleyda. De allí se dirige á Barcelona, donde
le vemos ya el 5 de marzo. El 9 de abril continúa en la capital del
Principado; pero el 24 de mayo sale en Las Celias, y el 3 de junio en
Lleyda. Pasó más de un mes en Lleyda, con frecuentes excursiones á
Balaguer.
En todo este primer semestre de 1317 no se vio con su padre, pues
Jaime II empezó el año en Tortosa, y el día 8 de enero pasó el Coll de
Balaguer hacia Tarragona, donde entró el 10. Dirigióse luego á Barce-
lona, en cuyo punto estaba todavía á mitad de marzo. A principios de
abril hizo el Rey una excursión por los alrededores de la capital, sig-
nando el 12 de abril en Badalona un documento en esta forma: «Datum
in mrri Bitulone II idus aprilis anno Domini MCCC°XVII°»; y hay
(1) Jaime II pernoctó el 16 de agosto en Albió; el 20 ya estaba en Lleyda, y allí se detuvo
hasta el 7 de octubre, avistándose nuevamente con su hijo Alfonso, al que ya empezaba &
tener más cariño que al primogénito.
6 J. MIRET Y SANS
otros documentos fechados en San Adriá del Besos el 16, 18 y 19 del
mismo mes.
El infante Alfonso estaba en Lleyda el 30 de julio y el 16 de agos-
to; el 19 y 23 signó documentos en Balaguer; el 16 de octubre pasó por
el Monasterio de Bellpuig de las Avellanas; el 23 en Balaguer; el 26,
28 y 30 del mismo octubre pernoctó en Albesa; el 6 y 7 de noviembre
en el lugar de Peyrola; el 15 en la Muela (dice Lalmotla el documento
y Jo reducimos á la Muela de Aragón y no Admetlla de Cataluña, por-
que esta última la latinizaban por Amígdala); al cabo de tres días, ó
sea el 18 del propio noviembre, se encontraba en Mequinenza, donde
continuaba el 19. De Mequinenza bajó á Tortosa, y allí signó escritu-
ras el 24. Luego encaminóse á la ciudad de Valencia, donde estacionó
hasta más allá del fin del año.
Año 1318.— En Valencia acompañaban al infante Alfonso su con-
sejero Bernat de Pons, Ot de Monteada y Enrique de Quintavalle. El 23
de enero se trasladó á Játiva, y allí estaba todavía el 10 de febrero;
pero, á los pocos días, el 19, consta de nuevo su estancia en Valencia,
figurando á su lado en la otorgación de documentos, el citado Don Ot,
su mayordomo Bernat de Boxadors y su procurador Enrique de Quin-
tavalle.
No tardó en salir nuevamente de Valencia para trasladarse al con-
dado de Urgell. El 14 de marzo estaba ya en Balaguer, y allí conti-
nuaba el 1.° de abril, figurando en su séquito Bernat de Boxadors,
Bernat de Peramola y Arnau de Murell. Desde el 3 al 25 de abril per-
maneció en Castelló de Farfanya, acompañado de los mencionados
Peramola, Murell, Pons y su pagador ó tesorero Francisco de Ferriol.
Allí trataban de arreglar las cuestiones promovidas por las represalias
que ejerció Guillem Ramón de Josa por un caballo que había perdido
en Martorell en servicio del Conde de Foix, apoderándose dicho Josa
de bienes muebles de pobres gentes del Urgellet, vasallos de la Coro-
na, interviniendo en tales negociaciones el veguer Ramón Guillem de
Monteada y Pere Martí, procurador del citado Conde de Foix en la
mencionada comarca de Urgellet.
Hizo una rápida excursión al Monasterio de Sijena, donde aparece
el 28 de abril; pero al día siguiente estaba ya en Mequinenza, enea -
minándose á Tortosa, en cuya ciudad consta su permanencia desde el
9 de mayo hasta 1.° de junio. Allí estaba el Rey, su padre, celebrando
cortes á los catalanes, como puede verse en la obra de Coroleu y Pella
sobre esta institución política.
Jaime II, que desde Huesca, donde se bailaba en la primera quin
cena de septiembre de 1317, pasando por Ejeael día 23, se encaminó á
Zaragoza, estuvo en esa capital toda la primera semana de octubre
del repetido año; pasó luego por Daroca el 11 del propio mes, por Te-
ruel el 18, dirigiéndose á Valencia. Consta que el 29 de octubre había
llegado ya á esta última ciudad, y en ella permaneció quieto hasta el
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 7
5 de enero de 1318, siendo visitado por su hijo Alfonso. Del 6 al 25 del
propio enero, estuvo el Rey en Játiva, trasladándose seguidamente á
Valencia otra vez, acompañado de Don Ot de Monteada, Giiabert de
Centelles, Dalmau, vizconde de Rocaberti, Guillem de Canet y Pedro
Martínez de Luna, y seguido, además, del infante Alfonso. El Rey sa-
lió de Valencia el 16 ó 17 de marzo (1318), el 20 pasó por Villarreal y
el 23 por Burriana. El 6 de abril estaba ya en Tortosa, contándose en
su séquito el mencionado vizconde Dalmau y Vidal de Vilanova. En-
tonces celebró las cortes que hemos indicado, visitándole nuevamente
su hijo Alfonso. En un documento que firmó allí el 17 de mayo, firma-
ron también los citados infante y vizconde, el infante Juan , otro de
sus hijos, G. de Anglerola y Bernat G. de Portella. También estaban
con el monarca Ot de Monteada, Pere de Queralt y Guillem de Mont-
eada. Jaime II licenció las cortes sin haber hecho ordenación alguna,
pero no se trasladó inmediatamente á Barcelona, según indican Coro-
leu y Pella, pues que le sitúan en la capital del Principado el día 18
del mismo mayo. Tenemos documentes que acreditan la permanencia
del Rey en Tortosa el 20 y 25 de mayo, el 2 y el 8 de junio. Creemos
que salió de Tortosa el mismo día 8, pues el 10 de junio aparece ya en
el Monasterio de Santas Creus y el 19 en Barcelona.
Mientras el Rey se encaminaba á Barcelona, su hijo se dirigía al
condado de Urgell. Del 7 al 20 de junio permaneció Don Alfonso en Cas-
telló de Farfanya. El mismo día 20 pasó por Bellpuig de Anglerola, y
el 26 estaba ya en Barcelona al lado de Jaime II. Nos consta la per-
manencia en la capital del monarca hasta fines de agosto, y del infan-
te hasta el día 20 del mismo mes. Mientras el Rey se dirigió á Gerona
y Figueras, por donde anduvo todo el mes de septiembre, Don Alfonso
regresó á sus estados de Urgell, apareciendo en Castelló de Farfanya
el día 2 de septiembre, y allí continuaba todavía el 8. El 13 pasó por
Torroja, y desde el 21 al 11 del siguiente octubre permaneció en Agra-
munt, acompañado siempre de Ot de Monteada y de Bernat de Pons.
Regresó luego á Castelló de Farfanya, y allí estaba el 18 de octubre
con el citado Bernat de Pons, Bernat de Boxadors y Arnau de Murell,
sus consejeros. Más tarde volvió á Barcelona, donde consta su estancia
el 5 de diciembre. Su padre estaba en la capital desde el 12 de octu-
bre, y en ella acabaron el año y comenzaron el nuevo Jaime II y el
infante.
Año 1319. — Don Alfonso «salió de Barcelona del 10 al 15 de enero.
El 20 aparece en Albesa con Ot de Monteada, Bernat de Peí amóla y
Bernat de Pons, sus consejeros; el 4 de febrero en Las Celias, ya den-
tro de Aragón; el 6 en el monasterio de religiosas de Casvas, acompaña-
do del mencionado Pons, de Bernat de Boxadors, su mayordomo y de
Fiancisco Feniol, su expensor, y donde firmó carta de absolución de
toda demanda y pena á favor de los vecinos de Montmagastre. Pasó dos
días en el Monasterio y luego se dirigió á Huesca, donde entró el día 9.
8 J. MIRET Y SANS
El 15 de marzo estaba en Alcolea ó Alcoletge, permaneciendo en aquel
punto, por lo menos, hasta el 31. La data de los documentos expedidos
en Alcolea está así: «Quod est actum in castro Alcolegie riparie Cin-
que XII kalendas aprilis anno ab incarnatione Domini MCCCXVIII0»;
y los firman, con el infante, B. de Pons, B. de Boxadors y Ramón de
Boil, consejeros, y Ferrer Columbí, juez del propio infante en su cuali-
dad de conde de Urgell.
Regresó á Cataluña, pasando por el Monasterio de Poblet el 3 de
abril, camino de Barcelona. Nos consta su estancia en Barcelona desde
el 17 de abril hasta el 12 de mayo, al lado de su padre, pues el Rey no
se había movido de la capital desde el principio del año. A fines de
enero estaban con Jaime II en Barcelona: el obispo de Gerona, el in-
fante Juan, luego arzobispo de Toledo, Guerau de Rocaberti, Beren-
guer de Anglerola y Ramón de Orcau; y á mitad de marzo, figuraban
á su lado: Ot de Monteada, el arzobispo de Tarragona, los obipos de
Valencia y Vich y el citado infante Juan. A principios de abril eran
testigos en los documentos que expedía el monarca: el conde Malgaulí
de Empories, el vizconde Dalmau de Rocaberti, el infante Juan, G. de
Anglerola y G. de Cervelló; y en otro datado del 10 de mayo, hallamos
como firmantes el infante Alfonso, conde de Urgell y vizconde da
Ager, Juan Eximen de Urrea, Ot de Monteada, Ramón de Orcau y
Guillemón de Anglerola.
Don Alfonso no tardó en salir de Barcelona, porque nos aparece ya
en Castelló de Farfanya desde el 27 del propio mayo. El 5 de junio en
Balaguer, el infante y su esposa Doña Teresa, en remuneración de
servicios, ceden tierras á su repostero Gil Martínez, y firman la carta:
Guillem Jay, capellán de Doña Teresa; Guillem ferra, camarero del
Infante, y Pere de Ribes, su comprador. Continuó en Balaguer hasta el
13 de julio, por lo menos, en cuya data formaban su séquito Dalmau
de Peramola, Arnau de Murell y el juez Ferrer Columbi. Hizo luego
un rápido viaje á Barcelona, donde continuaba el Rey ocupado, sin
duda, en las cuestiones suscitadas por la resistencia de su primogénito
á celebrar el casamiento pactado con la infanta de Castilla. Podemos
justificar la estancia en Barcelona del infante Alfonso desde el 22 de
julio hasta el 12 de agosto.
El 26 de junio continuaban en Barcelona, al lado del monarca, el
conde Malgaulí, Berenguer de Vilaregut, Gilabert de Centelles y Pere
de Queralt. En una carta real del día 27 de julio, figuran como testigos
el infante Alfonso, conde de Urgell, Ot de Monteada, Berenguer Gui-
llem de Portella, y Berenguer, obispo de Vich; y en otra anterior, da-
tada del 22, vemos el citado infante, su hermano Juan, el citado don
Ot, Guillem Ramón de Monteada y Jazpert, vizconde de Castellnou.
Don Alfonso estaba de nuevo en Balaguer desde el 18 de agosto, y
allí permanece hasta primeros de septiembre que se trasladó á Castelló
de Farfanya. El 9 de septiembre estuvo en Os, y el 11 otra vez en Cas-
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 9
telló. Penetró luego en Aragón, permaneciendo en Alcolea de Cinca
del 15 al 24 de septiembre; dos días después pernoctó en el Monasterio de
Sijena; el 28 pasó por Lanaja, el día siguiente por Sariñena, y el 30
por Alcovierre. El 2 de octubre estuvo en Lesiñén, el 4 en Tardienta
(Tardayanta), el 8 en Lanaya, el )0 y 11 en Mequinenza, el 14 en Fa-
vara, el 17 en Flix y el 22 en Gandesa.
En Gandesa tuvo lugar el drama de familia que afectó profunda-
mente al Rey. Jaime II se había trasladado de Barcelona á Gandesa
á últimos de septiembre ó principios de octubre. El 7 de septiembre, aún
en Barcelona, estaba acompañado de sus hijos Pedro y Juan. El 4 de
octubre le hallamos ya en Gandesa, y allí nos consta su permanencia
hasta el 23. Su primogénito Jaime, que le había manifestado deseos
de no contraer el matrimonio pactado con la infanta castellana y de
renunciar á la sucesión á la corona, á insistentes ruegos del Rey ac-
cedió á presentarse en Gandesa para celebrar el casamiento y más
adelante resolver sobre su voluntad de no reinar. Reunida buena co-
mitiva de magnates, comenzó la ceremonia nupcial en la iglesia de
Gandesa, el miércoles 17 de octubre, y una vez celebrada le misa, ma-
nifestó bruscamente el primogénito que se negaba en absoluto á pro-
seguir aquella ceremonia y que insistía en su renuncia. Es fácil presu-
mir el escándalo que se produjo y el disgusto experimentado por
Jaime II. Éste escribió sentida carta á la reina de Castilla el día 22, ex-
plicándole el hecho, en el que no tañía responsabilidad alguna, y pro-
curando evitar las consecuencias de aquella ofensa. En dicha carta,
el Rey dice también que el hecho ocurrió la víspera de San Lucas, ó
sea el 17. Poco después salió Jaime II de Gandesa, acompañado de sus
hijos Alfonso y Juan, del conde Malgaulí de Empories, de Ot de Mont-
eada, Vidal de Vilanova, Pere de Queralt, Pere de Boil, Bernat y Gui-
llem de Anglerola, y encaminóse á Tarragona, pasando por Falset el
25, y deteniéndose en Riudolms del 27 al 30 octubre. Tenemos docu-
mentos reales datados ya en Tarragona el 3 de noviembre, y en los
días sucesivos hasta el 31 de diciembre. Allí compareció luego el in-
faate primogénito, insistiendo en su voluntad de no contraer matrimo-
nio ni heredar la corona, y en su virtud el Rey reunió los magnates y
prelados para el acto de aceptar la renuncia á la sucesión, que tuvo
efecto el día 11 de las calendas de enero (22 de diciembre), en la casa
de los frares menors de dicha ciudad, siendo testigos el infante Juan,
electo arzobispo de Toledo y hermano del renunciante, el arzobispo
de Tarragona, el obispo de Vich, fray Ramón de Empories, gran prior
de los Hospitalarios, fray Gaufret de Rocaberti, comendador de dicha
Orden en Espluga de Francolí, fray Bernat, abad de Benifazá, Vidal
de Vilanova, Artal de Azlor, Pere Boil y otros personajes.
Desde aquel momento nuestro infante Alfonso salía de su condición
secundaria de conde de Urgell, para elevarse al primer lugar después
del soberano y obtener la consideración y derecho de presunto here-
10 J. MIRET Y SANS
dero de la corona. Permaneció Alfonso en Tarragona hasta fines de di-
ciembre, trasladándose seguidamente á Lleyda.
Año 1320. — La permanencia del infante Alfonso en Lleyda nos
consta desde el día 11 de enero, y aparece acompañado del obispo de
dicha ciudad, de Bernat de Boxadors y de Bernat Ramón de Ribelles.
El día 18 del propio enero fueron testigos de un documento que otorgó,
además del citado Boxadors, Ot de Moteada, Ramón de Ribelles, Be-
renguer Arnau de Anglerola y Bertrán de Gallifa. Su escribano era
Bonanat de Pera. Permaneció constantemente en Lleyda hasta el 21 de
febrero en que salió para Barcelona, deteniéndose en Tárrega del 23
al 27. El 2 de marzo le encontramos ya en la ciudad condal, y pro
longo su estancia hasta el 31. El 1.° de abril pernoctó en Vilafranca del
Penedés, acompañado de su mayordomo Bernat de Boxadors, de su
portero mayor Bernat de Gallifa y de sus consejeros P. Boil y Guillem
Ollomar. Entró en Montblanch el siguiente día y nos consta su perma-
nencia allí, por lo menos hasta el 16 del citado mes. Su padre llegó á
Montblanch, procedente de Tarragona, donde había estado en reposo
desde la renuncia del primogénito, el día 3, y el 19 pasó al Monasterio
de Poblet, en el que se albergó hasta el 4 de mayo, en que regresó á
Montblanch. Volvió á instalarse en el Monasterio el 9, hasta el 18 en
que salió definitivamente para Lleyda.
Hizo entretanto Don Alfonso un viaje á Barcelona, donde estaba el
20, 23, 26 y 30 de abril; pero, el 4 de mayo aparece nuevamente en
Montblanch al lado de su padre, y con él encaminóse á Lleyda el 19
del propio mes. A los dos hallamos en Lleyda desde el día. 23 hasta el
7 de junio. No tenemos seguridad, pero creemos con fundamento que
el Rey y el infante continuaron juntos hacia Aragón. Hay documentos
de Don Alfonso datados en Albalat, ribera de Cinca, el 9 de junio; en
Alcovierre el 10 y en Zaragoza el 12; y tenemos uno de Jaime II fe-
chado en Zaragoza el 17, en el que figura como testigo el citado infan-
te y varios magnates, entre ellos Artal de Luna y Eximen Cornel. El
19 continuaban en la capital, pero no debieron tardar mucho en salir
porque el 29 ya aparece el Rey en Calatayud y el infante pernoctó en
Calamotxa el 22, en Monreal de Daroca el 23, en Torrella Carees, aldea
de Teruel, el 25; en Teruel el 28 y 29, en Visiedo, aldea de Teruel, el
30, y en Calatayud el 4 de julio. El 7 continuaba Don Alfonso al lado
de su padre en Calatayud; pero dos días después estaba ya en Za-
ragoza.
Jaime II permaneció en Calatayud hasta fines de julio; figuraban
en su comitiva Bernat de Sarria, Blasco Maza, Juan Eximen de Urrea
y el infante Pere, hijo del monarca. Dirigióse luego á Tarazona, donde
estuvo desde el 4 al 23 de agosto, en compañía del Castellán de Em-
posta, Don Martín Pérez de Oros y de Don Martín Gil de Atrocillo. A
primeros de septiembre había regresado ya á Zaragoza, en cuya ciu-
dad permaneció hasta el 25 de octubre.
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 11
Don Alfonso pasó en Huesca los días 11 y 12 de julio, el 14 pernoc-
tó en Zufaria, el 16 en Pedrola, el 17 en Almunia, el 18 en Saumian,
aldea de Daroca, y el día siguiente estuvo en Calatay.ud con el Rey.
El 20 pasó por Riela, el 22 por Zufaria y llegó á Barbastro el 24, en
cuyo punto estacionó por lo menos hasta el 12 de agosto. Del 14 al 26
de agosto estuvo en Huesca, el siguiente día en Luna, los otros dos en
Ejea y «1 30 en Tauste. El 1.° de septiembre llegó á Zaragoza, donde
encontró al Rey, y juntos estuvieron hasta el 25 de octubre. También
tenía Jaime II allí á su otro hijo, Pedro, á su primo Jaime de Exérica,
Ramón de Peralta, Eximen de Foces y el notario del infante heredero
Bonanat de Pera.
El Rey marchó á Valencia, pernoctando en Quinto el día 26 del
propio octubre. El 8 de noviembre pasó por San Mateu, el 10 por Cas-
telló del Camp de Burriana, el día siguiente por popula de Nules, en-
trando en la capital del reino valenciano el 17, ó quizás antes, acompa-
ñado de su hijo Pere, de Don Pere de Queralt, de fray Arnau de Soler,
Maestre de la Milicia de Montesa, y aumentándose el séquito algunos
días después con el almirante Francisco Carros y con Francisco de
Próxida. El Rey acabó en Valencia el año 1320, acompañado en los úl-
timos de diciembre por los referidos personajes, y además de Jaime,
señor de Exérica.
Por su parte, el infante heredero partió de Zaragoza para Huesca,
donde entró el 28 de octubre y permaneció hasta el 29 de noviembre.
El 30 estuvo en el Monasterio de San Juan de la Peña, quizás por pri-
mera vez. En Jaca estacionó muchos días, del 3 al 17 de diciembre,
por lo menos, pues son las datas extremas de los documentos que te-
nemos datados en dicha ciudad en aquella ocasión. Acompañaban al
infante Alfonso el abad de San Juan de la l'eña, Esteban Gil Tarín,
Artal de Alagón, Pedro Fernández de Vergua y Bertrán de Gallifa. El
22 de diciembre estaba otra vez aposentado en Huesca, en cuyo punto
acabó el año.
Año 1321. — Sobre el 9 de enero marchó Don Alfonso á Zaragoza,
donde permaneció hasta fin del mes (1). Del 6 al 13 de febrero estuvo
en Fraga. El 15 llegó á Lleyda, y allí descansó hasta el 24 de marzo.
El 26 y 27 los pasó en Castellaulí, y el 28, 29 y 30 en término de dicha
villa y en el de Clarmont. Un documento expedido el 1.° de abril está
datado en esta forma: Datum in castris apud locum de Castma] que
es Carme. Otro del 2 de abril, en castris Castma.
Iba á sitiar el castillo de Orpí, pues los documentos que firmó el
día 4 dicen: Datum in obsidione castrum de Orpino; que tenía ya en
(1 ) Con escritura de 16 de enero nombró á Ramón Mitera, su acemilero, para guardián
de su castillo de Balaguer, concediéndole habitación durante toda su vida y seis dineros
jaqueses diarios de sueldo. Fueron testigos Guillem de Monteada, Artal de Luna, el arzo-
bispo de Zaragoza, Artal de Alagón y Blasco Maza.
12 J. MIRET Y SANS
su poder y donde pernoctaba el 6 del propio abril. Carme está situado
á 10 kilómetros y Orpí á 12, al mediodía de Igualada.
El 9 de abril dató escrituras en Vilanova y en Clarmont: Datum in
castris in termino de Claromonte. El 10 y 11 en Fals: Datum in castris
apud terminum de Falgs. En este lugar firmó carta de promesa á Doña
María Alvarez, viuda del vizconde de Cardona , de no perjudicar en
modo alguno sus bienes al proceder á la ejecución contra su hijo Ra-
món Folch, bienes que la dama poseía por esponsalicio en Solsona y
otros puntos. El 12 y 14 en Suria: Datum in castris et termino de Suria.
El 16 y 17 en Calaf: Datum in castris apud Calaf, ó Datum in castris
in termino castri de Calaf f, ó Datum, in castris apud locum de Ca-
laf X VI kalendas madii anno Domini M°CCC°XX Io, que de estas tres
maneras aparecen datados los documentos del infante en Calaf. Del
18 al 27 del mismo abril permaneció en Cervera , dirigiéndose luego á
Balaguer, donde estuvo hasta el 5 de mayo, trasladándose entonces á
Montblanch, en cuya villa consta su estancia del 8 al 14, y después á
Tarragona, en la que seguramente entró el 16 ó 17, al propio tiempo
que el Rey. Padre é hijo no se habían visto desde octubre anterior en
Zaragoza. Jaime II había permanecido en Valencia desde mediados
de noviembre 1320, hasta el 3 de mayo de 1321, con el infante Pere,
con Jaime de Exérica y Roger de Loria, Acart de Mur, Pere de Que-
ralt y otros nobles. El 5 de mayo pasó el Rey por Xilses, ó sea Chu-
ches; el siguiente día por Burriol, el 8 por Cabanas y el 17 llegó á Ta-
rragona, de donde salió el 21, acompañado de sus hijos Alfonso y Pere,
del obispo de Valencia, su canciller, de Berenguer de Vilaregut, Gui-
llen! de Cervelló, Ot de Monteada y otros muchos personajes. Descansó
la regia comitiva en Vilafranca del Penedés, desde el 23 al 26, y entró
luego en Barcelona. Jaime II y sus hijos aparecen en los documentos
de cancillería en la capital catalana desde 1.° de junio hasta el 10; en-
tonces se dirigieron á Gerona, donde iban á reunirse las Cortes. Desde
el 18 de junio al 17 de agosto, dos meses justos, permaneció el Rey en
Gerona. El acta en que el Rey exime á Sancho de Mallorca por duran-
te su vida de concurrir á las Cortes y de dar la potestad de la ciudad
y reino de Mallorca, está datada así: Acta fuerunt hec in civitate Ge~
rundeindomo predicatorum IVkalendas julii anno Domini M°C CC° XXo
primo. Puso su firma el infante Alfonso. Este y su padre salieron jun-
tos de Gerona, dirigiéndose al Rosselló. El 19 de agosto pernoctaron
en Perelada, el 23 en Argilers: Datum in loco de Argüeriis, Elnensis
diócesis Xo kalendas septembris. Iban con el monarca su canciller, el
prelado de Valencia, su hijo el infante Pere, Dalmau, vizconde de Ro-
caberti, Guerau de Rocaberti, Bernat de Cruilles y otros caballeros
del Empurdá. Presumimos que en Argilers el infante heredero se se-
paró del Rey; este último marchó á Perpiñá, donde estaba el 25 de
agosto y siguientes días, hasta el 4 de septiembre por lo menos. Al in-
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 13
fante heredero le vemos todavía en Argilers el 28 de agosto y el 1.° de
septiembre en Figueras, marchando seguidamente á Barcelona.
Jaime II pasó de Perpiñá á Torroella de Montgrí, donde estaba el
5 de septiembre, hasta el 13, dirigiéndose después á Barcelona; desde
el 2 de octubre consta la estancia del Rey en Barcelona, y la del in-
fante Don Alfonso desde el 6 de septiembre. Figuran en el séquito real
el infante Pere, Huch de Mataplana, conde de Pallars, Aman Roger,
hijo de éste, Ot de Monteada y otros nobles.
Don Alfonso continuaba en Barcelona el 13 de octubre, trasladán-
dose poco después á Santas Creusy á Lleyda, donde podemos justificar
su estancia desde el día 23 del mismo mes hasta el 5 del siguiente. A
los tres días, ó sea el 8 de noviembre, nos aparece de improviso en
Tortosa, y su descanso fué poco, porque la última data de sus docu-
mentos en Tortosa es del 17 de las calendas de diciembre (16 noviem-
bre), y la primera de los datados en Barcelona del 10 de las mismas
calendas (23 noviembre).
Debió salir el Rey de Barcelona sobre el 9 de octubre, encontrándo-
se el 16 en el Monasterio de Santas Creus con sus hijos Alfonso, Pere y
Ramón Berenguer, con el obispo de Lleyda y Ot de Monteada. El 20
de octubre pasó Jaime II por Valls, pues hay datas de diplomas reales
así: Batum in loco de Vallibus, XIII kalendas novembris; el 22 por
Riudolms: Datum in loco de Riudolms campi Terrachone; el 24 por
Falset: Datum in loco de Fauget, y el 28, ó quizás el 27, entraba en
Tortosa, y allí continuaba al terminar el año, en compañía de sus hi-
jos Pere y Ramón Berenguer, siendo visitado también por su presunto
heredero.
Don Alfonso pasó por Tarragona de regreso de Tortosa el 19 de
noviembre, y el 20 por Arbós. El 23 estaba en Barcelona, hasta el 2 de
diciembre. Del 4 al 8 aparece en Gerona, y luego nuevamente en Bar-
celona, hasta el penúltimo día del año.
Año 1322. —El día de año nuevo debió salir de Barcelona; pasó
por Tarragona el 3 de enero, y del 10 al 20 estuvo en Tortosa con su
padre y sus hermanos los infantes Pere y Ramón Berenguer. Allí se
encontraban también Guillem de Queralt y Gonzalbo García.
Don Alfonso se dirigió á Valencia, y las datas extremas que tene-
mos de su estancia allí son del 27 de enero al 1.° de marzo. Del 5 al
12 de marzo estaba en Teruel, del 16 al 20 en Daroca, del 23 al 26 en
Calatayud, y luego en Zaragoza, del 2 al 24 de abril. Encaminóse á
Huesca, donde le hallamos del 28 de abril al 14 de mayo, y después á
Lleyda, del 17 al 27 del propio mes, en cuyo día se trasladó á su villa
de Balaguer, en la que solamente permaneció cuatro ó cinco días, vol-
viendo á estar en Huesca desde el 4 de junio al 1.° de agosto.
Jaime II había salido de Tortosa sobre el 16 de abril, deteniéndose
en Montblanch del 26 al 30. El 5 de mayo estaba ya en Lleyda con sus
dos hijos Pere y Ramón Berenguer, Dalraau, vizconde de Rocaberti,
14 J. MIRET Y SANS
Ramón Cornel y Guillem de Monteada, y allí estacionó hasta el 29 de
junio. Le visitó el infante heredero el 17 de mayo, y según ya hemos
indicado, permaneció 10 días al lado del Rey. En uno de éstos, el 13
délas calendas de junio (20 mayo), fiesta de la Ascensión, reunida la
corte en el templo de la Seu de dicha ciudad, el soberano otorgó do-
nación solemne ásu hijo Pere del condado de Ribagorza, en feudo ho-
norado, sin prestación de servicio alguno y según usaje de Barcelona
y costumbres de Cataluña. Fueron testigos los infantes Alfonso y Ra-
món Berenguer, Martín Pérez de Oros, Castellán de Emposta, fray Ar-
nau Guillem, abad de Lavaix, Bernat de la Avellana, prior del Mo-
nasterio de Roda, Berenguer de Erill, prior de Ovarra, Ramón Folch,
vizconde de Cardona, Dalínau, vizconde da Rocaberti, Guillem de
Monteada, senescal de Cataluña, Ximén de Foces, Ramón Cornel,
Guillem de Anglerola, Uguet de Cardona, hijo del difunto Ramón
Folch, Blasco Massa de Vergua, Ramón de Peralta, Pere de Meytat,
Pere de San Vicents, Arnau de Erill, Berenguer Arnau de Anglerola
y Guillem de Queralt.
El 30 de mayo salió el Rey de Lleyda, pasando por Belloch. El 1.°
de junio pernoctó en Mollerusa, dirigiéndose á Barcelona, donde apa-
rece ya el 15 del mismo mes, y permaneció quieto hasta el 29 de oc-
tubre, ó sea por espacio de cuatro meses y medio. El 15 de julio vemos
á su lado el infante Pere, conde de Ribagorza, el arzobispo de Tarra-
gona, el vizconde de Rocaberti y Guillem de Cervelló; y el 6 de sep-
tiembre, Uch de Mataplana, conde de Pallars, Ato de Fozes, Ramón
de Peralta, Bernat de Serriá y Berenguer de Vilaregut. El 25 del mis-
mo septiembre acompañan al rey sus dos hijos Pere y Ramón Beren-
guer y el citado conde de Pallars.
Don Alfonso salió de Huesca el 1 .° de agosto, y á los dos días estaba
en Barbastro, dirigiéndose á Lleyda, donde le vemos desde el 8 al 17.
Pasó luego á Barcelona á ver á su padre, y consta su estancia en la
capital desde el 23 de agosto hasta el 24 de septiembre. El 2 de octu-
bre se encontraba en Tortosa, el 4 en Villarreal y el 9 en Valencia.
Salió de Valencia el 27 de noviembre, el día siguiente pernoctó en
Murvedre, el 30 en Villarreal, el 1.° de diciembre en Cabanas, el 2 en
San Mateo, el 7 estaba en Tortosa, del 10 al 16 en Tarragona. El 18 de
diciembre llegó á Barcelona y allí acabó el año.
En Tarragona se vio nuevamente con el Rey, su padre, pues éste
había salido de Barcelona el 29 de octubre, y después de permanecer
unos días en Constantí, acompasado del obispo.de Tortosa, se estable-
ció en Tarragona desde el 8 de noviembre con su hijo Ramón Beren-
guer, con Pere de Queralt y otros nobles. El 20 del mismo mes le visi-
taron Pons, abad de Poblet, y Pere, abad de Santas Creus. Parece que
el Rey habitaba en el convento de fra-menors, pues hay un documento
datado así el 15 de diciembre: Quod est actum Terrachone in domo
fratrum minorum qua dominus Rex hospitabatur XVIII kalendas ja-
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 15
nuarii anno Domini M°CCC° vicésimo secundo. Fueron testigos el al-
mirante Francisco Carros, Artal de Azlor, hostiarius maior, Pere de
Boil, consiliario, y Pere Martí, tesorero del Rey. Estaba también Don
Ot de Monteada y Pedro Martínez de Luna.
El 25 del propio diciembre Jaime II contrajo en aquella ciudad
cuarto enlace, con Elisenda de Monteada.
Año 1323. — El día 1.° de enero debió salir de Barcelona el infante
Alfonso y el 8 estaba ya en Zaragoza. Nos consta su estancia en Zara-
goza hasta el 14 de febrero. El 23 aparece nuevamente en Barcelona, y
en esta capital permaneció por lo menos hasta el 6 de mayo, prepa-
rando, en compañía del Rey, su padre, la expedición á Cerdeña.
Jaime II, que comenzó el año en Tarragona, había llegado á Bar-
celona el 12 de enero, ó quizás antes (1). Figuraban en su corte Ot de
Monteada, Guillem de Monteada, Ramón Folch, vizconde de Cardona,
Ramón Alamán, Bernat de Portella, Guillem de Anglerola, Bernat de
Fonollar y Ferrer de Lillet. También estaba en Barcelona el infante
Ramón BerengUer, quinto hijo del Rey; y desde 1.° de marzo igual-
mente aparece el infante Pere, conde de Ribagorza, Uch de Matapla-
na, conde de Pallars, el obispo de Valencia, canciller del soberano y
Pere de Queralt.
El Rey y sus hijos, con gran comitiva, salieron de Barcelona el 8 ó
9 de mayo. Consta que estaban en Port-fangós, en la boca oriental
del Ebro, cercado Tortosa, desde el 19 del propio mayo. Un docu-
mento real del 23 dice: Datura in castris apud Portura fangosum X
kalendas junii anno Domini M°CCC°XX° tercio; siendo testigos el in-
fante Ramón Berenguer, los arzobispos de Tarragona y Zaragoza,
Gastón de Monteada, arcediano de Barcelona, Ot de Monteada, Gui-
llem de Anglerola, Bernat de Portella, Artal de Luna, Juan Ximénez
de Urrea y Pere de Queralt.
Realizados los últimos preparativos para la armada destinada á la
conquista de la grande isla, que hacía ya veinticinco años que la San-
ta Sede había enfeudado á la Corona de Aragón, partieron las galeras
con el ejército, mandado por el infante Alfonso, de Port-fangós, el día
30 de mayo (2). «E lo senyor Rey, recompta Muntaner, acompanyals
tro a la barca armada, hon se reculliren e muntaren, e madona la Re-
gina altretal. E lo senyor Rey e madona la Regina estegren aquell dia
á la marina mirantlos, entro los hagren perduts de vista, e puys ana-
rensen á la ciutat de Tortosa, e les altres gents cascuns en llurs lochs.»
Joaquín Miret y Sans
( Continuará)
(1) El 5 de enero estaba todavía en Tarragona.
(2) Los últimos documentos del Rey datados en Port-fangós, son del 31 de mayo; los del
infante Alfonso del 28.
16 E. MOLINÉ Y BRASÉS
LA DESCRIPCIÓ DE CATALUNYA DEL P. DIAGO
Lo primer o un deis primers mapes de Catalunya sortit de les
prempses, és lo publicat a Anvers per Joan B.a Vrints, l'any 1605.
Possehím un exeraplar del mateix que fou extret d'un Atlas, segura-
raent de igual data, qual deseripció no podém donar per no haverla
sapigut trobar en les bibliografies usuals que hem consultat. Lo
mapa de referencia té la forma apaisada y mideix 491X382 mm En
la part esquerra superior hi ha'l següent títol en capitals: Cataloni^
Principatus Novissima et Accurata Descriptio, y dintre'l mateix
march, en cursiva: Antuerpia excudébat Joannes Baptista Vrints. En
l'extrém oposat, o sia en la banda dreta inferior y dintre d'un artístich
dibuix alegórich que li serveix de march, hont se destaquen los escuts
Real de Aragó, lo de la Generalitat y'l de Barcelona, s'hi llegeix la se-
güent dedicatoria també escrita en majúsculas: «Perillustribus ac
Clarissimis viris, nobili fratri Dominus Pernardo a Cardona, S. Mi-
chaelis a Cuxano Abbati Benedictino, Deputato Ecclesiastico, nobili
D. Hugoni a Tamarito, militar! deputato, Ioachimo Setanti, Civi Bar-
cinonoe honorato, deputato regali, Paulo Pía, utriusque iuris Domini
Canónico Barcinonensis Ecclesioe, ecclesiastico computorum auditori,
Raphaeli Rubi et Coll, V. I. D. Podycerretan. militi, Barcinonoe do-
miciliato, militari computorum auditori, et Honorato Marti, burgensi
Villoe Perpiniani, regali computo rum auditori, in amplissimo Catalonioe
Principatu, Ioannes Baptista Vrints DD.L.M.» Lo mapa, que está pa-
cientment acolorit a la má, és detalladissim, deixa bastant ben marcat
lo sistema hidrográfich o fluvial y senyala l'orográfich ab petites
montanyes isolades de les que n'hi ha gran escampada Tots los noms
y indicacions geográfiques están escrits en cátala; no mes hem sapigut
trobar lo castellá en la demarcado de les fronteros de térra, o sia, la
francesa, aragonesa y valenciana. Un facsímil d'aquesta curiosa carta
veurá la llum en la Geografía general de Catalunya en publicació,
dirigida per F. Carreras y Candi.
Al revers del mapa comencé la deseripció de Catalunya y continúa
y fineix en una fulla solta. Té especial importancia aquesta deseripció
per varíes rahons. Per lo fet d'acompanyar lo primer (o un deis pri-
mers) mapes catalans impresos, per la abundancia de noticies geográ-
fiques, históriques y pintoresques y per ésser obra casi desconeguda
del insigne historiador valencia (1) Fra Francesch Diago, del Ordre de
(l) Ell mateix declara ésser valencia en lo prólech de la Historia deis Comtes de Barce-
lona y en los Anales del Reyno de Valencia (fols. 95 y 137). Contra la opinió del P. Moret qni
sostenía que'l P. Diago era cátala. D Pan Ignasi de Dalmasea deixá demostrada sa patria
valenciana en sa Dissertacion histórica por la patria de Pablo Orosio. (Barcelona, 1702).
LA DESCR1PCIÓ DE CATALUNYA DEL P. DIAGO 17
Predicadora, autor de la Historia de los victoriosíssimos antiguos Con-
des de Barcelona.
En lo fol. 2, col. 1.a, de sos Anales del Reyno de Valencia, en Diago
fá la enumerado de les nou obres que flns a'n aquella data (1613) porta-
va estampades, flgurant entre elles la Descripción Latina de Cathaluña.
Es aquesta la única noticia auténtica de dita descripció que tant havia
intrigat ais bibliógrafs com en Ximeno (1), que cita sense haverla
vista en Nicolau Antonio (2) y que en Fuster (3) no pogué descubrir al
completar les noticies deis dos avant citats autors.
Per una frase continguda en la esmentada descripció y per desco-
briments fets per nosaltres en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, queda
comprobat, sense cap classe de dubte, que s tracta de la obra ignorada
del historiador dominich.
En efecte: quan parla l'autor de la Descripció de la població de
Colliure, diu literalment: «En esta, como dello ay muchos testigos y
yo me he esfuergado de lo prouar en la Historia de los Condes de Bar-
celona, fué celebrado aquel nombrado Concilio llamado Illiberitano...»
No podia ser altre que'l P. Diago, y mes donats los antecedents apun-
táis. Seria ridícol atribuir aquell escrit al famós P. Esteve Barellas,
son contemporani, autor de la Centuria (4) o faula cavalleresca deis
nostres Comtes que desmentí per primera vegada lo mateix Diago.
Acaba de confirmar aquesta opinió les següents notes tretes deis
volúms de Deliberacions de la Generalitat de Catalunya corresponents
al trieni 1602-1605, durant lo qual foren diputats y oidors de comptes
los mateixos que s'expressen en la dedicatoria avans copiada, o sien:
diputats don Bernat de Cardona, Abat de Cuxá, don Huch de Tame-
rit y l'insigne pensador polítich en Joaquím Setantí, y oidors lo Canon-
ge Pau Plá, mícer Kafel Rubí y Coll y en Honorat Martí, qui ja havia
mort al publicarse lo mapa. En lo fol. 382 del expressat volúm de
Deliberacions s'hi Uegeix lo següent:
Diuendres a 11 de juliol MDCIIII.
Los Srs. Deputats del Geñal. de Cath.*, lo Ecclic absent de la pnt. Ciutat
y vegaria, Ab interuentio del Srs. hoidors de comptes de dit generarlo Ecclic
succehint en lloch y poder del deputat de son stament. Desliberen que de
pecunies de dit general sien donades y pagades a fra fray Diego conuentual
del monastir de predicadors de la pnt. ciutat sexanta lliuresbarc.es en total
paga y satisfactio de la descriptio de Cath a per ell feta per orde de ses Ses y
(1) Escritores del Reyno de Valencia, 1. 1, p. 270, col. 1.a... «la imprimió pero no sabemos
donde».
(2) Bibl. nova, 1. 1, p. 419, col. 2.a, «latina quoque ejus Catalonice descriptio laudatur».
(3) Bibl. Valenciana, 1. 1, p. 216.
(4.) Centuria ó Historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona don Bernardo
Barcino y de don Zinofre su hijo.,, sacado á luz por el Rdo. E. P. Estevan Barellas... Bar-
celona. Cormellas, 1600.
1909.— 2
18 E. MOLTNÉ Y BRASÉS
de tots los treballs per ell presos per raho de dit negoci com tambe per tota
la scriptura y copias della ha feta y feta fer per raho de dit negoci manant
esser lin expedida cauthela. — Don Hugo de Tamerit— Joachim Setanti —
Paulo Pía— Honorat Marti— Rafel Rubi y Coll.
Es probat que en aquella data Fra Francesch Diago era un del&
frares mes distingits del convent de PP. predicadors de Santa Cateri-
na de la present Ciutat. A n'ell s'encarregá la redacció de la descripció
de Catalunya per lo preu de seixanta lliures, incloses totes les despeses
inherents al seu treball. Podría ésser que aquet se reduhís a traduhirlo
del lia tí suposant que jVl tingues escrit d'avans. Aixís conciliariam la
lleugera contradicció existent entre sa declaració esmentada d'haver
compost una descripció llatina y'l fet d'haverse trobat aquesta redac-
tada en llenga castellana.
Es de suposar que peí mateix mes de juliol de 1604 s'enviaria a
Anvers lo treball del P. Diago junt ab lo dibuix del mapa, y que l'un
y l'altre estarien estampáis avans del mes de juny del any immediat,
donchs hem trobat la següent nota al fol. 594 verso del mateix volúm:
Dilluns a VI de juny MDC V.
Los señors deputats del General de Cath.a ab interuencio deis señors oi-
dors de comptes, lo deputat real absent del consistori y casa de la Deput.0,
deliberen que de pecunies del general sien donades y pagades a m.° Joan
Granollachs caualler cent sinquanta lliures barceloneses les quals son a bon
compte de sinquanta mapes del pnt Principat de Cathalunya les quals per
orde del consistori ha fetes fer tallar y estampar en Anuers, y aquelles ha
lliurades a m.° Julia de Nauel per orde de sas Sas y aquelles ha de lliurar dit
Julia de Nauel ab dit orde, ^o es al Exm Llocht. General, e, al Rnt. bisbe
de Bar.a en la ciutat de barna., y Sr. duch de cesa y al rational del rey y
baile general y al Sr. Jaume ramón vila e a quiscu deis señors deputats y
oidors del pnt. trienni, e a quiscu deis mags. Ass.ors y Aduocat Fiscal, Ra-
tional, Regent los comptes y scriua mor de la pnt. casa, 90 es a quiscu dells
una, e al dit julia de Nauel, Raphael Ceruera y Fra Fran.c Diego del orde
de predicadors, per los treballs han presos en dit negoci, a quiscu aximateix
una, y a les demes persones aparra al consistori, y les demes entregara al
consistori. Manant esser lin expedida opportuna cauthela.— Don Bernat de
Cardona— Don Ugo de Tamerit— Paulo Plá— Rafel Rubi y Coll— Hier Bosc.
Lo Cavaller mossén Joan Granollachs, que molt bé podría ésser
descendent del famós astrólech cátala Bernat de Granollachs, l'autor
del Lunari y repertori de temps (1) degué ésser lo autor o arreglador
del mapa, y'ls demés com lo qui després fou conseller, Julia de Navel;
lo traductor castellá del Desclot, en Rafel Cervera y Fra Francesch
Diago per los treballs han presos en dit negoci, se'ls dona un exemplar,
com també a altres persones significades, entre elles lo Lloctinent, lo-
(lj Estampatl'any 1519 en Barcelona per en Rosembach.
LA DESCRIPCIÓ DE CATALUNYA DEL P. DIAGO 19
Duch de Sessa, lo Bisbe de Barcelona, los diputáis y oidors, lo racio-
nal del rey, lo batlle general, los consellers de la ciutat y'l infatigable
y massa olvidat historiayre cátala en Jaunie Ramón Vila (1), qui sens
dupte degué assessorar al P. Diago.
Ab lo que hem dit, nos sembla ben demostrat que la Descripció de
Catalunya que acompanya lo mapa d'en Vrints és del P. Diago, y ab
aixó queda aclarit un punt fosch de la Bibliografía de la nostra térra.
Com a ilustració d'aquest treball, acabarém reproduhint literalment
la susdita descripció ab les mateixes errades d'estampa ab que sortí en
Anvers l'any 1605. Conté noves molt curioses que podrán servir d'ilus-
tracions ais antichs descriptors y fins ais contemporanis del autor com
en Manescal, en Pujades y l'Andreu Bosch.
E. Moliné y Brasés
CATALUÑA
Con diuersos nombres llamauase antigamente la Cataluña, a saber, Es-
paña Citerior, Conuento Tarraconense, Termino, o, Cabo de España y Aqui-
taña, Condado de Barcelona, y Marquesado de las Españas. Porque quantas
Ciudades, por lo passado tomauan de los Moros los Condes de Barcelona,
tantas Españas dezian de auer tomado. Después d'estos, a saber al tiempo
de los hijos de los Reyes de Aragón, para que esta parte en alguna cosa se
differenciasse de los otros Reynos de la Corona de Aragón, comenQO a lla-
marse Cataluña: del nombre (como yo pienso) de sus naturales antigos, o, de
los Godos, o, Alanos, o, de Otger Catalon, embiado por Carlos Martel,
para sojuzgar las Españas. De la parte de Poniente tiene a los Valencianos
y Aragoneses: apartándose de aquellos por el rio Alcarane, o, Cenia; d'estos
en alguna parte por el rio Ames, en las otras por los rios Ebro, Segre, y
Noguera Bibergercano. De la parte del Medio dia tiene por su largura el
Mar Mediterráneo. De Leuante el lago de Salsas y el castillo del mismo
nombre, hecho alli por el Emperador Carlos Quinto, contra el muy fuerte
castillo de Leucate, el cual en la entrada de Francia tocca a la Aquitaña.
De la parte del Norte cerrase por los Pireneos, aunque antigamente por
esta parte se alargaua mucho mas. Tiene mas de 800 millas de rodeo: y en
su largura del lago de Salsas, hasta el Reyno de Valencia, tiene 250: y de
ancho del Valí de Carol, o, del Lauet Coronat, hasta a la playa de Barcelona
94. Diuidese en vieja y nueua. Llamase la vieja, aquella que comienca de
los montes Pireneos, y acaba en parte en los rios Llobregat y Cardoner. La
Nueua, que de alli se alarga hasta a los Valencianos y Aragoneses. Contiene
el Arzobispado de Tarragona, que también es su Metrópoli: Ocho Obispa-
dos, a saber de Barcelona, Girona, Urgel, Vicq, Lérida, Tortosa, Enla y
Solsona. Ay en ella muchas y muy grandes Abadias de la orden de San Be-
nito y Cistercienses. El Principado de Tarragona: dos Ducados, de Mon-
blanc, o, Mont'alvo y Cardona. Cinco Marquesados, de Lérida, Tortosa, Ba-
(1) Vegis en Torres Amat, Diccionario, etc., una complerta ressenya deis treballs de
Mossén Jaume Ramón Vila.
20 E. MOLINÉ Y BRASÉS
llares, Camaresa y Aytona: diez y ocho Condados, el de Barcelona, (y este
es la mas principal ciudad de toda la Cataluña) Girona, Urgel, Cerdaña,
Besalu, Rossillon, Empuñas, Osona, Manresa, Prada, Sauallan, Vall-Fo-
gona, Guimera, y Montagut. Catorze Vicondados, de Barcelona, Girona,
(porque antigamente estas dos Ciudades tenían también este ti tolo) Cabre-
ra, Bas, Bocaberti, Canet, Lilla, Castrobon, Querforadat, Vilemur, Ager,
Escornalbou, y Jocq. Baronias, Mon Callen, • cuyo Barón por lo passado
era Senescal de toda la Cataluña) Pinos, Ceruillon, Erüls, Ripol, Angles,
Ceruaria, Mataplana, Aleña, Llagunas, Entencas, y de muchas otras tie-
rras. Tiene en el verano el ayre por todo bueno, y en el inuierno templado,
mayormente hazia la mar en su parte Austral. Porque en su parte Setten-
trional tiene el ayre harto frió y muchas nieues. Todo el payz en general es
muy montoso, fuera que en algunas partes adonde tiene llanos y campos,
que son los de Urgel, de Pentens, de Tarragona, de Osona, de Girona, de
Bossillon y de Cerdaña. Tiene por todo muy altos montes y muchos collados,
sembrados de diuersas yeruas, matas y arboles: de manera que casi todos
están llenos de bosques. Nas9en en ellos muchas Hayas, Pinos, Robles, En-
zinas, Alamos, Auellanos, Castaños, y Alcornocques, que todos se muestran
muy lindos, tanto por la bondad de la tierra, quanto por los muchos mana-
deros de muy claras fuentes. Y esto es razón, que en los dichos bosques aya
muchas fieras, caca y grandes manadas de ganado. No quedan menos lin-
dos los valles, por los prados llenos de yerua, los pastos de flores, y los
alegres llanos, algunos de los quales se riegan, o, con lindos fuentes, o,
claros chorros. Porque tiene tantos chorros y rios la Cataluña, que se con-
tan dellos poco menos de cincuenta que passan por ella, y están todos muy
abundantes de pescado: unos pequeños, otros mayores, unos medianos, otros
famosos; a saber Latet, Tec, Fluuia, Ter, Tordera, Besos, Llobregat, Cinca,
Segre, y Ebro. Estos todos se descargan en la Mar, a fuera que el Cinca y
Segre, de los quales aquel entra en Segre, y este en Ebro, el qual aumenta-
do por las aguas dellos, hazese uno de los mayores rios de España. Produze
el pays tanto vino, azeyte, trigo, y toda suerte de legumbres y frutas, que
en esto no le passa ninguna otra provincia. No le faltan minas de oro, pla-
ta, y de otros metales: de que hacen se los pedacillos del mejor oro y plata,
que lleuan consigo el Segre y otros rios de Cataluña, arrancándolos de las
tierras por do passan con sus auenidas. Sacase deste principado grande
abundancia de hierro, que en su suerte es el mejor, aunque no tiene tanta
de cobre, estaño ny plomo. No ha mucho que cerca del Mont-seny se ha-
llado una mina de Amethisto.
En el mismo lugar y en los Montes de Nuria, en las rochas y peñas de
Cardines hallase Cristal, y en la mar de Cataluña nasce muy buen Coral.
En la comarca de Tiuisa ay grande cantidad de piedra Cornerina, que re-
presenta la blancura de la uña del hombre, con algunas venas que
imitan la color de laspe y piedra sarda: y a la origen del Llobregat halla-
se la piedra Hematite, que tiene la virtud de detener la sangre que corre.
Cerca de Tortosa ay canteras de laspe de muchos colores, vermeja, verde,
blanca, y oscura. A Tarragona y Beuda ay diuersas maneras de marmol,
Parió, Luculeo, Ofite y Porfirite. En la villa de Sarreal sacase alabastro
que trasluze, del qual se hazen ventanas para recebir la lumbre y estorvar
el viento, lo qual es señal que es de aquellas piedras speculares, de las
LA DESCRIPCIÓ DE CATALUNYA DEL P. DIAGO 21
quales, dize Plinio que abunda la España Citerior. El Monf alegre tiene
tierra de color azul. En la comarca de Almet hallase alumbre y capa-
rrosa. Con mucho prouecho sembrase el Cáñamo en la Cataluña, y este es
aquel, el qual, según Plinio, tiene el resplandor del lino, y es marauillo-
samente delgado, por la natura del chorro que passa cerca de Tarragona
en el qual se remoja. Deste cáñamo por lo pasado hazian las velas; ny
puedo dexar de dezir en loor de la Cataluña, que esta prouincia puede
hazer y armar de todo punto galeras con todas sus xarcias y aparejos,
sin tener de menester de cosa alguna de fuera. Y puédese comprender
esta abundancia de Cataluña de todas las cosas, por las tantas casas y lin-
dos edificios que ay por los llanos, montes, collados, y bosques. De manera
que toda la Cataluña parespe ser sola una ciudad. Ay también en ella mu-
chos castillos y fortalezas, que y de por si por su sitio, y por su arte son
muy fuertes. No se puede harto loar su deuocion en la fe Christiana, veen-
dose por todo tantas yglesias y Monasterios Ha en ella auido muchos Santos
y Santas, a saber, Eulalia de Barcelona, Virgen y Martyr, Seuero, Obispo
de Barcelona y Martyr, Emiterio, Anastasio, Vicente de Colibre, Luciano
y Marciano Martyres, Otton y Ermengaudo, Obispos de Urgel, Bernardo
Caulon, Obispo de Vicq, Raymond de Peña-Fort del orden de san Domingo,
y muchos otros que seria cosa larga a contallos.
Tiene seys Estudios y Academias. Flores<¿e en ella mucho el arte de la
lana, y qualquera otra arte. Ha tenido y tiene hombres muy esforcados y
de marauilloso saber, y a tenido muchos muy ilustres por muchas vittorias,
y han en esta prouincia acaes<?ido cosas muy grandes Porque los Cartagi-
neses han en ella guerreado contra sus naturales. Los Romanos contra los
Cartagineses, los Godos contra los Romanos, los Moros contra los Godos, y
contra los Moros los Franceses, y muchos Godos que aun auia en la Prouin-
cia, y al cabo los Condes de Barcelona. Muy grandes, han sido las guerras,
que los hijos délos Condes de Barcelona, Reyes de Aragón, an hecho a na-
ciones estrangeras, y dellas tenido vittorias, haziendo dello fe Mallorca,
Menorca, Ibica, Valencia, Cerdeña, Sicilia, Ñapóles, y en Grecia. Lepanto.
Infinitas cosas marauillosas, o milagros de naturaleza, que suelen dar
gracia a las prouincias, ay en Cataluña. Porque hallase en ella una mara-
uillosa cueua, en que esta fabricada la yglesia de San Miguel, con el muy
antigo Monasterio del orden de san Benito, sobre cuyo techo corre un me-
diano rio, que los naturales llaman Tañes, el qual de ay cae muy arrebata-
damente, lo qual, juntamente con la frescura que dello nace, causa mucho
plazer a los astantes. Causa espanto en el Condado de Rossülon un monte
muy alto en los Pireneos llamado Canigo, que assi se llama por la canez o
blancura de las nieues, de que y de inuierno y de verano siempre esta cu
bierto. En la cumbre deste ay un lago muy hondo, que abunda de Truchas
de marauillosa grandura; y echándose en este alguna piedra, comiencan
luego las aguas a hazer ruydo y alparse dellas grandes vapores, los quales
mudándose en espantosas nubes, hazen venir grandes tormentas con relám-
pagos, estruendos y granizo. En el Obispado de Girona ay un collado de
arena blanca, la qual, como en África, mueuese de acá pava acolla, con
muy grande peligro de los caminantes. En la ciudad de Cardona, que tiene
titolo de Ducado, ay una montaña de Sal, que es muy sana y de diuersos
colores, por el reflesso del Sol, y cauandose en ella (como lo mesmo cuenta
22 E. MOLINÉ Y BRASÉS
Plinio del monte Oromeno en la India) torna a na<?er, lo qual es cosa muy
clara, y lo que mas es, la montaña cresce tanto mas hazia lo alto, quanto
mas Sal se saca de sus minas. Ay también otra marauilla en esta montaña,
a saber, que aunque de ordinario los lugares de donde se saca Sal sean es-
tériles, y no nasca en ellos ninguna cosa, con todo esso, esta montaña tiene
muchos Pinos y viñas. El Duque saca mucho dinero desta montaña. Pero
no se puede oluidar la montaña de Monserraí que esta lexos de Barcelona,
siete leguas hazia Poniente.
Es muy alta y casi por todo con peñas enriscadas, que en manera de
tierra se alean con peñascos como de laspe, de los quales puédese ver los
mas alexados montes de los Pireneos y de Mallorca. Tiene en todo unze
mil passos de rodeo; Ay en ella muchos manaderos de fuentes. Nascen en
ella muchas yeruas medicinales, y hazia el Norte passa a su pie y rayz el
rio Llobregat, y al cabo, como el monte de san Siluestro en Italia, y en la
Galilea Tabor, alease allí sola; por lo qual no es de poco plazer a miralla.
Antigamente honrauanse en ella los ídolos, pero agora tienese ay en mucha
deuocion una diuota Imagen de Nuestra Señora, la qual mucho tiempo ha,
fue allí milagrosamente hallada en una cueua. Giufre Conde de Bar<jeloua
tomo de las manos délos Moros la Abadia de Santa Cecilia y otras yglesias
desta montaña, de las quales la principal era aquella, en que está esta
Imagen de Nuestra Señora. No es cosa para poderse bastantemente contar
los milagros que Dios por las oraciones de su Santísima Madre haze en esta
montaña Y por esso vienen aqui cada año muchas gentes de todas las
partes del mundo. Ay en ella un ilustre Monasterio del orden de San Benito.
Cerca de Rosülon en la yglesia de San Felis cada año en la noche de la
Anunciación de Nuestra Señora, en la piedra del altar, que es de marmol
Luculeo, quiero decir negro, aparescen unos delgados caratteres, que poco
a poco se hazen mayores, pero hasta oy dia no han, en quanto a su siñifi-
cado, sido entendidos de nadie. La comarca de Bañols tiene una fuente,
que muestra todo lo que en ella se echa, de color de oro. Y paresce que
todos los elementos manan en Cataluña fuentes perpetuas. De Tagua, veese
la marauillosa fuente que San Magino abrió con su bordón en un lugar are-
nisco, montoso y pedregoso, auiendo poco d'antes, para ello hecho oración
a Dios; por lo qual su agua, por mucho que se beua della no da ningún
peso al estomago, pero ayuda marauillosamente a los hombres en diuersas
enfermedades. No es de menor marauilla aquella fuentezilla cerca de Arles
en el Condado de Rossillon, que tiene su origen en una grande sepultura de
un monasterio de San Benito, algo apartado de la pared de la yglesia, y
aleada de la tierra sobre colunas de piedra, que en ninguna manera están
huecas, aunque no corre delia el agua, que por un pequeño agujero, me-
tiendo pero primero en el un pedacillo de lien9oy después sacándolo fuera.
En quanto a la tierra, esta mana en Barcelona, en la yglesia de San Do-
mingos, de la Virgen y Martyr Santa Cecilia, en la sepultura de tierra, en
la qual por lo passado fue sepultado San Raymondo de Peñafort déla mes-
ma orden tercero Ministro general, hauiendose de tan pequeño lugar, en
trezientos años, sacado tanta cantidad de poluo o delgada arena, que con
ella se podrían hinchir muy grandes cueuas y fossos; y es este poluo muy
milagroso en sanar muchas enfermedades. En quanto al ayre: defrente de
la ciudad de Aulot, a la qual baña el rio Fluuia, ay doze fuentes de ayre,
LA DESCRIPCIÓ DE CATALUNYA DEL P. DIAGO 23
que de noche y de dia, en el inuierno y verano, dan de si un dulce ayre, en
el inuierno caliente, y en el verano talmente fresco, que a penas se puede
sufrir por poco tiempo que sea; de manera que los naturales de la tierra,
meten en el verano en estas cueuas sus fiascos de agua, que la resfria de
tal manera, que se haze muy fria. En quanto al fuego: no ay pocas fuentes
de agua, que de noche y de dia siempre están calientes, las quales hazen
fee, que en las entrañas de la tierra esta fuego encubierto. Porque ay en
Cataluña mas de quatro destas fuentes calientes, que aprouechan a muchas
enfermedades, por lo qual vienen visitadas de muchas partes. Empero vea-
mos un poco algunas de sus Ciudades y villas, ya que a contallas todas,
seria cosa demasiado larga.
Tortosa, esta queda a la costa, que mira Leuante, quatro leguas lexos
de la mar. No es pequeña Ciudad, y por lo passado moraron en ella los Ro-
manos. Queda cerca de un monte, y estendese en largo a la orilla Austral
del rio Ebro, que aqui se nauega mucho, y que tiene mucho muy buen y
grande pescado de la mar. Salmones, los quales auiendo una vez gustado el
agua dulce, pocas vezes bueluen a la mar. Lampreas y también Sobogas,
que echan alli sus hueuos, y quedan también casi todo el invierno. Tiene
astudio en el real Monasterio de los Dominicos. Tiene canteras de muy
lindo jaspe de muchas colores. Abunda de azeyte y seda, y es Obispado.
Tarragona, esta queren algunos que se hizo en tiempo de Tubal. Pli-
nio la llama Obra de los Scipiones. Ha sido Colonia ó población de los Ro-
manos, y uno de aquellos siete Conuentos en los quales se diuidia la España
Citerior, y llamauase también por esta Ciudad, Tarraconense. Quedando
apaziguado todo el mundo, retiróse en esta el emperador Augusto, y alli
hizo el edito que conta San Lucas, que se deuiesse descriuir todo el mundo,
como s'esfuercan de prouar muchos y muy aprouados Autores, y entre ellos
el Obispo de Girona. Tiene yglesia Metropolitana a la honra de Santa Te-
cla, que antigamente era cabeca de muchos Obispados, pero agora lo es
solo de los que hay en Cataluña. Esta hecha en la cumbre de un monte,
con muy fuertes muros, y es de muy linda vista, descubriéndose la mar ha-
zia Mediodía y hazia el Norte, su muy largo territorio, al qual se llama
el Campo de Tarragona, y muchas otras tierras, entre las quales Cambrils,
Beus, Valis, Alcouer, Selua y otros. El dicho Campo es muy abundante en
vinos, trigos y azeytes, y al cabo del quedan los muy altos montes de Pra-
dell, en los quales está el muy fuerte castillo de Siurana. La tierra de Pra-
des es la más principal de aquel Condado, y ay en ella cada año una muy
buena feria. Montaluo o Montblanc tiene titulo de Ducado, y el monasterio
del Olmet, (1) adonde están las sepulturas de los Reyes de Aragón.
VilaFranca, esta está la tierra adentro; llamauase primero Torre de
Déla, pero antigamente Cartagen vieja, auiendola hecho Amilcar Bar-
cino, padre de Aníbal, Capitán de los Cartagineses. D'estos que se 11a-
mauan Poenis, llamase aun oy dia esta parte (Penitense) que es muy fértil y
llena de muy brauos pueblos y del castillo Peñafort, aunque casi arruinado,
(1) Lo lector ja anira corregint mentalment les inombrables errades que feu lo primer
«stampador d'aquesta obra y que no hem volgut senyalar ab lo clássic (sic) perqué n'hauriam
d'empedrar tota la descripció. Es tan grossa la de Olmet per Poblet, que ha fet precisa
aquesta advertencia.
24 E. MOLINÉ Y BRASÉS
del qual venia San Raymond de Peñafort. Tiene por su parte Austral los
montes que van a la mar, llamados Costas de Garaf; hazia el Norte en la
orilla del rio Noya, La yguálada, adonde murió Fernando primero Rey de
Aragón.
Barcelona, esta es la principal Ciudad de toda la Cataluña; está sobre
la mar, á la rayz de un cabo, ya muchos años atrás llamado ludio, por las
sepulturas de los ludios que por lo passado allí auia, y quica antigamente
deziase de Iupiter, mas vulgannente agora se llama Monjuyque. La Ciudad
esta sobre un pequeño monte que antigamente se llamaua Taber, en la
cumbre del cual por lo passado auia jardines colgadicos o pensiles, sobre
grandes colunas, de las quales aun oy dia se veen algunas, y duraron estos
jardines hasta el tiempo de Raymond Berenguer Conde de Barcelona, con
nombre de milagros, como los de Babylonia, pero oy dia llamase col nom-
bre de Parayso. Ercoles de Egytto hizo esta Ciudad, pero Amilcar Barcino
Capitán de los Cartagineses la aumentó mucho, dol qual quica tomó nom-
bre de Barcinona como se llama en Latin. En el tiempo de los Romanos 11a-
mauase ella Fauentia y era una de las doze Poblaciones Romanas de la Es-
paña Citerior. Pero en el tiempo de los godos fue ella la Ciudad Real de
Ataúlfo primero Rey dellos en España; después al tiempo de los Condes de
Barcelona, fue la ciudad principal del Condado. Ay en ella muchas cosas
para veer, como la yglesia Obispal, consagrada en la honrra de la Santissima
Cruz, El santo officio de la Inquisición, El Consejo Real, El Estudio de todas
las sciencias, los jardines de naranjos, y limones, y cedros, de los quales
ay tantos que parescen bosques muchas fuentes Los muros doblados y en
algunas partes tresdoblados con muy buen fosso. El muelle, que es de tanta
lindeza, aun que no esta acabado, que puede seruir para puerto seguro de
ñaues y galeras. Su campo, que es muy fértil, y compréndese entre Llobre-
gat y Besos.
Egara, esta solia estar lexos de Barcelona quatro leguas, la tierra aden-
tro, y muy cerca del castillo Tarracio; asaber alli adonde agora esta la ygle-
sia de San Pedro, y el monasterio de Nuestra Señora. De los años quatro-
cientos sessenta, hasta a los seyscientos setenta cinco y mas adelante, a
tenido Obispo, y desto hazen mención muchos Concilios de España, y el Rey
Vamba, en el repartimiento que hizo de los Obispados. Empero agora y mu-
chos años atrás, queda de todo arruinada, y como creo, de todo transferida
en el lugar adonde agora esta el Castillo Tarracio.
Manresa, esta lexos de Barcelona siete leguas, la tierra adentro hazia el
Norte, y cerrase entre los rios Llóbregat y Cardoner. Por lo passado a sydo
mayor, porque Ermessenda Condessa de Barcelona, muger de Raymond Bo-
rel, llamo la Ciudad arruinada; y por esso creo que en Latin se llame Mi-
norissa, como si se dixesse, que fuesse menor de lo que era d'antes.
Vicq, esta es la principal de la prouincia de Osona, que en Latin se llama
Ausa, Ausona y Ausonia, quica por los Italianos que se llamauan Ausonios,
pues ellos an sydo sus conditores, en la uenida en España de Ercoles de Egyt-
to. A sydo muy grande y ricca, hasta al tiempo de Ludouico Pió, en el qual
aquel Ayzo Visigodo ribeló del Emperador y vino en estas partes, y tomando-
la por engaño destruyóla de todo , Auiendo después sydo rehecha, fue llamada
Vico, por que non parescia que una calle de aquella antiga, llamándose la
calle en Latin Vicus. Tiene agora yglesia de Obispo, consagrada a la honra
LA DESCRIPCIÓ DE CATALUNYA DEL P. DIAGO 25
de San Pedro, Principe de los Apostóles. Tiene muy grande y lindo claus-
tro en la yglesia Mayor, y muy grande placa. Su campo es muy largo, al
pie del muy alto monte Mon Seny, que esta siempre lleno de nieue, y es
muy conoscido de los Erbolarios, que en el cogen muchas yeruas, Cristal y
Ja piedra Ametysto. Por su parte Austral, casi a la orilla déla mar, ay la lin-
da tierra de Mataron, que Tolomeo llama Diluron, adonde hasense maraui-
llosos vasos de vidrio.
Girona, es muy buena Ciudad de Osona, o, Ausetania, queda cerca de
una grande montaña, cerca del rio Onar, que luego cae en el rio, Tech,
en Latin llamado Ticer: Tiene su nombre de Gerion padre de los tres
hijos que fue Rey de la España antes que Ercoles de Egytto. Tiene
yglesia Catedral, y su yglesia mayor esta consagrada a la honra de
Nuestra Señora, adonde ay un altar muy riccissimo, tiniendose que de
plata y piedras preciosas, la España no tenga otro que lo passe: Tie-
ne también estudo de humanidad. Su territorio y comarca se alarga mu-
cho, y contiene muchas tierras y campos muy fértiles de todas las cosas
necessarias a la vida humana. Hazia mediodía tiene Blanda, adonde el
rio Tordera cae en la mar, Cabo de Tossa, y el Puerto de Palamós. Hacia
el Norte la tierra de Aúlot, que es muy nombrada por sus fuentes de ayre,
y esta a la orilla del rio Fluuia, y también Besalu, a la orilla del mesmo
rio, que por lo passado era Ciudad mediana, llamada Becula, y tenia ygle-
sia Catedral en el monasterio de San Saluador, erigida por Papa Benedetto
ottavo, en el año de mil y diez y siette, a la humilde petición de Bernardo
llamado Talafera, Conde de Bisulduno.
Empurias, oy dia es pequeña tierra a la orilla del rio Fluuia, poco le-
xos de la mar, pero a sydo muy grande y ricca antiguamente, hecha por
los Griegos Focenses, y muy agrandescida por Iulio Cesar, cuando vino en
España contra los Pompeyanos; Entonces partíase en tres ciudades, aparta-
das la una de la otra por muro, fossos, guardas y lenguaje. Aquella que mi-
raua al Leuante era de los Griegos; aquella que hazia Poniente de los
Romanos; y aquella que estaua hazia el Norte era de sus naturales antigos.
A sydo Obispado, como se puede veer en los Concilios tenidos en España al
tiempo de los Godos. D'esta tomó nombre todo el payz al rededor, que es
grande, llamándose de Ampurdan, antiguamente Empoitana, yo pienso que
parte desta Ciudad se aya trasferido a Castello, tierra muy nombrada.
Roda, esta a sydo Ciudad muy antiga de la prouincia Indigetana, he-
cha de los Rhodes, en lugar adonde agora esta San Pere de Roda, monaste-
rio de Frayles Benitos. Quedo en pie hasta en tiempo de los Godos, y tuuo
entonces Obispos que interuenieron en muchos Concilios: Pero agora esta
arruinada. Yo tengo que hazia Poniente ella se aya trasferido en la misma
costa de la mar adonde oy esta la muy fuerte tierra de Roses.
Iliberis, agora Copliure, o Colibre, queda en la región Cerettaña, sobre
la mar allende del muy seguro puerto de Venus, oy llamado Port vendres.
Queda solo el rastro de una muy gran tierra, como lo dize Plinio. En esta,
como dello ay muchos testigos, y yo me he esfuerqado de lo prouar en
la historia DE los Condes DE Barqelona, fue celebrado aquel nombrado
Concilio llamado Illiberitano, que fue el primero de todos que se celebraron
en España, en el tiempo del Emperador Constantino. Tiene esta tierra dos
harto fuertes castillos.
26 E. MOLINÉ Y BRASÉS
Elna, assy llamada solamente dozientos años acá, porque los antigos la
llamauan Helena. Es Ciudad de los Sardones, solamente dos leguas de la
mar, a la orilla Oriental del rio Ter, al qual los Romanos llamaban Tetro,
porque manando por muchas venas de metales, y mayormente de hierro,
tiene la color negra, y por esso daña mucho a las tierras por do passa. Mu-
chos hay que queren que la hizo Helena, madre de Constantino; otros que
Constante su nieto, a la honra della, pues que el murió en ella, como lo es-
criuen Eutropio y Paulo Orosio, discipolos de Sant'Augustin. Es Ciudad
Obispal.
Perpiñan, también esta está en la región de los Sardones, poco lexos de
una antiga tierra de los Latinos, pero agora arruinada, llamada Ruscison,
de la qual tomó nombre el Condado de Rossillon. Es tierra grande y muy
linda, pues que sin Barcelona, passa en esto a todas las demás de Cataluña.
A sydo hecha por Guinard, Conde de Roscillon, en el tiempo de Raymond
Berenguer primero Conde de Barcelona. Tiene muy fuertes muros, boleuar-
tes, y muy hondos fossos, y también un muy fuerte castillo, muy bien pro-
ueydo de moniciones, artillería y soldados. Passale cerca el rio Ruscison,
que es muy bueno para regar las tierras, y llamáronlo por eso los Romanos
Tethis, que fue el nombre de la muger d'el Océano, que fue madi-e de las
Nimphas, que los poetas llamauan Diosas. Oy dia llamasa vulgarmente
Latet.
Offrescese luego hazia Poniente la región Conflent, que también ella
era délos Sardones. Esta en un muy largo y estrecho valle, que se riega con
el rio Lalet entre montes de marauillosa altura: Con todo esso, ado da el
Sol tiene muchas viñas. Sacase della mucho hierro y en grande abundancia,
que se labra en las forgas (como los llaman los naturales) que están al longo
del rio. Tiene muchas tierras y villas no pequeñas, las mas nombradas de
las quales son Vila- Franca, y Prada, y desta no queda lexos el Monasterio
de San Miguel de Cuxano, de la orden de San Benito, que tiene una muy
marauillosamente linda yglesia.
Lybica, llamase oy en Latino Liuia y en vulgar Giula. Está en la región
de los Sardones. Es tierra muy antiga, auiendo sido hecha por Ercoles de
Egytto, que se llamaua Orón Lybico. Iulio Cesar llamóla después Iulia Ly-
bica. A sido pueblo de los Latinos, y passaua tanto a todos los otros pueblos
cerettanos, que escriuia Plinio que los Cerettanos se llamauan también Iu-
lianos; empero agora a sydo reduzido a una tierra muy pequeña, con un
pequeño pero muy seguro castillo.
Podio Ceretano, oy dia llamado Puig Ceredan, está en la orilla setten-
trional del rio Segre. Es villa grande y principal de Cerdaña; tiene muros
muy fuertes y muy buen Castillo, y tan valientes son sus naturales, que se
puede dezir que por esso ella sea muy buena fortaleza contra los Franceses.
En su comarca ay muchos lagos, en los quales ay muy perfetas Truchas,
que tienen el cuerpo cubierto con unas pequeñas escammas y algo amarillo,
con puntos casi vermejos. Tiene muchas fuentes, y entre ellas dos con muy
sanos baños, el uno de los quales es de agua fria, y el otro de caliente Na-
cen aqui muchas yeruas medicinales, y ay también perdrizes blancas, y
sacase también diuersidad de jaspe. Por su parte Settentrional tiene el Va-
lle de Carol, y los montes Pireneos, y entre ellos Lauet Coronat, que parte
la España de la Francia. Hazia su parte Austral está la villa de JRipol, en la
LA DESCRIPCIÓ DE CATALUNYA DEL P. DIAGO 27
qual ay una muy grande Abadía de la orden de San Benito, en la qual es-
tan las sepulturas de los Condes de Barcelona. Ay también aqui la villa de
Daga, la qual está entre muy altos montes, alia adonde tiene su origen el
rio Llobregat. Tolomeo la llama Bergulia; y finalmente ay también Berga,
a la orilla del mesmo rio, por Tolomeo llamada Bergimo.
Sedes Urgelli communemente se llama seu de Urgel. A sydo hecha por
Ercoles de Egitto, y queda entre muy altos montes, llenos de viñas, en un
valle harto fértil a la orilla settentrional del Segre. Es Ciudad Obispal. Por
su parte Settentrional tiene el Valle de Andorra, y hazia Mediodía Solsona,
que Tolomeo llama. Calea y después Celsona, que tiene Obispo; Cardona,
ado, como se ha dicho atrás, ay un monte de Sal natural de muchas colores.
Hazia Poniente quédale el Viscondado de Castróbon, que es bueno por
nombre y por effeto, y el Marquesado de Pallares puerto sobre el rio No-
guera Pallaresa, que por lo passado, del año ochocientos y quarenta, fue
Obispado. Oy día tiene muchas lindas tierras y villas, y entre ellas Tremp,
la qual, aunque sea de poco mas de dozientas casas, tiene con todo esso
tanta nobleza, que moran en ella mas de veynte señores y cavalleros de
vassalos.
Balaguer, es linda y alegre villa de los Ilergetes, puesta a la rayz de
un alto monte, en la cumbre del qual en otro tiempo auia un fortissimo
Castillo. Está sobre el rio Segre, en su orilla settentrional. Es tan fértil su
campaña que no se puede loar bastantemente. Hazia su parte Austral tiene
el Campo, o llano o Plana de Urgel, el qual, aunque no se riegue, abunda
todauia de muy buen trigo, y ay en el muchas tierras y villas como Cerne-
rá, Tarrega, Bellpuig, Agromont y otras.
Lérida, esta cerca un gran monte y queda poco lexos del rio Segre, que
alli va muy crescido por muchos otros rios. Cerca d'esta Ciudad tuuo gran-
des y muchas batallas Cesar contra Afranio y Potreyo, Capitanes de los
essercitos de Pompeyo En la cumbre d'el monte ay un muy fuerte Castillo,
y en él el Palacio que fué de los Reys de Aragón, y poco abaxo la muy
grande yglesia de la Ciudad, y muy buen palacio del Obispo. En la misma
yglesia ay una muy linda galeria o patio de piedra, por cuyas grandes y
anchas ventanas descúbrese la Ciudad, puesta a la cuesta del monte, el rio
y su larga orilla. En esta Ciudad ay muy buen estudio de todas las scien-
cias. Hazia* Poniente a la orilla del mesmo rio, esta la harto buena tierra de
Aytona, que tiene titulo de Marquesado, y es de la casa de Mont Caden. Ay
algunos que dizen que esta es aquella Ciudad de Octogesa, de la qual haze
mención en sus Comentarios Cesar. Pero engañanse, porque Aytona no está
cerca el Ebro, y Octogesa, según Cesar, estaua sobre el Ebro. Esta después
con voz corrompida, llamóse Ictosa, adonde en el tiempo de los Godos auia
Obispado, llamado Ictosense, del qual hazese mención en el repartimiento
de los Obispados hecho por Vamba. Llamase oy dia aquella Ciudad Me-
quienga, puesta en un rincón del Segre, adonde entra en el Ebro.
28
I. BONSOMS
INTRODUCCIÓN
Á LA LECTURA DE UNOS FRAGMENTOS DE LAS TRADUCCIONES CA-
TALANAS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, DE BOCCAC-
CIO, AMBAS ANÓNIMAS Y HECHAS EN EL SIGLO XV (1)
APÉNDICES
APÉNDICE II (Continuación)
Noticias bibliográficas de obras, estudios, memorias, discursos, con-
ferencias, ARTÍCULOS, ETC., REFERENTES Á LA LITERATURA CATALANA
(Rubio y Lluch, A. Continua-
ción de)
— Lo moviment literari cátala
en 1888. Notes bibliográfiques.—
— (V. «Revista Catalana», Barcelo-
na, 1889, año I, cuad. II.)
— Conferencias de literatura
catalana dadas durante el curso de
1903 á 1904, en el Ateneo Barcelo-
nés, en la cátedra de los «Estudis Uni-
versitaris Catalans». — Extractadas
en «La Veu de Catalunya» del 10 de
junio al 13 de julio de 1904.
— Prólech. [Del volumen IV de
la edición políglota de «Lo Gayter
del Llobregat», poesías de D. Joa-
quín Rubio y Ors, pp. V-LXIV. —
Barcelona: Imp. Altes, 1902.
Contiene un resumen del desarro-
llo de la poesía catalana desde 1839
á 1859, ó sea en el período anterior
á los Jochs Floráis.
— Noticia de dos manuscrits
d'un Langalot cátala.— (V . «Revis-
ta de Bibliografía catalana», Barce-
lona: enero-diciembre de 1903, año
III, n.°6, p. 23.)
— Parlament del President deis
Jochs Floráis de Barcelona, en la
f esta del Gap Saber de Tolosa, cele-
brada el 5 de juny de 1907.— (Pu-
blicado en el periódico «Poblé Cá-
tala», núm. 180, Barcelona, 10 junio
1907, año IV.)
— Sumario de la historia de la
literatura española. — Barcelona,
1901: Imp. Casa Provincial de Ca-
ridad.—Tomo de 107 páginas, de
20 X 14 cm.
(Desde la 65 á la 107: «Literatura
catalana».)
— Ln cop cTull sobre"1 1 passaty
elpresent de la llengua catalana.
—(V. «Revista Catalana», Barcelo-
na, enero 1889, año I, cuad. I á IV.)
Rubio y Ors, Joaquín
Ansias March y su época. Mono-
grafía escrita por D. Joaquín Rubio
y Ors... premiada en los Juegos Flo-
rales de Valencia de 1879.— Barce-
lona: Imp. de la Vda. é H. de Subi-
rana, 1882. — Opúsculo de 95 pp.,
de 240 X 157 mm., en 4.°
— Bastero, provenzalista cata-
lán. Estudio crítico-bibliográfico
(l) Véase el número anterior, páginas 517 á 539
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
29
que con ocasión de conmemorar el
quinquagésimo aniversario de su in-
greso como socio activo en la Real
Academia de Buenas Letras de Bar-
celona (24 febrero 1844), leyó en la
sesión pública... el 25 febrero 1894...
Joaquín Rubio y Ors...— Barcelona:
Est. tip. J. Jepús, 1894. — Opúsculo
de 97 paginas, y dos sin numerar, de
273 X 177 mm., en 4.°
— Bastero provenzalista cata-
lán.-(V. «Mem. R. Acad. B. Le-
tras», 1898, t. VI, p. 7.)
— Breve reseña del actual rena-
cimiento de la lengua y literatura
catalanas. ¿Débese á la influencia
de los modernos trovadores proven-
zales? — Memoria escrita para la
R. Acad. de B. Letras...— Barcelo-
na: Tipo-lit. C. Verdaguer, 1877. —
Opuse, de 98 pp., de 255 X 165 mm.,
en 4.°
— Breve reseña del actual rena-
cimiento de la lengua y literatura
catalanas.— (En las «Mem. de la
R. Acad. B. Letras, 1880, tom. III,
pp. 141-240.)
— Doctor Vicente García (Rec-
tor de Vallfogona). Su biografía y
juicio crítico de sus obras, por don
Joaquín Rubio y Ors, premiado con
la escribanía de plata ofrecida por
el ilustre Ayuntamiento de Tortosa,
en el certamen celebrado el 3 de
septiembre por la Juventud Católica
de aquella ciudad.— Tortosa: Imp. y
librería de Salvador Isnar, 1879. —
Opúsculo de 67 pp., de 245 X 165
mm., en 4.°
— El doctor D. Francisco Vicen-
te García, Rector de Vallfogona.
Su vida y sus obras poéticas. Mo-
nografía compuesta por D. Joaquín
Rubio y Ors, por encargo del Ex-
celentísimo Ayuntamiento Constitu-
cional de esta ciudad, y leída en el
acto solemne de colocar su retrato
en la «Galería de Catalanes ilustres»
en el histórico Salón de Ciento de
estas Casas Consistoriales, celebra-
do el 25 de setiembre de 1882.—
Barcelona: Est. tip. lit. de los Suc...
de Narciso Ramírez y C.a, 1883.—
Opuse, de 31 pp., de 27 X 18 cm.,
en 4.°
— La Littér ature Catalane. Étu-
de traduite de l'espagnol et précé-
dée d'un apercu sur la Littérature
Proveníale. Par Charles Boy, etcé-
tera, etc.— Lyon: Chateauneuf, lib.
antiq.,1879. -Un tomo de XXXIX+
119 pp., de 176 X H4 mm., en 8.°
— Lo doctor Vicens García y
sas obras literarias.— {«}ochs Flo-
ráis» de Barcelona en 1863, pp.
99-127.)
— Noticia de la vida y escritos
de D. Manuel Milá y Fontanals,
que en la sesión pública de 10 de
abril de 1887, dedicada por laR. Aca-
demia de Buenas Letras de Barce-
lona á honrar su memoria, leyó don
Joaquín Rubio y Ors, Presidente de
la misma...— Barcelona: Imp. J. Je-
pús, 1887.— Un tomo de 192 pp., de
270 X 175 mm., en 4.°
— Piferrer considerado desde el
punto de vista de intuición artísti-
ca, por el Dr. D. J... R... y O...
Vicerrector de la Universidad, etc.,
etcétera. [Barcelona, 1898.] — (V.
Solemnidad literaria. . .)
— Piferrer, etc., etc. — (Tirada
especial. Barcelona, 1898: Imp.
J. Jepús.)— Opúsculo de 41 pp., de
265 X 182 mm., en 4.°
Ruíz Porta, Juan
Tarraconenses ilustres. Apuntes
biográficos por Juan Ruíz Porta,
individuo de la Soc. Arqueol. Tarra-
conense. — Tarragona: Establ. tip.
F. Arís é Hijo, 1891. — Tomo de
XI 4 291 pp , de 18 V, X 12 V, cm.,
en 8.°
Salat, José
Catálogo de las obras que se
han escrito en lengua Catalana
desde el reinado de D. Jayme el Con-
quistador, arreglado por el Dr. D. Jo-
sef Salat, Abogado.
30
I. BONSOMS
Está al fin de la «Gramática» de
Ballot, edición Piferrer, s. d., con
foliación distinta numerada de 1 á 26.
Sancho Rayón
Véase Gallardo.
Sanpere y Miquel, Salvador
Biografía de Esteve Gilabert
Bruniquer. — («Jochs Floráis» de
Barcelona, de 1880, pp. 285-301.)
— «Catalogue des manuscrits es-
pagnols de laBibliotéque nationale»,
par M. Alfred Morel-Fatio, etc. —
(V. «Revista de Ciencias Históricas»,
por S. S. y Miquel, Barcelona-Ge-
rona, año 1886, tomo IV, pp 163-176.)
Es una bibliografía crítica, abun-
dante en noticias y datos interesan-
tes para el estudio de las letras ca-
talanas medioevales, en la cual van
intercaladas algunas poesías inédi-
tas de Ausias March, Pau de Bell-
viure y Arnau March.
— Las arjnadas de Salou y Port
Fangos.
Contiene el Sermó de Muntaner,
con numerosas notas críticas. —
(«Jochs Floráis» de 1895, pp. 411-
459.)
— Las costumbres catalanas en
tiempo de Juan I. Por Salvador San-
pere y Miquel. Obra laureada por
la Asoc. Lit. de Gerona en el Cer-
tamen de 1877.— Gerona: Imp y li-
brería Vicente Dorca, 1878. Tomo
de 291 pp., de 21 •/, X 14 cm., en 8.°
V. «Certamen Asoc. Lit. de Ge-
rona», 1878, pp. 1 13-300.
La segunda parte trata de La Uni-
versidad.—Vida del estudiante. La
tercera: Carácter moral.— Cultura
científica, literaria y artística.— Es-
pectáculos públicos.— El Teatro. —
Los Juegos Florales.
Sanvisenti, Bernardo
/ primi influssi di Dante, del
Petrarca e del Boceado sulla Let-
teratura Spagnola, con appendici
di documenti inediti. Saggio di Ber-
nardo Sanvisenti. Opera premiata
col premio Lattos dalla Regia Aca-
demia Scientifico-Letteraria di Mi-
lano.— Ulrico Hoepli edit.: Tipog.
Umberto Allegretti, Milano, 1902.—
Un tomo de XIV 4- 463 páginas, de
20X13cm. en 8.°
Sarda, Juan
El catalanismo y la literatura
catalana. — («Boletín del Ateneo
Barcelonés», 1879, n.° 2, páginas
110-120.)
— Piferrer. Necrología llegida
per don J. Sarda. - Barcelona: Fidel
Giró, 1884.
Savine, Albert
La renaissance de la poe'sie ca-
talane. — Introduction aupoeme
«L'Atlantide» de J. Verdaguer, trad.
franc. de Alb. Savine. París: Lib.
L. Cerf. 1883.— (Pp. II áCLXXIX.)
Schadel, B.
Recens, di J. Massó Torrents, Jor-
di de S. Jordi, (Studi I, 166), in
Litbl. XXV, 119. (Studi medievali;
p. 304, vol. I,f. II, 1904.)
— Ln art poétique catalán du
XV/e siécle par B. Schadel, 1906,
25 pp.— (V. Apéndice III, Oleza.)
Estudio de la obra de Francesch
d'Oleza, «Art de T robar».— Tirada
aparte de las «Mélanges Chaba-
neau», 1906.
Serafí, Pere
Véase Nanot Renart, Pedro.
Serafí Pitarra. Pe trato litográ-
fich y literari.— Barcelona: Estampa
de «La Renaixensa», 1874.— Opuse,
de 56 pp., de 13 X 9 cm., en 16.°
Serra y Campdelacreu, José
Bosquejo biográfico de don Joa-
quín Salar ich y Verdaguer, con no-
ticias expositivas, críticas y biblio-
gráficas de sus obras. . .— Vich, 1885:
Imp. de Ramón Anglada y Pujáis.
—Tomo de (8) 4- 162 + (16) pp. y
retrato, de 27 X 19 72 cm., en 4.°
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
31
Serrano y Morales, José En-
rique
Reseña histórica en forma de
diccionario de las Imprentas que
han existido en Valencia, desde la
introducción del arte tipográfico
en España hasta el año. 1868, con
noticias bio-bibliográficas de los
principales impresores, por José En-
rique Serrano 3? Morales.— Valencia:
Imp. de F. Doménech, 1898-99.—
Tom.de XXVIII + 657 pp., en folio.
— Noticias de algunas acade-
mias que existieron en Valencia
durante el siglo XVII— {V. «Re-
vista de Valencia», del 1° de agos-
to de 1881.)
Sibiude, Ramón
Véase Bové, S.
Sola y Gabarro, Agustín
Biografías de igualadinos ilus-
tres.—Igualada, 1881, 92 pp. en 4.°
—(V. el volumen de los trabajos
premiados en el «Certamen cientí-
fico-literario del Ateneo Igualadi-
no», en 1880.)
Solemnidad literaria que en
el quinquagésimo aniversario de la
muerte de D. Pablo Piferrer dedican
á su memoria los Claustros de la
Universidad é Instituto de Barcelona
presididos por su actual Rector el
Excmo. Sr. D. Manuel Duran y Bas.
Barcelona: Establecimiento tipográ-
fico de Jaime Jepús, 1898. — Opuse,
de 61 pp., en 4.°
Véanse Cortejón; Rubio y Ors.
Soler, Federico
Véanse Bergnes de las Casas,
A.; Feliu y Codina; Serafí Pi-
tarra.
Swift, J. Darwin
The Ufe and times of James the
first, the Conqueror, King of Ara-
gón, Valencia and Majorca...— By
F. Darwin Swift.— Oxford, 1894.—
Un tomo de 349 pp.— («Compte ren-
du» en la «Revue Hispanique».)
Tastu, Joseph
Véase Pagés, A.
Thomas, Antoine
Jaufre de Foixá. — (V. «Romanía»,
t. X, p. 332.)
En el primer artículo de los ex-
tractos de los Archivos del Vaticano
para servir á la historia literaria,
publicados en la «Romanía» de 1881,
su autor, A. Thomas, trata del gra-
mático catalán del siglo XIII, Jofre
de Foixá, monje del monasterio be-
nedictino de San Feliu de Guíxols.
Toda, Eduardo
Bibliografía Española de Cer de-
ña, por D. Eduardo Toda y Güell.—
Madrid: Tip. de los Huérfanos.
MDCCCXC (1890).-Untomo, pp.
326 + [l]enfol.men.
— La poesía catalana á Sarde-
ny a. — Barcelona: «La Ilustrado Ca-
talana».—Imp. F. Giró -Un tomo
pp. 132 -f (1), en 8.°
— La poesía catalana á Sarde-
nya. — (V. «Ilustrado Catalana»,
1888, pp. 51-55 y 71-74.)
— La poesía catalana á Serda-
nya.—(V. «La Veu del Montserrat»,
de Vich, pp. 151-52 y 160, año XI,
1888.)
— La poesía religiosa en Sarde-
nya. — (V. «Ilustrado Catalana»,
año IX, Barcelona, 1888, pp. 2-6.)
— Los satiristas catalans á Sar-
denya.—(\7. «Ilustrado Catalana»,
vol. IX, Barcelona, 1888, pp. 98-100,
114-1 18 y 130-134.)
— Poetas catalans anónims de
Sardenya al comensar lo present
sigle. — (V. «Ilustrado Catalana»,
vol. IX, Barcelona, 1888, pp. 86-87.)
— Poetas catalans contempora-
nis del Alguer .—(V . «Ilustrado Ca
talana»,vol. IX, Barcelona, 1888, pp.
202-203.)
— Poetas catalans de Sardenya.
—(V. «Ilustrado catalana», vol. IX,
Barcelona, 1888, pp. 34-35.)
32
I. BONSOMS
— Poesía catalana en Serdenya.
— (V. «Ilustrado Catalana», Barce-
lona, 1887, vol. VIII, pp. 290-91.)
— Sátiras algaeresas del pre-
sent sigle. — (V. «Ilustrado Catala-
na», vol. IX, Barcelona, 1888, pp.
150-151.)
Tolrá de Bordas, L'abbé
Biographies roussillonnaises. —
I. Monseigneur Francois Ximenez,
Évéque d'Elne (1400-1415). —
II. Monseigneur Michel Pontich,
Evéque de Gérone (1632-1699).—
III. Le R. P. Méliton de Perpignan
(1680-1765).— (V.«Société... -des Py-
rénées-Orientales», tom. XIII (1863)
p. 303.)
— Une épopée catalane au XIXe
siécle — L'Atlántide par D. Jacinto
Verdaguer. — París: Maisonneuve
et Cie, 1881: Imp. central du Midi,
Montpellier.— Opuse, de 132 pp.,
en 4.°
Torras y Bages, José
La Tr adietó Ca/a/tf/za.--Estudidel
valor étich y racional del regionalis-
me cátala per Joseph Torras y Ba-
ges, preveré.— Barcelona: F. Giró,
1892.-Tomo de 725 pp., de 20 X 13
cm., en 8.°
La segunda parte (Llibre segón.
Valor racional del regionalisme
cátala) afecta á los principales es-
critores catalanes, medioevales prno-
dernos. Pp. 189 á 713 del volumen.
— Lo poeta AusiasMarch.- [Re-
producción del capítulo V, libro II,
de «La Tradició Catalana», inserta
en la «Ilustrado Catalana», Barcelo-
na, 1892, pp. 154-155, 167-171 y
187-190.]
Torreilles, L'abbé Ph.
V bniversité de Perpignan avant
et pendant la Révolution.— (V. «So-
ciété... des Pprénées-Orientales»,
tom. XXXIII, 1892.)
Torres Amat, Félix
Memorias vara ayudar á formar
un Diccionario crítico de los Es-
critores catalanes y dar alguna
idea de la antigua y moderna litera-
tura de Cataluña. Escribiólas el limo.
Sr. D. Félix Torres Amat. — Bar-
celona: Imp. de J. Verdaguer, 1836.
-Tom. de XLIV + 719 pp., en 4.°
(Véase Corminas, Suplemento.)
Torroella, Juan B.
El Estudi General ó Universitat
Literaria de Girona. Ensaig histó-
rich-crítich per Joan B. Torroella,
Llicenciat en Dret civil y canónich...
—Monografía llorejada ab el premi
del Excm. Ajuntament de Girona en
el Certamen celebrat per la «Aso-
ciación Literaria» l'any 1900. — Gi-
rona: Imp. y llib. de P. Torres, 1906.
— Tomo de 275 pp., una de «corri-
genda» y colofón, de 25 X 18 »/, cm.
Tourtoulon, Ch. de
Don Jaime I el Conquistador,
Rey de Aragón, conde de Barcelo-
na, señor de Montpeller, según las
crónicas y documentos inéditos, por
Ch. de Tourtoulon. Traducción au-
torizada y revisada por el autor. —
2 a edición, Valencia: Imp. de José
Doménech, 1874 —Tomo I, XXX +
384 pp.— Tomo II, 532 pp., de 21 X
14 cm.
— Études sur la Maison de Bar-
celone. Jacme Ier le Conquérant roi
d' Aragón, comtedeBarcelone, seig-
neur de Montpellier, d'aprés les cro-
niques et les documents inédits par
Ch. de Tourtoulon...— Montpellier:
Imprimerie typographique de Gras,
éditeur, MDCCCLXIII-VII. (1863-
1867).--Premiére partie: La Jeunesse
de Jacme le Conquérant, XVI -|- 472
pp. — Séconde partie: (1233-1276.)
XII + 688 pp.
— Renaissance de la littérature
catalane et provéngale.— Toulouse,
1868.
Tramoyeres, Luis
La 11 iter atura liemos i na dins lo
progrés provincial.
Inserto en los preliminares del li-
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
33
bro valenciano «Los Filis de la Mor-
ta-Viva», de Llombart. — Estudio
premiado en público certamen. —
Pp. IX á XX.— Valencia, 1879.
Tubino, J. M.
Historia del renacimiento litera-
rio contemporáneo en Cataluña,
Baleares y Valencia. — Madrid, M.
Tello, 1880-81. — Tomo de 796 pp.,
de27X 18 cm.
Tundal
Véase Wagner
Turmeda, Fr. Anselm
Véase Aguiló, Estanislao K.
Ubach y Vinyeta, F.
Teatre Cátala. Apuntacions his-
tóricas-críticas desde'ls seus orígens
fins al present estat. — (Premio en
los «Jochs Floráis» de Barcelona,
año 1876 .)— Véase pp. 197 á 223 del
volumen respectivo.
Vallfogona
Véanse Corbella, Ramón; Ru-
bio y Ors, J.; García, Vicente;
Mestres, Salvador.
Vallfogoní, Un
Mostra deis escrits del Rnt. doc-
tor Francesch Vicens García, Rec-
tor de Vallfogona y quatre noticies
biográfiques del autor.— Vich:Tip. y
lib. Católica de Sant Joseph, 1902.
—Tomo de 143 pp. 19 X 12 cm.,
en 8.°
Es la 2.a edición corregida y au-
mentada del libro del Rdo. Ramón
Corbella (véase) publicado en 1889.
Vapereau, G.
Dictionnaire universel des litté-
r atures. —París: Háchete, 1876. —
Dos tomos de foliación correlativa,
pp. XVI +1046 y 1047 á 2096, en 4.°
(V. pp. 392-393 en que ti ata de la
literatura catalana.)
Vassal, Augustin
. Mossen Jacinto Verdaguer, sa
vie, ses ceuvres, sa mort.— Perpig-
nan: Charles Latrobe, imp.-édit.,
1903.- Opúsculo de 25 X 16 7, cm.,
66 pp.
Veratti, B.
Fragmento del «Canigó» poema
catalano di D. Giacinto Verdaguer
con versione italiana di Maria Licer.
Precede un estudio literario de
B. Veratti, tomado del tomo III de
los StudJ. Lett. e Mor. Modena,
1888, Soc. Tipog. — Opúsculo de
21 % X 14 7, cm., 16 pp.
Verdaguer, Jacinto
Recort necrológica del Excelen-
tíssimSr. D.Joaquím Rubio y Ors,
llegit... «R. Acad. B. Letras», lo
dia 12 de janer de 1902 per mossen
Jacinto Verdaguer.— Pp. 19-34 del
opúsculo «Sesión Pública Inaugural
celebrada el 12 de enero de 1902».
— Barcelona, 1902. — Seguido de
una Bibliografía de les obres de
D.Joaquín Rubio y Ors (1837-1898),
anónima (pero de A. Rubio y Lluch).
Vidal de Besalú, Ramón
Véanse Bohs y Cornicelius.
Vidal de Valenciano, G.
Dreus apuntacions sobre la vida
d'En Ramón Muntaner jp'l judici
crítich de sa Crónica.— (V. «Jochs
Floráis» de Barcelona, en 1863, pp.
127-137.)
— Consideracions sobre la Li-
teratura popular catalana per Ga-
veta Vidal de Valenciano, catedra-
tich, per oposició, en la Facultat de
Filosofía y Lletras de la Universitat
de Barcelona, Corresponent de las
Academias Española y de la Histo-
ria, Segretari de la de Bonas Lletras,
etc. -Barcelona: Imp. dejaume Je-
pús, MDCCCLXXIX (1879). - Op.
de 62 pp., de 17 X 10 72 cm., en 8.°
— El Excelentísimo Señor don
Manuel Milá y Fon tañáis. Reseña
biográfica por D. Cayetano Vidal de
Valenciano, leída con motivo de la
1Í109.— 8
34
I. BONSOMS
colocación del retrato del mismo en
la Galería de Catalanes ilustres for-
mada por el Ayuntamiento de Bar-
celona, el día 7 de diciembre de
1888.— Barcelona: Tipo-lit... de los
Suc... de N. Ramírez yC.a, 1888.
—Opuse, de 42 ppM 27 X 18 cm.
— Lo mon invisible en la litera-
tura catalana y lo viatje fet al in-
fern per Pere Porter. Articles y lle-
genda publicats en «La Renaixensa»
per Gapetá Vidal y de Valenciano.
Segona edició. - Barcelona: Imp. de
«La Renaixensa», 1877.
(V. «La Renaixensa», Barcelona:
1876, tom. II, pp. 321-327 y 393-403,
y 1877, tom. I, pp. 1-18, 81-93, 153-
162, y 233-242.)
— Lna joya de la literatura popu-
lar catalana.— Barcelona: Tip. Es-
pañola, 1678. -Opuse, de 12 pp., de
17X10V2cm.
Fué publicado en «Lo GaySaber»,
Barcelona, 1878, pp. 353-356.
Vidal, Pierre
Re cherches relatives á thistoire
des beaux-arts et des belles-leltres
en Rousillon depuis le XIe siécle
jusqu'au XVIIe — (V. «Société...
des Pyrénées-Orientales», tom. 27
(1884), pp. 173-220.)
Vidal, Pierre. — Calmette, Jo-
seph
B ibliogr aphie Roussillonnaise
dressée par Pierre Vidal et Joseph
Calmette.— Extrait du XLVIIe «Bu-
lletin de la Soc. Agricole Scientifi-
que et Lit. des Pyrénées-Orientales».
— Perpignan: Imprimerie de Charles
Latrobe, 1906. -Tom. de 558 pp.
Vignau y Ballester, Pedro
La lengua de los ¡robadores . Es-
tudios elementales sobre el lemosín-
provenzal, seguidos de una traduc-
ción de las «Rasos de Trobar» y del
«Donatz provenzal». — Madrid: Im-
prenta á cargo de Joaquín Muñoz,
1865. -Tom. de XV 4- 147 pp., de
21X13 7,™., en 8.°
Vilanova, Arnaldo de
Véanse Chabás; Fita, Fidel;
Menéndez Pelayo; Pansier, P.
Volger
Die ültesten Drucker und Dru-
ckorte der Pirenüischen Halbinsel.
— (V. «Neues Lausitzisches Maga-
zin», Górlich, 1872, pp. 88-126.)-
Referencia tomada de Serrano y
Morales.
Wagner
Túndale, das mittelenglische Ge-
dicht über die Vision des Tundali,
hrag. von Wagner (Bülbring). - (Lit-
teraturblatt für germanische und ro-
manischePhilologieXV, 1894. Agos-
to. C. 259.
Wannenmacher, F. X.
Die Griseldissage auf der Iberis-
chen Halbinsel.— Strasburg, 1894.
Villena, Enrique de
El Arte de Trobar. .-(Pp. 269-
284, de la obra «Orígenes de la len-
gua Española, compuestos por va-
rios autores, recogidos por D Gre-
gorio Mayans y Ciscar».- Madrid:
Lib. Victoriano Suárez, 1873. —
(Reimpresión). — Tomo de XXX -J-
485 pp., de 21 X 13 cm.
Zarco del Valle
Véase Gallardo.
FRAGMENTOS DE LA FIAMM8TTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
35
APÉNDICE III Y ULTIMO
Noticias bibliográficas de antiguos textos catalanes, (incluso
cancioneros, romanceros, colecciones de documentos
de la lengua) impresos por primera vez, ó
reimpresos en nuestra época, y
de algunas traducciones
de los mismos
Aguiló, Estanislao de K.
Colección de leyes suntuarias
decretadas por las autoridades su-
periores del antiguo Reino de Ma-
llorca desde 1384 á 1790. Recogi-
das por D. Estanislao de K. Aguiló
del Cuerpo de Archiveros, Bibliote-
carios y Anticuarios.— Palma: Im-
prenta de Felipe Guasp. 1889. — Pp.
218 -+- 2 innumeradas, en 8.°
Tirada de 50 ejemplares.
Aguiló y Fuster, Mariano
Canconer de les óbreles en nos-
Ira lengua materna mes divulga-
des durant los segles XIV, XV e
XVI, recullit e ordenat per Marian
Aguiló y Fuster. —Barcelona: Llibre-
ría Verdaguer.— [Colofón]:— XXVI
de septembre de M.Dccclxxiij...
Dec. MCM.-Un tomo XVI + 408
pp. innumeradas, en 4.°: tipos góti-
cos, á dos tintas.
Contiene los títulos siguientes:
—Los goigs de la gloriosa Mare de
Deu de la Concepció: los quals se
cantan en la sglesia de la Encarnado.
—Estampáis en la noble e leal ciutat
de Valencia.
— Cobles en llahor de la gloriosa
Verge y martyr sancta Eularia.— Es-
tampades en la ciutat de Barcelona en
casa de Hubert Qotard. Any Mil cinch-
cents vuytanta nou.
— Les set paraules que Jesús dix en
la creu.— Estampades en la noble ciu-
tat de Valencia. A.xViij. de Marc. Any
M.D.xljx. Ab Privilegi deis senyors
jurats.
—Cobles en lahor del glorios pare
Sanct Domingo. — Estes cobles son
tretes d'un Manuscrit de mitjan segle
setze, fet en la ciutat de Barcelona.
—Cobles en lahor del glorios prin-
cep Sant Miquel.
— Cobles de la Verge Maria de la
Soledat.— Estampades en la molt noble
ciutat de Valencia per Johan Joffre.
—Cobles nouelles e complides de la ,
passio de Jhs.
—Les set dolors de la gloriosa mare
de Deu —Valencia.
—Cobles de la salutació de nostra
Senyora —Any M.D.xxxv.— Valencia.
— Oracio a les plagues de Jhesu-
crist.— Valencia. M D.xxxV.
— Llaors a la Pietat y plagues de
nostre Senyor Jhesu Christ.— Valen-
cia. Any M D.L.xxxvij.
— Rahonament de la verge Maria ab
son fill.
— Canconeret de cobles antigües a
la Mare de Deu de Lluch de Mallorca...
etcétera, etc. Any Mil.DCCC.lxxxiij.
— Cobles fetes a un principi antich
que diu: Destrohiulo de quan te al gran
Turen, etc. Valencia.
—Canconeret y miracles en lahor
del Psaltiri o Roser ab singulars imat-
ges catalanes del quinzen segle.— [Co-
lofón:]... Estampaten Valencia a xViij.
de Marc. Any M.D.xlvj...
— Salve Regina pera fer lo discret
en Pere Villaspinosa, notari de Valen-
cia... (1482?).
—Glosa de TAve María
35
I. BOiNSOMS
Canconeret de Nadal ab les cobles
del Jorn del Judici.
—Cobles nouament fetes per Pere
Qiberga, contra tots los delats de Ca-
thalunya y secacos de Antoni Roca:
recordant los la cruel sentencia y mort
del Galipapo y altres dos de lur com-
panyia: la qual passara per tots ells si
no buyden prest la térra.— Barcelona.
Any Mil ecinchcents quaranta e quatre.
— Cobles noues sobre la presa de
Sanct Quintí y victoria del Princep y
Rey Despanya ab dos vilancets molt
graciosos. Compostes a deu d'Octubre
de M.D.L.Vij.— Estampades en la no-
ble ciutat de Barcelona, y venense a
les Filateres, en casa de mestre Jaume
Bru, passamaner.
—Cobles fetes ara nouament sobre
la justicia y cruel mort d' Antoni Roca,
escandalitzador de tota Cathalunya; y
la de son companyo Sebastia Corts.—
Canconeta final.
— Cobles fetes en memoria del molt
Illustríssim y Reuerendíssim Senyor
Don Federich de Portugal Archebisbe
.de Saragóca y Virey de Cathalunya,
etcétera. — Estampades en Barcelona
en l'any Mil.D.xxxViiij.
— Cobles de la diuisio del Regne de
Mallorques escrites en pía cátala per
frare Entelm Turmeda. Any mil.tre-
cents noranta vuyt.— Estes cobles son
tretes d'un Manuscrit de la Biblioteca
de Carpentras.
—Cobles de tristor de les tres
Naus catalanes de conserva. Any Mil.
CCCC.Lx.
— Cobles de la Ballesta per cantar,
e a la fi l'albada d'Anauvosen la mia
amor, etc.
—Cobles novament fetes sobre los
formenters y usurers ab un Vilancet.—
Estampades en la noble y leal ciutat
de Barcelona per Pere Regnier.
— Testament den Bernat Serradell
de Vich. Any M.ccccxjx.
— Escriu Andreu Martí Pineda No-
tari, a vn son gran amich nouament
casat.— Estampat en Valencia Vense
en casa de Johan Batista Timoneda
junt á la Merce.
— Consells y bons auisos dirigits a
una noble senyora valenciana noua-
ment casada. Per Andreu Martí Pine-
da, Notari.— Estampat en la molt noble
ciutat de Valencia: e vense en casa de
Johan Batista Timoneda, junt a la
Merce.
—Libre del romiatge del Venturos
Pelegri, ab les Cobles de la Mort. Ara
diligentment corregit y esmenat, com-
parades les mes antigües edicions que
s'han pogut veure, y fet de nou estam-
par ab les histories corresponents a
esta ligenda, innumerables voltes em-
premptada.
— Cobles ara nouament fetes de un
Caualler y una pastora (son molt gra-
cioses per cantar y sonar) ab les de
Diu me Juliana.— Any 1566.— Estam-
pat en la insigne ciutat de Barcelona
en casa de Pere Regnier. Any Mil
D.LX.V.j.
— Escreuia Valero Fuster les pre-
sents cobles noues de la crich crach
juntament ab altres cansons molt gra-
tioses per prechs d'alguns amichs y
amigues, y fa les estampar en Valencia
en lany Mil.D.L.vj.
—Libre deis Mariners. Tret d'un
Ms. de la biblioteca de Carpentras.
— Libre de bons amonestaments com-
post en Junig per fra Encelm Turmeda
(en altra manera apellat Abdala) nadiu
de Mallorca.— Abril del any mil tres-
cents noranta vuyt.
— Danca de la Mort e de aquelles
persones qui mal llur grat ab aquella
bailen e dancen...
— Petri Michaelis Carbonelli Scribe
et Archiuarii Regii Carmina... En Bar-
celona en la Estampa de Pau Cortey y
Pedro Malo.
—Cobles ara nouament fetes sobre
la marquesota.
Alart, B.
Priviléges et titres rélaíifs aiix
franchiseSy institutions et proprié-
tés communales de Roussillon et
de Cerdagne depuis le XIe siécle
jusqu'á l'an 1660, recuillis et publiés
par B. Alart, Archiviste du départe-
ment des Pyrénées Orientales. —
lre partie.— Perpignan: Charles La-
trobe, imp.-éd. 1874. — Tomo de
384 pp. 255 X 190 mm.
Véase apéndice II, p. 449, col. II.
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC
37
Albertá de Bretanya [Alber-
tano de Brescia]
Consells & Proverbis trets d'una
Doctrina de ben parla" en llatí com-
posta per mestre Alberta de Bre-
tanya l'any MCCXV., segons un
manuscrit del XIV. en segle.— Bar-
celona: imp. Fidel Giró. 1901.— Un
opúsculo de 14 pp., en 8.°
Alcanyz, Loys
Regiment preservatiu e curatiu
de la pestilencia, compost per mes-
tre Loys Alcanyz mestre, en mede-
cina.— Reimpresión de un texto de
últimos del siglo XV. (Al parecer
impreso en Valencia, hacia 1490),
continuado en la obra Anales His-
tóricos de la Medicina en general,
por Anastasio Chinchilla. — Valen-
cia: José Mateu Cervera, 1846.—
Tomo 4°, pp. 239-243.
Alfonsello, Andrés
Los Reys d'Aragó y la seu de
Girona desde l'any 1462 fins al 1482.
Col-lecció de actes capitulars escri-
tas per lo doctor Andreu Alfonsello,
vicari general de Girona, publica-
das y anotadas per Fidel Fita y Co-
lomer. ..— Barcelona: Imp. Obradors
y Sulé. 1873— Tomo de 119 pp. y
un facsímil, de 30 X 21 cm.
Publicado antes en la revista bar-
celonesa «La Renaixensa», en el
año 1872.
Alianca...
Recort de la alianca fet al se-
renissim Jordi-August rey de la
Gran Bretanya, etc., etc., ab una
carta del principat de Catalunya y
ciutat de Barcelona, any 1736. Ara
novament publicat per un redactor
de «La Veu de Catalunya». — Barce-
lona: Estampa «La Catalana» de J.
Puigventós, 1898. — Opúsculo de
22 X 151/, cm., 88 pp.
(Biblioteca de «La Veu de Cata-
lunya.)
Amador, San
La vida de San Amador.— Texte
provencal inédit du XlVe siécle pu-
blié d'aprésle manuscrit de la Biblio-
théque de Marseille par V. Lieu-
taud, Bibliothécaire de la ville de
Marseille. -Marseille... Paris... 1878.
— Cahors.— Imprimerie de A. Lay-
tou.— Pp. 23 -4- 1 blanca 4- un facsí-
mile de una página del original.
Al empezar dice:
«Vida de San Amador. — Texte
provencal inédit du XIVe Siécle
(dialecte catalán)».
Anthiogo, Sant...
Vida de Sant Anthiogo, metge
y mártir. . . [Colofón ]:... Barcelo-
na... estampa «La Académica»,
MDCCCXC. [Pp. 4:] Advertiment
del editor... M(arian) A(guiló). — Un
opúsculo de 30 pp. en 8.°, de 19
X12cm.
Texto del siglo XV, tomado de
una edición del XVI.
Antonio Abad, San
Invención del cuerpo de San An-
tonio Abad: é historia de la hija
del Rey de Hungría. Leyendas en
prosa catalana provenzal, inédita
la primera, y nuevamente publicada
la segunda, copiadas de un códice
del siglo XIV existente en la Biblio-
teca provincial de Palma, por el
Jefe de la misma D. Bartolomé Mun-
taner...— Palma: Imprenta de Felipe
Guasp y Vicens. 1873.— Tomo de
108 páginas, de 18V2X 12 centíme-
tros, en 12.°
Aragó...
Genealogía deis reys Darago
e de Nauarra e comtes de Barchi-
nona. Manuscrit del segle XV.—
Biblioteca de «La Veu del Montse-
rrat». Volum I. -Any MDCCCCI.
Vich: [Est. de la Viuda de R. Angla-
da].— Opuse, de 23 pp.? 23 X 15 cm.
Una «Nota previa» firmada P. B.,
Pbre.
Art de be morir
[Colofón]'. La present reprodúc-
elo en fotogravat, feta sots cura
den Ángel Aguiló... ha siguí co-
38
1. BÜNSOMS
piada de l'edició de l'Art de be
morir (Valencia... MCCCClxxxxj?)
Publicada baix lo patronat de la
Societat Caíalanade Bibliófils
en lo mes de desembre de l'anp
MDCCCCVIII— Un opúsculo de 21
rol., en4.°
Asam, Bernabé
Libre del Orare de Cavalleria.
Opúsculo de 120 pp. de 25 X 17 cm.
(Incompleto). 1902.— (Folletín de la
«Revista Crítica de Historia y Lite-
ratura Españolas, Portuguesas é
Hispano Americanas» .)
Aureum Opus.
Reproducción en facsímil de un
fragmento, bajo el título (en la
cubierta): Conquesta p[er] lo se-
renissim Rey en Jacme de Ara-
gó de la Ciutat e Re^ne de Va-
lencia.— Dice el colofón: Aci fi-
neix la present Historia de la Con-
questa de Valencia, fragment de la
Crónica General composta per Jac-
me I de Aragó, extreta del llibre
intitolat Aureum opus regaliumpri-
uilegiorum ciuitatis et regni Ualen-
tie cum historia cristianissimi Re-
gis Jacobi ipsius primi conquista-
toris e imprés a Valencia per Diego
de Gumiel en l'any MDXV a XXX
del mes de Octubre, novament es-
tampada, en facsímil reduit, el dia
primer de Juny de MDCCCCVIII
(1908). [Imp. «L'Avenc»], Barcelo-
na.—Tirada de 152 ejemplares.—
Opúsculo de 42 pp. de texto, á dos
columnas. 25 X 17 i/i cm.
Balaguer y Merino, Andrés
Lo Carnestoltas ú Barcelona en
losegle XViL— Romansos populars
catalans reproduhits d'impresos con-
temporáneos é ilustrats ab notas y
documents inedits per Andreu Bala-
guer y Merino.— Barcelona: Estam-
pa de «La Renaixensa». 1878. —
Opúsculo de 27 pp., en 4.° (275 X
175 mm.)
— Ordinacions y bans del com-
tat d Empurias— Texto catalán iné-
dito, precedido de una noticia histó-
rica ilustrada con notas y pruebas
diplomáticas y un glosario.— Pre-
miado con medalla de oro por la
Soc. Leng. Romanes de Montpeller
en 1879.— Opuse. de 40 pp., 22 V,X
14 cm.
Balaguer y Merino, A. y Sali-
nas, A.
Di un documento inédito relativo
ad una icona f'atta dipingere in
Catalogna da Pietro di Queralt per
la Cattedrale di Monreale (Estratto
dall'Arch. Storico Siciliano...)— Pa-
lermo: Stabilimento Tipográfico
Virzi, 1880— Pp. 14 + 2 blancas,
en 4.°
Baselga y Ramírez, Mariano
El Cancionero Catalán de la
Universidad de Zaragoza, exhuma-
do y anotado por el doctor don Ma-
riano Baselga y Ramírez, de la mis-
ma Universidad. — Obra premiada
por voto unánime en los Juegos Flo-
rales zaragozanos de 1895.— Zara-
goza: Imp. de Ramón Miedes. 1896.
—Tomo de 419 + 2 pp., de 22 X
13 Vi cm., en 4. °— Facsímiles.
Besalú, Ramón Vidal de
Abrils issPe mays intrava.—
Lehrgedicht von Raimon Vidal v.
Bezaudum KritischerText mit Einlei-
tung, Uebersetzung, und Kommentar
Von Dr. Wilhelm Bohs. Sonderab-
druck aus «Vollmóllers Romanische
Forschungen» Bd. XVI. Erlangen
1903. Verlag von Fr. Junge.— Tomo
de 114 páginas, en 4.° (253 X 162
milímetros.)
Biblia
Cants deis Cants (sin más en la
portada). — (Colofón): Aquest text
fou tret per En R. Foulché Delbosc
de la Biblia manuscrita del XV se-
gle, existent en la Biblioteca Na-
cional de París. Fou estampat per
Serra germans e Russell en la triun-
fant ciutat de Barcelona a les derre
ries d'octubre del anp MDCCCCVI.
— Pp. 4blancas+31 innumeradas+
5 blancas.— Folio.
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
39
Edición, en tipos góticos, de 12
ejemplares en papel Japón y 65 en
papel de hilo, según de la cubierta
(cara posterior externa)se desprende.
Blandí, Joseph
Mátalas de tota llana; poesías
del canonge Joseph Blanch. —
(Folletín de «La Renaixensa»). —
Barcelona: Imp. hered. de Pablo
Riera. 1873.— Opúsculo de 64 pp.,
de 22 X 16 cm., en 4.°
Boades, Bernat
Libre delsfeyts dar mes de Cata-
lunya compost per Mossen B... B...
rector de Sta. María déla vilade Bla-
nes del bisbat de Gerona e del ves-
comptat de Cabrera. Ara per prime-
ra volta estampades baix la direcció
d'en Marián Aguiló y Fuster.— Bar-
celona: Any M.DCCC.LXXIII.
(1873). — «Biblioteca Catalana».—
Un tomo de 19'/5X11 '/« cm.,
XLIV + 463 pp., en 8.°
Boccacci, Johan
La Fíamela de Johan Boccacci.
Traducció catalana del XVen segle
ara per primera volta publicada sots
el patronat de la Societat Catalana
de Bibliófils, per Ramón Miquel y
Planas. Segons el manuscrit existent
en l'Arxiu general de la Corona
d'Aragó. — Barcelona: Estamp. «La
Académica». M.CM.VIII. (1908).—
Un tomo XXIV -f 276+2 pp.,
en 4.°
— Llibre nomenat Fiameta de
Joan Boccacci.
Edición truncada, en tipo gótico,
que empezó á publicarse en el folle-
tín de la revista «Lo Pensament Cá-
tala» (impr. Puigventós. — Barcelo-
na, 1900).— Sólo se publicaron seis
pliegos (pp. 1 á 48), comprendiendo
el contenido de los veinticuatro pri-
meros folios del manuscrito del Ar-
chivo de la Corona de Aragón.—
En 8.° Existen algunos ejemplares
en papel de hilo.
Boeci
Libre de Consolacio de Philoso-
phia lo qual feu en lati lo glorios
Doctor Boeci transladat en romane,
catalanesch. Estampat novament ab
la Moral considerado contra les
oersuassions, vicis e f orces de
amor de don Francesch Carroc,
Pardo de la Casta, a cura de don
Bartomeu Muntaner. — Barcelona,
M.DCCC.LXXIII (1813). -(Biblio-
teca Catalana).— Un tomo de 19 V,
X 1 1 7S cm., XVI + 328 pp., en 8.0
Bofarull, Antonio de
V. en el apéndice I los Estudios,
sistema gramatical y crestomatía
de la lengua catalana, las mues-
tras de textos literarios antiguos.
— Opúsculos catalanes. - (Me-
morias de la R. A. de Buenas Le-
tras, 1868, t. II, parte 2.a, pp. 529-
613). — Reproduce algunos textos
catalanes medioevales: Doctrina de
ben parlar— Libre de Senecha, etc.
Bofarull, Francisco de
Generación de Juan I de Ara-
gón.— Apéndice documentado á los
«Condes de Barcelona vindicados»,
por D. Próspero de Bofarull. Memo-
ria leída en la R. Acad. de Bue-
nas Letras... 1895. . . Barcelona. —
Est. tip.jaimejepús, 1896. — Opúscu-
lo 78 -f 2 pp., en 4.°
Los documentos empiezan des-
pués de la pág. 24 y son catalanes en
su mayoría.
— Véase en apéndice II el título
«Felipe de Malla y el concilio de
Constanza» que contiene buen núme-
ro de documentos en lengua catalana.
Bofarull, Próspero de
Documentos literarios en an-
tigua lengua catalana. (Siglos XIV
y XV). Publicados de R. Orden por
D. Próspero de Bofarull y Masca-
ré.—Barcelona, en la imp. del Ar-
chivo. 1857. — (Tomo XIII de la
Colecc. de Doc. inéditos del Arch
Cor. Ar.)—652 pp., en 4.°
Contiene.— 5/// y destrucció de Je-
rusa lem per Vespassiá. — Historia
del rey de Hungría. — Historia del
40
I. BONSOMS
cavaller Tuglat. — Mascaron. — Va-
rios tratados místicos. — Sentencies
moráis. — Libre de Cató.— Doctrina
moral y política.— Boeci (fragmento).
—Traducción, por Fr. Cañáis, de la
carta de S. Bernardo á su hermana.
Brescia
Véase Albertá de Bretanya
Briz, Francesch Pelay
Cansons de la térra. Cants popu
lars catalans. Col-lecció premiada
en la Exposició de Viena de 1873 y
publicada per Francesch Pelay Briz.
—Cinco tomos de 18 •/« X 12 72 cm.
el 1 .° pp. XLVIII-f 272; el 2.° pp. XX
+254; el 3.° pp. 276; el 4.° pp. 264 y
el 5.° pp. 304.— Barcelona 1866, 67,
71,74 y 1877.
Existe segunda edición «aumen-
tada y corregida», de alguno de los
volúmenes.
— Lo llibre deis poetas. Canso-
ner de obras rimadas deis segles
XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII, y
XVIII.— Barcelona: Tip. de S. Ma-
ñero, 1867. — Tomo de 375 pp., de
18XH V,cm., en 12.°
— Llibre intitolat Jardinet de
orats, compost de diverses strofes
y rims en moltes llengues. — Los
principáis autors d'ell son- Mossen
Joan Roic de Corella, valencia; Mos-
sen Bernat Fenollar, valencia; En
Vidal, En Verdanxa y En Vilaspino-
sa, notaris de Valencia; Mossen Joan
Scrivá, cavaller de Valencia; lo
magnifich comenador Stela de Bar-
celona y Miquel Stela de Barcelo-
na... Romeu Lull, cátala...; comena-
dor Rocaberti .. Mossen Pere Tor-
ruella, cátala...; y d'Ovidi versions;
Francesch Ferrer, de Barcelona,
Mossen Alegre, de Barcelona; lo
compte de Oliva. -Barcelona: Joan
Roca y Bros, editor, 1868.
La cubierta dice: «Jardinet d'orats»
manuscrit del segle XV. (Fragment)
Publicat per Francesch Pelay Briz.
— Barcelona... etc. 1869. (Fecha
confirmada al final del texto) 129
+ 3 innumeradas pp., en 8.°, de
18 X 12 cm. (En realidad las pp. son
dos menos, pues de la 4 salta á la 7
innumerada).
Algunos ejemplares llevan susti-
tuida la portada per la cubierta.
Se publicó de folletín en «Lo Gay
Saber», primera época.
Bruneto Latini, Mestre
(V. Codina y Formosa, Libre deis
ensenyaments de bona parlería.)
Bruniquer, Esteve Gilabert
Relació sumaria de la antigua
fundado y cristianisme de la Ciu-
tat de Barcelona y del antich ma-
gistral y Govern deis magnifichs
Concellers y altres coses de honor
y bellesa de la Ciutat, per Esteve
Gilabert Bruniquer. Escrivá major
de la mateixa, publicada ab un pro-
lech per Francisco Maspons y La-
bros, Escrivá y soci honorari de la
Academia de Buenas Letras de Bar-
celona. — Barcelona. 1875. Volum
en 4.rt de 76 pp. — Folletí de «La
Renaixensa».
He visto otro ejemplar con la fe-
cha de 1871. Imprenta Obradors, que
dice también ser edición de «La Re-
naixensa», con ligeras variantes en
el primer pliego.
— Relació sumaria de la antiga
fundado y cristianisme de la Ciu-
tat de Barcelona y del antich ma-
gistral y govern deis magnifichs
consellers y altres coses de honor y
bellesa de la ciutat per Esteve Gila-
bert Bruniquer Escrivá major de la
mateixa ab un prólech de Francisco
Maspons y Labros soci de la Real
Academia de Bonas Lletras de Bar-
celona, President de la Associació
d'Excursions Catalana, etc. — Bar-
celona: Imp. «La Renaixensa», 1885.
— (Arxiu Histórich). — Tomo de
VIII -H 78 pp., en 4° (220 X 145
milímetros).
Buchón, J.-A.-C.
Crónica del rey En Pere e deis
seus antecessor s passats} per Ber-
nat DEsclot. — (Texte catalán iné-
dit). -París, MDCCCXL (1840).—
Tomo de 802 pp., de 26 X 17 cm.
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAME1ÍONE, ETC.
41
Forma parte del tomo «Chroni-
ques étrangéres relatives aux expé-
ditions francaises pendant le XIIIe
siécle», coleccionadas por J A. C.
Buchón. -Pp. 565 á 73 i.
— Chronique de Fierre III et
l'expédition francaise de 1285 (tex-
te catalán inédit). Forma parte de
la colección de Chroniques étran -
géres relatives aux expéditions
francaises pendant le XIIIe siécle^
publiées par J.-A.-C. Buchón.
Orléans: H. Herluison, libr.-édit —
1875. — Tomo de 278 X 165 mm.,
LXXIV pp. -f- 15 cuadros genealó-
gicos + 802 pp.
— Chronique du tres magni-
fique seigneur Ramón Muntaner.
— (Traduction nouvelle du catalán.)
— Pp. 217-564 del vol. «Chroni-
ques étrangéres relat. aux expéd.
franc,» porj. A. C. Buchón. París
MDCCCXL (1840).-Tomo de 802
pp., de 26X17 cm. — («Panthéon
Littéraire».)
— Chronique d' Aragón, de Sici-
le et Gréce. (Traduction nouvelle
du catalán) .—(Chroniques étrangé-
res relatives aux expéditions fran-
Qaises pendant le XII Ie siécle, pu-
bliées... par J.-A.-C. Buchón. —
Orléans: H. Herluison, libr.-édit....
1875. -Tomo de 278X165 mm.,
LXXIV pp. + 15 cuadros genealó-
gicos + 802 pp.)
La primera edición de este texto,
dado á conocer por Buchón, es de Pa-
rís, Verdiére libr., MDCCCXXVII
(1827). — Dos tomos de 20 V, X 13
cm., de 468 y 444 pp. Tomos V y
VI de la «Collection des Chroniques
Nationales Francaises».
Bulbena, Antoni
Canconeret Cátala. — Llibre de
bons amonestaments, per Frac-
tuselm Turmeda. — Romiatge del
venturos Pelegrí, ab les Cobles de la
Mort, segons los Ms. y edicions an-
tigües.—Barcelona: estampa de Pau
Riera p Sans. M.DCCC.XCI (1891).
—Tomo de 64 pp., de 8 X 6 cm. en
4.° [Edición Bulbena].
— Cangonsdamors.— Trétesdels
canconers de Turmo, de Flor de
enamorados e d'altres. Are nova-
ment revistes e ordenades per Anto-
ni Bulbena & Tosell. En Barcelona:
A la stampa «La Académica». Anj>
M.Dcccciv (1904). —Tomo de 32
pp., sin foliar, de 15 72X8 >/, cm.,
en 8.°, letra gótica, á dos tintas.
— Canconer misiich. [Colofón:]
Fou acabat de stampar aquest aplech
d'obres místiques del quinzén e set-
zén segles en Barcelona , a la casa
de «L'Avenc» lo die viij de juny
cap-vuptada del Corpus del any
M.dccc.xcix. (Edit A. Bulbena y
Tusell).— Un t. de 80 pp., en 4.°
— Cobles galants, trefes del Can-
coner de Turmo, recóndit en la Uni-
versitat de Qaragoca. Are per pri-
mera vegada ordenades e entegra-
ment stampades. — En Barcelona:
Anp M.Dccccv.— Opuse, de 32 pp.,
de 10 »/. X 8 cm., en 16.°, letra gó-
tica, á dos tintas.
— Consells e faules e altres lli-
gendes en la nostra llénga materna,
del catorzén e quinzén segles, nova-
ment, o per primera vegada, donats
a la llum. (Colofón): --Fou acabada
de stampar la present recopila-
do, feta d'en Antoni Bulbena e
Tosell, a casa de «La Académica»,
en la ciutat de Barcelona. Anp
M.DCCCCIV. - Tomo de 2 + 51
pp., sin foliar, de 17 1/.2 X 12 cm.,
en 8 ° A tres tintas. Letra gótica.
Contiene:— \. Del regiment e cura
de la casa. Epístola de Sant Bernat,
féta al cavaller Ramón de Castéll-Am-
bros. Treta de un Ms. del quinzén se-
gle.— 2. Lletra que un gran golafre
ecclesiástich trames a un métge per
demanar-li consell sobre lo regiment
de sa Vid ;. Treta de un Ms. de Lo
Tere del Crestiá, compost en lo cator-
zén segle per Fr. Francesch Eximénic.
— 3. Obra féta de Joan Moreno per
los Vélls, la qual rndreca a una séua
amiga. Treta del Jardinet de Orats,
Ms. del XVén segle. — 4. Encontré
d'amor, fét per mossén Joan Scrivá.
Tret del Jardinet de Orats, Ms. del
XVén segle.— 5 De luxuria e d'alca-
voteria. Notes estrétes de Lo Tere del
42
I. BONSOMS
Crestiá, en lo catorzén segle compost
per Fr. Francesch Eximénic.— 6. Fau-
les de Pogi e de Pere Anfós. Trétes
d'unes Colectes del quinzén segle.—
7. Nota treta de Lo Tere del Crestiá...
per F. Eximénic.
— Crestomatía de la llenga ca-
talana (Des del IXén segle al XIXo )
Recopilada e ordenada per Antoni
Bulbena e Tosell.— Barcelona. Bi-
blioteca Clássica Catalana, 1907.—
Dos tomos de pp. 305 + 7 y de 339,
de 21 '/2 X 14. '/2cm.
— Ra melle t de Ca.nconspopulars
ordenat per Antoni Bulbena & To-
sell. (Segona edició). — Barce-
lona: Imprempta de F. Badía.
MDCCCCVI. Pp. 79 -J- 1 enume-
rada, 32° prolongado.
— Romancer popular cátala no-
vament ordenat d'en Ali-Ben-Noab-
Iun. (Seudónimo de Antoni Bulbe-
na). — Barcelona: Imprempta «La
Catalana» d'en Jaume Puigventós,
MDCCCC— Opuse. 80 pp., en 8.°
— Sapienciari. Proverbis e dits
vulgars, trets de les obres de Fra
Francesh Eximénic. e d'altres autors,
are per primera vegada fets estam-
par, d'En Antoni Bulbena e Tusell.—
Any M.Dcccc. (1900).— En Barcelo-
na: A «L'Arxiu». Librería den Johan
Batlle. Opúsculo de 34 pp. y una de
colofón, sin íoliar, de 22 X 14 cm.,
en 4.°, letra gótica, á dos tintas.
Can 9011er de Nadal. [Colofón]...
Tipografía «La Académica»... Bar-
celona... M.DCCCCvj.— (Recull de
testes catalans antichs. - Vol. V).
—Opúsculo de 26 fols. en 4.° (20 X
14 cm.) Letra gótica, á dos tintas.
Canconer deis Comtes d'Urgell.
[Colofón:]... lo dimecres 23 de
maig de 1906, per cura del catedrá-
tic En Gabriel Llabres, de Mallor-
ques,... e a despeses de la Societat
Catalana de Bibliofils a Barcelona
resident.— Un t. (6) -{-147-}- (2) pp.,
en 4.°
Cants deis Cants
Véase Biblia.
Canyelles, Magín
Descripció de la grandesa y an-
tiquitats de la ciutat de Manresa.—
Obra inédita de Magí Canyelles.
Sigle XVII. Ab la biografía del au-
tor.—Manresa: Imp. de Antón Es-
parbé. 1896.— Tomo de 546 pp. y
una de colofón, de 258 X 166 mm.
—Publicada bajo la dirección del
archivero municipal D. Leoncio So-
ler y March.
Capmany, Aureli
Cangoner popular (33 canciones
populares con notas ilustrativas en
cada una de ellas y una general del
colector.— 23 X 17 cm.
Van publicadas dos series, de 33
canciones cada una. —Barcelona,
1901-1903 y 1904-1907.
En curso de publicación la tercera
serie. — (Mayo de 1909.)
Carbonell, Pedro Miquel
Opúsculos inéditos del cronista
catalán Pedro Miquel Carbonell,
ilustrados y precedidos de su bio-
grafía documentada, por Manuel de
Bofarull y de Sartorio... (Tomos
XXVII y XXVIII de la Colee, de
doc. inéd. del Arch. gral. Cor. de
Aragón). -Barcelona: Imp. del Ar-
chivo, 1864-1865. — Dos tomos de
VIH -f- 394 y 399 pp., en 4.°
Carboneres, Manuel
Picaronas y alcahuetes ó la man-
cebía en Valencia.— Apuntes para
la historia de la prostitución desde
principios del siglo XIV hasta poco
antes de la abolición de los Fueros,
con profusión de notas y copias de
varios documentos oficiales, por
Manuel Carboneres. — Valencia:
Imp. de «El Mercantil»", 1876. Pp.
140 -4- 4 innumeradas, en 8.°
Contiene esta obra un gran núme-
ro de documentos en lengua cata-
lana.
Cardona, Bnrico
Della antica letteratura catala-
na. Studii di E...C... seguiti dal testo
e della traduzione della vita di Gia-
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
43
como I tolta dalla Cronaca Catala-
na di Ramón Muntaner. — Napoli:
Tipograf. di Luigi Gargiulo. 1878.
—240 pp., en 8.° (21 X 15 cm.)
Carreras y Candi, Francisco
Dietari de la Guerra a Ce r ver a.
—Des del 1462 al 1465, per Fran-
cesch Carreras y Candi, de la Real
Academia de Bones Lletres...— Bar-
celona: Bartomeu Baxarías, Editor,
1907.— Pp. 8 innumeradas + 224,
en 4.°
— Pere Joan Ferrer Militar y
senyor del Maresme.— Per Fran-
cesch Carreras y Candi. Regidor
etcétera. — Trevall premiat en los
Jochs Floráis de 1892 ab lo premi
del Ajuntament de la Ciutat de Reus,
—Barcelona: Imprempta «La Renai-
xensa».— Pp. 184 en 4.°
Carroc Pardo de la Casta
Véase Boeci.
Casan y Alegre, Joaquín
Colección de documentos inédi-
tos del Archivo General del Reino
de Valencia, publicada por Joaquín
Casan y Alegre, Jefe del Archivo y
Académico correspondiente de la
Historia. — Valencia: Estab. tip. de
Manuel Alufre. 1894.— Tomo I (Úni-
co publicado) XXIV + 219 pp., de
22 X H cm.
Catherina, Santa
La vida de la seraphica Sta. Ca-
therina de Sena. — Opúsculo en fac-
símil [por Sancho Rayón] Cinco
pliegos de ocho pp. con grabados
de la vida de la santa (36 láms.) [En
la cubierta:] «Venundantur in monas-
terio ste catherine de senis ciuitatis
valentine».— 24 X 16 cm. Esta publi-
cación se completa con la siguiente:
— Obres fetes en lahor de la se-
raphica senta catherina de sena en
lo seu sagrat monestir de les mon-
ges de la insigne ciutat de valencia
per diuersos trobadors narrades lo
día de sent miquel del any m. d. xj.
— Essent iutges lo reuerent frare
Balthasar sorio mestre en sacra theo-
logia e vicari general deis frares
obseruants del orde de preycadors.
E lo reuerent senyor canonge fira y
lo noble don francisco fenollet.—
(Edición facsímil de Sancho Rapón,
Madrid). — Opúsculo de 20 fols.,
en 4.°, de 24 X 16 cm.
Cató
Véase Jafuda.
Cervera...
Ceremonial statuit per los ho-
norables pahers de la insigne vila
de Cervera per rahó de la festa e
professó deis cors dejhu. Xpt. en
lany M.cccc.xxvj. [Colofón:]... per
primera vegada stampades a cura e
despeses d'en Fost de Dalmases, en
la ciutat de Barcelona,... any
M.CM.vj (1906) en la Tip. «La Aca-
démica»...—Opúsculo de 15 pp., de
20 X 14 cm., en 4.°, letra gótica, á
tres tintas.
Cervera, Guillem de
Les Proverbes de Guylcm de
Cervera.— Poéme catalán du XIIIe .
siécle.
Texto original publicado por Mr.
Antoine Thomas, copiado del ms.
CIV 6 de la biblioteca de San Mar-
cos de Venecia. — (V. «Romanía»,
XV (1886). pp. 25 á 110.)
Cessulis, Jacme
De les costumes deis homens e
deis oficis deis nobles, sobre'l Joch
deis Escachs. Compost per Frare
Jacme Cessulis.— Translatat al lati.
Estampada per primera volta la ver-
sió catalana, treta d'un ms. del quin-
zén segle, per cura de Mestre Joseph
Brunet, bibliofil. (Colofón:)... Bar-
celona: «L'Avenc», 1900.— Tomo de
159-f-3pp., en 4.° mayor, tip. got.,
á tres tintas.
— Libre de bones costums deis
homens e deis oficis deis nobles.
Sermó d'en J... C... en lati preycat,
sobre lo joch deis scachs, trelladat
en lo XVen segle a la lenga catalana.
44
I. BONSOMS
Segons un manuscrit de la Catedral
de Girona, transcrit per En Manel
de Bofarull. — En Barcelona: Estam-
pa de Francisco X. Altes... 1902.
(Introducción por A[ntonio] B[ulbe-
na] T[usell].— Un t. de 119 pp., de
18X11 7, cm., en 4.°
Cisteller, Diego.
Memorial en defensa de la lien-
gua catalana pera que's predique
ab ella a Catalunya. Folleto del any
1636, ara novament publicat per un
redactor de «Lo Pensament Cátala.
—Barcelona Est. «La Catalana» de
J. Puigventós, 1901.— Opús. de pá-
ginas 54 4- 2 innumeradas, de 21 '/i
X15 72cm., en 4.°
Reimpresión de un opúsculo pu-
blicado con motivo de un concilio
provincial de Tarragona (imp. Ga-
briel Roberto) ordenando que la pre-
dicación se hiciese en catalán en
toda Cataluña.— En la nueva edición
el presbítero Dr. N. Font y Sagué
ha añadido una colección de decre-
tos conciliares de Tarragona y de
Vich, del siglo XVIII, reiterando la
orden de 1636.
Ciurana, Jaime
Proces, o disputa de viudes &
donzélles, ordenat per los magní-
fichs mossen Jaume Ciurana, géne-
ros, e mestre Lluis Joan Valenti,
doctor en Medicina, ab una senten-
cia ordenada per l'honorable e dis-
crét Andreu Martí Pineda, notari.—
Any M.DLXI. [Colofón:] Fóu acabat
de stampar lo present llibre en Bar-
celona, a «La Académica», lo dia 28
de febrer. Any 1905. — Opúsculo de
39 pp , de 17 7i X 1 1 Vi cm., en 4.°
Codina y Formosa, pbro., J.
Libre deis ensenyaments de bona
parlería de mestre Brunet latí.— (V.
«Boletín de la R. Acad. de B. Letras
de Barcelona», 1901-1902, pp. 181-
185, 246-250,315-823, 377-380, 424-
426. Id., id. 1903-1904, pp. 52-55,
94-103, 157-168, 203-216, 279-287,
427-435, 475-483.
Coloqui e rahonament fet entre
dues dames; la una casada, l'altra
de condició beyata, al qual coloqui
s'aplica una altra vídua. Lo qual ohit
per un vellet, fonch descrit per ell
lo rahonar de quiscuna.— En Valen-
cia: en casa de Joan Bru. Any
M.CCCC.lxxxvj. (Reimpreso en
Barcelona, imprenta «La Catalana»,
de Puigventós, 189...)— Un opúscu-
lo de pp. 31 + 1, en 8.°
Coloqui et rahonament, fet en-
tre dues dames; la una casada, la
altra de condició beyata; al qual co-
loqui s'aplica una altra dama vídua.
Lo qual ohit per un vellet, fonch per
ell descrit lo rahonar de quiscuna. —
En Barcelona: A la stampa Elzevi-
riana... Any M.DCCCCV. - Un
tomo de 38 -<- 1 pp., en 16.°
Collell, Jaume
Catalunya á Palestina.— Volum I.
— Romiatge de la casa sancta
de Jherusalem, fet per mestre Gui-
llem Oliver, ciutadá de Barcelo-
na (1464). — Re lacio de la peregri-.
nació á Jerusalen y Palestina, es-
crita per lo reverent P. Joan López,
francisca de Catalunya (1762-1781).
Manuscrits catalans que dona á la
estampa ab un prólech y notes lo
Iltre. Sr. D. Jaume Collell, canonge
de la catedral de Vich.— Barcelona:
Impr. deis germans Subirana. 1900.
- Un tomo deXVI -f 200 pp., 20 X
13 cm.
Comes, P. Joan
Libre de algvnes coses asanya-
lades succehides en Barcelona y
en altres parts format per Perejoan
Comes en 1583 y recóndit en lo ar-
xiu del Excelentíssim Ajuntament. -
Ara per primera volta publicat ab
deguda llicencia baix la revisió de
D. Joseph Puiggari, oficial del sus-
dit arxiu.— «La Renaixensa», Barce-
lona, MDCCCLXXVIII (1878). —
Tomo de 683 pp., en 4.°
Comte, Francesch
Il-lustracions deis comtats de
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
45
Rosselló, Cerdanya y Conflent de
Francesch Comte, notari de la vila
de Illa (Roselló).— Obra inédita del
segle XVI, que, tenint á la vista un
tresllat fet de má del cronista Puja-
des, publica ab algunes anotacions
Mossen Jaume Collell, prebere,
Mestre en Gay Saber.— Vich:
MDCCCLXXIX (1879) .-Estampa
de Ramón Anglada y Pujáis.
Publicáronse únicamente tres plie-
gos, de 18 X 12 cm., en 8.9, que
suman 48 pp.— (Folletín de «La Veu
del Montserrat». Secció historial.)
Constituciones dictadas en el
año de Mil Setecientos Ocho para
el castigo de los catalanes partida-
rios del Señor Archiduque de Aus-
tria, con la versión castellana al
frente. — Documento interesante en
las actuales circunstancias, para es-
carmiento de los liberales. De los
escarmentados salen los avisados.—
Con licencia. Barcelona: Librería de
Ignacio Olíveres. 1836. —26 pp.,
en 4.°
Cortes de los antiguos Reinos de
Aragón y de Valencia y Principa-
do de Cataluña, publicadas por la
Real Academia de la Historia... Cór-
tesde Cataluña. — 12 tomos en folio
en 13 volúmenes (el 1.° tiene dos)
en papel de hilo.— En curso de pu-
blicación.
I. Primera parte. (Comprende des-
de el año 1064 al 1327.) — Madrid.
MDCCCXCVI: Est. tip. de la viuda é
hijos de Manuel Tello.— XX + 280 pp.
—En los preliminares hay un Prólogo
de los Sres. Fidel Fita y Bienvenido
Oliver
I. Segunda parte. (Comprende
desde el año 1331 al 1358).— Madrid.
MDCCCXCVI: Est. tip. de la viuda e
hijos de Manuel Tello.— Sigue la pagi-
nación de la primera parte, y llega has-
ta la p. 824 -j- 2 innumeradas pp., en la
primera un colofón, que dice haberse
acabado de imprimir el día 14 de octu-
bre del año 1897.
II (Comprende desde el año 1359
al 1367).— Madrid. MDCCCXCIX. Es-
tablecimiento Tip. de la viuda e hijos
de Manuel Tello.— 8 innumeradas -\-
312 -+- 4 innumeradas pp., en la tercera
un colofón que dice haberse acabado
de imprimir el día 11 de marzo del año
1899.
III. (Comprende desde el año 1568
al 1375).— Madrid. MDCCCC Esta-
bleciento Tipográfico de Fortanet. -
8 innumeradas -\- 445 -\- 7 innumeradas
pp., en la cuarta un colofón que dice
haberse acabado de imprimir el día 10
de abril del año 1900.
IV. (Comprende desde el año 1577
al 1401). Madrid. MDCCCCI. Esta-
blecimiento Tipográfico de Fortanet.
—8 innumeradas ■+- 510 -+- 6 innumera-
das pp., en la tercera un colofón que
dice haberse acabado de imprimir el
día 30 de marzo del año 1901.
V. (Comprende la primera parte
de las de 1405 a 1410). — Madrid.
MDCCCCI. Establecimiento Tipográ-
fico de Fortanet.— 8 innumeradas +
475 -f- 5 innumeradas pp., en la cuarta
un colofón que dice haberse acabado
de imprimir el día 19 de octubre del
año 1901.
VI. (Comprende la conclusión de
las de 1405 a 1410 y el Parlamento de
Barcelona de 1542) .— Madrid.
MDCCCCII: Establecimiento Tipográ-
fico de Fortanet.— 8 innumeradas +
487 -+- 5 innumeradas pp., en la cuarta
un colofón que dice haberse acabado
de imprimir el día 16 de agosto del año
1902.
VII. (Comprende el Parlamento de
Peralada de 1410 y el general de Mont-
blanch, Barcelona y Tortosa de 1410-
1412 hasta la sesión celebrada el 25 de
febrero de 1411 inclusive).— Madrid.
MDCCCCIII. Establecimiento Tipo-
gráfico de Fortanet.— 8 innumeradas -f-
547 -f- 5 innumeradas pp., en la segun-
da un colofón que dice haberse acaba-
do de imprimir el día 15 de octubre del
año 1905.
VIII. (Comprende el Parlamento
general de Montblanch, Barcelona y
Tortosa de 1410-1412 desde la sesión
del día 27 de febrero hasta la del 27 de
octubre de 1411 inclusive).— Madrid.
MDCCCCIV. Establecimiento Tipo-
gráfico de Fortanet.— 8 innumeradas -\-
552 + 4 innumeradas pp., en la prime-
ra un colofón que dice haberse acaba-
do de imprimir el día 8 de octubre del
año 1904.
IX. (Comprende el Parlamento de
Montblanch, Barcelona y Tortosa de
1410-1412, desde la sesión del día 29 de
octubre de 1411 hasta la del 26 de mar-
zo de 1412 inclus ive). — Madrid.
MDCCCCV. Establecimiento Tipo-
46
I. BONSOMS
gráfico de Fortanet.— 8 innumeradas +
538 + 2 innumeradas pp., en la prime-
ra un colofón que dice haberse acaba-
do de imprimir el día 5 de octubre del
año 1905.
X. (Comprende la conclusión del
Parlamento general de Montblanch,
Barcelona y Tortosa de 1410-1412, y el
Cónclave ó Junta en Caspe de los IX
Diputados elegidos por los Parlamen-
tos de dichos Estados para la declara-
ción de Rey).— Madrid. MDCCCCVI.
Establecimiento Tipográfico de Forta-
net.—8 innumeradas 4- 539 4- 5 innu-
meradas pp., en la cuarta un colofón
que dice haberse acabado de imprimir
el día 8 de noviembre de 1908.
XI. (Comprende las Cortes de Bar-
celona de 1412 á 1413, las de Tortosa
y Montblanch de 1414 y Suplementos
á las de 1305 y 1307 y al Parlamento de
1357).-Madrid. MDCCCCVI1. Esta-
blecimiento Tipográfico de Fortanet.
—8 innumeradas + 484 + 4 innumera-
das pp., en la tercera un colofón que
dice haberse acabado de imprimir el
día 30 de agosto del año 1907.
XII. (Comprende el Parlamento de
Barcelona de 1416 y las Cortes de San
Cucufate y Tortosa de 1419-1420, Su-
plementos á Cortes ya publicadas y
Adiciones de Cortes y Parlamentos
de los siglos XIII y XIV). - Madrid.
MDCCCCVIII. Establecimiento Tipo-
gráfico de Fortanet. — 8 innumera-
das + 515 + 5 innumeradas pp., en
la cuarta un colofón que dice haberse
acabado de imprimir el día 15 de julio
del año 1908.
Contastí...
La filie satis mains.—\. La isto-
ria de la filia de l'Emperador Con-
tastí. — «Romanía», XXX, 1901,
p. 519 á 538.
— La istoria de la filia de Vempe-
rador Contastí'.— Noveletadel XVen
segle. — Barcelona. Anj> MCMVI
(1906).— Opúsculo de 38+1 pp.,
de 20 X 14 cm., en 4.°- (Recull de
testes catalans antichs. Vol. IV).
Véase Onqria y Bofarull, P.
Coroleu, J.
Colección de documentos catala-
nes históricos y hasta hoy inéditos.
—I. Documentos del siglo XIII.—
Pp. 367-378 y 405-418.
— Documents historichs cata-
lans del sigle XIV.— Coleccíó de
cartas familiars corresponents ais
regnats de Pere del Punyalet y Jo-
han I. — Premiada en los Jochs Flo-
ráis de 1888.— Barcelona: Imp. «La
Renaíxensa», 1889.— Tomo de 155
pp., de27X 17 cm., en 4.°
V. Desclot; Pere IV d'Aragó.
Corsuno, Jacob
Véase Gilbert.
Corts Catalanes.— (V. Cortes).
Proposicions y r espostes ab pro-
lech y comentaris d'Enrich Prat de
la Riba.— Barcelona: Tip.«L'Anuari
de la Exportació...» 1906. — Un
tomo de 96 pp., en 8.°
Curial y Guelfa
Novela catalana delquinzensegle,
publicada á despeses y per encarrech
de la «Real Academia de Buenas
Letras», per Antoni Rubio y Lluch,
soci numerari de dita Corpora-
ció. — Barcelona: Estampa de E. Re-
dondo. 1901. — Tomo de XVI +
532 pp., de 22 % X 14 cm., en 8.°
Chabás, Roque
V. textos reproducidos en sus
«Estudios sobre los Sermones valen-
cianos de San Vicente Ferrer». 1903.
Dan^a
La danca de la morí. — Treta
d'un Ms. del XVen segle, recondit
en la Biblioteca de Sant Lloren? del
Escorial. Are per primera volta pu-
blicada. Barcelona: Stampa de Fran-
cesch X. Altes... 1903. [Colofón:]...
a cura e despeses d'en Antoni Buí-
bena et Tusell. — Opúsculo de 45 +
2pp., en 8.°
Véase Aguiló.
Dant Allighier
La Comedia de Dant Allighier
(de Florenca) traslatada de rims
vulgars toscans en rims vulgars ca-
thalans per N'Andreu Febrer (siglo
XV). Dada áluz acompañada de ilus-
traciones crítico-literarias, por don
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE. ETC.
47
Gayetano Vidal y Valenciano... —
Tomol. El poema. (El segundo no se
ña publicado). — Barcelona: Libr.
de A. Verdaguer íMDCCCLXXVIII
(1878).-Tomo de XXIV + 596 + 2
pp., en 8.°
— La Divina Comedia. (Infern).
Traducció catalana del sigle XV,
per Andreu Febrer —(Volumen III
de la «Biblioteca Catalonia», 1.° de
la Colección Clásica). T. de 162 pp.,
en 8.°, de 19 V, X 14 cm.
Delhoste, L'abbé.
Noels catalans.—Plant de Sant
Esleve. — Dos láminas dobladas.—
(V. Société... des Pyrénées-Orien-
tales, tomo XIV (1865), pp. 174-185).
Denk, Otto
Véanse textos reproducidos en su
obra Einführung in die Geschichte
der altcatalanischen Litteratur von
deren Anfüngen bis zum 18 Jah-
rhundert — München, 1893. — Un
tomo de 510 pp.,en4.°
Desclot
Crónica de B. Des Clot Frag-
mento inédito. — (V. «Revista de
Ciencias Históricas», publicada por
S. Sanpere y Miquel, Barcelona,
1880, tomo I, pp. 45-54).
Tomado del códice del siglo XIV
de la Biblioteca provincial y Uni-
versitaria de Barcelona, signatura
II, 2-17.
— Crónica del Rey en Pere e
deis seus antecessors passats, per
Bernat Desclot, ab un prefaci so-
bre'ls cronistas catalans per Joseph
Coroleu. Corresponent de la Acade-
mia de la Historia. Barcelona: Im-
prenta «La Renaixensa», 1885. —
(Arxiu Historien), -Tomo de XXIII
+ 383pp en 4.° (220 X 142 mm.)
Véase Buchón y Muntaner.
Despertador de Catalunya, per
desterro de la ignorancia, antídoto
contra la malicia, foment a la pa-
ciencia, y reme? a la pusillanimitat,
en publich manifest de las llejps, y
privilegis de Cathalunpa, que li fan
precisa la plausible resoíució de la
Defensa, baix lo amable Domini de
la Magestat C. del Rey, y Empera-
dor nostre Senpor (que Deu guarde)
ab los relevants motius, que assegu-
ran los mes felices Successos, y ab
las conclohents rahonts, que desva-
neixen los sofistichs arguments de
quants han solicitat allucinar a la
ingenua, y constan! Fidelitat Catha-
lana. % Per manament deis Exce-
llentissims, y Fidelissims Senyors
Deputats, y Opdors de Comptes.
Estampat en Barcelona, per Rafel
Figveró ais Cotoners, Anp 1713.
(Facsímil del original).— «La Cata-
lana», Imp. de J. Puigventós.— 160
pp., en 4.°
Folletín de «Lo Pensament Cáta-
la» [N. Font y Sagué].
En facsímil solamente la portada.
Despuig, Cristóbal
Los col-loquis de la insigne ciu-
tat de Tortosa fets per mossen Cris-
tófol Despuig, cavaller.— Fins ara
inédits. — Barcelona, imp. «La Re-
naixensa». MDCCCLXXVIII(1878).
—Tomo de 171 páginas é índice de
19 X 12 cm., en 8.°
Dietari...— Véase Manual de no-
VELLS ARDITS...
Dispute entre en Buch y son ca-
vall. — V. «Zeitschrift für romanis-
che Philologie», tom. I, pp. 78-88.
Doctrina de compondré dicta ts.—
Véase Meyer, Paul.
Doctrina de cort.— Véase Meyer,
Paul.
Egipte...
Lo fill del Seneschal cT Egipte.
Noveleta del XVen segle.— Barce-
lona, anp MCMVI (1906) — ¡Colo-
fón:]... Tipografía «La Académica».
— Un opúsculo de 25-1-2 pp. de
20X14cm.,en4.°- (Recull de tes-
tes catalans antichs. Vol. II).
Estrús, Bernat
Cobles molt devotes a honor de
48
I. BONSOMS
Nostre Senyor De'u é de la sua be-
nejpta mare, fetes per lo magnífich
Mossen Bernat Estrús . — Segona
edició feta per Enrich Claudi Girbal,
Cronista de Girona. Barcelona. Es-
tampa de «La Renaixensa». 1876. —
Opúsculo de 27 pp. de 25 72 X 17
cm., en 4.°
Reimpresión de un impreso ge-
rundense del año 1501.— Tirada es-
pecial del siguiente título:
— Un poeta gironí.—(W . «La Re-
naixensa», revista barcelonesa, año
VI, 1875, t. II, pp. 1-23). Estudio ó
noticia, seguido del texto catalán
«Cobles de gran devoció...» etc., de
Bernardo Estrús, exactamente igual
al opúsculo detallado en el artículo
anterior.
Eximenis, Prancesch
Regles de bona crianca en men-
jar, beure y servir a taula, tretes de
Lo Tere del Crestiá del P. M. Fray
Francesch Eximenis (segle XIV), per
Joseph Balari y Jovany.— Barcelo-
na. Estampa de Fidel Giró. 1889.
—Opúsculo de 46 pp., de 21 X 13
cm. (Biblioteca de la «Revista Ca-
talana».)
— Tractat de Confessió ordenat
per lo molí reverent mestre Fran-
cesch EximeniQ, com a eomplement
a la Art de bé morir, stampat a Va-
lencia. Any MCCCCXCVII (1497).
Prólogo de A. B(ulbena). T(usell).
—En Barcelona, imp. Elzeviriana...
MDCCCCVI . — Un opúsculo de
10 + 30pp., en 4.°
— Tractat de Lujuria. Capítols
trets de «Lo tere del Crestiá». Ms.
inédit, en lo XIVen segle compost
per lo molt reverent mestre Fran-
cesch Eximenic. — Nova traducció
de les histories de Loth e de Susan-
na. [Edición Bulbena]. — Barcelo-
na: Imp. Elzeviriana, MDCCCCVI
(1906). - Un opúsculo de 30 + 2 pp.,
en 4.°
— Tractat de Regiment deis
Princeps e de comunitats. Lo dot-
zén llibre del Crestiá compost en lo
XIVen segle per lo R. M. Fr. Fran-
cesch Eximenis. Ara novament re-
produhit per Antoni Bulbena. Pri-
mera part. — Barcelona, Imp. «La
Académica de Serra Germans y Ru-
sell. — Opúsculo de 128 pp., de
24X16 cm.— Incompleto. (Biblio-
teca de la «Revista de Catalunya»).
(Véanse los dos apólogos sacados
del Regiment de Princeps, de F. Exi-
menic, en el artículo de «La Renai-
xensa», 1875, año V, vol. I, pp. 21-
25, Dos flors Iliterarias de íedat
mitxana, por José Puiggarí.)
Faj arnés y Tur, Enrique
Política económica de Jbiza en el
siglo XVII.— Palma: Tipografia de
Felipe Guasp. 1893. -Pp. 66+1
innumerada -f- 1 blanca, en 8.°
En la p. 31 empiezan los Capítols
de política y bon gouern de la Illa
de Iuiza fets en 1655.
Febrer, Jaime
Trovas de Mossen Jaime Febrer,
que tratan de los conquistadores de
Valencia, nueva edición hecha con
presencia de la primera y de un ma-
nuscrito antiguo, e ilustrada con no-
tas por D. Joaquín María Bover,
entre los árcades de Roma Olean-
dro Lyrceo, caballero del hábito de
San Juan de Jerusalen, individuo...
etcétera, etc.— Palma. Imprenta de
Pedro José Gelabert. 1848.
Lleva otra portada grabada, en
oro, que dice: «Trovas de Mossen
Febrer».-Pp. XXIV+312+la por-
tada ó frontis en oro -f- un retrato de
Jaime I, y uno de Jaime Febrer (in-
tercalados los dos en los Prelimi-
nares) 4- LXIV planchas con mu-
chos escudos nobiliarios.
Fenollar, Bernat
Lo Procés de les olives, é dis-
puta des jovens hi des vells, fet per
algunstrobadors queavant se nome-
nen.— Valencia: Llibreria de Fran-
cesch Aguilar... 1877.— Estampa á
carrech d'en Caries Verdejo. —
124 pp., en 8.°.- (De la «Biblioteca
Valentina»).
FRAGMENTOS DE LA FÍAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
49
Ferrer, Pere Joan
Su mar i de batalla á ultranza
fet per Mossen Pere Joan Ferrer
cavaller ab la biografía del autor
y breu estudi de la obra per Fran-
cesch Carreras y Candi, de la Real
Academia de Bones Lletres de Bar-
celona, corresponent de la Real
Academia de la Historia.— Mataró:
Estampa Abadal. Any 1898.— (Bi-
blioteca histórica del Maresma).—
Opúsculo de82pp. (215 X 148 mm.)
Ferrer, San Vicente
Contemplado molt devota e molt
maravellosa a tot crestiá que com-
pren tota la vida sagrada del mestre
jesús senyor nostre la qual és re-
presentada en lo sacrifici de la missa
qui's diu solemnament. Ordenada
per lo molt reverent pare en Crist
Mossenper Sanct Vicent Ferrer dig-
ne de loable memoria del orde deis
frares predicadors. — Barcelona: Ti-
pografía, «L'Avenc». 1897.— Biblio-
teca de «L'Atlántida».-47 -4- 1 blan-
ca pp., de 14 X 1 1 cm., en 8.°
— Un «Milacre» de San Vicente
Ferrer.— (Publicado en las «Obras
completas» de JVt. Milá y Fontanals.
-T. VI, pp. 348-359).
Fita, Fidel
Colección diplomática. — De la
obra del mismo autor: «Discurso
panegírico.. ».— Barcelona: Magri-
ñá. 1875, en 4.°
Empieza en la p. 41 y acaba en
la 103.
- Lo ¿libre Vert de Manresa,
per Fidel Fita y Colomer.— Barce-
lona, 1880. [Colofón]: Imprés en
los tallers de «La Renaixensa»...—
Opuse, de 37 pp., y colofón, de
26 '/4X 16 '/.2 cm., en 4.°
Extracto del libro de los privile-
gios de la ciudad de Manresa de me-
diados del siglo XIV. Texto publi-
cado en la revista barcelonesa, «La
Renaixensa» a partir del vol. I del
año 1877, pp. 116-125.
— Los Reys d'Aragó y la Séu de
Girona.—(V. Alfonsello).
— Tres cartas inéditas del Rey
Alfons lo Sabi.—V. «La Renaixen-
sa», Barcelona, 1875, año V, tom. I,
pp. 173-75.
Fontanella, Francisco
Literatura catalana del segle XVII.
—Obras poéticas del «Fénix Cata-
la» Francisco Fontanella, precedi-
das d'un estudi de la literatura cata-
lana desde sos orígens fins a nostres
dias y d'una biografía d'En Francis-
cisco Fontanella. Joseph Bernad y
Duran. MDCCCIC. — Barcelona:
Imprempta «L'Atlántida», 1899.— 48
pp., Fol.
Las Poesías empiezan en la p. 29.
—Publicación interrumpida.
GaQull, Jaime
La Brama deis llauradors del
orta de Valencia contra lo venera-
ble mossen Bernat Fenollar, pre-
uere, hordenada per lo magnifich
mossen Jaume Gacull, caualler.—
2.a edició.— Valencia, 1901: Imp.de
Francesch Vives Mora.— Opúsculo
de 16 pp., de 20 »/, X 14 cm.- Re-
impresión de la edición valenciana
del año 1561, debida á Roque Cha-
bás, quien firma una Advertencia al
fin.
García, Vicente (Vallfogona)
Sin portada. Empieza: Cants del
millor cisne cátala en las agonías
del Reverent Doctor Vicent Garcia,
Rector de Vallfogona. Acaba: Bar-
celona, en la estampa de Manuel Te-
xero, 1835. Pp. 7+ 1 blanca, en 4.°
— Sin portada. Cant últim del mi-
llor cisne cátala, lo autor en la sua
agonía. — Reus, 1876. — Opúsculo
de 16 pp., de 21 X 14 '/, cm.
— Mostra deis escrits en prosa y
vers del Rnt. Dr. Francesch Vicens
Garcia, Rector de Vallfogona, pre-
cehida d'algunes noticies biográfi-
ques del autor, per Mossen Ramón
Corbella, pbre Vich: Tip. y Li-
brería Católica de St. Joseph, 1889.
-T. de 160 pp. de 18 X 1¿ V9 cm.
— Mostra del escrits del Reve-
1909.— 4
50
I. BONSOMS
rentDr. Francesch Vicens García,
Rector de Vallfogona: quatre noti-
cies biográfiques del autor per Un
Vallfogoní.-2.a edició.- Vich: Ti-
pografía y Llibr. Católica de Sant
Joseph, 1902.-Pp.8innumeradas-f-
143+1 blanca, en 8.°
— Poesías Jocosas y serías del
célebre Dr. Vicens García, Rector
de Vallfogona. Nova edició arre-
glada sobre la feta en lo any 1820,
y aumentada y adornada ab hermo-
sas vinyetas y lo retrato del autor.—
Barcelona: Est. J. Torner, 1840.—
T. de XX+218 pp., de 22X15 cm.
Siguen 40 pp. de Mostras .de la
Colecció de obras antigás catala-
nas escullidas, etc., y 52 pp. de
Suplement a las Poesías jocosas y
serias de García.
— Poesías jocosas y serias del
célebre Dr. Vicens García, Rector
de Vallfogona. Nova edició arre-
glada sobre la feta en lo any 20,
aumentada y adornada ab hermosas
viñetas y lo retrato del autor.— Bar-
celona: Est. J. Roger, 1845.- Se
continua el Suplement a las Poesías
jocosas del célebre Dr. Vicens
García, Rector de Vallfogona.—
T. de 374+56 pp., de 14 X 10 cm.
— Poesías jocosas y serias del
celebre Dr. Vicens García, Rector
de Vallfogona. Nova edició. Arre-
glada sobre la feta en lo any 1700 y
adornada ab hermosas vinyetas y lo
retrato del autor. -Barcelona: Es-
tampa de Francisco Granell, 1856.
— Poesías jocosas del célebre
Dr. Vicens Garda, Rector de Vall-
fogona. Ultima edició. Arreglada
sobre la feta en lo any 1700 y ador-
nada ab lo retrato del autor. - Bar-
celona: Llibr. de I. López Berna-
gossi, edit., 1866.— Imprenta de «El
Porvenir», de la viuda Bassas, á
cargo dej. Medina.- Pp. 127 -f 1
blanca-fel retrato de Garcia, en 8.°
Cubierta dibujada por Padró. Fe-
cha año de 1867.
— Poesías jocosas del célebre
Dr. Vicens Garcia, Rector de Vall-
fogona. Ultima edició arreglada so-
bre la feta en lo any 1700 y ador-
nada ab lo retrato del autor.— Bar-
celona: Llibr. de I. López Berna-
gossi, edit., 1871.— Opuse, de 51
pp., de 25X17 72cm.
— Poesías jocosas del célebre
Dr. Vicens Garcia, Rector de Vall-
fogona. Ultima edició arreglada so-
bre la feta en lo any 1700 y adorna-
da ab lo retrato del autor y un gran
número de dibuixos intercaláis en lo
text., per J. Pellicer Montseny. —
Barcelona: Llibr. López, edit., 1887.
-T. de 240 pp., de 19 X 1 1 V, cm.
— Poesías perdidas de Vallfo-
gona: Poetas ignorados.— Resumen
de la disertación literaria acerca del
fragmento de un libro manuscrito
titulado Curiositat Catalana, leí-
da en la sesión de la Real Academia
de Buenas Letras de Barcelona en
11 de marzo de 1859, por el aca-
démico de número Dr. D. Salvador
Mestres, Pbro., é insertada por la
misma Real Academia en el tomo
segundo de sus Memorias. -Barce-
lona: Imp. de Celestino Verdaguer,
1867. — Pp. 2 innumeradas -f 28,
en 4.°
— Poesías serias del célebre
Dr. Vicens Garcia, Rector de Vall-
fogona. Ultima edició arreglada so-
bre las fetas en los anys 1700, 1820,
1840, 1856 y 1866.— Barcelona: Lli-
breteria de I. Lorez Bernagossi,
editor, 1872- Opuse, de 60 pp., de
25X18cm.
— Traduccions de varias poe-
sías del Dr. Vicens García, por
Víctor Aragó. - V. «Lo Gay Saber»,
Barcelona, 1879, pp. 184-185.
— Una obra en prosa del popu-
lar poeta Dr. Francesch Vicens Gar-
cia, Rector de Vallfogona. Reimpre-
sa de la única edició de 1622 y pre-
cehida de un prólech, per N'Enrich
Claudi Girbal, Cronista de Girona.
— Gerona: Imp. de Manel Llach,
1882. — Opúsculo de 24 pp., de
23 X 16 cm.
Antes del año 1855 se habían publi-
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
51
cado seis ediciones de las poesías del
popular García, todas en Barcelona, y
son: del año 1700, del 1703, por Rafael
Figueró; 1712, por José Forcada; 1820,
por José Rubio; del 1820, Imp. Nacio-
nal de José Torner y del 1830 por José*
Torner; con las cuales se completa la
bibliografía del poeta catalán más fa-
moso del siglo XVII; del cual, antes de
1700, sólo se habían impreso poesías
sueltas al final de algunas ediciones
del Pavtinobles.
Gazulla, Faustino
P. Fr. Faustino de Gazulla, Mer-
cedario. Los Reyes de Aragón y la
Purísima Concepción de María
Santísima — ... tu honorificentia...—
Barcelona: Imp. de la Casa provin-
cial de Caridad, 1905. -Pp. 116 +
3 innumeradas-j- 1 blanca, en 4.°
Geroni, Sant. — Lepistoía que
sent Geronim trames a Sancta
Eustoxi filia de Sancta Paula. Ara
per primera volta stampada [Colo-
fón.'] Fou acabada d'empremptar
aquesta Epistola a la stampa bar-
celonina de ScraGermans et Ru-
sell any 1908 -Opuse, de XVI
fol. de 20X14, cm., en 4.°. Tipo
gótico; á dos tintas.
(«Recull de textes catalans an-
tichs». Vol. IX.)
Gerson, Johan. — La Sanc-
tissima passió de nostre senyor
Jesuchrist segons tots los quatre
evangelistes. Redunda per lo molt
reuerent mestre Johan Gerson, can-
celler del famosissim estudi general
de la molt noble ciutat de Paris. (Co-
lofón). A honor y gloria de Nostre
Senyor Jesuchrist... fou estampat de
nou aquesta Passió a cura y a des-
peses den Ernest Moliné y Brasés
per «La Académica». . M. cm. viij.
(1908).— Opuse, de XXIV fol. y co-
lofón, en letra gótica; más un Nota
de cuatro pp. en caracteres moder-
nos (20 X 14 cm.)
Gilbert (Pere), y Planas (Dal-
mau)
Tractat Gastrología óSciencia de
les steles, compost baix orde del rey
en Pere III lo Ceremonias, per Mes-
tre Pere Gilbert y Dalmau Planas,
ab la col-laboració del juheu Jacob
Corsuno. — Barcelona: <L'Avenc»,
1890. -Opuse, de 36 pp.
Guasch, Juan
Cancons popular s catalanes co-
leccionades per en Joan Guasch ab
un prólech d'en Sebastiá Farnés. —
Volum I que conté 40 tonades, notes
históriques y folk-lóriques, 50 di-
buxos alegórichs de distingits ar-
tistes catalans, poesies patriótiques
deis millors poetes de nostra térra
y Los Segadors armonisats pera
cant y piano per lo mestre Domingo
Mas y Serracant. — Barcelona: Uni-
vers Musical, S. a. — Sin paginación
ni foliación. Numeradas las cancio-
nes, en 4.°
Del volumen 2.° (sin portada) se
publicaron 75 canciones.— Las «poe-
sies patriótiques» van en las cubier-
tas de los cuadernos.
Güell y López.— V. Peralada.
Hungría.— Onqría.
Ibiza
Véase Fajarnés y Tur.
Inventaris...
Dos inventaris de Montserrat.
MDCXLI-MDCXLIX.
Biblioteca de «La Veu del Mont-
serrat». [Vich.— Estampa de la Viu-
da de R. Anglada.] Opúsculo de
44 pp., de 23 X 15 cm.
Inventari...
reina.)
(Véase María,
Inventaris inédits de VOrdre
del Temple a Catalunya. — {Véase
«Anuari MCMVII» del Instituí d'Es-
tudis Catalans, Barcelona, de 391-
407 páginas.
Isop
Les faules d'Isop. Text cátala y
gravats reproduhits de dues edicions
gótiques del segle XVI (Barcelona
1550? y 1576) af egida una noticia
52
1. BONSOMS
preliminar per R. Miquel y Planas.
-Barcelona, MCMVI11 (1908).-
Tomo de XXXVIII-f-156 pp. y colo-
fón, de 19 V, X 13 cm. (Vol. IV de
«Histories d'altre temps».)
— Faules isopiques de Aviario,
Alfonso, Poggio y al tres autors.—
Text cátala y gravats reproduhits
de dues edicions gótiques del se-
gle XVI (Barcelona, 1550 y 1576),
per R. Miquel y Planas. Barcelona
MCMVIII (1908). -Tomo de XVIII
+ 178 pp. y colofón, 19 '/j X 13 cm.
(Volumen VI de «Histories d'altre
temps»).
— Llibre del sabi y clarissim fa-
bulador Isop historiat y notat ais
marges del llibre y ara novament
corregit per R. Miquel y Planas en
vista de les edicions de 1550 y 1576
y de les posteriorment en cátala pu-
blicades. Barcelona MCMVIII —
Tomo de XVI + 331 + (5) pp., de
20 x 13'/, cm. (De la «Biblioteca
Catalana»).
Existe una edición de Bulbena
(125 ejem.) del Isop, Faules excolli-
des, pero «novament traduhides».
Opuse, 32 pp., de 10 7,X8cm. —
Barcelona: Altes, 1893.
Jacme Primer.— Jaim 2 I
Chronica o comentari del glorio-
síssim e invictíssim Rey En Jacme
Primer Rey Darago, de Mallorques
e de Valencia Compte de Barcelona
e de Montpesler. — Dictada per aquell
en sa llengua natural, e de nou feyta
estampar per Manan Aguiló y Fus-
ter.~ Barcelona: Any M.dccc.lxxIII.
Tomo de XXIV+535 -f 1 p., en 8.°
— Crónica o Comentaris del
gloriosíssim y invictíssim Rey en
Jaume Primer Rey d'Aragó, de Ma-
llorca y de Valencia, Comte de Bar-
celona, d'Urgell y de Montpeller,
feta y escrita aquell en sa llengua
natural. -Barcelona: «Tip. Catala-
na», 1905 2 vol. en 4 o
El 1.° de 224 pp. + un grabado
de la calavera del Rey, y el 2.° de
256 pp.
— Biblioteca Catalana. Segle
XIII. -Libre de Saviesa del Rey en
Jacme I d'Aragó, primera edició,
feta estampar ab un Estudi prelimi-
nar per En Gabriel Llabrés y Quin-
tana.-MCMVIII. VII Centenari del
naxement del Rey. - Santander: Im-
prenta de La Propaganda Católica,
1908. -Pp. XLVIII +93 +3 innume-
radas, en la 2.a el colofón, en 16.°
— Historia del rey de Aragón
Don Jaime I el Conquistador, es-
crita en lemosín por el mismo mo-
narca, traducida al castellano y
anotada por Mariano Flotats y An-
tonio de Bofarull.— Barcelona: Im-
prenta y Lib. de la Sra. Vda. é hijos
de Mayol, editores, 1848. — T. de
431 pp., en 4.° (165 X 250 mm.)
— The Chronicle of James I,
King of Aragón, surnamed the Con-
queror (written by himself). Trans-
lated from the catalán by the late
John Forster, Esq., M. P. for Ber-
wick. With an Historical Introduc-
tion, Notes, Appendix, Glossary,
and General Index, by Pascual de
Gayangos, Member of the Royal
Academy of History. — London:
Chapman and Hall, Limited, 1883.
—Dos tomos de 23 X 13 cm.— To-
mo I: XXXII + 401 pp. T. II: de 401
á 726 pp.
Véase Aureum opus.
Jafuda
Sentencies moráis per Jafuda,
juheu de Barcelona (segle XIII).
Trasllat del Codex L 2 de la Bi-
blioteca Nacional de Madrid, per
Joseph Balari y Jovany. — Barcelo-
na: Estampa de Fidel Giró, 1889.—
Opuse, de 64 pp., de 21 X 13 cm.,
en 4 o — (Biblioteca de la Revista
Catalana).
— Jahuda Bonsenyor. — Llibre
de páranles e dits de savis e filo-
sofs, Los proverbis de Salomo, Lo
llibre de Cató, ara fets estampar
complets per primera vegada ab un
prólech y documents per en Gabriel
Llabrés y Quintana...— Palma de
Mallorca: Imp. Joan Colomar y Sa-
las. Any M.dccclxxxix (1889).—
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DHL DECAMERONE, ETC.
53
(Biblioteca d'escripíors catalans).
—Tomo de XL-f-148 pp., en 4.°
(21 X 13 cm.)
Janer, Florencio
Dcscripció de la Montanya y
Santuari de Montserrat. Poesía ca-
talana del siglo XVIII, publicada en-
teramente conforme con el manus-
crito original por D. Florencio Ja-
ner.—Madrid: Imp. de Matute y J3.
Compagni, 1859. — 21-J-l blanca pp ,
en 4.°
Sirve de portada la cubierta en
color, no contada en la paginación.
Jardinet d'Orats
— Libre intitulai Jardinet de
Orats. Fragments inédits trets de
un Ms. deÍ"XVén al XVIén segle,
existent en la Biblioteca de la Uni-
versitat de Barcelona per Antoni
Bulbena. — Barcelona: Imp. «La
Académica», de Serra Germans 3?
Russell. [1897].
Publicáronse 48 pp. de 24X 16 cm.
(Biblioteca de la «Revista de Cata-
lunya»).
Véase Briz.
Jaufre de Foxá
Véase Meyer, Paul.
Kaltenbacher, Robert
Der altfranzósische Román Pa-
rís et Vienne.— Erlangen. Verlag
von Fr. Junge, 1904.— Un tomo de
394 pp., de25X 16 cm., en 8.°
Publica entre las pp. 327-350, el
texto catalán de «Paris y Viana»,
tomado del rarísimo ejemplar de la
Biblioteca Real de Copenhague, im-
preso en Gerona, por Diego de
Gumiel, en 1495.
Ledesma
Doctrina cristiana en cobles
composta en lo XVIen segle per lo
R. P. Ledesma, augmentada ab lo
llibre del Venturos Pelegri e ab les
Cobles de la Mort. Ara novament
corregides. — Barcelona: Estampa
de F. Altes, 1891 .—Pp. 32 + 48 (las
primeras para doctrina y las restan-
tes para Pelegri y Cobles) con una
sola signatura, en 32.°
Impresión en miniatura sobre pa-
pel de hilo. Edición de muy pocos
ejemplares. — Publicación de Bul-
bena.
Libell de la inmortalitat de V áni-
ma nostra. — Publicat la tercera
festa de Pasqua de Resurrecció en
lo monestir de Hierusalem de la
presentciutat de Barcelona, en lo
present any de 1580.— Lo dona á la
estampa ara per primera vegada,
seguint la copia que del original que
existia en la Biblioteca de Santa
Catarina, tragué D. Ignacio Herrero
y posseeix la Real Academia de la
Historia, en lo viatge que en com-
panyia del P. Villanueva feu a las
Iglesias de España, En Gayetá Vi-
dal y Valenciano, etc., etc. Barce-
lona: Est. de L. Obradors y P. Sulé,
1872. (Folletín de «La Renaixensa».
—Tomo de VIII -f- 1 19 pp., en 8.°
Longares, Miquel
Les funer alies deis reys de Ara-
gó. Fetas et ordenades per hun
monge del monestir de la Verge
Maria de Poblet maestre en theolo-
gia, quis diu maestre Miquel Lon-
gares.-(Publicado por «La Ilustra-
tració Catalana». — Barcelona, 1886,
con este epígrafe en la portada:
«Funerals deis Reys d'Aragó á Po-
blet». Transcrit y publicat per Ma-
nuel Bofarull y Sartorio.) - Opús. de
47 pp., de 20 V4 X 13 cm., en 8.°
Sacado de un manuscrito existente
en la Biblioteca Provincial de Ta-
rragona.
(Inserto en la «Ilustrado Catala-
na», años VI-VII, Barcelona, 1886:
pp. 266-67,282-83, 301-03,y 310-11.)
López, Juan
Véase Collell.
Lull
Arbre de Filosofía d'Amor.—
Libre de Oració.— Libre de Den,
de Conexenca de-Dcu, del Es de
Deu.— Textos originales publicados
54
I. BONSOMS
é ilustrados con notas y variantes
por Jerónimo Rosselló, de la Real
Acad. de la Hist., con prólogo de
Miguel Costa y Llobera, pbro.—
Palma de Mallorca, 1991. Un tomo
XXVIII + 490 + (15) pp., en 4.°
(235 X 155 mm.) (Obras de R. Lull.)
— Doctrina pueril. Libre del
orde de Cavalleria: text original y
antiga versió francesa. Art de Con-
fessid.— Ciutat de Mallorca: Co-
missió Editora Luliana, MCMVI
(1906). -Tomo de XVII +324 pp. y
colofón, en 4.° (28 X 20 cm.)
Edición especial de 150 ejem. en
papel de tina, grandes márgenes,
dedicada á los eruditos y bibliófilos.
—Nota preliminar por Mateo Obra-
dor Bennassar.
— Doctrina Pueril. Libre del
Orde de Cavalleria, seguit d'una
antiga versió francesa. Libre de
Clerecía. Art de Confessió.—Trans-
cripció directa ab prólech, variants
y notes bibliográfiques den M.
Obrador y Bennasar. — Palma de
Mallorca: Comissió Editora Luliana,
1906.-Unt. XLII + 475pp., en 4.°
Distinta de la edición de grandes
márgenes.
— Doctrina Pueril (Libre de),
del B. Mestre Ramón Lull. Text
original Jirectament trelladat d'un
ms. quatrecentista, ab proemi, illus-
tracions y notes den M. Obrador
y Bennasar. — Barcelona: Gustau
Gilí, editor. MCMVII. — Un tomo
de XXI -i- 303 pp.
— Doctrina Pueril (Libre de),
del B. mestre Ramón Llull (si-
gle XIII). Seguit de notes bibliográ-
fiques, notes pedagogiques y un
vocabulari de motsdubtosos. — Bar-
celona: 1909.-17 V2X12cm , en 4.°
Publícase en el folletín de la «Re-
vista Catalana d'Educació», en dos
ediciones de papel distinto, desde
eln.°l, marzo de 1909.
— Félix de les Mar ave l les del
(Continuará)
Mon. Texto original publicado é
ilustrado con notas y variantes, por
Jerónimo Roselló de la R. Academia
Hist. y un proemio bibliográfico
por M. Obrador y Bennassar —
Palma de Mallorca, 1903.— Tomo I,
XLVIII + 276+(2) pp., en 4.°-To-
mo II, (4) + 368 + (5) pp.- (Obras
de R. Lull.)
— Libre apellat Félix de les Ma-
raaelles del Mon lo qual llibre feu
mestre Ramón Lull de Malorques
estant en la ciutat de Paris lany de
la Natiuitat de Nostre Senyor Deu
Jhesucrist M.CC.LXXXVI y ha fet
estampar per primera vegada en
Mengua catalana En Geroni Rosselló.
Barcelona: Anp MCMIV (1904).—
Tomo I, VIII + 336 + (2) pp., en 4.°
-TomoII,BarcelonaMCMIV, 1904,
(4) + 347 + (l), en 4.°
— Libre de Amich e Amat del
B. Mestre Ramón Lull. Text origi-
nal directament trelladat d'un códic
treetntista ab proemi, notes y glo-
san' den M. Obrador y Bennassar
Archiuer mallorquí.- Palma de Ma-
llorca: Imp. F. de Colomar, 1904.—
Un tomo 213 + (2) pp.,en8.°
— Libre del Gentil. Libre de la
Primera e Segona Intenció. Libre
de mil proverbis. Textos originales
publicados é ilustrados con notas y
variantes por Jerónimo Rosselló, de
la R. Acad. de la Hist. Prólogo y
glosario de M. Obrador y Bennas-
sar.—Palma de Mallorca, 1901.— Un
tomo, pp. XLVIII +522 + (3), en
4° (Obras de Ramón Lull.)
— Libre del orde de cavalleria
compost a Miramar de Mallorca per
Mestre Ramón Lull. -[Colofón] A
laor y gloria de la Trinitat santíssi-
ma... s'acaba d'empremptar ara per
primera vegada a cura y despeses
de Misser M. Aguiló y Fuster... any
MDCCC.lxxix, (1879). -Un tomo
XXXV -h (1) fol, en 4.°, tip. gót., á
dos tintas.
Isidro Bonsoms
NOTICIAS 55
NOTICIAS
En la sesión del día 23 de enero leyó D. Francisco Carreras y Can-
di una noticia histórica de la ciudad de Barcelona durante la época con-
dal. En la de seis de febrero, D. Salvador Sanpere y ;Miquel dio lec-
tura á uno de los primeros capítulos de su historia de los pueblos de la
Corona de Aragón, próxima á publicarse, ocupándose de las fronteras
ó límites del territorio nacional. En sesión del día 20 del propio febrero
leyó D. Joaquín Miret y Sans una reseña histórica de la intervención
que los Hospitalarios de San Juan de Jerusalén tuvieron en el alza-
miento de Cataluña contra Felipe IV. Y en la del 24 de marzo, D. Isi-
dro Bonsoms y Sicart dio lectura á una exposición dei libro del doc-
tor J. Zawodny, de Praga, sobre las obras filosóficas de San Agustín.
En 9 de marzo falleció el general D. Julián Suárez Inclán, aca-
démico correspondiente en Madrid y presidente de la Real Sociedad
geográfica. Se ha acordado que conste en acta el sentimiento de la
Academia por esta irreparable pérdida.
Obras recibidas. — Discursos leídos ante la R. Academia Españo-
la en la recepción pública de D. Melchor de Palau (Madrid, 1908).— Bi-
bliografía de la gramática y lexicografía castellanas y sus estudios afi-
nes, por D. José A. Rodríguez García-, cuadernos 26-40 (Habana, 1905).
— Del poder naval y de su necesidad para España, por D. José M.a de
Gavaldá (Madrid, 1909). — Der grosse philosop S. Augustinus, por el
Dr. José Zawodny (Praga, 1908). — Colección de cuentos morales, por don
Francisco Fatou Lucas (Sevilla, 1909). — Die Katalanischen Pyrenüen-
dialekte, por D. Bernardo Schadel, extracto de la «Revue de Dialecto-
logie Romane», n.° 1.° (Bruselas, 1909). — Abhandlungen zur Mittleren
und Neueren Geschiehte, Die Lebensmittelpolitik der Stadt Strassburg
im Mittelalter, por Antón Herzog (Berlín-Leipzig, 1909). — Discurso
leído ante S. M. el Rey por el Excmo. Sr. D. Julián Suárez Inclán en
la R. Academia de la Historia, en conmemoración del primer centena-
rio de la guerra de la Independencia (Madrid, 1909). — Historia de Vé-
lez Rubio, por D. Fernando Palanques (Vélez Rubio, 1909).— Catálogo
de la Biblioteca del Colegio de Abogados de Barcelona (Barcelona, 1908).
— Anuario para 1909 de la Asociación de Arquitectos de Cataluña
(Barcelona, 1909). — Instituto general y técnico de Barcelona, memoria
correspondiente al curso de 1907-1908 (Barcelona, 1909). — Memoria
56 NOTICIAS
acerca del estado del Instituto general y técnico de Navarra durante el
curso de 1901-1908, por F. Romero (Pamplona, 1908). — Annuaire
pour 1908-1909 deVUniversité de Toulouse (Tolosa, 1909). — Calendario
astronómico para 1909, del Observatorio astronómico de la Universidad
Nacional de la Plata (Buenos-Aires, 1908). — Anuario de la Universi-
dad de Barcelona, curso de 1906-1907 (Barcelona, 1909;. — Memorias de
la R. Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, tercera época, vo-
lumen VII: n.° 7, La ciencia agrícola, discurso inaugural por D. Her-
menegildo Gorría; n.° 8, Sesión solemne d la memoria de D. Ángel del
Romero en 1900, y Necrología de D, José Rodríguez Carballo, por don
Lauro Clariana. — Botlletí de la Societat Arqueológica luliana, agosto,
septiembre y octubre 1906, diciembre 1908 y enero y febrero 19C9
(Palma, 1909). — Butlleti del Centre excursionista de Lleyda, any I, nú-
meros C, 7 y 8 (Lleyda, 1908)'.— Boletín de Historia y Geografía del Bajo
Aragón, mayo á diciembre 1908 (Calaceite, 1908). — Revista de Estudios
franciscanos, año I, n.° 10; año II, n.os 23 y 24 y año III, n.° 25 (Barcelo-
na, 1909). — Anales del Museo Nacional de México, tomo V, n.os 8 á 11,
contiene el Diccionario de mitología nahoa, por Cecilio A. Róbelo. —
Cultura Española, n.° 12 (Madrid, 1908).— Boletín de la R. Academia
Gallega, año III, n.° 21 (Coruña, 1908). — Revue des Pyrénées, tercer
trimestre 1908 (Toulouse, 1908). — Bibliothéque de VÉcole des Chartres,
tomo LXIX (París, 1908). — Le Moyen Age, segunda serie, tomo XII,
noviembre 1908 (París).— Revue des Etudes Juives, tomo LVII, núme-
ro 113, enero 1909 (París). — Revue des Etudes Historiques, año 75, no-
viembre 1908 y enero 1909 (París). — Revue Hispanique, tomo XVIII,
n.° 54 (París, 1908). — Revue des Langues Romanes, tomo LI, noviem-
bre 1908 (Montpeller). — Rendiconti delta Reale Accademia dei Lincei,
serie 5.a, volumen XVII, fascículos 4-9 (Roma, 1908).— Atti delta
R. Accademia dei Lincei, año 305 (Roma, 1908). — Nuova rassegna di
Letterature moderna, año V, n.os 9 á 12, y año VI, n.03 2 á 8 (Floren-
cia, 1908). — Ar eluvio Storico per la Sicilia Oriéntale, año V, fascícu-
lo 3 (Catania, 1908). — Bulletin International de V Académie des Scien-
ces de Cracovie, clase de filología, historia y filosofía, n.os 6 á 9, y clase
de ciencias matemáticas y naturales, n.08 9 y 10, año 19<>8. — Boletim
da Real Associagao dos Architectos civis e arclieologos portuguezes,
cuarta serie, tomo XI, n.° 8 (Lisboa, 1908).— Revista do Centro de
Sciencias, Letras e Artes de Campiñas, año VII, n.° 3 (San Paulo del
Brasil, 1908). — Katalog Literatury Nawkouej Polskiej, tomo VII,
rok 1907 (Cracovia, 1908).— A. W. Sijthoffs Unternehmen der códices
graeci et latini; photograp.ee depicti duce Bibliothecae Universitatis
Leidensis praefecto (Leyden, 1908).
-*3fc#-
Año IX i "T> /^ T T7TrTRT Núm. 34
BOLETÍN
DE LA
Real /icademia de Buenas Letras
— DE BAI^CEBONA —
-<3
ABRIL Á JUNIO DE 1909
ES-
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV EN ARAGÓN
EL CONQUISTADOR DE CERDEÑA
(Continuación)
Año 1323.— La armada que salió de Port-fangós el 30 de mayo,
estaba compuesta, según la Crónica de Pedro el Ceremonioso que puso
la salida en 1.° de junio, de sesenta galeras, catorce naves gruesas y
de otros buques menores hasta contar trescientas embarcaciones. De
las galeras había veinte reunidas y contratadas en Barcelona, otras
veinte en Valencia y las restantes en Mallorca. No han dado muchos
más detalles de la salida y de las naves Muntaner, Zurita ni Capmany,
repitiendo los dos últimos lo indicado por la citada Crónica de que el
Infante generalísimo y su esposa D.a Teresa de Entenza iban embar-
cados en la coca Santa Eulalia de Arnau y Bernat Ballester.
Hemos averiguado nosotros el porte ó cabida de esta coca y los
nombres, porte y patrones de otros de los buques de tan memorable
expedición y nos permitimos incluir estos curiosos datos en el itinera-
rio. Las cocas que conocemos eran la Santa María de les Mercés, patrón
Berenguer Carbonell, de porte dos mil cuatrocientas salmas (1), unas
310 toneladas, fletada el 8 de mayo en que salió de Barcelona para Cer-
deña; la San Antón, patrón A. de Tossa, alquilada en Barcelona el día 8
de mayo; la Santa Caterina, patrón Pere Maell, contratada el 10 de ma-
yo en que partió de Barcelona para Salou; la Santa Maria, patrones Ar-
nau y Bernat Maell ó Manell, contratada desde el 8 de mayo que salió
de Barcelona, directamente para Cerdeña; la Bonaventura, patrones
Romeo Qamora y Jaume Rosell, fletada el 6 de mayo en que marchó de
(1) Searún Capmany, cada salma equivale á seis hanegas; de manera que mil salinas de
porte vienen á representar ciento treinta y tres toneladas.
1009-5
58 J- MIRET Y SANS
Barcelona á Port-fangós y que tenía un porte de mil cien salinas ó
sea de unas ciento cincuenta toneladas, poco más ó menos; la Sant
Salvador, patrón Jaume Bugueía, contratada desde el 8 de mayo,
que salió de la citada capital-, la Sant Ángel, patrón Deusovol de Ca-
no ves, que salió también de Barcelona el 6 de mayo para Sálou y de
allí marchó á Cerdeña, midiendo un porte de dos mil doscientas sal -
mas, equivalentes á 300 toneladas; la Santa Eulalia, una de las mayo-
res, patrón Bernat Ballester, salió el 10 de mayo de Barcelona para
Port-fangós, con porte de tres mil salinas ó 400 toneladas y en ésta,
como hemos dicho, iban el Infante y su mujer; la Santa Marta la Nova,
patrón Guilleni Astruch, salió de Barcelona el 6 de mayo para Port-
fangós, porte de mil setecientas salmas; otra llamada también Santa
Eulalia, patrón Pere de Cros, de porte dos mil seiscientas salinas; una
tercera coca Santa Eulalia, patrón Pere Pedret, fletada el 28 de abril;
la Sant Martí, patrón Guillem Guitart, alquilada el 8 de mayo, de por-
te cuatrocientas cincuenta salinas; una cuarta coca de nombre Santa
Eulalia, patrones Jaume Amat y Francisco de Canoves, fletada desde
el 17 de mayo en que salió de Barcelona para Port-fangós y que era de
1,750 salinas de porte, ó sea unas doscientas treinta toneladas; la Sant
Miquel, patrones Guillem de Costabella y Bartolomé Martínez; la Santa
Tecla, patrón Bartomeu Sabater, fletada desde el 29 de mayo, porte dos
mil quinientas salmas; la Santa María de la Mar, patrones Berenguer
Justy Ramón Descamps, contratada desde el 19 de mayo, de porte mil
setecientas salmas; otra coca de nombre La Bonaventura, patrón Ferrer
Riba, de porte de seiscientas sesenta salinas, fletada desde el 24 de abril.
La mayoría de estos buques los tuvo contratados el Infante en Cerdeña
hasta el 20 de febrero de 1324.
Entre las taridas, embarcaciones apropiadas para el transporte de
los caballos y las máquinas de guerra, había la San Antón, patrón Gui-
llem Ferrán, de porte de cuatrocientas sesenta salinas, fletada desde el
7 de mayo y la tarida de En Guerau Badía y en Simón Sifra. Había
también la nave Santa Caterina, patrón Castelló Boix, de porte de mil
trescientas salinas, alquilada desde 3 de mayo y el leño San An-
tón, patrones Guillem Oliver y Bernat Pericas, de porte trescientas
salmas.
Indica la Crónica del Ceremonioso que el día cinco de junio llegó
el infante Alfonso con parte de la armada al puerto de Mahón, donde
se detuvo cuatro días, saliendo el 9. En Mahón firmó algunos documen-
tos, como para dejar testimonio y recuerdo de su paso. Allí está data-
da, el 5 de junio, una carta al Juez de Arbórea, de Cerdeña, avisándo-
le su próxima llegada: «Infans Alfonsus Sí. Egregio viro Hugoni
vicecomiti de Basso, judici Alboree, dilecto fideli et devoto nostro &.
Scire vos volumus vobisque ad intentuum gaudii nunciamus nos cura
nostro felici stolio esse in portu de Maho, insule Minorice versus Reg-
num Sardinie accesum nostrum recto tramite dirigentes. Et quare de
ITINERARIO DEL REY ALFONSO 111 DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 59
legalitate et devocione vestri ad plenum confidimus, nobilitatem ves-
tram attente rogamus quatenus incontinenti visis presentibus signifi-
cetis nobis per exhibitorem ipsarum in qua parte insule et in quo loco
videtur vobis vel consulitis njs deberé apellare cura, nostro stolio
Data in portu de Mano nonas junii anno Doraini MCCC°XXIII°». Se
comprende que esta misiva debió el infante confiarla á una embarca-
ción ligera que salió en seguida, adelantándose lo posible al resto de
la escuadra, para tener tiempo de llegar á Oristá, recoger la respues-
ta del Juez de Arbórea y salir de nuevo al encuentro de la coca en que
iba el Infante para entregarla á éste. Por lo que refiere el Ceremonio-
so, la respuesta indicándole punto de desembarco la tuvo al estar ya
cerca de la costa sarda, en San Marcos.
Desde Mahón, el día 6 junio, e?cribió una carta al almirante Fran-
cisco Carroz. Tenemos aún otro documento del Infante del día 7, tam-
bién fechado en Mahón.
Muntaner dice que el Infante y la escuadra llegaron á la Isla de
San Pedro y una vez todos reunidos se dirigieron al puerto de Palma
de Sois; pero el Ceremonioso señala precisamente que fué el 13 de ju-
nio cuando llegaron á la Isla de Cerdeña, al cabo de San Marcos, cer-
ca de Oristano, que allí le aconsejaron se fuese al puerto de Palma de
Sois, más al Sud, á donde llegó toda la armada el siguiente día, y al
otro, el 15, se operó el desembarco. Por un documento que he hallado
y que luego indicaré, el propio Infante declara que llegó á Palma de
Sois el domingo día 12 de junio.
Que el Infante estaba ya en tierra el día 14, lo prueba la data de
una segunda carta que dirigió al Juez de Arbórea: Data in castris
apud portum Palme de Sois XVII 1 ¡calendas jidii anno Domi-
ni MCCC°XXI1I°. Manifestaba en esta á D. Ugo que había recibido
su respuesta, entregada por los nobles Aldebrando de Serra, Comita de
Asenso ó Assene, el médico Ricardo y Bernat y Nandú Judeu, herma-
nos, quienes le aconsejaron marchar sobre Cáller; pero que había des-
embarcado sin novedad en Palma y que había resuelto sitiar Vila de
Iglesias. Las mismas noticias comunicó por carta de igual data á Gue-
rau de Rocaberti y al sobrino de éste el vizconde Dalmau, que estaban
por las partes de Cáller.
Una tercera carta que escribió al Juez de Arbórea estaba fechada
en Palma de Sois el 15 de las calendas de julio (17 junio). El mismo
día, á pesar de los múltiples quehaceres y ocupaciones que supone el
desembarco y organización del ejército, escribió al rey moro de Tunis,
por asuntos ajenos á la expedición, lo que indica que tenía ya en fun-
ciones y sin interrupción su cancillería y despacho de lugarteniente y
procurador del rey de Aragón (1). Durante toda la campaña tuvo que
(l) Le decía al moro que se le habían presentado el mercader barcelonés A. Rijíiier y
otros, quejándose de que tres años atrás «estan3 en la ciutat de Tunic sots fe e seguretat vos-
60 - J. MIRET Y SANS
distraer su atención diariamente en dictar resoluciones y firmar docu-
mentos de asuntos de su condado de Urgell y de negocios de Cataluña
y Valencia, correspondientes á la lugartenencia.
El 19 de junio comunicó sujfeliz arribo á Federico de Sicilia: «Ex-
celencie vestre notificamus ad gaudium per nos cum felici stolio nos-
tro apulimus in portu Palme de Sulsis, insule Sardinie, die domini-
ca XII die presentís mensis junii...» Le participó al mismo tiempo que
el Juez de Arbórea, el vizconde de Rocaberti y Guerau de Eocaberti,
con sus gentes, estaban en los alrededores de Cáller. Esta carta del
Infante nos da, por consiguiente, la fecha exacta de su llegada á Pal-
ma de Sois, el domingo 12 de junio. Ni la Crónica del Ceremonioso, ni
los Anales de Zurita, fuentes de todos los historiadores de esta expe-
dición, acertaron en tan memorable data (1).
También fué en Palma donde escribió D. Alfonso la primera carta
en lengua italiana, que por este solo concepto merece que la inserte-
mos en su itinerario:
«Danoy infanti dompno Alfonso &. A voy multum amati et fideli
suoy domno Molintello Basili, Caria Arsocho, cirruni et tutta la uni-
versitati de Domus Nova, mandamon amori et saluti et la nostra gra-
cia. Petru Spagnolo, Nicholo de Sardara et Nichola Disi, discreti et
savi homini vostri burgisi, da vestra parte si presentono dinanti dinoy
et manifestono la vestra fidelitati et grandi devocione che avete a la
nostra Signoria, la quali receuemo multo graciosamenti et cum grandi
affectu et intendimo et volimo piro voy graciosamente certifican et
cum amori difendiri et honorari et a vestra consolacione et ayuto,
mandamus lo nobli homo Guillelmo Binardi de Rialbi, nostro cavalie-
ri in mano de lo quale a la nostra signoria si come fideli et devoti fari-
ti lo sacramento et homanagio de fidelitati cha aluy supra ció abiamo
concessa la nostra bayllia et domno Aldibrando de Serra nobili et va-
lenti homo che vi adirizi et consigli in quello che hauete a fari di nos-
tro servicio et honori...» Está fechada, según hemos dicho, en Palma,
el 22 de junio.
Desde el mismo punto, escribió el 24, una misiva á Bernabé de
Auria, diciéndole haber recibido su carta y rogándole se presentase
en breve en Vila de Iglesias. En estos documentos, que expedía en
tra e encare del Moxerif et de sos lochtinents, en la Dnanade dita ciutat foren preses e deten-
guísenla dicta ciutat e encara forcadament e per destort de acotsagren a pagar alcunes quan-
titats de dinerse a sostenir gran dan... On rey, coui nos siem tenguts ais sotsmeses del dit
senyor Eey, pare nostre, defcndre e man teñir en lur dret... vos pregam eus requerim que per
honor de nos, ais dits supplicants facats restituir tot co que a ells es estat pres e levat en la
dicta Ciutat ab tots dans e messions e interés per ells feyts... Dada en la host en lo port de
Palma de Solsdisabte XVII dies anats del mes de juny en lany de Nostre Senyor MCCC0
XXIIIo».
(1) La carta de D. Alfonso i, Federico tiene esta data: Date in castris apud Portum Pal-
me de Sulsis XIII calendas julii anno Douiini MCCCXXIII.
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 61
aquellos días en Palma de Sois, figuraban como testigos Artal de Luna, '
Guillem de Anglerola, Juan Ximénez de Urrea, Pere de Queralt, Pe-
dro de Luna y Guerau de Cervelló.
En la Crónica del Ceremonioso se dice que el Infante partió de Pal-
ma para ir á Vila de Iglesias el 25 de junio, llegando frente á la indi-
cada villa el 28. Tenemos un documento inédito que contradice la cró-
nica, pues está fechado el 6 de las calendas de julio, todavía in castris
juxtalocum de Seis. Zurita no hizo sino copiar las fechas dadas por la
mencionada Crónica.
El primer documento del Infante, datado en el cerco de Iglesias, es
del 5 de julio. Trátase de una carta á Ugo de Tatzo, almirante del rey
de Mallorca, sobre la reclamación formulada por un patrón de nave
mallorquín que había alquilado su buque para llevar vino al ejército
expedicionario: Date in obsidione ville Ecclesie tercio nonas julii anno
Domini MCCCXXfll0. Siguen otros documentos del 9 y 11 de julio.
Desde el cerco escribe el día 14 á Guillem Moliner, potestad de Sasser,
y creo fué este el primero que desempeñó dicho cargo allí, no siendo
hijo del país y por nombramiento del poder invasor. Por medio de la
carta le facultó para establecer oficiales ó lugartenientes suyos para la
recaudación de los tributos y rentas correspondientes al Rey de Ara-
gón en la Universidad de Sassari (1). Pero Moliner debió ejercer poco
tiempo aquel destino, pues el 20 del mismo julio, el Infante firmó el
nombramiento de potestad de Sassari á favor de su familiar y domés-
tico Berengupr Dalmau, con el título de rector y potestad.
A últimos de julio expidió también, en el cerco de Iglesias, muchas
cartas de absolución y sobreseimiento por delitos cometidos por gen-
tes de mal vivir que se habían alistado en el ejército expedicionario
con la promesa de ser perdonados (2).
El 10 de agosto, desde el mismo sitio, escribió á Pere de Llivia,
veguer puesto en las partes de Cáller, autorizándole para que de todo
dinero que recaudase pudiese reembolsarse del valor de su caballo,
que había dado al Infante para su uso, y que era de pilo rúbeo cum
canda auribus et armibus nigris. ¿Si sería este caballo el que le mata-
ron después á Don Alfonso en la batalla de Lucocisterna?
Para captarse amistades iba concediendo privilegios y franquicias
á los naturales. El 9 de septiembre, decía: «Attendentes vos fideles
nostri hominis de Villa Masargia soportere, fatigari et asfici cotidie
(l) Por carta del 9 de julio había puesto el Infante bajo su protección y salvaguarda,
á Damián Cosuienele y Obertino Maraboti, hermanos, burgensea civitatis Saxsari Otras car-
tas iguales para Pedro de Murra, Raynero, Pedro, Francisco y Juan Lato, hermanos, Tomás
Aximato, Vanno Renaldeto y sus hijos, Tolo Renaldeto, Nicola Caldorari y otros, todos
ciudadanos de Sasser.
(2> Absoluciones para Pere Soler de Camarasa, por asesinato de Bernat Boix; para
Martín de Araciel, por muerte de Eximen Polo; para Pere Simón Martell, también por ho-
micidio, y así para otros muchos.
62 J. MIRET Y SANS
pluribus expensis et laboribus in tenendis guardia contra rebelles nos-
tros qui sunt in castro Joyose guarde ob quod debemus vos prosequi
gracia et favore; ideo enfranquimus... et f ranchos et inmunes facimus
vos»...
A mediados de septiembre recibió Don Alfonso una carta de Gui-
llem de Lledó, cónsul de los catalanes en Palermo, avisándole el mo-
vimiento de diez naves de písanos, que se hallaban en aquellas cos-
tas. Desde el cerco de Iglesias le contestó el 18 del mismo mes,
dándole gracias por la comunicación.
Nos consta por documentos, que estuvo todo el trimestre último
del año sin moverse del cerco. Por carta del 25 de noviembre, dio or-
den á todos sus oficiales en la isla de que obliguen á los vasallos y
prestamistas de la Orden del Hospital de Jerusalem, á pagar los censos
y pensiones que debían, por haber reclamado el Prior de los Hospita-
larios en Cerdeña, fray Domici Durberto. Por otra carta de 29 de di-
ciembre decía: «Al amat alguatzir nostre en P. de Montpaó... per part
de P. Lopic Dorna ha estat demostrat a nos que Maria García, serven-
ta sua, es fuyta de la nostra host ab en P. Fonoyl ab diners et robes
del dit P. Lopic, et ab altres joyes et robes daltres gents. Hon com les
dites coses no deguen passar sens punicio, per 90 a vos dehim et ma-
nam que en qualque loch la dita Maria et P. Fonoyl porets trobar,
prenatslos demunt dits e encontinent sien costrets a retre les dites co-
ses... Daten lo setge de vila Desgleya IIII. Kalendas januarii anno
Domini MCCCXX0 tercio».
A fin de nño, se ve figurar como testigos en muchos de los docu-
mentos que expide el Infante, á Pons Uch de Entenza, Pere de Munt-
paó, Ramón de Sentmenat, Galcerán de Ribes y Guerau de Alós. En
este tiempo ya había cesado Miguel Pérez, sucesor de Berenguer Dal-
mau, en el cargo de potestad de Sasser y ejercía dicho oficio Tomás
Cacosta, uno de los consejeros de Don Alfonso. De manera que en me-
dio año hubo cuatro diferentes personas en dicho cargo, Moliner, Dal-
mau, Pérez y Cacosta.
Año 1324. — Durante todo el mes de enero continuó el Infante en el
cerco de Iglesias. En el cerco firmó el 27 del citado mes el nombra-
miento del barcelonés Pere Palau para el cargo de maestro monedero
de Cerdeña, transmisible á sus sucesores masculinos (1).
A primeros de febrero, todavía en el sitio, aparece acompañado,
entre otros, de Juan Ximénez de Urrea, Pedro de Luna, Guillem de
Anglerola, Ramón de Peralta y Bernat de Cabrera.
(1) El 28 de enero escribe á Pere de Llivia, vicari general nostre en le» parta de Caller:
«Havem entes per Nantoui Sauri adalill, que vos havets reebuts DXX. solidos genovins dell
et deis altres déla geneta, de quinta de tot 90 que avien pres deis enemichs; On, com los
dits solidos genovins ai.im donats graciosament al dit Nantoni pera un cavayl, per co a vos
deim... donets los dits DXX. solidos al dit Nantoni. Dat en lo seti de Vila Desglesies V. ca-
lendas februarii anno Domini MCCCXXIII».
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 63
Después de la capitulación, ya dentro de la plaza, le vemos el 12
del propio febrero concediendo casas de la ciudad á varios de sus ser-
vidores y adictos. A su notario Bonanat de Pera le dio casas in ruga
mercatorum , lindantes con la de Pulcharelli olim sagiatoris; á Nicolás
Febridor, otra casa in platea curie, lindante con la de heredum Cecci
speciarii y que había pertenecido á los hermanos Qapantis rebellis nos-
tri, por cuyo motivo bona sua omnia nostre Curie pervenerunt; á Feli-
pe de Mamolli, canónigo de Arbórea, en premio de su fidelidad, una
casa in platea Sánete Clare, lindante con la de Magistri Giudicii cal-
golarii... que quidem domus olim f'uerint Comunis Pisanorum; al ciru-
jano Federico, como indemnización de la casa que los pisanos le habían
destruido por considerarlo partidario de los catalanes, le concede tam-
bién una casa en Iglesias, in ruga per quam itur ad ruga mercatorum
ad Curiam prope plateam sicut affrontat una parte in domo Magna-
rii, quondam notarii . . . que quidem domos fuerunt Regie et nostre Curie
acqaisite; á Guillem de Mar, servidor de su casa, le dio un obrador
que había sido de unos pisanos, al objeto de que vendiese "substancias
de farmacia. Y así fué repartiendo muchas de las fincas confiscadas en
Vila de Iglesias.
El día siguiente, 13 de febrero, estaba en domo nova, desde donde
escribió al Juez de Arbórea, diciéndole: «Ecce quod stabilita villa Ec-
clesie de bona gente nostra ibique dimissa Ínclita infantissa Teresia
coniuge nostra, ad fortificandam obsidionem nostram Castri Callari
dirigimus gressus nostros nec cura militibus nostris obtinere potuimus.
Datum in domo nova idus febroarii, anno Domini MCCCXX0 ter-
cio» (1).
El 18 de febrero estaba en Cerargio. Allí firmó el nombramiento de
Prior de los Hospitalarios de Jerusalem, en la isla, á favor de fray
Lope, por estar vacante el cargo por defunción del antecesor: Date in
vila de Cerargio XII I calendas marcii anno Domini MCCCXX1I1,
que es 1324 del moderno estilo. El siguiente día, desde el mismo punto,
Don Alfonso escribió al Juez de Arbórea, agradeciéndole su carta con
noticias de los pisanos y rogándole procure que sus gentes detengan
todo avance de estos enemigos hacia el campo sitiador de Cáller:
Datum Cerargio XII, calendas marcii anno Domini MCCCXX0 ter-
cio (2).
(1) Publicado por Tola, Codex diplomáticas Sardinie.
(2) Es notable esta carta del Infante: «AI amat nostre en E. de Sentmenat alcait nostre
en Gociano, salut etdilecció. Avem reebuda una letra que avans auets tremesa et les altres
per les quals vos es estat significat que la aunada deis pisans es junta en Terranova. E ente-
ses les dites noveles quens auets fets saber siats t ert que som molt pagats da<;o que fet nos
auets saber, cor, pus Deus nos ha feta tanta gracia que aiam Vila Desgleya et que siam jus-
táis ab tota nostra gent en lo setge de Caller sien quants se vullen, que ab la gracia, de Deu
auem bona speranca en Deu quens en fara bonamerce. E nosauem pensat que si venen aci a
nos en Caller be hi sabrem darconseyl, mas si deuaylen a T<;rranova famester que continua-
64 J. MIRhT Y SANS
El 25 de febrero encontrábase D. Alfonso todavía en Cerario ó Ce-
rargio; pero dos días después ya estaba en el cerco de Cáller. Tenemos
un documento así fechado: Datum inportu Callari lili, calendas mar-
cii anno Domini MCCCXX0 tercio. Otro del primero de marzo, dice:
Datum in campo nostro Callari kalendas marcii anno Domini
MCCCXX111. Otro del 4 de marzo: Datum in obsidione Castri Callari
IV. nonas marcii anno Domini MCCCXXIII (1).
El 8 y el 12 de marzo escribió cartas al Juez de Arbórea; por la
primera contestaba á la que había recibido de éste y que fué entrega-
da por el notario Pedro Penna, en la que Ugo le había avisado que
estaba enfermo y por ello en la imposibilidad de ir al campamento de
Cáller. Por la segunda le indicaba que dejase sacar vino de Oristano
para ser conducido al ejército sitiador de Cáller. El mismo día 12, es-
cribió á Arnau de Montcenís, potestad de la Vila de Iglesias, para que
restituyele una casa que los písanos habían confiscado á Francisco de
Aristany. El 15 dirigió una carta á Tomás Qa Costa, potestad de Sassa-
ri, diciéndole haber recibido la suya y de los ancianos de dicha ciu-
dad, sobre los inconvenientes de la prohibición dictada por el mismo
Infante, de extraer trigo de la isla; y enterado de que Bernabé Doria
deseaba sacar una partida del grano,, otorga permiso con la precisa
condición de que no irá á poder de písanos, saoneses ni moros.
El 23 de marzo, D. Alfonso concedió, en premio de servicios, á
Comita Daorna de Pixina, in feudum secundum morem Italie villam
vocatam Santada sitam in curatoria de Sulchi; Date in obsidione Cas-
tri Callari Xo calendas aprilis anno Domini MCCCXX0 tercio. Fue-
ron testigos Felipe de Saluces, Guillem de Anglerola, Juan Eximen de
Urrea, Pedro de Luna, Bernat de Cabrera y Bonanat de Pera, no-
tario.
Desde el mismo campamento sitiador escribió el 31 del mismo mar-
zo á Carlos, primogénito de Sicilia, interesándose para que fuesen de-
vueltos los objetos sustraídos por sicilianos á su portero Ramón de Be-
dament facats vostre esforc de tot vostre poder que sapiets tot co que faran, cor els poricn
fer apares que deuallasen a Terranova e con aurien posada partida de la geut en tena per tal
que nos cuydans que els deuallasen aqui, volguessen anar la ves Terranova , els sobtadament
se porien tornar recollir e venir a la host de Cáller, en que porien pendre gran colp. Per que
fa mester que ara posets tota vostra cura a sal er tot lur ardit, axi ques comenten a deua-
llar que us donets guarda si posaran tota la gent et els caváis en térra; et de ques que facen
quens certifiquets continuadainent, que ara es tot lo uostre fet en saber tot dia lur ardit. E
fets en tal guisa que tot dia aiam vostre ardit. Datum en Cerargio XIX dies de febrer de
MCCCXXIII0».
El mismo din escribió, «Al feel nostre en P. Oliver, curador de la vila de Celiqua et
dalcuns altres nostros lochs... com per nos sien deguts a Liberto Lampis XX. solidos per
roba que ha aportada ab vn carro de Vila Desgleya tro a Cerario, per c,o a vos manam expre-
sament paguets... Datum en Cerario XII. calendas marcii anno Domini MCCCXX tercio».
(1) El 4 de marzo escribió á Tomás Qa Costa, potestad de Sasser, manifestándole que su
antecesor, Miguel Pérez, había expulsado de dicha ciudad á algunos mercaderes genoveses,
y como éstos fueron s'empre amigos de la Corona de Aragón, le ordenaba que les permitiese
volver.
ITINERARIO DEL REY ALFONSO 111 DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 65
salú; y al día siguiente firmó este privilegio de prolección: «Volentes
societatis vocatam de li Perusi omnesque raercatores, factores et nego-
ciatores eiusdem... cum bonis eorum... adjuvari, cum presentí carta
nostra recipimus et constituimus... sub nostra proteccione, custodia et
guidatico speciali».
El 16 abril, frente Cáller, escribió á Bernabé de Auria para que hicie-
se restituir una partida de puercos robados á Michino Capra, de Sassari,
que estaban ocultos en Gallura, en poder de Amadeo de Auria, sobrino
del citado Bernabé, capitán y lugarteniente de Brancaleone de Auria.
Tres días después avisó á los ancianos y Consejo de Sassari que se le
habían ya presentado sus enviados G-ontario Devía y Michino Capra y
que éstos al regreso les enterarán de su propósito.
Por cartas de 8 de mayo, siempre en el cerco, comunicó á los mili-
tibus ac masnade nostre ville Ecclesie y á García de Lorie y G. de Riu,
sus camarlengos en Iglesias, que había creado á Ramón de Sentmenat
capitán de la propia villa. Y es del 17 la primera misiva que D. Alfon-
so escribió en idioma sardo: «Nos Alfonso infanti primogeniti, primo-
génito de su alto senyore Ree Daragona, a bos vniversalment fideles
nostros accatores de sa curadoría nostra de Nuras, mandamus saber et
isu gracia nostra eco qui confidando nos de Mare scaita intimu fidele
nostro Amus Comisidiu adisso su officio de sa armentaria de custu cu-
radoría nostra de Nuras ad suquele a disobedire in su dicto officio per
armengium vestro in catis cara samore et isa gracia nostra qui non
bengiat minus. Datum su campu de Castellu de Castru ad XVII de
maiu» (1).
El 28 de mayo escribió dos cartas á sus consejeros Bernabé de Au-
ria y Barzolo Catoni, hijo del difunto Guantino Catoni, de Sassari. Al
primero le manifestaba haber recibido las misivas que le transmitió de
su hija la Condesa de Donoratico, una de ellas destinada á Fray
Peruchio.
Es curiosa la data de la carta que en 18 de junio dirigió al rey San-
(1) También es curiosa esta carta: Infant Namfos &. Al araat nostre en Pero Ortiz de
Pisa, castella del castell de Bosa, salut et dilecció. Reebuda havem et entesa vna letra
vostra a nos tramesa sobrel fet de Bernat de Bellan et de Pasqual Bernat et de Guillem
Dalbesa los quals tenits preses per tal cor de nit falsament donaren escorta et escapament
a III. crirninoses quel noble Jutge Darborea faina guardar en lo dit Castell. Sobre la qual
cosa hauem haut plener acort en nostre Consell, en axi que per tal cor lo fet es leig et cor
falsía feta a Castell deu esser pus leig punida que altre, volem et a vos deym et manara que
encontinent vista la present letra, los damunt dits Bernat et Pasqual et Guillem liurets a moi t
enaquesta manera, que primerament los espanets de Cap del Castell et puys los fassats
penjar. Empero si alguns dells hi ha qui sia de paratge, volem que quant espanats laiats que
no sia penjat, mas quel fassats escapsar. E a<;o fets fer publica ment en guisa que sia eximpli
a molts. E daqui anant de falsia que sia feta o tractada en lo dit Castell nous cal requerre
nostra consencencia ans volem que vos ne fassats justicia aquella que us sera viares no
request ne esperant manament nostre, cor nos sobre a(jo comanam a vos per les presents
nostre poder. Data inobsidione. Castri Callari XVIo kalendas junii anno Domini Millesimo
CCC° XXo quarto.
66 J- MIRET Y SANS
cbo de Mallorca, refiriéndole las negociaciones de paz con Pisa y para
la capitulación de Cáller: Data in obsidione Castri Callari dum ipsum
castrum nobis tradebatur potenter et vexilla nostra apponebantur ibi-
dem X11II Kalendas julii anno Domini MCCC XXo 1111° (1).
El día 19, el infante comunicó ya la capitulación de Cáller á su pa-
dre el Rey D. Jaime y que pensaba ir á Sassari para pasar á Córcega,
proyecto que no realizó: «Domino omnipotentiDeo placuit et Matri sue
nos iam perfecim conquistum nostri Regni Sardinie et statim venimus
apud civitatem Sasseri cum nostro victorioso exercitu de térra et de
mari pro complendo conquistum nostri Regni Corsice; quare vobis mit-
timus Corsum Pinellum, fidelem nostrum, nostre intencionis informa-
tum cui ex parte nostra indubitante credatis. Date in campo nostro
Callari die XVIIII0 junii anno Domini MCCCXXIIII0».
De igual data es la comunicación que envió á Ranerio, conde de
Cinercha: «Si como epiaxuo a Deo et a la sua Mare noi syamo conpio lo
conquesto de lo nostro regno de Sardeyna et de presente noy viynamo
ad Sassari cum la nostra hoste de mare et de térra per conpir lo con-
questo de lo regno nostro de Corsega, vnde noi vi mandamu lu corsu
Pinello fedele nostro, informao de la nostra intencione, a lo quare voi
debia crer de parte nostra». Cartas semejantes envió D. Alfonso á Ugo
Linucio, Enrico y Opicinello, hermanos, condes de Cinercha, Lupacio-
lo, también conde de Cinercha, Laconcello de Cinercha y Drogucio
Strambo de Cinercha.
Las cartas del 20 de junio estaban datadas así: Datum in campo
nostro prope castrum Callari XII calendas julii. Otra del 23, dirigida
á Mariano Stacra, armentario de Paduli de Nuras, y escrita en sardo,
contiene esta fecha*: Data en lo campo nostru de Castellum de Castra
a X XIII de juynu.
El 27 del mismo junio estaba ya en Bonaire, en los alrededores de
Cáller, donde permaneció varios días. Aquel día firmó la concesión á
favor del valiente Bernardo de Boxadors, de los lugares de Paduli de
Nuras, Quia y Salió con sus términos, perpetuamente y en feudo, se-
gún costumbre de Italia, como recompensa de sus extraordinarios ser-
vicios en la batalla de Lucocisterna. En este notable documento don
Alfonso menciona y describe el episodio en el que Boxadors recogió el
pendón del propio infante y le dio su caballo: «Id circo, ad memoriam
reducentes qualiter vos dilectus consiliarius et maiordomus nostri Ber-
nardo de Boxadors miles strenue et constante vos in nostris serviciis
habuistis huc usque set precipue nuper quando bellum fuit campestre
inter nos et gentem nostram ex parte una et nobilem virum Matfredum
comitem de Donoratico, Capitaneum guerre et vicarium generalem in
(1) La senyera 6 pendón del Infante fué colocado en la torre que había en la puerta de
Orifani ó del Elefante. Bofarnll leyó mal al publicar la Crónica del Ceremonioso y puso
«puerta del Oristany». En 1387 todavía subsistía en Cáller la puerta del Orifani ó Orifai.
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 67
Ínsula Sardinie per Comuni Pise, ac gentes ipsius Corrmnis ex altera,
vbi dura vexülum nostrum in térra ociderat vos personaliter ipsum re-
cuperastis et viriliter erexistis ac inde eciam Nos cecidissemus de equo
nostro inter multitudinem inimicorum nostrorum predictorum que nos
posueramus descendistis de equo vestro et nobis in térra constitutis tra-
didistis nobis equum vestrum in quem nos fescistis ascenderé, ex quo a
presura dictorum inimicorum nostrorum liberati fuimus et campum
leuamus ad honorem et exaltacionem nostra et tocius domui Aragone
in eternum...» Esta es la prueba documental de lo que se cuenta en la
Crónica de Pedro el Ceremonioso sobre el dramático incidente de la
batalla de Lucocisterna. Únicamente debemos advertir que en las edi-
ciones de esta crónica de Bofarull, en 1859, y en la anterior de Car-
bonell, en 1547, se da á Boxadors el nombre de Benet ó Benito, pero
es un error de lectura del antiguo manuscrito. La carta que damos á
conocer dice claramente que el héroe es Bernardo de Boxadors.
El 29 y 30 de junio y el primero de julio, firmó en Bonaire diver-
sas concesiones. A Berenguer de Copons le dio un huerto en Iglesias,
que había sido del Común de Pisa, y que lindaba invallo eito entre
porta Saguna, porta Castello y la vía de porta Magistro, á Bonanat
de Pera, la villa de Serrento en feudo; á Ramón de Sentmenat, la villa
de Orisey; á Guelfo, Conde de Donoratico, las villas de Giba, Piscina,
Sehulas, Anquesa y otras. La data siempre igual: Datum in castro de
Bonayie, kalendas julii. El 7 de julio, orden á Guillem de River, po-
testad y capitán de Iglesias, para que diese posesión á Pere de Pera-
mola de la casa que tenía en dicha, población Micer Pivo; y para que
ceda otra casa á Maestre Jaume Oliver, médico, al intento de que que-
de viviendo en Iglesias, El 10 julio, en atención á los servicios de Ni-
colau Magnet, le nombró conservador ó director del arsenal de Bonai-
re, custodia daracanali (1). El 15 de julio, siempre en Bonaire, ordenó
al citado potestad de Iglesias, que restituyese á Landulfo de Aqueria,
médico de Ñapóles, á ruegos del Duque de Calabria, una casa que
poseía en dicha villa sarda. El 19 de julio Don Alfonso estaba todavía
en Bonaire; pero el 21 estaba en Padula. Tenemos un documento con
esta fecha: Datum in plagia de Padula de Nuras XII calendas augus •
ti anno Djmini MCCC°XXIII1.° Y otro: Datum in riparia de Paul
de Nuras XII calendas augusti. Figuran al lado del Infante, como tes-
tigos, Felipe de Saluces, Guillem de Anglerola, Pere de Muntpaó, con-
siliarius et alguatzir y Guillem Sarrani, carnerario. El notario es Bo-
nanat de Pera.
El 24 de julio aparece en el cabo de San Annolo. La carta que di-
(l) Don Alfonso, en premio de los servicios que ha hecho el médico jadío Abenjacob, le
hace franco, libre é inmune, por carta del 10 de julio. Por otra del 11, instituye á Felipe de
Saluces, gobernador general de la isla. Por otra del 18, nombra potestad de Sassari á Ra-
món de Sentmenat.
68 J. MIKET Y SANS
rigió á Felipe de Saluces comunicándole que había nombrado
administradores generales de la isla á Pere de Llivia y A. de Casia,
está datada así: Datum in capite de Sancto Annolho IX calendas au-
gusti anno Domini MCCCXXIIII.
De manera que están en error la Crónica del Ceremonioso y todos
los que la han seguido, hasta Víctor Balaguer, al afirmar que Don Al-
fonso se embarcó en Bonaire el día 18 de julio en dirección á Barcelo-
na. El 24 estaba todavía en la isla. Creo que partió el 25, y al mo-
mento de salir firmó el privilegio de franquicia de impuestos y servicios
á favor de los habitantes de Palma de Sois, por dos años consecutivos
y en atención á los daños que habían recibido cuando tuvo efecto allí
el desembarco del ejército.
La citada Crónica dice que Don Alfonso llegó con la armada á
Barcelona el 2 de agosto. Es muy posible, pero también podía haber
llegado el día anterior, porque tenemos documentos suyos datados de
esta ciudad el cuatro de las nonas de agosto, que es el propio día 2.
El 8 de agosto firmó también en Barcelona una circular á la mayo-
ría de los prelados y abades, entre ellos los obispos de Tortosa, Urgel,
Pamplona y Sigüenza,y los abades de Ripoll, Bañólas, Camprodón,
Breda, Vilabertrán, Besalú, Poblet, San Juan de la Peña y San
Victorián, pidiéndoles un caballo á cada uno para darlos á sus caballe-
ros que regresaban de la conquista de Cerdeña, que habían dejado en
•la isla sus cabalgaduras para utilizarlas los guerreros que quedaban
de ocupación en dicho país.
El 11 de septiembre, desde la misma ciudad, escribió á Felipe de
Saluces, aprobándole el convenio que había celebrado con varios no-
bles de Córcega y manifestándose enterado de la rebelión de algunos
de Sassari y de la responsabilidad que en esto tenían los hermanos
Venen iguerre de Auria y Branca de Nurra (1).
El 21 del mismo septiembre escribió al baile de Alcolea, que pensa-
ba estaren L'.eyda el día de San Lucas (18 de octubre), porque el rey
había mandado reunirse allí todos los prelados, barones y ricoshombres:
«On, com nos per la dita rahó entenam a teñir gran casa axicom a no-
tra honor se con vé, manamvos expressament que percassets axide vos-
tres com de compra, com en altra manera que millor puxats, tres cents
moltons bons et quincuaginta vaques los quals tingats en la orta ó ter-
me Dalcoleya plegats et ben guardats en axi que al dit dia de Sent
Luch o alguns dies abans los puxam hauer en Ley da sens tota falla».
Don Alfonso continuó en Barcelona por lo menos hasta el 12 de oc-
(1) El 19 de septiembre, otra carta del Infante á Felipe de Saluces, diciéndole que Ber-
nabé de Auria le había escrito sobre los desmanes realizados en Sassari y cree necesario que
sean presos Venciguerre de Auria y Branca de Nurra y luego que este último le sea enviado
á Cataluña para aplicarle riguroso castigo por haber causado muchos daños á los catalanes
en diversos países.
ITINERARIO DEL REV ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 69
tubre, donde descansó de las fatigas de la campaña de Cerdenya por
espacio de dos meses y medio. Y tenemos documentos suyos datados
en Lleyda desde el 26 del mismo octubre hasta el 13 de noviembre.
El rey, su padre, que se encontraba en Barcelona el 2 de agosto
cuando llegó el Infante, permaneció á su lado todo el mes de septiem-
bre y parte del siguiente (1).
(1) Habíamos dejado á Jaime II, el primero de junio de 1323 en Tortosa, después de des-
pedir en Port-fangós á la armada de Cerdeña. El 13 de junio estaba todavía en Tortosa, acom-
pañado de su lujo el infante Ramón Berenguer, y de los caballeros Ot de Monteada, Bernat
de Portella, Guerau de Anglerola, Gonzalbo García y Guillem de Monteada. Sobre el 18 del
mismo mes debió salir de Tortosa el Rey y el 23 estaba ya en Poblet, donde permaneció hasta
el 28. Desde el 29 de junio al 8 de julio, estuvo en Montblanch, siempre con su citado hijo Ra-
món Berenguer, con el arzobispo de Tarragona, con fray Ramón de Empuries, (íran Prior de
Cataluña de la Orden del Hospital, Pons, abad de Poblet y Ot de Monteada. Desde el 13 de
julio se estableció en Barcelona, en compañía del infante R. Berenguer, de Ramón de Aví-
nyó, abad de Montearagón, fray Arnau de Soler, Maestre de Montesa, Ot de Monteada, Ra-
món Folch, vizconde de Cardona, Gonzalbo García y el arzobispo de Tarragona. E18 deagos-
to estaban con el rey en la capital, el citado infante, Ot y Guillem de Monteada, los prelados
de Tarragona y Tortosa, el vizconde de Cardona, Uch de Mataplana, conde de Pallars, Bernat
de Portella y Gilabert de Cruilles. El 6 de septiembre continuaba en Barcelona Jaime II y su
citado hijo, el arzobispo de Tarragona, Otde Monteada y Guillem de Monteada. El 19 del pro-
pio septiembre vemos en Barcelona, al lado del monarca, su hijo Pere, conde de Ribagorza, el
otro hijo R. Berenguer, el citado arzobispo y Ot de Monteada y todos ellos continúan en la
ciudad el primero de octubre. El 17 de octubre, todos con el rey aún en Barcelona y además
fray Ramón de Empuries. El primero de noviembre, el rey en Barcelona, con sus dos mencio-
nados hijos, Pere y R. Berenguer, el arzobispo Tarraconense y Ot de Monteada; y el 7, además
de éstos, Uch, conde de Pallars y Bernat de Portella. El 21, aparecen al lado del rey, siempre
en Barcelona, el infante R. Berenguer, el obispo de Vich, Ot de Monteada y Guerau Alamán.
El 18 de diciembre, en Barcelona, acompañan al monarca, su citado hijo, Ot de Monteada,
Bernat de Portella y Berenguer de Vilaregut. El 29 de diciembre, hay documento así fecha-
do: «Quod est actum in civitate Barchinone in Regio Talacio IV. kalendas januarii anno
Domini MCCCXX tercio»; y figuran como testigos, Ot de Monteada, Gastón de Monteada, ar-
cediano de Barcelona, consejeros ambos del rey, Guerau de Santa Coloma, Francesch Mar-
qués, también consejero, Pere de Montornés, Guerau de Jaffer, doctor en leyes y vicecanci-
ller, Pere de Castlarí, juez de la corte, Bernat de Aversó, notario, Pere de Lledó, escribano,
Pere Llobet, otro escribano y Arnau Messeguer, camarero. Todo el mes de enero de 1324 con-
tinuó residiendo en Barcelona Jaime II. Desde el 8 de febrero, vemos á su lado á su hijo Juan
arzobispo de Toledo. El 17 de marzo de 1324, hay esta data en un documento: «Quod est actum
in civitate Barchinone in Regio Palacio XVI calendas aprilis anno Domini MCCCXX ter-
cio». Firmaron con el rey, su hijo Ramón Berenguer, Ot de Monteada, el arcediano Gastón
de Monteada y G. de Jaffer, legista. El 28 de marzo continuaba en Barcelona el infante ar-
zobispo de Toledo. En un documento del primero de abril, firman después del monarca sus
tres hijos Pere, conde de Ribagorza, R. Berenguer y rtverendu* Johannes archiepiscopis To-
lelane, Ot de Monteada y Bernat de Portella. El 20 de abril de 1321, en Barcelona todavía con
el rey, sus citados tres hijos. El 6 de mayo, un documento real con esta data: «Quod est ac-
tum in civitato Barchinone in ecclesia sedis eiusdem, pridie nonas madii anno Domini
MCCCXX quarto». Firman los infantes R. Berenguer, Juan, arzobispo de Toledo y el vene-
rable frare Jaume,de la orden de Montesa; y luego, fray R. de Empuries, gran Prior de Ca-
taluña de la Orden del Hospital, fray Sancho de Aragón, comendador de Miravet, de la misma
Orden, Pons, abad de Poblet, Pedro Cornel, Ot de Monteada, Ramón de Cardona, señor de
Tora, Ramón de Melany, Berenguer de Sant Vicens, Bernat de Fonollar, Ato de Azlor,
Ramón Fivaller, Romeo Durfort, Pere Martí, tesorero y Ferrer de Lillet, baile gene-
ral de Cataluña. Es la erección del condado de las Montañas de Prades para el infante Ramón
Berenguer. El 13 de junio, continúa el rey en Barcelona, con sus tres hijos, y Ot de Monteada,
y Guerau Alamán. El 30 de julio, también en Barcelona con el monarca, sus tres hijos, Pere,
Juan y R. Berenguer, Uch de Mataplana, conde de Pallars y Ot de Monteada. Esperaban la
llegada del insigne conquistador de Cerdeña.
70 J. M1RET Y SANS
Entonces estaba reunida la familia real, pues acompañaban á Jai-
me II sus cuatro hijos Alfonso, Pere, Ramón Berenguer y Juan, arzo-
bispo de Toledo. El 25 de agosto continuaban todos en Barcelona. El
17 de septiembre, en el mismo punto, firman un documento Infans Al-
fonsus domini Regis primogenitus Comes Urgelli, Infans P. domini
Regis filius Comes Rippacurcie, Infans R. Berengarii domini Regis
natus Comes Montanarum de Prades. Figuran en la corte el indispen-
sable Ot de Monteada, G. de Cervelló, Guerau de Anglerola y Ramón,
obispo de Valencia.
Desde el 15 de octubre aparece el rey en Lleyda, acompañado
siempre de su hijo Ramón Berenguer, del vizconde de Cardona, del
arzobispo de Tarragona, de Guerau y Guillem de Anglerola, Guillem
de Monteada, senescal de Cataluña, Eximen de Foces, Ramón Cornel
y Ramonet de Anglerola (1). .
El infante Don Alfonso salió de Lleyda el 14 de noviembre y el día
siguiente partió también el rey; el primero se encaminó á Aragón, en-
trando en Zaragoza el 16 del mismo mes. Don Jaime dirigióse á Va-
lencia, pasando por Tortosa el día 20, por Ulldecona el 21, por Caste-
lló del Campo de Burriana el 26 y estaba ya en Valencia el día 2 de
diciembre. En Valencia acabó el rey el año 1324, acompañado de su
hijo Ramón Berenguer, de Jaime, señor de Xérica, del almirante Fran-
cisco Carros, de Berenguer, abad de Valldigna, de Francisco de Pró-
xida y Bernat de Serriá. Don Alfonso estuvo en Zaragoza desde el 16
de noviembre hasta después del 31 de diciembre, más de dos meses
consecutivos.
Año 1325.— Entre el 6 y el 14 de enero salió el infante Alfonso,
de Zaragoza para Valencia, donde había ya llegado el día 23. A i'üti-
mos de dicho mes estaban, por lo tanto, al lado del rey Don Jaime, en
Valencia, sus tres hijos, Alfonso, Pere y Ramón Berenguer y los no-
bles Guerau de Cervelló, Guillem de Queralt, Bernat de Serriá, Fran-
cisco Carros, Ferrer de Vilafranca, Felipe de Boil, Pedro Calderón y
el vicecanciller Guillem de Jaffero. Continuaban reunidos el 15 de
marzo, acompañados todavía de Bernat de Serriá, Ramón de Peralta,
el almirante Carros, Jaume, señor de Xérica, Juan Ximénez de Urrea
y los demás nobles ya mencionados.
El 20 de abril permanecían en Valencia el rey, sus tres hijos, Se-
rriá, Carros, Jaume de Xérica, Bernat de Cabrera, Vidal de Vilanova
y Guillem de Jaffero y así continuaron durante tres semanas.
Fué el 11 de mayo cuando salieron de dicha ciudad. El siguiente
día, Jaime II y sus tres hijos pernoctaron en Segorbe, y el 19 estaban
ya en Teruel-. Don Alfonso salió de Teruel el 2 de junio, dirigiéndose
á Daroca, donde permaneció estacionario hasta el 23 de julio, en que
(1) El día 2 de noviembre lo pasó el rey en Alcarraz.
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV DE ARAGÓN 71
marchó á Tarazona. El rey retardó uno3 días la salida de Teruel; el 6
de junio aun estaba allí con su hijo Ramón Berenguer y con Jaume ,
señor de Xérica, Arnau de Orcau, Pedro de Luna y Juan Ximénez de
Urrea; pero consta ya su estancia en Daroca desde el 12, y en Calata-
yud desde el 25 del propio mes, acompañado del citado infante Ramón
Berenguer, de Arnau de Orcau, Ramón Cornel-, Juan Ximénez de
Urrea, Perico de Monteada, y Fray Sancho de Aragón, de la Orden del
Hospital. Jaime II estuvo en Calatayud hasta el 16 de julio, por lo
menos, y le hallamos en Tarazona, reunido nuevamente con el infante
heredero Don Alfonso, desde el 21 del mismo julio. En Tarazona es-
taban el día 27, el rey, los infantes Alfonso y Ramón Berenguer, el
arzobispo de Zaragoza, Arnau de Orcau, Ouerau Alamán, Guillem de
Anglerola, Ramón Cornel y Ato de Foces. El 2 de agosto, día más ó
menos, salió Don Alfonso de Tarazona; el 5 estaba en Anón, el 13 en
Alagón y el 15 del propio agosto, en Zaragoza, permaneciendo sin
interrupción en dicha capital hasta mediados de octubre. Jaime II
estuvo en Tarazona hasta el 22 ó 23 de agosto, con su hijo Ramón
Berenguer, A. de Orcau, Guerau Alamán, Gil de Rada y Gastón, obis-
po de Huesca. El 26 de agosto pernoctó el rey en el convento de Be-
ruela; el 28 en Gallur y el 1.° de septiembre entró en Zaragoza. El rey
y su hijo primogénito estuvieron juntos en Zaragoza hasta mitad de
octubre. El infante se dirigió á Huesca, donde permaneció el 21, 22
y 23 del mismo octubre y llegando á Lleyda el 28 ó 29. Jaime II, en
los últimos días de estar en Zaragoza tenía en el séquito á Eximen
Cornel, señor de Alfajarín, Pedro Martínez de Luna, Juan Ximénez
de Urrea y Felipe Fernández de Castro. Sobre el 17 del citado octu-
bre salió el rey de Zaragoza, pernoctando en Alboruela el 22. El 29
estaba ya en Lleyda, al mismo tiempo que su primogénito. El día 3
de noviembre salió el infante Alfonso para Balaguer, donde perma-
neció hasta el 19, por lo menos, constando que el 25 estaba ya en
Barcelona. En la capital del Principado residió hasta el 18 de diciem-
bre, en que marchó á Gerona, en cuyo punto se detuvo dos ó tres días,
encaminándose á Perpiñá, donde llegó el día último del año. El rey
debió partir de Lleyda sobre el 5 de noviembre, encontrándose en
Mmtblanch el día 9, llegando á Barcelona el 18 ó 19, y en esta ciudad
acabó el año.
Joaquín Miret y Sans
(Continuará)
72
I. BONSOMS
INTRODUCCIÓN
Á LA LECTURA DE UNOS FRAGMENTOS DE LAS TRADUCCIONES CA-
TALANAS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, DE BOCCAC-
CIO, AMBAS ANÓNIMAS Y HECHAS EN EL SIGLO XV (1)
APÉNDICES
APÉNDICE III (Continuación)
Noticias bibliográficas de antiguos textos catalanes, (incluso
cancioneros, romanceros, coleccioxes de documentos
de la lengua) impresos por primera vez, ó
reimpresos en nuestra época, y
de algunas traducciones
de los mismos
Lull
— Libro de la Orden de Caba-
llería del B. Raimundo Lulio, tradu-
cido en lengua castellana.— Publí-
calo la Real Academia de Buenas
Letras de Barcelona.- Colofón en
la cubierta: «Este libro acabóse de
imprimir en Barcelona, en la Tipo-
grafía La Académica de Serra her-
manos y Russell el mes de Abril de
1901». -Tomo de VII+VI4-78 pp.,
de 34 '/, X 24 cm. Textos catalán y
castellano á dos columnas: tipo gó-
tico el texto original y tipo redondo
la traducción.
— Libre de Santa María. Orde-
nat per M. Ramón Lull. [Noticia pre-
liminar por J. Pijoan.] [Colofón:] A
lahor y gloria de Nostra Dona la
Verge María, a honor de les lletres
catalanes y del venerable mestre
Ramón Lull, fou acabat d'estampar
lo present llibre a Vilanova y Geltru
per loan Oliva... anv Mdcccc.v.,..
Un t. XVI-f-157 pp., de28'/.2X20'/2
cm., fol., tip. góticos.— (Societat
Catalana de Bibliófils.)
— Llibre de les Bcsties. Tex-
original am prolec, notes bibliograt
fiques i glosari den M. Obrador y
Bennassar Arxiver mallorquí. --Bar-
celona, 1905.- Un tomo 101 +(2) pp.,
en 8.° (N.° 46 de la Bibl. popular
de «L' Avene».)
— Obras rimadas de Ramón
Lull, escritas en idioma catalan-pro-
venzal, publicadas por primera vez
con un artículo biográfico, ilustra-
ciones y variantes, y seguidas de un
glosario de voces anticuadas, por
Jerónimo Rosselló. — Palma: Im-
prenta P. J. Gelabert, 1859 —Tomo
depp. 771 +(1), en 4.°
— Obras de Ramón Lull. Texto
original publicado con notas, va-
riantes, ilustraciones y estudios bio-
gráficos y bibliográficos, por don
Jerónimo Rosselló.— Palma de Ma-
llorca: Tip. de Juan Colomer, 1887.
Tamaño: 25 X 17 cm.
— Proverbes rimes de Raimond
Lull. - (V. «Romanía», XI (1832, pp.
188-202.)
(1) Véase el número anterior, páginas 23 á 54.
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC
73
Llabrés y Quintana, Gabriel
Aplech de Caries per V Epistolar i
Cátala (sigles XIII al XIX), fet per
En Gabriel Llabrés y Quintana...—
Barcelona: Imp. «La Académica» de
Serra germans y Russell. [1897].—
Biblioteca de la «Revista de Cata-
lunya». Publicadas únicamente 12
pp. de24X 16 cm.
En los «Jochs Floráis» de Barce-
lona, año 1888, fué premiado el se-
ñor Llabrés por una colección epis-
tolar titulada: «Recull de cartes per
l'epistolari cátala», no incluido en
el volumen correspondiente de la
propia institución.
Manresa. — Véase Fita.
Manual de Novells ardits, vul-
garment apellat «Dietari del An-
tich Consell de Barcelona».— Once
tomos, de 24 X 17 cm. — Tomo I:
comprende los años 1390-1446; t. II,
1446-1477; t. III, 1478-1533; t. IV,
1534-1562; t. V, 1562-1587; t. VI,
1588-1597; t. VII, 1597-1602; t. VIII,
1602-1609; t. IX, 1609-1619; t. X,
1621-1631; t. XI. 1632-1636.— Bar-
celona, imp. Henrich y C.a, 1892-
1907.— En curso de publicación.
March, Ausias
Les obres del valerós cavaller y
elegantíssim poeta Ausies March.
Ara novament ab molta diligencia
revistes y ordenades segons les mes
correctes edicions antigües. — Bar-
celona: est. F. Giró, 1888. [Colo-
fón:]... 2l despeses de Ant. Bulbena
y Tusell... Tomo de pp. 253 -f (3),
en 8.°
Tirada de 100 ejemplares.
— Obras de aquest poeta publi-
cadas, tenint al devant las edicions
de 1543, 1545, 1555 y 1560 per
Francesch Pelado Briz, acompan-
yades de la vida del poeta, escrita
per Diego de Fuentes, de una mos-
tra de la traducció castellana que
d'ellas feu lo poeta Jordi de Monte-
mayor y del vocabulari que, pera
aclarir lo original, publica Joan de
Resa.— Barcelona: En la Llib. de E.
Fernando Roca, 1864. Tomo de
pp. XXIV + 318 -f- el índice (3), en
4.° — [Colofón:]... estampa de Mi-
guel Blanxart, en S. Gervasi... 1864.
Reimprimió esta obra, tobándola
de la edición precedente, Francesch
Fapos y Antonp... Barcelona, Juan
Roca y Bros... 1884. Tomo de pp.
285 -f (3), en 4.°
March, Pere
U arnés del Cavaller, poema alle-
goric. (V. Meyer, Paul).
Mares, Francesch
Historia y Miracles de la Sagra-
da Imatge de Nostra Senyora de
Nuria composta per lo Sr. Fran-
cesch Mares, prebere, ab las addi-
cions fetas posteriorment. — Barce-
lona: Est. del Hereu de Pau Riera,
1864, pp. 398 + 2 blancas -f- un
grabado de la Imagen, en 12.°
—Historia y miracles de la Sagra-
da Imatge de Nostra Senyora de
Nuria. — Composta per lo Dr. Fran-
cesch Mares, prebere. Ab las addi-
cions fetas anteriorment. — Barce-
lona: Estampa de la Llibreria Reli-
giosa. 1882.— Pp. 416 -f- un graba-
do de la Imagen, en 12.°
Son Varias las ediciones de este tex-
to antiguo. En la presente se sustitu-
yen los cuatro primeros capítulos por
otros seis escritos por los Sres. Jaime
Almera y Estanislao Vayreda.
María, reina
Inventari deis libres de la Senyo-
ra Donna María, Reina de les Si-
cilies e de Aragó.— Madrid: Impren-
ta y Estereotipia de M. Rivadenewa,
1872.— Pp. 30 + 2 blancas, en 8.°
De la «Colección de documentos
históricos publicados en la «Revista
de Archivos, Bibliotecas y Museos».
— Inventari deis libres de Dona
Maria, Reyna Darago e de les Sici-
lies. 1458.-1907.-[Colofón:]... Bar-
celona.. . 1907.— Opúsculo de 23 -\-
(1) pp., en 4.° (20 X 14 cm.)
(«Recull de textes catalans an-
tichs». Vol. VIII.)
1909.— 6
74 I. BONSOMS
María, verge
Véase Trobes.
Marsilio
Véase Quadrado.
Martí, rey
Proposició feta per lo Rey En
Marti en les Corts de Perpinya lany
1406. [Colofón]:— Fou transcrita...
lo dia 26 de Janer de 1906... y fou
estampada ais 14 de mars del meteix
anj> en la tipografía «La Académi-
ca»... de Barcelona.— Opúsculo de
folios I á XI + (1) en 4.°, (20 X 14
cm.) Tipos góticos. A dos tintas.
(«Recull de textes catalans an-
tichs». Vol. I.)
Martorell, Johanot
Libre del Valeros e Strenu Ca-
ualler Tirant lo Blanch, scrites les
tres parts per lo magnifich e virtuos
caualler Mossén Johanot Martorell e
a la mort sua acabada la quarta, a
pregaries de la senpora Dona Isa-
bel Lorie, per Mossén Marti Johan
de Galba. Estampat novament per
Marian AguilópFuster.— Barcelona:
M.dccclxxiii-MCMV (1873-1905).—
Cuatro tomos en 8.° El I, pp.XIV 4-
387.- El II, pp. (4) H- 414.— El III,
pp. (4) +390.-E1 IV, pp. (4) + 418
Posteriormente en New York, Mis-
ter Huntington ha publicado el magno
facsímil de la 1.a edición valenciana,
de 1490, en papel de hilo, bajo la por-
tada:
— Tirant lo Blanch in Facsímile
from the Edition of /490.-De la
cual, según el colofón, se han im-
preso 200 ejemplares en casa De
Vinne, New York, 1904 - Tomo de
41 V2 X 34 cm.
Matero
(Véase Planys del Caualler Ma-
tero).
Massó Torrents, Jaume
Dos poemes catalans del XI Vé
segle sobre la vida de la gent de
mar.— Texto original. («Revue His-
panique», 1902, p. 241).
(Véase Sant Jordi, Jordi de)
Menaguerra, Pone de
Lo Caualler.— (La portada, histo-
riada y orlada, no dice más).— Co-
mienza: «Los del estamét militar en
la noble ciutat d'Valencia pregué a
mosen Pone de Menaguerra ab estil
de semblantes paraules.:.» (en encar-
nado). —20 pp. (las dos últimas blan-
cas) no numeradas ni foliadas; sig-
natura a para toda la obra.
Edición gótica en facsímile fotoli-
tográfico, reproducido por Sancho
Rayón; de mucha rareza.
— Lo Caualler .—Barcelona, any
M.CM.vj. [Colofón]: — Fonch em-
prentat et effigiat lo present llibre en
la Estampa «La Académica», de
Serra germans et Russell, de Bar-
celona... 1906. — Opúsculo de 13
fol. y colofón, en 4.° (20 X 14); le-
tra gótica, á dos tintas. Texto toma-
do de la edición facsímil de la va-
lenciana del 1532 por Sancho Rayón.
(De la colección «Recull de textes
catalans antichs», vol. III.)
Mercé, Constitucions...
Constitucions deis Pares antichs
del Orde de la Verge María de la
Mercé.— [Colofón:]... Barcelona. ..
Tip. «La Académica»... 1907.—
Opúsculo de 33 pp., de 20 X 14 cm.,
en 4.°— («Recull de textes catalans
antichs». Vol. VI).
Metge, Bernat
Le songe de Bernat Metge.— Au-
teur catalán du XIV siécle. Publié
et traduit pour la premiére fois en
francais avec une Introduction et
des Notes par J. M. Guardia Bar-
celona: Alvaro Verdaguer, Alphon-
se Piaget, 1889.— Bordeaux: Imp.
Gounouilhou.— Un vol. de 348 pp.,
en 16.° (16 X 10 cm.)-Texto origi-
nal catalán.
— Lo Sompni den Bernat Met-
ge.— Ab gran diligencia revist e or-
denat. Afegida novament la historia
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
75
de Valter e de la pacient Griselda,
per lo mateix Bernat Metge arro -
mancada. [Edición de Antonio Bul-
bena y Tusell].— Barcelona: Imp. de
F. Altes, M.DCCCXCI. (1891).—
Tomo de pp. VIII 4- 264 -j- (1), en
16.°, de 10 V;X8cm.
Tirada de 125 ejemplares.
— Lo somni d'en Bernat Metge.
— Text cátala del XIVen segle, nova-
ment publicat ab notes bibliográfi-
ques y critiques per R. Miquel y
Planas. Barcelona. MCMVII.—
Tomo de pp. XL -f 123 -f (4), en
8.°(19X 12V, cm.)
De esta misma edición existe una ti-
rada especial de bibliófilo con portada
distinta. (Edició deis Vinticinch).
Meyer, Paul
Traites catalans de grammaire
et de poétique. — Publicó casi todos
los textos del ms. de la Biblioteca
Nacional de Madrid. — I. R. Vidal
de Besalú: Las reglas de trobar.
(«Romanía», VI, 1877, pp. 341 á 358).
— II. Doctrina de compondré dic-
táis. («Romanía», VI, 1877, pp.
354). — III. Terramagnino de Pisa:
Doctrina de cort. — («Romanía»,
VIII, 1879, pp. 181 á 210). - IV. Jau-
Fré de Foxá. («Romanía, IX, 1880,
pp. 51 á 70).
Milá y Fontanals, M.
Observaciones sobre la poesía
popular con muestras de roman-
ces catalanes inéditos, por don
Manuel Milá y Fontanals, Catedráti-
co...—Barcelona: Imprenta de Nar-
ciso Ramírez, 1853.— Pp. 188 + 3
innumeradas -f- 1 blanca, en 4.°
Véanse textos en su Romancerillo
catalán. Canciones tradicionales.—
Barcelona, 1882.— Un tomo en 4.°
Véase en el apéndice segundo
Milá. {Poetas líricos catala-
nes, etc.)
Miret y Sans, Joaquín
El mes antich text literari escrit
en cátala. Precedit per una colec-
ció de documents deis segles XIé ,
XIF , i XIII¿ . - Extret de la «Re-
vista de Bibliografía Catalana».—
Barcelona, estampa «L' A vene.,»
1906. — 17 pp. y cuatro facsímiles en
fototipia; de 20 X 14 cm.
— Investigación histórica sobre
el vizcondado de Castellbó. Con
datos inéditos de los condes de Ur-
gel y de los vizcondes de Ager, por
Joaquín Miret y Sans. - Barcelona.
Imp. «La Catalana» de Puigventós,
1900. Vol. 388 pp., de 22 /, X
15 Vi cm., en 8.°
— Sempre han tingut béch les
oques. Apuntacions per la historia
de les costums privades. (Primera
serie), per En Joaquím Miret y Sans.
—Barcelona. A la Stampaden F. Ba-
día, 1905.— 84 pp. en 8.° de23X
16 '/i cm. — La segunda serie es del
año 1906 y tiene pp. 145 -f 1 de ín-
dice.
— Tres princesas griegas en la
corte de Jaime II de Aragón. Ex-
trait de la «Rev. Hispanique, to-
mo XV.— New York-París, 1906.—
Opuse, de 57 pp., de 25X 16 v, cm.,
en 8.°
— Viatges del infant En Pere
fill de Jacme I en els anys 1268 y
1269.- Barcelona, Tip. «L'Avenc»,
1909. - Opuse. 28 pp., de 24 X
16 Vi cm., en 4.°
Véase, además, del propio autor,
en el vol. del Congrés de la Llen-
gua Catalana, pp. 522-529 y los
apéndices documentados de la ma-
yor parte de sus obras; entre otras:
«Cartoral deis Templers de les Co-
mandes de Gardeny y Barbens»,
1890; y «Noticia histórica del ino-
nestir d'Alguapre.
Moner y de Barutell, Francis-
co de
Obras en prosa y verso, castella-
no y catalán, escritas en la época
de D. Juan II de Aragón... anotadas
por el Dr. D. Joaquín Manuel de
Moner. -Fonz: diciembre de 1871.
Estab... tip. de Cervuna.— Tomo de
19X 12 cm. , XVI + 324 pp. (Las ca-
talanas están entre las pp. 237-320)
76
I. BONSOMS
Montsalvatje, Francisco
Colección diplomática del Con-
dado de Besalú. - Imp. Gerona.
Foí ma parte de una serie de volú-
menes, notable por la riqueza lin-
güística de las piezas que contiene
desde las primeras manifestaciones
del idioma catalán.
Morel-Fatio, Alfredo
Fragment d'un conté catalán
traduit du francais. («Romanía»,
V(1876), pp. 452-465).
Una corrección, por A. Mussafia,
en ídem, id., VI., pp. 143-144.
— Mélanges de Littérature cata-
lane.— 1. Uaimant, la Femme et le
Confesseur , conté en vers du XIVe
siécle.— «Romanía», X, (1881), pp.
497-518.
Correcciones en id., XI, p. 174.—
II. Le livre des trois choses.—
(«Romanía», XII (1883), pp. 230-242.
-III. Le livre de Courtoisie. t-
(«Romania» (1887), pp. 192 á 235).
Mostras de la collecció de obras
antigás catalanas, escullidas entre
las de nostres millors poetas y pro-
sistas.
(V. las últimas 40 pp., á continua-
ción de la 52, del volumen «Poesías
jocosas y serias del célebre Doctor
Vicens García», etc. — Barcelona:
1840. Imp. J. Torner.)
Contiene muestras ó fragmentos
de poesías de Pere Serafí (1565),
de las Transformacions del poeta
Ovidi, por Francesch Alegre (1494),
de las poesías de Ausias March
(1560) y de «Gilet» (siglo XVII).
Mulet, Pare Francesch
Obres festives compostes segons
antiga, general y molt rahonable
tradició peí Pare Francesch Mulet,
frare profés dominico. Reunides y
publicades per primera vegada, ab
los únichs apunts biográfichs que del
autor fins ara se coneixen, per en
Constantí Llombart. — Valencia:
1876. Llibreria de En Francesch
Aguilar, editor.— Tomo de 18 X 12
cm., 255 pp.
Muntaner, Ramón.
Cronache Catalane del secólo
XIII e XIV, una di Raimondo Mun-
taner, Paltra di Bernardo D'Esclot.
Prima traduzione italiana, di Filippo
Moisé, con note, studi e documenti...
— Firenze, coi tipi della Galileiana a
spese del traduttore. 1844. — Dos
tomos de foliación correlativa, 1210
pp., de22X 14 cm.
— Crónica de Muntaner. Frag-
mento inédito. — (V. «Revista de
Ciencias Históricas», publicada por
S. Sanpere y Miquel. — Barcelona,
1880, tom. I, pp. 154-161.)
— Chronik des edlen En Ramón
Muntaner. Aus dem Catalanischen
de vierzehnten Jahrhunderts über-
setzt von Dr. K. Fr. W. Lanz...—
Leipzig: Verlag von Wilhem Engel-
mann. 1842.— Dos tom. de XXIV -f
322 y X-j-325 pp., y un árbol ge-
nealógico, de 21 X 13 cm.
— Chronik des edlen En Ramón
Muntaner. — Herausgegeben von
Dr. Karl Lanz. - Stuttgart: gedruckt
auf Kosten des literarischen Vereins.
1844. - Un tomo de pp. XXXVI +
550, en 4.°
— Crónica catalana de Ramón
Muntaner. Texto original y traduc-
ción castellana, acompañada de nu-
merosas notas, por Antonio de Bo-
farull, traductor de la crónica de
Jaime I y de la de Pedro IV. Obra
dedicada á la Excma. Diputación
provincial de Barcelona.— Barcelo-
na: Imprenta de Jaime Jepús. 1860.
Tomo de 597 pp., numeradas + 8
sin número. En 4.° (255 X 175 mm.)
— Crónica de En Ramón Munta-
ner ab un prefaci per Joseph Coro-
leu. Corresponent de la Academia
de la Historia.— Barcelona Imp. «La
Renaixensa», 1886. — («Arxiu Histó-
rích»). - Tomo de XVII + 638 pp.,
en4.°(220X 145 mm).
— Lo sermó d'en Muntaner, per
M. Milá y Fontanals.— Montpeller:
Estampa central del Mitjdia, 1880.—
Un opuse, de 23 pp., en 4.° —(Véase
»Obres catalanes», pp., 216 á 254.)
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA V DEL DECAMERONE, ETC.
77
— Lo sermó den Muntaner, per
M. Milá y Fontanals. Adició. —
Montpellier, 1881.
Véase Buchón.
Mussafia, Adolfo
Corrections au Livre de
Courtoisie (Catalanische) . — «Roma-
nía» XVI (1887), pp. 106-114.
Navarra, Francisco de
Cartilla y brev instrucció de la
doctrina Christiana, ordenada per
manament oel Illustrissim & Reue-
rendissim senyor Don Francisco de
Nauarra per la diuina gracia Archa -
bisbe que fonch de Valencia. Im-
pressa per manament del Illustrissim
& Reuerendissim senyor Don Joan
de Ribera, Patriarcha de Antiochia,
& Archebisbe de Valencia. — Estam-
pada en Valencia, Any MDLxxj. [Es
el título-facsímil en la cubierta].
Portada: Catecismo de la doctri-
na cristiana en dialecto valenciano
compuesto por orden del Sr. Arzo-
bispo de Valencia D. Francisco de
Navarra é impreso en 1571 por man-
damiento del Beato Patriarca Don
Juan de Ribera. Publícase ahora
nuevamente con la aprobación del
Emmo. y Rvdmo Sr. Dr. D. Ciría-
co Sancha y Hervás, Cardenal Ar-
zobispo de esta Diócesis.— Valen-
cia: Imp. de F. Domenech 1897. —
Opúsculo de 18 X 11 7, cm.; de 22
pp. y colofón. Facsímil de la por-
tada en la cubierta y al principio
del texto valenciano. Firma la carta-
prólogo J. E. Serrano y Morales.
Noticie dun atlas en langue ca-
talane, manuscrit de Tan 1375, con-
servé parmi les manuscrits de la
Bibliothéque Royale sous le numero
6816, fonds anden, in-folio máximo;
par MM. J. A. C. Buchón et J. Tas-
tu.— París: Imprimerie Royale. 1839.
—Tomo de 152 pp-, de 25 -f- 19 cm.
Seis mapas sueltos, en facsímil, ta-
maño 67 X 52 cm.
Textos catalán y francés, á dos
columnas.
Oleza, Francesch d'
Un artpoétique catalán du XVIC
siécle. Par B. Schadel. (Extrait des
Mélanges Chabaneau). — Verlag und
Druck von Fr. Junge. Erlangen K.
B. Hof. Und Universitats Buchdruc-
kerei. 1906.— Opúsculo de 26 pp.,
en 4.° (fol. 711 á 736)
Oliver, Bienvenido
Véase Tortosa...
Oliver, Guillem
Véase Collell.
Omont, H.
Diplomes carolingiens et autres
documents concernant les abbayes
d'Amer et de Camprodon. 1904.
Ongría...
Historia de la filia del Rey de
Ongría.— Historia de la Emperatriu
d'Alemanya, falsament acusada
d'adulteri. Mirable auentura del ca-
valler Spercius. Segons manuscrits
& croniques deis segles XIV, XV
& XVI.— Barcelona: Est. de Fran-
cisco A Altes... 1902.— Opúsculo
de 56 pp., 18 •/, X 12 cm., en 8.° -
(«Llegendari cátala»).
Véase Antonio Abad y Con-
tastí.
Ovidi
Fragment inédit de la cuarta He-
roida de Ovidi.— (V. «La Renaixen-
sa», revista. Barcelona: 1875, año
V, vol. I, p. 491. Artículo de Ba-
laguer y Merino).
Parets, Miguel
De los muchos sucesos dignos
de memoria que han ocurrido en
Barcelona y otros lugares de Ca-
taluña. Crónica escrita por Miguel
Parets entre los años de 1626 á
1660. Seis tomos en 4.° - Madrid...
Tello... 1888-1893. [Real Academia
déla Historia]. («Memorial históri-
co español». Tomos XX á XXV).
Paris e Viana [ Marca del Peli-
cano con la leyenda:] «Similis fac-
tus sum pellicano solitudinis. Jhesus
2<i María». M.cccc.xcvij (1497).
78
I. BONSOMS
(Colofón:) Fou acabada d'estampar
la present .. a cura e despeses d'An-
gel Aguiló en la ciutat de Barcelona
10 XXV d'octubre del anp del
Senpor M.CM iiij (1904). — Opúscu-
lo de XXXII + (2) folios en 4.°, de
23 X 17 cm., letra gótica.
Véase Kaltenbacher.
Partinobles...
Historia del es/orcat cavaller
Partinobles, compte de Bles, y
apres fonch Emperador de Constan-
tinobla. Escrita en nostra llengua
catalana. — Barcelona: Estampa de
Miguel Borras. 1844. Tomo de 218
pp. en 16.°
— historia... Partinobles... Fi-
gueras: Imp. de Juan Hereu, 1866.
-Tomo de 249 -f (6)pp.,en 16.°
Pascual, San Pedro
Obras de San Pedro Pascual,
Mártir, obispo de Jaén y religioso
de la Merced, en su lengua original.
Con la traducción latina y algunas
anotaciones por el P. Fr. Pedro Ar-
mengol Valenzuela, religioso de la
misma orden. Volumen Primero: I
Nueva leyenda ó contemplaciones.
11 El libro de Gamaliel. III La des-
trucción de Jerusalen. Volumen Se-
gundo: I Disputa del obispo de Jaén
contra los Judíos sobre la Fe Cató-
lica.—Roma: Tip. della Pace 1905,
pp. XLVIII 4- 223, en 4.° Roma:
Imprenta Salustiana, 1907, pp.,
XXXVIII + 257 + (1), en 4.°
Pax
Doctrina moral del mallorquí en
Pax, autor del sigle XV. Edició po-
pular complerta publicada per Ga-
briel Llabrés y Quintana.— Palma
de Mallorca: Tipografía de Felipe
Guasp y Vicens. Anj> 1889.- («Bi-
blioteca d'escriptors catalans».) —
Tomo de 156 pp., en 4.° (21 V, X 13
centímetros).
Pelegrí...
Lo romiatge del venturos pe-
legrí ab les cobles de la mort.— Edi-
ció novament reformada segons un
Ms. del bon temps de nostra llenga
materna. — Barcelona: Stampa de
F. X. Altes... 1903— Opuse, de 48
pp., en 8.°, de 19 X 12 cm.
— Peregrinado del venturos pe-
legrí, ab las coblas de la mort, ara
de nou corregidas.— Vich. En la im-
prenta de I. Valls, 1838. En 16.°, de
48 pp.
— Peregrinado... Manresa. En
la estampa de Pau Roca, 1851.
En 16.°, de 48 pp.
— ¿libre del romiatge del ven-
turos pelegrí ab les cobles de la
mort. Ara ab gran sment revis e co-
rregit. — Barcelona. Estampa de
Francisco Altes, MDCCCXCI (1891)
— Vol. en 32.°, de 48 pp.
Reimpresión erudita, hecha por
D. A. Bulbena; se la encuentra igual-
mente encuadernada á continuación
de la Doctrina de Ledesma (véase)
sin la portada especial que aquí he-
mos copiado.
Véase Aguiló en cuj?o Canco-
ner se halla también este texto popu-
lar; igualmente Bulbena en su di-
minuto Canconeret cátala, que es
edición distinta de la de 1891.
Pedro III
Véase Desclot.
Pedro IV de Aragón
Crónica del Rey de Aragón Don
Pedro IV el Ceremonioso ó del
Punpalet, escrita en lemosín por el
mismo monarca, traducida al caste-
llano y anotada por Antonio de Bo-
farull.— Barcelona: Imprenta de Al-
berto Freixas, 1850. Tomo de XVI -f
432 pp., en 4.° (213 X 150 mm.)
A dos columnas; en la 1.a el texto
original y en la 2.a la traducción.
— Crónica del rey d'Aragó En
Pere IV lo Ceremoniós ó del Punya-
let, escrita per lo mateix monarca, ab
un prolech de Joseph Coroleu, Co
rresponent de la Academia de la
Historia.— Barcelona: Imp. «La Re-
naixensa». 1885. — («Arxiu Histo-
rien»).—Un tomo de XI -f- 335 pp.,
en 4." (220 X 150 mm.)
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE. ETC.
79
Peralada
Ensayo sociológico sobre un có-
digo de la edad media, por J. A.
Güell y López. — Barcelona: «L'
Avene», 1901. -Pp. 261 +3 blan-
cas, en 8.°
Contiene la reproducción de la
copia del Código de Peralada.
Pere Hispano (Papa Joan XXI)
Tresor de Pobres compilat per
Pere Hispano (Papa Joan XXI).
(Versió catalana del segle XIV).—
Barcelona: Estampa á c. de Fidel
Giró. 1892. (Biblioteca de la «Re-
vista Catalana»). — Opúsculo de 64
pp. (incompleto), de 21 X 13 cm.
Perellós, Ramón de
Voyage au Purgatoire de St. Pa-
trice, Visions de Tindal et de
St. Paul. — Textes languedociens
du quinziéme siécle. Publiés par
A. Jeanrop professeur á l'Universi-
té. A. Vignaux archiviste municipal
de Toulouse. — Toulouse: Impr. et
libr. Éduard Privat. 1903.— Tomo
de LXIV -j- 144 pp. 21 X 16 cm.-
(«Bibliothéque méridionale» prime-
ra serie, tomo VIII.)
Es la obra de Perellós la única de
las tres que pertenece á la literatu-
ra catalana y se consideraba como
perdido el texto original en el tiem-
po de esa edición lenguadociana.
Véase también el tomo 1° de las
«Mémoires de la Société Archéolo-
gique du Midi de laFrance»: Viatje
alPurgatori de Sant Patrici. (Mar-
qués de Castellani, publicista).
Pers y Ramona, Magín
Muestras inéditas de poesías ca-
talanas del siglo XV I I I. -{V. «Re -
vista de Cataluña». Barcelona, 1862,
primera época, tom. II, pp. 214-226.)
Transcribe la escena primera del
acto II de la tragi-comedia Amor,
firmeza y porfía, escrita en catalán
por José Fontaner y Martell, jun-
to con la traducción castellana.
Petrarcha
Historia de Valter e de lapacient
Griselda, escrita en llatí per Fran-
cesch Petrarcha; e arromancada per
Bernat Metge.— Estampada en Bar-
celona per N'Evarist Ullastres en
Tan? M.dccc.lxxxiij (1883).— [Co-
lofón:] M. Aguiló y Fuster, Mestre
en Gap Saber.— Opúsculo de fols.
XVI, en 4.°
— Letra de Rey ais Costumes.—
Véase «Anuari del Instituí d'Estudis
Catalans». MCMVII, Barcelona, pp.
347-351.
Véase Valter...
Pié (Juan), Pbro.
Autos sagramentals del sigle
XIV. - (Estudio y texto publicados
por el presbítero D. Juan Pié en la
«Revista de la Asociación Arlístico-
Arqueológico-Barcelonesa». — Nú-
meros de julio-agosto y septiembre-
octubre de 1898, (año II), pp. 673
5>726.
Pierres de Provena
Historia de Pierres de Provenga
y de la gentil Magalona.- Ara no-
vament publicada segons les edi-
cionsde 1616? y 1650, per R. Miquel
y Planas — Barcelona. MCMVIII,
(1908).— Volumen V de la colección
«Histories d'altre temps».- Opúscu-
lo de 89 pp. y una de colofón. (18 V,
X 12 cm.) En 4.°
Pineda, Andreu Martí
Véase Ciurana.
Planas, Dalmau
Véase Gilbert, Pere.
Planys del Caualler Matero. —
Aranovament stampats. [Colofón:]
— Aquest llibret fou acabat de stam-
par a can Serra germans y Russell,
de Barcelona, lo derrer dia de les
festes del Cinquantenari deis Jochs
Floráis celebrades l'anp 1908. No-
ticia preliminar per F.— Opúsculo de
20 folios, (20 X 14 cm.) sin nume-
rar, en 4.° y un facsímil doble hoja.
Letra gótica; á dos tintas -(Recull
de textes catalans antichs. Vol. X.)
Es el mismo texto publicado por
80
1. BOUSOMS
Morel-Fatio en la «Romanía» (1881),
vol. X., pp. 497-518, con el título:
«L'aimant, la femme et le confes-
seur».
(V. Morel-Fatio.
Poblet
Véase Longares.
Poetas...
Lo llibre deis Poetas.— V. Briz.
Pons Fábregas, Benito
Colección de documentos refe-
rentes al Reino de Mallorca, publi-
cados por D. Benito Pons Fábre-.
gues, con la colaboración de los se-
ñores... A expensas de la Excelen-
tísima Diputación Provincial. —
Tomo primero, Códice Lagostera,
Códice Cagarriga.— Palma: Escue-
la Tipográfica de la Casa de Miseri-
cordia, MDCCCXCVIIl.-Pp. 268,
con facsímiles plegados intercala-
dos, en 4.°
Publicación interrumpida.
Porter, Pere
Relació verdadera de un cas ex-
traordinari que succehí a Pere Por-
ter de la vila de Tordera, pagés del
biscomptat de Hostalrich, bisbat de
Girona, dins lo Principat de Cata-
lunya [Gerona]. Al fin: Imp. Llach,
1874. — Opúsculo de 32 pp., de
15 x 10V2cm.
Texto popular, reimpreso en va-
rias ediciones, entre otras, en 1897
y 1904.
— Viatge a Vlnfern den Pere
Porter, am la noticia El mon invisible
en la literatura catalana per Gaietá
Vidal de Valenciano. — Barcelona:
(Biblioteca popular de «L'Avenc»).
1906.— Tomo de pp. 99 4- (1), en 8.°
— Véase Vidal y Valenciano,
en el presente apéndice.
Prat de la Riba, E.
Véase Corts Catalanes.
Proverbis Árabes extrets d'un
manuscrit cátala del sigle XIV,
transcrit per Manuel de Bofarull.
Extret de la revista catalana ilus-
trada «L' Avene». — Barcelona...
1891.— Opúsculo de pp. 14, en 4.°
— Proverbis árabes extrets d'un
manuscrit cátala del sigle XIV.—
(V. «L'Avenc», Barcelona, 1889,
pp. 117-123 j> 138-140.)
Quadrado, José María
Historia de la conquista de Ma-
llorca. Crónicas inéditas de Marsi-
lio y de Desclot ensu texto lemosín,
vertida la primera al castellano y
adicionada con numerosas notas y
documentos, por D. José María
Quadrado, Archivero del ntiguo
Reino. — Palma: Imprenta y librería
de D Esteban Trías, 1850.— Tomo
de 19 >/8X 12 «/i cm., 548 pp., en 4.°
— Privilegios y franquicias de
Mallorca, cédulas, capítulos estatu-
tos, órdenes y pragmáticas, otorga-
das por los Reyes de Mallorca, de
Aragón y de España desde el siglo
XIII hasta fin del XVII, y triplemen-
te catalogadas y extractadas por or-
den de registros, datas y materias,
con un apéndice de bulas pontificias
y otros documentos, computados
por D. José María Quadrado.— Pal-
ma de Mallorca: Escuela Tipográfi-
ca Provincial, 1894. Cuad. I, pp. 1
á 160; cuad. II, pp. 161 á 320. (In-
completo.)
Recort.— Véase Alianca...
Recull de Eximplis e miracles,
gestes e faules e altres ligendes or-
denades per A.-B.-C, tretas de
un manuscrit en pergamí del comen-
cament del segle XV, ara per pri-
mera volta estampades baix la di-
recció d'en Marian Aguiló y Fuster.
— V. I. Barcelona. AnjpMdcce.Ixxxj,
pp. XVI -h 343, en 4.° Vol. II. Bar-
celona. Anj? M.dccc.lxxxj, pp. (4)
+ 351, en 4.°
Relació breu...— Véase Vich.
Roig, Jacme
Lahors de la Ver ge Maria per
Mestre Jacme Roig. Traducció d'en
Roch Chabás, Canonge de la Seu
de Valencia. — Barcelona: Tipogra-
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAME1ÍONE, ETC.
81
fía «L'Avenc», 1904.— Pp. 4 innu-
meradas-f- 91 + 1 blanca, en 8.°—
La traducción castellana empieza en
la p. 69.
— Lo libre de les Dones e de
concells molt profitosos y saluda-
bles aixi pera regiment y ordre de
ben viurer, com pera augmentar la
devoció a la puritat de la Concepció
de la Sacratissima Verge María fet
per lo magnífich Mestre Jaume Roig
y donat novament a llum segons la
edició de 1735 per Francesch Pelap
Briz.— Barcelona: Libr. de J. Roca
y Bros... 1865.— T. de pp. X -i- 196
4- (4), en 4.°
— Spill o Libre de les Dones per
Mestre Jacme Roig.— Edición críti-
ca con las variantes de todas las
publicadas y las del Ms. de la Vati-
cana, prólogo, estudios y comenta-
rios por Roque Chabás.— Barcelo-
na: «L'Avenc», 1905. —Tomo de
pp. XX + 448+(l), en 4.°
(«Bibliotheca hispánica».)
Romancer popular de la térra
catalana, recullit y ordenat per En
Marian Aguiló y Fuster, Biblioteca-
ri de la Universitat de Barcelona,
etcétera.— Cancons feudals cavalle-
resques. — Barcelona. [Colofón]...
s'acaba d'estampar avuy dia 30 de
junpdel any MDCCCXCIII (1893).
- Un tomo de XXXII -i- 382 + (2),
pp., en 8.°
Aunque en rigor esta edición perte-
nece al folk-lore, la incluímos, por ex-
tensión, en el presente Apéndice, lo
propio que algún otro libro de tema
parecido; pues interesan al estudio de
la literatura catalana antigua.
Rubio y Lltich, A.
Véase en el apéndice II, pág. 539,
col. 2.a Documents per l historia de
la Cultura Catalana Mig-Eval.
Salomó
Véase Jahuda Bonsenyor.
San Pedro, Diego de
[ Título grabado: ] Cárcel de
Amor. [Colofón] Aquesta nova edi-
ció de l'obra intitulada «Lo carcer
d'amor», composta per Diego de
San Pedro y traduida de llengua
castellana en catalana prosa per
Bernardi de Vallmanya, es fidel re-
producció del exemplar únich exis-
tent a la Biblioteca del Museu Bri-
tánich de Londres, feta per cura y a
despeses d'En Lambert Mata, de
Barcelona, y acabada de estampar a
Vilanova y Geltrú... M.dccc. vj.
(1906). Tomo de pp. (2) + 132 +
(2), en 4.°
— Lo carcer d'amor.— Novela del
XVen segle, composta per Diego de
San Pedro y traduhida al cátala per
Bernardi Vallmanpa. Novament pu-
blicada ab una noticia preliminar per
R. Miquel y Planas. — Barcelona
MCMVII (1907). Tomo de pp. XXIX
+ 121 +(3), en8-°
Existe tirada especial de bibliófi-
lo (Edició deis vinticinch) con gran-
des márgenes, 19 X 12 '/, cm., del
mismo lugar y año.
San Pere Pasqual
Véase Pascual.
Sant Jordi, Jordi de
Obres poétiques de Jordi de Sant
Jordi (segles XIVé-XVé)- Recu-
llides i publicades per J. Massó To-
rrents.- Barcelona, «L'Avenc»; Ma-
drid, Lib. Murillo, 1902 «Bibliotheca
Hispánica». Tomo de pp. XIV + 53
+ (2) en 8.°- 18 V2X 12 cm.
Sanz, Joan Baptista
Véase Vich.
Serafí, Pere
Cancons. de Pere Serafí. — Bar-
celona. «La Ilustrado Catalana»...—
Imp. Fidel Giró. Tomo de pp. 112,
de 17X9cm., en 16.° [1889].
— Obras poéticas de Pere Sera-
fí. (Collecció de obras antigás cata-
lanas escullidas, etc., etc., per J. M.
de G. y J. R. O.— Barcelona, es-
tampa de J. Torner, 1840. Tomo de
172 pp. en 4.°, de 22 X 15 72cm.
Esta debe ser la segunda edición, y
la primera fué publicada en Barcelona,
1565.
82
J. BONSOMS
Serra, Guillem
Compendi historial de la Biblia
queab lo titol de Genesi de Scriptu-
ra trelladá del provencal a la llen-
gua catalana Mossen Guillem Serra
en 1'any M.cccc. Ij, y ara ha fet es-
tampar per primera vegada En Mi-
quel Victoria Amer. — Barcelona,
anj> Mdccc Ixxiij (1873). Tomo de
(4) + XVI -f 304 pp. de 18X 12 cm.,
en 8.°— «Biblioteca Catalana.»
Serra y Campdelacreu, J.
Divulgacions del Arxiu Munici-
pal de Vich por son arxi ver Joseph
Serra y Campdelacreu, Fascicle II.
—Les vinpes de la Plana de Vich.—
Vich, Estampa de Ramón Anglada,
1881.
Empieza en la innumerada pág. 17
y acaba en la 48, en 4.°
Sirve de portada la cubierta en
color, no contada en la paginación.
Serrano Cañete, Joaquín
El misterio de Adam y Eva.—
Auto lemosín representado en Va-
lencia desde el siglo XV traducido
al castellano por D. Joaquín Serrano
Cañete.— Valencia: Imprenta Domé-
nech [1889], 16 pp.
Set savis de Roma
Die Catalanische metrische Ver-
sión Sieben Weisen Meister.—(V.
«Denkschriften der Wiener Akade-
mie der Wissenschaften. Philoso-
phisch-historische Klasse» . —Tomo
XXV-fl. Wien: 1876, pp., 151-233.)
Tirada especial, opúsculo de 85
pp., de 30X22 cm.— (Mussafia publ.)
— ¿libre deis set savis de Roma.
—Barcelona M.dcccc.VII (1907).
«Introducció» por Ignacio de Janer.
[Colofón:] Per cura y a despeses de
la «Societat Catalana de Bibliófils»
en la imp. «L'Avenc» de Barcelona,
fou acabat el present «Llibre» el da-
rrer día de novembre de 1907. To-
mo pp. XXX -f 1 1 1 +- (2), en 4.°
Sidrach
[Texto catalán de un códice de
Teruel, descubierto y copiado por
D. Gabriel Llabrés]. Cuaderno de
32 pp. de 21 X 13 cm. (Incompleto.)
(Biblioteca de la «Revista Cata-
lana.)
Spercius
Véase Antonio Abad y Ongria.
Tallander, (Mossén Borra)
Tres cartas autógrafas é inédi-
tas de Antonio Tallander, Mossén
Borra, Maestro de los albardanes de
D. Fernando el de Antequera y al-
gunos documentos desconocidos re-
lativos al mismo personaje, por don
Manuel de Bofarull y de Sartorio.
Individuo de número de la Real
Academia de Buenas Letras de Bar-
celona... — Barcelona: Estableci-
miento Tipográfico de Jaime Jepús,
1895. -Pp. 2 innumeradas + 100 -f
2 blancas, en 4.°
Tarrassa
— Llibre deis Privilegis de Ta-
rrassa, publicat y anotat per don
Joseph Soler y Palet. C. de la Real
Academia de la Historia.— Barcelo-
na: Tip. «L'Avenc». 1899. — Pp.
VIII 4- 116, en 4.° -(De la «Biblio-
teca histórica tarrassenca».)
Véase Ventalló.
Terramagnino de Pisa
Véase Meyer, Paul.
Terra Santa
«Un nou viatje a Terra Santa en
cátala ( 1 323) » . — Véase « Anuari
MCMVII» del Institut d'Estudis Ca-
talans. Barcelona, pp. 374-384.
Tomic, Pedro
Historias e conquestas deis ex-
cellentissims e catholics reys de
Aragó e de lurs antecessors, Com-
tes de Barcelona. Compilades per lo
honorable historie mossen Pere To-
mic, caualler. Affegida la historia
del excellentissim e catholich rej? de
Hespanya don Ferrando. Any
M.D.XXX.iiij. - Barcelona: «La Re-
naixensa», 1886.— Tomo de XV +
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
83
302 pp., y una de colofón, de 20 X
12 V, cm., en 8.°
Reimpresión de A. Bulbena y Tu-
sell, tomada de la 2.a edición impre-
sa por Carlos Amorós en Barcelona
el año 1534.
Tortosa
Concordancia de ¡as Costumbres
marítimas de Tortosa con los ca-
pítulos del Libro del Consulado de
mar.— Pp. 631-648 del tom. III de la
«Hist. del Derecho en Cataluña,
Mallorca y Valencia», etc., por don
Bienvenido OH ver.— Madrid, imp.
M. Ginesta, 1879.
— Concordancia del Código de
las Costumbres de Tortosa con el de
ios Fueros antiguos de Valencia.—
Pp. 433-454 del tom. I de la «Histo-
ria del Derecho en Cataluña, Mallor-
ca y Valencia», etc., por D. Bienve-
nido Oliver. -Madrid, imp. M. Gi-
nesta, 1876.
— Libre de les Costums Generáis
scrites de la insigne ciutat de 7or-
tosa, ab alguns privilegis, confir-
macions e sentencies fahents pera la
administrado de justicia nouament
imprimides be e feelment ab sos ori-
gináis archiuats comprouades. —
M.D. XXXIX.
Reimpresión de la edición derto-
sense del año 1539, estampada por
Arnaldo Guillermo de Montpesat.—
En el tomo IV de la «Hist. del De-
recho en Cataluña, Mallorca y Va-
lencia», etc., pp. 1-528, en 4.°, por
el Dr. D. Bienvenido Oliver.— Ma-
drid, imp. de M. Ginesta, 1881.
— Llibre de les Costums generáis
escrites de la insigne Ciutat de
Tortosa.— Texto autentico del siglo
XIII que da á luz don Bienvenido
Oliver...— Madrid: Miguel Ginesta.
MDCCCLXXXI.-En4.°, 24+ un
facsímile á dos tintas en doble pá-
gina -f- 556 pp.
Tirada de 50 ejemplares en papel
de hilo de la obra de Oliver «His-
toria del Derecho en Cataluña»...
— Libre de les Costums escrites
de la Ciutat de Tortosa. — Texto
catalán (auténtico) enriquecido con
las variantes de códices anteriores
al siglo XV. Traducido, anotado y
concordado por el Dr. D. Ramón
Foguet. Nueva edición hecha por la
Corporación Municipal. Diligite ius-
titiam... Hay un sello.— Barcelona:
Tipo-lit. de Celestino Verdaguer.
MDCCCLXXVIII. - En fol. Pp. 4
innumeradas -f- 480, á dos columnas.
Tres
Lo Libre de /res. -[Colofón:]...
—Barcelona... Serragermans e Rus-
sell... 1907.— Opúsculo de 21 pp.,
colofón y facsímil. Tipos góticos, á
dos tintas. (20 X 14 cm.)-(«Recull
detextes catalans antichs». Vol. VII.)
Trobes
Les Trobes en lahors de la Ver-
ge Mar ia. — Publicadas en Valencia
en 1474 y reimpresas por primera
vez, con una introducción y noticias
biográficas de sus autores escritas
por Francisco Martí Grajales.- Va-
lencia: Librería de Pascual Aguilar
(Imprenta de Orga) 1894.— Tomo de
92 pp. foliadas y 106 sin foliar; de
22 % X 15 cm.
Tungdal (Tuglat)
Eine catalanische Versión der Vi-
sto Tungdali.—Zschr. from Phil. IV.
319 ff.
Turell, Gabriel
Recort, obra feta per Gabriel Tu-
rell de la ciutat de Barcelona en
l'anj? 1476. Edició acompanyada d'un
Prefaci i d'un Index alfabetic— Bar-
celona: Biblioteca de L'Avenc».
1894. -Tomo de XV -f 171 pp., de
13X19 cm., en 8.°
Véase Bofarull, P.
Turmeda, Ansclm
Llibre compost per Fra Anselm
Turmeda. Ab la oració de Sant Mi-
quel, Lo Jbrn del Judici, la Oració
del Ángel Custodi, de Sant Roch, y
de Sant Sebastiá Mártir.— Manresa:
Per Pau Roca, 1842; 32 pp., en 8.°
84
I BONSOMS
— Véanse Aguiló y Bulbena
que han editado también moderna-
mente este opúsculo popular como
el que más en Cataluña.
Turmo
Véase en Bulbena: Cancons d1
amors; Cobles galants...
Urgell, Comte de
La fi del Comte a" Urgell. Cróni-
ca de autor anónim del segle XV
fins al present inédita.— Barcelona:
Est. de Fidel Giró, 1889. Opuse, de
21 X 13 cm., 64 pp.— (Biblioteca de
la «Revista Catalana».)
— La fi del Comte d* Urgell se-
gons crónica del sigle XV, ara no-
vament publicada ab la ortografía
actual per un redactor de «La Veu
de Catalunya. [N. Font y Sagué].—
Barcelona: Estampa «La Catalana»
dej. Puigventós, 1897.— Opúsculo
de 1 11 pp. de 22 X 15 V, cm.- (Bi -
blioteca de «La Veu de Catalunya».)
— Véase Canqoner dels Com-
tes d'Urgell.
Valentí, Lluis Joan
Véase Ciurana.
Valter y Griselda... La /illa del
Rey dHongria. París y Via na.
Textes catalans antichs, transcrits
en ortografía moderna y precedits
d'una noticia preliminar per R. Mi-
quel y Planas.— Barcelona, MCMVI
(1906).-Tomo de XX 4-1 19 + (5)
pp., de 18 V9 x 12 »/, cm.
De la misma tirada existen ejem-
plares de bibliófilo (Ediciódels Vin-
ticinch) de igual lugar y año —Un
tomo de pp. (4) -f XX + 1 19 + (5),
en8.°(19x l2V2cm.)
Véase Petrarcha.
Vallmanya, Bernardí
Véase San Pedro, Diego de.
Ventalló
Llibre de Privilegis concedits a
la Vila de Tarrassa en los segles
XIV, XV, XVI y XVII, trobat avuy
per un oficial del Excm. Ajuntament
y publicat per Joseph Ventalló y
Vintró, ex-batlle... ab un suplement
que conté molts privilegis del Arxiu
de la Corona d'Aragó y altres d'ar-
xius particulars hasta avuy inédits.
— Tarrassa: Estampa de Vda. y fill
de Antón Ventayol, 1898.— Pp. 98
-f- 1 innumerada + 1 blanca, en 4.°
En la p. 27 empieza el Llibre de
la Vila.
El mismo autor ha publicado más
modernamente otra Obra en la que
reproduce el mismo texto.
Vía f ora ais adormits y resposta
del Sr. Broak, secretan que fou del
Sieur Mitford Crou, al Sr. Valles,
son corresponent de Barcelona, so-
bre les materies polítiques presents.
Ara novament publicada per un re-
dactor de «La Veu de Catalunya».
[N. Font y Sagué].— Barcelona: Es-
tampa «La Catalana» de J. Puigven-
tós, 1898.— Vol. de22X 151/, cm.,
247 pp.
(Biblioteca de «La Veu de Cata-
lunya».)
Vich
Relació breu dels sucessos, se-
gonas intentions y locuras, que an
succehit y se son fetas en la Ciutat
de Vich desdel any 1634 fins al del
1641 inclusiue.— Biblioteca de «La
Veu del Montserrat», MDCCCCII,
en 4.°, 4 innumeradas -f- 96 pp. Pu-
blicación de folletín impresa en Vich.
— Imp. de la Vda. de R. Anglada.
—Contiene una Nota previa de
J(oseph) G(udiol) Pbre.— Se impri-
mieron algunos ejemplares en papel
de hilo.
Viciana, Martín de
Véase Viziana.
Vidal de Besalú, Ramón
Véanse Meyer y Besalú.
Vidal y Valenciano, C.
El Tránsito y la Asunción de la
Virgen. Drama litúrgico (14 de julio
de 1870. -Sigue el «Texto del Mis-
terio de Elche».— Publicados en las
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMEk'ONE, ETC.
85
«Obras completas» de D. M. Milá y
Foníanals (t. VI, pp. 324-347).
— Lo mon invisible en la lite-
ratura catalana. (Serie de artículos
publicados en «La Renaixensa»,
años 1876-77, tratando del Espantos
viatje dé'N Pere Porter, y transcri-
biendo ese texto tradicional hacia
el fin del estudio: pp., 10-18, 81-93
y 153 162.
Fué publicado en tirada aparte.
Viladamor, Antoni
Primera part de la Historia ge-
neral de Cathalunya composta y
ordenada per Antoni Viladamor, Se-
cretan de Sa Magestat y son Arxi-
ver en la Corona de Aragó. Dirigi-
da a la Il-lma. Congregació deis tres
stamenrs de Cathalunya convocats
per la Magestat del Rey Don Phelip
nostre senyor en les Corts de Mon-
eo en lo any de MDLXXXV. Ara
per primera volta donada a la estam
pa ab algunes anotacions per Mos-
sen Jaume Collell, Pbre. - Vich:
Estampa de Ramón Anglada. 1880.
Publicáronse únicamente seis plie-
gos, de 19 X 12 cm., que compren-
den 80 pp.
Villena, Isabel de
La legació tramesa per lo pare
Adam al Senyor.— Scenes mistiques
del llibre intitulat Vita Christi, en lo
quinzén segle compost de Sor Isa-
bel de Villena Reverent Abadessa
de la Trinitat, per primera vegada
stampat en Valencia l'any 1497. -
Are novament estractades, ab gran
cura ordenades e dialogades per
Antoni Bulbena & Tosell, ciutadá de
Barcelona. Any M.Dccccv.— Tomo
de 56 pp. sin foliar de 17 V* X 11 V,
cm., en 8.°, letra gótica, á dos tintas.
Viziana, Martín de
Alabanzas de las lenguas he-
brea, griega, latina, castellana y
valenciana, copiladas por Martín
de Viziana, y consagradas al Ilustre
Senado de la ínclita y Coronada
Ciudad de Valencia.— Valencia: Li-
brería de Francisco Aguilar. 1877.
Imp. á c. de Carlos Verdejo.— Pp.
59 + 1 blanca, en 8.°— (De la «Bi-
blioteca Valentina».)
— Libro de alabancas de las len-
guas Hebrea, Griega, Latina, Cas-
tellana y Valenciana. Copilado por
Martín de Viziana: y consagrado
al Illustre Senado de la Inclyta y
coronada ciudad de Valencia. Im-
presso con Licencia. — [Colofón:]
Impresso en Valencia en casa de
Joan Nauarro. Año M.D.lxxiiij. —
Opúsculo de 28 pp., de 23 7, X 16
cm., en 4.°
Facsímile fotolitográfico, repro-
ducción hecha en Madrid, por San-
cho Rayón, hacia 1875.
Xalabin
[Titulo en el fol. aiij:] Istoria de
Jacob Xalabin: fill del Amorat Se-
nyor de la Turquía. [Fol a/:] Intro
ducció [por] R. Foulché-Delbosc.
[Colofón:]... acabada d'estampar...
M.dcccc.vj... Vilanova y Geltrú,
per cura y a despeses de la Societat
Catalana de Bibliófils a Barcelona
domiciliada.— Opúsculo de 58 pp.,
en 4.°, sin foliar.
A DUENDA AL APÉNDICE í
Alcover, A.
Glosan' de les paraules y frases
mes males d'entendre per un qui no
es mallorquí, contengudes dins
aqueix volum I [de las «Rondayes
mallorquines», segunda edición.]—
Palma de Mallorca, 1906.
Amengual, J. J.
Nuevo diccionario mallorquín-
86
I . BONSOMS
castellano-latín.— D*os tomos. — Pal-
ma, 1858.
Careta y Vidal, Antonio
Contribució al vocabulari de la
Industria deis Te¿jrits.—(V. pp. 1 13-
125 del opúsculo titulado: «Memoria
y estado de Cuentas que para su
aprobación presenta la Junta Direc-
tiva á la General ordinaria que se
celebrará el día 28 de marzo», pu-
blicada por la corporación «Alianza
Industrial», en Barcelona, año 1909.
—Trabajo premiado en el primer
concurso lexicográfico organizado
por el «Centre Popular Catalanista»
de S. Andrés de Palomar, para con-
tribuir á la formación del «Dicciona-
ri Cátala» de mossén Alcover.
Cavanillcs
Sobre los límites del Valenciano.
— (V. «Boletín del Instituto Libre de
Enseñanza», año III, Madrid, 1879,
p.58.)
Cerda y Rico, F.
Notas al canto del Turia ó noticias
históricas de algunos poetas que en
él se celebran.— (En la edición de
La Diana Enamorada. . por Gil
Polo, Valencia, 1862. Reimpr. de
Sancha, Madrid, 1778.)
Diez, Federico
Etimologisches Wórterbuch der
romanischen Sprachen. — Bonn,
1869.— 3.a edic, dos tomos.
Fabra, Pompeyo
Sobre diferents problemes pen-
de nts en V actual caíala literari.—
(V. «Anuari del Institut d'Estudis
Catalans», MCMVII, pp. 352-369.)
Forteza, Tomás
Gramática histórica de la Llen-
gua Catalana.— Primera parte.—
Tomo de 372 pp. — (No se ha puesto
á la venta.)
Gilleron, J.— Edmont, E.
Atlas linguistique de la France,
-París, 1902.
Contiene la transcripción fonética
de los pueblos de lengua catalana:
Colliure, Rivesaltes, Arles sur Tec,
Ule sur Tet, y Oleta.
Grober, G.
Gechichte der romanischen Philo-
logie.—(Se ocupa, también, de la his-
toria de la filología en Cataluña).—
Véase: «Grundriss der romanischen
Philologie», edidit G. Grober, 2.a
edic. Strasburgo, 1904-1906, pp.
7185.
Horning, Adol
Zur Geschichte des lateinischen
e vor e und i im Romanischen.—
Halle a. S. 1883.
Korting, Gustavo
Leteinisch -Romanisches Wolter-
buch.—3.a edic. Paderborn, 1907.
Milá y Fontanals, Manuel
Quatre mots sobre ortografía
catalana. -(V. «La Renaixensa».—
Barcelona, 1875, año V, tom. I, pá-
ginas 3-8.)
Nonell, Jaime
Primers Rudiments de Gramáti-
ca Catalana.— Manresa: Imp. de
Sant Josép. - Opuse, de 64 pp., 8.°
Pastre, Luis
Le Catalán á PÉcole.— Opúscu-
lo de 25 pp.— Perpignan, Imp. Co-
met, 1908. -(Tirada especial de la
«Revue Catalane», 1908.)
—Llengues ger manes. —Opúscu-
lo 10 pp. -Perpignan, 1908.-(De la
«Revue Catalane».)
Richter, Elise
Ab im Romanischen.— Ha\le a S.,
1904
Saroihandy, J.
Gloses catalanes de Munich.—
(Tirada especial de «Mélanges Cha-
baneau» . — Romanische Forschun-
gen Band XXIII, pp. 242-252.)
— Les limites du Valencien pu-
FRAGMENTOS DE LA FIAMMETTA Y DEL DECAMERONE, ETC.
87
blié dans «Bulletin Hispanique», VIH
(1906), núm. 3, pp. 297-303.
— Remarques sur la Con/ugai-
son Catalane. - («Bulletin Hispani-
que», VII, núm. 2, abril-junio, 1905.)
Schádel, Bernhard
Die katalanischen Pyrendendia-
lecte, I Teil extrait de la «Revue de
Dialectologie Romane», núm. 1.—
Enero-marzo de 1909. —Bruselas,
«Société Internationale de Dialecto-
logie Romane».
— Die katalanische Sprache in
Vergangenheit und Gegenwart—
«Kólnische Zeitung», marzo 1905.
— Zur Entwicklung des finalen
a in Ampurdá. — Opuse. 16 pp.,
24X15 72cm.
Tirada especial de «Philologische
und volkskundliche Arbeiten», Karl
Vollmóller dargebracht, ed. Gruber
und Reuschel, Erlangen 1908.
Serra y Pagés, Rosendo
EEscriptura fonética. —Extrac-
to de la conferencia dada el 4 de ju-
nio de 1904 en el Instituto Catalán
de las Artes del Libro.— En «Revis-
ta Gráfica», publicación del mismo
Instituto— Barcelona, abril-junio de
1904, año IV, núm. III, pp. 9-11.
Tappolet, E.
Die romanischen Verwands-
chaftsnamen, 1895.
Wagner, M. L.
Gli elementi del lessico sardo
elemento catalano e spagnuolo. —
(Tirada especial del «Archivo Stori-
co Sardo», pp. 13-25, vol. III, 1907.)
Zanner, Adolfo
Die romanischen Ñamen der
Korperteile Eine onomasiologische
Sludie.—Erlangen, 1902.
ADDENDA AL APÉNDICE II
Amado, Jcan
Eludes de Littér ature Méridiona-
le.— Toulouse, E. Privat. — París,
A. Picard, 1907.— Tom. de 307-1 pá-
ginas, de 18X12 cm.— En las pági-
nas 163-233 se inserta el capítulo V
titulado «A travers la littérature ca-
talane contemporaine».
Angelón, Manuel
Biografía de D. Buenaventura
Carlos Aribau, leída en el Ateneo
Barcelonés el día 22 de junio de
1877. - (V. «Boletín del Ateneo Bar-
celonés», 1881, pp. 209-221.)
Aulestia y Pljoán, Antonio
De la importancia de los archi-
vos, bibliotecas y museos en Cata-
luña (V. «Boletín de Ateneo Barce-
lonés», 1879, pp. 34-49.)
Córdoba, B. de
Noticia histórica literaria del
Dr. D. Jaime Balmes, presbítero.
—Madrid, 1848. -Tomo en 4.°
Gras y Elias, Francisco
Hijos ilustres de Reus.— Reus.—
Tom. 8.°
ADDENDA AL APÉNDICE [II
Amat, Juan Carlos
Cualre cents afonsmes catalans
del Dr. Joan Carlos Amat. Dirigits
al lector.— Barcelona: Imprenta de
los Sucesores de N. Ramírez y
C.a... 1879.-16 pp., en 8.°
Balaguer y Merino, Andrés
La iradueció catalana del Ros
sanctorum comparada per medi de
dos diferents textos.— (V. «Revue
des Langues Romanes», año 1881,
tomo 19, pp. 56-60.)
88
A. GIMÉNEZ SOLER
Colección de documentos iné-
ditos del Archivo de la Corona de
Aragón.— Barcelona: Impr. del Ar-
chivo.
Giménez Soler, Andrés
Itinerario del rey don Alfonso de
Aragón y de Ñapóles.— Zaragoza:
Impr. de Mariano Escar, 1909.— Un
tomo en 4.°, de unas 400 pp., en
tipos góticos, sobre papel de hilo.
27 '/, X20 cm.
— La Corona de Aragón y Gra-
nada.— Historia de las relaciones
entre ambos reinos. — Barcelona,
1908. — Un tomo de 360 páginas,
en 4.°
Ambas obras son ricas en docu-
mentos catalanes, casi todos publi-
cados por primera vez.
González Hurtebise, Eduardo
Inventario de los bienes muebles
de Alfonso V de Aragón como in-
fante y como rey (1412-1424). —
(V. «Anuari del Instituí d'Estudis Ca-
talans».— Barcelona, MCMVII, pp.
148-188.)
En las pp. 182-185 se contiene la
rúbrica: «Títol de libres, axi scrits
de pergamí com en paper, notats al
Camarlench».
Gudiol, José
Traducció deis Usatges, les mes
antigües Constitucions de Catalu-
nya y les Costumes de Pere Albert.
—(V. «Anuari del Institut d'Estudis
Catalans», Barcelona, MCMVII,
pp. 285-334).
[Puiggari, Pierre]
Los Goigs deis Ous, recueillis par
M. P. P. [Pierre Puiggari] et pre-
cedes d'une notice historique. Nou-
velle édition.— Perpignan: Imprenta
de Charles Latrobe, 1876.— Opúscu-
lo de 16 x 11 cm., 16 pp.
Sanctacilia
Constituciones de Sanctacilia o
costumbres de la ciudad de Barcelo-
na sobre las servidumbres de los pre-
dios rústicos y urbanos... -Gerona:
Imp. y lib. de Joaquín Grases. 1841.
—Opuse, de 1 16 pp., en 8.°
Contiene el texto catalán y su tra-
ducción al castellano.
La Real Academia de Buenas Le-
tras de Barcelona publicó, impresa
por Juan Francisco Piferrer, una
edición sin año, bajo el título: «Cos-
tumbres de la ciudad de Barcelona
sobre las servidumbres de los pre-
dios urbanos y rústicos», en 8.°, con
el texto antiguo catalán y la traduc-
ción castellana.
Isidro Bonsoms
EL VIAJE DE PEDRO IV A CERDEÑA EN 1354
Dos columnas escasas (págs. 316-318), de la Crónica de Pedro IV
(Barcelona, 1850), ocupa la narración del viaje del Rey á Cerdeña en
junio de 1354 y de las peripecias del sitio de Alguer. El relato no peca
de inexactitud, pero sí de deficiencia y omite precisamente aquellos
detalles que mejor explican la resistencia de la ciudad sitiada y má3
enseñanzas prestan á la historia de la gueria: los documentos que pu-
blico aclaran esa narración y pueden servir para rectificar el texto en
fechas y en alguna frase notoriamente corrompidas ó equivocadas.
Dice la Crónica que el rey partió de Barcelona, en mayo, hacia
EL VIAJE DE PEDRO IV Á CERDEÑA EN 1354 89
Gerona y Rosas. Efectivamente, por los documentos de los registros
hemos comprobado que el 15 de mayo 1354 estaba todavía en la capi-
tal del Principado y que el 21 estaba ya en Rosas. Hay documentos
reales datados en Rosas hasta el 14 de junio. La Crónica declara que
se hizo á la vela el día 20, y que llegó á la isla el 24. Creo está equi-
vocada y que debe decir el 15, como indica Zurita. Estuvo en Alguer
hasta 10 de enero 1355 por lo menos; y el 17 del mismo enero consta
ya su estancia en Cáller, donde aun le vemos el 21 de agosto. El 14 de
septiembre del mismo año (1355) es la primera data que tenemos de su
regreso á Barcelona. La Crónica afirma erróneamente que salió de Cá-
ller el 26 de agosto y que se detuvo en Alguer unos pocos días, lle-
gando á Barcelona el 20 de septiembre.
Pascuale Tola, en la disertación quinta del Codex diplomáticas Sar-
dinie (Turín, 1861), indicó que el rey de Aragón había salido de Ca-
taluña para Cerdeña en el mes de diciembre de 1354, y escribió
también con poca exactitud que después del cerco de Alguer se en-
caminó á Sassari y en seguida á Cáller, donde llegó á fines de enero.
Tenemos documentos que comprueban, según hemos ya indicado, que
el rey salió de Rosas en junio 1354 y que estaba en Cáller desde el día
17 de enero 1355.
Fara, historiador sardo, refiere en su obra De rebus Sardinie, que
en la expedición á la isla, acompañaron al rey Don Pedro su esposa
Leonor, su hija Constanza, Roberto, duque de Baviera, Fernando Ruiz
de Tauste, comendador mayor de Montalbán, Esteban de Aragón, hijo
del duque de Atenas, Ugo, vizconde de Cardona, Andrés, vizconde de
Canet, Roger Bernardo, vizconde de Castellbó, Bernardo, vizconde de
Cabrera, Pedro de Xérica, Pedro Boil, Elfo de Próxida, Gilaberto de
Centelles, Odón de Monteada, Lope Gurrea, Felipe Castro y otros va-
rios nobles.
De los documentos que presentamos no se puede deducir si es exac-
to lo que dice el historiador sardo, con respecto al acompañamiento
del rey, pero contienen otras noticias de superior interés. Es el pri-
mero una carta dirigida por el monarca á su tío Pedro, conde de Riba-
gorga y de las Montañas de Prades, en su calidad de presidente del
Consejo real que había dejado en Barcelona.
Lo Rey darago.
Car avoncle: per tal quen haiats plaer vos fem saber que partem de
Roses apres que haguem saludat ensen fom lo disapte (a XV de juny)
tornats queacom mes enQa del port de Canelles lo diemenge subsi-
guent a ora de tercia se mes vent al lebeig e tantost donam veles.
Et qui ab aquell vent qui ab altre navegam ab tot nostre stol plegat
fins a CC milles poch mes o menys. Et acó dura tro a dimecres seguent.
E pu> s donaren nos vents al contrari. E axi sustinent e comportant tro-
bam nos a C milles prop de Maho lo divendres mayti seguent. En lo
1909.— 7
90 A. GIMÉNEZ SOLER
qual dia de divendres Deus nos dona vent al ponent fortunal quens
mes lo disapte seguent a hora del sol post al port del Corapte qui es de-
vant lalguer ab tot nostre stol plegat alegres e pagats de nos meteixs
que hanc la mar nons feu mal. E tota la nit seguent e íins al dia de Sent
Johan qui fo lo dimars seguent nos estiguem aqui on haviem fets trer
tots los caváis e tendes per rao que aqui reposasen. Et el dit dia de Sent
Johan per lo mati faem guarnir los dits cavalls e cavallers e homens de
peu e axi guarnits batalla arrengada anam nos en per térra tro al Al-
guer. Pero la reyna romas en la galea on nos e ella erem venguts e fa-
hemhi drecar nostre estandart e tot lestol veles plenes ab ella ensemps
partiren axi tost daqui com nos. E fo devant lalguer per mar aytant tost
com nos per térra. Et era cosa que fahia í'ort bel veure. Empero a tots
enemichs nostres degra dar gran terror perqué nos encontinent faem
trer nostres tendes e viandes e altres coses necesaries a la host e asse-
tiam lalguer lo qual esta axi destretament assetiat per mar e per térra
que los qui son dintre no speren socors sino de Deu lo qual per sa bonea
e per la justicia que havem esperam quens dará lo dit loch dins breus
dies. Car aquell entenem combatre en breu. E tots dies e totes nits fe ni
e fem fer sobre 890 nostres apparellaments. Pero volem que sapiats que
deis gins que hic havem aportats nons som de res acorreguts sino de II
car parria que de fusta podrida fossen fets que IIII sen trencaren ais
primers trets par que els ginadors quels regieri son tais que com ells
no faessen I bon tret e nos lurs demanessem que volia dir que res de
be ells nuls temps ells no sabien fer deis gins resposeren nos que no
sen maravellasen que ells nuls temps no havien tro a ara assaiat de
tirar ab gin. Et encara que co que pijor es com alguns bons ginadors
fossen venguts a Roses per seguir nos aci no hagues cura de trametrels
aci ab nos per cubdicia de la paga que fer nols volgues perqué sen
hagueren a tornar sobre la qual cosa nos haguerem proveit siu sabes-
sem don havem haut alonguar los dits nostres affers e fer grans des-
peses e sespera de pendre gran dan a les nostres gents qui son aci ab
nos lo dia quel dit loch combatrem que si los dits gins fossen endrecats
els ginadors sperts en endre9arlos hagueren fet tal joch deis murs e
de les torres que hom sen entrara sens gran perill e molt pus tost que
no faran de que vosaltres sots enculpa eusen reprenem molt digna-
ment car sol los dits II gins quens ha romases han enderrocades II to-
rres pensats que hagueren fet entre tots si fossen ab lur compliment
axi com degren: veus quin solaQ havem pres per culpa vostra. ítem vos
fem saber que ques ques diga de la mala sanitat de Serdenya nos be-
neyt sia Deu havem trobat tro aci e de present trobam axi bons ayres
e plaer destar en lo dit setge deins les tendes ab plena sanitat de nos
e de tota la host com si eren dins en lo pus san loch que haiam en nos-
tra senyoria. Daquests dies passaren denant nostre stol batalla arren-
gada quaix quis vol combatre tro a XXV galees de genoveses e les
nostres acostarense a ells fins a tret de ballesta e de dart e feren alcu-
1L VIAJE DE PEDRO IV Á CERDERa EN 1354 91
nes nafres de^a e della. E com veeren que les nostres se acostaven a
ells niíissa donarem rems e com fossen fort leus anarensen que les nos-
tres nols pogueren aconseguir. Del jutge vos fem saber que encara de-
puys queyc som nons ha res assaiat nons sabem ques sara daci a
avant. Mossen en Riambau de Corbera passa assi com a Deu plach lo
dia de Sent Pere de juny desta vida en lo qual havem presa gran tala
per la fretura quens fa. Dada en lo setge del Alguer a XX dies de juliol
en lany de la nativitat de no»tre senyor MCCCLII1I.
Predicta littera fuit missa consilio regio qui est Barchinone. Al alt
infant en Pere comte de Ribagor9a e de les Montanyes de Prades avon-
cle nostre molt car (1)
Sigue otra carta dirigida á Guillermo de Llagostera, lugarteniente
del Gobernador de Mallorca, en la cual se dan, respecto del sitio, deta-
lles que se omiten en la anterior:
... el dimars jora de Sent Johan assetjam lo loch del Alguer per
térra e per mar e faem drenar gins e aquell loch tenim assetiat fort es-
tretament e fem trer los dits ginys los quals han algunes verdesques e
torres enderrocades. E oltra a<¿o nos fem fer castells gates mantellets
he altres artiflcis per combatre lo dit loch lo qual ab lajuda de nostre
senyor qui ha acostumat de proseguir favorablement la nostra justicia
entenem haver dins breus dies. De nos e de la reyna e de la nostra
host sapiats que merce de nostre senyor hic som sans e alegres. E si
alcuns hic enmalaltexen 90 que nos pot escusar entre tanta gent en
nenguna part merce de Deu guarexen hic axi be com farien en la pus
sana ciutat que nos haiam de§a o della mar. Encara mes vos fem sa-
ber que aquelles XXV galees que son stades en Cathalunya e en les
illes de Mallorca son stades aci II vegades e venien squera feta e ab
senyera desplegada. Pero tantost quel nostre estol si a tanca fugen sens
tota vergonya axi com san acostumat. Nos empero ab la ajuda de nos-
tre senyor havem provehit e entenem a provehir en tal manera que per
lurs maneres los nostres affers no pendran alguna turbació. Dada en lo
setge del Alguer a XXI de juliol en lany de la nativitat de nostre se-
nyor MCCCLIIIL— (R. 1,465, f. 57 v. y 59).
El 23 del mismo mes escribió el rey al Obispo de Mallorca y después
de referir las peripecias del viaje hasta llegar á Cerdeña dice: «E trets
los dits caváis lo dit digmenge el dillums, lo dimars jorn de Sent
Johan batista apres missa nos ab nostra cavalleria et peonalla el
nostre capita ab lestol tengren nostra via vers lo loch del Alguer lo
qual assetiam per térra e per mar poderosament e trobam segons veri-
tat quen lo dit loch podia haver de DC a DCC homens entréis homens
l) Este Conde de Ribagorca era el cuarto hijo de Jaime II, que casó, en 1827, con Blanca
de Taranto.
92 A. GIMÉNEZ SOLER
de la vila entro a C (?) soldats ques deya quen eran entrats... Et per
son temps com pus tost se poch fer faem trer los gins de les naus e
aquells fem dregar e trer a la villa jassia que alcuns deis dits gins se
sien torbats. Empero faem dregar e adobar los dits gins an tret e traen
continuament en manera que han enderrocades alcunes torres edaltres
escabellades e daltres enderrocades les verdesques. Et per 90 que nos
que havem cara molt la vida deis nostres leáis sotsmeses ab menys
dampnatge daquells ab la voluntat de nostre senyor e ab la sua gracia
pugam haver lo dit loch sens dampnatge e perdiment de persones
daquells qui ab nos som fem fer castells bastides gates mantellets
banchs penjats e altres artificis per rasar los valls del dit loch e com-
batre aquell los quals mijangants ab lajuda de nostre senyor Deu dins
breus dies entenem haver lo dit loch victoriosament... (repite de las ga-
leras genovesas). Den Mariano Darborea havem entes que es aquén
prop Bosa e sils affers daquest loch eren posats en bon estament si a
Deu plau irem lo visitar axi com li tany... (repite de la salud). En alcuns
avolots que han moguts los de la vila los quals tota vegada han moguts
a lur salu e prop del mur los nostres deffenents les gates e les bastides
quen havem comengades e continuam han preses alcunes nafres de les
quals merce de Deu son be guarits. — (R. 1,465, f. 62).
En 25 de agosto escribió el rey al consejo del reino de Valencia una
carta en la cual dice lo siguiente, hablando de las operaciones del
sitio: «vos fem saber quel loch del Alguer laltre dia mentre hic eren
XXXIII galees deis venecians ab ells ensemps se assaia de combatre
lo loch del Alguer e finalment nos poch haver per batalla perqué des-
puys havem acordat quens cstiam aci si tots temps hic sabiem estar
fins que haiam lo dit loch per una via o per altra ans que tan gran
minua no dariem a la nostra reyal corona. E per tal que agi en la
ivernada si abans pres no sara go que no entenem mils puxam soferir
e no temam altre poder fem vallejar nostra host entorn axi vers lo dit
loch com per laltra part vers la térra. E pus vallejats siam porem fer
dampniflcar nostres rebelles faen fer cavalcades 90 que ara fer nos pot
per go com havem a fer moltes parts de nos meteixs part que roman-
drem pus fíats en lo setge. Pero volem que sapiats que havem perdu-
des de nostres companyes de peu e de cavall qui per malaltia qui per
fet darmes moltes. E que havem estretura e defalliment de viandes e
de diners e la esperam haver maior si per nostres sotsmeses no som
acorreguts e vos altres noy havets escalfada cura e diligencia. Car de
part del mon vianda aci a nos ne a la host no ha venguda sino aquella
qui vench ab nos ensemps ne de la isla ne podem gens haver per tal
car sol I sart no ses a nos convertit encara ans son axi obstináis en lur
rebellio com dabans axi que nelex carn fresca de neguna lyg no sic tro-
ba a ops de la ost e siu fa es tan poca e tan cara que 1 bou sic ven X Uiu-
res I molto XL sol. e I parell de gallines XXV e XXX sol. I parell de
NOTICIAS 93
perdius I flori e I escut dor e axi vos altres vejats en quin punt som
car siats certs que si cuytadament e poderosa accorreguts no som de
les dites coses vergonyosament e confusa haurem a desemparar 90
que ja Deus no vulla aquest fet e per conseguent perdre la isla. —
(R. 1,465, f. 95).
En 4 de septiembre otra carta al consejo real de Barcelona: «loants
molt la vostra diligencia e gran cura que hauda havets en los affers
per nos a vos comanats e assenyaladament en lespeegament ivergors
de la ñau de Alexandria que tramesa nos havets ab molta vianda e de
les altres aximateix les quals fets espeegar e del bon do e agradable
quel general de Cathalunya nos ha fet ara novellament... Pregam vos...
que venguen los DCC ballesters de queus havem escrit los quals havem
de necessitat ítem oltra aquells DCC ballesters fets compliment a CCC
ballesters axi que sien M los quals nos trametets com pus iversosament
porets ab les naus 90 es de CCC en CCC o de CC en CC axi com mils
puscats al pus tost que fer se puga. ítem vos manam que emprets pre-
lats o quin vullats per haver CCC cavalls los quals nos trametets per
les dites naus car aquells havem de gran necessitat car cascuna ñau
gran ne pot portar en cubería de X en XX e ab altres vaxells axime-
teix en guisa que venguen prestament. ítem nos trametets C quintars
de estopa de calafats e X molers abtes e bons e no resmenys fets fer
per diverses parts molt bescuyt car alio es vida del estol. E no res-
menys nos trametets CC peces de drap gros blanch per tabans a obs
deis galiots. ítem vinagre C botes e molts legums e alls. ítem Des"arro-
ves doli. ítem D quintars de formatges de Castella. ítem CC bacons de
carnsalada.— (R. 1,465, f. 109).
Pacificada la isla por algún tiempo, el rey regresó á Barcelona,
donde, según hemos dicho, estaba ya el 14 de septiembre de 1355. El
22 subió al monasterio de Montserrat, sin duda por razón de algún
voto ó á dar gracias á la Virgen por el buen resultado de la expe-
dición guerrera.
Andrés Giménez Soler.
NOTICIAS
En la sesión del día 3 de abril leyó D. Antonio Rubio y Lluch un
estudio histórico sobre la oratoria política en Cataluña durante la Edad
media; en la siguiente, celebrada el 20 del propio mes, dio á cmocer
D. Francisco Carreras y Candi un trabajo sob: e «Orígenes de la enfiteu-
sis en Barcelona durante los siglos XI y XII». En sesión de 4 de junio
leyó D. Fernando de Sagarra una noticia de los grabadores de matrices
de sellos de los monarcas y príncipes de Cataluña-Aragón en los si-
94 NOTICIAS
glos XIII al XV. Finalmente, en la de 23 del mismo junio, ha leído don
Andrés Giménez Soler, correspondiente en Zaragoza, unos documentos
inéditos y observaciones sobre el viaje de Pedro el Ceremonioso á la
isla de Cerdeña, en 1354; y D. Joaquín Miret y Sans ha dado á conocer
varios fragmentos de un sermonario catalán del siglo XIV, que ha en-
contrado en una biblioteca extranjera.
En la mencionada sesión del 3 de abril fueron nombrados acadé-
micos de número D. Ramón D. Peres, para la vacante de Mossen Cinto
Verdaguer; D. Ramón Casellas, para la de D. José Puiggarí y D. Ca-
yetano Soler, presbítero, para la del canónigo D. Buenaventura Ribas.
Fueron también nombrados correspondientes D. Eduardo de Toda y
Güell, en Londres; D. Arturo Stille, en Lund (Suecia); D. Eduardo
Villariño, en Santiago de Galicia, y D. Guillermo Miller, en Roma.
Ha fallecido D. Antonio Elias de Molins, académico honorario desde
el año 1877, y que ocupó plaza de número desde 1903 hasta 1905. La
Corporación hace constar su sentimiento por esta irreparable pérdida.
No autorizando los vigentes Estatutos el nombramiento de nuevos
académicos honorarios, quedan actualmente conservando esta catego-
ría, por haber sido nombrados con anterioridad á la reforma reglamen
taria de 1885, los Sres. D. Melchor de Palau y Cátala y D. José Elias
de Molins.
En sesión de The Híspante Society of America (domiciliada en Nue-
va York), del día 18 de mayo último, fué nombrada esta R. Academia
de Buenas Letras socio honorario^de aquella distinguida entidad que
tanto trabaja para difundir en el nuevo continente el conocimiento y
estudio de la lengua, la literatura y la historia de los pueblos ibéricos.
Obras recibidas: Poética oV Aristotil, traducción del P. Ignasi
Casanovas, S. J. (Barcelona, 1907). — El clasicismo poético de Manuel
de Cabanyes, por José M.a Baranera, Pbro. (Barcelona, 1909). — His-
toria de Vélez-Rubio, por Fernando Palanques (Vélez, 1909). — Sulla
costituzione del comune italiano nel medio evo, por Arrigo Solmi (es-
tratto dalla Rivista italiana di Sociología; Roma, 1907). — Una pagina
di storia sassarese, por Arrigo Solmi (estratto del Archivio storico
Sardo; Cagliari, 1908).— Bulgaria, conferencia en la Sociedad Geográ-
fica, por D. Joaquín de la Llave (Madrid, 1909).— Catálech de la Bi-
blioteca musical de la Diputado de Barcelona, ab notes históriques,
NOTICIAS 9o
biográfiques y critiques, por Pelip Pedrell (Barcelona, 1908). — Une
épitaphe parisienne inédite, por Moisés Schwab (París, 1909). — Les
médecins juifs de Fierre, roi d' Aragón, por Joaquím Miret y Sans
(París, 1909; extrait de «Revue des Etudes Juives» n.° 114). — Anuari
de MCMVII del Instituí d' Estudis Catalans (Barcelona, 1909). — Memo-
rias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3.a época,
volumen Vil, n.° 9, Sobre la emisión de radiaciones por cuerpos fijos ó
en movimiento, por D. Esteban Terradas; n.° lo, Mantispidos nuevos,
por el P. Longinos Navas; n.° 11, La Astronomía aplicada d la nave-
gación de los buques rápidos, por D. José Ricart Giralt; n.° 12, Sesión
extraordinaria en honor de D. Miguel Cuní; n.° 13, Notas sobre el te-
rremoto de Messina, estadística sismológica y observaciones sísmicas,
por D. José Comas y Sola; n.° 14, Notas fito geográficas críticas, por
D. Juan Cadevall; n.° 15, El eclipse total de luna del 3 al 4 de junio
de 1909, por D. Luis Ganalda. — Boletín de la Real Academia de Cien-
cias y Artes de Barcelona, 3.a época, volumen II, n.° 11 (Barcelona,
año 1909). — Sesión pública inaugural de 1909 de la Real Academia de
Medicina y Cirugía de Barcelona. — Boletín de la Real Academia de la
Historia, primer semestre de 1909 (Madrid).— Anuario estadístico de
la ciudad de Barcelona, año VI, 1907. — Cultura Española, revista
trimestral (Madrid, 1909, n.°3 13 y 14). — Mémoires de V Académie des
Sciences, inscriptions et belles lettres de Toulouse, 10.a serie, tomo VII
(Tolosa, 1907). — Bulletin international de V Académie des Sciences de
Cracovie, clases de filología, historia y filosofía, n.os 10 de 1908 y 1 y 2
de 19C9; clase de ciencias matemáticas y naturales, n.os 1 y 2 de 19C9.
Analele Academiei Romane, serie 2.a, tomo XXX, parte administrativa
y sección literaria, dos tomos; sección histórica, un tomo; sección cien-
tífica, un tomo (Bucuresti, 1908). — Academia Romana. Diu vieata Po-
porului Román, culegeri si studii: I. Hora din cartal, de Pompilio
Parvescu (Bucuresti, 1908); II. Cimilituri Romanesti, con introducción
y glosario, de Tudor Pamfile (Bucuresti, 1908); III. Poezii populare din
Maramures, adúnate de Tit Bud (Bucuresti, 1908). — Academia Ro-
mana, discursos de recepción: 30, O Schitare din Istoria Botanicei
(24 marzo 1908), sesión solemne del Dr. Dim. Grecescu; 31, Despre
formarea zacamintelor de petrol din Romanía (23 marzo 1907), sesión
solemne de L. Mrazec. — Monumentele epigrap.ee si sculpturali.ale Mu-
zeului National de antichitati din Bucuresti, por Gr. G. Tocilescu,
parte II (Bucuresti, 1908). — Bibliografía Romaneasca veche (1508-1830),
de J. Bianu y N. Hodos, tomo II, fascículo 4 (Bucuresti, 1909). — Litera-
tura medícala Romaneasca, biografía y bibliografía, por el doctor
G. Crainicianu (Bucuresti, 1907). — Scrieri de Alexandru Russo, publi-
cado por Petre V. Hanes (Bucuresti, 1908). — Anales del Museo Nacional
de México, segunda época, tomo V, n.° 12 y último (México, 1909). —
Anales del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología,
tomo I, n.° 1 (México, 1909):— Bibliothéque de l'Ecole des Chartes,
%
NOTICIAS
enero-abril (París, 1909). — Revue des Etudes Juives, tomo LVII, nú-
mero 114 (París, 1909). — Revue des Etudes Historiques, marzo-abril y
mayo- junio (París, 1909). — Bulletin de la Sjciété des Etudes Histori-
ques (ancien Instituí Historique), año 1908 (París, 1909). — Le Moyen
Age, revue d'histoire et de philologie, enero-febrero y marzo-abril
(París, 1909).— Revue Hispaniqne, tomo XIX, n.os 55 y 56 (París, 1908).
Revue des Langues Romanes, sexta serie, tomo II, enero-febrero
(Montpeller, 1909). — Revue des Pyrénées, segundo trimestre (Tolosa,
año 1909). — Archivio della Reale Societá Romana di Storia Patria,
volumen XXXI, fascículos 3 y 4 (Roma, 11308). — Archivio Storico per
la Sicilia Oriéntale, año 6.°, fascículo 1.° (Catania, 1909). — Archivio
Storico Sardo, volumen IV, fascículos 1 y 2 (Cagliari, 1908).— Boletim
da Real Associagao dos architectos civis e archeologos portuguezes,
4.a serie, tomo XI, n.° 9 (Lisboa, 1908).— Empori, revista catalana
mensual, tres tomos (Barcelona, 1907-1908). — Estudis Universitaris ca-
talana, revista bimensual, volumen III, primer semestre (Barcelona,
año 1909). — Bolleti de la Societat arqueológica Luliana, primer semes-
tre de 1907 y primero de 1909 (Palma, 1909).— Boletín de Historia y
Geografía del Bajo Aragón, primer semestre de 1909 (Calaceite). —
Revista de Estudios franciscanos, año III, primer semestre (Barcelona,
año 1909). — Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, primer
semestre (Barcelona, 1909). — Butlleti del Centre Excursionista de
Lleyda (Lleyda, 1909). — Butlleti del Centre Excursionista de la Comar-
ca de Bage-i (Manresa, 1909). — Revista de la Asociación Artístico Ar-
queológica Barcelonesa (Barcelona, 1909). — Boletín de la Real Acade-
mia Gallega, año IV, n.° 25 (Coruña, 1909).— Bollettino delle publica-
zioni italiane ricevute per diritto di stampa, primer semestre (Floren-
cia, 1909). — Les peintures rupestres du bassin inférieur de VEbre, por
l'abbé Breuil y D. Juan Cabré Aguiló, extrait de «L'Antropologie»,
tomo XX (París, 1909).
*>3fc*-
Año IX "D/^VT "CT'T'M Núm. 35
BOLETÍN
DE LA
Real /icademia de Buenas Letras
— - DE BAUCEBONA m
--Í3
JULIO Á SEPTIEMBRE DE 1909
£> —
REDREQ DE LA REYAL CASA:
ordenaments de Pere "lo Gran" e Anfós "lo Lliberal"
(Seglk XIII)
A mellor regiraent de la reyal casa, establiren certs ordenaments
los reys d'Aragó Pere «lo Gran-> e son fill Anfós, los quals cuydám
avuy recullir e stampar. No s'en conexen de temps precedent, segons
mostrarem en altre lloch (1). No cal dir que son de molta valúa, tant
per la llur antiguitat, quant per lo llenguatge puix pertanyen al se-
gleXIII.
Les trovám recondites en diferents volums de nostre gran arxiu re-
yal (2), copiantles textualment, e reproduintles ab orde cronológich.
Son en nombre de cinch: dos pertanyen al rey Pere e tres al rey
Anfós. De les cinch, les tres son publicades en dos diferents llochs e
les altres dugues inedites (3). Al reproduhirles, cuydám de llur correc-
ció purgantles d'errades tant quant nos és possible.
Les primeres del rey Pere, constituexen un eos general de doctrina
ordenancista, regulant en esciits lo que ja s'estilava en la sua casa e
cort, e smenant 50 que creya covinent per abús d'atribucions o de
drets. Per tant que tracta de tots los oficiáis de son palau, com eren,
majordóm, sobrecoch, museu, argenters de la cuyna, paniger, boti-
ller, reboster, porters, civader, posader, cavallerig, acembler, algut-
zir, scrivá de ració, troters de bustia e munters. Ab esta breu
enumerado deis oficiáis queda vist quin propósit era lo deis primers
(1) Veges nostre article Ordenanzas j)ara la casa y corte de los reyes de Aragón (Siglos
XIII y XIV) (Cultura española, nom. II, Madrid, 1906).
(2) L'arxiu general de la Corona d'Aragó, que's custodia a Barcelona.
(8) Les dos del rey Pere les publica Prósper de Bofarull en la Colección de documentos
inéditos del Archivo general de la Corona de Aragón (volúm. VI, any 1850), e la d'Anfós del
1286, la donarem a conexer en lo dessús dit article de Cultura española.
1909.— 8
98 F. CARRERAS Y .CANDI
ordenaments del palau reyal. Donar bona endre9a al estament interior
sens fer cura al regulament económich administratiu.
En l'any 1277 dicta, lo propri Monarca, una segona part reglamen-
tant l'acompanyament del sobirá, singularment quan, del hu de sos
reyálmes, passava a l'altre. Se proposava acabar controversies entre
los cavallers del seguici reyal, evitant que, los qui acudien al Príncep
per afers particulars, restessin en la corapanyía de la sua cort. Pere
«lo Gran» distribueix los dotze meses de l'any, per passarlos equitati-
vament en quiscún deis tres reyálmes que integraven la confederació
catalano-aragonesa.
Morí lo rey Pere, e feya mes de tres meses que regnava son fill
N'Anfós quan dicta altres ordenaments, lo darrer jorn de febrer de l'any
1286. Allí comenca a assenyalarse, lo.nou Monarca, per lo que sempre
lo distingí, co és, per regular endrecadament pagues e rebudes. De-
xen veure lo afany de teñir bona administració que tant distingí com a
rey economista, al qui reb lo descolorit cognóm de «Lliberal».
Al mateix orde d'idees pertanyen altres breus ordenacions suple-
tories del 1288, adregades al tresorer y porters per haver bona cura
de les rebudes deis drets reyals, suprimint al mestre racional e al bat-
lle general, prohibint hi hagués mes d'un oficial en un mateix oflci,
e regulant donacions de bens seents, per fugir d'enganys e sorpreses.
Sempre preocupantse, lo rey N'Anfós, de la bona administració,
dicta, en 1291, altre ordenament hont assenyalava qui e com rebria
les pecunies, a fi de que pervinguessen integrament a mans sues, lo
lloch hont se devien remetre, forma de donar rebuts, llibres hont se
registrassen, manera d'entregar diners al tresorer reyal, temps assig-
nat per rendició de comptes, manera de trametre cullidors e porters
per haver pecunies, e forma de pagar deutes.
Los ordenaments económichs del rey N'Anfós presenten carácter
transitori. La circutnstancia de no formar part del Registre 1529 del
nostre arxiu reyal, mostra que no arrivaren al rey Pere «lo Cerimo-
niós», qui conceptuantles breus e poch importants, les suprimí al co-
piar les deis altres dos reys predocessors seus, Pere «lo Gran» e Jaume
«lo Just».
Limitada la present publicació a les ordenacions que per lo redrec,
de la reyal casa d'Aragó se dictaren en lo segle XIII, no passém pus
avant a tractar de les fetes a manament de Jaume «lo Just», de Pere «lo
Cerimoniós», o de Joan «lo Cassador», comprensius del segle XIV.
1ÍEDREQ DE LA REYAL CASAjjETC. 99
Ordenaments del senyor rey En Pere W
Ordena lo senyor rey priraerament quel majordom sia obeyt de co que
manara en Casa. Et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor
Rey axi que nos perda ren ne uage res a mal en Casa. Et siu feya quel sen-
yor Rey sen tornas a ell co es assaber quel cors et quant ha fos a merce del
senyor Rey.
ítem que aquells qui desobediens li serán sien en aquella pena matexa.
El senyor Rey dona al Maiordom per seruir aquell Offlci et per seguir
los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits.
Preña Mayordom per sos drets en tot loch quel senyor Rey preña Cena de
meniar XX solidos per a vnes Calces daquella moneda que en aquell loch
correga on la Cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor
Rey agües feta aquell dia en aquell loch.
ítem preña los Cuyrs de totes les vaques que en aquella Cena se despen-
dran. Et do per cascun Cuyr que preña lili diñes ais portéis.
ítem preña tots dies de Casa del senyor Rey mija libre de Cera.
ítem vna onca de pebre et tots los Cuyrs de les vaques qui uendran de
present al senyor Rey sis despenen en Casa o en racio per peces. Ell que sia
tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio.
Ítem preña lo Mayordom cascun dia de Cort dues peces de Carn de molto
et dues ferrades de vi.
ítem preña D solidos per cascuna do III festes del any. Es assaber: pas-
cha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on
lo senyor Rey tendrá la festa.
Totes aqüestes gracies atorga lo senyor Rey a Majordom per co quell sia
pus obligat a guardar lo prou del senyor Rey et a la pena damunt dita.
ítem lo Majordom com sia ab lo senyor Rey preña racio a XII besties.
Et aquell que romandra per el en son loch preña racio a IIII besties et ell
que meta museu per la Cuyna a guardar.
Los Officials maiors mana lo senyor Rey que sien obeyts en totes coses
cascun en son Offici sots la pena damunt dita.
Sobrecoch preña en tota Cena quel senyor Rey preña de meniar de tots
los moltons qui en aquella Cena se despendran les pelles et totes les rae-
nucies
ítem preña de tots los moltons quel senyor Rey despena en Cort axi de
Cena com menys de Cena los Cois et les rabades et los blascos: et daquells
de racio los Colls tan solameut. Et tot acó que sia gint et conuinentment
leuat sens affollament daco que romandra.
ítem preña de les vaques axi de Cena com menys de Cena los Cois los
blascos et daquells de racio atrotal.
ítem preña deis porchs axi de Cena com menys de Cena et de racio los
Cois els sagins.
(l) Registre 1529, foli J, copia feta en lo segle XIV. Espurguém del original lo numeral I
per quan se tracta de Pere cío Gran» y no de Pere «lo Católich.»
100
F. CARRERAS Y CANDI
ítem preña deis porchs salatz los caps els cois e les illades daquelles quis
meniaran en cort: et daquells de racio los caps els cois tan solament.
ítem preña de tots los moltons de present les pells et les menucjies. Et el
quels fassa guardar et escorxar a sa mession.
ítem preña de tots los congres et de tot peyx de tall les Coes 90 es, a III
dits sots lo lombrigol Et si el senyor Rey se acordaua quels donas diners sa-
buts per tots los drcts damunt dits que ho puxe fer.
Els drets damunt dits sien partits entre el els Cuyners axi com acostu-
mat es.
Totes aqüestes gracies atorga lo senyor Rey al Sobrecoch per 90 que el
sia pus obligat a guardar lo prou del senyor Rey et a la pena damunt dita.
Et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al Rebost et a la bote-
llería.
Lo Museu preña cascun dia III diners daquella moneda que correga en
aquell loch on lo senyor Rey sera et deu meniar en lo palau per hom
de peu.
Los argenters de la Cuyna sien III et deuen meniar el palau per homens
de peu et prenguen les baldanes deis moltons et de les vaques ques couran
en la Cuyna.
ítem prengan los Caps els Cois els uentrels els peus et la ploma de tota
voleteria exceptat de pahons.
Els sien tenguts de seruir lur Offici et de guardar les escudelles els tall-
yadors. Et si res sen pert que sien tenguts desmanarles si donchs nos tren-
cauen. Et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et
aquell quen diga al majordom et que se scriua en libre de la Racio.
PaniQer preña per tots drets de son Offici D solidos barchinonenses per
cascun an. Et nengunes altres coses no preña an sien totes del senyor Rey
en qualque manera el les pusche auer ni percassar a prou del senyor Rey.
Et preña encara el pani9er de les lengues de les vaques de Cena et de
present sis menuguen en Casa et los Cuyrs de les besties que morran ais
homnes de Coi't quel senyor Rey dege esmenar.
Botiller preña D solidos de Barchinona per cascun ayn sots la manera
desús dita et nengunes altres coses no preña. Et preña los Cors de les vaques
de Racio et de present daquelles que muyren a ops de Casa et de racio de
Cena et de present.
Reboster preña per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun
ayn et preña I morabeti daur per cascun Caual quel senyor Rey do en ca-
ual o en diners daquel a qui lo Caual sera donat exceptats aquels Cauals de
son Cors que tenga Caualleris de que age pensat deu dies: et nenguns al
tres drets ne nengunes altres coses no preña ne cera ne salers ne nenguna
roba per vellya ni per trencada que sia ans sie tengut de guardar aquella
et de fer prou al mils que puche. Et sie tengut de dame compte per
menut.
Ítem lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses vnes
et altres de la maior tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ne uen-
dran daqui auant. Et tot 90 qui sen despena ne sen guast ne el senyor Rey
do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte.
Et aquell quel senyor Rey uoldra que seruesca la sua Cambra liureli lo
Reboster lo lit et les uestidures et draps de paret et Cortines et setis et ba-
REDREC DE LA REYAL CASA, ETC. 101
rrats et aquels quel conega que age ops a la Cambra: et aquel de la Cambra
nos gos entremetre dais ans si res li mane prendra lo senyor Rey ne res le
uenia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex síe tengut
de liurarho al Reboster maior o a son lochtinent seus demanar.
Et aquell qui seruira les taules liurali lo reboster tot largent et les toua-
llyes et barráis et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops
a seruir et liureli cándeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del re-
bost et a ops de la Cuyna et formages sechs mantenga fruyta sucre et con-
fits. Et aquell nos gos entremetre dais ans si res li uenia en poder de nengu-
na manera aytantost aquell dia matex sia tengunt (tengut) de liurarho al
Reboster mayor o a son lochtinent.
E totes les altres coses vnes et altres tenga guart et procur lo Reboster,
et guart lo Reboster que no prendra azembles al Rebost sino tantes com
naura ops a portar co quel senyor Rey aura mester en los viages que fara et
que les besties vagen carregades conuinentment et que noy gos fer portar
Roba ne comanda de nuil hom menys de manament del senyor Rey.
Et guart lo Reboster lo lit del senyor Rey com se fara ne hon et tots los
Officís del rebost que sien be et ordenadament seruits et gnardats.
E tots aquells del Offici del Rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot co que
reboster los man ne los orden: et si res hi ua a mal sie la colpa sobrel Rebos-
ter maior si donchs no mostraua que per desobediencia daquells del Offici
fos. Et totes coses qui del Rebost sien quis perden sia tengut lo Reboster ma-
ior desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui serán el
los Officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdía
fassa esmenar lo Reboster ad aquel a qui liurada la hauria.
Et com lo Reboster se partirá de Cort leix en son loch qui fassa co que
el ha affer et tots los altres sien tenguts de fer ét de guardar tot ^o de que
lo Reboster es tengut.
En lo Rebost correga liure el march de Barcalona et no altre.
Et tots aquels del Rebost sien tenguts daiudar la vn al Offici del altre en
son loch ab que fretura no fassa en son Offici.
Porter maior et los altres porters preñen de tot Caualler nouel la espada
la qual sie reemuda per lo Caualler Cent solidos. Et si es Richom L moraba-
tins daur.
ítem preñen de tot Castell quel senyor Rey do a nengu o de Loch quel
senyor Rey do que villa murada sia Cent solidos daquella moneda qui en
aquell loch correga.
ítem prenguen de tot Richom a qui lo senyor do honor en aragon per
Caualleries C solidos.
ítem prenguen de totes Coses de meniar qui sien de present qui entren
per la porta del palau et uenguen dauant senyor a coll o a ma lo delma
si pugen a deenes: mas datjo que no pug a deena no prenguen res.
Ítem prenguen les preses deis Ciuades con lo senyor Rey do Ciuada de
Racio.
ítem prenga lo Ciuader II Ciuades per mesurage etper solatge ettot lal-
re romangue al senyor Rey.
ítem prenguen la peca de la vaca de porch et de Cansalada et de Ceruo
et de peix de tayll quis leuen de la taula del senyor Rey. Et si el senyor Rey
lo uol donar que lals deu esmenar.
102 F. CARRERAS Y CANDI
ítem prenguen de tota vaca de Cena lo Cap et de tota vaca de present
qui muyra en casa: et preñen de Majordom IIII diners de Cascun Cuyr quel
preña.
Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens
manament de Majordom. Et si nexia que sia la colpa sobre ells et especial-
ment que degen pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nengu-
na sen pert.
El guarden que nengun deis escuders ne entren a leuar ne al gitar del
senyor Rey sino aquel qui deuant li tallya et aquell qui tendrá la copa et
dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la vn vespre els et
laltres altre.
ítem que nuil hom noy age en lalberch del senyor Rey sino aquels que
el volra.
ítem que noy age nenguna bestia sino es del senyor Rey ne aquellos del
senyor Rey si troben alberch conuinent.
Et de tots los dre;s damunt dits px-ena lo porter maior la ter<?a part e los
altres porters les dues partes.
Et aquels porters se partesquen a seruir tots dies per partides etque ten-
guen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la Cambra. Et
del dia quels vns seruiran no sen en'remetren los altres ne torben re daco
que elsuolran.
Posader preña de cascuna Cena quel senyor Rey prendra en meniar vn
molto viu o hun Congre sech si es dejuni o si paguen la messio en diners en
aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor Rey
hun per jaer et altre per meniar.
Caualleriz prenga de tot Caual qui sia de Cors del senyor Rey que Caua-
lleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor Rey hun morabati
daur daquell a qui lo senyor rey lo dará et de tota altra bestia que sia del
Cors del senyor Rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en
aquell loch.
Et les Selles vellyes els esperons vellyes et les oses el Capel de sol els
guans quel senyor Rey lexara si el senyor Rey o uol donar a altre quel Ca
ualleriz noy prenga nuil dret. Et no gos nuil h ornen metre a pensar de les
besties del senyor Rey sino aquells quel senyor Rey manara.
Azembler maior preña XII diners Barchinonenses o de Reyals de valen-
cia per loguer de Cascuna bestia quel senyor Rey aia ops axi de Sella com
de bast la hon correguen barchinonenses o Reyals et la on correguen Jac-
censes X diners Jaccenses et si costa meyns sien del acembler. Et si costa
mes pach ho lo Azembler. Et sia tengut de guardar lo Azembler que les
besties uagen cargades conuinentraent et guart los basts et la roba que
liurada li sera. Et si azembla hy ua buyda sens compliment de Carrega que
sia tengut lo Azembler que la pach del seu et aia I hom de peu a Racio del
senyor Rey qui li aiut pert la racio que pren.
Alguazir preña I morabati daur de tot pres que age tengut X dies ho me3
et age tots dies I brandon de Cándeles de la Cort del senyor Rey.
ítem que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens
a Racio del senyor Rey et faga daquests estar a la porta del palau del
senyor Rey per guardar los troters de baralla et de '^Castigar los que no
criden ne auquen ne fassen brogit et que no lexen teñir les besties dauant
REDREC DE LA REYAL CASA, ETC. 103
la porta del palau del senyor Rey ans fassen fer gran carrera a entrar et
a exir.
Scriua de Racio preña de tota Cena pledeiada et de meniar X solidos da-
quels qni darán la Cena daquella moneda qui correga en aquell loch et I
brando de cándeles cascun dia del Rebost.
Et sia tengut de comptar tots dies la messio de Casa ab lo maiordom et
ab los officials maiors.
Et de dar la Racio quel senyor Rey dará en pan en vi en carn et en pex et
en ciuada et de fer albarans de la quitacio deis diners et daquels qui a acó
li aiudaran pach ho del seu sens tota Racio et messio del senyor Rey excep-
tat la Racio quel senyor Rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochti-
nent no li puxa mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs
per malaltia no ho feya.
Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en Cort et de guardar
que noy menuguen sino aquells que meniar hy degen. Et si y menge nengu
qui meniar noy dege que man ais porters quel ne giten.
Et que nengun Official no menuch ne gos meniar en nengun loch de
Casa del senyor Rey sino en lo palau on lo senyor Rey o el Maiordom men-
jaran: et que seruesquen los Officials maiors mentre lo senyor Rey meniara.
Et apres mengen ab lo Maiordom et seruesquen ab los Officials, et los escu-
ders no mengen a taula de Canallers leuat los Officials maiors els escuders
qui tallen dauant lo senyor Rey et teñen la Copa qui son en compte dof-
ficials.
Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriua de Racio lo dapne et
git mantinent de Racio.
ítem que nengu ne gos jugar dins casa del senyor Rey a nengu joch de
daus sino a taules o a escachs si donchs Caualler no jugaua en aquel joch.
Et si o fan que perden la merce del senyor Rey.
Los Officials tots ab los homens quel senyor Rey los ha atorgats que ten-
guen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on
tenguen lurs mullers que prenguen Racio de fora et meniar en lur alberch o
estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia Racio.
Lo scriua de Racio do Racio en aquesta manera lo kaffic de forment a
mensura de Valencia et de Caragoca a Cent et XX homs lo dia. El kaffic de
Ciuada a XVI besties et la ferrada de Cort quen deu haver III en lo quarter
de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques
porchs Cansalada et Gallinos Crabits et pex segons quel esciiua de Racio
ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la
Ciuada XXX altres per bestia lo dia.
Troters de bustia, Acembles Munters et altres homens de peu qui sien de
Racio del senyor Rey mengen en Cort exceptats jueus et Sarrayns qui pren-
guen Racio de fora
Et si nengu ni ha malalt o hauia muller el loch o no podien esser al men-
iar que agen affer per lo senyor Rey prenguen racio de fora. Es assaber I
peca de molto sens tota altre carn. Et si no hi ha molto altre carn axi com al
Escriua de racio sia viares Et nengu no prenga i-acio de carn en la Cuyna.
Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de Cena et de pre-
Bent quis meniaran en Casa del senyor Rey es darán de Racio et II solidos
de tota Cena que porten daquells qui darán la Cena.
104
F. CARRERAS Y CANDI
Els troters de bustia sian tenguts dañar et de uenir a jornades dretes et
pus tost si inanat los era per cosa cuy tosa Et si saturauen mes de vn dia
pert les jornades que perden la merce del senyor Rey si donchs per justa
escusa no seren aturats.
ítem no gosen res acaptar de nuil hom mas si hom los o dona sens dema-
nar que ho pusquen pendre.
ítem no gosen dir ni comptar nengunes noues nouelles que els no agen
vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes.
ítem no gosen departir ni rahonar ni teñir bando de nengu en nengu
loch quel senyor Rey los trameta ne gosen desonrar ne vil teñir neDgu mas
que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entreme-
ten dais.
Munters fassen segons quen Pascual montero los manara els ordenara en
Casa et fora casa et nengu deis no gos teñir sino I III sahuesos et vna sahue-
sa et deis Cadells de la sahuesa no romanguen mas II et deis altres tenguen
ne tants com en Pascual montero manara.
En Bernat de muntpahon preña M solidos barchinoneuses cascun ayn et
sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estrayns et de los al-
bergar et de fer los uenir dauant lo seuyor Rey e de fer los fer co quel sen-
yor Rey inanara.
II
Ordéname nls del senyor rey En Pere, en 1277
E en Barchinona VIII dies a la ixida del mes dabril del ayn MCCLXXVII
lo senyor Rey ordena que daquiauant per tots temps tots los Cauallers et fils
de Cauallers de Casa sua com el entrara en arago et exira de Cathalunya
romanguen en Cathalunya aquels quin son et tornen en lurs alberchs et so-
Aren sen ab els matexes. Et acó lur dege dir lo Scriua de racio.
Et semblantment com lo senyor Rey exira darago et ira en Cathalunya
o en Regne de valencia quel dit escriua de Racio o dege dir ais Cauallers et
fils de Cauallers Daragon que romanguen en arago ab si matexs: atressi
com exiran de Regne de valencia et irán en arago o en Cathalunya que ho
dege dir a aquels qui serán de Regne de valencia en aquella matexa ma-
nera deis altres de Cathalunya et de Aragón.
ítem en lo dia damunt dit ordena lo senyor Rey que nuil hom de Casa
sua que no seguesca continuament la Cort que si ue al senyor Rey seos que
no sia request per letra del senyor Rey que no li sia fet albara de quitaco
daytantcom hi sera si donchs lo senyor Rey no ho manaua de certa scien-
cia. Et sia Rich hom Caualler o altre de qualque condicio sia lo dia que uen-
dra a la Cort quel escriua de Racio li dege dir si ue per sos affers o si ue per
seguir continuament la Cort que no li faria compte de res.
Encara en aquell dia matex ordena lo senyor Rey que compartesca son
estage per tots temps en aquesta forma: que estia en los Regnes de valencia
et de Murcia IIII meses del ayn co es Noembre Deembre Janer et Freber.
ítem en aragon altres lili meses Marc abril Mayg et Juyn. ítem en Catha-
lunya los remanens IIII meses qo es juyol agost septembre et vuytubri.
Encara el damunt dit VIII dia a la exida del mes dabril el senyor Rey
REDREQ DE LA REYAL CASA, ETC. 105
ordena que daquest dia a enant a tots cells de Casa sua de qualque condi-
ción sien que tendrán lurs alberchs en qualque loch on lo senyor Rey sia
quels sia fet cornpte de lur quitacio complidament es assaber a aquells a qui
compte dege esser fet. Et ja sia co que en lo temps passat tro al dia damunt
dit fos ordenat que no fos fet cornpte a tots aquells qui serien en lurs al-
berchs on que la Cort fos cor a la meytat de lur quitacio lo senyor Rey o a
relexat de special gracia axi que complidament los sia fet compte de lur
quitacio segons que desús es dit.
III
Ordenaments del senyor rey N'Anfós, en 1286 W
Aquests son los ordenaments quel senyor Rey don Alfonso mana fer en
Osea pridie kalendas Martii Anno domini M° CC° LXXX0 sexto.
Primerament que cada diluns sia lo senyor Rey en publie per oir totes
demandes. »
ítem quels dimarts els diuenres sia en consel los matins et a aquels dies
se determenen los fets seus et los altres de la térra.
Tots los altres dias de la setmana aia lo senyor Rey a son deport et á sa
volentat e aquels dies no entena en neguns feits si feyts ni coses no eren.
ítem quels jutges cada mati oien plets en casa del senyor Rey.
ítem que los conseyllers sien cada dia vna uegada en conseyl en casa
del senyor Rey.
ítem que deis priuilegis et feyts duptoses sia tingut en P. marques de
certificar lo Rey.
ítem que la ordínacio de la casa la qual feu lo senyor Rey en P. sia se-
guida.
ítem que tot hom qui haia a Comtar que reta comte dauant aquels III
quel senyor Rey assignar uolrra sobre aquell comte et quel senyor Rey sia
present en aquell et los altres del consell com se deura examinar et afinar.
ítem que cada dia redem comte los officials de casa sobre la messio da-
uant lo maiordom et ab lescriua de racio e cada mes reta Comte lo despen-
ser ho tresorer daquella messio et que hi sia lo maiordom et lescriua de
racio.
ítem quen P. marches reta comte per III tersses del an al senyor Rey de
lescriuania.
ítem quel tresorer no don res sens carta del senyor Rey.
ítem quel tresorer no reeba res sens carta del senyor Rey tro sia regis-
trat en lo registre del senyor Rey.
ítem quels officials manleuen tro a cap del mes et que a cap del mes que
sien pagats.
ítem que no compren ren a barata ne a carestía que nols sia pres en com-
te sino axi com ualgues.
(l) Registre 6J, derrers folia.
106
F. CARRERAS Y CANDI
IV
Ordenaments del senyor rey N'Anfós, en 1288 (D
En Barcelona V idus Martii anno predicto.
Aqüestes son les ordenacions daual escrites que vol et mana lo senyor
Rey que sien obseruades.
Primerament quel tresaurer reeba et faza reebre totz los diners e dinesa-
des quel senyor Rey deya auer conseuuilla manera aixi de rendes con de
questes con de cenes con de condempnacions con de deutes degutz al senyor
Rey et con de totes altres coses de les quals hom fos tengut al sénior Rey
per alcuna rao.
ítem quels porters reeban et cuyllen totz los diners o dinesades responen
al tresaurer o a qui el volrra en son loch reebent albara del Thesaurer o da-
quel a qui els o Muraran en loch del de tot zo que liuraran e que fazen al-
bara a totz aquels deis quals alcuna cosa reebran de zo que reebut ayan.
ítem que totes assignacions feites per lo sénior Rey et per lo tresaurer
sien obseruades et no sien trencades per nuilla rao a negu.
ítem que ees loffici del maestre racional a la sao dará.
ítem que cessen les inquisicions leuades aqueles deis officials a la publi-
cacio de les quals man lo señor Rey enantar.
ítem que no hy aya batle negu general por zo cor fa messio sens profit.
ítem quel sénior Rey no atorg a negu donacio de seent meyns de con-
seyl per zo que no pusca esser enganat e que orden que qualque persona
vuila auer del donacio o gracia de seent o de gran quantitat de mouent que
1h deman per escrit ab lo qual escrit lo sénior Rey aut son acort fara sa
resposta.
ítem quel sénior Rey proueesca en los altres officis de sa casa sian obs
meyllorament aixi con es lo porter maior et de totz los altres.
ítem quel sénior Rey no tinga en vn of fici sino vn official per zo quen sia
guardat de messio et quel offici ne sia mils seruit.
. Ordenaments del Senyor rey N'Anfós, en 1291 (*)
Kalendas Madii anno domini M° CC° Nonagésimo primo: en la ciutat de
barchinona lo molt alt senyor rey Nanfos Rey darago de Maiorches de va-
lencia et Comte de barchinona feu aquest ordonament ques segueix.
Primerament que tots los diners qui daquienant a aquell senyor Rey uen-
guen o pertanguen et uenir o pertanyer degen axi de rendes com de exides
questes tribuís cenes reenzons dost et tots esdeueniments dons manleutes e
per qualque altra rao dins sa térra et de fora uenguen et sien aportáis a la
(1) Registre 73, foli 102.
(2) Registre 74, foli 93.
REDREQ DE LA REYAL CASA, ETC. 107
sua cambra e aquells reeba per aquellsenyor Rey en G. Durfort et Narnau
<ja bastida.
ítem que tota la moneda que a la dita cambra uendra per qualque rao
sia posada et mesa en vna caxa o en plus ay tantes com mester ni aia: e cas-
cuna daquelles caxes en les quals la dita moneda estara aia dues claus de
les quals tenga la una lo dit en G. durfort et laltra lo dit Narnau ca bastida.
ítem quels damunt dits en G. durfort et Narnau 9a bastida o lur locti-
nents fassen albarans ais cullidors et ais altres qui diners aportaran a la
cambra de zo que reebran dells ab lurs segells segellats.
ítem que sien feyts tres libres en cascun deis quals sien escrites totes les
reebudes que aqui se faran et los albarans de les receptes daquells que fa-
ran los damunt dits en G. durfort et Narnau za bastida deis quals libres
tenga la vn lo senyor Rey et laltre lo dit en G. durfort et laltre Narnau ca
bast:da e aquell libre del senyor Rey tenga per ell en bertran dez uall es-
criua seu.
Ítem que deis diners que per los damunt dits serán reebuts en la dita
cambra no sie despes negun per menut mas aquells diñéis sien liurats en
quantitats grosses al dit thesaurer et ell que les despena per menut segons
quel senyor Rey li manara ne mester sera a la sua casa.
E de tot zo quel damunt dit Narnau 9a bastida reebra en la damunt dita
cambra fassa albara segellat ab son segell ais dits en G. durfort et en Ber-
trán des ualls o escriua de sa via en los libres de les reebudes del senyor Rey
et del dit en G. durfort les quantitats que reebra.
E de totes les damunt dites reebudes et dates grosses sien tengut de
comptar ab lo senyor Rey los dits en G. durfort et en Bertrán des valí per
tres terses del an. E lo dit Narnau ca bastida per menut de les dates en les
dites terses 90 es assaber lo pi-imer dia de Maig e lo primer dia de Setembre
et lo primer dia de Jener.
ítem quels damunt dits en G. durfort et Narnau ca bastida ab lo dit en
bertran ensemps regoneguen et escriuen tots los diners de qualque loe ne de
qualque part degen uenir al senyor Rey efc trameten porters et cullidoi's per
aquells et per tots los altres que daqui enant uendran al senyor Rey per ne-
guna rao.
ítem quels damunt dits porters et cullidors sien tenguts de aportar tots
los diners a la cambra et de reebre albara segons que dit es et compten ab
los damunt dits de les cullites que fetes auran et aien a estar en lur orde-
nado.
ítem quels damunt dits pusquen citar et destrenyer tot hom qui aia a re-
tre compte al senyor Rey ne tenga diners seus per qualque rao.
ítem que assignacio neguna no sia feyta a nuil hom sino per les man-
leutes ques faran a la despesa del menjar del senyor Rey les quals
assignacions sien feytes per los damunt dits en G. durfort et -Narnau ca
bastida et en bertran des valí.
Quant ais altres deutes qui son deguts per quitacions ne per cauals
ne per altra manera sien pagats deis diners de la cambra segons quel sen-
yor Rey ordonara. E si assignacio neguna si auia afer per qualque rao sia
fe\ta per los damunt dits de espres consentiment del senyor. Rey.
Ítem que negun porter ne altre hom no pac assignacio neguna deis di-
ners de les cullites mas aquells aport a la dita cambra.
108
J. BOTET Y SISÓ
ítem que tots los manaments de les dates deis diners que serán feyts a
Narnau ca bastida sien feyts per cartes les quals sien segellades per lo dit
en bertran ab lo segell del anell e sien registrades totes en vn registre por
criat quel dit en bertran tenga en la cambra del senyor Rey.
Quod est actum die et anno predictis.
Francesch Carreras y Candi.
NOTES SOBRE VESCOMTES DE GERONA
La serie cronológica deis vescomtes de Gerona, desde que'l ves-
comtat queda vinculat en la casa de Cabrera durant lo primer tere, del
segle XI, és bastant coneguda, encara que presenta alguns punts dup-
tosos, merexedors d'estúdi y d'aclariraent. La que quasi bé no's coneix
és la deis vescomtes que'ls precediren. Axó'ns mou a publicar les
següents notes que poden contribuir a formarla.
En nostre estudi sobre els Comtes beneficiaris de Gerona, trobárem
un vescomte Wifret, en 841, y'ls vescomtes Ermidó y Rodulf, en 850,
deis quals el primer y un deis derrers és probable foren vescomtes de
Gerona. Son totes les noticies que tením del vescomtat en lo se
gle IX.
Del segle X, conexém, en primer terme, un vescomte Unefret (Une-
fredusj, que firma immediatament després del comte Sunyer en la
escriptura de la donació feta per aquest a la iglesia de Gerona d'una
part del lucre de la moneda del comtat, en l'any 934. Encare que
Sunyer, a mes de comte de Gerona ho era de Barcelona y d'Ausona, y
per lo meteix tenia tres vescomtes, un per cada comtat, és de creure
que Unefret era'l de Gerona, donchs actúa ab el comte en un assumpte
que fa referencia esclusiva a n'aquest comtat. L'anomeném Unefre-
dus, y no Wifredus com altres que han publicat la escriptura de dona-
ció citada, perqué^ axí está escrit son nom en lo Cartoral de Carles-
Many, ahont está copiada (f . XLV), y en l'original d'ella que's guarda
en l'arxiu del Capítol geroní, ab la circumstancia de seguir a la firma
d'Unefredus vicecomes, la d'un altre testimoni anomenat Wifredus,
lo qual allunya la sospita de que'l nom del vescomte puga estar escrit
equivocadament.
Deu anys mes tart, en 16 d'abril de 945, un vescomte Audegarius
firma, també immediatament després deis comtes Sunyer y Riquilda,
en la escriptura de donació feta per aquestos a la iglesia de Gerona
del lloch de Riufret, situat prop de Sant Martí de Calonge, en lo com-
tat de Gerona (1). Per les metexes rahons qu'hem donat respecte
(1) Cart. de Carles-Many, f. XLVI. Marca Hisp , ap. 80.
NOTES SOBRE VESCOMTES DE GERONA 109
d'Unefret, conceptuém á Audegari vescomte de Gerona; ab l'adició
que d'aquest vescomte n'hi ha un altra enunciativa y és la me-
moria que se'n fa en lo diploma del rey de Franga, Lotari, confirma -
tori deis bens y drets que posseíen los monastirs de Sant Feliu de
Sant Pol de la Maresma, expedit l'any 968. Entre'ls bens que posseía
Guixols y de el derrer deis dits monastirs, hi figuren: «alodia in
Lavandarias, et in Parietes... et Gorrón quod dedit ei Audegarius
Vicecomes» (1).
En 28 de juny de l'any 928, un vescomce anomenat Leopardus
vengué a son fill Audegari un castell denominat Bavinlas, «quod est
situs in latere Monte de Begas», y la vila de Campins «qui est in Mon-
te latere signo», en lo Montseny, reservantsen la possessió mentres
visques (2). Ara bé ¿aquest Audegari, fill del vescomte Llopart, és lo
meteix Audegari que trobém figurant en l'any 945 com vescomte de
Gerona? Ho fa molt probable l'ésser fill d'un vescomte y'l ser ja 11a-
vors los cárrechs hereditaris, y ademes Testar lo lloch de Campins
en lo Montseny, qual montanya, o bona partida d'ella, forma part
de les possessions deis vescomtes de Gerona, anomenades mes en-
de vant «Lo Cabrerés». Donat aquest supósit, el vescomte Leopardus,
del qual fins are no's tenia noticia, hauria sigut també vescomte de
Gerona.
A lo que acabém d'insinuar, no s'hi oposa d'una manera abso-
luta la existencia del vescomte de Gerona Unefret, entre Llopart y
Audegari; donchs podría ésser molt bé que Unefret hagués sigut tam-
il) Marca Hisp., ap. 108.
(2) Arxiu de la Corona d'Aragó, perg. n. 2 del comte Seniofret. Diu axí:
In nomine Domini. Ego Leopardus vice Comité vinditor, tibi filio meo Audegario
emtore, per hanc scnptura vendicionis nostra, vindo tibi Gastrum meum qui dicunt
Ravinlas, qui est situs in latere Monte de Begas, vindo tibi ipsum Castrum et omnia
quantum abeo in suo termine vel habere debeo per quacumque voce: et vindo tibi villa
Campins, qui est in Monte latere signo, cum omnia sua terminia domos ortos vineas campos
agros. Quantum abeo vel habere debeo per quacumque voce, tam super quam suptus regó,
silvis, garricis, aquis, aquarum ductibus vel reductibus, omnia et in ómnibus vindo tibi hec
omnia quod superius resonat, tantum quantum Ínter me et te convenit in aderato vel definito,
pretio solidos mille: quod tu Emtor mihi dedisti, et ego vinditor de ipse manibus meis
recepi: Et nichilque de ipso precio apud te emtore non remansit est manifestum. Quem
vero predicto Castro et omnia quantum ibidem abeo vel habere debeo, et ipsa villa Kampi-
nus cum omnia sua terminia, sicut superius resonat, de meo jure in tuo trado dominio et
potestate ab omnem integritate, in tale capcione ut dum Ego vicxero in mea potestate per-
maneat: Et omnia hoc extricte sine tuuui blandimentum: Et post obitum meum permaneat
in tua potestate, ut quidquid exinde faceré vel judicare volueris abeas plena potestate, viu-
dendi, donandi, conmutandi, seu exinde quod volueris liberam in Dei nomine abeas plena
potestate, cum e*io vel regresio illius ad propio. Quod si Ego vinditor, aut ullusque homo
qui contra hanc vindicione venerit pro inrumpendum, aut Ego venero, non hoc valeat,
vindita recomponat, aut componam, tibi hec omnia que tibi vindo in duplo, cum omnia sua
inmelioratioue, et hanc vindicio firtnis et stabilis permaneat omnique tempore. Facta vindi-
cione lili Kalendas Julias anno XXXI regnante Karulo Rege post Oddoni Kegi.— Leopardus
qui hanc Carta vinditione feci et firmare rogavi.— Eixo.— Wiliemundus— Cecilius Campins —
(íoduiares— Lupus— Teuderedus— Leo -Siviranus— Hixemenus, qui hanc vindicione scrip-
si... subdie et anno quod supra.
110 J. BOTET Y SISÓ
bé fill de Llopart y- que per haver mort sense descendencia l'hagués
substituhit en lo vescomtat son germá Audegari.
Fins al 27 de janer de l'any 982 no trobém menció del vescomte
Seniofret, que com veurém no era de Gerona. En aquesta data, figura
en unió ab Gerosólima, ab el levita Ot y ab Adalbert, com execu-
tor testamentan del difunt Guiniguiso, anomenat també Mascaré,
fent entrega a Sesemundo d'un mas situat a Orsal, que aquell li
havia dexat (1). Lo meteix vescomte Seniofret firma, en 986, en
la concessió de la carta de població de Cardona (2) y, en 987, en
la sentencia dictada peí comte Borrell a favor del bisbe d'Elna Hilde-
sind, sobre'l lloch d'Olivars del comtat de Gerona (3). En 12 de juny
de l'any 992, la seva mare Gerosólima «que anomenen Gudrield» li fá
donació de tots els bens que posseia en los comtats de Gerona,
d'Ausona, de Barcelona, de Besalú, d'Empories y de Rosselló, y en el
Vallespir, los quals li pertanyien per herencia de sos pares, per com-
pra, «vel per meas luctuosas de filio meo nomine Oddone levita, vel
de filio meo nomine Eldemari, vel de Sesenandi». Exceptúa de la
donació la décima que té en los bens que foren de son difunt marit
Winiguis, anomenat Mascaré, y lo que disposará pera la seva ánima.
Li posa finalment per condició la obligació de partirse la herencia ab
sos citats germans, si «reversi fuerint de captivitate» (4).
(1) Arxiu de la Corona d'Aragó, perg. n. 26 del comte Borrell. Es com segueix:
In nomine Domini: Ego Gerosólima, que vocant Gudrield, et Seniofredus vices
comes, et Odo levita, et Adalbertus que vocant Bareto, tibi Sesemundo. Certum quidem
manifestum est enim, quia comandavit condam Guiniguisi, que vocant Mascharoni, suam
Elemosinam, et mandavit nobis ut fecisemus tibi carta donatione de suo Manso Dominico
quod abebat in Ursali, apud ipsa fexa quod mandavit laborare ad suo dominico, et ipse campo
qui Centullo et Federius tenebant, et est ista omnia in Comitatu Ausona, et advenit ad
condam Guiniguisi per parentorum: sic facimus tibi donacione de ipso Manso... etc. (Porta
la data del dia 6 de les calendes de febrer de lany 28 del rey Lotari.)
(2) Villanueva, «Viaje lit.», t. 8, ap. XXX.
(3) Id. id., t 13, ap. XX.
(4) Arxiu de la Corona d'Aragó, perg. n. 67 del comte Borrell. Son text es aquest:
In nomine Domini: Ego Gerosólima, que vocant Gudrield, tibi Seniofredo filio meo
Vice comité: manifestum est enim quia placuit animis meis et placet, nullius cogentis impe-
rio nec suadentis ingenio, sed propia hoc elegit michi bona voluntas: Ut tibi scriptura
donationis fació de omnem alodem meum, quod ego babeo vel habcre debeo, in comitatu
Gerundiense, vel in Comitatu Ausonense, sive in Barchinonense, sive in Bisuldunense, vel
Impuritano, et in Comitatu Rossilioneuse in Valle Asperi, it suut Kassas, casalis, curtiS)
Ortis, Ortalis, vineas, vinealis, térras cultas et eremas, silvis, garriciis, arboribus pomife-
ris et impomiferis, Molendinis, Molinaribus, aquis, aquarum, omnia et in ómnibus. Et
advenit michi hec omnia, tam per parentorum quam per et comparatione, vel per meas Luc-
tuosas de filio meo nomine Oddone levita, vel de filio meo nomine Eldemari, vel de Sesenan-
di. Quantum in jam dictis Comitatis vel in cunctisque locis babeo vel habere debeo per
qualicumque voce, exceptus ipsum Xum quod Ego habeo de viro meo condam Wiginisi»
quem vocant Mascharoni, vel exceptus hoc quod jussero pro anima mea: sic dono tibi ista
omnia totum ab integrum, cum exiis etregresiis earum, et cum omniaffrontacionesearum,
in ea videlicet ratione; ut si fratris tui jam dicti reversi fuerint de Captivitate equalem te
dividere faciant in jam dicta hereditate: Quod si reversi non fuerint, tunch habeas licen-
cian!, de ipsum alodem quod superius dixiinus, faceré quod volueris in Dei nomine habea
NOTES SOBRE VESCOMTES DE GERONA 111
De la comparado d'aquest document ab el citat de l'any 982, re-
sulta que Gerosólima era ja viuda de Guiniguiso, ó Mascarón, en lo dit
any 982, y que eren filis seus lo vescomte Seniofret, lo levita Ot,
Eldemar y Sesenand, los quals, a menys que Gerosólima hagués estat
casada mes d'una vegada, eren per consegüent filis de Ouiniguis o
Wiguinis. Resulta també que en l'any 992 los germans del vescomte
Seniofret, Ot, Eldemar y Sesenand, estaven en captivitat, y la con-
cordancia de les dates nos fa creure que degueren haver estat fets
presoners quan Almanzor se va apoderar de Barcelona. Una escrip-
tura de l'any 1019 (1), dona a Seniofret, «Gerundensis vicecomüis»,
un altre germá anomenat Sesemundus, qu'estiqué casat ab Bellazez,
el qual potser sigui'l meteix de la escriptura de l'any 982, y que devia
ser mort en 992, donchs no'l menciona Gerosólima en la dcnació uni
versal feta en dit any a Seniofret, que te tots el ayres d'un here-
tament.
Si Seniofret era fill de Guiniguis, aquest degué ser vescomte de
Gerona, per mes que ni ell ni la seva muller Gerosólima se titulen
vescomtes en les escriptures que otorgaren o en que se'ls menciona,
que son, ademes de les citades, les següents:
Donació feta per Guiniguis, en 12 d'agost de l'any 962, a sa muller
Gerosólima, d'un alou en lo comtat d'Ausona, prop d'Orsal (2).
Venda feta, en 12 de marc de l'any 968, a Gerosólima, per Viader
y Sinula y Santém y Cixilo, d'unes terres situades en lo lloch d'Orsal,
comtat d'Ausona (3), y
Venda feta, en 1 de maig del meteix any 968, a Gerosólima, per
varis particulars, de terres en lo meteix lloch d'Orsal (4).
Si Guiniguis no fou vescomte de Gerona, no sabém de qui heretá
Seniofret lo vescomtat, que ja posseia en 982, o sia abans de la presa
de Barcelona per Almanzor.
Lo vescomte Miró, del qui parla el senyor Miret y Sans com a
firmant de la donació feta en 979 peí bisbe de Gerona al monastir de
Sant Esteve de Banyoles (5), no l'hem trobat en lo text de la donació,
a la qual lo senyor Miret se refereix, que's publica en la «Marca His-
potestatem. Quod si Ego donatrice, aut ullus homo qui contra hanc scriptura donacione
aliquem liteui intullerit vel minuare voluerit, non hoc valeat vindicare quod inquerit, sed
in duplo tibi exolvat predictum alode cuín sua melioratione, et in antea ista scriptura dona-
tione firma et stabilis perinaneat modo et omnique tempore. Facta scriptura donationis II
idus junii anno VI quod Ugo'magnus regnare cepit in Francia.- -Signuin Gerosólima que
vocant Gudrield qui hanc donatione feci et testes firmare rogavi— Honoratus Presbiter—
Signum Geramiah— Signum Ermemir.— Miro presbiter qui hanc Karta Donationis scripsit...
sub die et anno quo supra.
(1) «España Sagrada», t. 29, ap. XIV.
(2) Arxiu de la Corona d'Aragó, perg. n. 68 del comte Seniofret.
(3) Id., perg. n. l del comte Borrell.
(4) Id., perg. n 2 del comte Borrell.
(5) «Investigación histórica sobre el Vizcondado de Castellbó», pl. 81.
112 J. BOTET Y SISÓ
pánica» (1), y no tením noticia de que s'en hage publicatcap altre de
mes complert. En lo dit text no s'hi continúen los noms deis testimo-
nis concorrents al acte y sí solsament lo nom y la firma de Miró,
bisbe de Gerona y comte de Besalú. Presumím que la cita del senyor
Miret és equivocada, y que'l Miró de qui parla és el donador y no cap
vescomte axí anomenat. Ademes, encara que en la donació constes
la firma d'un vescomte anomenat Miró no hi hauria motiu pero supo
sarlo vescomte de Gerona, sino que s'hauria de creure no era de Be-
salú, donchs el bisbe donador hi actúa com a comte de Besalú y en lo
comtat de Besalú estaven situats el monastir de Banyoles y ls bens
que se li donen. Abans y després de l'any 979, firma en varies escrip-
tures Udalgari, com a vescomte de Besalú La primera menció que
coneixém del vescomte de Besalú Miró, es de l'any 1002.
Toiném a les enunciatives del vescomte Seniofret.
El comte Borrell, en son testament del 24 de setembre de l'any 993,
nomená marmessor al vescomte Seniofret pera tot lo pertanyent al
compliment de la seva voluntat en lo comtat de Gerona (2).
En 29 de juliol de l'any 997, el vescomte Seniofret va vendré a
Rodolf uns alous que havia heretat de sos pares, situats en la vila
d'Orsal y en altre anomenada Vila-Roja, abdues en lo comtat d'Au-
sona (3).
Finalment, en 16 d'octubre de l'any 1008, el vescomte Seniofret
y la seva muller Adaleta, vescomtesa, permutaren ab Adroer y Be-
lluca unes terres situades prop del castell d'Orsal, en lo comtat d'Au-
sona (4).
De la vescomtesa Adaleta, muller, com acabém de veure, del ves-
comte de Gerona Seniofret se'n conserven varies escriptures de com-
pra de terres en lo castell d'Orsal, del terme de Puig Oriol, comtat
d'Ausona, fetes en 26 d'agost de l'any 1004 y en igual dia y mes de
l'any 1009, y, ademes, una permuta ab els abans dits Adroer y Bellu
ca de terres en el meteix lloch, feta en 23 d'octubre de l'any 1004,
en la qual es de notar que una de les peces de térra permutades
afrontava ab una vinya de «Quixilon Vicecomitissa» (5).
Entrat ja lo segle XI, en 30 de juny de l'any 1019, figura el vescom-
te Amat (Amadus) firmant en la escriptura de donació d'un alou en
Ullastret, Vellosos y tres miseros, comtat d'Empories, feta a la iglesia
de Gerona pels comtes Berenguer Ramón y sa mare Ermessindis, alou
que'l comte Ramón Borrell havia adquirit deis germans Huch y Gela-
bert, comtes d'Empories y de Rosselló (6), y, en 26 d'agost del meteix
(1) «Marca Hispánica», ap. CXXVI.
(2> «Marca Hispánica», ap. CXLI.
(3) Arxiu de la Corona d'Aragó, perg. n. 33 del comte Borrell.
(4) Id., id., perg. n. 91 del comte Borrell.
(5) Id., id., pergs. n. 74, 75 y 96 del comte Ramón Borrell.
(6) Cartoral de Carles-Many, f. XIX.
NOTHS SOBRE VESCOMTES DE GERONA 113
any, «Amato Vicecomiti Gerundae» figura en la sentencia proferida a
favor de la comtesa viuda Dona Ermessendis en les qüestions que tin-
gué ab Huch, comte d'Empories, en la qual sentencia se fa menció tam-
bé de Grau de Cabrera (Gerardo Caprariensi) (1). Del meteix any és la
escriptura de l'arxiu de la Catedral de Barcelona a la qui mes enrera
nos hem referit, en la qual se parla d'un alou que havia pertenescut a
• Bellazez, uxor qui futí Sesemundi fratris Seniofredi Gerundensis
Vicecomitis» , figurant en ella com a firmant Amato Vicecomite Gerun
dense, y també Odo Auctensi, sobrenóm que creyém equivocat peí
copista que posa Auctensi en lloch de posar Acutensi, «de ses Agu-
des», com de segur diria l'original (2). En l'any següent, 1020, el ves-
comte Amat, firma la escriptura de donado d'una torra, tocant los
raurs de la ciutat de Gerona, feta a la iglesia de aquesta ciutat per la
comtesa Dona Ermessendis junt ab son fill el comte Berenguer Ra-
món (3).
Consta que, després d'Amat, fou vescomte de Gerona Grau de
Cabrera, el meteix problablement que figura en la escriptura citada
de l'any 1019, el qual fou casat ab Ermessendis y pare de Pons Grau
de Cabrera, que casa ab Letgarda de Tost y fou també, com sos
successors, vescomte de Gerona. Aquest Pons Grau, en un document
de l'any 1061, se diu fill de Grau y net d'Amat (4). Ara bé, net d'Amat
podia serho de dos maneres, o per part de pare o per part de mare.
En el primer cas, el vescomte Amat pertanyeria a la casa de Cabrera:
en el segón cas la casa de Cabrera hauria enti at en possessió del ves-
comtat de Gerona per herencia de Dona Ermessendis, mare del ves-
comte Pons Grau.
¿Era Dona Ermessendis filia del vescomte Amat, y heretá del seu
pare lo vescomtat de Gerona? Es aquest un extrém que cal estudiar.
Per are nos limitarém a fer present que en l'arxiu de la Corona d'Aragó
s'hi guarda una escriptura sense data, pero posterior a l'any 1035, que
conté l'homenatge prestat al comte Ramón, fill deis comtes Berenguer
y Sanxa, per Ermessendis filia d'Amat y Sanxa (5), y que en altre do-
cument del meteix arxiu, del 10 de juliol de l'any 1044, hi figura un
Sancii filius qui futí Sancie Vicecomitisse. La coincidencia de noms
y de temps és digna d'atenció; peró'l fet d'haver tingut la vescomtesa
Sanxa un fill que vivia encara l'any 1044, nos priva de traure deis
citats documents altres conseqüencies.
(l; «Marca Hispánica», ap CLXXXI.
(2) Llibre I, Antiquitatum, f. 151, núm. 396. Publicada en la «España Sagrada», f. 29,
ap. XIV.
(3) Villanueva, «Viaje lit.», 1. 14, ap. XV.
(4) Arxiu de la Corona d'Aragó, perK. n. 268 del Comte Ramón Berenguer I.
(5) Id. id., perg. sens data n. 174, y perg. 80 del comte Ramón Borrell.
1909.— 9
114 J. MIRET Y SANS
Com a resúm de les noticies que acabém de recopilar, tením per
probable la existencia deis següents vescomtes de Gerona, anteriors
a Gran de Cabrera.
Vescomtes Anys
WlFRET 841
Ermidó o bé Rolulf 850
Llopart? (Leopardus). ... 928
Unefret (¿fill de Llopart?) 934
Audegari (fill de Llopart) 945
Guiniguis? (casat ab Gerosólima). 962
Seniofret (fill de Gerosólima, casat ab Adaleta). 982, 986, 987, 992
993, 997 y 1008
Amat 1019 y 1020
JoAQUfM BOTET Y SlSÓ
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV EN ARAGÓN
EL CONQUISTADOR DE CERDEÑA
(Conclusión)
Año 1326. — El infante Alfonso permaneció en Perpiñá hasta el
24 de enero, algo más de tres semanas. Al regreso detúvose en Gero-
na del 26 al 29. y estaba ya en Barcelona el 1 .° de febrero. No
se movió de Barcelona hasta el 28 de marzo, entrando en Tarragona
el 30. Hay documentos con datas contradictorias; mientras unos apa-
recen datados por el Infante en Tarragona, desde el 5 de abril hasta
el 10 de mayo, otros lo están en este mismo tiempo en Barcelona. Y
aun existen otros diplomas de Don Alfonso, datados todavía en Ta-
rragona el 18, 19 y 20 de mayo. Consta que estuvo en Tárrega el
1.° de junio, y no obstante aparece en Barcelona el 13 del propio
mes. Lo cierto es que pernoctó en Cervera el 15 y 16 de junio y que
estuvo en Balaguer desde el 21 de junio hasta el 7 de julio, trasla-
dándose luego á Lleyda, donde permanecía todavía el 15 de agosto.
Su padre, Jaime II, que había comenzado el año en Barcelona,
lo terminó en el mismo punto, salvo cortas excursiones á los alrede-
dores. A fines de enero tenía en su corte á Ramón Folch, vizconde de
Cardona, Gastón, obispo de Huesca, Ramón y Bernat de Anglerola,
Ramón de Ribelles, Guerau Alamany, Guillem de Cervelló y al infan-
te Ramón Berenguer, conde de las Montañas de Prades. A fines de
febrero estaba acompañado de su consejero Ot de Monteada, de Gui-
llem de Monteada, senescal de Cataluña, de Ramón, obispo de Valencia
y canciller, y de Bernat de Cabrera. Pocos días después tenía también
á su lado á Arnau de Erill, Pedro Cornel y Jaume de Xérica. El 17 de
marzo están con el rey en Barcelona sus dos hijos Pedro y Ramón
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV EN ARAGÓN 115
Berenguer, Gastón, obispo de Huesca, que figura ya como canciller
real, Ot de Monteada y Pedro Cornel. El 23 y 24 de marzo los pasó
Jaime II en el monasterio de Sant Cugat del Valles; pero regresó en
seguida á Barcelona, apareciendo acompañado del infante Ramón
Berenguer, de los prelados de Zaragoza y Valencia, de Jaime, señor
de Xérica, Arnau Roger de Pallars, Araau de Erill, Ot y Guillem de
Monteada, Pedro y Ramón Cornel, Guillem de Anglerola, Gueraldet
Alamany y Bernat de Cabrera. El 27 de abril continuaban en Bar-
celona el citado infante R. Berenguer, Ot de Monteada, Arnau de
Erill, Arnau Roger de Pallars, Guerau Alamany y Bernardet de Ca-
brera. A fines de mayo había en la corte todos éstos y el obispo de
Huesca, canciller, Pere, vizconde de Vilamur, Ramón de Peralta, Ar-
nau de Orcau, Berenguer y Guillem de Anglerola. El 1.° de julio es-
taban con el soberano, Pere, abad de Santas Creus, Pedro, de Luna,
el abad de Bañólas, Peret Galcerán de Pinos, Ot de Monteada y Uguet
de Cervelló, y pocos días después, el vizconde de Cardona, Guillem de
Cervelló y Guillem de Queralt. El 1.° de septiembre continuaban en
Barcelona, al lado del rey, Ot de Monteada, Bernardet de Cabrera y
Peret Galcerán de Pinos. El 22 de septiembre Jaime II estuvo en la
Roca del Valles; el documento dice: Datum in loco de Za Rocha. XI
calendas octobris; y el 28 pernoctó en Sant Boy del Llobregat: Datum
in loco de Sancto Baudilio V. calendas octobris. Regresó en seguida á
Barcelona, y á mediados de noviembre tenía en la corte á su hijo
Pere, á Pedro de Xérica, Ot de Monteada y Ramón Cornel. A fines de
diciembre estaba también en Barcelona el noble aragonés Gil de
Rada.
El Infante Don Alfonso debió salir de Lleyda sobre el 16 ó 17 de
agosto. El 23 estaba ya en Zaragoza y allí permaneció hasta 1.° de
diciembre. El 2 pernoctó en Romanos; el 3 in loco de Contabona; el
7 en Teruel; el 9 en Sarrión; el 12 en Xérica; el 16 in loco de vail
Donzebro aldea Turolii; el 17 in loco de Corvaran aldea Turolii; el
19 en Vilabella, aldea de Teruel; el 20 in loco de Torre Tayada, aldea
Turolii. Desde el 24 hasta fin de año estuvo Don Alfonso en Teruel.
Año 1327. — Salió de Teruel Don Alfonso el 11 de enero; el día
siguiente pernoctó en Santa Eulalia, aldea de Teruel, y allí estuvo
hasta el 14. El 15 pasó por Villafranca, y el 16 por Montreal, aldeas
de Daroca. El 19 y 20 permaneció en Calamotxa; pero de aquellos
mismos días hay documentos fechados en Maynar y Burbagana, tam-
bién aldeas de Daroca. El 23 y 24 en Langa ó Languera, otra de las
citadas aldeas. El 25 y 26 en Miedes, aldea de Calatayud. Entró en
Daroca el 27, donde descansó hasta el 18 de marzo, algo más de mes
y medio, trasladándose á Calatayud, en cuyo punto le encontramos
desde el 21 del mismo marzj. El 1.° de abril llegó á Zaragoza y allí
estuvo hasta el 5 de mayo, en que salió para Montalbán. Permaneció
dos ó tres días en Montalbán y el 12 de mayo aparece en Calaceite y
116 J. MIRET Y SANS
el siguiente día en Gandesa. De allí encaminóse á Barcelona para vi-
sitar á su padre, pernoctando en Vilafranea del Penedés el 17 del
propio mes y entrando en la capital el 19. Ignoramos la fecha exacta
de su salida de Barcelona, pero podemos asegurar que no fué antes
del 14 de junio. El 25 aparece en Tortosa. El 2 de julio firmó docu-
mentos en Morella, donde permaneció hasta el 8; el 10 pernoctó en Be-
ceite y el U regresó á Morella, y en dicho punto estacionó hasta me-
diados de agosto, salvo una corta excursión á Peñarroya el 17 de
julio. Hay una escritura con esta data: Datura in loco de Penna rúbea
XIV kalendas angustí anno Domini MCCC°XX° séptimo.
De Morella se dirigió al territorio de Daroca. El 21 de agosto es-
taba en Tórresela: Datum in loco de Torrezcella, aldea Daroce XII ca
lendas septembris anno Domini MCCC°XX° VIIo. Dos días después
pasó por Eulalia, también aldea de Daroca y el 23 por Lechón, in
loco de Lechone, dice el documento. El 24 pernoctó en Villareal, al-
dea de Daroca; el 25 pasó por Lenzinacorba y llegó á Cariñena. Las
datas de las escrituras lo comprueban: Datum in loco de Leymacorba
aldea Daroce VIII calendas septembris; Datum in Carinyena VIII
calendas septembris. El día siguiente permaneció en el mismo punto;
pero el 28 del propio mes estaba ya en Zaragoza, donde residió hasta
el 7 de noviembre. El 28 de octubre había muerto en aquella ciudad
su esposa, doña Teresa de Entenza y cinco días después, el 2 de no-
viembre, moría en Barcelona su padre, el rey Jaime II (1). Con fecha
del 6 de noviembre le hallamos al infante, ya rey de hecho, todavía
en Zaragoza recibiendo cuentas ó liquidación del producto del dere-
cho de sello, de su notario Bonanat de Pera, principalmente por lo
recaudado desde 10 de julio de 1323, cuando el infante entregó el
(.1) Jaime II, desde últimos de noviembre de 1325, estaba en la capital del Principado,
muy cerca de dos años, inmóvil, salvo las cortas excursiones áSant Cugatdel Valles á fines
de marzo de 1326, á la Roca y á San Boy de Llobregat, en la segunda quincena de septiem-
bre del mismo año 1326, que ya hemos indicado y otras dos á los vecinos lugares de Horta,
el 30 de abril y de Valldaura el 8 de octubre de 1327.
En los comienzos de enero (1327), figuran al lado del rey Jaime, en Barcelona, su hijo
Pere, conde de Ribagorza, Pere de Xérica, Ot de Monteada, Otet de Monteada y Peret Gal-
cerán de Pinos. Pocos días después, vemos también á Jaime, señor de Xérica y á Beren-
guei , obispo de Vich. En i.° de marzo están con el soberano su hijo Juan, arzobispo de
Toledo, Pedro, obispo de Gerona, el de Vich, Jaime de Xérica y Ot de Monteada; y el 15 de 1
mismo mes hay además Dalmau de Castellnou. El l.° de abril continúan en la corte, en
Barcelona, los tres hijos del rey, el arzobispo de Toledo, el conde de Ribagorza y el conde
de las Montañas de Prades. Gastón, obispo de Huesca y canciller, Ot de Monteada y Berna-
det de Cabrera. El 30 de abril firmó Jaime II un documento con esta data: Quod est actum
apud Ortam territorii ciuitatis Barchinone in Turri seu domo Arnaldi B1 civis eiusdem ci-
uitatis, pridie kalendas madii anno Domini MCCCXX0 séptimo. Fueron testigos, Guillem
de Puigvert, mayordomo de la reina, Pedro Calderón, fray Ramón Calvó y fray Pere de
Gomelles, capellanes del monarca, fray Francisco Miró, fray Bartomeu de Cañáis, Bernat
de Aversó, notario del rey, Ferrer de Lillet, baile general de Cataluña, Arnau Messeguer
camarero y Francesch de Bastida, escribiente del rey. El mismo día 30 firmó Jaime II otros
documentos en Barcelona. A fines de mayo continúan en Barcelona el arzobispo de Tole-
do y los condes de Ribagorza y de las Montañas de Prades y> hay, además, el arzobispo de
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV EN ARAGÓN 117
sello al notario, durante el cerco de Iglesias en Cerdeña, después del
fallecimiento de Bernat de Font que lo tenía. Debió recibir aquel
mismo día la noticia de la muerte de su padre y salió seguramente ha-
cia Cataluña el día siguiente. El 10 de noviembre pasó por Lleyda, se-
gún nos lo atestiguan algunos documentos datados allí; el 13 nos consta
por otras escrituras que estaba en Barcelona, y el 21 del mismo mes
ya aparece en el monasterio de Santas Creus. El 24 se trasladó á la
vecina villa de Montblanch y de allí encaminóse á Tarragona el 3 de
diciembre (1). Salió de Tarragona el 8 ó 9 y el 11 ó el 12 entró en
Barcelona.
Año 1328. — El nuevo rey permaneció en Barcelona hasta el 9 de
Zaragoza. En un documento real de 5 de junio, son testigos los infantes Pere y Ramón Be-
rengner, Eximen, arzobispo de Tarragona, Jaime de Xérica, Guillemde Monteada, senes
cal de Cataluña, Gastón, obispo de Huesca, Ot de Monteada y Peret Galcerán de Pinos. A
fines de junio continúan los dos infantes Pere y Ramón Berenguer, el obispo de Huesca
y Ot de Monteada y han llegado Ramón Cornel, Sancho de Orta de Árenos, y Gilabert de
Centelles.
En septiembre encuéntranse igualmente, junto al monarca, sus dos citados hijos, Pere y
Ramón Berenguer, Ot de Monteada, Bernardí de Cabrera, Gastón, obispo de Huesca, fray
Ramón de Empuries, Sancho de Orta de Árenos y Gilabert de Centelles. El 27 de octubre,
cinco días antes de morir Jaime II, vemos como testigos de Jos documentos que expedía, ya
gravemente enfermo en el palacio de Barcelona, á su canciller Gastón de Monteada ohispo
de Huesca, á su hijo el infante Ramón Berenguer, á Gilabert de Centelles, Guerauet de An-
glerola y Ramón Cornel. El 29 de octubre escribió á su primogénito y sucesor Alfonso,
manifestándole la conveniencia de recobrar todos los lugares y castillos que habían sido
vendidos á carta de gracia al vizconde de Cardona cuando hubo necesidad de dinero para
la conquista de Cerdeña; y volvió á escribirle el día 1." de noviembre, pocas horas an-
tes de morir, recomendándole para después de su muerte, su canciller, el citado obispo Gas-
tón, y que lo continúe teniendo para dicho cargo palatino y político: «Ecce fili karissime
quod nunc in ultimo necessitatis nostre articulo constituti in quo a propinquante pro ut
placet altissimo termino vite nostre in manus omnipotcntis Dei et in devotis filii tam nobis
karissiini oracionibus nostrum spiritum comendamus; et in hoc ultimo mandato nostro
propter quod aliud ultra faceré non poterimus venerabilum et dilectum nostrum G. oséense
episcopum vobis amantissimo fili precordialiter comendamus». La data de su codicilo está
así. «Quod est actum in ciuitate Barchinone in Regio Palacio die dominica kalendas no-
uembris anno Domini M°CCC° víces'ino séptimo». Los testigos son, el infante Ramón be-
renguer, fray Pere de Portell de la orden de predicadores, electo obispo de Torres en
Cerdeña y confesor del Rey y Juan Amell, médico.
(l) Desde Montblanch, con fecha 28 de noviembre, escribió lo siguiente á Pedro, arzo-
bispo de Zaragoza, su canciller: «Cum nos in inicio nostri novi dominü et successiouis in
regnis et tenis nostrisinteudamus aragonensem in ciuitate Cesarauguste generalem Curiam
celebrare in qua deliberauimus cingulum milicie et insignia coronaciouis nostre recipere
ad que ordinavimus diem videlicet festum Pasche resurreccionis dominice instaus, ideo
vos requirimus et monemus quatenus dictis die et loco celebracioni dicte Curie iutersitis.
Et quia sigilla nostra regalía nonduin fieri feceramus presentes sigillo nostro antiquo
et consueto jussimus sigillari». Cartas semejantes dirigió á los abades de San Juan de la
Peña, Beruela y Rueda y á Vidal de Vilanova, comendador de Montalbán, á Pedro Cornel,
Pedro de Luna, Gil de Rada y otros nobles aragoneses y á los catalanes Arnau de Erill, Uch
<le Cardona y Ramón de Ribelles.
Con igual data expidió cartas á sus hermanos Pere, conde de Ribagorza y Empuries y
Ramón Berenguer, conde de las Montañas de Prados, á Marquesa, condesa viuda de Empu-
ries, al vizconde de Cardona, á Uch de Mataplana y su esposa Sibilia, condes de Pallars,
Jaufret, vizconde de Rocaberti, Bernat de Cabrera, Isabel de Cabrera, esposa de Uernat de
Sarria, Gilabert de Cruilles y otrus nobles para presentársele en Barcelona el próximo día
de Navidad á prestar juramento y homenaje por los respectivos feudos.
118 J. MIRlíT Y SANS
febrero, casi dos meses consecutivos. El 1 1 del mismo febrero entró
en Lleyda y allí estuvo quince días. El 27 pernoctó en el Monasterio
de Sigena (1) y los dos días siguientes en Sariñena. El 1.° de marzo lo
pasó en Lanaja, el 2 en Leziñena, aldea de Zuera y el 8 consta ya su
presencia en Zaragoza. El 11 del propio marzo fué á visitar el lugar
de Zuera, pero regresó inmediatamente á la capital, en la que perma-
neció quieto hasta el 24 de mayo. Encaminóse entonces á Lleyda,
probándonos los documentos que en ésta residió desde 27 de mayo
hasta 27 de junio. El 28 y 29 los pasó in loco de Lardecans y el 30 in
loco de Azcó. El 1.° de julio aparece en dos puntos, en Vilallonga y
en Villalba; el día siguiente pernoctó en Batea y el otro en Massa-
leo. Los días 5, 6 y 7 de julio permaneció en Alcañiz y el 8 y el 9
inloco de Molinos. Desde el 11 al 15 le hallamos en Montalbán, el
16 en Xulbe y el 17 in castro de Segura. Debió entrar nuevamente
en Montalbán, pues tenemos documentos del 21 y 25 del mismo mes,
dados en dicha población. También los hay del propio día 25 de julio
datados en el lugar de Huesa y del día siguiente en Montfort. El
27 estuvo en Vadernas y en Daroca y desde 31 de julio hasta 9 de
agosto descansó en Cariñena. Hay documentos con datas contradicto-
rias, del 10 de agosto datados unos en Cariñena y otros in loco de
Lezina corba y lo mismo del día 1 1 , expedidos unos en Cariñena y
otros in loco de Maynar aldea Daroce. El 12 de agosto, estuvo in loco
de Langa, aldea también de Daroca y desde el 14 al 26 permaneció
dentro Daroca. Los documentos del 27, tienen data in loco de Bague-
na, absenté cancellaria. El 29 pasó por Torre de los Negros; el 30 per-
noctó in loco de Pancrudo, aldea de Daroca y el 31 in loco de Feno-
yosa, aldea de Teruel. El 1.° de septiembre estuvo in loco de Xulbe, el
día siguiente en Alcoriza y el 3 in loco de la Genebrosa, cancellería
nostra inde absenté; el 5 in loco de Rafales; el 6 y 7 in loco de Vayl
de Roures (Valderrobres) y el 8 pasó por Gandesa.El 9 hizo jornada bas-
tante larga, pues hay documentos datados en Mora de Ebro y in loco
de Riudecanes. Hay un documento que quizás tiene equivocado el día,
datado el 10 en Mora; pues consta que el 11 pasó por in loco de la
Selva y pernoctó in loco de la Torra den Barra. El 12 de septiembre
estuvo in loco de Vilanova de Cubelles y el día siguiente los documen-
tos aparecen expedidos in loco de Cigiis ^Sitges).
Desde el 15 de septiembre hasta el 11 de noviembre permaneció
tranquilo en Barcelona, salvo una salida rápida que hizo el 6 de no-
viembre al loco de Episcopoli (Castellbisbal del Llobregat) (2). Desde
(1) Tenía el rey Alfonso dos hermanas á la sazón en el convento de Sigena, Doña María,
viuda del infante Pedro de Castilla y Doña Blanca, que en 1328 era ya priora de dicho mo-
nasterio de la orden del Hospital de Jerusalem.
(2) Desde la Bishal, el fi de noviembre, escribió á los obispos de Valencia, Tortosa, l'r-
gell, Gerona y Lleyda, rogándoles asistieran al acto de su casamiento con la infanta
Leonor de Castilla. Al propio tiempo escribió á Lope de Luna, su mayordomo cu Aragón,
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV EN ARAGÓN 119
el 14 del propio noviembre consta su estancia en Tarragona, pero el
18 ya pasó por Montblanch encaminándose á Poblet, donde pernoctó
el 20. El 21 estuvo en las Borjes y el día siguiente entró en Lleyda.
Permaneció en Lleyda hasta el 2 de diciembre El 3 pasó por Bellver
y el domingo, 4, pernoctó en Alcoletge ó Alcolea. El 6 de diciembre
estuvo en el Monasterio de Sigena, el día siguiente en Sariñena, el
otro en Sessa y desde el 10 al 15 en Huesca. El 16 en Tardienta, in
loco de Tardayanta, del 17 hasta el 20 en Zuera, entrando en Zara-
goza el 21 y allí terminó el año.
Año 1329. — Salió Don Alfonso de la capital el 10 de enero, pa-
sando por Borja el 11. Desde el 12 al 22 estuvo in loco de Leytago.
Del 23 enero al 10 febrero consta su presencia en Tarazona, donde
celebró el casamiento con la infanta Leonor de Castilla, después de
permanecer un año y tres meses en estado de viudez. El 12 febrero
estaba de regreso en Zaragoza y permaneció quieto hasta fin de mes.
El 2 de marzo llegó á Daroca; tenemos un documento así fechado:
Datum Daroce sub siguió nostro secreto cancellaria absenté. El día
siguiente ya signó documentos en Burbagena, el 4 y 5 pernoctó en
Calamocha, el 26 en Villafranca, aldea de Daroca; el martes, día 7, en
Celia, aldea de Teruel; el 8 y 9 en Teruel; el 12 pasó por Sarrión y
estuvo in loco popule de Vaylvert, la puebla de Valverde, aldea de
Teruel. Los documentos del 13 de marzo vienen datados in loco de
les barraques de Salit, ó in loco vocato Barrachas Sánete Marte de
Vayllada, ó en Xérica. El miércoles 15 de marzo estaba en Segorbe (1),
el 17 enMurviedro, y tenemos pruebas de su constante estancia en Va-
lencia desde el 20 del propio marzo hasta el 31 de diciembre, salvo
el día 15 de julio que visitó el lugar de Manizes, donde firmó algún
documento.
Año 1330. — Continuó en Valencia hasta 16 de enero. El 17 pasó
por Murviedro, el 19 por Burriana, el 21 por Alcalá, el 22 por Penis-
cola, el 23 por Ulldecona y descansó en Tortosa desde el 24 hasta
el 5 de febrero (2). El 6 de febrero pasó por Font de Perelló, el 8 por
Cambrils y estuvo en Tarragona desde el 10 hasta el 27 del citado
mes. El l.°y 2 de marzo permaneció en el Monasterio de Santas Creus.
El 3 pernoctó en Arbós, el 4 en Vilafranca del Penedés, el 5 en Pie-
ra, el 6 en el monasterio de Montserrat, el día siguiente bajó á Mar-
para que concurriese también con caballos, servidores y lujoso séquito. Invitó igualmente
al vizconde de Cardona, Arnau Roger de Pallars, Ot de Monteada, Bernat de Serriá, el viz-
conde de Cabrera, Arnau de Alós, lugarteniente del Maestre del Hospital de Jerusalem en
el Priorato de Cataluña y otros muchos personajes.
(1) En Segorbe expidió cartas convocatorias de Cortes generales en Valencia, dirigidas al
obispo de Tortosa y al de Albarracín, á Bernat de Serriá, Gilabert de Centelles, Ot de
Monteada, Guillem Ramón de Monteada, Felipe Boil, Ramón de Sentleyr, Uguet de Car-
dona y otros nobles catalanes.
(2) Hay algunos documentos que ponen la data en Valencia hasta el 26 de enero, pero
damos mayor crédito á los que le sitúan fuera de Valencia desde el 16.
120 J. MIRET Y SANS
torell, encaminándose á Barcelona, donde estuvo hasta primeros de
mayo. El 10 pasó por Cervera, el 11 y 12 se detuvo en Tárrega, el
14 en Vilagrasa, el 16 pernoctó en el monasterio de religiosas de
Vallbona, el 18 en Montblanch y el 20 en el monasterio de Poblet. El
24 estaba ya en Lleycha, donde permaneció hasta mediados de junio.
El 22 del mismo junio estuvo en Fraga y en Ontiñen (?). Permane-
ció tres días con sus hermanas en el monasterio de Sigena, el 23, 24 y
25. El 26 pasó por Sariñena, el 27 por Sessa y desde el 29 hasta el
18 de julio le vemos tranquilo en Huesca.
Pasó por Anzámigo el 20 del mismo julio; estuvo en Jaca el 25,
en Xaviere (Xiverregay) y en Verdún el 27, en Tiermas el 28 y en
Sos el 30. El 1.° de agosto pernoctó en Biota, el día siguiente en Al-
bayo y el 4 en Ejea. Le hallamos luego en Pobo (Popule) el día 16;
el 27 en Alfamen, el 29 en Aguaron y el 30 en Codos. El 2 de sep-
tiembre pasó por Medes, aldea de Calatayud y el 4 por Belmonte; el
14 estuvo en Cubell, el 15 en Bello, el 17 en Ojos Negros, aldea de
Daroca, el 18 nuevamente en Cubells y en Broxales, aldea de Alba-
rracín y desde el 20 del propio septiembre hasta fin de mes descansó en
Albarracín, trasladándose seguidamente á Teruel, en cuyo punto consta
todavía su estancia el 12 de octubre. El 19 de octubre pasó por Xérica
y el 21 por Segorbe, entrando en Valencia el 23. Continuaba en dicha
ciudad el 13 de diciembre. El 16 estuvo en Sueca y el 18 en Taberna,
regresando á Valencia poco después.
Año 1331. — Permaneció el rey Alfonso en Valencia constantemen-
te hasta el 10 de abril. El 11 estuvo en Almenar ó Almenara y en
Burriana, el 12 en Castelló de Burriana, el 13 en Cabanas, el 14 en
San Mateu, el 16 y 17 en Tortosa, el 18 en Fonts de Perelló, el 20 en
Cambrils y el 21 y 22 se detuvo en Tarragona. El 23 del mismo abril
pernoctó en Arbós, el 24 en Vilafranca y el 26 en el Hospital de Cerve-
lló. Tenemos documentos datados del 27 in loco de Sen Boy y desde el
día siguiente le hallamos en Barcelona.
Descansó unos doce ó catorce días en Barcelona, encontrándose
en Hostalrich el 12 y 13 de mayo y el 14 y 15 en Gerona. Hizo luego
una excursión al Empordá, pernoctando en Vilabertrán el 18 del
propio mayo, en Torroella de Montgrí el 23, el 24 en Cerviá y regre-
sando á Gerona el día siguiente, donde firmó las cartas convocatoria
de Cortes generales á los catalanes para reunirse en Tortosa el l.°de
julio. Salió de Gerona el 30 ó 31; el mismo día 31 pasó por Caldes de
Malabella y pernoctó en Hostalrich. El 2 de junio estuvo en San Ce-
loni y desde el 4 del citado junio hasta 12 de julio le hallamos cons-
tantemente en Barcelona.
Pasó por San Boy de Llobregat el 20 de julio; el día siguiente
pernoctó en Vilafranca, el 22 en Arbós. Salió de Arbós el 23 y llegó á
Vilarrodona. El 24 y 25 estuvo en el monasterio de Santas Creus, el
26 en Cabra, y de allí se trasladó á Montblanch, donde le vemos des-
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV EN ARAGÓN 121
de el 28 de julio hasta el 7 de agosto. El día inmediato pasó por el
monasterio de Poblet y pernoctó en la villa de Prades. El 9 de agos-
to estuvo en Cornudella, el 10 en el monasterio de la Cartuja de Sea-
la Dei, el 11 en Falset, el 12 en Mora y el día siguiente ya firmó
documentos en Tortosa, donde iban á reunirse las Cortes, por la pró-
rroga decretada, que las fijó para el 15 del propio agosto.
Permaneció el monarca en Tortosa dos meses y trece días. El 28
de octubre pasó por Almazora y el 30 entró en Valencia, donde des -
cansó hasta el 9 de noviembre. Del 10 al 12 estuvo en Alcira; el
14 pernoctó en el monasterio de Valldigna; el 16 volvió á Valencia y
del 17 al 20 le vemos en Játiva. El 21 y 22 del propio noviembre es-
tuvo nuevamente en Alcira, regresando luego á Valencia, donde ter-
minó el año.
Año 1332. — Permaneció Don Alfonso en Valencia hasta el 27 de
enero. El 28 y 29 estuvo en Villarreal, el 30 pasó por Alcalá, el día
siguiente por Ulldecona y el 1.° de febrero por Tortosa. Salió de Tor-
tosa el 2 ó el 3; del 3 tenemos documentos datados en Font de Peie-
lló y del 5 y 6 datados en Cambrils. Desde el 7 de febrero al 10 de
marzo estacionó en Tarragona (1); el 11 pernoctó en Cambrils nueva-
mente; el 13 firmó documentos en Coll de Balaguer, el día siguiente en
Font de Perelló y el 15 del propio marzo volvió á aposentarse en Tor-
tosa. Salió de Tortosa el 11 ó 12 de abril, el 14 estaba en Valencia,
el 16 en Játiva, el 19 en Alicante, el 20 en Elche y del 21 al 24 en
Orihuela. Consta por documentos que el 25 pasó por Elche y Nonpot,
el día inmediato por Biar, el 27 por Onteniente y el 30 estaba ya en
Játiva. Le hallamos en Játiva hasta el 21 de mayo y luego carecemos
de noticias precisas hasta el 31, en que aparece en Alcira. Trasladó-
se luego á Valencia, donde consta su estancia desde el 7 de junio
por lo menos hasta fin de año, salvo una pequeña excursión á los pue-
blos de Buñol, Liria y Bétera que efectuó entre el 25 y 29 de octubre.
Año 1333. — Continuó en Valencia hasta el viernes 12 de febrero,
donde había permanecido quieto por espacio de ocho meses. Del 13 de
febrero tenemos documentos reales datados in loco del l'uig; del 17 in
loco de Galea y desde el 19 al 25 en Tortosa. El 27 pernoctó en Cam-
brils y el día siguiente llegó á Tarragona. Salió de Tarragona el 2 ó 3
de marzo; el 3 pernoctó en Arbós, el 4 en Vilafranca del Penedés, en-
caminándose á Barcelona donde le encontramos desde el 6 de marzo
hasta el 6 de abril. Del 8 de abril existen documentos datados in Mo-
nasterio Beate Marie de Monteserrato; pero el día siguiente ya vienen
datados en Igualada y del 10 in loco de Lacuna, Desde el 11 de abril
hasta el 20 de mayo permaneció en Montblanch celebrando Coi tes.
Del 23 al 28 del mismo mayo estuvo en el monasterio de Poblet.
(l) El 27 de febrero dató documentos in castro de Constantino, cerca de Tarragona.
122 J- MIRET Y SANS
Desde el 30 de mayo volvemos á encontrarle en Montblanch hasta el
10 de agosto en que se trasladó á Poblet nuevamente. El 25 de agosto
salió de Poblet y pernoctó en Vinaixa; el 26 pasó por Arbeca, el día
siguiente por Belloch y el 28 estaba ya en Lleyda. Hasta el 6 de sep-
tiembre le vemos en Lleyda; aquel día pernoctó en Corbins y los tres
siguientes los pasó en Balaguer. Del 10 y 1 1 septiembre tenemos docu-
mentos reales datados in loco de Os vicecomitatus Agerense, y otro del
mismo día 11 fechado in villa Castilionis Farfania; del 12, in loco de
Albesia. Volvió luego a Lleyda, donde estuvo hasta el 19. El 20 de
septiembre pasó por Alniacelles, el día siguiente por Bellver y se
detuvo del 22 al 24 en Fraga. El mismo día 24 pasó por Vallobar y el
25 pernoctó en el Monasterio de Sigena. El 26 estuvo en Sariñena, en
dirección á Huesca, donde le hallamos desde el 29 de septiembre hasta
el 4 de octubre. Del 6 de octubre tenemos diplomas datados in loco
de Tardayanta, Tardienta, y del 10 in villa Cuffarie, que es Zuera,
llegando á Zaragoza el mismo día, ciudad que no havía visitado desde
febrero de 1329, es decir que dejó transcurrir más de cuatro años y
medio sin entrar en la capital de Aragón. Permaneció en Zaragoza
hasta el 26 de octubre, pernotando el 27 en Epila. Estuvo en Riela el
30 y desde 1.° de noviembre le vemos en Calatayud, donde descansó
hasta 8 de diciembre. El 11 se detuvo in loco de Bellmunt, Behnonte;
el 12, in loco de Miedes; el 13, in loco de Langa', el 14, in loco de Mey-
nar y le encontramos el 18 in loco de Lezina corba. Volvió luego á
Calatayud, donde acabó el año.
Año 1334. — Consta la estancia del rey en Calatayud hasta el 7 de
enero. El 12 pasó por Morata y desde el 13 al 25 permaneció en Daro-
ca. El 27 pasó por Calamotxa y el día siguiente estuvo in loco de Mon-
teregali aldea Daroce. El 30 in torra la Carsell aldea Turolii y desde
1.° de febrero hasta los comienzos de marzo descansó en Teruel. El 9
de marzo pasó por Castellfabib, el 10 por Jeneloyes, aldea de Albarra-
cín, el 11 por Terrent, también aldea de Albarracín y se detuvo en
Albarracín tres ó cuatro días, desde el 12. El 17 de marzo se hallaba
de nuevo en Teruel y allí permaneció en reposo muy cerca de dos
meses, hasta el 12 de mayo. Del 15 del propio mayo hasta 2 de junio
le hallamos en Sarrión. El 3 de junio pasó por Alcotas, del término de
Mantanera y el 5 por el lugar del Toro. Regresó luego á Sarrión,
donde consta su presencia desde el 13 de junio hasta el 7 de julio.
El 8 llegó á Teruel y allí estacionó hasta fin de agosto. El 1.° de
septiembre estuvo in loco de Saldon, aldea de Albarracín; el sábado 3
de septiembre pasó por el valle de Cabriel; el 8 estuvo in loco del Vilar
del Cobo, aldea de Albarracín; el día siguiente, in loco de Noguera,
también aldea de Albarracín; el 11, in loco de Bronxales, aldea de Al-
barracín; el 12, in loco de Montierde, otra aldea de Albarracín; el 13 y
14, in loco de Celia, aldea de Teruel; el 15, in loco de Celades, también
aldea de Teruel; el 16, in loco de Alfambra, otra aldea de Teruel;
ITINERARIO DEL REY ALFONSO III DE CATALUÑA IV EN ARAGÓN 123
él 18, in loco de Galve, que era aldea ó de Teruel ó de Albarraeín ; el
19, in loco de Camerelles, aldea de Teruel; el 20 y 21, in loco de Alia-
ga, aldea de Teruel; el 22, en Xulbe; el viernes 23 del propio septiem-
bre, in loco de Molinos; el día siguiente, in loco de Alcoriza; el 25 en
Calanda y desde el 26 al 28 en Alcañiz. El 29 pasó por Caspe y el 30
por Mequinenza. El 1.° de octubre signó documentos en Aseó y se
encaminó enfermo á Tortosa donde entró el día siguiente, escribiendo
en seguida á su médico judío Abraham Descatllar que fuese á su lado,
pues le necesitaba por razón del estado de salud. Permaneció el rey
en Tortosa hasta mediados de noviembre; el 22 pasó por Castelló del
campo de Burriana; del 29 tenemos documentos datados también de
Burriana y desde el 7 de diciembre consta su presencia en Valencia,
donde terminó el año.
Año 1335.— Don Alfonso no salió de Valencia hasta principios de
junio, encaminándose entonces á Barcelona, donde llegó poco más ó
menos el 10 de junio. El 19 visitó la población de Caldetas, cerca de
Mataró, pues existe un documento datado in balneis Calidarum Des-
tarach. Desde el 21 del mismo junio vuelve á datar los diplomas en
Barcelona; pero el 26 se repite la data in balneis Calidarum Desta-
rach; del 27 de junio al 6 de julio vienen datados en Badalona y desde
el 14 de julio consta nuevamente la estancia del monarca en Barcelo-
na. Ya no volvió á salir de la capital del Principado, donde falleció
siete meses después, el día 24 de enero de 1336, á la edad de treinta y
siete años. ,
Monarca bondadoso y débil, desprovisto de la astucia indispensa-
ble en los que rigen los destinos de los pueblos, constantemente enfer-
mo desde la gloriosa campaña de Cerdeña, no pudo sustraerse á la
perniciosa influencia de su segunda esposa, produciendo estas debili-
dades no pocas perturbaciones en los estados de la Corona de Aragón.
No podemos, por consiguiente, aceptar como muy ajustados á la reali-
dad el juicio y profecía que formó su contemporáneo Muntaner, al
decir de Alfonso III que «ha mantenguda e mantendrá per totstemps
la via de veritat e de justicia, axi com aquell qui es lo pus gracios
senyor del mon e lo millor cavaller de sa persona qui hanch fos en lo
regne Darago. Jatse sia quen si haja molts de bons hauts, mas axi es
daquesta beneyta casa, que la maree de Deus, tostemps va de be en
millor e fara daqui avant, si a Deus plau».
Joaquín Miret y Sans
124
G. M. DE BROCA
UN ANTIGUO LIBRO PROVENZAL: "LO CODI"
SU IMPORTANCIA EN CATALUÑA
Nadie paraba mientes en este libro antes que acerca de él llamaran
la atención, en el año 1891, Hermann.Fitting y Hermann Suchier (1).
Bien lo merecía, por cuanto es el de prosa más antiguo de los escritos
en lengua románica (2) y el tratado jurídico-romano que tuvo mayor
difusión, especialmente en Cataluña.
Suchier (3) da por seguro que tres libros relacionados en el inven-
tario de los del rey Martín eran, respectivamente un ejemplar del
Codi en su lenguaje originario (4), su traducción al catalán (5) y su
versión al francés (6), añadiendo (7) que los Templarios poseyeron
otro en el lenguaje originario (8). Pruebas concluyentes de su general
aceptación son el hecho de haberse vertido á la lengua entonces cien-
tífica, el latín, y la circunstancia de haber sido hecha la traducción en
Italia, de donde irradiaban los estudios jurídicos : 91. De esta traducción
(1) En el artículo Vorlauflge Mitcilungen über eine Summa Codicie in Piovenzalischer
Sprache, de la revista Sitzungsberic.hten der philosophisch-hUtorischen. Klasse der Berliner
Akademie. T. XXXVII, págs. 763-766.
(2; Suchier, Fünf neue Handschsriften de» Provenzaliachen Reclitsbuchs Lo Codi; pág. 6.—
Fitting Lo Codi m der latinischen Ubersetzung des fíicardus Pisanus. T. 1, (único publicado
déla obra escrita en colaboración de Suchier l.o Codi, Eine Summa Codicis in Provenza-
li8cher Sprache aus der Mitte des XII Jahrhunderts.— Halle a. S., 1906).
(3) Anuales du Midi; (Sixiéme année , 1894; págj. 187-190.
(4) ítem vn altre appéllat Codi en Tholoza, scrit en p^rgamins ab posts de fust e cu-
bel ta de cuyro vermell sens tancadors, lo qual comensa en vermelló: De summa trinitate, e
feneir: Antequam mors sequatur amen. (Archivo de la Corona de Aragón; dicho inven-
tario, f oí. 18.)
(5) Itera un allre libre appéllat Lo Codi en cathala, escrit en pergami ab posts de fusl
cubert de cuyro vert ab v. claus a cascuna post et ab dos tancadors de seda grogua e vermella,
lo qual comcnca en la rubricx de vermelló: Aci comensen les rubriques, e en lo negre: De
Suma de trinltat, e feneix en vermelló: Nonas februarii anno domini M°CCC Nono.
Supone Suchier que esta fecha, 5 de febrero de 1309, es la de ingreso en la biblioteca del Rey,
pues el libro perteneció anteriormente á los Templarios. (El mismo inventario, fol. 00.)
(6) ítem un altre libre appéllat Lo Codi en francés, scrit en pergamins ab posts de fust
et cubert de cuyro blau ab v. claus a cascuna post e ab don tancadcrs de parxa dit seda verme-
lla, lo qual comensa en vermelló: Aci comen ca, e fn lo negre: Per totes les chouses, e fa-
iieix: Pater noster per cortesía. (El mismo inventario, fol. 00.)
(7) Con referencia al P. Villanueva ( Viaje literario, XVIII, 35 y XX, 111) y al trabajo del
Dr. Beer sobre los manuscritos de España. {Siisungsberichte de la Academia de Viena,
CXXIX, 22.)
(8) ítem qtiedam alium librum in pergam'no scriptum, can cohnperta pergameni, qui in-
cipit: De sobirana trinltat et de fe catholica, et flnit: Ve hom mort en ciutat.
(9) Julio Tardif (Annales du Midi, t. V, p. 34 y t. VIII, 470) tuvo el texto latino del
códice de Tortosa por el primitivo y por traducción el provenzal; pero, aparte de otros datos
contrarios á esta suposición, existe el concluyante de que en el manuscrito latino de la bi-
blioteca de Albi, número 50, se lee: Summa ex o nnibus legum a virix prudenlibus olira vul-
gariter promulgata et a mayistro Ricardo Pisano de vulgari in Latinum noviter traslata.
— Suchier, Fünf neue Hmdschiftm des provenzalischen Rechtsbuchs Lo Codi. (Halle a. S. 1899,
página 6.)
UN ANTIGUO LIBRO PROVENZALt «LO COD1» 125
existe un ejemplar en la biblioteca del Cabildo Catedral de Tortosa;
ejemplar que había pasado desapercibido de concienzudos escritores
acerca el Libro de las Costumbres de Tortosa, á pesar de que, según el
comprobado parecer de Hinojosa (1), fué utilizado para la redacción
de estas Costumbres. En 1896 dieron cuenta de su existencia el P. De-
nifle y Chatelain (2), y, más ampliamente, en el año siguiente, el
canónigo-archivero de Tortosa, señor O'Callagan (3), habiendo publi-
cado el texto Hermann Fitting en el año 1906 (4). También se vertió
al castellano en el siglo XIV, habiendo dado á conocer el Dr. R. Beer,
en 1894 (5), la existencia de un códice que contiene esta traducción
é indicado D. Rafael de Ureña (6) la de otro códice.
Trece son los manuscritos conocidos de este libro; á saber (7):
1.° En provenzal. París.
A — Universidad, n.° 632.— Fines del Siglo XII.
B — Bibliothéque Nationale, Nouv. acq. frang. 4138. — Fines del
Siglo XIII.
C — Ead., Nouv. acq. frang., 4,504. — Si XIV.
D — Ead., Nouv. acq. frang., 1,932. — Principios del S. XV.
E — Ead., Nouv. acq. frang., 2,426, fol. 362 v. — S. XV.
2 o En francés. París.
F — Bibliothéque Nationale, Franc , 1,069. — Año 1304.
G — Ead., Frang., 1,070. — S XIV.
H — Ead., Frang., 1,933. Año 1300 aproximadamente.
3.° En castellano. Madrid.
I — Biblioteca Nacional, R. 393. — S. XIV.
K-Ead., Ii. 72. - S. XIV.
4.° En latín.
L — Tortosa. Biblioteca del Cabildo, n.° 129. — Fines del S. XII.
M — Albi, Biblioteca municipal, n.° 50. — Fines del S. XII.
N — Leiden, Biblioteca Universitaria. Voss. Lat. 4.°, n.° 63. - Fi-
nes del S. XIII, ó principios del XIV.
El ejemplar de Tortosa consta de 122 folios de 17'8 X 13 centíme-
tros, y tuvo 124 folios. Los dos primeros que faltan contenían el índice
de los títulos. Suchier (8) dio y Fitting reprodujo (9) un facsímil de la
primera página del texto que, según consta en el manuscrito de Albi,
es la traducción realizada en Pisa por Ricardus Pisanus.
(1, La réception du Droit romain en Catalogue. (Mélanges Fitting, T. II, p. 399.)
(2" Inventarium Codicum manuscriptorum Capituli Dertusensts « Revite des tíibliothé-
ques*; 1896, enero y febrero).
(3; Los Códices de la Catedral de Tortosa, p. 97.
(4) Tomo I de la ya citada obra Lo Codl. Eine Summa CodicU in Provenzalischer S'pra-
che aus der Mitte des XII Jahrhnnderts.
(5) Handschriftenschütsen Spaniens.— (Viena), p. 323.
(6) fíevista general de Legislación y Jurisprudencia, T. 91, año 1897, p. 351.
(7) Fitting y Suchier. Lo Codi. Eine Summa. T. I, p. 1.
(8) Fünfneue Hanschriftén..., lámina IV.
(9) La citada obra Lo Codi. I, lámina I.
126 O. M. DE BROCA
Según Suchier (1) (con referencia á los datos que le facilitaron el
catedrático de literatura jurídica de la Universidad de Madrid D. Ra-
fael de Urefta, el director del Archivo histórico nacional D. Francisco
González de Vera y las fotografías (2) que recibió del otro profesor en
aquella Universidad, D. Adolfo Bonilla), la traducción castellana sigue
con gran fidelidad el texto provenzal.
Respecto al lugar en que fué escrito en esta lengua, los tantas
veces citados escritores dicen que hubo de hallarse en la parte que
pertenecía al imperio germánico (orilla izquierda del Ródano), pues
á menudo se cita al Emperador como señor del país (sustituyendo,
á veces, su denominación por la de potestad del país) y cuando
habla de derechos del Emperador se refiere al tiempo presente. Si per-
teneciese á otra región del sur de Francia, hablaría del Rex, y la
mayor verosimilitud está á favor de Arles, por haber la indicación de
tratarse de una ciudad episcopal y expresarse que las contiendas ju-
diciales que no puedan ser decididas por el Obispo lo serán por la
Ciudad, y Arles era en aquel tiempo citada como Civitas y su obispo
tenía intervención en los juicios. Vese, además (añaden aquellos escri-
tores), que se trata de una ciudad con movimiento marítimo, de rela-
cione3 comerciales con Genova y que está en aguas distintas de las
del mar, y Arles se hallaba entonces en la desembocadura del Ródano,
que por dos veces se cita.
En cuanto á la época de la redacción, Fitting y Suchier se fijaron
en que el libro pone como ejemplo de condición casual la toma de Fra-
ga que en la primera mitad del siglo XII estaba bajo el dominio mu-
sulmán, que en 1133 y en 1134 fué sitiada, con terrible fracaso, por
Alfonso I de Aragón, y cercada nuevamente y tomada en 24 de octu-
bre de 1149 por el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV. Durante
el segundo sitio, añaden, debió ser redactado este libro; porque, de
referirse al primero, la Sumiría de Rogerio no habría sido, como fué,
uno de sus elementos. F. Litten (3) cree que Ramón de Beaux, nom-
brado por el emperador Conrado III, en 1145, para el condado de Pro-
venza, que se extendía del Ródano al Isere, tomó diversas medidas
para hacer bueno su nombramiento y asegurarse contra su rival pI
conde de Barcelona y que una de ellas fué la redacción de un código
para su condado, siguiendo, al hacerlo, los consejos del Emperador.
Constituye una Summa Codicis ó sea exposición sistemática del
Derecho romano según el Código justinianeo; pero que, como todas
las Summas de la Edad Media, comprende los nueve primeros libros
del Código. (Los tres últimos formaban un libro especial con el nom-
(1) Die HatiBchriften der Castilianiíchen Ubersetsung des Codi (Halle a. S., 1900) p. 1.
(2) En el trabajo indicado en la anterior nota, publicó dos: una de la primera página
del códice I, y otra de los títulos XLIV-XLVIII del códice K.
(3) Ueber Lo Codi und seine Stellung in der Enttuicklungs-g-schichte, des Culpa-problems ,
(Mélanges Fitting, T. II, p. 603-634.
UN ANTIGUO L1BKO PROVENZAL: «LO CODI» 127
bre de Tres libri Codicis ó Treslibri). Completa su contenido el inter-
calado de títulos del Digesto y de la Instituta, por ejemplo, sobre el
modo de adquirir la propiedad. Muchas de sus variantes, con respecto
al Código de Justiniano, concuerdan con la Summa Trescensis (atri-
buida, no sin contradicción, por Fitting (1) á Irnerio); pero en ósta no
hay algunas materias tratadas en Lo Codi. En la redacción de éste se
utilizaron, además, la Summa de Kogerius y otros materiales menos
importantes (2).
Como dice Fitting, Lo Codi es la expresión del Derecho romano
viviente en su época, tanto por el modo de tratar las materias cuanto
por prescindir de lo teórico y científico y referirse al tiempo presente,
no al de Justiniano, haciendo aplicable el Derecho romano de tal
modo que expresamente consigna prescindir de cuanto no tiene apli-
cación. Es inútil, añade Fitting, buscar en él las indicaciones de fuen-
tes contenidas en otras Sumas, y tan sólo presenta el contenido prác
tico del Derecho romano, de suerte que éste puede ser conocido por
quien carezca de ilustración jurídica; por lo cual se alcanza que se
emplease la lengua vulgar, no el bajo latín de los escritos de la época,
y que se multiplicasen los ejemplos. Fundándose en estas circunstan-
cias, dicho escritor supone que fué redactado para los personajes que,
no teniendo la adecuada ilustración, habían, como jueces, de aplicar
el Derecho romano. Todos los ejemplares del texto provenzal, añade,
evidencian que pertenecieron á personas nobles, á las cuales este libro
permitía prescindir el voluminoso Corpus juris.
Este libro, que es interesantísimo para la historia jurídica, -no lo es
menos para la de la formación de las lenguas románicas, y bien puede
asegurarse que cuando Suchier haya realizado el propósito de publicar
el texto provenzal, será objeto de grandes estudios filológicos (3).
G. M. de Broca.
(1) Summa Codicis des Irnerius mit einer Einleitung herausgegeben.—Ber\in, 1894.
(2) Véase Fitting, en la obra Lo Codi,etc , T. 1, Benutste Quellen «Las fuentes utiliza-
das», págs. *12-*lt5.
(3) El joven Félix Bühring, en su tesis doctoral, ha tratado de la forma y del uso del
pronombre personal según las traducciones castellanas: Ueber Form u»d Gebrauch des alts
panichen Personalpronomens in der be.den Havdschriften der allspanischen Uebersetzung des
Codi; Halle a. S., 1909.
128 RAMÓN LULL
LLIBRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO
COMPOST EN YULGAR PER LO ILLUMINAT DOCTOR RAMÓN LULL «
(Copia efectuada per en Pere Barnils y Giol)
Deu intelligible, e amable enfinidament, un homenet no conegut,
pobre de virtuts, e de amichs, indigne per culpes, e peccats, fa ab
vostra virtut, aquest llibre de Intentio, al seu amable fill; per tal que
Intentio, per gratia vostra l'endres en vos conexer, e amar, honrrar,
seruir, e beneir; e vostra Intentio sia en aquest raon en la alteza, e
honor que li conué.
PREAMBOL.
Considerant, e iaent en mon Hit fuy considerant com lo mon es en
tant torbat estament, per priuatio de vera intentio absentada ab un
enteniment per defalliment de voler ordonat en considerar, e entendre
car pochs son los horaens qui sien en bon estament segons comparado
de aquells, quis torben en lo mon, qui en llurs obres no an vera inten-
tio. Per acó es ami molt desamable lo defalliment qui es en lo mon: é
pense que lo meu fil), qui natura me fa amar, e nouellament ve en lo
mon, naje deffalliment de intentio: e per acó componen aquest llibre,
en lo qual sapia mon fill conexer intentio: per la qual conexen^a son
voler, la vulla amar, e seruir, e mostrar a les gents.
En recordacio de les sinch nafres de Nro. Sor. Deu Jesuchrist, qui
es home, e Deu, departim aquest llibre de intentio en sinch capitols
conseguents, 90 es: Diuisio, Deu, Creado, Encarnatio, Temptatio.
Amable fill aquests sinch capitols son bastants hauer doctrina en us
de intentio. En tot quant cogitarás, é parlarás, é farás te esforca de
hauer ordonada, e vera intentio, é no li sies iniurios, ne desobe-
dient: car, or, ne argent, castells, Ciutats, imperis, regnes, parents,
honrraments, vida, ne delicaments no valen tant com fa vera intentio,
denota, et ordonada, fortificada en un coratge ab desliberacio de
franch arbitre en iustificat recordar, et entendre.
CAPÍTOL 1.
Diuisio.
Amable fill. Intentio es obra de enteniment, e de voluntat, quins
(1) Manuscrit de la Biblioteca de la Universitat de Halle del Saale (Y c. 9); códice del
segle XVIe o XVIIe, de 15 y mitg per 11 centinietres, 78 folis, en paper, en blanch los
quatre primers y quatre darrer-s. Escrit a una sola columna recto y verso; bon estat de con-
servació, relligat en pergami y plegat en 16. Conté tres diferents trevalls den Ramón Lull.
Del foli 1 al 47 recto, compren lo Llibre de la lntenció; del 47 verso al 51 verso, los Versos en
nombre decents composts a Pavia a raquesta del Rey de Mallorca; y del 52 recto al 68 recto,
lo Libre lo qual se appella de consolacio de Armitá.
En lo primer y darrer folis hi ha aquesta nota de ma posterior:— Es de la llibreria del
Convent de Sant Francesch de Palma. Sobre la coberta de pergami s'hi repeteix la proce-
dencia:— De la librería del Con* de S* Francisco de Asáis de Palma.
LL1BRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO 129
mou a donar compliment a la cosa desitjada, e entesa, é intentio es acte
de natural appetit, qui requer la perfectio, que li conué naturalment.
Aquesta Intentio, fill de que tu has necessitat, es departida en dues
maneres, 50 es a saber: primera, millor e pus noble, que la segona:
per có com es pus utel é pus necessaria: é la primera es comensament
déla segona; e la segona es moguda per la primera; en tal manera,
que la segona es instrument, e aparallament com la primera Intentio
haje 96 que li conué segons son compliment. Eximplificar me conué
fill, en dues coses les Intentions, perco, que pusques hauer conaxensa:
car yo treball en ta utilitat, é treballe tu en entendre 90, que yot mostré
de Intentio, c recordet una y dos vegades de aqüestes paraules, percó
que moltes vegades recordades, entengues intentio en ta conexensa.
Si tu, fill, fas fer un llibre a algún escriuá, tu has la primera inten-
tio a fer lo llibre; y has la segona a donar los diners a aquell home,
quit fa lo llibre; é car mes ames lo llibre, que los diners quen dones:
per 90 es lo llibre, la primera intentio; é los diners, la segona. Lo
Escriuá fa de acó lo contrari: car ell ame mes los diners que li pagues
per sos treballs, que no lo llibre; car si mes amas lo llibre que los
diners, not daria lo llibre per los diners.
Fill de la Intentio, que es enles obres sensuals, e artificiáis, te par-
lat: Are et vull donar eximpli de Intentio, en les obres intellectuals, e
enten, que lo llibre, que as fet escriure, es perla segona intentio, e la
scientia, quen desitges, per la primera; car mes val la scientia, quel
llibre. L'enteniment, que has, fill, es per la segona intentio; é la obra
del enteniment per la primera: car millor cosa es la obra de la virtut,
que no es la virtut; com sia cosa que la virtut sia perco, que sia sa
obra. La bona obra, que has fill en ton enteniment que entens, es perla
segona intentio; é lo merit quen has, es per la primera: car tu entens,
pei'90 que merit ne hages. E lo merit que es per entendre, es per la
segona intentio; e la gloria, que veurás, es per la primera, que es per
lo merit: car tu has merit, per90 que gloria hajes. La gloria que has,
fill en Paradis si entres, será per la segona; e la conexensa que auras
de Deu, é l'amor, será perla primera: car millor cosa es intentio en
conexer, é amar Deu, que en hauer gloria per conexer, e amar Deu;
com sia cosa, que Deu sia pus intelligible e amable, que tu glorifica-
ble. Tant es, fill digne de esser conegut, e amat, que la intentio, que
hom ha en conexer, e amar Deu quant nes digne, no pot muntar en pus
gi au. E per a90 sosten a que millor cosa es enteniment en entendre
com enten Deu, que no es lo merit, ni la gloria: E si a9ó non era en
axi, seguirsia, que intentio fos mes obligada a home, que ais honrra
ments de Deu.
Bestantement, fill, te parlat de Intentio artificial en les coses corpo-
rals, e spirituals, si ho saps entendre, ésabrás ho entendre, si ho vols
entendre: car te vull parlar de Intentio natural. E enten, com l'arbre
es per la segona intentio, e lo fruyt, es per la primera: car millor cosa
1909.— 10
130 RAMÓN LULL
es lo fruyt, que l'arbre. Lo eos, que tu has, fill, es per la segona, e la
anima es per la primera: com sia cosa, que la anima valga mes, que
el eos; é lo eos sia percó que l'anima pusca recordar, entendre, eamar
a Deu, e virtuts, c bones obres.
Amable fill, en tres maneres te donada conexensa déla primera, e
déla segona intentio. E prech te, que ta Intentio hajes ordonada en
tal manera, que no ames per segona, 90 ques conué amar per la pri-
mera; no ames 90 que no es digne que sia amat. Accidentalment, fill,
amen los peccadors ab les dues intentions desordonade» en llurs amors:
car amar son bell llibre per 90 que es bell, e no amarlo per 96 quen
entens, desordonament es de intentio; e en aytal manera, amar lo llibre
bell, es per la primera Intentio, é amar lo entendre, es per la segona;
Car home desordonat fa maior forca de voluntat enfer bell llibre, que
no en entrendelo. En la voluntat deis homens qui amen mes les coses
terrenals, que les coses espirituals, son aduersades les dues intenti
ons, é aquells homens son percO peccadors, com desordonen intentio
contra sos ordonaments sustanciáis.
En tot quant farás, ne dirás, cogitarás, fill, hages conexensa deles
dues intentions demunt dites. Car tot quant hom fa, ne pot fer corpo-
ralment, ne spiritualment, en tot quant, enten esser les dues intentions
de necessitat, e la una noy pot esser menys de la altre. En cascuna
cosa be es pot hom hauer ordonadament, o desordonadament.
CAPÍTOL 2.
Deu.
Deu, qui es subirán be, es intelligible, é amable, e per 90, fill,
conué que hage intentio en si mateix; la qual intentio conué esser Deu;
com sia cosa que infinidament, é eternal sia intelligible é amable, a la
qual intelligibilitat, e amabilitat se conue esser Deu, per lo qual sa inte-
lligibilitat sia entesa, e sa amabilitat sia amada, e sa infinitat, e eterni-
tat de entitat Diuina que ensemps sia una simple sustancia, e un Deu.
Sapies fill, que si Deu no hauia intentio en si mateix, auria super-
fluitat en son enteniment, si entenia; en sa voluntat si amaua, pusque
no sen seguis utilitat en Deu de son entendre, e de son amar en si
mateix. La qual utilitat conué esser egual a Deu, en 90 que conué esser
Deu eternal, e infinitat, per la qual eternitat, é infinitat, no pot, ne vol
sa iustitia multiplicar en sa virtut; no cessar sa utilitat en la intentio,
que ha sa perfectio eternalment, e infinida.
En la intentio de Deu no ha diuisio de primera y segona intentio,
hont no sia niinoritat; car tota sa intentio es infinida e eterna, per a9ó
fill noy pot queber segona intentio: car la intentio de Deu es, fill, en
tant alta exellentia de virtut, e per a9ó es Deu intelligible, e amable
per si mateix; é ha creada intentio en tu, per 90 que ab aquella l'ente-
nes, e l'ames per sa bondat, e per sa perfectio.
LLIBRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO 131
Saps tu ñll, perqué Deu es mes amable, que teraable? perc,ó com mi-
llor cosa es amor, que temor: car amor es infinidament e eternal en Deu;
e temor ha comencanient. E car Deu es mes amable, que temable, per
co te aconsell, flll, que tu bajes intentio en amar Deu, per 90 com es bo,
poderos, gran, e digne de tots honrraments, e axi la tua primera inten-
tio bajes a amar a ell, e la segona á tembralo. A flll, e tant pochs son
los homens qui bajen vera intentio a amar, e tembra Deu! car los
demes homens, qui Deu amen, es perco quels do gloria celestial, o
bens temporals; o el temen per 90 que nols do penes infernáis, o tre-
balls temporals. E Deu es digne que sia amat per 90 com es bo, infinit,
eternal, poderos, saui, amant, iust, vertader, cumplit infinidament
eternal de tots bens.
Aquells homens, qui amen Deu perQó quels fassa be, e el temen
per per9ó que nols fassa mal, fan déla primera intentio, segona; e de
la segona, fan primera, pei'90 fill llur intentio es aduersada, e falsa, e
quantra la intentio perqué Deu la creada: on com a9ó sia en axi ¡donchs
qual iustitia iutgerá que aytal intentio tan maluada a sa gloria sensfi?
En la intentio de Deu no es nul home sois que hage fet tant de mal
com ha fet Mahumet qui tants homens ha mes en error; empero mes de
mal se segueix com hom no ha a Deu la primera intentio, que tot lo
mal que feu Mahumet: com maior be es en un home qui forment am
Deu per la primera intentio; que no es mal en tots los homens qui son
damnats (1). Com aqb sia en axi, obri fill los ulls de ta pensa, e enten
com gran cosa es be, qui es per la primera intentio, quantra mal qui
es per la segona.
Not marauelles fill, si lo mon es en tribulatio, e en perill, pusque
Deu es tan poch amat, e conegut per defalliment de vera intentio. On
sobre totes coses te consell, et man, que tu te apoders aytant com pus-
ques en ta intentio, com ab ella ames Deu, e conegues, hauent a ell la
primera intentio, e a tu, eton prohisme la segona.
Amable fill not poria dir, ni escriure los bens reb de Deu cell quil
ama, e el coneix; car los malalts sana, e los pobres enriqueix, e los
cegos ehlomina, e dona consolacio ais treballats, esperanca a sos serui-
dors, e llagremes ais peccadors, e honrament ais menspresats, e reste-
tueix les iniuries. Fill, lo hortolá dona déla aygua ais arbres, per raho
deis fruyts: e lo Caualler dona ciuada a son cauall, per raho del seruey,
que li fa: e lo mestre pague a son discipol son deute, per raho del
lloguer quen ha: é donchs fill, si tu a Deu de gloria, qui es tant abun-
dos de iustitia, de poder; de sauiesa, de charitat, has la primera
intentio, be pots saber, que la tua segona intentio hage bon compli-
ment per la primera. SapiesñW, que molt es cosa mala amar diners, o
viandes, filis, honraments, e possessions, e les altres coses per la pri-
mera intentio, e amar Deu per la segona: e no amar Deu per la pri-
(l) Lea paraules escrites aquí en carácter cursiu, vau sub-rallades en el manuserit.
132 RAMÓN LULL
mera intentio, ne per la segona, molt es cosa reprenedora. On com acó
sia tan gran defalliment, e on se seguesquen tants de mals; donchs es
necessaria apricar, e amostrar a les gents, qui ignorantment cuyclen
amar, e conexer Deu per la primera intentio, ó amen ab segona, qui
es dementina.
CAPÍTOL 3.
Crkatio.
Crea Deu lo Mon per intentio que ell fos amat, e conegut per crea-
tura; car per la gran rano que Deu ha en si per amar, e conexer, fonch
a Deu cosa conuinent crear lo mon, per tal que sa iustitia satisfes a la
alta honor quis conue a la bonesa, ó h la granesa de Deu, la qual ha
en eternitat poder, sauiesa, e voluntat, e en totes ses virtuts.
Amable fill, a Deu no fonch cosa necessaria crear lo Mon per nulla
cosa, que fos utilitat a Deu en la creatio del Mon: Mas en axi com a lo
Rey llarch de coratge, e abundos de riqueses sa conue donar per sa
bonesa, e per son poder: En axi a Deu per compliment de infinida
llarguesa, e perfectio en totes virtuts, sa conuench, que creas lo Mon,
ó que fes molt de be. La intentio, que Deu hach en crear lo Mon, e la
iustitia sa conuengueren ab la sauiesa, e voluntat adonchs com lo
crea; é per acó no conuench, que lo Mon fos creat anans, ne pus tart,
ne maior, ne manor, ne de altre estament sa conuengue a crear lo
mon; car fora enla intentio de Deu, passio, é defalliment.
Amable fill, la intentio de Deu no pres nuil cambiament, ne nuil
mudament com crea lo Mon; car la intentio, qui al Mon crea, es Deu
infinit, e eternal en tota perfectio; ó per có es impossible cosa, que nin-
guna cosa, que Deu age creada, ne feta, pusque esser en Deu nengun
cambiament. Si en Deu no hages intentio de engendrar Deu, é de pro-
ceir Deu, fora intentio en Deu pus noble are com lo Mon es, e menys
noble anans que el mon fos; com sia cosa, que fora intentio sens utili-
tat de caritat, sauiesa, granesa.
Fill, Deu ha creades en lo Mon unes creatares per intentio de altres;
axi com los cossos celestials, qui son creats per donar influentia ais
terrenals cossos alamentats; e los terrenals cossos, qui son creats per
intentio de anima rational; e axi de totes coses, qui son creades a
seruey de homa.
Plora fill, car alaments, plantes, aucells, besties, e totes les coses
de aquest mon, seguexen lo orde, e la regla déla intentio perqué son
creades: é homa, a qui totes aqüestes ceses son de ius, ó han intentio,
es quantra la intentio perqué es creat, faent peccats, qui son quantra
la intentio de Deu.
CAPÍTOL 4.
Enoarnatio.
Amable fill, encarnas lo Fill de Deu en lo ventre de nostra Dona
S. Maria per intentio, que mostrás ais Angels, e al homa gran granesa
LLIBRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO 133
de bondat, poder, e caritat, humilitat, e llarguesa. Lo maior be, que
pusque esser creat, es be creat a Deu aiustat en unitat de persona: é
percó fill, la bondat de Deu concordas ab la maior intentio ab que es
pot concordar en crear creatura, aiustant si mateix a creatura per
intentio ab ques pot concordar en crear creatura, aiustant si mateix a
creatura per intentio, que sia amada, e coneguda aytant fortment, com
aquella creatura pusque hauer virtut a Deu conexer, e amar. Poder
diuinal no pot pus exelsar poder creat, que aquell que a si mateix ha
aiustat. Car lo poder de Deu pot hauer tan gran intentio; per ayo cari-
tat ab iustitia, e bondat acordá ab poder, per tal, que poder do tan
gran intentio en creatura, com creatura pot sustenir.
Si infinida virtut, e perfectio fos, fill, contraria a la intentio, que
Deu hach en la carn que ha pres, fora la intentio manor, quel poder,
que Deu ha infinida virtut, e perfectio; e saguires, que en Deu fos-
sen unes virtuts quantra las altres en intentio; e ayo es fill cosa im-
possible.
Percó que en Deu pogues, é donas si mateix a glorietjar al home,
hach intentio a pendre carn humana, per 90 que home per aquell eos
glorios de Nro. Señor Deu pogues hauer la maior gloria, la maioritat
de la qual gloria no pogue hauer sens encarnatio, e aiustament huma
de Deu, é home.
Encarnas, fill, Nostro Señor Deu per recrear a homa, que era per-
dut, e caygut en la ira de Deu per lo peccat del primer pare; e aquella
intentio, que Deu hach per pendre carn per recrear homa, nos conuench
a esser primera intentio; e aquella que Deu hach a pendre carn per
demostrar ses virtuts, fos per segona; com sia cosa que la iustitia de
Deu, haje pus apropriada intentio a demostrar la granesa debonesa,
poder, sauiesa, que de creatio.
A la gran caritat de Deu sa conuench ocasionar homa de gran
intentio saluant a homa franch arbitre; e per acó vol Deu, quel
poder na donas maior poder en homa per amar, e entendre la en-
carnatio, qui es la maior, e la millor obra, que Deu pusque hauer
en creatura, ne creatura ne pusque rebre.
CAPÍTOL 5.
Tentatio.
Amable fill, sots aquest Capítol de tentatio, on ha significanca deis
trenta diners on Nostro Señor Deu fonch venut, te vull exemplificar de
intentio per 30. rubricas consaguents, per tal que per aquelles ha jes
conaxenya en qual manera intentio, o tentatio son diuerses, concor-
dans, o contraríes; e tu fill, hajes be en ta memoria, é en ton enteni-
ment aquests capitols; cor molt te será útil a conseruar virtuts, e a
contrestar a vicia, e obseruar intentio per 90 que es.
134 RAMÓN LULL
Rubrica I. de la Fe.
Fe es, fill, per intentio, que hom crega la veritat, que enteniment
no pot entendre. E aquesta Fe es guardada de Speran<¿a, caritat, iusti-
tia, prudentia, fortitudo, tempranea. E per a 90 temptatio diabolical es
ab set peccats mortals temptant Fe contra la intentio perqué es. E cor
lo dimoni vol destruir les virtuts, e Fe, e perco tempta home en fe, en
aquesta manera, e encara en moltes altres maneres semblants en aqües-
tes. Si tu creus, e cogites, que Deus Pare engenras de si mateix Deu
Fill; e del Pare, e del Fill ix Deu Sanct Sperit, son un Deu, no tres
Deus: e tu has temptatio, que pusque esser veritat 90, que creus en las
artieles demunt dits; adonchs deus recorrer a fortitudo, caritat, iustitia,
quet aiuden a con se ruar la fe en la intentio que te es donada. E forti-
tudo, enfortirte ha ab caritat, qui es aiudant a fe, amant la intentio
perqué es: é iustitia te dirá, que tu no vulles fer iniuria a fe, per 90
que no entenas, e demostrarte ha com tu no has endrecat enteniment
en tot temps entendre, 90 que vols entendre; e per acó conuet a creu-
re, có que no pots entendre, tro que ho pusques entendre.
Si tu fill, entens que Deu Pare per poder infinit, eternal, pot de si
mateix, qui es infinit en essencia, eternal en durament, engenrar Deus
Fill infinit, eternal en durament; e has tentatio, e dubtes que sia
veritat, considerant de Deu, no fa tot có que pot son poder: adonchs
recorre en Speran$a, iustitia, caritat: com per Speranga per iustitia
deus creure, que Deu deu fer en si mateix obra eternal, e infinida, que
sia Deu, e de Deu engenrada, per tal que Deu no sia ocios en si mateix:
car iustitia te demostra, que pus Deu ha poder de fer Deu en si mateix,
e de si mateix, e aquesta obra es la millor, e pus noble que pusque
esser: e conues, que la voluntat de Deu vulla, có que pot lo poder
fassa, e no sia ocios, segons que diuinal iustitia ho iutge en la diuina
voluntat.
Amable fill, si tu vols creure 9Ó que no entens, sotposa pussible
cosa, esser veritat aquella cosa, que desitges entendre, com 90 que
sotposes es fe, e fe aiuda axelsar l'enteniment al entendre. E si acó no
sotposaues, tu faries iniuria a la intentio perqué fe es, e obeiries a ten-
tatio diabolical. E si la cosa que entens, fill no es quantra la fe, sapies
que la donchs, has aguda la primera intentio a 9Ó que entens, e has la
segona a la fe. Dochs quant sotposes que poguesses entendre 9Ó que
creyes; e si 9Ó que cuydes entendre, es quantra la fe, que debans
auies, sapies fill, que aquella cosa, que cuydes entendre en los artieles
demunt dits, no la entens; car si ho entenies, seria veritat; e si veritat,
la fe que has seria falsa: ó per a9Ó fill, consell te, que ab caritat, pru-
dentia, fortitudo te aiuts daytals tentations, e no sies quantra la fe en
res que entenes; e si entens 9Ó que vertaderament creyes, coneys
esser concordansa de primera intentio, e de segona.
(Continuará)
NOTICIAS 135
NOTICIAS
Han fallecido recientemente los academices correspondientes Mo-
sén Juan Segura, Pbro., distinguido historiógrafo, D. Manuel Rodrí-
guez de Berlanga, notable arqueólogo y D. Mateo Obrador y Benna-
sar, insigne lulista y literato, residentes el primero en Santa Coloma
de Queralt, el segundo en Málaga y el último en Palma de Mallorca.
La Corporación, á la que pertenecían respectivamente desde 1885,
1902 y 1907, expresa su profundo sentimiento por la pérdida de tan
preclaros socios.
Obras recibidas. — Denkmüler provenzalischer Hteratur und spra-
che zum ersten male herausgegeben, por Hermann Suchier (Halle, 1883).
— Fünf neue handschriften des provenzalischen rechtsbuchs lo Codi,
por Hermann Suchier (Halle, 1899). — Die handschriften der Castilia-
nischen übersetzung des Codi, por H. Suchier, con seis fototipias (Ha-
lle, 1900).- Ueber form und gebrauch des altspanischen Personalprono-
mens in den beiden handschriften der altspanischen uebersetzung des
Codi, disertación inaugural en la facultad de filosofía en la Universi-
dad Frederica de Halle- Wittenberg, por Félix Bühring (Halle, 1909).—
Das provenzalische gesprüch des Kaisers Hadrian mit dem Klugen Rin-
de epitus (VEnfant Sage), ejercicio en la facultad de filosofía de Mar-
burg por Walther Suchier (Marburg, 1906). -Les Musées de Catalog-
ue, por G. Desdevises du Dezert (extrait de la «Revue des questions
historiques», París, 1909). — Jochs Floráis de Barcelona, año 51 de su
restauración (Barcelona, 1909). — Anuario de la Universidad literaria
de Barcelona de 1907 á 1908.— Historia de Nueva León, con noticias
sobre Coahuila, Tejas y Nuevo México, por el capitán Alonso de León,
un autor anónimo y el general F. Sánchez de Zamora (Documentos
para la historia de México, publicados por Genaro García, tomo 23, Mé-
xico, 1909). — La intervención francesa en México según el archivo del
Mariscal Bazaine, VII.a parte (Documentos inéditos para la historia de
México, publicados por G. García, tomo 24, México, 1909). — Nouvelles
archives des Missions scientifiques et littéraires, choix de rapports et
instructions: Rapport sur les inscriptions hébra'iques de V Espagne. por
Moíse Schwab, con 23 láminas sueltas (tomo XIV, fase. 3; París, 1907).
— Rumania, conferencias en la R. Sociedad Geográfica, por D. Joa-
quín de la Llave (Madrid, 1909). — Estudio de las causas que contribu-
yen al encarecimiento de las subsistencias en Barcelona, folleto de la
Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País (Barcelona, 1909).
— Memorias de la li. Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, ter-
136 NOTICIAS
cera época, volumen VII: núm. 16, Generalidades y aplicación de las
curvas unicursales, por D. Lauro Clariana; núm. 17, Monografía de la
familia de los dildridos, por el P. Longinos Navas; volumen VIII: nú-
mero 1, Sesión pública en honor de D. José Ramón de Luanco, me-
moria necrológica de D. Eugenio Mascareñas; núm. 2, Frenocomios
Nacionales, por D. Ignacio Valentí (Barcelona, 1909). — Mémoires de
l'Académie des Sciences, lnscriptions et Belles Lettres de Toulouse,
Xe serie, tomo VII (Tolosa, 1908). — Revue des Langues Romanes,
tomo 52, sexta serie, marzo-abril 1909 (Montpeller). — Bibliothéque de
VÉcole des Chartes, volumen 70, mayo-agosto 19C9 (París). — Revue de
Études Juives, tomo 58, núm. 115 (París, 1909). — Revue des Mudes
Historiques, julio y agosto 1909 (París). — Le Moyen Age, revue d' his-
toire et de philologie, segunda serie, mayo y junio 1909 (París). — Anua-
les de la Faculté de Droit d'Aix, tomo I, núms. 3 y 4, julio-diciembre
de 1907 y tomo II, núms. 1 y 2, enero-junio 1908 (Marsella). — Bulletin
de la Commission Archéologique de Narbonne, año 1908 y primer semes-
tre de 1909 (Narbona). — Analecta Bollandiana, tomo 27, año 1908 y
tomo 28, fascículos 1 y 2, año 1909 (Bruselas). — Bulletin de la classe
des Lettres et des Sciences Morales et Politiques et des Beaux Arts de
V Académie Royale de Belgique (Bruselas, 1908). — Annuaire de V Acá-
démie Royale des Sciences, des Lettres et des Beaux Arts de Bel-
gique (Bruselas, 1909). — Bulletin international de l'Académie des
Sciences de Cracovie, clase de filología, historia y filosofía, año 1909,
núm. 3, y clase de ciencias matemáticas y naturales, núms. 3 á 6 (Cra-
covia).— Boletim da Real Associagao dos Architectos Civis e Archeologos
portuguezes, cuarta serie, tomo XI, núm. 20 (Lisboa, 1909).— A Patu-
leia, catálogo de documentos de Silva Passos, ofrecidos á la Biblioteca
Municipal de Porto (Porto, 1909). — Anales del Museo Nacional de Ar-
queología, Historia y Etnología de México, tomo I (México, 1909). —
Rendiconti della Reale Accademia dei Lincei, serie V, volumen 17
(Roma, 1908). — Archivio Storico Sardo, volumen IV, (Cagliari, 1908).
— Archivio Storico Siciliano, nueva serie, año 33 (Palermo, 1908). —
Commemorazione del vicepresidente della Societá Siciliana per la Storia
Patria Barone Raffaele Starrabba, por Socrate Chiaramonte (Palermo,
año 1907). — Della vita e delle opere del prof. arch. Giuseppe Patri-
colo, conmemoración por A. Coppola (Palermo, 1908).— El Primer Con-
greso Filatélico Español de Zaragoza en 1908 (Barcelona, 1909). —
Documents en langue catalane (haute vallée du Ségre, Xle - XI Ie sié-
cles) por Joaquín Miret y Sans (Extrait de la Revue Hispanique,
tomo XIX, New York-París, 1908).
-<8>áfec&-
Año IX ID/^VT 'C'T'TRT Núm. 36
BOLETÍN
DE LA
Real flcademia de Buenas Letras
— DE BAí(GEDONA ■
-<3
OCTUBRE Á DICIEMBRE DE 1909
E> —
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL
Per Rudolf Beer «
(Traducció del alemany d'En Pere Barnils y Giol)
En l'informe que, sobre un viatge de dos anys d'investigació per
Espanya, aparesqué sots lo títol «Handschriftenschatze Spaniens» en
los volums CXXIV-CXXXI d'aquests informes de sessions, s'ha insis-
tit diferentes vegades, especialraent en los nombres de biblioteques
24 (Barcelona, Arxiu General de la Corona d'Aragó) y 391 (Ripoll),
en l'importancia que teñen les resquicies de la vella biblioteca del
monastir de Ripoll, conservades avuy en l'arxiu de la Corona d'Aragó
de Barcelona. Aquexes resquicies componen un total de 233 códices
en gran part ben conserváis, que contenen mes de 1,000 copies de tex-
tes desde'l segle IX fins al XVIII. La formació d'un catálech detallat
d'aquets manuscrits era una de les tasques mes llargues pero també mes
fructuoses que per l'esmentat viatge d'investigació havíen sigut senya-
lades per la Comissió Patrística de l'Academia Imperial de Ciencies;
un cop acabada la feyna de catalogació es vegé mes ciar lo encertat
de la disposició apuntada, d'inclóure en lo catálech de referencia, en
quant fós possible, tots y cada un deis manuscrits pertanyents a un
fonds determinat y de valor notable, sense circunscríureis al fi par-
ticular del «Wiener Corpus» deis pares llatins de la Iglesia.
(1) Sitzungsberichte der Kais. Akademie der Wissenschaften in Wien, philosophisch-
historische Klasse; 155. Band, 3. Abhandlung und 158. Band, 2. Abhandjung. Wien, 1907-1908.
Treball d'en Rudolf Beer, corresponent de la Real Academia de Bones Lletres, presentat en
les sessions de la Academia Imperial de Ciencies de Viena de 4 de juliol de 1906 y 3 de juliol
de 1907; y publicada la traducció catalana, revisada per l'autor, ab autorització especial de
dita Academia Imperial concedida a la de Bones Lletres en sessió de 9 de desembre de 1909.
1909.-11
138 R. BEER
Lo catálech deis códices de Ripoll, acabat ja fa alguns anys en
la forma indicada, constitueix un deis suplements mes esencials per
aquelles llistes de vells manuscrits espanyols que han sigut publi-
cáis flns are per erudits d'Espanya mateix y de fóra, y especialment,
forma un suplement essencial pels catálechs fets per Gustau Loewe
comissionat per l'Academia imperial, que extrets deis papers deixats
per ell, ha publicat Guillém d'Hartel en lo volúm primer de la Biblio-
theca Patrum Latinorum Hispaniensis.
Per acó sembla justiflcat que lo segón volúm d'aquesta Biblioteca,
a punt de sortir, comenci ab la publicació del catálech deis manuscrits
de Ripoll; l'extensió y la idiosincracia d'aquesta vella biblioteca con-
ventual catalana, han estimulat a péndrela abans que tot per obgecte
d'un estudi especial y atrevirse a la temptativa d'exposar la colecció
en relació a l'historia y a les tendencies culturáis del monastir espe-
cialment en lo que toca a les ciencies históriques senyalant al mateix
temps les corrents generáis literaries. A fer una temptativa axis pre-
cisament a Ripoll hi induhía la circumstancia que'l nombre de Códices
conservats de la biblioteca del seu monastir sulament, ja aventatja
al de les reliquies que'ns queden de les altres biblioteques mes nota-
bles de Catalunya en l'Edat mitja, com Sant Cugat del Valles, Poblet,
Santes Creus y Urgell. Y per lo que toca a Castella, tampoch cap de
les seves vellos llibreríes conventuals famoses, ni Arlanza, ni Cogulla
o Sahagún, ni sisquera Silos ab ses quantioses resquicies literaries
teñen avuy per nosaltres l'importancia que té Ripoll.
Mercés al adjutori del cambrer major de Sa Magestat reyal y impe-
rial y al de l'Academia Imperial de Ciencies va ser possible al autor
cotejar a Barcelona, en la primavera de 1905, lo catálech deis Rivipu-
llenses arreglat a son temps y complementarlo en aquelles parts que
semblaven d'importancia per la present enquesta; aixís se tingué
recullit lo material necessari per explicar les principáis corrents inte-
lectuals que predominaren al monastir desde lo comenQ de la Recon-
questa flns al acabament de l'Edat mitjana, per la manera de tractar
los cabals litúrgichs, literaris y científichs, y per establir al mateix
temps certes normes que havíen de servir també per l'historia intel-
ectual d'altres monastirs mes antichs d'Espanya.
Una investigació d'aquest genre per Ripoll, havía sigut empresa
diferentes vegades, pero may flns ara havía sigut portada a terme.
L'explicació d'agó sois pot trovarse en la circumstancia de que Ripoll
ha tingut un especial destí en lo que toca al estudi de la seva tant
notable biblioteca monacal. Precisament aquells qui podíen suminis-
trarnos llargues noves sobre lo tresor literari de la vella abadía, s'han
donat per satisfets ab la descripció d'alguns pochs códices, o ens
han dexat solament llistes superficials de títols inexactes, mentres
que'ls que's trobaven en estat y ab voluntat decidida de buydar-
lo per complert, no han sigut bons per satisfer les exigencies y
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 139
escrupulositats que nosaltres hem de posar en l'investigació de ma-
nuscrits.
Lo primer qui comencá una arreplega sistemática deis documents
y manuscrits de Eipoll, fóu Geróni Pujades (nascut a Barcelona
enl568, mort prop 1645) qui per la seva monumental Historia de Cata-
lunya, durant 40 anys de trevall infatigable, resseguí gelós les biblio-
teques publiques y privades de la seva patria, especialment les deis
convents y va atendré cuidadosament ab aqüestes també al arxiu y
llibrería de nostre monastir. No l'hi fou donat gaudir deis fruyts de
sos estudis; la seva Crónica de Catalunya, continuada fins l'any 1162,
no aparesquó sino a comencaments del segle XIX, mentres que deis
documents coleccionáis per en Pujades s'en apodera Pierre de Marca,
(nat en 1594, mort en 1662, arquebisbe de París), qui, constituhit per
Lluis XIV en 1644 Intendent General de Catalunya, permanesqué en
aquest cárrech fins 1651, per consegüent set anys, arreplegant durant
aqueix temps lo material per una obra extensa, ben documentada que
Etienne Baluze publica en 1688 a París, casa F. Muguet, ab lo títol:
«Marca Hispánica sive Limes Hispanicus, Hoc est Geographica et his-
tórica descriptio Catalonise... Auctore illustrissimo viro Petrode Marca»
ab un prólech endrecat a Jean Baptiste Colbert, fill (marqués de
Seignelay).
Que les fonts de Ripoll fóren ben aprofitades per l'obra, ho demos-
tra, per exemple la copia de les «Gesta comitum Barcinonensium», tre-
ta d'un manuscrit del monastir, com també la comunicació d'un nombre
considerable de documents importants trets deis Cartularis y escriptu-
res isolades de Ripoll; y ja no's contentaven solament ab tréure co-
pies, puix a mes deis dos manuscrits de la Biblioteca Nacional de
París Nr. 3875 (olim Baluzianus) y Nr. 5132 (olim Baluzianus), pro-
cedents de Ripoll segons anotava ja Léopolt Delisle (Le Cabinet des
mss. de la Bibliothéque Nationale I, 364 s.), jo puch encara cítame
tres mes de la mateixa Biblioteca, que s'han de posar, en relació
ab les requisicions den Marca, en l'Arxiu y la Biblioteca de Ripoll. Ben
ciar s'espressa sobre aquest punt important per l'historia deis residuus
deis manuscrits de Ripoll, un deis erudits de mes confianca, Félix
Torres Amat, qui en les seves «Memorias para ayudar á formar un
Diccionario crítico de los Escritores Catalanes», Barcelona, 1836, pla-
na 510, en l'article dedicat a Geróni Pujades, fá constar que tots
los papers del benemérit coleccionista havíen passat en poder de
Marca, y acusa després severament a n'aquest d' ha ver prés ais arxius
catalans un gran nombre de manuscrits magnífichs (multitut de pre-
ciosos códices) y d'haverse'ls endut cap a Franca.
Per altre part pot alegarse que lo códex ab les Capitulars deis do-
minadora franchs, que Marca y Baluze manllevaren a Ripoll per con-
frontar pera Tedició que teníen preparada: «Capitularía regum Franco-
rum», París, 1677 (2 volums), fou tornat altra vegada com s'explica
140 R. BEER
d'una manera minuciosa quelcóm rara en lo capítol XLVII del prefaci
de l'esmentada edició. Empero ha de teñirse en compte que aquí's trac-
tava d'un préstech facilitat per les autoritats, o si's vol, d'una dexa
«oficial».
En tot cas s'haurá de regonéxer, que la primera nova deis ma-
nuscrits y documents de Ripoll que publiquen dos historiadors france-
sos, es déu al cap de valí al zel coleccionista d'un investigador cáta-
la, y axis se compren lo disgust deis erudits espanyols al véure que'l
nom d'En Pujades apareix sois citat una vegada y encare en la forma:
«Pujadesii inscitia notatur» en Tíndex de la per tot arréu coneguda
Marca Hispánica.
Deis bibliotecaris y arxivers del monastir hem de dir que si bé
molts d'ells s'esf orearen noblement per donar a conéixer y avalorar lo
fons de Ripoll, no's trovaren en estat de publicarlos resultáis de llurs
trevalls. Y com siga que Enrique Flórez, lo benemérit publicador de
la España Sagrada (1747 ss.) y lo fundador de l'historia científica
de Hglesia d'Espanya, tampoch visita Ripoll, permanesqueren allí
completament ignora ts los tresors de manuscrits que s'hi custodiaven,
fins que Jaime Villanueva, en los anys 1806 y 1807 va tocar a Ripoll
en la seva fecundíssima ruta d'investigació per Catalunya. Les comu-
nicacions (cartes)sobre'ls estudis den Villanueva en la biblioteca del
monastir, publicados en los volums VI y VIII del seu «Viaje literario á
las iglesias de España», és de lo mellor que possehím sobre descripcions
de manuscrits de Ripoll. Llástima que l'excel-lent erudit descrigués
sois 26 manuscrits deis 300 que va véure a la Biblioteca (1). D'aqueixos
26 sois n'existeixen avuy cinch (2), al menys és sois aquesta la petita
part que's trova en lo eos principal de la vella col-lecció guardat
actualment en l'Arxiu barcelonés de la Corona. Aqueixa proporció
numérica per ella sola dona a conéixer la pérdua que ha sofert la
magnífica vella biblioteca del monastir; si a mes d'acó es té en compte
que Villanueva va descriure solament les peces mes precioses, la pér-
dua devé mes grossa y de mes importancia; los códices mes escullits
de la col-lecció, com lo Psalteri de plata y la rica compilado d'escrip-
tures del segle VIH (comp. mes avall), semblen perduts irremissi-
blement; mes enllá comprobarém de quina manera l'investigació
procura omplir altres llacunes (Fuero Juzgo de l'any 1011 [Vill. 13],
lo códex de Rangerius [Vill. 15], los escrits del monjo Oliva [Vill. 19])
al menys en lo que concerneix ais textes.
A les meritories indagacions den Villanueva segueixen les noticies
biográfiques y bibliográfiques que Félix Torres Amat inclohía en les
seves ja indicades Memorias. Aquest ha aprofitat cuidadosament per lo
(1) La descripció continuada, Viaje VIII, 36-59 porta'l nombre 20; no obstant se citen dos
Códices en els Nr. 5, 9, 19, y tres en el Nr. 3; a mes d 'aquesta ve lo Psalterium argenteum del,
arxiu; v. mes avall.
(2) 3, 6, 11, 17, 19, 2.
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 141
seu fl l'arxiu y la biblioteca de Ripoll, pero precisament lo seu fi im-
posava circumscríures ais autors catalans, de manera que la seva
obra, com les noticies den Villanueva, tampoch ens ofereix un cop
d'ull sobre'l conjunt— deixant de banda lo que's refereix a la distribu-
ció ordenada segons los ñoras deis autors. — Joan Cor-minas, en lo seu
«Suplemento» sortit a Burgos en 1849, ha intentat complementarles no-
ticies den Torres Amat, pero aquesta temptativa no ha tingut écsit. Ve-
ritat és que dit «Suplemento» conté noticies sobre una serie considera-
ble de códices de Ripoll, mas la major part son completament duptoses
y s'han d'utilisar sempre ab gran precaució. Aixís fa menció l'autor
entre'ls Rivipullenses, pág. 297, d'un «Sacraméntale de Montelaud»
(exacte Guilelmus de Monte Lauduno), y en la pág. 311 en los «Trata-
dos médicos» parla de tais com «de Cophoca, Jaros» en comptes de
«Cophon» y «Alexander yatros» com es pot llegir clarament en lo
códex senyalat avuy ab lo Nr. 181. Si devant de tais proves un se sent
impulsat a queixarse de la tan bescantada lleugeresa deis espanyols,
es conté desseguida al examinar la Llista que fou publicada en el Se-
rapeum VIII (1847), págs. 85-88 segons comunicacions fetes per carta,
d'un estudios alemany, per lo demés digne de lloanca, Gotthold
Heine. Per sorpresa nostra trovém citat sots lo Nr. 4 d'aquest catálech
un tal Guilelmus de Mandoysto (en comptes de Mandagoto), sots
lo Nr. 50 es diu «rogante discipato (sic) eius Gloancon» (en comptes
de ad Glauconem discipulum) y d'acord están Corminas y Heine al
enunciar lo títol del Nr. 74: Liber glossarum et tonologiarum (exacte:
etymologiarum).
Tota vegada que Paul Ewald en la seva relació de viatge (Neues
Arch. d. Ges. f. á. d. Geschichtskunde, VI, 1881, 386-388) sois descriu
uns pochs manuscrits de Ripoll y aquets encara d'una manera mclt
sumaria, y Gustau Loewe, lo company d'Ewald, ni sisquera tingué en
compte l'arxiu barcelonés de la Corona en la seva ruta d 'investigació,
era d'esperar que Isidoro Carini, qui en 1 882 resseguí per encárrech
oficial los arxius y biblioteques espanyoles, hauría omplert les llacu-
nes que havém deixat senyalades. No obstant un se trova enganyaten
aquesta esperanca; l'informe de Carini: «Gli Archivi e le Biblioteche di
Spagna», Palermo, 1884, s., útil per lo coneixement de moltes coleccions
de manuscrits d'Espanya, ens deixa casi completament a les fosques
precisament a Ripoll. Un román parat al llegir (lloch cit., I 49),
que'l monastir, la primera acta de consagració del qual data del
any 888, ha sigut el «rifugio delle lettere ne'secoli, VIII, IX e X» y
forma un «monumento insigne dell'ordine bizantino». Les noves del tot
incompletes sobre'ls manuscrits, no son mes que una repetido de les no-
ticies ja de temps conegudes junt ab los seu? errors (liber tonologiarum),
en l'exemplar de la Vita solitaria Petrarcas son descuidades les cir-
cunstancies de la formació de la copia, circumstancies importants
per Carini y comunicades ja per Amat y Corminas, etc., etc.
142 R. BEER
Aquesta mirada retrospectiva no és pas ben falaguera, pero és ne-
cessaria si s'ha d'aclarir lo fet de que molts bibliógrafs y historiadors
de la literatura, y ab ells mestres de regoneguda escrupulositat, do-
nant per no existents los manuscrits de Ripoll custodiáis al Arxiu de
la Corona d'Aragó, posats diligentment a disposició deis estudiosos,
y apoyantse en llurs investigacions en dates mes antigües en part
duptoscs, arriven fins a publicar copies los origináis de les quals
son fácilment trovables a Barcelona. Aixís Léopold Delisle, en una nota
sobre lo «Recueil intitulé De miraculis sancti Jacobi» (Le Cabinet His-
torique, XXIV, 1878, 1 ss.) publica una carta del monjo de Ripoll
A. de Monte, del any 1172 (o 1173) de la qual ens ocuparém, anotant
sobre'ls origináis (Uoch cit.,pág. 2, nota 1): «Cettelettre, dontil y a deux
copies dans le volume 372 de la collection Baluze (fos 6 et 38), se trou-
vait au XVIIe siécle dans le ms. 38 de l'abbaye de Ripoll. Le ms. 38
était l'extrait mérae que l'auteur de la lettre avait pris en 1173 du re-
cueil conservé a Saint Jacques de Compostelle.» Los sabisescorcoliadors
espanyols Fidel Fita y Aureliano Fernández-Guerra també s'han con-
format ab aqüestes probes sobre'ls origináis; en la seva excelent publi-
cado «Recuerdos de un viaje á Santiago de Galicia», Madrid, 1880, pá-
gina 42, trovém: «La carta ó dedicatoria que el monje Arnaldo trazó y
puso por cabeza de su trabajo literario, se guardaba original en la
biblioteca de Ripoll, cuando Balucio tomó de aquel monasterio los do-
cumentos justificativos que tanto avaloran la Marca hispánica».
L'original de la carta se trova al comenc del Rivipullensis, Nr. 99,
que conté aquell extracte, en l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona,
y segons aquest original fou publicat lo text en los tresors de manuscrits
(Bibliotheksnr. 391).
També és significativa una observado de A. Farinelli en los seus
«Studie Sulla fortuna del Petrarca in Ispagna nel Quattrocento» (Gior-
nale stor. della letter. ital., XLIV, 297-350). Estudiant sobre l'exem-
plar manuscrit, esmentat mes amunt, de la Vita solitaria del Petrarca,
fonamentat en les indicacions aportades per Corminas, anota (lloch
cit., 303, nota 3): «dovrebbe trovarsi all'Arch. gener. de la Corona de
Aragón proveniente da Ripoll. lo ne chiesi invano notizia á miei amici
di Catalogna.» L'exemplar existeix, no certament sots lo nombre (106)
citat per Corminas, sino sots lo Nr. 104 deis Rivipullenses, del qual ja
tindrém ocasió d'ocuparnos.
Quant poden contribuir a la aclaració de qüestions literari-históri-
ques les notes aparentment menys importants en los manuscrits de Ri-
poll, ens ho ensenya la adició posada al final del códex 74: «... Baldasar.
Gasbar. Melchior. Ad orandum dominum uenientes, tria muñera secum
tulerunt.» K. A. Martin Hartmann, Uber d. altspan. Dreikonigsspiel,
Bautzen, 1879, havía probat de demostrar que'ls tres noms coneguts no
bavíen sigut divulgats sino desde la seva Elevatio (1158) o Translatio
(1164); peró'l datar la adició de Ripoll de fins del segle X, tot lo mes
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 143
tart de principis del XI, contradiu aquesta opinió y ajuda la de Baist
exposada en l'experta crítica d'aquella (Zs. f. rom. Phil., IV, 1880,
443 s.)
Fins aquí's tractava solament de falta de claretat en qüestions iso-
lades; are esdevé greu lo desconeixement que regna en general per lo
que toca al contingut deis Rivipullenses conservats encare, com també
publicacions mes extenses mancan de les llums que podría haverlos
donat una catalogació passadora feta mes abans. A primera línia se
presenta la grandiosa Bibliografía Hispano-Latina clásica (1), en la qual
Marcelino Menéndez y Pelayo, lo primer historiador contemporani de
la literatura espanyola, ha presentat datos abundantíssims — no sois
de bibliografía — per los filólcchs antichs y moderns, per los historia-
dors y per los paleógrafs. Devant de tan bell arreplech de material
com lo que se'ns hi ofereix, és doblement sensible quels manuscrits de
Ripoll se notin aquí en part per la seva ausencia, en part per ésser
citats segons velles fonts inexactes. En lo article Bcéthius, p. ex., Me-
néndez cita (pág. 222, s.) un «Códice del tratado de Música, n. 103 de
la biblioteca de Ripoll» atenentse, com Amador de los Ríos (Historia
crítica de la literatura Española, II, 239) absolutament a Villanueva y
sobre la relació de la poesía d'Oliva «de música» anotada igualment en
lo códex junt ab l'escrit de Boeci, exposa certes conjectures que sois
poden apoyarse en un examen serios del manuscrit que's creya perdut,
segons sembla, pero conservat avuy encare (sots el Nr. 42).
Registra després Menéndez y Pelayo dos nombres del vell inventari
deis manuscrits de Santa María de Ripoll (Villanueva, Viaje litera-
rio, VIII, 35) co és: (163) «Quaterniones de Boeci, de Juvenal, de Ata-
nasio» y (192) «Boecius» observant a propósit: «Acaso sea el mismo que
hoy existe en el archivo de la Corona de Aragón con este título: Boecii
de consolatione philosophica, quam explicationem assumpsit manibus
Johannis Terrat studentis die Martis 30 decembris 1478» (Corminas,
Suplemento á Torres Amat, 316).
Axí se compren clarament com les primeres informaeions, deficients
o inexactes, sobre'ls Rivipullenses poden també fer cáure en error al
escorcollador circunspecte. Primer que tot convé separar la copia de
Terrat deis datos del vell catálech. La subscripció no ofereix, com pre-
tén En Corminas, explicationem sinos explectionem. Terrat no és Tex-
positor sino l'escribá del manuscrit (2) acabat en 1478, que naturalment
no pot ésser comptat entre'l vell catálech de la biblioteca del monastir,
que data del segle XI. Lo «Boecius» d'aquest catálech és, segons totes
les probabilitats, lo códex ab los versos d'Oliva, primerament citat
(1) «Códices— ediciones— comentarios— traducciones— estudios críticos— imitaciones y re-
miniscencias». Surt desde 1902 a Madrid en la Biblioteca de la Revista de Archivos, Bibliote-
cas y Museos com a suplement d'aquesta revista, y actualment está publicat fins a la lletra C.
(2) AvuyRivii>ullensis81, per consegüent no de Sant Cugat, com exposa Menéndez, p. 228,
segurament induhit a error per Corminas.
144 K. BEER
per En Menéndez y que avuy encara's conserva sots lo Nr. 42: los
«Quaterniones de Boecii» deis quals ens inorma,l vell catálech, es
retrovan y ab inés precisió encare en lo Ridpullensis Nr. 168 igual-
ment conservat encara (1).
Com l'article Boéthius, també sufrirán ampliado y modificació los
datos aportáis per Menéndez y Pelayo en l'esmentada bibliografía
sobre la sort de la axis anomenada Disticha Catonis a Espanya. Lo
mateix valdrá per los bells estudis de Karl Pietsch dedicats a aquest
obgecte: «Preliminary notes on two oíd spanish versions of the Disticha
Catonis», The Decennial Publications de la Universitat de Chicago,
volúm VII, 1902. Es pot probar que sots los Rivipullenses (Nr. 106) no
utilisada fins avuy, s'hi trova una copia de la Distica llatina feta molt
antigament a Espanya; copia que sembla ser tan venerable per sa
antigor com lo códex de Azagra de la Biblioteca nacional de Madrid,
tan alabat per En Menéndez (2), (lloch cit., pág. 318). Dos copies de la
Disticha fetes mes tart, igualment desconegudes fins avuy, demostren
l'interés constant que a travers deis segles es mantenía a Ripoll per
aquelles sentencies.
Lo coneixement exacte deis manuscrits d'aquesta biblioteca mo-
nacal també ofereix, en molts altres conceptes, un material digne de
considerado ais trevalls publicats dintre y fóra d'Espanya sobre de-
terminats dominis de la manifestado intelectual a l'Edat mitja. Es
significatiu que Juan Facundo Riaño, en les seves «Critical and biblio-
graphical notes on early spanish music», London, 1887, deixi comple-
tament sense considerar los manuscrits de Ripoll en part molt vells y
provehits de neumes, y del ja esmentat poema d'Oliva sobre la música,
que donarém complet segons l'original, sois sab fer constar (lloch cit.,
p. 7): In the monastery of Ripoll there existed formerly a Latin poem
on music, composed in the eleventh century by a monk named Oliva,
which is supposed to have been a composition founded on Boé-
tius'book.
Si's teñen en compte'ls manuscrits de Ripoll de temps posterior con-
serváis encare, és de dólre sobre tot que W. Schulte, un deis mes
aventatjats coneixedors deis autors origináis de dret de l'Edat mitja, no
hagi tingut a disposició un catálech de la secció de Ripoll referent a la
materia per l'arrodoniment de la seva historia deis origens del dret
canónich. També'l circunspecte estudi de Guillem María de Broca y
Joan Amell: Instituciones del derecho civil catalán (Barcelona I*, 1886)
(1) Aqueix códex del segle XI, ab lo títol modera «Tratado de matemáticas^ posat al llóm,
está fet malbé al principi y al acabament; los Quaterniones están mal relligats de la següent
manera: I, II, III, XII, xr, X, IX, VIII, VII, IV; en los Quaterniones XII y IV manca la nota
marginal de referencia (xifra romana).
(2) L'antiguitat de Toletanus no és certament segura. Menéndez, lloch cit., opina que'l
códex és del s. XI, Ewald l'atribueix (Reise, 31G) al X, Loewe (Hartel Loewe, B. P. L. H., I,
284) al IX-X.— El Rivipullensis pertany al segle X.
m
BOLETÍM DE Lñ REñL ACADEMIA DE BüENRS LETRAS DE BARCELONA
Tomo V
■-■>*j¿-
\
UibfctWÍÜ<«*^OT™^"^'2f '
L»j!>tímt^xuurto*&Tip0<íuncr.Uc
> <**n « <J*xt «tu n c p /o^ óf { frt\ átj u éu «» <r ■ '
Q<i* d «00 <<J<¿tcc».f"»/Wr>on df<*
•ntfio-utiar Vi '«^6cjnaiu?/icn*ioluf»¿r
4q0^ Ím©u5^«i6a <<oUJ <ic«-»n pO*Y<4fi cr.
£wi<itnp<?/<r U<xtic<4i<ztk#n ctíb^Ai<X
Á5f<t o n <im Uxu 5 1 L? Usn^n^. 'q«i cU ín
ItMn <**» cj ofocu r» o « An <r. ¿tacttl» no 4
mumcaij^fo6tht'4o\Í6^ty%<Bu^x^
^«¿lltlfc.
NOPvGT^cbí
R. Bccr. — Els manuscrits de Ripoll. Primera parí, lámina í
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 145
pot ser completat en diferents punts per los textes referents a la materia
continguts en los manuscrits de Ripoll, en lo que toca a l'indicació
de les fonts. Aquesta reflexió era la que demanava la cura mes escru-
pulosa en la fatigosa descripció deis manuscrits de dret.
Devant Fexposat estat de nostres coneixements actuáis de la colec-
ció, l'arreplega de les resquicies conservades de la vella biblioteca
monacal de Ripoll apareix senzillament com lo desenterrament casi
total d'un tresor literari desconegut, y d'aquí sorgeix la dificultat del
problema que, precisament sobre aquesta part de manuscrits, havía
de resóldres per la Bibliotheca patrum Hispaniensis. Peraltra part, fet
lo catálech de la millor manera possible, seduhía tréure la suma total
deis manuscrits, lo que representan aquets monuments literaris dintre
les corrents intelectuals d'un període de mes de sis segles. Prescindint
del valor que pugui teñir com a text-testimoni lo manuscrit iso-
lat, ha sigut possible considerar los códices d'aquell vell monastir
com lo producte de diferents interessos literaris, científichs y de pas-
sada també artístichs, y sots un estudi especial de lo que'ns diuhen los
monuments de la biblioteca ripollesa desde aquest punt de vista, ha
sigut possible tracar una imatge auténticament exposada de la mani-
festado intelectual d'un centre de cultura de la categoría de Ripoll,
desde la primaría de la Reconquesta fins al acabament de l'Edat mitja.
Acó ho ha descuidat casi completament J 'autor de Túnica historia
existent del monastir, Josep M.a Pellicer y Pagés (Santa María del Mo-
nasterio de Ripoll, Mataré, 1886), tant, que'l lector en alguns paragrafs
del llibre, reb la impresió de que Tautor desconeix en absolut los manus-
crits de Ripoll conservats a Barcelona. Y no obstant es pot esperancar
precisament aquí per la bona realisació de la tasca exposada, oferir per
un monastir cátala lo que per un antich famós monastir castellá ha em-
prés y dut a terme ab tan profitosos resultats Marius Férotin en la seva
«Histoirede l'Abbaye de Silos», París, 1897, especialment en los capítols
Histoire littéraire de Silos», 249 segs. y «Les manuscrits de Silos», 257 y
següents. A escullir precisament Ripoll per parió de Silos hi pot animar
la circumstancia de que, no solament lo nombre de manuscrits conser-
vats de Ripoll és considerablement mes grós que'ls de Silos (233 manus-
crits del monastir cátala conservats, contra 98 del castellá), sí que
també son molt mes variats en llurs materies y revelen, per Torigen y
notes accessories una abundancia de relacions intelectuals que mantin-
gué Ripoll a travers deis segles. Certament Phistoria de Tabadía de Si-
los de Férotin poseeix una base de la que sentím no disposar nosaltres
per Ripoll: la colecció de documents silesos recullida cuidadosa-
ment y publicada d'una manera exemplar per l'autor: «Recueil de
Chartes de l'Abbaye de Silos», París, 1897. Totes les parts de Thistoria
son arguments que demostren lo profit gran ab que podíen utilisarse los
respectius documents de Silos també per l'aclariment de les tendencies
culturáis del monastir. En fer una semblant útil aplicació per Ripoll,
146 R BEER
certament no cal pensarhi. Era l'agost de l'any 1835, durant la guerra
civil; un escamot de gent, trepitjant la disciplina militar, assaltá'l mo-
nastir, va assessinar monjos y profanar altars y sepulcres, final ment
va calar foch al magnífich edifici, destruhint ab ell, per sempre també,
l'Arxiu que allavors tenía encare un tresordels documents origináis mes
escullits (1). Prósper de Bofarull, en aquell temps director de l'Arxiu
de la Corona d'Aragó de Barcelona, presentint lo perill, havía recullit
pochs anys abans en son dipósit los documents del Arxiu de Santa Ma-
ría y sois los havía retornat de mala gana cedint a les repetides instan-
cies de llur propietari. Solament al fet de que En Bofarull no anava
depressa a retornar los códices y que al retornarlos ho feya de mica en
mica, es degut a que quedes a lloch segur un residuu tant considerable
deis manuscrits de la biblioteca de Pvipoll (2); desde llavors los Rivipu-
llenses salvats son contats com a possessió del Arxiu de la Corona. En-
tre les llames també desaparegueren, com desgraciadament hem d'ad-
métre, los dos cartularis de l'Arxiu que pochs anys abans encara havía
utilisat En Bofarull; puig desde aleshores no's resa paraula d'ells ni
figuren tampoch en la colecció de semblants llibres de copies que aple-
gada de les resquicies de la biblioteca monacal destruida o delmada,
fou reunida en l'Archivo histórico nacional (comp. la llista correspo-
nent en l'Anuario del Cuerpo facultativo de Archiveros, II 21-23). Per
consegüent devém renunciar fins a aquesta tan valiosa compensació
per los documents origináis perduts de Ripoll.
En aqüestes circunistancies's compren que adquireixin una impor-
tancia especial los documents que, segons los origináis o'ls llibres de
copies, foren publicáis abans del sinistre. A primer terme hi ha que po-
sarhi la Marca Hispánica que en l'Apéndix, entre un nombre conside-
rable de actes com ja havem dit, ens ofereix també alguns documents
de Ripoll, que és llástima no estiguin publicáis com deuríen (3).
Mes segures son les publicacions de documents fetes per Villanueva
en los suplements ais volums VI y VIII del seu Viaje literario; per cert
que és bastant reduhit lo nombre d'actes que hi trovém referent a Ri-
poll. També és migrat lo material insertat per En Pujades en la se va
Crónica de Cataluña; Pellicer y Pagés, per lo que jo veig, en la seva
historia del monastir no fa casi res mes que repetir lo que coneixóm, al
(1) Sobre acó Josep María Pellicer y Pagés: Santa María del Monasterio de Ripoll, pa-
gines 225 y següents.
(2) Comp. Manuel Mila y Fontanals: Noticia de la vida y escritos de D. Próspero de Bo-
farull y Mascaró, Barcelona, 1860. 45, Not. Fr. de Bofarull y Sans: Apuntes bibliográficos,
continguts en la colecció: Conferencias dadas en el Ateneo Barcelonés relativas á la Exposi-
ción Universal, Barcelona, 1890, en la pag. 512, fá pujar á 129 lo nombre de códices cremats en
1835.
(3) Les copies que tingué Baluzc a sa disposició, no son sempre exactes, com ja consta ta-
va Villanueva (Viaje VIII, 99) y per acó s'han d'utilisar ab precaució: a propósit d'acó
consti que l'article Rivipullense monasterium en l'Index és també incomplet, ja que deixa de
presentar tota una serie de documents de l'Apéndix que's refereixen directament a Ripoll.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 147
menys per los temps antichs, y Prósper de Bofarull, en la seva excelent
obra fonamental pera l'historia de Catalunya «Los Condes de Barcelona
vindicados» (Barcelona 1836, 2, s.), sibé ha empleyat un conjunt prou
rich d'actes de Ripoll, sois ens n'ha proporcionat algunes de compler-
tes, molt poques que fassin per lo nostre assumpte.
Es veritat que molta cosa irnportant per aqueixa enquesta — docu-
rnents, cartes, informacions — existeix en son original pero mes encare
en copies. Primerament en los códices de Ripoll mateix, sobre lo que
donará les probes corresponents lo catálech; després en documents
isolats de l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona, a Vich en
l'Arxiu episcopal y en lo Archivo histórico nacional de Madrid. En
l'Arxiu de l'iglesia de Sant Pere de Ripoll també s'han de conservar
avuy encare actes interessants (1), pero no existeixen detalls mes preci-
sos sobre l'extensió y importancia de les copies del monastir de Sant
Pere; aquest monastir estava afiliat al molt mes famós de Santa María.
Pero s'ha de senyalar la valúa de les copies de Ripoll que's trovan en
la gran «Collection Baluze» conservada avuy en la Biblioteca Nacional
de París. Axis apareix en la Bibliotheca Baluziana publicada a París
l'any 1719, Pars tertia, complettens códices manuscriptos diplomata et
collecta V. Cl. Stephani Baluzii, p. 103: «Un portefeuille aux armes
de feu M. l'Evéque d'Auxerre (es André Colbert, mort en 1704), oü
sont les copies des manuscrits de Ripoll». Baluze era bibliotecari de
Colbert y no podía per lo tant teñir casi cap dupte sobre la proceden-
cia de les copies contingudes en lo Portefeuille (2). Copies d'actes de
Ripoll se troven, finalment, entre'ls papers de Villanueva, guardáis en la
Biblioteca de la Academia de la Historia y segurament també en la
deixa literaria del monjo y arxiver de Ripoll Roch Olzinellas (nat en
1784, mort en 1835). L'articlp dedicat a n'aquest diligent escorcollador
per Antoni Elias de Molíns en «Diccionario biográfico y bibliográfico de
Escritores y Artistas catalanes del siglo XIX» (Barcelona, 1889, II, 255-
262), ofereix un cop de vista precís sobre la seva profitosíssima activi-
tat d'arxiver (3). Los trevalls que deixá a la seva mort, se troven
part en l'Arxiu episcopal de Vich; (entre aquests: Catálogo de los có-
dices de Ripoll y Notas de varios Archivos). Part son possehits per la
familia Bofarull (Catálogo de las escrituras del Archivo de Ripoll), y
un petit residuu'l conserva encare la seva familia (índice general de to-
dos los códices de Ripoll y sus materias). Si's volen recol-leccionar los
(i) Ho sugereix En Pellicer y Pagés ab una observació que encapsala la seva petita co-
lecció de documents de Ripoll: Hemos tenido & la vista copias autorizadas de los originales,
los que se conservan en el Archivo de San Pedro (Santa María del Monasterio de Ri-
poll, 327).
(2) Ja parlarém a son lloch del códex de la Biblioteca Nacional de París, nr. 5132, olim
Baluzianus, que conté una serie de documents preciosos trets de Ripoll y que clarament re-
vela la seva procedencia del monastir.
(3) Comp. també Prósper Bofarull: Los Condes de Barcelona vindicados, I, Introduc-
ción, p. 2 y p. 49 s.
148 R. BEER
disiecta membra d'un Arxiu tant rich com lo de Ripoll s'ha d'arreplegar
donchs lo material corresponent de tota una serie d'Arxius d'Espanya, y
acó és un trevall de molts anys y que, tal com están les coses, sois los
espanyols mateixos poden fer ab écsit. Aquesta preparado important
per l'aclaració deis monuments literaris conserváis, manca, y ab ella'l
medi de senyalar les corrents históriques de la literatura y de la cultu-
ra dintre un quadro just y precís de datos de l'historia política y ecle-
siástica y de determinar noticies de procedencies, escriptors, possei-
dors, etc., fins are desconegudes. En les planes següents mirarém de
complir, en quant sigui possible sense aquesta important ajuda, la
tasca senyalada sobre'ls códices de Ripoll y sobre'ls documents fins
are disponibles.
*
La fundació del monastir de Santa María de Ripoll s'efectuá en una
época decissiva per l'historia de la Marca hispánica. Després de llar-
gues lluytes hagudes entre cristians y moros en NE. d'Espanya
en lo segón tere, del segle IX, conseguí Guifre'l pilos (el pelut)
comte de Barcelona (1), senyorejar lo territori y ser regonegut,
per part de Caries lo Calvo, rey deis franchs, com a comte de la Mar-
ca ab l'asseguranca de que la successió a n'aquesta dignitat sería reser-
vada a la seva familia. En just regoneixement a l'importacia que
precisament en aquell temps de lluytes teníen los convents com a ba-
luart espiritual contra l'enemich y com a medi eficac per la consolida-
ció del poder temporal, Guifre funda y dota a Ripoll y acó sots
les circumstancies que exactament coneixém y que clarament demos-
tren que ell volía fomentar ab aquesta fundació alts interessos polítichs,
especialment dinástichs; axí és que la fe piadosa pogué véure en la
erecció del santuari'l compliment d'una prometenca per los écsits con-
seguits, de la mateixa manera que 700 anys mes tart en l'Escorial,
considerat com a panteón, un grandiós ex-vot en commemoració de
Sant Quintí.
Les Acta dedicationis Ecclesiae Sanctae Mariae Rivipullensis, de
data 20 d'abril de 888, que Baluze publica en la Marca Hispáni-
ca, App. XLV, col. 817, tretes del cartulari del monastir, dihuen cla-
rament que aqueix fou construit a ins'tigació de Guifre y de sa muí ler
Winidilda. En la consagració hi figura Godmar, bisbe de Vich, a la
diócesis del qual devía pertányer. Lo lloch hont lo monastir s'aixecá —
in valle que nuncupant Riopullo — era ben escullit; lo santuari estava
situat a la delta que forma la confluencia del Ter y del Fresser — d'aquí
lo nom Rivis pollens — en mitj d'un paratge fructífer, protegit per al-
tes montanyes boscoses, al Sur unit per camináis ab la residencia
(1) Mort en 898; d'aquest any (17 d'abril) és també 'I document en lo que apareix lo seu nom
per darrera vegada, comp. Joseph Calmette, Un jugement original de Wifred le Velu, Bibho-
théque de l'École des Chartes, LXVII, 1906, 60 y aegs.
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 149
comtal. L 'importancia que Guifre volía donar a la seva obra, propia-
ment no's deduheix sino d'un segón document fet a la mateixa
data, Acta dotis Ecclesiae Rivipullensi factae (Marca, App. XLVI,
col. 818 s.). Guifre concedía al monastir no sois dominis extensos ais
voltants de Ripoll, si que també localitats en lo comtat de Cer-
danya; en lo districte de Berga, les iglesies del lioch Brositano ab sos
(SaaxPólieMar)
dmoxLBL, Barcelona,,
QOl erobeft
>%£«*.
De Spruner-Menke, Handatlas f . d. Gesch. d. Mittelalters, Gotha, Justus Perthes, 1880,
Nr. 15: Península ibérica desde la vinguda deis árabes fins a la cayguda deis Omejades, 711
flns a 1028 desp. de Christ.
alóus y també les de Sant Vicents y Sant Joan; en lo comta.t d'Urgell,
lo lloch Exaduce ab l'iglesia de Sant Miquel; en la Marca, l'iglesia de
Santa María de Pons ab sos dominis, lo lloch Centumcellas ab una ex-
tensió de quatre milles quadrades al entorn y totes les rendes, y, final-
ment, les iglesies en les altures de Montserrat ab llurs alóus. Abdúos
escriptures parlen del monastir ja construhit y habitat: Haec omnia
tradimus sub manibus Dagini abbatis et omnes monachos ibi commo-
rantibus. De lo que's deduheix que la vida conventual devía haver
150 R. BEER
comencat ja abans del 888, época de la consagrado solemne; efectiva-
ment, Villanueva (comp. Viaje VIII, 209 s.) va descubrir un docu-
raent de l'any 880, segons lo qual lo sacerdot Ariu'.phus, ja llavors
posseedor d'extensos bens en la valí de Baga, donava parts deis llochs
Buturano, Certaniola, Cospe y Riotorto domui Sanctae Mariae Virginis
in monasterio Rivipullense... et Dachino abbati et monachis ibidem
deo servientibus. L'historia del monastir, comprobada per les escriptu-
res, comenca per consegüent al 880. Los primers comencos de la pobla-
ció son foscos; totes les llistes deis abats de Ripoll (1) comencen per
Daguin, y certament una d'elles ens informa que aquest a l'any 888 ja
havía sigut 15 anys abat (2). Entre'ls obgectes de dedicatoria desti-
nats al cuite, segons testimoni deis ja citats documents de consagrado,
Guifre y Winidilda donan calicera et patenam de auro, missalem,
lectionarium, planetam et albam. Lo missal y lo leccionari apareixen,
com és natural, entre'ls utensilis d'Iglesia; los llibres litúrgichs no
abundaven ni de molt com en altres dotacions en aquesta per lo de-
més tant rica. Es significativa sobre aquest punt una declarado que
apareix en l'Acta dedicationis Ecclesiae Sancti Petri Rivipullensis
(Marca, App. L, col. 822). La consagrado d'aquesta iglesia, que devía
pertányer al monastir, se celebra dos anys mes tart, có és, en 890, y
en aquesta erecció ni figuren, a mes de Guifre y Winidilda, també ja
l'abat Daguin y'ls seus monjos com a donadors: Tradimus ibi ego Da-
quinus cum fratres meos monachos libros secundum possibilitatem nos
tram, scilicet Eptaticum (3), homeliarium, missalem, ordinem. Altra
vegada, donchs se tracta de llibres litúrgichs, lo nombre reduhit deis
quals era proporcionat a 1 'encara jo ve común itat religiosa. Car de les
humils parauies «secundum possibilitatem nostram», se pot deduhir que
1'Scriptorium del monastir no havía desplegat encara una gran activi-
tat y també que la llibrería mateixa tampoch contenía molts inanus-
crits. No's pot arrivar a saber d'hont Pellicer y Pagés (Santa María
de Ripoll, 39), tréu la noticia de que: «Los ilustres cónyuges (és a dir
Uuifre y sa niuller) hicieron subir al respetable número de cincuenta y
ocho los códices que ya entonces contaba el archivo, aumentándolos
con un leccionario y un misal» (4). L'inventari fet a 30 de juliol
de 979, després de la mort de l'abat Vindisclus, fá constar que havíen
existit en lo monastir «quelcóm mes de 65 llibres», de manera que l'aug-
(1) La mes ben críticainent examinada, és encara la aduhida per Villanueva, lloch ci-
tat, 4 y ss. Després d'ell Pellicer y Pagés, lloch cit., 899 y ss. Enrich Claudi Girbal: Tossa
(Gerona, 1884), 39 y ss. Una llista encara inédita (treta del Rivipullensis, nr. 111) la donará
a conéixer lo catálech.
(2) Pellicer y Pagés, lloch cit., 31, nota 2.
(3) L'Heptateuch servía al chor per los divinsoficis, com cotnprobá En Villanueva, per
les consuetas de les iglesies d'aquell entorn.
(4) Per comparació recordis aquí que la mateixa antigua y poderosa iglesia-catedral de
Oviedo en aquell temps sois contava com a propis 41 códices. (Handschriftenschatze nom-
bre 314, p&g. 376 y ss).
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 151
ment de la biblioteca durant un período casi de 100 anys sois hauría
sigut d'uns 10 manuscrits, lo qual es fá difícil de eréure (1).
Hi ha certament alguns manuscrits preciosos que a principis del
segle XIX encara se con serva ven y catalogaven en lo monastir, avuy
casi completament perduts, no procedents del Scriptorium sino com po
dém comprobar, donats a la Biblioteca ja en los primers temps. Acó
pertoca directament a aquells manuscrits, l'escriptura deis quals és
d'época anterior a la fundació de Ripoll. En primer lloch cal citar aquí
unmagnífich Psalteri que descriu detalladament Villanueva (Viaje VIII,
34 seg.). Lo manuscrit era compost en pergamí de porpra, tot ab lletres
de plata; les iniciáis y'ls epígrafs deis psalms eren d'or (2). A l'una
banda hi havía'l text de la Vulgata, a l'altre la traducció del Hiero-
nymus. La darrera fulla contenía l'inscripció: Karolus gratia Dei rex
et imperator Franchorum. Villanueva deduheix del carácter de l'es-
criptura, que'l códex és del temps de Carlesmany o tot lo mes tart del
de Caries lo Calvo; en tots dos casos pertany al segle IX. Lo que mes
lo sorprengué fou la excel-lent conservació de les lletres de plata
y compara ab lo Psalteri de Ripoll un Evangeliari que ell havía vist
«en la Biblioteca nacional de Tolosa» (3), empero les lletres de plata
d'aquest havíen perdut completament la seua brillantor.
De la descripció donada per Villanueva es deduheix que 1 códex
de que'ns hem d'ocupar és un d'aquells treballs de Chrysografía que
s'empleaven especialment per la confecció d'exemplars lucsosos deis
llibres de la Biblia, la serie considerable deis quals conservada encara,
comengant per l'exemplar mes antich deis evangelis, que fou de la
bibloteca Hamiltoniana, avuy en possessió de un americá, flns ais
darrers productes d'aquest art original, ha sigut obgecte de profonds
estudis precisament en los temps mes moderns ;4). Segons veig, l'infor-
mació de Villanueva sobre l'espléndit psalteri de Ripoll no s'ha tingut
en compte en les investigacions respectives. Es digne de notarse prime-
rament la col-locació cara a cara de la Vulgata a una part y de la tra-
ducció del Hieronymus a l'altre. Villanueva indica segurament lo Psal-
terium gallicanum y la traducció deis psalms del hebréu com la llegím
en la edició de la Biblia publicada per Sabatier y qu'ell podía ha ver vist
(Bibliorum sacrorum latinae versiones antiquse, Vol. II, Remis, 1703), eó
(i) Per mes detalls sobre aquest punt, vegis mé< avall al tractar del Scriptorium en
temps de l'abat Arnolf (948-970).
(2) José María Egureu, Memoria descriptiva de los códices notables en los archivos
eclesiásticos de España, Madrid, 1859, p. XXXIV, encara ens informa de «vistosas orlas con
enlaces de oro y fantásticas serpientes» que rodejaven lo text per tots costats.
(3) L'Evangeliari de Godesscalc de Saint-Sernin de Tolosa, mes tart en lo Louvre (Delisle,
Cabinet des manuscrits de la Bibliothéque Nationale, I, 2), ara Bibl. Nat. Nouv. acq. lat. 1203;
vegis Berger, Histoire de la Vulgatependant les premiers siécles du Moyen-age, París, 1893,
página 269.
(4) Algunes proves bibliográflques sobre'l particular, v. en los Denkmftler der Schreib-
kunst des Mittelalters publicats per Chroust. Entrega II, al tractarse del Psalteri de Viena
taula i.
152 R. BEER
és: Vulgata hodierna seu versio latina sec. LXX secundis curis emenda -
ta a S. Hieronyrno. — Versio Latina S. Hieronymi ex Hebraeo. Lo fet de
trobar precisament a Espanya una desacosturaada col-locaeió cara a
cara d'abdós textes en lucsós manuscrit, porta a diferentes considera-
cions. Samuel Berger ha demostrat d'un modo convincent (i) l'alta
importancia que tenía a Espanya lo trelladar la Biblia durant los pri*
mers segles de l'Edat mitja y l'originalitat deis textes escampáis per
les seves terres. Per altra part sabém que l'historia de la Vulgata en
temps deis carolingis no es altra cosa que l'historia de la lluyta deis
bons textes portats d'Inglaterra contra los textes espanyols, o, si's vol
personificar, la lluyta d'Alcuin, deixeble d'Ekbert (2), contra lo visi-
got Théodulf, mes tart bisbe d'Orleans. No's pot pensar un sol moment
en juntar lo psalteri de Ripoll ab la producció literaria de Cata-
lunya (3). La revisió crítica de la Biblia en temps de Carlesmany és
obra d'Alcuin, que's pot donar per acabada l'any 800. En temps mes
moderas la paleografía y l'historia de les arts en llurs investigacions
s'han afermat cada vegada mes a la idea de que l'origen d'aquelles
obres mestres de Chrysografía s'ha de cercar en la escola Palatina de
Aquisgrán. A n'aquelles obres pertanyen també a mes de les esmenta-
des y altres semblants lo psalteri que Carlesmany enviá al papa Adriá I
(Códex 1861 de la Biblioteca de la Cort de Viena) y l'Evangeliari en la
Tresorería imperial de Viena. Axis donchs, nosaltres suposaríem
l'origen carolingi del Psalteriura argenteum de Ripoll encara que no
hagués existit la nota final que'ns proporciona Villanueva. No obs-
tant, aquesta nota notable és complementada per una altra aclaració.
Villanueva no fou l'últim que va estudiar lo precios manuscrit.
Prósper de Bofarull lo guardava en 1820 en l'Arxiu de la Corona
de Barcelona, y Milá y Fontanals, en la biografía den Bofarull mes
amunt ja citada, en diu lo següent (p. 45, Not.): Perdiéronse entre
ellos (és a dir los códex de Ripoll) el inestimable Psalterium argen-
teum, único códice en su clase en España (4) y que sin duda
fué destruido... A la noticia que de este códice dan Villanueva y
(1) Llochcit., Chap. II, p. 8 88.: Les bibles espagnoles.
(2) «...loin de faire de Théodulfe un critique, nous verrons plutoten lui, malgré tout son
uaérite, le defenseur de la tradition espagnole et l'adversaire inconscient de la puré té du
texte biblique, défendue par Alcuin». Berger, De l'Histoire de la Vulgate en France, Leoon
d'ouverture, París, Hachette, 1887, p. 7.
(3) Lo psalteri de plata y'l Miscelani del que parlarém mes tart, s. VIII, los anomena
Eguren «Dos monumentos paleográficos de grande importancia» y discorre, «recordaban
todavía en los primeros años del presente siglo el fausto principio de las letras en las mon-
tañas de Cataluña» (Memoria, p. XXXIV). Pero abdós manuscrits eren exótics per la Marca
llavors trasbalsada per lluytes intestines.
(4) Certament s'hauría de fer memoria del que's conserva al Escorial, tot en lletres d'or
anomenat Codex aureus evangeliorum, que sens dupte fou compost molt mes tart en temps
deis emperadors Conrad II y Enrich III;comp. la donació de manuscrits que'n 1576 féu Fe -
lipll al Escorial, Jahrbuch der Kunsthistorischen Sammlungen des AllerhSchsten Kaiser-
bauses, XXIII, codern VI, p. 5,
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1P0LL 153
Eguren (1), puede añadirse una notable particularidad que ignoran
los que no la han oído de Bofarull Limpiando éste la última página
ennegrecida leyó en sus letras de plata: «Pipinus rex Francorum»,
que parece no puede ser otro que el padre de Carlomagno. Aqueixa
declaració s'ha d'entendre de manera que al final del códex a mes de
l'inscripció llegida per Villanueva s'hi trobava encara (puede añadirse)
l'inscripció referent a Pipin. Ab aquesta doble cita de ñoras, natu-
ralment lo cas és diferent del de la axis anomenada primera Biblia de
Caries lo Calvo (París, Bibl. Nat. P. L. 1, Berger, Histoire de la
Vulgate, 215 s ) lo primer full de la qual ostenta en medallons les
inscripcions Carolus rcx Franco(rum) y David rex imp(erator). Tal
vegada s'ha d'admétre que la ratlla referent a Pipin estava separada
per un espay mes gran de la ratlla donada a conéixer per Villanueva
y que en la «página ennegrecida» havíen sigut il-legibles algunes pa-
raules d'unió com cuius pater, cuius genitor, o altres semblants. Per
lo demés encara'ns és possible enterarnos de detalls sobre l'investiga-
ció del manuscrit comencada per Bofarull (2). De quina manera lo
fruyt primores de la caligrafía carolingia havía arrivat a ser possehit
perRipoll, sobre axó manquen noves precises (3). Villanueva fa cons-
tar solament que'l códex ja apareix en l'inventari fet de la Biblioteca
del monastir a 14 de marc de 1047, hont figura ja un «Psalterium ar-
genteum» que sens dupte és idéntich al nostre manuscrit. Eli mateix,
en l'apéndix al volúm VIII del seu Viaje, en el Nr. IV, ha publicat un
cCatalogus librorum qui sec. XII extabant in monasterio Rivipullen-
si»; no obstant, com que en aquest catálech no hi consta lo Psalterium
argén teum, se podría créure que realment existía en la Biblioteca en
1047, pero que no s'hi trobava mes en lo segle XII. Ja en lo «Hands-
(1) Eguren no ha vist mes lo manuscrit destruhit en 1835 y segueix completament a
Villanueva.
(2) Elias de Molins, en l'article citat mes amunt, diu clarament que'n lo llegat d'Olzi-
nellas'hi trova una «Carta del señor Bofarull sobre el Psalterio ó libro de Pepino», y f ora
interessant indagar non anat a raure aquesta carta: tal vegada está relacionada ab una des-
cripció del psalteri, que Bofarull y Sans, net de Prósper de Bofarull, fá en sos Apuntes
bibliográficos (com. mes amunt) treta d'un catálech de l'any 1821 (tal vegada lo mateix que
després del viatge d'Ewald 389 ja fou format en 1823): «Salterio entero con todas las letras de
alquimia de plata y las iniciales de oro de un tamaño muy pequeño y la vitela ó pergamino
sobre que está escrito es de color morado obscuro sin duda para mayor realce de la letra. Su
tamaño no llega al de folio y está perfectamente conservado, menos en las primeras y últi-
mas páginas que con dificultad pueden leerse por haberse enigrecido la alquimia, según pa-
rece, por la humedad que alguna vez habrá padecido. En la última página se han podido leer
con mucha dificultad las palabras: «Pipinus Imperator (sic)et Rex Franchorum» lasque junto
con la circunstancia de hallarse notado como existente ya en el monasterio de Ripoll en un
inventario i ecibido el dia 14 de marzo del 1047 en presencia de Wilelmo conde de Besalú, y el
lujo con que se escribió hace sospechar que fué regalado este precioso códice al monasterio
por algún emperador de Francia, y siendo así no baja su edad del siglo VIII».
(3) Eguren, lloch cit., XXXV, afirma certament d'una manera ben categórica: «Lo cierto
es que el conde fundador del monasterio de Ripoll ofreció este hermoso libro al tesoro de
aquella iglesia en el tercio último del siglo IX», pero no diu en que funda la seva opinió; lo
cert és en tot cas que'l Psalteri no és mencionat en la carta de dotació del monastir.
1909.-12
154 R. BEER
chriftenschátzen», p. 413, Not. 1, ab referencies a un catálech com-
pletament semblant, publicat per Ewald (Reise, p. 389) y atribuhit al
segle XI, s'ha donat lloch a suposar que en Villanueva «sec. XII»
siguí una errada d'impremta y que la apreciado de Ewald sigui la
justa. Aquesta suposició arriba a certesa per una copia del correspo -
nent catálech feta per Fr. Benito Rivas (1) la que's conserva en la
Biblioteca de la Real Academia de la Historia, en un códex de colec-
tánees sots la signatura 12-27-4, E 122, y de la qual la Academia de
Madrid, per intervenció de l'Academia Imperial de Ciencies, va pó-
same de la manera mes amable, un exemplar exacte a la meva dispo-
sició. Aquesta copia procedeix, com manifestament declara Rivas
d'un índex del segle XI, y perniet deduhir, sense por d'equivocarse,
que tant lo catálech de Villanueva com los extrets de Ewald tots
teñen lo mateix origen, có és lo catálech del segle XI qu'estava regis-
trat en lo Rivipullensis, avuy perdut, antigament signat ab lo Nr. 40;
Ewald dona sois notes sumaries del catálech, mentres que Villanueva
en deixa la part final y estampa alguns títols equivocats, tal vegada
induhit a error per les copies de que se serví (2). An'aquets títols equi-
vocats pertany també la anotació Plutargus. Trobar un Plutarch, enca-
ra que sigui en llatí, en una Biblioteca monacal espanyola del segle XI,
és cosa que ha de sorpéndre, si bé no's pot refusar de bones a primeros
la possibilitat de que una tal traducció existís a Espanya en aquell
temps. Ja sabém que Martinus Braccarensis (Dumiensis), del qual es
trobava un escrit en la Biblioteca del monastir de Ripoll, portava textes
grechs cap a Espanya y allí los feya traduhir (3). Ab tot y axo lo
«Plutargus» de Ripoll, s'ha de ratllar definitivament. En lo lloch en
que Villanueva lo cita la copia de Madrid presenta «Psalterium
argéntea» y salta a la vista desseguida que Villanueva llegí equi-
vocadament una abreviatura, si a ma vé Plt arg. Si segons axo
lo bell psalteri formava part de les antigües pesses inventariades de
la Biblioteca de Ripoll, se pot conjecturar, tenint en compte la
coneguda procedencia deis treballs de Chrysografía d'aquells temps,
que'l sumptuós codex sigui present d'un deis dominadors franchs.
Caries lo Calvo dona abundosament al monastir Fleury preciosos va-
sos sagrats cumevangelii textusubtili operis diversitate fabricato (4),
(1) Era monjo del monastir de Montserrat y a fins del segle XVIII, ordena Parxiu de
Ripoll. Sobre'ls seus trevalls relatius al assumpte, comp. Villanueva, Viaje, VIII, i seg. y 33.
(2) Per altra part Villanueva ofereix sens dupte datos autentichs que manquen en la copia
de Rivas. Sobre axó dona llura lo text del catálech mes avall publicat complert per primera
vegada.
(3) Comp. la edició de la obra de Martín, de la que parlarém encare, titolada:
correctione rusticorum, p. XII seg. y XXII seg., Jules Tailhan, Appendice sur les bibliothé-
ques espagnoles du haut moyen-age, en les Nouveaux mélanges d'archéologie, III. Ser.,
Vol. 3, París, 1877, p. 231 seg.
(4) Apendix Adelerii Floriacencis ad Adreualdum (I, XLT), J. Bosch (Bosco) Floriacen-
sis vetus bibliotheca, Lugduni, 1605. p. 76.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 155
per consegüent un Evangeliari, l'execució rica y esmerada del qual se
posa de relleu en dit testimoni, y'l que tal vegada pogué aparellarse
ab aquell códex sumptuós de Saint Sernin de Toulouse conserT'at enca-
re, que de possessió de Carlesmany va anar a parar an'aquest monas-
tir, tal vegada per medí de Ludovicopío (1). Lo fet de que'l territori de
Ripoll no pertanyía en aquell temps al imperi f ranch, no és de cap mane-
ra rahó que s'oposi a un tal donatiu. La Marca estava al menys formal-
ment sots la sobiranía deis franchs, sos docuinents son datats segons los
anys de regnat deis carolingis, era lo territori fronterís predilecte, y de-
la classe de consideracions de que fruía precisament Ripoll de part deis
dominadors franchs ens informen los documents de que tractarém
després. Ja no passem mes enllá en nostres conjectures, puig lo psal-
teri no's trova esmentat en los documents abans de 1047 y no podém
cercar mes indicis precisos del códex mateix; fou cremat manifesta-
ment en 1835
Encara és mes de dóldre la pérdua d'un manuscrit que Villanueva
(lloch cit. VIH, 45-50) descriu. Era del segle VIII y estava escrit en
cursiva wisigótica. Formaven lo contingut principal: lo «Liber quaes-
tionum» y la «Dictio contra quinqué haereses» de S. Agustí, un capí-
tol titolat «Exordium de ortu vel obítu patrum» (2), la Exposi-
tio S. Hieronymi in Mathaeum, y finalment, lo Liber 1CHDRI (sic, Isi-
9
dori) Spalensis sedis episcopi de DINISSMA NMIA (sic) legis evang. (3).
A mes d'aquestos trogos, quelcóm extensos, també contenía lo códex:
Interrogationes de fide catholica, la Expositio fidei catholicae Sancti
Ambrosi Medióla nensis episcopi (4) atribuhída a S. Atanasi, una peti-
ta colecció de cánons, y cap al final: Decrétale editum ab urbe Roma
de recipiendis sive non recipiendis auctoribus quod constitutum est (5),
<l) Sobre'ls donatiua de manuscrif s que Lluis lo piados feu a diferents monastirs, comp.
Delisle, Le Cabinet, I, 4.
(2) Villanueva no fa cap observado sobre aquest títol, si bé'l seu Incipit: «Esaias pro-
pheta interpretatur» manifesta clarament que no éslo conegut escrit isidoriá. De obitu, etc.,
aus bé és un fragment del prooemium d'Isidoro in libros veteris et no vi test., que comenca
ab l'article Jesaias,M. 83, 166.
(3) Villanueva explica: Yo leo divinissima nomina legis evangelicae. Per la solució de la
abreviatura tinguis en couipte que en lo text de les Allegoríes d'Isidoro, hi ha: quaedam no-
tissima nomina legis. Per mes especial digne de notarse (digna de toda consideración), té Vi-
llanueva, lloch cit., 47, la forma del nom que apareix en la dedicatoria en aquest manuscrit:
«Kmo. Domino ac referentissímo fratri uüruvio (Vulgata: Orosio) Isidorus«, diu que'l nom
podía UegirseWrusio, Wsurio, Wrurio o Wsusio y creu que podría tal vegada aclarir la tan
debatuda qüestió sobre a qui eren dedicades les Allegories— Jos. Pellicer cieu que es Orosio
de Tarragona qui no era contemporani d'Isidoro -có és fer possible la constatació de a qui
eren endrecades, descouegut encara. No es axí;sols hi ha una variant fonética. També el cas-
tellácambialao llatina esciita de diferentes maneres en u: preguntar, cubrir, culebra, comp.,
ademes la glosa uurat: comedit (en el Vaticanus, 141 1, s. VIII-IX, Migne, 81,793). Per assimi-
lació Urosius (Orusius) dona Urusius.
(4) Comp. ab aquest text Arevalo, Isidoriana, M 81, 828.
(5) , En la carta del savi jesuíta Andreas Burriel a R. de Castro sobre una nova edició de
Isidoro, es trova (Rodríguez de Castro, Bibl. Esp., II, 30£>): Casi en todos los Códigos (deis
156 R. BEER
una Tabla de los años de las eras antiguas y vidas de los patriarcas, lo
Tractatus de soleninitate Pascali editus a S. Hieronymo presbytero, un
Cyclus Pascalis, un tractat d'ortografía: Discretio litterarum (1), y ab
ell De litteris iuris (Explicación alfabética difusca de las siglas y ci-
fras del derecho (2), a mes: Incipit epistola atque tractatus Sancti
Martini episcopi de idolorum cultura, directum ad Polemiura episco-
pum (Martí de Braceara: De Correctione rusticorum) y al cap de valí
encara epístoles de S. Geroni, sermons y exorcismes (3). Es, donchs,
una col-lecció variada sumament rica per la materia de valor inestima-
ble, atesa l'alta antiguitat del manuscrit y de colossal importancia en-
tre tots los códices espanyols de principis de l'Edat Mitja coneguts flns
avuy. D'aquí que les investigacions sobre sos origens y formació ad-
quireixen tanta importancia, mes que mes haventse equivocat l'excel-
lent Villanueva al tractar d'aclarir aqüestes preguntes. De la Tabla de
los años de las eras antiguas en transcriu un article textualment axis:
Ab incarnatione autme Dni. Jhu. Xpi. usque in presentem primum
Quintiliani principis annum, qui est Era LXX. quarta, (falta la
nota DCC) sunt anni DCC. XXX. VI y afirma que d'aixó se dedubeix
que tant aqueixa computació com lo text precedent, completament
uniforme en la lletra, s'escrigueren a l'any 736, y que llavors, uns 20
anys després de l'invasió deis serrahins, regnava un príncep Quintiliá
«nombre tan semejante al Quintila ó Chintila de los Godos». «Pero
hont regnava, continúa Villanueva, no es fácil averiguarho, ni'l có-
dex ofereix cap rastre de la seva procedencia. Sois se pot dir que'l seu
carácter gótich cursiu és lo mateix que'l de les escriptures d'aquest
país de fins del segle VIII, que he vist a la Seu d'Urgell. Per altra part
Concilis) se añade la Decretal De libris recipiendis de donde tomó Graciano el cap. Sancta
Romana, y en todos ellos se atribuye a Hormisdas y no á Gelasio. La misma se halla en otro
Código Góthico de diferentes tratados que tengo en mi poder. Comp. també, M. 81, 245,
774, 791, 84, 843 y ss.— Aqueixes dates, axis com les notes sobre'l Rivipullensis, un deis
mes antichs documents que exposen Ie3 tan discutides (Pseudo)' Decretáis, complementan
lo material auténtich estudiat per Joh. Frledrich en lo tractat: Uber die Unachtbeit der De-
kretale de rec. et non rec. libris des Papstes Gelasius I., Sitzungsberichte der pililos. -
philol. u. hist. Kl. d. bayr. Akad. d. Wissensch., any 1888, 1. 54 y segs.
(1) «Es un tratado de orthographia muy borrado •, observa Villanueva; de moments'acut
pensar si's tracta de les Isid. Etym., I, 27 y I, 4, 3 (Litterarum dúplex modus est, dividuntur
enim principaliter, etc.), pero segons lo catálech gen. (v. mes avall) el Mettensis relacionat en
quan al contingut, es refereix a un altre text.
(2) Veteres antemillenarii Etymologiarum Códices sub libri primi titulo XXIII exhi-
bent syllabum notarum Iuridicarum, quas, ut ibidem Isidorus ait, novitii Imperatores a Co-
dicibus legum abolendas sanxerunt quia multos per has cal'idi ingenio ignorantes decipie-
bant. Sunt autem persimiles Valerii Probi compendiis quae vulgo circumferuntur. Bayer, en
les notes a Nic. Antonio, Bibl. llisp. Vetus, I, 334. Un d'aquestes notarum laterculi segons lo
capítol de notis iudicis seu iuridicis de les etimologies d'Isidoro, es trova també al Esco-
rial b. 1, 12, v. Hartel-Loewe BPLH. I, 29 seg. (Au augustinus, Aa augusta au aureliumag
agit a actin.)
(3) Fins aquí Villanueva: Lo catálech fet per Benito Bibas registra, ademes, una serie
de curtes composicions, com: Transitus 8. Martini, expositio veutorum (Pseudo-) Augusti-
nus Hypomnesticon liber, Epistula Fortunati ad Hildericum regem y d'altres.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTItf DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 157
lo codex és conegudament escrit per un monjo, qui s'ocupava d'aquets
trevalls. Encare que no sabem res de l'existencia del monastir de Ripoll
en l'any 736, és cert que en aquest temps ni havía altres monastirs
y no pochs en aqueixes faldes deis Pirinéus, alguns deis quals s'incor-
poraren ab lo de Ripoll y d ells pogué lo codex haver passat aquí
Los moros trigaren molt a poguer dominar aqüestes montanyes, en les
quals, com en Asturies, pogueren refugiarse alguns cristians capita-
nejats del príncep Quintiliá o Quintilano».
La falsa anotació d'una xifra (C), pot ser també la mala compren-
sió de la paraula princeps, éslo que ha fet equivocar a Villanueva. Prin-
ceps aquí, com en molts antichs manuscrits castellans (1), té la mateixa
forca que rex, y Villanueva ha passat per alt la circumstancia aquí de-
cissiva de que'l cómput que ell exposa és manifestament la variant
d'un suplement al final de la Vulgata del llibre quint de les etimolo-
gíes d'Isidoro (2), que Arevalo posa en les notes (M. 82, 891:... omne
tempus ab exordio mundi usque in praesentem annum decimum glo-
riosissimi principis, qui est Heraclius, etc. Lo príncep Quintilianus no
és ningú mes que'l rey deis goths Chintila, qui regná a Toledo desde
l'any 636 fins al 640. Per consegüent lo praesens primus annus és
el 636, no lo 736, y no pot parlarse d'un capdill de cristians en les ves-
sants pirenenques de 1?. Marca (3). La primera escriptura de la taula
deis anys ab la colocació oposada de les eres juliana y espanyola,
data del primer any de regnat de Chintila «a mild monarch, pleased
the priest» (Ulick Ralph Burke, A history of Spain, London, 1895, 1, 83),
y aquesta taula fóu copiada molt mes tart, com sucsehía tot sovint,
precisament ab lo no mes oportú «usque in praesentem primum annum» .
Villanueva afirma d'una manera categórica que la lletra és del se-
gle VIII, y observa clarament que és igual a la deis documents d'aquell
temps que ell vegé en la catedral d'Urgell (4); per altra part lo precios
códex contenía, com ell declara, composicions de diferentes époques;
solament axí podía Villanueva, sense contradirse, tréure conseqüen-
(1) Axis en dos Escorialenses (P. I, 7; Q. II, 25), comp. Hartel-Loewe BPLH, 1, 101 y 114,
com també en documents, p. ex en l'Acta de l'any 931 reproduhida per Merino, Escuela pa-
leographica (Elecció de labat Stephanus) del convent de S. Juan de Tabladillo: Sub era
DCCCCLXVI1I a Reynante Domino nostro Jhesu Cluisto et principe Adefonso in Legione
(comp cit. Férotin, Recueil. 5.)
(2) Comp. Escorialense b. 1, 10; b. I, 11; Hartel-Loewe BPLH. I, 29.
(3) Meravella que Pellicer y Pagos, lloch cit., 25 seg., recullint l'error de Villanueva pre-
sentí al rey deis gotbs, mort en 640, com a «experto jefe» sots la direcció del qual les «fami-
lias cristianas» a mitjans del segle VIII lluytaven contra'ls moros per los barrancbs deis Pi-
rinéus.
(4) Pailant de les primeres escriptures per ier la llista completa deis bisbes d'Urgell
(Viaje X, p. 81), repeteix que'n l'Arxiu d'Urgell s'hi troven los documents mes antichs de
Cütalunya (esta iglesia de Urgel tiene la gloria de aventajarse á todas en la antigüedad de
las escrituras que conserva), pero lo estrany és que no'n citi o no n'dongui a coneixer cap del se-
gle VIII. Aqueixos eren també desconeguts de Marca; d'altra manera los hauría publicat ge-
gurament en lo seu Appendix.
158 R. BEER
cies d'un canon pasqual que's trobava en lo Cyclus Pascalis, lo qual
abarca los anys 773-883. En aquest canon pasqual s'hi trobava lo se-
güent cómput: Anno DCCLXXVI bissextus erit, dies II, fr. quem
praetermittis diem VI. nonas Mar., et de die III. fr. computabis: ad-
duntar ad lunae cursum IIII. Tolluntur in Dei nomine carnes V. no-
nas Mar., et erit dies sanctus Pasee XVIII, Kls. Maias Lun. XVIII. Ab
rahó deduheix Villanueva del doble erit que aquest article s'escrigué
tot lo mes tart en 773, que és lo primer any indicat en la taula. Y com
és ridícul fer un canon pasqual de cent anys ja passats (1), l'apuntat
article serveix de terminus ad quem per judicar de l'antiguitat d'aque-
11a part del códex; per les demés parts román encare la pregunta.
Com l'hipótesis de Villanueva sobre l'origen del manuscrit en un
monastir deis Pirinéus, se mostra sense fonament, ens veyém precisáis
a fer conjectures sobre la procedencia de la notable colecció. De la
composició de les allegories d'Isidoro apenes se'n poden deduhir con-
seqüencies, tot lo mes fora de notar que no está probada l'existencia de
vells exemplars d'aquest text en los monastirs de la Marca, ab tot y
haverse propagat desseguida d'una manera rápida los escrits d'Isido-
ro (2). Tampoch la copia de Martín «De idolorum cultura» ofereix cap
indici sobre'l particular. En cambi, en altres conceptes aquesta
antiga copia espanyola de l'escrit de Martín és digna de teñirse en
compte y de moment dona ocasió de retornar a l'edició especial cuyda-
da y esplicada detalladament que C. P. Caspari feu del petit trac-
tat (3); la exposició bibliográfica deis códices és la part mes flaca de la
introducció, per lo demés ben treballada (4).
Que Fautor no coneix lo códex de Ripoll és cosa que no ha ds
sorpéndre després de les esplicacions donades. De dos manuscrits que
especialment ens interessen, d'un «Codex Toletanus» y d'un «Codex
Vaticanus» no se'n diu res de mes concret. El «Codex Toletanus» és,
sens dupte, la primera part — avuy sots la sig. 27, 24 — de la colecció de
copies en tres volúms feta al segle XVI per Juan Bautista Pérez y con-
servada en la Biblioteca Capitular de Toledo, la que Ewald (Rei-
se, 362 segs.) dona a conéixer, llástiraa que sois ab les curtes parau-
les: «Schriften von Turibius und Martinus Dumiensis ohne Provenien-
zangabe» (5). Lo Codex Vaticanus és lo Reginensis 1300 registrat per
Montfaucon en la Bibliotheca bibliothecarum, I, 42, en la coneguda for-
(1) Aquesta rahó també és contra la possibilitat innegable de que aquí's tracti altra ve-
gada d'una copia feta mes tart.
(2) Les Gesta abbatum Fontanellensium declaren (Cap. XII) que'l monastir possehia ja
en teiiips de l'abat Wando (f 756) les Differentiae y Sententiae, y l'abat Ansegisus dona en
825 una serie d'obres d'Isidoro a diferents convents.
(3) Martin von Bracaras Schrift De correctione rusticorum, 7,um ersten Male vollstiin-
dig und in verbessertein Text berausgegeben... Cbristianía, 1883.
(4) V. lloch cit. § 3, LIV y segs.... Códices und bisherige Ausgaben.
(5) Entre'ls papers deixats per Loewe, les notes referents ais Toletani son bastant ex-
tenses, pero no consideren la colecció de Pérez.
LOS MANUSCRITS DEL M0NAST1R DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 159
ma reduhida, y lo que, que jo sapiga, fins avuy no ha sigut encara
descrit minuciosament. A mes d'aquests códices existeixen encare
tres copies que Caspari consigna com cal, un Bernensis (nr. 289) y
dos Sangallenses (558 y 579) del segle IX, que'ns proven que la nota-
ble escriptura ja era llegida y cobeijada en los primers temps de
l'Edat Mitja. Lo Rivipullensis, la copia espanyola mes antiga, s'és
perduda, y solament (1) pot servir per la constitució del títol. Lo
títol De Correctione rusticorum, lo tragué Flórez deis breviaris
de Ebora y Braceara; en los Sangallenses lo traetat porta lo títol
Dicta Martini ad Polemium episcopum y en lo Reginensis aproxi-
mantse en lo títol al Rivipullensis, s'anomena De origine idolorum.
Es sensible que no tinguem detalls mes concrets de la copia de Bau-
tista Pérez de Toledo, y principalment que no sapiguém res de la seva
procedencia. L'original fou escrit segurament a Espanya y segons lo
text tal vegada estava intimament relacionat, pot ser fins era idén-
tich a la copia inclosa en lo misceláni de Ripoll. Ara, hont está lo
seu origen, és a dir, ahont pogué ser adjuntada a les altres composi-
cions precedents del codex, és, avuy per avuy, una pregunta difícil de
resóldre. Precisament lo fet de que'l volúm inclogui tants textes so-
bre materies assats heterogénies, sembla indicar que fou compost en
un lloch hont encara's disposava de considerables fonts literaries.
Llochs semblants eren pochs a Espanya en lo segón tere del se-
gle VIII. Lo desequilibri intel lectual en aquell temps no fou sois una
conseqüencia de l'invasió deis moros — les victories deis serrahins fo-
ren mes bé una conseqüencia de la decadencia deis wesgoths en totes
les branques de la manifestació intel-lectual En aquells temps crítichs,
propiament sois Toledo pot ser anomenat l'únich Emporium intel-lec-
tual d'Espanya, ciutatque disposava d'exemplars per fer copies deis es-
crits d'Agustí, de Hieronymus, d'Isidoro, de Martín y de Portunat, y
tenía material per cánons deis concilis, diferentes qüestions dogmáti-
ques, Cronología, Hagiografía, Homilética, etc.; Toledo, la ciutat del
Primat, lo lloch deis Concilis per excelencia y la residencia deis reys
wesgoths, a la qual poden remétre's l'article referent al rey Chintila,
pot ser també la copia de Martín de Bautista Pérez que's servía de
molts códices toletans, mes encara, Parreplega de textes essencialment
dogmatichs que reflexen les qüestions de fé d'aquell temps gelo-
sament debatudes y revelen que és Toledo lo centre de totes les discus-
sions (2). Lo fi didáctich que predominava en la compilació fa que po-
(1) Comp. cit. Gustav de Dzialowski, Isidor und Ildefons ais Literarhistoriker, Münster
in W., 1898 (Kirchengesch. Studien IV, II), p 59.
(2) La Epistula Fortunati episcopi ad Hiklericum regem Francorum (ed. M. A. Lucchi, I,
309), igualmentcontinguda enlocódex, registrada no per Villanueva, perósi per Rlvas,es tro
va també en un Toletanusde la Biblioteca Nacional de Madrid (sig. 14, 22) del segle X. Comp
Ewald, Reise, 318. Ripoll possehía, com manifesta l'antichcatálech, «unum Psalterium Tole
tanum» y «Missalia Toletana V>.
160 R. BEER
gués ser ben rebut precisament per una escola conventual floreixent
y que hagués sigut de interés per Ripoll l'adquisició del códex. Lo raa-
nuscrit misceláni en ses materies era un sustanciós llibre d'escola; que
per axó servía ho indica també una d'aquelles apuntacions en llengua
vulgar que sovint s'arrapen ais manuscrits llatins de principis de
l'Edat Mitja com jovencana verdor ais murs antichs y venerables. En
lo tractat que cometa: Incipit exordium de ortu vel obitu Patrum:
Isaías propheta qui interpretatur, etc., en lo fóli 57, Villanueva hi tro-
va escrit al marge: «Magister meus novol (novel?) q; (que) rae miras
novel», y observa que la lletra és del segle X, o tot lo raes de principis
del XI; pot ser molt bé que s'hagués fet en lo Seriptoriura o en l'es-
cola de novicis de Eipoll. Tal vegada se puguin saber raes particulari-
tats sobre lo manuscrit, escorcollant a París, Madrid, Barcelona,
Vich, etc., los papers que hi existeixen deis primers que treballaren
a la Biblioteca, y ais que ja havém remes en les notes (1). Aquest es-
corcoll val la pena de que's fassi, car lo poch que sabém d'aques-
ta colecció ja prova que entre'ls códices espanyols de primers de
l'Edat Mitja lo nostre códex era un deis mes feconds y un deis mes
notables per la singularitat deis textes, y en aquest concepte sois és
comparable propiament ab ell l'Ovetensis R. II, 18 (2) del Escorial so-
bre'l qual ens han informat minuciosament (3) Ewald y Loewe en los
Exempla Scripturae Visigoticae (Erlauterungen zu Tafel IV- VII), com
també Wilhelm de Hartel, segons les memories de Loewe (Bibliotheca
Patrum Latinorum Hispaniensis, I, 130-136). Ab lo misceláni de Ripoll
(1) En lo catalech de Fr. Benito Rivas s'hi trova encara no publicada unadescripció del
manuscrit que completa les indicacions de Villanueva, principalment en la part final de la
descripció.
(2) Aquest «Ovetensis» també procedeix de Toledo, segons un distingit paleógraf
espanyol; comp. Ambrosio de Morales, Viage (ed. Madrid, 1765) 93 seg.
(3) Substanciahnent, enquan jo conech los antichs, cap manuscrit espanyol está lligat
ab lo penlut códex de Ripoll. LoRegio-Vaticanus23l, olim 1351, conté una exposició del Evan-
geli de S. Mateu y les allegories d'Isidoro, una Expositio Symboli (Arevalo, Isidoriana, IV,
99, M. 81, 827 seg.'; el Palatinus, 277, s. VIIUX; los prooemia d'Isidoro, De ortu et obitu, Alie-
goriae, y entre'ls dos de supputatione dierum, computus ad pascha celebrandum (ibid, IV,
102, M. 81. 862 segs.). En la segona part, al priucipi independent, del códex nr. 109 de la
Biblioteca de Avranches (s. XI, comp. Catalogue general des mss.. des Dép. IV, 1872, p.
480 ss.) s'hi troven los prooemia d'Isidoro, De ortu, et obitu, Allegoriae, De bissexto, De
diebus observandis, Hieronymi epistulae. Realment acostat ab lo Rivipullensis en diferentes
parts, sembla serbo lo manuscrit 145, s X ;Cat. gen. V, 1879 p. 61 y segs ) procedent del an-
tich convent de S. Arnulf de Metz ab los prooemia d'Isidoro, De ortu et obitu, Allegoriae (no
consignat en lo catalech), Doguiata ecclesiastica («Credimus unum e«se Deum»)i Decretum
Gelasii de recipiendis auctoribus, Libri apocryphi qui non recipiuntur, De Arte grammati-
ca, De Orthographia y los pseudo-augustinians Hypomnesticon libri (manifestamentextrets,
y tais eren continguts també en lo Rivipullensis, segons manifesta lo catalech de Rivas). La
congruencia és evident y manifesta una certa tradició en lo trelladar determinades Isidoria-
na com també altres tronos copiats ab aqüestes, y dona una especie de perspectiva per esta-
blir un canon de la propagado manuscrita. Molt ens manca encara per explicar tota la tradi-
ció concernent a n'aquest punt; la observado apuntada és sois una pedra insignificant per lo
gran edifici.
ifo
BOLETÍN DE Lfl REAL ACADEMIA DE BUEfins LETRflS DE B^CELO^
Tomo V
mammam
'MfBlOTlWEDltJl
wiwi!)oyE5lipmi,i)j-
» -y: c éítáiao <" A m <¡ óíaceéí anmo.
<*^<Vim*<rt<cc<v»<a>nc>optnW,£-. *
í*¿u.tttm «.«-jcoi ítcucrlpíc-dljeuT-
£ o<*cY¿tw-'í2,»S" l««*I>É©©c>nA»di ***"«»**•
"£tr Ir» cu n <.*.od c <.«. 6\ <*<-. <Sn t<i ¿rfpm*
; «cVfUrnUl>roey.p<)fata\c5t<.*On7í<
**.nim c*. (p4 .cernen <Jtf»nW'íp<v<-nirnN.
ft*«<* ¿tr«*j, íí tu <¿V<«r«x ¿trnon c«.tum£-.
^4 £*-fn éxr<vn«f7i<*.£J'U ctjft\ y¿ifJt\y:xa
poncV*- conft/Wi<«-<ríu*cnCjCW«ru.
/tCocrfnptWí'ionfi-otcicr. Incl»
C* ce p i .jsc~ Á n i <t CT « p
ttct
IKT Ipít». í)t.l1«iKn.v/Aiiiit<'Ce-.1u->.<.«rT -
ÍÁ-Mpm ctrt«.tit*n<x»''>|v<.v'rt£'r't«-línri •
vt t <«-Í£p »jccvtu ft»-m «r» Vi o fn t ti ¿Vn
(S « t < <\y <¿r o tn n 1 i. i- «¡x ccr I n ÍA t. C <m £*.
Oúl»ccu<oñirti^.jh|o<''?ó^avtoíiOr»An
1 ■' '- ' *T
Irt/rwofrict^ottn/icct-cnoticWi . ,
^)¿4TU ¿» tñ c». Jp ío n p l-Át cc<rt o n &n .
y«íomct.j5(li)tni« <j.«xton¿Vn •
><4l
*▼ mu- *«-+"* ° TT11T' «'"'" i't"i -
L-'áíAím^'^alflcuíOTTrc». ■ «y non
C«<Vuf
I j^t/fU.O»r
<-¿4i
^JÍorriníCv.««cJr,£,rlei<3r^tMIUf. •*
W o n cu c ¿W^t o- ¿f- ^njf, t a*u< n « <íé-
-.-rp<
Inc^Mtnmif (,uy
.1M CM-C6^„^ Jíflfo)^.
Oárc^&i4rpl,«n1v^,,^^M ^^A v
f\tacu.*tÁr\nt
^
'Tí
p¿Vw n *<f- <*CCi pío: K^Sc ¿c\ o r <S» . *
^».i o i> tv^*t*i i tn u.rn p^rn néxr *í«*iííct
¿TI vc«i (\C4tcc ^ t^Cict Ipíci «J 6r\eoM-
■ttix.vn-.ftn.i^'adrcóíoiijr. vfnt
<.*.nt tn ».t/VNS.t¿Vti t dr^laVl vtrn Are t*/*
'nítpulcroKtíó^ "S^leiorión
j>/on¿-.A<6T^ íJ'ki
# e«-l>l,u,n4.«.nia.v<.-f<-<
n to it u m «. *-ti » ixu.< «• «.o i
• />6c£*Vlcr. *A^ -unten ^«pófi'o «f-
*b7motvniu<óíar. '^>tCtia:!nctpOC^-
Up<ino»c»<r. ócjoí^mpr»*"^^0.-'
P /c*.l#n i <VT1». pe»*' i «4 W <-«.n 1 iXV*<30»»
"bmn.dífcrrbnK^u-aif . '^b#nten^
^J> fo n £• <^n i tn «->fi c Ku««5wr*ir f^l
t> <o«ír!c ^íu.«^1>lV<^ *rnon c +£u*ut* •
¿tu tl ^¿r fxr /Víf« rí^c tf¡íf^ *N <¿°**t
¿Su»" Invp'od-u^- 'BíéwUomc
^jCuarvcpíXaoUií^lCiar. f^^J
|,£>c/<Sidi««- !n«o b»<^«A írr! »^og. ¿
R. Bccr«— Els
manuscrits de Rjpoif. t^m-ap^ lamina II
LOS MANUSCRITS DEL MONAST1R DE SANTA MARÍA DE R1POLL 16t
s'ha perdut un deis mes preciosos y venerables monuments literaris
d'Espanya.
No ha tingut tant mala sort un altre manuscrit que havía estat con-
servat a Eipoll desde teraps antichs, una copia llatina del Fuero Juzgo,
de la qual al menys se'n han salvat algunes fulles per mostra, sens
dupte los monuments literaris mes antichs que conservém de la Biblio-
teca de Ripoll.
Aqueixes fulles, solament tres, representen avuy una especie de
contracoberta del Rivipullensis 46, y en tal forma que constituheixen
actualment los folis 1 (enganxat al revés), 86 y 87 del códex (aquestos
dos son los últims del manuscrit). En quan al contingut, les tres fulles
també son importants perqué donen a conéixer la prodigiosament rica
colecció ripollesa de textes jurídichs (en llatí y en cátala) que ofereix
abundant material d'investigació per l'historia del dret y per la Filo-
logía. La lletra visigótica d'aquestes fulles, ab qualques elements
cursius, s'usa en lo monastir a darrers del segle VIII; segurament és
del segle IX y en lo seu carácter general és assats semblant a les pro-
bes reproduhides en los Exempla, Tab. X y XI per Ewald y Loewe, les
qui aquests encara atribuheixen al segle VIII. En tot cas és segur
que'l codex al qual pertanyíen les fulles de referencia, no procedía del
Scriptorium de Ripoll que no va comencar a treballar fins a darrers del
segle IX, sino que fou adquirit per la biblioteca del monastir y axó
ja en temps relativament anterior (1). Los fragments donen entre altres
lo text del llibre V, tít. IV, § 16 del forum iudicum: «si servus sit de
suo peculio emptus» y del llibre VIII, tít. IV, § 26: «si de campis va-
cantibus iter agentium animalia depelluntur». Aquestos fragments no
han estat aduhits, per lo text crítich en la edició académica del Forum
iudicum y, per lo que veig, tampoch en la mes moderna féta per Zeu-
mer (Mon. Germ. Leg. Sect. I. 1, 1902) (2). Ab motiu del nou escorcoll
deis códices de Ripoll comencat l'any passat se feu una reprodúc-
elo fotográfica de dues planes que orienta sobre l'originalitat paleográ-
fica del vell manuscrit, axis com sobre la present comparació del text.
Mes detinguda considerado mereix un altre antich manuscrit deis
residuus de Ripoll, que sots lo Nr. 49 existeix encara avuy a l'Arxiu de
la Corona d'Aragó. Primer que ningú Villanueva, Viaje VIII, 40-42,
l'exposá ab lo títol: In nomine Domini incipit liber sententiarum Sancti
(1) A n'axó sembla referirse lo catalech de la biblioteca del segle XI, no certament la dis-
posició que's veura mes enlla continguda en la copia de Benito Rivns. Es precís consignar
aquí un deis poclis cassos en que'l text del catalech publicat per Villanueva és mes complert
que la copia de Riva3. Mentre que aquest presenta solament un manuscrit: «Lib. iudices»
entre'Is dosarticles «Glosas VI» (99-101) y «Decada» .108-100;, Villanueva registra precisament
en lo mateix lloch: Glosas VI: Liber Judiccs III dúo vetustinsima (105-107). Es cosa fácil iden-
tificar un deis dos «vetustissima» ab l'exemplar los fragments del qual son conserváis encara.
(2) Heine va copiar lo text de les fulles per los Mouumenta, v. Ewald, Reise en lo lloch
cit.,387.
162 R. BEER
Gregorii Papae Romae ab l'epígraf final: Expletus ab opere scribtorio
est líber per manus extremitatis fidelis dcni. sub die XIII, Kalendas
Augustas era DCCCCX VlIIIa. Ob delinquentem scribtorem O vos
sanctimoniales puelle Christum doniinum non dedignemini precare;
forsan obtentu vestro sacro niereatur quandoque peccatorum onere
carere. amen REBILENORTAM. (Vegis la lamina I.) Villanueva rego-
negué que'l darrer grupu de lletres era un anagrama que deya Matrone
líber y que'l códex fou escrit en la era 949 (X = 40), any 911 de nostre
sistema cronológich. Altres deduccions de Villanueva necessiten ser
rectifícades; primerament hem d'aclarir una qüestió paleográfica. Vi-
llanueva és de parer que'l códex s'escrigué en altra provincia interior
d'Espanya, per la rahó de que'l carácter visigótich era ja desusat en
aquest temps a Catalunya hont sois dura fins al regnat de Caries lo Calvo
poch mes de la meytat del segle IX. Aquesta observació sobre la durada
de la lletra visigótica a Catalunya és inexacta y sorprenent a tot serho
feta per Villanueva, ja que possehím datos concrets de la continuació
en l'us del carácter nacional també al NE. d'Espanya; particularment
son aquí d'importancia dues aclaracions contingudes en lo catálech deis
Rivipullenses fet per Benito Rivas. Sobre'l códex de Eugippius, que s'es-
crigué en temps d'Arnulf abat de Ripoll y al mateix temps bisbe de Gi-
rona, per consegüent per los anys 948-970, observa Rivas (Nr. 46b del seu
catálech): su letra que es hermosísima, parte gótica y parte francesa,
es de mediados del siglo X. Tením, donchs, aquí una pro va categórica
de que en aquella comarca s'usava lo visigótich a mitjans del segle X
al menys 40 anys mes tard que la compotició del «Líber Matrone», a
mes de que de la «parte gótica parte francesa» podríem deduhirne que
a mitjans del segle X és lo temps de transició del carácter nacional a la
minúscula carolingia, car lo mateix catálech descriu (sota Nr. 37) un
manuscrit ab la Regula Sacti Benedicti ab altres curts escrits del
monjo de Ripoll Oliva y consigna clarament: su letra medio romana y
medio gótica es del siglo XI. Del temps en que vivía lo monjo Oliva
^escrigué encara en 1C65) és deduheix que'l manuscrit no pot procedir
de cap manera de abans del segle XI y que per consegüent lo códex 37
de la llista de Rivas fou compost en la primera meytat del segle XI
part en visigótich, part en minúscula carolingia. Finalment lo Rivi-
pullensis conservat encara, Nr. 168 (Boethius de Arithmetica), que
apenes si pogué escriures abans del comen*? del segle XI, presenta no-
tes margináis en cursiu wesgótich (vegis la lámina IV de les ad-
juntes al text) que, com és natural, no poden ser sino d'aquest
temps (1).
(1) Aixó no vol dir que 1'us del carácter nacional no's conserves mes temps al interior
d'Espanya que al NE. mes fácilment exposat a l'influencia francesa, basta afirmar que a
Castella s'empleaven encara carácters gotichs cursi us cap a les derreríes del segle XI (comp.
Ewald-Loewe, Exempla XXXV seg.; per la scriptura semigótica de l'any 1105 és una mostra
l'Ex. XXXVIII).
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR üé SANTA MARÍA DE RIPOLL 163
Per lo demés sembla que'l mateix Villanueva no estava prou segur
de l'exactitutde la seva opinió sobre'l códex; puig a la pregunta, de que
s'entenía sots l'epígraf final Sanctimoniales puellae, observa: «Si'l co-
pista era monjo del monastir de Ripoll tenía molt aprop les monjes del
convent de Sant Joan de Ripoll, qui son anomenades puellae en varíes
escriptures». Aquesta suposició és oportuna y és molt probable que'l
diaca Fidelis compongué'l manuscrit per lo convent de monjes que mes
tart havía de teñir una celebritat tant trista (1). Ab aquesta aprecia-
ción conforma també'l contingut del códex, que per cert no puntualisá
bé Villanueva en l'esmentada descripció. Villanueva cregué de rao-
ment teñir devant l'obra De summo bono de S. Isidoro y solament des-
prés se va cuydar d'aclarir l'equivocació; lo códex conté'ls cinch lli-
bres de les sentencies que Tajo arquebisbe de Zaragoca despullava (2)
de S. Isidoro (Gregori), un compendi excel-lent per un convent de mon-
jes. Pero ni Villanueva ni Ewald (en la rápida descripció del códex,
Reise, 387) s'han fixat en una circunstancia referent al text, digna de
teñirse en compte. Los Uibres de les sentencies de Tajo han estnt pu-
blicats per Risco en lo vol. 31 de la Esp. Sagr. (Reimpresió Migne, 80)
fins ara solament segons un únich manuscrit, un Aemilianensis (3)
(S. Millán de la Cogulla) y en aquest manuscrit hi manca'l final del
1 libre cinque, có és l'acabament del capítol 33: De aeternis supplitiis
reproborum y tot el 34: De sempiternis remunerationibus electorum —
l'iiltim epígraf era conegut fins ara sois per l'índex que anava devant
del text. En lo Rivipullensis conservat encare, lo text arriva fins al aca-
bament del cap. 34, conté ademes en la darrera plana (137 verso) lo co-
menc d'un altre tractat (comp. taula III) De trinitate divinitatis ques-
tionibus (sic), comptat interinament entre'ls anónims, mes que's rego-
neix com a postisidoriá per rahó d'una cita que apareix en lo fragment.
Lo códex pot ser que passés a la biblioteca de S. María després de
l'abolició del convent de monjes (v. la not. 1.) y malgrat Jos seus
mil anys está encara bastant ben conservat. — Havém de créure que
durant les següents dócades, la vida del monastir s'enrobustí y l'impor-
tancia de la fundació augmenta, y de tal manera que l'abat Ennego
(919-948) pogué pensar en engrandir la primitiva iglesia— en la nova
consagració de l'iglesia hi figuraren Jordi, bisbe de Vich, y Rodolf d'Ur-
(1) Comp. Benedicti papae XIII decretum de expcllendis sanctimonialibus e monasterio
8. Joannis Rivipullensis et clericis ibidem statuendis (Anno MXVII). Villanueva VIII,
237-241 .
(2) Comp. Villanueva, Viaje X, pág, X y segs.
(3) Aquest Aemilianensis se troba avuy a Madrid en la biblioteca de la Real Academia
de la Historia, Fons San Miguel de la Cogulla descrit sots Nr. 52 en lo Memorial histórico
Español, II (1851), p. XVI y per Hartel-Loewe BPLII, I, 518; anotat allá com liber sententia-
rum domni Gregorii aquí consigr.at exacte. Deis altres manuscrita de Tajo que anomena
Risco, lloch cit, 154, no puch comprovar lo Fontanellensis que l'abat Ansgisius (823-833} dona
al monastir («Tagii sententiarum uolumen unum», Becker, Catalogi 7, 21); el Thuaneus és
segurnmcnt identich al Colbertinus de la Biblioteca Nacional de París, Nr. 230(5, Catal. cod.
mss. Bibl. Reg. París, 1744, III, 262.
Í64 R. BEER
gell (1). De la mateixa manera sois ens ha arrivat una noticia sobre
l'enriquiment de la biblioteca en aquest temps: lo comte Sunyer de
Barcelona y Riquildis sa muller donan al monastir en niarc de 925
«varios libros, alhajas y la hacienda de Vilamelich» (2). Datos certs
de l'activitat del Scriptorium de Ripoll (3) son solaraent de mitjans del
segle X y entre ells com lo mes important l'epígraf que encapsala'l eó-
dex de Eugippius avuy perdut: In nomine sánete et individué Trinitatis
incipit liber sancti Evipii ex Riopollensi monasterii excerptum sub
potestate et dominio domni Arnulphi episcopi vel abbatis exaratum ab
humillimos Christi servos ac si indignos Sendredus levita necne et Su-
niarius presbiter (4). L'abat de Ripoll Arnulf fou bisbe de Girona desde
954 fins a 970; en aquest temps s'escáu donchs lo treball d'abdós escrip-
tors qui al final afirmen novament ésser del monastir de Ripoll: Gra-
tias agimus Deo nostro qui nos confortavit. Qui legat oret pro scripto-
res misérrimos servos sánete Marie Suniarius presbiter et monachus et
Senderedus levita. La singularitat del manuscrit que presenta un grupu
especial deis códices de Eugippius, permet donar un curt suplement a
l'introducció d'un deis volúms ja sortits del Corpus scriptorum ecclesias-
ticorum latinorum. Knoll ha donat a coneixer en la seva edició (Eugip-
pii excerpta, Vindobonae, 1885) la coneguda nota final de Redux treta
del únich manuscrit en que s'ha conservat, un antich Sangermanensis
y en lo Praef. XXIV not., observa: «Eandem subscriptionem etiam in
códice Euippii bibliothecae S. Mariae Rivipullensis (Ripoll?) in dioecesi
Vicensi in Catalonia fuisse Petrus de Marca archiepiscopus Tolosanus
testis est apud Labbeum Diss. hist. de script. eccl. I, 776». Pere de
Marca va examinar manifestament lo Rivipullensis ab motiu deis estu-
dis que ja esmentavem mes amunt. No obstant Tepígraf final enter tret
del mateix manuscrit fou publicat mes tartper Villanueva, Viaje VIII,
38 s. Ens havem de plányer de la pérdua del manuscrit probablement
destruhit en la crema del 183.7, per la rahó de que una comparació de-
tinguda deis códices mateixos hauría pogut resóldre si abdós textes
origináis únichs; que possehím per la subscripció de Redux, son inde-
pendents l'un del altre y procedeixen del mateix, có és del manuscrit
(1) Anno MCCCCXXXV facta est secunda dedicatio monasterii Rivipullensis cuius tum
Abbas erat Ennego, etc. Marca Hispánica, col. 386. En la segona part d'aquest estudi en la
edició alemana hi va un facsímil del document d'una donació a Ripoll, en temps del abat En-
nego, feta per la comtesa Ava y sos filis; fac-símil prés d'un trassurnpte posterior gráfica-
ment també notable.
12) Segons una escriptura del Arxiu de Ripoll (Arin. I del Común, cajón 2.°, legajo Mo-
nasterio fundación etc., núm. 880) presa per Prósper Bofarull, Los condes de Barcelona, I, 69.
(3) No s'ha de contar entre aquests lo de Pellicer y Pages (Santa María de Ripoll, p. 51):
el Scriptorium se extendía en espacioso rectángulo junto al ábside del templo, y sus venta-
nas recibíanla luz mitigada, etc ; car no és mes que una exemplificació d'una apreciació ge-
neral de Eguren (Memoria descriptiva, p. LXXIV), que l'Scriptorium del monastir en aquell
temps estava situat junt al absis. Cap document auténtich, ni un senzill plan de construcció
ens donen a coneixer les particularitats de la situació del nou edifici construhit per Ennego.
(4) Villanueva, lloch cit., VIII, p. 38.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 165
italiá — lo que jo tinch per probable — o si Sunyer y Sendred los
copiaren del Sangermanensis (1). Lo Rivipullensis no pot haver servit
de model per lo Sangermanensis perqué aquest data del segle IX. Lo fet
de que una mateixa nota final solament s'ha conservat en un manus-
crit de Ripoll y de Saint-Gennain s'ha de teñir en corapte per l'historia
posterior de la biblioteca del monastir de Ripoll.
Una nota, no considerada per Villanueva, sobre un treball del Scrip-
torium de Ripoll, la primera precisada completament fins en la data,
ens ha estat conservada per Mabillon, Annales O. S. B. III (1706), 537
(any 958). Parla aquí d'una Cláusula adscripta vetusto codici biblio-
thecse Aniciensis, que és tal com segueix: Anno incarnationis domi-
nicao DCCCCLV1II indictione (I.) II. Kalend. Octobris hic codex nun-
cupatus Decretalia Pontificum Romanorum scriptus est sub (Johanne)
papa HLothario rege, Borrello marchioni praecipiente Arnulfo praesuli
summae sedis Gerundae et cuneta congregatio Riopollensis coenobii.
Ego Johannes monachus atque diaconus trancripsi, non meae volun-
tatis mendosae, sed lima rectitudinis emendatum atque distinctum.
Tením donchs, y aixó causa extranyesa, en la biblioteca de l'iglesia
episcopal de Le Puy, una copia de la col-lecció de Decretáis feta
en 958 ab especial mirament per Johannes monjo de Ripoll durant
lo cárrech pastoral del mateix abat y bisbe Arnulf. La sórt del manus-
crit resulta instructiva per les relacions literaries d'Espanya y Franca
ais priraers temps de l'Edat mitja. Sabém que Gotescalcus, bisbe de
Le Puy emprengué en 951 una peregrinació a Santiago y per aquest
motiu tingué ocasió de véure, en lo convent de San Martín de Abelda,
famós per la preciositat de sos manuscrits, un exemplar de la compo-
sició de lldefons de virginalitate beatae virginis. Va demanarne una
copia a Gómez, monjo del convent, y del bon resultat d'ella ens en
entera lo mateix copista en un prefaci que s'ha conservat en algunes
copies de l'indicada composició. Gómez explica que Üotescalcus mag-
no comitatu fultus ad finem Galleciae pergebat concitus, dei misericor-
diam sanctique Jacobi apostoli suffragium humiliter imploraturus (2),
(1) Lea variants que presenta'l RJivipullensis) devant del S(angermanensis) en la nota
final publicada per Villanueva poden ser cambia del publicador, axis en lea primeres rat-
llea: scertorum S, scerptorum R, Egippius S, evipiua R, et privatu Redux S, Et prefatus Re-
dux R. Per6 n'hi han d'altrea que apenes s'hi poden atribuhirse a Villanueva, p. ex. Constan-
u
tinopolis agustini S, Constantino PP. (có és perpetuo) augusto R, pro aedificatione populi
christiani S, pro edificatione aeclesiae et populi christiani R, testes sitis S, testans R. Una
vegada R confirma una conjectura de Mabillon: per confessionem meritoque beati Januarii S
y Knoll, merítaque Mabillon y R; un altra vegada una de Knoll Deo custodiendo **** uobis,-
que seruantibus S, Deo vustodiente nobiaque seruantibus Knoll y R. Finalment R presenta
devant la variant de S y de tota los publicadora Dei gratia f atiente . ordinatua una variant
que s'ofereix facilment: fauente.
12) Es doncha una romería de Gotescalcua a Santiago feta ab gran acompanyament y en
l'any 951. En aquest sentit a'hau ría de complementar la noticia referent a Gotescalcua en
loa suplements de Farinelli: Más apuntes y divagaciones bibliográficas sobre viajes, Ma-
drid, 1903 (de la Reviata de Archivos) pág. 2 s.
166 R. BEER
libenter conscripsi libellum a beato Ildefonso Toletanae sedis episeopo,
editum in quo continetur laudem (sic) uirginitatis Sanctae Mariae
perpetuae uirginis. Aquesta transcripció se l'emportá Gotescalcus en
janer de 951 en son retorn cap Aquitania. Léopold Délisle ha manifes-
tat (Le Cabinet des manuscrits de la Bibl. Nat., I, 514 y segs.), que
aquesta copia que Gotescalcus porta a Le Puy és idéntica ab la se-
gona part del códex 2855 avuy custodiat en la Biblioteca Nacional
de París. Aquest exemplar de la coraposició d'Ildefons és escrit en
lletra visigótica, la bellesa especial de la qual alaba Délisle; y la
procedencia del códex de Le Puy está constatada per la col lecció
Colberi;; a n'aquestes circumstancies se n'hi junten d'altres que ex-
clóuhen tots los duptes per la identiflcació (Délisle, lloch cit.; 515 seg.).
Aquesta és preciosa en molts conceptes y és de dóldre que Ewald
y Loewe en los seus Exempla no hi hagin posat cap mostra del
códex ben precisat en lloch y temps. Per cert lo manuscrit és una
especie de precursor del manuscrit espanyol de primers de l'Edat
mitja mes famós desde'l punt de vista caligráfich, del magníflch Albel-
densis o Virgilianus deis concilis, lo fruyt mes esplendent d'aquella
escola d'escribes que proporción a valiosos recursos literaris per les se ves
obres al mateix rey Alfons X lo sabi (1). S'ha de teñir ara en compte
que a la selecta copia del excel-lent Scriptorium de Albelda n'hi fou
agregada un altra en Le Puy, que havía estat feta a l'escola de Ripoll
en temps del abat Arnulf. No tením datos del temps en que hi fóu in-
closa. Es cert que existeix un catálech deis Anicienses atribuhible al
segle XI, publicat y explicat per Délisle (lloch cit., III, 443 y ségs.),
pero es incomplet, y Délisle ja adverteix que en la llista hi manquen pre-
cisament la major part deis manuscrits teológichs y jurídichs. Pot ser
que Gotescalcus prengué'l manuscrit desseguida d'ésser acabat, tota ve-
gada que en 959 encara vivía, y igualment en aquell temps Arnulf era
encara abat de Ripoll y bisbe de Girona.
Per lo cas esmentat s'ha de teñir compte especial d'aquesta da-
rrera dignitat. Charles Rocher ha tractat una qüestió, que no po-
dém aquí passar per alt, en un treball avalorat ab abundants docu-
ments: Les rapports de l'église du Puy avec la ville de Girone en
Espagne, Le Puy, 1878. Per los extractes deis llibres copiats de la Cate-
dral de Girona, facilitats per Fidel Fita, se comproba que existíen cs-
tretes relacions entre la iglesia de Girona y la de Le Puy, per les
quals «la comunitat cristiana representava lo prototipus convincent,
l'antich diptychon, lo Símbol».La tradició deixa descobrir una especie
de germanor íins al temps de Carlesmany; la comunicació seguida
deis canonges d'abdúes iglesies está atestada per los documenta en lo
segle XV, ab l'indicació de que la Hermandad existeix desde llarch
temps. Tením donchs aquí un període gran d'expansió favorable per lo
(1) Comp. Handschriftenschfttze Spaniens, pág. 50
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 167
commercium litterarum; pero devant del datos presents se pot molt
ben creure en l'esportació del manuscrit encara en temps del govern
d'Arnulf.
Aquest temps podera calificarlo com una especie de preparació de
la época propria brillant del monastir. Arnulf mateix (elegit 948) al
entrar abat de Ripoll ja ni trobá una gran herencia. En l'any 938
Lluis IV, (Transmarinus) expedeix un Prescripte a favor del monastir
de Ripoll (Marca Hisp., app. LXXIV, col. 849 y segs.) a petició d'un
monjo del convent de S. Cugat, anomenat Godmarus; en aquest docu-
ment se confirmen los drets propis de Ripoll, especialment los de pro-
pietat y veyém que ja llavors lo monastir disposava no sois de la pro-
pietat extesa a l'entorn del domicili mateix, sí que també disposava de
terrenys en los comtats de Barcelona, Girona, Besalú, Urgell, Cer-
danya, Conflent (Ros-selló) y en lo terme de Kerga. En lo mateix any lo
Papa Lleó VII expedeix també una butlla (Marca Hisp , app. LXXV,
col. 851, Jaffé2 3611), que podría anomenarse senaillament un titu-
lus gloriae per Ripoll y especialment per Arnulf, si fos trame'sa sense
objecció (1). Al contrari, incontestat e<n quant al contingut y a l'expe-
dició (2) és lo Privilegi d'Agapit II, de l'any 951 (Jaffé2 3654) endregat
a Arnulf y ais seus successors, que referma solemnement los furs de
Ripoll, la llibertat d'elegir abat com també l'independencia deis ceno-
bites de la justicia seglar. No ni ha' perill d'equivocarse considerant
aquest privilegi relacionat ab una circumstancia que s'ha de teñir en
compte en la present investigació, circumstancia ja senyalada per
Mabillon (AOSll. III. 514) y que les exposicions posteriors de la vida
y influencia d'Arnulf han passat per alt d'una manera extranya (axis
Villanueva, Viaje XIII, 56-63; Ant. Merino, España Sagrada XLIII, 130
segs.; semblantment Pellicer y Pagés, p. 49 y segs.). Arnulf estigué a
Roma en 951; aixó podém (ab Mabillon) deduhirho ab seguretat de les
paraules d'un privilegi d'Agapit (Jaffé2 3656) dirigit al mateix temps a
«Soniarius Crassenis abbas» (Mon. S. Mariae, Carcassone): Igitur quia
per vestrum legatum, videlicet Arnulfum humilem abbatem postu-
latis a nobis quatenus monasterium supra dictum confirmaremus.
Fins a quin punt la presencia d'Arnulf a Roma contribuhí per l'ex-
(1) «Filius noster Arnulf us venerabilis Abba in inonasteri j admodum reverendi vocabuli
Riopollenaia... s'hi llegeix... ubi beatissimi Benedicti domni nostri videtur ordo servari,
cuius regularem traditionein auctoritate praedecessorum suorum tenere cuna suis fratribus
inilii uiilitantibus videtur» En les Regesta pontiflcum la Butlla no está compresa entre les
espúries ni lii ha cap observació a f egida al corresponent extracte; pero ja Villanueva havía
manifestat (Viaje VI, 137: VIII, 6; ab mes detalls, XIII, 51 y segs )» que ni Arnulf ni alguns deis
bisbes esmentats en la Butlla teníen encara tal dignitat en 938. Sense declarar directament lo
document apócrif Villanueva opina que fou realment extés en temps de Lleó VII, pero
que no fou despatxat deflnitivament sino dotze anys mes tart a lo menya, al empéndres re-
formes que s'havíen fet necessariea (comp. mea avall)
(2) Susciten no obstant escrúpola certea particularitats de la resaenció del text (tret d'un
deis cartularis de Ripoll, avuy perdut, publicat per Marca, Ap. Ni\ LXXXIX, col 867 a),
al no parlar d'aquelles faitea eacandaloaea que tant enllotgeixen la copia, M. 133, 907.
168 R. BEER
pedició de l'abans dita bulla per ell tan honorífica, és cosa de lo
que no'ns hem d'ocupar aquí (1); pero si que ve bé consignar que
l'abat de Ripoll tingué ocasió a Italia de procurar per l'enriquiment
de la col-lecció de manuscrits del monastir. Recordis primerament lo
ja citat códex de Eugippius escrit sub potestate et dominio domni
Arnulphi episcopi vel abbatis, lo qui probablement remonta a un
original italiá. D'aquest parer és també Villanueva, pero quan diu
(Viaje VIII, 38): «Parece que la copia se hizo de otro que había en la
catedral de Ñapóles», s'imagina la cosa massa senzilla. En les dues
notes exposades mes amunt la copia feta per Sunyer y per Sendred
está designada per dúes vegades com a producte del ¡Scriptorium de Ri-
poll; havém, donchs, d'admétre que abdós copistes disposaven a Ripoll
mateix d'un model fet segons l'exemplar de Redux, lo qui també pot
valer per la copia Sangermanensis. La transcripció se verifica després
del viatge d'Arnulf a Roma y tres anys mes tart per lo menys, ja que
se l'anomena episcopus vel abbas y solament en 954 fóu elegit bisbe de
la diócesis de Girona.
A Nápols ens remet també l'exemplar de la Vita Nicolai de Johannes
Diaconus servus S. Januarii, que estava contingut en un codex, avuy
perdut, de la Biblioteca de Ripoll (Villanueva, VI, 36, nr. 57 del ca-
tálech de Rivas). Johannes Diaconus, qui treballava en la iglesia de
S. Januari de Nápols, escrigué a principis del segle X y pot molt
ben ser que Arnulf , advertit de la vida del Sant, composta per aquell
en fes tréure una copia ab motiu del seu viatge a Roma; certament que
no és necessari identificar aquesta ab l'esmentat Rivipullensis. Per la
descripció den Villanueva y den Ribas sabém que a mes de la Vita Ni-
colai contenía, entre altres coses, les homilies de Beda, un fragment de
la Vita Caroli de Einhard, Lectiones a honra deis martres y deis sants
y entremitj (fol. 15, b.) la poesía que l'abat y bisbe Oliva (f 1046) ha-
bía compost a llahor del monastir de Ripoll. Si la poesía s'escrigué al ma-
teix temps que'l demés contingut del manuscrit, aquest no pot natural-
ment datar de temps anterior, com declara Villanueva — principi
del segle XI. Pero, per altra part, com succehía tot sovint, lo poemet
pot haver estat anotat mes tart en una fulla solta; y ab aixó s'avindria
la opinió de Rivas, qui sens dupte coneixía la época de la composició
deis llibres de Oliva, que posa lo manuscrit del «segle X o XI». Sigui
com sigui, lo que podém donar per cert és que en lo Scriptorium de
Ripoll ja hi havíen composicions isolades. per la confecció de sem-
blants códices miscelánis com los que havém esmentat, preparades per
formar grans coleccions (2), eó és cabalment aquells quaterniones ab
(1) Sobre'l temps en que fou espatxada, Villanueva declara, Viaje XIII, p. 52, que «no es
del año 938, sino muy posterior- y determina lo període considerant los dignataris eclesiíis-
tichs anomenats en la butlla: «La coexistencia de todos estos Prelados no se verifica sino
desde 949 á 956>. Precisament en aquest període s'escáu lo viatge d'Arnulf a Roma.
(2) O també per la recomposició, com proba la nota de Arnallus Scholasticus sobx-e lo seu
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 169
monografíes de que parla clarament repetides vegades l'antich catá-
lech. Axó'ns dona lloch a fer una observado general y d'iraportanoia
per l'exacte coneixement de lo mes o menys intensament que treballa-
ren los abats en la colecció literaria. En aquest punt lo temps de Oliva
( 1002-1046) és també l'época esplendorosa en total'historia milenaria de
Santa María; pero l'il-lustre abat fóu encara un rich heréu per lo que res-
pecta a la propietat literaria del monastir; axis ho dihuen tots los tes-
timonis sobre l'augment de la Biblioteca, aduhits flns ara, com tam-
bé la senzilla considerado que l'abat Oliva y son homóniín, lo Monjo —
los dos escriptors del monastir mes coneguts en los temps primers de
l'Edat Mitja — apreníen, en los tresors literaris ja existents de l'aba-
día, lo que mes tart havíen de manifestar prácticament.Per consegüent,
han de haver obral d'una manera profitosa per Tenriquiment de la Bi-
blioteca del monastir, tant l'abat Arnulf com los seus successors Win-
discle (970-999) y Seniofred (979-1008), suposició corroborada també
per altres indicis. Pellicer y Pagés, en la pág. 51 de la seva historia del
monastir ja tantes vegades citada, exposa que la Biblioteca de Ripoll
contava 121 volúms a principis del segle XI, després de la mort de
l'abat Seniofred. No veyém aquesta noticia confirmada en lloch mes;
pero té tota la probabilitat, y Ribas, que coneixía exactament les pro-
porcions de l'augment de la colecció, també opina, en un apéndix al seu
catálech, que encara está per publicar, «es de creer que se añadiesen
muchos más en tiempo debdicho Abad». Tením, donchs, d'admétre un
desenrotllo sempre progressiu de la llibrería del monastir; si aques-
ta, després de la mort d'Oliva, abarcava uns 240 volúms, se deduheix de
lo exposat que ja abans del abadiat d'Oliva existía una part molt consi-
derable de la colecció. Quin paper principal va tocar desempenyar a Ar-
nulf en los primers temps del desenrotllo de Ripoll, és cosa ja senyala-
da lo seu treball extens y escrúpulos com abat y com a bisbe's deduheix
deis nombrosos detalls, que aquí omitím, de les biografíes mes amunt
citades. Memoria especial mereixen sos enérgichs esforcos per la
reconstrucció del monastir, que certament no pogué véure acabada.
Pero l'aeta extesa ab motiu de la tercera consagració de la iglesia, Acta
dedicationis ecclesiae monasterii Rivipullensis A. 977 (Marca Hispáni-
ca, App. Nr. CXXIII, col. 917-919, treta d'un cartulari del Monastir de
Ripoll) recorda expressament los treballs d'Arnulf, del venerandus
Abbas, vir per cuneta laudandus; en l'esmentat poema l'abat Oliva
aiiomena a Arnulf lo primer verdader fondador de l'iglesia de llavors:
Est hic et Arnulphus harum qui prima domorum
Moenia construxit primus fundamina (1) iecit
Sedis et egregiae praesul rectorque Jerundae
model: Allata est nuper in manibus meis quaedam scedula premonstrans Beati Stephani...
translationem, cod. Riv. 40, fol. lv.; comp. mes avall.
(1) Axis Villanuova, en la copia sencera de la poesía VI, 306 s , en lo citat VIII, 7 fun-
damenta.
1909.-13
170 R. BEER
y la Brevis historia monasterii Rivipullensis a quodam monacho Rivi-
pullensi scripta anno Christi MCXLVI1 («ex veteri códice Ms. monas-
terii Rivipullensis», publicada per Baluze App. Nr. GCCCIV, col. 1295
y segs.) fa memoria no solament del nou edifici, sí que també de la fer-
mesa d'Arnulf per la estricta observancia de la ¡regla monacal — car a
axó s'han de reduhir les observacions quelcóm mal enteses sobre l'in-
troducció de la disciplina claustral per Arnulf (1), d'aquest autor, lo
mes antich de l'historia del monastir y pot ser també lo mes antich his-
toriógraf de Catalunya.
Aqüestes declaracions sobre l'abat Arnulf, mort en 970, «digne
d'alábanca en tots conceptes», havíen de ferse per preparar la com
prensió d'una missió científica important per l'historia intelectual de
Catalunya y, com esperém demostrar, especialment per la deguda
apreciació de l'antiga Biblioteca de Ripoll, a la qual, en aytal sentit,
sens dubte no s'atinaría; em refereixo al viatge d'estudis que Gerbert
de Aurillac (Silvestre II) feu a Espanya en l'any 967.
Desde l'exposició sólida, segons acostumava, que feu Büdinger — hi
ha mes de mitja centuria — de l'estanpa de Gerbert a Espanya, basant-
se en los origináis (2), no havém adelantat un sol pas en lo coneixe-
ment d'aquest període decissivament important per lo perfeccionament
de Gerbert, encara que alguns han trobat múltiples aclaracions (3) a
qüestions referents a la vida y estudis de Gerbert, part editant los seus
escrits com Olleris (4), J. Havet (5), Nic. Bubnov (6), y part per les in-
dagacions de Prantl (7), Karl Werner (8), Alfred Nagl (9), H Weis-
senborn (10) y altres. . (Seguirá).
(1) Com aqueBta historia del monastir será citada diferentes vegades en lo curs d'aquest
estudi, consignam ja are que l'autor per la se va narració se serví delsdocuments de Ri-
poll, lo que no fa sospitar sa manera de treballar. Eli coneix los privilegia de Lleó VII y de
Agapit II, y utilisa exacta y principalment la ara mateix apuntada Acta dedicationis, de ma-
nera que a vegades los dos textes s'avenen mot per mot y poden esmenarse respe&tivament
comparan tíos.
(2) Uber Gerberts wissenschaftliche und politische Stellung, Habilitationsschrift, I
Abteilung (no se'n ha publicat mes). Kassel, 1851.
(3) Foulché-Delbosc no ha fet memoria del viatge de Gerbert a Espanya— en sos resul-
tats certament los mes importants per l'historia de les cienciea a l'Edat Mitja— en la Bi-
bliographie de Voyages en Espagne et en Portugal, Revue Hispanique, III, 1896, que obría
una nova fructífera perspectiva a l'estudi de la historia de la cultura espanyola. Aquesta omi-
sió no passá desapercebuda a la circunspecció de Farinelli, qui, en sos respectius suple-
ments: Apuntes sobre viajes, Oviedo 1899, p. 3, not 2, apunta breument lo viatge de Gerbert,
donant empero com a fonts per aquest no l'informe de Richer, sino l'edlcíó de les caites feta
per Havet.
(4) CEuvres de Gerbert, Clermont-Ferrand et París, 1867.
(5) Lettres de Gerbert (983-997), publ. avec une introduction et des notes, par Julien Ha-
vet; París, 1889.
(6) Gerberti; opera mathematica. Berolini, 1899.
(7) Geschichte der Logik im Abendlande, II, 53 y segs.
(8) Gerbert. Wien, 1879.
(9) Gerbert und die Rechenkunst des 10. Jahrhunderts, volum CXIV U888), d'aquésts in-
formes desessious, pag. 861-922.
(10) Gerbert, Berlín. 1888.— Zur Geschichte der Einführung der jetzigen Ziffern in Eu-
ropa durch Gerbert, Berlín, 1892.
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 171
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA
La tendencia general en la Edad media de agrupar las gentes de
la misma nacionalidad dentro de las ciudades por oficios y profesiones
y las de raza, religión ó nacionalidad diferentes en barrios propios,
verdaderas ciudades independientes, enclavadas en el recinto de
otras, con puertas y murallas y régimen y establecimientos para venta
de artículos de primera necesidad propios, se aplicó al comercio tam-
bién, y los comerciantes tuvieron sus fóndacos, alhóndigas ó lonjas,
verdaderos barrios al modo de las juderías y morerías, en casi todos
los puertos.
Era el fóndaco un edificio que servía de posada á los mercaderes
y de almacén á las mercancías: en su interior había iglesia y taberna,
horno y cementerio, baños y tiendas. La construcción y el entreteni-
miento de la fábrica era de cuenta del príncipe á cuya jurisdicción
pertenecía la ciudad, fuese musulmán ó cristiano y se destinase á cris-
tianos ó á musulmanes (1); pero el usufructo de sus rentas era de aquel
á cuyos subditos se destinaba, el cual disponía de él libremente para
darlo, venderlo ó arrendarlo perpetuamente ó por tiempo limitado (2).
(1) os notificamos que vuestro primo el rey de Mallorca... nos pidió
que le diésemos alhondiga para sus vasallos en donde moren... y no se
lo negamos (carta de Zacaría, rey de Túnez, al de Aragón); que les faga-
des dar sus alfondegues e que ayan sos consoles (tratado entre Aragón
y Granada de 14 de mayo de 1296; R. 340-69). Compárese sobre el fóndaco
de los catalanes en Sevilla; «Memorias históricas sobre la marina, comercio
y artes de la antigua ciudad de Barcelona», tomo II, pág. 45); de los de Tú-
nez y Bugia, id., tomo IV, 87. Para Genova, Veneciay Pisavide «IDiplomi
arabi del R. Arch. Florentino», por Michaele Amari, Firence MDCCCLXIII,
págs. 258-281, 286 y 339, y «Traites de paix et de commerce et documents
divers concernant les relations des chrétiens avec les árabes de l'Afrique
septentrional au Moyen age».— París, 1866, págs. 32, 33, 68, 74, 126, 134, 197
y 282.
(2) Constituimus te G. de Montecateno civi Barchinone in consulem
consulatus Alfundici nostri de Alexandria usque ad dúos annos ita ta-
men quod cum fidelis noster R. Ricardi civis Barchinone, quem in Ale-
xandriam pro nuncio destinamus dictum alfundicum adquisierit eidem
in continenti ducentos bisancios alexandrinos tradere et solvere de-
beatis.-XVII k. julii 1364.-R. 13, f. 187.
In eodem folio hay la carta de indemnización á G. Ricard de doscientos
«bisancios veteres alexandrinos» que Jaime I le había dado «ratione via-
tici quod pro nobis ad partes Alexandrie faceré tenebatis
habendos et percipiendos in redditibus et exitibus alfundici et consula-
172 A. GIMÉNEZ SOLER
Su recinto era inviolable: pocas veces fué asaltado por gentes ma-
leantes (1); nadie podía entrar en él con propósitos de inquisición ó
registro sin licencia del cónsul; ni debía obligarse á sus moradores
á compartir el uso del fóndaco con mercaderes de otro país (á).
Pagaban los mercaderes por servirse de él ciertos derechos que co-
braba el cónsul como emolumentos de su cargo y era el cónsul la única
y por tanto la suprema autoridad del fóndaco: como tal era responsa-
ble de las transgresiones de la ley ó la costumbre, que en éste se co-
metieran (3), pues debía evitarlas en uso de su autoridad, por la cual
podía imponer penas corporales y pecuniarias.
No parecen instituciones derivadas de un mismo tronco, aunque se
tus nostri» propter missiones et expensas quas in dicto viatico vos
faceré oportmt.—eadem data.
Damus plenam licentiam et potestatem vobis R. Arnaldi quod po-
sitis venderé et locare a próximo venturo festo S. Michaelis septem-
bris usque ad unum annum primum continué venturum et comple-
tum... alfundicum nostrum quod habemus aput Tunicium et omnes
redditus exitius et proventus ipsius alfundici et consulatus et omnes
butigas a celo usque in abyssum et scribanias et tabernam ipsius
alfundici... Barcelona VI k. angustí 1264.— R. 13, f. 207 v.
Vendimus stabilimus ac locamus vobis Laurentio Ocom et P. Pas-
casii et vestris vel cui volueritis ab isto festo Sancti Michelis usque
ad quinqué annos... alfundicum nostrum... apud Tunicium. . et consu-
latus et omnes botigas et scribanias... notarii et doane et tabernam ip-
sius alfundii et furnum... pretio octingentorum bisanciorum argenti...
non obstante stabilimento quod de predictis feceramus Berengario de
Regeriis... eo quia volumus quod vos satisfaciatis eidem Berengario
de precio quod nobis daré debetis... in toto eo quod ipse nobis et pro
nobis dedit et persolvit ratione venditionis quam ei de dicto alfundico...
feceramus. IIII k. oct. 12b7. -R. 15, f. 66.
(1) A. Abocayt Ibenumara e rayedi: fem vos saber que per... mer-
caders ciutadans de Mallorchas nos es estat dit e demostrat que en
lany present un fahedor lur stant per raho de mercadería en lo loch de
Mostagani e estant en son fondech sots fe e seguretat vostra de nits ío
per algunes males persones degollat e mort. E el dit fondech los foren
furtivament tretes e preses moltes quantitats de monedes e robes é
mercaderies. -R. 555, f. 116 v.
(2) E que ajen forn per a coure lur pa e los sien enseguides les lurs
costumas que habiten en lur fondech axi com es acostumat. E que ajen
scriva propri e noy aia part negun altre.— Tratado entre Túnez y Ara-
gón, 16 die. 1336. R. 555-40.
(3) Al Rey de Granada: com laltre any en lo fondech deis cathalans
de la ciutat dalmeria fos atrobat amagat un catiu xpia no de consenti-
ment deis mercaders, Ramón Vencell solament com ell lauors tenia
loch de consol fo enculpat daquest fet e condempnat molt injustament
en mille dobles dor.— R. 1122, f. 10.
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 173
parezcan en el nombre, la famosa del consulado de mar y el consulado
ultramarino en países de infieles: los cónsules de mar fueron en su
principio, y después, mayorales de un gremio, jefes de una sociedad
mercantil (1), que juzgaban á sus consocios y á los cuales se extendió
jurisdicción sobre todas las cuestiones de interés para el gremio, aun-
que ese interés no fuese muy directo ó inmediato: era nada más que
un tribunal especial, necesario para la rapidez del trámite y para ga-
rantía de acierto en el fallo: por esto hubo cónsules en ciudades como
Cagliari y otras en Sicilia, después de la unión de estas islas á la mo-
narquía de Aragón, y en algún gremio se llamaron los mayorales cón-
sules también y se les atribuyó la misión de velar por la buena fama
de sus agremiados en lo que al gremio se refería (2).
Por consecuencia natural de la situación de la península el comer-
cio terrestre no tuvo importancia, la vida mercantil se concentró en
las ciudades marítimas y el comercio se hizo exclusivamente casi por
la vía del mar: no pudo haber «cónsules negociatorum» en donde no
había negociantes y por lo mismo en donde se implantó la institución
vino ya con la característica de naval y el mar le dio nombre y las
prácticas del comercio marítimo fueron los asuntos encomendados á ella.
Pero la jurisdicción de los llamados cónsules de mar, y de sus de-
rivados los cónsules de catalanes diseminados en países cristianos, no
traspasó los límites de los asuntos puramente mercantiles (3): juzgaron
(1) El cónsul de Pisa en Acre, nombrado por la República, era el más
alto representante de este país en Siria; pero los nacionales písanos forma-
ban una especie de municipio presidido y gobernado por dos mayorales que
asimismo se llamaban cónsules.— (Adolf. Schaube «Handelsgeschichte der
romanischer Volker des Míttelmeer gebiets», 1906, p. 173.)
(2) Capmany, II, 92, gremio de tejedores y tintoreros.
(3) Fidelibus suis la. de Vico et G. Senau consulus maris in civi-
tate Valencie constitutis etc. Cum inter Bernardum R. G. Company
et Michelem Puyol cives et mercatores Valencie ex una parte et
G. Broyl ex altera vertatur questiosuper quibusdam que iuxtaconsue-
tudines maris debent ut asseritur terminari. Ideo mandamus et dici-
mus vobis quatenus evocatis qui evocandi fuerint videatis et cognosca -
tis super hiis in quibus locum habeat usus sen consuetudo maris et ea
inter dictas partes determinetis iuxta dictum usum seu consuetudinem
maris breviter et de plano diffugiis et maliciis quibuslibet pretermis-
sis. Taliter quod neutram partem videamus de cetero ob defectum jus-
ticie querelantem. Nos enim per presentes vobis super hiis comittimus
vices nostras. Datum Valencie pridie nonas januarii anno predicto;
1306 (1307).-R. 139, f. 116 v.
in festo nativitatis Domini dúo cónsules eligantur qui sub certa for-
ma dirimunt causas maris et presunt in quibusdam curtís riparie mari-
time valentine... Data Valencie XII k. januarii anno Domini millmo,
CCC, XXX quarto. - Cartas Reales 2830.
174 A. GIMÉNEZ SOLER
los litigios entre sus compatriotas si procedían aquéllos del tráfico:
fueron los representantes del gremio ó asociación cerca de las autori-
dades del país ó de otros gremios en las relaciones de vecindad: vela-
ron por los privilegios de todos y procuraron la prosperidad de su
colonia (1), pero sin representación ninguna del Estado, cuyos subditos
(l) (Del cónsul de los catalanes en Cáller á los consellers de Barcelona) á
propósito del siguiente bando: Ata hojats que manda lo noble goberna-
dor de Cerdenya el honrat veguer de casteyl de Caller ab volentat deis
consellers que per auctoritat dalgun privilegi ara novellament atorgat
per lo senyor Rey en casteyl de Caller e en los habitadors daquell que
quals estranys al dit castell declinant o vinents pusque vendré en gros
e a menut en lo dit castell totes mercaderies e altres coses sues les
quals de quals que parts de fora la dita illa de Cerdenya portaran per
mar al dit casteyl o al port daquell. E encara que pusquen comprar en
aquell casteyl totes mercaderies. E aquelles de la dita illa trer e apor-
tar e fer portar entre la dita illa e fora lo dit casteyl de Cayler damunt
dit. Empero que no pusquen ne gosen revendré en lo regne ne en cas-
tell de Caller a menut. Encara que nuil hom si donchs cátala no era o
aragonés o espanyol no us ne pusca usar dins lo dit casteyl dalcun offi-
ci o officis arts ne mesters sia que sien publichs ho no sots pena de mil
morabatins dor deis quals la meytat sia del fisch e laltra meytat deis
murs de la lapola del dit casteyl sens iota merce Empero los damunt-
dits tinents arts o officis o mester ajen aquel ls desemparar dins lo cas*
teyl de Cayler e daquells [no usen sino per tot lo temps del mes de se-
tembre present. E aquells qui teñen botigues per les lur robes que
ara an ajen venudes per tot lo mes de noembre primer vinent. b£ que no
pusquen comprar negunes robes ne aquelles revendré daqui a auant
en castell de Cayler sots la pena damuntdita. Si donchs les mercade-
ries que vendrien no auien portades de fora la illa de Cerdenya axi
com damunt es dit lo qual temps a ells dat de gracia especial.
Perjuicios que según él traía ese bando á los mercaderes y navegantes
y á toda la Universidad de Cáller — Primerament cor si gents destranya
nació poden aportar daltres parts e vendré en gros e a menut en Ca-
ller noyc cal aturar cátala nengu per fer mercadería cor molts pisans
napoletans e daltras nacions qui auien a comprar en castell de Cayler
deis mercaders catalans ara no compraran res ans o aportaran daltres
parts e poranne fer mellor mercat per co com major mercat nauram
E auran major poder que aades noyc an los catalans quant en moneda.
Encara mes que si tots los estrangers sino catalans e aragoneses hinc
iscien molt sera gran dan del casteyl mes que profit per co com hinc
ha molts e diverses arts destranya nació co es poblé menut axi com
son asaunadors caxers sastres farceters e daltres officis ab los quals
los catalans qui han arts viven y saiuden en moltes maneres. E si
aquests hinc ixen sis faran los catalans com noyc poran viure. E es
aquesta la raho que en aquest casteyl a molts sarts e pollins (de Apu-
lia) asaunadors e adobadors de peyls. E els sabaters de poch poder e a
nich molts preñen peyls daquells a espera. E com han íetes les sabates
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 175
eran, sin autoridad de ninguna especie; sus reclamaciones directas á
los soberanos del país de su residencia no tuvieron nunca más carácter
que el de súplica y en casos de atropello no podían buscar satisfacción
á sus agravios de otro modo que recurriendo al monarca de su propio
país: si alguna vez desempeñaron cargo diplomático ó se les invistió
de poder representativo fué por virtud de un mandamiento especial
para un caso determinado y no porque su calidad de cónsules les diese
derecho á serlo.
Esa especie do representación diplomática, hablando á la moderna,
la tuvieron no por razón de su oficio ni siquiera por costumbre, sino
por el prestigio de sus gobiernos y fué mayor cuanto más grande era
su prestigio personal propio, la confianza que inspiraba su honradez,
talento ó experiencia ó el renombre de su apellido; mas como en ge-
neral no reunían esas cualidades, en la Corona de Aragón al menos,
nunca se invistió á un cónsul de poder representativo á modo de
embajador extraordinario, y prefirióse enviar delegados especiales de
más alto linaje á someter esos asuntos diplomáticos á la gestión de los
cónsules residentes.
Los más interesados en sostener y acrecentar el prestigio y autori-
dad del cargo no tuvieron inconveniente en achicarlo prescindiendo
de quienes lo desempeñaban ó rebajándolos á la calidad de segundo-
nes en negocios que parecían de su. exclusiva competencia por haber
sido suyos la iniciación y el desarrollo de aquéllos. Las ciudades de
Barcelona y Valencia armaron en 1315 una escuadra contra los pira-
tas africanos y requeridas por el rey de Bugia, con quien estaba en
guerra el de Tremecén, llevaron sus naves á este puerto, derrotaron á
los marinos de Abuhamo y devolvieron la libertad y la paz al de Bu-
gia; más tarde reclamaron indemnización de los gastos del armamento,
apreciados en doce mil doblas: negóse el moro, que dijo ser suficiente
indemnización el botín ganado en las naves enemigas (1) y quisieron
e venudes paguen e preñen atretant a manleuta. E axi viuen los uns
ab los altres. E axi es de les altres arts. E axi meteix se farien deis ca-
talans mas no ycha. E siu ha axi mateix son pochs e an poch poder e
no poden fer espera. Encara senyor si per aventura vendrán en casteyl
de Caller alguns mercaders catalans ab mercaderies no les poran ven-
dré cor no trobaran aqui les venen si donchs non fan a gran perdua
cor noyc ha nolts poderats catalans qui a diners de present po-
guessent molt comprar axi com fan alguns destranya nació aqui los
mercaders catalans poden vendré. E si acó se segueix noych vendrá
negu cor no es hom bon mercader ab perdre. Aquest capítol ses recep-
tat a profit de pochs e a dan de molts.
(1) En nom de Dieus. De nos Abdalla alamir lobaya Bacri (asi en
el texto árabe) [filio d]el alamir lobaya zacherie filio de lomara (emires)
araxidina. Al noble rey e hondrado e alto poderoso e cumplido en
176 A. GIMÉNEZ SOLER
los cristianos que ese botín no entrase en cuenta: Barcelona creyó
conveniente tratar y envió un embajador, Pedro Vigatá, prescindiendo
del cónsul ó de quien hacía sus veces, y la única participación que di©
á éste en el asunto fué ofrecerle cien doblas de oro si conseguía el pago
íntegro de las doce mil de la escuadra (1). Cuando Jaime II se mezcló
totes coses don Jayme rey de Aragón e de Valencia, Cerdenya e Cór-
cega, Comte de Barchna e senyor de tota la mar (almirante) e senya-
lero maior capitán general de Roma, manténgalo Dios e cumpla todos
sus entendimientos en todas cosas Saludes muy tes con cumplimiento
de buena amor, femos vos saber en esta nuestra carta, mantenga vos
Dios en bona honor e en vostre ensalzamiento e mantenimiento alto e
cumplido, de la nuestra ciudad de Cocentina. manténgala Dios. E fe-
mos vos saber que viemos la vuestra carta hondrada e entendiemos lo
que nos enviavades decir de la bona voluntat e de la bona amiganya
sana e cumplida e guardada en lo que paresce e no paresce (lo presente
y lo pasado), la qual amistat e amiganca es verdadera e clara e acabada
e mantenida de vos a nos. E vos avets en nos todo aquello mismo de
bona amor e de bon cumplimiento assi como vos podees estar ben
pagado. E vos sabedes que ha entre nos e vos de las pazes firmadas en
bona amor e por tiempo e dieus nostre senyor las aduga a bon acaba-
miento. E enviastes a nos a demandar el aver que fue espendido en las
galeras, las quales galeras prisieron las galeras de Muza filio de
Ozmen. E esta combeniencia no fue entre nos e vos ni fue obligada ni
fue firmada entre nos e vos mas fue tractamiento con vuestros manda-
deros los primeros quando tractaven que les galees de Muza filio de
Ozmen sobredito eren en la mar fueron cartas de nos a vos como vos
faziamos saber el feyto de les galeres asi como lo deviamos nos fer por
las pazes que eran entre nos e vos. E las ditas galeras que fuesen
vuestras. E esto mismo fueron las nuestras cartas al rey de Mallor-
chas. E si entre nos e el fuesse alguna avinencia ho algunes condicio-
nes nos eremos aparellados de cumplir todas aquellas cosas e a vos
aquello mismo. Que vos sodes el rey mayor, el mas hondrado, el mas
apoderado, el mas nombrado, el mas alto, aquell que nunca fallió nin-
gunas cosas quel prometies en nuytes ne en dias. E nos quant sople-
mos que los vuestros ovieron preses las sobredichas galeas fuemos
muy alegres e muy pagados por la bona amistat e por las bonas pazes
que son entre nos e vos e sobre esto fue esta mandaderia entre vos e
nos; e las nuestras cartas son en poder vostre e las vuestras son en
poder nostre e de todo esto noy ningunas cosas que se contenga mas
en aquellas condiciones. E aquellas presonas que tractaron aquesto
con nos en estos feytos son sanos e bivos e lo saben por cierto e lo re-
fermaran e sen acordaran. E nos non somos tenido daquesto e non so-
mos obligados e las pazes que son entre nos e vos no son desfeytas
mas son firmas e guardadas e en bona fe como deve seer a nos firme e
nos obligados. E nos tenemos aquellas en piet... Scripta XXVI dias de
Dolquieda en era de DCC e XV. (21 febrero 1316.)
(1) Capmany, II, 72.
EL COMERCIO EN TIERRA DE LYF1ELES DURANTE LA EDAD MEDIA 177
directamente en el asunto hizo ir á Bugia un extraño, á Miguel March,
ciudadano, que no había intervenido hasta entonces en el asunto (1),
(1) En Jacme per la gracia de Deu Rey Darago de Valencia de
Sardenya et de Corsega et Comte de Barchinona et de la Sancta Es-
gleya de Roma Senyaler Almirayl et Capitán General Al molt noble
et molt honrat Abdala Alamir Abibacrit fiyl del Alamir Abicacharia
fiyl del Alamir Rey de Bugia saluts moltes et honor com a Rey per
qui volriem molta b jna uentura. Rey auemreebuda uostra letra de
resposta a aquela nostra letra queus enuiam per la qual uosrequerim
eus prega m que uos segons uostra paraula e promesa que dixes et faes
al feel nostre en Bn. Benencasa tenent loe del nostre Cónsul en Bugia
dauant los altres Consols aqui eren de la qual promesa es cert a nos
per carta segellada ab los segells deis dits Consols so es que si a Deu
plahia que la nostra armada agües uictoria sobre la armada del Rey
de Tiremce que satisfariets la dita armada nostra de tot co que costas
darmar et de totes messions a nos et a qui nos uolguessen Que uos
pus les galees nostres de Barcelona et de Valencia ab aqueles del Rey
de Malyorcha que foren ab elles desbarataren et uenceren la tarida de
Bohamo Rey de Tirimze en gran honor et profit uostre et de la uostra
térra et de uostres gens volguessets atendré et complir 90 que prome
ses axi que pagassets per rao de les dites galees de Barcelona et de
Valencia a nos et en nom et en loch nostre al feel nostre en P. Vigata
Ciutada de Barchinona lo qual especialment per acó ab la dita letra
nostra uos tramesem tot co que costaren darmar et de totes messions
E costaren entre tot segons que nos ne som certificáis. XII millia liures
de barchinonenses quen ualen. XII mille dobles daur en la qual letra
uostra de resposta nos auets feyt saber que daquesta rao no hac aui-
nenca entre nos et uos ne fo obligada ne fermada e que daco res nos
conté en les cartes que son entre nos et uos a la treua. E per acó es
que nons en sots tengut. E acó et tot lals que en la dita resposta nos
trameses a dir entesem complidament. A les quals coses Rey vos res-
ponem que be sabem nos que en les dites Cartes de la treua e de les
couinences que son entre nos et uos no es contengut res de les coses
damunt dites ne nos per aqueles cartes non entenem a demanar Mas
demanam voso per raho quens promeses al dit tinent loe de Consol
nostre d¿ la qual promesa nos som certs et auem testimoni escrit deis
altres consols segons que dit es qui eren denant uos presents co es
quens degues scriure et pregar de part uostra que com uos aguessets
entes que Bochamo armaue galees et altres leyns contra uos et uostra
térra Encara que deuia trametre per térra gent gran de cauall et de
peu pera cercar la ciutat uostra de Bogia Que fos plaer nostre que nos
en aquest cas vos deguessem fer ajuda de galees et darmada per tal
que la armada de Bohamo a uos ne a uostra térra ne a uostres gens no
pogues malfer. E que si a Deu plahia que la armada nostra agües vic-
toria contra la armada de Bohamo vos en aquest cas promesses pre-
sents tots los damunt dits que satisfariets la dita armada de tot co que
costas darmar et de totes messions a nos o a qui nos volguessem. En-
178 A. GIMÉNEZ SOLER 3
prescindiendo también del cónsul, como si éste fuese extraño al nego-
cio y no hubiera pasado todo por sus manos antes que por las de
nadie.
De notar es, sin embargo, que la preterición era puramente nomi-
nal y que tanto el Pedro Vigatá, como el Miguel March, eran figuras
de relumbrón, faltos de influencia en la corte musulmana ante la cual
habían de reclamar y que el único, cuyas gestiones podían ser eficaces
era el mismo, cuyos servicios se relegaban á segundo término: prác-
ticos y positivistas los conselleres de Barcelona demostraron pensar y
creer esto al ofrecer á Benencasa la prima de cien doblas si la deuda
se satisfacía íntegra ó la parte proporcional si el moro rebajaba y
¡quién sabe si el ir un mandatario especial á recibir el dinero fué por
miedo de los barceloneses á que las doce mil doblas se convirtiesen
en prima!
cara que si la armada de Bohamo feria per escapar en uostra térra
que sens negun embarch aquella armada et les persones que fosen en
uostre poder fariets liurar al Capitani de la armada nostra. E el dit
Bn. Benencasa tinent loch de Consol mantinent scrich nos daco E la-
uors armassense galees et altres leyns armats per manament nostre
en les ciutats nostres de Barcelona et de Valencia. E nos aut lardit del
dit tinent loch de Consol íeem nostre manament espres personalment
en la dita Ciutat de Barcelona on lauors erem et per cartes nostres a
la ciutat de Vatencia que les Galees de cascuna ciutat uenguesen et
saiustasen en Euica e que daqui en continent anasen a cercar la arma-
da del dit Bohamo per descomfir la ab la ajuda d° Deu. E segons nos-
tre manament axi fos fet que per les Galees nostres ab les quals foren
aquelles del Rey de Malyorcha fo uencuda et desbaratada la armada
del dit Bohamo a gran honor a gran be et a gran profit et restaura-
ment de les uostres gens et de la uostra térra E a gran deshonor et
uenciment de uostres enemichs segons que totes aqüestes coses et
daltres sobre aquest feyt vos emuiam a dir pus complidament per la
dita primera letra nostra. E aqüestes son les raons per les quals nos
uos demanam co que les dites galees nostres costaren cor la promesa
et la paraula que nos dixes uos obliga a acó car coue se molt a Rey e
encare a tot altre hom de atendré co que diu et promet. Per que Rey
altra uegada uos requerim eus pregam que les dites XII mille dobles
daur que costaren les dites Galees nostres segons uostra promessa et
uostra paraula paguets et deliurets per nos al feel nostre en Michel
March Ciutada de Barchinona portador de la letra queus trametem
specialment sobre acó E uos faent acó complirets uostra paraula et
uostra promesa. E en son temps nos et nostres gents trobariets pus
appareilats a uostra honor et a uostre profit et de uostra térra et uos-
tres gents contra uostres enemichs, En altra manera conuindria nos
enan tar sobre acó al nostre dret et de les nostres gents damunt dites
a auer compliment de co a nos comeses Dada en Tarragona XXVI
djes anats del mes de Maig en lany de nostre Senyor de M. CCC. XVI.
EL COMERCIO EN TIERRA. DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 179
•
Un caso análogo se dio cinco años después, siendo también consol
Bernardo Benencasa, al mismo que manejó el asunto anterior: Jaime II
había enviado á Bugia para el arreglo de asuntos pendientes con el
rey de esta ciudad el mismo Pedro Vigata, pero el negociador fué
Benencasa y á él se debió lo bueno que de la embajada se obtuvo (1).
(1) Al... Rey darago... Bn. Benencasa tinent loe de consol en Bo-
gia per lonrat en Bn. dez soler uguet bonet mercader de Valencia...
mercader de Barchinona per nos et per tots los altres mercaders de la
vostra senyoria que som en la senyoria del Rey de Bogia homils ho-
mens e vassayls vostres... feem saber que disapte XIIII dies en febrer
aben P. vigata missatge uostre ensemps fom dauant la presencia den
Jacop ben gania alfaqui fas e cehylla del dit Rey de Bugia. Et en Pere
Vigata presentali les cartes les quals de part de uos senyor ha portat
al Rey de Bugia e eyll reebels e feuli resposta que les trametria al Rey
qui era en Costantina e que dins breu temps li faria resposta. Ab ay-
tant partimnos dell e el dissapte seguent so fo al VIII jorn torna lo dit
en Pere Vigata e nos tots sobredits ab eyll ensemps dauant lo dit alfa-
qui e demanali resposta de les dites cartes e encara de tots los capitols
en aqueles contenguts e eyll respos que a uos seriyor fahia resposta
segons quel Rey de Bugia li auia manat per I carta la qual al dit Pere
Vigata liura... Mas dix que a mi Bn. Benencasa no daria per uos
senyor daqui auant lo traut ne 90 quin romanía a pagar daquest any
present qui sera complit per tot lo mes de marc la qual cosa son pres
de. DCCC. LXXX. dobles fins que liayats fet trametre III sarrahins e
I sarrahina los quals son en Tarragona e foren preses dins la treua per
I corsari de Mallorches qui aquells en Tarragona amagadament vene
no en enquant publich e daltre part I sarrahina que fo ab aquells en-
semps presa la qual es en Barchinona... Encara demana que li facats
deliurar II sarrahins les quals con en Mallorcha e foren preses per les
galees de Barchna e retenguts per lo llochtinent del Rey de Mallorcha
quils tolch an Pere Vigata saben que eren de Bugia... e com cea certa
cosa que tots los sobredit sarrahins sien de Bugia deuen esser deliures
segons la forma de la treua el Rey de Bugia diu que si uos senyor los
dits sarrayns no li retets que eyll sen entegrara en les persones deis
crestians que aci son e que asi ce pot eyll reteñir aquests com uos
aqueys perqué senyor clamam merce a la uostra alta senyoria que a
uos placía de fer deliurar los dits sarrahins ab tot go del lur... quel Rey
de Bugia plaer aura que uos li digats de no per 90 que aja alcuna raho
docupar nos e nostres bens e uolriao fort mal per que aqueys catius
qui ualen aejats poch fo9en preses e catius ben VIII o X mercaders que
ha de uostra senyoria en la senyoria del Rey de bugia axi com en la
ciutat de Bugia e en Giger e en Alcoyll e en Costantina ab plus de
XX mille ualen... axi que negun de nos no sich poria hixir fins que eyll
aja aqueys sarrahins... Encara senyor demana que diu que fo presa en
la ñau den Pelliser per les galees de Barchinona tanta de roba... del
alfaqui e de II altres sarrahins de Bugia qui ualia DCC dobles la qual
diu que portaua en comanda Mahomat ben leylia sarrahy dalmeria lo
180 A. GIMÉNEZ SOLER
Y no podía ser de otro modo si los cónsules eran hombres de empuje
y no favorecidos con el cargo por el lucro que de él les provenía: el
conocimiento de los hombres, de las costumbres y de la lengua se
unía á su propio prestigio y al que les daba su representación y todo
esto faltaba á los embajadores más astutos y de más alta categoría.
Cualquiera que fuese su moralidad, para los musulmanes el cónsul era
el representante de un rey ó de una república y en los casos graves y
urgentes, cuando el tiempo no permitía recurrir á embajadas solemnes
eran los cónsules con quienes trataban y los cónsules de las otras na-
ciones los que tomaban por testigos y por firmeza y garantía de sus
promesas y compromisos. Estos actos (1) son los que realzan el consu-
lado de ultramar y lo convierten en germen de las embajadas perma-
nentes. Ni había entre ellos categorías, si bien naturalmente gozaban
de mayor influencia los residentes en ciudades de gran tráfico y asiento
de cortes, que los domiciliados en población secundaria políticamente
ó de escasa importancia mercantil.
Fundar esa jerarquía de cónsules y vicecónsules y hasta de cónsu-
les suplentes en frases vagas que no son sino meras fórmulas (cónsul
generalis in regno... cónsul cathalanorum in civitate...) ó en conce-
siones graciosas (derecho del cónsul á nombrar sustitutos en sus
ausencias) (2), es desconocer el espíritu de la Edad media, opuesto á
qual es en Barchinona. Encara senyor demana roba la qual auia en la
dita ñau heamet ben saat aben cable... tincara roba e mercade-
ría que auia... Mahomet benali albelliQÍ lo qual sen menaren les ga-
lees de xibilia qui ualia C dobles .. e diu que si eyll satisfets da<jo que
lauors eyll dará a uos <;o que román... en conill corcaui de Tarragona
fo ab lo seu leny armat en lo port de lentiscle en euica e entra en la
ñau den Pere Lambert on lo nostre missatge e yo dit Bn. Benencasa
e el missatge del Rey de Bugia erem e en presencia de tots confeca
que eyll ara pocha auia armat en Murcia e que auia preses sarrahyns
de Tunic e de Bugia los quals diu lalfaqui que eren aquels de la senyo-
ria de Bugia so es de Giger e dalcoyll X e quels auia fet rescatar mas
lalfaqui diu que aquels los ven en Mallorcha... e prega a mi que yon
degues a uos senyor escriure que ios plaer e mer<;e uostra que uos
castigassets al dit en Conill en tal manera que tots los altres ne prese-
sen exempli car diu que negun no pot dir auen muller e infans e tinen
alberch en la uostra senyoria que puscha armar en senyoria daltre
Rey e fer dan a aquels ab los quals uos senyor auets treua e pau.
Escrita en Bugia dicmenge XXII dies de febrer.
(1) El acta de una de esas reuniones de todos los cónsules cristianos
residentes en Túnez la publiqué en el Anuari del Instituí d'estudis catalans
de 1907, pág. 220: en el doc. nota de la p. 177 se afirma que se acordó en
otra el socorro de la escuadra de Barcelona y Valencia á Bugia.
(2) Le Commerce et les raarchands dans l'Italie méridionale au XUIe &
au XlVe siécle, par Georges Iver.— París, 1903, ps. 199 y 200.
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 181
cuanto significase organización sistemática moderna y trasladar ésta
á los tiempos pasados colocando las cosas en el lado opuesto al que
entonces ocupaban: la frase loco vel vice consulis no indica jurisdicción
ni categoría, sino sencillamente el origen de la autoridad: era cónsul
quien había obtenido el nombramiento: vicecónsul ó lugarteniente de
cónsul el sustituto del cónsul, nombrado por éste ó por los individuos
de la colonia. Causas muy diferentes producían esas sustituciones:
el uso de convertir los empleos en gracias, vicio muy común en lo
eclesiástico y en lo seglar, una de ellas: el otorgar empleos reproduc-
tivos con el fin de que las rentas fuesen paga de servicios de índole
muy diversa (1) otra y la venta de cargos con derecho á desempe-
ñarlos por una tercera persona, que lo compraba ó arrendaba por un
tanto más alzado, de lo cual presento algún ejemplo en las notas pre-
cedentes, no fué de las menos ocasionales de aquellas sustituciones.
Los cónsules ultramarinos en países de infieles son en la Corona de
Aragón anteriores á los cónsules de mar de Valencia y Barcelona:
nacieron también como jefes ó regidores de una colonia de comercian-
tes, mas no para gobernarla en los asuntos de su profesión únicamen-
te, sino en todos los órdenes de la vida: su jurisdicción salió de lo
mercantil para llegar á lo civil propiamente dicho y á lo criminal; go-
zaron de todos los atributos de la soberanía y proceden de los jefes de
las expediciones puramente mercantiles ó mercantiles y diplomáticas
á la vez, que iban á países, entonces muy lejanos si la distancia se
mide por el tiempo empleado en el viaje y no en medida, y permane-
cían mucho tiempo fuera de su patria (2). A estos jefes se les dio autori-
dad omnímoda sobre los expedicionarios durante su ausencia del país
de origen, y cuando las expediciones dejaron de ser periódicas y la po-
blación mercantil cristiana se fijó en determinados puertos de maho-
metanos, lo uno por la especial consideración en que se tenían los par-
tidarios de cada religión y lo otro por tener más garantías de justicia se
guardó lo antiguo y se procuró que se guardase, reservando al cónsul
la función de administrar justicia sin clase alguna de limitaciones (3).
(1) El primer cónsul de Túnez, representante de un gobierno monár-
quico, Enrique, abad de Trapani, nombrado por el Emperador Federico II,
apenas residió en aquella ciudad. — Schaubb, p. 303.
(2) Casos cita Schaubb (p. 175) de cónsules de Genova que no tuvieron
otra misión que la de presidir esas caravanas, con las cuales iban á Oriente
y vivían aquí y regresaban luego á la patria.
(3) Dilectis et fidelibus suis universis tam subditis nostris quam
alus ad quos presentes pervenerint. Salutem et gratiam. Cum dilectun
et.fidelem nostrum R. de Conquis burgensem ad illustrem Regem Mac-
fredum et ad soldanum Babilonie transmittamus pro negociis nostris.
Rogamus dicimus et mandamus vobis quatenus eundem diligatis etho-
noretis eumdem et navem suam manuteneatis et deffendatis contra
182 A. GIMÉNEZ SOLER
En el nombramiento de cónsules hubo muchas usanzas: Jaime I
en 1266 cedió ese derecho real al municipio de Barcelona; pero el pri-
vilegio, según consta de su texto, se refería á los jefes de las expedi-
omnes personas sicut nos personaliter faceretis. Taliter facientes quod
de vobis se nobis valeat colaudare et fidelitatem vestram valeamus
índe mérito comendare. Data in calat. XIIII k. junii anno Domini
MCCLX quarto.-R. 18, 175 v.
Damus et concedimus fideli noslro Raymundo de Conquis burgensi
Montispesulani misatgeriam Alexandrie ita quod vos sitis nuncius nos-
ter dicti viatici et non aliquis alius et possitis ducere vobiscun navem
(sic) o naves quas volueritis in viatico seu missatgeria predicta et nullus
de térra nostra mercator vel alius sit ausus iré versus Alexandriam
cun aliquo ligno vel nave nec cum aliquibus mercaturis nec naven vel
lignum causa eundi in Alexandriam carricare sine vestri licentia et
volúntate quousque vestra navis sit carricata ex toto et vos recesseri-
tis de Barchinona pro faciendo viatico antedicto. Dantes et conceden-
tes vobis licentiam et plenum posse quod possitis in partibus Alexan-
drie constituere consulem pro nobis qui locum nostrum in Alfundicum
hostrum ibi teneat et qui audiat et determinet omnes causas que inter
nomines terre et jurisdiccionis nostre quorumlibet locorum vertentur et
ponat penas civiles et criminales super ipsos prout eidem melius visun
fuerit expediré et eas habeat et accipiat auctoritate nostra ab illis qui
in ipsam penam inciderint et qui omnia jura nostra colligat et recipiat
loco nostri. Statuentes et volentes quod vos auctoritate nostra in dicta
térra statuere possitis quod omnes homines terre et jurisdictionis nos-
tre ad has partes euntes donent nobis ratione juris unum bizantium et
quartam de centum bizantiis de ómnibus que secum ad dictas partes
portabunt de quibus respondeant loco nostri illi consuli quem vos ibi
duxeritis statuendum. Dantes insuper vobis licenciam et plenum posse
ponendi penam et penas super homines nostros qui in navi vestra ibunt
et super illes qui in partibus Alexandrie fuerint dum vos in dicta mis-
satgeria fueritis post quam de Barchinona receseritis eundo in dicto via-
tico stando et redeundo prout vobis visum fuerit et ipsos compellere et
ipsi coram nobis teneantur venire et responderé et prestito sacramen-
to et iuvare vos ac consilium prestare et obedire etiam vobis persona-
liter sicut nos Et si quis contra venerit possitis eum capere in persona
eteundem inde puniré mediante justicia prout vobis videbitur facien-
dum. Datum apud calataiubium XIII k. junii anno Domini M.CC LX.
quarto.-R. 13, f. 175 v.
Otro documento análogo á favor de Bernardo de Molendinis y Bernardo
de Plano, también de Montpeller, tertio nonas januarii anno Domi-
ni, MCCLX septimo.-R. 15, f. 76.
Nos Jacobus Dei gratia etc. Per nos et nostros damus et concedi-
mus vobis R.° Ricardi civi Barch. quem pro nostro nuncio ad nobilem
Regem Tunicii destinamus licentiam et plenum posse corrigendi ét pu-
niendi omnes illos homines terre et dominationis nostre undecumque
sint quos inveneritis in Tunicium vel in quibuslibet alus locis extra do-
ÜL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 183
ciones mercantiles (1); andando el tiempo el cargo se transformó y á
pesar de su nueva manera de ser, Barcelona reclamó el cumplimiento
de aquel privilegio, como si nada hubiese variado desde los tiempos
de Don Jaime; sin embargo, el derecho de nombrar los cónsules no fué
renunciado por los reyes de un modo absoluto y sobre todo esa reserva
de la facultad real se guardó más en cuanto á los cónsules de ultramar
en países de infieles (2); á falta de nombramiento por autoridad com-
minationem nostram ex quo recesseritis de térra nostra causa faciendi
dictam missatgeriam in eundo videlicet etredeundo ac etiam intus Tu-
nicium. Ita quod intus Tunicium vel alibi ubicumque ipsos invenire po-
teritis extra dominationem nostram corrigatis et puniatis... eos perso-
naliter seu peccunialite... prout vobis melius videbitur expediré...
Data Barch. XVI k. sept. anno Domini MCCLXX quarto.— Llevaba tam
bien comisión para cobrar lo que restaba de cobrar de la venta del Alfon
dec. - (R. 19, f. 161 v.)
Quod dicti consuli faciant justiciam ómnibus vassallis domini regis
Petri et quod nullus se intromittat nisi dominus cónsul (Tratado con
Túnez, R. 1389, f. 20 v.) - Consuli cathalanorum in Bugia. Ex par-
te A. G. cathalani vicini Valencie fuit coram nobis expositum cum que-
rela quod Franciscus de Rosanis mercator conmorans in barberia
contradicit et differt malicióse reddere rationem et compotum dic-
to A. G. de peccunia mercaturis et rebus quas ut mercator ab eo-
dem A. G. in comanda recepit. sic quod de peccunia mercaturis et re-
bus ipsis prout sibi ad utilitatem et proficium amborum videretur
melius expediré et quod retinet etiam dictas res contra volunta-
tem A. G. predicti pro cuius compoti et rationís redditione promisit
rediré ipse Franciscus ad civitatem Valencie ut in instrumento publi-
co inde facto predicta dicuntur latius contineri. Unde ad instanciam
eiusdem A. G. vobis dicimus et mandamus quatenus si vobis constite-
rit de predictis compellatis dictum Franciscum et bona eius que habet
in partibus barbarie ad veniendum apud valenciam paratus de predic-
tis ómnibus prefato A. G. prout sibi tenetur reddere rationem. Datum
in castilione campi de Burriana Vil idus novembris anno 1306.—
R. 139, f. 78.— En 1423 el emperador griego solicitaba de Alfonso V que pu-
siese cónsul en Patras que ahorcase á los corsarios. — R. 2652, f. 63.
(1) Capmany, II, 32.
(2) sitis cónsul dictorum mercatorum in ómnibus civitatibus villis
et locis terre vel partium barbarie ac regatis et excerceatis dictum of-
ficium seu regí et exerceri faciatis per vestros idóneos substitutos jus
et justicia ómnibus et in ómnibus tribuendo. Concedendo vobis quod
habeatis et recipiatis ac habeant recipiant vestri idonei substituti pro
vestro et eorum salario et labori ea jura et salarium que per alios cón-
sules subiectorum nostrorum in ditione alterius principis constitorum
sunt recipi sólita et haberi. — A Bohamer Rey de Fez e del Garp. — nos
havem comanat lofici del consolat deis mercaders e altres sotsmeses
nostres qui en les ciutats e lochs de vostra senyoria habiten al fiel
nostre en Johan Ferrer mercader de Tarragona. On Rey com sia nece-
184 A. GIMÉNEZ SOLER
pétente elegíanlo los mercaderes: en unos capítulos de condiciones
enviados al Rey de Tremecén para la conclusión de un tratado se
asigna á los catalanes residentes en esta ciudad el derecho de nombrar
su cónsul (1).
saria cosa quel dit Johan sia per vos e oficiáis vostres defes e manten-
gut e ajudat en lo regiment del dit offici per cous pregam afectuosa-
mcnt que havent recomanat lo dit Johan per amor nostra li donets e
facats donar favor e ajuda migancant les quals puxa lo dit offici regir
e fer co que a aquell se pertany.— R. 138», f. 31 v.— en un tratado con
Túnez afirma expresamente Pedro IV et quod...Rex Petrus posit infra
nobilem civitatem Tunisii et eius constrictum poneré cónsules ubi mer-
catores habitant. - R. 1389, f . 20 v.
(1) El nombre de dieus senyor piados e de pietat salvacio e reve-
rencia sobre nuestro profeta Mafomat sobre sos sdevenidors crencia
ferma refermada.
Del sicnor el exalcado el senyor rey el m ancor dios li de bona ven-
tura senyor dafrica e poderos en sus gentes e en sos hosts aquell
ques exalcen con ell sus terres e sus villes. E esleylo dios en lo estado
que es. Al Rey el adavantado passant el resplandent ell suficient el
grant Rey daragon e de sus partides dios li do bona ventura e a aques-
to scrivimos a vos de les partides de Tunic dios les guarde e nos de
ventura complida. E gracies a dios e a aquesto dios vos de bona ven-
tura. Sabet que plegó Simón porcell cathalan e amostro una carta e
dicia que era de vos e conteniasi que fosse cancor de tunic deu la guar-
de e guardador en los afferes de los mercaderes cathalanes aquellos
qaey serán pero solia esser costumbre que les cartes de los vuestros
antecessores que eran con siello colgado por facer testimonio la firme-
za de la carta que enviastes. E assi non podimos trobar a nostre se-
nyor lalcalifa e lalimen amir almuminim filio de nostre senyor el amir
Abuyafi abubequer raxachidi trobamos vuestras cartas con siello col-
gant e por aquesto duptam en la carta. E con todo aquesto hoviemos a
Simón e alcunos mercaderes cathalanes aquellos que son en la partida
de Tunis dios la guarde e eslieron a otri sobre ell más sufficient.
E acordamos queus scrivisamos aquesta carta por recontar aquesta
razón en aquesto. E si es la carta de vos que nos ha plegada cierta
vengé de vostra part si quereets qui ferme entre nos e entre vos e me-
trets quius quereets adelantado tanto. E en aquesto hauran racones e
paraules esguardando el tiempo antes dagora vuestros antecessores
con estas partidas exalcadas havien de la bona amistanca aquella que
agora retornaremos por ellos en entrar lamistanca e en scrivir com es
sabido entre nos e entre vos e resplandido a nos e á vos. E asi sera
agora si dios quisiere E sabet aquesto e dios el exalcado el poderoso
no nenguno sino ell. Scrita en el mes de junyo era DCCLL— ítem de-
manen que hagen en la térra del Rey de Tirimce consol lo qual hi sia
mes per ells al qual sia assignat fondech en lo qual alberguen tots los
catalans navegants en les terres del rey de Terimce, los quals sien de
destret e jurisdiccio del dit consol. -1327, R. 339, f. 179.
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 185
El cargo llevaba anexas las rentas del fóndaco y la recaudación
del tributo pagado á los cristianos por los musulmanes (1); era por
tanto fuente de ingresos para el tesoro real, razón, entre otras de orden
más elevado, porque Jaime II se opuso á que los mallorquines tuviesen
en Bugia fóndaco y cónsul privativos (2); necesitaban los cónsules el
regium exequátur al tomar posesión de su cargo (3) y á cada cambio
de monarca en el país de su residencia.
(1) Dimars VI dies de juliol en lany de 1315. en presencia deis testi-
monis deius escrits comparech en Bg. Benencasa concol en Bugia del
molt alt e poderos senyor en Jacme per la gracia de Deu Rey de Ara-
go etc. dauant la presencia de Jacop ben ganiar (gamar?) e fac e cehilla
del noble rey de Bogia e dix e proposa dauant aquey 11 que com en los ca-
pitols de la treua feta entrel dit molt alt senyor Rey darago e el noble
Rey de Bogia entre les altres coses cia contengut que el concol lo qual
será el dit loch de Bogia per lo dit senyor Rey darago aia e dega reebre
de la gabeylla de Bugia tot lo dret quels altres concois passats auien
acostumat de reebre la qual costuma es XX bn. nous cascun mes e el
concol deu teñir tauerna al seu fondech a crestians perqué requerí lo
dit Bg. Benencasa al dit Alfaqui que eyll li deguesfer complir al ga-
beyllot lo dit dret et la quantitat daquell segons que desús es dit e
que li lexas vendré vin en son fondech segons que acostumat es stat e
el dit alfaqui de respos que lalcayt en Garcia Peres de Mora era ga-
bayllot e que ell o auia a fer e lo dit Bg. benencasa dix que eyll nonauia
res a fer ab lo dit en Garcia Peres mas ab ell qui era fas del senyor Rey
de Bugia e que eyll que y fees manament al dit alcayt e el dit alfaqui
dix al dit et. Garcia Peres qui present era quen degues dar co que
acostumat era e el dit en Garcia respos que be auia. VIII. anys que ne-
gun concol nou auia acostumat de pendre e que no ho daria a mi e el
dit en Bg. Benencasa reques altra vegada al dit alfaqui e aqueyl res-
pos que noy faria ais e com les damundites coses sien contra la dita
treua e trencament daquella lo dit Bn. Benencasa consol desús dit...
protesta de son dret al dit Jacop ben ganiar...
(2) Regí Maiorice. Ad audientiam nostram pervenit quod vos no-
viter intenditis eligerc poneré ac etiam statuere consolem in Bogia ho-
minibus terre vestre: verum cum ab antiquo nos et predecessores nos
tri statuerimus et posuerimus et statuere et poneré consueverimus ac
etiam debeamus universis et singulis cathalanis consulem in loco pre-
dicto... vos requerimus... quatenus super ordinando et statuendo con-
sulem in dicto loco de Bogia hominibus terre nostre nullam innovatio-
nem... faciatis. — Nombramiento de cónsul de Bugia á favor de Bartolomé
Deus o vol— XVI k. madii, 1300, R. 315, f. 390 v.
(3) De costum es que cascun sóida en sa promocio loa et confor-
me los privilegis gracies e concesions atorgades e fetes per sos prede-
cessors. Perqué sabuda novellament vostra promocio pregam vos que
vullats approvar e confermar e de nou atorgar tots privilegis inmuni-
tats franqueses gracies e ordinacions e. altres coses atorgades per los
soldans predecessors vostres ais mercaders e peregrins e altres sots-
1909.— U
186 A. GIMÉNEZ S0L6K
Su condición de jefes de una colonia extranjera en países declara-
dos por la costumbre en estado de guerra permanente, los elevó en
donde el gobierno indígena era débil ó menos fuerte que el de la me-
trópoli del cónsul á la categoría de representantes diplomáticos con
residencia fija: los emires berberiscos debían recibirlos en audiencia
una y hasta dos veces al mes (1) y sostenían relaciones muy frecuen-
tes con los más altos personajes. En todos los casos de conflicto ó des-
acuerdo entre un príncipe africano y una señoría europea todos los
cónsules eran llamados más que á deliberar á dar fe de lo que ocurría
para mayor firmeza de lo que después se adujese en las negociacio-
nes (2): no puede llamarse cuerpo consular porque ni había solidari-
meses nostres e encara ais franceses e altres declinants en la ciutat de
Domas e en altres ciutats e terres vostres'en les quals les nostres sets-
meses e franceses han recors per lurs questions debats e altres afíers
al consol deis catalans elegit e donat per nos e per los consellers de la
ciutat de Barchina lo qual consol es vuy Narnaude Vallseca mercader
de la dita ciutat. Aiustants a nostres prechs que al dit consol vullats
donar les drets soldeem e mersum qui per les soldans predecessors
vostres son acostumats donar cascun any en certs termens ais altres
consols estants en Domas.— 13 octubre, R. 13«9, f. 166 v.
(1) Mas-Latrie, 215, 220, 236.
(2) En Jacme... al molt noble... abubacri fill de Abuzecri Rey
de Bugia fem vos saber que ya el mes dabril qui ara es passat
reebem letres den Bn. Benencasa tenent loch de nostre consol en
Bogia en quens fa saber que vos ya lauors haut cert ardit que Bo-
hamo Rey de Tirimce armaua galees et altres lenys contra vos
et vostra térra et encara que deuia trametre per térra grant gent de
cavall e de peu per acercar la ciutat vostre de Bugia vos trameses per
tots los consols 90 es per lo nostre et per aquells del Rey de Mallorcha
et de Jenova et de Pisa et que per co foren davant vos present lo dit
alfaqui lo dit Bn. Benencasa et Bencer Blanchas consol per lo dit Rey
de Mallorca e Set lafranco de Corniga consol per lo comu de Genova
e set paulus grielli consol del Comu de Pisa en Bugia e que vos pre-
gas al dit Bn. Benencasa tinent loch de consol per nos que ell degues
escriure e pregar de part vostra a nos que com vos ague(*)ssets enteses
les dites noves e lardit del dit Rey de Tirimce que fos plaer nostre que
nos en aquest cas vos deguessem fer aiuda de galeas e darmada per
tal que larmada del Rey de Tirimce a vos ne a la vostra térra ne a les
vostres gents dan ne mal no poguessen fer.Et si a Deu plahia que lar-
mada nostra agües victoria sobre larmada del Rey de Tirimge es gert
a nos per carta segellada ab los segells deis dits consols de Mallorca e
de jenova e en la qual encara carta ells han escrit de lur propria ma
que vos en aquest cas promeses presents tots los demuntdits que satis-
(*) Aqui termina el folio 17 v., el que debería ser 18 es el 31, por defecto
de encuademación.
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 187
dad entre los cónsules, demasiado recelosos unos de otros por la com-
petencia mercantil de sus compatriotas, ni tenían medios de imponer
su criterio; pero el hecbo de ser oídos todos en asuntos que sólo afec-
taban á uno, demuestra el alto concepto en que los tenían aquellos
emires y los gérmenes de desarrollo que llevaba en sí la institución.
En todos los fóndacos había un notario, que autorizaba las escritu-
ras de toda clase que otorgaban los residentes (1) y un capellán (2) y
había fóndacos en todos los puertos habilitados para el comercio: casi
puede afirmarse que la existencia de tal establecimiento era necesaria
fariets la dita armada de tot co que costas darmar e de totes mesions
a nos o a qui ios volguessem. E encare promeses que si sesdevenia
que la armada nostra desconfia e auia victoria sobre larmada del dit
Rey Bohamo en la mar vostra e aquella feria en térra vostra per esca-
par que larmada desconfita e vensuda ne les persones nos poguessen
salvar ans aquella armada et les persones qui en vostre poder fossen
fariets retre e deliurar sens nengun embarch e mesio al capita de la
dita armada nostra. E semblantment fees prechs e promisio a cascum
deis altres consols damuntdits. E sobre les dites rahons vos respos lo
dit Bn. Benencasa que ell nescriuria a nos e que creya que vos hau-
riets recapte de nos de co que demanavets. E aytambe lo dit consol de
Mallorca acó mateix feu saber al Rey de Mallorca son senyor. E Rey
siats Ccrt quen lo temps demuntdit foren armades per manament e per
auctoritat nostra galees e altres lenys armats en... Barcelona e Valen-
cia. E nos haut lardit damuntdit... feem nostre manament exprés per-
sonalmente, que les galees de cascuna ciutat vinguessen e saiustassen
en Evica e que daqui en conserva anassen a cercar larmada del dit
Rey de Tirimce per desconfir la. E... axi fo fet co es que les dites ga-
lees sen anaren a Evica e aqui feeren unitat e conserva ab les galees
quel dit Rey de Mallorca havia fetes armar per raho de semblants
prechs e promissio que vos li haviets fets... e anaren cercar la dita ar-
mada de Bohamo a les parts de Barbería... la qual venia contra vos...
e la qual trobaren... e venceren la e desbarataren la de tot... e los ca-
pitans de Barchinona e de Valencia e de Mallorca com lo desbarat fo
fet requeriren vos que lur deguessets pagar tot co que costaren dar •
mar les galees. E vos quels resposes queus donassen co que ells ha-
vien guaanyat e pres de la armada del Rey de Tirimce e queu fariets.
-R. 243, f. 17 v.-31.
(1) Creamus te García Petri de Exea tarr.quan suficientem... in
publicum notarium alfundici nostri Alexandrie. Ita scilicet quod tu
possis faceré et scribere cartas donationum vendicionum et aliorum
omnium contragtuum testamenta acta et quamlibet aliam scripturam
que in dicto alfundico deceat scribere quibuscumque personis et etiam
omnes mercaturas que veniant in dicto alfundico seu exeant inde.—
VI nonas junii MCCLXIIIL— B. 13, 282.
(2) Asi consta en un documento de 1261 publicado por Mas Latrib
pág. 38.
188 A. GIMÉNEZ SOLER
para la vida mercantil de una ciudad, pues fuera de él no hallaban
los mercaderes alojamiento para sus personas ni almacenes para sus
cosas y una de las primeras demandas que se hacían unos príncipes á
otros, al querer entablar relaciones, era la de conceder fóndaco á los
mercaderes respectivos (1).
Se abrían ó se cerraban los puertos musulmanes al tráfico de los
comerciantes cristianos por la misma razón que hoy las naciones civi-
lizadas prohiben los desembarcos en unos lugares y los autorizan en
otros: para impedir la entrada clandestina de mercancías, defraudando
la renta de aduanas: con frases más ó menos vagas, alguna vez explí-
cita y categóricamente, se señalan esos puertos-, pero en todos los tra-
tados hay una cláusula expresa y terminante que permite atracar
á cualquier punto de la costa, poblado ó despoblado, si á ello fuerza
causa mayor, pero que al mismo tiempo prohibe expresa y terminante-
mente todo negocio con los moradores de aquel lugar, imponiendo
penas severísimas á los contraventores (2). Causas circunstanciales
determinaban á veces restricciones transitorias tanto en el sentido de
cerrar un puerto como én el de no permitir el arribo de naves proce-
dentes de otro: así en tiempo de Mohamet III de Granada se prohibió
tocar en ningún puerto de este reino á quien viniese de Sevilla, y
cuando Mohamed II luchaba con sus parientes, los beniescayuelas,
exceptuó en el tratado con Genova el país de Granada en donde domi-
naban estos arráeces (3).
Cuando por estallar la guerra entre una potencia cristiana y un
emir musulmán se prohibía el comercio con los subditos de éste, más
(1) ítem quel prega que do fondech o rrua en que les gens sues
qui en aqueles parts van ab totes lurs coses puschen esser e star sal-
vament e segura e franchament. (Capítulo de una embajada al rey de
Chipre en 1293).- R. 252, f. 75.
(2) Els dits homens nostres no degen devalar en altres lochs sino
en quells en aquels en quels es dada licencia de devalar, sino o fehien
per obs axi com de refrescar vianda o per alcuna cosa que agesen obs a
lur leny o a lur ñau o a lur barcha; mas que aqui no poguesen res ven-
dré ni comprar ni per aso aver noves ab los homens daquel loch. (Trata-
do entre Aragón y Túnez de 1271, M. L. 283), Comp.ib., ps. 118 y 204 y Amari
20, 255 y 361. Ese mismo principio de regularizar el servicio de aduanas re-
gia en Cataluña en la habilitación de puertos en donde «pro solutione ge-
neralitatum ac vectigalium que habent solvi ex nostra ordinatione et
curiarum generalium Catalonie loca infrascripta designari consueve-
runt videlicet: de Cancolibero de Rosis, de Turricella de Montegrino,
de Palamors, de Caneto, de Santo Laurencio, de Sancto Felici Guixo-
lensi, de ci vítate Barchne., de Cigiis, de Cubellis, de dicta civitate Te-
rrachone, de Cambrils et de civitate Dertuse».— R. 292, f. 175.
(3) Tratado entre Genova y Granada; publicado en «Notices et Ex-
traits des Mss.» por S. de Sacy, tomo XI.
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 189
que por perjudicarlos para que los propios nacionales no sufriesen las
consecuencias del corso, se hacía público en la única forma de publici-
dad usada, por voz de pregonero, y se planteaba la cuestión de si los
extranjeros que arribasen á un puerto beligerante podían tomar rumbo
á otro enemigo del que abandonaban: no habiendo derecho escrito y
faltando costumbres, la cuestión se fallaba según la conveniencia de
cada caso; mas parece que ad cautelam se solicitaba autorización y
aun alguna vez resultó ineficaz (1).
Con estas restricciones ha de entenderse la libertad de residencia
concedida en todos los convenios á mercaderes de extraña nación en
países de infieles y aun en todos (2), libertad que de hecho quedaba
reducida á la ciudad y al fóndaco, pues para trasladarse por tierra de
un lugar á otro debían dar aviso al Gobierno y aun el fóndaco no era
suyo totalmente, sino de su uso, ya que si lo arrendaban á moros el
precio del alquiler lo percibía el emir (3) porque se suponía no serles
necesario.
(1) dum lanfranchin de Palma (genoves) anno cúrrente
MCCLXXXIIII in Maiorica (aplicuisset) (cum quadam navi) et cum ea
nauigasset ad terram de Beniacob petita licentia et obtenta a domino
Gueraldo Alamani tune procuratore regio in regno Maioricarum con-
cédeme dictam licentiam quamquam preconizatum fuisset publice et
inhibitum ne aliqui de Maiorica in terram dicti domini Beniacob naui-
gare presumerent nec merces aliquas trasportare que inhibicio ad nos-
trates non videbatur extendí et de térra domini Beniacob rediisseteum
naui predicta et mercibus apud Maioricam procurator predictus ad
maiorem cautelam eos remisit omnem penam si qua ratione dicti via-
tici incurrissent. Dominus Guillelmus de Montecateno procurator tune
regius in regno maioricarum et... baiulus regius et... baiulus civitatis
dictam nauim cum mercibus detineri sive pignoran et marchan fece
runt dicentes ipsam confiscatam fore.- (Reclamación de Genova) 2 di-
ciembre 1284.
(2) ítem que si corsarios o otros navegantes subditos nuestros ve-
nían en los mares puertos o playas de vosotros ditos Reyes de Grana-
da e del Garb que puedan allí tanto estar como querrán salvament e
segura e puedan vender a su talant todas mercaderías e otras cosas
qualesquieran sean e tomar agua e todo el refrescamiento que que-
rrán. E semblantment se faga de los corsarios e navigantes de vosotros
ditos reyes de Granada e del Garb.— (Tratado de 8 de noviembre do 1369).
R. 1389, f. 82.
(3) Vide Mas-Latrie, pág. 301.— El sesen capitol En fecho del forno
de la fondiga: el uso de los fornos de los cristianos es asi que en cada
fondiga ayan forno para si en que cozen lur vianda et non otrajent
porque los moros no les es dado que cozen con elos lur vianda et
quando elos logan el forno a moro aparece que elos non lo han me-
nester et torna el logero a la doana con los otros derechos de la doana
que no es dado a elos logero salvo forno para cozer lur comer sola-
190 A. GIMÉNEZ SOLER
Las dos sociedades, cristiana y mahometana, vivían en total separa-
ción, como viven hoy todavía, siendo sumamente digno de nota el
desconocimiento de los unos de las cosas de los otros: aquí se ignora-
ban los límites de los reinos y hasta el nombre de los reyes; allá no
sabían que títulos dar á los reyes y barajaban títulos antiguos y mo-
dernos: son escasísimas las noticias de orden interior de aquellos
países que consignaron en sus cartas los mercaderes: cuanto sucedía
les era indiferente: ni de Granada ni de Marruecos se preocuparon y
eso que les iba tanto en ello y parece increíble que las expediciones
africanas cayeran tan de improviso sobre las costas andaluzas, ha-
biendo población cristiana oriunda de la península en casi todos los
puertos del litoral marroquí: y aun era ese silencio preferible á las
exageraciones con que, alguna vez, pero muy rara, comunicaron
alguna novedad (1) poseídos del pánico que les causó.
ment et asi fue usado et costumrado antigament en todos los fornos de
la doana et aun agora.— (Documento árabe, n.° 120). Dulhicha de 707
24 junio, 22 junio 1308. (Compárese con las instrucciones á Pedro Busot,
publicadas por Mas-Latrie)
(1) Pedro IV á su tío el infante Don Pedro. — El nostre reformador
de Mallorques nos a trames alcun escrit del qual uos trametem trans-
lat. E estem maravellats que pora esserco que en lo dit escrit se conté
com noy donam de tot fe e aytambe nons sembla que faca a menys
prear. -Forma dícti scripti.-Dimecres a XXII de juny lany de nostre
senyor M CCC.XL V. lo consol de Hone ab X mercaders e altres se-
cretament en consell apellaren e feren dauant si venir en la sgleya deis
crestians del dit loe dona en G. Martorell ciutada de Mallorques e
dixerenli: en Martorell uos uos nanats a Mallorques e nos daquestes
coses queus volem dir no gosam escriure per lo perill quins hi jau; com
siats a Mallorques uos pregam que digats ais jurats quel Rey Bulhacen
estant en Fes feu saber ais seus cauallers que dins L jorns fossen tots
ajustats en lo loch de fes per seguir lo la on ell manas; axi mateix feu
saber ais cavallers crestians soldats seus que dins lo dit temps fossen
per la dita raho apparellats de seguir lo si quels soldats crestians di-
xeren pregan a I gran familiar del dit Rey appellat A. Alloyll quels
certificas qual via faria lo dit Rey e ell respos que no sabia res Mas
que ell sen certificaría aixi que demana al dit Rey dien li senyor jo
so molt frixolat per los soldats crestians e per altres de saber qual via
farem. Respos lo dit Rey. Aloyll si jo sabia que la mia aljuba sabia lo
meu parer iom metria en una casa e de mig an no exiria en axi ques
segui quel dit Rey no espera los L. jorns que auia assignats ais dits
cauallers moros e crestians ans al XXVTI jorns ab los qui staren ab ell
parti de Fes e feu la uia de Xarch e els cauallers atenien a ell tots dies
axi com pus tots podien E com fo pres I loe Taurert pres los aljups
vench al dit Rey per missatge I moro de Navarra e no sabia parlar
sarrahinesch mas ab turcimany parla molt ab lo Rey; les paraules nos
saben quals foren; mas lo Rey se mostra molt alegre e pagat e juga
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 191
El patrón de un barco ó el mercader que lo fletaba, antes de
levar anclas con rumbo á un puerto de musulmanes, necesitaba licen-
cia de las autoridades locales y debía prestar homenaje y juramento
de no hacer mal á ningún subdito de las señorías con que su rey vi-
viese en paz, aunque fuesen mahometanas y dar fiadores de estar á
derecho á su vuelta, si de algo se le acusase; y antes de entrar en el
puerto á donde iban obtener salvoconducto (1); estas autorizaciones,
personalment e jugar feu aquell dia apres loparlament del dit moro de
Granada a joch de canyes per los marins. Axi que hac alguns merca-
ders en la ost qui parlaren ab lo torsimany e dixerenli si sabia res de
nou quels pogues dir e respos los que no mas que les faynes del dit rey
eren secretes e que dins breus dies deuien hauer ajustades en lo port
de hauhare LXXX galeas per fer lo comendament del Rey. Mas em-
pero dix lo torsimany queus certifich que juheus han dat a entendre al
Rey que com nostre senyor lo Rey vench a Mallorcha que sens colp e
sens empenta los homens de la térra li liuraren lo regne e que eren
mercaders e homens de vila e gent plana e que nul temps no es estat
nengun senyor qui sagúes mes en cor de hauer lo regne que nol agües.
Axi que a XX de juny entre lo dit Rey a trempce ab gran nombre de
caualleria que segon lur estimado bastauen a LXXX millia; perqué
los dits mercaders xpians e consol del dit loch de one pregaren lo dit
G. Martorell que totes aqüestes coses degues proposar e metre secre-
tament dauant los dits jurats de Mallorques e que ells faessen per guisa
que aqüestes coses venguessen a audiencia del senyor nostre Rey
darago. Encara dix quels dits consols e mercaders li dixeren que saul
mellor consell a ells parria que hom degues hauer dues galees sotils
ben armades e que estiguessen en los mars de Barbería e tots jorns
per aquelles se sabrien noves lestol que faria.
E totes aqüestes coses dix lo dit G. Martorell per sagrament ais
sants quatre Evangelis per ells tocats corporalment a ell esser estades
dites e comanades per lo dit consol e mercaders del loch de Hone Et
interrogat per vigor del dit sagrament si sabia ne li eren estades negu-
nes altres paraules o coses comanades qui tocaren la honor del senyor
Rey el bon estament del Regne e dix que no. E aquesta confesio fo
rebuda del dit G. Martorell divenres intitulat kls. julii anno Domini
millesimo CCCXL quinto.-(R. 1123, f. 74 v.)
(1) Autorización á Abrahim Abenhalaf «emendi totam navem Ber-
nardi Macoch et sociorum suorum vel parte seu partís ipsius navis»
«navigare et faceré viatico de quascumque partes volueris cum mer-
cibus et alus rebus» «socios xpianos et sarracenos habere de Tunicio et
de Bugia vel de alus quibuslibet locis». X. k. sept. 1270. (R. 16, f. 206 v.)
Jacobus etc. Fidelibus suis vicariis bajulis curiis justiciis et juratis
almirallis et Comitibus Navium galearum et lignorum armatorum ac
universis alus officialibus et subditis nostris ad quos presentes per-
venerint salutem et graciam. Noveritis nos concessisse Raymundo
Sancet Micaeli de Camalleras et Petro de Benayan civibus Maiorice
192 A. GIMÉNEZ SOLER
al regularizarse el funcionamiento del Consulado de mar, cayeron en
desuso ó dejaron de concederlas los reyes-, cuantos iban en la nave
eran considerados nacionales del patrón ó del mercader; en cuanto al
cargamento unas veces se respetaba el pabellón y otras no era tenido
en cuenta si convenía confiscarlo (1), según la conveniencia del que
apresn ba .
quod ipsi vel alter ipsorum possint in quocumque loco voluerint terre
nostre honerare quoddam lignum una vice cum ficubus et alus ómnibus
quibus cumque voluerint exceptis illis que prohibita sunt deportar i
sarracenis et cum ipso ligno honerato iré ad terram Regis de Tirimce
non obstante inhibitione per nos facta ne aliquis de térra nostra audeat
iré ad terram ipsius Regis de Tirimce... Res autem que prohibite sunt
deportari sarracenis secundum quodmodo in Barcha. cum consiho
fratrum predicatorum et minorum declaravimus sunt hec arma ferrum
lignamina frumentum ordeum adacia panicium milium fabe et farine
omnium bladorum pegunta filum canabi et aliud de quo exarcia fieri
possit et plumbum. Omnia alia sunt sarracenis licita deportari excep-
tis tamen sarracenis terre dominationis Soldani Alexandrie. Quibus
volumus quod alique res prohibite vel non prohibite per aliquos de
dominatione nostra modo aliquo deportentur. Data Barchinone VIII
idus augusti anno Domini Millesimo CCLXX quarto. Otra autorización
idéntica para Túnez se dio á R. Moneder y Francisco Cardona á II idus
augusti. (R. 19, f. 151 v.) ib., f. 157.
(1) AI molt alt e molt noble e molt honrat e nomenat el saui el
dreturer en son regne princep e pus alt rey deis sarrayns lo sóida de
Babilonia. En Martí etc.. fem uos saber que per informacio reebuda
per los feels nostres en Daniel Mascaros e en Bernat Raonco consols
en lany present deis affers e negocis de la mar de la ciutat de Valen-
cia es ferm e ciar a nos que los fels vassals nostres Nantoni Garriga
P. Ca plana e en Mateu Bondia mercaders e ciutadans de la dita ciutat
de Valencia faeren metre e carregar en lo port de Mallorques co es en
la ñau den Bartomu Amat de la nostra ciutat de Gerona siscentes
setanta cinch gerres plenes de mel lurs propries pera apportar e na-
vagar aquelles en la ciutat de Alaxandria les quals gerres plenes de
mel pres en comanda en la dita ciutat de Mallorques micer Jofre
Gentil mercader janoves conduidor ladonchs de la dita ñau per lo
dit viatge dalaxandria venen aquelles en les parts dalaxandria e deis
preus daquells era tengut comprar algunes especieries e mercade-
ries segons que a ell tou ben vist faedor trameten aquelles lo dit
micer Jofre a la dita nostra ciutat de Valencia. E com ara haiam
entes que la dita ñau juncta en les dites parts dalaxandria com lo dit
Jofre hagues venudes les dites DC L.XX.V. gerres de mel e esmercats
los preus de aquells en canyella pebre e indi bayadell e aquelles vol-
gues trametre li sien estades emparades en la ciutat dalaxandria
affermant e dient que les dites robes serien de janovesos e ñor de mer-
caders catalans... (R. 2246, f. 3).— Superfacto captionis quam galee
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 193
Este criterio era el inspirador del comercio en las relaciones entre
moros y cristianos y á él se posponían, sin escrúpulos, los intereses de
la religión y los de la patria: el bloqueo que los Papas intentaron con-
tra Egipto no sólo fué irrealizable sino que avivó la exportación de las
materias vedadas, que al solo anuncio de serlo, aumentaron de valor
y excitaron la codicia mercantil. Los genoveses, cuya falta de escrú-
pulos era proverbial en el Mediterráneo (1), no fueron los únicos que
vulneraron la prohibición pontificia sin miedo á las excomuniones:
para buscar el lucro todos fueron genoveses, que en todo tiempo el
afán de ganancia ha embotado y atrofiado ciertos sentimientos, y en
aquél más, porque al no atenerse todos á lo mandado el perjuicio era
enorme para unos y el provecho enormísimo para otros, sin contar con
que los sumisos á los papas, absteniéndose de comerciar con Oriente,
quedaban en lo sucesivo muy por bajo de los rebeldes, y las competen-
cias por los mercados eran entonces mucho más crueles que en lo
presente.
Seguro que la junta de teólogos á que pidió Don Jaime aclaracio
nes sobre la prohibición de llevar ciertas materias á los puertos del
Soldán (2), se reunió para ver de compaginar los intereses privados
y los religiosos por una fórmula que soltase la conciencia de los mer-
caderes y les permitiera llevar sus naves al puerto de Alejandría; los
confratrie Barchinone. . fecerunt in mari strictus de Gibaltari de
quadam cocha januensi honerata frumento, quod portabatur in dicta
cocha sarracenis Ispanie et quod archidiaconus Barchne. capitaneus
galearum confratrie adduxit captos apud Barchnam. (Cartas reales).
(1) Vescomte. havem haut e havem desplaer sobira del forniment
que alscuns genoveses han fet ais moros de Barbería pero han fet co
que acostumat han e deis auisaments que han fets en la costa de Bar-
bería del estol de la santa armada. (27 de julio 1398) R. 2242, f. 19).
ben creu que membra a la nostra altea com en aquest any mentre
erets a Saragosa fo atorgat per nos adob e definido de una naueta
den Bn. de Mooya que era añada a les partes dalexandria per V mille
sol. E com la nota de la carta fo feita la part del dit Bn. de Mooya no
volgren la dita carta per co con si contenia tota res saluant si hauia
portades coses vedades e es ver senyor que axi fo lauores comptat que
layn que frare Roger ío mort en Romanía fo dit Bn. de Mooya ab la
sua ñau en aquelles parts e fo pres per lemperador e mentre era pres
tracta ab un Genoves que dixes que la dita ñau era del dit genoves e
noliejala li fort per poc nolit per que las pogues estorzir. E axi lo dit
genoves carrega la dita ñau de fusta e daltres coses axi com se volch
e mena la en Alexandria... E yo senyor he preses V. testimonis dignes
de fe e trob que en veritat axi fo lo fet. Scrita en Barchinona darrer
día dabril.
(2) Capmany, Ob. cit., II, 36, con referencia al Libre Vert del Archivo
Municipal de Barcelona; el mismo documento se halla en el R. 19, f. 164.
194 A. GIMÉNEZ SOLER
casos de transgresión debieron ser muy frecuentes (1) y continuaron
siéndolo con beneplácito de Jaime II, que autorizó sin atenuaciones
la comisión de los delitos que su abuelo había indultado (2) y se atre-
vió á pactar alianzas con el Soldán en contra del Papa y de los fran-
cos y de las Ordenes (3) bien que al desaparecer la cuestión política
que le impulsaba, la cuestión de Sicilia, le asaltaron más graves escrú-
pulos que á su abuelo y solicitó perdón y más tarde permiso para él
también enviar un barco con escusa de embajada (4). Esto no obs-
(1) Noverint universi. Quod nos Jacobus etc. per nos et nostros
remittimus... vobis P.v Thomasii G. de Ledone et P.° de Gerunda civi-
bus Barch et sociis vestris ac marinariis qui in navi vestra vobiscum
iveruntin viatico quod fecistis de Alayar apud Alexandriam... omnem
petitionem... et omnem penam civilem et criminalem, . ratione fuste et
ferri ac aliarum rerum inibitarum quas honerastis in alayar et cum
navi restra predicta portastis apud Alexandriam et ibidem sarracenos
vendidistis... Mandantes etc. (No lleva fecha, pero los documentos ante-
rior y posterior llevan la de 19 de agosto de 1274.— R. 19, f. 162.)
(2) Nos Jacobus etc. Promitimus et convenimus bona fide vobis
Jacobo Michelis civi Barchinone quod occasione viatici quod navis
vestra vocata Sanctus Franciscus nunc faceré debet ad diversas mun-
di partes ad illas videlicet ad quas magis iré et navigare elegeritis et
volueritisnonfaciemus ullo unquam tempore nec fieri faciemus permi-
ttemus aut consentiemus contra vos vel vestros nec etiam contra mer-
catores in dicta navi euntes in predicto viagio vel quascumque alias
personas xanos vel judeos res vel merces aliquas immitentes vel im-
ponentes in navi predicta vel contra marinarios in navi ipsa navigantes
in dicto viatico vel eorum bona petitionem aut questionem aliquam
seu demandam. Immo siquam... contra vos vel eos faceré vel moveré
possemus. .. ipsam vobis et eis remittimus... concedimus vobis licentiam
portandi ad diversas mundi partes et loca sive sint xpianorum sive alia-
rum gentium... mercatores xpianos tam písanos quam alios judeos et
sarracenos cuiuscumque lingue seu conditionis existant (XII k. sep-
tembris 1294.— R. 251, f. 101.)
(3) La credencial y las instrucciones dadas á sus embajadores las trae
Capmany (t. IV, 17), no así el tratado, que fué redactado en árabe y lleva
fecha de 19 de Safar del año 692 de la Hégira, que corresponde al 29 de
eneio de 1293: preparo actualmente su publicación.
(4) Johannes episcopus servus servorum Dei...Confesori. . Regis
Aragonum. . Oblata siquidem nobis eiusdem regis petitio continebat
quod licet ipse tam ante quam post constitutionem per... Clemen-
tem P. V. editam. ..preconizan in regno suo fecerit... ut nullus ad par-
tes Alexandrie seu Egipti navigare vel res suas illuc mittere... presu-
meret sub pena corporum et bonorum tamen quia mercatoribus
aliisque terrarum ejusdem Regis gentibus penas per ipsum regem
impositas quas mercatores et gentes predicti contra constitutionem et
inhibitiones suas temeré veniendo incurrerunt nonnullis ad aliquorum
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 195
tante, cuando hacía guerra al de Túnez, que le negaba el tributo, inco-
modóse el rey de Mallorca, por qué los subditos de Aragón seguían
comerciando con aquella señoría y se atrevió á recordar la pena de
excomunión lanzada por la Iglesia contra los que ayudasen á los
sarracenos (1) y ayudarles era, en concepto de aquel rey, mantener
con ellos relaciones mercantiles.
Los mismos castellanos sostuvieron un activo comercio de armas
con los marroquíes, incluso en las épocas en que con mayor empeño
buscaban éstos la vuelta de España á su dominio: en 1346 el almirante
aragonés abandonó las aguas del Estrecho de regreso á Barcelona, y
como era uso, la escuadra fué á cruzar por las costas enemigas, con
ánimo de hacer presas: «e andando por la costera de la Berbería en-
contró una ñau e un carao e priso aquellos poderosamente, en los
quales se trobaron muytos fierros de langas e otras armas» «ultra la
ñau carao ha preso otra ñau que semblantment andava a la berbería
con grano, olio, pamies e otras mercaderías» (2).
No podían exigirse grandes cualidades morales á hombres de en -
tonces ni delicadezas de sentimiento á gentes tan distantes de la cul-
tura de nuestros tiempos, en los cuales abundan quienes cometen aque-
llos mismos excesos: el «auri fames», sacra muchas veces deja de serlo
también muchas y en aquellos tiempos no lo era en cuantos se dedi-
caban al tráfico con infieles: hay que agradecerles el haber sido los
mantenedores de la tradición europea en África; el hilo de unión entre
instantiam a quibusdam etiam exigendo et recipiendo aliqua relaxavit
habet conscientiam inquietam. Quare... nobis humiliter supplicavit ut
ipsum ab excomunicationis et alus penas... absolvere dignaremur. Nos
igitur...absolvcndi eundem regem... tibí concedimus facultatem. Data
Avinione. V k. januaríi pontificatus nostri anno tercio. Jaime II quiso
enviar al Soldán una embajada para redimir cautivos «idque comode fie-
ri nequeat nisi mercatores et alii cum mercibus... in dicta navi ad par-
tes Alejandrie et terre Egipti valeant navigare» pidió permiso al Papa,
quien se lo concedió, con tal que la citada nave no llevase «ferro armis
lignaminibus seu alus rebus de jure communi prohibitis». (Aviñón,
año V del Pontificado del mismo Papa Juan.— R. 25, f. 150 y 180 v.)
(1) ...Jacobo Regi aragonum... Jacobus Rex Maiorice... vestre
magnificentie recepimus plures litteras... continentes quod non debe-
bamus nec erat nobis licitum impediré et faceré satisdare gentes ves-
tras nauigantes ad terram Bugic etTunicii cum quibus guerram habe-
mus... et nos uobis respondemus... quod attento nexu sanguinis et
dilectionis qui est inter uos et nos videretur ratio habile quod gentes
vestre ad térras cum quibus guerram habemus et specialiter sarrace-
norum non deberent faceré subsidium victualiun vel aliorum cum sit
prohibitun ab ecclesia romana sub pena excomunicationis... (II nn. Mai.
1311).
(2) R. 1387, f. 167.
1% A. GIMÉNEZ SOLER '
los pueblos de ambas orillas del Mediterráneo: ellos fueron intérpretes
y mediadores entre los monarcas europeos y los africanos: pero igno-
rantísimos á juzgar por sus traducciones del árabe, escritas en el habla
más vulgar del bajo pueblo: por eso no nos han dejado memorias ni
recuerdos: para ellos el comercio reducíase á comprar allí barato para
vender aquí caro y viceversa, y el fin de la vida á enriquecerse cuanto
antes por todos los medios, lícitos ó ilícitos, morales ó inmorales; la
ordenanza de Barcelona prohibiendo nombrar cónsules á hombres
infames y banqueros quebrados constituye un indicio de la clase de
personas que formaban esas colonias: desesperados de la suerte, con-
géneres de aquellos otros que ponían precio á su vida tomando sueldo
de un emir á cambio de defenderlo contra cualquier enemigo de la
misma ó de diferente religión: sin fe y sin patria, cristianos si conve
nía, musulmanes si de serlo resultaba ganancia, apóstatas si las apos-
tasías traían antes las ansiadas riquezas: y de este modo era usado y
practicado: ello fué motivo de una reclamación de Pedro IV al sultán
Abuanén (1) y ese capítulo es una historia completa de aquellas gen-
(1) Otrossi que como algunos fazaderos e companyeros negocian-
tes en las tierras del dito Rey boanen por tomarse los bienes de sus
compañeros (*) non temiendo Dios se tornen moros. E assi por lures ma-
los vicios como per menoscabo que fazen en lurs mercaderías per que
no ozan venir a contar: los otros por cobdicia de tomar sueldo e tomar
todo aquello que comendado les es. E porque non hayan a fazer drey-
to de si mismos ni de lo que comendado les es, alegranse del dreyto
morisco. Et por estas razones e muytas otras retenen se las mercade-
rías que les son comendadas e fazen perder á los subditos del dito rey
de Aragón las suyas mercaderías. Por aquesto el dito rey daragon roga
mucho al dito rey don boanen que tuerca e forcar faga a todos los merca-
deros e fazaderos que sean en su tierra qui per las razones desusditas re-
negande la fexpianane assi se tengan las mercaderías que comendades
les son e de fazer dreyto en poder deis cónsules o mercaderes cristianos
que alli serán. E de estar a sentencia de aquellas per tal manera que los
ditos mercaderes les comandes que les hauran fetes puedan cobrar lo
suyo e aquellos qi.e soldederos se taran o se querrán alegrar del drey-
to o sentencia de aquellos morisco que aquellos sean metidos en poder
de dito consoles o mercadores e de star a dreyto o a sentencia de
aquellos e que los ditos consol o mercadores puedan fazar razón de los
bienes de aquellos E que tota vegada quel dito Rey don boanen serán
requeridos desto... que aquellos que xpianos que por las razones de-
susditas querrán ocupar los bienes e mercaderías sean embiados el
dito rey daragon como esto sea de dreyto de cadauno de los ditos re-
yes. (Proyecto de tratado entre Marruecos y Aragón, año 1357.— R. 557,
f. 244 v.)
(*) La frase subrayada ésta sobrepuesta en substitución de esta otra que
figura tachada: temptacio diabolical, que no hubiera entendido Abuanén.
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 197
tes y una explicación categórica de las desconfianzas y recelos que
inspiraban á los indígenas y de la existencia de prácticas como las
represalias, que hoy tan inhumanas nos parecen.
Por la menor importancia del comercio catalán con Oriente, com-
parado con el de Genova y Venecia, no hubo en Aragón ni grandes
sociedades mercantiles análogas á las de Italia y Flandes (1) ni sa-
lieron de sus puertos grandes caravanas: en lo posible navegaban en
conserva; lo exigía su propia seguridad y como costumbre con fuerza
de ley pasó al Libro del Consulado de mar (2); lo que no es cierto es
la creencia muy generalizada de que los marinos de la Edad media no
se aventuraban á la navegación de altura: el viaje á Mallorca simple-
mente, el más común de los marinos catalanes, no puede hacerse sino
arriesgándose entre mar y cielo: naturalmente que los peligros eran
proporcionales á lo rudimentario de sus recursos y á lo imperfecto de
sus barcos: que las desgracias ocasionadas por la «fortuna» eran muy
grandes y algún embajador llegó á su destino sin papeles ó con los
papeles mojados y la pierna quebrada (3), pero el mayor enemigo no
era la furia de los mares ni los horrores de la tempestad, sino el hom-
bre mismo, cuya ferocidad se aumentaba en las soledades del mar á
la vista de un congénere: más miedo que los elementos producían los
corsarios y la voz «armar» por equipar una nave y la palabra «chus-
ma» equivalente á la moderna «tripulación» y el que los reglamentos
marítimos mencionen más los medios de defensa que los de navegar,
demuestran cuanta verdad es esa. Era preferible todo al encuentro de
un pirata, cuya crueldad no se detenía en el saqueo ni se contentaba
(1) Individuos de estas sociedades establecidos en Cataluña ó en rela-
ción con catalanes se citan con relativa frecuencia en los registros de can-
cillería: «ex parte mercatorum de societate bactusorum de Lucha»
(321, 35) per manus mercatorum de societate clarentinorum de Pistoya
(321, 53) Johanni de la Mota et Johanni dicto Cresico mercatoribus de
societate videlicet de fazes bien (de Brujas) (252, 196).
(2) Cap. 93 de la edición de 1592.
(3) Al Rey de Túnez Abdille Abubacar fill de Abuzacharia Rey
de Bugia. - nos faciades saber que auiades feyto sobre vuestra tierra
mayoral e guardador en Bugia e tota la tinencia el fiel vuestro alfaqui
aboabdille filio del alfaqui abenbotan bincayt annec e le auiades dado
poder que podiese fer pac con aquell de los reyes de xpianos que a el
millor fuese visto e sobre todo con nos... vos respondemos que a aquel
mandadero a qui foren comendadas las cartas fortuna de tiempo que-
branto el vaxiello en que vinia e quebró se la cama asi que no pudo ve-
nir a nos e envió nos nuestras cartas. E nos demandamos a aquell qu'
nos presento las cartas si hauia alguna información sobre la dita pac e
dixo nos que no. E asi si vos queredes a ver pac con nos enviat nos al-
guna bona persona informada de la vuestra voluniad e con pleno po-
der.-R. 247, f. 55, v.
198 A. GIMÉNEZ SOLER
con la muerte violenta, pero inmediata. El corso y la práctica del «jus
naufragii» convidaban precisamente á esa navegación de altura, lejos
de la costa, si no era la del propio país, para evitar los horrores de un
naufragio, más posible entonces que ahora por la ignorancia de arre-
cifes, bancos, bajos y demás peligros.
Nada distingue tanto nuestra edad de las pasadas como la conside-
ración de los náufragos, ahora solícita y amorosamente atendidos por
autoridades y pueblo y entonces inhumanamente expoliados y puestos
en cautiverio si caían en manos de hombres de otra fe ó aunque fueran
de la misma, sin que su desventura moviese á piedad ni la causa de
su mala suerte suscitase compasión: cuanto el mar echaba á la playa
se consideraba bien mostrenco y como tal se adjudicaba al Estado, y
aunque esta consideración tiene mucho de racional cuando se desco-
noce el dueño, es «contra jus et justiciam», según frase de Alfon-
so III (1), cuando se sabe á quien perteneció antes de caer al agua;
y en la Edad media eran en todo caso bienes mostrencos y más que
del Estado del primer ocupante las «cosas trobadas» aunque su dueño
fuese conocido y estuviese allí mismo presenciando su saqueo y su
despojo; de todos los usos de mar fué éste el que más se procuró abo-
lir; pero tenía tanto arraigo en las costumbres y excitaba tanto la
codicia que ni declaraciones ni convenios pudieron desterrarlo; la
pragmática de Alfonso III fué letra muerta; moros y cristianos siguie-
ron practicándolo de unos á otros y entre sí (2); se lamentaban de su
(1) Capmany, II, 53.
(2) pau fo fermada entrel dit Rey (de Marruecos) e el Rey de Gra-
nada de una part e el rey de Castiella e darago de la altra... e dins
aquest temps una terida den Francesch des Soler ciutada de Barchi-
nona qui per fortuna de temps vench a les partides del Rey del Algarp
fo crebada e preses les persones e bens.. qui eren en la dita Tarida.
(Julio 1337. R. 555, f. 45).— E si nengun leny trencave a negun de les ier-
res ho senyoriu del dit rey de Tunic en les terres nostres ho senyoriu
no si alcu sarrahi ho sarrayns daquells de les terres ho senyoriu del
dit Rey eren en leny de xpians trenchan en algún loch de la nostra
senyoria que a negu deis dits sarrahins per alcun daquell loch hon se
fara lo naufraig no sia fet nengun dampnatge nes meta entre ells nen-
gun daco que gitara la mar qui sia lur de mercaderies ho de fustam.
(16 dic. 1336. R. 555, f. 39 v.)
Al Rey de Castilla.- Recibiemos vuestra carta en la qual nos facia-
des saber que una ñau de Nicolau Martínez subdito vuestro con ma
dera e otras cosas cargadas habia quebrado en los mares ribera de la
ciudad de Tarragona. Onde como el dito Nicolau Martínez havies
cogido reccbido e procurado grandes quantias de maravedís de las
vuestras rentas et se fues hido fuera el vuestro reyno non dando contó
nin recaudo alguno de las ditas quantias. Por esto nos rogastes requi-
riendo segunt la postura que es entre uos e nos que la dita ñau con la
FRIMITIUS SEPULCRES CRISTIANS A CÉLLECHS 199
existencia si eran víctimas, lo aplicaban como ley si venía en su pro-
vecho y había entrado ya la Edad moderna cuando lo borraron los
europeos de sus códigos (1).
Andrés Giménez Soler
(Continuará).
PRIMITIUS SEPULCRES CRÍSTIANS A fELLECHS
La serralada que separa les comarques del Maresma y Valles, co
és, que va del Besos al Tordera, és una de les mes defiüides de la térra
catalana. No sois te una altura molt uniforme, si que també ho sol ésser
son distanciament de la mar. Hu deis llochs mes alterosos d'exa serra-
lada és lo cim de Céllechs, cim que, d'altre pait, és lo qui mes s'allunya
de la platxa. En ell hi existexen apilotaments de pedrés y petites pa-
réis en sech a ran de térra, que donen mostra d'un remot castell o es-
tació amurallada. Los vestigis actuáis no permeten determinar si foren
obra del segle X o del temps de la dominació romana.
Lo puig de Qéllechs se disgrega suaument y va axamplantse deva-
llant al Valles. Per la banda del Maresma está tot ell enclavat en tres
embrancaments de la serralada general.
madera et las otras cosas que en ella eran mandásemos restituyr a
Exemen García vuestro balestero et a Pero Diez vuestro criado por-
que ellos podiesen la dita ñau madera et otras cosas vender e trayer
a vuestro poder. A las quales cosas vos respondemos que maguera
por razón del dreyto de naufragi las ditas ñau fusta e bienes al nuestro
fisco fuesen ganados et assi en esto non pareciesse haver lugar la dicha
postura... mandamos... que la dita ñau e bienes liuren encontinent a
los vuestros mandaderos. (R. 1056, f. 50 v.). Mossen Requesens ha pre-
sos e mesos per galiots en servitut certs homens del regne de Castella,
qui son escapats gran part dells lesiats e tots pobres e desfets de la
ñau que lamp ha abt asada (abisada dice el texto) prop la isla de Menor-
cha, la qual cosa es molt inhumana 1433. (R. 3171, f. 147.)
(1) Nobili viro Abderrazmen domino de Brisch. Ex parte consulum
civitatis Maiorice nobis extitit intimatum quod vos occasione quarum-
dam mercium quas asseritis occupatas fuisse per Bernardum de Se-
rriano cum armata nostra a quodam sarraceno mercatore vestro con-
tra guidaticum ipsi sarraceno concessum per procuratorem etbaiulum
civitatis predicti quas quidem merces asseruistis valere ducentas XIII
duplas auri detinuistis quandam barcham hominum et nomines qui in
ea erant cum rebus et mercibus eorumdem diferitis etiam ac contra-
dicitis solvere Arnaldo Benedicti civi Maiorice mille ducentas duplas
et Bernardo Benedicti civi Barch. mille quinquentas duplas quas ut
dicitur debetis eisdem. (1298. R. 110, f. 81 v.)
200 F. CARRERAS Y CANDI
En una de les derivacions de Céllechs vers lo Valles, que's diri-
geix a occident, existeix lo mas Nadal ab alguns conreus, los mes
alterosos de la- comarca. Y en terres d'aquest mas, s'observen unes
velles excavacions en les roques, que trovéni denominades per les co-
ves d'En Nadal y axis les consigna N'Artur Osona en una de les sues
guíes (1).
Se'ls hi din coves per teñir la particularitat de trovarse excavades
en les roques. Mes, de llur estudi extern n'havém adquirit lo conven-
ciment de que's tracta de monuments funeraris, raríssiins a Catalunya
en la extructura d'aquests.
Tres son los enterraments de Can Nadal de Céllechs quetinguerem
ocasió d'examinar lo 27 de setembre de 1909, tots tres situats a poca
distancia un d'altre y quasi en un mateix nivel 1 de la montanya.
Grans roques estimbades, donen al lloch hont se troben, aspecte ferés-
tech y encisador, atravessantlo un caminet, que, d'Orrius porta al
Reval de La Roca.
La primera d'aquestes construccions que's trova baxant de Céllechs,
o siga la situada a mes altura, está una mica allunyada del camí, que
hi passa per dalt. La constituheix una roca que comenca baumada y a
mida que va baxant, sembla treballada y enfondida. Mes fa de mal
apreciar, puix tot l'interior está cobert de sauló. Te aquesta cavitat
una ampiada de sois 1 metre 40 centímetres, que és la que acostumen
teñir tots los enterraments primitius atemperantse al cÓs huma.
La cavitat fou aprés tapada per un groller mur format de pedrés y
térra argilenca, molt ben atapahit, aparentant un opus formaceus,
caracterisantlo la complerta falta de cale;. En axó hi ha unitat ab
les ruñes del cim de Céllechs. D'aytal mur se'n conserva bona part
en peu. Permetentnos presumir axó, que encara no s'haurá vuydat
totalment l'interior del que crehém vell sepulcre.
Segurament si podía excavarse ab tot lo compte y mirament ab que
s'han de fer aqüestes exploracions arqueológiques, s'averiguaría la
cxactitut de nostra presumpció.
La segona cova d'En Nadal, és molt mes visible y interessant fins
per l'excursionista menys aflcionat a aquesta mena de monuments.
Distará dugues o tres centes passes mes avall de la primera, seguint lo
camí d'Orrius al Reval. Aquest passa al bell costat de la construcció,
presentantse molt diferent de la que s'ha descrit abans.
Forma aquell lloch una agrupació de grans roques que sobressurten
de la montanya y quasi barren lo passatge al viarany, que allí dona
una revolta. Lloch dominant esplayahtse la vista, en magnífich pano-
rama damunt lo Valles.
Una d'aquestes immenses roques, ha sigut buydada a colps d'escoda,
(l) Guia itineraria de la térra de la costa de Llevant o tia del Betót al Tordera, p. 190.
PRIMITIUS SEPULCRES CRISTIANS A CELLECHS
201
per tal, que, en les parets s'hi aprecien les senyals que hi dexá
l'eyna.
Sa entrada és una petita y baxa obertura quadrada. Lo camí s'ha
anat vuydant y avuy costa formarse eárrech cabal de eom queda exa
entrada, a la primaría de la sua construcció, ab relació al pía terrer y
a la montanya.
Y no és axó sol que pot contribuir a desorientar en la sua en-
trada, sino uns petits aditamenis de ciment y rajóla, que regularisa
l'obertura exterior, obrats en época moderna, per convertir aquella
exea vació, en barraca de vinya o habitació de gent vagabunda o fas-
cinerosa, puix a tot se presta la solitut del lloch.
a b c
Escala de 1 : 100.
A. Secció longitudinal del sepulcre.—B. Planta del mateix.—C. Secció transversal.—
D. Secció de la entrada. Dibuix de Joan Cabanyes y Prat.
Atravessat aquest dintell o entrada, se veu la petitesa de la exea-
vació.
Te la forma rectangular arrodonida del sostre y deis cantons. En
quasi tota ella no és possible estarhi dret y si tant sois, al capdevall,
mercés a una petita cúpula formada per desprendiments del sostre,
cúpula tal vegada feta artiflcialment en los derrers temps.
Examinant la planta y seccions que s'acompanyen, veurém, com,
dit lloch, presenta analogía ab nostres ninxos de cementiri, y que la
sua llargaria, és la que tot justament se necessita pera los enterra-
ments humans.
En la paret del fons y al bell mitj de la petita superficie plana que
formava la part superior, s'hi veu senzilla creu, d'aspes regulars, feta
enfondint la podra. No está acompanyada de cap altre senyal ó lletra.
Empero en aquesta creu hi tením la mostra de que, en época poste-
rior a la de la construcció de la cova, aquesta, tingué altre aplicació.
La part superior en la que hi ha gravada la creu, presenta uns petits
1909.- 15
202 RAMÓN LULL
forats quadrats, ahont s'apoyaríen estaques per formar un petit sostre
o armari, a us deis qui convertiren la raansió deis morts en alberch de
vius. Que los forats sigueren posteriors a la creu ho indica la cir-
cunstancia de que un d'ells está entallat en la part de dalt del bras
superior de la creu.
No dubtém en calificar aquella antiga construcció, de remota se-
pultura cristiana, segurament del temps en que s'acostumá obrirles en
la penya viva, a imitació del sepulcre de nostre Redemptor.
Y si volguessim entrar en lo camp de la hipótesi, encara ho po-
driem relacionar ab los enderrochs del cim de Céllechs, de que havem
tractat per menut en altra de nostres monografíes (1).
En altre agrupació de roques enderrocades y a curta distan-
cia d'aquesta, sembla que també hi hagué una tercera cavitat, de
consemblants dimensions y estructura y per consegüent destinada a
igual us. A causa de un modern estimbament, se fa prou dificultós
estudiarho. Nos contentém en assenyalarlo somerament.
Artur Osona, únich autor qui s'ha ocupat de tant interessants cons-
truccions, ho feu per referencies d'algún erudit de la comarca que li
facilitaría la nova. Puix no d'altre manera s'esplica, que, en la sua
Guia itineraria de la serra de la Costa, en una ocasió parli deis tres
dolmens de Can Nadal y en altre lloch los hi dongui lo nom de coves,
omitintne tota descripció. Y dit s'está, que, N'Osona, no podía may
confondre un dolmen ab una cova.
D'axó ne concloém, que, en nostre Comtat de Barcelona, a mes de
les sepultures cristianes primitives, senzillament excavades en les ro-
ques, com les d'OIérdula, Aramprunyá, Tavertet, etc., n'hi hauríen
d'altra estructura mes perfeccionada, en forma de petita cambra se-
pulcral oberta al interior de la penya. D'aquestes, podrá, desd'ara
servir de terme de comparació la cova de Can Nadal, de Céllechs agí
descrita.
Fiiancescii Carreras y Candi.
LLIBRE EN EL QUAL SE TRACTA OE LA INTENTIO
COMPOST EN YULGAR PER LO ILLUMINAT DOCTOR RAMÓN LULL
Rubrica 2.a de la Speranqa.
Speranca, fill, es per intentio, que homa sper Deu, iustitia, e mise-
ricordia, e pietat. E aquesta intentio es guardada ab les altres virtuts.
On si tu, fill, ets peccador, e desesperes de Deu, per 90 com has fets
molts peccats; adonchs ets tentat, c vencut que fas quantra fortitudo,
(1) Biblioteca histórica del Maretma, vol. II. Origen» de la riera d'Argentona.
LL1BRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO 203
caritat, prudentia, iustitia: car ab fortitudo deus estar fort en ton
coratge tant de teraps, tro que caritat te fassa amar la misericordia de
Deu, e teinbre sa iustitia; per có que iustitia te fassa confessar ton
peccat, e prudentia recordar la misericordia de Deu.
Si tu, fill, has gran temor de Deu, o de esser vencut per tos ene-
michs, o tems a perdre riqueses, o honrrament, o alguna cosa que
molt ams, e vols essser certificat de aquelles coses que no tens, per có
que non hages maluolenca, donchs, fill, ets tentat quantra la intentio
per que es esperanca; car có perqué speranca es donada, es percó que
uses della; e esta millor cosa, estar ab temor, e hauer speranca; que
segur, e ser sens sperencá. On com acó sia en axi, donch iustitia,
fortitudo, prudentia te enseny, com tu hages la primera intentio a
speranca, e la segona a la malanansa, que sostens sots speranca. E si
tu, fill, assents a mes paraules, amarás la intentio perqué es speranca,
e usarás en speranca de les altres virtuts; per lo qual us, serás agrada-
ble a Deu, e a les gents.
Rubrica 3. déla Caritat
Caritat es, fill, per intentio, que hom am a Deu, e si mateix, e son
prohisme, aquesta virtut matexa, é ab la intentio per que son les
altres virtuts. E si tu fill ets tentat quantra caritat, e aiuda sa intentio
a conseruar ab les altres virtuts: car conseruant en ton coratge la
intentio perqué es caritat, vensás la tentatio, en lo qual venciment de
la qual, vensás los peccats, ó exelseras les virtuts.
Si tu, fill, ames ton Señor terrenal en les coses terrenals per la
primera intentio, e tu mateix per la segona, tu has caritat, quis con-
corde en ton coratge ab iustitia, fortitudo, prudentia, tempransa, fe,
speranca; car iusta cosa es amar en los bens temporals mes son Rey,
o son Princep, que si mateix; com sia cosa, que lo Rey, o lo Princep
sia en pus noble intentio, quel vexall, per 50 com deis bens temporals
pot fer maior utilitat, e esquiuar mes de mal, quel vexall. Fortitudo
es en aytal amor, per §ó com dona passio, amant en los delits de
aquest mon, mes altra cosa, que si mateix. Prudentia y es, pergó com
gran merit ñas gonyat. Tempranea es, fill, en la demunt dita caritat,
per qó com y es continentia ab scientia. Fe noy perd son dret, per 90
com creu en la iustitia de Deu. E acó mateix se segueix fill, de spe-
ranca. On com tu fill, ets temptat en los bens de ton Señor apropriar a
tu mateix; o ets pararos de defendrelo de sos enemichs, adonchs deus
recorrer a Caritat, y a les altres virtuts, e salua a Caritat la intentio
perqué es, segons que demunt hauem exemplificat.
Si tu, fill, ames mes tu mateix, que ton Señor en los bens celestials,
adonchs uses de caritat en tu, e per la primera intentio, e en ton Señor,
perla segona; e en aquell us, has iustitia, prudentia, Speranga, iustitia
has en acó, quel Señor es per intentio, que Deus hages en gloria sens
fi, prudentia has, fill, en acó que uses per la intentio perqué es, e perqué
204 RAMÓN LULL
es ton Señor terrenal; car aquella cosa es prudentia, qui conserua
quantra tentatio la final rabo perqué es la cosa. Speranca has, lili, com
speres gloria en virtuts de ton coratge mes, que enles virtuts de ton-
señor, o de ton prohisme.
Sapies, fill, que a tu es donada compañia e aiustant de ton prohis-
me, per intentio que en aquell obres ab caritat: E si tu ames ton
prohisme per la segona intentio, e tu mateix per la primera, has en
aquella amor iustitia, speran§a, prudentia. iustitia per 90 com uses de
caritat; (1) tes donada societat has speranca per 90 comsperesen us
de caritat guardo; has prudentia en 90 que saps goñar inerit de gloria,
e crexer en merit de gloria qui tes donada per obra meritoria.
Si tu, fill, ames en ton prohisme Deu per la primera intentio, e ton
prohisme per la segona, e ets temptat per lo diable, que fasses per lo
contrari, recorre a iustitia, speranca, prudentia, fortitudo, et iutge en
ton coratge la intentio perqué es caritat, e les altres virtuts: acompare
Deu a maioritat de noblesa, e de poder, bonesa, sauiesa, amor; e ton
prohisme acompare a minoritat, comencament, mortalitat, e ab los
altres defalliments, qui son en home; E si tu fill, has aytal art, e ma-
nera quantra tentatio, leugerament pots esser en la amistat.
Rubrica 4. de la Justitia
Justitia es, fill, per intentio de egualtat feta entre maior, e manor;
e manor, e maior, quantra desagualtat en coses hont se conue concor-
danca. Aquesta iustitia, fill, haurás, e amarás, si coneys, e ames co
que es; e contrastres a temptatio, qui ab iniuria sa conue.
Si tu, fill, ets peccador, é coneys peccador, e ames lo peccat-, ets
temptat en 90 que ames, e entens lo peccat per la primera intentio, e
iniuria per la segona; e per acó priua de tu iustitia ab ses sors spe-
ranca, caritat, prudentia, fortitudo, trempanca. En tuno es iustitia;
car tu has unió en ton enteniment, e en ta voluntat iniuria. Caritat no
has; car ames peccat. Cor speranca cuydes hauer en có que ames
peccat, e cuydes axir de peccat? E percó has lo contrari, có es igno-
rantia e folia; car no saps quant te viurás, ne ets cert si Deu te volra
perdonar, pusque destimes Deu en lo amor que has a peccat, e cor in
iuriosament cuydes hauer speranca, per acó la iustitia de Deu no vol,
que en tu amant peccat, sia speranca, ne les altres virtuts. Intentio,
e iustitia se concorden quantra iniuria, e temptatio, car iniuria es
quantra iustitia, e quantra intentio ab temptatio feta ab la segona
intentio, per co que pusque destruir la primera, en tal manera, que
intentio sia aduersada, e quantra 90 perqué ais homens es donada.
E si tu, fill, apo vols entendre en cercar: tu fill, ames per la segona
intentio, los treballs, que eostens per iustitia, amant tu iustitia per la
(l) Anótate ais marges dret y esquerre respectívament del manuscrit que senyala
ab + '1 loen que correspón al text.
LLIBRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO 205
primera intentio: adonch iniuria terapta Fortitudo en caritat, per, tal
que caritat se ven<?a en lo uniment deis treballs; e si caritat es vencuda
per priuatio de fortitudo, iustitia ha perdudes les reís, e les forces en
prudentia, tempranea, qui ab caritat, fortitudo se regan; E per acó
priua la segona intentio, empacientia; e com sens la segona intentio,
la primera no pot romanir en iustitia; é perco mor iustitia en la priua-
tio déla primera intentio, e neix iniuria, e la primera intentio aduer-
sada en la tua voluntat, qui ames mes repos, e benanances, que
sostenir treballs per iustitia On com acó sia en axi, donchs si tu, fill,
ames iustitia, guardet de iniuria, e de temptatio qui comenca enla
segona intentio, e destrueix iustitia.
Robrica 5. de Prudentia
Prudentia es, fill, per có quels homens sapien hauer virtuts, squiuar
vicis, en amar a Deu, e conexer, e en amar cascun home, e si mateix,
e son prohisme. Aquesta prudentia es, fill, temptada moltes vegades en
los homens, per los peccats mortals, e venials, la qual temptatio se fa
sobre la intentio perqué prudentia es: car desuiada prudentia de la in-
tentio, perqué es donada a home, ha son desuiament, e ocasio que sia en
home lo contrari de prudentia, lo qual contrari es ignorantía, efollia.
Amable fill, prudentia, e sauiesa son quaix una cosa matexa. On
si ets temptat per ignorantia, recorre al enteniment, e ab aquel
encerca en la memoria les coses, que enteniment conserua, les quals
coses recordades ab iusta voluntat, e temptada fortitudo de coratge
contra accidia, qui ab ignorantia se conue, e quant tu, fill, auras
entesa la cosa recordada enla memoria, donchs tu la don a iustitia a
la volutat, per tal que voluntat e iustitia seguesquen la intentio: perqué
prudentia fill, es virtut, qui requer voluntat eluminada per enteniment
iutjada per iustitia, per co que speranca. caritat, fortitudo, tempran-
ea, conseruen en prudentia la sua intentio, la qual es per elegir maior
be, e esquiuar maior mal ans que manor, e tornar de mal be, e auem
art, e manera de manar los accidens, o els fets segons que conué al
temps, é en lloch, e en parlar, e callar, cogitar, e obrar les altres ma-
ñerea de semblant.
Robrica 6.a de Fortitudo
Fortitudo es, fill, per intentio que voluntat sia en huma coratge ab
trampat voler, mesurat per iustitia, caritat, prudentia, speranca, per
tal que hom sia fort en coratge contra vilania, maluestat, e engan ab
que es temptada fortitudo, per tal, que en huma voler sia desesperanza,
iniuria, ignorantia, enemistat, hon pusca entrar argull, volpelatge, e
falsía, ira, auaritia, e enueja.
Sapies fill, que ab fortitudo están vicis quantra virtuts, e per
absentia de fortitudo son forts vicis quantra virtuts: é per acó tempta-
tio tempta home quantra fortitudo ab manaes, e ab pobresa, o ab ira,
2Ó6 NOTICIAS
o mala voluntat, riquesa, bailesa de persona, delicaments mundanals,
e encara ab honraments, e ab les altres coses a aqüestes semblante.
Amable fill, la temptatio que iot parle se fa enla libertat déla
voluntat ab peccat venial enla segona intentio: donchs com ets (1) per
algún homa deshonrat, manassat, o com has fratura, o despegament
de alguna cosa; car si tu ames esser menspresat, per eó que tu najes
pacientia, humilitat, e ta voluntat se vol agrenjar, alterar, e amar hon-
rament, amant deshonor en aquells homens quit menspresen: adonohs
fortitudo se aflaqueix en iustitia.. caritat, prudentia, que a patientia,
humilitat ten sotmes en fortitudo quantra debilitat de coratge.
Amable fill, si vols esser sot mes a fortitudo, serás franch quantra
vicis, e no parlaras, tro que entenes la intentio perqué vols parlar; nc
irás en lloch, tro que iustitia ab caritat ten donen licentia de anar, o
obrar en có hon iustitia, caritat volen estar, e saluar a fortitudo son
drct, e son honor. E si tu fill has fortitudo, vengas tu mateix, e tos
enemichs, e mens presarás argulls, e viltats, e falliments. Quant tu
fill, serás temptat, o sentirás mudar en altre estament, quantra l'esta-
ment en que esser solies ans que temptatio te temptás, adonch es
temps de fortitudo ab la qual deus esperar prudentia, iustitia, caritat,
e trempanca per có que te aiuden déla temptatio ab speranca enla
qual te guardaran ab abstinentia priuant la intentio e mudant concirer
en bones cogitations ont serán vencudes diabólicas temptations.
NOTICIAS
En la sesión de 9 de octubre se tomó acuerdo por esta Corporación
de protestar de los hechos de que fué teatro nuestra capital á fines de
julio del corriente año.
— En sesión de 16 de noviembre se procedió á la renovación de la
Junta de gobierno de la Academia por el trienio de 1909-1912, resul
tando reeligidos por unanimidad D. Felipe Bertrán de Amat, para el
cargo de Presidente; D. Juan B. Codina y Formosa, Pbro., para Ar
chivero-bibliotecario; D. Francisco Ubach y Vinyeta, para Conserva-
dor del Museo; D. Francisco Carreras y Candi, para Tesorero, y don
Joaquín Miret y Sans, para Secretario.
— En la citada sesión del día 16 de noviembre D. Guillermo M. de
Broca leyó un trabajo sobre la importancia que tuvo en Cataluña el
libro provenzal Lo Codi; en la de 27 del propio mes leyó D. Francisco
Carreras y Candi un estudio histórico sobre los judíos y judaizantes de
Barcelona en los siglos XII al XV; y en la de 28 de diciembre D. An-
tonio Rubio y Lluch dio lectura á un estudio histórico de la literatura
astrológica en Cataluña.
— Han sido nombrados por unanimidad en la sesión del día 11 de
(1) Lo manuscrit presenta aqui la paraula temptat titilada per sobrero segons sembla.
NOTICIAS 207
diciembre académicos correspondientes D. Hermann Suchier, en Halle
(Alemania), D. Salvador Bové, Pbro., en Seu de Urgell, D. José
Salarrullana, en Zaragoza y D. José Zawodny, en Freudenthal de Si-
lesia (Austria).
— Obras recibidas: Das Zollbuch der Deutschen in Barcelona (1425-
40) und der deutsche handel mit katalonien bis zum ausgang des XVI
jahrhunderts, por el Dr. K. Haebler (extracto de Wutemburgischen
Vierteljahas eften für Landesgeschite, tomo X; Stuttgard, 1901). — De
latinitate libelli qui inscriptus est peregrinatio ad loca sancta, thesim
facultati litterarum in Parisiensi Universitate proponebat Joseph An-
glade (París, 1905). - Le troubadour Guiraut Riquier, étude sur la dé-
cadenee de V ancienne poésie provenzale, por José Anglade (París, 1905;.
— Deux troubadours narbonnais, Guillem Fabre et Bernard Alanhan,
por J. Anglade (Narbonne, 1905).— Les troubadours, leurs vies, leurs
osuvres, leur influence, por J. Anglade (París, 1908). — El sistema cien-
tífico luliano, ars magna, exposición y crítica, por D. Salvador Bové,
presbítero (Barcelona, 1908). — Cortes de los antiguos reinos de Aragón
y de Valencia y principado de Cataluña, publicación de la Real Aca-
demia de la Historia, tomo XIII (Madrid, 1909). — Cat al ech de la Bi-
blioteca musical de la Diputado de Barcelona, por Felipe Pedrell,
tomo II (Barcelona, 1909). - Tarragona prehistórica y protohistórica,
por Agustín M.a Gibert (Barcelona, 1909). - Historia de España y
Portugal, por W. K. Piskorski, profesor de la Universidad Imperial de
Kasan, segunda edición aumentada, en lengua rusa (San Petersbur-
go, 1909). — A Patuleia, catalogo dos documentos manuscriptos que per-
tenceram d José da Silva rassos (Real Biblioteca municipal de Por-
to, 1909). — Anuario de la Universidad de Barcelona, 1907-908 (Barce-
lona, 1909). — Communications from Spa?iish cancioneros, por H. R.
Lang (Extracto de Transactions of the Connecticut Academy of Arts
and Sciences, volumen XV, 1909). — Eight essays on Joaquín Sorolla,
por A. de Beruete, C. Mauclair, H. Rochefort, L. Williams, E. Luther
Cary, I. Gibbons, C. Brinton y W. Starkweather, dos tomos de The
Hispanic society o f America (New-Fork, 1909). — La condition juridi-
que de la famille illégitime dans le droit ínter médiaire, tesis para el
doctorado, por Jacques d'Ayrenx (Toulouse, 1908). — Acrisia Vichiana
nella Scienza nueva, por P. Garofalo di Bonito (Napoli, 1909). — Ein
Beispiel altromischer pietas, por el Dr. Joseph Zawodny (Wien, 1907).
— Grab und Scheiterhausen, por J. Zawodny (Wien, 1907). — Der Ring,
geschichte und sage, por J. Zawodny (sin data). — Phantasie, por J. Za-
wodny (Wien, 1906). — Balance higiénico de los modernos sistemas de
moral, discurso en la Real Academia de Medicina por D. José Blanc
(Barcelona., 1909). — Historia de Vélez Rubio, por D. Fernando Palan-
ques (Vélez, 1909).— Historia de Nueva León, con noticias sobre Coa-
huila, Tejas y Nuevo México, por el capitán A. de León, un anónimo y
el general Sánchez de Zamora (México, 1909). — La intervención fran-
208 NOTICIAS
cesa en México según el archivo del Mariscal Bazaine, octava parte,
textos español y francés (México, 1909). — Leona Vicario, heroína in-
surgente, porD. Genaro García (México, 1910). — Taula de les Stampa-
cions de les constitucions y altres drets de Cathalunya y de les
costumes y ordinacions de sos diverses par atges, por G. M.a de Broca
(Barcelona, 1909,. — Lazarus Tod, traducción al alemán por E. Vogel
de la novela «Sots feréstechs» de R. Casellas (Coeln Weiden, 1909). —
Jochs floráis de Barcelona., any LIde llur restaurado (Barcelona, 1909),
— Annuaire de V Université de Toulouse pour Vannée 1909-1910 (Tou-
louse, 1909). — ¡¿inventario della dita Fugger nel 1527, por Arrigo
Solmi (extracto de la «Rivista di Diritto commerciale», Milano, 1906).
— Notes historiques de Sardenya anteriors a la dominado catalana,
por Joaquím Miret y Sans (estratto del «Archivio Storico Sardo», vo-
lumen V, Cagliari, 1909). — Nuevos documentos de las tres princesas
griegas, por J Miret y Sans (Extrait de la «Revue Hispanique
tome XIX New- York-París, 1908).— Boletín de la Real Academia de
la Historia (Madrid, 1909).— Cultura Española, segundo semestre
de 1909 (Madrid). — Bu'lletí del Centre Excursionista de Catalunya,
año 1909 (Barcelona). — Butlletí del Centre Excursionista déla Comar-
ca de Bages, any 1909 (Manresa). — Butlletí del Centre Excursionista
de Lleyda, any 1909 (Lleyda). — La Ciudad de Dios, revista (Madrid,
1909) — Anales del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etno-
logía, tomo I, núms. 7, 8 y 9 (México, 1939). — Revue Hispanique,
tomo XX, núms. 57 y 58 (New-York-París, 1909). -Revue des Fyré-
nées, segundo semestre de 1909 (Toulouse). — Le Moyen-Age, revue
d'érudition, segunda serie, tomo XIII (París, 1909).— Revue des Elu-
des Historiques, segundo semestre de 1909 (París). — Mémoires de
VAcadémie des Sciences, Inscriptions et Belles lettres de Toulose, Xe se-
rie, tomo 7.° (Toulouse, 1908).— Bibliothéque de VEcole des Chartes,
segundo semestre de 1909 (París). - Bulletin de la Comission archéolo-
gique de Narbonne, primer semestre de 1909 (Narbona). — Bulletin de
dialectologie romane, números 3 y 4 (Bruxelles, 1909). — Revue des
Etudes Juives, tomo 58, números 115 y 116 (París, 1909). — Bulletin in-
ternacional de VAcadémie des Sciences de Cracovie, clase de filología,
historia y filosofía, año 1909, número 3 y clase de ciencias matemáticas
y naturales, números 3 á 10 (Cracovia). — Analecta Bollandiana,
tomo 27, fascículos- 2, 3 y 4 y tomo 28, fascículos 1, 2 y 3 (Bruxelles,
1909). — Rendiconti della Reale Accademia dei Lincei, serie V, volú-
menes 17 y 18 (Roma, 1908). - Archivio Storico Siciliano, nueva
serie, año 32 (Palermo, 1908.)— Archivio Storico Sardo, volumen IV,
fascículos 1 y 2 (Cagliari, 1908) —Revista de Estudios franciscanos,
año 1909 (Barcelona). -Revista de Lisboa, diciembre, año V (Lisboa,
1909). — Annuaire de VAcadémie royale des Sciences, des Lettres et des
Beaux Arts de Belgique, año 75 (Bruxelles, 1909) —Bulletin de la
classe des lettres et des sciences morales et politiques et de la classe des
beaux arts de VAcadémie royale de Belgique (Bruxelles, 1908).
Año X 0/^\T "CT'TTVT Núm. 37
BOLETÍN
DE LA
Real /icademia de Buenas Letras
- DE BAl^CEDONA —
--S3
ENERO Á MARZO DE 1910
E>
LA ADMISIÓN DEL DERECHO ROMANO EN CATALUÑA '
i
En ninguno de los Estados de la Península Ibérica, la admisión del
Derecho romano fué tan rápida é intensa como en el de Cataluña.
Explícase este hecho por la situación geográfica del país, por su his-
(1) No necesita presentación en este Boli.tín el actual académico correspondiente que
durante temporada, por desgracia, breve, lo fué de número, D. Eduardo de Hinojosa. Su
reputación de historiador jurídico comenzó en el año 1880 con la Historia del Derecho romano
según las más recientes investigaciones y se cimentó con el tomo I (único publicado) de la
Historia general del Derecho español y la Influencia que tuvieron en el Derecho público de su
patria y singularmente en el Derecho penal los filósofos y teólogos españoles anteriores d nues-
tro siglo. La clarividencia y sutil criterio le movieron á consagrarse de un modo especial á
las instituciones de Cataluña, que, teniendo una fisonomía particular en lo público y en lo
privado, no habían sido objeto de serias y minuciosas investigaciones y de exacto juicio.
El discurso de recepción en esta Academia versó sobre el Origen y vicisitudes de la Page-
sía de Remensa en Cataluña, esbozo del gran trabajo que entonces escribía y cuya publica-
ción, con el título de El Régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña, fué un verdadero
acontecimiento. No dio el Sr. Hinojosa por terminados sus trabajos de historiador jurídico
á la moderna. En los Estudios sobre la historia del Derecho español, nos dio cuatro preciosas
monografías sobre el Origen del régimen municipal en León y Castilla, El Derecho en el poema
del dd, La privación de sepultura de los deudor es y Francisco de Vitoria y sus escritos jurídi-
co*. Al ingresar en la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas y ocuparse de la condi-
ción de la mujer casada en la esfera del Derecho civil, hizo una brillante síntesis de los sis-
temas sobre bienes matrimoniales en las distintas comarcas de España, deteniéndose en el
examen de la dote en los primeros tiempos de la Reconquista en Cataluña, de las donaciones
y pactos que se estilan en Gerona, gran parte de la provincia de Tarragona, en la ciudad de
Tortosa y en el Valle de Aran Finalmente, cuando para honrar al gran historiador jurídico
Hermán Fitting, continuador de Savigny en las investigaciones y los estudios sobre el Derecho
romano durante la Edad Media, el profesor de la Universidad de Montpeller, en la actualidad
de la de París, M. Meynial, inició el proyecto de publicar, con el título de Mélanges Fitting,
una colección de artículos de reputados escritores, que encuadrasen en el campo de los
estudios del jurisconsulto á quien se rendía el pleito homenaje, el Sr. Hinojosa contribuyó á la
empresa con una breve, pero substanciosa, monografía con el título de La réception du¡Droit
romain en Catalogne. (Mélanges Fitting, II, 391-408). La preferencia que el Sr. Hinojosa dio á
Cataluña está legitimada por el hecho que enuncia en primer téi-mino: el de haber sido Cata-
luña el estado de la Península Ibérica en que la admisión del Derecho romano fué más rápi-
da é intensa. Presenta Hinojosa la síntesis de cuanto puede establecerse envista de docu-
mentos de los siglos XI y XII, y pasando al análisis del desenvolvimiento científico en los
siglos XIII y XIV y su trascendencia á las instituciones y en general á la legislación de
Cataluña y de sus diversas comarcas, presenta pruebas concluyentes de sus asertos. Intere-
santísimo el último trabajo del Sr. Hinojosa, ha considerado esta Academia que debe ser
popularizado, y, al efecto, con la venia del autor y de M. Meynial, acordó que fuese tradu-
cido del francés y que la traducción se insertase en su Boletín.— G. M. de Broca.
1910.— 16
210 E. DE H1NOJOSA
toria política y por su extraordinario desarrollo industrial y co-
mercial.
Contigua á los territorios del Mediodía de Francia en que, como el
Languedoc y la Provenza, el Breviario de Alarico quedó en vigor aun
después de la reunión de estos países al Imperio Franco, y mayormente
á la Septimania en donde el Derecho romano conservó quizás su
vigor durante todo el período de la dominación visigoda y cuando
menos fué aplicado desde el siglo VIII, había de sentir Cataluña,
necesariamente, la influencia del Derecho romano antes ya del
renacimiento de los estudios del justinianeo. La derogación del Bre-
viario de Alarico por Recesvinto, que únicamente precedió en medio
siglo á la ruina de la monarquía visigoda, muy agitada por las gue-
rras civiles, pudo ser eficaz para las regiones vecinas á la capital de la
Monarquía, en donde la acción del poder central se hacía sentir con
mayor fuerza; pero su efecto no fué seguramente tan intenso en las
regiones más alejadas y en especial en la Septimania, la cual, por su
proximidad á las comarcas en que continuaba la observancia del
Breviario, favoreció la conservación del Derecho romano y especial-
mente su difusión cuando el país fué incorporado al Imperio Franco.
Es, pues, probable que, á pesar de la prescripción de Recesvinto, el
Derecho romano continuara siendo observado por los visigodos de raza
romana de la Septimania, del mismo modo que en ciertas comarcas
españolas el Derecho germánico consuetudinario continuó observán-
dose á pesar de las tentativas de romanización del Líber Judicum.
Es lo cierto que, después del siglo XI se encuentran indudables testi-
monios de la aplicación del Derecho romano en la Septimania, y que
los jueces romanos figuran al lado de los godos y salios en las asam-
bleas judiciales (1).
La influencia del Derecho romano en aquella comarca es reveladora
de la causa de existir y difundirse en Cataluña desde el siglo XI la
institución de! usufructo de por vida de la viuda sobre los bienes del
marido, consignada en el Breviario (2). Esta institución, que aparece
(1) Savigny, Storia del diritto nel medio evo. t. I. (Torino, 1854), p. 342-346.— Viollet.
Histoire du droit civil francais, 3.a ed. (París, 1905), p. 156.— De Wretschko, De usu Breviarii
Alariciani forensi el tcholastieo per Hispaniam, Galliam, Italiam regionesque vicinas (en el
tomo I de la edición del Código Teodosiano de Mommsen y Meyer (Berlín, 1905), p. CCCVII-
CCCLX, y especialmente CCCXX-CCCXXI.— Respecto de la Provenza, véase Kiener; Ver-
fatsungageschichte der Provence (Leipzig, 1900), p. 71-75 y 85-87.
De la sola existencia de manuscritos del Breviario en una comarca, no puede inducirse la
aplicación del Derecho romano. Riculfo, abad de Elna, donó en 9 15 á su Iglesia «libros
legis II, alium Romanorum, alium Gothorum {Histoire de Languedoc, t. V. 2.a ed., Tolosa-
1875), doc. n. 42, c. 136.— El monasterio de Ripoll, en Cataluña, poseía también un manuscrito
del Breviario «Legem romauam» en tiempos del Abad Oliva (1088-1046). Beer, Pie Hand-
schriften de» Klosters Santa Alaria de Ripoll, I, (Wien, 1906, p. 107).
(2) C. Th. III, 8, 3, III, 9, l.— Esmein, Le tettament du mari et la donatio ante nuptias, en
sus Mélanges d'histoire du droit et de critique. (París, 1876), p. 54-56.— Tamassía. II testamento
del marito. (Bologna, 1905), p. 11-25.
LA ADMISIÓN DEL DERECHO ROMANO EN CATALUÑA 211
■en el último tercio del siglo X en la Septimania (1), se encuentra á me-
diados del siglo XI en el Rosellón (2) y se generaliza en el Condado de
Barcelona por su inserción en los Usajes (3), y á fines del siglo XII pasa
-á Aragén y á Navarra, en donde, inserta en los Códigos generales de la
mitad del siglo XIII, arraiga tan profundamente como que constituye,
.aún, la institución más característica del Derecho privado de estos
territorios.
Además, el Derecho visigodo subsistió como legislación general en
todo el territorio de Cataluña hasta fines del siglo XII, al lado de los
Usajes que lo suplían especialmente en lo referente á las relaciones
feudales, y del Derecho consuetudinario nacido de nuevas circunstan-
cias económicas y sociales en el orden de las relaciones civiles.
II
La admisión del Derecho de Justiniano en las naciones europeas
medioevales, ofrece caracteres comunes á todas ellas y otros peculia-
res de cada una. Los factores generales de la admisión fueron la con-
■currencia á las Universidades italianas y la importación del conoci-
miento y de la aplicación del Derecho romano que fué su consecuencia,
la creación de Universidades nacionales consagradas á la enseñanza
de este Derecho y la influencia de los jurisconsultos que interviniendo
en la administración de justicia, tomando parte en los trabajos legisla-
tivos, y siendo, al par, comentaristas, abogados y notarios, introduje-
ron las nuevas doctrinas y les dieron arraigo en las leyes y, espe-
cialmente, en la práctica (4).
(1) 966. Hic est brevis divisionalis quem fecit Matfredus vicecornes et uxor sua Adalaiz
-ad diem quo cupiuut pergere Romain, de ómnibus rerum illorum mobilibus et iinmobilibus.
— Haec omnia.superius scripta quandiu vivimus pariter teneainus et possideauíus, et si uxor
mea, me supervixerit, ipsa omnia teneat et possideat, si virum non accepit. Post nostros
quoquediscessos...sicpermaneat riliisnostris. Histoire general de Languedoc, t. V,col 255-257.
(2) 1067. Ego Arnallús Bernardi... iubeo ornnes meos alodios que habeo in cunctisque
locis... remanere ad integrutn a iam dicta uxor mea Guinedelli in vita sua, sine blandimento
[de] ullo nomine vel femina, et sine blandimento de ullo filio vel filia, si viduitatem tenue-
rit... In tali ordine ut teneat filios suos et annutriat sicut mater filios decet. Alart. Cartu-
laire Houssillonnais iPerpignan, 1880), p. 70-71. También en los testamentos de Bernardo de
Cornelia en 1087 (Marca Hispánica, col. 1183-1184) y del vizconde Hugo en 1106. (Cartulaire
Jiou88Ülonna.Í8, p. 117-118).
(3) Usaje 147. Vidua si honeste et caste post inorteui viri sui in suo honore bene nutrien-
do tíliis suos vixerit, habeat substanciam viri sui, quamdiu steterit sine marito.— Ed. de
Helfferich, Entatehung und Gmchichte dea Wtatgothen Hecht8. (Berlín, 1858), p. 441.
(4) La historia de la admisión del Derecho romano en Alemania y del procedimiento
«anónico-romano en Bohemia, ofrece una gran semejanza con la marcha de la admisión. en
Cataluña. Stobbe, Geschichte dea deutachen fíechtaquellen, t. I. (Braunschweig, 1860), pági-
nas 609-655.— v. Below, l)ie Uraachen der Rezeption dea romiachen liechts in Deulschland
(München, 1905).— Ott. Beitrage zur fíeceptiona-Ge8Chichte de8 romich8-canoni8Chen Proceaaea in
den lóhmiachen Lündern. (Leipzig, 1879), p. 31 210. En Inglaterra, donde el Derecho romano
fué cultivado científicamente y enseñado en las Universidades durante los siglos XIII y XIV
212 E. DE HINOJOSA
Las relaciones comerciales y políticas con Italia y la dominación
de la casa de Barcelona en la Provenza bajo los reinados de Ramón
Berenguer III y Ramón Berenguer IV, pusieron en contacto á Cata-
luña con la región en que el Derecho romano no había cesado nunca
de ser conocido y aplicado (1), y el hecho de suceder Don Jaime I á su
madre en el señorío de Montpeller á principios del siglo XIII, contri-
buyó también á favorecer la admisión de este Derecho en Cataluña.
Es verosímil que de las relaciones de los Condes de Barcelona con
Pisa y Genova, proceda el contacto de Cataluña con las Escuelas de
Derecho de Italia. Aunque Pisa no tuvo Universidad hasta el siglo XIV,
poseía ya á fines del siglo XII una Escuela de Derecho y de juriscon-
sultos célebres (2). En esta época se empezó á estudiar metódicamente
el Corpus inris en la escuela de Bolonia bajo la dirección de Irnerio,
y poco después acudieron á Italia jóvenes de toda Europa, ávidos de
consagrarse al estudio del Derecho, siendo los catalanes los primeros
que tomaron parte en este movimiento.
Un jurisconsulto, natural de Lérida, llamado Pons (Pontius) y co-
mentarista del Arbor actionum de Juan Bassiano, era profesor de la
Universidad de Bolonia en el año 1213 (3). Este hecho abona la creen-
cia de que, desde el siglo XII, los escolares catalanes frecuentaban
dicha escuela. De las diez y ocho naciones que á mediados del si-
glo XIII formaban la Universidad de los extranjeros en Bolonia, una
era de los catalanes, lo cual prueba que el número de estudiantes de
tal origen era considerable (4).
Cataluña no tardó en tener Escuelas nacionales de Derecho. En el
siglo XIII se enseñaba ya en Barcelona el Derecho romano. En la res-
puesta negativa de los concellers barceloneses á la petición que les
habían dirigido los pahers de Lérida, en 1356, de publicar el anuncio
del curso de la Universidad de esta ciudad, decían que, antes y des-
pués de la fundación de la Universidad, muchas personas y entre ellas
doctores y licenciados en Derecho civil y canónico, se habían dedica-
do en Barcelona á la enseñanza de ambas ramas del Derecho, y cita-
ban los nombres de algunos de estos profesores (5).
(Pollock y Maitland, Eistory of English Lato, t. I, Oxford, 1895, p. 96-104), la admisión fué
completamente detenida en su camino por el estudio y la enseñanza del Derecho nacional en
las Corporaciones de abogados (Inn* of Court), como ha demostrado Maitland, EngluJí Laxo
and the fíenaissance (Cambridge, 1901), p. 23-28.
(1) Schupfer, Manuale di ttoria del diritto italiano. Le fonli. (Citta di Castello, 1892,
p. 92-99.— Meynial, De l'application du droit romain daña la región de Montpellier au XIle et
XIIIe siéclea, inserto en las Atti del Congresso internazionale di scienze storiche, t, IX. (Roma,
1904), p. 147-149).
. (2) Denifle, Die Entttehung der Universitaten des Mittelaliera bis 1400. (Berlín, 1885,
p. 317-318.
(3) Se nombra al fin de su obra: Pontiua de Ilerda, Bonnonim residens, sacrarum legum
interprm. Savigny, t. II, p. 315.
(4) Savigny, t. I, p. 315.
(5) Hic est acustumat e usat ans del tems de vostre privilegi, e en apres, que diverses
LA ADMISIÓN DEL DERECHO ROMANO EN CATALUÑA 213
Ayudó á la difusión del Derecho romano y al progreso de su apli-
cación práctica, la fundación de la Universidad de Lérida en 1300,
sumamente frecuentada por catalanes, aragoneses y valencianos, que
constituían naciones distintas. La Facultad de Derecho fué, desde
el principio, la más importante de esta Universidad. El rector y los
consejeros eran elegidos por sus miembros. El plan de estudios adop-
tado en Lérida se inspiraba en el de Bolonia (1). La Universidad de
Perpiflán, fundada por Pedro III en 1349 pero que no existió en rea-
lidad hasta 1379, fué también un centro importante de enseñanza del
Derecho y reclutaba especialmente sus alumnos en las diócesis de
Elna, Gerona y Urgel (2).
La fundación de Universidades nacionales no fué óbice á que los
catalanes anduvieran al extranjero en busca de la ciencia jurídica.
En Montpeller, donde- el estudio del Derecho estaba floreciente ya á
fines del siglo XII, los catalanes constituían una de las tres naciones
privilegiadas de cuyo seno debía ser elegido el rector (3), y un juris-
consulto catalán, Francisco de Menla ó Mella, ejercía el cargo de rec-
tor de los juristas en la Universidad de Padua á fines del siglo XIV (4).
III
Al par de los seglares, los eclesiásticos frecuentaron las Universi-
dades extranjeras para estudiar los Derechos canónico y romano. Por
virtud de un acuerdo del obispo Jaime de Monell y el Cabildo de Gero-
na, en 1171 se daba á los clérigos que se ausentaban para estudiar en
las Universidades, una asignación anual y una suma para gastos de
viaje, conservando además sus beneficios (5). Guillermo de Tavertet,
obispo de Vich, y su Cabildo resolvieron en 1229 que se entregase,
durante tres años, la porción canonical á los clérigos que se ausenta-
ran para estudiar en Lombardía ó en Francia (6). Otras corporacio-
nes eclesiásticas, como la Iglesia Colegiata de San Félix de Gerona,
facilitaron, también, durante el siglo XIV los estudios del Derecho á
persones, axi-doctors com altres en dret canonic e en civil, hagen e han lest en aquesta Ciu-
tat segons ques volen o que pregats ne son nen han oportunitat de lega, axi dret canonich
com civil, e entre los altres doctora, Misser P. Comte, Micer Jacme Colbet e Micer Francesch
dez Puig e d'altres inolts: entre los altres qui doctors no eren hi han lest n'Argilagues qui
lavors era canonge de Barchinona e n'Arnau des Mas e en Pascual de Mores e en Domingo
Eymerich e en Burguet de Serria e en Ffrancesch de Agres e en Berenguer de Oliverdar, e
Micer P. sa Plana qui lavors era batxaller en leys». Archivos comunales de Barcelona. Libro
de Deliberacions, años 1345-1316, fol. 116. Debo una copia de dicho documento á mi amigo
Alfonso Damians, archivero de la ciudad de Barcelona.
(1) Denifle, p. 499-508.
(2) Denifle, p. 499-508.
(3) Savigny, t. III, p. 285.
(4) Savigny, t. I, p. 602-603.
'5) España Sagrada, t. XLIII (Madrid, 1819), p. 473-474.
(6) Villanneva, Viaje literario á las Iglesias de España, t. VII (Valencia, 1821), p. 24.
214
E, DE HINOJOSA
sus miembros, conservándoles los emolumentos de sus beneficios, bien
que á veces con la obligación de dejar un sustituto (1).
Desde el siglo XII las entidades eclesiásticas se dedicaron á la ad-
quisición de manuscritos de las fuentes del Derecho romano y de obras
jurídicas que eran asiduamente estudiadas por los clérigos. La Cate-
dral de Barcelona poseía ya en dicha época los manuscritos de la Ins-
tituía, del Digesto y de las Auténticas, que prestaba á los clérigos. Uno-
de los miembros del Cabildo poseía en propiedad en 1197, un manus-
crito del Digesto (2). Entre las obras del Obispo de Vich Guillermo de
Tavertet, fallecido en 1228, había algunas de Derecho civil (libros
iuris civilis) que pasaron después al Cabildo (3). Entre estos libros se
hallaba seguramente la Summa Códicis, de Rogerius, y el manuscrito
más antiguo de los conocidos de la Summa á la Instituía de Placen-
tino, que aun se conserva en la Catedral de Vich (4). El Cabildo de
Tortosa poseía un manuscrito del siglo XII, de la traducción latina
de «Lo Codi», hecha por Ricardus Pisanus (5), siendo probablemente
que lo tuviese ya en la segunda mitad del siglo XIII, puesto que, al
parecer, esta obra fué utilizada para la redacción de las Costumbres
de dicha ciudad, en 1282 (G). La iglesia de San Félix, de Gerona, po-
(T España Sagrada, t. XLV (Madrid, 1832), p. 55-56.
(2) Balari, Orígenes históricos de Cataluña (Barcelona, 1899), p. 470-471.
(3) Villanueva, t. VII, p. 25.
(4) Denifle, p. 343, n. 515.— Beer. Uandschriftenschatze Spaniens Wien, 1894;, p. 548.
(5) Fitting y Suchier, Lo Codi. Summa Codicis in provenzalische Sprache aus der Mitte
de» XII Jahrhunderts. I. Theil. Lo Codi in der lateinischen L btrsetzung des Ricardus Pisanus.
Halle, 1906, p. 38-39. Esta obra fué traducida al catalán, pero el ejemplar que se guardaba en
la biblioteca del Rey Martín de Aragón, no se ha conservado. Suchier, Manuscrits perdus de
la Somme provencale du Code de Justinien. (Toulouse, 1894) p. 4-6.
(6) Codi, V. 11, § 2.
Doñee matrimonium durat Ínter maritum
et uxorein non potest mulier petere dotem
suam, nisi maritus f actus est pauper vel quod
facit aliquid unde appareat quod debeat esse
pauper, set si hoc apparet, fetnina potest pe-
tere dotem et donationem propter nuptias et
maritus debet ei reddere, et mulier debet te-
nere et custodire res illas sicati maritus fa-
ceret, si teneret eas, et omne gaudimentum
quod potest mulier habere de dote et de do-
natione propter nuptias, id est de antifacto,
debet mulier expenderé in se et in marito et
in filiis quos abuerit de illo marito.
Codi, VI. 28, §§ 1-13 y 5.
Ule homo qui est minor XIV annis vel XII
si est feminanon potest faceré testamentum...
Eadem ratio est de illo qui non habet sensum,
sicuti est si ipse est furiosus... Similiter ille
qui non potest loqui ñeque audire non potest
faceré testamentum... si ipse habuerit illam
infirmitatem, naturaliter, hoc est si habuit
Costuras. V. 5, § 3.
Durant lo matrimoni la mulier no pot
demanar ne cobrar lo dot n'el escreyx ó
donació per nupcies ne les co3es que será»
dades en dot, si dones lo marit no venia á
pobrea... car lá dones la mulier pot dema-
nar e cobrar la lo dot e la donacio feyta a
elle per nupties e les coses donades per lo
dot. Pero la muyller deis fruits del dot e
del creyx deu fer sos necessaris a sí e a sos-
lilis e a son marit.
Costums. VI. 3, § 1.
Aquest aci nomenats e contenguts son
qui non poden fer testament, qo es a saber:
másele menor de XIV ans complits, femna
menor de XII ans complits. ítem, fill fami-
lia non pot fer testament per molts ans que
aja sens volentat de son pare, ne encare ab
volentat ne ab consenliment de son pare..
LA ADMISIÓN DEL DERECHO ROMANO EN CATALUÑA 215
seía, en el siglo XIV, manuscritos del Digesto y del Código (1). La
Catedral de Urgel tenía también manuscritos de las fuentes del Dere-
cho justinianeo y de trabajos de los legistas (2).
IV
Los documentos actualmente conocidos permiten afirmar que la
influencia del Derecho romano justinianeo, cultivado y modificado
por los glosadores, empieza á ser visible en Cataluña desde principios
del siglo XIII. A partir de esta fecha son frecuentes las referencias al
Derecho romano contenidas en los documentos privados; lo cual se
explica por el conocimiento, que ya en dicha época se tenía de los
formularios notariales italianos. Estos formularios fueron uno de los
vehículos más poderosos de la recepción del Derecho romano. Para
la redacción de los documentos, los notarios catalanes utilizaban
preferentemente las colecciones de fórmulas redactadas por los no-
tarios boloñeses Rolandino, Passagierii y Sabatíel á principios del
siglo XIII (3). La tendencia de los notarios á prever y hacer imposi-
ble por medio de cláusulas de renuncia á las excepciones y beneficios
legales, la impugnación de los actos jurídicos, está revelada por la
frecuencia de las renuncias á la exceptio non numeratae pecuniae (4)
y, especialmente, las de las mujeres casadas al Senado-consulto Ve-
leyano y al privilegio hipotecario establecido como garantía de la dote
y de la donación propter nuptias (5).
eam statitn postquaui fuit natus... set si illa ítem furios... ni mut ne sort naturalment de
infirmitas supervenit ei postea quolibet mo- tot en tot, si dones la sordea ó la mudea
do, bene potest faceré testamentum et ordi- accidentalment si ls será venguda e sabien
nare res suassicutalius homo si ille scit lite- letres, et eyls de lur ma l'escrevien, car la
ras et non alio modo... ítem ille homo qui est dones por fer testament.
in potestate sui patris vel avi ex parte patris
non potest testamentum faceré doñee est in
potestate patris et avi, quamvis ipse conce-
dat ei.
(1) España Sagrada, t. XLV, p. 263-264.
(2) Beer, Bandschriflenschátze Spaniens, p. 501-514.
(3) Mieres, Apparatut super constitutionibus C'uriarum generalium Vathaloniae, Coll, VI,
cap. 17, n. 97 'Barcelone, 1621), t. II, p. 91: Debent igitur Notarii habere libros artis notaria-
tus, scilicet, Rolandinum et Sabatiel, et studuisse saltem per tres annos in studio generali,
vel morando in arte cuín aliquo notario idóneo, tam in theorica quam in practica —Sobre
los dos célebres notarios boloñeses del siglo XII, Sabatiel y sus obras: Summa artis notariae
y Summa de libellis formandis, et Rolandinus Passagerii y su Summa artis notarice, véase
Savigny, t. II, p. 508-515. *
(4) 1210. Cedimus quoque vobis... omnia iura et actiones sive... quascumque actiones in
rem vel in personam... et renuntiamus... omni exceptioui non numeratae pecuniae et specia-
liter restitutionis in integrum benefitio. Monsalvatje, Colección diplomática del condado de
Besalú, t. II (Olot, 1902), p. 77. -También los dos documentos de 1211 y 1214 citados por Ba-
lari, p. 472.
8e encuentra también alguna vez la cláusula codicilar, p. e. 1278. Testamento del Obispo
de Gerona, Pedro de Castelnou: Haec est nostra ultima voluntas quae si non valet iure tésta-
me nti, sal ti tn valeat iurecodicillorum. Villanueva, Viaje literario, t. XIII (Madrid, 1850), p.329
5) 1226. Et ad maiorem vestram vestrorumque cautelam et seguritatem.. iuro... me
216 E. DE HINOJOSA
En el primer tercio del siglo XIII aparecen regias jurídicas toma-
das del Derecho romano, y anteriormente se encuentra rastro del co-
nocimiento de este Derecho en algunos Usajes- para los cuales fueron
utilizados el Breviario de Alarico y el Libro de Tubinja (1).
Las Consuetudines llerdenses, redactadas por el cónsul Guillermo
Botet en 1228, acusan ya netamente la influencia del Derecho romano
en el familiar y sucesorio; bien, que á veces, con las modificaciones
introducidas por el Derecho canónico. En tanto es esto cierto cuanto
que declaran válido el testamento aunque no contenga la institución de
heredero y no exigen para su validez más que tres testigos en vez de
cinco, y tienen por válidas las enajenaciones de bienes dótales hechas
por el marido cuando la mujer las ha aprobado bajo junftnento. Puede
colegirse la extensión considerable que en esta época había alcanzado
el Derecho romano, de la siguiente cláusula de la citada colección:
De lege romana. Legibus quidem romanis pluribus utimur, pluribus
non, ut cotidianus tractatibus cautelarum liquere potest (2).
La más antigua disposición del Derecho catalán sobre los bienes
parafernales se halla en la compilación de Derecho feudal formada
omnia predicta... observaturam et numquam contra venturam nomine dotis et sponsalicii vei
alterius causae, renuncians Velleyano et lege romane et omni iuri et gotice. Archivo de la Co-
rona de Aragón, Documento n.° 304 de Jaime I.— 1272. Predicta omnia laudo et firmo et quan-
tum ad hec ex certa scientia renuntio, meo sponsalicio et auxilio Senatus cónsul ti Velleiani
et iuri ypotece seu obligationis quod mihi competit in ómnibus predictis ratione dotis mee
et sponsalicii. Ibid Documento n.° 330 del Monasterio de Montalegre.— 1282. Tactis nostris
propiis manibus sactis IV. Dei evangeliis, mramos et tibi predicto emptori iurando promi-
timus quod ratione dotis nostre seu sponsalitii nunquam veniemus vel venire faciemus ali-
qua racione. Renunciantes beneficio Velleiani et iuri dotis nostre et sponsalicii et omni alii
iuri quo mulieres ad-iuvantur. Archivos de la Catedral de Urgel Sobre las renuncias durante
la Edad Media, véase los estudios de Ed. Meynial en la Nouv. rev. Itist. du droit. 1898, sigs.
(1) Ficker, Ueber die Usatici Darchinonae und deren Zusammenhiing mit den Etcepliones
legum Romanorum. Innsbruck, 1886). Conrat, Geschichte der Quellen und Litteratur des romis-
chen Rechts im früheren Miltelalter, t. 1 (Leipzig, 1891), p. 466-471.
(2) El texto de las Consuetudines llerdenses ha sido publicado por Villanueva, t. XVI
Madrid, 1850), p. 160-195.
Un jurista del siglo XV hace notar, acertadamente, que el Derecho romano ha sido in-
troducido en Cataluña por la vía consuetudinaria.— Marquilles, Commentaria in Usaticos
Barchinonce (Barcelona, 1515), fol. CCXXXV: Deficientibus usaticos ad leges romanas recu-
rritur de consuetudine tamen et non alias, cuín ad illas servandas non teneatur domir.es rex
et comes Barchinone. Esta misma observación ha sido hecha respecto á Alemania por algu-
nos jurisconsultos del sig'o XVII. Brie, DieStellung des deutschen Rechtsgelehrten der Recep-
tionszeit zum Gewohnheitsrecht (Breslau, 1906), p. 137, cita el texto siguiente de Bachoft von
Geth: Iure romanum, quod coinmune vocamus, non tam propia auctoritate, quam quasi ex
usu valet. Cf. 8tintzin¿, Geschichte der deutschtn Rechtswissenschafc, t. II (Munich, 1884),
p. 178-188.
Marquilles, por otra parte, combate la idea favorita de los juristas italianos (Stobbe,
1>. 616-618), de hacer derivar la fuerza obligatoria universal del Derecho romano, de la supe-
rioridad política del Emperador de Alemania, considerado como Dominus totius mundi.
Respecto del Usaje Juditium incuria datum, fol. CCXXXIV: Sednumquid Rex Aragone Co
mesque Barchinone est astrictua ad servandum leges romanas. Et videtur quod sic de iure
communi quia imperator dominus est totius mundi... et omnes reges subsunt imperatori iuri
probent ab eo se fore exemptos... sed... reges Yspaniae cum non subessent imperio regna a
faucibus hostium habuerunt... Quodlibet enim tugurium et quilibet civitas Yspanie sibi
vendicat dominium et cum Imperio de pari contendit
LA ADMISIÓN DEL DERECHO ROMANO EN CATALUÑA 217
por el canónigo de Barcelona Pedro Albert hacia la mitad del si-
glo XIII, bajo el título de Consuetudines Cathalonice ínter dóminos et
vasallos, que establece claramente la diferencia entre la dote y los
bienes parafernales y reconoce á la mujer el derecho de administrar
por sí los últimos ó de confiar su administración al marido (1 ).
En el texto oficial de las Costumbres de Tortosa, redactado en
el siglo XIII por Arnaldo, Obispo de esta ciudad, el Arcediano de
Terrantona (diócesis de Lérida), Ramón de Besalú y el maestro Do-
mingo de Terol, la mayor parte de las prescripciones que contiene
referentes á los derechos reales, obligaciones, familia y sucesiones,
están tomadas del Derecho romano ('A). A falta de Costumbres se debía
juzgar según los Usajes de Barcelona, y, si ninguno de estos fuese
aplicable al caso litigioso, per dret comú. Pedro IV estableció en 1380
que las Constituciones generales de Cataluña debían ser preferidas al
Derecho común en el concepto de supletorio.
Las Costumbres de Barcelona, elevadas en 1283 á la categoría de
compilación legal por Pedro III en virtud del privilegio Eecognoverunt
proceres, revelan la influencia del Derecho romano, especialmente en
algunos capítulos que tratan de la dote, el Veleyano y el testamento (3).
Al lado de las reglas del Derecho consuetudinario nacional se en-
cuentran otras que inspiró el Derecho romano, en la compilación que
reglamenta las servidumbres y otras relaciones entre inmuebles, re-
dactada en el siglo XIII y conocida con el nombre de Ordinacions de
Sanctacilia (4).
Las más características instituciones civiles del Derecho consuetu-
dinario de Gerona, compiladas por Mieres en 1429 en sus Consuetudi-
nes diócesis Oerundensis , la donación, por parte del marido, de una
cantidad igual á la dote aportada por la mujer (Tantundem, donatio
propter nuptias), la igualdad de los lucra nuptialia, provienen del
Derecho del Bajo Imperio (5).
Encuéntranse también huellas de esta influencia en las Costumbres
locales del Condado de Perelada, de la misma diócesis, redactadas
probablemente en el siglo XIII (6).
La actitud de los soberanos fué, en general, favorable á la admisión.
(1) Conttitucions e altres drets de Cathalunya. Lib. IV, tít. 30.— Socarrats In tractatum
Petri Alberti... de consuetudinibus Cathalonice ínter dóminos el vasallos ac nonnullis aliis quce
Commemorationes Petri Alberti appelantur... Commentaria (Rarcelona, 1551), p. 235-236.
(2) Oliver, El Código de las Costumbres de Tortosa, 1. 1 (Madrid, 1876), p. 347-355.
(3) Constitucions e altres drets de Cathalunya. Lib. I, tít. 13.— Broca y Amell, Institucio-
nes del Derecho civil catalán, 2.a ed. (Barcelona, 1886), p. 41-42 y 55-58.
(4) Pella, Tratado de las relaciones y servidumbres entre las fincas. Examen especial de
las Ordinaciones llamadas de Sanctacilia (Barcelona, 1901), ps. 67-70, 78-81, 87 y 127.
(5) Rubr. XXIV. De dote et donatione propter nuptias, cap. i: In dotibus donationibus
propter nuptias, lucris et augmentis nuptialibus servatur aequalitas inter coniuges Pella
Historia del Ampurdán (Barcelona, 1883), p. 93, n.° l.
6) Pella, Historia del Ampurdán. ps. 567-571 y 575-576
218 E. DE HINOJOSA
No obstante, Jaime 1, considerando peligrosa para el Derecho nacio-
nal la invasión del romano, se esforzó en contenerla, adoptando medi-
das restrictivas. Esta reacción se manifiesta claramente en su Consti-
tución de 1243 (1) por la cual prohibió á los abogados la alegación
de leyes «cuando hubiese costumbres aplicables», y, en la de 1251 (2),
prohibitiva de la aplicación de los derechos romano y canónico.
En defecto de los preceptos de los Usajes, Constituciones y Costum-
bres, los Tribunales habían de juzgar según la razón natural, y, ade
más, el ejercicio de la profesión de abogado fué prohibido á los legis-
tas, quienes conservaron tan sólo el derecho de defender sus propias
causas; pero estas disposiciones resultaron ineficaces para contener
los crecientes progresos del Derecho romano. Algunos años más tarde,
el mismo soberano que las había dictado, ordenó la aplicación del
Derecho romano, juntamente con los Usajes, en las cuestiones pen-
dientes entre el Real Patrimonio y el Clero del Rosellón (3). No parece
haber logrado mejor suerte la exclusión de los juristas del foro. A
principios del siglo XIV, un legista, Jaime de Montjuich, en el prefa-
cio de sus comentarios á los Usajes, da su auto-biografía en la siguien-
te forma:
Ego Jacobus de Monteiutlayco qui triginta annis et amplius iudi-
canti et patrocinandi tara in curia regia quara in curiis civitatis Bar-
chinonae et alliis oficio et practica usus fui (4).
Además, una Constitución del siglo XIV obligó á los abogados á
que poseyeran ambos Corpus inris (5).
Algunas disposiciones referentes, en su mayoría, al Derecho suce-
sorio, dictadas por los soberanos durante el mismo siglo, testimo-
nian igualmente la influencia del Derecho romano (6), y, finalmente,
a) Constitución» e altres dreta de Cathalunya, lib. II, tít. 3.
(2) Constitución» e altres drets de. Cathalunya, lib. I, tít. 8.
(3) En pleito entre el Prior de Serrabona y el Patrimonio de la Corona, el primero ase-
gura que Jaime I le había otorgado «quod... iudex in negotio fundorum datus iudicaret se-
cundum Usaticos Barchinonae et lora romana: quare, cum Usatici Barchinonae et iura
nullarn presumpcionem inducant...» Brutails. Etude sur la condition des populations rurals
du Roussillon au Moyen-Age (París, 1891), p. XXIV, n.° 2.
(4) Antiquioris Bar chin onensium leges, fol. I.
(5) Mieres.— Col. VI, cap. 17, n.° 90, t. II, p. 90; Ut admittatur quis ad advocandum per
hanc constitutionem requeritur tantum hodie, quod ultra dictos libros iuris ordinarios
habeat librum Usaticorum et constitutionum Cathaloniae. Llbri ordinarii iuris canonici sunt
quatuor, scilicet. Decretum, Decretales, Sextus et Clcmentinae. Sed libri iuris civilis sunt
quinqué, scilicet, Codex, Volumen, Digestum v.etus, Infortiatum et Digestum novum. Cono-
cemos la Biblioteca de un jurisconsulto catalán del siglo XIV por el inventario de los bie-
nes de Bernardo Alegret «quondam iurisperiti Ilerdae» hecho en 1336. ítem invenimus
quandam archam inqua invenimus libros qui secuntur. Primo Speculum iuris. ítem Insti-
tuta. ítem Digestum novum. ítem unum libruin iuris antichum cum cohoperta rúbea. ítem
quasdam librum juris antichum cum cohoperta rúbea: ítem unum codicem. ítem Constltu-
tiones Cathaloniae in papiro scriptas. ítem sextum librum Decretalium in papiro. ítem
unum katernum de libellis ítem dúo katerna librorum iuris in pergameno. ítem frascha de
libracos antichs. Villanueva. Viaje literario, t. XXVII, p. 287-289.
(6) Broca y Amell, t. I. p. 42-44
LA ADMISIÓN DEL DERECHO ROMANO EN CATALUÑA 219
en 1409, una Constitución del rey Martín concedió al Derecho romano
el carácter de supletorio general al ordenar al canciller y sus repre-
sentantes que recurriesen al Derecho común (romano) en el caso de
silencio de los Usajes, constituciones, costumbres y privilegios (1).
V
El prestigio social de que gozaban los graduados en Derecho civil
ó canónico, se manifiesta en la preferencia con que se les conferían las
dignidades civiles y eclesiásticas. En algún tiempo se les reservaron
los cargos de Canciller, Presidente del Tribunal de la Corte y Vice-
canciller (2) y los de jueces y asesores en todas las poblaciones impor-
tantes de Cataluña.
Se exigía el ser graduado ó haber estudiado, al menos durante
cinco años en una Universidad, para ejercer la profesión de Abogado.
Los legistas intervinieron también frecuentemente en la práctica
judicial, ora como jueces delegados por los soberanos en los negocios
que surgían de la jurisdicción real (3), ora como jueces constituidos por
los señores en las diferencias con sus arrendatarios, ó bien como
arbitros nombrados por las partes (4).
La penetración del Derecho romano en Cataluña fué también favo-
recida por la práctica de los Tribunales eclesiásticos. En efecto,
el Derecho canónico de la Edad Media estaba completamente imbuí-
do por el Derecho romano, pudiendo afirmarse que el ius civüis
era el complemento obligado del Derecho de la Iglesia. Atestigua la
íntima relación entre el Derecho de los legistas y el de los canonistas,
el hecho, muy frecuente, del estudio simultáneo de ambas Faculta-
des (5). De otra parte, los graduados en Derecho canónico estaban asi-
milados en Cataluña á los graduados en Derecho civil para su admi-
sión en el foro y á las funciones judiciales. Los jurisconsultos catalanes
de los siglos XIV y XV mezclaban constantemente ambos derechos en
(1) Constitucions e alties drets de Cathálunya, lib. I, tít. 38.
(2) Con8litucioii8 e altres drets de Cathálunya, lib. II, tít. 5.
(3) 1382. El Príncipe Juan ordena al Veguer de Barcelona que resuelva el litigio entre
Berenguer de Sant Clement y sus hombres propios de Badalona <unacutn iidelibusconsiliaris
et Vice-cancellario nostris.Iacobo de Monellis et Jacobode Vallesicca in legibus licencia to>.
Archivos del Marqués de Barbará en Barcelona.— 1330. En un asunto concerniente á los dere-
chos de jurisdicción que se atribuía el mismo Berenguer de Sant Clement, el Rey Pedro IV
delegó el conocimiento del litigio en el «fideli consiliario et promotori curie nostre Bernardo
Michelis licenciati in legibus».— 1400. En un litigio entre el Capítulo de San Félix de Gerona
y las parroquias de la ciudad, el Rey Martín delega la jurisdicción «fidelibus nostris Gui-
llermo Marinarii presbítero de capítulo Sedis Gerunde Bacallario in Decretis et Petro de
Sancto Martino legum Doctori». España Saqrada, t. XXIV, p 2f>3.
(4) «Raymundus Ballistarii licenciatus in legibus et Sperandeu Cardona iurisperitus»
pronunciaron una sentencia arbitral en una cuestión entre Berenguer de Sant Clement y sus
hombres de Badalona. Archivos del Marqués de Barbará,
(5) Denifle, p. 507, n.° 1141, sobre los graduados in utroque iure en la Universidad de
Lérida
220 E. DE HINOJOSA
sus obras. Los civilistas, como Jaime de Montjuich, Jaime Callís, Jai-
me y Guillermo de Vallseca y Juan de Socarrats, reforzaban sus argu-
mentaciones con citas canónicas, del mismo modo que canonistas, por
ejemplo, Thomás Mieres y Jaime Marquilles, aducían de buen gra-
do el Digesto y el Código. Unos y otros, insiguiendo á sus maestros
italianos, atribuían á ambos Derechos el carácter de Derecho subsi-
diario (1) del ius commune, que ellos oponían á las costumbres y esta-
tutos nacionales, al ius municipale (2). En caso de conflicto entre el
Derecho romano y el canónico, Mieres daba la preferencia al segundo
por reputarlo más justo y equitativo (3), y su opinión fué la que pre-
valeció en Cataluña de un modo definitivo.
La actividad científica de los jurisconsultos catalanes se aplicó
principalmente á la interpretación del Código de Barcelona y las Cons-
tituciones generales, y ya los más antiguos comentaristas de los Usajes
utilizaron á este fin el Derecho romano (4); pues, al par de los juristas
italianos, estaban imbuidos en la concepción del Derecho romano como
una especie de Derecho universal, como el Derecho por excelencia.
De igual suerte que en Italia (5) fué elemento favorable á la admisión
(1) Jaime de Montjuich con referencia al Usaje Iuditia curiae: Non enim utimur legibus
nisi in paucis casibus. Revertetur ergo ubi Usatici non sufficiunt, ad Principia arbitrium
et eius judicium, qnod erit secundum legea romanas tanquam equas et iustas. Antiquiores
Barchinonensim leges, fol. CXXX.— Jaime de Vallseca, comentario al mismo Usaje: Hodie
in defecto usus (sic en vez de Usatici) et constitutiones ad leges romanas et ius canonicum
revertimur... et ita vidimus ad occulum fieri et servari. Ibid-Guillermo de Vallseca al mismo
Usaje. «Quando Usatici non sufficiunt, queritur ad quas leges sit recurrendum..., ad leges
romanas tanquam equas ac iustas. Ibid Oallis al Usaje *t quis aliquid criminale.m folliam:
Arbitrium et judicium Principia hodie regulatur defficientibus Usaticis et constitutionibus,
et alus iuribus huius patriae per leges romanas, non góticas, fol. XXXII.
(2) Mierea, Col. VI, cap. 3, n.° 2 t. I, p. 32: Legea romanae in Cathalonia diaponunt in
defectum iuris municipalis... Leges romanas deberé ¿ervari in Cathalonia... est verum in
subsidium, vel ubi expresse cavetur in.... constitutionibus Cathaloniae Col. IV, cap. 7.°
n.° 9, tomo II, pág. 136: Constitutio, quae est jus municipale, non extenditur contra ius
commune.
(3) Mieres. Col VI, cap. 17, n.° 77, t. II, p. 90. Deficientibus Usaticis et constitutionibus
et alliis iuribus huius patriae, hodie recurrimus ad bonum arbitrium, quod est iuxta iura
canónica et civilia: et ubi ius canonicum esset contra ius civile, potius esset iudicandum
leges in hac patria.— Col. VIII, cap. 2, n. 42-43 y 56-57, t. II, p. 162-163: si ius canonicum et
civile aliquo caso reperiantur contraria..., debet servari illud quod maiorem continet aequi-
tatem et rationem... et^in dubio praesumatur ius canonicum aequius... Et ita magis debemus
iudicare secundum ius canonicum quam civile... et ita practicamus in hao patria.
(4) Guillermo de Vallseca. en el comentario al Usaje: si quis folliam dixerit criminalem..
sed in isto casu est ad ius commune recurrendum. Antiquiores Barchinonensium leges,
fol. XXXI.— Callís, al mismo Usaje: Usatici recipiunt interpretationem examinatiram et
restrictivam a iure communi, fol. XXX y XXXIII.
En un litigio incoado en 1418 por el prior y el cabildo de Manresa en reivindicación de
un antiguo adscripticivs llamado Bernardo Ca Cuya, éste, apoyándoae en el Edicto de
Claudio (C. VII, 6, 3) pretendía haber adquirido la libertad desde el momento en que,
estando enfermo, el prior le había expulsado de la casa: E mes, car dret comú e roma
ha, que ai lo senyor son sclau de sa cassa public maiorment malalt gite es fet liber e franch.
Archivos de la Seo de Manresa. Liber Praepositi, t. XV, fol. 257-259.
(5) Schupfer. Manuale di storia del diritto italiano, 1892, p. 154-162: La ricca vita com-
merciale e industríale aveva generato piu ricchi e complesi rapporti di diritto; e anche per
ció la influenza del ius civile romano, e di coloro che vi erano sperti, si era resa necessaria.
EL ARTE PLATERESCO EN HUESCA 221
del Derecho romano, el estado semiembrionario del Derecho nacional
apropiado alas necesidades de un pueblo agrícola, pero insuficiente para
regular las nuevas condiciones de la vida, especialmente en las ciuda-
des, en las cuales los progresos de la industria y del comercio habían
modificado notablemente el estado social y económico. El Derecho ro-
mano ofrecía principios generales y reglas precisas y detalladas que
satisfacían esta necesidad en muchos puntos. En efecto, el Derecho
consuetudinario regulaba únicamente algunas instituciones importan-
tes como la sucesión individual (heredamiento), el arrendamiento here-
ditario y ciertas formas de comunidad de bienes entre esposos; los
Usajes y las Constituciones sólo contenían un corto número de dispo-
siciones relativas á los contratos privados y por otra parte el Derecho
visigodo había caído en desuso, y, en consecuencia, por los Derechos
supletorios canónico y romano, especialmente el último, tuvieron que
regularse todas las demás instituciones del Derecho civil.
Las instituciones nacionales sufrieron en muchos puntus la influen-
cia del Derecho romano. La semejanza de la enfiteusis romana con el
arrendamiento hereditario catalán (stabüimentum), semejanza que se
explica porque ambas instituciones habían nacido de las mismas cir-
cunstancias económicas, llevó á los jurisconsultos catalanes, imbuidos
en las doctrinas romanas, á aplicar al stabüimentum las doctrinas jus-
tinianeas sobre la enfiteusis. De igual modo la dote visigoda, que
subsiste en Cataluña hasta la segunda mitad del siglo XIII, fué asimi-
lada á la donación propter nuptias y considerada como el medio de
asegurar la dote de la mujer.
De esta suerte el Derecho catalán, al fin de la Edad Media, aparece
completamente romanizado.
Eduardo de Hinojosa
EL ARTE PLATERESCO EN HUESCA
UN PATIO HISTÓRICO NOTABLE
Existe hoy en el número 15 de la calle de San Lorenzo de Huesca,
una casa de fachada de sencillo aspecto, de ladrillo, desnuda de ador-
nos exteriores, con sólo un escudo nobiliario mutilado por mano igno-
rante y despiadada sobre la puerta de ingreso. Este escudo debía ser el
del monasterio de Montaragón, cuyas armas consistían en campo azul
un castillo de oro, significando la fundación del cenobio, y sobre aquél
Ecco per che intere cittá abbracciassero, in questi tempi, il gius romano, o almeno aboiis-
sero questo o quel istituto germánico per surrogare il correspondente istituto romano.—
Esta opinión, sostenida por Stobbe, p. 636-640, respecto de Alemania, fué refutada con argu-
mentos decisivos por v. Below, p. 14P-160.
222 K. DEL ARCO
un cordero, indicando su advocación de Jesús Nazareno. A estas armas
se añadía un coronel y diadema real, por ser sus fundadores los reyes
Sancho Ramírez y D. Pedro su hijo.
Franqueando la dicha puerta de ingreso, pronto descubre nuestra
vista un hermoso patio que la halaga, y cuya singular belleza y atrac-
tivo hacen que sobre él se detenga nuestra atención largo rato. Aquella
casa formaba parte de las extensas y valiosas propiedades del famoso
monasterio de Montaragón, levantado á corta distancia de Huesca
por el rey Sancho Ramírez en mayo de 1086 (1) con destino á fortaleza
para ayudar al sitio de la ciudad (2), y convertido al poco tiempo en
convento y residencia de canónigos regulares de San Agustín (3).
La fama que alcanzó, merced á la decidida protección de cien reyes,
de alguno de los cuales fué morada eterna hasta el tiempo en que se
sucedieron los lamentables desórdenes de la revolución anárquica del
primer tercio del siglo XIX, que puso en peligro hasta los cimientos de
la soberbia fortaleza medioeval, es de todos bien conocida. Además de
las extensas posesiones limítrofes del monasterio, alguno de cuyos mo-
dernos pueblos le pertenecían por entero, constituyendo un poderoso
señorío de abadengo, poseía en Huesca una casa destinada á residencia
del abad durante el tiempo que por asuntos de su elevado cargo tenía
que permanecer en ella, más otra que servía para alojamiento de los ca-
nónigos, cuando aquí llegaban por idénticos motivos, que es á la que
nos referimos. Hay que advertir que la Regla permitía á los monjes
permanecer fuera de su residencia en caso necesario.
Su grandeza y disposición interior muestran bien á las claras el
objeto á que estaba destinada: y tan suntuosa morada, levantada sin
duda alguna en el último tercio del siglo XVI (según luego veremos),
como lo revelan muchos detalles arquitectónicos que en la misma se
conservan, no podía estar falta del característico patio que, á seme-
janza de los colocados en las casas de Italia y Francia, se prodigaron
en las que fueron construyéndose en España á la sazón que el Renaci-
miento de las artes iniciado en Italia comenzaba á propagarse en nues-
tra patria.
(i) Fué concluido en 1089. Tal suceso lo tuvo el rey como el principal y más señalado de
su vida, de tal modo, que con él fijó una nueva Era denominada de Montaragón, bajo la cual
fechó muchos documentos.
(2) Antes de esto, ya había reedificado los castillos de Marcuello, Loarre y Alquézar,
desde los que hacia una guerra muy cruda á Abderramán, rey moro de Huesca. Mas á fin de
apurarlo más y poner cerco á la ciudad (la de fuertes murallas y noventa y nueve torres), se
apoderó de un monte cercano que ya se llamaba Montaragón. Desde entonces el castillo fué
cuartel de sus tropas y lugar de oración, y por muerte de D. Sancho durante el sitio, su hijo
D. Pedro, ganador de la ciudad, hizo desde allí varias conquistas.
(3) Por una Bula de Urbano II, fechada en 1089, que inserta el concienzudo P. Ramón de
Huesca en el apéndice X, tomo VII, de su Teatro histórico de las iglesia» del reyno de Aragón,
consta que la iglesia de Montaragón era en dicho año regular, con abad ó prepósito. Desde
entonces los reyes fundadores le concedieron cuantiosos privilegios y donaciones que acre-
centaron sus sucesores.
EL ARTE PLATERESCO EN HUESCA 223
Y á fe que el que nos ocupa es una verdadera filigrana, y una obra
de arte, tan ignorada hasta ahora como digna de ser conocida, como
muestra acabada de lo que fué el gusto plateresco en el antiguo reino
de Aragón.
La casa en que se halla, al desmembrarse las últimas rentas de
Montaragón, después de las depredaciones sufridas, fué adquirida por
la familia de los Calvos, de Santa Eulalia la Mayor (Huesca), y nues-
tro considerado amigo D. Domingo del Cacho, diputado provincial de
aquella ciudad, conoció todavía allí á D. Juan Alarión, canónigo de
Montaragón, que luego pasó á formar parte del Cabildo Catedral de
Huesca, una vez desaparecida la vida del monasterio. Posteriormente
dicho edificio ha pasado á poder de D. Eusebio Palacín, su actual
poseedor.
Mas antes de entrar en la descripción del patio, que nosotros, que
sepamos, dimos á conocer sucintamente por primera vez en El Diario
de Huesca (febrero de 1909) llamando sobre él la atención, consagra-
remos algunas líneas al arte plateresco, á cuyo estilo pertenece, con
las modificaciones peculiares que adquirió en Aragón.
Es indudable que la reforma artística, nacida en Italia á últimos del
siglo XV, obedeció á una imperiosa necesidad de la época, época de
progreso de las luces y de cambio de las ideas. Invadió al arte una
especie de eclecticismo, bien conforme por cierto á la notable transición
de la sociedad gótica á la moderna, de las tendencias germánicas á las
greco-romanas, de las tradiciones medioevales al ambiente cesarista
que ya se respiraba. Buscábase en las artes el efecto que habían pro-
ducido antiguamente; el espíritu ya no era el mismo que animó ante-
riores tiempos, y más que el esplritualismo y la intención moral del
arte gótico ú ojival se tuvo entonces en cuenta el halago de los senti-
dos, la belleza material y la gracia y la elegancia.
Sobrepúsose, pues, la forma al pensamiento, el placer físico al noble
esplritualismo; y por eso, cansado el arte de la antigua simplicidad
empleó el ornato deslumbrador y el detalle minucioso y peregrino, tan
lleno de ingenio como falto de objetivo directo y moral.
Y esto que sucedía en Italia, hubo forzosamente de ocurrir en Es-
paña. Nuestro país era entonces ora conquistador y dominador de Ña-
póles, ora auxiliador ó rival de la Santa Sede, y siempre traficante y
comerciante con la península del Adriático-, todo ello determinó, pues,
una profundidad notable de relaciones y cierta influencia mutua en un
tiempo en que la paz y el sosiego sucedían á las pasadas agitaciones.
La ingeniosa ornamentación, rica de exuberancia oriental, prodi-
gada en los grotescos y frisos por Rafael de Urbino, ofrecían un modelo
que imitar á nuestra atención á ello inclinada. Forzosamente hubo
también que volver los ojos á los monumentos árabes, plagados de ri-
queza de labores, que en Aragón sobre todo habían de manifestar su
influencia.
224 R. DEL ARCO
El orientalismo, en efecto, tenía en España carta de naturaleza,
hasta el arte ojival no había podido sustraerse al influjo de los arcos
angrelados y lobulados, y sus innúmeros detalles habían de pasar tam
bien al arte plateresco, mezclados con los ornatos puramente latinos.
En muchas casas y castillos del reino de Aragón, como también en
determinadas iglesias, échase de ver lo antedicho. Y es que habiendo
concurrido á la conquista de Granada una porción de magnates arago-
neses, y admirado allí las construcciones árabes, se propusieron repro-
ducir, en las fábricas que luego mandaran levantar, una parte, siquie-
ra exigua, de su exorno.
No perdamos de vista otra influencia, y grande, que recibió la res-
tauración greco-romana en nuestra patria: nos referimos al estilo ojival.
Se comprende que en Italia, donde abundaban los edificios romano-
bizantinos tanto como escaseaban las fábricas ojivales, fuera menos
sensible esa transición; pero en España, donde el arte ojival acababa
exclusivamente de dominarla por espacio de tres siglos y donde había
arraigado produciendo esbeltísimos monumentos de todos conocidos,
sólo podía adoptar las columnas romanas, alargándolas, aun conser-
vando en su fuste las estrías y los arcos de medio punto, rebajando la
altura de las bóvedas.
Mas con esta sencillez no podía desprenderse del caprichoso detalle
gótico; el gusto arábigo, según hemos dicho, se le ofrecía, y todo ello
tuvo que sumarse á las formas romanas para resultar el estilo llamado
plateresco, así denominado sin duda por ser el preferido por los plate-
ros ú orfebres, á la sazón que el deseo de novedad y riqueza se exten-
día en época propicia por la abundancia de oro y plata que del Nuevo
Mundo, recién descubierto, venía.
El Renacimiento, pues, había de recibir aquí cierta originalidad de
los recuerdos del estilo ojival, del carácter especial que distinguía á
la escultura y la talla, y del gusto, en fin, que se inició á partir del
reinado de D. Juan II. Forzoso fué entonces hacer desaparecer las
irregularidades en la alteración de los miembros del orden greco-
romano, bajo el manto del adorno exquisito de los relieves, de los frisos
y entalles, y el eclecticismo, repetimos, invadió al arte y lo hizo some-
ter al ingenioso capricho del artífice. No era posible prescindir del
lujo en la ornamentación cuando el carácter mismo de la sociedad con-
curría á avivarlo.
Puede afirmarse con propiedad, que el siglo XVI es siglo de lucha
entre dos artes. Por un lado, sobre todo en Aragón y Cataluña, los
artistas del país, aficionados al arte de las dos centurias anteriores, y
por otro individuos extranjeros introduciendo la vuelta á los principios
del arte greco-romano.
En 1500 la Iglesia y el poder real admiten de buen grado el rena-
cimiento pagano para sus más espléndidas y ricas construcciones. Así
es que los partidarios de los principios ojivales tuvieron que conten-
EL ARTE PLATERF.SCO EN HUESCA 225
tarse con cubrir sus producciones de oriflama para simular juventud,
haciendo esfuerzos de inventiva más que nada en las obras de los
orfebres relegadas á segundo término. Pero forzados al fin á admitir el
nuevo giro, procuraron combinar el entablamento clásico con los ca-
racteres ojivales, formando un conjunto más notable por los detalles
que por el todo.
Empero esta especie de sumisión no fué en la Corona de Aragón sin
cierta resistencia, reveladora del modo como allí se entendía la política,
adoptando la imposición tan sólo como recurso extremo. Y en efecto;
los reyes de Aragón y condes de Barcelona, al dominar Sicilia y Ña-
póles, y á pesar de las temporadas que allende los mares pasaban, no
anticiparon en Cataluña la venida del Renacimiento, dado que en
aquella última ciudad existían ya grandes maestros como Pedro el Mi-
tanes (1443-1471, época de su florecimiento), muy devoto de Alfonso V.
En estas circunstancias, auu se tardó más de medio siglo en adoptarlo
en Cataluña, no tanto en Aragón, donde la simple observación revela
la mayor preponderancia que aquí tuvieron los principios greco-roma-
nos con relación á aquel país.
Teniendo, pues, en cuenta aquello, no podemos convenir con
Mr. Hope (Historia de la Arquitectura) cuando afirma que una de las
principales causas de la introducción del Renacimiento en España fué
el olvido de las reglas constructivas de la arquitectura gótico-germá-
nica, y la extinción de las cofradías franc-masónicas que á ésta daban
gran impulso. Nada menos cierto que esto, pues aun cuando existen
en España signos lapidarios en los sillares de bis construcciones, como
por ejemplo en la catedral de Tarragona y monasterio de Poblet, reve-
ladores de aquellas asociaciones, no ejercieron en nuestra patria la
decidida influencia que Hope les concede. En cuanto á lo primero, baste
decir que en 1513 se comenzaba la catedral de Salamanca y en 1525 la
de Segovia, ambas bajo la dirección de Gil de Hontañón, maestro de
la escuela gótica, la cual aplicó en tales edificios cuando el famoso
Enrique de Egas trazaba en 1480 los primeros rasgos del Renacimiento
en el Colegio mayor de Santa Cruz de Valladolid.
Verdaderamente hubo en España una lucha entre los estilos gótico
y plateresco, hasta que venció este último, como ya hemos indicado;
pero en muchos monumentos se armonizaron ambos, y los artífices no
pudieron sustraerse al influjo de las dos tendencias. Enrique de Egas
que, como más arriba acabamos de manifestar, en 1480 adoptó los tra-
zos incipientes del nuevo estilo y después lo acentuó en otras construc-
ciones, procuró armonizar el gótico con el plateresco en algún monu-
mento tan notable como la Capilla Real de Granada, por él construida
desde 1509 á 1517 para sepultura de los Reyes Católicos.
Es en realidad curiosísimo ver aquella fachada plateresca, corona-
da por adornos y agujas de un gótico florido admirable. Igual contras-
te se observa en otros detalles interiores del templo, ofreciendo el
1910.— 17
226 R- DEL ARCO
modelo quizás más notable del consorcio artístico entre el arte ojival
que sucumbía y el arte plateresco que se levantaba floreciente.
En Huesca arraigó fuertemente este último, y arraigó de modo
espléndido y sobresaliente, que no en vano fué campo de acción de un
escultor tan ilustre como el valenciano Damián Forment, que con Gil
de Síloe, Ceroni, Alonso de Berruguete, Morante y los Morlanes, entre
otros, compartía la perfección que en aquel tiempo habían alcanzado
las artes del diseño.
La mejor muestra de su cincel, en Huesca existe: es el retablo del
altar mayor de la Catedral, obra asombrosa de todos conocida y la
mejor que produjo el gran talento de Forment. Pertenece al gusto del
Renacimiento con algo de influencia personal de Berruguete; nada
diremos de tan sorprendente filigrana, por no ser nuestro objeto y ha-
bernos ya ocupado en otra ocasión de ella.
Plateresca es también la preciosa sillería del coro de la propia iglesia
(1587-1594), obra de los artífices Vcráztegui y Verrueta, las Casas Con-
sistoriales con su hermoso ves íbulo y escalera; las fachadas de los
Colegios de Santiago y del moderno de Santa Ana, etc., sin contar
numerosas muestras de orfebrería, ferretería y carpintería artísti-
cas, etc., que podrían aducirse.
De intento hemos dejado para al final \\ descripción del patio obje-
to de nuestro estudio. Es un modelo de esbeltez y gracia, y se distin-
gue por la soltura y gallardía de sus miembros, por cierto aire risueño
y por la coquetería en el ornato, caracteres peculiares del arte pla-
teresco.
Se ven en su gala y gentileza la inspiración de los poetas del tiempo
y el gusto y la pompa de los magnates de la época de los Reyes Cató-
licos, en este caso, como si lo fueran, los canónigos regulares de San
Agustín, moradores de Montaragón, poseedores de pingües rentas y
nobles los más de ellos. Y recuerda también la espléndida magnificen-
cia del reinado de Carlos V en que las artes, como dice Caveda, «pres-
tándose al refinamiento de una cultura antes desconocida, se mostra-
ban juguetonas y risueñas en sus inspiraciones, minuciosas y deteni-
das en la manera de expresarlas».
Las cuatro columnas que sustentan el antepecho y galería alcanzan
cada una 3'70 metros de altura; son del mejor gusto greco romano,
pues están estriadas, descansando sobre base sencilla, y rematan en
graciosos capiteles de orden compuesto. No es considerable su grosor,
adecuado á las proporciones genei ales, porque hay que advertir que
el patio, más que con fin utilitario, fué construido para embellecer so-
bremanera el interior del edificio, y por tanto es de reducidas dimen-
siones, más gracioso, de armónicas proporciones y por aquella causa
más notable, teniendo en cuenta que el adorno no está recargado cual
se acostumbraba en construcciones de esta índole, sino*que, por el con-
trario, se ve distribuido con gran sobriedad y ajuste.
e: arte plateresco en huesca 227
Sobre estas columnas se asienta ya el cuerpo de edificio, con su an-
tepecho, galería y tejado voladizo. Mide este hueco 3 65 m. de ancho,
alcanzando sus cuatro caras la misma dimensión; y de altura, inclu-
yendo la techumbre que lo remata, 5 30 m.
Los antepechos están divididos cada uno de ellos en tres comparti-
mientos, separados por anchas franjas adornadas y en bajo relieve; y
su ornamentación de yesería, como toda la demás, es netamente
greco-romana.
Cuatro grandes medallones rodeados de un doble círculo ocupan
el centro de los antepechos. Uno representa un busto de guerrero de
la época de Felipe II, casi de perfil, tal vez el mismo rey (en cuya épo-
ca debió construirse el patio), por la expresión severa de su rostro
barbado, y porque el medallón de enfrente figura una dama, del mis-
mo modo en sus tres cuartos, que bien pudiera representar la reina.
Tiene la cara algo mutilada y la cabeza inclinada, tocada caracterís-
ticamente con un manto ceñido á ella y recogido en los hombros en
graciosos pliegues.
Los compartimientos que se ven al lado de estos dos medallones,
labrados en alto relieve, ofrecen adornos caprichosos de grumos y fo-
llaje simétricamente trazados, formando combinaciones geométricas.
Son completamente iguales, y alguno está un tanto estropeado por la
acción demoledora del tiempo y el lamentable descuido.
El tercer medallón representa un busto varonil de frente, con cabe-
za barbada, llevando sobre los hombros, cerrado por delante, indefini-
do ropaje, rodeado en su mitad por una cadenilla, y al cuello ceñida
una especie de golilla. A ambos lados del mismo aparece una sarta de
grumos, como suspendida de los extremos, de los cuales cuelgan otros
sencillos; encima vese un canastillo con frutas y debajo una figura ca-
prichosa formada combinando adornos vegetales.
Enfrente puede observarse el cuarto y último medallón, figurando
un busto de mujer desnuda, de abultados senos y á sus lados dos com-
partimientos que contienen geniecillos con cornucopias, grifos alados y
otros detalles.
Los cuatro ángulos circunscritos á los medallones examinados
están asimismo cuajados de bonitos adornos, que dan al antepecho un
aspecto por demás elegante y simétrico.
Y llegamos á la galería, cuya disposición general y detalle, no des-
dicen en lo más mínimodel antepecho. Diez y seis columnitas que miden
1'40 metros de altura, descansando inmediatamente sobre éste, sin
base alguna, sustentan los arcos distribuidos en los cuatro lados, siendo
las d« los ángulos más delgadas, y están, como es natural, aparejadas.
Tienen la caña ó fuste estriado, y en su tercio inferior vense las
estrías interrumpidas por dos molduras boceladas, de las que parten
cuatro hojas en relieve de suma finura, por lado, y ceñidas á las cita-
das columnas. Rematan en sencillos capiteles compuestos, donde des-
228 R. DEL ARCO
cansan los arcos de medio punto, que constituyen la parte superior de
la edificación que nos ocupa; son severos, sin adornos, tan sólo con
unas pequeñas molduras en relieve.
Su combinación con las columnas da al conjunto un aspecto muy
esbelto y airoso, cuya agradable impresión aumenta si contemplamos
el verdadero gusto y riqueza de exorno que se nota entre los arcos y
en el coronamiento que va desde los mismos á la cornisa que sustenta
el tejado. Tazones y canastillos con frutas, cornucopias en abundan-
cia, hojas, adornos geométricos, etc., todo ello se ofrece á la curiosi-
dad y admiración del observador, muy sobria y adecuadamente dis-
puesto.
Viene inmediatamente un hueco, sin duda anteriormente resguar-
dado por rejas de madera, y después la cornisa, también de madera,
con pequeñas vigas rematando al exterior en canecillos y otros deta-
lles, y por último el tejado, que deja en el centro un hueco considera-
ble, por donde penetra una luz difusa que hace resaltar los relieves y
da al patio unas tonalidades y claro-obscuros puramente agradables á
la vista.
¡Lástima grande que esta parte de cornisamento esté bastante de-
teriorada por haberse desprendido algún fragmento de yesería, y lás-
tima también que en el hueco de los arcos que forman la galería se
hayan levantado tabiques que comiéndose, por decirlo así, la mitad
interior de las columnitas, afean un tanto además aquélla!
Digna es ia preciada joya descrita, verdadero modelo del Renaci-
miento aragonés y uno de los mejores y más acabados patios de los
diseminados por la península, de que una mano inteligente lo restaure
en forma debida, porque de lo contrario, dado el abandono en que hoy
se tiene (la casa está deshabitada), como dice muy bien el erudito ar-
queólogo D. Francisco Carreras y Candi en unas breves líneas que le
consagró en el número 175 del Butlletl del Centre Excursionista de
Catalunya, está llamado á desaparecer en el presente siglo XX.
El grabado adjunto, aun sin poder abarcar todo el conjunto, que
es como realmente puede mejor admirarse, da idea del patio y de
como el arte plateresco, sobrio y delicado, sentó sus reales en la ciu-
dad de Sertorio.
Su ornamentación es análoga, aunque en mayores proporciones, á
la que descuella en la antigua casa señorial del marqués de Barbastro,
situada en el Coso (que ya estaba edificado en el siglo XVI), edificio
hoy convertido en colegio. Por cierto que la tal casa contiene todavía
en su interior interesantes detalles arquitectónicos y escultóricos del
estilo plateresco.
Como se comprenderá, intrigónos sobremanera conocer el artífice
que levantó el patio, ó que lo ornamentó, y la fecha exacta de su
erección. En vano rebuscamos entre los papeles y libros que restan
del copioso archivo de Montaragón, hoy conservados en el archivo
^
Boletín de cr Rerl ñcRDEmiR de Buehrs Letrrs de Brrcelohr
Tomo U
R. del Arco. — El arte plateresco en Huesca
EL ARTE PLATERESCO EN HUESCA 229
episcopal, ya que las Memorias del monasterio y los autores que sobre
él escribieron no citaban siquiera la casa monacal de Huesca.
Sólo encontramos en un índice de las propiedades y rentas, el dato
vago indicando la posesión de dos casas en esta ciudad, aludiendo sin
duda alguna á las indicadas en el comienzo del presente artículo.
Mas fijándose detenidamente en la arquitectura y ornamentación de
la fábrica y comparándolas con las demás muestras del arte tantas
veces citado aquí subsistentes, podemos indicar muy aproximada-
mente la fecha en que se construyó.
For muerte del abad de Montaragón D. Pedro Vitales, acaecida
en Huesca á 29 de mayo de 1574, había quedado el cenobio sin aque-
lla dignidad trece años, y veintisiete sin canónigos, y viendo Felipe II
la necesidad que tenía su iglesia de un abad propietario que se intere-
sara por las rentas que habían restado, hecha la desmembración, nom-
bró en septiembre de 1587 á D. Marco Antonio Revés, natural de Vi-
llanueva de Sijena.
Creemos nosotros que en tiempo de este abad se construyó el patio
que nos ocupa, y no nos parece muy aventurado tal aserto. Era el
abad Revés muy amante de Huesca, donde había sido Colegial del
Mayor de Santiago y doctor en ambos Derechos por su Universidad, y
dado á realzar la dignidad y lustre de su elevado cargo y del monas-
terio mismo, tanto que, luego que á él llegó, hízose prestar homenaje
como á señor temporal, de los lugares de Quicena, Tierz y Fornillos.
Defendió además tenazmente las rentas que se adjudicaron á su
Dignidad y monasterio en la desmembración indicada, solicitando
otras, que en efecto consiguió, todo con el propósito de dar mayor
esplendor y encauzar la vida de aquél.
No es extraño, pues, que animado de, esta idea hiciera construir
en Huesca una casa digtia de la fama de Montaragón, donde cómoda-
mente pudieran habitar los monjes ó canónigos en los casos frecuentes
en que para tratar asuntos tocantes al mejor régimen, vinieran en
tiempos sucesivos á la ciudad, cerno en un principio hemos manifesta-
do. Murió D. Marco Antonio Revés en 26 de noviembre de 1598.
Lo que hasta ahora sí parece estar llamado á permanecer en la
obscuridad, es el nombre del artífice ó artífices. No cabe duda que
dando á la fábrica tal aspecto de originalidad y buen gusto, debió ser
sumamente entendido en su arte, muy penetrado del recto espíritu de
la nueva influencia y tocado de gran tendencia greco-romana, deno-
tada ya en la labor y los detalles arquitectónicos, ya en la agradable
simplicidad de la fábrica, exenta de ese abigarrado y excesivo adorno
que se observa en fachadas y otras muestras artísticas de la misma
época y el propio estilo.
Ricardo del Arco
230 R. BEER
LOS MANUSGRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL
Per Rudolf Beer
(Traducció del alemany d'En Pere Barnils. Continuació).
Per aixó sembla que será útil examinar lo mes important de lo
que'ns diuhen les fonts yerídiques sobre la missió de Gerbert a Es-
panya:
Richer, monjo de S. Remigi de Rheims, exposa en lo llibre III de
les seves histories (c. 43, s.) (1): «Gerbertus. .. Aquitanus genere in
coenobio sancti confessoris Geroldi a puero altus et grammatica edo-
ctus est. In quo utpote adolescens cum adhuc intentus moraretur, Bo-
rrellum citerioris Hispaniae ducem orandi gratia ad idem coenobium
contigit deuenisse. Qui a loci abbate humanissime exceptus post ser-
mones quotlibet an in artibus perfecti in Hispaniis habeantur scisci-
tatur. Quod cum promptissime assereret ei mox ab abbate persuasum
est ut suorum aliquem susciperet secumque in artibus docendum du-
ceret. Duxitaque non abnuens potenti liberaliter fauit acfratrum con-
sensu Gerbertum assumptum duxit atque Hattoni episcopo instruen-
dum commisit, Apud quem etiam in mathesi plurimum et efficaciter
studuit Sed cum diuinitas Galliam iam caligantem magno lumine re-
lucere uoluit predictis duci et episcopo mentem dedit ut Romam ora-
turi peterent. Paratisque necessariis iter earpunt ac adolescentem com-
missum secum deducunt. Inde Urbem ingressi... papam adeunt...
(cap. 44). Nec latuit papam adolescentis industria simulque et discendi
uoluntas. Et quia música et astronomía in Italia tune penitus ignora-
bantur mox papa Ottoni regi Germaniae et ltaliae per legatum indica-
uit illuc huiusmodi aduenisse iuuenem qui mathesim optime nosset
suosque strenue docere ualeret».
No passa desapercebuda al atent lector la alta importancia que la
relació atribuheix a Testada de Gerbert a Espanya, y la gran possibi-
litat de cursnrhi estudis científichs és posada ben de relleu en oposició
ais paíssos franchs y italians que'n teníen verdadera fretura. Lo comte
Borrell II de Barcelona podía afirmar «promptissime» la pregunta feta
per Tabat d'Aurillac de si a Espanya hi havía homens perfectament ver-
sats en les arts (naturalment les lliberals). Després d'haver Gerbert cur-
sat «molt y profitosament» estudis matemátichs ab Hatto, bisbe de
Vich, fa ab aquest y'l comte Borrell la seva aparició a Italia, hont
«la música y l'astronomía, eran completament desconegudes» es ce-
lebrat com a jove qui domina les matemátiques d'una manera perfecta
y maravellosa y com a eminent preceptor d'aquesta asignatura.
(l) Moa. üerm. Scrip. III (1838), G16 8. Comp. la reprodúcelo comentada d'aquest passat-
ge en la citada collecció de Bubnov, 376 s.
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 231
La sospita de que Kicher s'hagués fet culpable duna exagerado a
favor del seu mestre, la desvaneix l'importancia real de Gerbert, del
«Leibuiz del segle X». Aixís nostre fiador pot també haver exposat
exactament les condicions deis estudis deis esmentats paíssos, y deli-
niat objectivament los medís y possibilitats per dedicarse a determi-
nades branques del saber; puig aixó és també admés per l'investigaeió
moderna. Es cosa certa que ab Hatto, bisbe de Vich, Gerbert hi troba
ocasió tan bona per perfeccionarse en les matemátiques com apenes
era possible trobarla en lloch mes en aquells temps. A l'obra de Hatto,
daquest príncep de l'Iglesia, assessinat en 971 essent bisbe de Girona,
Büdinger ha dedicat una descripció que manifesta'l zel y profit ab
que Hatto sabía representar los interessos del seu cárrech y de la seva
diócesis, descripció a la que no tením res per afegir ara. Büdinger, ab la
penetració que li és natural, regonegué també'l punt essencial de la
questió sobre'ls esrudis de Gerbert ab Hatto y procura averiguar, a mes
de l'influencia política, també'l lloch de Hatto dintre la ciencia, pero
justament aquí va rébre un desengany. «Per desgracia no he trobat
cap dato sobre'l perfeccionament y escrits eventuals d'aquest home
molt important per la formació científica de Gerbert» (lloch cit., p. 19).
Si bé Büdinger se fonda especialment en los datos biográfichs sobre'ls
bisbes y abats de la Marca, publicáis en la Marca Hispánica y la Es-
paña Sagrada y — en detriment séu y deis seus seguidors — no tingué en
compte'ls complements corresponents en lo Viaje de Villanueva; y si
també en los últims dezenis s'haaplegat molta nova cosareferent al par-
ticular, havém no obstant de sotscriure encara avuy aquella conseqüen-
cia negativa (1). La manca de noticies sobre la questió capdal, o sía
hont troba propiament Gerbert l'impuls científich, la sentí també Büdin-
ger y anomena primerament, entre'ls homes qui podíen haver donat un
impuls semblant, a Bonifilius de Girona al qui va endrecada una lletra
de Gerbert (Ep. 25) poch després de la mort de Otto II.
Lo receptor és nomenat clarament al devant de la lletra «bisbe de
Girona» (Bonifilio episcopo Gerundensi), mes no's pot comprobar en les
llistes deis bisbes d'aquesta ciutat, publicades fins are. Per aixó Bü-
dinger es vegé precisat a admetre una interrupció, entre la mort del
comte Miro, bisbe de Girona per los anys de 970 y lo bisbe Godmar III,
qui en 987 apareix com a assessor del comte de Barcelona, y posar en
aquest temps lo ministeri eclesiástich de Bonifilius. Atenentse a la peti-
ció continguda en la lletra, de que Bonifilius volgués proporcionar al ar-
quebisbe de Rheims l'obra de Joseph Hispanus (Sapiens) de multiplica-
tione et divisione numerorum, deduheix Büdinger que «Bonifilius no ha
d'haver sigut estrany a les ciencies». Karl Werner va encara mes ende-
(l) No se m'ha oblidat que Pérez Bayer, en Nicol. Antonio, Bibl. Hisp. vet. II, 379, co-
loca Hatto entre'ls matematichs; no obstant, aixó aparesqué en una noticia que es indigna de
l'obra monumental, ja que's serveix completament de fonts duptoses.
232 R. BSER
vant (lloch cit , 38) y créu que Bonifllius «era sens dupte un deis mes-
tres de Gerbert». Estera, donchs devant d'una questió, que pot ésser
d'importancia, y ens excita a resóldre, sobre'l perfeccionaraent de Ger-
bert en Espanya. Aquesta solució no l'han donada los qui se'n han ocu-
pat posteriorment. Havet (lloch cit., 19) opina coin Büdinger, que
l'episcopat d'aquest príncep de l'Iglesia, «doit se placer entre celui de
Mirón, mort avant 984, et celui de Godmar III, évéque en 985»; ab
ell s'hi junta també Bubnov (lloch. cit., 102, not. 15): «(Bonifilii) episco-
patus ad a 984 est referendus: initio enim a. 984 Miro, decessor eius,
mortuus esse uidetur» y obs?rva que Colombier, mostrant una nova
vía, ha trobat en la Gallia Christiana (VI, 20) un tal «Aialpertum
Romanum qui et Bonifllius» (Colombier, Regestum de Gerbert, Etudes
réligieuses, IV, 306). Mes resignat que tots jutja Weissenborn (Zur
Gesch. d. Einf. d. jetz. Ziffern 78): «Probableraent la'tempestat de
la guerra arrabassá al bisbe Bonifllius de Girona, a Joseph Sapiens y
lo seu llibret».
Pero la cosa no está tan malament; s'ha passat per alt un passatje
tret del «Cartoral de Caries Manyo» anomenat llibre Copial de l'iglesia
de Girona, explicat per Villanueva en sos suplements a les llistes ante-
riors de bisbes, Viaje XIII, 73 s., llibre que aclareix completament la
questió de Bonifllius. Un document contingut en lo llibre copial tes-
tifica que'l sacerdot Giscafred en l'any 983 (o 984) possehía una térra
en lo lloch Vulpiliaco y disposa va: post obitum raeum remaneat ad iam
dicta ecclesia (sic, la catedral de Girona) et Domno Mirone Episcopo
quem vocant Bonofilio et successoribus suis. Villanueva repara sobre
aixó: «Este apellido ó sobrenombre Bonofilio ni era patronímico ni de
familia, y si la copia del cartoral no nos engaña, pudo ser un apodo ó
dictado familiar con que fuese conocido desde niño» (1). Bonifllius y
Miro son donchs una mateixa persona; la llista deis bisbes de Girona
román intacta malgrat los diferents noms esraentats del receptor de la
lletra, puig aquest és un cognóra, si's vol un mót, y aixó concorda per-
fectament ab l'istil de la lletra dirigida a un amich de confianca (2). La
questió que's deduheix inmediatament ó de lo dit atany are al bisbe Miro,
al «mestre» de Gerbert (3). Los docuraents disponibles victorejan l'obra
religiosa-política de Miro — també de Hatto — pero no resen parau-
(1) Los escrúpols de Villanueva (gt la copia no nos engaña) son infondats, tota vegada
que Bonifllius era un coguom queapareix molt sovint; comp. les actes publicades per Villa-
nueva mateix, del any 986 y 987 ¡per consegüent del mateix teinps): Ennego que vocant Bono-
filio (Viaje VIII, 271 y 282). Sobre Adaleiz «llamada Bonafilia», filia del comtc de Barcelona
Sunyer, comp. Bofarull, Los condes, I, 131 s. Pellicer y Pagés, lloch cit., 66 y 105, anomena
al bisbe senzillament «Mirón Bonofilio», sense dir d'hont ha tret lo sobrenom.
(2) Lo propi val per «Lupitus» Barcinonensis.
(3) Serveys valiosos per la seva biografia's troben en Villanueva, Viaje XIII, 64-78.
Miro, 970-984, bisbe de Girona era'l fill quart y'l mes petit del comte de Barcelona del mateix
nom, qui morí en 929. L'original del testament es trobava a l'arxiu de Ripoll; comp. Bofarull
y Mascaró, lloch cit.
LOS MANUSCRITS DEL MOXASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 233
la sobre llurs relacions ab la Literatura y la Ciencia. Miro possehía
llibres, com és natural suposar en un home de la seva posició, pero en
quina proporció estava respecte d'ells, ho manifesta prou ciar lo seu tes-
tament que han publicat en primer termo Bofarull y Mascaró, Los Con-
des de Barcelona, I, 98, y segs,, y recentment Francisco Monsalvatja y
Fossas en les Noticias históricas, Besalú, su historia, etc., Olot, 1899,
I, 238 y segs. La disposició testamentaria feta en l'any 979 determina
primerament que Miro, que era comte de Besalú, havía de ser enterr.it
a Ripoll; «In primis ad domum S. Marie cenobii situm i:: valle R:upul
lio ubi corpus meum quiescat... donare faciatis... alodes meos» y al
final constituheix una 1 larga serie de llegats: donare faciatis aurum
meum... anulos, sigillos, cintorium... vasis, palléis, libris id est missale
et ornamentum S. Michaelis et S. Gelasii... et quantum invenire po-
tueritis de jeneris librorum totum ad S. Petrum et S. Primum (és S. Pere
de Besalú). Aixís parla, no'l verdader bibliófil, sinó'l bisbe comte per
qui son mes importants l'or, les joyes, los segells que'ls llibres (quan-
tum de jeneris librorum, diu l'expressió molt característica;. Quan
Gerbert solicita adquirir un petit llibre, no's dirigeix al coleccionista
interessat directament per lo assumpte, sino que's dirigeix al poderos
príncep de l'Iglesia.
Per consegüent hem de descartar a Hatto o Miro, com se vulgui,
d'entre'ls mestres espanyols de Gerbert; na'uralment aixo no vol dir
que'n les llibreríes de les diócesis d'aquests bisbes no hi pogués ha-
ver material corresponent y fins administració experta en condicions
de donar l'arrencada científica desitjada y palesament assegurada per
Gerbert. En primer lloch bé s'acut pensar ab la biblioteca de l'iglesii
catedral de Vich regentada per Hatto, justament lo mateixa qui l'abat
d'Aurillach havía confiat la protecció de Gerbert. Desde llarch temps
coneixém exactament la colecció d'aqueixa biblioteca eclesiástica; un
inventari de la biblioteca de la catedral, fet (després de la mort del
bisbe Wadamirus, 957) déu anys abans de l'arrivada de Gerbert a
Espanya, registra 53 volums; aquests conteníen textes bíblichs, es-
crits litúrgichs, sois una que altra cosa deis sants pares — l'lsidoro I que
consta en l'inventari contenía pot ser lo liber sententiarum (comp. Vi-
llanueva, VI, 70) — pero ni un sol text que, segons lo concepte de aquella
época, hagués pogut servir per l'estudi de les arts. No és estrany.
L'iglesia catedral estava consagrada al cuite exterior, l'estudi, al
contrari, incumbía ais monjos deis monastirs que allí obscrbaven mes
o menys escrupulosament les regles de l'ordre benedictina. Si ab
rahó mirém en los catálechs de semblants monastirs una iraatge de
la vida intel-lectual que'n ells pnlpitava, Ripoll ocupa'l primer lloch
en tota la diócesis de Hatto y supera, quan retrayém per base de com-
paració lo tantos vegades citat Inventari d'Oliva, considerablement
les altres fundacions eclesiástiques, que aquí poden entrar en compte,
p. ex. les llibreríes deis convents de Montserrat, Sant Joan de les
234 R. BEER
Abadeses, Sant Cugat del Valles o de la catedral de Vich (comp. de-
munt), car aquesta no va cambiar la seva manera de ser després de
la formació del primer inventan. Allí s'hi feu en lo curs deis segles
molt material patrístich y encara mes canonístich; fora d'aixó en els
vells manuscrits, sois hi ha un Virgili y un Horaci, aquest últim per-
dut avuy. La biblioteca no possehía cap Boeci, ni cap Donat, ni sisque-
ra un petit Prisciá; aixís es despren clarament de la llista publicada
per Gotthold Heine en lo Serapeum, VIII (1847, p. 90 s.)¡ també les
descripcions que anys enrera jo vaig empendre a Vich mateix y
que peraltra part donaren per resultat alguns suplements estimables,
han ajudat a confirmar lo judici sobre la pobresa de la biblioteca per
lo que respecta a textes d'estudi de l'art esmentada.
Altra cosa és per lo que toca a la biblioteca de Ripoll.
Lo catálech de la biblioteca de Ripoll, compost unes dos genera-
cions després de Testada de Gerbert, prova documentalment l'exac-
titut de la resposta decididament afirmativa que'l coiute Borrell dona
a Aurillac al preguntárseli si a Espanya hi havía possibilitat d'en-
sinestrar joves en l'estudi de les arts. En dit catálech hi ha una dis-
tribució propia, que no existeix en cap altre catálech de manuscrits de
Catalunya, la deis Líbri artium ahont figuren quatre exemplars del
Donat, dos del Prisciá, com també molts Priscianellos (<;ó és manus-
crits del aixís anomenat Priscianus minor), poetes, tractats de Lógica
y entre altres támbelo comentan del Macrobius al somnium Scipionis
de Cicerón; aquest, com és sapigut, contribueix també en parts isola-
des, a ^Astronomía y a la Geograiía, circumstancia a la que hem de
retornar encare. Es aixó un cabal per l'ensenyanca y estudi de les arts,
que no podém trobar ni en aquell temps ni mes tart en cap altra biblio-
teca eclesiástica o conventual d'Espanya. Fins a quin punt Gerbert po-
gué servirse d'aquesta colecció per sos estudis, es deduheix fácil-
ment sois donant una uilada a les obres aduhides per los seus propis. Ja
que primerament devía perfeccionarse en les mateinátiques, podém
comencar ab son treball de Geometría. Eli mateix cita com a fonts
la arihtmetica institucio de Boeci, lo comentari d'aquest a les catego-
ríes d'Aristótil y alguns escrits d'Agustí; a mes sabém que per la coin-
posició del seu tractat, al costat d'altres origináis usats ocasionalment,
aporta l'esplicació citada de Maerobi al Somnium Scipionis, les Etymo-
logíes d'Isidoro y també un Corpus deis Gromatici veteres (1).
L'Aritmética de Boeci no está registrada expressament en l'antich
catálech de Ripoll; mes lo «Boéthius» que segueix al Macrobius en
los libri artium (Nr. 193) indica Taritmctica un cop registráis los co-
mentaris de lógica d'aquest autor; bé que's podría identificar també ab
Tobra de referencia un segón exemplar inclós en lo catálech entre
«Terentius» y «Música» y senyalat solament com «Arithmetica»
(l) Pera mét detalla v. les notes a la edició feta per Bubnov; lloch cit., p. 48 y segs.
LOS MANUSCKITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 235
(Nr. 211). Respecte al comentari de Boeci a les categoríes, lo catálech
ens dona notes ben segures. Una vegada apareix entre'ls escrits ló-
gichs (Nr. 190), y altra cap al final com Commentum Boethii super
Augustinum uel Aristotelem (Nr. 238). Rivas vegé encara aquest
manuscrita principis del segle passaty'n dona'l títol complert: Boe-
thii et Aurelii Augustini editio super Cathegorias Aristotelis de verbo
ad verbum in latinum translatas. Per lo que teca ais escrits d'Au-
gustinus, dos códices ab les obres d 'aquest doctor de l'Iglesia — veritat
es que sense especificar lo contingut — figuren al bell devant deis libri
artium (Nr. 170-171; lo llibre sobre'l Computus, Nr. 172, sembla ;ue's
en un llochque no li toca). Los Soliloquia que Gerbert retragué per la
seva geometría, no consten en la copia del catálech que se'm va facili-
tar. Pero si's compara la nota del final de la llista «Beda cum sichoma-
chia sive quinto ac Cattone» (Nr. 239) ab un sumari escrit al segle XII,
devant del Rivipullensis 106 conservat eiícare: Liber de notitia artis
métrica bede presbiteri. ítem Soliloquiorum liber II. Sancti Augustini
et catonis libri IIII. Et liber beati prosperi (1). Et Sedulii po&e liber,
és fácil referir l'antich sumari a aquest manuscrit del qual ens ocupa-
rém a fondo; tot lo inés tart data del segle X, cap altra descripció
del vell catálech l'indica y tant la presentació de l'obra de Beda junt
ab la disticha Catonis com altres rahons que esmentarém, justifican
l'identificació.
Lo mateix manuscrit ofereix també una redacció del Corpus deis Gro-
matici veteres, que, com sabém (comp. Bubnov, lloch cit., 439 s.), Ger-
bert utilisá igualment per compondré la geometría. Deis demés recur-
sos de Gerbert, com ja s'ha dit, lo Macrobius (Nr. 192) apareix irarae-
diatament després deis escrits lógichs. Que'l monastir possehía les
Etimologíes d'Isidoro, fou de créure desde un bon principi; efectiva-
ment, constan en lo catálech (Nr. 60), Rivas vegé encara l'antich
manuscrit y'l descrigué en lo Nr. 60 del seu catálech.
De la comparació que havém fet ja's desprén una certa relació en-
tre'ls origináis utilisats per Gerbert en la producció del seu treball
sobre Geometría y'ls manuscrits que hi había a Ripoll per aquests
estudis, pero lo paralelisme es manifesta mes encara al considerar los
textes de que se servía per les seves explicacions.
Richer, deixeble de Gerbert, és qui per segona vegada ens in-
forma y ab confianca sobre aquest punt (lloch cit., Mon. Germ. Script.
III, 617). Diu:
«Dialecticam ergo ordine librorum percurrens dilucidis sententia-
(1) Aquest és juntat are al manuscrit coin a primer (mes petit; quaternio, data del segle
XII y no pot, per consegüent, estar registraten lo catálech del segle XI. Per lo contrari, la
Psychomachia de Prudentius, igual que altres peces del manuscrit, s'han perdut (aixís la ma-
jor part del llinret de Leporius y'l comencament deis escrits gromatichs); pot ser fou sepa-
rada intencionadament y colocada apart com se feya llavors tot sovint (així en St. fiertin en
tres exemplars, en St. Emmeram en nóu).
236 R. BEER
rum uerbis enodauit. In primis enira Porphyrii ysagogas id est intro-
ductiones secundura Victorini rhetoris translationem inde etiam
eiusdem secundum Manlium (1) explanauit Cathegoriarum id est prae-
dicamentorum librum Aristotelis consequenter enucleans; periermen-
eias vero id est de interpretatione librum cuius laboris sit aptissime
monstrauit; inde etiam tópica id est argumentorum sedes a Tullio de
graeco in latinum translata et a Manlio consule sex commentarioram
libris dilucidata suis auditoribus intimauit... Post quorum laborem
cum ad rhetoricam suos prouehere vellet... poetas... adhibuit... ac
docuit Maronem et Statium Terentiumque poetas Iuuenalem quoque
ac Persium Horatiumque satiricos Lucanum etiam historiographum».
Lo mateix ordo librorum clarament esmentat per Ricber — una es-
pecie de canon que's justifica repetides vegades en les velles bibliote-
ques alemanyes y tranques (aixís en Toul), pero no en al tres punts
de Espanya — es retrova en lo vell catálecb de la Biblioteca de Ripoll
entre'ls libri artium (Nr. 188-191): Isagoges II, Cathegorias, Peri
ermeneias. Los «Tópica» que Richer posa a continuació van registráis
(núm. .111) quelcóm mes en avant (darrera lo text de Metbodius) en
l'antich catálech-, tots los medis d'ensenyanca de la Lógica enume-
ráis per Richer figuren donchs en los vells manuscrits de nostra biblio-
teca monastirial.
Lo exposat sobre'ls llibres de Gerbert en les llicons de Lógica y
llur seti en la Biblioteca de Ripoll, quasi pot servir també per los textes
presos en l'ensenyanca de la Retórica. L'antich catálech assenta un
Commentum Virgili; los versos de Statius son encara avuy en un vell
manuscrit de Ripoll (Cód. 83); pero lo Terentius es apuntat netament en
lo catálech, ademes un quaternio de Juvenal, a lo que se hauría d'obser-
var que'ls scholis a Juvenal, especialment a les sátires primera, segona
y sexta, s'han conservat en un extens glosari manuscrit (en lo cód. 74,
un deis sis exemplars de les «Glosas» del catálech, nr. 99-104). Pot
ser que'ls quaterniones de Persius se haguessin juntat ais de Juvenal,
atenentnos a la propagació escrita d'abdós textes; l'Horaci que manca
en la copia del catálech que tinch, podía molt ben ser en una de les
biblioteques vehines (2); pero tal vegada no necessitém anar tan lluny,
puiglo nr. 215 de la copia Rivas del vell catálech «Quiratui», que de
primer entu vi ofereix dificultáis, serásenzillament, lo que creyém,que
la inscripció (segons Auianum) Oratiu, aprés Oratium, fou llegida
equivocadament per Ribas per haver compres malament lo guió entre
la lletra inicial y la següent.
Si a la comparanza de la relació de Richer que havém presentada
y del de fons Ripoll s'hi oposa la dificultat de que'l deixeble de Ger-
(1) Boéttaius.
(2) Aixís Vich possehía un códex d'IIoraci, certament del segle XI. si es que Vi-
llanueva dona bé la data. Comp. la llista en los Handschriftenschatze, nr. 553, pág. 546.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 237
bert parla de les esplicacions que'l mestre dona durant llarch temps
com Scholasticus de l'escola conventual de Rheims, després de la seva
estada a Espanya, cert que no's pot duptar de l'exactitut del fet com
a tal. Empero aquí paiiém deis estímuls que Ripoll pogué oferir a l'es-
tudiant, y per altra part s'ha de considerar que Gerbert, en l'any 970,
immediatament després de la seva sortida d 'Espanya, sostingué una
disputa científica ab Otricus devant de Otto II, qui llavors tenía quinze
anys, y a prepósit d'aixó sabía de memoria lo comentan de Boethius
a la Isagoge, com ho comprobáPrantl per les relacions trameses. Aixó
al costat deis considerables progressos en les ciencies matemátiques
com en les arts en general, era sens dupte un fruyt deis estudis se-
guits a Espanya y ab ell és palesa la conseqüencia de lo que repre-
senta l'aprenentatje espanyol per la formació de Gerbert; no com a
savi consumat, pero sí com a ben format alumne capdevanter, Gerbert
abandona la Marca, ahont, com sabém, mantenía múltiples y actives
relacions literaries.
Una resposta decissiva a la qüestió ben puntualisada de si Gerbert
aprengué ab la ajuda deis medís que'l monastir tenía per los estudis
filosófichs, astronómichs y matemátichs, desistím de donarla en la pre-
sent investigació devant la temptativa empresa de manifestar en un
exemple instructiu de quina manera podía utilitsarse por lo treball
científich lo caudal de manuscrits atresorat a Ripoll. Jutgis com vul-
guis aquella pregunta, lo cert és que l'activitat científica y didáctica
de Gerbert s'apresta d'una manera excelent a comentar una part im-
portant deis manuscrits de la Biblioteca de Ripoll, y especialment per
rahó del inventari a despertar en cert modo la energía deis manus-
crits avuy en gran part perduts, catalogáis breument y d'una manera
no sempre fácil de compendre. Serveixi. donchs, la borroneijada mar-
xa deis estudis de Gerbert, aquí, en primer lloch, com una especie
d'explicació anticipada del catálech que exposarém mes tard, y sigui
permés observar de passada que'l futur constructor del Astrolabi podía
trovar a Ripoll un códice del segle X6, conservat encare avuy en lo
Nr. 225 del Fonds de Ripoll, y que porta'l títol modera de «Tratado de
astronomía y del relox». Aquest manuscrit, tal vegada idéntich ab lo
que figura en l'antich catálech ab l'epigraf «Liber de horis» (207), per
desgracia está mal conservat y cominea soptat per la descripció d'una
taula «cuius in capitibus bine erecte sunt pinne ad accipiendum solis
radium et stellarum». Un cop ben inspeccionat es pogué descubrir
aquest passatje en lo axis anomenat «Liber de astrolabio», redactat
segons model arábich, que publica primer Pez en lo Thesaurus anec-
dotorum Ncv. II, 2, col. 109 seg. ab lo títol «Hermanni Contracti mo-
nachi Augiensis de utilitatibus astrolabii», d'un manuscrit de Salzburg
(Reproducció M. 143); recentment l'ha editat Bubnov, Gerberti op.
math., pág. 114 segs. (acompanyat de riques observacions critiques)
atribubintlo a Gerbert, si bé ab certa reserva, sostingut per diferents
238 R. BEER
indicis (1). Lo códice truncat de Ripoll presenta solament al fol. 1er un
fragment d'aquell «Liber de astrolabio»-, al fol. lv conienca un tractat
«De mensura astrolabii» (2), ab les paraules: «Philosophi quorum sa-
gaci studio visibilium ..», ocupa la primera part del manuscrit y aca-
ba ab la fi ase: «hoc est clima in quo es (sic) CCCCL anni iam transacti
sunt ex quo iste liber compositus est tune almucatil in piscibus nunc
in scorpione»; la segona part del manuscrit (fol. 39v enllá) conté un
tractat «Quomodo vel quare luna vel prona vel supina vel videatur
erecta», y acaba en una secció: «De mensura altitudinis».
Finalment, Bubnov té rahó al incloure en la activitat complexament
productiva de Gerbert, no sois los hymnes, si que també la composició
musical (3); sigui aixó dit deis venerables manuscrits musicals de la
colecció per augmentar mes encare la suma presentada deis estímuls
facilitats en aquell temps per la biblioteca del monastir de Ripoll. Los
códices de Ripoll, provehits de neumes, son deis mes antichs testimo-
nis de música práctica que s'han conservat en Espanya, son quelcóm
posteriors ais famosos códices toledans y la seva utilisació hauría do
nat material estimable a la obra de Riaño, que ja havém citat mes
amunt. Mes expressius encare parlen per lo cultiu de la música en la
abadía de Ripoll, detalls plástichs que l'abat Oliva feu colocar a la
portalada de la iglesia per ell construida, esculptures que, malgrat la
destruccíó del monastir, encare están avuy assats ben conservades
y'ns presenten músichs ab vestits del segle XI, sota d'ells lo citarista ab
toga romana, per instruments musicals la flauta de Pan, lo corn de la
ca9a, la campana y lo violí. Aixó és un exemple per molts, deis quals
inferím que'ls monuments literaris de la biblioteca poden explicarse
per lo exercici extraordinariament rich del art plástich en lo monastir.
No és ara lloch a propósit per seguir mes enllá y sots altres conceptes
aquest agradable paralelisme.
(1) Lo passatje citat dalt se trova en Pez, col. lll C; en Bubnov, párraf 12 del Capítol II
(p. 123). Entre les rahons que mouhen a Bubnov per atribuir a Gerbert lo «Liber de astrola-
bio», o mes del fet de que sis códices anomenan com autor a Gerbert y altres de menor im-
portancia, presenta (lloch cit. 109 s. not.) la següent: Liber de astrologia quem Lupitus quí-
dam Barchinonensis ex Arábico sine dubio transtulit, ut sibi dirigeretur, Gerbertus initio
anni 984 petiit et fortasse iinpetravit; ib i autem, quae in traclatu nostro de astrolabio expo-
nuntur invenire potuü.— Gerbertus in Marca Hispánica mathesi studuit ibique astrolabii usum
discere et libros de hac rescriptos ex Arábico in latinuin translatos adquirere.... potuit.
Tractus noster ab auctore Christiano, qui librum quendam Arabicum vel potius ex Arábico
translatum admanum habuit, confectus est». Tota la investigació entra en un altre camp ab la
trovalla, a Espanya y cabalment en la regió hónt Gerbert estudiaba, d'un excmplar del llibre,
si bé fragmentan, ab data del segle X; per consegüent, lo mes vell conegut üns ara (comp.
la not. següent): los indicis presentáis per Bubnov senyalen al pressnt a Lupitus de Barce-
lona.
(2) També sembla la copia mes antiga d'un tractat sobre aquesta materia, puix que cap
deis manuscrits corresponents aplegáis cuidadosament per Bubnov (lloch cit. p. 109 segs.)
passa del segle XI.
(3) Se tracta d'un «Hymnus in honorem S. Michaelis arcliangeli» corapost y posaten mu-
sica per Gerbert, comp. Bubnov, lloch cit. 388, not 63.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 239
Circunstancies favorables han disposat que, per medi d'un lluminós
monument literari que'ns ha pervingut, poguessim ilustrar les exposi-
cions generáis donades flns aquí sobre l'alca,nc del moviment intellec-
tual que's feya remarcar a Ripoll durant lo segle X. Entre'ls manus-
crits que Prósper de Bofarull retingué al Arxiu de la Corona en l'any
1835, salvantlos axis del incendi del monastir, hi ha lo ja esmentat có-
dice 106, un manuscrit en quart (avuy) de 14Ü fulles y escrit per dife-
rents amanuenses (prescindint del correctors). Algunes parts : com per
exemple lo fragment del llibret de Leporius, poden haver sigut encare
escrites en lo segle IX. De cap manera'ns equivoquém si, considerant
l'introducció successiva de la lletra carolingia a Espanya, admetém
que'l códice era ja acabat d'escriure a mitjans del segle X, per conse-
güent en temps del pastorat del abat Arnulf. Segons ja s'ha fet no-
tar (p. 235), lo manuscrit está ja consignat en l'antich catálech; com a
possessió del monastir ho és aclarit per un inventan afegit al final, de
tapits, lleneols y roba blanca qu'havía sigut entregada a un germá ab
lo nom d' Agila (1), desusat en aquells temps, pero ben wesgoth. En lo
Breve de ipsos drapos quot (sic) recepit Agila apareixen tapitios XIII,
després plumatios, capitiales, bancalis, in refectorio mapas VI, entre
altres semblants.
Lo contingut del manuscrit és completament desconegut; ni Villa-
nueva ni Ewald en prengueren nota y sóls en fa una descripció B. Ri-
vas en lo catálech de manuscrits. Pero quan Rivas (en lo Nr. 137 de la
seva llista) caracterisa les diferentes parts del códice de la següent
manera: Rhetorica. Dúo libri Soliloquiorum. Liber Catonis Philosophi.
Liber Sedulii. Epístola Julii Caesaris. Innocentius et Paulus de Libris
iuris per singula dominias (sic) fundorum et situs locorum. De generi-
bus numerorum in ratiocinatione. Epístola Hieronymi Presbyteri de
Melchisedech, aquests datos, en certs punts, romanen un xich enrera,
en punt a precisió devant del índex que havem esposat y'l que fou
anotat en lo códice al segle XII6 (v. dalt p. 235); tal vegada l'escru-
polós arxiver, per lo demés, s'ha fíat, en aquest punt, d'un sumari mes
antich, inexacte. Per altra part, com aquella colectánea és una de les
mes notables y en tot cas de les mes riques en quant al contingut,
entre'ls códices de Ripoll que'ns han estat conservats, sense usurpar
la descripció del índex general del manuscrit feta en la Bibliothcca
patrum latinorum Hispaniensis II, caracterisarém aquí al menys
algunes de les parts mes importants del códice en la seva significació
fonamentant ab elles les reproduccions fotográfiques de algunes
planes escullides a aquest fí (Lám. III) A la primera plana Fol. 26,
verso del manuscrit, hi trovám de má del segle XI6 sots l'epígraf
(l) Lo rey del» wesgoths Agila domina 549-555; comp. Zeuiner, Neves Archiv f. alt.
d. Gesch. XXVII (1902), 443. Bobre'l nom en tractá últimament Meyer-Lübke en aquests infor-
mes de sessions. Vol. CXLIX (1904), codern II, p. 7 y 89.
240 R. BEER
D[OMI]NICA IN Io N[0]C[TURN]0 AN[TIPHONA]S P|ER]
TOTO ANNO AN[TIPHONA]
les antífones y'ls psalnis del offtcium de Dominica per annum, ab
variants devant per devant de la Vulgata, sobre lo que no hem d'insis-
tir aquí. Les ratlles van enterament provehides de neumes que per-
tanyen al pentagrama aquitá, segons la decisió proposada per Guido
Adler. Entre'l Fol. 26 verso y'l 27 recto han caygut fulles de pergamí
(ben bé 2): lo Fol. 27 recto conté'l final del anomenat Libellus emenda-
tionis del prebere Leporius, del qual fins are se'n conexíen dos manus-
crits: un Herivallensis y un Leodiensis; lo final, conservat en lo códice
de Ripoll, presenta entre altres les conegudes subscripcions, y per cert
ab discordancies del text imprés (M. 31, 1230) dignes de teñirse en
compte, que proven lo molt aventada que estava en Espanya la trans-
formació de la llengua llatina escrita. Juntats immediatament ab
aquest llibre segueixen los soliloquis d'Agustí, justament aquella copia
esmentada (p. 235) al esbocetar los recursos origináis de Gerbert.
Los fol. 50v y 51vofereixen una part de la Disticha Catonis contin-
guda en lo códice (Prol. — I, 34 Hauthal); un deis exemplars mes an-
tichs de la apreciada colecció de sentencies que tant alta importancia
havía de teñir en la escriptura de la llengua vulgar d'Espanya (com
també fóra d'ella en la literatura mitjeval (1). La mostra triada mani-
festa un aprofitament complert del material de descripció; mans pos-
teriors hi han posat scholis al marge, y entre les ratlles y també co-
rreccions que's noten distintament per ser la tinta mes negra que la
deis tra<;ats de la primera mk en part esfumats. Aprofitament semblant
se pot veure també en les següents mostres de textes fol. 75v ,76 r). A
ratlles seguidos, có és sense separació de vers (com tota la copia
d'aquestes poesíes), llegím l'acabament del Hymnus 1 de Sedulius (en
l'edició de Huemer CSEL. Tom. X, 161 s., Vers 95-110) darrera les pa-
raules Christetuis preses del pentámetre precedent coma primer dístich:
Hic homo qui deus est spes est antiqua priorum. Spes in fine piis hic
homo qui deus est fins al final Cum sancto spiritu sécula magna patri.
Amen. Com acabat l'hymnus quedes buyda la plana en sa major part.
s'aprofitá l'espay disponible per dibuixarhi una especie de tauleta de
les constelacions en 14X13, un rectángol formant quadrats.
Es de lo mes notable que conté'l manuscrit lo f ragment, que comen-
ca al fol. 76r y continúa fins al 86v , d'un deis textes, desconeguts fins
are, deis escrits sobre agrimensura. En lo sumari curosament recullit
d'originals manuscrits per los gromátichs, que Bubnov exposa, lloch
cit. 394 493, y lo que's presenta com a resultat del eseorcoll de quasi
totes les grans coleccions de manuscrits d Europa, hi manca'l Rivipu-
(1) Comp. los estudia de Karl Pietsch citats dalt (p. 144).
w
Boletín de u\ Rerl Rcademir de Buenas letras de Barcelona
Tomo V
H
WI¡
.ftírciíwtti
r4^* i-i í ^,_j « « ",
* til uva iBtí-í
hfMM
*ift * tttfft IMíM
riiHlJ
í»4i
uta ttff
ft 14 ti ;jU
¡tám
rfr
-til! ' ^"ÍS ^
ITT
R. Beei\ — Els manuscrits de Ripoíl. Primera parí, lámina III
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 241
llensis, com tambó tota referencia a un deis textes semblants que hi
van continguts; examinarlo completament en ses fonts, román natu-
ralment reservat a un estudi especial, si bé'l resultat de la meva inda-
gado sobre'l text d'aquestes fulles podría bastar per una orientació
general. La copia és avuy escapsada y's veu també clarament que
d'entre'ls fol. 75v y 76r del residuu actual n'ha caygut una fulla; lo text
comenca soptat ab les paraules: populis pacis utilia prestitisse, imprés
en l'edició: D1E SCHRIPTEN DER RÓMISCHEN FELDMESSER,
publicats per Blume, Lachmann und Rudorff, Berlín 1848, tom. I,
393, 1. 11 segs., y com a part d'un tractat que Lachmann anomena
Desmonstratio artis geometricae. Al caracteritzar aquesta Demostrado
axis dita, Blume fá present (lloch cit II, 66) «que'ls extractes d'Isidoro
de Sevilla traheixen un compilador del segle VIIé , o dJun segle poste-
rior, potser un contemporani de Gerbert, que com ell utilitzá també'l
manuscrit de Bobbio», y indica després que'l primer raanuscrit d'aques-
ta classe aduhit per ell, lo cod. Reg. Vaticanus 1023 del sigle Xó flns
alXIé, a mes de la Demonstratio conté també la copia d'una Lex
Romana Visigotorum compendiada. En lo manuscrit de Ripoll, que
sens dubte és mes antich que'l Vaticanus, lo text concordant ab l'im-
pressió citada és continuat mes troc; solament la «EPÍSTOLA IULII
CAESARIS», (comp. Blume, lloch cit. 65) ben coneguda deis investi-
gadors en lo camp deis treballs d'agrimensura, esposada de relléu
per un epígraf especial.
Passant mes enllá's cambia l'estat del assumpte per lo que'ls
fol. 77v y 78r (Lám. III) presenten bones probes. Lo paragraf esque-
rra: «Omnen mensuram» etc., es trova en la citada edició deis Feld-
messer I, 397, no aixís les frases precedents y següents; l'apartat que
ve immediatament y que comenca ab Ager arcifinius, manifesta mes
bé una clara connexió ab les Etimologíes d'Isidoro XV, 13, 11: Arci-
finius ager dictus est quia certis linearum mensuris non continetur.
Relacions próximes ab la Demonstratio artis geometricae, les
manifesten altra vegada alguns punts deis fol. 80v y 81 r . Lo para-
graf que conienca ab les paraules Lege feliciter, se trova, sois ab
petits cambis, en lo capítol «De controversiis» de la Demonstratio
en la edició deis FELDMESSER I, 403: Lege feliciter— oportebit. Pero
mentre que en aquesta impresió s'hi junten immediatament los No-
mina agrimensorum, lo manuscrit de Ripoll encare conté unes petites
intercalacions separades per una nota final: EXPLICIT LÍBER
INNOCENTI ET PAULI DE LIBRIS IURIS PER SINGULA DOMINIA
FUNDORUM ET SITUS LOCORUM. Que la subscripció anotada pogués
escriurer's axí en lo códex de Ripoll procedent del conegut INNOCEN-
TIUS V. P. (có és: vir perfectissimus) auctor de litteris et notis iuris
exponendis (Feldmesser I, 310), manifesta quant desmillorat estava lo
text. Com a cosa nova apareix en aquest manuscrit la entonada conti-
nuado d'aquella nota final: POST CAETERA EGO G1SEMUNDUS
1910.-18
242 R. BEER
DOCENTIBUS LOQUOR, pero déu ratlles mes avall comerla un n6u
segón llibre introduhit ab los Nomina agrimensorum (Cap, I,
comp. dalt) y presentaten sos altres capítols (Cap. II: De orbera [axis!]
omni [axis!] terre in quatuor partibus divisum etc.) Tinguis present
encare que també aquell text, que acostumém a juntar ab l'Innocen-
tius Auctor de litteris iuris, lo mes curios de tota la literatura deis
agrimensors, 90 és les anomenades Casae litterarum, fóu escrit en
forma sumament abreviada en les planes posteriors del raanuscrit (1).
La part del códice que aquí havém tractada's compon precisament
de diferents extrets agrimensoris com manifesta'l mateix compilador,
fol. 80v : Iubante domino hic conplexus sum ex multis librorum volu-
minibus in uno corpore libellos dúos. Sía o no Gisemont l'autor
d'aquest aplech, és lo cert que va ferse per un fí práctich determinat,
que s'ha d'indicar mes tart.
A un assumpte completament diferent ens porta la darrera mostra
que acompanyém, treta del códice 106 (fol. 89vy 90r). Lo fol. 89v está
ocupat per una composició original: la plana que conté 37 hexá-
metres apareix creuhada per tres ratlles de tal manera que la una
cau perpendicular al bell mitg y les altres dues marxen diagonals;
ab aixó's consegueix que de la lletra mitgera A se'n desprenguin sis
línies que atravessen 18 lletres; aqüestes línies transversals agafen en
lo primer hexámetre
SANTE PUER CLARA QUI SIGNAS LUMINE OLIMPUM
les lletres primera, mitja y darrera; en l'hexámetre del mitg
QUI SIGNIS IUBES IRÉ RATES TU SISTE RECAUTES
la lletra del mitg; y finalment en lo darrer
UNICUS IPSE PATRI NATUS QUI SPIRITUS UNUS
la primera, les tres del mitg y la darrera.
Les lletres tocades per les transversals, formen també altra vegada
hexámetre acróstich
SPIRITUS IGNIS AQUA VATES SUBSTANTIA CRISTUS
diagonal d'esquerra a dreta coraengant per dalt:
SPES DECUS IMPERIUM MAIESTAS GLORIA VIRTUS
diagonal d'esquerra a dreta comen<?ant per baix:
VITA SALUS VERBUM PARADYSSUS PASSIO REGNUM
Aquesta joguina métrica'ns prova una altra volta que la poesía deis
temps carlovingis se dirigía raes a la visualitat que al sentiraent o al
(l) 86v coma últijn paragraf; Casa que per z nomen habuerit.
LOS MANUSCRiTS DEL MONASTIU DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 243
ohit y encare tindrém ocasió de donar a conéixer, igualment deis ma-
nuscrits de Ripoll, un artefacte métrich si cab mes enginyós; pero a
propésit d'aixó hem de manifestar que semblants entreteniments pro-
venen d'una base mes seria.
Les notes apuntades en la plana oposada, sobre'ls nombres y la llur
importancia (ab los títols: Degeneribus numerorum in raciocinacione —
Genera numerorum in sensibus — De quadrifario dei opere) son no
mes una petita mostra de les extenses coliectáneas matemátiques, mé-
triques y astronómiques que conté aquesta part del manuscrit (1); com
a primer paragraf apareix (fol. 86v ) l'apartat Tercia divisio totius nu¿
meri; si aquest está relacionat ab les Sententiae que contenía (2) el
libellus de multiplicatione et divisionae numerorum de «Josephus
Ispanus» (Josephus Sapiens) (3) fet copiar per Gerbert, román per
resoldre.
Lo contingut del Rivipullensis avuy signat ab lo Nr. 106, no queda
pas completament exposat ni de bon troc, per aqüestes indicacions que
sois se refereixen a algunes parts característiques. Al principi conté
receptes medicináis, després la métrica de Baeda, Boéthius de trinitate
com també fidei christianae complexio y alguns altres fragments mes
que donará a conéixer lo catálech. Peró'ls detalls aportats aquí basten
per esbargir qualsevol dubte sobre la destinació de la colectánea. Lo
manuscrit era un llibre d'escola que havía de suministrar ais «docen-
tibus» com també ais estudiants, manuals segurs de qüestions de fé y
moral, Astronomía, Matemátiques, Métrica, instruccions de la medi-
cina, etc., y ademes encare un text litúrgich solfejat. Los extractes
deis agrimensors servíen especialment per interessos práctichs. Dispo-
sant lo monastir de Ripoll de territoris vastíssims y veyent créixer
mes cada jorn los seus dominis, és ciar que s'havía de trovar precisat
a pensar ab ¡'agrimensura y sovint també ab la defensa deis límits de
les seves proprietats. Així's trova encare en la meteixa compilació
(fol. 80r del manuscrit) una ressonancia de la antiga Controversia sobre
«locorum religiosorum modus restituendus», comp. Schriften der
rómischen Feldmesser I, 22 s. (Frontín).
No hi ha manera de poder ilustrar la composició del contingut,
completament ignorat flns ara, del manuscrit exposat comparantlo ab
(1) Les indicacions donades a la part inferior de la plana per designar los nombres ab
lletres, potser está, en relació ab les anomenades «Cartas formatas» empleades en aquell
temps; comp. España Sagrada XXVIII, 109 y segs.; Villauueva, lloch cit. VI, 166 s.; 282 segs.
(2) Gerberti Epistolae 17 y 25, les dues del any 984, comp. la edició de Havet, pag. 14 s.
y 19 8.
(3) Heinr. Suter, Die Mathematiker und Astronomen der Araber und ibre Werke,
Leipzig 1900, pág. 79, opina ab la corresponent reserva que's podría pendre, per lo que res-
pecta al temps; aquest Josepbus Sapiens per «Jüsuf b. Hárún el-Kindí, Abú Ornar», notable
poeta y erudit qui en 970 vivía en Córdoba. Jos. de Karabacek me comunica amablement que
és possible que en lo nom Ispanus s'hi amagui lo gentilici comú Ispa(h)anus; devant de la,
gran llibertat de domicili deis savis alarbs, no sembla desacertada aytal opinió,
244 R. BEER
altres semblants manuscrits espanyols d'aquell temps. En les coleccions
espanyoles no existeix cap manuscrit del segle X que pugui posarse
al costat de aquest text en quant a varietat y riquesa propries (l). La
biblioteca de Ripoll podía, ab rahó, estar ergullosa d'aquest exemplar,
potser la pe9a mes preciosa de la llibrería d'estudis y fins és probable
que servís de llibre de text a Gerbert com a molts altres.
Assegurar quins manuscrits, a mes deis esmentats, hi havia en la
biblioteca de Ripoll al darrer tere del segle X, és una cosa difícil, tota
vegada que no'n possehím indicis certs y principalment manquen cata-
lechs de biblioteques d'aquell temps. Una part considerable deis códi-
ces bíblichs y litúrgichs que presenta'l catálech del segle XI, ja exis-
tíen també en lo segle anterior. Fins és probable que algún que
altre text profá sortís del Scriptorium de Ripoll, si bé no'n tením noti-
cies directes ni indirectos del temps deis successors d'Arnulf , có és deis
abats Windisclus (970-979) y Seniofredus (979-1008). Que Windisclus
acaba la tercera construcció del monastir comencada per Arnulf , ja
s'na dit mes amunt; també s'ha fet present lo que toca a laformació de
la biblioteca y del Scriptorium; l'inventari deis béns eclesiástichs fet al
979 després de la mort d'aquest abat, per Miro, comte de Besalú y bis-
be de Girona, conté solament y d'una manera molt sumaria'l dato: «li-
bri numero LXV et eo amplius». Per lo temps del pastorat de Seniofre-
dus fins manca també una tal vaga indicació. Encare és possible que al-
guns deis manuscrits del segle X, que s'han conservat, s'haguessin arre-
glat en lo Scriptorium de Ripoll o lo monastir los hagués adquirit durant
la regencia deis dos abats esmentats, aixís los luesosos manuscrits de
Prisciá (avuy Nr. 59), la molt extensa compilació de gloses que tant so-
vint se cita ab lo nom «Liber glossarum et tonologiarum» (Nr. 74); y,
(l) M. Jaffé trova en la biblioteca de Cav. Cario Morbio de Milá, un manuscrit en per-
«amí del segle X (sobre lo que A. Goldmann em fa reparar amablement, és lo mns. Nr. 379 en
l'Auktionskatalog der Sainmlung Cario Morbio, compost per Wilh. Meyer-Speier, Leipzig,
List und Francke, 1889), que, del fol. I7r en avant, conté les Etimologies d'Isidoro, la Ara
del Donat, com també diferents glosaris; després fet d'altra ma la Disticha Catonis, una
Uetra de Hieronymus a Paulus, un registre de notes jurístiques y extractes de vides deis
papes. De les 16 fulles Uigades al devant, que originariament no pertanyíen al códice, les
13 primerea contenen un fragment gromátich y les tres darreres un de gramatical. Lo frag-
ment d'agrimensura en les 13 primeres fulles se manifesta com a molt emparentat ab
parta deis dos textes de les Casae litterarum, editats per Lachmann, comp. Th. Mommsen,
Monatsberichte der kgl. preussischen Akademie der Wisenschaften, any 1861, Berlín 1862,
1014 ss. Quan Mommsen pregunta, «si les Casae realment hau sortit de la tecni -a gramática
vivent encare, y solament desmillorades, o si pertanyen mes aviat al període de íntima
disolució completa deis gromátichs en una vida exterior y aparentment continuada de treball
ab los llibres y escultures delsantichs geómetras practichs», dona la resposta en lo sentit
de la primera alternativa lo Compendium de Ripoll, conseqüencia manifesta de la neces-
sitat práctica d'un monastir rich en grans proprietats, y l'autor del qual ab lo seu sermo
agrestis se cuidava mes del ager (loca religiosa) que de Prisciá. Un s'adhereix incondi-
cionalment a Mommsen quan anomena aquests fragments: «Docuinents d'un deis dominis
mea obscurs de la tradició de la antiga técnica durant los primera temps de la edat init-
jana» y quan creu que «lo que s'ha conservat d'aquests mereix guardarse per un examen es-
devenidor».
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 245
flnalment, lo códice que conté'l comentari de Boeci a les categoríes de
Aristótil, lo «Líber de Magistro de Augustinus» y al acabament alguna
versos de la «Thebaida de Statius» (Nr. 83). També eren famosos dos
«antichs» códices deis concilis de la biblioteca de Ripoll: Marca'ls havía
estudiat; Burriel los havía dat a conéixer segons se desprén de les co-
rresponents noticies exposades per Rodríguez de Castro en la seva Bi-
blioteca Española II, 304, 307 s. (1). Abdos valiosos códices foren cre-
mats en 1835 y sóls d'un d'ells s'ha conservat la copia acabada (avuy
códex Nr. 77), per «Antonius de Olmera et de Desprats, monachus et
Bibliothecarius regii monasterii Rivipulli» a Ripoll mateix «décimo oc-
tavo cal. Febr. 1776». Olmera completa les noticies conegudes en altre
lloch: «exstant bini manuscripti membranacei quorum quisque es (sic)
collectio antiquorum canonum Ecclesiasticorum, unus quidem molis
maioris.... Ex hoc ergo códice desumptumest presens hoc apographum»;
si de Olmera no s'equivoca en la seva determinació: «codicem vero is-
tum scriptum conicio saeculo XI ex compendiariis notis, quibus uti vi-
sum fuit», al menys s'ha de referir a un manuscrit deis primers temps
d'Oliva (2). Per lo contrari, podém creure que la formació originaria
d'un altre manuscrit, perdut per mala sórt, és ja del segle X; antiga-
ment portava'l Nr. 40 y ab aquest nombre'l cataloga Rivas com «Ne-
crologium Monachorum et Benefactorum Monasterii Rivipullii Martiro-
logium Sanctorum-Regula S. P. Benedicti.» Es lo mateix códice del
qual Villanueva publica lo catálech de manuscrits (no escrit fins al
segle 11) y exposá també altres noticies apreciables (3). També és pro-
prietat antiga de Ripoll lo códice actualment senyalat ab lo Nr. 52 que's
guarda a Barcelona; anotacions de principis del segle XI testifiquen cla-
rament aquesta procedencia. Emperó'l contingut principal del códice,
lo «Carmen» de Johannes Diaconus, la «Vita Gregorii» del mateix y
les «Homilies de Gregori in Ezechielem» junt ab la «Expositio super
cántica canticorum», és mes antich que aqüestes anotacions y pertany
decididament al segle X. Diguis lo mateix del manuscrit Nr. 46 que ja
havem apuntat al tractar de les fulles molt antigües del Fuero juzgo,
que hi van unides al devant y al darrera. Lo códice com a tal conté
gramaticals, com Baeda, Donat y altres, escrits tots al segle X, per
consegüent, abans del temps d'Oliva. Algunes parts d'aquest manus-
crit misceláni senyalen ja'l cercle essencialment aixamplat d'interés li-
terari d'aquell actíu període intelectual y fecond que coincideix ab lo
temps pastoral del abat Oliva y que requereix tota la nostra atenció.
U) Algunos Códigos sólo contienen de los Ooncilios Españoles hasta el IV Toledano,
como los que vio Marca en el Monasterio de Ripoll.
(2) La mateixa determinació d'antiquitat (s. XI) se trova també en la corresponeut des-
cripció del catálech de 1823 que exposa Ewalt, Viatje 392. Villanueva, Viaje VIII, 55, posa'l
manuscrit a la primeria del segle X.
(3) Per altra part, aquest códice, ab lo qual hem perdut una font important per l'historia
del monastir, també ha estat utilitzat repetides vegades, axis p. ex. per Prósper de Bofarull
en Condes vindicados, tom. I, 37, 97, 106.
246 R. BEER
Oliva, lo tercer fill del comte de Cerdanya y Besalú del mateix
nom, bisnet den Guifre, fondador del monastir, no tenint encare 32 anys,
entra de monjo al monastir (1); en 1008 fou elegit abat de Ripoll; a
la mort de Borrell, bisbe de Vich, fou fet bisbe d'aquesta iglesia y si-
gue també liaren temps abat de Cuxá en lo Rosselló. La llarga regencia
d'aquest abat, mort en 1046, és la mes brillant de la historia del mo-
nastir de Ripoll y constitueix un tema meritori per una monografía
histórica, eclesiástica y cultural, tant mes quant lo pastorat d'Oliva
apenas si ha sigut tractat fóra d'Espanya, y entre'ls historiadors ale-
manys sóls ho ha fet Gams, en la seva Historia de la Iglesia d'Espa-
nya II, 2, 436 ss., y encare d'una manera insuflcient (2).
Al present estudi incumbeix tan sóls consignar los aveniments mes
importants de la época oliviana, trets de les fonts en part anterior-
ment conegudes, en part recentment descobertes. A aqüestes perta-
nyen la ja esmentada Historia brevis monasterii Rivipullensis del
any 1147 (3), després les Gesta Comitum que (en lo capítol X, De tri-
bus filius Olibani Cabretáe) descriuen a Oliva com a membre famós
y benemérit de la familia comtal, com també documents assats ñora-
brosos, llastirna que aquests no s'hagin publicat flns avuy d'una ma-
nera ni completa ni satisfactoria, a lo que se ha d'observar que una
part de les actes mes importants d'Oliva no es a Espanya sino a la
Biblioteca Nacional de París*
Baluze no ha precisat res sobre'l manuscrit de la Biblioteca Nacio-
nal de París F. lat. 2858 (olim Colbertinus 5222) que aqufns toca con-
siderar primerament-, ha estat descrit d'una manera incompleta en lo
Catal. cod. ms. Bibl. Regiae III, 343 (1744) y ni les repetides vegades
que ha estat usat modernament. ab motiii de les edicions de les cartes
de Lupus, han arrivat a un coneixement precís de son contingut gene-
(1) «Tut just comptava 32 anys», Pellicer y Pagés, Santa María del Monasterio de Ripoll,
p. 62. Per lo que veig, l'autor pot haver tret deis documents del Arxiu de la catedral de
Vich la data del naixement d'Oliva no comprobada per cap de les escriptures conegudes.
En fixar lo naixement d'Oliva en 971 concordaría aproximadament lo necrologi de Vich
que'l posa morint «in óptima senectute» (España Sagrada XXVIII, 134). Lo dato de Torres
Amat, Memorias, p. 445: nació al fin del siglo diez, és per lo mateix donat massa vagament,
perqué sabém positivament que'l pare d'Oliva (Cabreta) morí en 990.
(2) Aixís Gams exposa, lloch cit. 437: Alguns diuen que (Oliva) regenta 38 abadíes.
Aquesta noticia té per base la interpretació rigurosa d'un passatje de les Gesta Comitum
Barcinonensium (Marca Hispánica, col. 543): Oliba fuit monachus Rivipulli et Abbas, deinde
Epispeopus Vicensis; cui etiam fuit commissum régimen monasterii sancti Michaelis de
Cuxano. Sedit etiam in episcopatu annis XXVIII et rexit coenobia (entenguis Ripoll y Cuxá)
XXXVIII. Es ben ciar que sóls pot parlarse deis 38 anys d'abadiat de Oliva.
(3) Marca Hispánica App., Nr. CCCCIV, col 1295 segs L'anónim autor utilisa també
per lo temps d Oliva'ls documens del Arxiu del Monastir, principalment l'acta de la quarta
dedicació de la iglesia, que fou extesa un cop acabada la magnífica reconstrucció del Monas-
tir, executada per Oliva; coneixla butlla de Benet VIII feta per Ripoll y endrecada a Oli-
va, com també'l privilegi del any 1011 que'l monastir obtingué del papa Sergius per les
gestions d'Oliva y manifests encare les relacious que Oliva sabía mantenir fóra de sa dió-
cessis.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 247
ral (1). Lo volúm no reunit fins després de 1664, compren dos frag-
ments completament diferents no sois en quant al contingut, mas en-
care en punt al temps de formació, procedencia y formes exteriors:
fol. 1-63 del actual volúm en petit quart, contcnen les «Epistolae
Beati Lupi Abbatis Ferrariensis» s. IX-X y's trovavan en lo segleXVI
en lo convent de benedictins de Ferriéres (Loiret) fondat en 630, com
ho prova, entre altres, una noticia de procedencia raspada en sa
major part, fol. ir ||| nobii || || fera |||; fol. 64-71 (un quater-
nio) en octau, juntat ab ell en temps de Colbert (2), contenen prime-
rament Anicii manlii seuerini boecii uiri clarissimi ex consulum ordi-
nibus edici (sic) prima super categorías aristotelis a se uerbum e uerbo
translatas de greco in latinum (Fragment) s. XI y del 68v en enllá,
escrit de la mateixa má, la correspondencia que'ns interessa aquí, y
la que en un examen mes detingut aparésqué molt mes substanciosa
de lo que no deixaven suposar les noticies donades fins avuy; la lletra
en part feta de correguda, en part molt deslluhida dificulta molt la
lectura-, per aquesta rahó també André Duchesne, entre quals colec-
tánies manuscrites conservades en la Biblioteca Nacional de París (3)
(vol. 56, fol. 414-417) ni ha la copia d'una part d'aquesta correspon-
dencia, ha prescindit de trelladarne alguns fragments. Jo anote:
1. Fol. 66v(no en Duchesnej: Domino patri oliue et almo pontifi-
ci beati mih[aelis archangeli in] cenobio (es San Miguel de Cuxá) de-
gentes in domino filii salutem... dum domino niteremur offerre preces
pro anima apud uos defuncti fratris dolorem nimium nobis intulit sú-
bito deilarii cellalarii leuite et monachi deposicio. Tercio enim die do-
minice resureccionis id est XII. K. mai fcempore sancti sacrificii per-
missu dei reliquid uitam huius seculi; hunc ergo uestris uestrorumque
commendamus orationibus... Es de notar la data del día de la mort
de Deilarius sense dir l'any, cosa que també manca a les copies se-
gué nts; la mort ocorregué a XII kal. de maig., (20 d'abril) tercer día
després del diumenge de Pasqua; lo diumenge de Pasqua de 1025 s'es-
queya al 18 d'abril; cinch anys, donchs, després de la mort del comte
Bernat al qui's refereix lo següent comunicat:
2. Fol. 66v-67v (Duchesne fol. 414r - 414v) = Marca Hisp. App.
(1) G. Desdevises du Dezert en la seva edició: Lettres de Servafc Loup, Texte, Notes et
Introduction, París 1888, p. 6, tracta també la segona part del códice 2858, pero segueix
completament les indicacions del antich Catalogus codicum al qual remet també en la nota,
y repeteix («5 une lettre d'un moine anonyme á un autre moine nommé .lean. 6. Une autre
lettre du mémeetc. U. Une lettre anonyme a un philosophe inconnu, designé par l'initia-
le R», entre altres) totes les faltes d'aquell catalech del any 1744. Per aquesta rahó, en la
edició mes moderna de les cartes de Lupus, Mon. Germ., Epist. IV, I, p. 5, not. 5, no podía
consignarse: Desdevises p. 5-6, ubi aecuratius de altera consuta codicis parte agitur.
Comp. també A. Levillain, Bibl. de l'Ecole des Chartes LXII, 1891, 455 not. 2.
(2) Levillain observa (lloch cit.) justament: il est certain que ce cahier n'arien k voir
avec le ins de Ferriéres.
(8) Comp. Bibliothéque Nationale. Catalogue des manuscrits des collections Duchesne
et Bréquigny par Rene Poupardiu. París, 1895.
248 R. BEER
CLXXXVII, col. 1024: Dilectissimis patribus et fratribus... (circular
deis monjos de Ripoll y Cuxá, sobre la mort del comte Bernat de Besa-
lú). En lo Colbertinus, aprés les ultimes paraules del escriba (Deus
pacis et karitatis sit semper cum ómnibus uobis), segueix un Electua-
rium ad catairon (sic) et ad omnes interiores dolores (quatre ratlles,
també copiades per Duchesne), després (manca en la Marca Hisp.):
Iam sine fine dei ualeas plebs ínclita sumi (sic)
Immemor haud nostri plebs ueneranda dei
Accipe funereum mesto de pectore luctum
Si tua cum propriis probra lauentur aquis
Atque iterum salue felix et perpete uiue.
3. Fol. 67v- 68^ (Duchesne fol. 415r) = Marca App. CLXXXIX,
col. 1026: Gaucilino sánete prime sedis bituricensis archiepiscopo...
O. (1) sánete ausonensis ecclesie presul... Després del final del text
exposat per Marca (...perenniter iungat Deus) segueix en lo Colber-
tinus (no en la Marca Hisp., mes si copiat per Duchesne, pero qui
anota equivocadament «versus Gauzilini» al marge de Colbertinus no
sabent veure que's tractava d'una poesía acróstica a Gauzlin):
Germine conspicuos pulcro decorando clienteá
Aureus etherea prefulges cónsul in astra
Vita tui doñee diano (¿) stat corpore uigil
Cuius in esperie facundo concita cursu
Institit interior fines doctrina benigne
Luxque suo claro meum cor tersit amictu
Inde means ut sol exaussit nubila cuneta
Nunc decus eximium nostri uenerandeque (3) presul
Excipe quod nostre potis est tibi dicere carte.
4. Fol. 68r (Duchesne fol. 414^ s.) = Marca App. CLXXXVIII,
col. 1025 s.: Omnipotentis dei clementia. Gauzlin a Oliva. Al final del
text publicat per Marca, segueix:
Omnia possideant uestram moderamina mentem
Luceat et magni pectore consilii
Ipse deus sit ubique tibi protectio tuta
Blanda salus egrum iam refouens animum.
Ampia manus domini forti uirtute gubernet
Et regni pulcro uos locet in solio.
Després altra vegada un electuarium (ad suspiriosos), 11 ratlles (no
en Duchesne), llavors
5. Fol. 68r (Duchesne fol. 416v): Piissimo Patri oliue conciola alme
(1) Qó és Oliva.
(2) Així (per sano).
(3) Lo manuscrit té uenerandique.
LOS MANÜSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 249
genitricis marie (90 és, la comunitat deis monjos de Ripoll) notifica la
mort de Remundus diacoims.
6. Fol. 68v (no en Duchesne): Venerabili atque honorabili domini
fratri Johanni il. monachus. Una carta de gracies: tue pietatis dono
effectus sum diues... Siquidem karissime domine inmensas tibi refero
grates pro tantis impensis et beneficiis. L'home a qui va endre9ada
aquesta lletra y la següent és ben idéntic ab Johannes de Fleury,
qui en lo Nr. 9 se dirigeix a Oliva.
7. Fol. 68 v (Duchesne 416 v): Venerabili patri domino Joanni mo-
nacho suus illius famulus poncius monachus. Escrit important per lo
coneixement de la relació en la deixa de manuscrits (per lo que res-
pecta ais manuscrits de Salomón); v. mes avall, poch abans d'acabar
aquesta primera part.
8. Fol. (»8V (Duchesne 415 v): Domino et uenerabili Santio regi ibé-
rico Oliua sánete presul ausonensis aecelesie. La lletra, desconeguda fins
ara, d'Oliva al rey Sanxo lo Gros, suplicantli contribuir a la obra de la
iglesia de Ripoll; estampada mes avall (p. 254) en la Regesta Oliviana.
9. Fol. 69r (Duchesne 415v): [Reverendissi] mo et si dicere audeam
amantissimo domino (1) abbati oliue frater Joannes humilis monachus.. .
(Comprobació en la Regesta Oliviana any 1022). Es fácil l'identificar
aquest Johannes monachus Floriacensis ab lo Johannes anomenat en
les cartes preceden ts. Acabades les darreres para ules de la lletra...
non parua dona dominus üaucilinus abbas aut nobis aut uestris legatis
sicut petii libens tribuet, segueix en lo Colbertinus un hymne a Oliva,
fins ara desconegut, compost en dístichs, cum figura epanalepsis»
(comp. Sedulius, Hymnus I.) §0 és en los aixís anomenats uersus
«echoici» o «serpentini»:
Laudibus egregiis ueneraris climate cuncto
• Tolleris haud modicis laudibus egregiis
Edoeet omnimodis sermo tuus omnia queque (2)
Lingua tui corda edoeet omnimodis
Presul amate Deo radiaris solis ad instar
Iustus es a iusto Presul amate deo
Abba pater meritis Nec non consistís et idem
Diceris apte deo Abba pater meritis
Nomine fersque tuo Per magnum ornen oliue
Quod pacem portat Nomine fersque tuo
Ángelus in facie semper dinosceris esse
Pares cum luce Ángelus in facie
Cencies ergo uale sacer inclite sánete beate
Es quoniam felix cencies ergo uale
Christus ab arce poli tribuat sedes pai'adisi
Vitam concedat Christus abarce poli.
(1) Duchesne interpola devant de domino la paraula «meo» no continguda en 1 original
(2) Omnia queque = quaecumque.
250 R. BEER
10. Fol. 69r (Duchesne 416r): Oliua sánete ausonensis Ecclesie
presul... universo cetui cenobio dei genitricis commanenti = Marca
Hisp. App. CXC, col. 1026 s. Comp. mes avall, págs. 253 y 258. Los pas-
satges posats en punts per Baluze, están confosos de tal manera que's
fá impossible'l poguerlos llegir.
1 1. Fol. 69v (Duchesne 416v): Universis abbatibus christique fide-
libus quoquo locorum habitantibus floriacensis conciola deiecta et patre
uiduata, participa la mort del seu abat Abbo.
12. Fol. 69vs. (no en Duchesne): Tocius philosophie nitore deco-
rato domno A. (1) egregio philosopho peripsima (?) et despectus eius
cliens il. aeterne brauium remunerationis. Quanta unice dilectionis
deuotione mens mea uestre uenerationi substernitur explere (sic) uer-
bis nequeo. Elemosina enim uestre karitatis non tantum prodest acci-
pientibus nucas scientie liberalis set iterum danti uobis quantum spes
premii solatium sit laboris. Denique celsitudinem uestre largitatis cor-
de tenus exposco ut pietatem (fol. 70 r) quam circa me actenus exi-
buistis in docendo inrefragabiliter in flnem usque protendatis quatinus
premium perhenne percipere mereamini a christo deo. Sciatis autem
uolo quia hec est proprii cordis affectio ut deus uestros acumulando
conseruet amicos et deiciendo ocius conterat inimicos. lnterea polleat
sanitas et longe fiat omnis aduersitas.
Fidum me uestri famulum per sécula scito Milies ut ualetis (sic)
dominus concedat Jhf .
Dico libenter amen nostrum sic finio carmen. La part restant de
70r y 71v completament blanca; en lo 71r probationes pennae.
Los fragments esbocetats aquí en son contingut y compresos en lo
darrer quaternio independent del códice 2858 darrera'l text de Boé-
thius, presenten, com se pot veure, una correspondencia digna de
teñirse en compte també literariament entre Ripoll y Fleury (Saint-
Benoit-sur-Loire), desde'l primer ter9 del segle XI comen9ant per
la mort de Abbo de Fleury (f 1004^; també's descobreix un cert
paralelisme entre Gauzlin de Fleury y'l córate Oliva de Ripoll. L'ori-
gen de la colecció determinada per l'us de la casa, pot ser per lo de la
escola, hem de buscarlo a Ripoll; (2) tropos com lo 1, 5, 8 y— donat que
la meva suposició respecte a Scholasticus Arnallus siguí justa — també
lo 12 eren d'escassa importancia per Fleury. En l'origen de Ripoll creu
també Alexandre Vidier, qui está preparant una publicació deis trocos
(1) Cat. cod. ms. Bibl Reg. III, 31 1 «ad R philoSQphum'. R és segur que és mal llegit,
A es indubtablement lo just y ab ella se indica a Arnallus scholasticus de Ripoll al qui po-
dría haverse dirigit Johannes ide Fleury?) com a rnestre en aquell temps pietatem .. in do-
cendo .. protendatis; comp. també accipientibus nucas scientiae liberalis).
(2} Un gran nombre de cartes semblants junt ab les contestes se guarda va en l'Arxiu de
Ripoll, comp. Villanueva VI, 187. Es possible que Arnallus regent de la escola del monastir
fos l'autor de la compilació.
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 251
que's refereixen a Gauzlin (1). Finalment s'hauría de comparar ab lo
text de Boéthius contingut en les tres primores falles del quaternio, la
descripció que'n fa la llista escrita per Rivas en lo Nr. 126: Boetii et
Aur. Augustini editio super Cathegorias Aristotelis de verbo ad verbum
in latinum translatas; mes exacte encare ho precisa'l títol senyalat
en lo catálech deis códices de Ripoll adquirit per Baluze (París,
Nat Bibl., Baluze 372) fol. 14v Nr. 90: Anicii Manlii Seuerini Boecii
clarissimi ex consulum ordinibus editio prima super cathegorias Aris-
totelis a Seuero Bu (sic) e verbo translatus de greco in Latinum. Se
veu que'l copista del text de Boeci y l'autor del catálech adquirit per
Baluze s'han valgut d'una mateixa mostra. De totes maneres queda
provat que'ls documents de mes valúa coneguts fins ara, per lo conei-
xement de la historia intelectual deis temps d'Oliva son conservats a
París y no a Barcelona (2).
La avaluació mes circunstanciada del trevall d'Oliva com a bisbe
y com abat fins avuy encare no és deguda sino a Enrique Florez, deis
papers del qual se publica l'Episcopologi de Vich y en ell la biografía
d'Oliva en la España Sagrada XXVIII (1774!), 121-140; principalment
aquí és hon s'ha utilisat juiciosament lo material publicat per Marca, no
d'una manera completa, per lo que sembla, lo valiós Episcopologi ma-
nuscrit de Joan Luis de Moneada degá de la Iglesia de Vich (f 1653) (3).
Alguns suplements los donaren Villanueva (Viaje VI, 181 ss.y VIII, 8 s.,
acompanyats també de documents) y darrerament Pellicer y Pagés (4).
(1) De bona gana aprofito aquí l'ocasió per regraciar coralment a aquest diligent ofi-
cial de la Biblioteca nacional los molts serveys que amablement m'ha fet, entre altres al aju
darme a comprovar la copia de Duchesne.
(2) Igualment conté'l ínanuscritde la Bibloteca Nacional de París F. lat. 7476 (Cat. IV
364) un valiós monument literari de la época d'Oliva, com única font delatradició(v.pág. 258)
l'exámen verificat del códice F. lat. 5132 (Cat. IV, 42), que per cert compren la majort part
documents de Ripoll de fins del segleXII,y principia del XIII, ha demostrat que encare
altres tronos compresos en la colectanea reflexen el temps d'Oliva, a mes de les Gesta comi-
tum Barcinonensium. Per sorpresa meva, en el tomo 107 de la colecció Baluze, vaig trovar
una serie molt numerosa de copies de documents desconegudes fins are, que's refereixen di-
rectament a Ripoll; omplen mes de cent fulles del manuscrit (fol. 180-284) y abarcan'l temps
desde la fundació del monastir fins a 1440 (Butlla d'Eugeni IV a Ripoll, d'nquest any), de
manera que compensen, sino d'una manera completa al menys sempre estimable, la pérdua
tan sensible deis antichs cartorals y refermen al raateix temps la justesa de l'apreciació ex-
posada p. 147 al dir lo poch que havíen estat escorcollades les colectánees de Baluze. A mes
d'axó los volúms 108 y 109 contenen encare un precios material a propósit. Anotém finalment
una adquisició, que ha fet no hi há molt temps la biblioteca nacional, del Ms. F. Esp 520:
Jaime Villanueva, Memorias cronológicas de los condes de Urgel, Manuscrito autógrafo; en
aquesta obra encare inédita del excellent investigador també s'hi ventilen diferents qües-
tions relatives al temps deflorexensa de Ripoll.
(3) Respecte d'ell y l'Episcopologi tan alabat també per Caresmar, comp. Torres Amat,
lloch cit. 425 s., Villanueva, Viaje VI, 2 s., Esp. Sagr. XLIII, p. XIX (Handschriftenschátze
p. 407). Quan Florez parla del «Dean» («dice el Dean», p. 132) s enten Moneada.
(4) Torres Amat, Memorias 415 ss. s. v. Oliva y Vicente de la Fuente, Historia eclesiás-
tica de España III2 (1873) 308 ss. repeteixeu sóls lo sapigut per lo que tocaá la presentació de
fonts autentiques; es estrany, tots losbiógrafs passen per alt l'encomi entussiasta que dedi-
ca a Oliva al fí de la seva relació l'autor de la Gesta vel obitus douiini Petri ducis Venetiae
252 R. BEER
Malgrat l'incertitut que regna sobre qüestions isolades y textes docu-
mentáis, disposém ja d'un material assats rich y considerable per la
Regesta Oliviana, que sens dupte haurá de comprovar y complementar
la futura biografía científica del abat mes notable de Ripoll.
Ab la mateixa reserva exposo a continuació algunes de les dates
a propósit:
971. (?) Naixement. (Pellicer y Pagés 62).
983. (?) Assistencia a la consagració del monastir de Sant Llorens de
Bagá. (Pellicer y Pagés 79).
990. Mort del pare d'Oliva, Oliva Cabreta, comte de Besalú y de
Cerdanya. (Marca Hispánica 414).
1000. Testimoni en l'acta d'una donació del comte Bernat de Besalú
al convent de Cuxá. (Marca Hispánica 418. Document tret del
cartoral del convent, editat ibid. App. CXLVII, col. 954 s.)
1002. Entrada en lo monastir de Ripoll. (Chronicon Rivipullense de la
biblioteca del Carme d escale, de Barcelona, comp. Villanue-
va VIII, 8; Pellicer y Pagés 62; Chronicon alterum Rivipullen-
se, del perdut cód. ol. 37, Villanueva V, 244).
1008. Elecció per abat de Ripoll. (Villanueva VIII, 8).
1009. Ardmannus y la seva muller Ilia venen un alóu adquirit per
Oliva abat de Ripoll. (Segons lo cartoral de l'iglesia d'Urgell,
Marca Hispánica 421).— Participació en la consagració de l'igle-
sia Sant Martí de Canigó. (Marca Hispánica 421 y 972, Pellicer y
Pagés 79).
1011. Oliva, abat de Ripoll y de Cuxá, reb del papa Sergius IV. la
confirmació de la possessió y deis privilegis d'abdós monastirs.
(Marca Hispánica 423); App. CLXIV s., col. 978 ss.; per Ripoll
Pellicer y Pagés 384 ss. traduhit aquí en la part essencial, d'una
copia feta en 1711 per l'archiver de Ripoll Mariano Peraller,
avuy conservada en l'arxiu de Sant Pere de Ripoll; Jaffé2 3974).
— Lo comte Guifre y sa esposa Wisla ofereixen al monastir de
Ripoll un alóu en la ciutat Ventolano (comtat de Cerdanya).
Facta carta donatione VI. kal. Mart. AnnoXV Regnante Rober-
to Rege (Extracte del document en lo ms. de la bibl. Nac. de
París, colecció Baluze, 119, fol. 40r).
1012. (?) Eodem anno aut circiter Oliba abbas Rivipullensis invisit li-
mina Apostolorum Petri et Pauli et a Benedicto VHI. Papa pri-
atque Dalmatiac, encoini publicat per Mabillón AOSB. saec. V, 878-888; sorprén principal-
ment aquesta llacuna en los suplementsde Villanueva, qui indica ciarament lo cuite establert
per Oliva a honra de Petrus Urseolus (Viaje VI, 18S). Per altra part a Edél stand du Méril qui
descriu minuciosament lo Parisinus 5132 en la seva edició: Poésies populaires latines du
moyen-age, París 1847, p. 302 ss. li ha quedat desconeguda la citada impresió deles Gesta
Petri coro també la edició de Baluze de les «Ges'a comitum» de les quals n'hi ha un text en
lo mateix manuscrit y del qual ens en ocuparém mes tart.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 253
vilegium obtinuit ut in monasterio Rivipullensi cantetur alleluya
et hymnus angelicus in festivitate hypapanti sive in festo puri-
ficationis beatae Mariae etc. (Marca Hispánica 424; Copia de la
butlla del arxiu de Ripoll ibid. App. CLXX, col. 994 s. tra-
duit Pellicer y Pagés 392 s. La butlla original caj. 1, leg. 4 del
arxiu y'l passatje corresponent de la consueta del monastir trac-
tats per Villanueva VIII, 52 s.)
1018. Elecció per bisbe de Vich; deixa l'iglesia de Torelló al cavaller
Gambaldus, a petició de la comtesa de Barcelona Ermesinda.
(E. S. XXVIII, 123).
1019. Oliva, abat de Ripoll y son germá Bernat, comte de Besalú, de-
cideixen com a jutges en una qüestió entre Ermesinda comtesa
de Barcelona y Uch, comte d'Empuries. (Marca Hispánica 430
y App. CLXXXI, col. 1013 ss.; E. S., lloch cit.) Oliva vén algu-
nes proprietats ab la aquiescencia del comte Guifre de Cerdanya,
del bisbe de Narbona y altres. (Marca Hispánica, col. 431).
1020. Permuta d'un alóu del monastir de Cuxé ab possessions de la
vescomtesa Altrudes. (Del cartoral del monastir de Cuxá, Marca
Hispánica App. CXCII, col 1031). — Ab motiu de la mort de Ber
nat Comte de Besalú, germá d'Oliva, en les aigues del Ródano: la
encíclica esmentada mes amunt (exposada per Villanueva VI,
302 ss. segons un document del arxiu de Ripoll, comp. Marca
Hispánica 431); Correspondencia entre Oliva y Gauzlin (fonts
exposades dalt p. 248 not.); viatje d'Oliva a Manresa ab la
comtesa Ermesinda a fí de restaurarhi la iglesia de Santa María
destruhida per los moros («ut legitur in veteri membrana» Mar-
ca Hispánica 387; E. S. XXVIII, 124).
1022. Assistencia a la consagració de la iglesia de Sant Pere de Roda
(Marca Hispánica App. CXCIV, col. 1034), de la de Santa María
de la Pina (Pellicer y Pagés 79) y de la de Sant Pau en la valí de
Conflent (Villanueva VI, 181 s. y 289 segons los documents de
Sant Pere de Camprodón); lletra del monjo Johannes de Fleury a
Oliva sobre la crema d'alguns heretjes per ordre del Rey Robert.
Comp. dalt p. 249 (E. S. XXVIII, 124 not.)
Circa 1023: Olivae epístola ad monachos Eivipullenses («ex cod. 5222
bibl. Colbertinae» [v. dalt p. 250]; Marca Hispánica App. CXC,
col. 1026 s., E. S. XXVIII 275 s.)— Recuperació de la abadía de
Santa Cecilia de Montserrat per lo monastir de Ripoll (Marca
Hispánica 433; E. S. XXVIII, 125. Fonts autentiques [copies]:
«qualiter recuperauit Dominus Oliva Episcopus et Abbas Riui-
pullensis Sanctae Cecilia [sic] Montiis Serrati, confirmado del
comte Berenguer, «Facta carta dojiationis VI nonis Junii anno
XXVII Regnante Rodberto Rege [1023]. [Signum] Berengarius
gracia Dei comes qui hanc danationem feci et testes firmare
rogaui, Paris Nat. Bibl. Coll. Baluze 107, fol. 189-190. -Restitu-
254 R. BEER
tio Abbatiae Sanctae Caeciliae de Monte Serrato, igualment la
conflrmació de Berenguer, ibid. fol. 287vs.); Carta de Oliva á
Sancho rey de Navarra sobre una qüestió d'honor (E. S. XXVIII,
277 ss.); Restaurado deis castells de Tous y Montbuy
(E. S. XXVIII, 126 segons Moneada).
Probablement després de 1023, alguns anys abans de 1032: Carta
de Oliva á Sancho rey de Navarra, suplicantli contribuir a l'ediflci de
la iglesia del monastir de Santa María (comp. dalt p. 249). Lo text fins
ara inédit és cora segueix:
Domino et uenerabili Santio regi ibérico Oliua sánete presul auso-
nensis aecelesie cura omni subiecto sibi grege alme riuipullensis marie
presentís et future uite gaudia.
Tantam nos erga te amantissime domine scias habere karitatem ut
si tue uisura erat pietati nil obedire nobis preciperes quot (sic) deuotis
ut serui non obediremus animis. Sed quia tua nil exigit a novis pietas
putamus in aliquid nos existere tibi culpabiles. Suplicamus ergo caris-
sime Domine nobis ut seruis mandare unde tibi impenderé possimus
seruicia quia mandare si placet secundum quod est nobis posse obe-
dientes in hoc deuote tue erimus iussioni. Etenim nos pro te tuorum-
que fidelium semper instantes oracioni sumus. Ob quam rem obsecra-
mus ut nostre acceptabiliores sint omnipotenti orationes inraaculatum
te custodire ab omni malo et uisitare pupillos et orphanos in tribula-
tione pósitos ac liberare captiuos quia hoc est munda et inmaculata
religio apud Deum et patrem. Precamur etiam domine aliquid imper-
tiri famulis tuis ad agendum ceptum opus dei genitricis marie ecclesie
quo illius ope fultus impenetrabilis consistere ualeas aduersus inimici
iacula et ab omni securus culpa uultum sui filii placatum in die tre-
mendi examinis conspicere. Sanitatem denique uestram et alacritatem
nobis si placet mándate quia non secus nostri quam reminiscimur ues-
tri. Gratia uobis semper in Xpo ihu.
1024. Assistencia a la consagració de la iglesia de Sant Martí de Oga-
sa. (Peliicer y Pagés 79).
1027. Sentencia arbitral entre Guifre, comte de Cerdanya (germá
d'Oliva), y Stephanus Isarni, respecte d'un alóu. Marca Hispáni-
ca App. CCI, col. 1042 segons un document del arxiu de Cuxá).
Circa 1027. Participació en lo corcili de Vich. (Diago, Historia de los
victoriosíssimos antiguos Condes de Barcelona, Barcelona, 1603,
Lib. II, cap. 32, p. 94; segons ell Marca Hispánica 434, E. S. 127).
1027. (?) Participació en lo concili de Narbona. (E. S. lloch cit.)
1027. Constitució d'un cuite solemne a honra de Petrus Urseolus, an-
tich duch de Venecia, f 997 a Sant Miquel de Cuxá. (Villanueva
VI, 185; Gams II, 2, 436) comp. dalt p. 251, not. 4.
1029. Participació en lo concili de Vich. (E. S. lloch cit.)
1030, Recuperació de les possessions de la iglesia de Vich, situades
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 255
entre'ls castells de Tous y la Rocheta, usurpadles per Bernardus
Sendredi. (E. S. 128, segons Moneada).
1030-1031. (?) Conciliació de la disputa respecte les iglesies, en lo do-
mini del castell de Gurb. (Ibid., segons un document del arxiu
de la catedral de Vich. Comp. després: Scriptura cessionis qua-
rundam ecclesiarura factae Bernardo Sendredi ab Oliva episcopo
Ausonensi circa annum Domini MXXXI, Villanueva VI, 290 y
ademes ibid. 184).
1031. Intervenció en la disputa sobre la possessió del castell de Selp
o Speut. Ibid., lo document respectíu segons l'original de la ca-
tedral de Vich, publicat per Villanueva VI, 299 s.); lo mateix en
la donació de les parroquials de Navata feta a la catedral de
Girona per lo seu bisbe Pere. (E. S. 129, segons Moneada).
1032. Quarta dedicació de la iglesia (reconstruhida completament per
Oliva) de Santa María de Ripoll. (Acta de la dedicació solemne
Marca Hispánica App. CCVIII, col. 1050 s., Extret en la Brevis
historia mon. Riv., v. dalt p. 246, not. 3; E. S. 129; Villanueva
VIII, 9; Pellicer y Pagés 64-74).— Sermo in dedicatione ecclesiae
S. Marie Rivipullensis a. D.=MXXXII («Ex. cód. MS. saec. XI in
bibl. eiusdem coenobii sub n. 57» . Villanueva VIII, 210 ss. , comp.
ibid p. 26). — Carmen Olivae in laudem monasterii Rivipullensis
editum post annum MXXXII. (Del mateix cód. Riv. avuy perdut
olim 57 editat per Villanueva VI, 306 ss.; comp. ibid. 191).
1033. Participació en la assamblea de dignataris eclesiástichs y se
glars tinguda a Vich per la promulgació d'una treva; «la gran
autoridad del Obispo (Oliva) movería a que se tuviese allí la Jun-
ta». (E. S. 129, segons lo document Nr. 2131 del arxiu de la igle-
sia d'Ager); Epistula Olivae de constitutis ab eo in synodo super
pace et tregua Domini observanda data post annum MXXXIII.
(Del avuy perdut cód. Riv. olim 40 publicat per Villanueva VI,
308 s.; comp. ibid. 192 s.)
Després de 1033. Olivae ad posteros suique successores abbates admoni-
tio. (Del mateix manuscrit publicat per Villanueva VI, 310;
comp. ebenda 193).
1034. Intervenció en la legació dirigida a D. Ramón Borrell comte de
Barcelona, a favor de la iglesia de Vich. (E S. 130, sens indica-
ció de les fonts).
1035. Participació en la assamblea de bisbes de Cuxá per confirmar
aquest convent en la possessió de la iglesia de Santa María En-
treambasaguas (Tremesaigues). (Marca Hispánica 438, Mabillon
AOSB. IV, 404; E. S. 130).
1038. Consagració de la catedral de Vich (construhida completament
per Oliva): Sede Ausonense de Sant Pere y Sant Pau (E. S. 130 s.
y acta de consagració 282 ss.; mes auténtich segons l'original
del arxiu de la catedral de Vich, publicat per Villanueva VI ,
256 R. BEER
294 ss.; comp. Gams II, 2, 436); Constitució de les possessories
del castell de Calaf (Moneada, segons dos documents del arxiu
episcopal de Vich, comp. E. S. 131 s.); Participació en la consa-
gració de la catedral de Girona («antistes illustrissimus regali-
que stirpe satus ac etiam Deo dilectus et populo summisque uir-
tutum meritis aequiparandus Oliva iure pro debito Ausonensis
Episcopus», Marca Hispánica App. CCXVIII, col. 1066).
Circa 1038. Garsias monjo de Cuxá, informa minuciosament a Oliva de
la historia y possessió de reliquies del seu convent. (M. H. 441
App. CCXXII, col. 1072 ss., comp. mes avall p. 260).
1039. Després de la mort del cavaller Bernardus Rovira, Oliva intervé
com a marmesor testamentan en la entrega del alóu Buadella
de Manresa, llegat a la catedral de Vich. (Moneada segons un
document [del arxiu de la catedral de Vich?] comp. E. S. 132).
1041. Consagrado de la iglesia parroquial de Santa Eulalia de Rivo-
manitabili. (Moneada segons un document d'aquesta parroquia,
E. S. 132).
1043. Participació en lo (convocat a instancia d'Oliva) concili de Nar-
bona (Marténe-Durand,Thesaurus novus IV, col. 83 s.; E. S. 133)?
Participació en la consagració de la iglesia de Sant Miquel de la
Roqueta (Villanueva VI, 301 , segons un document del arxiu de
la catedral de Vich, comp. ibid. 186; Pellicer y Pagés 79;.
1015. Participació en la consagració de la iglesia de Sant Miquel de
Fluviá. (Marca Hispánica App. CCXXVIII, col. 1087 s.; E. S. 133;
Gams II, 2, 436; Pellicer y Pagés 79).
1046. Mort (Necrol. Vicense, E. S. 134; Chron. alterum Rivipullense
Vill. V, 245 [1047!] Encyclica littera monasteriorum S. Mariae
Rivipullensis et S. Michaelis Coxanensis super obitum D. Olivae
episcopi Ausonensis et utriusque monasterii abbatis anno
MXLVI. (segons un document del arxiu de Ripoll publicat per
Villanueva VI, 302 ss.; comp. ibid. 187, ademes les contestes
de la clerecía de Vich y del monastir de Carroffum, [Charroux]
Villanueva, ibid.; comp. cit. Gams II, 2, 347; Pellicer y Pagés
62); Acta de la elecció del seu successor Pere, en l'arxiu del mo-
nastir de Ripoll (Villanueva VI, 190).
La exposició de la tasca d'Oliva com abat de Santa María haurá de
descobrir en primer terme un fet no considerat fins ara. Lo monastir
de Ripoll desde la seva fondació estava destinat a fer de sepultura ais
comtes de Barcelona, a ésser lo Saint-Dénis de la Marca, com mes tart
Poblet ho fóu de les despulles deis reys aragoneses (1) y com desde Car-
ies V l'Escorial devingué'l panteón deis sobirans d!Espanya.
(1) Funerala deis Reys d'Aragó a Poblet. Transcrit y publicat per Manuel Bofarull y
Sartorio. Barcelona, 1886 (Ceremonial detallat).
¿se
Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
Tomo V
3 | jai Ij««^¿i*ft83^ P4r^W
fifí 'í3: J«^.m^mut^^M^^«^f«^
Uk<Jamíy^r nturLcrutAxuiAat'nuucr
fjT fum^% mt nutrfcd humgrufa#4ifk0nzf*
^ £f_ cerarartAf T*fTi0**ef huímoJte/ famáak
¿ *' ctumaii fuanmaxé tn mfimzafftufsd^ '*$
¿ f r" cuef ¿w*refor*< S&uu. ueró tá^t mof ■
£' í j rttviAjncfininftmnfTirn^fmiriírtfl&riu^
fArtráimft* ú**ü&&m '¡¡péwtok joonuíTi
r
R. BCCI»» — Els manuscríts de Ripoll. Primera parí, lámina IV
LOS MANÜSCRITS DEL MONASTIK DE SANTA MARÍA DE R1POLL 257
Los comtes de Barcelona dotaren abundosament los Uochs hón ha-
víen de reposar ses moríais despulles, coni no proven les escriptures
testamentarles que llegím en la Marca Hispánica y en los Condes
vindicados de Bofarull; també Fautor anónim, qui en 1147 escrigué la
historia del monastir, ho indica d'una manera expressa y ñns tindrém
ocasió de senyalar quina influencia tingué en la producció literaria
aquesta part de la destinado del monastir de Ripoll. Lo comte Oliva,
l'abat de Ripoll, vegé, en lo monastir confiat a la seva direcció, lo se-
pulcre del fondador del santuari, lo seu avantpassat Guifre y enterra
allí mateix a son germá Guifre, mort prematurament (f 1020); interes-
sos no solament eclesiástichs, si que també directament de familia, ha-
víen d'ostimular a Oliva a cuydar gelosament lo lloch de repós deis in-
dividuus de la seva familia. A estos móvils obehí la seva resolució
extremadament sorprenent: fer derrocar completament lo monastir
que tot just comptava una generado y construit ja per tercera vega-
da, y fer executar la quarta obra del santuari, que havía de superar
en art y en magnificencia a tots los ccneguts flns llavors en la Marca.
Axis és, y podém admetre que degut a aixó s'estimulá lareconstrucció
del convent de Cuxá y la edificado de la iglesia catedral de Vich, que
remonten igualment a Oliva. Per altra part la apreciado imparcial de
lo que féu per son monastir l'abat mes famós de Santa María, entrón -
cat ab la familia regnant, no pot passar per alt les relacions que'n re-
sultaven ab la dinastía, com tampocü lo fet de que Oliva, desde 1018-
1046, o siga 28 anys, fóu cap de la diócesis de Vich y mes temps enca-
re (quasi desde 1011) abat de Cuxá. Aquesta conjunció de potestats
fóu en bé del lloch, al qual estava mes afecte (1). L'aixamplarse
considerablement lo centre d'acció d'aquest abat de Ripoll qui interve-
nía com a hoste honorable en numeroses dedicacions d'iglesies, qui
prenía part activa al concorre a concilis en la Marca y en Franca, qui
mantenía relacions ab la Santa Seu de Roma com també ab notables
convents a Fransa, y, no en darrer terme, ab Sanxo'l Gros de Navarra,
llavors lo rey mes poderos de la península, tingué per conseqüencia, lo
que a<¿í s'ha de remarcar especialment, una dilatació del horitzó intelec-
tual per'tots los qui esta ven en relació ab Ripoll. Desde aquest punt de
vista s'ha d'a valuar també la activitat d'Oliva com a escriptor; poch
important en quan a la seva extensió y contingut, ens manifesta no obs-
tant, la esfera del poderíu del autor, senyala la direccié segons la qual
pogué desenrotllarse lo treball literari mes profunde en lo monastir per
les víes per ell esbroQades y per aquesta rahó constitueix un síntoma per
les corrents que podém comprobar realment seguint los indicis donats.
La major part deis escrits conservats d'Oliva, son pastorals en les
que. com a cap de la seva diócesis, dona disposicions y preceptes y
(l) «Hunc locum speciali dilexit amore». Gesta comitutn Barcinonensium, Marca Hispá-
nica, col. 543.
1910.— 19
258 R. BEER
menaca ab cástich ais infractors. Es digna de notarse la lletra sobre la
treva de Deu, puig ademes d'aquesta, conté disposicions contra'ls
moneders falsos y'ls qui enganyen ab mal pés o calitat de moneda, ni
aplega també un Offlcium pro defunctis, com fós cosa característica de
la tasca d'Oliva la cura per conservar lo recort deis qui passaren — al
llegirho un pensa en lo cuite ais avantpassats del hereter d'una dinas-
tía; la exhortació al seu successor també reflexa lo mateix interés. Una
altra lletra pastoral va dirigida contra'ls malfactors qui havíen robat los
alous y tCartas» (1) del monastir. La parla d'Oliva, en comparanca ab
altres mostres d'istil d'aquell temps, ha estat alabada per lo correcta y
aquesta alabanco es justificada (2). Que Oliva en la seva jovenesa havía
fet estudis seriosos se pot regonéixer per los seus escrits y está testificat
ademes expressament per un passatje no considerat fins ara (3). En
les epístoles d'Oliva l'estudiós experimenta una simpática emoció de-
vant la frescor espontánia de molts passatges y fins també la expres-
sió primitiva del sentiment natural com no's trova gayre sovint en
aquell temps y del qual en dona proba principalment la lletra en-
dregada per allá l'any 1023 ais monjos de Kipoll (4) (v. dalt pla-
nes 250 y 253).
D'Oliva com a predicador se'n ha ocupat (5) Enrique Flórez, Esp.
S. XXVIII, 135 s. a propésit del Sermo Olivae episcopi in Natali
S. Narcissi publicat per ell, p. 265 ss., junt ab la llegenda de la Con-
versió Beatae Afrae apud Provinciam Ariciensem Civitate Augusta (6).
Apart de la prosa essencialment pastoral hi ha la lletra d'Oliva al rey
Sanxo, donada a conéixer per Esp. S. 277 ss. En aquesta lletra Oliva
decideix d'una manera digna y enérgica, sobre una qüestió d'honor que
se li ha presentat, ab la qual van involucráis importants interessos po-
lítichs, fonamentat en arguments que treu de la Escriptura deis Pa-
res y deis Cánons. Possehím finalment d'Oliva, lo ja moltes vega-
des esmentat Carmen in Jaudem monasterii Rivipullensis (7); en los
16 primers hexámetres leonins s'hi enclouen 15 dístichs, los pentá
(1) Entre aqüestes «Cartas» s'hi han d'entendre prlmerament les cartea de possessió. La
cura per aquesta mena de documenta obeheix no tan sóls a interessos histórichs sino ais
practichs.
(2) Comp. Vicente de la Fuente, Historia eclesiástica de España III2 (1873) 309.
(3) El monjo Garsias de Cuxá's dirigeix a Oliva en el Sermó citat dalt p. 256 y posa de re-
lien «Omnipotena Deus... vos... primum uidelicet uernantis aetatis disciplinis, praeexercita •
minibus (un recort de Prisciá) et multa sollicitudine in processu temporis laborare com-
pulit.
(4 ) Cignos et gauiancum delicias Domini quam máxime custodite et quicquid illis aduersi
acciderit aut boni contigerit continuo litteris praenotate ut aut prosperis collaetemur aut
aduersis afflciamur. Euge autem quoniam est nobis et grus quae iam didicit aera saltibus
peruolare asinis et porcia oculos eruere uideturque iam capite rubescere pennis nigrescere
et uoce clarescere; cuius tantis prosperitatibus uos conuenit congaudere (Marca Hispánica,
col. 1026, s.^
(ñ) Comp. cit. Gams, 438.
(6) Al Anal diu: «Datuun per mmus Arnalli huius operis ministri.
(7) Publicat complert per Villanueva VI, 306, aa.
LOS MANUSCR1TS DRL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RirOLL 259
metres deis quals presenten igualment rimes internes. L'autor vol ma-
nifestament exterioritzar la seva destresa en una poesía, en la que
predominen epitafls versificats a alguns abats de liipoll y a alguns
membres de la familia comtal soterrats en lo monastir; pero en lo
fons se reduheix a glorificació seva. A mes del vers: Septimus ipse se-
quor qui nunc sum carminis auctor, llegím la següent significativa
lloanca propria:
Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam
Hanc quoque perpidcris ornauit máxime donis
Sempev ad alta tulit quam gaudens ipse dicauit.
Lo propósit de conservar los interessos ecclesiástichs, com l'esperit
d'innovació joyosa y impulsiva son l'ánima deis escrits d'OJiva, com
també de la seva activitat personal. La importancia literaria del pode-
ros príncep de la Iglesia está, donchs, no tant en lo que ell mateix es-
crigué com en lo que suscita en lo cercle deis seus. Com a un exemple
característich se pot senyalar l'esmentat Sermo del monjo Garsias de
Cuxá; la redacció corresponent fóu sens dubte promoguda per Oliva,
qui podía haber desitjat un esboc de l'historia del monastir y una nu-
meració de les qüantioses reliquies que s'hi custodia ven. Aquest de-
sitj lo satisfa'l monjo Garsias ab la seva relació que, si bé escrita en is-
til entonat, demostra un coneixement assats precís de la historia del
monastir (1), principalment una gran familiaritat ab les Vitae Sancto-
rum, sobre tot ab les d'aquells quals reliquies se veneraven a Cuxá.
Axis la in^>rmació desitjada per Oliva devé un tractat llarch que su-
pera en extensió tots los escrits d'Oliva mateix que'ns han estat con-
serváis. De una manera semblant l'abat de Ripoll ha impulsat encare
altres produccions literaries.
Aixó passa ab lo monjo Oliva ocasionalment confós ab l'Abat,
deis treballs del qual n'estém enteráis bastant detalladament, en-
care que avuy estigui perdut lo manuscrit que comprenía les mes
de les seves obretes, conservat antigüament sots lo Nr. 37 en la biblio-
teca del monastir. Villanueva qui'l vegé encare, lo descriu (Yia-
ge VIII, 55 ss.): de fins del segle XI, o de la primeria del XII, escrit
per consegüent unes dues generacions després de la mort d'Oliva, con-
tenía al comenc un breu Martyrologium y després la següent obreta:
Incipiunt epistolae de paschali cyclo Dionysiali, ab Oliva sanctae Vir-
ginis Mariae Rivipollensis monacho editae. Villanueva publica en los
suplements del volúni ('220 s.) lo prólech versificat a aqüestes Episto-
lae (sóls a aqüestes). I'er lo demés no havém perdut lo text de les epís-
toles com a tal, puig que lo conservara en lo códice F. lat. 7476
(comp. dalt. p. 251, not. 2) de la Biblioteca Nacional de París, manifes-
(l) Aquí també se manifesta estudi de documenta: Ncnnulla ergo quae sunt intercartulas
descripta íiiucdí (Marca Hisp., col. 1073).
260 K. BEER
tament procedent de Ripoll; al contrari s'han perdut certes taules com-
putístiques que Villanueva no copia del manuscrit de Ripoll primera-
ment esmentat, escusantse d'aquesta omissió ab les paraules: «son
tablas de cómputo difíciles de entender y más de copiar (1). Lo Chro-
nicon Rivipullense compres en lo mateix manuscrit, és en Villanueva
qui ens lo ha salvat (Viage V, 241-249): ais datos de la historia romana y
de la historia antigua eclesiástica s'hi junten anals dé la provincia y del
monastir com també altresque teñen importancia segons lo punt de vis-
ta d'un monjo de Santa María. La participado d'Oliva en aqüestes ano-
tacions és possible, si bé no pot demostrarse. No obstant, Villanueva su-
posa una semblant contribució, y ab rahó segons apar, en lo tractat de
ponderibus et mensuris (text igualment perdut) contingut en lo miscelá-
ni. Lo monjo Oliva és anomenat clarament com autor en la part següent
del manuscrit: Incipiunt regulae abaci ab Oliva virginis Mariae Rivi-
pollensis monacho editae Oliva s'ha de registrar com a nom sobrevin-
gut de nou a la llista alfabética assats nombrosa d'Abacistes que Bub-
nov ordena, (lloch cit. XC ss. (Abbo-Wazo); realment també coneixe-
ríem sóls lo nom del autor y lo títol de la composició si Benito Rivas
no hagués tingut la pensada, al descriure'l manuscrit (Nr. 37 del seu
catálech) de copiar los primers versos (hexámetres leonins) de qual
fidelitat naturalment ell se fa responsable:
«Claret in exiguis sapientia uerbis (2)
Hisque ualere suum deprenditur esse profundum
Cernitur hac tabula numeri consistere summa
Legibus inque suis monstratur computus oranis, *
lilis quisque caret mathesim iam querere cesset.
Diuidit hec numerum lectis in partibus omnem (3)
Atque modo uario perducit multiplicando
Hec sua sepe legat qui discere dogmata temptat
Que sensu teneat summo studioque frequentat
Ne uentus tollat quod menti tradere artat» (4).
a aixó segueix (segons Rivas) Tepígraf DE MULTIPLICATIONE VEL
DIVISIONE ABACI NUMERVS, pero no sabém res mes y ni encare
podém conjecturar de quina manera Oliva desenrotllava les seves re-
gulae; les dues lletres contingudes igualment en lo manuscrit perdut y
publicades per Villanueva, lloch cit. VIII, 222 ss.: Epístola Olivaemo-
nachi ad dominum Olivam episcopum de feria diei nativitatis Christi y
Epístola Olivae monachi ad Dalmatium monachum de feria diei nativi-
(1) Les taules computístiques en lo Parisinus segueixen també al text de les epístoles; ara
si son idéntiques ab les esmentades per Villanueva, no pot determinarse, puig que'l ms. de
Ripoll, Nr. 37, és perdut.
(2) En lo 2. hemistiqui manca una paraula, lo que no observa Rivas.
(3) Cap rima interna, sha de Uegir omnium.
(4) Aptat.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 261"
tatis Christi, permeten solanient donar una ullada en lo treball compu-
tístich de nostre monjo y en una direcció totalment especial (Cómputo).
Una sort molt curiosa regía lo coneixement del Breviarium de
música de Oliva (aquest és lo títol escullit per lo mateix autor). Des-
prés que Villanueva (Viage VI, 57 s.) bagué donat noticia d'aquest
escrit y hagué fet conéixer alguns versos de les poesietes sobre la
música incloses en lo Breviarium, romaní com si s'hagués fós — al
menys axis en parlen, entre altres, Amador de los Ríos, Riaño y
Menéndez y Pelayo, com si no hagués existit mes. Mas lo códice que
conté'l Breviarium está ben conservat encare en lo Arxiu de la Corona
a Barcelona (avuy Ripoll Nr. 42). S'ha fet una reproducció fotográfica
(fof. 5r del manuscrit) de la plana hón hi ha escrita la tant sovint cita-
da poesía sobre la música, de la qual se pot inferir que en la poesía
s'hi junten aclaraoions de carácter teórich y práctich. A continuació
donám, completa per primera vegada, la transcripció deis versos te-
nint en compte'ls nombrosos senyals de distinció cr.ipleats:
Maiores tropos • ueteres dixere quaternos:
Ómnibus ac proprios • istis posuere minores-
Tertius at quartum • fert primus iure secundum;
Sextum nam quintus • octauum septimus ambit;
Maior in ascensu - cordas sibi uendicat octo;
Finali a propria • et quiñis descendit ab ipsa;
Sicque minor quiñis • constat supcris et in imis;
Quatuor in cordis • post mesen continuatis - —
Troporum finís • cunctorum cernitur omnis;
Post mesen quinta • primus finitur in ipsa;
Qualiter est tropis • cantus quoque subditus omnis- —
Principio metaque sui • denotat gloria patri;
Fine quidem cantus • monstratur perpete tropus-
Ut pateat cantus • constet si legibus aptus- —
Simphonias recte diatesseron et diapente • —
Melis intensas • attendes necne remissas;
Jam nunc PETRE Ubi • placeant uersus monocordi •
Quos prece multimoda • monachus tibí fecit OLIVA •
Hic Petre mente pia • frater te poscit OLIVA • —
Emendes recte » quod uideris esse necesse.
Lo Petrus anomenat dues vegades en les darreres ratlles (se podría
pensar en lo successor del comte Oliva en la dignitat abacial de Ripoll,
comp. Villanueva VIII, 9) és ben idéntich al endrecat al qui's dirigeix
lo proemi del Breviarium (lo text del qual és interromput en lo ma-
nuscrit per una Vita Philippi, fol. 4V , adicionada posteriorment).
Aquest important Prooemium per lo coneixement del treball científich
a Ripoll, indica que'l endrecat havía pregat diferentes vegades a Oliva
d'introduirlo en la ciencia musical, donat que per aixó s'haguessen de
adquirir los corresponents origináis manuscrits. Certament que's cerca
per tais obres en los convents vehins, mes en vá; ab tot lo endrecat repe
262 R. BEER
tex la seva solicitut a la que vol correspondre ara lo monjo Oliva (1).
Com en les poesíes Petrus és estimulat a corretgir lo que trovi defec-
tuós, llegím aquí també una observado semblant; y, si aquesta no és
feta d'una manera convencional, podóm suposar també en la persona
del endrecat un fervent interés científich.
Mes interessant encare's presenta en una «Prosopopeia» un Tri-
folium, de religiosos aplicats que treballaren viribus unitis sots la pro-
tecció del abat de Ripoll, Oliva, la qual sembla també igualment per-
tányer al Breviarium; ja fóu publicada per Villanueva, lloch cit. pero
incompleta ja que hi manquen les molt significatives notes margináis
que tant hermosament se refereixen al treball comú deis tres monjos
anomenats. Los versos son com segueixen:
PROSOPOPEIA.
Sedesedensdiua • comes • abbas praesul Oliua- Tri
P Rimans cum stu^io • quid musicet eufona clio- OLIVA
VI Me fore delegit • Arnaldus iussa peregit • ni
P Qui iussus peragit • quicquid laudabile sentit ARNALDVS
Gualterus uero • de forite regressi^s hibero- tas
Formis signauit • numeris signata probauit- GVALTER9
Com en la lletra de feria diei nativitatis Christi, lo monjo Oliva's
dirigeix aquí també al seu superior homónim, al abat; aquest és ano-
menat també praesul, per consegüent bisbe, per lo que la composició
deis versos se limita temporalment; han d'ésser fets entre l'any
1018 y 1046. Per lo demés los escrits del cercle d'Oliva no presenten
lo Gualterus anomenat en lo vers 5, qui venía de Fons Hiberus (2), y
lo que dibuixá les figures y les notes musicals; l'Arnaldus esmen-
tat en la ratlla 3, recorda al escriba de la lletra que'l bisbe Oliva
dirigí al rey Sanxo de Navarra (comp. dalt p 258, not. 6), lo qui en la
subscripció apareix també com ajudant en la composició de memories;
ab tot cal anar ab prevenció en identificació semblant, puig que en
aquell temps cap nom sembla haver estat tant freqüent com Arnaldus
o Arnallus.
Un se sent empero temptat d'identificar aquell Arnallus, qui és ano-
menat distingidament... dilecti praeceptoris vel in toto vestri familia-
ris Arnalli refugium duco... en la relació citada del monjo Garsias de
(1) Cum multimode curiositatis instantissima studia ferueutissimum tui aniraum discen-
dique cupiduui ad quodque scibile sollicitarent artemque musicam precipue quia iam de ce-
teria aliqua noueras... desiderares a nobis tándem... quod te eam... doceremus si librorum co-
pia suppeteret obtinuisti. Cum autem nec libros quos ab amico tuo quodam sperabas... inue-
nisses...cum iam nuncios per uicina cenobia petendorum librorum causa delegasses
mensurandi monoc< rdii reffularis racionem... poposeisti (acaba) Quocirca frater amantis-
sime CHRISTO MENTE PÍA MONACHUS SUB1ECTU8 OLIUA hoc breuiarium. susci-
pias... debita ratione defendas.
(8) Fontibre en Reinosa (comp. Madoz XIII, 405) al naixement del Ebi-e.
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR PE SANTA MARÍA DE R1POLL 2b3
Cuxá al bisbe Oliva, ab aquell Arnallus Scholasticus qui s'anomena
cll niateix autor en una Translatio Sancti Stephani ab Ihierosolymis
Constantinopolim. Lo breu escrit és conservat encare avuy (en lo có-
dice 40) y en la introducció que segueix al epígraf solemne: Arnallus
scholasticus universis in Christo lectoribus, presenta orientacions sobre
l'origen de la composició y dona una idea sobre la manera com se tre ■
vallavan a l'edat mitja los textes hagiográfichs. Al regent de la escola
del monastir de Ripoll li vingué a mans una fulla que tractava de la
Translatio de S. Stephanus, la que's manifestá defectuosa en l'estil
després d'un detingat examen. Un confrare, anomenat Segoinus, in-
signe per sa noble descendencia, prega a Arnallus de corretgirho y
aquest se determina a la seva feyna (1). Si identificám aquest Arna-
llus ab lo llavors cap de la escola de Ripoll, lo venerable promotor del
treball pot ser idéntich ab aquell Segoinus, la mort del qual s'esmen-
ta com ocorreguda de poch ensá en la encíclica mes amunt citada deis
religiosos de Ripoll del any 1020 (comp. dalt p. 253).
Al període floreixent d'Oliva perteneix també'l monjo Guifre qui a la
primeria del segle XI encapsalá'l códice de les homilies de Gregori
(avuy Nr. 52) procedent del segle anterior, ab una mena de lletra expe-
ditoria que darrera les paraules introductories: Cunctis qui hunc librum
lecturi sunt Guifredus sánete dei genitricis marie monachus, recomana'l
llibre y exhorta a la seva reflexió (2). Immediatament segueix, també
escrita per Guifre, la ja cit.ida lletra pastoral del bisbe Oliva referent
ais furts d'alóus y cartes de proprietat del monastir.
Lo cercle d'escriptors aplegats al entorn del bisbe Oliva, deis quals
coneixem principalment lo Monjo Oliva, Garsias, Petrus, Arnallus
Scholasticus, Gualterus y Guifredus y ais quals també podríen molt
bé haverse asociat un o altre deis notaris qui figuren en los docu-
ments y enllestíen actes, teníen, prescindint del cap principal de la
diócesis (3), un punt d'afermament comú: la escola del monastir de
Ripoll.
Un testimoni, segons sembla no considerat fins ara, referent a
aquesta escola ha estat senyalat per Mabillon en los seus Anals (IV,
233, en l'any 1013), per cert sens indicar les fonts d'hón lo treu; és
la informació en los Miracula S. Benedicti IV, 7 (p. 183 de la edició
de Certain).
Per illustrar l'esplendor del convent de Fleury sots lo pastorat del
(1) Riv. 40, fol. lv: Allata est nuper in manibusmeis quedam scedula premonstrans Beati
Stephani... translationem... quam diligenter inspectam repperi nec elocutionis ordine comp-
tam nec eleganti verborum compositione politam... Interpellatus suin autem a quodam fratre
venerabili stemmate nobilitatis perornato segoino nomine ut huius structure seriein pro
posse corrigerem.
(2) Villanueva VIII, 50, ¡¡rengué equivocadament a Guifre per rescriba de tot lo códice.
Segurament la seva lletra fon escrita uiés tart, lo que tambó regoneix Evvald (lloch cit. 387).
(3) «Vitae ac morum probitate cunctis carus, eruditione íiliorum et gracia maximus
Oliba» diu lo monjo Garsias (Marca Hispánica, col. 1079;.
264 R. BEER
abat Gauzlin, se conta que homens de distingit Uinatge acudíen de tot
arreu per retirarshi, renuncian t a les dignitats terrenals; que entre
aquests també hi havía espanyols ho prova la relació ab l'exemple de
dos germans qui prccedíen de Barcelona: l'un d'ells, Johannes sacris
imbutus litteris en lo monastir de Ripoll desde jove, havía estat abat
de Santa Cecilia, situada «in euiusdam montis vértice» (1); per ell y
per son germá los de Fleury s'enteraren de la miraculosa imatge de
la Verge en Santa María (2).
L'anada a Fleury de Johannes, com abat passat, és un nou testi-
moni de que la escola del monastir de Ripoll ja servía de formació en
lo darrer tere, del segle X; la tirada deis dos barcelonins cap al cor de
Franca és una de les moltes senyals del augment de les relacions del
monastir, que's feya intensivament important sobre tot en temps del
abat Oliva.
Certament aquesta potent evolució ja estava preparada.
Lo manuscrit de Ripoll Nr. 46 segurament del segle X, conté un
Prisciá y, a mes de curts extractes gramaticals en lo fol. 11 y fulles
següents, un tractat que compost a la mateixa época com lo sumari, me-
reix atenció per molts conceptes. Darrera la endreca: Karissimofratri
Aimenio (sic) Usuardus conlevita et monachus, llegím entre altres co-
ses... munus tibi paululum ac diu permanens bonum statuere putaui...
uidelicet omnium terminaciones declinacionum uerborumqueutillimas
coniugaciones que grece ysagoge latine uero artis grammatice dici
possunt introductiones. Huius igitur operis ex diuersis auctoribus col-
lector et in unum extiti congestor... in quo fratris Ragenbolli nobis
dilecti amici solum adminiculum sensi. Usuardus y Aimonius son los
noms coneguts de dos monjos del convent Saint Germain-des-Prés-, lo
primer fóu lo compilador del gran Martyrologium, lo segón l'autor de
la Translatio deis martres Georgius y Natalia de la «series» deis quals
s'havía enterat per los monjos Usuardus y Odilarius (Migne 115, 940).
Lo nom Ragenoldus (sic) se trova també, segons veig, en l'antich
Necrologium del convent Saint-Germain en lo día V. Non. Mai (3).
(1) Ab aixó uo's pot entendre Binó Santa Cecilia de Montserrat. Villi nueva anota (VII,
158) clarament: Santa Cecilia que antes era el principal (monasterio) y la única abadía inde-
pendiente de toda esta montaña. No sabém res de les condicions jerárquiques de la abadía
en lo segle XI y Villanueva tampoch s'ba declarat sobre l'abat Johannes, puig que li roma-
niren desconegudes tant les noticies de Mabillon com les fonts d'hón foren tretes.
(2) Mabillon qui segueix la relació deis Miracula, escriu loe. cit.: Ctnn Gauzlinus Kloiia-
censi monasterio et simul bituricensi ecclesiae praeesset, multi nobiles undequaque ad
sancti Benedicti coenobium abdicatis saeculi honoribus se receperünt. Non minori studio
Hispanici eo se contulere, in his eo dúo germani, profecti ab urbe Barcinone quorum unus
Jhoannes nomine in RivipoLensi beatae Mariae monasterio a pueritia sacris imbutus litteris
abbatiam sanctae Caeciliae in euiusdam montis vértice sitam obtinebat: alter, vocabulo
Bernardus, florentis militiae abiectis deliciis spretisque nuptialibus vinculis Floriaci habi-
tum sanctae religionis induit. Huius relatu didicere Floriacenses extare in illis partibus
monasterium sancto Benedicto nuncupatum, in quo miracula fleri consueverant.
(3) Jacques Bouillart, Histoire de l'Abbaye royale de Saint-Germain-des-Pre/., París 1724,
p. CXIII. Comp. també Recueil des Historiens de la Prance, Obituaires de la Proviuce de
LOS MANUSCRITS DEL MONAST1R DE SANTA MARÍA DE R1POLL 265
Si aquesta identificació és justa llavors coneixém també com a gramá-
tich al autor del célebre Martyrologium a qui toca representar un paper
actiu en la Edat Mitjana, jaque'scumpleixefectivamenten les planes se-
güents del códice la promesa feta en la esmentada introducció. Ab aques-
ta disquisició gramatical ni va inclós un passa-temps métrich que és de
lo mes grotesch que presenta la poesía d'aquell temps realment fecon-
da en produccions curioses: un rectángul compost d'hexámetres;
semblant al descrit mes amunt (p. 242), pero sorprenent per son ar-
tifici encare mes gran. L'esquelet d'aquests hexámetres lo forman les
lletres de dos Versus recurrentes:
METRASUITCERTASIVISATRECTIUSARTEM
al que forcant molt se pot trovar encare un sentit, y'l fosen a tot serho:
UTCITIUSREPSITNEUENTISPERSUITICTÜ
Lo primer vers forma la primera y la darrera ratlla, lo segón és al
mitj (Vers 17) y sobre aixó observis que a la lletra mitjera U deis
dos versos li precedeixen y li segueixen 16 lletres. Aixís, les lle-
tres de les 33 ratlles están ordenades de tal manera que les que
cahuen en el curs de les dúes diagonals, unides formen lo vers ME-
TRA SUIT etc. Pero encare no n'hi ha vía prou ab aixó; lo mateix vers
lo llegím ademes tan acróstich com telestítich y'l segón (UTCITIUS et-
cétera) mesostítich. Ab aixó sembla haverse arribat al summum del
artifici métrich construhit a costes del gust y del sentit comú (1).
Lo fet de retrovarse encare cuidadosament copiat lo mateix éntrete -
niment en un segón manuscrit de la biblioteca de Ripoll d'aquell temps,
có és en lo cód 74, fol. 14, demostra quina sal isfacció don aven en aquell
temps los versos calculáis per la vista y principalment les ratlles se-
guint una direcció inversa (2). Si somriém devant d'aquests entreteni-
ments deis monjos de Ripoll, no podém oblidar que tením devant, com
fóra d'aixó tan sovint, diformitats especiáis que revelen lo cuite de la
métrica y la predilecció per les poesíes en general. No manquen proves
per corroborar la justesa d'aquesta conseqüencia; a aquí pertányen
los tractats de métrica que conservara encare avuy en los antichs
manuscrits de Ripoll y que eren encare mes nombrosos, les copies de
obres de poetes clássichs y post clássichs y los treballs métrichs de
Sens. Vol. I. Diocéses de Sens et de París. Dcuxieine Partie, París 1902 (p. p Aug. Molinier)
p. 1020 sots los Nomina monachorum de monasterio Sancti Germani í'811-847): Ragemboldus.
(i) La exposició de tot l'einbull en la Bibl. Patr. lat. Hisp. II, haurá d'imitar lo procedir
de Paul de Winterfelds qui, en la edició d'una obra en vers de Eugenius Vulgarius semblant
a aquesta pero encare no tant artificiosa, observa (Mon. Germ. PLMA. IV, 1, 437): Transcrip-
si ómnibus coniecturis abtinens cum certi quicquam in his metricis ineptiis constituí posse
paene desperem.
(2, Per lo deniés també és avuy encare, axí en modera espanyol: Dábale arroz á la zorra el
abad. En alemany; Reliefpfeiler (pilar de relleu); Ein Neger mit Gazelle zagt im üegen nie
(Un negre ab una gacela no tem res en la pinja). Tchequr : Kobyla má mal y bok (la euga té
una montura petita).
266 R. BEER
temes histórichs y científichs; aquesta predilecció produhí bons fruyts
en la conservació de rares poesíes posteriors, que sense aixó serien
perdudes; precisament se pot notar aquí que la poesía llatina raes
antiga que celebra les gestes del Cid en versos sáfichs-adónichs, s'ha
conservat únicament per un raanuscrit de Ripoll (l), (avuy a París,
F. lat. 5132, Cat. IV, 42). Cora aquest cant, si bé d'origen cuite, pre-
ludia la poesía épica espanyola mes antiga, aixís la inscripció al final
del códice 74: Tres magi adsunt • Baldasar • Gasbar • Melchior • Ad
orandum dominum uenientes • tria numera • secum tulerunt (corap.
dalt p. 142), fa recordar los Reyes Magos, l'assaig dramátich mes an-
tich que coneix la literatura espanyola.
La recepció en un manuscrit ripollés del segle X, del tractat gra-
matical compost per Usuardus, és un d'aquells pochs exemples de
temps anterior a Oliva de que productes literaris no espanyols de data
mes recent se troven escrits en códices de Ripoll. Durant la épo-
ca de Oliva, les coses cambien percompleit. Lo Códice exquisit ab
les capitulars deis dominadors francas (corap. dalt, p. 139), a les quals
precedeix la Promissio Odonis regis (Mon. Germ. Leg. I, 554) y se-
gueixen la epístola de Ansegisus a Lluis y les lletres de Hinkmar
(códice 40)-, la copia de Hukbald de harmónica institutione (códice
42, igualment conservat encare), un fragment de la Vita Caroli de
Einhart, junt ab la Disticha de Gerward in Caroli et Einhardi lau-
dem (2), (códice olim 67, Villanueva, VIII, 36 s.), una copia de la Ex-
planatio Paschasii et Gisleberti super lamentationes Ieremiae (en lo
mateix manuscrit, Villanueva, ibid.), dos exemplars del Liber Offi
ciorum Amalarii episcopi ad Carolura regem (catálech de Rivas,
Nr. 76 y 162) — tot en raanuscrits del temps d'Oliva — manifesten clara -
ment la novaampliació de la esfera deis interessos literaris en profit del
enriquiraent de la biblioteca. Aquest se verifica per lo fet de entrar
en estreta relació ab notables convenís de benedictins de Fran-
ca, com Fleury y Saint-Germain. Analitzar en ses arrels tot lo
que's refereix a aqüestes relacions, avuy per avuy no és encare possi-
ble; la correspondencia de Oliva y la informado sobre los dos
espanyols en Fleury donen certes orientacions; pero mes clares les
dona lo fet de trovarse registrat en un manuscrit conservat al present
(cód. 151), lo Statum Odilonis abbatis Cluniacensis de Defunctis (Ma-
niere et Quercetanus, Bibl. Cluniacensis, 338). Per aquí se veu a les
clares l'augment de la influencia francesa de que prou se planyíen so-
(1) Du Méril qui primer publica la poesía del manuscrit (Poésies populaires latines du
moyen age 308 ss.)> no esta va ben segur de la procedencia; mes aquesta queda fora de dubte
per lo gran nombre d'actas de Ripoll que hi ha en lo códice y per altres indicia. Comp. tam-
bé Mila y Fontanals, De la poesía heróico-popular castellana (Barcelona 1874), p. 227. Baist,
Zeitscbr. f. rom. Phil. V, 1881, «4 ss.; Menéndez y Pelayo, Antología de poetas líricos
Cast. XI, 1903, p. 308 ss.
(2) Mon. Germ. PLMA. II. 126.
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DR SANTA MARÍA DE KIPOLL 267
vint y amargament los espanyols (1), també en lo que respecta ais
ritus (2).
Noresraenys hi han indicis per les relacions literaries de Ripoll a Ita-
lia. Comencen ab la accepció — directa o indirecta — del textnapolitá de
Eugippius (comp. dalt, p. 164), y's continúen ab aquella copia de la
Vita Sancti Nicolai de Johannes Diaconus, que's reporta igualrnent a
Napols, y que's trova en lo mateix manuscrit en lo qual s'estampá
també'l Carmen, a honra de Ripoll, del bisbe Oliva. Si la llarga per-
manencia del dux de Venecia l'etrus Urseolus en lo convent de Cuxá,
del qual era abat Oliva, sigue feconda literariament, és cosa que no
sabém; Oliva establi un cuite a honor del hoste foraster, poch després
de la seva mort (998) — (comp. dalt, p. 251, not. 4). S'ha de considerar
també que si bé'l viatge d'Oliva a Roma no és testiflcat mes que
per un testimoni únich y encare no de bona confianca, puig «l'adiens
nos» de la Butlla del papa Benedict VIII (Marca Hispánica, Appén-
dix CLXX, col. 994), dona lloch a diverses interpretacions — és segura
la añada a Roma del seu pare Oliva Cabreta, de la qual en J. Pijoán
ha donat recentment alguns datos (3). Es una cosa sabuda que sem-
blants viatges a Roma s'aprofitaven per obtenir de la Santa Seu va-
lioses conflrmacions de proprietat y les adquisicions literaries podríen
també ab aixó haverse fet paralelament — com sembla probarho per
lo temps d'Oliva la copia, flns avuy desconeguda, del tractat de Bra-
chiarius de fide, que's trova en un deis Rivipullenses (códice 151,
fol. 147 ss.) Fins ara los publicadors havíen aduhit un sol manuscrit:
lo molt antich Ambrosianus (pot ser del segle VIII), del qual sabém
que havía estat en altre temps en lo convent de Bobbio. Es de creure
que'l nostre monastir n'adquirí una copia per la seva biblioteca, a
conseqüencia de les relacions esmentades. Cosa sémblant pot suposar-
se també per lo que toca a la copia deis treballs de Rangerius de
Luca (4), que antigament era a Ripoll, l'únich manuscrit (s. XII)
d'aquestes poesíes,de les quals, per sort, Villanueva en prengué una
copia sencera, haventse ns conservat axí,per mes que'l códice fou des-
truit en la crema del 1835; la composició es certament del període pos-
terior a Oliva, com se desprén del temps en que visque l'autor.
Tota vegada que a les transcripcions enumerades d'obres no es-
panyoles que cauhen positiv&ment en temps d'Oliva, s'hi junten,
encare, copies d'un gran nombre de textes tradicionalment heredita-
(1) Les direccions principáis d'aquesta influencia están apuntades en la meva Spani-
schen Literatur^escMc-hte (Goeschen), I, 88, 96.
(2) En lo mateix manuscrit (naturalment de temps posterior), també hi lia registrados
dues Butlles d'Urbá II, a Huch de Cluny (.Talfó2 53-19 y 5682).
(3) Precisament en un lloch que no podía esperarse, có és, en lo diari cátala La Ven de
Catalunya, Barcelona, 26 de febrer de 1904.
(4) Villanueva, Viage VIII, 53, s. Ewald, Reise, 336. ss., 391. Sancti Anselmi Lucencis
episcopi vita a Rangerio successore suo. . ecripta.. Opus iuris publici factum a Vincentio de
La Fuente, Matritl, 1870.
268 R. BEER
ris, ha de sorpendre que manquin en absolut datos precisos sobre '1
temps y les circumstancies de les que's feren en el Scriptorium de Ri-
poll en temps d'Oliva. Que una gran cura imperava, en general, en la
biblioteca del monastir no prova no sóls una noticia, que se'ns ha con-
servat, dirigida contra lo furt d'un manuscrit, noticia que's trova per
tot (1), sí que també ho proven, y d'una manera especial, la vida li-
teraria activa que en aquell temps bategava a Ripoll, la cerca de
textes en los convenís vehins (axí la d'un tractat de música, compa-
ris dalt) (2), ho demostra mes que tot l'augment de la biblioteca per
lo qué tením datos estadístichs (comp. p. 150, s., 244 y 270, not. 2). Es
cert que lo Scriptorium de Ripoll mantingué la seva tradició en temps
d'Oliva — com a mostra deis treballs deis escrives d'aquella época
han estat escullits dos fragments característichs 90 es: los UERSVS IN
N ÁTALE APOSTOLORUM PETRI ET PAULI provehits de neumes,
trets del Rivip. 40(fol. 63 v.) y (Lám. IV), una plana d'un exemplar
de Boéthius de Arithmetica (l, 4, M. 63, 1083 s.) en el Rivip. 168 (foli
5 v.), ab notes margináis en escriptura visigótica cursiva (3). Un sol y
únich manuscrit del temps d'Oliva y adquirit per Ripoll, presenta data
flxa (4). Villanueva vegé (comp. lloch cit., VIII, 51 s.) en la biblioteca
(1) Cat&lech de Rivas Nr. <¡l. Manuscrit de Hieronymus in Psalmos del temps de Oliva:
Tu domine mi frater qui lmnc libellum accipis, sensatim caue et animaduerte et lente terge
et leniter folia reuolue longe ad litteras dígitos pone nec litteraui ledas ortor namque te
karissime et nimium contestor per ipsum ad cuius iudicium omnes resurrecturi eximus de
Cenobio Sánete Marie qui est in Riopulio noli abstrahere eum sed quam citkis potueris re-
uertere ibi facías.
(2) Significativa és també sobre aixó la carta, ja esmentada (p. 249), fins ara inédita, del
monjo Poncius al monjo Johannes (de Fleury?), qui es del tenor següent: Venerabili patri
domino Jobanni monacho suus illius famulus poncius monachus perpetuum pacis et sanita-
tis munus. Obsecro benignissime domine ut quaterniones ques uobis transmití quantocius
transcribatis et remittatis quia Salomón ualde indignatus est contra fratrem suum pro his et
ipse improperat mihi amarissimis uerbis. Set tamen si cepistis eos transcribere cito trans-
cribite et tune demum remittite. Nott enim inueniuntur in nostris regionibus alio in loco a
Papia naque huc. Set et psalterium quod misi si uidetur ut transcribatis transen bite si non
semper remittite; propter hoc igitur quod iussistis ut nuncium uobis transmitterem ecce
optutibus uestris presens adest. Si uestre prudentie placet aut possibilitassubpetit per hunc
mihi dirigite et de cetero quidquid uobis placet uelut fidissimo seruo mihi mándate. Domi-
num etiam Olibanum patrem meuin mea uice obsécrate ut beneficium et karitatein quam
mihi presentí semper solituS est conferre etiam absenti non neglegat impenderé. Ut et hi
qui eum non nouerunt cognoscant quam benignus erga me et ceteros meos símiles consueuit
existere. In de[o] frater ualeas karissime semper et nostri miserearis iugiter memor.
(3) Son una especie d'explicació parafrástica d'algunes frases del text; axí, p. ex., al
marge esquerra, mitj: Magnitudinum proportio est ut puta médium tertium quadrans uel
his similia | Numerorum proportio est uelud duplum triplum quadruplum uel his similia.—
Paleográficament son també importants les notes margináis, perqué, fetes tot lo mes aviat
al segle XI, y ab tot relacionades ab les probes del Ovetensis, s. VIH, reproduhides per
Ewald y Loewe en los Exempla, tab. V, manifesten la llarga duració d'aque;.t carácter de
lletra per Catalunya, com ho manifesten per Castella'ls exemples Tab. XXXIV de lesratlles
publicades del Tolet. 14, 23, a. 1070.
(4) Posteriorment observo, al examinar lo catálech deis Rivipullenses, fet per Etienne
Baluze al any 1649 (París, Bibl. Nat. Coll. Baluze, Nr. 372), que'l Nr. 41 d'aquesta llista (Jo-
sephus y Orosius, comp. Nr. 81 del antich catálech publicat mes avall), contenía la data
fol. 40 r. del ms.): Fuit scriptus praedictus liber 4 kalendarum Septembrium Era 1019. Anno
Domini 1011, indictione 9; per consegüent, durant lo pastorat del abat Oliva.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 269
del monastir de Ripoll, un manuscrit del Forura iudicum, explicat en lo
epígrat com a copia feta per Homo bonus levita en Barcelona, l'any
15 del regnat de Robert, rey deis franchs, 96 és, al any 101 i (1). Si a
Ripoll li vingué de fóra un manual tan important com lo Forum iudi-
cum, y no's compongué en son propri Scriptorium, diría certamen!
contra d'ell; mes ab tot, no apar que sía axí. En la biblioteca del Es-
corial y sots la signatura Z. II, 2, s'hi custodia una copia del Forum
iudicum, coneguda com a «Códice de Cardona», de la qual han trac-
tat Hartel-Loewe BPLH. I, 132 s. Ewald, Reise, 282 s., y també
Ewald y Loewe en les aclaracions a la taula XXXIX de sos Exempla.
Aquest manuscrit, que'l bisbe de Vich, Cardona, dona en 1585 a
Felip II per la biblioteca del Escorial, té quasi textualment lo mateix
epígraf; entre les petites variants, hi ha en lo Escorialensis anno XVI
en compte de anno XV. Axó'ns prova que Homo bonus levita, en lo
terme de dos anys, enllestí dues copies del Forum iudicum, de les
quals una estava destinada a la biblioteca episcopal de Vich, y l'altra
a Ripoll. De manera que no nos equivocarém al pensar en certa acti-
tut industrial dedicada a la transcripció de textes jurídichs, y és pro-
bable que la administració eclesiástica prefería provehirse'n deis que
s'bi dedicaven per ofici que no ferlos arreglar en son propri Scrip-
torium.
La manca de noticies precises sobre la adquisició o composta de
manuscrits per lo monastir de Ripoll en temps del pastorat del abat
Oliva, está compensada fins a cert punt per l'antich catálech de ma-
nuscrits del monastir, aduhit tan sovint en la present investigado.
Abans d'exposarlo segons la copia mes complerta fins avuy inédita,
pot ser será bo resumir breument los datos que sobre d'ell s'han pre
sentat fins ara (comp. entre altres dalt, p. 153 y 161, not. 1).
Lo Rivipullensis perdut avuy, olim 40, és la font comú de totes les
copies y edicions del catálech publicades fins ara; d'ell va copiar
en primer lloch Benito Hivas la llista (Biblioteca de la Academia de
la Historia, Madrid, Est. 27, Gr.— 4.° E. N. 122). Independent de la
copia de Rivas és la que prengué y publica Villanueva, Viage VIII,
216 s.; mas aquesta no es complerta, lo que primerament regonegué
Ewald, Viatge, 389, qui també (a exemple de Rivas), cregué en l'ori-
gen oliviá del inventari. Llástima que Ewald dona sóls breus extrac-
tes de la copia de Rivas, que reproduhí Becker, Catalogi antiqui,
Nr. 49, p. 134. La llista presentada per Pellicer y Pagés, p. 106, repe-
teix, ab poques modificacions. les noticies de Villanueva; los «Hand-
(1) In nomine Domini incipit liber iudicum popularla: quorum mérito iudicialis senten-
tia premit. Scriptum videlicet in Barchinona civitate a iussione Bonus homo levita, qui et
iudice: a rogatu de Sinderedo diácono fllium quadam (sic) Fructuoso Camilla ad discernendas
causas iudiciorum inter potentem et pauperem noxium et innoxium iustuin et iniustum ve-
ridicum et fallacem rectum et erroneum raptorem et sua bene utenti. Cuius libri explicatio
die kalendas Septembras (sic) anno XV regnante Roberto rege francorum in Francia •
270 R. BEER
schriftenschatze» apleguen en lo Nr. 391, p. 412 s. , lo material conegut
en aquell temps (1)
Ofereix difieultats lo fet de que'l catálech s'escrigué depressa y
ab moltes abreviatures, que tant Rivas com Villanueva han malentés
repetides vegades: axis Villanueva llegí Plutargus en lloch de Psalte-
rium argenteum (comp. dalt, p 154) y copia Iras en coraptes de resoldre
Imnos; Rivas transcrigué Iners per Lectionarios (les altres equivoca-
ciors les fan observar les notes de la meva edició). En aqüestes cir-
cumstancies hi ha cert motiu per fer conjectures, no obstant m'atench,
en quant és possible, a la copia mes complerta de Rivas, flns en la
numeració que segueix ais articles constituhits per ell (2), empero
afegeixo les variants de la copia de Villanueva, qui llegí millor cer-
tes rubriques, transcrigué mes complertament y considera ab mes es-
crúpol la serie de les anotacions.
Hic est brevis Librorum Sánete Marie *
(1—3) Bibliotecas III.
(4—5) Moralia II.
(6—7) Cartularia II.
(8—9) Estiualia II.
(1) Han fet observacions a punts isolats del antich catálech, M. Manitius, Philologisches
aus alten Bibliothekskatalogen (flns 1300), Frankfurt a. M., 1892 ( Erzángungsheft zum
Khein. Museum, N. F., vol 47), com també J. H. Albanés, La Chronique de Saint Víctor de
Marseille. Mélanges d'Archéologie et d'llistoire, VI, 1S86, 227 ss.
(2) Que'ls títols de les obres que Rivas presenta separata, no sempre signifiquen voluuis
independents, se veu desseguida (comp Nr. 198 ss.) la descripció antiga també presenta
alguns títols aplegats, que Rivas separa (com 223 y 224). Per aquest motiu, per no haverse
considerat com a volums independents los «Quaternioues y també alguns altres números,
com encare per haverse separat los códices enviats a Montserrat, pot haver donat lo campte,
«volumina 192«.
* L'epígraf no contenía cap aditament sobre'l temps de la formació del catálech, ab tot
Rivas assegura que la inscripció data del segle XI, y afegeix al final de la seva copia: «Este
Cathalogo presumo se formó en tiempo del Abad Oliva». Després fa memoria (com també
Villanueva VIII, 35) d'un inv. ntari format ab posterioritat a la mort d'Oliva (Villanueva: á
14 de marzo del año 1017) en lo qui constava'l «Psalterium argenteum» (comp. Nr. 117 del ca-
tálech) y treya la suma: et suut libri numero centum XC dúo. Si és justa la identificado del
coleccionista y donador de manuscrita Salomón, (comp. not. ais Nr 218-228), aquella data ad-
quireix un nou afermament.
(1—3) Aqüestes biblies antigües totes tres perdudes. Hi vas encare presenta en lo Nr. 51 del
seu catálech: Biblia Sacra, continens Genesim, Exodum, Leviticum, Numerum
(sic), Deuteronomium, Libros Josué, Judicum cum Praefactionibus D. Hierony-
mi .. es un libro en folio de letra excelente y según su carácter del siglo XI.
(1—5) Perduts. Rivas vegé també s*>Is dos exeinplars de les sentencies deGregori (Nr. 49 y
52, los dos s. XI) y un códice del Líber Pastoralis (Nr. 182, s. X), cap manuscrit
de les Moralia.
(6—7) Fins los trassumptes perduts, comp. dalt p. 146 Sobre les copies del segle XVII,
assats extenses, contingudes en la collecció Baluze de la Biblioteca Nacional de
París, v. p. 251, not 2.
(8—9) Breviaris o Homilies, comp. en lo Salzburger Katalog Becker 115, 130: due omelie
hiemales et estiuales. Perdudes. En la copia del catálech de Villanueva segueixen
ara los nombres 30-55.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 271
(10—22) Antiphonaria XIII.
(23—24) Prosados II.
(25—27) Prophetarum III.
("28—29) Epístolas Pauli II.
(30—33) Passionaria IIIL
(34—35) Collationes II.
(36—37) Vitas patrum II.
(38—40) Textus euang. III.
(41—51) Missales XI.
(52—55) Lectionaria IIIL
(56—57) Dialogorum II.
(58—59) Exameron II.
(60) Ethimologiarum.
(61) Líber de Trinitate.
(62) Líber omeliarum super
Jezechielera.
(63—64) Alii homiliarum II su-
per matheum.
(65) Super luchara. Super
iohannem.
(66) Claudium.
(67 — 68) Líber bede cum euan-
geliis II.
(69) Aimonis I.
(70 — 71) Istoria ecclesias-
tica II.
(72) Tripartita.
(73) Canticura graduum.
(10-22)
(23—24)
(31-35)
(38-40)
(41-51)
(52-55)
(56—57)
(58-59)
(60)
(61)
(62)
¡3 - 64)
(65)
(6K;
(67-68)
(69)
(70—71)
(72)
(73)
Perduts, un espécimen sencer, en lo cod. 106, fol. 26v.
Perduts. (25—27) ídem. (28-29) ídem. (30—33 ídem.
Cassian. Igualment perduts. (36—37) Perduts.
Villanueva descriu: Viage VIH, 43 un «códice de los IV evangelios con las iniciales
iluminadas sin distinción de capítulos, escrito en el siglo XI>, tal vegada un deis
enumeráis aquí; lo manuscrit deis evangelis que imrnediatament descriu Villa-
nueva y que també contenía lo «liber sacramentorum editus a S. Gelasio papa ro-
mano emendatus a beato Gregorio» no's pot presentar aquí ja que fóu escrit en
1048 (segons Eivas Nr. 155).
Perduts. (En lo catálech deis Rivipullenses fet per Etienne Baluze en l'any 1649
París, Bibliothéque Nationale, Coll Baluze Nr. 372, se trova en lo Nr. 132 folio
21v del manuscrit, la curta descripció: «Liber quiest missale uetus»).
ídem (Rivas copia: Iners: Villanueva lio resolguó bé).
ídem. Comp. la observació a 4-5.
Lo Hexaemeron de Ambrosius no'l trovo re istrat ni en lo catálechantichnienlo nou.
Isidorus. Perdut Rivas descriu en lo Nr. 60 del seu catálech un manuscrit (s. XI) que
contenía les: «Ethimología et significationes diversarum rerum» y altres curts
fragments. Senyals déla utilisació de les Et en lo cod. 106, v páí?. 243: Tertiadi-
visio totius numeri, III, 8; De quadrifario dei opere, comp Is. Et. ed Otto, p. 637.
No's pot comprovar. (Augustinus o Hilarius)
Avuy Nr. 52 ab lo prólech del monjo Guifred, v. dalt p. 263.
Villanueva copia: XL Homelie II: super Matheum-super Lucam-super Johannem;
mes en la copia feta per Rivas y que preném aquí per base, 63-64 son clarament
separáis del 65. S'hauríende comparar del catálech de St. Gallen Becker 22,146,
entre les Augustiniana: questionum in evangelium mathei et luce et iohañ libri
IHin vol. I.
Comp 63-64.
Tal vegada la intcrpretació de les cartes deis corinthis com en Pobbio (Becker, 32,
255) de Claudius Taurinensis (deixeble del bisbe Félix de Urgell), o algún altre
deis sens comentaris de la Biblia.
En lo Nr. 57 de Rivas se descriu un manuscrit: «Expositiones Evangeliorum per Be-
dam» ab altres fragments (al dessota'l Carmen del bisbe Oliva, comp dalt. p 258).
Villanueva VIII, 36. En lo mateix manuscrit també la Vita S. Nicolai tracta*
da en la p. 168.
Manifestament Aimonius (Haimo) Floriacensis Histoiiae Francorum libri IV, una
copia adquirida poch després d'esser escrita (per mijá del commercium littera-
rum entre Fleury y Ripoll, v. dalt p. 249). Perduda,
Perduts. (Eusebius).
Perduda. (La Historia ecclesiastica vocata tripartita de Aurelius Cassiodorus).
ídem. (Ps. 119 ss., text o comentari).
272 R. BEER
(74—75)
Prosperum 11.
(76)
Porphirium grecum.
(77)
Collectarum I.
(78)
Liber Sane ti bene-
dicti.
(79)
Liber de natura boni.
(80)
Geracbia.
(81;
Iosephum.
(82) Bede de temporibus.
(83) Confessiones.
(84—85) Pastoralia II.
(86—88) Summum bonum III.
(89—91) Martirologia III.
(92) Ortographia.
(93) Capitularem K.
(94—98) Cañones V.
(71—75) ídem. Villanueva: Prosperum I Comp. Manitius, Philologisches aus alten Biblio-
thekskatalogen, Frankfurt a. M. 1892, p. 118
(76) Villanueva: Prophetarum grecum V. la nota al Nr. 80 del catálech; conip. per lo
demés dalt p. 235.
(77) Comp. Homelliarum collectarum I in Bobbio, Becker 32, 650; comp. també
Becker 36, 90.
(78) Es ben bó'l manuscrit explicat per Rivas en lo Nr. 37, per Villanueva VIII, 55 es ,en
lo que a mes de la regla de S. Benet hi havía'ls breus escrita del monjo Oliva,
comp. p. 259.
(79) Perdut. Augustinus.
(80) Lo manuscrit avuy perdut, descrit per Rivas, Nr. 33, per Villanueva VIII, 44, que
ademes de «Hierarchia S. Dionysii Areopagitae» contenía també una vita S Mar-
tialis, Fulgentii ep. de flde ad Petrum diaconum, lo «Liber Porfirii» y les Catego-
riae Aristotelis ab Augustino translatae.
(81) Perdut. Josephus Flavius, la breu indicació donada a dalt també és en los vells ca-
tálechs, v. Becker 91, 31 y 95, 79. Aquesta determinació és conformada per la des-
cripció continguda en lo catálech deis Rivipullenses format per Baluze en 1649
(París, Bibl. Nat. Coll. Baluze 372) en lo Nr. 41 (fol 7 v. del manuscrit): in folio
magno pondere máximo Liber incipiens: «Quoniam bellum quod cum Populo
Romano gesserc Judaei omnium máximum quae nostra aetas uidit quaeque
auditu percepimus» etc. Manca una declaració del autor, mas de la descrip-
ción deduheix positivament que's registra un exemplar de Josephus Flavius
de bello Judaico. La copia procedeix del temps del abat Oliva (1011), comp.
dalt p. 268, not. 4.
(82) I. H. Albanés, «La Chronique de Saint-Victor de Marseille, Mélanges d'Archéologie
et d'Histoire» VI (1886) 287 ss. volía identificar aquest manuscrit ab lo Vatic.
Reg. 123, car creya que'l catálech data va del segleXII seguintl'exposició inexacta
den Villanueva. Pero lo Reginensis és una copia enllestida sois després de la for
mació del present catálech, per la cual sens dupte s'usaren les fonts de Ripoll.
Mes detalls sobre'l particular y sobre les relacions de Ripoll ab St. Víctor en la
segona part d'aquest estudi.
(83) No's pot comprobar. Per lo que veig, aquesta obra d' Augustinus no va registrada
tampoch en los vells catálechs espanyols.
(84—85) Rivas Nr. 182: «Pastoralis Gregorii P. P. en pergamino del siglo X».
(86—88) Isidorus. Tots los exemplars perduts. Posteriorment trovo en lo catálech deis Ri-
vipullenses format per Baluze (comp. la not. al 41-51) fol. 21v. del manuscrit la
següent aclaració: 127 (sense expressar lo format) Liber de summo bono Beati
Isidori. ítem confessio seu oratio Beati Ildefonsi Toletanae sedis Archiepis-
copi. ítem liber eiusdem de virginitate Sanctae Mariae contra haereticos et
Judaeos.
(89—91) Un d'aquests exemplars idéntich ab lo cod. 40 de la llista Rivas, que al principi con-
tenía un «Necrologium Monachorum et Benefactorum Monasterii Rivipulli». So-
bre les altres pesses del manuscrit comp. p 153 y 269.
(92) Cassiodor.
(93) Lo manuscrit conservat encare avuy, Nr. 40 comp. p. 266. Rivas y Ewald, Reise 389,
supleixen bé K: Karoli
(94—98) Sobre'ls manuscrita de Ripoll deis cationes concüiorum y la copia moderna d'un
exemplar conservada encare, v. dalt p. 245.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 273
(99—104) Glossas VI.
(105—107) Lib. iudices III dúo
uetustissima.
(108-109) Decada II.
(110) Metodium.
(111) Tópica.
(112) Sententiarum pa-
ruum.
(113-116) Medicinalia IIII.
(117 — 140) Psalterium argen-
teum alios XXI et
unum toletanum et
alteruui trí^licum.
(141—150) Ymrs X.
(151-157) Orationes VIL
(158)
(159)
(160-161)
(162)
(163)
(164)
(165)
(166—167)
(168)
Doctrina Christiana.
Gesta iulii.
Amelarii II.
Espositum regule.
Sententiarum Gre-
gorii.
Registrum Augus-
tini.
Euipium.
Epacticum II.
Regum.
(110)
(ni)
(112)
;99— 104) Un hermós exemplar conservat encare en lo cod. 74, comp. p 236 y 245.
(105-107) III. dúo uetustissima; manca en Rivas Un exemplar n'era la copia de Homo bonus
del any 1011, comp p. 269; com a residuu d'un deis uetustissima, havém pres
p. 161 les contra-cobertes del cod. 46.
(108—109) II. manca en Rivas. Pot ser les Decadae Psalmorum, p. ex. en Saint-Riquier
(Becker 11, 24), mas aqüestes hauríen flgurat en lo Nr 117-140; per axó mes
aviat les Décades sancti Augustini super psalmos com en St. Gallen (Becker,
22, 153S.)
Independent no's pot comprobar. Metodii Paterensis de errore hominum, en lo
cod. 106, fol. 117.
Boethius. Comp. dalt p. 234.
Pot ser extractes de Tajo, cod. 49, v. p. 161. Comp. Nr. 163 del catálech.
(113 116) Perduts. Copies mes recents d'escrits sobre medicina en lo cod. 181, v. p. 141.
(117— 140) Irremissiblement perduts. Rivas encare vegé (Nr. 117 del seu catálech) un Liber
Psalmorum iuxta editionem LXX interpretum a sancto Hieronymo editum
8. X— XI. Per lo psalteri d'argent v. p. 151.
(141—150) Axí Rivas ab la observació: ^entiendo Jeremías»; s'hauría de pensar, donchs en
déu exemplars deles Lamentationes per l'ús del Chor (durant la quaresma);
pero Villanueva llegí Ims X. que Aug. Engelbrecht, sens dubte interpreta bé
com Imnos (Imnarios).
(151-157) Darrera aquest article y'l 197, Rivas deixá dúes ratlles de punts, per no poguer
llegir les dúes inscripcions scgüents: és possible que aquí o darrera'l 197 hi
anés consignat lo códex avuy perdut ab lo liber Prognosticorum f uturi saeculi
de Julianus Toletanus, que Villanueva, Viage VIII, 51 atribueix al segle XI, y
Rivas (Nr. 158) al X o al XI.
Augustinus. Perdut.
Perdut. C Julius Caesar, comp. lo catálech deis llibres de Le Becq: Gesta Cae-
saris, in alio gesta Caesaris et Orosii, Becker 86, 100 s. Comp. també Manitius,
Philologisches aus altem Bibliothekskatalogen, p. 24.
(160—161) Rivas registra en lo Nr. 76 y 162: Liber officiorum Amalarici episcopi ad Carolum
regem; abdós exemplars perduts.
Naturalment ¡S. Benedicti. No conservat.
Perdut. Rivas, Nr. 49: Liber Sententiarum Gregorii papae urbis Romae. «Letra
muy hermosa del siglo XI.» Comp. Ewald,Reise 390.
Perdut.
Lo códice de Eugippius de que s'ha parlat minuciosament mes amunt, p. 164.
(166—167) Perduts. Tal vegada Isidoro, comp. Rivas Nr. 36: Isidorus super Penlateucum et
super lib. Regum etc. 8. X— XI. Comp. també Becker 8, 26.
(168) Comp. la nota al nombre anterior.
(168;
a 59)
(1621
(163)
(164)
(185)
1910.— 30
274
R. BEER
(169) Genera officiomm.
(170-171) Augustin. TI.
(172) Alius líber de com-
puto.
Libri artium
(173—176) Donatos lili.
(195—196)
Breuiarios lectio-
(177—178) Priscianos II.
num II.
(179— 1H0) Priscianellos II.
(197)
Legem romanum.
(181—182) Virgil. II.
(183—185) Sedul. III.
11
(198)
(186—187) Constructiones
Quaterniones de boe-
una cum Aratore.
tii et alius deiuuenal
(188—189) Ysagoges II.
(199)
Quaterniones albof.
(190) Cathegorias.
(200)
Alter de XII signis.
(191) Peri ermenias.
(201)
Alius de Athanasio.
(192) Macrobius.
(202—206) Missales toletanos V.
(193) Boetius.
(207)
Liber de horis.
(194) Conimentum V
ir-
(208—209) Quaterniones de
gilí.
computo II.
(169) Perdut. Isidorus.
(170—171) Rivas registra en lo Nr. 35: Sermone
s D. Augustini s.
X— XI. S'hauría de recordar
també'l Miscelani tractat seriosament p. 155, que conté en primer terme quaes-
tiones Augustini; després lo catálech deis Rivipullenses arreglat per Baluze
(comp. not. al Nr. 41—51) descriu en lo Nr. 113 (fol. 21 del manuscrit) lo següent
ms.: «in fol. Liber Beati Augustini. Continet capitula 84 de caritate, de patien-
tia, de dilectione, de humilitate, de indulgentia, de compunctione, de oratione,
de relinquendo saeculo etc. Post médium ait: Incipit liber Sancti Augustini
Antistitis Hipponen8is de conflictu vitiorum et de machina virtutum. Post
tractatum hunc: Incipit liber de quatuor virtutibus cardinalibus»; finalment
fol. 22v.: 147 (altra vegada sense indicació del format) «Liber Sancti Augustini
Episcopi vetustissimus et a blattis semicomestus.»
172) Villanueva qui presenta un altre ordre de les inscripcions (comp. p. 270) posa
aquest nombre darrera'l 208-209 del present catálech non és manifestament lo
lloch que li toca.
(173-176) Perduts. Rivas Nr. 41: Grammatica Donati, sense mes explicacions. Sobre'ls libri
artium comp. dalt p. 234.
(177—178) Un Prisciá magníflch conservat encare avuy en lo cod. 59. Per aquest nombre y'ls
següents del libri artium comp. dalt p. 231.
(183—185) Comp. Manitius,loc. cit. 128. (186—187) Comp ibid. 144. (192) Comp. ibid. 108
(193) Comp. ibid. 135 y p. 234 d'aquest estudi.
(195—196) Perduts.
(197) Evidentment un exemplar de la Lex Romana Visigothorum, notoriament edi-
tada d'una manera exemplar per Gust Haenel y del qual se'n ha conservat en
Espanya sóls una antiga copia (en la biblioteca de la catedral de León).
(198) Quaterniones de Boetii idéntich ab lo códice 168, comp. dalt p. 144. Manitius loe.
cit. 135. Per Juvenal en Ripoll, comp. dalt p. 236.
(199) Així Rivas y Ewald; Becker tal vegada just: albos.
(200) D'aquí tal vegada la inscripció en lo cod. 106, fol 75v.
(201) No's pot comprobar.
(202—206) Tots perduts. Comp. p. 159, not. 2.
(207) Rivas y Villanueva; heris. Segur lo códice 225, encare conservat avuy, comp
dalt p. 237.
(208—209) Rivas 162: Liber computorum (devant la copia de Amalarius) s. X-XI. Terdut.
LOS MANUSCRlTS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 275
(210)
Terentius.
A
(211)
Arithmetica.
(214)
Auianum.
(212)
Música.
(215)
Quiratui.
(213)
Liber ciceronis de
(216)
Liber dialectice.
Amicitia.
(217)
Coramentum partium
Hos libros dedit salomón pro ermengaudo filio suo
(218)
Vita Sancti Gregorii.
(219)
Prosperum.
(220)
Dúos Cañones
(225)
(221)
Sententias Ysidori
cum eius crónica.
(226)
(222)
Donatura I cum Ser
uiolo.
(223)
Priscianulo iuniore
ac Remigio uel
commentum par-
(227)
tium maiorum
(228)
siue medio titulo.
(224)
ítem alium Priscia-
nulo cum declina-
tionibus.
Eiusdem in XII uir-
gilii uersibus.
Et maiorem Priscia-
num de Construc-
tionibus.
Et Centimetrum de
uirgilio siue iuue-
nale.
Et boetium de con-
solatione siue de
trinitate.
(210) Perdut. Comp. p. 236. Aquesta inscripció y'ls nombres següents no consten en la edi-
ció del catálech de Villanueva, y'ls publicara ací per primera vegada segons la
copia arreglada per Benito Rivas.
(211) Perdut, comp. per lo demés Nr. 198 d'aquest catálech y p. 234 d'aquest estudi.
(212) Perdut (Boéthius). En lo catálech deis Rivipullenses, format per Baluze
^comp. not. al 41- 51) hi trovo registrat sots Sv 101 (fol. 15r. del manuscrit): <in
fol. Liber inscriptus Música Boecii simul cum Rhetorica Ciceronis.»
(213) Perdut. (214) Perdut.
(215) Així clarament en la copia de Rivas; jo llegeixo Oratium, comp. dalt p. 236; aques-
ta accepció és confirmada indirectament per lo catálech deis Rivipullenses fet
per Baluze (comp. not. alNr. 41—51), puig que allí's testifica la existencia, no
documentada en lloch, d'un códice ripollés de Horaci; sots lo Nr. 189 (fol. 26v
del manuscrit) Uegím: Quinti Horatii Placci Venusini Poétae lyrici poémata
omnia. Maecenas ata vis edite regibus O et praesidium et dulce decus meum etc.
totus ipsius textus sine hypomnematis.
(216; Perdut. (217) Perdut (Prisciá).
1218-228) Lo donador d'aquests códices és idéntich ab aquell Salomón que s'anomena com a
remitent de manuscrits (a fi de copiarlos; en la carta de Poncius endrecada
a Johannes, comp. dalt p. 268 not. 2.
(218) En lo cod. 52 conservat encare, la Vita Gregorii de Johannes Diaconus precedeix
les Homilies de Gregori in Ezechielem.
(219) Perdut. (220) Comp. Nr. 94—98 d'aquest catálech.
t,22i) Perdut. (222) Perdut (comp. Nr. 173-176 d'aquest catálech).
(223) En la copia feta per Rivas separat clarament de Nr. 222 per lo punt, mes pertanyent
a ell sintácticament. Ja que siue s'usa repetides vegades copulativament en
aquesta part del catálech, buscava en medio titulo lo títol corromput d'un escrit
gramatical, mas en va; així conserva la rahó una idea exposada per Ph. Aug. Be-
cker de cambiar siue en sine y veure en la cláusula explicativa una indicació
de la manca d'un títol mitjer.
(224) Perdut. (225) Perdut. (226) Comp. Nr. 177—178 del catálech.
(227) Perdut. Rivas llegeix Centimentitum. (228) Perdut.
276
R. BEER
In Montesserate
(229)
Missale I.
(232)
Ymnos.
(230)
Sermonarium I.
(233)
Antifonarium I.
(231)
Rabbanum.
(234)
Porphirium.
(239)
Beda cum sichoma
(235)
Et Augustini.
chia siue Quint
(236—237)
Dúo commenta Por-
(!) ac Cattone.
phirii
(240)
Centonem in euan
(238)
Commentum boetii
gelio.
super Augusti-
(241)
Sedulium.
num uel Aristote-
(242)
Ac oratore.
lem.
(243)
Et iudicum.
Petrus pro Johawiw dedit
(244) tí Amelarii.
(245) Augustinum de doc-
trina christiana.
(246) Et altercationem
Athanasii et Arrii.
Encare que, com ja s'ha fet notar (comp. dalt p. 270, not. 2), ais
nombres que acompanyen al precedent catálech no sempre'ls hi co-
rresponguin volúmens independents, no obstant la seva publicació feta
per primera vegada segons la copia mes completa, permet un bon cop
d'ull de la feconditat de la biblioteca del monastir de Ripoll sots lo
pastorat d'Oliva-, cap biblioteca espanyola daquell temps pot posarse
al costat de la de Ripoll— exceptúan t tal vegada la biblioteca de la
iglesia catedral de Toledo sobre l'estat de la qual en la primera meytat
(232)
(238)
(241)
(242)
(243)
(244)
f245)
(246)
Referent a aquests manuscrita tramesos a Montserrat, absolutament perduts, recor-
dis que Oliva guanyá altra vegada per Ripoll lo convent de Santa Cecilia de
Montserrat en 1023; comp. dalt p. 253.
Rivas: Tmi. (234—237) Comp. dalt p. 234 y 236.
Comp. dalt p. 234. (239) Comp. dalt p. 234 y 239. (240) Perdut.
Comp. daltp. 240. Independent no pot comprobarse.
Aratore. Comp. Manitius loe. cit. p. 144. Rivas registra sots lo Nr. 254 del seu ca-
tálech: Magister Johannes de Ecclesiae sacramentis. Liber Aratoris subdiaconi
en verso exámetro en pergamino, su letra del siglo XI.
Un Forum iudicum (comp. Nr. 105—107 d'aquest catálech). si Rivas va copiar bé;
mas lo llibre de dret no quadra gens ab los textes precedents, per lo que Wilh.
Weinberger parlantne llegeix Iuuencum.
Comp. Nr. 160—161 d'aquest catálech.
Perdut.
Vigilius Thapsensis. Perdut. Una copia posterior en lo códice procedentde Ripoll,
de la Biblioteca Nacional de París F. lat. 5132 fol. 26 ss.; comp. Cat. cod. ms.
Bibl. regiae IV, 42 y E. du Méril, Poósies populaires latines du moyen age
París 1847, p. 303.
LOS MANUSCRITS DEL MÓNASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 277
del segle XI, no teníra proves documentáis; fóra d'Espanya en aquella
época, sóls petites biblioteques conventuals y encare sois les mes fa-
moses com p. ex. Bobbio, St. Gallen, Lorsch, Keichenau, superaven en
nombre de manuscrits a la llibrería de Ripoll. Lo catálech de Ripoll és
també notable per 96 que, si be seguint en la formació la preponde-
rancia numérica deis catálechs d'altres biblioteques y presentant pri-
merament 'ls textes bíblichs y litúrgichs, després los profans y les ad-
quisicions posteriors, ofereix encare la particularitat que'ls textes
d'estudi profans (libri artium) donaven a la biblioteca; lo catálech tam-
bé'ns manifesta, com cap altre testimoni, la pérdua colossal que ha
sofert la rica colecció a travers deis segles. Los manuscrits bíblichs y
litúrgichs son quasi completament perduts, degut a son constant ser-
vey y al arreconament devant luxoses produccions impreses; alguns
códices patríslichs y alguns auxiliars de estudis científlchs és tot lo que
s'ha conservat fins avuy día de la espléndida riquesa d'altre temps.
Aixís lo catálech, ab altres fonts aduhides mes amunt, és lo millor mijá
per regonéixer la base sobre la qual pogué anarse desenrotllant la
vida literaria en lo mónastir fins a l'acabament de la edat mitja; expo-
sarho valentnos deis códices mes importants conserváis deis temps pos-
teriors, és l'objecte de la segona part del present estudi.
Ab l'adjutori de la Academia Imperial de Ciencies y mercés a la
ajuda especial dispensada per lo difunt vispresident de la Academia
Wilhelm de Hartel, per lo secretari de la secció filosófico-histórica
Josef de Karabacek y per lo membre corresponent d'aquestes investi-
gacions August Engelbrecht, ha estat possible complementar en la Bi-
blioteca Nacional de París lo material ja anteriorment aplegat estu-
diant una colecció rica principalment en fonts d'aclaració per nostre
objecte; part deis suplements s'ha utilitzat ja a<?í abans d'acabarse la
estampació, altres resultáis deis escorcolls fets a París que obren pers-
pectives desitjades sobre la posterior activitat literaria del mónastir
s'exposarán en la segona part del tractat.
Per mes rica y feconda que's presentí la esfera intelectual de Ri-
poll també en los segles posteriors, depenja no obstant essencialment,
com s'ha raanifestat, de la base ferma que Oliva sapigué sentar durant
lo periode álgid del mónastir; en son temps Ripoll devingué lo que
P. Piferrer, un deis mes erudits coneixedors de Catalunya, exposa del
mónastir (Recuerdos y Bellezas de España II, 270 s.): «Panteón de los
condes de Barcelona, sepulcro de los de Besalú, precioso archivo de la
historia de los siglos medios, monumento arquitectónico donde estaba
vivamente reflejado el pensamiento de toda una época.»
278 NOTICIAS
Lamines
(S'hau reproduit solament les senyalades ab los nombres 2, 3, 7 y 12, reproduccions
respectivament marcades ab los nombres I, II, III y IV.)
1. Cod. 46, 253 X 322 mm, Contra-cobertes, Fragments d'un Forum
iudicum s. VIII (?)— IX. Comp. p. 161.
2. 3. Cod. 49, 246 X 324 mm. Fol. 137r Taio, Sententiarum libri V,
acabament; Fol. 137v De trinitate diuinitatis quaestionibus s. X
(911). Comp. p. 162.
4-9. Cod. 106, 225 X 265 mm, s. X.
(4). Fol. 26v : Dominica in primo nocturno . . . Antiphona
inscrita posteriorment), Fol. 27r : Libellus emendatio-
nis del prebere Leporius, acabament; epígraf del pri-
mer llibre deis Soliloquia de Augustinus, comp. p. 240.
(5). Fol. 50^ , 5F : Disticha Catonis, Prol.— I, 34, comp. p. 240.
(6). Fol. 75v : Sedulius Hymnus I, 95 — 110, al dessota una ta-
bula signorum, comp. p. 240. Fol. 76r fragments de un
text del Corpus deis gromátiehs, comp. p. 241.
(7. 8). Fol. 77v, 78r , 80v , 81v : Fragments del meteix text,
comp. p. 241.
(9). Fol. 89v : 37 hexámetres ab un vers acróstich y dos de
diagonals, comp. p. 242. Fol. 90r : De generibus nume-
rorum entre altres (en part extr. de les Etym. de Isido-
ro), comp. p. 243.
10. Cod. 42, 257 X 347 ™™> s. XI. Fol. 4V (inscrit posteriorment):
Vita Sancti Philippi. Fol. 5r : Oliva monachus, Carmen de Mu-
sica. Comp. ps. 143 y 261.
11. Cod. 40, 300 X 360 mm, s. XI. Fol. 63v : Versus in natale apos-
tolorum Petri et Pauli. Comp. p. 268.
12. Cod. 168, 138X203 mm, s. XI. Fol. 5V : Boethius de Arithme-
tica I, 4. Comp. ps. 143 y 268.
(Seguirá)
NOTICIAS
Han fallecido en Madrid el académico honorario D. Melchor de Pa-
lau y Cátala, y en Valencia y Santiago de Compostela, respectivamen-
te, los académicos correspondientes D. José Casany y Alegre y Don
Antonio López Ferreiro, canónigo de la Iglesia Metiopolitana de Gali-
cia. La Academia ha hecho constar en actas el profundo sentimiento
por estas irreparables pérdidas.
En sesión del día 15 de enero leyó D. Fernando de Sagarra una
noticia histórico-descriptiva de los sellos catalanes, estudiados recien-
NOTICIAS 279
teniente en Madrid; en la del 29 del propio raes, D. Guillermo de Broca
dio á conocer el trabajo del Sr. Hinojosa, sobre la admisión del Dere-
cho romano en Cataluña, que se publica en el presente número; en la
de 15 de febrero presentó D. Federico Rahola unas notas léxico-gráfi-
cas del correspondiente Sr. Vancells, y leyó un trabajo propio sobre la
Revolución en la América latina. En la del 2 de marzo el Sr. Sagarra
dio lectura á un estudio histórico-descriptivo de los sellos del Conde
Ramón Berenguer IV de Barcelona, los más antiguos, entre los catala-
nes, conocidos hasta ahora, y en la del 22 del mismo mes ha dado á co-
nocer D. Isidro Bonsoms su traducción del alemán de algunos capítulos
del libro Der frankische vicecomitat, del profesor Sickel, referentes á
la institución del vizconde en Provenza, Narbona y Cataluña.
En la mencionada sesión del día 2 de marzo han sido nombrados,
por unanimidad, académicos correspondientes: D.José Anglade, en To-
losa de Francia; D. Guillermo J. de Osma, en Madrid, y D. Pedro Co-
nard, en Lyón.
El Excmo. Sr. Alcalde presidente del Ayuntamiento de Zaragoza,
comunicó á esta Academia, con fecha 16 de marzo, que iba á consti-
tuirse una Junta promotora de la conmemoración del Interregno en la
sucesión de Aragón, que acabó por la sentencia de Caspe, é invitando
á la Corporación á designar á uno de sus académicos residentes en
aquella capital, para formar parte de la expresada Junta. La Acade-
mia, en sesión del 22 del propio mes, ha designado para dicho cargo
al correspondiente D. Eduardo Ibarra y Rodríguez.
Ha fallecido en París el barón Jules Goury duRoslan, ministro de
primera clase en el Tribunal de Cuentas de Francia, Académico co-
rrespondiente de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas de
Madrid. Habiendo aprendido el idioma castellano desde muy joven en
la Nueva Granada, donde nació, tenía el Sr. Goury particular afición
para las cosas de España. Hace unos años había escrito una Histoire
économique de VEspagne, de que sólo dio á luz el tomo primero «Fun-
dación de las colonias griegas y fenicias é historia económica hasta la
conquista de los Visigodos». Su obra, aunque incompleta, es de mucho
valor, pues en la introducción resumió, de manera notable, sus ideas
sobre el desarrollo social de España y las causas de sus prosperidades
y desgracias. Además, se había ocupado muchísimo de la historia de
la Hacienda y de los Tribunales de Cuentas en la antigua Francia.
Obras recibidas: La loza dorada de Manises en el año 1454, cartas
de la Reyna de Aragón á D. Pedro Bou, apuntes sobre cerámica mo-
risca, por D. Guillermo J. de Osma (Madrid, 1906).— Los maestros alfa-
280 NOTICIAS
reros de Manises, Paterna y Valencia, contratos y ordenanzas de los
siglos XIV, XV y XVI, apuntes sobre cerámica morisca, por D. Gui-
llermo J. de Osma (Madrid, 1908). — Azulejos sevillanos del siglo XIII,
apuntes sobre cerámica morisca, por D. Guillermo J. de Osma (Ma-
drid, 1909). — Las divisas del Rey en los pavimentos de «obra de Mani-
ses» del Castillo de Ñapóles, años 1446-1448, apuntes sobre cerámica
morisca, por D. G. J. de Osma (Madrid, 1909). -Los letreros ornamen-
tales en la cerámica morisca del siglo XV, por D. G. J. de Osma, ex-
tracto de «Cultura Española» (Madrid, 1908). — Discurso de recepción
en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, por D. Gui-
llermo J. de Osma (Madrid, 1909). — La protección arancelaria, análi-
sis de su coste y de su justificación, discurso de recepción en la Real
Academia de Ciencias Morales y Políticas, por D. G. J. de Osma (Ma-
drid, 1908). — Autos de fe de la Inquisición de México, con estrados de
sus causas, 1646-1648, tomo 28 de los «Documentos inéditos ó muy
raros para la historia de México», publicados por Genaro García (Mé-
xico, 1910). — Catálogo de los principales artículos publicados en las
Revistas de la Biblioteca del Colegio de Abogados de Barcelona (Barce-
lona, 1909). — La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja in-
cunable del apocalipsis, por L. Tramoyeres Blasco, (extracto de la
Revista de Archivos, Madrid, 1910). — La Ilíada, versión directa y lite-
ral del griego, por D. Luis Segalá y Estalella (Barcelona, 1908). — The
Inquisition in the Spanish Dependencies by Henry Ch. Lea, crítica de
esta obra, por el Dr. Michele Pinna (Cagliari, 1910).— Aclaración his-
tórica, el arma de infantería en el levantamiento del 2 de mayo de 1808,
por D. Fernando de Antón del Olmet (Madrid, 1908). — Bulgaria y
Rumania, notas de viaje, por D. Joaquín de la Llave (Madrid, 1909).
— El Arzobispo D. Antonio Agustín, nuevos datos para su bio-
grafía, por D. Ricardo del Arco (Tarragona, 1910). — Mullerament
de Vlnfant en Pere de Cathalunya ab Madona Constanca de Sicilia,
por Daniel Girona y Llagostera (extret- del volúm de treballs del
Congrés de la Corona dAragó dedica't al Rey Jaume I, (Barcelo-
na, 1909). — Acta de la sesión pública de la Academia Provincial de
Bellas Artes de Barcelona, con el discurso de D. Raimundo Casellas
(Barcelona, 19C9). — Rumania, conferencias en la Sociedad Geográfica
de Madrid, por D.Joaquín de la Llave (Madrid, 1909).— Napoleón et
la Catalogne (1808-1814), la captivité de Barcelone, por Pierre Conard
(París, 1910). — El trust del capital y el sindicato obrero, discurso por
D. Federico Rahola en la Academia de Jurisprudencia (Barcelona, 1910).
— El principe de los genealogistas españoles D. Luis de Solazar y Cas-
tro, por D. Marcelino Gutiérrez del Caño (Madrid, 1910).— Política es-
piritual, discursos académicos y parlamentarios, por D. Joaquín
N. González (Buenos Aires, 1910).
Año X T>/^T rrT'T'M Núm. 38
BOLETÍN
DE I. A
Real /icademia de Buenas Letras
— DE BAIU-EDONA —
— Í3
ABRIL Á JUNIO DE l°10
& —
LA AORT DEL REY AARTÍ «
Avuy precisament té lloch lo V1' centenari de la mort de Martí
l' Huma, d'aquell rey en qui s'extingí la dinastía del comte Guifre
lo Pilos, y qui finí sos díes no sol amen t sens dexar descendencia direc-
ta lledesme, sino encare sens haver designat lo successor a la corona.
En dites circumstancies uns h han cregut descobrir la má de la
Providencia, per preparar y f>< i 6t>ra que, segons afirmen, tenía
decretada de concentrado deis pobles espanyols y reunió de les mo-
narquíes peninsulars; mentre que al»; no enlairantse tant, hi han
vist lo resultat natural o ii inf ermita t y degeneració
d una antiga nicaga, del pés deis segles l'"e la vella alzina coreada
en la soca y en lo brancatge. Rebu ueB opinions.
En punt a la primera, dirém no mes que és extremadament perillos
y atrevit afirmar com la acció providencial >'ha dirigit o efectuat en
determinat sentit en avenime. tsconeret? del passat, y com la voluntat
divina se manifesta d'una manera clara, precisa y simple en cada
plana de la historia deis pobles, que ens permeti explicar al detall lo
plan que té acordat y senyalar quins Tets l'han obehit y secundat, y
quins altres l'han contrariat y corabatut. Potser podríen recordarse
ayí les paraules de Sainte Beuve: «On croit a la Providence en gros,
on croir au regne du hasard ou de !* intrigue dans le détail.» Semblant
criteri conduheix fácilment a pretendre fer de la Providencia locómplic
o servidor de les nostres passions, de les humanáis rancunies o prefe-
rencies y lo pitjor encare de lea parcialitats ó tendencies mes oposa-
des. Sois per procehiment arbitrar i, barrejat moltes vegades ab evident
mala fe, desprovist de crítica severa y partint de la error de que la
inclinació que ens sembla marcarse en la época histórica que havém
(*) Treball llegit en la sessió dedica* i .<r la Academia a honrar la memoria del rey
Marti, celebrada'l 31 de maig del present any.
1910.— 21
9j8
282 J. MIKET Y SANS
eonegut, sia la orientació definitiva de les nacions, y per consegüent
lo superior designi de la Providencia, pot arribarse a pendre fets com
los de la mort del rey Martí sens senyalar successor y premorintli son
germá y filis sens descendencia Ilegítima masculina, per aveniments
venturosos deguts á influencies sobrenaturals per obtindre la solució
projectada desde l'origen deis temps. ¿A quí será possible anar desco-
brint y recomptant la direcció misteriosament impresa tots los mo-
ments, desde la primera singladura a la ñau de la Humanitat per un
pilot invisible? No's pot senyalar la voluntat providencial en qualsevol
fet secundari ab la precisió que Salvia presenta, en son 1 libre De gu-
bernatione Dei, ais barbres com a encarregats per Deu de punir la
corrompuda societat romana y de promouren una de nova.
Mes detingudament devém tractar de la suposada degeneració de
la dinastía catalana en lo segle XIVé. En Vicens de Lafuente, al expli-
car com certs nobles d'Aragó s'erigíen en cacichs insolents desobeint,
sempre al rey y usurpantli les principáis atribucions, trova la causa
del mal en la debilitat y indolencia deis darrers sobirans. A Pere'í Ce-
vimoniós y ais seus filis Joan I y Martí'ls califica de los tres últimos
reyes entecos de la degenerada dinastía aragonesa (1). Com en La-
fuente era aragonés li podém perdonar la llibertat d'anomenar
aragonesa la dinastía catalana del comte Guifre'Z Pilos. L'ésser del
casal d'Aragó Peronella, la muller de Ramón Berenguer IV, no és rahó
per transformar en aragonesa, desde'l segle XIIé , una nicaga que
continua sens interrupció la línea directa masculina fins al XV? Pero
és mes greu l'altre error de considerarla com a excepcionalment dege-
nerada y afeblida entre les dinastíes coetanies, excepció que tácita-
ment fa en Lafuente, donchs quan se distingeix una cosa ab un
calificatíu és certament per que no'l mereixen les demés similars, de
lo contrari aquélla no resultaría particularitzada.
Aytal opinió de la degeneració, com a singularitat de la casa de
Barcelona en lo segle XIV¿ , ha estat apuntada per altres cscriptors,
ademes del esmentat, y és hora ja de combátrela, perqué si la propa-
len és ab la mala intenció de fer creure que al extingirse la degenera-
da ens en portaren una de vigorosa, plena de salut y vida.
Encare que's donguin per fets induptables que Alfons 111 esdevin-
gué en los darrers anys hidrópichy melancólich, que son fill Pere'¿ Ce-
rimoniós era setmesó, esquifit de cors y de carácter violent, que Joan I
morí repentinament y sens que li sobrevisqués cap fill varó y que
Martí VHumá, abans de vell, era ja molt obés y malaltic, y l'havíen
premort tots sos filis máseles y fembres, no hi ha motiu per conside-
rar degenerada y en un estat escepcional d'agonía y invaliiitat la
dinastía catalana. Aquell rey hidrópich havía procreat set varons y
(l) Estudios críticos sobre la Historia y el Derecho de Aragón, por V. de la Fuente, III.
plana 249 (Madrid, 1836).
LA MORT DhL REY MARTÍ 283
dues noyes, y a la edat de vintiquatre anys s'havía ja manifestat en la
conquesta de Sardenya com a home valent, actiu y entenimentat. Lo
setmesó engendra sis máseles y cinch fembres y tota sa vida demostrá
gran afició al estudi de les lletres y ciencies, a la vegada que grans
condicions d'home de govern, dotat de llegendaries energía y astucia.
Lo monarca qui tingué mort repentina, trobantse en una cacera, y que
algunes cróniques plenes de falordies lo feyen caure esglayat devant
d'un llop, fóu pare de sis nins y altres tantes noyes y manifestá també
decidida afició a la literatura y a les arts, axí com bon seny, clemencia
y una amor a la pau contraria a costoses y estérils empreses. Final-
ment, lo rey panxut, obés y xacrós abans d'hora, havía dirigit durant
cinch anys, ab especial cura y valor militar la guerra contra'ls rebetles
de Sicilia, havía procurat governar sempre ab equitat y amorositat,
sense que may se descobrís en les seves disposicions los efectes del
estat malaltic o les destempranges del malhumorat. Martí VHumá, qui
té ben nn rescut aytal cognom, procrea tres varons y una fembra.
Certament que una extensa y variada reunió de circumstancies, moltes
d'elles no conegudes, produhí la mort de tots los filis lledesmes de
Joan I y Martí VHumá, extingint la branca directa masculina en la
dinastía; mas, aquesta única particularitat en certa manera casual, no
és la que autoritza per presentarla com a degenerada en contraposi-
ció a les altres dinastíes coetánies. ¿Qué havía ocorregut en les fami-
lies reyals de Navarra, Castella y Franca, en lo meteix període histó-
rich? ¿Es que allí tots los sobirans havíen estat homens normáis física y
moralment, plens de salat, de bellesa, d'honestitat, obtenint tota la
longevitat corresponent, procreant no mes que filis fórts y vividors?
Una petita repassada a les noticies geneológiques y ais carácters
personáis deis princeps d'aquells Estats ens demostrará locontrari. En
Franca, la descendencia directa deis Capets s'extingí ab los tres filis
de Felip lo Bell, tots morts molt joves sens dexar cap varó, en lo ter-
me de catorze anys. Lluis X, esperit feble, al morir, en 1316, a
la edat de 27 anys, no dexá mes que una filia, que no fóu admesa a la
successió a la corona y un fill póstum que visque tant sóls vuit jorns.
Heretá son germa Felip lo Llarch, mort en 1322 a la edat de 28 anys,
després de patir molt temps les febres y dissentería, havent procreat
solament tres filies, per qual rahó s'aplicá altra volta la anomena-
da lley sálica y'l succehí l'altre germá Caries IV, mort també
jove, ais 34 anys, en 1328, no havent engendrat sino una noya y
donant lloch a la tercera aplicació de dita lley d'exclusió en lo breu
terme de dotze anys, extingintse llavors la esmentada línea directa
del famós Uch Capet. Entra la branca deis Valois ab la persona de Fe-
lip VIé , cosí deis tres anteriors sobirans, y com si aquesta sanch
no fos tan debilitada, visqué'l rondador de la nova dinastía doble
temps que aquélls, morint ais 56 anys y dexant bon nombre de filis y
filies. Empero, fóu una revifalla curta. Son successor, Joan lo Bó, vis-
284 J. MIRET Y SANS
no mes que 45 anys, y l'hereu del darrer, Caries V encare
menys. donchs no arriba ais 44. Aquést era tant feble y malaltic y es-
guerrat de la má dreta, que no podía soportar lo pés de la armadura
ni empunyar la espasa, y engendra solament dos filis. Ben coneguda és
també la trista sórt de Caries VIe qui, si arriba ais 50 anys, en passá
molt mes de la meytat completament fóll. Son successor Caries VIIé ,
mort en 1461 a la edat de 58, fóu a la primeria del regnat un instru-
ment passiu del condestable d'Armagnac y una joguina de les seves
eoncubines, no prenent cap interés per la governació, exceptuáis
aquells moments solemnes en que la heroica Joana d'Arc convidava a
tothom a la salvació de la Franca. Pochs anys després torna a desper-
társeli la energía, pero fóu per la influencia de la bella Agnés Sorel, la
seva amistancada, qui sapigué promoure en lo cor reyal la amor a la
gloria. En quan al físich era Caries VIlé contrafet, disforme, un de-
generat, en qui los excessos sensuals no constituíen certament la cau-
sa sino la expressió d'un estat neuropátich general. Era fill d'Isabel
de Baviera, la reina libidinosa y desvergonyida, y se sab que Caries
tenía dubte sobre la seva propria llegitimitat. Per axó en Brachet, es-
tudiant la ascendencia de Lluis XIé , diu que a Caries Vlé , lo
marit d'Isabel, se'l pot anomenar Vavi putatiu de aquell sobirá, qui
resulta epiléptich, patint una dermatosis y neurastenia de forma me-
lancólica. Després d'aquest examen deis Valois podríem preguntar si
no tindría major rano en Lafuente per presentarlos com a princeps en-
tecos y degenerados que no ais darrers reys de la casa de Barcelona.
No eren gayre mes vigorosos ni obtingueren un promedi major de
longevitat los coetanis sobirans de Navarra. Allí, en molt poch temps,
bo mes de quaranta anys, de 1234 a 1274, s'extingí dues vegades la
línia varonil, entrant branques femenines. Sans, lo Fort, en sos darrers
temps, esdevingué molt obés, canceres y melancólich, y morí sens pos-
teritat, succehintlo un fill de sa germana, Tibau de Champagne,
en 1234, qui finí sos díes en 1253, heretant la corona son fill Tibau II.
Aquést no visque mes de trentaún anys. Lo succehí son germá Enrich,
qui morí ais trentatrés, en 1274, també obés, y no dexant mes que
«na filia molt joveneta, Joana, que després fóu esposa de Felip lo Bell,
rey de Franca. Aquesta senyora, morta a la edat de trentacinch anys,
porta la corona de Navarra a la casa reyal de Franca. Son fill,
Lluis Xé , qui, segons ja havém indicat, morí en 1316, molt jove, dexá
un nin póstum, que visque pochs díes, y una noya, casada ab Felip
d'Evreux, entrant a Navarra la tercera branca femenina, tot en menys
«Tuna centuria. Aquí sí que trovaríen, millor que en la historia de Ca-
talunya en lo segle XIV6 , materia per llargues fantasíes los es-
eriptors qui creuhen penetrar los designis providenciáis. En Navarra tot
•emblava desenrollarse al revés que en la nostra térra. Los aveni-
ments, allí, lluny de preparar la reunió política deis pobles espanyols,
la dificultaven y la feyen impossible per víes legáis y pacifiques; de tal
LA MORT DEL REY MARTÍ 285
manera, que aportaren repetidament aquell territori peninsular a ca-
ses rey ais franceses, fins a obligar a Ferrán lo Católich, quan volgué
realitzar la esmentada obra nacionalista, a procehir per usurpació, per
la torga, ab iniquitat. ¿Podrán aquells fantasiosos penetradors deis de-
signis providenciáis explicar per qué un meteix resu'.tat se volgué
atényer per víes tan oposades en Navarra y Catalunya y com no s'es-
talviá al Rey católich un acte iníquu, que altra cosa no fóu la anexió
de Navarra en 1512? (1).
Un cop d'ull ais sobirans de Castclla acabará de posar de inanifest
lo injustificat de la ealificació de degenerada atribuida a la dinastía
catalana com a particularitat en los segles XIV6 y XVé . Pres-
cindint de que allí la dinastía nacional s'havía extingit ja a la prime-
ría del XII6 , entran t una nicaga forastera, ens fixarém no mes
en la descendencia de Sant Ferrán y veurém que en punt a poca lon-
gevitat y escassa salut s'aeostaven los princeps castellans ais ja esmen-
tats reys de Navarra y de Franca. L'insigne conqueridor de Sevilla,
sofrí llarch temps d'hidropesía, y morí ais 51 anys. Son fill, Alfons
lo Savi, en visque dotze mes, pero los seus néts Ferrán de la Cerda y
Sans lo Brau, moriren respectivament a 20 y 38 anys, consumit lo da-
rrcr per la tisis. Ferrán l'Assignat finí també molt jove sos díes, a
la cdat de 27 anys, havent procrea t solament un varó y una noya. Son
fill l'estrenuu Alfons Xlé , no passá deis 40 anys. No pot uti-
litzarse com argument la mort ais 34 de PereV Crudel, donchs que fóu
as^assinat per son germá bastart Enrich da Trastamara. Aquést vis-
que 45 anys y era petit de cors, esquifit, pero actiu y enérgich com
son amich lo setinesó Pere'í Cerimoniós. Joan I.er, successor de! bas-
tai't, dexá d'existir ais 32 anys y també era petit, débil, xacrós y des-
colorit. No és estrany que son fill Enrich III. er passés la major part de
la seva vida malaltic, atrofiantse, y que sía anomenat el Doliente,
morint a la edat de 27 anys. Son germá Ferrán d' Antequera, creat rey
dAragó per los compromissai is en Casp, no visque gaire mes, donchs
morí ais 36 y sofrint de mal de pedra y altresxacres impropries de la jo-
vcnesa. Després d'ells s'observá un petit augment en la longevitat.
Joan II ja arrivá ais 50 anys y Enrich VImpotent y Isabel la Católica
ais 53. Ab aquesta rey na digníssima romaní extingida la dinastía dei
bastart proclamat en Montiel. Crech que a ningú li podrá semblar ay-
tal serie de princeps una familia vigorosa y plena de vida. Per lo con-
trari, ofereix les meteixes deficiencies que les altres, y si la dinastía
den Guifre finí en 1410, la forastera, aclimatada per perllongada exis-
tencia en Castella, sofrí igual sórt abans d'una centuria. Y aquí po-
dría també observar, si volgués apurar la oposició a aquells fantasio-
sos y a voltes tendenciosos escriptors de que ja he parla:, com los
U) Vegis Hiítoire de la riunioi de li Nxvarreala C astille, per Boissonuade (París, 18934,
capítol I, llibre III.
286 J. MIRRT Y SANS
designis providenciáis permeteren que la reunió de les monarquíes pe-
ninsulars en un sol sobirá se realitzés en la persona d'un príncep ex-
tranger, coincidís ab la entrada d'una nova dinastía, ab la instaura-
ció de la Casa d' Austria, la qui devía conduirnos ais deplorables reg-
nats de Felip IV y Caries II. Per arrivar a dits resultats, serablava
raes natural y just haver perllongat la existencia de les dinastíes na-
cionals y dexar consumar a una d'elles la grandiosa obra de la
reunió.
Aytal consideració, que semblará pueril, dech formularla per des-
enganyar ais escriptors qui tracten la historia ab criteri tant impru-
dent y agocat que afirmen ben sovint possehir ab tota precisió la ve-
ritat histórica. Si paressin esment en que aquesta és assats sotil y com-
plicada perqué pugui l'home descobrirla, comprobarla y exposarla ab
seguretat y claretat; que resulta filia de tants precehents y derivats y
que tot aveniment ve engendrat per un gran y entretexit conjunt de
fets, desde'ls mes insignificants y ocults fins ais de major importancia
y exteriorització, es convenceríen de que manca capacitat y for9a a la
persona humana per abracar y esprémer semblairts agombolaments de
materials.
Si compartissim Tesmentat, criteri deis imprudents, lo aplicaríem
llógicament en contra seva al afirmar que per la citada obra de reunió
era precisament la dinastía catalana la qui possehía millors títols,
donchs desde'ls temps de Jaume I.er era ja la única qui podía calificar-
se ab tola precisió de nacional, de hispana. Segons havém indicat
abans, la dinastía d'Inyigo Arista y del seu descendenl Sans lo Major,
que havía donat sobirans a Aragó y Navarra desde'l segle IXé ,
entra també en Castella al extingirse la línia varonil del comte Fernán
González, en 1029. Empero la branca castellana de la niQaga d'Inyigo
Arista dura menys d'una centuria, per haver mort sens filis máseles Al-
fons VIé , succehintlo sa filia Urraca, casada ab Ramón deBorgonya.los
qui foren pares d'Alfons V Emperador. La branca navarresa s'extingí en
1234, per haver mort sens posteritat Sans lo Fort, passant la corona al
íill de la seva germana, Tibau de Champagne, ab lo que romaniren es-
tablertes en Espanya dues dinastíes franceses simultánies. La branca
aragonesa de la esmentada nicaga del Arista ja havía finit ab Ramir lo
Monjo, succehintlo sa filia Peronella, muller del comte Ramón Beren-
guer de Barcelona, en 1137. Per consegüent, quatre anys abans de que
Jaume I. er fes la conquesta de Valencia, ja havíen desaparegut les tres
branques de la línia directa másele del llegendari cabdill aragonés pire-
nench, no romanint en la península ibérica altra familia reyal indíge-
na, altra dinastía que conserves la descendencia directa varonil deis
primers capitans de la Reconquesta mes que la catalana, la dinastía
d'Isinari Galint de Cerdanya, pare den Seniofret d'Urgell y avi del
comte Guifre, lo Pilos.
Martí V llama fóu '1 darrer rey de tan antich llinatge. Fins a ell
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 287
arrivá la línia directa varonil, y fondantme en aquesta circumstancia,
ja fin notar en altra ocasió que la mort d'aquell sobirá tenía una signi-
flcació excepcional. En la modesta celda del monastir de Valldonzella
moría'l 31 de maig de 1410 lo darrer rey de sanch verdaderament es-
panyola, de nicaga nacional, do descendencia varonil deis cabdills
deis teraps heróichs. No era alió com l'ordinari y freqüent cambi de di-
nastíes; no era cosa semblant a la extinció de la línia directa deis Ca-
peta y la entrada de la colateral deis Valois. Esdevenía quelcóm mes
solemne y extraordinari; Martí VHumá podía recordar com a patrimoni
propri les gestes de Pelagi en Asturies, de Inyigo Arista en Aragó
y Vasconia, y de Guifre lo Pilos en Catalunya. Ab ell desapa-
rexía'l darrer represen tant d'un passat gloriós, y en aquest concepto
no resulta substituit per la decisió deis compromisaris reunits en
Casp. Tres deis set pretendents a la successió hi havía qui podíen con-
tinuar la branca másele del comte Gkiifre de Barcelona, de la única di-
nastía hispana y verdaderament indígena, lo Comte d'Urgell, lo Duch
de Gandía y lo Comte de Prades, descendents lledesmes directes del
rey Jaume II. La sentencia concedí la corona al infant Ferrán de Cas-
tella, qui, encare que flll d'una germana del rey Martí, era borgonyó
de la familia d Aldebert de Lombardía, donchs procedía d'aquell Ra-
món de Borgonya, qui al casarse ab Urraca, la filia d'Alfons VI6 ,
introduhí en Espanya la primera dinastía forastera. Es axí lo deure de
tots los filis d'Iberia honrar la memoria del darrer sobirá de nicaga
hispana, remembrar la mort del prudent y huma rey Martí.
JOAQUÍM MlRET Y SaNS
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA
(Continuación)
El mayor número de documentos referentes al comercio que se
conservan, hablan de vejámenes y agravios á los comerciantes: parece
increíble que á pesar de tantos y tantos peligros, hubiera quien ejercie-
se una profesión en la que la muerte, el cautiverio y la pérdida de los
bienes estaban siempre junto á quien la ejercía: sólo pensando en muy
grandes lucros ó en dificultades enormes, para ganar la subsistencia,
puede comprenderse que hubiera comerciantes.
Los deficientes medios de transporte y la carencia de medios de co-
municación, eran un peligro continuo y motivo perpetuo de zozobra;
no desde el punto de vista moral solamente, no por la consideración
de la posibilidad de perder la existencia y de vivir aislados é ignoran-
tes de lo que sucedía en la patria y en el propio domicilio, sino por las
consecuencias que al comercio traía aquella falta y aquella defi-
ciencia.
288 A. GIMÉNEZ SOLER
Hoy, el aislamiento de los que viajan es tan relativo, que la separa-
ción de su casa y familia es meramente corporal: en espíritu vive en
ella y con ellos, por la relación frecuente, casi continua, en que todos
viven. En la Edad Media quien se alejaba de su país, para ir á Túnez,
ó Bugía, debía renunciar á toda noticia de su casa todo el tiempo que
durase el viaje, que á veces se prolongaba más de un año, y es indu-
dable que esto constituiría hoy gravísima tortura moral: sólo si acaso
otro mercader partía de donde él estaba, con rumbo á un puerto del
propio país, podía el ausente enviar noicias suyas á su familia, y á él
ésta si del puerto de origen partía otra nave y hacía rumbo á donde
él se hallaba.
Aun esta comunicación era sumamente insegura, porque al co-
rreo le amenazaban los mismos riesgos que al barco mercante y por-
que el correo solía ver en las cartas un objeto de valor, por el cual po-
día exigir lo que á él le pareciere, y las ponía en secuestro verdadero.
La primera línea regular de comunicaciones marítimas en la Corona
de Aragón fué, por las noticias que yo he tenido, la que estableció Al-
fonso V entre Barcelona y Ñapóles con dos bergantines que hiciesen
un viaje mensual; pero, casi cien años antes, había establecido Pe-
dro IV la primera tarifa de cartas, precisamente para corregir abusos
de los patronos de barcos, los cuales, al parecer, abrían los pliegos,
rompiendo los sellos ó los hilos que las cerraban, para enterarse del
contenido y tentar mejor la curiosidad del receptor, y no se detenían
ni ante la correspondencia oficial (1).
(1) En Pere etc. Ais amats e feels consellers nostres lo consell romas
en la ciutat de valencia per espeegament del nostre benaventuros
viatge. E encara a qualsque justicies e jura'.s del dit regne de Valencia
ais quals les presents pervendran salut e dileccio. A nostra audiencia
novellament es pervengut que de poch temps a enea una insolencia o
mala ordinacio son aqui entrats co es que si alcu comanara plech de
letres les quals sendrecen a muller sua o altres amichs los barques o
patrons de les barques o de lenys o daltres vexells aquelles desple-
guen e aquelles desplegades faent ministeri de usurpacio per extor-
sions de diners cascuna daquelles letres fan reembre daquells a qui
sendrecen en no pocha quantitat. E nos volents aquest abus o mala or-
dinacio accorreren temps degut ab la present ordenam que alcu patro
o correu o altre recaptador de letres no gos trencar fil ne gos desple -
gar letres que ligades sien sino que les liure en sa specia e forma qui
sendrecaran. E qui contrafara co que no creem perda lo puny sens
tota merce. Entenem empero e ordenam aximateix que cascun barquer
o correu recaptador de letres axi de la nostra host en térra ferma o
per vosaltres o universitats nostres a nos e a la nostra ost per cascuna
letra esperca haia lili diners barchinonenses. E no resmenys si plech
de letres hi ha algu co es II letres o mes avant pach aquell qui les
reebra VIII diners barch. Si empero aquell patro o correu o altre re-
KL COMERCIO EN 1 IERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 289
Esas circunstancias influían en la vida mercantil propiamente di-
cha, impidiendo la regularidad en los arribos: de aquí las carestías en
cuanto la vía marítima se interceptaba por causas naturales, mal
tiempo, ó por causas humanas, corsarios, y sus consecuencias las con-
fiscaciones de cargamentos y las oscilaciones en los precios: era c >sa
corriente obligar á descargar en un puerto lo que el mercader t€ nía
propósito de llevar á otro, si en aquél necesitaban la mercancía ó te-
mían haber de necesitarla: naturalmente que esto no se hacía sino ron
el trigo; pero es que era el trigo el objeto principal de tráfico y su pre-
cio el regulador de todo lo necesario para la vida: de ahí todas las me-
didas para evitar el alza, incluso la prohibición de exportarlo, no 5 a
del país entero sino de una comarca, cuando la cosecha había sido es-
casa, las confiscaciones de naves cargadas de ese cereal en puntos ami-
gos, á los cuales llegaban de arribada forzosa ó por buscar refresco,
las penas de excomunión lanzadas contra los confiscadores y las cau-
sas de represalias.
El hecho era más común en el propio país que en los ágenos porque
las circunstancias eran más propicias y obligaban más á cometerlo: en
tiempo de abundancia nadie pensaba en obligar á un patrón á sacar á
tierra su mercancía, y cuando en una ciudad había escasez de subsis-
tencia, no abundaban en la comarca: en cambio, en los puertos ex-
tranjeros, por ser difícil que la carestía fuese general y por subvenir á
lo que necesitaban sus mercaderes indígenas, no era tan frecuente:
para que los mercaderes catalanes, á partir de las conquistas de Ba-
leares, Sicilia y Cerdeña, sufrieren más por esta causa en las costas
mismas de Cataluña y Valencia, había otra causa y era la oportunidad
de atracar á puertos de la misma señoría en sus viajes de retorno des-
de las costas africanas, que eran las proveedoras de aquel grano (1).
captador de letres no sera noliegat per nos o officials o universitats
nostres sino per mercaders o altra singular persona declaram que
pach per sustencio de ses messions VIII diners barch. per cascuna letra
esparca. Si empero plech de letres hi haura algu co es II letres o
mes avant pach aquell qui les reebra XII diners barch. e no pus. Ma-
nants a vos que observéis e observar facats la present nostra provisio
e per veu de crida en lochs acostumats aquella publicar facats. E no
sia algu qui contra la present ordinacio o declaracio o provisio venir
gos. Sabent de ferm que aquell qui comrafara en locas primer expres-
sat la dita pena de perdre lo puny encorrera e en cascu deis altres
cases derrers pena de penjar sens merce alguna. Dada en lo setze del
Alguer a XXVIII dagost en lany de la nativitat de nostre senyor
MCCCLIIII.-(R. 1165 p. b7, v.)
(1) En la ciutat de Valencia a present ses esdevengut per los vents
fortunáis del ponent que nengun vaxell de les parts de Sicilia et de
Cerdenya ne de Tortosa no pot venir per la qual cosa en la dita ciu-
tat ha gran minua e carestía de blat tanta que kafic de blat que solia
290 A. dlMÉNEZ SOLER
Muy raramente, aun en casos muy apurados, tenían puertos de refu-
gio fuera de aquellas islas, y tal vez los casos de confiscación conoci-
dos, aunque las víctimas atribuyeron su arribo á donde les fué tomado
lo suyo á ventura de mar (1), es muy posible que fuesen otros motivos
más interesados: así refirió Guillermo de Arquers, mercader y ciuda-
dano de Sassari, que habiendo partido de Orista con intención de ve-
nir á Cataluña con una su coca abarrotada de trigo, cebada, quesos y
otras mercancías, lo echó un temporal al puerto de Pisa, en ocasión
en que Luis el Bávaro sitiaba esta ciudad; en donde le obligaron á
descargar lo que llevaba sin satisfacerle el precio ni el emperador ni
el común de Pisa; es muy posible, sin embargo, que fuese el Auri fa-
mes, el afán de realizar mayor ganancia, vendiendo aquello al ejérci-
to sitiador, lo que le moviere á ir á Pisa y que, para no disgustar á los
Písanos ni á Jas otras gentes de Italia, achacase su arribo á causas for-
tuitas, diciendo que ni el bávaro ni el común de Pisa atendieron sus re-
clamaciones, por lo cual el asunto pasó á manos del gobernador de
Cerdeña, quien, al cabo de algunos años, le autorizó para usar de re-
presalias (2).
valer poch temps ha passat de XXX a XXXII sol. es pujat per la dita
raho a XLII e a XLV1II sol. e a mes e co que es pus greu cosa entant
quels dits vexells ivacosament carregats de gra de les damuntdites
parts e altres o altres oliramarines no venen atrobes que en la dita
ciutat a penes per ningún diner forment se atrobara a vendré daci á
VI dies.- (Marzo 1333).
(1) En lo mes de mars prop passat es hauda gran necessitat e gran
fretura de forment en lo castell de Cayller la qual necesitat es estada
tan grant que per nengunes diners nos trobaua a vendré forment ne
ordi... e viladeglesins era en semblant necesitat. . nos tramesem al
noble jutge darborea lo qual nosen consentí MMM estaréis e tramesem
encare en altres partides de la ila de Serdenya de les quals hauem
hauda una altra partida e naulegam una cocha de II cubertes per
anar en Sicilia carreguar de forment lo qual deu tornar en lo dit cas-
tell descarregar per couinensa... una cocheta carregada de gra la qual
era noveylament per temps fortunal es arribada en lo port del dit cas-
tell hauemla destenguda per la dita necesitat.— (Mayo 1333).
(2) (Del lugarteniente de Cerdeña). - En lany prop passat fou denun-
ciat per en G. darquers mercader et ciutada de Saser que com eyll
hagues feita carregar una cocha de gra e dordi et de formageria et
daltres mercaderies en lo port de Orise per anar en Catalunya sesde-
vench que per fortuna de temps la dita cocha partida dorise correch
fins al port de Pisa e lo duch de Brevera qui ladonchs se dehia empe-
rador lo qual pochs dies auie seré assetjat sobre Pisa feu pendre
aquella cocha e comensa de fer descarregar aquella e apres que de la
ñau alguna pocha quantitat de les mercaderies feita agüe descarregar
la dita ciutat de Pisa hobey aquell ell acolliren en Pisa axi com a
senyor lur; apres lo qual aculliment los pisans feren descarregar lo
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EOAD MEDIA 291
Porque Guillermo de Arquers tenía motivos para temer que sus re-
clamaciones no fuesen atendidas por las autoridades de su país si no
explicaba por causas de fuerza mayor su arribo á Pisa: su pasaporte
le indicaba, como punto de destino, uno de Cataluña, y él lo había con-
travenido ó de su voluntad ó contra ello, y como si fué la contraven-
ción voluntaria incurría en pena, de ahí la sospecha de que min-
tiese.
La sospecha se funda en hechos análogos ciertos: en los últimos
años del siglo XIII, siendo Rey de Sicilia Jaime II, hubo gran cares-
tía en Berbería y en las islas vecinas: muchos navegantes pidieron pa-
saporte para llevar trigo á la Pantanalea, pero en vez de arribar aquí,
pasaban á Túnez, en donde el precio del trigo era más alto: mientras
no hubo quejas de los de la isla no hubo información; pero ante la per-
sistencia de la necesidad, el alcadi envió un hombre á Berenguer de
Vilaregut á decirle que se morían de hambre, y el Procurador hizo co-
tejar los nombres de los que pidieron ser despachados para dicha isla
y los que según los registros de las aduanas habían arribado, para
castigar los que habían ido á Berbería (1); en 1334, estando prohibido
extraer grano de los puertos de Valencia, y habiendo gran necesidad
en la capital de este reino, rompió la prohibición un tal Ramón de
Agramunt, cargando de cebada un leño de su propiedad en el lugar de
romanent de les mercaderies et aquelles feren metre dins la ciutat;
per temps a auant lo dit G. arquer dona testimonis dauant lo Gouer-
nador e proua la cosa axi esser com damunt es dit e puys a requesta
sua lo dit Gouernador scriui al comu de Pisa que sobre la dita ro-
bería se deguesen auenir ab lo dit G. Arquers. la qual cosa fer no vol-
gueren mas resposeren que la robería no auien ells feita mas lo
bauerqui ladonchs senyoraua aquells; apres yo a requesta daquell G.
Arquers he scrit altra vegada al dit Comu donant a aquells covinent
terme dins lo qual reuengeren ab aquell G. en altra manera yo en
colpa lur daria licencia de penyorar a aquell G. deis bens del Comu
e deis singulars e car res no han volgut fer sino que allegen varies e
diverses rahons yo ab consell del asesor he pronunciada licencia de
penyorar tants bens del dit Comu e deis singulars tro que aje compli-
ment de co que dins la ciutat mes e despes fo e de les messions per
aquesta raho feytes e fahedores.— (Marzo 1332).
(1) Al... Rey de Sisilia e de tot lo regne. Berenguer de Vilaragut..
lalcadi de la pantalanea me trames I missatge pregant que io degues
dar conseyl a la ila en per co com els morien tots de fam que aquels
que prenien comandament per anar a la pantanalea sen pasaven en la
barbaria per 90 cor lo gran era molt car en Barbaria e io senyor creu
ben que axi sia com els dien e... io tramet 1 hom meu a lalcadi e porta
per escrit en I coern tots aquels qui son espaegats de vos per anar a
la pantalanea e fer collado ab aquel de lalcadi e aquels quis trobaran
menys que noy sien anats pagaran aquella pena qui es establida per
la cort... Dades en Xacho ais X iornodabril. — (Jaime II. Rey de Sicilia).
292 A. GIMÉNEZ SOLF.K
Mancofa: vientos contrarios lo echaron á los alfaques, en donde lo
capturó un barco armado por la ciudad de Barcelona, adonde fué con-
ducido; precisamente en Barcelona se carecía de aquel cereal y fué
descargado: los Conselleres de la ciudad suplicaron al rey que perdo-
nase al Agramunt la pena en que había incurrido por violar el bando
y si es de creer que fué capturado sin su acuerdo, es seguro que su
propósito fué aprovechar la carestía de Valencia (1).
Casos hubo, sin embargo, en que la confiscación vino á consecuen-
cia de la necesidad, cuya magnitud demuestran los medios á que ape-
laban los que la sentían: en el reinado de Alfonso IV, hubo en Gerona
tanta escasez que la ciudad envió á Lérida quienes comprasen trigo: á-
pesar de que por tierra la distancia que separa las dos ciudades es re
lativamente corla, los comisionados, de consentimiento ó tal vez por
mandato de la ciudad, prefirieron la vía fluvial del Segre hasta Mequi-
nenza y la del Ebro hasta los Alfaques y luego por mar hasta San Fe-
lfa de Guíxols: los de Castellón de Ampurias, que no andaban muy
sobrados de medios de vida armaron un leño, salieron al encuentro
de la expedición y por la fuerza le obligaron á ir hasta liosas: las re-
clamaciones no fueron escuchadas; los enviados de Gerona fueron pre-
sos, maltratados y escarnecidos, y es de suponer que las apelaciones
elevadas al Rey tampoco trajeron la satisfacción exigida por Ge-
rona ("2).
(t) Cum nuper Raymundus dagramunt mercator Valencia fecisset
carricari in loco de Mancofa ín quodam ligno ducenta septuagenta ka-
ficia ordei pro portando ad civitatem Valencie reoedendo dn. ipso loco
propter maris et venti contrarietates habuit ad capud Uertuse aplican
loco quodam lignum nostrum armatum obviauit dicto ligno portanti
dictum ordeum et propter maximam car Istia m quí in ipsa civitate erat
ipsum ordeum cuín dicto ordeo cepit et captum ad civitatem Barchi-
none abduxit Ubi fuit desoneratum. Dictus vero Raimundus dagra-
munt dixit nobis quod propter inibitionem que erat in regno Valencia
non extrahendi inde bladum timebat quin inde sibi fieret questio pro
predictis.— (ViSi).
(2) Jurados de Gerona al Rey Alfonso IV.— Com per gran necesitat
e carestía qui era en la ciutat de Gerona los jurats aguessen fet com-
prar gran en les parts de leyda el feessen venir per mar en I leny a la
ciutat de Gerona e fos lo dit leny en les mai's de Sent feliu en la juris-
diccio del senyor Rey. En Jofre dj Trebayls caualer domiciliat en la
vila de Casteylo dampuries ab molts altres daquela vila acordadament
venyren ab una galiota o leny armat e violentment ab nía armada
preseren e sen menaren lo dit leny... e faeren desea rregar e portar e
vendré a la vila de Casteylo e con lo... comte dempuries fos certificat
de la robería e fob pregat e request que f¿es retre lo dit gran a la
dita ciutat per la gran necesitat e carestía quey era no ho volc fer
per la qual cosa los jurats feren clam al veguer de Gerona per pau e
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 293
Do ef-tos saqueos confiscaciones ó ventas obligadas eran en cierto
modo culpables los mercaderes, que se arriesgaban á violar prohibi-
ciones ó á ir á países extraños por el afán de la ganancia; ocurrían
otros en que los comerciantes eran inocentes de su expoliación.
La mala fe era el principio informante de toda relación mercantil
entre moros y cristianos (y entre cristianos también): sólo así se ex-
plica el odio que todos los escritores muestran á los mercaderes y los
muchos cuentos y anécdotas en que figuran condenados al infierno: el
regulador del precio, para la conciencia del vendedor, está expresado
en aquel adagio: al ave de paso, cañazo; á quien no sabe lo que vale
la cosa, engáñale; y, con este criterio mutuo, la codicia y el engaño in-
ventaban mil escusas y maneras de apoderarse de lo ageno.
El viaje más feliz podía convertirse en el mayor desastre, y más de
una vez ocurrió que al fondear en un puerto amigo, después de obte-
ner salvo conducto, fué confiscado el barco y su cargamento y hechos
cautivos sus tripulantes, so pretexto, tal vez fingido, de que un corsa-
rio de aquella nación había cometido atropellos semejantes con siíbdi-
tos de aquella señoría; ó para indemnizar á un indígena á quien esta-
fó un compatriota del recién llegado ó por otra razón menos manifiesta
ó clara: tal vez porque la mercancía de más valor, la que más fuerte
suma hubiera hecho ingresar en las aduanas, la retuvo á bordo para
venderla en otro puerto.
La materia es abundantísima en estos accidentes: casi todo lo que
se sabe del comercio se sabe por estas reclamaciones de moros á cris-
tianos y de cristianos á moros: un corsario moro tomó un leño catalán;
en represalias fueron cautivados dos mercaderes moros de la nación
del pirata y traídos á Barcelona, hízose la debida información; como
consecuencia de ésta se les puso en libertad y se restituyeron á su pa-
tria; aquí contaron que por su rescate se les habían exigido ciento cin-
cuenta doblas y su emir les autorizó á usar de represalias: acertaron á
per treua trencades contra los dits mercaders e... trameseren letres
citatories ais dits robadors en la vila de Casteylon per II saigs de la
cort de Gerona los quals portan bruscies posaren aquelles letres en
los domicilis deis dits robadors. E apres asso els foren preses en la vila
per tres saygs de Casteylon e com aguessen estat presos una pessa
vench lo batle de Casteylo qui lus dix: macips vosaltres hic feitz
íaenes avols e mal estants quius porien tornar a dan e axi anatz vos en
e guardatz vos que nuyl temps noyc tornets mes per aytals faenes que
mal vos poria pendre e ladonchs los dits saigs de Gerona exiren de la
vila e com foren costal pont de Casteylo vengren VII servents ab
armes e feriren e nafraren los dits saigs de Gerona e lus ligaren lus
mans darrera e lus trencaren les espaes e les lances qui portaven e
axi trencades les lus ligaren en la correja e lus ligaren en lo coll les
letres citatories que auien posades en los domicilis deis dits robadors
e axi maltratáis vengrensen.
294
A. GIMÉNEZ SOLER
presentarse los primeros dos infelices llamados Ramón de Montoro y
Bartolomé de Tholomum, y ellos fueron presos y sus mercancías con-
fiscadas (1). Un moro cargó en One en una coca de Pedro Burruel, ma-
llorquín, víveres para el puerto de Almería: una tempestad lo echó á
Mallorca, y aquí se le vendió todo sin abonarle el precio (2): un siracu-
sano, Francisco Sardella, arribó á Túnez con un cargamento en cuya
lista de mercancías figuraban varios moros cautivos rescatados: obte-
nido el correspondiente permiso bajó á tierra, en donde fué detenido
nada más que el tiempo que necesitaban unos bandidos para en-
trar en su nave y robarle por valor de cerca de dos mil doblas (3).
(1) En Jayme etc. Al honrat el senyor de Brisch etc fem vos saber
que en R. dezpuig ciutada de Barchinona es vengut davant nos cla-
mant que vos tenits en vostre poder preses e aturats R. de Muí. toro
et Br. de thalomum monge de Barchna. ab alcuns coses e mercaderies
lurs les quals avien aqui a Brisch aportades per mercadejar la qual
cosa es estada feyta segons que dien per co com II sarrayns merca-
ders deis quals la I era estat de Brisch e ara sta en térra del Rey
Abenjacob an dat a vos a entendre que els avien stats preses e aturats
en poder de la cort de Barchna. per co com I corsari de Brisch avia
pres I leny de I ciutada de Barchna. li que per la dita preso avien
ahut a dar e a despendre los dits II sarrayns CL dobles. Ou com per la
preso damuntdita o reteniment leyt deis dos sarrayns en la cort de
Barchna. a els no aja res costat e els per malea ajen a vos dat a enten-
dre les dites coses per destorbar e per dar dan ais dits ciutadans de
Barchna. Emper amor da^o requerim e pregam vos quels damunts
dits R. de Muntoro e Bertomeu Monge homens e sotsmeses nostres ab
totes lurs robes e mercaderies daquels de la preso damuntdita vistes
les presents absolure faQats. Car nos som apparellats f'er per vos sem-
blants coses en altra manera que nos ais nostres sotmeses defallir no
poriem en lur dret. Data Barch. XII K. octobris anno predicto. (1306).
(N. 139-37 v.).
(2) Mahomat lauri sarracenus d'Almeria. . in loco de one carricari
fecit in quadam cocha Petri Burrulli de Maiorica decen et octo kaficia
et médium frumenti burbaresch ad mensuram illius terre triginta
unam gerras butiri. Quatuordecim arrovas macharronum. quatuor
saceos barbarescos farine dúos sacos semole duas quarterias cicerum
duas sacas frumenti barbaresch viginti gerras de alquitrano, quatuor
túnicas, dúo capucia panni barchinone et quatuor flaciatas barba-
rescas causa vehendi res predictas ad portum Almarie sed maris et
venti procella superveniente apulit dicta navis ad portum civitatis
Maiorice ubi ut asseritur predicte res íuerunt per vos vendite et dis-
tráete nec fuit eidem sarraceno in ipsarum rerum precium satisfactum.
—X. K. marcii, 1344. (R. 555-S5).
(3) A... Muley buferizRey deTunic... Segons son stats novament in-
formáis quel vasall nostre francesen Sardella... (de Siracusa) vench en
Tunic en una ñau en la qual porta diverses mercaderias entre les quals
porta certs moros los quals eren catius en... Sicilia e... havia rescatat e
EL COMERCIO EN 1IERRA CE INFIELES LURANTE LA EDAD MEDIA 295
Ni se detenían ante la fuerza para conseguir sus fines si no era su-
ficiente la astucia: en 1392 reclamó Juan I la libertad de unos catala-
nes cautivados en Almuñecar por dos galeotas y una nave armadas por
el propio rey de Granada, á la sazón presente en aquella ciudad (1);
otro tanto había sucedido diez años antes en Almería á otro pámfil de
Mallorca, sólo que aquí pudieron salvarse los tripulantes (2); dentro
stant davant Tunic ans que devallas en térra fou assegurat segons se
diu per lo vostre virrey... e com fou en térra faen sa mercadería... fou
stat empachat per lo virrey e apres li foren robades tantes mercade-
ries que valien prop de dos millia dobles.— 12. Dic. 1421. (R. 2571-211).
(1) En tiempo pasado... a V. de Mayo del anyo M CCC LXXXIIJ
durant la caguera paz firmada entre .. nuestro padre... e don Maho-
ma... ahuelo vuestro partie de... Barchna. Miguel Castello de la dita
ciutat con un panfil el qual el mismo patronejava cargado de diversas
ropas e mercaderías por levar descargar e vender aquella enta Sibi
lia et continuando el dito panfil su viatge como fuese en el vuestro lu-
gar de Moneca confiando firmemente en la dita paz priso puerto en
aquell et apres VIH dias que fue alli continuamente sallientes los mer-
caderes e marineros en tierra cadaldia e prendientes en el dito lugar
refrescamiento de todas las cosas que menester avian el dito Rey
vuestro ahuelo el qual era lavegada en Malica sabiendo quel dito pan-
fil era en el dito puerto fizo armar secretamente .. una ñau e dos ga-
liotas por las quales fizo tomar en el dito puerto enemigablement el
sobredito panfil con el dito patrón e con todos los mercaderes e mari-
neros que alli eran XXX por contó súbitos nuestros e con todas las
mercaderías. E y sea después el dito Rey vuestro ahuelo rogado e
requerido sobre aquesto por el Rey padre nuestro respondiese de la
relaxacion e restitucio de las ditas personas e bienes, empero aque-
llos ni aquellas no quiso relexar maguera el dito senyor padre nues-
tro dins confianza de cobrar las ditas personas e bienes e otros
le restituyese muytos cativos bien es verdad que a rogarias del Rey
de Castella ende restituye VIL VIII. E apres vuestro padre ende res-
tituyo dos marineros por via de rescate de .CCCC. doblas e de VI
moros... e deseemos que... sean relexados diez que aun son en poder
vuestro como los otros a cumplimiento de los XXX sean estados algu-
nos relexados algunos muertos e algunos se sean fechos moros. —
(R. 1963, f. 173) 2 nov.
(2) En el mes dagosto mas cerca passado un pamfil del qual era
patrón Arnalt ca graca de la dita ciutat en el qual havia cent quaran-
ta cinco cafices de trigo quatro costales de nuezes dexarch quarenta e
seys falcones tunicenques tres costales de cera dos costales de cueros
de buey dos quintales de fideos e muytas otras mercaderias e ropas
partiendo de one tierra de Barbaria do havia cargado las ditas merca-
derías e por contrariedad de tiempo oviesse sorgir aqui cerca de tie-
rra un dia que se contaua XVIII del dito mes hora de media nueyt
vinieron dos caros armados por lalcayt dalmaria e otrossi hombres de
cauallo e de piet armados e combatieron el dito panfil por la qual ra.
296 A. GIMÉNEZ SOLER
del puerto de Málaga, que era puerto neutral, fué combatido Bartolo-
mé Rovira, catalán, por Salvarye Scunyo, genovés, estando asegurado
por las autoridades malagueñas; las mercancías fueron vendidas por
el pirata; la nave regalada al arráez de la ciudad y los infelices que
huyendo saltaron en tierra, declarados cautivos, porque su seguro, sin
duda, sólo les daba derecho á permanecer á bordo (1). Esto era sen-
cillamente pérfido; pero la perfidia usaba otro procedimiento, el de ar-
mar naves que esperasen á las mercantes al salir de un puerto, con lo
cual las autoridades se eximían legalmente de responsabilidad, pero
coadyuvaban al despojo (2).
zon el dito patrón e los marineros qui en aquell eran sintiendo esto
como non se podiesen defender metiéndose en la mar con una barca
del dito panfil secretament a la nueyt fugieron e escaparon e siempre
los ditos caros non catando la paz que era e es entre nos e vos tomaron
el dito pamfil e mataron un judio que aqui trobaron e otro jadió preso
se levaron.- (R. 1389, f. 156) 1382
(1) Al Rey de Granada... Rey muy caro e muy amado amigo. En-
tendido ha vemos .. que Bartomeu Rovira patrón de ñau... seyendo con
su ñau gentes e mercadería e bienes de gran valor en el puerto o playa
de Maliqua guiado e assegurado por el alcayt vuestro un nombrado
Salvayre Scunyo jenoves patrón de ñau invadió la ñau del dito Berto-
meu Rovira e aquella tomo e lo que peyor es contra toda humanidad
los tovidos déla dita ñau del vassallo nuestro fuyendo en tierra por
salvarse. . assin mismo son stados presos e arrestados e apres el dito
salvayre ha vendidos las mercaderías e gran cantidad dolió trobades
dentro la dita ñau presa e la ñau presentada e donada a vos. — En el
sitio de Bonifacio á 20 días de noviembre 1420 (R. 2570, 61).
(2) Rey fem vos saber que havem hauls greusclams dalguns feels
sotsmesos nostres los quals parten del port vostre ab dues coches la I
den Burruel de Valencia laltra den P Guerau de Barchna. son estats
preses e cativats per galees vostres armadas per lo vostre alcayt en
lo dit port de Hone. E verament Rey la manera en que les dites coches
son estades preses es estada molt lega que segons que nos havem en-
tes per cert ans que les dites galees vostras partissen del dit port de
Hone les coches nostres nentenien a partir e foren retengudes per lo
dit alcayt vostre ho per altres vostres officials que no les ne lexaren
partir tro les galees ne fossen partides E puys espiaren e guaytaren
les dites coches qui partiren del vostre port en fe vostra e preseren
les e aucieren partida de la gent e laltra cativaren e manarensen les
dites coches qui vahen ab les mercaderics mes de XX mille dobles.
On Rey com a vos ne a altre Rey del mon plaer no dega que per aytal
manera armada sua fassa mal a nuil altre Rey e maiorment en aqueírt
cas en que vos sots de tractament de pau ab nos per co vos pregam e
us requerim que vos fassats retre les dites coches ab les persones e
mercaderies qui en aquelles eren ho la valor de les dites mercaderies
car acó dejats fer guardant fe e leyaltat la qual tots los princeps del
mon deuen guardar. . En altra manera no entenem que nos puscam
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 297
Naturalmente que estos accidentes no eran constantes; pero sí lo
suficientemente frecuentes para deducir que casi eran lo normal y or-
dinario: ni del hecho de que sólo conozcamos atropellos de parte de
moros debe deducirse que la mala fe estaba en ellos solamente; estaba
en las dos orillas del Mediterráneo por igual, y aun puede afirmarse
que más en ésta que en aquélla, porque en ésta residía la mayor fuer-
za y los medios de imponer respeto á la justicia y al derecho de
gentes.
Pero tratándose de musulmanes se creían dispensados de todo; y
Jaime II sentó principios que de haberlos practicado los moros, ha-
brían traído la ruina del comercio y la clausura de los puertos: por
razón de la frecuencia de relaciones entre Mallorca y Tremecén, un
mercader moro se asoció á otros cristianos y se arriesgó á pasar á Ma-
llorca con una barca en donde llevaba mercancías: ya en esta isla, se
presentó un tal G. Escribano, quien registró la barca, llevándose lo de
los moros y dejando lo de los cristianos: menos mal que no hizo cauti-
vo al Mohamed Abennator: quejóse éste á su rey; el de Tremecén re-
clamó al Rey de Aragón, y Jaime II se desentendió por la razón de
que él sólo aseguraba en tierra, no en mar; que él sólo tomaba bajo
su protección á los moros que se ponían bajo su poder; teoría muy pe-
regrina que no quería para sus vasallos, pues, frecuentemente recla-
mó por ataques de corsarios moros á naves catalanas y que de haber
aplicado los emires berberiscos habría interrumpido totalmente el co-
mercio (1): el propósito del rey de Aragón no era seguramente sentar
sofferir ni donar loch que pau haja entre nos e vos. (Barchna. 11 de oc-
tubre 1327). -(R. 339, f. 181 y anteriores).
(1) Don Jayme por la gracia de Dios Rey de Aragón de Mayorcas
de Valencia e de Murcia e Conde de Barcelona. Al noble e honrado
Utmen filio de Don Gomara^en Abenjayen sennor de Trimce salut e
loar Dios. Re^ebiemos vuestra carta en que nos embiastes decir que
mercaderos de la nuestra tierra yvan e venien e estavan en vuestra
tierra salvos e seguros assi salvament como en la nuestra e que por
ra<?on destos mercaderos de vuestra tierra se avian acompanyado con
mercaderos de nuestra tierra e que les avian metido en voluntad que
ficiesen viage a Mayorchas e quando fueron allí un mercadero de
Taunt por nomne Maymon Abenator qui era venido en Maiorca era-
biava a su hermano una barcha cargada daveres la qual en G. Escri-
bano avia escorcollada e preso laver de los moros e lexado laver de
los xpianos que era en la dita barcha segunt que nos embiastes dezir.
Ond nos entendido esto e todo lo al que en la dita carta vuestra era
contenido respondemos vos que la dita barcha no fue en fe nuestra es-
corcollada que nos en la mar no somos tenidos guiar ningunos moros
vuestros si en nuestro poder en tierra no eran, e sabedes bien que
vuestro padre puso con los muy nobles Rey don Jayme de buena
memoria avuelo nuestro e el rey don Pedro padre nuestro e con el
298 A. GIMÉNEZ SOLER
ese principio ni menos aplicarlo: si ahora lo aplicó fué para intimidar
al de Tremecén y obligarle al pago del tributo-, pero era peligroso ha-
blar ese lenguaje á gentes por naturaleza inclinadas al robo.
No puede, el que estudia la historia como almacén de nombres y
fechas, esa historia estruendosa é inútil de batallas y conquistas, com-
prender la causa de la separación completa en que viven moros y
cristianos y el odio que aquéllos nos profesan tan fuerte como el que
el pueblo les profesa: el trato de unos á otros ha sido el mismo; de do-
minación y violencia; de astucia y perfidia: siempre los de este lado
han sido más fuertes y más cultos y han empleado su cultura y su po-
der en atacar y vencer á los del otro: por esto huyen del progreso y lo
rechazan porque para ellos han sido siempre la civilización, el progre-
so y sus representantes causas de desastres, como lo son para todos
los pueblos que no tienen la civilización y la cultura europea ó no
quieren aceptarla.
Como el impuesto á la importación se pagaba ad valorem,e\ diez por
ciento del valor de la mercancía, y el régimen de zonas neutrales era
universalmente practicado, usábase para evitar el fraude un procedi-
miento que demuestra la desconfianza que inspiraban mercaderes y
navegantes.
Andrés Giménez Soler
(Continuará) .
rey don Alfonso nuestro hermano de darles cada uno part en las du-
hanas segunt que era ordenado entre ellos et aquella part a ellos ni a
nos no es estada dada ni pagada porque nos no somos tenidos de guar-
dar los homnes de la vuestra tierra en la mar. Mas si vos no(s) íeites
dar e pagar aquella part segunt que ordenado es nos fáremos guardar
que los vuestros homnes en mar ni en tierra no pendran danno por las
nuestras gentes. Dada en Valencia X dias andados del mes de setiem-
bre en el anno de nuestro sennor de mil CC. XC. VI.
Viro nobili dilecto G de Montecateno Procuratori Regni Maiorice...
Intelleximus per P. Siurana quod alabeg sarracens de Trirr.ce veniens
in societate cum bn. mercerii et en Segui ad insulam Evice fuit cap-
tus et detentus dictus sarracenus sub íide per P. Dalmacii de Minori-
ció et etiam venditus. Unde cum talia non debeamus in nostro dominio
tolerare vobis dicimus et mandamus quatenus si est ita dictum sarra-
cenum faciatis restituí prístina libértate et ipsum tradi et deliberari
P. Siurana predicto cum ómnibus hiis que eidem sarraceno inveneri-
tis ablata seu substracta fuisse per P. Dalmacii supradictum proceden-
do contra dictum P. Dalmacii ratione dicti maleficiiseu excessus prout
de jure et ratione fuerit faciendum. Taliter quod pena ipsius sit alus
similia attemptatibus in exemplum. Data Valencie V idus sept. anno
predicto.- (R. 104. 84).
LOS MANUSCR1TS DEL MONAST1R DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 299
LOS MANUSGRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL
Per Rudolf Beer
(Traducció del aleinany d'En Pere Barnils. Continuado).
II (*)
«Nobile cenobium, quod ob reuerentiam totiusreligionis et scientie
olim caput et speciraen uniuerse esse raeruit Esperie» fouanomenat en
1070 Santa María de Ripoll, per Bernat II, comte de Besalú, en una lle-
tra endrecada a Bernat de Ruthenis, abat de Sant Víctor de Marsella (2),
referintse expressament al període álgid del raonastirdurant lo niiniste-
ri pastoral del abat Oliva ( 1008-1046), y 'ls estímuls poderosos donats per
Oliva obraven en lo temps immediat també en lo domini de la creació
literaria (3). En primera línia lo monjo Oliva (4) apareix com a porta-
dor de la gran tradició; ho manifester, primerament les seves Epistu-
lae de paschali cyelo Dionysiali, compostes poch després en la mort
del abat Oliva. Primer que ningú Baluze dona coneixement de la Mar-
ca hispánica, de la composició breu, pero digna de consideración que
havía trovat en un «Oolbertinus» dubtant encare de si n'era l'autor lo
abat o lo monjo Oliva; mas apuntant la data precisa: habemus li-
brum editum anno MXLVII (5); Villanueva qui vegé les epistulae en
un manuscrit guardat encare a Ripoll (P. I. 259), en dona (Via-
je VIII, 220), una mostra tío prólech en vers) y sense citar lo passatge
en la Marca observa referent al temps de son origen (loe. cit. 56):
«Baluzio la supone escrita el año 1047». La aclaració en les Memorias
(*) La primera part, publicada en lo volútn LCV d'aquests informes de sessions, se cita
en lo curs d'aquest estudi ab la sigla P. I.
(1) Utilisada aquí segons la edició en la Colection de doc. inéd. sur l'histoire de France.
Premiüre Serie. — Histoire poütique.CollectiondesCartulairesde Krance. Tom. XIII,IX:Car-
tulaire de l'Abbaye de Saiut- Victor de Marseille, p. p. (Juérard avec collaboration de
MM. Marión et Delisle, París 1857, tom IX, Nr. 817, p. ltítí.
(2) En 1050, un convent de la diócesis de Vich promet al de Saut Martí de Canigó, recor-
darse del bisbe Oliva, cuius studüs tapientme dum praesens superfuit apud nos. inter recto-
res ecclesiae sui ordinis nemo extitit secundus»; una reminiscencia posterior n'és lo Elogiuní
de Oliva en les «Gesta Petri Ducís Venetiae atque Dalmatiae» (Petrus Urseolus), Mabi-
llon, ASOSB sae' V, 88S.
(3) P. I. 2ñP. La noticia bibliográfica sobre lo monjo Oliva en les Memorias para ayudar
á formar un Diccionario de los escritores catalanes, de Torres Amat, 447 s., conté greus fal-
tes y inexactituts.
(4) Marca Hispánica col. 446: *In códice 6242 bibliothecae Colbertinae habemus libruin
de eyele paschali editum anno MXLVII ab Oliva monacho sanctae virginis Mariae Rivipo-
llentis .. Videndum au hace lucubratio referenda sit ad Olivam Episcopum Ausonensem, qui
uionachus quoque Rivipullensis.> Lo exacte de la cosa ho suposá ja Enrique Florez, Espa-
ña Sagrada XXVIII (1774 , 139. En les notes a la Bibliotheca vetus de Nicolaus Antonio 11,5,
Bayer no vol saber re* de un monjo Oliva com autor de la obreta: «quo de opere frustra Ba-
luzius atque ex eo Cl. Florezius T. XXVIII, p. 139, n. 39, subdubitant, num alius Olivae RivI-
pullensis item Monacbi sit; cum nullum cognoininem Scriptorem norint Bibliographi.»
300 R. BEÉR
de Torres Amat,p.447: «Hállase esta obrita escrita en Baluzio, lib. IV,
añadiendo: editum anno MXLVII» és completamet errónea: la veritat
és mes be lo següent:
Lo Misceláni, rich en orientacions baix molts conceptes per la his-
toria intelectual del monastir (P. I. 259 y mes avall p. 301) utilitzat per
Villanueva (segons ell s. XI-XII; en lo catálech de B. Rivas sots lo
Nr. 37: «letra medio Romana medio Gótica del siglo XI» és per des-
gracia deflnitivament perdut, com m'ho comproba un testimoni docu-
mental; en lo catálech format per Prósper de Bofarull (1) la signatura
(Est. 1, Caj. 2, Nr. 19) apareix acompanyada del signe 0 que significa
«cremat». Per lo contrari, lo manuscrit de les epistulae utilisat per Ba-
luze, está conservat avuy encare. Lo Colbertinus 6242 anomenat per
ell loe. cit., és idéntich al códex de la Biblioteca Nacional de Pa-
rís F. lat. 747G (Catalogus Cod. M. S. Bibl. Regiae, París 1774, vol. IV,
864, allí també senyalat com a Colbertinus), que jo he examinat detin-
gudament; és ben bé encare del segle XII (no s. XIII com diu lo Cata-
(1) Aprofitám aquesta ocasió per recordar que, ademes de les copies del ínventari mes
antich deis manuscrita (estat Olivia) ja aduhidea per la primera part del estudi y del catá-
lech format per Benito Ribas, disposo encare al present de dos extensos catálechs mes en co-
pies bones, co és la llista arreglada per Etienne de Daluze y les descripcions deis manuscrits
redactades per Prósper de Bofarull aprofitant les noticies exposades per Roque Olzinellas.
Lo material de catalogisació usat aquí és, donchs, lo següent:
1. «Breuis librorum Sanctae Mariae.» L'inventari arreglat després de la mort del abat
Oliva (f 1046), exposat P. I. 270, en base de la copia de Benito Rivas fins allavors inédita, y
designat en lo successiu ab la sigla Kat. Ant.
2. «Summaria descriptio librorum manuscriptorum in bibliotheca monasterii Ri vipullen
sis, die 28 Augusti 1649.» París, Bibliothéque Nationale, Collection Baluze 372. Comp.
P. I. 271. Utilitzada segons una copia extreta cuidadosament per lo senyor Amédée Boinet,
bibliotecari de la Bibliothéque Sainte-Geueviéve, per encárrech de la Comissió Patrística de
la Academia imperial de Ciencies. Aquest catálech s'aduheix ara per primera vegada en la
historia y descripció deis manuscrits de Ripoll y en endavant va citat ab la sigla Oat. Bal.
3. «Catálogo de los Códices MBS. que hoy día existen en la Biblioteca del Real Monaste-
rio de Ripoll enel Principado de Cataluña», format per allá loany 1800 per Benito Rivas (al-
guns extractes en lo viatjede Evvuld, Neues Archiv., VI [1881], 389 ss.) y utilitzat en una copia
posada amablement a disposició de la Academia imperial de Viena per la Real Academia de
la Historia, de Madrid; comp. P. I, 154, 239, 245.— Sigla Oat. Riv.
4. «Catálogo de los códices manuscritos que en virtud de la Real orden de 20 de Noviem-
bre de 1822 ha remitido á este Archivo General de la Corona de Aragón mi subdelegado don
Pedro Mártir de Olzinellas... pertenecientes al suprimido monasterio de Monjes Benedictinos
de Ripoll y que he colocado según el orden de estancias, cajones y números que tenían en
aquel monasterio... (al final:) Barcelona y Octubre 1.° de 1823. Prósper de Bofarull».— Aquest
inventari. era conegut desde molt temps (comp. Ewald, loe. cit. 391), pero no va ésser perinés
utilitzarlo en l'any 1905; una copia completa y escrupolosa la dech a la amabilitat especial
del senyor Joseph Pijoán, Barcelona. Lo catálech és també important perla historia delare-
siduus de Ripoll, perqué Bofarull després del incendi y en lo mateix any 1835, senyalá expres-
sament aquells manuscrits que ell havía retornat a Ripoll desde l'Arxiu de la Corona y'Is que
allí foren crema ts. Sigla Cat. Bof.
Finalment s'ha aprofitat també del nou material manuscrit.
5. El tomo 107 de la Collection Baluze, que la Administració de la Biblioteca Nacional
de París deixá a Viena per mediació de la Direcció de la biblioteca real y imperial. Lo
volúm conté numeroses traascripcions de valiosos documenta de Ripoll (P. 1. 251, not. 2),
mes també extractea y copies déla anticha códices de Ripoll, sobre'ls que retornaré repetides
vegades. Sigla Bal. 107.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 301
logus) y l'escrit ompla un quaternio just. La ja esraentada indicació de
Baluze: Haberaus librum de cyclo pascbali editum anno MXLVII ab
Oliva monacho, pot ser que doni ocasió a males interpretacions forraal-
ment considerada, realraent és justa. Una suposició, com creu Villa-
nueva, no existeix; en lo capítol 3 del llibret (De presentí cicli huius
anno) fol. 3r del ms. trovém: Si uis nosse quotus sit annus cicli huius
uide annos domini qui sunt in presentí IXLVIIm . Una serie d'indicis
fan creure que aquesta copia és també d'origen ripollés — en tot cas és
comprobat que'l trevall fou compost un any després de la mort d'Oliva,
per lo monjo del meteix nom. Pero la activitat de aquest monjo Oliva
s'extén encare mes enllá d'aquesta data. En lo manuscrit ja analit-
zat P. I. 259, ara perdut, Villanueva hi trova també una Epistula Oli-
vae monachi ad Dalmacium monachum de feria diei nativitatis Chris-
ti, lo text de la qual publica (Viage VIIL "¿25 s.); en ell llegím: qua ra-
cione de annis Domini, qui sunt modo ILXaVe , volunt unum auferre
annum, y d'aixó inferím que lo monjo Oliva, literariament encare
obrava en 1065, unes dues décades després de la mort de son ilustre
valedor, l'abat (1). Es també possible que sigui d'aquest període la re-
dacció d'altres trevalls compostos per lo monjo Oliva, la del tractat de
ponderibus et mensuris com també de les regulae abaci; d'una mane-
ra precisa ho justifica un trevall computístich de qual cap deis bió-
grafs d'Oliva ni ningú, que jo sápiga, n'ha donat compte fina ara. En
lo Cat. Bof., al bell comenyament de la descripció del códice Est. 2,
Caj. 3, Nr. 6, hi trovo lo següent sumari:
Tabulae computi ecclesiastici editae ab Oliba monacho Rivipu-
llensi año 1061 (2). Tením, donchs, aquí noticia d'un treball de
cronología eclesiástica, que's publica un lustrum abans de la lletra a
Dalmatius, lo darrer escrit datat del monjo Oliva. Sobre la redacció
del text, és de notar una circumstancia que no's desprén de les des-
cripcions del manuscrit corresponent en lo Cat. Riv. y en lo Cat. Bof.,
mas que és registrada escrupolosament en lo Cat. Bal. (3): Igual que
en lo perdut miscelani que contenía la major part de les obres del
monjo Oliva (comp. dalt p. 300), en aquest códice miscelani igualment
destruit hi havía també anotacions analístiques juntades ab lo treball.
(1) Vivint completament o ab preferencia a Ripoll; en 1063 feu l'inventari de la enfer-
mería del monastir, comp. Villanueva VIII, 10.
(2) La copia que tinchal davant porta la data 1161; inas aixó és sens dubte una error del
escriba com se segueix del temps de vida del autor; fins en la descripció meteixa al datar un
altre troc, segueix la indicació: Escrito en el mismo siglo XI. En el Cat. Rio. no s'anomena
a Oliva com autor, empero (en lo Nr. 162) lo contingut d'aquest (igualment creuiat com se de-
duheix del senyal o anotat en lo Cat. Bof.) manuscrit és exposat mes clarament: Líber Com-
putorum. Líber Offlciorum Amalarii Episcopi ad Regem Carolum. Romauus Ordo in Hebdó-
mada maiori cuín gestis Synodalibus varioruin conciliorum. Tractatus Prisciani Grammatici
En pergamino de fol. mayor, su letra es del siglo XI.
(3) Aquí, donclis, lo mes autich deis catálechs detallats dona mes orientació que lea
llistes fetes posteriorment per aventatjats investigadors.
302
R. BEER
computus d'Oliva, l'origen de les quals s'ha de cercar sens dubte en lo
Scriptorium del monastir de Ripoll. Lo Cat. Bal. en la corresponent
descripció (Nr. 112) després de la nota general del sumari: Líber Cora-
puti et tractatus Prisciani de nomine et verbo, presenta lo següent:
Januarius, Augustus et December 1 1 1 1 nonis habent XVIIII posl idus etc.
Postea sic: de sermone Beati Seuerini episcopi etc Postea: Era millesi-
ma CXXXVa ciuitas Hicrusalcrn reddita et Ctiristianis. Kt modo est miliesi-
ma CC"XVII. Auno rnillesimo C°XLVH1 capta est Tortosa ab Ínclito R. Bar-
chinonensi Comité et rege Aragonis Feria V. post natale III Ka'. Junuarii
Barchinonensi. Postea tractat de ciclo tabulis uisu dig-nis.
Com ais treballs computistichs del raonjo Oliva s'hi junta ven anals
que habíen d'ésser d'importancia per la literatura en prosa de Ripoll,
aixís se'ns ha conservat també del període de la seva influencia, la re-
miniscencia de un elogium versificat de la dinastía, al qui seguiren al-'
tres creacions semblants de que havém de parlar encare.
D'aquest temps (mitjans del segle XI) és la única y sola composició
d'una elegía conservada en un manuscrit de Ripoll, a la memoria del
comte de Barcelona Ramón Borrell, mort en 1017. Baluze publica la
poesía en la Marca Hispánica, col. 427 s., empero no divulga (per bones
rahons) la seva font («In vet tí códice SI, S. reperl»). Mas la tragué
sens dubte del Miscelani 59 1 1 (olim Baluzianus) guardat avuy en la Bi-
blioteca Nacional de París. En lo Catalogus Cod. M. ¡5. Bibl. Reg. IV,
179, lo corresponent troQ, lo mes vell del manuscrit, está posat equi-
vocadament en lo segle XII, y la composició és designada com Epice-
dium in funere Raimundi Comitis Tolosani; d'aquí que la cosa resulti
completament embrollada.
Lo fet de comencar Baluze en la seva copia impresa la estrofa 10
ab C, la 21 ab S, la 22 ab H, demostra havcr ignorat la intenció que
tingué l'autor de formar un cant alfabétich, prenentli axí lo que cons-
tituhía probablement lo seu ergull-, ademes, Baluze llegí malament al-
guns passatges. Lo meteix cas tením en la copia de Bofarull, Condes
vindicados I, 217 ss., publicada exacta segons la de Baluze y repetida
per Amador de los Ríos, Historia crítica de la literatura Esp. II, 335;
encare anteriorment a Amador, Du Méril (segura ment lo primer, puig
no's diu res sobre'i particular en l'Archiv. f. i\. d. Geschichtskun-
de VIII, 355) indica breument en les Poesíes inédites du ínoyen-áge,
París, 1854, 277 not., que l'Epicedium era alfabétich (vers asclépiades
et réunis en quatrains). Dümmler en dona primerament una copia
correcta (Neues Archiv. III, 1878, 407 ss.), pero com tenía 1' Carmen
per inédit, tampoch observa res respecte la procedencia demostrable
del manuscrit de Ripoll (1); manifestament va eseapárseli la significa-
(1) No's fa memoria de la poesía important com a testimoni historien en lo trebull que
considera també les antigües fontsde Ripoll: Historiografía de Citalunya, de J. Massó To-
rrents, Revue Hispanique XV (1906), 486 ss.
LOS MANUSCRITS DEL MONAS TIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 303
ció decissiva de la indicació feta en la estrofa 13. Motiva la reprodúc-
elo de la poesía que donam a continuado, basada en una nova revisió
del manuserit, lo fet d'adaptarse bé a la serie deis coneguts Elogia ver-
sificats de Ripoll, dedicats ais difunts (1), y de facilitar lo tránsit del
panegyricus a la poesía matisada de épica.
1 Ad carmen populi flebile cuncti Aures nunc animo ferte benigno,
Quod pangit meritis (2) uiuere laudes Raimundi proceris, patris et almi.
2 Bellis térra potens, ubere gaudens Quo nunc esperie (3) uulnere languens,
Cui turris patrie est (4) lapsa repente Raimundus procer, hunc morte premente.
3 Clari progenies pulcra borelli Raimundus teneris cepit al) annis
Dux insigne patris ius moderandum, Xpisti precipuus muñere factus.
4 Dum celsus procerum culmine staret Ceruicemque patris (5) flecteret orbis,
Extolli timuit dulcís amator et rector populi (6) ceu pater omnis.
5 • Effulsit tidei luce fldelis Princeps egregius seinper in orbe,
Iustus indicio, famine uerus, Hostis falsiloquis hic erat acer.
6 Fultus presidio numinis alti, Decens castra sibi fortia XRÍ
Strauít barbariem fanaque triuit Cultureque dei templa dicauit.
7 Gestis preposuit cuneta potenter. Sic pulsis tenebris orbe (.7; prophanis
Struxit XPIcolis (8) castra salutis, Barcbinona potens, te renouauit.
8 Hic per iusticie limina cedens Prebebat ;9) populisiussa salutis,
Ut uiuendo pie regna subirent Celestis patrie post sine fine.
9 lili cura fuit máxima regni Scissuras placido stringere pacto,
Discordesque sibi nectere mentes Primo nequitie fraude repulsa.
10 Karus (10) hic populis extitit orbis, Qui famma (11) meriti trans tulit astra
Et celso micuit nomine terris, Ut sol la radiis orbe refusis.
11 Lux ingens patrie, gloria terre, O raimunde, tuis quam pius olim
Domnus more patris ennete (12) fuisti. Qui scalam emeras tristibus omne (13).
12 Miro uos, inopes, fouit amore, Vestri tutor erat dulcís et altor;
Kam quod seua mauus sontis ademit Vobis restituit (14) iure peregit.
13 Nain sacrata dei templa beauit Doniseximiis et decorauit
Et clerum patrie fouit honeste, O borelle (15), magis inclite presul.
14 O que XPicolis ;U>) urbs sat olimphi Terragona piis clara stetisti,
Te t risco statui ferré parabat, Hinc (17) ornare tuam presule plebem.
15 Pro, quantis fieres clarus in actu (18), O raimunde, tuis lux patrieque,
Ni te seua tuis mors rapuisset, At flatus petiit regna quietis.
16 Quam post regifleo ductus honore Quoram certa pió pignora papa
Bernardi comitis pacem (19, tulisset, Inuidit properans mors remeanti.
17 Reuera patrie tam decus ingens Ut migrasse ferunt, fluxit ad immas
Plebs omnis lacrimas, undique uultus (20) Multus flt (21) patrium cerneré funus.
(1) J. F. de Masdeu, Historia Crítica de España XIII, 197, opina no sens rahó que és la
única «poesía tolerable» que s'ha conservat en Espanyad'aquell temps.
(2) meritas Engelbrecht. (8) esperia e^co és: est) Engelbrecht.
(4) Dümmleret. (5) patri Engelbrecht.
(6) «populus corretgit en populi> ms., observa justament Dümmler.
(7) ore Dümmler. (8) Cap ratlla sobre XPI.
(9) Ciedebat Baluze. (lOj Carus Baluze.
(11) Lo manuserit té clarament fammaT
(12) ancte Dümmler.
(13) Axis en lo manuserit y en totes les edicions (també en Dümmler). Engelbrecht es-
mená d'un modo excelent: qui so lamen eras tristibus omne.
(14) restituí Engelbrecht.
(Id) Borellus, biabe (praesul)de Vich 1010—1017, l'antecessor del bisbe Oliva al ineteix
temps abat de Ripoll, lo que aquí s'ha de teñir en compte.
<16) Cap ratlla sobre XPi. (17) hic Engelbrecht. (18) actls Eugelbrecht.
<19) pace just Dümmler. (20) Bal. suposa luctus, Eugelbrecht uulgus.
(21) Bal. equivocat sít.
304 R. BEER
18 Se dant precipites uulnere cordis, Pars scindunt facies — flebile uisu —
Dantluctus uaria milia plebis Et clamore truci sidera pulsant.
19 Te, raimunde procer, quam cito, pulcher, Nobis mors rapuit seua misellis!
Quis tam dulcís erat rector in orbe Extans, qui dominus ceu pater adsit?
20 Ve tellus tenebris mersa doloris, Te liquit patrie glorie fulgens!
Barchinona, tibi quis dolor hesit, Qua def uñeta patris membra putrescunt!
21 Xero mane(l)piu~plange patronum Barchinona potens urbsque gerunda
Usque ausona simul urgella tellus Hincquadrata fleant clima ta mundi.
22 Ymnum (2) ferte deo dulciter almo, Qui pro patre dedit pignus in aruis.
Huic párete, uiri, corde ñdeli Iussis uosque pie suhdite (3) matris.
23 Zelo nunc fidei poscite cuncti: Lucis summe (4) pater, cede quietem
Raimundo proprie prolis amore, Que tecum deus et flammine (5) regnat. amen.
A mes deis testimonis de que havém tractat, possehím varíes altres
notes que indiquen que la escola monasterial de Ripoll permanesqué fldel
a les seves tradicions en lo temps immediat consecutiu del període es-
plendores d'Oliva (6). Es de plányer que sois tinguém coneixement
indirecte (per los catálechs anteriors a la crema) de importants mo-
numents que s'hi refereixen; axis de un bell Evangeliari descrit de la
manera mes detallada per Benito Rivas (7); es datat d'una manera pre-
(1) Seromane Bal. (2) Hymmum Bal.
(3) Axís'l manuscrit y les edicions; son les raligioses subjectes a la superiora, uiri los
monjos. (4) Bal. corretgí summe. (5) ttamminas en lo manuscrit.
(6) Per lo cap de la escola monastirial de Ripoll en la época oliviana, per l'erudit Arnallus
scholasticus, del qui havém parlat T. I. 262, sembla també haverse trovat en temps posterior
un representant corresponent, tal vegada un successor al qual se refereix lo trassumpte d'una
acta fins ara desconeguda, que'* trova en Bal. 107, fol. 277r s. Lo document: Anno X Regni
Henrici Regis, de consegüent extés, 1041, qo és, cinch anys abans de la mort del abat Oliva,
és digna d'atenció estilisticament y per la historia cultural; ademes és important per ésser
una de les poques actes privades conservades d'aquell temps; per aixó l'exposám extrac-
tat :n;í.
Després d'un preámbul sobre'ls designis de Deu al crear a Eva de Adam, diu:
Idcirco egoRaymundus cognomento Bernardi his mortalium legibus honesta copulatio-
ne productus et amore suscipiendae Dominoque seruiendae prolis inductus hunc titulum do-
tis seu donationis tibi dilectissimae sponsae meea Ermesendi nomine habituram (sic) perpe-
tim trado. Cunctam quoque decimam partem rerum mearum... tibi concedo, denique juxta
leges Gotorum honestas antiquitus institutas haec omnia animo tecum gratanti percompleo
et eo dilectionis uinculo quandiu uiui fuerimus tecum permauere desidero. Quo beatas Paulus
Apostolus et doctor gentium iubet uxores diligendas esse semper in Domino. Facta est haec
acriptura in coenobio Beatae Mariae xiirginis Riuipollentis Anno X Regni Henrici Regis tertio
nonarura Januariarum die scripta manu Remundi ad vicem Arnalli Scolaatici praefati Coenobii
notarii. Sigí«num praedicti Remundi qui hanc donationem dotis fecit et testes firmare roga-
uit. Siai^tnum Gerberti Sig>Jtnum Kbuli (Bliduarii, Bernardi, Adalberti).
(7) «Liber Evangeliorum cuín i>raefatiouibus sancti Hieronymi presbyteri ad papam
Damasum. Es un códice en pergamino en 4.° mayor con varios adornos y figuras de los cua-
tro evangelistas de pintura basta. Contiene también ¡a genealogía de Christo Señor nuestro
desde Adán hasta Joseph, hijo de Jacob, esposo de María, y las obritas siguientes: Rubricae
et orationes ad Cathecumenos faciendos. Variae oratíones ad coutemplationemmissae. Líber
sacramentorum editus a S. Gela-do papa emendatus, a beato Gregorio. Míssae totius anni et
quae dicenda sunt in festivitatibus sanctorum. Lectiones exceptae de veteri novoque testa-
mento ad missas per totum annum.— Su letra es muy hermosa y tal vez de mano de algún mon-
je del mismo Ripoll, pues se escribió en 1048, porque al fin de la Genealogía dice: Finit V.
etas. Inclpit VI nulla generationum uel temporum serie certa, sed totius seculi termino
finienda cuíus iam trausac'd sunt IXLVIII. Porro ab initio mundi usque in presens tempus
quo ble libei scriptus est sunt anni VCCCLVIÍI. Presumo que este precioso Códice se envió
al señor Campomanes.» (Nr. 155).
Manifestament és lo mateix manuscrit que descriu notablemeut y ab molta mes brevetat
LOS M.ANÜSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 305
cisa, fou acabat un any després de la mort del abat Oliva y pot ser la
composició fou recomanada per ell mateix. Per primera vegada ens
topám ab una producció del Scriptorium de Ripoll, que ostenta riques
guarnicions ornamentáis y figures; les iniciáis eren iluminades y a
cada un deis quatre Evangelis ni había la imatgo del corresponent
Evangelista. Fácilment se compren que també trova un ressó en lo
Scriptorium del monastir lo magnífich ornament figural que portaba lo
soberch edifici de la iglesia construit per Oliva y 'l que, malgrat la
destrucció vandálica, desperta avuy encare la nostra admiració-, re-
cordis solament les escultures deis dotze apóstols que degueren ésser
executades a base de croquis y de projectes. Tota vegada que'l manus-
crit d imatges fou destruit en la crema del any 1835, sois podéin fer
conjectures sobre l'art de representació deis Evangelistes; mas no
manca pas del tot material de comparanca per la iluminació catalana
de manuscrits d'aquell temps. H. Denifle y E. Chatelain en la publica-
ció del «Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis»,
Revue des Bibliothéques VI (1896), 1 ss., tingueren la bona idea de fer
conéixer, mijancant reproduccions passablement executades, una mi-
niatura de plana sencera y les cobertes guarnides d'ornaments y figu-
res d'un deis manuscrits mes antichs, encare de la meitat del segle XII,
de la Biblioteca Capitular de Tortosa (1), que contenía Orationes pro
missis (Códice 11). La continuació de la influencia bisantina és in-
negable; les representacions están encare fondament adherides al estil
arcáich de la pintura miniaturista y's pot creure que Rivas y Villanue-
va s'hauríen dolgut també ací de la «pintura basta» y «dibujo inco-
rrectísimo». Ja que la iglesia de Tortosa deu la fondació y dotació al
comte Ramón Berenguer IV, al protector de Ripoll, és possible que la
escola d'escriptura y pintura de Ripoll, llavors la mes famosa de tot
Catalunya, exercís influencia en la composició del missal de Tortosa,
de la meteixa manera que, p. ex., en la escriptura de certs anals pro-
vincials en un Dertusiensis, de que havém de tractar encare.
Propris manuscrits d'imatges de Ripoll que siguin del segle XI, no'n
conservám cap. No obstant, en lo manuscrit Nr. 151, procedent si fa o
no fa de mitjans d'aquest segle, guardat encare avuy en Ripoll y'l qual
conté Baeda de locis sanctis, Augustinus de Magistro, Joannes Chrysos-
tomus de reparatione lapsi, Augustinus de Fide, Bachiarius de Fide
(aquest segons una copia adquirida de Italia, comp. P. I. 267 (2); en lo
Villanueva, Viaje VIII. 43: «Códice de los IV evangelios con lasiniciales iluminadas sin dis-
tinción de capítulos, escrito en el siglo XI. Preceden según costumbre las tablas de las con-
cordancias, y a cada evangelio la imagen de su autor de dibujo incorrectísimo.
(1) Situada entre Barcelona y Valencia, conquistada en 10j8 per Ramón Berenguer IV.
(2) Sobre altres trocos del mateix manuscrit, entre ells lo «Vaticinium Sibyllae», Ewald
loe. cit. 388. Aquest Vaticinium és idéntich a les profecíes que's troven en lo cod. Escoria-
lensis & I, 3 s. XI (1047); Ewald observa, loe. clt. 249), que aquest fragment se trova també eu
lo pantheon de Gottfried de Viterbo, pero que «no pot ser prés d'aquest a jutjar per la anti .
306
K. BEER
fol. 1541' s'hi trova una imatge de la Vevge ab l'Infant (lámina 1) , la que
mereix atenció, no tant per la técnica com per la forma característica
del subjecte. Per mes clarament que penetri la influencia bisantina na-
tural en aquell temps, se nota ab tot desseguida la concepció indepen-
dent del assumpte característica d'Espanya, lo plegat del ropatge dispo-
santse no en cayent recte, sino horizontalment, lo coll cobert conforme
ais hábits de les monges, le3 faccions desviantse completament del
convencionalismo y tingudes inés bé per individualment expressives,
tant, qne P. Adrien Munier, qui examina la imatge, és del parer que
serví de model una religiosa, pot ser uní abadesa; per concedir aques-
ta possibilitat basta sóls recordar que'l vehí convent de Sant Joan de
Ripoll (Sant Joan de les Abadeses) hostatjá religioses flns al 1017. La
aquí fácil comparanca ab la imatge de María (a la dreta del Cruci-
ficat) en la coberta del aduhit missal de Tortosa, reproduhida per De-
nifle y Chatelain, suministra mes mijans per la valuació histórica del
art de la efigie de Ripoll (l). L'estudi historien del art haurá també de
parar atenció en un escrupolós dibuix del locus «caene» domini del
meteix rivipullensis 151 (fol. 4, en lo tractat de Baeda de locis sanctis,
mes primores que, p. ex., en lo Vindob. 5S0, fol. 12V ), y igualment en
les raros iniciáis que com a motius ofereixen testes de persones y ani-
máis, armadures, etc. A propósit d'aixó recordis també que'l Cod. 199,
ab lo liber Scintillarum atribuit a Baeda y'l de Augustin (Baeda) De
conflictu vitiorum et virtutum, de fins del segle XI, aclarat per un do-
cument com vella possessió de Ripoll, presenta també interessantes ini-
ciáis antigües (2).
D'aquell temps no's coneixen altres manuscrits illustrats de proce-
dencia ripnllesa; mas lo scriptorium del monastir continúa produhint
valiosos códices, com, p. ex. un Evangeliari acabat en 10ÍM, que Bofa-
rull alaba en lo seu catálech sots la signatura Est. 1, Caj. 1, Nr. 10,
com «Código preciosísimo y curioso» (3). Lo meteix catálech, sots la
signatura Est. I, Caj. 1, Nr. 13 y ab lo senyal O, de consegüent «cre-
mat» dona també la descripció d'un manuscrit, del que tractarém mes
guitat del manuscrit». Aixó és conforme, puig son, las desde liai'ch temps conegudes profe*
cíes, les impreses entre les obres de Baeda (M. 90, 1181).
(1) Comp. aquí Jos. Gudiol y Cunill, Nocions de Arqueología sagrada catalana, Vich,
1902, p 320, ss : Representacions de la Verge María. Llástima que siguin insuficients les figu-
res presentades en la p. 295.
(2) Un ornament tot especial d'inicials se trova en lo códice Nr. 129, encare del se-
gle XII, de la biblioteca capitular del Tortosa, que trellada la «Summa codicis». Una mostra
en <Lo codi» publicada per Herm. Fitting y Herm. Suchier I (1906), lámina 1.
(3) La seva descripció d'aquest ms., i{?ualment perdut, és: Los santos cuatro evangelios
con las prefaciones de San Gerónimo y los diez cánones de Eusevio Cesariense siguiendo á
Animonio Alejandrino con tablas de correspondencia para saber los lugares en que concuer-
dan los evangelistas según se hallan en el Griego: Código preciosísimo y curioso en folio me-
nor escrito sobre pergamino el año 109 1. Empieza y acaba con algunas hojas, también de per-
gamino, de letra menos antigua con virias oraciones de la Iglesia propias de Semana
Santa.
LOS MANUSCR1TS DEL MONAST1R DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 307
de tingúela ment, que conté «Epístolas morales» del Papa Gregori el
Oran y després un «Catálogo de los sumos Pontífices desde San Pedro
hasta Urbano II, en 1098»; Bofarull afegeix: de cuyo siglo, sin duda, es
este código, aunque sigue de letra menos antigua el catálogo hasta Cle-
mente IV con un cronicón; aquí, donchs, se'ns senyala igualment lo
segle XI, com temps de la formació del manuscrit; per rahons que
s'aclarirán mes tart, tot just si román dubte sobre la procedencia ripo-
llesa del tant debatut manuscrit.
Fóra deis fragments que acabám d'esmentar, en part perdiits, no
s'lia descobert fins ara cap manuscrit atribuhible al període de que
aquí ens ocupám, có es al segle següent, a la mort del abat Oliva. Lo
meteix pot dirse deis códices conservats encare, detingudament exa-
minats, ja precisament en atenció sobre'l particular, com també deis
manuscrits en gran part cremats, y que van descrits ab indicació de
data en los catálechs formats anteriorment al 1835. Fóra equivoc:it,
per aquest fet solament, deduhir una mimva d'activitat en lo Scripto-
rium de Ripoll o un endarreriment en general de la manifestació inte-
lectual de la comunitat del monastir; ja s'ha manifestat que, sens lo
vell catálech que fa veure la riquesa de la biblioteca al acabament
del període oliviá, possehiríem una idea absolutament incompleta de la
biblioteca del monastir. Pero malgrat tot, respecte al esmentat perío-
de, podém deduhir, efectivament, una considerable disminució de
treball cientíñeh a Ripoll; fet que, en aquest cas, está estretament lli-
gat ab la disolució de la disciplina conventual y lo comportament in-
digne deis abats. Un segle de decadencia innegable segueix al esplen-
dor del temps d'Oliva, devingut tal a conseqüencia de la intensiva
activitat intelectual y del poderíu considerable desplegat per rahó del
augment de proprietat. La butlla del Papa Alexandre II, dirigida al
monastir (publicada per Baluze segons un document del arxíu del mo-
nastir de Ripoll, Marca Hispánica, CCLIV, col. 1122 s.) ja en l'any
1063, de consegüent, 17 anys després de la mort del abat Oliva, fa
veure, d'una manera evident, les circumstancies predominants en lo
monastir; conté una severa admonició ais monjos de permanéixer fi-
dels ais vots fets de reprimir, per medi deis abats, lo malversament
deis béns del monastir, y principalment no consentir la simonía en les
eleccions d'abat (1). La vigorosa paraula del Papa tingué certament,
per conseqüencia, la destitució d'un tal Adalbert, qui, contra l'abat
Guillerm Bernat, s'havía apoderat de la dignitat abacial, valentse
de la violencia y de la simonía. Pero lo requeriment general contingut
(1) Monemus ut professionis sanctae propositum... pro viribus semper custodiatis nec
ab illo iu neutram partem ullo modo desistatis... — Q,ui predia... dono Abbatum non satis
digne praesirlentium sen rapiña vel invasione... possidere videantur... illa nequáquam reti-
neant...— Praecipimus ut nullus amorto ct deinceps vestri coenobii redimen per simoniacam
haeresim obtineat nec qualicunque ingenio ante vel post acceptnm honorem per pecunias
locum Abbatis arripiat.
308
R. BRER
en la butlla, romaní sens resultat; les circumstancies dins la comuni-
tat religiosa continuaren empitjorant mes cada día, de tal manera
que, al repetirse l'espectacle sis anys mes tart y adquirir Miró la aba-
día de Ripoll mitjancant negociado, Bernat II, comte de Besalú, se
vegé obligat a posar terme al vergonyós procedir y a colocar, en 1070,
lo monastir de Ripoll sots la jurisdicció de St. Víctor de Marsella, au-
xiliat per los bisbes de Vich y de Girona. A la agosada opinió den
Pellicer y Pagés, 1 historiógraf del monastir mes modern, de que
aquesta disposició incissiva en la vida conventual se verifica sois per
tranquilitzar ais monjos, «no para una reforma que no necesitaban,
ni para restaurar la disciplina monástica que no había decaído», se ni
oposen incontestables testimonis documentáis. En la lletra citada al
comene d'aquest estudi s'explica, ab sinceritat sens reserva, que desde
la mort del abat Oliva Ripoll s'havía convertit en un focus de simonía
y deshonres mercat de dignitats. Lo disposar la afiliació de Ripoll a
St. Víctor se verifica a fi de que la vida religiosa y l'esforg científichse
despleguessin en l'esdevenidor com habían fet en los temps passats (1).
Mes clarament encare s'expressa l'acta de donació del comte (Cartu-
laire de St. -Víctor, N. 819), extesa al 28 de desembre de 1070; Ripoll
es directament anomenat un lloch que a causa de la simonía deis seus
abats, paene absque religione et sine regula sancti Benedicti mane-
bat (2). Testimonis del brac eclesiástich y seglar confirmen, donchs,
unánimement la decadencia de la vida monacal a Ripoll, y lo decla-
rarse en un d'aquests testimonis lo desitj de que no sois la religió, sí
que també la «Scientia» pugui recobrar l'esplendor d'altre temps, res-
pon a la pregunta perqué decaygué tan considerablement la manifes-
tació intelectual en oposició al actiu desenrotllo de la producció lite-
raria y científica durant lo període d'Oliva. Desde l'any 1065 en que
lo monjo Oliva compongué la seva curta lletra endrecada a Dalmatius,
(1) (Lo comte Eernat a Bernat de Ruthenia, abat de St. Víctor)-., nouerit uestri pia
aollicitudo locum Dei genetricis Marie Riuipollentia cenobii, qui a tempore douini Oliue
pontificia a aimoniacbis male poaaessus turpibus suecubuerat questibus. . me ab omni ereti-
ce prauitatia contagio emundasse illumque pseudoabbatem Mironem, qui post interdictum
aedia apostolice eiusdem regnum conatus est aimoniache optinere. doinui Gnif redi archi-
episcopi necnon Berengarii Gerundenaia episcopi ac Guilelmi Ausonensia presulis adiutorio
cuna suia satellitibua uniueraia a loco... expuliase. Q,uo depulso cum quererem qualiter... ab
illo sancto loco ouanem hereticum ambitum de cetero precauere poasem, i i mibi... sugges-
tuin est, ut uestre dominationi (lo text imprés té: donationi) ueatriaque institutia illum su-
bicere non refugerem .. Hoc nobile cenobium, quod ob reuerentiam totiua religionia et
scientie olim caput et apecimen uniuerse esse meruit Eaperie,... per uos in statum pristinuin
cupimus reparari (loe. cit., p. 165 a.)
(2) ... donator auin omnipotenti Deo et aancte Marie aanctoque Victori martyri de Mas-
silia ac Bernardo, abbati ipaius monaaterii... dono eia monasterium aancte Marie de Riuo-
pullo... sub eo tenore, ut ipae Bernardua et succesaorea eius eligant aemper et mittant ibi
abbatea qui aeruicium Dei in eodem monasterio faciant et regulara aancti Benedicti ibi te-
neant et tenere faciant, et obedientes aint aemper in ómnibus abbates et omnia congrega tio
ipsius monasterii Massiliensi abbati... Et boc totum ideo est factum, quia locua ille propter
symoniacos abbates pene abaque religiene et aine regula aancti Benedicti manebat (loe. cit.
171 a.; comp. també ibid. 208 y 239).
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIU DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 309
se passa quasi bé un segle fins que tornám a topar ab un producte
literari datat de la abadía (la anomenada «brevis historia»), y mes
encare íins a reaparéixer lo nom d'un religiós de Ripoll ocupat en la
composició de llibres. Axí, donchs, podém ben creure per l'esmentat
període, que a la manca de noticies sobre produccions del Scriptorium
de Ripoll en lo camp no litúrgich hi correspón també la manca efec-
tiva de semblants obres.
La capitis diminutio jerárquica que afecta a Ripoll a causa de la
seva subordinació a St. Víctor no podía empero anorrear d'una vega-
da la forca d'aquest lloch intelectual capdevanter de Catalunya, o ferir
considerablement la integritat de les reliquies históriques y deis tre-
sors del arxiu y deis manuscrits que hi existíen coleccionats. Per altra
part es de creure sens escrúpol que per part seva la abadía de St. Víc-
tor, atenent a la colecció y valuació d'auxiliars literaris, no podía
perdre de vista los arxivals y códices que possehía'l monastir cátala
recentment afiliat; efectivament, en los arxius des Bouches du Rhóne
de Marsella, trovám una serie de documents la procedencia ripollesa
deis quals es garantida, y que, seguramenl, han arrivat al lloch ac-
tual non se custodien, per la mediació de St. Víctor (1).
Cerquis per un monument que ilustraría les relacions intelectuals
entre'ls dos vells monastirs en lo camp propriament literari, y's trova-
rá certament, no a Marsella, tampoch a Barcelona, sino a Roma. Lo
Vaticanus Reg:nensis Nr. 123, escrit en sa part principal en l'any
1055 y la procedencia del qual de St. Víctor de Marsella es segura,
fóu donat a couéixer mes en detall, primerament per Ludwig Beth-
mann en l'Archiv f. alt. d. Gesch. XII (1874), 268. Segons Bethmann
lo volúm conté «De ratione temporum», una obra gran de Baeda y
Isidoro, Chrónica de Baeda, Cicles que abarquen los anys 532 — 1063,
ab observacions analístiques en part de má posterior (s. XII), tornen
després 28 cicles, 1064 — 1595, de mans posteriors, també ab inscrip-
cions analístiques, los anomenats Anuales Massüienses (2).
(1) Coinp. Mélanges d'Archéolo^ie et d'Histoire, VI (1886), 454 ss.
(2) Sobre aquest manuscrit P. Franz Ehrle me comunica amablement lo següent:
«Per lo que respecta al contingut total del volúm, l'ompla una obra ab quatre llibres.
Lib. lus, desolé; f. 1-74, ab 73 capitols. Liber 2US, de luna; f. 74—110, ab 47 capítols
(f. il—l25v los 27 cicles ab los anals; f. 1261', 126V epla. domini Olive). Liber 3US, de natura
rerum, f. 127—151, ab 163 capítols. Liber 4US, de astronomía, f. 152-219, ab 122 capítols,
f. 220—223 cnlendari de janer fins agost inclusive.
A cada llibre l'hi precedeix l'índex deis capítols (fs. 74, 127, 1 52) y a cada capítol hi ha
indicat l'autor del qual es pres.
De molts la major part es de Baeda, bastants de Isidoro, altres d'Augustín, Hieronymus,
Dionysius, Auatolius, Victorinus, Protcrius, Hyginus, Plinius, Macrobius, Ambrosius, Ful-
gentius.
Al primer llibre li falten los 13 primers capítols.»
Al. Vidier, qui pensa publicar una relació minuciosa del mateix manuscrit, en lo Bulle-
tin de la Société des Antiquaires de France, me comunica encare mes particularitats del
variat sumari del manuscrit: (després d'un nou paragraf «Epístola Bedae unde supra»)Chro-
nologie sommairc de Justinien a Charles le Chauve mentionnant des phénomenes naturels
310 K. BEER
Aquests Anals han estat publicáis repetides vega des, y darrera-
ment per Pertz en los Monumenta Germaniae, Ser. XXIII (1874), 1 ss.,
segons una copia revisada per Hermann Pabst. Especiahnent en con-
sideració ais Annales Massilienses, I. H. Albanés ha tractat sobre lo
manuserit en tres extenses memories: «La chronique de Sain-Victor de
Marseille», Alelantes d'Archéologie et d'Histoire, VI (lb8€), 64 ss.,
287 ss., 454 (1). Lo primer resultat a considerar, fruyt del nou exa-
men del manuserit, es la prova, es veritat incoherent presentada per
Albanés sobre un cert paralelisme en la composieió del Ret;inensi3
Nr. 123 y del Kivipullensis descrit per Villanueva, Viage VIII, 55 ss.,
gé es aquell miscelani que ja havém aduhit tantes vegades y'l que
conté la major part deis breus treballs del monjo Oliva. Podém asse-
gurar desde are que tant lo Reginensis 123 eoin també'l perdut Rivi-
pullensis representen origináis per les taules computístiques d'Oliva
y per les notes analístiques que s'hi junten. Per un appéndix que
Albanés acompanya al darrer tractat, venim en coneixement de que'l
Reginensis conté les dues lletres del monjo Oliva al abat :bisbe) Oliva
y a Dalmatius; les mateixes lletres precisament asta ven en l'avuy
perdut Rivipullensis. Altra conformitat manifesten, íinalment, los dos
manuscrits, com podém comprobar exactament per ha ver publicat Vi-
llanueva en lo volúm V del seu Viage, 241-249, les corresponents ins-
cripcions del Rivipullensis. Un nombre considerable d'aquestes son
idéntiques en los dos textes-testimonis; axis, p. ex.: 1097 Osea eiuitas
capta est — 1118 Cesaraugusta capta cst a rege Aragonense — 1147 Al-
meria capta est — 1148 Tortosa capta est; — lo meteix passa també en
qu'on retrouve dans les annales d'origine sénonaise, mentionnnnt aussi l'obit de deux arche-
véques de 8ens dn 9e siécle. En outre, le ms contieut une carte du monde oü la Gallia n'est
représentée que par une seule ville: «Senones».— Ab aixó romanen comprobados relación»
molt antigües de Ripoll ab Seas
(l) La critica feta per Albania sobre la edició deis Anals en los Monumenta Germaniae,
dona motiu de pendre pnrt també en aquest concepte en les seves declaración», majorment
quan en la segona edició de la Blb'iotheca histórica de Potthast I, 95, s'assegura també
l'origen barceloní de la primera part deis Anuales Mass., y d'aquí com del Resume d'aquells
suplemeuts: «discorre animadament la exposició de Pertz hón se abocan faltes de tota classe»,
se pot inferir fácilmunt a quina part se decanta avuy la Vulgata de la crítica histórica.
(Comp. també Watteubach, Deutschlands Geschichtsquellen I.7, 1904, páff. 329). Es cert
que Albanés, a mea de petites equivocacions (aixi l'abat y bisbe Oliva deu haver viscut
«jusqu'aux environs de I0ó0-, p. 297), se féu també colpable de j?reus errors: la primera part
del Vat. Reg.. 123 se identifica falsament ab Baeda de temporibus (per mes que ja Betbmann
havía mostrat lo bon camí, Archiv. XII, 2S8) y aquesta error no's rectifica fins al final en lo
suplement; d'aquí que siguin de poca importancia leu conseqüencies relacionades ab aquesta
identificació, prescindint de la data errónia del antich catálech de Ripoll. Per altra part
s'ha de concedir al ánimos francas, que fóu ell qui primer atribuhí determinadament á Ri-
poll la part mes anterior de la Crónica, y ab perspicacia relaciona les respectives anotacions
ab la influencia del monjo Oliva, per mes que'ls treballs d'aquést li fossin coneguts sois en
part, y ignores completament les notes históriques del monastir, la copia deis Annales
Anianenses, lo cartulari (en la Coll. Baluze)Ty los respectius capitols de la «Historia brevis
monast. Rivipullensis» y de les Gesta comitum, etc. Deis Annales «Barcinonenscs» com a
base déla Ana Mass. no sc'n pot parlar mes ara; lo mateix respecte ais Annales en los Mo-
numenta. Script. XIX, 501.
LOS MANUSCR1TS DEL MCNAS11R DE SANTA MARÍA DE R1P0LL 311
altres notes mes extenses, que excedeixen a l'espay d'aquelles breus no-
tes analístiques. Pero aquesta conformitat no arriva pas tan enllá com
vol fer creure Albanés, per rahó de les coincidencies avencades, ans
bé s'ha de remarcar un fet, no considerat per ell, y es que en lo
Reg. 123 hi han anotacions que manquen en lo Rivipullensis (1) (có es en
la edició de Villanueva que, sens dubte, es completa), y, al contrari,
que no foren escrites en lo Reg. un gran nombre que'n contenía lo
Rivipullensis testimoni de Villanueva, y principalment tais que, afec-
tant a l'antiga historia de Santa María, no eren de gens importancia
per Sant Víctor (2). D'aixó's deduheix que no's pot admetre, sens mes
ni mes, la opinió d'Albanés, sentada exclussivament en atenció a les
notes concordants (p. 293): II existe une Chronique de Ripoll, qui va
jusqu'á la fin du XIIe siécle... C'est done la. qu'il faut chercher l'origi
ne de celle ci (96 es de la Chronique de Saint Víctor).
Respecte a la procedencia de les anotacions analístiques contingu-
des en los dos manuscrits, cal observar primerament. que ja Enrique
Flórez, en lo 28 volúm de la España Sagrada, 345 88., sortit en 1774,
publica «Excerpta ex chronico S. Victoris Massiliensis» (segons la edi-
ció de Labbe en la Nova Bibl. MSS. 339) y en la inscripció del any
MCXV: Monasterium S. Johannis redditur Clericis, ab la seva expli-
caciá «De Abbatissis nuncupatum in Dioecesi Ausonensi» senyala a
S. Joan de Ripoll (Sant Joan de les Abadeses) donant axí localment la
indicació decissiva; manifesta. també, ab tota rahó, en lo meteix volúm
de la España Sagrada, p. 51, que St. Víctor de Marsella estava tan
interessat com Santa María de Ripoll en lo bon ordre deis assumptes
de Sant Joan de Ripoll. Tot aixó romangué desconegut tant al senyor
Albanés com a Pertz, ab motiu de la publicació de la crónica en los
Monumenta Germaniae. Quan referintse a les citades ínscripcions deis
anys 1097, 1118, 1147 y 1148, Albanés sosté (p. 292) que aqüestes no-
tes no pogueren ésser escrites a Marsella ni a Barcelona, sino solament
a Santa María, car «Ripoll se trouvait au centre de tous ees événe-
ments», se confonen los fets histórichs ab son registrement, y, si's
vol, lo cuartel general major ab l'arxiu. Fins la polémica del erudit
francés contra la apreciació de Pertz, de que la primera part deis ano-
menats Annales Massilienses son propriament Annales Barcinonenses,
incita, encare que realment justificada, a fer algunes observacions.
Los Anals barcelonesos no son pas una pura creació de la fantasía,
com suposa Albanés («l'ouvrage n'a jamáis existe qu'en imagination»).
Qui vol cercar, trova en lo volúm citat de la Esp. Sagr. (331 ss.) dues
Chronica Barcinonensia, exposades per Elórez la una segons D'Achery
(1) Axí també al comencament les notes ais anys ó^, 571, 661.
(2) Axí: 882 His diebus erat Daginus abbas Riuipullensis. 888 Prima dedicatio nostri
coenobli sub Dagino abbate. 9)2 obitus Wifredi comitis bonae memoriae, cuius pater quies-
eit in cenobio 8. Mariae Riuipull.
312 R. BEER
y l'altra segons Baluze; no es donchs de refusar a priori, de cap mane-
ra, que una tal colecció de Anals s'hagués pogut escriure a Barcelona,
en lo segle XI, majorment quan algunes anotacions d'un Chronicon
Barcinonense concorden ab les notes corresponents deis sovint esmen-
tats Annales «Massilienses». L'assurapte, donchs, no es pas tan senzill
com aixó. y per les rahons aportades per Albanés no román, ni de
molt, aclarit d'una manera tan incontestable com ell créu. La qüestió
de procedencia pot decidirse convincenment a favor de Ripoll, si'ns
trovám en estat de comprobar que les inscripcions no sóls están Higa-
des directa o indirectament ab los interessos del monastir de Ripoll,
sino que també representen una anella d'una cadena de treballs his-
tórichs y especialment histórich-nacionals y provincials, que sóls poden
comprobarse a Ripoll y en aquell temps en cap altre centre literari
deis que aquí's consideren. Ara bé, aquest es efectivament lo cas. Re-
cordis lo carmen histórich, retrospectiu del bisbe Oliva al monastir,
les anotacions históriqües per ell promogudes y la gran cura que's
tenía per lo tresor de documents del monastir. Ja en la primera mey-
tat del segle XII, lo monastir possehía no sois un simple registre d'ac-
tas, sí que també un arxiu ben ordenat, servint al us oficial («Archiva
publica» diu la expressió), y sóls a base d'una escrupulosa colecció
d'actas y d'un registre conscienciós d'aveniments notables, podíen en-
llestirse treballs com lo de la Promemoria del any 1147 conegut ab lo
nom (no prou exacte) de Brevis historia monasterii Rivipullensis, les
diferentes composicions de les Gesta comitum o la Vita Petri Urseoli.
Com un argument significatiu per la continuació d'aquests estudis y
que aquí precisament s'ha de teñir en compte, havém d'esmentar lo
fet de que los anals editats per Villanueva, Viage- V, 236 ss.,.sots lo
nom «Cronicón Dertusense II», d'un manuscrit de la iglesia de Torto-
sa, se basen, igual que'ls Anuales Massilienses, en fonts de Ripoll (y
certament de Sant Joan, com reconegué exactament Villanueva); aquí
també apareix la nota: Era MCLIII, anno MCXV monasterium S. Jo-
hannis redditum est canonicis regularibus.
Es important, en segon lloch, ponderat també per Albanés al
menys parcialment, la semblarla que hi ha en certes parts, en los ci-
cles, anals y lletres del monjo Oliva, entre'l perdut manuscrit ripollés
descrit per Villanueva y'i Reginensis 123. Si s'apleguen les rahons aquí
presentades, és efectivament fonamentada per la coincidencia deis
fets esmentats, la proposició (p. 297) sentada per Albanés: «si le moi-
ne Oliva n'a pas fait lui-méme le beau livre oú est notre-chronique
(50 és lo Reginensis 123) il l'a du moins fait faire et en a surveillé
l'exécution».
Tractar minuciosament de la qüestió de procedencia és metivat per
la importancia de les conclusions que se'n han de treure Lo Reginensis
123 probablement fou escrit en lo Scriptorium de Ripoll (1055), segu-
rament fou compilat ab los materials aportats d'allí. Axi, donchs, for-
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 313
raa un nou monuuient literari del temps del raonjo Oliva, la tasca fruc-
tífera del qual havém estudiat detingudament. Los extractes de Baeda
y d'Isidoro, continguts en lo Reginensis, están ara precisats segons lo
temps de sa composició y procedencia y desde aquest punt de vista
mereixen especial consideració. La forma de la inscripció de les no-
tes históriques en Tactual Reginensis 123 dona un exemple de que la
taula pasqual de Baeda — continuada aquí per lo monjo Oliva — s'uti-
litzava com a esquema per les anotacions analístiques d'aveniments
memorables y era'l punt de partida per los fastes, per la crónica y
també per lo martirologi com ho podém realment seguir pas per pas
en la historia del monastir de Ripoll. Lo essencial d'aquestes inscrip-
cions se considera com Annales Rivipullenses, al contrari s'han de ex-
cloure les opinions sobre la procedencia de Barcelona o de Marsella.
Entre altres escassíssims centres mitgevals de cultura de Espanya, a
Ripoll li pertany lo mereximent d'haver trames notes históriques de va-
lor indiscutible. La nova edició próxima deis Anals en consideració
sobre'l particular, haurá d'aduhir com a comprobants no sóls lo Regi-
nensis, si que també lo Rivipullensis, com a text-testimoni, conegut
per medi de Villanueva. Lo material d'aclaració, ruigrat en la edició
mes moderna (Albanés 316 ss.), podrá enriquirse considerablement
y flns arrodonirse d'una manera definitiva, si's teñen en compte, no
sóls los recursos que ja havém donat a conéixer, si que també los al-
tres trevalls y auxiliars histórichs, deis que aném a tractar.
Una paraula encare sobre la continuació deis Annales Rivipullen-
ses a St. Víctor de Marsella: l'estudi presentat per Albanés, sobren
que no podém aquí entrar en mes detalls, créu probable que les ins-
cripcións se executaren a Ripoll fins a 1168, que les notes afegides des-
de l'any 1185 en enllá ja foren escrites a Marsella, que de consegüent
aquell cambi local concorda ab lo temps, ja que Ripoll devingué altra
vegada independent y St. -Víctor perdé la soberanía demunt lo monas-
tir cátala. Aquí veyém, donchs, també, com la continuació de la acti-
vitat conventual en una branca de les bones lletres, se junta a les
circumstancies jerárquiques. Aquest exemple de transmissió intelec-
tual entre Ripoll y St. -Víctor (com també entre Ripoll y Tortosa, ve-
gis dalt, p. 311 ), té bé prou importancia de sí meteix per ésser tingut
en compte. Quan Albanés al bell comenc del seu estudi's plany de la
extreme pauvreté de la Provenca en cróniques mitgevals y ob-
serva a propósit: La chronique de Saint-Victor de Marseille fait seule
exception á ce silence universel, es veu desseguida que aquí la excep-
ció confirma la regla. No és obra original ln feta a Marsella; may
l'hauríen composta si Ripoll no hagués proporcionat los principáis ele-
ments per la mateixa. Com ja s'ha manifestat, haurém de procurar
veure si'l Uoch intelectual capdevanter de Catalunya apareix tam-
bé dispensador en altres conceptes, enfront de la Provenca.
La nova apreciació, a continuació justificada, d'un producto lite-
314
R. BEER
rari de la escola de Ripoll desde molt tenips conegut, ha de manifestar
que també aquest en certa manera está relacionat ab la proporció de
dependencia en que estava lo monastir respecte de St. -Víctor. Baluze
publica en la Marca Hispánica, col. 1295 ss., un tractat certament
curt, pero notable en molts conceptes, «Ex veteri códice M. S. monas-
terii Rivipullensis» sots lo títol: Brevis historia monasterii Rivipullensis
a quodam monacho Rivipullensi scripta anuo Christi MCXLV1I. La data
és certa, puig al final diu: «usque ad praesentem dominicae incarnacionis
annum qui est millesimus centessimus quadragesimus septimus», mas lo
títol l'escullí arbitrariament Baluze. Veritat és que en l'escrit hi apa-
rcixen citats y avaluáis alguns datos importants de la historia del mo-
nastir, com també de la política, y desde'l seu punt de vista Prósper
de Bofarull (1) tenía rahó de designar al autor en sos Condes vindica-
dos com a «primer historiador de Cataluña». Pero si s'examina l'es-
crit quelcóm mes detingudament, se nota desseguida que'ls datos de
l'historia contemporánia y del monastir no son mes que una capa
transparent per l'ampla declaració deis furs del monastir, llegitimat de
les seves possessions, privilegis y Uibertats. Fins l'asseguranca dona-
da al bell comenQ per l'autor de que al exposar la donació den Guifre
ell s'aferma en lo document que existeix en l'Arxiu públich del monas-
tir faciens dotem eidem ecclesiae in die consecrationis eius quae in
archiuis publicis eiusdem coenobii continetur), serveix essencialment
per donai forca documental al fí senyalai que ab tota claretat apareix
particularment en la pintura de la época resplendent d'Oliva, en la
aducció deis privilegis deis princeps y deis papes y en lo recalcar di-
ferentes vegades la llibertat y la independencia del antich monastir
afiancades d'una manera incondicional. Lo que donchs lo monjo en un
passatge de la seva exposieió designa com a summa d'aquella proba:
(cap. VI) Haec est igitur collectionis summa de dignitatibus et liberta-
tibus Riuipullensis coenobii, se recomanacom a mes just que'l títol co-
rrent fins ara, per denotar un escrit qui exposa no sois una breu histo-
ria, sino mes bé una apología, y's pot dir un llibre de polémica a
favor deis drets documentats de Ripoll (2).
(t) Segons ell també Pellicer y Pagés 119, sempro en lo meteix concepte del fí purament
historien del escrit.
(2) Com de costúm Baluze no designa mes detalladament lo manuscrit d'hón tragué lo
text notable. En la inspecció detinguda de Bal. 107, vaig trovar, fol. 301 ss., la copia de Ba-
luze; de la corroboració genuinament notarial que precedeix, com de la indicació de que lo
text se trobava en lo cartulari (instrumenta antiqua pro dicto monasterio facientia), se dedu-
heix també la confirmació exterior de que la cHistoria brevis-, com la anomenA Baluze, tenía
importancia documental; comp. la circumlocució exposada loe. cit.:
«Hoc est translatum bene et fideliter sumptum in Villa Riuipulli uicesima quarta die inen-
sis Julii anno a natiuit tte Domini millesimo quingentésimo quinto décimo auctorita te et de-
creto ma^niflei Petri Joannis Ferran utriusque iuris licenciati Iudicis ordinarii Curiae sae-
cularis de Riuipullo inferí us manu sua propria subscribentis in hijs interuenientibus íj quo-
dam alio translato auctentico pergaineno instrumento in archiuo magno Monasterii Beatae
Mariae de Riuipullo recóndito existenti cuius quidem instrumenti siue trauslati auctentici te-
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 315
Qu'i la redacció d'una proclamació tan presuraptuosa s'efectúi pre-
cisament en lo temps de la subjecció del monastir al poderíu d'una
abadía extrangera, és cosa que no sorprén, ans bé és quasi natural, do-
nat lo conegut esperit d'independencia tant deis castellans eom deis ca-
talans; ja del temps del pastorat de Kipoll que exercí l'abat marsellés
Elias (1120-1124), Villanueva ens informa (viage VIII, 13), «que los
ánimos andaban turbados con el gobierno extranjero». Es signiftcatiu
que en lo llibret escrit es 1147 no's fassi la mes petita menció d'una
mida tant important per la vida del monastir, de la subordinació a
St. -Víctor; d'aquest silenci s'en desprén una altra prova de que, en
l'escrit per lo demés també fet ab parcialitat, no havém de cercarhi
cap historia propriament dita. Ara sorgeix la pregunta, de si a la dis-
posició general de foragitar lo jou de Marsella hi contribuhiren encare
relacions exteriors particulars que animaren especialment a empen-
dre una acció en aquest sentit. La pregunta pot contestarse aflrmati-
vament. Axis com un príncep, Bernat II, comte de Besalú, decreta la
subjecció, secundat per los prelats disposadors, axí un altre sobirá
mes adiete al monastir, un protector verdader, podía molt bé fer aven-
car l'alcament de la dominació: un axis va aparéixer per lo monastir
en la persona den Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona.
La lluminosa figura heroica d'aquest príncep qui com qualsevol de
sos avantpassats ab art estratégica consumada com també ab valentía
personal conseguí victories colossals lluytant contra l'enemich irre-
conciliable y en pro de la independencia nacional, va trovar glorificació
entusiasta en lo monastir de Ripoll; se celebravan les victories conse-
guides per ell, la prosperitat creixent del poblé durant la se va sobera-
nía y devant de tot — per rahons ben determinades — se ponderaven
les esplendents qualitats que caracteritzaven la personalitat del comte.
Ja en 1141, de consegüent 21 anys abans de la seva mort, havía here-
tat al monastir ab una rica ofrena, segons resa un document publicat
per Baluze en la Marca Hispánica App. No. CCCXCIX, coll. 1287 ss.
ñor talis est. Hoc est translatum nene et fideliter sumptum in Villa Riuipulli duodécima
mensis Februarii anno a natiuitate Domini Millesimo quadrigentesirno uicesimo tertio auc-
toritate et decreto uenerabiliset discreti Domini Petri de Campo Dei, ludida ordinarii Cu-
riae Rtvipulli inferius subscribentis auctoritatem suam iudiciariam praestantis a quodam
instrumento continauto et scripto in quodam libro antiquo pergameneo existenti in Monaste-
rio Beatae Mariae de Kiuipullo in quo sunt continuata et scripta instrumenta antiqua pro
dicto monasterio facientia et eidem sonantia. Cuius quidem instrumenti tenor talis est. Pri-
mus Coenobii Sanctae Mariae Riuipullensis fundatoretc.»
La copia arriba fins al final del fol. 303v .
Fol. 304r dalt: Confirmació de Petrus de Campo Dei, Iudex ordiuarius Cmiae Riuipulli.
Segueix: Signum mei Bernardi de Vinea... notarii publici y'l de Jacobus de Ginabrosa.
Després: Signum mei Narcissi... de Molis presbiteri notariique publici Riuipullensis
auctoritate Venerabilis Conuentus Monasterii eiusdem qul huiusmodi translatum a suo ori-
ginan fideliter sumptum... correctum et comprobatum... scribi feci et clausi XIII mensis Fe-
bruarii Anno a natiuitate Domini MCCCCXXIII. Finalment la confirmació de Petrus Joannes
Ferran.
316
R. BEER
«Ex archivo monasterii Rivipullensis» sots l'epígraf no del tot confor-
me: Prneceptum Raymundi Comitis Barcinonensis de sepeliendo cor-
pore suo in monasterio Rivipullensi. Certament al principi del docu-
ment diu: dono Domino Deo et beataeMariae coenobii Rivipullensis et
monachis eiusdem... animam meam et cerpus ad sepeliendum, pero lo
document devé verdadera acta de donació, per 90 que'l comte cedeix
a perpetuitat al monastir de Ripoll, una proprietat que té en lo comtat
de Besalú, en la ciutat de Mulnar, ab totes les seves rendes; de la mi-
nuciosa descripció de la entrega's deduheix que's tracta d'un extens
domini ab abundosos rendiments. Se compren fácilment y's comprova
ademes per aquest testimoni, que'l comte del lloch hón devíen reposar
un día les seves moríais despulles, seguís conservanthi son valiment.
Axis s'explica també que'l autor de la summa libertatum (Brevis His-
toria) de que havém tractat no fa gayre, y'l qui escrigué (1147) durant
lo regnat den Ramón Berenguer IV, pogués concebre la esperanca, do-
nat l'ardiment nacional del príncep, de conseguir ab la seva ajuda
deslliurar al monastir de Ripoll del jou que l'aclaparava. Lo monjo de
Ripoll va enganyarse en aquesta esperanca sois en lo sentitdequede-
gueren transcorre encare alguns anys després de la mort del comte
fins que'l monastir logra recobrar la seva independencia.
La gran confianca que'l monastir dipositava en son egregi protec-
tor y la veneració constant que li demostrá fins mes enllá de la tomba
va expressarse de moltes y notables maneres, primerament en un
liaren epitafi que, escrit en pergamí, fou colocat al sepulcre del prín-
cep. Aquest epitafl era conegut per la copia de la España Sagra-
da XLIII (1819), 466 ss. (Epitafium... anno 1803 dum eius ossa trans-
ferid in Ecclesiam est curatum in tumba inventum pergamena charta
exaratum) y la de P. de Bofarull, Condes vindicados II, 201 ss., com
també per la defectuosa traducció espanyola exposada per Pellicer y
Pagés, Santa María del Monasterio de Ripoll, p. 125 ss. Jo vaig trovar
una copia del text original llatí entre'ls nombrosos papers que acom-
panya Bal. 107 (fol. 461 ss.) Allí's llegeix primerament una «Oratio»
per lo difunt, y després segueix la indicació: Et in suo sepulcro est se-
quens epitaphium scriptum in pergameno, quod est huiusraodi: Epi-
taphium serenissimi ac uictoriosissimi Domini Raymundi Berengarii
Comitis Barcinonae, Regis Aragonum et Ducis Prouinciae després de
breus paraules proemials, diu: ... Dei uirtute protectus Almeriam, Tor-
tosam, Ciuranam et usque ad quadraginta oppida circa Iberum am-
nem pugnando cum Sarracenis potenter abstulit. lllerdam et Fragam
uno die simul cepit... in obitu claruit miraculis. D'aquesta mostra's de-
duheix que no tením devant un epitafi en lo sentit usual de la parau-
la, sino mes bé un Encomium entusiasta (1). Una extensa apreciació
(l) Al final, no continguda en les copies impreses, hi ha en Bal. 107 la data: Perpiniani
LOS MANUSCRltS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 317
histórica de la tasca den Ramón Berenguer IV, la trovám en les tant
citades y igualment d'orígen ripollés «Gesta Comitum» en lo capí-
tol XVII: «De nobili Raimundo Berengarii Comité Barchinonae qui in
Ecclesia Rivipulli in sepulcro argénteo tumulatur (Marca Hispáni-
ca, col. 546 ss.) Lo capítol comenta ab una pintura afectiva detinguda
del carácter rellevant del héroe, com també de les seves esplendents
qualitats físiques (1); conté després una exposició deis seus triomfs ab
indicació precisa del datos (fet que junt ab altres rahons me fa incli-
nar a creure que la redacció d'aquesta part se féu poch després de la
mort del comte), y acaba ab un plany fúnebre que en inspiració retóri-
ca tot-just si és superat (2) per alguna altra producció semblant d'aquell
temps fecond en prosa epideíctica.
Les composicions de que acabám de parlar en llahor den Ramón
Berenguer IV, son uns bons mijáns per ajudar a explicar una poesía
fins ara desconeguda en son contingut essencial y la que's trova ac-
tualment conservada en lo manuscrit F. 1. .5132 de la Biblioteca Nacio-
nal de París. Edéléstand Du Méril féu una descripció minuciosa
d'aquest rich Miscelani en les seves Poésies populaires latines du mo-
yen age, París 1847, p. 302 ss., y jo vaig procurar cotejar les seves in-
dicacions. La procedencia de Ripoll, tinguda ja com a provable per Du
Méril y altres, és inconcusament certa. Al present jo puch sóls coni-
provar que'l manuscrit era encare a Ripoll en temps de Baluze, puix
que les copies que ell tragué del códice porten aquesta nota indicato-
ria; Mabillon qui publica ASOSB saec. V, 878 ss. la Gestra Petri ^Ur-
seoli) Ducis Venetiae, sens dubte segons una copia presa del meteix
manuscrit, observa també clarament que'l text deriva «Ex ms. códice
Rivipullensi». La translació a París del precios manuscrit está mani-
festament relacionada ab la missió de Pierre de Marca del qui Baluze
era secretan (comp. P. I, p. 139). Mas lo códice no solament és vingut
de Ripoll, si que també fóu escrit allí, y, com veurém, compilat en la
anno Domini millesimo centesimo nonagésimo quarto, y després los versos ja publicats en
los Cond. vind. II, 200 (1. H.):
Dux ego de matre, Rex coniuge, Marchio patre,
Marte, fame fregi Mauros Hum tempore degi
Et sine iactura tenui Domino sua iura.
(1 Hic mira probitate, scientia, ingenio ac consilio pollens toto orbe famosissimus cla-
í'uit. Fuit nempe naturaliter magnanimus, audax, probus, facilis et subtilis, in proposito
constans et prouidus, gestu et habituapprobandi uiribus praepollens, statura arduus ac pro-
cerus manu promptus, corpore ualidus, membris aptus, dispositione compositus, colore pul-
cherimus, sic quod nihil, ut ferebatur communiter, defuit ei boni; immo sapientior ac
abundantior ómnibus suis temporibus extitit.
(2; Obiit in Domino, suo relinquens luctum populo, periculum patriae, hostibus gau-
dium, lamentum pauperibus, religiosis suspirium. In eius nempe obitu exiuit latro, prae-
sumpsit praedo, latuit pauper, conticuit clerus, luit Íncola, saeuiit hostis, fugit victoria,
creuit fuga, gladiu* in domésticos efferatur et patria exterminio praeiiaratur... Corpus ita-
que iam dicti nobilissimi Principis ad suam est patriam reportatum et in Riuipullensi
monasterio quod ípse pluritnum dilexerat, honoriflce est sepultum.
318 R- BEER
segona meitat del segle XII, del material que ordinariament y fixa
s'hi possehía. Aquest fet important en molts conceptes se pot manifes-
tar ab tota seguretat. Lo códice miscelaríi presenta escrits que sabém
se executaven en Ripoll, com una redacció, de que s'ha de tractar en-
care, de les Gesta comitum Barcinonensium, també copies recents de
códices que existíen antigament a Ripoll, com la Altercatio fidei catho-
licae inter Arrium presbiterum et Athanasium episcopum Probo iudice
residente de Vigilius Thapsensis (P. I, 276, Nr. 246 del vell catálech);
finalment, un gran nombre de documents, la anotació deis quals fóra
inexplicable en un altre manuscrit que no fos de Ripoll, perqué está
íntimament y directa relacionat ab la vida del monastir. En lo foli
109r s'hi trova, com observa Du Méril, loe. cit. 306, un poéme sur la
mort dun grana, capitaine dont on ne peut plus lire que le commence-
ment; lo comen? llegit y publicat per ell, segons l'adob que féu del
text, es:
1 Mentcm meam laedit dolor,
nam natalis soli color,
2 Color, inquam, genuinus
fit repente peregrináis.
3 Color quippe naturalis
nunc afflictam gentem malis
4 Mire nuper decorabat,
dum uir magnus radiabat.
5 Magnus, inquam, comes Ule,
qui destruxit seras mille
6 Mahumeti caede (1) gentis
genu nobis iam flectentis.
7 Sensit Lorcha (2) uirum tantum,
Lo residuu de la poesía en lo manuscrit está efectivament molt di-
fluent y en part molt confós; ab tot, ab una mica de paciencia's pot
desxifrar la part mes grossa de la poesía, fins sense necessitat de reac-
tíus. D'aquesta lectura's deduheix, que havía quedat oculta fins ara
precisament la part mes important, gó és aquella que'ns alligona sobre
la personalitat del «Grand capitaine». Tothom qui estigui un poeh ver-
sat en la historia de Catalunya, regoneix a primera ullada al exami-
nar la part del text novament Regida, que'l celebrat no pot ser altre
que en Ramón Berenguer IV, lo potent protector de Ripoll (f 6 d'Agost
1162); per lo demés — com un se'n pot convencer per la reproduc-
ció (3) del text notable presentada en la lámina 2.a — dalt de tot al
(1) Axí Du Méril; lo manuscrit presenta justament ifede> ( = flde).
(2) Du Méril observa conforme: Lorca en Catalogne, que Pune appelait Ilorcum,
Hist. nat. III, 1.
(3) Manifesta també que la inscripció no és del segle XIII, com s'havía cregut en gene-
ral ñns ara, sino que és de la segona meytat del segle XII; per consegüent se féu poch després
de la mort del comte; parlarém encare d'aquesta circumstancia al comprobar mes tart la ma-
LOS MANUSCKITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 319
marge, hi ha escrit ab lletra molt petita, pero encare Ilegible: In laude
Raimdi bengarij comitis barch. et principis aragonensis et comitis
provincie (1).
Si's comparen mes detingudament les fonts históriques de que ha-
vóm parlat abans, se nota que'l poeta s'atengué a la tradició represen-
tada per elles, si és que no's véu també que ell aplegá (2) arbitraria-
ment los datos respectius per rahó de la construcció artística de la
seva poesía — aquest fí esforcat, en part és conseguit. Per lo demés hi
esta conservada la fidelitat histórica, en conjunt d'una manera tant ri-
gurosa que per les aclaracions me remeto al capítol de les Gesta-
comitum (G. C, Cap. XVII, Marca Hisp., col. 547 s.), aduhit mes
amunt, com també al citat Epitaphium. Respecte a la reproducció del
original, tinguis en compte que la transcripció és fidelment diplomáti-
ca y que fóu compost en ratlles llargues en oposició a Du Méril, cosa
que ja havía sigut proposada per Wilhelm Meyer (Speyer) en una co-
municació epistolar, ab tot y no teñir devant l'original.
7 et siurana mons gigantum.
Almería cum carinis. sed tortose mox uicinis.
Hunc hylerde urbs expauit. fraga uirum trepidauit.
10 que sub una simul luce, hoc succumbunt nostro duce.
Barchinonam. taragonem. arelatem. taraschonem.
rexit. florens. ope. fama, terrens hostes his plus flamma.
Uictor semper numquam uictus cuius terror fuit hictus
sepe fures emit auro illos ornans crucis lauro
15 Ausuconstans pertinaci sensu uigens perspicaci.
ad se orbem fere totum. traxit tonans in remotum.
ñera de compilar lo manuscrit. Sobre les notes musicals posades al principi del cant, Guido
Adler me comunica amablement: «La determinació del temps y la procedencia son conforme:
son neumas aquitans a quatre línies (respectivament tres) ab clau F a la primera línia y ye-
solreút C a la tercera.»
(1) La nota moderna al marge dreta procedeix de Paulin París.
(2) W. Meyer, qui examina, lo text novament llegit, distingeix en la construcció: 1-5:
Preambul, 5-13: Fets d'armes. 13, fins al final: Característica general.
7 Anno Christi MCLIII non dicam munitissimum castrum Siuranam, sed montana fortis-
sima et alia plurima castra circa litus Iberi amnis cepit. G. O. Dei uirtute protectus Al-
mariam, Tortosam, Siaranam... pugnando cum Sarracenis potenter abstulit. Epit.
8 Ad capiendam Almeriam Ildefonsum Toletanum Imperatorem ac classem Januensium
incitauit... et usque ad captam ac spoliatam urbem... perstitit. O. C. Tortosam cum
Januensibus obsidens... et ad ultimum urbem capiens anno Christi MCXLV1II sedem
ibi episcopalem instituit. Q. O.
9 Sequenti autem anno Christi MCXLIX urbem Ilerdam... obsedit: et uno eodemque die ip-
siusanni, VIH. scilicetKal. Nouembriseandem Ilerdam acFragam cepit O. O. Ilerdam
ac Fragam uno die simul cepit. Epit.
11 Urbem Arelatensem contra se tumentem usque ad turrium multarum destructionem com-
pressit peni tus et uastáuit. O. C.
14 Després del 14 al marge: at firmans pacein auro. Decor suis. terror mauro, Aug Engel-
brecht interpreta aquesta variant en sentit de que «el comte no sois era un héroe de la
guerra, si que també en la pau ajudava a sos feels subjectes ab díner y ab institucions y
mides que'n costa ven».
320 RAMÓN LULL
Nam hunc magnus rex francorum. mirabatur et anglomm
Huic fauebafc alemannus. dextram dabat toletanus.
Pa... (?) ... plena (?) probitatis... uena
20 Sub communi cessit morte. sed celesti uiuat sorte.
(Seguirá).
LLIBRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO
COMPOST EN YÜLGAR PER LO ILLÜMINAT DOCTOR RAMÓN LULL
Rubrica 7. de Tempranea.
Tempranea es, fill, per intentio que ab iustitia sia en mig de dues
stremitats concordants ab iniuries. Aquesta tempranea conserua, fill,
sa intentio quantra temptatio ab caritat, prudentia, iustitia, fortitudo;
car caritat met iustitia enla voluntat perco que vulla metra son voler
enlo mig de dues stremitats, enla qual unió lo voler pres per forti-
tudo, prudentia ab libertat amada, e iutjada per manera de merit,
nach de libertat ab virtut de voluntat ab iustitia de caritat, de fortitu-
do, prudentia, tempran9a, e ab temptatio quis concorde ab les dues
stremitats on esta quantra trempanca.
Amable fill, tempranea pot hom auer en menjar, parlar, vestir,
anar, cogitar, voler, e entendre en les altres coses semblants a aqües-
tes; cor de cascuna cosa de les demunt dites pot hom usar en poch, o
en (1) massa gran cantitat; per a<?o es a honie donada tempranea. E si
tu, fill, ets temptat quantra trempanca, conuet, quet aiuts ab les altres
virtuts ab que tempranea sa manté: car speran^a li aiuda per cogitar
guardo; e iustitia li iutge a sostenir passio per conseruar sanitat; e
caritat fa mes amar tempranea, que los plaers, per los quals tempranea
esdeue en priuatio; e prudentia demonstra com perillosa cosa es in-
tempranca; e fortitudo enforteix la voluntat ab abstinentia, patientia.
Amable fill, temptatio comenta a temptar a home a vegades en sa
stremitat maior; a vegades en la menor, E saps perqué? si per un
lloch no pot gitar trempanca del mig lloch, que len git ab laltre estre-
mitat; e per a<jó fill te consell, que ab tentatio contrastes ab fortitudo,
abstinentia, tant de temps, tro que venga iustitia, prudentia, caritat;
car iustitia se mostra en prudentia, que mes val trempanca enlo mig
de les dues estremjtats, 90 es per superfluitat de gran, e do poch, que
18 Sobre alemannus: ■ f • impr. (imperator) uidelicet; sobre toletanus: impr.
18 Raimundo Berengarii suo nepoti neptem Imperatoris Alamanniae matrimonialiter copu-
lauit ducatumque Prouinciae nepoti eidem ab eodem imperatore perpetuo adquisi-
uit. G. O.
18 (Toletanus): v. dalt. not. a Almería.
(1) Lo manuscrit presenta aqui la paraula molt titilada.
LL1BRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO 321
no fa intempranca ab les dues estremitats: e caritat te fará amar có
que millor es, si ans que haguesses intempranca la vols esperar en ta
memoria, voluntat, e enteniment.
Fill, ab virtuts te exemplificada la obra de virtuts, e la intentio
perqué son; ne com sen pot hom defendre de temptations fetes per ví-
cis, é sperits malignes. Are te vull dir deis set peccats mortals.
Rubrica 8. de Glotonía
Glotonía es vici per superfluitat de menjar e de beure, lo qual vici
está en voler desordonat per absentia de tempranea desamada per vo-
luntat, ó aquest vici, no es, fill, per ninguna intentio que sia creada,
mas que es cosa accidentalment vinguda a destruir la intentio perqué
es tempranea.
Amable fill, tots los accidents virtuosos son creatures, car axis
conue per tal que Deu sia creador de tots bens: e los accidens viliosos
no son creatures; ans son inclinatio com les creatures esdeuengan en
no res, e que en ellas no. sia la intentio perqué son. E per acó, fill, com
lo dimoni tempta home per destruir trempanca; en axi l'Angel be-
nigne tempta a home com aje trempanca, per 90 que glotonía nol
inclín a malaltia per semfoniment de massa menjar, e beure, on li ven-
ga la mort.
Necessitat de menjar, e beure, es fill, per sustentar vida; é glotonía
es per massa menjar, e beure on com tu, fill, ajes menjat, e begut
atrempadament segons iustitia, e vols menjar e beure mes que no
conué; adonch l'Angel a qui Deu ta comanat, te aconsella en iustitia
prudentia, fortitudo, continentia, que tu ajes abstinentia de trempanca,
per có que no sies inclinat per glotonía a culpa, e a peccat.
L'home gloto ha la segona intentio per aiustar riqueses per raho
que pusca menjar, é per có ha la primera intentio a menjar, la qual
primera intentio (1) lo fa massa menjar, e beure, efa crexer la segona
intentio tant fort ment (2) en aiustar riqueses, que fa la dronicis, e en-
gans, e faliments. e com la primera intentio es pus fort que la segona, e
percó sesdeue que los homens empobrexen e gasten lurs bens per massa
menjar, per lo qual son pararosos, dormidors, malalts, quantra dili-
gentia de aiustar e conseruar riqueses.
Si tu, fill, vols destruir en tu golositat ama glotonía per la segona
intentio, e trempanca per la primera; car iustitia maior en fortitudo
perla primera intentio, que per la segona, te fara airar golositat,
per<?o quen pusques mils usar de trempanca en iustitia, caritat, for-
titudo.
Sapies fill, que no es nuil peccat entant a home, si a qui noy cuyda
esser, com es peccat de gola; ni per nuil temps peccat no pecca home
(1) Fa titllat en el manuscrit.
C2) Fortment titllat en el ma.
322 RAMÓN LULL
tan souint com fa per glotonía; ni per nuil peccat no ve tan souint
mort, malaltia, pobresa, defaliment de seny, com fa per gola, e per 90
te do consell, fill, que molt te sia temedora cosa peccat de gola.
Rubrica 9. de Luxuria
Luxuria es, fill, peccat concebut en voluntat, o iniuria que for9a a
destruir la intentio perqué es castedad, e luxuria es ocasio en castedad
per esser excelsada per fortitudo la voluntat amant luxuria, on es
temptada voluntat quantra prudentia, caritat, virginitat.
Si tu ets, fill, temptat per luxuria, ajes la primera intentio a caste-
dad, e la segona a la temptatio; car la temptatio pots auer fortitado,
iustitia, caritat, prudentia amant castedad. Empero si la temptatio de
luxuria multiplicaua en ton coratge ten fortment que fortitudo s'encli-
nás a debilitat, si tu fill has luxuria de la segona intentio ab ignoran -
tia 90 es a saber oblidant luxuria, e totes ses circunstanties, pensant
altres coses, ab qui fortitudo se conue ab castedad.
Amable fill, golositat, argull, enueja, iniuria ha concordanQa ab
luxuria, e percó quant seras temptat per luxuria, pensa encontinent
trempanca quantra gola; e humilitat quantra argull; e lealtat e conti-
nentia quantra enueja; é iustitia quantra iniuria; e en aquel recorda-
ment mit prudentia, e caritat.
Amable fill, bels vestiments, e belesa de faysons son ab que luxuria
tempta los amichs de castedad. E recordantse de la mort, e la sutzeza
ques fa enla obra de luxuria; e entendre la balesa, e netesa de pura
castedad virginitat en humana pensa, son coses ab que castedad es
temptada a esser enla primera intentio.
Sapies fill, que la segona intentio es doble a vegades, có es que
aquella libertat, que tu has a hauer luxuria enamadora per la segona
intentio, per có car mils ne pots amar altra intentio qui es segona, 90
es asaber aquella on caritat, iustitia, prudentia, fortitudo seruexen
castedad com es en la primera intentio. On com acó sia en axi, donchs
per amor de «90 te consell, fill, que en ta anima multiplichs pusfort-
ment en maioritat déla segona intentio, que has a castedad, que la
segona intentio, que has a luxuria. Segons lo qual multiplicament
esdeuenga per manera de compassio en primera intentio, la segona, qui
es de sus la primera on está castedad.
Amable fill, ab oratio, contritio, afflictio, e ab fugir a vinantesa de
fer fornicatio, pots destruir luxuria en ton coratge com ñas tentatio. E
si (1) totes aqüestes coses demunt dites not son bastants multiplica lur
cantitat en caritat, fortitudo, iustitia, prudentia, libertat que ñas en ta
voiuntat e pussibilitat quantra tentatio de luxuria. Conué fill, fer
diuerses temptations, 9Ó es a saber, que ab prudentia hom acompar
qual cosa es elegidora, e amable; o vicis, o virtuts o la presentía de
(1) Hi ha un altre totes esborrat.
LLIBRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO 323
Deu, o sa absentia; o sanitat, o malaltia; e axi de les altres coses sem-
blants a aqüestes e que caritat de iustitia, fortitudo sien concordants
ab prudentia qui es per intentio cora les coses bones sien en caritat, e
les males enson contrari.
Rubrica 10. de Auaritia
Auaritia flll, es per intentio aduersada quantra la intentio de lar-
guesa, per tal que larguesa se concord ab speranca, caritat, iustitia,
fortitudo. quantra auaritia; superbia, accidia, e ira. A on si tu, flll,
est temptat per auaritia en ta larguesa, sapies auer ordonadament en
la primera intentio e en la segona ab speranca, caritat, iustitia, pru-
dentia, tortitudo, quantra auaritia, superbia, accidia. iniuria, e ira.
Amable flll, home auar simplement es pus auar que altre home, per
90 cor ama riquesa per la primera intentio, e les coses ab que ha ius-
titia la riquesa per la segona intentio, on aytal home auar es temptat,
e vencut enlo aduersament de les dues intentions; car riquesa deu
esser amada per la segona intentio; e 90 perqué riquesa es amadora, son
los bens que iustitia vol multiplicar per larguesa, caritat, esperanca.
Alguns homens y ha, flll, qui son auars per intentio de gola, car amen
molt manjar: Altres son auars per fama, car volen esser loats per les
gents, per nom de riquesa: Altres son auars per enriquair lurs infants,
e axi deles altres coses semblants anaquestes: on aytals homens son
temptats quantra speranca, iustitia, caritat, qui ab larguesa se conue-
nen, e amen a auaritia per la segona intentio, e les coses demunt dites
amen perla primera. On si tu, flll, vols vencer auaritia, hajes pruden-
tia ab que sapies mudar, e girar les dues intentions, amant viandes,
honraments perla segona, e Deu per la primera.
Amable flll, molt fortment te consell, que tu no hajes auaritia; cor
vici es, qui dona gran passio a sos sotmasos; car per iniuriosa intentio
la voluntat nos pot sodollar de aiuntar riqueses, en lo qual aiuntament
ha molts perils, e trebals de conseruar riqueses: e home auar tot iorn
está sospitos, temeros, quantra lealtat, speranca, e accidia li fa desitjar
molt; e enueja lo tormenta ab ira en acó que no pot cumplir sa voluntat
goñant o perdent; ne de ningún defaliment, ne tort, auaritia no dona
nuil sequament a ta scientia, ne ramey.
A, flll, tants son los homens auars, qui no so cuyden esser; e tants
son aquels qui per auaritia moren ans, que no morrien. E saps flll,
perqué home auar no coneix en si auaritia? per 90 com no na conexen9a
en son voler desordonat perla primera, e segona intentio. E saps flll,
que home auar mor abans, que no morria, per 90 cor Deu vol, que
aquels bens que home auar embarga, ais homens seruescan, é fassen
utilitat en altres homens. Deu no ha fets los bens temporals per estar
ociosos sots possessio deis auars, qui utilitat embarguen.
324
RAMÓM LULL
RüBRICA 11. DE SüPERBIA
Superbia es pussible obra de voluntat quantra humilitat; e com hu-
militat es de intentio, que home conega, com per creatio es esdeuengut
de no res; e ques humilia aDeu, qui es eternal, e infinit en esser cuín-
plit de tots bens; per acó, fill, superbia es esdeuenguda en home acci-
dentalraent per contrastar a home en humilitat; e que home ab caritat,
iustitia, prudentia, fortitudo se combata a fortificar humilitat quantra
superbia, per tal que eu si mateix haje conexenpa com es esdeuengut
de no res; e com es obligat a conexer, e amar lo subirán be. Si tu, fill,
ets temptat per superbia de riquesa, o de amichs, o de forca, o de
scientia, o de belesa, o ardiment, o per alguna altre cosa semblant a
aqüestes, en continent fill recorre a prudentia, fortitudo, per 90 quet
aporten iustitia, la qual ordone les dues intentions, donant la segona
intentio a riqueses, honraments, amichs, for^a, balesa, scientia, o ar-
diment; e la primera a Deu, qui ta creat de no res, e per tu a la mort
en humana natura es unit, e huniiliet.
Amable fill, home argullos es temptat per humilitat en lo menys-
presaent en que es en les gents; car a home on sia argull nos conue
honraments; e com ell vol esser honrat, e es per tots deshonrat en
quant cascun home quis presa en son coratge, e per co deshonor lo
deuria humiliar per iustitia, lo qual humiliament seria honor sis iut-
jaue esser menypresat per les gents, hauent la segona intentio al me-
nyspresament, e a humilitat la primera. De necessitat se segueix fill,
que si humilitat es per la segona intentio, e honrament es per la pri-
mera, que home argullos haje a argull perla segona intentio, e a hon-
rament per la primera: On com acó sia axi, ab dues intentions de home
humil son contraris a les dues intentions de home argullos: e saps per-
qué, per 90 com les dues intentions de home humil fan 90 perqué son en
caritat, iustitia, prudentia, fortitudo, e perco teñen lo humil ab honra-
ment; e les dues intentions de home argullos teñen lo deshonrat, perpo
com es lo contrari de caritat, prudentia, fortitudo se conue deshonor.
Rubrica 12. de Accidia
Accidia fill, es peccat comfus quantra la intentio communa per la
qual son speranca, caritat, iustitia, prudentia, fortitudo; e perco fill,
de nengun peccat no han los homens tant poca conscientia, ne cone-
xen<ja, com han de peccat de accidia. Accidia es desitjar mal, e desit-
jar be en ta virtut; e per co lo dimoni tempta los homens en accidia
per tal que ab ella los pusca adur a gola, e luxuria quantra peccat. E
per 90 fill, tota hora que tu sies temptat per accidia, recorre a la inten-
tio per la qual es en tu speranpa, caritat, e guarda en qual virtut te
tempta pus fortment lo dimoni ab accidia, e inforteix aquella ab les
altres virtuts donant a Deu la primera intentio, e a les virtuts la sego-
na; e donant a la virtut hont pus fortment ets temptat, la primera in-
LLIBRE EN EL QUAL SE TRACTA DE LA INTENTIO 325
tentio, e a les altres virtuts ab quet vols fortificar, done la segona, e
si tu fill sapa, e vols hauer lart, e la manera deruunt dita pera mortificar
temptatio, e hauer les virtuts a ella contraries.
Amable fill, per nengun peccat no es tan significable saluacio, o
damnatio, com es per accidia; e acó es per co cor fa mes communitat»
que altre peccat; per la qual maior communitat, saluacio es mils sig-
nificada en los homens amadors debe commu, que debe special; com sia
cosa que es maior, e pus útil en communitat, que en specialitat: e perco
fill, hajes a be commu la primera intentio, e al be special la segona.
Amable fill, saps pergs temptatio diabolical en home accidios qui
ab negligentia, peresa se conue, que los homens iusts, diligents, ama-
dors de be commu, sien menyspresats, desamats en lurs obres. E saps
fill, pergs es temptatio de Ángel benigne en home hon es accidia, per-
90 que tota hora que cada dia comencé a venir que hom se despert a
cogitar de bones cogitations, e hom se aparell a esser amador de be.
E perco fill, maleyta temptatio de bona obra en home amador de be
perQo que no sia ocios a cogitar be obrar be deson poder.
Rubrica 13. de Enueja
Enueja fill, es seruenta de glotonía, luxuria, superbia, auaritia,
accidia, ira, quantra speranca, caritat, iustitia, fortitudo, trempansa.
On si tu fill ests temptat de enueja, mantinent recorre a prudentia, per
tal que ella te certifich segons que lo peccat de enueja te tempta pus
fort ment ne a qual virtut enueja en aquella temptatio es pus contraria.
Amable fill, enueja te tempta ab gulositat, recorre a trempanca, a
la qual dona la primera intentio, e en aquella vianda, que enueja te
fa desitjar dona la segona intentio, e iustitia enfortira ton coratge ab
prudentia quit aportera virilitat en caritat quantra golositat. E aquesta
regla matexa pots hauer fill quantra enueja en qualque virtut, o vici
sien. Molts homens son fill, qui han enueja, o altre vici lo qual no vol-
rien hauer, mas com lo han, la manera com sapien conexer mortificar
lo peccat no han, perco no sen saben star, están en lo peccat: e si ells,
fill, sabien usar déla primera, e segona intentio, segons la art, e la
manera demut dita, porien, e sabrien mortificar e conexer los peccats
en que son, e contrastar a temptations, e fortificar virtuts. Fill no ha-
jes enueja, car ans que fosses res, no eres res; no ames, ne 90 que
Deu dona a ton Prohisme no enuejes, car Deus a donar co que dona,
es carrech a els qui ho preñen, e an mes los acomana, en maior perill
ho posseiexen, e lur anima nes pus luny a vida contemplatiua qui es
milor que vida actiua, la qual vida actiua es millor en maior treball
en riquesa, que en pobresa.
Amable fill, enueja dona tristitia, e tol letitia, e fa atalentment no
se dolable, per lo qual ve passio de ira quantra caritat, iastitia, qui
amen voluntat de tristitia ab fermanca de coratge per esperan9a, leal-
tat, temor, utilitat, abstinentia, tempranea. (Continuará)
326 NOTICIAS
NOTICIAS
En la sesión celebrada el día 19 de abril por esta Corporación, fué
leído un trabajo histórico del académico correspondiente Sr. Duque
de la Salle de Rochemaure, sobre los vizcondes provenzales y catalanes
de Carlat; y en la extraordinaria del 31 de mayo, dedicada á honrar
la memoria del rey Martín el Humano, leyeron, D. Fernando de Saga-
rra, un estudio descriptivo de los sellos del mencionado monarca;
D. Francisco Carreras y Candi, un trabajo sobre el gusto artístico y la
protección que dispensó dicho monarca á las Bellas Artes; D. Joaquín
Botet y Sisó, una nota acerca de los precedentes que ofrecía la historia
de Cataluña en punto á la no admisión de las hembras á la sucesión á
la corona; y, finalmente, D. Joaquín Miret y Sans, un trabajo señalando
la excepcional importancia de la muerte del citado soberano y recha-
zando las afirmaciones de algunos autores sobre el estado de degenera-
ción de la dinastía catalana.
En la mencionada sesión del 19 de abril fueron nombrados, por
unanimidad, académicos numerarios, D. Luis Segaláy Estalella, D.José
Jordán de Urries, D. Ramón Miquel y Planas y D. Ernesto Moliné y
Brasés.
Ha fallecido el académico correspondiente en Estocolmo, profesor
Eduardo Lidforss, eminente hispanófilo. La Academia ha hecho cons-
tar en acta el más profundo pesar por la pérdida de tan preclaro socio.
Obras recibidas: Discursos leídos ante la Real Academia Española
en la recepción pública del Excmo. Sr. D. Frar cisco Codera (Ma-
drid, 1910). — Ordinaciones de la ciudad de Zaragoza, transcripción,
prólogo y notas de Manuel Mora, dos tomos (Zaragoza, 1908).— Biblio-
grafía de la Gramática y Lexicografía castellanas y sus estudios
afines, apuntes de D. José A. Rodríguez García, primera parte, tomo 1
(Habana, 1910). — Anuaridel Instituí d'Estudis Catalans. segundo año
(Barcelona, 1908). — Congrés d'historia de la Corona d' Aragó dedicat al
rey Jaume I y ala. sua época, primera part (Barcelona, 1909). — El
Centenari den Balmes: Bálmes defensor deis béns del clero, por D. An-
tón Vila, Pbro. (Manresa, 1910). — Oratges de tardar, novela por don
Fernando de Querol (Reus, 1910). — Diputado provincial de Barcelo-
na, documents referents a la immediata realització d? obres publiques de
NOTICIAS 327
carácter extraordinari (Barcelona, 1910). — La Walhalla y las glorias
de Alemania, por J. Fastenrath, tomo I (Madrid, 1910).— Manual de
Novells Ardits o Dietari del antich Consell Barceloni, tomo XII (Bar-
celona, 1910). — Safo y Erina, odas, con la versión literal por los seño-
res Jordán y Banqué, y en verso por Castillo, Menéndez, Garbín y
Rubio (Barcelona, 1910). — Baquílides, Teseo, con versiones de Bosch,
Montaner, Solé, Gigirey y Azene (Barcelona. 1910). — Mosco de Sira-
cusa, Amor fugitivo, versión de Nicolau y en verso de Conde, Montes,
Franquesa, Barcia y Olaziregi y paráfrasis portuguesa de Ferreira
(Barcelona, 1910). — Apología de Sócrates, por Jenofonte, versión del
Sr. González Garbín ^Barcelona. 1910). — Documentos para la historia
de México: La intervención francesa según el archivo del Mariscal Ba-
zaine, 7.a y 9.a partes (México, 1910); La revolución de Ayuna según
el archivo del General Doblado (México, 1909); Antonio López de Santa
Anna, las guerras de México con Tejas y los Estados Unidos (Méxi-
co, 1910). — La educación sexual, por D. Genaro González Carreño
(Madrid, 1910). — La tomba del escriptor cátala fra Anselm Turmeda
en la ciutat de Tunig, per Joaquím Miret y Sans (estret del «Butlletí
del Centre Excursionista de Catalunya»; Barcelona. 1910). — Negocia-
cions diplomdtiques d'Alfons 111 de Catalunya- Aragó ab el rey de Fran-
ca per la croada contra Granada, 132S-1332, per Joaquím Miret y Sans
(estret del «Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans», Barcelona, 1908).
— Boletín del Centenario de Balmes (Vich 1910). — Actas de las sesiones
públicas inaugurales de los cursos de 1908, 1909 y 1910, celebradas por
la Sociedad barcel mesa de amigos de la instrucción (Barcslona. 1910).—
Bibliothéque de VEscole des Chartes, tomo LXXI, enero-abril 1910 (Pa-
rís). - Revue des Langues romanes, enero-junio 1910(Montpeller). — Re-
vue Hispanique, tomo XXI (París, 1909). — Revue des Études Juives, nú-
meros 117, 118 y 119 (París, 1910).— Revue des Pyrénées, 4.° trimestre
de 1909 y 1.° de 1910 (Tolosa).— Le Moyen Age, noviembre y di-
ciembre de 1909 y primer semestre 1910 (París).— Revue des Etúdes
Historiques, primer semestre de 1910 (París). — Atti della R. Accademia
dei Lincei, anno CCCV11, tomo II (Rema, 1910). — Rendiconti della
R. Accademia dei Lincei, clase de ciencias morales, históricas y filoló-
gicas, 5.a serie, tomo XVIII y tomo XIX, fascículos 1 á 4 (Roma, 1910).
— Archivio della R. Societd Romana di storia Patria, tomo XXXII,
fascículos 3 y 4 (Roma, 1909). — Boletín de la Biblioteca municipal de
Guayaquil, marzo á mayo 1910 (Guayaquil). — Revista de la Sociedad
de Estudios Almerienses, tomo I, cuadernos 1 y 2 (Almería, 1910). —
Boletín da Real Associagao dos architectos civis e archeologos partugue-
zes, 4.a serie, tomo XI (Lisboa, 1910). — Anales del Museo Nacional de
Arqueología, historia y etnología, tomo I, núms. 10 á 13 y tomo II, nú-
meros 1 y 2 (México, 1910). — Bulletin de Dialectologie Romane, tomo II,
núms. 1 y 2 (Bruselas, 1910). — La Revuo, internada monata litera-^
tura gazeto (París, 1910). — Bulletin internationale de VAcademie des
328 NOTICIAS
Sciences de Cracovie, clase de filología, historia y filosofía, año 1909,
núms. 9 y 10 y 1910, núms. 1 y 2; y clase de ciencias naturales y ma-
temáticas, año 1910, núms 2 y 3 (Cracovia). — Boletín de la Real
Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3.a época, volumen III,
núm. 1 (Barcelona, 1910). — Memorias de la Real Academia de Cien-
cias y Artes de Barcelona, 3,a época, volumen VII, núms. 16 y 17;
Generalidades y aplicación de las curvas unicursales , por D. Lauro
Clariana (Barcelona, 1909). — Monografía déla familia délos dil áridos,
por el P. Long'inos Navas (Barcelona 1909); volumen VIII, núms. 1 á 21:
Sesión pública en honor del académico difunto Excmo- Sr. J). José
R. de Luanco (Barcelona, 1909). — Frenocomios nacionales, por don
Ignacio Valentí (Barcelona, 1909). — Sesión pública en honor del
académico difunto D. José Giró (Barcelona, 1909). — Ensayo de
una síntesis de la evolución geológica de la comarca de Barcelona,
por D. Jaime Ahuera (Barcelona, 1909). — El desarrollo histórico de
la química según se representa en él Deutches Museum y la alta
significación cultural del mismo, por D. Agustín Murua (Barcelo-
na, 1909). — Nota sobre el terremoto olotino del 6 de abril de 1909 y
él terremoto peninsular del 29 abril de 1909, cálculo de la profundidad
hipocentro!, por D. José Comas Sola (Barcelona, 1909). — Parasitismo
animal y sus relaciones con la agricultura, porD. José M.a Bofill, dis
curso de recepción (Barcelona, 1909). — Importancia del estudio del
calor, por D. José Mestres, discurso inaugural (Barcelona, 1909). — La
fermentación alcohólica sin células vivas, por D. Casimiro Brugués,
discurso de recepción (Barcelona, 1910). — La Química y la Farmacia
entre los Egipcios, por D. Agustín Murua (Barcelona, 1910).— Meteoro-
logía práctica, por D. José Ricart y Giralt (Barcelona, 1910).— Los co-
codrilos de América, por D. Manuel Mir (Barcelona, 1910). — Notas fito-
geográficas críticas, por D. Juan Cadevall (Barcelona, 1910). — Sesión
pública extraordinaria de febrero 1910 en honor de los académicos di-
funtos (Barcelona, 1910). — Estadística sismológica de 1909 (Observa-
torio Fabra); él gran cometa de 1910, por D. José Comas (Barcelo-
na, 1910). — Sobre las principales n-anif estaciones de la energía en él
universo sideral, por D. Eduardo Fontseré (Barcelona, 1910). — Aná-
lisis y aplicaciones del principio de la mínima resistencia, por D. José
Tous (Barcelona, 1910). — Monografía de los nemoptéridos , por el
P. Longinos Navas (Barcelona, 1910).— Azulejos, por D. Antonio Gar-
cía Llansó (Barcelona, 1910). — Disquisiciones pesqueras, por don
Joaquín de Borja (Barcelona, 1910). — Acción de los reductores fotográ-
ficos sobre las disoluciones minerales más comunes, por D. Jesús Goi-
zueta (Barcelona, 1910).
Año X Tü/^T T"7T*rTM Núm. 39
BOLETÍN
DE LA
Real /Icademia de Buenas Letras
— DE BAtJGEDONA —
- <?
JULIO Á SEPTIEMBRE DE 1910
->-
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL
Per Rudolf Beer
(Traducció del aleinauy d'En Pere Barnils. Continuado).
Per lo tant, havém ara d'afegir també un Hymnus en vers ais ja
coneguts elogis en prosa tributáis a Ramón Berenguer IV; qui recordi
lo que havém tractat mes amunt deis estudis histórichs a Ripoll y
compari les notes aclaratories posados a la part principal del hymnus,
no dubtará que és a Ripoll hon s'ha de cercar la patria de la poesía.
Un camí recte a seguir conduheix, de les inscripcions analístiques jun-
tades ais cicles, a les cróniques, a la Summa dignitatum (Historia bre-
vis), a les respectives relacions de les Gesta Comitum y finalment al
Hymnus. Lo poderos comte, qui en vida era un protector del monas-
tir, havía trovat en ell la seva sepultura; los monjos de Ripoll tmíen
un interés análech de celebrarlo (1), com mes tart los de Poblet lo tin-
gueren per Jaume I d'Aragó o a Castella los monjos de Cárdena per lo
Campeador y'ls de Silos Santo Domingo (2).
No obstant, és sorprenent la abundor de homenatges tributáis al
comte Berenguer IV de Ripoll, abundor que sobrepassa considerable-
ment a los que s'havíen dispensat per la glorificació del abat Oliva.
Aquest fet Higa també ab la circumstancia de que — al menys per ara —
no poguém consignar cap producció semblant al hymnus a Berenguer,
cap que tingui arrels tan fondes en la continuada tradició de la activi-
tat literaria del monastir.
Notable com és de sí meteix l'himne ara ja conegut, ve a propósit
per avencar lo judici d'una poesía essencialment diferent en lo fons y
en la forma, pero quelcém entroncada per certes circumstancies; és lo
(1) Es significatiu lo passatge en l'epitafi: In obitu etiam suo claruit iniraculis... per
totum iter duin Corpus eius ad Monasterium Riuipullcnse afferretur... iliique sepe et sepis-
sime evidentilnis crebris claruit miracwlis.
(2) Una investigado especial podría comprobar que una bona part de les fonts correa
ponents se troba en la Biblioteca Nacional de París.
1910.- 24
3b%
330 R. BEEÜ
Carmen latinum del Cid: Da Méril, loe. cit. 308-314, abans que ningú
publica com a monuraent 1 itera ri de primera línia, tot lo que diuen
del héroe nacional espanyol la historia, la llegenda y la poesía y ben
tost va ésser objecte d'acalorades controversies. Nosaltres no podém
deixarles de banda per rahó de que la poesía llatina del Cid se trova
en lo meteix manuscrit ara de París, antigament de Ripoll, del qual
s'ha exposat l'himne de Berenguer (1).
G. Baist en lo tractat: Die Heimat des lateinischen Hymnus auf den
Cid, Zeitschr. f. rom. Phil. V (1881), 64 ss., féu una crítica ingeniosa
deis diferents y oposats arguments deis estudiosos qui accepten un
origen cátala per lo carmen del Cid (Du Méril a manera de conjectura,
ab forma decidida en Milá De la poesía heróico-popular castella-
na, 1874, p. 226 s.) y deis altres qui creuen en un molt plausible origen
castellá (Amador de los Ríos, al qual en lo temps modern s'ha adherit
també Menéndez y Pelayo, Antología de poetas líricos XI (1903),
308 s.) Les rahons que feren valdré, principalment Milá en pro y Ama-
dor en contra del origen cátala, sospésinse en los llochs aduhits. «Per
mes inclinat que un pugui sentirse a preferir una opinió del erudit cá-
tala a la d'Amador», créu Baist, es precís no obstant examinar la poe-
sía novament y d'una manera imparcial. Per ell la estrofa 5 és deter-
minant:
Eia laetando populi catervae
Campi doctoris hoc carmen audite.
Magis qui eius freti estis ope
Cuncti venite.
Segons Baist, aixé sóls pot haver sortit d'un castellá (2).
Llegeixis altra vegada, sens prejudicis, la poesía, mas regoneixsnt
lo que signifleava, lo que volía significar lo poblé (Catervae populi) y
un no podrá menys de convéncer's que la patria íntima, la mes íntima
de la poesía, no fóu ni Castellá, ni Catalunya, sino la cambra d'estu-
di; aquesta és internacional, ací interprovincial si és que volém con-
cretarnos a una idea mes corrent. Hauríem de capgirar tot lo que sa-
bém d'una poesía popular que's dirigeix directament a les masses si
volguessim admetre que la poesía és altra cosa que una producció
escolar — es pot concedir composta per un Scholasticus hábil y expert.
(1) Un apógraf de la poesía del Cid, sortit segurainent del manuscrit en qüestió, se tro-
ba en Bal. 107, fol. 320r (ab l'epígraf: Ex códice MS. monasterii Eivipullensis, posat al prin-
cipi y escrit de ma den Baluae); aquesta única copia antiga s'ha de considerar a causa de eer-
tes correccions, axis al bell comenc diu en compte de ella gestorum exacte Bella gestorum,
per les que son refutades les conjectures de Du Méril («Probablement una contraction d'En
Illa») y Amador de los Eíos, Hist. crítica de la lit. Esp. II, 342 («Eia»).
(2) «Aquells qui posen la seva confianza en lo Cid, no poden ser sino contemporanis o
paisans se.us. Los catalans no's fiaren del Cid sino que s'hi bateren. L'hymnus donchs fóu es-
crit encare en vida del Cid per ais castellans y entre castellans, per consegüent també per
un castellá..»
LOS MANUSCRITS DEL MONASTItf DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 331
Axí compres, s'explica'l rebuscament de forma artística, l'orna-
ment erudit de la poesía, s'expliquen diferents passatges mal entesos,
com p. ex. les Noua bella Roderici que segueixen immediatament a les
«acta paganorum dum iam vilescant vetustate multa» per medi de lo
qual l'autor escolásticament oposa desde'l seu punt de vista los temps
antichs y los moderns; la direcció de la lluyta, a Lleyda, que dona peu
a creure que la poesía s'havía compost tal volta per la «població de
Lleyda» (Du Méril), se compren també si's fullejen los anals, cróniques
y demés notes históriques y si's trova que aquesta ciutat precisament
era un deis objectes de Uuyta mes vehemenment combatuts (1). Lo
ferse menció d'aquesta ciutat com també de «Marchio, comes Barchi-
nonae, cui tributa dant Madianitae» fóu efectivament per Milá motiu
d'atribuir lo carmen a Catalunya; lo fet extrínsec de que's trovi en un
manuscrit de Ripoll y sóls en aquést, no sois l'esmentá per incidencia
sino que'l posa al cap de la seva argumentado: «debe creerse com-
puesta (la poesía) en Cataluña, ya en razón del manuscrito en que se
halla, cuyos documentos pertenecen todos á cosas de este país», y fins
va senyalar bé les rahons perqué precisament fóu Ripoll hon s'anotá
la poesía (2). Ramón Berenguer III era casat ab una filia del Cid «de
quienes nació María, mujer del conde de Besalú, que era el mayor po-
tentado de las cercanías de Ripoll, á cuyo monasterio pertenecía el MS.
del Cantar latino» (3). Tant cert és, lo que pondera Baist, que'ls cata-
lans Uuytaren ab lo Cid, com ergullosos se sentíen per altra part de la
unió d'una de les filies d'aquell ab la familia regnant del comte de
Barcelona, ergull que fins arriba a ressonar distinctament al final del
antich poema castellá del Cid; tinguis també en compte que de les
«Catervae populi» en son separáis per un «magis» y convidats espe-
cialment a ohir aquells «qui eius (Campi-doctoris) freti ope». Ais indi-
cis extrínsecs presentáis s'hi afegeix naturalment encare la circuns-
tancia, que no podíen conéixer ni Milá ni Baist, có es, que la poesía
del Cid está en lo meteix códice prop del himne a Berenguer IV, fill de
Berenguer III, qui fóu casat ab Dolga, la filia del Cid; també podría
indicarse que les lloances poétiques ais difunts havíen devingut tra-
dicional en Ripoll y que, com veurém encare, la prodúcelo literaria
del monastir portava tendencia a nova volada en lo darrer tere del
segle XII.
Ab tot, jo m'atench en la persuació de que'l cantar llatí pot també
(1) Clarament s'expressen sobre'l particular les Gesta Comitutnen la Vita de Berenguer
iCol. 547 de la Marca Hisp.): Sequeuti atino Christi MCXLIX urbem Ilerdainnostraegenti in-
festissimam et din exoptatam obsedit.
(2) De la poesía heróicopopular castellana, 2i7 s.
(3) Aquí Milá se fondninenta en los datos de Bofarull, Condes vindicados II, 159, tretsde
fonts origináis; Bernat, darrer comte de Besalú, havía donat a la sevamuller la neta del Cid,
«todos sus honores y condados de Besalú, Ripoll, Vallespir, Funullá y Perapcrtusa, en caso
de morir sin hijos ex dotata coniuge fllia prolis Mariae huderici.»
332 K\ BEER
haver estat compost en Castella y importat a Ripoll, majorment conei-
xent cora coneixém les relacions de Ramón Berenguer IV ab Alfon-
so VI. (Imperator Toletanus); y ara estich en lo punt d'indicar lo cas
concret, de que un text important mes extens fóu transcrit en aquell
temps en gran part per un monjo de Ripoll en la regió mes occidental
d'Espanya y que aquesta copia fou incorporada a la biblioteca, fet del
qual estám enterats ab tota la precisió que pugui desitjarso.
S'entén en primer lloch la lletra que Arnaldus de Monte, monjo de
Ripoll, en l'any 1173, ab motiu d'una peregrinació a Santiago de Com-
postela, dirigí desde allí al abat de Ripoll Raimnndus de Berga y al
gran prior del monastir «B.» (provablement Bernat de Peramola, suc-
cessor de Raimundus de Berga, 1206-1212 [?]). Aquest escrit va ésser
publicat primerament per L. Delisle «Le Cabinet historique XXIV»
(1878), 1 ss.: Note sur le Recueil intitulé De rairaculis sancti Jacobi,
segons dues copies manuscritos que's troven en Bal. 107. En los Re-
cuerdos de un viaje á Santiago de Galicia por el P. Fidel Fita y don
Aureliano Fernández-Guerra, Madrid, 1880, 42 ss., aparesqué poch
després una traducció espanyola d'aquest text donat a conéixer per
Delisle ab encertades aclaracions que posen de relleu la importancia
del escrit per lo coneixement de la escriptura raitgeval. En realitat, lo
monjo ripollés A. de Monte executá un treball ben lloable copiant tres
llibres, có és, lo 2., 3. y 4. enterament, los altres (1 y 5) en "part, del
anoraenat «Codex Calixtinus» conservat avuy encare a Santiago de
Compostela, especialment en consideració ais interessos del monastir
(lo que ell expressament pondera). Per goig meu conseguí, alguns
anys ha, poguer trobar en lo Rivipullensis 99, guardat en l'Arxiu de
la Corona en Barcelona, no sóls f original de la lletra editada per De-
lisle, segons les copies arregíades per Baluze, si que també'l trelladat
compost per Arnaldus de Monte.
La trovalla fóu sorprenent; ningú, ni tampoch loqui hagués exami-
nat minuciosament los catálechs existents de la colecció, hauría pogut
presumir que en la part de Ripoll s'hi poguessin trobar extractes tant
extensos directament presos del original compostela. Vülanueva, qui
per lo demés perseguía diligent les preciositats literaries, deixá'l códi-
ce sense considerar; Ewald induheix. directament en un error en la
seva descripció (Reise 388) «merabr. s. XII. Carta de Calixt II. sobre
Santiago y Turpin. Copiado, 1)73, por un monje de Ripoll que fué en
peregrinación á Santiago»; no podía de cap manera haver tingut lo
manuscrit a la má ni debía haverse fíat de les indicacions semblants
del Cat. Bof.; fins lo Cat. Bal. sóls presenta sots lo Nr. 38: Liber ins-
criptus; Incipit epístola beati Calixti pape... Tractat de Santo Jacobo
apostólo... mas per la completa publicació de la lletra demunt esmen-
tada va motivar lo tractat de Delisle y axí'l desenrotllo de la qüestió.
Los datos mes moderns respecte'! text compostela trelladat per Arnal-
LOS MANUsCKlTS DEL MONAS! IR DE SANTA MARÍA l)R R1POLL - 333
dus de Monte, oferta per Delisle (loe. cit. p. 1, not.) il) y A. Farinelli
en los Apuntes sobre viajes y viajeros por España, Oviedo, 1899, p. 7
(Revista Crítica de Historia 1898 (2), no baixan en lo contingut de la
compilació; Gustav Loewe tampoco precisa prou l'ussumpte al descriu-
re un exemplar manuscrit del text en lo desconeixement perdonable
del material de comparació no publicat encare en 1878 (3); Potthast,
Biblioteca histórica II*, 1384, fins arriba a dir que Fita ha publicat
«Livres 4» y que aquesta edició la féu sortir la Academia Real de la
Historia, de Madrid, com a «Suplement al tom. XX de Flórez, Espa-
ña Sagrada» (4). En oposició a aqüestes indicacions havém d'establir
primerament que Arnaldus de Monte caracteritzá conforme al seu
contingut lo llibre que trova (reperi volumen ibidem, quinqué libros
continens) en la seva lletra (publicada novament per mí en los
Handschriftenschátze Spaniens, 413 ss.), lo que Fita assegura clara-
ment en los Recuerdos 49, basat en l'examen del original compostelá
que utilitzava; aquest contenía originariament en lo primer llibre
«Scripta sanctorum patrum ad laudem Jacobi apostoli»; en lo segón,
«Apostoli miracula»; en lo tercer, «Translatio apostoli»-, en lo quart,
«<>ualiter Karolus Magnus domuerit et subiugauerit iugo Christi Hys-
panias», y en lo quint, «De diuersis ritibus, de itineribus, etc.» També
parla Fita en son detingut análisis del original, loe. cit. 50, del cuarto
libro que contiene las gestas de Cario Magno y de Roldan», y final-
ment, loe. cit. 57 del último libro, once capítulos de inestimable valor
histórico y geográfico. Llarch temps va costarme abans no poguí resol-
dre la contradicció de que Fita, en oberta oposició a io exposat per
Arnaldus de Monte, designa com a llibre quart, precisament lo darrer,
96 és, lo llibre cinque de la seva edició particular ja citada, tant
menys quan lo mateix Fita, publica la part que conté les gestes de
Caries sots lo títol: Libro IV del códice Calixtino y que segons les
meves notes se pot veure clarament en lo Rivipullensis 99, có és,
donchs, en lo códice escrit per Arnaldus de Monte, al fol. 55v : Inci-
pit codex IIII sancti iacobi de expedimento et conuersione yspanie
et gallecie editus a beato turpino archiepiscopo, després fol. 80 finit
codex quartus... Incipit liber Vtus y aquí quasi tot lo text que abarca
11 capítols d'aquest llibre; al mitj del capítol 10. Arnaldus trenca ab
(1) «Suivant M. le Clerc (Hist. litt. XXI, 282) le Guide de Pélerins ne pourrait guére se
placer avant la fin du XIIe siécle. La lettre qui va etre publiée prouve qu'il existait déjá
en 1173».
(2) «Hacia 1140 escribióse el Liber Jacobi, guía práctica para lo? peregrinos que iban
en romería á Santiago. El libro 5.° (axí, en quant al objecte és just, pero no correspón al ti-
tol), que contiene el Itinerarium lia sido publicado por el P. Fita: Le Codex de Saint-Jac-
ques-de-Compostelle, París 1882».
(3) «Ein Wcrk des Calixtus über Jacobus» Bibliotheca Patrum latinorum Hispanien-
sis I, 479 (comp. també p. 335, not 1).
(4) Aixó és completament inexacte; lo títol de la edició és: lie Codex de Saint-Jacques-
de-Compostelle (Liber de miraculis 8. Jacobi) Livre IV. Publié par la premiére fois en entier
par le P. Fita, avec le concours de Julien Vinson, París 1882.
334 . H. BEER
les paraules: peregrinis sancti Jacobi in hospitali (p. 61 de la edició
de Fita).
La descripció minuciosa del manuscrit que dona Fidel Fita en los
Monumentos antiguos de la Iglesia Compostelana (1) publicats junta-
ment ab Antonio López Ferreiro, dona la clau de la incógnita, y ab
ella s'explica la font deis errors disseminats desde ja fa anys respecte
al fons actual, y especialment respecte a la repartició deis llibres del
original compostelá. Lo llibre quart de la compilado fóu arrencat del
manuscrit, y'l quint, tingut falsament per quart (comp. loe. cit. O. 77 s.)
Fita és de parer que la mutilació se reporta ais escrúpols que Ambrosio
Morales tenía sobre'l contingut del llibre IV (2).
La valor de la copia directa del Compostelanus, especialment del
llibre IV, novament aquí comprovada, augmenta donchs per lo l'et de
que precisament aquesta part es la que manca en lo códice primitiu (3),
mentres que está conservada d'una manera perfecta en lo Rivipullen-
sis; tota vegada que aquest códice, ab son carácter viu y delicat, pot
presentarse directament com a mostra de la caligrafía de Ripoll
d'aquell temps y está datat exacto (1173) (4), en reproduhirem dues
planes (fol. 35v , 36r )- (Lámina 3), per facilitar la comparado ab los
especimens del códice compostelá publicats per Fita (5), que segura-
ment redunda en ventatja per lo apógraf de Ripoll. També es impor-
tant la circumstancia de que aixis obtením datos precisos per saber
quan la llegenda de Caries fóu coneguda en Catalunya per primera
vegada en un centre literari y per reconduhir a un principi, que s'ha
de comprovar decididament, lo punt de sosteniment, la continuado y
tota classe d'us del argument. La divulgació del texte contingut en
lo Códice Compostelanus, (lo anomenat Calixtinus) es coneguda (6); a
(1) iMadrid 1882. A París (Bibl. Nac.) vaig examinar un exemplar de la publicado ja
agotada.
(2) La seguretat de Fita de que aquest llibre 4. fóu destruit ícomp. les not. segs.) con-
tradiu la declaració de Guido María Dreves. Hymnodia Hiberica II (Analecta Hymuica
nuil ¡i aevi XVII), p. 5: «Manuscrit en pergamí actualment separat en dues parts, ja que en
son temps lo llibre quart fóu tallat per «indigne» y relligat apart per instigació del célebre
Ambrosio de Morales».
(3) Fita observa en les paraules introductories a la seva edició del «Libro IV del Códice
Calixtino», Traducción Gallega, im Boletín de la R. Academia de la Historia VI (1885)
S. 253: La fuen e latina de que dimanó lia sido tristemente cegada y bárbaramente destruida
en el códice arquetipo del siglo XII.
(4) Fita, Recuerdos 49: «1173, ó un año antes» y recorda en la nota: Según el cómputo
Pisano el año 1173 de la Encarnación comenzaba en 25 de marzo de 1172.
(5) En la edició demunt citada: Le codex de Saint-Jacques, a la p. 16 (comp. també
Recuerdos 47 s).
(6) Comp. lo prefaci a la edició: Turpini Historia Caroli Magni et Rotholandi per
Ferd. Castets (Publications de la Société pour l'étude des langues romanes VII, Montpellier
1880) ab especial consideració deis Montispessulani; los Parisini son tractats per Julien
Vinson. Les Basques du Xllé siécle, Revue de linguistique et de philoloífie comparée XIV
(1881), 128 ss., los mss., del British Museum per Ward, Catalogue of Romances I (1883),
546 ss. La literatura respectiva ha estat aplegada últimament per Ph. Aug. Becker, Grundiss
derafr. Literatur, Heidelberg, 1907, p. 46 s.
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 335
Espanya trovám també encare algunes copies posteriors, lo model im-
mediat de les quals certament no pot comprovarse d'un modo tant pre-
cís (1 ) com lo de les de Ripoll ; consignám també la traducció gallega, la
mateixa de la qual Fita va exposar lo llibre IV (2).
Una semblanca innegable ab la copia que acabám de tractar y
que'l monjo de Ripoll Arnaldus de Monte prengué del original compos-
telá, presenta un altre manuscrit de Ripoll, cod. 193, igualment no
estudiat fins ara, que a mes de moltes coses (3) conté «Psalmodiae
laudes» y un tractat sobre «cognomina» y «advocationes» de la Verge
a les que segueixen miníeles de la Verge de Montserrat; per aquest
motiu lo códice s'atribuheix objectivaraent a la colecció que havém
tractada, ja que'l célebre convent de la Montanya, segons havém
vist (1, 253), pertanyía al monastir de Ripoll. L'acabament lo forma
un breu tractat de Sacramentis encapsalat ab les següents paraules:
«Dilectissimo fratri. G. magalonensi episcopo 'B* siguensis episcopus
salutem. Cum Rome quondam in Ínsula in domo episcopo portuensis si-
mile (sic) essemus... cepisti mirari tu, cepi mirari et ego... quod aliqua
illis (có es rebus ueteris testamenti) similia adhuc in ecclesia fieri
uiderimus... Petisti igitur a me ut sicut illa exponeram ista exponere
temptarem». Sots los bisbe? de Maguelona (Montpellier) y Sigüenza
s'hi entenen aquí solament Gualterus (Gautier de Lille, no idéntich
ab l'autor deis Alexandreis) y Bernat; lo primer fóu bisbe desde 1104,
morí segons Gams, Ser, ep. 579, en l'any 1128, segons los datos de la
Histoire littéraire de la France, XI (1841), p. 82, en l'any 1129; Bernat
bisbe de Sigüenza regí H'28-1143 (Gams 74), de manera que la redac-
ció del seu tractat de Sacramentis que enviá a Gautier vivint encare,
ha de caure en l'any 1128 o 1129. La accepció en un manuscrit de
Ripoll del tractat desconegut fins avuy, axí com també la copia de
Arnaldus de Monte demunt tractada, manif estén quant y quant s'havía
aixamplat lo cercle deis interessos literaris del monastir. Bernat era
(1) Códice 2. L. I. de la Biblioteca del Palau de Madrid, s. XIII-XIV, descrit per Hartel-
Loewe BPLH 1,479; un altre en la Biblioteca Nacional de Madrid, Lat. P. 120; una copia
recent feta per Fray Juan de Azcona en 1538, comp. Fita, Recuerdos 50.
(2) Lo text d'aquest llibre comenta (Cod. de la Biblioteca Nac. de Madrid, T. 25.r.): Ata
aquí vos contarnos da trasladaron é miragres de Santiago é des aquí ende ante vos contare-
mos come Calrros librou España do poderío dos mouros, segon conta Don Turpim arcibispo
de Reenes.
(3) Cat. Riv. Nr. 83, conté la següent (antiga) descripció: De tempore satisfactionis an
sit imponenda morituris. Theodorus Cantuariensis Archiepiscopus in Penitentiali suo.
Glossa virginis Marie; ad laudem et houoremeius sacra nomina. Quedammiracula per inter-
cessionem Virginis Marie. Expositio evangeliorum «Missus est Gabriel Ángelus: etintravit
Jesús in quoddam Castellum>. Tractatus de diversitate illa que agitur in Offlcio Misse. Expo-
sitio de eclesiaruin dedicationibus et de ecclesie sacramentis. Expositio aliquorum Evange-
liorum et Psalmorum. Sermones varii. Quedam miracula per intercessionem V. Marie de
Monteserrato Semblant es la exposició en lo Cat. Bof. 8ign. Est. 2.° Caj. 3.° núm. 25 sois que
consigna una breu y significativa anotació: Al principio hay la cronología de los reyes de
Francia. Cap de les llistes conegudes té nota presa de Bernat, l'autor del tractat de Sa-
cramentis.
336 R. BEER
francés, raonjo de Cluny y en lo regnat d'Alfons VI de Castella, al
restablirse lo bisbat de Sigüenza fóu eridat allí per prelat. Com escrip-
tor no es pas conegut flns al present; per mes que de les paraules in-
troductorios exposades s'infereix, que ja abans deuría haverse ocupat
en la exposició del Antich Testament. Gautier ja s'havía raanifestat do
temps com a escriptor; d'ell coneixém, a mes d'altres treballs, comen-
taris ais psalms (Histoire littéraire loe. cit.), que podríen haver
format lo punt de partida per los assaigs exegétichs del posterior bisbe
Bernat. En un antich episcopologi de Sigüenza (1) (la única font per la
vita de Bernat, de que disposo) s'hi troba la indicació de quo Gualte-
rius bisbe de Sigüenza va ésser elegit bisbe de Santiago, y axí fóra
idéntich al Bernardus de Angino que presenta Gams p. 26.
Si aquest dato que ara no's pot comprovar (2) és exacte, tením
que's deduheixen encare mes relacions entre'l Rivipullensis 123 y la
copia del Códice Sancti Jacobi feta per Arnaldus, ademes de la sem-
blanca deis caracters de l'escriptura que ja havém constatat; en tot cas
lo cert es que Ripoll en lo camp literari tenía tendencia a un treball
regenerador, intensiu, en lo temps en que s'efectuava la composició deis
dos manuscrits demunt tractats (darrer teri; del segle XII).
Aquesta volada fóu útil á la copia y demés adquisició deis textes
patrísticas, litúrgichs y hagiográfichs que aquí toca primerament
considerar; d'aquell període son dos manuscrits compostos de mans
diferentes, mas desde llarch temps juntats en un volúm — avuy códi-
ce 217 — , l'un deis quals conté'ls tres llibres de les Sententiae de Isi-
doro y l'altre'l treball d'Udefonsus Toledanus De Virginitate Sanctae
Mariae. Quelcóm posterior (s. XII-XIII) es la composició del códice
guardat avuy sots lo Nr. 206, y'l qui darrera Sermones de diebus
festivis y Walafridus Strabo, De exordiis et incrementis rerum eccle-
siasticarum (Fabricius III, 601) enclou la lletra d'Agustin ad Macedo-
nium (Epístola 153); del meteix temps aproximadament procedeixen los
códices 130 ab «Flores evangeliorum» y 170 «Sermones de festivitati-
bus». Pertanyen encare al segle XII: cod. 110 «Expositiones evange-
liorum», cód. 117 «De offlciis ecclesiasticis» com també cód. 214, un
bell exemplar (illustrat) del treball De scripturis patrum ad perfectam
contemplativam vitam (có es la «Theoria» y ab la dedicatoria a la
(1) Diego Sánchez Portocarrcro, Xuevo Catálogo de los obispos de la Santa Iglesia de
Sigüenza, Madrid, 1646, p. 14 ss. exposa: Don Bernardo, Francés de nación, na'üral de Agen
ó Anguino, Monge Cluniacense y uno de aquellos señalados y virtuosos varones que para
instruir las Iglesias nuevas de España passaron de Francia con el Arcobispo Primado de
Toledo, Don Bernardo, en el Reynado de Don Alonso VI. Fué Capiscol de Toledo y Cape-
llán del Emperador Don Alonso VII, y el primero que después de tanto silencio se llamó
obispo de Sigüenga. La primera vez que le bailo con este título es año 1122 no falta apoyo
para lo que dize (el Epitaphio) de la promoción ó elección de D. Bernardo para silla de
Santiago.
(2) Gams qui e3crigué a Compostela cercant datos mes precisos per constituhir les
llistes deis bisbes, rebé la contesta de que: archivia ibi paene destructa esse.
¿
$6
Boletín de la Real Academia de Buemas Letras de Barcelona
Tomo V
>
c-yfdUic canute tctcob' "Irt^ftú»*
„ ^HcIvs M.¿tcftf«jgfíí
fet ftcmctptr ea^fcnláí*?
6ey*entiiotwf i¡K» gptrtfekr
twnfoUL
■^mwmMéwi^ -JÉfear^-. irVf /hlrilift * %m¡\
W.
R. BCCI». — Els manuscríts de Ripoll* Primera part, lámina V
LOS MANUSCRITS DHL MONASTIK DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 337
emperatriu Agnés, viuda d'Enrich III, Mabillon, Analecta I, 120) de
Joannes (abbas). (1) La lamina que acompanyém d'una plana (Lámi-
na 4) fa possible per una part un judici del carácter perfeccionat de la
lletra com també de la ilustrado continguda en aquest exemplar en la
qual mereix principal atenció un detall, la Proskynesis evidentinent
presa deis tipos bizantins, per diverses etapes intermediarios.
Alguns preciosos manuscrits que'ls antichs catálechs atribueixen al
meteix període, son perduts; axí un Isidoras in Pentateuchum, libros
Regum, Paralipomenon, Isaiam et Jeremiam (Villanueva, viage VIH,
45), y dos exemplars de les Sententiae de Tajo (Villanueva loe. cit. 42).
No obstant s'ha conservat un quaternio escrit en la segona meytat del
segle XII en lo qual, a la «Praefatio in libro Prosperi» (In epigranmata
S. Prosperi ex sententiis S. Augustini), segueix una part deis epígra-
mes meteixos, copia de la que ja's feu esment P. I. 235 ab ocasió de
consignar la notable composició del códice 106. Al contingut principal
del códice, qu'es molt mes antich, hi l'óu juntat devant aquell petit
quaternio, y axó encare dintre'l segle XII, puig d'aquest temps data
la exposició posada evidentment per lo bibliotecari al comenc de la
colectánia:
Liber de noticia ai tis metrice bede presbiteri ítem Soliloquiorum
or
lib. H. Sancti Augustini et catonis libri III T. Et liber Ueati prosperi
Et Sedulii poete liber.
Tinguis ara en compte que també altres antichs Rivipullenses conte-
nent semblants notes escrites per lo bibliotecari, axí cod. 40 ab les
Capitulars (P. I. 266):
Translaüo sancti Stephíini E:clesiasticus ordo ad Karolum Epistule
Hincmari ad Karolum.
Després en cód. 204 s. XIII:
Quadripartita Alani et ante claudianus eiusdem et liber magistri
ugonis de anima.
També en lo códice 52 ab les homilies de Gregori (comp. T. I. 263):
e
Vita gregoriana XXII Omelie super principia ihezechiel et finem
De'LX generibus lapidum preciosorum qui colores que uirtutes
quoue reperiantur.
a lo que s'hauría d'observar que la nota darrerament esmentada es
també notable per lp fet de que avuy raanca'l llibre de les pedrés es-
mentat al final, de lo que's deduheix que alguns códices intactes
encare en los segles XII y XIII, foren malmesos en lo curs del temps
(axí també 106).
(l) Ewald determina (Reise p. 388) la época saec. 1?13.
338 K. BEER
Finalment, ja que parlám deis antichs índices deis miscelanis de
Ripoll, siguí consignada encare la nota posada devant lo códice 41 en
lo segle XIII:
Iste liber est de penis Infernalibus et barlaami et vita beati bre-
dani et de vita et de Miraculis sancti patris francisci et debet manere
in armario claustri inferiori et debes legere in refectorio Vitam sancti
francisci.
Aqüestes inscripcions semblen manifestar que desde lo s. XII en
lo monastir se feya un registre escrúpulos de materies, principalment
en lo referent ais antichs que compreníen diferents textes, registre que,
prescindint també de la nota últimament esmentada, se refereix al us
escrupolós deis tresors deis llibres adquirits y a son inventari, mentre
que seguint una altra direcció's pot inferir d'aquestes breus anotacions
per quants diferents textes exegétichs y hagiográfichs es comengava a
crear interés a Ripoll després de recobrar la independencia del monas-
tir. Aquesta observado pot servir de preliminar a lo que hem de dir
respecte d'un manuscrit guardat en altre temps a Ripoll y del que
com cap altre — sense excluhir lo codice-colectánia ab les Gesta comi-
tum y la poesía llatina del Cid — la investigado s'en ha ocupat de la
manera mes intensa; ens referím al manuscrit compost igualment en lo
segle XII, que després d'una colecció de les lletres del papa Gregori'l
Gran, ademes de breus textes nombrosos contenía los escrits del bisbe
Rangerius de Luca y per acó s'anomena senzillament lo Códice-Ran-
gerius de Hipoll.
En la introducció a la edició feta per Ernst Sackur: Rangerii episc.
Lucensis Liber de anulo et báculo (Mon. Germ., Libelli de lite, II,
505 ss.), s'hi troven los estudis referents al nostre manuscrit, desde
les primeres noticies de Villanueva sobre'ls textes de Rangerius (Via-
je VIII, 53 s.) y'ls esfoi^os de la direcció com deis colaboradors deis
Monumenta per descobrir lo texte desaparegut desde 1835 — aquesta
fóu designada per Pertz (Archiv VIII, 3), una de les dues tasques
principáis del viatge a Espanya emprés per Hermann Knust — fins a
la edició de la poesía de Rangerius per Lafuente y aplegáis escrupo-
iosament en los Monumenta; llevat d'alguns suplements extrets de
catálechs manuscrits, podém, donchs, estalviarnos de precisar mes pa-
lesament, cosa ja feta, lo lloch que'l fecond Miscelani ocupava dintre
ia tradició literaria de Ripoll.
Aquí també encare havém de partir de la descripció del códice su-
ministrada per Prósper de Bofarull en la seva llista del any 1823, que
tantes vegades havém aduhida. Per mes que, en substancia, ja la va
comunicar Ewald, Reise, p. 337 s., acompanyo la exposició completa (1 )
(1) A la copia impresa d'Ewald hi manca'l signe 0 que en Bofarull es al devant, có es
a conlirmació de que'l manuscrit fóu creniat, efectivament, en 1835. Ewald abarca la frase
final en les paraules membr. saec. XI, sense afegir un sic a la xifra.
LOS MANUSCRITS DEL M0NAST1R DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 339
segons la copia que m'en trámete lo senyor Pijoán, tot conservanthi
les particularitats ortográfíques, etc.
Epístolas morales de Sn Gerónimo Magno. Catalogo de los Sumos
Pontífices desde Sn Pedro hasta Urbano II en 1098. de cuyo siglo sin
duda es este código aunque sigue de letra menos antigua el catalogo
hasta Clemente IV con un cronicón. Poema de Rogerio (sic) Obispo
de Luca que contiene mas de siete mil disticos en elogio de Sn An-
selmo y Sn Gregorio VII y el Emperador Enrique y los opúsculos de
anulo et báculo del mismo Rogerio todo en verso. Siguen otras poe-
sías sobre la historia de Sn Josa, otras contra el estado monástico,
otras sobre el martirio de Sn Sixto y Sn Lorenzo otras sobre la vida
de Sta Maria Egipciaca, otras sobro el martirio de Sn Mauricio, otras
sobre la confesión del penitente; sigue según parece el juramento
del Rey Enrrique y unos versos del monge Felipe sobre las sibilas de
fácil lectura, pero de difícil inteligencia y concluye con otros titula-
dos de tribus particulis Dominici corj)oris. Este códice estaba anti-
guamente en Ripoll numerado 115 y asi lo cita el erudito Don Jaime
Villanueva en sus viages literarios. Sus caracteres no bajan del siglo
11. Sobre pergamino. (Est. I, Caj 1, Nr. 13)
La pregunta important per la historia de la vida intelectual de Ri-
poll, de si s'ha de cercar en aquest monastir l'origen de la copia de
tots los textes aquí presentats, semblen afirmarla ab silenci les des-
cripcions de tots los investigadors qui encare vejeren l'antich códice
(Rivas (1), Villanueva, P. de Bofarull, de la meteixa manera, com
manifestaren!, que un altre testimoni encare molt mes antich), puig
que en lloch se troven indicacions de procedencia forastera. Lafuente
surt decididament en pro del origen espanyol del manuscrit; pero,
quan entre les particularitats or ográflques que hauríen de pro va r
aquesta procedencia, cita formes com estus, equor, sepe, contempne-
re, forcia, entre moltes altres, se compren la objecció suscitada
per Morel-Fatio al tractar d'aquesta edició (Revue historique, IV,
.1879, tome 9, 183): Quoi qu'en dise M. la Fuente rien ne prouve que
le ms. de Ripoll ait été écrit par un scribe espagnol: les singularités
orthographiques qu'il sígnale sont communes á tous les pays de l'Occi-
dent au moyen-áge. Abans se podríen reclamar com a característiques
espanyoles les formes també aplegades per Lafuente: hostendere,
habire, hastra, honus, hordo, car aquesta grafía (sois una tal), la omis-
sió o afegidura facultativa de h se trova sovint, precisament en mss.
espanyols; recordám lo Palimpsest Legionense de la Lex Romana
Wisigotorum en fac-símil complet, lo Toletanus XV, 8, de les Etymo-
logiae de Isidoro (Ewald-Loewe, Exempla, Tab. X-XII), especialment
lo índex ais manuscrits wisigótichs de Eugenius Toletanus en los Monu-
menta Germaniae, Auct. ant. XIV, 445 s. Mas'lo poch que sobre aquest
(1) La seva descripció es exposada per Ewald, Reise, 337.
340 R. BERR
punt podém alegar del códice de Rangerius no té prou forca per servir
de prova. Axis, donchs, Sackur s 'inclina també a creure que'lmanus-
crit guardat antigament a Ripoll sigui d'origen italiá (loe. cit., 507):
«Quod eo ipso ad veritatem proxime accederé videtur; formaequoque
hispanicae perrarae sunt, quae scribis illis duobus apographinostri (có
es Villanueva y Herrero) attribui possunt ut proienies (Vita Anselmi,
v. 3559, de anulo et báculo 913 (1) brebiabitur (V. Ans. v. 3554)». Es
tan atinat considerar les formes presentades i-om particularitats de la
manera d'escriure espanyola — fóra cosa fácil presentar nombrosos com-
probants d'axó — com poch justificat apareix l'atribuhirles a Villanue-
va. Eli meteix examina detingudament tota la copia, y ell, qui havía
copiat diplomáticament y fidel a centenars de textes llatins, hauría
estat Túltim que s'hauría permés semblants concessions nacionals en
un manuscrit arreglat per la impremía. Lo que Sackur imputa a Vi-
llanueva son hispanismes que certament ja's trobaven en l'antich có-
dice de Ripoll. Ab tot, jo no podría atribuir a aquest fet mes impor-
tancia que a altres rahons que's desprenen immediatament de la
essencia de la rica activitat literaria del monastir. No conech ni un
sol manuscrit ripollés del segle XUé , ni sisquera de la la meytat
del XIllé , que hagués estat transportat d'Italia. S ha de teñir en
compte aquest detall, precisament perqué en los manuscrits relativa-
ment antichs, d'induptable procedencia ripollesa, ja s'hi troben tre-
balls, los arquetipos 'deis quals foren decididament escrits en Italia. Ja
no havéin ab intenció consignat mes detingudament en P. I, 267. Ar-
gument incontrovertible n'es l'accepció allí exposada del text napolitá
deis Excerpta de Eugippius. Si trovám cosa semblant a Ripoll, podém
també dir que la present importado d'Italia «ad veritatem proxime
accederé»; no obstant, sabém pósitivament (com. P. I, 164), que aques-
ta redacció, específleament italiana, fóu copiada en Ripoll per Sunia-
rius presbyter y Senderedus levita sots lo pastorat del abat de Ripoll
Arnulf (948-970). Relació análoga hi ha ab la vita sancti Nicolai de
Johannes Diaconus y l'escrit de Bachiarius de Fide que's troben en
dos miscelanis indiscutiblement originaris de Ripoll (P. I, 267); for-
men parella ab aquestos los nombrosos escrits no espanyols del temps
deis carolingis, que s'han conservat igualment en manuscrits d'in-
duptable origen ripollés (P. I, 266). Que'ls textesadquirits de fóra no
?ols eren senzillament acullits, si que també recompostos en lo Scrip-
torium de Ripoll, ho demostra d'una manera ben palesa la redacció
de la Translatio beati Stephani que emprengué'l mestre d'escola de
Ripoll (Scholasticus) Arnaldus, a instancia del monjo Segoinus (loe.
cit., 263). La transcripció deis textes portats de fóra, efectuada per los
monjos de Ripoll y en manuscrits ripollesos, continúa també en lo segle
XII6 , com ho acrediten los dos exemples no fa gayre presentáis, la
(1) Axi,no9101.
LOS MANUSCR1TS DEL MONAST1R DE SANTA MARÍA DE KIPOLL 341
copia del códice Calixtinus feta per Arnaldus de Monte y la agregado
del Iractat de Sacramentis de Bernat, bisbe de Sigüenza (en un miscela-
ni); exemples igualraent instructius poden aduirse, com se manifes-
tara, de manuscrita de teinps posterior.
Si s'exaraincn les proves aquí aduídes, tretes de Rivipullenses
autentichs, no sorgirá'l mes petit dubte sobre l'origen del tan debatut
códice de Rangerius: pero sí que's podrán consignar conjectures fona-
mentades subre la manera de compondre'l Miscelani. Les lletres del
papa Gregori lo Gran, com sos altres escrits, eren segurament cone-
guts en Espanya desde temps molt remot; sens dubte pertany encare
al segle Xé lo grupo C-J-P que Ewald (Neues Archiv III, 470) anota
al Rivipullensis, puig la iglesia de Colonia, per exemple, possehía ja
en lo segle VIH6 un manuscrit d'aquesta classe y un exemplar del
mateix text, que de Saint-Victor passá a la Biblioteca Nacional de
París, ara la primera part del cód. F. lat. 14500. Llástima que les fonts
de que disposám fins ara ens deíxen a les fosques al perseguir criteris
mes precisos sobre'l text del perdut manuscrit de Ripoll (1); encare
voldría consignar aquí una idea avasalladora que se'm ocorre, y que
está íntimament lligada ab les relacions de Ripoll ab Saint-Victor,
que havém exposat mes amunt. Sabé-m positivament que alguns ma-
nuscrits de la abadía Saint-Victor-París, conserváis actualment en la
(1) Los esmentats estudis d'Ewald a la edició del Registre de Gregori I, en lo Neues Ar-
chiv, vol. III, 433-635, formen un treball preparatori excelent per la exposició metódica, no
intentada encare fins avín , de la propagació manuscrita de les lletres de Gregori baix lo punt
de vista territorial y internacional. Axí com la investigació literari-histórica no explica pro-
ductes isolats de la literatura solament per ells en sí, axí tampoch se podra jutjar d'un íuo-
nument mitj-eval de l'importancia de les lletres de Gregori, per la sola preseutació d'un text
crítich, per mes que siguí curosament expurgat. Manca encare investigar les víes de la pro-
pagació que en certa manera y en reía ció territorial deixa entendre l'éco que la colecció de
lletres despertava en certs dominis; axí per Espanya una exposició que partint deis catálechs
d'escriptors de Isidorus y Ildefonsus y considerant detingudament les coleccions deis concilis
haiiría de conduir la memoria de les lletres de Gregori fins a la Colectáuea de Sáenz de Agui-
rre per una part y fins ais estudis crítichs de les lletres per l'altra (com en lo códice Q, 24 de
la Biblioteca Nacional de Madrid, comp. Gallardo, Ensayo de una Biblioteca, II, Apéndice
68 y Ewald, Reise, 311). Aquest buyt ja s'ha fet sentir. En lo compendi deis «besseren Hands-
chriften» de les lletres de Gregori de Potthast, I4, 539, lo «Escorialensis, d. I 1 s. XI», es
aduhit com a l'únich códice espanyol; pero aquest no conté ni de molt la colecció sencera
ni una gran part de la meteixa, sino sois una dotzena de lletres, adscrites al contingut
principal (de les Hispana). En segón lloch, Mou. (íerm. Ep. II, pág. XXV. respecte del su-
man del Escor. A. I. 6, se senyalen encare les migrades indicacions del Archiv VIII, 809, en
compte de la minuciosa descripció d'Ewald, Neues Archiv, VI, 225. No está pas desllindada
encare la sort del manuscrit, punt de nostra partida. Ewald, Archiv, III, 471, diu: «Codex S.
Marías de Ripoll Catalauniensis(sic)... sembla que fóu portat a Barcelona y allí se perdé
en un incendi»; ibid. VI, 336, manifesta ab exactitut que' 1 manuscrit queda de.struhit en
la crema del monastir de Ripoll; pero, p 389, hon se tracta del transport deis innnuscrits de
Ripoll a Barcelona, ens deixa altre cop en dubte sobre'l verdader estat del assumpte; axis
un no té d'estranyarse de la suposició continguda en lo proemi de la edició en los Monu-
menta (p XV); cod. 8 Mariae de Ripoll Catalaniensis... qui, ut videtur, Barcelonam trans-
latus incendio periit, mentre que nosaltres hem vist que precisament fóu el cas contrari.
Semblante errors, en sí de poca importancia, donen falses orientacions ais qui's dediquen a
estudiar la primera utilització deis perduts manuscrita.
342 R. BEER
Bibl. Nac. de París, son procedents de Saint- Victor-Marseille, com
14293 y 14301 (Delisle, Le Cabinet des mss. de la Bibl. Nat., II, 413).
Donchs bé, la primera part citada del actual Parisinus 14500, que
conté la mateixa classe de les lletres de Gregori, com lo perdut Rivi-
pullensis, no pot de cap manera haver estat escrita a Saint- Víctor-Pa-
rís, per la rahó de que es del segle Xé , y aquesta abadía no fóu fun-
dada flns prop de 1113. Axí es fácil pensar en la procedencia del
manuscrit de Sain-Victor-Marseille. Ja havém vist d'hon treyen allí
importants textes patrístichs; es molt possible que al segle XIIé s'arre-
glés a Ripoll lo Miscelani en questió (ab les lletres de Gregori de la
classe C -4- P) y's cedís a Saint-Victor lo model per la una part (có es,
per la primera part del Parisinus 14500 ab lo meteix text de les lletres
de Gregori). Aqüestes consideracions me mogueren a fer un darrer
examen del manuscrit de París; l'habitus del manuscrit, la lletra del
text y del epígraf (2), decideixen mes aviat per Espanya (Catalunya),
que no per Franca, y d'aquest parer son los senyors Omont y Dórez,
qui ab mi examinaren lo códice. Contra'l pensar de que'l cód. Par. F.
lat. 14500 procedeix de Ripoll, hi ha'l fet, sois aparent, de que sem-
blant text no figura d'una manera expressa en l'antich catálech de
Ripoll. Mas, prescindint de que'l catálech ostenta llacunes, pot ser val-
dría la pena de fixarse que en aquest antich catálech, immediatament
després de tres exemplars de la Biblia, com també de dues copies de
les Moralia de Gregori y devant de les materies litúrgiques, s'hi tro-
ben consignats «Cartularia II»; no solament es possible, sí que encare
provable, que aquests dos cartularis conteníen també lletres del pa-
pa. L'antich cartulari de la catedral de Barcelona, per exemple, ostenta
la següent rúbrica (Bal. 107 s., 1161' ): Incipit liber cartarum Sedis Bar-
chinonae. Primo continens privilegia Regum Francorum. Secundario
privilegia Barchinonensium Comitum et Principum. Tertio privilegia
Romanorum Pontificum et decreta. Quarto commissiones. Ripoll ape-
nes si necessitava portar del estranger lo model per la copia de les
lletres y encare menys les fonts per compondré la llista deis papes
que segueix en lo manuscrit («Catálogo de los Sumos Pontífices desde
Sn. Pedro hasta Urbano II, en 1098», segons Bofarull), y axó per la
rahó de que'l monastir disposava, desde llarch temps, d'una gran
qüantitat de fonts históriques a propósit, podent dipositar en l'arxiu,
ab ergull y com a cosa propria, los origináis d'un nombre considera-
ble de butlles papáis. Es de teñir en compte la aclaració de Bofarull
de que la continuació del índex deis papes fins a Climent IV, axí com
una crónica «de letra menos antigua», fóu feta de má posterior, y lo
(2) Al principi: Incipit Liber epistolarum SCIGregorii Pape, alternant en lletres ver-
melles y verdes. Per l'origen del manuscrit hi ha una nota d'iuiportancia registrada al
marge esquerra del fol 21v (en la lletra LXXII): hoc de alia est epístola quia deerant cpi-
stolae in eo libro contra queui iste scriptus est a LXXII usque ad LXXVIII quoniam folium
unum furtim secatum inde est (Mon. Germ. Ep. II, 47, Not. 1. 26).
LOS MANUSCRIIS DEL MONAS I IR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 343
meteix val naturalment respecte les obres del bisbe Rangerius de Luca,
qui no morí flns a 1112; se concebeix molt bé que aquests fraginents,
axí com los hagiográflchs y histórichs de naturalesa assats heterogénia,
fossin afegits de mica en mica, y justament axí com ho podém observar
avuy en la colectánea, que encare devém tractar, de la Biblioteca Na-
cional de París, F. lat. 5132, l'origen ripollés de la qual es indubtable.
L'establir que'l códice de Rangerius fóu escrit a Ripoll y guardat
precisament allí desde'l segle XII, no té solament importancia teoréti-
tica. Si Sackur tingues rahó al creure en la importació italiana del
manuscrit, tindríem senyalat un altre camp completament diferent de
Ripoll per lo que toca ais estudis posteriors sobre la custodia del precios
text-testimoni en temps anterior a Villanueva; recórdinse los nombrosos
esforQOs continuats durant llarchs anys per descobrir mal fossin no mes
que copies del códice cremat en 1835, y adquireix interés doble cada
indicació que pugui ferse d'hón estigué lo manuscrit abans del segle
XVIII. Per aquést motiu reclama nostra atenció una nova donada per
Morel-Fatio en la seva relació (p. 339) ja esmentada (loe. cit. p. 183,
not. 2): des érudits f raneáis du XVIIe siécle connaissaient ce ms.,
comme j'aurai bientót l'occasion de le montrer dans un mémoire que je
prepare sur la bibliothéque du célebre monastére catalán. Sackur cone-
gué aquesta observado, pero no tingué mes en compte la orientado
donada, y respecte a la promesa del erudit francés de publicar aviat
(després de 1879) un estudi sobre la Biblioteca del famós monastir cá-
tala, va contentarse observant: «quod nescio num aliquo loco fecerit».
Per mala fortuna Morel-Fatio no complí la seva paraula, y per aixó sois
podém recorre a conjectures sobre la pregunta, quins eren los erudit s
francesos del segle XVII, que ell tenía devant y hón utilitzaren aquests
lo manuscrit. Mas per lo que veig en lo material respectiu, no puch pen-
sar sino 'que Morel-Fatio no's refereixa altra cosa que al catálech format
per Etienne Baluze, del qual ja havém tret una serie de datos valiosos
per lo present estudi. Efectivament, aquest catálech en lo Nr. 32 conté
la següent exposició, no aduhída flns ara, del códice de Rangerius:
Líber Sancti Gregori ad instar epistolarum moralium. Post sexa-
ginta folia circa médium continet nomina Summorum Pontificum a
divo Petro usque ad Clementem quartum. Et, postea sunt carmina he-
royea sic incipientia: Ómnibus in toto dominum metuentibus orbe
Rangerius Christi servus et ecclesiae etc. Durant usque ad finem libri.
Et in ultimo folio r'eperitur titulus huiusmodi: P. P P. dolo captus a
rege Henrico timoreque perterritus non observanda iurat privilegio -
que confirmat. Incipit ita: Rex scripto refutavit omnem investituram
omnium ocelesiarum in manu domini Papae in conspectu cleri et po-
puli in die coronationis suae etc: In fino dicifc Dominus Papa P. non
inquietabit dominum regem Henricum ñeque eius regnum de investi-
tura episcopatuum et abbatiarum et de iniuria sibi illata et suis in per
sona sua et bonis ñeque aliquod malurn roddet etc.
344 R. BREIC
La valor d'aquesta exposició, ab la present coneguda, de la única
que la darrera fulla del vell raanuscrit considera quelcóm detinguda-
ment, consisteix en que ara estám en condició de conéixer la nota en
ella continguda sobre Paschalis II y Enrich V. (1111) y de refutar ab
aixó la suposició que Ewald (N. A. VI, 338) atribuhía a aquest text,
de que's tractava del jurament prestat a Canossa per Enrich IV, en 28
de Janer de 1077. La descripció compresa en lo catálech format per Ba-
luze manifesta que'l manuscrit fóu conegut en ses parts raes importants
(Rangerius) per un deis mes actius escorcolladors d'originals que Fran -
ca podía presentar en lo segle XVII, y es possible que Baluze se'n fes
tréure copies, cora de tants altres códices de Ripoll; certainent aclarirá
l'assumpte la comencada investigació sistemática de les colectánies de
Baluze excraordinariament riques, en la actualitat cuátodiades en la
Biblioteca Nacional de París. També es possible que en lo curs deis
segles XVII y XVIII, anteriorment donchs a Villanueva, los arxivers
de Ripoll o altres estudiosos prenguessin nota del códice, y axí podem
esperar encare orientacions mes precises sobre'l manuscrit, tretes deis
papers corresponents, que ja senyalem hon se troben P. I. pág. 147,
com també deis extractes de Diego de Monfar y de Ramón Vila (com
mes avall p. 348) pot ser conserváis encare.
Per gran importancia que pugui teñir com a text-testimoni lo ma-
nuscrit de que acabám de parlar, en valor per lo coneixement deis ex-
tensos interessos literaria de Ripoll encare l'aventatjaun pitre miscela-
ni — ja anotat p. 317 al donar a conéixer l'hymnus de Berenguer — que
per cert avuy ja no pertany a la part ripollesa guardada en l'Arxiu de
la Corona en Barcelona, sino que existeix com F. lat. 5132 en la Bi-
blioteca Nacional de París. A Edélstand du Méril li cab lo inérit d'lia
ver donat a conéixer per primera vegada, textes importants contin-
guts en aquest manuscrit (com lo Carmen Campi doctoris) en les seves
Poésies populaires latines du moyen-áge, París, 1847, 302 ss.-, mas la
seva descripció del suniari, si bé presentan t un avene molt considera-
ble en comparado del índex de lo vell Catalogus codicum Bibliothecae
regiae, IV, 42, no podía proposarse cap dictamen deñnitiu, malgrat la
seva extensió, sobre la verdadera importancia de la trentena de pesses
diferents compreses en lo códice. En la següent exposició del manus-
crit del monastir ens havém de cenyir també ais suplements mes inte-
ressants per lo nostre estudi.
Primerament, en relació ab lo observat poch abans, es de notar
quel' Parisinus F. lat. 5132, la procedencia ripollesa del qual se pot
comprovar molt bé per senyals interiors y exteriors y'l qui fóu compi-
lat també positivament en lo Scriptorium meteix de Ripoll, conté tro-
cos isolats lo model deis quals fóu portat segurament de fóra; p. ex. la
Historia Hierosolymitana de Raymund de Aguilers, la que avuy (acé-
fal) comenca'l miscelani, com també la Epistula de Friderico I, que
(posterior) fóu inscrita al foli 80v — 80 bisv . Lo propri pedría creures
LOS MANUSCRíTS DEL MONASTIU DE SANTA MARÍA DE KIPOLL 345
noresmenys del troc que forma'l contingut principal del manuscrit (5):
Altercatio fidei catholice inter Arrium presbiterum et Athanasium
episcopum Probo iudice residente-, mas, com prova lo catálech que ha-
vém publicat deis llibres del temps d'Oliva (P. I. 276, Nr. 246), aquest
escrit (Vigilius Thapsensis) ja era proprietat antiga de Ripoll y en lo
Parisinus hi tením la copia raes recent d'un Rivipullensis tal vegada
molt antich.
La part del códice, en la que ja'ns parla lo genius loci, es un frag-
ment descuidat qui onipla poques fulles (23-25), de raá posterior y ab
l'epígraf: Incipit gesta vel ortus illustrium comitum Barchinonensium.
Du Méril desconegué evidentment la publicació baluziana de les Ges-
ta comitum en la Marca Hispánica y axí no li fóu possible comparar
aquest fragment manuscrit ab l'imprés, ni teñir la base per conéixer
la formació de tot lo manuscrit Par. F. lat. 5132; altrament hauría
sens dubte sofert una modificació'l seu Resume: «quoique écrit par
plusieurs raains, toutes les pieces semblent de la premiére moitié
du XIIIe siécle». Ab l'ajuda del text imprés, lo text contingut en
aquest Parisinus facilita una idea exacta de la compilació successiva
de la valiosa obra histórica.
De primera má, similar a la que escrigué l'hymnus de Berenguer,
se llegeix a la fulla 23v després del títol anotat posteriorment
(comp. dalt) (1): Anliquorum nobis relatione compertum est quod mi-
les quidam fuerit nomine Guifredus etc.
Aquesta má continúa la relació en lo 24_r y acaba en aquesta
plana:
Cuius (Ramón Berenguer III, f 1131) tanta probitas fuit ut flliam
suam hildefonso imperatori toletano iu matrimonio copularet de qua
nobilissima et copiosa ac imperialis proles manauit. Ciuitatem quo-
que maioricas (sic) cum classe pisanorum obsedit, uastauit et cepit;
plures etiam conflictus cum sarracenis uictor exercuit plurima et muni-
tissima opida illis abstulit tributa denique ab eorum principibus ualen-
cie tortose et hilerde exegit et accepit (Marca Hisp. col. 564 mitj).
Al Anal de la plana ( 24r ) encare una breu anotació posterior so-
bre Ramón Berenguer IV, semblant al principi del cap. XVII de les
«Gesta» (Marca Hisp. col. 546 final).
Exinde ad capiendam almeriam Ildefonsum toletanum imperato-
rem ac Januensium classem incitauit... (Ramón Berenguer IV, Marca
col. 547 principi.)
y arriba fins al capdevall de la plana:
successit filius eius Ermengaudus (Ermengol comte d'Urgell,
f 1183, Marca col. 548 principi) qui neptem predicti Raimundi beren-
garii comitis barchinonensis et principis aragonensis in matrimonium
(1) Aquí com allí s'usa encare e afeblida en e en les anctacions posteriora de les «Gesta»
1910.-85
346 R. BEER
assumpsit qui et nostris adhuc temporibus inclitus et famosissimus
(aquí d'un altra má:) uixit.
Ab aquesta plana-verso acaba l quaternio VII.
Al fol. 25r , a la cara devantera d'una fulla sola que hi ha
juntada, escriu la tercera má, arribant si fa no fa fins al últim quart
de la plana:
Non post multuui tempus prefatus Raimundus berengarii qui
ducatum prouincie ab impevatore perpetuo adquisierat gratia et
ueneratione auunculi sui Raimundi barchinonensis comitis ad uisi-
tandum et consulendum consobrinum suum Ildefonsum regem arago-
nensem barchinonam peruenit et ipsum Ildefonsum consobrinum suum
educa uit...
Després aproximadament en la meytat de la plana:
Et quia omnes reges yspanie discordes inter se tune temporis
erant et quídam eorum dilectionis fedus cum sarracenis habebant
predictus Jldefonsus qui prouidus in ómnibus bonis erat in animo suo
limina beati iachobi uisitare proposuit et omnes alios reges conuicinos
eius inuicem conuocare ut dileccionis fedus inter eos mitteret contra
agarenos expugnandos (Marca col. 551).
Segueix lo seu sepelí a Poblet, indicacions sobre'ls seus successors
y darrerament:
Ecce de uita et actibus Ildefonsi regís aragonensis filii quondam
Raimundi berengarii bone memorie incliti Barchinonensis comitis huc
usquo scripta sufficiant.
La cuarta má, comencant en l'últiin quart del fol. 25r :
Cui successit petrus fllius eius qui uiriliter regni habenas susci-
piens non longe post mortem patris cum suis exercitibus ildefonsum
regem castellanum contra regem maurorum secutus est et milites ip •
sius in manu ualida castrum de madrid liberauerat
arriba fins al fol. 25v mitg.
Al contrari, es ja anotat de má marcadament mes recent lo darrer
paragraf sobre Jaume I lo Conqueridor, la se va destresa y la seva fa-
milia, acabant ab la relació sobre la descendencia de la reyna «Yoles»
(Violant de Hungría, la segona muller del rey) en lo fol. 25v :
Similiter ex eadem regina IIII habuit filias, yoles que fuit uxor
alfonsi regis castelle et mater ferrandi qui fuit a patre in regno here-
ditatus. Alteram filiam constanciam nomine habuit uxorem hemanuel
frater predicti alfonsi regis castele. Aliam filiam s. (1) helisabet que
ta
fuit uxor rhilipi regis francie IIII s. (1) dña Mía uirgo decesit (= Mar-
ca Hisp. col. 556).
(l) Scilicet.
LOS MANUSCRITS DEL MOXASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 347
D'aquesta constatació se'n dedueixen varíes conseqüencies. La ano-
tado en lo fol. 24v , de la última plana del quaternio VII del ma-
nuscrit primitiu, fóu escrita encare en vida del comte Erraengol d'Ur-
gell, raort en l'any 1183, com s'expressa clarament en lo text; aquí
tením, donchs, la confirmació de la suposició ja sentada (p. 317) de
que la formació del manuscrit cau en lo segle XII y no en lo XIII,
cora s'havía cregut flns ara. Lo fol. 25 es una fulla afegida posterior-
ment ab continuacions coraplenientaries de la Gesta, que ja no's pre-
senten exteriorment — prescindint de senyals clarament estilístichs —
com obra armónica d'historia, de manera que no pot sostenirse la
creencia vulgar desde Baluze de que un «Monachus Rivipullensis» si-
guí l'autor de les Gesta (1).
Lo text publicat per Baluze condueix la exposició histórica flns al
any 1296, y un no deixa de veure que lo que designám com a Gesta
comitum, tainpoch acaba sino que's trenca en l'exemplar utilitzat per
Baluze. Efectivament, en un meritori aplech: Fragments inédits des
Gesta comitum Barcinonensium etRegum Aragoniae, Revue Hispani-
que IX, 1902, 472 ss., L. Barrau-Dihigo manifestá, ab la exposició del
acabaraent fins llavors desconegut, que les Gesta foren continuades
flns al any 1299. En lo Par. lat. 5132 ni tením un primer projecte que
fóu complementat, reformat y fins traduhit en vulgar diferentes vega-
des — prova del interés que a travers deis segles conservaba'l text,
la valor del qual ab rahó pondera Barrau-Dihigo (2).
Ademes del Par. F. lat. 5941 saec. XV, del qual Baluze publicá'l
seu text, y del Par. lat. 5132 del que havém tractat oportunament,
existeixen dos manuscrits del nostre text en la Biblioteca Nacional de
Madrid; l'un, G. 211 (antiga), 1609 (recent), en lo qual apareixen
les Gesta sots l'epígraf: Genealogía comitum Barcinone, Urgelli
et aliorum comitatuum ab archivo Rivipulli ad quodam vetustissimo
libro pergameneo abstracta, Paltre E. 2 (antiga) 51 (recent) s. XVIII,
ab lo títol Genealogía comitum Barcinone, Urgelli et aliorum comita-
tuum ab archivo Rivipulli a quodam vetustissimo libro pergameneo
scripto abstracta a me Didaco Monfar et Sors (3) cive honor. Barci-
none transcriptaque a quodam translato abstracta per admodum
Rev. D. Jacobum Raymundum de Villa (4) a dicto archivo anno MDC.
(1) J. Massó Torrents, Historiografía de Catalunya, Revue Hispanique XV (1906), 496
pressent l'estat de la qüestió: En el cas de que les cGesta» conformement am la tradició,
fossin escrites por un sol monjo,devía utilitzar materials que conteníen descripcions de vista
deis darrers comtes: els retrats de Ramón Berenguer III y de Ramón Berenguer IV delaten
una coneixenca personal.
(2) Comp. Massó Torrents loe. cit. 492 ss. Tambó aquí retoma la indicació aduhída:
Bibl. nat. 5132, sembla degut a diverses mans, lotes del XIII segle. Valioses son les compro-
bans de les traduccions catalanes encare conservades, loe. cit. 493, s.
(3) Barrau-Dihigo: «Fors». Diego de Monfar y Sors fóu arxiver del Arxiu reyal de la
Corona d'Aragó (del aciual Arxiu de la Corona en Barcelona) desde 1641, y autor de varíes
obres históriques que no han estat impreses, comp. Torres Amat, Memorias 427.
(4) Sobre Jaime Ramón Vila (sic) comp. Torres Amat, loe. cit. 655 s.
348 R. BEER
Barrau-Dihigo, en un suplement (Revue Hispanique X, 1903, 22*5 ) se
referí a una noticia aparescuda en lo Boletín de la Real Academia
de la Historia XXX (1897), p. 96, sobre un manuscrit de les Gesta de
possessió particular del erudit barceloní D. Salvador Sanpere y Mi-
quel, sens teñir en compte que jo, ja molt abans, havía donat a
conéixer lo mateix manuscrit en los «Handscriftenschátze Spaniens».
Mas lo material corresponet no está pas agotat encare: en Bal. 107, al
fol. 451, sots l'epígraf relacionat ab lo títol de les Gesta en lo Matritensis
E. 2,: «Genealogía Comitum Barcinonae ab antiquissimis libris monas-
terii Riuipuili abstracta per admodum Reuerendum Jacobum Raymun-
dum Vila Praesbiterum mense Mayo anno a natiuitate Christi ItiCO»,
s'hi troven anotacions que's toquen d'aprop ab lo contingut de les Ges-
ta (1), y a les quals al fol. 457 (fins fol. 460) segueixen notes semblants
en la major part breument redactades, sots: Alia rubrica Comitum Bar-
cinone ab archiuo Riuipullensi abstracta per Jacobum Raymundum
Vila presbiteram mense et anno praedicto. No podém aquí entretenir-
nos en mes detalls sobre aquests extractes que en part concorden ab la
substancia de les Gesta, en part, traspassant lo temps deis comtes
independents de Barcelona, se refereixen a la historia franca. Per nos-
altres son notables en primera línia com a nou argument per provar
la riquesa de Ripoll en material original historien.
Recordis lo que s'ha observat sobre la importancia del arxiu del
monastir en aquest ram, al tractar deis Annales Rivipullenses (Massi-
lienses); tota vegada que parlám de la formació verificada a Ripoll
d'una de les obres d'historia mes importants d'Espanya, del segle XII,
es ací bona ocasió per manifestar com se sustenta aquella tradició del
monastir mes extensament ampliada encare, en lo que s'ha de conside-
rar ademes que nombrosos manuscrits histórichs han estat en part cre-
mats, en part esgarriats. Villanueva, Viage VIII, 58, diu d'un volúm en
quart (Nr. 22): «que es un cronicón misceláneo ó colección de noticias
que alcanzan desde el siglo XII hasta el XIV, muertes de obispos,
matrimonios de reyes, empresas navales, duelos, etc.»; després d'un
Kalendarium ab notes a manera de crónica, comp. loe. cit., 227, con-
tenía una crónica breu deis reys franchs (2), com també nombrosos
articles referents a la historia del monastir y de la térra (entre altres,
també sobre la añada que per questió de prometatge féu Elisabeth,
filia de Jaume Ier, a la cort de Felip lo Bell d'Austria, 1313) (3). A
(1) Lo prefaci comenta: Genealogiam Comitum Barcinonae describere cogitans a quo
primus Comes obtinuit Comitatum deliberaui quodaminodo necessarium fore praemittere
quae sequuntur.
(2) Tal vegada la mateixa que fóu copiada, vol 108 de la colecció Baluze, fol. I08ss.,ab
la observado: «Ex Ms. códice Rivipullensi» y ab l'Incipit: «Auni Regum Francorum Pipi-
mis regnauit annos XXXVIÍ...» etc
(3) Comp. H. de Zeissberg, Elisabeth d'Aragó, esposa de Frederich lo Bell d'Austria
(13U-1330) —Lo Registre Nr. 318 del Arxiu de la Corona Aragonesa en Barcelona.— Informes
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 349
axó s'hi junta encare una segona crónica, que caracteritza justament
Villanueva: «Chronicon Barcinonense iure appellandura».
Deis manuscrits que servíen evidenment en Ripoll, per l'estudi
historien deis origináis, alguns s'han conservat; pero certament ja no
aplegáis ab la part antiga. Axis lo Parisinus lat. 5941, lo raeteix del
qual publicaren! (p, 302) la elegía a Ramón Borrell, conté un exeraplar
— per lo que jo sé, l'únich conservat de temps mes remot— deis Anna-
les Anianenses, del qual sabém positivament que era proprietat de Ri-
poll en altre temps (1); lo códice F. lat. 5923, guardat igualment en la
Biblioteca Nacional de París, conté (comp. Catalogus codicum manus-
criptorum Bibl. regiae, IV, 177), una copia del segle XII, de les Gesta
francorum edita a. B. Gregorio Turonensi sive potius vetusti Franco-
rum annales a Troiane gentis origine ad Theodoricum fllium Dago-
berti. Aquest manuscrit, explicat com antiga possessió de Ripoll per
medi d'una Donatio monasterio Rivipullensi facta a Bernardo Comité
Bisuldunensi et uxore eius Tota, anno décimo regni Hugonis, que
precedeix al text, també ha vingut a parar, com lo que acabám de
tractar, a la Biblioteca Nacional de París, per mediació de Etienne
Baluze (comp. L. Delisle, Le Cabinet des ms. de la Bibliothéque Na-
tionale, I, 364 s.).
La activitat histórica deis monjos d'aquell temps, manifestada tant
en lo recobre com en lo produhir, obehía a tres motius principáis, fá,-
cils de regonéixer: la iglesia, lo monastir, lo panteón. Axí com en la
avuy perduda «Consueta» de Ripoll, del segle XII (Nr. 40, Villa-
nueva, VIII, 52 s.), s'hi inscrivien ritos notables segons los privi-
legis eclesiástichs otorgats de mica en mica (com, per exemple,
sobre la Alleluia en lo día de la Purificado) , axí Kalendaris y Marty-
rologis presentaven lo taulat per la acullida de valioses anotacions a
manera de croniques, de les quals anteriorment se'n podía considerar
sois una part (2). Com a religiosos y a la vegada guardes del mau-
de les sesf-ions de la Academia imperial de Ciencias de Viena, cías, filosófica-histórico,
vol. CXXXVII, VII y vol. CXL, 1, 1898.
(1) En la colecció Baluze, vol. 109, al fol. 67 ss. s'hi troba una copia: Annales Anianen-
ses ab anno DCLXX usque ad annum DCCCXXI nunc primum editi ex ueteri códice Ms. mo-
nasterii Riuipullensis in Catalonia.— Los datos sobre la antiguitat del original oscilen d'una
manera sorprenent: lo Catalogus cod. ms. Bibl. regiae IV, 179, atribueix al segle XIII los
anals ara lligats devant una copia de les Gesta Comitum, Pertz, Mon. Germ Ser., I, 281, al
segle IX- X, en la Histoire du Languedoc per de Vic y Vaissette, II3, Preuves, 1: «probable-
ment du Xle siécle». L'examen del Miscelani, emprés a París, dona lo següent: la copia deis
Annales Anianensesdata del segle XII. la de les Gesta pertany al XIV, lo epicedion a Ramón
Borrell, com ja s'ha exposat (p. 302), es del XI; la lletra que segueix a axó: «Presbyter Johan-
nes... rex regum terrenorum... Emanueli Romeon gubernatori» fóu escrita en lo segle XII.
(2) Un espécimen mes ampliat n'ofereix la noticia donada per Prósper de Bofarull (Con-
des vindicados, I, p. III), sobre l'avuy perdut Martyrologiuui de Ripoll: códice num. 19,
cajón 2.°, est 1," del archivo de Ripoll, escrito sobre pergamino con caracteres del siglo 10.
al 11 ; en unas tablas de cómputos lunares con notas marginales donde se lee: Era 839, anno
domini 801, luna 14, 4o nonas aprilis Domini Pasche 2, nonas aprilis Introivit Ludovicus in
Barchinona filius prelibati Karoli Magni et tulit civitatem Sarracenia.
350 R. beer
soleu deis sobirans, se manifesten los monjos de Ripoll en lo registre
d'un nombre extraordinariament rich de datos de la historia contem-
porania de la iglesia y del monastir; mercés a aquesta activitat nas-
queren les llistes d'abats, comtes y papes, y ademes una munió d'al-
tres inscripcions históriques, la elaboració de les quals se veriflcava
per etapes. Axí com la Summa libertatum (Brevis historia) del any
1147, tractada p. 314, representa una fita en la configuracióy valuació
succesiva del material corresponent; axí també, retornant al códice de
París, lat. 5132, l'aplech de les Gesta comitum contingut en aquest
manuscrit, ofereix la imatge d'un treball extens, augmentant progres-
sivament, la configurado del qual havía de coronar, cosa d'un segle
mes tart, la activitat histórica mitg-eval de Ripoll. La mes antiga re-
dacció de les Gesta, continguda en lo Parisinus F. lat. 5132, assats
diferent del text que trameten los exemplars complerts, reflecta d'una
manera semblant, com la Collectania continguda en Bal. 107, lo ma-
terial de la exposició de la historia patria, tal com se la figuraven
aproximadament poch després de recobrada la independencia del mo-
mastir.
L'estudi mes detingut d'altres parts del tan citaí manuscrit, axí
primerament de la Vita B. Petri Urseoli escrita al fol. 93vss., ens con-
duheix altre cop també al segle XII y no al XIII, com pretenía Du
Méril. Aquest, qui per cert tenía en general bon coneixeraent de lite-
ratura, hauría tingut també aquí, en la seva descripció orientacions
lluminoses per lo jutjament de tot lo manuscrit, si hagués examinat
una edició del text, sumament aclaratoria y desde temps ha publica-
da; y en primer lloch, respecte l'origen de Ripoll, per ell encare hipo-
tétich (si nous ne nous trompons). Mabillon va afegir clarament la
nota de procedencia: «ex ms. códice Rivipullensi» al títol de la seva
publicació (ASOSB s. V. 874 ss.): Vita B. Petri Urseoli ducis Venetia-
rum et Dalmatiarum tum Monachi S. Michaelis de Coxano in Catala-
nia auctore anonymo incertae aetatis, explicant en lo prefaci: vitae
lucubrationem ex ms. códice Rivipullensi erutam nobis communicavit
eruditissimus vir Stephanus Baluzius, de lo que podém inferir, ab tota
seguretat, que la copia posada a disposició per Baluze, no pot haver
dimanat de cap altre original que del actual Parisinus F. lat. 5132. Si
bé Mabillon anomena al autor incertae aetatis, no obstant va precisar
en cert modo aquest dato en la seva introducció. De la indicació con-
tinguda en la Vita (§ 17 en la edició de Mabillon): multa quidem mira
per eum Deus egit quae nobis sunt incógnita, quia non sunt scripta
nec oratione illorum qui eum viderunt relata; omnes enim qui eius
praesentiam viderunt iam a saeculo migrarunt, Mabillon en deduheix,
no pas sense rahó, que l'autor d'aquesta Vita pot haver compost la bio-
grafía apenes cosa d'un segle després de la mort de Petrus Urseolus
(f ca 997). Mabillon no s'entreté en detalls sobre! lloch hón pot ha-
ver estat escrita; pero los límits están assats determináis. Tením, en
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 351
primer terme, Cuxá, hón morí Petras Urseolus; pero també s'hi donen
les relacions ab Ripoll. Es cosa ja sapiguda que Oliva, abat de Ripoll
y de Cuxá, establí un cuite especial a honra del foraster ilustre
(comp. Villanueva, Vinge VI, 185, P. I, 251, not. 41. La Vita acaba
també ab un regoneixement entusiasta de la tasca del mes gran deis
abats de Ripoll, Oliva. Veyent, donchs, que la major part de docu-
ments relatius a la activitat d'Oliva y que també les copies de les
seves obres se troven a Ripoll, podría creure's molt bé que un deis
monjos de Ripoll, de ploma experta, s'hagués emprés la composició de
la Vita de Petras Urseolus; en tot cas, es suflcientment explicat per-
qué lo text, que apenes si pot ésser anterior al segle XI, fóu incorpo-
rat al códice-colectánia de Ripoll en una copia quelcom posterior.
Llevat d'un Sermó en honor de la Verge (1), (fol. 21v fíns 28* ) y
d'una serie de homilies (81r fins 92v) (2), no's trova cap text mes ex-
tens en prosa, fora deis anomenats mes abans (comp. p. 344 y 350);
pero sí que's troven considerables copies d'actes y anotacions que fan
claror sobre la génesis del códice y també sobre'l temps en que fóu
compilat una bona part del meteix. Al primer cop d'ull sembla donar
un terminus ante quem la noticia del fol. 105r (una fulla isolada melo-
sa posteriorment, comp. mes avall, p. 353), designada per Du Méril
com a pronóstichs pour l'année 1179, par Johannes de Toléde; efecti-
1 o o
vament, llegím Abanno incarnationis domini nostri ihu x MCLXXVIIII
usque in VIII anno3 mense septembri solé existente in libra erit si ds
uoluerit coniunctio omnium planetarum in libra et cauda drachonis, y
de les paraules erit si deus uoluerit se'n pot deduhir segons sembla
ab certa probabilitat, que aquí tením un pronóstich, la anotació poste-
rior del qual sería absurda. No obstant, la forca aclaratoria de la data
de la noticia román sumament afeblida per la estranya declaració
final: Ego P9 inueni hanc epistolam apud quendam dominum archiepis-
copum pergentem ad dominum papam et asserentem huiusmodi scrip-
tum se habuisse a domino iohanne toletano qui eam transmitebat (sic)
per iam dictum archiepiscopum ad dominum papam. Mas la cosa's pre-
senta diferent ab lo trassumpte de dues escriptures que's troven cap al
final del manuscrit, ais fol. 104v , 106r y 107r , la primera sobre una
festa al día de Sant Lluch Evangelista, data: Actum est hoc VII. K. mai
o
anno XXVI Regni ludouici iunioris Gauzfredus abbas f , l'altra una
constitució del mateix Gauzfredus respecte al augment y mellora de les
(i) Ab l'epígraf vermell: In honore Semper Virginia marie Sermo
(2 Es equivocat loque diu Du Méril, que tot lo recueil d'homélies anonymes porti'l
títol actibus Apostolorum. Les homilies porten títol coordinat (en vermell): 81r De actibus
apostolorum ubi claudum apostoli curauerunt, 81 v Incipit de lectione actuum apostolorum
ubi dicit De Symone Mago, 82v De cornelio centurione et de Symone Petro, 87r Incipit de
euangelio secundum marchum, etc.
352 R. BEER
robes que s'havíen d'entregar regularment ais monjos de Ripoll: Uniuer-
sis hanc seripturam audientibus notificetur qm ego Gauzfredus dei gra-
tia riuipullensis abbas uoluntate atque deuota instantissiinaque prece
Karissimi fratris nostri Geraldi Kamerarii assensu quoque atque pos-
tulatione oranium fratrura nostrorum decernimus... ad augendam sea
meliorandam monasterii nostri in uestimentis consuetudinem, etc.
Gauzfredus abbas f etc
Examinades una y raoltes vegades, junt ab los senyors L. Delisle
y H. Omont, les inscripcions d'aquests dos documents, arrívarem al
resultat que en abdúes escriptures la sotscripció de Gauzfredus, lo da-
rrer abat raarsellés de Ripoll (1153[?]-1169) es genuína, y no sois hoes
aquesta, sino que també ho son les firmes que acompanyen deis demés
dignataris del monastir (1). Ab axó queda donat un terminus antequem
entorn del qual té d'agruparse la época del suman del important manus-
crit. D'acort ab axó están los trassumptes deis documents referents a la
introducció d'una solemnitat especial cada dissapte a llahor déla Verge,
o o o
fol. 101v... Anno igitur Dominice Incarnationis millessimo CLVII pre-
sidente in ecclesia Riuipullensi prefato abbate nostro Domno Gaufre-
do... celebritas dominice matris in ecclesia n ostra per omne sabbatum
in perpetuum observanda ita fieri instituta est. Aquesta Celebritas que
documentalment redactada comenca ab les solemnes paraules: Ad ho-
norem et laudem gloriosissimae et intemeratae virginis Mariae, con-
sisteix en que se celebrin especiáis cerimonies eclesiástiques (com
entre altres un ofici major solemne) y s'ofereixin principalment ais
fratribus ferculum uel de cáseo uel de ouis congruenti pipere aptatis.
En l'ordre cronológich s'han de teñir altra vegada en compte dues ins-
cripcions al fol. 104r y 106v respecte de les rendes del doinini de Mo-
lió: Hoc est caput breue de honore de moiony Hec est commemoratio
tocius ipsius honoris et de censibus et usaticis que barchinonensis co-
mes habet in terminio de moion. Du Méril fa observar d'una manera
justa que'l domini de Mojón pertanyía al monastir, mas passa per
alt lo final de la segona inscripció, que ell designa com a no existent:
Acta est ista carta pupra dicte commemorationis XII Kl. mal anno
IIII X regni ludouici iunioris, lo qual ens porta al any 1151, có es al-
tra vegada al temps del ministeri pastoral del abat Gauzfredus.
També es per aportar la donació de la iglesia de Mojón a Ripoll, la
confirmació documentada de la qual, per lo que jo sé no era encare
coneguda. L'acta: Donatio Ecclesiae de Mollione quam fecit Episcopus
Gerundensis Anno MCXLIIII (Petro eiusdem monasterii abbati) se
trova copiada en Bal. 107, fol. 194v , seguintli al fol. 195 la Confirmado
Domini Papae de Ecclesia de Mollione. Si afegím encare que entre'ls
(1) La reproducció de la segona acta que ofcrím en la lamina 5, permet poder cotejar lo
resultat exposat.
3&
, - *■ ■
z:
o
UJ
CC
Ckí
10
CC
z:
UJ
^D
Qü
UJ
CC
UJ
a
ce
l^
PC
i
ce
UJ
ce
o
en
•
1
k .v
* 7*
*¿-.I
?"<-». ?'
Tí . ¿~* .. ■» e ■
V ^mE fe
í *r¿ I
<"^T ¿!t-4 tí '
.. ' -Jz c «-T , l* •■&* v ' ^ r - «¿
«
LOS MANUSCRITS DEL MONASTTR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 353
trocos en prosa ab los que podém relacionar una certa datp, la lletra
continguda, fol. 107v Ollegarius dei gratia terrachonensis archiepis-
copus Venerabili fratri R. ausonensi episcopo (es Ramón I. Gaufredus)
Salutem, es refereix encare a temps mes anterior, ja que Ollegarius regí
1118-1 137; de consegüent, aquesta lletra sobre una pregunta de la orde-
nado cau en la primera meytat del segleXII, si afegírn aixó queda ma-
nifestat que la composició del samari d'aquest códice que pren un lloch
especial entre tots los Rivipullenses ccnservats, ha d'haver estat efec-
tuada en la segona meytat del segle XII y no en lo segleXIIIcom tots
los investigadors havíen admes fins ara. Les dues actes que semblen
parlar en sentit contrari, có es, ladonació de Raimundus de Porcian a
Ripoll, del any 1211, y la venda de Petrus de Palad y la seva familia
al monastir, del any 1212, son anotacions posteriors; la primera's
trova a la primera plana, que havía quedat Uiure, de la Vita Petri
Urseoli, que no comenta fins al fol. 93 verso; la segona al fol. 105,
una fulla isolada ab un sistema de línies completament diferent, afe-
gida al cós del manusciit ab tan mala traca, que'l docuraent sobre
la festa, al día del Evangelista Lluch, apareix dividit en dues paits,
104v y I06r (1).
Los nombrosos fragments poétichs que hi ha en lo manuscrit, no
contradiuhen pas aquesta apreciació. Y aixó pot dirse especialment de
les poesíes d'historia contemporania ja tractades, del Carmen Campi
doctoris com també del hymnus de Berengner, y és precís considerar
la circurastancia de que aquest hymnus al comte mort en 1169 apareix
juntat immediatament a les actes del abat Gauzfredus (f 11^9). Deis
demés trocos en vers, lo cant a la presa de Jerusalém fol. 21rfins
21v («Hierusalem letare», publicat per Du Méril loe. cit., p. 255-260)
segueix a la Historia Hierosolymitana de Raymund de Aguilers. Los
hymnes provehits de neumes- «Ave Virgo gloriosa» (fol. 105V), Vox
clarescat mens purgetur ifol. 107v), publicats per Du Méril p. 305,
després «Cedit frigus hiemale» (fol. 108v), Du Méril p. 32, igualment
ab notes musicals, han estat registráis posteriorment en les planes que
havíen quedat lliures; de la mateixa manera la composició al
fol. 109r y 109v de la que Du Méril (p. 306 s.) dona sois Tacabament a
causa del estat llastimós de conservació («quod est anceps tu dis-
soluis — quod tegendum tu involvis» etc.), y la poesía enigmática ex-
posada per Da Méril 305, escrita al fol. 108r «Lunis procer et sub men-
se — somno splendor et immense — Martis procer atque duris» — etc.
(anomenada per Du Méril «regles des horoscopes ou plutót des
divinations,... trop obscures», per la qual, segons inferím d'unaco-
municació feta per lletra, Wilhelm Meyer-Speyer ha trovat una solució
excelent treta de les poesíes-hymnes cristianes.
(l) Per axó s'enganyá també Du Méril, qui prengué per dos documente diferents loa
extes de fol. 10¿v y I0i»r (dalt\
351 R. BEER
De tots los códices conserváis de la vella abadía — en nombre si fa
no fa de 250 - lo manuscrit que acabám d'exposar es lo mes casulá y'l
mes personal. Preném per punt de partida les actes de Gauzfredus, los
punts de fonament histórichs del Miscelani y'ns trovám en son contin-
gut ab certa unió de lo trascendental ab lo nativament práctich, que si
bé llavors no era cosa rara es no obstant significativa especialment per
Espanya, unió que fóu'l motiu de que'l místich extátich Luis de León
compongués un manual d'economía doméstica y que'l geni mes ilus-
tre de la edat d"or espanyola crees lo contrast immortal deis repre-
sentants del Idealisme y del Realisine. Axí com la nova festa a honor
de la Reyna deis Cels y protectora de Ripoll s'ha de celebrar cada dis
sapte també mijancant una colació consistint en gorrins, formatge y
ous empebrats, així trovám al bell costat de Sermons y Homilies lo
decret respecte al millorament del guarda-robes deis monjos; al costat
de la Vita, de les Acta com també del cuite corresponent del sant te-
rritorial mes recent, la llista escrupulosa de les rendes de la gran do-
nació de terres també mes recent; al costat de resolucions de casos de
conciencia y cánons deis concilis,com també d'inscripcions astronómi-
ques, la redacció mes antiga de les Gesta comitum en les quals, com
havém vist, Ripoll s'erigía a sí meteix un superb monument, mas tam-
bé deixava la única obra antiga extensa de la historia de la Marca y
de Catalunya. Lo traspás deis dominis del monastir lo manifesten axí
meteix los trocos poétichs continguts en lo meteix manuscrit, ja que
ademes d'hymnes y altres composicions religioses, hi trovám també la
poesía a Ramón Berenguer y encare lo Carmen al Campi-doctor. En
vers y en prosa trova també un eco en nostre manuscrit l'aconteixe-
ment mes notable d'aquell temps pertanyent a la historia universal, la
primera creuhada.
La compilació original d'aquesta notable colectánia s'haurá de te-
ñir ben present si es que's vol compendre la importancia literaria de
Ripoll en lossegles posteriors. Lo creixement en manuscrits durant los
segles XIII, XIV y XV, ja sigui per medi del treball casóla, ja per
medi de adquisicions, a lo que's decidiren, se deduheix espontánia-
ment com a resultat de la influencia continuada deis interessos expo-
sats aquí.
Com argument en favor de lo dit, ens toca considerar en primer
terme dos valiosos Miscelanis del segle XIII conserváis encare, que
per indicis segurs eren de proprietat originaria de Ripoll y deis que
aquí'a tractará per primera vegada. Códice 26, un revingut volúm en
f oli que, després d'un extens tractat sobre la Passio Domini y fragments
del Evangeli de S. Mateu, junt ab comentaris, conté la explicació anó-
nima d'una «Figura Seraphin» com diu una indicació moderna, nnas es
lo conegut tractat «De sex alis Cherubim» atribuhit a Alanus ab Insu-
lte. Lo dibuix solt y al meteix temps la mostra del text y de la escrip-
tura (Lamines 6 y 7) es poden comparar ab la figura y la copia impresa
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 355
que dona Migne 210, 267 ss. La procedencia de Ripoll está testificada per
lo trassumpte encare del segle XIII, de quatre actes de donació que's re-
porten al raonastir, y que's conten entre les escriptures mes antigües de
la casa. Com l'arxiu del raonastir és cremat, adquireixen mes importan-
cia les copies fetes en temps relativament tart; ab tot, elles junt ab les
inscripcions en lo Par. lat. 5132 que havém tractat raes abans, perta-
nyen ais documents-testimonis raes antichs d'aquell raonastir que ha-
vém conegut com a centre historien del coratat de Barcelona. Consignen!
ademes aquí la circumstancia de que la forma de la anotació d'aquest
trassumpte y la seva legalisació ofereix un bon eop d'ull sobre la car-
tografía de Ripoll en aquell temps; per aixó s'ha reproduhit la plana
corresponent (Lámina 8) y s'ha transcrit a continuació l'acta consigna-
da en primer lloch, tenint en compte algunes observacions comunica-
des amablement per Alfons Dopsch (1). Com se pot veure, es tracta de
una donació de la comtesa Ava, muller del comte Miró de Barcelona;
en deterrainades parts de la seva concessió, la escriptura es semblant
a l'acta de donació del mateix any (941), certament raolt mós curta,
que Baluze publica en la Marca Hispánica, App. LXXVI, col. 853 (Do-
nació de Ava a Cuxá) (2). A aquesta se refereixen algunes referencies
fetes en les notes (Cuxá).
ln nomine domini. Ego Ana. cometissa. et filii mei (1) id est.
Suniofredus comes et Wifredus comes, et Oliba comes, et miro
2 leuita. simul in | donatores (2) domum (3) Sánete mariecenobii. situm
in comitatu Ausona. in locum que i.ocant ualle riopullo. ad pre
(1) Com cap deis qui han utilitzat modernainent lo manuserit de Ripoll, ha prés nota
deis documents, ni Prósper de Bofarull (en el Cat. Bof. no's descriu el manuserit). ni tampoch
Villanueva, me sorprén que desde Uarch temps siguin publicades parts de l'acta de donació
que transcribím, (jó es lo comeni; y la data, y per ningú menys que per Mabillon en una nota
quelcóm amagada a ASOSB saec. IV, pars. 2, p. 423. En loe. cit. manca tota la indicació de les
fonts; a la pregunta, com Mabillon conegué'ls documents, hi respón altra vegada'l Cat. Bal.
Aquí trovám en lo Nr. 19 una noticia sobre'l códice, que conté sois la primera paraula del
tractat sobre la passió y després exclussivament sois l'Incipit y Explicit de les quatre es-
criptures, senyal de quan poch s'apreciava en aquell temps, en oposició a aquest, la valor
del verdader contingut del códice. La prova de que Mabillon sois pot haverho tret d'aquí,
está en que no mes exposa les paraules del text, que en lo Cat. Bal. sónextretes del document
(comp. també Marca Hispánica, Col. 388). De les paraules de Baluze se'n pot inferir que ell
no tingué devant l'acta meteixa de donació de Ripoll; lo text corresponent, que baix lo punt
de vista llingüístich també presenta coses notables (comparis p. ex. francés: dorénavant, có
es, de hac hora in ab antea, ab la forma ab hac hora in antea que apareix en lo document),
devé conegut al present per primera vegada.
(2) Antonio Elias de Molins. Epigrafía catalana de la Edad Media, Eevista de Archi-
vos XI (1904) 24, registra alguns documents referents a la muller del comte Miró, que's tro-
baven (existíeni en l'Arxiu del monastir de Ripoll, y aquests del any 928 (escriptura de com-
pra); 938 (donació al monastir); 941 (donació «del alodio de Aga, 12 de las Kal. de Julio del año
6 de Luis>); 961 (donació per medi de marmessors testamentaris).
(1) Cuxá: «et filiis meis.»
(2) Cuxá: «nos simul donamus in unum»; tal vegada donchs simul in unum sumus donato-
res. A. Engelbrecht entén in donatores = francés «en donateurs », (com a donadors).
(3) Cuxá te la fórmula: «concedimus atque tradimus ad domum> com també presenta mes
tart semblant la nostra escriptura.
356 R- BEER
3 dictum doraum qui est fundatus | in honore Sánete dei genetrice.
Maria perpetua uirgine. uel ad abbate Knnegone uel ad monachis
4 qui ibidem deo deseruiunt tam presentibus | quam futuris Dona-
mus ibidem alodem urum cum ómnibus terminibus. et finibus. uel
5 adiacenciis illius que nominant Agine, qui est in comitatu | cer-
daniense in pago liuiense predictam uillam aginem. cum omne
fundus et pos&essiones finibus. et limitibus. et terminibus. eorum
6 sic donamus uel tradimus | ad predictum cenobium Sánete marie
situm in predicta ualle riopullo, donamus casas casalibus ortis (1)
7 ortalibus arboribus pomiferis uel inpomiferis. mo | leodinis. pratis.
pascuis aquis aquarum. uie ductibus uel reductibus. omnia et in
ómnibus, quantum, ibidem. habuit uir meus de me predicta Auane
8 et | genitor de predictos filios meos. Sic donamus i.el tradimus
ad predictum domum. Sánele Marie perpetué uirginis. et ad pre-
9 dictum abbatem. uel ad mona | chis, qui ibidem. deo seruiunt. uel
seruieiint ut sit illis cibus tam presentibus quam futuris. propter
10 remedium anime de predicto. Mironis. condam. (2) seu. | et propter
remedium animabus nostris. In eodem pacto dum ego. uixero. Aua.
omnia reseruo. in meam potestatem. ut de ipsos fruges quiquid.
11 faceré uolue | ro. in meam. reseruo potestatem. sed tantummodo.
ab hac ora. in antea, donamus. tradimus. atque concedimus. ipsas
12 decimas et primicias, cum ipsa parrochia. | de predicta uilla. ad
predictam domum. cenobii. sicut super ins^rtum est. sic donamus
uel tradimus ab integre, exceptus. unde scripturam. fecimus ad
13 fideli nostro | iouelino. in eodem conuentu. dum uiuit. teneat et
possideat. Post obitum suum. omnia remaneat. ad predictam do-
14 mum. uel ibidem. deo serui | entibus. Hec omnia sicut superius
insertum est. sic donamus uel tradimus cum ipsa ecclesia qui est
15 in honore sancti iuliani ibidom fundata. propter remedium. |
anime. Mironi. comiti. condam. seu. inferamus. ubi ibidem. et pro
animabus nostris. Et qui contra hanc donacionis. scriptura. ueuerit
16 ad inrupendum. | seu. predicti. nos uenerimus inferam seu in-
feramus ubi ibidem deo seruientibus duplum. illis perpetim habi-
17 turam. Et inantea donacio ista firmus. | permaneat omnique tem-
pore. facta scriptura XII. K. iul. anuo. VI. regnante Ludouico
18 rege filio. Karoli. Aua. jTl Adroarius. subscripsi. | Calindo. sub-
scripsi. Víctor, presbiter. subscripsi. Bellus presbiter subscripsi.
19 Audericus. presbiter. qui hanc kartam elemosinaria. rogatus. !
scripsi. et subscripsi die et anno quo supra.
20 Johannes Monachus et leuita. Transcripsit cum litteris. in
a o
VI1II linea dampnatis. anno. I. Kegni. Philippi ; (3>.
(1) Corregit de ortos.
(2) Cuxá: »ut pius ct misericors sit Deus in peccatis nostris et in peccatis Mironi Comiti
genitori condam nostro.»
(3) Los altres tres documents son extractats de la manera ¡següeut en lo Cat. Bal. (comp.
p 355, not. 1):
Ego Bernardus Guillermi Ceritauensium comes etc. dono sauctae Mariae coenobii R¡-
uipnllensis et euacuo quicquid iuste aut iniuste antecessores mei habuere uelego preño-
LOS MANÜSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 357
Deis altres manuscrita del segle XIII, la procedencia ripollesa pri-
mitiva deis quals se manifesta per indicis positius, sigui mentat pri-
merament lo cód. 41 en lo que una má antiga anotá'l sumari exposat
en la plana 337. Ademes d'una noticia que's reporta a Catalunya (1) al
fol. P , se trova al fol. 178v un document segons lo qual Rai-
mont abat de Ripoll (Raimund Dezbach) cedeix algunes cases en l'any
1222, com també una anotació posterior: 1253 idus Oct. die sancti Ge-
rardi prior riuipulli credidit poncio fabri etc. Lo cód. 204. conté una
comprovant per la procedencia encare molt mes digna de notarse; a la
part principal del manuscrit que enclou les obres de Alanus de Insulis
y'l treball de Anima de Hugo Eterianus (comp. lo sumari de-
munt p. 337 apuntat de má quelcóm mes recent), li precedeix un
nombre de fulles que contenen en part tractats jurídichs, com De
dampno iniuria dato, ex lege aquilia, en part també noticies hagiográ-
fiques, com De martirio tome sanctissimi cantuarienis archiepiscopi.
Al fol. 12 hi ha'l troc mes important aquí por nosaltres, có es la dedi-
catoria: Reuerendo in Christo patri R. dei gratia Abbati totique con-
uentui riuipullensi frater A. prior sancti pauli de suburbio barchino-
ne et magister petrus de albalato ylerdesis... uisitatores apostolice
sedis.
En Petrus de Albalat, Sacrista, mes tard bisbe de Lleyda, després
(1242) arquebisbe de Tarragona, ens trovám ab una de les figures mes
importants de la clerecía catalana d'aquell temps (comp. Torres Amat,
Memorias, 9). Lo papa Gregori IX lo delega junt ab Bernat (I.) Calvó,
bisbe de Vich y'l conegut canonista Raimundus de Pennaforti, per ele-
gir al primer bisbe de Mallorca y procehir a la seva consagració. Del
temps en que visque Albalat, se deduheix que sots lo «R. Abbas» de
nostre document no s'hi pot entendre altre que l'abat Raimundus Dez-
bach (f 1234). Les relacions d'aquell príncep de la iglesia ab Ripoll,
s'haurán de teñir en considerado. Es conegut com autor de constitu-
cions eclesiástiques; la obra capdal-prototipus per tot un genre de li-
teratura, los cánons penitenciáis, del seu company Raimont de
Penyafort (f 1275), la summa poenitentialis está representada molt
aviat en la biblioteca de Ripoll y per cert en quatre exemplars con-
serváis avuy encare (comp. mes avall), tres deis quals pot ser s'enlles-
tiren poch després de la mort del autor.
minatus comes babeo vel habere debeo iuste autiniuste in uilla Agae siue ¡n eius termi-
nis etc. actum est hoc 4 Kal. Septembris anno 6 regnante Ludouico rege.
3 Ego Geraldus Jordani Ceritanensium comes... dono sanctae Mariae Coenobio Kiuipu-
llensi quicquid iuste aut iniustc.iu uilla Agae et in eius terminis... Actum est hoc
9 Kal. Juuii anuo 37 regni Philippi regis.
4 Bernardus dei Gratia Ceritanensium comes... dono Sanctae Mariae Coenobio Riuipullen-
si et euacuo in uilla Planiciis de Enforcads et eius terminis etc. Actum est hoc 14 Kal. Ja-
nuarii anno 5 Ludouici regis regni.
(l) Anno MCCXX abbates et priores ordinis sancti benedicti per arragonensem prouin-
ciam constituti apud terragonam speciali mandato apostoli-.o conucnerunt etc.
358 R. BEER
Mereix també consideració'l sumari teológich-dogmátich del ina •
nuscrit que reconeixém com a proprietat antiga de Ripoll. L'escrit De
animae immortalite de Hugo Eterianus forma la part mes antiga del
códice y aquesta copia manuscrita, tal vegada encare del segle XII, és
una de les primerenques de la obra; també's pot fer present que la
Summa quadripartita de flde catholica de Alanus, fóu dedicada per
l'autor, poch després de 1179, al comte Guillém (VIII) de Montpeller,
de modo que trovám aquí altra vegada una relació regional.
Ampliant lo observat poch abans sobre la anotació de constitucions
eclesiástiques, consignám que una de les obres de consulta mes usa-
des en aquesta materia (comp. Schulte II, 137), có és «De concordan-
tiis decretorum et decretalium auctore fratre Martino» (de Troppau)
junt ab les Tabulae, existía en un exemplar curosament escrit — ara
cód. 111 — que pertany encare a fins del segle XIII (1). La declara-
ció de Ewald (Reise, p. 388) de que'l manuscrit procedeix del segle XV
(1410), es motivada per anotacions posterior?, que altra vegada's repor-
ten directament a Ripoll, có és les llistes deis abats de Ripoll, deis com-
tes de Barcelona y deis arquebisbes de Tarragona assentades en les
dues primerea fulles. La llista deis abats, per lo que jo sé la única
manuscrita conservada de temps antich (copiada per mí), trenca en la
inscripció: Dalmacius de Cartiliano MCCCCX y d'aquí deu sens dubte
haver sortit la falsa data de la composició de tot lo códice.
Axí com existía en la biblioteca de Ripoll la obra capdal de Marti-
nus sobre materia canonística, ni existía també son treball historien
mes conegut, la Crónica. Aquest exemplar, cód. 123, correspón també
encare a fins del segle XIII y conté la Disciplina clericalis de Petrus
Alfonsi escrita de la mateixa má, l'Incipit de la qual: Iste líber uoca-
tur spich margayl usualiter apud nos sed ut in titulo continetur no-
men eius est ex re id est clericalis disciplina, dona un carácter nacional
a tot lo manuscrit per lo fet de designar lo títol en llengua vulgar (2).
Una disquisició apart mereix lo cód. 103, que fóu arreglat igual-
ment dintre del segle XIII. Estárescrit y compost defragments de va-
ris manuscrits, lo contingut deis quals es molt difícil de precisar, si bé
no tant com la escriptura primaria del cód. 199 ja esmentat mes
amunt (p. 306) a la que s'aplicá lo Liber scintillarum y De conflictu
vitiorum de Augustinus (3). L'estat primitiu del códice 103, per lo que
jo poguí apreciar, se divideix en tres parts: la primera (tol. 1-46) con-
(1) Al meteix temps ha d'atribuhirse lo cód. 105 ab la collectio canonum de Dionysius
Exiguus, pot ser copia d'un vell exemplar de Ripoll.
(2; Lo 8peculum ecclesiae de Hugo de S. Caro, es titula en lo llibre imprésdel any 1493:
Libre apellat Speculum ecclesie, so és a dir Espill no Mirall etc., Comp. Moret-Fatio en lo
Grundriss de GrOber, II, 2, 93.
(3) Los dos Rivipullenses 103 y 199 com també lo cod. 182 (en que sermons del segle XIV
foren escrits sobre sermons del XII fins al XIII, comp. mes avall quasi al final d'aquest tre-
ball) entren donchs com a suplement a la llista drecada per Émile Chatelain: Les Palimp-
sestos latins en lo Annuaire de la École pratique des hautes études, 1904.
LOS MANUSCKITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 359
tenía Teológiques, si fa no fa s. XI-XII (al final, fol. 46, vaig poguer
dexifrar les paraules: confiten peccata sacerdoti... dicit sanctus Am-
brosius); la segona fragments de serraons (s. XI-XII), de Augustinus
y Leo Magnus si és que no'm va enganyar la lectura de un epígraf;
la tercera un tractat de medicina en dues columnes, la lletra del
qual és de fins del segle X, o principis del XI, (son precisables al
fol. 172 les paraules Alexandri — Ad capitis dolores, fol. 198 Dia
yreos, fol. 202 ad omnes febres).
L'estat mes recent compren una copia de la Nova poetria de Galfre-
dus de Vino Salvo ab abundosos escolis (Inc.: Antequam Gualfredus
accedat ad propositum principale, de consegüent no idéntich ab l'Ar
gumentum esmentat per Fabr. II, 13); a-n-aquesta s'hi junten la «Phar-
salia» de Lucano, com també Epistulae ex Ponto de Ovidi ab la rúbrica
Assit principio uirgo maria meo. Res nos indica que aquesta colectania
hagués vingut a Ripoll portada de fóra, fins la rúbrica devant les
Epislulae d'Ovidi, que acabám de citar, se troba sovint particular-
ment en mánuscrits de Santa María (cód. 69, 79, 142, 147, 162, 165,
183, 184). Per lo que's veu, se tracta d'un códice la materia del qual
fóu aplegada de tres antichs mánuscrits de Ripoll; per les ultimes
fulles pot haver suministrat lo material, un deis quatre exemplars
«Medicinalia»registrats en l'antich catálech sots Nr. 113-116; de trac-
tats teológichs y sermons tampoch en mancaven en temps de Oliva.
En la destrucció de vells mánuscrits a fí de crearne de nous, s'acut
pensar primerament en certa situació penosa en que's trobaven los co-
pistes per manca de material a propósit; efectivament, de les escriptu-
res del monnstir en part desconegudes fias ara, se'n poden treure indicis
que espliquen la necessitat de semblant procehir. En la segona meytat
del segle XII lo transport deis queviures al monastir, havía devingut
tant dificultes que desde Ripoll se demanava l'asseguranca, deis metei-
xos fins al punt de ferlos garantisar per la Santa Séu Una butlla del
Papa Alexandre III, del any 116S (Marca Hispánica, App. CCCCLII,
col. 1350) sédete especialment en aquest punt: Rivipullensis monas-
terii fratres studiosa nobis narratione monstrarunt, quod ipsi in mon-
tanis et locis aridis habitantes victualia nonnisi aliundenon sine gravi
labore illuc per multa terrarum spatia deferantur (Baluze, loe. cit. «de-
ferant», la copia en lo Bal. 107, fol. 198r té differantur); unde frequen-
ter contingit, quod si bestiae illorum cibaria deferentes ab aliquibus
malefactoribus capiantur ipsi (co es monachi) tam famis quam si-
tis inedia cruciantur. Per la exposició de la situació económica del
monastir a mitjans del segle XIII, aproximadament donchs en lo
temps del origen del estat secundari del inanuserit, és significativa
una butlla de Alexandre IV a «B.» bisbe de Elna (Berengarius de
Cantalupis), datum Viterbii IIII Idus Mart., Pontificatus nostri anno
quarto (1258, Marc 12), la copia de la qual he trovat en Bal. 107,
fol. 2741' s. La butlla fa present que'ls monjos filium Bertrandum eius-
360 R. BEER
dera monasterii monachum, Priorem Prioratus Sanctae Maríae de Mon-
te Serrato in Abbatem concordantes elegerunt y autoritza després al
bisbe d'Elna per que doni la benedicció a aquest abat en nom del Papa:
«quia predictum Monasteriuin prout asseritur tanta premitur sarcina
debitorum quod predictus abbas non potest comode ad Apostolicam
sedem accederé pro benedictionis muñere obtinendo. Lo embullat estat
económich de Ripoll, per loque sembla, principalment degut a la con-
ducta irreflexiva del abat Dalmau Qagarriga (1234-1256), se mani-
festa d'una manera mes precisa per la disposició, encare inédita, de
Jaume 1er del any 1257, que's trova en Bal. 107, fol. 266v y 267r :
Nos Jacobus... reparationi Monasterii Rivipullensis volentes provide-
re... mandamus quod nulli hospiti provideatur... doñee praefatum Mo-
nasterium alieno aere penitus sit liberatum... Revocamus etiam omnes
venditiones, donationes, infeudationes et alienationes contractas...
quas frater Dalmatius quondam abbas eiusdetn Monasterii fecit. Per
altra part s'haurá d'admetre que'l rescriure códices en lo segle XIII
pertanyía a les disposicions acostumades deis escriptoris, com ho ma-
nif estén varíes receptes compostes per esborrar los textes de manus-
crits y entre al tres també'l conegut passatge de Salimbene en la seva
crónica del any 1235; certament que ab tot y aixó s'ha d'atendre quins
escrits es consideraven sobrers y quins textes eren los que's procuraven
adquirir per la biblioteca. Aquesta consideració és altament instructi-
va ara en lo cas present. La antiga literatura de púlpit, los sermons
deis Pares havíen de xuclar les produccions corresponents del temps
novell; no és menys característica en lo domini de la medicina, la en-
trada triomfal deis escrits de les escoles italianes (davant de tots los
de la de Salerno).
Entre les coleccions conservades de prediques de nou istil de Ri-
poll, ofereixen los códices 170 s. XII-XIII Sermones in festivitatibus
(títol antich), 195 s. XIII Sermones de sanctis, 205 s. XIII Sermones
de festivitatibus, 206 s. XII-XIII (davant de Walahfridus Strabo y
Augustinus ad Macedonium, comp. dalt p. 336) i^ualment Sermones
de diebus festivis, 209 s. XIII entre un tractat moral-filosóflch y una
petita Opus de sanctis, altra vegada prediques per díes de festa; en
lo cod. 130 (s. XII-XIII) titolat Flores evangeliorum (propiament son
gloses) també s'hi troven sermons escampats.
Llevat d'un manuscrit ab sermons patrísticas, fóu reserit tam-
bé un tractat medicinal per la recompesició del nou manuscrit,
contenint provablement parts de la traducció llatina de la gran
obra de Alexandre de Tralles sobre Patología y Terapéutica (Wer-
nich-Hirsch, Biographiscb.es Lexikon der Árzte I, 100). Los códices de
Ripoll conserváis encare procehents del temps que havém dit (se-
gle XIII) també proven en aquest domini lo naixement d'una nova
época, la influencia estrangera (italiana) y'l coneixement d'autors mo-
derns; aquests treballs medicinals-farmacéutichs en la vella biblioteca
LOS MANUSCRITS DEL MONAST1R DE SANTA MARÍA DE R1POLL 361
de Ripoll son en especial dignes de notarse perqué representen una
imatge, pot ser un prototipus d'aquells estudis científlchs en Catalunya
assats extesos y també prou contaminats d'interessos alquiraistes, lo
coneixement deis quals si bé está iniciat no ha arribat encare a preci-
sarse per medi d'una investigació especial. Éntrelos Rivipullenses que
aquí pertanyen, lo cód. 50, s. XIII, ab la nota final: Explicit liber ara-
phorismorum fsic) ypocratis cum commento G. (qó es Galeni) conté'l
conegut escrit de Constantinus At'er (monjo de Monte-Cassino desde
1086) junt ab lo proerai ad Glauconem discipulum; lo cod. 174, després
deis Alexandreis de Walter y la obra de Galfredus Tranensis Super ti-
tulis Decretalium, com a tercera part relligada, conté les Practica (ta-
bulae) «magistri sal», segons Corrainas qui en son Suplemento á Torres
Amat311 procura recullir de les llibreríes catalanes la literatura me-
dicinal, es la «Práctica de botánica por lo M. Sales» (sic (1)); pero es lo
manual de farmacia del Magister Salernus (floreixé en 1 130-1 160) (2) que
deu ésser anterior a 1160, ja que en aquestany fóu explicat per Bernat
de Provenca (un punt de fonament per lo camí envers Catalunya).
Coneixeríem noms ben exótichs d'autors de medicina per la me-
diació del manuscrit capdal de Ripoll en aquesta materia, cod. 181, si
és que fos de confianca la exposició feta per Corminas, loe. cit., — la
única publicada fins ara — : Tratados médicos de Cophoca Jarros,
Marbodo, Practica de Bartolomé (3). Mas no es axo. Al principi lo
códice conté receptes, breus capítols isolats de dolore capitum, de
inflammatione cerebri; després, com a primer escrit de substancia,
fol. 271' Platearius sobre causae, signa, curae aegritudinum; 96 és,
l'escrit de aegritudinum curatione de Johannes Platearius lo major (4);
segueixen los «modi medendi et confitendi secundum Magistrum Co-
phonem» (lo «Cophoca» de Corminas); de consegüent, l'Ars medendi
de Copho de Salerno iunior (ca. 10851100) (5). A axo s'hi junten
fragments, l'epígraf deis quals ens explica l'enigmátich Jarros de la
exposició de Corminas-, diu axí: «Incipiunt capitula tercii libri alexan-
dri yatros sophiste», fragments de la traducció llatina de la gran obra
d'Alexandre de Tralles ja citada. Lo final lo constituheix la «Practica
magistri Bartholomaei», indubtablement (segons trech del Incipit
que vaig anotar) la práctica de Bartholomeus de Salerno, que fóu pu-
(1) No a'arriva a compendre com Pellicer y Pagés en lo capítol dedicat a la gestió del
abat Raimundo Sabares, diu ab tota serietat (p. 15C): «Otro monje, por nombre Sales, escri-
be en la misma época sobre materias botánicas y de farmacia», convertint axis al Magister
Salernus en un religiós de Ripoll.
(2) Salvatore de Renzi «Collectio Salernitana, Napoli 1852 ss., cita I, 237 s. (comp. tam-
bé III, 63) manuscrita déla eacrits de Magiater Salernus sois de Breslau y Florencia. Per lo
demés les Tabulae es troven ademes també en lo Montiapess.danus 472 s. XIV (juntament ab
Platearius de Medicina).
(3) Aquesta serie extravagant de noms está també en Cat. Bof., d'hón la tragué evident-
ment Corminas.
(4) Renzi, Col. Sal., I, l«l a. biographisches Lexikon der Árzte (Gurlt-IIirach, IV, 85).
(5) Renzi, I, 190.
1910.— 36
362 R. BERR
blicada per Renzi, loe. cit. IV, 321 ss., d'un códice de la Marciana,
Lat. XVII, VII, del any 1400, d'un manuscrit donchs molt mes recent.
Entre aquests tractats medicináis hi ha aquell Marbodus que Corminas
presenta com a metge: un cop d'ull a l'escrit meteix, manifesta que lo
que tením deveint es Marbodus Rodonensis «De ornamentis verborum»
(Fabricius, III, 18).
Axí com en lloch de les «Medicinalia» del temps d'Oliva entraren
los escrits de medicina que havém exposat y d'altres encare poste-
riors — com : Joannes de Sancto Amando tractatus medicinarum
(Ilist. Littéraire, XXI, 257), Bruno Longoburgensis y Lanfrancus
Mediolanensis Chirurgia (Fabricius, 1, 268; II, 525 s.) en lo cod. 126,
s. XIV; Joannes de Tornamira De mictu sanguinis (Torres Amat, Me-
morias, 622 s.), en lo cod 129, s. XIV,— axí com les noves coleccions de
prediques remplazaren ais sermons deis Pares de la Iglesia, axis pot-
ser que al destruir un antich tractat práctich-teológich, s'hagués pen-
sat en substituhir la pérdua ab la copia o adquisició de treballs mo-
derns sobre aquesta materia. Axo pot molt ben observarse; si's segueix
la transformado en lo domini deis escrits teológichs, se descubreix
clarament també aquí la influencia italiana y veyém que'l seu impuls
especialista precedeix iinmediatament a les corrents conegudes en lo
camp de la bella literatura. La importació de la nova literatura teoló-
gica s'efectuá rápidament; lo moviment és una cosa assats general,
abarcant tot lo NE. d Espanya, trova son punt de sosteniment en au-
tors coneguts (Raimond de Penyafort), y és altra vegada la collecció
de manuscrits de Ripoll la qui millor ho encarna, per ac,ó que encare
avuy n'ostenta una representació innegable. Axí, per exemple, en un
Rivipullensis bellament guarnit (cod. 178), que segons les meves notes
és escare de mijans del segle XIII, s'hi trova la Expositio Regulae
Sancti Benedicti y'l Speculum monachorum de Bernardus Cassinensis;
de consegüent, dos escrits que havíen d'interessar especialment ais
monjos de Ripoll. Com sía que Bernardus entra en 1182 monjo en lo
convent de Monte-Cassino, se deduheix d'aquí lo depressa que ana
Ripoll en proporcionarse aquells escrits tan importants per una aba-
día de l'ordre benedicti. Veritat és que's podría admetre que la im-
portació del manuscrit se efectúa en temps posterior; empero se^ns
han conservat noticies d'adquisició en diferents Rivipullenses, que
demostren que les adquisicions de diversos manuscrits arreglats al
estranger, tingueren lloch repetides vegades, precisament en la segona
meytat del segle XIII. Axí lo cod. 33 ab lo comentan de Bonaventura
al llibre 2 y 3 de les sentencies de Petrus Lombardus, porta al bell co-
menc del llibre 3 la següent inscripció: Iste tertius bonaventurae est
chistophori de tholomeis l'rioris de Salicani D. D. Pape Capelani emit
Jenue pretio VII1I lib. Turón. MCCXXXV1I1 Mense Julio "(I). Al final
(1) Dono aquesta nota en part segons la descripció del catálech forinat per Rivas (allí
LOS MANUSCKITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 363
del segón llibre, en lo meteix manuscrit, hl ha una altra nota de pos-
sessió, igualinent assats desmillorada, que indica clarament la com-
pra feta: Iste scd9 bonauenté e fris R' de fauarof (fauaref ?) Monachi
Riuipulli constitit /// ///. Lo nom del possessor recorda'i d'un abat pos-
terior de Ripoll (1); no era cosa d'empendres una identificació, perqué
ja he anotat clarament que aquesta noticia es també encare del !Se-
gle XIII. Una nota ben precisa de compra conté'l códice 44, s. XIII,
un extens manuscrit deis psalms, bellament arreglat ab abundant co-
mentan; al final del manuscrit hi ha la nota: Constitit septem libras
par (2) anno domini M°CC0LoVIII° liber Iste. De consegüent se pot
creure que la adquisició — directa o indirecta — d'alguns textes pro-
cedente del estranger, que trovám en manuscrits de Ripoll del se-
gle XIII, se feu bastant depressa; axí, en lo códice 197, los escrits De
computo ecclesiastico y'l Tractatus de sphaera de Joannes de Sacro-
bosco, en lo códice 132 De anima de Thomas de Aquino, com també'l
Liber formularum de Rainerius (de Perusio) un deis textes mes notables
en lo cód. 203. Del manuscrit del Ars notariatus de Rainer en la biblio-
teca Vadiana de St. Gallen, cod. 339, s. XIII, ab la anotació: «Dies
Buech hab ich auf dem Tandl Markt zu Wien in Oestr. kaufft N Scho-
binger» , (jo N Schobinger he comprat aquest llibre a la fira de Viena en
Austria) observa G. Scherer en son catálech (St. Gallen, 1864), p. 97:
«al costat d'un segón a Florencia es Vúnich conegut, segons Savigny,
Gesch. d. rom. Rechts im MA. V, 113. Vegis també Pertz en l'Archiv V,
514». Breslau, Handbuch der Urkundenlehre, I (1889), 631, també co-
neix sois los exemplars de St. Gallent y Florencia; pero, ademes del Ri-
vipullensis 203 existeix encare una copia entre'ls códices de St. -Víctor,
ara Bibl. Nac. de París, F. 1. 15006. Per lo que's desprén de la compa-
ranca de les meves notes ab les declaracions de Scherer, lo manuscrit
de Ripoll es completament semblant al Sangallensis, en tos cas escrit
després de 12 1 5, ja que d'aquest any procedeix lo document mes pos-
terior exposat per Rainerius. Es fóra de dubte que la adquisició
d'aquesta Ars notariatus está en estreta relació ab la mira atenta que's
dedicava en Ripoll a la substancia deis documents; també's pot recor-
Nr. 97), qui'n pogué haver consultat un altre de mes antich. Deis noms apenes se'n regoneix
avuy cap rastre.
(1) Raimundo de Sabarés fóu abat de Ripoll, 1362-1380, segons Villanueva, Viage VIII,
15. Pero Enrich Claudio Girbal, investigador qui s'ha de pendre seriosament y'l qui treba-
llava ab materials autentichs, dona en son escrit Tossa (Gerona, 1884), p. 17 y en la llista
deis abats, p. 40, la forma: Raimundo de la Farrés; de la maieixa manera Pellicer y Pagés,
loe. cit., 155 y 400. Al contrari, jo treguí de la antiga llista (s. XV in.) del cód. 111: Raymun-
dus de fauefio, lo que referma la indicació de Villanueva; aquesta forma també és en l'estudi
poch ha sortit de Ed. González Hurtebise, Revista de Bibliografía Catalana, IV (1907), 191.—
Lo códice 51, s. XIV, contó la nota de compra: Ista secunda secunde sancti Thomae est fra-
tris F (?) de finarensio (?) prepositi de palacio in monasterio Riuipulli et constitit sibi Aui-
nionc vx (sic!) flor cum dimidio.
(2) Libra Parisiensis, equivalent a 25 solidi, al contrari de la Turonensis=20 solidi.
364 R. BEER
dar aquí que'l rey Pere III d'Aragó en la «Curia generalis» tinguda a
Barcelona en 1283, féu una determinado que no s'esmenta en les fonts
impreses que tinch a má, pero que estava registrada exactament en lo
cartoral de Ripoll, ja que vaig trovarla entre les copies en Bal. 107,
fol. 208: Et specialiter restituimus plene ac libere notarias seu scriba-
nias ecclesiis, locis religiosis, baronibus, militibus et alus personis,
ciuitatibus, uillis et castris, qui eas ab antiquo hábere consueue-
runt (1), sicut eas plenius antiquitus habuerunt... Acta fuerunt hec
Barchinone in curia generali supradicta VII kal. Januarii anno dcmi-
ni MCCLXXXIII Sig ¡¡g num Petri de Sancto Clemente scriptoris (2)
praedicti Domini Regis qui mandato eius scribi fecit.
Si és que volém acabar la exposició del cercle d'interessos literaris
de Ripoll, tal com pot conéixers durant lo segle XIII, a base deis ma-
nuscrits conserváis, havém de retornar a la part secundaria del Pa-
limpsest (códice 103) com a punt de partida de nostra investigado; la
molt extesa Nova poetria de Galfredus de Vinosalvo, notoriament de-
dicada al papa Ignocenci III (f 1216), apareix aquí en una copia prí-
merenca, lo model de la qual es possible que vingués del Nort; pero
també pot ser que fos adquirida d'Italia. A aquest poema didáctich,
en lo meteix manuscrit, li segueixen mostres clássiques, com la «Phar-
salia» de Lucanus y les Epistulae ex Ponto de Ovidi, y fóra cosa fácil
demostrar, ab aquests exemples y altres, com la predilecció per lo
poetisar y per la poesía palpita activament en Ripoll desde'ls temps
mes remots (P. I, 265), en tant que florí en lo monastir la vida li-
teraria en general. Lo mateix fl didáctich que la nova poetria perse-
guía la accepció de la poch ha (p. 362) esmentada breu composició
De ornamentis verborum de Marbodus de Rennes, la que trovám es-
tranyament entre'ls tractats de medicina. Lo fet de trovarse dos
exemplars deis famosos Alexandreis de Gualterius de Castilione, en-
care del segle XIII, entre'ls manuscrits de Ripoll, és, entre altres, un
deis que testifica la prompte adquisició realitzada de noves aparicions
mes importants de poesíes en lingua latina infimae aetatis; deis dits
exemplars l'un és lo Nr. 174, en lo ja citat miscelani, que porta també
Galfredus Tranensis Supert tiulis decretalium y les Tabulaedel Magis-
ter Salernitanus, l'altre va tot sol en lo cod. 212, que conté la nota:
(1) Aquesta cláusula l'explica a favor de Ripoll una serie d'escriptures, la inés antiga
que conech del any 1011, manu Remundi uice Arnalli... Coenobii notarii (comp. dalt, p. 304 ;
de mitjans del segle que acabárn de tractar, la legalizado que acompanya una carta de se-
guretat per Ripoll extesa per Ramón, vescomte de Cardona (inédita, en la copia Bal. 107,
fol. 205r ): Ego Petrus de Colonico publicus Riupulleiisia secretarius subscribo. Sois de
poch encá Francesco d'Ovidio, en los Nuovi studii dantesclii. Milano, 1907, p. 251 s., ha re-
cullit la idea ben fonamentada anteriorment de Novati: L'arte notarile e la letteraria si era-
no strette in fldo connubio.
(2) S'hauria de comparar aquí la subscripció de la copia deis Usatici Barchinonenses en
lo cod. Rivip , 23, s. XIV-XV: Signum P. de sancto clemente scriptoris predicti hoc scribi
fecit.
IBEROS Y BEREBERES 365
Sig gg num mei bernardi de solaluch. Haventhi en aquest códice af egi-
da una nota assats extensa, no una probatio pennae, se podría creure
que de Barcelona'l manuscrit passá a Ripoll (1).
Ja havém parlat en son lloch (p. 350) de la obra original mes
notable que durant lo segle XIII produhí Ripoll en lo camp literari,
có és la conclusió de les «Gesta comitum».
(Seguirá)
IBEROS Y BEREBERES
i
El fondo árabe de los romances españoles es ibero-bereber
Los descubrimientos arqueológicos de Creta han resucitado una
civilización afín de la helénica, pero anterior á ella, destruyendo la
leyenda de la rudeza y estado natural de los hombres del Mediterrá-
neo, antecesores en estas tierras de los arios griegos. Un eminente
arqueólogo español, el Sr. Vives, ha notado analogías muy grandes
entro la civilización más primitiva de Mallorca y la cretense recién
descubierta.
El eminente Sergi llega por la antropología (Europa-Torino, 1908),
á declarar una la raza que antes de la invasión indogermánica pobló
las orillas del Mediterráneo, desde donde se trasladó á las orillas del
Atlántico, llegando á Inglaterra y Escandinavia.
Un filólogo alemán (Kretschmer, citado por Sergi), pone en duda
el indogermanismo del latín, considerándolo como amalgama de dia-
lectos itálicos y de la rama litu eslava: en Creta se han descubierto
inscripciones que, analizadas fonética y morfológicamente, parecen
contener una lengua aria, y aunque escritas en caracteres griegos
resisten á toda traducción: ese idioma, como el de los ilirios, como el
de los etruscos, es un misterio, al igual que el de los iberos: ¿esa raza,
pues que pobló el país costero de la Europa y del Norte de África,
desarrolló la misma civilización y habló la misma lengua? •
Los orígenes de Europa que tan plácidamente se daban por resuel-
tos, vuelven al estado de problema: se discute ya el punto mismo de
donde partieron los arios, y hay quien los hace venir de Siberia: lo
que antes se atribuía á los griegos, se atribuye á los pelasgos, y á
éstos lo de aquéllos, y la confusa mezcla de pueblos y razas se con-
vierte en unidad, dejando para los nombres de aqueos, pelasgos,
(l) Sit ómnibus noturn quod ego Jacobus romei ciuis Barchinonc confíteor et recognos-
co uobis Guillermo prats egri (sic!; cultori ciui Barchinone quod soluistis in et ad meas uo-
luntatea quadraginta libras monete Barchin., etc.
366 A. GIMÉNEZ SOLER
etruscos, ligures, libios, iberos y bereberes, la significación estricta y
limitada de meras denominaciones geográficas ó locales.
Nuestros orígenes y nuestra historia se hallan envueltos en ese
problema: ya eran verdaderamente un misterio, pero éranlo también
los de otros pueblos del Mediterráneo y del Atlántico y no incurríamos
en responsabilidad no cuidándonos de aclarar aquellas tinieblas y
dejando vacío el hueco que al desaparecer dejaron las fábulas inven-
tadas con mejor deseo que buena fe.
Pero no corresponde nuestra ignoracia á nuestros medios: España
es la nación que más aparentes tiene las únicas pruebas alegables
tratándose de tiempos tan remotos las pruebas filológicas; conserva
un idioma.de los más primitivos y seguramente hablado en la época
anterromana por todos los españoles; cuyos elementos fónicos y morfo-
lógicos persisten en los romances actuales, á pesar de la fuerza in-
mensa del latín, y cuyo vocabulario usa todavía, aunque ignore que
aquellos vocablos andan en bocas españolas desde hace dos mil ó tres
mil años; España conserva, y forman ya colección de fácil estudio,
inscripciones lapidarias y numismáticas, grabadas por hombres que
tenían alfabeto propio, similar de los otros contemporáneos suyos,
pero esas inscripciones yacen indescifradas más por falta de método
que por carencia de recursos.
«No puede interpretarse una escritura desconocida, bajo la cual se
oculta una lengua igualmente desconocida, sino por medio de escritu-
ras bilingües» (Schuchard. La declin. iber. Revue International des
Etudes basques- 1908 p. 505) que no existen ó no son conocidas: hay
que renunciar á ese método, y ya que no poseemos traducciones del
ibero, deben buscarse lenguas afines, por las cuales esas inscripciones
descubran su secreto: si el estudio comparado de las raíces arias ha
determinado el primordial de cada una, la comparación de las lenguas
que se presume tienen afinidad con la primitiva española daría, por
lo menos aproximadamente, el valor ideológico de las de ésta: pero se
proclama al vascuence aislado en el mundo de los idiomas; cuando se
publicó el libro de Gabelentz: «El parentesco del idioma de los vascos
con el de los bereberes del Norte de África» (Braunschweig, 1894):
los euskaristas no admitieron sus conclusiones, alguno de menor
cuantía se burló del autor, sin oponer otras razones que las del des-
precio ó la incredulidad (Revue International des Etudes basques. Pro-
blemas de etnografía de los vascos, 1907 - 565), y en tanto los estudios
euskaros, por ese aislamiento en que viven, á gusto al parecer de sus
cultivadores indígenas, no avanzan, ni ejercen la influencia científica
que debieran: al venir ayer al mundo como lengua literaria, nació con
tales mermas en su vocabulario y tales alteraciones en sus sonidos,
que vocablos que poseyó, sin duda, no posee, y otros que constan en
inscripciones ibéricas, que la Edad-Media utilizó, como los iberos,
como los bereberes de hoy, es muy difícil reconocerlos en su actual
IBEROS Y BEREBERES 367
forma vascongada; para rehabilitarse en su calidad de instrumento de
las ciencias histórico-filotógicas necesita ser comparada con otras len-
guas, porque la comparación de sus diversos dialectos es insuficiente:
han seguido todos la misma evolución esencial y esto le impide retro-
ceder á los tiempos en que las diferencias con sus afines, no eran tan
extraordinarias.
Yo estoy plenamente convencido de la universalidad del vasco en la
península y de su parentesco gramatical y léxico con el beréber: éste no
será bastante conocido mientras haya bereberes que resistan á comu-
nicar con los europeos; pero hay más elementos que para el estudio
del vasco, no tan sólo por los trabajos modernos de filólogos franceses,
sino por el gran fondo que han conservado los escritos de los musul-
manes, el cual permite reconocer el que guardan los romances.
Estos tienen, sin género de duda, vocablos, sonidos, y formas que
son resto de aquella lengua desterrada por el latín: esos vocablos
andan sueltos y desperdigados por las columnas de los léxicos; mu-
chos no tienen lugar aún en éstos por notárseles de vulgares en dema-
sía; á los sonidos se les tacha de árabes; las formas se procura identi-
ficarlas con las latinas y como es verdad lo que dice Mayer-Lübke que
«la separation de ees elements étranges au román et l'histoire de leur
developpement et de leur rapport avec l'element latin, bien loin d'étre
achevées, ne sont encoré a l'heure actuelle qu'á peine ebauchées» (1),
todas las enseñanzas que del conocimiento de ese elemento extraño
al latín, pudieran deducirse y que habían de tocar tanto al idioma
como á la historia, yacen enterradas, en grave perjuicio del idioma y
de la historia.
A desenterrar parte de ese fondo, aquél más relacionado con nues-
tros orígenes históricos, enderezo estos artículos: bien sé que, por ser el
primero, cuando no por otras causas, ha de haber en mis afirmaciones
puntos no bien probados, otros que sean no del todo verdaderos ó del
todo falsos, pero digo con Trombetti: «Che cosa importano gli errori
particolari quando si giunga á scoprire una verita genérale é molto
genérale?» (L'unita d'origine del linguaggio. — Bologna, 1905, p. 10).
Qué hay en las lenguas neo-latinas un fondo extraño á la lengua
madre, muy fuerte y numeroso, lo reconocen los romanistas: «Le vo-
cabulaire latin est relativement pauvre (el vocabulario délos
romances) ne derive pas d'une source unique» (Mayer-Lübke. Intro-
duction 20): ese núcleo de voces ó formas nominales se distribuye
entre las diversas lenguas que han acampado antes ó después del Impe-
rio romano sobre los territorios que lo constituyeron > si para el francés
se echa mano del celta y del germano, para el castellano es el árabe el
que de más se abusa: es el eterno argumento después de esto, luego
por esto, justificado por la creencia de que el latín aniquiló los idiomas
(l) Uratnraaire des langues romanes, trad. par E. Ttabiet, etc. Introduction p. 20.
368 A. GIMÉNEZ SOLER
que había en los países de su dominio y por el supuesto, ya universal-
mente reconocido como falso, de la superior civilización de los árabes
sobre los cristianos y como consecuencia de esta superioridad una
enorme influencia de aquéllos sobre éstos.
En esa elevada cultura de los árabes ya nadie cree: ni siquiera se
le llama árabe, sino musulmana, porque los que la desarrollaron fueron
hombres de raza diferente, que aceptaron la lengua del Alcorán y
su religión; pero que tenían tradiciones científicas de que los árabes
verdaderos carecían. Esas gentes continuaron cultivando la ciencia
antigua en una lengua nueva, modificaron ciertos aspectos de aquélla,
armonizándola con los principios religiosos imperantes; pero la comu-
nicación espiritual del mundo desaparecido con el mundo que la
irrupción islámica creó, y con el que en Bizancio siguió agonizante,
pero vivo, no fué interrumpida: filosofía, medicina, astronomía, botáni-
ca, musulmana y griega, después del siglo VIII, proceden de la filoso-
fía, medicina, astronomía y botánica orientales anteriores á ese
tiempo: no hay influencias mutuas, son simplemente dos ramas de
una misma cultura con medios de expresión propios.
El caso de Oriente se repitió en España: cuantos escribieron en
árabe fueron hombres de raza española, ó por lo menos no árabe: lo
que antes era lugar común de la espléndida civilización arábigo-espa-
ñola, se va borrando, y en arquitectura, en ciencias filosóficas, en
naturales, en todo, se encuentran precedentes en época anteislámica,
demostrándose también aquí esa continuación de un estado anterior
de cultura, expresado con otra lengua, ó modificado por nuevas creen-
cias, ó torcido por nuevos gustos.
Históricamente se reduce pues la influencia musulmana á su justa
proporción: pero no así en lo que toca al idioma; la huella que en
ésta dejaron se sigue viendo mucho mayor de lo que fué realmente, y
como en francés ó italiano es celta cuanto no es latino, aquí es árabe,
y como tales se toman palabras primitivas y latinas que no tienen
raíz en árabe.
Se da como préstamo de esta lengua al castellano lo que es en
realidad préstamo del castellano al árabe: y esto constituye el estor-
bo más fuerte en todo intento de reconstrucción de nuestra historia
primitiva; á cualquier lado á donde uno se dirija, encuéntrase con un
vocablo de aquella procedencia que le cierra el paso al grito de «esto
es árabe» y hay que retroceder.
Y cómo ese grito es falso; cómo esa influencia del idioma de los
musulmanes españoles en el de los cristianos fué tan débil como en
los demás órdenes de la vida: cómo las voces que pasan por de aquella
procedencia no tienen nada que ver con el habla del Alcorán; son
voces genuinas españolas, que no tomaron unos de otros, sino que
todos las usaban y todos las comprendían, necesito demostrarlo antes
de entrar en el verdadero estudio que me propongo hacer, para que
IBEROS Y BEREBERES 369
no me estorben ni me atajen y tenga el camino desembarazado, sin
haberme de parar á cada momento para demostrar que lo que se dice
árabe es un disfraz ó algo que se quiere hacer creer que viene de
aquella raza.
*
* *
El libro más moderno que yo conozco, á propósito de las palabras
árabes que han pasado al castellano, es el «Glosario etimológico de las
palabras españolas de origen oriental» por D. Leopoldo Eguilaz y
Yanguas (Granada, 1886); pero el de más autoridad es, de seguro, el
«Glossaire des mots espagnol» et portugais derives de l'arabe par
R. Dozy... et le Dr. W. H. Engelmann». (Seconde édition. Leyde 1869).
En ambas obras se halla reunida toda la ciencia de los que por inci-
dente ó con ánimo deliberado, han expuesto la misma doctrina y pue-
de afirmarse que lo dicho, sobre todo, por Dozy, forma ya estado y se
tiene por indudable: ahí está pues, el fondo arábigo, que me propongo
examinar.
Paso por alto la «Introduction» que hoy no firmarían ni Dozy ni
Engelmann, y voy á fijarme en las fuentes árabes utilizadas. Era de
pensar que, tratándose de probar el origen árabe de palabras espa-
ñolas, se procurase, ante todo, agotar fuentes clásicas, para no tomar
como importación árabe al castellano, lo que pudiera ser importación
castellana al árabe: que se alegarían raíces de sentido análogo y que,
si alguna de las voces españolas presentaba tonalidades de afinidad de
fondo y forma con otras italianas ó francesas ó del bajo latín, se expli-
caría por qué el vocablo semítico se extendió por esas regiones á donde
no llegó la influencia musulmana, ó llegó de rechazo, ó por inter-
mediarios.
Pues quien creyese que así habían procedido Dozy y Eguilaz, erra-
ría notablemente: esa sería la forma propia y adecuada, y esa es la
buena doctrina: «pour que cette etymologie fut admissible, dice el
primero en voz acirate, il foudrait precisement prouver par des pa-
ssages d'auteurs árabes, que le mot h eté employé en ce sens»; para él
es prueba ó indicio de que redoma es voz árabe, que no la posean las
demás lenguas romances, de dónde se deduce que el ser una voz común
á dos de esas lenguas debilita la etimología semítica.
Mas viene luego la aplicación de esa doctrina, y para Dozy es autor
árabe todo el que ha escrito en esta lengua; concede igual autoridad
al que nació en Granada que al de Tarudant, al de la Meca ó al del
Cairo: todos son autoridades; salvo los Diccionarios de Freytag (que
desacredita en cada artículo), y el de Lañe (que vio incompleto) todo
lo demás son léxicos del árabe de Argelia, en donde los habitantes no
han olvidado aún su idioma preislámico, y que no están escritos para
enseñar á éstos, si no para enseñar á los franceses el modo de hablar
de los cabilas ó bereberes: de modo que si hoy se escribiera de orden
370 A. GIMÉNEZ SOLER
del gobierno ó por iniciativa particular un léxico del habla del Rif , ese
léxico tendría igual valor al que tenían como fuente de etimologías,
al tiempo de Dozy componer su Glossaire los diccionarios de Bochtor,
Berggren, Marcel y Helot.
En éstos la mira estuvo puesta en comprender á los cabilas: ese
propósito guió á sus autores y no repararon en si la palabra era beré-
ber ó árabe; vulgar ó clásica; lo que un cabila pronunciaba, pasaba sin
más examen al libro: ¿es bastante fundamento para declarar que una
palabra castellana viene del árabe, que otra sinónima y de igual soni-
do conste en el «Dictionnaire de poche francais-arabe et arabe-francais
á l'usage des militaires, des voyageurs et des négociants en Afrique?»
¿no podría servir lo mismo para testificar que la palabra es beréber,
puesto que se ha recogido de labios de bereberes? Marcelin Beaussier
lo dice: les trois provinces de l'Algerie, les provinces marocaines, la
Tunisie, ont chacune des mots qui leur sont propres» y que «la langue
parlée (en esos territorios) contient soit en racines a elle propres, soit
en racines détournées de leur sens primitif en árabe litteral, au moins la
moitié de la totalité des mots qui la composent» (Dictionnaire pratique-
arabe-francais. Alger, 1887, p. 5-b y 6-a): hay, por tanto , au moins la
misma posibilidad de que las tales palabras sean árabes como de que
sean extrañas al árabe.
Los Diccionarios clásicos no merecen más crédito: el procedimiento
para formarlos ha sido, como en aquellos otros vulgares, el de aluvión:
en ellos han encontrado puesto cuantas palabras aparecen en libros
escritos en aquella lengua, sin reparar en la autoridad del escritor que
las emplea, ni en el tiempo y lugar en que la palabra es empleada: en
esos léxicos se acoge todo y á todo se concede igual valor: y aunque
esto de consignar todas las voces que aparecen en libros árabes es de
aplaudir, el procedimiento sí que es digno de censura: las voces están
agrupadas bajo una raíz compuesta de tres letras y tedas las palabras
que suenan en el orden de estas letras, cualquiera que sea su signifi-
cado, aunque se aparte radicalmente del de la voz originaria, allá está
debajo de la raíz, como si la derivación fuese un fenómeno puramente
material y externo y no ligara á las raíces y á los vocablos, que de
ellas nacen, un vínculo íntimo de significación; y porque alberca sue-
na como buraca, han puesto alberca en baraca, que significa bendecir
y alcázar en j^a£ cadsara, que quiere decir menguar; á ¿i.», de donde
dicen deriva la voz alcolla se le asignan como acepciones: Cruche en
terre: sommet de la tote. — Cime d'une montagne. — Bouton (á la
poignée d'une sabré) y de una raíz, beréber seguramente, pero que
también pasa por árabe, y realmente se ha naturalizado en esta len-
gua, v barra se dice que significa todo esto en sí y en sus derivados:
«etre bon, juste, pieux envers Dieu et ses parents. Etre veridique.
Etre vraie. Justifier qn. Etre bienfaisant envers qn. Voyager par terre.
IBEROS Y BEREBERES 371
Surpasser, vaincre, qn. Se justifier, etre justiflé. Devenir juste, pieux.
Se faire reciprocament du bien. Innocence, bonne foi, bienfaisance,
pieté filíale, oeuvre pie. Rat. froment, ble. Terre ferme, continent. Par
terre et par mer. Justification, juste, pieux, innocent. Dehors. Obeis-
sance. Sauvage (animal), non greffé (arbre), continental-Desert Exte-
rieur, de dehors, étranger. Fausse monnaie, premiers fruits de l'arbre.
Meilleur, plus pieux; plus juste. Piété filíale. Bienfaisance. Victorieux,
(cheval) Bonne, pie (osuvre).
Semejante contrasentido es inconcebible y se ve con claridad de
medio día que ahí se han aglomerado palabra « de diversa proceden-
cia, al modo que nuestro canto y canto, porque no hay manera de
sacar de una raíz que significa ser bueno, viajar por tierra, ó de
animal salvaje, piedad. Arabistas de nota han pretendido, no espur-
gar los Diccionarios, pero sí justificar las derivaciones y el «Arabic-
English Lexicón» de Lañe está hecho de esa manera; pero á juicio de
otro arabista, Mr. León Gautier (Artículo en el Homenaje á D. Fran-
cisco Codera, Zaragoza, 1904), en la obra de Lañe se halla, en realidad,
«une ébauche de la vraie niéthode» y sus explicaciones son «peu
satisfaissantes».
Este gravísimo defecto de los Diccionarios árabes los hace insufi-
cientes para traducir y los declara inútiles para toda labor de filología
comparada: ¿cuál de las dos acepciones de , barra, es la clásica, la de
ser bueno ó la de tierra? En este caso, la duda nc cabe por ser evidente
que la primera; pero en casos menos patentes, la duda subsiste y sobre
lo que no es firme ni seguro no puede fundarse nada.
Y proviene de no haber seleccionado las voces antes de admitir-
las y de no haber prescindido de autores notoriamente sospechosos:
Ben Batuta, por ejemplo, no debe nunca ser citado como autoridad en
filología árabe: quién no tuvo escrúpulo en servirse de la voz *¿ a. gue-
rra, cuántas menos espúreas emplearía! Igual sucede con Ben Chobair:
á un beréber y á Un andaluz había de parecerles bueno su modo pecu-
liar de llamar las cosas.
Estos autores son, sin embargo, la mayor fuente de textos confirma-
torios del origen árabe de muchos vocablos españoles; y véase su auto-
ridad, por ella podríamos declarar árabe la palaba guerra, ¡si casi
sirven más para declarar una voz extraña al árabe! Nada digo cuando
se invoca como prueba el dicho de un viajero antiguo ó moderno: el
Edrisi no llama á las cosas por el nombre clásico, sino por el que tenían
en el lugar en donde las vio, y cuando el objeto es muy conocido lo
llama en su lengua de él y pone al lado el nombre local. Mármol, vale
en cuanto á la lengua de Marruecos, mas no en cuanto á lo árabe neto,
y sobre todo una cosa es que los musulmanes españoles ó africanos,
cuya lengua oficial era la del Alcorán, se sirvieran de la albarda y la
llamasen albarda, y otra que albarda, nombre y cosa, sean de origen
372 A. GIMÉNEZ SOLER
árabe. Se dice: tal palabra es de origen griego, pero los musulmanes
la introdujeron en España; y ¿quién lo fía? ¿por qué la importación
no pudo ser directa? Si alcántara es nuestra palabra (kintra) cintra,
cintura, (en el Voc. del P. Belot lleva signo de extranjería) ¿por qué
alcántara lo aprendimos de los árabes? ¿por qué algarada no pudieron
aprenderlo ellos de nosotros, si en (al)g(a)r(a)d(a) entran las mismas
radicales que en cr(i)d(ar) y estas radicales no significan en árabe lo
que en castellano? ¿por qué algarada ha de venir de >y>. que vale des •
cortezar un árbol?
Habría que probar eso señalando en las palabras caracteres de
arabización suficientes á probar su tránsito por esta lengua, como los
tienen almadraba y almogávares, que proceden de raíces no árabes;
no probándolo, con igual derecho, ó más, puede afirmarse el préstamo
ó dádiva como hecho por otros cristianos.
Esos caracteres de arabización faltan ó se reducen á la sílaba al en
la mayoría de los casos: en algunos, que se tienen como indudables,
se violan las reglas de este idioma en formación de palabras, y nadie
diría, por las raíces árabes de donde han salido las voces castellanas
de este origen, que sea una lengua trilítera y trisílaba en su esencia
la lengua de Mahoma: es verdad que hay muchas, muchísimas, raíces
bilíteras; pero hago notar la circunstancia de que la mayor parte de
las voces contenidas en los Glosarios de Dozy y de Eguilaz son bilíte-
ras realmente ó tienen una radical sin sonido aparente, como ¿ , una
gutural de sonido especial, un ,., h suavemente aspirada; ó es la últi-
ma radical una letra de las que emplean como afijos idiomas extraños.
Por esto abundan en aquellos glosarios artículos que, al leerlos,
hacen fuerza; completamente desprovistos de fundamento, si se estu-
dian: aljaba, pg. aljava (carquois) de ¿~^*4-^ (al.-dja-'ba) pháretra,
Obsérvese, la voz de hecho resulta bilítera: se acude á lo clásico, y la
raíz >-^»^ significa renverser, j'eter qn. á terre. Fabriquer des car-
quois. Gíbeme, carquois». Naturalmente, si aljaba se dice aljaba en
árabe, la voz parece debe de ser de esta lengua, pues no es castellana
ni latina; pero si no hay en árabe raíz cuyo significado convenga á
lo que es la aljaba, resulta tan extranjera para los árabes como para
los españoles. Artículos como ese abundan y rara vez en comprobación
de la etimología dicen ni Dozy ni Eguilaz: del nombre tal derivado de
tal raíz que significa tal cosa, contentándose con decir que la misma
palabra consta en tal léxico, que suele ser Bochtor ó el Vocabulario de
R. Martín (del habla vulgar) ó el del P. Alcalá.
De la raíz prescinden siempre: de una misma deriva Dozy en su
Suppl. ¿üL*j cheval de selle y J-^j\ ciseau de graveur; eso es ó falta de
buen sentido ó abuso de la ignorancia de los demás: ¿es posible que:
alboaire «terme d'architecture... Labor que antiguamente se hacía en
las capillas ó bóvedas, adornándolas con azulejos» sea certainement
IBEROS Y BEREBERES 373
l'arabe j-^- albohair ou albohaire, diminutif de ys^r^ (al-bahr) y
albohera, albofera (lac) sea también '¿^^s. alboheira, qui est le di-
minutif de bahr, mer? ¿Por qué calló el significado de bahr en alboaire
y lo consignó en albohera? Porque viene bien para la segunda y no se
ve la relación entre mar y la labor de azulejos que adorna las capillas
ó bóvedas, y no quiso decir que la voz se usaba también en Palermo,
porque la pone el Edrisi con referencia á esta ciudad, ni declarar
honradamente que no se ve la relación entre la palabra y la cosa á que
se aplica, con lo cual la dificultad estaba resuelta; ha de ser todo árabe:
nada más arbitrario que la derivación de algazara: tienen la palabra
cuatro lenguas neolatinas en sentido las cuatro de rogocijo, demostrado
con ruido por una muchedumbre: «on chercherait en vain, dice Dozy,
(esa voz) dans les lexiques et chez les auteurs árabes» y sin embargo
empéñase en traerla del árabe, haciendo que castellanos é italianos,
portugueses y catalanes hayan tomado de los árabes lo que los árabes
no tienen!
El caso no es único; otro es carraca ó caraca: no hay raíz en árabe
de donde pueda derivarse: no tiene padres conocidos en su patria: nada
importa que haya cárabos: Dozy cree «que les europeens ont emprun-
té ce mot aux árabes de raeme que caracora» la palabra es árabe: la
creencia de Dozy sería fundadísima si Arabia tuviera magníficos
puertos, caudalosos y mansos ríos que la fertilizasen, aptos para
la navegación, anchurosos y tranquilos lagos en donde esos ríos entra-
sen para salir luego en dirección á los mares que circundan la penínsu-
la y gracias á esto hubieran sido los árabes pueblo eminentemente mer-
cantil y marítimo, que inventó géneros de naves nunca soñados por
fenicios ni griegos; que losgenoveses y venecianos aceptaron apenas co-
nocieron, arrinconando los groseros armatostes de que antes se servían,
decretando que no se usaren jamás los nombres propios de su país y que
hasta en la pesca se adoptaran los instrumentos árabes con los nom-
bres que sus inventores les habían dado: esto justificaría que los cris-
tianos usaran las caracas y las tafureas, las mosatas y las taridas; las
almadrabas y las almarregas, los xabeques y las xabegas: las maro-
mas y las gúmenas, \ que se crearan las atarazanas.
Mas pensando en la verdad, en que la Arabia es un país sin casi
costas habitadas; sin puertos, sin ríos ni lagos, árido y desierto, no hay
posibilidad de comprender cómo pudieron tener marina tan floreciente,
que impusiera tipos marítimos ni chismes de navegación ó de pesca á
pueblos tan adelantados en ese ramo como los del Mediterráneo, por-
que, como dice bien Gabelentz (citado por Trombetti), (p. 12) «chi
nella comparazione (de idiomas) non voglia sprecare tempo ed energia
deve procederé con discernimento valendosi degli indici che possono
fornirgli altreche il tipo genérale lingüístico la geografía, l'anthropo-
logía, l'etnografia e la storia e la tradizione:* á mí paréceme sensata
374 A. GIMÉNEZ SOLER
la observación, y por parecérmelo, creo todas esas palabras mediterrá-
neas desde un principio y aceptadas por los árabes porque, sobre no
tener raíces en el idioma de éstos, la geografía, la historia y la tradi-
ción dan por bueno mi parecer.
El préstamo de palabras entre idiomas no está sujeto á reglas; pero
no es tan arbitrario que no quepa explicación del mismo: se adoptan
vocablos extranjeros para cosas extranjeras: se traducen si se entien-
den; se modifican siempre conforme á la eufonía de la lengua que los
adopta, y cuando se pone nombre á cosas nuevas, ese nombre es siem-
pre significativo en la lengua de los hombres que por primera vez
llaman así la cosa; y cuando un vocablo carece de significado no
pertenece al fondo primitivo: así, si hacer hilo se dice hilar; de filumy
hilar, vive en el castellano desde su origen; pero si rueca no tiene re-
lación fónica con aquel verbo, rueca ó es importado ó es anterior á la
entrada del latín en España; el árabe presenta de esto ejemplos: bau-
tizar es palabra que no aceptaron del griego; la buscaron en su idio-
ma y de v__r~i*¿, meter en el agua dijeron ^~k¿l\ almoyataz, bautizado:
mas la idea de cristiano ya no era tan fácil expresarla, y aceptó la
voz nazareno, con todo de tener la raíz j*c¿ nazara para ellos un sig-
nificado favorable: ayudar, asistir, vencer; hay pues, constante adap-
tación entre el sentido de la raíz y el de los derivados; náhara yso,
quiere decir, lancer, faire faillir le sang avec bruit (veine, artere): se
explica por tanto la voz noria; ¿y*¡s»-, fortificar, y á las villas muradas
las llamaron lzn\ >U>, gobernar, al gobernador alcaide; y así en otros
casos; se comprende asimismo que alcaide pasase al castellano; al-
cahuete mismo se comprende que haya desterrado la voz indígena por
la reglamentación á que esa plaga social se sujeta; pero no hay modo de
comprender porqué hubo de aceptar el pueblo español voces como giba
y chulo y taba, dejando las que ya tuviera para expresar estas ideas.
Aun si el pueblo invasor hubiera tenido- palabras para todas las
ideas hubiera podido infiltrarlas en el habla vulgar la influencia del
Estado, única que se dejó sentir sobre España mientras dominaron
los musulmanes; pero su lengua no tenía palabras para expresar lo
que los árabes no conocían, y así no pueden proceder de su idioma los
nombres de plantas desconocidas en Arabia, ni los nombres de astrono-
mía, ni los nombres de remedios, ni los términos de marina: su influen-
cia en el idioma se reduce á muy pocas palabras, impuestas desde el go-
bierno: por eso las voces más puras árabes son traducción de otras
preexistentes, porque de seguro que había en ibero y en latín vocablo
para decir acémila y alcaide y arráez: este último es equivalente á la
latina capitán, á la más vulgar caudillo; acémila es bagaje, y así podría
ir citando voces más antiguas que las de los vencedores de D. Rodrigo,
y, aunque no se citen ni se conozcan, no por eso puede negarse que
existieron, pues las cosas que significan existían, y, por tanto, tenían
nombre.
IBEROS Y BEREBERES 375
Una de las palabras más características entre las de supuesto ori-
gen arábigo es atalaya pues bien, atalaya no tiene tal origen. Plinio
señala una clase de oro que llama ¿«/-utacium que traduce somero (in
summo) en oposición al profundo, y como ese vocablo no es latino, ahí
están las letras radicales de atalaya significando in summo, en alto,
seiscientos años antes de nacer Mahoma; por eso, por ser palabra no
árabe y haberla tomado esta lengua, aunque no en su forma sino en
su significado, va rodando la acepción de in summo de raíz á raíz y á
estas horas no se sabe cuál es la genuina, ni si la forma castellana
procede de un singular ó de un plural, porque la sílaba ya estorba
toda afirmación.
Adarbe habrá dado mucho qué pensar á los etimologistas que quie-
ren traerlo del árabe; hay en esta lengua una raíz dar, A>, que signi-
fica rodear, ceñir: ¿qué otra podía convenir mejor al adarbe? pero
como el idioma á que dar pertenece, no admite formación de pala-
bras por un afijo y una raíz, el afijo be les hiz3 arrinconar la raíz dar.
Fiado Muller en una mala definición de adarve, lo derivó de Iíj.JJl
adaura, almena, diciendo que de almena vino á significar el camino
que hay sobre el muro, detrás de las almenas: pero adarve no es el
camino, sino el muro; todos los textos lo confirman. En el del poema de
Alejandro que citan Dozy y Eguilaz
Que ya querían los do fuera al adarbe entrar
Más bien gelo sabían los de dentro vedar.
tiene razón Dozy contra Eguilaz, significa muro; y en estos otros que
trae el segundo en corroboración de que adarve es lo alto de la muralla
A tal anda Don García = Por un adarve adelante
significa también muro, pues el que anda por una pared anda necesa-
riamente por arriba, no por lo bajo ni por lo vertical: la incertidumbre
de la etimología demuestra que la palabra no es árabe ó que ha sufri-
do tales cambios que no es fácil reconocer su prístina forma.
Adar-be y adar-ga suenan lo mismo, excepto en los afijos res-
pectivos, los cuales son bien arcaicos en castellano, en beréber y en
vasco; es posible que no haya entre aquellas radicales más relación
que la de sonido; pero concuerdan en el significado: adarbe es lo que
protege un niícleo de domicilios: adarga lo que protege un individuo;
también del origen de adarga se duda; ¿es árabe? ¿es europeo?
Adar-ga, dice Cejador (Diccionario del Quijote), no es árabe sino
vascuence: de adar, rama y el afijo ga: esta es la verdadera etimolo-
gía; pero, si desde el punto de vista meramente etimológico eso basta,
la etimología exige aclaraciones, pues las adargas nunca han sido de
ramas.
En el portugués azerbe «palizada, paravento feito de ramos para
emparar as eiras: azerbada, palissada, reparo feito de ramas, troncos
376 A. GIMÉNEZ SOLER
e paos, estacada» se muestra la relación entre adar-rama y adarbe
cosa de ramas, pared de ramas entrecruzadas que protege ó guarda:
del significado recto pasó al traslaticio de protección y éste dio naci-
miento á la voz adarga, defensa.
Si adar es rama en vascuence, az'el es rama en beréber, y si de
adar han podido salir atharbe y atarte, (albergue, asilo) y adarve y
adarga, itzal (protección), ltzalle (lugar sombrío), Itzaldu (ocultarse),
parecen derivados del beréber, mejor que del vasco, y pertenecen á
esta lengua; africanas son en cambio ezzerb y tezzerb, vallado; y ezzar',
habiter, loger, demeurer, asseoir un camp pour une longue durée.
La derivación desde rama á protección, cercado, casa, es natura-
lísima; ¿qué importa que los Diccionarios árabes clásicos den <—>)) zerb
con derivados análogos en sentido á los de adarbe, si la palabra ma-
triz no existe en aquella lengua? Vuelvo á insistir en que no es razón
suficiente de la procedencia árabe de un vocablo el que se halle á la
vez en léxicos de este idioma y en el vocabulario de los romances ó de
alguno de ellos; tanto pudieron aprender términos españoles los unos
como arábigos los otros, y en el momento en que se halla una palabra
en vascuence, que si algo tiene de arábigo es por mediación de Casti-
lla, y se halla en beréber también, la presunción es vehemente; pero
en el caso de adarbe no hay mera presunción, sino seguridad completa.
Presunción muy fundada de origen no arábigo existe en las voces:
alcaller, celui qui fait des cruches; alcarraza, cruche; alcolla, grand
cruche, palabras tan unidas entre sí por el significado y por el sonido,
y el significado á la francesa cru-che, que hasta en el afijo tiene seme-
janza; todas las autoridades que cita Dozy son bereberes, y tan desco-
nocidas en árabe clásico son aquellas voces que ni Mr. Quatremere
ni el Barón de Slane supieron traducirlas; alcor, que viene tras de alco-
lla, es también muy presumible que sea el latino collis ó el ibero cala.
Alarde. Nadie negará que tanto monta «venir con alaracas» como
«hacer alardes»; las dos frases indican lo mismo: manifestaciones de
poder ó fuerza; alarde y alaracas expresan fuerza ó poder; si alar-de y
alaraca significan lo mismo ó cosa tan parecida como bravo y bravu-
cón, y son de la misma raíz, ya está dicho que no son ninguna de las
dos de origen árabe, ó no lo es por lo menos una de ellas; esta lengua
no consiente formaciones de esa índole.
¿pjz, de donde alarde es modelo de verbos con significados diver-
sos y desde suceder va corriendo á pasar revista y ¿sy*- de don-
de alharaca no quiere decir sino movimiento; aal en vasco sig-
nifica poder] ahalara lo que puede un hombre; la aspiración la
conserva el beréber más fuerte en tar'ait (tagait), fuerza, poder y
la para nosotros famosa harca, jarea, según la pronunciación más
ó menos suave, no es sino una forma de alharaca, manifestación de
fuerza; cuando los rífenos reúnen la harca, reúnen sus fuerzas; la re-
lación entre alarde y harca es evidentísima; si se añade que alar es
IBEROS Y BEREBEKES 377
nombre toponomástico, que á nadie le ha ocurrido traer del árabe, la
demostración de que alarde y alharacas son anteriores á 711 se
completa.
Arancel y tarifa. Para buscar al primer vocablo una etimología,
ha debido suponer Dozy la desaparición de una letra al principio,
una m, que no se pierde nunca, y que la l final está por otra m, fenó-
meno que se da muy raramente; además que viene la palabra
castellana de una forma plural, p**Ajs» marasim; si arancel se pronun-
ciase maracen, la etimología sería pasadera ó buena del todo; pero
¿quién comparando las dos voces creerá que son la misma? No, la ver-
dad es que arancel es palabra más antigua en España que el árabe; y
los que usaron esta lengua, no queriendo decir arancel, decreto, orde-
nanza, en lengua extraña, dijeron marsun, f_^o^3, traduciendo.
Eguilaz, menos arbitrario, inventó una etimología llena también
de metátesis, cambios y alteraciones y que no es sino una manera de-
fectuosa de pronunciar la voz en cuestión, porque la raíz de donde la
derivan nada tiene que ver con los precios de las cosas.
ys^i gaara (también bilítera) signiñca allumer, et attiser (le feu,
la discorde). «Causser a qn. un douleur cuisant. Donner a qu. le mo-
yen-de mal faire», y la 2.a forma, que según rezan todas las gramáti-
cas tiene el significado de la primera, pero intensivo ó causativo,
fijar, regular el precio; la 5.a y la 10.a vuelven al de la primera; los
derivados nominales tienen variedad extraordinaria de acepciones:
tasa, tarifa, locura, principio de alguna cosa, tos, color negruzco,
fuego, llama, calor, hambre, caballo que corre con los pies separados,
perro rabioso, etc.
Una etimología árabe segura y cierta no se conoce, y no habiendo
en árabe raíz adecuada en significación y en sonido que exprese lo
que arancel, la palabra ésta no puede tener aquel origen, aunque no
sea latina, por no ser de necesidad que sea árabe lo que no procede
del latín.
Arancel conserva hoy en Aragón el significado amplio de ley: leer-
le á uno el arancel es decirle cuáles son sus deberes y sus obligaciones;
en sentido más estricto, es la ley que fija ciertos pagos: voces casi ho-
mófonas tiene el vascuence que significan obligar, compeler, sen-
tenciar, publicar, manifestar (muy posiblemente estas últimas de
argi = luz) y cantero marmoraii, tal vez de arri -\-egin = hacer pie-
dras, pero muy posiblemente de ari-\-egin hacer escritura, pues ara,
arou, en beréber significa escribir; (comp. nuestro vocablo raya) y
eratsi en vascuence hablar, escribir, formas de publicar; y regla, nor-
ma, ley, es arau; el afijo ntza es demasiado conocido en vasco para
que necesite pruebas de sangre, y la l final no es tan extraña en pala-
bras españolas que su existencia necesite justificación.
Tarifa: si fuese privativo del castellano, tendría defensa la etimo-
logía árabe; siendo propia de aquél y del francés, del italiano y del
1910.— 27
378 A. GIMÉNEZ SOLER
portugués, y de uso tan corriente, es muy difícil sea de ese origen; si
bien se mira, le conviene más la significación de norma como á los
aranceles que la de promulgación que tendría de venir de aá^-sú"; es
coincidencia notable que puede aplicarse lo mismo á éste que á otros
casos; los bereberes ponen su artículo ó partícula demostrativa á todos
nombres; pues el nombre de acción de la 2.a forma de los verbos ára-
bes ó las formas 5.a y 6 a que prefijan aquella sílaba, han dado el ma-
yor número de derivados; las demás no han dejado huellas; y pongo
por caso tarquín; según reza una etimología viene de ^^ infinitivo
de la 2.a forma del verbo ^S. recama, amontonar lodo; Dozy no trae
esta voz; Eguilaz sí; rechaza ¿¿¿i^m zarquin de Marina y es para él un
derivado de -.y» tarh «stercus». Esto trae más cara que la 1.a, porque
es muy cuesta arriba que tarquín sea su infinitivo de una forma fac-
titiva; ¡si tarquín es lo más pasivo que puede imaginarse! Eacama ^
quiere decir: escribir, bordar, jardín, inscripción, pluma de escribir,
escritura; ideas todas análogas: tirgin en beréber es carbón; la propia
raíz racama podría ser un emprunt del árabe á lenguas extranjeras, el
beréber por ejemplo: por de pronto carbún, tirgiv, por el color se rela-
ciona con el tarquín y con la tinta, y para decir carbón dicen los ára-
bes (O-*9 fahm, y tinta j-*¿*. habrá y escribir ^_^.X^=> catab, y para todo
y lodazal tienen otras palabras que no suenan como tarquín.
Y á propósito del tarquín: cuando leí en Dozy (y más tarde en
Eguilaz) que alguarismo es árabe y que como dice «avec raison»
Mr. Defremery «II est bien connu grace aux recherches de MM. Rei-
naud (Mem. sur l'Inde. p. 303 et suiv.) Michel Charles (Comptes ren-
dues de l'Acad. des sciences t. XLVIII, seance du 6 juin 1859) et
Woepcke (Sur l'introd. de Tartme. indienne en occident p. 16 et suiv.)
que le mot alguarismo et sa forme francaise algorisme viennent de
^jAijSjj?* (alkhwarezmi) surnom du fameux algebriste Abon Dja'far
Mohammed ibu-Muza, par les traducteurs duquel le methode ducalcul
en question penetra en Europe au XII siécle et qui est designé dans
les man. par les ñoras de M< hammedfilius Moisis Alchorismi ou Giafar
alkoresmi ou siraplement alchoresmi» puse al margen: ¿y no sería me-
jor de al-arizmo, aluarismo, con perdón de los cinco sabios SS. Rei-
naud y Charles y Wopcke y Defremery y Dozy? porque el apodo
alhuarizmi no es ya voz árabe: no tiene esta lengua palabras tan kilo-
métricas y quiere decir el aritmético, el de los números, el de los ariz-
mos; de modo que es el surnom el derivado de alguarismo y no
al revés.
Y ahora viene el apropósito de tarquín, las cifras indias se llaman
en árabe ^J^~^\ ¿*j ricmo alhindi; quien no ve ahí arizmo indios? y
qué se ha hecho del famoso Muza el Khowarezmi?
Si la raíz cafaza, ^¿.V, significa saltar, cafiz, cahíz, su derivado, di-
fícilmente puede significar medida ó ser árabe: caso de derivación
1BEIC0S Y BEREBERES 379
tan estupendo no hay ingenio que lo explique; y es que cahiz, cafiz,
es voz de origen latino; en todas las lenguas romances uua f pue-
de haber substituido á una b cafiz por cab-is, análogo á cap azo, á ga-
beta, á gabarra, á gibeire, giba, cove, cuévano y todos de caber y éste
de capere, del mismo de donde capaz y capacidad; la aspiración la
consérvala palabra alca-da-f por alcahafe, cadaf (cat.) tan vulgares
como almadacen, magatzem por almahcen.
Cahiz es un ejemplo más de palabras latinas ó bereberes aceptadas
por el árabe, que se quiere sean préstamos de éste á una lengua neo-
latina y en igual caso se encuentra alquez alca(h)is, alques). Es ver-
dad que i^U!, casa, significa mesurer, pero también garada >J¡. signifi-
ca gritar y es de origen latino; el artículo del P. Belot es idéntico al
de Beaussier, y bien podría ser aquél copia de éste (1): medir trigo es
precisamente J&, cala, de donde maquila, medida, que consta en los
Glosarios de Dozy y Eguilaz; medir tierra, ^-o, masaha y alquez,
que es en Aragón medida de vinos, es en Marruecos medida de super-
ficie, lo que el cahiz en Aragón; alquez, en P. de Alcalá, es bragada y
medida, y sin embargo en Marruecos cas (quez) es vaso y caxx vasija,
y ni uno ni otro término, en esta acepción más genérica de vaso que de
medida, se usan en Oriente, en donde quis (quez), con diferente orto-
grafía, significa saco y el verbo meter en un saco, aunque es vulgaris-
mo, es decir, extranjero: de modo que de saco á vasija ha ido rodando
la palabra alquez desde Marruecos á Siria, significando en unas partes,
simplemente, una cosa en donde cabe algo; mas en concreto, la vasija
lipo para el vino, la vasija tipo para el trigo de sembradura, el pedazo
de tela cerrado por todas partes menos por una en donde cabe algo:
idea permanente la de cabida, ideas secundarias, la que cada pueblo
le ha querido dar.
Copa y cuba vienen de caber (comp. el pret. cupe): pues porque la
voz cuba aparece una vez precedida de al, la palabra ha pasado al
árabe y ha vuelto al castellano ó al catalán, (pues se trata de Vich);
nada Ü3ne que ver copa con alcoba; pero es un colmo que alcoba, en la
acepción moderna, se diga ser árabe; pero ¡si alcoba, viene de cubicu-
lum y éste de cub-are, acostarse y alcoba significa dormitorio! Alcoba
significa la caja de la balanza por la cubierta en forma de copa ó
cúpula y esto es lo que ha dado nombre á las alcobillas: la forma de
cúpula ó de campana de las chimeneas.
Yo no sé cuál es la etimología de fanega: en Marruecos quiere
(1) Es notable que en el mismo,artículo -oU de Beaussier, revuelta entre los significa-
dos de medir, consten acepciones como éstas: accuser, charger quelqu'un, lui imputer. S'ac-
cuser: es caso manifiesto de que las voces extranjeras se lian adjudicado á las raíces homófonas
prescindiendo del significado, pues & .-«jUí se le na dado el significado de a cus-ar: afortuna-
damente el léxico de Beaussier es posterior al Glcsario de Dozy; de ser al revés acusar seria
de origen árabe.
380 A. GIMÉNKZ SOLER
decir caja, cofre; en Argelia lo mismo; en clásico significa un saco
grande; pero su raíz vale tanto como «élever (un enfart) dans la mo-
llesse; vivre dans le bien étre aprés la misére»!!; lo que no es árabe es
almud: al-mud es el modus, medida, latino de donde módico, módulo,
etcétera, almud, cuartal, fanega y cahíz, son las medidas del trigo y
de la tierra y ninguna es árabe.
Azud sí que lo considero como tal; pero su significación demuestra
la verdad de lo que dije antes: las cosas sacan su nombre de lo que
más hiere la imaginación del que las mira: azud significa muro de
contención, tapón, lo que cierra el paso al río, lo que obstruye la
corriente; quienes inventaron los primeros azudes, como su propósito
era derivar el agua, excluirla del cauce para echarla por una zanja,
llamaron al muro de contención exclusa; no creo que nadie quiera
probar la invención de los azudes por los árabes verdaderos. En cuan-
to á la máquina hidráulica aceña, se parece mucho á in-genia, y como
in-sidie se ha convertido en asechanza, y encalzar en alcanzar, y el
mismo ingenia ha perdido el in en catalán y en francos, mucho temo
que aceña no sea un vocablo latino y que el verbo U-*o no tenga más
parentesco con el latín que con el árabe; muy difícil es acoplar los
significados de regar, brillar y hacer un contrato por un año.
Ea el artículo giny dio Dozy pruebas de gran ignorancia de la vida
medioeval española; dice así: Giny (cat) Dans un traite de paix conclu
en 1309 entre le roi de Bougie et Jacques II d'Arago il est question de
galeres et de ginys. C'est l'arabe {<^^> (chini) qui designe une espece
de galere; voyez le Glossaire sur Edrisi, pag. 331: hay ahí una cosa
que, así en redondo, digo que no es verdad: el giny do que habla el
documento catalán no es el chini de que habla el geógrafo moro, por-
que giny jamás ha designado una especie de galera y ahí tampoco: la
referencia de Dozy es á Capmany: yo me refiero al original mismo
( Arch. de la C. de Ar. Registro 24, f. 95), y el texto dice clarísimamen-
te que se trata de ingenios, de artillería, de armas de batir: quatre
ginys qui vajen en les dites galees e tornen en aquelles: cuatro arte-
factos que vayan en (esto es, dentro de) las galeras y sean devueltos
en las mismas. Si Edrisi dijo ^-^-^ no quiso pues decir especie de
galera sino ingenio; mas lo probable es que dijera ^^-^ xaiti, saetía
y el texto esté corrompido y Dozy no supiese enmendarlo
Aaga es la primera palabra en Dozy, y la primera también en Eguilaz
y no es árabe; ó el árabe deja de ser lengua semítica: por más que hayan
buscado una raíz para la primera palabra y otra para el acicate y otra
para el aciche; aaga, acicate, aciche son palabras tan unidas por el
sonido radical az y por la significación, que no puede dudarse de que
pertenecen á una misma familia: acicalar viene de acicate y significa
sacar punta, por traslación, poner reluciente, y por extensión de este
sentido traslaticio, acicalarse, componerse: que azagaya es/ por lo
IBEROS Y BEREBERES 381
menos, prima hermana de aza y azaya, se reconoce, nada más verla:
y ¿quién creerá que las unas son árabes y la otra beréber? Las pala-
bras, como las personas, si son parientes, no son de diferente familia:
ó azagaya es extraña á las otras, ó las unas no son árabes, ó la otra no
es beréber: no sé por qué azcona no ha de ir en compañía de las demás,
ni por qué azcona sea vasca y las otras tengan patria y padres
diferentes.
La confusión aumenta cuando se lee que acha es de origen latino:
el diminutivo az-uela une acha con aza y azagaya y acicate; de acha
(azuela) ó de la misma raíz que éstas, han brotado azada y azadón; es
más claro, que no que aciche venga del Cordofán ó del verbo secare, ó
que acicalar venga de dos raíces que Mahoma no entendería, porque
ni JJLvo, Qical, ni J-i^o zaical, constan en los Diccionarios clásicos.
De modo que hay una familia de palabras cuya idea genérica es
la de punta ó corte, arma ó instrumento; que unas son árabes, otras
son latinas, otras son vascas, otras son bereberes; semejante barullo
proviene de que alguna de las etimologías propuestas son falsas; la raíz
me interesa por otro concepto más elevado, y de ella trataré después;
por ahora digo que az es radical muy prolífica en España y en África,
viva en beréber, en vasco y en castellano, de la cual vienen surco
(atsur-azad)n-atsurcar, trabajar con el azadón) y acequia. Procuraré
demostrarlo sin torturar la imaginación, ni forzar el significado, ni
suponer cambios fonéticos fuera de los comunes.
Precaución de los más elementales es, cuando se discute de cuál de
dos idiomas procede una palabra común á los dos, asegurarse de que
la cosa significada por la voz en cuestión era conocida por el pueblo
á cuya lengua se atribuye; si además de esto se asegura que el que
acepta el vocablo no conocía el objeto, la certeza de quien aceptó
la palabra y de aquél cuya es, es completa: si ambos pueblos tenían
conocimiento de la cosa puede fijarse la filiación del nombre por carac-
teres filológicos: siempre hay un resquicio por donde entre luz que
aclare el misterio.
Nadie ha visto acequias en Arabia, porque sin ríos, sin casi tierra
vegetal, ni podían derivar aguas, ni necesitaban derivarlas: los
árabes pudieron saber qué cosa es una acequia sólo fuera de su país.
Y ó le dieron nombre de su idioma ó aceptaron el que tenía: la raíz
^yi-^o, caca, consta en los diccionarios clásicos en el sentido de abrevar ,
regar, beber; pero también consta J¡¡¡ . raxa en igual acepción y viene
de rociar: de rociar, arabizados ya los nombres, -vienen, almarjal,
almatriche y no recuerdo si algún otro; que conste pues en los Diccio-
narios no es garantía de clasicismo en la voz; prueba: azacán lo deri-
va Dozy de la misma raíz que acequia *UL«J\ azaca, portear d'eau.
Qui arrose leschamps; pues bien, ¿¿j zacana significa también: porter
une charge; y azacán, en castellano, significa portador, fardero, mozo
de cuerda; ¿de qué raíz viene azacán, de ésta ó de aquélla?; (outre),
382 A. GIMÉNEZ SOLER
zaque, según Müller, copiado por Dozy, copiado por Eguilaz, viene
de J¡j, que es, según esos Diccionarios clásicos, outre odre, zaque; pues
yo digo que viene de la raíz de donde acequia de ÁJLuj, caque, cique,
también, según esos mismos Diccionarios clásicos, noto la homofonía de
las voces para que resalte la indecisión de la lengua en la ortografía
verdadera, prueba del extranjerismo de la voz ó del modo de ordenar
los léxicos.
Y azacán no viene ni de ¿yij, zacana, ni de Jfc, zakka, ni de ^¿-^;
viene del vasco ase, carga, montón, fajo; hase peso; aseca, en busca de
fajos; ó del beréber asi, cargar; de la misma raíz que ha producido el
vocablo asto, burro, animal de carga (vasco) as-erdoun, mulo, (beré-
ber) asinus en las lenguas itálicas de donde lo tomó el latín y de donde
ha pasado al castellano, si no es forma conjugada de aquélla.
Vuelvo á las acequias
Lo que para un árabe de raza podían ser los riegos, lo expresa
perfectamente -¿¿>, nadaja, arroser (les palmiers) á l'aide d'une béte
de somme (Belot): ese verbo no aparece en Beaussier; ^i-^, caca sí,
con la particularidad de que se tacha de arábiga la acepción de
abrevar y no la de regar; tampoco en Marruecos se usa la raíz clási
ca; úsase caca, si se riega con agua corriente, ^¿j. raxa si se riega
con regadera, rociar: en occidente, pues, no se usa la voz árabe y
úsanse, en cambio, una de origen latino y otra notada de berberisca:
las dos van contra el triliterismo, pues aunque ^y*-^ tiene una ye con-
sonante final, esa letra, menos en el nombre, no suena en algunas
formas verbales, ni en azacán, y da la coincidencia de ser letra que
aparece en sílaba final de palabras bereberes, azagaya, Guelaya,
atalaya, lo cual hace presumible que acequiya sea otra de éstas y que
se arabizó en caquiya ¿L^aLwJ \ por influencia del nombre beréber,
como azacán en ¿A por influencia de la letra n de la palabra
castellana.
Acequia se usó entre los musulmanes españoles en sentido de foso
ó zanja: «de lá (dice Dozy) ¿LoLJl <J*.\> , franchir le pas, sauter le
fossé, se resoudre en fin; prendre un parti aprés avoir balancé» (Dozy)
Supplement aux Dict. árabes): esta acepción de zanja podría convenir
á las acequias, pero la frase de Dozy no autoriza á que se tome en tal
sentido: acequia se refiere ahí á los fosos de una fortaleza: es el arran-
que del que vacila en dar el asalto; y las acequias, los cauces
artificiales de agua para regar, no han servido nunca de defensa ni
se ve la concordancia entre lo que es una acequia y el sentido de
aquella frase. Mas, coincidencia extraordinaria, si en árabe asaltar se
dice taf. assaquia, en vasco asaltar se dice atsokatu.
Nada valdría esto si no viniera comprobado por otras lenguas que
corroboran las meras sospechas anteriores, convirtiéndolas en pruebas:
regar, en beréber, se dice: essou,.rou, esgu; de la raíz es, (de donde
IBEROS Y BKREBERhS 383
asif, rio; de donde tantos ríos que empiezan por es, is): análoga á ur,
vascongado, agua; pero la s de la forma beréber reaparece en esta
lengua en aska, abrevadero y en eska-tu humedecer, compárense, pues,
ace-quia, esgu y eska tu derivados de es agua, y dígase si no hay entre
ellos verdadera ideniidad de sonido y afinidad de significado.
No vale el recurso de atribuir el aska y el eskatu á influencias del
árabe en el vasco: la palabra es, agua, tiene antigüedad bastante para
no reconocer ascendientes posteriores al siglo VIII, y el afijo ka no
necesita que se acredite su vida en España y en aquella fecha; siglos
y siglos antes de nacer Mahonia lo usaban ya los españoles y la
toponimia lo presenta á cada paso.
As-ka significa lógicamente abrevadero , y no es admisible que dos
lenguas tan alejadas una de otra como el árabe y el vasco coincidan
casualmente en expresar la misma cosa con la misma palabra y que
una tercera lengua, el beréber, coincida igualmente: la primacía en
la invención corresponde al vasco, luego de aquí lo tomó el árabe.
Schuchard (1) criticando el Diccionario Vasco-español-francés de
don R. María de Azkue (Bilbao, 1905-1906) en la Revue Inter-
nationale des Études rasques, decía con razón que significados
muy heterogéneos, que constituían en rigor palabras diferentes
de igual sonido, venían agrupados en un mismo epígrafe y que en
cambio meras variantes de pronunciación ocupaban sendos artícu-
los; la acusación es cierta bajo el mismo epígrafe se agrupan abre-
vadero y zanja, que son, en realidad, dos palabras: la una de es-
agua, la otra de sak, de donde sakiatu, herir, tajar; la misma de
donde vienen azagaya, azcona, azadón, etc., y de donde acequia,
foso, tajadura; la misma de donde Azacac, el Estrecho de Gibraltar,
cuya traducción exacta, portillo, (ipso-portello) conserva el cabo
Espartel y de donde el vasco aztgia, desfiladero.
¡Y dice ese Diccionario clásico que no pone signo de extranjería
en ^yH-^o, regar, que azacac viene de zaque, y zaque de una raíz que
significa (lo diré en francés) fienter les oiseaux!
Por la manera de formar los nombres las lenguas romances, dife-
rentes en absoluto de la manera semítica, una voz de estas lenguas
que haya en un léxico neo-latino ha de ser estéril casi necesariamente
y así sucede: ni acitara, ni alarife, ni alcahuete, ni alcaide, ni arráez,
ni alcorcí, ni alfarda, ni las poquísimas, cuya procedencia de musul-
manes hay que reconocer, han sido prolíficas: bordes en la lengua
viven solitarias y como avergonzadas; parece que el vulgo rehuye su
empleo y busca sinónimos de otro origen para evitarse decirlas:
acémila ya no se usa más que en la milicia; ya no se llaman alféreces,
sino segundos tenientes; el alcaide está en la cárcel, destituido de todo
ll) Artículo Basque et Román, 1907, p 333.
384 A. GIMÉNEZ SOLER
otro mando; alfarda es término casi técnico; arquitecto lo entiende
todo el mundo y alarife nadie y todas las demás van siguiendo esa
misma senda hacia el olvido.
Sólo alcahuete sobrevive popular y lozano; pero, sino languidece,
si no lo destierran otras voces, que luchan ya con ella con ventaja, es
por haber dejado de ser árabe. Es caso curiosísimo que atestigua el
empirismo con que se ha tratado la cuestión de la influencia de esa
lengua en los romances.
Alcahuete, alcahuetear y alcahuetería son las únicas voces que pue-
den agruparse en estirpe; no hay más, y las dos últimas vienen, sin
duda, de la primera; eso es propio de toda palabra extranjera, y prin-
cipalmente de las semitas.
Alcahuete: todos los Diccionarios clásicos y vulgares lo traducen
>\y¿$\ alcaued, nombre de oficio de la raíz >l», de donde alcaide: alcai-
de y alcahuete serían pues, parientes; pero si de >l», (ducere, guiar)
sale sin esfuerzos alcaide, jefe, que manda, que dirige (como de duce-
re, dux, duque), necesítase gran ingenio para de ducere traer un nom-
bre que signifique lo que alcahuete «persona que solicita ó sonsaca á
una mujer para usos lascivos con un hombre; ó encubre, concierta ó
permite en su casa esta ilícita comunicación».
Si alcaued fuese la voz origen de alcahuete, seríalo también de
alcofa y alcavoteiro (formas portuguesas) y de alcayote (gallega) y de
dlcavote (aragonesa) y de alcavot (catalana) y de alcaut (provenzal);
mas alcahuete, forma moderna, estaría entonces más próximo al
origen que aquellas otras más antiguas: lo cual no debe ser para nadie
admisible: de cibdad pudo nacer ciudad, de ciudad, cibdad, no: sólo
admitiendo una reimportación erudita de alcahuete puede prescindirse
de buscar una raíz con v ó con b en vez de una raíz con u, si se desea
la verdadera etimología.
En las historias de España fué célebre una Florinda de apodo la
Caba, la prostituta: de v_^^' cahaba (prostituir) nació alcahbot. En todo
el mundo romano la b se trata como v, y esta letra ó degenera en f ó
degenera en u\ alcohba es el portugués alcofa, alcahuete es la misma
palabra, transformada la b en v, ésta en o, (forma arcaica alcahote) y
la o en ue, forma actual: alcahuete, a, el que ó la que prostituye.
Alcaued ha pasado del castellano al idioma de los musulmanes por
importación de los moriscos de España, perdida ya su prístina forma,
sin dejar más huella de su paso que el nombre de ese bajo oficio: ni
siquiera ha guardado el apodo bochornoso de Florinda; el pueblo ha
guardado para tan infelices mujeres vocablos, al parecer sin sentido,
arbitrarios y sin embargo hoy dice zor-ra y zor-nifa decían en Grana-
da al entrar los cristianos y zer-nifa las llaman en Marruecos y zarna-
fa es emputecer á otra: la conexión fonética y semántica entre esas
voces y zorra, zurrupio (zurruf, zar-n af es forma de femenino) es
evidentísima.
IBEROS Y BEREBERES 385
La raíz de donde zernifa no existe en árabe clásico, ni en el Dic-
tionnaire de Beaussier: es pues voz española de cuyo antiguo abolen-
go no puede dudarse; tampoco la tiene Dozy: Eguilaz sí, que dice:
zorra, zorrilla, mujer mala, ramera. De ¿ij^>, sorraiya, concubina en
R. Martín (Marina): ¡y la raíz de dónde Marina deriva este nombre sig-
nifica: tener grandeza de alma! Mejor etimología es la de la Academia
de ¡L«j sarra, del verbo ,-*«> sarta, alegrar, regocijar, si constase éste
entre los derivados, pero no consta-, la etimología "i^-co es, pues, re-
chazable.
En el artículo faluca (faluga (cat.) falúa, (castel.), otra forma chalu-
pa), discurre Dozy como en el artículo atarazanas: las dos voces las
cree árabes de origen, modificadas por los europeos y vueltas luego al
árabe modificadas y desconocidas: ni faluca, falúa, chalupa fué árabe
primero y ha vuelto á serlo; ni tampoco atarazanas: las dos son voces
preislámicas entre los pueblos de ambas orillas del Mediterráneo: en
cambio alcahuete, que ha dado esa vuelta, pasa ignorado del clarísimo
orientalista «holandés» como le llama Eguilaz, muy fuerte en árabe,
muy leído y muy pagado de su saber; pero texto vivo de que no basta
conocer una lengua para sentar etimologías, porque en éstas son las
lenguas elementos esenciales pero no los únicos; también la historia es
de esencia: y por no saber Dozy que es alforrado, equivócase atribu-
yéndole la significación de armado, y tiene que declarar que la etimo-
logía le es «inconnue», siendo evidentísima: de horro Ubre, sin carga,
desembarazado: ahorro, en este sentido, úsase en Aragón.
No es verdad que al barrio de los judíos lo nombrasen los cristianos
aljama: aljama era la totalidad de los habitantes del barrio, no éste:
el lugar habitado por los judíos se llamaba juderia y el de los moros
ó sarracenos, morería; á un hombre como él se le debe echar en cara
haber escrito para la voz albóndiga, artículo tan pobre y deslabazado.
ni eran hotelleries, ni menos almacenes de trigo; esto eran en tiempo
de Cobarrubias, pero antes habían sido otra cosa, lo que son hoy en
Marruecos, y de Dozy era necesario que viniera más claro aquel
concepto.
El artículo jovada es una indignidad, y con buen acuerdo lo su-
primió Eguilaz; ni alimaras, ni almenara, en el sentido de fuego de
señales, debían figurar en un Glosario de voces españolas derivadas
del árabe, por ser latinas (de lumen) como alumbrar.
Si azabache es mineral negro, y azache seda negra y tinta (líquido
negro), y zaino es negro, debieron ver Dozy y Eguilaz, una raíz de
donde habían salido tres palabras y comparándolas con el castellano su-
cio, soez, etc., habrían visto que aquéllas, ésta y el catalán sutze, hollin,
cosa negra, eran de la misma estirpe: aunque azabache , azache (a) zaino,
las hagan venir de sendas raíces árabes, que tienen igual relación con
negro ó sucio, como con blanco ó limpio; la relación entre negro y sucio
y asqueroso es clarísima; en vasco Ezain feo; tí* color bajo, pálido ó
386 A. GIMÉNEZ SOLER
sucio; aats, puerco, sucio, obsceno; ats es hedor; en beréber ez'z'ef
(aceb) «noircir, devenir noir; iz'guen gris, grisatre en parlant des
vétements», en castellano ademas de las palabras ya citadas están
suc-io, soez, asco, (noircir en beréber se dice también asker); zamar
se dice en vasco por excremento de ave y U^o zama en los diccionarios
árabes aparece como excremento de ave: la concordancia es singula-
rísima y ni puede atribuirse á casualidad ni á influencias árabes en el
vascuence: más fácil es pensar que se trate de una palabra beréber
aceptada por el árabe.
En esta lengua , >:, zabba, significa estar cubierto de pelos; sacar
de aquí acebib, pasas ó uva, es dificilísimo: CjU, zata, no significa más
que aceyte, poner aceite, aceituna, etc., pero si acebuche es olivo, árbol
de aceite, y el nombre del árbol es beréber ¿por qué no ha de serlo
también el del jugo que se extrae del fruto? Es cosa extraña que al
árbol se le llame en una lengua y al producto en otra, como si no fuera
más natural que del árbol se llamase al fruto ó del fruto al árbol: ace-
buche es palabra que vale tanto como árbol negro, y si se considera que
los nombres de árboles son en su origen adjetivos que expresan la
cualidad más saliente ó más aparente de cada uno, pino el derecho
(comp. pi-co; pi-to; empi-nar, pitón, etc.), aritz el fuerte, (comp. recio,
robur-robusto) es natural que al olivo, de fruto negro, se le diese dicho
nombre como á la uva, como á las pasas.
En cuanto á la etimología de sucio, soez y demás vocablos derivados
de sucus, suco, jugo, (suc catalán) sólo digo que no contradice sino que
apoya la indígena, desde el momento que succus, sucus, no es voz
aria, y es por tanto itálica, introducida en el latín, como obscenus, del
cual tampoco se da etimología aceptable y que no es ario aunque es
latino.
A mi entender los arabistas hubieran preferido, al tropezar con una
serie de palabras afines por la acepción y el sonido, presentar como
venida al castellano solamente una, la tipo, y considerar las otras
como formadas por esta lengua conforme á su genio y á sus gustos, es
decir por composición; con ese procedimiento evitábanse andar á caza
de tantas raíces como palabras, sin correr el riesgo de que una misma
raíz hubiera dado giba y jubón y aljibe: yo ya sé que no lo han hecho
porque las voces existen también en árabe y sino decían que alamar
y maroma, (cordón y cuerda) son los dos árabes de por sí, confesaban
ó que el árabe tomó una de otra lengua ó que derivó palabras contra
su genio; cosas ambas que, lo primero, por su criterio cerrado de que
las voces comunes á los dos idiomas fueron primero árabes y después
castellanas, y lo segundo por imposible gramatical, se guardan bien
de decir.
Pero de ello nacen esos contrasentidos de que son ejemplo las pa-
labras que acabo de citar: algibe, algibeira, aljuba y giba, derivan las
cuatro de *-^-, chabb, raíz bilítera equivalente á «couper, retrancher,
IBEROS Y BEREBERES 387
tailler, feconder (un palmier) fuir, s'enfuir» y otras cosas menos con-
venientes á lo que son un algibe, una chupa ó jubón, una giba ó una
gibeira. Por ende ninguna es árabe; si constan en los léxicos de esta
lengua, es porque esta lengua los ha tomado del castellano, del italia-
no, del catalán ó del francés, y al querer los arabistas que sea como
quieren, tergiversan la verdad y dan como dádivas del árabe lo que no
es sino aceptaciones del árabe.
Una idea común liga á esas cuatro voces, la de continente; chupa,
jubón, la expresa también; esa misma idea expresan otras palabras,
que no se apartan tampoco del sonido; gabeta gabarra, capazo' si la
gente llama saco á los jubones y á ios gabanes, gabán puede entrar en
la familia; giba, bossue, que lleva una bolsa (en sentido sarcástico) no
es extraño á la misma; gibeira, que es bolsa, puede ostentar el mismo
apellido, y todas pueden venir perfectamente de cápere, caber, de
donde capacidad; sólo á Dozy le ocurre pensar que giba lo aprendieron
franceses, italianos y españoles de los árabes; sólo él es capaz de supo-
ner que los portugueses formaron de i— -^j- chabb, chubb, gibeira y que
gracias á ellos tuvieron esta voz los argelinos; sólo él no vio. junto al
gibeira pg. y beréber el francés gíbeme y junto á todos el voca-
blo aljaba.
Alfayate (tailleur) de J=L^-\ al khaiyat (ortografía buena aljaiyat)
«qui h le méme sens». Al/ 'ágeme (barbier) de ^*= alhacham que P. de
Alcalá «traduit par barbero; official que compoe ou guarnece espadas;
fourbisseur (bruñidor). Alhaquin significa it tisserand». Sastre, en be-
réber, se dice akheyat, (ajeyat), lo mismo que alfayate; la raíz J^¿-
significa coser y un derivado empezar á blanquear el pelo y otro la
primera luz de la aurora (con el adjetivo blanco) la obscuridad de la
noche (con el adjetivo negro)', alfageme en beréber es ahüejjam (ahe-
chara) la misma voz; en árabe hachara, jíaf*6 es aplicar ventosas, tetar
un niño, la idea general es la de chupar, absorber; barbero no lo con-
signa el P. Belot; la etimología de alhaquin, tejedor que da Muller y la
propuesta por Mr. Defremery las rechaza Dozy: él quiere que sea una
forma de plural; ¿r*S\-*A\ alhayaquin; la raíz no tiene ningún derivado
que signifique tejer ni tejedor; marchar con afectación, «en secouant
les epaules. S'envelopper de (ses habits)»; tejer en beréber es ezH. Esta
última palabra no aparece en el Glosario de Eguilaz.
Como se ve, las acepciones de alfayate y alfageme son extrañas al
significado de la raíz árabe clásica; en el Diccionario de Beaussier la
de alfayate no tiene más significaciones que las de sastre, coser y cor-
tar vestidos, incluso Ja de hilar y hacer hilos; en sentido traslaticio se
dice llover á hilos (il plut a veise) y sangrar una corriente (sacar un
hilo de agua); la de alfageme viene con dos; la de «se faire tirer de
sang par des ventouses», que dice ser acepción clásica, y la de raser,
«faire la barbe», propia de Túnez.
Queden por ahora esas voces tachadas simplemente de sospechosas,
388 A GIMÉNEZ SOLER
ya demostraré en otro artículo, que las dos proceden de raíces no
árabes, que viven aún en castellano; pero las explicaciones fonéticas
habían de ser muy largas.
Avería es de las palabras que Dozy afirma ser de origen «certaine-
ment» árabe bajo la fe del «Dictionnaire francais-arabe de Bochtor,
revu et augmenté par Caussin de Perceval» y de Almaccari, dos autori-
dades sin autoridad; la palabra es de las que aun no han encontrado
verdadera etimología dentro de la lengua latina, porque traerla de
angaria es traerla de alguna palabra para no confesar ignorancia.
Avería es palabra portuguesa, francesa, italiana, catalana y cas-
tellana; tan grande extensión quita valor á la etimología del árabe,
aunque se suponga con Oriente un comercio activísimo y extraordina-
rio: avol, aul, es usadísimo en el catalán de la Edad Media como equi-
valente de enfermo: avenir es en francés arcaico enfermar: avería no
supone más cambio que el de l en r para significar enfermedad, y
tratándose de cosas, desperfecto, avería; muy bien pudiera venir
del significado de enfermedad, que por eufemismo tomó valetudo
según Breal (Les mots latins); pero si se tiene en cuenta que aur-ri es
en vasco débil, enfermizo, y auldu es ajarse la ropa, averiarse
(Azkué) ya es más fácil que la significación de valetudo no sea un
puro eufemismo sino una acepción nueva, tomada de algún dialecto
itálico, prelatino; con el aurri vasco relaciono sin miedo el beréber
tuarey our'-hed, mal, dommage, in fortune, revers de fortune, calamite.
Ni carmen, jardín, ni quermes, carmesí son árabes: mas hay tanto
que hablar acerca de ello que lo dejo para otra ocasión; sin embargo
afirmo que no son árabes y que son prelatinos.
Gancho en el sentido de mirar de reojo es de la misma raíz que
guiño, y guiñar; los artículos alboroque y hoque son los mismos, como
que alboroque y hoque son la misma palabra escrita según diversas
pronunciaciones; jabalí es voz árabe, pero es traducción de cer-do
(comp. cer-ril) montaraz; alfarero, alfarería, jar-ray garrafa, varral
y barrica; barro y buró (tierra de la cual se hace barro para los alfare-
ros) tienen todos igual origen: una raíz bar que ha pasado al ára-
be)^?: ya sé que esto sonará á herejía, pero bástame decir que ^ en
árabe significa ser justo, piadoso ó bueno con Dios ó sus padres y
viajar por tierra y el substantivo obediencia, piedad, y continente,
tierra firme; que en clásico á la tierra (planeta) se la llama J»s\ ard, y
á la tierra que uno habita >^> biled, y cuando los arabistas expliquen
cómo de ser justo ha nacido viajar por tierra y de piedad continente,
creeré que barro y buró, y barril y varreño vienen del árabe.
De todos los artículos de la letra l sólo tengo por árabe leila
lelilíes y lilailas: laca, lacre, lilac, lima, limón, looch y luquete, son
en cuanto á ser árabes puras lilailas.
Ni tara es merma, ni tara ni merma son voces venidas del árabe
al español, portugués, italiano, provenzal y francés; tara es lo que se
ÍBEROS Y BEREBERES 389
deduce, lo que se extrae, de atara, (vasco que significa eso) voz á la
que he dedicar gran espacio; y merma no es lo que se arroja, sino lo
que se va; mejor que de ^y» jeter lo hubiera derivado de^ marra
s'en aller, que es la verdadera derivación (aunque marra no es árabe
sino alteración fónica de ^-> marcharse) pero el triliterismo no consien-
te tales derivaciones.
Nagüela (cabane) casa pajiza ó pobre, casilla pajiza, chiribitil de
cabritos, cahurda, choza, no viene ni de <kL*Jó naguila ni de ¿J^.j3^
anuila, si estas voces son árabes, sino de ñaua, nava, que en caste-
llano entra en la formación de tantos nombres de lugar y que en beré-
ber significa tienda. Esta palabra fué la que me metió en estos es-
tudios; leyendo el LoJLX^oY^ , ,lX£=» de Annaciri, para formar el
índice de nombres propios y facilitarme su manejo me ocurrió la
sospecha de si el nombre de ^LJLsü\ ¿r**=*-, Izn alachan, con que de-
signa el historiador árabe el lugar de la famosa derrota que infligió
Alfonso VIII á los almohades sería traducción de Navas de Tolosa,
con lo cual Nava significaría lo que Izn, villa, y Tolosa montes\ esta
sospecha me llevó á estudiar el beréber y el vasco, y de incidente en
incidente, he venido á parar en esto: tolosa significa realmente montes:
compárese Tolous- Mont-zon; comp. atalaya; comp. turó, montículo
en catalán; comp. el Tell, la región montañosa de Argelia; Tol-edo,
el monte y comp. Atlas, los montes; aunque diga Arbois de Jubainvi-
lle, tan lleno de prejuicios que «n'cnt jamáis portee ce nom dans la
langue du pais» tales montañas (Les premiers habitants de TEurope,
segunda edición, tomo I, 239), y que tal nombre «est emprunté» á la
mitología griega; el caso inverso es el verdadero y no puede dudarse
de la antigüedad europea de la raíz tal, así como de su significado de
altura; no hay qué decir que los autores árabes han ido atribuyendo
el significado de tol á todas las raíces homófonas; en vascuence queda,
el afijo del dialecto suletino teli que significa montón, hacinamiento
de cosas. (Campión. Gramática de los cuatro dialectos literarios de la
lengua euskara. Tolosa, 1884, p 158), y en castellano, además de las
voces toponomásticas, algunos nombres comunes. Sobre esto insistiré
en artículos sucesivos.
El Nomenclátor geográfico de España apenas contiene media do-
cena de poblados en cuyo nombre entren los términos genéricos Medi-
na ó Izn, que son los verdaderamente árabes; alcalá es ibérico, lo
reconoce el propio Dozy y es beréber también; significa peña, y de su
extensión en Europa quedan pruebas patentísimas en la toponimia y
en el habla común: ¿qué es el caillou francés y el guijarro (cail) cas-
tellano?; alcázar es el castro latino; alquería, no es árabe; no es razón
para decir que lo es, que '¿¿.Ts¿\ en árabe «a le méme sens» es de una
raíz car, producir, de donde alquería, lugar en donde se produce, y
gari, trigo en vasco; digo lo mismo de álmunia\ importa poco que
tenga en árabe las significaciones que en castellano; eso tanto implica
390 A GIMÉNEZ SOLER
que del árabe lo tomó éste, como que de éste lo ha tomado aquél: en
los Diccionarios clásicos no existe tal palabra.
Los poblados pues que son alearías, almunias ó alcalaes no son de
fundación árabe, ni lo son aquellos cuyo nombre principia por beni\
todos estos son posteriores á la reconquista del territorio en donde se
levantan; son fundaciones de señores, al modo de las pueblas, villas ó
castros, sólo que en vez de recibir el segundo elemento de su nombre,
ó del señor, ó de la villa más inmediata, ó de un accidente del terre-
no, lo recibían de sus pobladores moriscos, porque siempre empezaban
por una casa y una familia.
Es el mismo caso de los arrabales, palabra que no tengo por árabe;
la voz albala, significa propiamente el «territorio que se extiende
alrededor de una ciudad (Dozy voz Albala)». En ce sens c'est l'arabe
al-barra ( '¿ »J\). Le mot ^ (barr) signifie; ce qui est dehors d'une
ville ou d'une maison... les faubourgs. Arrabal (faubourg) de ar-rabadh
Ja^J\. Rabal... une maison hors d'une ville de Jj»-» rahala, l'endroit
ou l'on demeure, Al-barrán (forastero) al-barrana (tour au dehors de
la muraille d'une ville); albarrana cebolla salvaje, que se cría en el
campo de oposición á la de huerta, es decir á la cultivada; todas esas
voces significan cosa exterior, cosa de fuera, y la raíz es bar, bal, al-
bal-a\ arrabal, rabal (rafal por rabal) al-bar-ran. La forma primitiva
fué arrabalde, aunque la l no está en la raíz J/x>y, no vale salir del paso
diciendo que esa l es eufónica, no estaría ni en albaía, ni en albarrán
ni en rahaZ ni en las otras; Jco. significa *environs d'une ville», pero
también significa cosas muy diversas y que le den tal acepción los dic-
cionarios sólo prueba haber estado en uso en tal sentido en algún
libro árabe; con este criterio también hebra (fibra) vendría del árabe
ÍjA ibra.
Bar-rio es sinónimo de arrabal; entran en aquella palabra las mis-
mas letras radicales, varia la desinencia y esta transgresión de la
morfología árabe basta para quitar á todas las derivadas de bar, bal en
sentido de exterior el origen de esta lengua.
Y no lo tienen: abala en beréber es les environs, les alentours, como
albala\ bar-ano en vasco es alrededor y alberri, pueblo vecino.
Y negado y demostrado que arrabal, palabra clásica entre las de
origen árabe, no lo es; sólo faltaba que me atreviese á decir que alcal-
de debe seguir la misma suerte. Y si no me atrevo redondamente á ne
garle su ascendencia arábiga, la declaro sospechosa; reconozco que
hay cierta semejanza de sonido y de significado entre alcadiy alcalde
pero esa l, de cuyo valor eufónico no estoy bien convencido, la apro-
xima á la voz il ca cal-do que aparece en las monedas de Sagunto y á
cíes, que es general en casi todas las autónomas, y á las desinencias
cola, colensis, culesis, clesis de las inscripciones (H. C. 1. 1643-45-48-
50-51) y me inclino á creer alcalde más próximo á los cargos conceji-
les que á los cadíes de Córdoba ó ae otra ciudad musulmana.
IBEROS Y BEREBERES 391
¿Cómo he de creer que la 7 es eufónica como en aldea, si aldea es
palabra vascongada, absolutamente vascongada, que traducimos cons-
tantemente al hablar de ciudades, villas y lugares en vez de ciudades,
villas y aldeas? ¿Cómo he de dar crédito á los que me dicen que Albelda
significa la blanca? Eso en el siglo X podían creerlo; de entonces acá
sólo Mr. Filipon lo ha creído, pero á Mr. Filipon no le cree nadie.
Para explicar baladi, no hay qué decir la verdad á los ciudadanos
tenderos; lo baladi, no lo es por ser de la ciudad, ni porque los tende-
ros engañen, sino por otra causa; corría en la Edad Media toda clase
de moneda, nacional y extranjera, y ésta valía más, cerno ahora; na-
cional se dice en árabe baladi, he aquí que baladi significó cosa de
menos precio, de menos valor; nuestra peseta es baladi en sentido
recto; con relación al franco es baladi en sentido figurado.
Borceguí es forma arabizada de una voz europea, de la misma radi-
cal que brocado; mossegui es lo vulgar; la b se cambia con frecuencia en
m, así maroma es de la misma raíz que barazo, bramante y alamar.
Es simplemente una tontería decir que las velas se llaman bujías
porque de liugía se exportaba la cera; ¿y nada más que de Bugía?, y
otra tontería que momia viene de moum, que vale cera!
Cabilda, cabila, cáfila, gente, asociación de familias (comp. cabildo
de capitulum) no son voces árabes sino latinas.
Gafete es un derivado del verbo agafar, y éste de cápere-, iraké
viene como el cat. arara, de aes, aeris, bronce, diga lo que quiera Dozy
y hable de claridades meridianas.
Para él hasta las piedras venían de Oriente, ó al menos el nombre;
mazarí quiere decir ladrillo, y quien hablaba y escribía en francés no
vio que mazarí es de la raíz que macón, ladrillo, maconnerie; en ara-
gonés, mazorril no significa grosero, rudo, basto, sino fuerte, cons-
trucción recia, de ladrillo.
Por mí no hay inconveniente en que crea quien quiera creerlo, que
mamarracho y máscara y mogate y mogato son árabes; yo no Lo creo,
ni lo creeré mientras no me lo prueben con textos fidedignos; igual
digo de las voces mogangas, moharra y moheda; como en arrabal á
la l se la declara eufónica, aquí se pone la sílaba mo sin saber por qué
ni para qué.
No es de tolerar que el nombre de la romana sea vocablo árabe:
¿¿-o. ramana no es raíz en esta lengua y la palabra romano, importa-
ción seguramente extranjera, equivale á ¡granado!
Zacatín, plazuela, será el diminutivo de zoco, plaza, mientras no
se halle otra raíz más apropiada que JaJL**s de donde derivarlo; y alcai-
cería tendrá que contentarse con venir de alquicer, alquicel, lienzo,
(comp. alquila; según dice Mármol: «el cacarín donde están los que
blanquean y curan los lienzos» en vez de remontarse á los cesares;
que, por otra parte, ¿cómo y por dónde pudo llegar á Fez la noticia
de qué Césares ha tenido el mundo? ¿Y no sería bien extraordinario
392 A. GIMÉNEZ SOLER
que ni en Italia, ni en las Galias, ni en España, ni en todo el mundo
romano se llamasen los mercados alcaicerías, cesáreos ó cesáreas, y
se llamasen en dónde nunca sentó el pie un legionario?
Algar y algarbe y algorín y algorfa y alhorin son derivados de
una misma voz; su origen remonta á los tiempos más primitivos y es
por un lado vasco; aurri (a-g-urri): cabana, casa sin separación inte-
rior; compárese con el har de harzulo (agujero); y es beréber, ¿pues
qué son los (a)gurlns, bereberes, sino los algarbes de Castilla ó los
a{g)urris de Vasconia? gar, en beréber moderno, es cueva; y de aquí
pasó al árabe; hondura, dice el P. Lerchundi que es en el dialecto de
Marruecos gork, la misma palabra exactamente que la catalana; y que
la latina gurges, que no es aria, y que la francesa gouffre y castellana
golfo, (que no es griega como quiere Mayer-Lübke) y cuyo sentido
propio aparece en el verbo engolfarse, meterse muy adentro, meterse
en honduras.
Si se me acusa por la pérdida de la g en vasco, Azkué me defiende:
«es un elemento, dice (Diccionario vasco-español-francés, Bilbao, 1905,
letra G), en el que principalmente se ceba nuestra dejadez, suprimién-
dole entre vocales podían citarse cientos de ejemplos»: de esa raíz
viene el verbo guarecerse y guarida y guaridle (muy vulgar pero
muy usado) y garita, covachuela, como dijo con razón Covarrubias.
Que no es árabe de origen lo demuestra el hallarse en vasco y en
beréber y el haber palabras diferentes por los afijos; esto no lo com-
porta aquella lengua; lo confirma que de la misma raíz quiérese que
vengan algara y algarada y almogávares, y voces tan disonantes en
significación no pueden proceder de la misma cepa; la idea que une á
todas aquéllas y á otras que iré citando, es la de cavidad, sitio hondo
en donde se ponen personas ó cosas ó, sencillamente lugar hondo,
y algara y algarada y almogávares nada tienen que ver con esa idea;
por esto relaciono con la familia la voz lagar, que con el artículo
beréber ta en vez del la, que no me atrevo á llamar latino porque
Ule no es propio de las lenguas arias, figura en el «Supplement aux
Dictionnaires árabes J^, tagar, «le vase ou le fossé, qui recoit le sue
de 9e qu'on presse» y en otra manera *ljt*3 tigar, «grand pot de terre
vernissée».
Mas la primera letra de la raíz es fonema que los bereberes de he y
pronuncian muy gutural, al modo de pronunciar nuestra rr los fran-
ceses medio r, medio g suave, medio jota, y por esta indecisión y por
su afinidad con esos otros afines ó se ha endurecido en g bien marca-
da ó se ha suavizado en aspiración suave ó ha exagerado la aspira-
ción; de ahí las formas algar, ahari, ifarach.
Con esta última relaciono las voces zafariche (aragonés) s-afareix
(catalán) y z afareche (portugués); no me atrevo á decidir si la s ó la z
provienen del pronombre ÚP)se, que hizo papel de artículo y se incor-
poró á muchos vocablos, ó de la raíz es, agua; me inclino á lo último
IBEROS Y BEREBERES 393
porque las palabras en que la s ó la z anteceden al afarach significan,
hasta en la toponimia, depósito de agua; mientras las que no llevan
esa silbante sirven sólo para los áridos.
La idea más general expresada por la raíz de donde algar es la
hueco, de ella proceden ta-ri-das y atarazanas.
¿Y azote? La raíz significa azotar una bestia; mezclar alimentos lí-
quidos; en la 2.a forma, que había de significar lo mismo en acepción
factitiva, quiere decir embrollar un asunto: el sustantivo Jac^ desde
azote pasa á balsa de agua; hago notar que es en beréber vale agua;
(compárense los vascos astare, humedad, aitzika, pantano).
Si se observan los significados tan heterogéneos de azotar y mez-
clar alimentos líquidos, no podrá menos de concederse que uno de los
dos es adventicio á la raíz; ¿cuál? pues el de azotar, porque en vasco
azote es asti (st— z) y azotar astitu y astindu es sacudir, y asto es
instrumento de madera para golpear y desgranar el maíz; para majar
y ablandar el lino; y aza en beréber es garrote y azut garrotazo y no
creo necesario más pruebas contra el abolengo arábigo de azote.
Arracadas viene, según Dozy y Eguilaz, de una raíz que según el
P. Belot, significa partir peras; y basta.
Zaga no es árabe; lo prueba el que venga de la misma raíz que
zoco, mercado; esto, según Dozy, que según Eguilaz viene de ¿^c: zaa-
ca, cola: pero esta palabra no consta en el Dict. de Beaussier; en el
léxico del P. Lerchundi no aparece en ningún artículo de los que el
sentido relaciona con zaga; en el Vocabulaire del P. Belot consta, pero
aislada, sola, sin afines ni raíz; caso muy extraño en una voz árabe;
no tiene el beréber esta palabra pero sí su raíz: az'ouk, az'ok, significa
peso, pesadez, lentitud, retraso y soukhkher, dejar atrás; en vasco atse
es parte posterior, atzeko, la cola del vestido y más genéricamente
la retaguardia de un ejército; atzelari es el zaguero, en el juego de
pelota, atzen es fin y último y atzegi, rabo ó cola.
Y no porque no me ocurra más cosas que decir, sino porque lo dicho
basta y sobra para que el estorbo quede removido, doy fin á este
artículo diciendo que hay en castellano una palabra derivada del
árabe que no traen como tal ni Dozy, ni Eguilaz, ni la Academia: coto,
que no puede venir de eos, cotis, un peñasco, si no de jks", cataa, del
cual sale un derivado gk*s cotoo, limitado, y un coto es en un terreno
amojonado, y acotar es delimitar, fijar linderos.
Andrés Giménez Soler
1910.-28
394 E. MOLINÉ Y BRASÉS
LLEGENDES RIMADES DE LA BIBLIA DE SEVILLA
Per considerarles interessants desdel doble punt de vista literari y
llinguístich, publiquém les llegendes que's troben a continuació de la
Biblia rimada atribuida' a fra Komeu Sa Bruguera que encara forma
part de la Biblioteca Colombina de Sevilla. En Joaquím Miret y Sans,
a qui bem de agrahir una copia fotográfica del text original, ha donat
una nota biográfica del suposat autor, la descripció del códex y algunes
mostres del meteix (1). No insistirém sobre la paternitat de tot lo con-
tingut poétich de la Biblia que no's podrá aclarir fins que algún inves-
tigador descobreixi la proba que no ha pogut aportar lo meteix senyor
Miret, donant lloch a que en P. M. (Paul Meyer) en lo darrer quadern
de Romanía (2) afirmi, també sense proba, que en Sa Bruguera, autor
declarat de la traducció en prosa del psaltiri (3), per ell no és lo tra-
ductor de la Biblia. Si, com se veu, és difícil resoldre aquest punt en
lo relatiu a la anomenada Biblia (que no és altra cosa que una inter-
pretació o comentari versificat deis llibres del Vell Testament) molt
mes ho será al tractar de les llegendes rimades en les que l'escriptor
(ja no dirém traductor) s'aparta de la lectura exegética del text sagrat
y deixa corre la fantasía per lo camp extens y pintoresch de la lle-
genda. Entre aqüestes composicions y lo restant del 1 libre no hi ha mes
unitat segura que la de la copia, perqué la del estil és molt duptosa
donada la facilitat de la rima y lo rudimentari de la llengua en aquells
temps heróichs de la nostra literatura.
No descriurém aquest códex del s. XIV perqué ja ho ha fet lo senyor
Miret en son treball citat de una manera completa. Per lo que respecta
alstextes que ara's publiquen per primera vegada, dirém que comen-
Qen al fol. CXCI del M. S. Colombia y acaben al CC en lo verso del qual
segueixen los Evangelis. Vegis la distribució:
F. CXCI, v.°: a continuació del Apocnlipsi o sía de sos últims
versos:
La gracia de Jhesus qui es saluador
Sia ab tola nos e nostre redemptor.
Amen,
segueix: De Judes escarioth e de la sua uida.
(1) Notes biografiques d'en Pcre Salvatge y Fr. Romeu Sa Bruguera ab mostres de la Bi-
blia catalana rimada déla XIIIa centuria. — Barcelona. Altes, 1909 (tiratge apart del volum
del Congrés d'Historia de la Corona d'Aragó dedicat al Rey en Jaume I y a la sua época .
(2) 151-155. Avril-Juillet, 1910.
(3) Fol. CCII. Lo 8altiri iransladat per frare Romeu saburgera, etz. Es la única firma
que's llegeix eu tot lo códex
LLF.GENDES KIMADES DE LA BIBLIA DE SRV1LLA
395
F. CXCIII: De Filat e de la sua uida e de la sua mort.
Al meteix foli, v.°: de la Verónica com. uenc a Boma.
F. CXCVI: De Uespeshia rey de Galicia qui ana a setyar la ciutat
de Jerusalem.
F. CXCIX: Deis diners on fo uenut Jhesuchrist.
Se tracta de cinch composicions literaries ab les que l'autor incone-
gut ha versiflcat altres tantes llegendes populars, potser nascudes ais
convenís pera sostenir la senzilla credulitat deis pobles doscentistes (1).
Son molts los reculls d'aquestes llegendes qu'existeixen en totes les
literatures, potser mutuament copiades. En cátala possehím lo Genesi
d'escriptura de Mossen Guillém Serra, trelladat del provengal, y en lo
nostre temps editat per en Marian Aguiló y en M. V. Amer (2), en lo
qual figuren, ab notables variants, algunes de les llegendes de la present
col-leccioneta, com Ja de Judes y la deis diners ab que fóu venut Jesús.
La transcripció deis textes que publiquém és fidel; només hem des-
fet abreviatures y puntuat sobriament, y pera sa mellor intel ligencia
nos hem perinés continuar un petit glosari. Nos ha decidit a ferho la
claretat del manuscrit original que no dona lloch a dubtes respecte
a sa lectura, convidantnos a acceptar francament la Higo que s'es-
tampa sense perill de cercar equivalencies y etimologíes de paraules
fantástiques o sía mal llegides.
(fol. CXCIv.)
De judes escarioíh e de la sua uida
Ara uos vuyl dir e comtar
De judes sa uida e son afar.
Alsems dien que judes fo
4 Prop besers dun logar bo,
Escarioth es apellat,
Mas certament el fo nat
En jerusalem la ciutats
8 E son payre Rubén fo apellats
E fo de la trip de jnda,
Sa mayre ac nom ciberea.
Rubén sa muyler empreya
12 E can fo preys ela somia
Quela infantaria un infant
E cant uendria puys a auant
Aquel infant destruccio
16 Seria de lur nació,
Encara que seria turmentat
E a ereu mort seria liurats.
La dona sesvuetla apres
20 E daquel sompni torbada es
E a son marit o ua comtar
Sa muyler e fort plorar
Fo molt torbat daycel afar.
24 La dompna diu que cant uendra
Caycel seu fiyl nat sera
Lo gitara en tal logar
Que non puxa retornar,
28 Que ayso sompni no es gens
Ans es per cert reuelamens.
(1) «Existe, sin duda, una mitología cristiana (expresión que no nos atreveríamos á usar
si ya no la hubiese empleado José de Maistre); pero esta mitología empieza donde acaba la
parte positiva y dogmática del Cristianismo, y aunque sea una eflorescencia natural del es-
píritu cristiano, es al fin creación libre de la fantasía popular y, como tal, unas veces supe-
rior, otras veces inferior á las creaciones de la mitología clásica. Hablo de la riquísima lite-
ratura de los libros apócrifos, de las leyendas, de los viajes á las regiones infernales...» Me-
néndez y Pelayo.— Historia de las Ideas Estéticas en España. Tomo V, p. 202.
(2) Barcelona, any M.DCCCLCCIII.— Biblioteca Catalana.
396
E. MOLINÉ Y BRASÉS
A .IX. meses la dona infanta
A qui son linatje sajusta
32 De la dompna e del senyor
Car del infant an gran paor
E uan se tots aconseylar
On poran ayceyl infant gitar.
36 Un coue poquet uan aportar
Pnys vansen riba la mar.
El coue fo empeguntat de tots lats
Lenfant an dins gitats,
40 Lo coue ab ceyl infant
Va per la mar nadant.
Apres ayso si uenc .1. gran uent
Quel portaua per mar totsuaument.
44 El coue aribet ab aytant
En una ylla ab lenfant
Que ylla descarioth es apellada
E per escriptura axi nomenada.
48 La regina dayceyl logar
Si sanaua riba la mar
Ab ses donceles deportan
E uec lo coue venir nadan
52 E ual pendre mantinent
E troba bi linfant durment.
Tant tost la dompna pres linfans
E tenc lo en ses mans
56 Vec lo beyl e asalt e sospira
E ay tant tost se perpensa
(fol. CXCI)
Quel fees portar en loe celat
E pensas gran fa'sedat
60 E dix en son cor lassa que fare
Pus de mon marit infans no e
Car si el mor, tot son regnat
Laxara a son parentat,
64 E per ayso jom gitare
Ades el lit e puys diré
A mon marit que yo son preyns
E aura gran goig encontinens.
68 La Regina el lit se mes
E diu que en caure deu ades.
Lo Rey tant tost cant ho ausi
De gaug que ach tot ses jausi
72 E de la Regina fon pensar
Honradament si com dec far,
E la Regina daltra part
Cridaua fort e diu que ua en part
76 E feuse sccretament aportar
Lenfant cauia fayt amagar
Per so que tot aycel regnat
Agües linfant que a trobat.
80 E axi la dompna faya parent
Canas en part e ua dient:
Ay deus ay deus e que fare,
Ay en lassa quin conseyl pendre
84 Linfant que ela ac trobat
Li fo entre ses faldes pausat
E pío; et linfaLt mantinent
E les cambreres uan dient:
88 Ay senyor deus beneyt siats
Qual Rey auets hereu donats.
Lo Rey ac gaug e pagamens
E trastotes les sues gens.
92 Judes esca'rioth fo apellats
E era linfant asats gaylarts
Blanchs e pies era forts
Son cois els cabeyls auia roigs,
96 La un huyl fort negre auia
E laltre cuaix bru lo tenia
E crey que qui a daqueles senyals
No sera masa fi ni leyals.
100 A pauc de temps a den no plac
Aycesta tan gran falsedat.
Lo Rey ab sa muler jague
E empreyetla&ens dupte,
104 A .IX. meses la Regina ac .1. filet
Qui fo molt beyl e asaltet,
El Rey cuydaues quels dos infans
Fosen sos fiyls e fosen germans.
108 Con ueuch que agüeren V e VI ans
Ab dos aveests infants
Foren jugosos e plaens
E remirauen los les gens.
112 Apres de temps aquels infans
Tot dia sacauen baraylans,
Judes faya souen plorar
Lo ñM del Rey e greu estar,
116 No sen volia estar lo malayt
Per molt que lin ague.-sen dit,
La Regina auia gran dolor
E fon irada a tot for
120 Contra judes qui plorar faya
Lo fiyl del Rey tot dia.
Tant tost con uiren les gens
De judes los seus captenimens
124 Que per res nos uolia castigar
LLEGENDES RIMADES DE LA BIBLIA DE SEVILLA
397
Quel autre infant no fees plorar,
Digueren tuyt apertamens
Que fiyl del Rey el no es gens
328 E la Regina que lina retrer
Que fiyl del Rey no es per ver
E comtali com lauia trobat
Ne per qua! rao lauia aflyla'.
132 Judes fo molt irat daycest afar
E auet lo fijl del Rey matar.
Cant lo fiyl del Rey fo morts
Tuvt foren en gran desconorts
136 E judes com a fals traydor
Fugi daquen con ac paor
Ab los tributaria sen ana
Tro sus en la ciutat de ierosolima.
140 Com fo passat en oltra mar
Tantost senyor acet cerquar,
Ab pons pilat ses afern ats
Car son semblans de volentats
144 Pilat cant vee que judes es
Bon escuder en tota res
Volgue que per el despenes
E compras per el totes coses
148 Vene .1. dia que pilat
De son palau es remirat
E vee .1. bel uergers
On ac asats de bels pomers,
152 E!s pomers foren carregats
De bele* pomes sapiats.
E aquel verger eia de ruben
Payre de judes ueramen
156 Mas la .1. nel autre non sabia res
Que s atenguesen nuyla res.
Daqueles pomes enueya pilat
E uerger es be serrat
160 E diu que si bou ha ades
Que sa uida pocha es.
ludes qui ayso ac ausit
Es del palau tost exit
164 E entra el uerger e noy triga
Per la paret com no demanda.
Layns salta en continens
Puys el pomer munta leumens.
168 De les pomes cuyli asats
Tot a la sua uolentats.
Ruben viu judes :.qui
Tot lo seu cor sen estremi
172 E fo irats e despagats
Deis poms que judes aejustats
176
180
184
188
192
196
200
201
208
212
E uali dir que los lexas
E que per res nols senportas.
Judes les pomes fort defes
E no les uole lexar per res.
Judes se uole a el acostar
E judes uali tost lansar
Una pedra sus el bat coil
Si que no dix a sim dol,
Mort lo lexa tant tost aqui
E judes del uerger exi.
A püat manues sen munta
Sus el palau e li comta
En qual manera dins lort
Prop lo pomer ruben a mort.
Cant vene a hora de sopar
Ruben uan mort aqui trobar
E cuydarense que sobtament
Sia aqui mort per defaliment
Ho que fos caut del pomer
Cant a la cauz lo miren jaer.
Cant Ruben agüeren soterrats
Pilat mana fosen guarda's
Los bens que foren de ruben
Que no prenguen bexamen.
Cant lan del plor fo ja passat
Pilat I. matrimoni a parlat
Que judes prengues per muyler
Ay cela dompna del uerger
Que era sa mayre certamen,
Sa mayre pendre per muyler
E son i ayre mata el uerger.
Mas empero judes maluat
No sauia lo parentat
Quera entre el e sa muyler
E de cel caucis el uerger.
Apres molt tempsestech ab sa muler
E ac ne dos fiyls per ver
Los quals el molt toralment ama
Pus que nuyl autra cosa
Quel mon hoys ne vees
(f. CXCIII)
216
220
Ne sa muyler ne si meteys.
Un jorn com judes fos
Ab sa muler en gran repos
Sa muyler ua fort sospirar
E judes uali demaoar:
Dompna uos e que auets?
Senyor, dix ela, entendets
398
E. M0L1NÉ Y BRASÉS
Jo desastruga agui ,1. fiyl
De Rubén e gitamlo a gran peril
Sus en laygua de la mar 272
224 Aquel infant anam lansar
En .1. coue be enpeguntats
E fo en los draps enuolcats,
E aja passats .XXII. ans
S28 Que fe ayso daycel infan?,
Apres lassa trobe mort
Mon marit en aquel ort,
Puys enapres forsam pilats 280
232 Oltra la mia uolentats
Quejo prengues uos per marit
La dones aguin mon cor triat e ma
E per ayso planch e sospir [rrit 284
236 Coin me poc so auenir.
Cant ela agüe axi parlat
Judes tan tost ali comtat
Com la Rgina lo nodri
240 Descarioth tro que fugi
E col troba riba la mar
Segons que li ausi comptar,
E cant tots sos afers agüe comtats
244 De mot a mot an trobats 292
Que judes fo fiyl de ruben
Qnel aucis molt falsament
Cibera sa mayre fo
248 E jude3 querili tost perdo 296
Daquests tan grans faliments
L09 quals auia fayts neciamens,
E sa mayre dixli que anas
252 Lay on jhesuehrist troba* 300
Que lavors era ea aquel temps
E que donas al arma saluamens.
Judes jhesuehrist atroba
256 Tant tost perdo li demaLda 304
Car greutnent auia errat
E era pie de greu peccat.
Jhesuehrist uista sa uolentats
260 Perdonali tots sos peccats 308
Son dexeble n feu puys en apres
Car se prouaua be en tota re?.
Apóstol fo puys a .1 temps
264 Car era hom molt plasens.
Jhesuehrist tot per bona amor
Que portaua nal traydor
Despensari lo feu de si
268 E deis apostols atresi. 316
Judes prenia sapiats
Tot quant a jhesus era dats
Lo reedelme uole auer
De tot jhesus prenia per uer,
Borses portaua lo dolent
On metía celadament
Tot quant podio ajustar
Ne a jhesuehrist emblar, [ñas
El reedelme a jhesus queri que li do-
Per so que a sos fiyls ho ajustas
Dones judes hom maluat
Obres faya dom orat [ments
Car per nuyl temps no agrá f ali •
Quen jhesus fe agües fermamens.
Apres ayso jhesus ana
En .1. loe a betania
E conuidal Simón lebros
El e tots sos eompanyons,
Asats los dona a menyar
E ab *ytant uiren entrar
La magdalena que sasech
De tras jhesuehrist e estech
E aportet de bou enguent
En una cap -a uerament
Que ualia molts grans diters
E compral de bons tspeciers
E mar tinerit ualo gitar
Sobre jhesus e escampar.
Apres les seus peas lin unta
E puys exugats los lia
Ab los seus Iones cabeyls
Que eren mot roses e beyls;
Tal odor exia del enguens
Que tot ceyl loe ñera olens
Car de mirra e de aloes
E de mosquet ceyl enguent es
E especies hi ac asats
De molt nobles per ueritats.
Judas qui aso agüe uist
Fo mogut contra jhesuehrist,
E dix que mays agüera ualgut
Que aquel enguent fos uenut
Que trenta diners nagueren trobats
E ara es tot escampats.
Tant tost comía quel dit enguent
En trenta diners i era perdent
E per so uas perpensar
Con aquels diners pogues cobrar,
A cha\phas tant tost ana
LLEGENDES K1MADES DE LA BIBLIA DE SEVILLA
399
Dios en lo temple lo troba,
Ab el feu preu que li donas
320 Trenta diners tost e iuas
E el jhesus li Murara
E en lurs mans lo metra.
Los .XXX. diners li an tost donats
324 El los pres ais estoyats
K molta companya li uan liurar
E el los ua axi patlar:
Aquel que yo en la bocha ba\ssre
328 Uosaltres aquel prenets sempre
Per so con el fort sembla
Jacme de Felij: germa.
Tant tost con lac liurat anas ligar
332 E en .1. fust el sana penyar
Lesperit mal de judes djlent
Nisque al pasament
Per la bocha on jhesus bayset
336 Fiyl de deu ca mort liuret
Can la bocha malayta fo
Don se parla tan graa traicio
Dones judes dolen catiu
340 Mes ualgra que no fos uiu.
Eximpli dona ales gens
Qae no facen mals faliments
Car qui fara aytal semblant
344 Escrit aportara dauant
E los jueus falses traydors
Agüeren e an daso moltes do'.ors
Hoc uerament prou e assats
348 An audes el temps passats
Tots temps los jueus dolens
Son estats meyns creens
E no uolen creure per nuyla sort
352 Que jhesuehrist sueitas de morr.
E tots aquels que jhesuehrist
Propiament auien vist
Deyen quera sucitat
356 E sus el cel era rcuntat | gat~
Tant tost pels mayors eren encai-
Per so car deyen la ueritats.
Molts de miracles los dolens
360 Veyen tots jorns apertamens
E nos uolen convertir
Per res que '¡eyen ne oyen da-
Mas jhesuehrist lo saluador
(fol. CXCIII)
364 Los a demostrat ques seyor
Quels a gitats en captiuitats
De la qual nuyl temps no serán de-
[limats.
De pilat e de la sua uida e de la
sua Mort
Deuets saber que fo .1. Rey
: 368 Tus auia nom en saley
Qui fo fort enamorats
Duna doncela per ueritats
Pila era apellada
| 372 E segons saley axi nomenada.
Tus la agüe ela empreyet
Apres .IX meses infantet
La mayre uole com ajustes
376 Lo nom seu e del payre apres
E fo compost pilatus e nomnat
Per tots loes on es anat.
E (ant pilatus agüe
380 Pila sa mayre lo trámete
Al Rey son payre quel nudris
E en bocs fajts quel estruis.
Lo Rey Tus auia I fiylet
384 De sa rauyler quenquer era poquet
E fo deis dies de pilat
E cant foren de gran edat
Asayauen se abdos de forceyar
388 E de luytar e de saltar.
Lo flyl ledesme so sapiats
Era pus poderos que pilats
On pilat ríe rencor e dirá pie
392 Ausi son germa quera ladesme.
Cant lo Rey aso agne ausit
Agüe son cor irat e trist
E tuyt auli per couseyl donat
396 Que ausies lo bort pilat.
El Rey dasos retench acort
Car no li p!ay que pilat sia mort
Mas tr^meslo en continent
400 Per coüfortar tota sa gent
A roma ques nob!a ciutatB
Que hostatge hi tengua asats
Per lo tiaut que cascuns ans
404 Lo Rey faya ais romans.
En aquel temps lo Rey Francés
. Lo sea fiyl a Roma trames
Per lo traut que no auia pagat
400
E. JV10L1NÉ Y BEASES
408 E ab pilat ses acorapayat
E comportas en valor mils que pilat
E pilat per enueya al matat
Ais Romans mol greu lur es
412 De la mort riel fiyl del Rey francés-
Conseyl agüeren e que faran
De pilat ne si a morí lo liuraran
Quel son frayre ja auia mort,
416 E aquest fiyl de Rey a mort a tort
Conseyl aut an lo trames
En una yla que dins mar es
Poneos a nom e aqui jutge sera
420 E celia gent nol sofferra
E aqui tost aura tot mal sens tardar
E murahi que noy pora escapar.
Lay lan trames encontinent
424 E fo jutge daquela gent.
Pilat era fort cert e erguylos
E ío los plaeht e molt amofos
E aymaualos com a germats
428 E nols ana a nnyls engan <
E per aquella ylla fo nomnat
Que agües nom pon*,! pilat.
Apres lo Rey herodes ausi parlar
432 De pilat e de son afar
Quera fort cert e beyl parler
E uole amistat de luy auer,
E trames li missatges que a el pasas
436 E que el aquel jutjat laxas
E la ylla e les gens que lay son
Que li comanara offici profitos ebon,
Tant tost pilat a el senes aoat
440 E el encontinent li a comanat
Jerusalem ques noblaciutats
E jadea ques bon regnats.
Pilat gran auer aqui aju ta
444 E tant regidor hi tracta [estar
Quen aquel offici pogues tots temps
E que nol ne pogues herodes gitar.
Pilat a roma es uenguts
448 Que herodes non ha res saubuts
A tiberi lemperader
E donali molt gran tresor [manas
Per so quel dit gouernament li co-
452 E ab cartes fermes li atorgas
¿ot can herodes li auia comanat
Que par el non pogues esser gitat.
Tiberi cesar conferma
456 A pons pilat can demana
Apres tenc ho per lemperador
Que sobre tots era seyor
Perqué sagueren mala uolentat
460 Apres herodes e pons pilat
Mas lur amistat se reconsilia
Con pilat jhesuehrist li enuia.
Apres de temps lemperador
464 Tiberi cessar quera senyor
Agüe una malaltia gran
Quo fo lebros don era dan
E diguerenli apertam-nt
468 Que un bon metge certament
Era uengut en celes parts
Qui f-abia be les Vil. arts
E garia totes les gens
472 E noy metia nuyls enguens [uats
Mas el deya en nom de mon payre le-
E mantinent era tot hom sanats
E si aquel metge podets auer
476 Guardaus tant to?t senes (mal) auer
Lemperador tant tosr, mana
A un escuder seu uelucia
Quen les parts oltra la mar
480 En continent degues anar
E que aquel metge amenas.
Veus lescuder ques uenguts
A pone pilat e atenduts
484 E demándalo de jhesuehrist
Que anch milor metge no fo uist
Si sabia que fos en nuyl logar
Car el lo seu aulria menar
488 De.' qual an dit molt gran laor
A tiberi cess-ar lemperador
E mandaus que li trametats,
E pone pilat fo molt irats
492 Cant jhesuehrist no poc auer
E que al emperador ne fes plaer
Pilat uolgue alongament
Que jhesuehrist anas quirent.
De la ueronica con Vene a roma
496 Lescuder .1. jorn sanet deportar
E ueronica ha encontrar
Una do¡i pna que molt de temps
LLEGENDES KIMADES DE LA BIBLIA DE SEVILLA
401
Era de jhesus conexens,
500 E demanali lescuder:
Si us play dompna vuyl saber 548
Si poria per res trobar
Jhesuchrist en negun logar.
504 Manues verónica tot breus
Dix pquex era lo meu deus 552
Lo qual Pilat Hura a mort
Per enveja e a gran tort.
508 Amich dix ela molt dia lay ui>t
Lo meu saluayre jhesuchrist
E guarim dun mal fort grans 556
Que flux de sanen agui .XII ayns
(f. CXCV)
512 E toquelo en son ueslir 560
E tant tost ane guarir.
Dix lescuder mal son torbat
Cant eu no lay uiu trobat
516 Car lemperador mon seyors 561
Auia obs lo seu secors
Car molt era a el loats
Per mellor metge canch fos nats.
520 Respos la dompna sius uolels 568
A nostre seyor portarets
Un drap on es la sua fas
El lom dona que jol portas
524 Si lemperador sa fefermament hia 572
De mantinent cant lo veyra
Tant tost del mal que a guaira
Que ja pus no li parra
528 E dir uos ay el com lam de 576
E ya no us en mentiré de res.
En I drap de li uo ia fer pintar
Sa fayso que la pogues regardar
532 Cant jo portaua lo drap al pintor 580
Jo encontré lo saluador
E dix me quel drap li prestas,
Tant tost posalse en la fas
536 E pirague sus aqui 584
La sua fas el drap de li.
Dix lescuder aram diats
Dompna si a uos plats
540 Per nuyla res purias fer 588
Que jo lo drap pogues auer.
Per nuyl tresor dor ne dargent,
Ella respos tot dousament,
514 No e< tresor qm jo n preses 592
Ne que del drap me deseques.
Dix lescuder donchs que fare
Ne quin conseyl penie pore
Si uos madopua tanta d onor
Voliet far al emperador
Que lo sant drap me fos liurats
A poch de temps laurets cobrats.
La dompna dix que ais no fara
Mas ab el a roma sen ira
E farali tanta donor
Quel drap dura al emperador.
A roma son abdos uenguts
Que Pilat no ha res saubuts
Cant Tiberi cessar ¿usi e sabe
Que lescuder uengut e,
Tant tost missatge li trámete
Car mays lo desiyaue que re.
Lescuder uenc encontinent
E contali eepertameno
Com los jueus e pone pilat;
Per gran enueya an matat
Jhesus lo bon metge nuural,
Mas jous ay fayt adur lo seu seyal
C ui a dompna uos a portat aysi
Que de lay es ueoguda ab mi.
Tiberi cessar demanda al escuder
Quin senyal es aquel per uer.
Sey .1. drap maraueylos
Que anc altre pus glorios
No fo anc uist de nuyla part
Car aqui es sens tota art
La fas daquel metge tan bo
E per nuyl temps penxa non fo (?)
E si uos seyor adorats
Deuotatnent ayeela fats
Serets guarit encontinent
Del mal cauets uerayameot.
Cant lemperador agüe ausit
Tot so que lescuder a di-,
Feu son palau encortinar
E feu la dompna amenar
Que lo sant drap a aportáis
Nedeameut en celes parts
La dompna ua lo drap desplegar
Tant tost cessar agenolar [gamens
Cant vee la fac de jhesuchrist ac pa-
E fo guarit molt be eneontinens
Per la sua bona deuocio
Que agüe el drap cela sao
402
E. MOLINK Y BRASÉS
E dix manaes lemperador
Ara conech que era hom donor
596 Aquest jhesus que los jueus e pilat
Axi han mort a grau peccat.
Apres ayso lemperador
Dix e mana com a seyor
600 Que Pilat inanucs vengues
E nuyl acort el no agües.
A roma uenc pons pilat
E lemperador es fort irat
604 En contra el e fal u«nir
E con lo uiu ual comiansir (?)
E no li mostra que fos irats
Ans li es tot oblidats.
608 Pilat com agüe uist lemperador
Partís del no ac temor
Tant io>t com pilat sen ana
Alemperado; la ira torna
612 E roana pendre tost pilat
E que dauant li fos amenat
Per so com lo uolia a mort liurar
E per re no pora escapar.
616 Pilat al palau an amenats
Dauant Cessar ses aturats.
Cessar tant tost com lo vee
Nos tenc del agreuyat en re
620 Ans li feu semblant alegre e pagats
E apres pilat pres del comiats.
Tots los seus qui eren aqui justáis
Foren dest fayt marauevlats
624 E uan dien: so eos pot far
Que con pilat sa fayt ninenar
El 1 acuyl amorosament
E li dona comiat alegrament.
628 Apres lemperador cuyda enrabiar
Tro quel a fayt dauant si rornar
E con la fayt tornar
Amorosament laxal anar.
632 Unjorn parti del pagadament
E tornasen molt belament
Lay on pesaua e albergaua
E tenc solas ab sa compaya
636 E despulas se encontinent
Una gonella qui uerament
Fo de jhesuehrist que! aonta
E puys a mort el lo Hura.
640 Estant pilat en son solas
Lemperador tost e iuas
Trames per el que mantinent
Al palau lamenasen corrent.
644 Tant tost pilat lay an menats
E no uesti lo mal fadats
La gonella que uestir solia
E lemperador ab mala ira
648 Fo fort mogut contra pilat
E manda que fos encarcerat.
En la preso lo uan menar
E Cessar uas maraveylar
652 So que podia esser estats
De pilat lo maluats
Qne cant el era dauaut mi
La ira se logia de mi
656 E cant el sera deuant mi partits
E contra el era irat e trisas.
Seyor, dix .1 hom encontinents;
Aysos prenia el vestiments
660 Quel portaua sobre si
Daycel profeta que mori
La qual uestadura es plena de uir-
E ais malalts ret saluts. [tuts
(fol. CXCVI)
664 Apres lemperador feü ajustar
Tots los sauis per conseylar
E ac conseyl contra pilat
Que a mala mort sia liurat.
668 Cant pilat ayso agüe ausit
Ab lo seu contell se fo ferit
En dret lo cor e tant tost mori,
E cant Cessar ayso vee e oyi
672 Dins en son cors ses alegrats
Cant pilat ses axi matats.
Lemperador manda aportar
Una mola que feu liar
676 Al coil del omeyer pilat
E que pregón sia gitat
Dins tiber ques aygua grans
Que per la ciutat de i orna es passans.
680 Tant tost vene una gran legio
Que tant tost sus aqui fo
Sobre lo cors de pilat,
Con dins en laygua fo gitat
684 Tan gran brugit, tan gran baudor,
Tan grau fum, tan gran pudor,
No fo anc. uist en nuyl logar
Que laygua faya alt saltar,
688 Lamps trons pera e tempestáis
LLEGENDES R1MADES DE LA BIBLIA DE SEVILLA
403
Paya aqui prou e assats
Si quels román- nagren dolor
Daquel solars e gran paor.
692 Daycela aygua lan tose gitat
E a Uiana lan portat
E dins Rose ques flum gran
Lo cors de pilat gitat an
696 Tant tost hi ac tants diablons
Que no ueja hom gens de floms
Les gents daquen que uiren cest
Tant tost daquen lo uan leuar [afar
700 Entre dos puigs an lo lansat
Dins un pou pregón que y an trobat
Encara vuy daquel pou
Veu hoiu exir foch e fum prou.
704 E axi deutts saber que pilat
A Leo del Royne fo anat
E per ayso prop ce! logar
Don era nat mlc retornar.
708 Veus quina fi feu lo dolent
E quin gasardo ac certament
Can el consentí en la raort
De juesuehrist qui la pres a tort.
De uespeshia Rey de Galicia qui
ana a setiar la ciutat de jerusalem
712 Deuets saber que fo un Rey
lo pus ua¡ent de nuyla ley
E regnaua I. gran regaats
Que Gallicia es apeilats
716 Ques lay enues orient.
Gentils eren aycella gent
Tiberi cessar lay lo trames
E que per el lo Regne tengues.
720 Estant ayso pons pilat
Un escuderim escuder apellat
Alba auia nom per cert
Era molt saui e apert
724 E uali dir puys en apres:
Amic recuylte ades
Que paor ay de mon >ej>or
Que no mic git a desonor
728 Car lo profeta jhesuehrist
Mori a tort don ne son trist
E escusats me com porets
E bonament me sostenets
732 Dauant mon senyor lemperador
Del qual ay reguart e paor.
Lescuder se recujli tost en mar
. E uent contrari en galicia 1 ua gitar,
736 Manues quel fo en ¡I. logar
Molt galart loe riba mar
Lescuder fo aqui arribats
De mantinent fo acusats
740 Al Rey vespehia lar seyor
Que soferia gran dolor.
Lo Rey vespehia si li vay dir:
Amics digats e nous tir
744 Don sots ne que anats cercan
Diats mo tost senes engan.
Lescuder li dix: seyor sapiats
Qu eu fuy en jerusalem nats
748 E pons püat fayam anar
A Roma ques noble logar
Per el escusar dalscuns fayts
Que huy seyor no serien retrayts.
752 Vespeshia li dix mantinents:
Dones tu es metge ueramens
Cor tots aquels daqueles parts
Saben trastotes les .VII arts.
756 Lo Rey vespeshia per cert
Auia mal de cranch en descubert
Sus en lo ñas molt grans
Pudent negre e mal estans.
760 Vespes nexien a presens
E soferio lonc de temps,
Reclus estaua en son palau
Vespeshia dix a lescuder
764 E en continent li ua mander
Quel garescha daquel greu mal
Per 80 con deu esser metge natural
Sído el lo liurara a mort
768 E dayso no aya altre conort.
E lescuder anet li dir
Tot en axi sens falir:
Aycel qui morts fa sucitar
772 E fa los cechs illuminar
E los contrets f* p!a anar
E fa los dimonis amagar,
Sab seyor de mi certamens
776 Quen res metge eu no suy gens.
Dix lo Rey vespeshia a lescuder:
Qual es aquex metge tan uer
Que tantes coses pogues far
780 Segons que tay ausit comtar?
Lescuder tant tost t espondet:
404
E. MOL1NÉ Y BRASÉS
Seyor, jhesus de nazareth.
Que pons pilat Hura a mort
784 E tots los jueus a gran tort.
Si tu aquest creus certamens
Seras guarit di mantinens.
Dix vespeshia: jo creu per cert
788 Que jhesuchrist tot en apert
Faya los morts resucitar
E rot mi dest mal deliurar.
En continent c ayso agüe dit
792 Daqueles uespes fo garit
E en continent caygueren
Dauau' la gent que aquí eren.
Est miracle fo declarat
796 Per tots los loes del seu regnat
E dix que creu jhesuchrist
Mils que ceyls qui lauien vist.
Apres lescuder senes tornats
800 En jerusalem la ciutats,
Vespeshia uole puys anar
Al emperador e demandar
Si li phyra que los jueus
804 Que auciren jhesus deus
Sien per el trastots taylat
Car jhesuchrist an axí auiltats.
Ab tant a Roma se nes anats
808 E cessar Un a autreyats,
Apres tornassen en galicia
E trastotes ses gens ajusta
E tria .V. milia caualers
(f. CXCVII)
812 E atretants bons escuders
E balesters e mayn^ders
. Que manaua tots primers
E foren mays de .XL. Milia
816 Be armats que res no!s falia
E reculirense en continens
En mar ab totes celes gens
E son lay oltra passats
820 E asetyaren la sancta ciutats.
Los jueus eren totsjustats
Les dones en la sancta ciutats
Per teñir paschua tot3 ensemps
824 E eren sens fi los cans pudens
C apenes cab en en la ciutats
Tauts eren aqui ajustats
E negu non podía exir
828 Per nuyla res que sabes dir.
Empero ho deuets saber
Que los amics de deu per uer
Foren de la ciutat tots exits
832 Quel sant esperit los agüe dits
Ans quels jueus fosen asetyats
En aquela sanct.* ciutats
E langel de deu los mena
836 En .1. loch prop flum jorda.
La gran fam fo en la ciutats
Entre ls jueus qu eren asetyats,
E vespeshia con a ualent
840 Ab una partida de la sua gent
Que aqui eren ab el ajustats
Parti daqui e pres una ciutats
Quen judeya era lay
844 Car auien paor del e glay.
Jeseffus era lur seyor
Quis faya deuinador
E dix a uespeshia expert
818 Quel emperador per tot cert
Que de R mía era seyor
Era mort don es gran dolor.
El conseyl de Roma en continens
852 Sens tot altre retenimens
An tu elet Emperador
E a Roma gouernador.
Apres pochs dies so sapiats
856 Vengren de Roma dos legats
A Uespeshia qu aya saubuts
Que emperador es eleguts
De Roma e an Ion tost menat
860 E con lay fo emperador coronat.
Mas Uespeshia lay a laxat
Titus son fiyl be areat
Per jerusalem a destruir
864 E que fassa layns morir
Tots los jueus que layns son
E non sia presa reenson.
Apres titus ausi comtar
868 Estant ab les hosts en cel logar
Que son payre es emperador
Don agüe alegría e baudor
E per gran elegre ques dona
872 De huna part contret torna.
Jeseffus profeta ualent
En continent sus aqui uenc
E demanda lo mal col pres
LLEGENDES RIMADES DE LA BIBLIA DE SEVILLA
405
876 Ne quant de temps a en apres
E cant tot ho agüe saubuts
E tot ho agüe regoneguts
El conegue naturalment
880 Que per goig pres refredament
E uali dir quel es guarits
A b quel fassa los seus dits.
Titus li dix quel fara
884 Tot so quel li manara.
Jeseffus feu titus ueDir
E a la taula lo feu seir
Apres feuli .1. gran mal estar [tiar
888 Un sarray negre nórmalos fo a se-
Sus ala sua taula e que menyas
E que titus acompayas.
Can titus vee lo sarray catiu
892 Pus roig torna que nuyl caliu,
Tant fo despagat e felo
Que fora tot son sea el fo,
E levasse encontinens
896 De!a tanla espertamens
Fo escalfat e puys guarit.
Can vene a cap de dos ans
Dins la ciutat fo la gran fams
900 Car no auien que menyar
E cuydauen tots en rabiar.
Tots morien pe's carrers
E noy bastauen cementers,
904 Peí mur los anauen gitar
Car nols podien soterrar.
Can titus uee los uayls plens
Day cela gent descreets
908 Leua les mans deues lo cel
E crida a deus disrael:
Tu sabs senyor la ueritats
Daycels qui son dius la ciutats
912 Que jo nols fas a fam morir
Mas que puxa del tot complir
So que mon payre me manda
Con a Roma sen ana;
916 Dix me quels jueus desta ciutats
Jhesuchrist auien clauficats
E per aso uolc los matar
E a gran fam fer esclatar.
920 Con dos ans foren c mplits
Los jueus se son enfelonits
E uan la térra menyar
Per fam que an e uan cridar:
924 Ay caualers benauyrats
Ades siats tot armats
E especeijen nos mantinens
Ans que daltres no si.im seruens,
928 Que mays ual morir a honor
Que uiure a eran desonor
E ja auem nos a morir
Donis nons qual de fora exir,
932 Mays ual niuyram entre nos esper-
[tament
Que sins auceyen los romans a lur
Ay tant tost foren arraats [talent.
E de fer colps apareylats
936 E uanse mantinent ferir
Ab les lances de tal asir.
Ades ln ades laltrecan la morts
E moriren molts a mala sorts
940 Ab lurs espaes se uan dar
Que les lurs testes uan tolar,
Braces carnes e huyls caser,
Virets en térra tans jaser
944 Que feredats era sabiats
Tans ni amia desmán ganats
De (tan)ts milia caualers
Eren per cert menys descuders
948 Quen aycel joru se son matats
Layns dins celia ciutats,
E uolgren mays axi morir
Que sils romans pognessen dir
952 Quels los an morts a colps de glay
Don agren onta tots temps may.
Tal pudor a en la ciutats
Que sus el mur sen son muntats
956 E cridauen altament:
O titus, titus molt ualent,
Vet quet liurans aysi les ctaus
Prin les seyor si a tu plaus.
(f. CXCV1I)
960 Cor moyses que es jhesuchrist
Lo qual nosaltres auem uist,
Nos a menat que deliurar
A tu deyam aycest logar.
964 Titus entra en la ciutat
E fo molt be acompayat
E uecrets dins gran pietats
Deis jueus que eren secats.
968 Vet nos seyor en ton poder
E fe de nos lo ten uoler.
406
E. MOLINÉ Y BRASÉS
Titas ua tant tost cridar laus
E pres tant tost Rey Arxelaus
972 Lo Eey aquest la lacea pres
E per lo uectre el les mes.
Apres anua e chaifas
Be agren lur part del solas,
976 Ab dos foren encarcerats
E apres foren alabeats
De laltre gent uau rocegar
E degolar e especeyar.
980 A morts diuer&es son liurats
Los desastrucs malanats
De molts .1111. parts fayen
Axi com els fdjt anien
984 Deis uestimens del fijl de dea
Ques partiren ab gran mifeu.
Veyats la fam sera gran
Cuna dompna son infact
988 En una caldera lo cogue
Que no cae pietat de re
Tot lo menya sino los hos •
Que no nague nuyla dolors.
992 Titas feu manues derrocar
Los murs trastots e aplanar
E lo temple e la ciatat
E cant ac fayta sa uolentat
996 El taya .XXX. jueus daquel logar
Per .1. diner a tot hom dar
Con los jueus per tot cert donaren
Per Jhesus el ne compraren
1000 Trenta diners ajudes traydor
Don soferiren esta dolor.
Noranta e .Vil Milia
E encara maya tres Milia
1004 Jueus malayts foren uecuts
Trenta per .1 diner menuts.
E moriren so sapiats
Que a fam qui foren peceyats
1008 Dios e de fors per nombre cert
Cent Milia tot en apert
Per .IX. uegades e mes
Segons quen lescriptura es.
1012 Apres ayso en continent
Titas feu fer .1. bastiment
Que hom eederrocas lo mur
Qu era tan fort e tan dur
1016 Que pie noy podia mal far.
Ab tant lo mur uan foradar
E dins lo mur an atrobats
Un home veji, so sapists,
1020 Joseph daramatia nom auia
Lo qual jueus per 'e onia
Paradaren dins aquel mur
Per so quel tenguessen segur,
1024 Car el nos uolia estar
Qu el no anas predicar
Tots los sants fayts de jhesuehrist
Axi con ho trobam escrit.
1028 Dix empero que deus del cel
Peí beneit ángel gabriel
Li enuiaua que menvar
E lum molt ciar per confortar.
1032 Titus lexa josep anar
E a¡ilana aycel logar.
E con fo mort lemperador
Titus son fiyl feren seyor
1036 Qai fo bon hom e molt honrat
E mantenc be lo seu regnat.
Apres temps trobam escrit
Quels enemics de jhesuehrist
1040 Volguf r< n reedificar
Jerusalem e murs tornar
Ecant vene rendema mati
Atrobaren per cert aqui
1048 Moltts croetes ueramens
Del ros del cel totes luens
E los jueus uan tots fugir
Can uiren ceyl luir
1052 E lendema son hi tomate
E cant foren lay justats
Creus uermeyles encontinent
Agüeren sobre lur uestiment,
1036 E fogiren los malauats
Mas lendeiiH. hi son tornats
E de la térra sapiats
Isque calor quels ha cremats
1060 E en axi romas cel loe
Con uiren quen isqne foch.
Ara uos e dits e esplanats
Deis juehus pudens maluats
1064 Qual gasardo an e an aut
Cant jhesuehrist agren pendut
LLEGENDES K1MADES DE LA BIBLIA DE SEVILLA
407
Deis diners on fo uenut
jhesuchrist
Deuets saber quels diners hon fo
[uenuts
Jhesuchrist per judes desastrucs
1068 Don foren primeráment
Ne qual fo lnr comensament.
Un Rey qui auia noru Nin.
Daciorura en latiD.
1072. Lo feu fer a I ferrer
Tares auia noui per uei ;
De forma eren cominal
Luens eren com a crestayl
1076 Daur eren so sapiats
Per so con es matayl presats.
Al fiyl d Abram foren donats
Con pres rnnyler per heretats
10S0 Sarra ac ñora quin fou comprar
Per so que pogues deportar
En gericho camps e honors
E donaren hi aquel tresors
1084 Per aquels .XXX. diners so say
Fo uenut ais egipcians lay
Joseph fiyl de jacob somiadors
Per los íeus frayres traydors .
1088 Lo Rey pharao apres los ach
Con los frayres de josep nengren
[a blat
En feu tresor e tant los tengue
Tro que apres que del los agüe
1092 Sibilla la molt sauia
Qui fo Regina daustria
Els presenta e los por: a a salamo
Per complir lo temple tan bo.
1096 Apres .1 Rey ab gran poder
Nabugodonosor per uer [pulla
Lo temple de jerusalem pres e des-
E los .XXX. diners sen porta
1100 Eu babilonia per uer
E a soldada molt caualer.
Api es hu deis .III. Reys daurient
Aquels .XXX diners fon present
1101 A jhesuchrist betiauyrats
Cant lestela los agüe guiats
Tro en la ciutat de b tlem
E aqui los hi presentaren
1108 Quels predecesors del Rey baltasar
Los agüe per so e per armes portar
De nabugodonosor quils los dona
Qui guereyaua ab lo Rey de juda.
(f. CXCIX)
1112 Apres as>so trobam per cert
Quol Rey herodes tot apert
Faya cerquar per son regnats
Lenfaut jhesus on era nats,
1116 E con nol troba fo dolens
E feu auciure los ignoceus,
E la verge molt gloriosa
Fo de jhesus son fiyl temerosa
1120 E per paor leuas maü
E ab josep tenc son cami
E los .XXX. diners daur amagats
Que 1 u deis .III, Reys daurient
[auia presentats
1124 E offert a jhesus son fiyl
E ayso fou per gran peril
En una caua tot decelat
Fo aquel tresor amagat
1128 Ab una gonella soptil
Que deus lo payre a son fiyl
Trames per langel gabriel
E apórtala sus del cel.
1132 La gonella uirtut auia gran
Qui con crexia ceiyl infan
La gonella crexia en apres
E noy tocaua hom de res.
1136 Angels la feeien meyns de tayl
Pus clara de nuyl matayl
Custura coy auia gens
Traues biax galiamens.
1140 Apres aso trobam escrit
Que la uerge ab jhesuchrist
E ab Jor ep lo seu espos
Prop flum jorda se son enclos.
1144 Apres a*o trobam per uer
Que pastors trobaren cel auer
E la gonella el encens
E la mirra que tot era ensemps.
1148 Apres vene .1. estremonia (?)
Que tot cel auer somia.
Derminia fo aquel hom
E fo saui e just e be prom
408
E. MOL1NÉ Y BKASÉS
1152 Quels diners aquels troba
La mirra e lencens e la gonela,
E cant jhesus ensenyaua
Aquel bon hora lo uenc hoir
1156 E langel de deu uali dir
Aquel auer que as trobat
E loDgament las cc-lat
Es de jhesus, uelli donar,
1160 Que daltrament not pots saluar.
Aquel bon hom cant ac ausit
Tot so que langel lia dit [els diners
Rete a jhesus lencens e la mirra
1161 E la gonela de bon grat e uolen-
E jhesus dauant aquela gent [ters
La goneUas uesti mantinent
Quera poca a obs dinfaut
3168 E manues fo a el bastant.
Apres jhesus a mandats
Quels .XXX. diners portats
Fosen el temple e estoyats
1172 E en tresor fos: n pausats.
Apres trobam que los jueus
Los quals confus jhesuchrint deus
Auien aquels .XXX. diners dor
1176 Donats a jades traydor
Per so que trays lo seu senyor.
Apres judes con son senvor
Agüe trayt ac ne dolor
1180 E penedis e uenc iuas
Sus al palan a cayfas
E dix qu errat auia fort
Con jhesuchrist auia liurat a mort
1181 E gita aqui los diners
Sus el palau feels engres
E corre tost e uas liar
Sus en .1. fust e puys penjar.
1188 Apres daso los jueus tots
Cridaren a una vots
Pus judes dolent retuts auia
Los diners quel preses auia
1192 Per tal que jhesus Huras a mort
E que senpenedia fort
Per so can eren de píen de sane
[estats
De jhesus de nazareih qui fo cru-
[cificats
1196 Que .1. tros de térra ne comprasen
Que morisen en jerusalem (1)
Ne que al sant temple uenguessen.
Apres quels jueus agüeren pres e
1200 jhesus e conplida lur uolen'at [ligat
La dones jhesuchiist amaga son
E uole los dar del tot (p)ler. [poder
En diuenres a ora de nona
1204 Tosaren en eren la sua persona
E ficarenli .HT. claus grans '
.1. per los peus .II. per les mans.
La crots los claus la corona
1208 On turmentaren l* sua presona,
Foren per cert trobats
Cant doens ans foren pasats [uador
Apres la mort de jhesus nostre sal-
1212 Per una donipna de gran ualor
Elena ac nom certament
Mayre de Costanti lo ualect
Que subiuga a si tot lo mon
1216 E lo temple (de) salomón.
Esta dompna en jerusalem ana
E mantinent a tuyt maca
Que tost a coneyl sajustasen
1220 E per je no si tardasen.
Tant tost foren tots justats
E satta elena ais preyats
Que li mostrasen lo logar
1224 On jhesuchrist feren crucificar.
Unjueu per nom judes parla pe
Quels no sabien aquels loes [tots
Que .ce. ans auia passats
1228 Que aquel fet era estats.
Tots anauen bunin que sera
No la Regina que fara;
Si lo deim perduts serem
1232 E la nostra lig trencarera.
Judes ais jueus conseyla
Que tot hom dixes so quo hi sabia
Ab tan Judes a la Regina pres a
1236 Que a son payre ausi dir [dir
Que son aui hi era estat
Cant jhesus fo crucificat
E que li fo greu en fo dolent
(1) Avans d'aquest vers n'hi falta un pera completar lo sentit y la rima que ha uria de dir
aproximadament 'Els feels tay soterrasen».
LLEGENDES KIMADES DE LA BIBLIA DE SEVILLA
409
1240 E de puys li dix certament
Que terops uendra que la crots
Que soterrada auien en .1. pota
E los claus e la corona serun cer
1244 E jhesuchrist sera adorats [cats
Que fiyl uerdader era de deu,
E mon payre responeli tan leu
E dixli en axi breument:
1248 E dons payie per quin gosament
Lo crucificaren celes gens
Que lauors eren uiuens
Pus conexien e sabien de ueritat
1552 Qu era fiy de Deu quels auia enuiat.
E mon aui respos que noy fo bo
Ans li desplac tot cant si fo.
Apres judes mostra lo logar
1256 A la Regina e manues feu cauar
La creu trobaren ab aytan
E trobaren ne tres, mas la puá gran
Fo de nostre seyor jhesuchrist
1260 Car sempre fo conegut e uist
Car tant tost sucitet
Un hom mort a qui hom la acostet.
Les altres .11. nuyls miracles no
[feeren
1264 En tantes coses no les esproueren
Car foren deis ladres, so creats,
Que ab jhesuchrist foren crucificáis.
E aqui matex los .III claus foren
1268 E en re no foren roueyats [trobats
E la corona be an atressi trobada
Que nuyla res no fo afolada.
La Regina la santa creu pres
1272 E los .III, claus e la corona en
[apres.
Lo jueu judes que ayso mostret
Babtisme pres e non tardet,
Cirianus se feu nomnar
1276 E lo diable ua cridar
La sus en laer e ua dir:
Sapies que jot fare morir
A mala mort cant a moitrat
1280 Lo fust on deu fo clauficat.
Ciria respos: no e paor
Que jhesuchrist creu e aor.
Ab tant lo biabe daquel loe
1288 Mori e ciria fo bisbe en son loe
Apres per Deu pres mort e passio
E uenc a nostra saluatio.
Apres Elena mantinent.
1292 Daqueles joyes feu present
A son fiyl Costanti empeíador
Que per honor del Saluador
Segons que .1. sant home dits,
1296 Eusebi ac nom en escrits,
Un beyl fre lemperador feu fer
De la .1. clau per tot uer [tas
Per tal que con iria en batayla por-
1300 Per so que sos enemichs sobras.
De laltre clau feu fer certamens
Una corona ab entayllaments
Quel portaua en tot logar
1304 Per tal que no pogues errar.
El tere clau feu gitar
En .1. auol pas pregón en mar
En lo qual loe perien naus
1308 Pus hi o lo clau pasearen saus,
Ai a uos e dita ueritat
Deis .111. claus onjhesusfoclauficat
E de la uera sancta creu examens
1312 E de la corona certamens
Que senta Elena a trames
A Costanti emperador si com dit es
Que son fiyl era per ueritat
1316 E per sant tresor lin a donat.
E Costanti en son coil deuotameut
Mete dins Roma certament
La uera sancta ero s e la corona
1320 En dona per tresor a la paneta es-
[gleya de Roma.
Deis claus feu so uue auets ausit
E en axi es per cert escrit
GLOSARI
A obs. 1167. a utilitat.
A tot for. 119. fóra de mida.
Ades. 65. al mateix temps, ara.
Adur. 567. portar.
Atar. 2. condició, llinatge. 132.
Afermar. 142. contractar.
fet.
410
E. MOLINÉ Y BRASÉS
Afolar, 1270. espatllat, destruhit.
Ajustar. 1216. reunir.
Alabeat. 977. escupit.
Alsems, 3. en altre temps (?).
Ais. 552. altra cosa.
Anc¿ 574. may.
Aontar. 638. avergonyir.
Aor. 1282. ador.
Apert. 788. ciar, evident.
Areat. 862. provehit, armat.
Asalt. 56. robust.
Asaltet, 105. (dim. del ant.)
Asats. 93. prou.
Asir. 937. matar (de ausir).
Atresi. 268. també.
Ausir. 70. matar. 393. ohir.
Autreyat. 808. otorgat, concedit.
Auer. 1145. tresor.
Auiltat. 806. envilit, ultratjat.
Auol. 1306. perillos, malvat.
Bat coil. 180. nuca (nou del coll).
Baudor. 684. alegría, cridoria.
Benauyrat. 924. famós.
Bexamen. 197. perjudici.
Bunin. 1229. mormolant.
Can. 938. cauen.
Captenimens. 123. conducta.
Caser. 942. caure.
Castigar. 124. corretgir.
Caut. 192. caygut.
Cauz. 193. cals, paviment.
Celat. 58. amagar.
Celes. 469 aquelles.
Cementer. 903. fossar.
Cert. 425. segur.
Clauficat. 1280. clavat.
Coil. 1317. coll
Cominal. 1074. usual.
Complir. 1095. acabar.
Comportarse. 409. conduhirse.
Contell. 669. espasa.
Contret. 872. a roncat, malalt.
Conexent. 499. conexedor.
Croetes. 1048. creuhetes.
Crots. 1207. creu.
Cuaix. 97. quasi.
Daqnen. 137. d'aquell lloch.
Decelat. 1126. descobert.
Desastrucs. 1067. desventurat.
Desisques. 545. abandones.
Desmanganat. 945. escapcat.
Despensari. 267. administrador.
Dits. 1295. diu.
Doens. 1210. doscents.
Dompna. 24. senyora, dona.
Don. 850. de lo que. 1068. d'ahont.
Emblar. 276. robar.
En apres>. 231. despiés.
Encontinens. 67. tot seguit.
Engres. 1184. entegres.
Especeyar. 979. tiocejar.
Espertamens. 563. clarament. 896. deci-
didament.
Esprouer. 1264. posar en proba.
Esvetlar. 19. despertar.
Eu. 515. jo.
Examens. 1311. també.
Faliment. 342. falta, engany.
Falir. 816. faltar.
Far. 73. fer.
Fats. 579. cara.
Flum. 694. riu.
Fors. 1008. fora.
Fort. 648. molt.
Frayre. 415. germá.
Fust. 332. arbre.
Gilart. 737. bonich.
Galiamens. 1139. ornament.
Garir. 471. curar.
Gasardo. 709. premi.
Gaug. 71. goig.
Glay. 844. terror. 952. glavi, espasa.
Gonella. 637 túnica.
Gosament. 1248, intent.
Iuas. 1180. depressa, prompte.
w
Jaser. 943. jaure.
Jausir. 71. alegrar.
Jugosos. 110. enjogacats.
Justat. 173. arreplegat.
LLEGENDES RIMADES DE LA BIBLIA DE SEVILLA
411
La. 938. allá.
Ladoncs. 233. aleshores.
Laus. 970. llahor.
Lay. 2¿2. allí.
Layns. 864. dintre, allá dins.
Ledesme. 389. llegítim.
Leumens. 167. snaument.
Logar. 48. lloch.
Mal fadats. 645. odios.
Mantinent. 52. tot seguit.
Manues. 184. sense espera.
Marrit. 234. agraviat.
Mayre. 10. mare.
Mays. 561. mes.
Menyar. 889. menjar.
Menys de. 917. sense. 1136. curta de.
Mifeu. 985. escarni, mofa.
Mils. 409. mellor.
Nedeament, 587. obettament.
Neciamens. 250. sense intenció.
Nomnat. 377. anomenat, famós.
Nayl. 428. cap.
Obs. 517. necessitat.
Olens. 302. perfumat.
Oltra. 232. fora de, ademes.
Omeyer. 676. homicida, assessí.
On. 1310. ab que.
Onta. 953. vergonya.
Pagana ens. 90. satisfácelo.
Parentat. 63. parentela.
Pauch. 100. poch.
Payre. 8. pare.
Pendut. 1065. penjat.
Penyar. 332. penjar.
Pera. 588. pedra.
Perpensar. 315. meditar.
Plancli. 235. plany.
Poquet. 36. petit.
Fots. 1242. pou.
Presats. 1077. de preu.
Prom. 1151. prohom.
Puys en apres. 261. després.
Querir. 248. demanar. 495. buscar.
Reedelme. 271. ganancia.
Reenson. 866. rescat.
Reguart. 733. temenca.
Retenimens. 852. tardanca
Rítrer. 128. retreure, esplicar.
Ros. 1049. rosada.
Sao. 593. temps, ocasió.
Sau. 1308. salvat.
Secats. 966. aflaquits.
Seir. 886. seure.
Senes. 745. sense.
Setiar. 888. seure.
Sobrar. 1300. vencer.
Solars. 691. temperi, confusió.
Soptil. 1128. fina.
Sucitar. 352. ressucitar.
Talent. 933. voluntat.
Tirar. 743. forcar, obligar.
Toát. 320. prompte.
Tributari. 138. subdit, sotmés.
Trip. 9. tribu.
Trastots. 993. tots.
Traut. 403. tribut.
Tro. 139. fina.
Tuyt. 1218. tots.
Ualgra. 340. valdría.
Uerayament. 581. certament.
Uergers. 150. hort, jardí.
Uormelos. 88á. rogench.
Uots. 1189. veu.
E. Moliné Y Brasés
412 S. SANPERE Y M1QUEL
BIBLIOTECA DEL ESCORIAL
"LAS ETIMOLOGÍAS" DE SAN ISIDORO
Como tengo para mí que esta tan ponderada obra de San Isidoro
tiene escaso valor para la historia de su tiempo, digan»lo que quieran
de ella los sabios que no la han leído, llevóme al Escorial el estudio de
dos de sus códices, pues me había hecho creer en su importancia lo
que de ellos dice D. Adolfo Bonilla y San Martín en su Historia de la
filosofía española desde los tiempos primitivos hasta el siglo XII. Ma-
drid, 1908.
Léese en la página 250:
«En el (siglo) XIII, Alfonso el sabio mandó trasladar al castellano
las Etimologías, y probablemente de esta versión procede el precioso
códice del siglo XIV que se custodia en la Biblioteca del Escorial (sig-
natura i— b — 13)», — no i- 6 — 13 como se lee por errata de imprenta
no corregida — «y que merece publicación» — la nota 2, añade: — «Es
un manuscrito del siglo XIV, de 224 hojas? que mide 174 X 123 mi-
límetros».— «El Sr. Menéndez y Pelayo, en su bibloteca de Santander,
posee una copia de este precioso códice, mandada hacer por D. Fran-
cisco Asen jo Barbieri». — «Al siglo XI (año 1047) pertenece un códice
de las Etimologías, procedente de Zaragoza, que se conserva en la Bi-
blioteca del Escorial (signatura j— &— 3). Fué escrito por un sacerdote
llamado Dominico».
Dicho se está que al decir que procedía de Zaragoza el códice del
año 1047 no se decía que fuera zaragozano; pero dicho se está también
que había de entender que el códice no daba otras señales de su pro-
cedencia que el haber llegado de Zaragoza al Escorial. Averiguar,
pues, su patria era interesantísimo, porque de quedar para Zaragoza
no era nada un códice escrito cuando aun los sarracenos poseían á
Zaragoza, y si no quedaba, para Zaragoza ni tampoco para otra ciudad
ó región española justificadamente, no era tampoco nada poder adju-
dicar á Aragón, por razón de su procedencia, un libro tan trascenden-
tal como el de San Isidoro, para la erudición medioeval.
Y respecto al precioso códice castellano debía entender de lo dicho
por el Sr. Bonilla y San Martín, que en el Escorial tenía la traducción
que mandó hacer Alfonso el Sabio de Castilla, y era para mí mucho
este códice porque me había de enseñar cómo se traducían al castella-
no medioeval muchas palabras técnicas más ó menos clasico-latinas, y
luego porque teniendo las Etimologías en castellano, por su fácil y
rápida lectura me pondría en el caso de confirmarme ó de ratificarme
BIBLIOTECA DEL ESCORIAL «LAS ETIMOLOGÍAS» DE SAN ISIDORO 413
en mi opinión de servir poco las Etimologías de San Isidoro para la
historia de la cultura gótica hispánica.
No me propongo, en esta nota bibliográfica, tratar de la cuestión
de las Etimologías como producción literaria, sino de los dos códices
escorialenses citados.
No: el códice de procedencia zaragozana no es ni zaragozano ni
aragonés: ¿por qué no lo dijo el Sr. Bonilla y San Martín cuando en la
página primera declaró su patria y procedencia originaria Vázquez
del Mármol?
Véase lo que se lee:
«Hic liber scriptus est aera MLXXXV a Dominico Presbytero at
in fine libri dicitur, is est annus Christi MXLVII.
«Et fortasse fuit Sanctii secundi nondum tamen regis, qui ex Santia
regina Veremundi tertii sorore natus est cum horum trium mentio fíat
tum huius libri initio in tabella tessellata reeptiti saepe nominis, tum
libro primo in pedum poeticorum tabulis: ñeque temporum ratio dis-
crepit.»
A su lado, á la izquierda, se lee «Esta nota es de Juan Vázquez del
Mármol», y debajo de la misma esta otra:
cY esta de Dn Franco Xaxier de Palomares, insigne Paleógrafo».
En el centro de la página:
«Este libro fué de la yglesia de Ntra. Sra. del Pilar de Caragoca».
i & 3.
Y aun hizo más el Sr. Bonilla y San Martín; esto es, que no calificó
de preciosa la obra del presbítero Dominico, cuando lo es por el lujo
de sus vitelas, por su irreprochable caligrafía y por su ornamentación
en portadas y capitulares, que se recomiendan por sí solas al arte de
la decoración de los manuscritos de la alta Edad Media, honrando
altamente la escuela de su procedencia, dando además al arte español
el nombre de un nuevo artista decorativo.
Cuando califica de precioso el códice de la traducción castellana,
he de creer que sélo por distracción da á éste tal nombre mientras se
lo negaba al que de derecho lo merecía.
No diré que en relación al lenguaje no merezca llamarse precioso
un texto castellano del siglo XIII; pero, ¿en verdad hemos de admitir
el castellano de i— b— 13 como contemporáneo de Alfonso el Sabio?
Fuera de esta relación no tiene ninguna otra, exceptuando asimismo
la de ser única traducción castellana conocida de las Etimologías,
pues está escrito sin lucimiento, en papel corriente, sin letras de ador-
no, fuera de la I de Isidorus de la primera página, con capitulares
sencillas cuando las hay, y con rúbricas de bermellón cuando las hay
asimismo, lo que no es lo corriente.
Pero no es lo que dejo dicho lo que da razón de esta nota, si no
que no hay tal traducción ni tales carneros, ó más exacto, sólo hay
unos carneros cuando el Sr. Bonilla y San Martín me ha enviado al
414 S. SANPERE Y MIQUEL
Escorial, creyendo encontrar todo el rebaño, ó sea con la traducción
íntegra de las Etimologías.
Juzgúese por lo que resulta de la compulsa.
Dividió San Braulio, obispo de Zaragoza, las Etimologías en XX li-
bros, de los cuales sólo tenemos vertidos al castellano los libros I, II,
parte del III, el IV, parte del V, parte del IX, parte del X y paite
del XI. De modo que dejó de traducir por entero el traductor los li-
bros VI, VII, VIII, XII á XX.
Puestas las manos en la masa añadiré: que en el folio 1 — sin foliar
— se lee :
«Presentóle (el libro) a su m* El Rey Don Phelipe el obispo de
Cuenca Don R.° de Castaño y el Cabildo de la yglesia para que esté
en la Biblioteca Real de S. Lorenzo en henero de 1580 años» i — b — 13,
de donde no se ha movido.
Siguen tres páginas en blanco.
Folio I.— Vida de San Isidoro.
Folio 4 vuelto. — Epístolas cambiadas entre San Isidoro y San Brau-
lio sobre las Etimologías.
Folios 20 á 21 v. — índice: Acaba: — «Libro 1II-IIII «De música».
Termina la traducción del Libro I en el folio 60; pero tiene el 27 y
el 28 v. á 32, blancos para los cuadros de pies y acentos. — De Gra-
mática.
Termina el Libro II, De retorica, en el folio 93 vuelto: está íntegro.
Libro III. Cuando el músico Barbieri, que hizo sacar la copia que
posee el Sr. Menéndez Pelayo, la recibió, hubo de exclamar: «que me
devuelvan los cuartos», que aun los teníamos en sus días, pues claro
está que tan eminente compositor y erudito hubo de pedir la copia por
lo que De música escribió el Santo Obispo de Sevilla, lo cual que, dejó
de traducir el traductor de Alfonso él Sabio, como se verá.
Empieza la traducción del Libro III en el folio 94, y cesa en el 98:
de folio 98 v. hasta folio 105 todos están en blanco, de modo que papel
para la Música no dejó de poner el traductor.
Libro IV. — De Medicina: principia á folio 106 y acaba en el 116.
Libro V. — De auctoribus legem: Sigue al anterior y para el traduc-
tor su trabajo al llegar á la página 137 v., pues las que siguen, de la
138 á la 141, están en blanco, por pereza de poner los cuadros de cro-
nología.
Libros VI, VII y VIH: faltan por completo.
Libro IX: principia su traducción á folio 142, y se continúa hasta
folio 164. El folio 165 está en blanco por no poner los cuadros de pa-
rentescos: continúa la labor en el 166, y vienen luego en blanco los
folios 167 hasta el 171 inclusive,
Pero ahora, en el folio 172 nos encontramos con un fragmento de
traducción del Libro III, probablemente por estar mal encuadernado el
libro, comprendiendo este fragmento De Geometría sólo los capítu-
LES «MEMORIAS CRONOLÓGICAS DE LOS CONDES DE URGEL» 415
los X, XI y XII, folios 172 á 173; 173 vuelto está en blanco, y siguen
blancos los folios hasta 175 recto, siguiendo en el verso la traducción
con los capítulos XV á XX; pero la de este último no está completo,
pues acaba con la etimología de la palabra Canto. Siguen luego, en
blanco, los folios 177 v. hasta el 186.
Libro X.—De Qoniugis: Sólo el capítulo VII, á partir de la palabra
Arra; pero deja luego la continuación, folios 187 á 189 v.
Libro XI. — Vocum cestarum alphabetum: poco deja por traducir
de este libro, que principia á folio 190 y sigue hasta folio 224, dete-
niéndose en la palabra Sedición.
Folios 125 y 126, últimos del libro, en blanco.
Si yo no me equivoco, la utilidad de esta nota está en que se sepa
lo que hay de las Etimologías de San Isidoro en la traducción caste-
llana del Escorial, con lo cual se evitará que á otro le suceda lo que á
mí; esto es, que no sólo no se encuentre con tal traducción, sino ni
siquiera con lo que le interesara de ella, que es lo que sucedió á Bar-
bieri y lo que á mí me ha pasado.
S. Sanpere y Miquel
LES "MEMORIAS CRONOLÓGICAS DE LOS CONDES DE URGEL"
PER DON JAÜME YILLANUEYA
En los anys 1806 y 1807 féu les excursions a Solsona y Urgell en
Jaume Villanueva, preveré, y en los volums IX y X del seu Viage
literario á las iglesias de España, publicats en 1821, manifestava que
tenía escrites unes Memories sobre'l comtat d'Urgell, descobríntseli
l'intent de donarles a llum, cosa que no efectúa. Expatriat per rahó
deis aveniments polítichs de 1823, morí En Villanueva en novembre
de l'any següent, en Londres. Recullí'ls seus papers son company lo
frare secularitzat Ignasi Herrero, y en 1829, al publicarse en la capi-
tal anglesa lo catálech defla biblioteca d'en Vicents Salva, hi figura-
ven les Memories d'Urgell d'En Villanueva. Salva morí en París en
1849, y son fill forma, en 1869, lo catálech mes complert de la se va
biblioteca, publicat tres anys després eñ Valencia. En aquest darrer
catálech també hi figuren les Memorias cronológicas, senyalades ab lo
nombre 3224, y s'hi dona una petita descripció del manuscrit, mani-
festant que és obra completament acabada, cosa poch exacta, donchs
si's volgués entregar a la estampa sería necessari arreglar certs punts
y passatges que no teñen la redacció apropriada.
No savém per quin camí ha arribat lo manuscrit de les Memorias
cronológicas de los Condes de Urgel a la Biblioteca Nacional de París,
hón se troba avuy senyalat ab lo nombre 520 deis «Manuscrits
416 J- M1RF.T Y SAXS
Espagnols». En lo Uom de les tapes hi ha aplicades les iniciáis R. F.,
d'or, y abaix diu que fóu relligat en 1893 per J. Canapé. Es un volúm
de 360 folis, repetits los de nombre 97 y 98 (1). En la portada, sota del
títui, hi ha aquest lema: «si tantus amor scriberdi de rapit, ante Cesa-
ris invicti res dicere... (Horat., Sat. I, libro 2). Empezado á 12 de ju-
nio 1814; concluido á 9 de setiembre 18...» Y al peu de la portada:
R. C. 8791, que sembla una indicado de catálech antich.
Comenta per un índex y un arbre genealógich deis comtes d'Ur-
gell, deis primitius desde Fredol, y de la segona nicaga desde'l pare
del comte Guifre lo Pilos de Barcelona fins a les filies de Jalime, lo
darrer y malaventurat comte. A continuació hi ha un prólech hón
recompta com los seus viatges per Catalunya li permeteren aplegar
molts documents del comtat d'Urgell, ab los que redacta aquesta obra
durant los meses de juliol y agost de 1814, per distraures de la tristor
que li produhía la persecució de que era víctima la seva familia, per
adicta al partit constitucional. Afegeix que nóu anys després, «hallán-
dome en Barcelona, en el de 1823, de vuelta de mi viage á Roma,
donde por la misma causa se negó la entrada á mi hermano Joaquín
como embajador de España, tuve ocasión de examinar otra vez el ar-
chivo de la Corona de Aragón y ver la obra de Monfar». Acaba mani-
festant que havía aplegat documents desconeguts per aquest cronista.
A foli 12 comenQ.t'l Discurso preliminar, per cert ab uns paragrafs
quelcom ampuloses: «La invasión de los árabes, que eclipsó la gloria
del reino floreciente de los Godos, fué ocasión de que se levantasen
otros señoríos, cuyos príncipes hicieron olvidar los nombres de los Re-
cesvintos y«Recaredos». Lo discurs está subdividit en diverses punts o
assumptes, en lo següent orde: Origen y antigüedad del condado, Si-
tuación geográfica del condado, Situación política del condado, Carác-
ter de este condado (hi tracta'ls oficis amovibles a voluntat del rey de
Franca y combat ais autors qui pretenen que la independencia del
comtat de Barcelona prové de les paraules ómnibus fiscis vel eremis
del conegut diploma carlovingi), Gobierno interior y. legislación del
condado en los siglos IX y X, Jurisdicción de los condes (explica los
serveys y inals uses feudals), Principales oficios y cargos inferiores al
conde (ací tracta de les atribucions del vescomte, indicant que'ls mes
antichs que trova en l'Urgell son Quiricus, Unifredus, Bernardus —
germá de Sant Ermengol — Guilléra, Ramón, Miró, Ramón Mir, Pere,
N... en l'any 1143, y Guerau de Cabrera en 1145; ademes esbrina si'l
vescomte d'Urgell era també lo vescomte d'Ager y procura explicar
los cárrechs de comtor, varvessor, gardingo, tiufado y princeps coco-
rum, que ha trobat citats en alguns documents), Moneda del condado
(hi presenta un dibuix molt fí y ciar del diner d'Urgell, fet per un tal
(1) Los folis no teñen escrita mes que una mcitat rte la plana en recte y verso, en sentit
vertical, a manera d'ofici.
LES «MEMORIAS CRONOLÓGICAS DE LOS CONDES DE URGEL» 417
Mirambell), Escudo de armas (tambe hi acompanya dibuixos d'escuts
ab los signes heráldicas deis escachs combináis ab les barres), Capital
del condado, Riqueza y población antigua del condado (valentse de la
Carta al Barón de la Linde, de Caresmar), Vizcondado de Ager (hón
tracta del heróich Arnau Mir de Tost) y Por qué usaron á veces los
condes el título de cónsul. En molts punts del Discurs preliminar fla-
queja la erudició y la investigación acudint ab freqüencia a la Marca
Hispánica, España Sagrada y altres obres. Lo mes acceptable y fo-
namentat ja ho va incloure en los volums del Viage literario, especial-
ment lo referent a la etimología del nom Urgell y ais vescomtes.
En lo foli 65 comencen les Memorias, que están dividides en quatre
llibres. Comenca'l primer llibre indicant la obscuritat que regna en
los orígens deis comtes d'Urgell, presentant com a dubtós aquell com-
te Ramón de l'any 792, del qui tractá extensament en lo volúm X del
Viage literario, y no afeginthi cap novetat important; segueix lo corn-
ee Borrell, de 798 a 819, dient que aquest té memories «muy ciertas y
averiguadas» y apoyantse en lo cronista Eginhart (1); també té per dub-
(l) Ací es hón deuria tractarse del ja célebre pergamí de la carta de població d'Andorra.
Afortunadament no res en diu En Villanueva, al inenys no ho havem sapigut veure. Aquesta
omissió Phonra molt. Lo Boletín de la Eeal Academia de la Historia, de Madrid (de juliol-
setembre 1910), publica una comunicació que li va trametre en 1886 Don Jaume Cátala, bisbe
de Barcelona, presentant com a una novetat la transcripció del diploma sobre Andorra, exis-
tent en l'Arxiu de la Seu d'Urgell. Considerám desacertat publicar ara aquesta comunicació
revellida, sens cap advertencia o nota, indicant quant menys los treballs mes recents que
han demostrat que dit document és apócrif, donchs los erudits y aticionats poch al corrent de
bibliografía, continuarán fonamentant los orígens histórichs de la república andorrana en
semblant falsiflcació, com si res no s'hagués avenc^t desde'l temps del senyor Cátala, y fixant-
se no mes en l'alt prestigi de la revista que la acull y la dona a llum. Encare que ja fa avinent
lo dit Boletín que en son volúm IX (any 1886), va donar una noticia de" la cuestió d'Andorra,
ab motiu de un article de M. Boudon de Mony, desde l'avors han sortit los principáis tre-
balls demostrant la falsiflcació y era convenient indicarlos ara. Ademes, en la transcripció
presentada per lo senyor Cátala hi havém comptat mes de vinticinch equivoca cions o alte-
racions, y senyalarém les principal? segons la fotografía que tením a ma, posant en cursiva'l
text exacte del diploma apócrif en lo pergamí que creu original l'esmentat senyor: Seu pro-
lisque suo (sue) — et excusimus eam de (eandern) — ibi inittere agriculturio ut culturalis
(ugeris vel culturalis) — comanentes modo Lesindus (modo et lesindus) — Autimirius, Qui-
rinus, Sessonius, Barrula, Busticius, Sentanius, Ferricintius (autumirius, quirinius, sesonius,
barrulla rustid, sentanii s, ferrecintius) — aut f uerint in futurum (aut serunt in futurum) — et
ad fontem argenterea (et a Fonte Argéntea) — vel fonte regisindi (vel in fonte regisindi) — et
de occidiuo in monte (et de occiduo in monte) — ad ipsius vallicule iam dictem Andorrense
(ad ipsam valliculam iam dictam Andorrense) —qui ibidem sunt aut f uerint, securiset quieti
(qui ibidem sunt aut serunt, securi et quieti) — et recepcionem facient (et recepcione facient) —
potestatem illos donamus faceré aut definiré ad eisdem (potestatem tilos donamus faceré vel
definiré ad eis) — hic a ut mu eligere contra nos aut comitem (hic autrum eligere contra nos
vel comittem) — Data et confirmata regalis donatio (Data et confírmala regís donatio) — Plo-
doardus (Plodoadus) — Quevice archilevite (Oevice) — Autardo ( Wantardo).
Devém també manifestar extranyesa per haverse atrevit lo senyor Cátala a senyalar
data tan aproximada al diploma, dient que está compresa entre'l 15 abril 804 y 14 abril 805,
regintse per los anys del regnat de Lluís lo piados en Aquitania. En altres copies o trans-
cripcions d'aquest diploma porta la data del 784, en qual any ni Carlesmany ni son lili no
exercíen l'imperi, malgrat d'iudicarho'l document apócrif. Nou indici d'altra falsificado
posterior en la data.
Tampoch és exacte lo que diu'l senyor Cátala, de que aquest diploma fóu desconegut
418 J- MIRET Y SANS
tos lo comte Ermengol, citat per Tomich, seguint Fredelaus, al qui
descobreix en 815, citant la donació al convent de Tavernoles; a con-
tinuació hi posa'l comte Seniofret, de 819 a 844, citant lo diploma pu-
blicat en Histoire genérale de Languedoc, y després lo comte Matfret,
qui viu en 823, fonamentantlo en lo diploma del convent de Sancta
Grata de Pallars; segueix lo comte Guifre I, desde poch després de
8á4 flns a 858, justificando ab la donació al monastir deis Tresponts
de l'any 16 de Caries; y'l comte Salomó, al qui troba en l'any 862,
acudint a la monografía de En Traggia sobre'l regne pirenench. Ve
tot seguit un Fredol, comte dubtós, en 875, «distinto del otro del mis-
mo nombre», recordant que Marca Hispánica'], té per comte de Pallars
deis historiógrafs abans de la seva comunicado a la R. Academia del any 1886. Dalmau de
Baquer, en Historia de la República de Andorra, publicada en Barcelona en 1819, estudia y
transcriu diferencs apartats del diploma apócrif, dient que «la República lo conserva origi-
nal en su archivo». No sabém si és lo meteix exemplar que ara's troba al arxiu de la catedral
urgellitana. M. Boucoiran publica a París (imprés en Nimes), en 1854, un 1 libre o guia des-
criptiva pirenenca, titolat Ariége, Andorre el Catalogue, ab un apéndix, que és la Histoire
des vallées d' Andorre, y ací tracta del diploma en qüestió, que'l creu del any 805, y en trans-
criu dos bocins.
Comenca a considerar com apócrif dit diploma M. Brutails en 1891. En lo treball Etude
critique sur les origines de la question d' Andorre, publicat en la Revue des Pyrenées et de
la France méridionale, n.° 3, deya: «Dans un diplome qui est d'ailleurs apocryphe, ainsi
que je le démontrerai, Louis le Débonnairc concede aux Andorrans le droit d'ólire un
seigneur». Cinch anys després, lo propri M. Brutails, en un article de crónica regional ti-
tolat Vallées d' Andorre, publicat en la Revue des Umversités du Midi, al donar compte de
la Guia d' Andorra, escrita per l'Artur Osona hón se transcriu'l diploma traduit al catíilá,
demostra la falsetat de la carta de les Uibertata andorranes. Empero, abans del segón treball
d'En Brutails, un altre erudit francés, M. Félix Pasquier, arxiver departamental en Tolosa,
va tractar del diploma y determina en quin temps fóu feta la falsificació, en lo Bulletin de la
Société archéologique du Midi de la France, any 1894 (Toulouse; pl. 38), article reproduhit en
la Revue des Pyrenées, any 1895. L'anyrsegüent M. Pasquier torna a estudiar aquest documeut
en altre article titulat Charte fausse de l'organisation de V Andorre sous Charlemagne, publi-
cat en Bulletin historique et philologique (París, 1896), ab un facsímil en fototipia. Diu En
Pasquier: «Ce fac-similé suffira pour démoutrer d'une facón tangible que l'acte est l'oeuvre
grossiére d'un faussaire. II n'est pas difficile de faire ressortir le caractére de cette piéce
apocryphe. Le style denote l'ignorance et l'impéritie de l'auteur ou tout au moins du scribe,
qui n'était pas au courant des formules usitées a la chancellerie des premier» Caroligiens et
qui avait de la langue latine une connaissance trop imparfaite meme pour son époque. En
comparant l'écriture ácelle de piéces conservées dans divers depóts de la Catalogne, nous
croyons que le document a été composé au Xle siecle. Les corrections, que surmontent
plusieurs mots, semblent avoir été ajoutces á une époque plus récente, sans doute au XlIIe
siócle. On s'est probablement proposé de reconstituer des actes perdus, qui avaient trait
aux droits dont la concession ótait atribuée á Charlemagne ou á Louis le Débonuaire.»
Finalment, en lo mateix any 1896, D. Salvador Sanpere y Miquel publica una interessant
Memoria, dividida en cinch articles, ab diferents facsimils, titolada La carta puebla de An-
dorra, en lo diari de Barcelona La Vanguardia, nombres de 29 juliol, 5, 13 y 19 agost y 4 se-
tembre, hón prová també dita falsificació.
Al posar terme a aquesta nota per advertir ais historiógrafs que no's servesquen del di-
ploma ara novament publicat, devém declarar que sabém bé que encare que'ls documents
invocáis per provar la antigua organització lliure y privilegiada d'Andorra sigan apócrifs,
existeix una tradició secular de que dit país fóu dotat de grans franqueses per los princeps
carlovingis y que sabém també que aytal tradició concorda ab la situació general de la
Marca d'Espanya en aquell temps y ab la especial de certes valls pirenenques, que pobres y
arreconades necessitaven oferir avautatges positius per cridarhi pobladors. Malgrat del di-
ploma apócrif donchs, poden haver existit altres privilegis carlovingis auténtichs.
LES «MEMORIAS CRONOLÓGICAS DE LOS CONDES DE ÜRGEL» 419
y aprés d'ell lo nostre Guifre'l Pilos, de Barcelona y Urgell, flll del
Guifre I segons pensa. Diu que la nova familia comtal la continúa en
Urgell un «Suniario ó Seniofredo II», de 906 á 950, descobrintse la in-
seguritat d'En Villanueva en aquesta cronología fins en los noms deis
comtes. Ací s'entreté tractant de la nicaga del comte pilos de Barce-
lona, per víes assats desordenados y ben diferents de les seguides per
Bofarull en Los condes vindicados. Posa després En Borrell, de 950 a
993, fill de Richildis, estudiant la dotació de la iglesia de Ciutat, con-
fermada per lo bisbe Visadus.
Lo llibre segón comenca en lo foli 101, ab lo comte Ermengol, lo
cordovés, de 989 a 1010, citant documents del Cartoral de la Seu d'Ur-
gell, y trobantse ja mes coses noves y ben fonamentades; segueixen
Ermengol II, fins a 1038, y Ermengol de Gerb, del qui fá conéixer
la donació que atorgá juntament ab sa muller, titolantse comte d'Ur-
gell y Provenga. Respecte d'Ermengol V, tracta de com deu entendres
lo nom de germá que en certa escriptura dona al bisbe Sant Ot, y fa
observar que's titolá cónsul en la donació que féu a la iglesia de
Solsona, en 1101; també diu que la comtesa María Ansúrez, esposa
d'aquest Ermengol, ja era morta en abril de 1102 (segons se veu per
la donació a Solsona per repós de la seva ánima que atorgá'l marit) y
que fóu soterrada en la catedral del citat lloch. Pa bona feyna al es-
brinar la data de la mort d'Ermengol V; pero s'equivoca al reduir a.\
istil modera la data del 5 nones marc del 1 102 de la Encarnació y 43
del rey Felip, que porta la escriptura per la que lo vescomte Gaerau
Pons, complint la darrera voluntat del esmentat comte, féu entrega a
la iglesia de Solsona del' castell d'Olius. La verdadera reducció deu
ésser del 3 marc 1104; empero en aquest cas no Higa ab l'any 43 del
rey Felip. que és lo 1103. Aquest document l'ha publicat Mossén Serra
y Vilaró en Notes históriques d'Olius (Butlletí del Centre Excursionis-
ta de Catalunya, any 1908).
Dech interrompre aci la relació per donar a conéxer un document
inédit, desconegut per Monfar y per Villanueva y que conferma la
mort d'Ermengol V a mans deis serrahins en lo lloch de Mollerusa.
Procedeix del arxiu de la colegiata d'Organyá y diu axí: Ómnibus no-
tum sit hominibus presentibus atque futuris qualiter Vmbertus de
Lauantia dedit domino Deo et Sánete Marie Organiani propter reme-
dium anime sue castrum unum quod vocatur Cannelles cum suis ter-
minis et pertinentiis et cum hominibus ibi morantibus post suum obi-
tum ad integrum et in sua vita habuit ibi beata Maria potestate et do-
minicum. Iam dictum vero castrum emit Guillelmus de Lauantia de
Ermengaudo comité diue memorie unde prefatus Guillelmus habuit
ab eo cartulam firmatam et corroboratam. De quo castro Ermen-
gaudus comes filius qui fuit Ermengaudi comitis quem sarraceni
occiderunt ad locum qui vocatur Molleruca, habuit contentionem
cum Raimundo priori Organiani et tamen ad ultimum fecerunt plací-
420 J. MIRET V SANS
tum tali modo et tal i ratione. Ego Ermengaudus nutu Dei Urgellensis
comes laudo et confirmo prefatum donum et dono Sánete Marie et Rai-
mundo priori et suis clericis presentibus et futuris meum directum
quem habeo vel abere debeo in iam dicto castro et in suis terminis per
ullas voces ad integrum simul cuín ipsis olivariis quos prelibatus Vm-
bertus reliquid Sánete Marie et sunt in loco qui vocatur Perlles et
alodium de Olzina quod est ad locum qui dicitur Gradell. Hanc vero
laudatione et hec donum fatio tali modo ut umquam nec ego nec ullus
ex meis propinquis ñeque ullus homo vel femina per meam vocem
possit ibi aliquid inquietare nec presumere sed si fecerit in quadru-
plum componatur et hec scriptura inconuulsa permaneat. Nunc autem
ego prescriptus Ermengaudus propter hec donum et propter hanc lau-
datione accipio a te R.° priori centum quinquaginta solidos et ero
adiutor et defensor tibí et sánete Marie contra cunctos nomines vel fe-
minas sine malo ingenio. Et mando atque rogo ut Bernardus de Taus
et Raimundus Arnalli de Rialb sint adiutores et defensores tibi et
Sánete Marie de iam dicto dono contra cunctos homines et feminas.
Actum est hoc in anno ab incarnatione Domini C.° XXX. I.° post Mi-
llesimum. XVI. Kalendas Marci (15 febrer 1132 istil rnodern). Signum
Ermcngaudi comitis qui hanc scripturam iussit scribere et firmare.
Signum Bernardi de Taus. Signum Raimundi Arnalli de Rialb. Signum
Arnalli eius filii. Signum Arnalli de Ponts. Signum Petri Bertranni.
Signum Arnalli Guillelmi de Taus. Isti sunt testes visores et auditores
ac firmatores. Guitardus levita rogatus scripsit in prefato die et anno.
Del comte Ermengol VI, lo de Castella, coneix los dos testaments, de
6 idus febrer 1132 de la Encarnado, any 22 del rey Lluis (que den re-
duirse a 8 febrer 1 133, istil modern, encare que no concordi ab l'any del
rey de Franca) y de 9 calendes abril 1 143 de la Encarnació (24 marc 1 144,
istil modern). Cau En Villanueva en la meteixa error d'altres historió-
grafs catalans, de creure que aquest comte tingué tres mullers, Dolca,
Arsenda y Elvira; sois en tingué dues, Arsenda d'Ager y Elvira Rouric.
Parla molt del comte Pedro Ansúrez, avi d'Ermengol VI; pero poques
noves, valentse de cites de Salazar, P. Flórez y fins d'En Mariana. Son
coneguts fins ara tres documents en los que hi figura la comtesa Elvi-
ra o Gelvira: la concessió de cases d'Agramunt, del any 1139, publicat
per Bofarull en Colección de documentos inéditos, volúm IV, plana 66,
la confermació d'una donació que En Bernat de Taus havía fet a la
canónica d'Urgell, del any 1140, explicat per nosaltres en Investiga-
ción histórica sobre el Vizcondado de Castellbó, plana 131 y'l segóntes-
tament d'Ermengol VI, del any H44, non nomená per marmessors,
entre altres, a sa muller Elvira, lo comte Roric o Rouric, segurament
pare o germá de donya Elvira y'ls comtes de Pallars jussá Arnau Mir
y del Pallars sobirá Artal, publicat per Mossen Serra en Notes históri-
ques d'Olius, encare que aquest autor considera erroniament a Elvira
com a la tercera muller del comte Ermengol, per creure que donya
LES «MEMORIAS CRONOLÓGICAS DE LOS CONDES DE URGEL» 421
Dol<?a, citada en la carta de població d'Agramunt, fóu la primera, per
no conexer la rectificació de la data que la Marca Hispánica, apén-
dix 350, posa a dita carta, rectificació feta per en Sisear en una mono-
grafía publicada en lo volúm IV de les Memorias de la Real Academia
de Buenas Letras. Com la data de la carta de població d'Agramunt
deu esser del 1173 o 1183 y no del 1113, la comtesa Dol<?a que hi figu-
ra es la esposa d'Ermengol VII y no del pare d'aquest.
Entre'ls pergamins de la colegiata d'Organyá havém aplegat un
quart document referent a la comtesa Elvira, de 17 agost 1140. Es
inédit y per aixó en transcriurem la part principal: «In nomine... ego
Ermengaudus gracia Dei urgelli comes et marchio una cum coniuge
mea domna Gelvira comitissa donamus domino Deo et ecclessie beate
Marie Organiani ipsum mansum quod condam fuit de Amallo Iont et
de coniuge eius Adalez cum ómnibus suis pertinentiis, et hoc totum
quod prefatus A. et coniux sua A. habebant et tenebant in terminio de
Nargo et in suis terminis vel aiacenciis iure propinquitatis aut per
ullasque voces cum aquis et pascuis et silvis et cum ómnibus adempra-
mentis que semper habebat prescriptum mansum et cum ómnibus cen-
sis et serviciis. Et similiter damus prefate ecclesie mansum de Chastel
cum censo et servicio atque ómnibus sibi pertinentiis sicuti Bernardus
de Taus unquam melius habuit et tenuit .. Et tamen de Raimundo
priore eiusdem ecclesie recepimus mulam unam. Et hec sunt in comi-
tatu Urgelli in castro Nargo et in apendicione beati Clementis. Sane
quod si nos donatores aut ullus homo vel femina nobilis aut ignobilis
persona qui contra hanc Kartam ad disrumpendum venerit... in qua-
druplum componat et in antea hec scriptura firma et estabilis perma-
neat et non sit disrupta. Acta Karta donacionis XVI Kalendas septem-
bris in anno ab incarnacione Domini nostri Jhesu xrispti C.XL. post
millesimum. Signum Ermengaudi comitis. Signum Gelvire comitisse
qui istam Kartam iussimus scribere et testibus firmare rogauimus.
Signum Ermengaudi filii Ermengaudi comitis qui hanc scripturam
propria manu firmavit. Signum domni Mironis Guitardi senioris Capo-
decii. Signum Petri de Pugverd. Signum Gomballi de Ribeles. Signum
Raimundi Arnalli de Rialb. Signum Petri eius filii. Signum Bernardi
Raimundi senescalch. Signum Raimundi Mironis de Nargo baiuli. Isti
sunt testes et alii plures qui hec viderunt etaudierunt. Guitardus pres-
biter rogatus scripsit in prefato die et anno.»
Es poch mes nou o interessant lo que recompta d'Ermengol VII; pre-
senta son testament, atorgat en Ciudadrodrigo en agost 1167, hon ele-
geix sepultura en lo monastir de Poblet, y adverteix que entre'ls papers
d'En Caresmar ha vist un segón testament l'et en juny 1177, en Cata-
lunya, en lo que disposa ésser soterrat en lo monastir de Santa María
de Bellpuig. Aquest segón testament també podía haverlo vist en la
obra d'En Monfar, y'l fet de passarli per alt axó és una prova de que
estudia molt lleugeramcnt la Historia de los Condes de Urgel d'aquell
422 J- M1RET Y SAKS
erudit arxiver. Fa observar que en 1181 se trobava aquest comte en
Catalunya, y que en 1183 va donar lo castell d'Olius a la iglesia de
Solsona, a la que havía ja estat cedit per son avi.
Al tractar d'Ermengol VIII, transcriu molts fragments d'En Zurita;
indica que aquest córate estava en Valladolid en febrer de 1187 (és
quasi segur que no ha fet la reducció al istil modern y que deu ésser
de 1188), hón celebra una concordia ab son cunyat, lo vescomte Pons
de Cabrera. Ademes de la concordia, que's conservaba en temps d'En
Villanueva en la colegiata d'Ager (n.° 1582), celebraren unes consti-
tucions de pau y treva, datades en Agramunt lo 19 maig 1187. Foren
potser anteriors a la concordia, si resulta certa la reducció de la data
segons indicám; y en aytal cas deuría variarse l'orde cronológich que
estableix En Villanueva en aquells fets del comte d'Urgell y del ves-
comte de Cabrera. Manifesta que havía vist en Ager dos documents
inédits (n os 856 y 858) del citat vescomte Pons, la donació de la torra
dAgulló a dita colegiata, hón pren lo títol de comte d'Urgell y un co-
dicil, que atorgá en 23 janer 1197 (si no ha reduhit l'any de la Encar-
nació deu ésser 1198 del istil modern), en lo que solament s'anomena
vescomte y elegeix sepultura en la iglesia d'Ager.
En lo foli 147 comenca lo llibre III, ab la comtesa Aurembiax, re-
ferint les bregues ab son cosí Guerau de Cabrera. Té En Villanueva la
meteixa equivocació d'altres deis historiógrafs catalans, de creure que
aquest Guerau era fill de Miracle, germana del comte Ermengol VIII.
Ja havém demostrat en nostre llibre Investigación histórica sobre el
Vizcondado de Castellbó y abans ja ho havía fet en Monfar, que lo
vescomte Pons de Cabrera, pare del esmentat Guerau, casa ab Donya
Marquesa d'Urgell, y que la germana d'aquesta, Donya Miracle, fóu
muller de En Ramón de Cervera. Nova prova de que En Villanueva
examina molt poch la obra llavors inédita del cronista Monfar, no
obstant de dirnos en lo prólech d'aquestes Memorias cronológicas que
l'havía estudiada en l'Arxiu de la Corona d'Aragó en 1823. En tot lo
referent a Donya Aurembiax se fonamenta en Tomich, Zurita, Maria-
na y altres autors, deis qui en transcriu llaichs passatges. A conti-
nuació tracta del raencionat Guerau de Cabrera, tornant a transcriure
fragments d'En Zurita y presentant un bon aplech de documents iné-
dits (inédits en 1823, al acabar la obra), interessants per la historia de
les llargues qüestions sobre'l comtat d'Urgell, disputat a la filia d'Er-
mengol VIII. Torna després a tractar d'aquesta senyora, per lo referent
ais anys 1228 a 1231, y segueix la historia d'En Pons de Cabrera com
a comte d'Urgell, desde 1231 a 1243. Venen tot seguit los comtes Ermen-
gol IX, Alvar y Ermengol X, deis qui presenta bon nombre de noticies.
Lo llibre IV comenca en lo foli 173, tractant d'Alfons, infant y
comte d'Urgell, y aprés rey de Catalunya- Aragó, qui inaugura la
quarta y darrera familia comtal d'Urgell, tercera si no's vol pendre
per hereditaris cap deis comtes de la primera meytat del segle IX.
LES «MEMORIAS CRONOLÓGICAS DE LOS CONDES DE URGEL» 423
Recorapta fets de Jauuie I, fill del dit Alfons, de Pere y de Jaunie II,
darrer comte d'Urgell, valentse també deis autora y transcribint llarchs
passatges d'En Zurita.
Al foli 208 entra l'apéndix de documents o proves format per los
següents:
I. Venda feta per lo comte Borrell, en 961 (Arxiu de la Corona
d'Aragó).
II. Capítols de les franqueses que demanen los sindichs d'Urgell
(Arxiu de la Corona d'Aragó).
III. Donació del comte Ramón al monastir de Gerri, any 26 de
Caries (Arxiu del monastir de Gerri; publicat en Viage literario del
propri Villanueva, volúm X, doc 3).
IV. Donació del comte Fredol al convent de Tavernoles (no hi ha
mes que l'epígraf; pero está publicat en Viage literario, vol. X, doc. 5).
V. Donació del comte Guifre I y'l vescomte Quiricus al monastir
de Sant Andreu de Tresponts (Arxiu episcopal d'Urgell).
VI. Carta de restauració de Cardona per lo comte Borrell, en 986
(Arxiu municipal de Cardona-, publicada en lo Viage literario, vo-
lúm VIII, doc. 30 y en Historia de Cardona de Ballaró y Serra, do-
cu ment 1).
VII. Butlla de Gregori V (copiada de la obra de Labbe).
VIII. Conveni del comte Ermengol I ab lo bisbe Salla, en l'any
1000 (Arxiu de la Catedral d'Urgell).
IX. Incorporació del monastir de Sant Climent al de Sant Andreu
de Tresponts, en 1004 (Arxiu de la Seu d'Urgell; publicat en Viage li-
terario, vol. XII, doc. 3).
X. Donació de la comtesa Sanxa d'Urgell a la iglesia de Sant
Pere d'Ager al morir son marit Ermengol lo de Barbastre, abintestat,
del 2 idus abril, any 5 del rey Felip (Arxiu d'Ager; publicat en Viage
literario, vol. IX, doc. 21).
XI. Concessió de furs ais habitants del Iloch de Llort per lo comte
Ermengol lo de Gerb, en 1067 (Arxiu de la Seu de Solsona; publicat
un troc en Viage literario, vol. XII, plana 19, y complet per Mossen
Serra y Vilaró^en Senyoriu de la vescorntal familia Miró, «Butlletí del
Centre Excursionista de Catalunya», any 1909).
XII. Concordia entre Ermengol de Gerb y Arnau Pere, sobre re-
construcció del castell de Barbera, en 1068 (en 1054 lo comte de Bar-
celona havía donat lo puig de Barbera al dit Arnau Pere; vegis Bofa-
rull, Condes Vindicados, vol. II, plana 34).
XIII. Donació a la catedral de Solsona per Ermengol de Gerb, en
1076 (Arxiu de la Seu de Solsona).
XIV. Altre donació per dit Ermengol a la propria catedral, en
1083 (Arxiu de la Seu de Solsona).
XV. Donació de la iglesia de Sant Cipria del lloch de Calasanz a
la catedral mencionada, en 1090 (Arxiu de la Seu de Solsona).
424 J. MIKET Y SANS
XVI. Donació a dita catedral, en 1101, per lo córate Ermengol,
lo de Mollerusa, samuller María y llur fill, de delmes y drets en ierres
de Catalunya y de Castella, y de parias que rebía deis serrahins (Ar-
xiu de Solsona.)
XVII. Donació a la repetida catedral per alguns deis conqueri-
dors de la ciutat de Balaguer, en 1105, entre ells En Guillém Ramón,
En Gilibert y En llamón Pere, los qui declaren que: «ob remedium
animarura nostrarum et propter honorem quem fecit nobis Deus et
Sancta eius genitrix María, quia liberaverunt nos de manibus sarrace-
norum quando intravimus Balagarium damus... Sánete Marie Celsone
omnem decimam omnium frachitatum nostrarum quas Petrus comes
Urgellensis et Eilo comitissa una cum Ermengaudo filio eorum (sic)
naturale, comité urgellensium, dederunt nobis... in omni termino de
Balagario... (Arxiu de la Seu de Solsona.)
XVIII. Fragment d'una escriptura en la que consta la data de la
conquesta del castell de Balaguer, del any 1105. (Arxiu de la Seu d Ur-
gell, Cartoral de Tavernoles, fols. 75-46; publicat per mí en Investiga-
ción histórica sobre el Vizcondado de Castellbó, planes 62-63, nota. Es
un acta per rememorado del donatiu atorgat per lo convent de Taver-
noles al comte Pedro Ansúrez en concepte de socors o adjutori per a
la conquesta.)
XIX. Conveni entre'l comte Pedro Ansúrez y'l rey d'Aragó sobre
la ciutat y castell de Balaguer; sens data. (Arxiu de la Corona d'Ara-
gó; diu En Villanueva qu'és del any 1101, poch mes o menys; crech
que deu ésser de 1106, segons se desprén de lo que diu Monfar, vo-
lumen I, piones 368-372 hón está publicat.)
XX. Donació del castell de Gerb per Pedro Ansúrez, sa muí ler
Elo y son nepos puer Ermengol a la catedral de Solsona, en 1106.
(Arxiu de la Seu de Solsona).
XXI. Donació del comte Ermengol, lo de Castella, al monastir de
Tavernoles, del delme y drets que rebía en terres de Castella y Extre-
madura en 1109. (Arxiu de la Seu d'Urgell, Cartoral de Tavernoles.)
XXII. Testament primer del comte Ermengol, lo de Castella,
de 6 idus febrer, 1132 de la Encarnado, 1133 del modern istil. (Arxiu
episcopal d'Urgell; publicat per mí en Investigación histórica sobre el
Vizcondado de Castellbó, apéndix, doc. 12 y reproduhit per Delaville
le Roulx en Cartulaire de Vordre de VHopital de Saint Jean de Jeru-
salem, apéndix.)
XXIII. Testament segón del comte Ermengol, lo de Castella, de
9 calendes abril 1143 de la Encarnació, 1144 del modern istil. (Arxiu
episcopal de Solsona; publicat per Mossén Serra en Notes históriques
d'Olius, en lo Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, any 1908.)
. XXIV. Breu del papa Adriá IV al bisbe d'Urgell referent a la
sotsmisbió y repenediment del comte Ermengol, del any 1156 poch
mes o menys.
LES «MEMORIAS CRONOLÓGICAS DE LOS CONDES DE URGEL» 425
XXV. Renuncia del córate d'Urgell a pendre los mobles y robes
deis bisbes al moment de la llur mort, en favor de la Catedral, en
l'any 1162 (Cartoral de la Seii d'Urgell.)
XXVI. Testament d'Ermengol, lo de Valencia, atorgat en Ciudad
Rodrigo, en 1167 (Arxiu de la Seu d'Urgell.)
XXVII. Donació del rey Ferrán de Lleó al córate Ermengol, lo de
Valencia en 1181. (Arxiu de la Corona de Aragó; publicat per Monfar,
Historia de los Condes de ürgel, vol. I, plana 398.)
XXVIII. Donació del castell d'Olius per Ermengol, lo de Valencia,
a la iglesia de Solsona, en 1183 (Cartoral de la Seu de Solsona, publi-
cat per Mossén Serra, en Notes históriques d'Olius, plana 20.)
XXIX. Constitucions de pau y treva del comtat d'Urgell entre'l
córate Ermengol y Pons de Cabrera, en 14 calendes juny 1187.
XXX. Testament del comte Ermengol VIII, de 1208. (Arxiu de la
Seu de Solsona, publicat per Monfar, Historia de los Condes de ür-
gel, vol. I, plana 433.)
XXXI. Concessió de franqueses ais habitants de Lleyda per lo rey
Jaume y En Guerau de Cabrera, en 1224. (Arxiu municipal de Lleyda. )
XXXII. Testament de Donya Aurembiax, de 3 idus agost 1231.
(Arxiu de la Corona de Aragó, publicat en Historia de los Condes de
Urgel, de Monfar, vol. I, plana 506.)
XXXIII. Cessió del comtat d'Urgell per En Pere de Portugal al
rey en Jaume, en 1231. (Arxiu de la Seu de Mallorca, publicat per Mon-
far, obra citada, vol. I, plana 509.)
XXXIV. Prohibició de les cases publiques de joch en Balaguer per
lo comte Ermengol X, tancant la tritxería en 13U8. (Arxiu municipal
de Balaguer.)
XXXV. Cessió del comtat d'Urgell al infant Jaume, fill del rey
Alfons, en 1328. (Arxiu municipal de Lleyda.)
XXXVI. Declarado feta per un missatger del Parlament de Cata-
lunya a la cort de Castella abans de la proclamado d'En Ferrán, lo
d' Antequera, en 1411. (Arxiu de la Corona d' Aragó); un document
aillat axis no té cap valor, devant de la colecció diplomática refe-
rent a quell notable Parlament, publicada per Bofarull en Colec-
ción de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, vo-
lums, I, II y III.
Ací s'interromp la serie de documents del apéndix en lo foli 275,
transcrivint la copia que havía fet lo P. F. Ignasi Herrero, en Barce-
lona, del opúscul en llengua catalana que possehía En Joseph de Vega
y Sentraenat, que era'l meteix que en 1624 havía copiat En Jaume
Ramón Vila, preveré. Diu en Villanueva que és un treball interessant
per la historia del comtat y acaba: «Estas son las razones que me han
movido á publicar este documento inédito, confiado que los lectores
prudentes sabrán no pararse en lo que el autor escribe contrario á la
buena memoria del rey D. Fernando I de Aragón, cuyo notorio dere-
1910.-39
426 J. MIRET Y SANS
cho á aquella corona se consolidó con la unánime aceptación de los
reinos que la componían.» Hi ha encare transcrit lo prólech posat per
dit Vila al opúscul titulat: Historia de Don Jaime de Aragó comta de
Urgell segon de aquest nom, escrita en Barcelona per ordre de mi Jau-
me Ramón Vila sacerdot en lo any 1624.
En lo foli 308 comencé una traducció al castellá d'aquest opúscul y en
lo 828 torna a continuarse la serie deis documents del apéndix; pero en
Villanueva dona dit opúscul com a document senyalat ab lo nombre 37.
XXXVIII. Decret del rey Ferrán sobre la rebetlió del comte Jau-
me d'Urgell, dictat en Barcelona a 11 juiiol 1413. (Arxiu de la Coro-
na d' Aragó.)
XXXIX. Lletra del rey Ferrán ais jurats .y habitants del comtat
d'Urgell sobre la rebetlió del Comte, de II juiiol 1413. (Arxiu de la
Corona d'Aragó.)
XL. Lletra del rey Ferrán ais embaxadors tramesos al rey de
Franya, explicant la operació militar contra Balaguer, de 9 octubre
1413. (Arxiu de la Corona d'Aragó.)
XLI. Lletra del rey Ferrán al Papa Benet XIII, recomanantli'l
bisbe de Malta, de novembre 1413. (Arxiu de la Corona d'Aragó.)
XLII. Lletra del rey Ferrán a son fill Alfons anunciantli la sots-
missió del comte Jaume. (Arxiu de la Corona d'Aragó.)
XLIII. Sentencia contra'l comte d'Urgell, en 1413. (Arxiu de la
Corona d'Aragó.)
XLIV. Comissió donada per lo rey Ferrán per procehir contra la
mare del comte d'Urgell, 1414. (Arxiu de la Corona d'Aragó.)
Segueix en lo foli 341, de lletra difereni del cors de la obra, una
petita monografía sobre la descendencia y llinatge del comte Jatime
lo desventurat, y després unes apuntacions referents a les vendes y
donacions deis llochs y castells del esmentat comte, fetes per los reys
Ferrán y Alfons.
Finalment, en lo foli 351, una memoria de la situació política de la
valí andorrana, titulada Andorra y su soberanía, y subdividida en
apartáis ab aquests epígrafs: Cesión al obispo Guisado, Bulas de Be-
nedicto VIII y Urbano II, donación de Aurembiax, Conclusión.
La descripció que acabám de fer és suficient per demostrar que
la obra manuscrita inédita d'En Jaume Villanueva, que havém exa-
minat darrerament en la Biblioteca Nacional de París, ha perdut bona
part del interés y novetat que podía teñir en lo temps en que fóu com-
posta. Tots los moderns historiógrafs y erudits de Catalunya se dolíen
de la desaparició y pérdua d'aytal obra y creyen que hi hagueren
trobat multitut de noticies desconegudes y verdaderes revelacions
sobre'ls origens del comtat d'Urgell. No hi ha motiu per tanta ansia.
Molts deis documents que eren desconeguts en temps d'En Villanueva
han estat presentáis y aprofltats per historiógrafs posteriors y'ls mes
importants han estat íntegrament publicats com ja havém indicat al
NOTICIAS 427
nomenar los que componen l'apéndix. Y en punt al treball personal
del autor, tot lo bo y interessant que diu ja ve tractat y apuntat en
diferents volums del Viage literario, essent precís encare per rebaxar
la utilitat actual d'aquesta obra inédita, teñir en compte lo progrés
de la crítica histórica y de la paleografía desde'l temps d'En Villa-
nueva, lo que fa, naturalment, que les consideracions, observacions
y conclusions que presenta resultin magres y revellides. No poques
d'aytals conclusions estaven fonamentades en documents que la
crítica moderna ha rebutjat per apócrifs o adulterats y en altres que
son avuy interpretáis ab diferent sentit segons l'avenc científlc en
lo coneximent del llenguatge formulan y en la fesomía interna y
externa deis diplomes de la Edat mitjana, especialment deis temps
carlovingis.
Enteném, donchs, que'ls serveys que les Memorias cronológicas de
los Condes de Urgel poden encare fer ais erudits catalans son d'ordre
secundan y de detall, per rahó de la mullid de escriptures extractades
en lo cors de la obra y que oferexen noves d'utilitat per diferents
monografíes.
JOAQUÍM MlRET Y SáNS
NOTICIAS
Ha fallecido en el día 22 de julio el académico correspondiente en
París, M. Leopoldo Delisle, uno de los más eminentes representantes
de la erudición francesa en el siglo XIX. Ha muerto también el corres-
pondiente en Rusia, M. Uladimiro Piskorski, apenas regresaba á su
país de un viaje de estudio que había hecho en junio á esta capital,
que visitaba por tercera vez. Era profesor de Historia en la Universi-
dad imperial de Kasan y erudito catalanófilo. Había publicado en
lengua rusa dos notables estudios: Ensayo sobre el origen y significa-
ción de los seis malos usos en Cataluña (Kiew 1899, 85 pág. en 4.°) y
Los Juegos Florales en Cataluña (Kiew 1900, 13 pág. en 4.°). Además,
en 1909, ha dado á luz en San Petersburgo, la segunda edición de su
Historia de España y Portugal.
La Academia se ha inscrito como miembro del Congreso interna-
cional de apologética, que acaba de celebrarse en Vich, desde el 8 al 11
de septiembre, para honrar la memoria del insigne filósofo Jaime
Balmes. El académico numerario D. Guillermo M. de Broca, ostentó
la representación de este cuerpo literario en el mencionado Congreso.
428 NOTICIAS
Obras recibidas: Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de
Valencia y Principado de Cataluña, publicadas por la Real Academia
de la Historia, tomo XIV (Madrid, 1910. — Documentos para la histo-
ria de México, tomo XXXI: Los Gobiernos de Alvarez y Comonfort,
según el archivo del General Doblado; tomo XXXII: El General Pare-
des y Arrülaga, según su propio archivo, por Jenaro García (México,
1910). — La lozana andaluza, por G. Manzella Frontini (Catania,
1910). — La historia de Jacob Xalabin, seguida de la de la Filia de
l' Emperador Constantí, publicadas por R. Miqnel y Planas (Barcelo-
na, 1901). — Prerrogativa del Congreso de los Diputados para el examen
de las calidades y legalidad de la elección de sus individuos , por Adol-
fo Pons y Umbert (Madrid, 1910). — Memorias de la Real Academia de
Ciencias y Artes de Barcelona, 3.a época, volumen VIII, núm. 22;
Frenocomios nacionales, II, por D. Ignacio Valentí; núm. 23, Estudio
sobre el cometa de Halley, por D. José Comas (Barcelona, 1910). — Bole-
tín de la Comisión de Monumentos históricos y artísticos de Navarra,
2.° trimestre de 1910 (Pamplona). — Revista de la Sociedad de Estudios
Almerienses, tomo I, cuadernos 5 y 6 (Almería, 1910). — Travaux déla
section numismatique et archeologique du Musée National de Transyl-
vanie a Kolozsvar, 1910: Le limes romain en Allemagne, por Arpad
Buday. — Boletín de la Biblioteca Municipal de Guayaquil (Guayaquil,
1910). — Archivio della R. Societá Romana di storia Patria, t. XXXIII,
fascículos 1 y 2 (Roma, 1910). — Rendiconti della R. Academia dei Lin-
cei, clase ciencias morales, octubre 1910 (Roma). — Revue de Études
Juives, núm. 120 (París, 1910. — Le Moyen age, revue dlvistoire et de
philologie, marzo, abril, julio y agosto 1910 (París). — Revue des
Langues Romanes, julio y octubre 1910 (Montpeller). — Bibliotéque de
V Escole des Chartes, mayo á agosto 1910 (París). — Revue des Études
HistoHques, septiembre y octubre 1910 (París). — Revue Hispanique,
tomo XXI, núm. 59 (París New- York, 1909. — Bulletín internacional
de l'Academie des Sciences de Cracovie, clase de filología, historia y
filosofía, 1 y 2 de 1910 (Cracovia).
^^*-
año x D/^\T ■C"T*TM Núm. 40
BOLETÍN
DE LA
Real /Icatlemia de Buenas Letras
— DE BAIiCEDONA —
--Q
OCTUBRE Á DICIEMBRE DE 1910
E> —
NOTES DOTZECENTISTES D AUSONA
PRELIMINAR
No's pot duptar lo útil que resulta al conexement de les costums y
historia íntima de Catalunya la inspecció deis manuals de la Edat
Mitjana recóndits en nostres arxius especiáis. D'un estudi que ferem
deis sis manuals notaríais existents en lo valiós" arxiu de la Curia Fu-
mada de Vich, pertanyents al segle XIII, n'haprovingut principalment
lo present trevall.
Aquests llibres oferexen ja dificultats per son estudi, tant per lo
molt borrades que resulten les sues lletres, com per les ratlles que en-
creuen les escriptures y tapen silabes, com per los esboranchs y tren-
caments de fulls deguts a humitats y al descuyt. No porten títol en
Durs cobertes, ni son foliats. Per precisar hon se troven les cites o
documents ab que establím nostres conclusions, adoptarém una clasi-
ficació, que permeterá a qualsevol, evacuar ab exactitutla consulta de
quan pogués convenirli (1).
Hi falten quaderns d'escriptures, puix la actual enquadernació és
feta de la Edat Moderna, quan dits quaderns havíen desaparegut.
Entremitx deis quaderns de foli major hi han fulls de formes y
paper diferents, contenint copies de documents autorisats per los ma-
texos notaris. Fos per descuit, fos per pressa de tornarlos a copiar, se
dexaren endosos d'aquesta manera.
;i) Inseguint l'ordre cronológich, dexárem marcats ab llapic. aquestos volums de la Cu-
ria Fumada ab la numeració de que'ns valdrém per designarlos:
Vo. I.— Manual deis anys 1230 a 1233.
Vo. II.— Manual deis anys 1239 a 1242.
Vo. III.— Testaments deis anys 1240 a 1252.
Vo. IV. -Manual de 1250 a 1251, 1253 a 1256.
Vo. V. -Manual de 1256 a 1257.
Vo. VI.— Manual de 1259 a 1262. Aque3t és lo sol que porta en les cobertes de pergami, una
inscripcló, que sembla de temps posterior al en que sigue escrit, dient: Tercium manuale
mei Barthomei escaro Notari publici vicensis.
1910.-31
Hh%
430 F. CARRERAS Y CANDI
Es evident que lo desitj d'estalviar temps en les transcripcions
domina va en lo segle XIII. En totes les copies venen suprimides les
formules ordinaries de les escriptures: la de Testes huius rei sunt
está assenyalada ab una sola T, paraula inicial de la oració; l'usual
comensament de Notum sit cundís ve del tot suprimit; los juraments
s'indiquen ab un sencill hec iuro; ab un ex quibus o renunciantes los
altres períodos de rúbrica y ab Ff, fideiussores . Axó resulta ventatjós
per qui los examina puix no hi trova palla, la sua copia és mes breu
y no resulta enfarfagada.
Pro esdevé una inconioditat: Testal vi de la data, que, si está consig-
nada en algún document, ho és d'una manera defectuosa. L'any ve ano-
tat en lo primer día del mateix: lo día y mes, alguna que altra vegada
al coinenc de les escriptures autoridades en una matexa jornada, mes
no en quiscuna d'elles. Al donar un text, no transladarém a nostre ca-
lendan la designació romana de calendes, nones e idus. Mantenintla,
facilitará la sua compulsación
Tan sois en lo volúm III de testaments s'observa un orde cronoló-
gich, portant quiscun lo día en que s'otorgá y essent aytambé lo lli-
bre mes ben escrit y Ilegible.
Tots los documents están redactats en llatí, a excepció d'un sol
del 1234, que ho está en cátala (2). Bé's mereix aquesta única escrip-
tura catalana, sa preferent publicació:
«P. des graner e nestefania mare mia, mito uobis Thome ispanioli,
II operatores de la plasa e ses morabatinades de ses ortes, per CCXVI
s. de duplo, que uos o tingats et o agats tant en tro daquels diners
siat pagat: los quals diners vos deg per la muía, et per la meitat de
CLXX s. que ious deuia per rao den B. des graner, on aus est carta:
et io p. des graner, couenio uobis Thome yspanuoli, que, si mos fra-
res uenient en G. et en A., que ious pagas aqüestes XI libres mens
XII sous, dins XV dies que el sien uenguts. Ff . en B. de bosch. T. en
C. barrat et en B. de ses elotes.»
Hi havía també la especial contractació deis juheus, en hebráich, de
la que no caldrá tractar (3) haventsen ocupat en son valiós trevall
lo Canonge Corbella (4).
Si bé los dies solíen indicarse en los documents segons la costúm
tradicional romana de kalendes, nones e idus, lo poblé procurava re-
alisar sos actes y compromisos en diades assenyalades per no descui-
darsen. Axis constan en aqüestes escriptures: la fira de Barcelona, la
ñra de Vilafranca, la fira de Moya, Tots-sants, Nadal, Sant Joan de
(2) Vo. I, 1234, XIII kalendas Septembris.
(3) Vo. IV, 1252, IIII nonas Marcii. «Reachus filius Jucefi» cedeix a «Salomoni filio boni
vide» los drets que tenía a un Mas en lo pía de Gerona, de noin Bonastrug, «ut in cartis
ebrayeis inde confectis quo modo babeo et quod in presentí tibi trado.»
(4) Mossen Ramón Uorbella, La aljama de juheus de Vich.
NOTES DOTZECENT1STES D'AUSONA 431
Juny, Santa María de Febrer, etc., com époques en les que finfen de-
terminades obligacions contractuals.
Completaren! en lo possible aqüestes Notes ausoneses ab alguns
documents bonament trovats en lo valiós arxiu de la Corona d'Aragó.
Y ene-ara hi adjuntám aquelles mes indispensables noves, que formen
part de trevalls ja publicáis y qual absoluta obmissió, podría perju-
dicar la claretat de lo que aquí diém.
LA URBS VIGATANA
La vila de Vich. — L'antiquíssim vicus Ausone o Vich d'Ausona,
reb lo nom de vila y no de ciutat, en los documents vigatans del se-
gle XIII. Cal observar que també Barcelona' es calificada de vila en
una escriptura (5). Mes a Vich tal dictat res te que veure ab son carác-
ter tradicional de capitalitat de la regió Ausonesa. Segons lo deán Lluis
de Monteada, a les derreríes del segle XIII comencá a pendre nom de
ciutat, desconexentne la causa d'aytal cambi.
Voltada de murs, de torres y de valls, la urbs vigatana aplegava
les millors condicions defensivos pera servir de recullita, en cas de
guerra o invasió, a tots los habitants de les vehines poblacions. La sua
circunferencia, si bé avuy la judicaríam un tant reduhida, satisfeya
sobradament les necessitats d'aquella época. En la actualitat encara
s'ha pogut apreciar en qué consistía son circuit.
Cinch eren los portáis oberts en les muralles de Vich, conexentse
ab los noms: de Gurb, de Monteada, de Manlleu, de les Mayóles y de
Santa Eularia.
Portal de Gurb. — Se trova nomenat molt sovint: y era lo que co-
municava ab lo camí d'anar a Gurb (6).
Portal de Monteada. — No ve tant nomenat com lo precedent (7).
Estava en la part de Vich sots domini de la casa de Monteada (8), qual
partida vigatana, resulta magistralment descrita per lo canonge Cor-
bella (9).
Portal de Manlleu. — Semblantment que lo dit de Gurb, prenía
(5) Vo. V, 1256, III nonas Augusti. «Jíos idem (R. dei gratia vicecomes cardone) recipi-
mus te F. de torrente habitatorem ville barchinone uxorem infantes familiam nuncios bes-
tias et omnia alia bona tiu (sub proprio nostro guidatico ducalu deffensione et manutenen-
cia: dabis nobis) vnam libram piperis per censu, anuatimin festo omnium sanctorum.»
(61 Vo. IV, 1254, IIII idus Marcii. Lo Bisbe de Vich estableix a «R. de gallinerio et cui
velis exceptis milite et locis sanctis quandam peciam terre in ipsis nostris condominis qui
sunt ultra pórtale de gurbo ville vici prout tibi est pidouata et terminata et affrontat ab
oriente in camino publico quod de gurbo uenitad villam vici» «propter hec autem uos a te
X solidos monete vicensis dequaterno »
(7) Vo. IV, 1251, VIII idus Junii: «domos meas quas habemua ni villa vici juxta pórtale
montis catani ante domusquod fuerunt vitalis bordonerii.»
(8) Vo. VI, 1259, II nonas Augusti: «iuxta pórtale montischatani in dominio domini mon-
tischatani.»
(9) R. Corbella, Pbre, La aljama de juheus de Vich.
432 F. CARRERAS Y CANDI
nom del camí de Manlleu. La documentació dona testimoüi d'ésser lo
portal, segons costúm general de la Edat Mitjana, defensat per una
o dues torres (10).
Portal de les Mayóles. — Ve nomenat sovint. A ell s'hi anava per la
carrera de Sant Pere. Al enfront del portal hi havía un camp nomenat
de Letrans, en 1261, proprietat d'En Berenguer des Mayóles (11).
En 1257, ja s'havíen edificades cases a la part de fóra del Portal (12).
Portal de Santa Eularia. — Dona va sortida al camí que conduhía
a una iglesia sots la advocació de Santa Eularia (13).
Carrers de Vich. — Ab los noms de vico (17) y calle (18, 19 y 20)
se sol designar ais carrers. La paraula carrería (11), no deu traduirse
per la actual de correr, sino per la antiquada de carrera, equivalent
a vía, camí o carretera (14).
La designació deis carrers la feu lo poblé, fixantse en los mes no-
tables edificis, o bé en circunstancies intrínseques de cada hu, com lo
ésser nou, baix, etz. A falta d'aquestes circunstancies, solía valdres
del nom del proprietari mes renomenat, com succehíab los carrers,
hont, en 1254, hi tingueren llurs cases un tal Boxons (15) y un tal Ga-
yol (16).
Molts son los carrers que ja aparexen designats d'una manera ge-
neral, ab lo que podríem dir son nom propri. Los qu'havém trovat son:
Carrer de Gurb (17) o gurbitá (18). — Carrer d'En Gayol o Gajol (19).
— Carrer del hospital de Sant Joan de Jerusalém (20 y 21). — Carrer del
hospital den Cloquer (22). — Carrer d'En Bruguera (any 1278). — Ca-
rrer dejub altar (23 y 89). — Carrer d'En Guiu, non hi havía la Scole
'10) Vo. IV, 1254, XIII kalendas Madii: «doinorum quod sunt juxta pórtale de maleuo et
possiti8 faceré pontem» «turrem portális de manleuo.»
(11) Vo. VI, 1261 V idus Junii: «illo stabilimento quod Bg. de mayolis facit et proponit
faceré in ipso campo de letrans extra pórtale de mayolis ante carreriam sancti Petri.»
(V¿) Vo. V, J257, X kalendas Junii: «indomibus quas extra pórtale de mayolis ville vici.»
(13) Vo. VI, 1259, VIII. kalendas 8eptembris. «Dono offero et trado domino deo et Eccle-
sie sánete Eulalie site in villa uici et tibi Johanni de toniano sacerdoti rectori eiusdem Ec-
clesie et ómnibus successoribus vestris rectoribus predicte Ecclesie omnes ipsas domos quas
habeo in villa vici extra pórtale sánete Eulalie in dominio sancti Johannis riuipollensis.»
(14) Vo. IV, 1253, III idus Decembris «in carreria de gurbo ville vici extra pórtale.»
(15) Vo. IV, 1251, VII idusJulii «illas domos qui sunt in villa vici ante domos F.boxonis.»
(IB) Vo. IV, 1251. VII kalendas Julii «illas domos nostras quas babemus ante domos Be-
rengarii gayol in dominio domini vicensis episcopi.»
(17) Vo. VI, 1262, VIII kalendas Septembris «in vico de gurbo ville vici.»
118) Vo. VI, 1259, XIII kalendas Septembris «in calle gurbitano ville vici.»
(19) Vo. IV, 1254, VIII idus Aprilis «in villa vici in calle den gajol.»
(20) Vo. V, 1257, II idus Aprilis «domibus. et retro cortali qui sunt in calle hospitalis
Sancti johannis ierusalem ville vici.»
(21) Vo IV, 1250, «domos nostras quas habemus in villa vici iuxta domos R. de quadris
que sunt in calle domorum hospitalis Sancti johannis jherosolimitano in dominio domini
montis catani »
(22) Vo. VI, 1261, XVII kalendas Augusti. «Que domus sunt in calle hospitale A condam
de clochario sub dominio domini montis chatani.»
(23) Vo. IV, 1254, XVII kalendas Julii, «domibus qui sunt in villa vici in calle de jub al-
tan.»
NOTES DOTZECENT1STES D'AUSONA 433
judeorum (any 1280). — Carrer nou (24, 25 y 43). — Carrer nou de la
riera (26). — Carrer moltó del carrer nou (27). — Carrer de Specoli (any
1284). — Carrer deis pintor s (28). — Carrer pelegrí (29). — Carrer de
la ramada (30 y 81). — Carrer de la riera (32 y 53). — Carrer de Sant
Joan (33, 91 y 100). — Carrer de Sant Pe re (34, 91 y 102). — Lo Mer-
cadal. — Plassa de Santa María (35). — Plassa de la maellería ó car-
nicería (36). — Plassa de la codina (37).
Franqueses urbanes. — Sots aquesta designado hi podém aplegar
les cases franques y lliares de prestacions, pertanyents a dignitats y
particulars. S'acostumá designarles ab los noms deis proprietaris, com
de Terrers o de Salfores (38), de Cabrera (39), de Malla (40).
Era la Vilanova (41) un arrabal, seguraruent extramurs de Vich.
Les cases franques d'aquest lloch, en l'any 1255, pertanyíen al ca-
nonge Montrodón (42).
(24) Vo. IV, 1238, II kalendas Januarii (f ulls interclosos d'un manual mes antich; «in villa
vici in calle nouo in seniora tu domini episcopi.»
(25) Vo. VI, 1262, XII kalendas Septembris. «A coller de vico nouo ville vici.»
(26) Vo. VI, 1259, VIII idus Madii «in calle nouo de rieria ville vici.»
(27) Vo. VI, 1260, X kalendas Januarii. «F. de villa comorans in calle molto de calle nouo
ville vici.»
(28) Vo. VI, 1259, XIIII kalendas Soptembris «in vila vici in calle pictorum.»
(29) Vo. IV, 1250, II kalendas Octobris «domos quas habeo in calle pelegrino ville vici
in dominio montis catani.»
(30) Vo. VI, 1262, VIII kalendas Septembris «domibus meis quas habeo apud ramatam
ville vici.»
(31) Vo. V, 1256, VIII kalendas Junii: «de domibus et arco quas et quam in villa vici in
calle de ramata possidet.»
(32) Vo. IV, 1254, V idus Februarii: «illas domos quas sub dominio domini vicensis Epis-
copi in calle de rieria ville vici.»
(33) Vo. IV, 1252, VIII idus Februarii; «in calle sancti Johannis.»
(34) Vo. IV, J251, VI idus Marcii: «in calle Sancti Petri ville vici.»
(35) Vo. VI, 1259, X kalendas Augusti: «quasdas domos qui ount in platea beate Marie
juxta domos de castro terciólo et de medalia et G. paschale.»
(36) Vo. IV, 1253, III nonas Novembris «plateam macellerie.»
(37) Vo. V, 1257, II kalendas Augusti «in villa vici in platea in loco dicto cutina» «quas
domos affrontant ab oriente in domibus petrus johannis mercerii Petrus de gurbo berenga-
rii de ceruaria bernardi condam calzes et in cutina de platea. A meridie in platea et cutina:
ab occidente in carraria publica.»
(38) Vo. V, 1257, XII kalendas Junii: «Berengarius de salliforis vicensis canonicus ac te-
nens et habens domos franquitatis quas in villa vici dicuntur domos de terrers vel de salli-
foris.»
(39) Vo. VI. 1261, II idus Marcii «quam bassa est in villa vici iu calle de jubaltari in
dominio domorum franquitatis quod in villa vici dicuntur domus de salliforis que bassa
affrontat ab oriente in orto domorum franquitatis de capraria.»
(40) Vo. IV, 1255, XVIII kalendas Junuarii « Berengarius de salliforis vicensis canonicus
ac tenens domos mayores franchitates de medalia» «nostris domibus quas in platea beate
marie vici habetis in dominio dictarum domorum franquitatis de medalia.»
(41) Vo. IV, 1253, III idus Decembris «ipsas domos nostras qui fuerunt dicti patris nos-
tri quas habemus in villa vici sub dominio domorum franquitatis quam in villa vici dicuntur
de villa noua quodibi accipiunt singulis annis in festo omnium hanctorum unum par capo-
num per censu.»
(42) Vo. IV, 1255, XIIII kalendas Octobris. «F. de monte rotundo vicensis canonicus ac
tenens et habens domos franquitatis quod in villa vici consueuerant nominare domos de villa
noua.»
434 F. CARRERAS Y CANDI
Los pous.— Es sapigut que, en lo segle XIII, era general la costúm
de teñir, totes les poblacions, pous peí servey del públich. A Barcelo-
na los pous donaren nom a molts carrers que encara se designen com
en la Edat Mitjana.
Desconexém los pous que Vich tindría destináis al us de sos vehins;
puix si se'n consignen dos, no dirém que siguen los únichs de la
vila. Estaven situats, lo un en lo carrer Nou (43) y l'altre junt a la
iglesia de Santa Eularia (44), de la que tractarém en la part eclesiás-
tica.
Los forns. — A igual que los pous, sigueren escullits per lo poblé
com terme de comparado per designar les cases situades prop d'ells,
qnan no ni havía altra construcció mes remarcable. A Barcelona deis
forns també n'han pres noms molts carrers.
A Vich se designaren, en 1257, certes cases sots domini de Guerau
de Bigues, dient trobarse sota lo fornjusá (45).
Lo Mercadal. — Estigué en la part sobirana de Vich, proper a les
muralles, a poca diferencia en lo mateix indret hont está avuy día.
Les cases de la part occidental del mercat donaven a les valls y mu-
ralla (46).
Tota aquesta plassa era ab porxada, com en la actualitat, consi-
derantse les arcades de proprietat particular (47). En l'any 1252 no
estaría encara acabada tota la porxada. Ho deduím de la donació de
certa casa y bassa, autorisantse l'alsarhi porxos damunt deis pilans
que ja hi eren existents (48).
Les taules se treyan al acabarse lo mercat, y algunes o les mes,
sois se paraven los díes de mercat (72).
Les cases construídes en lo Mercadal solíen teñir taules per vendré,
a elles agafades, segurament dintre les voltos. En certs contractes de
venda de dites cases, sol consignarse que pertanyía al venedor la
proprietat de les taules de que tractém (49).
(43) Vo. V, 1257, XI kalendas Junii: «domibus qui sunt iuxta puteum calle nouum ville
vici».
(44) Vo. VI, 1260, XVI kalendas Februarii: «iuxta puteum de sancta eulalia, villa vici».
(45) Vo. V, 1257, XIII kalendas Augusti: «ipsas domos nostras quas habemus in villa
uici subtus furno jusano in dominio Geraldi de biguis».
(46) Vo. IV, 1254, XIII kalendas Aprilis: «afrontant ab orienti in mercatali a meridie in
domibus P. ferrarii et bg. de segalers ab occidente in uallibus et muro ville vici».
(47) Vo. IV, 1250, nonas Septembris: «domos nostras cum porticu et arcubus et bassa
et quintanals quas habemus in mercatali vici prout hec omnia affrontat ab oriente in domi-
bus et porticus p. peronelle a meridie in mercatali ab occiduo in domibus et porticu Guillel-
m¡ de bosco».
(48) Vo. IV, 1252, XIIII kalendas Februarii: «ítem dono uobis licenciam et plenum posse
quod possitis super quendam bassa mea que iuxta dictam domum est super archum siue pi-
lars faceré porticum uel quicquid aliud uolueritis. Ita tamen quod dicta bassa semper re-
maneat aperta a parte introitus sed lisus celum ediflcetis super archum vel pilars siue super
bigas quicquid volueritis super dicta bassa».
(49) Vo. VI, 1261, XVI kalendas Madii: «illas domos meas efc tabulas quas eis adherent
quas domos et tabulas habeo in mercatali vici sub dominio domini vicensis episcopi».
NOTES DOTZECENTISTES D'AUSONA 435
La casi totalitat del lloch destinat á Mercadal era del bisbe de
Vich, radicant dintre la sua jurisdicció. Hi hagueren, empero, cértes
taules de venta dintre la jurisdicció de la casa de Monteada, qual si-
tuació no podém precisar. En 1'establiment d'una d'aquestes taules,
que, en l'any 1261, feu lo batlle Eximenis, s'assenyala ésser entregada
ab carácter vitalici, mes no hereditari (50).
Lo bisbe solía establir les taules del Mercadal mitjan§ant l'entrega
d'una petita entrada y lo cens anyal d'un parell de capons o altre
semblant (51). Mes no totes prestaven cens y en les lliures se senyala-
va dita circunstancia, com en una de bocatería (V. cal., maig 1256).
Com mostra d'aytals establiments, molt curiosos baix lo punt de
vista de les costums, presentarém un del any 1253 (52). Lo bisbe JBer-
nat concedeix a Bernat de Palol un lloch quadrat en lo mercat de
Vich, a fl de posarhi banchs los dissaptes y construir les obres conve-
nients per vendrehi carn y peix. Empero, si hi edifleava archs, li
exigía que tinguessin una aleada convenient, a fi de que hi passés per
sota un cavaller a cavall, sense tocar ab lo cap a dalt de la volta.
No havém entes prou bé lo significat de la concessió que lo propri
bisbe atorgá al dit Palol de la pausam de roudor et puyeriam de rou-
dor, per les que presta va un capó de cens, a igual que per los banchs.
Lo permís de teñir y posar dits banchs, s'establía sois per los dissap-
tes, en la majoría d'aquestes concessions. Aytal autorisació está també
limitada al día del mercat, en lo permís atorgat per lo bisbe Bernat,
(50) Vo. VI, 1281, kalendas Februarii: «Guilabertus de cintillis procurator domini Gas-
tonis in catalonia per predictuin dorninum Gastonem et suos laudo concedo et tibí K.° de
pruners et cui velis in ornni vita cua totam ipsam tabulam cum suis pertinenciis quam p.
inacellarii habuit in doniinis de monte catano in platea ville vici in ipso quinto juxta pilar
quam etiam tibi stabiliuit et assignauit Exameno bajulus eiusdem domini Gastonis cum
carta quam in presentí laudo: et tabulam habeas possideas et expletes diebus ómnibus vite
tue prout in carta quam predictus Eximeno tibi inde melius fecit predicta tabula sit
predicto domino et suis penitus absoluta.
(51) Vo. IV, 1254, XIIII kalendas Aprilis: estableix lo bisbe «quendam tabulam in ipso
mercatali ville vici iuxta tabulas olei» al cens anyal «in festo omnium sanctorum unum
par caponum per censum. Propter hoc nos a te confitemur recepisse XV solidos monete vici
de quaterno».
(52) Vo. IV, 1253, nonas Octobris: «Bernardus dei gratia vicensis episcopus per me et
omnes successores meos episcopos bona et libera uoluntate in presentí cum hoc publico ins-
trumento damus laudamus concedimus et perpetuo stabilimus tibi berengario de palatiolo
et cui uelis excepto milite et clerico et locis sanctis, totum illud seti prout est de pede illius
tui archi uersus orientem usque in canteram tui parietis eodem modo uersus oriente. Tali
pacto ut in predicto seti possis tu et quos uelis tenere et poneré bancos in diebus sabatinis
et eos tenere ibi a manu usque in seto et tenente in eisdem carnes et pices et possis super
predicto seti faceré anbam ab una cantera in aliam uersus circium prout est frons domorum
omnium nostrarum ita altum quod miles equitando superius de capite non possit tangere.
ítem damus tibi pausam de roudor et puyeriam de roudor prout melius tu et tui semper te-
nuerunt et habuerunt subtus tuo anbam quod ibi jam habes et pórtico quam in aliquo loco
foro aliquis non audeat tenere nisi sub tuo anbam et pórtico et sic teneas predicta hec oin-
nia tu et quos uel¡3 ad fldelitatem nostram nostrorumque successorum reddendi mihi tu et
tuis nobis nostrisque successorum annuatim infesto omnium sanctorum II paria caponum
vnum per banchis et aliud per pausa et puyeria roudor et propter hoc recipimus a te L soli-
dos ex quibus etc.»
436 F. CARRERAS Y CANDÍ
en 1257, a Pere de Villa, d'un siti o porta en lo mercadal, per vendré
robes de lli, de bruneta y de sartzil (53).
No sempre lo bisbe permetía teñir los llochs destináis ais venedors
sota cobert Moltcs concessions d'un espay quadrat (conegut en la do-
cumentació del segle XIII per pati o seti) indican que les inercaderíes
se tenían er, pie ayre. Si tractaven de cobrirles, necessitaven de nova
autorisació. Ho declara lo contráete entre lo bisbe Ramón y na Ramo-
na, viuda de Guasch, en l'any 1-60, quí tenía una taula entre mitx
de les de mercería, y junt a ella un troc descobert, concedit a son
marit peí bisbe Guillém de Tavertet. En la atorgació per cobrirlo, hi
consta que abans no ho podía fer (quod pati vel seti tu non p>oteras
cooperire). A despit de millorar de condició, no li fou exigit mes cens
que lo mateix d'un parell de capons, que ja venía pagant (54), excep-
tuats quatre sous barcelonesos de tern, pagats al acte.
D'aquí que al vendre's una taula sots domini del bisbe, son posee-
dor indiques en la escriptura si era o no coberta, lo cens que satisfeya
y lo seu empla§ament, continuant los noms deis colindants (55).
La proprietat d'ana taula del mercadal a vegades se compartí en-
tre dugues persones: ja fraccionada, una d'estes arrendava també la
part de sa pertenencia a altra tercera. Axis, la viuda d'en Berenguer
Monay arrendá per dos anys la meytat de sa taula situada entre les
de bocatería (56). Y posats ja en aquesta vía de fraccionaments, arri-
(53) Vo. V, 1257, XIII kalendas Octobris: «Bernardus dei gratia vicensis Episcopus per
nos et omnes successores nostros damus laudamus concedimus et perpetuo stabilimus tibi
P. de villa couioranti in calle de rieria quoddam seti siue porta habemus in nostro niercatali
ville vici quod affrontat ab oriente et occiduo in mercatali a meridie in tabula vitale de
coma hermena a circio in tabula in quo seti siue porta possis poneré tabulara
in qua teneas pannorum de lino et de bruno et de zarzil in diebus sabbati quam tabulara
inde remaneas .... et reddas inde nobis et nostris semper annuatira in festo omnium sancto-
rum uiiuin par caponum per censu et nulluin alium censura inde reddas: pr.opter hec recipi-
mus a te V solidos vicenses de quaterno: renunciando etc.»
(54) Vo. VI, 1260, VII kalendas Februarii: «R. doi gratia vicencis episcopus per nos et
omnes succesores nostros laudamus concedimus et perpetuo conflrmamus uobis Raimunde
uxore G1 guaschi condam et vestris et quibus uelitis exceptis milite et locis sar.ctis pati vel
seti in quo tu tenes banchum singulis diebus mercati in mercatali uici ante tuam tabulam
quod est in tabulis mercerie quod pati vel seti tu non poteras cooperire sed modo in presen-
tí damus uobis licenciam quam possis eum cooperire et lauda uuw et concedimus uobis et cui
velitis cooperimentum quod ibi fecisti quod pati uel seti cum cooperiuiento quod ibi fecisti
teneas ad fídelitatem nostram et nostrorum et reddas inde nobis et nostris annuatim in festo
omnium sanctorum vnum caponem per censu siue tu jam ipsum reddere consueueras prout
continetur in carta qaam O. condam tauerteto episcopus vicensis fecit dicto marito tuo. Et
nullum alium censura inde reddas nisi tamen dictura caponera: propter hec accipimus a te
II II01' solidos barchinouenses de terno».
(55) Vo. IV, 1254, V idus Januarii: «R. vitxle per me et meos vendo imperpetuum tibi A
de prexanea et cui velitis exceptis miles et locis sanctis quiudam tabulara cohopertam
quam habeo in mercatali ville vici sub dominio domini episcopi qui ibi recipit annuatim in
festo omnium sanctorum vnum par caponum: prouc affrontat ab oriente in tabula p. de car-
dona a meridie et circio in mercatali ab occidente in carreria cum tabula quim fecit p. de
medalia condam cum ómnibus pertinenciis saluo jure dicti domini episcopi per V solidos
monete vici curribili de quaterno».
(56) Vo. V, 1256, VIII kalendas Madii: «Berengaria uxor Br. condam monay loco tib1
NOTES DOTZECENTISTES d'aUSOXA 437
bava a teñirse una taula entre tres persones, segons exemple d'una
que estigué en la cabatería (57).
Acabém de mentar la bocatería y la cabatería del mercadal, y lo
llegidor ja haurá compres que en lo segle XIII s'agrupava ais vene-
dors en seccions, ajudantnos los documents a conéxer la quasi totali-
tat d'aquestes •
No tením encara pie conexement del que s'entenía per bocatería en
lo segle XIII, y, per tant, quin article era venut en les sues taules
(57, 58, 59 y 60). La boquería de Vich era, segons Mossén Gudiol,
la taula de tallar carns (61). Boquera, en 1253, se deya a una roba de
que se'n feyan vano ves (62), y bocatería, en 1255, era cert oflci del
que'n conexém un contráete d'aprenentatge.
Eren les taules de brunetería mentades en alguns contractes (63 y
64), les en que s'exposaven en públich robes nomenades de bruno (65)
o de bruneta La bruneta conceptuém ésser un drap ordinariament ne-
gre y que apar de confecció forastera (66).
P. de uirdiguerio hinc ad festum pasche proxime uenturum et a dicto festo pasche usque ad
dúos annos continué sequentes completos in eodem festo per XVII solidos barchinonenses
de duplo, ex quibus etc. totam illam medietatem illius tabule quam ego habeo in mercatali
uici in tabulis bochaterie cuius alia medietas est francisci filii G1 monay. Tali pacto ut dic-
tam medietatem predicte tabule teneas habeas et possideas per totum dictum tempus et
facías totum censum qui inde exit et exire debet domino vicensis episcopo et si aliquas mis-
siones feceris in dicta tabula vel per ipsa, habeas totum super predicta tabula».
(57) Vo. I, 1233, V idus Junii: «omnes ipsas domos cum orto quod eis adheret quas et
quod habeo in mercatali vici et etiam cum pórtico quod ibi potest fleri et I tabulam quod
est in macelleria. ítem dono tibi vnam tabulam quod habeo infra tabulas cuiraterie et ter-
cian! partem unius tabule quod est infra tabulas (¿abaterie».
(58) Vo. IV, 1255, V idus Octobris: »totum illud clot quod habemus in mercatali ville
vici in bochateria».
(59) Vo. III, 1248, XIII kalendas Julii: «dúos clos quos habeo in mercatali vici in boca-
tería».
(60) Vo. I, 1232, V kalendas Januarii: «Thomas macellarii et vxor Adaladis et filiis
nostri B. et B. vendimus tibi P. adrouerii et cuicumque uelitis totum ipsum nostrum clotum
quam habemus in mercatali vici in bocatería infra ipsos clots vitalis adrouerii et s. amalric
in senioratu domini episcopi per VIII solidos de duplo Testes P. de cío et F. de malats».
(61) «Congrés d'üistoria de la Corona d'Aragó dedicat al rey en Jauíne I y a la seua
época», p. 195.
(62) Vo IV, 1253, II idus Novembris. Copiém d'un inventari: «tres culcitras, duas scili-
cet coopertas de fustaneo, et unam coopertam de lana, et nouem parea linteaminum, et tria
coopertoria dua scilicet noua et vnum uetus: et duas uanouas unam videlicet de panno lineo
et alteram de boqueram: et Septem touayons et tres touales, et vnam conchain et vnam cal-
deram, et dúos ferreos ígneos, et Septem eapuzalia, et vnam flaciatam, et qaadam taut mag-
nam et vnam paruam».
(63) Vo. V, 1256, nonas Augusti: «ipsain tabulam quod habeo cum p. de podio genestes
in tabulis brunaterie mercatalis ville vici in dominio domini vicensis episcopi».
(64) Vo. IV, 1252, XVII kalendas Martii: «in mercatali ville vici in tabulis bruna-
terie».
(65) Vo. VI, 1252, XV kalendas Martii: «pannorum de bruno».
(66) Axis ho diu Jules Camus en La cour du duc Amédée VIII d Bumilly en Albanais
(Annesy, 1902), ps. 21 y 22 ab referencia a l'any 1418, en que Ainedeo VIII de Saboya compra
a Ginebra «C aunes et dimy de brúñete de Malinos». A Vich se dona nom de bruneta a
draps negres, segons un document del 1242 (III kalendas Januarii): «XIII canas panni de
gaset, item uiridam et blauum, et XXIII canas de morad, et de bruneta negra de duaix, et
VIII canas de bifá de aracio» (Vo. II).
438 F. CARRERAS Y CANDI
Tal vegada la secció dita carretería era destinada a vendré objec-
tes per los carreters, per mes que reconegám, que, en lo segle XIII, se
conexía molt superficialment aquest important aparell de transpon.
Un sol escrit del 1233 parla d'aytals taules (67).
En la coltellería se venían coltells (G8), axis com en la cuiratería
s'aplegaven los objectes de cuyr (57, 69 y 79).
Junt a la coltellería tenía establerta sa venda la linatería (70),
quals taules sovint se designan per «taules de robes de llí» (71 y 72).
Es de suposar que la mercería tindría igual significat que en nos-
tres temps (73 y 74)
Les taules de zartzils, situades sota les voltes del mercadal (75 y
76), eren destinades a la venda do les robes dites sartzils.
La gabatería (57, 78 y 79) y la venda del olí (51 y 77), teníen les
sues seccions corre sponents, com també li teníen les diferentes cali-
tats de carns en la carnicería. Les taules de porch (80), o de carn
salada (81), estaven aplegades, axis com les de be y les de carn de
vaca (82). Al lloch destinat a aqüestes derreres se conegué per vaca-
tería.
(67) Vo. 1. 1231, II kalendas Junii: «ipsam nostram tabulam quam habemus ininercatale
vici in ipsa carrateria in senioratu domini episcopi».
(68) Vo. IV, 1255, IIII nonas Octobris: «tabulam nostram quam in mercatali vici habe-
mus in dominio domini vicensis episcopi in tabulis cultelerie».
(69) Vo. VI, 1259, XI kalendas Aprilis: «la mercatali vici in tabulis cuyraterie».
(70) Vo. VI, 1261, II idus Aprilis: «tabulam quam babeo in mercatali vici in tabulis
coltelerie» «prout affrontat in tabulis linaterie» «ab occiduo in uia qui transit inter dictam
tabulam et tabulam».
(71) Vo. IV, 1254, kalendas Aprilis: «in mercatali vici in tabú is panni lini».
(72; Vo. V, 1257, XI kalendas Novembris: «tabulam in ipso nostro mercatali vici in ipso
reng tabularum panni lini versus solis occasum in loco ubi hodie terminato et assignato
prout affrontat a meridie in tabula et ab ómnibus alus partibus in mercatali vici in qua
tabula possitis tenere pannos lana et lini et ponatis eam ibi in singulis diebus mercati vici
et in sepe eam inde leuetis».
(73) Vo. IV, 1255, VIII kalendas Novembris: «quandam tabulam quam in mercatali vici
habemus in tabulis mercerie».
(74) Vo. VI, 1261, II nonas Januarii: «tabula qua est in mercerie mercatali ville vici».
(75) Vo. VI, 1259, XVII kalendas Octobris: «illis tribus tabulis de zartzils que sunt in
ipsis porticis domorum mearum de mercatali ville vici».
(76) Vo. VI, 1259, V idus Septembris: «domos cum orto quam eas adheret quas habemus
in merchatali ville vici, qui sunt inter domos Tolosete condam et p. de Castribus cum toto
illo porticu et tabulis de sartzil que sunt ante hostium predictarum domorum».
(77) Vo. IV, 1256, II kalendas Februarii: «tabulam nostram quam habemus in mercatali
ville in tabulis de oleo in dominio domino vicensis episcopi».
(78) Vo. IV, 1254, VII kalendas Septembris: «illa tabula quod tibi vendidimus in zaba-
teria mercatalis vici».
(79) Vo. VI, 1261, VI kalendas Februarii: «in mercatali vici in tabulis sabaterie et cuy-
raterie».
(80) Vo. VI, 1261, XIIII kalendas Septembris: «in mercatali vici in tabulis porcorum».
(81) Vo. IV, 1250, nonas Septembris; «in mercatali apud tabulas carnium salsarum».
(82) Vo. VI, 1262, XIIII kalendas Septembris: «quatuor tabulas quas habemus in merca-
tali vici in dominio domini vicensis Episcopi. Quaruin tres sunt in tabulis Arietum et
Affrontat circio in macello arietum» «Quarta vero tabula est in tabulis vaccaterie et
affrontat,.... a circio in via qui transit inter macellum arietum et vaccarum».
NOTES DOTZECENTISTES D'AUSONA 439
Lo mercadal de Vich s'ha de suposar anterior al segle XIII. Podía
atrassarse al segle anterior, durant lo qual s'arreglaren algunes plas-
ses, en les principáis poblacions del nostre Principat. Ramón Beren-
guer IV adquirí a Bercelona, davant de la porta del castell vell ves-
comtal, o siga en la actual plnssa del Ángel, un lloch destinat a mer-
cat (83). Lo mateix comte arregla definitivament lo mercadal de
Gerona, en l'any 1160, al permetre a Pere de Balma construir cases
que mai caven la extensió que en avant havía de destinarse ais vene-
dors, al exterior deis murs de Gerona (84). Anfós I, en l'any 1174,
reglamenta a Perpinyá lo mercat públich (85).
Maells.—ho maell, paraula catalana derivada de macellum, era lo
lloch non se solíen matar los animáis destináis al consúm públich.
Los maells se trobaven junt a les carniceríes (86). Quiscú d'ells no
servía per tota manera de bestiar; los destinats ais moltons (82, 86, 87
y 88), eren especiáis y diferents d'aquells non s'hi mataven les va-
ques (.82 y 86). Aquests dos se trobaven al enfront l'un de l'altre y se-
paráis per una vía (82).
Crida poderosament la atenció la existencia del maell de la bocate-
ría (macello bochaterie) (89), per lo que ja tením dit. ¿Era lo lloch
hon se mataven bochs o cabres? ¿Podía tractarse d'una corrupció de la
paraula vacatería? Nos inclinem a la primera hipótesis.
Lo mercat deis Monteada. — Enfront de Sant Sadurní existíen taules
de venda proprietat de la casa de Monteada, senyora de Bearn.
La vescomtesa Garsendis y son fill Gastón establiren a Bernat de
Sabadell una taula que possehíen en la plassa sobirana davant de Ja
iglesia de Sant Sadurní, per durant lo temps de la sua vida, a cens
d'un morabatí l'any. Després de mort En Bernat, revertiría dita taula
ais vescomtes de Bearn (90).
(.83) Colección de documentos inéditos del archivo general de la Corona de Aragón, v IV,
planes 312 y 386.
(84) Ibídem, v. IV, pl. 298.
(85) Alart: Priviléges et titres municipaux de Roussillon et de Cerdagne, pl. 74.
(86) Vo. IV, 1254, VI kalendas Aprilis: «ipsam tabulara quam uoce etratione dicti patris
mei habeo in macelli vaccarum mercatalis ville vicisub dominio domini vicensis episcopi».
Confrontava: «a circio in mercatali et carreria qui est Ínter clots multonum et dictam tabu-
lan! per XXV solidos monete vicensis de quaterno .
(87; Vo. IV, 1251, XVI kalendas Martii: «in mercatali vici in macello arietum».
(88) Vo. IV, 1254, VII idus Julii: «illos dúos clotos quos habeo in villa vici in mercata-
li in macello ircorum sub dominio vicensis episcopi».
(89) Vo. V, 1256, V kalendas Madii: «ipsum clot cum bancha quod habemus in macello
bochaterie ville vici in dominio domini vicensis episcopi slne censu quod ibi non accipit
prout affrontat ab oriente in cloto de na moltona a meridie in via publ ca mercatalis».
(90) Vo. VI, 1259, kalendas Martii: «Quod nos domna Garssendis dei gratia vicecomitis-
sa Bearnensis domina montis chatani et Castri ueteris per nos et dominum Gastonem til ¡mu
nostrum et per omnes successores nostros in presentí cum hoc publico instrumento damus
laudamus concedimus atque stabilimns tibi Bn. de sabadello et cui velis diebus ómnibus
vite tue tamen Totam ipsam nostram tabulam quam est in platea superior! ante Ecclesiam
sancti Saturnini prout eam hodie tenes et possides cum ómnibus suis hedificiis pertinenciis
tenedonibus ingressibus egressibus et affrontacionibus suis ad habendum et possidendum
440 F. CARRERAS Y CANDI
Creximents urbans — La ciutat cresqué molt en lo segle XIII, épo-
ca de prosperitat general en tota Catalunya: los establinients de terres
y urbanisacions, no son comptats, ans abunden.
Ara es lo Prelat qui estableix o acensa morabatines o morabatina-
des (que equivaldría ais moderns cossos catalans); ara son particulars
qui fan lo mateix. Existexen nóu establiments de morabatines o
fexes de térra, fets lo 2 de juliol de 1256 per lo bisbe Bernat de Mur
a altres tants particulars, al convertir en carrer la trilla espessa imrae«
diata al carrer de Sant Joan. Les condicions que imposava eran: edi-
ficarhi cases dintre lo termini de sis anys y pagarlí un morabatí al
any, de cens, per Tots Sants (91).
Tant o mes notable que aquesta aparría la urbanisació portada a
terme en 1257 per lo canonge Salfores y lo batlle bisbal Arnau de
Chens. Al tractar de convertir en cases los horts que ells dos teníen
junt a les muralles, introduint nous pobladors a Vich, soliciten y ob-
tenen del Prelat, autorisació per obrir un nou portal al mur d'aquell
cantó, pera fer mes assequibles les noves construccions (92).
La urbanisació del hostal de Queralt, hon hi havía una gran horta,
prop del pont, porta de moment grans dificultáis, per no voler conce-
dir permís lo bisbe: arreglantse tot en 1291, mercés a una concordia
entre aquest y l'abat del Estany, senyor directe d'aquella térra.
toto tempore vite tue ad fldelitatem nostram et nostrorum Reddendo inde tu nobis et nostris
semper singulis annis vnum Moraba t ¡nutn bonum in auro amphossinum per censu in festo
paschatis. Et nullum alium censum mihi reddere tenearis nisi tamen dictum Morabatinum.
Et sic promittimus predictam tabulam tibi et cui velis faceré tenere et possidere continué
et in pace contra omncm personam diebus ómnibus vite tue. Ad obitum vero tuum dicta ta-
bula sit nobis et nostris penitus absoluta».
(91) Vo. V, 1256, VI nonas Julii. Bernat de Mur estableix a nou particulars altres tan-
tes morabatines pera edificarhi, ab iguals condicions. Diu un d'aquets contractes: «stabili-
mus tibi G. Gimul et cui velis, exceptis milite et loéis sanctis, unam fexiam terre siue
inora batinam, prout est tibi hodie terminata et assignata in ipsa nostra trilia espesa de calle
Sancti Jobannis ville vici, qua morabatina affrontat: ab oriente, in media morabatina petri
de janer; a meridie, in via publica; ab occiduo, in morabatina G. carbonel; a circio, in nostra
condamina «et construas ibi domos hinc ad sex annos continué uenturos, et tu ibi facias
quicquid uelis a celo usque in habissum, et reddas inde semper singulis annis in festo om-
nium sanctorum, per censu, unum morabatinum ad forum quod alii de calle S1 jobannis
et S1 Petri reddent de morabatinis et domlbus quas ibidem habent».
(92) Vo. V, 1257, VII idus Junii: «Nos Bernardus dei gratia vicensis Episcopus. Cum
vos Bg. de salliforis canonicus vicensis et A. de chennis baiulus noster, deliberatione habi-
ta, uelitis et intendatis daré illos ortos uestros qui sunt in villa uici, iuxta domos uestras,
diuersis populatoribus qui ibidem domos faciant, cum ad habendum introitum ad ipsas
domos, non sit locus ita idoneus, sicut est, per murum dicte ville nostre versus meridiem,
suplicastis nobis B. dei gratia vicensis Episcopo, ut per in dicto muro possetis pórtale fa-
ceré, ad habendum introitum ad ipsos domos: de nostra licentia speciali nos B dei gratia
vicensis episcopus, per nos et omnes successores nostros, considerata utilitate euidenti
quod nobis et successoribus nostris ex hoc peruenit, habita deliberacione et tractatu cum
proborum hominibus vicensis quos super hec de gracia et honéstate duximus, euocandos
uobis predictis Bg. de salliforis et A. de chennis ut in predicto muro ville vici possitis pór-
tale faceré unde habeatis introitus ad dictas domos et carrerium, damus auctoritatem et
licenciam specialem. Q,uam licenciam et auctoritatem possimus nullo tempore reuocare.
Testes R. de ualle forti et P. de pausa vicensis canonici: G. de muro: bg. burdi: A. de gali-
ner: F, mironis: A. coqui: Examenus: Bg. gayol: et Jacobus de sancta eulalia»
NOTES DOTZECENT1STES D'AUSONA 441
Alguns contractes oferexen detalls interessants del que procedía en
les parets mitjeres de les noves construccions pera evitar inconve-
nients y qüestions entre los proprieta ris colindants (93 y 94).
Les morabatinades. — Del moraban, moneda alarábiga molt usada
per tot, y de la que ne devallá lo castellá maravedí, se'n origina una
paraula vulgar catalana que no té res que veure ab encunyacions mo-
netaries: la morabatinada o morabatina, que no creyém se puga con-
fondre ab magmutina o mazemutina (95) y mauradina (96).
La magmutina o mauradina y també lo morabatí, era la unitat
monetaria de bon or y just pes, que servía en paga del cens anyal a
que estava afecta la morabatinada de térra Per qó un document del
1259, tracta de dotze morabatins y altres tantes morabatinades, en les
.quals dits dotze morabatins ni son rebedors, en lo prat del Estany de
la parroquia de Gurb (97).
Podém definir a la morabatinada com essent una mida de superfi-
cie, quasi sempre urbana, qual cabuda desconexém, afecta al cens
anyal d'un morabatí, d'ahont ne devalla son nom (98, 99 y 100).
(93) Vo IV, 1251 [II nonas Decembris: «F: de ponte recognosco et fateor tibi R. de punc-
tis socrui meo et J. filio tuo et vestris quod in illam partem parietes mediani qui est inter do-
mos meas et uestras, in calle de gurbo, de za portella aenant, usque ad pilars porticum quod
nos ibi fecistis, sine meis missionibus, ego non possim habere pausam in eo ex tune.»
(94) Vo. IV, 1259, kalendas Aprilis. Establiment a cens d'un obrador en lo camí del Hos-
pital de Sant Joan: «paries uero qui est inter dictum operatorium et meis domos sit semper
comunis inter nos et nostros et te et tuos et nos et nostri et tu et tui habeamus in dicto pa-
riete pausam inferius et superius. Tamen tu nec tui non possitis ibi faceré portum nec
fenestras ñeque badadors per quam positis videre in domibus nostris et orto etnos non ha-
beamus 3tillicidium nec possimus proicere aquas super dictum operatorium nec tu habeas
stillicidium nec possis proicere aquis super domos nostras».
(95) Vo. IV, 1238, XVI kalendas Novembris. Bernat, bisbe de Vich, ven a R. de Verdera,
rector de Vila-Adrat (Viladrau) y a Guillém de Verdera, fins a 370 sous barcelonesos, deis
censos que percibía al castell de Turricella: «ítem excipimus illas quatuor mazemutinas et
illos viginti paria caponum quod annuatim recipimus et recipere debemus Poncius de mon-
taniola rector ecclesie de riuo primo».
Vo. IV, 1251, III kalendas Januarii: «F. dionisii habitator ville vici et filii mei Jacobus
et p. vendimus in perpetuum tibi Guillelmo de pinu et cui velis totam integram ipsam nos-
tram mazemutinam boni auri et justi ponderis censualem quam accipimus et accipere debe-
mus perpetuo singulis annis in festo Sancti petri mensi junii in ómnibus ipsis domibus et
cortal in uilla vici juxta domos Alegre sauri sub dominio beate Marie de minorissa stabili-
uimus A° de vineis quondam et vxori eius Ermessenda.»
(96) Vo. III, 1250. Testament d'en Bergadá: «Dimito Eliccendi filie mee vnam Mauradi-
nam et dimito... . filie mee aliam maurantinam».
(97) Vo. VI, 1259, XI kalendas Madii: «de duodecim morabatinis et morabatinatis in
quibus predicti XII morabatini recipientur in ipso prato de stagno».
(98) Vo. VI, 1259, V idus Aprilis: «omnes integre illos duodecim morabatinos censuales
bonos boni auri et justi ponderis amphossinos quos singulis annia recipiuntur in ipso prato
de stagno quod est in parrochia de gurbo alodium franchum: quos etiam duodecim moraba-
tinos de duodecim morabatinatas ibi et inde factis».
(99) Vo. VI, 1259, V idus Aprilis: «quendam morabatinatam cum térra in qua sedet» «et
recipit ibi annuatim vnutn Morabatinum per ceusu».
(100) Vo. VI, 1262, X kalendas Septembris: «Medietatem integre totius illius nostre
morabatinate Biue fexia terre Quam habemus in Calle sancti Johannis ville vici» «et facías
ibi domos et quicquid uolueris a celo usque in abissum et habeas pausam». «Et reddas an-
nuatim domino Episcopo per censum Médium morabatinum bonum in auro ad fforum da
442 F. CARRERAS Y CANDI
Consignen les escriptures la muja morabatinada de térra. Axó
succeheix quan s'ha partit en dugues a la morabatinada inicial (101).
Una vegada establerta la paraula indicativa d'una mida superfi-
cial, s'aplicá molt amplament a diferentes superficies, no ja a solars
de dintre los murs de Vich y en concepte urbá (102), sí que també a
terres de primera calitat destinades a la agricultura, assenyaladament
a certs regadius (103 y 104). En aquesta forma, en 1259, se parla de
ortos sive morabatinatas (105).
Los morabatins, com a moneda imaginaria o de compte, per indi-
car una forma de cens, prengueren tanta extensió que, a Barcelona,
les Ordinacions de Santa Cilia l'evaluaren a nóu sous barcelone-
sos (106). En 1419, encara a Vich se parla deis morabatins perpetuáis ,
com equivalent a censos perpetuáis (107), y en 1509 s'empleava en lo
Territori de Barcelona (108).
LA JURISDICCIÓ
Los bisbes de Vich o d'Ausona. — Exerciren lo domini jurisdic-
cional a Vich en lo segle XIII. No d'una manera absoluta: puix una
petita part de la població, la immediata al castell deis Montcades (an-
tich temple roma convertit en castell), estava sots domini de la fa-
quod alü de Calle sancti Johannis reddendunt de morabatinatis et domibus quas ibidem
habent».
(101) Vo. V, 1257, VIII kalendas Octobris: «P. de granerio et uxor mea R. et fllii nostri
Bn. et R. per nos et nostros, damus laudamus, concedimus et perpetuo stabiliuius, tibi P. de
cocala st filio tuo F. et vestris et cui velitis, Mediam Morabatinatam, cum térra in quam
sedet, et cum arboribus qui ibi sunt, quam, per dominum vicensem Episcopum, tenemus et
habemus in ortis de granerio: qua Media Morabatinata est de amplitudine Morabatinate
Petri de cortada: et afrontat, ab oriente, in media Morabatinata Caboti: a meridie, in Mo-
rabatinatas ferrarie de guardiola: ab occidente, in carreria: a circio, in nostro orto »
«Reddendo inde uob et uestri, nobis et nostris, seniper, singulis annis, Médium Morabati-
num, prout alü reddiderint per Morabatino de morabatinatis quas ibi per nos tenent».
(102) Vo. I, 1210, III idus Kovembris: «illis duabus morabatinatis et domibus quod in
ipsi sunt in senioratu domini Episcopi in Calle sancti petri inter domos et morabatinatas R
de sancto felice et Bernarde oliuarie».
(103) Vo. V, 1257, XV kalendas Junii: «possis transiré per regum meorum Morabatino-
rum, illam aquam de ortis de granerio et ducere eam ad tuuin honorem».
(104) Vo. V, 1257, II nonas Septembris: «stabilimus tibi Johanni baptizato et uxori tue
Dulcie et cui uelitis quandam Morabatinatam quam habemus in ortis de granerio in domi-
nio domini vicensis episcopi....» «redendo uos et uestri nobis et nostris semper annuatim
vnum Moraba tinum per censu».
(105) Vo. V, 1259 (paper sense data, interclós): «alios qui habent ortos siue morabat'na-
tas in orta de emposta».
(106) «Y axó feu quan se ordena, que, los morabatins que se pagassen per los censos de
les pensions, fossen regulats a nou sous barcelonesos cada un» (Ordinacionsd'En Sánela
Cilia).
(107) 1415. Lo testament del vigatá Bernat Serradell: « Jaquesch a la obra de la Seu—
Cinch cents florins,— De que's compren morabatins— Perpetuáis».
(108) 1509: «possehir qualsevol morabatins en lo Regadiu de la sequía del Rech Comdal
de la Ciutat e territori de barohinona». (Capib revatio generalis Feudorum etrerum Emphiteo-
ticalium, Clase 2.a, Ba. 5, f. 326, Arxíu de la BatUía Reyal Pa trimoni a Barcelona).
NOTES DOTZECENTISTES D'aüSONA 443
milia Monteada, llavors vescomtes de Bearn, a conseqüencia de ces-
sió de drets obtinguts de la Mitra.
Los bisbes d'Ausona que exerciren son cárrech durant lo segle XIII
foren cinch; có és:
Guillém de Tavertet (1195-1233).— Estava al costat del rey Pere I,
en 1197, quan dit Monarca procura acabar ab los heretges waldenses;
en 1207 passá a Roma a defensarse de calumniadors. Pere I lo comissio-
ná en 1211, a fí de tractar ab l'Arquebisbe de Narbona y Legat Apos-
tólich, que no sigues mogut l'exércit de la Iglesia contra del rey
d'Aragó; en 1215 assistí al concili Lateranense; en 1218 a les corts de
Vilafranca del Penados; en 1228 prengué part a les corts de Barcelona
convocades per la conquesta de Mallorca; en 1229 al concili de Lleyda,
y en 1230 al de Tarragona.
Sant Bernat Calvó (1234-1243). — Elet en 10 de setembre de 1233,
tardaría en pendre possessió flns entrat 1234. Governá la diócesie,
interinament, l'ardiaca Dalmau (109).
Lo bisbe Sant Bernat Calvó assistí, en 1236, a les corts de Monteó,
hon se decreta la expedició a Valencia, a la que ana personalment dit
Prelat, capitanejant la gent de Vich. En 1243 prengué part al Concili
de Tarragona. Ais cinch mesos de la sua mort (1243), fent grans
miracles, se confia a Ramón de Cavera y Ramón de Sala rencárrech
de registrarlos, consignantse'n 104 en son llibre.
Lo bisbe Bernat de Mur (1243-1264), assistí al concili de Tarrago-
na en 1247-, en 1252 excomunicá, en un sínodo diocessá, al abat y
monjos de Ripoll, per usurpacions jurisdiccionals; en 1254 acompanyá
al Metropolita, de Tarragona a Berga, pera excomunicar y castigar
ais heretges waldenses; en 1256 assistí al concili de Tarragona, y en
1257 a les corts de Lleyda; en 1260, per concordia se declara exempts
de la iglesia de Vich al monastir de Ripoll y sos priorats de Santa
María de Montserrat, Sant Pere y Sant Salvador de Cervera y ¡a pa-
rroquia de Sant Pere de Ripoll; en 1262 se concorda la exempció deis
monastirs de Sant Benet de Bages y de Sant Joan de Ripoll o de les
(109) Vo. 1, 1233, VII idus Julii, se titula cDalmatii vicensis Archidiaconi tenenti u
ómnibus locum episcopi vicensis ecclesia vacante».
Vo 1, 1233, XIII kalendas Decembris: <D vicensis Archidiaconus B. procurator et tc-
tum capitulum vicense ecclesie debemus uobis A. coqui et F. Mironis et cuicunque CCCC
solidos de duplo de quibus persoluimus CC solidos in locario bestiarum quas duxerunt nun-
cii nostri per postulacione postulati obtinenda: et CC solidos quos ducemus in presentí in
itinere quod faciemus uersus (Abbatis Sanctarum c.) (*) postulatum nostrum in episcopa-
tum quos CCCC solidos donamus ín presentí et assignamus uobis et cuicunque uelitis in
tote ipso furno Sancti petri». ...
Vo. II, 1234, Juliol (fulles soltes dintre lo Manual): «P. de gauarreto uicensis canonicus
dimito locum meuun domno B uicensis electo in capitulo vicensis ad comedendum et contra-
dicendum ¿procucetis? me ratum habiturum quicquid tempore feceris nomine meo in capi-
tulo antedicto: preterea concedo et profiteor, que ipse possit mutare procuratores meos
quos dimito si sibi uisum fuerit expediré.»
(*) Aqüestes paraules aparexen borrades després d'escrites
444 F. CARRERAS Y CANDI
Abadeses; en 1264 convertí en abadía lo monastir de Santa María
del Estany.
Entre los molts fets que's conexen d'aqnesta prelacia, per arbitrar
la declaració de santedat en pro del bisbe anterior, nos surt al pas lo
compromís fet per Pons de Morera, claver de Vich, de 100 áureos,
destináis a impetrar los jutges inquisidors de la vida y miracles
de Sant Bernat Calvó (110).
Lo bisbe Ramón d'Anglesola (1265 1298). - En 1266, 1273 1277,
1279, 1282 y 1291, fou ais concilis de Tarragona; en 1281 ana a Roma;
en 1294 al concili de Lleyda; en 1294 qüestioná ab l'infant Pere
d'Aragó y ab Guilleuma de Monteada sa muller, per no volerli prestar
homenatge per lo feu deis Monteada a Vich y castells de Sulterra,
Orís y Voltregá, promoventse grans turbacions.
Lo bisbe Berenguer de Bellvís (1298-1301) tanca lo segle, sense que
puga veure del següent, o sia del XIV, mes que lo primer any, contras-
tant aquest breu episcopat ab los deis seus predecessors.
La casa de Monteada, veseomtes de Bearn. — Al casar Guilléin de
Monteada ab María, vescomtesa de Bearn, per los anys de 1164 al
1170, s'introduhí la casa catalana deis Montcades en lo vescomtat de
Bearn (111). A María la heretá son fill primogénit, Gastó VI de Mont-
eada (1173-1215); a aquest son germá Guillém Ramón de Monteada
(1215-1223), lo famós matador del arquebisbe de Tarragona (1194);
a aquest son fill Guillém de Monteada (1223-1229), mort en Santa
Ponza, al conquerir Jaume I la illa de Mallorca; la viuda Garsenda
(1229-1260), (112), queda tutora de son fill impúber Gastó Vil
(1229-1290), qui també fou senyor del comtat de Comenge. Lo succehí,
en lo Vescomtat de Bearn, sa filia major Margarida, casada ab lo Com-
te de Foix, y en los senyoríus catalans de Monteada y de Castellvell,
sa filia menor Guilleuma (1290-1309) Aquesta no dexa successió de son
matrimoni ab l'infant Pere d'Aragó, passant sos bens ais comtes de
Foix, després de no poques peripecies, al comencar lo segle XIV.
Per la administrado d'aquest patrimoni y jurisdicció tenían, los
veseomtes de Bearn, un Procurador general a Catalunya, carreen que
exerciren persones de representació social, com Gilabert de Centelles,
Guillém de Sant Vicents (senyor del castell de Burriach) y altres. A
(110) Vo. VI, 1261, V kalendas Aprilis: «Poncius de morada clauiger vicensis promito
bona fide et per flrmam et utilem stipulacionem uobis P de torrentibus et Bn. de plano ca-
noniciset R. de turri facta, cuilibet uestrum, in soliduin, quod reddam uobis ornnes missio-
nes et expensas quas feceritis usque ad sumam C aureorum, in inpetrando judices siue inqui-
sitores super uita et miraculis beati Bernardi >
(111) J Miret y Sans, La casa de Monteada en el Vizcondado de Bearn, publicat en Bo-
letín de la R. Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. I.
(112) Morta Garsenda, en 1261 (V kalendas Junii), actuaven a Vich, com a marmessors
seus, lo bisbe Arnau de Barcelona y Pere de Sentmenat: «.Tacobus notarius condam domne
Comitisse beharnese bone memorie ex parte dominis A Episcopus dei gratia barebinonensis
et p. de sancto minato Manumissores domne comitisse antedicte». (Vo. VI.)
NOTES DOTZECENT1STES D'AUSONA 445
mes, a Vich hi residía un batlle especial a les ordres del Procu-
rador.
Los Veguers. — Residía a Vich un Veguer representant de la justi-
cia del rey, no sois a Vich, sino també en tot lo vegueriu d'Ausona. La
Mitra hi tenía també un veguer, ab facultáis mes limitades. Del 1225
és un important conveni entre lo Bisbe, lo Vescomte de Bearn y lo
veguer reyal, assenyalantse los drets d'aquest y los del veguer del
Ardiaca, axis se denominava al de la Iglesia. Lo veguer reyal cuida-
va de tot lo criminal, encara que en lo mercat general no hi pogués
apresonar a ningú, ni péndrehi res-, y lo veguer del Ardiaca deis pe-
sos, mesures y inspeceió de queviures.
A derreríes del segle XIII s'experimentaren alguns dissentiments
entre lo Prelat y los veguers reyals sobre jurisdicció y dret de jutjar.
Prou sovint un mateix veguer tenía sots la sua comanda mésd'una
veguería, com en 1254 Pere de Vilaregut, qui possehí les d'Ausona,
Bages, Bergadá y Ripollés. També acostumava, lo veguer reyal, tras-
passar son carreen a altra persona (113).
Ordinariament lo veguer reyal de Vich, cuidava deis dos vegueríus
iTj
d'Ausona y Bages. Al pendre possessió del seu oflci jurava al Bisbe
que administraría justicia ab tidelitat, y que defensaría los liochs reli-
giosos. Prestaren eix jurament, en 1289, lo veguer Jaume de Montpe-
sat, en 1290 lo veguer Berenguer de Boxadors y en 1299 Guillém de
Cirera.
Com lo vegueriu del Llucanés esta va en sa totalitat enclós en lo
bisbat de Vich o en térra d'Ausona, també se veu al veguer de Lluca-
nés Bernat Ca Portella, en 1272, prestar al bisbe de Vich lo mateix
jurament. No tením exemple de que'l prestas lo veguer del Ripollés.
Lo veguer reyal, pera exercitar la missió económica de recaudar
la part deis fruyts de la térra que corresponía a la corona, en los
liochs subgectes a jurisdiccions exemptes, havía de demanar autorisa-
ció al senyor d'aquests liochs. Una d'aquestes autorisacions, atorgada
en 123!) per B. de Queralt, senyor del castell de Gurb, al veguer reyal,
pera acaptar lo blat que li correspón, la dona per un any, fent cons-
tar que no li concedía, ni per rahó del domini reyal, ni de la cort del
veguer, sino solament per gracia especial (114).
(113) Vo. IV, 12.H XII kalcndas Julii: «P. de vilari aecuto vicarius domini regis in au-
sona et in bagis et in birguidano et in riuipolli bona ct libera uoluntate in presentí cum
hoc publico instrumento comando et trado tibi A de sancto augusto, totum meum locum in
vicaria predietorum locorum. Ita quod tu possis demandare, faceré tenere paces et treugas.
et faceré composiciones, et daré guizatica, et faceré et ordinarc ac statuere quicquid aliud
ego possem faceré in eadem: promitens quicquid super predictis ómnibus et singulís pre-
missorum tu feceris uel duxeris faciendum, per te uel per alium, in iure uel extra ius, aut
quicquid alio modo inihi ratum et firmam propter habiturum et inuiolabiliter seruaturum.»
(114) 1239.— «B. de cberalto bona et libera volúntate et presentí dono etconcedotibi P. de
uilaii acuto domini regis vicario sub P. de monthechatano posse et licenciam quam in isto
anno presente possis acaptare uel faceré acaptari bladutn ex parte tua ab ómnibus homini-
1910.-32
446 F. CARRERAS Y CANDI
Batlles reyal y particulars . — Los qui administraven patrimonis,
jurisdiccions y rendes, solíen noraenarse batlles. Lo Rey hi tenía lo
sen batlle a Vich, com també li tenía la casa de Monteada, y inolts
monastirs catalans o cases nobiliaries, que hi possehíen bens.
Alguns vigatans proprietaris d'alous dintre o fora de la vila, solíen
teñir batlles per la sua administració, fossin ells tant petits com los del
prebere qui servía lo benifet del altar de Santa Magdalena, en la Seu,
que sois consistía en dugues masíes a les Olotes (115).
Com ni los militars ni los clergues, podíen estar sots la subgecció
deis laichs, se nota en molts contractes una tendencia manifesta a
evitar que les finques subgectes a jurisdiccions poguessin passar a tais
mans. D'aquí que:s fes constar, en vendes o enfeudaments, la facultat
de transportar lo domini a qui volguessin, excepto milite et clerico.
Empero un cas extraordinari s'observa en certa venda efectuada a Vi-
latorta, en 1257, per lo Convent de Riudeperes: que's prohibeix la sua
enagenació a juheus y a ciutedans, o homes de vila, segons lo docu-
ment (116). Qual fet no dexa de teñir gran interés, puix sembla mos-
trar com si los eclesiástichs responguessin ab represalies.
Lo batlle reyal de Vich era també batlle d'altres llochs vehins, se-
gons fos voluntat del Rey allargarli la sua potestat jurisdiccional. En
Tany 12D4, Bernat Barrat batlle reyal de Vich, ho era de Torelló, Tona
y Bescanó, com també ho seguí essent de Fornells, cárrech que exer
cía per nomenament del vescomte de Foix, Gastó, aprés confirmat per
Guilleuma y son marit Pere d'Aragó (117).
bus tocius termini castri mei de gurbo et meis propriis hominibus penitus hinc exceptis.
Hanc auteiri liceiiciam et coneessionem aiue graclam non dono siue concedo tibi raione do-
mini regís nec racione curie vicarie nisi solummodo tui amore et gracia speciali. Ita scilicet
quod propter istam licenciam et coneessionem mihi uel successoribus meis siue hominibus
et mansis tocius termini castri de gurbo predicti nunc uel in posterum valeat aliquo tempo-
re preiudicium aliquod grauari Ego uero Petro de uilari acuto predictus licenciam et con-
eessionem predictam recipio sub hac forma quam propter ea qui in isto continentur presentí
instrumento domino Regi uel michi meisque successore3 vicariis siue tibi dicto B. de che-
ralto uel successoris tuis aut ctiam hominibus tocius termini dicti castri de gurbo nunc vel
in posterum aliquo tempore preiudicium aliquod grauetur. Testes P. de sancto Ipolito vi-
censis canonici. B. de clotis et An. riuipolli»
(115) Vo. IV, 1252, II Idus Februarii. «Andreas caramella vicensis clericus ac rector Al-
taris beate Marie Magdalenc vicensis ecclesie dono tibi bartholomea de gurri in cmni uita
mea dum tamen tenuero dictum altare, bajuliam ipsorum duorum mansorum quos racione
dicti al taris babeo in parrochia vici apud clotas et moram quos tenent Petruset R. de clotis
et omnium expletoruin censuum et reddituum eorundem tali pacto ut hec omnia teneas ba-
beas possideas et inquiras ac aplices bene et diligenter et ea mihi tradas propter braciaticum
quod inde tibi retineas per tua bajulia. Ad obitum uero meum uel quos interim dimiterem
dictum altare uel si tu decederes dicta baiulia statim sit dicto altari penitus absoluta et hec
carta ex tune promito hactenus.»
(116) Vo. V. 1257, III kalendas Marcü. «Frater J. prepositus sancti Thome de riuo piro-
rum et totus conuentus eiusdem per dictum Monasterium et per nos et omnes successores
nostros, damus, laudamus, concedimus et perpetuo stabilimus, tibi Bartholomeo cortesii de
parrochia Sancti juliani de villa torta et uxori tua (i. et vestris, cui velis, exceptis judeis et
hominibus uille, omnes integre ipsas domos nostras cum orto et arca et quadam fexiam
terre», etc.
(117) 1291, VI Idus Marcü. «Vos infans P. etc. Tradimus et comendamus uohis fidcli
NOTES DOTZECENTISTES d'aUSONA 447
Representant, les batllíes, la percepció de rendes, era proufreqüent
entregarles a particulars tant per saldar deutes contrets per los monar-
ques o prelats.com per remunerado de serveys.La donaciófeta en 1298,
a Guillém de Malla, per la Iglesia de Vich, de la veguería y batllíes
de Vich, fou motivada per los molts serveys que Malla li havía prestat,
assenyaladament per haver entrat en batalla ab la gent de Barcelona,
en l'any 1280.
Delegado del ofici de batlle rey al. — Era permés al batlle reyal, de -
legar lo carreen a altres persones. Aytals delegacions, en les époques
de bandositats y lluytes particulars (que tant sovintejaven per tot Ca-
talunya, puix les lleys de la térra les amparaven) no ni ha dubte que
portaren greus contratemps a la bona administració de justicia.
Un exemple presenta Vich en 1295, temps de grans lluytes y
enemistats en la térra d'Ausona. Lo batlle reyal Bernat Barrat con-
fia lo seu ofici a Bernat de Sorroca, qui era de la part del Bisbe. Axó
perturba de tal manera la pau a Vich, que l'infant Pere d'Aragó ,
senyor de Bearn y de Monteada, qui llavors exercía de procurador del
Rey a Catalunya, hi hagué d'intervenir (118).
nostro karisimo Bernardo barrati, dum nobis placuerit baiulias Ciuitatis vicensis et castro-
rum de torilione et de Thona, de bascanó ac teriniuorum eorundem, siinul cum aliis baiuliis
quas iam teuetis et de quibus habetis cartas nostras: ita quod vos sitis baiulus dicte Ciuita
tis et castroruin seu locorum predictoruin, et exigatis, colligatis, ac etiam recipiatis. omnes
redditus, exitus, peruentu3 et jura eorundem, et de ipsis respondeatis nobis, uel cui seu qui-
bus mandaueriiiius, et non alii, fldeliter atque bene, et recipiatis ac habeatis per salario et
labore vestro, id quod ab aliis baiulis tenentibus ipsas baiulias, est recipi consuetuua»...
«Propterea, volumus ac concedimus uobis, quod, licet dictas baiulias comendauerimus uo-
bis ad beneplacitum nostrum, quod baiuliam de fornellis, quam uos et bernardus filius ues-
ter, tenetis ac tenere debetis ad vitam vestram, ex concessione uobis facta per nobilem
dompnum Gastonem quondam, et ex conflrmatione inde per nos uobis facta de eidem baiulia,
teneatis uos et dictus filius uester, ad vitam uestram, prout ipsa per nos extitit confirmata.
Datum Martorelli VIo idus Marcii.» (Reg. 89, f. 70, A. C. A.)
(118) 1295. cBeinardo barrati baiulo vici etc. Intelleximus quod uos cum contingit uos
abesse de predicta Ciuitate vici, comititis oficium uestrum Bernardo de sorocha qui est de
parte venerabilis Episcopi vici, et quod minus bene habet se in dicto officio exercendo, ac
vtitur de eo in detrimentum et preiudicium nostri ac jurium nostrorum, de quo non modicum
admiramos. Quare vobis firmiter dicimus et mandamus, quatenus de cetero dictum officium
uestrum nec dicto Bernardo de subtus rocha, nec etiam alicui alii de parte dicti Episcopi,
vllatenus comitatis, set ipsum comitatis alicui homini nostro qui bene et diligenter se ha-
beat in eodem ac circa bonum et pacifficum statum dicte Ciuitatis et conseruacionem jurium
nostrorum intendat solliciter, prout decet. Similiter cum intellexerimus quod milites et
alii intrant dictam Ciuitatem vici cum armis, et faciunt partem cum clericis et aliis dicte
Ciuitatis, contra homines nostros, eundo per dictam Ciuitatem cum equis armatis in odium
et dedecus jurisdiccionis nostre, si ita est, non modicum admiramus. Quare vobis firmiter
dicimus et mandamus, quatenus non sustineatis quod aliquid in dicta Ciuitate talia audeant
atemptare, immo predicta penitus euitetis et ai aliquos inueneritis intus dictam Ciuitatem
arma defferentes et partem facientes contra homines nostros, ipsos capiatis et captos te-
neatis, doñee a nobi3 mandatum receperitis speciale. Mandamus insuper vobis quatenus iniun-
gatis ex parte nostra Petro de sancta Eugenia quod non inferat malum uel dampnum seu
grauamen aliquid, nec inferri faciat per aliquos de familia sua, hominibus nostris, seu ali -
quibus eorum, nec sustineat aliquos qui malum uel dampnum intulerant hominibus nostris,
a quibus si desistere nolucrit, procedatis contra ipsuin et eius bona, fortiter, quantum de
jure et racione f uerit faciendum. Taliter quod non possitis de neggligencia reprehendí. Da-
tum Gerunde VI Idus Septembris.» (Reg. 89, f. 130, A. 0. A.)
448 F. CARRERAS Y CANDI
Bregues entre los Bisbes y los Montcades. — En 1211, lo Bisbe es-
comulgá a Guillém Ramón de Monteada y posa en interdit ses terres
dintre la Vila de Vich y sos castells de Torelló, Curull, Besora, Orís,
Tornamira, Vacarises, Tona y Malla, cesanthi los divináis oficis. Ne
fon causa les sues vexacions contra lo Prelat. En 1224 vingueren a
concordia en la forma ja prou coneguda (119),reconexentse En Guillém
de Monteada feudatari de la Mitra.
Les controversies y bregues entre los dos senyors jurisdiccionals de
Vich sovintejaren en aquest segle. Tracta Mossen Gudiol deis princi-
páis episodis de les matexes, durant lo regnat de Jaume I (120). No
ho cal repetir. La sentencia del 1224, proferida per delegats ponti-
ficis, pacifica la controversia. Mes reaparegué en Í2Ó3, essent escomu-
nicada Garsenda y sos valedors per les llurs malifetes, portada la
qüestió a Roma y resolta á mitges en 1240 per concordia. La obstina-
ció de Garsenda y de son fill al no voler rendir homenatge al bisbe
Bernat de Mar se perpetuisá fins al 1258, en que prestaren lo jurament
de fidelitat al Bisbe.
Noves controversies ab Gastó Vil per causa de les jurisdiccions,
s'inicien en 1260; intervé lo Rey en pro del Prelat (1267); y després de
moltes dilatories, lo Vescomte comparegué personalment a Vich, fir-
mant al bisbe Ramón d'Anglesola promesa d'esserli feel y ajudarlo
(27 Novembre 1270).
Una cavalcada de la gent de Barcelona contra Ausona tingué lloch
per los volts del 1280 Y en lo següent any 1281, una commoció popular,
roba y assolá. les cases del canonge Ramón de Merlés, que eren de la
Seu de Vich. ¿Hi hagué, aquí, la ma deis Montcades?
Mort Jaume I, son fill Pere lo Gran exigí tribuís a la Mitra viga-
tana que li portaren mil penalitats. Ab axo s'hi escaygué la lluyta del
Bisbe y Gastó VII contra Arnau de Cabrera; sobrevingueren «oves
discordies sangnantes, acabant lo segle ab les complicades qüestions
del senyoriu ab Guilleuma de Monteada, que portaren en continua re-
volta armada los darrers anys del bisbe Ramón d'Anglesola.
Casa en 1290 l'infant Pere d'Aragó ab Guilleuma de Monteada los
qui, essent parents, demanaren dispensa al Papa, gestionantla lo Bisbe
de Caragoca y T. de Puigvert (121). Lo Rey d'Aragó ho afavoriría,
dictant, en 1290, algnnes disposicions en favor deis drets jurisdiccio-
nals de Guilleuma de Monteada (122). Llavors és quan esclataren ab
gran forca les velles lluytes deis Bisbes y los Montcades, que acabaren
per informar les bandositats ausoneses deis Cruilles y Altarribas y al-
tres, tant remarcables en los segles XIV y XV.
(119) Vegis Moneada Episcopologio de Vich, v. I.
(120) Publicat en Congris d' Historia de la Corona d'Aragó dedicat al rey En Jaume Iya
la sua época, I part, plana 191.
(121) Keg. 85, f. 234, A. C. A.
(122) Reg. 81, f. 202, A. C. A.
NOTES DOTZECENTISTES D'AUSONA 449
En 1293 s'expedexen no poques ordres de protecció y salvaguardia
reyals en la ciutat de Vich, expedintles, a nom del Rey lo seu lloch-
tinent l'infant Pere d'Aragó. Entre los guiats hi figuraren Elissenda de
Vilalleons, lo batlle del Bisbe Berenguer de Verdera, los juheus de la
aljama de Vich y altres. En lo propri any, Berenguer d'Orís, procu-
rador general deis Montcades a Catalunya, és favorescut de donacions
per part de Guilleuma de Monteada.
Ssnse proposarnos ressenyar aqüestes lluytes, llargues y difícils de
seguir, no podém dexar de consignar lo que referent a elles tením, del
any 1295. Lo 1 de Janer de 1295, Berenguer d'Orís, procurador deis
Montcades, y Bernat Barrat, batlle reyal de Vich, tractaren de venir a
concordia ab lo Bisbe. Aquést posava com a acondició se dones salva-
guardia a dos deis qui mes s'havíen distingit contra del Infant y de
Guilleuma, nomenats Ripollot y Lleó Ca Sala. L'infant, no solsament
ho rebutjá, sino que ordena procehir contra dits personatges (123).
En aquest entremitj se circularen ordres per tot Catalunya per
l'infant Pere com a Procurador reyal, per anar a la guerra de Caste-
11a. L'infant maná ais seus feudataris de Vich y Ausona, s'ajuntessin
ab ell a Fariza lo dimecies després de Pasqua, que era lo 5 kalendes
Abril (124). Mes axó no'l distragué pas de fer defensar, per lo batlle y
prohoms de Vich, a 13 vigatans menacats per partidaris del Bisbe. En
altre plech trames lo 1 de Marc a son procurador Orís, li enviá unes
denuncies que havía rebudes contra del batlle Barrat, perqué inquirís
y procehís segons fos de dret. Encara aquella matexa jornada escrivía
al propri Barrat, manantli obrar lo seu castell de Fornells a Gero-
na (125). També respongué a altra lletra del Bisbe de Vich, qui's quexá
d'opresions que deya rebía la Iglesia deis oficiáis del Infant, obgec-
tantli, que, los eclesiástichs y altres del seu dLtricte amparaven din-
tre Vich a malfactors y bannits, que havíen damnificat a la gent
deis Montcades. Seguía dientli, ordenava al procurador Orís guardes
los pactes y convenís entre la Iglesia y los Montcades y procehís con-
tra malfactors, de tal manera que, a conseqüencia de les correccions
y cástichs, per uns y altres portats a efecte, Vich quedes pacificat.
Finalment, lo mateix 1 de Marc. de 1295, l'infant Pere comminá a
Ramón de Benages, Bernardí de Centelles, Pere de Santa Eugenia y
Guillém des Brull, batlle d'Ausona, de que no entressen ab armes a
Vich, ni recullissen en llurs cases ais qui havíen damnificat a gent deis
Montcades, puix sino, convocaría contra d'ells l'exércitde laterra(l25).
(123) Reg. 89, f. 150, A. C. A.
(121) Al mateix temps autorísava al procurador Orís «quod vice et nomine nostro, possi-
tis composicionem faceré cum militibus et vniuersis alus a nobis feuda tenentibus in Catha-
lonia, ct cum hominibus omnium villarum et locarum nostrorum Cathalonie, de exercitu
quem nobis faceré debent et taxandi cum eis per certls peccunie qiuntitatibus.» (Reg. 89,
f. 161, A. C. A.)
(125) Reg. 89, f. 162, A. C. A.
450 F. CARRERAS Y CANDI
Lo malestar cresqué en aquells primers díes de Mai'9. Certa partida
de gent del Bisbe, deis bannits o reclamáis per la justicia, d'acort ab
altres vehins de Vich y militars, una nit, talaren y destruiren los blats
de la gent deis Monteados, prop de la Ciutat, entraren en ella, procla-
mant que, si algú sortía al sometent, lo mataríen; y per últim saque-
jaren la casa den Ferrer Pau, en la partida deis Montcades. L'Infant
Pere, desde Osea, ordena al batlle de Vich, Barrat, y al procurador
Orís, inquirir contra d'aquests malfactors (126).
Com havém dit abans que no'ns proposavem seguir pas a pas
aqüestes lluytesy sí tan sois recullirne lo que haguessem trovat inédit,
les acabém ab aquest episodi.
Qüestions de jurisdicció entre lo Bisbe y l'Ardiaca. — Aqüestes con-
troversies se resolgueren en 1202 per arbitratge. Se declara que al
Veguer del Ardiaca li pertoqués conéxer sobre les falsetats deis forns,
tabernes, pesos, mesures y canes menors de sartzil y roba de llí,
com també en los lladres y les prohibicions de maells. Si bé d'aquestes
n'entengué ab voluntat del Bisbe. Eren de dret del Bisbe, les invasions
y dampnatges de la vila de Vich, los bans, canes o mides majors,
horaicidis y ses esmenes. Los demés drets se dexaren per mes avant
determinar a quí pertanyíen.
Moneda vigatana. — Los bisbes de Vich tenían, com es sapigut, lo
dret d'encunyar moneda vigatana, essent estimats deis numismátichs
los exemplars que d'ella se troben. Aquest dret se refermá en lo se-
gle XIII, ab privilegis reyals, com explica Botet y Sisó, al recopilar
tot lo escrit sobre aquesta materia, en lo volúm I de Numismática ca-
talana, y al afegirhi algunes altres noves Mossen Gudiol, en Les bre-
gues sobre lo senyoriu de Vich. En los documents ací continuats, hi
abunden extraordinariament les referencies a la moneda vigatana.
A Vich hi venen mentades en diferents documents, les monedes
que's continúen, totes elles conegudes deis numismátichs: morábannos,
amphosinos, mazemutinas in auro en 1261 apellidades lucifias, maze-
mutinas duplices mirias, aureo's amphossinos novos (1244) (127), áureos
flamejants amphossinos (1242), monete de quaterno barchinone, solidos
barchinonenses de duplo (128), solidos monete veteris barchinone de du-
(120) Reg. 89, f. 164, A. C. A.
(127) En 1250 se dona la equivalencia del alfonsi o áureo, per tal que 400 equivalían a
70 marcha d'argent: Vo. IV, 1250, VI kalendas Septembris. «Quod nos B. dei gracia Vicensis
episcopus recognosco et faceor in ueritate nos mutuo recepisse numerando a te berengarius
de vilari johanne ciuem barchinone CCCC morabatinos in auro amphossinos nouos bonos et
legales boni auri et justi ponderis ad soluendas LXX Marchas argénteas quas debebamus per
subsidio ecclesie romane. Et renuncio in presentí de consensu vicensis capituli obligamus
tibí et cui uelisper CCCCaureisantedictis totum integrumnostrum furnum inferiorem vil le
vici..
(128) Tant en 1234, com en 1256, en 1 march d'argent hi eutraven 88 sous de doblench de
Barcelona: «Vo. II, 1234, «CCC solidos monete kurribili Barchinone de duplo, valente Mar-
cha argenti LXXXVIII solidos». Vo. V, 1256, VIIII kalendas Decembris: «L solidos barchi-
nonenses de duplo et valentes marcha argenti LXXXVIII solidos».
NOTES DOTZECENT1STES D'AUSONA 451
pío (1259 a 1262), solidos barchinonenses de temo, libras málgorienses ,
solidos málgorienses (129), bisancios, solidos jachenses, solidos monete
regalium valencie.
Una sola vegada tant sois en l'any 1259 hi havém trovat consignats
los solidos to'osensis (130) y una los solidos monete de acrimonte (131).
La hostaldat episcopal. — A la conversió en diner de la prestació
feudal de host y cavalcada, se li dona a Vich lo nom especial de hos-
taldat. Axis se diu en 1257 duna fexa de térra a Tenes, que's tenía
sota domini d'hostaldat del bisbe (132), y també d'altra pessa a les
Fosseles, en la que lo Prelat hi rebía 12 diners d'hostaldat, quan seguís
al exércit (133;.
En 1286 lo bisbe mantenía la pretensió de que los vehins de Vich
no devíen seguir al exércit mes enllá deis límits de la Veguería (134).
Exempció de tributs reyals. — Vich tenía privilegi de Ramón Be-
renguer IV y d'Anfós I (1196), de no pagar quisties, toltes y altres
vectigals reyals. A despit d'axó, quan en 1196 Pere I obtingué deis
catalans lo subsidi del bovatge per impulsar la guerra contra los sar-
rahins, lo bisbe d'Ausona, a igual que los altres prelats del Principat,
dexá, que lo cobres en la sua diócesis.
En 1205 Pere I confirma lo privilegi d'exempció de tributs reyals
y los demés de que disfrutava Vich.
Lo bovatge. — Aquest tribut se seguí recaudant en la térra d'Auso-
na. Del que s'aplegá en l'any 1233, uns comptes de recaudació nos
presentan la sua importancia y quantía en algunes parroquies ausone-
ses comencant per la matexa Seu de Vich (135). Se torna a atorgar a
(129) Vo. VI, 1261, kalendaa Martii «ad petendum et recipienduma G. etR° de borreda
fratribus LXII solidos barchinonenses qui ualebant L solidos Málgorienses».
(130) Vo VI, 1259, XII kalendaa Septembris. Tractant de recobrar un crédit cert vehí
de Tolosa, fou posat per l'escriva-, en lo document, CL ¡¡olidos morlanorum. ratllant aprés
aquesta derrera paraula y posanthi al damunt toln, que enteném traduirse per tolosensis.
(131) Vo. VI, 1259, VII kalendas Junii. «DCC solidos monete de acrimonte».
(132; Vo. V, 1257 kalendas Junii: «quendam fexiam terre quam habemus in parrochia uici
in loco nominato apud tennis in dominio de ostoldat domini vicensis episcopi».
(133) Vo. V, 1257, VII idus Madii. Er. Gayol ven a Berenguer Ripoll sos drets a un camp
d'En G. de Tena», situat «in loco nominato a les fosseles apud tennes, in parrochia sancti
petri vici, et est de ostaldat domini vicensis Episcopi, qui ibi accipit duodecim denarios bone
monete, tempore quo ierit in ost vel exercitum, quos uos ei semper a modo reddatis».
(131) Registre 66, f. 178, A. C. A.
(135) Vo. 1, 1233, idus Julii: «A de tiscallo procurator domini Regis in bouatico col-
ligendo in ausona per me et dominum Regem Recugnosco et fateor uobis B. de bononia et
B. cortesii quod venistis mecum legaliter ad computum de toto ipso bouatico quod uos col-
legistis mandato nostro ex parte domini regis: scilicet, de parochia Sancti petri vici
DCCXXIIII solidos et de parochia Sánete Marie de falgerolis CCCLXXVII solidos et di-
midium et de parochia Sancti stephani de uillasegetrudis CCXXXVI solidos de parochia
Sánete Marie de manleuo CXXV1II solidos et de parochia Sancti Martini de cotibus
CXXVII1I solidos et de parochia Sancti Xptofori de tauerteto CLXXII solidos et de paro-
chia Sancti Michaeli de sorerolis XLII solidos et de parochia Sancti petri de .. .. CX solidos
et dimidium; et de ómnibus dictis denariis dedistis medietatem domini (Regis) quorum man-
si et homines predictarum parrochiarum et mihi aliam medietatem: et recipi et habui a
uobis CCL solidos quos habuistis de termino Castri de Capraria. ítem recepi a uobis de
452 F. CARRERAS Y CANDI
Jaurae I en 1236, ab ocasió de la guerra de Valencia. Pere II, al pujar
al trono (1277), volgué cobrarlo, oposantshi los bisbes catalans. En
1278 enviá un porter a Vich pera exigirlo ab violencia. Los reys se-
guiren recaudantlo, y en 1299 lo bisbe de Vich cobrava la meytat de
la pena imposada ais qui juraven en fals en la contribució del bovatge.
Guiatges y salvaguardes. — Garantir la seguretat individual ha
estat la constant preocupació deis governants, assenyaladament en les
époques de violencies. La protecció del í'ort al débil se considera com
la pedra fonamental del feudalisme, hon lo senyor se comprometía a
protegir al vassall de qualsevol perill.
La necessitat d'aquesta protecció se conceptúa tant imperiosa, que
no faltan testaments en los quals los testadors vigatans, instituexen
deffensores y protectores deis bens dexats a sos filis, a gent poderosa di-
ferent, segons les comarques hon aquests radicaven (136).
Los senyorius y jurisdiccions, al repoblarse Catalunya, s'entre-
lligaren tant uns ab altres, que fou freqüent trobar, en los termes
d'un castell, terres d'altres senyors o entitats religioses, tingudes en
franch alou.
Tant per aquesta circunstancia, quan per lo desitj d'ésser mes pro-
tegits, veyém ais particulars obtenint guiatge o salvaguarda de la
gent poderosa Y no's solía dispensar gratuitament, sino mitjancant un
tribut anyal o ceas, ab una quantitat major d'entrada.
Per mes que tots los catalans estavan posats baix la salvaguarda
y protecció del rey, d'una manera general y absoluta, axó no obstava
perqué, en determinades ocasions, concedís ais súbdits que ho solici
taven, un guiatge especial y particular. En senyal del dit guiatge
acostumaven posar lo penó ab les armes reyals en les cases ó edificis
del qui ho obtenía. A mes, en les Uuytes ab la noblesa, aquests guiat-
ges servían pera teñir neutrals o favorables ais particulars o richs
homes a qui los atorgaren los sobirans. Eran, per altra part, un ingrés
o aumentació de les rendes de la Corona (137).
Guiatge, defensió, manutenencia y salvaguarda, son paraules que
s'usaven en un mateix significat, segons se constata, entre altres,
parochiis qui suut in termino Castri de Gurbo CCCXLVI solidos ex quibus ómnibus dictis
denariis quos a uobis recepi superius dictum est sum bene paccatus »
(136; Vo. in. 12(8, III nonas Novembris. Testament de G. de Montpalau: «ítem instituo
rogando deffensores meos et protectores omnium bonorum quos dimito dictis infautibus
meis in Catalonia, C. de inuntclus, Poncius de montesuriu, et P. de montepalat. ítem insti-
tuo rogando deffensores meos et protectores in bonis et rebus quos habeo in Euissa, Fratrem
G. bn. de gurbo, Garsiam Exameniz, A. de ledo, et Bn. oliver, et P. de minorisa, et j. de
serra».
(137) 1260, VII idus Junii. Concessió de rcyal guiatge a D.a Orp.xn, muller de A. G. de
Cartellíi, y a tots los seus castells y proprietats, a condició «quod dj predictis casfris et
forciis malum non exeat nobis nec terre aut bominibus nostris>. (Registre 11, f. 189, ACÁ)
1261, XV kal. Feb. Lo rey atorgá guiatge a P. de Montdomenech de son mas de Montdo-
menech, situat a Sant Pau de Montamel, pera que li dongui al any 12 diuers «et teneatur sibi
et suis seruire prout Ilumines de homellacio eisdem seruient». (Rcg. 11, .f. 287, A. O. A.)
NOTES DOTZECENT1STES D'AUSONA 453
ab lo que concedí lo veguer reyal Vilaregut a Guillém de Coreó en
1250(138).
Los guiatges y salvaguardes reyals anaven endrecats d'una mane-
ra raolt especial, ais casos en que, per virtut de deseximents, o ban-
dositats, o guerres de nobles o persones privades, estiguessin menapats
d'algún dany los pagesos y gent pacífica de la comarca. Mes los qui
esta ven en guerra o en reguart, com se'ls ni deya, no dubtaven pres-
cindirne, segons succehí en 12 '5 ab En Simón de bevíu y son fill
Bertomeu, quins, estant guiats del rey, foren atropellats y ferits per
En Berengueró Barrat fill d'En Berenguer, Bernat d'Avelda fill d'En
Ferrer y Guardián, escuder d'En Ramón de Benages. L'infant Pere,
procurador reyal maná al batlle Bernat Barrat, procedía immediata
ment contra d'aquests tres vigatans, afectes al partit del bisbe y con-
traris ais Montcades (7 idus setembre 1295).
Expedían guiatge en favor d'un particular, de desde lo Sobirá fins
al mes petit senyor local, essent tots ells fets baix un patró únich Com
exemple d'aquests derrer¡$, apuntarém lo de B. de Bellpuig, del 1250,
en favor deR. de Codina (139)
Moltes vegades se consigna en los guiatges que durarán tot lo
temps que voldrá la persona favorescuda per aquells. Y també que's
fan per mentres duri tal o qual bandositat o pertorbació d'ordre pú-
blich, com, v. gr., lo que atorgá Arnau de Cabrera, en 1251, a Ramo-
na de Serrallonga de Queros, per mentres guerrejás En Berenguer de
Malla ab En Bernat de ¿Cavassona? (140).
(138) Vo. IV. 1?50, XVIII kalendas Januarii: «P de vilari acuto vicarius domini Regís
et baiulus in ausona et ¡n alus multis locis per dominum regem, per me et per oinnes succes-
sores meos vicarios, recipimus te Guillermum de corcono qui fuisti do manso de corcono de
parrochia Sancti stei hani de villasegetrude et uxorem infantes familiam et l>ona tua omnia
alia tam mobilia quam immobilia habiti et ha¡ enda vbique sub proprio guizatico ducatu
deffensione et manutentia speciali domini regis ct nostra nostrorumque successorum vica-
riorum et omnii m eius locnm vbique tenentium. Ita quod decetera nullus audeat te et tua
predicta tangere capere retiñere et in aliquo molestare. Quod quis presumpserit iram et in-
dignationcm domini regis et nostrara suorumque l< cum tenentium et omnium successorum
nostrorum se nouerit incurriste. Tromitimus etiam per djminum regem et per nos et per
omnes successores nostros et per eorum lo.um tenentes te et tua omnia antedicta vbique
deffendere et manutenere ut homines et res proprias domini regis et nostras. Et dum in hac
guizatico volueris permauere de quo possis exire quando tibi placuerit: dabis nobis in sin-
gulis annis in festo omnium sr nctorum unum par perdicum pro censu in vita tua et propter
hoc recipimus a te lili solidos de duplo: renunciando, etc.
(139) Vo. IV, )250, XII kaleudas Setembris. «B. de pulcro podio per me et meos amicos et
vali:ores in presentí cum hoc publico instrumento mito et pono te R. de cutina flliuin p. de
cutina et omnia bona tua mobileset inmobiles etc. in meo guisatico deffenciono ducatu et
manutenencia Ita scilicet quod tu et tu¡ et omnes res tue sint sub propria manutenencia mea
duc.itu gizatico et manutenencia in mari et in térra et in ómnibus locis tanqu.im res mee pro-
prie etc. et quamuis te uel res tuas tangetur iram et indignacionem meara incurreret et dono
III solidos per introitu et III solidos et unuin par caponuin in festo omni sanctoruua: inde
eixire uoluero».
(140) Vo. IV 1251, XV kalendas Aprilis: «A. de capraria bona et libera uoluntate in
presentí cum hec publico instrumento recibió te Raímundam de serra longa de parrochia de
choros et berengarium de sena longa socrum tuum et infantes familiam ct mansum ves-
454 F. CAKRERAS Y CANDI
Ais juheus també se'ls troba cercant lo guiatge deis cavallers cris-
tians. En 1259 lo cambista David y sos filis se posaren sots la salva-
guarda del cavaller Guillém de Qavassona (141).
No's deu confondre lo posarse, un particular o entitat, sots la sal-
vaguardia de la Corona, ab la circunstancia, de fet molt semblant,
pero de dret molt diferent, d'ésser un pagés, home propri, ell y la sua
familia, del rey. Escassejan molt los exemples d'aquesta naturalesa,
sobre tot en territoris subgectes a dominis particulars. Un cas exis-
teix ab referencia a un tal Llogaya. de Sant Cristófol de Vespella, qui,
se dona voluntariament al rey ab sa familia y successors, oferint
prestarli lo cens anyal d'un parell de gallines (142).
Reyal salvaguarda a la Iglesia de Vich. — Es atorgada per Pere II
en 6 d'agost de 1285. Observa lo canonge Monteada, a qui devém tal
nova, que havía mudat de conducta aquell rey; puix, al comentar son
regnat, se mostrá poch favorable ais eclesiástichs, assenyaladament
al bisbe de Vich. No repara, Monteada en la data del 1285, que es la
de la creuada pontificia. Podém asseverar, per tant, que lo bisbe de
Vich era afecte a la causa catalana, mes que al partit del Papa.
Les notificacions publiques. — No hi havía altra fórmula de notificar
al públich les comunicacions oficiáis, que per mija del pregoner. En
un nomenament de pregoner fet per lo Bisbe en 1254, se veu que lo
carrech era vitalici, que abarcava tota la població y que podía posarhi
substitut (143)
trum, cum ómnibus domibus bona pertinentiis bestiar et cuui ómnibus aliis rebus mobili-
bus et inmobiübus habitis e.thabendis vbique, sub proprio guizatico. ducatu, et deffensione
et mea manutencia speciali. Ita quod nullus audeat uos neo predicta hec omnia tangere,
capere, retiñere, aut in aliquo molestare, quod quis pressumpserit irarn et indignacionem
meain et amicorum >neorum se noucrit incurrisse: promito etiam uos et bec omnia antedicta
vbique deffendere et manutenere ut homines proprios et ut res meas: banc autem guiza-
ticum uobis et vestris predictis, dono et fació ad meum bonum ac sanu 11 intellectum, duin
guerra quam est Ínter berengarium de medalia et bernardum de s , durauerit et non ultra:
de hoc autem guizatico exceptamus tamen maritum et cognatum dicte Raimunde».
(141) Vo. VI, 1259, idus Augusti: «G de sauassona per me et omnes meos amicos et uali-
tores Recipio te Dauid campsore judeum et omnes filios tuos, videlicet, Lobellum cenz, Moj-
setes, Astrugono, Bonum judeum et Nassanel, et omnes bestias, familiam, nuncios, equita-
turas et omnia alia bona uestra ubique sint, tam in mari quam in térra, sub propio meo
guidatico ducatu deffensione et manutenentia speciali mea et meorum. Ita scilicet quod de
cetero nullus audeat uos vel bona uestra predicta tangere capere retiñere nec in aliquo mo-
lestare quod quis presumpserit iram et indignacionem meam et meorum amicorum et uali-
torum se nouerit incurrisse sicut promito bona fide et sino enganno tu et omnia bona uestra
predicta ubique deffendere et manutenere ut homines proprios et res meas: et per recogni-
cionem huius guidatico datis mihi annuatim mediam libram piperis in festo pasche per
censn.
(142) Vo. IV, 12f>5, IIII idus Noveuibris: «S. de logaya de parrochia sancti xptoforis de
uespela dono meum corpus, et infantes quos habuero, et omnia bona mea mobilia et inmo-
bilia habita et habenda vbique, vobis, domno dei gratia rege aragonum et ómnibus succes-
soribus uestris. Itaquod nullum alium dominum nisi uos et quos uolueritis ualeam ulteiius
reclamare et nulla prescripcio tempore, etc., per firma autem mei corporis infantum et re-
rum mearum possessionem promito uobis daré et tibi p. de uilari acuto loco ipsius annuatim
in festo omnium sanctorum unum par gallinarum per censu».
(143) «Notum sit cunctis Quod nos Bornardus dei gracia vicensis episcopus per nos et
NOTES DOTZECENTJSTES D'AUSONA 455
ARTS Y OFICIS
Aprenentatge industrial, — Lo qui desitjava apendre determinat
ofici se posava en relació ab aigún mestre del raateix, y hi contrac-
tava la sua ensenyanca mitjancant escriptura notarial. Abdues parts
quedaven per un teraps subgectes a les obligacions devallants del
contráete, les quals sJadaptaven a practiques establertes per quiscún
ofici en la localitat.
L'aprenent era quasi sempre un menor d'edat. Per c6 los pares so-
lían firmar lo contráete, sortint fiadors del compliment del que's pac-
tava, per part de son fill.
Al apendre un ofici se marcava la duració del aprenentatge; lo
mestre provenía en vestir, cuidar y alimentar al aprenent, y aquest
havía d'obehirlo y ajudarlo en lo que li manas. Essent costúm establir
que, si estava malalt, hagués de refer lo temps que duras sa malaltía.
Aytambé s'estipulava, que, durant lo temps de les cullites, 90 es,
del segar y del veremar, l'aprenent podía disposar d'alguns díes pera
ajudar a les feynes del camp. No hi havía en axó regla determinada,
puix si a vegades aquest temps lo perdía l'amo (144), enaltresocasions
l'aprenent ofería refer los díes de que disposés quan s'acabás lo terme
de l'aprenentatge (145).
Argenters. — Un sol vigatá d'aquest ofici consta en 1254: Astruch,
argenter. ¿Monopolisarían l'ofici los juheus?
Bocatería. — Al ocuparnos del Mercadal diguerem que no tením co-
nexement exacte de lo que era aquesta industria, tal vegada de robes
o teles. Un sol contráete d'aprenentatge ben poca cosa nos significa,
puix lo mestre se compromet a ensenyar dos oficis diferenis, en set
anys; lo de cultería (fabricació de culleres?) y bocatería. Es estipulat
que, al provehirlo de les necessaries vestidures, no li donará camises
ni bragues (146).
per omnes successores nostros episcopos la presentí cum hoc publico instrumento damus
tibi Girberto Dastel in omni vita tua, tainen cridam sive preconitzationem totius ville vici,
cum ómnibus juribus suis: et ita tainen, quod tu proueias eam bene, fideliter et legaliter,
prout fleri debet. Quod est factum II nonas October anno domini M° CC° L° quarto». (Docu-
ment 1290 de Jaume 1, A. C. A.)
(144) Vo. IV, 1256, lili kalendas Augusti.
(145) Vo. IV, 1254, 6 idus Junii. Aprenentatge de corretjer.
(146) Vo. IV, 1255, idus Novembris: «Bernardus de crosis filius Bernardus de Crosis de
parrochia de Tauernoles, promito me manere tecum G. de mata rotunda afesto sancti andree
proxime uenturo ad VII annos in eodem festo. Ita quod tu doceas inihi tuum magisterium
collerie et bochaterie et facías mihi bonum siue malo, et prouideas mihi in uictu et uestitu
per totum tempus, preter camisias nec brachas quas mihi non tenearis daré nec faceré, et
sim uobis bonus et fldelis dicto et facto, et tu colas mihi sanum et inflrmum, et in dies quot
a te minus fuero, tibi emere ultra dictum tempus: et si per his etc. hec iuro. Ff. dictum ber-
nardum de crosis et Rm de bonariges matrem meam quemquem per toto: ad hec ego dictus
(}. de mata rotunda promito tibi dicto Bernardo de crosis bonum faceré siue malo et dictum
meuru magisterium docere bene et fldeliter et alia antedicta attendere et complere».
456 F. CARRERAS Y CANDI
Cambistes. — Aquest oflci y la usura, que bé podém dir li anava
anexa, era monopolisat per los juheus(147). No n'hihauríen gayres de
cambistes a Vich, puix no tingué materia pera estudiarlos Mossen Cor-
bella, en sa valiosa monografía deis juheus vigatans (148).
La compra de moneda falsa y retirada de circulació la feya, en
1261, un tal Dalmau de Castelló, quals circunstancies no dona l'inte-
ressant document hont se consigna la venda de 106 marchs y 2 Vs un-
ces de moneda bosonada de doblench bona y de 2 marchs de bosonada
falsa. Paga la primera al fur de 10 sous y 6 diners lo march, y la se-
gona de 3 sous (149).
Podríem parlar deis prestamistes en altre lloeh, si veritablement
d'ells se'n tingues alguna nova. Pero no es axis, puix que'ls documents
hont se consignan aquets contractes no indican que qui feya les ope-
racions usuraries fos cap prestamista d'ofici.
Eren juheus los qui feyan la usura, y pcch podém afegir a lo dit
per lo canonge Corbella. A les mans llurs ana a parar lo bisbe de Vich
en 1251. En lo debitori, entre altres circunstancias curioses, se marca
la usura, de 4 diners per lliura (150), que també assenyalava un do-
(147) Un curios rebut de préstech de 159 sous a l'abat de Sant Joan, garantit ab obgec-
tes d'argent, es fet peí- un tal Vila, nom que no sembla de jubeu: Vo. V, 125fi, idus Junii: «R de
villa de vico recognosco et fateor me tenere et habere in pignore a uobis domno Berengaiio
Abbate dei gratia Sancti Johannis riuipollensis per CLVIIII solidos barchinonenses de du-
plo quos mihi debetis unum ciphum argenti et X clocharias argenti de pondere II marcha-
rtun et medie uncie et renunciando exceptione dictorum ciphi et clochariorum non receptuin
promito me uobis et cui uelitis reddere statim cum uos mihi solueritis CLVIIII solidos an"
tedictos».
(148; Sois un document del 1277 deis publicáis per Mossen Corbella tracta deis cambistes
juheus (La aljama de juheus de Vich, p. 169).
Vo. IV, 1251, XVI kalendas Aprilis: «P. de podiolo de medalia debo Ubi Gog vxori dauid
campsoris LVI solidos barchinonenses de duplo racione mutui
(149) Vo. VI, 1261, nonas Aprilis: «S. mironis debeo uobis Dalmacio de castelione MCXXI
solidos et VI denarios inonete barchinonense de terno, racione CVI Marcharum et II vncia-
rum et medie bosenate de duplo bone, et ipse II marcharum minus media vncia bossonate
false, quas mihi vendisti: videlibet, quelibet Marcha bossonate bone ad X solidos ct VI de-
narios de terno, et falsa ad racione III solidos. Tali etc., in festo sancti petri mensis junii
proxime venturi Et si per hiis etc. Ffideiussor, R. de Cardona de vico».
(150) Vo. VI, 1251, 5 kalendas Februarii: «(¿uod nos G? dei gratia vicensis episcopus re-
cognoscimus et faccmus in presentí cum hoc publico instrumento uobis ysaach pebrer et
Samuel cap judeis quod uenistis nobiscum ad legalem compotum et bonum de ómnibus de-
bitis quod uobis debcbamus racione trium instrumentorum debiti publici confectorum: de-
bitum fuit factum III idus marcii Anno domini MCCXLV et Alterum uero dictorum trium
instrumentorum continet debitum CC morabatinos fuit lactum nonas februarii Anno domini
M°CCXLV Reliqum uero ipsorum continet debitum CCL morabatinos quod fuit factum
XI1II kal augusti Auno domini MCCXLVII facto Ínter uos et nos non compoto et recog-
noscimus et promitemus legali ad cotum domini regis in ueritate uobis ad huc deberé de
iuso proprio capitali DO m rabatinos bono legalis curribilis justi ponderis in auro de pie-
dicto debito et tibi ue¡ ¿? promitimus uobis soluere sine omni plácito questione dilatione et
aliqua excepcione de hinc ad festum sanfti andree proxime ueuturum quibus uobis solutis
reddatis nobis predicta tria instrumenta et est certum quod ratione predicti debiti nihil
aliud uobis debemus de capitali uel lucro nisi predictos DC morabatinos pro quibus etiam
nullum lucruin tenemus uobis daré asquead dictuin terminum: tamen si ultra dictuin terini-
num nobis dictos DC morabatinos perlongare uolueritis promitimus uobis daré lucrum ad
cotum domini regis viielicet IIII denarios per libra in mense: tamen volumus et conceda-
NOTES DOTZECENTISTES D'aUSONA 457
cument consemblant del 1250 (151).
Coltellers. — Ofici de bona importancia, qual aprenentatge duraría
dos o tres anys, per mes que n'hi hagi algún de mes temps, fins de
vuyt anys. A aquest no li prometía mes que unes tenalles y un martell
quan acabes. En cambi, un aprenent de 2 anys rebía 65 sous; y altre
de tres anys 20 sous (152). Un oficial colteller, en un any de treball,
guanyava 60 sous barcelonesos de doblench, una camisa, unes bra-
gues d'estopa, una túnica d'estamenya forta, unes calces de blanch de
Narbona y se li permetía dispo arde vuyt díes per anar a segar (153).
Un interessant contráete a preu fet ensenyará quin sería segura-
ment lo major guany d'un bon oficial colteller. Pertany al 1257, com-
prometentse l'amo a donarli un tant alcat per dotzena de coltells,
segons la feyna que ni tingues d'executar, en lo termini de dos
anys (154).
mus quod predicta tría instrumenta licet rata et firma sicut ab inicio ipsius contractus rata
fuerunt quousque predicti DC morabatini et lucrum quam ultra predictum terminum face -
rint sed cotum domini regis uobis soluantur et hec jurari facimus in animam nostram R. de
gallinerio vicensis: ego dictus R. de gallinerio ad mandatum dicti domini episcopi ipso
presente juro per dicto super eius sancta IIII euangelia in animam ipsius quod predicta hec
omnia et singula vobis et cui velitis atendantur et etiam compleantur. Si tg. R de galline-
rio p. qui hoc in animam dicti domini episcopi juro et firmo».
(151) Vo IV. Isaac Cap, fill de Mussa Cap, fa un préstech de 9 lliures en la matexa for-
ma que lo precedent (1250, 10 kalendas januarii).
(152) Vo. V, 1257, VIII kalendas Octobris. Aprenentatge de colteller: «tu vero colas
meum sanum et infirmum ad consuetudinem tui magisterii et dones mihi uictum et uestitum
competentem per totum dictum: tempus et etiam dones mihi per meo salario XX solidos bar
chinonenses de duplo quos soluas mihi in ultimo anno: et ego faciam messes ad opus mei in
ultimo anno: tamen refficiam tibi dies messium et omnes alios quibus a te interim absens
fuero culpa mei».
(153) Vo. IV, 1256, II nonas Februarii: «J. de colel promito me manere tecum Ff. de
tresserra de uico a presentí die usque ad unum annum continué sequentem et completum
operari ad opus tui iufra dictum tempus de tuo officio coltellerie et faceré tuum decens
mandatum et esse tibi et bonis tuis bonus fidelis obediens et légale dicto et facto: tu uero
prouideas mihi in uictu competente sicut me docuerit per totum dictum tempus et colas me
sanum et infirmum per totum dictum tempus et dones mihi per salario LX solidos barchi-
nonenses de duplo et Camisiam et brachas de panno lineo et camisiam et brachas de stopa
et vnam tuuicam de stamine forti primo et caligas de blanco de narbona et ego possim face-
re messes ad opus mei per vnam septimanam et tot dies quot a te minus fuero totidem tibi
emendem in fine dicti termini preter dies messium: et si per hiis etc.: et hec juro etc. Ad
hec ego Ff. de tresserra recipiens et approbans antedictam promito tibi dicto Johanni
eadem omnia attendere et complere: et si per his etc. Ffideiussor Ff. de colle de uico».
(154) Vo. V, 1257. X kalendas Septembris: «B. de sauael, promito tibi Bg. repote, ut
maneam tecum continué a festo omniuin sanctorum proxime uenturo, usque ad dúos annos
continué uenturos, in tuo operatorio et nullo aliud faceré tuum opus coltellerie, bene, fideli-
t?r, et legaliter; et esse tibi et tuis bonus fidelis et legalis, dicto 'et facto, et faceré legalitor
ea quod ad dictum officium fuerit faciendum: tamen dones mihi per unaquamque duodena
ad sollar VI denariis; et XII denariis per unaquamque duodena clauar et asseir et esolmis-
nar; et III denariis de unaquamque duodena aranir et reparar; et III denariis de acanelar
per unaquamque duodena; et II denariis per enlacar unaquamque duodena; et nichil aliud
mihi dones. ítem, si mutua ueris mi aliquid recipiam in solucionem operis quod fecero tibi;
et si per his etc. et hec iuro etc.
458 F. CARRERAS Y CANDI
L'ofici donaría bons guanys, aportanthi capitals persones estra-
nyes, ab intencions meraraent utilitaries (15B).
En lo Mercadal hi teníen taules los coltellers (68 y 70).
Un contráete de devolució d'una quantitat dexada a un colteller
contribueix a mostrar algún altre detall del ofici; en ell se posava
tota la atenció al guany que s'esperava reportar de la fira de Vila-
f ranea (156). Y no eran sois en les fires de Catalunya hon tenían sor-
tida los coltells vigatans, sino que també se'n embarcaríen per Ma-
llorca, en 1256(157)
Corretgers. — A judicar peí nombre de contractes d'aprenentatge,
fou hu deis oficis que tenía a Vich major desenrotllo. Lo temps dei
aprenentatge era de dos a tres anys, sense salan. Empero al acabarlo
se'ls solía donar 9, 10, 11 y fins 30 sous barcelonesos, obeun vestit y
5 sous, etz. Es dir que no hi havía cap regla determinada, puix a un
aprenent, ja adelantat, se li donen 7 sousanyals, a un altre, s'oferexen
4 sous y una túnica nova de Xartres per la sua mare (158), etz.
Lo salari o premi donat a la fí del aprenentatge tampoch se regu-
lava per lo temps de duració d'aquest; puix a un de un any, se li
asignaven 10 sous en 1254 (159) y a altre de sis anys, sois se li prome-
tíen, en 1257, 10 quintars de blat y 2 quintars d'ordi.
(1551 Vo. V, 1257, II idus fteptembris y XV kalendas Octobris. Al morir Joan Cerer, en-
comena a sos marmessors Mestre Helias, Berenguer Caramela y Bereuguer Andreu, que
procuressin fer aumentar los 500 sous que dexava a sa filia Cilieta, entregantlos a feels mer-
caders. Donchs 300 sous los entraren al negoci de coltells, pactant per Cilia la tercera part
deis benefleis «promitimus cum dictis CCC solidos mercare et percassiare in oficio cultelle-
rie et in alus mercimoniis quibus melius lucrare possimus intus uillam vici et non extra».
Deis beneficis lo '/3 era per Cilia y los % I els mercader» (XV kal. oct.)
(1.'.6) Vo. IV, 1251 , XI kalendas Martii: «B. de muro ueteri, debo uobis Berengarius ca-
rumela, et B. de garfiez, XXX solidos barchinonenses de duplo, ratione mutui ex etc per
quibus promito uobis quod ego uendam uobis omnes cultellos quos de hinc ad firam de uila-
fraucham faciam, boc intelligatur, coltellos quos nihil personam (vendam) exceptis illis
quos uendam ad manum meam in operatorio: ita scilicet, quod uos incontinenti detis mihi
precium per quo uobis uendam dictos cultellos, et in firam predictam, ego reddam uobis
dictos XXX solidos sine omni plácito questione dilatione et aliqua exceptione quod nisi fe-
cero habeatis eos super ómnibus bonis meis babitis et habendis vbique et ego etiam non
possem uenler«i alteri cultellos meos ultram dictam firam nisi uobis quousque de predictis
ómnibus denariis esset nobis uobis integrum satisfactum».
(157) Vo. V, 1256, IIII nonas Martii «.P. et Bg. fonte fratres ac habit.itores ville vici
constituimus te Jobannem de callelis habitatorem uille mayoricarum per procuratorem nos-
trum ad petendum habendum et recuperandum omnes illos LVI solidos denariorum regalium
et duas duodenas cultellorum cum manicis albis et dúos cultellos flora tos».
(158) Vo. IV, 1254, VI idus Junii. «ítem demus tibi per suo salario camisiam et bracas
lini ad opus tui et iu fuie primi anni IIII solidos monete vicensis de quaterno tu uero statim
cum nos soluimus tibi dictos IIII solidos: dones mihi dicte Marie matris eius vnam tunicam
nouam de xartres ad opus mei».
Vo. V, 1257, V kalendas Aprilis. «P. de balager prior claustralis monasterii castrisserris
comando tibi A. de serra comorans in villa vici G. fratrem meum quod a festo pasche proxi-
me uenturo usque ad tres annos continué... maneat tecum ad adiscendum tuum officium co-
rregerie et sit tibi bonus fidelis».
(159; Vo. IV, 1254, XVI kalendas Aprilis «tu uero doceas ipsum bene et fideliter dic-
tum tuum magisterium corregerie et dones ei per logerio X solidos monete vicensis de qua-
terno».
NOTES DOTZECENT1STES D'AUSONA 459
Un contráete del 1256 presenta al raestre corretger ab obligació
d'ensenyar, en tres anys, dos ofleis, lo de corretger y de barber (160).
L'otici de corretger portava adjunt dugues especialitats, de les que
se'n feyan aprenentatges separats, cora eren, borser o constructor
de borses de cuyr y geller,
A la borseria s'hi dedicavan generalment les dones, durant l'apre-
nentatge un, dos y alguna vegada tres anys. No se'ls hi acostumava
donar cap salari al final.
Los gellers tenían raes importancia y son aprenentatge en res se
diferenciava del general deis corretgers. No solsament feyen Qelles de
cavall, sino armadures de cuyr, en les que hi solíen posar la senyal
de la casa a qui pertanyían, segons les construiren en 1261, per lo no-
ble EnBerenguer Qa Portella (161).
Curios contráete detrevall.en 1261, es lo d'un pintor Guillém d'Olm,
quí compromete al geller Texeda, a no trevallar per ningú mes durant
un any, estipulant lo preu a que li pagaría les calles de cavall, les de
palafrener y les de muí (162).
En la secció del Mercadal, coneguda per cuyratería (57, 69, 70 y 79),
hi tindríen taules alguns corretgers.
Cotoners. — L'aprenentatge en l'ofici de cotonería, per lo poch que
d'ell havém vist, crehém sería d'uns quatre anys La remuneració que
se li dona, en un contráete del 1255, fou la de 25 sous barcelonesos,
en lo día de la festa do Moya (163).
Cullerers. — Un contráete d'aprenentatge d'aquest ofici, del 1254,
raostra lo temps de tres anys per apéndrel: Tamo ofereix donarli
raenjar y vestits y li permet disposar, cada any, de tres setmanes al
temps del segar y de vuyt díes al veremar, y li pagava de salari 18 suus
vigatans, una camisa y unes bragues (164).
(160) Vo. IV, 1 250, VIII kalendas Augusti.
(161) Vo. IV, 1250, II idus Decembris: <Quod P. oliuarii de gerunda, seler, debo tibi
F. de torrentibus vicensis clerico, XVIII s. da duplo quos tu mihi mutuo tradidisti, per
quibus debeo tibi faceré guarnimeuta duarum sellarum palafredi, et duarum parium aruia-
rum,de signo berengarii de portella, uel dictos XVIII s. tibi reddere, de hinc ad carni pri-
uium próximo ueuturum, quicquid istorum melius tu eligere uolueris: quos XVIII s. uel
dicta arma siue guarnimenta quam tu melius uolueris, promito tibi et cui uolueris, soluerc,
faceré et atendere, et complere, sine questione, dilatioue, et aliqua exceptione, usque in dic-
turn carni priuium quadragesima próximo uenturo; et si a dicto termino etc.»
(162) Vo. VI, 1261, XVI kalendas Septembris: «G. de texeda de parrochia sancti stephani
de oceulo? de bas promito bona fide ac por firmam et stipulaciouem tibi G. de ulmo pictori
quod omnes Sellas quos a presentí die usque ad unum anuum perpetuum fecero vendam tibi
et non alterio. Ita tamen quod tu dones mihi per qualibet sella equi tres solidos et¿ ?dena-
rios monete barchinonense de teruo et per ómnibus alus sellis tana de palafrenis quam de
mulis dúos solidos et¿ ?Jenafios eiusdem monete et etiam soluas mihi qualibet septimana de
predictis denariis Sex solidos eiusdem monete per comestione et per necesse fuerit. Et
illud quod superauerit qualibet septimana de opere quod tibi fecero ultra predictos Sex de-
narios soluas mihi in capite anni: tu uero dones et soluas mihi denarios ad fustam sellarum
quando ipsum recipiam eos in pagam dictorum sex solidorum».
(163) Vo. IV, 1251, kalendas Juuii.
(164) Vo. IV. 1254, IIII idus Martii: «G. masouerius, G. coqui et uxor moa R. comenda-
460 F- CARRERAS Y CANDI
Criats y minyones de servey. — Se contractavan mitjan^ant escrip-
tura notarial. Y axó que la soldada que rebían deis seus araos era
mes que modesta. Pro los notnris guanyavan molt poch. En 1233, per
sois una quartera d'ordi al any, una noya contrau compromís de ser-
vir a certa casa per tres anys; en la propria data, un tal Andreu,
s'obliga a servir per tres anys a A. de Santa Cilia, percibint cada any
tres quintas d'ordi (165). S'acostumava pagar ais criats ab especie y
no en metálich.
Altra estipulació d'aquests contractes era. que, si emmalaltía, de-
vía indemnisar al amo, d'aquells díes. També solían precisarse quines
robes de vestir se'ls hi donaría. Lo del 1261, que escullím com a tipo
deis contractes d'aquesta especialitat, diu que en l'any que prestará
son servey María de Cases a Guilléra del Bosch, cobrará, a mes de
dues y mitja quarteres d'ordi, una túnica de rander, un brisall, una ca-
misa d'estopa de llí prima y altres, segons s'acostuma donar a les
minyones (166).
En los primers anys de la conquesta de Mallorca se veu ais viga-
tans contractarse per anar a dita lila en concepte de criats, percibint
l'acostumat salari en especie. Es de suposar fora major que'l ordin^a-
riament cobrat a Vich (167). Una práctica resta establerta; y en 1261,
mus et afirmamus bernardum filium nostrum, tecum A. collererde vico, filio bernardi de
bolles, ad adiscendum tuunn uiagisterium collererie a festo beate Marie mensis martii pro-
xime uenturo usque ad tres annos in eodem festo. Ita quod nos demus ei victum et uestitum
per totum dictum tempus, et colamus ipsum sanum et inflrmum et faciamus eum tecum ma-
nere per totum dictum tempus, et sit tibi et bonis tuis bonus fidele ct legali dicto et facto: et
quod diebus a te interim absens fuerit, racione infirmitatis uel alia racione, totidem tibi
restituat ultra terminum antedictum, preter die? mensium et uindemiarum quos non resti-
tuat tibi: et habeat quolibet anno tres septimanas per messibus et VIII dies per vindemiis:
et demus tibi per tuo salario XVIII denarios monete vicensis de quaterno, quos tibi solua-
mus in fine primi anni, et vnam cainisiam et vnas brachas panni linei quas cuidam soluamus
hinc ad festum Sancti iobannis mensis junii proxime venturi: ct si quis forisfacturam tibi
fecerit, eam tibi restituamus. Ego uero dictus A. collerer recipiens predicta, promito sub
obligatione bonorum meorum tibi dicto bernardo bene docere et monstrare dictum meum
uiagisterium collererie, et tibi bonum faceré siue malo.»
(165) Vo. I, 1233, X kalendas Aprilis. Andreu se lloga de criat a A. de Santa Cilia per
dos anys. «Et tu dones mihi uictum et uestitum competente et III qnarterias ordei i er loca-
rio annuatim usque ad dictum terminum».
(166) Vo. VI, 1261, VI idus Aprilis. «Maria filia P. de casis de porrochia sánete Marie de
bisaura, promito tibi (t. de boscho et Marie uxori tue, me manere uobiscum a festo sánete
Marie mensis marcii próxima transacto usque ad I Anmim: et promito me esse uobis fidelem
et legalem dicto et facto, et faceré uestrum decens mandatum die noctuque secundum posse
meuüi. Et promito etiam uobis emendare dies infirmitatis mee et omnes Alios dies quibus
interim a uobis Absens fuero culpa mei, et foris facturam siquam uobis fecero: et uos detis
mihi per logerio II quarterias et mediam ordei boni et pulcri ad mensuram mercati vici, et
tunicam de rander, ct brisallum, et camisiam de stopa lini prima, et Alia, quod consueta
sunt dari Ancille. Et dono hec uobis in me et in ómnibus bonis meis: et hec juro. Ad hec
nos (J. de boscho et M. vxor mea, recipientes et aprobantes predicta, promitimus eade m om-
ina tibi dicte Marie, Atendere, et complere, et faceré tibi bonum siue malo
(167) Vo. I, 1233, Aprilis. «B. de caneles de Tagamanento: bona et libera uoluntate con-
uenio tibi C. eecriuá de roda, et cuicunque uelis, ut maneam tecum, a festo pente costes
p:imo ueniente usquead I auuum continuo et completo in eodem festo, apud mayorichas,
uel in cuicumque uolueris: et conuenio tibi esse bonus, fidelis, et legalis, atque obediens, in
NOTES DOTZECENT1STES D'AUSONA 461
altre contráete d'aquesta classe, ja diu sel vestirá «segons costúm de
la térra de Mallorca», encara que's marquen, ab lo salari, les robes que
tindrá de rebre (168).
Ferrers. — Molta desigualtat en lo temps d'aprenentatge acusan
los contractes apareguts. Com hi han exeraples de durar l'ensenyanca
dos, tres, quatre, sis, set y vuyt anys, buscant un promedi, establiréin
ésser de quatre anys. Y com mes llarga és la duració del contráete,
menys salari s'asigna al aprenent al expirar son termini. També se'ls
hi donava al final, eynes de trevall, no sigues sino un martell y unes
tenalles (169).
Ni en aquest, ni en cap ofici, hi trovém molta fixesa en aytals apre-
nentatges, segons s'efectuá mes avant, al temps deis gremis. Com a
curios retraurém un contráete del 1253 (III idus Decembris) de tres
anys de duració, oferint, lo mestre, al final, 20 sous barcelonesos,
10 quarteres d'ordi, 2 camises, 2 bragues de llí y 2 menjars per tres
persones, podent disposar de vuyt díes al temps del segar y no havent
d'indemnisarli los díes que s'escaygués estar malalt.
Un contráete de fadrí, o oficial ferrer, del 1257, fet per dos anys,
diu que guanyava 25 sous cada mitj any, y a mes la vida, y cada any
una túnica de lleridac o drap de Lleyda, unes calces de blanch de Ri-
poll y altres de blanch de Narbona, 2 camises, 2 bragues, 1 brial y lo
calsat que necessités (170).
ómnibus bono intellectu, et faceré tuum opus et mandatum: sed tu dones mihi uictum com-
petentem, et dones mihi per uestitu, capam et calsas et tunicam de leridec, et calciamentum,
et camisas, et bracas grossas, et alias primas; et per logerio, VII quarterias ordei ad men-
sura barchinone: et hec iuro per deum et fació hominiaticum. Ego C. escriua predictus, con
firmo».
(168) Vo. VI, 1261, II idus Martii. Contráete d'un criat qui ana a servir a Mallorca: «et
tu prouideas mihi in uictu secundum consuetudinem terre Mayoricharum et colas me sanum
et inflrmum et ego sim tibi bonus fidelis et legalis dicto et facto et tu dabis mihi per salario
XL solidos monete Regale et capam et sipres denarbones et duascamisias et duas semora-
lias imam ucro de brun de lino et aliam de stopa».
(169) Vo. IV, 1253, VI kalendas Decembris. «P. de cumbis de parrochia de taradel afirmo
berengarium filium meuin tecum R. de podio viader et cui uelis a festo Sancti andree apos-
toli proxime venturo usque ad V annos continué sequentes et completos in eodem festo ad
adiscendum tuum magisterium ferrerie. Ita quod tu doceasipsum bene et fideliter dictum
tuum magisterium, et dones ei victum et uestitum, sicut docuerit, per totum dictum tempus;
et colas ipsuin sanum et infirmum per totum dictum tempus; et dones ei in fine dictorum
V annorum, vnum martel et quasdam tenales. Ipse uero sit tibi bonus et fidelis dicto et facto
et faciat tuum decens mandatum et faciat messes in uno dictorum V annorum quom uoluerit
per vnum mensem, et quot diebus a te interim abses fuerit racione infirmitatis uel alia racio-
ne propter dies messium totidem tibi restituat ultra terminum antedictum: verumtamen si
forte ipse fuerit interum infirmus, et coluerit ipse se in infirmitate, non tenatur tibi resti-
tuere illos dies ego uero tenare tibi omni foris si quis interim tibi fecerit: et ego dictus be-
rengar? us, laudan» predicta, juro hoc etc. Ego uero dictus R. recipiens predicta, promito
tibi predicta atendere et complere sub obligacione bonorum nostrorum».
(170) Vo. V, 1257, IIII idus Martii. Berenguer des Pont, contracta per dos anys un fadrí,
per perfeccionarlo en l'ofici de ferrer, prometent donarli «uictum competentem per totum
dictum tempus et etiam dones mihi per uestitu singulis annis vniin tunicam de panno de le-
rida et inter cuetos dúos annos dúo paria caligarum uidelicet vnas de blandió de ripol et
alias de blancho de narbona et duas camisias et duas brachas et vnum brial quolibet anno et
1910.— 38
462 F. CARRERAS Y CANDI
Forns de cale — En 1240 fou veñuda a Vich uua bassa que abans
havía sigut calcinan o forn de cals, situada en les Clotes (171).
Forns de pa. — Deis que existiren per Vich consignarérn, en 1233
lo forn de Sant Pere (109) y en 1250 y 1257, lo forn jussá (45 y 127).
Lambarts. — Axis venen designáis a Vich, los qui a Barcelona
per aquest mateix temps, son coneguts per lombarts o llombarts, co és,
los mestres de cases. Un tal Gruillém de Verdaguer, lambart, prengué
en 1259, un aprenent per dos anys y aquest diu posarse ab En Ver-
daguer, «ad adiscendura officiuui tuura lambardie». Rebría per salari
una inflnitat d'articles de menjar y 8 sous vigatans (172).
Llibres. — Los únichs llibres que aparexen d'aquests contractes
son, com és de suposar, eclesiástichs. Unes Decretáis que lo canonge
Cornelia dexá en 1257 a son nebotloprebere Comelles.mitjancant apoca
notarial de que les hi tornaría sempre que'ls hi demanés, costaren 700
sous (173). Dos llibres de Romancius d'Antioquía son dexats en pe-
nyora de 50 sous vigatans (174).
En lo testament de G. de Pi del 1251, se consignan instituciones,
librorum codicis. usaticos veteres, Tancreti cum summa matrimonii,
decreta, decretales et codicem (175).
Los llibres se vendrían millor a Montpeller que no a Vich y a Bar-
celona. Axó pot justificar, que, lo vigatá Mestre Comes hi fes vendré
un exemplar del Prisciano (¿gramática?) y una lógica antigua (176).
De llibres hebráichs, tant sois se consignan les Lleys de Moysés ab
Botulares quantos necesse habuero infra predictum tempus et dones mihi per salario C. so-
lidos barchinonenses de duplo de quibus soluas niihi XXV in flra barchinone proxime ue-
uieiite et in festo natalis domini próximo uenturo XXV et in alia fira barchinone continué in
capite anni XXV et in alio festo natalis domini in capite ,inn¡ residuos XXV solidos».
(171) Vo. II, 1240, Pridie Nonas Junii: «Quandam bassam nostram quam unquam fuit cal-
cinarium quam habemus apud Clotas uici».
(172) Vo. VI, 1259, VIII idus Madii. «Et donem tibi per comestione, vndecim quarterias
ordei et vnam quarteriam frumenti ad mensurara rectam merchati uici et Tres eminas uini
sine aqua et médium bachonem receptibile Oamissalse et VIII solidos vicensis de quaterno
per salario».
(173) Vo. V, 1257, XIII kalendas Octobris: «G. de canellis clericusetc. recognoscoet con-
cedo uobis Dalmatio de corniliano vicensis canónico ac Auunculo meo quod uos mutuastis
mihi et teneo in uestra comanda quasdam decretales quas uos emistis per DCC solidos bar-
chinonenses de duplo a G° P1 clerico: quas decretales promito uobis et quibus uelitis reddere
sine aliqua questione quandocunque eas recuperare uolueritis».
(174) Vo. VI, 1259, Uñonas Februarii: «G. petri de castellana clericus. Eecognosco et
fateor tibi P. de modiali clerico absenti tanquam presentí quam tu amore et precibus quas
tibi feci acomodauisti mihi dúos libros de romancius de antiochia: et renunciando etc. Tali
etc. a festo pasche proxime uenturo usque ad vnum annum uel tibi reddere L solidos vicen-
ses de quaterno».
(175) Vo. III, 1251, II nonas Februarii. Testament de G. des Pi «et (dimito) pontius de
moraría institutiones et dúos quaternos, trium librorum codicis et usaticos ueteres appara-
tos cum pacibus et treugis et brocardiaset illum ? tancreti cum summa matrimonii» «et de-
creta et decretales et codicem».
(176) Vo. VI, 1259, VI kalendas Februarii. «Bn. de falgueris clericus vicensis, debeo tibi
Magistro F. de cumbis X solidos vicenses de quaterno de pretio cuiusdam logice ueteres et
cuiusdam priciani minoris quos libros de mandato tuo vendidi in montepessulano precium
quorum tibi non tradidi. Tali etc. in festo sánete Marie augusti próximo uenturo».
NOTES DOTZECENT1STES D'AUSONA 463
altres histories y escrits, en certa acta de venda de llibres mitjancant
lo permís o autorisació del Prelat en 1254 (177).
Maellers o carnicers. — Era costum en los qui adoptaven aquest
oflci, seguir les tires y merca ts, comprant lo bestiar que aprés mataven
y venían a la menuda a Vich. L'aprenentatge acostumava ésser de tres
anys. N'existeix un de curios, hont se manifesta dita práctica deis car-
nicers, de negociejar ab lo bestiar, permetentli, al aprenent, fer petits
negocis al seu costat (178).
En l'any 1253, una plassa de Vich tenía per nom de la carnice-
ría (36).
Metges y cirurgians. — Poch hi podém dir. En 1256 existía Beren-
guer de Douz vicensis medico; en 1254, lo cirurgiá Guillem de Riera se
compromet a ensenyar l'ofici a Leonet des Croses, durant cinch anys
l'aprenentatge y donantli en ells menjar y vestit (179). No sembla que
aquí la medicina fos característica deis juheus, com en molts llochs.
Notaris. — Teníam a Vich dos classes de notaris: los adscrits a la
(177) Vo. IV, 1254, V kalendas Junii. «B. de muro baiulus domini vicensis Episcopi in
villa vicirecognosco et fateor quod ego auctoritate domini vicensis Episcopi... cuín bene-
dicto de pamies judeo et bela uxoria eius et yssach filio eorum et ipsis presentibus et con-
sentientibus ac aprobantibus et presentibus dicto domino episcopo vicensis et... burdi R° de
galinerio A. de tennis baiulo domini episcopi berengario de mata Raimundo scriptori dauid
campsore judeo astrug argenter vendidimus tibi Astruc de mayoricis iudeo per debi... de
villa de vico unum librnm de lege Moysi cuín alus ystoriis et scriptis in ea contentis et cum
duabus libris alus paucis per LXX solidos barebinonenses de duplo et Dulzeto judeo unum
librum de lege Moysi per XX solidos eiusdem monete quos omnes denariis predictis f uerunt
soluti et traditi ad debitum quod dicti benedictus et bela et eorum filius debebant dicto
Rp de villa per... fideiussione ac dlctus berengarius de mata quain etiam venditionem dicto-
rum librorum auctoritate dicti domini vicensis episcopi et mea uobis et uelitis laudamus
concedimus et confirmamus».
(178) Vo. IV, 1255, XI kalendas Novembris: «Bernardus de sabadel filius Bernardi corona
condam de parrochia de sabadel, promito me manere tecum B. sabadel, consanguíneo ger-
mano meo. a festo sancti andree proxime uenturo usque ad III anuos sequentes et completos
in eodem festo. Tali pacto, ut faciam tuum decens mandatum, et sim tibi bonus, fidelis et
legalis dicto et facto, et quod tu doceas mihi tuum magisterium macellarie, per totum dic-
tum tempus, et colas mihi sanum et infirmum infra predictum tempus tuis propriis missio-
nibus et si ultra unum mensem mihi custodires et procurares infirmum tibi emendem ultra
dictum tempus. ítem si in aliquam firam, uel apud podium serdá, me transmire uolueris,
possis faceré ct emercatis tuis denariis possim ad opus mei eme re vnam bestiam: et quolibet
anno dictorum trium, quocienscumque ad dictas pactes me transmiteres, et possis faceré
X bacones de tuo proprio quo.-> suo loco et tempore possim uendere ad opus mei: verumta-
men tecum comedento de tuo et quocienscumque tu tornare facies moltonos uel tenueris et
facies custodire per tuum nuncium, possim ego cum tuis, teñiré XII moltones meos, et faceré
custodiri a tuo nuncio sine aliqua missione: et etiam prouideas mei in uictu et uestiti per
totum dictum tempus: hec iuro etc. ad hec ego dictus B. de sabadel predicta recipiens pro-
mito eadem omnia tibi attendere et complere sub obligacione bonorum meorum».
(179) Vo. IV, 1254, IIII nonas Aprilis: «A de crosis et uxor mei Guillelma, comendamus
tibi leonetum filium nostrum, ¿consocruum? nostrum Guillelmo de rieria cirurgiano, a festo
pasche proxime venturo usque ad Quinqué annos continué sequentes et completos in eidem
festo, ad adiscendum tuum magisterium cirurgie. Tali pacto, quod tu dones ei victum et ues-
titum et colas ipsum sanum et infirmum per totum dictum tempus, et doceas ipsum bene et
fideliter dictum tuuin magisterium cirurgie et ipse sit tibi et bonis tuis fidelis legalis et
obediens dicto et facto, et faciat tuum decens mandatum, et nos faciamus eum teneamini per
totum dictum tempus, et hoc firmo et promito bona fide et juro ego dictus leonetus per
464 F. CARRERAS Y CANDI
part de la població pertanyent al Bisbe, coneguts per notaría y los
de la part, deis Montcades, usualment nomenats «escrivans de la Cort
de Monteada».
En la monografía La institució notarial a Catalunya en lo se-
gle XIII, explicarem com evoluciona la institució y la poca o cap di-
ferencia entre notaris y escrivans, assenyaladainent en texts y en
disposicions legáis. A mes ni detallárem tot lo referent ais notaris y
escrivans de Vich (180); lo que no caldrá repetir y ni tant sois dó-
name una brevíssima explicació.
Lo notari públich o del Bisbe, carreen molt sovint exercit per un
canonge, solía teñir tres ajudants que autorisavan los documents, y
se'ls conexía per escrivans. Al costat de Mestrc Ramón, escrivá jurat
de Vich, hi fou posat en 1260, un jove per fer l'aprenentatge en lo
termini de quatre anys.
Los escrivans de la partida de Monteada, estavan adscrits a la sua
cort o jurisdicció y eran nombrats per lo Procurador general a Cata-
lunya (181).
Pellicers. — Aquest ofici, també conegut ab lo nom á}assahonadors
a Barcelona, estava bastant estés en la vila de Vich. La seva en-
senyanca dura va dos anys.
Pintors. — Poca feyna tindrían los pintors a Vich, quan sois hi
trovém lo nom d'un d'ells, En Guillém d'Olm, y encara contractant
sempre auxiliars forasters de la sua art. En 1250, N'Olm estipula, l'aju-
da d'un guarnidor de Gerona nomenat Oliver, qui devía permanexer
un any en sa companyía, compartint lo seu trevall (182). En 1252, lo
propri Olm contracta per un any a altre pintor, també geroní, nomenat
Pere, donantli 80 sous barcelonesos (183). En 1261 encara lo pintor
deum super eius quatuor euangelia atendere et complere. Ego uero dictus G. rieria recipiens
predictain, promito sub obligacione bonorum meorum, uobis predicta atendere et complere
et tibí dicto meo discípulo bonum faceré siue malo».
(180) Congrés d'historia de la Corona d'Aragó dedicat al rey en Jaume I y a la sua época,
2.a part, p. 731.
(181) L'infant Pere d'Aragó, senyor de la partida deis Montcades en 1295, expedí la ordre
següent al Procurador Orís: «Berengario de Orisioetc: intelleximus quod Jacobusde Turri-
cella qui tenet Scribania Curie nostre vici est minus sufficiens etest de parte aliquorum'qui
sunt in bando in Ciuitate vici. Quare volumus quatenus si est ita, ipsurn remoueatis de.dicta
Scribania et alium sufficientem et idoneum substituatis in ea. Datuin Osee kalendas Janua-
rii.» (Reg. 89, f. 150, A. C. A ) Aquesta escrivanía en 1292 havía estat atorgada a Pere ¿Ferrer
des Pía. (Reg. 87, f. 104, A. C. A.)
(182) Vo. IV, 1250, XI kalendas Januarii. «P. oliuer de gerunda guarnidor promito me
manere tecum G. de ulmo pictori a festo paceproxime uenturo usque ad unum aunum et in
eodem festo continué sequentem et complot mu. Ita quod ego faciam tuum opus de guarnir
bene fldeliter et legaliter infra totum dictum tempusjettu dones mihi mans ob res sicut est
inter me et te compromisium et sim tibi fidele légale bonus et obediens dicto et facto tam
in operatorio quam extra et faciendo tibi homagium».
(183) Vo. IV, 1251, VIII kalendas Marcii. «P. pictor de gerunda promito me manere te-
cum G. de ulmo a festo sancti johannis babtiste usque ad unum annum continué sequen-
tem et completum in eodem festo Tali pacto ut tu des mihi uictum infra totum dictum tem-
pus et colas me sanum et inñrmum et ego faciam oñcium pictorie bene et fldeliter et
NOTES DOTZECENTISTES d'aüSOKA 465
Olm trafiquejava ab la confecció de celles de cavall, segons tením dit
precedentment.
En 1259, lo carrer deis pintors era un deis pochs de Vich que te-
nían nom d'oficis (28).
Sabaters. — Son pochs los contractes d'eix ofici. Encara que no
s'acostumava retribuir ais aprenents, hi ha, en 1254, exemple del
contrari (184). L'aprenentatge era de dos a tres anys. En lo Mercadal
s'hi paraven taules de (¿abatería (57 y 79).
Texidors. — A aquest ofici hi estavan mes dedicades les dones que
los homes. L'aprenentatge durava de tres a quatre anys y al acabar,
molts eren remunerats ab especie, en lloch de diner; verbi gracia, a hu
li oferiren 6 quintas d'ordi y 2 d'espelta; a altre sois 2 quintas d'ordi;
a altre 8 quintas d'ordi, 1 de forment y 15 sous barcelonesos de do-
blench. A un fill qui's compromet a passar sis anys d'aprenentatge ab
lo seu pare, aquest, diu li donará al final, 2 quintas d'espelta (185). A
alguns també se'ls hi donava eynes del ofici. Certa noya contractada
d'aprenenta per quatre anys, li son promeses 2 pectenes y dos te-
lers (186).
. Un contráete comercial per explotar un obrador de draperia, del
1238, presenta la circunstancia d'ésser moneda melgoresa la que hi
aportan los dos socis (197). Axó pot denotar que també ho siguessin
de forasters ios dos industriáis que s'establexen a Vich.
La extensió de la industria de texits catalana és evident, no sois
ab lo que trovém en una població de les condicions de Vich, sino ab la
circumstancia de teñir nom especial les produccions d'altres localitats
catalanes en los documents vigatans. Aquests consignan prou sovint lo
panno de Lérida o lleridach y lo blanch de Ripoll, entre altres noms
de robes o teles mes o menys desconeguts, com bifá, bruneta, esta-
menya, sartzil, panni de Narbona també dit blanch de Narbona (1256),
rosseta, pannis de stopes canees (1259), panno de cay em amuntunat
(196), unam peciam de panno de parreya et unam facam de fraciatis
et de lino (1259) panno d'exaló (193 y 231), fres de varíes clases (2 19) etc.
En lo Mercadal de Vich hi havían en llochs determináis, les taules
de sartzils, de bruneteria, de Hnatería, o de robes de llí, hont se venían
diferents produccions de la industria de texits.
Altres industries. — Está molt lluny de nosaltres pretendre haver
diligenter, et sim tibi bonus legalis et obediens dicto et facto: et si per aliquos dies fuero
infirmatus infra dictus tempus uel fuero absens a te restituam tibi eidem dies ultra terminum
antedictum et dabis etiam mihi per salario LXXX solidos barchinonenses de duplo: et hoc
promito tibi sub homagio tibi a sue facto et sub juramento atendere. Ad boc ego dictus G. de
ulmo promito tibi predictam atendere et tibi faceré bonum siue malo»
(184) Vo. IV, 1254, XV kalendas Aprilis: «et demus uobis per uestro salario III solidos
monete vicensis de quaterno de quibus demus uobis modo in presentí XVIII denarios et in
fine dicti termlni residuos XVIII» (Contráete d' aprenentatge de sabater).
(185) Vo. IV, 1254, nonas Januarii.
(186) Vo. IV, 1256, II kalendas Februarii.
466 F. CARRERAS Y CANDI
trovat consignáis tots los oficis existents en la térra d'Ausona en los
documenta que estudiém. Ais avants detallats, hi afegím los següents,
que'ns son coneguts per sola enunciado: dorador y grabador, capeller
o sombrerer, frener, costurera (custurerie), barber. A mes aflrmém
n'existiren d'altres, de tot punt indispensables per les necessitats de la
vida agrícola, y deis que nos manca la indicació, com son flequers,
fusters, sastres, moliners, etz.
LO COMER9
Extenció del comerg vigatá. — Lo desenrotllo que prengué per tot
Catalunya lo comerQ en lo segle XIII, assolí a Vich. Hi han proves
demostratives de que los comerciants d'aquesta població negociejavan
ab Mallorca, Valencia (187), Murcia, Narbona (188), Montpeller, To-
losa (189), Espanya o térra de sarrahíns, Marrocñs, Túniíj, etz.
Contractes de compra-venta de mercaderíes. — Moltes compres se tro-
ven autorisades notarialment. Ho foren, en cas de no pagar tot seguit
lo comprat, y també quan lo preu era entregat abans que la mercadería.
P. del Molí-nou ven, en 1259, 18 alnes de Vich, de borra bruna,
bona et pulcra, per 18 sous de quatern vigatans, en lo termini de cinch
meses (190). També en 1254, son venudes ab acte notarial, 30 dotzenes
de borra nigra de palmar per preu de 56 sous vigatans, anticipada-
ment rebuts. La mercadería s'havía d'entregar en lo termini de tres
anys (191).
(187) Vo. I, 1231, IIII kalendas Octobris: «recipio in comanda a te B. de cómela XXIIII li-
bras argentiquos portem apud ualenciam uel maiorciam aut ceptam...» cet de omni lucro
habeam ego quintuní denarium et tu eras saluo primo tuo cabali».
(188) Vo. V, 1256, XVIII kalendas Decembris. Contráete comercial, entregant un par-
ticular a altre, certa quantitat de diners per negociejar ab ella «in presenti viatico quod deo
dante proponimus faceré apud narbonam et montispessulanum» convenint estar a mitat de
perdues y ganancies.
(189) Vo. V, 1257, VIIII kalendas Martii. Berenguer de Prexana confesa deure a J. Mo-
dolón de Vich «VIII librarum denariorum barchinone de duplo racione de cordoua quod a te
emi.» Pactaren que ho pagaría «in fira castillionis proxime uentura, uel interiin statim cum
reuerssus fuero de presenti uiatico quod deo dante propone faceré apud tolosain...» «Et si ego
non fuero in pai tibus istis in dicta fira, tu possis uendere dictum cordouanum» etc.
(190) Vo. VI, 1259, XV kalendas Marcii. «P. de molendino nouo de parrochia sancti l'e-
tri de Auuira filius P. de canaria de parrochia sancti Felicis de torilione vendo tibi R. su-
nieria de uico XVIII Alnas de borra bruna bona et pulcra et recipieusad alnas de uico per
XVIII solidos vicensis de quaterno: renunciando etc. Tali etc. in festo sánete Marie augusti
proxime uenturo saluas in térra intus uillam uici. Et si per his etc. Ffidejussores A. de ca-
rreña fratrem meum et Geraldum de ordeg de parrochia sancti stephani de uineolis quidquid
per toto quos possis. Testes G. de plano Bg. de stagno».
(191) Vo. IV, 1254, XVI kalendas Aprilis. «Bernardo de ángulo de parrochia de rota et
domna Arsendis vxor mea vendimus tibi R. figera de vico XXX dotzenes de borra nigra de
palmar boue et pulcre et bene nitide ad libram vicensem et pondentur de duabus in duas li-
bras per LVI solidos mouete vicensis de quaterno quos nos a te concedimusrecepiss¡e: renun-
ciando etc. Tali pacto quod nos demus et soluamus tibi de dicta borra in festo natale domini
proxime venturo intus villam vici saluas intram in tuo hospicio XII dotzenes et sic deinde
singulis annis in eodem festo natale domini tantum continué XII dotzenas quousque de dictis
NOTES DOTZECENTISTES d'aUSONA 467
Se veu en práctica la costúm d' emportársen mercaderíes y lo seu
producte emplearlo novament en la compra d'altres mercaderíes que
fossen de bona venta, assegurant axis lo retorn de la ñau.
Bona fé comercial. — Era necessaria de tot punt. Lo mercader,
venía y comprava, lluny de la vigilancia deis seus socis, ais qui no
quedava altre remey que estar a les resultes deis comptesd'aquell. Lo
guany devallant de les operacions mercantil», podía defraudarse ab
gran facilitat. En un d'aquests casos (any 1233), lo defraudat enviá
un apoderat per recobrar les mercaderíes detallades en la escriptura
de poders que li atorgá (192).
Qüestions comerciáis. — No pensém donar compte de les moltes
aparescudes en los manuals que estudiém. Exceptúenme la que en
1259 mantingué Bernat des Pujols, per una pessa de drap d'exaló. Se
creuaren cartes entre los interessats de Vich y los prohoms y bruna-
ters de magdalena yllerdensis, industria lleydatana de gran-crédit
que ja estava organisada en aquest temps. Intervingué en la qüestió
Bernat de Bages, corredor de llana, trametentse a Lleyda, a compro-
bar, la extremitat de la pessa de drap hont estava posada la senyal del
fabricant y en la que s'hi havían trobat a faltar 14 palms (193).
Guiatges comerciáis — Les marques, repressalies y vexacions a que
estaven afectes los comerciants en determinades circumstancies, los
obliga va a solicitar de les autoritats locáis, certificáis d'origen o guiat-
ges. Mitjancant ells, los mercaders podían entaular reclamacions.
En 1256 los batlles de Vich, tant lo del Bisbe com lo d'En Monteada,
expediren conjunctament testimoni en favor de dos comerciants, de-
clarant ésser habitants de Vich, que Vich no era de la jurisdicció re-
yal; que les mercaderíes per ells conduhides eren d'homens de Vich
XXX dotzenes sit tibi et cui velis integre satisfactum: et si hoc vendituro etc. Ffideiussores
p. de costes et A. filium eius A. de fontesereno de eadeui parrochia et Andream benuz de pa-
rrochia de tauernolis quisquein per toto quos possis».
(192) Vo. 1, 1233, idus Augusti. «R. de villa, bona et libera uoluntate, instituo aceligo te
j. fulcbonis certum generalera procuratorem nostrum ut in rem tuam propiam super peten-
dis et accipiendis ómnibus ipsis rebus quas in comandarn tradidi Geraldo de faylibe apud
mayorichas videlicet tria armaría et tres botas et unam quarteriam et inediam salis et unam
ballistam et quendam merezam et quendam tabulam et VIIII soges et lili garres et unam
garretam paruam olei plenam et quendam alia superleccilia et quicquid super predictis óm-
nibus feceris per te siue per alium in agendo requirendo placitando siue transigendo in curia
et extra curiam et in plácito firmum et ratum babeo et semper habebo».
(193; Vo. VI, 1259, XVII kalendas Octobris. «Bg. de vilarmat babitator ville vici et
P. casauer et b. de prato de parrochia de gurbo Dilectos bernardo de podiolis et alus probis
hominibus et brunateriis de magdalena yllerdensis Salutem et quicquid potest seruicii uel
honoris: venit ante nostram presentiam bernardus de bugis corredor lañe presentís instru-
menti defferans litteras uestras quam bernardus de podiolis contendebat de uno exalo vnde
nos desapuntauimus illos quatuordecim pannos quos inihi? berengario de vilarmat uendidit
idem bernardus de podiolis ínter quos iriuenimus dictum exalo de quo mitiinus uobis caput
eiusdem exalo in quo erant et configedantur signa quam idem bernardus de bagis adduxet
dicens quod eos ei dedit bernardus de mila: quod exalo habet tres alnas et mediam: et ita
credat in legalitate nostra et üdelitate hoc esse nerum et ut de his melius cerciores sitis fe-
cimus redigere in publica forma per publici notarii vicensis».
468 F. CARRERAS Y CANDI
sense tenirhi part vehins de Barcelona ni d'altres llochs, y que los
vigatans no eran penyorats per lo Rey (194).
Comerg marítim. — Lo segle XIII és lo del nostre expansionament
marítim, conseqüencia de la presa de Valencia y Mallorca, de la in-
tervenció a Sicilia y deis tractats de pau y de comerc ab los reyalmes
mediterranis. Los mercaders, acatant y acceptant les practiques mer-
cantívoles generáis en la mar Mediterrania, les teñen codificades en lo
famós Consolat de mar. Los seus preceptes, acceptats per tot arreu,
son norma en inoltes contractaciors que's fan ad usum et consuetudo
maris (195).
Lo comerc solía regularse en cada localitat per costums que, gene-
ralisantse, veníen a teñir quasi forca de lley. A Vich s'hi afermá la
forma de contractar, los comerciants, ab los capitalistes, un reparti-
ment de beneflcis ab relació al risch del viatge. Al fer comerc ab
Valencia, una quarta part deis beneflcis era per lo mercader y les
restants tres quarles parts per lo soci capitalista, deduit primer lo
capital (196). En los viatges de Mallorca y costa d' África, en cambi, ne
cobrava la quarta part lo negociant, corrent lo risch del viatge lo soci
capitalista. Un contráete de negociejar ab Narbona se féu convenint
partirse per meytat les ganancies y les pérdues.
Societats mercantívols.— L'esperit d'associació en lo comer»; d'Auso-
na hi estava plenament arrelat. Quan se noliejava una ñau, usuaiment,
los comerciants empleaven capitals de moltes persones que figuraven
en la empresa com a socis comanditaris. Los interessats se presentaven
al notari, fent constar en escriptura pública los pactes, mitjancant los
quals realisaven lo negoci.
(191) Vo. V, 1256, IX kalendas Decembris: «Nouerint vuiuersi quod nos A. de tennisba-
julus domini vicensis Episcopi et Exameno bajulns domini Gastonis in uico, cum testimonio
huius publici instrumenti in ueritate testificamus et protestamus, quod, G. gerundaet Bn. de
uilla, sunt habitatores ville vici, quod villa est de dominio domini Episcopi et domini Gas-
tonis, et quod dominus Rex nullam habet ibi jurediccionem. ítem protestamus et testifica-
mus, quod, inercimonia quod dicti G. gerunda et Bn de uilla secum portabant, sunt de ipsis
met de hominibos uille uici, et nichil habent ibi homines barebinone, nec alterius loci: et
quod homines uille uici, non pignorantur in alio loco per domino rege, nec per hominibus
suis: et ut hec predicta pleniuset firmas credantur, presentem cartam sigillorum nostrorum
munimini roboramus».
(195) Vo. 1, 1232. «B. pauli recipio in comanda a te Thomas yspanyoli VIIII libras dona-
ría barchinone emerchatas in pannis lineis quos pannos conducere apud mayoricas et de
omni lucro quod (leus ibi dederit habeas tu fideliter tres partes et fidelis ego quartam leuato
primo tuo capitali scilicet VIIII libras: et boc uadat et ueniat ad tuum resechum ad usum
et consuetudo maris».
(196) Vo. IV, 1256, III nonas Januarii: «J. mercer de uico recipio in comanda et parceria
a te G.° de turri et quibus uelitis C Alnes et mediam de panno de cayem amuntunat: renun-
ciando etc., quas promito ducere in presentí uiatico, quod deo dante propono faceré apud
valenciana et eas ibi venderé prout melius potuero et denarios quos de predictis habere po-
tuero promito mercari in mercimoniis in quibus melius mihi uidebitur expediré ad bonuin
et sanum intellectum: et de omni lucro quod ibi dederit deus habeam ego quartam partera et
tu residuas III partes deducto prius inde a te tuo dicti cabali: et hec omnia uadant et ueniant
ad tuum redegum et fortunam: et de predictis promito tibi esse fidele et légale dicto et facto»
NOTES DOTZECENTISTES d'aUSONA 469
Y a semblanca del comeré ultramarí, succehía en les explotacions
mes petites. Axis, en 1238, dos vigatans s'associaren per explotar un
obrador de drapería. Encara qne'l capital no era igual, emperó's pacta
repartir per meytat los beneñcis y no limitar la duració de la so-
cietat (197).
En altre contráete del 1250, fet ab molt poca complicació, un deis
socis, Berenguer de Vilarnau, hi aporta una quantitat fixa, cent sous,
y l'altre, Berenguer de Tenes, hi entrava lo que bonament hi pogués,
a mes del seu treball. Beneficis y pérdues devíen repartirse per mey-
tat, anant a cárrech de la societat totes les despeses del gerent Tenes.
La duració era d'un any, prorrogable a voluntat de les parts (198).
Una altra societat mercantil, en 1261, sobre comeré de bocatería,
formaren N'Adrouer y En Prexana. Aquest hi ficava sis lliures, prome-
tentli lo gerent Adrouer, un tere deis beneficis. La duració era de sis
meses (199).
Participacions en la jproprietat d'una ñau. — Si bé no'sconexíen les
modernes societats per accions, emperó'l comeré sabía fer també nego-
cis colectius de compres y especulacions de naus. En una de dugues
(197) Vo. IV, 1238, pridie idus Januarii: «F. egidii et ego P. muntanerii in presentí inter
nos societatem facimus in hunc modum: in qua societate mito ego F. egidii CXVIII libras et
XIII solidos melgorienses et ego P. muntanerii LXXXIII libras et V solidos eiusdem mo-
nete. Tali pacto quod predictos omnes denarios nos ambo minemus et emerchemus in opera-
torio nostro draperie ut melius et fidelius poterimus bona fide. Et hanc quilibet medietatem
tocius lucri fideliter quod deus dederit uel ¿producere? poterimus in cunctis locis modo ali-
quo cum eisdem saluo cuilibet suo antedicto cabali. Et similiter si forte indedeusauertat in
ipsis venerit mitamus quilibet similiter medietatem. Et promitimus quisque nostrum alteri
bona fide esse fidelis bonus et legalis sine aliquo fraude et enganno de ómnibus supradictis.
Hanc autem societas duret tantum quantum nobis placuerit».
(198) Vo. VI, 1250, X kalendas Decembris: «B. filius Berengarii de tennis bona et libera
uoluntate in presentí cum hec publico instrumento recipio in societatem a te berengario de
uilari arman centum solidos harchinonenses de duplo in qua societate mito ego personam
meam et quicquid potuero de bonis meis quos me a te confíteor recepisse renunciando excep-
tioni pecunie non numérate et promito cum dictis centum solidos et cum alus bonis meis
mercari et percassiare prout melius potuero vbicunque bene fideliter et lectaliter et eos in
alios usus meas non conuerti nec tradere ad personam et deductis medietate de lucro dicte
societatis mei corporis comestianum et expensis necessariis promito tibi daré fideliter
medietatem dicti lucri quam in dicta deus dederit societatem et ego habeam aliam medie-
tatem saluo omnium tibi tamen antedicto cabali et computos tecum inde in carnipriuio
quadragesime proxime uenture: et si diminutio in dicta uenerit cabali, mitam ego medie-
tatem et tu aliam medietatem tantum quousque dictuin cabalem tibi penitus reiutegretur.
Qua societas duret inter me et te de bine ad festum paschatis proxime uenturum et de inde
quamdiu tibi placuerit et non ultra» etc.
(199) Vo. VI, 1261, VI kalendas Madii: «P. adrouer et ferraria uxor mea et filius nostri
P. et quisque insolidum recoguoscimus et facemus nos recepisse et tenere in comanda ad so-
cietatem a te B. de prexana sex libras denariarum barchinonensem de temo: Et renunciando
exceptione peceunic non numérate promitimus quisque nostrum insolidum cum predicti, sex
libris mercari, percassiare, et eas minare, prout melius potuerimus, in officio bocaterie: et
de lucro cum ipsas ubique facto, tibi daré fideliter terciam partem, et nos babeamus resi-
duas duas partes, deducto tamen prius inde a te tuo capitali predicto; et si diminucio in
dicto uenerit capitali, mitamus nos duas partes et tu terciam, tantam quousque tibi tuum
cabale penitus reintegretur: et capitale, et tuam partem lucrum, promitimus redere et tibi
tradere in festo omnium tanctorum proxime uenturo».
470 F. CARRERAS Y CANDI
cobertes, construida en 1259, sa proprietat estava subdividida de tal
manera que un vehí de Tona'n possehía mediam setzenam, o siga il3r
Y se li reconeix la ganancia que li pertocará per dita part en los viat-
ges o beneficis de la ñau (200).
Aprenentatge de mercader. — Alguns subjectes que intentaven de-
dicarse al comerc marítim, aparexen fenthi un aprenentatge, com lo
de qualsevulla altre ofici o professió. La manera mes usual era posarse
al costat d'un mercader com a dependent, pro sens cobrar soldada
per son treball. Lo seu amo havía de ferli la vida, vestirlo y cuidarlo,
bo o malalt. L'aprenent s'obligava a refer los díes que estigués malalt,
quan acabes lo termini del aprenentatge (201). També surtíen fiadors
del cumpliment de la obligació, los pares del aprenent.
Intermediaris comerciáis entre Vich y Barcelona. — Lo comerc de
Vich ab ultramar y altres llochs, realisat per la vía de Barcelona,
necessitava d'intermediaris que entreguessin los objectes arribáis a
Barcelona. Bernat de Mercadal, en 1256 y 1259, al remetre diners y
objectes d'or y plata a sa muller Eligsenda, no fa per diferents inter-
mediaris y mitjancant apoca notarial d'entrega (202).
Comerc ab Mallorca. — Fou molt viu, assenyaladament durant lo
regnat de Jaume I. La divisió deis reyalmes, al morir aquest rey, ha-
gué de perjudicarlo. Contribuhí a son desenrotllo la donació de terres
ais vigatans que anaren a la conquesta, segons diém en altre lloch.
Lo negoci se feya, ja aisladament, ja per associació de capitalistes
(200) Vo. VI, 1259, XII kalendas Julii: «Bg. de rieria filius bg. condam de rieria de ton-
na. Recognosco et fateor me recepisse in comanda a uobis G. et Bn.a de uilla filia R. condam
de villa de parrochia de tonna illam partem vestram scilicet mediam setzenam quam habetis
in illa naui noua de duabus coopertis R. de campo et Bg. de ollesa promitens etiam uobis
daré lucrum fldeliter quod de dicta media setzena habuero facto uiatico quod dicte nauis
fecerit».
(201) Vo. VI, 1259, III nonas Februarii: «P. de prato filius P. martini de uico promito iré
tecum Bn. de palatio in presentí uiatico quod deo adiuuante? proponía faceré apud Murtiam
et postquam ibi fuero tecum stare per vnum annum counpletum, uel tu possis me comendare
et tradere cui uolueris per predictum annum, per quam tecum promito manere: promito
etiam faceré tuum et esse tibi et tuis bonus fidelis obediens et légale dicto et facto: tu
uero dones mibi uictum competentem per totum dictum tempus et colas me sanum et infir-
mum et ego reficiam tibi dies mee infirinitatis: et si per bis etc. Ffideiussores predictum pa-
trem meum et Gam matrem meam quidquid pro toto. Ad bec ego Bn. de palatio... recipiens
predicta promito tibi dicto P. de prato eodem omnia attendere et coinplere sub obligatione
bonorum meorum».
(202; Vo. V, 1256, lili nonas Decembris: «Eligsenda de mercatal i uxor B. de mercatali
recognosco et fateor in ueritate me habuisse et recepisse a te G. de cima de mar comoranti
in uilla barchinona, illos L biaancios argenti et unam garlandam argenti cum lili cadene-
tes, et dúos anuloa, quorum unus est argenti et alius auri, quod omnia mibi per te miserat
dictus maritus meus: et renuncio etc. fació per me et meos super predictis ómnibus tibi et
bonis tuis i i iit-iii perpetuuin et pactum de non petendo».
Vo. V, 1259, VJI idus Augusti: «Eligsenda de mercatali et filius mena R. Reco^nosciinus
et facemus nos recepisse et habuisse a te P. de colle ciuem barchinone, per manum Bn.de
merlesio, illos CC biaantios et XII clochearia argenti, et vnam Cintam argenteam, quam tibi
tradidit Bn. de mercatali maritus mei Eligseudis. ut ea omnia uobis dares et traderes etc.:
renunciando etc.: facimus per nos et nostros de predictis ómnibus et sin^ulis tibi et tuis
fluem perpetuum et pactum de non petendo».
NOTES DOTZECENT1STES d'aüSONA 471,
ab un comerciant En aqaest darrer cas, la ganancia liquida's distri-
buía donantli al capitalista unes vegades la meytat (203) y altres les
dugues terceres parts (204). També hi solían fer constar la condició
de que'l diner sigues entregat a Vich.
Comerg ab Espanya. -~ En lo segle XIII encara s'entenía ab lo nom
d'Espanya lo territori ocupat per los sarrahins. Freqüentment se con-
signen añades in térra sarracenorum (205) que creyém indicatives
de viatges a Espanya.
En los viatges ais ports del sud d'Espanya, indistintament, paraven
a comerciar a Málaga y a Cebta (206). Lo mercader solía rebre la quar-
ta part deis beneficis y lo capitalista les tres parts restants.
Comerg ab Marrochs. — Sigue prou corren t entre'Is mercaders viga-
tans negociejar ab Marrochs.
La forma de comerciar era la general 5 có és, que s'aplegaven capi-
tals de diferentes persones, les quals entraven en lo repartiment deles
ganancies: la quarta part deis beneficis era per lo mercader, salvat lo
capital inicial (207).
(203) Vo. I, 1231, XIIII kalendas Junii: «R. de podiolo de pestajes, recipio numerando
in societate a te, Siluana, CC sol. barchinonenses monete de duplo, quos promitto bona
flde tractare et ducere apud inaiorichas in hec presentí viatico quod modo illuc fació in mer-
cimoniis, in quibus inelius lucrari possumus quos teneam in hec presentí uiatico quosque
reuertar in torra ista et quicquid omnia eis lucrari possim uel alio modo, in térra uel in ma-
ri, totum, médium per médium, inter me et te fldeliter diuidatur, saluo tamen tibi dicto ca-
bali, et hec uadat ad meum tuum resecum: et si forte quod dictus auertat (sinónim á'aueref)
diminutio ibi uenerit, restituía tibi modo et tu restituas tibi mecum aliam medietatem: et
si ego uolebam cum dictis denariis faceré alium uiaticum, totum uadat ad meum resecum.
Et hec tibi dono in mei et in ómnibus rebus meis».
(204) Voí IV, 1256, lili idus Januarii: «P. de tennis recipio in comandam a te G. de turri
de vici XVII dotzenes destopes caneues et dues dotzenas de canemas crudas et constiterunt
XV libras et lili solidos et IIII denarios barchinonenses de duplo quos promito ducere in
primo uiatico quod fecero apud mayoricas et illuc uendere prout melius potuero bona flde
et precium quod inde habuero ibi emercari in merciinoniis quibus melius potuero ad tuum
bonum comodum: et de lucro quod deus dederit in bonis emercatis apud mayoricas, de dicto
precio, que debeo adducere, in uillam vici, habeam ego terciam partem, et tu duas fldeliter,
dcducto prius inie a te precio toto quod apud mayoricas habere potuero de dictis decem et
nouem dotzenis panni; tamen hoc uadant stent et redant vbique ad tuum resecum et fortu-
nam sed ego promito ea omnia bona flde si neenganno ac per firmam stipulacionem bene et ac
legaüter prout melius potuero procurare custodire et conseruare ad tuum bonum comodum-.
(205) Vo. II, 1235, XIII kalendas Martii: «itinere quod fació in térra sarracenorum». Vo.
II, 1235, IX kalendas Martii (quadern solt): «B. de and rea, do tibi P. de sancto sixto et cui
(velis) XXV solidos quos solo amore et precibus meis quod non lucro nisi...: quos conuenio
reddere in primo auere uel denariis quam in tera saracenorum uel aliud lucratus fuero
Ffideiussores Andrei des soler patrem meum et Guillelmam matrem meam>.
(20tí) Vo. IV, 1251, VIII idus Martii: «Thomas de sala recipio in comandam a te P. có-
mela XXX libras malgorienses et renunciando exceptione peccunie non numérate promito
eos ducere apud ceptam uel malccam uel vbi ego uadam et eas emercare prout melius po
tuero ad tuum bonum comodum? et etiam adducere et de omni lucro quod cuín ipsis
vbique fuerit factum et deus in omni dederit habeam ego quartam partem et tu tres partes
fldeliter deductis prius inde a te tua parte predicta et a me expensis necessariis et hec statim
uadam et reddant ad usum maris et terre et de predictis promito tibi et cui uelis esse fldelis
et legalis dicto et facto».
(207) Vo. I, 1232, VII kalendas Novembris: «B. fini recipio in comanda a te b. Cornelia,
in presentí numerando L bs (bisancios' Argentei quos conducere in itinere quod fació apud
472 F. CARRERAS Y CANDI
Per embarcarse al Marrochs no hi havíen grans oportunitats. Ordi-
nariament se contractava segons les condicions de cada viatjant. Es
curios lo que succehí ab Berenguer Canut, fill de Ricart Canut,
en 1251, al aparellarse a marxar a Cebta, segurament en calitat
d'emigrant. Canut contractá'l seu viatge ab Pere, fill de Ferrer Ar-
nau, per preu de vint sous de doblench, y al arribar a Cebta, quatre
bisancis ceptins. A mes li prometía fidelitat y obediencia m entres du-
ras lo viatge, y per los quatre bisancis que li haurá de donar a sa
arribada, l'autoritzá per colocarlo a Cebta al servey de qui volgués,
fins recobrar dita suma; si no trobava colocació, pacta, que serviría a
en Pere 'fins y tant se reintegras totalment del deute. Y en Pere li
prometía vestirlo y pagarli lo nólit o passatge marítim (208)
Cinch díes després d'aquest contráete, Canut trobá una proposició
millor y l'aprofitá. Venrell Mir s'oferí a portarlo a Cebta ab semblants
condicions que En Pere, fill de Ferrer Arnau,cobrantli del viatge divuyt
sous de doblench y tres bisancis ceptins al arribar al port áfrica (209).
Quan moría un d'aquests comerciants en Marrochs, los hereus cobra-
ven l'herencia per poders y justificant la personalitat. Curios exeraple
d'aquest expedienteig és lo del 1256, ab motiu de la mort d'en Bernat
Oller. La sua filia y hereva María y son marit Guillém de Sala, fan
poders per cobrar a En Guillém de Cañáis. Axo ho comunica lo lloch-
tinent del rey a Vich, n'Arnau Coch, al bisbe del Marrochs, sens dubte
en defecte del consol de catalans (210). Lo que ve a mostrar la doble
missió protectora d'aquella alta autoritat eclesiástica.
ualenciam uel mayoricnm aut ceptam siue bugiam et co. (converter e9) mi et tractare: et de
omni lucro tres partes et ego quartam saluo capitale et uadat et ueniat ad uestrum redecum:
et similiter'possi transir! et uadat et ueniat ad redecum».
(¿08) Vo. IV, 1251, VII kalendas Marcii: «P. filius ferrarii arnaldo, bona et libera uolun-
tate cum hoc publico (instrumento) promito te Berengariuin canut fllium R. canute ducere
apud ceptam et daré tibi interim uictum et soluere nolit. Et propter hoc ego dictus Beren-
garius dono tibi in presentí XX solidos de duplo et promito tibi daré, cum duxeris mihi apud
ceptam, IIII bisancios bonos et legales ad pondus viile cepte: et promito tibi esse bonus le-
galis et iidelis et obediens dum tecum fuero, ac permansero dicto et facto: et per predictis
IIII01* bissanciis quos tu recipias, possis me collocare ad ceptam enm domino cui seruiam
quosque de predictis bisanciis tibi sis satisfactum: et nichil aliud tibi teneat daré: et si non
inuenirem tune dominum quod me uel tenere, promito tecum manere et tibi seruire, tantum
quousque tibi sit de dictis IIII bisancios satisfactum ad bonum intellectum, et esse tibi bo-
nus et obediens dicto et facto: et si per bis et de predictis dono tibi ffldejussorem dictam
Raimundam matrem meam: et hoc i uro dictus Berengarius».
(209) Vo. IV, 1251, II kalendas Martii: «Venrel mir promito te Berengarium fllium Ri-
cardi quondam ducere et minare de hinc usque in ceptam et prouidere vbique interim cor-
pori tuo in uictum et nolit et faceré tibi bonum siue malo sed tu vbique interim sis mihi bo-
nus hobediens fidelis et legalis dictis et factis et dones mihi infra quindecim dies postquam
fueris apud ceptam tres bisantios boni argenti et justi ponderis uel ego possim te illuc incon-
tinenti collocare et comandare cum aliquo a quo possim habere dictos tres bisancios cui tu
seruias quousque de dictis bisanciis ei sit satisfactum. ítem recognosco mihi in presentí a
te recepisse decem et octo solidos barchinonenses de duplo, ultra dictos tres bisantios per
expensis quos per te interim me faceré oportebit: renunciando etc. Ad hoc ego dictus Beren-
garius ricardi promito sub obligatione bonorum meorum habitorum et habendorum pre-
dicta hec omnia tibi et cui uelis atendere et complere».
(210) Vo. V, 1256, XIII kalendas Julii: «Venerabili patri et domino fratri... dei gratia
NOTES DOTZECENTISTES D'AUSONA 473
Lo beneflci o ganancia, quina quarta part era del comerciant, s'en-
tenía tant per les mercaderíes enviades de Barcelona, cora per les cora-
prades al Marrochs y importades a nostre Principat (211).
Com articles que nosaltres rebíein del Marrochs, merexen asse-
nyalarse les pells de llop y lo coto d'ultraraar, segurament de la India,
vingut per Egipte y TÚ11Í9 (212).
Comerg ab Túnig. — Fou raolt gran la volada presa per lo comerc
de TúniQ, sovintejant les persones que se'n hi van, en la térra d'Auso-
na. Estera en la creencia de que, en lo quart de segle qui va de 1250
al 1275, les relacions entre Túnic, y Barcelona, ocuparían hu deis pri-
mers llochs en les transaccions mercantívols de dita nació africana y
los reyalmes cristians d'Europa.
Naturalment que en aquesta docuuientació íütima, que és la vida
social del tretzén segle, hi tením de trovar lo resultat de la gran polí-
tica de protecció a la marina y de les subsegüents bones relacions de
Jaume I y lo Rey de Tan 19. No en va escrivía nostre Sobirá al de
Castella en 1260, la lletra eloqüent, hont refusa rompre sa amistat,
ab Túnic aflrmant «que tanta gent de nuestra tierra ha en la sua, e
tanto de ha ver». Afegint, que, no ho pot fer, per tractarse de «Miral-
momonino señor de Túnez, que, bien sabedes vos que tanto ha con
nos, e tanto faz por nos» (213;.
Episcopo Marrochitano. A. coqui vicensis ciuis ac tenens locura domini Regís aragonis et
Comitis barchinone, in villa vici ct in ausona/Salutern in domino' ihesu xpti: dominación!
vestre cum testimonio huius publici instrumentó, signiflcamus, quod, bernardus oler, condam
qui mortuis est in partibus uestris, era t homo proprius dicti domini Regia reliquens flliam
ex ipso et R. uxore sua genitam cui est nomen Maria, habens uirum Guillelmus de sala vnde
uestram domiuacionem ex parte^domini regís et nostra in quantum possemus deprecamus
quatenus bona dicti bernardi ollarii G. de cañáis procurator dicte [Marie et uiri suis, tradi
et deliberi faciatis uos circa hec dum per occulis habendo».
(211) Vo. V, 1257, VII idus Octobris: «R. de sala recognosco et fateor me recepisse in
comanda a te Bn. fusterii et quibus^uelitís X libras denariarum barchinonensium de duplo
etc.: renunciando etc.: promito dictam comandam mecum ducere et portare in presentí via-
t.co quod deo dante faceré propono apud ceptam uel alibi et eain ibi emercari in pellis lupo-
rum prout melius potuero bona fide et eam in tuum posse redueere facto uiatico predicto et
de omni lucro quod in predictis ^faceré potuero promito tíbi et cui uelis daré fideliter tres
partes et ego habeam residuam quartam partem deducto tamen prius inde a te tuo cabali:
tamen hec omnia eant stent et redeant ad tuum resecum et fortunam».
(212) Vo. V, 1257, VI idus Octobris: «R. de sala recognosco et fateor in ueritate me te-
nere et habere in comandam a te Thoma de sala fratre meo XLI libras barchinonenses emer-
catas in cotono de ultramar».
(213) Per sa excepcional, importancia continuám aquesta carta del Rey d'Aragó al de
Castella: «Carissimo et semper tanquam filio diligend dei gratia illustri Regi Castelle
Jacobus per eandem Rex A ragonis etc. Salutem et sincere dileccionis affectum: viemus vues-
tra carta en la qual nos enuiastes ajdezir que... sacauamos del feyto de la cruzada al Rey de
Túnez e aquellos qui eren de la sua seynoria e que cosas hi Auia en que non nos pesaría quel
sacassemos: ejcosas que non le deuiemos querer: e enuiastes nos a dizir que en la^otra carta
cerrada que uos embíeinos, uos sachábamos los richos homnes [.qui no tenien nostre bien e
que bien podiemos nos ueer que todos los ensacauamos._Ond uos respondemos assi. A lo de
Miralmomonino señor de Túnez, que bien sabedes uos, que tanto acón nos, e tanto faz per
nos, que non nos seria gent que homnes nuestros naturales qui exiessen de nuestra tierra, le
feziessen mal: e quando nos hi metemos la sua Beynoria entiende se assl, que qui fazia mal a
474 F. CARRERAS Y CANDI
Coincideix ab aquest temps també la creació de cónsols en los prin-
cipáis llochs de dit reyalme, arrendaraent deis alfondechs per cata-
lans, establiment continuat de les railicies cristianes, originarles prin-
cipalment de nostre reyalme y de les que n'era alcay t o generalíssim,
en 1258, lo cátala Guillém de Monteada (214), etz.
Precisament en 1254, ana a Túnig Na Guilleuma de Monteada,
noble senyora que estaría relacionada en parentiu ab lo precedent. La
acompanyá lo vigatá Bertomeu de Tornamira (215).
Podríam detallar per llurs noms a altres vigatans que també pas-
saren a Túnig acompanyats per servidors de la propria població (216),
puix fou aquell reyalme lo que mes se relaciona ab nosaltres, en
aquesta temporada.
Lo viatje a Túnig costava 40 bisancis segons d'un contráete del
1261 sembla deduirse. Lo vigatá Ramón de Galliner, qui anava y ve-
nía de Túnig, los dexá, mitjangant ñanga, a Guillém Miró, que apar
com si s'hi quedes, puix s'ofereix tornarlos allí, dintre d'un mes d'ésser
requerit (217). ¿Aniría per allistarse a la milicia cristiana d'En Gui-
llém de Monteada?
la sua seynoria a el faria mal. E por la amor que el nos faz, e por las treuas que Auemos con
el, e la terza por que tanta de gent de nuestra tierra a eD la sua, e tanto de auer, que serian
a ouentura de perder uos no send deuedes catar: quando nos no nos end quisiessemos catar,
que la mayor ualor que entre los Reyes es si..s fe. E sabemos que uos cataredes la nuestra fe,
assi quemo nos fariemos la uestra. Al otro capitol de 1 os uassalos nuestros, uos respondemos
assi: que por las conueniencias que so:i entre uos e nos queremos catar que en neguna manera
non podades uos Auer razón de fer bien a aquellos a qui nos non queremos ben. A lo de los
caueros de nuestro Regno qui son uassallos de los riclios homnes e de los qui son de nuestra
mesnada nos diziemos que nos plaz inuyto que uos ayuden en esta cruzada que uos queredes
fer predicar contra moros. E en esto e en otras chosas, auemos uoluntad de fer por uos quemo
por el mellor Amigo que nos Auemos e en que nos mas fiamos. E femos uos saber que la
merce de deus somos sanos et alegres la qual coza cobdiciamos odir de uos e mas ueer. Da-
tum Ilerde III kalendas Madii Anno domini M° CO° Sexagésimo». (Registre 11, f. 2íil, A. C. A.)
(214) Alemany en Homenaje d Codera, p. 160. No havém pogut establir la relació de pa-
rentiu d'aquests dos individus de la casa de Monteada, que han escapat a la diligencia del
Marqués de Mondejar (Historia de la casa de Monteada M. S. inédit). Hi ha dos Guilléms que
teñen certa relació d'época ab l'alcayt de Túnic: Guillém de Monteada V senyor de Tortosa
y I senyor de Fraga, alcayt y governador de Xátiva, qui assistí a la conquesta de Mallorca,
quaismemories acabañen 1255: de son fill Ramón ses memories comencan en 1251. L'altre és
Guillém Ramón de Monteada, III senyor d'Aytona quines memories comentan en 12t¡2: mort
en 1283. Casa ab Elisenda de la Portella filia de Bcrnat senyor de la Portella y d'Elisenda
senyora de Llussá, castell situal en térra d'Ausona.
(215) Vo. IV, 1251, IIII kalendas Septembris: «Ra de tornamira uxor Bartholomei de
tornamira et bg. filius meus et dicti bartholomei, et ego F. de tornamira vicensiscanonicus,
frater et procurator dicti bartholomei, qui nunc est apud tuniz cum nobile Guillelmade
monte catano».
(216) Vo. IV, 1259, XVII kalendas Octobris. Passá a Túnic B de Sentes, comprometentse
a servirlo un any En P. del Pujol, mitjangant 5 dobles d'or. Ay també se compromete Beren-
guer Julia a acompanyar dos anys a Iíerenguer de Viladecavalls in tuniz uel in térra sarra-
cenorum, j.ercibint 20 bisancis de plata al any, a mes de la manutenció y vestir: pactantse
que si s'estigués mes temps a Túnic «meliores salariuin ad cognicionem unius amici raei et
alterius».
(217) Vo. VI, 1261, III kalendas Madii: «G. mironis et R. de galinerio ciues vicensis,
quisque nostrum insolidum, debemus tibi R. de minouis, XL bisancios boni argenti recti
NOTES DOTZECENTISTES D'AUSONA 475
La forma de inercadejar, era la usual en aquells temps, 96 és, que
lo comerciant tenía la quarta part del beneflci en los capitals apor-
táis al negoci per los altres socis capitalistes (218).
Empero en certa ocasió fou pactada la mitat deis beneficis pera lo
comerciant, y axó que aquest, en lo cas de referencia, no era pas ju-
heu (219).
Lo diner resultant deis efectes portats de Vich, solía emplearse en
la compra a TúniQ d'altres mercaderíes, que, al retorn eran venudes a
Barcelona (220). S'exportaven de nostra térra, ganivets, draps de llí
ponderis quos mihi dicto (4. mironis acomodas et tradis, ad expensas quas fecero in euado
apud tuaiciutn, et renunciando omni exceptioni dictorum bisanciorum non receptorum, pro-
mito ego dictus G. mironis, dictos XL bisantios tibi et cui uelis soluere et paccare, sine
questione dilatione et aliqua exceptione, statim cum fuero apud tuniz infra vnius mensis
postquam a te fuero requisitus. ítem, ego predictus R. de galinerio promito tibi dicto R. de
ininouis, quod si dictus G. mironis non soluerit tibi dictos XI. bisantios cum fuerit apud tu-
niz ut superius dictum est, ego statim cum fueris in uiila uici, soluam eos tibi uel quibus tu
uolueris, uel tradam tibi pignora in quibus eos possis manuleuare».
(218) Vo. V, 1257, VII kalendas Martii. En B. Roquet, vigata, reb d'altre conciutadá
• XV libras barchinonenses de duplo emercatas in CLX canis panni liai quam comandam
promito portare, in presentí uiatico, quod, domino disponente, propono faceré apud tuniz in
ligno Marie». Contracta teñir la quarta part de les ganancies.
Vo. VI, 1261, VIII kalendas Aprilis. «B. de brolio habitator uille vici et ego peric de
massana Recipimus in comanda a te Bg. de ponte VII libras barchinonenses de terno impli-
catas in cultellis quas promitimus portare nobiscum in ligno Martini lobet in hoc presentí
uiatico quod deo dante propono faceré ad Tunicium...»
Vo. V, 1256, II nonas Madii: «F. de arbós recognosco et fateor me recepisse a te F. egidii
et tenere in tua comanda XI libris et VIII solidos denarioruin melgorienses emercatis in
VIII canis et tribus palmis stamnis fortis de grana ad canam montispesullani cum sarpa-
yora quod renuncio ex peccunie non numérate et dicte comande non recepte promito eam
ducere apud tunic...»
(2191 Vo. VI, 1259, XII kalendas Octobris: «Quod P. de prato de brulio comorans in
villa vici, recognosco et fateor me recepisse a te B. de subtus roca de vico, et tenere in tua
comanda, CII canes de fres de teler ampler, et XXXIII canes de fres de teler estret, et
XXX canas de fres de lis dauro de monte pessulano, superDXVIII solidos et VIIII denaris
vicensis de quaterno per quibus fuit empturus in quibus ego solui et habeo de meo Et
renunciando exceptioni peccunie non numérate et de fres non canati et non recepti promito
ipsum ducerem apud tuniz in primo uiatico quod in presentí illud faceré propono et ibi idem
venderé et aplicare in et eas adducere et tibi tradere et reddere medietatem lucri et ca-
pitalis sed dum alia medietas sit mea hinc ad festum pente co.-tes proxime uenturo: tamen
hec eat et reddeat ad tuum resecum et fortunam, scilicet ad usum maris, tamen promito
predicta hec omnia bene fideliter et diligenter custodire, seruare et procurare, prout melius
potuero, bone fide» la quarta part deis beneficis, deduhit lo primer capital.
Vo. V, 1257, XIIII kalendas Augusti. P. de Puig, vehí de Gurb, reb de B. de Sant Sixt,
«XLV libras barchinonenses de duplo emercatas in pannis lini lañe fresio et in alus merci-
moniis et renuncio etc promito ea ducere in presentí uiatico qucd domino disponente pro-
pono faceré in ligno Cirarie apud tuniz et ibi uendere...» donantli lo quart deis beneficis.
(220) Vo. VI, 1261, VII idus Madii: «P. juliani habitator uille uici, Recognosco et fa-
teor me recepisse in comanda a te Bn. de palatio vnam penam clapam et XV garnatxias de
blancs de cirogrillis et VII duodenas de estameya de bayoneles et dúos baccones et duas
duodenas de panno lini: et renunciando etc.: promito dictam comandam mecum portare in
presentí uiatico quod deo dante propono faceré apud tuniz et eam ibi venderé prout melius
potuero bona file et precium quod inde habuero emercari in mercimoniis quibus melius lu-
cran potuero et de omni lucro quod deus in predictis dederit habeam ego quartam partem tu
tres partes deducto tamen prius inde a te tuo predicto cabali. Tamen hec omnia eant stent et-
reddeant ad tuum resecum et fortunam ad usum maris>.
476 F. CARRERAS Y CANDI
y de llana, garnatxes, estamenyes y bifás, pells adobades, bacons o
tocino, bayoneles (sic), fres, etz. Generalment produccions industriáis.
En la metexa forma que los cristians, mercadejaven ab Túni£ los
juheus de Vich, reservantse la quarta part de les ganancies de la
societat, lo viatjant (221).
La moneda tunicenca o millor africana, dita bisancios, sovint figura
en la documentado vigatana (222). La suma de 20 bisancios, es oferta,
en 1259, a un vigatá qui's compromet a anar a Túnic, (223); la metexa
cantitat és oferta, en 1261, com a preu del viatge a Túnic, d'altre vi-
gatá (224); los germans Janer, de Vich, residents a Túnic. en 1259,
entregaren 124 bisancios a un vigatá (225); y axis molts altres.
Oomerg d'esclaus. — Aquesta branca comercial, una de les mes im-
portants del segles passats, no podía faltar a la comarca ausonesa.
Les vendes d'esclaus se practicaven a Vich, segons usos y practi-
ques acostumades a Barcelona en tais contractes, y axis ho posaven en
la escriptura de compra-venta (226 y 233). També feyan constar, si eren
cristians, si eren blanchs (227) o negres, lo nom que's deyen, com ver-
(221) Vo. V, 1257, II idus Julii. «Astruc de ispania fllius vitali de^ispania judeus, recog-
nosco et fateor ine recepisse in comanda a te Egidio macellarii et quibus uelitis, XVI libras
et VIII t olidos barchinonenses de duplo, emercatis in pannis de stamine forti primo et in
bifis listatis et renunciando excepcione peccunie non numérate et panno ram non receptorum,
promito dictam comandara mecum portare in isto presentí uiatico quod deo dante propono
faceré apud tuniz in bono ligno G1 bonet ciues barchinone, et eam ibi venderé et emercari
prout melius potuero, bona fide, et reducere in posse tuum: et de^omni lucro quod ibi faceré
potuero, daré tibi fideliter tres partes et ego habeam residuam quartam partera, rleducto ta-
men prius inde a te tuo dicto cabali: ta.:ien hec omnia eant steut et redeant ad tuum resecum
et fortunam ad vsum maris: etde predictis promito tibi esse fidele» etc.
(222) Vo. 1, 1233: *G bisancios bonos ueteres argenti fini et recti Pensi de tallio et cecha
miramamunini».
Vo. II, 1235: «CXLV bisancios Argenti bonos ueteros ad talium miramamonini».
(223) Vo. VI, 1259, XVII kalendas Octobris.
(224) Vo. VI, 1261, XVII kalendas Februarii «tu me duxeris apud tuniz, et ego illud té-
cum fuero, tibi reddam XX bisancios argenti».
(225) Vo. VI, 1259, III idus Aprilis. <B. de salliforis recognosco et fateor tibi R" januarii
corrigerioquodegoetA.de salliforis frater meus... recepimus in tunicio a bg. januarii et
B° januarii fratribus tuis CXXIIII bisancios bonos boni argenti».
(226) Vo. V, 1257, III idus Augusti. «Symon de vilargent vendo tibi Thome de sala et cui
uelis in perpetuum, petrum babtizatum seruum meum, quam emi ab uxore heredibus et ma-
numissoribus R. de benagis condam; dum erat sarracenus uocabatur tune Axer; quam pro-
mito tibi e* cui uelis faceré bonum et teneri de ipso ad consuetudinem quam de tali venditio-
ne et contractu seruatur in barchinona ciuitate: et si per his in me et in ómnibus bonis
meis etc.: in hacautem vendicione a te confíteor recepisse CCXX solidos barchinonenses de
duplo».
(227) Vo. V, 1257, XVIII kalendas Decembris. «Geraldus de vilari vendo tibi Bg. de mayo-
lis per CCCCL solidos barchinonenses de duplo quos me a te confíteor recepisse: renunciando
excepcione peccunie non numérate, quendam meam sarracenam nomine axana, et est alba, et
fuit p. de vilari auunculi mei, et manet hodie cum uxorem predicti petri de vilari, quam
promito uobis adducere uel mi tere siue tradere in posse uestrum usque ad festum sancti vin-
cencii proxime uenturum, saluam in térra, intus villa vici, sine expensis tuis et dampno et
faciam eam tibi bonara et de ¿ora tibi? tenat ad consuetudinem barchinone quod nisi fecero
promito tibi in eodem festo soluere et tradere CCCCL solidos eiusdem monete: et si per
his etc.: Ff ideiussores Geraldum de vilari patrem meum et Raimundam matrem meam et p. de
rocheto de vico et G. de podio de uerneda et G. filiam eius et Bg de pilos de parrochia sanctf
NOTES DOTZECENT1STES D'aUSONA 477
bi gracia, les esclaves Axanay Loreyth, si estaven sans o no, etc. Se
certificava a mes, que no havían sigut robats o furtats (228).
Quan aquest comeres l'exercíen conjuntament diferents persones,
resultava pertányer, un sol esclau, pro-indivís ais dos, tres o mes socis
comerciáis. Un cas hi ha en 1233, en que Guillém des Graner enagená,
per 150 bisancis de plata del cuny de Miramamolín, la tercera part a
ell pertocant del esclau sarrahí Mahomet de Máleca (229).
Les majors compres d'esclaus, en lo segle XIII, generalment s'efec-
tuaven en les regions d' África. Y succehía, que. aprés de comprats per
encarrech de tal o qual amich, lo mercader encara havía de permané-
xer algún temps mes en la població per altres afers. Llavors, per un
intermedian, trametía los esclaus comprats. R. Tomás y Tomaset se
trovaven en aquesta situació, en 1231, quan trameteren a En P. Mae-
11er, de Vich> dues esclaves y un esclau que los bi porta B. Pol Aquest
se feu donar apoca d'entrega, en justificado de la comanda (230).
En l'any 1231 s'observa un estrany comerp d'esclaus sarrahíns ex-
trets de Mallorca y conduhits a Cebta per ésser allí venuts (231). Si no
a Mallorca, a Ivissa y Formentera, un vigatá, Guillém de Montpalau,
en 1248, hi possehía molts esclaus en les salines y importants proprie-
vincentii de riera et F. moliner de parrochia de gorga quemquem etc. quos possis etc. et hec
iuramus nos Geraldus et uxor mea R.a et Geraldus filius eoruui uoMs tenere: ego Geraldus
pater hesta in villa vici».
(228) Vo VI, 1260, XVIII kalendas Februarii: Venda d'uua esclava «sarracenain albam que
uocatur Soreyth»: se fa constar que la ven csana et non rapta, ñeque furata, nec habet morbum
caducum».
(229) Vo. I, 1233, VIII idus Junii. «G. de granerio do tibi B.pelliparii et cuicunque CL
bisancios argenti ueteresde tallio miramomolini rectique ponderis C in kalendis septembris
primis. Fideiussores P. de granerio fratrem meum: Super res meas: et est certum quod hoc
debitum tibi debeo pro tercia parte cuiusdam sarraceni quem tu habuisti a j. de seua in quo
tu mihi donas et tradis tuum locum Testes B. de lugdono et F. mironis .
En la apoca ó carta de pago que seguidament Pellicer (Pelliparii) fa a Graner se diu
que li cedeix «illam meam terciaui partem quam babeo in illo sarraceno qui uocatur Maho-
meth de malccha quam taabui a j de seua et due vero partes sunt de bernardo caramella et de
A. de codonacio'.
(230) Vo. I, 1231, XIII kalendas Novembris. «P. macellarius et M. femina, reeognosco et
fació tibi B. pol et tuis, quod recepimus et habuimus a te B. pol, totam ipsam comandam
quam tibi fecerunt R. Thome et Thomasonus, scilicet II sarracena et I sarracenum: et re-
cognosco et fació, quod sum paccatus de toto esbali et lucro. Soluendo mihi te et tuis et res
tuas. Ita quod unquam uos uel dictus, R. thouoa et Thomasonus, in te, et in res, etc. et si for-
te dicti R. thome et Thomasinus tibi, racione ipsius commanda demanda, conuenio esse
mihi legales ¿obseruare?: insuper donamus mihi tibi fidejussores C. de uico, super nos et su
per res suas: et propter hec recipio a te CC solidos et VI denarios melgorienses».
(231) Vo. I, 1231, III kalendas Junii: «P. de granaria recipio in comandi a te B. de lugdo-
ne CGL solidos de duplo, quos CCL solidos ego ducam apud mayoricam et donos ibi dictos
denarios in sarracenis, sicut melius mercare poteris, ad tuum proficium, et ducas eos apud
ceptam et conueni? eos uendere, et precium eorum applicare in mea manus in quibus tu me-
lius uidei'ise: et de omni lucro quod deus, in ipsis saracenis, deus dederit, saluo tamen pri-
mum tuum cabale, babeas tres partes in omni lucro, et ego quartam partem: et hec totum
uadat et uenit ad tuum resecuxn et fortunain. Ítem recipio a te V telas quas ego portemapud
ceptam et conuenio eas uendere et impleriinmer sicut superius continetur. Et hec totum
conuenio tibi hec totum implicare in mea mo in ipsum ineli potero ad tuum proflcuum et
meam legitime».
1910.-34
478 F. CARRERAS Y CANDI
tats que allí ni tenía. Per cert que de son testament se pot deduhir la
estima d'un esclau que equivalía en aquest cas, a 100 sous (232). En
altres casos son valor era de 250 sous (233); en altres, segurament mes.
Los esclaus sarrahíns solíen ésser dexats com a penyora per lo deu-
tor militar o aventurer, al juheu prestamista, segons interessants exem-
plars que'ns facilita Mossen Corbella en La aljama dejuheus de Vich,
(plana 42). Aquesta era una de les ventatjes deis esclaus cristians, 96
és, de no poder servir ni a juheus ni a sarrahíns; puix, per lo demés,
no's veyen lliures d'ésser revenuts moltes vegades (233).
Obteníen la llibertat los esclaus per manumissió testamentaria y
per redempció propria. La redempció d'Arnau des Prat, de la parro-
quia de Sant Martí d'Albars, val la pena d'ésser coneguda. Estava
captiu a Salamanca, contribuint a sa llibertat, en Ramón de Cardo-
na, batlle de la casa del Palau del Valles, pertauyent ais templers.
En Prat promet pagarli 16 sous y 6 diners de Vich, anticipats, per la
sua lliberació y al ensemps se reconeix vassall de la Milicia del
Temple, que l'auxiliá, ab prestació d'una perdiu al any de cens (234).
Mides longitudinals. — La cana solía ésser la mida de mes ha-
bitual aplicació en lo comerc al menudeig. A mes de la cana
usual vigatana, se troba aplicarse en aquell mercat, la cana de
Ripoll (235) y també la de Camprodón (236). Aximateix vehém con-
(232) Vo. III, 1248, III nonas Novembris. Testament de G. de Montpalau «ítem dimito
Sorori mee Ge de uillatermar quendam meum Sarracenum que vocaturJafiraet est in Euis"
sa». «ítem dimito operi Ecclesie sánete Marie de pineto quendam meum Sarracenum nomine
maymó, et si ipse non daretur ei, quod darentur dicto operi C solidos, et ex hoc, quod fieret
sepulcrum lapideutn ibidem in quo tumularentur ossa patris mei. ítem dimito Monasterio
sancti Pauli de marítimo C solidos ita quod ex illis trahantur ossa Matris mee et Poncii fra-
tría mei de Ciminterio et tumulentur in Ecclesia in uaso lapídeo.» «ítem voló quod ille Sarra-
cenus que uocatur Cassim postquam seruierit mihi uel meis successoribus per Quinquennium
sit Alforro».
(233) 1258, (2 kalendas Axost). «Notum sit cunctis: quod ego Guillelmus de sabassona
vendo tibi Raymundo de Cardona de vico, et cui velis, in perpetuum, quendam baptüatuní
meum qui vocatur Petrus, pro ducentis quinquaginta solidis Barchinone de duplo, quos me a
te confíteor recepisse, renunciando excepcioni pecunie non numérate, quod promito tibi et
cui velis, faceré bonum, ad consuetudinem et usum et forumBarcbinone ciuitatis». ;Doc. 1538
de Jaume I, A. C. A.)
(231) Vo. VI, 1259, X kalendas Octobris: «A. de prato de parroebia sancti Martini de
albars, fllius Ermessendis de prato, debeo tibi R. de Cardona XVI solidos et VI denarios vi-
censis de quaterno, quos mihi mutuo tradidisti ad redimendum me de persona in qua eram
captus, apud salamancham, et quos promito uobis et cui uelitis soluere ante quam exeam
ad uilla uici. Et si per his etc.: et hec juro etc. Testes G. paschale G. de plano et R. bardina.
Ego idem Recognosco et fateor meum corpus infantes et omnia bona mea, esse de milicia
templi et specialiter de seruicio domus de palatio de ualesio, in posse uestri Raimundi de
Cardona bajuli. Ita scilicet etc. Et nulla prescripsio: per censu vnam perdicum annuatim in
festo omnium sanctorum.
(235) Vo. V, 1257, nonas Madii: «duas dotzenes de bora bruna, a cana de ripol pulcra et
nitida ad bonain consuetudinem terre. Tali (pacto) etc. in festo sánete Marie augusti XII ca-
nas et in festo sancti Michaele septembris residuas XII canas».
(236) Vo. V, 1256, XUI1 kalendas Julii: «P ferrarii de campo rotundo vendo tibi R. sui-
nera de vico per XXXIII solidos barchinonenses de duplo quos me a te confíteor recepisse:
renunciando etc. XII canas ad canas campi rotundi panni bruñí de meliori».
NOTES DOTZECENT1STES D'USONA 479
signades canes de terres mes llunyanes, com en 1256, que's consigna
la cana de Montpeller (218). Lo divisor de la cana era lo palm (237).
També s'usaven les alnas de Vích, dividides en pannos, o palms,
mida molt empleada en tot lo Mitjdía de FranYa (238).
Mides de capacitat. — S'usava f reqüentment la quartera del mercat
de Vich, que ja no era idéntica a la quartera del vehí terme del cas-
tell de Gurb (239).
Per tant, res té d'extrany que en un mercat com lo de Vich, hont
s'aplegava gent de tantes comarques catalanes, se trobin transaccions
de grans fetes ab les quarteres d'altres localitats, que eren també de
cabuda diferent. Axis trobém que's consigna en 1261 la quartera
d'ordi «ad mensuram rectam mercati Minorisse» (Manresa); en 1261 la
quartera de forment «ad mensuram Modeliani» (Moya); en 1259 tres
quarteres de llegums, mesura de Granollers (240) etc.
Lo divisor de la quartera fou lo vuyté.
Ab la quartera hi mesuraven axis l'ordi com lo vi (241) etc.
Lo vi també's mesurava ab la puyera, ab la emina y, al que sem-
bla, ab la cañada (242).
La fogaga era altra mida de capacitat per grans.
També no fou la saumada, al menys per medirhi lo roldor o rou-
dor (243).
Lo sexter, molt generalisat al comencar lo segle XIII, experimenta
a Vich notable modiflcació en sa cabuda, puix en 1259 se consignen
los sexters de blat de mesura vella y de mesura nova, usats al mercat
de Vich (244).
Pés. — Lo mes comú era la lliura del mercat de Vich (245). També
s'empleá lo quinta, usual de Vich.
Francesch Carreras y Candi
(237) Vo. IV, 1256, III nonas Januarii: «panno de valentina» «VI canis et media minus
vno palmo de panno de exaló».
(238) Comte Couret, en Unepage de Vhistoire du vieil OrUans, troba en 1476 «sept aulnes
de taphetas de Florance». (Revue des questions héraldiques, 25 agost 1898, p. 67).
(239) Vo. VI, 1261, VIII idus Januarii: «duas quarterias bladi medii o"dei medii spelte
ad mensuram mercati vici et Mediain quarteriam frumenti ad mensuram censualem castri
de gurbo et XVI denarios per duabus jouis».
(240; Vo. VI, 1259, VIII idus Martii: «Paschale de sancto iohanne de parrochia de tara-
dello et poncius fllius eius et quisquem insolidum, debemus tibi Johanne de arcberons de
parrochia sánete Marie de coreo VI quarterias frumenti et quatuor ordei ad mensuram mer-
cati uici et tres quarterias leguminis ad mensuram mercati de granulers racione mutui».
(241) Vo. VI, 1261, XVII kalendas Julii: «annuatim in festo omnium sanctorum vnum
par caponum et quatuor fogatias frumenti et vnam quarteriam vini et XIIII denarios mo-
nete curribile barchinonense de quaterno pro medio Ariete».
(242) Vo. V, 1257, lili kalendas Madii: «vnum par caponum et vnum par gallinarum et
duas placenculas et duas cañadas uino».
(243) Vo. VI, 1261, VI idus Januarii «Vil Saumatis de roudor».
(244) Lluís de Moneada. Episcopologio de Vich, vol. II.
(245) Vo. VI, 1261, IIII idus Januarii: «XL libras piperis boni et pulcri garbelati ac re-
ceptibilis ad pondus libre ville vici»
480 ' J. MIRET Y SANS
LA BULA DE INDULGENCIAS IMPRESA EN CATALÁN EN 1483
Es hoy la opinión más corriente que la Imprenta vino á la península
ibérica desde Italia y que inauguróse en la ciudad de Valencia. Tam-
bién era creencia general que la primera obra estampada en las orillas
del Turia fué Les obres et trobes den Fenollar; pero, ahora el señor
Haebler en su último trabajo The valencian bible of 1478 (Revue His-
panique, año 1909, n.° 60) se resiste á admitirlo y sospecha si el pri-
mer producto de la imprenta en dicha ciudad fué el libro de Aristóte-
les. De todos modos el Sr. Haebler declara terminantemente que la
introducción de la imprenta en Valencia no es en modo alguno poste-
rior al año 1473.
Todo esto, naturalmente, en el supuesto de tener por equivocada la
data de la Gramática de Bartomeu Mates, que fija en su colofón el
año 1468, por el impresor Gerlinc, según se ve en el único ejemplar
conocido de este libro que posee esta Real Academia. La errata no
sería insólita, pues en la Expositio in symbolum apostolorum impreso
en Oxford, está probado que falta una X al año MCCCCLXVIII, co-
rrespondiendo en realidad al 1478, y también se cree que falta una X
en la data del Decor puéllarum impreso en Venecia, en 1461. Es po-
sible, por consiguiente, que en la de la Gramática de Mates falte más
de una X ó quizás que se pusiese un 6 por un 9.
Admitida esta errata se puede afirmar con bastante seguridad
que el Comprehensorium Johannis, estampado en febrero de 1475,
en Valencia, es el más antiguo incunable con data hecho en la pe-
nínsula.
El Sr. Sanpere y Miquel opina que dentro del mismo año 1475 se
estableció la imprenta en Barcelona, inaugurándose con una primera
edición del Compendium contra la pestilencia de Valasco de Taranto,
traducido al catalán por Juan Villar (1). Hasta el presente no se co-
noce ejemplar alguno de esta supuesta edición de 1475 (que Nicolás
Antonio dice haberla visto), pues la conocida es de 1507.
Antes de terminar el año 1475 había ya imprenta en Zaragoza; el
siguiente año en Sevilla y en 1477 en Tortosa. En marzo de 1478 aca-
bóse en Valencia la impresión de la Biblia en lengua vulgar, según la
traducción que había hecho Bonifacio Ferrer. Es este libro el primero
impreso en catalán. Dos años después, en 1480, ya se imprimió tam-
bién en lengua catalana, en Barcelona, el Regiment deis Princeps, de
(1) De la introducción y establecimiento de la Imprenta en las coronas de Aragón y Cas-
tilla y de los impresores de los incunables catalanes, por S. Sanpere y Miquel (Barcelo-
na, 1909).
Boletín de lr Rerl ñcRDEmiR de Buehrs Letrrs de Brrcelohr
Tomo U.
*f.-
'< p íf» buHc s ha atorgat atotoldl
ínapacntnifcl?»oc n;-a fancta rn
*lar orchgioo lo» paga atotgar f
j are o e i) cj I feuolatrrc tep* cdfrfíats vnal
,uc tdít g uiz i» orta írroulgería t rcmtífío j
««M^OTjtoítiíí fanta fr catífottíí /lf e fafttpatf papa Bírfo qturt
,*•»*• i o*ri<« ^ pf a fancta guerra A* tí »e frfrSrra los s ato* w »r
i* pagaran cerraqntítrt. Que ql fíuof f onfeflwq d!t elegirán fea
t> X ínoalgedaq comuirmet fe pío a pena «a culpa tu t% * fs» jfrcat»
loas altre veffaoaenlo vettaor attfdc ocla metí € p 2 mfU» un
torga ql pít cófcílbi q rtígetírtí ¡o» paga abfeltc ¡t ct fcf ve* abfolo*
vna vo!ta ela vroa oe tote ir ql fe not fenrc'ría* ot ¿¿comunitario mafoi ir mmoi p patge c p ore t pofaoe* tníe» óaalVrJ om
\>ot «ufe»» tarjon* fien tnrorregute. í té q al» natural» (t tftaii»c lo» regne* e fenforfaoc Caftrila,pr£t rano /roe Sírf
Ka tc.fSnga Hoít conírfloiaWolre ,t oefet abfolgaoc auer píe» ">»«• » man» ooltrf fcritohíiato morrortáaYaoí»fr*lr
le* copia» ode*oífc< actefet» ala pt ala qlstanfíeno nc auerfevfur»aw iarfofctíoo frtfyt* J^vértaj^tettj^ftfo^r
o anet oat en le» cofc»oe fu» píri»cííell ajuoa ofajwooe aitaé qütuol ms-iera víoüoalaedefufrit; Ifterfattó t« sumo
ÍT*eiiaqudttap<to1cotet»guw«oq^e»feuolBeHa»flfcrs!efr«fín»a.«'iii.ofe»»e íftarcoelanyoí burranráfTeseRloc,
torga la píente bulla. € aví mateo lo* pii¡ja abfolrf i abfotga oír confefforoe tt>t* fo« peccatacrím* s
««•ítf * it ce frmanta x ve altee* ql ftuol pecrat*conftír«» x obiio.it» ce cófeffar encara q la abfolueí*.
mUBicaeior* fu referuaoa aiafaeicía fer-t aplica. Recepta. t lo* crfm* *t cófpiraeio eot ra la "pinna oe c
K cotr.a U vita fcoeaplica.it ve .;aer pofúacsle* mal» enl.t ^fona oe Ql fenol bifóc r or aae r oion e h x <( u
tx't X. w apartarfe ab gtmaclao f i; ql fciol manera peta obene na vzlx faa fanctepít o oí fe» fertfíor*»í
cacto tetíüinc «la ffcntÍR-migéífae la profrcuciooe aqffa fr>«ta pie rra o pe retratare ínqaís ftuol
^•na* orpeort eftafaactaíirpirl^tncia o rj aj;r.in pTaalguna cofa pele* qprofeb^raníncjjftaolmai.'
ge'ita» C encara m¡r« Io»otorga t,' » pttt»aUofudo x remífTio plena ríe* acSfegof frqne" motiíff n« c*
Tan fcaraíípctpttíríc o merran a;noa fc^a^a^tfencaíflmeslosoonafamltatfjrefanci-Kiy^ oapa i
* pugne comotat ijC» feaoi vots lo* q!a Ijí-ataii te» enalgan caeítrui foWrWfl^'*'"
• cfonr» if p pt peí» comSiTari» a&xm poperp rebre oto fubfarf* -*«e«M^*í-*««Sf
.íoeffttarWíaítepatTt oeentrarer relíglo.® por que vo. ^ -. %^ir
ra^ai»olafeavaloroiuftaeí«rnartoqe*rlaqntitatclaoftab¡niicoto «-oaMívíf nran.et ._.
b,gfM^Uae.r*r^»«.axtef^^|^3Sffis^^
-Yffiíx4rJfc«fl£&tttolo^w»«.fiartortt»ww*^
«4rancti Barcfpecfal ct me aqft «a* «mí con:e».rot abíolc oe rota fentencw »eetí<M»ínnícacioma}«!i mÜWf&i-p 0rt*
nof.oa x oe tott«altre»céfjrc6 x pena» clae ql* » ql fe vol fanfa o raijo fíwiscorngtít&ara q li abfolufto W¡a»¡¡
«i ila feat aplica t recoríbo te ala parttapatio oclífiWKt'fíCramct» «ala «mimíooc ¡t ft.-4 -¡l<;>»f.o. € a-, «ratr
M^ene tot*lo»teu«p«cit* ¡xtrlnie xcecefro»qaraamíaíc5IM'fat«x oe!» qcóftfflhiií »t rmtviffcnY-
7 rVnrTra ó fíen tal* q la abfolucíopd» fia relernaoa ala pira fancta (<vti^ic».Jm.pxc. f !Wt ¡& j,
„fen!ma Inoulgeníia s cíplroa rtmífro oe tote* le* pena* ale* al» !^tot«^rí«tó««af» arase,
ñ . «Li^toTre*oWiflat»-línai «nc artttfípelainoíípígaloeonfríror.
^^d*n^ei»»tsun«lí^aair«^
SfowttwnWrioí abfolrel» peto» ter.pecca»(tcafo»atóancta f~
Sbfo* ceíewaoa ab» artfpifcfaohfot»» jujbsI* fepol aítr^p»-»*;
•<^ vona? fi ' reaí« « ar'je't
•tairt :ueu gíarríapa»
>poreí
í-fce
'-^^^^^' '
'J'r
***4-s ■
Bula oe indulgencias en lengua catalana impresa en Toledo en 1483
Ejemplar en pergamino propio de J. Miret, procedente del Archivo de
la Colegiata de Orgañá,. Mide en el original la caja 142 X 140 milímetros.
LA BULA DE INDULGENCIAS IMPRESA EN CATALÁN EN 1483 481
Egidio Columna y probablemente el Psaltiri sacado de la citada Biblia
de 1478. Siempre en Barcelona fueron estampados, en 1481 Vida del
rey Alexandre de Curcio Rufo, en 1482 Imitado de Jesucrist, de Ger-
són, Les Antiquitats judaicas y la Suma de Vari d 'aritmética, de Pere
de Sant Climent. Finalmente, en 1483 y en Gerona fué impreso el Me-
morial del pecador remut, de Malla. Estas son las estampaciones en
lengua catalana de que tenemos noticia hechas con anterioridad á la
de la Bula de indulgencias, señalada por Haebler con el número 95 de
su Bibliografía ibérica del siglo XV.
La primera Bula de indulgencias impresa en España parece que lo
fué entre 1478 y 1480, en Valencia, para el monasterio del Corpus de
Luchente. Era una hoja volante de 21 líneas de texto, en latín. Cree
Haebler y lo impugna Sanpere, que en 148Ü fué impresa por Mateu
Vendrell, en Barcelona, una Bula de indulgencias para la orden de la
Merced, también con el texto latino. Para dicha orden mercedaria fué
la Bula impresa por Turrecremata en Zaragoza, en 1481, igualmente
en latín. Además, anota Haebler otra Bula de indulgencias para la
orden de Rodas ó del Hospital, impresa en Barcelona por Pere Posa,
en 1481 y en lengua latina.
Parece raro y es sin embargo lo cierto que la primera Bula de in-
dulgencias estampada en lengua catalana lo fué fuera de Cataluña y
de toda la Corona de Aragón. La Bula en catalán, señalada con el nú-
mero 95 por Haebler y de la que ya había dado noticia muchos años
antes el canónigo Ripoll, fué impresa en Toledo. El Sr. Pérez Pastor,
en su obra La imprenta en Toledo, ha probado que en los primeros
tiempos de la introducción de la Imprenta habían concedido los Reyes
Católicos al monasterio de San Pedro Mártir de dicha ciudad el privi-
legio de imprimir las bulas de la cruzada contra los moros de Granada.
La más antigua de dichas bulas toledanas, á lo menos la primera co-
nocida, es del año 1483 y se conserva de ella un ejemplar en la Real
Academia de la Historia. Tiene el texto en castellano y consta de
43 líneas, pero sin fecha, pues se dejó el hueco para el día, mes y uni-
dades del año, que está puesto en esta forma MCCCC et LXXX et...
Como en el texto se cita una bula del papa Sixto IV de 8 marzo 1483,
la edición debió tirarse algunos meses después. El ejemplar que ha
reproducido en facsímil Pérez Pastor fué expedido á favor de un tal
Ramón Urgel en 20 febrero 1484.
La Bula en lengua catalana, la que no han reproducido ni Pérez
Pastor, ni Haebler en su Tipografía ibérica, es una traducción literal de
la castellana, con idénticos tipos, con igual número de líneas de impre-
sión. Mide la caja 142 milímetros de altura por 140 de ancho y estam-
pada también sobre pergamino. De manera que si la castellana de
Pérez Pastor debe atribuirse al impresor Vázquez, de este mismo debe
ser la catalana y simultáneas ambas edicionss. Publicamos el facsímil,
algo reducido, de un ejemplar que poseemos procedente del archivo
482 J. MIRET V SANS
de la antigua Colegiata de Orgafiá (diócesis de Urgell), expedido á fa-
vor de una señora llamada Alaraanda Ansibex (?), pero en el que no
cuidaron de llenar los huecos del día, mes y año. El erudito canónigo
de Vich D. Jaime Ripoll conoció dos ejemplares expedidos en 1484
y 1485 y la creía equivocadamente impresa en Cataluña. Haebler ob-
tuvo fotografía de otro ejemplar que aparece expedido con data de
12 diciembre 1484 á favor de una tal Juana Pradel.
Vamos á transcribir esta bula:
«A gloria et laor de deu tot poderos et encal§ament de nostre
santa fe catholica. Nostre sant pare papa Sixto quart per ses bulles ha
atorgat a tots los feeles xrisptians homes et dones que per la sancta
guerra ques te de fer contra los moros de granada enemichs de nostra
sancta fe catholica darán et pagaran certa quantitat, Que qualsevol
confessor que ells elegirán secular o religios los puga atorgar plenaria
remissio et indulgencia que communment se diu a pena et a culpa de
tots sos pecats lauors o en qual sevol altre temps confessats vna vega-
da en la vida et altre vegada en lo vertader article de la mort. E per
que milis puguen aconseguir la dita indulgencia et remissio plenaria
los atorga quel dit confessor que eligeran los puga absolre et de fet
vos absolga vna volta en la vida de tots et qualsevol sentencias de
excomunicacio major et menor per jutge o per dret posades en les
quals per qualsevol causes o rahons sien incorreguts. Ítem que ais
naturals et estants en los regnes e senyories de Castella, de Arago. et
de Sicilia &. Puga el dit confessor absolre et de fet absolga de auer
per ses mans o per mans daltri ferit o lisiat o mort o robat a quals se
vol persones recorrentes a la cort romana per quales se vol causes o
negocis et ais qui en dita cort los proseguían o que en qualseuol ma-
nera enlreuinien en dits negocis. E de auer fet que no fossen obeides
les letres et manaments de la sede apostólica o de sos legats o nuncius
o jutges delegats o de auer desesordenat et manat que los notaris no
fessen instruments o actes sobre tais letres o que no donasen les copias
deles dits acts fets a la part a la qual pertanyien o de auerse vsurpada
juridiccio o fruyts pertanyents a persones ecclesiastiques o auer dat
en les coses de sus dites consell ajuda o favor o de auer en qualseuol
manera violada la eclesiástica libertat si les dites coses en aquest ca-
pítol contengudes o quales seuol dellas a comeses fins a .VIII. dies de
Marc del any de huytanta tres en lo qual se atorga la presente bulla.
E axi mateix los puga absolre et absolga dit confessor de tots sos pec-
cats crims et excessos et de hores no dites et de symonia et de altres
qualseuol peccats confessats et oblidats de confessar encara que la
absolucio de tais crims et excomunicacions sia reseruada a la sancta
sede apostólica. Exceptat los crims de conspiracio contra la persona
de nostre sant pare lo papa et contra la dita sede apostólica et de auer
posades les mans en la persona de qualseuol bisbe et de auer mort
clerigue de orde sacro constituit eres et de apartarse ab pertinacio
LA BULA DE INDULGENCIAS IMPRESA EN CATALÁN EX 1483 483
en qualseuol manera de la obediencia de la sua sanctedat o de sos
sucessors et de empachar publicacio et execucio de la present indul-
gencia o la prosecucio de aquesta sancta guerra o de retraure en quals
seuol maneres aqualsseuol personas de pendre esta sancta indulgencia
o que auran presa alguna cosa de les que prosehiran en qualseuol
manera per virtut desta indulgencia. E encara mes los otorga que
les dites absolucio et remissio plenaries aconsegueixquen morint sens
confessio si en ells se veuran senyals de contricio o morran a mort
sobtada. E encara mes los dona facultat nostre sant pare lo papa que
los dits confessors los puguen comutar quals seuol vote los quals hau-
ran fets en algún carittiu subsidi per aquesta sancta guerra lo qual
subsidi agin apar (?) les persones que per part deis comissaris auran
poder per rebre dits subsidis. Exceptats empero los vots de peregri-
nado a Ierusalem o a Roma et de guardar castedat et de entrar en
religio. E por quant vos na Alamanda andsibex (?) donas sis reals de
argent castellans o la sua valor o iusta extimacio que es la quantitat
en la dita bulla contenguda segons vostre estament. En tant aueu
guanyadas les gracias et facultats sobredits. Dada.... Dies de.... Any
de mili et quatrecents et huytanta et.
La Forma de la Absolucio.
Misereatur tui omnipotens deus &. per actoritat de deu omnipotent
et deis benauenturats apostols sant pere et sant pau et de nostre sant
pare specialment men per aquest cas a mi comes, yot absolc de tota
sentencia de excomunicacio major et menor per home o per dret po-
sada et de totes altres censures et penas en las quals per qual se uol
causa o raho sies incorregut encara que la absolucio de ellas sia reser-
uada a la sede apostólica et reconcilio te a la participacio deis sancts
sacraments et a la comunio deis feels In. n. p. et f. f. f. amen. E axi
mateix te absolc de tots los teus peccats et crims et excessos que ara
a mi as confessats et deis que confessaries sit recordassen o sus po -
gueses confessar encara que sien tais que la absolucio deis sia reser-
vada a la dita sancta sede apostólica. In. n. p. &. E mes auant te
atorgue et do plenaria indulgencia et complida remisio de totes les
penas a les quals per tots los teus peccats ara et en qualseuol altre
temps confessats et oblidats eres obligat. In. n En el article de la
mort diga lo confessor.
E sy esta vegada no morras te sia reseruada esta gracia per al
vertader article de la mort. E mes auant sobre tots les desús dites
cosas los atorga nostre sant pare que en tot lo temps de lur vida puga
qualseuol dells elegir qualseuol confessor secular o religios sens de-
manar licencia al seu propii curat o prelat lo qual confessor tantes
vegades quantes els volran los puguen oyr de confessio et absolrels
de tots lurs peccats et casos a la sancta sede apostólica no reseruats
encara que la absolucio deis fos reseruada a los arcebisbes o bisbes o
a quals se uol altres prelats.»
484 FRANCISCO DE BOFARULL
Quien compare este texto con el de la edición castellana, reprodu-
cida por Pérez Pastor, se convencerá de su identidad. En 1483, antes
de los diez años de la introducción de la imprenta en la península, fué
hecha pues, por primera vez en Castilla, una estampación con tipos
movibles en lengua catalana.
Joaquín Miret y Sans
JAIME I EL CONQUISTADOR Y LA COMUNIDAD JUDÍA DE MONTPELLER
Presenté al Congreso histórico celebrado en honor de Jaime I en la
ciudad de Barcelona en 1908, cuando las fiestas de la conmemoración
del VII centenario de aquel excelso principe, una colección diplomá-
tica sobre los judíos de Cataluña y Rosselló durante su reinado, que
ha sido publicada en la segunda parte del volumen de trabajos de la
expresada asamblea de historiógrafos de la Corona de Aragón. Debe
ser considerado como un apéndice á la referida colección el grupo de
documentos de Jaime I referentes á la aljama hebrea de Montpeller
que doy en el presente artículo. Todos los tengo por inéditos; á lo
menos no los he visto en obras especiales sobre los judíos de Lengua-
doc ni en historias generales del citado país. Solamente han sido indi-
cados algunos, pero no publicados. He consultado al efecto la colección
de Kahn Documents inédits sur les Juifs de Montpellier, en la Revue
des Etudes Juives, de París; la Histoire de la commune de Montpellier,
por Germain; las obras de Saigc Les Juifs de Languedoc y de Jacobs
An inquiry into the sources of the history of the Jews in Spain; el co-
nocido libro de Tourtoulon sobre Jaime I, el de Bedárride sobre los
judíos de Francia y la historia general del Lenguadoc de los Be-
nedictinos. Además, en estos momentos ha comenzado á publicar
la citada Revue des Etudes Juives un catálogo de documentos reales
referentes á los juílíos de los tres monarcas de Cataluña -Aragón, Jai-
me el Conquistador, Pedro el Grande y Alfonso el Liberal, debi-
do á M. Jean Regné, en el que se da somera noticia del contenido de
cada carta.
El más antiguo documento referente á la comunidad judía de Mont-
peller de que tengo noticia entre los del primero de los tres mencio-
nados reyes es la confirmación de los privilegios concedidos por sus
predecesores y por él mismo, especialmente el privilegio relativo al
tributo anual, dictada en Barcelona á 18 octubre de 1252, confirmación
que no es únicamente en favor de la expresada aljama, sino también
de los individuos Astruch de Carcasona y Abraham, hijo de Bonet.
Lo ha aducido este documento Kahn en el trabajo antes citado.
Cinco días después, dictó orden el propio monarca á su lugar-
teniente, á los cónsules municipales, al baile y á los notables de la
JAIME I EL CONQUISTADOR, ETC. 485
curia de Montpeller de no molestar por motivo alguno ni dejar que
sean agraviados los judíos que ya habitaban Montpeller y los que en
adelante se estableciesen en dicho punto. Este mandato real lo ha dado
á conocer Germain en Histoire du commerce de Montpellier .
M Regné ha indicado en el expresado Catalogue des actes un de-
creto de Jaime I, dado en Barcelona á 2 diciembre 1257, autorizando
al judío barcelonés Abraham Escandaram á dirigirse en persona ó por
comisionado á Montpeller, no obstante la prohibición existente de no
poder ir ningún vasallo suyo á dicha villa del Lenguadoc, al objeto
de cobrar un crédito; y sobre todo, otro decreto notabilísimo, dictado
hallándose el rey en Montpeller, á 10 diciembre 1258, ya citado por
Germain. Es la carta de amnistía concedida á los judíos de dicha po-
blación, en la que el monarca declara que aun cuando los hebreos
sufren dura servidumbre y humillación en casi todos los Estados cris-
tianos, no entiende conveniente humillarles en modo alguno, ni menos
producirles malos tratamientos ni perjuicios en los territorios de la
Corona de Aragón. Este es el primero de la serie de documentos que
justifican la alteza de miras de Jaime I con respecto á los judíos y su
propósito firme de proteger y fomentar la aljama de Montpeller.
Pero, limitando este nuestro trabajo á dar á conocer los documen-
tos inéditos del excelso monarca que se refieran únicamente á la co-
munidad judía de Montpeller, existentes en el Archivo de la Corona
de Aragón, deberíamos comenzar por los estatutos de franquicia que
dictó encontrándose en aquella villa en 21 enero de 1259, pero ya lo
hemos publicado en el referido trabajo del Congreso Histórico de la
Corona de Aragón, documento XIX (1).
Dos meses después de estos estatutos decretó dicho rey, de acuerdo
con los cónsules de Montpeller (5 abril 1259), que previamente á la
otorgación de un contrato, los judíos de la población deberían jurar
sobre la Ley mosaica que no habían realizado fraude ó usura, prohi-
biendo al propio tiempo á los notarios recibir contratos usurarios. Lo
publicó Germain y lo han indicado Saige, Kahn y Regné.
En 1.° de marzo 1262 indultó el rey de todo procedimiento contra
los judíos de Montpeller por infracciones del decreto sobre tasa del in-
terés máximo:
«Per nos et nostros remitimus absoluimus et deífinimus uobis vni-
uersis et singules judiéis Montepessulani et uestris imperpetuum om-
nem peticionem questionem et demandam quam contra uos uel bona
uestra possemus faceré uel mouere usque in hodiernum diem ratione
statuti per nos facti superfacto mutuorum quod est IIII denarii pro lu-
cro de unaqueque libra denariorum. Ita que nos uel nostri non possi-
mus decetero contra uos uel uestros, uel contra aliquam uestrum uel
(l) Por error de imprenta la fecha de 12 calendas febrero aparece reducida en dicho tra-
bajo á 26 enero, en vez de 21, que es lo exacto.
486 FRANCISCO DE BOFARULL
uestrorum ratione dicti statuti peticionem aliquem faceré seu deman-
dam nec possit decetero hac de causa contra uos uel uestros uel ali-
quem uestrum aut uestrorum fieri inquisicio generalis nisi in hunc mo-
dum videlicet quod si forte aliquis christianus de aliquo uel aliquibus
uestrum aut uestrorum querimoniam hauuerit ratione mutui ab eodem
uel eisdem sibi facti contra illud statutum uel etiam illud nobis denun-
ciauerit tune possit fieri inquisicio contra illud uel illos dum cum fiat
per nos et non per aliquem oficialem nostrum uel aliquem alium man-
dantes tenentibus locum nostrum baiulis consulibus et uniuersis alus
oficialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predicta om-
nía et singula firma habeant et obseruent et faciant ab obnibus inuio-
labiter obseruari et non contraueniant nec aliquem contrauenire per-
mitant unque aliquo tempore, aliquo modo uel aliqua ratione. Datum
in Montepessulano, kalendas marcii anno Domini millessimo ducentes-
simo sexagessimo primo.»— Archivo de la Corona de Aragón, regis-
tro 12, fol. 39.
Y en la propia fecha dictó privilegio permitiendo á los miembros de
dicha aljama de capitalizar el interés y de hacer figurar en una mis-
ma escritura para un solo crédito el capital y el interés, siempre que
este último no exceda de la tasa legal:
«Per nos et nostros damus et concedimus uobis unuersis et singulis
judeis Montipessulani quod quandocumque mutuastis tempore xp
possitis si uolueritis lucrum cum capitale in instrumentis cumulare sic
quod de capitale et lucro fiat unum instrumentum, una sumam dum
cum non recipiatis in lucrum nisi ad rationem quatuor denarium per
libram secundum statutum nostrum et pro ut est actenus consuetum.
Mandantes tenentibus locum nostrum baiuli, consulibus et uniuersis
aliis ufficialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod nullum
super predictis, uobis impedimentum uel contrarium faciant. Onmo
predicta omnia obseruent et facient obseruari ut superius sunt expre-
sa. Datum aput Montipessulani kalendas marcii anno Domini millesi-
mo, ducentessimo sexagessimo primo.»— Archivo de la Corona de Ara-
gón, registro 12, fol. 39 vuelto.
Persistiendo D. Jaime en su buen propósito de procurar el engran-
decimiento de esta aljama, dictó en 9 septiembre 1264 la siguiente
confirmación de derechos y privilegios, con orden especial de que los
amparasen y mantuviesen á los oficiales y autoridades de la villa:
«Per Nos et nostros laudamus concedimus et confirmamus vobis toti
vniuersitati judeorum in Montepesulano habitancium presencium et
futurorum omnia instrumenta et priuilegia a nobis et a nostris prede-
cessoribus uobis concessa et confirmata super vestris franquitatibus
et consuetudinibus et guibuslibet aliis causis et specialiter priuilegium
quod vobis concessimus super tributo quod uobis daré tenemini an-
nuatim volentes et concedentes nobis quod predicta priuilegia omnia
et singula perpetuam et plenariam habeant firmitatem. Mandantes te-
nenti locum nostrum in Montepesulano et baiulo Curie ct consulibus
JAIME I EL CONQUISTADOR, ETC. 487
eiusdem loci et vniuersis alus officialibus, et subditis nostris presenti-
bus et futuris quod predicta priuilegia uobis et vestris successoribus
inuiolabiliter obseruent et obseruari faciant et contra ea uel eorum
aliqui non veniant nec aliquem venire permittant. Datum in Perpinia-
no Vo idus septembris anno Domini M° CC3 LX° IIII0».
«Fidelibus suis Consulibus Montispesulani presentibus et futuris sa-
lutem et graciam. Mandamus vobis quod manuteneatis et deffendattis
judeos nostros Montispesulani et eisdem consuetudines comunia et vsi-
tates Montispesulani obseruetis itabene sicut Christianis et contra ip-
sas consuetudines comunia et vsitates eosdem uel eorum aliquem nu-
llatenus agrauetis taliter facientes quod íidelitatem uestram valeamus
inde mérito comendare quoniam predicta omnia eis volumus penitus
obseruari. Datum in Perpiniano VIo idus septembris anno Domi-
ni M° CC° LX° IIII0. «-Registro 13, fol. 218.
El día siguiente ordenó á su lugarteniente, baile y demás oficiales
de Montpeller que no acepten las demandas de judíos por reclamación
á deudores sino cuando el interés pactado es conforme á ley:
«Dilectis et fidelibus suis tenenti locum nostrum in Montepesulano
baiulo Curie eiusdem loci et alus Officialibus et Curialibus dicte Curie
presentibus et futuris salutem et graciam Mandamus uobis quatenus
quandocumque et quociens cumque a judeis nostris Montispesulani
fueritis requisiti uel ab altero ipsorum mandetis auctoritate vestra Vi-
cariam Curie Montispesulani quod compellat illos qui eis uel alteri
eorum fuerint in debitis obligatos et de quibus duxerint conquerendum
ad soluendum eisdem lucrum ipsorum debitorum scilicet quatuor de-
narios pro libra in mense secundum cotum nostrum et concessionem
nobis factam a Sede Apostólica dum tamen terminus quo solutio ipso-
rum debitorum fieri debebit sit completus. Mandamus etiam uobis
quod non compellatis nec compelli permitatis aliquem judeum Montis-
pesulani ad ostendendum pignora que ratione debiti obligata tenebit
nec aliquem ipsorum de possessione dicti pignoris eiciatis nec eici
permitatis nisi sibi fuerit de capitalle satisfactum vel probatum fuerit
inde sibi fore satisfactum. Mandamus etiam vobis quod cartam quam
judei Montispesulani a uobis habent super tributis et nobis donent.. ..
capita hospiciorum suorum obseruetis eisdem prout in eadem melius
et plenius videbitis contineri et hoc aliquatenus non mutetis set ipsos
judeos et res et bona eorum manuteneatis et deffendatis tanquam res
nostras proprias in bono statu guo quousque statuerimus aliquod gra-
uamene is fieri millo modo ab aliquibus hominibus Montispesulani
permitatis. Datum in Perpiniano IIIP idus septembris anno Domi-
ni M° CC° LX° IIIP. «-Registro 13, fol. 218.
Debemos reducir á 1.° de febrero 1267, nuevo estilo, la data del
siguiente notable estatuto judicial, dictado también por Jaime I:
«Per Nos et nostros statuimus habito sano et maturo consilio et
etiam damus et concedimus imperpetuum in libertatem et fauorem
ómnibus et singulis judeis presentibus et futuris tam masculis quam fe-
488 FRANCISCO DE BOFARULL
minis in parte nostra Montispesulani habitantibus et habitaturis quod
aliquis ex ipsis judeis aliqua causa uel ratione in judicium deducía uel
non deducía non questionetur nec questionari possit nec alicui eorum
fiat uel incuciatur aliquo tempore íacto sine dicto timor uel terror
questionis risi sub hac forma producto enim judicio uel inquistione in-
cepto incepto uel incepto contra judeum usque ad finem. Ita quod non
restet nisi sententia traditis que judeo in ómnibus actis et datis post
eidem judeo inductis. IIII.or dierum utilium in quibus deliberet cum
si uoluerit baiulus Curie Montispesulani cum actis ómni-
bus collationem hanc cum duabus distiscutoribus et legalibus jurispe-
ritis Montispesulani auditis rationibus et deffensionibus judei et periti
eius presentium et tune si res fiagitauerit questio de judeo juste fiat et
omnis inquisitio que fiat contra judeum fiat semper per baiulum Curie
nostre Montispesulani et non aliter. ítem aliqua inquisitio non fiat nec
fieri possit contra judeum et si facte fuerit.... uel denunciatore cuius
acusatoris uel denunciatoris nomen inprincipio inquisitionis inseratur
et cum reperietur acusa... uel denuncia... ipsi acusatores uel denuncia-
tores ttneantur daré bonos et ydoneos fideiussores secundum facti qua-
litatem puniendos si defecerint in probationes. Si uero acusator non
hab sustineat tal... et denunciator non probans impotenciam durius
per baiulum puniatur. ítem judeus habeat transcriptum acusationis
uel denunciationis et fideiussionis cum nomine acusatoris uel denun
ciatoris et cum nominibus fideiussorum et etiam cum ipso trans-
cripto deliberet cum peritis si uoluerit Et hec omnia fiant antequam
procedatur in inquisitione ítem aliquis judeus captus non retineatur
pro aliquo debito uel crimine aut alia causa qui daré uolit Curie ido-
neos fideiussores nisi pro crimine pro quo est ultimum suplicium impo-
dendum. ítem baiulus nostre Curie Montispesulani juret singulis annis
cum íaciet juramentum consuetum se predicta seruare et contra non
faceré et Locum nostum teneus id singulis annis procuret et faceré fie-
ri teneatur. Quicumque autem Curiales et alii qui contra predicta fe?
cecint ipso quidem faeto siut infames et omni honore et dignitate per-
petuo careant. Datum in Montepesulano kalenas februarii anno Domi-
ni M° CC° LX° sexto. «-Registro 15, fol. 42 vuelto.
Es en otros dos documentos del mismo año 1267 (11 agosto) donde
se descubre mejor el afán del rey para buscar la prosperidad de la al-
jama que nos ocupa:
«Per nos et nostros remitimus absoluimus et deffinimus uobis uni-
uersis et singulis judeis qui in partita nostra Montispesulani hospicia
uestra transferetis et uestris imperpetuum omnem petitionem questio-
nem uel demandam et omnem penam ciuilem et criminalem quam con-
tra personas uestras uel bona uestra possemus faceré mouere infligere
uel imponere aliqua ratione uel causa usque in hanc presentem diem.
Ita videlicet quod pro aliquibus que usque in hanc diem comiseritis
quocumque modo non possemus nos uel nostri uobis uel uestris peti-
tionem faceré uel demandam set sitis uos et uestri inde cum ómnibus
bonis uestris habitis et habendis quitii et penitus perpetuo absoluti
prout melius dici potest et intelligi ad uestrum uestrorumque bonum et
JAIME I EL CONQUISTADOR, ETC. 489
sincerum intellectutn. Hanc autem remissionem uobis facimus sub hac
forma quod uestra hospicia transferatis in partita Montispesulani.
Mandantes etca. Datum Barchinona .III. idus Augusti anno Domi-
ni M CC. LX. septimo.»-Registro 15, fol. 64 vuelto.
«Concedimus ómnibus judeis de partita Episcopi qui hospicia sua
transtulerint in partita no&tra Montispesulani quod per quinqué annos
primos venturos sint franchi de illis viginti solídis quos annuatim ha-
bemus et percipimus a quolibet hospicio judeorum Montispesulani.
Mandantes tenentibus locum nostrum in Montepesulano et bajulo Cu-
rie eiusdem loci ac emptoribus reddituum nostrorum presentibus et
futuris quod dictam concessionem nostram firmam habeant et obser-
uent et non contraueniant nec aliquem contrauenire permitant aliqua
ratione. Datum Barchinone .III.0 idus augusti anno Domini millesi-
mo CC° LX° séptimo.»— Registro 15, fol. 64 vuelto.
Otro privilegio concedió á la misma comunidad hebrea, de poder
jactar alacma y perseguir falsos testimonios y acusaciones, en 25 oc-
tubre 1268:
«Per Nos et nostros damus et concedimus uobis Alíjame judeorum
nostrorum Montispessulani presentibus et futuris quod singulis mensi-
bus possitis jactare Alacman et super falsos acusatores et super fa-
cientes falsum testimonium absque impedimento alicuius persone.
Mandantes tenentibus locum nostrum baiulis Curie Montispessulani et
dominationis eiusdem ac alus Officialibus et subditis nostris presenti-
bus et futuris quod predicta omnia firma habeant et obseruent ac fa-
ciant obseruari et non contraueniant etca. Datum Ceruarie .VIII. ka-
lendas Novembris nnno Domini M° CC° LX° octauo.»
Por decreto del mismo día instituyó á Moisés de Lunel y Abraham
Lodeve, procuradores suyos, para cobrar la contribución de la judería
de Montpeller:
«Nos Jacobus etc.a Constituimus uos Mosse de Lunello et Abraam
de Lodeuajudeos procuratores judeorum nostrorum Montispessulani
super recipiendis redditibus elemosine Juderie uestre tam illius uocate
Helidis quam cuiuslibet alterius dum nostro placuerit uoluntati. Dan-
tes uobis etiam potestatem recipiendi compotum ab ómnibus ille qui
faceré et daré teneutur redditus antedictos et helemosinam supradic-
tam. Mandantes tenenti locum nostrum in Montepessulano baiulo Cu-
rie et Curialibus [eiusdem Curie quod dictam Concessionem nostram
firmam habeant 'et obseruent et non contradicant ullo modo immo su-
per hoc prestent uobis auxilium consilium et juuamen. Datum Cerna-
rie ut Supra.»
Aprovechando el paso del rey Jaime por Montpeller, obtuvieron
una nueva concesión con data del 7 abril 1269:
«Per nos et nostros damus et concedimus et indulgemus uobis Alía-
me judeorum Montispesulani et vniuersis iudeis ipsiusque Aliame de
parte Regali nostra presentibus et futuris quod uos uel uestri succes-
490 FRANCISCO DE BOFARULL
sores non teneamini mitere nec poneré aliquid cum Vniuersitate ville
Montispessulani in aliquo seruicio uel missione siue comuni qui dicta
Vniuersitas facient de cetero qualibet ratione nec dicta Vniuersitas ad
hec nos compellere ullo modo. Mandantes locum nostrum tenenti et
baiulo Curie nostre Montispesulani etca. nec contra predictam conces-
sionem uobis compelli grauari uel molestari permitant ullo modo. Da-
tum in Montepesulano VIIo ydus Aprilis anno Domini M° CC° LX°
nono.»— Registro 16, fol. 148 vuelto.
Más interesante para la historia de las costumbres es la otra conce-
sión que obtuvieron el año siguiente, pues su data, según estilo mo-
derno, se reduce á 10 febrero 1270:
♦Per nos et nostros concedimus uobis Alíame iudeorum nostrorum
Montispesulani et uestris imperpetuum quod aliquis iudeus non audeat
de cetero in aliquo uestro festo sollempni dicere seu cantare horas in
Sinagoga uestra nisi ille uel i 11 í iudei nisi tantum quando ipsas horas
dicendas seu cantandas in dictis festis sollempnibus uocati seu electi
fuerint ab illis indeis qui colligunt elemosinas judeorum nec aliquis
etiam iudeus audeat ministerium uestrum in Sinagoga uestra disturba-
re uel impediré nisi exfacto uestro uel Alíame judeorum Montispes-
sulani. Quicumque autem contra hoc mandatum nostrum in uestra
Sinagoga de cetero in aliquo uestro festo sollempni horas dicet iram
et indignationem nostram et penam quinquaginta librarum nobis
daudas incurret. Mandantes tenenti locum nostrum Montispessulani et
universis etc. Datum Valencie. IIII. ydus februarii Anno Domi-
ni M°CC°LX° nono.»— Registro 16, fol. 148 vuelto.
Los últimos documentos de Jaime I referentes á la comunidad
hebrea de Montpeller son todos de 1274 referentes á enjuiciamiento
y dictados con intento de evitar vejámenes á los miembros de ella.
Los transcribimos á continuación:
«Quod cum Nos Jacobus etc. Intellexerimus quod aliqui clerici et
laici non ut suam uelint justiciam contra judeos nostros Montispesula-
ni set ne ipsos fatigent laboribus et expensis alii uero quamquam
contra eos nichil habuerint penitus set ut possint ab ipsis aliquid
extorqucre ad loca remota et... tuta et minus insignia per litteras
Sedis Apostolice et legatorum eius in causam trahere non uerentur
quamnis dicti judei nostri parati siut ómnibus de se conquerentibus
coran curia nostra Montispesulani exhibere justicie complementum
Ideo uolumus et mandamus quod si quis habitator Montispesulani uel
alterius loci dominationis nostre aliquem judeum Montispesulani per
litteras commissionis ad alium judicem extra Montempesulanum extra -
xerit uel cesionem fecerit ex qua extrahatur persona illius si laicus
fuerit per baiulum nostrum Curie Montispesulani uel per locum nos-
trum tenentem capiatur et omnia bona sua emparentur. Si uero cleri-
cus fuerit omnia bona ipsius emparentur et tamdiu persona illius si
laycus fuerit detenta et bona sua emparata teneantur uel eius bona si
clericus fuerit emparata similiter teneantur doñee litteris commissio-
JAIME I EL CONQUISTADOR, ETC. 491
nis renunciauerit et expensis scitato restituerit competenter et si forte
alterius fuerit dominacionis et habuerit bona aliqua in aliquo loco
terre nostre ipsa bona emparentur et... . doñee litteris commissionis
renuncianerit et expensas restituerit ut est dictum et quod etiam de
bonis talium clericorum uel laicorum scitato prouideatur in expensis
quas occasione cifacionis ipsum faceré oportebit. Mandantes etc. Da-
tum in Montepesulano XIIo Kalendas Madii Anno Domini M°CC°LXX°
quarto.»
«ítem eodem die et anno dominus Rex fecit cartam remissionis
Abrahe de Luniello judeo et suis perpetuo de ómnibus generaliter sub
modo et forma quod idem Abraham transferat se ad villam Mntispe-
sulani et ibi in parte judeorum domini Regis faciet residencian! perso-
nalem.»— Registro 19, fol. 126 vuelto.
«Per Nos et nostros damus et concedimus uobis uniuersitati judeo-
rum partitam nostre Montispesulani presentibus et futuris imperpe-
tuum quod Cónsules uestri presentes et futuri compellant et compelle-
re possint et pignorare omnes tallias que fiant inter uos pro tributis
questiis uestris et uestrorum ac seruiciis uel donis que uobis et nostris
facietis etiam pro facto elemosinarum uestrarum Obstante alicuius
contradiccione Mandantes tenentibus locum nostrum bajulis vicariis et
alus oficialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod dictam
donacionem et concesionem nostram obseruent vt superius continetur.
Datum in Perpiniano XVo kalendas julii anno Domini M° CC° LXX°
quarto.»— Registro 19, fol. 133 vuelto.
«Jacobus Dei gracia Rex Aragonum etc.a Dilecto et fidelibus suis
tenenti locum suum in Montepesulano et eius dominio baiulo Curie
Montispesulani ceterisque curialibus presentibus videlicet et futuris
salutem et graciam. Cum nos dederimus et concesserimus judeis nos-
tris tam masculis quam feminis in parte nostra Montispesulani habitan-
tibus et habitaturis quod aliquis ex ipsis judeis aliqua causa uel ratione
in judicium deducta uel non deducta non questionetur nec questionari
possit nec alicui eorum fiat uel tempore facto siue dicto timor uel
questionis nisi sub certa forma in carta a nobis eis super hoc concessa
plenius contenta et quod et inquisicionis non fiat nec fieri possit contra
judeum et si facta fuerit ipso jure nullum sit nisi acusatore uel denun-
ciatore precedente et quod et judeus habeat transcriptum acusationis
uel denunciationis et fideiussionum cum nomine acusatoris uel denun-
ciatoris et cum nominibus fideiussorum et quod judeus captus non de-
tineatur pro aliquo debito uel crimine aut alia causa qui daré uelit
Curie ydoneos fideiussores nissi pro crimine pro quo est ultimum sup-
plicium imponendum et quod etiam baiulus nostre Curie Montispesu-
lani juret singulis annis cum fació consuetum juramentum set predicta
obseruare et contra non faceré et quod tenens locum nostrum in Mon-
tepesulano id singulis annis procuret et faceré fieri teneatur prout hec
omnia et singula supradicta obseruetis et obseruari faciatis ut in eadem
carta nostra plenius et melius indebitis contineri et non contraueniatis
nec aliquem contrauenire permitatis aliqua ratione. Nos enim si quid
per nos uel alter nostrum contra predicta uel eorum aliqua fieret decer-
nimus irritum et inanum et qui quid etiam postea per illum in officio
492 R. BEER
suo stimando uel aliter esset factum et quod extime in Curia nostra
predicta non possit officium aliquod exercere nec etiam salaria racione
sui officii ei debito eidem aliquid percipiat set remaneat illud nobis.
Datum in Perpiniano XV". Kalendas julii anno Domini Millessimo
CC° LXX" quarto.» -Registro 19, fol. 134.
Francisco de Bofarull
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL
Per Rudolf Beer
(Traducció del alemany d'En Pere Barnils. Acabament)
Davant la abundor del material, ens és agí impossible seguir d'una
manera igual y completa la configurado- rica y feconda de la bibliote-
ca del monastir en los segles XIV y XV, com també explorar la sort
de la colecció en temps mes recent. Precisament per aixó és que fem
precedir una observació general a l'ullada rápida sobre l'enriquiment
de la colecció de manuscrits de Ripoll en materies isolades, en los dos
darrers segles de l'Edat Mitjana. Per mes que no's degui considerar
ais monjo9 de Ripoll com a homens encofurnats en lo camp literari—
recórdinse les relacions del nostre monastir ab Fleury en lo segle X
y del resultat literari del viatge del monjo Arnaldus de Monte en
lo XI — sembla, no obstant, oportú no passar per alt los interessos
práctichs respectius de la comunitat, al considerar lo creixement de la
biblioteca en determinades materies. Aixó's recomana en primer ter
me per lo que toca a aquella part que dona a la biblioteca del monas-
tir el segell mes característich, ais textes jurídichs. Aquets hi están
representáis tant nombrosament, que jo no sabría citar mes que una
colecció catalana que pogués competir ab Ripoll en aquest ordre, y és
la biblioteca de la catedral d'Urgell. Pero mentre que una gran part de
manuscrits jurídichs d'aquesta biblioteca, que eran molt nombro&os en
altre temps, son desapareguts, la part principal deis de Ripoll ens ha
estat conservada, y per cert no ha sigut encare aprofitada del tot y
apenes si ha sigut donada a conéixer.
La pregunta que desseguida s'ocorre, perqué una comunitat dedi-
cada abans que tot ais interessos eclesiástichs y ab aquets ais treballs
histórichs, procurava atresorar en los exemplars manuscrits tant gran
abundor de íonts y aclaracions jurídiques, pot contestarse extensa-
ment y fácil.
En les localitats sempre mes nombroses, deixades per los sobirans
al monastir en lo curs deis segles, l'abat de Ripoll hi tenía jurisdicció
temporal, la manera d'ésser de la qual exposa ab un exemple significa-
tiu Enrich ClaudiGirbal en la seva monografía «Tossa» (Girona 1884).
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 493
La vila de Tossa, situada en lo comtat y diócessis de Girona, prop del
Mediterrani, que apareix ja en 966 en una donació del comte Miró I, a
Ripoll, a les darreríes del segle XI passa a ésser propietat del raonas-
tir, l'abat del qual, Raimundo de Berga, en 1186, expedeix a la loca-
litat la primera carta oficial (Carta puebla): per rahó d'un cens anyal
cada casa o remat de Tossa ha de satisfer una gallina al monastir; per
aixó's garanteix ais habitants la protecció personal y altres drets com
principalment la llibertat respecte al comerc,, y solament per lo que's
refereix a la venda de vi y peix se fan certes limitacions a favor del
monastir. L'abat Hugo Dezbach (1326-1351) ha de defensar contra tot
atach lo dret jurisdiccional de Ripoll sobre Olot y Tossa, y el mateix
abat, en 1348, fa a Arnaldo Soler, fill del per llarch temps batlle de
Tossa, Bernardo Soler, y ais seus successors «Bailes naturales» del
castell, domini y parroquia de Tossa, qó és batlles que podían exercir
jurisdicció civil y criminal en nom del abat. Aqüestes breus indica-
cions bastan per demostrar que la jurisdicció temporal del monastir
no podía prescindir de les fonts y directives per los seus fallos, y si es
té en compte que la esmentada jurisdicció del monastir s'extenía a
una serie considerable de localitats, se fará encare mes palpable la
necessitat d'una colecció escrupulosa deis corresponents llibres de
dret y de les seves explicacions. Naturalment Ripoll no hi és sol en
aquest ordre. També en Catalunya, principalment a Barcelona, du-
rant la época esmentada, és ben coneguda la seriosa y científica ad-
ministració del dret y la activitat legislativa; del segle XIII és encare
la redacció del conegut «Consolat de la mar» (comp. entre altres,
Catalogue des ms. esp. de la Bibl. Nationale, París, 13 ss.); aviat és
traduit en vulgar lo Codex Justinianeus (Lo Codi). De la mateixa
manera es pot fer constar que'l canonista Raimundus de Pennaforti,
nascut a Barcelona o prop d'ella, fóu escullit per Gregori IX per em-
peñare la confecció de la colecció de Decretáis que passan ab lo nom
d'aquest papa: en la serie d'espanyols, que en los segles XII y XIII
estudiaren en Bolonia, presentada per Schulte, Geschichte der Quellen
und der Literatur des rómischen Rechtes II, 539, hi manca lo seu nom;
mes si l'hi afegím, aquest complement és una personificado de les re-
lacions jurídiques entre Catalunya y Italia, devant del fet que Ramón
de Penyafort figura durant llarchs anys a Barcelona després de la seva
permanencia en Bolonia y en Roma. Per altra part, si considerám que
Ramón morí en 1275, és ben significatiu que la colecció de Ripoll
possehís quatre exemplars manuscrits de la seva divulgada Summa de
casibus poenitentiae, tres deis quals remontan encare al segle XIII:
194 s. XIII; 215 s. XIII; 219 s. XIV; 230 s. XIII. (Comp. p. 357).
Ab aixó quedan senyalades les influencies mes essencials per la
composició o carácter de la notable colecció de manuscrits jurídichs
de Ripoll; com siga que Hánel no la conegué y Heine (Serapeum VIII,
1847, 82 ss.) sóls feu escasses indicacions d'aquests manuscrits, no se'n
1910.— 36
494 R. BEER
pogueren pendre notes en les obres fonamentals de Savigny y Schulte;
quedaren també les parts corresponents quasi sense considerar en los
meritoris treballs especiáis mes moderns: Instituciones del derecho
civil catalán, de Guillermo María de Broca y Juan Amell (Barcelo-
na Ia, 1886) y Autores Catalanes que antes del siglo XVIII se ocuparon
del derecho penal, de Broca (Barcelona, 1901). Mes una descripció
d'aquests códices feta segons los principis que avuy regeixen, significa
precisament en Ripoll quelcom mes que l'acabament d'una llacuna en
nostre coneixement de determináis origens científicament especialis
tes. Lo fet de que molts deis Rivipullenses jurídichs, conserváis avuy
encare, portin notes de procedencia y de proprietat, ens ensenya a co-
néixer les fonts directa o indirectament utilitzades; en aquest concep-
te Italia y Franca (Avignon) ocupan lo primer terme. Es fácil deduhir
que'ls citats passatges de procedencia entran en qüestió no sóls per
los manuscrits jurídichs sino també per los altres, com se manifesta
positivament en exemples isolats. D'aquesta manera, observant les
anotacions esmentades, adquirím una idea inesperada de les assats
ramificades relacions literaries de Ripoll; s'han considerat donchs es-
pecialment les notes respectives al escullir los manuscrits de les fonts
y aclaracions al dret roma y canónich, que venen a continuació:
Corpus iuris civilis.
Iustinianus, Institutiones, ab glosari, cód. 22 s. XIV «Henricus de Pul-
teriis Mutine». Digesten lib XXXIX ss. cód. 31 s. XIV-XV. Un comentan
que's relaciona ab certes Quaestiones del Cod. Iust., en el cód. 158 s. XIV.
Corpus iuris canonici.
«Concordia discordantium canonum», c,ó és lo decret de Gratian
(Schulte I, 46 ss.) cód. 78 s. XIII. — Decretalia Gregorii IX. cód. 7
s. XIV - XV (ab lo Tractatus de consanguinitate (fig. Lámina 9) y los Cons-
titutiones novae Innocentii); cód. 15 s. XIV; cód. 25 s. XIV (cum glossa);
cód. 118 s. XIV; comentan a les Decretáis cód. 60 s. XIV. — Bomfacius VIII
Decretalium liber VI. cód. 6 s. XV; cód. 10 s. XV (ab lo Inventarium speculi
iudicialis de Berengerius Stedellus); cód. 11 s. XIV (ab les Constitutiones
Clementinae); cód. 19 s. XIV (ab miniatura representara la entrega del
llibre, comp. Lámina 10), cód. 47 s. XIV («Al molt reverent monsenyor la-
bat Ripoll»).
Clemens V. Constitutiones. cód. 5 s. XV; cód. 8 s. XIV- XV (al final:
Questio disputata LV y [sic!] per dominum Pynum de arcusinis rie Bono-
nia. Explicit, questio dom. pyni de arculiis a. 1322); cód. 9 s. XV (com. en 8
ab apparatus de Joh. Andreae); cód. 21 s. XIV; cód. 43 s. XIV; cód 43
s. XIV («anno 1325, est Stephani de Baciato ciar, can.»); cód. 62 s. XIV (co-
mentan).— Innocentius IV. Constitutiones. cód. 'i s. XV; Tabula super toto
Innocentio, en cód. 23 marginat d'una má posterior s. XV.
Aclaracions
Abbas antiquus. Lectura seu apparatus ad Decretales Gregorii IX
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 495
(Schultell. 130) cód. 30 s. XIV - XV; nota del segle XV: Est uenerabilis
conuentus Riuipulli.
Albertus Gandinus. De maleficiis (Sch. II, 167) cód. 80 s. XV., «Aquest
libre es del Reverend micer Miquel Ysalguer Abbat del Monestir de Sant
Johan ees Abbadesses».» En 1477 entregat per guardar al canonicus
d'aquesta iglesia Jo. Lobera.
Ángelus de Ubaldis (Perusinus). Repetitio legum. cód. 12 s. XV.
Baldus de Ubaldis Perusinus (f 1400). Lectura super usibus feudorum
(Sch. II, 275 s.) cód. 35 («per manus Johannis Merhout clerici leodiensis
dioecesis 1114», de consegüent poch després de la mort del autor)
Bartolomaeus Brixiensis . Libellus ordinarii compositus a magistro Tan-
credo (de Bononia), correctas. (Sch. II, 85 s.) cód. 39 s. XIV.
Bartolus de Saxoferrato. Tractatus de Repressaliis, de Muñere, Tracta-
tus arguendi, de Alluvionibus, Tractatus testium (comp. Savigny VI"2 174 ss.)
cód. 67 s. XIV- XV. Precedeix una carta de Johannes de Silvis, decanus
ecclesie Sancti Agricoli Avinionis Datum Avinione 1380 comp. p. 499.
Dinus Mugellanus. In tit. De regulis iuris (lib. VI) (Sch. II, 176), cód 43
s. XIV (anno domini 1325 fuit compositus liber iste et est domini Stephani
de Baciato ciar. can.;. — cód. 114 s. XIV.
Goffredus de Trano. Summa titulorum, de consegüent la Summa super
rubricis decretalium (Sch. II, 89) cód. 28 s. XIV. — De testamentis secundum
Gotfredum cód. 219 s. XIV.
Guido de Baysio. Apparatus in librum VI. (Sch. II, 188). cód. 18 s. XIV
— XV.
Guilelmus de Mandagot. Summa super decretalibus (Sch. II, 185 anomena
sóls un manuscrit de París) cód. 4 s. XV. De electionibus faciendis (Sch. II,
183) cód. 4 s. XV; cód. 29 s. XIV; cód. 43 s. XIV (1325, comp. dalt en Dinus).
Guilelmus de Montelugduno. Apparatus super extravag. Johannis XXII
(Sch. II, 198) cód. 1 s. XIV. Sacraméntale (Sch. loe. cit.) cód. 17 s. XIV -XV:
Magister Jo. Blasii de Brabancia me scripsit mandato Venerabilis domini
Ti Pontiliani bacalarii iuris canonici; cód. 24 s. XIV.
Johannes Andreae. Apparatus super sexto cód. 6 s. XV. Apparatus su-
per Clementinis cód. 8 s. XIV -XV; cód. 9 s. XV; Additiones domini Joan-
nis andree super toto speculo iuris scripte per fratrem Guillermum de col
de canes cancellarium sancti benedicti de bagiis baccalarium in decretis
1377, cód. 16 s. XIV -XV, có és per lo que sembla una copia posterior.
Després segueix: Iste sunt allegationes facte in causa Comitatus Sancti
Seuerini super iure primogeniture et agitabatur dicta cau^a in Ciuitate
Auinione Coram Ínclito principe domino R. Irlm et Sicilie Rege assistente
(sic!) eidem aliquibus dominis Cardinalibus sollempnibus in iure ciuili. —
Opus Hieronymianum, <¿ó és: Hieronymianus seu vita, facta, dicta, prodigia
S. Hieronymi (Sch. II, 217) cód. 89 s. XIV.
Johannes Calderinus. Tabula auctoritatum et sententiarum biblie induc-
tarum in compilationibus decretorum et decretalium. (Sch. II, 250). Al final
una littera Pontani de Brimo decretorum doctoris endre^ada a Petrus Sala
decanus Rivipullensis. Oed. 88 s. XIV (1390).— De interdictis (ecclesiasticis)
cód. 66 s. XIV. — Modi arguendi (De modo argumentandi in iure Sch. II,
252 not. 39) cód. 100 s. XV. — «Iste liber e~st bni (sic) Jacob studentis in iure
canónico. Vidit bereng-arius censocialis.»
496 R. BEER
Jcannes de Lignario. De censura ecclesiastica cód. 66 s. XIV. (Lo co-
menQ concorda ab lo Incipit donat per Sch. II, 261).
Monaldi et aliquorum magistrorum Quaestiones. Cód. 91 s. XIV.
(Comp. Sch. II, 415) Al final un fragment d'una lletra endrecada a Guila-
bertus de Crudiliis (có és Cruilles).
Obertus de Acrimonia (?) Summa quaestionum. Cód. 66 s. XIV. (Al final:
Explicit tractatus quaestionum domini oberti de acrimonia doctoris bono-
niensis. Secundum alios est domini innocentii IHIti.)
Paulus de Liazariis. Quaestiones cód. 66 s. XIV. Lectura super Clemen-
tinis cód. 14, escrit en 1344 per Mag. Petrus de Boctrario apud Viridifolium
(Verfeuil?). (Sch. II, 247, hónt en la not. 7 s'anomena'l manuscrit 71 del
col-legi espanyol de Bolonia.)
Petrus de Braco. Repertorium iuris canonici. (Sch. II, 262.) Cód. 20,
Completum per Theodoricum de Palude nacione Alemannum. Gerunde
(Gerona) anno 1419.
Petrus Magnardi. Casus de constitutionibus, de rescriptis, de clericis
Cód. 152 s. XV.
Petrus de Sampsone. Novae constitutionum lecturae. (Sch. II, 108.)
Cód. 70 s. XIV - XV.
Pynus (sic) de Arcusinis. de Bononia (Pyleus Bononiae ?, Fabricius VI
328, Tiraboschi VI, 96, 348, b50). Quaestio disputata cód. 8 s. XIV - XV.
Baymundus de Bordellis. Supplementum tractatus Alberti de Gandino
de maleficiis. Cód. 80 s. XV «Aquest libre és del Reverend micer Miquel
Ysalguer Abbat del Monastir de sant Johan ees Abbadesses »
Tancredus de Bononia. Libellus ordinarii correctus a Bartolomaeo Bri-
xiensi (Sch. I, 199 a.). Cód. 39 s. XlV.
A mes hi ha encare algunes obres generáis, com Spica institute per
questiones, una especie de diccionari en lo cód. 220 s. XV XVI, varíes
anotacions de carácter jurídich, en part sobre llicons (com en lo có-
dice 58, s. XIV-XV; en ell s. XV: Hec lex repetita fuit per nobileni
uirum dominum petrum de muris in ciuitate Auinionis.)
Les disposicions per la administració del dret provincial, axí ecle-
siástich com civil, tenían també un eco en la colecció de Ripoll. Los
manuscrits que a aixó pertanyen son igualment desconeguts en la
seva major part; eruditíssims bibliógrafs catalans mateixos, com per
exemple Torres Amat, han citat diferentes vegades trocos de colec-
cions forasteres con a fonts manuscrites deis treballs deis juristes indi-
genes, mentre que aqüestes se troban en la biblioteca catalana payral,
com podém ben anomenar a la antiga llibrería de Ripoll. Lo cód. 73
s. XIV presenta Constitutiones synodales editae per dóminos Aprilem
et Petrum bonae memoriae episcopos Urgellenses, etc. ab la cláusu-
la: Set est verum quod nulla constitutio reperitur dicti domini Apri-
lis (lj. En lo manuscrit 133, s. XIV que al principi conté una llista
(l) Se refereix ais bisbes d'Urgell, Aprilis (1257-1269), del qui sabém que presidí un síno-
do provincial, com també al seu successor Petrus (1269-1293) conegut com a president en dos
sínodos (1276 y 1286).
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 497
deis bisbes de Tarragona y deis abats de Ripoll, se hi trovan Cons-
titutiones edite in ecclesia Tarraconensi per ven. dom. Johannem
Patriarchum Alexandrinum (1). Lo cód. 66, s. XIV, colectánea que
compren diferents escrits jurídichs, ofereix al ben comen9 un tractat:
Qualiter processus sit faciendus super constitutionibus Tarrachonensi-
bus contra invasores personarum et rerum ecclesiarum (2); lo códi-
ce 41 s. XIII, esmentat en la p. 357, sens dubte proprietat de Ripoll,
porta registráis los acords presos per los abats benedictins convocats
en 1220 a Tarragona per la reformació del ordre. També hi están re-
presentades nombrosament les constitucions y'ls usatjes establerts a
Barcelona y que desde allí entraren en vigor. Entre'ls corresponents
textes llatins, lo cód. 90 s. XIV conté les Constitutiones synodales
compilades en 1355 per Franciscus Rufat decretorum doctor Tholeta-
nae et Barchinonensis ecclesiarum canonicus vicariusin spiritualibus,
durant lo temps que desempenyá lo cárrech de vicari del seu bis-
be (3). Segueixen ademes Constitucions de Fr. Ferrer de Abella
(1339) (4), de Bernardo Oliver (5), (1345), y de Johannes Patriarcha
Alexandrinus (1329). Los Usatici Barcinonenses (6), molt importants
per la historia del dret, se trovan en lo códice 23 s. XIV-XV (Petrus
de sancto Clemente hoc scribi fecil.) (7), després junt ab la colee-
ció (8) promoguda per Petrus Albertus en lo códice 32 s. XIV XV
(1) Joan de Aragó, flll de Jaume II, arquebisbe de Tarragona (¡- 1331). Sobre les diverses
constitucions que promulga, comp. Constitutionum provincialium ecclesiaeTarraconensis li-
bri quinqué. Ex collectione Antonii Augustini Archiepiscopi Tarraconensis, Tarrago-
ni 1580, Intr. Nr. XVI.— Sois conech per la Revista de Archivos XI (1901), 210, la investigació
segons sembla fonamental de Ignacio de Janer: El Patriarca D. Juan de Aragón, Tarrago-
na, 1904.
(2) Tít. XVIII, 2 sg. p. 284 ss. en Agustín.
(3) Torres Amat qui en les Memorias p. 568 tracta d'aquesta colecció, cita sois un ma-
nuscrit del Escorial, segons les indica cions de Bayer en Nicolaus Antonio, Bibl. Vit. II, 162.
(4) Torres Amat, 2, cita lo mateix mns. del Escorial (c. II, 7) segons Bayer.
(5) Torres Amat. 106.
(6) Comp. l'estudi pie d'orientacions de Julius Ficker: Uber die Usatici Barchinonae
und deren Zusammenhang mit den Exceptiones Legum Romanorum, Mitteilungen des Ins-
titutés für Osterr. Geschichtsfcrschung, II, volúm suplementari, Innsbruck, 1888, hón s'ava-
Iora detingudament la importancia deis Usatici per la administració mitj-eval del dret, y
apareixen també numerades les impresions d'aquest text devingudes rares, en sa major part.
Jo'm serveixo de l'última copia impresa en la'«Historia de la legislació de España> de Ama-
lio Marichalar y Cayetano Manrique, VII (1863), 232 ss. Ficker cita sois dos manuscrits del
texte llatí, toa Parisini F. lat. 4671 y 4673; en les «Instituciones del derecho civil catalán» de
Guillermo María de Broca y Juan Amell, Barcelona 1886, I1 21. not. 6, s'anomenan altres ma-
nuscrits y també un del Archivo general de la Corona de Aragón, que procedeix no obstant
del arxiu nacional (sin duda el original latín que Fernando I mandó depositar en el archivo
de la antigua Diputación), y el que no pot ser donchs idéntich ab lo Rivipullensis 23. Noti-
cies mes precises sobre'l Riv. 38, les dona Joseph Coroleu en un treball no aduhit per Ficker:
Código de los Usajes de Barcelona, «Boletín de la Real Academia de la Historia» IV (1884),
86 ss., sots la exposició de la capsalera notable per l'art y la cultura histórica (Ramón Be-
renguer lo Vell en lo trono). — Los altres Rivipullenses deis Usatici venen a complementar
lo material conegut fins are.
(7) Comp. p. 364, la nota Anal de la copia de les actes administrativos del any 1 283.
(8) Comp. Torres Amat, 10, y BrocaAmell, loe. cit., 49.
498 R. BEER
adornat ab miniatures, y també ab le3 Constitutiones paciuin et treu-
garum de diferents princeps en lo cód. 38 s. XV in., finalment en
copia doble (fol. 9-21 y 47-56) en lo cód. 39, s. XIV. — Les Constitu-
tiones factae per dominum regem in curiis generalibus super salariis
cartarum processuura in papiro scriptarum en lo cód. 140, s. XIV, de-
mostran que's dispensaren relativament aviat a Catalunya les fixa-
cions de preu deis instruments notaríais (1).
Los extrangers y los indígenes contribuheixen, com se veu, ala
biblioteca de Ripoll ab tants materials per la declaració del dret y
administrado de la justicia, que la activitat del escriptorium de RL
poli queda enradera en aquesta materia. La manera com arrivaren a
Ripoll los respectius escrits procedents de Módena, Bolonia, Avinyó,
Urgell, Tarragona, Barcelona, Girona, Bages y Sant Joan de les
Abadesej, sois pot regonéixers en cassos isolats; román completament
obscura la de les copies deis dos deis Paísos Baixos, del Magister
Joannes Blasius de Brabant (cód. 17) y del clergue liejés Johannes
Merhout (2) (cód. 35), de la mateixa manera que la del alemany Theo-
doricus de Palude (códice 20), copies que suran en la biblioteca de Ri-
poll. Pero la seguretat de la procedencia, que's desprén deis manus-
crits jurídichs, com a tal ia és d'importancia per la investigació metó-
dica de la configurado de la biblioteca manuscrita de Ripoll durant la
renaixensa. Lo Rivipullensis Nr. 16 ab les Additiones de Johannes
Andreae al Speculum iuris (comp. p. 495), va ésser escrit en 1377 per
lo Baccalaureus in decretis Guillermus Col de Canes, llavors Camera-
rius de Sant Benet de Bages. Torres Amat havía dit en les seves Memo-
rias, 183, que un «Guillermo Colldecanas, monje de Ripoll y prior de
Panizars, dependiente del monasterio» havía copiat un «Liber vitae
solitariae» y Corminas, Suplemento 302, completa aquesta noticia
dihent que la copia de la obra de Petrarca se trova en «Nr. 109» del
Fons de Ripoll en l'Arxiu de la Corona, en Barcelona. En temps mes
modern (comp. P. I. 142), s'ha cercat en va aquest testimoni valiós per
la historia del Petrarquisme en Espanya. Lo manuscrit está conservat,
efectivament, pero no sots lo Nr. 109, sino lo Nr. 104 de la coleció de
Ripoll, y porta aquesta nota final: Scriptus per fratrem Guillermum de
Coll de canes priorem de Panissas litigantem prioratum de maguella
quem pacifice possidere in breui sperat misericordia dei ipsum iuvan-
te (3). Les primeres fulles del Rivipullensis 67 que (comp. dalt p. 495)
conté diferents tractats de Bartolus de Saxoferrato, donan encare mes
(1) Comp. les prescripcions per los notaris, dispensades en 1213 y 1241, exposades per
Villanueva, Viage VIII, 230 d'un cód. de Ripoll, s. XIII.
(2) Johannes de Meerhout, agustí, nascut a flns del segle XIV a Diest en la diócesi de
Lieja, f 1476, teólech, fllólech, cronista y poeta, comp. Biographie Nationale... de Belgi-
que XIV (1897), c. 267 259.
(3) Sobre'l particular v. Farinelli en lo Qiornale storico delta letteratura italiana, 1907
175, not. 3.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 499
llura sobre l'escriptor deis dos manuscrits esraentats; puix, fol. 1-3, ni
ha una lletra de Johannes de Silvis, decanus ecclesie sancti agrico-
li (sic) avinionis endrecada al abat y convent Monasterii sancti Bene-
dicti de Bagiis, ab la data: Datura et actura avinione in domo habita-
cionis nostre anno 1380, la qual tracta primerament deis estudis en
Avinyó en general, y després pondera: «Venerabilis et Religiosus Vir
frater Guilermus de Col de Canes monachus et Cameranus monasterii
Supradicti sancti Benedicti de Bagiis in prephato studio avinionensi in
iure canónico continué insistens. . qui a mense octobris anni domi-
ni MCCCLXXVII proxime preteriti citra in eodem studio continué stu-
duit et ceteros actus qui per veros studentes fieri debent exercuit.»
Llegím, donchs, ací, una especie de certificat académich que s'exten-
gué al aplicat religiós, y podém teñir per segur que no era una cosa
isolada la exportació de material literari aquí documentat procedent
del famós centre d'estudis envers Catalunya. Recordis quan menys
que'l ja tractat cód. 51 porta la nota de compra: constitit Avinione XV
(sic) flor, cum dimidio, y que'l Rivipullensis 58 citat en la p. 496, ab la
lex repetita per nobilem uirum petrum de Muris in Civitate Avinionis,
conté també trogos en llengua catalana, que decideixen sobre la dis-
tribució local.
Aqüestes proves se podrán teñir presents també per alguns Iuridi-
ca de Ripoll tramesos sense indicis de procedencia, axí per alguns
manuscrits adornats ab miniatures com lo cód. 7 (Tractatus de con-
sanguinitate ab l'arbre, lámina 9), y principalraent lo cód. 19 (Bo-
nifacius VIII, Liber VI, Lámina 10), per los quals atenentnos a les
circunstancies senyalades, Avinyó apareix en primer terme com a
punt de procedencia. Si aquesta apreciació és conforme, se pot mani-
festar, no sois en lo domini literari, si que també en l'artístich, la pre-
ponderancia d'Avinyó durant lo Trecento en determináis exemples de
la iluminació de manuscrits, en un centre de cultura situat al Sur
deis Pirineus, d'una manera semblant a la que Max Dvorak ho va
exposar per lo Nord, respecte a la escola bohemia de pintura del se-
gleXIV(l).
La comprobació especial artístich-histórica certament suposa en lo
present cas l'escorcoll del material canonístich d'ilustració, que aquí
s'ha de teñir en compte, y que podría ser una continuació de los merito-
ris estudis de A. Labande (2) recentinent sortits a llum.
Axí com la major part deis manuscrits jurídichs — que acabám de
registrar — de la colecció de Ripoll com a recursos d'estudis y auxi-
liars per la administració y exercici de la justicia, corresponen a una
(1) Die Illuminatoren des Johann von Neumarkt. Wien, 1901. Jahrbuchder Kunsthisto-
rischen Sammlungendes AllerhOchsten Kaiserhauses XXII, codern 2, p. 74 88., 81 ss.
(2) Les min!aturistes Avignonais, Gazelte de» Beaux-Artt, année 47 (1907), 213 ss., 289 ss
500 R. BEER
tradició secular ja perceptible per l'antich catálech (P. I, 272) (1) y
també, cora ho prova'l docuraent privat exposat a la p. 304, al poblé
ja arrivat a la conciencia, axí també'ls manuals jurídichs en altre
concepte, les gramátiques, s'enllac^n ab les respectives parts molt
antigües de la biblioteca del monastir: ja és sabut que'ls Libri artium
ocupavan un Uoch especial ja en la biblioteca de la época oliviana y
que (comp. P.'I, '-274) Donatos IIII, Priscianos II, Priscianellos II,
obrían aquesta colecció especial. Y tota vegada que parlém de gramá-
tiques deis segles XIV y XV, sigui ací juntada una observado sobre
un exemplar d'una Lectura Prisciani rainoris (Priscianellus). Lo corres-
ponent raanuscrit, cód. 131, porta nota detallada del lloch y temps del
origen (Toulouse 1307), tramet noms de gramátichs milj-evals, que
per lo que jo sé no apareixen en lloch mes, y és notable també paleo-
gráficament per lo seu carácter atapahit, vivament marcat quasi lliure
del tot d'elements cursíus; per axó n'acompanyám una reproducció de
la plana que presenta la sotscripció (lámina 11). Jo llegeixo la nota final
com segueix:... secundus líber prissiani minoris. et fuit abstracta ista
lectura ab illa de magistro p. de coderco quam habuit ipse magister.
p. a magistro Vitali de tarbia qui fuit magister suus et ipse magis-
trauit eum scilicet magistrum pm (petrum) et fuit scripta tholoze ad
a
saiynerii die sabbati post festum pentecostes XIII KV Iunii anno do-
mini MCCCVII.
Altres gramátiques llatines deis manuscrits de Ripoll d'aquell
temps, entran encare també com a material suplementari de les inves-
tigacions corresponents fetes fins are, com les de Charles Thurot (2) y
J. J. Baebler (3): Cód. 142 s. XIV. Gramática llatina («Secundum phi-
losophum in primo phisicorum...») ab una Tabula Lunae y la nota del
possehidor: Iste liber est iacobi pujol; cód, 153 s. XIV, Gramática
(«ad abendam alicalem noticiam in doctrina proverbiando...» (4);
cód. 156 s. XIV, un breu tractat gramatical ab un Calculus solaris
com appéndix; cód. 172 s. XIV (Hic incipit régimen doctrinalis Similia
similibus declarantur), cód. 191 s. XIV (1337) Grammatica de toto
regimine (comen cant abrupte). Entre les gramátiques no anónimes, lo
Doctrínale de Alexandcr de Villa Dei notoriament utilitzat com a llibre
(1) Nr. 94-98: Cañones V; Nr. 105-107: Lib. judices III; Nr. 197: Lex romana.
(2) Noticies et extraits de divers ms. lat. pour servir & l'histoire des doctrines gram-
maticales au moyen age. Noticies et extraits des ms. de la Bibliothéque Impériale, Pa-
rís, XXII (1868), 2.
(3) Beitrage zu einer Geschichte der lateinischen Grammatik im Mittelalter. Hallo a.
8. 1885.
(4) Sembla que lo meteix tractat se trova també en un manuscrit de la biblioteca pro-
vincial de Tarragona procedent del monastir de Santes Creus, descrit detalladament no f a
molt temps per Jaume Bofarull, Revista de Bibliografía catalana III (1903), 211 ss., acom-
panyant una mostra. Mas la nota final: Aqüestes notes son de Fra Tomas Reusich monjo de
Sentes Creus, no's refereix al autor com sembla significar Bofarull, p. 216.
5 00'
UJ
09
l/O
03
UJ
Q
£2
tC
EC
i
(C
UJ
c
o
I ir
1 •* í í§ 1 I 8
> **v- a • ' r u
í *.?
H3
4 i<r r
^1 !
*5 R ^ tí 3 a «»t? C r £ ti fc r #S c S rt B «
? n 1* I til iJuí I rWíí
c¿
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 501
d'escola; cora era d'esperar hi está representat per diferents exemplars
que, de la meteixa manera que'ls códices ab comentaris d'aquesta
gramática, ostentan senyals evidents d'haver estat utilitzats gelosa-
ment: cód. 70, s. XIV-XV, cód. 79, s. XIV ex. (Comentan: Hec summa
est secundum magistrum Guilermum Lacasa); cód. 92, s. XIII-XIV
(Nota del possehidor: Ista lectura est Bernardi de Vi ////, minoris die-
rura et scriptoris... fuit erapta (?)in ciuitate Barchinone 1420); cód. 97,
chart. s. XIV; cód. 154, s. XIV; cód. 163, s. XV; cód. 189 s. XIV; y
cód. 200 s. XIV (defectuós al principi y a la fí;. En la colecció de Ri-
poll existeixen fins també diferents exemplars del conegut Graecismus
de Eberhardus Bethunensis; un en lo cód. 147 és especialment impor-
tant per la data, noticies del possessor y carácter de lletra, la repro-
ducció del qual (lámina 12), se pot comparar ab la mostra, no fa molt
esmentada, procedent deToulouse. Lesnotes finalsdihuen: Iiste(l) liber
o
fuit explicitum in die sancti beneti abbatis a XX et uno die marci, in
o
anno domini millesimo CCC terdecimo quarto. Y al acabament: Iste
liber est Bernardi de Bacho de camporotundo (Camprodon) de gerun-
densis episcopatu cui deus det bonam vitam. Qui predictum furatus
fuerit suspendetur. Lo nom del primer possessor ha sigut titllat y al
dessobre hi ha estat escrit «Petro de Modio».
Cód. 189 s. XIV, conté lo Liber synonymorura de Johannes de Gar-
landia; lo cód. 190 que al final conté la nota: Signum // Rayraundi de
ínsula qui istum librum scripsit anno domini MCCCXX sexto, conser-
va la ars dictandi de Pontius Provincialis, có és donchs lo dictamen
de competenti dogmate d'aquest gramátich, sobre'l qual tracta a fons
Thurot, loe. cit, 38 s. Tal vegada en relació a lo observat en les p. 313
y 341, sigui bó teñir en compte que un deis manuscrits aduhits per
Thurot, procedeix de St. Víctor de París.— Per are no poden precisar-
se mes concretament los «proverbia regiminis secundum tomam» en lo
cód. 183, s. XIV (comengant: Liber magistri est magne utilitatis
qm uult eme unus nostrorum; d'una noticia de possessió y de compra,
en part raspada, se'n pot encare desentrellar lo següent: Iste liber est
Raymundi Y ///// solidis) com també la Summa de grammatica magis-
tri Thurandi (Duranch) en lo cód. 109, s. XIV (comencant: quoniam
oratio est ordinatio diccionum).
Segons era d'esperar tampoch manca la nota nacional patriótica,
en los treballs y copies respectives. Lo cód. 122, s. XIV, conté una
gramática llatina en versos (en part hexámetres leonins) (2), la intro-
dúcelo de la qual concorda ab lo Incipit aduhit per Thurot, p. 50,
de París, lat. 8175, fol. 47 (Hugucio de dubio accentu): Sapientis est
(1) Es notable la forma de a e: un s'inclinaría llegir Iistoc.
(2) Sola mori nescit ecllpsls nescia uirtus
Non ergo moritur huius qui laude potltur.
502 R. BERR
desidia marciscenti non succumbere... després diu:... licet non me
sufficientem tanto reputem operi ad onorem tamen domini. t. venera-
bilis episcopi pallentini per quem palencie virgineus elicon uigere
studium gratulatur...
Lo bisbe «.t.», sots lo qual florí en Palencia un virgineus Helicón
per l'estudi, no por ésser ningú mes que Tello lo ministeri pastoral
del qual cau en 1212-1246; puix que a la primeria del segle XIII
(1212-1.214) a instancies de Tello, lo rey Alfons IX, crea a Palencia un
Scientiarum studium genérale, una especie d'alta Academia; la nota
aquí aportada no sois indica lo temps de la formació del text exposat,
sí que també ens dona a conéixer una de les primeres gramátiques de
la Universitat mes antiga d'Espanya. En térra aragonesa ens porta
entre altres una exposició, tramesa en lo cód. 184, de regles de cir-
cumlocutionibus participiorum nobis deficientium, al final de la qual
s'observa: Expliciunt supleciones edite a raymundo catalano bacallario
cesarauguste (Zaragoza) Iste supleciones fuerunt scripte per ma-
i o
num .p. amicdali anno MCCCXX. Ilerde (Lérida) eram tune et nunc.
La recerca per topar ab lo «Raymundus Catalanus» (n'hi han molts) que
aquí podría enténdres, y la que fiu en les obres origináis que poguí
teñir a má, com també en los léxichs d'escriptors aragonesos (Latassa),
resulta infructuosa; empero en Marchi-Bertolani, Inventario dei ma-
noscritti della R. Biblioteca Universitaria di Pavia, I, 234, s'hi trova
la exposició de la doctrina inueniendi Rhetorice subiectum contingu-
da en lo cód. 418, l'autor de la qual Raimundus Catalanus pot identi-
ficarse ab l'autor de les supleciones; la noticia final (1) ens recorda les
freqüents y fructuosíssimes sortides deis catalans envers Grecia durant
lo segle XIV. Fruyt del Humanismus espanyol floreixent, és possible
que sigui també encare la gramática llatina continguda en lo cód. 173,
s. XIV-XV (sens epígraf: «Et secundum quod dicit philosophus quarto
metafisices substancia precedit quelibet acciones tempore»), que al fi-
nal va senyalada com «cartapacium magistri alavate»; per cert que'l
nom del autor és obscur encare. Pot ser pugui pensarse ab Andreu de
Albalat (lo germá de Pere de Albalat citat p. 357) qui era bisbe de Va-
lencia y establí allí en 1259 una cátedra de Gramática (Torres Amat,
Memorias, 8). També sona espanyol lo nom del autor d'un tractat
compres en lo cód. 179, s. XV, que comenca: Quanto aliquid nobi-
lius... tanto prius; propter quod multorum de discipulis seu scolaribus
raéis precibus inclinatus ego magister B. de Ffita. scribere presumpsi
de utilitatibus artis grammatice seu de arte prouerbiandi.
(1) Finitus est liber iste ad dei gloriam et honorem in quo tradita est doctrina inue-
niendi Rethorice subiectum... Istum tractatum compilauit Raymundus Cathalanus secundum
uulgarem stilum in ínsula Cipri in Monasterio Sancti Johannis Crisostomi Anno domi-
ni MCCCI in mense Septembris sed Anno CCCIII fuit in latinum translatus in Janua Ciuitate
Ytalie Amen.
LOS MANUSCRITS DEL MONAST1R DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 503
Lo Alexandreis de Walter en primer lloch servía molt bé per
l'exercici de les regles, eom se pot inferir del gran nombre deis manus-
crits de Ripoll conserváis d'aquesta obra; ais exemplars encare del
segle XIII (cód. 174, 196 y 212) se n'hi afegiren també d'altres poste-
riorment (la major part presentan senyals evidents d'haver estat usats):
cód. 137, s. XIV (ab comentan), cód. 188, s. XIV (1332; cEgo Raimun-
dus de Frigula, filius Arnaldi de Frigula, tabernarii Incole Bisulli (1)
perfeci istum librum»); cód. 201, s. XIV; cód. 208, s. XIV. Per un fí
didáctich semblant servían també les lectures del «Tobías» de Ma-
thaeus Vindocinensis, existents en dos exemplars, cód. 207 y 211 (abdós
s. XIV), després la «Disticha Catonis» de la qual, a mes de la antiga
copia de que havém parlat en P. I. 144 y 240, se'n han conservat encare
dos exemplars mes recents: l'un en lo cód. 16o, s. XIV -XV, l'altre en
lo cód. 129, s. XIII, que ademes conté també altres sentencies en
hexámetres y faules (De lupo et cañe, De capra). Deis textes en prosa
que podían donar peu per fer exercicis, poden haver sigut Cicero de
officiis (en cód. 136, s. XV), pot ser també l'exemplar de Boéthius De
consolatione (en cód. 81) que al final porta la anotació: explectionem
assumpsit manibus iohannis terrat studentis 1478.
Entre'ls tractats de Lógica (Dialéctica) que escolarment se junten a
les gramátiques, cal citar, en primer terme, un exemplar de les Sum-
mulae de Petrus Hispanus. Lo corresponent manuscrit, cód. 216,
s. XIV (consideris la época), antigament en possessió Fratris p. Figui-
res de ordine fratrum minorum conventus vicii, ab la nota final
Expliciunt tractatus magistri p. ispani de ordine predicatorum, assen-
ta sobre base documental la discussió de la tant debatuda pregunta,
negada per Prantl Geschichte der Logik im Abendlande, III, 33 s., de
si Petrus Hispanus, lo mes tart papa Joan XXI, fóu dominich (2); y ens
manifesta que l'autor de les Summulae, mort en 1277, era designat
com a dominich en lo segle XIV. Un comentan a l'escrit, notoriament
considerat ab preferencia durant llarch temps, se trova en la segona
part del cód. 84, la primera part del qual conté'ls Sophismata de Al-
bertus de Saxonia (de Riggensdorf) (3). Un no sospitaría a Ripoll los
escrits de dos autors, que s'han de registrar al costat de les Quaestio-
nes ordinariae de Gerhardus de Bononia, mort en Avinyó en 1317
(Prantl, III, 241, Fabr., II, 38), en lo cód. 95, s. XIV, procedent d'Avi-
(1) Besalú.
(2) Quétif-Echard, Scriptores ord. Praed. I, 485, sostenen que: «in nullo códice seu MS.
seu impresso Petrum Hispanum titulo Fratris ornari aut ordinis Praedicatorum dici».
(3) La data continguda en la nota final: 1373 et tune hébüs XXI pro fldo solari (sic) et
VI pro áureo numero et XI pro indicione scripta per me fratrum bartolomeum senfors
ordine beate marie de mercede, sorprén, puix en cas de que l'any sigui exacte, se trova a
Ripoll una coinposició deis Sophismata feta molt abans de la mort de Albertus (f en 1390) ;
pero la present copia, segons la meva apreeiacW, no cau sino fins a mitj segle mes tart
aproximadament.
504 R. BEER
nyó, al costat d'una Dialéctica que remonta a la Lógica d'Albert, en
lo cód. 150, s. XIV-XV («Dialéctica ars generaliter difflniendi»), al
costat d'un tractat de «aliquas res artis logicae» en lo cód. 71, s. XIV
(designat per má moderna com «Lógica Rochani» al llom de la enco-
dernació) y de la Summa Magistri Matthaei Aurelianensis (circa so-
phismata) en lo códice 109, s. XIV. En lo cód. 129, una colectánea que
compren anotacions molt heterogenies, en part, sens dubte, procedents
d'escolars, y que fóu positivament compilat en Catalunya, com de-
mostren los textes en llengua vulgar, hi trovám (d'una má, s. XIV) lo
tractat «Magistri Tisburini» (de consegüent de Guilelmus Hentisbe-
rus), «de sensu composito et diviso» (Prantl, IV, 89); lo cód. 141
conté les suppositiones magistri rodulphi strode anglici scripte per
manus bernardi vicarii licenciati 1388 (una copia primerenca, ja que
Rodulphus Strodus florí en 1370); precedeix lo liber consequentiarum,
igualment de Strodus (Prantl, IV, 45, hón se tracta minuciosament
sobre les «Consequentiae» y «Obligationes»), y lo «tractatus bilin-
guam». Ampliant la suposició de Prantl (loe. cit., noc. 176) de que
Strodus escrigué també sobre les Proprietates terminorum, jo faig me-
moria del tractat anónim trames en lo cód. 162, s. XIV: Intentionis
presentís est primo pertractare de terminis .. secundo de proprietari-
bus terminorum, etc.-, com a tercera part segueix la exposició de spe-
ciebus obligacionis. Al contingut del cód. 141 se reporta altre cop la
colectánea 166, s. XIV-XV, mutilada al principi, lo primer troc. de la
qual porta la nota: «Expliciunt consequentiae magistri berlinguam».
A aixó segueix de terminis y altra vegada de consequentiis.
Aquesta colecció de tractats del temps de la propagado mes fecon-
da de la Lógica escolástica, se junta naturalment a les obres fonamen-
tals de la Escolástica. Aristóteles constituheix lo punt de partida.
Cód. 134: Porphyrius Isagoge y (de má posterior) los Praedicamenta;
cód. 135: Priora, Posteriora, Tópica, Elenchi; cód. 115: Metaphysica,
De generatione, Parva naturalia, Physiognomica, Epistula ad Ale-
xandrum; cód. 128: De animalibus, Index Aristotelicus super libros
naturales, tots del scgleXIV. En lo manuscrit colectánea, 109, s. XIV:
Aegidius Romanus, Super libro elenchorum; d'una má quelcom poste-
rior: Raimundi Vinaterii (1) legum doctoris est liber iste; allí meteix
tractat super Porphyrium de Bernardus de Sanciza, origine Bitteren-
sis qualiscumque magister in artibus; Glossae tocius libri priorum
gia1, de Guillermi Alverni (Wilhelm von Auvergne, Prantl, III, 75,
not. 278); Rotbertus de Aucumpno Super elenchis, al final una nota,
s. XIV: Iste liber est fratris Bartholomei Gaconi ordinis fratrum Pre-
dicatorum.
(l) Ramón Viñader, urlsta, Archidiaconus de la iglesia de Vich, a qui'l biabe de Vich
Galcerán de Cacosta compra en 1341 una concordaba de la Uiblia; comp Torres Amat, Me-
morias, 670; Handschriftenschatze Spaniens, 545.
LOS MANUSCRITS DEL MON'ASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 505
Entre les obres deis escolástichs capdevanters trovám les senten-
cies de Petrus Lombardus y les seves explicación s en una serie de
códices: 55, s. XIII-XIV; 57, s. XIV; 63, s. XIII-XIV; 27, s. XIV-XV
(ab glosari); 77, fins al s. XIV (Summa in Sententias); 45, s. XIV (Ri-
chardus de Mediavilla, Quaestiones super sententias); 48, s. XIV
(Johannes Duns Scotus, in libros sententiaruní); 53, s. XIV (Reperto-
rium del meteix super tertium et quartum librum Sententiarum). De
Thomas Aquinas se trova'l comentan In librum de anima en lo códice
132, que pertany encare al segle XIII (l'autor, canonisat en 1323,
s'anomena aquí encare Frater Thomas); lo cód. 51, s. XIV, ab la
Summa libri secundi pars secunda, conté la sotscripció: Bartolomeus
de nazariis de Casali Vercellensis diócesis hanc summan scripsi, com
també ia nota del possesor y de compra: Ista secunda secunde sancti
Thome est fratris F. de Sauarensio (?) prepositi de palacio in Monaste-
rio Riuipulli et constitit sibi Auinione VX (sic) flor cum dimidio (1).
La meteixa part de la Summa se trova també en lo cód. 54, s. XIV.
De bones a primeres pot sorpendre que, davant del rich caudal
d'instrucció destinat a la escola de Ripoll, ni hagi relativament pochs
manuscrits conservats deis segles XIV y XV, que servíen ais verda-
ders interessos del monastir y de la iglesia, 90 és, escrits bíblichs, li-
túrgichs y patrístichs; la esplicació d'aixó s'ha de cercar, aquí com en
altres centres eclesiástichs, en que aquests textes usats tant sovint
s'adquiríen y's llegíen impresos, y en que s'arreconaven los exemplars
manuscrits gastats per lo servey (2).
Axí manquen quasi per complert manuscrits de la Biblia d'aquell
temps. Lo cód. 210, s. XIV, conté lo Nou Testament fins al Apocalypl
sis (ab prólechs), lo cód. 171, s. XV, un fragment molt fet malbé de-
Psalteri; veus aquí tot. Se troven aclaracions o prólechs a llibres iso,
lats de la Biblia, en los cód. 29, s. XIV, 37, s. XIV, 149, s. XIV, 129-
s. XIV (psalms), 86, s. XIV (Mathaeus), 36, s. XIV ex. (Johannes). Lo
cód. 202, s. XIV, conté al final una concordanya de la Biblia.
Aquí s'hauríen d'esmentar també: Hugo de S. Victore (?) Postilla,
cód. 13, s. XIV-XV; Nicolaus de Lyra in Psalmos und in Matthaeum,
cód. 3 y 2, s. XV; un segón exemplar del Liber scintillarum citat,
p. 306, se trova en lo cód. 138, s. XIV, ab lo títol: Liber Amonicio
sancti Augustini Episcopi; precedeix aquí lo Sermo ad Fr. in eremo
(Serm. 56, Aug. VI, 1339). Després lo cód. 152, s. XV, conté encare
Florilegia deis Pares (Augustinus, G-regorius, Ambrosius, Hierony-
mus). La Regla d'Agustí ab De claustro animae de Hugo, és en lo co-
cí) Comp. p. 499.
(2) No puch per are entretenirme a examinar lo que tingui d'exacte la noticia, publica-
da per Pellicer y Pagés, Santa María de Ripoll, 173 s , treta de la crónica de Pujades, de
que en lo segle XV un monjo de Ripoll vené a uns traficants d'olis y sabó varíes cargues
d' Archiváis y ab ells també los « Anales de Ripoll».
506 R. BEER
dice 169, s. XIV. En lo cód. 68, s. XIV-XV, hi ha la exposició de la
regla benedictina, molt mes important per los monjos de Ripoll, de
Bernhardus de Montecassino; dit códice conté també una noticia no-
table, de que tractarém encare, sobre'l preu de la composició del ma-
nuscrit. Lo cód. 178, encare del segle XIII, compren també la exposi-
ció de la regla benedictina y ademes lo Speculum monachorum de
Bernhardus (comp. p. 362); sobre les gloses catalanes de la regla be
nedictina en lo cód. 144, s. XIV, comp. p. 515.
Entre'ls escriptors eelesiástichs moderas, tora de Thomas de
Aquino (ais escrits citats dalt, p. 505, pertany encare lo seu tractat de
fide catholica en lo cód. 64, s. XIV), fruía principalment de reputació
Bernardus Clarevallensis; los seus opuscula y epistulae están compre-
sos en una serie considerable de Rivipullenses (Cód. 56, s. XIII -XIV,
65, s. XIII XIV, 94, s. XIV, 108, s. XIV, 143, b. XIV, 175, s. XIV,
227, s. XIV-XV).
Alguns d'aquests escrits de Bernardus (de praecepto, de conside-
ratione, de meditatione, y encare mes les esmentades regles monacals),
conduheixen del camp de la literatura teórico-teológica al allieona-
ment en lo exercici de la carrera eclesiástica y a la Moral. Que en
Ripoll s'ocupaven també d'aquestes disciplines, ho proven bells ma-
nuscrits ab les obres a propósit: l'anónim tractatus de eruditione reli-
giosorum en lo cód. 108, s. XIV, és la obra de Guilelmus Peraldus
(Fabr. II, 151; segueix després en lo manuscrit Bernardus Clarev.,
Regula honestatis); lo cód. 176, s. XIV, conté al comenc una Recom-
mendatio sacrae scripturae, lo cód. 157, s. XIV, lo Itinerarium seu die-
tarium de vita religiosa de Johannes Guallensis (Fabr., II, 104); del
meteix fecond autor és també la Summa de poenitentia atribuida a un
«Johannes frater ord. min.», en lo cód. 175, s. XIV; los códices 98,
101 y 107, tots s. XIV (cód. 98: «Finitus a. 1366»), conserven lo pode-
ros Reductorium morale de Petrus Berchorius (Fabr., III, 232 s.); lo
manuscrit Nr. 75, s. XIV ex., en altre temps adornat ab grosses ini-
ciáis dorades, are en gran part destruídes, conté los llibres IV fins VI
de les Revelationes de santa Brígida, lo cód. 121, s. XIV, la vita et
miracula beati Francisci. Lo ja esmentat Speculum monachorum se-
cundum Bernardum Casinensem se trova també en lo cód. 143, s. XIV,
desprésd'un espill de confessió y d'un Tractatus de horis dicendis; lo
cód, 34, s. XIV, conté un Rationale divinorum ofíiciorum; en dos pe-
tits códices manejables 202, s. XIV y 223, s. XV, s'hi llegeix la dieta
salutis de Petrus Luxemburgensis; en lo cód. 167, s. XIV, a una espe-
cie de manual de la teología pastoral (1, cap.: qualiter debeat sacer-
dos predicare) ab l'epígraf: Exemplum cujusdam anyme que pacieba-
tur purgatorium, segueix la indicació: Anno 1300... Johannes Gobi
ordinis predicatorum prior in conventu de Alesto (có és: Alesia, Aléis)
scripsit fratri petro galterii... existenti in curia Romana. L'escriptor
Johannes Gobi lo major (no en Fabr., mes comp. Quétif. Ser. Ord.
LOS MANUSCRITS DEL M0NAST1R DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 507
Pr. I, 633), era en 1302 prior en Avinyó; pero lo manuscrit era ja a
Catalunya en la primera meytat del segle XIV, com ho comprova una
relació en vulgar del any 1323 sobre un viatge ais «sants romarat-
ges», a la Terra Santa, junt ab la descripció deis loca sancta (Compa-
ris p. 518).
Lo monjo de Ripoll com a predicador, en los segles XIV y XV, tro-
va també estímul, de la mateixa manera que'n temps anteriors, en les
coleccions de sermons novament augmentades; és ben significativa
per lo zel ab que's copiavan, la nota final en lo cód. 93 que compren
los sermones de «Dominicus de Ropella» (Johannes Rupella?) y de
«Michael de Bononia» có és donchs de Michael Angriani (f 1400 a
Bolonia): Scriptum Janue per me... fratrem dominum de cartiliano
abbatem quarta mensis madii anni MCCCCVIII in ianua, in quo
pro unione ecclesie eram cum. .. domino cardinali Gerundii (1) ipso
cum domino papa in portu denie existente et adiuuarunt discretus
bernardus alberti et iohannes podioli (2). Es donchs l'abat de Ripoll
Raimundo Descatllar (1383-1408) qui's prengué la molestia de co-
piar les assats extenses coleccions de sermons ab lo socors de dos aju-
dants (3).
També és notable la colecció de sermons continguda en lo cód. 182,
s. XIV; una part del manuscrit (fol. 88 - 103) és reescrita, y la nova co-
lecció, com pot comprobarse encare ab seguretat, fóu anotada en lo
segle XIV sobre sermones de sanctis — lletra del s. XII - XIII. En lo
cód. 36, s. XIV ex., que porta la nota d'una má del segle XV: «Iste
liber est conventus Riuipulli ponatur in libraría» hi han les prediques
del papa Innocenci III. (Fabr. II. 325), en lo 176, s. XIV, Sermones per
magistrum P. Rogerii, có és del papa Clemens VI, ais quals segueixen
un Sermo de ascensione magistri Francisci y dos Sermones de Thomas
de Aquino. Lo cód. 213, s. XIII - XIV, conté dues coleccions de ser-
mons, la segona de les quals (sermones de tempore) porta l'epígraf:
opus ffratris p. insoli yspani (4) Se trovan després prediques en lo
cód. 192, s. XIII -XIV, 120, s. XIV (de tempore), 187, s. XIV in. (de
Sanctis et diebus festivis), 223, s. XV, 226, s. XIV (de Evangeliis, de
Sanctis, de sacrificio Missae). En lo cód. 222, s. XV, a una colecció de
(1) Berenguer de Anglesola, biabe de Girona, nomenat cardenal per Benedicte XTII en
1397.
(2) Lo nom Pujol sovinteja encare avuy a Catalunya. Un Petrus Arnaldus de Podiolo
escrigué en 1339 lo conegut Breviarium de Girona, que conté n&u Lectiones del OfftCium
sancti Caroli Magni. Comp. Villanueva, Viaje XII, 207 y actualment Jules Coulet, Étude
sur l'office de Girone en l'honneur de Saint Charlemagne, Publications de la société pour
l'étude des langues romanes XX (1907), 25.
(3) Lo fet de trovar aquesta copia entre'ls Rivipullenses, sembla confirmar la noticia
publicada per Pellicer y Pages, Santa María de Ripoll, 159, de que Raimundo Descatllar
bisbe de Elna, desde 1408, dona al monastir la seva «escogida librería».
(4) Fabr. III. 248 registra Sermones de tempore d'un Petrus de ínsula «Flanler». Tal
vegada siguí lo dominich P. d. J. (Chevalier, R4p. 3719).
508 R. BEER
sermons (en aquesta Sermones de invocatione Sanctae Mariae), se-
gueix una Justa de les misses que s'nan de celebrar per isolades per-
sones, y entre elles — segons costúm antiga — XV K. augusti pro co-
mité barchinonensi. Es de doldre que s'hagin perdut majornient molts
deis manuscrits litúrgichs, en part degut a les matexes rahons ja
senyalades per los bíblichs y los patrístichs (1) y que ab ells també
hagin desaparegut sens dubte noticies valioses sobre lo cuite y la vida
conventual. Sois se conserva un Missale, cód. 112 s, XIV (ab belles
iniciáis daurades y delitosa encodernació), que comenca ab lo Exor-
cismus salis et aque (2) y acaba ab la oració in natali uirginum (sic);
després un Breviarium, cód. 145, s. XV, ab oficis de Santa Eulalia,
Sant Domingo, de la Verge, etc. Alguns manuscrits valiosos, segons
sembla, se refereixen al cuite del cant litúrgich, que igualment se
basa en una tradició antiga: lo cód. 156, s XIV, conté un Líber hym-
norum («Impnus est laus dei facta cum cántico» y com a primer hym-
ne després del proemi: Primo dierum omnium); cód. 180, s. XIV (In
hoc volumine sunt omnes hymni feriales) y el cód. 186, s. XIV (des-
prés d'algunes paraules introductories: «Hymnus enim laus divina di-
citur quia quociens ymnos cantamus»...).
Deis manuscrits deis segles XIV y XV esmentats fins are, n'apareix
un nombre considerable com treball de Ripoll, si bé aquest s'ostenta
principalment coleccionant y ordenant, no produhint. En la época que
acabám de tractar, sois trovám activitat propria en lo domini de la
Historiografía que remontant, com havétn vist, a nombroses fonts
estables, podía bé complementarles.
Los documents atresorats ab abundancia y varietat en los «Archi-
va publica» (comp. p. 312) y deis quals sóls ne dona una idea incom-
pleta la selecció que'n havém aduhit, se conservaban en bon ordre y
notaris propris extenían los trassumptes y noves actes (ps. 304 y 364)
ab minuciositat sempre creixent. Les fonts per lo camp mes reduhit
de la historia provincial y de la casa, y l'antich material histórich es-
bocetat, ps. 311 y 348, s'aumentavan ab la adquisició d'obres de carác-
ter general, com la crónica de Martin (en dos exemplars, cód. 123,
comp. ps. 358, y 125, s. XIV) o d'escrits en altre temps de gran valor
histórich, p. ex. les cartes (dictamina) de Petrus de Vineis en lo cód. 69,
s. XIV, com també en lo 87 del mateix segle («Nomen scriptoris est
Raymundus Bidaudi»), que al final conté la Littera missa per Solda-
(1) Cat. Bof. registra sota la sign. I. 3. 20 l'avuy perdut Llibre del ventre de las raciones
de comida (colaciona) que se daban & los monjes de Ripoll y quien las daba ó babía fundado,
s. XIV, sobre pergamino á folio menor; després sots I. 3. 21 un anticb catálecb semblant (fun-
daciones de varias refaciones (sicj). 8on igualment cremats lo «Ritual antiguo» («lleno de
preciosidades») y la «Consueta de los oficios divinos», Cat. Bof. I. 3. 22 y 23.
(2) Cat. Bof. explica sots la signatura I. 3. 18: «Misal para uso de los Abades del Mo-
nasterio de Ripoll según se infiere de las bendiciones pontificales para los días solemnes que
tiene al fin.» Lo Cal Bof. és també aquí la font per Corminas, Suplemento, p. 237.
LOS M.4NUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 509
num magno pontiflci Romanorum (Morbassanus et breniessa cum suis
fratribus... Magno Sacerdoti Romanorum).
S'ha perdut en part lo que ab la ajuda principal del material pri-
vat s'escrivía registrant históricament, així lo manuscrit que lo Cat.
Bof. descriu (1) sots la signatura I. 4. 27, que pot ésser idéntich al
códice esmentat per Villanueva, Viaje VIII, 58, de la crónica del qual
loe. cit. p. 227 ss., se'n exposan extrets molt notables. Lo cert és que 1
treball historien deis monjos de Ripoll durant los segles XIV y XV no
s'acabava en semblants cróniques o en la continuació de llistes deis so-
birans y deis princeps de la iglesia (cód. 111, comp. p. 358). Possehim
un testimoni ben precís de que Ripoll en aquell temps era considerat
com a lloch del arxiu nacional. Pere IV envía en 1366 (novembre 10)
al llavors abat de Ripoll Raimundo de Sabarés, la copia d'una crónica
deis comtes de Barcelona y reys d'Aragó composta per ell mateix, ab
lo desitj de «quel dit libre estigue en tal loen que memoria sia hauda
daqui avant deis fets damunt dits, e continúan de Nos e deis altres
Reys qui aprés nos serán»; la donació se fonamenta al bell comenQ de
la acta: «Per tal com lo monastir de Ripoll es deis pus solemnes e an-
tichs monastirs que nostres predecessors han hedificats e fundats en
nostra senyoria, volem que en lo dit Monastir sia hauda memoria deis
Reys Daragó e deis Comtes de Barchinona» (2). Lo monastir de Ripoll,
donchs, sots Pere IV, ab tot y haver perdut desde llarch temps la im-
portancia d'un panteó deis sobirans, fruía encare de la antiga conside-
ració com a centre de records histórichs y apareixía especialment
indicat per correspondre al desitj de la continuació de la crónica ex-
pressat en la missiva.
La ofrena de Pere IV no's compren bé sino al considerar los docu-
ments casulans de Ripoll de lo darrer segle de la Edat mitjana, que
tinguts per perduts després de la crema del any 1835, s'han conservat
en Bal. 107 y els que per una part son notables com a testimonis del
interés demostrat per los sobirans, durant segles en favor de la abadía
y per altra en lo camp eclesiástich deixan veure, mes ciar de lo que
havía estat possible fins are, la situació del monastir sotsmés immedia-
tament a la curia papal. En lo present estudi ja havém aportat alguns
d'aquets documents, així lo decret de Jaume I, del any 1257, que te-
nía per objecte millorar Testat económich del monastir desballestat
per la mala administrado del abat Dalmacio Qagarriga (Bal. 107, foli
266v , comp. p. 359), la carta de protecció de Raimond vescomte de
(1) «Cuaderno en 4.° y en pergamino muy maltratado que contiene dos calendarios y un
cronicón que no e¿ el publicado por Marca. Es de varias manos y tiempos, la parte mas an-
tigua no baja del siglo 13 y la mas moderna de fines del 14. Es preciosísimo y muy digno de
conservarse y examinarse.»
(2) Comp. Revista de Archivos XIV (1906), 402 s. y Eduardo González Hurtebise, Revista
de Bibliografía Catalana IV (1907 ,\ 190 s. Lo document corresponent se trova fol. 21 del Re-
gistre 1,079 del Arxiu de la Corona d'Aragó.
1910.-86
510 R. BEER
Cardona (fol. 205r , p. 364, not. 1), de la mateixa manera que la butlla
del papa Alexandre IV del any 1258, que dispensava del viatge a la
séu papal al elegit abat Bertrand (dez Bach), en atenció al estat crítich
de medís en que's trobava lo monastir (fol. 274, comp. p. 359) (1).
A aqüestes mostres s'hi junta un nombre major d'altres documonts
análechs, deis quals n'analitzám breument alguns a continuació. de
la primeria del regnat de Jaume I lo Conqueridor data la carta de
protecció per Ripoll y'l seu terme (ab la enumeració de les possessions
del monastir): Datum Villaefranchae VI Idus Sept. MCCXVII (Bal. 107,
fol. 228v ); en 1253 Jaume dispensa salvoconducte a tots los qui trans-
portan queviures al monastir (fol. 230 r); en 1256 faculta al monastir
per edificar fortaleses en los alóus (230 r); en 1264 s'extén ab formali-
tat especial lo privilegi que confirma a «Bernardo Dei gratia Abbati
Rivipullensi... Cellerario, Carnerario, Sacristae, Elemosinario et ómni-
bus Praepositis, Prioribus et ómnibus Officialibus» totes les llibertats
y drets fins llavors concedits per los sobirans: Datum Barchinonae
III Idus Novembris MCC sexagésimo IIII0. Signum Michaelis Viólete
qui mandato Domini regis hoc scribi fecit (231 r); en 1285 Pcre III
otorga una lletra de defensa per impedir que fossin perjudicáis los
homines y bona del monastir (225r); sis anys després Ripoll réb del
papa Nicolau IV la important confirmació de la exemptio ab omni
prorsus iurisdictione ac dominio ordinarii a favor de lo Monasterium
cum Ecclesia Sancti Petri et capellis etc.; Datum apud urbem ueterem
III Kal. Junii Pontificatus nostri anno quarto (281v). Les butlles de
Clement III y Bonifaci VIII, que permetían al abat de Ripoll l'ús de
les insignia pontificalia (abdúes en Bal. 107, fol. 200r y 279r), son ja
concgudes; aquí pertanyen les dues butlles de Clement V, del any 1311
(Avinyó) ab la reválida de la ele^ció del abat Guilelmus de Campis
(269 r- 270 r) axí com la concessió de la facultas habendi altare porta-
tile del any següent (271 r), després la butlla de Johannes XXII a
Jaume II, respecte la investidura del abat «Hugetus» (Hugo Dez-
bach) després de la mort de «Poncius» (de Vallespirans), «qui nuper
apud Sedem apostolicam diem clausit extremum»: «Datum Avinione
Id. Sept. Pontificatus nostri anno décimo», de consegüent 1326 (279v),
y finalment la butlla de Innocenci VI endre^ada a Pere IV, Datum
Avinione II Idus Januarii Pontificatus nostri Anno décimo, cóés 1362,
referent a la renuncia espontánia del abat Jaume de Vivers y la inves-
tidura de Raimundo de Sabarés (278). Se compren que en 1440 Euge-
ni IV y'l concili de Basilea, independentment l'iin del altre, confir-
messin la elecció del abat Bertrand (de Sa Masó), (280v y 272v ).
(1) Aquesta butlla del any 1258 (Datum Viterbii IIII Idus Martii Pontificatus nostri
anno quarto) endrecada al «biabe de Elna» (Berengarius de Cantalupis), omple al mateix
tempe una llacuna que hi ha en totes les llistes deis abats de ftipoll publicades fins are, ja
que deixavan indeterminat lo comenc del ministeri pastoral de Bertrand.
LOS MANUSCR1TS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE R1POLL 511
Ni un sol deis reys aragonesos d'aquell temps descuida de manifes-
tar son afecte al monastir, referraant antichs privilegis ab una carta
d'imraunitat o concessió de prerrogatives accessories; Bal. 107 trellada
semblants documents d'Alfons IV, del any 1332, «Attentis servitiis per
vos venerabilem... fratrem V. (sic) Abbatem nobis impensis» (llavors
Hugo dez Bach, fol. 225»); de Pere IV del any 1366 (fol. 234v), des-
prés y del any 1377 la confirraació del privilegi del any 1332 en aten-
ció a «quod ínter caetera Monasteria Ordinis Sancti Benedicti in nostro
constituía dominio Monasterium Riuipulli tamquam solemniori statu et
antiquiori conditione praepollens alia Monasteria eiusdem ordinis an-
tecellit» (fol. 263r), gó és donchs, casi ab lo mateix fonament que
motiva la dedicatoria de la crónica del Rey Pere IV a Ripoll-, de
Joan I dos privilegis del any 1389, un certament del any 1390 y
1393, aquest dirigit a Raymundus de Casuario (Dezcatllar), Abbas
(fol. 237^ - 240v ); de Martí I del any 1397 (fol. 241^ )• de Alfons V del
1441, confirmació del dret d'imposicions de tributs en lo sentit d'un
trassumpte lliurat en 1401, a base de privilegis encare mes antichs
(1390 y 1397), «auctoritate et decreto venerabilis Joannis de Casis
Juris periti iudicis ordinarii Curiae Rivipulli» (fol. 242v).
Una prova de que'l monastir, malgrat los cops funests que sofrí
durant lo segle XV, (lo terratrémol de la Candelera 1428 y 1429, lo
saqueig per Rocaberti en 1463, la institució deis abats in commendam),
cjnservaba sa antiga consideració també a principis de la época mo-
derna, la dóna'l privilegi extés per Caries V en 1537. Lo «César» ab
motiu de les corts tingudes a Monsó, es vejé obligat (1) a permanéixer
alguns mesos en la petita ciutat aragonesa en la tardor de 1537, y
manifestament l'abat del monastir allí present li féu parar atenció en
la importancia de Ripoll: Cum... Monasterium, villa, homines et vasa-
lli Abbatiatus Rivipulli a multis temporibus citra ut fideli [nar] ratione
didiscimus (sic) fuerint serenissimis Regibus Aragonum et Comitibus
Barchinonae praedecessoribus nostris indelebilis memoriae fidelissimi,
ideoque privilegia, gratias, immunitates et exemptiones ab eisdem
meruerint obtinere; cumque eandem devotlonem, fidelitatem et obser-
vantiam erga Maiestatem nostram gerere et tenere prospiciamus et
comptum habeamus praedictos Monasterium,... abbatem, villam et
homines Rivipulli, per praedictum Abbatem qui in celebratione Curia-
rium generalium, quas de praesenti celebramus in Villa Montissoni
adest, fuit nobis humilime (sic) supplicatum ut quaecutnque privile-
gia... confirmare ac de novo condere dignaremur, praedictae sup-
plicationi benigne duximus annuendum. Datum in Villa Montisoni die
decima sexta mensis Novembris Anno 1537 (Bal. 107, fol. 247 r).
Lo que testifica la major part deis documents mes avant aduhits,
(l) K. Haebler, Geschichte Spaniens unter den Habsburgen I (Allgem. Staatenges-
■Chichte I, 36, 1), 1907, p. 266 S.
512 R. BEER
ho expressa donchs clarament lo Privilegium de Caries: en lo cuvs deis
segles, Ripoll s'havía acreditat coin adjutori deis sobirans ab la seva
conducta leyal. Es cosa sabuda que durant la Reconquesta, los inte-
ressos dinástichs en quant a la essencia anaven involucráis ab los na-
cionals; Ripoll formantun estat dintre l'estat ables seves proprietats y
la seva jurisdicció, per l'estret contacte ab los iuteressos del país, re-
presenta un paper irnportant no sois en la vida religiosa, si que també
en la política, económica y intelectual, y per sn¡b va ésser un factor
nacional d'importancia.
Aixó ho ha de teñir present qui vulgui jutjar bé del contingent de
Ripoll en lo trelladar textes en vulgar y en la literatura patria en ge-
neral. No podém fer aquí la corresponent investigació, per mes tenta-
dora y meritoria que's presentí; s'haurían de considerar no sois los
escrits en llengua vulgar, si que també un nombre considerable de
textes llatins que están en íntima relació ab la literatura nacional, flns
també notes ocasionáis com la inscripció deis noms deis Tres Reys
Magos (comp. P. I., I., p. 266) y s'haurían de tractar juntament ab la
escriptura nacional, lo poema del Cid, la Disticha Catonis, les «Poesías
sobre la historia de San José, sobre la vida de Santa María Egipcia-
ca» en lo códice de Rangerius (p. 339), les llegendes, miracles, hagio-
gráfiques, etc., entre moltes altres.
Al tractar d'adquirir una idea general deis textes en vulgar com a
tais, continguts en los manuscrita de Ripoll, se consigna primerament
ab gust, que alguns deis escrits catalans mes importants ja han estat
publicats desde llarch temps per lo benemérit arxiver Prósper de
Bofarull en lo volúm 13 de la Colección de documentos inéditos del
Archivo General de la Corona de Aragón, sortit en 1857 (1): de la
colectánea cód. 155, «Libre del Rey Dungria e de sa fila (Morel-
Fatio en el Grundriss de Gróber II, 2, 123) (2); Mascarón (loe. ci-
tada, p. 88); Oración á Jesu-Christo, á Santa Catalina, á la Virgen;
Consejos ó máximas morales y políticas; Toma y destrucción de
Jerusalem» (loe. cit., 88; comp. Walther Suchier, Zeitschrift f. rom.
Phil. XXV, 1901, 101); del cód. 113 lo fragment de la traducció cata-
lana de Boethius De consolatione (3). Axí s'ha d'entendre la indicació
en Grundriss de Gróber II, 2, 74, de que la majorpart deis textes cata-
lans de Ripoll y Sant Cugat del Valles, han estat estampats en l'esmen-
(1) Aquí no s'ha de jutjar la manera d'imprimir lo text, que's feu anteriorment ais tre-
balls iniciadors den Milu.
(2) Comp. Herm. Suchier en Oeuvres poétiques de Philippe de Remí, sire de Beauma-
noir París, I (1884), p. XLII. Noves edicions: Llexeudari Cátala, Barcelona 1902 (comp. tam-
bé Schaedel en lo Jahresbericht de VollmSller, VII, 1905, I, 209), després: Histories d'altre
temps, Barcelona 1905; segons un manuscrit de la Biblioteca provincial de Palma, publicat
per B. Muntaner ab lo títol: Invención del cuerpo de San Antonio. Palma 1873.
(3) Es la traducció de Fr. Pere Saplana, qui la dedica a D. Jaume, Infant de Mallor-
ca (f 1875). Comp. Menéndez y Pelayo, Bibliografía Hispano- Latina Clásica 289 y especial -
ment 242.
LOS MANUSCRITS DEL MONAStlR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 513
tat volúm. Mes l'escorcoll deis Rívipullenses ha donat una cullita molt
major de textes catalans, de manera que la part de Ripoll en aquest
concepte se junta dignament a les coleccions respectives mes riques
— en 1 1 biblioteca nacional de París y de Madrid — y supera la major
part de les altres fins ara conegudes en valor y diversitat (1). La re-
visió sumaria que segueix, sobre'l material corresponent, podrá justifi-
car aquesta opinió (2).
En relació ab lo que s'ha observat mes abans sobre'ls manuscrits jurí-
dichs de Ripoll y sobre'l monastir com a centre de la administració de
la justicia nacional, s'han de consignar primerament algunes decisions
jurídiques y constitucions en llengua vulgar, y entre elles com a un
deis trocos mes notables: «Com deu ésser fermada batayla» o ab lo tí-
tol llatí: «Processus batallie iudicate, és a dir «L'ordonament de Ba-
tayla» que's junta al cap. 24 «De batalla» deis Usatici Barchinonae
(Numeració de Amorós-Marichalar), que trét del Ottobonianus, 3058,
publica ab bones aclaracions R Otto, Zeitschr. f. r. Ph. XIII (1889),
98 ss., sots lo títol «Die Verordnung für den gottesgerichtlichen Zwei-
kampf zu Barcelona». Fóra d'aquest Vaticanus, procedent de Barcelo-
na, lo publicador no podía aportar cap altre text per la edició, per mes
que sabía que Dncange havía tingüt davant un manuscrit completa-
ment semblant; mes la colecció de Ripoll conté noresmenys que tres
copies del Ordonament: en lo cód. 32 s. XIV-XV (fol. 26 ss.), 39 s. XIV
y 82 s. XV («In posse Raymundi Baiuli locumtenentis prothonotarii
domine regine»), que s'haurían de considerar com a material descone-
gut fins are, per una nova edició d'aquest text valióSj tan substancial
com llingüísticament (3); havétn de senyalar també, complementant
(1) Les llistes publicades per J. Massó Torrents: Manuscritos catalanes de la Biblioteca
de S. M. (có és de la biblioteca del Palau de Madrid), Barcelona 188S, fan costat al catálech
imprescindible del Fons de la Biblioteca Nacional de París: Catalogue des manuscrits espa-
gnols (sic, entre aquesta també los catalans) et portugais par A. Morel-Fatlo, París 1881-1892;
Manuscrits catalans en la biblioteca de Tarragona, Zeutralblatt für Bibliotbekswesen VII
(1890), 510-516; Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional de Madrit, Barcelona 1896; tam-
bé exposats per lo mateix investigador en la Revista de Bibliografía catalana los catálechs
de manuscrits catalans del Ateneo de Barcelona, (I, 1901, 12 ss., 154 ss.;, Vich (II, 229 ss.), Va-
lencia, (III, 45 ss.); per Jaume Bofarull: Codex catalans de la Biblioteca Provincial de Tarra-
gona (ibid 168 ss.) y altres. Morel-Fatio va aplegar sinópticament en Gíundriss de Grobér II,
2, 73-75, les noticies publicades sobre manuscrits catalans en biblioteques d'enllá y d'encá
deis Pirineus, abans de la aparició d'aquests catálechs. Comp. ademes Eberh. Vogeí, Neuka-
talanische Studien; Paderbom 1886 (Neuphilologische Studien V), p. 18 ss y B. Schádel,
loe. Cit. II, 209 ss.: Handschriftenstiidien, 1890-1908.
(2) Atenent al temps escás y midat, los textes no pogueren ésser trets en lloch y passatge
tantminuciosament que la ¡dentificació aparegués assegurada. Algunes indicacions han éstat
presesdel Cat. Bof., altres les dech a la amabilitat deis 8rs. Joseph Pijoan y Massó Torrents.
(3) Francesch Cari-eras y Candi, Espases maravelloses en lo regnat de Jaume lo Con-
queridor. Revue Hispanique XV (1906), 652, cita un «Libellus de batalla facienda» que data
del temps d'En Jaume y'f qui fóu publicat per primera vegada per Jos Salat en son Tratado
de las monedas, Barcelona, 18Í8. No puch jutjar d'aquest text perqué no dispoáo del escrit de
Salat; pero sembla no haver estat en líéngua vulgar, ja que manca en Salat Catálosro de las
obras, que ge han escrito eh lengua Catalafla (Apénáix á la Gramática de la Llengua Cátha-
lana de Joseph P4u Ballot, Barcelona, 1827).
514 R. BEER
\
les indicacions exposades per Otto, que son manifestament idéntichs
ab lo text de que acabám de parlar, Torres Amat, Memorias 709,
l'aportat «Ordinament de batalla posada en Barcelona, Ms. entre les
constitutions y usatges de Catalunya. En la bibl. Vaticana» (segons
Montfaucon) y el citat ibid., 711 «Reglament de desafíos. En catalán.
Ms. que se halla en Ripoll, estante 3.°, cajón 1.°, n. 105». Segons les
nieves notes, la signatura del «Reglament» se reporta al ja citat Rivi-
pullensis 39; Amat no és prou ciar al senyalar lo contingut del texte
registrat per ell sots dos epígrafs.
En cambi, la copia trelladada en lo Rivipullensis 102 del «Compen-
di de les constitutions generáis de Cathalunya», compost per lo canon-
ge de la Catedral de Barcelona, Dr. Narcís de Sent Dionis, un deis tra-
ductors deis Usatici Barchinonae (respecte d'ell Torres Amat, Memo-
rias, 212; Broca y Amell, loe. cit., 67 y 71), és coneguda ja desde molt
temps (comp. Torres Amat, loe. cit.) (1). Se deuen haver perdut altres
textes pertanyents aquí, com constitucions y decrets reyals en cátala,
que estavan registrats en manuscrits de Ripoll: així Bal. 107, fol. 251v s.
conté la copia tardana, segurament treta d'un Rivipullensis, deis de-
bats de les corts de Barcelona sots lo rey Pere, del any 1379; per lo de-
més, se troban també en copia antiga en lo cód. 38 (s. XV), memories
sobre les negociacions de les corts del any 1413, igualment en cátala;
pot-ser és mes antiga encare la copia de les desicions en llengua vul-
gar, anotada al final del cód. 82: Super salariis solvendis officialibus
pro executionibus (acaban: salaris ais dits officials).
Com expressió escrita per la comunicació de la clerecía, especial-
ment del confessor ab lo poblé, los textes catalans antichs remontan
certament a temps primitiu; un deis monuments mes vells de la llen-
gua vulgar en Espanya, les antigües gloses castellanes silenses deis
cánons penitenciáis llatins, son un exemple típich per lo qual Ripoll
tenía sens dubte paraléis per manifestar. Les proves certament no
s'han conservat (2), sois en manuscrits del segle XIV, oracions y for-
mules confessionals se reportan a la tradició: axí en lo cód. 191. s, XIV,
(anotada poch després de 1337), la súplica: Senyer veus aci nostro
senyor deus jesucrist queus ha volgut visitar; l'acte de confessió en
el cód. 183, s. XIV: Senyor a deu e a vos uóch (sic) a comfegion e a pe-
nitencia e comfes me a deu (3), com també notes y pregaries barre ja-
des en cátala, castellá y llatí en el cód. 159, s. XIV.
En lo camp de la meditació y de la ascética, pertany la colecció
d'exemples impulsíus, anotada en lo cód. 143 s. XIV ab les paraules
(1) Broca, loe. cit., 71, registra un exemplar manuscrit d'aquest Compendium del Ar-
xiu de la Corona en Barcelona, pero que segurament no és idéntich ab la copia de Ripoll.
<i) La inscripció esmentada T. I., 159, pertany a un altre domini, al de la escola.
(3) Sobre textes (provencals) semblants, comp. H. Suchier, Denkmaler prov. Literatur.
Halle 1883, 1, 98 y 517, com també Mélanges Chabaneau, Erlangen 1907, p. 425.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 515
introductories: «Mes devem posar riostra amor en deu que en les amors
daquest mon», la escena deis quals se desenrotlla en part a Roma, en
part a Babylonia, y acaba ab les paraules: per 50 cor no sabe la hora
de la mort.
Al costat de la cura per la ánima, se trova també de tant en tant en
aqüestes notes en vulgar, la cura per lo cors. A les oracions suarecita
des del cód. 191, s. XIV scgueix.immediatamentun assortit de receptes,
com una per empatxament de postema de les carnes. Mes atrevides,
internantse en lo domini de la Magia y de la Alquimia, son les recen-
tes que s'anotaren poch després de 1390 en lo cód. 88, en altre temps
en possessió del abat Dalmaci de Cartellá (transcripció): «Si alcune
persone uoll goyar alcune cosa liga quodam bonus ligall al braijrequi-
re saluum me fac e ganyaras co demanaras» o «A fer or pren lo ro-
ueyll d'un ou (rovell d'ou) e pren «I« colom blanch» etc., ab la assegu-
ranca al final: Probatum est.
Aqüestes anotacions son ja del temps del pie desenrotllo de la an-
tiga literatura catalana, que per cert se caracteritza principalment per
la accepció assídua y per la laboració de materia forastera (en par-
ticular llatina), pero que també se desplega produhint moltes coses
propries; prescindint deis escrits catalans ja presentáis, la colecció de
Ripoll també ofereix una bona imatge d'aytal moviment, per mes que
l'incendi del any 1835 destruhí una bella part d'aquesta serie; així un
manuscrit de la traducció catalana deis Dialogi de Gregori, que des-
criu Cat. 1 íal. sots Nr. 85, Rivas Nr. 142, y mes detalladament Cat. Bof.
(I, 1, 11): «Traducción lemosina de los cuatro libros de los diálogos de
San Gregorio Magno con caracteres del siglo XV sobre pergamino y
papel interpolado. Al fin hay un corto tratado también en lemosin de
la misma letra sobre la fisonomía (1) o semblantes exteriores é interio-
res de los hombres». Entre'ls manuscrits conservats presenta lo códi-
ce 164 s. XIV, la traducció de la Regla benedictina (Comenca: Escolta
o fill los manaments del maestre enclina la oreyla del tcu cor); en lo
cód. 144, s. XIV, hi han gloses catalanes de frases isolades de la raa-
teixa Regla; lo cód. 113, s. XIV, ens dona la execució catalana de la
Legenda áurea de Jacobus de Vorágine (comp. sobre'l particular les
observacions de Morel-Fatio, loe. cit., p. 42. sobre Fons esp. .'^27, hón
se suposa que la redacció del text del Parisinus se féu en la diócesis
de Girona); cód. 159, s. XIV, del fol. 83 enllá ab lo títol: Opus Nicho-
laij de lyra, explicacions deis psalms Uatines y catalanes que s'han
d'investigar encare per lo que toca al autor al qual se atribuheixen;
en lo meteix códice hi ha tnmbé un Tractat del Art de ben morir (2)
(1) Comp. Romanía IX, 506 not. al Nr. 10 y Romanía, XV, 330 s.
(2) Citat axí per Torres Amat, loe. cit., 715, sois lo títol y ab la indicado: «En el Archi-
vo de Ripoll»; tal vegada és l'escrit del meteix nom de Francesch Echimenez, lo que are no
puch comprobar, seguramente no de Capranica com se desprén de la data.
516 K. BEER
(comenta: per testimoni de la sancta scriptura), y després en lo códi-
ce 224, s. XIV, lo molt raes extcns libre de amonestació de salud dani-
raa et de cors (1) (part principal del ms., fol. 13-163), al davant en
tres fulles les .IX. paraules que foren revellades a Sent Albert archa-
bisbe de la Ciutat de Colonia (2).
Deis exemplars de Ripoll d'escrits catalans coneguts, no coneguts
o no utilitzats encare, consignám primerament lo «Libre de la inten-
ció» en lo c6d. 159, s. XIV, donat per «Ms. anónimo» també per To-
rres Amat (loe. cit., 705). Es lo Libre de la primera e segona Intenció
de Ramón Lull; en la Histoire Littér. XXIX, 219, se cita en lo Mona-
censis 10589 com a manuscrit del text cátala (originan); Jerónimo
Rosselló per la primera edició d'aquest text en les Obras de R. L., Pal-
ma 1901 , utilitzá «diversos códices de los siglos XIV y XV» principal-
raent lo «dominicano» s. XIV, de la biblioteca provincial de Palma
(comp , loe. cit., p. LXI b.)j lo que és lo Rivipullensis no'l trovo citat
en lloch.
Lo meteix cal dir de la poesía escrita en la extensa colectánea
129, s. XV, al fol. 186r , ab l'epígraf: Per conexer (sic) deu en lo
mon comensa lo dictat De Ramón; és lo dictat publicat per Jerónimo
Roselló en les Obras riranadas de Ramón Llull, Palma 1859, 370 s., y
al qual segueix encare en nostre manuscrit una exposició deis comen-
c,aments del dictat. Un deis trocos mes notables del meteix manuscrit,
comenca al fol. 19v sens epígraf ab les paraules — aquí reproduídes
ab transcripció exacte — : temps cove a guardar que lus temps sia
semblants ab lautre etc. Com regonegué Massó Torrents, és un frag-
raent de la gramática de Jaufre de Foixá, publicada per primera ve-
gada per Paul Meyer en los Traites catalans de gramraaire et de
poétique, Romanía IX (1880), 51 ss., d'un manuscrit de Madrid; ais
fragments de la gramática de Foixá, se juntan ademes en lo Rivipu-
llensis «regles de trobar», observacions sobre les diferencies entre
les caugons, tengons, sirventesch, cobles, vers, dances, etc., després
maneres de trobar junt ab una serie de cites de composicions d'alguns
trovadors (com G. «de Cauestany»); tota vegada que aquesta gramáti-
ca procedeix de la diócesis de Girona (comp. Romanía X, 321 ss.),
tením també aquí senyalada una relació local.
Quant poch coneguts eran, fins ais meteixos competents, los tex-
tes de Ripoll en llengua vulgar, no prova'l fet de que Prósper de
Bofarull^ en lo ja esmentat volúm XIII de la Colección de documentos
inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, p. 311 ss., pu-
blica lo Tractat apellat doctrina compendiosa de viure justament e
de regir qualsevol offlci públich leyalraent, tret d'un manuscrit de
S. Cugat deficient y d'escás valor, mentre que'l meteix text se trova
l) Torres Amat, loe. cit , 681.
(2) Albertus Magnus, comp. també Torres Amat, 684
ó76
Boletín de lr Real Academia de Buenas letras de Barcelona
Tomo V
wniuiwnt.im.it
**H*¡2jfc.iiiw<uit «fcft&v
Hflhi
•4*
nnhctnfpp
K>-4£?Mf
iMmMunF
r mi»
fea
. mvjrríaiit
ímftmit «'V
i;n«nwfit
fim WW
gura-** to
MtQ£rimfc
T HIM
*t nquohb: ttflMrnm ,\b fajol inmlinf mttap«tinrg »» *•
' W miflW min iiiiffmiillii 1 nll h i ■« ir ái'i^inf
:->":"■?? m|9.)pttmniv^fmmmii*<»iwiato<vin|M4f<l>?
,°n» 050 (bovino <p OHMiictjm- .pnqsnn» ^HljuírtmWlr'K''
5gSB5BgSg§g
1 univola* n^l i.1fcnrt 11É11 *ST
R. Bccn — Els manuscrits de Ripoll. Primera part, lámina VIH
LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 517
complet y millor trelladat en lo Rivipullensis 85 s. XIV. Bofarull, com
també Torrea Amat, qui cita fins lo nostre Rivipullensis ab la antiga
signatura (loe. cit. , 715), donaren l'eserit per anónim. Morel-Fatio
l'atribuhí a Francesch Eximenez, en les observacions al Nr. 20 y 22
del «Catalogue»; y de llavors engá Massó Torrents ha comprovat enca-
re en l'Archivo Municipal de Vich, la existencia d'un manuscrit del
tractat didáctich manifestament molt llegit (1).
Que'ls monjos de Ripoll cooperaren en la elaboració catalana de la
obra capdal de la se va escola, de les Gesta comitum, existent en
diferents exemplnrs (2), és cosa que no's pot demostrar per are, si bé
és molt possible; lo meteix podrían admetre respecte del text vulgar
de la crónica originaria de Ripoll, tractada en la p. 347: «Genealogía
deis comtes de Barcelona e deis reys d'Arago» (8). En tot cas s'hauría
de cridar aquí la atenció sobre una redacció de la Genealogía deis reys
de Aragó e de Navarra e comtes de Barcelona existent en lo Rivipu-
llensis ja citat p. 108 deis Usatici Barchinonae, cód. 82, s. XV, la qual
en lo text se refereix expressament a Ripoll. Després de la relació del
país d'Otger ab sos nóu barons: «En lo temps que los moros tenian lo
principat de Catalun} a... entra en aquesta térra un gran capita venint
de Franca lo qual havia nom Otger Cathalo ab lo qual vingueren en
sa compannia nou barons», després d'anomenar aquests barons y de
recomptar que Carlesmany'ls repartí lo «principat a honor de les nou
ordens deis angels», diu: «venen lo comte de Barcelona apellat
Borrell, lo qual ediffica lo monastir de Ripoll e fonch sepellit en lo dit
monastir». La Genealogía deis comtes etc., demunt citada, també
contó un capítol sobre la entrada d'Otger (4), pero com siga que'l text
corresponent no está publicat encare, no podém proferir cap judici
sobre la relació d'aquesta crónica ab lo text del Rivipullensis 82; en
cambi, segons deduheixo deis extrets de que disposo (5), la redacció
continguda en aquest códice está intimament entroncada ab lo capítol
corresponent de la coneguda obra histórica de Pere Tomic, en la qual
lo cap. XVI relata «com lo princep Otger Cathalo entra en la térra
deis Gots ab IX Barons» (6), si bé li manca'l rápit passatge a la fun-
dació de Ripoll y al sepelí de Borrell en lo monastir. Com se veu que
(1) Revista de Bibliografía catalana, II, 230 s.
(2) Comp. p. 345; Massó Torrents en la Historiografía de Catalunya, Ravue Ritpani-
que XV (1906), 493 s., registra dos manuscrits del Arxiu Municipal y un de la biblioteca de la
Universitat de Barcelona, com tair.bé un Matritensis (Biblioteca nacional', tots ab lo text
cátala, s. XIV: lo traductor no és anoinenat al Uoch
(3) Massó Torrents, loe. cit , 578
(4) Massó Torrents, loe. cit., 579.
(5) Son en lo rat. Bal. sots Nr. i¡7.
(6) En la edició: Historias e Conquestas deis rey» de Arago o comtes de Barcelona, com •
pilades per Mossen Tere Tomic, Barcelona 1886, p. 57 ss. Respecte duna de les fonts deu
Tomic que aquí s'han de teñir en compto (Philomena) comp. Herm. Suchier, Uteraturbl,
f. germ. u. rom. Philol. XXI, 178.
518 R. BEER
la redacció en lo Rivipullensis 82 té un tint local y per Fexemple
aportat se regoneix que la historiografía mitgeval de Eipoll, no sois
la llatina sino també la escrita en vulgar, necessita encare d'investi-
gacions especiáis que per cert podrían pendre per base la excelent
Historiografía den Massó.
En lo cód. 167 s. XIV s'hi trova anotada una reminiscencia contem-
poránia, una especie de «diari» en lo sentit de la renaixensa, sots
l'epígraf: «Hic demonstrantur loca quae sunt iuxta Jerusalem»; és
una relació de viatge que comenca ab les paraules: «En lan de nostre
senyor que hom comtava MCCCXXIII en G. de Treps natural de Cer-
vera ena en una ñau den G. Grau de Terragona en alexandria per
visita los sants romaratges», pinta la visita a Terra Santa y conté
una descripció deis sants lochs. Aquesta relació és al meteix temps
un guía de la Palestina fet llinguísticament proporcionat al poblé y
a propósit d'axó recordis que tant los religiosos com los copistes de
textes llatins meteixos, van abandonant de mica en mica la llengua
de la Iglesia en la comunicació escrita (1). La disposició, continguda
en lo Rivipullensis 80 s. XV, del abatde S. Joan, respecte de 12 llibres
de sa pertenencia, és completament catalana (comp. Handschriften-
schátze, Nr. 197, p. 253); tampoch s'ha de deixar de consignar que ja
apareix en vulgar una valuació en lo Rivipullensis 68, s. XIV, que
conté'l comentan de Bernardus Anglerius a la Regla benedictina, la
qual recorda'ls comptes d'escriba d'Avinyó (2): ha en aquest libre
dus milia XXI parrafes que val per cascun sen (cent) IX d. letres
cent L r (sic) per cascuna letra un dinér.
Finalment fem encare menció del extens text castellá antich,
l'únich que existeix en tota la colecció de manuscrits de Ripoll (3), lo
«Tratado de Etica» que's trova en lo céd. 161, s. XV; axí és titolat lo
text al llom del volum, també en lo Cat. Bof. (sign. 3, 3, 15) y donat
com anónim. La obra, cuidadosament escrita en 161 fulles del manus-
crit, está dividida en 10 llibres y comenca: Toda sciencia tiene su-
biecto o materia de que tracta. E por la división de los subiectos se
tenta la división de las subiectas sciencias... Al fol 3V diu: E aqueste
primero libro tracta de aqueste fin en general moral y figuralmente
quasi declarando la felicidad política, etc. Es la Etica de Aristóte-
les (4). Empero com que aquesta obra s'espanyolitzá sovint en la Edat
mitjana (com. Memorias de la Real Academia de la Historia, VI, 1812,
474 s. y Desdevises du Dézert, Don Carlos d'Aragon. París, 1889,
(T Los sermon8 de Vicenta Ferrer son tramesos en llatí y en cátala,, pero R. Lull ja
compongué sos escrits en llengua vulgar, com és actualment d'opinió general.
(2) Couip. P. Ehrle, Historia bibliothecae rom. pontif. I. (1890), 155 ss.
(3) Es significatiu lo que porta Cat. Bal sots la signatura 190; «Liber idiomate inimico
sed vetusto conscriptus».
(4) Comp. Marchesi, L'Etica Nicomachea nella tradizione latina medievale, Messina,
1904.
LOS MANUSCRITS DEL MONASTI1Í DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 519
416 s.)i s'hauría de precisar encare'] text trames en lo Kivipullensis;
aquest text és diferent del en altre temps en possessió del Marqués de
Santillar.a, avuy en lo manuscrit custodiat en la biblioteca nacional
de Madrid, Ii, 19, sobre'l que ha fet observacions mes concretes Mario
Schiff (Bibliothéque de l'École des Hautes Études, CLIII. La Biblio-
théque du Marquis de Santillane, París, 1905, p. 31 68.) i encare s'allu-
nya mes de nostre text lo Compendium de Bruneto Latini. Abans
podría pensarse en la traducció procedent del príncep Caries de Viana,
mes que mes quan en l'inventari de la seva herencia, prés a Barcelona
en 1461, entre'ls llibres hi figuren «Les Ethiques per ell transladades»,
de consegüent un exemplar de la traducció feta per ell meteix, im-
presa en Zaragoza, 1509, per Georg Coci, en una edició que no puch
teñir a ma (Gallardo, II, 223, Nr. 1590). Pero evidentment tením que
veure ab una espanyolització mes anterior; l'Incipit demunt exposat
concorda quasi mot per mot ab los passatges corresponents en dos lli-
bres antiquíssims, lo text deis quals passa per la traducció espanyola
mes antiga de la Etica: Ethica de Aristóteles, compendiada por el
bachiller de la Torre, Sevilla, Mein. Ungut y Stan. Polonus, 1493, com
també Zaragoza, Hurus, s. a. (Haebler, Tipografía Ibérica, 1903,
Nr. 31 y 32, l'Incipit detalladament en Gallardo; Nr. 4049).
La mirada retrospectiva ais textes de la biblioteca de Ripoll,
escrits en llengua vulgar, manifesta clarament, ab tot y lo poch
que'ns hi havém entretingut, l'aixamplament de la activitat literaria
del monastir envers la direcció popular y nacional; apartantse de
la tasca mes reduhida d'escorcollar textes patrístichs, aquesta mira-
da retrospectiva és d'importancia si un se proposa per obgecte la ex-
posició pragmática, aquí tentada per primer cop, de la historia
intelectual d'un antich centre cátala de cultura, que remonta fins a la
primeria de la Reconquesta.
Desde algunes décades, principalment en los darrers temps, la jove
Catalunya desplega un moviment colectiu, propri y fondament arre-
lat, en especial per lo que atany al cuite assíduu de les lletres patries,
moviment que una veu italiana, sovint repetida, ha anomenat direc-
tament crisurrezione di un popólo» y que nosaltres, desde'l mirador
literari-histórich, podríem calificar d'ulterior Reconquesta, interrom-
puda desde llarchs segles. Recordis quantes belles flors isolades
d'aquest moviment, com «Terra baixa», traspassant los Pirineus han
esdevingut un patrimoni literari comú, y la ullada a la historia de la
vida literaria del seu centre intelectual mes notable, que remonta fins
ais primers passos polítichs de Catalunya, podrá convencer de que
aquí s'han descarnat les poderoses arrels fecondes que s'enfonzan en
los bells comenijaments de la Edat mitjana y que encare avuy conti-
núen obrant sempre ab mes for<;a.
520 R. BEER
Lamines
(S'han reproduit solament les senyalades ab los nombres l, 2, 4 y 9, reproduccions
respectivament marcades ab los nombres V, VI, VII y VIII) (*)
1. Cód. 151, 130 X21'2 mm. Fol. 154r: «In natiuitate Sanctae Ma-
riae», s. XI, comp. p. 306.
2. Cód. Parisinus. Bibl. Nat. F. lat. 5132, olini Rivipullensis,
225X300mm. Fol. 109r: Poesía a Ramón Berenguer IV,
ab notes musicals, s. XII (poch després de 11G9). Coraparis
p. 317.
3. Cód. 99, 178X280mm. Copia parcial del «Codex Sancti Jaco-
bi» (Compostelanus), s. XII (1173). Fol. 35 v, 36r. Compa-
ris p. 332.
4. Cód. 214, 117X148 mm. Fol. 6V, 7r: Johannes abbas, «Theo-
ria», s. XII, comp. p. 336.
5. Cód. Parisinus. Bibl. Nat. F. lat. 5132, olim Rivipullensis,
225X300mm. Fol. 107 r: Constitució referent a la consue-
tudo in vestimentis del monastir, dispensada per l'abat
Gauzfredus. Comp. p. 352.
6—8. Cód. 26, 270X387 mm., s. XIII.
(6. 7), Alanus ab Insulis, De sex alis Cherubim. Fol. 138v,
139 r. Comp. p. 354.
(8). Copies d'antichs documents de la casa de Ripoll. Foli
113v. Comp. p. 354.
9. Cód. 7, 273X425 mm. Fol. 206v: De consanguinitate, s. XIV,
Comp. p. 494 y p. 499.
10. Cód. 19, 293X402 mm. Fol. Ir; Liber Sextus, s. XIV. Compa-
ris p. 494 y 499.
11. Cód. 131, 155X225 mm. Fol. 53v: Lectura Prisciani minoris,
s. XIV (1307). Comp. p. 500.
12. Cód. 147, 145X210 mm. Fol. 94 v: Eberhardus Bethunensis,
Graecismus, s. XIV (1334). Comp. p. 501.
(*) Per equivocación din en les lamines reproduhídes que pertenexen a la primera part,
corresponents en realitat a la segona totes quatre.
EL COMERCIO EN TIERRA DE INF ELES DURANTE LA EDAD MEDIA 521
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA
(Conclusión)
La prohibición absoluta de tocar en puerto no habilitado ó en playa
desierta, aun en caso de fuerza mayor (tempestad, necesidad de tomar
agua ó de burlar un corsario) tenía por causa nada más que la evita-
ción del fraude por temerse que al comunicar con los habitantes á pre-
texto de un accidente sufriesen daños los derechos fiscales.
De este temor era consecuencia otra práctica contra la cual fueron
inútiles todas las reclamaciones; por la disposición de los puertos, casi
todos abiertos y todos faltos de muelles y obras de resguardo, las na-
ves sacábanse á tierra en donde las condiciones de la playa lo permi-
tían; en donde no, las dejaban á flote; masen uno y otro casólas
aduanas se hacían cargo de las velas, timones, jarcias y de todo lo
necesario para emprender un nuevo viaje, con el propósito de impe-
dirles una marcha repentina, cuando los derechos del fisco no hubiesen
sido aún satisfechos. Contra esto reclamaron siempre todas las poten-
cias cristianas, pues ocasionaba retardos y era un vejamen muy difí-
cil de soportar; pero todas las reclamaciones fueren infructuosas: aun
el vejamen era tolerable cuando las playas permitían varar las naves;
allí no corrían peligro; mas en donde la costa brava no consentía tal
uso y los barcos flotaban, corrían grave riesgo de estrellarse al surgir
un temporal; por esto en los puertos á propósito pedían los europeos que
se les autorizase á poner en tierra sus naves; en donde les era permi-
tido, que no se les quitasen los medios de hacerse á la mar dando el
cónsul seguridades de no partir hasta después de saldadas las cuentas
de la aduana; al finalizar la Edad Media la práctica subsistía, porque
seguramente la moral mercantil no hacía posible su derogación.
Siendo el principio regulador de las relaciones entre moros y cris-
tianos el de estar en guerra unos y otros, mientras no se pactase una
tregua (de aquí que se fije siempre el plazo que debía durar y se lla-
men treguas) era necesario que las naves tuviesen nacionalidad cono-
cida y que fuese la nación amiga; el probar la nacionalidad era cues-
tión difícil; lo más corriente era que dos mercaderes conocidos de los
residentes, jurasen que los recién llegados eran de su país, y con este
juramento eran admitidos y les era dada licencia para traficar en todo
el país, en realidad sólo en donde además de lícito les era posible sin
peligro, pues difícilmente podían alejarse de la costa sin expreso con-
sentimiento del príncipe y sin guarda pagada por ellos mismos; el caso
de mercaderes de otra nación que la del patrón del barco se re-
solvía comúnmente según el capricho de las autoridades locales; daban
la nacionalidad al patrón ó al mercader según las circunstancias, que
522 A. GIMÉNEZ SOLER
casi siempre eran las conveniencias del que debía juzgar el caso y era
un modo de robar á unos ó á otros alegando algún motivo.
Eran las albóndigas almacenes de los géneros, al propio tiempo que
alojamiento de los mercaderes; del barco se transportaban á ellas las
mercancías y era práctica universal considerar éstas como zonas neu-
trales; en el pago de derechos seguíanse diversos procedimientos hasta
en los puertos de un mismo señorío; en unos se abrían los fardos y se
inventariaba su contenido; en otros se ponían en almacén y según se
vendía se pagaba el impuesto proporcionalmente al valor de la venta
parcial; en otros se apuntaban las diversas partidas y al terminar la
venta se deducía el diezmo correspondiente al impuesto; cuando un
mercado no convenía era lícito reembarcar los géneros importados sin
pagar derechos por la entrada; los metales preciosos considerábanse
como materia de comercio sujeta á gravámenes de aduana, pero no
había regla uniforme; en unas tierras se imponía á su importación un
cinco por ciento la mitad que á las otras cosas, y otro tanto á su ex-
portación; en otras la moneda era franca y sólo se imponía gravamen
al oro ó plata no -acuñados; en otros todo era libre y en algunas se
consideraba dinero contante el precio del flete y se le cargaba con
un tanto por ciento, que solía ser el cinco ó el diez por ciento de su
importe.
Todo se vendía por mano de corredor (trujimán ó intérprete) y de
lo que esta clase de personas eran da idea el concepto moderno del
vocablo truchimán, pues al fin la historia de las palabras no es sino la
historia de lo que las mismas representan; pero de las vejaciones ó so-
caliñas de los tales truchimanes no quedan vestigios; los atropellos
más grandes los cometían los potentados, los aduaneros, las autorida-
des mismas, fijando unas veces el precio á que los mercaderes debían
vender lo suyo ó comprar lo ajeno; obligándoles á tomar en cambio
de los géneros que traían determinada cantidad de otros productos del
país ó pagándoles el precio así estipulado todo él en moneda de cobre.
El cambio de productos era muy corriente, pues de ese modo reali-
zaban los comerciantes el principio de su profesión, comprar barato y
vender caro; pero ese cambio érales á veces perjudicial: un musulmán
trocaba un género por otro y llevaba el adquirido al mercader cris-
tiano á tierras lejanas; si era desgraciado en la venta y no podía
enajenar su mercancía, tornaba al puerto y exigía que la operación
se deshiciese no recibiendo lo que dio sino su equivalente en dinero se-
gún él lo estimaba, y si el cristiano resistía lo citaba ante el tribunal del
propio sultán, obligándole así á un viaje á veces penosísimo y largo,
siempre costoso y seguramente á un litigio en el que había de ser con-
denado.
No hay tratado entre musulmanes y cristianos en el cual no se
clame contra estos abusos; pero estaban tan arraigados en las costum-
bres que nunca se abolieron (en la Edad Media), y lo que es más nota-
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA 523
ble, los mercaderes soportaron tantos vejámenes con protesta, pero sin
abandonar su profesión, que debía ser sumamente reproductiva,
cuando los mismos reyes haciendo competencia á sus vasallos contra-
taban solemnemente con los soldanes la compra de cantidades deter-
minadas de géneros también determinados, por la máxima de que
«mercadería es lo que tiene los regnos e ciudades riquas e habundan-
tes en oro e plata».
Además los mercaderes debían conocer medios y maneras de bur-
lar á sus burladores ó de atenuar los efectos de los ataques á sus bol-
sas, bien por el soborno, práctica usadísima y muy común entre
moros, bien recargando los precios extraordinariamente, bien en otra
forma más habilidosa; no eran los que vivían en país de infieles gente
de grandes escrúpulos ni en punto á religión ni en punto á moral pro-
fesional, y sabían sortear esos escollos y otros mucho más graves, en
los cuales corría peligro su bolsn y su vida ó por lo menos su bolsa y
su libertad.
Nacía uno de esos riesgos de la solidaridad que las autoridades
indígenas establecían entre todos los mercaderes de una misma na-
ción, cuando uno de ellos delinquía mercantilmente y era víctima de
su delito un mercader del país; de satisfacer á éste se declaraban
responsables á todos los compatriotas del fallido, del escapado ó del
estafador, y los bienes de todos respondían del pago de lo estafado;
considerábase caso de represalias, pero inmediato, sin negociaciones
ni siquiera digno de ser comunicado al príncipe natural del delincuen-
te y eran los otros mercaderes quienes primero pagaban y luego re-
currían en alzada.
Aun esto era peligroso, pero no tanto como si los daños los causaba
un corsario que tomaba personas y cosas; en este caso, los riesgos se
extendían también á las personas de los mercaderes mismos y su liber-
tad aseguraba la de los cautivos y su haber el haber robado á los indí-
genas: en teoría era principio de derecho internacional que fuesen
recibidos y tratados los comerciantes como á tales y los corsarios como
corsarios, de modo que ni á los primeros se hiciesen pagar culpas de
los primeros, ni á éstos de aquéllos; en la práctica, el principio era
letra muerta, y siempre que un pirata robaba bienes ó cautivaba per-
sonas en algún lugar, volvíanse los perjudicados contra los compatrio-
tas del malhechor para obtener enmienda de los daños recibidos. El
hecho era reconocido por todos como injusto, mas por todos era prac-
ticado, porque sobre obtener con él inmediata satisfacción á los agra-
vios era el único medio de obligar á los principados y repúblicas de
Europa á poner freno á la codicia de los ladrones de los mares.
En los alborotos populares y revoluciones, tan á propósito para
desmanes de todo género, y tan frecuentes en el mundo musulmán,
las alhóndigas y barrios de mercaderes cristianos corrían serio peligro,
tan serio como las aljamas de judíos, que el odio á la religión ajena
524 A. GIMÉNEZ SOLER
no alcanzaba más que á las personas, y parece que llevaba aparejado
el amor á las cosas de los infieles; y las alhóndigas y las casas de mer-
caderes fueron más de una vez saqueadas sin causa ni motivo. Pero
el contratiempo más formidable era el caso de guerra entre su país de
origen y el país de su residencia; esto sí que era gravísima amenaza
contra su bienestar y su riqueza, por ser ellos los primeros en sufrir
las consecuencias de la guerra de entonces, que no se consideraba
como se considera hoy lucha entre dos organismos de los Estados beli-
gerantes, fuera de los cuales todos son neutrales y gente de paz, sino
lucha entre dos naciones, en la cual todos eran beligerantes y todo era
lícito y legítimo.
Al estallar la guerra, los bienes eran confiscados y las personas
cautivadas; en los tratados se procuraba siempre salvar esta eventua-
lidad, dando á los mercaderes un plazo, que á veces es de seis meses,
para salvarse en otro país; pero tampoco esto fué observado, porque la
lucha y sus odios apagaban todo respeto á la palabra empeñada y la
idea del honor faltó siempre entre los berberiscos y no fué muy cono-
cida de los de esta parte del Mediterráneo, mucho menos cuando se
trató de los de la orilla de enfrente; por esto lo más en uso fué que de
su patria les avisaran secretamente y que ellos, así avisados, fuesen
evacuando el país y poniéndose en salvo; mas esto no era siempre po-
sible, ni aunque lo fuera era de hacer sin suscitar suspicacias y recelos.
Un punto nunca resuelto fué el referente á los bienes del mercader
que moría en un país musulmán dejando bienes; respecto de su cuer-
po, la resolución era sencillísima: se le daba sepultura en el cemente-
rio de su alhóndiga, ó en otro lugar adecuado; pero el de los bienes
no era tan fácil de resolver, porque la codicia de las autoridades to-
maba parte en la causa, llamándose á la parte. En los convenios figura
una cláusula que dispone de estos bienes en todos los casos, que haya
cónsul de la nación del muerto, que haya otros mercaderes de la mis-
ma nación, que viviera solo; pero esa cláusula pocas veces se cumplía:
siempre surgía una artimaña por la cual la herencia del fallecido se
quedaba entre las manos de las autoridades locales, so pretexto de
custodia, hasta la llegada de los herederos legítimos.
Y á pesar de tantos y tantos peligros, vejámenes y dificultades, el
comercio fioreció y vivió pujante en los siglos XIV y XV, enrique-
ciendo á cuantos á él se dedicaban. No lo mataron los descubrimientos
de los portugueses; lo mató el corso, llevado con una furia salvaje por
los turcos: el corso, la piratería, que fué un mal endémico, pero rela-
tivamente leve antes de Barbarroja, aniquiló el comercio y dejó de-
siertos los mares, y cuantos países vivían de él quedaron muertos y
aniquilados al faltarles el único medio de vida.
Andrés Giménez Soler
LA VÍLA NOVA DE BARCELONA, ETC. 525
LA YILA NOYA DE BARCELONA Y LA FAMILIA DEN RAMÓN LULL
EN LA XIII CENTURIA
La Mitra y'l Capítol de la Seu de Barcelona possehien una part de
la platja de la ciutat, en los voltants de la iglesia de Santa María del
Mar, envers lo Born y'l modera Parch (1). En 20 de febrer de 1210,
que aquesta és la verdadera reducció al istil modera de la data X ca-
lendas marcii anno Dominice lncarnacionis MCCIX que porta'l docu-
ment reyal, Pere'l Católich, desitjant que totes les iglesies de Barcelona
tinguessen posició decorosa o sosteniment assegurat, regonegué que
era de jurisdicció del Bisbe y Canónica la platja o arenal existent
desde'l fondouk situat junt a la iglesia antiga de Santa María, del
Mar flns al rech comtal envers la mar y desde la Dressana vella també
cap a la vora de la mar; declarant lo rey que bo teníen en francb y
lliure alou y que ell respectaría y confirmaría qualsevulla concessió o
donació que d'aquell arenal fessin la Mitra y Capítol a altres perso-
nes (2). Tal com está redactat lo document ens fa l'efecte de que era
confirmació d'una possessió ja existent y anterior a dit sobirá.
Quinze d:es després de la concessió reyal, o sía en les nones de
marc del meteix any 1209, que devém rcduhir a 7 marc, de 1210 del
istil modera, lo Bisbe de Barcelona atorgava ja una concesió a favor de
Guillém Durfort d'una part del csmentat arenal, y en la escriptura ja's
diu que aquell pía o arenal lo tenía la Canónica aplicat a les pavordíes
deis meses de febrer y agost. La part cedida a cens de tres morabatins
d'or anava desde'l fondouk reyal, prop del carrer dit avuy de la
Espasería fins al darrer cantó de la casa d'en Ramón Malla cap a
orient y desde la Dressana vella fins a la vora de la mar, concedintla
per que hi edifiques cases (3).
(1) La primitiva iglesia de Santa María ja era de la Canónica de Santa Creu en lo
segle XI, donchs en 1018 lo Cointe de Barcelona jura que no pendría a dit Capítol la parro-
quia de Santa María, que est juxta mare.
(2) Publícat aquest document per S. Sanpere y Miquel en Topografía antigua de Bar-
celona., Rodalia de Corbera (Barcelona, 1890); pero sens reduhir la data al istil modern.
(3) Sobre la situació de la Dressana vella y de la primitiva iglesia de Santa María vegis
la citada obra d'En Sanpere. La proprietat de la familia Malla en l'arenal se perllongá flns
al segle XIV. Per cscripturade 19 setembre 1365, G. JuliáyR. Samer, rectora respectivament
deis altars de Santa María y Sant Pere de la iglesia de Sant Miquel de Barcelona, y'ls bene-
tieis instituits per lo difunt Pere Gruny concediren en enflteusis a Francescb Maniuet, chi-
tada barceloní: «totas ipsas domos cum tribus portalibus in carraria publica aperientibus et
cuín tabulis et anvanis et cum o) to sive retrocortali eiusdcm domibus contiguo et cum a i-
boribus diversorum generum... quas P. de Turri tílius B. de Tuiri carnicerii quondain elvis
Barcbinone babet et possidet iu burgo civitatis Barcbinone satis prope molendina Andree
de Medalia...» En 1378, la Ciutat comprá'l molí d'Andreu de Malla (Vegis l'interessant arti-
cle d'En Carreras Candi Lea agguea y banys de Barcelona, publicat en aquest Boletín,
1910.— 37
526 J. M1RET Y SANS
En Guillém Durfort era l'home de confiarla del rey En Pere, son
conseller y administrador desde'l comencament del regnat, segons
pot veures en lo noslre Itinerario del Rey Pedro 1 de Cataluña, II en
Aragón, publicat en aquest meteix Boletín. En 1202 ja consta que a
Saragossa passá comptes d'administració ab lo monarca, cosa que re-
petí a Barcelona en 1207. En 1209 se titulava batlle del rey. No morí
flns al any 1217 poch mes o menys; estava casat ab Guillelma y foren
pares de Pere, Romeu, Guillém y Guillelma. Aquesta darrera fóu la
muller d'En Berenguer de Cervera. Pere y Romeu Durfort van heretar
del seu pare certs drets de proprietat en lo escorxador de Barcelona y
en 1219 los veneren a Pere Gruny. Fóu per reyal carta de 1192 que
Alfons I concedí a Guillém Durfort dues de les cinch parts que corres-
poníen al rey en lo dit escorxador carnicería. Es molt possible, en
virtut de tot lo dit, que la confirmació per lo rey de la possessió del
arenal a la Mitra y Capítol fos dictada expressament tenint ja en comp-
te la concessió d'un troc que anaven a ferne al conseller predilecte
del sobirá; y potser a instancia del meteix Durfort, per que román -
gués mes ciar y ferm lo dret del Bisbe y Canónica d'establir a cens
l'arenal citat.
La porció establerta a En Dufort constituhí seglcs després la tan
anomenada y discutida Rodalía de Corbera, de trista recordació per la
nostra Ciutat.
En altra part de la platja o arenal de Llevant sembla que hi tingué
proprietat un personatge anomenat Berenguer Ramón, qui desde l'any
1131 o abans, era veguer de Barcelona. També abans de 1138 dit per-
sonatge había establert un obrador a En Pere Gruny o Grony, situat
prop del Castell vell de Barcelona, o sía en la actual Tapinería y Plassa
del Ángel. En lo citat any 1138, Berenguer Ramón, titulanse barchino-
nensis vicarius cedí al orde del Temple son senyoriu sobre'l referit
obrador (1).
En un document d'abril 1221, que havém donat a conéxer en
nostre llibre Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya (Bar-
celona, 1910), un altre Pere Gruny, net del primer, regonegué que
possehía per lo Comanador de la Casa del Temple de Palau del Valles
«illum operatorium quod habeo in platea Barchinone, quod operato-
rium adquisivi P. Grunni quondam avus meis a Berengario Raimundi
de Barchinona», afrontant per tramuntana ab l'alou de la Canónica,
per llevant ab lo Castell vell, per mitjorn ab lo camí públich qui pas-
volúm II, plana 115, any 1903;. Sobre'l Sech- Condal de Barcelona ha publicat D. Eduart
Moner una noticia histórica feta ab los documenta del Arxiu del Reyal Patrimoni, en lo
Diario de Barcelona, maig de 1903, plana 5937.
(1) Lo meteix Berenguer Ramón, vicarii, fóu testiinoni del acta de 1132 en que Jordá y
sos filis prometeren al abat de SantCugat del Valles no causar cap dany en les'terres delcon-
vent y de la concessió de H39, atorgada per lo Comte de Barcelona al esmeniat monastir,
d'aigua per regar certes terres junt a la ciutat, prop deis molins del Solar.
LA VI LA NOVA DE BARCELONA, ETC. 527
sava per sota dit castell. En Pere Gruny del any 1221, que és qui va
comprar l'escorxador a G. Durfort, morí dexant dos filis, Jaume y
Agneta (1), les qui establiren a cens ais cónyuges Gauter de Perelada
y Ermeniardis dita porció de platja, en 10 janer 1243, istii modern.
Aquesta escriptura no és interessant solament per estudiar la distri-
bució del antich barri de Ribera y la Rodalía de Corbera, sino encare
perqué es hón per primera volta figura'l pare del insigne autor del
Libre de contemplado y del Blanquerna com possehint també una
porció de platja o arenal. Es de la tenor següent:
«Sit notum cunctis quod ego Agnes filia quondam Petri Grunni et
ego Jacobo Grunni frater eius damus et stabilimus tibi Gauterio de
Peralada et uxori tue Ermeniardi et vestris et progenie ac posteritati
vestre ad meliorandum et ad domos et blancheriam et bassiam et
quequid volueritis faciendum, quoddam arénale quod ex parte orién-
tale est in capite illius tenedonis quam tenemus per Canonicum et per
prepósitos mensum augusti et februarii, ante pontem de regó, ad litus
maris. Quod arénale terminatur est ab oriente in arenno alodio cano-
nice, a meridie in litore maris, ab occidente in tenedone Raimundi
Lulli et Bernardi fidelis, parietibus comunibus, ■ a circii in carraria
publica que itur ad dictum pontem. Est siquidem certum quod per
médium istius tenedonis nostre transit et debet transiré carraria pu-
blica que ibi maneat in perpetuum sicuti ibi est assignata. Iamdictum
itaque arénale cum introitibus et exitibus suis pertinenciis vos et
vestri et progenies atque posteritas vestra teneatis, habeatis in perpe-
tuum pacifice et quiete. Sub tali vero condicione quod per censum
inde exeunte tribuatis nobis et nostris a primo festo Natalis Domini
ad unum annum et deinde annuatim in eodem feste unum morabati-
num bonum in auro curribilem sine engan anfussinum rede. Ibi vero
ñon proclametis vel faciatis vos et vestri alium dominum nisi tantum
nes et successores nostros et barchinonensem canonicam et suos pre-
pósitos mensium augusti et februarii. Liceatque vobis et vestris post
dies XXX. ex quo in nobis et successoribus nostris et in canónica et
suis dictis prepositis fatigari fueritis, presentera, adquisicionem et
melioramentum quod ibi feceritis venderé vel inpignorare sive alie-
(l) Jaume Gruny fóu després oficial del rey y en 1258 dicta per orde del monarca unes
ordinacions reglamentant la Ribera en la ciutat En 1262, Jaume I lo nomená son procurador
per lo plet que sostenía ab Ramón de Cardona; y en 12ti7, lo meteix monarca li demaná un
préstech de tres mil sous, firmantli'l debitori en abril del dit any.
En Pere Gruny, pare d'En Jaume, havía estat també amicb del rey y per consell d'ell y
del bisbe de Barcelona va aquest confermar al monastir de Sant Cugat la exenipció de satis-
fer los drets deis litigis ó justicies. Un germa ó nebot d'En Fere, anomenat Guillém Gruny
possehía, en 1258, un forn en esta ciutat. En la llicencia reyal(any 1258; se diu: «Damus licen-
ciam et integrara potestatem vobis G. Gruny, civi Barch... construhendí et hedificandi
quendam furnum in domibus vestris que sunt in carraria que itur versus mare, sicut con-
frontatur ex una parte in domibus Jacobo Gcrardi et ex alia in carraria publica et ex alia
in alio honore tuo». Aquesta familia Gruny dona segurament nom al carrer de Gruny. situat
ben prop de la iglesia do Santa María del Mar, entre'ls de Mirallers y Argentería.
528 J. MIRET Y SANS
nare vestro consilio, salvo tamen censu et senioratico nostro et nos-
trorum et censu et senioratico dicte canonice et dictorum preposi-
torum. Quera censura canonice nos tenearaur solvere sine darapno
vestro et missione. Pro hac autera donacione et stabilicione recepi-
raus a vobis viginti solidos monete barchinonense valente marchi
argenti LXXXVIII. solidos, quos nos concedimus habuisse, renun-
ciantes excepcioni peccunie non numérate. Promittimus etiam vobis
quod faciam vos et vestros tenere et habere in pace presentem adqui-
sicionem cum ómnibus melioramentis que ibi feceritis. Actum est
hoc II. idus januarii anno Domini MCC°.XL. secundo. Signum Jacobi
Grunni. Signum Agnetis predicte nos qui predicta concedimus et
firmamus. Testes huius rei sunt B. Correger et B. de Vilaro Iohani.
Signum scripta libens ista Petrus confirmo sacrista et prepositus raen-
sis augusti. Signum Petri de Bages notario Barchinone publici. Signum
Barchin. archidiaconus procurator mensis februarii firmo.»
Tením, donchs, dos fets: Primer, que l'arenal adquirit a la prime-
ria del segle XIIé per En Pero Gruny lo vell, estava no solament sub-
jecte a senyoríu y domini enfitéutich del orde del Temple, com a suc-
cessor del veguer Berenguer Ramón, sino també de les pavordíes de
febrer y agost de la Seu, y, per consegüent, que aquest darrer domini
y senyoríu ja existíen, segons havém indicat, molt abans del decret
expedit per lo rey En Pere, en 1210; y segón, que En Ramón Lull,
seguramént lo pare del insigne escriptor, possehía també una porció
de platja o arenal, que fóu segles després anomenada lo pía den Lull,
situat hón avuy existeix lo Parch y anteriorment la Ciutadella.
Aquesta escriptura demostra una volta mes l'empenta que en
aquells teraps portava la ciutat a aixaraplarse, ab lo progrés de les
industries y l'augment de les construccions de tota mena.
Abans de dos anys, desde 1'establiment atorgat per los gennans
Gruny a favor d'En Gauter de Perelada, en 12 desembre de 1241,
istil modern, aquest darrer vené la porció del arenal, segons se veu
per la següent escriptura:
«Sit ómnibus notum quod ego Gauterius de Peralada et uxor mea
Ermeniardis vendimus per nos et nostros tibi Ferrario de Villamaiori
et tuis et cui velis totura illud arénale cum toto opere a nobis ibi facto
quod nos tenemus per Agnetem filiara quondam Petri Grunni et per
Iacobum Grunni fratrem eius in ipsa tenedone quam ipsi habent et
tenent per barchin. canonicam et prepósitos suos mensium scilicet
febroarii et augusti in burgo Barchinone ad litus maris. Quod arénale
est versus orientem in capite tenedonis dicte Agnetis et Iacobi Grunni
ante pontem de regó. Sicut terminatur ab oriente in arenno alodio
canonice, a meridie in litore maris, ab occidente in tenedone Rai-
mundi Luli et Bernardi fidelis alodio canonice, de quara parte parie-
tes sunt comunes, a circi in carrada publica que itur ad dictum pon-
tem. Est siquidem certum quod per médium huius arenalis transite
LA V1LA NOVA DE BARCELONA, ETC. 529
debet transiré carraria publica. Iamdictum itaque arénale cum toto
opere a nobis in eo facto... vendiraus tibi.,. sine ullo nostro nostro-
rumque retentu... salvo tamen censu et senioratico et fatiga XXXa.
dierum dicte Agneti et Iacobo Grunno fratri suo et dicte canonice et
eius prepositis supradictis. Per hac autein vendicione accepirans a te
quadringentos solidos monete barchinonense valentc marchi argenti
LXXXVIII. solidos... In super ego dicta Ermeniardis laudans et apro-
bans predictam vendicionem... promitto quod non veniam contra ra-
cione esponsalicii a dicto marito meo michi facti... Actum est hoc
pridie idus decembris anno Domini MCC°.XL. quarto. Signum Agne-
tis. Signum Iacobi Grunni fratris eius nos qui predicta confirmamus.
Signum Gauterii de Peralada. Signum Ermeniardis uxoris eius nos
qui predicta concedimus. Testes huius rei sunt B. Corrigiarius, A. de
Ponte, B. Amati et Quintinus. Ego A. de Gurbo barchin. archidiaco-
nus et prepositus mensis februarii qui hec firmo. Signum Ferrarius de
Lauro barchin. sacriste qui hoc firmo per primicherio. Signum P. de
Bages notarii publici barchinone.»
De manera que la part de l'arenal establerta per los germans Gruny
o Grony a Gauter de Peralada y posteriorment per aqúest a En Ferrer
de Vilamajor estava situada mes enllá cap a Llevant, de la porció que
possehía En Ramón Lull, probablement envers lo punt hón actualment
hi ha'ls nous cuartete o albérchs militars, prop del rech o Bogatell y
devant del pont.
Lo cert és que la porció d'arenal d'En Ramón Lull, junta aun altre
que tenía En Bernat Fidel, procedía també de la major porció deis
Gruny. No sabém si fóu'l pare, En Pere Gruny, o sos filis Jaume y
Agneta qui establí la dita porció a En Lull, sempre abans de 1243. En
3 marc 1246, istil modern, un germá d'En Ramón Lull, anomenat Pere
Amat, obrant en representació del primer, que devía trobarse absent
de Barcelona, feu un conveni ab En Ferrer de Vilamajor, proprietari
vehí en la porció del arenal, per resoldre certes questions sobre una
paret mitjera. Dit conveni está en los següents termes:
«Sit ómnibus notum quod ego Petrus Amat profiteor et recognosco
tibi Ferrario de Villamaiori quod composuisti mecum nomine fratris
mei Raimundi Luí in presencia proborum hominum super ipso pariete
constructo ínter domos tuas quas tenes per dominam Agnetem filiara
quondam Fetri Grunni in alodio Canonice ad litus maris et domos quas
Raimundus Luí tenet ibi per dictara dominam Agnetem in alodio Ca-
nonice in quo pariete ego prohibebam te carneare. Que coraposicio
fuit facta in hunc modum quod dictus paries sit semper comunis et de
comuni missione inter domos tuas et domos dicti Raimundi Luí. Vnde
promito tibi quod faciam tibi fieri cartam a dicto Raimundo Luí in
qua concedet te habere medietatem in dicto pariete, obligando inde
tibi et tuis rae et omnia bona mea mobilia et inmobilia. Concedens rae
a te habuisse per hanc composicionem octuaginta solidos barchinonses
530 J. MIRET Y SANS
valente marcha argenti LXXXVIII solidos, quos me fateor habuisse
renunciando excepcioni peccunie non numérate. Dono eciam tibi
fideiussores Quintinum et Arnaldum Luí qui mecum et sine me pre-
dicta omnia tibi et tuis compleant et attendant. Quam fideiussionem
nos Quintinus et Arnaldus Luí facimus et concedimus utrique nostrum
pro toto tibi dicto Ferrado de Villamaiori et tuis super ómnibus bonis
nostris mobilibus et inmobilibus renunciantes quantum ad hec epistole
divi Adriani et omni iuri pro nobis faciendi. Actum est hoc V.° nonas
marcii anno Domini MCC. XL. quinto. Signum Petri Amat qui hec
laudo et firmo. Signum Arnaldi Luí qui hec firmo in manu Jacobi de
Portu notarii licet manu propria subscrivere consueverim. Testes huius
rei sunt Jacobus de Cisterone et P. despielles acolitus. Signum Jacobi
de Portu publici barcbin. Notarii qui hec scribi fecit et clausit cum
litteris emendatis in linea VIII. sic quod dictus Quintinus non firmavit
hanc cartam, die et anno prefixis.»
Resulta d'aquesta escriptura que En Ramón Lull ja tenía casa o
cases construhídes en l'arenal, en 1246; que aquest Ramón devía tro-
barse fora de ciutat, donchs era son germá Pere Amat qui en sa re-
presentació celebravala transacció ab un proprietari, vehí y finalment,
que donava per fiadors dos parents anomenats Quintí y Arnal Lull (1).
Ara bé; com se sab que'l pare del insigne escriptor y filosof portava'l
nom de Ramón y que ana a la conquesta de Mallorca ab lo rey en
Jaurae, hón s'establí y feu residencia habitual, és molt probable que
sía'l meteix Ramón qui celebra per mediació de son germá'l conveni
sobre la paret mitjera. En tal cas, l'atorgant del conveni, en Pere
Amat, era un oncle patern del famós autor del Blanquerna.
Poch després d'aquesta concordia entre En Vilamajur y En Lull,
l'Agneta Gruny, senyora de les porcions d'arenal deis citats ciute-
dans, acudía al Bisbede Barcelona demanantque, per haverseli perdut
la escriptura d'establiment enfitéutich que en les nonas de marc de
1209 de la Encarnado (1210 istil modern) havía fet la Mitra a favor
d'En Guillóm Darfort, del arenal aplicat a les citades prepositures
d'aquesta Seu, li donas altre copia o li refés la escriptura.
Lo Bisbe accedí a la petició de Na Agneta y li lliurá una reconsti-
tució o testimoni del document perdut, en 10 de les calendes de febrer
de 1247 (23 janer 1248 istil modern), dient que li donava tota auctori-
tat y que confirmava a dita senyora la porció d'arenal que devía
sempre tindre sots senyoriu deis pavordes esmentats (2). Se dedueix
que ja era mort en Jaume Gruny, germá d'Agneta (3).
(1) En 1274, un Aruau Lull obtingué del rey lletra de remissió y perdó per rahó d'un
homicidi. Al meteix temps un Guillém Lull era conceller de Barcelona.
(2) Aquest document fóu presentat en lo plet de la Rodalía de Corbera per lo Marqués
d'Ayerbe, pero ab copia defectuosa, donchs diu Agnés filia de Pere Brtini en lloch d'Agneta
Gruny. Keproduit per En Sanpere en Topografía antigua de Barcelona.
(3) Un flll o net d'En Jaume, anomenat també Jaume Gruny esta va casat ab Sibilia,
LA VILA NOVA DE BARCELONA, ETC. 531-
En Ferrer de Vilamajor, qui com havém dit adquirí en 1244 part
del arenal de la familia Gruny, va subestablirne un tro9 abans del
any 1252 a un tal Ermengol Pinxens. La escriptura que conexém per
tresllat de 1338, te la data evidenment equivocada, donchs posa'l 6
nones octubre 1295, en quin temps ja havíen mort dit Ferrer y l'Agne-
ta Gruny. Ja que entre'ls signants hi figura Arnau de Gurb com
arcediá de la Seu de Barcelona, deu ésser anterior a 1252 en que fóu
nomenat bisbe de la metexa diócesis, y per altra part lo notari és Pere
de Bages que vivía en la primera meitat del segle XIII. Diu axí:
«Sit notum cunctis quod ego Ferrarius de Villa maiori dono et stabilio
tibi Ermengaudo Pinxenes et tuis quoddam arénale quod est de
illa tenedone quam ego teneo per dominam Agnetem filiam quondam
Petri Grunni in burgo Barchinone ad litus maris sub dominio et alodio
barchinonensis canonice et prepositorum eius mensium scilicet februa-
rii et augusti. Que arénale terminatum est ab oriente in carrada que
est assignata inter hec arénale et inter arénale Berengarii Vitalis quod
tenet per barchinonensi canonicam; a meridie in carraña que ibi est
assignata-, ab occidente in domibus quondam Bernardi Fidelis de qua
parte parietes sunt comunes; a circio in carraria publica.» La pensió
anyal de cens fixada era d'un morabatí d'or y ademes per entrada
rebé 50 sous barcelonins. Entre les firmes hi ha Signum domine Ange-
tis filie quondam Petri Grunni qui hoc laudo y Ego Arnaldus de Gurbo
barchinonensis archidiaconus et prepositus mensis februarii qui hec
firmo, signum Guillelmi Durfortis primixerii barchinonensi et prepo-
siti mensis augusti.
Després d'aquest establiment transcurren coranta anys sens saber
res deis proprietaris de l'arenal vehins de la porció de la familia
d'En Lull.
En Ferrer de Vilamajor atorgá testament en 10 calendes febrer 1290
(23 janer 1291) instituhint marmessors a Pere d'Olzet y Bonanat de
Palafrugell, abdós pellers com lo testador; disposá ésser soterrat en
la iglesia de Santa María del Mar y aprés afegí: «ítem dimito Bernar-
do filio meo per legitima et hereditate paterna et materna et jure
institucionis L.a solidos; sic quod nichil aliud possit assequi vel habere
de bonis meis pro eo qua pluries me deshonestavit et dixit michi verba
injuriosa et illicita ac eciam me graviter percussit et ideo ex causis
predictis exheredo ipsum de residuo tanquam male meritum.» Insti-
tuhí hereues universals ses quatre filies Bonjorn, Avinent, María y
Sanxa per parts iguala. Lo notari fóu En Bernat Llobet, de Barcelona.
Morí segurament poch temps després d'haver testat, donchs ab
data de 8 calendes maig 1292, lo dit fill desheretat, En Bernat de
germana d'En Bonanat de Pera, conseller del rey d'Aragó; Sibilia fóu condempnada en 1337
per adulteri comes ab Pere de Torrelles, en la Torra Baldovina, terine de Santa Coloma de
Gramanet, dita avuy Torre Sagarra.
532 . J. MIRET Y SANS
Vilamajor ja atorgá cessió de drets a favor de ses germanes instituides
hereues: «Sit ómnibus manifestum quod ego Bernardus de Villamaiori
fllius Ferrarii de Villamaiori et uxoris eius Runiie olim dsfunctorum
gratis ac spontanea volúntate et ex certa sciencia absolvo per me et
meos ac penitus difinio et euacuo vobis Boniorn, Avinent, Marie et
Sancie sororibus meis et vestris et quibus volueritis perpetuo omnia
jura... racione mee legitime et hereditatis paterne et materne vel alus
modis in illis domibus et suis pertinenciis que fuerunt dicti patris
nostri quondam et que tenentur per Bernardum de Scintillis sub domi-
nio et alodio Canonice barchinonensi in suburbio Barchinone prope
Regum et in ómnibus alus bonis paternis et maternis. .. Confltens me
a vobis habuisse et recepisse numerando pro huius modi absolucicne
et difinicione sex librarum monete barchinonensi de terno...» Devüm
observar que ací declaren que'l troc d'arenal lo teñen a cens y senyo-
riu d'En Bernat de Centelles y no fan menció de la familia Gruny, lo
que fa suposar si ni morir Agneta Gruny sens filis foren venuts sos
bens y drets y si adquirí En Centelles lo senyoriu sobre dit arenal.
Les quatre filies y hereues d'En Ferrer de Vilamajor celebraren la
divisió de bens pateras ab escriptura de 18 calendes novembre 1304,
hón llegím: «Id circo per nos et omnes nostros venimus ad divisionem
perpetuam de totis illis domibus cum operatoriis que fuerunt predicti
patris nostri quondam quas quidem domos cum operatoriis earum
teneraus per Bernardum de Scintillis sub dominio et alodio Canonice
Sedis Barchinone et prepositorum suoruin.... que quidem divisio pre-
dictarum domorum... facta est ad provocacionem cuiuslibet nostrum
per B. de Liurana et B. de Prato lambardos et P. Jacobi fusterium
civis barchinonenses. Recipio namque ego dicta Avinent ad partem
meaní quandam partem dictarum domorum que est versus orientem
cum pórtale... et cum duobus operatoriis et cum palacio sive camera
que est super dicta dúo operatoria et pórtale earumdem domorum et
intrata dictis partís mee pretenditur usque ad quandam portellam
cuiusdam tavague que est subtus scalam.... prout afronlatur dicta pars
mea cum dictis duobus operatoriis ex una parte in honore Petri Lulli
et ex alia parte in carrada ubi aperiutur dictum pórtale et ex alia
parte in carraña Paschalis Viveti.... ítem ego dicta Sancia recipio ad
partem meam quandam partem de tenedonibus... sunt dúo operatoria
que aperiuntur in carrada Paschalis Viveti et in dicta parte mea est
quedam porticus; et afrontatur dicta pars mea ex una parte in honore
Petri Lulli.... ítem ego dicta Maria recipio ad partem meam quandam
partem de tenedonibus.... cum tribus operatoriis que aperiuntur in
carrada predicti P. Viveti; et afrontatur dicta pars mea ex una parte
in honore Petri Lulli.... ítem ego dicta Bonjorn recipio ad partem
meam quandam partem de tenedonibus... cum tribus eperatoriis que
aperiuntur in carrada vocata del born, in quibus quidem tribus ope-
ratoriis sunt dúo operatoria cum una domo intus aliam; prout afron-
LA VILA NOVA DE BARCELONA, ETC. 533
tatur dicta pars mea ex una parte in honore Petri Lulli et ex- alia
parte in tenedone vcstre dicte Marie ex qua parte fíat inter me et vos
paries comunis ut est superius per vos dictum, et ex alia parte in ca-
rraria dicti P. Viveti et ex alia parte in carraria vocata del born ex
qua parte faciam et possim faceré pórtale...» Deu observarse que
figura com a proprietari vehí de la casa den Ferrer de Vilamajor en
1304, un Pere Lull, que no savem si era un germá del famós escriptor
o un cosí. Continuava, donchs, dintre'l segle XIV la familia Lull pos-
sehint 1' arenal; ab la circumstancia de que en lo revers del pergamí
que conté aquesta escriptura hi ha una nota ab lletra del segle XVIII
que diu: «Feix d'actes que proba desde casi 1218, varis justs possessors
del terreno y casa dita ab lo temps Hostal den Sigalet en lo Plá den
Lull, dins Barcelona hón ara es la esplanada de la Ciutadela, hostal
que possehía donya N. Josa en alou y pingue cens de est convent de
la Mercé de Gerona». Finalment, fem atenció a que Parenal deis Gruny
y posteriorment deis Vilamajor donava frontis a un carrer que en
1304 ja s' anomenava no de Bifurni o deis Dos forns, sino del Born y
com en un decret reyal del any 1337, sobre construcció de la nova
iglesia de Santa María del Mar se diu que's feya en lo carrer de Bi-
furnum, sembla que eren dos carrers diferents lo del Born y'l de Dos
forns.
Una de les germanes Vilamajor, Na Avinent, viuda de Vidal Jau-
mar atorgá testament a Barcelona en 13 calendes marc, 1320, (1321 istil
modera), disposant ésser soterrada' en lo fossar de Santa María del
Mar y afegía: «ítem dimitto dicte Bonjorn sorori mee decem solidos et
unam capam meam de panno nigro cum penna alba. ítem dimitto
dicte Marie sorori mee unam capam meam moratam et unum cotum
meum de panno morato. ítem dimitto dicte Sancie sorori mee unum
Machalsium meum et unum tranverserium.. . ítem dimitto Petri de
Vilamaiori fratri meo quinqué solidos et Pericono eius filio quinqué
solidos. Ítem dimito Eligsendi que michi servivit in presenti inflrmi-
tate mea quinqué solidos et unum velum meum de lino.... Domos meas
quas habeo et posideo in burgo barchinone apud villam novain et
omnia alia bona mea mobilia et inmobilia... dimito dictis Bonjorn,
Marie et Sancie sororibus meis equis partibus; instituens dictas sórores
meas michi heredes universales». Es de notar que la barriada aixam-
plada desde mitjans del segle XIII en 1 'arenal de la Canónica rebía
en 1321 lo nom de Tila nova, que segles després s'anomená barrí de
Ribera. Empero, la denominació de Vila nova, ja la tenía a la prime-
ria del segle XII. En una escriptura de 1120, de donació d'un hort a
la Seu barcelonina, se diu que está «in suburbio Barcinone in territorio
ville nove ante ecclesiam Sánete Marie que est iuxta mare».
L'altra germana Vilamajor, Na Bonjorn, viuda de Pere Martí, féu
testament en pridie nones janer 1325 (1326 istil modern), disposant
també sa sepultura en Santa María del Mar; fa un llegat a sa germana
534 J. MIRET Y SANS
Sanxa y institueix hereva a l'altra germana María, qui tindiá los
obradors y proprietat de la seva part del arenal.
Dita María, la darrera supervivent de les tilles y hereves de Ferrer
de Vilamajor, testa en 9 calendes desembre 1345. Es un document
extensíssim y comenca aixís: «In Dei nomine, ego Maria filia Ferrarii
de Villamaiori quondam pelliparii Civis Barchin. et domine Romie
quondam...» Vol ésser soterrada en lo cementiri de Santa María del
Mar, «de quo sum parrochiana»; fa llegáis de petites quantitats a
diferents convents de Barcelona y de fóra, entre ells al de religioses
de Santa María de Castellbisbal; y dos quartans d'oli, «lampadi
ardenti coram altari capelle Sancti Bartholomei de Canellis site in
parrochia Sancti Andree de Palomario»; dexes també a tots los hos-
pitals barcelonins, y després a determinades persones, com: «ítem
dimito fratri Bernardo de Podio de ordine fratrum heremitarum Sancti
Agustini pro quadam túnica viginti solidos; et fratri Dominico Amo-
rosii de eodeni ordine pro suis necessitatibus quinqué solidos...»
També inclou llegats per los seus parents Jaume Boscá, Pere y Ber-
nat de Folgueres. «ítem dimito Pericono, Bartholomeo et Bonjorn
filiis Petri de Villamaiori quondam pelliparii nutricati qui fuit íilius
Petri de Villamaiori quondam pelliparii sive filii illegitimi dicti
patris mei quondam scilicet unicuique eorum viginti solidi amore
Dei». Institueix un presbiteriat perpétuu en dita parroquia de San-
ta María, en l'altar que elegirán sos marmessors, «de illis scilicet
in ipsa Ecclesia jam constructis seu etiam construendis, in Capella
cuiusquidem altaris mando fieri in tribus locis ipsius capelle signum
de Villamaiori, ordinando quod presbiter seu Rector dicti presbite-
ratus... celebret singulis diebus missam in dicto altari et oret ad domi-
num Deum pro anima mea», y senyala per aytal fundació la quantitat
d'onze mil sous, disposant tot lo relatiu al regiment del patronat.
Pagats tots los llegats y fundació expressada, en tots los deniés bens
institueix hereus universals a Deu, ais pobres y a la seva ánima, y
atorga facultat complerta ais marmessors per vendré o acensar «hos-
picium meuin sive tenedonem domorum, mansionum et operatoriorum
cum pertinenciis ipsius quod seu quam ego habeo... in civitate Bar-
chinone prope carrariam Buffurni versus regum et quod seu quam
teneo per venerabilem Riernbaldum de Corbaria qui hec tenet per
preposituras mensium februarii et augusti Canonice barchin. et sub
dominio et alodio eaiumdem. Et totuin eciam ipsum censúale unius
morabatini et totum dominium ac aliud jus que ego habeo... super
quodam alio hospicio quod Guillelmus de Reudoriis jure dotis sibi
tradite et constitute a domina Sancia uxore sua filia et herede Petri
de Calidis quondam et ipsa domina Sancia... tenent inmediate pro me
ad dictum anuum censum unius morabatini et ego teneo hec per dic-
tum Riambaldum de Corbaria sub dominio et alodio prepositurarum
predictarum in dicta civitate subtus et prope dictum hospicium mei
NOTICIAS 535
sive tenedonem versus meridie sive Mare quadam carraria mediante,
ac eciara omnia alia bona mea».
Surt ací, per primera volta, lo nom de Corbera, abans de la cons-
titució de la tan anomenada rodalía. En 1345, En Riambau de Cor-
bera té cens y senyoríu mitjá sobre l'arenal, que havía estat succes-
sivament deis Gruny, Peralada y Vilamajor, y és quasi evident que
dits cens y senyoríu son los metexos que tenía en 1292 En Bernat de
Centelles, y desde 1243, o abans, En Jaume y Na Agneta Gruny.
Probablement, donchs, no tota la superficie de la rodalía de Corbera
procehía de la porció deis Durfort (1).
També devém observar que en aquest document (de 1345) és hón
primerament figuiá'l nom d'En Roldó entre'ls proprietaris de l'arenal .
En Guillém de Reudor o Roldó, marit de Sibilia de Caldes, fóu, sens
dubte, l'origen del nom del carrer de Roudor del barri de Ribera.
Aqüestes son les notes aplegades en la documentació de la familia
Vilamajor, en poder avuy del Instituí oVEstudis Catalans, que cons-
tituexen una petita contribució al fixament de l'antiga topogiafía de
Y Ensanche de Llevant de la ciutat de Barcelona en lo segle XIII,
aixample que desde'l segle XI, o potser d'abans, era anomenat la vila
nova, y del qui, per los segles posteriors, n'ha fet una detinguda des-
cripción senyor Sanpere en la citada obra. Les nostres notes venen a
confirmar la sospita o conjectura de dit historiógraf de que'l nom
d'En Lull, donat a un espay o troc de l'arenal de la vila nova, existía
ja y tenía aplicació en la XIIIa centuria.
JOAQUÍM MlRET Y SANS
NOTICIAS
En la sesión celebrada el día 19 de noviembre, el señor Botet y Sisó
leyó una noticia histórica de dos sepulcros de Condes de Empuries,
existentes actualmente en la iglesia de Castelló; en la de 9 de diciem-
bre dio á conocer D. Fernando de Sagarra el contenido de un libro de
la bailía real de Vilamajor y Cardedeu, del siglo XIV y presentó va-
rios sellos no conocidos de Pedro el Ceremonioso, Juan I, Fernando de
Antequera y Alfonso el Magnánimo; y en la de 28 del propio mes, don
Francisco de Bofarull leyó unas noticias inéditas de la aljama judía de
(1) En algún document aportat en lo plet de la Rodalía de Corbera, per l'Ayerbe, se diu
que Sibilia, filia y hereua d'En Bernat de Centelles, fóu la muller d'En Romeo de Corbera, y
que era la successora d'En Guillém Durfort en los censos y drets senyorials del arenal. Se
cita, ademes, un conveni celebrat en primer de febrer de 1313 (istil modern), per l'arcediá
Huch de Cardona, vicari del bisbe Pons, de Barcelona, y el Capítol, d'una part, y Romeo de
Corbera y Sibilia de Centelles, conjugues, de l'altra, sobre la forma de repartirse l'import
deis lluismes en les cnagenacions de cases de l'arenal.
536 NOTICIAS
Montpeller en tiempo de Jaime I el Conquistador, haciendo al mismo
tiempo presentación del tomo 41 de la Colección de documentos inédi-
tos del Archivo de la Corona de Aragón, que acaba de dar á luz á ex-
pensas del Estado.
En la citada sesión del 9 de diciembre quedó acordado comenzar
la publicación del tomo IX de Memorias de esta Corporación, confian-
do su dirección á la Comisión del Boletín, que toma desde boy el
nombre de Comisión de publicaciones.
Obras recibidas : Biblioteca Normannica, denkmdler normannis-
cher literatur und sprache, VIII, La Chancun de Guillelme, por Her-
manó Suchier (Halle, 1911). — Notes sobre los origens de la enfiteusis en
lo territori de Barcelona, por F. Carreras Candi (Barcelona, 1910). —
Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón,
publicado á expensas del Estado, por su archivero D. Francisco de
Bofarull; tomo 41 de dicha colección y II de «Gremios y Cofradías de
la antigua Corona de Aragón». (Barcelona, 1910). — Apuntes genealó-
gicos y heráldicos de la Villa de Vélez-Rubio, por D. Fernando Palan-
ques (Vélez-Rubio, 1910).— Balines y el Sacerdocio, por Enrique Pía y
Deniel, Pbro. (Barcelona, 1910). — Anuario de la Universidad de Bar-
celona; 1908 á 1909. (Barcelona, 1910). — Notes referents ais segells del
rei Marti, por Fernando de Sagarra. (Barcelona, 1911). — Documentos
históricos mexicanos, obra conmemorativa del primer centenario de la
Independencia de México, publicados por el Museo Nacional de Ar-
queología, Historia y Etnología, bajo la dirección de Genaro García,
tomos I á V. (México, 1910). — Documentos para la historia de México,
la intervención francesa en México, según el Archivo del general Ba-
zaine, décima parte. (México, 1910). — Anales del Museo Nacional de
Arqueología, Historia y Etnología; tomo II, números 6 á 8. (México,
1910. — Boletín de la Comisión de Monumentos históricos y artísticos de
Navarra; segunda época, 4.° trimestre. (Pamplona, 1910).— Bulletin
de la classe de lettres et des sciences morales et politiques et de la classe
de beaux-arts de l'Académie Royale de Belgique, números 7 á 12 de
1909 y 1 á 6 de 1910. (Bruxelles).— Annuaire de VAcadémie Royale des
Sciencies, des Lettres et des Beaux-Arts de Belgique, 76e année. (Bru-
xelles, 1910). — Revue des Etudes Juives, tomo LXI, número 1*21. (Pa-
rís, 1911).— Analecta Bollandiana, tomo 28, fase. 4 y 29, fase. 1 á 3.
(Bruxelles, 1910). — Anuales de la Faculté de droit d'Aix, tomo II,
números 1 á 4, año 1908 y tomo III, números 1 á 4, año 1909. (Marse-
lla.)— Bibliothéque de l'École des Chartcs, V y VI fascículos. (París,
1910). — Bulletin de dialectologie romane, números 7-8, tomo II. (Bru-
selas, 1910). — Dolgozatok az erdélyi Muzeum érem es Régiségtdrdból
szerkeszti, posta bela, tomo I, fase. II. (Kolozvár, 1911).
LISTA DE SEÑORES ACADÉMICOS 537
LISTA DE-LOS SEÑORES ACADÉMICOS DE NÚMERO POR ORDEN DE ANTIGÜEDAD
en 31 de diciembre de 1910
Fecha de entrada
D. José Pella y Forgas 30 marzo 1878.
» Joaquín Riera y Bertrán 8 marzo 1879.
» Felipe Bertrán de Amat (presidente) .... 21 enero 1882.
» Francisco de Bofarull y Sans 12 febrero 1883.
» Francisco Román í y Puigdengolas .... 4 febrero 1884.
» Juan Bautista Orriols y Comas 4 febrero 1884.
» Francisco Ubach y Viñeta (conservador del
Museo) 18 marzo 1888.
» Antonio Rubio y Lluch 17 junio 1889.
» Guillermo de Broca y Montagut 9 febrero 1890.
» Fernando de Sagarra y de Sisear 15 junio 1890.
» Francisco Carreras y Candi (tesorero). ... 14 marzo 1898.
» Juan Bautista Codina y Formosa, Pbro. (bi-
bliotecario) 29 enero 1899.
» Clemente Cortejón y Lucas, Pbro 16 abril 1899.
» Ángel Bas y Amigó 18 junio 1899.
» Joaquín Miret y Sans (secretario) 3 junio 1900.
» Luis Comenge y Ferrer 12 mayo 1901.
» Federico Rahola y Trémols .21 junio 1902.
» Teodoro Baró y Sureda 23 noviembre 1902.
» Pelegrín Casades y Gramatxes 15 marzo 1903.
» Juan Rubio de la Serna 6 marzo 1904.
» José Soler y Palet 17 junio 1906.
» Isidro Bonsoms y Sicart 9 mayo 1907.
» Salvador Sanpere y Miquel 14 junio 1908.
» Joaquín Botet y Sisó 27 diciembre 1908.
ACADÉMICOS CORRESPONDIENTES
Año del
Residencia Nombramiento
Alicante . . . D. Manuel Rico García 1902
Almería ...» Juan Martínez de Castro 1908
Bañólas ...» Pedro Alsius y Torrent 1 905
Barbastro . . » José Laplana, Pbro »
Barcelona . . » Rafael Rodríguez Méndez 1901
» » Luis Segal á y Estalella »
» » Francisco Puigpiquó »
538
Kesidencia
Berga . . .
D.
Calaceite .
»
»
»
Cervera . . .
»
»
»
Corufia .
»
Escorial . .
P.
»
»
Figueras
D.
Gerona . . .
»
»
■
»
»
Granada. .
»
Lleyda . .
»
Madrid . .
a
Manresa
Mataró
Oviedo
Palma Mallorca
D
Puigcerdá
Reus . .
Santander.
LISTA DE SEÑORES ACADÉMICOS
Año del
Nombramiento
Jacinto Vilardaga y Cañellas 1902
Santiago Vidiella y Jasa 1907
Juan Cabré Aguiló »
Fausto de Dalmases 1904
Ramón Pinos, Pbro »
Eugenio Carré Aldao 1903
Conrado Muifios, agustino . . . . . . 1904
Zacarías Martínez, agustino »
José Vancells y Marqués 1905
Emilio Grahit y Papell 1879
Francisco Montsalvatge y Fossas .... 1899
Juan B. Torroella y Bastons 1906
Francisco de Paula Valladar 1903
Magín Morera y Galicia -»
José Leopoldo Feu 1863
Fidel Fita, S. J 1871
Marcelino Menéndez Pelayo 1878
Cipriano Muñoz, Conde de la Vinaza . . 1887
Francisco Barado . 1896
Eduardo de Hinojosa y Naveros .... 1899
Ángel Pulido y Fernández 1901
Francisco Codera Zaidín »
Francisco Rodríguez Marín 1902
Mario Méndez Bejarano 1903
Joaquín de la Llave y García »
Eloy Bejarano 1905
Manuel Alonso Sañudo 1906
Fernando de Antón del Olmet 1908
Adolfo Pons y Humbert »
Guillermo J. de Osma . 1910
Leoncio Soler y March 1902
Francisco de Paula Mas y Oliver, Pbro. . 1904
Fermín Canella y Secades 1884
Francisco Javier Garriga 1901
Rafael Altamira y Crevea 1902
Miguel Costa y Llobera, Pbro »
Antonio M.a Alcover y Sureda, Pbro. . . »
José Miralles y Sbert, Pbro 1901
Estanislao de Koska Aguiló »
Mateo Roger y Campllonch, Pbro . . . 1902
José M.a Martí y Terrada 1890
Arturo Masriera y Colomer 1902
Gabriel Llabrés 1892
Residencia
Santander. . .
Santiago de Ga-
licia . . ,
Segorbe . . .
Seu de Urgell
Sevilla
Solsona .
Tarragona
Tarrasa
Torelló
Tortosa
Valencia.
Valencia.
Vélez Rubio.
Vich . . .
Villanueva y
Geltrú . .
Zamora . . .
Zaragoza. . .
LISTA DE SEÑORES ACADÉMICOS 539
4
Año iel
nombramiento
D. José Ramón Lomba y Pedraja 1901
» Eduardo Villariño 1909
» José Sanchis Sivera, Pbro 1902
» Ramón Mnrtí y Tresserra, Pbro .... 1894
» Salvador Bové, Pbro ........ 1909
» Joaquín Hazañas y la Rúa 1901
Duque de T' Serclaes .... - »
Marqués de Jerez de los Caballeros .... »
D. Ramón de la Sota y Lastra ...... 1902
» José Gestoso y Pérez »
» Carlos Cañal y Migolla »
» José Joaquín Camuñas y Ramírez ... »
» Pedro Torres Lanzas 1904
» Juan Serra y Vilaró, Pbro 1907
» Emilio Morera y Llauradó 1901
» Agustín M.a Gibert »
» Ángel del Arco y Molinero 1903
» Fernando de Querol »
» Juan Ruíz Porta »
> Juan Pabat Anguera . »
» Ramón Vila y Sala, Pbro 1904
» Ramón O' Callaghán, Pbro ...... 1892
» Federico Pastor y Lluis 1901
» Francisco Mestre y Noé 1903
» Teodoro Llórente 1868
-' José Rodrigo Pertegás . . . . . . . 1901
» Roque Chabás, Pbro 1902
» "Vicente Vives y Liern 1903
» Fernando Palanques Ayen 1907
» Jaime Collell y Bancells, Pbro 1880
» Ramón Corbella, Pbro. 1901
» José Torras y Bages, obispo de aquella dió-
cesis 1898
» José Gudiol y Cunill, Pbro 1902
» Luis B. Nadal y Canudas »
» Martín Genis y Aguilar »
» Teodoro Creus y Corominas 1886
» Rafael Gras de Esteve '• • 1903
» Honorato de Saleta 1894
» Juan Moneva y Puyol 1901
» Eduardo Ibarra y Rodríguez 1905
540
LISTA DE SEÑORES ACADÉMICOS
Residencia
Año del
Nombramiento
Zaragoza. . . D. Hipólito Casas y Sáinz de Andino. . . . 1905
» >: Andrés Giménez Soler 1906
» » José Salarrullana 1909
CORRESPONDIENTES EXTRANJEROS
Residencia
Alejandría (Italia)
Alguer (Cerdeña).
Aquisgrán (Alema
nia)
Bellcaire del Ródano
Berlín
Brigels (Suiza). .
Bogotá (Colombia)
Buda Pest (Hungría)
Buenos Aires (Argén
tina) ....
Buenos Aires (Argén
tina)
Burdeos (Francia).
Cagliari (Cerdeña).
» »
Claviéres - Ayrens
(Francia) . . .
Clermont Ferrant. .
Dijón (Francia). . .
Freudenthal (Silesia)
Halle del Saale (Ale-
mania)
Halle del Saale (Ale-
mania)
Lisboa
»
*
Londres
Lund
Lyon
Máillane (Francia) .
México
Año ¿el
Nombramiento
D. Luis Zuccaro 1904
Barón Mateo Guillot 1903
D. Eberardo Vogel 1908
* Luis Roumieux 1868
» Conrado Haebler 1901
» Franz Strunz 1904
» Florián Camathias »
» Antonio Gómez Restrepo 1906
» Kórosi Albins. ..." 1901
» Ramón Monner y Sans 1896
» Joaquín González 1904
» Juan Augusto Brutails 1907
» Silvio Lippi 1901
» Miguel Pinna 1902
Duque de la Salle de Rochemaure. . . 1908
D. Jorge Desdevisses du Dezert . . . 1901
» José Calmette »
» José Zawodny 1909
» Bernardo Schaedel 1907
» Hermann Suchier 1909
» Antonio Ferreira de Serpa .... 1901
» Alberto Bessa 1904
» Teófilo Braga 1908
> Eduardo de Toda y Güell .... 1909
» Arturo Stille »
» Pedro Conard 1910
» Federico Mistral 1868
» Genaro García 1908
LISTA DE SEÑORES ACADÉMICOS
541
Residencia
Año del
Nombramiento
Milán (Italia) .
» »
Ñapóles . . .
Nueva York.
Palermo . .
París
Parma
Perpiñá ....
Porto (Portugal) .
» »
Praga (Bohemia) .
Repúb. del Ecuador
» »
Río Janeiro. . .
»
Roma
»
Roma
San Marino (Italia)
Stockholmo. . .
Tolosa (Francia) .
» »
Treviso (Italia) .
Viena (Austria) .
D. Pedro Enea Guarnerio
» Carlos Salvioni
» Eugenio Melé
» Francisco Cerone
» Pascual Garofalo, Duque de Bonito .
» Archer M. Huntington
» José Pitre. .
» Francisco La Mantia Salemi . . .
» José La Mantia Salemi
» Pablo Meyer
» Alberto Savine
» Eugenio Contamine de la Tour. . .
» Otón Denk
» Carlos Baudon de Mony
» Alfredo Morel Fatio
» Ramón Foulché Delbosc
» Enrique Courteault
» Mauricio Prou
» Moisés Schwab
» Pablo Bugnot
» Arrigo Solmi . .
» Pedro Vidal
» José Fortes
» Ricardo Severo
» Antonio Pikhart
» Leónidas Pallares
» Juan Carranza Echevarría . . . .
» Olegario Herculano d'Aquino Castro.
» Enrique Raffard
P. Franz Eherle, S. J
D. Umberto Benigni
Conde de Montalbo
D. Guillermo Miller
» Onofre Fattore
» Góran Bjorckman
» Félix Pasquier
» José Anglade
» Carlos Agnoleti
» Rodolfo Beer
» Luis Tallockzy
» Max Neuburger
1906
»
1902
1903
1904
1908
1876
1906
»
1868
1884
1889
1890
1893
1903
1904
1908
»
1882
1904
1895
1896
1901
»
1894
1906
1906
1909
1906
1903
1893
1910
1906
1887
1896
1903
1910.-38^
542 LISTA DE SEÑORES ACADÉMICOS
PRESIDENTES DE LA ACADEMIA
DESDE SU FUNDACIÓN
Rdo. D. Segismundo Comas, Pbro 1729-1731
Excmo. Sr. D. José de Melún, Marqués de Risbourg . . 1731—1734
Excmo. Sr. D. Bernardo A. de Boxadors, Conde de Pe-
relada 1734-1755
Excmo. Sr. D. Fernando de Silva, Duque de Alba . . 1756 — 1776
Excmo. Sr. D. Francisco González de Bassecour, Conde
del Asalto. 1776-1793
Excmo. Sr. D. Manuel Godoy, Duque de Alcudia, Prín-
cipe de la Paz 1794-1808
Excmo. Sr. D. Juan A. de Fivaller y Bru, Conde de
Darnius, Marqués de Villel 1815
Excmo. Sr. D Joaquín Ruíz de Porras, Gobernador mi-
litar de Barcelona . ■ 1821 — 1822
Iltre. Sr. D. Próspero de Bofarull 1822—1834
Excmo. Sr. D. Manuel Llauder, Capitán general de Ca-
taluña 1834—1835
litro. Sr. D. José Melchor Prat 1835-1837
Iltre. Sr. D. Próspero de Bofarull 1837—1839
Iltre. Sr. D. Joaquín Rey 1839-1842
Iltre. Sr. D Próspero de Bofarull 1843-1859
Iltre. Sr. D. Ramón Roig y Rey 1860-1861
Excmo. Sr. D. Manuel Milá y Fontanals 1861—1878
Excmo. Sr. D. Joaquín Rubio y Ors 1878—1889
Iltre. Sr. D. Cayetano Vidal de Valenciano 1889-1893
Iltre. Sr. D. José Balari y Jovany 1893—1901
Iltre. Sr. D. Francisco de Sales Maspons y Labros. . . 1901
Excmo. Sr. D Manuel Duran y Bas 1901 — 1907
Iltre. Sr. D. Felipe Bertrán de Amat, elegido el día 20 de
noviembre de 1907.
FIN DEL TOMO QUINTO
ÍNDICE
Págs.
Un nou segell de la Comtesa Dona Aurembiax, per Ferrán de
Sagarra 1
Itinerario del Rey Alfonso III de Cataluña IV en Aragón, el
Conquistador de Cerdeña, por Joaquín Miret y Sans. . 3, 57, 114
La descripció de Catalunya, del P. Diago, per Ernest Moliné y
Brasés 16
Introducción á la lectura de unos fragmentos de las traduccio-
nes catalanas de la Fiammetta y del Decamerone de Boccac-
cio, ambas anónimas y hechas en el siglo XV, por Isidro
Bonsoms y Sicart 28, 72
El viaje de Pedro IV á Cerdeña, en 1354, por Andrés Giménez
Soler 88
Redrec. de la Reyal Casa: ordenaments de Pere lo Gran e Anfós
lo Lliberal, per Francesch Carreras y Candi 97
Notes sobre vescomtes de Gerona, per Joaquím Botet y Sisó. . 108
Un antiguo libro provenzal, «Lo Codi», su importancia en Cata-
luña, por Guillermo M.& de Broca 124
Llibre en el qual se tracta de la intentio, compost en vulgar per
lo illuminat Doctor Ramón Llull 128, 202, 320
Los manuscrits del Monastir de Santa María de Ripoll, per Ru-
dolf Beer, traducció de Pere Barnils. . . 137, 230, 299, 329, 492
El comercio en tierra de infieles durante la Edad Media, por
Andrés Giménez Soler 171,287,521
Primitius sepulcres cristians a Céllechs, per Francesch Carre-
ras y Candi 199
La admisión del Derecho Romano en Cataluña, por Eduardo de
Hiño josa (traducción del francés) 209
El arte plateresco en Huesca, un patio histórico notable, por
Ricardo del Arco 221
La mort del Rey Martí, per Joaquím Miret y Sans 282
Iberos y Bereberes, por Andrés Giménez Soler 365
Llegendes rimades de la Biblia de Sevilla, per Eimesl Moliné y
Brasés 394
Biblioteca del Escorial, las Etimologías de San Isidoro, por
Salvador Sanpere y Miguel 412
Les «Memorias cronológicas de los Condes de Urgel» per don
Jaume Villanueva, per Joaquím Miret y Sans 415
(tv y
Págs.
Notes dotzecentistes d'Ausona, per Francesch Carreras y Candi. 429
La Bula de indulgencias impresa en catalán en 1483, por Joa-
quín Miret y Sans 480
Jaime I el Conquistador y la Comunidad judía de Montpeller,
por Francisco de Bofarull y Sans 484
La vila nova de Barcelona y la familia de Ramón Lull en
la XIII centuria, per Joaquím Miret y Sans 525
Noticias 55, 93, 135, 206, 278, 326, 427, 535
Lista de los señores académicos de número, por orden de anti-
güedad, en 31 de diciembre de 1910. . „ 537
Académicos correspondientes 537
0
*iku¡i«c* DEPT. MAR 21 |362
i
H
<D
ü
m
T5
ra
cti
U
■P
0)
»J
w
i
p
pq
T3 -P
<D
H
H
3
*n
Tí CQ
ü
C\¿ O ir\
WOH •
«aj C^ pq •>
University of Toronto
Library
DO NOT
REMOVE
THE
CARD
FROM
THIS
POCKET
Acmé Library Card Pocket
LOWE-MARTIN CO. LIMITED