Skip to main content

Full text of "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelon"

See other formats


Digitized  by  the  Internet  Archive 

in  2008  with  funding  from 

Microsoft  Corporation 


http://www.archive.org/details/boletndelareal05acaduoft 


BOLETÍN 


DE  LA 


REAL  ACADEMIA  DE  BUENAS  LETRAS  DE  BARCELONA 


TOMO  QUINTO 


BOLETÍN 


DE   LA 


i  ACADEMIA  I  BUS 


FT 

JjJj 


DE 


BARCELONA 

TOMO  QUINTO 


V 


,s 


Años  Académicos  CLXXXI  y  CLXXXII 


1  BARCELONA 


IMPRENTA  DE  LA  CASA   PROVINCIAL  DE  CARIDAD 
CALLE  DE  MONTEALEGRE,  NÚM.  5 

1909*- 1910 


AS 

3o  2. 

v.  ¿" 


795946 


Ano    IX  O  /^\  T      ÜTTM  Núm.   33 


BOLETÍN 


DE  LA 


Real  /Icademia  de  Buenas  Letras 

— DE  BAtiGBDONA — 


<3 


ENERO   Á   MARZO   DE   1909 


t>- 


UN  NOU  SEGELL  DE  LA  GOMTESA  DONA  AUREMBIAX 


En  nostre  trevall  «Sigilografía  deis  comtes  d'Urgell»,  publicat  en 
lo  nombre  29  d'aquest  Botlletí,  donarem  a  conéxer  un  fragment 
d'un  segell  de  la  comtesa  Dona  Aurembiax,  que  penja  per  medi  de  co- 
rretges  de  luda,  de  un  pergamí  existent  al  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó, 
que  conté  un  tractat  o  concordia  otorgat  entre  aquesta  senyora  y'I 
rey  en  Jaume,  ab  data  de  Lleida,  a  1er  d'agost  de  1228. 

Apart  de  aquest  exemplar,  reproduhíreni  també  un  gravat  de  un  se- 
gell de  la  esmentada  comtesa  que  publica  en  Salazar  y  Castro  en  sa 
Historia  Genealógica  de  la  casa  de  Lava,  vol.  IV,  fol.  31,  gravat  que 
si  bé  de  dibuix  molt  convencional,  dona  una  idea  del  verdader  segell, 
com  havém  tingut  ocasió  de  comprobarho,  comparantlo  ab  lo  fragment 
que's  conserva  al  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó. 

No  teniem  esment  de  cap  altre  exemplar,  pertanyent  a  eixa  com- 
tesa, fins  que  reberem  una  interessant  comunicació  de  Mr.  August 
Coulon,  honorable  membre  que  fou  de  la  Escola  Francesa,  de  Roma, 
y  arxiver,  actualment,  deis  Arxius  Nacionals,  de  París. 

Trobantse  aquest  ilustrat  y  peritíssim  sigilógraf  recorrent  la  Bor- 
gonya,  fent  estudis  pera  publicar  los  segells  d'eixa  antiga  regió  de  la 
Franca,  y  continuar  la  serie  d'inventaris  comencats  per  Demay,  va 
descobrir,  en  lo  Museu  de  la  Société  Eduenne,  d'Autún,  una  matriu 
de  coure,  d'un  nou  segell  pertanyent  a  Dona  Aurembiax,  havent 
tingut  la  atenció,  que  molt  li  agrahím,  de  comunicarnos  la  troba- 
11a  y  remétrens  una  emprempta  de  la  susdita  matriu,  que  reprodu- 
hím  en  la  adjunta  lámina. 

Aquest  segell,  com  se  veu,  té  la  forma  rodona,  y  son  diámetre 
mideix  48  mm.  En  lo  centre  apareix  la  divisa  deis  escachs,  rodejada 

1909.— i 


2  F.   DE  SAGARRA 

d'un  cercle  ahón  s'apoyen,  colocades  en  forma  circular,  vuit  calderes, 
tancades  per  un  segón  cercle  que  conté  la  Uegenda  que  diu  axí: 

(Sigillum  Aurenbiax  comitise  Vrgelensis) 

Ara  be;  no  sabém  si's  tracta  d'una  matriu  auténtica  o  falsa.  Mon- 
sieur  Coulon,  fundantse  en  que  les  matrius,  comunament,  eren  tren- 
cades  al  esdevenir  la  mort  del  personatge  a  qui  pertanyien,  y  que, 
en  conseqüencia  se  fan  sospitoses  les  qui  corresponent  a  aquells  segles 
llunyans,  aparexen  en  nostres  dies,  dupta,  també,  respecte  a  la  auten- 
ticitat  de  la  metexa,  si  be  creu  que  en  cas  de  ser  falsa  podría  be  ésser 
una  falsificació  antiga. 

No'ns  atrevím  a  afermar  una  cosa  ni  altre.  De  totes  maneres,  encare 
que  no  resultes  auténtica,  sempre  fore  a  basa  d'un  nou  segell  verda- 
der  de  Dona  Aurembiax  que  s'hauria  obrat  aquesta  matriu  y  en  aquest 
concepte  és  interessant  son  conexement. 

Apar  una  raresa  que  aytal  matriu  hage  anat  a  parar  a  Autún.  Ha- 
vent  preguntat  per  conducte  de  Mr.  Coulon,  al  conservador  del  Museu 
a  qui  pertany,  sobre  la  procedencia  de  la  meteixa,  per  si  podia  donar- 
nos quelcém  de  llum  pera  aclarir  aquesta  raresa,  resulta  que  no  hi  ha 
antecedents  de  cap  mena,  ignorantse  per  complert  lo  motiu  de  trobar- 
se  en  l'esmentat  Museu. 

Autún  és  una  ciutat  de  Franca  que  pertany  al  departament  del 
Saóne  et  Loire,  antigament  capital  del  Autunois,  que  formava  part 
del  ducat  de  Borgonya. 

¿Quina  relació  podia  haverhi  entre  la  comtesa  d'Urgeil  Dona  Au- 
rembiax, y  aquesta  ciutat  y  regió  de  la  Franca  pera  que  esdevingués 
possehidora  de  aytal  segell? 

Enrich,  net  de  Robert  I,  duch  de  Borgonya,  casa  ab  Teresa,  filia 
d'Alfons  VIé  de  Castella,  l'any  1095  y  rebé  d'aquest  monarca,  en  recom- 
pensa de  la  ajuda  que  li  havia  donat  en  ses  lluytes  contra'ls  alarbs,  la 
regió  de  la  Lusitania,  compresa  entre'l  Duero  y'l  Minyo,  ab  lo  títol  de 
comte,  essent  aquest  príncep  la  soca  y  origen  deis  reys  de  Portugal. 

Son  fill  y  successor,  Alfons  I,  tingué  una  filia  anomenada  Matilde, 
que's  desposa  ab  Eudes  III,  duch  de  Borgonya. 

Sanxo  1er,  anomenat  lo  poblador,  net  d'Enrich  de  Borgonya,  suc- 
cehí  a  son  pare  Alfons  I,  en  lo  reyalme  de  Portugal,  en  1185,  y  casa, 
ab  Dolca,  filia  de  Ramón  Berenguer  IV,  tinguent  de  aquest  matrimoni, 
entre  altres  filis,  á  l'infant  en  Pere  de  Portugal,  qui,  en  juliol  de  1229, 
se  desposa  ab  Dona  Aurembiax,  comtesa  d'Urgeil. 


V 


Boletín  dh  la  Rkal  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona.  Núm.  33 


MATRIU    DE   SEGELL   DE   LA    COMTESA    D'URGELL    DONA    AUREMBIAX, 
QUE'S  CONSERVA  EN  LO  MUSEU  DE  LA  SOCIÉTÉ  KDUENNE,  D'AUTUN 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  3 

¿Aquesta  investigado  histórica  referent  a  les  reiacions  que  existiren 
entre  lo  reyalme  de  Portugal  y'l  ducat  de  Borgonya,  y  d'aquell  ab  la 
comtesa  Dona  Aurembiax  per  son  matrimoni  ab  Tinfant  en  Pere,  podría 
aclarirnos  quelcóm  lo  fet  de  trobarse  a  Autún,  o  sia  dintre  la  demar- 
cado del  ducat,  la  matriu  de  segell  de  que's  tracta?  ¿No  podría  ésser 
que  donades  les  reiacions  de  familia  entre  l'infant  de  Portugal  y'l  du- 
cat de  Borgonya,  hagués  anat  a  parar  a  n'aquella  regió  de  la  Franca 
aytal  matriu? 

Ferrán  de  Sagarra 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  EN  ARAGÓN 

EL  CONQUISTADOR  DE  CERDEÑA 

Jaime  II,  que  no  había  tenido  hijos  de  su  primera  esposa  Isabel  de 
Castilla,  casó  en  segundas  nupcias  con  Blanca  de  Anjou,  en  octubre 
de  1295,  y  ésta  le  dio  abundante  sucesión.  El  primogénito,  llamado 
también  Jaime,  nació  á  fines  de  1296,  y  fué  nombrado  lugarteniente  y 
procurador  de  su  padre  en  1301.  La  razón  de  Estado  aconsejó  la  unión 
de  este  joven  príncipe  con  una  hija  del  rey  Fernando  de  Castilla,  y 
Jaime  II  pactó  este  matrimonio  en  1308.  Pero,  apenas  llegado  el  prín- 
cipe heredero  á  edad  de  la  pubertad,  sintió  repulsión  invencible,  no 
sólo  á  esta  imposición  de  la  razón  de  Estado,  sino  que  á  gobernar  y 
reinar,  prefiriendo  vida  independiente  y  obscura,  denunció  al  ca- 
samiento y  á  la  sucesión  á  la  corona  en  1319,  pasando  la  categoría  de 
presunto  heredero  al  segundogénito,  Alfonso,  nacido  en  1297  y  casado, 
desde  1314,  con  Teresa  de  Entenza,  sobrina  de  Ermengol  X,  conde  de 
Urgell,  heredando  este  condado  los  jóvenes  esposos  por  mediación  del 
Rey. 

Para  formar  el  itinerario  de  Alfonso  III,  no  solamente  desde  1327 
hasta  Iíí36.  período  del  reinado,  sino  en  vida  de  su  padre  Don  Jaime, 
mientras  desempeñó  el  cargo  de  procurador  y  lugarteniente,  al  substi- 
tuir en  tales  cargos  á  su  hermano  dimisionario,  nos  hemos  valido  de  la 
serie  de  Registros  de  Cancillería  correspondientes  á  dicha  lugartenen- 
cia  desde  1318,  conservados  en  el  Archivo  de  la  Corona  de  Aragón,  y 
señalados  en  la  numeración  general  con  los  números  del  363  al  425,  y 
luego  los  correspondientes  á  su  gobierno  como  soberano,  desde  426  al 
585.  En  dichos  registros  hay  transcritos  bastantes  documentos  anterio- 
res á  la  data  del  comienzo  de  la  lugartenencia,  los  que  permiten  fijar 
la  residencia  del  infante  Alfonso  desde  el  año  1314,  y  que  son  referen- 
tes á  asuntos  administrativos  del  condado  de  Urgell,  que  poseía  desde 
el  día  de  su  citado  casamiento  con  Teresa  de  Entenza  (10  noviembre 
de  1314),  celebrado  en  la  catedral  de  Lleyda.  El  24  del  mismo  mes  de 
noviembre  estaba  en  Agramunt,  y  en  dicho  día  y  lugar  signó  un  pri- 


4  J.   MIRET  Y  SANS 

vilegio  de  protección  y  guiaje  á  favor  de  «ordine  Sánete  Marie  Merce- 
dis  captivorum  et  Magistri  dicti  ordinis  et  fratres  universos  et  etiam 
nuncios  et  totam  familiam  eorum».  Aquel  mismo  día  llegó  á  Pons.  El 
3  de  diciembre  estaba  en  Castelló  de  Farfanya,  sitio  donde  pasó  largas 
temporadas  en  años  posteriores,  y  allí  otorgó  confirmación  al  Monaste- 
rio de  Bellpuig  y  á  su  abad  Berenguer,  de  todos  los  privilegios  y  fran- 
quicias concedidas  por  sus  antecesores  los  condes  de  Urgell.  Aconseja- 
ban al  joven  infante  en  los  actos  de  administración  y  gobierno,  Galcerán 
de  Corts,  Bernat  de  Pons  y  su  batlle  general,  Arnau  de  Morell.  Estuvo 
luego  en  Albesa,  y  el  17  de  diciembre  se  encontraba  en  Linyola. 

Año  1315. — El  1.°  de  febrero  de  1315  confirmó  las  concesiones  que 
su  antecesor,  el  conde  Ermengol,  había  hecho  en  31  marzo  de  1293  á 
la  iglesia  de  Santa  María,  del  término  de  Balaguer  y  lugar  llamado 
Perellins.  La  data  está  así:  «Quod  est  actuin  in  Castro  Civitatis  Balaga- 
rii  kalendas  februarii,  anno  Domini  M°CCC°XIV°»;  siendo  testigos  sus 
consejeros  Galcerán  Sa  Cort,  Bernat  de  Peramola  y  Bernat  de  Pons. 

El  QO  del  propio  febrero  estaba  en  Lleyda,  donde  otorgó  carta  de 
protección  y  guiaje  á  los  hombres  de  La-grosa,  vasallos  del  Monasterio 
de  San  Victorian. 

El  13  de  marzo,  otra  vez  en  Balaguer,  confirmó  ciertos  privilegios 
de  la  ciudad,  asistido  de  sus  consejeros  G.  Sa  Cort  y  B.  de  Pons,  y  el 
tesorero  del  Rey,  Pere  March.  Allí  permaneció  mucho  tiempo.  Entre- 
tanto su  padre,  el  rey  Jaime,  estaba  en  Lleyda  desde  mediados  de 
marzo,  y  el  2  de  abril  pasó  por  Belloch,  el  9  por  Cervera;  el  día  si- 
guiente estuvo  en  Pujalt,  el  11  en  Vila  de  Prats  de  Rey,  del  14  al  24 
descansó  en  Manresa  y  el  29  pernoctó  en  Moya.  El  6  y  7  de  mayo  se 
hallaba  en  Caldas  de  Montbuy  Don  Jaime,  desde  cuyo  punto  pasó  al 
Monasterio  de  Sant  Cugat  del  Valles,  donde  durmió  el  8  y  9  del  propio 
mes.  Entró  después  en  Barcelona,  donde  permaneció  tranquilo  el 
monarca  hasta  fin  del  año  1315,  por  lo  menos.  A  últimos  de  julio  vino 
el  infante  Alfonso  á  Barcelona,  donde  continuaba  todavía  el  10  de  sep- 
tiembre al  lado  del  Rey;  pero  consta  que  estaba  de  regreso  en  Ba- 
laguer el  25  d3  octubre;  y  allí  estaba  también  el  7  y  el  1 1  de  no- 
viembre. 

Año  1316. — Al  comenzar  el  nuevo  año,  vivía  quieto  en  Balaguer, 
si  bien  sabemos  que  el  día  11  de  enero  lo  pasó  en  Vilagrasa.  Todo  el 
mes  de  febrero  y  marzo  estuvo  en  Balaguer,  al  lado  de  su  esposa,  y 
donde  tenían  su  principal  residencia,  como  capital  que  era  del  condado 
de  Urgell.  Salió  luego  para  Tarragona,  encontrándose  en  dicha  ciudad 
el  17  de  abril  hasta  el  8  de  mayo.  En  Tarragona  estaba  su  padre  des- 
de mediados  de  enero,  salvo  una  excursión  que  había  hecho  á  Tortosa, 
donde  residió  del  7  al  22  de  febrero,  y  otra  al  Monasterio  de  Santas 
Creus,  en  cuyo  cenobio  pernoctó  el  15  de  marzo.  Consta  nuevamente 
la  estancia  de  Jaime  II  en  Tarragona  por  lo  menos  desde  6  de  abril  has- 
ta 23  de  mayo.  Por  consiguiente,  allí  se  vio  con  su  hijo  Alfonso.  A  úl- 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  f) 

timos  de  junio,  del  20  al  24,  estuvo  el  Rey  en  Cervera,  y  pasó  en  Mont- 
blanch  los  veinte'  primeros  días  de  julio. 

El  12  de  mayo  estaba  el  infante  nuevamente  en  Balaguer,  y 
el  día  siguiente  en  Albesa.  Estuvo  recorriendo  todos  aquellos  lu- 
gares, constando  su  estancia  en  Alcoletge  el  9  de  junio.  El  8  de 
agosto  se  hallaba  en  el  Monasterio  de  Poblet,  y  allí  continuaba  aún  el 
día  13,  en  compañía  de  su  padre,  que  residió  en  el  famoso  cenobio  del 
1.°  al  15  de  dicho  mes  (1).  El  25  del  propio  agosto  vuelve  á  estar  en 
Balaguer,  y  el  31  pasó  por  Tartareu,  y  dos  días  antes  había  pernoctado 
en  Milá.  Del  1.°  al  5  de  septiembre  en  Balaguer,  el  8  en  Lleyda,  el  15 
en  Olióla,  el  16  en  Fons,  el  22  en  Montmagastre  y  el  25  regresó  á  Ba- 
laguer. El  29  del  mismo  septiembre  se  encuentra  en  Lleyda,  hasta  el  3 
de  octubre.  Pasa  por  Alcolea  el  9  de  octubre  en  dirección  á  Aragón. 
En  28  del  mismo  mes  signa  documentos  en  Vilanueva,  aldea  de  Zara- 
goza, y  en  la  capital  se  halla  aposentado,  por  lo  menos,  desde  el  8  de 
noviembre  hasta  primeros  de  diciembre.  Parece  que  había  acompañado 
á  su  padre  desde  Lleyda,  porque  encontramos  también  á  Jaime  II  en 
Giminells  el  11  de  octubre,  en  Alcolea  el  13,  en  el  Monasterio  de  Sige- 
na  el  14  y  15,  y  luego  en  Zaragoza  desde  mediados  de  noviembre  has- 
ta principios  de  diciembre;  el  5  de  diciembre  el  Rey  pernoctó  en  el  Mo- 
nasterio de  Roda  ó  Rueda,  cerca  de  Caspe,  y  el  13  estaba  ya  en 
Tortosa.  El  17  de  diciembre,  entraba  el  infante  ya  de  regreso  en  Alco- 
lea, en  cuya  población  se  detuvo  unos  quince  días. 

Año  1317. — Consta  su  estancia  en  Alcolea  de  Cinca  el  1.°  de  enero 
y  el  9  del  mismo  mes.  El  18  pasa  por  Alguaire,  pues  la  data  del  docu- 
mento dice:  «Datum  Algayre  XV  calendas  februarii  anno  Domini 
M°CCC°XVI°»,  que  reducido  al  estilo  moderno  de  contar  es  18  enero 
1317.  El  26  se  encuentra  en  Gastelló  de  Farfanya,  y  el  30  en  el  Monas- 
terio de  Bellpuig  de  las  Avellanas.  El  1.°  de  febrero  está  en  Almenar, 
el  5  en  Alcolea  y  el  24  en  Lleyda.  De  allí  se  dirige  á  Barcelona,  donde 
le  vemos  ya  el  5  de  marzo.  El  9  de  abril  continúa  en  la  capital  del 
Principado;  pero  el  24  de  mayo  sale  en  Las  Celias,  y  el  3  de  junio  en 
Lleyda.  Pasó  más  de  un  mes  en  Lleyda,  con  frecuentes  excursiones  á 
Balaguer. 

En  todo  este  primer  semestre  de  1317  no  se  vio  con  su  padre,  pues 
Jaime  II  empezó  el  año  en  Tortosa,  y  el  día  8  de  enero  pasó  el  Coll  de 
Balaguer  hacia  Tarragona,  donde  entró  el  10.  Dirigióse  luego  á  Barce- 
lona, en  cuyo  punto  estaba  todavía  á  mitad  de  marzo.  A  principios  de 
abril  hizo  el  Rey  una  excursión  por  los  alrededores  de  la  capital,  sig- 
nando el  12  de  abril  en  Badalona  un  documento  en  esta  forma:  «Datum 
in  mrri  Bitulone  II   idus  aprilis  anno  Domini  MCCC°XVII°»;  y  hay 


(1)  Jaime  II  pernoctó  el  16  de  agosto  en  Albió;  el  20  ya  estaba  en  Lleyda,  y  allí  se  detuvo 
hasta  el  7  de  octubre,  avistándose  nuevamente  con  su  hijo  Alfonso,  al  que  ya  empezaba  & 
tener  más  cariño  que  al  primogénito. 


6  J.   MIRET    Y   SANS 

otros  documentos  fechados  en  San  Adriá  del  Besos  el  16,  18  y  19  del 
mismo  mes. 

El  infante  Alfonso  estaba  en  Lleyda  el  30  de  julio  y  el  16  de  agos- 
to; el  19  y  23  signó  documentos  en  Balaguer;  el  16  de  octubre  pasó  por 
el  Monasterio  de  Bellpuig  de  las  Avellanas;  el  23  en  Balaguer;  el  26, 
28  y  30  del  mismo  octubre  pernoctó  en  Albesa;  el  6  y  7  de  noviembre 
en  el  lugar  de  Peyrola;  el  15  en  la  Muela  (dice  Lalmotla  el  documento 
y  Jo  reducimos  á  la  Muela  de  Aragón  y  no  Admetlla  de  Cataluña,  por- 
que esta  última  la  latinizaban  por  Amígdala);  al  cabo  de  tres  días,  ó 
sea  el  18  del  propio  noviembre,  se  encontraba  en  Mequinenza,  donde 
continuaba  el  19.  De  Mequinenza  bajó  á  Tortosa,  y  allí  signó  escritu- 
ras el  24.  Luego  encaminóse  á  la  ciudad  de  Valencia,  donde  estacionó 
hasta  más  allá  del  fin  del  año. 

Año  1318.— En  Valencia  acompañaban  al  infante  Alfonso  su  con- 
sejero Bernat  de  Pons,  Ot  de  Monteada  y  Enrique  de  Quintavalle.  El  23 
de  enero  se  trasladó  á  Játiva,  y  allí  estaba  todavía  el  10  de  febrero; 
pero,  á  los  pocos  días,  el  19,  consta  de  nuevo  su  estancia  en  Valencia, 
figurando  á  su  lado  en  la  otorgación  de  documentos,  el  citado  Don  Ot, 
su  mayordomo  Bernat  de  Boxadors  y  su  procurador  Enrique  de  Quin- 
tavalle. 

No  tardó  en  salir  nuevamente  de  Valencia  para  trasladarse  al  con- 
dado de  Urgell.  El  14  de  marzo  estaba  ya  en  Balaguer,  y  allí  conti- 
nuaba el  1.°  de  abril,  figurando  en  su  séquito  Bernat  de  Boxadors, 
Bernat  de  Peramola  y  Arnau  de  Murell.  Desde  el  3  al  25  de  abril  per- 
maneció en  Castelló  de  Farfanya,  acompañado  de  los  mencionados 
Peramola,  Murell,  Pons  y  su  pagador  ó  tesorero  Francisco  de  Ferriol. 
Allí  trataban  de  arreglar  las  cuestiones  promovidas  por  las  represalias 
que  ejerció  Guillem  Ramón  de  Josa  por  un  caballo  que  había  perdido 
en  Martorell  en  servicio  del  Conde  de  Foix,  apoderándose  dicho  Josa 
de  bienes  muebles  de  pobres  gentes  del  Urgellet,  vasallos  de  la  Coro- 
na, interviniendo  en  tales  negociaciones  el  veguer  Ramón  Guillem  de 
Monteada  y  Pere  Martí,  procurador  del  citado  Conde  de  Foix  en  la 
mencionada  comarca  de  Urgellet. 

Hizo  una  rápida  excursión  al  Monasterio  de  Sijena,  donde  aparece 
el  28  de  abril;  pero  al  día  siguiente  estaba  ya  en  Mequinenza,  enea  - 
minándose  á  Tortosa,  en  cuya  ciudad  consta  su  permanencia  desde  el 
9  de  mayo  hasta  1.°  de  junio.  Allí  estaba  el  Rey,  su  padre,  celebrando 
cortes  á  los  catalanes,  como  puede  verse  en  la  obra  de  Coroleu  y  Pella 
sobre  esta  institución  política. 

Jaime  II,  que  desde  Huesca,  donde  se  bailaba  en  la  primera  quin 
cena  de  septiembre  de  1317,  pasando  por  Ejeael  día  23,  se  encaminó  á 
Zaragoza,  estuvo  en  esa  capital  toda  la  primera  semana  de  octubre 
del  repetido  año;  pasó  luego  por  Daroca  el  11  del  propio  mes,  por  Te- 
ruel el  18,  dirigiéndose  á  Valencia.  Consta  que  el  29  de  octubre  había 
llegado  ya  á  esta  última  ciudad,  y  en  ella  permaneció  quieto  hasta  el 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  7 

5  de  enero  de  1318,  siendo  visitado  por  su  hijo  Alfonso.  Del  6  al  25  del 
propio  enero,  estuvo  el  Rey  en  Játiva,  trasladándose  seguidamente  á 
Valencia  otra  vez,  acompañado  de  Don  Ot  de  Monteada,  Giiabert  de 
Centelles,  Dalmau,  vizconde  de  Rocaberti,  Guillem  de  Canet  y  Pedro 
Martínez  de  Luna,  y  seguido,  además,  del  infante  Alfonso.  El  Rey  sa- 
lió de  Valencia  el  16  ó  17  de  marzo  (1318),  el  20  pasó  por  Villarreal  y 
el  23  por  Burriana.  El  6  de  abril  estaba  ya  en  Tortosa,  contándose  en 
su  séquito  el  mencionado  vizconde  Dalmau  y  Vidal  de  Vilanova.  En- 
tonces celebró  las  cortes  que  hemos  indicado,  visitándole  nuevamente 
su  hijo  Alfonso.  En  un  documento  que  firmó  allí  el  17  de  mayo,  firma- 
ron también  los  citados  infante  y  vizconde,  el  infante  Juan ,  otro  de 
sus  hijos,  G.  de  Anglerola  y  Bernat  G.  de  Portella.  También  estaban 
con  el  monarca  Ot  de  Monteada,  Pere  de  Queralt  y  Guillem  de  Mont- 
eada. Jaime  II  licenció  las  cortes  sin  haber  hecho  ordenación  alguna, 
pero  no  se  trasladó  inmediatamente  á  Barcelona,  según  indican  Coro- 
leu  y  Pella,  pues  que  le  sitúan  en  la  capital  del  Principado  el  día  18 
del  mismo  mayo.  Tenemos  documentes  que  acreditan  la  permanencia 
del  Rey  en  Tortosa  el  20  y  25  de  mayo,  el  2  y  el  8  de  junio.  Creemos 
que  salió  de  Tortosa  el  mismo  día  8,  pues  el  10  de  junio  aparece  ya  en 
el  Monasterio  de  Santas  Creus  y  el  19  en  Barcelona. 

Mientras  el  Rey  se  encaminaba  á  Barcelona,  su  hijo  se  dirigía  al 
condado  de  Urgell.  Del  7  al  20  de  junio  permaneció  Don  Alfonso  en  Cas- 
telló  de  Farfanya.  El  mismo  día  20  pasó  por  Bellpuig  de  Anglerola,  y 
el  26  estaba  ya  en  Barcelona  al  lado  de  Jaime  II.  Nos  consta  la  per- 
manencia en  la  capital  del  monarca  hasta  fines  de  agosto,  y  del  infan- 
te hasta  el  día  20  del  mismo  mes.  Mientras  el  Rey  se  dirigió  á  Gerona 
y  Figueras,  por  donde  anduvo  todo  el  mes  de  septiembre,  Don  Alfonso 
regresó  á  sus  estados  de  Urgell,  apareciendo  en  Castelló  de  Farfanya 
el  día  2  de  septiembre,  y  allí  continuaba  todavía  el  8.  El  13  pasó  por 
Torroja,  y  desde  el  21  al  11  del  siguiente  octubre  permaneció  en  Agra- 
munt,  acompañado  siempre  de  Ot  de  Monteada  y  de  Bernat  de  Pons. 
Regresó  luego  á  Castelló  de  Farfanya,  y  allí  estaba  el  18  de  octubre 
con  el  citado  Bernat  de  Pons,  Bernat  de  Boxadors  y  Arnau  de  Murell, 
sus  consejeros.  Más  tarde  volvió  á  Barcelona,  donde  consta  su  estancia 
el  5  de  diciembre.  Su  padre  estaba  en  la  capital  desde  el  12  de  octu- 
bre, y  en  ella  acabaron  el  año  y  comenzaron  el  nuevo  Jaime  II  y  el 
infante. 

Año  1319. — Don  Alfonso  «salió  de  Barcelona  del  10  al  15  de  enero. 
El  20  aparece  en  Albesa  con  Ot  de  Monteada,  Bernat  de  Peí  amóla  y 
Bernat  de  Pons,  sus  consejeros;  el  4  de  febrero  en  Las  Celias,  ya  den- 
tro de  Aragón;  el  6  en  el  monasterio  de  religiosas  de  Casvas,  acompaña- 
do del  mencionado  Pons,  de  Bernat  de  Boxadors,  su  mayordomo  y  de 
Fiancisco  Feniol,  su  expensor,  y  donde  firmó  carta  de  absolución  de 
toda  demanda  y  pena  á  favor  de  los  vecinos  de  Montmagastre.  Pasó  dos 
días  en  el  Monasterio  y  luego  se  dirigió  á  Huesca,  donde  entró  el  día  9. 


8  J.    MIRET   Y  SANS 

El  15  de  marzo  estaba  en  Alcolea  ó  Alcoletge,  permaneciendo  en  aquel 
punto,  por  lo  menos,  hasta  el  31.  La  data  de  los  documentos  expedidos 
en  Alcolea  está  así:  «Quod  est  actum  in  castro  Alcolegie  riparie  Cin- 
que  XII  kalendas  aprilis  anno  ab  incarnatione  Domini  MCCCXVIII0»; 
y  los  firman,  con  el  infante,  B.  de  Pons,  B.  de  Boxadors  y  Ramón  de 
Boil,  consejeros,  y  Ferrer  Columbí,  juez  del  propio  infante  en  su  cuali- 
dad de  conde  de  Urgell. 

Regresó  á  Cataluña,  pasando  por  el  Monasterio  de  Poblet  el  3  de 
abril,  camino  de  Barcelona.  Nos  consta  su  estancia  en  Barcelona  desde 
el  17  de  abril  hasta  el  12  de  mayo,  al  lado  de  su  padre,  pues  el  Rey  no 
se  había  movido  de  la  capital  desde  el  principio  del  año.  A  fines  de 
enero  estaban  con  Jaime  II  en  Barcelona:  el  obispo  de  Gerona,  el  in- 
fante Juan,  luego  arzobispo  de  Toledo,  Guerau  de  Rocaberti,  Beren- 
guer  de  Anglerola  y  Ramón  de  Orcau;  y  á  mitad  de  marzo,  figuraban 
á  su  lado:  Ot  de  Monteada,  el  arzobispo  de  Tarragona,  los  obipos  de 
Valencia  y  Vich  y  el  citado  infante  Juan.  A  principios  de  abril  eran 
testigos  en  los  documentos  que  expedía  el  monarca:  el  conde  Malgaulí 
de  Empories,  el  vizconde  Dalmau  de  Rocaberti,  el  infante  Juan,  G.  de 
Anglerola  y  G.  de  Cervelló;  y  en  otro  datado  del  10  de  mayo,  hallamos 
como  firmantes  el  infante  Alfonso,  conde  de  Urgell  y  vizconde  da 
Ager,  Juan  Eximen  de  Urrea,  Ot  de  Monteada,  Ramón  de  Orcau  y 
Guillemón  de  Anglerola. 

Don  Alfonso  no  tardó  en  salir  de  Barcelona,  porque  nos  aparece  ya 
en  Castelló  de  Farfanya  desde  el  27  del  propio  mayo.  El  5  de  junio  en 
Balaguer,  el  infante  y  su  esposa  Doña  Teresa,  en  remuneración  de 
servicios,  ceden  tierras  á  su  repostero  Gil  Martínez,  y  firman  la  carta: 
Guillem  Jay,  capellán  de  Doña  Teresa;  Guillem  ferra,  camarero  del 
Infante,  y  Pere  de  Ribes,  su  comprador.  Continuó  en  Balaguer  hasta  el 
13  de  julio,  por  lo  menos,  en  cuya  data  formaban  su  séquito  Dalmau 
de  Peramola,  Arnau  de  Murell  y  el  juez  Ferrer  Columbi.  Hizo  luego 
un  rápido  viaje  á  Barcelona,  donde  continuaba  el  Rey  ocupado,  sin 
duda,  en  las  cuestiones  suscitadas  por  la  resistencia  de  su  primogénito 
á  celebrar  el  casamiento  pactado  con  la  infanta  de  Castilla.  Podemos 
justificar  la  estancia  en  Barcelona  del  infante  Alfonso  desde  el  22  de 
julio  hasta  el  12  de  agosto. 

El  26  de  junio  continuaban  en  Barcelona,  al  lado  del  monarca,  el 
conde  Malgaulí,  Berenguer  de  Vilaregut,  Gilabert  de  Centelles  y  Pere 
de  Queralt.  En  una  carta  real  del  día  27  de  julio,  figuran  como  testigos 
el  infante  Alfonso,  conde  de  Urgell,  Ot  de  Monteada,  Berenguer  Gui- 
llem de  Portella,  y  Berenguer,  obispo  de  Vich;  y  en  otra  anterior,  da- 
tada del  22,  vemos  el  citado  infante,  su  hermano  Juan,  el  citado  don 
Ot,  Guillem  Ramón  de  Monteada  y  Jazpert,  vizconde  de  Castellnou. 

Don  Alfonso  estaba  de  nuevo  en  Balaguer  desde  el  18  de  agosto,  y 
allí  permanece  hasta  primeros  de  septiembre  que  se  trasladó  á  Castelló 
de  Farfanya.  El  9  de  septiembre  estuvo  en  Os,  y  el  11  otra  vez  en  Cas- 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III   DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  9 

telló.  Penetró  luego  en  Aragón,  permaneciendo  en  Alcolea  de  Cinca 
del  15  al  24  de  septiembre;  dos  días  después  pernoctó  en  el  Monasterio  de 
Sijena;  el  28  pasó  por  Lanaja,  el  día  siguiente  por  Sariñena,  y  el  30 
por  Alcovierre.  El  2  de  octubre  estuvo  en  Lesiñén,  el  4  en  Tardienta 
(Tardayanta),  el  8  en  Lanaya,  el  )0  y  11  en  Mequinenza,  el  14  en  Fa- 
vara,  el  17  en  Flix  y  el  22  en  Gandesa. 

En  Gandesa  tuvo  lugar  el  drama  de  familia  que  afectó  profunda- 
mente al  Rey.  Jaime  II  se  había  trasladado  de  Barcelona  á  Gandesa 
á  últimos  de  septiembre  ó  principios  de  octubre.  El  7  de  septiembre,  aún 
en  Barcelona,  estaba  acompañado  de  sus  hijos  Pedro  y  Juan.  El  4  de 
octubre  le  hallamos  ya  en  Gandesa,  y  allí  nos  consta  su  permanencia 
hasta  el  23.  Su  primogénito  Jaime,  que  le  había  manifestado  deseos 
de  no  contraer  el  matrimonio  pactado  con  la  infanta  castellana  y  de 
renunciar  á  la  sucesión  á  la  corona,  á  insistentes  ruegos  del  Rey  ac- 
cedió á  presentarse  en  Gandesa  para  celebrar  el  casamiento  y  más 
adelante  resolver  sobre  su  voluntad  de  no  reinar.  Reunida  buena  co- 
mitiva de  magnates,  comenzó  la  ceremonia  nupcial  en  la  iglesia  de 
Gandesa,  el  miércoles  17  de  octubre,  y  una  vez  celebrada  le  misa,  ma- 
nifestó bruscamente  el  primogénito  que  se  negaba  en  absoluto  á  pro- 
seguir aquella  ceremonia  y  que  insistía  en  su  renuncia.  Es  fácil  presu- 
mir el  escándalo  que  se  produjo  y  el  disgusto  experimentado  por 
Jaime  II.  Éste  escribió  sentida  carta  á  la  reina  de  Castilla  el  día  22,  ex- 
plicándole el  hecho,  en  el  que  no  tañía  responsabilidad  alguna,  y  pro- 
curando evitar  las  consecuencias  de  aquella  ofensa.  En  dicha  carta, 
el  Rey  dice  también  que  el  hecho  ocurrió  la  víspera  de  San  Lucas,  ó 
sea  el  17.  Poco  después  salió  Jaime  II  de  Gandesa,  acompañado  de  sus 
hijos  Alfonso  y  Juan,  del  conde  Malgaulí  de  Empories,  de  Ot  de  Mont- 
eada, Vidal  de  Vilanova,  Pere  de  Queralt,  Pere  de  Boil,  Bernat  y  Gui- 
llem  de  Anglerola,  y  encaminóse  á  Tarragona,  pasando  por  Falset  el 
25,  y  deteniéndose  en  Riudolms  del  27  al  30  octubre.  Tenemos  docu- 
mentos reales  datados  ya  en  Tarragona  el  3  de  noviembre,  y  en  los 
días  sucesivos  hasta  el  31  de  diciembre.  Allí  compareció  luego  el  in- 
faate  primogénito,  insistiendo  en  su  voluntad  de  no  contraer  matrimo- 
nio ni  heredar  la  corona,  y  en  su  virtud  el  Rey  reunió  los  magnates  y 
prelados  para  el  acto  de  aceptar  la  renuncia  á  la  sucesión,  que  tuvo 
efecto  el  día  11  de  las  calendas  de  enero  (22  de  diciembre),  en  la  casa 
de  los  frares  menors  de  dicha  ciudad,  siendo  testigos  el  infante  Juan, 
electo  arzobispo  de  Toledo  y  hermano  del  renunciante,  el  arzobispo 
de  Tarragona,  el  obispo  de  Vich,  fray  Ramón  de  Empories,  gran  prior 
de  los  Hospitalarios,  fray  Gaufret  de  Rocaberti,  comendador  de  dicha 
Orden  en  Espluga  de  Francolí,  fray  Bernat,  abad  de  Benifazá,  Vidal 
de  Vilanova,  Artal  de  Azlor,  Pere  Boil  y  otros  personajes. 

Desde  aquel  momento  nuestro  infante  Alfonso  salía  de  su  condición 
secundaria  de  conde  de  Urgell,  para  elevarse  al  primer  lugar  después 
del  soberano  y  obtener  la  consideración  y  derecho  de  presunto  here- 


10  J.   MIRET   Y  SANS 

dero  de  la  corona.  Permaneció  Alfonso  en  Tarragona  hasta  fines  de  di- 
ciembre, trasladándose  seguidamente  á  Lleyda. 

Año  1320. — La  permanencia  del  infante  Alfonso  en  Lleyda  nos 
consta  desde  el  día  11  de  enero,  y  aparece  acompañado  del  obispo  de 
dicha  ciudad,  de  Bernat  de  Boxadors  y  de  Bernat  Ramón  de  Ribelles. 
El  día  18  del  propio  enero  fueron  testigos  de  un  documento  que  otorgó, 
además  del  citado  Boxadors,  Ot  de  Moteada,  Ramón  de  Ribelles,  Be- 
renguer  Arnau  de  Anglerola  y  Bertrán  de  Gallifa.  Su  escribano  era 
Bonanat  de  Pera.  Permaneció  constantemente  en  Lleyda  hasta  el  21  de 
febrero  en  que  salió  para  Barcelona,  deteniéndose  en  Tárrega  del  23 
al  27.  El  2  de  marzo  le  encontramos  ya  en  la  ciudad  condal,  y  pro 
longo  su  estancia  hasta  el  31.  El  1.°  de  abril  pernoctó  en  Vilafranca  del 
Penedés,  acompañado  de  su  mayordomo  Bernat  de  Boxadors,  de  su 
portero  mayor  Bernat  de  Gallifa  y  de  sus  consejeros  P.  Boil  y  Guillem 
Ollomar.  Entró  en  Montblanch  el  siguiente  día  y  nos  consta  su  perma- 
nencia allí,  por  lo  menos  hasta  el  16  del  citado  mes.  Su  padre  llegó  á 
Montblanch,  procedente  de  Tarragona,  donde  había  estado  en  reposo 
desde  la  renuncia  del  primogénito,  el  día  3,  y  el  19  pasó  al  Monasterio 
de  Poblet,  en  el  que  se  albergó  hasta  el  4  de  mayo,  en  que  regresó  á 
Montblanch.  Volvió  á  instalarse  en  el  Monasterio  el  9,  hasta  el  18  en 
que  salió  definitivamente  para  Lleyda. 

Hizo  entretanto  Don  Alfonso  un  viaje  á  Barcelona,  donde  estaba  el 
20,  23,  26  y  30  de  abril;  pero,  el  4  de  mayo  aparece  nuevamente  en 
Montblanch  al  lado  de  su  padre,  y  con  él  encaminóse  á  Lleyda  el  19 
del  propio  mes.  A  los  dos  hallamos  en  Lleyda  desde  el  día.  23  hasta  el 
7  de  junio.  No  tenemos  seguridad,  pero  creemos  con  fundamento  que 
el  Rey  y  el  infante  continuaron  juntos  hacia  Aragón.  Hay  documentos 
de  Don  Alfonso  datados  en  Albalat,  ribera  de  Cinca,  el  9  de  junio;  en 
Alcovierre  el  10  y  en  Zaragoza  el  12;  y  tenemos  uno  de  Jaime  II  fe- 
chado en  Zaragoza  el  17,  en  el  que  figura  como  testigo  el  citado  infan- 
te y  varios  magnates,  entre  ellos  Artal  de  Luna  y  Eximen  Cornel.  El 
19  continuaban  en  la  capital,  pero  no  debieron  tardar  mucho  en  salir 
porque  el  29  ya  aparece  el  Rey  en  Calatayud  y  el  infante  pernoctó  en 
Calamotxa  el  22,  en  Monreal  de  Daroca  el  23,  en  Torrella  Carees,  aldea 
de  Teruel,  el  25;  en  Teruel  el  28  y  29,  en  Visiedo,  aldea  de  Teruel,  el 
30,  y  en  Calatayud  el  4  de  julio.  El  7  continuaba  Don  Alfonso  al  lado 
de  su  padre  en  Calatayud;  pero  dos  días  después  estaba  ya  en  Za- 
ragoza. 

Jaime  II  permaneció  en  Calatayud  hasta  fines  de  julio;  figuraban 
en  su  comitiva  Bernat  de  Sarria,  Blasco  Maza,  Juan  Eximen  de  Urrea 
y  el  infante  Pere,  hijo  del  monarca.  Dirigióse  luego  á  Tarazona,  donde 
estuvo  desde  el  4  al  23  de  agosto,  en  compañía  del  Castellán  de  Em- 
posta, Don  Martín  Pérez  de  Oros  y  de  Don  Martín  Gil  de  Atrocillo.  A 
primeros  de  septiembre  había  regresado  ya  á  Zaragoza,  en  cuya  ciu- 
dad permaneció  hasta  el  25  de  octubre. 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  11 

Don  Alfonso  pasó  en  Huesca  los  días  11  y  12  de  julio,  el  14  pernoc- 
tó en  Zufaria,  el  16  en  Pedrola,  el  17  en  Almunia,  el  18  en  Saumian, 
aldea  de  Daroca,  y  el  día  siguiente  estuvo  en  Calatay.ud  con  el  Rey. 
El  20  pasó  por  Riela,  el  22  por  Zufaria  y  llegó  á  Barbastro  el  24,  en 
cuyo  punto  estacionó  por  lo  menos  hasta  el  12  de  agosto.  Del  14  al  26 
de  agosto  estuvo  en  Huesca,  el  siguiente  día  en  Luna,  los  otros  dos  en 
Ejea  y  «1  30  en  Tauste.  El  1.°  de  septiembre  llegó  á  Zaragoza,  donde 
encontró  al  Rey,  y  juntos  estuvieron  hasta  el  25  de  octubre.  También 
tenía  Jaime  II  allí  á  su  otro  hijo,  Pedro,  á  su  primo  Jaime  de  Exérica, 
Ramón  de  Peralta,  Eximen  de  Foces  y  el  notario  del  infante  heredero 
Bonanat  de  Pera. 

El  Rey  marchó  á  Valencia,  pernoctando  en  Quinto  el  día  26  del 
propio  octubre.  El  8  de  noviembre  pasó  por  San  Mateu,  el  10  por  Cas- 
telló  del  Camp  de  Burriana,  el  día  siguiente  por  popula  de  Nules,  en- 
trando en  la  capital  del  reino  valenciano  el  17,  ó  quizás  antes,  acompa- 
ñado de  su  hijo  Pere,  de  Don  Pere  de  Queralt,  de  fray  Arnau  de  Soler, 
Maestre  de  la  Milicia  de  Montesa,  y  aumentándose  el  séquito  algunos 
días  después  con  el  almirante  Francisco  Carros  y  con  Francisco  de 
Próxida.  El  Rey  acabó  en  Valencia  el  año  1320,  acompañado  en  los  úl- 
timos de  diciembre  por  los  referidos  personajes,  y  además  de  Jaime, 
señor  de  Exérica. 

Por  su  parte,  el  infante  heredero  partió  de  Zaragoza  para  Huesca, 
donde  entró  el  28  de  octubre  y  permaneció  hasta  el  29  de  noviembre. 
El  30  estuvo  en  el  Monasterio  de  San  Juan  de  la  Peña,  quizás  por  pri- 
mera vez.  En  Jaca  estacionó  muchos  días,  del  3  al  17  de  diciembre, 
por  lo  menos,  pues  son  las  datas  extremas  de  los  documentos  que  te- 
nemos datados  en  dicha  ciudad  en  aquella  ocasión.  Acompañaban  al 
infante  Alfonso  el  abad  de  San  Juan  de  la  l'eña,  Esteban  Gil  Tarín, 
Artal  de  Alagón,  Pedro  Fernández  de  Vergua  y  Bertrán  de  Gallifa.  El 
22  de  diciembre  estaba  otra  vez  aposentado  en  Huesca,  en  cuyo  punto 
acabó  el  año. 

Año  1321.  — Sobre  el  9  de  enero  marchó  Don  Alfonso  á  Zaragoza, 
donde  permaneció  hasta  fin  del  mes  (1).  Del  6  al  13  de  febrero  estuvo 
en  Fraga.  El  15  llegó  á  Lleyda,  y  allí  descansó  hasta  el  24  de  marzo. 
El  26  y  27  los  pasó  en  Castellaulí,  y  el  28,  29  y  30  en  término  de  dicha 
villa  y  en  el  de  Clarmont.  Un  documento  expedido  el  1.°  de  abril  está 
datado  en  esta  forma:  Datum  in  castris  apud  locum  de  Castma]  que 
es  Carme.  Otro  del  2  de  abril,  en  castris  Castma. 

Iba  á  sitiar  el  castillo  de  Orpí,  pues  los  documentos  que  firmó  el 
día  4  dicen:  Datum  in  obsidione  castrum  de   Orpino;  que  tenía  ya  en 


(1 )  Con  escritura  de  16  de  enero  nombró  á  Ramón  Mitera,  su  acemilero,  para  guardián 
de  su  castillo  de  Balaguer,  concediéndole  habitación  durante  toda  su  vida  y  seis  dineros 
jaqueses  diarios  de  sueldo.  Fueron  testigos  Guillem  de  Monteada,  Artal  de  Luna,  el  arzo- 
bispo de  Zaragoza,  Artal  de  Alagón  y  Blasco  Maza. 


12  J.    MIRET   Y  SANS 

su  poder  y  donde  pernoctaba  el  6  del  propio  abril.  Carme  está  situado 
á  10  kilómetros  y  Orpí  á  12,  al  mediodía  de  Igualada. 

El  9  de  abril  dató  escrituras  en  Vilanova  y  en  Clarmont:  Datum  in 
castris  in  termino  de  Claromonte.  El  10  y  11  en  Fals:  Datum  in  castris 
apud  terminum  de  Falgs.  En  este  lugar  firmó  carta  de  promesa  á  Doña 
María  Alvarez,  viuda  del  vizconde  de  Cardona ,  de  no  perjudicar  en 
modo  alguno  sus  bienes  al  proceder  á  la  ejecución  contra  su  hijo  Ra- 
món Folch,  bienes  que  la  dama  poseía  por  esponsalicio  en  Solsona  y 
otros  puntos.  El  12  y  14  en  Suria:  Datum  in  castris  et  termino  de  Suria. 
El  16  y  17  en  Calaf:  Datum  in  castris  apud  Calaf,  ó  Datum  in  castris 
in  termino  castri  de   Calaf f,  ó  Datum,  in  castris  apud  locum  de  Ca- 
laf X  VI  kalendas  madii  anno  Domini  M°CCC°XX  Io,  que  de  estas  tres 
maneras  aparecen  datados  los  documentos  del  infante  en  Calaf.  Del 
18  al  27  del  mismo  abril  permaneció  en  Cervera ,  dirigiéndose  luego  á 
Balaguer,  donde  estuvo  hasta  el  5  de  mayo,  trasladándose  entonces  á 
Montblanch,  en  cuya  villa  consta  su  estancia  del  8  al  14,  y  después  á 
Tarragona,  en  la  que  seguramente  entró  el  16  ó  17,  al  propio  tiempo 
que  el  Rey.  Padre  é  hijo  no  se  habían  visto  desde  octubre  anterior  en 
Zaragoza.  Jaime  II  había  permanecido  en  Valencia  desde  mediados 
de   noviembre  1320,  hasta  el  3  de  mayo  de  1321,  con  el  infante  Pere, 
con  Jaime  de  Exérica  y  Roger  de  Loria,  Acart  de  Mur,  Pere  de  Que- 
ralt  y  otros  nobles.  El  5  de  mayo  pasó  el  Rey  por  Xilses,  ó  sea  Chu- 
ches; el  siguiente  día  por  Burriol,  el  8  por  Cabanas  y  el  17  llegó  á  Ta- 
rragona, de  donde  salió  el  21,  acompañado  de  sus  hijos  Alfonso  y  Pere, 
del  obispo  de  Valencia,  su  canciller,  de  Berenguer  de  Vilaregut,  Gui- 
llen! de  Cervelló,  Ot  de  Monteada  y  otros  muchos  personajes.  Descansó 
la  regia  comitiva  en  Vilafranca  del  Penedés,  desde  el  23  al  26,  y  entró 
luego  en  Barcelona.  Jaime  II  y  sus  hijos  aparecen  en  los  documentos 
de  cancillería  en  la  capital  catalana  desde  1.°  de  junio  hasta  el  10;  en- 
tonces se  dirigieron  á  Gerona,  donde  iban  á  reunirse  las  Cortes.  Desde 
el  18  de  junio  al  17  de  agosto,  dos  meses  justos,  permaneció  el  Rey  en 
Gerona.  El  acta  en  que  el  Rey  exime  á  Sancho  de  Mallorca  por  duran- 
te su  vida  de  concurrir  á  las  Cortes  y  de  dar  la  potestad  de  la  ciudad 
y  reino  de  Mallorca,  está  datada  así:  Acta  fuerunt  hec  in  civitate  Ge~ 
rundeindomo predicatorum IVkalendas julii  anno  Domini M°C CC° XXo 
primo.  Puso  su  firma  el  infante  Alfonso.  Este  y  su  padre  salieron  jun- 
tos de  Gerona,  dirigiéndose  al  Rosselló.  El  19  de  agosto  pernoctaron 
en  Perelada,  el  23  en  Argilers:   Datum  in  loco   de  Argüeriis,  Elnensis 
diócesis  Xo  kalendas  septembris.  Iban  con  el  monarca  su  canciller,  el 
prelado  de  Valencia,  su  hijo  el  infante  Pere,  Dalmau,  vizconde  de  Ro- 
caberti,  Guerau  de  Rocaberti,   Bernat  de  Cruilles  y  otros  caballeros 
del  Empurdá.  Presumimos  que  en  Argilers  el  infante  heredero  se  se- 
paró del  Rey;  este  último  marchó  á  Perpiñá,  donde  estaba  el  25  de 
agosto  y  siguientes  días,  hasta  el  4  de  septiembre  por  lo  menos.  Al  in- 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  13 

fante  heredero  le  vemos  todavía  en  Argilers  el  28  de  agosto  y  el  1.°  de 
septiembre  en  Figueras,  marchando  seguidamente  á  Barcelona. 

Jaime  II  pasó  de  Perpiñá  á  Torroella  de  Montgrí,  donde  estaba  el 
5  de  septiembre,  hasta  el  13,  dirigiéndose  después  á  Barcelona;  desde 
el  2  de  octubre  consta  la  estancia  del  Rey  en  Barcelona,  y  la  del  in- 
fante Don  Alfonso  desde  el  6  de  septiembre.  Figuran  en  el  séquito  real 
el  infante  Pere,  Huch  de  Mataplana,  conde  de  Pallars,  Aman  Roger, 
hijo  de  éste,  Ot  de  Monteada  y  otros  nobles. 

Don  Alfonso  continuaba  en  Barcelona  el  13  de  octubre,  trasladán- 
dose poco  después  á  Santas  Creusy  á  Lleyda,  donde  podemos  justificar 
su  estancia  desde  el  día  23  del  mismo  mes  hasta  el  5  del  siguiente.  A 
los  tres  días,  ó  sea  el  8  de  noviembre,  nos  aparece  de  improviso  en 
Tortosa,  y  su  descanso  fué  poco,  porque  la  última  data  de  sus  docu- 
mentos en  Tortosa  es  del  17  de  las  calendas  de  diciembre  (16  noviem- 
bre), y  la  primera  de  los  datados  en  Barcelona  del  10  de  las  mismas 
calendas  (23  noviembre). 

Debió  salir  el  Rey  de  Barcelona  sobre  el  9  de  octubre,  encontrándo- 
se el  16  en  el  Monasterio  de  Santas  Creus  con  sus  hijos  Alfonso,  Pere  y 
Ramón  Berenguer,  con  el  obispo  de  Lleyda  y  Ot  de  Monteada.  El  20 
de  octubre  pasó  Jaime  II  por  Valls,  pues  hay  datas  de  diplomas  reales 
así:  Batum  in  loco  de  Vallibus,  XIII  kalendas  novembris;  el  22  por 
Riudolms:  Datum  in  loco  de  Riudolms  campi  Terrachone;  el  24  por 
Falset:  Datum  in  loco  de  Fauget,  y  el  28,  ó  quizás  el  27,  entraba  en 
Tortosa,  y  allí  continuaba  al  terminar  el  año,  en  compañía  de  sus  hi- 
jos Pere  y  Ramón  Berenguer,  siendo  visitado  también  por  su  presunto 
heredero. 

Don  Alfonso  pasó  por  Tarragona  de  regreso  de  Tortosa  el  19  de 
noviembre,  y  el  20  por  Arbós.  El  23  estaba  en  Barcelona,  hasta  el  2  de 
diciembre.  Del  4  al  8  aparece  en  Gerona,  y  luego  nuevamente  en  Bar- 
celona, hasta  el  penúltimo  día  del  año. 

Año  1322. —El  día  de  año  nuevo  debió  salir  de  Barcelona;  pasó 
por  Tarragona  el  3  de  enero,  y  del  10  al  20  estuvo  en  Tortosa  con  su 
padre  y  sus  hermanos  los  infantes  Pere  y  Ramón  Berenguer.  Allí  se 
encontraban  también  Guillem  de  Queralt  y  Gonzalbo  García. 

Don  Alfonso  se  dirigió  á  Valencia,  y  las  datas  extremas  que  tene- 
mos de  su  estancia  allí  son  del  27  de  enero  al  1.°  de  marzo.  Del  5  al 
12  de  marzo  estaba  en  Teruel,  del  16  al  20  en  Daroca,  del  23  al  26  en 
Calatayud,  y  luego  en  Zaragoza,  del  2  al  24  de  abril.  Encaminóse  á 
Huesca,  donde  le  hallamos  del  28  de  abril  al  14  de  mayo,  y  después  á 
Lleyda,  del  17  al  27  del  propio  mes,  en  cuyo  día  se  trasladó  á  su  villa 
de  Balaguer,  en  la  que  solamente  permaneció  cuatro  ó  cinco  días,  vol- 
viendo á  estar  en  Huesca  desde  el  4  de  junio  al  1.°  de  agosto. 

Jaime  II  había  salido  de  Tortosa  sobre  el  16  de  abril,  deteniéndose 
en  Montblanch  del  26  al  30.  El  5  de  mayo  estaba  ya  en  Lleyda  con  sus 
dos  hijos  Pere  y  Ramón  Berenguer,  Dalraau,  vizconde  de  Rocaberti, 


14  J.   MIRET  Y   SANS 

Ramón  Cornel  y  Guillem  de  Monteada,  y  allí  estacionó  hasta  el  29  de 
junio.  Le  visitó  el  infante  heredero  el  17  de  mayo,  y  según  ya  hemos 
indicado,  permaneció  10  días  al  lado  del  Rey.  En  uno  de  éstos,  el  13 
délas  calendas  de  junio  (20  mayo),  fiesta  de  la  Ascensión,  reunida  la 
corte  en  el  templo  de  la  Seu  de  dicha  ciudad,  el  soberano  otorgó  do- 
nación solemne  ásu  hijo  Pere  del  condado  de  Ribagorza,  en  feudo  ho- 
norado,  sin  prestación  de  servicio  alguno  y  según  usaje  de  Barcelona 
y  costumbres  de  Cataluña.  Fueron  testigos  los  infantes  Alfonso  y  Ra- 
món Berenguer,  Martín  Pérez  de  Oros,  Castellán  de  Emposta,  fray  Ar- 
nau  Guillem,  abad  de  Lavaix,  Bernat  de  la  Avellana,  prior  del  Mo- 
nasterio de  Roda,  Berenguer  de  Erill,  prior  de  Ovarra,  Ramón  Folch, 
vizconde  de  Cardona,  Dalínau,  vizconde  da  Rocaberti,  Guillem  de 
Monteada,  senescal  de  Cataluña,  Ximén  de  Foces,  Ramón  Cornel, 
Guillem  de  Anglerola,  Uguet  de  Cardona,  hijo  del  difunto  Ramón 
Folch,  Blasco  Massa  de  Vergua,  Ramón  de  Peralta,  Pere  de  Meytat, 
Pere  de  San  Vicents,  Arnau  de  Erill,  Berenguer  Arnau  de  Anglerola 
y  Guillem  de  Queralt. 

El  30  de  mayo  salió  el  Rey  de  Lleyda,  pasando  por  Belloch.  El  1.° 
de  junio  pernoctó  en  Mollerusa,  dirigiéndose  á  Barcelona,  donde  apa- 
rece ya  el  15  del  mismo  mes,  y  permaneció  quieto  hasta  el  29  de  oc- 
tubre, ó  sea  por  espacio  de  cuatro  meses  y  medio.  El  15  de  julio  vemos 
á  su  lado  el  infante  Pere,  conde  de  Ribagorza,  el  arzobispo  de  Tarra- 
gona, el  vizconde  de  Rocaberti  y  Guillem  de  Cervelló;  y  el  6  de  sep- 
tiembre, Uch  de  Mataplana,  conde  de  Pallars,  Ato  de  Fozes,  Ramón 
de  Peralta,  Bernat  de  Serriá  y  Berenguer  de  Vilaregut.  El  25  del  mis- 
mo septiembre  acompañan  al  rey  sus  dos  hijos  Pere  y  Ramón  Beren- 
guer y  el  citado  conde  de  Pallars. 

Don  Alfonso  salió  de  Huesca  el  1 .°  de  agosto,  y  á  los  dos  días  estaba 
en  Barbastro,  dirigiéndose  á  Lleyda,  donde  le  vemos  desde  el  8  al  17. 
Pasó  luego  á  Barcelona  á  ver  á  su  padre,  y  consta  su  estancia  en  la 
capital  desde  el  23  de  agosto  hasta  el  24  de  septiembre.  El  2  de  octu- 
bre se  encontraba  en  Tortosa,  el  4  en  Villarreal  y  el  9  en  Valencia. 
Salió  de  Valencia  el  27  de  noviembre,  el  día  siguiente  pernoctó  en 
Murvedre,  el  30  en  Villarreal,  el  1.°  de  diciembre  en  Cabanas,  el  2  en 
San  Mateo,  el  7  estaba  en  Tortosa,  del  10  al  16  en  Tarragona.  El  18  de 
diciembre  llegó  á  Barcelona  y  allí  acabó  el  año. 

En  Tarragona  se  vio  nuevamente  con  el  Rey,  su  padre,  pues  éste 
había  salido  de  Barcelona  el  29  de  octubre,  y  después  de  permanecer 
unos  días  en  Constantí,  acompasado  del  obispo.de  Tortosa,  se  estable- 
ció en  Tarragona  desde  el  8  de  noviembre  con  su  hijo  Ramón  Beren- 
guer, con  Pere  de  Queralt  y  otros  nobles.  El  20  del  mismo  mes  le  visi- 
taron Pons,  abad  de  Poblet,  y  Pere,  abad  de  Santas  Creus.  Parece  que 
el  Rey  habitaba  en  el  convento  de  fra-menors,  pues  hay  un  documento 
datado  así  el  15  de  diciembre:  Quod  est  actum  Terrachone  in  domo 
fratrum  minorum  qua  dominus  Rex  hospitabatur  XVIII  kalendas  ja- 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  15 

nuarii  anno  Domini  M°CCC°  vicésimo  secundo.  Fueron  testigos  el  al- 
mirante Francisco  Carros,  Artal  de  Azlor,  hostiarius  maior,  Pere  de 
Boil,  consiliario,  y  Pere  Martí,  tesorero  del  Rey.  Estaba  también  Don 
Ot  de  Monteada  y  Pedro  Martínez  de  Luna. 

El  25  del  propio  diciembre  Jaime  II  contrajo  en  aquella  ciudad 
cuarto  enlace,  con  Elisenda  de  Monteada. 

Año  1323. — El  día  1.°  de  enero  debió  salir  de  Barcelona  el  infante 
Alfonso  y  el  8  estaba  ya  en  Zaragoza.  Nos  consta  su  estancia  en  Zara- 
goza hasta  el  14  de  febrero.  El  23  aparece  nuevamente  en  Barcelona,  y 
en  esta  capital  permaneció  por  lo  menos  hasta  el  6  de  mayo,  prepa- 
rando, en  compañía  del  Rey,  su  padre,  la  expedición  á  Cerdeña. 

Jaime  II,  que  comenzó  el  año  en  Tarragona,  había  llegado  á  Bar- 
celona el  12  de  enero,  ó  quizás  antes  (1).  Figuraban  en  su  corte  Ot  de 
Monteada,  Guillem  de  Monteada,  Ramón  Folch,  vizconde  de  Cardona, 
Ramón  Alamán,  Bernat  de  Portella,  Guillem  de  Anglerola,  Bernat  de 
Fonollar  y  Ferrer  de  Lillet.  También  estaba  en  Barcelona  el  infante 
Ramón  BerengUer,  quinto  hijo  del  Rey;  y  desde  1.°  de  marzo  igual- 
mente aparece  el  infante  Pere,  conde  de  Ribagorza,  Uch  de  Matapla- 
na,  conde  de  Pallars,  el  obispo  de  Valencia,  canciller  del  soberano  y 
Pere  de  Queralt. 

El  Rey  y  sus  hijos,  con  gran  comitiva,  salieron  de  Barcelona  el  8  ó 
9  de  mayo.  Consta  que  estaban  en  Port-fangós,  en  la  boca  oriental 
del  Ebro,  cercado  Tortosa,  desde  el  19  del  propio  mayo.  Un  docu- 
mento real  del  23  dice:  Datura  in  castris  apud  Portura  fangosum  X 
kalendas  junii  anno  Domini  M°CCC°XX°  tercio;  siendo  testigos  el  in- 
fante Ramón  Berenguer,  los  arzobispos  de  Tarragona  y  Zaragoza, 
Gastón  de  Monteada,  arcediano  de  Barcelona,  Ot  de  Monteada,  Gui- 
llem de  Anglerola,  Bernat  de  Portella,  Artal  de  Luna,  Juan  Ximénez 
de  Urrea  y  Pere  de  Queralt. 

Realizados  los  últimos  preparativos  para  la  armada  destinada  á  la 
conquista  de  la  grande  isla,  que  hacía  ya  veinticinco  años  que  la  San- 
ta Sede  había  enfeudado  á  la  Corona  de  Aragón,  partieron  las  galeras 
con  el  ejército,  mandado  por  el  infante  Alfonso,  de  Port-fangós,  el  día 
30  de  mayo  (2).  «E  lo  senyor  Rey,  recompta  Muntaner,  acompanyals 
tro  a  la  barca  armada,  hon  se  reculliren  e  muntaren,  e  madona  la  Re- 
gina altretal.  E  lo  senyor  Rey  e  madona  la  Regina  estegren  aquell  dia 
á  la  marina  mirantlos,  entro  los  hagren  perduts  de  vista,  e  puys  ana- 
rensen  á  la  ciutat  de  Tortosa,  e  les  altres  gents  cascuns  en  llurs  lochs.» 

Joaquín  Miret  y  Sans 
( Continuará) 


(1)  El  5  de  enero  estaba  todavía  en  Tarragona. 

(2)  Los  últimos  documentos  del  Rey  datados  en  Port-fangós,  son  del  31  de  mayo;  los  del 
infante  Alfonso  del  28. 


16  E.   MOLINÉ  Y  BRASÉS 


LA  DESCRIPCIÓ  DE  CATALUNYA  DEL  P.  DIAGO 


Lo  primer  o  un  deis  primers  mapes  de  Catalunya  sortit  de  les 
prempses,  és  lo  publicat  a  Anvers  per  Joan  B.a  Vrints,  l'any  1605. 
Possehím  un  exeraplar  del  mateix  que  fou  extret  d'un  Atlas,  segura- 
raent  de  igual  data,  qual  deseripció  no  podém  donar  per  no  haverla 
sapigut  trobar  en  les  bibliografies  usuals  que  hem  consultat.  Lo 
mapa  de  referencia  té  la  forma  apaisada  y  mideix  491X382  mm  En 
la  part  esquerra  superior  hi  ha'l  següent  títol  en  capitals:  Cataloni^ 
Principatus  Novissima  et  Accurata  Descriptio,  y  dintre'l  mateix 
march,  en  cursiva:  Antuerpia  excudébat  Joannes  Baptista  Vrints.  En 
l'extrém  oposat,  o  sia  en  la  banda  dreta  inferior  y  dintre  d'un  artístich 
dibuix  alegórich  que  li  serveix  de  march,  hont  se  destaquen  los  escuts 
Real  de  Aragó,  lo  de  la  Generalitat  y'l  de  Barcelona,  s'hi  llegeix  la  se- 
güent dedicatoria  també  escrita  en  majúsculas:  «Perillustribus  ac 
Clarissimis  viris,  nobili  fratri  Dominus  Pernardo  a  Cardona,  S.  Mi- 
chaelis  a  Cuxano  Abbati  Benedictino,  Deputato  Ecclesiastico,  nobili 
D.  Hugoni  a  Tamarito,  militar!  deputato,  Ioachimo  Setanti,  Civi  Bar- 
cinonoe  honorato,  deputato  regali,  Paulo  Pía,  utriusque  iuris  Domini 
Canónico  Barcinonensis  Ecclesioe,  ecclesiastico  computorum  auditori, 
Raphaeli  Rubi  et  Coll,  V.  I.  D.  Podycerretan.  militi,  Barcinonoe  do- 
miciliato,  militari  computorum  auditori,  et  Honorato  Marti,  burgensi 
Villoe  Perpiniani,  regali  computo  rum  auditori,  in  amplissimo  Catalonioe 
Principatu,  Ioannes  Baptista  Vrints  DD.L.M.»  Lo  mapa,  que  está  pa- 
cientment  acolorit  a  la  má,  és  detalladissim,  deixa  bastant  ben  marcat 
lo  sistema  hidrográfich  o  fluvial  y  senyala  l'orográfich  ab  petites 
montanyes  isolades  de  les  que  n'hi  ha  gran  escampada  Tots  los  noms 
y  indicacions  geográfiques  están  escrits  en  cátala;  no  mes  hem  sapigut 
trobar  lo  castellá  en  la  demarcado  de  les  fronteros  de  térra,  o  sia,  la 
francesa,  aragonesa  y  valenciana.  Un  facsímil  d'aquesta  curiosa  carta 
veurá  la  llum  en  la  Geografía  general  de  Catalunya  en  publicació, 
dirigida  per  F.  Carreras  y  Candi. 

Al  revers  del  mapa  comencé  la  deseripció  de  Catalunya  y  continúa 
y  fineix  en  una  fulla  solta.  Té  especial  importancia  aquesta  deseripció 
per  varíes  rahons.  Per  lo  fet  d'acompanyar  lo  primer  (o  un  deis  pri- 
mers) mapes  catalans  impresos,  per  la  abundancia  de  noticies  geográ- 
fiques, históriques  y  pintoresques  y  per  ésser  obra  casi  desconeguda 
del  insigne  historiador  valencia  (1)  Fra  Francesch  Diago,  del  Ordre  de 


(l)  Ell  mateix  declara  ésser  valencia  en  lo  prólech  de  la  Historia  deis  Comtes  de  Barce- 
lona y  en  los  Anales  del  Reyno  de  Valencia  (fols.  95  y  137).  Contra  la  opinió  del  P.  Moret  qni 
sostenía  que'l  P.  Diago  era  cátala.  D  Pan  Ignasi  de  Dalmasea  deixá  demostrada  sa  patria 
valenciana  en  sa  Dissertacion  histórica  por  la  patria  de  Pablo  Orosio.  (Barcelona,  1702). 


LA   DESCR1PCIÓ  DE  CATALUNYA  DEL  P.   DIAGO  17 

Predicadora,  autor  de  la  Historia  de  los  victoriosíssimos  antiguos  Con- 
des de  Barcelona. 

En  lo  fol.  2,  col.  1.a,  de  sos  Anales  del  Reyno  de  Valencia,  en  Diago 
fá  la  enumerado  de  les  nou  obres  que  flns  a'n  aquella  data  (1613)  porta- 
va  estampades,  flgurant  entre  elles  la  Descripción  Latina  de  Cathaluña. 
Es  aquesta  la  única  noticia  auténtica  de  dita  descripció  que  tant  havia 
intrigat  ais  bibliógrafs  com  en  Ximeno  (1),  que  cita  sense  haverla 
vista  en  Nicolau  Antonio  (2)  y  que  en  Fuster  (3)  no  pogué  descubrir  al 
completar  les  noticies  deis  dos  avant  citats  autors. 

Per  una  frase  continguda  en  la  esmentada  descripció  y  per  desco- 
briments  fets  per  nosaltres  en  l'Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  queda 
comprobat,  sense  cap  classe  de  dubte,  que  s  tracta  de  la  obra  ignorada 
del  historiador  dominich. 

En  efecte:  quan  parla  l'autor  de  la  Descripció  de  la  població  de 
Colliure,  diu  literalment:  «En  esta,  como  dello  ay  muchos  testigos  y 
yo  me  he  esfuergado  de  lo  prouar  en  la  Historia  de  los  Condes  de  Bar- 
celona, fué  celebrado  aquel  nombrado  Concilio  llamado  Illiberitano...» 
No  podia  ser  altre  que'l  P.  Diago,  y  mes  donats  los  antecedents  apun- 
táis. Seria  ridícol  atribuir  aquell  escrit  al  famós  P.  Esteve  Barellas, 
son  contemporani,  autor  de  la  Centuria  (4)  o  faula  cavalleresca  deis 
nostres  Comtes  que  desmentí  per  primera  vegada  lo  mateix  Diago. 

Acaba  de  confirmar  aquesta  opinió  les  següents  notes  tretes  deis 
volúms  de  Deliberacions  de  la  Generalitat  de  Catalunya  corresponents 
al  trieni  1602-1605,  durant  lo  qual  foren  diputats  y  oidors  de  comptes 
los  mateixos  que  s'expressen  en  la  dedicatoria  avans  copiada,  o  sien: 
diputats  don  Bernat  de  Cardona,  Abat  de  Cuxá,  don  Huch  de  Tame- 
rit  y  l'insigne  pensador  polítich  en  Joaquím  Setantí,  y  oidors  lo  Canon- 
ge  Pau  Plá,  mícer  Kafel  Rubí  y  Coll  y  en  Honorat  Martí,  qui  ja  havia 
mort  al  publicarse  lo  mapa.  En  lo  fol.  382  del  expressat  volúm  de 
Deliberacions  s'hi  Uegeix  lo  següent: 

Diuendres  a  11  de  juliol  MDCIIII. 

Los  Srs.  Deputats  del  Geñal.  de  Cath.*,  lo  Ecclic  absent  de  la  pnt.  Ciutat 
y  vegaria,  Ab  interuentio  del  Srs.  hoidors  de  comptes  de  dit  generarlo  Ecclic 
succehint  en  lloch  y  poder  del  deputat  de  son  stament.  Desliberen  que  de 
pecunies  de  dit  general  sien  donades  y  pagades  a  fra  fray  Diego conuentual 
del  monastir  de  predicadors  de  la  pnt.  ciutat  sexanta  lliuresbarc.es  en  total 
paga  y  satisfactio  de  la  descriptio  de  Cath  a  per  ell  feta  per  orde  de  ses  Ses  y 


(1)  Escritores  del  Reyno  de  Valencia,  1. 1,  p.  270,  col.  1.a...  «la  imprimió  pero  no  sabemos 
donde». 

(2)  Bibl.  nova,  1. 1,  p.  419,  col.  2.a,  «latina  quoque  ejus  Catalonice  descriptio  laudatur». 

(3)  Bibl.  Valenciana,  1. 1,  p.  216. 

(4.)  Centuria  ó  Historia  de  los  famosos  hechos  del  gran  Conde  de  Barcelona  don  Bernardo 
Barcino  y  de  don  Zinofre  su  hijo.,,  sacado  á  luz  por  el  Rdo.  E.  P.  Estevan  Barellas...  Bar- 
celona. Cormellas,  1600. 

1909.— 2 


18  E.   MOLTNÉ  Y  BRASÉS 

de  tots  los  treballs  per  ell  presos  per  raho  de  dit  negoci  com  tambe  per  tota 
la  scriptura  y  copias  della  ha  feta  y  feta  fer  per  raho  de  dit  negoci  manant 
esser  lin  expedida  cauthela. — Don  Hugo  de  Tamerit— Joachim  Setanti — 
Paulo  Pía— Honorat  Marti— Rafel  Rubi  y  Coll. 

Es  probat  que  en  aquella  data  Fra  Francesch  Diago  era  un  del& 
frares  mes  distingits  del  convent  de  PP.  predicadors  de  Santa  Cateri- 
na  de  la  present  Ciutat.  A  n'ell  s'encarregá  la  redacció  de  la  descripció 
de  Catalunya  per  lo  preu  de  seixanta  lliures,  incloses  totes  les  despeses 
inherents  al  seu  treball.  Podría  ésser  que  aquet  se  reduhís  a  traduhirlo 
del  lia  tí  suposant  que  jVl  tingues  escrit  d'avans.  Aixís  conciliariam  la 
lleugera  contradicció  existent  entre  sa  declaració  esmentada  d'haver 
compost  una  descripció  llatina  y'l  fet  d'haverse  trobat  aquesta  redac- 
tada en  llenga  castellana. 

Es  de  suposar  que  peí  mateix  mes  de  juliol  de  1604  s'enviaria  a 
Anvers  lo  treball  del  P.  Diago  junt  ab  lo  dibuix  del  mapa,  y  que  l'un 
y  l'altre  estarien  estampáis  avans  del  mes  de  juny  del  any  immediat, 
donchs  hem  trobat  la  següent  nota  al  fol.  594  verso  del  mateix  volúm: 

Dilluns  a  VI  de  juny  MDC V. 

Los  señors  deputats  del  General  de  Cath.a  ab  interuencio  deis  señors  oi- 
dors  de  comptes,  lo  deputat  real  absent  del  consistori  y  casa  de  la  Deput.0, 
deliberen  que  de  pecunies  del  general  sien  donades  y  pagades  a  m.°  Joan 
Granollachs  caualler  cent  sinquanta  lliures  barceloneses  les  quals  son  a  bon 
compte  de  sinquanta  mapes  del  pnt  Principat  de  Cathalunya  les  quals  per 
orde  del  consistori  ha  fetes  fer  tallar  y  estampar  en  Anuers,  y  aquelles  ha 
lliurades  a  m.°  Julia  de  Nauel  per  orde  de  sas  Sas  y  aquelles  ha  de  lliurar  dit 
Julia  de  Nauel  ab  dit  orde,  ^o  es  al  Exm  Llocht.  General,  e,  al  Rnt.  bisbe 
de  Bar.a  en  la  ciutat  de  barna.,  y  Sr.  duch  de  cesa  y  al  rational  del  rey  y 
baile  general  y  al  Sr.  Jaume  ramón  vila  e  a  quiscu  deis  señors  deputats  y 
oidors  del  pnt.  trienni,  e  a  quiscu  deis  mags.  Ass.ors  y  Aduocat  Fiscal,  Ra- 
tional, Regent  los  comptes  y  scriua  mor  de  la  pnt.  casa,  90  es  a  quiscu  dells 
una,  e  al  dit  julia  de  Nauel,  Raphael  Ceruera  y  Fra  Fran.c  Diego  del  orde 
de  predicadors,  per  los  treballs  han  presos  en  dit  negoci,  a  quiscu  aximateix 
una,  y  a  les  demes  persones  aparra  al  consistori,  y  les  demes  entregara  al 
consistori.  Manant  esser  lin  expedida  opportuna  cauthela.— Don  Bernat  de 
Cardona— Don  Ugo  de  Tamerit— Paulo  Plá— Rafel  Rubi  y  Coll— Hier  Bosc. 

Lo  Cavaller  mossén  Joan  Granollachs,  que  molt  bé  podría  ésser 
descendent  del  famós  astrólech  cátala  Bernat  de  Granollachs,  l'autor 
del  Lunari  y  repertori  de  temps  (1)  degué  ésser  lo  autor  o  arreglador 
del  mapa,  y'ls  demés  com  lo  qui  després  fou  conseller,  Julia  de  Navel; 
lo  traductor  castellá  del  Desclot,  en  Rafel  Cervera  y  Fra  Francesch 
Diago  per  los  treballs  han  presos  en  dit  negoci,  se'ls  dona  un  exemplar, 
com  també  a  altres  persones  significades,  entre  elles  lo  Lloctinent,  lo- 


(lj    Estampatl'any  1519  en  Barcelona  per  en  Rosembach. 


LA  DESCRIPCIÓ    DE  CATALUNYA   DEL   P.    DIAGO  19 

Duch  de  Sessa,  lo  Bisbe  de  Barcelona,  los  diputáis  y  oidors,  lo  racio- 
nal del  rey,  lo  batlle  general,  los  consellers  de  la  ciutat  y'l  infatigable 
y  massa  olvidat  historiayre  cátala  en  Jaunie  Ramón  Vila  (1),  qui  sens 
dupte  degué  assessorar  al  P.  Diago. 

Ab  lo  que  hem  dit,  nos  sembla  ben  demostrat  que  la  Descripció  de 
Catalunya  que  acompanya  lo  mapa  d'en  Vrints  és  del  P.  Diago,  y  ab 
aixó  queda  aclarit  un  punt  fosch  de  la  Bibliografía  de  la  nostra  térra. 

Com  a  ilustració  d'aquest  treball,  acabarém  reproduhint  literalment 
la  susdita  descripció  ab  les  mateixes  errades  d'estampa  ab  que  sortí  en 
Anvers  l'any  1605.  Conté  noves  molt  curioses  que  podrán  servir  d'ilus- 
tracions  ais  antichs  descriptors  y  fins  ais  contemporanis  del  autor  com 
en  Manescal,  en  Pujades  y  l'Andreu  Bosch. 

E.  Moliné  y  Brasés 

CATALUÑA 

Con  diuersos  nombres  llamauase  antigamente  la  Cataluña,  a  saber,  Es- 
paña Citerior,  Conuento  Tarraconense,  Termino,  o,  Cabo  de  España  y  Aqui- 
taña,  Condado  de  Barcelona,  y  Marquesado  de  las  Españas.  Porque  quantas 
Ciudades,  por  lo  passado  tomauan  de  los  Moros  los  Condes  de  Barcelona, 
tantas  Españas  dezian  de  auer  tomado.  Después  d'estos,  a  saber  al  tiempo 
de  los  hijos  de  los  Reyes  de  Aragón,  para  que  esta  parte  en  alguna  cosa  se 
differenciasse  de  los  otros  Reynos  de  la  Corona  de  Aragón,  comenQO  a  lla- 
marse Cataluña:  del  nombre  (como  yo  pienso)  de  sus  naturales  antigos,  o,  de 
los  Godos,  o,  Alanos,  o,  de  Otger  Catalon,  embiado  por  Carlos  Martel, 
para  sojuzgar  las  Españas.  De  la  parte  de  Poniente  tiene  a  los  Valencianos 
y  Aragoneses:  apartándose  de  aquellos  por  el  rio  Alcarane,  o,  Cenia;  d'estos 
en  alguna  parte  por  el  rio  Ames,  en  las  otras  por  los  rios  Ebro,  Segre,  y 
Noguera  Bibergercano.  De  la  parte  del  Medio  dia  tiene  por  su  largura  el 
Mar  Mediterráneo.  De  Leuante  el  lago  de  Salsas  y  el  castillo  del  mismo 
nombre,  hecho  alli  por  el  Emperador  Carlos  Quinto,  contra  el  muy  fuerte 
castillo  de  Leucate,  el  cual  en  la  entrada  de  Francia  tocca  a  la  Aquitaña. 
De  la  parte  del  Norte  cerrase  por  los  Pireneos,  aunque  antigamente  por 
esta  parte  se  alargaua  mucho  mas.  Tiene  mas  de  800  millas  de  rodeo:  y  en 
su  largura  del  lago  de  Salsas,  hasta  el  Reyno  de  Valencia,  tiene  250:  y  de 
ancho  del  Valí  de  Carol,  o,  del  Lauet  Coronat,  hasta  a  la  playa  de  Barcelona 
94.  Diuidese  en  vieja  y  nueua.  Llamase  la  vieja,  aquella  que  comienca  de 
los  montes  Pireneos,  y  acaba  en  parte  en  los  rios  Llobregat  y  Cardoner.  La 
Nueua,  que  de  alli  se  alarga  hasta  a  los  Valencianos  y  Aragoneses.  Contiene 
el  Arzobispado  de  Tarragona,  que  también  es  su  Metrópoli:  Ocho  Obispa- 
dos, a  saber  de  Barcelona,  Girona,  Urgel,  Vicq,  Lérida,  Tortosa,  Enla  y 
Solsona.  Ay  en  ella  muchas  y  muy  grandes  Abadias  de  la  orden  de  San  Be- 
nito y  Cistercienses.  El  Principado  de  Tarragona:  dos  Ducados,  de  Mon- 
blanc,  o,  Mont'alvo  y  Cardona.  Cinco  Marquesados,  de  Lérida,  Tortosa,  Ba- 


(1)    Vegis  en  Torres  Amat,  Diccionario,  etc.,  una  complerta  ressenya  deis  treballs  de 
Mossén  Jaume  Ramón  Vila. 


20  E.    MOLINÉ  Y   BRASÉS 

llares,  Camaresa  y  Aytona:  diez  y  ocho  Condados,  el  de  Barcelona,  (y  este 
es  la  mas  principal  ciudad  de  toda  la  Cataluña)  Girona,  Urgel,  Cerdaña, 
Besalu,  Rossillon,  Empuñas,  Osona,  Manresa,  Prada,  Sauallan,  Vall-Fo- 
gona,  Guimera,  y  Montagut.  Catorze  Vicondados,  de  Barcelona,  Girona, 
(porque  antigamente  estas  dos  Ciudades  tenían  también  este  ti  tolo)  Cabre- 
ra, Bas,  Bocaberti,  Canet,  Lilla,  Castrobon,  Querforadat,  Vilemur,  Ager, 
Escornalbou,  y  Jocq.  Baronias,  Mon  Callen,  •  cuyo  Barón  por  lo  passado 
era  Senescal  de  toda  la  Cataluña)  Pinos,  Ceruillon,  Erüls,  Ripol,  Angles, 
Ceruaria,  Mataplana,  Aleña,  Llagunas,  Entencas,  y  de  muchas  otras  tie- 
rras. Tiene  en  el  verano  el  ayre  por  todo  bueno,  y  en  el  inuierno  templado, 
mayormente  hazia  la  mar  en  su  parte  Austral.  Porque  en  su  parte  Setten- 
trional  tiene  el  ayre  harto  frió  y  muchas  nieues.  Todo  el  payz  en  general  es 
muy  montoso,  fuera  que  en  algunas  partes  adonde  tiene  llanos  y  campos, 
que  son  los  de  Urgel,  de  Pentens,  de  Tarragona,  de  Osona,  de  Girona,  de 
Bossillon  y  de  Cerdaña.  Tiene  por  todo  muy  altos  montes  y  muchos  collados, 
sembrados  de  diuersas  yeruas,  matas  y  arboles:  de  manera  que  casi  todos 
están  llenos  de  bosques.  Nas9en  en  ellos  muchas  Hayas,  Pinos,  Robles,  En- 
zinas,  Alamos,  Auellanos,  Castaños,  y  Alcornocques,  que  todos  se  muestran 
muy  lindos,  tanto  por  la  bondad  de  la  tierra,  quanto  por  los  muchos  mana- 
deros de  muy  claras  fuentes.  Y  esto  es  razón,  que  en  los  dichos  bosques  aya 
muchas  fieras,  caca  y  grandes  manadas  de  ganado.  No  quedan  menos  lin- 
dos los  valles,  por  los  prados  llenos  de  yerua,  los  pastos  de  flores,  y  los 
alegres  llanos,  algunos  de  los  quales  se  riegan,  o,  con  lindos  fuentes,  o, 
claros  chorros.  Porque  tiene  tantos  chorros  y  rios  la  Cataluña,  que  se  con- 
tan  dellos  poco  menos  de  cincuenta  que  passan  por  ella,  y  están  todos  muy 
abundantes  de  pescado:  unos  pequeños,  otros  mayores,  unos  medianos,  otros 
famosos;  a  saber  Latet,  Tec,  Fluuia,  Ter,  Tordera,  Besos,  Llobregat,  Cinca, 
Segre,  y  Ebro.  Estos  todos  se  descargan  en  la  Mar,  a  fuera  que  el  Cinca  y 
Segre,  de  los  quales  aquel  entra  en  Segre,  y  este  en  Ebro,  el  qual  aumenta- 
do por  las  aguas  dellos,  hazese  uno  de  los  mayores  rios  de  España.  Produze 
el  pays  tanto  vino,  azeyte,  trigo,  y  toda  suerte  de  legumbres  y  frutas,  que 
en  esto  no  le  passa  ninguna  otra  provincia.  No  le  faltan  minas  de  oro,  pla- 
ta, y  de  otros  metales:  de  que  hacen  se  los  pedacillos  del  mejor  oro  y  plata, 
que  lleuan  consigo  el  Segre  y  otros  rios  de  Cataluña,  arrancándolos  de  las 
tierras  por  do  passan  con  sus  auenidas.  Sacase  deste  principado  grande 
abundancia  de  hierro,  que  en  su  suerte  es  el  mejor,  aunque  no  tiene  tanta 
de  cobre,  estaño  ny  plomo.  No  ha  mucho  que  cerca  del  Mont-seny  se  ha- 
llado una  mina  de  Amethisto. 

En  el  mismo  lugar  y  en  los  Montes  de  Nuria,  en  las  rochas  y  peñas  de 
Cardines  hallase  Cristal,  y  en  la  mar  de  Cataluña  nasce  muy  buen  Coral. 
En  la  comarca  de  Tiuisa  ay  grande  cantidad  de  piedra  Cornerina,  que  re- 
presenta la  blancura  de  la  uña  del  hombre,  con  algunas  venas  que 
imitan  la  color  de  laspe  y  piedra  sarda:  y  a  la  origen  del  Llobregat  halla- 
se la  piedra  Hematite,  que  tiene  la  virtud  de  detener  la  sangre  que  corre. 
Cerca  de  Tortosa  ay  canteras  de  laspe  de  muchos  colores,  vermeja,  verde, 
blanca,  y  oscura.  A  Tarragona  y  Beuda  ay  diuersas  maneras  de  marmol, 
Parió,  Luculeo,  Ofite  y  Porfirite.  En  la  villa  de  Sarreal  sacase  alabastro 
que  trasluze,  del  qual  se  hazen  ventanas  para  recebir  la  lumbre  y  estorvar 
el  viento,  lo  qual  es  señal  que  es  de  aquellas  piedras  speculares,  de  las 


LA   DESCRIPCIÓ   DE   CATALUNYA   DEL  P.    DIAGO  21 

quales,  dize  Plinio  que  abunda  la  España  Citerior.  El  Monf  alegre  tiene 
tierra  de  color  azul.  En  la  comarca  de  Almet  hallase  alumbre  y  capa- 
rrosa. Con  mucho  prouecho  sembrase  el  Cáñamo  en  la  Cataluña,  y  este  es 
aquel,  el  qual,  según  Plinio,  tiene  el  resplandor  del  lino,  y  es  marauillo- 
samente  delgado,  por  la  natura  del  chorro  que  passa  cerca  de  Tarragona 
en  el  qual  se  remoja.  Deste  cáñamo  por  lo  pasado  hazian  las  velas;  ny 
puedo  dexar  de  dezir  en  loor  de  la  Cataluña,  que  esta  prouincia  puede 
hazer  y  armar  de  todo  punto  galeras  con  todas  sus  xarcias  y  aparejos, 
sin  tener  de  menester  de  cosa  alguna  de  fuera.  Y  puédese  comprender 
esta  abundancia  de  Cataluña  de  todas  las  cosas,  por  las  tantas  casas  y  lin- 
dos edificios  que  ay  por  los  llanos,  montes,  collados,  y  bosques.  De  manera 
que  toda  la  Cataluña  parespe  ser  sola  una  ciudad.  Ay  también  en  ella  mu- 
chos castillos  y  fortalezas,  que  y  de  por  si  por  su  sitio,  y  por  su  arte  son 
muy  fuertes.  No  se  puede  harto  loar  su  deuocion  en  la  fe  Christiana,  veen- 
dose  por  todo  tantas  yglesias  y  Monasterios  Ha  en  ella  auido  muchos  Santos 
y  Santas,  a  saber,  Eulalia  de  Barcelona,  Virgen  y  Martyr,  Seuero,  Obispo 
de  Barcelona  y  Martyr,  Emiterio,  Anastasio,  Vicente  de  Colibre,  Luciano 
y  Marciano  Martyres,  Otton  y  Ermengaudo,  Obispos  de  Urgel,  Bernardo 
Caulon,  Obispo  de  Vicq,  Raymond  de  Peña-Fort  del  orden  de  san  Domingo, 
y  muchos  otros  que  seria  cosa  larga  a  contallos. 

Tiene  seys  Estudios  y  Academias.  Flores<¿e  en  ella  mucho  el  arte  de  la 
lana,  y  qualquera  otra  arte.  Ha  tenido  y  tiene  hombres  muy  esforcados  y 
de  marauilloso  saber,  y  a  tenido  muchos  muy  ilustres  por  muchas  vittorias, 
y  han  en  esta  prouincia  acaes<?ido  cosas  muy  grandes  Porque  los  Cartagi- 
neses han  en  ella  guerreado  contra  sus  naturales.  Los  Romanos  contra  los 
Cartagineses,  los  Godos  contra  los  Romanos,  los  Moros  contra  los  Godos,  y 
contra  los  Moros  los  Franceses,  y  muchos  Godos  que  aun  auia  en  la  Prouin- 
cia, y  al  cabo  los  Condes  de  Barcelona.  Muy  grandes,  han  sido  las  guerras, 
que  los  hijos  délos  Condes  de  Barcelona,  Reyes  de  Aragón,  an  hecho  a  na- 
ciones estrangeras,  y  dellas  tenido  vittorias,  haziendo  dello  fe  Mallorca, 
Menorca,  Ibica,  Valencia,  Cerdeña,  Sicilia,  Ñapóles,  y  en  Grecia.  Lepanto. 

Infinitas  cosas  marauillosas,  o  milagros  de  naturaleza,  que  suelen  dar 
gracia  a  las  prouincias,  ay  en  Cataluña.  Porque  hallase  en  ella  una  mara- 
uillosa  cueua,  en  que  esta  fabricada  la  yglesia  de  San  Miguel,  con  el  muy 
antigo  Monasterio  del  orden  de  san  Benito,  sobre  cuyo  techo  corre  un  me- 
diano rio,  que  los  naturales  llaman  Tañes,  el  qual  de  ay  cae  muy  arrebata- 
damente, lo  qual,  juntamente  con  la  frescura  que  dello  nace,  causa  mucho 
plazer  a  los  astantes.  Causa  espanto  en  el  Condado  de  Rossülon  un  monte 
muy  alto  en  los  Pireneos  llamado  Canigo,  que  assi  se  llama  por  la  canez  o 
blancura  de  las  nieues,  de  que  y  de  inuierno  y  de  verano  siempre  esta  cu 
bierto.  En  la  cumbre  deste  ay  un  lago  muy  hondo,  que  abunda  de  Truchas 
de  marauillosa  grandura;  y  echándose  en  este  alguna  piedra,  comiencan 
luego  las  aguas  a  hazer  ruydo  y  alparse  dellas  grandes  vapores,  los  quales 
mudándose  en  espantosas  nubes,  hazen  venir  grandes  tormentas  con  relám- 
pagos, estruendos  y  granizo.  En  el  Obispado  de  Girona  ay  un  collado  de 
arena  blanca,  la  qual,  como  en  África,  mueuese  de  acá  pava  acolla,  con 
muy  grande  peligro  de  los  caminantes.  En  la  ciudad  de  Cardona,  que  tiene 
titolo  de  Ducado,  ay  una  montaña  de  Sal,  que  es  muy  sana  y  de  diuersos 
colores,  por  el  reflesso  del  Sol,  y  cauandose  en  ella  (como  lo  mesmo   cuenta 


22  E.   MOLINÉ  Y   BRASÉS 

Plinio  del  monte  Oromeno  en  la  India)  torna  a  na<?er,  lo  qual  es  cosa  muy 
clara,  y  lo  que  mas  es,  la  montaña  cresce  tanto  mas  hazia  lo  alto,  quanto 
mas  Sal  se  saca  de  sus  minas.  Ay  también  otra  marauilla  en  esta  montaña, 
a  saber,  que  aunque  de  ordinario  los  lugares  de  donde  se  saca  Sal  sean  es- 
tériles, y  no  nasca  en  ellos  ninguna  cosa,  con  todo  esso,  esta  montaña  tiene 
muchos  Pinos  y  viñas.  El  Duque  saca  mucho  dinero  desta  montaña.  Pero 
no  se  puede  oluidar  la  montaña  de  Monserraí  que  esta  lexos  de  Barcelona, 
siete  leguas  hazia  Poniente. 

Es  muy  alta  y  casi  por  todo  con  peñas  enriscadas,  que  en  manera  de 
tierra  se  alean  con  peñascos  como  de  laspe,  de  los  quales  puédese  ver  los 
mas  alexados  montes  de  los  Pireneos  y  de  Mallorca.  Tiene  en  todo  unze 
mil  passos  de  rodeo;  Ay  en  ella  muchos  manaderos  de  fuentes.  Nascen  en 
ella  muchas  yeruas  medicinales,  y  hazia  el  Norte  passa  a  su  pie  y  rayz  el 
rio  Llobregat,  y  al  cabo,  como  el  monte  de  san  Siluestro  en  Italia,  y  en  la 
Galilea  Tabor,  alease  allí  sola;  por  lo  qual  no  es  de  poco  plazer  a  miralla. 
Antigamente  honrauanse  en  ella  los  ídolos,  pero  agora  tienese  ay  en  mucha 
deuocion  una  diuota  Imagen  de  Nuestra  Señora,  la  qual  mucho  tiempo  ha, 
fue  allí  milagrosamente  hallada  en  una  cueua.  Giufre  Conde  de  Bar<jeloua 
tomo  de  las  manos  délos  Moros  la  Abadia  de  Santa  Cecilia  y  otras  yglesias 
desta  montaña,  de  las  quales  la  principal  era  aquella,  en  que  está  esta 
Imagen  de  Nuestra  Señora.  No  es  cosa  para  poderse  bastantemente  contar 
los  milagros  que  Dios  por  las  oraciones  de  su  Santísima  Madre  haze  en  esta 
montaña  Y  por  esso  vienen  aqui  cada  año  muchas  gentes  de  todas  las 
partes  del  mundo.  Ay  en  ella  un  ilustre  Monasterio  del  orden  de  San  Benito. 
Cerca  de  Rosülon  en  la  yglesia  de  San  Felis  cada  año  en  la  noche  de  la 
Anunciación  de  Nuestra  Señora,  en  la  piedra  del  altar,  que  es  de  marmol 
Luculeo,  quiero  decir  negro,  aparescen  unos  delgados  caratteres,  que  poco 
a  poco  se  hazen  mayores,  pero  hasta  oy  dia  no  han,  en  quanto  a  su  siñifi- 
cado,  sido  entendidos  de  nadie.  La  comarca  de  Bañols  tiene  una  fuente, 
que  muestra  todo  lo  que  en  ella  se  echa,  de  color  de  oro.  Y  paresce  que 
todos  los  elementos  manan  en  Cataluña  fuentes  perpetuas.  De  Tagua,  veese 
la  marauillosa  fuente  que  San  Magino  abrió  con  su  bordón  en  un  lugar  are- 
nisco, montoso  y  pedregoso,  auiendo  poco  d'antes,  para  ello  hecho  oración 
a  Dios;  por  lo  qual  su  agua,  por  mucho  que  se  beua  della  no  da  ningún 
peso  al  estomago,  pero  ayuda  marauillosamente  a  los  hombres  en  diuersas 
enfermedades.  No  es  de  menor  marauilla  aquella  fuentezilla  cerca  de  Arles 
en  el  Condado  de  Rossillon,  que  tiene  su  origen  en  una  grande  sepultura  de 
un  monasterio  de  San  Benito,  algo  apartado  de  la  pared  de  la  yglesia,  y 
aleada  de  la  tierra  sobre  colunas  de  piedra,  que  en  ninguna  manera  están 
huecas,  aunque  no  corre  delia  el  agua,  que  por  un  pequeño  agujero,  me- 
tiendo pero  primero  en  el  un  pedacillo  de  lien9oy  después  sacándolo  fuera. 
En  quanto  a  la  tierra,  esta  mana  en  Barcelona,  en  la  yglesia  de  San  Do- 
mingos, de  la  Virgen  y  Martyr  Santa  Cecilia,  en  la  sepultura  de  tierra,  en 
la  qual  por  lo  passado  fue  sepultado  San  Raymondo  de  Peñafort  déla  mes- 
ma  orden  tercero  Ministro  general,  hauiendose  de  tan  pequeño  lugar,  en 
trezientos  años,  sacado  tanta  cantidad  de  poluo  o  delgada  arena,  que  con 
ella  se  podrían  hinchir  muy  grandes  cueuas  y  fossos;  y  es  este  poluo  muy 
milagroso  en  sanar  muchas  enfermedades.  En  quanto  al  ayre:  defrente  de 
la  ciudad  de  Aulot,  a  la  qual  baña  el  rio  Fluuia,  ay  doze  fuentes  de  ayre, 


LA  DESCRIPCIÓ   DE   CATALUNYA  DEL  P.   DIAGO  23 

que  de  noche  y  de  dia,  en  el  inuierno  y  verano,  dan  de  si  un  dulce  ayre,  en 
el  inuierno  caliente,  y  en  el  verano  talmente  fresco,  que  a  penas  se  puede 
sufrir  por  poco  tiempo  que  sea;  de  manera  que  los  naturales  de  la  tierra, 
meten  en  el  verano  en  estas  cueuas  sus  fiascos  de  agua,  que  la  resfria  de 
tal  manera,  que  se  haze  muy  fria.  En  quanto  al  fuego:  no  ay  pocas  fuentes 
de  agua,  que  de  noche  y  de  dia  siempre  están  calientes,  las  quales  hazen 
fee,  que  en  las  entrañas  de  la  tierra  esta  fuego  encubierto.  Porque  ay  en 
Cataluña  mas  de  quatro  destas  fuentes  calientes,  que  aprouechan  a  muchas 
enfermedades,  por  lo  qual  vienen  visitadas  de  muchas  partes.  Empero  vea- 
mos un  poco  algunas  de  sus  Ciudades  y  villas,  ya  que  a  contallas  todas, 
seria  cosa  demasiado  larga. 

Tortosa,  esta  queda  a  la  costa,  que  mira  Leuante,  quatro  leguas  lexos 
de  la  mar.  No  es  pequeña  Ciudad,  y  por  lo  passado  moraron  en  ella  los  Ro- 
manos. Queda  cerca  de  un  monte,  y  estendese  en  largo  a  la  orilla  Austral 
del  rio  Ebro,  que  aqui  se  nauega  mucho,  y  que  tiene  mucho  muy  buen  y 
grande  pescado  de  la  mar.  Salmones,  los  quales  auiendo  una  vez  gustado  el 
agua  dulce,  pocas  vezes  bueluen  a  la  mar.  Lampreas  y  también  Sobogas, 
que  echan  alli  sus  hueuos,  y  quedan  también  casi  todo  el  invierno.  Tiene 
astudio  en  el  real  Monasterio  de  los  Dominicos.  Tiene  canteras  de  muy 
lindo  jaspe  de  muchas  colores.  Abunda  de  azeyte  y  seda,  y  es  Obispado. 

Tarragona,  esta  queren  algunos  que  se  hizo  en  tiempo  de  Tubal.  Pli- 
nio  la  llama  Obra  de  los  Scipiones.  Ha  sido  Colonia  ó  población  de  los  Ro- 
manos, y  uno  de  aquellos  siete  Conuentos  en  los  quales  se  diuidia  la  España 
Citerior,  y  llamauase  también  por  esta  Ciudad,  Tarraconense.  Quedando 
apaziguado  todo  el  mundo,  retiróse  en  esta  el  emperador  Augusto,  y  alli 
hizo  el  edito  que  conta  San  Lucas,  que  se  deuiesse  descriuir  todo  el  mundo, 
como  s'esfuercan  de  prouar  muchos  y  muy  aprouados  Autores,  y  entre  ellos 
el  Obispo  de  Girona.  Tiene  yglesia  Metropolitana  a  la  honra  de  Santa  Te- 
cla, que  antigamente  era  cabeca  de  muchos  Obispados,  pero  agora  lo  es 
solo  de  los  que  hay  en  Cataluña.  Esta  hecha  en  la  cumbre  de  un  monte, 
con  muy  fuertes  muros,  y  es  de  muy  linda  vista,  descubriéndose  la  mar  ha- 
zia  Mediodía  y  hazia  el  Norte,  su  muy  largo  territorio,  al  qual  se  llama 
el  Campo  de  Tarragona,  y  muchas  otras  tierras,  entre  las  quales  Cambrils, 
Beus,  Valis,  Alcouer,  Selua  y  otros.  El  dicho  Campo  es  muy  abundante  en 
vinos,  trigos  y  azeytes,  y  al  cabo  del  quedan  los  muy  altos  montes  de  Pra- 
dell,  en  los  quales  está  el  muy  fuerte  castillo  de  Siurana.  La  tierra  de  Pra- 
des  es  la  más  principal  de  aquel  Condado,  y  ay  en  ella  cada  año  una  muy 
buena  feria.  Montaluo  o  Montblanc  tiene  titulo  de  Ducado,  y  el  monasterio 
del  Olmet,  (1)  adonde  están  las  sepulturas  de  los  Reyes  de  Aragón. 

VilaFranca,  esta  está  la  tierra  adentro;  llamauase  primero  Torre  de 
Déla,  pero  antigamente  Cartagen  vieja,  auiendola  hecho  Amilcar  Bar- 
cino, padre  de  Aníbal,  Capitán  de  los  Cartagineses.  D'estos  que  se  11a- 
mauan  Poenis,  llamase  aun  oy  dia  esta  parte  (Penitense)  que  es  muy  fértil  y 
llena  de  muy  brauos  pueblos  y  del  castillo  Peñafort,  aunque  casi  arruinado, 


(1)  Lo  lector  ja  anira  corregint  mentalment  les  inombrables  errades  que  feu  lo  primer 
«stampador  d'aquesta  obra  y  que  no  hem  volgut  senyalar  ab  lo  clássic  (sic)  perqué  n'hauriam 
d'empedrar  tota  la  descripció.  Es  tan  grossa  la  de  Olmet  per  Poblet,  que  ha  fet  precisa 
aquesta  advertencia. 


24  E.   MOLINÉ  Y  BRASÉS 

del  qual  venia  San  Raymond  de  Peñafort.  Tiene  por  su  parte  Austral  los 
montes  que  van  a  la  mar,  llamados  Costas  de  Garaf;  hazia  el  Norte  en  la 
orilla  del  rio  Noya,  La  yguálada,  adonde  murió  Fernando  primero  Rey  de 
Aragón. 

Barcelona,  esta  es  la  principal  Ciudad  de  toda  la  Cataluña;  está  sobre 
la  mar,  á  la  rayz  de  un  cabo,  ya  muchos  años  atrás  llamado  ludio,  por  las 
sepulturas  de  los  ludios  que  por  lo  passado  allí  auia,  y  quica  antigamente 
deziase  de  Iupiter,  mas  vulgannente  agora  se  llama  Monjuyque.  La  Ciudad 
esta  sobre  un  pequeño  monte  que  antigamente  se  llamaua  Taber,  en  la 
cumbre  del  cual  por  lo  passado  auia  jardines  colgadicos  o  pensiles,  sobre 
grandes  colunas,  de  las  quales  aun  oy  dia  se  veen  algunas,  y  duraron  estos 
jardines  hasta  el  tiempo  de  Raymond  Berenguer  Conde  de  Barcelona,  con 
nombre  de  milagros,  como  los  de  Babylonia,  pero  oy  dia  llamase  col  nom- 
bre de  Parayso.  Ercoles  de  Egytto  hizo  esta  Ciudad,  pero  Amilcar  Barcino 
Capitán  de  los  Cartagineses  la  aumentó  mucho,  dol  qual  quica  tomó  nom- 
bre de  Barcinona  como  se  llama  en  Latin.  En  el  tiempo  de  los  Romanos  11a- 
mauase  ella  Fauentia  y  era  una  de  las  doze  Poblaciones  Romanas  de  la  Es- 
paña Citerior.  Pero  en  el  tiempo  de  los  godos  fue  ella  la  Ciudad  Real  de 
Ataúlfo  primero  Rey  dellos  en  España;  después  al  tiempo  de  los  Condes  de 
Barcelona,  fue  la  ciudad  principal  del  Condado.  Ay  en  ella  muchas  cosas 
para  veer,  como  la  yglesia  Obispal,  consagrada  en  la  honrra  de  la  Santissima 
Cruz,  El  santo  officio  de  la  Inquisición,  El  Consejo  Real,  El  Estudio  de  todas 
las  sciencias,  los  jardines  de  naranjos,  y  limones,  y  cedros,  de  los  quales 
ay  tantos  que  parescen  bosques  muchas  fuentes  Los  muros  doblados  y  en 
algunas  partes  tresdoblados  con  muy  buen  fosso.  El  muelle,  que  es  de  tanta 
lindeza,  aun  que  no  esta  acabado,  que  puede  seruir  para  puerto  seguro  de 
ñaues  y  galeras.  Su  campo,  que  es  muy  fértil,  y  compréndese  entre  Llobre- 
gat  y  Besos. 

Egara,  esta  solia  estar  lexos  de  Barcelona  quatro  leguas,  la  tierra  aden- 
tro, y  muy  cerca  del  castillo  Tarracio;  asaber  alli  adonde  agora  esta  la  ygle- 
sia de  San  Pedro,  y  el  monasterio  de  Nuestra  Señora.  De  los  años  quatro- 
cientos  sessenta,  hasta  a  los  seyscientos  setenta  cinco  y  mas  adelante,  a 
tenido  Obispo,  y  desto  hazen  mención  muchos  Concilios  de  España,  y  el  Rey 
Vamba,  en  el  repartimiento  que  hizo  de  los  Obispados.  Empero  agora  y  mu- 
chos años  atrás,  queda  de  todo  arruinada,  y  como  creo,  de  todo  transferida 
en  el  lugar  adonde  agora  esta  el  Castillo  Tarracio. 

Manresa,  esta  lexos  de  Barcelona  siete  leguas,  la  tierra  adentro  hazia  el 
Norte,  y  cerrase  entre  los  rios  Llóbregat  y  Cardoner.  Por  lo  passado  a  sydo 
mayor,  porque  Ermessenda  Condessa  de  Barcelona,  muger  de  Raymond  Bo- 
rel,  llamo  la  Ciudad  arruinada;  y  por  esso  creo  que  en  Latin  se  llame  Mi- 
norissa,  como  si  se  dixesse,  que  fuesse  menor  de  lo  que  era  d'antes. 

Vicq,  esta  es  la  principal  de  la  prouincia  de  Osona,  que  en  Latin  se  llama 
Ausa,  Ausona  y  Ausonia,  quica  por  los  Italianos  que  se  llamauan  Ausonios, 
pues  ellos  an  sydo  sus  conditores,  en  la  uenida  en  España  de  Ercoles  de  Egyt- 
to. A  sydo  muy  grande  y  ricca,  hasta  al  tiempo  de  Ludouico  Pió,  en  el  qual 
aquel  Ayzo  Visigodo  ribeló  del  Emperador  y  vino  en  estas  partes,  y  tomando- 
la  por  engaño  destruyóla  de  todo ,  Auiendo  después  sydo  rehecha,  fue  llamada 
Vico,  por  que  non  parescia  que  una  calle  de  aquella  antiga,  llamándose  la 
calle  en  Latin  Vicus.  Tiene  agora  yglesia  de  Obispo,  consagrada  a  la  honra 


LA  DESCRIPCIÓ  DE  CATALUNYA  DEL  P.   DIAGO  25 

de  San  Pedro,  Principe  de  los  Apostóles.  Tiene  muy  grande  y  lindo  claus- 
tro en  la  yglesia  Mayor,  y  muy  grande  placa.  Su  campo  es  muy  largo,  al 
pie  del  muy  alto  monte  Mon  Seny,  que  esta  siempre  lleno  de  nieue,  y  es 
muy  conoscido  de  los  Erbolarios,  que  en  el  cogen  muchas  yeruas,  Cristal  y 
Ja  piedra  Ametysto.  Por  su  parte  Austral,  casi  a  la  orilla  déla  mar,  ay  la  lin- 
da tierra  de  Mataron,  que  Tolomeo  llama  Diluron,  adonde  hasense  maraui- 
llosos  vasos  de  vidrio. 

Girona,  es  muy  buena  Ciudad  de  Osona,  o,  Ausetania,  queda  cerca  de 
una  grande  montaña,  cerca  del  rio  Onar,  que  luego  cae  en  el  rio, Tech, 
en  Latin  llamado  Ticer:  Tiene  su  nombre  de  Gerion  padre  de  los  tres 
hijos  que  fue  Rey  de  la  España  antes  que  Ercoles  de  Egytto.  Tiene 
yglesia  Catedral,  y  su  yglesia  mayor  esta  consagrada  a  la  honra  de 
Nuestra  Señora,  adonde  ay  un  altar  muy  riccissimo,  tiniendose  que  de 
plata  y  piedras  preciosas,  la  España  no  tenga  otro  que  lo  passe:  Tie- 
ne también  estudo  de  humanidad.  Su  territorio  y  comarca  se  alarga  mu- 
cho, y  contiene  muchas  tierras  y  campos  muy  fértiles  de  todas  las  cosas 
necessarias  a  la  vida  humana.  Hazia  mediodía  tiene  Blanda,  adonde  el 
rio  Tordera  cae  en  la  mar,  Cabo  de  Tossa,  y  el  Puerto  de  Palamós.  Hacia 
el  Norte  la  tierra  de  Aúlot,  que  es  muy  nombrada  por  sus  fuentes  de  ayre, 
y  esta  a  la  orilla  del  rio  Fluuia,  y  también  Besalu,  a  la  orilla  del  mesmo 
rio,  que  por  lo  passado  era  Ciudad  mediana,  llamada  Becula,  y  tenia  ygle- 
sia Catedral  en  el  monasterio  de  San  Saluador,  erigida  por  Papa  Benedetto 
ottavo,  en  el  año  de  mil  y  diez  y  siette,  a  la  humilde  petición  de  Bernardo 
llamado  Talafera,  Conde  de  Bisulduno. 

Empurias,  oy  dia  es  pequeña  tierra  a  la  orilla  del  rio  Fluuia,  poco  le- 
xos  de  la  mar,  pero  a  sydo  muy  grande  y  ricca  antiguamente,  hecha  por 
los  Griegos  Focenses,  y  muy  agrandescida  por  Iulio  Cesar,  cuando  vino  en 
España  contra  los  Pompeyanos;  Entonces  partíase  en  tres  ciudades,  aparta- 
das la  una  de  la  otra  por  muro,  fossos,  guardas  y  lenguaje.  Aquella  que  mi- 
raua  al  Leuante  era  de  los  Griegos;  aquella  que  hazia  Poniente  de  los 
Romanos;  y  aquella  que  estaua  hazia  el  Norte  era  de  sus  naturales  antigos. 
A  sydo  Obispado,  como  se  puede  veer  en  los  Concilios  tenidos  en  España  al 
tiempo  de  los  Godos.  D'esta  tomó  nombre  todo  el  payz  al  rededor,  que  es 
grande,  llamándose  de  Ampurdan,  antiguamente  Empoitana,  yo  pienso  que 
parte  desta  Ciudad  se  aya  trasferido  a  Castello,  tierra  muy  nombrada. 

Roda,  esta  a  sydo  Ciudad  muy  antiga  de  la  prouincia  Indigetana,  he- 
cha de  los  Rhodes,  en  lugar  adonde  agora  esta  San  Pere  de  Roda,  monaste- 
rio de  Frayles  Benitos.  Quedo  en  pie  hasta  en  tiempo  de  los  Godos,  y  tuuo 
entonces  Obispos  que  interuenieron  en  muchos  Concilios:  Pero  agora  esta 
arruinada.  Yo  tengo  que  hazia  Poniente  ella  se  aya  trasferido  en  la  misma 
costa  de  la  mar  adonde  oy  esta  la  muy  fuerte  tierra  de  Roses. 

Iliberis,  agora  Copliure,  o  Colibre,  queda  en  la  región  Cerettaña,  sobre 
la  mar  allende  del  muy  seguro  puerto  de  Venus,  oy  llamado  Port  vendres. 
Queda  solo  el  rastro  de  una  muy  gran  tierra,  como  lo  dize  Plinio.  En  esta, 
como  dello  ay  muchos  testigos,  y  yo  me  he  esfuerqado  de  lo  prouar  en 
la  historia  DE  los  Condes  DE  Barqelona,  fue  celebrado  aquel  nombrado 
Concilio  llamado  Illiberitano,  que  fue  el  primero  de  todos  que  se  celebraron 
en  España,  en  el  tiempo  del  Emperador  Constantino.  Tiene  esta  tierra  dos 
harto  fuertes  castillos. 


26  E.   MOLINÉ  Y   BRASÉS 

Elna,  assy  llamada  solamente  dozientos  años  acá,  porque  los  antigos  la 
llamauan  Helena.  Es  Ciudad  de  los  Sardones,  solamente  dos  leguas  de  la 
mar,  a  la  orilla  Oriental  del  rio  Ter,  al  qual  los  Romanos  llamaban  Tetro, 
porque  manando  por  muchas  venas  de  metales,  y  mayormente  de  hierro, 
tiene  la  color  negra,  y  por  esso  daña  mucho  a  las  tierras  por  do  passa.  Mu- 
chos hay  que  queren  que  la  hizo  Helena,  madre  de  Constantino;  otros  que 
Constante  su  nieto,  a  la  honra  della,  pues  que  el  murió  en  ella,  como  lo  es- 
criuen  Eutropio  y  Paulo  Orosio,  discipolos  de  Sant'Augustin.  Es  Ciudad 
Obispal. 

Perpiñan,  también  esta  está  en  la  región  de  los  Sardones,  poco  lexos  de 
una  antiga  tierra  de  los  Latinos,  pero  agora  arruinada,  llamada  Ruscison, 
de  la  qual  tomó  nombre  el  Condado  de  Rossillon.  Es  tierra  grande  y  muy 
linda,  pues  que  sin  Barcelona,  passa  en  esto  a  todas  las  demás  de  Cataluña. 
A  sydo  hecha  por  Guinard,  Conde  de  Roscillon,  en  el  tiempo  de  Raymond 
Berenguer  primero  Conde  de  Barcelona.  Tiene  muy  fuertes  muros,  boleuar- 
tes,  y  muy  hondos  fossos,  y  también  un  muy  fuerte  castillo,  muy  bien  pro- 
ueydo  de  moniciones,  artillería  y  soldados.  Passale  cerca  el  rio  Ruscison, 
que  es  muy  bueno  para  regar  las  tierras,  y  llamáronlo  por  eso  los  Romanos 
Tethis,  que  fue  el  nombre  de  la  muger  d'el  Océano,  que  fue  madi-e  de  las 
Nimphas,  que  los  poetas  llamauan  Diosas.  Oy  dia  llamasa  vulgarmente 
Latet. 

Offrescese  luego  hazia  Poniente  la  región  Conflent,  que  también  ella 
era  délos  Sardones.  Esta  en  un  muy  largo  y  estrecho  valle,  que  se  riega  con 
el  rio  Lalet  entre  montes  de  marauillosa  altura:  Con  todo  esso,  ado  da  el 
Sol  tiene  muchas  viñas.  Sacase  della  mucho  hierro  y  en  grande  abundancia, 
que  se  labra  en  las  forgas  (como  los  llaman  los  naturales)  que  están  al  longo 
del  rio.  Tiene  muchas  tierras  y  villas  no  pequeñas,  las  mas  nombradas  de 
las  quales  son  Vila- Franca,  y  Prada,  y  desta  no  queda  lexos  el  Monasterio 
de  San  Miguel  de  Cuxano,  de  la  orden  de  San  Benito,  que  tiene  una  muy 
marauillosamente  linda  yglesia. 

Lybica,  llamase  oy  en  Latino  Liuia  y  en  vulgar  Giula.  Está  en  la  región 
de  los  Sardones.  Es  tierra  muy  antiga,  auiendo  sido  hecha  por  Ercoles  de 
Egytto,  que  se  llamaua  Orón  Lybico.  Iulio  Cesar  llamóla  después  Iulia  Ly- 
bica. A  sido  pueblo  de  los  Latinos,  y  passaua  tanto  a  todos  los  otros  pueblos 
cerettanos,  que  escriuia  Plinio  que  los  Cerettanos  se  llamauan  también  Iu- 
lianos;  empero  agora  a  sydo  reduzido  a  una  tierra  muy  pequeña,  con  un 
pequeño  pero  muy  seguro  castillo. 

Podio  Ceretano,  oy  dia  llamado  Puig  Ceredan,  está  en  la  orilla  setten- 
trional  del  rio  Segre.  Es  villa  grande  y  principal  de  Cerdaña;  tiene  muros 
muy  fuertes  y  muy  buen  Castillo,  y  tan  valientes  son  sus  naturales,  que  se 
puede  dezir  que  por  esso  ella  sea  muy  buena  fortaleza  contra  los  Franceses. 
En  su  comarca  ay  muchos  lagos,  en  los  quales  ay  muy  perfetas  Truchas, 
que  tienen  el  cuerpo  cubierto  con  unas  pequeñas  escammas  y  algo  amarillo, 
con  puntos  casi  vermejos.  Tiene  muchas  fuentes,  y  entre  ellas  dos  con  muy 
sanos  baños,  el  uno  de  los  quales  es  de  agua  fria,  y  el  otro  de  caliente  Na- 
cen aqui  muchas  yeruas  medicinales,  y  ay  también  perdrizes  blancas,  y 
sacase  también  diuersidad  de  jaspe.  Por  su  parte  Settentrional  tiene  el  Va- 
lle de  Carol,  y  los  montes  Pireneos,  y  entre  ellos  Lauet  Coronat,  que  parte 
la  España  de  la  Francia.  Hazia  su  parte  Austral  está  la  villa  de  JRipol,  en  la 


LA  DESCRIPCIÓ   DE   CATALUNYA  DEL  P.    DIAGO  27 

qual  ay  una  muy  grande  Abadía  de  la  orden  de  San  Benito,  en  la  qual  es- 
tan  las  sepulturas  de  los  Condes  de  Barcelona.  Ay  también  aqui  la  villa  de 
Daga,  la  qual  está  entre  muy  altos  montes,  alia  adonde  tiene  su  origen  el 
rio  Llobregat.  Tolomeo  la  llama  Bergulia;  y  finalmente  ay  también  Berga, 
a  la  orilla  del  mesmo  rio,  por  Tolomeo  llamada  Bergimo. 

Sedes  Urgelli  communemente  se  llama  seu  de  Urgel.  A  sydo  hecha  por 
Ercoles  de  Egitto,  y  queda  entre  muy  altos  montes,  llenos  de  viñas,  en  un 
valle  harto  fértil  a  la  orilla  settentrional  del  Segre.  Es  Ciudad  Obispal.  Por 
su  parte  Settentrional  tiene  el  Valle  de  Andorra,  y  hazia  Mediodía  Solsona, 
que  Tolomeo  llama. Calea  y  después  Celsona,  que  tiene  Obispo;  Cardona, 
ado,  como  se  ha  dicho  atrás,  ay  un  monte  de  Sal  natural  de  muchas  colores. 
Hazia  Poniente  quédale  el  Viscondado  de  Castróbon,  que  es  bueno  por 
nombre  y  por  effeto,  y  el  Marquesado  de  Pallares  puerto  sobre  el  rio  No- 
guera Pallaresa,  que  por  lo  passado,  del  año  ochocientos  y  quarenta,  fue 
Obispado.  Oy  día  tiene  muchas  lindas  tierras  y  villas,  y  entre  ellas  Tremp, 
la  qual,  aunque  sea  de  poco  mas  de  dozientas  casas,  tiene  con  todo  esso 
tanta  nobleza,  que  moran  en  ella  mas  de  veynte  señores  y  cavalleros  de 
vassalos. 

Balaguer,  es  linda  y  alegre  villa  de  los  Ilergetes,  puesta  a  la  rayz  de 
un  alto  monte,  en  la  cumbre  del  qual  en  otro  tiempo  auia  un  fortissimo 
Castillo.  Está  sobre  el  rio  Segre,  en  su  orilla  settentrional.  Es  tan  fértil  su 
campaña  que  no  se  puede  loar  bastantemente.  Hazia  su  parte  Austral  tiene 
el  Campo,  o  llano  o  Plana  de  Urgel,  el  qual,  aunque  no  se  riegue,  abunda 
todauia  de  muy  buen  trigo,  y  ay  en  el  muchas  tierras  y  villas  como  Cerne- 
rá, Tarrega,  Bellpuig,  Agromont  y  otras. 

Lérida,  esta  cerca  un  gran  monte  y  queda  poco  lexos  del  rio  Segre,  que 
alli  va  muy  crescido  por  muchos  otros  rios.  Cerca  d'esta  Ciudad  tuuo  gran- 
des y  muchas  batallas  Cesar  contra  Afranio  y  Potreyo,  Capitanes  de  los 
essercitos  de  Pompeyo  En  la  cumbre  d'el  monte  ay  un  muy  fuerte  Castillo, 
y  en  él  el  Palacio  que  fué  de  los  Reys  de  Aragón,  y  poco  abaxo  la  muy 
grande  yglesia  de  la  Ciudad,  y  muy  buen  palacio  del  Obispo.  En  la  misma 
yglesia  ay  una  muy  linda  galeria  o  patio  de  piedra,  por  cuyas  grandes  y 
anchas  ventanas  descúbrese  la  Ciudad,  puesta  a  la  cuesta  del  monte,  el  rio 
y  su  larga  orilla.  En  esta  Ciudad  ay  muy  buen  estudio  de  todas  las  scien- 
cias.  Hazia*  Poniente  a  la  orilla  del  mesmo  rio,  esta  la  harto  buena  tierra  de 
Aytona,  que  tiene  titulo  de  Marquesado,  y  es  de  la  casa  de  Mont  Caden.  Ay 
algunos  que  dizen  que  esta  es  aquella  Ciudad  de  Octogesa,  de  la  qual  haze 
mención  en  sus  Comentarios  Cesar.  Pero  engañanse,  porque  Aytona  no  está 
cerca  el  Ebro,  y  Octogesa,  según  Cesar,  estaua  sobre  el  Ebro.  Esta  después 
con  voz  corrompida,  llamóse  Ictosa,  adonde  en  el  tiempo  de  los  Godos  auia 
Obispado,  llamado  Ictosense,  del  qual  hazese  mención  en  el  repartimiento 
de  los  Obispados  hecho  por  Vamba.  Llamase  oy  dia  aquella  Ciudad  Me- 
quienga,  puesta  en  un  rincón  del  Segre,  adonde  entra  en  el  Ebro. 


28 


I.   BONSOMS 


INTRODUCCIÓN 

Á  LA  LECTURA  DE  UNOS  FRAGMENTOS  DE  LAS  TRADUCCIONES  CA- 
TALANAS DE  LA  FIAMMETTA  Y  DEL  DECAMERONE,  DE  BOCCAC- 
CIO, AMBAS  ANÓNIMAS   Y   HECHAS  EN  EL   SIGLO   XV  (1) 

APÉNDICES 


APÉNDICE  II  (Continuación) 

Noticias  bibliográficas  de  obras,  estudios,  memorias,  discursos,  con- 
ferencias, ARTÍCULOS,  ETC.,  REFERENTES  Á  LA  LITERATURA  CATALANA 


(Rubio    y   Lluch,   A.  Continua- 
ción de) 

—  Lo  moviment  literari  cátala 
en  1888.  Notes  bibliográfiques.— 
—  (V.  «Revista  Catalana»,  Barcelo- 
na, 1889,  año  I,  cuad.  II.) 

—  Conferencias  de  literatura 
catalana  dadas  durante  el  curso  de 
1903  á  1904,  en  el  Ateneo  Barcelo- 
nés, en  la  cátedra  de  los  «Estudis  Uni- 
versitaris  Catalans».  —  Extractadas 
en  «La  Veu  de  Catalunya»  del  10  de 
junio  al  13  de  julio  de  1904. 

—  Prólech.  [Del  volumen  IV  de 
la  edición  políglota  de  «Lo  Gayter 
del  Llobregat»,  poesías  de  D.  Joa- 
quín Rubio  y  Ors,  pp.  V-LXIV.  — 
Barcelona:  Imp.  Altes,  1902. 

Contiene  un  resumen  del  desarro- 
llo de  la  poesía  catalana  desde  1839 
á  1859,  ó  sea  en  el  período  anterior 
á  los  Jochs  Floráis. 

—  Noticia  de  dos  manuscrits 
d'un  Langalot  cátala.— (V .  «Revis- 
ta de  Bibliografía  catalana»,  Barce- 
lona: enero-diciembre  de  1903,  año 
III,  n.°6,  p.  23.) 

—  Parlament  del  President  deis 


Jochs  Floráis  de  Barcelona,  en  la 
f  esta  del  Gap  Saber  de  Tolosa,  cele- 
brada el  5  de  juny  de  1907.— (Pu- 
blicado en  el  periódico  «Poblé  Cá- 
tala», núm.  180,  Barcelona,  10  junio 
1907,  año  IV.) 

—  Sumario  de  la  historia  de  la 
literatura  española.  —  Barcelona, 
1901:  Imp.  Casa  Provincial  de  Ca- 
ridad.—Tomo  de  107  páginas,  de 
20  X  14  cm. 

(Desde  la  65  á  la  107:  «Literatura 
catalana».) 

—  Ln  cop  cTull  sobre"1 1  passaty 
elpresent  de  la  llengua  catalana. 
—(V.  «Revista  Catalana»,  Barcelo- 
na, enero  1889,  año  I,  cuad.  I  á  IV.) 

Rubio  y  Ors,  Joaquín 

Ansias  March  y  su  época.  Mono- 
grafía escrita  por  D.  Joaquín  Rubio 
y  Ors...  premiada  en  los  Juegos  Flo- 
rales de  Valencia  de  1879.— Barce- 
lona: Imp.  de  la  Vda.  é  H.  de  Subi- 
rana,  1882.  —  Opúsculo  de  95  pp., 
de  240  X  157  mm.,  en  4.° 

—  Bastero,  provenzalista  cata- 
lán.   Estudio    crítico-bibliográfico 


(l)    Véase  el  número  anterior,  páginas  517  á  539 


FRAGMENTOS   DE  LA  FIAMMETTA   Y  DEL  DECAMERONE,   ETC. 


29 


que  con  ocasión  de  conmemorar  el 
quinquagésimo  aniversario  de  su  in- 
greso como  socio  activo  en  la  Real 
Academia  de  Buenas  Letras  de  Bar- 
celona (24  febrero  1844),  leyó  en  la 
sesión  pública...  el  25  febrero  1894... 
Joaquín  Rubio  y  Ors...— Barcelona: 
Est.  tip.  J.  Jepús,  1894.  —  Opúsculo 
de  97  paginas,  y  dos  sin  numerar,  de 
273  X  177  mm.,  en  4.° 

—  Bastero  provenzalista  cata- 
lán.-(V.  «Mem.  R.  Acad.  B.  Le- 
tras», 1898,  t.  VI,  p.  7.) 

—  Breve  reseña  del  actual  rena- 
cimiento de  la  lengua  y  literatura 
catalanas.  ¿Débese  á  la  influencia 
de  los  modernos  trovadores  proven- 
zales?  —  Memoria  escrita  para  la 
R.  Acad.  de  B.  Letras...— Barcelo- 
na: Tipo-lit.  C.  Verdaguer,  1877. — 
Opuse,  de  98  pp.,  de  255 X 165  mm., 
en  4.° 

—  Breve  reseña  del  actual  rena- 
cimiento de  la  lengua  y  literatura 
catalanas.— (En  las  «Mem.  de  la 
R.  Acad.  B.  Letras,  1880,  tom.  III, 
pp.  141-240.) 

—  Doctor  Vicente  García  (Rec- 
tor de  Vallfogona).  Su  biografía  y 
juicio  crítico  de  sus  obras,  por  don 
Joaquín  Rubio  y  Ors,  premiado  con 
la  escribanía  de  plata  ofrecida  por 
el  ilustre  Ayuntamiento  de  Tortosa, 
en  el  certamen  celebrado  el  3  de 
septiembre  por  la  Juventud  Católica 
de  aquella  ciudad.— Tortosa:  Imp.  y 
librería  de  Salvador  Isnar,  1879. — 
Opúsculo  de  67  pp.,  de  245  X  165 
mm.,  en  4.° 

—  El  doctor  D.  Francisco  Vicen- 
te García,  Rector  de  Vallfogona. 
Su  vida  y  sus  obras  poéticas.  Mo- 
nografía compuesta  por  D.  Joaquín 
Rubio  y  Ors,  por  encargo  del  Ex- 
celentísimo Ayuntamiento  Constitu- 
cional de  esta  ciudad,  y  leída  en  el 
acto  solemne  de  colocar  su  retrato 
en  la  «Galería  de  Catalanes  ilustres» 
en  el  histórico  Salón  de  Ciento  de 
estas  Casas  Consistoriales,  celebra- 
do el  25  de  setiembre  de  1882.— 


Barcelona:  Est.  tip.  lit.  de  los  Suc... 
de  Narciso  Ramírez  y  C.a,  1883.— 
Opuse,  de  31  pp.,  de  27  X  18  cm., 
en  4.° 

—  La  Littér ature  Catalane.  Étu- 
de  traduite  de  l'espagnol  et  précé- 
dée  d'un  apercu  sur  la  Littérature 
Proveníale.  Par  Charles  Boy,  etcé- 
tera, etc.— Lyon:  Chateauneuf,  lib. 
antiq.,1879.  -Un  tomo  de  XXXIX+ 
119  pp.,  de  176  X  H4  mm.,  en  8.° 

—  Lo  doctor  Vicens  García  y 
sas  obras  literarias.— {«}ochs  Flo- 
ráis» de  Barcelona  en  1863,  pp. 
99-127.) 

—  Noticia  de  la  vida  y  escritos 
de  D.  Manuel  Milá  y  Fontanals, 
que  en  la  sesión  pública  de  10  de 
abril  de  1887,  dedicada  por  laR.  Aca- 
demia de  Buenas  Letras  de  Barce- 
lona á  honrar  su  memoria,  leyó  don 
Joaquín  Rubio  y  Ors,  Presidente  de 
la  misma...— Barcelona:  Imp.  J.  Je- 
pús, 1887.— Un  tomo  de  192  pp.,  de 
270  X  175  mm.,  en  4.° 

—  Piferrer  considerado  desde  el 
punto  de  vista  de  intuición  artísti- 
ca, por  el  Dr.  D.  J...  R...  y  O... 
Vicerrector  de  la  Universidad,  etc., 
etcétera.  [Barcelona,  1898.]  —  (V. 
Solemnidad  literaria. . .) 

—  Piferrer,  etc.,  etc.  —  (Tirada 
especial.  Barcelona,  1898:  Imp. 
J.  Jepús.)— Opúsculo  de  41  pp.,  de 
265  X  182  mm.,  en  4.° 

Ruíz  Porta,  Juan 

Tarraconenses  ilustres.  Apuntes 
biográficos  por  Juan  Ruíz  Porta, 
individuo  de  la  Soc.  Arqueol.  Tarra- 
conense. —  Tarragona:  Establ.  tip. 
F.  Arís  é  Hijo,  1891.  —  Tomo  de 
XI  4  291  pp  ,  de  18  V,  X  12  V,  cm., 
en  8.° 

Salat,  José 

Catálogo  de  las  obras  que  se 
han  escrito  en  lengua  Catalana 
desde  el  reinado  de  D.  Jayme  el  Con- 
quistador, arreglado  por  el  Dr.  D.  Jo- 
sef  Salat,  Abogado. 


30 


I.    BONSOMS 


Está  al  fin  de  la  «Gramática»  de 
Ballot,  edición  Piferrer,  s.  d.,  con 
foliación  distinta  numerada  de  1  á  26. 

Sancho  Rayón 

Véase  Gallardo. 

Sanpere  y  Miquel,  Salvador 

Biografía  de  Esteve  Gilabert 
Bruniquer.  —  («Jochs  Floráis»  de 
Barcelona,  de  1880,  pp.  285-301.) 

—  «Catalogue  des  manuscrits  es- 
pagnols  de  laBibliotéque  nationale», 
par  M.  Alfred  Morel-Fatio,  etc.  — 
(V.  «Revista  de  Ciencias  Históricas», 
por  S.  S.  y  Miquel,  Barcelona-Ge- 
rona, año  1886,  tomo  IV,  pp  163-176.) 

Es  una  bibliografía  crítica,  abun- 
dante en  noticias  y  datos  interesan- 
tes para  el  estudio  de  las  letras  ca- 
talanas medioevales,  en  la  cual  van 
intercaladas  algunas  poesías  inédi- 
tas de  Ausias  March,  Pau  de  Bell- 
viure  y  Arnau  March. 

—  Las  arjnadas  de  Salou  y  Port 
Fangos. 

Contiene  el  Sermó  de  Muntaner, 
con  numerosas  notas  críticas.  — 
(«Jochs  Floráis»  de  1895,  pp.  411- 
459.) 

—  Las  costumbres  catalanas  en 
tiempo  de  Juan  I.  Por  Salvador  San- 
pere y  Miquel.  Obra  laureada  por 
la  Asoc.  Lit.  de  Gerona  en  el  Cer- 
tamen de  1877.— Gerona:  Imp  y  li- 
brería Vicente  Dorca,  1878.  Tomo 
de  291  pp.,  de  21  •/,  X  14  cm.,  en  8.° 

V.  «Certamen  Asoc.  Lit.  de  Ge- 
rona», 1878,  pp.  1 13-300. 

La  segunda  parte  trata  de  La  Uni- 
versidad.—Vida  del  estudiante.  La 
tercera:  Carácter  moral.—  Cultura 
científica,  literaria  y  artística.— Es- 
pectáculos públicos.— El  Teatro. — 
Los  Juegos  Florales. 

Sanvisenti,  Bernardo 

/  primi  influssi  di  Dante,  del 
Petrarca  e  del  Boceado  sulla  Let- 
teratura  Spagnola,  con  appendici 
di  documenti  inediti.  Saggio  di  Ber- 
nardo Sanvisenti.   Opera  premiata 


col  premio  Lattos  dalla  Regia  Aca- 
demia Scientifico-Letteraria  di  Mi- 
lano.— Ulrico  Hoepli  edit.:  Tipog. 
Umberto  Allegretti,  Milano,  1902.— 
Un  tomo  de  XIV  4-  463  páginas,  de 
20X13cm.  en  8.° 

Sarda,  Juan 

El  catalanismo  y  la  literatura 
catalana.  —  («Boletín  del  Ateneo 
Barcelonés»,  1879,  n.°  2,  páginas 
110-120.) 

—  Piferrer.  Necrología  llegida 
per  don  J.  Sarda.  -  Barcelona:  Fidel 
Giró,  1884. 

Savine,  Albert 

La  renaissance  de  la  poe'sie  ca- 
talane.  —  Introduction  aupoeme 
«L'Atlantide»  de  J.  Verdaguer,  trad. 
franc.  de  Alb.  Savine.  París:  Lib. 
L.  Cerf.  1883.— (Pp.  II  áCLXXIX.) 

Schadel,  B. 

Recens,  di  J.  Massó  Torrents,  Jor- 
di  de  S.  Jordi,  (Studi  I,  166),  in 
Litbl.  XXV,  119.  (Studi  medievali; 
p.  304,  vol.  I,f.  II,  1904.) 

—  Ln  art  poétique  catalán  du 
XV/e  siécle  par  B.  Schadel,  1906, 
25  pp.— (V.  Apéndice  III,  Oleza.) 

Estudio  de  la  obra  de  Francesch 
d'Oleza,  «Art  de  T robar».— Tirada 
aparte  de  las  «Mélanges  Chaba- 
neau»,  1906. 

Serafí,  Pere 

Véase  Nanot  Renart,   Pedro. 

Serafí  Pitarra.  Pe  trato  litográ- 
fich y  literari.— Barcelona:  Estampa 
de  «La  Renaixensa»,  1874.— Opuse, 
de  56  pp.,  de  13  X  9  cm.,  en  16.° 

Serra  y  Campdelacreu,  José 

Bosquejo  biográfico  de  don  Joa- 
quín Salar  ich  y  Verdaguer,  con  no- 
ticias expositivas,  críticas  y  biblio- 
gráficas de  sus  obras. . .— Vich,  1885: 
Imp.  de  Ramón  Anglada  y  Pujáis. 
—Tomo  de  (8)  4-  162  +  (16)  pp.  y 
retrato,  de  27  X  19  72  cm.,  en  4.° 


FRAGMENTOS   DE  LA  FIAMMETTA    Y  DEL  DECAMERONE,   ETC. 


31 


Serrano  y  Morales,  José  En- 
rique 

Reseña  histórica  en  forma  de 
diccionario  de  las  Imprentas  que 
han  existido  en  Valencia,  desde  la 
introducción  del  arte  tipográfico 
en  España  hasta  el  año.  1868,  con 
noticias  bio-bibliográficas  de  los 
principales  impresores,  por  José  En- 
rique Serrano  3?  Morales.— Valencia: 
Imp.  de  F.  Doménech,  1898-99.— 
Tom.de  XXVIII  +  657  pp.,  en  folio. 

—  Noticias  de  algunas  acade- 
mias que  existieron  en  Valencia 
durante  el  siglo  XVII— {V.  «Re- 
vista de  Valencia»,  del  1°  de  agos- 
to de  1881.) 

Sibiude,  Ramón 

Véase  Bové,  S. 
Sola  y  Gabarro,  Agustín 

Biografías  de  igualadinos  ilus- 
tres.—Igualada,  1881,  92  pp.  en  4.° 
—(V.  el  volumen  de  los  trabajos 
premiados  en  el  «Certamen  cientí- 
fico-literario del  Ateneo  Igualadi- 
no»,  en  1880.) 

Solemnidad    literaria  que  en 

el  quinquagésimo  aniversario  de  la 
muerte  de  D.  Pablo  Piferrer  dedican 
á  su  memoria  los  Claustros  de  la 
Universidad  é  Instituto  de  Barcelona 
presididos  por  su  actual  Rector  el 
Excmo.  Sr.  D.  Manuel  Duran  y  Bas. 
Barcelona:  Establecimiento  tipográ- 
fico de  Jaime  Jepús,  1898.  —  Opuse, 
de  61  pp.,  en  4.° 
Véanse  Cortejón;  Rubio  y  Ors. 

Soler,  Federico 

Véanse  Bergnes  de  las  Casas, 
A.;  Feliu  y  Codina;  Serafí  Pi- 
tarra. 

Swift,  J.  Darwin 

The  Ufe  and  times  of  James  the 
first,  the  Conqueror,  King  of  Ara- 
gón, Valencia  and  Majorca...— By 
F.  Darwin  Swift.— Oxford,  1894.— 
Un  tomo  de  349  pp.— («Compte  ren- 
du»  en  la  «Revue  Hispanique».) 


Tastu,  Joseph 

Véase  Pagés,  A. 

Thomas,  Antoine 

Jaufre  de  Foixá.  —  (V.  «Romanía», 
t.  X,  p.  332.) 

En  el  primer  artículo  de  los  ex- 
tractos de  los  Archivos  del  Vaticano 
para  servir  á  la  historia  literaria, 
publicados  en  la  «Romanía»  de  1881, 
su  autor,  A.  Thomas,  trata  del  gra- 
mático catalán  del  siglo  XIII,  Jofre 
de  Foixá,  monje  del  monasterio  be- 
nedictino de  San  Feliu  de  Guíxols. 

Toda,  Eduardo 

Bibliografía  Española  de  Cer de- 
ña,  por  D.  Eduardo  Toda  y  Güell.— 
Madrid:  Tip.  de  los  Huérfanos. 
MDCCCXC  (1890).-Untomo,  pp. 
326  +  [l]enfol.men. 

—  La  poesía  catalana  á  Sarde- 
ny a.  —  Barcelona:  «La  Ilustrado  Ca- 
talana».—Imp.  F.  Giró  -Un  tomo 
pp.  132 -f  (1),  en  8.° 

—  La  poesía  catalana  á  Sarde- 
nya.  —  (V.  «Ilustrado  Catalana», 
1888,  pp.  51-55  y  71-74.) 

—  La  poesía  catalana  á  Serda- 
nya.—(V.  «La  Veu  del  Montserrat», 
de  Vich,  pp.  151-52  y  160,  año  XI, 
1888.) 

—  La  poesía  religiosa  en  Sarde- 
nya.  —  (V.  «Ilustrado  Catalana», 
año  IX,  Barcelona,  1888,  pp.  2-6.) 

—  Los  satiristas  catalans  á  Sar- 
denya.—(\7.  «Ilustrado  Catalana», 
vol.  IX,  Barcelona,  1888,  pp.  98-100, 
114-1 18  y  130-134.) 

—  Poetas  catalans  anónims  de 
Sardenya  al  comensar  lo  present 
sigle.  —  (V.  «Ilustrado  Catalana», 
vol.  IX,  Barcelona,  1888,  pp.  86-87.) 

—  Poetas  catalans  contempora- 
nis  del  Alguer .—(V .  «Ilustrado  Ca 
talana»,vol.  IX,  Barcelona,  1888, pp. 
202-203.) 

—  Poetas  catalans  de  Sardenya. 
—(V.  «Ilustrado  catalana»,  vol.  IX, 
Barcelona,  1888,  pp.  34-35.) 


32 


I.   BONSOMS 


—  Poesía  catalana  en  Serdenya. 
—  (V.  «Ilustrado  Catalana»,  Barce- 
lona, 1887,  vol.  VIII,  pp.  290-91.) 

—  Sátiras  algaeresas  del  pre- 
sent  sigle.  —  (V.  «Ilustrado  Catala- 
na», vol.  IX,  Barcelona,  1888,  pp. 
150-151.) 

Tolrá  de  Bordas,  L'abbé 

Biographies  roussillonnaises. — 

I.  Monseigneur  Francois  Ximenez, 
Évéque    d'Elne    (1400-1415).   — 

II.  Monseigneur  Michel  Pontich, 
Evéque  de  Gérone    (1632-1699).— 

III.  Le  R.  P.  Méliton  de  Perpignan 
(1680-1765).— (V.«Société...  -des  Py- 
rénées-Orientales»,  tom.  XIII  (1863) 
p.  303.) 

—  Une  épopée  catalane  au  XIXe 
siécle  —  L'Atlántide  par  D.  Jacinto 
Verdaguer.  —  París:  Maisonneuve 
et  Cie,  1881:  Imp.  central  du  Midi, 
Montpellier.—  Opuse,  de  132  pp., 
en  4.° 

Torras  y  Bages,  José 

La  Tr adietó  Ca/a/tf/za.--Estudidel 
valor  étich  y  racional  del  regionalis- 
me  cátala  per  Joseph  Torras  y  Ba- 
ges, preveré.— Barcelona:  F.  Giró, 
1892.-Tomo  de  725  pp.,  de  20  X  13 
cm.,  en  8.° 

La  segunda  parte  (Llibre  segón. 
Valor  racional  del  regionalisme 
cátala)  afecta  á  los  principales  es- 
critores catalanes,  medioevales  prno- 
dernos.  Pp.  189  á  713  del  volumen. 

—  Lo  poeta  AusiasMarch.-  [Re- 
producción del  capítulo  V,  libro  II, 
de  «La  Tradició  Catalana»,  inserta 
en  la  «Ilustrado  Catalana»,  Barcelo- 
na, 1892,  pp.  154-155,  167-171  y 
187-190.] 

Torreilles,  L'abbé  Ph. 

V  bniversité  de  Perpignan  avant 
et  pendant  la  Révolution.—  (V.  «So- 
ciété...  des  Pprénées-Orientales», 
tom.  XXXIII,  1892.) 

Torres  Amat,  Félix 

Memorias  vara  ayudar  á  formar 


un  Diccionario  crítico  de  los  Es- 
critores catalanes  y  dar  alguna 
idea  de  la  antigua  y  moderna  litera- 
tura de  Cataluña.  Escribiólas  el  limo. 
Sr.  D.  Félix  Torres  Amat.  —  Bar- 
celona: Imp.  de  J.  Verdaguer,  1836. 
-Tom.  de  XLIV  +  719  pp.,  en  4.° 
(Véase  Corminas,   Suplemento.) 

Torroella,  Juan  B. 

El  Estudi  General  ó  Universitat 
Literaria  de  Girona.  Ensaig  histó- 
rich-crítich  per  Joan  B.  Torroella, 
Llicenciat  en  Dret  civil  y  canónich... 
—Monografía  llorejada  ab  el  premi 
del  Excm.  Ajuntament  de  Girona  en 
el  Certamen  celebrat  per  la  «Aso- 
ciación Literaria»  l'any  1900.  —  Gi- 
rona: Imp.  y  llib.  de  P.  Torres,  1906. 
—  Tomo  de  275  pp.,  una  de  «corri- 
genda» y  colofón,  de  25 X  18  »/,  cm. 

Tourtoulon,  Ch.  de 

Don  Jaime  I  el  Conquistador, 
Rey  de  Aragón,  conde  de  Barcelo- 
na, señor  de  Montpeller,  según  las 
crónicas  y  documentos  inéditos,  por 
Ch.  de  Tourtoulon.  Traducción  au- 
torizada y  revisada  por  el  autor. — 
2  a  edición,  Valencia:  Imp.  de  José 
Doménech,  1874  —Tomo  I,  XXX  + 
384  pp.— Tomo  II,  532  pp.,  de  21  X 
14  cm. 

—  Études  sur  la  Maison  de  Bar- 
celone.  Jacme  Ier  le  Conquérant  roi 
d' Aragón,  comtedeBarcelone,  seig- 
neur  de  Montpellier,  d'aprés  les  cro- 
niques  et  les  documents  inédits  par 
Ch.  de  Tourtoulon...— Montpellier: 
Imprimerie  typographique  de  Gras, 
éditeur,  MDCCCLXIII-VII.  (1863- 
1867).--Premiére  partie:  La  Jeunesse 
de  Jacme  le  Conquérant,  XVI  -|-  472 
pp.  — Séconde  partie:  (1233-1276.) 
XII  +  688  pp. 

—  Renaissance  de  la  littérature 
catalane  et  provéngale.— Toulouse, 
1868. 

Tramoyeres,  Luis 

La  11  iter  atura  liemos  i  na  dins  lo 
progrés  provincial. 
Inserto  en  los  preliminares  del  li- 


FRAGMENTOS  DE  LA  FIAMMETTA   Y   DEL  DECAMERONE,    ETC. 


33 


bro  valenciano  «Los  Filis  de  la  Mor- 
ta-Viva»,  de  Llombart.  —  Estudio 
premiado  en  público  certamen.  — 
Pp.  IX  á  XX.— Valencia,  1879. 

Tubino,  J.  M. 

Historia  del  renacimiento  litera- 
rio contemporáneo  en  Cataluña, 
Baleares  y  Valencia.  —  Madrid,  M. 
Tello,  1880-81.  —  Tomo  de  796  pp., 
de27X  18  cm. 

Tundal 

Véase  Wagner 
Turmeda,  Fr.  Anselm 

Véase  Aguiló,  Estanislao  K. 
Ubach  y  Vinyeta,  F. 

Teatre  Cátala.  Apuntacions  his- 
tóricas-críticas  desde'ls  seus  orígens 
fins  al  present  estat.  —  (Premio  en 
los  «Jochs  Floráis»  de  Barcelona, 
año  1876 .)— Véase  pp.  197  á  223  del 
volumen  respectivo. 

Vallfogona 

Véanse  Corbella,  Ramón;  Ru- 
bio y  Ors,  J.;  García,  Vicente; 
Mestres,  Salvador. 

Vallfogoní,  Un 

Mostra  deis  escrits  del  Rnt.  doc- 
tor Francesch  Vicens  García,  Rec- 
tor de  Vallfogona  y  quatre  noticies 
biográfiques  del  autor.— Vich:Tip.  y 
lib.  Católica  de  Sant  Joseph,  1902. 
—Tomo  de  143  pp.  19  X  12  cm., 
en  8.° 

Es  la  2.a  edición  corregida  y  au- 
mentada del  libro  del  Rdo.  Ramón 
Corbella  (véase)  publicado  en  1889. 

Vapereau,  G. 

Dictionnaire  universel  des  litté- 
r atures. —París:  Háchete,  1876. — 
Dos  tomos  de  foliación  correlativa, 
pp.  XVI  +1046  y  1047  á  2096, en  4.° 

(V.  pp.  392-393  en  que  ti  ata  de  la 
literatura  catalana.) 

Vassal,  Augustin 
.  Mossen  Jacinto    Verdaguer,  sa 


vie,  ses  ceuvres,  sa  mort.— Perpig- 
nan:  Charles  Latrobe,  imp.-édit., 
1903.-  Opúsculo  de  25  X  16  7,  cm., 
66  pp. 

Veratti,  B. 

Fragmento  del  «Canigó»  poema 
catalano  di  D.  Giacinto  Verdaguer 
con  versione  italiana  di  Maria  Licer. 

Precede  un  estudio  literario  de 
B.  Veratti,  tomado  del  tomo  III  de 
los  StudJ.  Lett.  e  Mor.  Modena, 
1888,  Soc.  Tipog.  —  Opúsculo  de 
21  %  X  14  7,  cm.,  16  pp. 

Verdaguer,  Jacinto 

Recort  necrológica  del  Excelen- 
tíssimSr.  D.Joaquím  Rubio  y  Ors, 
llegit...  «R.  Acad.  B.  Letras»,  lo 
dia  12  de  janer  de  1902  per  mossen 
Jacinto  Verdaguer.— Pp.  19-34  del 
opúsculo  «Sesión  Pública  Inaugural 
celebrada  el  12  de  enero  de  1902». 
—  Barcelona,  1902.  —  Seguido  de 
una  Bibliografía  de  les  obres  de 
D.Joaquín  Rubio  y  Ors  (1837-1898), 
anónima  (pero  de  A.  Rubio  y  Lluch). 

Vidal  de  Besalú,  Ramón 

Véanse  Bohs  y  Cornicelius. 
Vidal  de  Valenciano,  G. 

Dreus  apuntacions  sobre  la  vida 
d'En  Ramón  Muntaner  jp'l  judici 
crítich  de  sa  Crónica.— (V.  «Jochs 
Floráis»  de  Barcelona,  en  1863,  pp. 
127-137.) 

—  Consideracions  sobre  la  Li- 
teratura popular  catalana  per  Ga- 
veta Vidal  de  Valenciano,  catedra- 
tich,  per  oposició,  en  la  Facultat  de 
Filosofía  y  Lletras  de  la  Universitat 
de  Barcelona,  Corresponent  de  las 
Academias  Española  y  de  la  Histo- 
ria, Segretari  de  la  de  Bonas  Lletras, 
etc. -Barcelona:  Imp.  dejaume  Je- 
pús,  MDCCCLXXIX  (1879).  -  Op. 
de  62  pp.,  de  17  X  10  72  cm.,  en  8.° 

—  El  Excelentísimo  Señor  don 
Manuel  Milá  y  Fon  tañáis.  Reseña 
biográfica  por  D.  Cayetano  Vidal  de 
Valenciano,  leída  con  motivo  de  la 

1Í109.— 8 


34 


I.   BONSOMS 


colocación  del  retrato  del  mismo  en 
la  Galería  de  Catalanes  ilustres  for- 
mada por  el  Ayuntamiento  de  Bar- 
celona, el  día  7  de  diciembre  de 
1888.— Barcelona:  Tipo-lit...  de  los 
Suc...  de  N.  Ramírez  yC.a,  1888. 
—Opuse,  de  42  ppM  27  X  18  cm. 

—  Lo  mon  invisible  en  la  litera- 
tura catalana  y  lo  viatje  fet  al  in- 
fern  per  Pere  Porter.  Articles  y  lle- 
genda  publicats  en  «La  Renaixensa» 
per  Gapetá  Vidal  y  de  Valenciano. 
Segona  edició.  -  Barcelona:  Imp.  de 
«La  Renaixensa»,  1877. 

(V.  «La  Renaixensa»,  Barcelona: 
1876,  tom.  II,  pp.  321-327  y  393-403, 
y  1877,  tom.  I,  pp.  1-18,  81-93,  153- 
162,  y  233-242.) 

—  Lna  joya  de  la  literatura  popu- 
lar catalana.— Barcelona:  Tip.  Es- 
pañola, 1678. -Opuse,  de  12  pp.,  de 
17X10V2cm. 

Fué  publicado  en  «Lo  GaySaber», 
Barcelona,  1878,  pp.  353-356. 

Vidal,  Pierre 

Re  cherches  relatives  á  thistoire 
des  beaux-arts  et  des  belles-leltres 
en  Rousillon  depuis  le  XIe  siécle 
jusqu'au  XVIIe  —  (V.  «Société... 
des  Pyrénées-Orientales»,  tom.  27 
(1884),  pp.  173-220.) 

Vidal,  Pierre.  —  Calmette,  Jo- 
seph 

B ibliogr  aphie  Roussillonnaise 
dressée  par  Pierre  Vidal  et  Joseph 
Calmette.— Extrait  du  XLVIIe  «Bu- 
lletin  de  la  Soc.  Agricole  Scientifi- 
que  et  Lit.  des  Pyrénées-Orientales». 
—  Perpignan:  Imprimerie  de  Charles 
Latrobe,  1906. -Tom.  de  558  pp. 

Vignau  y  Ballester,  Pedro 

La  lengua  de  los  ¡robadores .  Es- 


tudios elementales  sobre  el  lemosín- 
provenzal,  seguidos  de  una  traduc- 
ción de  las  «Rasos  de  Trobar»  y  del 
«Donatz  provenzal».  — Madrid:  Im- 
prenta á  cargo  de  Joaquín  Muñoz, 
1865. -Tom.  de  XV  4-  147  pp.,  de 
21X13  7,™.,  en  8.° 

Vilanova,  Arnaldo  de 

Véanse  Chabás;  Fita,  Fidel; 
Menéndez  Pelayo;   Pansier,  P. 

Volger 

Die  ültesten  Drucker  und  Dru- 
ckorte  der  Pirenüischen  Halbinsel. 
—  (V.  «Neues  Lausitzisches  Maga- 
zin»,  Górlich,  1872,  pp.  88-126.)- 

Referencia  tomada  de  Serrano  y 
Morales. 

Wagner 

Túndale,  das  mittelenglische  Ge- 
dicht  über  die  Vision  des  Tundali, 
hrag.  von  Wagner  (Bülbring).  -  (Lit- 
teraturblatt  für  germanische  und  ro- 
manischePhilologieXV,  1894.  Agos- 
to. C.  259. 

Wannenmacher,  F.  X. 

Die  Griseldissage  auf  der  Iberis- 
chen  Halbinsel.— Strasburg,    1894. 

Villena,  Enrique  de 

El  Arte  de  Trobar.  .-(Pp.  269- 
284,  de  la  obra  «Orígenes  de  la  len- 
gua Española,  compuestos  por  va- 
rios autores,  recogidos  por  D  Gre- 
gorio Mayans  y  Ciscar».- Madrid: 
Lib.  Victoriano  Suárez,  1873.  — 
(Reimpresión).  —  Tomo  de  XXX  -J- 
485  pp.,  de  21  X  13  cm. 

Zarco    del  Valle 

Véase  Gallardo. 


FRAGMENTOS   DE  LA   FIAMM8TTA    Y   DEL   DECAMERONE,    ETC. 


35 


APÉNDICE  III  Y  ULTIMO 

Noticias  bibliográficas  de  antiguos  textos  catalanes,  (incluso 

cancioneros,  romanceros,  colecciones  de  documentos 

de  la  lengua)  impresos  por  primera  vez,  ó 

reimpresos  en  nuestra   época,   y 

de  algunas  traducciones 

de  los  mismos 


Aguiló,  Estanislao  de  K. 

Colección  de  leyes  suntuarias 
decretadas  por  las  autoridades  su- 
periores del  antiguo  Reino  de  Ma- 
llorca desde  1384  á  1790.  Recogi- 
das por  D.  Estanislao  de  K.  Aguiló 
del  Cuerpo  de  Archiveros,  Bibliote- 
carios y  Anticuarios.— Palma:  Im- 
prenta de  Felipe  Guasp.  1889.  — Pp. 
218  -+-  2  innumeradas,  en  8.° 

Tirada  de  50  ejemplares. 

Aguiló  y  Fuster,  Mariano 

Canconer  de  les  óbreles  en  nos- 
Ira  lengua  materna  mes  divulga- 
des  durant  los  segles  XIV,  XV  e 
XVI,  recullit  e  ordenat  per  Marian 
Aguiló  y  Fuster.  —Barcelona:  Llibre- 
ría  Verdaguer.— [Colofón]:— XXVI 
de  septembre  de  M.Dccclxxiij... 
Dec.  MCM.-Un  tomo  XVI  +  408 
pp.  innumeradas,  en  4.°:  tipos  góti- 
cos, á  dos  tintas. 

Contiene  los  títulos  siguientes: 

—Los  goigs  de  la  gloriosa  Mare  de 
Deu  de  la  Concepció:  los  quals  se 
cantan  en  la  sglesia  de  la  Encarnado. 
—Estampáis  en  la  noble  e  leal  ciutat 
de  Valencia. 

— Cobles  en  llahor  de  la  gloriosa 
Verge  y  martyr  sancta  Eularia.—  Es- 
tampades  en  la  ciutat  de  Barcelona  en 
casa  de  Hubert  Qotard.  Any  Mil  cinch- 
cents  vuytanta  nou. 

— Les  set  paraules  que  Jesús  dix  en 
la  creu.— Estampades  en  la  noble  ciu- 
tat de  Valencia.  A.xViij.  de  Marc.  Any 
M.D.xljx.  Ab  Privilegi  deis  senyors 
jurats. 


—Cobles  en  lahor  del  glorios  pare 
Sanct  Domingo.  —  Estes  cobles  son 
tretes  d'un  Manuscrit  de  mitjan  segle 
setze,  fet  en  la  ciutat  de  Barcelona. 

—Cobles  en  lahor  del  glorios  prin- 
cep  Sant  Miquel. 

—  Cobles  de  la  Verge  Maria  de  la 
Soledat.— Estampades  en  la  molt noble 
ciutat  de  Valencia    per  Johan  Joffre. 

—Cobles  nouelles  e  complides  de  la  , 
passio  de  Jhs. 

—Les  set  dolors  de  la  gloriosa  mare 
de  Deu  —Valencia. 

—Cobles  de  la  salutació  de  nostra 
Senyora  —Any  M.D.xxxv.— Valencia. 

— Oracio  a  les  plagues  de  Jhesu- 
crist.— Valencia.  M  D.xxxV. 

— Llaors  a  la  Pietat  y  plagues  de 
nostre  Senyor  Jhesu  Christ.— Valen- 
cia. Any  M  D.L.xxxvij. 

— Rahonament  de  la  verge  Maria  ab 
son  fill. 

—  Canconeret  de  cobles  antigües  a 
la  Mare  de  Deu  de  Lluch  de  Mallorca... 
etcétera,  etc.  Any  Mil.DCCC.lxxxiij. 

— Cobles  fetes  a  un  principi  antich 
que  diu:  Destrohiulo  de  quan  te  al  gran 
Turen,  etc.  Valencia. 

—Canconeret  y  miracles  en  lahor 
del  Psaltiri  o  Roser  ab  singulars  imat- 
ges  catalanes  del  quinzen  segle.— [Co- 
lofón:]... Estampaten  Valencia  a  xViij. 
de  Marc.  Any  M.D.xlvj... 

— Salve  Regina  pera  fer  lo  discret 
en  Pere  Villaspinosa,  notari  de  Valen- 
cia... (1482?). 

—Glosa  de  TAve  María 


35 


I.    BOiNSOMS 


Canconeret  de  Nadal  ab  les  cobles 
del  Jorn  del  Judici. 

—Cobles  nouament  fetes  per  Pere 
Qiberga,  contra  tots  los  delats  de  Ca- 
thalunya  y  secacos  de  Antoni  Roca: 
recordant  los  la  cruel  sentencia  y  mort 
del  Galipapo  y  altres  dos  de  lur  com- 
panyia:  la  qual  passara  per  tots  ells  si 
no  buyden  prest  la  térra.— Barcelona. 
Any  Mil  ecinchcents  quaranta  e  quatre. 

— Cobles  noues  sobre  la  presa  de 
Sanct  Quintí  y  victoria  del  Princep  y 
Rey  Despanya  ab  dos  vilancets  molt 
graciosos.  Compostes  a  deu  d'Octubre 
de  M.D.L.Vij.— Estampades  en  la  no- 
ble ciutat  de  Barcelona,  y  venense  a 
les  Filateres,  en  casa  de  mestre  Jaume 
Bru,  passamaner. 

—Cobles  fetes  ara  nouament  sobre 
la  justicia  y  cruel  mort  d' Antoni  Roca, 
escandalitzador  de  tota  Cathalunya;  y 
la  de  son  companyo  Sebastia  Corts.— 
Canconeta  final. 

— Cobles  fetes  en  memoria  del  molt 
Illustríssim  y  Reuerendíssim  Senyor 
Don  Federich  de  Portugal  Archebisbe 
.de  Saragóca  y  Virey  de  Cathalunya, 
etcétera.  —  Estampades  en  Barcelona 
en  l'any  Mil.D.xxxViiij. 

— Cobles  de  la  diuisio  del  Regne  de 
Mallorques  escrites  en  pía  cátala  per 
frare  Entelm  Turmeda.  Any  mil.tre- 
cents  noranta  vuyt.— Estes  cobles  son 
tretes  d'un  Manuscrit  de  la  Biblioteca 
de  Carpentras. 

—Cobles  de  tristor  de  les  tres 
Naus  catalanes  de  conserva.  Any  Mil. 
CCCC.Lx. 

— Cobles  de  la  Ballesta  per  cantar, 
e  a  la  fi  l'albada  d'Anauvosen  la  mia 
amor,  etc. 

—Cobles  novament  fetes  sobre  los 
formenters  y  usurers  ab  un  Vilancet.— 
Estampades  en  la  noble  y  leal  ciutat 
de  Barcelona  per  Pere  Regnier. 

— Testament  den  Bernat  Serradell 
de  Vich.  Any  M.ccccxjx. 

— Escriu  Andreu  Martí  Pineda  No- 
tari,  a  vn  son  gran  amich  nouament 
casat.— Estampat  en  Valencia  Vense 
en  casa  de  Johan  Batista  Timoneda 
junt  á  la  Merce. 

— Consells  y  bons  auisos  dirigits  a 
una  noble  senyora  valenciana  noua- 
ment casada.  Per  Andreu  Martí  Pine- 


da, Notari.— Estampat  en  la  molt  noble 
ciutat  de  Valencia:  e  vense  en  casa  de 
Johan  Batista  Timoneda,  junt  a  la 
Merce. 

—Libre  del  romiatge  del  Venturos 
Pelegri,  ab  les  Cobles  de  la  Mort.  Ara 
diligentment  corregit  y  esmenat,  com- 
parades  les  mes  antigües  edicions  que 
s'han  pogut  veure,  y  fet  de  nou  estam- 
par ab  les  histories  corresponents  a 
esta  ligenda,  innumerables  voltes  em- 
premptada. 

— Cobles  ara  nouament  fetes  de  un 
Caualler  y  una  pastora  (son  molt  gra- 
cioses  per  cantar  y  sonar)  ab  les  de 
Diu  me  Juliana.— Any  1566.— Estam- 
pat en  la  insigne  ciutat  de  Barcelona 
en  casa  de  Pere  Regnier.  Any  Mil 
D.LX.V.j. 

— Escreuia  Valero  Fuster  les  pre- 
sents  cobles  noues  de  la  crich  crach 
juntament  ab  altres  cansons  molt  gra- 
tioses  per  prechs  d'alguns  amichs  y 
amigues,  y  fa  les  estampar  en  Valencia 
en  lany  Mil.D.L.vj. 

—Libre  deis  Mariners.  Tret  d'un 
Ms.  de  la  biblioteca  de  Carpentras. 

— Libre  de  bons  amonestaments  com- 
post  en  Junig  per  fra  Encelm  Turmeda 
(en  altra  manera  apellat  Abdala)  nadiu 
de  Mallorca.— Abril  del  any  mil  tres- 
cents  noranta  vuyt. 

— Danca  de  la  Mort  e  de  aquelles 
persones  qui  mal  llur  grat  ab  aquella 
bailen  e  dancen... 

— Petri  Michaelis  Carbonelli  Scribe 
et  Archiuarii  Regii  Carmina...  En  Bar- 
celona en  la  Estampa  de  Pau  Cortey  y 
Pedro  Malo. 

—Cobles  ara  nouament  fetes  sobre 
la  marquesota. 

Alart,  B. 

Priviléges  et  titres  rélaíifs  aiix 
franchiseSy  institutions  et  proprié- 
tés  communales  de  Roussillon  et 
de  Cerdagne  depuis  le  XIe  siécle 
jusqu'á  l'an  1660,  recuillis  et  publiés 
par  B.  Alart,  Archiviste  du  départe- 
ment  des  Pyrénées  Orientales.  — 
lre  partie.— Perpignan:  Charles  La- 
trobe,  imp.-éd.  1874.  —  Tomo  de 
384  pp.  255  X  190  mm. 

Véase  apéndice  II,  p.  449,  col.  II. 


FRAGMENTOS  DE  LA  FIAMMETTA   Y   DEL   DECAMERONE,   ETC 


37 


Albertá  de    Bretanya    [Alber- 
tano  de  Brescia] 

Consells  &  Proverbis  trets  d'una 
Doctrina  de  ben  parla"  en  llatí  com- 
posta per  mestre  Alberta  de  Bre- 
tanya l'any  MCCXV.,  segons  un 
manuscrit  del  XIV. en  segle.— Bar- 
celona: imp.  Fidel  Giró.  1901.— Un 
opúsculo  de  14  pp.,  en  8.° 

Alcanyz,  Loys 

Regiment  preservatiu  e  curatiu 
de  la  pestilencia,  compost  per  mes- 
tre Loys  Alcanyz  mestre,  en  mede- 
cina.— Reimpresión  de  un  texto  de 
últimos  del  siglo  XV.  (Al  parecer 
impreso  en  Valencia,  hacia  1490), 
continuado  en  la  obra  Anales  His- 
tóricos de  la  Medicina  en  general, 
por  Anastasio  Chinchilla. — Valen- 
cia: José  Mateu  Cervera,  1846.— 
Tomo  4°,  pp.  239-243. 

Alfonsello,  Andrés 

Los  Reys  d'Aragó  y  la  seu  de 
Girona  desde  l'any  1462  fins  al  1482. 
Col-lecció  de  actes  capitulars  escri- 
tas per  lo  doctor  Andreu  Alfonsello, 
vicari  general  de  Girona,  publica- 
das y  anotadas  per  Fidel  Fita  y  Co- 
lomer. ..— Barcelona:  Imp.  Obradors 
y  Sulé.  1873— Tomo  de  119  pp.  y 
un  facsímil,  de  30  X  21  cm. 

Publicado  antes  en  la  revista  bar- 
celonesa «La  Renaixensa»,  en  el 
año  1872. 

Alianca... 

Recort  de  la  alianca  fet  al  se- 
renissim  Jordi-August  rey  de  la 
Gran  Bretanya,  etc.,  etc.,  ab  una 
carta  del  principat  de  Catalunya  y 
ciutat  de  Barcelona,  any  1736.  Ara 
novament  publicat  per  un  redactor 
de  «La  Veu  de  Catalunya».  — Barce- 
lona: Estampa  «La  Catalana»  de  J. 
Puigventós,  1898.  —  Opúsculo  de 
22  X  151/,  cm.,  88  pp. 

(Biblioteca  de  «La  Veu  de  Cata- 
lunya.) 

Amador,  San 

La  vida  de  San  Amador.— Texte 


provencal  inédit  du  XlVe  siécle  pu- 
blié  d'aprésle  manuscrit  de  la  Biblio- 
théque  de  Marseille  par  V.  Lieu- 
taud,  Bibliothécaire  de  la  ville  de 
Marseille. -Marseille...  Paris...  1878. 
— Cahors.—  Imprimerie  de  A.  Lay- 
tou.— Pp.  23  -4-  1  blanca  4-  un  facsí- 
mile de  una  página  del  original. 

Al  empezar  dice: 

«Vida  de  San  Amador.  —  Texte 
provencal  inédit  du  XIVe  Siécle 
(dialecte  catalán)». 

Anthiogo,  Sant... 

Vida  de  Sant  Anthiogo,  metge 
y  mártir. . .  [Colofón ]:...  Barcelo- 
na... estampa  «La  Académica», 
MDCCCXC.  [Pp.  4:]  Advertiment 
del  editor...  M(arian)  A(guiló).  — Un 
opúsculo  de  30  pp.  en  8.°,  de  19 
X12cm. 

Texto  del  siglo  XV,  tomado  de 
una  edición  del  XVI. 

Antonio  Abad,  San 

Invención  del  cuerpo  de  San  An- 
tonio Abad:  é  historia  de  la  hija 
del  Rey  de  Hungría.  Leyendas  en 
prosa  catalana  provenzal,  inédita 
la  primera,  y  nuevamente  publicada 
la  segunda,  copiadas  de  un  códice 
del  siglo  XIV  existente  en  la  Biblio- 
teca provincial  de  Palma,  por  el 
Jefe  de  la  misma  D.  Bartolomé  Mun- 
taner...— Palma:  Imprenta  de  Felipe 
Guasp  y  Vicens.  1873.— Tomo  de 
108  páginas,  de  18V2X  12  centíme- 
tros, en  12.° 

Aragó... 

Genealogía  deis  reys  Darago 
e  de  Nauarra  e  comtes  de  Barchi- 
nona.  Manuscrit  del  segle  XV.— 
Biblioteca  de  «La  Veu  del  Montse- 
rrat». Volum  I. -Any  MDCCCCI. 
Vich:  [Est.  de  la  Viuda  de  R.  Angla- 
da].— Opuse,  de  23  pp.?  23  X  15  cm. 

Una  «Nota  previa»  firmada P.  B., 
Pbre. 

Art  de  be  morir 

[Colofón]'.  La  present  reprodúc- 
elo en  fotogravat,  feta  sots  cura 
den  Ángel  Aguiló...  ha  siguí  co- 


38 


1.    BÜNSOMS 


piada  de  l'edició  de  l'Art  de  be 
morir  (Valencia...  MCCCClxxxxj?) 
Publicada  baix  lo  patronat  de  la 
Societat  Caíalanade  Bibliófils 
en  lo  mes  de  desembre  de  l'anp 
MDCCCCVIII— Un  opúsculo  de  21 
rol.,  en4.° 

Asam,  Bernabé 

Libre  del  Orare  de  Cavalleria. 
Opúsculo  de  120  pp.  de  25  X  17  cm. 
(Incompleto).  1902.— (Folletín  de  la 
«Revista  Crítica  de  Historia  y  Lite- 
ratura Españolas,  Portuguesas  é 
Hispano  Americanas» .) 

Aureum    Opus. 

Reproducción  en  facsímil  de  un 
fragmento,  bajo  el  título  (en  la 
cubierta):  Conquesta  p[er]  lo  se- 
renissim  Rey  en  Jacme  de  Ara- 
gó  de  la  Ciutat  e  Re^ne  de  Va- 
lencia.— Dice  el  colofón:  Aci  fi- 
neix  la  present  Historia  de  la  Con- 
questa de  Valencia,  fragment  de  la 
Crónica  General  composta  per  Jac- 
me I  de  Aragó,  extreta  del  llibre 
intitolat  Aureum  opus  regaliumpri- 
uilegiorum  ciuitatis  et  regni  Ualen- 
tie  cum  historia  cristianissimi  Re- 
gis  Jacobi  ipsius  primi  conquista- 
toris  e  imprés  a  Valencia  per  Diego 
de  Gumiel  en  l'any  MDXV  a  XXX 
del  mes  de  Octubre,  novament  es- 
tampada, en  facsímil  reduit,  el  dia 
primer  de  Juny  de  MDCCCCVIII 
(1908).  [Imp.  «L'Avenc»],  Barcelo- 
na.—Tirada  de  152  ejemplares.— 
Opúsculo  de  42  pp.  de  texto,  á  dos 
columnas.  25  X  17  i/i  cm. 

Balaguer  y  Merino,  Andrés 

Lo  Carnestoltas  ú  Barcelona  en 
losegle  XViL— Romansos  populars 
catalans  reproduhits  d'impresos  con- 
temporáneos é  ilustrats  ab  notas  y 
documents  inedits  per  Andreu  Bala- 
guer y  Merino.— Barcelona:  Estam- 
pa de  «La  Renaixensa».  1878.  — 
Opúsculo  de  27  pp.,  en  4.°  (275  X 
175  mm.) 

—  Ordinacions  y  bans  del  com- 
tat  d Empurias—  Texto  catalán  iné- 
dito, precedido  de  una  noticia  histó- 


rica ilustrada  con  notas  y  pruebas 
diplomáticas  y  un  glosario.— Pre- 
miado con  medalla  de  oro  por  la 
Soc.  Leng.  Romanes  de  Montpeller 
en  1879.— Opuse. de 40 pp.,  22  V,X 
14  cm. 

Balaguer  y  Merino,  A.  y  Sali- 
nas, A. 

Di  un  documento  inédito  relativo 
ad  una  icona  f'atta  dipingere  in 
Catalogna  da  Pietro  di  Queralt  per 
la  Cattedrale  di  Monreale  (Estratto 
dall'Arch.  Storico  Siciliano...)— Pa- 
lermo:  Stabilimento  Tipográfico 
Virzi,  1880— Pp.  14  +  2  blancas, 
en  4.° 

Baselga  y  Ramírez,  Mariano 

El  Cancionero  Catalán  de  la 
Universidad  de  Zaragoza,  exhuma- 
do y  anotado  por  el  doctor  don  Ma- 
riano Baselga  y  Ramírez,  de  la  mis- 
ma Universidad.  — Obra  premiada 
por  voto  unánime  en  los  Juegos  Flo- 
rales zaragozanos  de  1895.— Zara- 
goza: Imp.  de  Ramón  Miedes.  1896. 
—Tomo  de  419  +  2  pp.,  de  22  X 
13  Vi  cm.,  en  4. °— Facsímiles. 

Besalú,  Ramón  Vidal  de 

Abrils  issPe  mays  intrava.— 
Lehrgedicht  von  Raimon  Vidal  v. 
Bezaudum  KritischerText  mit  Einlei- 
tung,  Uebersetzung,  und  Kommentar 
Von  Dr.  Wilhelm  Bohs.  Sonderab- 
druck  aus  «Vollmóllers  Romanische 
Forschungen»  Bd.  XVI.  Erlangen 
1903.  Verlag  von  Fr.  Junge.— Tomo 
de  114  páginas,  en  4.°  (253  X  162 
milímetros.) 

Biblia 

Cants  deis  Cants  (sin  más  en  la 
portada).  —  (Colofón):  Aquest  text 
fou  tret  per  En  R.  Foulché  Delbosc 
de  la  Biblia  manuscrita  del  XV  se- 
gle,  existent  en  la  Biblioteca  Na- 
cional de  París.  Fou  estampat  per 
Serra  germans  e  Russell  en  la  triun- 
fant  ciutat  de  Barcelona  a  les  derre 
ries  d'octubre  del  anp  MDCCCCVI. 
— Pp.  4blancas+31  innumeradas+ 
5  blancas.— Folio. 


FRAGMENTOS  DE  LA   FIAMMETTA   Y   DEL   DECAMERONE,   ETC. 


39 


Edición,  en  tipos  góticos,  de  12 
ejemplares  en  papel  Japón  y  65  en 
papel  de  hilo,  según  de  la  cubierta 
(cara  posterior  externa)se  desprende. 

Blandí,  Joseph 

Mátalas  de  tota  llana;  poesías 
del  canonge  Joseph  Blanch.  — 
(Folletín  de  «La  Renaixensa»).  — 
Barcelona:  Imp.  hered.  de  Pablo 
Riera.  1873.— Opúsculo  de  64  pp., 
de  22  X  16  cm.,  en  4.° 

Boades,  Bernat 

Libre  delsfeyts  dar  mes  de  Cata- 
lunya compost  per  Mossen  B...  B... 
rector  de  Sta.  María  déla  vilade  Bla- 
nes  del  bisbat  de  Gerona  e  del  ves- 
comptat  de  Cabrera.  Ara  per  prime- 
ra volta  estampades  baix  la  direcció 
d'en  Marián  Aguiló  y  Fuster.— Bar- 
celona: Any  M.DCCC.LXXIII. 
(1873).  —  «Biblioteca  Catalana».— 
Un  tomo  de  19'/5X11  '/«  cm., 
XLIV  +  463  pp.,  en  8.° 

Boccacci,  Johan 

La  Fíamela  de  Johan  Boccacci. 
Traducció  catalana  del  XVen  segle 
ara  per  primera  volta  publicada  sots 
el  patronat  de  la  Societat  Catalana 
de  Bibliófils,  per  Ramón  Miquel  y 
Planas.  Segons  el  manuscrit  existent 
en  l'Arxiu  general  de  la  Corona 
d'Aragó.  — Barcelona:  Estamp.  «La 
Académica».  M.CM.VIII.  (1908).— 
Un  tomo  XXIV  -f  276+2  pp., 
en  4.° 

—  Llibre  nomenat  Fiameta  de 
Joan  Boccacci. 

Edición  truncada,  en  tipo  gótico, 
que  empezó  á  publicarse  en  el  folle- 
tín de  la  revista  «Lo  Pensament  Cá- 
tala» (impr.  Puigventós.  — Barcelo- 
na, 1900).— Sólo  se  publicaron  seis 
pliegos  (pp.  1  á  48),  comprendiendo 
el  contenido  de  los  veinticuatro  pri- 
meros folios  del  manuscrito  del  Ar- 
chivo de  la  Corona  de  Aragón.— 
En  8.°  Existen  algunos  ejemplares 
en  papel  de  hilo. 

Boeci 

Libre  de  Consolacio  de  Philoso- 


phia  lo  qual  feu  en  lati  lo  glorios 
Doctor  Boeci  transladat  en  romane, 
catalanesch.  Estampat  novament  ab 
la  Moral  considerado  contra  les 
oersuassions,  vicis  e  f orces  de 
amor  de  don  Francesch  Carroc, 
Pardo  de  la  Casta,  a  cura  de  don 
Bartomeu  Muntaner.  —  Barcelona, 
M.DCCC.LXXIII  (1813). -(Biblio- 
teca Catalana).— Un  tomo  de  19  V, 
X  1 1  7S  cm.,  XVI  +  328  pp.,  en  8.0 

Bofarull,  Antonio  de 

V.  en  el  apéndice  I  los  Estudios, 
sistema  gramatical  y  crestomatía 
de  la  lengua  catalana,  las  mues- 
tras de  textos  literarios  antiguos. 

—  Opúsculos  catalanes.  -  (Me- 
morias de  la  R.  A.  de  Buenas  Le- 
tras, 1868,  t.  II,  parte  2.a,  pp.  529- 
613).  —  Reproduce  algunos  textos 
catalanes  medioevales:  Doctrina  de 
ben  parlar— Libre  de  Senecha,  etc. 

Bofarull,  Francisco  de 

Generación  de  Juan  I  de  Ara- 
gón.— Apéndice  documentado  á  los 
«Condes  de  Barcelona  vindicados», 
por  D.  Próspero  de  Bofarull.  Memo- 
ria leída  en  la  R.  Acad.  de  Bue- 
nas Letras...  1895. . .  Barcelona.  — 
Est.  tip.jaimejepús,  1896.  — Opúscu- 
lo 78 -f  2  pp.,  en  4.° 

Los  documentos  empiezan  des- 
pués de  la  pág.  24  y  son  catalanes  en 
su  mayoría. 

—  Véase  en  apéndice  II  el  título 
«Felipe  de  Malla  y  el  concilio  de 
Constanza»  que  contiene  buen  núme- 
ro de  documentos  en  lengua  catalana. 

Bofarull,  Próspero  de 

Documentos  literarios  en  an- 
tigua lengua  catalana.  (Siglos  XIV 
y  XV).  Publicados  de  R.  Orden  por 
D.  Próspero  de  Bofarull  y  Masca- 
ré.—Barcelona,  en  la  imp.  del  Ar- 
chivo. 1857. —  (Tomo  XIII  de  la 
Colecc.  de  Doc.  inéditos  del  Arch 
Cor.  Ar.)—652  pp.,  en  4.° 

Contiene.— 5///  y  destrucció  de  Je- 
rusa lem  per  Vespassiá.  —  Historia 
del  rey  de  Hungría.  —  Historia  del 


40 


I.   BONSOMS 


cavaller  Tuglat.  —  Mascaron.  —  Va- 
rios tratados  místicos.  —  Sentencies 
moráis.  —  Libre  de  Cató.— Doctrina 
moral  y  política.— Boeci  (fragmento). 
—Traducción,  por  Fr.  Cañáis,  de  la 
carta  de  S.  Bernardo  á  su  hermana. 

Brescia 

Véase  Albertá  de  Bretanya 

Briz,  Francesch  Pelay 

Cansons  de  la  térra.  Cants  popu 
lars  catalans.  Col-lecció  premiada 
en  la  Exposició  de  Viena  de  1873  y 
publicada  per  Francesch  Pelay  Briz. 
—Cinco  tomos  de  18  •/«  X  12  72  cm. 
el  1 .°  pp.  XLVIII-f  272;  el  2.°  pp.  XX 
+254;  el  3.°  pp.  276;  el  4.°  pp.  264  y 
el  5.°  pp.  304.— Barcelona  1866,  67, 
71,74  y  1877. 

Existe  segunda  edición  «aumen- 
tada y  corregida»,  de  alguno  de  los 
volúmenes. 

—  Lo  llibre  deis  poetas.  Canso- 
ner  de  obras  rimadas  deis  segles 
XII,  XIII,  XIV,  XV,  XVI,  XVII,  y 
XVIII.— Barcelona:  Tip.  de  S.  Ma- 
ñero, 1867.  —  Tomo  de  375  pp.,  de 
18XH  V,cm.,  en  12.° 

—  Llibre  intitolat  Jardinet  de 
orats,  compost  de  diverses  strofes 
y  rims  en  moltes  llengues.  —  Los 
principáis  autors  d'ell  son-  Mossen 
Joan  Roic  de  Corella,  valencia;  Mos- 
sen Bernat  Fenollar,  valencia;  En 
Vidal,  En  Verdanxa  y  En  Vilaspino- 
sa,  notaris  de  Valencia;  Mossen  Joan 
Scrivá,  cavaller  de  Valencia;  lo 
magnifich  comenador  Stela  de  Bar- 
celona y  Miquel  Stela  de  Barcelo- 
na... Romeu  Lull,  cátala...;  comena- 
dor Rocaberti  ..  Mossen  Pere  Tor- 
ruella,  cátala...;  y  d'Ovidi  versions; 
Francesch  Ferrer,  de  Barcelona, 
Mossen  Alegre,  de  Barcelona;  lo 
compte  de  Oliva. -Barcelona:  Joan 
Roca  y  Bros,  editor,  1868. 

La  cubierta  dice:  «Jardinet  d'orats» 
manuscrit  del  segle  XV.  (Fragment) 
Publicat  per  Francesch  Pelay  Briz. 
—  Barcelona...  etc.  1869.  (Fecha 
confirmada  al  final  del  texto)  129 
+  3  innumeradas  pp.,  en  8.°,  de 
18  X  12  cm.  (En  realidad  las  pp.  son 


dos  menos,  pues  de  la  4  salta  á  la  7 
innumerada). 

Algunos  ejemplares  llevan  susti- 
tuida la  portada  per  la  cubierta. 

Se  publicó  de  folletín  en  «Lo  Gay 
Saber»,  primera  época. 

Bruneto  Latini,  Mestre 

(V.  Codina  y  Formosa,  Libre  deis 
ensenyaments  de  bona  parlería.) 

Bruniquer,  Esteve  Gilabert 

Relació  sumaria  de  la  antigua 
fundado  y  cristianisme  de  la  Ciu- 
tat  de  Barcelona  y  del  antich  ma- 
gistral y  Govern  deis  magnifichs 
Concellers  y  altres  coses  de  honor 
y  bellesa  de  la  Ciutat,  per  Esteve 
Gilabert  Bruniquer.  Escrivá  major 
de  la  mateixa,  publicada  ab  un  pro- 
lech  per  Francisco  Maspons  y  La- 
bros, Escrivá  y  soci  honorari  de  la 
Academia  de  Buenas  Letras  de  Bar- 
celona. —  Barcelona.  1875.  Volum 
en  4.rt  de  76  pp. — Folletí  de  «La 
Renaixensa». 

He  visto  otro  ejemplar  con  la  fe- 
cha de  1871.  Imprenta  Obradors,  que 
dice  también  ser  edición  de  «La  Re- 
naixensa», con  ligeras  variantes  en 
el  primer  pliego. 

—  Relació  sumaria  de  la  antiga 
fundado  y  cristianisme  de  la  Ciu- 
tat de  Barcelona  y  del  antich  ma- 
gistral y  govern  deis  magnifichs 
consellers  y  altres  coses  de  honor  y 
bellesa  de  la  ciutat  per  Esteve  Gila- 
bert Bruniquer  Escrivá  major  de  la 
mateixa  ab  un  prólech  de  Francisco 
Maspons  y  Labros  soci  de  la  Real 
Academia  de  Bonas  Lletras  de  Bar- 
celona, President  de  la  Associació 
d'Excursions  Catalana,  etc.  —  Bar- 
celona: Imp.  «La  Renaixensa»,  1885. 
—  (Arxiu  Histórich).  —  Tomo  de 
VIII -H  78  pp.,  en  4°  (220  X  145 
milímetros). 

Buchón,  J.-A.-C. 

Crónica  del  rey  En  Pere  e  deis 
seus  antecessor s  passats}  per  Ber- 
nat DEsclot.  —  (Texte  catalán  iné- 
dit).  -París,  MDCCCXL  (1840).— 
Tomo  de  802  pp.,  de  26  X  17  cm. 


FRAGMENTOS  DE  LA  FIAMMETTA   Y   DEL   DECAME1ÍONE,    ETC. 


41 


Forma  parte  del  tomo  «Chroni- 
ques  étrangéres  relatives  aux  expé- 
ditions  francaises  pendant  le  XIIIe 
siécle»,  coleccionadas  por  J  A.  C. 
Buchón. -Pp.  565  á  73  i. 

—  Chronique  de  Fierre  III  et 
l'expédition  francaise  de  1285  (tex- 
te  catalán  inédit).  Forma  parte  de 
la  colección  de  Chroniques  étran  - 
géres  relatives  aux  expéditions 
francaises  pendant  le  XIIIe  siécle^ 

publiées par  J.-A.-C.  Buchón. 

Orléans:  H.  Herluison,  libr.-édit — 
1875. — Tomo  de  278  X  165  mm., 
LXXIV  pp.  -f-  15  cuadros  genealó- 
gicos +  802  pp. 

—  Chronique  du  tres  magni- 
fique seigneur  Ramón  Muntaner. 
— (Traduction  nouvelle  du  catalán.) 
—  Pp.  217-564  del  vol.  «Chroni- 
ques étrangéres  relat.  aux  expéd. 
franc,»  porj.  A.  C.  Buchón.  París 
MDCCCXL  (1840).-Tomo  de  802 
pp.,  de  26X17  cm.  —  («Panthéon 
Littéraire».) 

—  Chronique  d' Aragón,  de  Sici- 
le  et  Gréce.  (Traduction  nouvelle 
du  catalán)  .—(Chroniques  étrangé- 
res relatives  aux  expéditions  fran- 
Qaises  pendant  le  XII Ie  siécle,  pu- 
bliées... par  J.-A.-C.  Buchón.  — 
Orléans:  H.  Herluison,  libr.-édit.... 
1875. -Tomo  de  278X165  mm., 
LXXIV  pp.  +  15  cuadros  genealó- 
gicos +  802  pp.) 

La  primera  edición  de  este  texto, 
dado  á  conocer  por  Buchón,  es  de  Pa- 
rís, Verdiére  libr.,  MDCCCXXVII 
(1827).  —  Dos  tomos  de  20  V,  X  13 
cm.,  de  468  y  444  pp.  Tomos  V  y 
VI  de  la  «Collection  des  Chroniques 
Nationales  Francaises». 

Bulbena,  Antoni 

Canconeret  Cátala.  —  Llibre  de 
bons  amonestaments,  per  Frac- 
tuselm  Turmeda.  —  Romiatge  del 
venturos  Pelegrí,  ab  les  Cobles  de  la 
Mort,  segons  los  Ms.  y  edicions  an- 
tigües.—Barcelona:  estampa  de  Pau 
Riera  p  Sans.  M.DCCC.XCI  (1891). 
—Tomo  de  64  pp.,  de  8  X  6  cm.  en 
4.°  [Edición  Bulbena]. 


—  Cangonsdamors.— Trétesdels 
canconers  de  Turmo,  de  Flor  de 
enamorados  e  d'altres.  Are  nova- 
ment  revistes  e  ordenades  per  Anto- 
ni Bulbena  &  Tosell.  En  Barcelona: 
A  la  stampa  «La  Académica».  Anj> 
M.Dcccciv  (1904).  —Tomo  de  32 
pp.,  sin  foliar,  de  15  72X8  >/,  cm., 
en  8.°,  letra  gótica,  á  dos  tintas. 

—  Canconer  misiich.  [Colofón:] 
Fou  acabat  de  stampar  aquest  aplech 
d'obres  místiques  del  quinzén  e  set- 
zén  segles  en  Barcelona ,  a  la  casa 
de  «L'Avenc»  lo  die  viij  de  juny 
cap-vuptada  del  Corpus  del  any 
M.dccc.xcix.  (Edit  A.  Bulbena  y 
Tusell).— Un  t.  de  80  pp.,  en  4.° 

—  Cobles  galants,  trefes  del Can- 
coner de  Turmo,  recóndit  en  la  Uni- 
versitat  de  Qaragoca.  Are  per  pri- 
mera vegada  ordenades  e  entegra- 
ment  stampades.  —  En  Barcelona: 
Anp  M.Dccccv.— Opuse,  de  32  pp., 
de  10  »/.  X  8  cm.,  en  16.°,  letra  gó- 
tica, á  dos  tintas. 

—  Consells  e  faules  e  altres  lli- 
gendes  en  la  nostra  llénga  materna, 
del  catorzén  e  quinzén  segles,  nova- 
ment,  o  per  primera  vegada,  donats 
a  la  llum.  (Colofón):  --Fou  acabada 
de  stampar  la  present  recopila- 
do, feta  d'en  Antoni  Bulbena  e 
Tosell,  a  casa  de  «La  Académica», 
en  la  ciutat  de  Barcelona.  Anp 
M.DCCCCIV.  -  Tomo  de  2  +  51 
pp.,  sin  foliar,  de  17  1/.2  X  12  cm., 
en  8  °  A  tres  tintas.  Letra  gótica. 

Contiene:— \.  Del  regiment  e  cura 
de  la  casa.  Epístola  de  Sant  Bernat, 
féta  al  cavaller  Ramón  de  Castéll-Am- 
bros.  Treta  de  un  Ms.  del  quinzén  se- 
gle.— 2.  Lletra  que  un  gran  golafre 
ecclesiástich  trames  a  un  métge  per 
demanar-li  consell  sobre  lo  regiment 
de  sa  Vid  ;.  Treta  de  un  Ms.  de  Lo 
Tere  del  Crestiá,  compost  en  lo  cator- 
zén segle  per  Fr.  Francesch  Eximénic. 
— 3.  Obra  féta  de  Joan  Moreno  per 
los  Vélls,  la  qual  rndreca  a  una  séua 
amiga.  Treta  del  Jardinet  de  Orats, 
Ms.  del  XVén  segle.  —  4.  Encontré 
d'amor,  fét  per  mossén  Joan  Scrivá. 
Tret  del  Jardinet  de  Orats,  Ms.  del 
XVén  segle.— 5  De  luxuria  e  d'alca- 
voteria.  Notes  estrétes  de  Lo  Tere  del 


42 


I.    BONSOMS 


Crestiá,  en  lo  catorzén  segle  compost 
per  Fr.  Francesch  Eximénic.—  6.  Fau- 
les  de  Pogi  e  de  Pere  Anfós.  Trétes 
d'unes  Colectes  del  quinzén  segle.— 
7.  Nota  treta  de  Lo  Tere  del  Crestiá... 
per  F.  Eximénic. 

—  Crestomatía  de  la  llenga  ca- 
talana (Des  del  IXén  segle  al  XIXo ) 
Recopilada  e  ordenada  per  Antoni 
Bulbena  e  Tosell.— Barcelona.  Bi- 
blioteca Clássica  Catalana,  1907.— 
Dos  tomos  de  pp.  305  +  7  y  de  339, 
de  21  '/2  X  14.  '/2cm. 

—  Ra melle t  de  Ca.nconspopulars 
ordenat  per  Antoni  Bulbena  &  To- 
sell. (Segona  edició).  —  Barce- 
lona: Imprempta  de  F.  Badía. 
MDCCCCVI.  Pp.  79  -J-  1  enume- 
rada, 32°  prolongado. 

—  Romancer  popular  cátala  no- 
vament  ordenat  d'en  Ali-Ben-Noab- 
Iun.  (Seudónimo  de  Antoni  Bulbe- 
na). —  Barcelona:  Imprempta  «La 
Catalana»  d'en  Jaume  Puigventós, 
MDCCCC— Opuse.  80  pp.,  en  8.° 

—  Sapienciari.  Proverbis  e  dits 
vulgars,  trets  de  les  obres  de  Fra 
Francesh  Eximénic.  e  d'altres  autors, 
are  per  primera  vegada  fets  estam- 
par, d'En  Antoni  Bulbena  e  Tusell.— 
Any  M.Dcccc.  (1900).— En  Barcelo- 
na: A  «L'Arxiu».  Librería  den  Johan 
Batlle.  Opúsculo  de  34  pp.  y  una  de 
colofón,  sin  íoliar,  de  22  X  14  cm., 
en  4.°,  letra  gótica,  á  dos  tintas. 

Can 9011er  de  Nadal.  [Colofón]... 
Tipografía  «La  Académica»...  Bar- 
celona... M.DCCCCvj.— (Recull  de 
testes  catalans  antichs.  -  Vol.  V). 
—Opúsculo  de  26  fols.  en  4.°  (20  X 
14  cm.)  Letra  gótica,  á  dos  tintas. 

Canconer  deis  Comtes  d'Urgell. 
[Colofón:]...  lo  dimecres  23  de 
maig  de  1906,  per  cura  del  catedrá- 
tic  En  Gabriel  Llabres,  de  Mallor- 
ques,...  e  a  despeses  de  la  Societat 
Catalana  de  Bibliofils  a  Barcelona 
resident.— Un  t.  (6)  -{-147-}-  (2)  pp., 
en  4.° 

Cants  deis  Cants 

Véase  Biblia. 


Canyelles,  Magín 

Descripció  de  la  grandesa  y  an- 
tiquitats  de  la  ciutat  de  Manresa.— 
Obra  inédita  de  Magí  Canyelles. 
Sigle  XVII.  Ab  la  biografía  del  au- 
tor.—Manresa:  Imp.  de  Antón  Es- 
parbé.  1896.— Tomo  de  546  pp.  y 
una  de  colofón,  de  258  X  166  mm. 
—Publicada  bajo  la  dirección  del 
archivero  municipal  D.  Leoncio  So- 
ler y  March. 

Capmany,  Aureli 

Cangoner  popular  (33  canciones 
populares  con  notas  ilustrativas  en 
cada  una  de  ellas  y  una  general  del 
colector.— 23  X  17  cm. 

Van  publicadas  dos  series,  de  33 
canciones  cada  una. —Barcelona, 
1901-1903  y  1904-1907. 

En  curso  de  publicación  la  tercera 
serie.  — (Mayo  de  1909.) 

Carbonell,  Pedro  Miquel 

Opúsculos  inéditos  del  cronista 
catalán  Pedro  Miquel  Carbonell, 
ilustrados  y  precedidos  de  su  bio- 
grafía documentada,  por  Manuel  de 
Bofarull  y  de  Sartorio...  (Tomos 
XXVII  y  XXVIII  de  la  Colee,  de 
doc.  inéd.  del  Arch.  gral.  Cor.  de 
Aragón). -Barcelona:  Imp.  del  Ar- 
chivo, 1864-1865. —  Dos  tomos  de 
VIH  -f-  394  y  399  pp.,  en  4.° 

Carboneres,  Manuel 

Picaronas  y  alcahuetes  ó  la  man- 
cebía en  Valencia.— Apuntes  para 
la  historia  de  la  prostitución  desde 
principios  del  siglo  XIV  hasta  poco 
antes  de  la  abolición  de  los  Fueros, 
con  profusión  de  notas  y  copias  de 
varios  documentos  oficiales,  por 
Manuel  Carboneres.  —  Valencia: 
Imp.  de  «El  Mercantil»",  1876.  Pp. 
140  -4-  4  innumeradas,  en  8.° 

Contiene  esta  obra  un  gran  núme- 
ro de  documentos  en  lengua  cata- 
lana. 

Cardona,  Bnrico 

Della  antica  letteratura  catala- 
na. Studii  di  E...C...  seguiti  dal  testo 
e  della  traduzione  della  vita  di  Gia- 


FRAGMENTOS   DE  LA   FIAMMETTA    Y   DEL   DECAMERONE,    ETC. 


43 


como  I  tolta  dalla  Cronaca  Catala- 
na di  Ramón  Muntaner.  —  Napoli: 
Tipograf.  di  Luigi  Gargiulo.  1878. 
—240  pp.,  en  8.°  (21  X  15  cm.) 

Carreras  y  Candi,  Francisco 

Dietari  de  la  Guerra  a  Ce r ver a. 
—Des  del  1462  al  1465,  per  Fran- 
cesch  Carreras  y  Candi,  de  la  Real 
Academia  de  Bones  Lletres...— Bar- 
celona: Bartomeu  Baxarías,  Editor, 
1907.— Pp.  8  innumeradas  +  224, 
en  4.° 

—  Pere  Joan  Ferrer  Militar  y 
senyor  del  Maresme.— Per  Fran- 
cesch  Carreras  y  Candi.  Regidor 
etcétera.  —  Trevall  premiat  en  los 
Jochs  Floráis  de  1892  ab  lo  premi 
del  Ajuntament  de  la  Ciutat  de  Reus, 
—Barcelona:  Imprempta  «La  Renai- 
xensa».— Pp.  184  en  4.° 

Carroc  Pardo  de  la  Casta 

Véase  Boeci. 

Casan  y  Alegre,  Joaquín 

Colección  de  documentos  inédi- 
tos del  Archivo  General  del  Reino 
de  Valencia,  publicada  por  Joaquín 
Casan  y  Alegre,  Jefe  del  Archivo  y 
Académico  correspondiente  de  la 
Historia.  — Valencia:  Estab.  tip.  de 
Manuel  Alufre.  1894.— Tomo  I  (Úni- 
co publicado)  XXIV  +  219  pp.,  de 
22  X  H  cm. 

Catherina,  Santa 

La  vida  de  la  seraphica  Sta.  Ca- 
therina de  Sena.  —  Opúsculo  en  fac- 
símil [por  Sancho  Rayón]  Cinco 
pliegos  de  ocho  pp.  con  grabados 
de  la  vida  de  la  santa  (36  láms.)  [En 
la  cubierta:]  «Venundantur  in  monas- 
terio ste  catherine  de  senis  ciuitatis 
valentine».— 24  X  16  cm.  Esta  publi- 
cación se  completa  con  la  siguiente: 

—  Obres  fetes  en  lahor  de  la  se- 
raphica senta  catherina  de  sena  en 
lo  seu  sagrat  monestir  de  les  mon- 
ges  de  la  insigne  ciutat  de  valencia 
per  diuersos  trobadors  narrades  lo 
día  de  sent  miquel  del  any  m.  d.  xj. 
— Essent  iutges  lo    reuerent  frare 


Balthasar  sorio  mestre  en  sacra  theo- 
logia  e  vicari  general  deis  frares 
obseruants  del  orde  de  preycadors. 
E  lo  reuerent  senyor  canonge  fira  y 
lo  noble  don  francisco  fenollet.— 
(Edición  facsímil  de  Sancho  Rapón, 
Madrid).  —  Opúsculo  de  20  fols., 
en  4.°,  de  24  X  16  cm. 

Cató 

Véase  Jafuda. 
Cervera... 

Ceremonial  statuit  per  los  ho- 
norables pahers  de  la  insigne  vila 
de  Cervera  per  rahó  de  la  festa  e 
professó  deis  cors  dejhu.  Xpt.  en 
lany  M.cccc.xxvj.  [Colofón:]...  per 
primera  vegada  stampades  a  cura  e 
despeses  d'en  Fost  de  Dalmases,  en 
la  ciutat  de  Barcelona,...  any 
M.CM.vj  (1906)  en  la  Tip.  «La  Aca- 
démica»...—Opúsculo  de  15  pp.,  de 
20  X  14  cm.,  en  4.°,  letra  gótica,  á 
tres  tintas. 

Cervera,  Guillem  de 

Les  Proverbes  de  Guylcm  de 
Cervera.— Poéme  catalán  du  XIIIe . 
siécle. 

Texto  original  publicado  por  Mr. 
Antoine  Thomas,  copiado  del  ms. 
CIV  6  de  la  biblioteca  de  San  Mar- 
cos de  Venecia.  — (V.  «Romanía», 
XV  (1886).  pp.  25  á  110.) 

Cessulis,  Jacme 

De  les  costumes  deis  homens  e 
deis  oficis  deis  nobles,  sobre'l  Joch 
deis  Escachs.  Compost  per  Frare 
Jacme  Cessulis.— Translatat  al  lati. 
Estampada  per  primera  volta  la  ver- 
sió  catalana,  treta  d'un  ms.  del  quin- 
zén  segle,  per  cura  de  Mestre  Joseph 
Brunet,  bibliofil.  (Colofón:)...  Bar- 
celona: «L'Avenc»,  1900.— Tomo  de 
159-f-3pp.,  en  4.°  mayor,  tip.  got., 
á  tres  tintas. 

—  Libre  de  bones  costums  deis 
homens  e  deis  oficis  deis  nobles. 
Sermó  d'en  J...  C...  en  lati  preycat, 
sobre  lo  joch  deis  scachs,  trelladat 
en  lo  XVen  segle  a  la  lenga  catalana. 


44 


I.    BONSOMS 


Segons  un  manuscrit  de  la  Catedral 
de  Girona,  transcrit  per  En  Manel 
de  Bofarull.  —  En  Barcelona:  Estam- 
pa de  Francisco  X.  Altes...  1902. 
(Introducción  por  A[ntonio]  B[ulbe- 
na]  T[usell].— Un  t.  de  119  pp.,  de 
18X11  7,  cm.,  en  4.° 

Cisteller,  Diego. 

Memorial  en  defensa  de  la  lien- 
gua  catalana  pera  que's  predique 
ab  ella  a  Catalunya.  Folleto  del  any 
1636,  ara  novament  publicat  per  un 
redactor  de  «Lo  Pensament  Cátala. 
—Barcelona  Est.  «La  Catalana»  de 
J.  Puigventós,  1901.— Opús.  de  pá- 
ginas 54  4-  2  innumeradas,  de  21  '/i 
X15  72cm.,  en  4.° 

Reimpresión  de  un  opúsculo  pu- 
blicado con  motivo  de  un  concilio 
provincial  de  Tarragona  (imp.  Ga- 
briel Roberto)  ordenando  que  la  pre- 
dicación se  hiciese  en  catalán  en 
toda  Cataluña.— En  la  nueva  edición 
el  presbítero  Dr.  N.  Font  y  Sagué 
ha  añadido  una  colección  de  decre- 
tos conciliares  de  Tarragona  y  de 
Vich,  del  siglo  XVIII,  reiterando  la 
orden  de  1636. 

Ciurana,  Jaime 

Proces,  o  disputa  de  viudes  & 
donzélles,  ordenat  per  los  magní- 
fichs  mossen  Jaume  Ciurana,  géne- 
ros, e  mestre  Lluis  Joan  Valenti, 
doctor  en  Medicina,  ab  una  senten- 
cia ordenada  per  l'honorable  e  dis- 
crét  Andreu  Martí  Pineda,  notari.— 
Any  M.DLXI.  [Colofón:]  Fóu  acabat 
de  stampar  lo  present  llibre  en  Bar- 
celona, a  «La  Académica»,  lo  dia  28 
de  febrer.  Any  1905.  — Opúsculo  de 
39  pp  ,  de  17  7i  X  1 1  Vi  cm.,  en  4.° 

Codina  y  Formosa,  pbro.,  J. 

Libre  deis  ensenyaments  de  bona 
parlería  de  mestre  Brunet  latí.— (V. 
«Boletín  de  la  R.  Acad.  de  B.  Letras 
de  Barcelona»,  1901-1902,  pp.  181- 
185,  246-250,315-823,  377-380,  424- 
426.  Id.,  id.  1903-1904,  pp.  52-55, 
94-103,  157-168,  203-216,  279-287, 
427-435,  475-483. 

Coloqui  e  rahonament  fet  entre 


dues  dames;  la  una  casada,  l'altra 
de  condició  beyata,  al  qual  coloqui 
s'aplica  una  altra  vídua.  Lo  qual  ohit 
per  un  vellet,  fonch  descrit  per  ell 
lo  rahonar  de  quiscuna.— En  Valen- 
cia: en  casa  de  Joan  Bru.  Any 
M.CCCC.lxxxvj.  (Reimpreso  en 
Barcelona,  imprenta  «La  Catalana», 
de  Puigventós,  189...)— Un  opúscu- 
lo de  pp.  31  +  1,  en  8.° 

Coloqui  et  rahonament,  fet  en- 
tre dues  dames;  la  una  casada,  la 
altra  de  condició  beyata;  al  qual  co- 
loqui s'aplica  una  altra  dama  vídua. 
Lo  qual  ohit  per  un  vellet,  fonch  per 
ell  descrit  lo  rahonar  de  quiscuna. — 
En  Barcelona:  A  la  stampa  Elzevi- 
riana...  Any  M.DCCCCV.  -  Un 
tomo  de  38  -<-  1  pp.,  en  16.° 

Collell,  Jaume 

Catalunya  á  Palestina.— Volum  I. 

—  Romiatge  de  la  casa  sancta 
de  Jherusalem,  fet  per  mestre  Gui- 
llem  Oliver,  ciutadá  de  Barcelo- 
na (1464).  —  Re  lacio  de  la  peregri-. 
nació  á  Jerusalen  y  Palestina,  es- 
crita per  lo  reverent  P.  Joan  López, 
francisca  de  Catalunya  (1762-1781). 
Manuscrits  catalans  que  dona  á  la 
estampa  ab  un  prólech  y  notes  lo 
Iltre.  Sr.  D.  Jaume  Collell,  canonge 
de  la  catedral  de  Vich.— Barcelona: 
Impr.  deis  germans  Subirana.  1900. 

-  Un  tomo  deXVI  -f  200  pp.,  20  X 
13  cm. 

Comes,  P.  Joan 

Libre  de  algvnes  coses  asanya- 
lades  succehides  en  Barcelona  y 
en  altres  parts  format  per  Perejoan 
Comes  en  1583  y  recóndit  en  lo  ar- 
xiu  del  Excelentíssim  Ajuntament.  - 
Ara  per  primera  volta  publicat  ab 
deguda  llicencia  baix  la  revisió  de 
D.  Joseph  Puiggari,  oficial  del  sus- 
dit  arxiu.— «La  Renaixensa»,  Barce- 
lona, MDCCCLXXVIII  (1878).  — 
Tomo  de  683  pp.,  en  4.° 

Comte,  Francesch 

Il-lustracions  deis    comtats   de 


FRAGMENTOS   DE  LA  FIAMMETTA   Y   DEL   DECAMERONE,    ETC. 


45 


Rosselló,  Cerdanya  y  Conflent  de 
Francesch  Comte,  notari  de  la  vila 
de  Illa  (Roselló).— Obra  inédita  del 
segle  XVI,  que,  tenint  á  la  vista  un 
tresllat  fet  de  má  del  cronista  Puja- 
des,  publica  ab  algunes  anotacions 
Mossen  Jaume  Collell,  prebere, 
Mestre  en  Gay  Saber.— Vich: 
MDCCCLXXIX  (1879)  .-Estampa 
de  Ramón  Anglada  y  Pujáis. 

Publicáronse  únicamente  tres  plie- 
gos, de  18  X  12  cm.,  en  8.9,  que 
suman  48  pp.— (Folletín  de  «La  Veu 
del  Montserrat».  Secció  historial.) 

Constituciones  dictadas  en  el 
año  de  Mil  Setecientos  Ocho  para 
el  castigo  de  los  catalanes  partida- 
rios del  Señor  Archiduque  de  Aus- 
tria, con  la  versión  castellana  al 
frente.  —  Documento  interesante  en 
las  actuales  circunstancias,  para  es- 
carmiento de  los  liberales.  De  los 
escarmentados  salen  los  avisados.— 
Con  licencia.  Barcelona:  Librería  de 
Ignacio  Olíveres.  1836. —26  pp., 
en  4.° 

Cortes  de  los  antiguos  Reinos  de 
Aragón  y  de  Valencia  y  Principa- 
do de  Cataluña,  publicadas  por  la 
Real  Academia  de  la  Historia...  Cór- 
tesde  Cataluña.  — 12  tomos  en  folio 
en  13  volúmenes  (el  1.°  tiene  dos) 
en  papel  de  hilo.— En  curso  de  pu- 
blicación. 

I.  Primera  parte.  (Comprende  des- 
de el  año  1064  al  1327.)  —  Madrid. 
MDCCCXCVI:  Est.  tip.  de  la  viuda  é 
hijos  de  Manuel  Tello.— XX  +  280  pp. 
—En  los  preliminares  hay  un  Prólogo 
de  los  Sres.  Fidel  Fita  y  Bienvenido 
Oliver 

I.  Segunda  parte.  (Comprende 
desde  el  año  1331  al  1358).— Madrid. 
MDCCCXCVI:  Est.  tip.  de  la  viuda  e 
hijos  de  Manuel  Tello.— Sigue  la  pagi- 
nación de  la  primera  parte,  y  llega  has- 
ta la  p.  824  -j-  2  innumeradas  pp.,  en  la 
primera  un  colofón,  que  dice  haberse 
acabado  de  imprimir  el  día  14  de  octu- 
bre del  año  1897. 

II  (Comprende  desde  el  año  1359 
al  1367).— Madrid.  MDCCCXCIX.  Es- 
tablecimiento Tip.  de  la  viuda  e  hijos 
de  Manuel  Tello.— 8  innumeradas  -\- 
312  -+-  4  innumeradas  pp.,  en  la  tercera 


un  colofón  que  dice  haberse  acabado 
de  imprimir  el  día  11  de  marzo  del  año 
1899. 

III.  (Comprende  desde  el  año  1568 
al  1375).— Madrid.  MDCCCC  Esta- 
bleciento  Tipográfico  de  Fortanet.  - 
8  innumeradas  -\-  445  -\-  7  innumeradas 
pp.,  en  la  cuarta  un  colofón  que  dice 
haberse  acabado  de  imprimir  el  día  10 
de  abril  del  año  1900. 

IV.  (Comprende  desde  el  año  1577 
al  1401).  Madrid.  MDCCCCI.  Esta- 
blecimiento Tipográfico  de  Fortanet. 
—8  innumeradas  ■+-  510  -+-  6  innumera- 
das pp.,  en  la  tercera  un  colofón  que 
dice  haberse  acabado  de  imprimir  el 
día  30  de  marzo  del  año  1901. 

V.  (Comprende  la  primera  parte 
de  las  de  1405  a  1410).  —  Madrid. 
MDCCCCI.  Establecimiento  Tipográ- 
fico de  Fortanet.— 8  innumeradas  + 
475  -f-  5  innumeradas  pp.,  en  la  cuarta 
un  colofón  que  dice  haberse  acabado 
de  imprimir  el  día  19  de  octubre  del 
año  1901. 

VI.  (Comprende  la  conclusión  de 
las  de  1405  a  1410  y  el  Parlamento  de 
Barcelona  de  1542) .—  Madrid. 
MDCCCCII:  Establecimiento  Tipográ- 
fico de  Fortanet.— 8  innumeradas  + 
487  -+-  5  innumeradas  pp.,  en  la  cuarta 
un  colofón  que  dice  haberse  acabado 
de  imprimir  el  día  16  de  agosto  del  año 
1902. 

VII.  (Comprende  el  Parlamento  de 
Peralada  de  1410  y  el  general  de  Mont- 
blanch, Barcelona  y  Tortosa  de  1410- 
1412  hasta  la  sesión  celebrada  el  25  de 
febrero  de  1411  inclusive).— Madrid. 
MDCCCCIII.  Establecimiento  Tipo- 
gráfico de  Fortanet.— 8  innumeradas  -f- 
547  -f-  5  innumeradas  pp.,  en  la  segun- 
da un  colofón  que  dice  haberse  acaba- 
do de  imprimir  el  día  15  de  octubre  del 
año  1905. 

VIII.  (Comprende  el  Parlamento 
general  de  Montblanch,  Barcelona  y 
Tortosa  de  1410-1412  desde  la  sesión 
del  día  27  de  febrero  hasta  la  del  27  de 
octubre  de  1411  inclusive).— Madrid. 
MDCCCCIV.  Establecimiento  Tipo- 
gráfico de  Fortanet.— 8  innumeradas -\- 
552  +  4  innumeradas  pp.,  en  la  prime- 
ra un  colofón  que  dice  haberse  acaba- 
do de  imprimir  el  día  8  de  octubre  del 
año  1904. 

IX.  (Comprende  el  Parlamento  de 
Montblanch,  Barcelona  y  Tortosa  de 
1410-1412,  desde  la  sesión  del  día  29  de 
octubre  de  1411  hasta  la  del  26  de  mar- 
zo de  1412  inclus  ive).  —  Madrid. 
MDCCCCV.    Establecimiento    Tipo- 


46 


I.   BONSOMS 


gráfico  de  Fortanet.— 8  innumeradas  + 
538  +  2  innumeradas  pp.,  en  la  prime- 
ra un  colofón  que  dice  haberse  acaba- 
do de  imprimir  el  día  5  de  octubre  del 
año  1905. 

X.  (Comprende  la  conclusión  del 
Parlamento  general  de  Montblanch, 
Barcelona  y  Tortosa  de  1410-1412,  y  el 
Cónclave  ó  Junta  en  Caspe  de  los  IX 
Diputados  elegidos  por  los  Parlamen- 
tos de  dichos  Estados  para  la  declara- 
ción de  Rey).— Madrid.  MDCCCCVI. 
Establecimiento  Tipográfico  de  Forta- 
net.—8  innumeradas  4-  539  4-  5  innu- 
meradas pp.,  en  la  cuarta  un  colofón 
que  dice  haberse  acabado  de  imprimir 
el  día  8  de  noviembre  de  1908. 

XI.  (Comprende  las  Cortes  de  Bar- 
celona de  1412  á  1413,  las  de  Tortosa 
y  Montblanch  de  1414  y  Suplementos 
á  las  de  1305  y  1307  y  al  Parlamento  de 
1357).-Madrid.  MDCCCCVI1.  Esta- 
blecimiento Tipográfico  de  Fortanet. 
—8  innumeradas  +  484  +  4  innumera- 
das pp.,  en  la  tercera  un  colofón  que 
dice  haberse  acabado  de  imprimir  el 
día  30  de  agosto  del  año  1907. 

XII.  (Comprende  el  Parlamento  de 
Barcelona  de  1416  y  las  Cortes  de  San 
Cucufate  y  Tortosa  de  1419-1420,  Su- 
plementos á  Cortes  ya  publicadas  y 
Adiciones  de  Cortes  y  Parlamentos 
de  los  siglos  XIII  y  XIV).  -  Madrid. 
MDCCCCVIII.  Establecimiento  Tipo- 
gráfico de  Fortanet.  —  8  innumera- 
das +  515  +  5  innumeradas  pp.,  en 
la  cuarta  un  colofón  que  dice  haberse 
acabado  de  imprimir  el  día  15  de  julio 
del  año  1908. 

Contastí... 

La  filie  satis  mains.—\.  La  isto- 
ria  de  la  filia  de  l'Emperador  Con- 
tastí. —  «Romanía»,  XXX,  1901, 
p.  519  á  538. 

—  La  istoria  de  la  filia  de  Vempe- 
rador  Contastí'.— Noveletadel  XVen 
segle.  —  Barcelona.  Anj>  MCMVI 
(1906).— Opúsculo  de  38+1  pp., 
de  20  X  14  cm.,  en  4.°-  (Recull  de 
testes  catalans  antichs.  Vol.  IV). 

Véase  Onqria  y  Bofarull,  P. 

Coroleu,  J. 

Colección  de  documentos  catala- 
nes históricos  y  hasta  hoy  inéditos. 
—I.  Documentos  del  siglo  XIII.— 
Pp.  367-378  y  405-418. 


—  Documents  historichs  cata- 
lans del  sigle  XIV.— Coleccíó  de 
cartas  familiars  corresponents  ais 
regnats  de  Pere  del  Punyalet  y  Jo- 
han  I.  — Premiada  en  los  Jochs  Flo- 
ráis de  1888.— Barcelona:  Imp.  «La 
Renaíxensa»,  1889.— Tomo  de  155 
pp.,  de27X  17  cm.,  en  4.° 

V.  Desclot;  Pere  IV  d'Aragó. 

Corsuno,  Jacob 

Véase  Gilbert. 

Corts  Catalanes.— (V.   Cortes). 

Proposicions  y  r espostes  ab  pro- 
lech  y  comentaris  d'Enrich  Prat  de 
la  Riba.— Barcelona:  Tip.«L'Anuari 
de  la  Exportació...»  1906.  — Un 
tomo  de  96  pp.,  en  8.° 

Curial  y  Guelfa 

Novela  catalana  delquinzensegle, 
publicada  á  despeses  y  per  encarrech 
de  la  «Real  Academia  de  Buenas 
Letras»,  per  Antoni  Rubio  y  Lluch, 
soci  numerari  de  dita  Corpora- 
ció.  — Barcelona:  Estampa  de  E.  Re- 
dondo. 1901.  —  Tomo  de  XVI  + 
532  pp.,  de  22  %  X  14  cm.,  en  8.° 

Chabás,  Roque 

V.  textos  reproducidos  en  sus 
«Estudios  sobre  los  Sermones  valen- 
cianos de  San  Vicente  Ferrer».  1903. 

Dan^a 

La  danca  de  la  morí.  —  Treta 
d'un  Ms.  del  XVen  segle,  recondit 
en  la  Biblioteca  de  Sant  Lloren?  del 
Escorial.  Are  per  primera  volta  pu- 
blicada. Barcelona:  Stampa  de  Fran- 
cesch  X.  Altes...  1903.  [Colofón:]... 
a  cura  e  despeses  d'en  Antoni  Buí- 
bena  et  Tusell.  — Opúsculo  de  45  + 
2pp.,  en  8.° 

Véase  Aguiló. 

Dant  Allighier 

La  Comedia  de  Dant  Allighier 
(de  Florenca)  traslatada  de  rims 
vulgars  toscans  en  rims  vulgars  ca- 
thalans  per  N'Andreu  Febrer  (siglo 
XV).  Dada  áluz  acompañada  de  ilus- 
traciones crítico-literarias,  por  don 


FRAGMENTOS   DE  LA   FIAMMETTA  Y  DEL  DECAMERONE.  ETC. 


47 


Gayetano  Vidal  y  Valenciano...  — 
Tomol.  El  poema.  (El  segundo  no  se 
ña  publicado).  —  Barcelona:  Libr. 
de  A.  Verdaguer  íMDCCCLXXVIII 
(1878).-Tomo  de  XXIV +  596  + 2 
pp.,  en  8.° 

—  La  Divina  Comedia.  (Infern). 
Traducció  catalana  del  sigle  XV, 
per  Andreu  Febrer  —(Volumen  III 
de  la  «Biblioteca  Catalonia»,  1.°  de 
la  Colección  Clásica).  T.  de  162  pp., 
en  8.°,  de  19  V,  X  14  cm. 

Delhoste,  L'abbé. 

Noels  catalans.—Plant  de  Sant 
Esleve.  —  Dos  láminas  dobladas.— 
(V.  Société...  des  Pyrénées-Orien- 
tales,  tomo  XIV  (1865),  pp.  174-185). 

Denk,  Otto 

Véanse  textos  reproducidos  en  su 
obra  Einführung  in  die  Geschichte 
der  altcatalanischen  Litteratur  von 
deren  Anfüngen  bis  zum  18  Jah- 
rhundert  —  München,  1893.  —  Un 
tomo  de  510  pp.,en4.° 

Desclot 

Crónica  de  B.  Des  Clot  Frag- 
mento inédito.  —  (V.  «Revista  de 
Ciencias  Históricas»,  publicada  por 
S.  Sanpere  y  Miquel,  Barcelona, 
1880,  tomo  I,  pp.  45-54). 

Tomado  del  códice  del  siglo  XIV 
de  la  Biblioteca  provincial  y  Uni- 
versitaria de  Barcelona,  signatura 
II,  2-17. 

—  Crónica  del  Rey  en  Pere  e 
deis  seus  antecessors  passats,  per 
Bernat  Desclot,  ab  un  prefaci  so- 
bre'ls  cronistas  catalans  per  Joseph 
Coroleu.  Corresponent  de  la  Acade- 
mia de  la  Historia.  Barcelona:  Im- 
prenta «La  Renaixensa»,  1885.  — 
(Arxiu  Historien), -Tomo  de  XXIII 
+  383pp    en  4.°  (220  X  142  mm.) 

Véase  Buchón  y  Muntaner. 

Despertador  de  Catalunya,  per 
desterro  de  la  ignorancia,  antídoto 
contra  la  malicia,  foment  a  la  pa- 
ciencia, y  reme?  a  la  pusillanimitat, 
en  publich  manifest  de  las  llejps,  y 


privilegis  de  Cathalunpa,  que  li  fan 
precisa  la  plausible  resoíució  de  la 
Defensa,  baix  lo  amable  Domini  de 
la  Magestat  C.  del  Rey,  y  Empera- 
dor nostre  Senpor  (que  Deu  guarde) 
ab  los  relevants  motius,  que  assegu- 
ran  los  mes  felices  Successos,  y  ab 
las  conclohents  rahonts,  que  desva- 
neixen  los  sofistichs  arguments  de 
quants  han  solicitat  allucinar  a  la 
ingenua,  y  constan!  Fidelitat  Catha- 
lana.  %  Per  manament  deis  Exce- 
llentissims,  y  Fidelissims  Senyors 
Deputats,  y  Opdors  de  Comptes. 
Estampat  en  Barcelona,  per  Rafel 
Figveró  ais  Cotoners,  Anp  1713. 
(Facsímil  del  original).— «La  Cata- 
lana», Imp.  de  J.  Puigventós.— 160 
pp.,  en  4.° 

Folletín  de  «Lo  Pensament  Cáta- 
la» [N.  Font  y  Sagué]. 

En  facsímil  solamente  la  portada. 

Despuig,  Cristóbal 

Los  col-loquis  de  la  insigne  ciu- 
tat  de  Tortosa  fets  per  mossen  Cris- 
tófol  Despuig,  cavaller.— Fins  ara 
inédits.  — Barcelona,  imp.  «La  Re- 
naixensa». MDCCCLXXVIII(1878). 
—Tomo  de  171  páginas  é  índice  de 
19  X  12  cm.,  en  8.° 

Dietari...— Véase  Manual  de  no- 

VELLS  ARDITS... 

Dispute  entre  en  Buch  y  son  ca- 
vall.  —  V.  «Zeitschrift  für  romanis- 
che  Philologie»,  tom.  I,  pp.  78-88. 

Doctrina  de  compondré  dicta ts.— 
Véase  Meyer,  Paul. 

Doctrina  de  cort.—  Véase  Meyer, 
Paul. 

Egipte... 

Lo  fill  del  Seneschal  cT  Egipte. 
Noveleta  del  XVen  segle.— Barce- 
lona, anp  MCMVI  (1906)  —  ¡Colo- 
fón:]... Tipografía  «La  Académica». 
—  Un  opúsculo  de  25-1-2  pp.  de 
20X14cm.,en4.°-  (Recull  de  tes- 
tes catalans  antichs.  Vol.  II). 

Estrús,  Bernat 

Cobles  molt  devotes  a  honor  de 


48 


I.   BONSOMS 


Nostre  Senyor  De'u  é  de  la  sua  be- 
nejpta  mare,  fetes  per  lo  magnífich 
Mossen  Bernat  Estrús .  —  Segona 
edició  feta  per  Enrich  Claudi  Girbal, 
Cronista  de  Girona.  Barcelona.  Es- 
tampa de  «La  Renaixensa».  1876. — 
Opúsculo  de  27  pp.  de  25  72  X  17 
cm.,  en  4.° 

Reimpresión  de  un  impreso  ge- 
rundense  del  año  1501.— Tirada  es- 
pecial del  siguiente  título: 

—  Un  poeta  gironí.—(W .  «La  Re- 
naixensa», revista  barcelonesa,  año 
VI,  1875,  t.  II,  pp.  1-23).  Estudio  ó 
noticia,  seguido  del  texto  catalán 
«Cobles  de  gran  devoció...»  etc.,  de 
Bernardo  Estrús,  exactamente  igual 
al  opúsculo  detallado  en  el  artículo 
anterior. 

Eximenis,  Prancesch 

Regles  de  bona  crianca  en  men- 
jar,  beure  y  servir  a  taula,  tretes  de 
Lo  Tere  del  Crestiá  del  P.  M.  Fray 
Francesch  Eximenis  (segle  XIV),  per 
Joseph  Balari  y  Jovany.— Barcelo- 
na. Estampa  de  Fidel  Giró.  1889. 
—Opúsculo  de  46  pp.,  de  21  X  13 
cm.  (Biblioteca  de  la  «Revista  Ca- 
talana».) 

—  Tractat  de  Confessió  ordenat 
per  lo  molí  reverent  mestre  Fran- 
cesch EximeniQ,  com  a  eomplement 
a  la  Art  de  bé  morir,  stampat  a  Va- 
lencia. Any  MCCCCXCVII  (1497). 
Prólogo  de  A.  B(ulbena).  T(usell). 
—En Barcelona,  imp.  Elzeviriana... 
MDCCCCVI .  —  Un  opúsculo  de 
10  +  30pp.,  en  4.° 

—  Tractat  de  Lujuria.  Capítols 
trets  de  «Lo  tere  del  Crestiá».  Ms. 
inédit,  en  lo  XIVen  segle  compost 
per  lo  molt  reverent  mestre  Fran- 
cesch Eximenic.  — Nova  traducció 
de  les  histories  de  Loth  e  de  Susan- 
na.  [Edición  Bulbena].  —  Barcelo- 
na: Imp.  Elzeviriana,  MDCCCCVI 
(1906).  -  Un  opúsculo  de  30  +  2  pp., 
en  4.° 

—  Tractat  de  Regiment  deis 
Princeps  e  de  comunitats.  Lo  dot- 
zén  llibre  del  Crestiá  compost  en  lo 


XIVen  segle  per  lo  R.  M.  Fr.  Fran- 
cesch Eximenis.  Ara  novament  re- 
produhit  per  Antoni  Bulbena.  Pri- 
mera part.  — Barcelona,  Imp.  «La 
Académica  de  Serra  Germans  y  Ru- 
sell.  —  Opúsculo  de  128  pp.,  de 
24X16  cm.— Incompleto.  (Biblio- 
teca de  la  «Revista  de  Catalunya»). 
(Véanse  los  dos  apólogos  sacados 
del  Regiment  de  Princeps,  de  F.  Exi- 
menic, en  el  artículo  de  «La  Renai- 
xensa», 1875,  año  V,  vol.  I,  pp.  21- 
25,  Dos  flors  Iliterarias  de  íedat 
mitxana,  por  José  Puiggarí.) 

Faj  arnés  y  Tur,  Enrique 

Política  económica  de  Jbiza  en  el 
siglo  XVII.— Palma:  Tipografia  de 
Felipe  Guasp.  1893. -Pp.  66+1 
innumerada -f-  1  blanca,  en  8.° 

En  la  p.  31  empiezan  los  Capítols 
de  política  y  bon  gouern  de  la  Illa 
de  Iuiza  fets  en  1655. 

Febrer,  Jaime 

Trovas  de  Mossen  Jaime  Febrer, 
que  tratan  de  los  conquistadores  de 
Valencia,  nueva  edición  hecha  con 
presencia  de  la  primera  y  de  un  ma- 
nuscrito antiguo,  e  ilustrada  con  no- 
tas por  D.  Joaquín  María  Bover, 
entre  los  árcades  de  Roma  Olean- 
dro Lyrceo,  caballero  del  hábito  de 
San  Juan  de  Jerusalen,  individuo... 
etcétera,  etc.— Palma.  Imprenta  de 
Pedro  José  Gelabert.  1848. 

Lleva  otra  portada  grabada,  en 
oro,  que  dice:  «Trovas  de  Mossen 
Febrer».-Pp.  XXIV+312+la  por- 
tada ó  frontis  en  oro  -f-  un  retrato  de 
Jaime  I,  y  uno  de  Jaime  Febrer  (in- 
tercalados los  dos  en  los  Prelimi- 
nares) 4-  LXIV  planchas  con  mu- 
chos escudos  nobiliarios. 

Fenollar,  Bernat 

Lo  Procés  de  les  olives,  é  dis- 
puta des  jovens  hi  des  vells,  fet  per 
algunstrobadors  queavant  se  nome- 
nen.— Valencia:  Llibreria  de  Fran- 
cesch Aguilar...  1877.— Estampa  á 
carrech  d'en  Caries  Verdejo.  — 
124  pp.,  en  8.°.-  (De  la  «Biblioteca 
Valentina»). 


FRAGMENTOS   DE   LA  FÍAMMETTA  Y   DEL   DECAMERONE,   ETC. 


49 


Ferrer,  Pere  Joan 

Su  mar  i  de  batalla  á  ultranza 
fet  per  Mossen  Pere  Joan  Ferrer 
cavaller  ab  la  biografía  del  autor 
y  breu  estudi  de  la  obra  per  Fran- 
cesch  Carreras  y  Candi,  de  la  Real 
Academia  de  Bones  Lletres  de  Bar- 
celona, corresponent  de  la  Real 
Academia  de  la  Historia.— Mataró: 
Estampa  Abadal.  Any  1898.— (Bi- 
blioteca histórica  del  Maresma).— 
Opúsculo  de82pp.  (215  X  148  mm.) 

Ferrer,  San  Vicente 

Contemplado  molt  devota  e  molt 
maravellosa  a  tot  crestiá  que  com- 
pren tota  la  vida  sagrada  del  mestre 
jesús  senyor  nostre  la  qual  és  re- 
presentada en  lo  sacrifici  de  la  missa 
qui's  diu  solemnament.  Ordenada 
per  lo  molt  reverent  pare  en  Crist 
Mossenper  Sanct  Vicent  Ferrer  dig- 
ne de  loable  memoria  del  orde  deis 
frares  predicadors. — Barcelona:  Ti- 
pografía, «L'Avenc».  1897.— Biblio- 
teca de  «L'Atlántida».-47  -4-  1  blan- 
ca pp.,  de  14  X  1 1  cm.,  en  8.° 

—  Un  «Milacre»  de  San  Vicente 
Ferrer.— (Publicado  en  las  «Obras 
completas»  de  JVt.  Milá  y  Fontanals. 
-T.  VI,  pp.  348-359). 

Fita,  Fidel 

Colección  diplomática.  —  De  la 
obra  del  mismo  autor:  «Discurso 
panegírico..  ».— Barcelona:  Magri- 
ñá.  1875,  en  4.° 

Empieza  en  la  p.  41  y  acaba  en 
la  103. 

-  Lo  ¿libre  Vert  de  Manresa, 
per  Fidel  Fita  y  Colomer.— Barce- 
lona, 1880.  [Colofón]:  Imprés  en 
los  tallers  de  «La  Renaixensa»...— 
Opuse,  de  37  pp.,  y  colofón,  de 
26  '/4X  16  '/.2  cm.,  en  4.° 

Extracto  del  libro  de  los  privile- 
gios de  la  ciudad  de  Manresa  de  me- 
diados del  siglo  XIV.  Texto  publi- 
cado en  la  revista  barcelonesa,  «La 
Renaixensa»  a  partir  del  vol.  I  del 
año  1877,  pp.  116-125. 

—  Los  Reys  d'Aragó  y  la  Séu  de 
Girona.—(V.  Alfonsello). 


—  Tres  cartas  inéditas  del  Rey 
Alfons  lo  Sabi.—V.  «La  Renaixen- 
sa», Barcelona,  1875,  año  V,  tom.  I, 
pp.  173-75. 

Fontanella,  Francisco 

Literatura  catalana  del  segle  XVII. 
—Obras poéticas  del  «Fénix  Cata- 
la»  Francisco  Fontanella,  precedi- 
das d'un  estudi  de  la  literatura  cata- 
lana desde  sos  orígens  fins  a  nostres 
dias  y  d'una  biografía  d'En  Francis- 
cisco  Fontanella.  Joseph  Bernad  y 
Duran.  MDCCCIC.  —  Barcelona: 
Imprempta  «L'Atlántida»,  1899.— 48 
pp.,  Fol. 

Las  Poesías  empiezan  en  la  p.  29. 
—Publicación  interrumpida. 

GaQull,  Jaime 

La  Brama  deis  llauradors  del 
orta  de  Valencia  contra  lo  venera- 
ble mossen  Bernat  Fenollar,  pre- 
uere,  hordenada  per  lo  magnifich 
mossen  Jaume  Gacull,  caualler.— 
2.a  edició.— Valencia,  1901:  Imp.de 
Francesch  Vives  Mora.— Opúsculo 
de  16  pp.,  de  20  »/,  X  14  cm.- Re- 
impresión de  la  edición  valenciana 
del  año  1561,  debida  á  Roque  Cha- 
bás,  quien  firma  una  Advertencia  al 
fin. 

García,  Vicente  (Vallfogona) 

Sin  portada.  Empieza:  Cants  del 
millor  cisne  cátala  en  las  agonías 
del  Reverent  Doctor  Vicent  Garcia, 
Rector  de  Vallfogona.  Acaba:  Bar- 
celona, en  la  estampa  de  Manuel  Te- 
xero,  1835.  Pp.  7+  1  blanca,  en  4.° 

—  Sin  portada.  Cant  últim  del  mi- 
llor cisne  cátala,  lo  autor  en  la  sua 
agonía.  —  Reus,  1876.  —  Opúsculo 
de  16  pp.,  de  21  X  14  '/,  cm. 

—  Mostra  deis  escrits  en  prosa  y 
vers  del  Rnt.  Dr.  Francesch  Vicens 
Garcia,  Rector  de  Vallfogona,  pre- 
cehida  d'algunes  noticies  biográfi- 
ques  del  autor,  per  Mossen  Ramón 
Corbella,  pbre Vich:  Tip.  y  Li- 
brería Católica  de  St.  Joseph,  1889. 
-T.  de  160  pp.  de  18  X  1¿  V9  cm. 

—  Mostra  del  escrits  del  Reve- 

1909.— 4 


50 


I.   BONSOMS 


rentDr.  Francesch  Vicens  García, 
Rector  de  Vallfogona:  quatre  noti- 
cies biográfiques  del  autor  per  Un 
Vallfogoní.-2.a  edició.- Vich:  Ti- 
pografía y  Llibr.  Católica  de  Sant 
Joseph,  1902.-Pp.8innumeradas-f- 
143+1  blanca,  en  8.° 

—  Poesías  Jocosas  y  serías  del 
célebre  Dr.  Vicens  García,  Rector 
de  Vallfogona.  Nova  edició  arre- 
glada sobre  la  feta  en  lo  any  1820, 
y  aumentada  y  adornada  ab  hermo- 
sas vinyetas  y  lo  retrato  del  autor.— 
Barcelona:  Est.  J.  Torner,  1840.— 
T.  de  XX+218  pp.,  de  22X15  cm. 

Siguen  40  pp.  de  Mostras  .de  la 
Colecció  de  obras  antigás  catala- 
nas escullidas,  etc.,  y  52  pp.  de 
Suplement  a  las  Poesías  jocosas  y 
serias  de  García. 

—  Poesías  jocosas  y  serias  del 
célebre  Dr.  Vicens  García,  Rector 
de  Vallfogona.  Nova  edició  arre- 
glada sobre  la  feta  en  lo  any  20, 
aumentada  y  adornada  ab  hermosas 
viñetas  y  lo  retrato  del  autor.— Bar- 
celona: Est.  J.  Roger,  1845.- Se 
continua  el  Suplement  a  las  Poesías 
jocosas  del  célebre  Dr.  Vicens 
García,  Rector  de  Vallfogona.— 
T.  de  374+56  pp.,  de  14  X  10  cm. 

—  Poesías  jocosas  y  serias  del 
celebre  Dr.  Vicens  García,  Rector 
de  Vallfogona.  Nova  edició.  Arre- 
glada sobre  la  feta  en  lo  any  1700  y 
adornada  ab  hermosas  vinyetas  y  lo 
retrato  del  autor. -Barcelona:  Es- 
tampa de  Francisco  Granell,  1856. 

—  Poesías  jocosas  del  célebre 
Dr.  Vicens  Garda,  Rector  de  Vall- 
fogona. Ultima  edició.  Arreglada 
sobre  la  feta  en  lo  any  1700  y  ador- 
nada ab  lo  retrato  del  autor.  -  Bar- 
celona: Llibr.  de  I.  López  Berna- 
gossi,  edit.,  1866.— Imprenta  de  «El 
Porvenir»,  de  la  viuda  Bassas,  á 
cargo  dej.  Medina.- Pp.  127 -f  1 
blanca-fel  retrato  de  Garcia,  en  8.° 

Cubierta  dibujada  por  Padró.  Fe- 
cha año  de  1867. 

—  Poesías  jocosas  del  célebre 
Dr.  Vicens  Garcia,  Rector  de  Vall- 


fogona. Ultima  edició  arreglada  so- 
bre la  feta  en  lo  any  1700  y  ador- 
nada ab  lo  retrato  del  autor.— Bar- 
celona: Llibr.  de  I.  López  Berna- 
gossi,  edit.,  1871.— Opuse,  de  51 
pp.,  de  25X17  72cm. 

—  Poesías  jocosas  del  célebre 
Dr.  Vicens  Garcia,  Rector  de  Vall- 
fogona. Ultima  edició  arreglada  so- 
bre la  feta  en  lo  any  1700  y  adorna- 
da ab  lo  retrato  del  autor  y  un  gran 
número  de  dibuixos  intercaláis  en  lo 
text.,  per  J.  Pellicer  Montseny.  — 
Barcelona:  Llibr.  López,  edit.,  1887. 
-T.  de  240  pp.,  de  19 X  1 1  V,  cm. 

—  Poesías  perdidas  de  Vallfo- 
gona: Poetas  ignorados.— Resumen 
de  la  disertación  literaria  acerca  del 
fragmento  de  un  libro  manuscrito 
titulado  Curiositat  Catalana,  leí- 
da en  la  sesión  de  la  Real  Academia 
de  Buenas  Letras  de  Barcelona  en 
11  de  marzo  de  1859,  por  el  aca- 
démico de  número  Dr.  D.  Salvador 
Mestres,  Pbro.,  é  insertada  por  la 
misma  Real  Academia  en  el  tomo 
segundo  de  sus  Memorias. -Barce- 
lona: Imp.  de  Celestino  Verdaguer, 
1867.  —  Pp.  2  innumeradas  -f  28, 
en  4.° 

—  Poesías  serias  del  célebre 
Dr.  Vicens  Garcia,  Rector  de  Vall- 
fogona. Ultima  edició  arreglada  so- 
bre las  fetas  en  los  anys  1700,  1820, 
1840,  1856  y  1866.— Barcelona:  Lli- 
breteria  de  I.  Lorez  Bernagossi, 
editor,  1872- Opuse,  de  60  pp.,  de 
25X18cm. 

—  Traduccions  de  varias  poe- 
sías del  Dr.  Vicens  García,  por 
Víctor  Aragó. -  V.  «Lo  Gay  Saber», 
Barcelona,  1879,  pp.  184-185. 

—  Una  obra  en  prosa  del  popu- 
lar poeta  Dr.  Francesch  Vicens  Gar- 
cia, Rector  de  Vallfogona.  Reimpre- 
sa de  la  única  edició  de  1622  y  pre- 
cehida  de  un  prólech,  per  N'Enrich 
Claudi  Girbal,  Cronista  de  Girona. 
—  Gerona:  Imp.  de  Manel  Llach, 
1882.  —  Opúsculo  de  24  pp.,  de 
23  X  16  cm. 

Antes  del  año  1855  se  habían  publi- 


FRAGMENTOS   DE  LA  FIAMMETTA  Y  DEL  DECAMERONE,    ETC. 


51 


cado  seis  ediciones  de  las  poesías  del 
popular  García,  todas  en  Barcelona,  y 
son:  del  año  1700,  del  1703,  por  Rafael 
Figueró;  1712,  por  José  Forcada;  1820, 
por  José  Rubio;  del  1820,  Imp.  Nacio- 
nal de  José  Torner  y  del  1830  por  José* 
Torner;  con  las  cuales  se  completa  la 
bibliografía  del  poeta  catalán  más  fa- 
moso del  siglo  XVII;  del  cual,  antes  de 
1700,  sólo  se  habían  impreso  poesías 
sueltas  al  final  de  algunas  ediciones 
del  Pavtinobles. 

Gazulla,  Faustino 

P.  Fr.  Faustino  de  Gazulla,  Mer- 
cedario.  Los  Reyes  de  Aragón  y  la 
Purísima  Concepción  de  María 
Santísima  —  ...  tu  honorificentia...— 
Barcelona:  Imp.  de  la  Casa  provin- 
cial de  Caridad,  1905.  -Pp.  116  + 
3  innumeradas-j-  1  blanca,  en  4.° 

Geroni,  Sant.  —  Lepistoía  que 
sent  Geronim  trames  a  Sancta 
Eustoxi  filia  de  Sancta  Paula.  Ara 
per  primera  volta  stampada  [Colo- 
fón.'] Fou  acabada  d'empremptar 
aquesta  Epistola  a  la  stampa  bar- 
celonina  de  ScraGermans  et  Ru- 

sell any  1908  -Opuse,  de  XVI 

fol.  de  20X14,  cm.,  en  4.°.  Tipo 
gótico;  á  dos  tintas. 

(«Recull  de  textes  catalans  an- 
tichs».  Vol.  IX.) 

Gerson,  Johan.  —  La  Sanc- 
tissima  passió  de  nostre  senyor 
Jesuchrist  segons  tots  los  quatre 
evangelistes.  Redunda  per  lo  molt 
reuerent  mestre  Johan  Gerson,  can- 
celler del  famosissim  estudi  general 
de  la  molt  noble  ciutat  de  Paris.  (Co- 
lofón). A  honor  y  gloria  de  Nostre 
Senyor  Jesuchrist...  fou  estampat  de 
nou  aquesta  Passió  a  cura  y  a  des- 
peses den  Ernest  Moliné  y  Brasés 
per  «La  Académica».  .  M.  cm.  viij. 
(1908).— Opuse,  de  XXIV  fol.  y  co- 
lofón, en  letra  gótica;  más  un  Nota 
de  cuatro  pp.  en  caracteres  moder- 
nos (20  X  14  cm.) 

Gilbert  (Pere),  y  Planas   (Dal- 
mau) 

Tractat  Gastrología  óSciencia  de 
les  steles,  compost  baix  orde  del  rey 


en  Pere  III  lo  Ceremonias,  per  Mes- 
tre Pere  Gilbert  y  Dalmau  Planas, 
ab  la  col-laboració  del  juheu  Jacob 
Corsuno.  —  Barcelona:  <L'Avenc», 
1890. -Opuse,  de  36  pp. 

Guasch,  Juan 

Cancons  popular s  catalanes  co- 
leccionades  per  en  Joan  Guasch  ab 
un  prólech  d'en  Sebastiá  Farnés. — 
Volum  I  que  conté  40  tonades,  notes 
históriques  y  folk-lóriques,  50  di- 
buxos  alegórichs  de  distingits  ar- 
tistes  catalans,  poesies  patriótiques 
deis  millors  poetes  de  nostra  térra 
y  Los  Segadors  armonisats  pera 
cant  y  piano  per  lo  mestre  Domingo 
Mas  y  Serracant.  —  Barcelona:  Uni- 
vers  Musical,  S.  a.  — Sin  paginación 
ni  foliación.  Numeradas  las  cancio- 
nes, en  4.° 

Del  volumen  2.°  (sin  portada)  se 
publicaron  75  canciones.— Las  «poe- 
sies patriótiques»  van  en  las  cubier- 
tas de  los  cuadernos. 

Güell  y  López.— V.  Peralada. 

Hungría.— Onqría. 

Ibiza 

Véase  Fajarnés  y  Tur. 
Inventaris... 

Dos  inventaris  de  Montserrat. 
MDCXLI-MDCXLIX. 

Biblioteca  de  «La  Veu  del  Mont- 
serrat». [Vich.—  Estampa  de  la  Viu- 
da de  R.  Anglada.]  Opúsculo  de 
44  pp.,  de  23  X  15  cm. 


Inventari... 

reina.) 


(Véase   María, 


Inventaris  inédits  de  VOrdre 
del  Temple  a  Catalunya.  — {Véase 
«Anuari  MCMVII»  del  Instituí  d'Es- 
tudis  Catalans,  Barcelona,  de  391- 
407  páginas. 

Isop 

Les  faules  d'Isop.  Text  cátala  y 
gravats  reproduhits  de  dues  edicions 
gótiques  del  segle  XVI  (Barcelona 
1550?  y  1576)  af egida  una  noticia 


52 


1.   BONSOMS 


preliminar  per  R.  Miquel  y  Planas. 
-Barcelona,  MCMVI11  (1908).- 
Tomo  de  XXXVIII-f-156  pp.  y  colo- 
fón, de  19  V,  X  13  cm.  (Vol.  IV  de 
«Histories  d'altre  temps».) 

—  Faules  isopiques  de  Aviario, 
Alfonso,  Poggio  y  al  tres  autors.— 
Text  cátala  y  gravats  reproduhits 
de  dues  edicions  gótiques  del  se- 
gle  XVI  (Barcelona,  1550  y  1576), 
per  R.  Miquel  y  Planas.  Barcelona 
MCMVIII  (1908). -Tomo  de  XVIII 
+  178  pp.  y  colofón,  19  '/j  X  13  cm. 
(Volumen  VI  de  «Histories  d'altre 
temps»). 

—  Llibre  del  sabi  y  clarissim  fa- 
bulador Isop  historiat  y  notat  ais 
marges  del  llibre  y  ara  novament 
corregit  per  R.  Miquel  y  Planas  en 
vista  de  les  edicions  de  1550  y  1576 
y  de  les  posteriorment  en  cátala  pu- 
blicades.  Barcelona  MCMVIII  — 
Tomo  de  XVI  +  331  +  (5)  pp.,  de 
20  x  13'/,  cm.  (De  la  «Biblioteca 
Catalana»). 

Existe  una  edición  de  Bulbena 
(125  ejem.)  del  Isop,  Faules  excolli- 
des,  pero  «novament  traduhides». 
Opuse,  32 pp.,  de  10  7,X8cm.  — 
Barcelona:  Altes,  1893. 

Jacme  Primer.— Jaim  2  I 

Chronica  o  comentari  del  glorio- 
síssim  e  invictíssim  Rey  En  Jacme 
Primer  Rey  Darago,  de  Mallorques 
e  de  Valencia  Compte  de  Barcelona 
e  de  Montpesler.  — Dictada  per  aquell 
en  sa  llengua  natural,  e  de  nou  feyta 
estampar  per  Manan  Aguiló  y  Fus- 
ter.~ Barcelona:  Any  M.dccc.lxxIII. 
Tomo  de  XXIV+535  -f  1  p.,  en  8.° 

—  Crónica  o  Comentaris  del 
gloriosíssim  y  invictíssim  Rey  en 
Jaume  Primer  Rey  d'Aragó,  de  Ma- 
llorca y  de  Valencia,  Comte  de  Bar- 
celona, d'Urgell  y  de  Montpeller, 
feta  y  escrita  aquell  en  sa  llengua 
natural. -Barcelona:  «Tip.  Catala- 
na», 1905  2  vol.  en  4  o 

El  1.°  de  224  pp.  +  un  grabado 
de  la  calavera  del  Rey,  y  el  2.°  de 
256  pp. 

—  Biblioteca    Catalana.    Segle 


XIII.  -Libre  de  Saviesa  del  Rey  en 
Jacme  I  d'Aragó,  primera  edició, 
feta  estampar  ab  un  Estudi  prelimi- 
nar per  En  Gabriel  Llabrés  y  Quin- 
tana.-MCMVIII.  VII  Centenari  del 
naxement  del  Rey.  -  Santander:  Im- 
prenta de  La  Propaganda  Católica, 
1908.  -Pp.  XLVIII  +93  +3  innume- 
radas,  en  la  2.a  el  colofón,  en  16.° 

—  Historia  del  rey  de  Aragón 
Don  Jaime  I  el  Conquistador,  es- 
crita en  lemosín  por  el  mismo  mo- 
narca, traducida  al  castellano  y 
anotada  por  Mariano  Flotats  y  An- 
tonio de  Bofarull.— Barcelona:  Im- 
prenta y  Lib.  de  la  Sra.  Vda.  é  hijos 
de  Mayol,  editores,  1848.  —  T.  de 
431  pp.,  en  4.°  (165  X  250  mm.) 

—  The  Chronicle  of  James  I, 
King  of  Aragón,  surnamed  the  Con- 
queror  (written  by  himself).  Trans- 
lated  from  the  catalán  by  the  late 
John  Forster,  Esq.,  M.  P.  for  Ber- 
wick.  With  an  Historical  Introduc- 
tion,  Notes,  Appendix,  Glossary, 
and  General  Index,  by  Pascual  de 
Gayangos,  Member  of  the  Royal 
Academy  of  History.  —  London: 
Chapman  and  Hall,  Limited,  1883. 
—Dos  tomos  de  23  X  13  cm.— To- 
mo I:  XXXII  +  401  pp.  T.  II:  de  401 
á  726  pp. 

Véase  Aureum  opus. 

Jafuda 

Sentencies  moráis  per  Jafuda, 
juheu  de  Barcelona  (segle  XIII). 
Trasllat  del  Codex  L  2  de  la  Bi- 
blioteca Nacional  de  Madrid,  per 
Joseph  Balari  y  Jovany. —  Barcelo- 
na: Estampa  de  Fidel  Giró,  1889.— 
Opuse,  de  64  pp.,  de  21  X  13  cm., 
en  4  o  —  (Biblioteca  de  la  Revista 
Catalana). 

—  Jahuda  Bonsenyor.  —  Llibre 
de  páranles  e  dits  de  savis  e  filo- 
sofs,  Los  proverbis  de  Salomo,  Lo 
llibre  de  Cató,  ara  fets  estampar 
complets  per  primera  vegada  ab  un 
prólech  y  documents  per  en  Gabriel 
Llabrés  y  Quintana...— Palma  de 
Mallorca:  Imp.  Joan  Colomar  y  Sa- 
las.   Any    M.dccclxxxix    (1889).— 


FRAGMENTOS  DE  LA  FIAMMETTA   Y   DHL  DECAMERONE,    ETC. 


53 


(Biblioteca  d'escripíors  catalans). 
—Tomo  de  XL-f-148  pp.,  en  4.° 
(21  X  13  cm.) 

Janer,  Florencio 

Dcscripció  de  la  Montanya  y 
Santuari  de  Montserrat.  Poesía  ca- 
talana del  siglo  XVIII,  publicada  en- 
teramente conforme  con  el  manus- 
crito original  por  D.  Florencio  Ja- 
ner.—Madrid:  Imp.  de  Matute  y  J3. 
Compagni,  1859. — 21-J-l  blanca  pp  , 
en  4.° 

Sirve  de  portada  la  cubierta  en 
color,  no  contada  en  la  paginación. 

Jardinet  d'Orats 

—  Libre  intitulai  Jardinet  de 
Orats.  Fragments  inédits  trets  de 
un  Ms.  deÍ"XVén  al  XVIén  segle, 
existent  en  la  Biblioteca  de  la  Uni- 
versitat  de  Barcelona  per  Antoni 
Bulbena.  —  Barcelona:  Imp.  «La 
Académica»,  de  Serra  Germans  3? 
Russell.  [1897]. 

Publicáronse  48  pp.  de  24X 16  cm. 
(Biblioteca  de  la  «Revista  de  Cata- 
lunya»). 

Véase  Briz. 

Jaufre  de  Foxá 

Véase  Meyer,  Paul. 

Kaltenbacher,  Robert 

Der  altfranzósische  Román  Pa- 
rís et  Vienne.— Erlangen.  Verlag 
von  Fr.  Junge,  1904.— Un  tomo  de 
394  pp.,  de25X  16  cm.,  en  8.° 

Publica  entre  las  pp.  327-350,  el 
texto  catalán  de  «Paris  y  Viana», 
tomado  del  rarísimo  ejemplar  de  la 
Biblioteca  Real  de  Copenhague,  im- 
preso en  Gerona,  por  Diego  de 
Gumiel,  en  1495. 

Ledesma 

Doctrina  cristiana  en  cobles 
composta  en  lo  XVIen  segle  per  lo 
R.  P.  Ledesma,  augmentada  ab  lo 
llibre  del  Venturos  Pelegri  e  ab  les 
Cobles  de  la  Mort.  Ara  novament 
corregides.  —  Barcelona:  Estampa 
de  F.  Altes,  1891  .—Pp.  32  +  48  (las 


primeras  para  doctrina  y  las  restan- 
tes para  Pelegri  y  Cobles)  con  una 
sola  signatura,  en  32.° 

Impresión  en  miniatura  sobre  pa- 
pel de  hilo.  Edición  de  muy  pocos 
ejemplares.  —  Publicación  de  Bul- 
bena. 

Libell  de  la  inmortalitat  de  V áni- 
ma nostra.  —  Publicat  la  tercera 
festa  de  Pasqua  de  Resurrecció  en 
lo  monestir  de  Hierusalem  de  la 
presentciutat  de  Barcelona,  en  lo 
present  any  de  1580.— Lo  dona  á  la 
estampa  ara  per  primera  vegada, 
seguint  la  copia  que  del  original  que 
existia  en  la  Biblioteca  de  Santa 
Catarina,  tragué  D.  Ignacio  Herrero 
y  posseeix  la  Real  Academia  de  la 
Historia,  en  lo  viatge  que  en  com- 
panyia  del  P.  Villanueva  feu  a  las 
Iglesias  de  España,  En  Gayetá  Vi- 
dal y  Valenciano,  etc.,  etc.  Barce- 
lona: Est.  de  L.  Obradors  y  P.  Sulé, 
1872.  (Folletín  de  «La  Renaixensa». 
—Tomo  de  VIII  -f-  1 19  pp.,  en  8.° 

Longares,  Miquel 

Les  funer alies  deis  reys  de  Ara- 
gó.  Fetas  et  ordenades  per  hun 
monge  del  monestir  de  la  Verge 
Maria  de  Poblet  maestre  en  theolo- 
gia,  quis  diu  maestre  Miquel  Lon- 
gares.-(Publicado  por  «La  Ilustra- 
tració  Catalana».  —  Barcelona,  1886, 
con  este  epígrafe  en  la  portada: 
«Funerals  deis  Reys  d'Aragó  á  Po- 
blet». Transcrit  y  publicat  per  Ma- 
nuel Bofarull  y  Sartorio.)  -  Opús.  de 
47  pp.,  de  20  V4  X  13  cm.,  en  8.° 

Sacado  de  un  manuscrito  existente 
en  la  Biblioteca  Provincial  de  Ta- 
rragona. 

(Inserto  en  la  «Ilustrado  Catala- 
na», años  VI-VII,  Barcelona,  1886: 
pp.  266-67,282-83, 301-03,y  310-11.) 

López,  Juan 

Véase  Collell. 

Lull 

Arbre  de  Filosofía  d'Amor.— 
Libre  de  Oració.— Libre  de  Den, 
de  Conexenca  de-Dcu,  del  Es  de 
Deu.— Textos  originales  publicados 


54 


I.    BONSOMS 


é  ilustrados  con  notas  y  variantes 
por  Jerónimo  Rosselló,  de  la  Real 
Acad.  de  la  Hist.,  con  prólogo  de 
Miguel  Costa  y  Llobera,  pbro.— 
Palma  de  Mallorca,  1991.  Un  tomo 
XXVIII +  490  +  (15)  pp.,  en  4.° 
(235 X 155  mm.)  (Obras  de  R.  Lull.) 

—  Doctrina  pueril.  Libre  del 
orde  de  Cavalleria:  text  original  y 
antiga  versió  francesa.  Art  de  Con- 
fessid.— Ciutat  de  Mallorca:  Co- 
missió  Editora  Luliana,  MCMVI 
(1906). -Tomo  de  XVII  +324  pp.  y 
colofón,  en  4.°  (28  X  20  cm.) 

Edición  especial  de  150  ejem.  en 
papel  de  tina,  grandes  márgenes, 
dedicada  á  los  eruditos  y  bibliófilos. 
—Nota  preliminar  por  Mateo  Obra- 
dor Bennassar. 

—  Doctrina  Pueril.  Libre  del 
Orde  de  Cavalleria,  seguit  d'una 
antiga  versió  francesa.  Libre  de 
Clerecía.  Art  de  Confessió.—Trans- 
cripció  directa  ab  prólech,  variants 
y  notes  bibliográfiques  den  M. 
Obrador  y  Bennasar.  —  Palma  de 
Mallorca:  Comissió  Editora  Luliana, 
1906.-Unt.  XLII  +  475pp.,  en  4.° 

Distinta  de  la  edición  de  grandes 
márgenes. 

—  Doctrina  Pueril  (Libre  de), 
del  B.  Mestre  Ramón  Lull.  Text 
original  Jirectament  trelladat  d'un 
ms.  quatrecentista,  ab  proemi,  illus- 
tracions  y  notes  den  M.  Obrador 
y  Bennasar.  —  Barcelona:  Gustau 
Gilí,  editor.  MCMVII.  —  Un  tomo 
de  XXI -i- 303  pp. 

—  Doctrina  Pueril  (Libre  de), 
del  B.  mestre  Ramón  Llull  (si- 
gle  XIII).  Seguit  de  notes  bibliográ- 
fiques,  notes  pedagogiques  y  un 
vocabulari  de  motsdubtosos.  —  Bar- 
celona: 1909.-17  V2X12cm  ,  en  4.° 

Publícase  en  el  folletín  de  la  «Re- 
vista Catalana  d'Educació»,  en  dos 
ediciones  de  papel  distinto,  desde 
eln.°l,  marzo  de  1909. 

—  Félix  de  les  Mar  ave  l les  del 


(Continuará) 


Mon.  Texto  original  publicado  é 
ilustrado  con  notas  y  variantes,  por 
Jerónimo  Roselló  de  la  R.  Academia 
Hist.  y  un  proemio  bibliográfico 
por  M.  Obrador  y  Bennassar  — 
Palma  de  Mallorca,  1903.— Tomo  I, 
XLVIII  +  276+(2)  pp.,  en  4.°-To- 
mo  II,  (4)  +  368  +  (5)  pp.- (Obras 
de  R.  Lull.) 

—  Libre  apellat  Félix  de  les  Ma- 
raaelles  del  Mon  lo  qual  llibre  feu 
mestre  Ramón  Lull  de  Malorques 
estant  en  la  ciutat  de  Paris  lany  de 
la  Natiuitat  de  Nostre  Senyor  Deu 
Jhesucrist  M.CC.LXXXVI  y  ha  fet 
estampar  per  primera  vegada  en 
Mengua  catalana  En  Geroni  Rosselló. 
Barcelona:  Anp  MCMIV  (1904).— 
Tomo  I,  VIII  +  336  +  (2)  pp.,  en  4.° 
-TomoII,BarcelonaMCMIV,  1904, 
(4)  +  347  +  (l),  en  4.° 

—  Libre  de  Amich  e  Amat  del 
B.  Mestre  Ramón  Lull.  Text  origi- 
nal directament  trelladat  d'un  códic 
treetntista  ab  proemi,  notes  y  glo- 
san' den  M.  Obrador  y  Bennassar 
Archiuer  mallorquí.-  Palma  de  Ma- 
llorca: Imp.  F.  de  Colomar,  1904.— 
Un  tomo  213 +  (2)  pp.,en8.° 

—  Libre  del  Gentil.  Libre  de  la 
Primera  e  Segona  Intenció.  Libre 
de  mil proverbis.  Textos  originales 
publicados  é  ilustrados  con  notas  y 
variantes  por  Jerónimo  Rosselló,  de 
la  R.  Acad.  de  la  Hist.  Prólogo  y 
glosario  de  M.  Obrador  y  Bennas- 
sar.—Palma  de  Mallorca,  1901.— Un 
tomo,  pp.  XLVIII +522 +  (3),  en 
4°  (Obras  de  Ramón  Lull.) 

—  Libre  del  orde  de  cavalleria 
compost  a  Miramar  de  Mallorca  per 
Mestre  Ramón  Lull. -[Colofón]  A 
laor  y  gloria  de  la  Trinitat  santíssi- 
ma...  s'acaba  d'empremptar  ara  per 
primera  vegada  a  cura  y  despeses 
de  Misser  M.  Aguiló  y  Fuster...  any 
MDCCC.lxxix,  (1879).  -Un  tomo 
XXXV  -h  (1)  fol,  en  4.°,  tip.  gót.,  á 
dos  tintas. 

Isidro  Bonsoms 


NOTICIAS  55 


NOTICIAS 


En  la  sesión  del  día  23  de  enero  leyó  D.  Francisco  Carreras  y  Can- 
di una  noticia  histórica  de  la  ciudad  de  Barcelona  durante  la  época  con- 
dal. En  la  de  seis  de  febrero,  D.  Salvador  Sanpere  y  ;Miquel  dio  lec- 
tura á  uno  de  los  primeros  capítulos  de  su  historia  de  los  pueblos  de  la 
Corona  de  Aragón,  próxima  á  publicarse,  ocupándose  de  las  fronteras 
ó  límites  del  territorio  nacional.  En  sesión  del  día  20  del  propio  febrero 
leyó  D.  Joaquín  Miret  y  Sans  una  reseña  histórica  de  la  intervención 
que  los  Hospitalarios  de  San  Juan  de  Jerusalén  tuvieron  en  el  alza- 
miento de  Cataluña  contra  Felipe  IV.  Y  en  la  del  24  de  marzo,  D.  Isi- 
dro Bonsoms  y  Sicart  dio  lectura  á  una  exposición  dei  libro  del  doc- 
tor J.  Zawodny,  de  Praga,  sobre  las  obras  filosóficas  de  San  Agustín. 


En  9  de  marzo  falleció  el  general  D.  Julián  Suárez  Inclán,  aca- 
démico correspondiente  en  Madrid  y  presidente  de  la  Real  Sociedad 
geográfica.  Se  ha  acordado  que  conste  en  acta  el  sentimiento  de  la 
Academia  por  esta  irreparable  pérdida. 


Obras  recibidas. — Discursos  leídos  ante  la  R.  Academia  Españo- 
la en  la  recepción  pública  de  D.  Melchor  de  Palau  (Madrid,  1908).— Bi- 
bliografía de  la  gramática  y  lexicografía  castellanas  y  sus  estudios  afi- 
nes, por  D.  José  A.  Rodríguez  García-,  cuadernos  26-40  (Habana,  1905). 
— Del  poder  naval  y  de  su  necesidad  para  España,  por  D.  José  M.a  de 
Gavaldá  (Madrid,  1909). — Der  grosse  philosop  S.  Augustinus,  por  el 
Dr.  José  Zawodny  (Praga,  1908). — Colección  de  cuentos  morales,  por  don 
Francisco  Fatou  Lucas  (Sevilla,  1909). — Die  Katalanischen  Pyrenüen- 
dialekte,  por  D.  Bernardo  Schadel,  extracto  de  la  «Revue  de  Dialecto- 
logie  Romane»,  n.°  1.°  (Bruselas,  1909). — Abhandlungen  zur  Mittleren 
und  Neueren  Geschiehte,  Die  Lebensmittelpolitik  der  Stadt  Strassburg 
im  Mittelalter,  por  Antón  Herzog  (Berlín-Leipzig,  1909). — Discurso 
leído  ante  S.  M.  el  Rey  por  el  Excmo.  Sr.  D.  Julián  Suárez  Inclán  en 
la  R.  Academia  de  la  Historia,  en  conmemoración  del  primer  centena- 
rio de  la  guerra  de  la  Independencia  (Madrid,  1909). — Historia  de  Vé- 
lez  Rubio,  por  D.  Fernando  Palanques  (Vélez  Rubio,  1909).— Catálogo 
de  la  Biblioteca  del  Colegio  de  Abogados  de  Barcelona  (Barcelona,  1908). 
— Anuario  para  1909  de  la  Asociación  de  Arquitectos  de  Cataluña 
(Barcelona,  1909). — Instituto  general  y  técnico  de  Barcelona,  memoria 
correspondiente  al  curso  de  1907-1908  (Barcelona,  1909).  —  Memoria 


56  NOTICIAS 

acerca  del  estado  del  Instituto  general  y  técnico  de  Navarra  durante  el 
curso  de  1901-1908,  por  F.  Romero  (Pamplona,  1908).  —  Annuaire 
pour  1908-1909  deVUniversité  de  Toulouse  (Tolosa,  1909). — Calendario 
astronómico  para  1909,  del  Observatorio  astronómico  de  la  Universidad 
Nacional  de  la  Plata  (Buenos-Aires,  1908). — Anuario  de  la  Universi- 
dad de  Barcelona,  curso  de  1906-1907  (Barcelona,  1909;. — Memorias  de 
la  R.  Academia  de  Ciencias  y  Artes  de  Barcelona,  tercera  época,  vo- 
lumen VII:  n.°  7,  La  ciencia  agrícola,  discurso  inaugural  por  D.  Her- 
menegildo Gorría;  n.°  8,  Sesión  solemne  d  la  memoria  de  D.  Ángel  del 
Romero  en  1900,  y  Necrología  de  D,  José  Rodríguez  Carballo,  por  don 
Lauro  Clariana. — Botlletí  de  la  Societat  Arqueológica  luliana,  agosto, 
septiembre  y  octubre  1906,  diciembre  1908  y  enero  y  febrero  19C9 
(Palma,  1909). — Butlleti  del  Centre  excursionista  de  Lleyda,  any  I,  nú- 
meros C,  7  y  8  (Lleyda,  1908)'.—  Boletín  de  Historia  y  Geografía  del  Bajo 
Aragón,  mayo  á  diciembre  1908  (Calaceite,  1908). — Revista  de  Estudios 
franciscanos,  año  I,  n.°  10;  año II,  n.os  23  y  24  y  año  III, n.°  25  (Barcelo- 
na, 1909). — Anales  del  Museo  Nacional  de  México,  tomo  V,  n.os  8  á  11, 
contiene  el  Diccionario  de  mitología  nahoa,  por  Cecilio  A.  Róbelo. — 
Cultura  Española,  n.°  12  (Madrid,  1908).—  Boletín  de  la  R.  Academia 
Gallega,  año  III,  n.°  21  (Coruña,  1908).  —  Revue  des  Pyrénées,  tercer 
trimestre  1908  (Toulouse,  1908). — Bibliothéque  de  VÉcole  des  Chartres, 
tomo  LXIX  (París,  1908). — Le  Moyen  Age,  segunda  serie,  tomo  XII, 
noviembre  1908  (París).—  Revue  des  Etudes  Juives,  tomo  LVII,  núme- 
ro 113,  enero  1909  (París). —  Revue  des  Etudes  Historiques,  año  75,  no- 
viembre 1908  y  enero  1909  (París).  —  Revue  Hispanique,  tomo  XVIII, 
n.°  54  (París,  1908). — Revue  des  Langues  Romanes,  tomo  LI,  noviem- 
bre 1908  (Montpeller). — Rendiconti  delta  Reale  Accademia  dei  Lincei, 
serie  5.a,  volumen  XVII,  fascículos  4-9  (Roma,  1908).—  Atti  delta 
R.  Accademia  dei  Lincei,  año  305  (Roma,  1908). — Nuova  rassegna  di 
Letterature  moderna,  año  V,  n.os  9  á  12,  y  año  VI,  n.03  2  á  8  (Floren- 
cia, 1908). — Ar eluvio  Storico  per  la  Sicilia  Oriéntale,  año  V,  fascícu- 
lo 3  (Catania,  1908).  —  Bulletin  International  de  V Académie  des  Scien- 
ces de  Cracovie,  clase  de  filología,  historia  y  filosofía,  n.os  6  á  9,  y  clase 
de  ciencias  matemáticas  y  naturales,  n.08  9  y  10,  año  19<>8. — Boletim 
da  Real  Associagao  dos  Architectos  civis  e  arclieologos  portuguezes, 
cuarta  serie,  tomo  XI,  n.°  8  (Lisboa,  1908).—  Revista  do  Centro  de 
Sciencias,  Letras  e  Artes  de  Campiñas,  año  VII,  n.°  3  (San  Paulo  del 
Brasil,  1908).  —  Katalog  Literatury  Nawkouej  Polskiej,  tomo  VII, 
rok  1907  (Cracovia,  1908).—  A.  W.  Sijthoffs  Unternehmen  der  códices 
graeci  et  latini;  photograp.ee  depicti  duce  Bibliothecae  Universitatis 
Leidensis  praefecto  (Leyden,  1908). 


-*3fc#- 


Año   IX  i    "T> /^  T     T7TrTRT  Núm.  34 


BOLETÍN 


DE  LA 


Real  /icademia  de  Buenas  Letras 

— DE  BAI^CEBONA — 


-<3 


ABRIL   Á   JUNIO   DE  1909 


ES- 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  EN  ARAGÓN 

EL  CONQUISTADOR  DE  CERDEÑA 

(Continuación) 

Año  1323.— La  armada  que  salió  de  Port-fangós  el  30  de  mayo, 
estaba  compuesta,  según  la  Crónica  de  Pedro  el  Ceremonioso  que  puso 
la  salida  en  1.°  de  junio,  de  sesenta  galeras,  catorce  naves  gruesas  y 
de  otros  buques  menores  hasta  contar  trescientas  embarcaciones.  De 
las  galeras  había  veinte  reunidas  y  contratadas  en  Barcelona,  otras 
veinte  en  Valencia  y  las  restantes  en  Mallorca.  No  han  dado  muchos 
más  detalles  de  la  salida  y  de  las  naves  Muntaner,  Zurita  ni  Capmany, 
repitiendo  los  dos  últimos  lo  indicado  por  la  citada  Crónica  de  que  el 
Infante  generalísimo  y  su  esposa  D.a  Teresa  de  Entenza  iban  embar- 
cados en  la  coca  Santa  Eulalia  de  Arnau  y  Bernat  Ballester. 

Hemos  averiguado  nosotros  el  porte  ó  cabida  de  esta  coca  y  los 
nombres,  porte  y  patrones  de  otros  de  los  buques  de  tan  memorable 
expedición  y  nos  permitimos  incluir  estos  curiosos  datos  en  el  itinera- 
rio. Las  cocas  que  conocemos  eran  la  Santa  María  de  les  Mercés,  patrón 
Berenguer  Carbonell,  de  porte  dos  mil  cuatrocientas  salmas  (1),  unas 
310  toneladas,  fletada  el  8  de  mayo  en  que  salió  de  Barcelona  para  Cer- 
deña;  la  San  Antón,  patrón  A.  de  Tossa,  alquilada  en  Barcelona  el  día  8 
de  mayo;  la  Santa  Caterina,  patrón  Pere  Maell,  contratada  el  10  de  ma- 
yo en  que  partió  de  Barcelona  para  Salou;  la  Santa  Maria,  patrones  Ar- 
nau y  Bernat  Maell  ó  Manell,  contratada  desde  el  8  de  mayo  que  salió 
de  Barcelona,  directamente  para  Cerdeña;  la  Bonaventura,  patrones 
Romeo  Qamora  y  Jaume  Rosell,  fletada  el  6  de  mayo  en  que  marchó  de 


(1)    Searún  Capmany,  cada  salma  equivale  á  seis  hanegas;  de  manera  que  mil  salinas  de 
porte  vienen  á  representar  ciento  treinta  y  tres  toneladas. 

1009-5 


58  J-   MIRET   Y  SANS 

Barcelona  á  Port-fangós  y  que  tenía  un  porte  de  mil  cien  salinas  ó 
sea  de  unas  ciento  cincuenta  toneladas,  poco  más  ó  menos;  la  Sant 
Salvador,  patrón  Jaume  Bugueía,  contratada  desde  el  8  de  mayo, 
que  salió  de  la  citada  capital-,  la  Sant  Ángel,  patrón  Deusovol  de  Ca- 
no ves,  que  salió  también  de  Barcelona  el  6  de  mayo  para  Sálou  y  de 
allí  marchó  á  Cerdeña,  midiendo  un  porte  de  dos  mil  doscientas  sal  - 
mas,  equivalentes  á  300  toneladas;  la  Santa  Eulalia,  una  de  las  mayo- 
res, patrón  Bernat  Ballester,  salió  el  10  de  mayo  de  Barcelona  para 
Port-fangós,  con  porte  de  tres  mil  salinas  ó  400  toneladas  y  en  ésta, 
como  hemos  dicho,  iban  el  Infante  y  su  mujer;  la  Santa  Marta  la  Nova, 
patrón  Guilleni  Astruch,  salió  de  Barcelona  el  6  de  mayo  para  Port- 
fangós,  porte  de  mil  setecientas  salmas;  otra  llamada  también  Santa 
Eulalia,  patrón  Pere  de  Cros,  de  porte  dos  mil  seiscientas  salinas;  una 
tercera  coca  Santa  Eulalia,  patrón  Pere  Pedret,  fletada  el  28  de  abril; 
la  Sant  Martí,  patrón  Guillem  Guitart,  alquilada  el  8  de  mayo,  de  por- 
te cuatrocientas  cincuenta  salinas;  una  cuarta  coca  de  nombre  Santa 
Eulalia,  patrones  Jaume  Amat  y  Francisco  de  Canoves,  fletada  desde 
el  17  de  mayo  en  que  salió  de  Barcelona  para  Port-fangós  y  que  era  de 
1,750  salinas  de  porte,  ó  sea  unas  doscientas  treinta  toneladas;  la  Sant 
Miquel,  patrones  Guillem  de  Costabella  y  Bartolomé  Martínez;  la  Santa 
Tecla,  patrón  Bartomeu  Sabater,  fletada  desde  el  29  de  mayo,  porte  dos 
mil  quinientas  salmas;  la  Santa  María  de  la  Mar,  patrones  Berenguer 
Justy  Ramón  Descamps,  contratada  desde  el  19  de  mayo,  de  porte  mil 
setecientas  salmas;  otra  coca  de  nombre  La  Bonaventura,  patrón  Ferrer 
Riba,  de  porte  de  seiscientas  sesenta  salinas,  fletada  desde  el  24  de  abril. 
La  mayoría  de  estos  buques  los  tuvo  contratados  el  Infante  en  Cerdeña 
hasta  el  20  de  febrero  de  1324. 

Entre  las  taridas,  embarcaciones  apropiadas  para  el  transporte  de 
los  caballos  y  las  máquinas  de  guerra,  había  la  San  Antón,  patrón  Gui- 
llem Ferrán,  de  porte  de  cuatrocientas  sesenta  salinas,  fletada  desde  el 
7  de  mayo  y  la  tarida  de  En  Guerau  Badía  y  en  Simón  Sifra.  Había 
también  la  nave  Santa  Caterina,  patrón  Castelló  Boix,  de  porte  de  mil 
trescientas  salinas,  alquilada  desde  3  de  mayo  y  el  leño  San  An- 
tón, patrones  Guillem  Oliver  y  Bernat  Pericas,  de  porte  trescientas 
salmas. 

Indica  la  Crónica  del  Ceremonioso  que  el  día  cinco  de  junio  llegó 
el  infante  Alfonso  con  parte  de  la  armada  al  puerto  de  Mahón,  donde 
se  detuvo  cuatro  días,  saliendo  el  9.  En  Mahón  firmó  algunos  documen- 
tos, como  para  dejar  testimonio  y  recuerdo  de  su  paso.  Allí  está  data- 
da, el  5  de  junio,  una  carta  al  Juez  de  Arbórea,  de  Cerdeña,  avisándo- 
le su  próxima  llegada:  «Infans  Alfonsus  Sí.  Egregio  viro  Hugoni 
vicecomiti  de  Basso,  judici  Alboree,  dilecto  fideli  et  devoto  nostro  &. 
Scire  vos  volumus  vobisque  ad  intentuum  gaudii  nunciamus  nos  cura 
nostro  felici  stolio  esse  in  portu  de  Maho,  insule  Minorice  versus  Reg- 
num  Sardinie  accesum  nostrum  recto  tramite  dirigentes.  Et  quare  de 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  111  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  59 

legalitate  et  devocione  vestri  ad  plenum  confidimus,  nobilitatem  ves- 
tram  attente  rogamus  quatenus  incontinenti  visis  presentibus  signifi- 
cetis  nobis  per  exhibitorem  ipsarum  in  qua  parte  insule  et  in  quo  loco 

videtur  vobis  vel  consulitis  njs  deberé  apellare  cura,  nostro  stolio 

Data  in  portu  de  Mano  nonas  junii  anno  Doraini  MCCC°XXIII°».  Se 
comprende  que  esta  misiva  debió  el  infante  confiarla  á  una  embarca- 
ción ligera  que  salió  en  seguida,  adelantándose  lo  posible  al  resto  de 
la  escuadra,  para  tener  tiempo  de  llegar  á  Oristá,  recoger  la  respues- 
ta del  Juez  de  Arbórea  y  salir  de  nuevo  al  encuentro  de  la  coca  en  que 
iba  el  Infante  para  entregarla  á  éste.  Por  lo  que  refiere  el  Ceremonio- 
so, la  respuesta  indicándole  punto  de  desembarco  la  tuvo  al  estar  ya 
cerca  de  la  costa  sarda,  en  San  Marcos. 

Desde  Mahón,  el  día  6  junio,  e?cribió  una  carta  al  almirante  Fran- 
cisco Carroz.  Tenemos  aún  otro  documento  del  Infante  del  día  7,  tam- 
bién fechado  en  Mahón. 

Muntaner  dice  que  el  Infante  y  la  escuadra  llegaron  á  la  Isla  de 
San  Pedro  y  una  vez  todos  reunidos  se  dirigieron  al  puerto  de  Palma 
de  Sois;  pero  el  Ceremonioso  señala  precisamente  que  fué  el  13  de  ju- 
nio cuando  llegaron  á  la  Isla  de  Cerdeña,  al  cabo  de  San  Marcos,  cer- 
ca de  Oristano,  que  allí  le  aconsejaron  se  fuese  al  puerto  de  Palma  de 
Sois,  más  al  Sud,  á  donde  llegó  toda  la  armada  el  siguiente  día,  y  al 
otro,  el  15,  se  operó  el  desembarco.  Por  un  documento  que  he  hallado 
y  que  luego  indicaré,  el  propio  Infante  declara  que  llegó  á  Palma  de 
Sois  el  domingo  día  12  de  junio. 

Que  el  Infante  estaba  ya  en  tierra  el  día  14,  lo  prueba  la  data  de 
una  segunda  carta  que  dirigió  al  Juez  de  Arbórea:  Data  in  castris 
apud  portum  Palme  de  Sois  XVII 1  ¡calendas  jidii  anno  Domi- 
ni  MCCC°XXI1I°.  Manifestaba  en  esta  á  D.  Ugo  que  había  recibido 
su  respuesta,  entregada  por  los  nobles  Aldebrando  de  Serra,  Comita  de 
Asenso  ó  Assene,  el  médico  Ricardo  y  Bernat  y  Nandú  Judeu,  herma- 
nos, quienes  le  aconsejaron  marchar  sobre  Cáller;  pero  que  había  des- 
embarcado sin  novedad  en  Palma  y  que  había  resuelto  sitiar  Vila  de 
Iglesias.  Las  mismas  noticias  comunicó  por  carta  de  igual  data  á  Gue- 
rau  de  Rocaberti  y  al  sobrino  de  éste  el  vizconde  Dalmau,  que  estaban 
por  las  partes  de  Cáller. 

Una  tercera  carta  que  escribió  al  Juez  de  Arbórea  estaba  fechada 
en  Palma  de  Sois  el  15  de  las  calendas  de  julio  (17  junio).  El  mismo 
día,  á  pesar  de  los  múltiples  quehaceres  y  ocupaciones  que  supone  el 
desembarco  y  organización  del  ejército,  escribió  al  rey  moro  de  Tunis, 
por  asuntos  ajenos  á  la  expedición,  lo  que  indica  que  tenía  ya  en  fun- 
ciones y  sin  interrupción  su  cancillería  y  despacho  de  lugarteniente  y 
procurador  del  rey  de  Aragón  (1).  Durante  toda  la  campaña  tuvo  que 


(l)    Le  decía  al  moro  que  se  le  habían  presentado  el  mercader  barcelonés  A.  Rijíiier  y 
otros,  quejándose  de  que  tres  años  atrás  «estan3  en  la  ciutat  de  Tunic  sots  fe  e  seguretat  vos- 


60  -  J.   MIRET  Y  SANS 

distraer  su  atención  diariamente  en  dictar  resoluciones  y  firmar  docu- 
mentos de  asuntos  de  su  condado  de  Urgell  y  de  negocios  de  Cataluña 
y  Valencia,  correspondientes  á  la  lugartenencia. 

El  19  de  junio  comunicó  sujfeliz  arribo  á  Federico  de  Sicilia:  «Ex- 
celencie  vestre  notificamus  ad  gaudium  per  nos  cum  felici  stolio  nos- 
tro  apulimus  in  portu  Palme  de  Sulsis,  insule  Sardinie,  die  domini- 
ca XII  die  presentís  mensis  junii...»  Le  participó  al  mismo  tiempo  que 
el  Juez  de  Arbórea,  el  vizconde  de  Rocaberti  y  Guerau  de  Eocaberti, 
con  sus  gentes,  estaban  en  los  alrededores  de  Cáller.  Esta  carta  del 
Infante  nos  da,  por  consiguiente,  la  fecha  exacta  de  su  llegada  á  Pal- 
ma de  Sois,  el  domingo  12  de  junio.  Ni  la  Crónica  del  Ceremonioso,  ni 
los  Anales  de  Zurita,  fuentes  de  todos  los  historiadores  de  esta  expe- 
dición, acertaron  en  tan  memorable  data  (1). 

También  fué  en  Palma  donde  escribió  D.  Alfonso  la  primera  carta 
en  lengua  italiana,  que  por  este  solo  concepto  merece  que  la  inserte- 
mos en  su  itinerario: 

«Danoy  infanti  dompno  Alfonso  &.  A  voy  multum  amati  et  fideli 
suoy  domno  Molintello  Basili,  Caria  Arsocho,  cirruni  et  tutta  la  uni- 
versitati  de  Domus  Nova,  mandamon  amori  et  saluti  et  la  nostra  gra- 
cia. Petru  Spagnolo,  Nicholo  de  Sardara  et  Nichola  Disi,  discreti  et 
savi  homini  vostri  burgisi,  da  vestra  parte  si  presentono  dinanti  dinoy 
et  manifestono  la  vestra  fidelitati  et  grandi  devocione  che  avete  a  la 
nostra  Signoria,  la  quali  receuemo  multo  graciosamenti  et  cum  grandi 
affectu  et  intendimo  et  volimo  piro  voy  graciosamente  certifican  et 
cum  amori  difendiri  et  honorari  et  a  vestra  consolacione  et  ayuto, 
mandamus  lo  nobli  homo  Guillelmo  Binardi  de  Rialbi,  nostro  cavalie- 
ri  in  mano  de  lo  quale  a  la  nostra  signoria  si  come  fideli  et  devoti  fari- 
ti  lo  sacramento  et  homanagio  de  fidelitati  cha  aluy  supra  ció  abiamo 
concessa  la  nostra  bayllia  et  domno  Aldibrando  de  Serra  nobili  et  va- 
lenti  homo  che  vi  adirizi  et  consigli  in  quello  che  hauete  a  fari  di  nos- 
tro  servicio  et  honori...»  Está  fechada,  según  hemos  dicho,  en  Palma, 
el  22  de  junio. 

Desde  el  mismo  punto,  escribió  el  24,  una  misiva  á  Bernabé  de 
Auria,  diciéndole  haber  recibido  su  carta  y  rogándole  se  presentase 
en  breve  en  Vila  de  Iglesias.  En  estos  documentos,  que  expedía  en 


tra  e  encare  del  Moxerif  et  de  sos  lochtinents,  en  la  Dnanade  dita  ciutat  foren preses  e  deten- 
guísenla  dicta  ciutat  e  encara  forcadament  e  per  destort  de  acotsagren  a  pagar  alcunes  quan- 
titats  de  dinerse  a  sostenir  gran  dan...  On  rey,  coui  nos  siem  tenguts  ais  sotsmeses  del  dit 
senyor  Eey,  pare  nostre,  defcndre  e  man  teñir  en  lur  dret...  vos  pregam  eus  requerim  que  per 
honor  de  nos,  ais  dits  supplicants  facats  restituir  tot  co  que  a  ells  es  estat  pres  e  levat  en  la 
dicta  Ciutat  ab  tots  dans  e  messions  e  interés  per  ells  feyts...  Dada  en  la  host  en  lo  port  de 
Palma  de  Solsdisabte  XVII  dies  anats  del  mes  de  juny  en  lany  de  Nostre  Senyor  MCCC0 
XXIIIo». 

(1)    La  carta  de  D.  Alfonso  i,  Federico  tiene  esta  data:  Date  in  castris  apud  Portum  Pal- 
me de  Sulsis  XIII  calendas  julii  anno  Douiini  MCCCXXIII. 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  61 

aquellos  días  en  Palma  de  Sois,  figuraban  como  testigos  Artal  de  Luna,  ' 
Guillem  de  Anglerola,  Juan  Ximénez  de  Urrea,  Pere  de  Queralt,  Pe- 
dro de  Luna  y  Guerau  de  Cervelló. 

En  la  Crónica  del  Ceremonioso  se  dice  que  el  Infante  partió  de  Pal- 
ma para  ir  á  Vila  de  Iglesias  el  25  de  junio,  llegando  frente  á  la  indi- 
cada villa  el  28.  Tenemos  un  documento  inédito  que  contradice  la  cró- 
nica, pues  está  fechado  el  6  de  las  calendas  de  julio,  todavía  in  castris 
juxtalocum  de  Seis.  Zurita  no  hizo  sino  copiar  las  fechas  dadas  por  la 
mencionada  Crónica. 

El  primer  documento  del  Infante,  datado  en  el  cerco  de  Iglesias,  es 
del  5  de  julio.  Trátase  de  una  carta  á  Ugo  de  Tatzo,  almirante  del  rey 
de  Mallorca,  sobre  la  reclamación  formulada  por  un  patrón  de  nave 
mallorquín  que  había  alquilado  su  buque  para  llevar  vino  al  ejército 
expedicionario:  Date  in  obsidione  ville  Ecclesie  tercio  nonas  julii  anno 
Domini  MCCCXXfll0.  Siguen  otros  documentos  del  9  y  11  de  julio. 
Desde  el  cerco  escribe  el  día  14  á  Guillem  Moliner,  potestad  de  Sasser, 
y  creo  fué  este  el  primero  que  desempeñó  dicho  cargo  allí,  no  siendo 
hijo  del  país  y  por  nombramiento  del  poder  invasor.  Por  medio  de  la 
carta  le  facultó  para  establecer  oficiales  ó  lugartenientes  suyos  para  la 
recaudación  de  los  tributos  y  rentas  correspondientes  al  Rey  de  Ara- 
gón en  la  Universidad  de  Sassari  (1).  Pero  Moliner  debió  ejercer  poco 
tiempo  aquel  destino,  pues  el  20  del  mismo  julio,  el  Infante  firmó  el 
nombramiento  de  potestad  de  Sassari  á  favor  de  su  familiar  y  domés- 
tico Berengupr  Dalmau,  con  el  título  de  rector  y  potestad. 

A  últimos  de  julio  expidió  también,  en  el  cerco  de  Iglesias,  muchas 
cartas  de  absolución  y  sobreseimiento  por  delitos  cometidos  por  gen- 
tes de  mal  vivir  que  se  habían  alistado  en  el  ejército  expedicionario 
con  la  promesa  de  ser  perdonados  (2). 

El  10  de  agosto,  desde  el  mismo  sitio,  escribió  á  Pere  de  Llivia, 
veguer  puesto  en  las  partes  de  Cáller,  autorizándole  para  que  de  todo 
dinero  que  recaudase  pudiese  reembolsarse  del  valor  de  su  caballo, 
que  había  dado  al  Infante  para  su  uso,  y  que  era  de  pilo  rúbeo  cum 
canda  auribus  et  armibus  nigris.  ¿Si  sería  este  caballo  el  que  le  mata- 
ron después  á  Don  Alfonso  en  la  batalla  de  Lucocisterna? 

Para  captarse  amistades  iba  concediendo  privilegios  y  franquicias 
á  los  naturales.  El  9  de  septiembre,  decía:  «Attendentes  vos  fideles 
nostri  hominis   de  Villa  Masargia  soportere,  fatigari  et  asfici  cotidie 


(l)  Por  carta  del  9  de  julio  había  puesto  el  Infante  bajo  su  protección  y  salvaguarda, 
á  Damián  Cosuienele  y  Obertino  Maraboti,  hermanos,  burgensea  civitatis  Saxsari  Otras  car- 
tas iguales  para  Pedro  de  Murra,  Raynero,  Pedro,  Francisco  y  Juan  Lato,  hermanos,  Tomás 
Aximato,  Vanno  Renaldeto  y  sus  hijos,  Tolo  Renaldeto,  Nicola  Caldorari  y  otros,  todos 
ciudadanos  de  Sasser. 

(2>  Absoluciones  para  Pere  Soler  de  Camarasa,  por  asesinato  de  Bernat  Boix;  para 
Martín  de  Araciel,  por  muerte  de  Eximen  Polo;  para  Pere  Simón  Martell,  también  por  ho- 
micidio, y  así  para  otros  muchos. 


62  J.   MIRET  Y  SANS 

pluribus  expensis  et  laboribus  in  tenendis  guardia  contra  rebelles  nos- 
tros  qui  sunt  in  castro  Joyose  guarde  ob  quod  debemus  vos  prosequi 
gracia  et  favore;  ideo  enfranquimus...  et  f ranchos  et  inmunes  facimus 
vos»... 

A  mediados  de  septiembre  recibió  Don  Alfonso  una  carta  de  Gui- 
llem  de  Lledó,  cónsul  de  los  catalanes  en  Palermo,  avisándole  el  mo- 
vimiento de  diez  naves  de  písanos,  que  se  hallaban  en  aquellas  cos- 
tas. Desde  el  cerco  de  Iglesias  le  contestó  el  18  del  mismo  mes, 
dándole  gracias  por  la  comunicación. 

Nos  consta  por  documentos,  que  estuvo  todo  el  trimestre  último 
del  año  sin  moverse  del  cerco.  Por  carta  del  25  de  noviembre,  dio  or- 
den á  todos  sus  oficiales  en  la  isla  de  que  obliguen  á  los  vasallos  y 
prestamistas  de  la  Orden  del  Hospital  de  Jerusalem,  á  pagar  los  censos 
y  pensiones  que  debían,  por  haber  reclamado  el  Prior  de  los  Hospita- 
larios en  Cerdeña,  fray  Domici  Durberto.  Por  otra  carta  de  29  de  di- 
ciembre decía:  «Al  amat  alguatzir  nostre  en  P.  de  Montpaó...  per  part 
de  P.  Lopic  Dorna  ha  estat  demostrat  a  nos  que  Maria  García,  serven- 
ta  sua,  es  fuyta  de  la  nostra  host  ab  en  P.  Fonoyl  ab  diners  et  robes 
del  dit  P.  Lopic,  et  ab  altres  joyes  et  robes  daltres  gents.  Hon  com  les 
dites  coses  no  deguen  passar  sens  punicio,  per  90  a  vos  dehim  et  ma- 
nam  que  en  qualque  loch  la  dita  Maria  et  P.  Fonoyl  porets  trobar, 
prenatslos  demunt  dits  e  encontinent  sien  costrets  a  retre  les  dites  co- 
ses... Daten  lo  setge  de  vila  Desgleya  IIII.  Kalendas  januarii  anno 
Domini  MCCCXX0  tercio». 

A  fin  de  nño,  se  ve  figurar  como  testigos  en  muchos  de  los  docu- 
mentos que  expide  el  Infante,  á  Pons  Uch  de  Entenza,  Pere  de  Munt- 
paó,  Ramón  de  Sentmenat,  Galcerán  de  Ribes  y  Guerau  de  Alós.  En 
este  tiempo  ya  había  cesado  Miguel  Pérez,  sucesor  de  Berenguer  Dal- 
mau,  en  el  cargo  de  potestad  de  Sasser  y  ejercía  dicho  oficio  Tomás 
Cacosta,  uno  de  los  consejeros  de  Don  Alfonso.  De  manera  que  en  me- 
dio año  hubo  cuatro  diferentes  personas  en  dicho  cargo,  Moliner,  Dal- 
mau,  Pérez  y  Cacosta. 

Año  1324. — Durante  todo  el  mes  de  enero  continuó  el  Infante  en  el 
cerco  de  Iglesias.  En  el  cerco  firmó  el  27  del  citado  mes  el  nombra- 
miento del  barcelonés  Pere  Palau  para  el  cargo  de  maestro  monedero 
de  Cerdeña,  transmisible  á  sus  sucesores  masculinos  (1). 

A  primeros  de  febrero,  todavía  en  el  sitio,  aparece  acompañado, 
entre  otros,  de  Juan  Ximénez  de  Urrea,  Pedro  de  Luna,  Guillem  de 
Anglerola,  Ramón  de  Peralta  y  Bernat  de  Cabrera. 


(1)  El  28  de  enero  escribe  á  Pere  de  Llivia,  vicari  general  nostre  en  le»  parta  de  Caller: 
«Havem  entes  per  Nantoui  Sauri  adalill,  que  vos  havets  reebuts  DXX.  solidos  genovins  dell 
et  deis  altres  déla  geneta,  de  quinta  de  tot  90  que  avien  pres  deis  enemichs;  On,  com  los 
dits  solidos  genovins  ai.im  donats  graciosament  al  dit  Nantoni  pera  un  cavayl,  per  co  a  vos 
deim...  donets  los  dits  DXX.  solidos  al  dit  Nantoni.  Dat  en  lo  seti  de  Vila  Desglesies  V.  ca- 
lendas februarii  anno  Domini  MCCCXXIII». 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  63 

Después  de  la  capitulación,  ya  dentro  de  la  plaza,  le  vemos  el  12 
del  propio  febrero  concediendo  casas  de  la  ciudad  á  varios  de  sus  ser- 
vidores y  adictos.  A  su  notario  Bonanat  de  Pera  le  dio  casas  in  ruga 
mercatorum ,  lindantes  con  la  de  Pulcharelli  olim  sagiatoris;  á  Nicolás 
Febridor,  otra  casa  in  platea  curie,  lindante  con  la  de  heredum  Cecci 
speciarii  y  que  había  pertenecido  á  los  hermanos  Qapantis  rebellis  nos- 
tri,  por  cuyo  motivo  bona  sua  omnia  nostre  Curie  pervenerunt;  á  Feli- 
pe de  Mamolli,  canónigo  de  Arbórea,  en  premio  de  su  fidelidad,  una 
casa  in  platea  Sánete  Clare,  lindante  con  la  de  Magistri  Giudicii  cal- 
golarii...  que  quidem  domus  olim  f'uerint  Comunis  Pisanorum;  al  ciru- 
jano Federico,  como  indemnización  de  la  casa  que  los  pisanos  le  habían 
destruido  por  considerarlo  partidario  de  los  catalanes,  le  concede  tam- 
bién una  casa  en  Iglesias,  in  ruga  per  quam  itur  ad  ruga  mercatorum 
ad  Curiam  prope  plateam  sicut  affrontat  una  parte  in  domo  Magna- 
rii,  quondam  notarii . . .  que  quidem  domos  fuerunt  Regie  et  nostre  Curie 
acqaisite;  á  Guillem  de  Mar,  servidor  de  su  casa,  le  dio  un  obrador 
que  había  sido  de  unos  pisanos,  al  objeto  de  que  vendiese  "substancias 
de  farmacia.  Y  así  fué  repartiendo  muchas  de  las  fincas  confiscadas  en 
Vila  de  Iglesias. 

El  día  siguiente,  13  de  febrero,  estaba  en  domo  nova,  desde  donde 
escribió  al  Juez  de  Arbórea,  diciéndole:  «Ecce  quod  stabilita  villa  Ec- 
clesie  de  bona  gente  nostra  ibique  dimissa  Ínclita  infantissa  Teresia 
coniuge  nostra,  ad  fortificandam  obsidionem  nostram  Castri  Callari 
dirigimus  gressus  nostros  nec  cura  militibus  nostris  obtinere  potuimus. 
Datum  in  domo  nova  idus  febroarii,  anno  Domini  MCCCXX0  ter- 
cio» (1). 

El  18  de  febrero  estaba  en  Cerargio.  Allí  firmó  el  nombramiento  de 
Prior  de  los  Hospitalarios  de  Jerusalem,  en  la  isla,  á  favor  de  fray 
Lope,  por  estar  vacante  el  cargo  por  defunción  del  antecesor:  Date  in 
vila  de  Cerargio  XII I  calendas  marcii  anno  Domini  MCCCXX1I1, 
que  es  1324  del  moderno  estilo.  El  siguiente  día,  desde  el  mismo  punto, 
Don  Alfonso  escribió  al  Juez  de  Arbórea,  agradeciéndole  su  carta  con 
noticias  de  los  pisanos  y  rogándole  procure  que  sus  gentes  detengan 
todo  avance  de  estos  enemigos  hacia  el  campo  sitiador  de  Cáller: 
Datum  Cerargio  XII,  calendas  marcii  anno  Domini  MCCCXX0  ter- 
cio (2). 


(1)  Publicado  por  Tola,  Codex  diplomáticas  Sardinie. 

(2)  Es  notable  esta  carta  del  Infante:  «AI  amat  nostre  en  E.  de  Sentmenat  alcait  nostre 
en  Gociano,  salut  etdilecció.  Avem  reebuda  una  letra  que  avans  auets  tremesa  et  les  altres 
per  les  quals  vos  es  estat  significat  que  la  aunada  deis  pisans  es  junta  en  Terranova.  E  ente- 
ses les  dites  noveles  quens  auets  fets  saber  siats  t  ert  que  som  molt  pagats  da<;o  que  fet  nos 
auets  saber,  cor,  pus  Deus  nos  ha  feta  tanta  gracia  que  aiam  Vila  Desgleya  et  que  siam  jus- 
táis ab  tota  nostra  gent  en  lo  setge  de  Caller  sien  quants  se  vullen,  que  ab  la  gracia,  de  Deu 
auem  bona  speranca  en  Deu  quens  en  fara  bonamerce.  E  nosauem  pensat  que  si  venen  aci  a 
nos  en  Caller  be  hi  sabrem  darconseyl,  mas  si  deuaylen  a  T<;rranova  famester  que  continua- 


64  J.    MIRhT    Y   SANS 

El  25  de  febrero  encontrábase  D.  Alfonso  todavía  en  Cerario  ó  Ce- 
rargio;  pero  dos  días  después  ya  estaba  en  el  cerco  de  Cáller.  Tenemos 
un  documento  así  fechado:  Datum  inportu  Callari  lili,  calendas  mar- 
cii anno  Domini  MCCCXX0  tercio.  Otro  del  primero  de  marzo,  dice: 
Datum  in  campo  nostro  Callari  kalendas  marcii  anno  Domini 
MCCCXX111.  Otro  del  4  de  marzo:  Datum  in  obsidione  Castri  Callari 
IV.  nonas  marcii  anno  Domini  MCCCXXIII  (1). 

El  8  y  el  12  de  marzo  escribió  cartas  al  Juez  de  Arbórea;  por  la 
primera  contestaba  á  la  que  había  recibido  de  éste  y  que  fué  entrega- 
da por  el  notario  Pedro  Penna,  en  la  que  Ugo  le  había  avisado  que 
estaba  enfermo  y  por  ello  en  la  imposibilidad  de  ir  al  campamento  de 
Cáller.  Por  la  segunda  le  indicaba  que  dejase  sacar  vino  de  Oristano 
para  ser  conducido  al  ejército  sitiador  de  Cáller.  El  mismo  día  12,  es- 
cribió á  Arnau  de  Montcenís,  potestad  de  la  Vila  de  Iglesias,  para  que 
restituyele  una  casa  que  los  písanos  habían  confiscado  á  Francisco  de 
Aristany.  El  15  dirigió  una  carta  á  Tomás  Qa  Costa,  potestad  de  Sassa- 
ri,  diciéndole  haber  recibido  la  suya  y  de  los  ancianos  de  dicha  ciu- 
dad, sobre  los  inconvenientes  de  la  prohibición  dictada  por  el  mismo 
Infante,  de  extraer  trigo  de  la  isla;  y  enterado  de  que  Bernabé  Doria 
deseaba  sacar  una  partida  del  grano,,  otorga  permiso  con  la  precisa 
condición  de  que  no  irá  á  poder  de  písanos,  saoneses  ni  moros. 

El  23  de  marzo,  D.  Alfonso  concedió,  en  premio  de  servicios,  á 
Comita  Daorna  de  Pixina,  in  feudum  secundum  morem  Italie  villam 
vocatam  Santada  sitam  in  curatoria  de  Sulchi;  Date  in  obsidione  Cas- 
tri Callari  Xo  calendas  aprilis  anno  Domini  MCCCXX0  tercio.  Fue- 
ron testigos  Felipe  de  Saluces,  Guillem  de  Anglerola,  Juan  Eximen  de 
Urrea,  Pedro  de  Luna,  Bernat  de  Cabrera  y  Bonanat  de  Pera,  no- 
tario. 

Desde  el  mismo  campamento  sitiador  escribió  el  31  del  mismo  mar- 
zo á  Carlos,  primogénito  de  Sicilia,  interesándose  para  que  fuesen  de- 
vueltos los  objetos  sustraídos  por  sicilianos  á  su  portero  Ramón  de  Be- 


dament  facats  vostre  esforc  de  tot  vostre  poder  que  sapiets  tot  co  que  faran,  cor  els  poricn 
fer  apares  que  deuallasen  a  Terranova  e  con  aurien  posada  partida  de  la  geut  en  tena  per  tal 
que  nos  cuydans  que  els  deuallasen  aqui,  volguessen  anar  la  ves  Terranova ,  els  sobtadament 
se  porien  tornar  recollir  e  venir  a  la  host  de  Cáller,  en  que  porien  pendre  gran  colp.  Per  que 
fa  mester  que  ara  posets  tota  vostra  cura  a  sal  er  tot  lur  ardit,  axi  ques  comenten  a  deua- 
llar  que  us  donets  guarda  si  posaran  tota  la  gent  et  els  caváis  en  térra;  et  de  ques  que  facen 
quens  certifiquets  continuadainent,  que  ara  es  tot  lo  uostre  fet  en  saber  tot  dia  lur  ardit.  E 
fets  en  tal  guisa  que  tot  dia  aiam  vostre  ardit.  Datum  en  Cerargio  XIX  dies  de  febrer  de 
MCCCXXIII0». 

El  mismo  din  escribió,  «Al  feel  nostre  en  P.  Oliver,  curador  de  la  vila  de  Celiqua  et 
dalcuns  altres  nostros  lochs...  com  per  nos  sien  deguts  a  Liberto  Lampis  XX.  solidos  per 
roba  que  ha  aportada  ab  vn  carro  de  Vila  Desgleya  tro  a  Cerario,  per  c,o  a  vos  manam  expre- 

sament  paguets...  Datum  en  Cerario  XII.  calendas  marcii  anno  Domini  MCCCXX  tercio». 
(1)    El  4  de  marzo  escribió  á  Tomás  Qa  Costa,  potestad  de  Sasser,  manifestándole  que  su 

antecesor,  Miguel  Pérez,  había  expulsado  de  dicha  ciudad  á  algunos  mercaderes  genoveses, 

y  como  éstos  fueron  s'empre  amigos  de  la  Corona  de  Aragón,  le  ordenaba  que  les  permitiese 

volver. 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  111  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  65 

salú;  y  al  día  siguiente  firmó  este  privilegio  de  prolección:  «Volentes 
societatis  vocatam  de  li  Perusi  omnesque  raercatores,  factores  et  nego- 
ciatores  eiusdem...  cum  bonis  eorum...  adjuvari,  cum  presentí  carta 
nostra  recipimus  et  constituimus...  sub  nostra  proteccione,  custodia  et 
guidatico  speciali». 

El  16  abril,  frente  Cáller,  escribió  á  Bernabé  de  Auria  para  que  hicie- 
se restituir  una  partida  de  puercos  robados  á  Michino  Capra,  de  Sassari, 
que  estaban  ocultos  en  Gallura,  en  poder  de  Amadeo  de  Auria,  sobrino 
del  citado  Bernabé,  capitán  y  lugarteniente  de  Brancaleone  de  Auria. 
Tres  días  después  avisó  á  los  ancianos  y  Consejo  de  Sassari  que  se  le 
habían  ya  presentado  sus  enviados  G-ontario  Devía  y  Michino  Capra  y 
que  éstos  al  regreso  les  enterarán  de  su  propósito. 

Por  cartas  de  8  de  mayo,  siempre  en  el  cerco,  comunicó  á  los  mili- 
tibus  ac  masnade  nostre  ville  Ecclesie  y  á  García  de  Lorie  y  G.  de  Riu, 
sus  camarlengos  en  Iglesias,  que  había  creado  á  Ramón  de  Sentmenat 
capitán  de  la  propia  villa.  Y  es  del  17  la  primera  misiva  que  D.  Alfon- 
so escribió  en  idioma  sardo:  «Nos  Alfonso  infanti  primogeniti,  primo- 
génito de  su  alto  senyore  Ree  Daragona,  a  bos  vniversalment  fideles 
nostros  accatores  de  sa  curadoría  nostra  de  Nuras,  mandamus  saber  et 
isu  gracia  nostra  eco  qui  confidando  nos  de  Mare  scaita  intimu  fidele 
nostro  Amus  Comisidiu  adisso  su  officio  de  sa  armentaria  de  custu  cu- 
radoría nostra  de  Nuras  ad  suquele  a  disobedire  in  su  dicto  officio  per 
armengium  vestro  in  catis  cara  samore  et  isa  gracia  nostra  qui  non 
bengiat  minus.  Datum  su  campu  de  Castellu  de  Castru  ad  XVII  de 
maiu»  (1). 

El  28  de  mayo  escribió  dos  cartas  á  sus  consejeros  Bernabé  de  Au- 
ria y  Barzolo  Catoni,  hijo  del  difunto  Guantino  Catoni,  de  Sassari.  Al 
primero  le  manifestaba  haber  recibido  las  misivas  que  le  transmitió  de 
su  hija  la  Condesa  de  Donoratico,  una  de  ellas  destinada  á  Fray 
Peruchio. 

Es  curiosa  la  data  de  la  carta  que  en  18  de  junio  dirigió  al  rey  San- 


(1)  También  es  curiosa  esta  carta:  Infant  Namfos  &.  Al  araat  nostre  en  Pero  Ortiz  de 
Pisa,  castella  del  castell  de  Bosa,  salut  et  dilecció.  Reebuda  havem  et  entesa  vna  letra 
vostra  a  nos  tramesa  sobrel  fet  de  Bernat  de  Bellan  et  de  Pasqual  Bernat  et  de  Guillem 
Dalbesa  los  quals  tenits  preses  per  tal  cor  de  nit  falsament  donaren  escorta  et  escapament 
a  III.  crirninoses  quel  noble  Jutge  Darborea  faina  guardar  en  lo  dit  Castell.  Sobre  la  qual 
cosa  hauem  haut  plener  acort  en  nostre  Consell,  en  axi  que  per  tal  cor  lo  fet  es  leig  et  cor 
falsía  feta  a  Castell  deu  esser  pus  leig  punida  que  altre,  volem  et  a  vos  deym  et  manara  que 
encontinent  vista  la  present  letra,  los  damunt  dits  Bernat  et  Pasqual  et  Guillem  liurets  a  moi  t 
enaquesta  manera,  que  primerament  los  espanets  de  Cap  del  Castell  et  puys  los  fassats 
penjar.  Empero  si  alguns  dells  hi  ha  qui  sia  de  paratge,  volem  que  quant  espanats  laiats  que 
no  sia  penjat,  mas  quel  fassats  escapsar.  E  a<;o  fets  fer  publica ment  en  guisa  que  sia  eximpli 
a  molts.  E  daqui  anant  de  falsia  que  sia  feta  o  tractada  en  lo  dit  Castell  nous  cal  requerre 
nostra  consencencia  ans  volem  que  vos  ne  fassats  justicia  aquella  que  us  sera  viares  no 
request  ne  esperant  manament  nostre,  cor  nos  sobre  a(jo  comanam  a  vos  per  les  presents 
nostre  poder.  Data  inobsidione.  Castri  Callari  XVIo  kalendas  junii  anno  Domini  Millesimo 
CCC°  XXo  quarto. 


66  J-    MIRET  Y    SANS 

cbo  de  Mallorca,  refiriéndole  las  negociaciones  de  paz  con  Pisa  y  para 
la  capitulación  de  Cáller:  Data  in  obsidione  Castri  Callari  dum  ipsum 
castrum  nobis  tradebatur  potenter  et  vexilla  nostra  apponebantur  ibi- 
dem  X11II  Kalendas  julii  anno  Domini  MCCC XXo  1111°  (1). 

El  día  19,  el  infante  comunicó  ya  la  capitulación  de  Cáller  á  su  pa- 
dre el  Rey  D.  Jaime  y  que  pensaba  ir  á  Sassari  para  pasar  á  Córcega, 
proyecto  que  no  realizó:  «Domino  omnipotentiDeo  placuit  et  Matri  sue 
nos  iam  perfecim  conquistum  nostri  Regni  Sardinie  et  statim  venimus 
apud  civitatem  Sasseri  cum  nostro  victorioso  exercitu  de  térra  et  de 
mari  pro  complendo  conquistum  nostri  Regni  Corsice;  quare  vobis  mit- 
timus  Corsum  Pinellum,  fidelem  nostrum,  nostre  intencionis  informa- 
tum  cui  ex  parte  nostra  indubitante  credatis.  Date  in  campo  nostro 
Callari  die  XVIIII0  junii  anno  Domini  MCCCXXIIII0». 

De  igual  data  es  la  comunicación  que  envió  á  Ranerio,  conde  de 
Cinercha:  «Si  como  epiaxuo  a  Deo  et  a  la  sua  Mare  noi  syamo  conpio  lo 
conquesto  de  lo  nostro  regno  de  Sardeyna  et  de  presente  noy  viynamo 
ad  Sassari  cum  la  nostra  hoste  de  mare  et  de  térra  per  conpir  lo  con- 
questo de  lo  regno  nostro  de  Corsega,  vnde  noi  vi  mandamu  lu  corsu 
Pinello  fedele  nostro,  informao  de  la  nostra  intencione,  a  lo  quare  voi 
debia  crer  de  parte  nostra».  Cartas  semejantes  envió  D.  Alfonso  á  Ugo 
Linucio,  Enrico  y  Opicinello,  hermanos,  condes  de  Cinercha,  Lupacio- 
lo,  también  conde  de  Cinercha,  Laconcello  de  Cinercha  y  Drogucio 
Strambo  de  Cinercha. 

Las  cartas  del  20  de  junio  estaban  datadas  así:  Datum  in  campo 
nostro  prope  castrum  Callari  XII  calendas  julii.  Otra  del  23,  dirigida 
á  Mariano  Stacra,  armentario  de  Paduli  de  Nuras,  y  escrita  en  sardo, 
contiene  esta  fecha*:  Data  en  lo  campo  nostru  de  Castellum  de  Castra 
a  X  XIII  de  juynu. 

El  27  del  mismo  junio  estaba  ya  en  Bonaire,  en  los  alrededores  de 
Cáller,  donde  permaneció  varios  días.  Aquel  día  firmó  la  concesión  á 
favor  del  valiente  Bernardo  de  Boxadors,  de  los  lugares  de  Paduli  de 
Nuras,  Quia  y  Salió  con  sus  términos,  perpetuamente  y  en  feudo,  se- 
gún costumbre  de  Italia,  como  recompensa  de  sus  extraordinarios  ser- 
vicios en  la  batalla  de  Lucocisterna.  En  este  notable  documento  don 
Alfonso  menciona  y  describe  el  episodio  en  el  que  Boxadors  recogió  el 
pendón  del  propio  infante  y  le  dio  su  caballo:  «Id  circo,  ad  memoriam 
reducentes  qualiter  vos  dilectus  consiliarius  et  maiordomus  nostri  Ber- 
nardo de  Boxadors  miles  strenue  et  constante  vos  in  nostris  serviciis 
habuistis  huc  usque  set  precipue  nuper  quando  bellum  fuit  campestre 
inter  nos  et  gentem  nostram  ex  parte  una  et  nobilem  virum  Matfredum 
comitem  de  Donoratico,  Capitaneum  guerre  et  vicarium  generalem  in 


(1)  La  senyera  6  pendón  del  Infante  fué  colocado  en  la  torre  que  había  en  la  puerta  de 
Orifani  ó  del  Elefante.  Bofarnll  leyó  mal  al  publicar  la  Crónica  del  Ceremonioso  y  puso 
«puerta  del  Oristany».  En  1387  todavía  subsistía  en  Cáller  la  puerta  del  Orifani  ó  Orifai. 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN         67 

Ínsula  Sardinie  per  Comuni  Pise,  ac  gentes  ipsius  Corrmnis  ex  altera, 
vbi  dura  vexülum  nostrum  in  térra  ociderat  vos  personaliter  ipsum  re- 
cuperastis  et  viriliter  erexistis  ac  inde  eciam  Nos  cecidissemus  de  equo 
nostro  inter  multitudinem  inimicorum  nostrorum  predictorum  que  nos 
posueramus  descendistis  de  equo  vestro  et  nobis  in  térra  constitutis  tra- 
didistis  nobis  equum  vestrum  in  quem  nos  fescistis  ascenderé,  ex  quo  a 
presura  dictorum  inimicorum  nostrorum  liberati  fuimus  et  campum 
leuamus  ad  honorem  et  exaltacionem  nostra  et  tocius  domui  Aragone 
in  eternum...»  Esta  es  la  prueba  documental  de  lo  que  se  cuenta  en  la 
Crónica  de  Pedro  el  Ceremonioso  sobre  el  dramático  incidente  de  la 
batalla  de  Lucocisterna.  Únicamente  debemos  advertir  que  en  las  edi- 
ciones de  esta  crónica  de  Bofarull,  en  1859,  y  en  la  anterior  de  Car- 
bonell,  en  1547,  se  da  á  Boxadors  el  nombre  de  Benet  ó  Benito,  pero 
es  un  error  de  lectura  del  antiguo  manuscrito.  La  carta  que  damos  á 
conocer  dice  claramente  que  el  héroe  es  Bernardo  de  Boxadors. 

El  29  y  30  de  junio  y  el  primero  de  julio,  firmó  en  Bonaire  diver- 
sas concesiones.  A  Berenguer  de  Copons  le  dio  un  huerto  en  Iglesias, 
que  había  sido  del  Común  de  Pisa,  y  que  lindaba  invallo  eito  entre 
porta  Saguna,  porta  Castello  y  la  vía  de  porta  Magistro,  á  Bonanat 
de  Pera,  la  villa  de  Serrento  en  feudo;  á  Ramón  de  Sentmenat,  la  villa 
de  Orisey;  á  Guelfo,  Conde  de  Donoratico,  las  villas  de  Giba,  Piscina, 
Sehulas,  Anquesa  y  otras.  La  data  siempre  igual:  Datum  in  castro  de 
Bonayie,  kalendas  julii.  El  7  de  julio,  orden  á  Guillem  de  River,  po- 
testad y  capitán  de  Iglesias,  para  que  diese  posesión  á  Pere  de  Pera- 
mola  de  la  casa  que  tenía  en  dicha,  población  Micer  Pivo;  y  para  que 
ceda  otra  casa  á  Maestre  Jaume  Oliver,  médico,  al  intento  de  que  que- 
de viviendo  en  Iglesias,  El  10  julio,  en  atención  á  los  servicios  de  Ni- 
colau  Magnet,  le  nombró  conservador  ó  director  del  arsenal  de  Bonai- 
re, custodia  daracanali  (1).  El  15  de  julio,  siempre  en  Bonaire,  ordenó 
al  citado  potestad  de  Iglesias,  que  restituyese  á  Landulfo  de  Aqueria, 
médico  de  Ñapóles,  á  ruegos  del  Duque  de  Calabria,  una  casa  que 
poseía  en  dicha  villa  sarda.  El  19  de  julio  Don  Alfonso  estaba  todavía 
en  Bonaire;  pero  el  21  estaba  en  Padula.  Tenemos  un  documento  con 
esta  fecha:  Datum  in  plagia  de  Padula  de  Nuras  XII  calendas  augus  • 
ti  anno  Djmini  MCCC°XXIII1.°  Y  otro:  Datum  in  riparia  de  Paul 
de  Nuras  XII  calendas  augusti.  Figuran  al  lado  del  Infante,  como  tes- 
tigos, Felipe  de  Saluces,  Guillem  de  Anglerola,  Pere  de  Muntpaó,  con- 
siliarius  et  alguatzir  y  Guillem  Sarrani,  carnerario.  El  notario  es  Bo- 
nanat de  Pera. 

El  24  de  julio  aparece  en  el  cabo  de  San  Annolo.  La  carta  que  di- 


(l)  Don  Alfonso,  en  premio  de  los  servicios  que  ha  hecho  el  médico  jadío  Abenjacob,  le 
hace  franco,  libre  é  inmune,  por  carta  del  10  de  julio.  Por  otra  del  11,  instituye  á  Felipe  de 
Saluces,  gobernador  general  de  la  isla.  Por  otra  del  18,  nombra  potestad  de  Sassari  á  Ra- 
món de  Sentmenat. 


68  J.    MIKET   Y  SANS 

rigió  á  Felipe  de  Saluces  comunicándole  que  había  nombrado 
administradores  generales  de  la  isla  á  Pere  de  Llivia  y  A.  de  Casia, 
está  datada  así:  Datum  in  capite  de  Sancto  Annolho  IX  calendas  au- 
gusti  anno  Domini  MCCCXXIIII. 

De  manera  que  están  en  error  la  Crónica  del  Ceremonioso  y  todos 
los  que  la  han  seguido,  hasta  Víctor  Balaguer,  al  afirmar  que  Don  Al- 
fonso se  embarcó  en  Bonaire  el  día  18  de  julio  en  dirección  á  Barcelo- 
na. El  24  estaba  todavía  en  la  isla.  Creo  que  partió  el  25,  y  al  mo- 
mento de  salir  firmó  el  privilegio  de  franquicia  de  impuestos  y  servicios 
á  favor  de  los  habitantes  de  Palma  de  Sois,  por  dos  años  consecutivos 
y  en  atención  á  los  daños  que  habían  recibido  cuando  tuvo  efecto  allí 
el  desembarco  del  ejército. 

La  citada  Crónica  dice  que  Don  Alfonso  llegó  con  la  armada  á 
Barcelona  el  2  de  agosto.  Es  muy  posible,  pero  también  podía  haber 
llegado  el  día  anterior,  porque  tenemos  documentos  suyos  datados  de 
esta  ciudad  el  cuatro  de  las  nonas  de  agosto,  que  es  el  propio  día  2. 

El  8  de  agosto  firmó  también  en  Barcelona  una  circular  á  la  mayo- 
ría de  los  prelados  y  abades,  entre  ellos  los  obispos  de  Tortosa,  Urgel, 
Pamplona  y  Sigüenza,y  los  abades  de  Ripoll,  Bañólas,  Camprodón, 
Breda,  Vilabertrán,  Besalú,  Poblet,  San  Juan  de  la  Peña  y  San 
Victorián,  pidiéndoles  un  caballo  á  cada  uno  para  darlos  á  sus  caballe- 
ros que  regresaban  de  la  conquista  de  Cerdeña,  que  habían  dejado  en 
•la  isla  sus  cabalgaduras  para  utilizarlas  los  guerreros  que  quedaban 
de  ocupación  en  dicho  país. 

El  11  de  septiembre,  desde  la  misma  ciudad,  escribió  á  Felipe  de 
Saluces,  aprobándole  el  convenio  que  había  celebrado  con  varios  no- 
bles de  Córcega  y  manifestándose  enterado  de  la  rebelión  de  algunos 
de  Sassari  y  de  la  responsabilidad  que  en  esto  tenían  los  hermanos 
Venen iguerre  de  Auria  y  Branca  de  Nurra  (1). 

El  21  del  mismo  septiembre  escribió  al  baile  de  Alcolea,  que  pensa- 
ba estaren  L'.eyda  el  día  de  San  Lucas  (18  de  octubre),  porque  el  rey 
había  mandado  reunirse  allí  todos  los  prelados,  barones  y  ricoshombres: 
«On,  com  nos  per  la  dita  rahó  entenam  a  teñir  gran  casa  axicom  a  no- 
tra  honor  se  con  vé,  manamvos  expressament  que  percassets  axide  vos- 
tres  com  de  compra,  com  en  altra  manera  que  millor  puxats,  tres  cents 
moltons  bons  et  quincuaginta  vaques  los  quals  tingats  en  la  orta  ó  ter- 
me  Dalcoleya  plegats  et  ben  guardats  en  axi  que  al  dit  dia  de  Sent 
Luch  o  alguns  dies  abans  los  puxam  hauer  en  Ley  da  sens  tota  falla». 
Don  Alfonso  continuó  en  Barcelona  por  lo  menos  hasta  el  12  de  oc- 


(1)  El  19  de  septiembre,  otra  carta  del  Infante  á  Felipe  de  Saluces,  diciéndole  que  Ber- 
nabé de  Auria  le  había  escrito  sobre  los  desmanes  realizados  en  Sassari  y  cree  necesario  que 
sean  presos  Venciguerre  de  Auria  y  Branca  de  Nurra  y  luego  que  este  último  le  sea  enviado 
á  Cataluña  para  aplicarle  riguroso  castigo  por  haber  causado  muchos  daños  á  los  catalanes 
en  diversos  países. 


ITINERARIO  DEL  REV  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  69 

tubre,  donde  descansó  de  las  fatigas  de  la  campaña  de  Cerdenya  por 
espacio  de  dos  meses  y  medio.  Y  tenemos  documentos  suyos  datados 
en  Lleyda  desde  el  26  del  mismo  octubre  hasta  el  13  de  noviembre. 
El  rey,  su  padre,  que  se  encontraba  en  Barcelona  el  2  de  agosto 
cuando  llegó  el  Infante,  permaneció  á  su  lado  todo  el  mes  de  septiem- 
bre y  parte  del  siguiente  (1). 


(1)  Habíamos  dejado  á  Jaime  II,  el  primero  de  junio  de  1323  en  Tortosa,  después  de  des- 
pedir en  Port-fangós  á  la  armada  de  Cerdeña.  El  13  de  junio  estaba  todavía  en  Tortosa,  acom- 
pañado de  su  lujo  el  infante  Ramón  Berenguer,  y  de  los  caballeros  Ot  de  Monteada,  Bernat 
de  Portella,  Guerau  de  Anglerola,  Gonzalbo  García  y  Guillem  de  Monteada.  Sobre  el  18  del 
mismo  mes  debió  salir  de  Tortosa  el  Rey  y  el  23  estaba  ya  en  Poblet,  donde  permaneció  hasta 
el  28.  Desde  el  29  de  junio  al  8  de  julio,  estuvo  en  Montblanch,  siempre  con  su  citado  hijo  Ra- 
món Berenguer,  con  el  arzobispo  de  Tarragona,  con  fray  Ramón  de  Empuries,  (íran  Prior  de 
Cataluña  de  la  Orden  del  Hospital,  Pons,  abad  de  Poblet  y  Ot  de  Monteada.  Desde  el  13  de 
julio  se  estableció  en  Barcelona,  en  compañía  del  infante  R.  Berenguer,  de  Ramón  de  Aví- 
nyó,  abad  de  Montearagón,  fray  Arnau  de  Soler,  Maestre  de  Montesa,  Ot  de  Monteada,  Ra- 
món Folch,  vizconde  de  Cardona,  Gonzalbo  García  y  el  arzobispo  de  Tarragona.  E18  deagos- 
to estaban  con  el  rey  en  la  capital,  el  citado  infante,  Ot  y  Guillem  de  Monteada,  los  prelados 
de  Tarragona  y  Tortosa,  el  vizconde  de  Cardona, Uch  de  Mataplana,  conde  de  Pallars,  Bernat 
de  Portella  y  Gilabert  de  Cruilles.  El  6  de  septiembre  continuaba  en  Barcelona  Jaime  II y  su 
citado  hijo,  el  arzobispo  de  Tarragona,  Otde  Monteada  y  Guillem  de  Monteada.  El  19  del  pro- 
pio septiembre  vemos  en  Barcelona,  al  lado  del  monarca,  su  hijo  Pere,  conde  de  Ribagorza,  el 
otro  hijo  R.  Berenguer,  el  citado  arzobispo  y  Ot  de  Monteada  y  todos  ellos  continúan  en  la 
ciudad  el  primero  de  octubre.  El  17  de  octubre,  todos  con  el  rey  aún  en  Barcelona  y  además 
fray  Ramón  de  Empuries.  El  primero  de  noviembre,  el  rey  en  Barcelona,  con  sus  dos  mencio- 
nados hijos,  Pere  y  R.  Berenguer,  el  arzobispo  Tarraconense  y  Ot  de  Monteada;  y  el  7,  además 
de  éstos,  Uch,  conde  de  Pallars  y  Bernat  de  Portella.  El  21,  aparecen  al  lado  del  rey,  siempre 
en  Barcelona,  el  infante  R.  Berenguer,  el  obispo  de  Vich,  Ot  de  Monteada  y  Guerau  Alamán. 
El  18  de  diciembre,  en  Barcelona,  acompañan  al  monarca,  su  citado  hijo,  Ot  de  Monteada, 
Bernat  de  Portella  y  Berenguer  de  Vilaregut.  El  29  de  diciembre,  hay  documento  así  fecha- 
do: «Quod  est  actum  in  civitate  Barchinone  in  Regio  Talacio  IV.  kalendas  januarii  anno 
Domini  MCCCXX  tercio»;  y  figuran  como  testigos,  Ot  de  Monteada,  Gastón  de  Monteada,  ar- 
cediano de  Barcelona,  consejeros  ambos  del  rey,  Guerau  de  Santa  Coloma,  Francesch  Mar- 
qués, también  consejero,  Pere  de  Montornés,  Guerau  de  Jaffer,  doctor  en  leyes  y  vicecanci- 
ller, Pere  de  Castlarí,  juez  de  la  corte,  Bernat  de  Aversó,  notario,  Pere  de  Lledó,  escribano, 
Pere  Llobet,  otro  escribano  y  Arnau  Messeguer,  camarero.  Todo  el  mes  de  enero  de  1324  con- 
tinuó residiendo  en  Barcelona  Jaime  II.  Desde  el  8  de  febrero,  vemos  á  su  lado  á  su  hijo  Juan 
arzobispo  de  Toledo.  El  17  de  marzo  de  1324,  hay  esta  data  en  un  documento:  «Quod  est  actum 
in  civitate  Barchinone  in  Regio  Palacio  XVI  calendas  aprilis  anno  Domini  MCCCXX  ter- 
cio». Firmaron  con  el  rey,  su  hijo  Ramón  Berenguer,  Ot  de  Monteada,  el  arcediano  Gastón 
de  Monteada  y  G.  de  Jaffer,  legista.  El  28  de  marzo  continuaba  en  Barcelona  el  infante  ar- 
zobispo de  Toledo.  En  un  documento  del  primero  de  abril,  firman  después  del  monarca  sus 
tres  hijos  Pere,  conde  de  Ribagorza,  R.  Berenguer  y  rtverendu*  Johannes  archiepiscopis  To- 
lelane,  Ot  de  Monteada  y  Bernat  de  Portella.  El  20  de  abril  de  1321,  en  Barcelona  todavía  con 
el  rey,  sus  citados  tres  hijos.  El  6  de  mayo,  un  documento  real  con  esta  data:  «Quod  est  ac- 
tum in  civitato  Barchinone  in  ecclesia  sedis  eiusdem,  pridie  nonas  madii  anno  Domini 
MCCCXX  quarto».  Firman  los  infantes  R.  Berenguer,  Juan,  arzobispo  de  Toledo  y  el  vene- 
rable frare  Jaume,de  la  orden  de  Montesa;  y  luego,  fray  R.  de  Empuries,  gran  Prior  de  Ca- 
taluña de  la  Orden  del  Hospital,  fray  Sancho  de  Aragón,  comendador  de  Miravet,  de  la  misma 
Orden,  Pons,  abad  de  Poblet,  Pedro  Cornel,  Ot  de  Monteada,  Ramón  de  Cardona,  señor  de 
Tora,  Ramón  de  Melany,  Berenguer  de  Sant  Vicens,  Bernat  de  Fonollar,  Ato  de  Azlor, 
Ramón  Fivaller,  Romeo  Durfort,  Pere  Martí,  tesorero  y  Ferrer  de  Lillet,  baile  gene- 
ral de  Cataluña.  Es  la  erección  del  condado  de  las  Montañas  de  Prades  para  el  infante  Ramón 
Berenguer.  El  13  de  junio,  continúa  el  rey  en  Barcelona,  con  sus  tres  hijos,  y  Ot  de  Monteada, 
y  Guerau  Alamán.  El  30  de  julio,  también  en  Barcelona  con  el  monarca,  sus  tres  hijos,  Pere, 
Juan  y  R.  Berenguer,  Uch  de  Mataplana,  conde  de  Pallars  y  Ot  de  Monteada.  Esperaban  la 
llegada  del  insigne  conquistador  de  Cerdeña. 


70  J.    M1RET  Y  SANS 

Entonces  estaba  reunida  la  familia  real,  pues  acompañaban  á  Jai- 
me II  sus  cuatro  hijos  Alfonso,  Pere,  Ramón  Berenguer  y  Juan,  arzo- 
bispo de  Toledo.  El  25  de  agosto  continuaban  todos  en  Barcelona.  El 
17  de  septiembre,  en  el  mismo  punto,  firman  un  documento  Infans  Al- 
fonsus  domini  Regis  primogenitus  Comes  Urgelli,  Infans  P.  domini 
Regis  filius  Comes  Rippacurcie,  Infans  R.  Berengarii  domini  Regis 
natus  Comes  Montanarum  de  Prades.  Figuran  en  la  corte  el  indispen- 
sable Ot  de  Monteada,  G.  de  Cervelló,  Guerau  de  Anglerola  y  Ramón, 
obispo  de  Valencia. 

Desde  el  15  de  octubre  aparece  el  rey  en  Lleyda,  acompañado 
siempre  de  su  hijo  Ramón  Berenguer,  del  vizconde  de  Cardona,  del 
arzobispo  de  Tarragona,  de  Guerau  y  Guillem  de  Anglerola,  Guillem 
de  Monteada,  senescal  de  Cataluña,  Eximen  de  Foces,  Ramón  Cornel 
y  Ramonet  de  Anglerola  (1).     . 

El  infante  Don  Alfonso  salió  de  Lleyda  el  14  de  noviembre  y  el  día 
siguiente  partió  también  el  rey;  el  primero  se  encaminó  á  Aragón,  en- 
trando en  Zaragoza  el  16  del  mismo  mes.  Don  Jaime  dirigióse  á  Va- 
lencia, pasando  por  Tortosa  el  día  20,  por  Ulldecona  el  21,  por  Caste- 
lló  del  Campo  de  Burriana  el  26  y  estaba  ya  en  Valencia  el  día  2  de 
diciembre.  En  Valencia  acabó  el  rey  el  año  1324,  acompañado  de  su 
hijo  Ramón  Berenguer,  de  Jaime,  señor  de  Xérica,  del  almirante  Fran- 
cisco Carros,  de  Berenguer,  abad  de  Valldigna,  de  Francisco  de  Pró- 
xida  y  Bernat  de  Serriá.  Don  Alfonso  estuvo  en  Zaragoza  desde  el  16 
de  noviembre  hasta  después  del  31  de  diciembre,  más  de  dos  meses 
consecutivos. 

Año  1325.— Entre  el  6  y  el  14  de  enero  salió  el  infante  Alfonso, 
de  Zaragoza  para  Valencia,  donde  había  ya  llegado  el  día  23.  A  i'üti- 
mos  de  dicho  mes  estaban,  por  lo  tanto,  al  lado  del  rey  Don  Jaime,  en 
Valencia,  sus  tres  hijos,  Alfonso,  Pere  y  Ramón  Berenguer  y  los  no- 
bles Guerau  de  Cervelló,  Guillem  de  Queralt,  Bernat  de  Serriá,  Fran- 
cisco Carros,  Ferrer  de  Vilafranca,  Felipe  de  Boil,  Pedro  Calderón  y 
el  vicecanciller  Guillem  de  Jaffero.  Continuaban  reunidos  el  15  de 
marzo,  acompañados  todavía  de  Bernat  de  Serriá,  Ramón  de  Peralta, 
el  almirante  Carros,  Jaume,  señor  de  Xérica,  Juan  Ximénez  de  Urrea 
y  los  demás  nobles  ya  mencionados. 

El  20  de  abril  permanecían  en  Valencia  el  rey,  sus  tres  hijos,  Se- 
rriá, Carros,  Jaume  de  Xérica,  Bernat  de  Cabrera,  Vidal  de  Vilanova 
y  Guillem  de  Jaffero  y  así  continuaron  durante  tres  semanas. 

Fué  el  11  de  mayo  cuando  salieron  de  dicha  ciudad.  El  siguiente 
día,  Jaime  II  y  sus  tres  hijos  pernoctaron  en  Segorbe,  y  el  19  estaban 
ya  en  Teruel-.  Don  Alfonso  salió  de  Teruel  el  2  de  junio,  dirigiéndose 
á  Daroca,  donde  permaneció  estacionario  hasta  el  23  de  julio,  en  que 


(1)    El  día  2  de  noviembre  lo  pasó  el  rey  en  Alcarraz. 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  DE  ARAGÓN  71 

marchó  á  Tarazona.  El  rey  retardó  uno3  días  la  salida  de  Teruel;  el  6 
de  junio  aun  estaba  allí  con  su  hijo  Ramón  Berenguer  y  con  Jaume , 
señor  de  Xérica,  Arnau  de  Orcau,  Pedro  de  Luna  y  Juan  Ximénez  de 
Urrea;  pero  consta  ya  su  estancia  en  Daroca  desde  el  12,  y  en  Calata- 
yud  desde  el  25  del  propio  mes,  acompañado  del  citado  infante  Ramón 
Berenguer,  de  Arnau  de  Orcau,  Ramón  Cornel-,  Juan  Ximénez  de 
Urrea,  Perico  de  Monteada,  y  Fray  Sancho  de  Aragón,  de  la  Orden  del 
Hospital.  Jaime  II  estuvo  en  Calatayud  hasta  el  16  de  julio,  por  lo 
menos,  y  le  hallamos  en  Tarazona,  reunido  nuevamente  con  el  infante 
heredero  Don  Alfonso,  desde  el  21  del  mismo  julio.  En  Tarazona  es- 
taban el  día  27,  el  rey,  los  infantes  Alfonso  y  Ramón  Berenguer,  el 
arzobispo  de  Zaragoza,  Arnau  de  Orcau,  Ouerau  Alamán,  Guillem  de 
Anglerola,  Ramón  Cornel  y  Ato  de  Foces.  El  2  de  agosto,  día  más  ó 
menos,  salió  Don  Alfonso  de  Tarazona;  el  5  estaba  en  Anón,  el  13  en 
Alagón  y  el  15  del  propio  agosto,  en  Zaragoza,  permaneciendo  sin 
interrupción  en  dicha  capital  hasta  mediados  de  octubre.  Jaime  II 
estuvo  en  Tarazona  hasta  el  22  ó  23  de  agosto,  con  su  hijo  Ramón 
Berenguer,  A.  de  Orcau,  Guerau  Alamán,  Gil  de  Rada  y  Gastón,  obis- 
po de  Huesca.  El  26  de  agosto  pernoctó  el  rey  en  el  convento  de  Be- 
ruela;  el  28  en  Gallur  y  el  1.°  de  septiembre  entró  en  Zaragoza.  El  rey 
y  su  hijo  primogénito  estuvieron  juntos  en  Zaragoza  hasta  mitad  de 
octubre.  El  infante  se  dirigió  á  Huesca,  donde  permaneció  el  21,  22 
y  23  del  mismo  octubre  y  llegando  á  Lleyda  el  28  ó  29.  Jaime  II,  en 
los  últimos  días  de  estar  en  Zaragoza  tenía  en  el  séquito  á  Eximen 
Cornel,  señor  de  Alfajarín,  Pedro  Martínez  de  Luna,  Juan  Ximénez 
de  Urrea  y  Felipe  Fernández  de  Castro.  Sobre  el  17  del  citado  octu- 
bre salió  el  rey  de  Zaragoza,  pernoctando  en  Alboruela  el  22.  El  29 
estaba  ya  en  Lleyda,  al  mismo  tiempo  que  su  primogénito.  El  día  3 
de  noviembre  salió  el  infante  Alfonso  para  Balaguer,  donde  perma- 
neció hasta  el  19,  por  lo  menos,  constando  que  el  25  estaba  ya  en 
Barcelona.  En  la  capital  del  Principado  residió  hasta  el  18  de  diciem- 
bre, en  que  marchó  á  Gerona,  en  cuyo  punto  se  detuvo  dos  ó  tres  días, 
encaminándose  á  Perpiñá,  donde  llegó  el  día  último  del  año.  El  rey 
debió  partir  de  Lleyda  sobre  el  5  de  noviembre,  encontrándose  en 
Mmtblanch  el  día  9,  llegando  á  Barcelona  el  18  ó  19,  y  en  esta  ciudad 
acabó  el  año. 

Joaquín  Miret  y  Sans 
(Continuará) 


72 


I.   BONSOMS 


INTRODUCCIÓN 

Á  LA  LECTURA  DE  UNOS  FRAGMENTOS  DE  LAS  TRADUCCIONES  CA- 
TALANAS DE  LA  FIAMMETTA  Y  DEL  DECAMERONE,  DE  BOCCAC- 
CIO, AMBAS   ANÓNIMAS    Y    HECHAS  EN   EL    SIGLO   XV  (1) 

APÉNDICES 


APÉNDICE  III  (Continuación) 

Noticias  bibliográficas  de  antiguos  textos  catalanes,  (incluso 

cancioneros,  romanceros,  coleccioxes  de  documentos 

de  la  lengua)  impresos  por  primera  vez,  ó 

reimpresos  en  nuestra  época,  y 

de  algunas  traducciones 

de  los  mismos 


Lull 

—  Libro  de  la  Orden  de  Caba- 
llería del  B.  Raimundo  Lulio,  tradu- 
cido en  lengua  castellana.— Publí- 
calo la  Real  Academia  de  Buenas 
Letras  de  Barcelona.- Colofón  en 
la  cubierta:  «Este  libro  acabóse  de 
imprimir  en  Barcelona,  en  la  Tipo- 
grafía La  Académica  de  Serra  her- 
manos y  Russell  el  mes  de  Abril  de 
1901». -Tomo  de  VII+VI4-78  pp., 
de  34  '/,  X  24  cm.  Textos  catalán  y 
castellano  á  dos  columnas:  tipo  gó- 
tico el  texto  original  y  tipo  redondo 
la  traducción. 

—  Libre  de  Santa  María.  Orde- 
nat  per  M.  Ramón  Lull. [Noticia  pre- 
liminar por  J.  Pijoan.]  [Colofón:]  A 
lahor  y  gloria  de  Nostra  Dona  la 
Verge  María,  a  honor  de  les  lletres 
catalanes  y  del  venerable  mestre 
Ramón  Lull,  fou  acabat  d'estampar 
lo  present  llibre  a  Vilanova  y  Geltru 
per  loan  Oliva...  anv  Mdcccc.v.,.. 
Un  t.  XVI-f-157  pp.,  de28'/.2X20'/2 
cm.,  fol.,  tip.  góticos.—  (Societat 
Catalana  de  Bibliófils.) 


—  Llibre  de  les  Bcsties.  Tex- 
original  am  prolec,  notes  bibliograt 
fiques  i  glosari  den  M.  Obrador  y 
Bennassar  Arxiver  mallorquí. --Bar- 
celona, 1905.-  Un  tomo  101 +(2)  pp., 
en  8.°  (N.°  46  de  la  Bibl.  popular 
de  «L' Avene».) 

—  Obras  rimadas  de  Ramón 
Lull,  escritas  en  idioma  catalan-pro- 
venzal,  publicadas  por  primera  vez 
con  un  artículo  biográfico,  ilustra- 
ciones y  variantes,  y  seguidas  de  un 
glosario  de  voces  anticuadas,  por 
Jerónimo  Rosselló.  —  Palma:  Im- 
prenta P.  J.  Gelabert,  1859  —Tomo 
depp.  771 +(1),  en  4.° 

—  Obras  de  Ramón  Lull.  Texto 
original  publicado  con  notas,  va- 
riantes, ilustraciones  y  estudios  bio- 
gráficos y  bibliográficos,  por  don 
Jerónimo  Rosselló.— Palma  de  Ma- 
llorca: Tip.  de  Juan  Colomer,  1887. 
Tamaño:  25  X  17  cm. 

—  Proverbes  rimes  de  Raimond 
Lull.  -  (V.  «Romanía»,  XI  (1832,  pp. 
188-202.) 


(1)    Véase  el  número  anterior,  páginas  23  á  54. 


FRAGMENTOS    DE    LA    FIAMMETTA   Y   DEL   DECAMERONE,    ETC 


73 


Llabrés  y  Quintana,  Gabriel 

Aplech  de  Caries  per  V Epistolar i 
Cátala  (sigles  XIII  al  XIX),  fet  per 
En  Gabriel  Llabrés  y  Quintana...— 
Barcelona:  Imp.  «La  Académica»  de 
Serra  germans  y  Russell.  [1897].— 
Biblioteca  de  la  «Revista  de  Cata- 
lunya». Publicadas  únicamente  12 
pp.  de24X  16  cm. 

En  los  «Jochs  Floráis»  de  Barce- 
lona, año  1888,  fué  premiado  el  se- 
ñor Llabrés  por  una  colección  epis- 
tolar titulada:  «Recull  de  cartes  per 
l'epistolari  cátala»,  no  incluido  en 
el  volumen  correspondiente  de  la 
propia  institución. 

Manresa. — Véase  Fita. 

Manual  de  Novells  ardits,  vul- 
garment  apellat  «Dietari  del  An- 
tich  Consell  de  Barcelona».— Once 
tomos,  de  24  X  17  cm.  —  Tomo  I: 
comprende  los  años  1390-1446;  t.  II, 
1446-1477;  t.  III,  1478-1533;  t.  IV, 
1534-1562;  t.  V,  1562-1587;  t.  VI, 
1588-1597;  t.  VII,  1597-1602;  t.  VIII, 
1602-1609;  t.  IX,  1609-1619;  t.  X, 
1621-1631;  t.  XI.  1632-1636.— Bar- 
celona, imp.  Henrich  y  C.a,  1892- 
1907.— En  curso  de  publicación. 

March,  Ausias 

Les  obres  del  valerós  cavaller  y 
elegantíssim  poeta  Ausies  March. 
Ara  novament  ab  molta  diligencia 
revistes  y  ordenades  segons  les  mes 
correctes  edicions  antigües.  — Bar- 
celona: est.  F.  Giró,  1888.  [Colo- 
fón:]... 2l  despeses  de  Ant.  Bulbena 
y  Tusell...  Tomo  de  pp.  253  -f  (3), 
en  8.° 

Tirada  de  100  ejemplares. 

—  Obras  de  aquest  poeta  publi- 
cadas, tenint  al  devant  las  edicions 
de  1543,  1545,  1555  y  1560  per 
Francesch  Pelado  Briz,  acompan- 
yades  de  la  vida  del  poeta,  escrita 
per  Diego  de  Fuentes,  de  una  mos- 
tra  de  la  traducció  castellana  que 
d'ellas  feu  lo  poeta  Jordi  de  Monte- 
mayor  y  del  vocabulari  que,  pera 
aclarir  lo  original,  publica  Joan  de 
Resa.— Barcelona:  En  la  Llib.  de  E. 


Fernando  Roca,  1864.  Tomo  de 
pp.  XXIV  +  318  -f-  el  índice  (3),  en 
4.°  —  [Colofón:]...  estampa  de  Mi- 
guel Blanxart,  en  S.  Gervasi...  1864. 
Reimprimió  esta  obra,  tobándola 
de  la  edición  precedente,  Francesch 
Fapos  y  Antonp...  Barcelona,  Juan 
Roca  y  Bros...  1884.  Tomo  de  pp. 
285  -f  (3),  en  4.° 

March,  Pere 

U arnés  del  Cavaller,  poema  alle- 
goric.  (V.  Meyer,  Paul). 

Mares,  Francesch 

Historia  y  Miracles  de  la  Sagra- 
da Imatge  de  Nostra  Senyora  de 
Nuria  composta  per  lo  Sr.  Fran- 
cesch Mares,  prebere,  ab  las  addi- 
cions  fetas  posteriorment.  — Barce- 
lona: Est.  del  Hereu  de  Pau  Riera, 
1864,  pp.  398  +  2  blancas  -f-  un 
grabado  de  la  Imagen,  en  12.° 

—Historia  y  miracles  de  la  Sagra- 
da Imatge  de  Nostra  Senyora  de 
Nuria.  —  Composta  per  lo  Dr.  Fran- 
cesch Mares,  prebere.  Ab  las  addi- 
cions  fetas  anteriorment.  —  Barce- 
lona: Estampa  de  la  Llibreria  Reli- 
giosa. 1882.— Pp.  416  -f-  un  graba- 
do de  la  Imagen,  en  12.° 

Son  Varias  las  ediciones  de  este  tex- 
to antiguo.  En  la  presente  se  sustitu- 
yen los  cuatro  primeros  capítulos  por 
otros  seis  escritos  por  los  Sres.  Jaime 
Almera  y  Estanislao  Vayreda. 

María,  reina 

Inventari  deis  libres  de  la  Senyo- 
ra Donna  María,  Reina  de  les  Si- 
cilies  e  de  Aragó.— Madrid:  Impren- 
ta y  Estereotipia  de  M.  Rivadenewa, 
1872.— Pp.  30  +  2  blancas,  en  8.° 

De  la  «Colección  de  documentos 
históricos  publicados  en  la  «Revista 
de  Archivos,  Bibliotecas  y  Museos». 

—  Inventari  deis  libres  de  Dona 
Maria,  Reyna  Darago  e  de  les  Sici- 
lies.  1458.-1907.-[Colofón:]...  Bar- 
celona.. .  1907.— Opúsculo  de  23  -\- 
(1)  pp.,  en  4.°  (20  X  14  cm.) 

(«Recull  de  textes  catalans  an- 
tichs».  Vol.  VIII.) 


1909.— 6 


74  I.    BONSOMS 

María,  verge 

Véase  Trobes. 

Marsilio 

Véase  Quadrado. 
Martí,  rey 

Proposició  feta  per  lo  Rey  En 
Marti  en  les  Corts  de  Perpinya  lany 
1406.  [Colofón]:— Fou  transcrita... 
lo  dia  26  de  Janer  de  1906...  y  fou 
estampada  ais  14  de  mars  del  meteix 
anj>  en  la  tipografía  «La  Académi- 
ca»... de  Barcelona.— Opúsculo  de 
folios  I  á  XI  +  (1)  en  4.°,  (20  X  14 
cm.)  Tipos  góticos.  A  dos  tintas. 

(«Recull  de  textes  catalans  an- 
tichs». Vol.  I.) 

Martorell,  Johanot 

Libre  del  Valeros  e  Strenu  Ca- 
ualler  Tirant  lo  Blanch,  scrites  les 
tres  parts  per  lo  magnifich  e  virtuos 
caualler  Mossén  Johanot  Martorell  e 
a  la  mort  sua  acabada  la  quarta,  a 
pregaries  de  la  senpora  Dona  Isa- 
bel Lorie,  per  Mossén  Marti  Johan 
de  Galba.  Estampat  novament  per 
Marian  AguilópFuster.— Barcelona: 
M.dccclxxiii-MCMV  (1873-1905).— 
Cuatro  tomos  en  8.°  El  I,  pp.XIV  4- 
387.-  El  II,  pp.  (4)  H-  414.— El  III, 
pp.  (4)  +390.-E1  IV,  pp.  (4)  +  418 

Posteriormente  en  New  York,  Mis- 
ter  Huntington  ha  publicado  el  magno 
facsímil  de  la  1.a  edición  valenciana, 
de  1490,  en  papel  de  hilo,  bajo  la  por- 
tada: 

—  Tirant  lo  Blanch  in  Facsímile 
from  the  Edition  of  /490.-De  la 
cual,  según  el  colofón,  se  han  im- 
preso 200  ejemplares  en  casa  De 
Vinne,  New  York,  1904  -  Tomo  de 
41  V2  X  34  cm. 

Matero 

(Véase  Planys  del  Caualler  Ma- 
tero). 

Massó  Torrents,  Jaume 

Dos  poemes  catalans  del  XI Vé 
segle  sobre  la  vida  de  la  gent  de 


mar.— Texto  original.  («Revue  His- 
panique»,  1902,  p.  241). 
(Véase  Sant  Jordi,  Jordi  de) 

Menaguerra,  Pone  de 

Lo  Caualler.— (La  portada,  histo- 
riada y  orlada,  no  dice  más).— Co- 
mienza: «Los  del  estamét  militar  en 
la  noble  ciutat  d'Valencia  pregué  a 
mosen  Pone  de  Menaguerra  ab  estil 
de  semblantes  paraules.:.» (en encar- 
nado). —20  pp.  (las  dos  últimas  blan- 
cas) no  numeradas  ni  foliadas;  sig- 
natura a  para  toda  la  obra. 

Edición  gótica  en  facsímile  fotoli- 
tográfico,  reproducido  por  Sancho 
Rayón;  de  mucha  rareza. 

—  Lo  Caualler  .—Barcelona,  any 
M.CM.vj.  [Colofón]:  —  Fonch  em- 
prentat  et  effigiat  lo  present  llibre  en 
la  Estampa  «La  Académica»,  de 
Serra  germans  et  Russell,  de  Bar- 
celona... 1906.  —  Opúsculo  de  13 
fol.  y  colofón,  en  4.°  (20  X  14);  le- 
tra gótica,  á  dos  tintas.  Texto  toma- 
do de  la  edición  facsímil  de  la  va- 
lenciana del  1532  por  Sancho  Rayón. 
(De  la  colección  «Recull  de  textes 
catalans  antichs»,  vol.  III.) 

Mercé,  Constitucions... 

Constitucions  deis  Pares  antichs 
del  Orde  de  la  Verge  María  de  la 
Mercé.— [Colofón:]...  Barcelona. .. 
Tip.  «La  Académica»...  1907.— 
Opúsculo  de  33  pp.,  de  20  X  14  cm., 
en  4.°— («Recull  de  textes  catalans 
antichs».  Vol.  VI). 

Metge,  Bernat 

Le  songe  de  Bernat  Metge.— Au- 
teur  catalán  du  XIV  siécle.  Publié 
et  traduit  pour  la  premiére  fois  en 
francais  avec  une  Introduction  et 
des  Notes  par  J.  M.  Guardia  Bar- 
celona: Alvaro  Verdaguer,  Alphon- 
se  Piaget,  1889.— Bordeaux:  Imp. 
Gounouilhou.— Un  vol.  de  348  pp., 
en  16.°  (16  X  10  cm.)-Texto  origi- 
nal catalán. 

—  Lo  Sompni  den  Bernat  Met- 
ge.— Ab  gran  diligencia  revist  e  or- 
denat.  Afegida  novament  la  historia 


FRAGMENTOS   DE  LA  FIAMMETTA   Y    DEL   DECAMERONE,    ETC. 


75 


de  Valter  e  de  la  pacient  Griselda, 
per  lo  mateix  Bernat  Metge  arro  - 
mancada.  [Edición  de  Antonio  Bul- 
bena  y  Tusell].— Barcelona:  Imp.  de 
F.  Altes,  M.DCCCXCI.  (1891).— 
Tomo  de  pp.  VIII  4-  264  -j-  (1),  en 
16.°,  de  10  V;X8cm. 
Tirada  de  125  ejemplares. 

—  Lo  somni  d'en  Bernat  Metge. 
— Text  cátala  del  XIVen  segle,  nova- 
ment  publicat  ab  notes  bibliográfi- 
ques  y  critiques  per  R.  Miquel  y 
Planas.  Barcelona.  MCMVII.— 
Tomo  de  pp.  XL  -f  123  -f  (4),  en 
8.°(19X  12V,  cm.) 

De  esta  misma  edición  existe  una  ti- 
rada especial  de  bibliófilo  con  portada 
distinta.  (Edició  deis  Vinticinch). 

Meyer,  Paul 

Traites  catalans  de  grammaire 
et  de  poétique.  —  Publicó  casi  todos 
los  textos  del  ms.  de  la  Biblioteca 
Nacional  de  Madrid.  —  I.  R.  Vidal 
de  Besalú:  Las  reglas  de  trobar. 
(«Romanía»,  VI,  1877,  pp.  341  á  358). 
— II.  Doctrina  de  compondré  dic- 
táis. («Romanía»,  VI,  1877,  pp. 
354).  — III.  Terramagnino  de  Pisa: 
Doctrina  de  cort.  —  («Romanía», 
VIII,  1879,  pp.  181  á  210).  -  IV.  Jau- 
Fré  de  Foxá.  («Romanía,  IX,  1880, 
pp.  51  á  70). 

Milá  y  Fontanals,  M. 

Observaciones  sobre  la  poesía 
popular  con  muestras  de  roman- 
ces catalanes  inéditos,  por  don 
Manuel  Milá  y  Fontanals,  Catedráti- 
co...—Barcelona:  Imprenta  de  Nar- 
ciso Ramírez,  1853.— Pp.  188  +  3 
innumeradas  -f-  1  blanca,  en  4.° 

Véanse  textos  en  su  Romancerillo 
catalán.  Canciones  tradicionales.— 
Barcelona,  1882.— Un  tomo  en  4.° 

Véase  en  el  apéndice  segundo 
Milá.  {Poetas  líricos  catala- 
nes, etc.) 

Miret  y  Sans,  Joaquín 

El  mes  antich  text  literari  escrit 
en  cátala.  Precedit  per  una  colec- 
ció  de  documents  deis  segles  XIé  , 
XIF  ,  i  XIII¿  .  -  Extret  de  la  «Re- 


vista de  Bibliografía  Catalana».— 
Barcelona,  estampa  «L' A  vene.,» 
1906. — 17  pp.  y  cuatro  facsímiles  en 
fototipia;  de  20  X  14  cm. 

—  Investigación  histórica  sobre 
el  vizcondado  de  Castellbó.  Con 
datos  inéditos  de  los  condes  de  Ur- 
gel  y  de  los  vizcondes  de  Ager,  por 
Joaquín  Miret  y  Sans.  -  Barcelona. 
Imp.  «La  Catalana»  de  Puigventós, 
1900.   Vol.    388    pp.,   de  22    /,  X 

15  Vi  cm.,  en  8.° 

—  Sempre  han  tingut  béch  les 
oques.  Apuntacions  per  la  historia 
de  les  costums  privades.  (Primera 
serie),  per  En  Joaquím  Miret  y  Sans. 
—Barcelona.  A  la  Stampaden  F.  Ba- 
día,  1905.— 84  pp.  en  8.°  de23X 

16  '/i  cm.  — La  segunda  serie  es  del 
año  1906  y  tiene  pp.  145  -f  1  de  ín- 
dice. 

—  Tres  princesas  griegas  en  la 
corte  de  Jaime  II  de  Aragón.  Ex- 
trait  de  la  «Rev.  Hispanique,  to- 
mo XV.— New  York-París,  1906.— 
Opuse,  de  57  pp.,  de  25X 16  v,  cm., 
en  8.° 

—  Viatges  del  infant  En  Pere 
fill  de  Jacme  I  en  els  anys  1268  y 
1269.- Barcelona,  Tip.  «L'Avenc», 
1909.  -  Opuse.  28  pp.,  de  24  X 
16  Vi  cm.,  en  4.° 

Véase,  además,  del  propio  autor, 
en  el  vol.  del  Congrés  de  la  Llen- 
gua  Catalana,  pp.  522-529  y  los 
apéndices  documentados  de  la  ma- 
yor parte  de  sus  obras;  entre  otras: 
«Cartoral  deis  Templers  de  les  Co- 
mandes de  Gardeny  y  Barbens», 
1890;  y  «Noticia  histórica  del  ino- 
nestir  d'Alguapre. 

Moner  y  de  Barutell,  Francis- 
co de 

Obras  en  prosa  y  verso,  castella- 
no y  catalán,  escritas  en  la  época 
de  D.  Juan  II  de  Aragón...  anotadas 
por  el  Dr.  D.  Joaquín  Manuel  de 
Moner.  -Fonz:  diciembre  de  1871. 
Estab...  tip.  de  Cervuna.— Tomo  de 
19X 12  cm. ,  XVI  +  324  pp.  (Las  ca- 
talanas están  entre  las  pp.  237-320) 


76 


I.    BONSOMS 


Montsalvatje,  Francisco 

Colección  diplomática  del  Con- 
dado de  Besalú.  -  Imp.  Gerona. 

Foí  ma  parte  de  una  serie  de  volú- 
menes, notable  por  la  riqueza  lin- 
güística de  las  piezas  que  contiene 
desde  las  primeras  manifestaciones 
del  idioma  catalán. 

Morel-Fatio,  Alfredo 

Fragment  d'un  conté  catalán 
traduit  du  francais.  («Romanía», 
V(1876),  pp.  452-465). 

Una  corrección,  por  A.  Mussafia, 
en  ídem,  id.,  VI.,  pp.  143-144. 

—  Mélanges  de  Littérature  cata- 
lane.— 1.  Uaimant,  la  Femme  et  le 
Confesseur ,  conté  en  vers  du  XIVe 
siécle.— «Romanía»,  X,   (1881),  pp. 
497-518. 

Correcciones  en  id.,  XI,  p.  174.— 
II.  Le  livre  des  trois  choses.— 
(«Romanía»,  XII  (1883),  pp. 230-242. 
-III.  Le  livre  de  Courtoisie.  t- 
(«Romania»   (1887),  pp.  192  á  235). 

Mostras  de  la  collecció  de  obras 
antigás  catalanas,  escullidas  entre 
las  de  nostres  millors  poetas  y  pro- 
sistas. 

(V.  las  últimas  40  pp.,  á  continua- 
ción de  la  52,  del  volumen  «Poesías 
jocosas  y  serias  del  célebre  Doctor 
Vicens  García»,  etc.  —  Barcelona: 
1840.  Imp.  J.  Torner.) 

Contiene  muestras  ó  fragmentos 
de  poesías  de  Pere  Serafí  (1565), 
de  las  Transformacions  del  poeta 
Ovidi,  por  Francesch  Alegre  (1494), 
de  las  poesías  de  Ausias  March 
(1560)  y  de  «Gilet»  (siglo  XVII). 

Mulet,  Pare  Francesch 

Obres  festives  compostes  segons 
antiga,  general  y  molt  rahonable 
tradició  peí  Pare  Francesch  Mulet, 
frare  profés  dominico.  Reunides  y 
publicades  per  primera  vegada,  ab 
los  únichs  apunts  biográfichs  que  del 
autor  fins  ara  se  coneixen,  per  en 
Constantí  Llombart.  —  Valencia: 
1876.  Llibreria  de  En  Francesch 
Aguilar,  editor.— Tomo  de  18  X  12 
cm.,  255  pp. 


Muntaner,  Ramón. 

Cronache  Catalane  del  secólo 
XIII  e  XIV,  una  di  Raimondo  Mun- 
taner, Paltra  di  Bernardo  D'Esclot. 
Prima  traduzione  italiana,  di  Filippo 
Moisé,  con  note,  studi  e  documenti... 
— Firenze,  coi  tipi  della  Galileiana  a 
spese  del  traduttore.  1844.  —  Dos 
tomos  de  foliación  correlativa,  1210 
pp.,  de22X  14  cm. 

—  Crónica  de  Muntaner.  Frag- 
mento inédito.  —  (V.  «Revista  de 
Ciencias  Históricas»,  publicada  por 
S.  Sanpere  y  Miquel.  —  Barcelona, 
1880,  tom.  I,  pp.  154-161.) 

—  Chronik  des  edlen  En  Ramón 
Muntaner.  Aus  dem  Catalanischen 
de  vierzehnten  Jahrhunderts  über- 
setzt  von  Dr.  K.  Fr.  W.  Lanz...— 
Leipzig:  Verlag  von  Wilhem  Engel- 
mann.  1842.— Dos  tom.  de  XXIV  -f 
322  y  X-j-325  pp.,  y  un  árbol  ge- 
nealógico, de  21  X  13  cm. 

—  Chronik  des  edlen  En  Ramón 
Muntaner.  —  Herausgegeben  von 
Dr.  Karl  Lanz.  -  Stuttgart:  gedruckt 
auf  Kosten  des  literarischen  Vereins. 
1844.  -  Un  tomo  de  pp.  XXXVI  + 
550,  en  4.° 

—  Crónica  catalana  de  Ramón 
Muntaner.  Texto  original  y  traduc- 
ción castellana,  acompañada  de  nu- 
merosas notas,  por  Antonio  de  Bo- 
farull,  traductor  de  la  crónica  de 
Jaime  I  y  de  la  de  Pedro  IV.  Obra 
dedicada  á  la  Excma.  Diputación 
provincial  de  Barcelona.— Barcelo- 
na: Imprenta  de  Jaime  Jepús.  1860. 
Tomo  de  597  pp.,  numeradas +  8 
sin  número.  En  4.°  (255  X  175  mm.) 

—  Crónica  de  En  Ramón  Munta- 
ner ab  un  prefaci  per  Joseph  Coro- 
leu.  Corresponent  de  la  Academia 
de  la  Historia.— Barcelona  Imp.  «La 
Renaixensa»,  1886.  — («Arxiu  Histó- 
rích»).  -  Tomo  de  XVII  +  638  pp., 
en4.°(220X  145  mm). 

—  Lo  sermó  d'en  Muntaner,  per 
M.  Milá  y  Fontanals.— Montpeller: 
Estampa  central  del  Mitjdia,  1880.— 
Un  opuse,  de  23  pp.,  en  4.°  —(Véase 
»Obres  catalanes»,  pp.,  216  á  254.) 


FRAGMENTOS   DE   LA    FIAMMETTA    V    DEL   DECAMERONE,    ETC. 


77 


—  Lo  sermó  den  Muntaner,  per 
M.  Milá  y  Fontanals.  Adició.  — 
Montpellier,  1881. 

Véase  Buchón. 

Mussafia,  Adolfo 

Corrections  au  Livre  de 
Courtoisie  (Catalanische) .  —  «Roma- 
nía» XVI  (1887),  pp.  106-114. 

Navarra,  Francisco  de 

Cartilla  y  brev  instrucció  de  la 
doctrina  Christiana,  ordenada  per 
manament  oel  Illustrissim  &  Reue- 
rendissim  senyor  Don  Francisco  de 
Nauarra  per  la  diuina  gracia  Archa - 
bisbe  que  fonch  de  Valencia.  Im- 
pressa  per  manament  del  Illustrissim 
&  Reuerendissim  senyor  Don  Joan 
de  Ribera,  Patriarcha  de  Antiochia, 
&  Archebisbe  de  Valencia.  — Estam- 
pada en  Valencia,  Any  MDLxxj.  [Es 
el  título-facsímil  en  la  cubierta]. 

Portada:  Catecismo  de  la  doctri- 
na cristiana  en  dialecto  valenciano 
compuesto  por  orden  del  Sr.  Arzo- 
bispo de  Valencia  D.  Francisco  de 
Navarra  é  impreso  en  1571  por  man- 
damiento del  Beato  Patriarca  Don 
Juan  de  Ribera.  Publícase  ahora 
nuevamente  con  la  aprobación  del 
Emmo.  y  Rvdmo  Sr.  Dr.  D.  Ciría- 
co Sancha  y  Hervás,  Cardenal  Ar- 
zobispo de  esta  Diócesis.— Valen- 
cia: Imp.  de  F.  Domenech  1897. — 
Opúsculo  de  18  X  11  7,  cm.;  de  22 
pp.  y  colofón.  Facsímil  de  la  por- 
tada en  la  cubierta  y  al  principio 
del  texto  valenciano.  Firma  la  carta- 
prólogo  J.  E.  Serrano  y  Morales. 

Noticie  dun  atlas  en  langue  ca- 
talane,  manuscrit  de  Tan  1375,  con- 
servé parmi  les  manuscrits  de  la 
Bibliothéque  Royale  sous  le  numero 
6816,  fonds  anden,  in-folio  máximo; 
par  MM.  J.  A.  C.  Buchón  et  J.  Tas- 
tu.— París:  Imprimerie  Royale.  1839. 
—Tomo  de  152  pp-,  de  25  -f- 19  cm. 
Seis  mapas  sueltos,  en  facsímil,  ta- 
maño 67  X  52  cm. 

Textos  catalán  y  francés,  á  dos 
columnas. 

Oleza,  Francesch  d' 

Un  artpoétique  catalán  du  XVIC 


siécle.  Par  B.  Schadel.  (Extrait  des 
Mélanges  Chabaneau).  —  Verlag  und 
Druck  von  Fr.  Junge.  Erlangen  K. 
B.  Hof.  Und  Universitats  Buchdruc- 
kerei.  1906.— Opúsculo  de  26  pp., 
en  4.°  (fol.  711  á  736) 

Oliver,  Bienvenido 

Véase  Tortosa... 

Oliver,  Guillem 

Véase  Collell. 
Omont,  H. 

Diplomes  carolingiens  et  autres 
documents  concernant  les  abbayes 
d'Amer  et  de  Camprodon.  1904. 

Ongría... 

Historia  de  la  filia  del  Rey  de 
Ongría.— Historia  de  la  Emperatriu 
d'Alemanya,  falsament  acusada 
d'adulteri.  Mirable  auentura  del  ca- 
valler  Spercius.  Segons  manuscrits 
&  croniques  deis  segles  XIV,  XV 
&  XVI.— Barcelona:  Est.  de  Fran- 
cisco A  Altes...  1902.— Opúsculo 
de  56  pp.,  18  •/,  X  12  cm.,  en  8.°  - 
(«Llegendari  cátala»). 

Véase  Antonio  Abad  y  Con- 
tastí. 

Ovidi 

Fragment  inédit  de  la  cuarta  He- 
roida  de  Ovidi.— (V.  «La  Renaixen- 
sa»,  revista.  Barcelona:  1875,  año 
V,  vol.  I,  p.  491.  Artículo  de  Ba- 
laguer  y  Merino). 

Parets,  Miguel 

De  los  muchos  sucesos  dignos 
de  memoria  que  han  ocurrido  en 
Barcelona  y  otros  lugares  de  Ca- 
taluña. Crónica  escrita  por  Miguel 
Parets  entre  los  años  de  1626  á 
1660.  Seis  tomos  en  4.°  -  Madrid... 
Tello...  1888-1893.  [Real  Academia 
déla  Historia].  («Memorial  históri- 
co español».  Tomos  XX  á  XXV). 

Paris  e  Viana  [  Marca  del  Peli- 
cano con  la  leyenda:]  «Similis  fac- 
tus  sum  pellicano  solitudinis.  Jhesus 
2<i    María».    M.cccc.xcvij     (1497). 


78 


I.    BONSOMS 


(Colofón:)  Fou  acabada  d'estampar 
la  present  ..  a  cura  e  despeses  d'An- 
gel  Aguiló  en  la  ciutat  de  Barcelona 

10  XXV  d'octubre  del  anp  del 
Senpor  M.CM  iiij  (1904).  — Opúscu- 
lo de  XXXII  +  (2)  folios  en  4.°,  de 
23  X  17  cm.,  letra  gótica. 

Véase  Kaltenbacher. 

Partinobles... 

Historia  del  es/orcat  cavaller 
Partinobles,  compte  de  Bles,  y 
apres  fonch  Emperador  de  Constan- 
tinobla.  Escrita  en  nostra  llengua 
catalana.  —  Barcelona:  Estampa  de 
Miguel  Borras.  1844.  Tomo  de  218 
pp.  en  16.° 

—  historia...  Partinobles...  Fi- 
gueras:  Imp.  de  Juan  Hereu,  1866. 
-Tomo  de  249 -f  (6)pp.,en  16.° 

Pascual,  San  Pedro 

Obras  de  San  Pedro  Pascual, 
Mártir,  obispo  de  Jaén  y  religioso 
de  la  Merced,  en  su  lengua  original. 
Con  la  traducción  latina  y  algunas 
anotaciones  por  el  P.  Fr.  Pedro  Ar- 
mengol  Valenzuela,  religioso  de  la 
misma  orden.  Volumen  Primero:  I 
Nueva  leyenda  ó  contemplaciones. 

11  El  libro  de  Gamaliel.  III  La  des- 
trucción de  Jerusalen.  Volumen  Se- 
gundo: I  Disputa  del  obispo  de  Jaén 
contra  los  Judíos  sobre  la  Fe  Cató- 
lica.—Roma:  Tip.  della  Pace  1905, 
pp.  XLVIII  4- 223,  en  4.°  Roma: 
Imprenta  Salustiana,  1907,  pp., 
XXXVIII  +  257  +  (1),  en  4.° 

Pax 

Doctrina  moral  del  mallorquí  en 
Pax,  autor  del  sigle  XV.  Edició  po- 
pular complerta  publicada  per  Ga- 
briel Llabrés  y  Quintana.— Palma 
de  Mallorca:  Tipografía  de  Felipe 
Guasp  y  Vicens.  Anj>  1889.-  («Bi- 
blioteca d'escriptors  catalans».)  — 
Tomo  de  156  pp.,  en  4.°  (21  V,  X  13 
centímetros). 

Pelegrí... 

Lo  romiatge  del  venturos  pe- 
legrí ab  les  cobles  de  la  mort.— Edi- 
ció novament  reformada  segons  un 


Ms.  del  bon  temps  de  nostra  llenga 
materna.  —  Barcelona:  Stampa  de 
F.  X.  Altes...  1903— Opuse,  de  48 
pp.,  en  8.°,  de  19  X  12  cm. 

—  Peregrinado  del  venturos  pe- 
legrí, ab  las  coblas  de  la  mort,  ara 
de  nou  corregidas.— Vich.  En  la  im- 
prenta de  I.  Valls,  1838.  En  16.°,  de 
48  pp. 

—  Peregrinado...  Manresa.  En 
la  estampa  de  Pau  Roca,  1851. 
En  16.°,  de  48  pp. 

—  ¿libre  del  romiatge  del  ven- 
turos pelegrí  ab  les  cobles  de  la 
mort.  Ara  ab  gran  sment  revis  e  co- 
rregit.  —  Barcelona.  Estampa  de 
Francisco  Altes,  MDCCCXCI  (1891) 
— Vol.  en  32.°,  de  48  pp. 

Reimpresión  erudita,  hecha  por 
D.  A.  Bulbena;  se  la  encuentra  igual- 
mente encuadernada  á  continuación 
de  la  Doctrina  de  Ledesma  (véase) 
sin  la  portada  especial  que  aquí  he- 
mos copiado. 

Véase  Aguiló  en  cuj?o  Canco- 
ner  se  halla  también  este  texto  popu- 
lar; igualmente  Bulbena  en  su  di- 
minuto Canconeret  cátala,  que  es 
edición  distinta  de  la  de  1891. 

Pedro  III 

Véase  Desclot. 

Pedro  IV  de  Aragón 

Crónica  del  Rey  de  Aragón  Don 
Pedro  IV  el  Ceremonioso  ó  del 
Punpalet,  escrita  en  lemosín  por  el 
mismo  monarca,  traducida  al  caste- 
llano y  anotada  por  Antonio  de  Bo- 
farull.— Barcelona:  Imprenta  de  Al- 
berto Freixas,  1850.  Tomo  de  XVI  -f 
432  pp.,  en  4.°  (213  X  150  mm.) 
A  dos  columnas;  en  la  1.a  el  texto 
original  y  en  la  2.a  la  traducción. 

—  Crónica  del  rey  d'Aragó  En 
Pere  IV  lo  Ceremoniós  ó  del  Punya- 
let,  escrita  per  lo  mateix  monarca,  ab 
un  prolech  de  Joseph  Coroleu,  Co 
rresponent  de  la  Academia  de  la 
Historia.— Barcelona:  Imp.  «La  Re- 
naixensa».  1885.  —  («Arxiu  Histo- 
rien»).—Un  tomo  de  XI  -f-  335  pp., 
en  4."  (220  X  150  mm.) 


FRAGMENTOS   DE  LA  FIAMMETTA   Y   DEL   DECAMERONE.   ETC. 


79 


Peralada 

Ensayo  sociológico  sobre  un  có- 
digo de  la  edad  media,  por  J.  A. 
Güell  y  López.  —  Barcelona:  «L' 
Avene»,  1901. -Pp.  261  +3  blan- 
cas, en  8.° 

Contiene  la  reproducción  de  la 
copia  del  Código  de  Peralada. 

Pere  Hispano  (Papa  Joan  XXI) 

Tresor  de  Pobres  compilat  per 
Pere  Hispano  (Papa  Joan  XXI). 
(Versió  catalana  del  segle  XIV).— 
Barcelona:  Estampa  á  c.  de  Fidel 
Giró.  1892.  (Biblioteca  de  la  «Re- 
vista Catalana»).  — Opúsculo  de  64 
pp.  (incompleto),  de  21  X  13  cm. 

Perellós,  Ramón  de 

Voyage  au  Purgatoire  de  St.  Pa- 
trice,  Visions  de  Tindal  et  de 
St.  Paul.  —  Textes  languedociens 
du  quinziéme  siécle.  Publiés  par 
A.  Jeanrop  professeur  á  l'Universi- 
té.  A.  Vignaux  archiviste  municipal 
de  Toulouse.  —  Toulouse:  Impr.  et 
libr.  Éduard  Privat.  1903.— Tomo 
de  LXIV  -j-  144  pp.  21  X  16  cm.- 
(«Bibliothéque  méridionale»  prime- 
ra serie,  tomo  VIII.) 

Es  la  obra  de  Perellós  la  única  de 
las  tres  que  pertenece  á  la  literatu- 
ra catalana  y  se  consideraba  como 
perdido  el  texto  original  en  el  tiem- 
po de  esa  edición  lenguadociana. 

Véase  también  el  tomo  1°  de  las 
«Mémoires  de  la  Société  Archéolo- 
gique  du  Midi  de  laFrance»:  Viatje 
alPurgatori  de  Sant  Patrici.  (Mar- 
qués de  Castellani,  publicista). 

Pers  y  Ramona,  Magín 

Muestras  inéditas  de  poesías  ca- 
talanas del  siglo  XV I  I  I. -{V.  «Re  - 
vista  de  Cataluña».  Barcelona,  1862, 
primera  época,  tom.  II,  pp.  214-226.) 

Transcribe  la  escena  primera  del 
acto  II  de  la  tragi-comedia  Amor, 
firmeza  y  porfía,  escrita  en  catalán 
por  José  Fontaner  y  Martell,  jun- 
to con  la  traducción  castellana. 

Petrarcha 

Historia  de  Valter  e  de  lapacient 


Griselda,  escrita  en  llatí  per  Fran- 
cesch  Petrarcha;  e  arromancada  per 
Bernat  Metge.— Estampada  en  Bar- 
celona per  N'Evarist  Ullastres  en 
Tan?  M.dccc.lxxxiij  (1883).—  [Co- 
lofón:] M.  Aguiló  y  Fuster,  Mestre 
en  Gap  Saber.— Opúsculo  de  fols. 
XVI,  en  4.° 

—  Letra  de  Rey  ais  Costumes.— 
Véase  «Anuari  del  Instituí  d'Estudis 
Catalans».  MCMVII,  Barcelona,  pp. 
347-351. 

Véase  Valter... 

Pié  (Juan),  Pbro. 

Autos  sagramentals  del  sigle 
XIV.  -  (Estudio  y  texto  publicados 
por  el  presbítero  D.  Juan  Pié  en  la 
«Revista  de  la  Asociación  Arlístico- 
Arqueológico-Barcelonesa».  —  Nú- 
meros de  julio-agosto  y  septiembre- 
octubre  de  1898,  (año  II),  pp.  673 
5>726. 

Pierres  de  Provena 

Historia  de  Pierres  de  Provenga 
y  de  la  gentil  Magalona.-  Ara  no- 
vament  publicada  segons  les  edi- 
cionsde  1616?  y  1650,  per  R.  Miquel 
y  Planas  —  Barcelona.  MCMVIII, 
(1908).— Volumen  V  de  la  colección 
«Histories  d'altre  temps».-  Opúscu- 
lo de  89  pp.  y  una  de  colofón.  (18  V, 
X  12  cm.)  En  4.° 

Pineda,  Andreu  Martí 

Véase  Ciurana. 
Planas,  Dalmau 

Véase  Gilbert,  Pere. 

Planys  del  Caualler  Matero.  — 
Aranovament  stampats.  [Colofón:] 
—  Aquest  llibret  fou  acabat  de  stam- 
par  a  can  Serra  germans  y  Russell, 
de  Barcelona,  lo  derrer  dia  de  les 
festes  del  Cinquantenari  deis  Jochs 
Floráis  celebrades  l'anp  1908.  No- 
ticia preliminar  per  F.— Opúsculo  de 
20  folios,  (20  X  14  cm.)  sin  nume- 
rar, en  4.°  y  un  facsímil  doble  hoja. 
Letra  gótica;  á  dos  tintas  -(Recull 
de  textes  catalans  antichs.  Vol.  X.) 
Es  el  mismo  texto  publicado  por 


80 


1.   BOUSOMS 


Morel-Fatio  en  la  «Romanía»  (1881), 
vol.  X.,  pp.   497-518,  con  el  título: 
«L'aimant,  la  femme  et  le  confes- 
seur». 
(V.  Morel-Fatio. 

Poblet 

Véase  Longares. 
Poetas... 

Lo  llibre  deis  Poetas.— V.  Briz. 
Pons  Fábregas,  Benito 

Colección  de  documentos  refe- 
rentes al  Reino  de  Mallorca,  publi- 
cados por  D.  Benito  Pons  Fábre-. 
gues,  con  la  colaboración  de  los  se- 
ñores... A  expensas  de  la  Excelen- 
tísima Diputación  Provincial.  — 
Tomo  primero,  Códice  Lagostera, 
Códice  Cagarriga.— Palma:  Escue- 
la Tipográfica  de  la  Casa  de  Miseri- 
cordia, MDCCCXCVIIl.-Pp.  268, 
con  facsímiles  plegados  intercala- 
dos, en  4.° 

Publicación  interrumpida. 

Porter,  Pere 

Relació  verdadera  de  un  cas  ex- 
traordinari  que  succehí  a  Pere  Por- 
ter de  la  vila  de  Tordera,  pagés  del 
biscomptat  de  Hostalrich,  bisbat  de 
Girona,  dins  lo  Principat  de  Cata- 
lunya [Gerona].  Al  fin:  Imp.  Llach, 
1874.  —  Opúsculo  de  32  pp.,  de 
15  x  10V2cm. 

Texto  popular,  reimpreso  en  va- 
rias ediciones,  entre  otras,  en  1897 
y  1904. 

—  Viatge  a  Vlnfern  den  Pere 
Porter,  am  la  noticia  El  mon  invisible 
en  la  literatura  catalana  per  Gaietá 
Vidal  de  Valenciano.  —  Barcelona: 
(Biblioteca  popular  de  «L'Avenc»). 
1906.— Tomo  de  pp.  99  4-  (1),  en  8.° 

—  Véase  Vidal  y  Valenciano, 
en  el  presente  apéndice. 

Prat  de  la  Riba,  E. 

Véase  Corts  Catalanes. 

Proverbis  Árabes  extrets  d'un 
manuscrit  cátala  del  sigle  XIV, 
transcrit  per  Manuel  de  Bofarull. 
Extret  de  la  revista  catalana  ilus- 


trada   «L' Avene».  —   Barcelona... 
1891.— Opúsculo  de  pp.  14,  en  4.° 

—  Proverbis  árabes  extrets  d'un 
manuscrit  cátala  del  sigle  XIV.— 
(V.  «L'Avenc»,  Barcelona,  1889, 
pp.  117-123  j>  138-140.) 

Quadrado,  José  María 

Historia  de  la  conquista  de  Ma- 
llorca. Crónicas  inéditas  de  Marsi- 
lio  y  de  Desclot  ensu  texto  lemosín, 
vertida  la  primera  al  castellano  y 
adicionada  con  numerosas  notas  y 
documentos,  por  D.  José  María 
Quadrado,  Archivero  del  ntiguo 
Reino.  — Palma:  Imprenta  y  librería 
de  D  Esteban  Trías,  1850.— Tomo 
de  19  >/8X  12  «/i  cm.,  548  pp.,  en  4.° 

—  Privilegios  y  franquicias  de 
Mallorca,  cédulas,  capítulos  estatu- 
tos, órdenes  y  pragmáticas,  otorga- 
das por  los  Reyes  de  Mallorca,  de 
Aragón  y  de  España  desde  el  siglo 
XIII  hasta  fin  del  XVII,  y  triplemen- 
te catalogadas  y  extractadas  por  or- 
den de  registros,  datas  y  materias, 
con  un  apéndice  de  bulas  pontificias 
y  otros  documentos,  computados 
por  D.  José  María  Quadrado.— Pal- 
ma de  Mallorca:  Escuela  Tipográfi- 
ca Provincial,  1894.  Cuad.  I,  pp.  1 
á  160;  cuad.  II,  pp.  161  á  320.  (In- 
completo.) 

Recort.— Véase  Alianca... 

Recull  de  Eximplis  e  miracles, 
gestes  e  faules  e  altres  ligendes  or- 
denades  per  A.-B.-C,  tretas  de 
un  manuscrit  en  pergamí  del  comen- 
cament  del  segle  XV,  ara  per  pri- 
mera volta  estampades  baix  la  di- 
recció  d'en  Marian  Aguiló  y  Fuster. 
— V.  I.  Barcelona.  AnjpMdcce.Ixxxj, 
pp.  XVI  -h  343,  en  4.°  Vol.  II.  Bar- 
celona. Anj?  M.dccc.lxxxj,  pp.  (4) 
+  351,  en  4.° 

Relació  breu...—  Véase  Vich. 

Roig,  Jacme 

Lahors  de  la  Ver  ge  Maria  per 
Mestre  Jacme  Roig.  Traducció  d'en 
Roch  Chabás,  Canonge  de  la  Seu 
de  Valencia.  — Barcelona:  Tipogra- 


FRAGMENTOS   DE  LA  FIAMMETTA   Y   DEL   DECAME1ÍONE,    ETC. 


81 


fía  «L'Avenc»,  1904.— Pp.  4  innu- 
meradas-f-  91  +  1  blanca,  en  8.°— 
La  traducción  castellana  empieza  en 
la  p.  69. 

—  Lo  libre  de  les  Dones  e  de 
concells  molt  profitosos  y  saluda- 
bles aixi  pera  regiment  y  ordre  de 
ben  viurer,  com  pera  augmentar  la 
devoció  a  la  puritat  de  la  Concepció 
de  la  Sacratissima  Verge  María  fet 
per  lo  magnífich  Mestre  Jaume  Roig 
y  donat  novament  a  llum  segons  la 
edició  de  1735  per  Francesch  Pelap 
Briz.— Barcelona:  Libr.  de  J.  Roca 
y  Bros...  1865.— T.  de  pp.  X  -i-  196 
4-  (4),  en  4.° 

—  Spill  o  Libre  de  les  Dones  per 
Mestre  Jacme  Roig.— Edición  críti- 
ca con  las  variantes  de  todas  las 
publicadas  y  las  del  Ms.  de  la  Vati- 
cana, prólogo,  estudios  y  comenta- 
rios por  Roque  Chabás.— Barcelo- 
na: «L'Avenc»,  1905. —Tomo  de 
pp.  XX  +  448+(l),  en  4.° 

(«Bibliotheca  hispánica».) 

Romancer  popular  de  la  térra 
catalana,  recullit  y  ordenat  per  En 
Marian  Aguiló  y  Fuster,  Biblioteca- 
ri  de  la  Universitat  de  Barcelona, 
etcétera.— Cancons  feudals  cavalle- 
resques.  —  Barcelona.  [Colofón]... 
s'acaba  d'estampar  avuy  dia  30  de 
junpdel  any  MDCCCXCIII  (1893). 
-  Un  tomo  de  XXXII  -i-  382  +  (2), 
pp.,  en  8.° 

Aunque  en  rigor  esta  edición  perte- 
nece al  folk-lore,  la  incluímos,  por  ex- 
tensión, en  el  presente  Apéndice,  lo 
propio  que  algún  otro  libro  de  tema 
parecido;  pues  interesan  al  estudio  de 
la  literatura  catalana  antigua. 

Rubio  y  Lltich,  A. 

Véase  en  el  apéndice  II,  pág.  539, 
col.  2.a  Documents  per  l  historia  de 
la  Cultura  Catalana  Mig-Eval. 

Salomó 

Véase  Jahuda  Bonsenyor. 

San  Pedro,  Diego  de 

[  Título  grabado:  ]  Cárcel  de 
Amor.  [Colofón]  Aquesta  nova  edi- 
ció de  l'obra  intitulada  «Lo  carcer 


d'amor»,  composta  per  Diego  de 
San  Pedro  y  traduida  de  llengua 
castellana  en  catalana  prosa  per 
Bernardi  de  Vallmanya,  es  fidel  re- 
producció  del  exemplar  únich  exis- 
tent  a  la  Biblioteca  del  Museu  Bri- 
tánich  de  Londres,  feta  per  cura  y  a 
despeses  d'En  Lambert  Mata,  de 
Barcelona,  y  acabada  de  estampar  a 
Vilanova  y  Geltrú...  M.dccc.  vj. 
(1906).  Tomo  de  pp.  (2)  +  132  + 
(2),  en  4.° 

—  Lo  carcer  d'amor.— Novela  del 
XVen  segle,  composta  per  Diego  de 
San  Pedro  y  traduhida  al  cátala  per 
Bernardi  Vallmanpa.  Novament  pu- 
blicada ab  una  noticia  preliminar  per 
R.  Miquel  y  Planas.  —  Barcelona 
MCMVII  (1907).  Tomo  de  pp.  XXIX 

+  121  +(3),  en8-° 

Existe  tirada  especial  de  bibliófi- 
lo (Edició  deis  vinticinch)  con  gran- 
des márgenes,  19  X  12  '/,  cm.,  del 
mismo  lugar  y  año. 

San  Pere  Pasqual 

Véase  Pascual. 

Sant  Jordi,  Jordi  de 

Obres  poétiques  de  Jordi  de  Sant 
Jordi  (segles  XIVé-XVé)-  Recu- 
llides  i  publicades  per  J.  Massó  To- 
rrents.-  Barcelona,  «L'Avenc»;  Ma- 
drid, Lib.  Murillo,  1902  «Bibliotheca 
Hispánica».  Tomo  de  pp.  XIV +  53 
+  (2)  en  8.°-  18  V2X  12  cm. 

Sanz,  Joan  Baptista 

Véase  Vich. 

Serafí,  Pere 

Cancons.  de  Pere  Serafí. —  Bar- 
celona. «La  Ilustrado  Catalana»...— 
Imp.  Fidel  Giró.  Tomo  de  pp.  112, 
de  17X9cm.,  en  16.°  [1889]. 

—  Obras  poéticas  de  Pere  Sera- 
fí. (Collecció  de  obras  antigás  cata- 
lanas escullidas,  etc.,  etc.,  per  J.  M. 
de  G.  y  J.  R.  O.— Barcelona,  es- 
tampa de  J.  Torner,  1840.  Tomo  de 
172  pp.  en  4.°,  de  22  X  15  72cm. 

Esta  debe  ser  la  segunda  edición,  y 
la  primera  fué  publicada  en  Barcelona, 
1565. 


82 


J.    BONSOMS 


Serra,  Guillem 

Compendi  historial  de  la  Biblia 
queab  lo  titol  de  Genesi  de  Scriptu- 
ra  trelladá  del  provencal  a  la  llen- 
gua  catalana  Mossen  Guillem  Serra 
en  1'any  M.cccc.  Ij,  y  ara  ha  fet  es- 
tampar per  primera  vegada  En  Mi- 
quel  Victoria  Amer.  —  Barcelona, 
anj>  Mdccc  Ixxiij  (1873).  Tomo  de 
(4)  +  XVI  -f  304  pp.  de  18X 12 cm., 
en  8.°— «Biblioteca  Catalana.» 

Serra  y  Campdelacreu,  J. 

Divulgacions  del  Arxiu  Munici- 
pal de  Vich  por  son  arxi ver  Joseph 
Serra  y  Campdelacreu,  Fascicle  II. 
—Les  vinpes  de  la  Plana  de  Vich.— 
Vich,  Estampa  de  Ramón  Anglada, 
1881. 

Empieza  en  la  innumerada  pág.  17 
y  acaba  en  la  48,  en  4.° 

Sirve  de  portada  la  cubierta  en 
color,  no  contada  en  la  paginación. 

Serrano  Cañete,  Joaquín 

El  misterio  de  Adam  y  Eva.— 
Auto  lemosín  representado  en  Va- 
lencia desde  el  siglo  XV  traducido 
al  castellano  por  D.  Joaquín  Serrano 
Cañete.— Valencia:  Imprenta  Domé- 
nech  [1889],  16  pp. 

Set  savis  de  Roma 

Die  Catalanische  metrische  Ver- 
sión Sieben  Weisen  Meister.—(V. 
«Denkschriften  der  Wiener  Akade- 
mie  der  Wissenschaften.  Philoso- 
phisch-historische  Klasse» .  —Tomo 
XXV-fl.  Wien:  1876,  pp.,  151-233.) 

Tirada  especial,  opúsculo  de  85 
pp.,  de  30X22  cm.— (Mussafia  publ.) 

—  ¿libre  deis  set  savis  de  Roma. 
—Barcelona  M.dcccc.VII  (1907). 
«Introducció»  por  Ignacio  de  Janer. 
[Colofón:]  Per  cura  y  a  despeses  de 
la  «Societat  Catalana  de  Bibliófils» 
en  la  imp.  «L'Avenc»  de  Barcelona, 
fou  acabat  el  present  «Llibre»  el  da- 
rrer  día  de  novembre  de  1907.  To- 
mo pp.  XXX  -f  1 1 1  +-  (2),  en  4.° 

Sidrach 

[Texto  catalán  de  un  códice  de 
Teruel,  descubierto  y  copiado  por 


D.  Gabriel  Llabrés].  Cuaderno  de 
32  pp.  de  21  X  13  cm.  (Incompleto.) 
(Biblioteca  de  la  «Revista  Cata- 
lana.) 

Spercius 

Véase  Antonio  Abad  y  Ongria. 

Tallander,  (Mossén  Borra) 

Tres  cartas  autógrafas  é  inédi- 
tas de  Antonio  Tallander,  Mossén 
Borra,  Maestro  de  los  albardanes  de 
D.  Fernando  el  de  Antequera  y  al- 
gunos documentos  desconocidos  re- 
lativos al  mismo  personaje,  por  don 
Manuel  de  Bofarull  y  de  Sartorio. 
Individuo  de  número  de  la  Real 
Academia  de  Buenas  Letras  de  Bar- 
celona... —  Barcelona:  Estableci- 
miento Tipográfico  de  Jaime  Jepús, 
1895. -Pp.  2  innumeradas  +  100  -f 
2  blancas,  en  4.° 

Tarrassa 

—  Llibre  deis  Privilegis  de  Ta- 
rrassa, publicat  y  anotat  per  don 
Joseph  Soler  y  Palet.  C.  de  la  Real 
Academia  de  la  Historia.— Barcelo- 
na: Tip.  «L'Avenc».  1899.  —  Pp. 
VIII  4-  116,  en  4.° -(De  la  «Biblio- 
teca histórica  tarrassenca».) 

Véase  Ventalló. 

Terramagnino  de  Pisa 

Véase  Meyer,  Paul. 

Terra  Santa 

«Un  nou  viatje  a  Terra  Santa  en 
cátala  ( 1 323) » .  —  Véase  «  Anuari 
MCMVII»  del  Institut  d'Estudis  Ca- 
talans.  Barcelona,  pp.  374-384. 

Tomic,  Pedro 

Historias  e  conquestas  deis  ex- 
cellentissims  e  catholics  reys  de 
Aragó  e  de  lurs  antecessors,  Com- 
tes  de  Barcelona.  Compilades  per  lo 
honorable  historie  mossen  Pere  To- 
mic, caualler.  Affegida  la  historia 
del  excellentissim  e  catholich  rej?  de 
Hespanya  don  Ferrando.  Any 
M.D.XXX.iiij.  -  Barcelona:  «La  Re- 
naixensa»,   1886.— Tomo  de  XV  + 


FRAGMENTOS  DE  LA  FIAMMETTA   Y   DEL   DECAMERONE,    ETC. 


83 


302  pp.,  y  una  de  colofón,  de  20  X 
12  V,  cm.,  en  8.° 

Reimpresión  de  A.  Bulbena  y  Tu- 
sell,  tomada  de  la  2.a  edición  impre- 
sa por  Carlos  Amorós  en  Barcelona 
el  año  1534. 

Tortosa 

Concordancia  de  ¡as  Costumbres 
marítimas  de  Tortosa  con  los  ca- 
pítulos del  Libro  del  Consulado  de 
mar.— Pp.  631-648  del  tom.  III  de  la 
«Hist.  del  Derecho  en  Cataluña, 
Mallorca  y  Valencia»,  etc.,  por  don 
Bienvenido  OH  ver.— Madrid,  imp. 
M.  Ginesta,  1879. 

—  Concordancia  del  Código  de 
las  Costumbres  de  Tortosa  con  el  de 
ios  Fueros  antiguos  de  Valencia.— 
Pp.  433-454  del  tom.  I  de  la  «Histo- 
ria del  Derecho  en  Cataluña,  Mallor- 
ca y  Valencia»,  etc.,  por  D.  Bienve- 
nido Oliver. -Madrid,  imp.  M.  Gi- 
nesta, 1876. 

—  Libre  de  les  Costums  Generáis 
scrites  de  la  insigne  ciutat  de  7or- 
tosa,  ab  alguns  privilegis,  confir- 
macions  e  sentencies  fahents  pera  la 
administrado  de  justicia  nouament 
imprimides  be  e  feelment  ab  sos  ori- 
gináis archiuats  comprouades.  — 
M.D. XXXIX. 

Reimpresión  de  la  edición  derto- 
sense  del  año  1539,  estampada  por 
Arnaldo  Guillermo  de  Montpesat.— 
En  el  tomo  IV  de  la  «Hist.  del  De- 
recho en  Cataluña,  Mallorca  y  Va- 
lencia», etc.,  pp.  1-528,  en  4.°,  por 
el  Dr.  D.  Bienvenido  Oliver.— Ma- 
drid, imp.  de  M.  Ginesta,  1881. 

—  Llibre  de  les  Costums  generáis 
escrites  de  la  insigne  Ciutat  de 
Tortosa.— Texto  autentico  del  siglo 
XIII  que  da  á  luz  don  Bienvenido 
Oliver...— Madrid:  Miguel  Ginesta. 
MDCCCLXXXI.-En4.°,  24+  un 
facsímile  á  dos  tintas  en  doble  pá- 
gina -f-  556  pp. 

Tirada  de  50  ejemplares  en  papel 
de  hilo  de  la  obra  de  Oliver  «His- 
toria del  Derecho  en  Cataluña»... 

—  Libre  de  les  Costums  escrites 


de  la  Ciutat  de  Tortosa.  —  Texto 
catalán  (auténtico)  enriquecido  con 
las  variantes  de  códices  anteriores 
al  siglo  XV.  Traducido,  anotado  y 
concordado  por  el  Dr.  D.  Ramón 
Foguet.  Nueva  edición  hecha  por  la 
Corporación  Municipal.  Diligite  ius- 
titiam...  Hay  un  sello.— Barcelona: 
Tipo-lit.  de  Celestino  Verdaguer. 
MDCCCLXXVIII.  -  En  fol.  Pp.  4 
innumeradas  -f-  480,  á  dos  columnas. 

Tres 

Lo  Libre  de  /res. -[Colofón:]... 
—Barcelona...  Serragermans  e  Rus- 
sell...  1907.— Opúsculo  de  21  pp., 
colofón  y  facsímil.  Tipos  góticos,  á 
dos  tintas.  (20  X  14  cm.)-(«Recull 
detextes  catalans  antichs».  Vol.  VII.) 

Trobes 

Les  Trobes  en  lahors  de  la  Ver- 
ge  Mar ia.  —  Publicadas  en  Valencia 
en  1474  y  reimpresas  por  primera 
vez,  con  una  introducción  y  noticias 
biográficas  de  sus  autores  escritas 
por  Francisco  Martí  Grajales.- Va- 
lencia: Librería  de  Pascual  Aguilar 
(Imprenta  de  Orga)  1894.— Tomo  de 
92  pp.  foliadas  y  106  sin  foliar;  de 
22  %  X  15  cm. 

Tungdal  (Tuglat) 

Eine  catalanische  Versión  der  Vi- 
sto Tungdali.—Zschr.  from  Phil.  IV. 
319  ff. 

Turell,  Gabriel 

Recort,  obra  feta  per  Gabriel  Tu- 
rell de  la  ciutat  de  Barcelona  en 
l'anj?  1476.  Edició  acompanyada  d'un 
Prefaci  i  d'un  Index  alfabetic— Bar- 
celona: Biblioteca  de  L'Avenc». 
1894. -Tomo  de  XV  -f  171  pp.,  de 
13X19  cm.,  en  8.° 

Véase  Bofarull,  P. 

Turmeda,  Ansclm 

Llibre  compost  per  Fra  Anselm 
Turmeda.  Ab  la  oració  de  Sant  Mi- 
quel,  Lo  Jbrn  del  Judici,  la  Oració 
del  Ángel  Custodi,  de  Sant  Roch,  y 
de  Sant  Sebastiá  Mártir.— Manresa: 
Per  Pau  Roca,  1842;  32  pp.,  en  8.° 


84 


I     BONSOMS 


—  Véanse  Aguiló  y  Bulbena 
que  han  editado  también  moderna- 
mente este  opúsculo  popular  como 
el  que  más  en  Cataluña. 

Turmo 

Véase  en  Bulbena:  Cancons  d1 
amors;  Cobles  galants... 


Urgell,  Comte  de 

La  fi  del  Comte  a"  Urgell.  Cróni- 
ca de  autor  anónim  del  segle  XV 
fins  al  present  inédita.— Barcelona: 
Est.  de  Fidel  Giró,  1889.  Opuse,  de 
21  X  13  cm.,  64  pp.— (Biblioteca  de 
la  «Revista  Catalana».) 

—  La  fi  del  Comte  d*  Urgell  se- 
gons  crónica  del  sigle  XV,  ara  no- 
vament  publicada  ab  la  ortografía 
actual  per  un  redactor  de  «La  Veu 
de  Catalunya.  [N.  Font  y  Sagué].— 
Barcelona:  Estampa  «La  Catalana» 
dej.  Puigventós,  1897.— Opúsculo 
de  1 11  pp.  de  22  X  15  V,  cm.- (Bi - 
blioteca  de  «La  Veu  de  Catalunya».) 

—  Véase  Canqoner  dels  Com- 
tes  d'Urgell. 

Valentí,  Lluis  Joan 

Véase  Ciurana. 

Valter  y  Griselda...  La /illa  del 
Rey  dHongria.  París  y  Via  na. 
Textes  catalans  antichs,  transcrits 
en  ortografía  moderna  y  precedits 
d'una  noticia  preliminar  per  R.  Mi- 
quel  y  Planas.— Barcelona,  MCMVI 
(1906).-Tomo  de  XX  4-1 19  +  (5) 
pp.,  de  18  V9  x  12 »/,  cm. 

De  la  misma  tirada  existen  ejem- 
plares de  bibliófilo  (Ediciódels  Vin- 
ticinch)  de  igual  lugar  y  año  —Un 
tomo  de  pp.  (4)  -f  XX  +  1 19  +  (5), 
en8.°(19x  l2V2cm.) 

Véase  Petrarcha. 

Vallmanya,  Bernardí 

Véase  San  Pedro,  Diego  de. 

Ventalló 

Llibre  de  Privilegis  concedits  a 
la  Vila  de  Tarrassa  en  los  segles 
XIV,  XV,  XVI  y  XVII,  trobat  avuy 


per  un  oficial  del  Excm.  Ajuntament 
y  publicat  per  Joseph  Ventalló  y 
Vintró,  ex-batlle...  ab  un  suplement 
que  conté  molts  privilegis  del  Arxiu 
de  la  Corona  d'Aragó  y  altres  d'ar- 
xius  particulars  hasta  avuy  inédits. 
— Tarrassa:  Estampa  de  Vda.  y  fill 
de  Antón  Ventayol,  1898.— Pp.  98 
-f- 1  innumerada  +  1  blanca,  en  4.° 

En  la  p.  27  empieza  el  Llibre  de 
la  Vila. 

El  mismo  autor  ha  publicado  más 
modernamente  otra  Obra  en  la  que 
reproduce  el  mismo  texto. 

Vía  f ora  ais  adormits  y  resposta 
del  Sr.  Broak,  secretan  que  fou  del 
Sieur  Mitford  Crou,  al  Sr.  Valles, 
son  corresponent  de  Barcelona,  so- 
bre les  materies  polítiques  presents. 
Ara  novament  publicada  per  un  re- 
dactor de  «La  Veu  de  Catalunya». 
[N.  Font  y  Sagué].— Barcelona:  Es- 
tampa «La  Catalana»  de  J.  Puigven- 
tós, 1898.— Vol.  de22X  151/,  cm., 
247  pp. 

(Biblioteca  de  «La  Veu  de  Cata- 
lunya».) 

Vich 

Relació  breu  dels  sucessos,  se- 
gonas  intentions  y  locuras,  que  an 
succehit  y  se  son  fetas  en  la  Ciutat 
de  Vich  desdel  any  1634  fins  al  del 
1641  inclusiue.— Biblioteca  de  «La 
Veu  del  Montserrat»,  MDCCCCII, 
en  4.°,  4  innumeradas  -f-  96  pp.  Pu- 
blicación de  folletín  impresa  en  Vich. 
— Imp.  de  la  Vda.  de  R.  Anglada. 
—Contiene  una  Nota  previa  de 
J(oseph)  G(udiol)  Pbre.— Se  impri- 
mieron algunos  ejemplares  en  papel 
de  hilo. 

Viciana,  Martín  de 

Véase  Viziana. 
Vidal  de  Besalú,  Ramón 

Véanse  Meyer  y  Besalú. 

Vidal  y  Valenciano,  C. 

El  Tránsito  y  la  Asunción  de  la 
Virgen.  Drama  litúrgico  (14  de  julio 
de  1870. -Sigue  el  «Texto  del  Mis- 
terio de  Elche».— Publicados  en  las 


FRAGMENTOS    DE   LA    FIAMMETTA    Y    DEL    DECAMEk'ONE,    ETC. 


85 


«Obras  completas»  de  D.  M.  Milá  y 
Foníanals  (t.  VI,  pp.  324-347). 

—  Lo  mon  invisible  en  la  lite- 
ratura catalana.  (Serie  de  artículos 
publicados  en  «La  Renaixensa», 
años  1876-77,  tratando  del  Espantos 
viatje  dé'N  Pere  Porter,  y  transcri- 
biendo ese  texto  tradicional  hacia 
el  fin  del  estudio:  pp.,  10-18,  81-93 
y  153  162. 

Fué  publicado  en  tirada   aparte. 

Viladamor,  Antoni 

Primera  part  de  la  Historia  ge- 
neral de  Cathalunya  composta  y 
ordenada  per  Antoni  Viladamor,  Se- 
cretan de  Sa  Magestat  y  son  Arxi- 
ver  en  la  Corona  de  Aragó.  Dirigi- 
da a  la  Il-lma.  Congregació  deis  tres 
stamenrs  de  Cathalunya  convocats 
per  la  Magestat  del  Rey  Don  Phelip 
nostre  senyor  en  les  Corts  de  Mon- 
eo en  lo  any  de  MDLXXXV.  Ara 
per  primera  volta  donada  a  la  estam 
pa  ab  algunes  anotacions  per  Mos- 
sen  Jaume  Collell,  Pbre.  -  Vich: 
Estampa  de  Ramón  Anglada.  1880. 

Publicáronse  únicamente  seis  plie- 
gos, de  19  X  12  cm.,  que  compren- 
den 80  pp. 

Villena,  Isabel  de 

La  legació  tramesa  per  lo  pare 
Adam  al  Senyor.— Scenes  mistiques 
del  llibre  intitulat  Vita  Christi,  en  lo 
quinzén  segle  compost  de  Sor  Isa- 
bel de  Villena  Reverent  Abadessa 
de  la  Trinitat,  per  primera  vegada 
stampat  en  Valencia  l'any  1497.  - 
Are  novament  estractades,  ab  gran 
cura  ordenades  e  dialogades    per 


Antoni  Bulbena  &  Tosell,  ciutadá  de 
Barcelona.  Any  M.Dccccv.— Tomo 
de  56  pp.  sin  foliar  de  17  V*  X  11  V, 
cm.,  en  8.°,  letra  gótica,  á  dos  tintas. 

Viziana,  Martín  de 

Alabanzas  de  las  lenguas  he- 
brea, griega,  latina,  castellana  y 
valenciana,  copiladas  por  Martín 
de  Viziana,  y  consagradas  al  Ilustre 
Senado  de  la  ínclita  y  Coronada 
Ciudad  de  Valencia.— Valencia:  Li- 
brería de  Francisco  Aguilar.  1877. 
Imp.  á  c.  de  Carlos  Verdejo.— Pp. 
59  +  1  blanca,  en  8.°— (De  la  «Bi- 
blioteca Valentina».) 

—  Libro  de  alabancas  de  las  len- 
guas Hebrea,  Griega,  Latina,  Cas- 
tellana y  Valenciana.  Copilado  por 
Martín  de  Viziana:  y  consagrado 
al  Illustre  Senado  de  la  Inclyta  y 
coronada  ciudad  de  Valencia.  Im- 
presso  con  Licencia.  —  [Colofón:] 
Impresso  en  Valencia  en  casa  de 
Joan  Nauarro.  Año  M.D.lxxiiij.  — 
Opúsculo  de  28  pp.,  de  23  7,  X  16 
cm.,  en  4.° 

Facsímile  fotolitográfico,  repro- 
ducción hecha  en  Madrid,  por  San- 
cho Rayón,  hacia  1875. 

Xalabin 

[Titulo  en  el  fol.  aiij:]  Istoria  de 
Jacob  Xalabin:  fill  del  Amorat  Se- 
nyor de  la  Turquía.  [Fol  a/:]  Intro 
ducció  [por]  R.  Foulché-Delbosc. 
[Colofón:]...  acabada  d'estampar... 
M.dcccc.vj...  Vilanova  y  Geltrú, 
per  cura  y  a  despeses  de  la  Societat 
Catalana  de  Bibliófils  a  Barcelona 
domiciliada.— Opúsculo  de  58  pp., 
en  4.°,  sin  foliar. 


A  DUENDA  AL  APÉNDICE  í 


Alcover,  A. 

Glosan'  de  les  paraules  y  frases 
mes  males  d'entendre  per  un  qui  no 
es  mallorquí,  contengudes  dins 
aqueix  volum  I   [de  las  «Rondayes 


mallorquines»,  segunda  edición.]— 
Palma  de  Mallorca,  1906. 

Amengual,  J.  J. 

Nuevo  diccionario    mallorquín- 


86 


I  .    BONSOMS 


castellano-latín.— D*os  tomos.  — Pal- 
ma, 1858. 

Careta  y  Vidal,  Antonio 

Contribució  al  vocabulari  de  la 
Industria  deis  Te¿jrits.—(V.  pp.  1 13- 
125  del  opúsculo  titulado:  «Memoria 
y  estado  de  Cuentas  que  para  su 
aprobación  presenta  la  Junta  Direc- 
tiva á  la  General  ordinaria  que  se 
celebrará  el  día  28  de  marzo»,  pu- 
blicada por  la  corporación  «Alianza 
Industrial»,  en  Barcelona,  año  1909. 
—Trabajo  premiado  en  el  primer 
concurso  lexicográfico  organizado 
por  el  «Centre  Popular  Catalanista» 
de  S.  Andrés  de  Palomar,  para  con- 
tribuir á  la  formación  del  «Dicciona- 
ri  Cátala»  de  mossén  Alcover. 

Cavanillcs 

Sobre  los  límites  del  Valenciano. 
— (V.  «Boletín  del  Instituto  Libre  de 
Enseñanza»,  año  III,  Madrid,  1879, 
p.58.) 

Cerda  y  Rico,  F. 

Notas  al  canto  del  Turia  ó  noticias 
históricas  de  algunos  poetas  que  en 
él  se  celebran.— (En  la  edición  de 
La  Diana  Enamorada.  .  por  Gil 
Polo,  Valencia,  1862.  Reimpr.  de 
Sancha,  Madrid,  1778.) 

Diez,  Federico 

Etimologisches  Wórterbuch  der 
romanischen  Sprachen.  —  Bonn, 
1869.— 3.a  edic,  dos  tomos. 

Fabra,  Pompeyo 

Sobre  diferents  problemes  pen- 
de nts  en  V actual  caíala  literari.— 
(V.  «Anuari  del  Institut  d'Estudis 
Catalans»,  MCMVII,  pp.  352-369.) 

Forteza,  Tomás 

Gramática  histórica  de  la  Llen- 
gua  Catalana.—  Primera  parte.— 
Tomo  de  372  pp.  — (No  se  ha  puesto 
á  la  venta.) 

Gilleron,  J.— Edmont,  E. 

Atlas  linguistique  de  la  France, 
-París,  1902. 


Contiene  la  transcripción  fonética 
de  los  pueblos  de  lengua  catalana: 
Colliure,  Rivesaltes,  Arles  sur  Tec, 
Ule  sur  Tet,  y  Oleta. 

Grober,  G. 

Gechichte  der  romanischen  Philo- 
logie.—(Se  ocupa,  también,  de  la  his- 
toria de  la  filología  en  Cataluña).— 
Véase:  «Grundriss  der  romanischen 
Philologie»,  edidit  G.  Grober,  2.a 
edic.  Strasburgo,  1904-1906,  pp. 
7185. 

Horning,  Adol 

Zur  Geschichte  des  lateinischen 
e  vor  e  und  i  im  Romanischen.— 
Halle  a.  S.  1883. 

Korting,  Gustavo 

Leteinisch -Romanisches  Wolter- 
buch.—3.a  edic.   Paderborn,  1907. 

Milá  y  Fontanals,  Manuel 

Quatre  mots  sobre  ortografía 
catalana. -(V.  «La  Renaixensa».— 
Barcelona,  1875,  año  V,  tom.  I,  pá- 
ginas 3-8.) 

Nonell,  Jaime 

Primers  Rudiments  de  Gramáti- 
ca Catalana.—  Manresa:  Imp.  de 
Sant  Josép.  -  Opuse,  de  64  pp.,  8.° 

Pastre,  Luis 

Le  Catalán  á  PÉcole.— Opúscu- 
lo de  25  pp.— Perpignan,  Imp.  Co- 
met,  1908. -(Tirada  especial  de  la 
«Revue  Catalane»,   1908.) 

—Llengues  ger manes. —Opúscu- 
lo 10  pp. -Perpignan,  1908.-(De  la 
«Revue  Catalane».) 

Richter,  Elise 

Ab  im  Romanischen.— Ha\le  a  S., 
1904 

Saroihandy,  J. 

Gloses  catalanes  de  Munich.— 
(Tirada  especial  de  «Mélanges  Cha- 
baneau» .  —  Romanische  Forschun- 
gen  Band  XXIII,  pp.  242-252.) 

—  Les  limites  du   Valencien  pu- 


FRAGMENTOS   DE  LA   FIAMMETTA    Y    DEL   DECAMERONE,    ETC. 


87 


blié  dans  «Bulletin  Hispanique»,  VIH 
(1906),  núm.  3,  pp.  297-303. 

—  Remarques  sur  la  Con/ugai- 
son  Catalane.  -  («Bulletin  Hispani- 
que», VII,  núm.  2,  abril-junio,  1905.) 

Schádel,  Bernhard 

Die  katalanischen  Pyrendendia- 
lecte,  I  Teil  extrait  de  la  «Revue  de 
Dialectologie  Romane»,  núm.  1.— 
Enero-marzo  de  1909. —Bruselas, 
«Société  Internationale  de  Dialecto- 
logie Romane». 

—  Die  katalanische  Sprache  in 
Vergangenheit  und  Gegenwart— 
«Kólnische  Zeitung»,  marzo  1905. 

—  Zur  Entwicklung  des  finalen 
a  in  Ampurdá.  —  Opuse.  16  pp., 
24X15  72cm. 

Tirada  especial  de  «Philologische 
und  volkskundliche  Arbeiten»,  Karl 
Vollmóller  dargebracht,  ed.  Gruber 
und  Reuschel,  Erlangen  1908. 


Serra  y  Pagés,  Rosendo 

EEscriptura  fonética.  —Extrac- 
to de  la  conferencia  dada  el  4  de  ju- 
nio de  1904  en  el  Instituto  Catalán 
de  las  Artes  del  Libro.— En  «Revis- 
ta Gráfica»,  publicación  del  mismo 
Instituto— Barcelona,  abril-junio  de 
1904,  año  IV,  núm.  III,  pp.  9-11. 

Tappolet,  E. 

Die  romanischen  Verwands- 
chaftsnamen,  1895. 

Wagner,  M.  L. 

Gli  elementi  del  lessico  sardo 
elemento  catalano  e  spagnuolo. — 
(Tirada  especial  del  «Archivo  Stori- 
co  Sardo»,  pp.  13-25,  vol.  III,  1907.) 

Zanner,  Adolfo 

Die  romanischen  Ñamen  der 
Korperteile  Eine  onomasiologische 
Sludie.—Erlangen,  1902. 


ADDENDA  AL  APÉNDICE  II 


Amado,   Jcan 

Eludes  de  Littér ature  Méridiona- 
le.— Toulouse,  E.  Privat.  —  París, 
A.  Picard,  1907.— Tom.  de  307-1  pá- 
ginas, de  18X12  cm.— En  las  pági- 
nas 163-233  se  inserta  el  capítulo  V 
titulado  «A  travers  la  littérature  ca- 
talane contemporaine». 

Angelón,  Manuel 

Biografía  de  D.  Buenaventura 
Carlos  Aribau,  leída  en  el  Ateneo 
Barcelonés  el  día  22  de  junio  de 
1877.  -  (V.  «Boletín  del  Ateneo  Bar- 
celonés», 1881,  pp.  209-221.) 


Aulestia  y  Pljoán,  Antonio 

De  la  importancia  de  los  archi- 
vos, bibliotecas  y  museos  en  Cata- 
luña (V.  «Boletín  de  Ateneo  Barce- 
lonés», 1879,  pp.  34-49.) 

Córdoba,  B.  de 

Noticia  histórica  literaria  del 
Dr.  D.  Jaime  Balmes,  presbítero. 
—Madrid,  1848. -Tomo  en  4.° 

Gras  y  Elias,  Francisco 

Hijos  ilustres  de  Reus.—  Reus.— 
Tom.  8.° 


ADDENDA  AL  APÉNDICE  [II 


Amat,  Juan  Carlos 

Cualre  cents  afonsmes  catalans 
del  Dr.  Joan  Carlos  Amat.  Dirigits 
al  lector.— Barcelona:  Imprenta  de 
los  Sucesores  de  N.  Ramírez  y 
C.a...  1879.-16  pp.,  en  8.° 


Balaguer  y  Merino,  Andrés 

La  iradueció  catalana  del  Ros 
sanctorum  comparada  per  medi  de 
dos  diferents  textos.— (V.  «Revue 
des  Langues  Romanes»,  año  1881, 
tomo  19,  pp.  56-60.) 


88 


A.    GIMÉNEZ   SOLER 


Colección  de  documentos  iné- 
ditos del  Archivo  de  la  Corona  de 
Aragón.— Barcelona:  Impr.  del  Ar- 
chivo. 

Giménez  Soler,  Andrés 

Itinerario  del  rey  don  Alfonso  de 
Aragón  y  de  Ñapóles.— Zaragoza: 
Impr.  de  Mariano  Escar,  1909.— Un 
tomo  en  4.°,  de  unas  400  pp.,  en 
tipos  góticos,  sobre  papel  de  hilo. 
27  '/,  X20  cm. 

—  La  Corona  de  Aragón  y  Gra- 
nada.— Historia  de  las  relaciones 
entre  ambos  reinos.  —  Barcelona, 
1908.  —  Un  tomo  de  360  páginas, 
en  4.° 

Ambas  obras  son  ricas  en  docu- 
mentos catalanes,  casi  todos  publi- 
cados por  primera  vez. 

González    Hurtebise,   Eduardo 

Inventario  de  los  bienes  muebles 
de  Alfonso  V  de  Aragón  como  in- 
fante y  como  rey  (1412-1424).  — 
(V.  «Anuari  del  Instituí  d'Estudis  Ca- 
talans».— Barcelona,  MCMVII,  pp. 
148-188.) 

En  las  pp.  182-185  se  contiene  la 
rúbrica:  «Títol  de  libres,  axi  scrits 
de  pergamí  com  en  paper,  notats  al 
Camarlench». 


Gudiol,  José 

Traducció  deis  Usatges,  les  mes 
antigües  Constitucions  de  Catalu- 
nya y  les  Costumes  de  Pere  Albert. 
—(V.  «Anuari  del  Institut  d'Estudis 
Catalans»,  Barcelona,  MCMVII, 
pp.  285-334). 

[Puiggari,   Pierre] 

Los  Goigs  deis  Ous, recueillis  par 
M.  P.  P.  [Pierre  Puiggari]  et  pre- 
cedes d'une  notice  historique.  Nou- 
velle  édition.— Perpignan:  Imprenta 
de  Charles  Latrobe,  1876.— Opúscu- 
lo de  16  x  11  cm.,  16  pp. 

Sanctacilia 

Constituciones  de  Sanctacilia  o 
costumbres  de  la  ciudad  de  Barcelo- 
na sobre  las  servidumbres  de  los  pre- 
dios rústicos  y  urbanos... -Gerona: 
Imp.  y  lib.  de  Joaquín  Grases.  1841. 
—Opuse,  de  1 16  pp.,  en  8.° 

Contiene  el  texto  catalán  y  su  tra- 
ducción al  castellano. 

La  Real  Academia  de  Buenas  Le- 
tras de  Barcelona  publicó,  impresa 
por  Juan  Francisco  Piferrer,  una 
edición  sin  año,  bajo  el  título:  «Cos- 
tumbres de  la  ciudad  de  Barcelona 
sobre  las  servidumbres  de  los  pre- 
dios urbanos  y  rústicos»,  en  8.°,  con 
el  texto  antiguo  catalán  y  la  traduc- 
ción castellana. 


Isidro  Bonsoms 


EL  VIAJE  DE  PEDRO  IV  A  CERDEÑA  EN  1354 


Dos  columnas  escasas  (págs.  316-318),  de  la  Crónica  de  Pedro  IV 
(Barcelona,  1850),  ocupa  la  narración  del  viaje  del  Rey  á  Cerdeña  en 
junio  de  1354  y  de  las  peripecias  del  sitio  de  Alguer.  El  relato  no  peca 
de  inexactitud,  pero  sí  de  deficiencia  y  omite  precisamente  aquellos 
detalles  que  mejor  explican  la  resistencia  de  la  ciudad  sitiada  y  má3 
enseñanzas  prestan  á  la  historia  de  la  gueria:  los  documentos  que  pu- 
blico aclaran  esa  narración  y  pueden  servir  para  rectificar  el  texto  en 
fechas  y  en  alguna  frase  notoriamente  corrompidas  ó  equivocadas. 

Dice  la  Crónica  que  el  rey  partió  de  Barcelona,  en  mayo,  hacia 


EL  VIAJE   DE  PEDRO   IV   Á  CERDEÑA  EN    1354  89 

Gerona  y  Rosas.  Efectivamente,  por  los  documentos  de  los  registros 
hemos  comprobado  que  el  15  de  mayo  1354  estaba  todavía  en  la  capi- 
tal del  Principado  y  que  el  21  estaba  ya  en  Rosas.  Hay  documentos 
reales  datados  en  Rosas  hasta  el  14  de  junio.  La  Crónica  declara  que 
se  hizo  á  la  vela  el  día  20,  y  que  llegó  á  la  isla  el  24.  Creo  está  equi- 
vocada y  que  debe  decir  el  15,  como  indica  Zurita.  Estuvo  en  Alguer 
hasta  10  de  enero  1355  por  lo  menos;  y  el  17  del  mismo  enero  consta 
ya  su  estancia  en  Cáller,  donde  aun  le  vemos  el  21  de  agosto.  El  14  de 
septiembre  del  mismo  año  (1355)  es  la  primera  data  que  tenemos  de  su 
regreso  á  Barcelona.  La  Crónica  afirma  erróneamente  que  salió  de  Cá- 
ller el  26  de  agosto  y  que  se  detuvo  en  Alguer  unos  pocos  días,  lle- 
gando á  Barcelona  el  20  de  septiembre. 

Pascuale  Tola,  en  la  disertación  quinta  del  Codex  diplomáticas  Sar- 
dinie  (Turín,  1861),  indicó  que  el  rey  de  Aragón  había  salido  de  Ca- 
taluña para  Cerdeña  en  el  mes  de  diciembre  de  1354,  y  escribió 
también  con  poca  exactitud  que  después  del  cerco  de  Alguer  se  en- 
caminó á  Sassari  y  en  seguida  á  Cáller,  donde  llegó  á  fines  de  enero. 
Tenemos  documentos  que  comprueban,  según  hemos  ya  indicado,  que 
el  rey  salió  de  Rosas  en  junio  1354  y  que  estaba  en  Cáller  desde  el  día 
17  de  enero  1355. 

Fara,  historiador  sardo,  refiere  en  su  obra  De  rebus  Sardinie,  que 
en  la  expedición  á  la  isla,  acompañaron  al  rey  Don  Pedro  su  esposa 
Leonor,  su  hija  Constanza,  Roberto,  duque  de  Baviera,  Fernando  Ruiz 
de  Tauste,  comendador  mayor  de  Montalbán,  Esteban  de  Aragón,  hijo 
del  duque  de  Atenas,  Ugo,  vizconde  de  Cardona,  Andrés,  vizconde  de 
Canet,  Roger  Bernardo,  vizconde  de  Castellbó,  Bernardo,  vizconde  de 
Cabrera,  Pedro  de  Xérica,  Pedro  Boil,  Elfo  de  Próxida,  Gilaberto  de 
Centelles,  Odón  de  Monteada,  Lope  Gurrea,  Felipe  Castro  y  otros  va- 
rios nobles. 

De  los  documentos  que  presentamos  no  se  puede  deducir  si  es  exac- 
to lo  que  dice  el  historiador  sardo,  con  respecto  al  acompañamiento 
del  rey,  pero  contienen  otras  noticias  de  superior  interés.  Es  el  pri- 
mero una  carta  dirigida  por  el  monarca  á  su  tío  Pedro,  conde  de  Riba- 
gorga  y  de  las  Montañas  de  Prades,  en  su  calidad  de  presidente  del 
Consejo  real  que  había  dejado  en  Barcelona. 

Lo  Rey  darago. 

Car  avoncle:  per  tal  quen  haiats  plaer  vos  fem  saber  que  partem  de 
Roses  apres  que  haguem  saludat  ensen  fom  lo  disapte  (a  XV  de  juny) 
tornats  queacom  mes  enQa  del  port  de  Canelles  lo  diemenge  subsi- 
guent  a  ora  de  tercia  se  mes  vent  al  lebeig  e  tantost  donam  veles. 
Et  qui  ab  aquell  vent  qui  ab  altre  navegam  ab  tot  nostre  stol  plegat 
fins  a  CC  milles  poch  mes  o  menys.  Et  acó  dura  tro  a  dimecres  seguent. 
E  pu>  s  donaren  nos  vents  al  contrari.  E  axi  sustinent  e  comportant  tro- 
bam  nos  a  C  milles  prop  de  Maho  lo  divendres  mayti  seguent.  En  lo 

1909.— 7 


90  A.   GIMÉNEZ   SOLER 

qual  dia  de  divendres  Deus  nos  dona  vent  al  ponent  fortunal  quens 
mes  lo  disapte  seguent  a  hora  del  sol  post  al  port  del  Corapte  qui  es  de- 
vant  lalguer  ab  tot  nostre  stol  plegat  alegres  e  pagats  de  nos  meteixs 
que  hanc  la  mar  nons  feu  mal.  E  tota  la  nit  seguent  e  íins  al  dia  de  Sent 
Johan  qui  fo  lo  dimars  seguent  nos  estiguem  aqui  on  haviem  fets  trer 
tots  los  caváis  e  tendes  per  rao  que  aqui  reposasen.  Et  el  dit  dia  de  Sent 
Johan  per  lo  mati  faem  guarnir  los  dits  cavalls  e  cavallers  e  homens  de 
peu  e  axi  guarnits  batalla  arrengada  anam  nos  en  per  térra  tro  al  Al- 
guer.  Pero  la  reyna  romas  en  la  galea  on  nos  e  ella  erem  venguts  e  fa- 
hemhi  drecar  nostre  estandart  e  tot  lestol  veles  plenes  ab  ella  ensemps 
partiren  axi  tost  daqui  com  nos.  E  fo  devant  lalguer  per  mar  aytant  tost 
com  nos  per  térra.  Et  era  cosa  que  fahia  í'ort  bel  veure.  Empero  a  tots 
enemichs  nostres  degra  dar  gran  terror  perqué  nos  encontinent  faem 
trer  nostres  tendes  e  viandes  e  altres  coses  necesaries  a  la  host  e  asse- 
tiam  lalguer  lo  qual  esta  axi  destretament  assetiat  per  mar  e  per  térra 
que  los  qui  son  dintre  no  speren  socors  sino  de  Deu  lo  qual  per  sa  bonea 
e  per  la  justicia  que  havem  esperam  quens  dará  lo  dit  loch  dins  breus 
dies.  Car  aquell  entenem  combatre  en  breu.  E  tots  dies  e  totes  nits  fe  ni 
e  fem  fer  sobre  890  nostres  apparellaments.  Pero  volem  que  sapiats  que 
deis  gins  que  hic  havem  aportats  nons  som  de  res  acorreguts  sino  de  II 
car  parria  que  de  fusta  podrida  fossen  fets  que  IIII  sen  trencaren  ais 
primers  trets  par  que  els  ginadors  quels  regieri  son  tais  que  com  ells 
no  faessen  I  bon  tret  e  nos  lurs  demanessem  que  volia  dir  que  res  de 
be  ells  nuls  temps  ells  no  sabien  fer  deis  gins  resposeren  nos  que  no 
sen  maravellasen  que  ells  nuls  temps  no  havien  tro  a  ara  assaiat  de 
tirar  ab  gin.  Et  encara  que  co  que  pijor  es  com  alguns  bons  ginadors 
fossen  venguts  a  Roses  per  seguir  nos  aci  no  hagues  cura  de  trametrels 
aci  ab  nos  per  cubdicia  de  la  paga  que  fer  nols  volgues  perqué  sen 
hagueren  a  tornar  sobre  la  qual  cosa  nos  haguerem  proveit  siu  sabes- 
sem  don  havem  haut  alonguar  los  dits  nostres  affers  e  fer  grans  des- 
peses e  sespera  de  pendre  gran  dan  a  les  nostres  gents  qui  son  aci  ab 
nos  lo  dia  quel  dit  loch  combatrem  que  si  los  dits  gins  fossen  endrecats 
els  ginadors  sperts  en  endre9arlos  hagueren  fet  tal  joch  deis  murs  e 
de  les  torres  que  hom  sen  entrara  sens  gran  perill  e  molt  pus  tost  que 
no  faran  de  que  vosaltres  sots  enculpa  eusen  reprenem  molt  digna- 
ment  car  sol  los  dits  II  gins  quens  ha  romases  han  enderrocades  II  to- 
rres pensats  que  hagueren  fet  entre  tots  si  fossen  ab  lur  compliment 
axi  com  degren:  veus  quin  solaQ  havem  pres  per  culpa  vostra.  ítem  vos 
fem  saber  que  ques  ques  diga  de  la  mala  sanitat  de  Serdenya  nos  be- 
neyt  sia  Deu  havem  trobat  tro  aci  e  de  present  trobam  axi  bons  ayres 
e  plaer  destar  en  lo  dit  setge  deins  les  tendes  ab  plena  sanitat  de  nos 
e  de  tota  la  host  com  si  eren  dins  en  lo  pus  san  loch  que  haiam  en  nos- 
tra  senyoria.  Daquests  dies  passaren  denant  nostre  stol  batalla  arren- 
gada quaix  quis  vol  combatre  tro  a  XXV  galees  de  genoveses  e  les 
nostres  acostarense  a  ells  fins  a  tret  de  ballesta  e  de  dart  e  feren  alcu- 


1L   VIAJE   DE   PEDRO   IV    Á   CERDERa   EN    1354  91 

nes  nafres  de^a  e  della.  E  com  veeren  que  les  nostres  se  acostaven  a 
ells  niíissa  donarem  rems  e  com  fossen  fort  leus  anarensen  que  les  nos- 
tres  nols  pogueren  aconseguir.  Del  jutge  vos  fem  saber  que  encara  de- 
puys  queyc  som  nons  ha  res  assaiat  nons  sabem  ques  sara  daci  a 
avant.  Mossen  en  Riambau  de  Corbera  passa  assi  com  a  Deu  plach  lo 
dia  de  Sent  Pere  de  juny  desta  vida  en  lo  qual  havem  presa  gran  tala 
per  la  fretura  quens  fa.  Dada  en  lo  setge  del  Alguer  a  XX  dies  de  juliol 
en  lany  de  la  nativitat  de  no»tre  senyor  MCCCLII1I. 

Predicta  littera  fuit  missa  consilio  regio  qui  est  Barchinone.  Al  alt 
infant  en  Pere  comte  de  Ribagor9a  e  de  les  Montanyes  de  Prades  avon- 
cle  nostre  molt  car  (1) 

Sigue  otra  carta  dirigida  á  Guillermo  de  Llagostera,  lugarteniente 
del  Gobernador  de  Mallorca,  en  la  cual  se  dan,  respecto  del  sitio,  deta- 
lles que  se  omiten  en  la  anterior: 

...  el  dimars  jora  de  Sent  Johan  assetjam  lo  loch  del  Alguer  per 
térra  e  per  mar  e  faem  drenar  gins  e  aquell  loch  tenim  assetiat  fort  es- 
tretament  e  fem  trer  los  dits  ginys  los  quals  han  algunes  verdesques  e 
torres  enderrocades.  E  oltra  a<¿o  nos  fem  fer  castells  gates  mantellets 
he  altres  artiflcis  per  combatre  lo  dit  loch  lo  qual  ab  lajuda  de  nostre 
senyor  qui  ha  acostumat  de  proseguir  favorablement  la  nostra  justicia 
entenem  haver  dins  breus  dies.  De  nos  e  de  la  reyna  e  de  la  nostra 
host  sapiats  que  merce  de  nostre  senyor  hic  som  sans  e  alegres.  E  si 
alcuns  hic  enmalaltexen  90  que  nos  pot  escusar  entre  tanta  gent  en 
nenguna  part  merce  de  Deu  guarexen  hic  axi  be  com  farien  en  la  pus 
sana  ciutat  que  nos  haiam  de§a  o  della  mar.  Encara  mes  vos  fem  sa- 
ber que  aquelles  XXV  galees  que  son  stades  en  Cathalunya  e  en  les 
illes  de  Mallorca  son  stades  aci  II  vegades  e  venien  squera  feta  e  ab 
senyera  desplegada.  Pero  tantost  quel  nostre  estol  si  a  tanca  fugen  sens 
tota  vergonya  axi  com  san  acostumat.  Nos  empero  ab  la  ajuda  de  nos- 
tre senyor  havem  provehit  e  entenem  a  provehir  en  tal  manera  que  per 
lurs  maneres  los  nostres  affers  no  pendran  alguna  turbació.  Dada  en  lo 
setge  del  Alguer  a  XXI  de  juliol  en  lany  de  la  nativitat  de  nostre  se- 
nyor MCCCLIIIL— (R.  1,465,  f.  57  v.  y  59). 

El  23  del  mismo  mes  escribió  el  rey  al  Obispo  de  Mallorca  y  después 
de  referir  las  peripecias  del  viaje  hasta  llegar  á  Cerdeña  dice:  «E  trets 
los  dits  caváis  lo  dit  digmenge  el  dillums,  lo  dimars  jorn  de  Sent 
Johan  batista  apres  missa  nos  ab  nostra  cavalleria  et  peonalla  el 
nostre  capita  ab  lestol  tengren  nostra  via  vers  lo  loch  del  Alguer  lo 
qual  assetiam  per  térra  e  per  mar  poderosament  e  trobam  segons  veri- 
tat  quen  lo  dit  loch  podia  haver  de  DC  a  DCC  homens  entréis  homens 


l)    Este  Conde  de  Ribagorca  era  el  cuarto  hijo  de  Jaime  II,  que  casó,  en  1827,  con  Blanca 
de  Taranto. 


92  A.   GIMÉNEZ  SOLER 

de  la  vila  entro  a  C  (?)  soldats  ques  deya  quen  eran  entrats...  Et  per 
son  temps  com  pus  tost  se  poch  fer  faem  trer  los  gins  de  les  naus  e 
aquells  fem  dregar  e  trer  a  la  villa  jassia  que  alcuns  deis  dits  gins  se 
sien  torbats.  Empero  faem  dregar  e  adobar  los  dits  gins  an  tret  e  traen 
continuament  en  manera  que  han  enderrocades  alcunes  torres  edaltres 
escabellades  e  daltres  enderrocades  les  verdesques.  Et  per  90  que  nos 
que  havem  cara  molt  la  vida  deis  nostres  leáis  sotsmeses  ab  menys 
dampnatge  daquells  ab  la  voluntat  de  nostre  senyor  e  ab  la  sua  gracia 
pugam  haver  lo  dit  loch  sens  dampnatge  e  perdiment  de  persones 
daquells  qui  ab  nos  som  fem  fer  castells  bastides  gates  mantellets 
banchs  penjats  e  altres  artificis  per  rasar  los  valls  del  dit  loch  e  com- 
batre  aquell  los  quals  mijangants  ab  lajuda  de  nostre  senyor  Deu  dins 
breus  dies  entenem  haver  lo  dit  loch  victoriosament...  (repite  de  las  ga- 
leras genovesas).  Den  Mariano  Darborea  havem  entes  que  es  aquén 
prop  Bosa  e  sils  affers  daquest  loch  eren  posats  en  bon  estament  si  a 
Deu  plau  irem  lo  visitar  axi  com  li  tany...  (repite  de  la  salud).  En  alcuns 
avolots  que  han  moguts  los  de  la  vila  los  quals  tota  vegada  han  moguts 
a  lur  salu  e  prop  del  mur  los  nostres  deffenents  les  gates  e  les  bastides 
quen  havem  comengades  e  continuam  han  preses  alcunes  nafres  de  les 
quals  merce  de  Deu  son  be  guarits. — (R.  1,465,  f.  62). 

En  25  de  agosto  escribió  el  rey  al  consejo  del  reino  de  Valencia  una 
carta  en  la  cual  dice  lo  siguiente,  hablando  de  las  operaciones  del 
sitio:  «vos  fem  saber  quel  loch  del  Alguer  laltre  dia  mentre  hic  eren 
XXXIII  galees  deis  venecians  ab  ells  ensemps  se  assaia  de  combatre 
lo  loch  del  Alguer  e  finalment  nos  poch  haver  per  batalla  perqué  des- 
puys  havem  acordat  quens  cstiam  aci  si  tots  temps  hic  sabiem  estar 
fins  que  haiam  lo  dit  loch  per  una  via  o  per  altra  ans  que  tan  gran 
minua  no  dariem  a  la  nostra  reyal  corona.  E  per  tal  que  agi  en  la 
ivernada  si  abans  pres  no  sara  go  que  no  entenem  mils  puxam  soferir 
e  no  temam  altre  poder  fem  vallejar  nostra  host  entorn  axi  vers  lo  dit 
loch  com  per  laltra  part  vers  la  térra.  E  pus  vallejats  siam  porem  fer 
dampniflcar  nostres  rebelles  faen  fer  cavalcades  90  que  ara  fer  nos  pot 
per  go  com  havem  a  fer  moltes  parts  de  nos  meteixs  part  que  roman- 
drem  pus  fíats  en  lo  setge.  Pero  volem  que  sapiats  que  havem  perdu- 
des  de  nostres  companyes  de  peu  e  de  cavall  qui  per  malaltia  qui  per 
fet  darmes  moltes.  E  que  havem  estretura  e  defalliment  de  viandes  e 
de  diners  e  la  esperam  haver  maior  si  per  nostres  sotsmeses  no  som 
acorreguts  e  vos  altres  noy  havets  escalfada  cura  e  diligencia.  Car  de 
part  del  mon  vianda  aci  a  nos  ne  a  la  host  no  ha  venguda  sino  aquella 
qui  vench  ab  nos  ensemps  ne  de  la  isla  ne  podem  gens  haver  per  tal 
car  sol  I  sart  no  ses  a  nos  convertit  encara  ans  son  axi  obstináis  en  lur 
rebellio  com  dabans  axi  que  nelex  carn  fresca  de  neguna  lyg  no  sic  tro- 
ba  a  ops  de  la  ost  e  siu  fa  es  tan  poca  e  tan  cara  que  1  bou  sic  ven  X  Uiu- 
res  I  molto  XL  sol.  e  I  parell  de  gallines  XXV  e  XXX  sol.  I  parell  de 


NOTICIAS  93 

perdius  I  flori  e  I  escut  dor  e  axi  vos  altres  vejats  en  quin  punt  som 
car  siats  certs  que  si  cuytadament  e  poderosa  accorreguts  no  som  de 
les  dites  coses  vergonyosament  e  confusa  haurem  a  desemparar  90 
que  ja  Deus  no  vulla  aquest  fet  e  per  conseguent  perdre  la  isla. — 
(R.  1,465,  f.  95). 

En  4  de  septiembre  otra  carta  al  consejo  real  de  Barcelona:  «loants 
molt  la  vostra  diligencia  e  gran  cura  que  hauda  havets  en  los  affers 
per  nos  a  vos  comanats  e  assenyaladament  en  lespeegament  ivergors 
de  la  ñau  de  Alexandria  que  tramesa  nos  havets  ab  molta  vianda  e  de 
les  altres  aximateix  les  quals  fets  espeegar  e  del  bon  do  e  agradable 
quel  general  de  Cathalunya  nos  ha  fet  ara  novellament...  Pregam  vos... 
que  venguen  los  DCC  ballesters  de  queus  havem  escrit  los  quals  havem 
de  necessitat  ítem  oltra  aquells  DCC  ballesters  fets  compliment  a  CCC 
ballesters  axi  que  sien  M  los  quals  nos  trametets  com  pus  iversosament 
porets  ab  les  naus  90  es  de  CCC  en  CCC  o  de  CC  en  CC  axi  com  mils 
puscats  al  pus  tost  que  fer  se  puga.  ítem  vos  manam  que  emprets  pre- 
lats  o  quin  vullats  per  haver  CCC  cavalls  los  quals  nos  trametets  per 
les  dites  naus  car  aquells  havem  de  gran  necessitat  car  cascuna  ñau 
gran  ne  pot  portar  en  cubería  de  X  en  XX  e  ab  altres  vaxells  axime- 
teix  en  guisa  que  venguen  prestament.  ítem  nos  trametets  C  quintars 
de  estopa  de  calafats  e  X  molers  abtes  e  bons  e  no  resmenys  fets  fer 
per  diverses  parts  molt  bescuyt  car  alio  es  vida  del  estol.  E  no  res- 
menys nos  trametets  CC  peces  de  drap  gros  blanch  per  tabans  a  obs 
deis  galiots.  ítem  vinagre  C  botes  e  molts  legums  e  alls.  ítem  Des"arro- 
ves  doli.  ítem  D  quintars  de  formatges  de  Castella.  ítem  CC  bacons  de 
carnsalada.— (R.  1,465,  f.  109). 

Pacificada  la  isla  por  algún  tiempo,  el  rey  regresó  á  Barcelona, 
donde,  según  hemos  dicho,  estaba  ya  el  14  de  septiembre  de  1355.  El 
22  subió  al  monasterio  de  Montserrat,  sin  duda  por  razón  de  algún 
voto  ó  á  dar  gracias  á  la  Virgen  por  el  buen  resultado  de  la  expe- 
dición guerrera. 

Andrés  Giménez  Soler. 


NOTICIAS 

En  la  sesión  del  día  3  de  abril  leyó  D.  Antonio  Rubio  y  Lluch  un 
estudio  histórico  sobre  la  oratoria  política  en  Cataluña  durante  la  Edad 
media;  en  la  siguiente,  celebrada  el  20  del  propio  mes,  dio  á  cmocer 
D.  Francisco  Carreras  y  Candi  un  trabajo  sob:  e  «Orígenes  de  la  enfiteu- 
sis  en  Barcelona  durante  los  siglos  XI  y  XII».  En  sesión  de  4  de  junio 
leyó  D.  Fernando  de  Sagarra  una  noticia  de  los  grabadores  de  matrices 
de  sellos  de  los  monarcas  y  príncipes  de  Cataluña-Aragón  en  los  si- 


94  NOTICIAS 

glos  XIII  al  XV.  Finalmente,  en  la  de  23  del  mismo  junio,  ha  leído  don 
Andrés  Giménez  Soler,  correspondiente  en  Zaragoza,  unos  documentos 
inéditos  y  observaciones  sobre  el  viaje  de  Pedro  el  Ceremonioso  á  la 
isla  de  Cerdeña,  en  1354;  y  D.  Joaquín  Miret  y  Sans  ha  dado  á  conocer 
varios  fragmentos  de  un  sermonario  catalán  del  siglo  XIV,  que  ha  en- 
contrado en  una  biblioteca  extranjera. 


En  la  mencionada  sesión  del  3  de  abril  fueron  nombrados  acadé- 
micos de  número  D.  Ramón  D.  Peres,  para  la  vacante  de  Mossen  Cinto 
Verdaguer;  D.  Ramón  Casellas,  para  la  de  D.  José  Puiggarí  y  D.  Ca- 
yetano Soler,  presbítero,  para  la  del  canónigo  D.  Buenaventura  Ribas. 
Fueron  también  nombrados  correspondientes  D.  Eduardo  de  Toda  y 
Güell,  en  Londres;  D.  Arturo  Stille,  en  Lund  (Suecia);  D.  Eduardo 
Villariño,  en  Santiago  de  Galicia,  y  D.  Guillermo  Miller,  en  Roma. 


Ha  fallecido  D.  Antonio  Elias  de  Molins,  académico  honorario  desde 
el  año  1877,  y  que  ocupó  plaza  de  número  desde  1903  hasta  1905.  La 
Corporación  hace  constar  su  sentimiento  por  esta  irreparable  pérdida. 

No  autorizando  los  vigentes  Estatutos  el  nombramiento  de  nuevos 
académicos  honorarios,  quedan  actualmente  conservando  esta  catego- 
ría, por  haber  sido  nombrados  con  anterioridad  á  la  reforma  reglamen 
taria  de  1885,  los  Sres.  D.  Melchor  de  Palau  y  Cátala  y  D.  José  Elias 
de  Molins. 


En  sesión  de  The  Híspante  Society  of  America  (domiciliada  en  Nue- 
va York),  del  día  18  de  mayo  último,  fué  nombrada  esta  R.  Academia 
de  Buenas  Letras  socio  honorario^de  aquella  distinguida  entidad  que 
tanto  trabaja  para  difundir  en  el  nuevo  continente  el  conocimiento  y 
estudio  de  la  lengua,  la  literatura  y  la  historia  de  los  pueblos  ibéricos. 


Obras  recibidas:  Poética  oV Aristotil,  traducción  del  P.  Ignasi 
Casanovas,  S.  J.  (Barcelona,  1907). — El  clasicismo  poético  de  Manuel 
de  Cabanyes,  por  José  M.a  Baranera,  Pbro.  (Barcelona,  1909). — His- 
toria de  Vélez-Rubio,  por  Fernando  Palanques  (Vélez,  1909). — Sulla 
costituzione  del  comune  italiano  nel  medio  evo,  por  Arrigo  Solmi  (es- 
tratto  dalla  Rivista  italiana  di  Sociología;  Roma,  1907).  —  Una  pagina 
di  storia  sassarese,  por  Arrigo  Solmi  (estratto  del  Archivio  storico 
Sardo;  Cagliari,  1908).— Bulgaria,  conferencia  en  la  Sociedad  Geográ- 
fica, por  D.  Joaquín  de  la  Llave  (Madrid,  1909).— Catálech  de  la  Bi- 
blioteca musical  de  la  Diputado  de  Barcelona,  ab  notes  históriques, 


NOTICIAS  9o 

biográfiques  y  critiques,  por  Pelip  Pedrell  (Barcelona,  1908). —  Une 
épitaphe  parisienne  inédite,  por  Moisés  Schwab  (París,  1909). — Les 
médecins  juifs  de  Fierre,  roi  d' Aragón,  por  Joaquím  Miret  y  Sans 
(París,  1909;  extrait  de  «Revue  des  Etudes  Juives»  n.°  114). — Anuari 
de  MCMVII  del  Instituí  d' Estudis  Catalans  (Barcelona,  1909). — Memo- 
rias de  la  Real  Academia  de  Ciencias  y  Artes  de  Barcelona,  3.a  época, 
volumen  Vil,  n.°  9,  Sobre  la  emisión  de  radiaciones  por  cuerpos  fijos  ó 
en  movimiento,  por  D.  Esteban  Terradas;  n.°  lo,  Mantispidos  nuevos, 
por  el  P.  Longinos  Navas;  n.°  11,  La  Astronomía  aplicada  d  la  nave- 
gación de  los  buques  rápidos,  por  D.  José  Ricart  Giralt;  n.°  12,  Sesión 
extraordinaria  en  honor  de  D.  Miguel  Cuní;  n.°  13,  Notas  sobre  el  te- 
rremoto de  Messina,  estadística  sismológica  y  observaciones  sísmicas, 
por  D.  José  Comas  y  Sola;  n.°  14,  Notas  fito geográficas  críticas,  por 
D.  Juan  Cadevall;  n.°  15,  El  eclipse  total  de  luna  del  3  al  4  de  junio 
de  1909,  por  D.  Luis  Ganalda. — Boletín  de  la  Real  Academia  de  Cien- 
cias y  Artes  de  Barcelona,  3.a  época,  volumen  II,  n.°  11  (Barcelona, 
año  1909). — Sesión  pública  inaugural  de  1909  de  la  Real  Academia  de 
Medicina  y  Cirugía  de  Barcelona. — Boletín  de  la  Real  Academia  de  la 
Historia,  primer  semestre  de  1909  (Madrid).— Anuario  estadístico  de 
la  ciudad  de  Barcelona,  año  VI,  1907. — Cultura  Española,  revista 
trimestral  (Madrid,  1909,  n.°3  13  y  14). — Mémoires  de  V Académie  des 
Sciences,  inscriptions  et  belles  lettres  de  Toulouse,  10.a  serie,  tomo  VII 
(Tolosa,  1907). — Bulletin  international  de  V Académie  des  Sciences  de 
Cracovie,  clases  de  filología,  historia  y  filosofía,  n.os  10  de  1908  y  1  y  2 
de  19C9;  clase  de  ciencias  matemáticas  y  naturales,  n.os  1  y  2  de  19C9. 
Analele  Academiei  Romane,  serie  2.a,  tomo  XXX,  parte  administrativa 
y  sección  literaria,  dos  tomos;  sección  histórica,  un  tomo;  sección  cien- 
tífica, un  tomo  (Bucuresti,  1908). — Academia  Romana.  Diu  vieata  Po- 
porului  Román,  culegeri  si  studii:  I.  Hora  din  cartal,  de  Pompilio 
Parvescu  (Bucuresti,  1908);  II.  Cimilituri  Romanesti,  con  introducción 
y  glosario,  de  Tudor  Pamfile  (Bucuresti,  1908);  III.  Poezii  populare  din 
Maramures,  adúnate  de  Tit  Bud  (Bucuresti,  1908). — Academia  Ro- 
mana, discursos  de  recepción:  30,  O  Schitare  din  Istoria  Botanicei 
(24  marzo  1908),  sesión  solemne  del  Dr.  Dim.  Grecescu;  31,  Despre 
formarea  zacamintelor  de  petrol  din  Romanía  (23  marzo  1907),  sesión 
solemne  de  L.  Mrazec. — Monumentele  epigrap.ee  si  sculpturali.ale  Mu- 
zeului  National  de  antichitati  din  Bucuresti,  por  Gr.  G.  Tocilescu, 
parte  II  (Bucuresti,  1908). — Bibliografía  Romaneasca  veche  (1508-1830), 
de  J.  Bianu  y  N.  Hodos,  tomo  II,  fascículo  4  (Bucuresti,  1909).  —  Litera- 
tura medícala  Romaneasca,  biografía  y  bibliografía,  por  el  doctor 
G.  Crainicianu  (Bucuresti,  1907). — Scrieri  de  Alexandru  Russo,  publi- 
cado por  Petre  V.  Hanes  (Bucuresti,  1908).  —  Anales  del  Museo  Nacional 
de  México,  segunda  época,  tomo  V,  n.°  12  y  último  (México,  1909). — 
Anales  del  Museo  Nacional  de  Arqueología,  Historia  y  Etnología, 
tomo  I,   n.°  1  (México,    1909):— Bibliothéque  de  l'Ecole  des  Chartes, 


% 


NOTICIAS 


enero-abril  (París,  1909). — Revue  des  Etudes  Juives,  tomo  LVII,  nú- 
mero 114  (París,  1909).  —  Revue  des  Etudes  Historiques,  marzo-abril  y 
mayo- junio  (París,  1909).  —  Bulletin  de  la  Sjciété  des  Etudes  Histori- 
ques (ancien  Instituí  Historique),  año  1908  (París,  1909). — Le  Moyen 
Age,  revue  d'histoire  et  de  philologie,  enero-febrero  y  marzo-abril 
(París,  1909).— Revue  Hispaniqne,  tomo  XIX,  n.os  55  y  56  (París,  1908). 
Revue  des  Langues  Romanes,  sexta  serie,  tomo  II,  enero-febrero 
(Montpeller,  1909). — Revue  des  Pyrénées,  segundo  trimestre  (Tolosa, 
año  1909). — Archivio  della  Reale  Societá  Romana  di  Storia  Patria, 
volumen  XXXI,  fascículos  3  y  4  (Roma,  11308). — Archivio  Storico  per 
la  Sicilia  Oriéntale,  año  6.°,  fascículo  1.°  (Catania,  1909). — Archivio 
Storico  Sardo,  volumen  IV,  fascículos  1  y  2  (Cagliari,  1908).— Boletim 
da  Real  Associagao  dos  architectos  civis  e  archeologos  portuguezes, 
4.a  serie,  tomo  XI,  n.°  9  (Lisboa,  1908).—  Empori,  revista  catalana 
mensual,  tres  tomos  (Barcelona,  1907-1908).  —  Estudis  Universitaris  ca- 
talana, revista  bimensual,  volumen  III,  primer  semestre  (Barcelona, 
año  1909). — Bolleti  de  la  Societat  arqueológica  Luliana,  primer  semes- 
tre de  1907  y  primero  de  1909  (Palma,  1909).— Boletín  de  Historia  y 
Geografía  del  Bajo  Aragón,  primer  semestre  de  1909  (Calaceite). — 
Revista  de  Estudios  franciscanos,  año  III,  primer  semestre  (Barcelona, 
año  1909). — Butlleti  del  Centre  Excursionista  de  Catalunya,  primer 
semestre  (Barcelona,  1909). — Butlleti  del  Centre  Excursionista  de 
Lleyda  (Lleyda,  1909). — Butlleti  del  Centre  Excursionista  de  la  Comar- 
ca de  Bage-i  (Manresa,  1909). — Revista  de  la  Asociación  Artístico  Ar- 
queológica Barcelonesa  (Barcelona,  1909). — Boletín  de  la  Real  Acade- 
mia Gallega,  año  IV,  n.°  25  (Coruña,  1909).—  Bollettino  delle  publica- 
zioni  italiane  ricevute  per  diritto  di  stampa,  primer  semestre  (Floren- 
cia, 1909).  —  Les  peintures  rupestres  du  bassin  inférieur  de  VEbre,  por 
l'abbé  Breuil  y  D.  Juan  Cabré  Aguiló,  extrait  de  «L'Antropologie», 
tomo  XX  (París,  1909). 


*>3fc*- 


Año   IX  "D/^VT    "CT'T'M  Núm.   35 


BOLETÍN 


DE  LA 


Real  /icademia  de  Buenas  Letras 

— -  DE  BAUCEBONA m 


--Í3 


JULIO   Á  SEPTIEMBRE   DE  1909 


£> — 


REDREQ  DE  LA  REYAL  CASA: 
ordenaments  de  Pere  "lo  Gran"  e  Anfós  "lo  Lliberal" 

(Seglk  XIII) 

A  mellor  regiraent  de  la  reyal  casa,  establiren  certs  ordenaments 
los  reys  d'Aragó  Pere  «lo  Gran->  e  son  fill  Anfós,  los  quals  cuydám 
avuy  recullir  e  stampar.  No  s'en  conexen  de  temps  precedent,  segons 
mostrarem  en  altre  lloch  (1).  No  cal  dir  que  son  de  molta  valúa,  tant 
per  la  llur  antiguitat,  quant  per  lo  llenguatge  puix  pertanyen  al  se- 
gleXIII. 

Les  trovám  recondites  en  diferents  volums  de  nostre  gran  arxiu  re- 
yal (2),  copiantles  textualment,  e  reproduintles  ab  orde  cronológich. 

Son  en  nombre  de  cinch:  dos  pertanyen  al  rey  Pere  e  tres  al  rey 
Anfós.  De  les  cinch,  les  tres  son  publicades  en  dos  diferents  llochs  e 
les  altres  dugues  inedites  (3).  Al  reproduhirles,  cuydám  de  llur  correc- 
ció  purgantles  d'errades  tant  quant  nos  és  possible. 

Les  primeres  del  rey  Pere,  constituexen  un  eos  general  de  doctrina 
ordenancista,  regulant  en  esciits  lo  que  ja  s'estilava  en  la  sua  casa  e 
cort,  e  smenant  50  que  creya  covinent  per  abús  d'atribucions  o  de 
drets.  Per  tant  que  tracta  de  tots  los  oficiáis  de  son  palau,  com  eren, 
majordóm,  sobrecoch,  museu,  argenters  de  la  cuyna,  paniger,  boti- 
ller, reboster,  porters,  civader,  posader,  cavallerig,  acembler,  algut- 
zir,  scrivá  de  ració,  troters  de  bustia  e  munters.  Ab  esta  breu 
enumerado  deis  oficiáis  queda  vist  quin  propósit  era  lo  deis  primers 


(1)  Veges  nostre  article  Ordenanzas  j)ara  la  casa  y  corte  de  los  reyes  de  Aragón  (Siglos 
XIII y  XIV)  (Cultura española,  nom.  II,  Madrid,  1906). 

(2)  L'arxiu  general  de  la  Corona  d'Aragó,  que's  custodia  a  Barcelona. 

(8)  Les  dos  del  rey  Pere  les  publica  Prósper  de  Bofarull  en  la  Colección  de  documentos 
inéditos  del  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón  (volúm.  VI,  any  1850),  e  la  d'Anfós  del 
1286,  la  donarem  a  conexer  en  lo  dessús  dit  article  de  Cultura  española. 

1909.— 8 


98  F.    CARRERAS   Y  .CANDI 

ordenaments  del  palau  reyal.  Donar  bona  endre9a  al  estament  interior 
sens  fer  cura  al  regulament  económich  administratiu. 

En  l'any  1277  dicta,  lo  propri  Monarca,  una  segona  part  reglamen- 
tant  l'acompanyament  del  sobirá,  singularment  quan,  del  hu  de  sos 
reyálmes,  passava  a  l'altre.  Se  proposava  acabar  controversies  entre 
los  cavallers  del  seguici  reyal,  evitant  que,  los  qui  acudien  al  Príncep 
per  afers  particulars,  restessin  en  la  corapanyía  de  la  sua  cort.  Pere 
«lo  Gran»  distribueix  los  dotze  meses  de  l'any,  per  passarlos  equitati- 
vament  en  quiscún  deis  tres  reyálmes  que  integraven  la  confederació 
catalano-aragonesa. 

Morí  lo  rey  Pere,  e  feya  mes  de  tres  meses  que  regnava  son  fill 
N'Anfós  quan  dicta  altres  ordenaments,  lo  darrer  jorn  de  febrer  de  l'any 
1286.  Allí  comenca  a  assenyalarse,  lo.nou  Monarca,  per  lo  que  sempre 
lo  distingí,  co  és,  per  regular  endrecadament  pagues  e  rebudes.  De- 
xen  veure  lo  afany  de  teñir  bona  administració  que  tant  distingí  com  a 
rey  economista,  al  qui  reb  lo  descolorit  cognóm  de  «Lliberal». 

Al  mateix  orde  d'idees  pertanyen  altres  breus  ordenacions  suple- 
tories  del  1288,  adregades  al  tresorer  y  porters  per  haver  bona  cura 
de  les  rebudes  deis  drets  reyals,  suprimint  al  mestre  racional  e  al  bat- 
lle  general,  prohibint  hi  hagués  mes  d'un  oficial  en  un  mateix  oflci, 
e  regulant  donacions  de  bens  seents,  per  fugir  d'enganys  e  sorpreses. 

Sempre  preocupantse,  lo  rey  N'Anfós,  de  la  bona  administració, 
dicta,  en  1291,  altre  ordenament  hont  assenyalava  qui  e  com  rebria 
les  pecunies,  a  fi  de  que  pervinguessen  integrament  a  mans  sues,  lo 
lloch  hont  se  devien  remetre,  forma  de  donar  rebuts,  llibres  hont  se 
registrassen,  manera  d'entregar  diners  al  tresorer  reyal,  temps  assig- 
nat  per  rendició  de  comptes,  manera  de  trametre  cullidors  e  porters 
per  haver  pecunies,  e  forma  de  pagar  deutes. 

Los  ordenaments  económichs  del  rey  N'Anfós  presenten  carácter 
transitori.  La  circutnstancia  de  no  formar  part  del  Registre  1529  del 
nostre  arxiu  reyal,  mostra  que  no  arrivaren  al  rey  Pere  «lo  Cerimo- 
niós»,  qui  conceptuantles  breus  e  poch  importants,  les  suprimí  al  co- 
piar les  deis  altres  dos  reys  predocessors  seus,  Pere  «lo  Gran»  e  Jaume 
«lo  Just». 

Limitada  la  present  publicació  a  les  ordenacions  que  per  lo  redrec, 
de  la  reyal  casa  d'Aragó  se  dictaren  en  lo  segle  XIII,  no  passém  pus 
avant  a  tractar  de  les  fetes  a  manament  de  Jaume  «lo  Just»,  de  Pere  «lo 
Cerimoniós»,  o  de  Joan  «lo  Cassador»,  comprensius  del  segle  XIV. 


1ÍEDREQ   DE   LA  REYAL  CASAjjETC.  99 


Ordenaments  del  senyor  rey  En  Pere  W 

Ordena  lo  senyor  rey  priraerament  quel  majordom  sia  obeyt  de  co  que 
manara  en  Casa.  Et  sia  tengut  de  guardar  be  et  leyalment  lo  prou  del  senyor 
Rey  axi  que  nos  perda  ren  ne  uage  res  a  mal  en  Casa.  Et  siu  feya  quel  sen- 
yor Rey  sen  tornas  a  ell  co  es  assaber  quel  cors  et  quant  ha  fos  a  merce  del 
senyor  Rey. 

ítem  que  aquells  qui  desobediens  li  serán  sien  en  aquella  pena  matexa. 

El  senyor  Rey  dona  al  Maiordom  per  seruir  aquell  Offlci  et  per  seguir 
los  dits  manaments  et  per  estar  a  la  dita  pena  los  drets  qui  dejus  son  scrits. 

Preña  Mayordom  per  sos  drets  en  tot  loch  quel  senyor  Rey  preña  Cena  de 
meniar  XX  solidos  per  a  vnes  Calces  daquella  moneda  que  en  aquell  loch 
correga  on  la  Cena  se  prendra  o  si  paguen  la  messio  en  diners  quel  senyor 
Rey  agües  feta  aquell  dia  en  aquell  loch. 

ítem  preña  los  Cuyrs  de  totes  les  vaques  que  en  aquella  Cena  se  despen- 
dran. Et  do  per  cascun  Cuyr  que  preña  lili  diñes  ais  portéis. 

ítem  preña  tots  dies  de  Casa  del  senyor  Rey  mija  libre  de  Cera. 

ítem  vna  onca  de  pebre  et  tots  los  Cuyrs  de  les  vaques  qui  uendran  de 
present  al  senyor  Rey  sis  despenen  en  Casa  o  en  racio  per  peces.  Ell  que  sia 
tengut  de  fer  guardar  aquelles  vaques  a  sa  messio. 

Ítem  preña  lo  Mayordom  cascun  dia  de  Cort  dues  peces  de  Carn  de  molto 
et  dues  ferrades  de  vi. 

ítem  preña  D  solidos  per  cascuna  do  III  festes  del  any.  Es  assaber:  pas- 
cha  Cinquaesma  et  Nadal  daquella  moneda  que  correga  en  aquell  loch  on 
lo  senyor  Rey  tendrá  la  festa. 

Totes  aqüestes  gracies  atorga  lo  senyor  Rey  a  Majordom  per  co  quell  sia 
pus  obligat  a  guardar  lo  prou  del  senyor  Rey  et  a  la  pena  damunt  dita. 

ítem  lo  Majordom  com  sia  ab  lo  senyor  Rey  preña  racio  a  XII  besties. 
Et  aquell  que  romandra  per  el  en  son  loch  preña  racio  a  IIII  besties  et  ell 
que  meta  museu  per  la  Cuyna  a  guardar. 

Los  Officials  maiors  mana  lo  senyor  Rey  que  sien  obeyts  en  totes  coses 
cascun  en  son  Offici  sots  la  pena  damunt  dita. 

Sobrecoch  preña  en  tota  Cena  quel  senyor  Rey  preña  de  meniar  de  tots 
los  moltons  qui  en  aquella  Cena  se  despendran  les  pelles  et  totes  les  rae- 
nucies 

ítem  preña  de  tots  los  moltons  quel  senyor  Rey  despena  en  Cort  axi  de 
Cena  com  menys  de  Cena  los  Cois  et  les  rabades  et  los  blascos:  et  daquells 
de  racio  los  Colls  tan  solameut.  Et  tot  acó  que  sia  gint  et  conuinentment 
leuat  sens  affollament  daco  que  romandra. 

ítem  preña  de  les  vaques  axi  de  Cena  com  menys  de  Cena  los  Cois  los 
blascos  et  daquells  de  racio  atrotal. 

ítem  preña  deis  porchs  axi  de  Cena  com  menys  de  Cena  et  de  racio  los 
Cois  els  sagins. 


(l)    Registre  1529,  foli  J,  copia  feta  en  lo  segle  XIV.  Espurguém  del  original  lo  numeral  I 
per  quan  se  tracta  de  Pere  cío  Gran»  y  no  de  Pere  «lo  Católich.» 


100 


F.   CARRERAS   Y   CANDI 


ítem  preña  deis  porchs  salatz  los  caps  els  cois  e  les  illades  daquelles  quis 
meniaran  en  cort:  et  daquells  de  racio  los  caps  els  cois  tan  solament. 

ítem  preña  de  tots  los  moltons  de  present  les  pells  et  les  menucjies.  Et  el 
quels  fassa  guardar  et  escorxar  a  sa  mession. 

ítem  preña  de  tots  los  congres  et  de  tot  peyx  de  tall  les  Coes  90  es,  a  III 
dits  sots  lo  lombrigol  Et  si  el  senyor  Rey  se  acordaua  quels  donas  diners  sa- 
buts  per  tots  los  drcts  damunt  dits  que  ho  puxe  fer. 

Els  drets  damunt  dits  sien  partits  entre  el  els  Cuyners  axi  com  acostu- 
mat  es. 

Totes  aqüestes  gracies  atorga  lo  senyor  Rey  al  Sobrecoch  per  90  que  el 
sia  pus  obligat  a  guardar  lo  prou  del  senyor  Rey  et  a  la  pena  damunt  dita. 
Et  sia  tengut  de  comprar  lenya  al  rebost  et  ayga  al  Rebost  et  a  la  bote- 
llería. 

Lo  Museu  preña  cascun  dia  III  diners  daquella  moneda  que  correga  en 
aquell  loch  on  lo  senyor  Rey  sera  et  deu  meniar  en  lo  palau  per  hom 
de  peu. 

Los  argenters  de  la  Cuyna  sien  III  et  deuen  meniar  el  palau  per  homens 
de  peu  et  prenguen  les  baldanes  deis  moltons  et  de  les  vaques  ques  couran 
en  la  Cuyna. 

ítem  prengan  los  Caps  els  Cois  els  uentrels  els  peus  et  la  ploma  de  tota 
voleteria  exceptat  de  pahons. 

Els  sien  tenguts  de  seruir  lur  Offici  et  de  guardar  les  escudelles  els  tall- 
yadors.  Et  si  res  sen  pert  que  sien  tenguts  desmanarles  si  donchs  nos  tren- 
cauen.  Et  sis  trenquen  que  les  mostren  al  sobrecoch  o  a  son  lochtinent  et 
aquell  quen  diga  al  majordom  et  que  se  scriua  en  libre  de  la  Racio. 

PaniQer  preña  per  tots  drets  de  son  Offici  D  solidos  barchinonenses  per 
cascun  an.  Et  nengunes  altres  coses  no  preña  an  sien  totes  del  senyor  Rey 
en  qualque  manera  el  les  pusche  auer  ni  percassar  a  prou  del  senyor  Rey. 
Et  preña  encara  el  pani9er  de  les  lengues  de  les  vaques  de  Cena  et  de 
present  sis  menuguen  en  Casa  et  los  Cuyrs  de  les  besties  que  morran  ais 
homnes  de  Coi't  quel  senyor  Rey  dege  esmenar. 

Botiller  preña  D  solidos  de  Barchinona  per  cascun  ayn  sots  la  manera 
desús  dita  et  nengunes  altres  coses  no  preña.  Et  preña  los  Cors  de  les  vaques 
de  Racio  et  de  present  daquelles  que  muyren  a  ops  de  Casa  et  de  racio  de 
Cena  et  de  present. 

Reboster  preña  per  tots  sos  drets  D  solidos  de  barchinonenses  per  cascun 
ayn  et  preña  I  morabeti  daur  per  cascun  Caual  quel  senyor  Rey  do  en  ca- 
ual  o  en  diners  daquel  a  qui  lo  Caual  sera  donat  exceptats  aquels  Cauals  de 
son  Cors  que  tenga  Caualleris  de  que  age  pensat  deu  dies:  et  nenguns  al 
tres  drets  ne  nengunes  altres  coses  no  preña  ne  cera  ne  salers  ne  nenguna 
roba  per  vellya  ni  per  trencada  que  sia  ans  sie  tengut  de  guardar  aquella 
et  de  fer  prou  al  mils  que  puche.  Et  sie  tengut  de  dame  compte  per 
menut. 

Ítem  lo  reboster  ades  en  present  do  scrites  per  menut  totes  les  coses  vnes 
et  altres  de  la  maior  tro  al  menor  qui  el  rebost  son  ne  totes  quantes  ne  uen- 
dran  daqui  auant.  Et  tot  90  qui  sen  despena  ne  sen  guast  ne  el  senyor  Rey 
do  que  ho  do  per  scrit  en  sia  tengut  de  donar  compte. 

Et  aquell  quel  senyor  Rey  uoldra  que  seruesca  la  sua  Cambra  liureli  lo 
Reboster  lo  lit  et  les  uestidures  et  draps  de  paret  et  Cortines  et  setis  et  ba- 


REDREC   DE   LA    REYAL  CASA,    ETC.  101 

rrats  et  aquels  quel  conega  que  age  ops  a  la  Cambra:  et  aquel  de  la  Cambra 
nos  gos  entremetre  dais  ans  si  res  li  mane  prendra  lo  senyor  Rey  ne  res  le 
uenia  en  poder  per  nenguna  manera  aytantost  aquel  dia  matex  síe  tengut 
de  liurarho  al  Reboster  maior  o  a  son  lochtinent  seus  demanar. 

Et  aquell  qui  seruira  les  taules  liurali  lo  reboster  tot  largent  et  les  toua- 
llyes  et  barráis  et  setis  et  draps  de  paret  aquells  que  continuament  agen  ops 
a  seruir  et  liureli  cándeles  et  brandons  fets  salsa  mel  oli  et  sal  a  ops  del  re- 
bost  et  a  ops  de  la  Cuyna  et  formages  sechs  mantenga  fruyta  sucre  et  con- 
fits.  Et  aquell  nos  gos  entremetre  dais  ans  si  res  li  uenia  en  poder  de  nengu- 
na manera  aytantost  aquell  dia  matex  sia  tengunt  (tengut)  de  liurarho  al 
Reboster  mayor  o  a  son  lochtinent. 

E  totes  les  altres  coses  vnes  et  altres  tenga  guart  et  procur  lo  Reboster, 
et  guart  lo  Reboster  que  no  prendra  azembles  al  Rebost  sino  tantes  com 
naura  ops  a  portar  co  quel  senyor  Rey  aura  mester  en  los  viages  que  fara  et 
que  les  besties  vagen  carregades  conuinentment  et  que  noy  gos  fer  portar 
Roba  ne  comanda  de  nuil  hom  menys  de  manament  del  senyor  Rey. 

Et  guart  lo  Reboster  lo  lit  del  senyor  Rey  com  se  fara  ne  hon  et  tots  los 
Officís  del  rebost  que  sien  be  et  ordenadament  seruits  et  gnardats. 

E  tots  aquells  del  Offici  del  Rebost  sien  tenguts  dobeyr  et  de  fer  tot  co  que 
reboster  los  man  ne  los  orden:  et  si  res  hi  ua  a  mal  sie  la  colpa  sobrel  Rebos- 
ter maior  si  donchs  no  mostraua  que  per  desobediencia  daquells  del  Offici 
fos.  Et  totes  coses  qui  del  Rebost  sien  quis  perden  sia  tengut  lo  Reboster  ma- 
ior desmenar  exceptades  aquelles  que  haura  liurades  a  aquells  qui  serán  el 
los  Officis  segons  que  damunt  es  ordenat  les  quals  si  nenguna  sen  perdía 
fassa  esmenar  lo  Reboster  ad  aquel  a  qui  liurada  la  hauria. 

Et  com  lo  Reboster  se  partirá  de  Cort  leix  en  son  loch  qui  fassa  co  que 
el  ha  affer  et  tots  los  altres  sien  tenguts  de  fer  ét  de  guardar  tot  ^o  de  que 
lo  Reboster  es  tengut. 

En  lo  Rebost  correga  liure  el  march  de  Barcalona  et  no  altre. 

Et  tots  aquels  del  Rebost  sien  tenguts  daiudar  la  vn  al  Offici  del  altre  en 
son  loch  ab  que  fretura  no  fassa  en  son  Offici. 

Porter  maior  et  los  altres  porters  preñen  de  tot  Caualler  nouel  la  espada 
la  qual  sie  reemuda  per  lo  Caualler  Cent  solidos.  Et  si  es  Richom  L  moraba- 
tins  daur. 

ítem  preñen  de  tot  Castell  quel  senyor  Rey  do  a  nengu  o  de  Loch  quel 
senyor  Rey  do  que  villa  murada  sia  Cent  solidos  daquella  moneda  qui  en 
aquell  loch  correga. 

ítem  prenguen  de  tot  Richom  a  qui  lo  senyor  do  honor  en  aragon  per 
Caualleries  C  solidos. 

ítem  prenguen  de  totes  Coses  de  meniar  qui  sien  de  present  qui  entren 
per  la  porta  del  palau  et  uenguen  dauant  senyor  a  coll  o  a  ma  lo  delma 
si  pugen  a  deenes:  mas  datjo  que  no  pug  a  deena  no  prenguen  res. 

Ítem  prenguen  les  preses  deis  Ciuades  con  lo  senyor  Rey  do  Ciuada  de 
Racio. 

ítem  prenga  lo  Ciuader  II  Ciuades  per  mesurage  etper  solatge  ettot  lal- 
re  romangue  al  senyor  Rey. 

ítem  prenguen  la  peca  de  la  vaca  de  porch  et  de  Cansalada  et  de  Ceruo 
et  de  peix  de  tayll  quis  leuen  de  la  taula  del  senyor  Rey.  Et  si  el  senyor  Rey 
lo  uol  donar  que  lals  deu  esmenar. 


102  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

ítem  prenguen  de  tota  vaca  de  Cena  lo  Cap  et  de  tota  vaca  de  present 
qui  muyra  en  casa:  et  preñen  de  Majordom  IIII  diners  de  Cascun  Cuyr  quel 
preña. 

Et  sien  tenguts  de  guardar  que  ninguna  res  no  isque  de  fora  casa  sens 
manament  de  Majordom.  Et  si  nexia  que  sia  la  colpa  sobre  ells  et  especial- 
ment  que  degen  pagar  a  los  argenters  la  meytat  de  les  escudelles  si  nengu- 
na sen  pert. 

El  guarden  que  nengun  deis  escuders  ne  entren  a  leuar  ne  al  gitar  del 
senyor  Rey  sino  aquel  qui  deuant  li  tallya  et  aquell  qui  tendrá  la  copa  et 
dos  altres  escuders.  Et  aquells  II  escuders  altres  entren  la  vn  vespre  els  et 
laltres  altre. 

ítem  que  nuil  hom  noy  age  en  lalberch  del  senyor  Rey  sino  aquels  que 
el  volra. 

ítem  que  noy  age  nenguna  bestia  sino  es  del  senyor  Rey  ne  aquellos  del 
senyor  Rey  si  troben  alberch  conuinent. 

Et  de  tots  los  dre;s  damunt  dits  px-ena  lo  porter  maior  la  ter<?a  part  e  los 
altres  porters  les  dues  partes. 

Et  aquels  porters  se  partesquen  a  seruir  tots  dies  per  partides  etque  ten- 
guen  les  portes  foranes  tan  be  com  aqueles  del  palau  ne  de  la  Cambra.  Et 
del  dia  quels  vns  seruiran  no  sen  en'remetren  los  altres  ne  torben  re  daco 
que  elsuolran. 

Posader  preña  de  cascuna  Cena  quel  senyor  Rey  prendra  en  meniar  vn 
molto  viu  o  hun  Congre  sech  si  es  dejuni  o  si  paguen  la  messio  en  diners  en 
aquel  dia  en  aquell  loch  et  en  tota  aldea  prenga  II  alberchs  al  senyor  Rey 
hun  per  jaer  et  altre  per  meniar. 

Caualleriz  prenga  de  tot  Caual  qui  sia  de  Cors  del  senyor  Rey  que  Caua- 
lleriz  tenga  de  que  age  pensat  X  dies  sil  dona  lo  senyor  Rey  hun  morabati 
daur  daquell  a  qui  lo  senyor  rey  lo  dará  et  de  tota  altra  bestia  que  sia  del 
Cors  del  senyor  Rey  que  el  tenga  V  solidos  daquella  moneda  que  correga  en 
aquell  loch. 

Et  les  Selles  vellyes  els  esperons  vellyes  et  les  oses  el  Capel  de  sol  els 
guans  quel  senyor  Rey  lexara  si  el  senyor  Rey  o  uol  donar  a  altre  quel  Ca 
ualleriz  noy  prenga  nuil  dret.  Et  no  gos  nuil  h  ornen  metre  a  pensar  de  les 
besties  del  senyor  Rey  sino  aquells  quel  senyor  Rey  manara. 

Azembler  maior  preña  XII  diners  Barchinonenses  o  de  Reyals  de  valen- 
cia per  loguer  de  Cascuna  bestia  quel  senyor  Rey  aia  ops  axi  de  Sella  com 
de  bast  la  hon  correguen  barchinonenses  o  Reyals  et  la  on  correguen  Jac- 
censes  X  diners  Jaccenses  et  si  costa  meyns  sien  del  acembler.  Et  si  costa 
mes  pach  ho  lo  Azembler.  Et  sia  tengut  de  guardar  lo  Azembler  que  les 
besties  uagen  cargades  conuinentraent  et  guart  los  basts  et  la  roba  que 
liurada  li  sera.  Et  si  azembla  hy  ua  buyda  sens  compliment  de  Carrega  que 
sia  tengut  lo  Azembler  que  la  pach  del  seu  et  aia  I  hom  de  peu  a  Racio  del 
senyor  Rey  qui  li  aiut  pert  la  racio  que  pren. 

Alguazir  preña  I  morabati  daur  de  tot  pres  que  age  tengut  X  dies  ho  me3 
et  age  tots  dies  I  brandon  de  Cándeles  de  la  Cort  del  senyor  Rey. 

ítem  que  tenga  lalguazir  VIII  homs  de  peu  qui  sien  bons  et  sufficiens 
a  Racio  del  senyor  Rey  et  faga  daquests  estar  a  la  porta  del  palau  del 
senyor  Rey  per  guardar  los  troters  de  baralla  et  de  '^Castigar  los  que  no 
criden  ne  auquen  ne  fassen  brogit  et  que  no  lexen  teñir  les  besties  dauant 


REDREC   DE   LA   REYAL   CASA,   ETC.  103 

la  porta  del  palau  del  senyor  Rey  ans  fassen  fer  gran  carrera  a  entrar  et 
a  exir. 

Scriua  de  Racio  preña  de  tota  Cena  pledeiada  et  de  meniar  X  solidos  da- 
quels  qni  darán  la  Cena  daquella  moneda  qui  correga  en  aquell  loch  et  I 
brando  de  cándeles  cascun  dia  del  Rebost. 

Et  sia  tengut  de  comptar  tots  dies  la  messio  de  Casa  ab  lo  maiordom  et 
ab  los  officials  maiors. 

Et  de  dar  la  Racio  quel  senyor  Rey  dará  en  pan  en  vi  en  carn  et  en  pex  et 
en  ciuada  et  de  fer  albarans  de  la  quitacio  deis  diners  et  daquels  qui  a  acó 
li  aiudaran  pach  ho  del  seu  sens  tota  Racio  et  messio  del  senyor  Rey  excep- 
tat  la  Racio  quel  senyor  Rey  dona  a  ell  et  a  son  lochtinent.  Et  aquell  lochti- 
nent  no  li  puxa  mudar  ne  aquell  noy  puxe  altre  metre  en  son  loch  si  donchs 
per  malaltia  no  ho  feya. 

Et  sia  tengut  de  comptar  les  persones  qui  mengen  en  Cort  et  de  guardar 
que  noy  menuguen  sino  aquells  que  meniar  hy  degen.  Et  si  y  menge  nengu 
qui  meniar  noy  dege  que  man  ais  porters  quel  ne  giten. 

Et  que  nengun  Official  no  menuch  ne  gos  meniar  en  nengun  loch  de 
Casa  del  senyor  Rey  sino  en  lo  palau  on  lo  senyor  Rey  o  el  Maiordom  men- 
jaran:  et  que  seruesquen  los  Officials  maiors  mentre  lo  senyor  Rey  meniara. 
Et  apres  mengen  ab  lo  Maiordom  et  seruesquen  ab  los  Officials,  et  los  escu- 
ders  no  mengen  a  taula  de  Canallers  leuat  los  Officials  maiors  els  escuders 
qui  tallen  dauant  lo  senyor  Rey  et  teñen  la  Copa  qui  son  en  compte  dof- 
ficials. 

Et  aquel  qui  aquest  ordenament  passara  quel  scriua  de  Racio  lo  dapne  et 
git  mantinent  de  Racio. 

ítem  que  nengu  ne  gos  jugar  dins  casa  del  senyor  Rey  a  nengu  joch  de 
daus  sino  a  taules  o  a  escachs  si  donchs  Caualler  no  jugaua  en  aquel  joch. 
Et  si  o  fan  que  perden  la  merce  del  senyor  Rey. 

Los  Officials  tots  ab  los  homens  quel  senyor  Rey  los  ha  atorgats  que  ten- 
guen  menuguen  en  cort  et  no  prenguen  racio  de  fora  exceptat  lo  loch  on 
tenguen  lurs  mullers  que  prenguen  Racio  de  fora  et  meniar  en  lur  alberch  o 
estar  de  penyores  si  altra  companya  esta  a  penyores  prenia  Racio. 

Lo  scriua  de  Racio  do  Racio  en  aquesta  manera  lo  kaffic  de  forment  a 
mensura  de  Valencia  et  de  Caragoca  a  Cent  et  XX  homs  lo  dia.  El  kaffic  de 
Ciuada  a  XVI  besties  et  la  ferrada  de  Cort  quen  deu  haver  III  en  lo  quarter 
de  Valencia  a  VI  homes  lo  dia  el  quarter  de  molto  a  VI  homens:  vaques 
porchs  Cansalada  et  Gallinos  Crabits  et  pex  segons  quel  esciiua  de  Racio 
ha  acostumat.  Que  del  pan  XXX  onces  de  pan  cuyt  per  persona  et  de  la 
Ciuada  XXX  altres  per  bestia  lo  dia. 

Troters  de  bustia,  Acembles  Munters  et  altres  homens  de  peu  qui  sien  de 
Racio  del  senyor  Rey  mengen  en  Cort  exceptats  jueus  et  Sarrayns  qui  pren- 
guen Racio  de  fora 

Et  si  nengu  ni  ha  malalt  o  hauia  muller  el  loch  o  no  podien  esser  al  men- 
iar que  agen  affer  per  lo  senyor  Rey  prenguen  racio  de  fora.  Es  assaber  I 
peca  de  molto  sens  tota  altre  carn.  Et  si  no  hi  ha  molto  altre  carn  axi  com  al 
Escriua  de  racio  sia  viares  Et  nengu  no  prenga  i-acio  de  carn  en  la  Cuyna. 

Els  troters  de  bustia  prenguen  los  peus  de  les  vaques  de  Cena  et  de  pre- 
Bent  quis  meniaran  en  Casa  del  senyor  Rey  es  darán  de  Racio  et  II  solidos 
de  tota  Cena  que  porten  daquells  qui  darán  la  Cena. 


104 


F.    CARRERAS   Y   CANDI 


Els  troters  de  bustia  sian  tenguts  dañar  et  de  uenir  a  jornades  dretes  et 
pus  tost  si  inanat  los  era  per  cosa  cuy  tosa  Et  si  saturauen  mes  de  vn  dia 
pert  les  jornades  que  perden  la  merce  del  senyor  Rey  si  donchs  per  justa 
escusa  no  seren  aturats. 

ítem  no  gosen  res  acaptar  de  nuil  hom  mas  si  hom  los  o  dona  sens  dema- 
nar  que  ho  pusquen  pendre. 

ítem  no  gosen  dir  ni  comptar  nengunes  noues  nouelles  que  els  no  agen 
vistes  o  si  les  han  oydes  comptar  comptenles  axi  com  les  hauran  oydes. 

ítem  no  gosen  departir  ni  rahonar  ni  teñir  bando  de  nengu  en  nengu 
loch  quel  senyor  Rey  los  trameta  ne  gosen  desonrar  ne  vil  teñir  neDgu  mas 
que  fassen  lurs  messageries  segons  que  demanat  los  sera  et  no  se  entreme- 
ten dais. 

Munters  fassen  segons  quen  Pascual  montero  los  manara  els  ordenara  en 
Casa  et  fora  casa  et  nengu  deis  no  gos  teñir  sino  I III  sahuesos  et  vna  sahue- 
sa  et  deis  Cadells  de  la  sahuesa  no  romanguen  mas  II  et  deis  altres  tenguen 
ne  tants  com  en  Pascual  montero  manara. 

En  Bernat  de  muntpahon  preña  M  solidos  barchinoneuses  cascun  ayn  et 
sia  tengut  de  acullir  et  de  reebre  et  de  ixir  a  homs  estrayns  et  de  los  al- 
bergar et  de  fer  los  uenir  dauant  lo  seuyor  Rey  e  de  fer  los  fer  co  quel  sen- 
yor Rey  inanara. 

II 

Ordéname nls  del  senyor  rey  En  Pere,  en  1277 


E  en  Barchinona  VIII  dies  a  la  ixida  del  mes  dabril  del  ayn  MCCLXXVII 
lo  senyor  Rey  ordena  que  daquiauant  per  tots  temps  tots  los  Cauallers  et  fils 
de  Cauallers  de  Casa  sua  com  el  entrara  en  arago  et  exira  de  Cathalunya 
romanguen  en  Cathalunya  aquels  quin  son  et  tornen  en  lurs  alberchs  et  so- 
Aren  sen  ab  els  matexes.  Et  acó  lur  dege  dir  lo  Scriua  de  racio. 

Et  semblantment  com  lo  senyor  Rey  exira  darago  et  ira  en  Cathalunya 
o  en  Regne  de  valencia  quel  dit  escriua  de  Racio  o  dege  dir  ais  Cauallers  et 
fils  de  Cauallers  Daragon  que  romanguen  en  arago  ab  si  matexs:  atressi 
com  exiran  de  Regne  de  valencia  et  irán  en  arago  o  en  Cathalunya  que  ho 
dege  dir  a  aquels  qui  serán  de  Regne  de  valencia  en  aquella  matexa  ma- 
nera deis  altres  de  Cathalunya  et  de  Aragón. 

ítem  en  lo  dia  damunt  dit  ordena  lo  senyor  Rey  que  nuil  hom  de  Casa 
sua  que  no  seguesca  continuament  la  Cort  que  si  ue  al  senyor  Rey  seos  que 
no  sia  request  per  letra  del  senyor  Rey  que  no  li  sia  fet  albara  de  quitaco 
daytantcom  hi  sera  si  donchs  lo  senyor  Rey  no  ho  manaua  de  certa  scien- 
cia.  Et  sia  Rich  hom  Caualler  o  altre  de  qualque  condicio  sia  lo  dia  que  uen- 
dra  a  la  Cort  quel  escriua  de  Racio  li  dege  dir  si  ue  per  sos  affers  o  si  ue  per 
seguir  continuament  la  Cort  que  no  li  faria  compte  de  res. 

Encara  en  aquell  dia  matex  ordena  lo  senyor  Rey  que  compartesca  son 
estage  per  tots  temps  en  aquesta  forma:  que  estia  en  los  Regnes  de  valencia 
et  de  Murcia  IIII  meses  del  ayn  co  es  Noembre  Deembre  Janer  et  Freber. 
ítem  en  aragon  altres  lili  meses  Marc  abril  Mayg  et  Juyn.  ítem  en  Catha- 
lunya los  remanens  IIII  meses  qo  es  juyol  agost  septembre  et  vuytubri. 

Encara  el  damunt  dit  VIII  dia  a  la  exida  del  mes  dabril  el  senyor  Rey 


REDREQ  DE  LA   REYAL  CASA,   ETC.  105 

ordena  que  daquest  dia  a  enant  a  tots  cells  de  Casa  sua  de  qualque  condi- 
ción sien  que  tendrán  lurs  alberchs  en  qualque  loch  on  lo  senyor  Rey  sia 
quels  sia  fet  cornpte  de  lur  quitacio  complidament  es  assaber  a  aquells  a  qui 
compte  dege  esser  fet.  Et  ja  sia  co  que  en  lo  temps  passat  tro  al  dia  damunt 
dit  fos  ordenat  que  no  fos  fet  cornpte  a  tots  aquells  qui  serien  en  lurs  al- 
berchs on  que  la  Cort  fos  cor  a  la  meytat  de  lur  quitacio  lo  senyor  Rey  o  a 
relexat  de  special  gracia  axi  que  complidament  los  sia  fet  compte  de  lur 
quitacio  segons  que  desús  es  dit. 

III 
Ordenaments  del  senyor  rey  N'Anfós,  en  1286  W 

Aquests  son  los  ordenaments  quel  senyor  Rey  don  Alfonso  mana  fer  en 
Osea  pridie  kalendas  Martii  Anno  domini  M°  CC°  LXXX0  sexto. 

Primerament  que  cada  diluns  sia  lo  senyor  Rey  en  publie  per  oir  totes 
demandes.        » 

ítem  quels  dimarts  els  diuenres  sia  en  consel  los  matins  et  a  aquels  dies 
se  determenen  los  fets  seus  et  los  altres  de  la  térra. 

Tots  los  altres  dias  de  la  setmana  aia  lo  senyor  Rey  a  son  deport  et  á  sa 
volentat  e  aquels  dies  no  entena  en  neguns  feits  si  feyts  ni  coses  no  eren. 

ítem  quels  jutges  cada  mati  oien  plets  en  casa  del  senyor  Rey. 

ítem  que  los  conseyllers  sien  cada  dia  vna  uegada  en  conseyl  en  casa 
del  senyor  Rey. 

ítem  que  deis  priuilegis  et  feyts  duptoses  sia  tingut  en  P.  marques  de 
certificar  lo  Rey. 

ítem  que  la  ordínacio  de  la  casa  la  qual  feu  lo  senyor  Rey  en  P.  sia  se- 
guida. 

ítem  que  tot  hom  qui  haia  a  Comtar  que  reta  comte  dauant  aquels  III 
quel  senyor  Rey  assignar  uolrra  sobre  aquell  comte  et  quel  senyor  Rey  sia 
present  en  aquell  et  los  altres  del  consell  com  se  deura  examinar  et  afinar. 

ítem  que  cada  dia  redem  comte  los  officials  de  casa  sobre  la  messio  da- 
uant lo  maiordom  et  ab  lescriua  de  racio  e  cada  mes  reta  Comte  lo  despen- 
ser  ho  tresorer  daquella  messio  et  que  hi  sia  lo  maiordom  et  lescriua  de 
racio. 

ítem  quen  P.  marches  reta  comte  per  III  tersses  del  an  al  senyor  Rey  de 
lescriuania. 

ítem  quel  tresorer  no  don  res  sens  carta  del  senyor  Rey. 

ítem  quel  tresorer  no  reeba  res  sens  carta  del  senyor  Rey  tro  sia  regis- 
trat  en  lo  registre  del  senyor  Rey. 

ítem  quels  officials  manleuen  tro  a  cap  del  mes  et  que  a  cap  del  mes  que 
sien  pagats. 

ítem  que  no  compren  ren  a  barata  ne  a  carestía  que  nols  sia  pres  en  com- 
te sino  axi  com  ualgues. 


(l)    Registre  6J,  derrers  folia. 


106 


F.    CARRERAS  Y   CANDI 


IV 


Ordenaments  del  senyor  rey  N'Anfós,  en   1288  (D 

En  Barcelona  V  idus  Martii  anno  predicto. 

Aqüestes  son  les  ordenacions  daual  escrites  que  vol  et  mana  lo  senyor 
Rey  que  sien  obseruades. 

Primerament  quel  tresaurer  reeba  et  faza  reebre  totz  los  diners  e  dinesa- 
des  quel  senyor  Rey  deya  auer  conseuuilla  manera  aixi  de  rendes  con  de 
questes  con  de  cenes  con  de  condempnacions  con  de  deutes  degutz  al  senyor 
Rey  et  con  de  totes  altres  coses  de  les  quals  hom  fos  tengut  al  sénior  Rey 
per  alcuna  rao. 

ítem  quels  porters  reeban  et  cuyllen  totz  los  diners  o  dinesades  responen 
al  tresaurer  o  a  qui  el  volrra  en  son  loch  reebent  albara  del  Thesaurer  o  da- 
quel  a  qui  els  o  Muraran  en  loch  del  de  tot  zo  que  liuraran  e  que  fazen  al- 
bara a  totz  aquels  deis  quals  alcuna  cosa  reebran  de  zo  que  reebut  ayan. 

ítem  que  totes  assignacions  feites  per  lo  sénior  Rey  et  per  lo  tresaurer 
sien  obseruades  et  no  sien  trencades  per  nuilla  rao  a  negu. 

ítem  que  ees  loffici  del  maestre  racional  a  la  sao  dará. 

ítem  que  cessen  les  inquisicions  leuades  aqueles  deis  officials  a  la  publi- 
cacio  de  les  quals  man  lo  señor  Rey  enantar. 

ítem  que  no  hy  aya  batle  negu  general  por  zo  cor  fa  messio  sens  profit. 

ítem  quel  sénior  Rey  no  atorg  a  negu  donacio  de  seent  meyns  de  con- 
seyl  per  zo  que  no  pusca  esser  enganat  e  que  orden  que  qualque  persona 
vuila  auer  del  donacio  o  gracia  de  seent  o  de  gran  quantitat  de  mouent  que 
1h  deman  per  escrit  ab  lo  qual  escrit  lo  sénior  Rey  aut  son  acort  fara  sa 
resposta. 

ítem  quel  sénior  Rey  proueesca  en  los  altres  officis  de  sa  casa  sian  obs 
meyllorament  aixi  con  es  lo  porter  maior  et  de  totz  los  altres. 

ítem  quel  sénior  Rey  no  tinga  en  vn  of  fici  sino  vn  official  per  zo  quen  sia 
guardat  de  messio  et  quel  offici  ne  sia  mils  seruit. 


.  Ordenaments  del  Senyor  rey  N'Anfós,  en  1291  (*) 

Kalendas  Madii  anno  domini  M°  CC°  Nonagésimo  primo:  en  la  ciutat  de 
barchinona  lo  molt  alt  senyor  rey  Nanfos  Rey  darago  de  Maiorches  de  va- 
lencia et  Comte  de  barchinona  feu  aquest  ordonament  ques  segueix. 

Primerament  que  tots  los  diners  qui  daquienant  a  aquell  senyor  Rey  uen- 
guen  o  pertanguen  et  uenir  o  pertanyer  degen  axi  de  rendes  com  de  exides 
questes  tribuís  cenes  reenzons  dost  et  tots  esdeueniments  dons  manleutes  e 
per  qualque  altra  rao  dins  sa  térra  et  de  fora  uenguen  et  sien  aportáis  a  la 


(1)  Registre  73,  foli  102. 

(2)  Registre  74,  foli  93. 


REDREQ    DE  LA   REYAL  CASA,   ETC.  107 

sua  cambra  e  aquells  reeba  per  aquellsenyor  Rey  en  G.  Durfort  et  Narnau 
<ja  bastida. 

ítem  que  tota  la  moneda  que  a  la  dita  cambra  uendra  per  qualque  rao 
sia  posada  et  mesa  en  vna  caxa  o  en  plus  ay  tantes  com  mester  ni  aia:  e  cas- 
cuna  daquelles  caxes  en  les  quals  la  dita  moneda  estara  aia  dues  claus  de 
les  quals  tenga  la  una  lo  dit  en  G.  durfort  et  laltra  lo  dit  Narnau  ca  bastida. 

ítem  quels  damunt  dits  en  G.  durfort  et  Narnau  9a  bastida  o  lur  locti- 
nents  fassen  albarans  ais  cullidors  et  ais  altres  qui  diners  aportaran  a  la 
cambra  de  zo  que  reebran  dells  ab  lurs  segells  segellats. 

ítem  que  sien  feyts  tres  libres  en  cascun  deis  quals  sien  escrites  totes  les 
reebudes  que  aqui  se  faran  et  los  albarans  de  les  receptes  daquells  que  fa- 
ran  los  damunt  dits  en  G.  durfort  et  Narnau  za  bastida  deis  quals  libres 
tenga  la  vn  lo  senyor  Rey  et  laltre  lo  dit  en  G.  durfort  et  laltre  Narnau  ca 
bast:da  e  aquell  libre  del  senyor  Rey  tenga  per  ell  en  bertran  dez  uall  es- 
criua  seu. 

Ítem  que  deis  diners  que  per  los  damunt  dits  serán  reebuts  en  la  dita 
cambra  no  sie  despes  negun  per  menut  mas  aquells  diñéis  sien  liurats  en 
quantitats  grosses  al  dit  thesaurer  et  ell  que  les  despena  per  menut  segons 
quel  senyor  Rey  li  manara  ne  mester  sera  a  la  sua  casa. 

E  de  tot  zo  quel  damunt  dit  Narnau  9a  bastida  reebra  en  la  damunt  dita 
cambra  fassa  albara  segellat  ab  son  segell  ais  dits  en  G.  durfort  et  en  Ber- 
trán des  ualls  o  escriua  de  sa  via  en  los  libres  de  les  reebudes  del  senyor  Rey 
et  del  dit  en  G.  durfort  les  quantitats  que  reebra. 

E  de  totes  les  damunt  dites  reebudes  et  dates  grosses  sien  tengut  de 
comptar  ab  lo  senyor  Rey  los  dits  en  G.  durfort  et  en  Bertrán  des  valí  per 
tres  terses  del  an.  E  lo  dit  Narnau  ca  bastida  per  menut  de  les  dates  en  les 
dites  terses  90  es  assaber  lo  pi-imer  dia  de  Maig  e  lo  primer  dia  de  Setembre 
et  lo  primer  dia  de  Jener. 

ítem  quels  damunt  dits  en  G.  durfort  et  Narnau  ca  bastida  ab  lo  dit  en 
bertran  ensemps  regoneguen  et  escriuen  tots  los  diners  de  qualque  loe  ne  de 
qualque  part  degen  uenir  al  senyor  Rey  efc  trameten  porters  et  cullidoi's  per 
aquells  et  per  tots  los  altres  que  daqui  enant  uendran  al  senyor  Rey  per  ne- 
guna  rao. 

ítem  quels  damunt  dits  porters  et  cullidors  sien  tenguts  de  aportar  tots 
los  diners  a  la  cambra  et  de  reebre  albara  segons  que  dit  es  et  compten  ab 
los  damunt  dits  de  les  cullites  que  fetes  auran  et  aien  a  estar  en  lur  orde- 
nado. 

ítem  quels  damunt  dits  pusquen  citar  et  destrenyer  tot  hom  qui  aia  a  re- 
tre  compte  al  senyor  Rey  ne  tenga  diners  seus  per  qualque  rao. 

ítem  que  assignacio  neguna  no  sia  feyta  a  nuil  hom  sino  per  les  man- 
leutes  ques  faran  a  la  despesa  del  menjar  del  senyor  Rey  les  quals 
assignacions  sien  feytes  per  los  damunt  dits  en  G.  durfort  et  -Narnau  ca 
bastida  et  en  bertran  des  valí. 

Quant  ais  altres  deutes  qui  son  deguts  per  quitacions  ne  per  cauals 
ne  per  altra  manera  sien  pagats  deis  diners  de  la  cambra  segons  quel  sen- 
yor Rey  ordonara.  E  si  assignacio  neguna  si  auia  afer  per  qualque  rao  sia 
fe\ta  per  los  damunt  dits  de  espres  consentiment  del  senyor.  Rey. 

Ítem  que  negun  porter  ne  altre  hom  no  pac  assignacio  neguna  deis  di- 
ners de  les  cullites  mas  aquells  aport  a  la  dita  cambra. 


108 


J.   BOTET   Y  SISÓ 


ítem  que  tots  los  manaments  de  les  dates  deis  diners  que  serán  feyts  a 
Narnau  ca  bastida  sien  feyts  per  cartes  les  quals  sien  segellades  per  lo  dit 
en  bertran  ab  lo  segell  del  anell  e  sien  registrades  totes  en  vn  registre  por 
criat  quel  dit  en  bertran  tenga  en  la  cambra  del  senyor  Rey. 

Quod  est  actum  die  et  anno  predictis. 

Francesch  Carreras  y  Candi. 


NOTES  SOBRE  VESCOMTES  DE  GERONA 


La  serie  cronológica  deis  vescomtes  de  Gerona,  desde  que'l  ves- 
comtat  queda  vinculat  en  la  casa  de  Cabrera  durant  lo  primer  tere,  del 
segle  XI,  és  bastant  coneguda,  encara  que  presenta  alguns  punts  dup- 
tosos,  merexedors  d'estúdi  y  d'aclariraent.  La  que  quasi  bé  no's  coneix 
és  la  deis  vescomtes  que'ls  precediren.  Axó'ns  mou  a  publicar  les 
següents  notes  que  poden  contribuir  a  formarla. 

En  nostre  estudi  sobre  els  Comtes  beneficiaris  de  Gerona,  trobárem 
un  vescomte  Wifret,  en  841,  y'ls  vescomtes  Ermidó  y  Rodulf,  en  850, 
deis  quals  el  primer  y  un  deis  derrers  és  probable  foren  vescomtes  de 
Gerona.  Son  totes  les  noticies  que  tením   del  vescomtat  en    lo  se 
gle  IX. 

Del  segle  X,  conexém,  en  primer  terme,  un  vescomte  Unefret  (Une- 
fredusj,  que  firma  immediatament  després  del  comte  Sunyer  en  la 
escriptura  de  la  donació  feta  per  aquest  a  la  iglesia  de  Gerona  d'una 
part  del  lucre  de  la  moneda  del  comtat,  en  l'any  934.  Encare  que 
Sunyer,  a  mes  de  comte  de  Gerona  ho  era  de  Barcelona  y  d'Ausona,  y 
per  lo  meteix  tenia  tres  vescomtes,  un  per  cada  comtat,  és  de  creure 
que  Unefret  era'l  de  Gerona,  donchs  actúa  ab  el  comte  en  un  assumpte 
que  fa  referencia  esclusiva  a  n'aquest  comtat.  L'anomeném  Unefre- 
dus,  y  no  Wifredus  com  altres  que  han  publicat  la  escriptura  de  dona- 
ció  citada,  perqué^  axí  está  escrit  son  nom  en  lo  Cartoral  de  Carles- 
Many,  ahont  está  copiada  (f .  XLV),  y  en  l'original  d'ella  que's  guarda 
en  l'arxiu  del  Capítol  geroní,  ab  la  circumstancia  de  seguir  a  la  firma 
d'Unefredus  vicecomes,  la  d'un  altre  testimoni  anomenat  Wifredus, 
lo  qual  allunya  la  sospita  de  que'l  nom  del  vescomte  puga  estar  escrit 
equivocadament. 

Deu  anys  mes  tart,  en  16  d'abril  de  945,  un  vescomte  Audegarius 
firma,  també  immediatament  després  deis  comtes  Sunyer  y  Riquilda, 
en  la  escriptura  de  donació  feta  per  aquestos  a  la  iglesia  de  Gerona 
del  lloch  de  Riufret,  situat  prop  de  Sant  Martí  de  Calonge,  en  lo  com- 
tat de  Gerona  (1).  Per  les  metexes  rahons  qu'hem  donat  respecte 


(1)    Cart.  de  Carles-Many,  f.  XLVI.  Marca  Hisp  ,  ap.  80. 


NOTES  SOBRE   VESCOMTES    DE   GERONA  109 

d'Unefret,  conceptuém  á  Audegari  vescomte  de  Gerona;  ab  l'adició 
que  d'aquest  vescomte  n'hi  ha  un  altra  enunciativa  y  és  la  me- 
moria que  se'n  fa  en  lo  diploma  del  rey  de  Franga,  Lotari,  confirma - 
tori  deis  bens  y  drets  que  posseíen  los  monastirs  de  Sant  Feliu  de 
Sant  Pol  de  la  Maresma,  expedit  l'any  968.  Entre'ls  bens  que  posseía 
Guixols  y  de  el  derrer  deis  dits  monastirs,  hi  figuren:  «alodia  in 
Lavandarias,  et  in  Parietes...  et  Gorrón  quod  dedit  ei  Audegarius 
Vicecomes»  (1). 

En  28  de  juny  de  l'any  928,  un  vescomce  anomenat  Leopardus 
vengué  a  son  fill  Audegari  un  castell  denominat  Bavinlas,  «quod  est 
situs  in  latere  Monte  de  Begas»,  y  la  vila  de  Campins  «qui  est  in  Mon- 
te latere  signo»,  en  lo  Montseny,  reservantsen  la  possessió  mentres 
visques  (2).  Ara  bé  ¿aquest  Audegari,  fill  del  vescomte  Llopart,  és  lo 
meteix  Audegari  que  trobém  figurant  en  l'any  945  com  vescomte  de 
Gerona?  Ho  fa  molt  probable  l'ésser  fill  d'un  vescomte  y'l  ser  ja  11a- 
vors  los  cárrechs  hereditaris,  y  ademes  Testar  lo  lloch  de  Campins 
en  lo  Montseny,  qual  montanya,  o  bona  partida  d'ella,  forma  part 
de  les  possessions  deis  vescomtes  de  Gerona,  anomenades  mes  en- 
de vant  «Lo  Cabrerés».  Donat  aquest  supósit,  el  vescomte  Leopardus, 
del  qual  fins  are  no's  tenia  noticia,  hauria  sigut  també  vescomte  de 
Gerona. 

A  lo  que  acabém  d'insinuar,  no  s'hi  oposa  d'una  manera  abso- 
luta la  existencia  del  vescomte  de  Gerona  Unefret,  entre  Llopart  y 
Audegari;  donchs  podría  ésser  molt  bé  que  Unefret  hagués  sigut  tam- 


il)   Marca  Hisp.,  ap.  108. 

(2)    Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  perg.  n.  2  del  comte  Seniofret.  Diu  axí: 

In  nomine  Domini.  Ego  Leopardus  vice  Comité  vinditor,  tibi  filio  meo  Audegario 
emtore,  per  hanc  scnptura  vendicionis  nostra,  vindo  tibi  Gastrum  meum  qui  dicunt 
Ravinlas,  qui  est  situs  in  latere  Monte  de  Begas,  vindo  tibi  ipsum  Castrum  et  omnia 
quantum  abeo  in  suo  termine  vel  habere  debeo  per  quacumque  voce:  et  vindo  tibi  villa 
Campins,  qui  est  in  Monte  latere  signo,  cum  omnia  sua  terminia  domos  ortos  vineas  campos 
agros.  Quantum  abeo  vel  habere  debeo  per  quacumque  voce,  tam  super  quam  suptus  regó, 
silvis,  garricis,  aquis,  aquarum  ductibus  vel  reductibus,  omnia  et  in  ómnibus  vindo  tibi  hec 
omnia  quod  superius  resonat,  tantum  quantum  Ínter  me  et  te  convenit  in  aderato  vel  definito, 
pretio  solidos  mille:  quod  tu  Emtor  mihi  dedisti,  et  ego  vinditor  de  ipse  manibus  meis 
recepi:  Et  nichilque  de  ipso  precio  apud  te  emtore  non  remansit  est  manifestum.  Quem 
vero  predicto  Castro  et  omnia  quantum  ibidem  abeo  vel  habere  debeo,  et  ipsa  villa  Kampi- 
nus  cum  omnia  sua  terminia,  sicut  superius  resonat,  de  meo  jure  in  tuo  trado  dominio  et 
potestate  ab  omnem  integritate,  in  tale  capcione  ut  dum  Ego  vicxero  in  mea  potestate  per- 
maneat:  Et  omnia  hoc  extricte  sine  tuuui  blandimentum:  Et  post  obitum  meum  permaneat 
in  tua  potestate,  ut  quidquid  exinde  faceré  vel  judicare  volueris  abeas  plena  potestate,  viu- 
dendi,  donandi,  conmutandi,  seu  exinde  quod  volueris  liberam  in  Dei  nomine  abeas  plena 
potestate,  cum  e*io  vel  regresio  illius  ad  propio.  Quod  si  Ego  vinditor,  aut  ullusque  homo 
qui  contra  hanc  vindicione  venerit  pro  inrumpendum,  aut  Ego  venero,  non  hoc  valeat, 
vindita  recomponat,  aut  componam,  tibi  hec  omnia  que  tibi  vindo  in  duplo,  cum  omnia  sua 
inmelioratioue,  et  hanc  vindicio  firtnis  et  stabilis  permaneat  omnique  tempore.  Facta  vindi- 
cione lili  Kalendas  Julias  anno  XXXI  regnante  Karulo  Rege  post  Oddoni  Kegi.— Leopardus 
qui  hanc  Carta  vinditione  feci  et  firmare  rogavi.—  Eixo.— Wiliemundus— Cecilius  Campins  — 
(íoduiares— Lupus— Teuderedus— Leo  -Siviranus— Hixemenus,  qui  hanc  vindicione  scrip- 
si...  subdie  et  anno  quod  supra. 


110  J.    BOTET  Y   SISÓ 

bé  fill  de  Llopart  y-  que  per  haver  mort  sense  descendencia  l'hagués 
substituhit  en  lo  vescomtat  son  germá  Audegari. 

Fins  al  27  de  janer  de  l'any  982  no  trobém  menció  del  vescomte 
Seniofret,  que  com  veurém  no  era  de  Gerona.  En  aquesta  data,  figura 
en  unió  ab  Gerosólima,  ab  el  levita  Ot  y  ab  Adalbert,  com  execu- 
tor  testamentan  del  difunt  Guiniguiso,  anomenat  també  Mascaré, 
fent  entrega  a  Sesemundo  d'un  mas  situat  a  Orsal,  que  aquell  li 
havia  dexat  (1).  Lo  meteix  vescomte  Seniofret  firma,  en  986,  en 
la  concessió  de  la  carta  de  població  de  Cardona  (2)  y,  en  987,  en 
la  sentencia  dictada  peí  comte  Borrell  a  favor  del  bisbe  d'Elna  Hilde- 
sind,  sobre'l  lloch  d'Olivars  del  comtat  de  Gerona  (3).  En  12  de  juny 
de  l'any  992,  la  seva  mare  Gerosólima  «que  anomenen  Gudrield»  li  fá 
donació  de  tots  els  bens  que  posseia  en  los  comtats  de  Gerona, 
d'Ausona,  de  Barcelona,  de  Besalú,  d'Empories  y  de  Rosselló,  y  en  el 
Vallespir,  los  quals  li  pertanyien  per  herencia  de  sos  pares,  per  com- 
pra, «vel  per  meas  luctuosas  de  filio  meo  nomine  Oddone  levita,  vel 
de  filio  meo  nomine  Eldemari,  vel  de  Sesenandi».  Exceptúa  de  la 
donació  la  décima  que  té  en  los  bens  que  foren  de  son  difunt  marit 
Winiguis,  anomenat  Mascaré,  y  lo  que  disposará  pera  la  seva  ánima. 
Li  posa  finalment  per  condició  la  obligació  de  partirse  la  herencia  ab 
sos  citats  germans,  si  «reversi  fuerint  de  captivitate»  (4). 


(1)  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  perg.  n.  26  del  comte  Borrell.  Es  com  segueix: 

In  nomine  Domini:  Ego  Gerosólima,  que  vocant  Gudrield,  et  Seniofredus  vices 
comes,  et  Odo  levita,  et  Adalbertus  que  vocant  Bareto,  tibi  Sesemundo.  Certum  quidem 
manifestum  est  enim,  quia  comandavit  condam  Guiniguisi,  que  vocant  Mascharoni,  suam 
Elemosinam,  et  mandavit  nobis  ut  fecisemus  tibi  carta  donatione  de  suo  Manso  Dominico 
quod  abebat  in  Ursali,  apud  ipsa  fexa  quod  mandavit  laborare  ad  suo  dominico,  et  ipse  campo 
qui  Centullo  et  Federius  tenebant,  et  est  ista  omnia  in  Comitatu  Ausona,  et  advenit  ad 
condam  Guiniguisi  per  parentorum:  sic  facimus  tibi  donacione  de  ipso  Manso...  etc.  (Porta 
la  data  del  dia  6  de  les  calendes  de  febrer  de  lany  28  del  rey  Lotari.) 

(2)  Villanueva,  «Viaje  lit.»,  t.  8,  ap.  XXX. 

(3)  Id.  id.,  t  13,  ap.  XX. 

(4)  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  perg.  n.  67  del  comte  Borrell.  Son  text  es  aquest: 

In  nomine  Domini:  Ego  Gerosólima,  que  vocant  Gudrield,  tibi  Seniofredo  filio  meo 
Vice  comité:  manifestum  est  enim  quia  placuit  animis  meis  et  placet,  nullius  cogentis  impe- 
rio nec  suadentis  ingenio,  sed  propia  hoc  elegit  michi  bona  voluntas:  Ut  tibi  scriptura 
donationis  fació  de  omnem  alodem  meum,  quod  ego  babeo  vel  habcre  debeo,  in  comitatu 
Gerundiense,  vel  in  Comitatu  Ausonense,  sive  in  Barchinonense,  sive  in  Bisuldunense,  vel 
Impuritano,  et  in  Comitatu  Rossilioneuse  in  Valle  Asperi,  it  suut  Kassas,  casalis,  curtiS) 
Ortis,  Ortalis,  vineas,  vinealis,  térras  cultas  et  eremas,  silvis,  garriciis,  arboribus  pomife- 
ris  et  impomiferis,  Molendinis,  Molinaribus,  aquis,  aquarum,  omnia  et  in  ómnibus.  Et 
advenit  michi  hec  omnia,  tam  per  parentorum  quam  per  et  comparatione,  vel  per  meas  Luc- 
tuosas de  filio  meo  nomine  Oddone  levita,  vel  de  filio  meo  nomine  Eldemari,  vel  de  Sesenan- 
di. Quantum  in  jam  dictis  Comitatis  vel  in  cunctisque  locis  babeo  vel  habere  debeo  per 
qualicumque  voce,  exceptus  ipsum  Xum  quod  Ego  habeo  de  viro  meo  condam  Wiginisi» 
quem  vocant  Mascharoni,  vel  exceptus  hoc  quod  jussero  pro  anima  mea:  sic  dono  tibi  ista 
omnia  totum  ab  integrum,  cum  exiis  etregresiis  earum,  et  cum  omniaffrontacionesearum, 
in  ea  videlicet  ratione;  ut  si  fratris  tui  jam  dicti  reversi  fuerint  de  Captivitate  equalem  te 
dividere  faciant  in  jam  dicta  hereditate:  Quod  si  reversi  non  fuerint,  tunch  habeas  licen- 
cian!, de  ipsum  alodem  quod  superius  dixiinus,  faceré  quod  volueris  in  Dei  nomine  habea 


NOTES   SOBRE  VESCOMTES   DE  GERONA  111 

De  la  comparado  d'aquest  document  ab  el  citat  de  l'any  982,  re- 
sulta que  Gerosólima  era  ja  viuda  de  Guiniguiso,  ó  Mascarón,  en  lo  dit 
any  982,  y  que  eren  filis  seus  lo  vescomte  Seniofret,  lo  levita  Ot, 
Eldemar  y  Sesenand,  los  quals,  a  menys  que  Gerosólima  hagués  estat 
casada  mes  d'una  vegada,  eren  per  consegüent  filis  de  Ouiniguis  o 
Wiguinis.  Resulta  també  que  en  l'any  992  los  germans  del  vescomte 
Seniofret,  Ot,  Eldemar  y  Sesenand,  estaven  en  captivitat,  y  la  con- 
cordancia de  les  dates  nos  fa  creure  que  degueren  haver  estat  fets 
presoners  quan  Almanzor  se  va  apoderar  de  Barcelona.  Una  escrip- 
tura  de  l'any  1019  (1),  dona  a  Seniofret,  «Gerundensis  vicecomüis», 
un  altre  germá  anomenat  Sesemundus,  qu'estiqué  casat  ab  Bellazez, 
el  qual  potser  sigui'l  meteix  de  la  escriptura  de  l'any  982,  y  que  devia 
ser  mort  en  992,  donchs  no'l  menciona  Gerosólima  en  la  dcnació  uni 
versal  feta  en  dit  any  a  Seniofret,  que  te  tots  el  ayres  d'un  here- 
tament. 

Si  Seniofret  era  fill  de  Guiniguis,  aquest  degué  ser  vescomte  de 
Gerona,  per  mes  que  ni  ell  ni  la  seva  muller  Gerosólima  se  titulen 
vescomtes  en  les  escriptures  que  otorgaren  o  en  que  se'ls  menciona, 
que  son,  ademes  de  les  citades,  les  següents: 

Donació  feta  per  Guiniguis,  en  12  d'agost  de  l'any  962,  a  sa  muller 
Gerosólima,  d'un  alou  en  lo  comtat  d'Ausona,  prop  d'Orsal  (2). 

Venda  feta,  en  12  de  marc  de  l'any  968,  a  Gerosólima,  per  Viader 
y  Sinula  y  Santém  y  Cixilo,  d'unes  terres  situades  en  lo  lloch  d'Orsal, 
comtat  d'Ausona  (3),  y 

Venda  feta,  en  1  de  maig  del  meteix  any  968,  a  Gerosólima,  per 
varis  particulars,  de  terres  en  lo  meteix  lloch  d'Orsal  (4). 

Si  Guiniguis  no  fou  vescomte  de  Gerona,  no  sabém  de  qui  heretá 
Seniofret  lo  vescomtat,  que  ja  posseia  en  982,  o  sia  abans  de  la  presa 
de  Barcelona  per  Almanzor. 

Lo  vescomte  Miró,  del  qui  parla  el  senyor  Miret  y  Sans  com  a 
firmant  de  la  donació  feta  en  979  peí  bisbe  de  Gerona  al  monastir  de 
Sant  Esteve  de  Banyoles  (5),  no  l'hem  trobat  en  lo  text  de  la  donació, 
a  la  qual  lo  senyor  Miret  se  refereix,  que's  publica  en  la  «Marca  His- 


potestatem.  Quod  si  Ego  donatrice,  aut  ullus  homo  qui  contra  hanc  scriptura  donacione 
aliquem  liteui  intullerit  vel  minuare  voluerit,  non  hoc  valeat  vindicare  quod  inquerit,  sed 
in  duplo  tibi  exolvat  predictum  alode  cuín  sua  melioratione,  et  in  antea  ista  scriptura  dona- 
tione  firma  et  stabilis  perinaneat  modo  et  omnique  tempore.  Facta  scriptura  donationis  II 
idus  junii  anno  VI  quod  Ugo'magnus  regnare  cepit  in  Francia.- -Signuin  Gerosólima  que 
vocant  Gudrield  qui  hanc  donatione  feci  et  testes  firmare  rogavi— Honoratus  Presbiter— 
Signum  Geramiah— Signum  Ermemir.— Miro  presbiter  qui  hanc  Karta  Donationis  scripsit... 
sub  die  et  anno  quo  supra. 

(1)  «España  Sagrada»,  t.  29,  ap.  XIV. 

(2)  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  perg.  n.  68  del  comte  Seniofret. 

(3)  Id.,  perg.  n.  l  del  comte  Borrell. 

(4)  Id.,  perg.  n  2  del  comte  Borrell. 

(5)  «Investigación  histórica  sobre  el  Vizcondado  de  Castellbó»,  pl.  81. 


112  J.   BOTET  Y  SISÓ 

pánica»  (1),  y  no  tením  noticia  de  que  s'en  hage  publicatcap  altre  de 
mes  complert.  En  lo  dit  text  no  s'hi  continúen  los  noms  deis  testimo- 
nis  concorrents  al  acte  y  sí  solsament  lo  nom  y  la  firma  de  Miró, 
bisbe  de  Gerona  y  comte  de  Besalú.  Presumím  que  la  cita  del  senyor 
Miret  és  equivocada,  y  que'l  Miró  de  qui  parla  és  el  donador  y  no  cap 
vescomte  axí  anomenat.  Ademes,  encara  que  en  la  donació  constes 
la  firma  d'un  vescomte  anomenat  Miró  no  hi  hauria  motiu  pero  supo 
sarlo  vescomte  de  Gerona,  sino  que  s'hauria  de  creure  no  era  de  Be- 
salú, donchs  el  bisbe  donador  hi  actúa  com  a  comte  de  Besalú  y  en  lo 
comtat  de  Besalú  estaven  situats  el  monastir  de  Banyoles  y  ls  bens 
que  se  li  donen.  Abans  y  després  de  l'any  979,  firma  en  varies  escrip- 
tures  Udalgari,  com  a  vescomte  de  Besalú  La  primera  menció  que 
coneixém  del  vescomte  de  Besalú  Miró,  es  de  l'any  1002. 

Toiném  a  les  enunciatives  del  vescomte  Seniofret. 

El  comte  Borrell,  en  son  testament  del  24  de  setembre  de  l'any  993, 
nomená  marmessor  al  vescomte  Seniofret  pera  tot  lo  pertanyent  al 
compliment  de  la  seva  voluntat  en  lo  comtat  de  Gerona  (2). 

En  29  de  juliol  de  l'any  997,  el  vescomte  Seniofret  va  vendré  a 
Rodolf  uns  alous  que  havia  heretat  de  sos  pares,  situats  en  la  vila 
d'Orsal  y  en  altre  anomenada  Vila-Roja,  abdues  en  lo  comtat  d'Au- 
sona  (3). 

Finalment,  en  16  d'octubre  de  l'any  1008,  el  vescomte  Seniofret 
y  la  seva  muller  Adaleta,  vescomtesa,  permutaren  ab  Adroer  y  Be- 
lluca  unes  terres  situades  prop  del  castell  d'Orsal,  en  lo  comtat  d'Au- 
sona  (4). 

De  la  vescomtesa  Adaleta,  muller,  com  acabém  de  veure,  del  ves- 
comte de  Gerona  Seniofret  se'n  conserven  varies  escriptures  de  com- 
pra de  terres  en  lo  castell  d'Orsal,  del  terme  de  Puig  Oriol,  comtat 
d'Ausona,  fetes  en  26  d'agost  de  l'any  1004  y  en  igual  dia  y  mes  de 
l'any  1009,  y,  ademes,  una  permuta  ab  els  abans  dits  Adroer  y  Bellu 
ca  de  terres  en  el  meteix  lloch,  feta  en  23  d'octubre  de  l'any  1004, 
en  la  qual  es  de  notar  que  una  de  les  peces  de  térra  permutades 
afrontava  ab  una  vinya  de  «Quixilon  Vicecomitissa»  (5). 

Entrat  ja  lo  segle  XI,  en  30  de  juny  de  l'any  1019,  figura  el  vescom- 
te Amat  (Amadus)  firmant  en  la  escriptura  de  donació  d'un  alou  en 
Ullastret,  Vellosos  y  tres  miseros,  comtat  d'Empories,  feta  a  la  iglesia 
de  Gerona  pels  comtes  Berenguer  Ramón  y  sa  mare  Ermessindis,  alou 
que'l  comte  Ramón  Borrell  havia  adquirit  deis  germans  Huch  y  Gela- 
bert,  comtes  d'Empories  y  de  Rosselló  (6),  y,  en  26  d'agost  del  meteix 


(1)  «Marca  Hispánica»,  ap.  CXXVI. 

(2>  «Marca  Hispánica»,  ap.  CXLI. 

(3)  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  perg.  n.  33  del  comte  Borrell. 

(4)  Id.,  id.,  perg.  n.  91  del  comte  Borrell. 

(5)  Id.,  id.,  pergs.  n.  74,  75  y  96  del  comte  Ramón  Borrell. 

(6)  Cartoral  de  Carles-Many,  f.  XIX. 


NOTHS  SOBRE  VESCOMTES  DE  GERONA  113 

any,  «Amato  Vicecomiti  Gerundae»  figura  en  la  sentencia  proferida  a 
favor  de  la  comtesa  viuda  Dona  Ermessendis  en  les  qüestions  que  tin- 
gué ab  Huch,  comte  d'Empories,  en  la  qual  sentencia  se  fa  menció  tam- 
bé de  Grau  de  Cabrera  (Gerardo  Caprariensi)  (1).  Del  meteix  any  és  la 
escriptura  de  l'arxiu  de  la  Catedral  de  Barcelona  a  la  qui  mes  enrera 
nos  hem  referit,  en  la  qual  se  parla  d'un  alou  que  havia  pertenescut  a 
•  Bellazez,  uxor  qui  futí  Sesemundi  fratris  Seniofredi  Gerundensis 
Vicecomitis» ,  figurant  en  ella  com  a  firmant  Amato  Vicecomite  Gerun 
dense,  y  també  Odo  Auctensi,  sobrenóm  que  creyém  equivocat  peí 
copista  que  posa  Auctensi  en  lloch  de  posar  Acutensi,  «de  ses  Agu- 
des»,  com  de  segur  diria  l'original  (2).  En  l'any  següent,  1020,  el  ves- 
comte  Amat,  firma  la  escriptura  de  donado  d'una  torra,  tocant  los 
raurs  de  la  ciutat  de  Gerona,  feta  a  la  iglesia  de  aquesta  ciutat  per  la 
comtesa  Dona  Ermessendis  junt  ab  son  fill  el  comte  Berenguer  Ra- 
món (3). 

Consta  que,  després  d'Amat,  fou  vescomte  de  Gerona  Grau  de 
Cabrera,  el  meteix  problablement  que  figura  en  la  escriptura  citada 
de  l'any  1019,  el  qual  fou  casat  ab  Ermessendis  y  pare  de  Pons  Grau 
de  Cabrera,  que  casa  ab  Letgarda  de  Tost  y  fou  també,  com  sos 
successors,  vescomte  de  Gerona.  Aquest  Pons  Grau,  en  un  document 
de  l'any  1061,  se  diu  fill  de  Grau  y  net  d'Amat  (4).  Ara  bé,  net  d'Amat 
podia  serho  de  dos  maneres,  o  per  part  de  pare  o  per  part  de  mare. 
En  el  primer  cas,  el  vescomte  Amat  pertanyeria  a  la  casa  de  Cabrera: 
en  el  segón  cas  la  casa  de  Cabrera  hauria  enti  at  en  possessió  del  ves- 
comtat  de  Gerona  per  herencia  de  Dona  Ermessendis,  mare  del  ves- 
comte Pons  Grau. 

¿Era  Dona  Ermessendis  filia  del  vescomte  Amat,  y  heretá  del  seu 
pare  lo  vescomtat  de  Gerona?  Es  aquest  un  extrém  que  cal  estudiar. 
Per  are  nos  limitarém  a  fer  present  que  en  l'arxiu  de  la  Corona  d'Aragó 
s'hi  guarda  una  escriptura  sense  data,  pero  posterior  a  l'any  1035,  que 
conté  l'homenatge  prestat  al  comte  Ramón,  fill  deis  comtes  Berenguer 
y  Sanxa,  per  Ermessendis  filia  d'Amat  y  Sanxa  (5),  y  que  en  altre  do- 
cument del  meteix  arxiu,  del  10  de  juliol  de  l'any  1044,  hi  figura  un 
Sancii  filius  qui  futí  Sancie  Vicecomitisse.  La  coincidencia  de  noms 
y  de  temps  és  digna  d'atenció;  peró'l  fet  d'haver  tingut  la  vescomtesa 
Sanxa  un  fill  que  vivia  encara  l'any  1044,  nos  priva  de  traure  deis 
citats  documents  altres  conseqüencies. 


(l;    «Marca  Hispánica»,  ap   CLXXXI. 

(2)  Llibre  I,  Antiquitatum,  f.  151,  núm.  396.   Publicada  en  la  «España  Sagrada»,  f.  29, 
ap.  XIV. 

(3)  Villanueva,  «Viaje  lit.»,  1. 14,  ap.  XV. 

(4)  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  perK.  n.  268  del  Comte  Ramón  Berenguer  I. 

(5)  Id.  id.,  perg.  sens  data  n.  174,  y  perg.  80  del  comte  Ramón  Borrell. 

1909.— 9 


114  J.   MIRET  Y  SANS 

Com  a  resúm  de  les  noticies  que  acabém  de  recopilar,  tením  per 
probable  la  existencia  deis  següents  vescomtes  de  Gerona,  anteriors 
a  Gran  de  Cabrera. 

Vescomtes  Anys 


WlFRET 841 

Ermidó  o  bé  Rolulf 850 

Llopart?  (Leopardus).    ...  928 

Unefret  (¿fill  de  Llopart?) 934 

Audegari  (fill  de  Llopart) 945 

Guiniguis?  (casat  ab  Gerosólima). 962 

Seniofret  (fill  de  Gerosólima,  casat  ab  Adaleta).     982,  986,  987,  992 

993,  997  y  1008 
Amat 1019  y  1020 

JoAQUfM    BOTET   Y   SlSÓ 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  EN  ARAGÓN 

EL  CONQUISTADOR  DE  CERDEÑA 

(Conclusión) 

Año  1326. — El  infante  Alfonso  permaneció  en  Perpiñá  hasta  el 
24  de  enero,  algo  más  de  tres  semanas.  Al  regreso  detúvose  en  Gero- 
na del  26  al  29.  y  estaba  ya  en  Barcelona  el  1 .°  de  febrero.  No 
se  movió  de  Barcelona  hasta  el  28  de  marzo,  entrando  en  Tarragona 
el  30.  Hay  documentos  con  datas  contradictorias;  mientras  unos  apa- 
recen datados  por  el  Infante  en  Tarragona,  desde  el  5  de  abril  hasta 
el  10  de  mayo,  otros  lo  están  en  este  mismo  tiempo  en  Barcelona.  Y 
aun  existen  otros  diplomas  de  Don  Alfonso,  datados  todavía  en  Ta- 
rragona el  18,  19  y  20  de  mayo.  Consta  que  estuvo  en  Tárrega  el 
1.°  de  junio,  y  no  obstante  aparece  en  Barcelona  el  13  del  propio 
mes.  Lo  cierto  es  que  pernoctó  en  Cervera  el  15  y  16  de  junio  y  que 
estuvo  en  Balaguer  desde  el  21  de  junio  hasta  el  7  de  julio,  trasla- 
dándose luego  á  Lleyda,  donde  permanecía  todavía  el  15  de  agosto. 

Su  padre,  Jaime  II,  que  había  comenzado  el  año  en  Barcelona, 
lo  terminó  en  el  mismo  punto,  salvo  cortas  excursiones  á  los  alrede- 
dores. A  fines  de  enero  tenía  en  su  corte  á  Ramón  Folch,  vizconde  de 
Cardona,  Gastón,  obispo  de  Huesca,  Ramón  y  Bernat  de  Anglerola, 
Ramón  de  Ribelles,  Guerau  Alamany,  Guillem  de  Cervelló  y  al  infan- 
te Ramón  Berenguer,  conde  de  las  Montañas  de  Prades.  A  fines  de 
febrero  estaba  acompañado  de  su  consejero  Ot  de  Monteada,  de  Gui- 
llem de  Monteada,  senescal  de  Cataluña,  de  Ramón,  obispo  de  Valencia 
y  canciller,  y  de  Bernat  de  Cabrera.  Pocos  días  después  tenía  también 
á  su  lado  á  Arnau  de  Erill,  Pedro  Cornel  y  Jaume  de  Xérica.  El  17  de 
marzo   están  con  el  rey  en  Barcelona  sus  dos  hijos  Pedro   y  Ramón 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  EN  ARAGÓN        115 

Berenguer,  Gastón,  obispo  de  Huesca,  que  figura  ya  como  canciller 
real,  Ot  de  Monteada  y  Pedro  Cornel.  El  23  y  24  de  marzo  los  pasó 
Jaime  II  en  el  monasterio  de  Sant  Cugat  del  Valles;  pero  regresó  en 
seguida  á  Barcelona,  apareciendo  acompañado  del  infante  Ramón 
Berenguer,  de  los  prelados  de  Zaragoza  y  Valencia,  de  Jaime,  señor 
de  Xérica,  Arnau  Roger  de  Pallars,  Araau  de  Erill,  Ot  y  Guillem  de 
Monteada,  Pedro  y  Ramón  Cornel,  Guillem  de  Anglerola,  Gueraldet 
Alamany  y  Bernat  de  Cabrera.  El  27  de  abril  continuaban  en  Bar- 
celona el  citado  infante  R.  Berenguer,  Ot  de  Monteada,  Arnau  de 
Erill,  Arnau  Roger  de  Pallars,  Guerau  Alamany  y  Bernardet  de  Ca- 
brera. A  fines  de  mayo  había  en  la  corte  todos  éstos  y  el  obispo  de 
Huesca,  canciller,  Pere,  vizconde  de  Vilamur,  Ramón  de  Peralta,  Ar- 
nau de  Orcau,  Berenguer  y  Guillem  de  Anglerola.  El  1.°  de  julio  es- 
taban con  el  soberano,  Pere,  abad  de  Santas  Creus,  Pedro,  de  Luna, 
el  abad  de  Bañólas,  Peret  Galcerán  de  Pinos,  Ot  de  Monteada  y  Uguet 
de  Cervelló,  y  pocos  días  después,  el  vizconde  de  Cardona,  Guillem  de 
Cervelló  y  Guillem  de  Queralt.  El  1.°  de  septiembre  continuaban  en 
Barcelona,  al  lado  del  rey,  Ot  de  Monteada,  Bernardet  de  Cabrera  y 
Peret  Galcerán  de  Pinos.  El  22  de  septiembre  Jaime  II  estuvo  en  la 
Roca  del  Valles;  el  documento  dice:  Datum  in  loco  de  Za  Rocha.  XI 
calendas  octobris;  y  el  28  pernoctó  en  Sant  Boy  del  Llobregat:  Datum 
in  loco  de  Sancto  Baudilio  V.  calendas  octobris.  Regresó  en  seguida  á 
Barcelona,  y  á  mediados  de  noviembre  tenía  en  la  corte  á  su  hijo 
Pere,  á  Pedro  de  Xérica,  Ot  de  Monteada  y  Ramón  Cornel.  A  fines  de 
diciembre  estaba  también  en  Barcelona  el  noble  aragonés  Gil  de 
Rada. 

El  Infante  Don  Alfonso  debió  salir  de  Lleyda  sobre  el  16  ó  17  de 
agosto.  El  23  estaba  ya  en  Zaragoza  y  allí  permaneció  hasta  1.°  de 
diciembre.  El  2  pernoctó  en  Romanos;  el  3  in  loco  de  Contabona;  el 
7  en  Teruel;  el  9  en  Sarrión;  el  12  en  Xérica;  el  16  in  loco  de  vail 
Donzebro  aldea  Turolii;  el  17  in  loco  de  Corvaran  aldea  Turolii;  el 
19  en  Vilabella,  aldea  de  Teruel;  el  20  in  loco  de  Torre  Tayada,  aldea 
Turolii.  Desde  el  24  hasta  fin  de  año  estuvo  Don  Alfonso  en  Teruel. 

Año  1327. — Salió  de  Teruel  Don  Alfonso  el  11  de  enero;  el  día 
siguiente  pernoctó  en  Santa  Eulalia,  aldea  de  Teruel,  y  allí  estuvo 
hasta  el  14.  El  15  pasó  por  Villafranca,  y  el  16  por  Montreal,  aldeas 
de  Daroca.  El  19  y  20  permaneció  en  Calamotxa;  pero  de  aquellos 
mismos  días  hay  documentos  fechados  en  Maynar  y  Burbagana,  tam- 
bién aldeas  de  Daroca.  El  23  y  24  en  Langa  ó  Languera,  otra  de  las 
citadas  aldeas.  El  25  y  26  en  Miedes,  aldea  de  Calatayud.  Entró  en 
Daroca  el  27,  donde  descansó  hasta  el  18  de  marzo,  algo  más  de  mes 
y  medio,  trasladándose  á  Calatayud,  en  cuyo  punto  le  encontramos 
desde  el  21  del  mismo  marzj.  El  1.°  de  abril  llegó  á  Zaragoza  y  allí 
estuvo  hasta  el  5  de  mayo,  en  que  salió  para  Montalbán.  Permaneció 
dos  ó  tres  días  en  Montalbán  y  el  12  de  mayo  aparece  en  Calaceite  y 


116  J.   MIRET  Y  SANS 

el  siguiente  día  en  Gandesa.  De  allí  encaminóse  á  Barcelona  para  vi- 
sitar á  su  padre,  pernoctando  en  Vilafranea  del  Penedés  el  17  del 
propio  mes  y  entrando  en  la  capital  el  19.  Ignoramos  la  fecha  exacta 
de  su  salida  de  Barcelona,  pero  podemos  asegurar  que  no  fué  antes 
del  14  de  junio.  El  25  aparece  en  Tortosa.  El  2  de  julio  firmó  docu- 
mentos en  Morella,  donde  permaneció  hasta  el  8;  el  10  pernoctó  en  Be- 
ceite  y  el  U  regresó  á  Morella,  y  en  dicho  punto  estacionó  hasta  me- 
diados de  agosto,  salvo  una  corta  excursión  á  Peñarroya  el  17  de 
julio.  Hay  una  escritura  con  esta  data:  Datura  in  loco  de  Penna  rúbea 
XIV  kalendas  angustí  anno  Domini  MCCC°XX°  séptimo. 

De  Morella  se  dirigió  al  territorio  de  Daroca.  El  21  de  agosto  es- 
taba en  Tórresela:  Datum  in  loco  de  Torrezcella,  aldea  Daroce  XII  ca 
lendas  septembris  anno  Domini  MCCC°XX°  VIIo.  Dos  días  después 
pasó  por  Eulalia,  también  aldea  de  Daroca  y  el  23  por  Lechón,  in 
loco  de  Lechone,  dice  el  documento.  El  24  pernoctó  en  Villareal,  al- 
dea de  Daroca;  el  25  pasó  por  Lenzinacorba  y  llegó  á  Cariñena.  Las 
datas  de  las  escrituras  lo  comprueban:  Datum  in  loco  de  Leymacorba 
aldea  Daroce  VIII  calendas  septembris;  Datum  in  Carinyena  VIII 
calendas  septembris.  El  día  siguiente  permaneció  en  el  mismo  punto; 
pero  el  28  del  propio  mes  estaba  ya  en  Zaragoza,  donde  residió  hasta 
el  7  de  noviembre.  El  28  de  octubre  había  muerto  en  aquella  ciudad 
su  esposa,  doña  Teresa  de  Entenza  y  cinco  días  después,  el  2  de  no- 
viembre, moría  en  Barcelona  su  padre,  el  rey  Jaime  II  (1).  Con  fecha 
del  6  de  noviembre  le  hallamos  al  infante,  ya  rey  de  hecho,  todavía 
en  Zaragoza  recibiendo  cuentas  ó  liquidación  del  producto  del  dere- 
cho de  sello,  de  su  notario  Bonanat  de  Pera,  principalmente  por  lo 
recaudado  desde  10  de  julio  de  1323,  cuando  el  infante  entregó  el 


(.1)  Jaime  II,  desde  últimos  de  noviembre  de  1325,  estaba  en  la  capital  del  Principado, 
muy  cerca  de  dos  años,  inmóvil,  salvo  las  cortas  excursiones  áSant  Cugatdel  Valles  á  fines 
de  marzo  de  1326,  á  la  Roca  y  á  San  Boy  de  Llobregat,  en  la  segunda  quincena  de  septiem- 
bre del  mismo  año  1326,  que  ya  hemos  indicado  y  otras  dos  á  los  vecinos  lugares  de  Horta, 
el  30  de  abril  y  de  Valldaura  el  8  de  octubre  de  1327. 

En  los  comienzos  de  enero  (1327),  figuran  al  lado  del  rey  Jaime,  en  Barcelona,  su  hijo 
Pere,  conde  de  Ribagorza,  Pere  de  Xérica,  Ot  de  Monteada,  Otet  de  Monteada  y  Peret  Gal- 
cerán  de  Pinos.  Pocos  días  después,  vemos  también  á  Jaime,  señor  de  Xérica  y  á  Beren- 
guei ,  obispo  de  Vich.  En  i.°  de  marzo  están  con  el  soberano  su  hijo  Juan,  arzobispo  de 
Toledo,  Pedro,  obispo  de  Gerona,  el  de  Vich,  Jaime  de  Xérica  y  Ot  de  Monteada;  y  el  15  de  1 
mismo  mes  hay  además  Dalmau  de  Castellnou.  El  l.°  de  abril  continúan  en  la  corte,  en 
Barcelona,  los  tres  hijos  del  rey,  el  arzobispo  de  Toledo,  el  conde  de  Ribagorza  y  el  conde 
de  las  Montañas  de  Prades.  Gastón,  obispo  de  Huesca  y  canciller,  Ot  de  Monteada  y  Berna- 
det  de  Cabrera.  El  30  de  abril  firmó  Jaime  II  un  documento  con  esta  data:  Quod  est  actum 
apud  Ortam  territorii  ciuitatis  Barchinone  in  Turri  seu  domo  Arnaldi  B1  civis  eiusdem  ci- 
uitatis,  pridie  kalendas  madii  anno  Domini  MCCCXX0  séptimo.  Fueron  testigos,  Guillem 
de  Puigvert,  mayordomo  de  la  reina,  Pedro  Calderón,  fray  Ramón  Calvó  y  fray  Pere  de 
Gomelles,  capellanes  del  monarca,  fray  Francisco  Miró,  fray  Bartomeu  de  Cañáis,  Bernat 
de  Aversó,  notario  del  rey,  Ferrer  de  Lillet,  baile  general  de  Cataluña,  Arnau  Messeguer 
camarero  y  Francesch  de  Bastida,  escribiente  del  rey.  El  mismo  día  30  firmó  Jaime  II  otros 
documentos  en  Barcelona.  A  fines  de  mayo  continúan  en  Barcelona  el  arzobispo  de  Tole- 
do y  los  condes  de  Ribagorza  y  de  las  Montañas  de  Prades  y>  hay,  además,  el  arzobispo  de 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  EN  ARAGÓN        117 

sello  al  notario,  durante  el  cerco  de  Iglesias  en  Cerdeña,  después  del 
fallecimiento  de  Bernat  de  Font  que  lo  tenía.  Debió  recibir  aquel 
mismo  día  la  noticia  de  la  muerte  de  su  padre  y  salió  seguramente  ha- 
cia Cataluña  el  día  siguiente.  El  10  de  noviembre  pasó  por  Lleyda,  se- 
gún nos  lo  atestiguan  algunos  documentos  datados  allí;  el  13  nos  consta 
por  otras  escrituras  que  estaba  en  Barcelona,  y  el  21  del  mismo  mes 
ya  aparece  en  el  monasterio  de  Santas  Creus.  El  24  se  trasladó  á  la 
vecina  villa  de  Montblanch  y  de  allí  encaminóse  á  Tarragona  el  3  de 
diciembre  (1).  Salió  de  Tarragona  el  8  ó  9  y  el  11  ó  el  12  entró  en 
Barcelona. 

Año  1328. — El  nuevo  rey  permaneció  en  Barcelona  hasta  el  9  de 


Zaragoza.  En  un  documento  real  de  5  de  junio,  son  testigos  los  infantes  Pere  y  Ramón  Be- 
rengner,  Eximen,  arzobispo  de  Tarragona,  Jaime  de  Xérica,  Guillemde  Monteada,  senes 
cal  de  Cataluña,  Gastón,  obispo  de  Huesca,  Ot  de  Monteada  y  Peret  Galcerán  de  Pinos.  A 
fines  de  junio  continúan  los  dos  infantes  Pere  y  Ramón  Berenguer,  el  obispo  de  Huesca 
y  Ot  de  Monteada  y  han  llegado  Ramón  Cornel,  Sancho  de  Orta  de  Árenos,  y  Gilabert  de 
Centelles. 

En  septiembre  encuéntranse  igualmente,  junto  al  monarca,  sus  dos  citados  hijos,  Pere  y 
Ramón  Berenguer,  Ot  de  Monteada,  Bernardí  de  Cabrera,  Gastón,  obispo  de  Huesca,  fray 
Ramón  de  Empuries,  Sancho  de  Orta  de  Árenos  y  Gilabert  de  Centelles.  El  27  de  octubre, 
cinco  días  antes  de  morir  Jaime  II,  vemos  como  testigos  de  Jos  documentos  que  expedía,  ya 
gravemente  enfermo  en  el  palacio  de  Barcelona,  á  su  canciller  Gastón  de  Monteada  ohispo 
de  Huesca,  á  su  hijo  el  infante  Ramón  Berenguer,  á  Gilabert  de  Centelles,  Guerauet  de  An- 
glerola  y  Ramón  Cornel.  El  29  de  octubre  escribió  á  su  primogénito  y  sucesor  Alfonso, 
manifestándole  la  conveniencia  de  recobrar  todos  los  lugares  y  castillos  que  habían  sido 
vendidos  á  carta  de  gracia  al  vizconde  de  Cardona  cuando  hubo  necesidad  de  dinero  para 
la  conquista  de  Cerdeña;  y  volvió  á  escribirle  el  día  1."  de  noviembre,  pocas  horas  an- 
tes de  morir,  recomendándole  para  después  de  su  muerte,  su  canciller,  el  citado  obispo  Gas- 
tón, y  que  lo  continúe  teniendo  para  dicho  cargo  palatino  y  político:  «Ecce  fili  karissime 
quod  nunc  in  ultimo  necessitatis  nostre  articulo  constituti  in  quo  a  propinquante  pro  ut 
placet  altissimo  termino  vite  nostre  in  manus  omnipotcntis  Dei  et  in  devotis  filii  tam  nobis 
karissiini  oracionibus  nostrum  spiritum  comendamus;  et  in  hoc  ultimo  mandato  nostro 
propter  quod  aliud  ultra  faceré  non  poterimus  venerabilum  et  dilectum  nostrum  G.  oséense 
episcopum  vobis  amantissimo  fili  precordialiter  comendamus».  La  data  de  su  codicilo  está 
así.  «Quod  est  actum  in  ciuitate  Barchinone  in  Regio  Palacio  die  dominica  kalendas  no- 
uembris  anno  Domini  M°CCC°  víces'ino  séptimo».  Los  testigos  son,  el  infante  Ramón  be- 
renguer, fray  Pere  de  Portell  de  la  orden  de  predicadores,  electo  obispo  de  Torres  en 
Cerdeña  y  confesor  del  Rey  y  Juan  Amell,  médico. 

(l)  Desde  Montblanch,  con  fecha  28  de  noviembre,  escribió  lo  siguiente  á  Pedro,  arzo- 
bispo de  Zaragoza,  su  canciller:  «Cum  nos  in  inicio  nostri  novi  dominü  et  successiouis  in 
regnis  et  tenis  nostrisinteudamus  aragonensem  in  ciuitate  Cesarauguste  generalem  Curiam 
celebrare  in  qua  deliberauimus  cingulum  milicie  et  insignia  coronaciouis  nostre  recipere 
ad  que  ordinavimus  diem  videlicet  festum  Pasche  resurreccionis  dominice  instaus,  ideo 
vos  requirimus  et  monemus  quatenus  dictis  die  et  loco  celebracioni  dicte  Curie  iutersitis. 
Et  quia  sigilla  nostra  regalía  nonduin  fieri  feceramus  presentes  sigillo  nostro  antiquo 
et  consueto  jussimus  sigillari».  Cartas  semejantes  dirigió  á  los  abades  de  San  Juan  de  la 
Peña,  Beruela  y  Rueda  y  á  Vidal  de  Vilanova,  comendador  de  Montalbán,  á  Pedro  Cornel, 
Pedro  de  Luna,  Gil  de  Rada  y  otros  nobles  aragoneses  y  á  los  catalanes  Arnau  de  Erill,  Uch 
<le  Cardona  y  Ramón  de  Ribelles. 

Con  igual  data  expidió  cartas  á  sus  hermanos  Pere,  conde  de  Ribagorza  y  Empuries  y 
Ramón  Berenguer,  conde  de  las  Montañas  de  Prados,  á  Marquesa,  condesa  viuda  de  Empu- 
ries, al  vizconde  de  Cardona,  á  Uch  de  Mataplana  y  su  esposa  Sibilia,  condes  de  Pallars, 
Jaufret,  vizconde  de  Rocaberti,  Bernat  de  Cabrera,  Isabel  de  Cabrera,  esposa  de  Uernat  de 
Sarria,  Gilabert  de  Cruilles  y  otrus  nobles  para  presentársele  en  Barcelona  el  próximo  día 
de  Navidad  á  prestar  juramento  y  homenaje  por  los  respectivos  feudos. 


118  J.    MIRlíT    Y   SANS 

febrero,  casi  dos  meses  consecutivos.  El  1 1  del  mismo  febrero  entró 
en  Lleyda  y  allí  estuvo  quince  días.  El  27  pernoctó  en  el  Monasterio 
de  Sigena  (1)  y  los  dos  días  siguientes  en  Sariñena.  El  1.°  de  marzo  lo 
pasó  en  Lanaja,  el  2  en  Leziñena,  aldea  de  Zuera  y  el  8  consta  ya  su 
presencia  en  Zaragoza.  El  11  del  propio  marzo  fué  á  visitar  el  lugar 
de  Zuera,  pero  regresó  inmediatamente  á  la  capital,  en  la  que  perma- 
neció quieto  hasta  el  24  de  mayo.  Encaminóse  entonces  á  Lleyda, 
probándonos  los  documentos  que  en  ésta  residió  desde  27  de  mayo 
hasta  27  de  junio.  El  28  y  29  los  pasó  in  loco  de  Lardecans  y  el  30  in 
loco  de  Azcó.  El  1.°  de  julio  aparece  en  dos  puntos,  en  Vilallonga  y 
en  Villalba;  el  día  siguiente  pernoctó  en  Batea  y  el  otro  en  Massa- 
leo.  Los  días  5,  6  y  7  de  julio  permaneció  en  Alcañiz  y  el  8  y  el  9 
inloco  de  Molinos.  Desde  el  11  al  15  le  hallamos  en  Montalbán,  el 
16  en  Xulbe  y  el  17  in  castro  de  Segura.  Debió  entrar  nuevamente 
en  Montalbán,  pues  tenemos  documentos  del  21  y  25  del  mismo  mes, 
dados  en  dicha  población.  También  los  hay  del  propio  día  25  de  julio 
datados  en  el  lugar  de  Huesa  y  del  día  siguiente  en  Montfort.  El 
27  estuvo  en  Vadernas  y  en  Daroca  y  desde  31  de  julio  hasta  9  de 
agosto  descansó  en  Cariñena.  Hay  documentos  con  datas  contradicto- 
rias, del  10  de  agosto  datados  unos  en  Cariñena  y  otros  in  loco  de 
Lezina  corba  y  lo  mismo  del  día  1 1 ,  expedidos  unos  en  Cariñena  y 
otros  in  loco  de  Maynar  aldea  Daroce.  El  12  de  agosto,  estuvo  in  loco 
de  Langa,  aldea  también  de  Daroca  y  desde  el  14  al  26  permaneció 
dentro  Daroca.  Los  documentos  del  27,  tienen  data  in  loco  de  Bague- 
na,  absenté  cancellaria.  El  29  pasó  por  Torre  de  los  Negros;  el  30  per- 
noctó in  loco  de  Pancrudo,  aldea  de  Daroca  y  el  31  in  loco  de  Feno- 
yosa,  aldea  de  Teruel.  El  1.°  de  septiembre  estuvo  in  loco  de  Xulbe,  el 
día  siguiente  en  Alcoriza  y  el  3  in  loco  de  la  Genebrosa,  cancellería 
nostra  inde  absenté;  el  5  in  loco  de  Rafales;  el  6  y  7  in  loco  de  Vayl 
de  Roures  (Valderrobres)  y  el  8  pasó  por  Gandesa.El  9  hizo  jornada  bas- 
tante larga,  pues  hay  documentos  datados  en  Mora  de  Ebro  y  in  loco 
de  Riudecanes.  Hay  un  documento  que  quizás  tiene  equivocado  el  día, 
datado  el  10  en  Mora;  pues  consta  que  el  11  pasó  por  in  loco  de  la 
Selva  y  pernoctó  in  loco  de  la  Torra  den  Barra.  El  12  de  septiembre 
estuvo  in  loco  de  Vilanova  de  Cubelles  y  el  día  siguiente  los  documen- 
tos aparecen  expedidos  in  loco  de  Cigiis  ^Sitges). 

Desde  el  15  de  septiembre  hasta  el  11  de  noviembre  permaneció 
tranquilo  en  Barcelona,  salvo  una  salida  rápida  que  hizo  el  6  de  no- 
viembre al  loco  de  Episcopoli  (Castellbisbal  del  Llobregat)  (2).  Desde 


(1)  Tenía  el  rey  Alfonso  dos  hermanas  á  la  sazón  en  el  convento  de  Sigena,  Doña  María, 
viuda  del  infante  Pedro  de  Castilla  y  Doña  Blanca,  que  en  1328  era  ya  priora  de  dicho  mo- 
nasterio de  la  orden  del  Hospital  de  Jerusalem. 

(2)  Desde  la  Bishal,  el  fi  de  noviembre,  escribió  á  los  obispos  de  Valencia,  Tortosa,  l'r- 
gell,  Gerona  y  Lleyda,  rogándoles  asistieran  al  acto  de  su  casamiento  con  la  infanta 
Leonor  de  Castilla.  Al  propio  tiempo  escribió  á  Lope  de  Luna,  su  mayordomo  cu  Aragón, 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  EN  ARAGÓN        119 

el  14  del  propio  noviembre  consta  su  estancia  en  Tarragona,  pero  el 
18  ya  pasó  por  Montblanch  encaminándose  á  Poblet,  donde  pernoctó 
el  20.  El  21  estuvo  en  las  Borjes  y  el  día  siguiente  entró  en  Lleyda. 
Permaneció  en  Lleyda  hasta  el  2  de  diciembre  El  3  pasó  por  Bellver 
y  el  domingo,  4,  pernoctó  en  Alcoletge  ó  Alcolea.  El  6  de  diciembre 
estuvo  en  el  Monasterio  de  Sigena,  el  día  siguiente  en  Sariñena,  el 
otro  en  Sessa  y  desde  el  10  al  15  en  Huesca.  El  16  en  Tardienta,  in 
loco  de  Tardayanta,  del  17  hasta  el  20  en  Zuera,  entrando  en  Zara- 
goza el  21  y  allí  terminó  el  año. 

Año  1329. — Salió  Don  Alfonso  de  la  capital  el  10  de  enero,  pa- 
sando por  Borja  el  11.  Desde  el  12  al  22  estuvo  in  loco  de  Leytago. 
Del  23  enero  al  10  febrero  consta  su  presencia  en  Tarazona,  donde 
celebró  el  casamiento  con  la  infanta  Leonor  de  Castilla,  después  de 
permanecer  un  año  y  tres  meses  en  estado  de  viudez.  El  12  febrero 
estaba  de  regreso  en  Zaragoza  y  permaneció  quieto  hasta  fin  de  mes. 
El  2  de  marzo  llegó  á  Daroca;  tenemos  un  documento  así  fechado: 
Datum  Daroce  sub  siguió  nostro  secreto  cancellaria  absenté.  El  día 
siguiente  ya  signó  documentos  en  Burbagena,  el  4  y  5  pernoctó  en 
Calamocha,  el  26  en  Villafranca,  aldea  de  Daroca;  el  martes,  día  7,  en 
Celia,  aldea  de  Teruel;  el  8  y  9  en  Teruel;  el  12  pasó  por  Sarrión  y 
estuvo  in  loco  popule  de  Vaylvert,  la  puebla  de  Valverde,  aldea  de 
Teruel.  Los  documentos  del  13  de  marzo  vienen  datados  in  loco  de 
les  barraques  de  Salit,  ó  in  loco  vocato  Barrachas  Sánete  Marte  de 
Vayllada,  ó  en  Xérica.  El  miércoles  15  de  marzo  estaba  en  Segorbe  (1), 
el  17  enMurviedro,  y  tenemos  pruebas  de  su  constante  estancia  en  Va- 
lencia desde  el  20  del  propio  marzo  hasta  el  31  de  diciembre,  salvo 
el  día  15  de  julio  que  visitó  el  lugar  de  Manizes,  donde  firmó  algún 
documento. 

Año  1330. — Continuó  en  Valencia  hasta  16  de  enero.  El  17  pasó 
por  Murviedro,  el  19  por  Burriana,  el  21  por  Alcalá,  el  22  por  Penis- 
cola,  el  23  por  Ulldecona  y  descansó  en  Tortosa  desde  el  24  hasta 
el  5  de  febrero  (2).  El  6  de  febrero  pasó  por  Font  de  Perelló,  el  8  por 
Cambrils  y  estuvo  en  Tarragona  desde  el  10  hasta  el  27  del  citado 
mes.  El  l.°y  2  de  marzo  permaneció  en  el  Monasterio  de  Santas  Creus. 
El  3  pernoctó  en  Arbós,  el  4  en  Vilafranca  del  Penedés,  el  5  en  Pie- 
ra,  el  6  en  el  monasterio  de  Montserrat,  el  día  siguiente  bajó  á  Mar- 


para  que  concurriese  también  con  caballos,  servidores  y  lujoso  séquito.  Invitó  igualmente 
al  vizconde  de  Cardona,  Arnau  Roger  de  Pallars,  Ot  de  Monteada,  Bernat  de  Serriá,  el  viz- 
conde de  Cabrera,  Arnau  de  Alós,  lugarteniente  del  Maestre  del  Hospital  de  Jerusalem  en 
el  Priorato  de  Cataluña  y  otros  muchos  personajes. 

(1)  En  Segorbe  expidió  cartas  convocatorias  de  Cortes  generales  en  Valencia,  dirigidas  al 
obispo  de  Tortosa  y  al  de  Albarracín,  á  Bernat  de  Serriá,  Gilabert  de  Centelles,  Ot  de 
Monteada,  Guillem  Ramón  de  Monteada,  Felipe  Boil,  Ramón  de  Sentleyr,  Uguet  de  Car- 
dona y  otros  nobles  catalanes. 

(2)  Hay  algunos  documentos  que  ponen  la  data  en  Valencia  hasta  el  26  de  enero,  pero 
damos  mayor  crédito  á  los  que  le  sitúan  fuera  de  Valencia  desde  el  16. 


120  J.   MIRET  Y  SANS 

torell,  encaminándose  á  Barcelona,  donde  estuvo  hasta  primeros  de 
mayo.  El  10  pasó  por  Cervera,  el  11  y  12  se  detuvo  en  Tárrega,  el 
14  en  Vilagrasa,  el  16  pernoctó  en  el  monasterio  de  religiosas  de 
Vallbona,  el  18  en  Montblanch  y  el  20  en  el  monasterio  de  Poblet.  El 
24  estaba  ya  en  Lleycha,  donde  permaneció  hasta  mediados  de  junio. 
El  22  del  mismo  junio  estuvo  en  Fraga  y  en  Ontiñen  (?).  Permane- 
ció tres  días  con  sus  hermanas  en  el  monasterio  de  Sigena,  el  23,  24  y 
25.  El  26  pasó  por  Sariñena,  el  27  por  Sessa  y  desde  el  29  hasta  el 
18  de  julio  le  vemos  tranquilo  en  Huesca. 

Pasó  por  Anzámigo  el  20  del  mismo  julio;  estuvo  en  Jaca  el  25, 
en  Xaviere  (Xiverregay)  y  en  Verdún  el  27,  en  Tiermas  el  28  y  en 
Sos  el  30.  El  1.°  de  agosto  pernoctó  en  Biota,  el  día  siguiente  en  Al- 
bayo  y  el  4  en  Ejea.  Le  hallamos  luego  en  Pobo  (Popule)  el  día  16; 
el  27  en  Alfamen,  el  29  en  Aguaron  y  el  30  en  Codos.  El  2  de  sep- 
tiembre pasó  por  Medes,  aldea  de  Calatayud  y  el  4  por  Belmonte;  el 
14  estuvo  en  Cubell,  el  15  en  Bello,  el  17  en  Ojos  Negros,  aldea  de 
Daroca,  el  18  nuevamente  en  Cubells  y  en  Broxales,  aldea  de  Alba- 
rracín  y  desde  el  20  del  propio  septiembre  hasta  fin  de  mes  descansó  en 
Albarracín,  trasladándose  seguidamente  á  Teruel,  en  cuyo  punto  consta 
todavía  su  estancia  el  12  de  octubre.  El  19  de  octubre  pasó  por  Xérica 
y  el  21  por  Segorbe,  entrando  en  Valencia  el  23.  Continuaba  en  dicha 
ciudad  el  13  de  diciembre.  El  16  estuvo  en  Sueca  y  el  18  en  Taberna, 
regresando  á  Valencia  poco  después. 

Año  1331. — Permaneció  el  rey  Alfonso  en  Valencia  constantemen- 
te hasta  el  10  de  abril.  El  11  estuvo  en  Almenar  ó  Almenara  y  en 
Burriana,  el  12  en  Castelló  de  Burriana,  el  13  en  Cabanas,  el  14  en 
San  Mateu,  el  16  y  17  en  Tortosa,  el  18  en  Fonts  de  Perelló,  el  20  en 
Cambrils  y  el  21  y  22  se  detuvo  en  Tarragona.  El  23  del  mismo  abril 
pernoctó  en  Arbós,  el  24  en  Vilafranca  y  el  26  en  el  Hospital  de  Cerve- 
lló.  Tenemos  documentos  datados  del  27  in  loco  de  Sen  Boy  y  desde  el 
día  siguiente  le  hallamos  en  Barcelona. 

Descansó  unos  doce  ó  catorce  días  en  Barcelona,  encontrándose 
en  Hostalrich  el  12  y  13  de  mayo  y  el  14  y  15  en  Gerona.  Hizo  luego 
una  excursión  al  Empordá,  pernoctando  en  Vilabertrán  el  18  del 
propio  mayo,  en  Torroella  de  Montgrí  el  23,  el  24  en  Cerviá  y  regre- 
sando á  Gerona  el  día  siguiente,  donde  firmó  las  cartas  convocatoria 
de  Cortes  generales  á  los  catalanes  para  reunirse  en  Tortosa  el  l.°de 
julio.  Salió  de  Gerona  el  30  ó  31;  el  mismo  día  31  pasó  por  Caldes  de 
Malabella  y  pernoctó  en  Hostalrich.  El  2  de  junio  estuvo  en  San  Ce- 
loni  y  desde  el  4  del  citado  junio  hasta  12  de  julio  le  hallamos  cons- 
tantemente en  Barcelona. 

Pasó  por  San  Boy  de  Llobregat  el  20  de  julio;  el  día  siguiente 
pernoctó  en  Vilafranca,  el  22  en  Arbós.  Salió  de  Arbós  el  23  y  llegó  á 
Vilarrodona.  El  24  y  25  estuvo  en  el  monasterio  de  Santas  Creus,  el 
26  en  Cabra,  y  de  allí  se  trasladó  á  Montblanch,  donde  le  vemos  des- 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV   EN  ARAGÓN       121 

de  el  28  de  julio  hasta  el  7  de  agosto.  El  día  inmediato  pasó  por  el 
monasterio  de  Poblet  y  pernoctó  en  la  villa  de  Prades.  El  9  de  agos- 
to estuvo  en  Cornudella,  el  10  en  el  monasterio  de  la  Cartuja  de  Sea- 
la  Dei,  el  11  en  Falset,  el  12  en  Mora  y  el  día  siguiente  ya  firmó 
documentos  en  Tortosa,  donde  iban  á  reunirse  las  Cortes,  por  la  pró- 
rroga decretada,  que  las  fijó  para  el  15  del  propio  agosto. 

Permaneció  el  monarca  en  Tortosa  dos  meses  y  trece  días.  El  28 
de  octubre  pasó  por  Almazora  y  el  30  entró  en  Valencia,  donde  des  - 
cansó  hasta  el  9  de  noviembre.  Del  10  al  12  estuvo  en  Alcira;  el 
14  pernoctó  en  el  monasterio  de  Valldigna;  el  16  volvió  á  Valencia  y 
del  17  al  20  le  vemos  en  Játiva.  El  21  y  22  del  propio  noviembre  es- 
tuvo nuevamente  en  Alcira,  regresando  luego  á  Valencia,  donde  ter- 
minó el  año. 

Año  1332. — Permaneció  Don  Alfonso  en  Valencia  hasta  el  27  de 
enero.  El  28  y  29  estuvo  en  Villarreal,  el  30  pasó  por  Alcalá,  el  día 
siguiente  por  Ulldecona  y  el  1.°  de  febrero  por  Tortosa.  Salió  de  Tor- 
tosa el  2  ó  el  3;  del  3  tenemos  documentos  datados  en  Font  de  Peie- 
lló  y  del  5  y  6  datados  en  Cambrils.  Desde  el  7  de  febrero  al  10  de 
marzo  estacionó  en  Tarragona  (1);  el  11  pernoctó  en  Cambrils  nueva- 
mente; el  13  firmó  documentos  en  Coll  de  Balaguer,  el  día  siguiente  en 
Font  de  Perelló  y  el  15  del  propio  marzo  volvió  á  aposentarse  en  Tor- 
tosa. Salió  de  Tortosa  el  11  ó  12  de  abril,  el  14  estaba  en  Valencia, 
el  16  en  Játiva,  el  19  en  Alicante,  el  20  en  Elche  y  del  21  al  24  en 
Orihuela.  Consta  por  documentos  que  el  25  pasó  por  Elche  y  Nonpot, 
el  día  inmediato  por  Biar,  el  27  por  Onteniente  y  el  30  estaba  ya  en 
Játiva.  Le  hallamos  en  Játiva  hasta  el  21  de  mayo  y  luego  carecemos 
de  noticias  precisas  hasta  el  31,  en  que  aparece  en  Alcira.  Trasladó- 
se luego  á  Valencia,  donde  consta  su  estancia  desde  el  7  de  junio 
por  lo  menos  hasta  fin  de  año,  salvo  una  pequeña  excursión  á  los  pue- 
blos de  Buñol,  Liria  y  Bétera  que  efectuó  entre  el  25  y  29  de  octubre. 

Año  1333. — Continuó  en  Valencia  hasta  el  viernes  12  de  febrero, 
donde  había  permanecido  quieto  por  espacio  de  ocho  meses.  Del  13  de 
febrero  tenemos  documentos  reales  datados  in  loco  del  l'uig;  del  17  in 
loco  de  Galea  y  desde  el  19  al  25  en  Tortosa.  El  27  pernoctó  en  Cam- 
brils y  el  día  siguiente  llegó  á  Tarragona.  Salió  de  Tarragona  el  2  ó  3 
de  marzo;  el  3  pernoctó  en  Arbós,  el  4  en  Vilafranca  del  Penedés,  en- 
caminándose á  Barcelona  donde  le  encontramos  desde  el  6  de  marzo 
hasta  el  6  de  abril.  Del  8  de  abril  existen  documentos  datados  in  Mo- 
nasterio Beate  Marie  de  Monteserrato;  pero  el  día  siguiente  ya  vienen 
datados  en  Igualada  y  del  10  in  loco  de  Lacuna,  Desde  el  11  de  abril 
hasta  el  20  de  mayo  permaneció  en  Montblanch  celebrando  Coi  tes. 

Del  23  al  28  del  mismo  mayo  estuvo  en  el  monasterio  de  Poblet. 


(l)    El  27  de  febrero  dató  documentos  in  castro  de  Constantino,  cerca  de  Tarragona. 


122  J-    MIRET   Y  SANS 

Desde  el  30  de  mayo  volvemos  á  encontrarle  en  Montblanch  hasta  el 
10  de  agosto  en  que  se  trasladó  á  Poblet  nuevamente.  El  25  de  agosto 
salió  de  Poblet  y  pernoctó  en  Vinaixa;  el  26  pasó  por  Arbeca,  el  día 
siguiente  por  Belloch  y  el  28  estaba  ya  en  Lleyda.  Hasta  el  6  de  sep- 
tiembre le  vemos  en  Lleyda;  aquel  día  pernoctó  en  Corbins  y  los  tres 
siguientes  los  pasó  en  Balaguer.  Del  10  y  1 1  septiembre  tenemos  docu- 
mentos reales  datados  in  loco  de  Os  vicecomitatus  Agerense,  y  otro  del 
mismo  día  11  fechado  in  villa  Castilionis  Farfania;  del  12,  in  loco  de 
Albesia.  Volvió  luego  a  Lleyda,  donde  estuvo  hasta  el  19.  El  20  de 
septiembre  pasó  por  Alniacelles,  el  día  siguiente  por  Bellver  y  se 
detuvo  del  22  al  24  en  Fraga.  El  mismo  día  24  pasó  por  Vallobar  y  el 
25  pernoctó  en  el  Monasterio  de  Sigena.  El  26  estuvo  en  Sariñena,  en 
dirección  á  Huesca,  donde  le  hallamos  desde  el  29  de  septiembre  hasta 
el  4  de  octubre.  Del  6  de  octubre  tenemos  diplomas  datados  in  loco 
de  Tardayanta,  Tardienta,  y  del  10  in  villa  Cuffarie,  que  es  Zuera, 
llegando  á  Zaragoza  el  mismo  día,  ciudad  que  no  havía  visitado  desde 
febrero  de  1329,  es  decir  que  dejó  transcurrir  más  de  cuatro  años  y 
medio  sin  entrar  en  la  capital  de  Aragón.  Permaneció  en  Zaragoza 
hasta  el  26  de  octubre,  pernotando  el  27  en  Epila.  Estuvo  en  Riela  el 
30  y  desde  1.°  de  noviembre  le  vemos  en  Calatayud,  donde  descansó 
hasta  8  de  diciembre.  El  11  se  detuvo  in  loco  de  Bellmunt,  Behnonte; 
el  12,  in  loco  de  Miedes;  el  13,  in  loco  de  Langa',  el  14,  in  loco  de  Mey- 
nar  y  le  encontramos  el  18  in  loco  de  Lezina  corba.  Volvió  luego  á 
Calatayud,  donde  acabó  el  año. 

Año  1334. — Consta  la  estancia  del  rey  en  Calatayud  hasta  el  7  de 
enero.  El  12  pasó  por  Morata  y  desde  el  13  al  25  permaneció  en  Daro- 
ca.  El  27  pasó  por  Calamotxa  y  el  día  siguiente  estuvo  in  loco  de  Mon- 
teregali  aldea  Daroce.  El  30  in  torra  la  Carsell  aldea  Turolii  y  desde 
1.°  de  febrero  hasta  los  comienzos  de  marzo  descansó  en  Teruel.  El  9 
de  marzo  pasó  por  Castellfabib,  el  10  por  Jeneloyes,  aldea  de  Albarra- 
cín,  el  11  por  Terrent,  también  aldea  de  Albarracín  y  se  detuvo  en 
Albarracín  tres  ó  cuatro  días,  desde  el  12.  El  17  de  marzo  se  hallaba 
de  nuevo  en  Teruel  y  allí  permaneció  en  reposo  muy  cerca  de  dos 
meses,  hasta  el  12  de  mayo.  Del  15  del  propio  mayo  hasta  2  de  junio 
le  hallamos  en  Sarrión.  El  3  de  junio  pasó  por  Alcotas,  del  término  de 
Mantanera  y  el  5  por  el  lugar  del  Toro.  Regresó  luego  á  Sarrión, 
donde  consta  su  presencia  desde  el  13  de  junio  hasta  el  7  de  julio. 
El  8  llegó  á  Teruel  y  allí  estacionó  hasta  fin  de  agosto.  El  1.°  de 
septiembre  estuvo  in  loco  de  Saldon,  aldea  de  Albarracín;  el  sábado  3 
de  septiembre  pasó  por  el  valle  de  Cabriel;  el  8  estuvo  in  loco  del  Vilar 
del  Cobo,  aldea  de  Albarracín;  el  día  siguiente,  in  loco  de  Noguera, 
también  aldea  de  Albarracín;  el  11,  in  loco  de  Bronxales,  aldea  de  Al- 
barracín; el  12,  in  loco  de  Montierde,  otra  aldea  de  Albarracín;  el  13  y 
14,  in  loco  de  Celia,  aldea  de  Teruel;  el  15,  in  loco  de  Celades,  también 
aldea  de  Teruel;  el  16,  in  loco  de  Alfambra,  otra  aldea  de  Teruel; 


ITINERARIO  DEL  REY  ALFONSO  III  DE  CATALUÑA  IV  EN  ARAGÓN        123 

él  18,  in  loco  de  Galve,  que  era  aldea  ó  de  Teruel  ó  de  Albarraeín ;  el 
19,  in  loco  de  Camerelles,  aldea  de  Teruel;  el  20  y  21,  in  loco  de  Alia- 
ga, aldea  de  Teruel;  el  22,  en  Xulbe;  el  viernes  23  del  propio  septiem- 
bre, in  loco  de  Molinos;  el  día  siguiente,  in  loco  de  Alcoriza;  el  25  en 
Calanda  y  desde  el  26  al  28  en  Alcañiz.  El  29  pasó  por  Caspe  y  el  30 
por  Mequinenza.  El  1.°  de  octubre  signó  documentos  en  Aseó  y  se 
encaminó  enfermo  á  Tortosa  donde  entró  el  día  siguiente,  escribiendo 
en  seguida  á  su  médico  judío  Abraham  Descatllar  que  fuese  á  su  lado, 
pues  le  necesitaba  por  razón  del  estado  de  salud.  Permaneció  el  rey 
en  Tortosa  hasta  mediados  de  noviembre;  el  22  pasó  por  Castelló  del 
campo  de  Burriana;  del  29  tenemos  documentos  datados  también  de 
Burriana  y  desde  el  7  de  diciembre  consta  su  presencia  en  Valencia, 
donde  terminó  el  año. 

Año  1335.— Don  Alfonso  no  salió  de  Valencia  hasta  principios  de 
junio,  encaminándose  entonces  á  Barcelona,  donde  llegó  poco  más  ó 
menos  el  10  de  junio.  El  19  visitó  la  población  de  Caldetas,  cerca  de 
Mataró,  pues  existe  un  documento  datado  in  balneis  Calidarum  Des- 
tarach.  Desde  el  21  del  mismo  junio  vuelve  á  datar  los  diplomas  en 
Barcelona;  pero  el  26  se  repite  la  data  in  balneis  Calidarum  Desta- 
rach;  del  27  de  junio  al  6  de  julio  vienen  datados  en  Badalona  y  desde 
el  14  de  julio  consta  nuevamente  la  estancia  del  monarca  en  Barcelo- 
na. Ya  no  volvió  á  salir  de  la  capital  del  Principado,  donde  falleció 
siete  meses  después,  el  día  24  de  enero  de  1336,  á  la  edad  de  treinta  y 
siete  años.  , 

Monarca  bondadoso  y  débil,  desprovisto  de  la  astucia  indispensa- 
ble en  los  que  rigen  los  destinos  de  los  pueblos,  constantemente  enfer- 
mo desde  la  gloriosa  campaña  de  Cerdeña,  no  pudo  sustraerse  á  la 
perniciosa  influencia  de  su  segunda  esposa,  produciendo  estas  debili- 
dades no  pocas  perturbaciones  en  los  estados  de  la  Corona  de  Aragón. 
No  podemos,  por  consiguiente,  aceptar  como  muy  ajustados  á  la  reali- 
dad el  juicio  y  profecía  que  formó  su  contemporáneo  Muntaner,  al 
decir  de  Alfonso  III  que  «ha  mantenguda  e  mantendrá  per  totstemps 
la  via  de  veritat  e  de  justicia,  axi  com  aquell  qui  es  lo  pus  gracios 
senyor  del  mon  e  lo  millor  cavaller  de  sa  persona  qui  hanch  fos  en  lo 
regne  Darago.  Jatse  sia  quen  si  haja  molts  de  bons  hauts,  mas  axi  es 
daquesta  beneyta  casa,  que  la  maree  de  Deus,  tostemps  va  de  be  en 
millor  e  fara  daqui  avant,  si  a  Deus  plau». 

Joaquín  Miret  y  Sans 


124 


G.   M.    DE  BROCA 


UN  ANTIGUO  LIBRO  PROVENZAL:  "LO  CODI" 

SU  IMPORTANCIA  EN   CATALUÑA 

Nadie  paraba  mientes  en  este  libro  antes  que  acerca  de  él  llamaran 
la  atención,  en  el  año  1891,  Hermann.Fitting  y  Hermann  Suchier  (1). 
Bien  lo  merecía,  por  cuanto  es  el  de  prosa  más  antiguo  de  los  escritos 
en  lengua  románica  (2)  y  el  tratado  jurídico-romano  que  tuvo  mayor 
difusión,  especialmente  en  Cataluña. 

Suchier  (3)  da  por  seguro  que  tres  libros  relacionados  en  el  inven- 
tario de  los  del  rey  Martín  eran,  respectivamente  un  ejemplar  del 
Codi  en  su  lenguaje  originario  (4),  su  traducción  al  catalán  (5)  y  su 
versión  al  francés  (6),  añadiendo  (7)  que  los  Templarios  poseyeron 
otro  en  el  lenguaje  originario  (8).  Pruebas  concluyentes  de  su  general 
aceptación  son  el  hecho  de  haberse  vertido  á  la  lengua  entonces  cien- 
tífica, el  latín,  y  la  circunstancia  de  haber  sido  hecha  la  traducción  en 
Italia,  de  donde  irradiaban  los  estudios  jurídicos  :  91.  De  esta  traducción 


(1)  En  el  artículo  Vorlauflge  Mitcilungen  über  eine  Summa  Codicie  in  Piovenzalischer 
Sprache,  de  la  revista  Sitzungsberic.hten  der  philosophisch-hUtorischen.  Klasse  der  Berliner 
Akademie.  T.  XXXVII,  págs.  763-766. 

(2;  Suchier,  Fünf  neue  Handschsriften  de»  Provenzaliachen  Reclitsbuchs  Lo  Codi;  pág.  6.— 
Fitting  Lo  Codi  m  der  latinischen  Ubersetzung  des  fíicardus  Pisanus.  T.  1,  (único  publicado 
déla  obra  escrita  en  colaboración  de  Suchier  l.o  Codi,  Eine  Summa  Codicis  in  Provenza- 
li8cher  Sprache  aus  der  Mitte  des  XII  Jahrhunderts.— Halle  a.  S.,  1906). 

(3)  Anuales  du  Midi;  (Sixiéme  année ,  1894;  págj.  187-190. 

(4)  ítem  vn  altre  appéllat  Codi  en  Tholoza,  scrit  en  p^rgamins  ab  posts  de  fust  e  cu- 
bel  ta  de  cuyro  vermell  sens  tancadors,  lo  qual  comensa  en  vermelló:  De  summa  trinitate,  e 
feneir:  Antequam  mors  sequatur  amen.  (Archivo  de  la  Corona  de  Aragón;  dicho  inven- 
tario, f  oí.  18.) 

(5)  Itera  un  allre  libre  appéllat  Lo  Codi  en  cathala,  escrit  en  pergami  ab  posts  de  fusl 
cubert  de  cuyro  vert  ab  v.  claus  a  cascuna  post  et  ab  dos  tancadors  de  seda  grogua  e  vermella, 
lo  qual  comcnca  en  la  rubricx  de  vermelló:  Aci  comensen  les  rubriques,  e  en  lo  negre:  De 
Suma  de  trinltat,  e  feneix  en  vermelló:  Nonas  februarii  anno  domini  M°CCC  Nono. 
Supone  Suchier  que  esta  fecha,  5  de  febrero  de  1309,  es  la  de  ingreso  en  la  biblioteca  del  Rey, 
pues  el  libro  perteneció  anteriormente  á  los  Templarios.  (El  mismo  inventario,  fol.  00.) 

(6)  ítem  un  altre  libre  appéllat  Lo  Codi  en  francés,  scrit  en  pergamins  ab  posts  de  fust 
et  cubert  de  cuyro  blau  ab  v.  claus  a  cascuna  post  e  ab  don  tancadcrs  de  parxa  dit  seda  verme- 
lla, lo  qual  comensa  en  vermelló:  Aci  comen ca,  e  fn  lo  negre:  Per  totes  les  chouses,  e  fa- 
iieix:  Pater  noster  per  cortesía.  (El  mismo  inventario,  fol.  00.) 

(7)  Con  referencia  al  P.  Villanueva  ( Viaje  literario,  XVIII,  35  y  XX,  111)  y  al  trabajo  del 
Dr.  Beer  sobre  los  manuscritos  de  España.  {Siisungsberichte  de  la  Academia  de  Viena, 
CXXIX,  22.) 

(8)  ítem  qtiedam  alium  librum  in  pergam'no  scriptum,  can  cohnperta  pergameni,  qui  in- 
cipit:  De  sobirana  trinltat  et  de  fe  catholica,  et  flnit:  Ve  hom  mort  en  ciutat. 

(9)  Julio  Tardif  (Annales  du  Midi,  t.  V,  p.  34  y  t.  VIII,  470)  tuvo  el  texto  latino  del 
códice  de  Tortosa  por  el  primitivo  y  por  traducción  el  provenzal;  pero,  aparte  de  otros  datos 
contrarios  á  esta  suposición,  existe  el  concluyante  de  que  en  el  manuscrito  latino  de  la  bi- 
blioteca de  Albi,  número  50,  se  lee:  Summa  ex  o  nnibus  legum  a  virix  prudenlibus  olira  vul- 
gariter  promulgata  et  a  mayistro  Ricardo  Pisano  de  vulgari  in  Latinum  noviter  traslata. 
—  Suchier,  Fünf  neue  Hmdschiftm  des  provenzalischen  Rechtsbuchs  Lo  Codi.  (Halle  a.  S.  1899, 
página  6.) 


UN   ANTIGUO   LIBRO   PROVENZALt    «LO   COD1»  125 

existe  un  ejemplar  en  la  biblioteca  del  Cabildo  Catedral  de  Tortosa; 
ejemplar  que  había  pasado  desapercibido  de  concienzudos  escritores 
acerca  el  Libro  de  las  Costumbres  de  Tortosa,  á  pesar  de  que,  según  el 
comprobado  parecer  de  Hinojosa  (1),  fué  utilizado  para  la  redacción 
de  estas  Costumbres.  En  1896  dieron  cuenta  de  su  existencia  el  P.  De- 
nifle  y  Chatelain  (2),  y,  más  ampliamente,  en  el  año  siguiente,  el 
canónigo-archivero  de  Tortosa,  señor  O'Callagan  (3),  habiendo  publi- 
cado el  texto  Hermann  Fitting  en  el  año  1906  (4).  También  se  vertió 
al  castellano  en  el  siglo  XIV,  habiendo  dado  á  conocer  el  Dr.  R.  Beer, 
en  1894  (5),  la  existencia  de  un  códice  que  contiene  esta  traducción 
é  indicado  D.  Rafael  de  Ureña  (6)  la  de  otro  códice. 

Trece  son  los  manuscritos  conocidos  de  este  libro;  á  saber  (7): 
1.°      En  provenzal.  París. 

A  — Universidad,  n.°  632.— Fines  del  Siglo  XII. 

B  — Bibliothéque  Nationale,  Nouv.  acq.  frang.  4138.  —  Fines  del 
Siglo  XIII. 

C  —  Ead.,  Nouv.  acq.  frang.,  4,504.  —  Si  XIV. 

D  —  Ead.,  Nouv.  acq.  frang.,  1,932.  —  Principios  del  S.  XV. 

E  —  Ead.,  Nouv.  acq.  frang.,  2,426,  fol.  362  v.  —  S.  XV. 
2  o      En  francés.  París. 

F  —  Bibliothéque  Nationale,  Franc  ,  1,069.  —  Año  1304. 

G  —  Ead.,  Frang.,  1,070.  —  S   XIV. 

H  —  Ead.,  Frang.,  1,933.  Año  1300  aproximadamente. 
3.°      En  castellano.  Madrid. 

I  —  Biblioteca  Nacional,  R.  393.  —  S.  XIV. 

K-Ead.,  Ii.  72.  -  S.  XIV. 
4.°       En  latín. 

L  —  Tortosa.  Biblioteca  del  Cabildo,  n.°  129.  —  Fines  del  S.  XII. 

M —  Albi,  Biblioteca  municipal,  n.°  50.  —  Fines  del  S.  XII. 

N  —  Leiden,  Biblioteca  Universitaria.  Voss.  Lat.  4.°,  n.°  63.  -  Fi- 
nes del  S.  XIII,  ó  principios  del  XIV. 

El  ejemplar  de  Tortosa  consta  de  122  folios  de  17'8  X  13  centíme- 
tros, y  tuvo  124  folios.  Los  dos  primeros  que  faltan  contenían  el  índice 
de  los  títulos.  Suchier  (8)  dio  y  Fitting  reprodujo  (9)  un  facsímil  de  la 
primera  página  del  texto  que,  según  consta  en  el  manuscrito  de  Albi, 
es  la  traducción  realizada  en  Pisa  por  Ricardus  Pisanus. 


(1,    La  réception  du  Droit  romain  en  Catalogue.  (Mélanges  Fitting,  T.  II,  p.  399.) 
(2"    Inventarium  Codicum  manuscriptorum  Capituli  Dertusensts   «  Revite  des  tíibliothé- 
ques*;  1896,  enero  y  febrero). 

(3;    Los  Códices  de  la  Catedral  de  Tortosa,  p.  97. 

(4)  Tomo  I  de  la  ya  citada  obra  Lo  Codl.  Eine  Summa  CodicU  in  Provenzalischer   S'pra- 
che  aus  der  Mitte  des  XII  Jahrhnnderts. 

(5)  Handschriftenschütsen  Spaniens.— (Viena),  p.  323. 

(6)  fíevista  general  de  Legislación  y  Jurisprudencia,  T.  91,  año  1897,  p.  351. 

(7)  Fitting  y  Suchier.  Lo  Codi.  Eine  Summa.  T.  I,  p.  1. 

(8)  Fünfneue  Hanschriftén...,  lámina  IV. 

(9)  La  citada  obra  Lo  Codi.  I,  lámina  I. 


126  O.   M.    DE  BROCA 

Según  Suchier  (1)  (con  referencia  á  los  datos  que  le  facilitaron  el 
catedrático  de  literatura  jurídica  de  la  Universidad  de  Madrid  D.  Ra- 
fael de  Urefta,  el  director  del  Archivo  histórico  nacional  D.  Francisco 
González  de  Vera  y  las  fotografías  (2)  que  recibió  del  otro  profesor  en 
aquella  Universidad,  D.  Adolfo  Bonilla),  la  traducción  castellana  sigue 
con  gran  fidelidad  el  texto  provenzal. 

Respecto  al  lugar  en  que  fué  escrito  en  esta  lengua,  los  tantas 
veces  citados  escritores  dicen  que  hubo  de  hallarse  en  la  parte  que 
pertenecía  al  imperio  germánico  (orilla  izquierda  del  Ródano),  pues 
á  menudo  se  cita  al  Emperador  como  señor  del  país  (sustituyendo, 
á  veces,  su  denominación  por  la  de  potestad  del  país)  y  cuando 
habla  de  derechos  del  Emperador  se  refiere  al  tiempo  presente.  Si  per- 
teneciese á  otra  región  del  sur  de  Francia,  hablaría  del  Rex,  y  la 
mayor  verosimilitud  está  á  favor  de  Arles,  por  haber  la  indicación  de 
tratarse  de  una  ciudad  episcopal  y  expresarse  que  las  contiendas  ju- 
diciales que  no  puedan  ser  decididas  por  el  Obispo  lo  serán  por  la 
Ciudad,  y  Arles  era  en  aquel  tiempo  citada  como  Civitas  y  su  obispo 
tenía  intervención  en  los  juicios.  Vese,  además  (añaden  aquellos  escri- 
tores), que  se  trata  de  una  ciudad  con  movimiento  marítimo,  de  rela- 
cione3  comerciales  con  Genova  y  que  está  en  aguas  distintas  de  las 
del  mar,  y  Arles  se  hallaba  entonces  en  la  desembocadura  del  Ródano, 
que  por  dos  veces  se  cita. 

En  cuanto  á  la  época  de  la  redacción,  Fitting  y  Suchier  se  fijaron 
en  que  el  libro  pone  como  ejemplo  de  condición  casual  la  toma  de  Fra- 
ga que  en  la  primera  mitad  del  siglo  XII  estaba  bajo  el  dominio  mu- 
sulmán, que  en  1133  y  en  1134  fué  sitiada,  con  terrible  fracaso,  por 
Alfonso  I  de  Aragón,  y  cercada  nuevamente  y  tomada  en  24  de  octu- 
bre de  1149  por  el  conde  de  Barcelona  Ramón  Berenguer  IV.  Durante 
el  segundo  sitio,  añaden,  debió  ser  redactado  este  libro;  porque,  de 
referirse  al  primero,  la  Sumiría  de  Rogerio  no  habría  sido,  como  fué, 
uno  de  sus  elementos.  F.  Litten  (3)  cree  que  Ramón  de  Beaux,  nom- 
brado por  el  emperador  Conrado  III,  en  1145,  para  el  condado  de  Pro- 
venza,  que  se  extendía  del  Ródano  al  Isere,  tomó  diversas  medidas 
para  hacer  bueno  su  nombramiento  y  asegurarse  contra  su  rival  pI 
conde  de  Barcelona  y  que  una  de  ellas  fué  la  redacción  de  un  código 
para  su  condado,  siguiendo,  al  hacerlo,  los  consejos  del  Emperador. 

Constituye  una  Summa  Codicis  ó  sea  exposición  sistemática  del 
Derecho  romano  según  el  Código  justinianeo;  pero  que,  como  todas 
las  Summas  de  la  Edad  Media,  comprende  los  nueve  primeros  libros 
del  Código.  (Los  tres  últimos  formaban  un  libro  especial  con  el  nom- 


(1)  Die  HatiBchriften  der  Castilianiíchen  Ubersetsung  des  Codi  (Halle  a.  S.,  1900)  p.  1. 

(2)  En  el  trabajo  indicado  en  la  anterior  nota,  publicó  dos:  una  de  la  primera  página 
del  códice  I,  y  otra  de  los  títulos  XLIV-XLVIII  del  códice  K. 

(3)  Ueber  Lo  Codi  und  seine  Stellung  in  der  Enttuicklungs-g-schichte,  des  Culpa-problems , 
(Mélanges  Fitting,  T.  II,  p.  603-634. 


UN   ANTIGUO   L1BKO   PROVENZAL:    «LO   CODI»  127 

bre  de  Tres  libri  Codicis  ó  Treslibri).  Completa  su  contenido  el  inter- 
calado de  títulos  del  Digesto  y  de  la  Instituta,  por  ejemplo,  sobre  el 
modo  de  adquirir  la  propiedad.  Muchas  de  sus  variantes,  con  respecto 
al  Código  de  Justiniano,  concuerdan  con  la  Summa  Trescensis  (atri- 
buida, no  sin  contradicción,  por  Fitting  (1)  á  Irnerio);  pero  en  ósta  no 
hay  algunas  materias  tratadas  en  Lo  Codi.  En  la  redacción  de  éste  se 
utilizaron,  además,  la  Summa  de  Kogerius  y  otros  materiales  menos 
importantes  (2). 

Como  dice  Fitting,  Lo  Codi  es  la  expresión  del  Derecho  romano 
viviente  en  su  época,  tanto  por  el  modo  de  tratar  las  materias  cuanto 
por  prescindir  de  lo  teórico  y  científico  y  referirse  al  tiempo  presente, 
no  al  de  Justiniano,  haciendo  aplicable  el  Derecho  romano  de  tal 
modo  que  expresamente  consigna  prescindir  de  cuanto  no  tiene  apli- 
cación. Es  inútil,  añade  Fitting,  buscar  en  él  las  indicaciones  de  fuen- 
tes contenidas  en  otras  Sumas,  y  tan  sólo  presenta  el  contenido  prác 
tico  del  Derecho  romano,  de  suerte  que  éste  puede  ser  conocido  por 
quien  carezca  de  ilustración  jurídica;  por  lo  cual  se  alcanza  que  se 
emplease  la  lengua  vulgar,  no  el  bajo  latín  de  los  escritos  de  la  época, 
y  que  se  multiplicasen  los  ejemplos.  Fundándose  en  estas  circunstan- 
cias, dicho  escritor  supone  que  fué  redactado  para  los  personajes  que, 
no  teniendo  la  adecuada  ilustración,  habían,  como  jueces,  de  aplicar 
el  Derecho  romano.  Todos  los  ejemplares  del  texto  provenzal,  añade, 
evidencian  que  pertenecieron  á  personas  nobles,  á  las  cuales  este  libro 
permitía  prescindir    el  voluminoso  Corpus  juris. 

Este  libro,  que  es  interesantísimo  para  la  historia  jurídica, -no  lo  es 
menos  para  la  de  la  formación  de  las  lenguas  románicas,  y  bien  puede 
asegurarse  que  cuando  Suchier  haya  realizado  el  propósito  de  publicar 
el  texto  provenzal,  será  objeto  de  grandes  estudios  filológicos  (3). 

G.  M.  de  Broca. 


(1)  Summa  Codicis  des  Irnerius  mit  einer  Einleitung  herausgegeben.—Ber\in,  1894. 

(2)  Véase  Fitting,  en  la  obra  Lo  Codi,etc  ,  T.  1,  Benutste  Quellen  «Las  fuentes  utiliza- 
das», págs.  *12-*lt5. 

(3)  El  joven  Félix  Bühring,  en  su  tesis  doctoral,  ha  tratado  de  la  forma  y  del  uso  del 
pronombre  personal  según  las  traducciones  castellanas:  Ueber  Form  u»d  Gebrauch  des  alts 
panichen  Personalpronomens  in  der  be.den  Havdschriften  der  allspanischen  Uebersetzung  des 
Codi;  Halle  a.  S.,  1909. 


128  RAMÓN   LULL 


LLIBRE  EN  EL  QUAL  SE  TRACTA  DE  LA  INTENTIO 

COMPOST  EN  YULGAR  PER  LO  ILLUMINAT  DOCTOR  RAMÓN  LULL  « 

(Copia  efectuada  per  en  Pere  Barnils  y  Giol) 

Deu  intelligible,  e  amable  enfinidament,  un  homenet  no  conegut, 
pobre  de  virtuts,  e  de  amichs,  indigne  per  culpes,  e  peccats,  fa  ab 
vostra  virtut,  aquest  llibre  de  Intentio,  al  seu  amable  fill;  per  tal  que 
Intentio,  per  gratia  vostra  l'endres  en  vos  conexer,  e  amar,  honrrar, 
seruir,  e  beneir;  e  vostra  Intentio  sia  en  aquest  raon  en  la  alteza,  e 
honor  que  li  conué. 

PREAMBOL. 

Considerant,  e  iaent  en  mon  Hit  fuy  considerant  com  lo  mon  es  en 
tant  torbat  estament,  per  priuatio  de  vera  intentio  absentada  ab  un 
enteniment  per  defalliment  de  voler  ordonat  en  considerar,  e  entendre 
car  pochs  son  los  horaens  qui  sien  en  bon  estament  segons  comparado 
de  aquells,  quis  torben  en  lo  mon,  qui  en  llurs  obres  no  an  vera  inten- 
tio. Per  acó  es  ami  molt  desamable  lo  defalliment  qui  es  en  lo  mon:  é 
pense  que  lo  meu  fil),  qui  natura  me  fa  amar,  e  nouellament  ve  en  lo 
mon,  naje  deffalliment  de  intentio:  e  per  acó  componen  aquest  llibre, 
en  lo  qual  sapia  mon  fill  conexer  intentio:  per  la  qual  conexen^a  son 
voler,  la  vulla  amar,  e  seruir,  e  mostrar  a  les  gents. 

En  recordacio  de  les  sinch  nafres  de  Nro.  Sor.  Deu  Jesuchrist,  qui 
es  home,  e  Deu,  departim  aquest  llibre  de  intentio  en  sinch  capitols 
conseguents,  90  es:  Diuisio,  Deu,  Creado,  Encarnatio,  Temptatio. 
Amable  fill  aquests  sinch  capitols  son  bastants  hauer  doctrina  en  us 
de  intentio.  En  tot  quant  cogitarás,  é  parlarás,  é  farás  te  esforca  de 
hauer  ordonada,  e  vera  intentio,  é  no  li  sies  iniurios,  ne  desobe- 
dient:  car,  or,  ne  argent,  castells,  Ciutats,  imperis,  regnes,  parents, 
honrraments,  vida,  ne  delicaments  no  valen  tant  com  fa  vera  intentio, 
denota,  et  ordonada,  fortificada  en  un  coratge  ab  desliberacio  de 
franch  arbitre  en  iustificat  recordar,  et  entendre. 

CAPÍTOL  1. 

Diuisio. 
Amable  fill.  Intentio  es  obra  de  enteniment,  e  de  voluntat,  quins 


(1)  Manuscrit  de  la  Biblioteca  de  la  Universitat  de  Halle  del  Saale  (Y  c.  9);  códice  del 
segle  XVIe  o  XVIIe,  de  15  y  mitg  per  11  centinietres,  78  folis,  en  paper,  en  blanch  los 
quatre  primers  y  quatre  darrer-s.  Escrit  a  una  sola  columna  recto  y  verso;  bon  estat  de  con- 
servació,  relligat  en  pergami  y  plegat  en  16.  Conté  tres  diferents  trevalls  den  Ramón  Lull. 
Del  foli  1  al  47  recto,  compren  lo  Llibre  de  la  lntenció;  del  47  verso  al  51  verso,  los  Versos  en 
nombre  decents  composts  a  Pavia  a  raquesta  del  Rey  de  Mallorca;  y  del  52  recto  al  68  recto, 
lo  Libre  lo  qual  se  appella  de  consolacio  de  Armitá. 

En  lo  primer  y  darrer  folis  hi  ha  aquesta  nota  de  ma  posterior:—  Es  de  la  llibreria  del 
Convent  de  Sant  Francesch  de  Palma.  Sobre  la  coberta  de  pergami  s'hi  repeteix  la  proce- 
dencia:— De  la  librería  del  Con*   de  S*  Francisco  de  Asáis  de  Palma. 


LL1BRE  EN  EL  QUAL  SE  TRACTA  DE  LA  INTENTIO  129 

mou  a  donar  compliment  a  la  cosa  desitjada,  e  entesa,  é  intentio  es  acte 
de  natural  appetit,  qui  requer  la  perfectio,  que  li  conué  naturalment. 

Aquesta  Intentio,  fill  de  que  tu  has  necessitat,  es  departida  en  dues 
maneres,  50  es  a  saber:  primera,  millor  e  pus  noble,  que  la  segona: 
per  có  com  es  pus  utel  é  pus  necessaria:  é  la  primera  es  comensament 
déla  segona;  e  la  segona  es  moguda  per  la  primera;  en  tal  manera, 
que  la  segona  es  instrument,  e  aparallament  com  la  primera  Intentio 
haje  96  que  li  conué  segons  son  compliment.  Eximplificar  me  conué 
fill,  en  dues  coses  les  Intentions,  perco,  que  pusques  hauer  conaxensa: 
car  yo  treball  en  ta  utilitat,  é  treballe  tu  en  entendre  90,  que  yot  mostré 
de  Intentio,  c  recordet  una  y  dos  vegades  de  aqüestes  paraules,  percó 
que  moltes  vegades  recordades,  entengues  intentio  en  ta  conexensa. 

Si  tu,  fill,  fas  fer  un  llibre  a  algún  escriuá,  tu  has  la  primera  inten- 
tio a  fer  lo  llibre;  y  has  la  segona  a  donar  los  diners  a  aquell  home, 
quit  fa  lo  llibre;  é  car  mes  ames  lo  llibre,  que  los  diners  quen  dones: 
per  90  es  lo  llibre,  la  primera  intentio;  é  los  diners,  la  segona.  Lo 
Escriuá  fa  de  acó  lo  contrari:  car  ell  ame  mes  los  diners  que  li  pagues 
per  sos  treballs,  que  no  lo  llibre;  car  si  mes  amas  lo  llibre  que  los 
diners,  not  daria  lo  llibre  per  los  diners. 

Fill  de  la  Intentio,  que  es  enles  obres  sensuals,  e  artificiáis,  te  par- 
lat:  Are  et  vull  donar  eximpli  de  Intentio,  en  les  obres  intellectuals,  e 
enten,  que  lo  llibre,  que  as  fet  escriure,  es  perla  segona  intentio,  e  la 
scientia,  quen  desitges,  per  la  primera;  car  mes  val  la  scientia,  quel 
llibre.  L'enteniment,  que  has,  fill,  es  per  la  segona  intentio;  é  la  obra 
del  enteniment  per  la  primera:  car  millor  cosa  es  la  obra  de  la  virtut, 
que  no  es  la  virtut;  com  sia  cosa  que  la  virtut  sia  perco,  que  sia  sa 
obra.  La  bona  obra,  que  has  fill  en  ton  enteniment  que  entens,  es  perla 
segona  intentio;  é  lo  merit  quen  has,  es  per  la  primera:  car  tu  entens, 
pei'90  que  merit  ne  hages.  E  lo  merit  que  es  per  entendre,  es  per  la 
segona  intentio;  e  la  gloria,  que  veurás,  es  per  la  primera,  que  es  per 
lo  merit:  car  tu  has  merit,  per90  que  gloria  hajes.  La  gloria  que  has, 
fill  en  Paradis  si  entres,  será  per  la  segona;  e  la  conexensa  que  auras 
de  Deu,  é  l'amor,  será  perla  primera:  car  millor  cosa  es  intentio  en 
conexer,  é  amar  Deu,  que  en  hauer  gloria  per  conexer,  e  amar  Deu; 
com  sia  cosa,  que  Deu  sia  pus  intelligible  e  amable,  que  tu  glorifica- 
ble. Tant  es,  fill  digne  de  esser  conegut,  e  amat,  que  la  intentio,  que 
hom  ha  en  conexer,  e  amar  Deu  quant  nes  digne,  no  pot  muntar  en  pus 
gi  au.  E  per  a90  sosten  a  que  millor  cosa  es  enteniment  en  entendre 
com  enten  Deu,  que  no  es  lo  merit,  ni  la  gloria:  E  si  a9ó  non  era  en 
axi,  seguirsia,  que  intentio  fos  mes  obligada  a  home,  que  ais  honrra 
ments  de  Deu. 

Bestantement,  fill,  te  parlat  de  Intentio  artificial  en  les  coses  corpo- 
rals,  e  spirituals,  si  ho  saps  entendre,  ésabrás  ho  entendre,  si  ho  vols 
entendre:  car  te  vull  parlar  de  Intentio  natural.  E  enten,  com  l'arbre 
es  per  la  segona  intentio,  e  lo  fruyt,  es  per  la  primera:  car  millor  cosa 

1909.— 10 


130  RAMÓN  LULL 

es  lo  fruyt,  que  l'arbre.  Lo  eos,  que  tu  has,  fill,  es  per  la  segona,  e  la 
anima  es  per  la  primera:  com  sia  cosa,  que  la  anima  valga  mes,  que 
el  eos;  é  lo  eos  sia  percó  que  l'anima  pusca  recordar,  entendre,  eamar 
a  Deu,  e  virtuts,  c  bones  obres. 

Amable  fill,  en  tres  maneres  te  donada  conexensa  déla  primera,  e 
déla  segona  intentio.  E  prech  te,  que  ta  Intentio  hajes  ordonada  en 
tal  manera,  que  no  ames  per  segona,  90  ques  conué  amar  per  la  pri- 
mera; no  ames  90  que  no  es  digne  que  sia  amat.  Accidentalment,  fill, 
amen  los  peccadors  ab  les  dues  intentions  desordonade»  en  llurs  amors: 
car  amar  son  bell  llibre  per  90  que  es  bell,  e  no  amarlo  per  96  quen 
entens,  desordonament  es  de  intentio;  e  en  aytal  manera,  amar  lo  llibre 
bell,  es  per  la  primera  Intentio,  é  amar  lo  entendre,  es  per  la  segona; 
Car  home  desordonat  fa  maior  forca  de  voluntat  enfer  bell  llibre,  que 
no  en  entrendelo.  En  la  voluntat  deis  homens  qui  amen  mes  les  coses 
terrenals,  que  les  coses  espirituals,  son  aduersades  les  dues  intenti 
ons,  é  aquells  homens  son  percO  peccadors,  com  desordonen  intentio 
contra  sos  ordonaments  sustanciáis. 

En  tot  quant  farás,  ne  dirás,  cogitarás,  fill,  hages  conexensa  deles 
dues  intentions  demunt  dites.  Car  tot  quant  hom  fa,  ne  pot  fer  corpo- 
ralment,  ne  spiritualment,  en  tot  quant,  enten  esser  les  dues  intentions 
de  necessitat,  e  la  una  noy  pot  esser  menys  de  la  altre.  En  cascuna 
cosa  be  es  pot  hom  hauer  ordonadament,  o  desordonadament. 

CAPÍTOL  2. 

Deu. 

Deu,  qui  es  subirán  be,  es  intelligible,  é  amable,  e  per  90,  fill, 
conué  que  hage  intentio  en  si  mateix;  la  qual  intentio  conué  esser  Deu; 
com  sia  cosa  que  infinidament,  é  eternal  sia  intelligible  é  amable,  a  la 
qual  intelligibilitat,  e  amabilitat  se  conue  esser  Deu,  per  lo  qual  sa  inte- 
lligibilitat  sia  entesa,  e  sa  amabilitat  sia  amada,  e  sa  infinitat,  e  eterni- 
tat  de  entitat  Diuina  que  ensemps  sia  una  simple  sustancia,  e  un  Deu. 

Sapies  fill,  que  si  Deu  no  hauia  intentio  en  si  mateix,  auria  super- 
fluitat  en  son  enteniment,  si  entenia;  en  sa  voluntat  si  amaua,  pusque 
no  sen  seguis  utilitat  en  Deu  de  son  entendre,  e  de  son  amar  en  si 
mateix.  La  qual  utilitat  conué  esser  egual  a  Deu,  en  90  que  conué  esser 
Deu  eternal,  e  infinitat,  per  la  qual  eternitat,  é  infinitat,  no  pot,  ne  vol 
sa  iustitia  multiplicar  en  sa  virtut;  no  cessar  sa  utilitat  en  la  intentio, 
que  ha  sa  perfectio  eternalment,  e  infinida. 

En  la  intentio  de  Deu  no  ha  diuisio  de  primera  y  segona  intentio, 
hont  no  sia  niinoritat;  car  tota  sa  intentio  es  infinida  e  eterna,  per  a9ó 
fill  noy  pot  queber  segona  intentio:  car  la  intentio  de  Deu  es,  fill,  en 
tant  alta  exellentia  de  virtut,  e  per  a9ó  es  Deu  intelligible,  e  amable 
per  si  mateix;  é  ha  creada  intentio  en  tu,  per  90  que  ab  aquella  l'ente- 
nes,  e  l'ames  per  sa  bondat,  e  per  sa  perfectio. 


LLIBRE  EN   EL  QUAL  SE   TRACTA    DE  LA  INTENTIO  131 

Saps  tu  ñll,  perqué  Deu  es  mes  amable,  que  teraable?  perc,ó  com  mi- 
llor  cosa  es  amor,  que  temor:  car  amor  es  infinidament  e  eternal  en  Deu; 
e  temor  ha  comencanient.  E  car  Deu  es  mes  amable,  que  temable,  per 
co  te  aconsell,  flll,  que  tu  bajes  intentio  en  amar  Deu,  per  90  com  es  bo, 
poderos,  gran,  e  digne  de  tots  honrraments,  e  axi  la  tua  primera  inten- 
tio bajes  a  amar  a  ell,  e  la  segona  á  tembralo.  A  flll,  e  tant  pochs  son 
los  homens  qui  bajen  vera  intentio  a  amar,  e  tembra  Deu!  car  los 
demes  homens,  qui  Deu  amen,  es  perco  quels  do  gloria  celestial,  o 
bens  temporals;  o  el  temen  per  90  que  nols  do  penes  infernáis,  o  tre- 
balls  temporals.  E  Deu  es  digne  que  sia  amat  per  90  com  es  bo,  infinit, 
eternal,  poderos,  saui,  amant,  iust,  vertader,  cumplit  infinidament 
eternal  de  tots  bens. 

Aquells  homens,  qui  amen  Deu  perQó  quels  fassa  be,  e  el  temen 
per  per9ó  que  nols  fassa  mal,  fan  déla  primera  intentio,  segona;  e  de 
la  segona,  fan  primera,  pei'90  fill  llur  intentio  es  aduersada,  e  falsa,  e 
quantra  la  intentio  perqué  Deu  la  creada:  on  com  a9ó  sia  en  axi  ¡donchs 
qual  iustitia  iutgerá  que  aytal  intentio  tan  maluada  a  sa  gloria  sensfi? 

En  la  intentio  de  Deu  no  es  nul  home  sois  que  hage  fet  tant  de  mal 
com  ha  fet  Mahumet  qui  tants  homens  ha  mes  en  error;  empero  mes  de 
mal  se  segueix  com  hom  no  ha  a  Deu  la  primera  intentio,  que  tot  lo 
mal  que  feu  Mahumet:  com  maior  be  es  en  un  home  qui  forment  am 
Deu  per  la  primera  intentio;  que  no  es  mal  en  tots  los  homens  qui  son 
damnats  (1).  Com  aqb  sia  en  axi,  obri  fill  los  ulls  de  ta  pensa,  e  enten 
com  gran  cosa  es  be,  qui  es  per  la  primera  intentio,  quantra  mal  qui 
es  per  la  segona. 

Not  marauelles  fill,  si  lo  mon  es  en  tribulatio,  e  en  perill,  pusque 
Deu  es  tan  poch  amat,  e  conegut  per  defalliment  de  vera  intentio.  On 
sobre  totes  coses  te  consell,  et  man,  que  tu  te  apoders  aytant  com  pus- 
ques  en  ta  intentio,  com  ab  ella  ames  Deu,  e  conegues,  hauent  a  ell  la 
primera  intentio,  e  a  tu,  eton  prohisme  la  segona. 

Amable  fill  not  poria  dir,  ni  escriure  los  bens  reb  de  Deu  cell  quil 
ama,  e  el  coneix;  car  los  malalts  sana,  e  los  pobres  enriqueix,  e  los 
cegos  ehlomina,  e  dona  consolacio  ais  treballats,  esperanca  a  sos  serui- 
dors,  e  llagremes  ais  peccadors,  e  honrament  ais  menspresats,  e  reste- 
tueix  les  iniuries.  Fill,  lo  hortolá  dona  déla  aygua  ais  arbres,  per  raho 
deis  fruyts:  e  lo  Caualler  dona  ciuada  a  son  cauall,  per  raho  del  seruey, 
que  li  fa:  e  lo  mestre  pague  a  son  discipol  son  deute,  per  raho  del 
lloguer  quen  ha:  é  donchs  fill,  si  tu  a  Deu  de  gloria,  qui  es  tant  abun- 
dos  de  iustitia,  de  poder;  de  sauiesa,  de  charitat,  has  la  primera 
intentio,  be  pots  saber,  que  la  tua  segona  intentio  hage  bon  compli- 
ment  per  la  primera.  SapiesñW,  que  molt  es  cosa  mala  amar  diners,  o 
viandes,  filis,  honraments,  e  possessions,  e  les  altres  coses  per  la  pri- 
mera intentio,  e  amar  Deu  per  la  segona:  e  no  amar  Deu  per  la  pri- 


(l)    Lea  paraules  escrites  aquí  en  carácter  cursiu,  vau  sub-rallades  en  el  manuserit. 


132  RAMÓN   LULL 

mera  intentio,  ne  per  la  segona,  molt  es  cosa  reprenedora.  On  com  acó 
sia  tan  gran  defalliment,  e  on  se  seguesquen  tants  de  mals;  donchs  es 
necessaria  apricar,  e  amostrar  a  les  gents,  qui  ignorantment  cuyclen 
amar,  e  conexer  Deu  per  la  primera  intentio,  ó  amen  ab  segona,  qui 
es  dementina. 

CAPÍTOL  3. 

Crkatio. 

Crea  Deu  lo  Mon  per  intentio  que  ell  fos  amat,  e  conegut  per  crea- 
tura;  car  per  la  gran  rano  que  Deu  ha  en  si  per  amar,  e  conexer,  fonch 
a  Deu  cosa  conuinent  crear  lo  mon,  per  tal  que  sa  iustitia  satisfes  a  la 
alta  honor  quis  conue  a  la  bonesa,  ó  h  la  granesa  de  Deu,  la  qual  ha 
en  eternitat  poder,  sauiesa,  e  voluntat,  e  en  totes  ses  virtuts. 

Amable  fill,  a  Deu  no  fonch  cosa  necessaria  crear  lo  Mon  per  nulla 
cosa,  que  fos  utilitat  a  Deu  en  la  creatio  del  Mon:  Mas  en  axi  com  a  lo 
Rey  llarch  de  coratge,  e  abundos  de  riqueses  sa  conue  donar  per  sa 
bonesa,  e  per  son  poder:  En  axi  a  Deu  per  compliment  de  infinida 
llarguesa,  e  perfectio  en  totes  virtuts,  sa  conuench,  que  creas  lo  Mon, 
ó  que  fes  molt  de  be.  La  intentio,  que  Deu  hach  en  crear  lo  Mon,  e  la 
iustitia  sa  conuengueren  ab  la  sauiesa,  e  voluntat  adonchs  com  lo 
crea;  é  per  acó  no  conuench,  que  lo  Mon  fos  creat  anans,  ne  pus  tart, 
ne  maior,  ne  manor,  ne  de  altre  estament  sa  conuengue  a  crear  lo 
mon;  car  fora  enla  intentio  de  Deu,  passio,  é  defalliment. 

Amable  fill,  la  intentio  de  Deu  no  pres  nuil  cambiament,  ne  nuil 
mudament  com  crea  lo  Mon;  car  la  intentio,  qui  al  Mon  crea,  es  Deu 
infinit,  e  eternal  en  tota  perfectio;  ó  per  có  es  impossible  cosa,  que  nin- 
guna cosa,  que  Deu  age  creada,  ne  feta,  pusque  esser  en  Deu  nengun 
cambiament.  Si  en  Deu  no  hages  intentio  de  engendrar  Deu,  é  de  pro- 
ceir  Deu,  fora  intentio  en  Deu  pus  noble  are  com  lo  Mon  es,  e  menys 
noble  anans  que  el  mon  fos;  com  sia  cosa,  que  fora  intentio  sens  utili- 
tat de  caritat,  sauiesa,  granesa. 

Fill,  Deu  ha  creades  en  lo  Mon  unes  creatares  per  intentio  de  altres; 
axi  com  los  cossos  celestials,  qui  son  creats  per  donar  influentia  ais 
terrenals  cossos  alamentats;  e  los  terrenals  cossos,  qui  son  creats  per 
intentio  de  anima  rational;  e  axi  de  totes  coses,  qui  son  creades  a 
seruey  de  homa. 

Plora  fill,  car  alaments,  plantes,  aucells,  besties,  e  totes  les  coses 
de  aquest  mon,  seguexen  lo  orde,  e  la  regla  déla  intentio  perqué  son 
creades:  é  homa,  a  qui  totes  aqüestes  ceses  son  de  ius,  ó  han  intentio, 
es  quantra  la  intentio  perqué  es  creat,  faent  peccats,  qui  son  quantra 
la  intentio  de  Deu. 

CAPÍTOL  4. 

Enoarnatio. 

Amable  fill,  encarnas  lo  Fill  de  Deu  en  lo  ventre  de  nostra  Dona 
S.  Maria  per  intentio, que  mostrás  ais  Angels,  e  al  homa  gran  granesa 


LLIBRE  EN  EL  QUAL  SE  TRACTA   DE  LA  INTENTIO  133 

de  bondat,  poder,  e  caritat,  humilitat,  e  llarguesa.  Lo  maior  be,  que 
pusque  esser  creat,  es  be  creat  a  Deu  aiustat  en  unitat  de  persona:  é 
percó  fill,  la  bondat  de  Deu  concordas  ab  la  maior  intentio  ab  que  es 
pot  concordar  en  crear  creatura,  aiustant  si  mateix  a  creatura  per 
intentio  ab  ques  pot  concordar  en  crear  creatura,  aiustant  si  mateix  a 
creatura  per  intentio,  que  sia  amada,  e  coneguda  aytant  fortment,  com 
aquella  creatura  pusque  hauer  virtut  a  Deu  conexer,  e  amar.  Poder 
diuinal  no  pot  pus  exelsar  poder  creat,  que  aquell  que  a  si  mateix  ha 
aiustat.  Car  lo  poder  de  Deu  pot  hauer  tan  gran  intentio;  per  ayo  cari- 
tat ab  iustitia,  e  bondat  acordá  ab  poder,  per  tal,  que  poder  do  tan 
gran  intentio  en  creatura,  com  creatura  pot  sustenir. 

Si  infinida  virtut,  e  perfectio  fos,  fill,  contraria  a  la  intentio,  que 
Deu  hach  en  la  carn  que  ha  pres,  fora  la  intentio  manor,  quel  poder, 
que  Deu  ha  infinida  virtut,  e  perfectio;  e  saguires,  que  en  Deu  fos- 
sen  unes  virtuts  quantra  las  altres  en  intentio;  e  ayo  es  fill  cosa  im- 
possible. 

Percó  que  en  Deu  pogues,  é  donas  si  mateix  a  glorietjar  al  home, 
hach  intentio  a  pendre  carn  humana,  per  90  que  home  per  aquell  eos 
glorios  de  Nro.  Señor  Deu  pogues  hauer  la  maior  gloria,  la  maioritat 
de  la  qual  gloria  no  pogue  hauer  sens  encarnatio,  e  aiustament  huma 
de  Deu,  é  home. 

Encarnas,  fill,  Nostro  Señor  Deu  per  recrear  a  homa,  que  era  per- 
dut,  e  caygut  en  la  ira  de  Deu  per  lo  peccat  del  primer  pare;  e  aquella 
intentio,  que  Deu  hach  per  pendre  carn  per  recrear  homa,  nos  conuench 
a  esser  primera  intentio;  e  aquella  que  Deu  hach  a  pendre  carn  per 
demostrar  ses  virtuts,  fos  per  segona;  com  sia  cosa  que  la  iustitia  de 
Deu,  haje  pus  apropriada  intentio  a  demostrar  la  granesa  debonesa, 
poder,  sauiesa,  que  de  creatio. 

A  la  gran  caritat  de  Deu  sa  conuench  ocasionar  homa  de  gran 
intentio  saluant  a  homa  franch  arbitre;  e  per  acó  vol  Deu,  quel 
poder  na  donas  maior  poder  en  homa  per  amar,  e  entendre  la  en- 
carnatio, qui  es  la  maior,  e  la  millor  obra,  que  Deu  pusque  hauer 
en  creatura,  ne  creatura  ne  pusque  rebre. 

CAPÍTOL  5. 

Tentatio. 

Amable  fill,  sots  aquest  Capítol  de  tentatio,  on  ha  significanca  deis 
trenta  diners  on  Nostro  Señor  Deu  fonch  venut,  te  vull  exemplificar  de 
intentio  per  30.  rubricas  consaguents,  per  tal  que  per  aquelles  ha  jes 
conaxenya  en  qual  manera  intentio,  o  tentatio  son  diuerses,  concor- 
dans,  o  contraríes;  e  tu  fill,  hajes  be  en  ta  memoria,  é  en  ton  enteni- 
ment  aquests  capitols;  cor  molt  te  será  útil  a  conseruar  virtuts,  e  a 
contrestar  a  vicia,  e  obseruar  intentio  per  90  que  es. 


134  RAMÓN   LULL 


Rubrica  I.  de  la  Fe. 


Fe  es,  fill,  per  intentio,  que  hom  crega  la  veritat,  que  enteniment 
no  pot  entendre.  E  aquesta  Fe  es  guardada  de  Speran<¿a,  caritat,  iusti- 
tia,  prudentia,  fortitudo,  tempranea.  E  per  a  90  temptatio  diabolical  es 
ab  set  peccats  mortals  temptant  Fe  contra  la  intentio  perqué  es.  E  cor 
lo  dimoni  vol  destruir  les  virtuts,  e  Fe,  e  perco  tempta  home  en  fe,  en 
aquesta  manera,  e  encara  en  moltes  altres  maneres  semblants  en  aqües- 
tes. Si  tu  creus,  e  cogites,  que  Deus  Pare  engenras  de  si  mateix  Deu 
Fill;  e  del  Pare,  e  del  Fill  ix  Deu  Sanct  Sperit,  son  un  Deu,  no  tres 
Deus:  e  tu  has  temptatio,  que  pusque  esser  veritat  90,  que  creus  en  las 
artieles  demunt  dits;  adonchs  deus  recorrer  a  fortitudo,  caritat,  iustitia, 
quet  aiuden  a  con  se  ruar  la  fe  en  la  intentio  que  te  es  donada.  E  forti- 
tudo, enfortirte  ha  ab  caritat,  qui  es  aiudant  a  fe,  amant  la  intentio 
perqué  es:  é  iustitia  te  dirá,  que  tu  no  vulles  fer  iniuria  a  fe,  per  90 
que  no  entenas,  e  demostrarte  ha  com  tu  no  has  endrecat  enteniment 
en  tot  temps  entendre,  90  que  vols  entendre;  e  per  acó  conuet  a  creu- 
re, có  que  no  pots  entendre,  tro  que  ho  pusques  entendre. 

Si  tu  fill,  entens  que  Deu  Pare  per  poder  infinit,  eternal,  pot  de  si 
mateix,  qui  es  infinit  en  essencia,  eternal  en  durament,  engenrar  Deus 
Fill  infinit,  eternal  en  durament;  e  has  tentatio,  e  dubtes  que  sia 
veritat,  considerant  de  Deu,  no  fa  tot  có  que  pot  son  poder:  adonchs 
recorre  en  Speran$a,  iustitia,  caritat:  com  per  Speranga  per  iustitia 
deus  creure,  que  Deu  deu  fer  en  si  mateix  obra  eternal,  e  infinida,  que 
sia  Deu,  e  de  Deu  engenrada,  per  tal  que  Deu  no  sia  ocios  en  si  mateix: 
car  iustitia  te  demostra,  que  pus  Deu  ha  poder  de  fer  Deu  en  si  mateix, 
e  de  si  mateix,  e  aquesta  obra  es  la  millor,  e  pus  noble  que  pusque 
esser:  e  conues,  que  la  voluntat  de  Deu  vulla,  có  que  pot  lo  poder 
fassa,  e  no  sia  ocios,  segons  que  diuinal  iustitia  ho  iutge  en  la  diuina 
voluntat. 

Amable  fill,  si  tu  vols  creure  9Ó  que  no  entens,  sotposa  pussible 
cosa,  esser  veritat  aquella  cosa,  que  desitges  entendre,  com  90  que 
sotposes  es  fe,  e  fe  aiuda  axelsar  l'enteniment  al  entendre.  E  si  acó  no 
sotposaues,  tu  faries  iniuria  a  la  intentio  perqué  fe  es,  e  obeiries  a  ten- 
tatio diabolical.  E  si  la  cosa  que  entens,  fill  no  es  quantra  la  fe,  sapies 
que  la  donchs,  has  aguda  la  primera  intentio  a  9Ó  que  entens,  e  has  la 
segona  a  la  fe.  Dochs  quant  sotposes  que  poguesses  entendre  9Ó  que 
creyes;  e  si  9Ó  que  cuydes  entendre,  es  quantra  la  fe,  que  debans 
auies,  sapies  fill,  que  aquella  cosa,  que  cuydes  entendre  en  los  artieles 
demunt  dits,  no  la  entens;  car  si  ho  entenies,  seria  veritat;  e  si  veritat, 
la  fe  que  has  seria  falsa:  ó  per  a9Ó  fill,  consell  te,  que  ab  caritat,  pru- 
dentia, fortitudo  te  aiuts  daytals  tentations,  e  no  sies  quantra  la  fe  en 
res  que  entenes;  e  si  entens  9Ó  que  vertaderament  creyes,  coneys 
esser  concordansa  de  primera  intentio,  e  de  segona. 

(Continuará) 


NOTICIAS  135 


NOTICIAS 


Han  fallecido  recientemente  los  academices  correspondientes  Mo- 
sén  Juan  Segura,  Pbro.,  distinguido  historiógrafo,  D.  Manuel  Rodrí- 
guez de  Berlanga,  notable  arqueólogo  y  D.  Mateo  Obrador  y  Benna- 
sar,  insigne  lulista  y  literato,  residentes  el  primero  en  Santa  Coloma 
de  Queralt,  el  segundo  en  Málaga  y  el  último  en  Palma  de  Mallorca. 
La  Corporación,  á  la  que  pertenecían  respectivamente  desde  1885, 
1902  y  1907,  expresa  su  profundo  sentimiento  por  la  pérdida  de  tan 
preclaros  socios. 


Obras  recibidas. — Denkmüler  provenzalischer  Hteratur  und  spra- 
che  zum  ersten  male  herausgegeben,  por  Hermann  Suchier  (Halle,  1883). 
—  Fünf  neue  handschriften  des  provenzalischen  rechtsbuchs  lo  Codi, 
por  Hermann  Suchier  (Halle,  1899).  —  Die  handschriften  der  Castilia- 
nischen  übersetzung  des  Codi,  por  H.  Suchier,  con  seis  fototipias  (Ha- 
lle, 1900).-  Ueber  form  und  gebrauch  des  altspanischen  Personalprono- 
mens  in  den  beiden  handschriften  der  altspanischen  uebersetzung  des 
Codi,  disertación  inaugural  en  la  facultad  de  filosofía  en  la  Universi- 
dad Frederica  de  Halle- Wittenberg,  por  Félix  Bühring  (Halle,  1909).— 
Das  provenzalische  gesprüch  des  Kaisers  Hadrian  mit  dem  Klugen  Rin- 
de epitus  (VEnfant  Sage),  ejercicio  en  la  facultad  de  filosofía  de  Mar- 
burg  por  Walther  Suchier  (Marburg,  1906).  -Les  Musées  de  Catalog- 
ue, por  G.  Desdevises  du  Dezert  (extrait  de  la  «Revue  des  questions 
historiques»,  París,  1909).  —  Jochs  Floráis  de  Barcelona,  año  51  de  su 
restauración  (Barcelona,  1909). — Anuario  de  la  Universidad  literaria 
de  Barcelona  de  1907  á  1908.— Historia  de  Nueva  León,  con  noticias 
sobre  Coahuila,  Tejas  y  Nuevo  México,  por  el  capitán  Alonso  de  León, 
un  autor  anónimo  y  el  general  F.  Sánchez  de  Zamora  (Documentos 
para  la  historia  de  México,  publicados  por  Genaro  García,  tomo  23,  Mé- 
xico, 1909). — La  intervención  francesa  en  México  según  el  archivo  del 
Mariscal  Bazaine,  VII.a  parte  (Documentos  inéditos  para  la  historia  de 
México,  publicados  por  G.  García,  tomo  24,  México,  1909).  —  Nouvelles 
archives  des  Missions  scientifiques  et  littéraires,  choix  de  rapports  et 
instructions:  Rapport  sur  les  inscriptions  hébra'iques  de  V  Espagne.  por 
Moíse  Schwab,  con  23  láminas  sueltas  (tomo  XIV,  fase.  3;  París,  1907). 
— Rumania,  conferencias  en  la  R.  Sociedad  Geográfica,  por  D.  Joa- 
quín de  la  Llave  (Madrid,  1909). — Estudio  de  las  causas  que  contribu- 
yen al  encarecimiento  de  las  subsistencias  en  Barcelona,  folleto  de  la 
Sociedad  Económica  Barcelonesa  de  Amigos  del  País  (Barcelona,  1909). 
— Memorias  de  la  li.  Academia  de  Ciencias  y  Artes  de  Barcelona,  ter- 


136  NOTICIAS 

cera  época,  volumen  VII:  núm.  16,  Generalidades  y  aplicación  de  las 
curvas  unicursales,  por  D.  Lauro  Clariana;  núm.  17,  Monografía  de  la 
familia  de  los  dildridos,  por  el  P.  Longinos  Navas;  volumen  VIII:  nú- 
mero 1,  Sesión  pública  en  honor  de  D.  José  Ramón  de  Luanco,  me- 
moria necrológica  de  D.  Eugenio  Mascareñas;  núm.  2,  Frenocomios 
Nacionales,  por  D.  Ignacio  Valentí  (Barcelona,  1909). — Mémoires  de 
l'Académie  des  Sciences,  lnscriptions  et  Belles  Lettres  de  Toulouse, 
Xe  serie,  tomo  VII  (Tolosa,  1908). — Revue  des  Langues  Romanes, 
tomo  52,  sexta  serie,  marzo-abril  1909  (Montpeller). — Bibliothéque  de 
VÉcole  des  Chartes,  volumen  70,  mayo-agosto  19C9  (París). — Revue  de 
Études  Juives,  tomo  58,  núm.  115  (París,  1909). — Revue  des  Mudes 
Historiques,  julio  y  agosto  1909  (París). — Le  Moyen  Age,  revue  d'  his- 
toire  et  de  philologie,  segunda  serie,  mayo  y  junio  1909  (París). — Anua- 
les de  la  Faculté  de  Droit  d'Aix,  tomo  I,  núms.  3  y  4,  julio-diciembre 
de  1907  y  tomo  II,  núms.  1  y  2,  enero-junio  1908  (Marsella). — Bulletin 
de  la  Commission  Archéologique  de  Narbonne,  año  1908  y  primer  semes- 
tre de  1909  (Narbona). — Analecta  Bollandiana,  tomo  27,  año  1908  y 
tomo  28,  fascículos  1  y  2,  año  1909  (Bruselas). — Bulletin  de  la  classe 
des  Lettres  et  des  Sciences  Morales  et  Politiques  et  des  Beaux  Arts  de 
V  Académie  Royale  de  Belgique  (Bruselas,  1908). — Annuaire  de  V  Acá- 
démie  Royale  des  Sciences,  des  Lettres  et  des  Beaux  Arts  de  Bel- 
gique (Bruselas,  1909).  —  Bulletin  international  de  l'Académie  des 
Sciences  de  Cracovie,  clase  de  filología,  historia  y  filosofía,  año  1909, 
núm.  3,  y  clase  de  ciencias  matemáticas  y  naturales,  núms.  3  á  6  (Cra- 
covia).— Boletim  da  Real  Associagao  dos  Architectos  Civis  e  Archeologos 
portuguezes,  cuarta  serie,  tomo  XI,  núm.  20  (Lisboa,  1909).—  A  Patu- 
leia,  catálogo  de  documentos  de  Silva  Passos,  ofrecidos  á  la  Biblioteca 
Municipal  de  Porto  (Porto,  1909). — Anales  del  Museo  Nacional  de  Ar- 
queología, Historia  y  Etnología  de  México,  tomo  I  (México,  1909). — 
Rendiconti  della  Reale  Accademia  dei  Lincei,  serie  V,  volumen  17 
(Roma,  1908). — Archivio  Storico  Sardo,  volumen  IV,  (Cagliari,  1908). 
— Archivio  Storico  Siciliano,  nueva  serie,  año  33  (Palermo,  1908). — 
Commemorazione  del  vicepresidente  della  Societá  Siciliana  per  la  Storia 
Patria  Barone  Raffaele  Starrabba,  por  Socrate  Chiaramonte  (Palermo, 
año  1907). — Della  vita  e  delle  opere  del  prof.  arch.  Giuseppe  Patri- 
colo,  conmemoración  por  A.  Coppola  (Palermo,  1908).—  El  Primer  Con- 
greso Filatélico  Español  de  Zaragoza  en  1908  (Barcelona,  1909). — 
Documents  en  langue  catalane  (haute  vallée  du  Ségre,  Xle  -  XI Ie  sié- 
cles)  por  Joaquín  Miret  y  Sans  (Extrait  de  la  Revue  Hispanique, 
tomo  XIX,  New  York-París,  1908). 


-<8>áfec&- 


Año   IX  ID/^VT    'C'T'TRT  Núm.   36 


BOLETÍN 


DE   LA 


Real  flcademia  de  Buenas  Letras 

— DE  BAí(GEDONA  ■ 


-<3 


OCTUBRE  Á  DICIEMBRE  DE  1909 


E> — 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL 
Per  Rudolf  Beer  « 

(Traducció  del  alemany  d'En  Pere  Barnils  y  Giol) 


En  l'informe  que,  sobre  un  viatge  de  dos  anys  d'investigació  per 
Espanya,  aparesqué  sots  lo  títol  «Handschriftenschatze  Spaniens»  en 
los  volums  CXXIV-CXXXI  d'aquests  informes  de  sessions,  s'ha  insis- 
tit  diferentes  vegades,  especialraent  en  los  nombres  de  biblioteques 
24  (Barcelona,  Arxiu  General  de  la  Corona  d'Aragó)  y  391  (Ripoll), 
en  l'importancia  que  teñen  les  resquicies  de  la  vella  biblioteca  del 
monastir  de  Ripoll,  conservades  avuy  en  l'arxiu  de  la  Corona  d'Aragó 
de  Barcelona.  Aquexes  resquicies  componen  un  total  de  233  códices 
en  gran  part  ben  conserváis,  que  contenen  mes  de  1,000  copies  de  tex- 
tes  desde'l  segle  IX  fins  al  XVIII.  La  formació  d'un  catálech  detallat 
d'aquets  manuscrits  era  una  de  les  tasques  mes  llargues  pero  també  mes 
fructuoses  que  per  l'esmentat  viatge  d'investigació  havíen  sigut  senya- 
lades  per  la  Comissió  Patrística  de  l'Academia  Imperial  de  Ciencies; 
un  cop  acabada  la  feyna  de  catalogació  es  vegé  mes  ciar  lo  encertat 
de  la  disposició  apuntada,  d'inclóure  en  lo  catálech  de  referencia,  en 
quant  fós  possible,  tots  y  cada  un  deis  manuscrits  pertanyents  a  un 
fonds  determinat  y  de  valor  notable,  sense  circunscríureis  al  fi  par- 
ticular del  «Wiener  Corpus»  deis  pares  llatins  de  la  Iglesia. 


(1)  Sitzungsberichte  der  Kais.  Akademie  der  Wissenschaften  in  Wien,  philosophisch- 
historische  Klasse;  155.  Band,  3.  Abhandlung  und  158.  Band,  2.  Abhandjung.  Wien,  1907-1908. 
Treball  d'en  Rudolf  Beer,  corresponent  de  la  Real  Academia  de  Bones  Lletres,  presentat  en 
les  sessions  de  la  Academia  Imperial  de  Ciencies  de  Viena  de  4  de  juliol  de  1906  y  3  de  juliol 
de  1907;  y  publicada  la  traducció  catalana,  revisada  per  l'autor,  ab  autorització  especial  de 
dita  Academia  Imperial  concedida  a  la  de  Bones  Lletres  en  sessió  de  9  de  desembre  de  1909. 

1909.-11 


138  R.   BEER 

Lo  catálech  deis  códices  de  Ripoll,  acabat  ja  fa  alguns  anys  en 
la  forma  indicada,  constitueix  un  deis  suplements  mes  esencials  per 
aquelles  llistes  de  vells  manuscrits  espanyols  que  han  sigut  publi- 
cáis flns  are  per  erudits  d'Espanya  mateix  y  de  fóra,  y  especialment, 
forma  un  suplement  essencial  pels  catálechs  fets  per  Gustau  Loewe 
comissionat  per  l'Academia  imperial,  que  extrets  deis  papers  deixats 
per  ell,  ha  publicat  Guillém  d'Hartel  en  lo  volúm  primer  de  la  Biblio- 
theca  Patrum  Latinorum  Hispaniensis. 

Per  acó  sembla  justiflcat  que  lo  segón  volúm  d'aquesta  Biblioteca, 
a  punt  de  sortir,  comenci  ab  la  publicació  del  catálech  deis  manuscrits 
de  Ripoll;  l'extensió  y  la  idiosincracia  d'aquesta  vella  biblioteca  con- 
ventual catalana,  han  estimulat  a  péndrela  abans  que  tot  per  obgecte 
d'un  estudi  especial  y  atrevirse  a  la  temptativa  d'exposar  la  colecció 
en  relació  a  l'historia  y  a  les  tendencies  culturáis  del  monastir  espe- 
cialment en  lo  que  toca  a  les  ciencies  históriques  senyalant  al  mateix 
temps  les  corrents  generáis  literaries.  A  fer  una  temptativa  axis  pre- 
cisament  a  Ripoll  hi  induhía  la  circumstancia  que'l  nombre  de  Códices 
conservats  de  la  biblioteca  del  seu  monastir  sulament,  ja  aventatja 
al  de  les  reliquies  que'ns  queden  de  les  altres  biblioteques  mes  nota- 
bles de  Catalunya  en  l'Edat  mitja,  com  Sant  Cugat  del  Valles,  Poblet, 
Santes  Creus  y  Urgell.  Y  per  lo  que  toca  a  Castella,  tampoch  cap  de 
les  seves  vellos  llibreríes  conventuals  famoses,  ni  Arlanza,  ni  Cogulla 
o  Sahagún,  ni  sisquera  Silos  ab  ses  quantioses  resquicies  literaries 
teñen  avuy  per  nosaltres  l'importancia  que  té  Ripoll. 

Mercés  al  adjutori  del  cambrer  major  de  Sa  Magestat  reyal  y  impe- 
rial y  al  de  l'Academia  Imperial  de  Ciencies  va  ser  possible  al  autor 
cotejar  a  Barcelona,  en  la  primavera  de  1905,  lo  catálech  deis  Rivipu- 
llenses  arreglat  a  son  temps  y  complementarlo  en  aquelles  parts  que 
semblaven  d'importancia  per  la  present  enquesta;  aixís  se  tingué 
recullit  lo  material  necessari  per  explicar  les  principáis  corrents  inte- 
lectuals  que  predominaren  al  monastir  desde  lo  comenQ  de  la  Recon- 
questa flns  al  acabament  de  l'Edat  mitjana,  per  la  manera  de  tractar 
los  cabals  litúrgichs,  literaris  y  científichs,  y  per  establir  al  mateix 
temps  certes  normes  que  havíen  de  servir  també  per  l'historia  intel- 
ectual d'altres  monastirs  mes  antichs  d'Espanya. 

Una  investigació  d'aquest  genre  per  Ripoll,  havía  sigut  empresa 
diferentes  vegades,  pero  may  flns  ara  havía  sigut  portada  a  terme. 
L'explicació  d'agó  sois  pot  trovarse  en  la  circumstancia  de  que  Ripoll 
ha  tingut  un  especial  destí  en  lo  que  toca  al  estudi  de  la  seva  tant 
notable  biblioteca  monacal.  Precisament  aquells  qui  podíen  suminis- 
trarnos llargues  noves  sobre  lo  tresor  literari  de  la  vella  abadía,  s'han 
donat  per  satisfets  ab  la  descripció  d'alguns  pochs  códices,  o  ens 
han  dexat  solament  llistes  superficials  de  títols  inexactes,  mentres 
que'ls  que's  trobaven  en  estat  y  ab  voluntat  decidida  de  buydar- 
lo  per  complert,    no   han  sigut  bons  per  satisfer  les   exigencies  y 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  139 

escrupulositats  que  nosaltres  hem  de  posar  en  l'investigació  de  ma- 
nuscrits. 

Lo  primer  qui  comencá  una  arreplega  sistemática  deis  documents 
y  manuscrits  de  Eipoll,  fóu  Geróni  Pujades  (nascut  a  Barcelona 
enl568,  mort  prop  1645)  qui  per  la  seva  monumental  Historia  de  Cata- 
lunya, durant  40  anys  de  trevall  infatigable,  resseguí  gelós  les  biblio- 
teques  publiques  y  privades  de  la  seva  patria,  especialment  les  deis 
convents  y  va  atendré  cuidadosament  ab  aqüestes  també  al  arxiu  y 
llibrería  de  nostre  monastir.  No  l'hi  fou  donat  gaudir  deis  fruyts  de 
sos  estudis;  la  seva  Crónica  de  Catalunya,  continuada  fins  l'any  1162, 
no  aparesquó  sino  a  comencaments  del  segle  XIX,  mentres  que  deis 
documents  coleccionáis  per  en  Pujades  s'en  apodera  Pierre  de  Marca, 
(nat  en  1594,  mort  en  1662,  arquebisbe  de  París),  qui,  constituhit  per 
Lluis  XIV  en  1644  Intendent  General  de  Catalunya,  permanesqué  en 
aquest  cárrech  fins  1651,  per  consegüent  set  anys,  arreplegant  durant 
aqueix  temps  lo  material  per  una  obra  extensa,  ben  documentada  que 
Etienne  Baluze  publica  en  1688  a  París,  casa  F.  Muguet,  ab  lo  títol: 
«Marca  Hispánica  sive  Limes  Hispanicus,  Hoc  est  Geographica  et  his- 
tórica descriptio  Catalonise...  Auctore  illustrissimo  viro  Petrode  Marca» 
ab  un  prólech  endrecat  a  Jean  Baptiste  Colbert,  fill  (marqués  de 
Seignelay). 

Que  les  fonts  de  Ripoll  fóren  ben  aprofitades  per  l'obra,  ho  demos- 
tra,  per  exemple  la  copia  de  les  «Gesta  comitum  Barcinonensium»,  tre- 
ta d'un  manuscrit  del  monastir,  com  també  la  comunicació  d'un  nombre 
considerable  de  documents  importants  trets  deis  Cartularis  y  escriptu- 
res  isolades  de  Ripoll;  y  ja  no's  contentaven  solament  ab  tréure  co- 
pies, puix  a  mes  deis  dos  manuscrits  de  la  Biblioteca  Nacional  de 
París  Nr.  3875  (olim  Baluzianus)  y  Nr.  5132  (olim  Baluzianus),  pro- 
cedents  de  Ripoll  segons  anotava  ja  Léopolt  Delisle  (Le  Cabinet  des 
mss.  de  la  Bibliothéque  Nationale  I,  364  s.),  jo  puch  encara  cítame 
tres  mes  de  la  mateixa  Biblioteca,  que  s'han  de  posar,  en  relació 
ab  les  requisicions  den  Marca,  en  l'Arxiu  y  la  Biblioteca  de  Ripoll.  Ben 
ciar  s'espressa  sobre  aquest  punt  important  per  l'historia  deis  residuus 
deis  manuscrits  de  Ripoll,  un  deis  erudits  de  mes  confianca,  Félix 
Torres  Amat,  qui  en  les  seves  «Memorias  para  ayudar  á  formar  un 
Diccionario  crítico  de  los  Escritores  Catalanes»,  Barcelona,  1836,  pla- 
na 510,  en  l'article  dedicat  a  Geróni  Pujades,  fá  constar  que  tots 
los  papers  del  benemérit  coleccionista  havíen  passat  en  poder  de 
Marca,  y  acusa  després  severament  a  n'aquest  d'  ha  ver  prés  ais  arxius 
catalans  un  gran  nombre  de  manuscrits  magnífichs  (multitut  de  pre- 
ciosos códices)  y  d'haverse'ls  endut  cap  a  Franca. 

Per  altre  part  pot  alegarse  que  lo  códex  ab  les  Capitulars  deis  do- 
minadora franchs,  que  Marca  y  Baluze  manllevaren  a  Ripoll  per  con- 
frontar pera  Tedició  que  teníen  preparada:  «Capitularía  regum  Franco- 
rum»,  París,  1677  (2  volums),  fou  tornat  altra  vegada  com  s'explica 


140  R.   BEER 

d'una  manera  minuciosa  quelcóm  rara  en  lo  capítol  XLVII  del  prefaci 
de  l'esmentada  edició.  Empero  ha  de  teñirse  en  compte  que  aquí's  trac- 
tava  d'un  préstech  facilitat  per  les  autoritats,  o  si's  vol,  d'una  dexa 
«oficial». 

En  tot  cas  s'haurá  de  regonéxer,  que  la  primera  nova  deis  ma- 
nuscrits  y  documents  de  Ripoll  que  publiquen  dos  historiadors  france- 
sos,  es  déu  al  cap  de  valí  al  zel  coleccionista  d'un  investigador  cáta- 
la, y  axis  se  compren  lo  disgust  deis  erudits  espanyols  al  véure  que'l 
nom  d'En  Pujades  apareix  sois  citat  una  vegada  y  encare  en  la  forma: 
«Pujadesii  inscitia  notatur»  en  Tíndex  de  la  per  tot  arréu  coneguda 
Marca  Hispánica. 

Deis  bibliotecaris  y  arxivers  del  monastir  hem  de  dir  que  si  bé 
molts  d'ells  s'esf orearen  noblement  per  donar  a  conéixer  y  avalorar  lo 
fons  de  Ripoll,  no's  trovaren  en  estat  de  publicarlos  resultáis  de  llurs 
trevalls.  Y  com  siga  que  Enrique  Flórez,  lo  benemérit  publicador  de 
la  España  Sagrada  (1747  ss.)  y  lo  fundador  de  l'historia  científica 
de  Hglesia  d'Espanya,  tampoch  visita  Ripoll,  permanesqueren  allí 
completament  ignora ts  los  tresors  de  manuscrits  que  s'hi  custodiaven, 
fins  que  Jaime  Villanueva,  en  los  anys  1806  y  1807  va  tocar  a  Ripoll 
en  la  seva  fecundíssima  ruta  d'investigació  per  Catalunya.  Les  comu- 
nicacions  (cartes)sobre'ls  estudis  den  Villanueva  en  la  biblioteca  del 
monastir,  publicados  en  los  volums  VI  y  VIII  del  seu  «Viaje  literario  á 
las  iglesias  de  España»,  és  de  lo  mellor  que  possehím  sobre  descripcions 
de  manuscrits  de  Ripoll.  Llástima  que  l'excel-lent  erudit  descrigués 
sois  26  manuscrits  deis  300  que  va  véure  a  la  Biblioteca  (1).  D'aqueixos 
26  sois  n'existeixen  avuy  cinch  (2),  al  menys  és  sois  aquesta  la  petita 
part  que's  trova  en  lo  eos  principal  de  la  vella  col-lecció  guardat 
actualment  en  l'Arxiu  barcelonés  de  la  Corona.  Aqueixa  proporció 
numérica  per  ella  sola  dona  a  conéixer  la  pérdua  que  ha  sofert  la 
magnífica  vella  biblioteca  del  monastir;  si  a  mes  d'acó  es  té  en  compte 
que  Villanueva  va  descriure  solament  les  peces  mes  precioses,  la  pér- 
dua devé  mes  grossa  y  de  mes  importancia;  los  códices  mes  escullits 
de  la  col-lecció,  com  lo  Psalteri  de  plata  y  la  rica  compilado  d'escrip- 
tures  del  segle  VIH  (comp.  mes  avall),  semblen  perduts  irremissi- 
blement;  mes  enllá  comprobarém  de  quina  manera  l'investigació 
procura  omplir  altres  llacunes  (Fuero  Juzgo  de  l'any  1011  [Vill.  13], 
lo  códex  de  Rangerius  [Vill.  15],  los  escrits  del  monjo  Oliva  [Vill.  19]) 
al  menys  en  lo  que  concerneix  ais  textes. 

A  les  meritories  indagacions  den  Villanueva  segueixen  les  noticies 
biográfiques  y  bibliográfiques  que  Félix  Torres  Amat  inclohía  en  les 
seves  ja  indicades  Memorias.  Aquest  ha  aprofitat  cuidadosament  per  lo 


(1)  La  descripció  continuada,  Viaje  VIII, 36-59  porta'l  nombre  20;  no  obstant  se  citen  dos 
Códices  en  els  Nr.  5,  9, 19,  y  tres  en  el  Nr.  3;  a  mes  d 'aquesta  ve  lo  Psalterium  argenteum  del, 
arxiu;  v.  mes  avall. 

(2)  3,  6, 11, 17,  19,  2. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  141 

seu  fl  l'arxiu  y  la  biblioteca  de  Ripoll,  pero  precisament  lo  seu  fi  im- 
posava  circumscríures  ais  autors  catalans,  de  manera  que  la  seva 
obra,  com  les  noticies  den  Villanueva,  tampoch  ens  ofereix  un  cop 
d'ull  sobre'l  conjunt— deixant  de  banda  lo  que's  refereix  a  la  distribu- 
ció  ordenada  segons  los  ñoras  deis  autors. — Joan  Cor-minas,  en  lo  seu 
«Suplemento»  sortit  a  Burgos  en  1849,  ha  intentat  complementarles  no- 
ticies den  Torres  Amat,  pero  aquesta  temptativa  no  ha  tingut  écsit.  Ve- 
ritat  és  que  dit  «Suplemento»  conté  noticies  sobre  una  serie  considera- 
ble de  códices  de  Ripoll,  mas  la  major  part  son  completament  duptoses 
y  s'han  d'utilisar  sempre  ab  gran  precaució.  Aixís  fa  menció  l'autor 
entre'ls  Rivipullenses,  pág.  297,  d'un  «Sacraméntale  de  Montelaud» 
(exacte  Guilelmus  de  Monte  Lauduno),  y  en  la  pág.  311  en  los  «Trata- 
dos médicos»  parla  de  tais  com  «de  Cophoca,  Jaros»  en  comptes  de 
«Cophon»  y  «Alexander  yatros»  com  es  pot  llegir  clarament  en  lo 
códex  senyalat  avuy  ab  lo  Nr.  181.  Si  devant  de  tais  proves  un  se  sent 
impulsat  a  queixarse  de  la  tan  bescantada  lleugeresa  deis  espanyols, 
es  conté  desseguida  al  examinar  la  Llista  que  fou  publicada  en  el  Se- 
rapeum  VIII  (1847),  págs.  85-88  segons  comunicacions  fetes  per  carta, 
d'un  estudios  alemany,  per  lo  demés  digne  de  lloanca,  Gotthold 
Heine.  Per  sorpresa  nostra  trovém  citat  sots  lo  Nr.  4  d'aquest  catálech 
un  tal  Guilelmus  de  Mandoysto  (en  comptes  de  Mandagoto),  sots 
lo  Nr.  50  es  diu  «rogante  discipato  (sic)  eius  Gloancon»  (en  comptes 
de  ad  Glauconem  discipulum)  y  d'acord  están  Corminas  y  Heine  al 
enunciar  lo  títol  del  Nr.  74:  Liber  glossarum  et  tonologiarum  (exacte: 
etymologiarum). 

Tota  vegada  que  Paul  Ewald  en  la  seva  relació  de  viatge  (Neues 
Arch.  d.  Ges.  f.  á.  d.  Geschichtskunde,  VI,  1881,  386-388)  sois  descriu 
uns  pochs  manuscrits  de  Ripoll  y  aquets  encara  d'una  manera  mclt 
sumaria,  y  Gustau  Loewe,  lo  company  d'Ewald,  ni  sisquera  tingué  en 
compte  l'arxiu  barcelonés  de  la  Corona  en  la  seva  ruta  d 'investigació, 
era  d'esperar  que  Isidoro  Carini,  qui  en  1 882  resseguí  per  encárrech 
oficial  los  arxius  y  biblioteques  espanyoles,  hauría  omplert  les  llacu- 
nes  que  havém  deixat  senyalades.  No  obstant  un  se  trova  enganyaten 
aquesta  esperanca;  l'informe  de  Carini:  «Gli  Archivi  e  le  Biblioteche  di 
Spagna»,  Palermo,  1884,  s.,  útil  per  lo  coneixement  de  moltes  coleccions 
de  manuscrits  d'Espanya,  ens  deixa  casi  completament  a  les  fosques 
precisament  a  Ripoll.  Un  román  parat  al  llegir  (lloch  cit.,  I  49), 
que'l  monastir,  la  primera  acta  de  consagració  del  qual  data  del 
any  888,  ha  sigut  el  «rifugio  delle  lettere  ne'secoli,  VIII,  IX  e  X»  y 
forma  un  «monumento  insigne  dell'ordine  bizantino».  Les  noves  del  tot 
incompletes  sobre'ls  manuscrits,  no  son  mes  que  una  repetido  de  les  no- 
ticies ja  de  temps  conegudes  junt  ab  los  seu?  errors  (liber  tonologiarum), 
en  l'exemplar  de  la  Vita  solitaria  Petrarcas  son  descuidades  les  cir- 
cunstancies de  la  formació  de  la  copia,  circumstancies  importants 
per  Carini  y  comunicades  ja  per  Amat  y  Corminas,  etc.,  etc. 


142  R.   BEER 

Aquesta  mirada  retrospectiva  no  és  pas  ben  falaguera,  pero  és  ne- 
cessaria  si  s'ha  d'aclarir  lo  fet  de  que  molts  bibliógrafs  y  historiadors 
de  la  literatura,  y  ab  ells  mestres  de  regoneguda  escrupulositat,  do- 
nant  per  no  existents  los  manuscrits  de  Ripoll  custodiáis  al  Arxiu  de 
la  Corona  d'Aragó,  posats  diligentment  a  disposició  deis  estudiosos, 
y  apoyantse  en  llurs  investigacions  en  dates  mes  antigües  en  part 
duptoscs,  arriven  fins  a  publicar  copies  los  origináis  de  les  quals 
son  fácilment  trovables  a  Barcelona.  Aixís  Léopold  Delisle,  en  una  nota 
sobre  lo  «Recueil  intitulé  De  miraculis  sancti  Jacobi»  (Le  Cabinet  His- 
torique,  XXIV,  1878,  1  ss.)  publica  una  carta  del  monjo  de  Ripoll 
A.  de  Monte,  del  any  1172  (o  1173)  de  la  qual  ens  ocuparém,  anotant 
sobre'ls  origináis  (Uoch  cit.,pág.  2,  nota  1):  «Cettelettre,  dontil  y  a  deux 
copies  dans  le  volume  372  de  la  collection  Baluze  (fos  6  et  38),  se  trou- 
vait  au  XVIIe  siécle  dans  le  ms.  38  de  l'abbaye  de  Ripoll.  Le  ms.  38 
était  l'extrait  mérae  que  l'auteur  de  la  lettre  avait  pris  en  1173  du  re- 
cueil conservé  a  Saint  Jacques  de  Compostelle.»  Los  sabisescorcoliadors 
espanyols  Fidel  Fita  y  Aureliano  Fernández-Guerra  també  s'han  con- 
format  ab  aqüestes  probes  sobre'ls  origináis;  en  la  seva  excelent  publi- 
cado «Recuerdos  de  un  viaje  á  Santiago  de  Galicia»,  Madrid,  1880,  pá- 
gina 42,  trovém:  «La  carta  ó  dedicatoria  que  el  monje  Arnaldo  trazó  y 
puso  por  cabeza  de  su  trabajo  literario,  se  guardaba  original  en  la 
biblioteca  de  Ripoll,  cuando  Balucio  tomó  de  aquel  monasterio  los  do- 
cumentos justificativos  que  tanto  avaloran  la  Marca  hispánica». 

L'original  de  la  carta  se  trova  al  comenc  del  Rivipullensis,  Nr.  99, 
que  conté  aquell  extracte,  en  l'Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó  a  Barcelona, 
y  segons  aquest  original  fou  publicat  lo  text  en  los  tresors  de  manuscrits 
(Bibliotheksnr.  391). 

També  és  significativa  una  observado  de  A.  Farinelli  en  los  seus 
«Studie  Sulla  fortuna  del  Petrarca  in  Ispagna  nel  Quattrocento»  (Gior- 
nale  stor.  della  letter.  ital.,  XLIV,  297-350).  Estudiant  sobre  l'exem- 
plar  manuscrit,  esmentat  mes  amunt,  de  la  Vita  solitaria  del  Petrarca, 
fonamentat  en  les  indicacions  aportades  per  Corminas,  anota  (lloch 
cit.,  303,  nota  3):  «dovrebbe  trovarsi  all'Arch.  gener.  de  la  Corona  de 
Aragón  proveniente  da  Ripoll.  lo  ne  chiesi  invano  notizia  á  miei  amici 
di  Catalogna.»  L'exemplar  existeix,  no  certament  sots  lo  nombre  (106) 
citat  per  Corminas,  sino  sots  lo  Nr.  104  deis  Rivipullenses,  del  qual  ja 
tindrém  ocasió  d'ocuparnos. 

Quant  poden  contribuir  a  la  aclaració  de  qüestions  literari-históri- 
ques  les  notes  aparentment  menys  importants  en  los  manuscrits  de  Ri- 
poll, ens  ho  ensenya  la  adició  posada  al  final  del  códex  74:  «...  Baldasar. 
Gasbar.  Melchior.  Ad  orandum  dominum  uenientes,  tria  muñera  secum 
tulerunt.»  K.  A.  Martin  Hartmann,  Uber  d.  altspan.  Dreikonigsspiel, 
Bautzen,  1879,  havía  probat  de  demostrar  que'ls  tres  noms  coneguts  no 
bavíen  sigut  divulgats  sino  desde  la  seva  Elevatio  (1158)  o  Translatio 
(1164);  peró'l  datar  la  adició  de  Ripoll  de  fins  del  segle  X,  tot  lo  mes 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  143 

tart  de  principis  del  XI,  contradiu  aquesta  opinió  y  ajuda  la  de  Baist 
exposada  en  l'experta  crítica  d'aquella  (Zs.  f.  rom.  Phil.,  IV,  1880, 
443  s.) 

Fins  aquí's  tractava  solament  de  falta  de  claretat  en  qüestions  iso- 
lades;  are  esdevé  greu  lo  desconeixement  que  regna  en  general  per  lo 
que  toca  al  contingut  deis  Rivipullenses  conservats  encare,  com  també 
publicacions  mes  extenses  mancan  de  les  llums  que  podría  haverlos 
donat  una  catalogació  passadora  feta  mes  abans.  A  primera  línia  se 
presenta  la  grandiosa  Bibliografía  Hispano-Latina  clásica (1),  en  la  qual 
Marcelino  Menéndez  y  Pelayo,  lo  primer  historiador  contemporani  de 
la  literatura  espanyola,  ha  presentat  datos  abundantíssims  — no  sois 
de  bibliografía — per  los  filólcchs  antichs  y  moderns,  per  los  historia- 
dors  y  per  los  paleógrafs.  Devant  de  tan  bell  arreplech  de  material 
com  lo  que  se'ns  hi  ofereix,  és  doblement  sensible  quels  manuscrits  de 
Ripoll  se  notin  aquí  en  part  per  la  seva  ausencia,  en  part  per  ésser 
citats  segons  velles  fonts  inexactes.  En  lo  article  Bcéthius,  p.  ex.,  Me- 
néndez cita  (pág.  222,  s.)  un  «Códice  del  tratado  de  Música,  n.  103  de 
la  biblioteca  de  Ripoll»  atenentse,  com  Amador  de  los  Ríos  (Historia 
crítica  de  la  literatura  Española,  II,  239)  absolutament  a  Villanueva  y 
sobre  la  relació  de  la  poesía  d'Oliva  «de  música»  anotada  igualment  en 
lo  códex  junt  ab  l'escrit  de  Boeci,  exposa  certes  conjectures  que  sois 
poden  apoyarse  en  un  examen  serios  del  manuscrit  que's  creya  perdut, 
segons  sembla,  pero  conservat  avuy  encare  (sots  el  Nr.  42). 

Registra  després  Menéndez  y  Pelayo  dos  nombres  del  vell  inventari 
deis  manuscrits  de  Santa  María  de  Ripoll  (Villanueva,  Viaje  litera- 
rio, VIII,  35)  co  és:  (163)  «Quaterniones  de  Boeci,  de  Juvenal,  de  Ata- 
nasio»  y  (192)  «Boecius»  observant  a  propósit:  «Acaso  sea  el  mismo  que 
hoy  existe  en  el  archivo  de  la  Corona  de  Aragón  con  este  título:  Boecii 
de  consolatione  philosophica,  quam  explicationem  assumpsit  manibus 
Johannis  Terrat  studentis  die  Martis  30  decembris  1478»  (Corminas, 
Suplemento  á  Torres  Amat,  316). 

Axí  se  compren  clarament  com  les  primeres  informaeions,  deficients 
o  inexactes,  sobre'ls  Rivipullenses  poden  també  fer  cáure  en  error  al 
escorcollador  circunspecte.  Primer  que  tot  convé  separar  la  copia  de 
Terrat  deis  datos  del  vell  catálech.  La  subscripció  no  ofereix,  com  pre- 
tén  En  Corminas,  explicationem  sinos  explectionem.  Terrat  no  és  Tex- 
positor  sino  l'escribá  del  manuscrit  (2)  acabat  en  1478,  que  naturalment 
no  pot  ésser  comptat  entre'l  vell  catálech  de  la  biblioteca  del  monastir, 
que  data  del  segle  XI.  Lo  «Boecius»  d'aquest  catálech  és,  segons  totes 
les  probabilitats,  lo  códex  ab  los  versos  d'Oliva,  primerament  citat 


(1)  «Códices— ediciones— comentarios— traducciones— estudios  críticos— imitaciones  y  re- 
miniscencias». Surt  desde  1902  a  Madrid  en  la  Biblioteca  de  la  Revista  de  Archivos,  Bibliote- 
cas y  Museos  com  a  suplement  d'aquesta  revista,  y  actualment  está  publicat  fins  a  la  lletra  C. 

(2)  AvuyRivii>ullensis81,  per consegüent no  de  Sant  Cugat,  com  exposa  Menéndez,  p.  228, 
segurament  induhit  a  error  per  Corminas. 


144  K.   BEER 

per  En  Menéndez  y  que  avuy  encara's  conserva  sots  lo  Nr.  42:  los 
«Quaterniones  de  Boecii»  deis  quals  ens  inorma,l  vell  catálech,  es 
retrovan  y  ab  inés  precisió  encare  en  lo  Ridpullensis  Nr.  168  igual- 
ment  conservat  encara  (1). 

Com  l'article  Boéthius,  també  sufrirán  ampliado  y  modificació  los 
datos  aportáis  per  Menéndez  y  Pelayo  en  l'esmentada  bibliografía 
sobre  la  sort  de  la  axis  anomenada  Disticha  Catonis  a  Espanya.  Lo 
mateix  valdrá  per  los  bells  estudis  de  Karl  Pietsch  dedicats  a  aquest 
obgecte:  «Preliminary  notes  on  two  oíd  spanish  versions  of  the  Disticha 
Catonis»,  The  Decennial  Publications  de  la  Universitat  de  Chicago, 
volúm  VII,  1902.  Es  pot  probar  que  sots  los  Rivipullenses  (Nr.  106)  no 
utilisada  fins  avuy,  s'hi  trova  una  copia  de  la  Distica  llatina  feta  molt 
antigament  a  Espanya;  copia  que  sembla  ser  tan  venerable  per  sa 
antigor  com  lo  códex  de  Azagra  de  la  Biblioteca  nacional  de  Madrid, 
tan  alabat  per  En  Menéndez  (2),  (lloch  cit.,  pág.  318).  Dos  copies  de  la 
Disticha  fetes  mes  tart,  igualment  desconegudes  fins  avuy,  demostren 
l'interés  constant  que  a  travers  deis  segles  es  mantenía  a  Ripoll  per 
aquelles  sentencies. 

Lo  coneixement  exacte  deis  manuscrits  d'aquesta  biblioteca  mo- 
nacal també  ofereix,  en  molts  altres  conceptes,  un  material  digne  de 
considerado  ais  trevalls  publicats  dintre  y  fóra  d'Espanya  sobre  de- 
terminats  dominis  de  la  manifestado  intelectual  a  l'Edat  mitja.  Es 
significatiu  que  Juan  Facundo  Riaño,  en  les  seves  «Critical  and  biblio- 
graphical  notes  on  early  spanish  music»,  London,  1887,  deixi  comple- 
tament  sense  considerar  los  manuscrits  de  Ripoll  en  part  molt  vells  y 
provehits  de  neumes,  y  del  ja  esmentat  poema  d'Oliva  sobre  la  música, 
que  donarém  complet  segons  l'original,  sois  sab  fer  constar  (lloch  cit., 
p.  7):  In  the  monastery  of  Ripoll  there  existed  formerly  a  Latin  poem 
on  music,  composed  in  the  eleventh  century  by  a  monk  named  Oliva, 
which  is  supposed  to  have  been  a  composition  founded  on  Boé- 
tius'book. 

Si's  teñen  en  compte'ls  manuscrits  de  Ripoll  de  temps  posterior  con- 
serváis encare,  és  de  dólre  sobre  tot  que  W.  Schulte,  un  deis  mes 
aventatjats  coneixedors  deis  autors  origináis  de  dret  de  l'Edat  mitja,  no 
hagi  tingut  a  disposició  un  catálech  de  la  secció  de  Ripoll  referent  a  la 
materia  per  l'arrodoniment  de  la  seva  historia  deis  origens  del  dret 
canónich.  També'l  circunspecte  estudi  de  Guillem  María  de  Broca  y 
Joan  Amell:  Instituciones  del  derecho  civil  catalán  (Barcelona  I*,  1886) 


(1)  Aqueix  códex  del  segle  XI,  ab  lo  títol  modera  «Tratado  de  matemáticas^  posat  al  llóm, 
está  fet  malbé  al  principi  y  al  acabament;  los  Quaterniones  están  mal  relligats  de  la  següent 
manera:  I,  II,  III,  XII,  xr,  X,  IX,  VIII,  VII,  IV;  en  los  Quaterniones  XII  y  IV  manca  la  nota 
marginal  de  referencia  (xifra  romana). 

(2)  L'antiguitat  de  Toletanus  no  és  certament  segura.  Menéndez,  lloch  cit.,  opina  que'l 
códex  és  del  s.  XI,  Ewald  l'atribueix  (Reise,  31G)  al  X,  Loewe  (Hartel  Loewe,  B.  P.  L.  H.,  I, 
284)  al  IX-X.— El  Rivipullensis  pertany  al  segle  X. 


m 


BOLETÍM  DE  Lñ  REñL  ACADEMIA  DE  BüENRS  LETRAS  DE  BARCELONA 
Tomo  V 


■-■>*j¿- 


\ 


UibfctWÍÜ<«*^OT™^"^'2f      ' 

L»j!>tímt^xuurto*&Tip0<íuncr.Uc 

>  <**n  « <J*xt  «tu  n  c  p  /o^  óf  { frt\  átj  u  éu  «» <r  ■ ' 

Q<i*  d  «00  <<J<¿tcc».f"»/Wr>on  df<* 

•ntfio-utiar  Vi '«^6cjnaiu?/icn*ioluf»¿r 
4q0^  Ím©u5^«i6a  <<oUJ  <ic«-»n  pO*Y<4fi  cr. 
£wi<itnp<?/<r  U<xtic<4i<ztk#n  ctíb^Ai<X 

Á5f<t  o  n  <im  Uxu  5 1 L?  Usn^n^.  'q«i  cU  ín 
ItMn  <**»  cj  ofocu  r»  o  «  An  <r.  ¿tacttl»  no  4 
mumcaij^fo6tht'4o\Í6^ty%<Bu^x^ 


^«¿lltlfc. 


NOPvGT^cbí 


R.    Bccr.  —  Els  manuscrits  de  Ripoll.  Primera  parí,  lámina  í 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  145 

pot  ser  completat  en  diferents  punts  per  los  textes  referents  a  la  materia 
continguts  en  los  manuscrits  de  Ripoll,  en  lo  que  toca  a  l'indicació 
de  les  fonts.  Aquesta  reflexió  era  la  que  demanava  la  cura  mes  escru- 
pulosa en  la  fatigosa  descripció  deis  manuscrits  de  dret. 

Devant  Fexposat  estat  de  nostres  coneixements  actuáis  de  la  colec- 
ció,  l'arreplega  de  les  resquicies  conservades  de  la  vella  biblioteca 
monacal  de  Ripoll  apareix  senzillament  com  lo  desenterrament  casi 
total  d'un  tresor  literari  desconegut,  y  d'aquí  sorgeix  la  dificultat  del 
problema  que,  precisament  sobre  aquesta  part  de  manuscrits,  havía 
de  resóldres  per  la  Bibliotheca  patrum  Hispaniensis.  Peraltra  part,  fet 
lo  catálech  de  la  millor  manera  possible,  seduhía  tréure  la  suma  total 
deis  manuscrits,  lo  que  representan  aquets  monuments  literaris  dintre 
les  corrents  intelectuals  d'un  període  de  mes  de  sis  segles.  Prescindint 
del  valor  que  pugui  teñir  com  a  text-testimoni  lo  manuscrit  iso- 
lat,  ha  sigut  possible  considerar  los  códices  d'aquell  vell  monastir 
com  lo  producte  de  diferents  interessos  literaris,  científichs  y  de  pas- 
sada  també  artístichs,  y  sots  un  estudi  especial  de  lo  que'ns  diuhen  los 
monuments  de  la  biblioteca  ripollesa  desde  aquest  punt  de  vista,  ha 
sigut  possible  tracar  una  imatge  auténticament  exposada  de  la  mani- 
festado intelectual  d'un  centre  de  cultura  de  la  categoría  de  Ripoll, 
desde  la  primaría  de  la  Reconquesta  fins  al  acabament  de  l'Edat  mitja. 

Acó  ho  ha  descuidat  casi  completament  J 'autor  de  Túnica  historia 
existent  del  monastir,  Josep  M.a  Pellicer  y  Pagés  (Santa  María  del  Mo- 
nasterio de  Ripoll,  Mataré,  1886),  tant,  que'l  lector  en  alguns  paragrafs 
del  llibre,  reb  la  impresió  de  que  Tautor  desconeix  en  absolut  los  manus- 
crits de  Ripoll  conservats  a  Barcelona.  Y  no  obstant  es  pot  esperancar 
precisament  aquí  per  la  bona  realisació  de  la  tasca  exposada,  oferir  per 
un  monastir  cátala  lo  que  per  un  antich  famós  monastir  castellá  ha  em- 
prés  y  dut  a  terme  ab  tan  profitosos  resultats  Marius  Férotin  en  la  seva 
«Histoirede  l'Abbaye  de  Silos»,  París,  1897,  especialment  en  los  capítols 
Histoire  littéraire  de  Silos»,  249  segs.  y  «Les  manuscrits  de  Silos»,  257  y 
següents.  A  escullir  precisament  Ripoll  per  parió  de  Silos  hi  pot  animar 
la  circumstancia  de  que,  no  solament  lo  nombre  de  manuscrits  conser- 
vats de  Ripoll  és  considerablement  mes  grós  que'ls  de  Silos  (233  manus- 
crits del  monastir  cátala  conservats,  contra  98  del  castellá),  sí  que 
també  son  molt  mes  variats  en  llurs  materies  y  revelen,  per  Torigen  y 
notes  accessories  una  abundancia  de  relacions  intelectuals  que  mantin- 
gué  Ripoll  a  travers  deis  segles.  Certament  Phistoria  de  Tabadía  de  Si- 
los de  Férotin  poseeix  una  base  de  la  que  sentím  no  disposar  nosaltres 
per  Ripoll:  la  colecció  de  documents  silesos  recullida  cuidadosa- 
ment  y  publicada  d'una  manera  exemplar  per  l'autor:  «Recueil  de 
Chartes  de  l'Abbaye  de  Silos»,  París,  1897.  Totes  les  parts  de  Thistoria 
son  arguments  que  demostren  lo  profit  gran  ab  que  podíen  utilisarse  los 
respectius  documents  de  Silos  també  per  l'aclariment  de  les  tendencies 
culturáis  del  monastir.  En  fer  una  semblant  útil  aplicació  per  Ripoll, 


146  R    BEER 

certament  no  cal  pensarhi.  Era  l'agost  de  l'any  1835,  durant  la  guerra 
civil;  un  escamot  de  gent,  trepitjant  la  disciplina  militar,  assaltá'l  mo- 
nastir,  va  assessinar  monjos  y  profanar  altars  y  sepulcres,  final ment 
va  calar  foch  al  magnífich  edifici,  destruhint  ab  ell,  per  sempre  també, 
l'Arxiu  que  allavors  tenía  encare  un  tresordels  documents  origináis  mes 
escullits  (1).  Prósper  de  Bofarull,  en  aquell  temps  director  de  l'Arxiu 
de  la  Corona  d'Aragó  de  Barcelona,  presentint  lo  perill,  havía  recullit 
pochs  anys  abans  en  son  dipósit  los  documents  del  Arxiu  de  Santa  Ma- 
ría y  sois  los  havía  retornat  de  mala  gana  cedint  a  les  repetides  instan- 
cies  de  llur  propietari.  Solament  al  fet  de  que  En  Bofarull  no  anava 
depressa  a  retornar  los  códices  y  que  al  retornarlos  ho  feya  de  mica  en 
mica,  es  degut  a  que  quedes  a  lloch  segur  un  residuu  tant  considerable 
deis  manuscrits  de  la  biblioteca  de  Pvipoll  (2);  desde  llavors  los  Rivipu- 
llenses  salvats  son  contats  com  a  possessió  del  Arxiu  de  la  Corona.  En- 
tre les  llames  també  desaparegueren,  com  desgraciadament  hem  d'ad- 
métre,  los  dos  cartularis  de  l'Arxiu  que  pochs  anys  abans  encara  havía 
utilisat  En  Bofarull;  puig  desde  aleshores  no's  resa  paraula  d'ells  ni 
figuren  tampoch  en  la  colecció  de  semblants  llibres  de  copies  que  aple- 
gada de  les  resquicies  de  la  biblioteca  monacal  destruida  o  delmada, 
fou  reunida  en  l'Archivo  histórico  nacional  (comp.  la  llista  correspo- 
nent  en  l'Anuario  del  Cuerpo  facultativo  de  Archiveros,  II  21-23).  Per 
consegüent  devém  renunciar  fins  a  aquesta  tan  valiosa  compensació 
per  los  documents  origináis  perduts  de  Ripoll. 

En  aqüestes  circunistancies's  compren  que  adquireixin  una  impor- 
tancia especial  los  documents  que,  segons  los  origináis  o'ls  llibres  de 
copies,  foren  publicáis  abans  del  sinistre.  A  primer  terme  hi  ha  que  po- 
sarhi  la  Marca  Hispánica  que  en  l'Apéndix,  entre  un  nombre  conside- 
rable de  actes  com  ja  havem  dit,  ens  ofereix  també  alguns  documents 
de  Ripoll,  que  és  llástima  no  estiguin  publicáis  com  deuríen  (3). 

Mes  segures  son  les  publicacions  de  documents  fetes  per  Villanueva 
en  los  suplements  ais  volums  VI  y  VIII  del  seu  Viaje  literario;  per  cert 
que  és  bastant  reduhit  lo  nombre  d'actes  que  hi  trovém  referent  a  Ri- 
poll. També  és  migrat  lo  material  insertat  per  En  Pujades  en  la  se  va 
Crónica  de  Cataluña;  Pellicer  y  Pagés,  per  lo  que  jo  veig,  en  la  seva 
historia  del  monastir  no  fa  casi  res  mes  que  repetir  lo  que  coneixóm,  al 


(1)  Sobre  acó  Josep  María  Pellicer  y  Pagés:  Santa  María  del  Monasterio  de  Ripoll,  pa- 
gines 225  y  següents. 

(2)  Comp.  Manuel  Mila  y  Fontanals:  Noticia  de  la  vida  y  escritos  de  D.  Próspero  de  Bo- 
farull y  Mascaró,  Barcelona,  1860.  45,  Not.  Fr.  de  Bofarull  y  Sans:  Apuntes  bibliográficos, 
continguts  en  la  colecció:  Conferencias  dadas  en  el  Ateneo  Barcelonés  relativas  á  la  Exposi- 
ción Universal,  Barcelona,  1890,  en  la  pag.  512,  fá  pujar  á  129  lo  nombre  de  códices  cremats  en 
1835. 

(3)  Les  copies  que  tingué  Baluzc  a  sa  disposició,  no  son  sempre  exactes,  com  ja  consta ta- 
va  Villanueva  (Viaje  VIII,  99)  y  per  acó  s'han  d'utilisar  ab  precaució:  a  propósit  d'acó 
consti  que  l'article  Rivipullense  monasterium  en  l'Index  és  també  incomplet,  ja  que  deixa  de 
presentar  tota  una  serie  de  documents  de  l'Apéndix  que's  refereixen  directament  a  Ripoll. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         147 

menys  per  los  temps  antichs,  y  Prósper  de  Bofarull,  en  la  seva  excelent 
obra  fonamental  pera  l'historia  de  Catalunya  «Los  Condes  de  Barcelona 
vindicados»  (Barcelona  1836,  2,  s.),  sibé  ha  empleyat  un  conjunt  prou 
rich  d'actes  de  Ripoll,  sois  ens  n'ha  proporcionat  algunes  de  compler- 
tes,  molt  poques  que  fassin  per  lo  nostre  assumpte. 

Es  veritat  que  molta  cosa  irnportant  per  aqueixa  enquesta — docu- 
rnents,  cartes,  informacions — existeix  en  son  original  pero  mes  encare 
en  copies.  Primerament  en  los  códices  de  Ripoll  mateix,  sobre  lo  que 
donará  les  probes  corresponents  lo  catálech;  després  en  documents 
isolats  de  l'Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó  a  Barcelona,  a  Vich  en 
l'Arxiu  episcopal  y  en  lo  Archivo  histórico  nacional  de  Madrid.  En 
l'Arxiu  de  l'iglesia  de  Sant  Pere  de  Ripoll  també  s'han  de  conservar 
avuy  encare  actes  interessants  (1),  pero  no  existeixen  detalls  mes  preci- 
sos sobre  l'extensió  y  importancia  de  les  copies  del  monastir  de  Sant 
Pere;  aquest  monastir  estava  afiliat  al  molt  mes  famós  de  Santa  María. 
Pero  s'ha  de  senyalar  la  valúa  de  les  copies  de  Ripoll  que's  trovan  en 
la  gran  «Collection  Baluze»  conservada  avuy  en  la  Biblioteca  Nacional 
de  París.  Axis  apareix  en  la  Bibliotheca  Baluziana  publicada  a  París 
l'any  1719,  Pars  tertia,  complettens  códices  manuscriptos  diplomata  et 
collecta  V.  Cl.  Stephani  Baluzii,  p.  103:  «Un  portefeuille  aux  armes 
de  feu  M.  l'Evéque  d'Auxerre  (es  André  Colbert,  mort  en  1704),  oü 
sont  les  copies  des  manuscrits  de  Ripoll».  Baluze  era  bibliotecari  de 
Colbert  y  no  podía  per  lo  tant  teñir  casi  cap  dupte  sobre  la  proceden- 
cia de  les  copies  contingudes  en  lo  Portefeuille  (2).  Copies  d'actes  de 
Ripoll  se  troven, finalment,  entre'ls  papers  de  Villanueva,  guardáis  en  la 
Biblioteca  de  la  Academia  de  la  Historia  y  segurament  també  en  la 
deixa  literaria  del  monjo  y  arxiver  de  Ripoll  Roch  Olzinellas  (nat  en 
1784,  mort  en  1835).  L'articlp  dedicat  a  n'aquest  diligent  escorcollador 
per  Antoni  Elias  de  Molíns  en  «Diccionario  biográfico  y  bibliográfico  de 
Escritores  y  Artistas  catalanes  del  siglo  XIX»  (Barcelona,  1889,  II,  255- 
262),  ofereix  un  cop  de  vista  precís  sobre  la  seva  profitosíssima  activi- 
tat  d'arxiver  (3).  Los  trevalls  que  deixá  a  la  seva  mort,  se  troven 
part  en  l'Arxiu  episcopal  de  Vich;  (entre  aquests:  Catálogo  de  los  có- 
dices de  Ripoll  y  Notas  de  varios  Archivos).  Part  son  possehits  per  la 
familia  Bofarull  (Catálogo  de  las  escrituras  del  Archivo  de  Ripoll),  y 
un  petit  residuu'l  conserva  encare  la  seva  familia  (índice  general  de  to- 
dos los  códices  de  Ripoll  y  sus  materias).  Si's  volen  recol-leccionar  los 


(i)  Ho  sugereix  En  Pellicer  y  Pagés  ab  una  observació  que  encapsala  la  seva  petita  co- 
lecció  de  documents  de  Ripoll:  Hemos  tenido  &  la  vista  copias  autorizadas  de  los  originales, 
los  que  se  conservan  en  el  Archivo  de  San  Pedro  (Santa  María  del  Monasterio  de  Ri- 
poll, 327). 

(2)  Ja  parlarém  a  son  lloch  del  códex  de  la  Biblioteca  Nacional  de  París,  nr.  5132,  olim 
Baluzianus,  que  conté  una  serie  de  documents  preciosos  trets  de  Ripoll  y  que  clarament  re- 
vela la  seva  procedencia  del  monastir. 

(3)  Comp.  també  Prósper  Bofarull:  Los  Condes  de  Barcelona  vindicados,  I,  Introduc- 
ción, p.  2  y  p.  49  s. 


148  R.   BEER 

disiecta  membra  d'un  Arxiu  tant  rich  com  lo  de  Ripoll  s'ha  d'arreplegar 
donchs  lo  material  corresponent  de  tota  una  serie  d'Arxius  d'Espanya,  y 
acó  és  un  trevall  de  molts  anys  y  que,  tal  com  están  les  coses,  sois  los 
espanyols  mateixos  poden  fer  ab  écsit.  Aquesta  preparado  important 
per  l'aclaració  deis  monuments  literaris  conserváis,  manca,  y  ab  ella'l 
medi  de  senyalar  les  corrents  históriques  de  la  literatura  y  de  la  cultu- 
ra dintre  un  quadro  just  y  precís  de  datos  de  l'historia  política  y  ecle- 
siástica y  de  determinar  noticies  de  procedencies,  escriptors,  possei- 
dors,  etc.,  fins  are  desconegudes.  En  les  planes  següents  mirarém  de 
complir,  en  quant  sigui  possible  sense  aquesta  important  ajuda,  la 
tasca  senyalada  sobre'ls  códices  de  Ripoll  y  sobre'ls  documents  fins 

are  disponibles. 

* 

La  fundació  del  monastir  de  Santa  María  de  Ripoll  s'efectuá  en  una 
época  decissiva  per  l'historia  de  la  Marca  hispánica.  Després  de  llar- 
gues  lluytes  hagudes  entre  cristians  y  moros  en  NE.  d'Espanya 
en  lo  segón  tere,  del  segle  IX,  conseguí  Guifre'l  pilos  (el  pelut) 
comte  de  Barcelona  (1),  senyorejar  lo  territori  y  ser  regonegut, 
per  part  de  Caries  lo  Calvo,  rey  deis  franchs,  com  a  comte  de  la  Mar- 
ca ab  l'asseguranca  de  que  la  successió  a  n'aquesta  dignitat  sería  reser- 
vada a  la  seva  familia.  En  just  regoneixement  a  l'importacia  que 
precisament  en  aquell  temps  de  lluytes  teníen  los  convents  com  a  ba- 
luart  espiritual  contra  l'enemich  y  com  a  medi  eficac  per  la  consolida- 
ció  del  poder  temporal,  Guifre  funda  y  dota  a  Ripoll  y  acó  sots 
les  circumstancies  que  exactament  coneixém  y  que  clarament  demos- 
tren  que  ell  volía  fomentar  ab  aquesta  fundació  alts  interessos  polítichs, 
especialment  dinástichs;  axí  és  que  la  fe  piadosa  pogué  véure  en  la 
erecció  del  santuari'l  compliment  d'una  prometenca  per  los  écsits  con- 
seguits,  de  la  mateixa  manera  que  700  anys  mes  tart  en  l'Escorial, 
considerat  com  a  panteón,  un  grandiós  ex-vot  en  commemoració  de 
Sant  Quintí. 

Les  Acta  dedicationis  Ecclesiae  Sanctae  Mariae  Rivipullensis,  de 
data  20  d'abril  de  888,  que  Baluze  publica  en  la  Marca  Hispáni- 
ca, App.  XLV,  col.  817,  tretes  del  cartulari  del  monastir,  dihuen  cla- 
rament que  aqueix  fou  construit  a  ins'tigació  de  Guifre  y  de  sa  muí ler 
Winidilda.  En  la  consagració  hi  figura  Godmar,  bisbe  de  Vich,  a  la 
diócesis  del  qual  devía  pertányer.  Lo  lloch  hont  lo  monastir  s'aixecá — 
in  valle  que  nuncupant  Riopullo — era  ben  escullit;  lo  santuari  estava 
situat  a  la  delta  que  forma  la  confluencia  del  Ter  y  del  Fresser — d'aquí 
lo  nom  Rivis  pollens — en  mitj  d'un  paratge  fructífer,  protegit  per  al- 
tes montanyes  boscoses,  al  Sur  unit  per  camináis  ab  la  residencia 


(1)  Mort  en  898;  d'aquest  any  (17  d'abril)  és  també 'I  document  en  lo  que  apareix  lo  seu  nom 
per  darrera  vegada,  comp.  Joseph  Calmette,  Un  jugement  original  de  Wifred  le  Velu,  Bibho- 
théque  de  l'École  des  Chartes,  LXVII,  1906,  60  y  aegs. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  149 

comtal.  L 'importancia  que  Guifre  volía  donar  a  la  seva  obra,  propia- 
ment  no's  deduheix  sino  d'un  segón  document  fet  a  la  mateixa 
data,  Acta  dotis  Ecclesiae  Rivipullensi  factae  (Marca,  App.  XLVI, 
col.  818  s.).  Guifre  concedía  al  monastir  no  sois  dominis  extensos  ais 
voltants  de  Ripoll,  si  que  també  localitats  en  lo  comtat  de  Cer- 
danya;  en  lo  districte  de  Berga,  les  iglesies  del  lioch  Brositano  ab  sos 


(SaaxPólieMar) 


dmoxLBL,  Barcelona,, 


QOl  erobeft 


>%£«*. 


De  Spruner-Menke,  Handatlas  f .  d.  Gesch.  d.  Mittelalters,  Gotha,  Justus  Perthes,  1880, 
Nr.  15:  Península  ibérica  desde  la  vinguda  deis  árabes  fins  a  la  cayguda  deis  Omejades,  711 
flns  a  1028  desp.  de  Christ. 


alóus  y  també  les  de  Sant  Vicents  y  Sant  Joan;  en  lo  comta.t  d'Urgell, 
lo  lloch  Exaduce  ab  l'iglesia  de  Sant  Miquel;  en  la  Marca,  l'iglesia  de 
Santa  María  de  Pons  ab  sos  dominis,  lo  lloch  Centumcellas  ab  una  ex- 
tensió  de  quatre  milles  quadrades  al  entorn  y  totes  les  rendes,  y,  final- 
ment,  les  iglesies  en  les  altures  de  Montserrat  ab  llurs  alóus.  Abdúos 
escriptures  parlen  del  monastir  ja  construhit  y  habitat:  Haec  omnia 
tradimus  sub  manibus  Dagini  abbatis  et  omnes  monachos  ibi  commo- 
rantibus.  De  lo  que's  deduheix  que  la  vida  conventual  devía  haver 


150  R.  BEER 

comencat  ja  abans  del  888,  época  de  la  consagrado  solemne;  efectiva- 
ment,  Villanueva  (comp.  Viaje  VIII,  209  s.)  va  descubrir  un  docu- 
raent  de  l'any  880,  segons  lo  qual  lo  sacerdot  Ariu'.phus,  ja  llavors 
posseedor  d'extensos  bens  en  la  valí  de  Baga,  donava  parts  deis  llochs 
Buturano,  Certaniola,  Cospe  y  Riotorto  domui  Sanctae  Mariae  Virginis 
in  monasterio  Rivipullense...  et  Dachino  abbati  et  monachis  ibidem 
deo  servientibus.  L'historia  del  monastir,  comprobada  per  les  escriptu- 
res,  comenca  per  consegüent  al  880.  Los  primers  comencos  de  la  pobla- 
ció  son  foscos;  totes  les  llistes  deis  abats  de  Ripoll  (1)  comencen  per 
Daguin,  y  certament  una  d'elles  ens  informa  que  aquest  a  l'any  888  ja 
havía  sigut  15  anys  abat  (2).  Entre'ls  obgectes  de  dedicatoria  desti- 
nats  al  cuite,  segons  testimoni  deis  ja  citats  documents  de  consagrado, 
Guifre  y  Winidilda  donan  calicera  et  patenam  de  auro,  missalem, 
lectionarium,  planetam  et  albam.  Lo  missal  y  lo  leccionari  apareixen, 
com  és  natural,  entre'ls  utensilis  d'Iglesia;  los  llibres  litúrgichs  no 
abundaven  ni  de  molt  com  en  altres  dotacions  en  aquesta  per  lo  de- 
més  tant  rica.  Es  significativa  sobre  aquest  punt  una  declarado  que 
apareix  en  l'Acta  dedicationis  Ecclesiae  Sancti  Petri  Rivipullensis 
(Marca,  App.  L,  col.  822).  La  consagrado  d'aquesta  iglesia,  que  devía 
pertányer  al  monastir,  se  celebra  dos  anys  mes  tart,  có  és,  en  890,  y 
en  aquesta  erecció  ni  figuren,  a  mes  de  Guifre  y  Winidilda,  també  ja 
l'abat  Daguin  y'ls  seus  monjos  com  a  donadors:  Tradimus  ibi  ego  Da- 
quinus  cum  fratres  meos  monachos  libros  secundum  possibilitatem  nos 
tram,  scilicet  Eptaticum  (3),  homeliarium,  missalem,  ordinem.  Altra 
vegada,  donchs  se  tracta  de  llibres  litúrgichs,  lo  nombre  reduhit  deis 
quals  era  proporcionat  a  1 'encara  jo  ve  común  itat  religiosa.  Car  de  les 
humils  parauies  «secundum  possibilitatem  nostram»,  se  pot  deduhir  que 
1'Scriptorium  del  monastir  no  havía  desplegat  encara  una  gran  activi- 
tat  y  també  que  la  llibrería  mateixa  tampoch  contenía  molts  inanus- 
crits.  No's  pot  arrivar  a  saber  d'hont  Pellicer  y  Pagés  (Santa  María 
de  Ripoll,  39),  tréu  la  noticia  de  que:  «Los  ilustres  cónyuges  (és  a  dir 
Uuifre  y  sa  niuller)  hicieron  subir  al  respetable  número  de  cincuenta  y 
ocho  los  códices  que  ya  entonces  contaba  el  archivo,  aumentándolos 
con  un  leccionario  y  un  misal»  (4).  L'inventari  fet  a  30  de  juliol 
de  979,  després  de  la  mort  de  l'abat  Vindisclus,  fá  constar  que  havíen 
existit  en  lo  monastir  «quelcóm  mes  de  65  llibres»,  de  manera  que  l'aug- 


(1)  La  mes  ben  críticainent  examinada,  és  encara  la  aduhida  per  Villanueva,  lloch  ci- 
tat,  4  y  ss.  Després  d'ell  Pellicer  y  Pagés,  lloch  cit.,  899  y  ss.  Enrich  Claudi  Girbal:  Tossa 
(Gerona,  1884),  39  y  ss.  Una  llista  encara  inédita  (treta  del  Rivipullensis,  nr.  111)  la  donará 
a  conéixer  lo  catálech. 

(2)  Pellicer  y  Pagés,  lloch  cit.,  31,  nota  2. 

(3)  L'Heptateuch  servía  al  chor  per  los  divinsoficis,  com  cotnprobá  En  Villanueva,  per 
les  consuetas  de  les  iglesies  d'aquell  entorn. 

(4)  Per  comparació  recordis  aquí  que  la  mateixa  antigua  y  poderosa  iglesia-catedral  de 
Oviedo  en  aquell  temps  sois  contava  com  a  propis  41  códices.  (Handschriftenschatze  nom- 
bre 314,  p&g.  376  y  ss). 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  151 

ment  de  la  biblioteca  durant  un  período  casi  de  100  anys  sois  hauría 
sigut  d'uns  10  manuscrits,  lo  qual  es  fá  difícil  de  eréure  (1). 

Hi  ha  certament  alguns  manuscrits  preciosos  que  a  principis  del 
segle  XIX  encara  se  con  serva  ven  y  catalogaven  en  lo  monastir,  avuy 
casi  completament  perduts,  no  procedents  del  Scriptorium  sino  com  po 
dém  comprobar,  donats  a  la  Biblioteca  ja  en  los  primers  temps.  Acó 
pertoca  directament  a  aquells  manuscrits,  l'escriptura  deis  quals  és 
d'época  anterior  a  la  fundació  de  Ripoll.  En  primer  lloch  cal  citar  aquí 
unmagnífich  Psalteri  que  descriu  detalladament  Villanueva (Viaje  VIII, 
34  seg.).  Lo  manuscrit  era  compost  en  pergamí  de  porpra,  tot  ab  lletres 
de  plata;  les  iniciáis  y'ls  epígrafs  deis  psalms  eren  d'or  (2).  A  l'una 
banda  hi  havía'l  text  de  la  Vulgata,  a  l'altre  la  traducció  del  Hiero- 
nymus.  La  darrera  fulla  contenía  l'inscripció:  Karolus  gratia  Dei  rex 
et  imperator  Franchorum.  Villanueva  deduheix  del  carácter  de  l'es- 
criptura, que'l  códex  és  del  temps  de  Carlesmany  o  tot  lo  mes  tart  del 
de  Caries  lo  Calvo;  en  tots  dos  casos  pertany  al  segle  IX.  Lo  que  mes 
lo  sorprengué  fou  la  excel-lent  conservació  de  les  lletres  de  plata 
y  compara  ab  lo  Psalteri  de  Ripoll  un  Evangeliari  que  ell  havía  vist 
«en  la  Biblioteca  nacional  de  Tolosa»  (3),  empero  les  lletres  de  plata 
d'aquest  havíen  perdut  completament  la  seua  brillantor. 

De  la  descripció  donada  per  Villanueva  es  deduheix  que  1  códex 
de  que'ns  hem  d'ocupar  és  un  d'aquells  treballs  de  Chrysografía  que 
s'empleaven  especialment  per  la  confecció  d'exemplars  lucsosos  deis 
llibres  de  la  Biblia,  la  serie  considerable  deis  quals  conservada  encara, 
comengant  per  l'exemplar  mes  antich  deis  evangelis,  que  fou  de  la 
bibloteca  Hamiltoniana,  avuy  en  possessió  de  un  americá,  flns  ais 
darrers  productes  d'aquest  art  original,  ha  sigut  obgecte  de  profonds 
estudis  precisament  en  los  temps  mes  moderns  ;4).  Segons  veig,  l'infor- 
mació  de  Villanueva  sobre  l'espléndit  psalteri  de  Ripoll  no  s'ha  tingut 
en  compte  en  les  investigacions  respectives.  Es  digne  de  notarse  prime- 
rament  la  col-locació  cara  a  cara  de  la  Vulgata  a  una  part  y  de  la  tra- 
ducció del  Hieronymus  a  l'altre.  Villanueva  indica  segurament  lo  Psal- 
terium  gallicanum  y  la  traducció  deis  psalms  del  hebréu  com  la  llegím 
en  la  edició  de  la  Biblia  publicada  per  Sabatier  y  qu'ell  podía  ha  ver  vist 
(Bibliorum  sacrorum  latinae  versiones  antiquse,  Vol.  II,  Remis,  1703),  eó 


(i)  Per  mes  detalls  sobre  aquest  punt,  vegis  mé<  avall  al  tractar  del  Scriptorium  en 
temps  de  l'abat  Arnolf  (948-970). 

(2)  José  María  Egureu,  Memoria  descriptiva  de  los  códices  notables  en  los  archivos 
eclesiásticos  de  España,  Madrid,  1859,  p.  XXXIV,  encara  ens  informa  de  «vistosas  orlas  con 
enlaces  de  oro  y  fantásticas  serpientes»  que  rodejaven  lo  text  per  tots  costats. 

(3)  L'Evangeliari  de  Godesscalc  de  Saint-Sernin  de  Tolosa,  mes  tart  en  lo  Louvre  (Delisle, 
Cabinet  des  manuscrits  de  la  Bibliothéque  Nationale,  I,  2),  ara  Bibl.  Nat.  Nouv.  acq.  lat.  1203; 
vegis  Berger,  Histoire  de  la  Vulgatependant  les  premiers  siécles  du  Moyen-age,  París,  1893, 
página  269. 

(4)  Algunes  proves  bibliográflques  sobre'l  particular,  v.  en  los  Denkmftler  der  Schreib- 
kunst  des  Mittelalters  publicats  per  Chroust.  Entrega  II,  al  tractarse  del  Psalteri  de  Viena 
taula  i. 


152  R.   BEER 

és:  Vulgata  hodierna  seu  versio  latina  sec.  LXX  secundis  curis  emenda  - 
ta  a  S.  Hieronyrno. — Versio  Latina  S.  Hieronymi  ex  Hebraeo.  Lo  fet  de 
trobar  precisament  a  Espanya  una  desacosturaada  col-locaeió  cara  a 
cara  d'abdós  textes  en  lucsós  manuscrit,  porta  a  diferentes  considera- 
cions.  Samuel  Berger  ha  demostrat  d'un  modo  convincent  (i)  l'alta 
importancia  que  tenía  a  Espanya  lo  trelladar  la  Biblia  durant  los  pri* 
mers  segles  de  l'Edat  mitja  y  l'originalitat  deis  textes  escampáis  per 
les  seves  terres.  Per  altra  part  sabém  que  l'historia  de  la  Vulgata  en 
temps  deis  carolingis  no  es  altra  cosa  que  l'historia  de  la  lluyta  deis 
bons  textes  portats  d'Inglaterra  contra  los  textes  espanyols,  o,  si's  vol 
personificar,  la  lluyta  d'Alcuin,  deixeble  d'Ekbert  (2),  contra  lo  visi- 
got  Théodulf,  mes  tart  bisbe  d'Orleans.  No's  pot  pensar  un  sol  moment 
en  juntar  lo  psalteri  de  Ripoll  ab  la  producció  literaria  de  Cata- 
lunya (3).  La  revisió  crítica  de  la  Biblia  en  temps  de  Carlesmany  és 
obra  d'Alcuin,  que's  pot  donar  per  acabada  l'any  800.  En  temps  mes 
moderas  la  paleografía  y  l'historia  de  les  arts  en  llurs  investigacions 
s'han  afermat  cada  vegada  mes  a  la  idea  de  que  l'origen  d'aquelles 
obres  mestres  de  Chrysografía  s'ha  de  cercar  en  la  escola  Palatina  de 
Aquisgrán.  A  n'aquelles  obres  pertanyen  també  a  mes  de  les  esmenta- 
des  y  altres  semblants  lo  psalteri  que  Carlesmany  enviá  al  papa  Adriá  I 
(Códex  1861  de  la  Biblioteca  de  la  Cort  de  Viena)  y  l'Evangeliari  en  la 
Tresorería  imperial  de  Viena.  Axis  donchs,  nosaltres  suposaríem 
l'origen  carolingi  del  Psalteriura  argenteum  de  Ripoll  encara  que  no 
hagués  existit  la  nota  final  que'ns  proporciona  Villanueva.  No  obs- 
tant,  aquesta  nota  notable  és  complementada  per  una  altra  aclaració. 
Villanueva  no  fou  l'últim  que  va  estudiar  lo  precios  manuscrit. 
Prósper  de  Bofarull  lo  guardava  en  1820  en  l'Arxiu  de  la  Corona 
de  Barcelona,  y  Milá  y  Fontanals,  en  la  biografía  den  Bofarull  mes 
amunt  ja  citada,  en  diu  lo  següent  (p.  45,  Not.):  Perdiéronse  entre 
ellos  (és  a  dir  los  códex  de  Ripoll)  el  inestimable  Psalterium  argen- 
teum, único  códice  en  su  clase  en  España  (4)  y  que  sin  duda 
fué  destruido...  A  la  noticia  que  de  este  códice  dan  Villanueva  y 


(1)  Llochcit.,  Chap.  II,  p.  8  88.:  Les  bibles  espagnoles. 

(2)  «...loin  de  faire  de  Théodulfe  un  critique,  nous  verrons  plutoten  lui,  malgré  tout  son 
uaérite,  le  defenseur  de  la  tradition  espagnole  et  l'adversaire  inconscient  de  la  puré  té  du 
texte  biblique,  défendue  par  Alcuin».  Berger,  De  l'Histoire  de  la  Vulgate  en  France,  Leoon 
d'ouverture,  París,  Hachette,  1887,  p.  7. 

(3)  Lo  psalteri  de  plata  y'l  Miscelani  del  que  parlarém  mes  tart,  s.  VIII,  los  anomena 
Eguren  «Dos  monumentos  paleográficos  de  grande  importancia»  y  discorre,  «recordaban 
todavía  en  los  primeros  años  del  presente  siglo  el  fausto  principio  de  las  letras  en  las  mon- 
tañas de  Cataluña»  (Memoria,  p.  XXXIV).  Pero  abdós  manuscrits  eren  exótics  per  la  Marca 
llavors  trasbalsada  per  lluytes  intestines. 

(4)  Certament  s'hauría  de  fer  memoria  del  que's  conserva  al  Escorial,  tot  en  lletres  d'or 
anomenat  Codex  aureus  evangeliorum,  que  sens  dupte  fou  compost  molt  mes  tart  en  temps 
deis  emperadors  Conrad  II  y  Enrich  III;comp.  la  donació  de  manuscrits  que'n  1576  féu  Fe  - 
lipll  al  Escorial,  Jahrbuch  der  Kunsthistorischen  Sammlungen  des  AllerhSchsten  Kaiser- 
bauses,  XXIII,  codern  VI,  p.  5, 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1P0LL  153 

Eguren  (1),  puede  añadirse  una  notable  particularidad  que  ignoran 
los  que  no  la  han  oído  de  Bofarull  Limpiando  éste  la  última  página 
ennegrecida  leyó  en  sus  letras  de  plata:  «Pipinus  rex  Francorum», 
que  parece  no  puede  ser  otro  que  el  padre  de  Carlomagno.  Aqueixa 
declaració  s'ha  d'entendre  de  manera  que  al  final  del  códex  a  mes  de 
l'inscripció  llegida  per  Villanueva  s'hi  trobava  encara  (puede  añadirse) 
l'inscripció  referent  a  Pipin.  Ab  aquesta  doble  cita  de  ñoras,  natu- 
ralment  lo  cas  és  diferent  del  de  la  axis  anomenada  primera  Biblia  de 
Caries  lo  Calvo  (París,  Bibl.  Nat.  P.  L.  1,  Berger,  Histoire  de  la 
Vulgate,  215  s  )  lo  primer  full  de  la  qual  ostenta  en  medallons  les 
inscripcions  Carolus  rcx  Franco(rum)  y  David  rex  imp(erator).  Tal 
vegada  s'ha  d'admétre  que  la  ratlla  referent  a  Pipin  estava  separada 
per  un  espay  mes  gran  de  la  ratlla  donada  a  conéixer  per  Villanueva 
y  que  en  la  «página  ennegrecida»  havíen  sigut  il-legibles  algunes  pa- 
raules  d'unió  com  cuius  pater,  cuius  genitor,  o  altres  semblants.  Per 
lo  demés  encara'ns  és  possible  enterarnos  de  detalls  sobre  l'investiga- 
ció  del  manuscrit  comencada  per  Bofarull  (2).  De  quina  manera  lo 
fruyt  primores  de  la  caligrafía  carolingia  havía  arrivat  a  ser  possehit 
perRipoll,  sobre  axó  manquen  noves  precises  (3).  Villanueva  fa  cons- 
tar solament  que'l  códex  ja  apareix  en  l'inventari  fet  de  la  Biblioteca 
del  monastir  a  14  de  marc  de  1047,  hont  figura  ja  un  «Psalterium  ar- 
genteum»  que  sens  dupte  és  idéntich  al  nostre  manuscrit.  Eli  mateix, 
en  l'apéndix  al  volúm  VIII  del  seu  Viaje,  en  el  Nr.  IV,  ha  publicat  un 
cCatalogus  librorum  qui  sec.  XII  extabant  in  monasterio  Rivipullen- 
si»;  no  obstant,  com  que  en  aquest  catálech  no  hi  consta  lo  Psalterium 
argén teum,  se  podría  créure  que  realment  existía  en  la  Biblioteca  en 
1047,  pero  que  no  s'hi  trobava  mes  en  lo  segle  XII.  Ja  en  lo  «Hands- 


(1)  Eguren  no  ha  vist  mes  lo  manuscrit  destruhit  en  1835  y  segueix  completament  a 
Villanueva. 

(2)  Elias  de  Molins,  en  l'article  citat  mes  amunt,  diu  clarament  que'n  lo  llegat  d'Olzi- 
nellas'hi  trova  una  «Carta  del  señor  Bofarull  sobre  el  Psalterio  ó  libro  de  Pepino»,  y  f ora 
interessant  indagar  non  anat  a  raure  aquesta  carta:  tal  vegada  está  relacionada  ab  una  des- 
cripció  del  psalteri,  que  Bofarull  y  Sans,  net  de  Prósper  de  Bofarull,  fá  en  sos  Apuntes 
bibliográficos  (com.  mes  amunt)  treta  d'un  catálech  de  l'any  1821  (tal  vegada  lo  mateix  que 
després  del  viatge  d'Ewald  389  ja  fou  format  en  1823):  «Salterio  entero  con  todas  las  letras  de 
alquimia  de  plata  y  las  iniciales  de  oro  de  un  tamaño  muy  pequeño  y  la  vitela  ó  pergamino 
sobre  que  está  escrito  es  de  color  morado  obscuro  sin  duda  para  mayor  realce  de  la  letra.  Su 
tamaño  no  llega  al  de  folio  y  está  perfectamente  conservado,  menos  en  las  primeras  y  últi- 
mas páginas  que  con  dificultad  pueden  leerse  por  haberse  enigrecido  la  alquimia,  según  pa- 
rece, por  la  humedad  que  alguna  vez  habrá  padecido.  En  la  última  página  se  han  podido  leer 
con  mucha  dificultad  las  palabras:  «Pipinus  Imperator  (sic)et  Rex  Franchorum»  lasque  junto 
con  la  circunstancia  de  hallarse  notado  como  existente  ya  en  el  monasterio  de  Ripoll  en  un 
inventario  i  ecibido  el  dia  14  de  marzo  del  1047  en  presencia  de  Wilelmo  conde  de  Besalú,  y  el 
lujo  con  que  se  escribió  hace  sospechar  que  fué  regalado  este  precioso  códice  al  monasterio 
por  algún  emperador  de  Francia,  y  siendo  así  no  baja  su  edad  del  siglo  VIII». 

(3)  Eguren,  lloch  cit.,  XXXV,  afirma  certament  d'una  manera  ben  categórica:  «Lo  cierto 
es  que  el  conde  fundador  del  monasterio  de  Ripoll  ofreció  este  hermoso  libro  al  tesoro  de 
aquella  iglesia  en  el  tercio  último  del  siglo  IX»,  pero  no  diu  en  que  funda  la  seva  opinió;  lo 
cert  és  en  tot  cas  que'l  Psalteri  no  és  mencionat  en  la  carta  de  dotació  del  monastir. 

1909.-12 


154  R.   BEER 

chriftenschátzen»,  p.  413,  Not.  1,  ab  referencies  a  un  catálech  com- 
pletament  semblant,  publicat  per  Ewald  (Reise,  p.  389)  y  atribuhit  al 
segle  XI,  s'ha  donat  lloch  a  suposar  que  en  Villanueva  «sec.  XII» 
siguí  una  errada  d'impremta  y  que  la  apreciado  de  Ewald  sigui  la 
justa.  Aquesta  suposició  arriba  a  certesa  per  una  copia  del  correspo  - 
nent  catálech  feta  per  Fr.  Benito  Rivas  (1)  la  que's  conserva  en  la 
Biblioteca  de  la  Real  Academia  de  la  Historia,  en  un  códex  de  colec- 
tánees  sots  la  signatura  12-27-4,  E  122,  y  de  la  qual  la  Academia  de 
Madrid,  per  intervenció  de  l'Academia  Imperial  de  Ciencies,  va  pó- 
same de  la  manera  mes  amable,  un  exemplar  exacte  a  la  meva  dispo- 
sició.  Aquesta  copia  procedeix,  com  manifestament  declara  Rivas 
d'un  índex  del  segle  XI,  y  perniet  deduhir,  sense  por  d'equivocarse, 
que  tant  lo  catálech  de  Villanueva  com  los  extrets  de  Ewald  tots 
teñen  lo  mateix  origen,  có  és  lo  catálech  del  segle  XI  qu'estava  regis- 
trat  en  lo  Rivipullensis,  avuy  perdut,  antigament  signat  ab  lo  Nr.  40; 
Ewald  dona  sois  notes  sumaries  del  catálech,  mentres  que  Villanueva 
en  deixa  la  part  final  y  estampa  alguns  títols  equivocats,  tal  vegada 
induhit  a  error  per  les  copies  de  que  se  serví  (2).  An'aquets  títols  equi- 
vocats pertany  també  la  anotació  Plutargus.  Trobar  un  Plutarch,  enca- 
ra que  sigui  en  llatí,  en  una  Biblioteca  monacal  espanyola  del  segle  XI, 
és  cosa  que  ha  de  sorpéndre,  si  bé  no's  pot  refusar  de  bones  a  primeros 
la  possibilitat  de  que  una  tal  traducció  existís  a  Espanya  en  aquell 
temps.  Ja  sabém  que  Martinus  Braccarensis  (Dumiensis),  del  qual  es 
trobava  un  escrit  en  la  Biblioteca  del  monastir  de  Ripoll,  portava  textes 
grechs  cap  a  Espanya  y  allí  los  feya  traduhir  (3).  Ab  tot  y  axo  lo 
«Plutargus»  de  Ripoll,  s'ha  de  ratllar  definitivament.  En  lo  lloch  en 
que  Villanueva  lo  cita  la  copia  de  Madrid  presenta  «Psalterium 
argéntea»  y  salta  a  la  vista  desseguida  que  Villanueva  llegí  equi- 
vocadament  una  abreviatura,  si  a  ma  vé  Plt  arg.  Si  segons  axo 
lo  bell  psalteri  formava  part  de  les  antigües  pesses  inventariades  de 
la  Biblioteca  de  Ripoll,  se  pot  conjecturar,  tenint  en  compte  la 
coneguda  procedencia  deis  treballs  de  Chrysografía  d'aquells  temps, 
que'l  sumptuós  codex  sigui  present  d'un  deis  dominadors  franchs. 
Caries  lo  Calvo  dona  abundosament  al  monastir  Fleury  preciosos  va- 
sos sagrats  cumevangelii  textusubtili  operis  diversitate  fabricato  (4), 


(1)  Era  monjo  del  monastir  de  Montserrat  y  a  fins  del  segle  XVIII,  ordena  Parxiu  de 
Ripoll.  Sobre'ls  seus  trevalls  relatius  al  assumpte,  comp.  Villanueva,  Viaje,  VIII,  i  seg.  y  33. 

(2)  Per  altra  part  Villanueva  ofereix  sens  dupte  datos  autentichs  que  manquen  en  la  copia 
de  Rivas.  Sobre  axó  dona  llura  lo  text  del  catálech  mes  avall  publicat  complert  per  primera 
vegada. 

(3)  Comp.  la  edició  de  la  obra  de  Martín,  de  la  que  parlarém  encare,  titolada: 
correctione  rusticorum,  p.  XII  seg.  y  XXII  seg.,  Jules  Tailhan,  Appendice  sur  les  bibliothé- 
ques  espagnoles  du  haut  moyen-age,  en  les  Nouveaux  mélanges  d'archéologie,  III.  Ser., 
Vol.  3,  París,  1877,  p.  231  seg. 

(4)  Apendix  Adelerii  Floriacencis  ad  Adreualdum  (I,  XLT),  J.  Bosch  (Bosco)  Floriacen- 
sis  vetus  bibliotheca,  Lugduni,  1605.  p.  76. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  155 

per  consegüent  un  Evangeliari,  l'execució  rica  y  esmerada  del  qual  se 
posa  de  relleu  en  dit  testimoni,  y'l  que  tal  vegada  pogué  aparellarse 
ab  aquell  códex  sumptuós  de  Saint  Sernin  de  Toulouse  conserT'at  enca- 
re, que  de  possessió  de  Carlesmany  va  anar  a  parar  an'aquest  monas- 
tir,  tal  vegada  per  medí  de  Ludovicopío  (1).  Lo  fet  de  que'l  territori  de 
Ripoll  no  pertanyía  en  aquell  temps  al  imperi  f  ranch,  no  és  de  cap  mane- 
ra rahó  que  s'oposi  a  un  tal  donatiu.  La  Marca  estava  al  menys  formal- 
ment  sots  la  sobiranía  deis  franchs,  sos  docuinents  son  datats  segons  los 
anys  de  regnat  deis  carolingis,  era  lo  territori  fronterís  predilecte,  y  de- 
la  classe  de  consideracions  de  que  fruía  precisament  Ripoll  de  part  deis 
dominadors  franchs  ens  informen  los  documents  de  que  tractarém 
després.  Ja  no  passem  mes  enllá  en  nostres  conjectures,  puig  lo  psal- 
teri  no's  trova  esmentat  en  los  documents  abans  de  1047  y  no  podém 
cercar  mes  indicis  precisos  del  códex  mateix;  fou  cremat  manifesta- 
ment  en  1835 

Encara  és  mes  de  dóldre  la  pérdua  d'un  manuscrit  que  Villanueva 
(lloch  cit.  VIH,  45-50)  descriu.  Era  del  segle  VIII  y  estava  escrit  en 
cursiva  wisigótica.  Formaven  lo  contingut  principal:  lo  «Liber  quaes- 
tionum»  y  la  «Dictio  contra  quinqué  haereses»  de  S.  Agustí,  un  capí- 
tol titolat  «Exordium  de  ortu  vel  obítu  patrum»  (2),  la  Exposi- 
tio  S.  Hieronymi  in  Mathaeum,  y  finalment,  lo  Liber  1CHDRI  (sic,  Isi- 

9 

dori)  Spalensis  sedis  episcopi  de  DINISSMA  NMIA  (sic)  legis  evang.  (3). 
A  mes  d'aquestos  trogos,  quelcóm  extensos,  també  contenía  lo  códex: 
Interrogationes  de  fide  catholica,  la  Expositio  fidei  catholicae  Sancti 
Ambrosi  Medióla nensis  episcopi  (4)  atribuhída  a  S.  Atanasi,  una  peti- 
ta  colecció  de  cánons,  y  cap  al  final:  Decrétale  editum  ab  urbe  Roma 
de  recipiendis  sive  non  recipiendis  auctoribus  quod  constitutum  est  (5), 


<l)  Sobre'ls  donatiua  de  manuscrif s  que  Lluis  lo  piados  feu  a  diferents  monastirs,  comp. 
Delisle,  Le  Cabinet,  I,  4. 

(2)  Villanueva  no  fa  cap  observado  sobre  aquest  títol,  si  bé'l  seu  Incipit:  «Esaias  pro- 
pheta  interpretatur»  manifesta  clarament  que  no  éslo  conegut  escrit  isidoriá.  De  obitu,  etc., 
aus  bé  és  un  fragment  del  prooemium  d'Isidoro  in  libros  veteris  et  no  vi  test.,  que  comenca 
ab  l'article  Jesaias,M.  83, 166. 

(3)  Villanueva  explica:  Yo  leo  divinissima  nomina  legis  evangelicae.  Per  la  solució  de  la 
abreviatura  tinguis  en  couipte  que  en  lo  text  de  les  Allegoríes  d'Isidoro,  hi  ha:  quaedam  no- 
tissima  nomina  legis.  Per  mes  especial  digne  de  notarse  (digna  de  toda  consideración),  té  Vi- 
llanueva, lloch  cit.,  47,  la  forma  del  nom  que  apareix  en  la  dedicatoria  en  aquest  manuscrit: 
«Kmo.  Domino  ac  referentissímo  fratri  uüruvio  (Vulgata:  Orosio)  Isidorus«,  diu  que'l  nom 
podía  UegirseWrusio,  Wsurio,  Wrurio  o  Wsusio  y  creu  que  podría  tal  vegada  aclarir  la  tan 
debatuda  qüestió  sobre  a  qui  eren  dedicades  les  Allegories— Jos.  Pellicer  cieu  que  es  Orosio 
de  Tarragona  qui  no  era  contemporani  d'Isidoro -có  és  fer  possible  la  constatació  de  a  qui 
eren  endrecades,  descouegut  encara.  No  es  axí;sols  hi  ha  una  variant  fonética.  També  el  cas- 
tellácambialao  llatina  esciita  de  diferentes  maneres  en  u:  preguntar,  cubrir,  culebra,  comp., 
ademes  la  glosa  uurat:  comedit  (en  el  Vaticanus,  141 1,  s.  VIII-IX,  Migne,  81,793).  Per  assimi- 
lació  Urosius  (Orusius)  dona  Urusius. 

(4)  Comp.  ab  aquest  text  Arevalo,  Isidoriana,  M   81,  828. 

(5)  ,  En  la  carta  del  savi  jesuíta  Andreas  Burriel  a  R.  de  Castro  sobre  una  nova  edició  de 
Isidoro,  es  trova  (Rodríguez  de  Castro,  Bibl.  Esp.,  II,  30£>):  Casi  en  todos  los  Códigos  (deis 


156  R.   BEER 

una  Tabla  de  los  años  de  las  eras  antiguas  y  vidas  de  los  patriarcas,  lo 
Tractatus  de  soleninitate  Pascali  editus  a  S.  Hieronymo  presbytero,  un 
Cyclus  Pascalis,  un  tractat  d'ortografía:  Discretio  litterarum  (1),  y  ab 
ell  De  litteris  iuris  (Explicación  alfabética  difusca  de  las  siglas  y  ci- 
fras del  derecho  (2),  a  mes:  Incipit  epistola  atque  tractatus  Sancti 
Martini  episcopi  de  idolorum  cultura,  directum  ad  Polemiura  episco- 
pum  (Martí  de  Braceara:  De  Correctione  rusticorum)  y  al  cap  de  valí 
encara  epístoles  de  S.  Geroni,  sermons  y  exorcismes  (3).  Es,  donchs, 
una  col-lecció  variada  sumament  rica  per  la  materia  de  valor  inestima- 
ble, atesa  l'alta  antiguitat  del  manuscrit  y  de  colossal  importancia  en- 
tre tots  los  códices  espanyols  de  principis  de  l'Edat  Mitja  coneguts  flns 
avuy.  D'aquí  que  les  investigacions  sobre  sos  origens  y  formació  ad- 
quireixen  tanta  importancia,  mes  que  mes  haventse  equivocat  l'excel- 
lent  Villanueva  al  tractar  d'aclarir  aqüestes  preguntes.  De  la  Tabla  de 
los  años  de  las  eras  antiguas  en  transcriu  un  article  textualment  axis: 


Ab  incarnatione  autme  Dni.  Jhu.  Xpi.  usque  in  presentem  primum 
Quintiliani  principis  annum,  qui  est  Era  LXX.  quarta,  (falta  la 
nota  DCC)  sunt  anni  DCC.  XXX.  VI  y  afirma  que  d'aixó  se  dedubeix 
que  tant  aqueixa  computació  com  lo  text  precedent,  completament 
uniforme  en  la  lletra,  s'escrigueren  a  l'any  736,  y  que  llavors,  uns  20 
anys  després  de  l'invasió  deis  serrahins,  regnava  un  príncep  Quintiliá 
«nombre  tan  semejante  al  Quintila  ó  Chintila  de  los  Godos».  «Pero 
hont  regnava,  continúa  Villanueva,  no  es  fácil  averiguarho,  ni'l  có- 
dex  ofereix  cap  rastre  de  la  seva  procedencia.  Sois  se  pot  dir  que'l  seu 
carácter  gótich  cursiu  és  lo  mateix  que'l  de  les  escriptures  d'aquest 
país  de  fins  del  segle  VIII,  que  he  vist  a  la  Seu  d'Urgell.  Per  altra  part 


Concilis)  se  añade  la  Decretal  De  libris  recipiendis  de  donde  tomó  Graciano  el  cap.  Sancta 
Romana,  y  en  todos  ellos  se  atribuye  a  Hormisdas  y  no  á  Gelasio.  La  misma  se  halla  en  otro 
Código  Góthico  de  diferentes  tratados  que  tengo  en  mi  poder.  Comp.  també,  M.  81,  245, 
774,  791,  84,  843  y  ss.— Aqueixes  dates,  axis  com  les  notes  sobre'l  Rivipullensis,  un  deis 
mes  antichs  documents  que  exposen  Ie3  tan  discutides  (Pseudo)'  Decretáis,  complementan 
lo  material  auténtich  estudiat  per  Joh.  Frledrich  en  lo  tractat:  Uber  die  Unachtbeit  der  De- 
kretale  de  rec.  et  non  rec.  libris  des  Papstes  Gelasius  I.,  Sitzungsberichte  der  pililos.  - 
philol.  u.  hist.  Kl.  d.  bayr.  Akad.  d.  Wissensch.,  any  1888, 1.  54  y  segs. 

(1)  «Es  un  tratado  de  orthographia  muy  borrado •,  observa  Villanueva;  de  moments'acut 
pensar  si's  tracta  de  les  Isid.  Etym.,  I,  27  y  I,  4, 3  (Litterarum  dúplex  modus  est,  dividuntur 
enim  principaliter,  etc.),  pero  segons  lo  catálech  gen.  (v.  mes  avall)  el  Mettensis  relacionat  en 
quan  al  contingut,  es  refereix  a  un  altre  text. 

(2)  Veteres  antemillenarii  Etymologiarum  Códices  sub  libri  primi  titulo  XXIII  exhi- 
bent  syllabum  notarum  Iuridicarum,  quas,  ut  ibidem  Isidorus  ait,  novitii  Imperatores  a  Co- 
dicibus  legum  abolendas  sanxerunt  quia  multos  per  has  cal'idi  ingenio  ignorantes  decipie- 
bant.  Sunt  autem  persimiles  Valerii  Probi  compendiis  quae  vulgo  circumferuntur.  Bayer,  en 
les  notes  a  Nic.  Antonio,  Bibl.  llisp.  Vetus,  I,  334.  Un  d'aquestes  notarum  laterculi  segons  lo 
capítol  de  notis  iudicis  seu  iuridicis  de  les  etimologies  d'Isidoro,  es  trova  també  al  Esco- 
rial b.  1, 12,  v.  Hartel-Loewe  BPLH.  I,  29  seg.  (Au  augustinus,  Aa  augusta  au  aureliumag 
agit  a  actin.) 

(3)  Fins  aquí  Villanueva:  Lo  catálech  fet  per  Benito  Bibas  registra,  ademes,  una  serie 
de  curtes  composicions,  com:  Transitus  8.  Martini,  expositio  veutorum  (Pseudo-)  Augusti- 
nus Hypomnesticon  liber,  Epistula  Fortunati  ad  Hildericum  regem  y  d'altres. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTItf  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  157 

lo  codex  és  conegudament  escrit  per  un  monjo,  qui  s'ocupava  d'aquets 
trevalls.  Encare  que  no  sabem  res  de  l'existencia  del  monastir  de  Ripoll 
en  l'any  736,  és  cert  que  en  aquest  temps  ni  havía  altres  monastirs 
y  no  pochs  en  aqueixes  faldes  deis  Pirinéus,  alguns  deis  quals  s'incor- 

poraren  ab  lo  de  Ripoll  y  d  ells  pogué  lo  codex  haver  passat  aquí 

Los  moros  trigaren  molt  a  poguer  dominar  aqüestes  montanyes,  en  les 
quals,  com  en  Asturies,  pogueren  refugiarse  alguns  cristians  capita- 
nejats  del  príncep  Quintiliá  o  Quintilano». 

La  falsa  anotació  d'una  xifra  (C),  pot  ser  també  la  mala  compren- 
sió  de  la  paraula  princeps,  éslo  que  ha  fet  equivocar  a  Villanueva.  Prin- 
ceps aquí,  com  en  molts  antichs  manuscrits  castellans  (1),  té  la  mateixa 
forca  que  rex,  y  Villanueva  ha  passat  per  alt  la  circumstancia  aquí  de- 
cissiva  de  que'l  cómput  que  ell  exposa  és  manifestament  la  variant 
d'un  suplement  al  final  de  la  Vulgata  del  llibre  quint  de  les  etimolo- 
gíes  d'Isidoro  (2),  que  Arevalo  posa  en  les  notes  (M.  82,  891:...  omne 
tempus  ab  exordio  mundi  usque  in  praesentem  annum  decimum  glo- 
riosissimi  principis,  qui  est  Heraclius,  etc.  Lo  príncep  Quintilianus  no 
és  ningú  mes  que'l  rey  deis  goths  Chintila,  qui  regná  a  Toledo  desde 
l'any  636  fins  al  640.  Per  consegüent  lo  praesens  primus  annus  és 
el  636,  no  lo  736,  y  no  pot  parlarse  d'un  capdill  de  cristians  en  les  ves- 
sants  pirenenques  de  1?.  Marca  (3).  La  primera  escriptura  de  la  taula 
deis  anys  ab  la  colocació  oposada  de  les  eres  juliana  y  espanyola, 
data  del  primer  any  de  regnat  de  Chintila  «a  mild  monarch,  pleased 
the  priest»  (Ulick  Ralph  Burke,  A  history  of  Spain,  London,  1895, 1,  83), 
y  aquesta  taula  fóu  copiada  molt  mes  tart,  com  sucsehía  tot  sovint, 
precisament  ab  lo  no  mes  oportú  «usque  in  praesentem  primum  annum» . 
Villanueva  afirma  d'una  manera  categórica  que  la  lletra  és  del  se- 
gle  VIII,  y  observa  clarament  que  és  igual  a  la  deis  documents  d'aquell 
temps  que  ell  vegé  en  la  catedral  d'Urgell  (4);  per  altra  part  lo  precios 
códex  contenía,  com  ell  declara,  composicions  de  diferentes  époques; 
solament  axí  podía  Villanueva,  sense  contradirse,   tréure  conseqüen- 


(1)  Axis  en  dos  Escorialenses  (P.  I,  7;  Q.  II,  25),  comp.  Hartel-Loewe  BPLH,  1, 101  y  114, 
com  també  en  documents,  p.  ex  en  l'Acta  de  l'any  931  reproduhida  per  Merino,  Escuela  pa- 
leographica  (Elecció  de  labat  Stephanus)  del  convent  de  S.  Juan  de  Tabladillo:  Sub  era 
DCCCCLXVI1I  a  Reynante  Domino  nostro  Jhesu  Cluisto  et  principe  Adefonso  in  Legione 
(comp  cit.  Férotin,  Recueil.  5.) 

(2)  Comp.  Escorialense  b.  1, 10;  b.  I,  11;  Hartel-Loewe  BPLH.  I,  29. 

(3)  Meravella  que  Pellicer  y  Pagos,  lloch  cit.,  25  seg.,  recullint  l'error  de  Villanueva  pre- 
sentí al  rey  deis  gotbs,  mort  en 640,  com  a  «experto  jefe»  sots  la  direcció  del  qual  les  «fami- 
lias cristianas»  a  mitjans  del  segle  VIII  lluytaven  contra'ls  moros  per  los  barrancbs  deis  Pi- 
rinéus. 

(4)  Pailant  de  les  primeres  escriptures  per  ier  la  llista  completa  deis  bisbes  d'Urgell 
(Viaje  X,  p.  81),  repeteix  que'n  l'Arxiu  d'Urgell  s'hi  troven  los  documents  mes  antichs  de 
Cütalunya  (esta  iglesia  de  Urgel  tiene  la  gloria  de  aventajarse  á  todas  en  la  antigüedad  de 
las  escrituras  que  conserva),  pero  lo  estrany  és  que  no'n  citi  o  no  n'dongui  a  coneixer  cap  del  se- 
gle VIII.  Aqueixos  eren  també  desconeguts  de  Marca;  d'altra  manera  los  hauría  publicat  ge- 
gurament  en  lo  seu  Appendix. 


158  R.   BEER 

cies  d'un  canon  pasqual  que's  trobava  en  lo  Cyclus  Pascalis,  lo  qual 
abarca  los  anys  773-883.  En  aquest  canon  pasqual  s'hi  trobava  lo  se- 
güent  cómput:  Anno  DCCLXXVI  bissextus  erit,  dies  II,  fr.  quem 
praetermittis  diem  VI.  nonas  Mar.,  et  de  die  III.  fr.  computabis:  ad- 
duntar  ad  lunae  cursum  IIII.  Tolluntur  in  Dei  nomine  carnes  V.  no- 
nas Mar.,  et  erit  dies  sanctus  Pasee  XVIII,  Kls.  Maias  Lun.  XVIII.  Ab 
rahó  deduheix  Villanueva  del  doble  erit  que  aquest  article  s'escrigué 
tot  lo  mes  tart  en  773,  que  és  lo  primer  any  indicat  en  la  taula.  Y  com 
és  ridícul  fer  un  canon  pasqual  de  cent  anys  ja  passats  (1),  l'apuntat 
article  serveix  de  terminus  ad  quem  per  judicar  de  l'antiguitat  d'aque- 
11a  part  del  códex;  per  les  demés  parts  román  encare  la  pregunta. 

Com  l'hipótesis  de  Villanueva  sobre  l'origen  del  manuscrit  en  un 
monastir  deis  Pirinéus,  se  mostra  sense  fonament,  ens  veyém  precisáis 
a  fer  conjectures  sobre  la  procedencia  de  la  notable  colecció.  De  la 
composició  de  les  allegories  d'Isidoro  apenes  se'n  poden  deduhir  con- 
seqüencies,  tot  lo  mes  fora  de  notar  que  no  está  probada  l'existencia  de 
vells  exemplars  d'aquest  text  en  los  monastirs  de  la  Marca,  ab  tot  y 
haverse  propagat  desseguida  d'una  manera  rápida  los  escrits  d'Isido- 
ro (2).  Tampoch  la  copia  de  Martín  «De  idolorum  cultura»  ofereix  cap 
indici  sobre'l  particular.  En  cambi,  en  altres  conceptes  aquesta 
antiga  copia  espanyola  de  l'escrit  de  Martín  és  digna  de  teñirse  en 
compte  y  de  moment  dona  ocasió  de  retornar  a  l'edició  especial  cuyda- 
da  y  esplicada  detalladament  que  C.  P.  Caspari  feu  del  petit  trac- 
tat  (3);  la  exposició  bibliográfica  deis  códices  és  la  part  mes  flaca  de  la 
introducció,  per  lo  demés  ben  treballada  (4). 

Que  Fautor  no  coneix  lo  códex  de  Ripoll  és  cosa  que  no  ha  ds 
sorpéndre  després  de  les  esplicacions  donades.  De  dos  manuscrits  que 
especialment  ens  interessen,  d'un  «Codex  Toletanus»  y  d'un  «Codex 
Vaticanus»  no  se'n  diu  res  de  mes  concret.  El  «Codex  Toletanus»  és, 
sens  dupte,  la  primera  part — avuy  sots  la  sig.  27,  24 — de  la  colecció  de 
copies  en  tres  volúms  feta  al  segle  XVI  per  Juan  Bautista  Pérez  y  con- 
servada en  la  Biblioteca  Capitular  de  Toledo,  la  que  Ewald  (Rei- 
se,  362  segs.)  dona  a  conéixer,  llástiraa  que  sois  ab  les  curtes  parau- 
les:  «Schriften  von  Turibius  und  Martinus  Dumiensis  ohne  Provenien- 
zangabe»  (5).  Lo  Codex  Vaticanus  és  lo  Reginensis  1300  registrat  per 
Montfaucon  en  la  Bibliotheca  bibliothecarum,  I,  42,  en  la  coneguda  for- 


(1)  Aquesta  rahó  també  és  contra  la  possibilitat  innegable  de  que  aquí's  tracti  altra  ve- 
gada d'una  copia  feta  mes  tart. 

(2)  Les  Gesta  abbatum  Fontanellensium  declaren  (Cap.  XII)  que'l  monastir  possehia  ja 
en  teiiips  de  l'abat  Wando  (f  756)  les  Differentiae  y  Sententiae,  y  l'abat  Ansegisus  dona  en 
825  una  serie  d'obres  d'Isidoro  a  diferents  convents. 

(3)  Martin  von  Bracaras  Schrift  De  correctione  rusticorum,  7,um  ersten  Male  vollstiin- 
dig  und  in  verbessertein  Text  berausgegeben...  Cbristianía,  1883. 

(4)  V.  lloch  cit.  §  3,  LIV  y  segs....  Códices  und  bisherige  Ausgaben. 

(5)  Entre'ls  papers  deixats  per  Loewe,  les  notes  referents  ais  Toletani  son  bastant  ex- 
tenses, pero  no  consideren  la  colecció  de  Pérez. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  M0NAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  159 

ma  reduhida,  y  lo  que,  que  jo  sapiga,  fins  avuy  no  ha  sigut  encara 
descrit  minuciosament.  A  mes  d'aquests  códices  existeixen  encare 
tres  copies  que  Caspari  consigna  com  cal,  un  Bernensis  (nr.  289)  y 
dos  Sangallenses  (558  y  579)  del  segle  IX,  que'ns  proven  que  la  nota- 
ble escriptura  ja  era  llegida  y  cobeijada  en  los  primers  temps  de 
l'Edat  Mitja.  Lo  Rivipullensis,  la  copia  espanyola  mes  antiga,  s'és 
perduda,  y  solament  (1)  pot  servir  per  la  constitució  del  títol.  Lo 
títol  De  Correctione  rusticorum,  lo  tragué  Flórez  deis  breviaris 
de  Ebora  y  Braceara;  en  los  Sangallenses  lo  traetat  porta  lo  títol 
Dicta  Martini  ad  Polemium  episcopum  y  en  lo  Reginensis  aproxi- 
mantse  en  lo  títol  al  Rivipullensis,  s'anomena  De  origine  idolorum. 
Es  sensible  que  no  tinguem  detalls  mes  concrets  de  la  copia  de  Bau- 
tista Pérez  de  Toledo,  y  principalment  que  no  sapiguém  res  de  la  seva 
procedencia.  L'original  fou  escrit  segurament  a  Espanya  y  segons  lo 
text  tal  vegada  estava  intimament  relacionat,  pot  ser  fins  era  idén- 
tich  a  la  copia  inclosa  en  lo  misceláni  de  Ripoll.  Ara,  hont  está  lo 
seu  origen,  és  a  dir,  ahont  pogué  ser  adjuntada  a  les  altres  composi- 
cions  precedents  del  codex,  és,  avuy  per  avuy,  una  pregunta  difícil  de 
resóldre.  Precisament  lo  fet  de  que'l  volúm  inclogui  tants  textes  so- 
bre materies  assats  heterogénies,  sembla  indicar  que  fou  compost  en 
un  lloch  hont  encara's  disposava  de  considerables  fonts  literaries. 
Llochs  semblants  eren  pochs  a  Espanya  en  lo  segón  tere  del  se- 
gle VIII.  Lo  desequilibri  intel  lectual  en  aquell  temps  no  fou  sois  una 
conseqüencia  de  l'invasió  deis  moros — les  victories  deis  serrahins  fo- 
ren  mes  bé  una  conseqüencia  de  la  decadencia  deis  wesgoths  en  totes 
les  branques  de  la  manifestació  intel-lectual  En  aquells  temps  crítichs, 
propiament  sois  Toledo  pot  ser  anomenat  l'únich  Emporium  intel-lec- 
tual d'Espanya,  ciutatque  disposava  d'exemplars  per  fer  copies  deis  es- 
crits  d'Agustí,  de  Hieronymus,  d'Isidoro,  de  Martín  y  de  Portunat,  y 
tenía  material  per  cánons  deis  concilis,  diferentes  qüestions  dogmáti- 
ques,  Cronología,  Hagiografía,  Homilética,  etc.;  Toledo,  la  ciutat  del 
Primat,  lo  lloch  deis  Concilis  per  excelencia  y  la  residencia  deis  reys 
wesgoths,  a  la  qual  poden  remétre's  l'article  referent  al  rey  Chintila, 
pot  ser  també  la  copia  de  Martín  de  Bautista  Pérez  que's  servía  de 
molts  códices  toletans,  mes  encara,  Parreplega  de  textes  essencialment 
dogmatichs  que  reflexen  les  qüestions  de  fé  d'aquell  temps  gelo- 
sament  debatudes  y  revelen  que  és  Toledo  lo  centre  de  totes  les  discus- 
sions  (2).  Lo  fi  didáctich  que  predominava  en  la  compilació  fa  que  po- 


(1)  Comp.  cit.  Gustav  de  Dzialowski,  Isidor  und  Ildefons  ais  Literarhistoriker,  Münster 
in  W.,  1898  (Kirchengesch.  Studien  IV,  II),  p  59. 

(2)  La  Epistula  Fortunati  episcopi  ad  Hiklericum  regem  Francorum  (ed.  M.  A.  Lucchi,  I, 
309),  igualmentcontinguda  enlocódex,  registrada  no  per  Villanueva,  perósi  per  Rlvas,es  tro 
va  també  en  un  Toletanusde  la  Biblioteca  Nacional  de  Madrid (sig.  14,  22)  del  segle  X.  Comp 
Ewald,  Reise,  318.  Ripoll  possehía,  com  manifesta  l'antichcatálech,  «unum  Psalterium  Tole 
tanum»  y  «Missalia  Toletana  V>. 


160  R.  BEER 

gués  ser  ben  rebut  precisament  per  una  escola  conventual  floreixent 
y  que  hagués  sigut  de  interés  per  Ripoll  l'adquisició  del  códex.  Lo  raa- 
nuscrit  misceláni  en  ses  materies  era  un  sustanciós  llibre  d'escola;  que 
per  axó  servía  ho  indica  també  una  d'aquelles  apuntacions  en  llengua 
vulgar  que  sovint  s'arrapen  ais  manuscrits  llatins  de  principis  de 
l'Edat  Mitja  com  jovencana  verdor  ais  murs  antichs  y  venerables.  En 
lo  tractat  que  cometa:  Incipit  exordium  de  ortu  vel  obitu  Patrum: 
Isaías  propheta  qui  interpretatur,  etc.,  en  lo  fóli  57,  Villanueva  hi  tro- 
va escrit  al  marge:  «Magister  meus  novol  (novel?)  q;  (que)  rae  miras 
novel»,  y  observa  que  la  lletra  és  del  segle  X,  o  tot  lo  raes  de  principis 
del  XI;  pot  ser  molt  bé  que  s'hagués  fet  en  lo  Seriptoriura  o  en  l'es- 
cola  de  novicis  de  Eipoll.  Tal  vegada  se  puguin  saber  raes  particulari- 
tats  sobre  lo  manuscrit,  escorcollant  a  París,  Madrid,  Barcelona, 
Vich,  etc.,  los  papers  que  hi  existeixen  deis  primers  que  treballaren 
a  la  Biblioteca,  y  ais  que  ja  havém  remes  en  les  notes  (1).  Aquest  es- 
corcoll  val  la  pena  de  que's  fassi,  car  lo  poch  que  sabém  d'aques- 
ta  colecció  ja  prova  que  entre'ls  códices  espanyols  de  primers  de 
l'Edat  Mitja  lo  nostre  códex  era  un  deis  mes  feconds  y  un  deis  mes 
notables  per  la  singularitat  deis  textes,  y  en  aquest  concepte  sois  és 
comparable  propiament  ab  ell  l'Ovetensis  R.  II,  18  (2)  del  Escorial  so- 
bre'l  qual  ens  han  informat  minuciosament  (3)  Ewald  y  Loewe  en  los 
Exempla  Scripturae  Visigoticae  (Erlauterungen  zu  Tafel  IV- VII),  com 
també  Wilhelm  de  Hartel,  segons  les  memories  de  Loewe  (Bibliotheca 
Patrum  Latinorum  Hispaniensis,  I,  130-136).  Ab  lo  misceláni  de  Ripoll 


(1)  En  lo  catalech  de  Fr.  Benito  Rivas  s'hi  trova  encara  no  publicada  unadescripció  del 
manuscrit  que  completa  les  indicacions  de  Villanueva,  principalment  en  la  part  final  de  la 
descripció. 

(2)  Aquest  «Ovetensis»  també  procedeix  de  Toledo,  segons  un  distingit  paleógraf 
espanyol;  comp.  Ambrosio  de  Morales,  Viage  (ed.  Madrid,  1765)  93  seg. 

(3)  Substanciahnent,  enquan  jo  conech  los  antichs,  cap  manuscrit  espanyol  está  lligat 
ab  lo  penlut  códex  de  Ripoll.  LoRegio-Vaticanus23l,  olim  1351,  conté  una  exposició  del  Evan- 
geli  de  S.  Mateu  y  les  allegories  d'Isidoro,  una  Expositio  Symboli  (Arevalo,  Isidoriana,  IV, 
99,  M.  81, 827  seg.';  el  Palatinus,  277,  s.  VIIUX;  los  prooemia  d'Isidoro,  De  ortu  et  obitu,  Alie- 
goriae,  y  entre'ls  dos  de  supputatione  dierum,  computus  ad  pascha  celebrandum  (ibid,  IV, 
102,  M.  81.  862  segs.).  En  la  segona  part,  al  priucipi  independent,  del  códex  nr.  109  de  la 
Biblioteca  de  Avranches  (s.  XI,  comp.  Catalogue  general  des  mss..  des  Dép.  IV,  1872,  p. 
480  ss.)  s'hi  troven  los  prooemia  d'Isidoro,  De  ortu,  et  obitu,  Allegoriae,  De  bissexto,  De 
diebus  observandis,  Hieronymi  epistulae.  Realment  acostat  ab  lo  Rivipullensis  en  diferentes 
parts,  sembla  serbo  lo  manuscrit  145,  s  X  ;Cat.  gen.  V,  1879  p.  61  y  segs  )  procedent  del  an- 
tich  convent  de  S.  Arnulf  de  Metz  ab  los  prooemia  d'Isidoro,  De  ortu  et  obitu,  Allegoriae  (no 
consignat  en  lo  catalech),  Doguiata  ecclesiastica  («Credimus  unum  e«se  Deum»)i  Decretum 
Gelasii  de  recipiendis  auctoribus,  Libri  apocryphi  qui  non  recipiuntur,  De  Arte  grammati- 
ca,  De  Orthographia  y  los  pseudo-augustinians  Hypomnesticon  libri  (manifestamentextrets, 
y  tais  eren  continguts  també  en  lo  Rivipullensis,  segons  manifesta  lo  catalech  de  Rivas).  La 
congruencia  és  evident  y  manifesta  una  certa  tradició  en  lo  trelladar  determinades  Isidoria- 
na com  també  altres  tronos  copiats  ab  aqüestes,  y  dona  una  especie  de  perspectiva  per  esta- 
blir  un  canon  de  la  propagado  manuscrita.  Molt  ens  manca  encara  per  explicar  tota  la  tradi- 
ció concernent  a  n'aquest  punt;  la  observado  apuntada  és  sois  una  pedra  insignificant  per  lo 
gran  edifici. 


ifo 


BOLETÍN  DE  Lfl  REAL  ACADEMIA  DE  BUEfins  LETRflS  DE  B^CELO^ 


Tomo  V 


mammam 


'MfBlOTlWEDltJl 

wiwi!)oyE5lipmi,i)j- 

»  -y:  c  éítáiao  <"  A  m  <¡  óíaceéí  anmo. 

<*^<Vim*<rt<cc<v»<a>nc>optnW,£-.  * 

í*¿u.tttm  «.«-jcoi  ítcucrlpíc-dljeuT- 
£  o<*cY¿tw-'í2,»S"  l««*I>É©©c>nA»di  ***"«»**• 

"£tr  Ir»  cu n  <.*.od  c  <.«.  6\ <*<-.  <Sn t<i ¿rfpm* 

;   «cVfUrnUl>roey.p<)fata\c5t<.*On7í< 
**.nim  c*.  (p4 .cernen  <Jtf»nW'íp<v<-nirnN. 
ft*«<*  ¿tr«*j,  íí  tu  <¿V<«r«x  ¿trnon  c«.tum£-. 
^4  £*-fn  éxr<vn«f7i<*.£J'U  ctjft\  y¿ifJt\y:xa 
poncV*-  conft/Wi<«-<ríu*cnCjCW«ru. 
/tCocrfnptWí'ionfi-otcicr.  Incl» 

C*  ce  p  i  .jsc~  Á n  i  <t  CT  «  p 

ttct 


IKT  Ipít».  í)t.l1«iKn.v/Aiiiit<'Ce-.1u->.<.«rT  - 

ÍÁ-Mpm  ctrt«.tit*n<x»''>|v<.v'rt£'r't«-línri  • 

vt  t  <«-Í£p  »jccvtu  ft»-m  «r»  Vi  o  fn  t  ti  ¿Vn 


(S  « t  <  <\y  <¿r  o  tn  n  1  i.  i-  «¡x  ccr  I  n  ÍA  t.  C  <m  £*. 

Oúl»ccu<oñirti^.jh|o<''?ó^avtoíiOr»An 

1    ■'  '-     '      *T 

Irt/rwofrict^ottn/icct-cnoticWi .  , 

^)¿4TU  ¿»  tñ  c».  Jp  ío  n  p  l-Át  cc<rt  o  n  &n . 

y«íomct.j5(li)tni«  <j.«xton¿Vn  • 

><4l 


*▼       mu-  *«-+"* °  TT11T'  «'"'"  i't"i  - 

L-'áíAím^'^alflcuíOTTrc».  ■  «y  non 


C«<Vuf 


I  j^t/fU.O»r 


<-¿4i 


^JÍorriníCv.««cJr,£,rlei<3r^tMIUf.  •* 
W  o  n  cu  c  ¿W^t  o-  ¿f-  ^njf,  t  a*u<  n  «  <íé- 


-.-rp< 
Inc^Mtnmif  (,uy 

.1M  CM-C6^„^  Jíflfo)^. 
Oárc^&i4rpl,«n1v^,,^^M  ^^A  v 


f\tacu.*tÁr\nt 


^ 


'Tí 


p¿Vw  n *<f-  <*CCi  pío: K^Sc  ¿c\ o r  <S»  .  * 
^».i  o  i>  tv^*t*i  i  tn  u.rn  p^rn  néxr  *í«*iííct 
¿TI  vc«i  (\C4tcc ^ t^Cict Ipíci  «J 6r\eoM- 

■ttix.vn-.ftn.i^'adrcóíoiijr.  vfnt 
<.*.nt  tn  ».t/VNS.t¿Vti  t  dr^laVl  vtrn  Are  t*/* 
'nítpulcroKtíó^  "S^leiorión 
j>/on¿-.A<6T^    íJ'ki 
#        e«-l>l,u,n4.«.nia.v<.-f<-< 
n  to  it  u  m  «.  *-ti » ixu.<  «•  «.o  i 
•  />6c£*Vlcr.  *A^ -unten  ^«pófi'o  «f- 
*b7motvniu<óíar.  '^>tCtia:!nctpOC^- 
Up<ino»c»<r.  ócjoí^mpr»*"^^0.-' 

P /c*.l#n  i <VT1».  pe»*' i  «4  W <-«.n  1  iXV*<30»» 

"bmn.dífcrrbnK^u-aif .  '^b#nten^ 
^J>  fo  n  £•  <^n  i  tn  «->fi  c  Ku««5wr*ir  f^l 

t>  <o«ír!c  ^íu.«^1>lV<^  *rnon  c +£u*ut*  • 

¿tu  tl  ^¿r  fxr  /Víf«  rí^c  tf¡íf^  *N  <¿°**t 
¿Su»"  Invp'od-u^-    'BíéwUomc 
^jCuarvcpíXaoUií^lCiar.  f^^J 
|,£>c/<Sidi««- !n«o b»<^«A  írr! »^og.  ¿ 


R.  Bccr«— Els 


manuscrits  de  Rjpoif.  t^m-ap^  lamina  II 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  16t 

s'ha  perdut  un  deis  mes  preciosos  y  venerables  monuments  literaris 
d'Espanya. 

No  ha  tingut  tant  mala  sort  un  altre  manuscrit  que  havía  estat  con- 
servat  a  Eipoll  desde  teraps  antichs,  una  copia  llatina  del  Fuero  Juzgo, 
de  la  qual  al  menys  se'n  han  salvat  algunes  fulles  per  mostra,  sens 
dupte  los  monuments  literaris  mes  antichs  que  conservém  de  la  Biblio- 
teca de  Ripoll. 

Aqueixes  fulles,  solament  tres,  representen  avuy  una  especie  de 
contracoberta  del  Rivipullensis  46,  y  en  tal  forma  que  constituheixen 
actualment  los  folis  1  (enganxat  al  revés),  86  y  87  del  códex  (aquestos 
dos  son  los  últims  del  manuscrit).  En  quan  al  contingut,  les  tres  fulles 
també  son  importants  perqué  donen  a  conéixer  la  prodigiosament  rica 
colecció  ripollesa  de  textes  jurídichs  (en  llatí  y  en  cátala)  que  ofereix 
abundant  material  d'investigació  per  l'historia  del  dret  y  per  la  Filo- 
logía. La  lletra  visigótica  d'aquestes  fulles,  ab  qualques  elements 
cursius,  s'usa  en  lo  monastir  a  darrers  del  segle  VIII;  segurament  és 
del  segle  IX  y  en  lo  seu  carácter  general  és  assats  semblant  a  les  pro- 
bes  reproduhides  en  los  Exempla,  Tab.  X  y  XI  per  Ewald  y  Loewe,  les 
qui  aquests  encara  atribuheixen  al  segle  VIII.  En  tot  cas  és  segur 
que'l  codex  al  qual  pertanyíen  les  fulles  de  referencia,  no  procedía  del 
Scriptorium  de  Ripoll  que  no  va  comencar  a  treballar  fins  a  darrers  del 
segle  IX,  sino  que  fou  adquirit  per  la  biblioteca  del  monastir  y  axó 
ja  en  temps  relativament  anterior  (1).  Los  fragments  donen  entre  altres 
lo  text  del  llibre  V,  tít.  IV,  §  16  del  forum  iudicum:  «si  servus  sit  de 
suo  peculio  emptus»  y  del  llibre  VIII,  tít.  IV,  §  26:  «si  de  campis  va- 
cantibus  iter  agentium  animalia  depelluntur».  Aquestos  fragments  no 
han  estat  aduhits,  per  lo  text  crítich  en  la  edició  académica  del  Forum 
iudicum  y,  per  lo  que  veig,  tampoch  en  la  mes  moderna  féta  per  Zeu- 
mer  (Mon.  Germ.  Leg.  Sect.  I.  1,  1902)  (2).  Ab  motiu  del  nou  escorcoll 
deis  códices  de  Ripoll  comencat  l'any  passat  se  feu  una  reprodúc- 
elo fotográfica  de  dues  planes  que  orienta  sobre  l'originalitat  paleográ- 
fica  del  vell  manuscrit,  axis  com  sobre  la  present  comparació  del  text. 
Mes  detinguda  considerado  mereix  un  altre  antich  manuscrit  deis 
residuus  de  Ripoll,  que  sots  lo  Nr.  49  existeix  encara  avuy  a  l'Arxiu  de 
la  Corona  d'Aragó.  Primer  que  ningú  Villanueva,  Viaje  VIII,  40-42, 
l'exposá  ab  lo  títol:  In  nomine  Domini  incipit  liber  sententiarum  Sancti 


(1)  A  n'axó  sembla  referirse  lo  catalech  de  la  biblioteca  del  segle  XI,  no  certament  la  dis- 
posició  que's  veura  mes  enlla  continguda  en  la  copia  de  Benito  Rivns.  Es  precís  consignar 
aquí  un  deis  poclis  cassos  en  que'l  text  del  catalech  publicat  per  Villanueva  és  mes  complert 
que  la  copia  de  Riva3.  Mentre  que  aquest  presenta  solament  un  manuscrit:  «Lib.  iudices» 
entre'Is  dosarticles  «Glosas  VI»  (99-101)  y  «Decada»  .108-100;,  Villanueva  registra  precisament 
en  lo  mateix  lloch:  Glosas  VI:  Liber  Judiccs  III  dúo  vetustinsima  (105-107).  Es  cosa  fácil  iden- 
tificar un  deis  dos  «vetustissima»  ab  l'exemplar  los  fragments  del  qual  son  conserváis  encara. 

(2)  Heine  va  copiar  lo  text  de  les  fulles  per  los  Mouumenta,  v.  Ewald,  Reise  en  lo  lloch 
cit.,387. 


162  R.   BEER 

Gregorii  Papae  Romae  ab  l'epígraf  final:  Expletus  ab  opere  scribtorio 
est  líber  per  manus  extremitatis  fidelis  dcni.  sub  die  XIII,  Kalendas 
Augustas  era  DCCCCX  VlIIIa.  Ob  delinquentem  scribtorem  O  vos 
sanctimoniales  puelle  Christum  doniinum  non  dedignemini  precare; 
forsan  obtentu  vestro  sacro  niereatur  quandoque  peccatorum  onere 
carere.  amen  REBILENORTAM.  (Vegis  la  lamina  I.)  Villanueva  rego- 
negué  que'l  darrer  grupu  de  lletres  era  un  anagrama  que  deya  Matrone 
líber  y  que'l  códex  fou  escrit  en  la  era  949  (X  =  40),  any  911  de  nostre 
sistema  cronológich.  Altres  deduccions  de  Villanueva  necessiten  ser 
rectifícades;  primerament  hem  d'aclarir  una  qüestió  paleográfica.  Vi- 
llanueva és  de  parer  que'l  códex  s'escrigué  en  altra  provincia  interior 
d'Espanya,  per  la  rahó  de  que'l  carácter  visigótich  era  ja  desusat  en 
aquest  temps  a  Catalunya  hont  sois  dura  fins  al  regnat  de  Caries  lo  Calvo 
poch  mes  de  la  meytat  del  segle  IX.  Aquesta  observació  sobre  la  durada 
de  la  lletra  visigótica  a  Catalunya  és  inexacta  y  sorprenent  a  tot  serho 
feta  per  Villanueva,  ja  que  possehím  datos  concrets  de  la  continuació 
en  l'us  del  carácter  nacional  també  al  NE.  d'Espanya;  particularment 
son  aquí  d'importancia  dues  aclaracions  contingudes  en  lo  catálech  deis 
Rivipullenses  fet  per  Benito  Rivas.  Sobre'l  códex  de  Eugippius,  que  s'es- 
crigué en  temps  d'Arnulf  abat  de  Ripoll  y  al  mateix  temps  bisbe  de  Gi- 
rona,  per  consegüent  per  los  anys  948-970,  observa  Rivas  (Nr.  46b  del  seu 
catálech):  su  letra  que  es  hermosísima,  parte  gótica  y  parte  francesa, 
es  de  mediados  del  siglo  X.  Tením,  donchs,  aquí  una  pro  va  categórica 
de  que  en  aquella  comarca  s'usava  lo  visigótich  a  mitjans  del  segle  X 
al  menys  40  anys  mes  tard  que  la  compotició  del  «Líber  Matrone»,  a 
mes  de  que  de  la  «parte  gótica  parte  francesa»  podríem  deduhirne  que 
a  mitjans  del  segle  X  és  lo  temps  de  transició  del  carácter  nacional  a  la 
minúscula  carolingia,  car  lo  mateix  catálech  descriu  (sota  Nr.  37)  un 
manuscrit  ab  la  Regula  Sacti  Benedicti  ab  altres  curts  escrits  del 
monjo  de  Ripoll  Oliva  y  consigna  clarament:  su  letra  medio  romana  y 
medio  gótica  es  del  siglo  XI.  Del  temps  en  que  vivía  lo  monjo  Oliva 
^escrigué  encara  en  1C65)  és  deduheix  que'l  manuscrit  no  pot  procedir 
de  cap  manera  de  abans  del  segle  XI  y  que  per  consegüent  lo  códex  37 
de  la  llista  de  Rivas  fou  compost  en  la  primera  meytat  del  segle  XI 
part  en  visigótich,  part  en  minúscula  carolingia.  Finalment  lo  Rivi- 
pullensis  conservat  encara,  Nr.  168  (Boethius  de  Arithmetica),  que 
apenes  si  pogué  escriures  abans  del  comen*?  del  segle  XI,  presenta  no- 
tes margináis  en  cursiu  wesgótich  (vegis  la  lámina  IV  de  les  ad- 
juntes al  text)  que,  com  és  natural,  no  poden  ser  sino  d'aquest 
temps  (1). 


(1)  Aixó  no  vol  dir  que  1'us  del  carácter  nacional  no's  conserves  mes  temps  al  interior 
d'Espanya  que  al  NE.  mes  fácilment  exposat  a  l'influencia  francesa,  basta  afirmar  que  a 
Castella  s'empleaven  encara  carácters  gotichs  cursi us  cap  a  les  derreríes  del  segle  XI  (comp. 
Ewald-Loewe,  Exempla  XXXV  seg.;  per  la  scriptura  semigótica  de  l'any  1105  és  una  mostra 
l'Ex.  XXXVIII). 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  üé  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  163 

Per  lo  demés  sembla  que'l  mateix  Villanueva  no  estava  prou  segur 
de  l'exactitutde  la  seva  opinió  sobre'l  códex;  puig  a  la  pregunta,  de  que 
s'entenía  sots  l'epígraf  final  Sanctimoniales  puellae,  observa:  «Si'l  co- 
pista era  monjo  del  monastir  de  Ripoll  tenía  molt  aprop  les  monjes  del 
convent  de  Sant  Joan  de  Ripoll,  qui  son  anomenades  puellae  en  varíes 
escriptures».  Aquesta  suposició  és  oportuna  y  és  molt  probable  que'l 
diaca  Fidelis  compongué'l  manuscrit  per  lo  convent  de  monjes  que  mes 
tart  havía  de  teñir  una  celebritat  tant  trista  (1).  Ab  aquesta  aprecia- 
ción conforma  també'l  contingut  del  códex,  que  per  cert  no  puntualisá 
bé  Villanueva  en  l'esmentada  descripció.  Villanueva  cregué  de  rao- 
ment  teñir  devant  l'obra  De  summo  bono  de  S.  Isidoro  y  solament  des- 
prés  se  va  cuydar  d'aclarir  l'equivocació;  lo  códex  conté'ls  cinch  lli- 
bres  de  les  sentencies  que  Tajo  arquebisbe  de  Zaragoca  despullava  (2) 
de  S.  Isidoro  (Gregori),  un  compendi  excel-lent  per  un  convent  de  mon- 
jes. Pero  ni  Villanueva  ni  Ewald  (en   la  rápida  descripció  del  códex, 
Reise,  387)  s'han  fixat  en  una  circunstancia  referent  al  text,  digna  de 
teñirse  en  compte.  Los  Uibres  de  les  sentencies  de  Tajo  han  estnt  pu- 
blicats  per  Risco  en  lo  vol.  31  de  la  Esp.  Sagr.  (Reimpresió  Migne,  80) 
fins  ara  solament  segons  un  únich  manuscrit,  un  Aemilianensis  (3) 
(S.  Millán  de  la  Cogulla)  y  en  aquest  manuscrit  hi  manca'l  final  del 
1  libre  cinque,  có  és  l'acabament  del  capítol  33:  De  aeternis  supplitiis 
reproborum  y  tot  el  34:  De  sempiternis  remunerationibus  electorum — 
l'iiltim  epígraf  era  conegut  fins  ara  sois  per  l'índex  que  anava  devant 
del  text.  En  lo  Rivipullensis  conservat  encare,  lo  text  arriva  fins  al  aca- 
bament  del  cap.  34,  conté  ademes  en  la  darrera  plana  (137  verso)  lo  co- 
menc  d'un  altre  tractat  (comp.  taula  III)  De  trinitate  divinitatis  ques- 
tionibus  (sic),  comptat  interinament  entre'ls  anónims,  mes  que's  rego- 
neix  com  a  postisidoriá  per  rahó  d'una  cita  que  apareix  en  lo  fragment. 
Lo  códex  pot  ser  que  passés  a  la  biblioteca  de  S.  María  després  de 
l'abolició  del  convent  de  monjes  (v.  la  not.  1.)  y  malgrat  Jos  seus 
mil  anys  está  encara  bastant  ben  conservat.  —  Havém  de  créure  que 
durant  les  següents  dócades,  la  vida  del  monastir  s'enrobustí  y  l'impor- 
tancia  de  la  fundació  augmenta,  y  de  tal  manera  que  l'abat  Ennego 
(919-948)  pogué  pensar  en  engrandir  la  primitiva  iglesia— en  la  nova 
consagració  de  l'iglesia  hi  figuraren  Jordi,  bisbe  de  Vich,  y  Rodolf  d'Ur- 


(1)  Comp.  Benedicti  papae  XIII  decretum  de  expcllendis  sanctimonialibus  e  monasterio 
8.  Joannis  Rivipullensis  et  clericis  ibidem  statuendis  (Anno  MXVII).  Villanueva  VIII, 
237-241 . 

(2)  Comp.  Villanueva,  Viaje  X,  pág,  X  y  segs. 

(3)  Aquest  Aemilianensis  se  troba  avuy  a  Madrid  en  la  biblioteca  de  la  Real  Academia 
de  la  Historia,  Fons  San  Miguel  de  la  Cogulla  descrit  sots  Nr.  52  en  lo  Memorial  histórico 
Español,  II  (1851),  p.  XVI  y  per  Hartel-Loewe  BPLII,  I,  518;  anotat  allá  com  liber  sententia- 
rum  domni  Gregorii  aquí  consigr.at  exacte.  Deis  altres  manuscrita  de  Tajo  que  anomena 
Risco,  lloch  cit,  154,  no  puch  comprovar  lo  Fontanellensis  que  l'abat  Ansgisius  (823-833}  dona 
al  monastir  («Tagii  sententiarum  uolumen  unum»,  Becker,  Catalogi  7,  21);  el  Thuaneus  és 
segurnmcnt  identich  al  Colbertinus  de  la  Biblioteca  Nacional  de  París,  Nr.  230(5,  Catal.  cod. 
mss.  Bibl.  Reg.  París,  1744,  III,  262. 


Í64  R.   BEER 

gell  (1).  De  la  mateixa  manera  sois  ens  ha  arrivat  una  noticia  sobre 
l'enriquiment  de  la  biblioteca  en  aquest  temps:  lo  comte  Sunyer  de 
Barcelona  y  Riquildis  sa  muller  donan  al  monastir  en  niarc  de  925 
«varios  libros,  alhajas  y  la  hacienda  de  Vilamelich»  (2).  Datos  certs 
de  l'activitat  del  Scriptorium  de  Ripoll  (3)  son  solaraent  de  mitjans  del 
segle  X  y  entre  ells  com  lo  mes  important  l'epígraf  que  encapsala'l  eó- 
dex  de  Eugippius  avuy  perdut:  In  nomine  sánete  et  individué  Trinitatis 
incipit  liber  sancti  Evipii  ex  Riopollensi  monasterii  excerptum  sub 
potestate  et  dominio  domni  Arnulphi  episcopi  vel  abbatis  exaratum  ab 
humillimos  Christi  servos  ac  si  indignos  Sendredus  levita  necne  et  Su- 
niarius  presbiter  (4).  L'abat  de  Ripoll  Arnulf  fou  bisbe  de  Girona  desde 
954  fins  a  970;  en  aquest  temps  s'escáu  donchs  lo  treball  d'abdós  escrip- 
tors  qui  al  final  afirmen  novament  ésser  del  monastir  de  Ripoll:  Gra- 
tias  agimus  Deo  nostro  qui  nos  confortavit.  Qui  legat  oret  pro  scripto- 
res  misérrimos  servos  sánete  Marie  Suniarius  presbiter  et  monachus  et 
Senderedus  levita.  La  singularitat  del  manuscrit  que  presenta  un  grupu 
especial  deis  códices  de  Eugippius,  permet  donar  un  curt  suplement  a 
l'introducció  d'un  deis  volúms  ja  sortits  del  Corpus  scriptorum  ecclesias- 
ticorum  latinorum.  Knoll  ha  donat  a  coneixer  en  la  seva  edició  (Eugip- 
pii  excerpta,  Vindobonae,  1885)  la  coneguda  nota  final  de  Redux  treta 
del  únich  manuscrit  en  que  s'ha  conservat,  un  antich  Sangermanensis 
y  en  lo  Praef.  XXIV  not.,  observa:  «Eandem  subscriptionem  etiam  in 
códice  Euippii  bibliothecae  S.  Mariae  Rivipullensis  (Ripoll?)  in  dioecesi 
Vicensi  in  Catalonia  fuisse  Petrus  de  Marca  archiepiscopus  Tolosanus 
testis  est  apud  Labbeum  Diss.  hist.  de  script.  eccl.  I,  776».  Pere  de 
Marca  va  examinar  manifestament  lo  Rivipullensis  ab  motiu  deis  estu- 
dis  que  ja  esmentavem  mes  amunt.  No  obstant  Tepígraf  final  enter  tret 
del  mateix  manuscrit  fou  publicat  mes  tartper  Villanueva,  Viaje  VIII, 
38  s.  Ens  havem  de  plányer  de  la  pérdua  del  manuscrit  probablement 
destruhit  en  la  crema  del  183.7,  per  la  rahó  de  que  una  comparació  de- 
tinguda  deis  códices  mateixos  hauría  pogut  resóldre  si  abdós  textes 
origináis  únichs;  que  possehím  per  la  subscripció  de  Redux,  son  inde- 
pendents  l'un  del  altre  y  procedeixen  del  mateix,  có  és  del  manuscrit 


(1)  Anno  MCCCCXXXV  facta  est  secunda  dedicatio  monasterii  Rivipullensis  cuius  tum 
Abbas  erat  Ennego,  etc.  Marca  Hispánica,  col.  386.  En  la  segona  part  d'aquest  estudi  en  la 
edició  alemana  hi  va  un  facsímil  del  document  d'una  donació  a  Ripoll,  en  temps  del  abat  En- 
nego, feta  per  la  comtesa  Ava  y  sos  filis;  fac-símil  prés  d'un  trassurnpte  posterior  gráfica- 
ment  també  notable. 

12)  Segons  una  escriptura  del  Arxiu  de  Ripoll  (Arin.  I  del  Común,  cajón  2.°,  legajo  Mo- 
nasterio fundación  etc.,  núm.  880)  presa  per  Prósper  Bofarull,  Los  condes  de  Barcelona,  I,  69. 

(3)  No  s'ha  de  contar  entre  aquests  lo  de  Pellicer  y  Pages  (Santa  María  de  Ripoll,  p.  51): 
el  Scriptorium  se  extendía  en  espacioso  rectángulo  junto  al  ábside  del  templo,  y  sus  venta- 
nas recibíanla  luz  mitigada,  etc  ;  car  no  és  mes  que  una  exemplificació  d'una  apreciació  ge- 
neral de  Eguren  (Memoria  descriptiva,  p.  LXXIV),  que  l'Scriptorium  del  monastir  en  aquell 
temps  estava  situat  junt  al  absis.  Cap  document  auténtich,  ni  un  senzill  plan  de  construcció 
ens  donen  a  coneixer  les  particularitats  de  la  situació  del  nou  edifici  construhit  per  Ennego. 

(4)  Villanueva,  lloch  cit.,  VIII,  p.  38. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         165 

italiá —  lo  que  jo  tinch  per  probable  —  o  si  Sunyer  y  Sendred  los 
copiaren  del  Sangermanensis  (1).  Lo  Rivipullensis  no  pot  haver  servit 
de  model  per  lo  Sangermanensis  perqué  aquest  data  del  segle  IX.  Lo  fet 
de  que  una  mateixa  nota  final  solament  s'ha  conservat  en  un  manus- 
crit  de  Ripoll  y  de  Saint-Gennain  s'ha  de  teñir  en  corapte  per  l'historia 
posterior  de  la  biblioteca  del  monastir  de  Ripoll. 

Una  nota,  no  considerada  per  Villanueva,  sobre  un  treball  del  Scrip- 
torium  de  Ripoll,  la  primera  precisada  completament  fins  en  la  data, 
ens  ha  estat  conservada  per  Mabillon,  Annales  O.  S.  B.  III  (1706),  537 
(any  958).  Parla  aquí  d'una  Cláusula  adscripta  vetusto  codici  biblio- 
thecse  Aniciensis,  que  és  tal  com  segueix:  Anno  incarnationis  domi- 
nicao  DCCCCLV1II  indictione  (I.)  II.  Kalend.  Octobris  hic  codex  nun- 
cupatus  Decretalia  Pontificum  Romanorum  scriptus  est  sub  (Johanne) 
papa  HLothario  rege,  Borrello  marchioni  praecipiente  Arnulfo  praesuli 
summae  sedis  Gerundae  et  cuneta  congregatio  Riopollensis  coenobii. 
Ego  Johannes  monachus  atque  diaconus  trancripsi,  non  meae  volun- 
tatis  mendosae,  sed  lima  rectitudinis  emendatum  atque  distinctum. 

Tením  donchs,  y  aixó  causa  extranyesa,  en  la  biblioteca  de  l'iglesia 
episcopal  de  Le  Puy,  una  copia  de  la  col-lecció  de  Decretáis  feta 
en  958  ab  especial  mirament  per  Johannes  monjo  de  Ripoll  durant 
lo  cárrech  pastoral  del  mateix  abat  y  bisbe  Arnulf.  La  sórt  del  manus- 
crit  resulta  instructiva  per  les  relacions  literaries  d'Espanya  y  Franca 
ais  priraers  temps  de  l'Edat  mitja.  Sabém  que  Gotescalcus,  bisbe  de 
Le  Puy  emprengué  en  951  una  peregrinació  a  Santiago  y  per  aquest 
motiu  tingué  ocasió  de  véure,  en  lo  convent  de  San  Martín  de  Abelda, 
famós  per  la  preciositat  de  sos  manuscrits,  un  exemplar  de  la  compo- 
sició  de  lldefons  de  virginalitate  beatae  virginis.  Va  demanarne  una 
copia  a  Gómez,  monjo  del  convent,  y  del  bon  resultat  d'ella  ens  en 
entera  lo  mateix  copista  en  un  prefaci  que  s'ha  conservat  en  algunes 
copies  de  l'indicada  composició.  Gómez  explica  que  Üotescalcus  mag- 
no comitatu  fultus  ad  finem  Galleciae  pergebat  concitus,  dei  misericor- 
diam  sanctique  Jacobi  apostoli  suffragium  humiliter  imploraturus  (2), 


(1)    Lea  variants  que  presenta'l  RJivipullensis)  devant  del  S(angermanensis)  en  la  nota 

final  publicada  per  Villanueva  poden  ser  cambia  del  publicador,  axis  en  lea  primeres  rat- 

llea:  scertorum  S,  scerptorum  R,  Egippius  S,  evipiua  R,  et  privatu  Redux  S,  Et  prefatus  Re- 

dux  R.  Per6  n'hi  han  d'altrea  que  apenes  s'hi  poden  atribuhirse  a  Villanueva,  p.  ex.  Constan- 

u 
tinopolis  agustini  S,  Constantino  PP.  (có  és  perpetuo)  augusto  R,  pro  aedificatione  populi 

christiani  S,  pro  edificatione  aeclesiae  et  populi  christiani  R,  testes  sitis  S,  testans  R.  Una 
vegada  R  confirma  una  conjectura  de  Mabillon:  per  confessionem  meritoque  beati  Januarii  S 
y  Knoll,  merítaque  Mabillon  y  R;  un altra  vegada  una  de  Knoll  Deo  custodiendo  ****  uobis,- 
que  seruantibus  S,  Deo  vustodiente  nobiaque  seruantibus  Knoll  y  R.  Finalment  R  presenta 
devant  la  variant  de  S  y  de  tota  los  publicadora  Dei  gratia  f atiente  .  ordinatua  una  variant 
que  s'ofereix  facilment:  fauente. 

12)  Es  doncha  una  romería  de  Gotescalcua  a  Santiago  feta  ab  gran  acompanyament  y  en 
l'any  951.  En  aquest  sentit  a'hau ría  de  complementar  la  noticia  referent  a  Gotescalcua  en 
loa  suplements  de  Farinelli:  Más  apuntes  y  divagaciones  bibliográficas  sobre  viajes,  Ma- 
drid, 1903  (de  la  Reviata  de  Archivos)  pág.  2  s. 


166  R.   BEER 

libenter  conscripsi  libellum  a  beato  Ildefonso  Toletanae  sedis  episeopo, 
editum  in  quo  continetur  laudem  (sic)  uirginitatis  Sanctae  Mariae 
perpetuae  uirginis.  Aquesta  transcripció  se  l'emportá  Gotescalcus  en 
janer  de  951  en  son  retorn  cap  Aquitania.  Léopold  Délisle  ha  manifes- 
tat  (Le  Cabinet  des  manuscrits  de  la  Bibl.  Nat.,  I,  514  y  segs.),  que 
aquesta  copia  que  Gotescalcus  porta  a  Le  Puy  és  idéntica  ab  la  se- 
gona  part  del  códex  2855  avuy  custodiat  en  la  Biblioteca  Nacional 
de  París.  Aquest  exemplar  de  la  coraposició  d'Ildefons  és  escrit  en 
lletra  visigótica,  la  bellesa  especial  de  la  qual  alaba  Délisle;  y  la 
procedencia  del  códex  de  Le  Puy  está  constatada  per  la  col  lecció 
Colberi;;  a  n'aquestes  circumstancies  se  n'hi  junten  d'altres  que  ex- 
clóuhen  tots  los  duptes  per  la  identiflcació  (Délisle,  lloch  cit.;  515  seg.). 
Aquesta  és  preciosa  en  molts  conceptes  y  és  de  dóldre  que  Ewald 
y  Loewe  en  los  seus  Exempla  no  hi  hagin  posat  cap  mostra  del 
códex  ben  precisat  en  lloch  y  temps.  Per  cert  lo  manuscrit  és  una 
especie  de  precursor  del  manuscrit  espanyol  de  primers  de  l'Edat 
mitja  mes  famós  desde'l  punt  de  vista  caligráfich,  del  magníflch  Albel- 
densis  o  Virgilianus  deis  concilis,  lo  fruyt  mes  esplendent  d'aquella 
escola  d'escribes  que  proporción  a  valiosos  recursos  literaris  per  les  se  ves 
obres  al  mateix  rey  Alfons  X  lo  sabi  (1).  S'ha  de  teñir  ara  en  compte 
que  a  la  selecta  copia  del  excel-lent  Scriptorium  de  Albelda  n'hi  fou 
agregada  un  altra  en  Le  Puy,  que  havía  estat  feta  a  l'escola  de  Ripoll 
en  temps  del  abat  Arnulf.  No  tením  datos  del  temps  en  que  hi  fóu  in- 
closa.  Es  cert  que  existeix  un  catálech  deis  Anicienses  atribuhible  al 
segle  XI,  publicat  y  explicat  per  Délisle  (lloch  cit.,  III,  443  y  ségs.), 
pero  es  incomplet,  y  Délisle  ja  adverteix  que  en  la  llista  hi  manquen  pre- 
cisament  la  major  part  deis  manuscrits  teológichs  y  jurídichs.  Pot  ser 
que  Gotescalcus  prengué'l  manuscrit  desseguida  d'ésser  acabat,  tota  ve- 
gada que  en  959  encara  vivía,  y  igualment  en  aquell  temps  Arnulf  era 
encara  abat  de  Ripoll  y  bisbe  de  Girona. 

Per  lo  cas  esmentat  s'ha  de  teñir  compte  especial  d'aquesta  da- 
rrera  dignitat.  Charles  Rocher  ha  tractat  una  qüestió,  que  no  po- 
dém  aquí  passar  per  alt,  en  un  treball  avalorat  ab  abundants  docu- 
ments:  Les  rapports  de  l'église  du  Puy  avec  la  ville  de  Girone  en 
Espagne,  Le  Puy,  1878.  Per  los  extractes  deis  llibres  copiats  de  la  Cate- 
dral de  Girona,  facilitats  per  Fidel  Fita,  se  comproba  que  existíen  cs- 
tretes  relacions  entre  la  iglesia  de  Girona  y  la  de  Le  Puy,  per  les 
quals  «la  comunitat  cristiana  representava  lo  prototipus  convincent, 
l'antich  diptychon,  lo  Símbol».La  tradició  deixa  descobrir  una  especie 
de  germanor  íins  al  temps  de  Carlesmany;  la  comunicació  seguida 
deis  canonges  d'abdúes  iglesies  está  atestada  per  los  documenta  en  lo 
segle  XV,  ab  l'indicació  de  que  la  Hermandad  existeix  desde  llarch 
temps.  Tením  donchs  aquí  un  període  gran  d'expansió  favorable  per  lo 


(1)    Comp.  Handschriftenschfttze  Spaniens,  pág.  50 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  167 

commercium  litterarum;  pero  devant  del  datos  presents  se  pot  molt 
ben  creure  en  l'esportació  del  manuscrit  encara  en  temps  del  govern 
d'Arnulf. 

Aquest  temps  podera  calificarlo  com  una  especie  de  preparació  de 
la  época  propria  brillant  del  monastir.  Arnulf  mateix  (elegit  948)  al 
entrar  abat  de  Ripoll  ja  ni  trobá  una  gran  herencia.  En  l'any  938 
Lluis  IV,  (Transmarinus)  expedeix  un  Prescripte  a  favor  del  monastir 
de  Ripoll  (Marca  Hisp.,  app.  LXXIV,  col.  849  y  segs.)  a  petició  d'un 
monjo  del  convent  de  S.  Cugat,  anomenat  Godmarus;  en  aquest  docu- 
ment  se  confirmen  los  drets  propis  de  Ripoll,  especialment  los  de  pro- 
pietat  y  veyém  que  ja  llavors  lo  monastir  disposava  no  sois  de  la  pro- 
pietat  extesa  a  l'entorn  del  domicili  mateix,  sí  que  també  disposava  de 
terrenys  en  los  comtats  de  Barcelona,  Girona,  Besalú,  Urgell,  Cer- 
danya,  Conflent  (Ros-selló)  y  en  lo  terme  de  Kerga.  En  lo  mateix  any  lo 
Papa  Lleó  VII  expedeix  també  una  butlla  (Marca  Hisp  ,  app.  LXXV, 
col.  851,  Jaffé2  3611),  que  podría  anomenarse  senaillament  un  titu- 
lus  gloriae  per  Ripoll  y  especialment  per  Arnulf,  si  fos  trame'sa  sense 
objecció  (1).  Al  contrari,  incontestat  e<n  quant  al  contingut  y  a  l'expe- 
dició  (2)  és  lo  Privilegi  d'Agapit  II,  de  l'any  951  (Jaffé2  3654)  endregat 
a  Arnulf  y  ais  seus  successors,  que  referma  solemnement  los  furs  de 
Ripoll,  la  llibertat  d'elegir  abat  com  també  l'independencia  deis  ceno- 
bites  de  la  justicia  seglar.  No  ni  ha'  perill  d'equivocarse  considerant 
aquest  privilegi  relacionat  ab  una  circumstancia  que  s'ha  de  teñir  en 
compte  en  la  present  investigació,  circumstancia  ja  senyalada  per 
Mabillon  (AOSll.  III.  514)  y  que  les  exposicions  posteriors  de  la  vida 
y  influencia  d'Arnulf  han  passat  per  alt  d'una  manera  extranya  (axis 
Villanueva,  Viaje  XIII,  56-63;  Ant.  Merino,  España  Sagrada  XLIII,  130 
segs.;  semblantment  Pellicer  y  Pagés,  p.  49  y  segs.).  Arnulf  estigué  a 
Roma  en  951;  aixó  podém  (ab  Mabillon)  deduhirho  ab  seguretat  de  les 
paraules  d'un  privilegi  d'Agapit  (Jaffé2  3656)  dirigit  al  mateix  temps  a 
«Soniarius  Crassenis  abbas»  (Mon.  S.  Mariae,  Carcassone):  Igitur  quia 
per  vestrum  legatum,  videlicet  Arnulfum  humilem  abbatem  postu- 
latis  a  nobis  quatenus  monasterium  supra  dictum  confirmaremus. 

Fins  a  quin  punt  la  presencia  d'Arnulf  a  Roma  contribuhí  per  l'ex- 


(1)  «Filius  noster  Arnulf  us  venerabilis  Abba  in  inonasteri  j  admodum  reverendi  vocabuli 
Riopollenaia...  s'hi  llegeix...  ubi  beatissimi  Benedicti  domni  nostri  videtur  ordo  servari, 
cuius  regularem  traditionein  auctoritate  praedecessorum  suorum  tenere  cuna  suis  fratribus 
inilii  uiilitantibus  videtur»  En  les  Regesta  pontiflcum  la  Butlla  no  está  compresa  entre  les 
espúries  ni  lii  ha  cap  observació  a  f egida  al  corresponent  extracte;  pero  ja  Villanueva  havía 
manifestat  (Viaje  VI,  137:  VIII,  6;  ab  mes  detalls,  XIII,  51  y  segs  )»  que  ni  Arnulf  ni  alguns  deis 
bisbes  esmentats  en  la  Butlla  teníen  encara  tal  dignitat  en  938.  Sense  declarar  directament  lo 
document  apócrif  Villanueva  opina  que  fou  realment  extés  en  temps  de  Lleó  VII,  pero 
que  no  fou  despatxat  deflnitivament  sino  dotze  anys  mes  tart  a  lo  menya,  al  empéndres  re- 
formes que  s'havíen  fet  necessariea  (comp.  mea  avall) 

(2)  Susciten  no  obstant  escrúpola  certea  particularitats  de  la  resaenció  del  text  (tret  d'un 
deis  cartularis  de  Ripoll,  avuy  perdut,  publicat  per  Marca,  Ap.  Ni\  LXXXIX,  col  867  a), 
al  no  parlar  d'aquelles  faitea  eacandaloaea  que  tant  enllotgeixen  la  copia,  M.  133,  907. 


168  R.   BEER 

pedició  de  l'abans  dita  bulla  per  ell  tan  honorífica,  és  cosa  de  lo 
que  no'ns  hem  d'ocupar  aquí  (1);  pero  si  que  ve  bé  consignar  que 
l'abat  de  Ripoll  tingué  ocasió  a  Italia  de  procurar  per  l'enriquiment 
de  la  col-lecció  de  manuscrits  del  monastir.  Recordis  primerament  lo 
ja  citat  códex  de  Eugippius  escrit  sub  potestate  et  dominio  domni 
Arnulphi  episcopi  vel  abbatis,  lo  qui  probablement  remonta  a  un 
original  italiá.  D'aquest  parer  és  també  Villanueva,  pero  quan  diu 
(Viaje  VIII,  38):  «Parece  que  la  copia  se  hizo  de  otro  que  había  en  la 
catedral  de  Ñapóles»,  s'imagina  la  cosa  massa  senzilla.  En  les  dues 
notes  exposades  mes  amunt  la  copia  feta  per  Sunyer  y  per  Sendred 
está  designada  per  dúes  vegades  com  a  producte  del  ¡Scriptorium  de  Ri- 
poll; havém,  donchs,  d'admétre  que  abdós  copistes  disposaven  a  Ripoll 
mateix  d'un  model  fet  segons  l'exemplar  de  Redux,  lo  qui  també  pot 
valer  per  la  copia  Sangermanensis.  La  transcripció  se  verifica  després 
del  viatge  d'Arnulf  a  Roma  y  tres  anys  mes  tart  per  lo  menys,  ja  que 
se  l'anomena  episcopus  vel  abbas  y  solament  en  954  fóu  elegit  bisbe  de 
la  diócesis  de  Girona. 

A  Nápols  ens  remet  també  l'exemplar  de  la  Vita  Nicolai  de  Johannes 
Diaconus  servus  S.  Januarii,  que  estava  contingut  en  un  codex,  avuy 
perdut,  de  la  Biblioteca  de  Ripoll  (Villanueva,  VI,  36,  nr.  57  del  ca- 
tálech  de  Rivas).  Johannes  Diaconus,  qui  treballava  en  la  iglesia  de 
S.  Januari  de  Nápols,  escrigué  a  principis  del  segle  X  y  pot  molt 
ben  ser  que  Arnulf ,  advertit  de  la  vida  del  Sant,  composta  per  aquell 
en  fes  tréure  una  copia  ab  motiu  del  seu  viatge  a  Roma;  certament  que 
no  és  necessari  identificar  aquesta  ab  l'esmentat  Rivipullensis.  Per  la 
descripció  den  Villanueva  y  den  Ribas  sabém  que  a  mes  de  la  Vita  Ni- 
colai contenía,  entre  altres  coses,  les  homilies  de  Beda,  un  fragment  de 
la  Vita  Caroli  de  Einhard,  Lectiones  a  honra  deis  martres  y  deis  sants 
y  entremitj  (fol.  15,  b.)  la  poesía  que  l'abat  y  bisbe  Oliva  (f  1046)  ha- 
bía compost  a  llahor  del  monastir  de  Ripoll.  Si  la  poesía  s'escrigué  al  ma- 
teix temps  que'l  demés  contingut  del  manuscrit,  aquest  no  pot  natural- 
ment  datar  de  temps  anterior,  com  declara  Villanueva  —  principi 
del  segle  XI.  Pero,  per  altra  part,  com  succehía  tot  sovint,  lo  poemet 
pot  haver  estat  anotat  mes  tart  en  una  fulla  solta;  y  ab  aixó  s'avindria 
la  opinió  de  Rivas,  qui  sens  dupte  coneixía  la  época  de  la  composició 
deis  llibres  de  Oliva,  que  posa  lo  manuscrit  del  «segle  X  o  XI».  Sigui 
com  sigui,  lo  que  podém  donar  per  cert  és  que  en  lo  Scriptorium  de 
Ripoll  ja  hi  havíen  composicions  isolades.  per  la  confecció  de  sem- 
blants  códices  miscelánis  com  los  que  havém  esmentat,  preparades  per 
formar  grans  coleccions  (2),  eó  és  cabalment  aquells  quaterniones  ab 


(1)  Sobre'l  temps  en  que  fou  espatxada,  Villanueva  declara,  Viaje  XIII,  p.  52,  que  «no  es 
del  año  938,  sino  muy  posterior-  y  determina  lo  període  considerant  los  dignataris  eclesiíis- 
tichs  anomenats  en  la  butlla:  «La  coexistencia  de  todos  estos  Prelados  no  se  verifica  sino 
desde  949  á  956>.  Precisament  en  aquest  període  s'escáu  lo  viatge  d'Arnulf  a  Roma. 

(2)  O  també  per  la  recomposició,  com  proba  la  nota  de  Arnallus  Scholasticus  sobx-e  lo  seu 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  169 

monografíes  de  que  parla  clarament  repetides  vegades  l'antich  catá- 
lech.  Axó'ns  dona  lloch  a  fer  una  observado  general  y  d'iraportanoia 
per  l'exacte  coneixement  de  lo  mes  o  menys  intensament  que  treballa- 
ren  los  abats  en  la  colecció  literaria.  En  aquest  punt  lo  temps  de  Oliva 
( 1002-1046)  és  també  l'época  esplendorosa  en  total'historia  milenaria  de 
Santa  María;  pero  l'il-lustre  abat  fóu  encara  un  rich  heréu  per  lo  que  res- 
pecta a  la  propietat  literaria  del  monastir;  axis  ho  dihuen  tots  los  tes- 
timonis  sobre  l'augment  de  la  Biblioteca,  aduhits  flns  ara,  com  tam- 
bé la  senzilla  considerado  que  l'abat  Oliva  y  son  homóniín,  lo  Monjo — 
los  dos  escriptors  del  monastir  mes  coneguts  en  los  temps  primers  de 
l'Edat  Mitja — apreníen,  en  los  tresors  literaris  ja  existents  de  l'aba- 
día,  lo  que  mes  tart  havíen  de  manifestar  prácticament.Per  consegüent, 
han  de  haver  obral  d'una  manera  profitosa  per  Tenriquiment  de  la  Bi- 
blioteca del  monastir,  tant  l'abat  Arnulf  com  los  seus  successors  Win- 
discle  (970-999)  y  Seniofred  (979-1008),  suposició  corroborada  també 
per  altres  indicis.  Pellicer  y  Pagés,  en  la  pág.  51  de  la  seva  historia  del 
monastir  ja  tantes  vegades  citada,  exposa  que  la  Biblioteca  de  Ripoll 
contava  121  volúms  a  principis  del  segle  XI,  després  de  la  mort  de 
l'abat  Seniofred.  No  veyém  aquesta  noticia  confirmada  en  lloch  mes; 
pero  té  tota  la  probabilitat,  y  Ribas,  que  coneixía  exactament  les  pro- 
porcions  de  l'augment  de  la  colecció,  també  opina,  en  un  apéndix  al  seu 
catálech,  que  encara  está  per  publicar,  «es  de  creer  que  se  añadiesen 
muchos  más  en  tiempo  debdicho  Abad».  Tením,  donchs,  d'admétre  un 
desenrotllo  sempre  progressiu  de  la  llibrería  del  monastir;  si  aques- 
ta, després  de  la  mort  d'Oliva,  abarcava  uns  240  volúms,  se  deduheix  de 
lo  exposat  que  ja  abans  del  abadiat  d'Oliva  existía  una  part  molt  consi- 
derable de  la  colecció.  Quin  paper  principal  va  tocar  desempenyar  a  Ar- 
nulf en  los  primers  temps  del  desenrotllo  de  Ripoll,  és  cosa  ja  senyala- 
da  lo  seu  treball  extens  y  escrúpulos  com  abat  y  com  a  bisbe's  deduheix 
deis  nombrosos  detalls,  que  aquí  omitím,  de  les  biografíes  mes  amunt 
citades.  Memoria  especial  mereixen  sos  enérgichs  esforcos  per  la 
reconstrucció  del  monastir,  que  certament  no  pogué  véure  acabada. 
Pero  l'aeta  extesa  ab  motiu  de  la  tercera  consagració  de  la  iglesia,  Acta 
dedicationis  ecclesiae  monasterii  Rivipullensis  A.  977  (Marca  Hispáni- 
ca, App.  Nr.  CXXIII,  col.  917-919,  treta  d'un  cartulari  del  Monastir  de 
Ripoll)  recorda  expressament  los  treballs  d'Arnulf,  del  venerandus 
Abbas,  vir  per  cuneta  laudandus;  en  l'esmentat  poema  l'abat  Oliva 
aiiomena  a  Arnulf  lo  primer  verdader  fondador  de  l'iglesia  de  llavors: 

Est  hic  et  Arnulphus  harum  qui  prima  domorum 
Moenia  construxit  primus  fundamina  (1)  iecit 
Sedis  et  egregiae  praesul  rectorque  Jerundae 


model:  Allata  est  nuper  in  manibus  meis  quaedam  scedula  premonstrans  Beati  Stephani... 
translationem,  cod.  Riv.  40,  fol.  lv.;  comp.  mes  avall. 

(1)    Axis  Villanuova,  en  la  copia  sencera  de  la  poesía  VI,  306  s  ,  en  lo  citat  VIII,  7  fun- 
damenta. 

1909.-13 


170  R.   BEER 

y  la  Brevis  historia  monasterii  Rivipullensis  a  quodam  monacho  Rivi- 
pullensi  scripta  anno  Christi  MCXLVI1  («ex  veteri  códice  Ms.  monas- 
terii Rivipullensis»,  publicada  per  Baluze  App.  Nr.  GCCCIV,  col.  1295 
y  segs.)  fa  memoria  no  solament  del  nou  edifici,  sí  que  també  de  la  fer- 
mesa  d'Arnulf  per  la  estricta  observancia  de  la  ¡regla  monacal — car  a 
axó  s'han  de  reduhir  les  observacions  quelcóm  mal  enteses  sobre  l'in- 
troducció  de  la  disciplina  claustral  per  Arnulf  (1),  d'aquest  autor,  lo 
mes  antich  de  l'historia  del  monastir  y  pot  ser  també  lo  mes  antich  his- 
toriógraf  de  Catalunya. 

Aqüestes  declaracions  sobre  l'abat  Arnulf,  mort  en  970,  «digne 
d'alábanca  en  tots  conceptes»,  havíen  de  ferse  per  preparar  la  com 
prensió  d'una  missió  científica  important  per  l'historia  intelectual  de 
Catalunya  y,  com  esperém  demostrar,  especialment  per  la  deguda 
apreciació  de  l'antiga  Biblioteca  de  Ripoll,  a  la  qual,  en  aytal  sentit, 
sens  dubte  no  s'atinaría;  em  refereixo  al  viatge  d'estudis  que  Gerbert 
de  Aurillac  (Silvestre  II)  feu  a  Espanya  en  l'any  967. 

Desde  l'exposició  sólida,  segons  acostumava,  que  feu  Büdinger — hi 
ha  mes  de  mitja  centuria — de  l'estanpa  de  Gerbert  a  Espanya,  basant- 
se  en  los  origináis  (2),  no  havém  adelantat  un  sol  pas  en  lo  coneixe- 
ment  d'aquest  període  decissivament  important  per  lo  perfeccionament 
de  Gerbert,  encara  que  alguns  han  trobat  múltiples  aclaracions  (3)  a 
qüestions  referents  a  la  vida  y  estudis  de  Gerbert,  part  editant  los  seus 
escrits  com  Olleris  (4),  J.  Havet  (5),  Nic.  Bubnov  (6),  y  part  per  les  in- 
dagacions  de  Prantl  (7),  Karl  Werner  (8),  Alfred  Nagl  (9),  H  Weis- 
senborn  (10)  y  altres.  .  (Seguirá). 


(1)  Com  aqueBta  historia  del  monastir  será  citada  diferentes  vegades  en  lo  curs  d'aquest 
estudi,  consignam  ja  are  que  l'autor  per  la  se  va  narració  se  serví  delsdocuments  de  Ri- 
poll, lo  que  no  fa  sospitar  sa  manera  de  treballar.  Eli  coneix  los  privilegia  de  Lleó  VII  y  de 
Agapit  II,  y  utilisa  exacta  y  principalment  la  ara  mateix  apuntada  Acta  dedicationis,  de  ma- 
nera que  a  vegades  los  dos  textes  s'avenen  mot  per  mot  y  poden  esmenarse  respe&tivament 
comparan  tíos. 

(2)  Uber  Gerberts  wissenschaftliche  und  politische  Stellung,  Habilitationsschrift,  I 
Abteilung  (no  se'n  ha  publicat  mes).  Kassel,  1851. 

(3)  Foulché-Delbosc  no  ha  fet  memoria  del  viatge  de  Gerbert  a  Espanya— en  sos  resul- 
tats  certament  los  mes  importants  per  l'historia  de  les  cienciea  a  l'Edat  Mitja— en  la  Bi- 
bliographie  de  Voyages  en  Espagne  et  en  Portugal,  Revue  Hispanique,  III,  1896,  que  obría 
una  nova  fructífera  perspectiva  a  l'estudi  de  la  historia  de  la  cultura  espanyola.  Aquesta  omi- 
sió  no  passá  desapercebuda  a  la  circunspecció  de  Farinelli,  qui,  en  sos  respectius  suple- 
ments:  Apuntes  sobre  viajes,  Oviedo  1899,  p.  3,  not  2,  apunta  breument  lo  viatge  de  Gerbert, 
donant  empero  com  a  fonts  per  aquest  no  l'informe  de  Richer,  sino  l'edlcíó  de  les  caites  feta 
per  Havet. 

(4)  CEuvres  de  Gerbert,  Clermont-Ferrand  et  París,  1867. 

(5)  Lettres  de  Gerbert  (983-997),  publ.  avec  une  introduction  et  des  notes,  par  Julien  Ha- 
vet; París,  1889. 

(6)  Gerberti;  opera  mathematica.  Berolini,  1899. 

(7)  Geschichte  der  Logik  im  Abendlande,  II,  53  y  segs.  

(8)  Gerbert.  Wien,  1879. 

(9)  Gerbert  und  die  Rechenkunst  des  10.  Jahrhunderts,  volum  CXIV  U888),  d'aquésts  in- 
formes desessious,  pag.  861-922. 

(10)  Gerbert,  Berlín.  1888.— Zur  Geschichte  der  Einführung  der  jetzigen  Ziffern  in  Eu- 
ropa durch  Gerbert,  Berlín,  1892. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      171 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA 


La  tendencia  general  en  la  Edad  media  de  agrupar  las  gentes  de 
la  misma  nacionalidad  dentro  de  las  ciudades  por  oficios  y  profesiones 
y  las  de  raza,  religión  ó  nacionalidad  diferentes  en  barrios  propios, 
verdaderas  ciudades  independientes,  enclavadas  en  el  recinto  de 
otras,  con  puertas  y  murallas  y  régimen  y  establecimientos  para  venta 
de  artículos  de  primera  necesidad  propios,  se  aplicó  al  comercio  tam- 
bién, y  los  comerciantes  tuvieron  sus  fóndacos,  alhóndigas  ó  lonjas, 
verdaderos  barrios  al  modo  de  las  juderías  y  morerías,  en  casi  todos 
los  puertos. 

Era  el  fóndaco  un  edificio  que  servía  de  posada  á  los  mercaderes 
y  de  almacén  á  las  mercancías:  en  su  interior  había  iglesia  y  taberna, 
horno  y  cementerio,  baños  y  tiendas.  La  construcción  y  el  entreteni- 
miento de  la  fábrica  era  de  cuenta  del  príncipe  á  cuya  jurisdicción 
pertenecía  la  ciudad,  fuese  musulmán  ó  cristiano  y  se  destinase  á  cris- 
tianos ó  á  musulmanes  (1);  pero  el  usufructo  de  sus  rentas  era  de  aquel 
á  cuyos  subditos  se  destinaba,  el  cual  disponía  de  él  libremente  para 
darlo,  venderlo  ó  arrendarlo  perpetuamente  ó  por  tiempo  limitado  (2). 


(1)  os  notificamos  que  vuestro  primo  el  rey  de  Mallorca...  nos  pidió 
que  le  diésemos  alhondiga  para  sus  vasallos  en  donde  moren...  y  no  se 
lo  negamos  (carta  de  Zacaría,  rey  de  Túnez,  al  de  Aragón);  que  les  faga- 
des  dar  sus  alfondegues  e  que  ayan  sos  consoles  (tratado  entre  Aragón 
y  Granada  de  14  de  mayo  de  1296;  R.  340-69).  Compárese  sobre  el  fóndaco 
de  los  catalanes  en  Sevilla;  «Memorias  históricas  sobre  la  marina,  comercio 
y  artes  de  la  antigua  ciudad  de  Barcelona»,  tomo  II,  pág.  45);  de  los  de  Tú- 
nez y  Bugia,  id.,  tomo  IV,  87.  Para  Genova,  Veneciay  Pisavide  «IDiplomi 
arabi  del  R.  Arch.  Florentino»,  por  Michaele  Amari,  Firence  MDCCCLXIII, 
págs.  258-281,  286  y  339,  y  «Traites  de  paix  et  de  commerce  et  documents 
divers  concernant  les  relations  des  chrétiens  avec  les  árabes  de  l'Afrique 
septentrional  au  Moyen  age».— París,  1866,  págs.  32,  33,  68,  74, 126,  134,  197 
y  282. 

(2)  Constituimus  te  G.  de  Montecateno  civi  Barchinone  in  consulem 
consulatus  Alfundici  nostri  de  Alexandria  usque  ad  dúos  annos  ita  ta- 
men  quod  cum  fidelis  noster  R.  Ricardi  civis  Barchinone,  quem  in  Ale- 
xandriam  pro  nuncio  destinamus  dictum  alfundicum  adquisierit  eidem 
in  continenti  ducentos  bisancios  alexandrinos  tradere  et  solvere  de- 
beatis.-XVII  k.  julii  1364.-R.  13,  f.  187. 

In  eodem  folio  hay  la  carta  de  indemnización  á  G.  Ricard  de  doscientos 
«bisancios  veteres  alexandrinos»  que  Jaime  I  le  había  dado  «ratione  via- 
tici  quod  pro  nobis  ad  partes  Alexandrie  faceré  tenebatis 

habendos  et  percipiendos  in  redditibus  et  exitibus  alfundici  et  consula- 


172  A.    GIMÉNEZ  SOLER 

Su  recinto  era  inviolable:  pocas  veces  fué  asaltado  por  gentes  ma- 
leantes (1);  nadie  podía  entrar  en  él  con  propósitos  de  inquisición  ó 
registro  sin  licencia  del  cónsul;  ni  debía  obligarse  á  sus  moradores 
á  compartir  el  uso  del  fóndaco  con  mercaderes  de  otro  país  (á). 

Pagaban  los  mercaderes  por  servirse  de  él  ciertos  derechos  que  co- 
braba el  cónsul  como  emolumentos  de  su  cargo  y  era  el  cónsul  la  única 
y  por  tanto  la  suprema  autoridad  del  fóndaco:  como  tal  era  responsa- 
ble de  las  transgresiones  de  la  ley  ó  la  costumbre,  que  en  éste  se  co- 
metieran (3),  pues  debía  evitarlas  en  uso  de  su  autoridad,  por  la  cual 
podía  imponer  penas  corporales  y  pecuniarias. 

No  parecen  instituciones  derivadas  de  un  mismo  tronco,  aunque  se 


tus  nostri»  propter  missiones  et  expensas  quas  in  dicto  viatico  vos 
faceré  oportmt.—eadem  data. 

Damus  plenam  licentiam  et  potestatem  vobis  R.  Arnaldi  quod  po- 
sitis  venderé  et  locare  a  próximo  venturo  festo  S.  Michaelis  septem- 
bris  usque  ad  unum  annum  primum  continué  venturum  et  comple- 
tum...  alfundicum  nostrum  quod  habemus  aput  Tunicium  et  omnes 
redditus  exitius  et  proventus  ipsius  alfundici  et  consulatus  et  omnes 
butigas  a  celo  usque  in  abyssum  et  scribanias  et  tabernam  ipsius 
alfundici...  Barcelona  VI  k.  angustí  1264.— R.  13,  f.  207  v. 

Vendimus  stabilimus  ac  locamus  vobis  Laurentio  Ocom  et  P.  Pas- 
casii  et  vestris  vel  cui  volueritis  ab  isto  festo  Sancti  Michelis  usque 
ad  quinqué  annos...  alfundicum  nostrum...  apud  Tunicium.  .  et  consu- 
latus et  omnes  botigas  et  scribanias...  notarii  et  doane  et  tabernam  ip- 
sius alfundii  et  furnum...  pretio  octingentorum  bisanciorum  argenti... 
non  obstante  stabilimento  quod  de  predictis  feceramus  Berengario  de 
Regeriis...  eo  quia  volumus  quod  vos  satisfaciatis  eidem  Berengario 
de  precio  quod  nobis  daré  debetis...  in  toto  eo  quod  ipse  nobis  et  pro 
nobis  dedit  et  persolvit  ratione  venditionis  quam  ei  de  dicto  alfundico... 
feceramus.  IIII  k.  oct.  12b7.  -R.  15,  f.  66. 

(1)  A.  Abocayt  Ibenumara  e  rayedi:  fem  vos  saber  que  per...  mer- 
caders  ciutadans  de  Mallorchas  nos  es  estat  dit  e  demostrat  que  en 
lany  present  un  fahedor  lur  stant  per  raho  de  mercadería  en  lo  loch  de 
Mostagani  e  estant  en  son  fondech  sots  fe  e  seguretat  vostra  de  nits  ío 
per  algunes  males  persones  degollat  e  mort.  E  el  dit  fondech  los  foren 
furtivament  tretes  e  preses  moltes  quantitats  de  monedes  e  robes  é 
mercaderies. -R.  555,  f.  116  v. 

(2)  E  que  ajen  forn  per  a  coure  lur  pa  e  los  sien  enseguides  les  lurs 
costumas  que  habiten  en  lur  fondech  axi  com  es  acostumat.  E  que  ajen 
scriva  propri  e  noy  aia  part  negun  altre.— Tratado  entre  Túnez  y  Ara- 
gón, 16  die.  1336.  R.  555-40. 

(3)  Al  Rey  de  Granada:  com  laltre  any  en  lo  fondech  deis  cathalans 
de  la  ciutat  dalmeria  fos  atrobat  amagat  un  catiu  xpia  no  de  consenti- 
ment  deis  mercaders,  Ramón  Vencell  solament  com  ell  lauors  tenia 
loch  de  consol  fo  enculpat  daquest  fet  e  condempnat  molt  injustament 
en  mille  dobles  dor.— R.  1122,  f.  10. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      173 

parezcan  en  el  nombre,  la  famosa  del  consulado  de  mar  y  el  consulado 
ultramarino  en  países  de  infieles:  los  cónsules  de  mar  fueron  en  su 
principio,  y  después,  mayorales  de  un  gremio,  jefes  de  una  sociedad 
mercantil  (1),  que  juzgaban  á  sus  consocios  y  á  los  cuales  se  extendió 
jurisdicción  sobre  todas  las  cuestiones  de  interés  para  el  gremio,  aun- 
que ese  interés  no  fuese  muy  directo  ó  inmediato:  era  nada  más  que 
un  tribunal  especial,  necesario  para  la  rapidez  del  trámite  y  para  ga- 
rantía de  acierto  en  el  fallo:  por  esto  hubo  cónsules  en  ciudades  como 
Cagliari  y  otras  en  Sicilia,  después  de  la  unión  de  estas  islas  á  la  mo- 
narquía de  Aragón,  y  en  algún  gremio  se  llamaron  los  mayorales  cón- 
sules también  y  se  les  atribuyó  la  misión  de  velar  por  la  buena  fama 
de  sus  agremiados  en  lo  que  al  gremio  se  refería  (2). 

Por  consecuencia  natural  de  la  situación  de  la  península  el  comer- 
cio terrestre  no  tuvo  importancia,  la  vida  mercantil  se  concentró  en 
las  ciudades  marítimas  y  el  comercio  se  hizo  exclusivamente  casi  por 
la  vía  del  mar:  no  pudo  haber  «cónsules  negociatorum»  en  donde  no 
había  negociantes  y  por  lo  mismo  en  donde  se  implantó  la  institución 
vino  ya  con  la  característica  de  naval  y  el  mar  le  dio  nombre  y  las 
prácticas  del  comercio  marítimo  fueron  los  asuntos  encomendados  á  ella. 

Pero  la  jurisdicción  de  los  llamados  cónsules  de  mar,  y  de  sus  de- 
rivados los  cónsules  de  catalanes  diseminados  en  países  cristianos,  no 
traspasó  los  límites  de  los  asuntos  puramente  mercantiles  (3):  juzgaron 


(1)  El  cónsul  de  Pisa  en  Acre,  nombrado  por  la  República,  era  el  más 
alto  representante  de  este  país  en  Siria;  pero  los  nacionales  písanos  forma- 
ban una  especie  de  municipio  presidido  y  gobernado  por  dos  mayorales  que 
asimismo  se  llamaban  cónsules.— (Adolf.  Schaube  «Handelsgeschichte  der 
romanischer  Volker  des  Míttelmeer  gebiets»,  1906,  p.  173.) 

(2)  Capmany,  II,  92,  gremio  de  tejedores  y  tintoreros. 

(3)  Fidelibus  suis  la.  de  Vico  et  G.  Senau  consulus  maris  in  civi- 
tate  Valencie  constitutis  etc.  Cum  inter  Bernardum  R.  G.  Company 
et  Michelem  Puyol  cives  et  mercatores  Valencie  ex  una  parte  et 
G.  Broyl  ex  altera  vertatur  questiosuper  quibusdam  que  iuxtaconsue- 
tudines  maris  debent  ut  asseritur  terminari.  Ideo  mandamus  et  dici- 
mus  vobis  quatenus  evocatis  qui  evocandi  fuerint  videatis  et  cognosca  - 
tis  super  hiis  in  quibus  locum  habeat  usus  sen  consuetudo  maris  et  ea 
inter  dictas  partes  determinetis  iuxta  dictum  usum  seu  consuetudinem 
maris  breviter  et  de  plano  diffugiis  et  maliciis  quibuslibet  pretermis- 
sis.  Taliter  quod  neutram  partem  videamus  de  cetero  ob  defectum  jus- 
ticie querelantem.  Nos  enim  per  presentes  vobis  super  hiis  comittimus 
vices  nostras.  Datum  Valencie  pridie  nonas  januarii  anno  predicto; 
1306  (1307).-R.  139,  f.  116  v. 

in  festo  nativitatis  Domini  dúo  cónsules  eligantur  qui  sub  certa  for- 
ma dirimunt  causas  maris  et  presunt  in  quibusdam  curtís  riparie  mari- 
time  valentine...  Data  Valencie  XII  k.  januarii  anno  Domini  millmo, 
CCC,  XXX  quarto.  -  Cartas  Reales  2830. 


174  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

los  litigios  entre  sus  compatriotas  si  procedían  aquéllos  del  tráfico: 
fueron  los  representantes  del  gremio  ó  asociación  cerca  de  las  autori- 
dades del  país  ó  de  otros  gremios  en  las  relaciones  de  vecindad:  vela- 
ron por  los  privilegios  de  todos  y  procuraron  la  prosperidad  de  su 
colonia  (1),  pero  sin  representación  ninguna  del  Estado,  cuyos  subditos 


(l)  (Del  cónsul  de  los  catalanes  en  Cáller  á  los  consellers  de  Barcelona)  á 
propósito  del  siguiente  bando:  Ata  hojats  que  manda  lo  noble  goberna- 
dor de  Cerdenya  el  honrat  veguer  de  casteyl  de  Caller  ab  volentat  deis 
consellers  que  per  auctoritat  dalgun  privilegi  ara  novellament  atorgat 
per  lo  senyor  Rey  en  casteyl  de  Caller  e  en  los  habitadors  daquell  que 
quals  estranys  al  dit  castell  declinant  o  vinents  pusque  vendré  en  gros 
e  a  menut  en  lo  dit  castell  totes  mercaderies  e  altres  coses  sues  les 
quals  de  quals  que  parts  de  fora  la  dita  illa  de  Cerdenya  portaran  per 
mar  al  dit  casteyl  o  al  port  daquell.  E  encara  que  pusquen  comprar  en 
aquell  casteyl  totes  mercaderies.  E  aquelles  de  la  dita  illa  trer  e  apor- 
tar e  fer  portar  entre  la  dita  illa  e  fora  lo  dit  casteyl  de  Cayler  damunt 
dit.  Empero  que  no  pusquen  ne  gosen  revendré  en  lo  regne  ne  en  cas- 
tell de  Caller  a  menut.  Encara  que  nuil  hom  si  donchs  cátala  no  era  o 
aragonés  o  espanyol  no  us  ne  pusca  usar  dins  lo  dit  casteyl  dalcun  offi- 
ci  o  officis  arts  ne  mesters  sia  que  sien  publichs  ho  no  sots  pena  de  mil 
morabatins  dor  deis  quals  la  meytat  sia  del  fisch  e  laltra  meytat  deis 
murs  de  la  lapola  del  dit  casteyl  sens  iota  merce  Empero  los  damunt- 
dits  tinents  arts  o  officis  o  mester  ajen  aquel ls  desemparar  dins  lo  cas* 
teyl  de  Cayler  e  daquells  [no  usen  sino  per  tot  lo  temps  del  mes  de  se- 
tembre  present.  E  aquells  qui  teñen  botigues  per  les  lur  robes  que 
ara  an  ajen  venudes  per  tot  lo  mes  de  noembre  primer  vinent.  b£  que  no 
pusquen  comprar  negunes  robes  ne  aquelles  revendré  daqui  a  auant 
en  castell  de  Cayler  sots  la  pena  damuntdita.  Si  donchs  les  mercade- 
ries que  vendrien  no  auien  portades  de  fora  la  illa  de  Cerdenya  axi 
com  damunt  es  dit  lo  qual  temps  a  ells  dat  de  gracia  especial. 

Perjuicios  que  según  él  traía  ese  bando  á  los  mercaderes  y  navegantes 
y  á  toda  la  Universidad  de  Cáller  — Primerament  cor  si  gents  destranya 
nació  poden  aportar  daltres  parts  e  vendré  en  gros  e  a  menut  en  Ca- 
ller noyc  cal  aturar  cátala  nengu  per  fer  mercadería  cor  molts  pisans 
napoletans  e  daltras  nacions  qui  auien  a  comprar  en  castell  de  Cayler 
deis  mercaders  catalans  ara  no  compraran  res  ans  o  aportaran  daltres 
parts  e  poranne  fer  mellor  mercat  per  co  com  major  mercat  nauram 
E  auran  major  poder  que  aades  noyc  an  los  catalans  quant  en  moneda. 
Encara  mes  que  si  tots  los  estrangers  sino  catalans  e  aragoneses  hinc 
iscien  molt  sera  gran  dan  del  casteyl  mes  que  profit  per  co  com  hinc 
ha  molts  e  diverses  arts  destranya  nació  co  es  poblé  menut  axi  com 
son  asaunadors  caxers  sastres  farceters  e  daltres  officis  ab  los  quals 
los  catalans  qui  han  arts  viven  y  saiuden  en  moltes  maneres.  E  si 
aquests  hinc  ixen  sis  faran  los  catalans  com  noyc  poran  viure.  E  es 
aquesta  la  raho  que  en  aquest  casteyl  a  molts  sarts  e  pollins  (de  Apu- 
lia)  asaunadors  e  adobadors  de  peyls.  E  els  sabaters  de  poch  poder  e  a 
nich  molts  preñen  peyls  daquells  a  espera.  E  com  han  íetes  les  sabates 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      175 

eran,  sin  autoridad  de  ninguna  especie;  sus  reclamaciones  directas  á 
los  soberanos  del  país  de  su  residencia  no  tuvieron  nunca  más  carácter 
que  el  de  súplica  y  en  casos  de  atropello  no  podían  buscar  satisfacción 
á  sus  agravios  de  otro  modo  que  recurriendo  al  monarca  de  su  propio 
país:  si  alguna  vez  desempeñaron  cargo  diplomático  ó  se  les  invistió 
de  poder  representativo  fué  por  virtud  de  un  mandamiento  especial 
para  un  caso  determinado  y  no  porque  su  calidad  de  cónsules  les  diese 
derecho  á  serlo. 

Esa  especie  do  representación  diplomática,  hablando  á  la  moderna, 
la  tuvieron  no  por  razón  de  su  oficio  ni  siquiera  por  costumbre,  sino 
por  el  prestigio  de  sus  gobiernos  y  fué  mayor  cuanto  más  grande  era 
su  prestigio  personal  propio,  la  confianza  que  inspiraba  su  honradez, 
talento  ó  experiencia  ó  el  renombre  de  su  apellido;  mas  como  en  ge- 
neral no  reunían  esas  cualidades,  en  la  Corona  de  Aragón  al  menos, 
nunca  se  invistió  á  un  cónsul  de  poder  representativo  á  modo  de 
embajador  extraordinario,  y  prefirióse  enviar  delegados  especiales  de 
más  alto  linaje  á  someter  esos  asuntos  diplomáticos  á  la  gestión  de  los 
cónsules  residentes. 

Los  más  interesados  en  sostener  y  acrecentar  el  prestigio  y  autori- 
dad del  cargo  no  tuvieron  inconveniente  en  achicarlo  prescindiendo 
de  quienes  lo  desempeñaban  ó  rebajándolos  á  la  calidad  de  segundo- 
nes en  negocios  que  parecían  de  su.  exclusiva  competencia  por  haber 
sido  suyos  la  iniciación  y  el  desarrollo  de  aquéllos.  Las  ciudades  de 
Barcelona  y  Valencia  armaron  en  1315  una  escuadra  contra  los  pira- 
tas africanos  y  requeridas  por  el  rey  de  Bugia,  con  quien  estaba  en 
guerra  el  de  Tremecén,  llevaron  sus  naves  á  este  puerto,  derrotaron  á 
los  marinos  de  Abuhamo  y  devolvieron  la  libertad  y  la  paz  al  de  Bu- 
gia; más  tarde  reclamaron  indemnización  de  los  gastos  del  armamento, 
apreciados  en  doce  mil  doblas:  negóse  el  moro,  que  dijo  ser  suficiente 
indemnización  el  botín  ganado  en  las  naves  enemigas  (1)  y  quisieron 


e  venudes  paguen  e  preñen  atretant  a  manleuta.  E  axi  viuen  los  uns 
ab  los  altres.  E  axi  es  de  les  altres  arts.  E  axi  meteix  se  farien  deis  ca- 
talans  mas  no  ycha.  E  siu  ha  axi  mateix  son  pochs  e  an  poch  poder  e 
no  poden  fer  espera.  Encara  senyor  si  per  aventura  vendrán  en  casteyl 
de  Caller  alguns  mercaders  catalans  ab  mercaderies  no  les  poran  ven- 
dré cor  no  trobaran  aqui  les  venen  si  donchs  non  fan  a  gran  perdua 
cor  noyc  ha  nolts  poderats  catalans  qui  a  diners  de  present  po- 

guessent  molt  comprar  axi  com  fan  alguns  destranya  nació  aqui  los 
mercaders  catalans  poden  vendré.  E  si  acó  se  segueix  noych  vendrá 
negu  cor  no  es  hom  bon  mercader  ab  perdre.  Aquest  capítol  ses  recep- 
tat  a  profit  de  pochs  e  a  dan  de  molts. 

(1)  En  nom  de  Dieus.  De  nos  Abdalla  alamir  lobaya  Bacri  (asi  en 
el  texto  árabe)  [filio  d]el  alamir  lobaya  zacherie  filio  de  lomara  (emires) 
araxidina.  Al  noble  rey  e  hondrado  e  alto  poderoso  e  cumplido  en 


176  A.   GIMÉNEZ  SOLER 

los  cristianos  que  ese  botín  no  entrase  en  cuenta:  Barcelona  creyó 
conveniente  tratar  y  envió  un  embajador,  Pedro  Vigatá,  prescindiendo 
del  cónsul  ó  de  quien  hacía  sus  veces,  y  la  única  participación  que  di© 
á  éste  en  el  asunto  fué  ofrecerle  cien  doblas  de  oro  si  conseguía  el  pago 
íntegro  de  las  doce  mil  de  la  escuadra  (1).  Cuando  Jaime  II  se  mezcló 


totes  coses  don  Jayme  rey  de  Aragón  e  de  Valencia,  Cerdenya  e  Cór- 
cega, Comte  de  Barchna  e  senyor  de  tota  la  mar  (almirante)  e  senya- 
lero  maior  capitán  general  de  Roma,  manténgalo  Dios  e  cumpla  todos 
sus  entendimientos  en  todas  cosas  Saludes  muy  tes  con  cumplimiento 
de  buena  amor,  femos  vos  saber  en  esta  nuestra  carta,  mantenga  vos 
Dios  en  bona  honor  e  en  vostre  ensalzamiento  e  mantenimiento  alto  e 
cumplido,  de  la  nuestra  ciudad  de  Cocentina.  manténgala  Dios.  E  fe- 
mos vos  saber  que  viemos  la  vuestra  carta  hondrada  e  entendiemos  lo 
que  nos  enviavades  decir  de  la  bona  voluntat  e  de  la  bona  amiganya 
sana  e  cumplida  e  guardada  en  lo  que  paresce  e  no  paresce  (lo  presente 
y  lo  pasado),  la  qual  amistat  e  amiganca  es  verdadera  e  clara  e  acabada 
e  mantenida  de  vos  a  nos.  E  vos  avets  en  nos  todo  aquello  mismo  de 
bona  amor  e  de  bon  cumplimiento  assi  como  vos  podees  estar  ben 
pagado.  E  vos  sabedes  que  ha  entre  nos  e  vos  de  las  pazes  firmadas  en 
bona  amor  e  por  tiempo  e  dieus  nostre  senyor  las  aduga  a  bon  acaba- 
miento. E  enviastes  a  nos  a  demandar  el  aver  que  fue  espendido  en  las 
galeras,  las  quales  galeras  prisieron  las  galeras  de  Muza  filio  de 
Ozmen.  E  esta  combeniencia  no  fue  entre  nos  e  vos  ni  fue  obligada  ni 
fue  firmada  entre  nos  e  vos  mas  fue  tractamiento  con  vuestros  manda- 
deros los  primeros  quando  tractaven  que  les  galees  de  Muza  filio  de 
Ozmen  sobredito  eren  en  la  mar  fueron  cartas  de  nos  a  vos  como  vos 
faziamos  saber  el  feyto  de  les  galeres  asi  como  lo  deviamos  nos  fer  por 
las  pazes  que  eran  entre  nos  e  vos.  E  las  ditas  galeras  que  fuesen 
vuestras.  E  esto  mismo  fueron  las  nuestras  cartas  al  rey  de  Mallor- 
chas.  E  si  entre  nos  e  el  fuesse  alguna  avinencia  ho  algunes  condicio- 
nes nos  eremos  aparellados  de  cumplir  todas  aquellas  cosas  e  a  vos 
aquello  mismo.  Que  vos  sodes  el  rey  mayor,  el  mas  hondrado,  el  mas 
apoderado,  el  mas  nombrado,  el  mas  alto,  aquell  que  nunca  fallió  nin- 
gunas cosas  quel  prometies  en  nuytes  ne  en  dias.  E  nos  quant  sople- 
mos que  los  vuestros  ovieron  preses  las  sobredichas  galeas  fuemos 
muy  alegres  e  muy  pagados  por  la  bona  amistat  e  por  las  bonas  pazes 
que  son  entre  nos  e  vos  e  sobre  esto  fue  esta  mandaderia  entre  vos  e 
nos;  e  las  nuestras  cartas  son  en  poder  vostre  e  las  vuestras  son  en 
poder  nostre  e  de  todo  esto  noy  ningunas  cosas  que  se  contenga  mas 
en  aquellas  condiciones.  E  aquellas  presonas  que  tractaron  aquesto 
con  nos  en  estos  feytos  son  sanos  e  bivos  e  lo  saben  por  cierto  e  lo  re- 
fermaran  e  sen  acordaran.  E  nos  non  somos  tenido  daquesto  e  non  so- 
mos obligados  e  las  pazes  que  son  entre  nos  e  vos  no  son  desfeytas 
mas  son  firmas  e  guardadas  e  en  bona  fe  como  deve  seer  a  nos  firme  e 
nos  obligados.  E  nos  tenemos  aquellas  en  piet...  Scripta  XXVI  dias  de 
Dolquieda  en  era  de  DCC  e  XV.  (21  febrero  1316.) 
(1)    Capmany,  II,  72. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  LYF1ELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      177 

directamente  en  el  asunto  hizo  ir  á  Bugia  un  extraño,  á  Miguel  March, 
ciudadano,  que  no  había  intervenido  hasta  entonces  en  el  asunto  (1), 


(1)  En  Jacme  per  la  gracia  de  Deu  Rey  Darago  de  Valencia  de 
Sardenya  et  de  Corsega  et  Comte  de  Barchinona  et  de  la  Sancta  Es- 
gleya  de  Roma  Senyaler  Almirayl  et  Capitán  General  Al  molt  noble 
et  molt  honrat  Abdala  Alamir  Abibacrit  fiyl  del  Alamir  Abicacharia 
fiyl  del  Alamir  Rey  de  Bugia  saluts  moltes  et  honor  com  a  Rey  per 
qui  volriem  molta  b  jna  uentura.  Rey  auemreebuda  uostra  letra  de 
resposta  a  aquela  nostra  letra  queus  enuiam  per  la  qual  uosrequerim 
eus  prega  m  que  uos  segons  uostra  paraula  e  promesa  que  dixes  et  faes 
al  feel  nostre  en  Bn.  Benencasa  tenent  loe  del  nostre  Cónsul  en  Bugia 
dauant  los  altres  Consols  aqui  eren  de  la  qual  promesa  es  cert  a  nos 
per  carta  segellada  ab  los  segells  deis  dits  Consols  so  es  que  si  a  Deu 
plahia  que  la  nostra  armada  agües  uictoria  sobre  la  armada  del  Rey 
de  Tiremce  que  satisfariets  la  dita  armada  nostra  de  tot  co  que  costas 
darmar  et  de  totes  messions  a  nos  et  a  qui  nos  uolguessen  Que  uos 
pus  les  galees  nostres  de  Barcelona  et  de  Valencia  ab  aqueles  del  Rey 
de  Malyorcha  que  foren  ab  elles  desbarataren  et  uenceren  la  tarida  de 
Bohamo  Rey  de  Tirimze  en  gran  honor  et  profit  uostre  et  de  la  uostra 
térra  et  de  uostres  gens  volguessets  atendré  et  complir  90  que  prome 
ses  axi  que  pagassets  per  rao  de  les  dites  galees  de  Barcelona  et  de 
Valencia  a  nos  et  en  nom  et  en  loch  nostre  al  feel  nostre  en  P.  Vigata 
Ciutada  de  Barchinona  lo  qual  especialment  per  acó  ab  la  dita  letra 
nostra  uos  tramesem  tot  co  que  costaren  darmar  et  de  totes  messions 
E  costaren  entre  tot  segons  que  nos  ne  som  certificáis.  XII  millia  liures 
de  barchinonenses  quen  ualen.  XII  mille  dobles  daur  en  la  qual  letra 
uostra  de  resposta  nos  auets  feyt  saber  que  daquesta  rao  no  hac  aui- 
nenca  entre  nos  et  uos  ne  fo  obligada  ne  fermada  e  que  daco  res  nos 
conté  en  les  cartes  que  son  entre  nos  et  uos  a  la  treua.  E  per  acó  es 
que  nons  en  sots  tengut.  E  acó  et  tot  lals  que  en  la  dita  resposta  nos 
trameses  a  dir  entesem  complidament.  A  les  quals  coses  Rey  vos  res- 
ponem  que  be  sabem  nos  que  en  les  dites  Cartes  de  la  treua  e  de  les 
couinences  que  son  entre  nos  et  uos  no  es  contengut  res  de  les  coses 
damunt  dites  ne  nos  per  aqueles  cartes  non  entenem  a  demanar  Mas 
demanam  voso  per  raho  quens  promeses  al  dit  tinent  loe  de  Consol 
nostre  d¿  la  qual  promesa  nos  som  certs  et  auem  testimoni  escrit  deis 
altres  consols  segons  que  dit  es  qui  eren  denant  uos  presents  co  es 
quens  degues  scriure  et  pregar  de  part  uostra  que  com  uos  aguessets 
entes  que  Bochamo  armaue  galees  et  altres  leyns  contra  uos  et  uostra 
térra  Encara  que  deuia  trametre  per  térra  gent  gran  de  cauall  et  de 
peu  pera  cercar  la  ciutat  uostra  de  Bogia  Que  fos  plaer  nostre  que  nos 
en  aquest  cas  vos  deguessem  fer  ajuda  de  galees  et  darmada  per  tal 
que  la  armada  de  Bohamo  a  uos  ne  a  uostra  térra  ne  a  uostres  gens  no 
pogues  malfer.  E  que  si  a  Deu  plahia  que  la  armada  nostra  agües  vic- 
toria contra  la  armada  de  Bohamo  vos  en  aquest  cas  promesses  pre- 
sents tots  los  damunt  dits  que  satisfariets  la  dita  armada  de  tot  co  que 
costas  darmar  et  de  totes  messions  a  nos  o  a  qui  nos  volguessem.  En- 


178  A.    GIMÉNEZ   SOLER  3 

prescindiendo  también  del  cónsul,  como  si  éste  fuese  extraño  al  nego- 
cio y  no  hubiera  pasado  todo  por  sus  manos  antes  que  por  las  de 
nadie. 

De  notar  es,  sin  embargo,  que  la  preterición  era  puramente  nomi- 
nal y  que  tanto  el  Pedro  Vigatá,  como  el  Miguel  March,  eran  figuras 
de  relumbrón,  faltos  de  influencia  en  la  corte  musulmana  ante  la  cual 
habían  de  reclamar  y  que  el  único,  cuyas  gestiones  podían  ser  eficaces 
era  el  mismo,  cuyos  servicios  se  relegaban  á  segundo  término:  prác- 
ticos y  positivistas  los  conselleres  de  Barcelona  demostraron  pensar  y 
creer  esto  al  ofrecer  á  Benencasa  la  prima  de  cien  doblas  si  la  deuda 
se  satisfacía  íntegra  ó  la  parte  proporcional  si  el  moro  rebajaba  y 
¡quién  sabe  si  el  ir  un  mandatario  especial  á  recibir  el  dinero  fué  por 
miedo  de  los  barceloneses  á  que  las  doce  mil  doblas  se  convirtiesen 
en  prima! 


cara  que  si  la  armada  de  Bohamo  feria  per  escapar  en  uostra  térra 
que  sens  negun  embarch  aquella  armada  et  les  persones  que  fosen  en 
uostre  poder  fariets  liurar  al  Capitani  de  la  armada  nostra.  E  el  dit 
Bn.  Benencasa  tinent  loch  de  Consol  mantinent  scrich  nos  daco  E  la- 
uors  armassense  galees  et  altres  leyns  armats  per  manament  nostre 
en  les  ciutats  nostres  de  Barcelona  et  de  Valencia.  E  nos  aut  lardit  del 
dit  tinent  loch  de  Consol  íeem  nostre  manament  espres  personalment 
en  la  dita  Ciutat  de  Barcelona  on  lauors  erem  et  per  cartes  nostres  a 
la  ciutat  de  Vatencia  que  les  Galees  de  cascuna  ciutat  uenguesen  et 
saiustasen  en  Euica  e  que  daqui  en  continent  anasen  a  cercar  la  arma- 
da del  dit  Bohamo  per  descomfir  la  ab  la  ajuda  d°  Deu.  E  segons  nos- 
tre manament  axi  fos  fet  que  per  les  Galees  nostres  ab  les  quals  foren 
aquelles  del  Rey  de  Malyorcha  fo  uencuda  et  desbaratada  la  armada 
del  dit  Bohamo  a  gran  honor  a  gran  be  et  a  gran  profit  et  restaura- 
ment  de  les  uostres  gens  et  de  la  uostra  térra  E  a  gran  deshonor  et 
uenciment  de  uostres  enemichs  segons  que  totes  aqüestes  coses  et 
daltres  sobre  aquest  feyt  vos  emuiam  a  dir  pus  complidament  per  la 
dita  primera  letra  nostra.  E  aqüestes  son  les  raons  per  les  quals  nos 
uos  demanam  co  que  les  dites  galees  nostres  costaren  cor  la  promesa 
et  la  paraula  que  nos  dixes  uos  obliga  a  acó  car  coue  se  molt  a  Rey  e 
encare  a  tot  altre  hom  de  atendré  co  que  diu  et  promet.  Per  que  Rey 
altra  uegada  uos  requerim  eus  pregam  que  les  dites  XII  mille  dobles 
daur  que  costaren  les  dites  Galees  nostres  segons  uostra  promessa  et 
uostra  paraula  paguets  et  deliurets  per  nos  al  feel  nostre  en  Michel 
March  Ciutada  de  Barchinona  portador  de  la  letra  queus  trametem 
specialment  sobre  acó  E  uos  faent  acó  complirets  uostra  paraula  et 
uostra  promesa.  E  en  son  temps  nos  et  nostres  gents  trobariets  pus 
appareilats  a  uostra  honor  et  a  uostre  profit  et  de  uostra  térra  et  uos- 
tres gents  contra  uostres  enemichs,  En  altra  manera  conuindria  nos 
enan  tar  sobre  acó  al  nostre  dret  et  de  les  nostres  gents  damunt  dites 
a  auer  compliment  de  co  a  nos  comeses  Dada  en  Tarragona  XXVI 
djes  anats  del  mes  de  Maig  en  lany  de  nostre  Senyor  de  M.  CCC.  XVI. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA.  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      179 

• 

Un  caso  análogo  se  dio  cinco  años  después,  siendo  también  consol 
Bernardo  Benencasa,  al  mismo  que  manejó  el  asunto  anterior:  Jaime  II 
había  enviado  á  Bugia  para  el  arreglo  de  asuntos  pendientes  con  el 
rey  de  esta  ciudad  el  mismo  Pedro  Vigata,  pero  el  negociador  fué 
Benencasa  y  á  él  se  debió  lo  bueno  que  de  la  embajada  se  obtuvo  (1). 


(1)  Al...  Rey  darago...  Bn.  Benencasa  tinent  loe  de  consol  en  Bo- 
gia  per  lonrat  en  Bn.  dez  soler  uguet  bonet  mercader  de  Valencia... 
mercader  de  Barchinona  per  nos  et  per  tots  los  altres  mercaders  de  la 
vostra  senyoria  que  som  en  la  senyoria  del  Rey  de  Bogia  homils  ho- 
mens  e  vassayls  vostres...  feem  saber  que  disapte  XIIII  dies  en  febrer 
aben  P.  vigata  missatge  uostre  ensemps  fom  dauant  la  presencia  den 
Jacop  ben  gania  alfaqui  fas  e  cehylla  del  dit  Rey  de  Bugia.  Et  en  Pere 
Vigata  presentali  les  cartes  les  quals  de  part  de  uos  senyor  ha  portat 
al  Rey  de  Bugia  e  eyll  reebels  e  feuli  resposta  que  les  trametria  al  Rey 
qui  era  en  Costantina  e  que  dins  breu  temps  li  faria  resposta.  Ab  ay- 
tant  partimnos  dell  e  el  dissapte  seguent  so  fo  al  VIII  jorn  torna  lo  dit 
en  Pere  Vigata  e  nos  tots  sobredits  ab  eyll  ensemps  dauant  lo  dit  alfa- 
qui e  demanali  resposta  de  les  dites  cartes  e  encara  de  tots  los  capitols 
en  aqueles  contenguts  e  eyll  respos  que  a  uos  seriyor  fahia  resposta 
segons  quel  Rey  de  Bugia  li  auia  manat  per  I  carta  la  qual  al  dit  Pere 
Vigata  liura...  Mas  dix  que  a  mi  Bn.  Benencasa  no  daria  per  uos 
senyor  daqui  auant  lo  traut  ne  90  quin  romanía  a  pagar  daquest  any 
present  qui  sera  complit  per  tot  lo  mes  de  marc  la  qual  cosa  son  pres 
de.  DCCC.  LXXX.  dobles  fins  que  liayats  fet  trametre  III  sarrahins  e 
I  sarrahina  los  quals  son  en  Tarragona  e  foren  preses  dins  la  treua  per 
I  corsari  de  Mallorches  qui  aquells  en  Tarragona  amagadament  vene 
no  en  enquant  publich  e  daltre  part  I  sarrahina  que  fo  ab  aquells  en- 
semps presa  la  qual  es  en  Barchinona...  Encara  demana  que  li  facats 
deliurar  II  sarrahins  les  quals  con  en  Mallorcha  e  foren  preses  per  les 
galees  de  Barchna  e  retenguts  per  lo  llochtinent  del  Rey  de  Mallorcha 
quils  tolch  an  Pere  Vigata  saben  que  eren  de  Bugia...  e  com  cea  certa 
cosa  que  tots  los  sobredit  sarrahins  sien  de  Bugia  deuen  esser  deliures 
segons  la  forma  de  la  treua  el  Rey  de  Bugia  diu  que  si  uos  senyor  los 
dits  sarrayns  no  li  retets  que  eyll  sen  entegrara  en  les  persones  deis 
crestians  que  aci  son  e  que  asi  ce  pot  eyll  reteñir  aquests  com  uos 
aqueys  perqué  senyor  clamam  merce  a  la  uostra  alta  senyoria  que  a 
uos  placía  de  fer  deliurar  los  dits  sarrahins  ab  tot  go  del  lur...  quel  Rey 
de  Bugia  plaer  aura  que  uos  li  digats  de  no  per  90  que  aja  alcuna  raho 
docupar  nos  e  nostres  bens  e  uolriao  fort  mal  per  que  aqueys  catius 
qui  ualen  aejats  poch  fo9en  preses  e  catius  ben  VIII  o  X  mercaders  que 
ha  de  uostra  senyoria  en  la  senyoria  del  Rey  de  bugia  axi  com  en  la 
ciutat  de  Bugia  e  en  Giger  e  en  Alcoyll  e  en  Costantina  ab  plus  de 
XX  mille  ualen...  axi  que  negun  de  nos  no  sich  poria  hixir  fins  que  eyll 
aja  aqueys  sarrahins...  Encara  senyor  demana  que  diu  que  fo  presa  en 
la  ñau  den  Pelliser  per  les  galees  de  Barchinona  tanta  de  roba...  del 
alfaqui  e  de  II  altres  sarrahins  de  Bugia  qui  ualia  DCC  dobles  la  qual 
diu  que  portaua  en  comanda  Mahomat  ben  leylia  sarrahy  dalmeria  lo 


180  A.   GIMÉNEZ  SOLER 

Y  no  podía  ser  de  otro  modo  si  los  cónsules  eran  hombres  de  empuje 
y  no  favorecidos  con  el  cargo  por  el  lucro  que  de  él  les  provenía:  el 
conocimiento  de  los  hombres,  de  las  costumbres  y  de  la  lengua  se 
unía  á  su  propio  prestigio  y  al  que  les  daba  su  representación  y  todo 
esto  faltaba  á  los  embajadores  más  astutos  y  de  más  alta  categoría. 
Cualquiera  que  fuese  su  moralidad,  para  los  musulmanes  el  cónsul  era 
el  representante  de  un  rey  ó  de  una  república  y  en  los  casos  graves  y 
urgentes,  cuando  el  tiempo  no  permitía  recurrir  á  embajadas  solemnes 
eran  los  cónsules  con  quienes  trataban  y  los  cónsules  de  las  otras  na- 
ciones los  que  tomaban  por  testigos  y  por  firmeza  y  garantía  de  sus 
promesas  y  compromisos.  Estos  actos  (1)  son  los  que  realzan  el  consu- 
lado de  ultramar  y  lo  convierten  en  germen  de  las  embajadas  perma- 
nentes. Ni  había  entre  ellos  categorías,  si  bien  naturalmente  gozaban 
de  mayor  influencia  los  residentes  en  ciudades  de  gran  tráfico  y  asiento 
de  cortes,  que  los  domiciliados  en  población  secundaria  políticamente 
ó  de  escasa  importancia  mercantil. 

Fundar  esa  jerarquía  de  cónsules  y  vicecónsules  y  hasta  de  cónsu- 
les suplentes  en  frases  vagas  que  no  son  sino  meras  fórmulas  (cónsul 
generalis  in  regno...  cónsul  cathalanorum  in  civitate...)  ó  en  conce- 
siones graciosas  (derecho  del  cónsul  á  nombrar  sustitutos  en  sus 
ausencias)  (2),  es  desconocer  el  espíritu  de  la  Edad  media,  opuesto  á 


qual  es  en  Barchinona.  Encara  senyor  demana  roba  la  qual  auia  en  la 
dita  ñau  heamet  ben  saat  aben  cable...  tincara  roba  e  mercade- 

ría que  auia...  Mahomet  benali  albelliQÍ  lo  qual  sen  menaren  les  ga- 
lees  de  xibilia  qui  ualia  C  dobles  ..  e  diu  que  si  eyll  satisfets  da<jo  que 
lauors  eyll  dará  a  uos  <;o  que  román...  en  conill  corcaui  de  Tarragona 
fo  ab  lo  seu  leny  armat  en  lo  port  de  lentiscle  en  euica  e  entra  en  la 
ñau  den  Pere  Lambert  on  lo  nostre  missatge  e  yo  dit  Bn.  Benencasa 
e  el  missatge  del  Rey  de  Bugia  erem  e  en  presencia  de  tots  confeca 
que  eyll  ara  pocha  auia  armat  en  Murcia  e  que  auia  preses  sarrahyns 
de  Tunic  e  de  Bugia  los  quals  diu  lalfaqui  que  eren  aquels  de  la  senyo- 
ria de  Bugia  so  es  de  Giger  e  dalcoyll  X  e  quels  auia  fet  rescatar  mas 
lalfaqui  diu  que  aquels  los  ven  en  Mallorcha...  e  prega  a  mi  que  yon 
degues  a  uos  senyor  escriure  que  ios  plaer  e  mer<;e  uostra  que  uos 
castigassets  al  dit  en  Conill  en  tal  manera  que  tots  los  altres  ne  prese- 
sen  exempli  car  diu  que  negun  no  pot  dir  auen  muller  e  infans  e  tinen 
alberch  en  la  uostra  senyoria  que  puscha  armar  en  senyoria  daltre 
Rey  e  fer  dan  a  aquels  ab  los  quals  uos  senyor  auets  treua  e  pau. 
Escrita  en  Bugia  dicmenge  XXII  dies  de  febrer. 

(1)  El  acta  de  una  de  esas  reuniones  de  todos  los  cónsules  cristianos 
residentes  en  Túnez  la  publiqué  en  el  Anuari  del  Instituí  d'estudis  catalans 
de  1907,  pág.  220:  en  el  doc.  nota  de  la  p.  177  se  afirma  que  se  acordó  en 
otra  el  socorro  de  la  escuadra  de  Barcelona  y  Valencia  á  Bugia. 

(2)  Le  Commerce  et  les  raarchands  dans  l'Italie  méridionale  au  XUIe  & 
au  XlVe  siécle,  par  Georges  Iver.— París,  1903,  ps.  199  y  200. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      181 

cuanto  significase  organización  sistemática  moderna  y  trasladar  ésta 
á  los  tiempos  pasados  colocando  las  cosas  en  el  lado  opuesto  al  que 
entonces  ocupaban:  la  frase  loco  vel  vice  consulis  no  indica  jurisdicción 
ni  categoría,  sino  sencillamente  el  origen  de  la  autoridad:  era  cónsul 
quien  había  obtenido  el  nombramiento:  vicecónsul  ó  lugarteniente  de 
cónsul  el  sustituto  del  cónsul,  nombrado  por  éste  ó  por  los  individuos 
de  la  colonia.  Causas  muy  diferentes  producían  esas  sustituciones: 
el  uso  de  convertir  los  empleos  en  gracias,  vicio  muy  común  en  lo 
eclesiástico  y  en  lo  seglar,  una  de  ellas:  el  otorgar  empleos  reproduc- 
tivos con  el  fin  de  que  las  rentas  fuesen  paga  de  servicios  de  índole 
muy  diversa  (1)  otra  y  la  venta  de  cargos  con  derecho  á  desempe- 
ñarlos por  una  tercera  persona,  que  lo  compraba  ó  arrendaba  por  un 
tanto  más  alzado,  de  lo  cual  presento  algún  ejemplo  en  las  notas  pre- 
cedentes, no  fué  de  las  menos  ocasionales  de  aquellas  sustituciones. 

Los  cónsules  ultramarinos  en  países  de  infieles  son  en  la  Corona  de 
Aragón  anteriores  á  los  cónsules  de  mar  de  Valencia  y  Barcelona: 
nacieron  también  como  jefes  ó  regidores  de  una  colonia  de  comercian- 
tes, mas  no  para  gobernarla  en  los  asuntos  de  su  profesión  únicamen- 
te, sino  en  todos  los  órdenes  de  la  vida:  su  jurisdicción  salió  de  lo 
mercantil  para  llegar  á  lo  civil  propiamente  dicho  y  á  lo  criminal;  go- 
zaron de  todos  los  atributos  de  la  soberanía  y  proceden  de  los  jefes  de 
las  expediciones  puramente  mercantiles  ó  mercantiles  y  diplomáticas 
á  la  vez,  que  iban  á  países,  entonces  muy  lejanos  si  la  distancia  se 
mide  por  el  tiempo  empleado  en  el  viaje  y  no  en  medida,  y  permane- 
cían mucho  tiempo  fuera  de  su  patria  (2).  A  estos  jefes  se  les  dio  autori- 
dad omnímoda  sobre  los  expedicionarios  durante  su  ausencia  del  país 
de  origen,  y  cuando  las  expediciones  dejaron  de  ser  periódicas  y  la  po- 
blación mercantil  cristiana  se  fijó  en  determinados  puertos  de  maho- 
metanos, lo  uno  por  la  especial  consideración  en  que  se  tenían  los  par- 
tidarios de  cada  religión  y  lo  otro  por  tener  más  garantías  de  justicia  se 
guardó  lo  antiguo  y  se  procuró  que  se  guardase,  reservando  al  cónsul 
la  función  de  administrar  justicia  sin  clase  alguna  de  limitaciones  (3). 


(1)  El  primer  cónsul  de  Túnez,  representante  de  un  gobierno  monár- 
quico, Enrique,  abad  de  Trapani,  nombrado  por  el  Emperador  Federico  II, 
apenas  residió  en  aquella  ciudad. — Schaubb,  p.  303. 

(2)  Casos  cita  Schaubb  (p.  175)  de  cónsules  de  Genova  que  no  tuvieron 
otra  misión  que  la  de  presidir  esas  caravanas,  con  las  cuales  iban  á  Oriente 
y  vivían  aquí  y  regresaban  luego  á  la  patria. 

(3)  Dilectis  et  fidelibus  suis  universis  tam  subditis  nostris  quam 
alus  ad  quos  presentes  pervenerint.  Salutem  et  gratiam.  Cum  dilectun 
et.fidelem  nostrum  R.  de  Conquis  burgensem  ad  illustrem  Regem  Mac- 
fredum  et  ad  soldanum  Babilonie  transmittamus  pro  negociis  nostris. 
Rogamus  dicimus  et  mandamus  vobis  quatenus  eundem  diligatis  etho- 
noretis  eumdem  et  navem  suam  manuteneatis  et  deffendatis  contra 


182  A.   GIMÉNEZ  SOLER 

En  el  nombramiento  de  cónsules  hubo  muchas  usanzas:  Jaime  I 
en  1266  cedió  ese  derecho  real  al  municipio  de  Barcelona;  pero  el  pri- 
vilegio, según  consta  de  su  texto,  se  refería  á  los  jefes  de  las  expedi- 


omnes  personas  sicut  nos  personaliter  faceretis.  Taliter  facientes  quod 
de  vobis  se  nobis  valeat  colaudare  et  fidelitatem  vestram  valeamus 
índe  mérito  comendare.  Data  in  calat.  XIIII  k.  junii  anno  Domini 
MCCLX  quarto.-R.  18,  175  v. 

Damus  et  concedimus  fideli  noslro  Raymundo  de  Conquis  burgensi 
Montispesulani  misatgeriam  Alexandrie  ita  quod  vos  sitis  nuncius  nos- 
ter  dicti  viatici  et  non  aliquis  alius  et  possitis  ducere  vobiscun  navem 
(sic)  o  naves  quas  volueritis  in  viatico  seu  missatgeria  predicta  et  nullus 
de  térra  nostra  mercator  vel  alius  sit  ausus  iré  versus  Alexandriam 
cun  aliquo  ligno  vel  nave  nec  cum  aliquibus  mercaturis  nec  naven  vel 
lignum  causa  eundi  in  Alexandriam  carricare  sine  vestri  licentia  et 
volúntate  quousque  vestra  navis  sit  carricata  ex  toto  et  vos  recesseri- 
tis  de  Barchinona  pro  faciendo  viatico  antedicto.  Dantes  et  conceden- 
tes  vobis  licentiam  et  plenum  posse  quod  possitis  in  partibus  Alexan- 
drie constituere  consulem  pro  nobis  qui  locum  nostrum  in  Alfundicum 
hostrum  ibi  teneat  et  qui  audiat  et  determinet  omnes  causas  que  inter 
nomines  terre  et  jurisdiccionis  nostre  quorumlibet  locorum  vertentur  et 
ponat  penas  civiles  et  criminales  super  ipsos  prout  eidem  melius  visun 
fuerit  expediré  et  eas  habeat  et  accipiat  auctoritate  nostra  ab  illis  qui 
in  ipsam  penam  inciderint  et  qui  omnia  jura  nostra  colligat  et  recipiat 
loco  nostri.  Statuentes  et  volentes  quod  vos  auctoritate  nostra  in  dicta 
térra  statuere  possitis  quod  omnes  homines  terre  et  jurisdictionis  nos- 
tre ad  has  partes  euntes  donent  nobis  ratione  juris  unum  bizantium  et 
quartam  de  centum  bizantiis  de  ómnibus  que  secum  ad  dictas  partes 
portabunt  de  quibus  respondeant  loco  nostri  illi  consuli  quem  vos  ibi 
duxeritis  statuendum.  Dantes  insuper  vobis  licenciam  et  plenum  posse 
ponendi  penam  et  penas  super  homines  nostros  qui  in  navi  vestra  ibunt 
et  super  illes  qui  in  partibus  Alexandrie  fuerint  dum  vos  in  dicta  mis- 
satgeria fueritis  post  quam  de  Barchinona  receseritis  eundo  in  dicto  via- 
tico stando  et  redeundo  prout  vobis  visum  fuerit  et  ipsos  compellere  et 
ipsi  coram  nobis  teneantur  venire  et  responderé  et  prestito  sacramen- 
to et  iuvare  vos  ac  consilium  prestare  et  obedire  etiam  vobis  persona- 
liter sicut  nos  Et  si  quis  contra  venerit  possitis  eum  capere  in  persona 
eteundem  inde  puniré  mediante  justicia  prout  vobis  videbitur  facien- 
dum.  Datum  apud  calataiubium  XIII  k.  junii  anno  Domini  M.CC  LX. 
quarto.-R.  13,  f.  175  v. 

Otro  documento  análogo  á  favor  de  Bernardo  de  Molendinis  y  Bernardo 
de  Plano,  también  de  Montpeller,  tertio  nonas  januarii  anno  Domi- 
ni, MCCLX  septimo.-R.  15,  f.  76. 

Nos  Jacobus  Dei  gratia  etc.  Per  nos  et  nostros  damus  et  concedi- 
mus vobis  R.°  Ricardi  civi  Barch.  quem  pro  nostro  nuncio  ad  nobilem 
Regem  Tunicii  destinamus  licentiam  et  plenum  posse  corrigendi  ét  pu- 
niendi  omnes  illos  homines  terre  et  dominationis  nostre  undecumque 
sint  quos  inveneritis  in  Tunicium  vel  in  quibuslibet  alus  locis  extra  do- 


ÜL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      183 

ciones  mercantiles  (1);  andando  el  tiempo  el  cargo  se  transformó  y  á 
pesar  de  su  nueva  manera  de  ser,  Barcelona  reclamó  el  cumplimiento 
de  aquel  privilegio,  como  si  nada  hubiese  variado  desde  los  tiempos 
de  Don  Jaime;  sin  embargo,  el  derecho  de  nombrar  los  cónsules  no  fué 
renunciado  por  los  reyes  de  un  modo  absoluto  y  sobre  todo  esa  reserva 
de  la  facultad  real  se  guardó  más  en  cuanto  á  los  cónsules  de  ultramar 
en  países  de  infieles  (2);  á  falta  de  nombramiento  por  autoridad  com- 


minationem  nostram  ex  quo  recesseritis  de  térra  nostra  causa  faciendi 
dictam  missatgeriam  in  eundo  videlicet  etredeundo  ac  etiam  intus  Tu- 
nicium.  Ita  quod  intus  Tunicium  vel  alibi  ubicumque  ipsos  invenire  po- 
teritis  extra  dominationem  nostram  corrigatis  et  puniatis...  eos  perso- 
naliter  seu  peccunialite...  prout  vobis  melius  videbitur  expediré... 
Data  Barch.  XVI  k.  sept.  anno  Domini  MCCLXX  quarto.— Llevaba  tam 
bien  comisión  para  cobrar  lo  que  restaba  de  cobrar  de  la  venta  del  Alfon 
dec.  -  (R.  19,  f.  161  v.) 

Quod  dicti  consuli  faciant  justiciam  ómnibus  vassallis  domini  regis 
Petri  et  quod  nullus  se  intromittat  nisi  dominus  cónsul  (Tratado  con 
Túnez,  R.  1389,  f.  20  v.)  -  Consuli  cathalanorum  in  Bugia.  Ex  par- 
te A.  G.  cathalani  vicini  Valencie  fuit  coram  nobis  expositum  cum  que- 
rela  quod  Franciscus  de  Rosanis  mercator  conmorans  in  barberia 
contradicit  et  differt  malicióse  reddere  rationem  et  compotum  dic- 
to A.  G.  de  peccunia  mercaturis  et  rebus  quas  ut  mercator  ab  eo- 
dem  A.  G.  in  comanda  recepit.  sic  quod  de  peccunia  mercaturis  et  re- 
bus  ipsis  prout  sibi  ad  utilitatem  et  proficium  amborum  videretur 
melius  expediré  et  quod  retinet  etiam  dictas  res  contra  volunta- 
tem  A.  G.  predicti  pro  cuius  compoti  et  rationís  redditione  promisit 
rediré  ipse  Franciscus  ad  civitatem  Valencie  ut  in  instrumento  publi- 
co inde  facto  predicta  dicuntur  latius  contineri.  Unde  ad  instanciam 
eiusdem  A.  G.  vobis  dicimus  et  mandamus  quatenus  si  vobis  constite- 
rit  de  predictis  compellatis  dictum  Franciscum  et  bona  eius  que  habet 
in  partibus  barbarie  ad  veniendum  apud  valenciam  paratus  de  predic- 
tis ómnibus  prefato  A.  G.  prout  sibi  tenetur  reddere  rationem.  Datum 
in  castilione  campi  de  Burriana  Vil  idus  novembris  anno  1306.— 
R.  139,  f.  78.— En  1423  el  emperador  griego  solicitaba  de  Alfonso  V  que  pu- 
siese cónsul  en  Patras  que  ahorcase  á  los  corsarios. — R.  2652,  f.  63. 

(1)  Capmany,  II,  32. 

(2)  sitis  cónsul  dictorum  mercatorum  in  ómnibus  civitatibus  villis 
et  locis  terre  vel  partium  barbarie  ac  regatis  et  excerceatis  dictum  of- 
ficium  seu  regí  et  exerceri  faciatis  per  vestros  idóneos  substitutos  jus 
et  justicia  ómnibus  et  in  ómnibus  tribuendo.  Concedendo  vobis  quod 
habeatis  et  recipiatis  ac  habeant  recipiant  vestri  idonei  substituti  pro 
vestro  et  eorum  salario  et  labori  ea  jura  et  salarium  que  per  alios  cón- 
sules subiectorum  nostrorum  in  ditione  alterius  principis  constitorum 
sunt  recipi  sólita  et  haberi.  —  A  Bohamer  Rey  de  Fez  e  del  Garp.  —  nos 
havem  comanat  lofici  del  consolat  deis  mercaders  e  altres  sotsmeses 
nostres  qui  en  les  ciutats  e  lochs  de  vostra  senyoria  habiten  al  fiel 
nostre  en  Johan  Ferrer  mercader  de  Tarragona.  On  Rey  com  sia  nece- 


184  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

pétente  elegíanlo  los  mercaderes:  en  unos  capítulos  de  condiciones 
enviados  al  Rey  de  Tremecén  para  la  conclusión  de  un  tratado  se 
asigna  á  los  catalanes  residentes  en  esta  ciudad  el  derecho  de  nombrar 
su  cónsul  (1). 


saria  cosa  quel  dit  Johan  sia  per  vos  e  oficiáis  vostres  defes  e  manten- 
gut  e  ajudat  en  lo  regiment  del  dit  offici  per  cous  pregam  afectuosa- 
mcnt  que  havent  recomanat  lo  dit  Johan  per  amor  nostra  li  donets  e 
facats  donar  favor  e  ajuda  migancant  les  quals  puxa  lo  dit  offici  regir 
e  fer  co  que  a  aquell  se  pertany.— R.  138»,  f.  31  v.— en  un  tratado  con 
Túnez  afirma  expresamente  Pedro  IV  et  quod...Rex  Petrus  posit  infra 
nobilem  civitatem  Tunisii  et  eius  constrictum  poneré  cónsules  ubi  mer- 
catores  habitant.  -  R.  1389,  f .  20  v. 

(1)  El  nombre  de  dieus  senyor  piados  e  de  pietat  salvacio  e  reve- 
rencia sobre  nuestro  profeta  Mafomat  sobre  sos  sdevenidors  crencia 
ferma  refermada. 

Del  sicnor  el  exalcado  el  senyor  rey  el  m ancor  dios  li  de  bona  ven- 
tura senyor  dafrica  e  poderos  en  sus  gentes  e  en  sos  hosts  aquell 
ques  exalcen  con  ell  sus  terres  e  sus  villes.  E  esleylo  dios  en  lo  estado 
que  es.  Al  Rey  el  adavantado  passant  el  resplandent  ell  suficient  el 
grant  Rey  daragon  e  de  sus  partides  dios  li  do  bona  ventura  e  a  aques- 
to scrivimos  a  vos  de  les  partides  de  Tunic  dios  les  guarde  e  nos  de 
ventura  complida.  E  gracies  a  dios  e  a  aquesto  dios  vos  de  bona  ven- 
tura. Sabet  que  plegó  Simón  porcell  cathalan  e  amostro  una  carta  e 
dicia  que  era  de  vos  e  conteniasi  que  fosse  cancor  de  tunic  deu  la  guar- 
de e  guardador  en  los  afferes  de  los  mercaderes  cathalanes  aquellos 
qaey  serán  pero  solia  esser  costumbre  que  les  cartes  de  los  vuestros 
antecessores  que  eran  con  siello  colgado  por  facer  testimonio  la  firme- 
za de  la  carta  que  enviastes.  E  assi  non  podimos  trobar  a  nostre  se- 
nyor lalcalifa  e  lalimen  amir  almuminim  filio  de  nostre  senyor  el  amir 
Abuyafi  abubequer  raxachidi  trobamos  vuestras  cartas  con  siello  col- 
gant  e  por  aquesto  duptam  en  la  carta.  E  con  todo  aquesto  hoviemos  a 
Simón  e  alcunos  mercaderes  cathalanes  aquellos  que  son  en  la  partida 
de  Tunis  dios  la  guarde  e  eslieron  a  otri  sobre  ell  más  sufficient. 
E  acordamos  queus  scrivisamos  aquesta  carta  por  recontar  aquesta 
razón  en  aquesto.  E  si  es  la  carta  de  vos  que  nos  ha  plegada  cierta 
vengé  de  vostra  part  si  quereets  qui  ferme  entre  nos  e  entre  vos  e  me- 
trets  quius  quereets  adelantado  tanto.  E  en  aquesto  hauran  racones  e 
paraules  esguardando  el  tiempo  antes  dagora  vuestros  antecessores 
con  estas  partidas  exalcadas  havien  de  la  bona  amistanca  aquella  que 
agora  retornaremos  por  ellos  en  entrar  lamistanca  e  en  scrivir  com  es 
sabido  entre  nos  e  entre  vos  e  resplandido  a  nos  e  á  vos.  E  asi  sera 
agora  si  dios  quisiere  E  sabet  aquesto  e  dios  el  exalcado  el  poderoso 
no  nenguno  sino  ell.  Scrita  en  el  mes  de  junyo  era  DCCLL— ítem  de- 
manen  que  hagen  en  la  térra  del  Rey  de  Tirimce  consol  lo  qual  hi  sia 
mes  per  ells  al  qual  sia  assignat  fondech  en  lo  qual  alberguen  tots  los 
catalans  navegants  en  les  terres  del  rey  de  Terimce,  los  quals  sien  de 
destret  e  jurisdiccio  del  dit  consol.  -1327,  R.  339,  f.  179. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      185 

El  cargo  llevaba  anexas  las  rentas  del  fóndaco  y  la  recaudación 
del  tributo  pagado  á  los  cristianos  por  los  musulmanes  (1);  era  por 
tanto  fuente  de  ingresos  para  el  tesoro  real,  razón,  entre  otras  de  orden 
más  elevado,  porque  Jaime  II  se  opuso  á  que  los  mallorquines  tuviesen 
en  Bugia  fóndaco  y  cónsul  privativos  (2);  necesitaban  los  cónsules  el 
regium  exequátur  al  tomar  posesión  de  su  cargo  (3)  y  á  cada  cambio 
de  monarca  en  el  país  de  su  residencia. 


(1)  Dimars  VI  dies  de  juliol  en  lany  de  1315.  en  presencia  deis  testi- 
monis  deius  escrits  comparech  en  Bg.  Benencasa  concol  en  Bugia  del 
molt  alt  e  poderos  senyor  en  Jacme  per  la  gracia  de  Deu  Rey  de  Ara- 
go  etc.  dauant  la  presencia  de  Jacop  ben  ganiar  (gamar?)  e  fac  e  cehilla 
del  noble  rey  de  Bogia  e  dix  e  proposa  dauant  aquey  11  que  com  en  los  ca- 
pitols  de  la  treua  feta  entrel  dit  molt  alt  senyor  Rey  darago  e  el  noble 
Rey  de  Bogia  entre  les  altres  coses  cia  contengut  que  el  concol  lo  qual 
será  el  dit  loch  de  Bogia  per  lo  dit  senyor  Rey  darago  aia  e  dega  reebre 
de  la  gabeylla  de  Bugia  tot  lo  dret  quels  altres  concois  passats  auien 
acostumat  de  reebre  la  qual  costuma  es  XX  bn.  nous  cascun  mes  e  el 
concol  deu  teñir  tauerna  al  seu  fondech  a  crestians  perqué  requerí  lo 
dit  Bg.  Benencasa  al  dit  Alfaqui  que  eyll  li  deguesfer  complir  al  ga- 
beyllot  lo  dit  dret  et  la  quantitat  daquell  segons  que  desús  es  dit  e 
que  li  lexas  vendré  vin  en  son  fondech  segons  que  acostumat  es  stat  e 
el  dit  alfaqui  de  respos  que  lalcayt  en  Garcia  Peres  de  Mora  era  ga- 
bayllot  e  que  ell  o  auia  a  fer  e  lo  dit  Bg.  benencasa  dix  que  eyll  nonauia 
res  a  fer  ab  lo  dit  en  Garcia  Peres  mas  ab  ell  qui  era  fas  del  senyor  Rey 
de  Bugia  e  que  eyll  que  y  fees  manament  al  dit  alcayt  e  el  dit  alfaqui 
dix  al  dit  et.  Garcia  Peres  qui  present  era  quen  degues  dar  co  que 
acostumat  era  e  el  dit  en  Garcia  respos  que  be  auia.  VIII.  anys  que  ne- 
gun  concol  nou  auia  acostumat  de  pendre  e  que  no  ho  daria  a  mi  e  el 
dit  en  Bg.  Benencasa  reques  altra  vegada  al  dit  alfaqui  e  aqueyl  res- 
pos  que  noy  faria  ais  e  com  les  damundites  coses  sien  contra  la  dita 
treua  e  trencament  daquella  lo  dit  Bn.  Benencasa  consol  desús  dit... 
protesta  de  son  dret  al  dit  Jacop  ben  ganiar... 

(2)  Regí  Maiorice.  Ad  audientiam  nostram  pervenit  quod  vos  no- 
viter  intenditis  eligerc  poneré  ac  etiam  statuere  consolem  in  Bogia  ho- 
minibus  terre  vestre:  verum  cum  ab  antiquo  nos  et  predecessores  nos 
tri  statuerimus  et  posuerimus  et  statuere  et  poneré  consueverimus  ac 
etiam  debeamus  universis  et  singulis  cathalanis  consulem  in  loco  pre- 
dicto...  vos  requerimus...  quatenus  super  ordinando  et  statuendo  con- 
sulem in  dicto  loco  de  Bogia  hominibus  terre  nostre  nullam  innovatio- 
nem...  faciatis.  —  Nombramiento  de  cónsul  de  Bugia  á  favor  de  Bartolomé 
Deus  o  vol— XVI  k.  madii,  1300,  R.  315,  f.  390  v. 

(3)  De  costum  es  que  cascun  sóida  en  sa  promocio  loa  et  confor- 
me los  privilegis  gracies  e  concesions  atorgades  e  fetes  per  sos  prede- 
cessors.  Perqué  sabuda  novellament  vostra  promocio  pregam  vos  que 
vullats  approvar  e  confermar  e  de  nou  atorgar  tots  privilegis  inmuni- 
tats  franqueses  gracies  e  ordinacions  e.  altres  coses  atorgades  per  los 
soldans  predecessors  vostres  ais  mercaders  e  peregrins  e  altres  sots- 

1909.— U 


186  A.    GIMÉNEZ   S0L6K 

Su  condición  de  jefes  de  una  colonia  extranjera  en  países  declara- 
dos por  la  costumbre  en  estado  de  guerra  permanente,  los  elevó  en 
donde  el  gobierno  indígena  era  débil  ó  menos  fuerte  que  el  de  la  me- 
trópoli del  cónsul  á  la  categoría  de  representantes  diplomáticos  con 
residencia  fija:  los  emires  berberiscos  debían  recibirlos  en  audiencia 
una  y  hasta  dos  veces  al  mes  (1)  y  sostenían  relaciones  muy  frecuen- 
tes con  los  más  altos  personajes.  En  todos  los  casos  de  conflicto  ó  des- 
acuerdo entre  un  príncipe  africano  y  una  señoría  europea  todos  los 
cónsules  eran  llamados  más  que  á  deliberar  á  dar  fe  de  lo  que  ocurría 
para  mayor  firmeza  de  lo  que  después  se  adujese  en  las  negociacio- 
nes (2):  no  puede  llamarse  cuerpo  consular  porque  ni  había  solidari- 


meses  nostres  e  encara  ais  franceses  e  altres  declinants  en  la  ciutat  de 
Domas  e  en  altres  ciutats  e  terres  vostres'en  les  quals  les  nostres  sets- 
meses  e  franceses  han  recors  per  lurs  questions  debats  e  altres  afíers 
al  consol  deis  catalans  elegit  e  donat  per  nos  e  per  los  consellers  de  la 
ciutat  de  Barchina  lo  qual  consol  es  vuy  Narnaude  Vallseca  mercader 
de  la  dita  ciutat.  Aiustants  a  nostres  prechs  que  al  dit  consol  vullats 
donar  les  drets  soldeem  e  mersum  qui  per  les  soldans  predecessors 
vostres  son  acostumats  donar  cascun  any  en  certs  termens  ais  altres 
consols  estants  en  Domas.— 13  octubre,  R.  13«9,  f.  166  v. 

(1)  Mas-Latrie,  215,  220,  236. 

(2)  En  Jacme...  al  molt  noble...  abubacri  fill  de  Abuzecri  Rey 
de  Bugia  fem  vos  saber  que  ya  el  mes  dabril  qui  ara  es  passat 
reebem  letres  den  Bn.  Benencasa  tenent  loch  de  nostre  consol  en 
Bogia  en  quens  fa  saber  que  vos  ya  lauors  haut  cert  ardit  que  Bo- 
hamo  Rey  de  Tirimce  armaua  galees  et  altres  lenys  contra  vos 
et  vostra  térra  et  encara  que  deuia  trametre  per  térra  grant  gent  de 
cavall  e  de  peu  per  acercar  la  ciutat  vostre  de  Bugia  vos  trameses  per 
tots  los  consols  90  es  per  lo  nostre  et  per  aquells  del  Rey  de  Mallorcha 
et  de  Jenova  et  de  Pisa  et  que  per  co  foren  davant  vos  present  lo  dit 
alfaqui  lo  dit  Bn.  Benencasa  et  Bencer  Blanchas  consol  per  lo  dit  Rey 
de  Mallorca  e  Set  lafranco  de  Corniga  consol  per  lo  comu  de  Genova 
e  set  paulus  grielli  consol  del  Comu  de  Pisa  en  Bugia  e  que  vos  pre- 
gas al  dit  Bn.  Benencasa  tinent  loch  de  consol  per  nos  que  ell  degues 
escriure  e  pregar  de  part  vostra  a  nos  que  com  vos  ague(*)ssets  enteses 
les  dites  noves  e  lardit  del  dit  Rey  de  Tirimce  que  fos  plaer  nostre  que 
nos  en  aquest  cas  vos  deguessem  fer  aiuda  de  galeas  e  darmada  per 
tal  que  larmada  del  Rey  de  Tirimce  a  vos  ne  a  la  vostra  térra  ne  a  les 
vostres  gents  dan  ne  mal  no  poguessen  fer.Et  si  a  Deu  plahia  que  lar- 
mada nostra  agües  victoria  sobre  larmada  del  Rey  de  Tirimge  es  gert 
a  nos  per  carta  segellada  ab  los  segells  deis  dits  consols  de  Mallorca  e 
de  jenova  e  en  la  qual  encara  carta  ells  han  escrit  de  lur  propria  ma 
que  vos  en  aquest  cas  promeses  presents  tots  los  demuntdits  que  satis- 

(*)  Aqui  termina  el  folio  17  v.,  el  que  debería  ser  18  es  el  31,  por  defecto 
de  encuademación. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      187 

dad  entre  los  cónsules,  demasiado  recelosos  unos  de  otros  por  la  com- 
petencia mercantil  de  sus  compatriotas,  ni  tenían  medios  de  imponer 
su  criterio;  pero  el  hecbo  de  ser  oídos  todos  en  asuntos  que  sólo  afec- 
taban á  uno,  demuestra  el  alto  concepto  en  que  los  tenían  aquellos 
emires  y  los  gérmenes  de  desarrollo  que  llevaba  en  sí  la  institución. 

En  todos  los  fóndacos  había  un  notario,  que  autorizaba  las  escritu- 
ras de  toda  clase  que  otorgaban  los  residentes  (1)  y  un  capellán  (2)  y 
había  fóndacos  en  todos  los  puertos  habilitados  para  el  comercio:  casi 
puede  afirmarse  que  la  existencia  de  tal  establecimiento  era  necesaria 


fariets  la  dita  armada  de  tot  co  que  costas  darmar  e  de  totes  mesions 
a  nos  o  a  qui  ios  volguessem.  E  encare  promeses  que  si  sesdevenia 
que  la  armada  nostra  desconfia  e  auia  victoria  sobre  larmada  del  dit 
Rey  Bohamo  en  la  mar  vostra  e  aquella  feria  en  térra  vostra  per  esca- 
par que  larmada  desconfita  e  vensuda  ne  les  persones  nos  poguessen 
salvar  ans  aquella  armada  et  les  persones  qui  en  vostre  poder  fossen 
fariets  retre  e  deliurar  sens  nengun  embarch  e  mesio  al  capita  de  la 
dita  armada  nostra.  E  semblantment  fees  prechs  e  promisio  a  cascum 
deis  altres  consols  damuntdits.  E  sobre  les  dites  rahons  vos  respos  lo 
dit  Bn.  Benencasa  que  ell  nescriuria  a  nos  e  que  creya  que  vos  hau- 
riets  recapte  de  nos  de  co  que  demanavets.  E  aytambe  lo  dit  consol  de 
Mallorca  acó  mateix  feu  saber  al  Rey  de  Mallorca  son  senyor.  E  Rey 
siats  Ccrt  quen  lo  temps  demuntdit  foren  armades  per  manament  e  per 
auctoritat  nostra  galees  e  altres  lenys  armats  en...  Barcelona  e  Valen- 
cia. E  nos  haut  lardit  damuntdit...  feem  nostre  manament  exprés  per- 
sonalmente, que  les  galees  de  cascuna  ciutat  vinguessen  e  saiustassen 
en  Evica  e  que  daqui  en  conserva  anassen  a  cercar  larmada  del  dit 
Rey  de  Tirimce  per  desconfir  la.  E...  axi  fo  fet  co  es  que  les  dites  ga- 
lees sen  anaren  a  Evica  e  aqui  feeren  unitat  e  conserva  ab  les  galees 
quel  dit  Rey  de  Mallorca  havia  fetes  armar  per  raho  de  semblants 
prechs  e  promissio  que  vos  li  haviets  fets...  e  anaren  cercar  la  dita  ar- 
mada de  Bohamo  a  les  parts  de  Barbería...  la  qual  venia  contra  vos... 
e  la  qual  trobaren...  e  venceren  la  e  desbarataren  la  de  tot...  e  los  ca- 
pitans  de  Barchinona  e  de  Valencia  e  de  Mallorca  com  lo  desbarat  fo 
fet  requeriren  vos  que  lur  deguessets  pagar  tot  co  que  costaren  dar  • 
mar  les  galees.  E  vos  quels  resposes  queus  donassen  co  que  ells  ha- 
vien  guaanyat  e  pres  de  la  armada  del  Rey  de  Tirimce  e  queu  fariets. 
-R.  243,  f.  17  v.-31. 

(1)  Creamus  te  García  Petri  de  Exea  tarr.quan  suficientem...  in 
publicum  notarium  alfundici  nostri  Alexandrie.  Ita  scilicet  quod  tu 
possis  faceré  et  scribere  cartas  donationum  vendicionum  et  aliorum 
omnium  contragtuum  testamenta  acta  et  quamlibet  aliam  scripturam 
que  in  dicto  alfundico  deceat  scribere  quibuscumque  personis  et  etiam 
omnes  mercaturas  que  veniant  in  dicto  alfundico  seu  exeant  inde.— 
VI  nonas  junii  MCCLXIIIL— B.  13,  282. 

(2)  Asi  consta  en  un  documento  de  1261  publicado  por  Mas  Latrib 
pág.  38. 


188  A.   GIMÉNEZ  SOLER 

para  la  vida  mercantil  de  una  ciudad,  pues  fuera  de  él  no  hallaban 
los  mercaderes  alojamiento  para  sus  personas  ni  almacenes  para  sus 
cosas  y  una  de  las  primeras  demandas  que  se  hacían  unos  príncipes  á 
otros,  al  querer  entablar  relaciones,  era  la  de  conceder  fóndaco  á  los 
mercaderes  respectivos  (1). 

Se  abrían  ó  se  cerraban  los  puertos  musulmanes  al  tráfico  de  los 
comerciantes  cristianos  por  la  misma  razón  que  hoy  las  naciones  civi- 
lizadas prohiben  los  desembarcos  en  unos  lugares  y  los  autorizan  en 
otros:  para  impedir  la  entrada  clandestina  de  mercancías,  defraudando 
la  renta  de  aduanas:  con  frases  más  ó  menos  vagas,  alguna  vez  explí- 
cita y  categóricamente,  se  señalan  esos  puertos-,  pero  en  todos  los  tra- 
tados hay  una  cláusula  expresa  y  terminante  que  permite  atracar 
á  cualquier  punto  de  la  costa,  poblado  ó  despoblado,  si  á  ello  fuerza 
causa  mayor,  pero  que  al  mismo  tiempo  prohibe  expresa  y  terminante- 
mente todo  negocio  con  los  moradores  de  aquel  lugar,  imponiendo 
penas  severísimas  á  los  contraventores  (2).  Causas  circunstanciales 
determinaban  á  veces  restricciones  transitorias  tanto  en  el  sentido  de 
cerrar  un  puerto  como  én  el  de  no  permitir  el  arribo  de  naves  proce- 
dentes de  otro:  así  en  tiempo  de  Mohamet  III  de  Granada  se  prohibió 
tocar  en  ningún  puerto  de  este  reino  á  quien  viniese  de  Sevilla,  y 
cuando  Mohamed  II  luchaba  con  sus  parientes,  los  beniescayuelas, 
exceptuó  en  el  tratado  con  Genova  el  país  de  Granada  en  donde  domi- 
naban estos  arráeces  (3). 

Cuando  por  estallar  la  guerra  entre  una  potencia  cristiana  y  un 
emir  musulmán  se  prohibía  el  comercio  con  los  subditos  de  éste,  más 


(1)  ítem  quel  prega  que  do  fondech  o  rrua  en  que  les  gens  sues 
qui  en  aqueles  parts  van  ab  totes  lurs  coses  puschen  esser  e  star  sal- 
vament  e  segura  e  franchament.  (Capítulo  de  una  embajada  al  rey  de 
Chipre  en  1293).- R.  252,  f.  75. 

(2)  Els  dits  homens  nostres  no  degen  devalar  en  altres  lochs  sino 
en  quells  en  aquels  en  quels  es  dada  licencia  de  devalar,  sino  o  fehien 
per  obs  axi  com  de  refrescar  vianda  o  per  alcuna  cosa  que  agesen  obs  a 
lur  leny  o  a  lur  ñau  o  a  lur  barcha;  mas  que  aqui  no  poguesen  res  ven- 
dré ni  comprar  ni  per  aso  aver  noves  ab  los  homens  daquel  loch.  (Trata- 
do entre  Aragón  y  Túnez  de  1271,  M.  L.  283),  Comp.ib.,  ps.  118  y  204  y  Amari 
20,  255  y  361.  Ese  mismo  principio  de  regularizar  el  servicio  de  aduanas  re- 
gia en  Cataluña  en  la  habilitación  de  puertos  en  donde  «pro  solutione  ge- 
neralitatum  ac  vectigalium  que  habent  solvi  ex  nostra  ordinatione  et 
curiarum  generalium  Catalonie  loca  infrascripta  designari  consueve- 
runt  videlicet:  de  Cancolibero  de  Rosis,  de  Turricella  de  Montegrino, 
de  Palamors,  de  Caneto,  de  Santo  Laurencio,  de  Sancto  Felici  Guixo- 
lensi,  de  ci vítate  Barchne.,  de  Cigiis,  de  Cubellis,  de  dicta  civitate  Te- 
rrachone,  de  Cambrils  et  de  civitate  Dertuse».— R.  292,  f.  175. 

(3)  Tratado  entre  Genova  y  Granada;  publicado  en  «Notices  et  Ex- 
traits  des  Mss.»  por  S.  de  Sacy,  tomo  XI. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      189 

que  por  perjudicarlos  para  que  los  propios  nacionales  no  sufriesen  las 
consecuencias  del  corso,  se  hacía  público  en  la  única  forma  de  publici- 
dad usada,  por  voz  de  pregonero,  y  se  planteaba  la  cuestión  de  si  los 
extranjeros  que  arribasen  á  un  puerto  beligerante  podían  tomar  rumbo 
á  otro  enemigo  del  que  abandonaban:  no  habiendo  derecho  escrito  y 
faltando  costumbres,  la  cuestión  se  fallaba  según  la  conveniencia  de 
cada  caso;  mas  parece  que  ad  cautelam  se  solicitaba  autorización  y 
aun  alguna  vez  resultó  ineficaz  (1). 

Con  estas  restricciones  ha  de  entenderse  la  libertad  de  residencia 
concedida  en  todos  los  convenios  á  mercaderes  de  extraña  nación  en 
países  de  infieles  y  aun  en  todos  (2),  libertad  que  de  hecho  quedaba 
reducida  á  la  ciudad  y  al  fóndaco,  pues  para  trasladarse  por  tierra  de 
un  lugar  á  otro  debían  dar  aviso  al  Gobierno  y  aun  el  fóndaco  no  era 
suyo  totalmente,  sino  de  su  uso,  ya  que  si  lo  arrendaban  á  moros  el 
precio  del  alquiler  lo  percibía  el  emir  (3)  porque  se  suponía  no  serles 
necesario. 


(1)  dum lanfranchin   de    Palma    (genoves)    anno    cúrrente 

MCCLXXXIIII  in  Maiorica  (aplicuisset)  (cum  quadam  navi)  et  cum  ea 
nauigasset  ad  terram  de  Beniacob  petita  licentia  et  obtenta  a  domino 
Gueraldo  Alamani  tune  procuratore  regio  in  regno  Maioricarum  con- 
cédeme dictam  licentiam  quamquam  preconizatum  fuisset  publice  et 
inhibitum  ne  aliqui  de  Maiorica  in  terram  dicti  domini  Beniacob  naui- 
gare  presumerent  nec  merces  aliquas  trasportare  que  inhibicio  ad  nos- 
trates  non  videbatur  extendí  et  de  térra  domini  Beniacob  rediisseteum 
naui  predicta  et  mercibus  apud  Maioricam  procurator  predictus  ad 
maiorem  cautelam  eos  remisit  omnem  penam  si  qua  ratione  dicti  via- 
tici  incurrissent.  Dominus  Guillelmus  de  Montecateno  procurator  tune 
regius  in  regno  maioricarum  et...  baiulus  regius  et...  baiulus  civitatis 
dictam  nauim  cum  mercibus  detineri  sive  pignoran  et  marchan  fece 
runt  dicentes  ipsam  confiscatam  fore.-  (Reclamación  de  Genova)  2  di- 
ciembre 1284. 

(2)  ítem  que  si  corsarios  o  otros  navegantes  subditos  nuestros  ve- 
nían en  los  mares  puertos  o  playas  de  vosotros  ditos  Reyes  de  Grana- 
da e  del  Garb  que  puedan  allí  tanto  estar  como  querrán  salvament  e 
segura  e  puedan  vender  a  su  talant  todas  mercaderías  e  otras  cosas 
qualesquieran  sean  e  tomar  agua  e  todo  el  refrescamiento  que  que- 
rrán. E  semblantment  se  faga  de  los  corsarios  e  navigantes  de  vosotros 
ditos  reyes  de  Granada  e  del  Garb.— (Tratado  de  8  de  noviembre  do  1369). 
R.  1389,  f.  82. 

(3)  Vide  Mas-Latrie,  pág.  301.— El  sesen  capitol  En  fecho  del  forno 
de  la  fondiga:  el  uso  de  los  fornos  de  los  cristianos  es  asi  que  en  cada 
fondiga  ayan  forno  para  si  en  que  cozen  lur  vianda  et  non  otrajent 
porque  los  moros  no  les  es  dado  que  cozen  con  elos  lur  vianda  et 
quando  elos  logan  el  forno  a  moro  aparece  que  elos  non  lo  han  me- 
nester et  torna  el  logero  a  la  doana  con  los  otros  derechos  de  la  doana 
que  no  es  dado  a  elos  logero  salvo  forno  para  cozer  lur  comer  sola- 


190  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

Las  dos  sociedades,  cristiana  y  mahometana,  vivían  en  total  separa- 
ción, como  viven  hoy  todavía,  siendo  sumamente  digno  de  nota  el 
desconocimiento  de  los  unos  de  las  cosas  de  los  otros:  aquí  se  ignora- 
ban los  límites  de  los  reinos  y  hasta  el  nombre  de  los  reyes;  allá  no 
sabían  que  títulos  dar  á  los  reyes  y  barajaban  títulos  antiguos  y  mo- 
dernos: son  escasísimas  las  noticias  de  orden  interior  de  aquellos 
países  que  consignaron  en  sus  cartas  los  mercaderes:  cuanto  sucedía 
les  era  indiferente:  ni  de  Granada  ni  de  Marruecos  se  preocuparon  y 
eso  que  les  iba  tanto  en  ello  y  parece  increíble  que  las  expediciones 
africanas  cayeran  tan  de  improviso  sobre  las  costas  andaluzas,  ha- 
biendo población  cristiana  oriunda  de  la  península  en  casi  todos  los 
puertos  del  litoral  marroquí:  y  aun  era  ese  silencio  preferible  á  las 
exageraciones  con  que,  alguna  vez,  pero  muy  rara,  comunicaron 
alguna  novedad  (1)  poseídos  del  pánico  que  les  causó. 


ment  et  asi  fue  usado  et  costumrado  antigament  en  todos  los  fornos  de 
la  doana  et  aun  agora.— (Documento  árabe,  n.°  120).  Dulhicha  de  707 
24  junio,  22  junio  1308.  (Compárese  con  las  instrucciones  á  Pedro  Busot, 
publicadas  por  Mas-Latrie) 

(1)  Pedro  IV  á  su  tío  el  infante  Don  Pedro.  —  El  nostre  reformador 
de  Mallorques  nos  a  trames  alcun  escrit  del  qual  uos  trametem  trans- 
lat.  E  estem  maravellats  que  pora  esserco  que  en  lo  dit  escrit  se  conté 
com  noy  donam  de  tot  fe  e  aytambe  nons  sembla  que  faca  a  menys 
prear. -Forma  dícti  scripti.-Dimecres  a  XXII  de  juny  lany  de  nostre 
senyor  M  CCC.XL  V.  lo  consol  de  Hone  ab  X  mercaders  e  altres  se- 
cretament  en  consell  apellaren  e  feren  dauant  si  venir  en  la  sgleya  deis 
crestians  del  dit  loe  dona  en  G.  Martorell  ciutada  de  Mallorques  e 
dixerenli:  en  Martorell  uos  uos  nanats  a  Mallorques  e  nos  daquestes 
coses  queus  volem  dir  no  gosam  escriure  per  lo  perill  quins  hi  jau;  com 
siats  a  Mallorques  uos  pregam  que  digats  ais  jurats  quel  Rey  Bulhacen 
estant  en  Fes  feu  saber  ais  seus  cauallers  que  dins  L  jorns  fossen  tots 
ajustats  en  lo  loch  de  fes  per  seguir  lo  la  on  ell  manas;  axi  mateix  feu 
saber  ais  cavallers  crestians  soldats  seus  que  dins  lo  dit  temps  fossen 
per  la  dita  raho  apparellats  de  seguir  lo  si  quels  soldats  crestians  di- 
xeren  pregan  a  I  gran  familiar  del  dit  Rey  appellat  A.  Alloyll  quels 
certificas  qual  via  faria  lo  dit  Rey  e  ell  respos  que  no  sabia  res  Mas 
que  ell  sen  certificaría  aixi  que  demana  al  dit  Rey  dien  li  senyor  jo 
so  molt  frixolat  per  los  soldats  crestians  e  per  altres  de  saber  qual  via 
farem.  Respos  lo  dit  Rey.  Aloyll  si  jo  sabia  que  la  mia  aljuba  sabia  lo 
meu  parer  iom  metria  en  una  casa  e  de  mig  an  no  exiria  en  axi  ques 
segui  quel  dit  Rey  no  espera  los  L.  jorns  que  auia  assignats  ais  dits 
cauallers  moros  e  crestians  ans  al  XXVTI  jorns  ab  los  qui  staren  ab  ell 
parti  de  Fes  e  feu  la  uia  de  Xarch  e  els  cauallers  atenien  a  ell  tots  dies 
axi  com  pus  tots  podien  E  com  fo  pres  I  loe  Taurert  pres  los  aljups 
vench  al  dit  Rey  per  missatge  I  moro  de  Navarra  e  no  sabia  parlar 
sarrahinesch  mas  ab  turcimany  parla  molt  ab  lo  Rey;  les  paraules  nos 
saben  quals  foren;  mas  lo  Rey  se  mostra  molt  alegre  e  pagat  e  juga 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      191 

El  patrón  de  un  barco  ó  el  mercader  que  lo  fletaba,  antes  de 
levar  anclas  con  rumbo  á  un  puerto  de  musulmanes,  necesitaba  licen- 
cia de  las  autoridades  locales  y  debía  prestar  homenaje  y  juramento 
de  no  hacer  mal  á  ningún  subdito  de  las  señorías  con  que  su  rey  vi- 
viese en  paz,  aunque  fuesen  mahometanas  y  dar  fiadores  de  estar  á 
derecho  á  su  vuelta,  si  de  algo  se  le  acusase;  y  antes  de  entrar  en  el 
puerto  á  donde  iban  obtener  salvoconducto  (1);  estas  autorizaciones, 


personalment  e  jugar  feu  aquell  dia  apres  loparlament  del  dit  moro  de 
Granada  a  joch  de  canyes  per  los  marins.  Axi  que  hac  alguns  merca- 
ders  en  la  ost  qui  parlaren  ab  lo  torsimany  e  dixerenli  si  sabia  res  de 
nou  quels  pogues  dir  e  respos  los  que  no  mas  que  les  faynes  del  dit  rey 
eren  secretes  e  que  dins  breus  dies  deuien  hauer  ajustades  en  lo  port 
de  hauhare  LXXX  galeas  per  fer  lo  comendament  del  Rey.  Mas  em- 
pero dix  lo  torsimany  queus  certifich  que  juheus  han  dat  a  entendre  al 
Rey  que  com  nostre  senyor  lo  Rey  vench  a  Mallorcha  que  sens  colp  e 
sens  empenta  los  homens  de  la  térra  li  liuraren  lo  regne  e  que  eren 
mercaders  e  homens  de  vila  e  gent  plana  e  que  nul  temps  no  es  estat 
nengun  senyor  qui  sagúes  mes  en  cor  de  hauer  lo  regne  que  nol  agües. 
Axi  que  a  XX  de  juny  entre  lo  dit  Rey  a  trempce  ab  gran  nombre  de 
caualleria  que  segon  lur  estimado  bastauen  a  LXXX  millia;  perqué 
los  dits  mercaders  xpians  e  consol  del  dit  loch  de  one  pregaren  lo  dit 
G.  Martorell  que  totes  aqüestes  coses  degues  proposar  e  metre  secre- 
tament  dauant  los  dits  jurats  de  Mallorques  e  que  ells  faessen  per  guisa 
que  aqüestes  coses  venguessen  a  audiencia  del  senyor  nostre  Rey 
darago.  Encara  dix  quels  dits  consols  e  mercaders  li  dixeren  que  saul 
mellor  consell  a  ells  parria  que  hom  degues  hauer  dues  galees  sotils 
ben  armades  e  que  estiguessen  en  los  mars  de  Barbería  e  tots  jorns 
per  aquelles  se  sabrien  noves  lestol  que  faria. 

E  totes  aqüestes  coses  dix  lo  dit  G.  Martorell  per  sagrament  ais 
sants  quatre  Evangelis  per  ells  tocats  corporalment  a  ell  esser  estades 
dites  e  comanades  per  lo  dit  consol  e  mercaders  del  loch  de  Hone  Et 
interrogat  per  vigor  del  dit  sagrament  si  sabia  ne  li  eren  estades  negu- 
nes  altres  paraules  o  coses  comanades  qui  tocaren  la  honor  del  senyor 
Rey  el  bon  estament  del  Regne  e  dix  que  no.  E  aquesta  confesio  fo 
rebuda  del  dit  G.  Martorell  divenres  intitulat  kls.  julii  anno  Domini 
millesimo  CCCXL  quinto.-(R.  1123,  f.  74  v.) 

(1)  Autorización  á  Abrahim  Abenhalaf  «emendi  totam  navem  Ber- 
nardi  Macoch  et  sociorum  suorum  vel  parte  seu  partís  ipsius  navis» 
«navigare  et  faceré  viatico  de  quascumque  partes  volueris  cum  mer- 
cibus  et  alus  rebus»  «socios  xpianos  et  sarracenos  habere  de  Tunicio  et 
de  Bugia  vel  de  alus  quibuslibet  locis».  X.  k.  sept.  1270.  (R.  16,  f.  206  v.) 
Jacobus  etc.  Fidelibus  suis  vicariis  bajulis  curiis  justiciis  et  juratis 
almirallis  et  Comitibus  Navium  galearum  et  lignorum  armatorum  ac 
universis  alus  officialibus  et  subditis  nostris  ad  quos  presentes  per- 
venerint  salutem  et  graciam.  Noveritis  nos  concessisse  Raymundo 
Sancet  Micaeli  de  Camalleras  et  Petro  de  Benayan  civibus  Maiorice 


192  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

al  regularizarse  el  funcionamiento  del  Consulado  de  mar,  cayeron  en 
desuso  ó  dejaron  de  concederlas  los  reyes-,  cuantos  iban  en  la  nave 
eran  considerados  nacionales  del  patrón  ó  del  mercader;  en  cuanto  al 
cargamento  unas  veces  se  respetaba  el  pabellón  y  otras  no  era  tenido 
en  cuenta  si  convenía  confiscarlo  (1),  según  la  conveniencia  del  que 
apresn  ba . 


quod  ipsi  vel  alter  ipsorum  possint  in  quocumque  loco  voluerint  terre 
nostre  honerare  quoddam  lignum  una  vice  cum  ficubus  et  alus  ómnibus 
quibus  cumque  voluerint  exceptis  illis  que  prohibita  sunt  deportar  i 
sarracenis  et  cum  ipso  ligno  honerato  iré  ad  terram  Regis  de  Tirimce 
non  obstante  inhibitione  per  nos  facta  ne  aliquis  de  térra  nostra  audeat 
iré  ad  terram  ipsius  Regis  de  Tirimce...  Res  autem  que  prohibite  sunt 
deportari  sarracenis  secundum  quodmodo  in  Barcha.  cum  consiho 
fratrum  predicatorum  et  minorum  declaravimus  sunt  hec  arma  ferrum 
lignamina  frumentum  ordeum  adacia  panicium  milium  fabe  et  farine 
omnium  bladorum  pegunta  filum  canabi  et  aliud  de  quo  exarcia  fieri 
possit  et  plumbum.  Omnia  alia  sunt  sarracenis  licita  deportari  excep- 
tis tamen  sarracenis  terre  dominationis  Soldani  Alexandrie.  Quibus 
volumus  quod  alique  res  prohibite  vel  non  prohibite  per  aliquos  de 
dominatione  nostra  modo  aliquo  deportentur.  Data  Barchinone  VIII 
idus  augusti  anno  Domini  Millesimo  CCLXX  quarto.  Otra  autorización 
idéntica  para  Túnez  se  dio  á  R.  Moneder  y  Francisco  Cardona  á  II  idus 
augusti.  (R.  19,  f.  151  v.)  ib.,  f.  157. 

(1)  AI  molt  alt  e  molt  noble  e  molt  honrat  e  nomenat  el  saui  el 
dreturer  en  son  regne  princep  e  pus  alt  rey  deis  sarrayns  lo  sóida  de 
Babilonia.  En  Martí  etc..  fem  uos  saber  que  per  informacio  reebuda 
per  los  feels  nostres  en  Daniel  Mascaros  e  en  Bernat  Raonco  consols 
en  lany  present  deis  affers  e  negocis  de  la  mar  de  la  ciutat  de  Valen- 
cia es  ferm  e  ciar  a  nos  que  los  fels  vassals  nostres  Nantoni  Garriga 
P.  Ca  plana  e  en  Mateu  Bondia  mercaders  e  ciutadans  de  la  dita  ciutat 
de  Valencia  faeren  metre  e  carregar  en  lo  port  de  Mallorques  co  es  en 
la  ñau  den  Bartomu  Amat  de  la  nostra  ciutat  de  Gerona  siscentes 
setanta  cinch  gerres  plenes  de  mel  lurs  propries  pera  apportar  e  na- 
vagar  aquelles  en  la  ciutat  de  Alaxandria  les  quals  gerres  plenes  de 
mel  pres  en  comanda  en  la  dita  ciutat  de  Mallorques  micer  Jofre 
Gentil  mercader  janoves  conduidor  ladonchs  de  la  dita  ñau  per  lo 
dit  viatge  dalaxandria  venen  aquelles  en  les  parts  dalaxandria  e  deis 
preus  daquells  era  tengut  comprar  algunes  especieries  e  mercade- 
ries  segons  que  a  ell  tou  ben  vist  faedor  trameten  aquelles  lo  dit 
micer  Jofre  a  la  dita  nostra  ciutat  de  Valencia.  E  com  ara  haiam 
entes  que  la  dita  ñau  juncta  en  les  dites  parts  dalaxandria  com  lo  dit 
Jofre  hagues  venudes  les  dites  DC  L.XX.V.  gerres  de  mel  e  esmercats 
los  preus  de  aquells  en  canyella  pebre  e  indi  bayadell  e  aquelles  vol- 
gues  trametre  li  sien  estades  emparades  en  la  ciutat  dalaxandria 
affermant  e  dient  que  les  dites  robes  serien  de  janovesos  e  ñor  de  mer- 
caders catalans...  (R.  2246,   f.  3).— Superfacto  captionis  quam  galee 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      193 

Este  criterio  era  el  inspirador  del  comercio  en  las  relaciones  entre 
moros  y  cristianos  y  á  él  se  posponían,  sin  escrúpulos,  los  intereses  de 
la  religión  y  los  de  la  patria:  el  bloqueo  que  los  Papas  intentaron  con- 
tra Egipto  no  sólo  fué  irrealizable  sino  que  avivó  la  exportación  de  las 
materias  vedadas,  que  al  solo  anuncio  de  serlo,  aumentaron  de  valor 
y  excitaron  la  codicia  mercantil.  Los  genoveses,  cuya  falta  de  escrú- 
pulos era  proverbial  en  el  Mediterráneo  (1),  no  fueron  los  únicos  que 
vulneraron  la  prohibición  pontificia  sin  miedo  á  las  excomuniones: 
para  buscar  el  lucro  todos  fueron  genoveses,  que  en  todo  tiempo  el 
afán  de  ganancia  ha  embotado  y  atrofiado  ciertos  sentimientos,  y  en 
aquél  más,  porque  al  no  atenerse  todos  á  lo  mandado  el  perjuicio  era 
enorme  para  unos  y  el  provecho  enormísimo  para  otros,  sin  contar  con 
que  los  sumisos  á  los  papas,  absteniéndose  de  comerciar  con  Oriente, 
quedaban  en  lo  sucesivo  muy  por  bajo  de  los  rebeldes,  y  las  competen- 
cias por  los  mercados  eran  entonces  mucho  más  crueles  que  en  lo 
presente. 

Seguro  que  la  junta  de  teólogos  á  que  pidió  Don  Jaime  aclaracio 
nes  sobre  la  prohibición  de  llevar  ciertas  materias  á  los  puertos  del 
Soldán  (2),   se  reunió  para  ver  de  compaginar  los  intereses  privados 
y  los  religiosos  por  una  fórmula  que  soltase  la  conciencia  de  los  mer- 
caderes y  les  permitiera  llevar  sus  naves  al  puerto  de  Alejandría;  los 


confratrie  Barchinone.  .  fecerunt  in  mari  strictus  de  Gibaltari  de 
quadam  cocha  januensi  honerata  frumento,  quod  portabatur  in  dicta 
cocha  sarracenis  Ispanie  et  quod  archidiaconus  Barchne.  capitaneus 
galearum  confratrie  adduxit  captos  apud  Barchnam.  (Cartas  reales). 

(1)  Vescomte.  havem  haut  e  havem  desplaer  sobira  del  forniment 
que  alscuns  genoveses  han  fet  ais  moros  de  Barbería  pero  han  fet  co 
que  acostumat  han  e  deis  auisaments  que  han  fets  en  la  costa  de  Bar- 
bería del  estol  de  la  santa  armada.  (27  de  julio  1398)  R.  2242,  f.  19). 

ben  creu  que  membra  a  la  nostra  altea  com  en  aquest  any  mentre 
erets  a  Saragosa  fo  atorgat  per  nos  adob  e  definido  de  una  naueta 
den  Bn.  de  Mooya  que  era  añada  a  les  partes  dalexandria  per  V  mille 
sol.  E  com  la  nota  de  la  carta  fo  feita  la  part  del  dit  Bn.  de  Mooya  no 
volgren  la  dita  carta  per  co  con  si  contenia  tota  res  saluant  si  hauia 
portades  coses  vedades  e  es  ver  senyor  que  axi  fo  lauores  comptat  que 
layn  que  frare  Roger  ío  mort  en  Romanía  fo  dit  Bn.  de  Mooya  ab  la 
sua  ñau  en  aquelles  parts  e  fo  pres  per  lemperador  e  mentre  era  pres 
tracta  ab  un  Genoves  que  dixes  que  la  dita  ñau  era  del  dit  genoves  e 
noliejala  li  fort  per  poc  nolit  per  que  las  pogues  estorzir.  E  axi  lo  dit 
genoves  carrega  la  dita  ñau  de  fusta  e  daltres  coses  axi  com  se  volch 
e  mena  la  en  Alexandria...  E  yo  senyor  he  preses  V.  testimonis  dignes 
de  fe  e  trob  que  en  veritat  axi  fo  lo  fet.  Scrita  en  Barchinona  darrer 
día  dabril. 

(2)  Capmany,  Ob.  cit.,  II,  36,  con  referencia  al  Libre  Vert  del  Archivo 
Municipal  de  Barcelona;  el  mismo  documento  se  halla  en  el  R.  19,  f.  164. 


194  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

casos  de  transgresión  debieron  ser  muy  frecuentes  (1)  y  continuaron 
siéndolo  con  beneplácito  de  Jaime  II,  que  autorizó  sin  atenuaciones 
la  comisión  de  los  delitos  que  su  abuelo  había  indultado  (2)  y  se  atre- 
vió á  pactar  alianzas  con  el  Soldán  en  contra  del  Papa  y  de  los  fran- 
cos y  de  las  Ordenes  (3)  bien  que  al  desaparecer  la  cuestión  política 
que  le  impulsaba,  la  cuestión  de  Sicilia,  le  asaltaron  más  graves  escrú- 
pulos que  á  su  abuelo  y  solicitó  perdón  y  más  tarde  permiso  para  él 
también  enviar  un  barco  con  escusa  de  embajada  (4).  Esto  no  obs- 


(1)  Noverint  universi.  Quod  nos  Jacobus  etc.  per  nos  et  nostros 
remittimus...  vobis  P.v  Thomasii  G.  de  Ledone  et  P.°  de  Gerunda  civi- 
bus  Barch  et  sociis  vestris  ac  marinariis  qui  in  navi  vestra  vobiscum 
iveruntin  viatico  quod  fecistis  de  Alayar  apud  Alexandriam...  omnem 
petitionem...  et  omnem  penam  civilem  et  criminalem,  .  ratione  fuste  et 
ferri  ac  aliarum  rerum  inibitarum  quas  honerastis  in  alayar  et  cum 
navi  restra  predicta  portastis  apud  Alexandriam  et  ibidem  sarracenos 
vendidistis...  Mandantes  etc.  (No  lleva  fecha,  pero  los  documentos  ante- 
rior y  posterior  llevan  la  de  19  de  agosto  de  1274.— R.  19,  f.  162.) 

(2)  Nos  Jacobus  etc.  Promitimus  et  convenimus  bona  fide  vobis 
Jacobo  Michelis  civi  Barchinone  quod  occasione  viatici  quod  navis 
vestra  vocata  Sanctus  Franciscus  nunc  faceré  debet  ad  diversas  mun- 
di  partes  ad  illas  videlicet  ad  quas  magis  iré  et  navigare  elegeritis  et 
volueritisnonfaciemus  ullo  unquam  tempore  nec  fieri  faciemus  permi- 
ttemus  aut  consentiemus  contra  vos  vel  vestros  nec  etiam  contra  mer- 
catores  in  dicta  navi  euntes  in  predicto  viagio  vel  quascumque  alias 
personas  xanos  vel  judeos  res  vel  merces  aliquas  immitentes  vel  im- 
ponentes in  navi  predicta  vel  contra  marinarios  in  navi  ipsa  navigantes 
in  dicto  viatico  vel  eorum  bona  petitionem  aut  questionem  aliquam 
seu  demandam.  Immo  siquam...  contra  vos  vel  eos  faceré  vel  moveré 
possemus. ..  ipsam  vobis  et  eis  remittimus...  concedimus  vobis  licentiam 
portandi  ad  diversas  mundi  partes  et  loca  sive  sint  xpianorum  sive  alia- 
rum gentium...  mercatores  xpianos  tam  písanos  quam  alios  judeos  et 
sarracenos  cuiuscumque  lingue  seu  conditionis  existant  (XII  k.  sep- 
tembris  1294.— R.  251,  f.  101.) 

(3)  La  credencial  y  las  instrucciones  dadas  á  sus  embajadores  las  trae 
Capmany  (t.  IV,  17),  no  así  el  tratado,  que  fué  redactado  en  árabe  y  lleva 
fecha  de  19  de  Safar  del  año  692  de  la  Hégira,  que  corresponde  al  29  de 
eneio  de  1293:  preparo  actualmente  su  publicación. 

(4)  Johannes  episcopus  servus  servorum  Dei...Confesori.  .  Regis 
Aragonum.  .  Oblata  siquidem  nobis  eiusdem  regis  petitio  continebat 
quod  licet  ipse  tam  ante  quam  post  constitutionem  per...  Clemen- 
tem  P.  V.  editam. ..preconizan  in  regno  suo  fecerit...  ut  nullus  ad  par- 
tes Alexandrie  seu  Egipti  navigare  vel  res  suas  illuc  mittere...  presu- 
meret  sub  pena  corporum  et  bonorum  tamen  quia  mercatoribus 
aliisque  terrarum  ejusdem  Regis  gentibus  penas  per  ipsum  regem 
impositas  quas  mercatores  et  gentes  predicti  contra  constitutionem  et 
inhibitiones  suas  temeré  veniendo  incurrerunt  nonnullis  ad  aliquorum 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA     195 

tante,  cuando  hacía  guerra  al  de  Túnez,  que  le  negaba  el  tributo,  inco- 
modóse el  rey  de  Mallorca,  por  qué  los  subditos  de  Aragón  seguían 
comerciando  con  aquella  señoría  y  se  atrevió  á  recordar  la  pena  de 
excomunión  lanzada  por  la  Iglesia  contra  los  que  ayudasen  á  los 
sarracenos  (1)  y  ayudarles  era,  en  concepto  de  aquel  rey,  mantener 
con  ellos  relaciones  mercantiles. 

Los  mismos  castellanos  sostuvieron  un  activo  comercio  de  armas 
con  los  marroquíes,  incluso  en  las  épocas  en  que  con  mayor  empeño 
buscaban  éstos  la  vuelta  de  España  á  su  dominio:  en  1346  el  almirante 
aragonés  abandonó  las  aguas  del  Estrecho  de  regreso  á  Barcelona,  y 
como  era  uso,  la  escuadra  fué  á  cruzar  por  las  costas  enemigas,  con 
ánimo  de  hacer  presas:  «e  andando  por  la  costera  de  la  Berbería  en- 
contró una  ñau  e  un  carao  e  priso  aquellos  poderosamente,  en  los 
quales  se  trobaron  muytos  fierros  de  langas  e  otras  armas»  «ultra  la 
ñau  carao  ha  preso  otra  ñau  que  semblantment  andava  a  la  berbería 
con  grano,  olio,  pamies  e  otras  mercaderías»  (2). 

No  podían  exigirse  grandes  cualidades  morales  á  hombres  de  en  - 
tonces  ni  delicadezas  de  sentimiento  á  gentes  tan  distantes  de  la  cul- 
tura de  nuestros  tiempos,  en  los  cuales  abundan  quienes  cometen  aque- 
llos mismos  excesos:  el  «auri  fames»,  sacra  muchas  veces  deja  de  serlo 
también  muchas  y  en  aquellos  tiempos  no  lo  era  en  cuantos  se  dedi- 
caban al  tráfico  con  infieles:  hay  que  agradecerles  el  haber  sido  los 
mantenedores  de  la  tradición  europea  en  África;  el  hilo  de  unión  entre 


instantiam  a  quibusdam  etiam  exigendo  et  recipiendo  aliqua  relaxavit 
habet  conscientiam  inquietam.  Quare...  nobis  humiliter  supplicavit  ut 
ipsum  ab  excomunicationis  et  alus  penas...  absolvere  dignaremur.  Nos 
igitur...absolvcndi  eundem  regem... tibí  concedimus  facultatem.  Data 
Avinione.  V  k.  januaríi  pontificatus  nostri  anno  tercio.  Jaime  II  quiso 
enviar  al  Soldán  una  embajada  para  redimir  cautivos  «idque  comode  fie- 
ri  nequeat  nisi  mercatores  et  alii  cum  mercibus...  in  dicta  navi  ad  par- 
tes Alejandrie  et  terre  Egipti  valeant  navigare»  pidió  permiso  al  Papa, 
quien  se  lo  concedió,  con  tal  que  la  citada  nave  no  llevase  «ferro  armis 
lignaminibus  seu  alus  rebus  de  jure  communi  prohibitis».  (Aviñón, 
año  V  del  Pontificado  del  mismo  Papa  Juan.— R.  25,  f.  150  y  180  v.) 

(1)  ...Jacobo  Regi  aragonum...  Jacobus  Rex  Maiorice...  vestre 
magnificentie  recepimus  plures  litteras...  continentes  quod  non  debe- 
bamus  nec  erat  nobis  licitum  impediré  et  faceré  satisdare  gentes  ves- 
tras  nauigantes  ad  terram  Bugic  etTunicii  cum  quibus  guerram  habe- 
mus...  et  nos  uobis  respondemus...  quod  attento  nexu  sanguinis  et 
dilectionis  qui  est  inter  uos  et  nos  videretur  ratio  habile  quod  gentes 
vestre  ad  térras  cum  quibus  guerram  habemus  et  specialiter  sarrace- 
norum  non  deberent  faceré  subsidium  victualiun  vel  aliorum  cum  sit 
prohibitun  ab  ecclesia  romana  sub  pena  excomunicationis... (II  nn.  Mai. 
1311). 

(2)  R.  1387,  f.  167. 


1%  A.    GIMÉNEZ  SOLER  ' 

los  pueblos  de  ambas  orillas  del  Mediterráneo:  ellos  fueron  intérpretes 
y  mediadores  entre  los  monarcas  europeos  y  los  africanos:  pero  igno- 
rantísimos á  juzgar  por  sus  traducciones  del  árabe,  escritas  en  el  habla 
más  vulgar  del  bajo  pueblo:  por  eso  no  nos  han  dejado  memorias  ni 
recuerdos:  para  ellos  el  comercio  reducíase  á  comprar  allí  barato  para 
vender  aquí  caro  y  viceversa,  y  el  fin  de  la  vida  á  enriquecerse  cuanto 
antes  por  todos  los  medios,  lícitos  ó  ilícitos,  morales  ó  inmorales;  la 
ordenanza  de  Barcelona  prohibiendo  nombrar  cónsules  á  hombres 
infames  y  banqueros  quebrados  constituye  un  indicio  de  la  clase  de 
personas  que  formaban  esas  colonias:  desesperados  de  la  suerte,  con- 
géneres de  aquellos  otros  que  ponían  precio  á  su  vida  tomando  sueldo 
de  un  emir  á  cambio  de  defenderlo  contra  cualquier  enemigo  de  la 
misma  ó  de  diferente  religión:  sin  fe  y  sin  patria,  cristianos  si  conve 
nía,  musulmanes  si  de  serlo  resultaba  ganancia,  apóstatas  si  las  apos- 
tasías  traían  antes  las  ansiadas  riquezas:  y  de  este  modo  era  usado  y 
practicado:  ello  fué  motivo  de  una  reclamación  de  Pedro  IV  al  sultán 
Abuanén  (1)  y  ese  capítulo  es  una  historia  completa  de  aquellas  gen- 


(1)  Otrossi  que  como  algunos  fazaderos  e  companyeros  negocian- 
tes en  las  tierras  del  dito  Rey  boanen  por  tomarse  los  bienes  de  sus 
compañeros  (*)  non  temiendo  Dios  se  tornen  moros.  E  assi  por  lures  ma- 
los vicios  como  per  menoscabo  que  fazen  en  lurs  mercaderías  per  que 
no  ozan  venir  a  contar:  los  otros  por  cobdicia  de  tomar  sueldo  e  tomar 
todo  aquello  que  comendado  les  es.  E  porque  non  hayan  a  fazer  drey- 
to  de  si  mismos  ni  de  lo  que  comendado  les  es,  alegranse  del  dreyto 
morisco.  Et  por  estas  razones  e  muytas  otras  retenen  se  las  mercade- 
rías que  les  son  comendadas  e  fazen  perder  á  los  subditos  del  dito  rey 
de  Aragón  las  suyas  mercaderías.  Por  aquesto  el  dito  rey  daragon  roga 
mucho  al  dito  rey  don  boanen  que  tuerca  e  forcar  faga  a  todos  los  merca- 
deros  e  fazaderos  que  sean  en  su  tierra  qui  per  las  razones  desusditas  re- 
negande  la  fexpianane  assi  se  tengan  las  mercaderías  que  comendades 
les  son  e  de  fazer  dreyto  en  poder  deis  cónsules  o  mercaderes  cristianos 
que  alli  serán.  E  de  estar  a  sentencia  de  aquellas  per  tal  manera  que  los 
ditos  mercaderes  les  comandes  que  les  hauran  fetes  puedan  cobrar  lo 
suyo  e  aquellos  qi.e  soldederos  se  taran  o  se  querrán  alegrar  del  drey- 
to o  sentencia  de  aquellos  morisco  que  aquellos  sean  metidos  en  poder 
de  dito  consoles  o  mercadores  e  de  star  a  dreyto  o  a  sentencia  de 
aquellos  e  que  los  ditos  consol  o  mercadores  puedan  fazar  razón  de  los 
bienes  de  aquellos  E  que  tota  vegada  quel  dito  Rey  don  boanen  serán 
requeridos  desto...  que  aquellos  que  xpianos  que  por  las  razones  de- 
susditas querrán  ocupar  los  bienes  e  mercaderías  sean  embiados  el 
dito  rey  daragon  como  esto  sea  de  dreyto  de  cadauno  de  los  ditos  re- 
yes. (Proyecto  de  tratado  entre  Marruecos  y  Aragón,  año  1357.— R.  557, 
f.  244  v.) 

(*)  La  frase  subrayada  ésta  sobrepuesta  en  substitución  de  esta  otra  que 
figura  tachada:  temptacio  diabolical,  que  no  hubiera  entendido  Abuanén. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      197 

tes  y  una  explicación  categórica  de  las  desconfianzas  y  recelos  que 
inspiraban  á  los  indígenas  y  de  la  existencia  de  prácticas  como  las 
represalias,  que  hoy  tan  inhumanas  nos  parecen. 

Por  la  menor  importancia  del  comercio  catalán  con  Oriente,  com- 
parado con  el  de  Genova  y  Venecia,  no  hubo  en  Aragón  ni  grandes 
sociedades  mercantiles  análogas  á  las  de  Italia  y  Flandes  (1)  ni  sa- 
lieron de  sus  puertos  grandes  caravanas:  en  lo  posible  navegaban  en 
conserva;  lo  exigía  su  propia  seguridad  y  como  costumbre  con  fuerza 
de  ley  pasó  al  Libro  del  Consulado  de  mar  (2);  lo  que  no  es  cierto  es 
la  creencia  muy  generalizada  de  que  los  marinos  de  la  Edad  media  no 
se  aventuraban  á  la  navegación  de  altura:  el  viaje  á  Mallorca  simple- 
mente, el  más  común  de  los  marinos  catalanes,  no  puede  hacerse  sino 
arriesgándose  entre  mar  y  cielo:  naturalmente  que  los  peligros  eran 
proporcionales  á  lo  rudimentario  de  sus  recursos  y  á  lo  imperfecto  de 
sus  barcos:  que  las  desgracias  ocasionadas  por  la  «fortuna»  eran  muy 
grandes  y  algún  embajador  llegó  á  su  destino  sin  papeles  ó  con  los 
papeles  mojados  y  la  pierna  quebrada  (3),  pero  el  mayor  enemigo  no 
era  la  furia  de  los  mares  ni  los  horrores  de  la  tempestad,  sino  el  hom- 
bre mismo,  cuya  ferocidad  se  aumentaba  en  las  soledades  del  mar  á 
la  vista  de  un  congénere:  más  miedo  que  los  elementos  producían  los 
corsarios  y  la  voz  «armar»  por  equipar  una  nave  y  la  palabra  «chus- 
ma» equivalente  á  la  moderna  «tripulación»  y  el  que  los  reglamentos 
marítimos  mencionen  más  los  medios  de  defensa  que  los  de  navegar, 
demuestran  cuanta  verdad  es  esa.  Era  preferible  todo  al  encuentro  de 
un  pirata,  cuya  crueldad  no  se  detenía  en  el  saqueo  ni  se  contentaba 


(1)  Individuos  de  estas  sociedades  establecidos  en  Cataluña  ó  en  rela- 
ción con  catalanes  se  citan  con  relativa  frecuencia  en  los  registros  de  can- 
cillería: «ex  parte  mercatorum  de  societate  bactusorum  de  Lucha» 
(321,  35)  per  manus  mercatorum  de  societate  clarentinorum  de  Pistoya 
(321,  53)  Johanni  de  la  Mota  et  Johanni  dicto  Cresico  mercatoribus  de 
societate  videlicet  de  fazes  bien  (de  Brujas)  (252,  196). 

(2)  Cap.  93  de  la  edición  de  1592. 

(3)  Al  Rey  de  Túnez  Abdille  Abubacar  fill  de  Abuzacharia  Rey 
de  Bugia.  -  nos  faciades  saber  que  auiades  feyto  sobre  vuestra  tierra 
mayoral  e  guardador  en  Bugia  e  tota  la  tinencia  el  fiel  vuestro  alfaqui 
aboabdille  filio  del  alfaqui  abenbotan  bincayt  annec  e  le  auiades  dado 
poder  que  podiese  fer  pac  con  aquell  de  los  reyes  de  xpianos  que  a  el 
millor  fuese  visto  e  sobre  todo  con  nos...  vos  respondemos  que  a  aquel 
mandadero  a  qui  foren  comendadas  las  cartas  fortuna  de  tiempo  que- 
branto el  vaxiello  en  que  vinia  e  quebró  se  la  cama  asi  que  no  pudo  ve- 
nir a  nos  e  envió  nos  nuestras  cartas.  E  nos  demandamos  a  aquell  qu' 
nos  presento  las  cartas  si  hauia  alguna  información  sobre  la  dita  pac  e 
dixo  nos  que  no.  E  asi  si  vos  queredes  a  ver  pac  con  nos  enviat  nos  al- 
guna bona  persona  informada  de  la  vuestra  voluniad  e  con  pleno  po- 
der.-R.  247,  f.  55,  v. 


198  A.   GIMÉNEZ   SOLER 

con  la  muerte  violenta,  pero  inmediata.  El  corso  y  la  práctica  del  «jus 
naufragii»  convidaban  precisamente  á  esa  navegación  de  altura,  lejos 
de  la  costa,  si  no  era  la  del  propio  país,  para  evitar  los  horrores  de  un 
naufragio,  más  posible  entonces  que  ahora  por  la  ignorancia  de  arre- 
cifes, bancos,  bajos  y  demás  peligros. 

Nada  distingue  tanto  nuestra  edad  de  las  pasadas  como  la  conside- 
ración de  los  náufragos,  ahora  solícita  y  amorosamente  atendidos  por 
autoridades  y  pueblo  y  entonces  inhumanamente  expoliados  y  puestos 
en  cautiverio  si  caían  en  manos  de  hombres  de  otra  fe  ó  aunque  fueran 
de  la  misma,  sin  que  su  desventura  moviese  á  piedad  ni  la  causa  de 
su  mala  suerte  suscitase  compasión:  cuanto  el  mar  echaba  á  la  playa 
se  consideraba  bien  mostrenco  y  como  tal  se  adjudicaba  al  Estado,  y 
aunque  esta  consideración  tiene  mucho  de  racional  cuando  se  desco- 
noce el  dueño,  es  «contra  jus  et  justiciam»,  según  frase  de  Alfon- 
so III  (1),  cuando  se  sabe  á  quien  perteneció  antes  de  caer  al  agua; 
y  en  la  Edad  media  eran  en  todo  caso  bienes  mostrencos  y  más  que 
del  Estado  del  primer  ocupante  las  «cosas  trobadas»  aunque  su  dueño 
fuese  conocido  y  estuviese  allí  mismo  presenciando  su  saqueo  y  su 
despojo;  de  todos  los  usos  de  mar  fué  éste  el  que  más  se  procuró  abo- 
lir; pero  tenía  tanto  arraigo  en  las  costumbres  y  excitaba  tanto  la 
codicia  que  ni  declaraciones  ni  convenios  pudieron  desterrarlo;  la 
pragmática  de  Alfonso  III  fué  letra  muerta;  moros  y  cristianos  siguie- 
ron practicándolo  de  unos  á  otros  y  entre  sí  (2);  se  lamentaban  de  su 


(1)  Capmany,  II,  53. 

(2)  pau  fo  fermada  entrel  dit  Rey  (de  Marruecos)  e  el  Rey  de  Gra- 
nada de  una  part  e  el  rey  de  Castiella  e  darago  de  la  altra...  e  dins 
aquest  temps  una  terida  den  Francesch  des  Soler  ciutada  de  Barchi- 
nona  qui  per  fortuna  de  temps  vench  a  les  partides  del  Rey  del  Algarp 
fo  crebada  e  preses  les  persones  e  bens..  qui  eren  en  la  dita  Tarida. 
(Julio  1337.  R.  555,  f.  45).— E  si  nengun  leny  trencave  a  negun  de  les  ier- 
res ho  senyoriu  del  dit  rey  de  Tunic  en  les  terres  nostres  ho  senyoriu 
no  si  alcu  sarrahi  ho  sarrayns  daquells  de  les  terres  ho  senyoriu  del 
dit  Rey  eren  en  leny  de  xpians  trenchan  en  algún  loch  de  la  nostra 
senyoria  que  a  negu  deis  dits  sarrahins  per  alcun  daquell  loch  hon  se 
fara  lo  naufraig  no  sia  fet  nengun  dampnatge  nes  meta  entre  ells  nen- 
gun daco  que  gitara  la  mar  qui  sia  lur  de  mercaderies  ho  de  fustam. 
(16  dic.  1336.  R.  555,  f.  39  v.) 

Al  Rey  de  Castilla.- Recibiemos  vuestra  carta  en  la  qual  nos  facia- 
des  saber  que  una  ñau  de  Nicolau  Martínez  subdito  vuestro  con  ma 
dera  e  otras  cosas  cargadas  habia  quebrado  en  los  mares  ribera  de  la 
ciudad  de  Tarragona.  Onde  como  el  dito  Nicolau  Martínez  havies 
cogido  reccbido  e  procurado  grandes  quantias  de  maravedís  de  las 
vuestras  rentas  et  se  fues  hido  fuera  el  vuestro  reyno  non  dando  contó 
nin  recaudo  alguno  de  las  ditas  quantias.  Por  esto  nos  rogastes  requi- 
riendo segunt  la  postura  que  es  entre  uos  e  nos  que  la  dita  ñau  con  la 


FRIMITIUS  SEPULCRES  CRISTIANS  A   CÉLLECHS  199 

existencia  si  eran  víctimas,  lo  aplicaban  como  ley  si  venía  en  su  pro- 
vecho y  había  entrado  ya  la  Edad  moderna  cuando  lo  borraron  los 
europeos  de  sus  códigos  (1). 

Andrés  Giménez  Soler 
(Continuará). 


PRIMITIUS  SEPULCRES  CRÍSTIANS  A  fELLECHS 


La  serralada  que  separa  les  comarques  del  Maresma  y  Valles,  co 
és,  que  va  del  Besos  al  Tordera,  és  una  de  les  mes  defiüides  de  la  térra 
catalana.  No  sois  te  una  altura  molt  uniforme,  si  que  també  ho  sol  ésser 
son  distanciament  de  la  mar.  Hu  deis  llochs  mes  alterosos  d'exa  serra- 
lada és  lo  cim  de  Céllechs,  cim  que,  d'altre  pait,  és  lo  qui  mes  s'allunya 
de  la  platxa.  En  ell  hi  existexen  apilotaments  de  pedrés  y  petites  pa- 
réis en  sech  a  ran  de  térra,  que  donen  mostra  d'un  remot  castell  o  es- 
tació  amurallada.  Los  vestigis  actuáis  no  permeten  determinar  si  foren 
obra  del  segle  X  o  del  temps  de  la  dominació  romana. 

Lo  puig  de  Qéllechs  se  disgrega  suaument  y  va  axamplantse  deva- 
llant  al  Valles.  Per  la  banda  del  Maresma  está  tot  ell  enclavat  en  tres 
embrancaments  de  la  serralada  general. 


madera  et  las  otras  cosas  que  en  ella  eran  mandásemos  restituyr  a 
Exemen  García  vuestro  balestero  et  a  Pero  Diez  vuestro  criado  por- 
que ellos  podiesen  la  dita  ñau  madera  et  otras  cosas  vender  e  trayer 
a  vuestro  poder.  A  las  quales  cosas  vos  respondemos  que  maguera 
por  razón  del  dreyto  de  naufragi  las  ditas  ñau  fusta  e  bienes  al  nuestro 
fisco  fuesen  ganados  et  assi  en  esto  non  pareciesse  haver  lugar  la  dicha 
postura...  mandamos...  que  la  dita  ñau  e  bienes  liuren  encontinent  a 
los  vuestros  mandaderos.  (R.  1056,  f.  50  v.).  Mossen  Requesens  ha  pre- 
sos e  mesos  per  galiots  en  servitut  certs  homens  del  regne  de  Castella, 
qui  son  escapats  gran  part  dells  lesiats  e  tots  pobres  e  desfets  de  la 
ñau  que  lamp  ha  abt  asada  (abisada  dice  el  texto)  prop  la  isla  de  Menor- 
cha,  la  qual  cosa  es  molt  inhumana  1433.  (R.  3171,  f.  147.) 

(1)  Nobili  viro  Abderrazmen  domino  de  Brisch.  Ex  parte  consulum 
civitatis  Maiorice  nobis  extitit  intimatum  quod  vos  occasione  quarum- 
dam  mercium  quas  asseritis  occupatas  fuisse  per  Bernardum  de  Se- 
rriano  cum  armata  nostra  a  quodam  sarraceno  mercatore  vestro  con- 
tra guidaticum  ipsi  sarraceno  concessum  per  procuratorem  etbaiulum 
civitatis  predicti  quas  quidem  merces  asseruistis  valere  ducentas  XIII 
duplas  auri  detinuistis  quandam  barcham  hominum  et  nomines  qui  in 
ea  erant  cum  rebus  et  mercibus  eorumdem  diferitis  etiam  ac  contra- 
dicitis  solvere  Arnaldo  Benedicti  civi  Maiorice  mille  ducentas  duplas 
et  Bernardo  Benedicti  civi  Barch.  mille  quinquentas  duplas  quas  ut 
dicitur  debetis  eisdem.  (1298.  R.  110,  f.  81  v.) 


200  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

En  una  de  les  derivacions  de  Céllechs  vers  lo  Valles,  que's  diri- 
geix  a  occident,  existeix  lo  mas  Nadal  ab  alguns  conreus,  los  mes 
alterosos  de  la-  comarca.  Y  en  terres  d'aquest  mas,  s'observen  unes 
velles  excavacions  en  les  roques,  que  trovéni  denominades  per  les  co- 
ves  d'En  Nadal  y  axis  les  consigna  N'Artur  Osona  en  una  de  les  sues 
guíes  (1). 

Se'ls  hi  din  coves  per  teñir  la  particularitat  de  trovarse  excavades 
en  les  roques.  Mes,  de  llur  estudi  extern  n'havém  adquirit  lo  conven- 
ciment  de  que's  tracta  de  monuments  funeraris,  raríssiins  a  Catalunya 
en  la  extructura  d'aquests. 

Tres  son  los  enterraments  de  Can  Nadal  de  Céllechs  quetinguerem 
ocasió  d'examinar  lo  27  de  setembre  de  1909,  tots  tres  situats  a  poca 
distancia  un  d'altre  y  quasi  en  un  mateix  nivel  1  de  la  montanya. 
Grans  roques  estimbades,  donen  al  lloch  hont  se  troben,  aspecte  ferés- 
tech  y  encisador,  atravessantlo  un  caminet,  que,  d'Orrius  porta  al 
Reval  de  La  Roca. 

La  primera  d'aquestes  construccions  que's  trova  baxant  de  Céllechs, 
o  siga  la  situada  a  mes  altura,  está  una  mica  allunyada  del  camí,  que 
hi  passa  per  dalt.  La  constituheix  una  roca  que  comenca  baumada  y  a 
mida  que  va  baxant,  sembla  treballada  y  enfondida.  Mes  fa  de  mal 
apreciar,  puix  tot  l'interior  está  cobert  de  sauló.  Te  aquesta  cavitat 
una  ampiada  de  sois  1  metre  40  centímetres,  que  és  la  que  acostumen 
teñir  tots  los  enterraments  primitius  atemperantse  al  cÓs  huma. 

La  cavitat  fou  aprés  tapada  per  un  groller  mur  format  de  pedrés  y 
térra  argilenca,  molt  ben  atapahit,  aparentant  un  opus  formaceus, 
caracterisantlo  la  complerta  falta  de  cale;.  En  axó  hi  ha  unitat  ab 
les  ruñes  del  cim  de  Céllechs.  D'aytal  mur  se'n  conserva  bona  part 
en  peu.  Permetentnos  presumir  axó,  que  encara  no  s'haurá  vuydat 
totalment  l'interior  del  que  crehém  vell  sepulcre. 

Segurament  si  podía  excavarse  ab  tot  lo  compte  y  mirament  ab  que 
s'han  de  fer  aqüestes  exploracions  arqueológiques,  s'averiguaría  la 
cxactitut  de  nostra  presumpció. 

La  segona  cova  d'En  Nadal,  és  molt  mes  visible  y  interessant  fins 
per  l'excursionista  menys  aflcionat  a  aquesta  mena  de  monuments. 
Distará  dugues  o  tres  centes  passes  mes  avall  de  la  primera,  seguint  lo 
camí  d'Orrius  al  Reval.  Aquest  passa  al  bell  costat  de  la  construcció, 
presentantse  molt  diferent  de  la  que  s'ha  descrit  abans. 

Forma  aquell  lloch  una  agrupació  de  grans  roques  que  sobressurten 
de  la  montanya  y  quasi  barren  lo  passatge  al  viarany,  que  allí  dona 
una  revolta.  Lloch  dominant  esplayahtse  la  vista,  en  magnífich  pano- 
rama damunt  lo  Valles. 

Una  d'aquestes  immenses  roques,  ha  sigut  buydada  a  colps  d'escoda, 


(l)    Guia  itineraria  de  la  térra  de  la  costa  de  Llevant  o  tia  del  Betót  al  Tordera,  p.  190. 


PRIMITIUS  SEPULCRES  CRISTIANS  A   CELLECHS 


201 


per  tal,  que,  en  les  parets  s'hi  aprecien  les  senyals  que  hi  dexá 
l'eyna. 

Sa  entrada  és  una  petita  y  baxa  obertura  quadrada.  Lo  camí  s'ha 
anat  vuydant  y  avuy  costa  formarse  eárrech  cabal  de  eom  queda  exa 
entrada,  a  la  primaría  de  la  sua  construcció,  ab  relació  al  pía  terrer  y 
a  la  montanya. 

Y  no  és  axó  sol  que  pot  contribuir  a  desorientar  en  la  sua  en- 
trada, sino  uns  petits  aditamenis  de  ciment  y  rajóla,  que  regularisa 
l'obertura  exterior,  obrats  en  época  moderna,  per  convertir  aquella 
exea  vació,  en  barraca  de  vinya  o  habitació  de  gent  vagabunda  o  fas- 
cinerosa,  puix  a  tot  se  presta  la  solitut  del  lloch. 


a  b  c 

Escala  de  1  :  100. 
A.    Secció  longitudinal  del  sepulcre.—B.    Planta  del  mateix.—C.    Secció  transversal.— 
D.    Secció  de  la  entrada.  Dibuix  de  Joan  Cabanyes  y  Prat. 


Atravessat  aquest  dintell  o  entrada,  se  veu  la  petitesa  de  la  exea- 
vació. 

Te  la  forma  rectangular  arrodonida  del  sostre  y  deis  cantons.  En 
quasi  tota  ella  no  és  possible  estarhi  dret  y  si  tant  sois,  al  capdevall, 
mercés  a  una  petita  cúpula  formada  per  desprendiments  del  sostre, 
cúpula  tal  vegada  feta  artiflcialment  en  los  derrers  temps. 

Examinant  la  planta  y  seccions  que  s'acompanyen,  veurém,  com, 
dit  lloch,  presenta  analogía  ab  nostres  ninxos  de  cementiri,  y  que  la 
sua  llargaria,  és  la  que  tot  justament  se  necessita  pera  los  enterra- 
ments  humans. 

En  la  paret  del  fons  y  al  bell  mitj  de  la  petita  superficie  plana  que 
formava  la  part  superior,  s'hi  veu  senzilla  creu,  d'aspes  regulars,  feta 
enfondint  la  podra.  No  está  acompanyada  de  cap  altre  senyal  ó  lletra. 

Empero  en  aquesta  creu  hi  tením  la  mostra  de  que,  en  época  poste- 
rior a  la  de  la  construcció  de  la  cova,  aquesta,  tingué  altre  aplicació. 
La  part  superior  en  la  que  hi  ha  gravada  la  creu,  presenta  uns  petits 

1909.-  15 


202  RAMÓN  LULL 

forats  quadrats,  ahont  s'apoyaríen  estaques  per  formar  un  petit  sostre 
o  armari,  a  us  deis  qui  convertiren  la  raansió  deis  morts  en  alberch  de 
vius.  Que  los  forats  sigueren  posteriors  a  la  creu  ho  indica  la  cir- 
cunstancia de  que  un  d'ells  está  entallat  en  la  part  de  dalt  del  bras 
superior  de  la  creu. 

No  dubtém  en  calificar  aquella  antiga  construcció,  de  remota  se- 
pultura cristiana,  segurament  del  temps  en  que  s'acostumá  obrirles  en 
la  penya  viva,  a  imitació  del  sepulcre  de  nostre  Redemptor. 

Y  si  volguessim  entrar  en  lo  camp  de  la  hipótesi,  encara  ho  po- 
driem  relacionar  ab  los  enderrochs  del  cim  de  Céllechs,  de  que  havem 
tractat  per  menut  en  altra  de  nostres  monografíes  (1). 

En  altre  agrupació  de  roques  enderrocades  y  a  curta  distan- 
cia d'aquesta,  sembla  que  també  hi  hagué  una  tercera  cavitat,  de 
consemblants  dimensions  y  estructura  y  per  consegüent  destinada  a 
igual  us.  A  causa  de  un  modern  estimbament,  se  fa  prou  dificultós 
estudiarho.  Nos  contentém  en  assenyalarlo  somerament. 

Artur  Osona,  únich  autor  qui  s'ha  ocupat  de  tant  interessants  cons- 
truccions,  ho  feu  per  referencies  d'algún  erudit  de  la  comarca  que  li 
facilitaría  la  nova.  Puix  no  d'altre  manera  s'esplica,  que,  en  la  sua 
Guia  itineraria  de  la  serra  de  la  Costa,  en  una  ocasió  parli  deis  tres 
dolmens  de  Can  Nadal  y  en  altre  lloch  los  hi  dongui  lo  nom  de  coves, 
omitintne  tota  descripció.  Y  dit  s'está,  que,  N'Osona,  no  podía  may 
confondre  un  dolmen  ab  una  cova. 

D'axó  ne  concloém,  que,  en  nostre  Comtat  de  Barcelona,  a  mes  de 
les  sepultures  cristianes  primitives,  senzillament  excavades  en  les  ro- 
ques, com  les  d'OIérdula,  Aramprunyá,  Tavertet,  etc.,  n'hi  hauríen 
d'altra  estructura  mes  perfeccionada,  en  forma  de  petita  cambra  se- 
pulcral oberta  al  interior  de  la  penya.  D'aquestes,  podrá,  desd'ara 
servir  de  terme  de  comparació  la  cova  de  Can  Nadal,  de  Céllechs  agí 
descrita. 

Fiiancescii  Carreras  y  Candi. 


LLIBRE  EN  EL  QUAL  SE  TRACTA  OE  LA  INTENTIO 

COMPOST  EN  YULGAR  PER  LO  ILLUMINAT  DOCTOR  RAMÓN  LULL 

Rubrica  2.a  de  la  Speranqa. 

Speranca,  fill,  es  per  intentio,  que  homa  sper  Deu,  iustitia,  e  mise- 
ricordia, e  pietat.  E  aquesta  intentio  es  guardada  ab  les  altres  virtuts. 
On  si  tu,  fill,  ets  peccador,  e  desesperes  de  Deu,  per  90  com  has  fets 
molts  peccats;  adonchs  ets  tentat,  c  vencut  que  fas  quantra  fortitudo, 


(1)     Biblioteca  histórica  del  Maretma,  vol.  II.  Origen»  de  la  riera  d'Argentona. 


LL1BRE   EN  EL  QUAL  SE  TRACTA   DE  LA  INTENTIO  203 

caritat,  prudentia,  iustitia:  car  ab  fortitudo  deus  estar  fort  en  ton 
coratge  tant  de  teraps,  tro  que  caritat  te  fassa  amar  la  misericordia  de 
Deu,  e  teinbre  sa  iustitia;  per  có  que  iustitia  te  fassa  confessar  ton 
peccat,  e  prudentia  recordar  la  misericordia  de  Deu. 

Si  tu,  fill,  has  gran  temor  de  Deu,  o  de  esser  vencut  per  tos  ene- 
michs,  o  tems  a  perdre  riqueses,  o  honrrament,  o  alguna  cosa  que 
molt  ams,  e  vols  essser  certificat  de  aquelles  coses  que  no  tens,  per  có 
que  non  hages  maluolenca,  donchs,  fill,  ets  tentat  quantra  la  intentio 
per  que  es  esperanca;  car  có  perqué  speranca  es  donada,  es  percó  que 
uses  della;  e  esta  millor  cosa,  estar  ab  temor,  e  hauer  speranca;  que 
segur,  e  ser  sens  sperencá.  On  com  acó  sia  en  axi,  donch  iustitia, 
fortitudo,  prudentia  te  enseny,  com  tu  hages  la  primera  intentio  a 
speranca,  e  la  segona  a  la  malanansa,  que  sostens  sots  speranca.  E  si 
tu,  fill,  assents  a  mes  paraules,  amarás  la  intentio  perqué  es  speranca, 
e  usarás  en  speranca  de  les  altres  virtuts;  per  lo  qual  us,  serás  agrada- 
ble a  Deu,  e  a  les  gents. 

Rubrica  3.  déla  Caritat 

Caritat  es,  fill,  per  intentio,  que  hom  am  a  Deu,  e  si  mateix,  e  son 
prohisme,  aquesta  virtut  matexa,  é  ab  la  intentio  per  que  son  les 
altres  virtuts.  E  si  tu  fill  ets  tentat  quantra  caritat,  e  aiuda  sa  intentio 
a  conseruar  ab  les  altres  virtuts:  car  conseruant  en  ton  coratge  la 
intentio  perqué  es  caritat,  vensás  la  tentatio,  en  lo  qual  venciment  de 
la  qual,  vensás  los  peccats,  ó  exelseras  les  virtuts. 

Si  tu,  fill,  ames  ton  Señor  terrenal  en  les  coses  terrenals  per  la 
primera  intentio,  e  tu  mateix  per  la  segona,  tu  has  caritat,  quis  con- 
corde en  ton  coratge  ab  iustitia,  fortitudo,  prudentia,  tempransa,  fe, 
speranca;  car  iusta  cosa  es  amar  en  los  bens  temporals  mes  son  Rey, 
o  son  Princep,  que  si  mateix;  com  sia  cosa,  que  lo  Rey,  o  lo  Princep 
sia  en  pus  noble  intentio,  quel  vexall,  per  50  com  deis  bens  temporals 
pot  fer  maior  utilitat,  e  esquiuar  mes  de  mal,  quel  vexall.  Fortitudo 
es  en  aytal  amor,  per  §ó  com  dona  passio,  amant  en  los  delits  de 
aquest  mon,  mes  altra  cosa,  que  si  mateix.  Prudentia  y  es,  pergó  com 
gran  merit  ñas  gonyat.  Tempranea  es,  fill,  en  la  demunt  dita  caritat, 
per  qó  com  y  es  continentia  ab  scientia.  Fe  noy  perd  son  dret,  per  90 
com  creu  en  la  iustitia  de  Deu.  E  acó  mateix  se  segueix  fill,  de  spe- 
ranca. On  com  tu  fill,  ets  temptat  en  los  bens  de  ton  Señor  apropriar  a 
tu  mateix;  o  ets  pararos  de  defendrelo  de  sos  enemichs,  adonchs  deus 
recorrer  a  Caritat,  y  a  les  altres  virtuts,  e  salua  a  Caritat  la  intentio 
perqué  es,  segons  que  demunt  hauem  exemplificat. 

Si  tu,  fill,  ames  mes  tu  mateix,  que  ton  Señor  en  los  bens  celestials, 
adonchs  uses  de  caritat  en  tu,  e  per  la  primera  intentio,  e  en  ton  Señor, 
perla  segona;  e  en  aquell  us,  has  iustitia,  prudentia,  Speranga,  iustitia 
has  en  acó,  quel  Señor  es  per  intentio,  que  Deus  hages  en  gloria  sens 
fi,  prudentia  has,  fill,  en  acó  que  uses  per  la  intentio  perqué  es,  e  perqué 


204  RAMÓN  LULL 

es  ton  Señor  terrenal;  car  aquella  cosa  es  prudentia,  qui  conserua 
quantra  tentatio  la  final  rabo  perqué  es  la  cosa.  Speranca  has,  lili,  com 
speres  gloria  en  virtuts  de  ton  coratge  mes,  que  enles  virtuts  de  ton- 
señor,  o  de  ton  prohisme. 

Sapies,  fill,  que  a  tu  es  donada  compañia  e  aiustant  de  ton  prohis- 
me, per  intentio  que  en  aquell  obres  ab  caritat:  E  si  tu  ames  ton 
prohisme  per  la  segona  intentio,  e  tu  mateix  per  la  primera,  has  en 
aquella  amor  iustitia,  speran§a,  prudentia.  iustitia  per  90  com  uses  de 
caritat;  (1)  tes  donada  societat  has  speranca  per  90  comsperesen  us 
de  caritat  guardo;  has  prudentia  en  90  que  saps  goñar  inerit  de  gloria, 
e  crexer  en  merit  de  gloria  qui  tes  donada  per  obra  meritoria. 

Si  tu,  fill,  ames  en  ton  prohisme  Deu  per  la  primera  intentio,  e  ton 
prohisme  per  la  segona,  e  ets  temptat  per  lo  diable,  que  fasses  per  lo 
contrari,  recorre  a  iustitia,  speranca,  prudentia,  fortitudo,  et  iutge  en 
ton  coratge  la  intentio  perqué  es  caritat,  e  les  altres  virtuts:  acompare 
Deu  a  maioritat  de  noblesa,  e  de  poder,  bonesa,  sauiesa,  amor;  e  ton 
prohisme  acompare  a  minoritat,  comencament,  mortalitat,  e  ab  los 
altres  defalliments,  qui  son  en  home;  E  si  tu  fill,  has  aytal  art,  e  ma- 
nera quantra  tentatio,  leugerament  pots  esser  en  la  amistat. 

Rubrica  4.  de  la  Justitia 

Justitia  es,  fill,  per  intentio  de  egualtat  feta  entre  maior,  e  manor; 
e  manor,  e  maior,  quantra  desagualtat  en  coses  hont  se  conue  concor- 
danca.  Aquesta  iustitia,  fill,  haurás,  e  amarás,  si  coneys,  e  ames  co 
que  es;  e  contrastres  a  temptatio,  qui  ab  iniuria  sa  conue. 

Si  tu,  fill,  ets  peccador,  é  coneys  peccador,  e  ames  lo  peccat-,  ets 
temptat  en  90  que  ames,  e  entens  lo  peccat  per  la  primera  intentio,  e 
iniuria  per  la  segona;  e  per  acó  priua  de  tu  iustitia  ab  ses  sors  spe- 
ranca, caritat,  prudentia,  fortitudo,  trempanca.  En  tuno  es  iustitia; 
car  tu  has  unió  en  ton  enteniment,  e  en  ta  voluntat  iniuria.  Caritat  no 
has;  car  ames  peccat.  Cor  speranca  cuydes  hauer  en  có  que  ames 
peccat,  e  cuydes  axir  de  peccat?  E  percó  has  lo  contrari,  có  es  igno- 
rantia  e  folia;  car  no  saps  quant  te  viurás,  ne  ets  cert  si  Deu  te  volra 
perdonar,  pusque  destimes  Deu  en  lo  amor  que  has  a  peccat,  e  cor  in 
iuriosament  cuydes  hauer  speranca,  per  acó  la  iustitia  de  Deu  no  vol, 
que  en  tu  amant  peccat,  sia  speranca,  ne  les  altres  virtuts.  Intentio, 
e  iustitia  se  concorden  quantra  iniuria,  e  temptatio,  car  iniuria  es 
quantra  iustitia,  e  quantra  intentio  ab  temptatio  feta  ab  la  segona 
intentio,  per  co  que  pusque  destruir  la  primera,  en  tal  manera,  que 
intentio  sia  aduersada,  e  quantra  90  perqué  ais  homens  es  donada. 

E  si  tu,  fill,  apo  vols  entendre  en  cercar:  tu  fill,  ames  per  la  segona 
intentio,  los  treballs,  que  eostens  per  iustitia,  amant  tu  iustitia  per  la 


(l)    Anótate  ais  marges  dret  y  esquerre  respectívament  del   manuscrit   que   senyala 
ab  +  '1  loen  que  correspón  al  text. 


LLIBRE  EN  EL  QUAL  SE  TRACTA   DE  LA   INTENTIO  205 

primera  intentio:  adonch  iniuria  terapta  Fortitudo  en  caritat,  per,  tal 
que  caritat  se  ven<?a  en  lo  uniment  deis  treballs;  e  si  caritat  es  vencuda 
per  priuatio  de  fortitudo,  iustitia  ha  perdudes  les  reís,  e  les  forces  en 
prudentia,  tempranea,  qui  ab  caritat,  fortitudo  se  regan;  E  per  acó 
priua  la  segona  intentio,  empacientia;  e  com  sens  la  segona  intentio, 
la  primera  no  pot  romanir  en  iustitia;  é  perco  mor  iustitia  en  la  priua- 
tio déla  primera  intentio,  e  neix  iniuria,  e  la  primera  intentio  aduer- 
sada  en  la  tua  voluntat,  qui  ames  mes  repos,  e  benanances,  que 
sostenir  treballs  per  iustitia  On  com  acó  sia  en  axi,  donchs  si  tu,  fill, 
ames  iustitia,  guardet  de  iniuria,  e  de  temptatio  qui  comenca  enla 
segona  intentio,  e  destrueix  iustitia. 

Robrica  5.  de  Prudentia 

Prudentia  es,  fill,  per  có  quels  homens  sapien  hauer  virtuts,  squiuar 
vicis,  en  amar  a  Deu,  e  conexer,  e  en  amar  cascun  home,  e  si  mateix, 
e  son  prohisme.  Aquesta  prudentia  es,  fill,  temptada  moltes  vegades  en 
los  homens,  per  los  peccats  mortals,  e  venials,  la  qual  temptatio  se  fa 
sobre  la  intentio  perqué  prudentia  es:  car  desuiada  prudentia  de  la  in- 
tentio, perqué  es  donada  a  home,  ha  son  desuiament,  e  ocasio  que  sia  en 
home  lo  contrari  de  prudentia,  lo  qual  contrari  es  ignorantía,  efollia. 

Amable  fill,  prudentia,  e  sauiesa  son  quaix  una  cosa  matexa.  On 
si  ets  temptat  per  ignorantia,  recorre  al  enteniment,  e  ab  aquel 
encerca  en  la  memoria  les  coses,  que  enteniment  conserua,  les  quals 
coses  recordades  ab  iusta  voluntat,  e  temptada  fortitudo  de  coratge 
contra  accidia,  qui  ab  ignorantia  se  conue,  e  quant  tu,  fill,  auras 
entesa  la  cosa  recordada  enla  memoria,  donchs  tu  la  don  a  iustitia  a 
la  volutat,  per  tal  que  voluntat  e  iustitia  seguesquen  la  intentio:  perqué 
prudentia  fill,  es  virtut,  qui  requer  voluntat  eluminada  per  enteniment 
iutjada  per  iustitia,  per  co  que  speranca.  caritat,  fortitudo,  tempran- 
ea, conseruen  en  prudentia  la  sua  intentio,  la  qual  es  per  elegir  maior 
be,  e  esquiuar  maior  mal  ans  que  manor,  e  tornar  de  mal  be,  e  auem 
art,  e  manera  de  manar  los  accidens,  o  els  fets  segons  que  conué  al 
temps,  é  en  lloch,  e  en  parlar,  e  callar,  cogitar,  e  obrar  les  altres  ma- 
ñerea de  semblant. 

Robrica  6.a  de  Fortitudo 

Fortitudo  es,  fill,  per  intentio  que  voluntat  sia  en  huma  coratge  ab 
trampat  voler,  mesurat  per  iustitia,  caritat,  prudentia,  speranca,  per 
tal  que  hom  sia  fort  en  coratge  contra  vilania,  maluestat,  e  engan  ab 
que  es  temptada  fortitudo,  per  tal,  que  en  huma  voler  sia  desesperanza, 
iniuria,  ignorantia,  enemistat,  hon  pusca  entrar  argull,  volpelatge,  e 
falsía,  ira,  auaritia,  e  enueja. 

Sapies  fill,  que  ab  fortitudo  están  vicis  quantra  virtuts,  e  per 
absentia  de  fortitudo  son  forts  vicis  quantra  virtuts:  é  per  acó  tempta- 
tio tempta  home  quantra  fortitudo  ab  manaes,  e  ab  pobresa,  o  ab  ira, 


2Ó6  NOTICIAS 

o  mala  voluntat,  riquesa,  bailesa  de  persona,  delicaments  mundanals, 
e  encara  ab  honraments,  e  ab  les  altres  coses  a  aqüestes  semblante. 

Amable  fill,  la  temptatio  que  iot  parle  se  fa  enla  libertat  déla 
voluntat  ab  peccat  venial  enla  segona  intentio:  donchs  com  ets  (1)  per 
algún  homa  deshonrat,  manassat,  o  com  has  fratura,  o  despegament 
de  alguna  cosa;  car  si  tu  ames  esser  menspresat,  per  eó  que  tu  najes 
pacientia,  humilitat,  e  ta  voluntat  se  vol  agrenjar,  alterar,  e  amar  hon- 
rament,  amant  deshonor  en  aquells  homens  quit  menspresen:  adonohs 
fortitudo  se  aflaqueix  en  iustitia..  caritat,  prudentia,  que  a  patientia, 
humilitat  ten  sotmes  en  fortitudo  quantra  debilitat  de  coratge. 

Amable  fill,  si  vols  esser  sot  mes  a  fortitudo,  serás  franch  quantra 
vicis,  e  no  parlaras,  tro  que  entenes  la  intentio  perqué  vols  parlar;  nc 
irás  en  lloch,  tro  que  iustitia  ab  caritat  ten  donen  licentia  de  anar,  o 
obrar  en  có  hon  iustitia,  caritat  volen  estar,  e  saluar  a  fortitudo  son 
drct,  e  son  honor.  E  si  tu  fill  has  fortitudo,  vengas  tu  mateix,  e  tos 
enemichs,  e  mens  presarás  argulls,  e  viltats,  e  falliments.  Quant  tu 
fill,  serás  temptat,  o  sentirás  mudar  en  altre  estament,  quantra  l'esta- 
ment  en  que  esser  solies  ans  que  temptatio  te  temptás,  adonch  es 
temps  de  fortitudo  ab  la  qual  deus  esperar  prudentia,  iustitia,  caritat, 
e  trempanca  per  có  que  te  aiuden  déla  temptatio  ab  speranca  enla 
qual  te  guardaran  ab  abstinentia  priuant  la  intentio  e  mudant  concirer 
en  bones  cogitations  ont  serán  vencudes  diabólicas  temptations. 

NOTICIAS 

En  la  sesión  de  9  de  octubre  se  tomó  acuerdo  por  esta  Corporación 
de  protestar  de  los  hechos  de  que  fué  teatro  nuestra  capital  á  fines  de 
julio  del  corriente  año. 

—  En  sesión  de  16  de  noviembre  se  procedió  á  la  renovación  de  la 
Junta  de  gobierno  de  la  Academia  por  el  trienio  de  1909-1912,  resul 
tando  reeligidos  por  unanimidad  D.  Felipe  Bertrán  de  Amat,  para  el 
cargo  de  Presidente;  D.  Juan  B.  Codina  y  Formosa,  Pbro.,  para  Ar 
chivero-bibliotecario;  D.  Francisco  Ubach  y  Vinyeta,  para  Conserva- 
dor del  Museo;  D.  Francisco  Carreras  y  Candi,  para  Tesorero,  y  don 
Joaquín  Miret  y  Sans,  para  Secretario. 

—  En  la  citada  sesión  del  día  16  de  noviembre  D.  Guillermo  M.  de 
Broca  leyó  un  trabajo  sobre  la  importancia  que  tuvo  en  Cataluña  el 
libro  provenzal  Lo  Codi;  en  la  de  27  del  propio  mes  leyó  D.  Francisco 
Carreras  y  Candi  un  estudio  histórico  sobre  los  judíos  y  judaizantes  de 
Barcelona  en  los  siglos  XII  al  XV;  y  en  la  de  28  de  diciembre  D.  An- 
tonio Rubio  y  Lluch  dio  lectura  á  un  estudio  histórico  de  la  literatura 
astrológica  en  Cataluña. 

—  Han  sido  nombrados  por  unanimidad  en  la  sesión  del  día  11  de 


(1)    Lo  manuscrit  presenta  aqui  la  paraula  temptat  titilada  per  sobrero  segons  sembla. 


NOTICIAS  207 

diciembre  académicos  correspondientes  D.  Hermann  Suchier,  en  Halle 
(Alemania),  D.  Salvador  Bové,  Pbro.,  en  Seu  de  Urgell,  D.  José 
Salarrullana,  en  Zaragoza  y  D.  José  Zawodny,  en  Freudenthal  de  Si- 
lesia (Austria). 

—  Obras  recibidas:  Das  Zollbuch  der  Deutschen  in  Barcelona  (1425- 
40)  und  der  deutsche  handel  mit  katalonien  bis  zum  ausgang  des  XVI 
jahrhunderts,  por  el  Dr.  K.  Haebler  (extracto  de  Wutemburgischen 
Vierteljahas  eften  für  Landesgeschite,  tomo  X;  Stuttgard,  1901). — De 
latinitate  libelli  qui  inscriptus  est  peregrinatio  ad  loca  sancta,  thesim 
facultati  litterarum  in  Parisiensi  Universitate  proponebat  Joseph  An- 
glade  (París,  1905).  -  Le  troubadour  Guiraut  Riquier,  étude  sur  la  dé- 
cadenee  de  V ancienne poésie  provenzale,  por  José  Anglade  (París,  1905;. 
— Deux  troubadours  narbonnais,  Guillem  Fabre  et  Bernard  Alanhan, 
por  J.  Anglade  (Narbonne,  1905).—  Les  troubadours,  leurs  vies,  leurs 
osuvres,  leur  influence,  por  J.  Anglade  (París,  1908).  —  El  sistema  cien- 
tífico luliano,  ars  magna,  exposición  y  crítica,  por  D.  Salvador  Bové, 
presbítero  (Barcelona,  1908).  —  Cortes  de  los  antiguos  reinos  de  Aragón 
y  de  Valencia  y  principado  de  Cataluña,  publicación  de  la  Real  Aca- 
demia de  la  Historia,  tomo  XIII  (Madrid,  1909).  —  Cat al ech  de  la  Bi- 
blioteca musical  de  la  Diputado  de  Barcelona,  por  Felipe  Pedrell, 
tomo  II  (Barcelona,  1909).  -  Tarragona  prehistórica  y  protohistórica, 
por  Agustín  M.a  Gibert  (Barcelona,  1909).  -  Historia  de  España  y 
Portugal,  por  W.  K.  Piskorski,  profesor  de  la  Universidad  Imperial  de 
Kasan,  segunda  edición  aumentada,  en  lengua  rusa  (San  Petersbur- 
go,  1909). — A  Patuleia,  catalogo  dos  documentos  manuscriptos  que  per- 
tenceram  d  José  da  Silva  rassos  (Real  Biblioteca  municipal  de  Por- 
to, 1909). — Anuario  de  la  Universidad  de  Barcelona,  1907-908  (Barce- 
lona, 1909).  —  Communications  from  Spa?iish  cancioneros,  por  H.  R. 
Lang  (Extracto  de  Transactions  of  the  Connecticut  Academy  of  Arts 
and  Sciences,  volumen  XV,  1909). — Eight  essays  on  Joaquín  Sorolla, 
por  A.  de  Beruete,  C.  Mauclair,  H.  Rochefort,  L.  Williams,  E.  Luther 
Cary,  I.  Gibbons,  C.  Brinton  y  W.  Starkweather,  dos  tomos  de  The 
Hispanic  society  o f  America  (New-Fork,  1909). — La  condition  juridi- 
que  de  la  famille  illégitime  dans  le  droit  ínter médiaire,  tesis  para  el 
doctorado,  por  Jacques  d'Ayrenx  (Toulouse,  1908). — Acrisia  Vichiana 
nella  Scienza  nueva,  por  P.  Garofalo  di  Bonito  (Napoli,  1909). — Ein 
Beispiel  altromischer  pietas,  por  el  Dr.  Joseph  Zawodny  (Wien,  1907). 
—  Grab  und  Scheiterhausen,  por  J.  Zawodny  (Wien,  1907). — Der  Ring, 
geschichte  und  sage,  por  J.  Zawodny  (sin  data). — Phantasie,  por  J.  Za- 
wodny (Wien,  1906).  —  Balance  higiénico  de  los  modernos  sistemas  de 
moral,  discurso  en  la  Real  Academia  de  Medicina  por  D.  José  Blanc 
(Barcelona.,  1909).  —  Historia  de  Vélez  Rubio,  por  D.  Fernando  Palan- 
ques  (Vélez,  1909).—  Historia  de  Nueva  León,  con  noticias  sobre  Coa- 
huila,  Tejas  y  Nuevo  México,  por  el  capitán  A.  de  León,  un  anónimo  y 
el  general  Sánchez  de  Zamora  (México,  1909).  —  La  intervención  fran- 


208  NOTICIAS 

cesa  en  México  según  el  archivo  del  Mariscal  Bazaine,  octava  parte, 
textos  español  y  francés  (México,  1909).  —  Leona  Vicario,  heroína  in- 
surgente, porD.  Genaro  García  (México,  1910). —  Taula  de  les  Stampa- 
cions  de  les  constitucions  y  altres  drets  de  Cathalunya  y  de  les 
costumes  y  ordinacions  de  sos  diverses  par atges,  por  G.  M.a  de  Broca 
(Barcelona,  1909,. — Lazarus  Tod,  traducción  al  alemán  por  E.  Vogel 
de  la  novela  «Sots  feréstechs»  de  R.  Casellas  (Coeln  Weiden,  1909). — 
Jochs  floráis  de  Barcelona.,  any  LIde  llur  restaurado  (Barcelona,  1909), 
— Annuaire  de  V  Université  de  Toulouse  pour  Vannée  1909-1910  (Tou- 
louse,  1909). — ¡¿inventario  della  dita  Fugger  nel  1527,  por  Arrigo 
Solmi  (extracto  de  la  «Rivista  di  Diritto  commerciale»,  Milano,  1906). 
—  Notes  historiques  de  Sardenya  anteriors  a  la  dominado  catalana, 
por  Joaquím  Miret  y  Sans  (estratto  del  «Archivio  Storico  Sardo»,  vo- 
lumen V,  Cagliari,  1909). — Nuevos  documentos  de  las  tres  princesas 
griegas,  por  J  Miret  y  Sans  (Extrait  de  la  «Revue  Hispanique 
tome  XIX  New- York-París,  1908).— Boletín  de  la  Real  Academia  de 
la  Historia  (Madrid,  1909).—  Cultura  Española,  segundo  semestre 
de  1909  (Madrid). — Bu'lletí  del  Centre  Excursionista  de  Catalunya, 
año  1909  (Barcelona). — Butlletí  del  Centre  Excursionista  déla  Comar- 
ca de  Bages,  any  1909  (Manresa).  —  Butlletí  del  Centre  Excursionista 
de  Lleyda,  any  1909  (Lleyda).  —  La  Ciudad  de  Dios,  revista  (Madrid, 
1909)  —  Anales  del  Museo  Nacional  de  Arqueología,  Historia  y  Etno- 
logía, tomo  I,  núms.  7,  8  y  9  (México,  1939).  —  Revue  Hispanique, 
tomo  XX,  núms.  57  y  58  (New-York-París,  1909).  -Revue  des  Fyré- 
nées,  segundo  semestre  de  1909  (Toulouse). — Le  Moyen-Age,  revue 
d'érudition,  segunda  serie,  tomo  XIII  (París,  1909).— Revue  des  Elu- 
des Historiques,  segundo  semestre  de  1909  (París). —  Mémoires  de 
VAcadémie  des  Sciences,  Inscriptions  et  Belles  lettres  de  Toulose,  Xe  se- 
rie, tomo  7.°  (Toulouse,  1908).—  Bibliothéque  de  VEcole  des  Chartes, 
segundo  semestre  de  1909  (París).  -  Bulletin  de  la  Comission  archéolo- 
gique  de  Narbonne,  primer  semestre  de  1909  (Narbona). — Bulletin  de 
dialectologie  romane,  números  3  y  4  (Bruxelles,  1909). — Revue  des 
Etudes  Juives,  tomo  58,  números  115  y  116  (París,  1909).  —  Bulletin  in- 
ternacional de  VAcadémie  des  Sciences  de  Cracovie,  clase  de  filología, 
historia  y  filosofía,  año  1909, número  3  y  clase  de  ciencias  matemáticas 
y  naturales,  números  3  á  10  (Cracovia). — Analecta  Bollandiana, 
tomo  27,  fascículos-  2,  3  y  4  y  tomo  28,  fascículos  1,  2  y  3  (Bruxelles, 
1909). — Rendiconti  della  Reale  Accademia  dei  Lincei,  serie  V,  volú- 
menes 17  y  18  (Roma,  1908).  -  Archivio  Storico  Siciliano,  nueva 
serie,  año  32  (Palermo,  1908.)—  Archivio  Storico  Sardo,  volumen  IV, 
fascículos  1  y  2  (Cagliari,  1908)  —Revista  de  Estudios  franciscanos, 
año  1909  (Barcelona). -Revista  de  Lisboa,  diciembre,  año  V  (Lisboa, 
1909). — Annuaire  de  VAcadémie  royale  des  Sciences,  des  Lettres  et  des 
Beaux  Arts  de  Belgique,  año  75  (Bruxelles,  1909)  —Bulletin  de  la 
classe  des  lettres  et  des  sciences  morales  et  politiques  et  de  la  classe  des 
beaux  arts  de  VAcadémie  royale  de  Belgique  (Bruxelles,  1908). 


Año    X  0/^\T    "CT'TTVT  Núm.   37 


BOLETÍN 


DE   LA 


Real  /icademia  de  Buenas  Letras 

- DE  BAl^CEDONA — 


--S3 


ENERO   Á   MARZO   DE   1910 


E> 


LA  ADMISIÓN  DEL  DERECHO  ROMANO  EN  CATALUÑA    ' 

i 

En  ninguno  de  los  Estados  de  la  Península  Ibérica,  la  admisión  del 
Derecho  romano  fué  tan  rápida  é  intensa  como  en  el  de  Cataluña. 
Explícase  este  hecho  por  la  situación  geográfica  del  país,  por  su  his- 


(1)  No  necesita  presentación  en  este  Boli.tín  el  actual  académico  correspondiente  que 
durante  temporada,  por  desgracia,  breve,  lo  fué  de  número,  D.  Eduardo  de  Hinojosa.  Su 
reputación  de  historiador  jurídico  comenzó  en  el  año  1880  con  la  Historia  del  Derecho  romano 
según  las  más  recientes  investigaciones  y  se  cimentó  con  el  tomo  I  (único  publicado)  de  la 
Historia  general  del  Derecho  español  y  la  Influencia  que  tuvieron  en  el  Derecho  público  de  su 
patria  y  singularmente  en  el  Derecho  penal  los  filósofos  y  teólogos  españoles  anteriores  d  nues- 
tro siglo.  La  clarividencia  y  sutil  criterio  le  movieron  á  consagrarse  de  un  modo  especial  á 
las  instituciones  de  Cataluña,  que,  teniendo  una  fisonomía  particular  en  lo  público  y  en  lo 
privado,  no  habían  sido  objeto  de  serias  y  minuciosas  investigaciones  y  de  exacto  juicio. 
El  discurso  de  recepción  en  esta  Academia  versó  sobre  el  Origen  y  vicisitudes  de  la  Page- 
sía  de  Remensa  en  Cataluña,  esbozo  del  gran  trabajo  que  entonces  escribía  y  cuya  publica- 
ción, con  el  título  de  El  Régimen  señorial  y  la  cuestión  agraria  en  Cataluña,  fué  un  verdadero 
acontecimiento.  No  dio  el  Sr.  Hinojosa  por  terminados  sus  trabajos  de  historiador  jurídico 
á  la  moderna.  En  los  Estudios  sobre  la  historia  del  Derecho  español,  nos  dio  cuatro  preciosas 
monografías  sobre  el  Origen  del  régimen  municipal  en  León  y  Castilla,  El  Derecho  en  el  poema 
del  dd,  La  privación  de  sepultura  de  los  deudor  es  y  Francisco  de  Vitoria  y  sus  escritos  jurídi- 
co*. Al  ingresar  en  la  Real  Academia  de  Ciencias  Morales  y  Políticas  y  ocuparse  de  la  condi- 
ción de  la  mujer  casada  en  la  esfera  del  Derecho  civil,  hizo  una  brillante  síntesis  de  los  sis- 
temas sobre  bienes  matrimoniales  en  las  distintas  comarcas  de  España,  deteniéndose  en  el 
examen  de  la  dote  en  los  primeros  tiempos  de  la  Reconquista  en  Cataluña,  de  las  donaciones 
y  pactos  que  se  estilan  en  Gerona,  gran  parte  de  la  provincia  de  Tarragona,  en  la  ciudad  de 
Tortosa  y  en  el  Valle  de  Aran  Finalmente,  cuando  para  honrar  al  gran  historiador  jurídico 
Hermán  Fitting,  continuador  de  Savigny  en  las  investigaciones  y  los  estudios  sobre  el  Derecho 
romano  durante  la  Edad  Media,  el  profesor  de  la  Universidad  de  Montpeller,  en  la  actualidad 
de  la  de  París,  M.  Meynial,  inició  el  proyecto  de  publicar,  con  el  título  de  Mélanges  Fitting, 
una  colección  de  artículos  de  reputados  escritores,  que  encuadrasen  en  el  campo  de  los 
estudios  del  jurisconsulto  á  quien  se  rendía  el  pleito  homenaje,  el  Sr.  Hinojosa  contribuyó  á  la 
empresa  con  una  breve,  pero  substanciosa,  monografía  con  el  título  de  La  réception  du¡Droit 
romain  en  Catalogne.  (Mélanges  Fitting,  II,  391-408).  La  preferencia  que  el  Sr.  Hinojosa  dio  á 
Cataluña  está  legitimada  por  el  hecho  que  enuncia  en  primer  téi-mino:  el  de  haber  sido  Cata- 
luña el  estado  de  la  Península  Ibérica  en  que  la  admisión  del  Derecho  romano  fué  más  rápi- 
da é  intensa.  Presenta  Hinojosa  la  síntesis  de  cuanto  puede  establecerse  envista  de  docu- 
mentos de  los  siglos  XI  y  XII,  y  pasando  al  análisis  del  desenvolvimiento  científico  en  los 
siglos  XIII  y  XIV  y  su  trascendencia  á  las  instituciones  y  en  general  á  la  legislación  de 
Cataluña  y  de  sus  diversas  comarcas,  presenta  pruebas  concluyentes  de  sus  asertos.  Intere- 
santísimo el  último  trabajo  del  Sr.  Hinojosa,  ha  considerado  esta  Academia  que  debe  ser 
popularizado,  y,  al  efecto,  con  la  venia  del  autor  y  de  M.  Meynial,  acordó  que  fuese  tradu- 
cido del  francés  y  que  la  traducción  se  insertase  en  su  Boletín.— G.  M.  de  Broca. 

1910.— 16 


210  E.    DE  H1NOJOSA 

toria  política  y  por  su  extraordinario  desarrollo    industrial   y   co- 
mercial. 

Contigua  á  los  territorios  del  Mediodía  de  Francia  en  que,  como  el 
Languedoc  y  la  Provenza,  el  Breviario  de  Alarico  quedó  en  vigor  aun 
después  de  la  reunión  de  estos  países  al  Imperio  Franco,  y  mayormente 
á  la  Septimania  en  donde  el  Derecho  romano  conservó  quizás  su 
vigor  durante  todo  el  período  de  la  dominación  visigoda  y  cuando 
menos  fué  aplicado  desde  el  siglo  VIII,  había  de  sentir  Cataluña, 
necesariamente,  la  influencia  del  Derecho  romano  antes  ya  del 
renacimiento  de  los  estudios  del  justinianeo.  La  derogación  del  Bre- 
viario de  Alarico  por  Recesvinto,  que  únicamente  precedió  en  medio 
siglo  á  la  ruina  de  la  monarquía  visigoda,  muy  agitada  por  las  gue- 
rras civiles,  pudo  ser  eficaz  para  las  regiones  vecinas  á  la  capital  de  la 
Monarquía,  en  donde  la  acción  del  poder  central  se  hacía  sentir  con 
mayor  fuerza;  pero  su  efecto  no  fué  seguramente  tan  intenso  en  las 
regiones  más  alejadas  y  en  especial  en  la  Septimania,  la  cual,  por  su 
proximidad  á  las  comarcas  en  que  continuaba  la  observancia  del 
Breviario,  favoreció  la  conservación  del  Derecho  romano  y  especial- 
mente su  difusión  cuando  el  país  fué  incorporado  al  Imperio  Franco. 
Es,  pues,  probable  que,  á  pesar  de  la  prescripción  de  Recesvinto,  el 
Derecho  romano  continuara  siendo  observado  por  los  visigodos  de  raza 
romana  de  la  Septimania,  del  mismo  modo  que  en  ciertas  comarcas 
españolas  el  Derecho  germánico  consuetudinario  continuó  observán- 
dose á  pesar  de  las  tentativas  de  romanización  del  Líber  Judicum. 
Es  lo  cierto  que,  después  del  siglo  XI  se  encuentran  indudables  testi- 
monios de  la  aplicación  del  Derecho  romano  en  la  Septimania,  y  que 
los  jueces  romanos  figuran  al  lado  de  los  godos  y  salios  en  las  asam- 
bleas judiciales  (1). 

La  influencia  del  Derecho  romano  en  aquella  comarca  es  reveladora 
de  la  causa  de  existir  y  difundirse  en  Cataluña  desde  el  siglo  XI  la 
institución  de!  usufructo  de  por  vida  de  la  viuda  sobre  los  bienes  del 
marido,  consignada  en  el  Breviario  (2).  Esta  institución,  que  aparece 


(1)  Savigny,  Storia  del  diritto  nel  medio  evo.  t.  I.  (Torino,  1854),  p.  342-346.— Viollet. 
Histoire  du  droit  civil  francais,  3.a  ed.  (París,  1905),  p.  156.— De  Wretschko,  De  usu  Breviarii 
Alariciani  forensi  el  tcholastieo  per  Hispaniam,  Galliam,  Italiam  regionesque  vicinas  (en  el 
tomo  I  de  la  edición  del  Código  Teodosiano  de  Mommsen  y  Meyer  (Berlín,  1905),  p.  CCCVII- 
CCCLX,  y  especialmente  CCCXX-CCCXXI.— Respecto  de  la  Provenza,  véase  Kiener;  Ver- 
fatsungageschichte  der  Provence  (Leipzig,  1900),  p.  71-75  y  85-87. 

De  la  sola  existencia  de  manuscritos  del  Breviario  en  una  comarca,  no  puede  inducirse  la 
aplicación  del  Derecho  romano.  Riculfo,  abad  de  Elna,  donó  en  9 15  á  su  Iglesia  «libros 
legis  II,  alium  Romanorum,  alium  Gothorum  {Histoire  de  Languedoc,  t.  V.  2.a  ed.,  Tolosa- 
1875),  doc.  n.  42,  c.  136.— El  monasterio  de  Ripoll,  en  Cataluña,  poseía  también  un  manuscrito 
del  Breviario  «Legem  romauam»  en  tiempos  del  Abad  Oliva  (1088-1046).  Beer,  Pie  Hand- 
schriften  de»  Klosters  Santa  Alaria  de  Ripoll,  I,  (Wien,  1906,  p.  107). 

(2)  C.  Th.  III,  8,  3,  III,  9,  l.— Esmein,  Le  tettament  du  mari  et  la  donatio  ante  nuptias,  en 
sus  Mélanges  d'histoire  du  droit  et  de  critique.  (París,  1876),  p.  54-56.— Tamassía.  II  testamento 
del  marito.  (Bologna,  1905),  p.  11-25. 


LA  ADMISIÓN  DEL  DERECHO  ROMANO  EN  CATALUÑA       211 

■en  el  último  tercio  del  siglo  X  en  la  Septimania  (1),  se  encuentra  á  me- 
diados del  siglo  XI  en  el  Rosellón  (2)  y  se  generaliza  en  el  Condado  de 
Barcelona  por  su  inserción  en  los  Usajes  (3),  y  á  fines  del  siglo  XII  pasa 
-á  Aragén  y  á  Navarra,  en  donde,  inserta  en  los  Códigos  generales  de  la 
mitad  del  siglo  XIII,  arraiga  tan  profundamente  como  que  constituye, 
.aún,  la  institución  más  característica  del  Derecho  privado  de  estos 
territorios. 

Además,  el  Derecho  visigodo  subsistió  como  legislación  general  en 
todo  el  territorio  de  Cataluña  hasta  fines  del  siglo  XII,  al  lado  de  los 
Usajes  que  lo  suplían  especialmente  en  lo  referente  á  las  relaciones 
feudales,  y  del  Derecho  consuetudinario  nacido  de  nuevas  circunstan- 
cias económicas  y  sociales  en  el  orden  de  las  relaciones  civiles. 


II 

La  admisión  del  Derecho  de  Justiniano  en  las  naciones  europeas 
medioevales,  ofrece  caracteres  comunes  á  todas  ellas  y  otros  peculia- 
res de  cada  una.  Los  factores  generales  de  la  admisión  fueron  la  con- 
■currencia  á  las  Universidades  italianas  y  la  importación  del  conoci- 
miento y  de  la  aplicación  del  Derecho  romano  que  fué  su  consecuencia, 
la  creación  de  Universidades  nacionales  consagradas  á  la  enseñanza 
de  este  Derecho  y  la  influencia  de  los  jurisconsultos  que  interviniendo 
en  la  administración  de  justicia,  tomando  parte  en  los  trabajos  legisla- 
tivos, y  siendo,  al  par,  comentaristas,  abogados  y  notarios,  introduje- 
ron las  nuevas  doctrinas  y  les  dieron  arraigo  en  las  leyes  y,  espe- 
cialmente, en  la  práctica  (4). 


(1)  966.  Hic  est  brevis  divisionalis  quem  fecit  Matfredus  vicecornes  et  uxor  sua  Adalaiz 
-ad  diem  quo  cupiuut  pergere  Romain,  de  ómnibus  rerum  illorum  mobilibus  et  iinmobilibus. 
— Haec  omnia.superius  scripta  quandiu  vivimus  pariter  teneainus  et  possideauíus,  et  si  uxor 
mea,  me  supervixerit,  ipsa  omnia  teneat  et  possideat,  si  virum  non  accepit.  Post  nostros 
quoquediscessos...sicpermaneat  riliisnostris.  Histoire  general  de  Languedoc,  t.  V,col  255-257. 

(2)  1067.  Ego  Arnallús  Bernardi...  iubeo  ornnes  meos  alodios  que  habeo  in  cunctisque 
locis...  remanere  ad  integrutn  a  iam  dicta  uxor  mea  Guinedelli  in  vita  sua,  sine  blandimento 
[de]  ullo  nomine  vel  femina,  et  sine  blandimento  de  ullo  filio  vel  filia,  si  viduitatem  tenue- 
rit...  In  tali  ordine  ut  teneat  filios  suos  et  annutriat  sicut  mater  filios  decet.  Alart.  Cartu- 
laire  Houssillonnais  iPerpignan,  1880),  p.  70-71.  También  en  los  testamentos  de  Bernardo  de 
Cornelia  en  1087  (Marca  Hispánica,  col.  1183-1184)  y  del  vizconde  Hugo  en  1106.  (Cartulaire 
Jiou88Ülonna.Í8,  p.  117-118). 

(3)  Usaje  147.  Vidua  si  honeste  et  caste  post  inorteui  viri  sui  in  suo  honore  bene  nutrien- 
do tíliis  suos  vixerit,  habeat  substanciam  viri  sui,  quamdiu  steterit  sine  marito.— Ed.  de 
Helfferich,  Entatehung  und  Gmchichte  dea  Wtatgothen  Hecht8.  (Berlín,  1858),  p.  441. 

(4)  La  historia  de  la  admisión  del  Derecho  romano  en  Alemania  y  del  procedimiento 
«anónico-romano  en  Bohemia,  ofrece  una  gran  semejanza  con  la  marcha  de  la  admisión. en 
Cataluña.  Stobbe,  Geschichte  dea  deutachen  fíechtaquellen,  t.  I.  (Braunschweig,  1860),  pági- 
nas 609-655.— v.  Below,  l)ie  Uraachen  der  Rezeption  dea  romiachen  liechts  in  Deulschland 
(München,  1905).— Ott.  Beitrage  zur  fíeceptiona-Ge8Chichte  de8  romich8-canoni8Chen  Proceaaea  in 
den  lóhmiachen  Lündern.  (Leipzig,  1879),  p.  31  210.  En  Inglaterra,  donde  el  Derecho  romano 
fué  cultivado  científicamente  y  enseñado  en  las  Universidades  durante  los  siglos  XIII  y  XIV 


212  E.    DE    HINOJOSA 

Las  relaciones  comerciales  y  políticas  con  Italia  y  la  dominación 
de  la  casa  de  Barcelona  en  la  Provenza  bajo  los  reinados  de  Ramón 
Berenguer  III  y  Ramón  Berenguer  IV,  pusieron  en  contacto  á  Cata- 
luña con  la  región  en  que  el  Derecho  romano  no  había  cesado  nunca 
de  ser  conocido  y  aplicado  (1),  y  el  hecho  de  suceder  Don  Jaime  I  á  su 
madre  en  el  señorío  de  Montpeller  á  principios  del  siglo  XIII,  contri- 
buyó también  á  favorecer  la  admisión  de  este  Derecho  en  Cataluña. 

Es  verosímil  que  de  las  relaciones  de  los  Condes  de  Barcelona  con 
Pisa  y  Genova,  proceda  el  contacto  de  Cataluña  con  las  Escuelas  de 
Derecho  de  Italia.  Aunque  Pisa  no  tuvo  Universidad  hasta  el  siglo  XIV, 
poseía  ya  á  fines  del  siglo  XII  una  Escuela  de  Derecho  y  de  juriscon- 
sultos célebres  (2).  En  esta  época  se  empezó  á  estudiar  metódicamente 
el  Corpus  inris  en  la  escuela  de  Bolonia  bajo  la  dirección  de  Irnerio, 
y  poco  después  acudieron  á  Italia  jóvenes  de  toda  Europa,  ávidos  de 
consagrarse  al  estudio  del  Derecho,  siendo  los  catalanes  los  primeros 
que  tomaron  parte  en  este  movimiento. 

Un  jurisconsulto,  natural  de  Lérida,  llamado  Pons  (Pontius)  y  co- 
mentarista del  Arbor  actionum  de  Juan  Bassiano,  era  profesor  de  la 
Universidad  de  Bolonia  en  el  año  1213  (3).  Este  hecho  abona  la  creen- 
cia de  que,  desde  el  siglo  XII,  los  escolares  catalanes  frecuentaban 
dicha  escuela.  De  las  diez  y  ocho  naciones  que  á  mediados  del  si- 
glo XIII  formaban  la  Universidad  de  los  extranjeros  en  Bolonia,  una 
era  de  los  catalanes,  lo  cual  prueba  que  el  número  de  estudiantes  de 
tal  origen  era  considerable  (4). 

Cataluña  no  tardó  en  tener  Escuelas  nacionales  de  Derecho.  En  el 
siglo  XIII  se  enseñaba  ya  en  Barcelona  el  Derecho  romano.  En  la  res- 
puesta negativa  de  los  concellers  barceloneses  á  la  petición  que  les 
habían  dirigido  los  pahers  de  Lérida,  en  1356,  de  publicar  el  anuncio 
del  curso  de  la  Universidad  de  esta  ciudad,  decían  que,  antes  y  des- 
pués de  la  fundación  de  la  Universidad,  muchas  personas  y  entre  ellas 
doctores  y  licenciados  en  Derecho  civil  y  canónico,  se  habían  dedica- 
do en  Barcelona  á  la  enseñanza  de  ambas  ramas  del  Derecho,  y  cita- 
ban los  nombres  de  algunos  de  estos  profesores  (5). 


(Pollock  y  Maitland,  Eistory  of  English  Lato,  t.  I,  Oxford,  1895,  p.  96-104),  la  admisión  fué 
completamente  detenida  en  su  camino  por  el  estudio  y  la  enseñanza  del  Derecho  nacional  en 
las  Corporaciones  de  abogados  (Inn*  of  Court),  como  ha  demostrado  Maitland,  EngluJí  Laxo 
and  the  fíenaissance  (Cambridge,  1901),  p.  23-28. 

(1)  Schupfer,  Manuale  di  ttoria  del  diritto  italiano.  Le  fonli.  (Citta  di  Castello,  1892, 
p.  92-99.— Meynial,  De  l'application  du  droit  romain  daña  la  región  de  Montpellier  au  XIle  et 
XIIIe  siéclea,  inserto  en  las  Atti  del  Congresso  internazionale  di  scienze  storiche,  t,  IX.  (Roma, 
1904),  p.  147-149). 

.  (2)    Denifle,   Die  Entttehung  der   Universitaten  des  Mittelaliera  bis  1400.  (Berlín,  1885, 
p.  317-318. 

(3)  Se  nombra  al  fin  de  su  obra:  Pontiua  de  Ilerda,  Bonnonim  residens,  sacrarum  legum 
interprm.  Savigny,  t.  II,  p.  315. 

(4)  Savigny,  t.  I,  p.  315. 

(5)  Hic  est  acustumat  e  usat  ans  del  tems  de  vostre  privilegi,  e  en  apres,  que  diverses 


LA   ADMISIÓN  DEL  DERECHO   ROMANO   EN  CATALUÑA  213 

Ayudó  á  la  difusión  del  Derecho  romano  y  al  progreso  de  su  apli- 
cación práctica,  la  fundación  de  la  Universidad  de  Lérida  en  1300, 
sumamente  frecuentada  por  catalanes,  aragoneses  y  valencianos,  que 
constituían  naciones  distintas.  La  Facultad  de  Derecho  fué,  desde 
el  principio,  la  más  importante  de  esta  Universidad.  El  rector  y  los 
consejeros  eran  elegidos  por  sus  miembros.  El  plan  de  estudios  adop- 
tado en  Lérida  se  inspiraba  en  el  de  Bolonia  (1).  La  Universidad  de 
Perpiflán,  fundada  por  Pedro  III  en  1349  pero  que  no  existió  en  rea- 
lidad hasta  1379,  fué  también  un  centro  importante  de  enseñanza  del 
Derecho  y  reclutaba  especialmente  sus  alumnos  en  las  diócesis  de 
Elna,  Gerona  y  Urgel  (2). 

La  fundación  de  Universidades  nacionales  no  fué  óbice  á  que  los 
catalanes  anduvieran  al  extranjero  en  busca  de  la  ciencia  jurídica. 
En  Montpeller,  donde-  el  estudio  del  Derecho  estaba  floreciente  ya  á 
fines  del  siglo  XII,  los  catalanes  constituían  una  de  las  tres  naciones 
privilegiadas  de  cuyo  seno  debía  ser  elegido  el  rector  (3),  y  un  juris- 
consulto catalán,  Francisco  de  Menla  ó  Mella,  ejercía  el  cargo  de  rec- 
tor de  los  juristas  en  la  Universidad  de  Padua  á  fines  del  siglo  XIV  (4). 

III 

Al  par  de  los  seglares,  los  eclesiásticos  frecuentaron  las  Universi- 
dades extranjeras  para  estudiar  los  Derechos  canónico  y  romano.  Por 
virtud  de  un  acuerdo  del  obispo  Jaime  de  Monell  y  el  Cabildo  de  Gero- 
na, en  1171  se  daba  á  los  clérigos  que  se  ausentaban  para  estudiar  en 
las  Universidades,  una  asignación  anual  y  una  suma  para  gastos  de 
viaje,  conservando  además  sus  beneficios  (5).  Guillermo  de  Tavertet, 
obispo  de  Vich,  y  su  Cabildo  resolvieron  en  1229  que  se  entregase, 
durante  tres  años,  la  porción  canonical  á  los  clérigos  que  se  ausenta- 
ran para  estudiar  en  Lombardía  ó  en  Francia  (6).  Otras  corporacio- 
nes eclesiásticas,  como  la  Iglesia  Colegiata  de  San  Félix  de  Gerona, 
facilitaron,  también,  durante  el  siglo  XIV  los  estudios  del  Derecho  á 


persones,  axi-doctors  com  altres  en  dret  canonic  e  en  civil,  hagen  e  han  lest  en  aquesta  Ciu- 
tat  segons  ques  volen  o  que  pregats  ne  son  nen  han  oportunitat  de  lega,  axi  dret  canonich 
com  civil,  e  entre  los  altres  doctora,  Misser  P.  Comte,  Micer  Jacme  Colbet  e  Micer  Francesch 
dez  Puig  e  d'altres  inolts:  entre  los  altres  qui  doctors  no  eren  hi  han  lest  n'Argilagues  qui 
lavors  era  canonge  de  Barchinona  e  n'Arnau  des  Mas  e  en  Pascual  de  Mores  e  en  Domingo 
Eymerich  e  en  Burguet  de  Serria  e  en  Ffrancesch  de  Agres  e  en  Berenguer  de  Oliverdar,  e 
Micer  P.  sa  Plana  qui  lavors  era  batxaller  en  leys».  Archivos  comunales  de  Barcelona.  Libro 
de  Deliberacions,  años  1345-1316,  fol.  116.  Debo  una  copia  de  dicho  documento  á  mi  amigo 
Alfonso  Damians,  archivero  de  la  ciudad  de  Barcelona. 

(1)  Denifle,  p.  499-508. 

(2)  Denifle,  p.  499-508. 

(3)  Savigny,  t.  III,  p.  285. 

(4)  Savigny,  t.  I,  p.  602-603. 

'5)    España  Sagrada,  t.  XLIII  (Madrid,  1819),  p.  473-474. 

(6)    Villanneva,  Viaje  literario  á  las  Iglesias  de  España,  t.  VII  (Valencia,  1821),  p.  24. 


214 


E,    DE   HINOJOSA 


sus  miembros,  conservándoles  los  emolumentos  de  sus  beneficios,  bien 
que  á  veces  con  la  obligación  de  dejar  un  sustituto  (1). 

Desde  el  siglo  XII  las  entidades  eclesiásticas  se  dedicaron  á  la  ad- 
quisición de  manuscritos  de  las  fuentes  del  Derecho  romano  y  de  obras 
jurídicas  que  eran  asiduamente  estudiadas  por  los  clérigos.  La  Cate- 
dral de  Barcelona  poseía  ya  en  dicha  época  los  manuscritos  de  la  Ins- 
tituía, del  Digesto  y  de  las  Auténticas,  que  prestaba  á  los  clérigos.  Uno- 
de  los  miembros  del  Cabildo  poseía  en  propiedad  en  1197,  un  manus- 
crito del  Digesto  (2).  Entre  las  obras  del  Obispo  de  Vich  Guillermo  de 
Tavertet,  fallecido  en  1228,  había  algunas  de  Derecho  civil  (libros 
iuris  civilis)  que  pasaron  después  al  Cabildo  (3).  Entre  estos  libros  se 
hallaba  seguramente  la  Summa  Códicis,  de  Rogerius,  y  el  manuscrito 
más  antiguo  de  los  conocidos  de  la  Summa  á  la  Instituía  de  Placen- 
tino,  que  aun  se  conserva  en  la  Catedral  de  Vich  (4).  El  Cabildo  de 
Tortosa  poseía  un  manuscrito  del  siglo  XII,  de  la  traducción  latina 
de  «Lo  Codi»,  hecha  por  Ricardus  Pisanus  (5),  siendo  probablemente 
que  lo  tuviese  ya  en  la  segunda  mitad  del  siglo  XIII,  puesto  que,  al 
parecer,  esta  obra  fué  utilizada  para  la  redacción  de  las  Costumbres 
de  dicha  ciudad,  en  1282  (G).  La  iglesia  de  San  Félix,  de  Gerona,  po- 


(T    España  Sagrada,  t.  XLV  (Madrid,  1832),  p.  55-56. 

(2)  Balari,  Orígenes  históricos  de  Cataluña  (Barcelona,  1899),  p.  470-471. 

(3)  Villanueva,  t.  VII,  p.  25. 

(4)  Denifle,  p.  343,  n.  515.— Beer.  Uandschriftenschatze  Spaniens  Wien,  1894;,  p.  548. 

(5)  Fitting  y  Suchier,  Lo  Codi.  Summa  Codicis  in  provenzalische  Sprache  aus  der  Mitte 
de»  XII  Jahrhunderts.  I.  Theil.  Lo  Codi  in  der  lateinischen  L btrsetzung  des  Ricardus  Pisanus. 
Halle,  1906,  p.  38-39.  Esta  obra  fué  traducida  al  catalán,  pero  el  ejemplar  que  se  guardaba  en 
la  biblioteca  del  Rey  Martín  de  Aragón,  no  se  ha  conservado.  Suchier,  Manuscrits  perdus  de 
la  Somme  provencale  du  Code  de  Justinien.  (Toulouse,  1894)  p.  4-6. 


(6)  Codi,  V.  11,  §  2. 

Doñee  matrimonium  durat  Ínter  maritum 
et  uxorein  non  potest  mulier  petere  dotem 
suam,  nisi  maritus  f actus  est  pauper  vel  quod 
facit  aliquid  unde  appareat  quod  debeat  esse 
pauper,  set  si  hoc  apparet,  fetnina  potest  pe- 
tere  dotem  et  donationem  propter  nuptias  et 
maritus  debet  ei  reddere,  et  mulier  debet  te- 
nere  et  custodire  res  illas  sicati  maritus  fa- 
ceret,  si  teneret  eas,  et  omne  gaudimentum 
quod  potest  mulier  habere  de  dote  et  de  do- 
natione  propter  nuptias,  id  est  de  antifacto, 
debet  mulier  expenderé  in  se  et  in  marito  et 
in  filiis  quos  abuerit  de  illo  marito. 

Codi,  VI.  28,  §§  1-13  y  5. 
Ule  homo  qui  est  minor  XIV  annis  vel  XII 
si  est  feminanon  potest  faceré  testamentum... 
Eadem  ratio  est  de  illo  qui  non  habet  sensum, 
sicuti  est  si  ipse  est  furiosus...  Similiter  ille 
qui  non  potest  loqui  ñeque  audire  non  potest 
faceré  testamentum...  si  ipse  habuerit  illam 
infirmitatem,  naturaliter,  hoc  est  si  habuit 


Costuras.  V.  5,  §  3. 
Durant  lo  matrimoni  la  mulier  no  pot 
demanar  ne  cobrar  lo  dot  n'el  escreyx  ó 
donació  per  nupcies  ne  les  co3es  que  será» 
dades  en  dot,  si  dones  lo  marit  no  venia  á 
pobrea...  car  lá  dones  la  mulier  pot  dema- 
nar e  cobrar  la  lo  dot  e  la  donacio  feyta  a 
elle  per  nupties  e  les  coses  donades  per  lo 
dot.  Pero  la  muyller  deis  fruits  del  dot  e 
del  creyx  deu  fer  sos  necessaris  a  sí  e  a  sos- 
lilis  e  a  son  marit. 


Costums.  VI.  3,  §  1. 

Aquest  aci  nomenats  e  contenguts  son 
qui  non  poden  fer  testament,  qo  es  a  saber: 
másele  menor  de  XIV  ans  complits,  femna 
menor  de  XII  ans  complits.  ítem,  fill  fami- 
lia non  pot  fer  testament  per  molts  ans  que 
aja  sens  volentat  de  son  pare,  ne  encare  ab 
volentat  ne  ab  consenliment  de  son  pare.. 


LA   ADMISIÓN   DEL   DERECHO   ROMANO   EN   CATALUÑA  215 

seía,  en  el  siglo  XIV,  manuscritos  del  Digesto  y  del  Código  (1).  La 
Catedral  de  Urgel  tenía  también  manuscritos  de  las  fuentes  del  Dere- 
cho justinianeo  y  de  trabajos  de  los  legistas  (2). 

IV 

Los  documentos  actualmente  conocidos  permiten  afirmar  que  la 
influencia  del  Derecho  romano  justinianeo,  cultivado  y  modificado 
por  los  glosadores,  empieza  á  ser  visible  en  Cataluña  desde  principios 
del  siglo  XIII.  A  partir  de  esta  fecha  son  frecuentes  las  referencias  al 
Derecho  romano  contenidas  en  los  documentos  privados;  lo  cual  se 
explica  por  el  conocimiento,  que  ya  en  dicha  época  se  tenía  de  los 
formularios  notariales  italianos.  Estos  formularios  fueron  uno  de  los 
vehículos  más  poderosos  de  la  recepción  del  Derecho  romano.  Para 
la  redacción  de  los  documentos,  los  notarios  catalanes  utilizaban 
preferentemente  las  colecciones  de  fórmulas  redactadas  por  los  no- 
tarios boloñeses  Rolandino,  Passagierii  y  Sabatíel  á  principios  del 
siglo  XIII  (3).  La  tendencia  de  los  notarios  á  prever  y  hacer  imposi- 
ble por  medio  de  cláusulas  de  renuncia  á  las  excepciones  y  beneficios 
legales,  la  impugnación  de  los  actos  jurídicos,  está  revelada  por  la 
frecuencia  de  las  renuncias  á  la  exceptio  non  numeratae  pecuniae  (4) 
y,  especialmente,  las  de  las  mujeres  casadas  al  Senado-consulto  Ve- 
leyano  y  al  privilegio  hipotecario  establecido  como  garantía  de  la  dote 
y  de  la  donación  propter  nuptias  (5). 


eam  statitn  postquaui  fuit  natus...  set  si  illa        ítem  furios...  ni  mut  ne  sort  naturalment  de 
infirmitas  supervenit  ei  postea  quolibet  mo-        tot  en  tot,  si  dones  la  sordea  ó  la  mudea 
do,  bene  potest  faceré  testamentum  et  ordi-        accidentalment  si  ls  será  venguda  e  sabien 
nare  res suassicutalius  homo  si  ille  scit  lite-        letres,  et  eyls  de  lur  ma  l'escrevien,  car  la 
ras  et  non  alio  modo...  ítem  ille  homo  qui  est        dones  por  fer  testament. 
in  potestate  sui  patris  vel  avi  ex  parte  patris 
non  potest  testamentum  faceré  doñee  est  in 
potestate  patris  et  avi,  quamvis  ipse  conce- 
dat  ei. 

(1)  España  Sagrada,  t.  XLV,  p.  263-264. 

(2)  Beer,  Bandschriflenschátze  Spaniens,  p.  501-514. 

(3)  Mieres,  Apparatut  super  constitutionibus  C'uriarum  generalium  Vathaloniae,  Coll,  VI, 
cap.  17,  n.  97  'Barcelone,  1621),  t.  II,  p.  91:  Debent  igitur  Notarii  habere  libros  artis  notaria- 
tus,  scilicet,  Rolandinum  et  Sabatiel,  et  studuisse  saltem  per  tres  annos  in  studio  generali, 
vel  morando  in  arte  cuín  aliquo  notario  idóneo,  tam  in  theorica  quam  in  practica  —Sobre 
los  dos  célebres  notarios  boloñeses  del  siglo  XII,  Sabatiel  y  sus  obras:  Summa  artis  notariae 
y  Summa  de  libellis  formandis,  et  Rolandinus  Passagerii  y  su  Summa  artis  notarice,  véase 
Savigny,  t.  II,  p.  508-515.  * 

(4)  1210.  Cedimus  quoque  vobis...  omnia  iura  et  actiones  sive...  quascumque  actiones  in 
rem  vel  in  personam...  et  renuntiamus...  omni  exceptioui  non  numeratae  pecuniae  et  specia- 
liter  restitutionis  in  integrum  benefitio.  Monsalvatje,  Colección  diplomática  del  condado  de 
Besalú,  t.  II  (Olot,  1902),  p.  77.  -También  los  dos  documentos  de  1211  y  1214  citados  por  Ba- 
lari,  p.  472. 

8e  encuentra  también  alguna  vez  la  cláusula  codicilar,  p.  e.  1278.  Testamento  del  Obispo 
de  Gerona,  Pedro  de  Castelnou:  Haec  est  nostra  ultima  voluntas  quae  si  non  valet  iure  tésta- 
me nti,  sal  ti  tn  valeat  iurecodicillorum.  Villanueva,  Viaje  literario,  t.  XIII (Madrid,  1850),  p.329 

5)    1226.   Et  ad  maiorem  vestram  vestrorumque  cautelam  et  seguritatem..    iuro...  me 


216  E.   DE   HINOJOSA 

En  el  primer  tercio  del  siglo  XIII  aparecen  regias  jurídicas  toma- 
das del  Derecho  romano,  y  anteriormente  se  encuentra  rastro  del  co- 
nocimiento de  este  Derecho  en  algunos  Usajes-  para  los  cuales  fueron 
utilizados  el  Breviario  de  Alarico  y  el  Libro  de  Tubinja  (1). 

Las  Consuetudines  llerdenses,  redactadas  por  el  cónsul  Guillermo 
Botet  en  1228,  acusan  ya  netamente  la  influencia  del  Derecho  romano 
en  el  familiar  y  sucesorio;  bien,  que  á  veces,  con  las  modificaciones 
introducidas  por  el  Derecho  canónico.  En  tanto  es  esto  cierto  cuanto 
que  declaran  válido  el  testamento  aunque  no  contenga  la  institución  de 
heredero  y  no  exigen  para  su  validez  más  que  tres  testigos  en  vez  de 
cinco,  y  tienen  por  válidas  las  enajenaciones  de  bienes  dótales  hechas 
por  el  marido  cuando  la  mujer  las  ha  aprobado  bajo  junftnento.  Puede 
colegirse  la  extensión  considerable  que  en  esta  época  había  alcanzado 
el  Derecho  romano,  de  la  siguiente  cláusula  de  la  citada  colección: 
De  lege  romana.  Legibus  quidem  romanis  pluribus  utimur,  pluribus 
non,  ut  cotidianus  tractatibus  cautelarum  liquere  potest  (2). 

La  más  antigua  disposición  del  Derecho  catalán  sobre  los  bienes 
parafernales  se  halla  en  la  compilación  de  Derecho  feudal  formada 


omnia  predicta...  observaturam  et  numquam  contra venturam  nomine  dotis  et  sponsalicii  vei 
alterius  causae,  renuncians  Velleyano  et  lege  romane  et  omni  iuri  et  gotice.  Archivo  de  la  Co- 
rona de  Aragón,  Documento  n.°  304  de  Jaime  I.— 1272.  Predicta  omnia  laudo  et  firmo  et  quan- 
tum ad  hec  ex  certa  scientia  renuntio,  meo  sponsalicio  et  auxilio  Senatus  cónsul  ti  Velleiani 
et  iuri  ypotece  seu  obligationis  quod  mihi  competit  in  ómnibus  predictis  ratione  dotis  mee 
et  sponsalicii.  Ibid  Documento  n.°  330  del  Monasterio  de  Montalegre.— 1282.  Tactis  nostris 
propiis  manibus  sactis  IV.  Dei  evangeliis,  mramos  et  tibi  predicto  emptori  iurando  promi- 
timus  quod  ratione  dotis  nostre  seu  sponsalitii  nunquam  veniemus  vel  venire  faciemus  ali- 
qua  racione.  Renunciantes  beneficio  Velleiani  et  iuri  dotis  nostre  et  sponsalicii  et  omni  alii 
iuri  quo  mulieres  ad-iuvantur.  Archivos  de  la  Catedral  de  Urgel  Sobre  las  renuncias  durante 
la  Edad  Media,  véase  los  estudios  de  Ed.  Meynial  en  la  Nouv.  rev.  Itist.  du  droit.  1898,  sigs. 

(1)  Ficker,  Ueber  die  Usatici  Darchinonae  und  deren  Zusammenhiing  mit  den  Etcepliones 
legum  Romanorum.  Innsbruck,  1886).  Conrat,  Geschichte  der  Quellen  und  Litteratur  des  romis- 
chen  Rechts  im  früheren  Miltelalter,  t.  1  (Leipzig,  1891),  p.  466-471. 

(2)  El  texto  de  las  Consuetudines  llerdenses  ha  sido  publicado  por  Villanueva,  t.  XVI 
Madrid,  1850),  p.  160-195. 

Un  jurista  del  siglo  XV  hace  notar,  acertadamente,  que  el  Derecho  romano  ha  sido  in- 
troducido en  Cataluña  por  la  vía  consuetudinaria.— Marquilles,  Commentaria  in  Usaticos 
Barchinonce  (Barcelona,  1515),  fol.  CCXXXV:  Deficientibus  usaticos  ad  leges  romanas  recu- 
rritur  de  consuetudine  tamen  et  non  alias,  cuín  ad  illas  servandas  non  teneatur  domir.es  rex 
et  comes  Barchinone.  Esta  misma  observación  ha  sido  hecha  respecto  á  Alemania  por  algu- 
nos jurisconsultos  del  sig'o  XVII.  Brie,  DieStellung  des  deutschen  Rechtsgelehrten  der  Recep- 
tionszeit  zum  Gewohnheitsrecht  (Breslau,  1906),  p.  137,  cita  el  texto  siguiente  de  Bachoft  von 
Geth:  Iure  romanum,  quod  coinmune  vocamus,  non  tam  propia  auctoritate,  quam  quasi  ex 
usu  valet.  Cf.  8tintzin¿,  Geschichte  der  deutschtn  Rechtswissenschafc,  t.  II  (Munich,  1884), 
p.  178-188. 

Marquilles,  por  otra  parte,  combate  la  idea  favorita  de  los  juristas  italianos  (Stobbe, 
1>.  616-618),  de  hacer  derivar  la  fuerza  obligatoria  universal  del  Derecho  romano,  de  la  supe- 
rioridad política  del  Emperador  de  Alemania,  considerado  como  Dominus  totius  mundi. 
Respecto  del  Usaje  Juditium  incuria  datum,  fol.  CCXXXIV:  Sednumquid  Rex  Aragone  Co 
mesque  Barchinone  est  astrictua  ad  servandum  leges  romanas.  Et  videtur  quod  sic  de  iure 
communi  quia  imperator  dominus  est  totius  mundi...  et  omnes  reges  subsunt  imperatori  iuri 
probent  ab  eo  se  fore  exemptos...  sed...  reges  Yspaniae  cum  non  subessent  imperio  regna  a 
faucibus  hostium  habuerunt...  Quodlibet  enim  tugurium  et  quilibet  civitas  Yspanie  sibi 
vendicat  dominium  et  cum  Imperio  de  pari  contendit 


LA  ADMISIÓN  DEL  DERECHO   ROMANO   EN   CATALUÑA  217 

por  el  canónigo  de  Barcelona  Pedro  Albert  hacia  la  mitad  del  si- 
glo XIII,  bajo  el  título  de  Consuetudines  Cathalonice  ínter  dóminos  et 
vasallos,  que  establece  claramente  la  diferencia  entre  la  dote  y  los 
bienes  parafernales  y  reconoce  á  la  mujer  el  derecho  de  administrar 
por  sí  los  últimos  ó  de  confiar  su  administración  al  marido  (1 ). 

En  el  texto  oficial  de  las  Costumbres  de  Tortosa,  redactado  en 
el  siglo  XIII  por  Arnaldo,  Obispo  de  esta  ciudad,  el  Arcediano  de 
Terrantona  (diócesis  de  Lérida),  Ramón  de  Besalú  y  el  maestro  Do- 
mingo de  Terol,  la  mayor  parte  de  las  prescripciones  que  contiene 
referentes  á  los  derechos  reales,  obligaciones,  familia  y  sucesiones, 
están  tomadas  del  Derecho  romano  ('A).  A  falta  de  Costumbres  se  debía 
juzgar  según  los  Usajes  de  Barcelona,  y,  si  ninguno  de  estos  fuese 
aplicable  al  caso  litigioso,  per  dret  comú.  Pedro  IV  estableció  en  1380 
que  las  Constituciones  generales  de  Cataluña  debían  ser  preferidas  al 
Derecho  común  en  el  concepto  de  supletorio. 

Las  Costumbres  de  Barcelona,  elevadas  en  1283  á  la  categoría  de 
compilación  legal  por  Pedro  III  en  virtud  del  privilegio  Eecognoverunt 
proceres,  revelan  la  influencia  del  Derecho  romano,  especialmente  en 
algunos  capítulos  que  tratan  de  la  dote,  el  Veleyano  y  el  testamento  (3). 

Al  lado  de  las  reglas  del  Derecho  consuetudinario  nacional  se  en- 
cuentran otras  que  inspiró  el  Derecho  romano,  en  la  compilación  que 
reglamenta  las  servidumbres  y  otras  relaciones  entre  inmuebles,  re- 
dactada en  el  siglo  XIII  y  conocida  con  el  nombre  de  Ordinacions  de 
Sanctacilia  (4). 

Las  más  características  instituciones  civiles  del  Derecho  consuetu- 
dinario de  Gerona,  compiladas  por  Mieres  en  1429  en  sus  Consuetudi- 
nes diócesis  Oerundensis ,  la  donación,  por  parte  del  marido,  de  una 
cantidad  igual  á  la  dote  aportada  por  la  mujer  (Tantundem,  donatio 
propter  nuptias),  la  igualdad  de  los  lucra  nuptialia,  provienen  del 
Derecho  del  Bajo  Imperio  (5). 

Encuéntranse  también  huellas  de  esta  influencia  en  las  Costumbres 
locales  del  Condado  de  Perelada,  de  la  misma  diócesis,  redactadas 
probablemente  en  el  siglo  XIII  (6). 

La  actitud  de  los  soberanos  fué,  en  general,  favorable  á  la  admisión. 


(1)  Conttitucions  e  altres  drets  de  Cathalunya.  Lib.  IV,  tít.  30.— Socarrats  In  tractatum 
Petri  Alberti...  de  consuetudinibus  Cathalonice  ínter  dóminos  el  vasallos  ac  nonnullis  aliis  quce 
Commemorationes  Petri  Alberti  appelantur...  Commentaria  (Rarcelona,  1551),  p.  235-236. 

(2)  Oliver,  El  Código  de  las  Costumbres  de  Tortosa,  1. 1  (Madrid,  1876),  p.  347-355. 

(3)  Constitucions  e  altres  drets  de  Cathalunya.  Lib.  I,  tít.  13.— Broca  y  Amell,  Institucio- 
nes del  Derecho  civil  catalán,  2.a  ed.  (Barcelona,  1886),  p.  41-42  y  55-58. 

(4)  Pella,  Tratado  de  las  relaciones  y  servidumbres  entre  las  fincas.  Examen  especial  de 
las  Ordinaciones  llamadas  de  Sanctacilia  (Barcelona,  1901),  ps.  67-70,  78-81,  87  y  127. 

(5)  Rubr.  XXIV.  De  dote  et  donatione  propter  nuptias,  cap.  i:  In  dotibus  donationibus 
propter  nuptias,  lucris  et  augmentis  nuptialibus  servatur  aequalitas  inter  coniuges  Pella 
Historia  del  Ampurdán  (Barcelona,  1883),  p.  93,  n.°  l. 

6)    Pella,  Historia  del  Ampurdán.  ps.  567-571  y  575-576 


218  E.    DE  HINOJOSA 

No  obstante,  Jaime  1,  considerando  peligrosa  para  el  Derecho  nacio- 
nal la  invasión  del  romano,  se  esforzó  en  contenerla,  adoptando  medi- 
das restrictivas.  Esta  reacción  se  manifiesta  claramente  en  su  Consti- 
tución de  1243  (1)  por  la  cual  prohibió  á  los  abogados  la  alegación 
de  leyes  «cuando  hubiese  costumbres  aplicables»,  y,  en  la  de  1251  (2), 
prohibitiva  de  la  aplicación  de  los  derechos  romano  y  canónico. 

En  defecto  de  los  preceptos  de  los  Usajes,  Constituciones  y  Costum- 
bres, los  Tribunales  habían  de  juzgar  según  la  razón  natural,  y,  ade 
más,  el  ejercicio  de  la  profesión  de  abogado  fué  prohibido  á  los  legis- 
tas, quienes  conservaron  tan  sólo  el  derecho  de  defender  sus  propias 
causas;  pero  estas  disposiciones  resultaron  ineficaces  para  contener 
los  crecientes  progresos  del  Derecho  romano.  Algunos  años  más  tarde, 
el  mismo  soberano  que  las  había  dictado,  ordenó  la  aplicación  del 
Derecho  romano,  juntamente  con  los  Usajes,  en  las  cuestiones  pen- 
dientes entre  el  Real  Patrimonio  y  el  Clero  del  Rosellón  (3).  No  parece 
haber  logrado  mejor  suerte  la  exclusión  de  los  juristas  del  foro.  A 
principios  del  siglo  XIV,  un  legista,  Jaime  de  Montjuich,  en  el  prefa- 
cio de  sus  comentarios  á  los  Usajes,  da  su  auto-biografía  en  la  siguien- 
te forma: 

Ego  Jacobus  de  Monteiutlayco  qui  triginta  annis  et  amplius  iudi- 
canti  et  patrocinandi  tara  in  curia  regia  quara  in  curiis  civitatis  Bar- 
chinonae  et  alliis  oficio  et  practica  usus  fui  (4). 

Además,  una  Constitución  del  siglo  XIV  obligó  á  los  abogados  á 
que  poseyeran  ambos  Corpus  inris  (5). 

Algunas  disposiciones  referentes,  en  su  mayoría,  al  Derecho  suce- 
sorio, dictadas  por  los  soberanos  durante  el  mismo  siglo,  testimo- 
nian igualmente  la  influencia  del  Derecho  romano  (6),  y,  finalmente, 


a)    Constitución»  e  altres  dreta  de  Cathalunya,  lib.  II,  tít.  3. 

(2)  Constitución»  e  altres  drets  de.  Cathalunya,  lib.  I,  tít.  8. 

(3)  En  pleito  entre  el  Prior  de  Serrabona  y  el  Patrimonio  de  la  Corona,  el  primero  ase- 
gura que  Jaime  I  le  había  otorgado  «quod...  iudex  in  negotio  fundorum  datus  iudicaret  se- 
cundum  Usaticos  Barchinonae  et  lora  romana:  quare,  cum  Usatici  Barchinonae  et  iura 
nullarn  presumpcionem  inducant...»  Brutails.  Etude  sur  la  condition  des  populations  rurals 
du  Roussillon  au  Moyen-Age  (París,  1891),  p.  XXIV,  n.°  2. 

(4)  Antiquioris  Bar  chin  onensium  leges,  fol.  I. 

(5)  Mieres.— Col.  VI,  cap.  17,  n.°  90,  t.  II,  p.  90;  Ut  admittatur  quis  ad  advocandum  per 
hanc  constitutionem  requeritur  tantum  hodie,  quod  ultra  dictos  libros  iuris  ordinarios 
habeat  librum  Usaticorum  et  constitutionum  Cathaloniae.  Llbri  ordinarii  iuris  canonici  sunt 
quatuor,  scilicet.  Decretum,  Decretales,  Sextus  et  Clcmentinae.  Sed  libri  iuris  civilis  sunt 
quinqué,  scilicet,  Codex,  Volumen,  Digestum  v.etus,  Infortiatum  et  Digestum  novum.  Cono- 
cemos la  Biblioteca  de  un  jurisconsulto  catalán  del  siglo  XIV  por  el  inventario  de  los  bie- 
nes de  Bernardo  Alegret  «quondam  iurisperiti  Ilerdae»  hecho  en  1336.  ítem  invenimus 
quandam  archam  inqua  invenimus  libros  qui  secuntur.  Primo  Speculum  iuris.  ítem  Insti- 
tuta.  ítem  Digestum  novum.  ítem  unum  libruin  iuris  antichum  cum  cohoperta  rúbea.  ítem 
quasdam  librum  juris  antichum  cum  cohoperta  rúbea:  ítem  unum  codicem.  ítem  Constltu- 
tiones  Cathaloniae  in  papiro  scriptas.  ítem  sextum  librum  Decretalium  in  papiro.  ítem 
unum  katernum  de  libellis  ítem  dúo  katerna  librorum  iuris  in  pergameno.  ítem  frascha  de 
libracos  antichs.  Villanueva.  Viaje  literario,  t.  XXVII,  p.  287-289. 

(6)  Broca  y  Amell,  t.  I.  p.  42-44 


LA  ADMISIÓN  DEL  DERECHO  ROMANO  EN  CATALUÑA       219 

en  1409,  una  Constitución  del  rey  Martín  concedió  al  Derecho  romano 
el  carácter  de  supletorio  general  al  ordenar  al  canciller  y  sus  repre- 
sentantes que  recurriesen  al  Derecho  común  (romano)  en  el  caso  de 
silencio  de  los  Usajes,  constituciones,  costumbres  y  privilegios  (1). 

V 

El  prestigio  social  de  que  gozaban  los  graduados  en  Derecho  civil 
ó  canónico,  se  manifiesta  en  la  preferencia  con  que  se  les  conferían  las 
dignidades  civiles  y  eclesiásticas.  En  algún  tiempo  se  les  reservaron 
los  cargos  de  Canciller,  Presidente  del  Tribunal  de  la  Corte  y  Vice- 
canciller (2)  y  los  de  jueces  y  asesores  en  todas  las  poblaciones  impor- 
tantes de  Cataluña. 

Se  exigía  el  ser  graduado  ó  haber  estudiado,  al  menos  durante 
cinco  años  en  una  Universidad,  para  ejercer  la  profesión  de  Abogado. 

Los  legistas  intervinieron  también  frecuentemente  en  la  práctica 
judicial,  ora  como  jueces  delegados  por  los  soberanos  en  los  negocios 
que  surgían  de  la  jurisdicción  real  (3),  ora  como  jueces  constituidos  por 
los  señores  en  las  diferencias  con  sus  arrendatarios,  ó  bien  como 
arbitros  nombrados  por  las  partes  (4). 

La  penetración  del  Derecho  romano  en  Cataluña  fué  también  favo- 
recida por  la  práctica  de  los  Tribunales  eclesiásticos.  En  efecto, 
el  Derecho  canónico  de  la  Edad  Media  estaba  completamente  imbuí- 
do  por  el  Derecho  romano,  pudiendo  afirmarse  que  el  ius  civüis 
era  el  complemento  obligado  del  Derecho  de  la  Iglesia.  Atestigua  la 
íntima  relación  entre  el  Derecho  de  los  legistas  y  el  de  los  canonistas, 
el  hecho,  muy  frecuente,  del  estudio  simultáneo  de  ambas  Faculta- 
des (5).  De  otra  parte,  los  graduados  en  Derecho  canónico  estaban  asi- 
milados en  Cataluña  á  los  graduados  en  Derecho  civil  para  su  admi- 
sión en  el  foro  y  á  las  funciones  judiciales.  Los  jurisconsultos  catalanes 
de  los  siglos  XIV  y  XV  mezclaban  constantemente  ambos  derechos  en 


(1)  Constitucions  e  alties  drets  de  Cathálunya,  lib.  I,  tít.  38. 

(2)  Con8litucioii8  e  altres  drets  de  Cathálunya,  lib.  II,  tít.  5. 

(3)  1382.  El  Príncipe  Juan  ordena  al  Veguer  de  Barcelona  que  resuelva  el  litigio  entre 
Berenguer  de  Sant  Clement  y  sus  hombres  propios  de  Badalona  <unacutn  iidelibusconsiliaris 
et  Vice-cancellario  nostris.Iacobo  de  Monellis  et  Jacobode  Vallesicca  in  legibus  licencia to>. 
Archivos  del  Marqués  de  Barbará  en  Barcelona.— 1330.  En  un  asunto  concerniente  á  los  dere- 
chos de  jurisdicción  que  se  atribuía  el  mismo  Berenguer  de  Sant  Clement,  el  Rey  Pedro  IV 
delegó  el  conocimiento  del  litigio  en  el  «fideli  consiliario  et  promotori  curie  nostre  Bernardo 
Michelis  licenciati  in  legibus».— 1400.  En  un  litigio  entre  el  Capítulo  de  San  Félix  de  Gerona 
y  las  parroquias  de  la  ciudad,  el  Rey  Martín  delega  la  jurisdicción  «fidelibus  nostris  Gui- 
llermo Marinarii  presbítero  de  capítulo  Sedis  Gerunde  Bacallario  in  Decretis  et  Petro  de 
Sancto  Martino  legum  Doctori».  España  Saqrada,  t.  XXIV,  p  2f>3. 

(4)  «Raymundus  Ballistarii  licenciatus  in  legibus  et  Sperandeu  Cardona  iurisperitus» 
pronunciaron  una  sentencia  arbitral  en  una  cuestión  entre  Berenguer  de  Sant  Clement  y  sus 
hombres  de  Badalona.  Archivos  del  Marqués  de  Barbará, 

(5)  Denifle,  p.  507,  n.°  1141,  sobre  los  graduados  in  utroque  iure  en  la  Universidad  de 
Lérida 


220  E.    DE  HINOJOSA 

sus  obras.  Los  civilistas,  como  Jaime  de  Montjuich,  Jaime  Callís,  Jai- 
me y  Guillermo  de  Vallseca  y  Juan  de  Socarrats,  reforzaban  sus  argu- 
mentaciones con  citas  canónicas,  del  mismo  modo  que  canonistas,  por 
ejemplo,  Thomás  Mieres  y  Jaime  Marquilles,  aducían  de  buen  gra- 
do el  Digesto  y  el  Código.  Unos  y  otros,  insiguiendo  á  sus  maestros 
italianos,  atribuían  á  ambos  Derechos  el  carácter  de  Derecho  subsi- 
diario (1)  del  ius  commune,  que  ellos  oponían  á  las  costumbres  y  esta- 
tutos nacionales,  al  ius  municipale  (2).  En  caso  de  conflicto  entre  el 
Derecho  romano  y  el  canónico,  Mieres  daba  la  preferencia  al  segundo 
por  reputarlo  más  justo  y  equitativo  (3),  y  su  opinión  fué  la  que  pre- 
valeció en  Cataluña  de  un  modo  definitivo. 

La  actividad  científica  de  los  jurisconsultos  catalanes  se  aplicó 
principalmente  á  la  interpretación  del  Código  de  Barcelona  y  las  Cons- 
tituciones generales,  y  ya  los  más  antiguos  comentaristas  de  los  Usajes 
utilizaron  á  este  fin  el  Derecho  romano  (4);  pues,  al  par  de  los  juristas 
italianos,  estaban  imbuidos  en  la  concepción  del  Derecho  romano  como 
una  especie  de  Derecho  universal,  como  el  Derecho  por  excelencia. 

De  igual  suerte  que  en  Italia  (5)  fué  elemento  favorable  á  la  admisión 


(1)  Jaime  de  Montjuich  con  referencia  al  Usaje  Iuditia  curiae:  Non  enim  utimur  legibus 
nisi  in  paucis  casibus.  Revertetur  ergo  ubi  Usatici  non  sufficiunt,  ad  Principia  arbitrium 
et  eius  judicium,  qnod  erit  secundum  legea  romanas  tanquam  equas  et  iustas.  Antiquiores 
Barchinonensim  leges,  fol.  CXXX.— Jaime  de  Vallseca,  comentario  al  mismo  Usaje:  Hodie 
in  defecto  usus  (sic  en  vez  de  Usatici)  et  constitutiones  ad  leges  romanas  et  ius  canonicum 
revertimur...  et  ita  vidimus  ad  occulum  fieri  et  servari.  Ibid-Guillermo  de  Vallseca  al  mismo 
Usaje.  «Quando  Usatici  non  sufficiunt,  queritur  ad  quas  leges  sit  recurrendum...,  ad  leges 
romanas  tanquam  equas  ac  iustas.  Ibid  Oallis  al  Usaje  *t  quis  aliquid  criminale.m  folliam: 
Arbitrium  et  judicium  Principia  hodie  regulatur  defficientibus  Usaticis  et  constitutionibus, 
et  alus  iuribus  huius  patriae  per  leges  romanas,  non  góticas,  fol.  XXXII. 

(2)  Mierea,  Col.  VI,  cap.  3,  n.°  2  t.  I,  p.  32:  Legea  romanae  in  Cathalonia  diaponunt  in 
defectum  iuris  municipalis...  Leges  romanas  deberé  ¿ervari  in  Cathalonia...  est  verum  in 
subsidium,  vel  ubi  expresse  cavetur  in....  constitutionibus  Cathaloniae  Col.  IV,  cap.  7.° 
n.°  9,  tomo  II,  pág.  136:  Constitutio,  quae  est  jus  municipale,  non  extenditur  contra  ius 
commune. 

(3)  Mieres.  Col  VI,  cap.  17,  n.°  77,  t.  II,  p.  90.  Deficientibus  Usaticis  et  constitutionibus 
et  alliis  iuribus  huius  patriae,  hodie  recurrimus  ad  bonum  arbitrium,  quod  est  iuxta  iura 
canónica  et  civilia:  et  ubi  ius  canonicum  esset  contra  ius  civile,  potius  esset  iudicandum 
leges  in  hac  patria.— Col.  VIII,  cap.  2,  n.  42-43  y  56-57,  t.  II,  p.  162-163:  si  ius  canonicum  et 
civile  aliquo  caso  reperiantur  contraria...,  debet  servari  illud  quod  maiorem  continet  aequi- 
tatem  et  rationem...  et^in  dubio  praesumatur  ius  canonicum  aequius...  Et  ita  magis  debemus 
iudicare  secundum  ius  canonicum  quam  civile...  et  ita  practicamus  in  hao  patria. 

(4)  Guillermo  de  Vallseca.  en  el  comentario  al  Usaje:  si  quis  folliam  dixerit  criminalem.. 
sed  in  isto  casu  est  ad  ius  commune  recurrendum.  Antiquiores  Barchinonensium  leges, 
fol.  XXXI.— Callís,  al  mismo  Usaje:  Usatici  recipiunt  interpretationem  examinatiram  et 
restrictivam  a  iure  communi,  fol.  XXX  y  XXXIII. 

En  un  litigio  incoado  en  1418  por  el  prior  y  el  cabildo  de  Manresa  en  reivindicación  de 
un  antiguo  adscripticivs  llamado  Bernardo  Ca  Cuya,  éste,  apoyándoae  en  el  Edicto  de 
Claudio  (C.  VII,  6,  3)  pretendía  haber  adquirido  la  libertad  desde  el  momento  en  que, 
estando  enfermo,  el  prior  le  había  expulsado  de  la  casa:  E  mes,  car  dret  comú  e  roma 
ha,  que  ai  lo  senyor  son  sclau  de  sa  cassa  public  maiorment  malalt  gite  es  fet  liber  e  franch. 
Archivos  de  la  Seo  de  Manresa.  Liber  Praepositi,  t.  XV,  fol.  257-259. 

(5)  Schupfer.  Manuale  di  storia  del  diritto  italiano,  1892,  p.  154-162:  La  ricca  vita  com- 
merciale  e  industríale  aveva  generato  piu  ricchi  e  complesi  rapporti  di  diritto;  e  anche  per 
ció  la  influenza  del  ius  civile  romano,  e  di  coloro  che  vi  erano  sperti,  si  era  resa  necessaria. 


EL  ARTE  PLATERESCO  EN  HUESCA  221 

del  Derecho  romano,  el  estado  semiembrionario  del  Derecho  nacional 
apropiado  alas  necesidades  de  un  pueblo  agrícola,  pero  insuficiente  para 
regular  las  nuevas  condiciones  de  la  vida,  especialmente  en  las  ciuda- 
des, en  las  cuales  los  progresos  de  la  industria  y  del  comercio  habían 
modificado  notablemente  el  estado  social  y  económico.  El  Derecho  ro- 
mano ofrecía  principios  generales  y  reglas  precisas  y  detalladas  que 
satisfacían  esta  necesidad  en  muchos  puntos.  En  efecto,  el  Derecho 
consuetudinario  regulaba  únicamente  algunas  instituciones  importan- 
tes como  la  sucesión  individual  (heredamiento),  el  arrendamiento  here- 
ditario y  ciertas  formas  de  comunidad  de  bienes  entre  esposos;  los 
Usajes  y  las  Constituciones  sólo  contenían  un  corto  número  de  dispo- 
siciones relativas  á  los  contratos  privados  y  por  otra  parte  el  Derecho 
visigodo  había  caído  en  desuso,  y,  en  consecuencia,  por  los  Derechos 
supletorios  canónico  y  romano,  especialmente  el  último,  tuvieron  que 
regularse  todas  las  demás  instituciones  del  Derecho  civil. 

Las  instituciones  nacionales  sufrieron  en  muchos  puntus  la  influen- 
cia del  Derecho  romano.  La  semejanza  de  la  enfiteusis  romana  con  el 
arrendamiento  hereditario  catalán  (stabüimentum),  semejanza  que  se 
explica  porque  ambas  instituciones  habían  nacido  de  las  mismas  cir- 
cunstancias económicas,  llevó  á  los  jurisconsultos  catalanes,  imbuidos 
en  las  doctrinas  romanas,  á  aplicar  al  stabüimentum  las  doctrinas  jus- 
tinianeas  sobre  la  enfiteusis.  De  igual  modo  la  dote  visigoda,  que 
subsiste  en  Cataluña  hasta  la  segunda  mitad  del  siglo  XIII,  fué  asimi- 
lada á  la  donación  propter  nuptias  y  considerada  como  el  medio  de 
asegurar  la  dote  de  la  mujer. 

De  esta  suerte  el  Derecho  catalán,  al  fin  de  la  Edad  Media,  aparece 
completamente  romanizado. 

Eduardo  de  Hinojosa 


EL  ARTE  PLATERESCO  EN  HUESCA 

UN  PATIO  HISTÓRICO  NOTABLE 

Existe  hoy  en  el  número  15  de  la  calle  de  San  Lorenzo  de  Huesca, 
una  casa  de  fachada  de  sencillo  aspecto,  de  ladrillo,  desnuda  de  ador- 
nos exteriores,  con  sólo  un  escudo  nobiliario  mutilado  por  mano  igno- 
rante y  despiadada  sobre  la  puerta  de  ingreso.  Este  escudo  debía  ser  el 
del  monasterio  de  Montaragón,  cuyas  armas  consistían  en  campo  azul 
un  castillo  de  oro,  significando  la  fundación  del  cenobio,  y  sobre  aquél 


Ecco  per  che  intere  cittá  abbracciassero,  in  questi  tempi,  il  gius  romano,  o  almeno  aboiis- 
sero  questo  o  quel  istituto  germánico  per  surrogare  il  correspondente  istituto  romano.— 
Esta  opinión,  sostenida  por  Stobbe,  p.  636-640,  respecto  de  Alemania,  fué  refutada  con  argu- 
mentos decisivos  por  v.  Below,  p.  14P-160. 


222  K.    DEL   ARCO 

un  cordero,  indicando  su  advocación  de  Jesús  Nazareno.  A  estas  armas 
se  añadía  un  coronel  y  diadema  real,  por  ser  sus  fundadores  los  reyes 
Sancho  Ramírez  y  D.  Pedro  su  hijo. 

Franqueando  la  dicha  puerta  de  ingreso,  pronto  descubre  nuestra 
vista  un  hermoso  patio  que  la  halaga,  y  cuya  singular  belleza  y  atrac- 
tivo hacen  que  sobre  él  se  detenga  nuestra  atención  largo  rato.  Aquella 
casa  formaba  parte  de  las  extensas  y  valiosas  propiedades  del  famoso 
monasterio  de  Montaragón,  levantado  á  corta  distancia  de  Huesca 
por  el  rey  Sancho  Ramírez  en  mayo  de  1086  (1)  con  destino  á  fortaleza 
para  ayudar  al  sitio  de  la  ciudad  (2),  y  convertido  al  poco  tiempo  en 
convento  y  residencia  de  canónigos  regulares  de  San  Agustín  (3). 

La  fama  que  alcanzó,  merced  á  la  decidida  protección  de  cien  reyes, 
de  alguno  de  los  cuales  fué  morada  eterna  hasta  el  tiempo  en  que  se 
sucedieron  los  lamentables  desórdenes  de  la  revolución  anárquica  del 
primer  tercio  del  siglo  XIX,  que  puso  en  peligro  hasta  los  cimientos  de 
la  soberbia  fortaleza  medioeval,  es  de  todos  bien  conocida.  Además  de 
las  extensas  posesiones  limítrofes  del  monasterio,  alguno  de  cuyos  mo- 
dernos pueblos  le  pertenecían  por  entero,  constituyendo  un  poderoso 
señorío  de  abadengo,  poseía  en  Huesca  una  casa  destinada  á  residencia 
del  abad  durante  el  tiempo  que  por  asuntos  de  su  elevado  cargo  tenía 
que  permanecer  en  ella,  más  otra  que  servía  para  alojamiento  de  los  ca- 
nónigos, cuando  aquí  llegaban  por  idénticos  motivos,  que  es  á  la  que 
nos  referimos.  Hay  que  advertir  que  la  Regla  permitía  á  los  monjes 
permanecer  fuera  de  su  residencia  en  caso  necesario. 

Su  grandeza  y  disposición  interior  muestran  bien  á  las  claras  el 
objeto  á  que  estaba  destinada:  y  tan  suntuosa  morada,  levantada  sin 
duda  alguna  en  el  último  tercio  del  siglo  XVI  (según  luego  veremos), 
como  lo  revelan  muchos  detalles  arquitectónicos  que  en  la  misma  se 
conservan,  no  podía  estar  falta  del  característico  patio  que,  á  seme- 
janza de  los  colocados  en  las  casas  de  Italia  y  Francia,  se  prodigaron 
en  las  que  fueron  construyéndose  en  España  á  la  sazón  que  el  Renaci- 
miento de  las  artes  iniciado  en  Italia  comenzaba  á  propagarse  en  nues- 
tra patria. 


(i)  Fué  concluido  en  1089.  Tal  suceso  lo  tuvo  el  rey  como  el  principal  y  más  señalado  de 
su  vida,  de  tal  modo,  que  con  él  fijó  una  nueva  Era  denominada  de  Montaragón,  bajo  la  cual 
fechó  muchos  documentos. 

(2)  Antes  de  esto,  ya  había  reedificado  los  castillos  de  Marcuello,  Loarre  y  Alquézar, 
desde  los  que  hacia  una  guerra  muy  cruda  á  Abderramán,  rey  moro  de  Huesca.  Mas  á  fin  de 
apurarlo  más  y  poner  cerco  á  la  ciudad  (la  de  fuertes  murallas  y  noventa  y  nueve  torres),  se 
apoderó  de  un  monte  cercano  que  ya  se  llamaba  Montaragón.  Desde  entonces  el  castillo  fué 
cuartel  de  sus  tropas  y  lugar  de  oración,  y  por  muerte  de  D.  Sancho  durante  el  sitio,  su  hijo 
D.  Pedro,  ganador  de  la  ciudad,  hizo  desde  allí  varias  conquistas. 

(3)  Por  una  Bula  de  Urbano  II,  fechada  en  1089,  que  inserta  el  concienzudo  P.  Ramón  de 
Huesca  en  el  apéndice  X,  tomo  VII,  de  su  Teatro  histórico  de  las  iglesia»  del  reyno  de  Aragón, 
consta  que  la  iglesia  de  Montaragón  era  en  dicho  año  regular,  con  abad  ó  prepósito.  Desde 
entonces  los  reyes  fundadores  le  concedieron  cuantiosos  privilegios  y  donaciones  que  acre- 
centaron sus  sucesores. 


EL  ARTE  PLATERESCO  EN  HUESCA  223 

Y  á  fe  que  el  que  nos  ocupa  es  una  verdadera  filigrana,  y  una  obra 
de  arte,  tan  ignorada  hasta  ahora  como  digna  de  ser  conocida,  como 
muestra  acabada  de  lo  que  fué  el  gusto  plateresco  en  el  antiguo  reino 
de  Aragón. 

La  casa  en  que  se  halla,  al  desmembrarse  las  últimas  rentas  de 
Montaragón,  después  de  las  depredaciones  sufridas,  fué  adquirida  por 
la  familia  de  los  Calvos,  de  Santa  Eulalia  la  Mayor  (Huesca),  y  nues- 
tro considerado  amigo  D.  Domingo  del  Cacho,  diputado  provincial  de 
aquella  ciudad,  conoció  todavía  allí  á  D.  Juan  Alarión,  canónigo  de 
Montaragón,  que  luego  pasó  á  formar  parte  del  Cabildo  Catedral  de 
Huesca,  una  vez  desaparecida  la  vida  del  monasterio.  Posteriormente 
dicho  edificio  ha  pasado  á  poder  de  D.  Eusebio  Palacín,  su  actual 
poseedor. 

Mas  antes  de  entrar  en  la  descripción  del  patio,  que  nosotros,  que 
sepamos,  dimos  á  conocer  sucintamente  por  primera  vez  en  El  Diario 
de  Huesca  (febrero  de  1909)  llamando  sobre  él  la  atención,  consagra- 
remos algunas  líneas  al  arte  plateresco,  á  cuyo  estilo  pertenece,  con 
las  modificaciones  peculiares  que  adquirió  en  Aragón. 

Es  indudable  que  la  reforma  artística,  nacida  en  Italia  á  últimos  del 
siglo  XV,  obedeció  á  una  imperiosa  necesidad  de  la  época,  época  de 
progreso  de  las  luces  y  de  cambio  de  las  ideas.  Invadió  al  arte  una 
especie  de  eclecticismo,  bien  conforme  por  cierto  á  la  notable  transición 
de  la  sociedad  gótica  á  la  moderna,  de  las  tendencias  germánicas  á  las 
greco-romanas,  de  las  tradiciones  medioevales  al  ambiente  cesarista 
que  ya  se  respiraba.  Buscábase  en  las  artes  el  efecto  que  habían  pro- 
ducido antiguamente;  el  espíritu  ya  no  era  el  mismo  que  animó  ante- 
riores tiempos,  y  más  que  el  esplritualismo  y  la  intención  moral  del 
arte  gótico  ú  ojival  se  tuvo  entonces  en  cuenta  el  halago  de  los  senti- 
dos, la  belleza  material  y  la  gracia  y  la  elegancia. 

Sobrepúsose,  pues,  la  forma  al  pensamiento,  el  placer  físico  al  noble 
esplritualismo;  y  por  eso,  cansado  el  arte  de  la  antigua  simplicidad 
empleó  el  ornato  deslumbrador  y  el  detalle  minucioso  y  peregrino,  tan 
lleno  de  ingenio  como  falto  de  objetivo  directo  y  moral. 

Y  esto  que  sucedía  en  Italia,  hubo  forzosamente  de  ocurrir  en  Es- 
paña. Nuestro  país  era  entonces  ora  conquistador  y  dominador  de  Ña- 
póles, ora  auxiliador  ó  rival  de  la  Santa  Sede,  y  siempre  traficante  y 
comerciante  con  la  península  del  Adriático-,  todo  ello  determinó,  pues, 
una  profundidad  notable  de  relaciones  y  cierta  influencia  mutua  en  un 
tiempo  en  que  la  paz  y  el  sosiego  sucedían  á  las  pasadas  agitaciones. 

La  ingeniosa  ornamentación,  rica  de  exuberancia  oriental,  prodi- 
gada en  los  grotescos  y  frisos  por  Rafael  de  Urbino,  ofrecían  un  modelo 
que  imitar  á  nuestra  atención  á  ello  inclinada.  Forzosamente  hubo 
también  que  volver  los  ojos  á  los  monumentos  árabes,  plagados  de  ri- 
queza de  labores,  que  en  Aragón  sobre  todo  habían  de  manifestar  su 
influencia. 


224  R.   DEL  ARCO 

El  orientalismo,  en  efecto,  tenía  en  España  carta  de  naturaleza, 
hasta  el  arte  ojival  no  había  podido  sustraerse  al  influjo  de  los  arcos 
angrelados  y  lobulados,  y  sus  innúmeros  detalles  habían  de  pasar  tam 
bien  al  arte  plateresco,  mezclados  con  los  ornatos  puramente  latinos. 
En  muchas  casas  y  castillos  del  reino  de  Aragón,  como  también  en 
determinadas  iglesias,  échase  de  ver  lo  antedicho.  Y  es  que  habiendo 
concurrido  á  la  conquista  de  Granada  una  porción  de  magnates  arago- 
neses, y  admirado  allí  las  construcciones  árabes,  se  propusieron  repro- 
ducir, en  las  fábricas  que  luego  mandaran  levantar,  una  parte,  siquie- 
ra exigua,  de  su  exorno. 

No  perdamos  de  vista  otra  influencia,  y  grande,  que  recibió  la  res- 
tauración greco-romana  en  nuestra  patria:  nos  referimos  al  estilo  ojival. 
Se  comprende  que  en  Italia,  donde  abundaban  los  edificios  romano- 
bizantinos  tanto  como  escaseaban  las  fábricas  ojivales,  fuera  menos 
sensible  esa  transición;  pero  en  España,  donde  el  arte  ojival  acababa 
exclusivamente  de  dominarla  por  espacio  de  tres  siglos  y  donde  había 
arraigado  produciendo  esbeltísimos  monumentos  de  todos  conocidos, 
sólo  podía  adoptar  las  columnas  romanas,  alargándolas,  aun  conser- 
vando en  su  fuste  las  estrías  y  los  arcos  de  medio  punto,  rebajando  la 
altura  de  las  bóvedas. 

Mas  con  esta  sencillez  no  podía  desprenderse  del  caprichoso  detalle 
gótico;  el  gusto  arábigo,  según  hemos  dicho,  se  le  ofrecía,  y  todo  ello 
tuvo  que  sumarse  á  las  formas  romanas  para  resultar  el  estilo  llamado 
plateresco,  así  denominado  sin  duda  por  ser  el  preferido  por  los  plate- 
ros ú  orfebres,  á  la  sazón  que  el  deseo  de  novedad  y  riqueza  se  exten- 
día en  época  propicia  por  la  abundancia  de  oro  y  plata  que  del  Nuevo 
Mundo,  recién  descubierto,  venía. 

El  Renacimiento,  pues,  había  de  recibir  aquí  cierta  originalidad  de 
los  recuerdos  del  estilo  ojival,  del  carácter  especial  que  distinguía  á 
la  escultura  y  la  talla,  y  del  gusto,  en  fin,  que  se  inició  á  partir  del 
reinado  de  D.  Juan  II.  Forzoso  fué  entonces  hacer  desaparecer  las 
irregularidades  en  la  alteración  de  los  miembros  del  orden  greco- 
romano,  bajo  el  manto  del  adorno  exquisito  de  los  relieves,  de  los  frisos 
y  entalles,  y  el  eclecticismo,  repetimos,  invadió  al  arte  y  lo  hizo  some- 
ter al  ingenioso  capricho  del  artífice.  No  era  posible  prescindir  del 
lujo  en  la  ornamentación  cuando  el  carácter  mismo  de  la  sociedad  con- 
curría á  avivarlo. 

Puede  afirmarse  con  propiedad,  que  el  siglo  XVI  es  siglo  de  lucha 
entre  dos  artes.  Por  un  lado,  sobre  todo  en  Aragón  y  Cataluña,  los 
artistas  del  país,  aficionados  al  arte  de  las  dos  centurias  anteriores,  y 
por  otro  individuos  extranjeros  introduciendo  la  vuelta  á  los  principios 
del  arte  greco-romano. 

En  1500  la  Iglesia  y  el  poder  real  admiten  de  buen  grado  el  rena- 
cimiento pagano  para  sus  más  espléndidas  y  ricas  construcciones.  Así 
es  que  los  partidarios  de  los  principios  ojivales  tuvieron  que  conten- 


EL   ARTE  PLATERF.SCO  EN   HUESCA  225 

tarse  con  cubrir  sus  producciones  de  oriflama  para  simular  juventud, 
haciendo  esfuerzos  de  inventiva  más  que  nada  en  las  obras  de  los 
orfebres  relegadas  á  segundo  término.  Pero  forzados  al  fin  á  admitir  el 
nuevo  giro,  procuraron  combinar  el  entablamento  clásico  con  los  ca- 
racteres ojivales,  formando  un  conjunto  más  notable  por  los  detalles 
que  por  el  todo. 

Empero  esta  especie  de  sumisión  no  fué  en  la  Corona  de  Aragón  sin 
cierta  resistencia,  reveladora  del  modo  como  allí  se  entendía  la  política, 
adoptando  la  imposición  tan  sólo  como  recurso  extremo.  Y  en  efecto; 
los  reyes  de  Aragón  y  condes  de  Barcelona,  al  dominar  Sicilia  y  Ña- 
póles, y  á  pesar  de  las  temporadas  que  allende  los  mares  pasaban,  no 
anticiparon  en  Cataluña  la  venida  del  Renacimiento,  dado  que  en 
aquella  última  ciudad  existían  ya  grandes  maestros  como  Pedro  el  Mi- 
tanes (1443-1471,  época  de  su  florecimiento),  muy  devoto  de  Alfonso  V. 
En  estas  circunstancias,  auu  se  tardó  más  de  medio  siglo  en  adoptarlo 
en  Cataluña,  no  tanto  en  Aragón,  donde  la  simple  observación  revela 
la  mayor  preponderancia  que  aquí  tuvieron  los  principios  greco-roma- 
nos con  relación  á  aquel  país. 

Teniendo,  pues,  en  cuenta  aquello,  no  podemos  convenir  con 
Mr.  Hope  (Historia  de  la  Arquitectura)  cuando  afirma  que  una  de  las 
principales  causas  de  la  introducción  del  Renacimiento  en  España  fué 
el  olvido  de  las  reglas  constructivas  de  la  arquitectura  gótico-germá- 
nica, y  la  extinción  de  las  cofradías  franc-masónicas  que  á  ésta  daban 
gran  impulso.  Nada  menos  cierto  que  esto,  pues  aun  cuando  existen 
en  España  signos  lapidarios  en  los  sillares  de  bis  construcciones,  como 
por  ejemplo  en  la  catedral  de  Tarragona  y  monasterio  de  Poblet,  reve- 
ladores de  aquellas  asociaciones,  no  ejercieron  en  nuestra  patria  la 
decidida  influencia  que  Hope  les  concede.  En  cuanto  á  lo  primero,  baste 
decir  que  en  1513  se  comenzaba  la  catedral  de  Salamanca  y  en  1525  la 
de  Segovia,  ambas  bajo  la  dirección  de  Gil  de  Hontañón,  maestro  de 
la  escuela  gótica,  la  cual  aplicó  en  tales  edificios  cuando  el  famoso 
Enrique  de  Egas  trazaba  en  1480  los  primeros  rasgos  del  Renacimiento 
en  el  Colegio  mayor  de  Santa  Cruz  de  Valladolid. 

Verdaderamente  hubo  en  España  una  lucha  entre  los  estilos  gótico 
y  plateresco,  hasta  que  venció  este  último,  como  ya  hemos  indicado; 
pero  en  muchos  monumentos  se  armonizaron  ambos,  y  los  artífices  no 
pudieron  sustraerse  al  influjo  de  las  dos  tendencias.  Enrique  de  Egas 
que,  como  más  arriba  acabamos  de  manifestar,  en  1480  adoptó  los  tra- 
zos incipientes  del  nuevo  estilo  y  después  lo  acentuó  en  otras  construc- 
ciones, procuró  armonizar  el  gótico  con  el  plateresco  en  algún  monu- 
mento tan  notable  como  la  Capilla  Real  de  Granada,  por  él  construida 
desde  1509  á  1517  para  sepultura  de  los  Reyes  Católicos. 

Es  en  realidad  curiosísimo  ver  aquella  fachada  plateresca,  corona- 
da por  adornos  y  agujas  de  un  gótico  florido  admirable.  Igual  contras- 
te se  observa  en  otros  detalles  interiores  del  templo,  ofreciendo  el 

1910.— 17 


226  R-    DEL   ARCO 

modelo  quizás  más  notable  del  consorcio  artístico  entre  el  arte  ojival 
que  sucumbía  y  el  arte  plateresco  que  se  levantaba  floreciente. 

En  Huesca  arraigó  fuertemente  este  último,  y  arraigó  de  modo 
espléndido  y  sobresaliente,  que  no  en  vano  fué  campo  de  acción  de  un 
escultor  tan  ilustre  como  el  valenciano  Damián  Forment,  que  con  Gil 
de  Síloe,  Ceroni,  Alonso  de  Berruguete,  Morante  y  los  Morlanes,  entre 
otros,  compartía  la  perfección  que  en  aquel  tiempo  habían  alcanzado 
las  artes  del  diseño. 

La  mejor  muestra  de  su  cincel,  en  Huesca  existe:  es  el  retablo  del 
altar  mayor  de  la  Catedral,  obra  asombrosa  de  todos  conocida  y  la 
mejor  que  produjo  el  gran  talento  de  Forment.  Pertenece  al  gusto  del 
Renacimiento  con  algo  de  influencia  personal  de  Berruguete;  nada 
diremos  de  tan  sorprendente  filigrana,  por  no  ser  nuestro  objeto  y  ha- 
bernos ya  ocupado  en  otra  ocasión  de  ella. 

Plateresca  es  también  la  preciosa  sillería  del  coro  de  la  propia  iglesia 
(1587-1594),  obra  de  los  artífices  Vcráztegui  y  Verrueta,  las  Casas  Con- 
sistoriales con  su  hermoso  ves  íbulo  y  escalera;  las  fachadas  de  los 
Colegios  de  Santiago  y  del  moderno  de  Santa  Ana,  etc.,  sin  contar 
numerosas  muestras  de  orfebrería,  ferretería  y  carpintería  artísti- 
cas, etc.,  que  podrían  aducirse. 

De  intento  hemos  dejado  para  al  final  \\  descripción  del  patio  obje- 
to de  nuestro  estudio.  Es  un  modelo  de  esbeltez  y  gracia,  y  se  distin- 
gue por  la  soltura  y  gallardía  de  sus  miembros,  por  cierto  aire  risueño 
y  por  la  coquetería  en  el  ornato,  caracteres  peculiares  del  arte  pla- 
teresco. 

Se  ven  en  su  gala  y  gentileza  la  inspiración  de  los  poetas  del  tiempo 
y  el  gusto  y  la  pompa  de  los  magnates  de  la  época  de  los  Reyes  Cató- 
licos, en  este  caso,  como  si  lo  fueran,  los  canónigos  regulares  de  San 
Agustín,  moradores  de  Montaragón,  poseedores  de  pingües  rentas  y 
nobles  los  más  de  ellos.  Y  recuerda  también  la  espléndida  magnificen- 
cia del  reinado  de  Carlos  V  en  que  las  artes,  como  dice  Caveda,  «pres- 
tándose al  refinamiento  de  una  cultura  antes  desconocida,  se  mostra- 
ban juguetonas  y  risueñas  en  sus  inspiraciones,  minuciosas  y  deteni- 
das en  la  manera  de  expresarlas». 

Las  cuatro  columnas  que  sustentan  el  antepecho  y  galería  alcanzan 
cada  una  3'70  metros  de  altura;  son  del  mejor  gusto  greco  romano, 
pues  están  estriadas,  descansando  sobre  base  sencilla,  y  rematan  en 
graciosos  capiteles  de  orden  compuesto.  No  es  considerable  su  grosor, 
adecuado  á  las  proporciones  genei  ales,  porque  hay  que  advertir  que 
el  patio,  más  que  con  fin  utilitario,  fué  construido  para  embellecer  so- 
bremanera el  interior  del  edificio,  y  por  tanto  es  de  reducidas  dimen- 
siones, más  gracioso,  de  armónicas  proporciones  y  por  aquella  causa 
más  notable,  teniendo  en  cuenta  que  el  adorno  no  está  recargado  cual 
se  acostumbraba  en  construcciones  de  esta  índole,  sino*que,  por  el  con- 
trario, se  ve  distribuido  con  gran  sobriedad  y  ajuste. 


e:   arte  plateresco  en  huesca  227 

Sobre  estas  columnas  se  asienta  ya  el  cuerpo  de  edificio,  con  su  an- 
tepecho, galería  y  tejado  voladizo.  Mide  este  hueco  3  65  m.  de  ancho, 
alcanzando  sus  cuatro  caras  la  misma  dimensión;  y  de  altura,  inclu- 
yendo la  techumbre  que  lo  remata,  5  30  m. 

Los  antepechos  están  divididos  cada  uno  de  ellos  en  tres  comparti- 
mientos, separados  por  anchas  franjas  adornadas  y  en  bajo  relieve;  y 
su  ornamentación  de  yesería,  como  toda  la  demás,  es  netamente 
greco-romana. 

Cuatro  grandes  medallones  rodeados  de  un  doble  círculo  ocupan 
el  centro  de  los  antepechos.  Uno  representa  un  busto  de  guerrero  de 
la  época  de  Felipe  II,  casi  de  perfil,  tal  vez  el  mismo  rey  (en  cuya  épo- 
ca debió  construirse  el  patio),  por  la  expresión  severa  de  su  rostro 
barbado,  y  porque  el  medallón  de  enfrente  figura  una  dama,  del  mis- 
mo modo  en  sus  tres  cuartos,  que  bien  pudiera  representar  la  reina. 
Tiene  la  cara  algo  mutilada  y  la  cabeza  inclinada,  tocada  caracterís- 
ticamente con  un  manto  ceñido  á  ella  y  recogido  en  los  hombros  en 
graciosos  pliegues. 

Los  compartimientos  que  se  ven  al  lado  de  estos  dos  medallones, 
labrados  en  alto  relieve,  ofrecen  adornos  caprichosos  de  grumos  y  fo- 
llaje simétricamente  trazados,  formando  combinaciones  geométricas. 
Son  completamente  iguales,  y  alguno  está  un  tanto  estropeado  por  la 
acción  demoledora  del  tiempo  y  el  lamentable  descuido. 

El  tercer  medallón  representa  un  busto  varonil  de  frente,  con  cabe- 
za barbada,  llevando  sobre  los  hombros,  cerrado  por  delante,  indefini- 
do ropaje,  rodeado  en  su  mitad  por  una  cadenilla,  y  al  cuello  ceñida 
una  especie  de  golilla.  A  ambos  lados  del  mismo  aparece  una  sarta  de 
grumos,  como  suspendida  de  los  extremos,  de  los  cuales  cuelgan  otros 
sencillos;  encima  vese  un  canastillo  con  frutas  y  debajo  una  figura  ca- 
prichosa formada  combinando  adornos  vegetales. 

Enfrente  puede  observarse  el  cuarto  y  último  medallón,  figurando 
un  busto  de  mujer  desnuda,  de  abultados  senos  y  á  sus  lados  dos  com- 
partimientos que  contienen  geniecillos  con  cornucopias,  grifos  alados  y 
otros  detalles. 

Los  cuatro  ángulos  circunscritos  á  los  medallones  examinados 
están  asimismo  cuajados  de  bonitos  adornos,  que  dan  al  antepecho  un 
aspecto  por  demás  elegante  y  simétrico. 

Y  llegamos  á  la  galería,  cuya  disposición  general  y  detalle,  no  des- 
dicen en  lo  más  mínimodel  antepecho.  Diez  y  seis  columnitas  que  miden 
1'40  metros  de  altura,  descansando  inmediatamente  sobre  éste,  sin 
base  alguna,  sustentan  los  arcos  distribuidos  en  los  cuatro  lados,  siendo 
las  d«  los  ángulos  más  delgadas,  y  están,  como  es  natural,  aparejadas. 

Tienen  la  caña  ó  fuste  estriado,  y  en  su  tercio  inferior  vense  las 
estrías  interrumpidas  por  dos  molduras  boceladas,  de  las  que  parten 
cuatro  hojas  en  relieve  de  suma  finura,  por  lado,  y  ceñidas  á  las  cita- 
das columnas.  Rematan  en  sencillos  capiteles  compuestos,  donde  des- 


228  R.  DEL  ARCO 

cansan  los  arcos  de  medio  punto,  que  constituyen  la  parte  superior  de 
la  edificación  que  nos  ocupa;  son  severos,  sin  adornos,  tan  sólo  con 
unas  pequeñas  molduras  en  relieve. 

Su  combinación  con  las  columnas  da  al  conjunto  un  aspecto  muy 
esbelto  y  airoso,  cuya  agradable  impresión  aumenta  si  contemplamos 
el  verdadero  gusto  y  riqueza  de  exorno  que  se  nota  entre  los  arcos  y 
en  el  coronamiento  que  va  desde  los  mismos  á  la  cornisa  que  sustenta 
el  tejado.  Tazones  y  canastillos  con  frutas,  cornucopias  en  abundan- 
cia, hojas,  adornos  geométricos,  etc.,  todo  ello  se  ofrece  á  la  curiosi- 
dad y  admiración  del  observador,  muy  sobria  y  adecuadamente  dis- 
puesto. 

Viene  inmediatamente  un  hueco,  sin  duda  anteriormente  resguar- 
dado por  rejas  de  madera,  y  después  la  cornisa,  también  de  madera, 
con  pequeñas  vigas  rematando  al  exterior  en  canecillos  y  otros  deta- 
lles, y  por  último  el  tejado,  que  deja  en  el  centro  un  hueco  considera- 
ble, por  donde  penetra  una  luz  difusa  que  hace  resaltar  los  relieves  y 
da  al  patio  unas  tonalidades  y  claro-obscuros  puramente  agradables  á 
la  vista. 

¡Lástima  grande  que  esta  parte  de  cornisamento  esté  bastante  de- 
teriorada por  haberse  desprendido  algún  fragmento  de  yesería,  y  lás- 
tima también  que  en  el  hueco  de  los  arcos  que  forman  la  galería  se 
hayan  levantado  tabiques  que  comiéndose,  por  decirlo  así,  la  mitad 
interior  de  las  columnitas,  afean  un  tanto  además  aquélla! 

Digna  es  ia  preciada  joya  descrita,  verdadero  modelo  del  Renaci- 
miento aragonés  y  uno  de  los  mejores  y  más  acabados  patios  de  los 
diseminados  por  la  península,  de  que  una  mano  inteligente  lo  restaure 
en  forma  debida,  porque  de  lo  contrario,  dado  el  abandono  en  que  hoy 
se  tiene  (la  casa  está  deshabitada),  como  dice  muy  bien  el  erudito  ar- 
queólogo D.  Francisco  Carreras  y  Candi  en  unas  breves  líneas  que  le 
consagró  en  el  número  175  del  Butlletl  del  Centre  Excursionista  de 
Catalunya,  está  llamado  á  desaparecer  en  el  presente  siglo  XX. 

El  grabado  adjunto,  aun  sin  poder  abarcar  todo  el  conjunto,  que 
es  como  realmente  puede  mejor  admirarse,  da  idea  del  patio  y  de 
como  el  arte  plateresco,  sobrio  y  delicado,  sentó  sus  reales  en  la  ciu- 
dad de  Sertorio. 

Su  ornamentación  es  análoga,  aunque  en  mayores  proporciones,  á 
la  que  descuella  en  la  antigua  casa  señorial  del  marqués  de  Barbastro, 
situada  en  el  Coso  (que  ya  estaba  edificado  en  el  siglo  XVI),  edificio 
hoy  convertido  en  colegio.  Por  cierto  que  la  tal  casa  contiene  todavía 
en  su  interior  interesantes  detalles  arquitectónicos  y  escultóricos  del 
estilo  plateresco. 

Como  se  comprenderá,  intrigónos  sobremanera  conocer  el  artífice 
que  levantó  el  patio,  ó  que  lo  ornamentó,  y  la  fecha  exacta  de  su 
erección.  En  vano  rebuscamos  entre  los  papeles  y  libros  que  restan 
del  copioso  archivo  de  Montaragón,  hoy  conservados  en  el  archivo 


^ 


Boletín  de  cr  Rerl  ñcRDEmiR  de  Buehrs  Letrrs  de  Brrcelohr 

Tomo   U 


R.  del  Arco.  —  El  arte  plateresco  en  Huesca 


EL  ARTE  PLATERESCO  EN  HUESCA  229 

episcopal,  ya  que  las  Memorias  del  monasterio  y  los  autores  que  sobre 
él  escribieron  no  citaban  siquiera  la  casa  monacal  de  Huesca. 

Sólo  encontramos  en  un  índice  de  las  propiedades  y  rentas,  el  dato 
vago  indicando  la  posesión  de  dos  casas  en  esta  ciudad,  aludiendo  sin 
duda  alguna  á  las  indicadas  en  el  comienzo  del  presente  artículo. 
Mas  fijándose  detenidamente  en  la  arquitectura  y  ornamentación  de 
la  fábrica  y  comparándolas  con  las  demás  muestras  del  arte  tantas 
veces  citado  aquí  subsistentes,  podemos  indicar  muy  aproximada- 
mente la  fecha  en  que  se  construyó. 

For  muerte  del  abad  de  Montaragón  D.  Pedro  Vitales,  acaecida 
en  Huesca  á  29  de  mayo  de  1574,  había  quedado  el  cenobio  sin  aque- 
lla dignidad  trece  años,  y  veintisiete  sin  canónigos,  y  viendo  Felipe  II 
la  necesidad  que  tenía  su  iglesia  de  un  abad  propietario  que  se  intere- 
sara por  las  rentas  que  habían  restado,  hecha  la  desmembración,  nom- 
bró en  septiembre  de  1587  á  D.  Marco  Antonio  Revés,  natural  de  Vi- 
llanueva  de  Sijena. 

Creemos  nosotros  que  en  tiempo  de  este  abad  se  construyó  el  patio 
que  nos  ocupa,  y  no  nos  parece  muy  aventurado  tal  aserto.  Era  el 
abad  Revés  muy  amante  de  Huesca,  donde  había  sido  Colegial  del 
Mayor  de  Santiago  y  doctor  en  ambos  Derechos  por  su  Universidad,  y 
dado  á  realzar  la  dignidad  y  lustre  de  su  elevado  cargo  y  del  monas- 
terio mismo,  tanto  que,  luego  que  á  él  llegó,  hízose  prestar  homenaje 
como  á  señor  temporal,  de  los  lugares  de  Quicena,  Tierz  y  Fornillos. 

Defendió  además  tenazmente  las  rentas  que  se  adjudicaron  á  su 
Dignidad  y  monasterio  en  la  desmembración  indicada,  solicitando 
otras,  que  en  efecto  consiguió,  todo  con  el  propósito  de  dar  mayor 
esplendor  y  encauzar  la  vida  de  aquél. 

No  es  extraño,  pues,  que  animado  de,  esta  idea  hiciera  construir 
en  Huesca  una  casa  digtia  de  la  fama  de  Montaragón,  donde  cómoda- 
mente pudieran  habitar  los  monjes  ó  canónigos  en  los  casos  frecuentes 
en  que  para  tratar  asuntos  tocantes  al  mejor  régimen,  vinieran  en 
tiempos  sucesivos  á  la  ciudad,  cerno  en  un  principio  hemos  manifesta- 
do. Murió  D.  Marco  Antonio  Revés  en  26  de  noviembre  de  1598. 

Lo  que  hasta  ahora  sí  parece  estar  llamado  á  permanecer  en  la 
obscuridad,  es  el  nombre  del  artífice  ó  artífices.  No  cabe  duda  que 
dando  á  la  fábrica  tal  aspecto  de  originalidad  y  buen  gusto,  debió  ser 
sumamente  entendido  en  su  arte,  muy  penetrado  del  recto  espíritu  de 
la  nueva  influencia  y  tocado  de  gran  tendencia  greco-romana,  deno- 
tada ya  en  la  labor  y  los  detalles  arquitectónicos,  ya  en  la  agradable 
simplicidad  de  la  fábrica,  exenta  de  ese  abigarrado  y  excesivo  adorno 
que  se  observa  en  fachadas  y  otras  muestras  artísticas  de  la  misma 
época  y  el  propio  estilo. 

Ricardo  del  Arco 


230  R.    BEER 

LOS  MANUSGRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL 

Per  Rudolf  Beer 

(Traducció  del  alemany  d'En  Pere  Barnils.  Continuació). 

Per  aixó  sembla  que  será  útil  examinar  lo  mes  important  de  lo 
que'ns  diuhen  les  fonts  yerídiques  sobre  la  missió  de  Gerbert  a  Es- 
panya: 

Richer,  monjo  de  S.  Remigi  de  Rheims,  exposa  en  lo  llibre  III  de 
les  seves  histories  (c.  43,  s.)  (1):  «Gerbertus. ..  Aquitanus  genere  in 
coenobio  sancti  confessoris  Geroldi  a  puero  altus  et  grammatica  edo- 
ctus  est.  In  quo  utpote  adolescens  cum  adhuc  intentus  moraretur,  Bo- 
rrellum  citerioris  Hispaniae  ducem  orandi  gratia  ad  idem  coenobium 
contigit  deuenisse.  Qui  a  loci  abbate  humanissime  exceptus  post  ser- 
mones quotlibet  an  in  artibus  perfecti  in  Hispaniis  habeantur  scisci- 
tatur.  Quod  cum  promptissime  assereret  ei  mox  ab  abbate  persuasum 
est  ut  suorum  aliquem  susciperet  secumque  in  artibus  docendum  du- 
ceret.  Duxitaque  non  abnuens  potenti  liberaliter  fauit  acfratrum  con- 
sensu  Gerbertum  assumptum  duxit  atque  Hattoni  episcopo  instruen- 
dum  commisit,  Apud  quem  etiam  in  mathesi  plurimum  et  efficaciter 
studuit  Sed  cum  diuinitas  Galliam  iam  caligantem  magno  lumine  re- 
lucere  uoluit  predictis  duci  et  episcopo  mentem  dedit  ut  Romam  ora- 
turi  peterent.  Paratisque  necessariis  iter  earpunt  ac  adolescentem  com- 
missum  secum  deducunt.  Inde  Urbem  ingressi...  papam  adeunt... 
(cap.  44).  Nec  latuit  papam  adolescentis  industria  simulque  et  discendi 
uoluntas.  Et  quia  música  et  astronomía  in  Italia  tune  penitus  ignora- 
bantur  mox  papa  Ottoni  regi  Germaniae  et  ltaliae  per  legatum  indica- 
uit  illuc  huiusmodi  aduenisse  iuuenem  qui  mathesim  optime  nosset 
suosque  strenue  docere  ualeret». 

No  passa  desapercebuda  al  atent  lector  la  alta  importancia  que  la 
relació  atribuheix  a  Testada  de  Gerbert  a  Espanya,  y  la  gran  possibi- 
litat  de  cursnrhi  estudis  científichs  és  posada  ben  de  relleu  en  oposició 
ais  paíssos  franchs  y  italians  que'n  teníen  verdadera  fretura.  Lo  comte 
Borrell  II  de  Barcelona  podía  afirmar  «promptissime»  la  pregunta  feta 
per  Tabat  d'Aurillac  de  si  a  Espanya  hi  havía  homens  perfectament  ver- 
sats  en  les  arts  (naturalment  les  lliberals).  Després  d'haver  Gerbert  cur- 
sat  «molt  y  profitosament»  estudis  matemátichs  ab  Hatto,  bisbe  de 
Vich,  fa  ab  aquest  y'l  comte  Borrell  la  seva  aparició  a  Italia,  hont 
«la  música  y  l'astronomía,  eran  completament  desconegudes»  es  ce- 
lebrat  com  a  jove  qui  domina  les  matemátiques  d'una  manera  perfecta 
y  maravellosa  y  com  a  eminent  preceptor  d'aquesta  asignatura. 


(l)    Moa.  üerm.  Scrip.  III  (1838),  G16  8.  Comp.  la  reprodúcelo  comentada  d'aquest  passat- 
ge  en  la  citada  collecció  de  Bubnov,  376  s. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  231 

La  sospita  de  que  Kicher  s'hagués  fet  culpable  duna  exagerado  a 
favor  del  seu  mestre,  la  desvaneix  l'importancia  real  de  Gerbert,  del 
«Leibuiz  del  segle  X».  Aixís  nostre  fiador  pot  també  haver  exposat 
exactament  les  condicions  deis  estudis  deis  esmentats  paíssos,  y  deli- 
niat  objectivament  los  medís  y  possibilitats  per  dedicarse  a  determi- 
nades  branques  del  saber;  puig  aixó  és  també  admés  per  l'investigaeió 
moderna.  Es  cosa  certa  que  ab  Hatto,  bisbe  de  Vich,  Gerbert  hi  troba 
ocasió  tan  bona  per  perfeccionarse  en  les  matemátiques  com  apenes 
era  possible  trobarla  en  lloch  mes  en  aquells  temps.  A  l'obra  de  Hatto, 
daquest  príncep  de  l'Iglesia,  assessinat  en  971  essent  bisbe  de  Girona, 
Büdinger  ha  dedicat  una  descripció  que  manifesta'l  zel  y  profit  ab 
que  Hatto  sabía  representar  los  interessos  del  seu  cárrech  y  de  la  seva 
diócesis,  descripció  a  la  que  no  tením  res  per  afegir  ara.  Büdinger,  ab  la 
penetració  que  li  és  natural,  regonegué  també'l  punt  essencial  de  la 
questió  sobre'ls  esrudis  de  Gerbert  ab  Hatto  y  procura  averiguar,  a  mes 
de  l'influencia  política,  també'l  lloch  de  Hatto  dintre  la  ciencia,  pero 
justament  aquí  va  rébre  un  desengany.  «Per  desgracia  no  he  trobat 
cap  dato  sobre'l  perfeccionament  y  escrits  eventuals  d'aquest  home 
molt  important  per  la  formació  científica  de  Gerbert»  (lloch  cit.,  p.  19). 

Si  bé  Büdinger  se  fonda  especialment  en  los  datos  biográfichs  sobre'ls 
bisbes  y  abats  de  la  Marca,  publicáis  en  la  Marca  Hispánica  y  la  Es- 
paña Sagrada  y — en  detriment  séu  y  deis  seus  seguidors — no  tingué  en 
compte'ls  complements  corresponents  en  lo  Viaje  de  Villanueva;  y  si 
també  en  los  últims  dezenis  s'haaplegat  molta  nova  cosareferent  al  par- 
ticular, havém  no  obstant  de  sotscriure  encara  avuy  aquella  conseqüen- 
cia  negativa  (1).  La  manca  de  noticies  sobre  la  questió  capdal,  o  sía 
hont  troba  propiament  Gerbert  l'impuls  científich,  la  sentí  també  Büdin- 
ger y  anomena  primerament,  entre'ls  homes  qui  podíen  haver  donat  un 
impuls  semblant,  a  Bonifilius  de  Girona  al  qui  va  endrecada  una  lletra 
de  Gerbert  (Ep.  25)  poch  després  de  la  mort  de  Otto  II. 

Lo  receptor  és  nomenat  clarament  al  devant  de  la  lletra  «bisbe  de 
Girona»  (Bonifilio  episcopo  Gerundensi),  mes  no's  pot  comprobar  en  les 
llistes  deis  bisbes  d'aquesta  ciutat,  publicades  fins  are.  Per  aixó  Bü- 
dinger es  vegé  precisat  a  admetre  una  interrupció,  entre  la  mort  del 
comte  Miro,  bisbe  de  Girona  per  los  anys  de  970  y  lo  bisbe  Godmar  III, 
qui  en  987  apareix  com  a  assessor  del  comte  de  Barcelona,  y  posar  en 
aquest  temps  lo  ministeri  eclesiástich  de  Bonifilius.  Atenentse  a  la  peti- 
ció  continguda  en  la  lletra,  de  que  Bonifilius  volgués  proporcionar  al  ar- 
quebisbe  de  Rheims  l'obra  de  Joseph  Hispanus  (Sapiens)  de  multiplica- 
tione  et  divisione  numerorum,  deduheix  Büdinger  que  «Bonifilius  no  ha 
d'haver  sigut  estrany  a  les  ciencies».  Karl  Werner  va  encara  mes  ende- 


(l)  No  se  m'ha  oblidat  que  Pérez  Bayer,  en  Nicol.  Antonio,  Bibl.  Hisp.  vet.  II,  379,  co- 
loca Hatto  entre'ls  matematichs;  no  obstant,  aixó  aparesqué  en  una  noticia  que  es  indigna  de 
l'obra  monumental,  ja  que's  serveix  completament  de  fonts  duptoses. 


232  R.   BSER 

vant  (lloch  cit  ,  38)  y  créu  que  Bonifllius  «era  sens  dupte  un  deis  mes- 
tres  de  Gerbert».  Estera,  donchs  devant  d'una  questió,  que  pot  ésser 
d'importancia,  y  ens  excita  a  resóldre,  sobre'l  perfeccionaraent  de  Ger- 
bert en  Espanya.  Aquesta  solució  no  l'han  donada  los  qui  se'n  han  ocu- 
pat  posteriorment.  Havet  (lloch  cit.,  19)  opina  coin  Büdinger,  que 
l'episcopat  d'aquest  príncep  de  l'Iglesia,  «doit  se  placer  entre  celui  de 
Mirón,  mort  avant  984,  et  celui  de  Godmar  III,  évéque  en  985»;  ab 
ell  s'hi  junta  també  Bubnov  (lloch.  cit.,  102,  not.  15):  «(Bonifilii)  episco- 
patus  ad  a  984  est  referendus:  initio  enim  a.  984  Miro,  decessor  eius, 
mortuus  esse  uidetur»  y  obs?rva  que  Colombier,  mostrant  una  nova 
vía,  ha  trobat  en  la  Gallia  Christiana  (VI,  20)  un  tal  «Aialpertum 
Romanum  qui  et  Bonifllius»  (Colombier,  Regestum  de  Gerbert,  Etudes 
réligieuses,  IV,  306).  Mes  resignat  que  tots  jutja  Weissenborn  (Zur 
Gesch.  d.  Einf.  d.  jetz.  Ziffern  78):  «Probableraent  la'tempestat  de 
la  guerra  arrabassá  al  bisbe  Bonifllius  de  Girona,  a  Joseph  Sapiens  y 
lo  seu  llibret». 

Pero  la  cosa  no  está  tan  malament;  s'ha  passat  per  alt  un  passatje 
tret  del  «Cartoral  de  Caries  Manyo»  anomenat  llibre  Copial  de  l'iglesia 
de  Girona,  explicat  per  Villanueva  en  sos  suplements  a  les  llistes  ante- 
riors  de  bisbes,  Viaje  XIII,  73  s.,  llibre  que  aclareix  completament  la 
questió  de  Bonifllius.  Un  document  contingut  en  lo  llibre  copial  tes- 
tifica que'l  sacerdot  Giscafred  en  l'any  983  (o  984)  possehía  una  térra 
en  lo  lloch  Vulpiliaco  y  disposa  va:  post  obitum  raeum  remaneat  ad  iam 
dicta  ecclesia  (sic,  la  catedral  de  Girona)  et  Domno  Mirone  Episcopo 
quem  vocant  Bonofilio  et  successoribus  suis.  Villanueva  repara  sobre 
aixó:  «Este  apellido  ó  sobrenombre  Bonofilio  ni  era  patronímico  ni  de 
familia,  y  si  la  copia  del  cartoral  no  nos  engaña,  pudo  ser  un  apodo  ó 
dictado  familiar  con  que  fuese  conocido  desde  niño»  (1).  Bonifllius  y 
Miro  son  donchs  una  mateixa  persona;  la  llista  deis  bisbes  de  Girona 
román  intacta  malgrat  los  diferents  noms  esraentats  del  receptor  de  la 
lletra,  puig  aquest  és  un  cognóra,  si's  vol  un  mót,  y  aixó  concorda  per- 
fectament  ab  l'istil  de  la  lletra  dirigida  a  un  amich  de  confianca  (2).  La 
questió  que's  deduheix  inmediatament  ó  de  lo  dit  atany  are  al  bisbe  Miro, 
al  «mestre»  de  Gerbert  (3).  Los  docuraents  disponibles  victorejan  l'obra 
religiosa-política  de  Miro  —  també  de  Hatto  —  pero  no  resen  parau- 


(1)  Los  escrúpols  de  Villanueva  (gt  la  copia  no  nos  engaña)  son  infondats,  tota  vegada 
que  Bonifllius  era  un  coguom  queapareix  molt  sovint;  comp.  les  actes  publicades  per  Villa- 
nueva  mateix,  del  any  986  y  987  ¡per  consegüent  del  mateix  teinps):  Ennego  que  vocant  Bono- 
filio  (Viaje  VIII,  271  y  282).  Sobre  Adaleiz  «llamada  Bonafilia»,  filia  del  comtc  de  Barcelona 
Sunyer,  comp.  Bofarull,  Los  condes,  I,  131  s.  Pellicer  y  Pagés,  lloch  cit.,  66  y  105,  anomena 
al  bisbe  senzillament  «Mirón  Bonofilio»,  sense  dir  d'hont  ha  tret  lo  sobrenom. 

(2)  Lo  propi  val  per  «Lupitus»  Barcinonensis. 

(3)  Serveys  valiosos  per  la  seva  biografia's  troben  en  Villanueva,  Viaje  XIII,  64-78. 
Miro,  970-984,  bisbe  de  Girona  era'l  fill  quart  y'l  mes  petit  del  comte  de  Barcelona  del  mateix 
nom,  qui  morí  en  929.  L'original  del  testament  es  trobava  a  l'arxiu  de  Ripoll;  comp.  Bofarull 
y  Mascaró,  lloch  cit. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MOXASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  233 

la  sobre  llurs  relacions  ab  la  Literatura  y  la  Ciencia.  Miro  possehía 
llibres,  com  és  natural  suposar  en  un  home  de  la  seva  posició,  pero  en 
quina  proporció  estava  respecte  d'ells,  ho  manifesta  prou  ciar  lo  seu  tes- 
tament  que  han  publicat  en  primer  termo  Bofarull  y  Mascaró,  Los  Con- 
des de  Barcelona,  I,  98,  y  segs,,  y  recentment  Francisco  Monsalvatja  y 
Fossas  en  les  Noticias  históricas,  Besalú,  su  historia,  etc.,  Olot,  1899, 
I,  238  y  segs.  La  disposició  testamentaria  feta  en  l'any  979  determina 
primerament  que  Miro,  que  era  comte  de  Besalú,  havía  de  ser  enterr.it 
a  Ripoll;  «In  primis  ad  domum  S.  Marie  cenobii  situm  i::  valle  R:upul 
lio  ubi  corpus  meum  quiescat...  donare  faciatis...  alodes  meos»  y  al 
final  constituheix  una  1  larga  serie  de  llegats:  donare  faciatis  aurum 
meum...  anulos,  sigillos,  cintorium...  vasis,  palléis,  libris  id  est  missale 
et  ornamentum  S.  Michaelis  et  S.  Gelasii...  et  quantum  invenire  po- 
tueritis  de  jeneris  librorum  totum  ad  S.  Petrum  et  S.  Primum  (és  S.  Pere 
de  Besalú).  Aixís  parla,  no'l  verdader  bibliófil,  sinó'l  bisbe  comte  per 
qui  son  mes  importants  l'or,  les  joyes,  los  segells  que'ls  llibres  (quan- 
tum de  jeneris  librorum,  diu  l'expressió  molt  característica;.  Quan 
Gerbert  solicita  adquirir  un  petit  llibre,  no's  dirigeix  al  coleccionista 
interessat  directament  per  lo  assumpte,  sino  que's  dirigeix  al  poderos 
príncep  de  l'Iglesia. 

Per  consegüent  hem  de  descartar  a  Hatto  o  Miro,  com  se  vulgui, 
d'entre'ls  mestres  espanyols  de  Gerbert;  na'uralment  aixo  no  vol  dir 
que'n  les  llibreríes  de  les  diócesis  d'aquests  bisbes  no  hi  pogués  ha- 
ver  material  corresponent  y  fins  administració  experta  en  condicions 
de  donar  l'arrencada  científica  desitjada  y  palesament  assegurada  per 
Gerbert.  En  primer  lloch  bé  s'acut  pensar  ab  la  biblioteca  de  l'iglesii 
catedral  de  Vich  regentada  per  Hatto,  justament  lo  mateixa  qui  l'abat 
d'Aurillach  havía  confiat  la  protecció  de  Gerbert.  Desde  llarch  temps 
coneixém  exactament  la  colecció  d'aqueixa  biblioteca  eclesiástica;  un 
inventari  de  la  biblioteca  de  la  catedral,  fet  (després  de  la  mort  del 
bisbe  Wadamirus,  957)  déu  anys  abans  de  l'arrivada  de  Gerbert  a 
Espanya,  registra  53  volums;  aquests  conteníen  textes  bíblichs,  es- 
crits  litúrgichs,  sois  una  que  altra  cosa  deis  sants  pares — l'lsidoro  I  que 
consta  en  l'inventari  contenía  pot  ser  lo  liber  sententiarum  (comp.  Vi- 
llanueva,  VI,  70) — pero  ni  un  sol  text  que,  segons  lo  concepte  de  aquella 
época,  hagués  pogut  servir  per  l'estudi  de  les  arts.  No  és  estrany. 
L'iglesia  catedral  estava  consagrada  al  cuite  exterior,  l'estudi,  al 
contrari,  incumbía  ais  monjos  deis  monastirs  que  allí  obscrbaven  mes 
o  menys  escrupulosament  les  regles  de  l'ordre  benedictina.  Si  ab 
rahó  mirém  en  los  catálechs  de  semblants  monastirs  una  iraatge  de 
la  vida  intel-lectual  que'n  ells  pnlpitava,  Ripoll  ocupa'l  primer  lloch 
en  tota  la  diócesis  de  Hatto  y  supera,  quan  retrayém  per  base  de  com- 
paració  lo  tantos  vegades  citat  Inventari  d'Oliva,  considerablement 
les  altres  fundacions  eclesiástiques,  que  aquí  poden  entrar  en  compte, 
p.  ex.  les  llibreríes  deis  convents  de  Montserrat,  Sant  Joan  de  les 


234  R.  BEER 

Abadeses,  Sant  Cugat  del  Valles  o  de  la  catedral  de  Vich  (comp.  de- 
munt),  car  aquesta  no  va  cambiar  la  seva  manera  de  ser  després  de 
la  formació  del  primer  inventan.  Allí  s'hi  feu  en  lo  curs  deis  segles 
molt  material  patrístich  y  encara  mes  canonístich;  fora  d'aixó  en  els 
vells  manuscrits,  sois  hi  ha  un  Virgili  y  un  Horaci,  aquest  últim  per- 
dut  avuy.  La  biblioteca  no  possehía  cap  Boeci,  ni  cap  Donat,  ni  sisque- 
ra  un  petit  Prisciá;  aixís  es  despren  clarament  de  la  llista  publicada 
per  Gotthold  Heine  en  lo  Serapeum,  VIII  (1847,  p.  90  s.)¡  també  les 
descripcions  que  anys  enrera  jo  vaig  empendre  a  Vich  mateix  y 
que  peraltra  part  donaren  per  resultat  alguns  suplements  estimables, 
han  ajudat  a  confirmar  lo  judici  sobre  la  pobresa  de  la  biblioteca  per 
lo  que  respecta  a  textes  d'estudi  de  l'art  esmentada. 

Altra  cosa  és  per  lo  que  toca  a  la  biblioteca  de  Ripoll. 

Lo  catálech  de  la  biblioteca  de  Ripoll,  compost  unes  dos  genera- 
cions  després  de  Testada  de  Gerbert,  prova  documentalment  l'exac- 
titut  de  la  resposta  decididament  afirmativa  que'l  coiute  Borrell  dona 
a  Aurillac  al  preguntárseli  si  a  Espanya  hi  havía  possibilitat  d'en- 
sinestrar  joves  en  l'estudi  de  les  arts.  En  dit  catálech  hi  ha  una  dis- 
tribució  propia,  que  no  existeix  en  cap  altre  catálech  de  manuscrits  de 
Catalunya,  la  deis  Líbri  artium  ahont  figuren  quatre  exemplars  del 
Donat,  dos  del  Prisciá,  com  també  molts  Priscianellos  (<;ó  és  manus- 
crits del  aixís  anomenat  Priscianus  minor),  poetes,  tractats  de  Lógica 
y  entre  altres  támbelo  comentan  del  Macrobius  al  somnium  Scipionis 
de  Cicerón;  aquest,  com  és  sapigut,  contribueix  també  en  parts  isola- 
des,  a  ^Astronomía  y  a  la  Geograiía,  circumstancia  a  la  que  hem  de 
retornar  encare.  Es  aixó  un  cabal  per  l'ensenyanca  y  estudi  de  les  arts, 
que  no  podém  trobar  ni  en  aquell  temps  ni  mes  tart  en  cap  altra  biblio- 
teca eclesiástica  o  conventual  d'Espanya.  Fins  a  quin  punt  Gerbert  po- 
gué  servirse  d'aquesta  colecció  per  sos  estudis,  es  deduheix  fácil- 
ment  sois  donant  una  uilada  a  les  obres  aduhides  per  los  seus  propis.  Ja 
que  primerament  devía  perfeccionarse  en  les  mateinátiques,  podém 
comencar  ab  son  treball  de  Geometría.  Eli  mateix  cita  com  a  fonts 
la  arihtmetica  institucio  de  Boeci,  lo  comentari  d'aquest  a  les  catego- 
ríes  d'Aristótil  y  alguns  escrits  d'Agustí;  a  mes  sabém  que  per  la  coin- 
posició  del  seu  tractat,  al  costat  d'altres  origináis  usats  ocasionalment, 
aporta  l'esplicació  citada  de  Maerobi  al  Somnium  Scipionis,  les  Etymo- 
logíes  d'Isidoro  y  també  un  Corpus  deis  Gromatici  veteres  (1). 

L'Aritmética  de  Boeci  no  está  registrada  expressament  en  l'antich 
catálech  de  Ripoll;  mes  lo  «Boéthius»  que  segueix  al  Macrobius  en 
los  libri  artium  (Nr.  193)  indica  Taritmctica  un  cop  registráis  los  co- 
mentaris  de  lógica  d'aquest  autor;  bé  que's  podría  identificar  també  ab 
Tobra  de  referencia  un  segón  exemplar  inclós  en  lo  catálech  entre 
«Terentius»   y    «Música»   y   senyalat    solament    com  «Arithmetica» 


(l)    Pera  mét  detalla  v.  les  notes  a  la  edició  feta  per  Bubnov;  lloch  cit.,  p.  48  y  segs. 


LOS  MANUSCKITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  235 

(Nr.  211).  Respecte  al  comentari  de  Boeci  a  les  categoríes,  lo  catálech 
ens  dona  notes  ben  segures.  Una  vegada  apareix  entre'ls  escrits  ló- 
gichs  (Nr.  190),  y  altra  cap  al  final  com  Commentum  Boethii  super 
Augustinum  uel  Aristotelem  (Nr.  238).  Rivas  vegé  encara  aquest 
manuscrita  principis  del  segle  passaty'n  dona'l  títol  complert:  Boe- 
thii et  Aurelii  Augustini  editio  super  Cathegorias  Aristotelis  de  verbo 
ad  verbum  in  latinum  translatas.  Per  lo  que  teca  ais  escrits  d'Au- 
gustinus,  dos  códices  ab  les  obres  d 'aquest  doctor  de  l'Iglesia — veritat 
es  que  sense  especificar  lo  contingut — figuren  al  bell  devant  deis  libri 
artium  (Nr.  170-171;  lo  llibre  sobre'l  Computus,  Nr.  172,  sembla  ;ue's 
en  un  llochque  no  li  toca).  Los  Soliloquia  que  Gerbert  retragué  per  la 
seva  geometría,  no  consten  en  la  copia  del  catálech  que  se'm  va  facili- 
tar. Pero  si's  compara  la  nota  del  final  de  la  llista  «Beda  cum  sichoma- 
chia  sive  quinto  ac  Cattone»  (Nr.  239)  ab  un  sumari  escrit  al  segle  XII, 
devant  del  Rivipullensis  106  conservat  eiícare:  Liber  de  notitia  artis 
métrica  bede  presbiteri.  ítem  Soliloquiorum  liber  II.  Sancti  Augustini 
et  catonis  libri  IIII.  Et  liber  beati  prosperi  (1).  Et  Sedulii  po&e  liber, 
és  fácil  referir  l'antich  sumari  a  aquest  manuscrit  del  qual  ens  ocupa- 
rém  a  fondo;  tot  lo  inés  tart  data  del  segle  X,  cap  altra  descripció 
del  vell  catálech  l'indica  y  tant  la  presentació  de  l'obra  de  Beda  junt 
ab  la  disticha  Catonis  com  altres  rahons  que  esmentarém,  justifican 
l'identificació. 

Lo  mateix manuscrit  ofereix  també  una  redacció  del  Corpus  deis  Gro- 
matici  veteres,  que,  com  sabém  (comp.  Bubnov,  lloch  cit.,  439  s.),  Ger- 
bert utilisá  igualment  per  compondré  la  geometría.  Deis  demés  recur- 
sos de  Gerbert,  com  ja  s'ha  dit,  lo  Macrobius  (Nr.  192)  apareix  irarae- 
diatament  després  deis  escrits  lógichs.  Que'l  monastir  possehía  les 
Etimologíes  d'Isidoro,  fou  de  créure  desde  un  bon  principi;  efectiva- 
ment,  constan  en  lo  catálech  (Nr.  60),  Rivas  vegé  encara  l'antich 
manuscrit  y'l  descrigué  en  lo  Nr.  60  del  seu  catálech. 

De  la  comparació  que  havém  fet  ja's  desprén  una  certa  relació  en- 
tre'ls origináis  utilisats  per  Gerbert  en  la  producció  del  seu  treball 
sobre  Geometría  y'ls  manuscrits  que  hi  había  a  Ripoll  per  aquests 
estudis,  pero  lo  paralelisme  es  manifesta  mes  encara  al  considerar  los 
textes  de  que  se  servía  per  les  seves  explicacions. 

Richer,  deixeble  de  Gerbert,  és  qui  per  segona  vegada  ens  in- 
forma y  ab  confianca  sobre  aquest  punt  (lloch  cit.,  Mon.  Germ.  Script. 
III,  617).  Diu: 

«Dialecticam  ergo  ordine  librorum  percurrens  dilucidis  sententia- 


(1)  Aquest  és  juntat  are  al  manuscrit  coin  a  primer  (mes  petit;  quaternio,  data  del  segle 
XII  y  no  pot,  per  consegüent,  estar  registraten  lo  catálech  del  segle  XI.  Per  lo  contrari,  la 
Psychomachia  de  Prudentius,  igual  que  altres  peces  del  manuscrit,  s'han  perdut  (aixís  la  ma- 
jor  part  del  llinret  de  Leporius  y'l  comencament  deis  escrits  gromatichs);  pot  ser  fou  sepa- 
rada intencionadament  y  colocada  apart  com  se  feya  llavors  tot  sovint  (així  en  St.  fiertin  en 
tres  exemplars,  en  St.  Emmeram  en  nóu). 


236  R.   BEER 

rum  uerbis  enodauit.  In  primis  enira  Porphyrii  ysagogas  id  est  intro- 
ductiones  secundura  Victorini  rhetoris  translationem  inde  etiam 
eiusdem  secundum  Manlium  (1)  explanauit  Cathegoriarum  id  est  prae- 
dicamentorum  librum  Aristotelis  consequenter  enucleans;  periermen- 
eias  vero  id  est  de  interpretatione  librum  cuius  laboris  sit  aptissime 
monstrauit;  inde  etiam  tópica  id  est  argumentorum  sedes  a  Tullio  de 
graeco  in  latinum  translata  et  a  Manlio  consule  sex  commentarioram 
libris  dilucidata  suis  auditoribus  intimauit...  Post  quorum  laborem 
cum  ad  rhetoricam  suos  prouehere  vellet...  poetas...  adhibuit...  ac 
docuit  Maronem  et  Statium  Terentiumque  poetas  Iuuenalem  quoque 
ac  Persium  Horatiumque  satiricos  Lucanum  etiam  historiographum». 

Lo  mateix  ordo  librorum  clarament  esmentat  per  Ricber — una  es- 
pecie de  canon  que's  justifica  repetides  vegades  en  les  velles  bibliote- 
ques  alemanyes  y  tranques  (aixís  en  Toul),  pero  no  en  al  tres  punts 
de  Espanya — es  retrova  en  lo  vell  catálecb  de  la  Biblioteca  de  Ripoll 
entre'ls  libri  artium  (Nr.  188-191):  Isagoges  II,  Cathegorias,  Peri 
ermeneias.  Los  «Tópica»  que  Richer  posa  a  continuació  van  registráis 
(núm.  .111)  quelcóm  mes  en  avant  (darrera  lo  text  de  Metbodius)  en 
l'antich  catálech-,  tots  los  medis  d'ensenyanca  de  la  Lógica  enume- 
ráis per  Richer  figuren  donchs  en  los  vells  manuscrits  de  nostra  biblio- 
teca monastirial. 

Lo  exposat  sobre'ls  llibres  de  Gerbert  en  les  llicons  de  Lógica  y 
llur  seti  en  la  Biblioteca  de  Ripoll,  quasi  pot  servir  també  per  los  textes 
presos  en  l'ensenyanca  de  la  Retórica.  L'antich  catálech  assenta  un 
Commentum  Virgili;  los  versos  de  Statius  son  encara  avuy  en  un  vell 
manuscrit  de  Ripoll  (Cód.  83);  pero  lo  Terentius  es  apuntat  netament  en 
lo  catálech,  ademes  un  quaternio  de  Juvenal,  a  lo  que  se  hauría  d'obser- 
var  que'ls  scholis  a  Juvenal,  especialment  a  les  sátires  primera,  segona 
y  sexta,  s'han  conservat  en  un  extens  glosari  manuscrit  (en  lo  cód.  74, 
un  deis  sis  exemplars  de  les  «Glosas»  del  catálech,  nr.  99-104).  Pot 
ser  que'ls  quaterniones  de  Persius  se  haguessin  juntat  ais  de  Juvenal, 
atenentnos  a  la  propagació  escrita  d'abdós  textes;  l'Horaci  que  manca 
en  la  copia  del  catálech  que  tinch,  podía  molt  ben  ser  en  una  de  les 
biblioteques  vehines  (2);  pero  tal  vegada  no  necessitém  anar  tan  lluny, 
puiglo  nr.  215  de  la  copia  Rivas  del  vell  catálech  «Quiratui»,  que  de 
primer  entu vi  ofereix  dificultáis,  serásenzillament,  lo  que  creyém,que 
la  inscripció  (segons  Auianum)  Oratiu,  aprés  Oratium,  fou  llegida 
equivocadament  per  Ribas  per  haver  compres  malament  lo  guió  entre 
la  lletra  inicial  y  la  següent. 

Si  a  la  comparanza  de  la  relació  de  Richer  que  havém  presentada 
y  del  de  fons  Ripoll  s'hi  oposa  la  dificultat  de  que'l  deixeble  de  Ger- 


(1)  Boéttaius. 

(2)  Aixís  Vich  possehía  un  códex  d'IIoraci,  certament  del   segle   XI.  si  es  que  Vi- 
llanueva  dona  bé  la  data.  Comp.  la  llista  en  los  Handschriftenschatze,  nr.  553,  pág.  546. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  237 

bert  parla  de  les  esplicacions  que'l  mestre  dona  durant  llarch  temps 
com  Scholasticus  de  l'escola  conventual  de  Rheims,  després  de  la  seva 
estada  a  Espanya,  cert  que  no's  pot  duptar  de  l'exactitut  del  fet  com 
a  tal.  Empero  aquí  paiiém  deis  estímuls  que  Ripoll  pogué  oferir  a  l'es- 
tudiant,  y  per  altra  part  s'ha  de  considerar  que  Gerbert,  en  l'any  970, 
immediatament  després  de  la  seva  sortida  d 'Espanya,  sostingué  una 
disputa  científica  ab  Otricus  devant  de  Otto  II,  qui  llavors  tenía  quinze 
anys,  y  a  prepósit  d'aixó  sabía  de  memoria  lo  comentan  de  Boethius 
a  la  Isagoge,  com  ho  comprobáPrantl  per  les  relacions  trameses.  Aixó 
al  costat  deis  considerables  progressos  en  les  ciencies  matemátiques 
com  en  les  arts  en  general,  era  sens  dupte  un  fruyt  deis  estudis  se- 
guits  a  Espanya  y  ab  ell  és  palesa  la  conseqüencia  de  lo  que  repre- 
senta l'aprenentatje  espanyol  per  la  formació  de  Gerbert;  no  com  a 
savi  consumat,  pero  sí  com  a  ben  format  alumne  capdevanter,  Gerbert 
abandona  la  Marca,  ahont,  com  sabém,  mantenía  múltiples  y  actives 
relacions  literaries. 

Una  resposta  decissiva  a  la  qüestió  ben  puntualisada  de  si  Gerbert 
aprengué  ab  la  ajuda  deis  medís  que'l  monastir  tenía  per  los  estudis 
filosófichs,  astronómichs  y  matemátichs,  desistím  de  donarla  en  la  pre- 
sent  investigació  devant  la  temptativa  empresa  de  manifestar  en  un 
exemple  instructiu  de  quina  manera  podía  utilitsarse  por  lo  treball 
científich  lo  caudal  de  manuscrits  atresorat  a  Ripoll.  Jutgis  com  vul- 
guis  aquella  pregunta,  lo  cert  és  que  l'activitat  científica  y  didáctica 
de  Gerbert  s'apresta  d'una  manera  excelent  a  comentar  una  part  im- 
portant  deis  manuscrits  de  la  Biblioteca  de  Ripoll,  y  especialment  per 
rahó  del  inventari  a  despertar  en  cert  modo  la  energía  deis  manus- 
crits avuy  en  gran  part  perduts,  catalogáis  breument  y  d'una  manera 
no  sempre  fácil  de  compendre.  Serveixi.  donchs,  la  borroneijada  mar- 
xa  deis  estudis  de  Gerbert,  aquí,  en  primer  lloch,  com  una  especie 
d'explicació  anticipada  del  catálech  que  exposarém  mes  tard,  y  sigui 
permés  observar  de  passada  que'l  futur  constructor  del  Astrolabi  podía 
trovar  a  Ripoll  un  códice  del  segle  X6,  conservat  encare  avuy  en  lo 
Nr.  225  del  Fonds  de  Ripoll,  y  que  porta'l  títol  modera  de  «Tratado  de 
astronomía  y  del  relox».  Aquest  manuscrit,  tal  vegada  idéntich  ab  lo 
que  figura  en  l'antich  catálech  ab  l'epigraf  «Liber  de  horis»  (207),  per 
desgracia  está  mal  conservat  y  cominea  soptat  per  la  descripció  d'una 
taula  «cuius  in  capitibus  bine  erecte  sunt  pinne  ad  accipiendum  solis 
radium  et  stellarum».  Un  cop  ben  inspeccionat  es  pogué  descubrir 
aquest  passatje  en  lo  axis  anomenat  «Liber  de  astrolabio»,  redactat 
segons  model  arábich,  que  publica  primer  Pez  en  lo  Thesaurus  anec- 
dotorum  Ncv.  II,  2,  col.  109  seg.  ab  lo  títol  «Hermanni  Contracti  mo- 
nachi  Augiensis  de  utilitatibus  astrolabii»,  d'un  manuscrit  de  Salzburg 
(Reproducció  M.  143);  recentment  l'ha  editat  Bubnov,  Gerberti  op. 
math.,  pág.  114  segs.  (acompanyat  de  riques  observacions  critiques) 
atribubintlo  a  Gerbert,  si  bé  ab  certa  reserva,  sostingut  per  diferents 


238  R.    BEER 

indicis  (1).  Lo  códice  truncat  de  Ripoll  presenta  solament  al  fol.  1er  un 
fragment  d'aquell  «Liber  de  astrolabio»-,  al  fol.  lv  conienca  un  tractat 
«De  mensura  astrolabii»  (2),  ab  les  paraules:  «Philosophi  quorum  sa- 
gaci  studio  visibilium  ..»,  ocupa  la  primera  part  del  manuscrit  y  aca- 
ba ab  la  fi  ase:  «hoc  est  clima  in  quo  es  (sic)  CCCCL  anni  iam  transacti 
sunt  ex  quo  iste  liber  compositus  est  tune  almucatil  in  piscibus  nunc 
in  scorpione»;  la  segona  part  del  manuscrit  (fol.  39v  enllá)  conté  un 
tractat  «Quomodo  vel  quare  luna  vel  prona  vel  supina  vel  videatur 
erecta»,  y  acaba  en  una  secció:  «De  mensura  altitudinis». 

Finalment,  Bubnov  té  rahó  al  incloure  en  la  activitat  complexament 
productiva  de  Gerbert,  no  sois  los  hymnes,  si  que  també  la  composició 
musical  (3);  sigui  aixó  dit  deis  venerables  manuscrits  musicals  de  la 
colecció  per  augmentar  mes  encare  la  suma  presentada  deis  estímuls 
facilitats  en  aquell  temps  per  la  biblioteca  del  monastir  de  Ripoll.  Los 
códices  de  Ripoll,  provehits  de  neumes,  son  deis  mes  antichs  testimo- 
nis  de  música  práctica  que  s'han  conservat  en  Espanya,  son  quelcóm 
posteriors  ais  famosos  códices  toledans  y  la  seva  utilisació  hauría  do 
nat  material  estimable  a  la  obra  de  Riaño,  que  ja  havém  citat  mes 
amunt.  Mes  expressius  encare  parlen  per  lo  cultiu  de  la  música  en  la 
abadía  de  Ripoll,  detalls  plástichs  que  l'abat  Oliva  feu  colocar  a  la 
portalada  de  la  iglesia  per  ell  construida,  esculptures  que,  malgrat  la 
destruccíó  del  monastir,  encare  están  avuy  assats  ben  conservades 
y'ns  presenten  músichs  ab  vestits  del  segle  XI,  sota  d'ells  lo  citarista  ab 
toga  romana,  per  instruments  musicals  la  flauta  de  Pan,  lo  corn  de  la 
ca9a,  la  campana  y  lo  violí.  Aixó  és  un  exemple  per  molts,  deis  quals 
inferím  que'ls  monuments  literaris  de  la  biblioteca  poden  explicarse 
per  lo  exercici  extraordinariament  rich  del  art  plástich  en  lo  monastir. 
No  és  ara  lloch  a  propósit  per  seguir  mes  enllá  y  sots  altres  conceptes 
aquest  agradable  paralelisme. 


(1)  Lo  passatje  citat  dalt  se  trova  en  Pez,  col.  lll  C;  en  Bubnov,  párraf  12  del  Capítol  II 
(p.  123).  Entre  les  rahons  que  mouhen  a  Bubnov  per  atribuir  a  Gerbert  lo  «Liber  de  astrola- 
bio», o  mes  del  fet  de  que  sis  códices  anomenan  com  autor  a  Gerbert  y  altres  de  menor  im- 
portancia, presenta  (lloch  cit.  109  s.  not.)  la  següent:  Liber  de  astrologia  quem  Lupitus  quí- 
dam Barchinonensis  ex  Arábico  sine  dubio  transtulit,  ut  sibi  dirigeretur,  Gerbertus  initio 
anni  984  petiit  et  fortasse  iinpetravit;  ib  i  autem,  quae  in  traclatu  nostro  de  astrolabio  expo- 
nuntur  invenire potuü.—  Gerbertus  in  Marca  Hispánica  mathesi  studuit  ibique  astrolabii  usum 
discere  et  libros  de  hac  rescriptos  ex  Arábico  in  latinuin  translatos  adquirere....  potuit. 
Tractus  noster  ab  auctore  Christiano,  qui  librum  quendam  Arabicum  vel  potius  ex  Arábico 
translatum  admanum  habuit,  confectus  est».  Tota  la  investigació  entra  en  un  altre  camp  ab  la 
trovalla,  a  Espanya  y  cabalment  en  la  regió  hónt  Gerbert  estudiaba,  d'un  excmplar  del  llibre, 
si  bé  fragmentan,  ab  data  del  segle  X;  per  consegüent,  lo  mes  vell  conegut  üns  ara  (comp. 
la  not.  següent):  los  indicis  presentáis  per  Bubnov  senyalen  al  pressnt  a  Lupitus  de  Barce- 
lona. 

(2)  També  sembla  la  copia  mes  antiga  d'un  tractat  sobre  aquesta  materia,  puix  que  cap 
deis  manuscrits  corresponents  aplegáis  cuidadosament  per  Bubnov  (lloch  cit.  p.  109  segs.) 
passa  del  segle  XI. 

(3)  Se  tracta  d'un  «Hymnus  in  honorem  S.  Michaelis  arcliangeli»  corapost  y  posaten  mu- 
sica  per  Gerbert,  comp.  Bubnov,  lloch  cit.  388,  not  63. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  239 

Circunstancies  favorables  han  disposat  que,  per  medi  d'un  lluminós 
monument  literari  que'ns  ha  pervingut,  poguessim  ilustrar  les  exposi- 
cions  generáis  donades  flns  aquí  sobre  l'alca,nc  del  moviment  intellec- 
tual  que's  feya  remarcar  a  Ripoll  durant  lo  segle  X.  Entre'ls  manus- 
crits  que  Prósper  de  Bofarull  retingué  al  Arxiu  de  la  Corona  en  l'any 
1835,  salvantlos  axis  del  incendi  del  monastir,  hi  ha  lo  ja  esmentat  có- 
dice 106,  un  manuscrit  en  quart  (avuy)  de  14Ü  fulles  y  escrit  per  dife- 
rents  amanuenses  (prescindint  del  correctors).  Algunes  parts :  com  per 
exemple  lo  fragment  del  llibret  de  Leporius,  poden  haver  sigut  encare 
escrites  en  lo  segle  IX.  De  cap  manera'ns  equivoquém  si,  considerant 
l'introducció  successiva  de  la  lletra  carolingia  a  Espanya,  admetém 
que'l  códice  era  ja  acabat  d'escriure  a  mitjans  del  segle  X,  per  conse- 
güent  en  temps  del  pastorat  del  abat  Arnulf.  Segons  ja  s'ha  fet  no- 
tar (p.  235),  lo  manuscrit  está  ja  consignat  en  l'antich  catálech;  com  a 
possessió  del  monastir  ho  és  aclarit  per  un  inventan  afegit  al  final,  de 
tapits,  lleneols  y  roba  blanca  qu'havía  sigut  entregada  a  un  germá  ab 
lo  nom  d'  Agila  (1),  desusat  en  aquells  temps,  pero  ben  wesgoth.  En  lo 
Breve  de  ipsos  drapos  quot  (sic)  recepit  Agila  apareixen  tapitios  XIII, 
després  plumatios,  capitiales,  bancalis,  in  refectorio  mapas  VI,  entre 
altres  semblants. 

Lo  contingut  del  manuscrit  és  completament  desconegut;  ni  Villa- 
nueva  ni  Ewald  en  prengueren  nota  y  sóls  en  fa  una  descripció  B.  Ri- 
vas  en  lo  catálech  de  manuscrits.  Pero  quan  Rivas  (en  lo  Nr.  137  de  la 
seva  llista)  caracterisa  les  diferentes  parts  del  códice  de  la  següent 
manera:  Rhetorica.  Dúo  libri  Soliloquiorum.  Liber  Catonis  Philosophi. 
Liber  Sedulii.  Epístola  Julii  Caesaris.  Innocentius  et  Paulus  de  Libris 
iuris  per  singula  dominias  (sic)  fundorum  et  situs  locorum.  De  generi- 
bus  numerorum  in  ratiocinatione.  Epístola  Hieronymi  Presbyteri  de 
Melchisedech,  aquests  datos,  en  certs  punts,  romanen  un  xich  enrera, 
en  punt  a  precisió  devant  del  índex  que  havem  esposat  y'l  que  fou 
anotat  en  lo  códice  al  segle  XII6  (v.  dalt  p.  235);  tal  vegada  l'escru- 
polós  arxiver,  per  lo  demés,  s'ha  fíat,  en  aquest  punt,  d'un  sumari  mes 
antich,  inexacte.  Per  altra  part,  com  aquella  colectánea  és  una  de  les 
mes  notables  y  en  tot  cas  de  les  mes  riques  en  quant  al  contingut, 
entre'ls  códices  de  Ripoll  que'ns  han  estat  conservats,  sense  usurpar 
la  descripció  del  índex  general  del  manuscrit  feta  en  la  Bibliothcca 
patrum  latinorum  Hispaniensis  II,  caracterisarém  aquí  al  menys 
algunes  de  les  parts  mes  importants  del  códice  en  la  seva  significació 
fonamentant  ab  elles  les  reproduccions  fotográfiques  de  algunes 
planes  escullides  a  aquest  fí  (Lám.  III)  A  la  primera  plana  Fol.  26, 
verso   del   manuscrit,  hi   trovám   de  má  del  segle  XI6  sots  l'epígraf 


(l)  Lo  rey  del»  wesgoths  Agila  domina  549-555;  comp.  Zeuiner,  Neves  Archiv  f.  alt. 
d.  Gesch.  XXVII  (1902),  443.  Bobre'l  nom  en  tractá  últimament  Meyer-Lübke  en  aquests  infor- 
mes de  sessions.  Vol.  CXLIX  (1904),  codern  II,  p.  7  y  89. 


240  R.   BEER 

D[OMI]NICA  IN  Io  N[0]C[TURN]0  AN[TIPHONA]S  P|ER] 
TOTO  ANNO  AN[TIPHONA] 

les  antífones  y'ls  psalnis  del  offtcium  de  Dominica  per  annum,  ab 
variants  devant  per  devant  de  la  Vulgata,  sobre  lo  que  no  hem  d'insis- 
tir  aquí.  Les  ratlles  van  enterament  provehides  de  neumes  que  per- 
tanyen  al  pentagrama  aquitá,  segons  la  decisió  proposada  per  Guido 
Adler.  Entre'l  Fol.  26  verso  y'l  27  recto  han  caygut  fulles  de  pergamí 
(ben  bé  2):  lo  Fol.  27  recto  conté'l  final  del  anomenat  Libellus  emenda- 
tionis  del  prebere  Leporius,  del  qual  fins  are  se'n  conexíen  dos  manus- 
crits:  un  Herivallensis  y  un  Leodiensis;  lo  final,  conservat  en  lo  códice 
de  Ripoll,  presenta  entre  altres  les  conegudes  subscripcions,  y  per  cert 
ab  discordancies  del  text  imprés  (M.  31,  1230)  dignes  de  teñirse  en 
compte,  que  proven  lo  molt  aventada  que  estava  en  Espanya  la  trans- 
formació  de  la  llengua  llatina  escrita.  Juntats  immediatament  ab 
aquest  llibre  segueixen  los  soliloquis  d'Agustí,  justament  aquella  copia 
esmentada  (p.  235)  al  esbocetar  los  recursos  origináis  de  Gerbert. 

Los  fol.  50v  y  51vofereixen  una  part  de  la  Disticha  Catonis  contin- 
guda  en  lo  códice  (Prol. — I,  34  Hauthal);  un  deis  exemplars  mes  an- 
tichs  de  la  apreciada  colecció  de  sentencies  que  tant  alta  importancia 
havía  de  teñir  en  la  escriptura  de  la  llengua  vulgar  d'Espanya  (com 
també  fóra  d'ella  en  la  literatura  mitjeval  (1).  La  mostra  triada  mani- 
festa  un  aprofitament  complert  del  material  de  descripció;  mans  pos- 
teriors  hi  han  posat  scholis  al  marge,  y  entre  les  ratlles  y  també  co- 
rreccions  que's  noten  distintament  per  ser  la  tinta  mes  negra  que  la 
deis  tra<;ats  de  la  primera  mk  en  part  esfumats.  Aprofitament  semblant 
se  pot  veure  també  en  les  següents  mostres  de  textes  fol.  75v  ,76  r).  A 
ratlles  seguidos,  có  és  sense  separació  de  vers  (com  tota  la  copia 
d'aquestes  poesíes),  llegím  l'acabament  del  Hymnus  1  de  Sedulius  (en 
l'edició  de  Huemer  CSEL.  Tom.  X,  161  s.,  Vers  95-110)  darrera  les  pa- 
raules  Christetuis preses  del  pentámetre  precedent  coma  primer  dístich: 
Hic  homo  qui  deus  est  spes  est  antiqua  priorum.  Spes  in  fine  piis  hic 
homo  qui  deus  est  fins  al  final  Cum  sancto  spiritu  sécula  magna  patri. 
Amen.  Com  acabat  l'hymnus  quedes  buyda  la  plana  en  sa  major  part. 
s'aprofitá  l'espay  disponible  per  dibuixarhi  una  especie  de  tauleta  de 
les  constelacions  en  14X13,  un  rectángol  formant  quadrats. 

Es  de  lo  mes  notable  que  conté'l  manuscrit  lo  f ragment,  que  comen- 
ca  al  fol.  76r  y  continúa  fins  al  86v  ,  d'un  deis  textes,  desconeguts  fins 
are,  deis  escrits  sobre  agrimensura.  En  lo  sumari  curosament  recullit 
d'originals  manuscrits  per  los  gromátichs,  que  Bubnov  exposa,  lloch 
cit.  394  493,  y  lo  que's  presenta  com  a  resultat  del  eseorcoll  de  quasi 
totes  les  grans  coleccions  de  manuscrits  d  Europa,  hi  manca'l  Rivipu- 


(1)    Comp.  los  estudia  de  Karl  Pietsch  citats  dalt  (p.  144). 


w 


Boletín  de  u\  Rerl  Rcademir  de  Buenas  letras  de  Barcelona 

Tomo  V 


H 


WI¡ 


.ftírciíwtti 


r4^*  i-i  í  ^,_j  «  «  ", 


*  til  uva  iBtí-í 


hfMM 


*ift  *  tttfft IMíM 


riiHlJ 


í»4i 


uta  ttff 

ft  14 ti  ;jU 


¡tám 


rfr 


-til!    '     ^"ÍS    ^ 

ITT 


R.    Beei\ — Els  manuscrits  de  Ripoíl.  Primera  parí,  lámina  III 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  241 

llensis,  com  tambó  tota  referencia  a  un  deis  textes  semblants  que  hi 
van  continguts;  examinarlo  completament  en  ses  fonts,  román  natu- 
ralment  reservat  a  un  estudi  especial,  si  bé'l  resultat  de  la  meva  inda- 
gado sobre'l  text  d'aquestes  fulles  podría  bastar  per  una  orientació 
general.  La  copia  és  avuy  escapsada  y's  veu  també  clarament  que 
d'entre'ls  fol.  75v  y  76r  del  residuu  actual  n'ha  caygut  una  fulla;  lo  text 
comenca  soptat  ab  les  paraules:  populis  pacis  utilia  prestitisse,  imprés 
en  l'edició:  D1E  SCHRIPTEN  DER  RÓMISCHEN  FELDMESSER, 
publicats  per  Blume,  Lachmann  und  Rudorff,  Berlín  1848,  tom.  I, 
393,  1.  11  segs.,  y  com  a  part  d'un  tractat  que  Lachmann  anomena 
Desmonstratio  artis  geometricae.  Al  caracteritzar  aquesta  Demostrado 
axis  dita,  Blume  fá  present  (lloch  cit  II,  66)  «que'ls  extractes  d'Isidoro 
de  Sevilla  traheixen  un  compilador  del  segle  VIIé  ,  o  dJun  segle  poste- 
rior, potser  un  contemporani  de  Gerbert,  que  com  ell  utilitzá  també'l 
manuscrit  de  Bobbio»,  y  indica  després  que'l  primer  raanuscrit  d'aques- 
ta  classe  aduhit  per  ell,  lo  cod.  Reg.  Vaticanus  1023  del  sigle  Xó  flns 
alXIé,  a  mes  de  la  Demonstratio  conté  també  la  copia  d'una  Lex 
Romana  Visigotorum  compendiada.  En  lo  manuscrit  de  Ripoll,  que 
sens  dubte  és  mes  antich  que'l  Vaticanus,  lo  text  concordant  ab  l'im- 
pressió  citada  és  continuat  mes  troc;  solament  la  «EPÍSTOLA  IULII 
CAESARIS»,  (comp.  Blume,  lloch  cit.  65)  ben  coneguda  deis  investi- 
gadors  en  lo  camp  deis  treballs  d'agrimensura,  esposada  de  relléu 
per  un  epígraf  especial. 

Passant  mes  enllá's  cambia  l'estat  del  assumpte  per  lo  que'ls 
fol.  77v  y  78r  (Lám.  III)  presenten  bones  probes.  Lo  paragraf  esque- 
rra: «Omnen  mensuram»  etc.,  es  trova  en  la  citada  edició  deis  Feld- 
messer  I,  397,  no  aixís  les  frases  precedents  y  següents;  l'apartat  que 
ve  immediatament  y  que  comenca  ab  Ager  arcifinius,  manifesta  mes 
bé  una  clara  connexió  ab  les  Etimologíes  d'Isidoro  XV,  13,  11:  Arci- 
finius ager  dictus  est  quia  certis  linearum  mensuris  non  continetur. 

Relacions  próximes  ab  la  Demonstratio  artis  geometricae,  les 
manifesten  altra  vegada  alguns  punts  deis  fol.  80v  y  81 r .  Lo  para- 
graf que  conienca  ab  les  paraules  Lege  feliciter,  se  trova,  sois  ab 
petits  cambis,  en  lo  capítol  «De  controversiis»  de  la  Demonstratio 
en  la  edició  deis  FELDMESSER  I,  403:  Lege  feliciter— oportebit.  Pero 
mentre  que  en  aquesta  impresió  s'hi  junten  immediatament  los  No- 
mina agrimensorum,  lo  manuscrit  de  Ripoll  encare  conté  unes  petites 
intercalacions  separades  per  una  nota  final:  EXPLICIT  LÍBER 
INNOCENTI  ET  PAULI  DE  LIBRIS  IURIS  PER  SINGULA  DOMINIA 
FUNDORUM  ET  SITUS  LOCORUM.  Que  la  subscripció  anotada  pogués 
escriurer's  axí  en  lo  códex  de  Ripoll  procedent  del  conegut  INNOCEN- 
TIUS  V.  P.  (có  és:  vir  perfectissimus)  auctor  de  litteris  et  notis  iuris 
exponendis  (Feldmesser  I,  310),  manifesta  quant  desmillorat  estava  lo 
text.  Com  a  cosa  nova  apareix  en  aquest  manuscrit  la  entonada  conti- 
nuado d'aquella  nota  final:  POST  CAETERA  EGO  G1SEMUNDUS 

1910.-18 


242  R.   BEER 

DOCENTIBUS  LOQUOR,  pero  déu  ratlles  mes  avall  comerla  un  n6u 
segón  llibre  introduhit  ab  los  Nomina  agrimensorum  (Cap,  I, 
comp.  dalt)  y  presentaten  sos  altres  capítols  (Cap.  II:  De  orbera  [axis!] 
omni  [axis!]  terre  in  quatuor  partibus  divisum  etc.)  Tinguis  present 
encare  que  també  aquell  text,  que  acostumém  a  juntar  ab  l'Innocen- 
tius  Auctor  de  litteris  iuris,  lo  mes  curios  de  tota  la  literatura  deis 
agrimensors,  90  és  les  anomenades  Casae  litterarum,  fóu  escrit  en 
forma  sumament  abreviada  en  les  planes  posteriors  del  raanuscrit  (1). 
La  part  del  códice  que  aquí  havém  tractada's  compon  precisament 
de  diferents  extrets  agrimensoris  com  manifesta'l  mateix  compilador, 
fol.  80v :  Iubante  domino  hic  conplexus  sum  ex  multis  librorum  volu- 
minibus  in  uno  corpore  libellos  dúos.  Sía  o  no  Gisemont  l'autor 
d'aquest  aplech,  és  lo  cert  que  va  ferse  per  un  fí  práctich  determinat, 
que  s'ha  d'indicar  mes  tart. 

A  un  assumpte  completament  diferent  ens  porta  la  darrera  mostra 
que  acompanyém,  treta  del  códice  106  (fol.  89vy  90r).  Lo  fol.  89v  está 
ocupat  per  una  composició  original:  la  plana  que  conté  37  hexá- 
metres  apareix  creuhada  per  tres  ratlles  de  tal  manera  que  la  una 
cau  perpendicular  al  bell  mitg  y  les  altres  dues  marxen  diagonals; 
ab  aixó's  consegueix  que  de  la  lletra  mitgera  A  se'n  desprenguin  sis 
línies  que  atravessen  18  lletres;  aqüestes  línies  transversals  agafen  en 
lo  primer  hexámetre 

SANTE  PUER  CLARA  QUI  SIGNAS  LUMINE  OLIMPUM 
les  lletres  primera,  mitja  y  darrera;  en  l'hexámetre  del  mitg 

QUI  SIGNIS  IUBES  IRÉ  RATES  TU  SISTE  RECAUTES 

la  lletra  del  mitg;  y  finalment  en  lo  darrer 

UNICUS  IPSE  PATRI  NATUS  QUI  SPIRITUS  UNUS 

la  primera,  les  tres  del  mitg  y  la  darrera. 

Les  lletres  tocades  per  les  transversals,  formen  també  altra  vegada 
hexámetre  acróstich 

SPIRITUS  IGNIS  AQUA  VATES  SUBSTANTIA  CRISTUS 
diagonal  d'esquerra  a  dreta  coraengant  per  dalt: 

SPES  DECUS  IMPERIUM  MAIESTAS  GLORIA  VIRTUS 
diagonal  d'esquerra  a  dreta  comen<?ant  per  baix: 

VITA  SALUS  VERBUM  PARADYSSUS  PASSIO  REGNUM 

Aquesta  joguina  métrica'ns  prova  una  altra  volta  que  la  poesía  deis 
temps  carlovingis  se  dirigía  raes  a  la  visualitat  que  al  sentiraent  o  al 


(l)    86v  coma  últijn  paragraf;  Casa  que  per  z  nomen  habuerit. 


LOS  MANUSCRiTS  DEL  MONASTIU  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  243 

ohit  y  encare  tindrém  ocasió  de  donar  a  conéixer,  igualment  deis  ma- 
nuscrits  de  Ripoll,  un  artefacte  métrich  si  cab  mes  enginyós;  pero  a 
propésit  d'aixó  hem  de  manifestar  que  semblants  entreteniments  pro- 
venen  d'una  base  mes  seria. 

Les  notes  apuntades  en  la  plana  oposada,  sobre'ls  nombres  y  la  llur 
importancia  (ab  los  títols:  Degeneribus  numerorum  in  raciocinacione — 
Genera  numerorum  in  sensibus — De  quadrifario  dei  opere)  son  no 
mes  una  petita  mostra  de  les  extenses  coliectáneas  matemátiques,  mé- 
triques  y  astronómiques  que  conté  aquesta  part  del  manuscrit  (1);  com 
a  primer  paragraf  apareix  (fol.  86v  )  l'apartat  Tercia  divisio  totius  nu¿ 
meri;  si  aquest  está  relacionat  ab  les  Sententiae  que  contenía  (2)  el 
libellus  de  multiplicatione  et  divisionae  numerorum  de  «Josephus 
Ispanus»  (Josephus  Sapiens)  (3)  fet  copiar  per  Gerbert,  román  per 
resoldre. 

Lo  contingut  del  Rivipullensis  avuy  signat  ab  lo  Nr.  106,  no  queda 
pas  completament  exposat  ni  de  bon  troc,  per  aqüestes  indicacions  que 
sois  se  refereixen  a  algunes  parts  característiques.  Al  principi  conté 
receptes  medicináis,  després  la  métrica  de  Baeda,  Boéthius  de  trinitate 
com  també  fidei  christianae  complexio  y  alguns  altres  fragments  mes 
que  donará  a  conéixer  lo  catálech.  Peró'ls  detalls  aportats  aquí  basten 
per  esbargir  qualsevol  dubte  sobre  la  destinació  de  la  colectánea.  Lo 
manuscrit  era  un  llibre  d'escola  que  havía  de  suministrar  ais  «docen- 
tibus»  com  també  ais  estudiants,  manuals  segurs  de  qüestions  de  fé  y 
moral,  Astronomía,  Matemátiques,  Métrica,  instruccions  de  la  medi- 
cina, etc.,  y  ademes  encare  un  text  litúrgich  solfejat.  Los  extractes 
deis  agrimensors  servíen  especialment  per  interessos  práctichs.  Dispo- 
sant  lo  monastir  de  Ripoll  de  territoris  vastíssims  y  veyent  créixer 
mes  cada  jorn  los  seus  dominis,  és  ciar  que  s'havía  de  trovar  precisat 
a  pensar  ab  ¡'agrimensura  y  sovint  també  ab  la  defensa  deis  límits  de 
les  seves  proprietats.  Així's  trova  encare  en  la  meteixa  compilació 
(fol.  80r  del  manuscrit)  una  ressonancia  de  la  antiga  Controversia  sobre 
«locorum  religiosorum  modus  restituendus»,  comp.  Schriften  der 
rómischen  Feldmesser  I,  22  s.  (Frontín). 

No  hi  ha  manera  de  poder  ilustrar  la  composició  del  contingut, 
completament  ignorat  flns  ara,  del  manuscrit  exposat  comparantlo  ab 


(1)  Les  indicacions  donades  a  la  part  inferior  de  la  plana  per  designar  los  nombres  ab 
lletres,  potser  está,  en  relació  ab  les  anomenades  «Cartas  formatas»  empleades  en  aquell 
temps;  comp.  España  Sagrada  XXVIII,  109  y  segs.;  Villauueva,  lloch  cit.  VI,  166  s.;  282  segs. 

(2)  Gerberti  Epistolae  17  y  25,  les  dues  del  any  984,  comp.  la  edició  de  Havet,  pag.  14  s. 
y  19  8. 

(3)  Heinr.  Suter,  Die  Mathematiker  und  Astronomen  der  Araber  und  ibre  Werke, 
Leipzig  1900,  pág.  79,  opina  ab  la  corresponent  reserva  que's  podría  pendre,  per  lo  que  res- 
pecta al  temps;  aquest  Josepbus  Sapiens  per  «Jüsuf  b.  Hárún  el-Kindí,  Abú  Ornar»,  notable 
poeta  y  erudit  qui  en  970  vivía  en  Córdoba.  Jos.  de  Karabacek  me  comunica  amablement  que 
és  possible  que  en  lo  nom  Ispanus  s'hi  amagui  lo  gentilici  comú  Ispa(h)anus;  devant  de  la, 
gran  llibertat  de  domicili  deis  savis  alarbs,  no  sembla  desacertada  aytal  opinió, 


244  R.   BEER 

altres  semblants  manuscrits  espanyols  d'aquell  temps.  En  les  coleccions 
espanyoles  no  existeix  cap  manuscrit  del  segle  X  que  pugui  posarse 
al  costat  de  aquest  text  en  quant  a  varietat  y  riquesa  propries  (l).  La 
biblioteca  de  Ripoll  podía,  ab  rahó,  estar  ergullosa  d'aquest  exemplar, 
potser  la  pe9a  mes  preciosa  de  la  llibrería  d'estudis  y  fins  és  probable 
que  servís  de  llibre  de  text  a  Gerbert  com  a  molts  altres. 

Assegurar  quins  manuscrits,  a  mes  deis  esmentats,  hi  havia  en  la 
biblioteca  de  Ripoll  al  darrer  tere  del  segle  X,  és  una  cosa  difícil,  tota 
vegada  que  no'n  possehím  indicis  certs  y  principalment  manquen  cata- 
lechs  de  biblioteques  d'aquell  temps.  Una  part  considerable  deis  códi- 
ces bíblichs  y  litúrgichs  que  presenta'l  catálech  del  segle  XI,  ja  exis- 
tíen  també  en  lo  segle  anterior.  Fins  és  probable  que  algún  que 
altre  text  profá  sortís  del  Scriptorium  de  Ripoll,  si  bé  no'n  tením  noti- 
cies directes  ni  indirectos  del  temps  deis  successors  d'Arnulf ,  có  és  deis 
abats  Windisclus  (970-979)  y  Seniofredus  (979-1008).  Que  Windisclus 
acaba  la  tercera  construcció  del  monastir  comencada  per  Arnulf ,  ja 
s'na  dit  mes  amunt;  també  s'ha  fet  present  lo  que  toca  a  laformació  de 
la  biblioteca  y  del  Scriptorium;  l'inventari  deis  béns  eclesiástichs  fet  al 
979  després  de  la  mort  d'aquest  abat,  per  Miro,  comte  de  Besalú  y  bis- 
be  de  Girona,  conté  solament  y  d'una  manera  molt  sumaria'l  dato:  «li- 
bri  numero  LXV  et  eo  amplius».  Per  lo  temps  del  pastorat  de  Seniofre- 
dus fins  manca  també  una  tal  vaga  indicació.  Encare  és  possible  que  al- 
guns  deis  manuscrits  del  segle  X,  que  s'han  conservat,  s'haguessin  arre- 
glat  en  lo  Scriptorium  de  Ripoll  o  lo  monastir  los  hagués  adquirit  durant 
la  regencia  deis  dos  abats  esmentats,  aixís  los  luesosos  manuscrits  de 
Prisciá  (avuy  Nr.  59),  la  molt  extensa  compilació  de  gloses  que  tant  so- 
vint  se  cita  ab  lo  nom  «Liber  glossarum  et  tonologiarum»  (Nr.  74);  y, 


(l)  M.  Jaffé  trova  en  la  biblioteca  de  Cav.  Cario  Morbio  de  Milá,  un  manuscrit  en  per- 
«amí  del  segle  X  (sobre  lo  que  A.  Goldmann  em  fa  reparar  amablement,  és  lo  mns.  Nr.  379  en 
l'Auktionskatalog  der  Sainmlung  Cario  Morbio,  compost  per  Wilh.  Meyer-Speier,  Leipzig, 
List  und  Francke,  1889),  que,  del  fol.  I7r  en  avant,  conté  les  Etimologies  d'Isidoro,  la  Ara 
del  Donat,  com  també  diferents  glosaris;  després  fet  d'altra  ma  la  Disticha  Catonis,  una 
Uetra  de  Hieronymus  a  Paulus,  un  registre  de  notes  jurístiques  y  extractes  de  vides  deis 
papes.  De  les  16  fulles  Uigades  al  devant,  que  originariament  no  pertanyíen  al  códice,  les 
13  primerea  contenen  un  fragment  gromátich  y  les  tres  darreres  un  de  gramatical.  Lo  frag- 
ment  d'agrimensura  en  les  13  primeres  fulles  se  manifesta  com  a  molt  emparentat  ab 
parta  deis  dos  textes  de  les  Casae  litterarum,  editats  per  Lachmann,  comp.  Th.  Mommsen, 
Monatsberichte  der  kgl.  preussischen  Akademie  der  Wisenschaften,  any  1861,  Berlín  1862, 
1014  ss.  Quan  Mommsen  pregunta,  «si  les  Casae  realment  hau  sortit  de  la  tecni  -a  gramática 
vivent  encare,  y  solament  desmillorades,  o  si  pertanyen  mes  aviat  al  període  de  íntima 
disolució  completa  deis  gromátichs  en  una  vida  exterior  y  aparentment  continuada  de  treball 
ab  los  llibres  y  escultures  delsantichs  geómetras  practichs»,  dona  la  resposta  en  lo  sentit 
de  la  primera  alternativa  lo  Compendium  de  Ripoll,  conseqüencia  manifesta  de  la  neces- 
sitat  práctica  d'un  monastir  rich  en  grans  proprietats,  y  l'autor  del  qual  ab  lo  seu  sermo 
agrestis  se  cuidava  mes  del  ager  (loca  religiosa)  que  de  Prisciá.  Un  s'adhereix  incondi- 
cionalment  a  Mommsen  quan  anomena  aquests  fragments:  «Docuinents  d'un  deis  dominis 
mea  obscurs  de  la  tradició  de  la  antiga  técnica  durant  los  primera  temps  de  la  edat  init- 
jana»  y  quan  creu  que  «lo  que  s'ha  conservat  d'aquests  mereix  guardarse  per  un  examen  es- 
devenidor». 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         245 

flnalment,  lo  códice  que  conté'l  comentari  de  Boeci  a  les  categoríes  de 
Aristótil,  lo  «Líber  de  Magistro  de  Augustinus»  y  al  acabament  alguna 
versos  de  la  «Thebaida  de  Statius»  (Nr.  83).  També  eren  famosos  dos 
«antichs»  códices  deis  concilis  de  la  biblioteca  de  Ripoll:  Marca'ls  havía 
estudiat;  Burriel  los  havía  dat  a  conéixer  segons  se  desprén  de  les  co- 
rresponents  noticies  exposades  per  Rodríguez  de  Castro  en  la  seva  Bi- 
blioteca Española  II,  304,  307  s.  (1).  Abdos  valiosos  códices  foren  cre- 
mats  en  1835  y  sóls  d'un  d'ells  s'ha  conservat  la  copia  acabada  (avuy 
códex  Nr.  77),  per  «Antonius  de  Olmera  et  de  Desprats,  monachus  et 
Bibliothecarius  regii  monasterii  Rivipulli»  a  Ripoll  mateix  «décimo  oc- 
tavo cal.  Febr.  1776».  Olmera  completa  les  noticies  conegudes  en  altre 
lloch:  «exstant  bini  manuscripti  membranacei  quorum  quisque  es  (sic) 
collectio  antiquorum  canonum  Ecclesiasticorum,  unus  quidem  molis 
maioris....  Ex  hoc  ergo  códice  desumptumest  presens  hoc  apographum»; 
si  de  Olmera  no  s'equivoca  en  la  seva  determinació:  «codicem  vero  is- 
tum  scriptum  conicio  saeculo  XI  ex  compendiariis  notis,  quibus  uti  vi- 
sum  fuit»,  al  menys  s'ha  de  referir  a  un  manuscrit  deis  primers  temps 
d'Oliva  (2).  Per  lo  contrari,  podém  creure  que  la  formació  originaria 
d'un  altre  manuscrit,  perdut  per  mala  sórt,  és  ja  del  segle  X;  antiga- 
ment  portava'l  Nr.  40  y  ab  aquest  nombre'l  cataloga  Rivas  com  «Ne- 
crologium  Monachorum  et  Benefactorum  Monasterii  Rivipullii  Martiro- 
logium  Sanctorum-Regula  S.  P.  Benedicti.»  Es  lo  mateix  códice  del 
qual  Villanueva  publica  lo  catálech  de  manuscrits  (no  escrit  fins  al 
segle  11)  y  exposá  també  altres  noticies  apreciables  (3).  També  és  pro- 
prietat  antiga  de  Ripoll  lo  códice  actualment  senyalat  ab  lo  Nr.  52  que's 
guarda  a  Barcelona;  anotacions  de  principis  del  segle  XI  testifiquen  cla- 
rament  aquesta  procedencia.  Emperó'l  contingut  principal  del  códice, 
lo  «Carmen»  de  Johannes  Diaconus,  la  «Vita  Gregorii»  del  mateix  y 
les  «Homilies  de  Gregori  in  Ezechielem»  junt  ab  la  «Expositio  super 
cántica  canticorum»,  és  mes  antich  que  aqüestes  anotacions  y  pertany 
decididament  al  segle  X.  Diguis  lo  mateix  del  manuscrit  Nr.  46  que  ja 
havem  apuntat  al  tractar  de  les  fulles  molt  antigües  del  Fuero  juzgo, 
que  hi  van  unides  al  devant  y  al  darrera.  Lo  códice  com  a  tal  conté 
gramaticals,  com  Baeda,  Donat  y  altres,  escrits  tots  al  segle  X,  per 
consegüent,  abans  del  temps  d'Oliva.  Algunes  parts  d'aquest  manus- 
crit misceláni  senyalen  ja'l  cercle  essencialment  aixamplat  d'interés  li- 
terari  d'aquell  actíu  període  intelectual  y  fecond  que  coincideix  ab  lo 
temps  pastoral  del  abat  Oliva  y  que  requereix  tota  la  nostra  atenció. 


U)  Algunos  Códigos  sólo  contienen  de  los  Ooncilios  Españoles  hasta  el  IV  Toledano, 
como  los  que  vio  Marca  en  el  Monasterio  de  Ripoll. 

(2)  La  mateixa  determinació  d'antiquitat  (s.  XI)  se  trova  també  en  la  corresponeut  des- 
cripció  del  catálech  de  1823  que  exposa  Ewalt,  Viatje  392.  Villanueva,  Viaje  VIII,  55,  posa'l 
manuscrit  a  la  primeria  del  segle  X. 

(3)  Per  altra  part,  aquest  códice,  ab  lo  qual  hem  perdut  una  font  important  per  l'historia 
del  monastir,  també  ha  estat  utilitzat  repetides  vegades,  axis  p.  ex.  per  Prósper  de  Bofarull 
en  Condes  vindicados,  tom.  I,  37, 97, 106. 


246  R.  BEER 

Oliva,  lo  tercer  fill  del  comte  de  Cerdanya  y  Besalú  del  mateix 
nom,  bisnet  den  Guifre,  fondador  del  monastir,  no  tenint  encare  32  anys, 
entra  de  monjo  al  monastir  (1);  en  1008  fou  elegit  abat  de  Ripoll;  a 
la  mort  de  Borrell,  bisbe  de  Vich,  fou  fet  bisbe  d'aquesta  iglesia  y  si- 
gue també  liaren  temps  abat  de  Cuxá  en  lo  Rosselló.  La  llarga  regencia 
d'aquest  abat,  mort  en  1046,  és  la  mes  brillant  de  la  historia  del  mo- 
nastir de  Ripoll  y  constitueix  un  tema  meritori  per  una  monografía 
histórica,  eclesiástica  y  cultural,  tant  mes  quant  lo  pastorat  d'Oliva 
apenas  si  ha  sigut  tractat  fóra  d'Espanya,  y  entre'ls  historiadors  ale- 
manys  sóls  ho  ha  fet  Gams,  en  la  seva  Historia  de  la  Iglesia  d'Espa- 
nya II,  2,  436  ss.,  y  encare  d'una  manera  insuflcient  (2). 

Al  present  estudi  incumbeix  tan  sóls  consignar  los  aveniments  mes 
importants  de  la  época  oliviana,  trets  de  les  fonts  en  part  anterior- 
ment  conegudes,  en  part  recentment  descobertes.  A  aqüestes  perta- 
nyen  la  ja  esmentada  Historia  brevis  monasterii  Rivipullensis  del 
any  1147  (3),  després  les  Gesta  Comitum  que  (en  lo  capítol  X,  De  tri- 
bus filius  Olibani  Cabretáe)  descriuen  a  Oliva  com  a  membre  famós 
y  benemérit  de  la  familia  comtal,  com  també  documents  assats  ñora- 
brosos,  llastirna  que  aquests  no  s'hagin  publicat  flns  avuy  d'una  ma- 
nera ni  completa  ni  satisfactoria,  a  lo  que  se  ha  d'observar  que  una 
part  de  les  actes  mes  importants  d'Oliva  no  es  a  Espanya  sino  a  la 
Biblioteca  Nacional  de  París* 

Baluze  no  ha  precisat  res  sobre'l  manuscrit  de  la  Biblioteca  Nacio- 
nal de  París  F.  lat.  2858  (olim  Colbertinus  5222)  que  aqufns  toca  con- 
siderar primerament-,  ha  estat  descrit  d'una  manera  incompleta  en  lo 
Catal.  cod.  ms.  Bibl.  Regiae  III,  343  (1744)  y  ni  les  repetides  vegades 
que  ha  estat  usat  modernament.  ab  motiii  de  les  edicions  de  les  cartes 
de  Lupus,  han  arrivat  a  un  coneixement  precís  de  son  contingut  gene- 


(1)  «Tut  just  comptava  32  anys»,  Pellicer  y  Pagés,  Santa  María  del  Monasterio  de  Ripoll, 
p.  62.  Per  lo  que  veig,  l'autor  pot  haver  tret  deis  documents  del  Arxiu  de  la  catedral  de 
Vich  la  data  del  naixement  d'Oliva  no  comprobada  per  cap  de  les  escriptures  conegudes. 
En  fixar  lo  naixement  d'Oliva  en  971  concordaría  aproximadament  lo  necrologi  de  Vich 
que'l  posa  morint  «in  óptima  senectute»  (España  Sagrada  XXVIII,  134).  Lo  dato  de  Torres 
Amat,  Memorias,  p.  445:  nació  al  fin  del  siglo  diez,  és  per  lo  mateix  donat  massa  vagament, 
perqué  sabém  positivament  que'l  pare  d'Oliva  (Cabreta)  morí  en  990. 

(2)  Aixís  Gams  exposa,  lloch  cit.  437:  Alguns  diuen  que  (Oliva)  regenta  38  abadíes. 
Aquesta  noticia  té  per  base  la  interpretació  rigurosa  d'un  passatje  de  les  Gesta  Comitum 
Barcinonensium  (Marca  Hispánica,  col.  543):  Oliba  fuit  monachus  Rivipulli  et  Abbas,  deinde 
Epispeopus  Vicensis;  cui  etiam  fuit  commissum  régimen  monasterii  sancti  Michaelis  de 
Cuxano.  Sedit  etiam  in  episcopatu  annis  XXVIII  et  rexit  coenobia  (entenguis  Ripoll  y  Cuxá) 
XXXVIII.  Es  ben  ciar  que  sóls  pot  parlarse  deis  38  anys  d'abadiat  de  Oliva. 

(3)  Marca  Hispánica  App.,  Nr.  CCCCIV,  col  1295  segs  L'anónim  autor  utilisa  també 
per  lo  temps  d  Oliva'ls  documens  del  Arxiu  del  Monastir,  principalment  l'acta  de  la  quarta 
dedicació  de  la  iglesia,  que  fou  extesa  un  cop  acabada  la  magnífica  reconstrucció  del  Monas- 
tir, executada  per  Oliva;  coneixla  butlla  de  Benet  VIII  feta  per  Ripoll  y  endrecada  a  Oli- 
va, com  també'l  privilegi  del  any  1011  que'l  monastir  obtingué  del  papa  Sergius  per  les 
gestions  d'Oliva  y  manifests  encare  les  relacious  que  Oliva  sabía  mantenir  fóra  de  sa  dió- 
cessis. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         247 

ral  (1).  Lo  volúm  no  reunit  fins  després  de  1664,  compren  dos  frag- 
ments  completament  diferents  no  sois  en  quant  al  contingut,  mas  en- 
care en  punt  al  temps  de  formació,  procedencia  y  formes  exteriors: 
fol.  1-63  del  actual  volúm  en  petit  quart,  contcnen  les  «Epistolae 
Beati  Lupi  Abbatis  Ferrariensis»  s.  IX-X  y's  trovavan  en  lo  segleXVI 
en  lo  convent  de  benedictins  de  Ferriéres  (Loiret)  fondat  en  630,  com 
ho  prova,  entre  altres,  una  noticia  de  procedencia  raspada  en  sa 
major  part,  fol.  ir  |||  nobii  ||  ||  fera  |||;  fol.  64-71  (un  quater- 

nio)  en  octau,  juntat  ab  ell  en  temps  de  Colbert  (2),  contenen  prime- 
rament  Anicii  manlii  seuerini  boecii  uiri  clarissimi  ex  consulum  ordi- 
nibus  edici  (sic)  prima  super  categorías  aristotelis  a  se  uerbum  e  uerbo 
translatas  de  greco  in  latinum  (Fragment)  s.  XI  y  del  68v  en  enllá, 
escrit  de  la  mateixa  má,  la  correspondencia  que'ns  interessa  aquí,  y 
la  que  en  un  examen  mes  detingut  aparésqué  molt  mes  substanciosa 
de  lo  que  no  deixaven  suposar  les  noticies  donades  fins  avuy;  la  lletra 
en  part  feta  de  correguda,  en  part  molt  deslluhida  dificulta  molt  la 
lectura-,  per  aquesta  rahó  també  André  Duchesne,  entre  quals  colec- 
tánies  manuscrites  conservades  en  la  Biblioteca  Nacional  de  París  (3) 
(vol.  56,  fol.  414-417)  ni  ha  la  copia  d'una  part  d'aquesta  correspon- 
dencia, ha  prescindit  de  trelladarne  alguns  fragments.  Jo  anote: 

1.  Fol.  66v(no  en  Duchesnej:  Domino  patri  oliue  et  almo  pontifi- 
ci  beati  mih[aelis  archangeli  in]  cenobio  (es  San  Miguel  de  Cuxá)  de- 
gentes in  domino  filii  salutem...  dum  domino  niteremur  offerre  preces 
pro  anima  apud  uos  defuncti  fratris  dolorem  nimium  nobis  intulit  sú- 
bito deilarii  cellalarii  leuite  et  monachi  deposicio.  Tercio  enim  die  do- 
minice  resureccionis  id  est  XII.  K.  mai  fcempore  sancti  sacrificii  per- 
missu  dei  reliquid  uitam  huius  seculi;  hunc  ergo  uestris  uestrorumque 
commendamus  orationibus...  Es  de  notar  la  data  del  día  de  la  mort 
de  Deilarius  sense  dir  l'any,  cosa  que  també  manca  a  les  copies  se- 
gué nts;  la  mort  ocorregué  a  XII  kal.  de  maig.,  (20  d'abril)  tercer  día 
després  del  diumenge  de  Pasqua;  lo  diumenge  de  Pasqua  de  1025  s'es- 
queya  al  18  d'abril;  cinch  anys,  donchs,  després  de  la  mort  del  comte 
Bernat  al  qui's  refereix  lo  següent  comunicat: 

2.  Fol.  66v-67v  (Duchesne  fol.  414r  -  414v)  =  Marca  Hisp.   App. 


(1)  G.  Desdevises  du  Dezert  en  la  seva  edició:  Lettres  de  Servafc  Loup,  Texte,  Notes  et 
Introduction,  París  1888,  p.  6,  tracta  també  la  segona  part  del  códice  2858,  pero  segueix 
completament  les  indicacions  del  antich  Catalogus  codicum  al  qual  remet  també  en  la  nota, 
y  repeteix  («5  une  lettre  d'un  moine  anonyme  á  un  autre  moine  nommé  .lean.  6.  Une  autre 
lettre  du  mémeetc.  U.  Une  lettre  anonyme  a  un  philosophe  inconnu,  designé  par  l'initia- 
le  R»,  entre  altres)  totes  les  faltes  d'aquell  catalech  del  any  1744.  Per  aquesta  rahó,  en  la 
edició  mes  moderna  de  les  cartes  de  Lupus,  Mon.  Germ.,  Epist.  IV,  I,  p.  5,  not.  5,  no  podía 
consignarse:  Desdevises  p.  5-6,  ubi  aecuratius  de  altera  consuta  codicis  parte  agitur. 
Comp.  també  A.  Levillain,  Bibl.  de  l'Ecole  des  Chartes  LXII,  1891,  455  not.  2. 

(2)  Levillain  observa  (lloch  cit.)  justament:  il  est  certain  que  ce  cahier  n'arien  k  voir 
avec  le  ins  de  Ferriéres. 

(8)  Comp.  Bibliothéque  Nationale.  Catalogue  des  manuscrits  des  collections  Duchesne 
et  Bréquigny  par  Rene  Poupardiu.  París,  1895. 


248  R.   BEER 

CLXXXVII,  col.  1024:  Dilectissimis  patribus  et  fratribus...  (circular 
deis  monjos  de  Ripoll  y  Cuxá,  sobre  la  mort  del  comte  Bernat  de  Besa- 
lú).  En  lo  Colbertinus,  aprés  les  ultimes  paraules  del  escriba  (Deus 
pacis  et  karitatis  sit  semper  cum  ómnibus  uobis),  segueix  un  Electua- 
rium  ad  catairon  (sic)  et  ad  omnes  interiores  dolores  (quatre  ratlles, 
també  copiades  per  Duchesne),  després  (manca  en  la  Marca  Hisp.): 

Iam  sine  fine  dei  ualeas  plebs  ínclita  sumi  (sic) 
Immemor  haud  nostri  plebs  ueneranda  dei 
Accipe  funereum  mesto  de  pectore  luctum 
Si  tua  cum  propriis  probra  lauentur  aquis 
Atque  iterum  salue  felix  et  perpete  uiue. 

3.  Fol.  67v-  68^  (Duchesne  fol.  415r)  =  Marca  App.  CLXXXIX, 
col.  1026:  Gaucilino  sánete  prime  sedis  bituricensis  archiepiscopo... 
O.  (1)  sánete  ausonensis  ecclesie  presul...  Després  del  final  del  text 
exposat  per  Marca  (...perenniter  iungat  Deus)  segueix  en  lo  Colber- 
tinus (no  en  la  Marca  Hisp.,  mes  si  copiat  per  Duchesne,  pero  qui 
anota  equivocadament  «versus  Gauzilini»  al  marge  de  Colbertinus  no 
sabent  veure  que's  tractava  d'una  poesía  acróstica  a  Gauzlin): 

Germine  conspicuos  pulcro  decorando  clienteá 

Aureus  etherea  prefulges  cónsul  in  astra 

Vita  tui  doñee  diano  (¿)  stat  corpore  uigil 

Cuius  in  esperie  facundo  concita  cursu 

Institit  interior  fines  doctrina  benigne 

Luxque  suo  claro  meum  cor  tersit  amictu 

Inde  means  ut  sol  exaussit  nubila  cuneta 

Nunc  decus  eximium  nostri  uenerandeque  (3)  presul 

Excipe  quod  nostre  potis  est  tibi  dicere  carte. 

4.  Fol.  68r  (Duchesne  fol.  414^  s.)  =  Marca  App.  CLXXXVIII, 
col.  1025  s.:  Omnipotentis  dei  clementia.  Gauzlin  a  Oliva.  Al  final  del 
text  publicat  per  Marca,  segueix: 

Omnia  possideant  uestram  moderamina  mentem 
Luceat  et  magni  pectore  consilii 
Ipse  deus  sit  ubique  tibi  protectio  tuta 
Blanda  salus  egrum  iam  refouens  animum. 
Ampia  manus  domini  forti  uirtute  gubernet 
Et  regni  pulcro  uos  locet  in  solio. 

Després  altra  vegada  un  electuarium  (ad  suspiriosos),  11  ratlles  (no 
en  Duchesne),  llavors 

5.  Fol.  68r  (Duchesne  fol.  416v):  Piissimo  Patri  oliue  conciola  alme 


(1)  Qó  és  Oliva. 

(2)  Així  (per  sano). 

(3)  Lo  manuscrit  té  uenerandique. 


LOS  MANÜSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  249 

genitricis  marie  (90  és,  la  comunitat  deis  monjos  de  Ripoll)  notifica  la 
mort  de  Remundus  diacoims. 

6.  Fol.  68v  (no  en  Duchesne):  Venerabili  atque  honorabili  domini 
fratri  Johanni  il.  monachus.  Una  carta  de  gracies:  tue  pietatis  dono 
effectus  sum  diues...  Siquidem  karissime  domine  inmensas  tibi  refero 
grates  pro  tantis  impensis  et  beneficiis.  L'home  a  qui  va  endre9ada 
aquesta  lletra  y  la  següent  és  ben  idéntic  ab  Johannes  de  Fleury, 
qui  en  lo  Nr.  9  se  dirigeix  a  Oliva. 

7.  Fol.  68  v  (Duchesne  416  v):  Venerabili  patri  domino  Joanni  mo- 
nacho  suus  illius  famulus  poncius  monachus.  Escrit  important  per  lo 
coneixement  de  la  relació  en  la  deixa  de  manuscrits  (per  lo  que  res- 
pecta ais  manuscrits  de  Salomón);  v.  mes  avall,  poch  abans  d'acabar 
aquesta  primera  part. 

8.  Fol.  (»8V  (Duchesne  415  v):  Domino  et  uenerabili  Santio  regi  ibé- 
rico Oliua  sánete  presul  ausonensis  aecelesie.  La  lletra,  desconeguda  fins 
ara,  d'Oliva  al  rey  Sanxo  lo  Gros,  suplicantli  contribuir  a  la  obra  de  la 
iglesia  de  Ripoll;  estampada  mes  avall  (p.  254)  en  la  Regesta  Oliviana. 

9.  Fol.  69r  (Duchesne  415v):  [Reverendissi]  mo  et  si  dicere  audeam 
amantissimo  domino (1)  abbati  oliue  frater  Joannes  humilis  monachus.. . 
(Comprobació  en  la  Regesta  Oliviana  any  1022).  Es  fácil  l'identificar 
aquest  Johannes  monachus  Floriacensis  ab  lo  Johannes  anomenat  en 
les  cartes  preceden  ts.  Acabades  les  darreres  para  ules  de  la  lletra... 
non  parua  dona  dominus  üaucilinus  abbas  aut  nobis  aut  uestris  legatis 
sicut  petii  libens  tribuet,  segueix  en  lo  Colbertinus  un  hymne  a  Oliva, 
fins  ara  desconegut,  compost  en  dístichs,  cum  figura  epanalepsis» 
(comp.  Sedulius,  Hymnus  I.)  §0  és  en  los  aixís  anomenats  uersus 
«echoici»  o  «serpentini»: 

Laudibus  egregiis  ueneraris  climate  cuncto 
•     Tolleris  haud  modicis  laudibus  egregiis 
Edoeet  omnimodis  sermo  tuus  omnia  queque  (2) 

Lingua  tui  corda  edoeet  omnimodis 
Presul  amate  Deo  radiaris  solis  ad  instar 

Iustus  es  a  iusto  Presul  amate  deo 
Abba  pater  meritis  Nec  non  consistís  et  idem 

Diceris  apte  deo  Abba  pater  meritis 
Nomine  fersque  tuo  Per  magnum  ornen  oliue 

Quod  pacem  portat  Nomine  fersque  tuo 
Ángelus  in  facie  semper  dinosceris  esse 

Pares  cum  luce  Ángelus  in  facie 
Cencies  ergo  uale  sacer  inclite  sánete  beate 

Es  quoniam  felix  cencies  ergo  uale 
Christus  ab  arce  poli  tribuat  sedes  pai'adisi 

Vitam  concedat  Christus  abarce  poli. 


(1)  Duchesne  interpola  devant  de  domino  la  paraula  «meo»  no  continguda  en  1  original 

(2)  Omnia  queque  =  quaecumque. 


250  R.  BEER 

10.  Fol.  69r  (Duchesne  416r):  Oliua  sánete  ausonensis  Ecclesie 
presul...  universo  cetui  cenobio  dei  genitricis  commanenti  =  Marca 
Hisp.  App.  CXC,  col.  1026  s.  Comp.  mes  avall,  págs.  253  y  258.  Los  pas- 
satges  posats  en  punts  per  Baluze,  están  confosos  de  tal  manera  que's 
fá  impossible'l  poguerlos  llegir. 

1 1.  Fol.  69v  (Duchesne  416v):  Universis  abbatibus  christique  fide- 
libus  quoquo  locorum  habitantibus  floriacensis  conciola  deiecta  et  patre 
uiduata,  participa  la  mort  del  seu  abat  Abbo. 

12.  Fol.  69vs.  (no  en  Duchesne):  Tocius  philosophie  nitore  deco- 
rato  domno  A.  (1)  egregio  philosopho  peripsima  (?)  et  despectus  eius 
cliens  il.  aeterne  brauium  remunerationis.  Quanta  unice  dilectionis 
deuotione  mens  mea  uestre  uenerationi  substernitur  explere  (sic)  uer- 
bis  nequeo.  Elemosina  enim  uestre  karitatis  non  tantum  prodest  acci- 
pientibus  nucas  scientie  liberalis  set  iterum  danti  uobis  quantum  spes 
premii  solatium  sit  laboris.  Denique  celsitudinem  uestre  largitatis  cor- 
de  tenus  exposco  ut  pietatem  (fol.  70 r)  quam  circa  me  actenus  exi- 
buistis  in  docendo  inrefragabiliter  in  flnem  usque  protendatis  quatinus 
premium  perhenne  percipere  mereamini  a  christo  deo.  Sciatis  autem 
uolo  quia  hec  est  proprii  cordis  affectio  ut  deus  uestros  acumulando 
conseruet  amicos  et  deiciendo  ocius  conterat  inimicos.  lnterea  polleat 
sanitas  et  longe  fiat  omnis  aduersitas. 

Fidum  me  uestri  famulum  per  sécula  scito  Milies  ut  ualetis  (sic) 
dominus  concedat  Jhf . 

Dico  libenter  amen  nostrum  sic  finio  carmen.  La  part  restant  de 
70r  y  71v  completament  blanca;  en  lo  71r  probationes  pennae. 

Los  fragments  esbocetats  aquí  en  son  contingut  y  compresos  en  lo 
darrer  quaternio  independent  del  códice  2858  darrera'l  text  de  Boé- 
thius,  presenten,  com  se  pot  veure,  una  correspondencia  digna  de 
teñirse  en  compte  també  literariament  entre  Ripoll  y  Fleury  (Saint- 
Benoit-sur-Loire),  desde'l  primer  ter9  del  segle  XI  comen9ant  per 
la  mort  de  Abbo  de  Fleury  (f  1004^;  també's  descobreix  un  cert 
paralelisme  entre  Gauzlin  de  Fleury  y'l  córate  Oliva  de  Ripoll.  L'ori- 
gen  de  la  colecció  determinada  per  l'us  de  la  casa,  pot  ser  per  lo  de  la 
escola,  hem  de  buscarlo  a  Ripoll;  (2)  tropos  com  lo  1,  5,  8  y—  donat  que 
la  meva  suposició  respecte  a  Scholasticus  Arnallus  siguí  justa — també 
lo  12  eren  d'escassa  importancia  per  Fleury.  En  l'origen  de  Ripoll  creu 
també  Alexandre  Vidier,  qui  está  preparant  una  publicació  deis  trocos 


(1)  Cat.  cod.  ms.  Bibl  Reg.  III,  31 1  «ad  R  philoSQphum'.  R  és  segur  que  és  mal  llegit, 
A  es  indubtablement  lo  just  y  ab  ella  se  indica  a  Arnallus  scholasticus  de  Ripoll  al  qui  po- 
dría haverse  dirigit  Johannes  ide  Fleury?)  com  a  rnestre  en  aquell  temps  pietatem  ..  in  do- 
cendo ..  protendatis;  comp.  també  accipientibus  nucas  scientiae  liberalis). 

(2}  Un  gran  nombre  de  cartes  semblants  junt  ab  les  contestes  se  guarda  va  en  l'Arxiu  de 
Ripoll,  comp.  Villanueva  VI,  187.  Es  possible  que  Arnallus  regent  de  la  escola  del  monastir 
fos  l'autor  de  la  compilació. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL         251 

que's  refereixen  a  Gauzlin  (1).  Finalment  s'hauría  de  comparar  ab  lo 
text  de  Boéthius  contingut  en  les  tres  primores  falles  del  quaternio,  la 
descripció  que'n  fa  la  llista  escrita  per  Rivas  en  lo  Nr.  126:  Boetii  et 
Aur.  Augustini  editio  super  Cathegorias  Aristotelis  de  verbo  ad  verbum 
in  latinum  translatas;  mes  exacte  encare  ho  precisa'l  títol  senyalat 
en  lo  catálech  deis  códices  de  Ripoll  adquirit  per  Baluze  (París, 
Nat  Bibl.,  Baluze  372)  fol.  14v  Nr.  90:  Anicii  Manlii  Seuerini  Boecii 
clarissimi  ex  consulum  ordinibus  editio  prima  super  cathegorias  Aris- 
totelis a  Seuero  Bu  (sic)  e  verbo  translatus  de  greco  in  Latinum.  Se 
veu  que'l  copista  del  text  de  Boeci  y  l'autor  del  catálech  adquirit  per 
Baluze  s'han  valgut  d'una  mateixa  mostra.  De  totes  maneres  queda 
provat  que'ls  documents  de  mes  valúa  coneguts  fins  ara,  per  lo  conei- 
xement  de  la  historia  intelectual  deis  temps  d'Oliva  son  conservats  a 
París  y  no  a  Barcelona  (2). 

La  avaluació  mes  circunstanciada  del  trevall  d'Oliva  com  a  bisbe 
y  com  abat  fins  avuy  encare  no  és  deguda  sino  a  Enrique  Florez,  deis 
papers  del  qual  se  publica  l'Episcopologi  de  Vich  y  en  ell  la  biografía 
d'Oliva  en  la  España  Sagrada  XXVIII  (1774!),  121-140;  principalment 
aquí  és  hon  s'ha  utilisat  juiciosament  lo  material  publicat  per  Marca,  no 
d'una  manera  completa,  per  lo  que  sembla,  lo  valiós  Episcopologi  ma- 
nuscrit  de  Joan  Luis  de  Moneada  degá  de  la  Iglesia  de  Vich  (f  1653)  (3). 
Alguns  suplements  los  donaren  Villanueva  (Viaje  VI,  181  ss.y  VIII,  8  s., 
acompanyats  també  de  documents)  y  darrerament  Pellicer  y  Pagés  (4). 


(1)  De  bona  gana  aprofito  aquí  l'ocasió  per  regraciar  coralment  a  aquest  diligent  ofi- 
cial de  la  Biblioteca  nacional  los  molts  serveys  que  amablement  m'ha  fet,  entre  altres  al  aju 
darme  a  comprovar  la  copia  de  Duchesne. 

(2)  Igualment  conté'l  ínanuscritde  la  Bibloteca  Nacional  de  París  F.  lat.  7476  (Cat.  IV 
364)  un  valiós  monument  literari  de  la  época  d'Oliva, com  única  font  delatradició(v.pág.  258) 
l'exámen  verificat  del  códice  F.  lat.  5132  (Cat.  IV,  42),  que  per  cert  compren  la  majort  part 
documents  de  Ripoll  de  fins  del  segleXII,y  principia  del  XIII,  ha  demostrat  que  encare 
altres  tronos  compresos  en  la  colectanea  reflexen  el  temps  d'Oliva,  a  mes  de  les  Gesta  comi- 
tum  Barcinonensium.  Per  sorpresa  meva,  en  el  tomo  107  de  la  colecció  Baluze,  vaig  trovar 
una  serie  molt  numerosa  de  copies  de  documents  desconegudes  fins  are,  que's  refereixen  di- 
rectament  a  Ripoll;  omplen  mes  de  cent  fulles  del  manuscrit  (fol.  180-284)  y  abarcan'l  temps 
desde  la  fundació  del  monastir  fins  a  1440  (Butlla  d'Eugeni  IV  a  Ripoll,  d'nquest  any),  de 
manera  que  compensen,  sino  d'una  manera  completa  al  menys  sempre  estimable,  la  pérdua 
tan  sensible  deis  antichs  cartorals  y  refermen  al  raateix  temps  la  justesa  de  l'apreciació  ex- 
posada p.  147  al  dir  lo  poch  que  havíen  estat  escorcollades  les  colectánees  de  Baluze.  A  mes 
d'axó  los  volúms  108  y  109  contenen  encare  un  precios  material  a  propósit.  Anotém  finalment 
una  adquisició,  que  ha  fet  no  hi  há  molt  temps  la  biblioteca  nacional,  del  Ms.  F.  Esp  520: 
Jaime  Villanueva,  Memorias  cronológicas  de  los  condes  de  Urgel,  Manuscrito  autógrafo;  en 
aquesta  obra  encare  inédita  del  excellent  investigador  també  s'hi  ventilen  diferents  qües- 
tions  relatives  al  temps  deflorexensa  de  Ripoll. 

(3)  Respecte  d'ell  y  l'Episcopologi  tan  alabat  també  per  Caresmar,  comp.  Torres  Amat, 
lloch  cit.  425  s.,  Villanueva,  Viaje  VI,  2  s.,  Esp.  Sagr.  XLIII,  p.  XIX  (Handschriftenschátze 
p.  407).  Quan  Florez  parla  del  «Dean»  («dice  el  Dean»,  p.  132)  s  enten  Moneada. 

(4)  Torres  Amat,  Memorias  415  ss.  s.  v.  Oliva  y  Vicente  de  la  Fuente,  Historia  eclesiás- 
tica de  España  III2  (1873)  308  ss.  repeteixeu  sóls  lo  sapigut  per  lo  que  tocaá  la  presentació  de 
fonts  autentiques;  es  estrany,  tots  losbiógrafs  passen  per  alt  l'encomi  entussiasta  que  dedi- 
ca a  Oliva  al  fí  de  la  seva  relació  l'autor  de  la  Gesta  vel  obitus  douiini  Petri  ducis  Venetiae 


252  R.    BEER 

Malgrat  l'incertitut  que  regna  sobre  qüestions  isolades  y  textes  docu- 
mentáis, disposém  ja  d'un  material  assats  rich  y  considerable  per  la 
Regesta  Oliviana,  que  sens  dupte  haurá  de  comprovar  y  complementar 
la  futura  biografía  científica  del  abat  mes  notable  de  Ripoll. 

Ab  la  mateixa  reserva  exposo  a  continuació  algunes  de  les  dates 
a  propósit: 

971.  (?)  Naixement.  (Pellicer  y  Pagés  62). 

983.  (?)  Assistencia  a  la  consagració  del  monastir  de  Sant  Llorens  de 
Bagá.  (Pellicer  y  Pagés  79). 

990.  Mort  del  pare  d'Oliva,  Oliva  Cabreta,  comte  de  Besalú  y  de 

Cerdanya.  (Marca  Hispánica  414). 
1000.  Testimoni  en  l'acta  d'una  donació  del  comte  Bernat  de  Besalú 
al  convent  de  Cuxá.  (Marca  Hispánica  418.  Document  tret  del 
cartoral  del  convent,  editat  ibid.  App.  CXLVII,  col.  954  s.) 
1002.  Entrada  en  lo  monastir  de  Ripoll.  (Chronicon  Rivipullense  de  la 
biblioteca  del  Carme  d  escale,  de  Barcelona,  comp.  Villanue- 
va  VIII,  8;  Pellicer  y  Pagés  62;  Chronicon  alterum  Rivipullen- 
se, del  perdut  cód.  ol.  37,  Villanueva  V,  244). 

1008.  Elecció  per  abat  de  Ripoll.  (Villanueva  VIII,  8). 

1009.  Ardmannus  y  la  seva  muller  Ilia  venen  un  alóu  adquirit  per 
Oliva  abat  de  Ripoll.  (Segons  lo  cartoral  de  l'iglesia  d'Urgell, 
Marca  Hispánica  421).—  Participació  en  la  consagració  de  l'igle- 
sia Sant  Martí  de  Canigó.  (Marca  Hispánica  421  y  972,  Pellicer  y 
Pagés  79). 

1011.  Oliva,  abat  de  Ripoll  y  de  Cuxá,  reb  del  papa  Sergius  IV.  la 
confirmació  de  la  possessió  y  deis  privilegis  d'abdós  monastirs. 
(Marca  Hispánica  423);  App.  CLXIV  s.,  col.  978  ss.;  per  Ripoll 
Pellicer  y  Pagés  384  ss.  traduhit  aquí  en  la  part  essencial,  d'una 
copia  feta  en  1711  per  l'archiver  de  Ripoll  Mariano  Peraller, 
avuy  conservada  en  l'arxiu  de  Sant  Pere  de  Ripoll;  Jaffé2  3974). 
— Lo  comte  Guifre  y  sa  esposa  Wisla  ofereixen  al  monastir  de 
Ripoll  un  alóu  en  la  ciutat  Ventolano  (comtat  de  Cerdanya). 
Facta  carta  donatione  VI.  kal.  Mart.  AnnoXV  Regnante  Rober- 
to Rege  (Extracte  del  document  en  lo  ms.  de  la  bibl.  Nac.  de 
París,  colecció  Baluze,  119,  fol.  40r). 

1012.  (?)  Eodem  anno  aut  circiter  Oliba  abbas  Rivipullensis  invisit  li- 
mina  Apostolorum  Petri  et  Pauli  et  a  Benedicto  VHI.  Papa  pri- 


atque  Dalmatiac,  encoini  publicat  per  Mabillón  AOSB.  saec.  V,  878-888;  sorprén  principal- 
ment  aquesta  llacuna  en  los  suplementsde  Villanueva,  qui  indica  ciarament  lo  cuite  establert 
per  Oliva  a  honra  de  Petrus  Urseolus  (Viaje  VI,  18S).  Per  altra  part  a  Edél stand  du  Méril  qui 
descriu  minuciosament  lo  Parisinus  5132  en  la  seva  edició:  Poésies  populaires  latines  du 
moyen-age,  París  1847,  p.  302  ss.  li  ha  quedat  desconeguda  la  citada  impresió  deles  Gesta 
Petri  coro  també  la  edició  de  Baluze  de  les  «Ges'a  comitum»  de  les  quals  n'hi  ha  un  text  en 
lo  mateix  manuscrit  y  del  qual  ens  en  ocuparém  mes  tart. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA   MARÍA  DE  RIPOLL  253 

vilegium  obtinuit  ut  in  monasterio  Rivipullensi  cantetur  alleluya 
et  hymnus  angelicus  in  festivitate  hypapanti  sive  in  festo  puri- 
ficationis  beatae  Mariae  etc.  (Marca  Hispánica  424;  Copia  de  la 
butlla  del  arxiu  de  Ripoll  ibid.  App.  CLXX,  col.  994  s.  tra- 
duit  Pellicer  y  Pagés  392  s.  La  butlla  original  caj.  1,  leg.  4  del 
arxiu  y'l  passatje  corresponent  de  la  consueta  del  monastir  trac- 
tats  per  Villanueva  VIII,  52  s.) 

1018.  Elecció  per  bisbe  de  Vich;  deixa  l'iglesia  de  Torelló  al  cavaller 
Gambaldus,  a  petició  de  la  comtesa  de  Barcelona  Ermesinda. 
(E.  S.  XXVIII,  123). 

1019.  Oliva,  abat  de  Ripoll  y  son  germá  Bernat,  comte  de  Besalú,  de- 
cideixen  com  a  jutges  en  una  qüestió  entre  Ermesinda  comtesa 
de  Barcelona  y  Uch,  comte  d'Empuries.  (Marca  Hispánica  430 
y  App.  CLXXXI,  col.  1013  ss.;  E.  S.,  lloch  cit.)  Oliva  vén  algu- 
nes  proprietats  ab  la  aquiescencia  del  comte  Guifre  de  Cerdanya, 
del  bisbe  de  Narbona  y  altres.  (Marca  Hispánica,  col.  431). 

1020.  Permuta  d'un  alóu  del  monastir  de  Cuxé  ab  possessions  de  la 
vescomtesa  Altrudes.  (Del  cartoral  del  monastir  de  Cuxá,  Marca 
Hispánica  App.  CXCII,  col  1031). — Ab  motiu  de  la  mort  de  Ber 
nat  Comte  de  Besalú,  germá  d'Oliva,  en  les  aigues  del  Ródano:  la 
encíclica  esmentada  mes  amunt  (exposada  per  Villanueva  VI, 
302  ss.  segons  un  document  del  arxiu  de  Ripoll,  comp.  Marca 
Hispánica  431);  Correspondencia  entre  Oliva  y  Gauzlin  (fonts 
exposades  dalt  p.  248  not.);  viatje  d'Oliva  a  Manresa  ab  la 
comtesa  Ermesinda  a  fí  de  restaurarhi  la  iglesia  de  Santa  María 
destruhida  per  los  moros  («ut  legitur  in  veteri  membrana»  Mar- 
ca Hispánica  387;  E.  S.  XXVIII,  124). 

1022.  Assistencia  a  la  consagració  de  la  iglesia  de  Sant  Pere  de  Roda 
(Marca  Hispánica  App.  CXCIV,  col.  1034),  de  la  de  Santa  María 
de  la  Pina  (Pellicer  y  Pagés  79)  y  de  la  de  Sant  Pau  en  la  valí  de 
Conflent  (Villanueva  VI,  181  s.  y  289  segons  los  documents  de 
Sant  Pere  de  Camprodón);  lletra  del  monjo  Johannes  de  Fleury  a 
Oliva  sobre  la  crema  d'alguns  heretjes  per  ordre  del  Rey  Robert. 
Comp.  dalt  p.  249  (E.  S.  XXVIII,  124  not.) 

Circa  1023:  Olivae  epístola  ad  monachos  Eivipullenses  («ex  cod.  5222 
bibl.  Colbertinae»  [v.  dalt  p.  250];  Marca  Hispánica  App.  CXC, 
col.  1026  s.,  E.  S.  XXVIII  275  s.)— Recuperació  de  la  abadía  de 
Santa  Cecilia  de  Montserrat  per  lo  monastir  de  Ripoll  (Marca 
Hispánica  433;  E.  S.  XXVIII,  125.  Fonts  autentiques  [copies]: 
«qualiter  recuperauit  Dominus  Oliva  Episcopus  et  Abbas  Riui- 
pullensis  Sanctae  Cecilia  [sic]  Montiis  Serrati,  confirmado  del 
comte  Berenguer,  «Facta  carta  dojiationis  VI  nonis  Junii  anno 
XXVII  Regnante  Rodberto  Rege  [1023].  [Signum]  Berengarius 
gracia  Dei  comes  qui  hanc  danationem  feci  et  testes  firmare 
rogaui,  Paris  Nat.  Bibl.  Coll.  Baluze  107,  fol.  189-190. -Restitu- 


254  R.   BEER 

tio  Abbatiae  Sanctae  Caeciliae  de  Monte  Serrato,  igualment  la 
conflrmació  de  Berenguer,  ibid.  fol.  287vs.);  Carta  de  Oliva  á 
Sancho  rey  de  Navarra  sobre  una  qüestió  d'honor  (E.  S.  XXVIII, 
277  ss.);  Restaurado  deis  castells  de  Tous  y  Montbuy 
(E.  S.  XXVIII,  126  segons  Moneada). 

Probablement  després  de  1023,  alguns  anys  abans  de  1032:  Carta 
de  Oliva  á  Sancho  rey  de  Navarra,  suplicantli  contribuir  a  l'ediflci  de 
la  iglesia  del  monastir  de  Santa  María  (comp.  dalt  p.  249).  Lo  text  fins 
ara  inédit  és  cora  segueix: 

Domino  et  uenerabili  Santio  regi  ibérico  Oliua  sánete  presul  auso- 
nensis  aecelesie  cura  omni  subiecto  sibi  grege  alme  riuipullensis  marie 
presentís  et  future  uite  gaudia. 

Tantam  nos  erga  te  amantissime  domine  scias  habere  karitatem  ut 
si  tue  uisura  erat  pietati  nil  obedire  nobis  preciperes  quot  (sic)  deuotis 
ut  serui  non  obediremus  animis.  Sed  quia  tua  nil  exigit  a  novis  pietas 
putamus  in  aliquid  nos  existere  tibi  culpabiles.  Suplicamus  ergo  caris- 
sime  Domine  nobis  ut  seruis  mandare  unde  tibi  impenderé  possimus 
seruicia  quia  mandare  si  placet  secundum  quod  est  nobis  posse  obe- 
dientes in  hoc  deuote  tue  erimus  iussioni.  Etenim  nos  pro  te  tuorum- 
que  fidelium  semper  instantes  oracioni  sumus.  Ob  quam  rem  obsecra- 
mus  ut  nostre  acceptabiliores  sint  omnipotenti  orationes  inraaculatum 
te  custodire  ab  omni  malo  et  uisitare  pupillos  et  orphanos  in  tribula- 
tione  pósitos  ac  liberare  captiuos  quia  hoc  est  munda  et  inmaculata 
religio  apud  Deum  et  patrem.  Precamur  etiam  domine  aliquid  imper- 
tiri  famulis  tuis  ad  agendum  ceptum  opus  dei  genitricis  marie  ecclesie 
quo  illius  ope  fultus  impenetrabilis  consistere  ualeas  aduersus  inimici 
iacula  et  ab  omni  securus  culpa  uultum  sui  filii  placatum  in  die  tre- 
mendi  examinis  conspicere.  Sanitatem  denique  uestram  et  alacritatem 
nobis  si  placet  mándate  quia  non  secus  nostri  quam  reminiscimur  ues- 
tri.  Gratia  uobis  semper  in  Xpo  ihu. 

1024.  Assistencia  a  la  consagració  de  la  iglesia  de  Sant  Martí  de  Oga- 
sa.  (Peliicer  y  Pagés  79). 

1027.  Sentencia  arbitral  entre  Guifre,  comte  de  Cerdanya  (germá 
d'Oliva),  y  Stephanus  Isarni,  respecte  d'un  alóu.  Marca  Hispáni- 
ca App.  CCI,  col.  1042  segons  un  document  del  arxiu  de  Cuxá). 

Circa  1027.  Participació  en  lo  corcili  de  Vich.  (Diago,  Historia  de  los 
victoriosíssimos  antiguos  Condes  de  Barcelona,  Barcelona,  1603, 
Lib.  II,  cap.  32,  p.  94;  segons  ell  Marca  Hispánica  434,  E.  S.  127). 

1027.  (?)  Participació  en  lo  concili  de  Narbona.  (E.  S.  lloch  cit.) 

1027.  Constitució  d'un  cuite  solemne  a  honra  de  Petrus  Urseolus,  an- 
tich  duch  de  Venecia,  f  997  a  Sant  Miquel  de  Cuxá.  (Villanueva 
VI,  185;  Gams  II,  2,  436)  comp.  dalt  p.  251,  not.  4. 

1029.  Participació  en  lo  concili  de  Vich.  (E.  S.  lloch  cit.) 

1030,  Recuperació  de  les  possessions  de  la  iglesia  de  Vich,  situades 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  255 

entre'ls  castells  de  Tous  y  la  Rocheta,  usurpadles  per  Bernardus 
Sendredi.  (E.  S.  128,  segons  Moneada). 
1030-1031.  (?)  Conciliació  de  la  disputa  respecte  les  iglesies,  en  lo  do- 
mini  del  castell  de  Gurb.  (Ibid.,  segons  un  document  del  arxiu 
de  la  catedral  de  Vich.  Comp.  després:  Scriptura  cessionis  qua- 
rundam  ecclesiarura  factae  Bernardo  Sendredi  ab  Oliva  episcopo 
Ausonensi  circa  annum  Domini  MXXXI,  Villanueva  VI,  290  y 
ademes  ibid.  184). 

1031.  Intervenció  en  la  disputa  sobre  la  possessió  del  castell  de  Selp 
o  Speut.  Ibid.,  lo  document  respectíu  segons  l'original  de  la  ca- 
tedral de  Vich,  publicat  per  Villanueva  VI,  299  s.);  lo  mateix  en 
la  donació  de  les  parroquials  de  Navata  feta  a  la  catedral  de 
Girona  per  lo  seu  bisbe  Pere.  (E.  S.  129,  segons  Moneada). 

1032.  Quarta  dedicació  de  la  iglesia  (reconstruhida  completament  per 
Oliva)  de  Santa  María  de  Ripoll.  (Acta  de  la  dedicació  solemne 
Marca  Hispánica  App.  CCVIII,  col.  1050  s.,  Extret  en  la  Brevis 
historia  mon.  Riv.,  v.  dalt  p.  246,  not.  3;  E.  S.  129;  Villanueva 
VIII,  9;  Pellicer  y  Pagés  64-74).— Sermo  in  dedicatione  ecclesiae 
S.  Marie  Rivipullensis  a.  D.=MXXXII  («Ex.  cód.  MS.  saec.  XI  in 
bibl.  eiusdem  coenobii  sub  n.  57» .  Villanueva  VIII,  210  ss. ,  comp. 
ibid  p.  26). — Carmen  Olivae  in  laudem  monasterii  Rivipullensis 
editum  post  annum  MXXXII.  (Del  mateix  cód.  Riv.  avuy  perdut 
olim  57  editat  per  Villanueva  VI,  306  ss.;  comp.  ibid.  191). 

1033.  Participació  en  la  assamblea  de  dignataris  eclesiástichs  y  se 
glars  tinguda  a  Vich  per  la  promulgació  d'una  treva;  «la  gran 
autoridad  del  Obispo  (Oliva)  movería  a  que  se  tuviese  allí  la  Jun- 
ta». (E.  S.  129,  segons  lo  document  Nr.  2131  del  arxiu  de  la  igle- 
sia d'Ager);  Epistula  Olivae  de  constitutis  ab  eo  in  synodo  super 
pace  et  tregua  Domini  observanda  data  post  annum  MXXXIII. 
(Del  avuy  perdut  cód.  Riv.  olim  40  publicat  per  Villanueva  VI, 
308  s.;  comp.  ibid.  192  s.) 

Després  de  1033.  Olivae  ad  posteros  suique  successores  abbates  admoni- 
tio.  (Del  mateix  manuscrit  publicat  per  Villanueva  VI,  310; 
comp.  ebenda  193). 

1034.  Intervenció  en  la  legació  dirigida  a  D.  Ramón  Borrell  comte  de 
Barcelona,  a  favor  de  la  iglesia  de  Vich.  (E  S.  130,  sens  indica- 
ció  de  les  fonts). 

1035.  Participació  en  la  assamblea  de  bisbes  de  Cuxá  per  confirmar 
aquest  convent  en  la  possessió  de  la  iglesia  de  Santa  María  En- 
treambasaguas  (Tremesaigues).  (Marca  Hispánica  438,  Mabillon 
AOSB.  IV,  404;  E.  S.  130). 

1038.  Consagració  de  la  catedral  de  Vich  (construhida  completament 
per  Oliva):  Sede  Ausonense  de  Sant  Pere  y  Sant  Pau  (E.  S.  130  s. 
y  acta  de  consagració  282  ss.;  mes  auténtich  segons  l'original 
del  arxiu  de  la  catedral  de  Vich,  publicat  per  Villanueva  VI , 


256  R.    BEER 

294  ss.;  comp.  Gams  II,  2,  436);  Constitució  de  les  possessories 
del  castell  de  Calaf  (Moneada,  segons  dos  documents  del  arxiu 
episcopal  de  Vich,  comp.  E.  S.  131  s.);  Participació  en  la  consa- 
gració de  la  catedral  de  Girona  («antistes  illustrissimus  regali- 
que  stirpe  satus  ac  etiam  Deo  dilectus  et  populo  summisque  uir- 
tutum  meritis  aequiparandus  Oliva  iure  pro  debito  Ausonensis 
Episcopus»,  Marca  Hispánica  App.  CCXVIII,  col.  1066). 

Circa  1038.  Garsias  monjo  de  Cuxá,  informa  minuciosament  a  Oliva  de 
la  historia  y  possessió  de  reliquies  del  seu  convent.  (M.  H.  441 
App.  CCXXII,  col.  1072  ss.,  comp.  mes  avall  p.  260). 

1039.  Després  de  la  mort  del  cavaller  Bernardus  Rovira,  Oliva  intervé 
com  a  marmesor  testamentan  en  la  entrega  del  alóu  Buadella 
de  Manresa,  llegat  a  la  catedral  de  Vich.  (Moneada  segons  un 
document  [del  arxiu  de  la  catedral  de  Vich?]  comp.  E.  S.  132). 

1041.  Consagrado  de  la  iglesia  parroquial  de  Santa  Eulalia  de  Rivo- 
manitabili.  (Moneada  segons  un  document  d'aquesta  parroquia, 
E.  S.  132). 

1043.  Participació  en  lo  (convocat  a  instancia  d'Oliva)  concili  de  Nar- 

bona  (Marténe-Durand,Thesaurus  novus  IV,  col.  83  s.;  E.  S.  133)? 

Participació  en  la  consagració  de  la  iglesia  de  Sant  Miquel  de  la 

Roqueta  (Villanueva  VI,  301 ,  segons  un  document  del  arxiu  de 

la  catedral  de  Vich,  comp.  ibid.  186;  Pellicer  y  Pagés  79;. 

1015.  Participació  en  la  consagració  de  la  iglesia  de  Sant  Miquel  de 
Fluviá.  (Marca  Hispánica  App.  CCXXVIII,  col.  1087  s.;  E.  S.  133; 
Gams  II,  2,  436;  Pellicer  y  Pagés  79). 

1046.  Mort  (Necrol.  Vicense,  E.  S.  134;  Chron.  alterum  Rivipullense 
Vill.  V,  245  [1047!]  Encyclica  littera  monasteriorum  S.  Mariae 
Rivipullensis  et  S.  Michaelis  Coxanensis  super  obitum  D.  Olivae 
episcopi  Ausonensis  et  utriusque  monasterii  abbatis  anno 
MXLVI.  (segons  un  document  del  arxiu  de  Ripoll  publicat  per 
Villanueva  VI,  302  ss.;  comp.  ibid.  187,  ademes  les  contestes 
de  la  clerecía  de  Vich  y  del  monastir  de  Carroffum,  [Charroux] 
Villanueva,  ibid.;  comp.  cit.  Gams  II,  2,  347;  Pellicer  y  Pagés 
62);  Acta  de  la  elecció  del  seu  successor  Pere,  en  l'arxiu  del  mo- 
nastir de  Ripoll  (Villanueva  VI,  190). 

La  exposició  de  la  tasca  d'Oliva  com  abat  de  Santa  María  haurá  de 
descobrir  en  primer  terme  un  fet  no  considerat  fins  ara.  Lo  monastir 
de  Ripoll  desde  la  seva  fondació  estava  destinat  a  fer  de  sepultura  ais 
comtes  de  Barcelona,  a  ésser  lo  Saint-Dénis  de  la  Marca,  com  mes  tart 
Poblet  ho  fóu  de  les  despulles  deis  reys  aragoneses  (1)  y  com  desde  Car- 
ies V  l'Escorial  devingué'l  panteón  deis  sobirans  d!Espanya. 


(1)    Funerala  deis  Reys  d'Aragó  a  Poblet.  Transcrit  y  publicat  per  Manuel  Bofarull  y 
Sartorio.  Barcelona,  1886  (Ceremonial  detallat). 


¿se 


Boletín  de  la  Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona 

Tomo  V 


3  |  jai  Ij««^¿i*ft83^  P4r^W 
fifí   'í3:     J«^.m^mut^^M^^«^f«^ 

Uk<Jamíy^r  nturLcrutAxuiAat'nuucr 

fjT    fum^%  mt nutrfcd  humgrufa#4ifk0nzf* 

^  £f_  cerarartAf  T*fTi0**ef  huímoJte/  famáak 
¿  *'     ctumaii  fuanmaxé  tn mfimzafftufsd^  '*$ 
¿    f  r"    cuef ¿w*refor*<  S&uu.  ueró  tá^t  mof    ■ 
£'     í     j     rttviAjncfininftmnfTirn^fmiriírtfl&riu^ 

fArtráimft*  ú**ü&&m  '¡¡péwtok joonuíTi 


r 


R.    BCCI»» — Els  manuscríts  de  Ripoll.  Primera  parí,  lámina  IV 


LOS  MANÜSCRITS  DEL  MONASTIK  DE  SANTA  MARÍA  DE   R1POLL  257 

Los  comtes  de  Barcelona  dotaren  abundosament  los  Uochs  hón  ha- 
víen  de  reposar  ses  moríais  despulles,  coni  no  proven  les  escriptures 
testamentarles  que  llegím  en  la  Marca  Hispánica  y  en  los  Condes 
vindicados  de  Bofarull;  també  Fautor  anónim,  qui  en  1147  escrigué  la 
historia  del  monastir,  ho  indica  d'una  manera  expressa  y  ñns  tindrém 
ocasió  de  senyalar  quina  influencia  tingué  en  la  producció  literaria 
aquesta  part  de  la  destinado  del  monastir  de  Ripoll.  Lo  comte  Oliva, 
l'abat  de  Ripoll,  vegé,  en  lo  monastir  confiat  a  la  seva  direcció,  lo  se- 
pulcre  del  fondador  del  santuari,  lo  seu  avantpassat  Guifre  y  enterra 
allí  mateix  a  son  germá  Guifre,  mort  prematurament  (f  1020);  interes- 
sos  no  solament  eclesiástichs,  si  que  també  directament  de  familia,  ha- 
víen  d'ostimular  a  Oliva  a  cuydar  gelosament  lo  lloch  de  repós  deis  in- 
dividuus  de  la  seva  familia.  A  estos  móvils  obehí  la  seva  resolució 
extremadament  sorprenent:  fer  derrocar  completament  lo  monastir 
que  tot  just  comptava  una  generado  y  construit  ja  per  tercera  vega- 
da, y  fer  executar  la  quarta  obra  del  santuari,  que  havía  de  superar 
en  art  y  en  magnificencia  a  tots  los  ccneguts  flns  llavors  en  la  Marca. 
Axis  és,  y  podém  admetre  que  degut  a  aixó  s'estimulá  lareconstrucció 
del  convent  de  Cuxá  y  la  edificado  de  la  iglesia  catedral  de  Vich,  que 
remonten  igualment  a  Oliva.  Per  altra  part  la  apreciado  imparcial  de 
lo  que  féu  per  son  monastir  l'abat  mes  famós  de  Santa  María,  entrón - 
cat  ab  la  familia  regnant,  no  pot  passar  per  alt  les  relacions  que'n  re- 
sultaven  ab  la  dinastía,  com  tampocü  lo  fet  de  que  Oliva,  desde  1018- 
1046,  o  siga  28  anys,  fóu  cap  de  la  diócesis  de  Vich  y  mes  temps  enca- 
re (quasi  desde  1011)  abat  de  Cuxá.  Aquesta  conjunció  de  potestats 
fóu  en  bé  del  lloch,  al  qual  estava  mes  afecte  (1).  L'aixamplarse 
considerablement  lo  centre  d'acció  d'aquest  abat  de  Ripoll  qui  interve- 
nía com  a  hoste  honorable  en  numeroses  dedicacions  d'iglesies,  qui 
prenía  part  activa  al  concorre  a  concilis  en  la  Marca  y  en  Franca,  qui 
mantenía  relacions  ab  la  Santa  Seu  de  Roma  com  també  ab  notables 
convents  a  Fransa,  y,  no  en  darrer  terme,  ab  Sanxo'l  Gros  de  Navarra, 
llavors  lo  rey  mes  poderos  de  la  península,  tingué  per  conseqüencia,  lo 
que  a<¿í  s'ha  de  remarcar  especialment,  una  dilatació  del  horitzó  intelec- 
tual per'tots  los  qui  esta  ven  en  relació  ab  Ripoll.  Desde  aquest  punt  de 
vista  s'ha  d'a valuar  també  la  activitat  d'Oliva  com  a  escriptor;  poch 
important  en  quan  a  la  seva  extensió  y  contingut,  ens  manifesta  no  obs- 
tant,  la  esfera  del  poderíu  del  autor,  senyala  la  direccié  segons  la  qual 
pogué  desenrotllarse  lo  treball  literari  mes  profunde  en  lo  monastir  per 
les  víes  per  ell  esbroQades  y  per  aquesta  rahó  constitueix  un  síntoma  per 
les  corrents  que  podém  comprobar  realment  seguint  los  indicis  donats. 

La  major  part  deis  escrits  conservats  d'Oliva,  son  pastorals  en  les 
que.  com  a  cap  de  la  seva  diócesis,  dona  disposicions  y  preceptes  y 


(l)    «Hunc  locum  speciali  dilexit  amore».  Gesta  comitutn  Barcinonensium,  Marca  Hispá- 
nica, col.  543. 

1910.— 19 


258  R.   BEER 

menaca  ab  cástich  ais  infractors.  Es  digna  de  notarse  la  lletra  sobre  la 
treva  de  Deu,  puig  ademes  d'aquesta,  conté  disposicions  contra'ls 
moneders  falsos  y'ls  qui  enganyen  ab  mal  pés  o  calitat  de  moneda,  ni 
aplega  també  un  Offlcium  pro  defunctis,  com  fós  cosa  característica  de 
la  tasca  d'Oliva  la  cura  per  conservar  lo  recort  deis  qui  passaren  —  al 
llegirho  un  pensa  en  lo  cuite  ais  avantpassats  del  hereter  d'una  dinas- 
tía; la  exhortació  al  seu  successor  també  reflexa  lo  mateix  interés.  Una 
altra  lletra  pastoral  va  dirigida  contra'ls  malfactors  qui  havíen  robat  los 
alous  y  tCartas»  (1)  del  monastir.  La  parla  d'Oliva,  en  comparanca  ab 
altres  mostres  d'istil  d'aquell  temps,  ha  estat  alabada  per  lo  correcta  y 
aquesta  alabanco  es  justificada  (2).  Que  Oliva  en  la  seva  jovenesa  havía 
fet  estudis  seriosos  se  pot  regonéixer  per  los  seus  escrits  y  está  testificat 
ademes  expressament  per  un  passatje  no  considerat  fins  ara  (3).  En 
les  epístoles  d'Oliva  l'estudiós  experimenta  una  simpática  emoció  de- 
vant  la  frescor  espontánia  de  molts  passatges  y  fins  també  la  expres- 
sió  primitiva  del  sentiment  natural  com  no's  trova  gayre  sovint  en 
aquell  temps  y  del  qual  en  dona  proba  principalment  la  lletra  en- 
dregada  per  allá  l'any  1023  ais  monjos  de  Kipoll  (4)  (v.  dalt  pla- 
nes 250  y  253). 

D'Oliva  com  a  predicador  se'n  ha  ocupat  (5)  Enrique  Flórez,  Esp. 
S.  XXVIII,  135  s.  a  propésit  del  Sermo  Olivae  episcopi  in  Natali 
S.  Narcissi  publicat  per  ell,  p.  265  ss.,  junt  ab  la  llegenda  de  la  Con- 
versió  Beatae  Afrae  apud  Provinciam  Ariciensem  Civitate  Augusta  (6). 
Apart  de  la  prosa  essencialment  pastoral  hi  ha  la  lletra  d'Oliva  al  rey 
Sanxo,  donada  a  conéixer  per  Esp.  S.  277  ss.  En  aquesta  lletra  Oliva 
decideix  d'una  manera  digna  y  enérgica,  sobre  una  qüestió  d'honor  que 
se  li  ha  presentat,  ab  la  qual  van  involucráis  importants  interessos  po- 
lítichs,  fonamentat  en  arguments  que  treu  de  la  Escriptura  deis  Pa- 
res y  deis  Cánons.  Possehím  finalment  d'Oliva,  lo  ja  moltes  vega- 
des  esmentat  Carmen  in  Jaudem  monasterii  Rivipullensis  (7);  en  los 
16  primers  hexámetres  leonins  s'hi  enclouen   15  dístichs,   los  pentá 


(1)  Entre  aqüestes  «Cartas»  s'hi  han  d'entendre  prlmerament  les  cartea  de  possessió.  La 
cura  per  aquesta  mena  de  documenta  obeheix  no  tan  sóls  a  interessos  histórichs  sino  ais 
practichs. 

(2)  Comp.  Vicente  de  la  Fuente,  Historia  eclesiástica  de  España  III2  (1873)  309. 

(3)  El  monjo  Garsias  de  Cuxá's  dirigeix  a  Oliva  en  el  Sermó  citat  dalt  p.  256  y  posa  de  re- 
lien «Omnipotena  Deus...  vos...  primum  uidelicet  uernantis  aetatis  disciplinis,  praeexercita  • 
minibus  (un  recort  de  Prisciá)  et  multa  sollicitudine  in  processu  temporis  laborare  com- 
pulit. 

(4 )  Cignos  et  gauiancum  delicias  Domini  quam  máxime  custodite  et  quicquid  illis  aduersi 
acciderit  aut  boni  contigerit  continuo  litteris  praenotate  ut  aut  prosperis  collaetemur  aut 
aduersis  afflciamur.  Euge  autem  quoniam  est  nobis  et  grus  quae  iam  didicit  aera  saltibus 
peruolare  asinis  et  porcia  oculos  eruere  uideturque  iam  capite  rubescere  pennis  nigrescere 
et  uoce  clarescere;  cuius  tantis  prosperitatibus  uos  conuenit  congaudere  (Marca  Hispánica, 
col.  1026,  s.^ 

(ñ)    Comp.  cit.  Gams,  438. 

(6)  Al  Anal  diu:  «Datuun  per  mmus  Arnalli  huius  operis  ministri. 

(7)  Publicat  complert  per  Villanueva  VI,  306,  aa. 


LOS  MANUSCR1TS  DRL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RirOLL  259 

metres  deis  quals  presenten  igualment  rimes  internes.  L'autor  vol  ma- 
nifestament  exterioritzar  la  seva  destresa  en  una  poesía,  en  la  que 
predominen  epitafls  versificats  a  alguns  abats  de  liipoll  y  a  alguns 
membres  de  la  familia  comtal  soterrats  en  lo  monastir;  pero  en  lo 
fons  se  reduheix  a  glorificació  seva.  A  mes  del  vers:  Septimus  ipse  se- 
quor  qui  nunc  sum  carminis  auctor,  llegím  la  següent  significativa 
lloanca  propria: 

Presul  Oliva  sacram  struxit  hic  funditus  aulam 
Hanc  quoque  perpidcris  ornauit  máxime  donis 
Sempev  ad  alta  tulit  quam  gaudens  ipse  dicauit. 

Lo  propósit  de  conservar  los  interessos  ecclesiástichs,  com  l'esperit 
d'innovació  joyosa  y  impulsiva  son  l'ánima  deis  escrits  d'OJiva,  com 
també  de  la  seva  activitat  personal.  La  importancia  literaria  del  pode- 
ros príncep  de  la  Iglesia  está,  donchs,  no  tant  en  lo  que  ell  mateix  es- 
crigué  com  en  lo  que  suscita  en  lo  cercle  deis  seus.  Com  a  un  exemple 
característich  se  pot  senyalar  l'esmentat  Sermo  del  monjo  Garsias  de 
Cuxá;  la  redacció  corresponent  fóu  sens  dubte  promoguda  per  Oliva, 
qui  podía  haber  desitjat  un  esboc  de  l'historia  del  monastir  y  una  nu- 
meració  de  les  qüantioses  reliquies  que  s'hi  custodia  ven.  Aquest  de- 
sitj  lo  satisfa'l  monjo  Garsias  ab  la  seva  relació  que,  si  bé  escrita  en  is- 
til  entonat,  demostra  un  coneixement  assats  precís  de  la  historia  del 
monastir  (1),  principalment  una  gran  familiaritat  ab  les  Vitae  Sancto- 
rum,  sobre  tot  ab  les  d'aquells  quals  reliquies  se  veneraven  a  Cuxá. 
Axis  la  in^>rmació  desitjada  per  Oliva  devé  un  tractat  llarch  que  su- 
pera en  extensió  tots  los  escrits  d'Oliva  mateix  que'ns  han  estat  con- 
serváis. De  una  manera  semblant  l'abat  de  Ripoll  ha  impulsat  encare 
altres  produccions  literaries. 

Aixó  passa  ab  lo  monjo  Oliva  ocasionalment  confós  ab  l'Abat, 
deis  treballs  del  qual  n'estém  enteráis  bastant  detalladament,  en- 
care que  avuy  estigui  perdut  lo  manuscrit  que  comprenía  les  mes 
de  les  seves  obretes,  conservat  antigüament  sots  lo  Nr.  37  en  la  biblio- 
teca del  monastir.  Villanueva  qui'l  vegé  encare,  lo  descriu  (Yia- 
ge  VIII,  55  ss.):  de  fins  del  segle  XI,  o  de  la  primeria  del  XII,  escrit 
per  consegüent  unes  dues  generacions  després  de  la  mort  d'Oliva,  con- 
tenía al  comenc  un  breu  Martyrologium  y  després  la  següent  obreta: 
Incipiunt  epistolae  de  paschali  cyclo  Dionysiali,  ab  Oliva  sanctae  Vir- 
ginis  Mariae  Rivipollensis  monacho  editae.  Villanueva  publica  en  los 
suplements  del  volúni  ('220  s.)  lo  prólech  versificat  a  aqüestes  Episto- 
lae (sóls  a  aqüestes).  I'er  lo  demés  no  havém  perdut  lo  text  de  les  epís- 
toles  com  a  tal,  puig  que  lo  conservara  en  lo  códice  F.  lat.  7476 
(comp.  dalt.  p.  251,  not.  2)  de  la  Biblioteca  Nacional  de  París,  manifes- 


(l)    Aquí  també  se  manifesta  estudi  de  documenta:  Ncnnulla  ergo  quae  sunt  intercartulas 
descripta  íiiucdí  (Marca  Hisp.,  col.  1073). 


260  K.   BEER 

tament  procedent  de  Ripoll;  al  contrari  s'han  perdut  certes  taules  com- 
putístiques  que  Villanueva  no  copia  del  manuscrit  de  Ripoll  primera- 
ment  esmentat,  escusantse  d'aquesta  omissió  ab  les  paraules:  «son 
tablas  de  cómputo  difíciles  de  entender  y  más  de  copiar  (1).  Lo  Chro- 
nicon  Rivipullense  compres  en  lo  mateix  manuscrit,  és  en  Villanueva 
qui  ens  lo  ha  salvat  (Viage  V,  241-249):  ais  datos  de  la  historia  romana  y 
de  la  historia  antigua  eclesiástica  s'hi  junten  anals  dé  la  provincia  y  del 
monastir  com  també  altresque  teñen  importancia  segons  lo  punt  de  vis- 
ta d'un  monjo  de  Santa  María.  La  participado  d'Oliva  en  aqüestes  ano- 
tacions  és  possible,  si  bé  no  pot  demostrarse.  No  obstant,  Villanueva  su- 
posa  una  semblant  contribució,  y  ab  rahó  segons  apar,  en  lo  tractat  de 
ponderibus  et  mensuris  (text  igualment  perdut)  contingut  en  lo  miscelá- 
ni.  Lo  monjo  Oliva  és  anomenat  clarament  com  autor  en  la  part  següent 
del  manuscrit:  Incipiunt  regulae  abaci  ab  Oliva  virginis  Mariae  Rivi- 
pollensis  monacho  editae  Oliva  s'ha  de  registrar  com  a  nom  sobrevin- 
gut  de  nou  a  la  llista  alfabética  assats  nombrosa  d'Abacistes  que  Bub- 
nov  ordena,  (lloch  cit.  XC  ss.  (Abbo-Wazo);  realment  també  coneixe- 
ríem  sóls  lo  nom  del  autor  y  lo  títol  de  la  composició  si  Benito  Rivas 
no  hagués  tingut  la  pensada,  al  descriure'l  manuscrit  (Nr.  37  del  seu 
catálech)  de  copiar  los  primers  versos  (hexámetres  leonins)  de  qual 
fidelitat  naturalment  ell  se  fa  responsable: 

«Claret  in  exiguis  sapientia  uerbis  (2) 

Hisque  ualere  suum  deprenditur  esse  profundum 

Cernitur  hac  tabula  numeri  consistere  summa 

Legibus  inque  suis  monstratur  computus  oranis,     * 

lilis  quisque  caret  mathesim  iam  querere  cesset. 

Diuidit  hec  numerum  lectis  in  partibus  omnem  (3) 

Atque  modo  uario  perducit  multiplicando 

Hec  sua  sepe  legat  qui  discere  dogmata  temptat 

Que  sensu  teneat  summo  studioque  frequentat 

Ne  uentus  tollat  quod  menti  tradere  artat»  (4). 

a  aixó  segueix  (segons  Rivas)  Tepígraf  DE  MULTIPLICATIONE  VEL 
DIVISIONE  ABACI  NUMERVS,  pero  no  sabém  res  mes  y  ni  encare 
podém  conjecturar  de  quina  manera  Oliva  desenrotllava  les  seves  re- 
gulae; les  dues  lletres  contingudes  igualment  en  lo  manuscrit  perdut  y 
publicades  per  Villanueva,  lloch  cit.  VIII,  222  ss.:  Epístola  Olivaemo- 
nachi  ad  dominum  Olivam  episcopum  de  feria  diei  nativitatis  Christi  y 
Epístola  Olivae  monachi  ad  Dalmatium  monachum  de  feria  diei  nativi- 


(1)  Les  taules  computístiques  en  lo  Parisinus  segueixen  també  al  text  de  les  epístoles;  ara 
si  son  idéntiques  ab  les  esmentades  per  Villanueva,  no  pot  determinarse,  puig  que'l  ms.  de 
Ripoll,  Nr.  37,  és  perdut. 

(2)  En  lo  2.  hemistiqui  manca  una  paraula,  lo  que  no  observa  Rivas. 

(3)  Cap  rima  interna,  sha  de  Uegir   omnium. 

(4)  Aptat. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  261" 

tatis  Christi,  permeten  solanient  donar  una  ullada  en  lo  treball  compu- 
tístich  de  nostre  monjo  y  en  una  direcció  totalment  especial  (Cómputo). 
Una  sort  molt  curiosa  regía  lo  coneixement  del  Breviarium  de 
música  de  Oliva  (aquest  és  lo  títol  escullit  per  lo  mateix  autor).  Des- 
prés  que  Villanueva  (Viage  VI,  57  s.)  bagué  donat  noticia  d'aquest 
escrit  y  hagué  fet  conéixer  alguns  versos  de  les  poesietes  sobre  la 
música  incloses  en  lo  Breviarium,  romaní  com  si  s'hagués  fós  —  al 
menys  axis  en  parlen,  entre  altres,  Amador  de  los  Ríos,  Riaño  y 
Menéndez  y  Pelayo,  com  si  no  hagués  existit  mes.  Mas  lo  códice  que 
conté'l  Breviarium  está  ben  conservat  encare  en  lo  Arxiu  de  la  Corona 
a  Barcelona  (avuy  Ripoll  Nr.  42).  S'ha  fet  una  reproducció  fotográfica 
(fof.  5r  del  manuscrit)  de  la  plana  hón  hi  ha  escrita  la  tant  sovint  cita- 
da poesía  sobre  la  música,  de  la  qual  se  pot  inferir  que  en  la  poesía 
s'hi  junten  aclaraoions  de  carácter  teórich  y  práctich.  A  continuació 
donám,  completa  per  primera  vegada,  la  transcripció  deis  versos  te- 
nint  en  compte'ls  nombrosos  senyals  de  distinció  cr.ipleats: 

Maiores  tropos  •   ueteres  dixere  quaternos: 
Ómnibus  ac  proprios  •  istis  posuere  minores- 
Tertius  at  quartum  •   fert  primus  iure  secundum; 
Sextum  nam  quintus  •  octauum  septimus  ambit; 
Maior  in  ascensu  -   cordas  sibi  uendicat  octo; 
Finali  a  propria  •   et  quiñis  descendit  ab  ipsa; 
Sicque  minor  quiñis  •  constat  supcris  et  in  imis; 
Quatuor  in  cordis  •   post  mesen  continuatis  -  — 
Troporum  finís  •   cunctorum  cernitur  omnis; 
Post  mesen  quinta  •   primus  finitur  in  ipsa; 
Qualiter  est  tropis  •   cantus  quoque subditus  omnis-  — 
Principio  metaque  sui  •  denotat  gloria  patri; 
Fine  quidem  cantus  •   monstratur  perpete  tropus- 
Ut  pateat  cantus  •   constet  si  legibus  aptus-  — 
Simphonias  recte  diatesseron  et  diapente  •  — 
Melis  intensas  •   attendes  necne  remissas; 
Jam  nunc  PETRE  Ubi  •  placeant  uersus  monocordi  • 
Quos  prece  multimoda  •  monachus  tibí  fecit  OLIVA  • 
Hic  Petre  mente  pia  •  frater  te  poscit  OLIVA  •  — 
Emendes  recte  »  quod  uideris  esse  necesse. 

Lo  Petrus  anomenat  dues  vegades  en  les  darreres  ratlles  (se  podría 
pensar  en  lo  successor  del  comte  Oliva  en  la  dignitat  abacial  de  Ripoll, 
comp.  Villanueva  VIII,  9)  és  ben  idéntich  al  endrecat  al  qui's  dirigeix 
lo  proemi  del  Breviarium  (lo  text  del  qual  és  interromput  en  lo  ma- 
nuscrit per  una  Vita  Philippi,  fol.  4V ,  adicionada  posteriorment). 
Aquest  important  Prooemium  per  lo  coneixement  del  treball  científich 
a  Ripoll,  indica  que'l  endrecat  havía  pregat  diferentes  vegades  a  Oliva 
d'introduirlo  en  la  ciencia  musical,  donat  que  per  aixó  s'haguessen  de 
adquirir  los  corresponents  origináis  manuscrits.  Certament  que's  cerca 
per  tais  obres  en  los  convents  vehins,  mes  en  vá;  ab  tot  lo  endrecat  repe 


262  R.   BEER 

tex  la  seva  solicitut  a  la  que  vol  correspondre  ara  lo  monjo  Oliva  (1). 
Com  en  les  poesíes  Petrus  és  estimulat  a  corretgir  lo  que  trovi  defec- 
tuós,  llegím  aquí  també  una  observado  semblant;  y,  si  aquesta  no  és 
feta  d'una  manera  convencional,  podóm  suposar  també  en  la  persona 
del  endrecat  un  fervent  interés  científich. 

Mes  interessant  encare's  presenta  en  una  «Prosopopeia»  un  Tri- 
folium,  de  religiosos  aplicats  que  treballaren  viribus  unitis  sots  la  pro- 
tecció  del  abat  de  Ripoll,  Oliva,  la  qual  sembla  també  igualment  per- 
tányer  al  Breviarium;  ja  fóu  publicada  per  Villanueva,  lloch  cit.  pero 
incompleta  ja  que  hi  manquen  les  molt  significatives  notes  margináis 
que  tant  hermosament  se  refereixen  al  treball  comú  deis  tres  monjos 
anomenats.  Los  versos  son  com  segueixen: 

PROSOPOPEIA. 

Sedesedensdiua  •  comes  •  abbas  praesul      Oliua-  Tri 

P      Rimans  cum  stu^io  •  quid  musicet  eufona  clio-  OLIVA 

VI    Me  fore  delegit  •  Arnaldus  iussa  peregit  •  ni 

P      Qui  iussus  peragit  •  quicquid  laudabile  sentit  ARNALDVS 
Gualterus  uero  •  de  forite  regressi^s  hibero-  tas 

Formis  signauit  •  numeris  signata  probauit-  GVALTER9 

Com  en  la  lletra  de  feria  diei  nativitatis  Christi,  lo  monjo  Oliva's 
dirigeix  aquí  també  al  seu  superior  homónim,  al  abat;  aquest  és  ano- 
menat  també  praesul,  per  consegüent  bisbe,  per  lo  que  la  composició 
deis  versos  se  limita  temporalment;  han  d'ésser  fets  entre  l'any 
1018  y  1046.  Per  lo  demés  los  escrits  del  cercle  d'Oliva  no  presenten 
lo  Gualterus  anomenat  en  lo  vers  5,  qui  venía  de  Fons  Hiberus  (2),  y 
lo  que  dibuixá  les  figures  y  les  notes  musicals;  l'Arnaldus  esmen- 
tat  en  la  ratlla  3,  recorda  al  escriba  de  la  lletra  que'l  bisbe  Oliva 
dirigí  al  rey  Sanxo  de  Navarra  (comp.  dalt  p  258,  not.  6),  lo  qui  en  la 
subscripció  apareix  també  com  ajudant  en  la  composició  de  memories; 
ab  tot  cal  anar  ab  prevenció  en  identificació  semblant,  puig  que  en 
aquell  temps  cap  nom  sembla  haver  estat  tant  freqüent  com  Arnaldus 
o  Arnallus. 

Un  se  sent  empero  temptat  d'identificar  aquell  Arnallus,  qui  és  ano- 
menat distingidament...  dilecti  praeceptoris  vel  in  toto  vestri  familia- 
ris  Arnalli  refugium  duco...  en  la  relació  citada  del  monjo  Garsias  de 


(1)  Cum  multimode  curiositatis  instantissima  studia  ferueutissimum  tui  aniraum  discen- 
dique  cupiduui  ad  quodque  scibile  sollicitarent  artemque  musicam  precipue  quia  iam  de  ce- 
teria  aliqua  noueras...  desiderares  a  nobis  tándem...  quod  te  eam...  doceremus  si  librorum  co- 
pia suppeteret  obtinuisti.  Cum  autem  nec  libros  quos  ab  amico  tuo  quodam  sperabas...  inue- 
nisses...cum  iam  nuncios  per  uicina  cenobia  petendorum  librorum  causa  delegasses 
mensurandi  monoc<  rdii  reffularis  racionem...  poposeisti  (acaba)  Quocirca  frater  amantis- 
sime  CHRISTO  MENTE  PÍA  MONACHUS  SUB1ECTU8  OLIUA  hoc  breuiarium.  susci- 
pias...  debita  ratione  defendas. 

(8)    Fontibre  en  Reinosa  (comp.  Madoz  XIII,  405)  al  naixement  del  Ebi-e. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  PE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  2b3 

Cuxá  al  bisbe  Oliva,  ab  aquell  Arnallus  Scholasticus  qui  s'anomena 
cll  niateix  autor  en  una  Translatio  Sancti  Stephani  ab  Ihierosolymis 
Constantinopolim.  Lo  breu  escrit  és  conservat  encare  avuy  (en  lo  có- 
dice 40)  y  en  la  introducció  que  segueix  al  epígraf  solemne:  Arnallus 
scholasticus  universis  in  Christo  lectoribus,  presenta  orientacions  sobre 
l'origen  de  la  composició  y  dona  una  idea  sobre  la  manera  com  se  tre  ■ 
vallavan  a  l'edat  mitja  los  textes  hagiográfichs.  Al  regent  de  la  escola 
del  monastir  de  Ripoll  li  vingué  a  mans  una  fulla  que  tractava  de  la 
Translatio  de  S.  Stephanus,  la  que's  manifestá  defectuosa  en  l'estil 
després  d'un  detingat  examen.  Un  confrare,  anomenat  Segoinus,  in- 
signe per  sa  noble  descendencia,  prega  a  Arnallus  de  corretgirho  y 
aquest  se  determina  a  la  seva  feyna  (1).  Si  identificám  aquest  Arna- 
llus ab  lo  llavors  cap  de  la  escola  de  Ripoll,  lo  venerable  promotor  del 
treball  pot  ser  idéntich  ab  aquell  Segoinus,  la  mort  del  qual  s'esmen- 
ta  com  ocorreguda  de  poch  ensá  en  la  encíclica  mes  amunt  citada  deis 
religiosos  de  Ripoll  del  any  1020  (comp.  dalt  p.  253). 

Al  període  floreixent  d'Oliva  perteneix  també'l  monjo  Guifre  qui  a  la 
primeria  del  segle  XI  encapsalá'l  códice  de  les  homilies  de  Gregori 
(avuy  Nr.  52)  procedent  del  segle  anterior,  ab  una  mena  de  lletra  expe- 
ditoria  que  darrera  les  paraules  introductories:  Cunctis  qui  hunc  librum 
lecturi  sunt  Guifredus  sánete  dei  genitricis  marie  monachus,  recomana'l 
llibre  y  exhorta  a  la  seva  reflexió  (2).  Immediatament  segueix,  també 
escrita  per  Guifre,  la  ja  cit.ida  lletra  pastoral  del  bisbe  Oliva  referent 
ais  furts  d'alóus  y  cartes  de  proprietat  del  monastir. 

Lo  cercle  d'escriptors  aplegats  al  entorn  del  bisbe  Oliva,  deis  quals 
coneixem  principalment  lo  Monjo  Oliva,  Garsias,  Petrus,  Arnallus 
Scholasticus,  Gualterus  y  Guifredus  y  ais  quals  també  podríen  molt 
bé  haverse  asociat  un  o  altre  deis  notaris  qui  figuren  en  los  docu- 
ments  y  enllestíen  actes,  teníen,  prescindint  del  cap  principal  de  la 
diócesis  (3),  un  punt  d'afermament  comú:  la  escola  del  monastir  de 
Ripoll. 

Un  testimoni,  segons  sembla  no  considerat  fins  ara,  referent  a 
aquesta  escola  ha  estat  senyalat  per  Mabillon  en  los  seus  Anals  (IV, 
233,  en  l'any  1013),  per  cert  sens  indicar  les  fonts  d'hón  lo  treu;  és 
la  informació  en  los  Miracula  S.  Benedicti  IV,  7  (p.  183  de  la  edició 
de  Certain). 

Per  illustrar  l'esplendor  del  convent  de  Fleury  sots  lo  pastorat  del 


(1)  Riv.  40,  fol.  lv:  Allata  est  nuper  in  manibusmeis  quedam  scedula  premonstrans  Beati 
Stephani...  translationem...  quam  diligenter  inspectam  repperi  nec  elocutionis  ordine  comp- 
tam  nec  eleganti  verborum  compositione  politam...  Interpellatus  suin  autem  a  quodam  fratre 
venerabili  stemmate  nobilitatis  perornato  segoino  nomine  ut  huius  structure  seriein  pro 
posse  corrigerem. 

(2)  Villanueva  VIII,  50,  ¡¡rengué  equivocadament  a  Guifre  per  rescriba  de  tot  lo  códice. 
Segurament  la  seva  lletra  fon  escrita  uiés  tart,  lo  que  tambó  regoneix  Evvald  (lloch  cit.  387). 

(3)  «Vitae  ac  morum  probitate  cunctis  carus,  eruditione  íiliorum  et  gracia  maximus 
Oliba»  diu  lo  monjo  Garsias  (Marca  Hispánica,  col.  1079;. 


264  R.   BEER 

abat  Gauzlin,  se  conta  que  homens  de  distingit  Uinatge  acudíen  de  tot 
arreu  per  retirarshi,  renuncian  t  a  les  dignitats  terrenals;  que  entre 
aquests  també  hi  havía  espanyols  ho  prova  la  relació  ab  l'exemple  de 
dos  germans  qui  prccedíen  de  Barcelona:  l'un  d'ells,  Johannes  sacris 
imbutus  litteris  en  lo  monastir  de  Ripoll  desde  jove,  havía  estat  abat 
de  Santa  Cecilia,  situada  «in  euiusdam  montis  vértice»  (1);  per  ell  y 
per  son  germá  los  de  Fleury  s'enteraren  de  la  miraculosa  imatge  de 
la  Verge  en  Santa  María  (2). 

L'anada  a  Fleury  de  Johannes,  com  abat  passat,  és  un  nou  testi- 
moni  de  que  la  escola  del  monastir  de  Ripoll  ja  servía  de  formació  en 
lo  darrer  tere,  del  segle  X;  la  tirada  deis  dos  barcelonins  cap  al  cor  de 
Franca  és  una  de  les  moltes  senyals  del  augment  de  les  relacions  del 
monastir,  que's  feya  intensivament  important  sobre  tot  en  temps  del 
abat  Oliva. 

Certament  aquesta  potent  evolució  ja  estava  preparada. 

Lo  manuscrit  de  Ripoll  Nr.  46  segurament  del  segle  X,  conté  un 
Prisciá  y,  a  mes  de  curts  extractes  gramaticals  en  lo  fol.  11  y  fulles 
següents,  un  tractat  que  compost  a  la  mateixa  época  com  lo  sumari,  me- 
reix  atenció  per  molts  conceptes.  Darrera  la  endreca:  Karissimofratri 
Aimenio  (sic)  Usuardus  conlevita  et  monachus,  llegím  entre  altres  co- 
ses... munus  tibi  paululum  ac  diu  permanens  bonum  statuere  putaui... 
uidelicet  omnium  terminaciones  declinacionum  uerborumqueutillimas 
coniugaciones  que  grece  ysagoge  latine  uero  artis  grammatice  dici 
possunt  introductiones.  Huius  igitur  operis  ex  diuersis  auctoribus  col- 
lector  et  in  unum  extiti  congestor...  in  quo  fratris  Ragenbolli  nobis 
dilecti  amici  solum  adminiculum  sensi.  Usuardus  y  Aimonius  son  los 
noms  coneguts  de  dos  monjos  del  convent  Saint  Germain-des-Prés-,  lo 
primer  fóu  lo  compilador  del  gran  Martyrologium,  lo  segón  l'autor  de 
la  Translatio  deis  martres  Georgius  y  Natalia  de  la  «series»  deis  quals 
s'havía  enterat  per  los  monjos  Usuardus  y  Odilarius  (Migne  115,  940). 
Lo  nom  Ragenoldus  (sic)  se  trova  també,  segons  veig,  en  l'antich 
Necrologium  del  convent  Saint-Germain  en  lo  día  V.  Non.  Mai  (3). 


(1)  Ab  aixó  uo's  pot  entendre  Binó  Santa  Cecilia  de  Montserrat.  Villi nueva  anota  (VII, 
158)  clarament:  Santa  Cecilia  que  antes  era  el  principal  (monasterio)  y  la  única  abadía  inde- 
pendiente de  toda  esta  montaña.  No  sabém  res  de  les  condicions  jerárquiques  de  la  abadía 
en  lo  segle  XI  y  Villanueva  tampoch  s'ba  declarat  sobre  l'abat  Johannes,  puig  que  li  roma- 
niren  desconegudes  tant  les  noticies  de  Mabillon  com  les  fonts  d'hón  foren  tretes. 

(2)  Mabillon  qui  segueix  la  relació  deis  Miracula,  escriu  loe.  cit.:  Ctnn  Gauzlinus  Kloiia- 
censi  monasterio  et  simul  bituricensi  ecclesiae  praeesset,  multi  nobiles  undequaque  ad 
sancti  Benedicti  coenobium  abdicatis  saeculi  honoribus  se  receperünt.  Non  minori  studio 
Hispanici  eo  se  contulere,  in  his  eo  dúo  germani,  profecti  ab  urbe  Barcinone  quorum  unus 
Jhoannes  nomine  in  RivipoLensi  beatae  Mariae  monasterio  a  pueritia  sacris  imbutus  litteris 
abbatiam  sanctae  Caeciliae  in  euiusdam  montis  vértice  sitam  obtinebat:  alter,  vocabulo 
Bernardus,  florentis  militiae  abiectis  deliciis  spretisque  nuptialibus  vinculis  Floriaci  habi- 
tum  sanctae  religionis  induit.  Huius  relatu  didicere  Floriacenses  extare  in  illis  partibus 
monasterium  sancto  Benedicto  nuncupatum,  in  quo  miracula  fleri  consueverant. 

(3)  Jacques  Bouillart,  Histoire  de  l'Abbaye  royale  de  Saint-Germain-des-Pre/.,  París  1724, 
p.  CXIII.  Comp.  també  Recueil  des  Historiens  de  la  Prance,  Obituaires  de  la  Proviuce  de 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  265 

Si  aquesta  identificació  és  justa  llavors  coneixém  també  com  a  gramá- 
tich  al  autor  del  célebre  Martyrologium  a  qui  toca  representar  un  paper 
actiu  en  la  Edat  Mitjana,  jaque'scumpleixefectivamenten  les  planes  se- 
güents  del  códice  la  promesa  feta  en  la  esmentada  introducció.  Ab  aques- 
ta disquisició  gramatical  ni  va  inclós  un  passa-temps  métrich  que  és  de 
lo  mes  grotesch  que  presenta  la  poesía  d'aquell  temps  realment  fecon- 
da  en  produccions  curioses:  un  rectángul  compost  d'hexámetres; 
semblant  al  descrit  mes  amunt  (p.  242),  pero  sorprenent  per  son  ar- 
tifici  encare  mes  gran.  L'esquelet  d'aquests  hexámetres  lo  forman  les 
lletres  de  dos  Versus  recurrentes: 

METRASUITCERTASIVISATRECTIUSARTEM 

al  que  forcant  molt  se  pot  trovar  encare  un  sentit,  y'l  fosen  a  tot  serho: 

UTCITIUSREPSITNEUENTISPERSUITICTÜ 

Lo  primer  vers  forma  la  primera  y  la  darrera  ratlla,  lo  segón  és  al 
mitj  (Vers  17)  y  sobre  aixó  observis  que  a  la  lletra  mitjera  U  deis 
dos  versos  li  precedeixen  y  li  segueixen  16  lletres.  Aixís,  les  lle- 
tres de  les  33  ratlles  están  ordenades  de  tal  manera  que  les  que 
cahuen  en  el  curs  de  les  dúes  diagonals,  unides  formen  lo  vers  ME- 
TRA SUIT  etc.  Pero  encare  no  n'hi  ha  vía  prou  ab  aixó;  lo  mateix  vers 
lo  llegím  ademes  tan  acróstich  com  telestítich  y'l  segón  (UTCITIUS  et- 
cétera) mesostítich.  Ab  aixó  sembla  haverse  arribat  al  summum  del 
artifici  métrich  construhit  a  costes  del  gust  y  del  sentit  comú  (1). 

Lo  fet  de  retrovarse  encare  cuidadosament  copiat  lo  mateix  éntrete  - 
niment  en  un  segón  manuscrit  de  la  biblioteca  de  Ripoll  d'aquell  temps, 
có  és  en  lo  cód  74,  fol.  14,  demostra  quina  sal  isfacció  don  aven  en  aquell 
temps  los  versos  calculáis  per  la  vista  y  principalment  les  ratlles  se- 
guint  una  direcció  inversa  (2).  Si  somriém  devant  d'aquests  entreteni- 
ments  deis  monjos  de  Ripoll,  no  podém  oblidar  que  tením  devant,  com 
fóra  d'aixó  tan  sovint,  diformitats  especiáis  que  revelen  lo  cuite  de  la 
métrica  y  la  predilecció  per  les  poesíes  en  general.  No  manquen  proves 
per  corroborar  la  justesa  d'aquesta  conseqüencia;  a  aquí  pertányen 
los  tractats  de  métrica  que  conservara  encare  avuy  en  los  antichs 
manuscrits  de  Ripoll  y  que  eren  encare  mes  nombrosos,  les  copies  de 
obres  de  poetes  clássichs  y  post  clássichs  y  los  treballs  métrichs  de 


Sens.  Vol.  I.  Diocéses  de  Sens  et  de  París.  Dcuxieine  Partie,  París  1902  (p.  p  Aug.  Molinier) 
p.  1020  sots  los  Nomina  monachorum  de  monasterio  Sancti  Germani  í'811-847):  Ragemboldus. 

(i)  La  exposició  de  tot  l'einbull  en  la  Bibl.  Patr.  lat.  Hisp.  II,  haurá  d'imitar  lo  procedir 
de  Paul  de  Winterfelds  qui,  en  la  edició  d'una  obra  en  vers  de  Eugenius  Vulgarius  semblant 
a  aquesta  pero  encare  no  tant  artificiosa,  observa  (Mon.  Germ.  PLMA.  IV,  1,  437):  Transcrip- 
si  ómnibus  coniecturis  abtinens  cum  certi  quicquam  in  his  metricis  ineptiis  constituí  posse 
paene  desperem. 

(2,  Per  lo  deniés  també  és  avuy  encare,  axí  en  modera  espanyol:  Dábale  arroz  á  la  zorra  el 
abad.  En  alemany;  Reliefpfeiler  (pilar  de  relleu);  Ein  Neger  mit  Gazelle  zagt  im  üegen  nie 
(Un  negre  ab  una  gacela  no  tem  res  en  la  pinja).  Tchequr :  Kobyla  má  mal  y  bok  (la  euga  té 
una  montura  petita). 


266  R.  BEER 

temes  histórichs  y  científichs;  aquesta  predilecció  produhí  bons  fruyts 
en  la  conservació  de  rares  poesíes  posteriors,  que  sense  aixó  serien 
perdudes;  precisament  se  pot  notar  aquí  que  la  poesía  llatina  raes 
antiga  que  celebra  les  gestes  del  Cid  en  versos  sáfichs-adónichs,  s'ha 
conservat  únicament  per  un  raanuscrit  de  Ripoll  (l),  (avuy  a  París, 
F.  lat.  5132,  Cat.  IV,  42).  Cora  aquest  cant,  si  bé  d'origen  cuite,  pre- 
ludia la  poesía  épica  espanyola  mes  antiga,  aixís  la  inscripció  al  final 
del  códice  74:  Tres  magi  adsunt  •  Baldasar  •  Gasbar  •  Melchior  •  Ad 
orandum  dominum  uenientes  •  tria  numera  •  secum  tulerunt  (corap. 
dalt  p.  142),  fa  recordar  los  Reyes  Magos,  l'assaig  dramátich  mes  an- 
tich  que  coneix  la  literatura  espanyola. 

La  recepció  en  un  manuscrit  ripollés  del  segle  X,  del  tractat  gra- 
matical compost  per  Usuardus,  és  un  d'aquells  pochs  exemples  de 
temps  anterior  a  Oliva  de  que  productes  literaris  no  espanyols  de  data 
mes  recent  se  troven  escrits  en  códices  de  Ripoll.  Durant  la  épo- 
ca de  Oliva,  les  coses  cambien  percompleit.  Lo  Códice  exquisit  ab 
les  capitulars  deis  dominadors  francas  (corap.  dalt,  p.  139),  a  les  quals 
precedeix  la  Promissio  Odonis  regis  (Mon.  Germ.  Leg.  I,  554)  y  se- 
gueixen  la  epístola  de  Ansegisus  a  Lluis  y  les  lletres  de  Hinkmar 
(códice  40)-,  la  copia  de  Hukbald  de  harmónica  institutione  (códice 
42,  igualment  conservat  encare),  un  fragment  de  la  Vita  Caroli  de 
Einhart,  junt  ab  la  Disticha  de  Gerward  in  Caroli  et  Einhardi  lau- 
dem  (2),  (códice  olim  67,  Villanueva,  VIII,  36  s.),  una  copia  de  la  Ex- 
planatio  Paschasii  et  Gisleberti  super  lamentationes  Ieremiae  (en  lo 
mateix  manuscrit,  Villanueva,  ibid.),  dos  exemplars  del  Liber  Offi 
ciorum  Amalarii  episcopi  ad  Carolura  regem  (catálech  de  Rivas, 
Nr.  76  y  162) — tot  en  raanuscrits  del  temps  d'Oliva — manifesten  clara - 
ment  la  novaampliació  de  la  esfera  deis  interessos  literaris  en  profit  del 
enriquiraent  de  la  biblioteca.  Aquest  se  verifica  per  lo  fet  de  entrar 
en  estreta  relació  ab  notables  convenís  de  benedictins  de  Fran- 
ca, com  Fleury  y  Saint-Germain.  Analitzar  en  ses  arrels  tot  lo 
que's  refereix  a  aqüestes  relacions,  avuy  per  avuy  no  és  encare  possi- 
ble;  la  correspondencia  de  Oliva  y  la  informado  sobre  los  dos 
espanyols  en  Fleury  donen  certes  orientacions;  pero  mes  clares  les 
dona  lo  fet  de  trovarse  registrat  en  un  manuscrit  conservat  al  present 
(cód.  151),  lo  Statum  Odilonis  abbatis  Cluniacensis  de  Defunctis  (Ma- 
niere et  Quercetanus,  Bibl.  Cluniacensis,  338).  Per  aquí  se  veu  a  les 
clares  l'augment  de  la  influencia  francesa  de  que  prou  se  planyíen  so- 


(1)  Du  Méril  qui  primer  publica  la  poesía  del  manuscrit  (Poésies  populaires  latines  du 
moyen  age  308  ss.)>  no  esta  va  ben  segur  de  la  procedencia;  mes  aquesta  queda  fora  de  dubte 
per  lo  gran  nombre  d'actas  de  Ripoll  que  hi  ha  en  lo  códice  y  per  altres  indicia.  Comp.  tam- 
bé Mila  y  Fontanals,  De  la  poesía  heróico-popular  castellana  (Barcelona  1874),  p.  227.  Baist, 
Zeitscbr.  f.  rom.  Phil.  V,  1881,  «4  ss.;  Menéndez  y  Pelayo,  Antología  de  poetas  líricos 
Cast.  XI,  1903,  p.  308  ss. 

(2)  Mon.  Germ.  PLMA.  II.  126. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DR  SANTA  MARÍA  DE  KIPOLL         267 

vint  y  amargament  los  espanyols  (1),  també  en  lo  que  respecta  ais 
ritus  (2). 

Noresraenys  hi  han  indicis  per  les  relacions  literaries  de  Ripoll  a  Ita- 
lia. Comencen  ab  la  accepció  —  directa  o  indirecta  —  del  textnapolitá  de 
Eugippius  (comp.  dalt,  p.  164),  y's  continúen  ab  aquella  copia  de  la 
Vita  Sancti  Nicolai  de  Johannes  Diaconus,  que's  reporta  igualrnent  a 
Napols,  y  que's  trova  en  lo  mateix  manuscrit  en  lo  qual  s'estampá 
també'l  Carmen,  a  honra  de  Ripoll,  del  bisbe  Oliva.  Si  la  llarga  per- 
manencia del  dux  de  Venecia  l'etrus  Urseolus  en  lo  convent  de  Cuxá, 
del  qual  era  abat  Oliva,  sigue  feconda  literariament,  és  cosa  que  no 
sabém;  Oliva  establi  un  cuite  a  honor  del  hoste  foraster,  poch  després 
de  la  seva  mort  (998) — (comp.  dalt,  p.  251,  not.  4).  S'ha  de  considerar 
també  que  si  bé'l  viatge  d'Oliva  a  Roma  no  és  testiflcat  mes  que 
per  un  testimoni  únich  y  encare  no  de  bona  confianca,  puig  «l'adiens 
nos»  de  la  Butlla  del  papa  Benedict  VIII  (Marca  Hispánica,  Appén- 
dix  CLXX,  col.  994),  dona  lloch  a  diverses  interpretacions  —  és  segura 
la  añada  a  Roma  del  seu  pare  Oliva  Cabreta,  de  la  qual  en  J.  Pijoán 
ha  donat  recentment  alguns  datos  (3).  Es  una  cosa  sabuda  que  sem- 
blants  viatges  a  Roma  s'aprofitaven  per  obtenir  de  la  Santa  Seu  va- 
lioses  conflrmacions  de  proprietat  y  les  adquisicions  literaries  podríen 
també  ab  aixó  haverse  fet  paralelament  —  com  sembla  probarho  per 
lo  temps  d'Oliva  la  copia,  flns  avuy  desconeguda,  del  tractat  de  Bra- 
chiarius  de  fide,  que's  trova  en  un  deis  Rivipullenses  (códice  151, 
fol.  147  ss.)  Fins  ara  los  publicadors  havíen  aduhit  un  sol  manuscrit: 
lo  molt  antich  Ambrosianus  (pot  ser  del  segle  VIII),  del  qual  sabém 
que  havía  estat  en  altre  temps  en  lo  convent  de  Bobbio.  Es  de  creure 
que'l  nostre  monastir  n'adquirí  una  copia  per  la  seva  biblioteca,  a 
conseqüencia  de  les  relacions  esmentades.  Cosa  sémblant  pot  suposar- 
se  també  per  lo  que  toca  a  la  copia  deis  treballs  de  Rangerius  de 
Luca  (4),  que  antigament  era  a  Ripoll,  l'únich  manuscrit  (s.  XII) 
d'aquestes  poesíes,de  les  quals,  per  sort,  Villanueva  en  prengué  una 
copia  sencera,  haventse  ns  conservat  axí,per  mes  que'l  códice  fou  des- 
truit  en  la  crema  del  1835;  la  composició  es  certament  del  període  pos- 
terior a  Oliva,  com  se  desprén  del  temps  en  que  visque  l'autor. 

Tota  vegada  que  a  les  transcripcions  enumerades  d'obres  no  es- 
panyoles  que  cauhen  positiv&ment  en  temps  d'Oliva,  s'hi  junten, 
encare,  copies  d'un  gran  nombre  de  textes  tradicionalment  heredita- 


(1)  Les  direccions  principáis  d'aquesta  influencia  están  apuntades  en  la  meva  Spani- 
schen  Literatur^escMc-hte  (Goeschen),  I,  88,  96. 

(2)  En  lo  mateix  manuscrit  (naturalment  de  temps  posterior),  també  hi  lia  registrados 
dues  Butlles  d'Urbá  II,  a  Huch  de  Cluny  (.Talfó2  53-19  y  5682). 

(3)  Precisament  en  un  lloch  que  no  podía  esperarse,  có  és,  en  lo  diari  cátala  La  Ven  de 
Catalunya,  Barcelona,  26  de  febrer  de  1904. 

(4)  Villanueva,  Viage  VIII,  53,  s.  Ewald,  Reise,  336.  ss.,  391.  Sancti  Anselmi  Lucencis 
episcopi  vita  a  Rangerio  successore  suo.  .  ecripta..  Opus  iuris  publici  factum  a  Vincentio  de 
La  Fuente,  Matritl,  1870. 


268  R.   BEER 

ris,  ha  de  sorpendre  que  manquin  en  absolut  datos  precisos  sobre '1 
temps  y  les  circumstancies  de  les  que's  feren  en  el  Scriptorium  de  Ri- 
poll  en  temps  d'Oliva.  Que  una  gran  cura  imperava,  en  general,  en  la 
biblioteca  del  monastir  no  prova  no  sóls  una  noticia,  que  se'ns  ha  con- 
servat,  dirigida  contra  lo  furt  d'un  manuscrit,  noticia  que's  trova  per 
tot  (1),  sí  que  també  ho  proven,  y  d'una  manera  especial,  la  vida  li- 
teraria activa  que  en  aquell  temps  bategava  a  Ripoll,  la  cerca  de 
textes  en  los  convenís  vehins  (axí  la  d'un  tractat  de  música,  compa- 
ris  dalt)  (2),  ho  demostra  mes  que  tot  l'augment  de  la  biblioteca  per 
lo  qué  tením  datos  estadístichs  (comp.  p.  150,  s.,  244  y  270,  not.  2).  Es 
cert  que  lo  Scriptorium  de  Ripoll  mantingué  la  seva  tradició  en  temps 
d'Oliva  —  com  a  mostra  deis  treballs  deis  escrives  d'aquella  época 
han  estat  escullits  dos  fragments  característichs  90  es:  los  UERSVS  IN 
N ÁTALE  APOSTOLORUM  PETRI  ET  PAULI  provehits  de  neumes, 
trets  del  Rivip.  40(fol.  63  v.)  y  (Lám.  IV),  una  plana  d'un  exemplar 
de  Boéthius  de  Arithmetica  (l,  4,  M.  63,  1083  s.)  en  el  Rivip.  168  (foli 
5  v.),  ab  notes  margináis  en  escriptura  visigótica  cursiva  (3).  Un  sol  y 
únich  manuscrit  del  temps  d'Oliva  y  adquirit  per  Ripoll,  presenta  data 
flxa  (4).  Villanueva  vegé  (comp.  lloch  cit.,  VIII,  51  s.)  en  la  biblioteca 


(1)  Cat&lech  de  Rivas  Nr.  <¡l.  Manuscrit  de  Hieronymus  in  Psalmos  del  temps  de  Oliva: 
Tu  domine  mi  frater  qui  lmnc  libellum  accipis,  sensatim  caue  et  animaduerte  et  lente  terge 
et  leniter  folia  reuolue  longe  ad  litteras  dígitos  pone  nec  litteraui  ledas  ortor  namque  te 
karissime  et  nimium  contestor  per  ipsum  ad  cuius  iudicium  omnes  resurrecturi  eximus  de 
Cenobio  Sánete  Marie  qui  est  in  Riopulio  noli  abstrahere  eum  sed  quam  citkis  potueris  re- 
uertere  ibi  facías. 

(2)  Significativa  és  també  sobre  aixó  la  carta,  ja  esmentada  (p.  249),  fins  ara  inédita,  del 
monjo  Poncius  al  monjo  Johannes  (de  Fleury?),  qui  es  del  tenor  següent:  Venerabili  patri 
domino  Jobanni  monacho  suus  illius  famulus  poncius  monachus  perpetuum  pacis  et  sanita- 
tis  munus.  Obsecro  benignissime  domine  ut  quaterniones  ques  uobis  transmití  quantocius 
transcribatis  et  remittatis  quia  Salomón  ualde  indignatus  est  contra  fratrem  suum  pro  his  et 
ipse  improperat  mihi  amarissimis  uerbis.  Set  tamen  si  cepistis  eos  transcribere  cito  trans- 
cribite  et  tune  demum  remittite.  Nott  enim  inueniuntur  in  nostris  regionibus  alio  in  loco  a 
Papia  naque  huc.  Set  et  psalterium  quod  misi  si  uidetur  ut  transcribatis  transen bite  si  non 
semper  remittite;  propter  hoc  igitur  quod  iussistis  ut  nuncium  uobis  transmitterem  ecce 
optutibus  uestris  presens  adest.  Si  uestre  prudentie  placet  aut  possibilitassubpetit  per  hunc 
mihi  dirigite  et  de  cetero  quidquid  uobis  placet  uelut  fidissimo  seruo  mihi  mándate.  Domi- 
num  etiam  Olibanum  patrem  meuin  mea  uice  obsécrate  ut  beneficium  et  karitatein  quam 
mihi  presentí  semper  solituS  est  conferre  etiam  absenti  non  neglegat  impenderé.  Ut  et  hi 
qui  eum  non  nouerunt  cognoscant  quam  benignus  erga  me  et  ceteros  meos  símiles  consueuit 
existere.  In  de[o]  frater  ualeas  karissime  semper  et  nostri  miserearis  iugiter  memor. 

(3)  Son  una  especie  d'explicació  parafrástica  d'algunes  frases  del  text;  axí,  p.  ex.,  al 
marge  esquerra,  mitj:  Magnitudinum  proportio  est  ut  puta  médium  tertium  quadrans  uel 
his  similia  |  Numerorum  proportio  est  uelud  duplum  triplum  quadruplum  uel  his  similia.— 
Paleográficament  son  també  importants  les  notes  margináis,  perqué,  fetes  tot  lo  mes  aviat 
al  segle  XI,  y  ab  tot  relacionades  ab  les  probes  del  Ovetensis,  s.  VIH,  reproduhides  per 
Ewald  y  Loewe  en  los  Exempla,  tab.  V,  manifesten  la  llarga  duració  d'aque;.t  carácter  de 
lletra  per  Catalunya,  com  ho  manifesten  per  Castella'ls  exemples  Tab.  XXXIV  de  lesratlles 
publicades  del  Tolet.  14,  23,  a.  1070. 

(4)  Posteriorment  observo,  al  examinar  lo  catálech  deis  Rivipullenses,  fet  per  Etienne 
Baluze  al  any  1649  (París,  Bibl.  Nat.  Coll.  Baluze,  Nr.  372),  que'l  Nr.  41  d'aquesta  llista  (Jo- 
sephus  y  Orosius,  comp.  Nr.  81  del  antich  catálech  publicat  mes  avall),  contenía  la  data 
fol.  40  r.  del  ms.):  Fuit  scriptus  praedictus  liber  4  kalendarum  Septembrium  Era  1019.  Anno 
Domini  1011,  indictione  9;  per  consegüent,  durant  lo  pastorat  del  abat  Oliva. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  269 

del  monastir  de  Ripoll,  un  manuscrit  del  Forura  iudicum,  explicat  en  lo 
epígrat  com  a  copia  feta  per  Homo  bonus  levita  en  Barcelona,  l'any 
15  del  regnat  de  Robert,  rey  deis  franchs,  96  és,  al  any  101  i  (1).  Si  a 
Ripoll  li  vingué  de  fóra  un  manual  tan  important  com  lo  Forum  iudi- 
cum, y  no's  compongué  en  son  propri  Scriptorium,  diría  certamen! 
contra  d'ell;  mes  ab  tot,  no  apar  que  sía  axí.  En  la  biblioteca  del  Es- 
corial y  sots  la  signatura  Z.  II,  2,  s'hi  custodia  una  copia  del  Forum 
iudicum,  coneguda  com  a  «Códice  de  Cardona»,  de  la  qual  han  trac- 
tat  Hartel-Loewe  BPLH.  I,  132  s.  Ewald,  Reise,  282  s.,  y  també 
Ewald  y  Loewe  en  les  aclaracions  a  la  taula  XXXIX  de  sos  Exempla. 
Aquest  manuscrit,  que'l  bisbe  de  Vich,  Cardona,  dona  en  1585  a 
Felip  II  per  la  biblioteca  del  Escorial,  té  quasi  textualment  lo  mateix 
epígraf;  entre  les  petites  variants,  hi  ha  en  lo  Escorialensis  anno  XVI 
en  compte  de  anno  XV.  Axó'ns  prova  que  Homo  bonus  levita,  en  lo 
terme  de  dos  anys,  enllestí  dues  copies  del  Forum  iudicum,  de  les 
quals  una  estava  destinada  a  la  biblioteca  episcopal  de  Vich,  y  l'altra 
a  Ripoll.  De  manera  que  no  nos  equivocarém  al  pensar  en  certa  acti- 
tut  industrial  dedicada  a  la  transcripció  de  textes  jurídichs,  y  és  pro- 
bable que  la  administració  eclesiástica  prefería  provehirse'n  deis  que 
s'bi  dedicaven  per  ofici  que  no  ferlos  arreglar  en  son  propri  Scrip- 
torium. 

La  manca  de  noticies  precises  sobre  la  adquisició  o  composta  de 
manuscrits  per  lo  monastir  de  Ripoll  en  temps  del  pastorat  del  abat 
Oliva,  está  compensada  fins  a  cert  punt  per  l'antich  catálech  de  ma- 
nuscrits del  monastir,  aduhit  tan  sovint  en  la  present  investigado. 
Abans  d'exposarlo  segons  la  copia  mes  complerta  fins  avuy  inédita, 
pot  ser  será  bo  resumir  breument  los  datos  que  sobre  d'ell  s'han  pre 
sentat  fins  ara  (comp.  entre  altres  dalt,  p.  153  y  161,  not.  1). 

Lo  Rivipullensis  perdut  avuy,  olim  40,  és  la  font  comú  de  totes  les 
copies  y  edicions  del  catálech  publicades  fins  ara;  d'ell  va  copiar 
en  primer  lloch  Benito  Hivas  la  llista  (Biblioteca  de  la  Academia  de 
la  Historia,  Madrid,  Est.  27,  Gr.— 4.°  E.  N.  122).  Independent  de  la 
copia  de  Rivas  és  la  que  prengué  y  publica  Villanueva,  Viage  VIII, 
216  s.;  mas  aquesta  no  es  complerta,  lo  que  primerament  regonegué 
Ewald,  Viatge,  389,  qui  també  (a  exemple  de  Rivas),  cregué  en  l'ori- 
gen  oliviá  del  inventari.  Llástima  que  Ewald  dona  sóls  breus  extrac- 
tes de  la  copia  de  Rivas,  que  reproduhí  Becker,  Catalogi  antiqui, 
Nr.  49,  p.  134.  La  llista  presentada  per  Pellicer  y  Pagés,  p.  106,  repe- 
teix,  ab  poques  modificacions.  les  noticies  de  Villanueva;  los   «Hand- 


(1)  In  nomine  Domini  incipit  liber  iudicum  popularla:  quorum  mérito  iudicialis  senten- 
tia  premit.  Scriptum  videlicet  in  Barchinona  civitate  a  iussione  Bonus  homo  levita,  qui  et 
iudice:  a  rogatu  de  Sinderedo  diácono  fllium  quadam  (sic)  Fructuoso  Camilla  ad  discernendas 
causas  iudiciorum  inter  potentem  et  pauperem  noxium  et  innoxium  iustuin  et  iniustum  ve- 
ridicum  et  fallacem  rectum  et  erroneum  raptorem  et  sua  bene  utenti.  Cuius  libri  explicatio 
die  kalendas  Septembras  (sic)  anno  XV  regnante  Roberto  rege  francorum  in  Francia  • 


270  R.    BEER 

schriftenschatze»  apleguen  en  lo  Nr.  391,  p.  412  s. ,  lo  material  conegut 
en  aquell  temps  (1) 

Ofereix  difieultats  lo  fet  de  que'l  catálech  s'escrigué  depressa  y 
ab  moltes  abreviatures,  que  tant  Rivas  com  Villanueva  han  malentés 
repetides  vegades:  axis  Villanueva  llegí  Plutargus  en  lloch  de  Psalte- 
rium  argenteum  (comp.  dalt,  p  154)  y  copia  Iras  en  coraptes  de  resoldre 
Imnos;  Rivas  transcrigué  Iners  per  Lectionarios  (les  altres  equivoca- 
ciors  les  fan  observar  les  notes  de  la  meva  edició).  En  aqüestes  cir- 
cumstancies  hi  ha  cert  motiu  per  fer  conjectures,  no  obstant  m'atench, 
en  quant  és  possible,  a  la  copia  mes  complerta  de  Rivas,  flns  en  la 
numeració  que  segueix  ais  articles  constituhits  per  ell  (2),  empero 
afegeixo  les  variants  de  la  copia  de  Villanueva,  qui  llegí  millor  cer- 
tes  rubriques,  transcrigué  mes  complertament  y  considera  ab  mes  es- 
crúpol  la  serie  de  les  anotacions. 


Hic  est  brevis  Librorum  Sánete  Marie  * 


(1—3)     Bibliotecas  III. 
(4—5)     Moralia  II. 


(6—7)     Cartularia  II. 
(8—9)     Estiualia  II. 


(1)  Han  fet  observacions  a  punts  isolats  del  antich  catálech,  M.  Manitius,  Philologisches 
aus  alten  Bibliothekskatalogen  (flns  1300),  Frankfurt  a.  M.,  1892  ( Erzángungsheft  zum 
Khein.  Museum,  N.  F.,  vol  47),  com  també  J.  H.  Albanés,  La  Chronique  de  Saint  Víctor  de 
Marseille.  Mélanges  d'Archéologie  et  d'llistoire,  VI,  1S86,  227  ss. 

(2)  Que'ls  títols  de  les  obres  que  Rivas  presenta  separata,  no  sempre  signifiquen  voluuis 
independents,  se  veu  desseguida  (comp  Nr.  198  ss.)  la  descripció  antiga  també  presenta 
alguns  títols  aplegats,  que  Rivas  separa  (com  223  y  224).  Per  aquest  motiu,  per  no  haverse 
considerat  com  a  volums  independents  los  «Quaternioues  y  també  alguns  altres  números, 
com  encare  per  haverse  separat  los  códices  enviats  a  Montserrat,  pot  haver  donat  lo  campte, 
«volumina  192«. 

*  L'epígraf  no  contenía  cap  aditament  sobre'l  temps  de  la  formació  del  catálech,  ab  tot 
Rivas  assegura  que  la  inscripció  data  del  segle  XI,  y  afegeix  al  final  de  la  seva  copia:  «Este 
Cathalogo  presumo  se  formó  en  tiempo  del  Abad  Oliva».  Després  fa  memoria  (com  també 
Villanueva  VIII,  35)  d'un  inv.  ntari  format  ab  posterioritat  a  la  mort  d'Oliva  (Villanueva:  á 
14  de  marzo  del  año  1017)  en  lo  qui  constava'l  «Psalterium  argenteum»  (comp.  Nr.  117  del  ca- 
tálech) y  treya  la  suma:  et  suut  libri  numero  centum  XC  dúo.  Si  és  justa  la  identificado  del 
coleccionista  y  donador  de  manuscrita  Salomón,  (comp.  not.  ais  Nr  218-228),  aquella  data  ad- 
quireix  un  nou  afermament. 

(1—3)    Aqüestes  biblies  antigües  totes  tres  perdudes.  Hi  vas  encare  presenta  en  lo  Nr.  51  del 
seu  catálech:  Biblia  Sacra,  continens  Genesim,  Exodum,  Leviticum,  Numerum 
(sic),  Deuteronomium,  Libros  Josué,  Judicum  cum  Praefactionibus  D.  Hierony- 
mi  ..  es  un  libro  en  folio  de  letra  excelente  y  según  su  carácter  del  siglo  XI. 
(1—5)     Perduts.  Rivas  vegé  també  s*>Is  dos  exeinplars  de  les  sentencies  deGregori  (Nr.  49  y 
52,  los  dos  s.  XI)  y  un  códice   del  Líber  Pastoralis  (Nr.  182,  s.  X),  cap  manuscrit 
de  les  Moralia. 
(6—7)    Fins  los  trassumptes   perduts,  comp.  dalt  p.  146    Sobre   les  copies  del  segle  XVII, 
assats  extenses,  contingudes  en  la  collecció  Baluze  de  la  Biblioteca  Nacional  de 
París,  v.  p.  251,  not  2. 
(8—9)    Breviaris  o  Homilies,  comp.  en  lo  Salzburger  Katalog  Becker  115,  130:  due  omelie 
hiemales  et  estiuales.  Perdudes.  En  la  copia  del  catálech  de  Villanueva  segueixen 
ara  los  nombres  30-55. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         271 


(10—22)  Antiphonaria  XIII. 
(23—24)  Prosados  II. 
(25—27)  Prophetarum  III. 
("28—29)  Epístolas  Pauli  II. 
(30—33)  Passionaria  IIIL 
(34—35)  Collationes  II. 
(36—37)  Vitas  patrum  II. 
(38—40)  Textus  euang.  III. 
(41—51)  Missales  XI. 
(52—55)  Lectionaria  IIIL 
(56—57)  Dialogorum  II. 
(58—59)  Exameron  II. 

(60)  Ethimologiarum. 

(61)  Líber  de  Trinitate. 


(62)      Líber  omeliarum  super 
Jezechielera. 
(63—64)  Alii  homiliarum  II  su- 
per matheum. 

(65)  Super    luchara.    Super 

iohannem. 

(66)  Claudium. 

(67 — 68)  Líber  bede  cum  euan- 

geliis  II. 
(69)  Aimonis  I. 
(70 — 71)    Istoria    ecclesias- 

tica   II. 

(72)  Tripartita. 

(73)  Canticura  graduum. 


(10-22) 
(23—24) 
(31-35) 
(38-40) 


(41-51) 


(52-55) 

(56—57) 

(58-59) 

(60) 


(61) 
(62) 
¡3  -  64) 


(65) 
(6K; 


(67-68) 


(69) 


(70—71) 
(72) 
(73) 


Perduts,  un  espécimen  sencer,  en  lo  cod.  106,  fol.  26v. 

Perduts.  (25—27)  ídem.  (28-29)  ídem.  (30—33  ídem. 

Cassian.  Igualment  perduts.  (36—37)  Perduts. 

Villanueva  descriu:  Viage  VIH,  43  un  «códice  de  los  IV  evangelios  con  las  iniciales 
iluminadas  sin  distinción  de  capítulos,  escrito  en  el  siglo  XI>,  tal  vegada  un  deis 
enumeráis  aquí;  lo  manuscrit  deis  evangelis  que  imrnediatament  descriu  Villa- 
nueva  y  que  també  contenía  lo  «liber  sacramentorum  editus  a  S.  Gelasio  papa  ro- 
mano emendatus  a  beato  Gregorio»  no's  pot  presentar  aquí  ja  que  fóu  escrit  en 
1048  (segons  Eivas  Nr.  155). 

Perduts.  (En  lo  catálech  deis  Rivipullenses  fet  per  Etienne  Baluze  en  l'any  1649 
París,  Bibliothéque  Nationale,  Coll  Baluze  Nr.  372,  se  trova  en  lo  Nr.  132  folio 
21v  del  manuscrit,  la  curta  descripció:  «Liber  quiest  missale  uetus»). 

ídem   (Rivas  copia:  Iners:  Villanueva  lio  resolguó  bé). 

ídem.  Comp.  la  observació  a  4-5. 

Lo  Hexaemeron  de  Ambrosius  no'l  trovo  re   istrat  ni  en  lo  catálechantichnienlo  nou. 

Isidorus.  Perdut  Rivas  descriu  en  lo  Nr.  60 del  seu  catálech  un  manuscrit  (s.  XI)  que 
contenía  les:  «Ethimología  et  significationes  diversarum  rerum»  y  altres  curts 
fragments.  Senyals  déla  utilisació  de  les  Et  en  lo  cod.  106,  v  páí?.  243:  Tertiadi- 
visio  totius  numeri,  III,  8;  De  quadrifario  dei  opere,  comp  Is.  Et.  ed  Otto,  p.  637. 

No's  pot  comprovar.  (Augustinus  o  Hilarius) 

Avuy  Nr.  52  ab  lo  prólech  del  monjo  Guifred,  v.  dalt  p.  263. 

Villanueva  copia:  XL  Homelie  II:  super  Matheum-super  Lucam-super  Johannem; 
mes  en  la  copia  feta  per  Rivas  y  que  preném  aquí  per  base,  63-64  son  clarament 
separáis  del  65.  S'hauríende  comparar  del  catálech  de  St.  Gallen  Becker  22,146, 
entre  les  Augustiniana:  questionum  in  evangelium  mathei  et  luce  et  iohañ  libri 
IHin  vol.  I. 

Comp  63-64. 

Tal  vegada  la  intcrpretació  de  les  cartes  deis  corinthis  com  en  Pobbio  (Becker,  32, 
255)  de  Claudius  Taurinensis  (deixeble  del  bisbe  Félix  de  Urgell),  o  algún  altre 
deis  sens  comentaris  de  la  Biblia. 

En  lo  Nr.  57  de  Rivas  se  descriu  un  manuscrit:  «Expositiones  Evangeliorum  per  Be- 
dam»  ab  altres  fragments  (al  dessota'l  Carmen  del  bisbe  Oliva,  comp  dalt.  p  258). 
Villanueva  VIII,  36.  En  lo  mateix  manuscrit  també  la  Vita  S.  Nicolai  tracta* 
da  en  la  p.  168. 

Manifestament  Aimonius  (Haimo)  Floriacensis  Histoiiae  Francorum  libri  IV,  una 
copia  adquirida  poch  després  d'esser  escrita  (per  mijá  del  commercium  littera- 
rum  entre  Fleury  y  Ripoll,  v.  dalt  p.  249).  Perduda, 

Perduts.  (Eusebius). 

Perduda.  (La  Historia  ecclesiastica  vocata  tripartita  de  Aurelius  Cassiodorus). 

ídem.  (Ps.  119  ss.,  text  o  comentari). 


272  R.    BEER 


(74—75) 

Prosperum  11. 

(76) 

Porphirium  grecum. 

(77) 

Collectarum  I. 

(78) 

Liber   Sane  ti    bene- 

dicti. 

(79) 

Liber  de  natura  boni. 

(80) 

Geracbia. 

(81; 

Iosephum. 

(82)  Bede  de  temporibus. 

(83)  Confessiones. 
(84—85)  Pastoralia  II. 
(86—88)  Summum  bonum  III. 
(89—91)  Martirologia  III. 

(92)  Ortographia. 

(93)  Capitularem  K. 
(94—98)  Cañones  V. 


(71—75)  ídem.  Villanueva:  Prosperum  I  Comp.  Manitius,  Philologisches  aus  alten  Biblio- 
thekskatalogen,  Frankfurt  a.  M.  1892,  p.  118 

(76)  Villanueva:  Prophetarum  grecum   V.  la  nota  al  Nr.  80  del  catálech;  conip.  per  lo 

demés  dalt  p.  235. 

(77)  Comp.    Homelliarum    collectarum    I    in    Bobbio,    Becker    32,    650;    comp.    també 

Becker  36,  90. 

(78)  Es  ben  bó'l  manuscrit  explicat  per  Rivas  en  lo  Nr.  37,  per  Villanueva  VIII,  55  es  ,en 

lo  que  a  mes  de  la  regla  de  S.  Benet  hi  havía'ls  breus  escrita  del  monjo  Oliva, 
comp.  p.  259. 

(79)  Perdut.  Augustinus. 

(80)  Lo  manuscrit  avuy  perdut,  descrit  per  Rivas,  Nr.  33,  per  Villanueva  VIII,  44,  que 

ademes  de  «Hierarchia  S.  Dionysii  Areopagitae»  contenía  també  una  vita  S  Mar- 
tialis,  Fulgentii  ep.  de  flde  ad  Petrum  diaconum,  lo  «Liber  Porfirii»  y  les  Catego- 
riae  Aristotelis  ab  Augustino  translatae. 

(81)  Perdut.  Josephus  Flavius,  la  breu  indicació  donada  a  dalt  també  és  en  los  vells  ca- 

tálechs,  v.  Becker  91,  31  y  95,  79.  Aquesta  determinació  és  conformada  per  la  des- 
cripció  continguda  en  lo  catálech  deis  Rivipullenses  format  per  Baluze  en  1649 
(París,  Bibl.  Nat.  Coll.  Baluze  372)  en  lo  Nr.  41  (fol  7  v.  del  manuscrit):  in  folio 
magno  pondere  máximo  Liber  incipiens:  «Quoniam  bellum  quod  cum  Populo 
Romano  gesserc  Judaei  omnium  máximum  quae  nostra  aetas  uidit  quaeque 
auditu  percepimus»  etc.  Manca  una  declaració  del  autor,  mas  de  la  descrip- 
ción deduheix  positivament  que's  registra  un  exemplar  de  Josephus  Flavius 
de  bello  Judaico.  La  copia  procedeix  del  temps  del  abat  Oliva  (1011),  comp. 
dalt  p.  268,  not.  4. 

(82)  I.  H.  Albanés,  «La  Chronique  de  Saint-Victor  de  Marseille,  Mélanges  d'Archéologie 

et  d'Histoire»  VI  (1886)  287  ss.  volía  identificar  aquest  manuscrit  ab  lo  Vatic. 
Reg.  123,  car  creya  que'l  catálech  data  va  del  segleXII  seguintl'exposició  inexacta 
den  Villanueva.  Pero  lo  Reginensis  és  una  copia  enllestida  sois  després  de  la  for 
mació  del  present  catálech,  per  la  cual  sens  dupte  s'usaren  les  fonts  de  Ripoll. 
Mes  detalls  sobre'l  particular  y  sobre  les  relacions  de  Ripoll  ab  St.  Víctor  en  la 
segona  part  d'aquest  estudi. 

(83)  No's  pot  comprobar.  Per  lo  que  veig,  aquesta  obra  d' Augustinus  no  va  registrada 

tampoch  en  los  vells  catálechs  espanyols. 

(84—85)  Rivas  Nr.  182:  «Pastoralis  Gregorii  P.  P.  en  pergamino  del  siglo  X». 

(86—88)  Isidorus.  Tots  los  exemplars  perduts.  Posteriorment  trovo  en  lo  catálech  deis  Ri- 
vipullenses format  per  Baluze  (comp.  la  not.  al  41-51)  fol.  21v.  del  manuscrit  la 
següent  aclaració:  127  (sense  expressar  lo  format)  Liber  de  summo  bono  Beati 
Isidori.  ítem  confessio  seu  oratio  Beati  Ildefonsi  Toletanae  sedis  Archiepis- 
copi.  ítem  liber  eiusdem  de  virginitate  Sanctae  Mariae  contra  haereticos  et 
Judaeos. 

(89—91)  Un  d'aquests  exemplars  idéntich  ab  lo  cod.  40  de  la  llista  Rivas,  que  al  principi  con- 
tenía un  «Necrologium  Monachorum  et  Benefactorum  Monasterii  Rivipulli».  So- 
bre les  altres  pesses  del  manuscrit  comp.  p  153  y  269. 

(92)  Cassiodor. 

(93)  Lo  manuscrit  conservat  encare  avuy,  Nr.  40  comp.  p.  266.  Rivas  y  Ewald,  Reise  389, 

supleixen  bé  K:  Karoli 
(94—98)  Sobre'ls  manuscrita  de  Ripoll  deis  cationes  concüiorum  y  la  copia  moderna  d'un 
exemplar  conservada  encare,  v.  dalt  p.  245. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  273 


(99—104)  Glossas  VI. 
(105—107)  Lib.  iudices  III  dúo 

uetustissima. 
(108-109)  Decada  II. 

(110)  Metodium. 

(111)  Tópica. 

(112)  Sententiarum    pa- 

ruum. 

(113-116)  Medicinalia  IIII. 

(117 — 140)  Psalterium  argen- 
teum  alios  XXI  et 
unum  toletanum  et 
alteruui  trí^licum. 

(141—150)  Ymrs  X. 


(151-157)  Orationes  VIL 


(158) 

(159) 

(160-161) 

(162) 

(163) 

(164) 

(165) 

(166—167) 

(168) 


Doctrina  Christiana. 
Gesta  iulii. 
Amelarii  II. 
Espositum  regule. 
Sententiarum     Gre- 

gorii. 
Registrum   Augus- 

tini. 
Euipium. 
Epacticum  II. 


Regum. 


(110) 

(ni) 

(112) 


;99— 104)  Un  hermós  exemplar  conservat  encare  en  lo  cod.  74,  comp.  p  236  y  245. 
(105-107)  III.  dúo  uetustissima;  manca  en  Rivas  Un  exemplar  n'era  la  copia  de  Homo  bonus 
del  any  1011,  comp  p.  269;  com  a  residuu  d'un  deis  uetustissima,  havém  pres 
p.  161  les  contra-cobertes  del  cod.  46. 
(108—109)  II.  manca  en  Rivas.  Pot  ser  les  Decadae  Psalmorum,  p.  ex.  en  Saint-Riquier 
(Becker  11,  24),  mas  aqüestes  hauríen  flgurat  en  lo  Nr    117-140;  per  axó  mes 
aviat  les  Décades  sancti  Augustini  super  psalmos  com  en  St.  Gallen  (Becker, 
22,  153S.) 
Independent  no's  pot  comprobar.  Metodii  Paterensis  de  errore  hominum,  en  lo 

cod.  106,  fol.  117. 
Boethius.  Comp.  dalt  p.  234. 

Pot  ser  extractes  de  Tajo,  cod.  49,  v.  p.  161.  Comp.  Nr.  163  del  catálech. 
(113  116)  Perduts.  Copies  mes  recents  d'escrits  sobre  medicina  en  lo  cod.  181,  v.  p.  141. 
(117— 140)  Irremissiblement  perduts.  Rivas  encare  vegé  (Nr.  117  del  seu  catálech)  un  Liber 
Psalmorum   iuxta  editionem  LXX  interpretum  a  sancto  Hieronymo  editum 
8.  X— XI.  Per  lo  psalteri  d'argent  v.  p.  151. 
(141—150)  Axí  Rivas  ab  la  observació:  ^entiendo  Jeremías»;  s'hauría  de  pensar,  donchs  en 
déu  exemplars  deles  Lamentationes  per  l'ús  del  Chor  (durant  la  quaresma); 
pero  Villanueva  llegí  Ims  X.  que  Aug.  Engelbrecht,  sens  dubte  interpreta  bé 
com  Imnos  (Imnarios). 
(151-157)  Darrera  aquest  article  y'l  197,  Rivas  deixá  dúes  ratlles  de  punts,  per  no  poguer 
llegir  les  dúes  inscripcions  scgüents:  és  possible  que  aquí  o  darrera'l  197  hi 
anés  consignat  lo  códex  avuy  perdut  ab  lo  liber  Prognosticorum  f  uturi  saeculi 
de  Julianus  Toletanus,  que  Villanueva,  Viage  VIII,  51  atribueix  al  segle  XI,  y 
Rivas  (Nr.  158)  al  X  o  al  XI. 
Augustinus.  Perdut. 

Perdut.  C  Julius  Caesar,  comp.   lo  catálech  deis  llibres  de  Le  Becq:  Gesta   Cae- 
saris,  in  alio  gesta  Caesaris  et  Orosii,  Becker  86, 100  s.  Comp.  també  Manitius, 
Philologisches  aus  altem  Bibliothekskatalogen,  p.  24. 
(160—161)  Rivas  registra  en  lo  Nr.  76  y  162:  Liber  officiorum  Amalarici  episcopi  ad  Carolum 
regem;  abdós  exemplars  perduts. 
Naturalment  ¡S.  Benedicti.  No  conservat. 
Perdut.  Rivas,  Nr.  49:  Liber  Sententiarum  Gregorii  papae  urbis  Romae.  «Letra 

muy  hermosa  del  siglo  XI.»  Comp.  Ewald,Reise  390. 
Perdut. 

Lo  códice  de  Eugippius  de  que  s'ha  parlat  minuciosament  mes  amunt,  p.  164. 
(166—167)  Perduts.  Tal  vegada  Isidoro,  comp.  Rivas  Nr.  36:  Isidorus  super  Penlateucum  et 
super  lib.  Regum  etc.  8.  X— XI.  Comp.  també  Becker  8,  26. 
(168)      Comp.  la  nota  al  nombre  anterior. 


(168; 

a  59) 


(1621 
(163) 

(164) 
(185) 


1910.— 30 


274 


R.   BEER 


(169)      Genera  officiomm. 
(170-171)  Augustin.  TI. 


(172)       Alius  líber  de  com- 
puto. 


Libri  artium 


(173—176)  Donatos  lili. 

(195—196) 

Breuiarios     lectio- 

(177—178)  Priscianos  II. 

num  II. 

(179— 1H0)  Priscianellos  II. 

(197) 

Legem  romanum. 

(181—182)  Virgil.  II. 

(183—185)  Sedul.  III. 

11 

(198) 

(186—187)  Constructiones 

Quaterniones  de  boe- 

una  cum  Aratore. 

tii  et  alius  deiuuenal 

(188—189)  Ysagoges  II. 

(199) 

Quaterniones    albof. 

(190)       Cathegorias. 

(200) 

Alter  de  XII  signis. 

(191)       Peri  ermenias. 

(201) 

Alius  de  Athanasio. 

(192)       Macrobius. 

(202—206)  Missales  toletanos  V. 

(193)       Boetius. 

(207) 

Liber  de  horis. 

(194)       Conimentum   V 

ir- 

(208—209)  Quaterniones    de 

gilí. 

computo  II. 

(169)           Perdut.  Isidorus. 

(170—171)  Rivas  registra  en  lo  Nr.  35:  Sermone 

s  D.  Augustini  s. 

X— XI.  S'hauría  de  recordar 

també'l  Miscelani  tractat  seriosament  p.  155,  que  conté  en  primer  terme  quaes- 
tiones  Augustini;  després  lo  catálech  deis  Rivipullenses  arreglat  per  Baluze 
(comp.  not.  al  Nr.  41—51)  descriu  en  lo  Nr.  113  (fol.  21  del  manuscrit)  lo  següent 
ms.:  «in  fol.  Liber  Beati  Augustini.  Continet  capitula  84  de  caritate,  de  patien- 
tia,  de  dilectione,  de  humilitate,  de  indulgentia,  de  compunctione,  de  oratione, 
de  relinquendo  saeculo  etc.  Post  médium  ait:  Incipit  liber  Sancti  Augustini 
Antistitis  Hipponen8is  de  conflictu  vitiorum  et  de  machina  virtutum.  Post 
tractatum  hunc:  Incipit  liber  de  quatuor  virtutibus  cardinalibus»;  finalment 
fol.  22v.:  147  (altra  vegada  sense  indicació  del  format)  «Liber  Sancti  Augustini 
Episcopi  vetustissimus  et  a  blattis  semicomestus.» 
172)  Villanueva  qui  presenta  un  altre  ordre  de  les  inscripcions  (comp.  p.  270)  posa 
aquest  nombre  darrera'l  208-209  del  present  catálech  non  és  manifestament  lo 
lloch  que  li  toca. 

(173-176)  Perduts.  Rivas  Nr.  41:  Grammatica  Donati,  sense  mes  explicacions.  Sobre'ls  libri 
artium  comp.  dalt  p.  234. 

(177—178)  Un  Prisciá  magníflch  conservat  encare  avuy  en  lo  cod.  59.  Per  aquest  nombre  y'ls 
següents  del  libri  artium  comp.  dalt  p.  231. 

(183—185)  Comp.  Manitius,loc.  cit.  128.        (186—187)  Comp  ibid.  144.        (192)  Comp.  ibid.  108 
(193)      Comp.  ibid.  135  y  p.  234  d'aquest  estudi. 

(195—196)  Perduts. 

(197)  Evidentment  un  exemplar  de  la  Lex  Romana  Visigothorum,  notoriament  edi- 

tada d'una  manera  exemplar  per  Gust  Haenel  y  del  qual  se'n  ha  conservat  en 
Espanya  sóls  una  antiga  copia  (en  la  biblioteca  de  la  catedral  de  León). 

(198)  Quaterniones  de  Boetii  idéntich  ab  lo  códice  168,  comp.  dalt  p.  144.  Manitius  loe. 

cit.  135.  Per  Juvenal  en  Ripoll,  comp.  dalt  p.  236. 

(199)  Així  Rivas  y  Ewald;  Becker  tal  vegada  just:  albos. 

(200)  D'aquí  tal  vegada  la  inscripció  en  lo  cod.  106,  fol  75v. 

(201)  No's  pot  comprobar. 
(202—206)  Tots  perduts.  Comp.  p.  159,  not.  2. 

(207)     Rivas   y  Villanueva;  heris.   Segur  lo  códice  225,  encare  conservat  avuy,  comp 
dalt  p.  237. 
(208—209)  Rivas  162:  Liber  computorum  (devant  la  copia  de  Amalarius)  s.  X-XI.  Terdut. 


LOS  MANUSCRlTS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         275 


(210) 

Terentius. 

A 

(211) 

Arithmetica. 

(214) 

Auianum. 

(212) 

Música. 

(215) 

Quiratui. 

(213) 

Liber    ciceronis    de 

(216) 

Liber  dialectice. 

Amicitia. 

(217) 

Coramentum  partium 

Hos  libros  dedit  salomón  pro  ermengaudo  filio  suo 


(218) 

Vita  Sancti  Gregorii. 

(219) 

Prosperum. 

(220) 

Dúos  Cañones 

(225) 

(221) 

Sententias    Ysidori 

cum  eius  crónica. 

(226) 

(222) 

Donatura  I  cum  Ser 
uiolo. 

(223) 

Priscianulo  iuniore 
ac   Remigio   uel 
commentum    par- 

(227) 

tium       maiorum 

(228) 

siue  medio  titulo. 

(224) 

ítem   alium  Priscia- 

nulo  cum  declina- 

tionibus. 
Eiusdem  in  XII  uir- 

gilii  uersibus. 
Et  maiorem  Priscia- 

num  de  Construc- 

tionibus. 
Et   Centimetrum   de 

uirgilio  siue  iuue- 

nale. 
Et  boetium  de  con- 

solatione    siue    de 

trinitate. 


(210)  Perdut.  Comp.  p.  236.  Aquesta  inscripció  y'ls  nombres  següents  no  consten  en  la  edi- 

ció  del  catálech  de  Villanueva,  y'ls  publicara  ací  per  primera  vegada  segons  la 
copia  arreglada  per  Benito  Rivas. 

(211)  Perdut,  comp.  per  lo  demés  Nr.  198  d'aquest  catálech  y  p.  234  d'aquest  estudi. 

(212)  Perdut    (Boéthius).    En   lo    catálech    deis    Rivipullenses,    format    per   Baluze 

^comp.  not.  al  41-  51)  hi  trovo  registrat  sots  Sv  101  (fol.  15r.  del  manuscrit):  <in 
fol.  Liber  inscriptus  Música  Boecii  simul  cum  Rhetorica  Ciceronis.» 

(213)  Perdut.  (214)  Perdut. 

(215)  Així  clarament  en  la  copia  de  Rivas;  jo  llegeixo  Oratium,  comp.  dalt  p.  236;  aques- 
ta accepció  és  confirmada  indirectament  per  lo  catálech  deis  Rivipullenses  fet 
per  Baluze  (comp.  not.  alNr.  41—51),  puig  que  allí's  testifica  la  existencia,  no 
documentada  en  lloch,  d'un  códice  ripollés  de  Horaci;  sots  lo  Nr.  189  (fol.  26v 
del  manuscrit)  Uegím:  Quinti  Horatii  Placci  Venusini  Poétae  lyrici  poémata 
omnia.  Maecenas  ata  vis  edite  regibus  O  et  praesidium  et  dulce  decus  meum  etc. 
totus  ipsius  textus  sine  hypomnematis. 
(216;     Perdut.  (217)  Perdut  (Prisciá). 

1218-228)  Lo  donador  d'aquests  códices  és  idéntich  ab  aquell  Salomón  que  s'anomena  com  a 
remitent  de  manuscrits  (a  fi  de  copiarlos;  en  la  carta  de  Poncius  endrecada 
a  Johannes,  comp.  dalt  p.  268  not.  2. 

(218)  En  lo  cod.  52  conservat  encare,  la  Vita  Gregorii  de  Johannes  Diaconus  precedeix 

les  Homilies  de  Gregori  in  Ezechielem. 

(219)  Perdut.  (220)  Comp.  Nr.  94—98  d'aquest  catálech. 

t,22i)      Perdut.  (222)  Perdut  (comp.  Nr.  173-176  d'aquest  catálech). 

(223)  En  la  copia  feta  per  Rivas  separat  clarament  de  Nr.  222  per  lo  punt,  mes  pertanyent 

a  ell  sintácticament.  Ja  que  siue  s'usa  repetides  vegades  copulativament  en 
aquesta  part  del  catálech,  buscava  en  medio  titulo  lo  títol  corromput  d'un  escrit 
gramatical,  mas  en  va;  així  conserva  la  rahó  una  idea  exposada  per  Ph.  Aug.  Be- 
cker  de  cambiar  siue  en  sine  y  veure  en  la  cláusula  explicativa  una  indicació 
de  la  manca  d'un  títol  mitjer. 

(224)  Perdut.  (225)  Perdut.  (226)  Comp.  Nr.  177—178  del  catálech. 
(227)      Perdut.  Rivas  llegeix  Centimentitum.  (228)  Perdut. 


276 


R.   BEER 


In  Montesserate 


(229) 

Missale  I. 

(232) 

Ymnos. 

(230) 

Sermonarium  I. 

(233) 

Antifonarium  I. 

(231) 

Rabbanum. 

(234) 

Porphirium. 

(239) 

Beda  cum  sichoma 

(235) 

Et  Augustini. 

chia    siue    Quint 

(236—237) 

Dúo  commenta  Por- 

(!)  ac  Cattone. 

phirii 

(240) 

Centonem   in    euan 

(238) 

Commentum  boetii 

gelio. 

super    Augusti- 

(241) 

Sedulium. 

num  uel  Aristote- 

(242) 

Ac  oratore. 

lem. 

(243) 

Et  iudicum. 

Petrus  pro  Johawiw  dedit 


(244)  tí  Amelarii. 

(245)  Augustinum  de  doc- 

trina christiana. 


(246)       Et    altercationem 
Athanasii  et  Arrii. 


Encare  que,  com  ja  s'ha  fet  notar  (comp.  dalt  p.  270,  not.  2),  ais 
nombres  que  acompanyen  al  precedent  catálech  no  sempre'ls  hi  co- 
rresponguin  volúmens  independents,  no  obstant  la  seva  publicació  feta 
per  primera  vegada  segons  la  copia  mes  completa,  permet  un  bon  cop 
d'ull  de  la  feconditat  de  la  biblioteca  del  monastir  de  Ripoll  sots  lo 
pastorat  d'Oliva-,  cap  biblioteca  espanyola  daquell  temps  pot  posarse 
al  costat  de  la  de  Ripoll—  exceptúan t  tal  vegada  la  biblioteca  de  la 
iglesia  catedral  de  Toledo  sobre  l'estat  de  la  qual  en  la  primera  meytat 


(232) 
(238) 
(241) 
(242) 


(243) 


(244) 
f245) 
(246) 


Referent  a  aquests  manuscrita  tramesos  a  Montserrat,  absolutament  perduts,  recor- 
dis  que  Oliva  guanyá  altra  vegada  per  Ripoll  lo  convent  de  Santa  Cecilia  de 
Montserrat  en  1023;  comp.  dalt  p.  253. 

Rivas:  Tmi.  (234—237)  Comp.  dalt  p.  234  y  236. 

Comp.  dalt  p.  234.  (239)  Comp.  dalt  p.  234  y  239.  (240)  Perdut. 

Comp.  daltp.  240.  Independent  no  pot  comprobarse. 

Aratore.  Comp.  Manitius  loe.  cit.  p.  144.  Rivas  registra  sots  lo  Nr.  254  del  seu  ca- 
tálech: Magister  Johannes  de  Ecclesiae  sacramentis.  Liber  Aratoris  subdiaconi 
en  verso  exámetro  en  pergamino,  su  letra  del  siglo  XI. 

Un  Forum  iudicum  (comp.  Nr.  105—107  d'aquest  catálech).  si  Rivas  va  copiar  bé; 
mas  lo  llibre  de  dret  no  quadra  gens  ab  los  textes  precedents,  per  lo  que  Wilh. 
Weinberger  parlantne  llegeix  Iuuencum. 

Comp.  Nr.  160—161  d'aquest  catálech. 

Perdut. 

Vigilius  Thapsensis.  Perdut.  Una  copia  posterior  en  lo  códice  procedentde  Ripoll, 
de  la  Biblioteca  Nacional  de  París  F.  lat.  5132  fol.  26  ss.;  comp.  Cat.  cod.  ms. 
Bibl.  regiae  IV,  42  y  E.  du  Méril,  Poósies  populaires  latines  du  moyen  age 
París  1847,  p.  303. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MÓNASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  277 

del  segle  XI,  no  teníra  proves  documentáis;  fóra  d'Espanya  en  aquella 
época,  sóls  petites  biblioteques  conventuals  y  encare  sois  les  mes  fa- 
moses  com  p.  ex.  Bobbio,  St.  Gallen,  Lorsch,  Keichenau,  superaven  en 
nombre  de  manuscrits  a  la  llibrería  de  Ripoll.  Lo  catálech  de  Ripoll  és 
també  notable  per  96  que,  si  be  seguint  en  la  formació  la  preponde- 
rancia numérica  deis  catálechs  d'altres  biblioteques  y  presentant  pri- 
merament  'ls  textes  bíblichs  y  litúrgichs,  després  los  profans  y  les  ad- 
quisicions  posteriors,  ofereix  encare  la  particularitat  que'ls  textes 
d'estudi  profans  (libri  artium)  donaven  a  la  biblioteca;  lo  catálech  tam- 
bé'ns  manifesta,  com  cap  altre  testimoni,  la  pérdua  colossal  que  ha 
sofert  la  rica  colecció  a  travers  deis  segles.  Los  manuscrits  bíblichs  y 
litúrgichs  son  quasi  completament  perduts,  degut  a  son  constant  ser- 
vey  y  al  arreconament  devant  luxoses  produccions  impreses;  alguns 
códices  patríslichs  y  alguns  auxiliars  de  estudis  científlchs  és  tot  lo  que 
s'ha  conservat  fins  avuy  día  de  la  espléndida  riquesa  d'altre  temps. 
Aixís  lo  catálech,  ab  altres  fonts  aduhides  mes  amunt,  és  lo  millor  mijá 
per  regonéixer  la  base  sobre  la  qual  pogué  anarse  desenrotllant  la 
vida  literaria  en  lo  mónastir  fins  a  l'acabament  de  la  edat  mitja;  expo- 
sarho  valentnos  deis  códices  mes  importants  conserváis  deis  temps  pos- 
teriors, és  l'objecte  de  la  segona  part  del  present  estudi. 

Ab  l'adjutori  de  la  Academia  Imperial  de  Ciencies  y  mercés  a  la 
ajuda  especial  dispensada  per  lo  difunt  vispresident  de  la  Academia 
Wilhelm  de  Hartel,  per  lo  secretari  de  la  secció  filosófico-histórica 
Josef  de  Karabacek  y  per  lo  membre  corresponent  d'aquestes  investi- 
gacions  August  Engelbrecht,  ha  estat  possible  complementar  en  la  Bi- 
blioteca Nacional  de  París  lo  material  ja  anteriorment  aplegat  estu- 
diant  una  colecció  rica  principalment  en  fonts  d'aclaració  per  nostre 
objecte;  part  deis  suplements  s'ha  utilitzat  ja  a<?í  abans  d'acabarse  la 
estampació,  altres  resultáis  deis  escorcolls  fets  a  París  que  obren  pers- 
pectives  desitjades  sobre  la  posterior  activitat  literaria  del  mónastir 
s'exposarán  en  la  segona  part  del  tractat. 

Per  mes  rica  y  feconda  que's  presentí  la  esfera  intelectual  de  Ri- 
poll també  en  los  segles  posteriors,  depenja  no  obstant  essencialment, 
com  s'ha  raanifestat,  de  la  base  ferma  que  Oliva  sapigué  sentar  durant 
lo  periode  álgid  del  mónastir;  en  son  temps  Ripoll  devingué  lo  que 
P.  Piferrer,  un  deis  mes  erudits  coneixedors  de  Catalunya,  exposa  del 
mónastir  (Recuerdos  y  Bellezas  de  España  II,  270  s.):  «Panteón  de  los 
condes  de  Barcelona,  sepulcro  de  los  de  Besalú,  precioso  archivo  de  la 
historia  de  los  siglos  medios,  monumento  arquitectónico  donde  estaba 
vivamente  reflejado  el  pensamiento  de  toda  una  época.» 


278  NOTICIAS 


Lamines 


(S'hau  reproduit  solament  les  senyalades  ab  los  nombres  2,  3,  7  y  12,  reproduccions 
respectivament  marcades  ab  los  nombres  I,  II,  III  y  IV.) 

1.     Cod.  46,  253  X  322  mm,  Contra-cobertes,  Fragments  d'un  Forum 

iudicum  s.  VIII  (?)— IX.  Comp.  p.  161. 
2.  3.   Cod.  49,  246  X  324  mm.  Fol.   137r  Taio,  Sententiarum  libri  V, 

acabament;  Fol.  137v  De  trinitate  diuinitatis  quaestionibus  s.  X 

(911).  Comp.  p.  162. 
4-9.  Cod.  106,  225  X  265  mm,  s.  X. 

(4).  Fol.  26v :  Dominica  in  primo  nocturno  .  .  .  Antiphona 
inscrita  posteriorment),  Fol.  27r  :  Libellus  emendatio- 
nis  del  prebere  Leporius,  acabament;  epígraf  del  pri- 
mer llibre  deis  Soliloquia  de  Augustinus,  comp.  p.  240. 

(5).  Fol.  50^  ,  5F  :  Disticha  Catonis,  Prol.— I,  34,  comp.  p.  240. 

(6).  Fol.  75v :  Sedulius  Hymnus  I,  95  —  110,  al  dessota  una  ta- 
bula signorum,  comp.  p.  240.  Fol.  76r  fragments  de  un 
text  del  Corpus  deis  gromátiehs,  comp.  p.  241. 

(7.  8).  Fol.  77v,  78r  ,  80v ,  81v :  Fragments  del  meteix  text, 
comp.  p.  241. 

(9).  Fol.  89v :  37  hexámetres  ab  un  vers  acróstich  y  dos  de 
diagonals,  comp.  p.  242.  Fol.  90r  :  De  generibus  nume- 
rorum  entre  altres  (en  part  extr.  de  les  Etym.  de  Isido- 
ro), comp.  p.  243. 

10.  Cod.  42,  257  X  347  ™™>  s.  XI.  Fol.  4V  (inscrit  posteriorment): 

Vita  Sancti  Philippi.  Fol.  5r  :  Oliva  monachus,  Carmen  de  Mu- 
sica.  Comp.  ps.  143  y  261. 

11.  Cod.  40,  300  X  360  mm,  s.  XI.  Fol.  63v  :  Versus  in  natale  apos- 

tolorum  Petri  et  Pauli.  Comp.  p.  268. 

12.  Cod.  168,  138X203  mm,  s.  XI.  Fol.  5V :  Boethius  de  Arithme- 

tica  I,  4.  Comp.  ps.  143  y  268. 

(Seguirá) 


NOTICIAS 

Han  fallecido  en  Madrid  el  académico  honorario  D.  Melchor  de  Pa- 
lau  y  Cátala,  y  en  Valencia  y  Santiago  de  Compostela,  respectivamen- 
te, los  académicos  correspondientes  D.  José  Casany  y  Alegre  y  Don 
Antonio  López  Ferreiro,  canónigo  de  la  Iglesia  Metiopolitana  de  Gali- 
cia. La  Academia  ha  hecho  constar  en  actas  el  profundo  sentimiento 
por  estas  irreparables  pérdidas. 


En  sesión  del  día  15  de  enero  leyó  D.  Fernando  de  Sagarra  una 
noticia  histórico-descriptiva  de  los  sellos  catalanes,  estudiados  recien- 


NOTICIAS  279 

teniente  en  Madrid;  en  la  del  29  del  propio  raes,  D.  Guillermo  de  Broca 
dio  á  conocer  el  trabajo  del  Sr.  Hinojosa,  sobre  la  admisión  del  Dere- 
cho romano  en  Cataluña,  que  se  publica  en  el  presente  número;  en  la 
de  15  de  febrero  presentó  D.  Federico  Rahola  unas  notas  léxico-gráfi- 
cas del  correspondiente  Sr.  Vancells,  y  leyó  un  trabajo  propio  sobre  la 
Revolución  en  la  América  latina.  En  la  del  2  de  marzo  el  Sr.  Sagarra 
dio  lectura  á  un  estudio  histórico-descriptivo  de  los  sellos  del  Conde 
Ramón  Berenguer  IV  de  Barcelona,  los  más  antiguos,  entre  los  catala- 
nes, conocidos  hasta  ahora,  y  en  la  del  22  del  mismo  mes  ha  dado  á  co- 
nocer D.  Isidro  Bonsoms  su  traducción  del  alemán  de  algunos  capítulos 
del  libro  Der  frankische  vicecomitat,  del  profesor  Sickel,  referentes  á 
la  institución  del  vizconde  en  Provenza,  Narbona  y  Cataluña. 


En  la  mencionada  sesión  del  día  2  de  marzo  han  sido  nombrados, 
por  unanimidad,  académicos  correspondientes:  D.José  Anglade,  en  To- 
losa  de  Francia;  D.  Guillermo  J.  de  Osma,  en  Madrid,  y  D.  Pedro  Co- 
nard,  en  Lyón. 

El  Excmo.  Sr.  Alcalde  presidente  del  Ayuntamiento  de  Zaragoza, 
comunicó  á  esta  Academia,  con  fecha  16  de  marzo,  que  iba  á  consti- 
tuirse una  Junta  promotora  de  la  conmemoración  del  Interregno  en  la 
sucesión  de  Aragón,  que  acabó  por  la  sentencia  de  Caspe,  é  invitando 
á  la  Corporación  á  designar  á  uno  de  sus  académicos  residentes  en 
aquella  capital,  para  formar  parte  de  la  expresada  Junta.  La  Acade- 
mia, en  sesión  del  22  del  propio  mes,  ha  designado  para  dicho  cargo 
al  correspondiente  D.  Eduardo  Ibarra  y  Rodríguez. 


Ha  fallecido  en  París  el  barón  Jules  Goury  duRoslan,  ministro  de 
primera  clase  en  el  Tribunal  de  Cuentas  de  Francia,  Académico  co- 
rrespondiente de  la  Real  Academia  de  Ciencias  Morales  y  Políticas  de 
Madrid.  Habiendo  aprendido  el  idioma  castellano  desde  muy  joven  en 
la  Nueva  Granada,  donde  nació,  tenía  el  Sr.  Goury  particular  afición 
para  las  cosas  de  España.  Hace  unos  años  había  escrito  una  Histoire 
économique  de  VEspagne,  de  que  sólo  dio  á  luz  el  tomo  primero  «Fun- 
dación de  las  colonias  griegas  y  fenicias  é  historia  económica  hasta  la 
conquista  de  los  Visigodos».  Su  obra,  aunque  incompleta,  es  de  mucho 
valor,  pues  en  la  introducción  resumió,  de  manera  notable,  sus  ideas 
sobre  el  desarrollo  social  de  España  y  las  causas  de  sus  prosperidades 
y  desgracias.  Además,  se  había  ocupado  muchísimo  de  la  historia  de 
la  Hacienda  y  de  los  Tribunales  de  Cuentas  en  la  antigua  Francia. 


Obras  recibidas:  La  loza  dorada  de  Manises  en  el  año  1454,  cartas 
de  la  Reyna  de  Aragón  á  D.  Pedro  Bou,  apuntes  sobre  cerámica  mo- 
risca, por  D.  Guillermo  J.  de  Osma  (Madrid,  1906).—  Los  maestros  alfa- 


280  NOTICIAS 

reros  de  Manises,  Paterna  y  Valencia,  contratos  y  ordenanzas  de  los 
siglos  XIV,  XV y  XVI,  apuntes  sobre  cerámica  morisca,  por  D.  Gui- 
llermo J.  de  Osma  (Madrid,  1908). — Azulejos  sevillanos  del  siglo  XIII, 
apuntes  sobre  cerámica  morisca,  por  D.  Guillermo  J.  de  Osma  (Ma- 
drid, 1909). — Las  divisas  del  Rey  en  los  pavimentos  de  «obra  de  Mani- 
ses» del  Castillo  de  Ñapóles,  años  1446-1448,  apuntes  sobre  cerámica 
morisca,  por  D.  G.  J.  de  Osma  (Madrid,  1909).  -Los  letreros  ornamen- 
tales en  la  cerámica  morisca  del  siglo  XV,  por  D.  G.  J.  de  Osma,  ex- 
tracto de  «Cultura  Española»  (Madrid,  1908). — Discurso  de  recepción 
en  la  Real  Academia  de  Bellas  Artes  de  San  Fernando,  por  D.  Gui- 
llermo J.  de  Osma  (Madrid,  1909). — La  protección  arancelaria,  análi- 
sis de  su  coste  y  de  su  justificación,  discurso  de  recepción  en  la  Real 
Academia  de  Ciencias  Morales  y  Políticas,  por  D.  G.  J.  de  Osma  (Ma- 
drid, 1908). — Autos  de  fe  de  la  Inquisición  de  México,  con  estrados  de 
sus  causas,  1646-1648,  tomo  28  de  los  «Documentos  inéditos  ó  muy 
raros  para  la  historia  de  México»,  publicados  por  Genaro  García  (Mé- 
xico, 1910). — Catálogo  de  los  principales  artículos  publicados  en  las 
Revistas  de  la  Biblioteca  del  Colegio  de  Abogados  de  Barcelona  (Barce- 
lona, 1909). — La  Biblia  valenciana  de  Bonifacio  Ferrer,  una  hoja  in- 
cunable del  apocalipsis,  por  L.  Tramoyeres  Blasco,  (extracto  de  la 
Revista  de  Archivos,  Madrid,  1910). — La  Ilíada,  versión  directa  y  lite- 
ral del  griego,  por  D.  Luis  Segalá  y  Estalella  (Barcelona,  1908).  —  The 
Inquisition  in  the  Spanish  Dependencies  by  Henry  Ch.  Lea,  crítica  de 
esta  obra,  por  el  Dr.  Michele  Pinna  (Cagliari,  1910).— Aclaración  his- 
tórica, el  arma  de  infantería  en  el  levantamiento  del  2  de  mayo  de  1808, 
por  D.  Fernando  de  Antón  del  Olmet  (Madrid,  1908).  —  Bulgaria  y 
Rumania,  notas  de  viaje,  por  D.  Joaquín  de  la  Llave  (Madrid,  1909). 
—  El  Arzobispo  D.  Antonio  Agustín,  nuevos  datos  para  su  bio- 
grafía, por  D.  Ricardo  del  Arco  (Tarragona,  1910).  —  Mullerament 
de  Vlnfant  en  Pere  de  Cathalunya  ab  Madona  Constanca  de  Sicilia, 
por  Daniel  Girona  y  Llagostera  (extret-  del  volúm  de  treballs  del 
Congrés  de  la  Corona  dAragó  dedica't  al  Rey  Jaume  I,  (Barcelo- 
na, 1909). — Acta  de  la  sesión  pública  de  la  Academia  Provincial  de 
Bellas  Artes  de  Barcelona,  con  el  discurso  de  D.  Raimundo  Casellas 
(Barcelona,  19C9). — Rumania,  conferencias  en  la  Sociedad  Geográfica 
de  Madrid,  por  D.Joaquín  de  la  Llave  (Madrid,  1909).— Napoleón  et 
la  Catalogne  (1808-1814),  la  captivité  de  Barcelone,  por  Pierre  Conard 
(París,  1910). — El  trust  del  capital  y  el  sindicato  obrero,  discurso  por 
D.  Federico  Rahola  en  la  Academia  de  Jurisprudencia  (Barcelona,  1910). 
— El  principe  de  los  genealogistas  españoles  D.  Luis  de  Solazar  y  Cas- 
tro, por  D.  Marcelino  Gutiérrez  del  Caño  (Madrid,  1910).— Política  es- 
piritual, discursos  académicos  y  parlamentarios,  por  D.  Joaquín 
N.  González  (Buenos  Aires,  1910). 


Año   X  T>/^T    rrT'T'M  Núm.  38 


BOLETÍN 


DE    I. A 


Real  /icademia  de  Buenas  Letras 

— DE  BAIU-EDONA — 


— Í3 


ABRIL   Á   JUNIO   DE   l°10 


& — 


LA    AORT  DEL   REY    AARTÍ  « 


Avuy  precisament  té  lloch  lo  V1'  centenari  de  la  mort  de  Martí 
l' Huma,  d'aquell  rey  en  qui  s'extingí  la  dinastía  del  comte  Guifre 
lo  Pilos,  y  qui  finí  sos  díes  no  sol  amen  t  sens  dexar  descendencia  direc- 
ta lledesme,  sino  encare  sens  haver  designat  lo  successor  a  la  corona. 
En  dites  circumstancies  uns  h  han  cregut  descobrir  la  má  de  la 
Providencia,  per  preparar  y  f><  i  6t>ra  que,  segons  afirmen,  tenía 

decretada  de  concentrado  deis  pobles  espanyols  y  reunió  de  les  mo- 
narquíes  peninsulars;  mentre  que  al»;  no  enlairantse  tant,  hi  han 
vist  lo  resultat  natural  o  ii  inf ermita t  y  degeneració 

d  una  antiga  nicaga,  del  pés  deis  segles  l'"e  la  vella  alzina  coreada 
en  la  soca  y  en  lo  brancatge.  Rebu  ueB  opinions. 

En  punt  a  la  primera,  dirém  no  mes  que  és  extremadament  perillos 
y  atrevit  afirmar  com  la  acció  providencial  >'ha  dirigit  o  efectuat  en 
determinat  sentit  en  avenime.  tsconeret?  del  passat,  y  com  la  voluntat 
divina  se  manifesta  d'una  manera  clara,  precisa  y  simple  en  cada 
plana  de  la  historia  deis  pobles,  que  ens  permeti  explicar  al  detall  lo 
plan  que  té  acordat  y  senyalar  quins  Tets  l'han  obehit  y  secundat,  y 
quins  altres  l'han  contrariat  y  corabatut.  Potser  podríen  recordarse 
ayí  les  paraules  de  Sainte  Beuve:  «On  croit  a  la  Providence  en  gros, 
on  croir  au  regne  du  hasard  ou  de  !*  intrigue  dans  le  détail.»  Semblant 
criteri  conduheix  fácilment  a  pretendre  fer  de  la  Providencia  locómplic 
o  servidor  de  les  nostres  passions,  de  les  humanáis  rancunies  o  prefe- 
rencies  y  lo  pitjor  encare  de  lea  parcialitats  ó  tendencies  mes  oposa- 
des.  Sois  per  procehiment  arbitrar  i,  barrejat  moltes  vegades  ab  evident 
mala  fe,  desprovist  de  crítica  severa  y  partint  de  la  error  de  que  la 
inclinació  que  ens  sembla  marcarse  en  la  época  histórica  que  havém 


(*)    Treball  llegit  en  la  sessió  dedica*  i     .<r  la  Academia  a  honrar  la  memoria  del  rey 
Marti,  celebrada'l  31  de  maig  del  present  any. 

1910.— 21 


9j8 


282  J.    MIKET   Y   SANS 

eonegut,  sia  la  orientació  definitiva  de  les  nacions,  y  per  consegüent 
lo  superior  designi  de  la  Providencia,  pot  arribarse  a  pendre  fets  com 
los  de  la  mort  del  rey  Martí  sens  senyalar  successor  y  premorintli  son 
germá  y  filis  sens  descendencia  Ilegítima  masculina,  per  aveniments 
venturosos  deguts  á  influencies  sobrenaturals  per  obtindre  la  solució 
projectada  desde  l'origen  deis  temps.  ¿A  quí  será  possible  anar  desco- 
brint  y  recomptant  la  direcció  misteriosament  impresa  tots  los  mo- 
ments,  desde  la  primera  singladura  a  la  ñau  de  la  Humanitat  per  un 
pilot  invisible?  No's  pot  senyalar  la  voluntat  providencial  en  qualsevol 
fet  secundari  ab  la  precisió  que  Salvia  presenta,  en  son  1  libre  De  gu- 
bernatione  Dei,  ais  barbres  com  a  encarregats  per  Deu  de  punir  la 
corrompuda  societat  romana  y  de  promouren  una  de  nova. 

Mes  detingudament  devém  tractar  de  la  suposada  degeneració  de 
la  dinastía  catalana  en  lo  segle  XIVé.  En  Vicens  de  Lafuente,  al  expli- 
car com  certs  nobles  d'Aragó  s'erigíen  en  cacichs  insolents  desobeint, 
sempre  al  rey  y  usurpantli  les  principáis  atribucions,  trova  la  causa 
del  mal  en  la  debilitat  y  indolencia  deis  darrers  sobirans.  A  Pere'í  Ce- 
vimoniós  y  ais  seus  filis  Joan  I  y  Martí'ls  califica  de  los  tres  últimos 
reyes  entecos  de  la  degenerada  dinastía  aragonesa  (1).  Com  en  La- 
fuente  era  aragonés  li  podém  perdonar  la  llibertat  d'anomenar 
aragonesa  la  dinastía  catalana  del  comte  Guifre'Z  Pilos.  L'ésser  del 
casal  d'Aragó  Peronella,  la  muller  de  Ramón  Berenguer  IV,  no  és  rahó 
per  transformar  en  aragonesa,  desde'l  segle  XIIé  ,  una  nicaga  que 
continua  sens  interrupció  la  línea  directa  masculina  fins  al  XV?  Pero 
és  mes  greu  l'altre  error  de  considerarla  com  a  excepcionalment  dege- 
nerada y  afeblida  entre  les  dinastíes  coetanies,  excepció  que  tácita- 
ment  fa  en  Lafuente,  donchs  quan  se  distingeix  una  cosa  ab  un 
calificatíu  és  certament  per  que  no'l  mereixen  les  demés  similars,  de 
lo  contrari  aquélla  no  resultaría  particularitzada. 

Aytal  opinió  de  la  degeneració,  com  a  singularitat  de  la  casa  de 
Barcelona  en  lo  segle  XIV¿  ,  ha  estat  apuntada  per  altres  cscriptors, 
ademes  del  esmentat,  y  és  hora  ja  de  combátrela,  perqué  si  la  propa- 
len és  ab  la  mala  intenció  de  fer  creure  que  al  extingirse  la  degenera- 
da ens  en  portaren  una  de  vigorosa,  plena  de  salut  y  vida. 

Encare  que's  donguin  per  fets  induptables  que  Alfons  111  esdevin- 
gué  en  los  darrers  anys  hidrópichy  melancólich,  que  son  fill  Pere'¿  Ce- 
rimoniós  era  setmesó,  esquifit  de  cors  y  de  carácter  violent,  que  Joan  I 
morí  repentinament  y  sens  que  li  sobrevisqués  cap  fill  varó  y  que 
Martí  VHumá,  abans  de  vell,  era  ja  molt  obés  y  malaltic,  y  l'havíen 
premort  tots  sos  filis  máseles  y  fembres,  no  hi  ha  motiu  per  conside- 
rar degenerada  y  en  un  estat  escepcional  d'agonía  y  invaliiitat  la 
dinastía  catalana.   Aquell  rey  hidrópich  havía  procreat  set  varons  y 


(l)    Estudios  críticos  sobre  la  Historia  y  el  Derecho  de  Aragón,  por  V.  de  la  Fuente,  III. 
plana  249  (Madrid,  1836). 


LA  MORT  DhL  REY  MARTÍ  283 

dues  noyes,  y  a  la  edat  de  vintiquatre  anys  s'havía  ja  manifestat  en  la 
conquesta  de  Sardenya  com  a  home  valent,  actiu  y  entenimentat.  Lo 
setmesó  engendra  sis  máseles  y  cinch  fembres  y  tota  sa  vida  demostrá 
gran  afició  al  estudi  de  les  lletres  y  ciencies,  a  la  vegada  que  grans 
condicions  d'home  de  govern,  dotat  de  llegendaries  energía  y  astucia. 
Lo  monarca  qui  tingué  mort  repentina,  trobantse  en  una  cacera,  y  que 
algunes  cróniques  plenes  de  falordies  lo  feyen  caure  esglayat  devant 
d'un  llop,  fóu  pare  de  sis  nins  y  altres  tantes  noyes  y  manifestá  també 
decidida  afició  a  la  literatura  y  a  les  arts,  axí  com  bon  seny,  clemencia 
y  una  amor  a  la  pau  contraria  a  costoses  y  estérils  empreses.  Final- 
ment,  lo  rey  panxut,  obés  y  xacrós  abans  d'hora,  havía  dirigit  durant 
cinch  anys,  ab  especial  cura  y  valor  militar  la  guerra  contra'ls  rebetles 
de  Sicilia,  havía  procurat  governar  sempre  ab  equitat  y  amorositat, 
sense  que  may  se  descobrís  en  les  seves  disposicions  los  efectes  del 
estat  malaltic  o  les  destempranges  del  malhumorat.  Martí  VHumá,  qui 
té  ben  nn  rescut  aytal  cognom,  procrea  tres  varons  y  una  fembra. 
Certament  que  una  extensa  y  variada  reunió  de  circumstancies,  moltes 
d'elles  no  conegudes,  produhí  la  mort  de  tots  los  filis  lledesmes  de 
Joan  I  y  Martí  VHumá,  extingint  la  branca  directa  masculina  en  la 
dinastía;  mas,  aquesta  única  particularitat  en  certa  manera  casual,  no 
és  la  que  autoritza  per  presentarla  com  a  degenerada  en  contraposi- 
ció  a  les  altres  dinastíes  coetánies.  ¿Qué  havía  ocorregut  en  les  fami- 
lies  reyals  de  Navarra,  Castella  y  Franca,  en  lo  meteix  període  histó- 
rich?  ¿Es  que  allí  tots  los  sobirans  havíen  estat  homens  normáis  física  y 
moralment,  plens  de  salat,  de  bellesa,  d'honestitat,  obtenint  tota  la 
longevitat  corresponent,  procreant  no  mes  que  filis  fórts  y  vividors? 

Una  petita  repassada  a  les  noticies  geneológiques  y  ais  carácters 
personáis  deis  princeps  d'aquells  Estats  ens  demostrará  locontrari.  En 
Franca,  la  descendencia  directa  deis  Capets  s'extingí  ab  los  tres  filis 
de  Felip  lo  Bell,  tots  morts  molt  joves  sens  dexar  cap  varó,  en  lo  ter- 
me  de  catorze  anys.  Lluis  X,  esperit  feble,  al  morir,  en  1316,  a 
la  edat  de  27  anys,  no  dexá  mes  que  una  filia,  que  no  fóu  admesa  a  la 
successió  a  la  corona  y  un  fill  póstum  que  visque  tant  sóls  vuit  jorns. 
Heretá  son  germa  Felip  lo  Llarch,  mort  en  1322  a  la  edat  de  28  anys, 
després  de  patir  molt  temps  les  febres  y  dissentería,  havent  procreat 
solament  tres  filies,  per  qual  rahó  s'aplicá  altra  volta  la  anomena- 
da  lley  sálica  y'l  succehí  l'altre  germá  Caries  IV,  mort  també 
jove,  ais  34  anys,  en  1328,  no  havent  engendrat  sino  una  noya  y 
donant  lloch  a  la  tercera  aplicació  de  dita  lley  d'exclusió  en  lo  breu 
terme  de  dotze  anys,  extingintse  llavors  la  esmentada  línea  directa 
del  famós  Uch  Capet.  Entra  la  branca  deis  Valois  ab  la  persona  de  Fe- 
lip VIé  ,  cosí  deis  tres  anteriors  sobirans,  y  com  si  aquesta  sanch 
no  fos  tan  debilitada,  visqué'l  rondador  de  la  nova  dinastía  doble 
temps  que  aquélls,  morint  ais  56  anys  y  dexant  bon  nombre  de  filis  y 
filies.  Empero,  fóu  una  revifalla  curta.  Son  successor,  Joan  lo  Bó,  vis- 


284  J.   MIRET   Y  SANS 


no  mes  que  45  anys,  y  l'hereu  del  darrer,  Caries  V  encare 
menys.  donchs  no  arriba  ais  44.  Aquést  era  tant  feble  y  malaltic  y  es- 
guerrat  de  la  má  dreta,  que  no  podía  soportar  lo  pés  de  la  armadura 
ni  empunyar  la  espasa,  y  engendra  solament  dos  filis.  Ben  coneguda  és 
també  la  trista  sórt  de  Caries  VIe  qui,  si  arriba  ais  50  anys,  en  passá 
molt  mes  de  la  meytat  completament  fóll.  Son  successor  Caries  VIIé  , 
mort  en  1461  a  la  edat  de  58,  fóu  a  la  primeria  del  regnat  un  instru- 
ment  passiu  del  condestable  d'Armagnac  y  una  joguina  de  les  seves 
eoncubines,  no  prenent  cap  interés  per  la  governació,  exceptuáis 
aquells  moments  solemnes  en  que  la  heroica  Joana  d'Arc  convidava  a 
tothom  a  la  salvació  de  la  Franca.  Pochs  anys  després  torna  a  desper- 
társeli  la  energía,  pero  fóu  per  la  influencia  de  la  bella  Agnés  Sorel,  la 
seva  amistancada,  qui  sapigué  promoure  en  lo  cor  reyal  la  amor  a  la 
gloria.  En  quan  al  físich  era  Caries  VIlé  contrafet,  disforme,  un  de- 
generat,  en  qui  los  excessos  sensuals  no  constituíen  certament  la  cau- 
sa sino  la  expressió  d'un  estat  neuropátich  general.  Era  fill  d'Isabel 
de  Baviera,  la  reina  libidinosa  y  desvergonyida,  y  se  sab  que  Caries 
tenía  dubte  sobre  la  seva  propria  llegitimitat.  Per  axó  en  Brachet,  es- 
tudiant  la  ascendencia  de  Lluis  XIé  ,  diu  que  a  Caries  Vlé  ,  lo 
marit  d'Isabel,  se'l  pot  anomenar  Vavi  putatiu  de  aquell  sobirá,  qui 
resulta  epiléptich,  patint  una  dermatosis  y  neurastenia  de  forma  me- 
lancólica. Després  d'aquest  examen  deis  Valois  podríem  preguntar  si 
no  tindría  major  rano  en  Lafuente  per  presentarlos  com  a  princeps  en- 
tecos y  degenerados  que  no  ais  darrers  reys  de  la  casa  de  Barcelona. 

No  eren  gayre  mes  vigorosos  ni  obtingueren  un  promedi  major  de 
longevitat  los  coetanis  sobirans  de  Navarra.  Allí,  en  molt  poch  temps, 
bo  mes  de  quaranta  anys,  de  1234  a  1274,  s'extingí  dues  vegades  la 
línia  varonil,  entrant  branques  femenines.  Sans,  lo  Fort,  en  sos  darrers 
temps,  esdevingué  molt  obés,  canceres  y  melancólich,  y  morí  sens  pos- 
teritat,  succehintlo  un  fill  de  sa  germana,  Tibau  de  Champagne, 
en  1234,  qui  finí  sos  díes  en  1253,  heretant  la  corona  son  fill  Tibau  II. 
Aquést  no  visque  mes  de  trentaún  anys.  Lo  succehí  son  germá  Enrich, 
qui  morí  ais  trentatrés,  en  1274,  també  obés,  y  no  dexant  mes  que 
«na  filia  molt  joveneta,  Joana,  que  després  fóu  esposa  de  Felip  lo  Bell, 
rey  de  Franca.  Aquesta  senyora,  morta  a  la  edat  de  trentacinch  anys, 
porta  la  corona  de  Navarra  a  la  casa  reyal  de  Franca.  Son  fill, 
Lluis  Xé  ,  qui,  segons  ja  havém  indicat,  morí  en  1316,  molt  jove,  dexá 
un  nin  póstum,  que  visque  pochs  díes,  y  una  noya,  casada  ab  Felip 
d'Evreux,  entrant  a  Navarra  la  tercera  branca  femenina,  tot  en  menys 
«Tuna  centuria.  Aquí  sí  que  trovaríen,  millor  que  en  la  historia  de  Ca- 
talunya en  lo  segle  XIV6  ,  materia  per  llargues  fantasíes  los  es- 
eriptors  qui  creuhen  penetrar  los  designis  providenciáis.  En  Navarra  tot 
•emblava  desenrollarse  al  revés  que  en  la  nostra  térra.  Los  aveni- 
ments,  allí,  lluny  de  preparar  la  reunió  política  deis  pobles  espanyols, 
la  dificultaven  y  la  feyen  impossible  per  víes  legáis  y  pacifiques;  de  tal 


LA   MORT   DEL  REY   MARTÍ  285 

manera,  que  aportaren  repetidament  aquell  territori  peninsular  a  ca- 
ses rey  ais  franceses,  fins  a  obligar  a  Ferrán  lo  Católich,  quan  volgué 
realitzar  la  esmentada  obra  nacionalista,  a  procehir  per  usurpació,  per 
la  torga,  ab  iniquitat.  ¿Podrán  aquells  fantasiosos  penetradors  deis  de- 
signis  providenciáis  explicar  per  qué  un  meteix  resu'.tat  se  volgué 
atényer  per  víes  tan  oposades  en  Navarra  y  Catalunya  y  com  no  s'es- 
talviá  al  Rey  católich  un  acte  iníquu,  que  altra  cosa  no  fóu  la  anexió 
de  Navarra  en  1512?  (1). 

Un  cop  d'ull  ais  sobirans  de  Castclla  acabará  de  posar  de  inanifest 
lo  injustificat  de  la  ealificació  de  degenerada  atribuida  a  la  dinastía 
catalana  com  a  particularitat  en  los  segles  XIV6  y  XVé  .  Pres- 
cindint  de  que  allí  la  dinastía  nacional  s'havía  extingit  ja  a  la  prime- 
ría  del  XII6  ,  entran t  una  nicaga  forastera,  ens  fixarém  no  mes 
en  la  descendencia  de  Sant  Ferrán  y  veurém  que  en  punt  a  poca  lon- 
gevitat  y  escassa  salut  s'aeostaven  los  princeps  castellans  ais  ja  esmen- 
tats  reys  de  Navarra  y  de  Franca.  L'insigne  conqueridor  de  Sevilla, 
sofrí  llarch  temps  d'hidropesía,  y  morí  ais  51  anys.  Son  fill,  Alfons 
lo  Savi,  en  visque  dotze  mes,  pero  los  seus  néts  Ferrán  de  la  Cerda  y 
Sans  lo  Brau,  moriren  respectivament  a  20  y  38  anys,  consumit  lo  da- 
rrcr  per  la  tisis.  Ferrán  l'Assignat  finí  també  molt  jove  sos  díes,  a 
la  cdat  de  27  anys,  havent  procrea t  solament  un  varó  y  una  noya.  Son 
fill  l'estrenuu  Alfons  Xlé  ,  no  passá  deis  40  anys.  No  pot  uti- 
litzarse  com  argument  la  mort  ais  34  de  PereV  Crudel,  donchs  que  fóu 
as^assinat  per  son  germá  bastart  Enrich  da  Trastamara.  Aquést  vis- 
que 45  anys  y  era  petit  de  cors,  esquifit,  pero  actiu  y  enérgich  com 
son  amich  lo  setinesó  Pere'í  Cerimoniós.  Joan  I.er,  successor  de!  bas- 
tai't,  dexá  d'existir  ais  32  anys  y  també  era  petit,  débil,  xacrós  y  des- 
colorit.  No  és  estrany  que  son  fill  Enrich  III. er  passés  la  major  part  de 
la  seva  vida  malaltic,  atrofiantse,  y  que  sía  anomenat  el  Doliente, 
morint  a  la  edat  de  27  anys.  Son  germá  Ferrán  d' Antequera,  creat  rey 
dAragó  per  los  compromissai  is  en  Casp,  no  visque  gaire  mes,  donchs 
morí  ais  36  y  sofrint  de  mal  de  pedra  y  altresxacres  impropries  de  la  jo- 
vcnesa.  Després  d'ells  s'observá  un  petit  augment  en  la  longevitat. 
Joan  II  ja  arrivá  ais  50  anys  y  Enrich  VImpotent  y  Isabel  la  Católica 
ais  53.  Ab  aquesta  rey  na  digníssima  romaní  extingida  la  dinastía  dei 
bastart  proclamat  en  Montiel.  Crech  que  a  ningú  li  podrá  semblar  ay- 
tal  serie  de  princeps  una  familia  vigorosa  y  plena  de  vida.  Per  lo  con- 
trari,  ofereix  les  meteixes  deficiencies  que  les  altres,  y  si  la  dinastía 
den  Guifre  finí  en  1410,  la  forastera,  aclimatada  per  perllongada  exis- 
tencia en  Castella,  sofrí  igual  sórt  abans  d'una  centuria.  Y  aquí  po- 
dría també  observar,  si  volgués  apurar  la  oposició  a  aquells  fantasio- 
sos y  a  voltes  tendenciosos  escriptors  de  que  ja  he  parla:,  com  los 


U)    Vegis  Hiítoire  de  la  riunioi  de  li  Nxvarreala  C astille,  per  Boissonuade  (París,  18934, 
capítol  I,  llibre  III. 


286  J.    MIRRT    Y    SANS 

designis  providenciáis  permeteren  que  la  reunió  de  les  monarquíes  pe- 
ninsulars  en  un  sol  sobirá  se  realitzés  en  la  persona  d'un  príncep  ex- 
tranger,  coincidís  ab  la  entrada  d'una  nova  dinastía,  ab  la  instaura- 
ció  de  la  Casa  d' Austria,  la  qui  devía  conduirnos  ais  deplorables  reg- 
nats  de  Felip  IV  y  Caries  II.  Per  arrivar  a  dits  resultats,  serablava 
raes  natural  y  just  haver  perllongat  la  existencia  de  les  dinastíes  na- 
cionals  y  dexar  consumar  a  una  d'elles  la  grandiosa  obra  de  la 
reunió. 

Aytal  consideració,  que  semblará  pueril,  dech  formularla  per  des- 
enganyar  ais  escriptors  qui  tracten  la  historia  ab  criteri  tant  impru- 
dent  y  agocat  que  afirmen  ben  sovint  possehir  ab  tota  precisió  la  ve- 
ritat  histórica.  Si  paressin  esment  en  que  aquesta  és  assats  sotil  y  com- 
plicada perqué  pugui  l'home  descobrirla,  comprobarla  y  exposarla  ab 
seguretat  y  claretat;  que  resulta  filia  de  tants  precehents  y  derivats  y 
que  tot  aveniment  ve  engendrat  per  un  gran  y  entretexit  conjunt  de 
fets,  desde'ls  mes  insignificants  y  ocults  fins  ais  de  major  importancia 
y  exteriorització,  es  convenceríen  de  que  manca  capacitat  y  for9a  a  la 
persona  humana  per  abracar  y  esprémer  semblairts  agombolaments  de 
materials. 

Si  compartissim  Tesmentat,  criteri  deis  imprudents,  lo  aplicaríem 
llógicament  en  contra  seva  al  afirmar  que  per  la  citada  obra  de  reunió 
era  precisament  la  dinastía  catalana  la  qui  possehía  millors  títols, 
donchs  desde'ls  temps  de  Jaume  I.er  era  ja  la  única  qui  podía  calificar- 
se ab  tola  precisió  de  nacional,  de  hispana.  Segons  havém  indicat 
abans,  la  dinastía  d'Inyigo  Arista  y  del  seu  descendenl  Sans  lo  Major, 
que  havía  donat  sobirans  a  Aragó  y  Navarra  desde'l  segle  IXé  , 
entra  també  en  Castella  al  extingirse  la  línia  varonil  del  comte  Fernán 
González,  en  1029.  Empero  la  branca  castellana  de  la  niQaga  d'Inyigo 
Arista  dura  menys  d'una  centuria,  per  haver  mort  sens  filis  máseles  Al- 
fons  VIé  ,  succehintlo  sa filia  Urraca,  casada  ab  Ramón  deBorgonya.los 
qui  foren  pares  d'Alfons  V Emperador.  La  branca  navarresa  s'extingí  en 
1234,  per  haver  mort  sens  posteritat  Sans  lo  Fort,  passant  la  corona  al 
íill  de  la  seva  germana,  Tibau  de  Champagne,  ab  lo  que  romaniren  es- 
tablertes  en  Espanya  dues  dinastíes  franceses  simultánies.  La  branca 
aragonesa  de  la  esmentada  nicaga  del  Arista  ja  havía  finit  ab  Ramir  lo 
Monjo,  succehintlo  sa  filia  Peronella,  muller  del  comte  Ramón  Beren- 
guer  de  Barcelona,  en  1137.  Per  consegüent,  quatre  anys  abans  de  que 
Jaume  I. er  fes  la  conquesta  de  Valencia,  ja  havíen  desaparegut  les  tres 
branques  de  la  línia  directa  másele  del  llegendari  cabdill  aragonés  pire- 
nench,  no  romanint  en  la  península  ibérica  altra  familia  reyal  indíge- 
na, altra  dinastía  que  conserves  la  descendencia  directa  varonil  deis 
primers  capitans  de  la  Reconquesta  mes  que  la  catalana,  la  dinastía 
d'Isinari  Galint  de  Cerdanya,  pare  den  Seniofret  d'Urgell  y  avi  del 
comte  Guifre,  lo  Pilos. 

Martí  V llama  fóu  '1  darrer  rey  de  tan  antich  llinatge.   Fins  a  ell 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      287 

arrivá  la  línia  directa  varonil,  y  fondantme  en  aquesta  circumstancia, 
ja  fin  notar  en  altra  ocasió  que  la  mort  d'aquell  sobirá  tenía  una  signi- 
flcació  excepcional.  En  la  modesta  celda  del  monastir  de  Valldonzella 
moría'l  31  de  maig  de  1410  lo  darrer  rey  de  sanch  verdaderament  es- 
panyola,  de  nicaga  nacional,  do  descendencia  varonil  deis  cabdills 
deis  teraps  heróichs.  No  era  alió  com  l'ordinari  y  freqüent  cambi  de  di- 
nastíes;  no  era  cosa  semblant  a  la  extinció  de  la  línia  directa  deis  Ca- 
peta y  la  entrada  de  la  colateral  deis  Valois.  Esdevenía  quelcóm  mes 
solemne  y  extraordinari;  Martí  VHumá  podía  recordar  com  a  patrimoni 
propri  les  gestes  de  Pelagi  en  Asturies,  de  Inyigo  Arista  en  Aragó 
y  Vasconia,  y  de  Guifre  lo  Pilos  en  Catalunya.  Ab  ell  desapa- 
rexía'l  darrer  represen tant  d'un  passat  gloriós,  y  en  aquest  concepto 
no  resulta  substituit  per  la  decisió  deis  compromisaris  reunits  en 
Casp.  Tres  deis  set  pretendents  a  la  successió  hi  havía  qui  podíen  con- 
tinuar la  branca  másele  del  comte  Gkiifre  de  Barcelona,  de  la  única  di- 
nastía hispana  y  verdaderament  indígena,  lo  Comte  d'Urgell,  lo  Duch 
de  Gandía  y  lo  Comte  de  Prades,  descendents  lledesmes  directes  del 
rey  Jaume  II.  La  sentencia  concedí  la  corona  al  infant  Ferrán  de  Cas- 
tella,  qui,  encare  que  flll  d'una  germana  del  rey  Martí,  era  borgonyó 
de  la  familia  d  Aldebert  de  Lombardía,  donchs  procedía  d'aquell  Ra- 
món de  Borgonya,  qui  al  casarse  ab  Urraca,  la  filia  d'Alfons  VI6  , 
introduhí  en  Espanya  la  primera  dinastía  forastera.  Es  axí  lo  deure  de 
tots  los  filis  d'Iberia  honrar  la  memoria  del  darrer  sobirá  de  nicaga 
hispana,  remembrar  la  mort  del  prudent  y  huma  rey  Martí. 

JOAQUÍM   MlRET   Y    SaNS 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA 

(Continuación) 

El  mayor  número  de  documentos  referentes  al  comercio  que  se 
conservan,  hablan  de  vejámenes  y  agravios  á  los  comerciantes:  parece 
increíble  que  á  pesar  de  tantos  y  tantos  peligros,  hubiera  quien  ejercie- 
se una  profesión  en  la  que  la  muerte,  el  cautiverio  y  la  pérdida  de  los 
bienes  estaban  siempre  junto  á  quien  la  ejercía:  sólo  pensando  en  muy 
grandes  lucros  ó  en  dificultades  enormes,  para  ganar  la  subsistencia, 
puede  comprenderse  que  hubiera  comerciantes. 

Los  deficientes  medios  de  transporte  y  la  carencia  de  medios  de  co- 
municación, eran  un  peligro  continuo  y  motivo  perpetuo  de  zozobra; 
no  desde  el  punto  de  vista  moral  solamente,  no  por  la  consideración 
de  la  posibilidad  de  perder  la  existencia  y  de  vivir  aislados  é  ignoran- 
tes de  lo  que  sucedía  en  la  patria  y  en  el  propio  domicilio,  sino  por  las 
consecuencias  que  al  comercio  traía  aquella  falta  y  aquella  defi- 
ciencia. 


288  A.    GIMÉNEZ    SOLER 

Hoy,  el  aislamiento  de  los  que  viajan  es  tan  relativo,  que  la  separa- 
ción de  su  casa  y  familia  es  meramente  corporal:  en  espíritu  vive  en 
ella  y  con  ellos,  por  la  relación  frecuente,  casi  continua,  en  que  todos 
viven.  En  la  Edad  Media  quien  se  alejaba  de  su  país,  para  ir  á  Túnez, 
ó  Bugía,  debía  renunciar  á  toda  noticia  de  su  casa  todo  el  tiempo  que 
durase  el  viaje,  que  á  veces  se  prolongaba  más  de  un  año,  y  es  indu- 
dable que  esto  constituiría  hoy  gravísima  tortura  moral:  sólo  si  acaso 
otro  mercader  partía  de  donde  él  estaba,  con  rumbo  á  un  puerto  del 
propio  país,  podía  el  ausente  enviar  noicias  suyas  á  su  familia,  y  á  él 
ésta  si  del  puerto  de  origen  partía  otra  nave  y  hacía  rumbo  á  donde 
él  se  hallaba. 

Aun  esta  comunicación  era  sumamente  insegura,  porque  al  co- 
rreo le  amenazaban  los  mismos  riesgos  que  al  barco  mercante  y  por- 
que el  correo  solía  ver  en  las  cartas  un  objeto  de  valor,  por  el  cual  po- 
día exigir  lo  que  á  él  le  pareciere,  y  las  ponía  en  secuestro  verdadero. 
La  primera  línea  regular  de  comunicaciones  marítimas  en  la  Corona 
de  Aragón  fué,  por  las  noticias  que  yo  he  tenido,  la  que  estableció  Al- 
fonso V  entre  Barcelona  y  Ñapóles  con  dos  bergantines  que  hiciesen 
un  viaje  mensual;  pero,  casi  cien  años  antes,  había  establecido  Pe- 
dro IV  la  primera  tarifa  de  cartas,  precisamente  para  corregir  abusos 
de  los  patronos  de  barcos,  los  cuales,  al  parecer,  abrían  los  pliegos, 
rompiendo  los  sellos  ó  los  hilos  que  las  cerraban,  para  enterarse  del 
contenido  y  tentar  mejor  la  curiosidad  del  receptor,  y  no  se  detenían 
ni  ante  la  correspondencia  oficial  (1). 


(1)  En  Pere  etc.  Ais  amats  e  feels  consellers  nostres  lo  consell romas 
en  la  ciutat  de  valencia  per  espeegament  del  nostre  benaventuros 
viatge.  E  encara  a  qualsque  justicies  e  jura'.s  del  dit  regne  de  Valencia 
ais  quals  les  presents  pervendran  salut  e  dileccio.  A  nostra  audiencia 
novellament  es  pervengut  que  de  poch  temps  a  enea  una  insolencia  o 
mala  ordinacio  son  aqui  entrats  co  es  que  si  alcu  comanara  plech  de 
letres  les  quals  sendrecen  a  muller  sua  o  altres  amichs  los  barques  o 
patrons  de  les  barques  o  de  lenys  o  daltres  vexells  aquelles  desple- 
guen e  aquelles  desplegades  faent  ministeri  de  usurpacio  per  extor- 
sions  de  diners  cascuna  daquelles  letres  fan  reembre  daquells  a  qui 
sendrecen  en  no  pocha  quantitat.  E  nos  volents  aquest  abus  o  mala  or- 
dinacio accorreren  temps  degut  ab  la  present  ordenam  que  alcu  patro 
o  correu  o  altre  recaptador  de  letres  no  gos  trencar  fil  ne  gos  desple  - 
gar  letres  que  ligades  sien  sino  que  les  liure  en  sa  specia  e  forma  qui 
sendrecaran.  E  qui  contrafara  co  que  no  creem  perda  lo  puny  sens 
tota  merce.  Entenem  empero  e  ordenam  aximateix  que  cascun  barquer 
o  correu  recaptador  de  letres  axi  de  la  nostra  host  en  térra  ferma  o 
per  vosaltres  o  universitats  nostres  a  nos  e  a  la  nostra  ost  per  cascuna 
letra  esperca  haia  lili  diners  barchinonenses.  E  no  resmenys  si  plech 
de  letres  hi  ha  algu  co  es  II  letres  o  mes  avant  pach  aquell  qui  les 
reebra  VIII  diners  barch.  Si  empero  aquell  patro  o  correu  o  altre  re- 


KL  COMERCIO  EN  1  IERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      289 

Esas  circunstancias  influían  en  la  vida  mercantil  propiamente  di- 
cha, impidiendo  la  regularidad  en  los  arribos:  de  aquí  las  carestías  en 
cuanto  la  vía  marítima  se  interceptaba  por  causas  naturales,  mal 
tiempo,  ó  por  causas  humanas,  corsarios,  y  sus  consecuencias  las  con- 
fiscaciones de  cargamentos  y  las  oscilaciones  en  los  precios:  era  c  >sa 
corriente  obligar  á  descargar  en  un  puerto  lo  que  el  mercader  t€  nía 
propósito  de  llevar  á  otro,  si  en  aquél  necesitaban  la  mercancía  ó  te- 
mían haber  de  necesitarla:  naturalmente  que  esto  no  se  hacía  sino  ron 
el  trigo;  pero  es  que  era  el  trigo  el  objeto  principal  de  tráfico  y  su  pre- 
cio el  regulador  de  todo  lo  necesario  para  la  vida:  de  ahí  todas  las  me- 
didas para  evitar  el  alza,  incluso  la  prohibición  de  exportarlo,  no  5  a 
del  país  entero  sino  de  una  comarca,  cuando  la  cosecha  había  sido  es- 
casa, las  confiscaciones  de  naves  cargadas  de  ese  cereal  en  puntos  ami- 
gos, á  los  cuales  llegaban  de  arribada  forzosa  ó  por  buscar  refresco, 
las  penas  de  excomunión  lanzadas  contra  los  confiscadores  y  las  cau- 
sas de  represalias. 

El  hecho  era  más  común  en  el  propio  país  que  en  los  ágenos  porque 
las  circunstancias  eran  más  propicias  y  obligaban  más  á  cometerlo:  en 
tiempo  de  abundancia  nadie  pensaba  en  obligar  á  un  patrón  á  sacar  á 
tierra  su  mercancía,  y  cuando  en  una  ciudad  había  escasez  de  subsis- 
tencia, no  abundaban  en  la  comarca:  en  cambio,  en  los  puertos  ex- 
tranjeros, por  ser  difícil  que  la  carestía  fuese  general  y  por  subvenir  á 
lo  que  necesitaban  sus  mercaderes  indígenas,  no  era  tan  frecuente: 
para  que  los  mercaderes  catalanes,  á  partir  de  las  conquistas  de  Ba- 
leares, Sicilia  y  Cerdeña,  sufrieren  más  por  esta  causa  en  las  costas 
mismas  de  Cataluña  y  Valencia,  había  otra  causa  y  era  la  oportunidad 
de  atracar  á  puertos  de  la  misma  señoría  en  sus  viajes  de  retorno  des- 
de las  costas  africanas,  que  eran  las  proveedoras  de  aquel  grano  (1). 


captador  de  letres  no  sera  noliegat  per  nos  o  officials  o  universitats 
nostres  sino  per  mercaders  o  altra  singular  persona  declaram  que 
pach  per  sustencio  de  ses  messions  VIII  diners  barch.  per  cascuna  letra 
esparca.  Si  empero  plech  de  letres  hi  haura  algu  co  es  II  letres  o 
mes  avant  pach  aquell  qui  les  reebra  XII  diners  barch.  e  no  pus.  Ma- 
nants  a  vos  que  observéis  e  observar  facats  la  present  nostra  provisio 
e  per  veu  de  crida  en  lochs  acostumats  aquella  publicar  facats.  E  no 
sia  algu  qui  contra  la  present  ordinacio  o  declaracio  o  provisio  venir 
gos.  Sabent  de  ferm  que  aquell  qui  comrafara  en  locas  primer  expres- 
sat  la  dita  pena  de  perdre  lo  puny  encorrera  e  en  cascu  deis  altres 
cases  derrers  pena  de  penjar  sens  merce  alguna.  Dada  en  lo  setze  del 
Alguer  a  XXVIII  dagost  en  lany  de  la  nativitat  de  nostre  senyor 
MCCCLIIII.-(R.  1165  p.  b7,  v.) 

(1)  En  la  ciutat  de  Valencia  a  present  ses  esdevengut  per  los  vents 
fortunáis  del  ponent  que  nengun  vaxell  de  les  parts  de  Sicilia  et  de 
Cerdenya  ne  de  Tortosa  no  pot  venir  per  la  qual  cosa  en  la  dita  ciu- 
tat ha  gran  minua  e  carestía  de  blat  tanta  que  kafic  de  blat  que  solia 


290  A.    dlMÉNEZ  SOLER 

Muy  raramente,  aun  en  casos  muy  apurados,  tenían  puertos  de  refu- 
gio fuera  de  aquellas  islas,  y  tal  vez  los  casos  de  confiscación  conoci- 
dos, aunque  las  víctimas  atribuyeron  su  arribo  á  donde  les  fué  tomado 
lo  suyo  á  ventura  de  mar  (1),  es  muy  posible  que  fuesen  otros  motivos 
más  interesados:  así  refirió  Guillermo  de  Arquers,  mercader  y  ciuda- 
dano de  Sassari,  que  habiendo  partido  de  Orista  con  intención  de  ve- 
nir á  Cataluña  con  una  su  coca  abarrotada  de  trigo,  cebada,  quesos  y 
otras  mercancías,  lo  echó  un  temporal  al  puerto  de  Pisa,  en  ocasión 
en  que  Luis  el  Bávaro  sitiaba  esta  ciudad;  en  donde  le  obligaron  á 
descargar  lo  que  llevaba  sin  satisfacerle  el  precio  ni  el  emperador  ni 
el  común  de  Pisa;  es  muy  posible,  sin  embargo,  que  fuese  el  Auri  fa- 
mes,  el  afán  de  realizar  mayor  ganancia,  vendiendo  aquello  al  ejérci- 
to sitiador,  lo  que  le  moviere  á  ir  á  Pisa  y  que,  para  no  disgustar  á  los 
Písanos  ni  á  Jas  otras  gentes  de  Italia,  achacase  su  arribo  á  causas  for- 
tuitas, diciendo  que  ni  el  bávaro  ni  el  común  de  Pisa  atendieron  sus  re- 
clamaciones, por  lo  cual  el  asunto  pasó  á  manos  del  gobernador  de 
Cerdeña,  quien,  al  cabo  de  algunos  años,  le  autorizó  para  usar  de  re- 
presalias (2). 


valer  poch  temps  ha  passat  de  XXX  a  XXXII  sol.  es  pujat  per  la  dita 
raho  a  XLII  e  a  XLV1II  sol.  e  a  mes  e  co  que  es  pus  greu  cosa  entant 
quels  dits  vexells  ivacosament  carregats  de  gra  de  les  damuntdites 
parts  e  altres  o  altres  oliramarines  no  venen  atrobes  que  en  la  dita 
ciutat  a  penes  per  ningún  diner  forment  se  atrobara  a  vendré  daci  á 
VI  dies.- (Marzo  1333). 

(1)  En  lo  mes  de  mars  prop  passat  es  hauda  gran  necessitat  e  gran 
fretura  de  forment  en  lo  castell  de  Cayller  la  qual  necesitat  es  estada 
tan  grant  que  per  nengunes  diners  nos  trobaua  a  vendré  forment  ne 
ordi...  e  viladeglesins  era  en  semblant  necesitat.  .  nos  tramesem  al 
noble  jutge  darborea  lo  qual  nosen  consentí  MMM  estaréis  e  tramesem 
encare  en  altres  partides  de  la  ila  de  Serdenya  de  les  quals  hauem 
hauda  una  altra  partida  e  naulegam  una  cocha  de  II  cubertes  per 
anar  en  Sicilia  carreguar  de  forment  lo  qual  deu  tornar  en  lo  dit  cas- 
tell descarregar  per  couinensa...  una  cocheta  carregada  de  gra  la  qual 
era  noveylament  per  temps  fortunal  es  arribada  en  lo  port  del  dit  cas- 
tell hauemla  destenguda  per  la  dita  necesitat.— (Mayo  1333). 

(2)  (Del  lugarteniente  de  Cerdeña).  -  En  lany  prop  passat  fou  denun- 
ciat  per  en  G.  darquers  mercader  et  ciutada  de  Saser  que  com  eyll 
hagues  feita  carregar  una  cocha  de  gra  e  dordi  et  de  formageria  et 
daltres  mercaderies  en  lo  port  de  Orise  per  anar  en  Catalunya  sesde- 
vench  que  per  fortuna  de  temps  la  dita  cocha  partida  dorise  correch 
fins  al  port  de  Pisa  e  lo  duch  de  Brevera  qui  ladonchs  se  dehia  empe- 
rador lo  qual  pochs  dies  auie  seré  assetjat  sobre  Pisa  feu  pendre 
aquella  cocha  e  comensa  de  fer  descarregar  aquella  e  apres  que  de  la 
ñau  alguna  pocha  quantitat  de  les  mercaderies  feita  agüe  descarregar 
la  dita  ciutat  de  Pisa  hobey  aquell  ell  acolliren  en  Pisa  axi  com  a 
senyor  lur;  apres  lo  qual  aculliment  los  pisans  feren  descarregar  lo 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EOAD  MEDIA      291 

Porque  Guillermo  de  Arquers  tenía  motivos  para  temer  que  sus  re- 
clamaciones no  fuesen  atendidas  por  las  autoridades  de  su  país  si  no 
explicaba  por  causas  de  fuerza  mayor  su  arribo  á  Pisa:  su  pasaporte 
le  indicaba,  como  punto  de  destino,  uno  de  Cataluña,  y  él  lo  había  con- 
travenido ó  de  su  voluntad  ó  contra  ello,  y  como  si  fué  la  contraven- 
ción voluntaria  incurría  en  pena,  de  ahí  la  sospecha  de  que  min- 
tiese. 

La  sospecha  se  funda  en  hechos  análogos  ciertos:  en  los  últimos 
años  del  siglo  XIII,  siendo  Rey  de  Sicilia  Jaime  II,  hubo  gran  cares- 
tía en  Berbería  y  en  las  islas  vecinas:  muchos  navegantes  pidieron  pa- 
saporte para  llevar  trigo  á  la  Pantanalea,  pero  en  vez  de  arribar  aquí, 
pasaban  á  Túnez,  en  donde  el  precio  del  trigo  era  más  alto:  mientras 
no  hubo  quejas  de  los  de  la  isla  no  hubo  información;  pero  ante  la  per- 
sistencia de  la  necesidad,  el  alcadi  envió  un  hombre  á  Berenguer  de 
Vilaregut  á  decirle  que  se  morían  de  hambre,  y  el  Procurador  hizo  co- 
tejar los  nombres  de  los  que  pidieron  ser  despachados  para  dicha  isla 
y  los  que  según  los  registros  de  las  aduanas  habían  arribado,  para 
castigar  los  que  habían  ido  á  Berbería  (1);  en  1334,  estando  prohibido 
extraer  grano  de  los  puertos  de  Valencia,  y  habiendo  gran  necesidad 
en  la  capital  de  este  reino,  rompió  la  prohibición  un  tal  Ramón  de 
Agramunt,  cargando  de  cebada  un  leño  de  su  propiedad  en  el  lugar  de 


romanent  de  les  mercaderies  et  aquelles  feren  metre  dins  la  ciutat; 
per  temps  a  auant  lo  dit  G.  arquer  dona  testimonis  dauant  lo  Gouer- 
nador  e  proua  la  cosa  axi  esser  com  damunt  es  dit  e  puys  a  requesta 
sua  lo  dit  Gouernador  scriui  al  comu  de  Pisa  que  sobre  la  dita  ro- 
bería se  deguesen  auenir  ab  lo  dit  G.  Arquers.  la  qual  cosa  fer  no  vol- 
gueren  mas  resposeren  que  la  robería  no  auien  ells  feita  mas  lo 
bauerqui  ladonchs  senyoraua  aquells;  apres  yo  a  requesta  daquell  G. 
Arquers  he  scrit  altra  vegada  al  dit  Comu  donant  a  aquells  covinent 
terme  dins  lo  qual  reuengeren  ab  aquell  G.  en  altra  manera  yo  en 
colpa  lur  daria  licencia  de  penyorar  a  aquell  G.  deis  bens  del  Comu 
e  deis  singulars  e  car  res  no  han  volgut  fer  sino  que  allegen  varies  e 
diverses  rahons  yo  ab  consell  del  asesor  he  pronunciada  licencia  de 
penyorar  tants  bens  del  dit  Comu  e  deis  singulars  tro  que  aje  compli- 
ment  de  co  que  dins  la  ciutat  mes  e  despes  fo  e  de  les  messions  per 
aquesta  raho  feytes  e  fahedores.— (Marzo  1332). 

(1)  Al...  Rey  de  Sisilia  e  de  tot  lo  regne.  Berenguer  de  Vilaragut.. 
lalcadi  de  la  pantalanea  me  trames  I  missatge  pregant  que  io  degues 
dar  conseyl  a  la  ila  en  per  co  com  els  morien  tots  de  fam  que  aquels 
que  prenien  comandament  per  anar  a  la  pantanalea  sen  pasaven  en  la 
barbaria  per  90  cor  lo  gran  era  molt  car  en  Barbaria  e  io  senyor  creu 
ben  que  axi  sia  com  els  dien  e...  io  tramet  1  hom  meu  a  lalcadi  e  porta 
per  escrit  en  I  coern  tots  aquels  qui  son  espaegats  de  vos  per  anar  a 
la  pantalanea  e  fer  collado  ab  aquel  de  lalcadi  e  aquels  quis  trobaran 
menys  que  noy  sien  anats  pagaran  aquella  pena  qui  es  establida  per 
la  cort...  Dades  en  Xacho  ais  X  iornodabril.  —  (Jaime  II.  Rey  de  Sicilia). 


292  A.    GIMÉNEZ   SOLF.K 

Mancofa:  vientos  contrarios  lo  echaron  á  los  alfaques,  en  donde  lo 
capturó  un  barco  armado  por  la  ciudad  de  Barcelona,  adonde  fué  con- 
ducido; precisamente  en  Barcelona  se  carecía  de  aquel  cereal  y  fué 
descargado:  los  Conselleres  de  la  ciudad  suplicaron  al  rey  que  perdo- 
nase al  Agramunt  la  pena  en  que  había  incurrido  por  violar  el  bando 
y  si  es  de  creer  que  fué  capturado  sin  su  acuerdo,  es  seguro  que  su 
propósito  fué  aprovechar  la  carestía  de  Valencia  (1). 

Casos  hubo,  sin  embargo,  en  que  la  confiscación  vino  á  consecuen- 
cia de  la  necesidad,  cuya  magnitud  demuestran  los  medios  á  que  ape- 
laban los  que  la  sentían:  en  el  reinado  de  Alfonso  IV,  hubo  en  Gerona 
tanta  escasez  que  la  ciudad  envió  á  Lérida  quienes  comprasen  trigo:  á- 
pesar  de  que  por  tierra  la  distancia  que  separa  las  dos  ciudades  es  re 
lativamente  corla,  los  comisionados,  de  consentimiento  ó  tal  vez  por 
mandato  de  la  ciudad,  prefirieron  la  vía  fluvial  del  Segre  hasta  Mequi- 
nenza  y  la  del  Ebro  hasta  los  Alfaques  y  luego  por  mar  hasta  San  Fe- 
lfa de  Guíxols:  los  de  Castellón  de  Ampurias,  que  no  andaban  muy 
sobrados  de  medios  de  vida  armaron  un  leño,  salieron  al  encuentro 
de  la  expedición  y  por  la  fuerza  le  obligaron  á  ir  hasta  liosas:  las  re- 
clamaciones no  fueron  escuchadas;  los  enviados  de  Gerona  fueron  pre- 
sos, maltratados  y  escarnecidos,  y  es  de  suponer  que  las  apelaciones 
elevadas  al  Rey  tampoco  trajeron  la  satisfacción  exigida  por  Ge- 
rona ("2). 


(t)  Cum  nuper  Raymundus  dagramunt  mercator  Valencia  fecisset 
carricari  in  loco  de  Mancofa  ín  quodam  ligno  ducenta  septuagenta  ka- 
ficia  ordei  pro  portando  ad  civitatem  Valencie  reoedendo  dn.  ipso  loco 
propter  maris  et  venti  contrarietates  habuit  ad  capud  Uertuse  aplican 
loco  quodam  lignum  nostrum  armatum  obviauit  dicto  ligno  portanti 
dictum  ordeum  et  propter  maximam  car  Istia  m  quí  in  ipsa  civitate  erat 
ipsum  ordeum  cuín  dicto  ordeo  cepit  et  captum  ad  civitatem  Barchi- 
none  abduxit  Ubi  fuit  desoneratum.  Dictus  vero  Raimundus  dagra- 
munt dixit  nobis  quod  propter  inibitionem  que  erat  in  regno  Valencia 
non  extrahendi  inde  bladum  timebat  quin  inde  sibi  fieret  questio  pro 
predictis.—  (ViSi). 

(2)  Jurados  de  Gerona  al  Rey  Alfonso  IV.— Com  per  gran  necesitat 
e  carestía  qui  era  en  la  ciutat  de  Gerona  los  jurats  aguessen  fet  com- 
prar gran  en  les  parts  de  leyda  el  feessen  venir  per  mar  en  I  leny  a  la 
ciutat  de  Gerona  e  fos  lo  dit  leny  en  les  mai's  de  Sent  feliu  en  la  juris- 
diccio  del  senyor  Rey.  En  Jofre  dj  Trebayls  caualer  domiciliat  en  la 
vila  de  Casteylo  dampuries  ab  molts  altres  daquela  vila  acordadament 
venyren  ab  una  galiota  o  leny  armat  e  violentment  ab  nía  armada 
preseren  e  sen  menaren  lo  dit  leny...  e  faeren  desea rregar  e  portar  e 
vendré  a  la  vila  de  Casteylo  e  con  lo...  comte  dempuries  fos  certificat 
de  la  robería  e  fob  pregat  e  request  que  f¿es  retre  lo  dit  gran  a  la 
dita  ciutat  per  la  gran  necesitat  e  carestía  quey  era  no  ho  volc  fer 
per  la  qual  cosa  los  jurats  feren  clam  al  veguer  de  Gerona  per  pau  e 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA      293 

Do  ef-tos  saqueos  confiscaciones  ó  ventas  obligadas  eran  en  cierto 
modo  culpables  los  mercaderes,  que  se  arriesgaban  á  violar  prohibi- 
ciones ó  á  ir  á  países  extraños  por  el  afán  de  la  ganancia;  ocurrían 
otros  en  que  los  comerciantes  eran  inocentes  de  su  expoliación. 

La  mala  fe  era  el  principio  informante  de  toda  relación  mercantil 
entre  moros  y  cristianos  (y  entre  cristianos  también):  sólo  así  se  ex- 
plica el  odio  que  todos  los  escritores  muestran  á  los  mercaderes  y  los 
muchos  cuentos  y  anécdotas  en  que  figuran  condenados  al  infierno:  el 
regulador  del  precio,  para  la  conciencia  del  vendedor,  está  expresado 
en  aquel  adagio:  al  ave  de  paso,  cañazo;  á  quien  no  sabe  lo  que  vale 
la  cosa,  engáñale;  y,  con  este  criterio  mutuo,  la  codicia  y  el  engaño  in- 
ventaban mil  escusas  y  maneras  de  apoderarse  de  lo  ageno. 

El  viaje  más  feliz  podía  convertirse  en  el  mayor  desastre,  y  más  de 
una  vez  ocurrió  que  al  fondear  en  un  puerto  amigo,  después  de  obte- 
ner salvo  conducto,  fué  confiscado  el  barco  y  su  cargamento  y  hechos 
cautivos  sus  tripulantes,  so  pretexto,  tal  vez  fingido,  de  que  un  corsa- 
rio de  aquella  nación  había  cometido  atropellos  semejantes  con  siíbdi- 
tos  de  aquella  señoría;  ó  para  indemnizar  á  un  indígena  á  quien  esta- 
fó un  compatriota  del  recién  llegado  ó  por  otra  razón  menos  manifiesta 
ó  clara:  tal  vez  porque  la  mercancía  de  más  valor,  la  que  más  fuerte 
suma  hubiera  hecho  ingresar  en  las  aduanas,  la  retuvo  á  bordo  para 
venderla  en  otro  puerto. 

La  materia  es  abundantísima  en  estos  accidentes:  casi  todo  lo  que 
se  sabe  del  comercio  se  sabe  por  estas  reclamaciones  de  moros  á  cris- 
tianos y  de  cristianos  á  moros:  un  corsario  moro  tomó  un  leño  catalán; 
en  represalias  fueron  cautivados  dos  mercaderes  moros  de  la  nación 
del  pirata  y  traídos  á  Barcelona,  hízose  la  debida  información;  como 
consecuencia  de  ésta  se  les  puso  en  libertad  y  se  restituyeron  á  su  pa- 
tria; aquí  contaron  que  por  su  rescate  se  les  habían  exigido  ciento  cin- 
cuenta doblas  y  su  emir  les  autorizó  á  usar  de  represalias:  acertaron  á 


per  treua  trencades  contra  los  dits  mercaders  e...  trameseren  letres 
citatories  ais  dits  robadors  en  la  vila  de  Casteylon  per  II  saigs  de  la 
cort  de  Gerona  los  quals  portan  bruscies  posaren  aquelles  letres  en 
los  domicilis  deis  dits  robadors.  E  apres  asso  els  foren  preses  en  la  vila 
per  tres  saygs  de  Casteylon  e  com  aguessen  estat  presos  una  pessa 
vench  lo  batle  de  Casteylo  qui  lus  dix:  macips  vosaltres  hic  feitz 
íaenes  avols  e  mal  estants  quius  porien  tornar  a  dan  e  axi  anatz  vos  en 
e  guardatz  vos  que  nuyl  temps  noyc  tornets  mes  per  aytals  faenes  que 
mal  vos  poria  pendre  e  ladonchs  los  dits  saigs  de  Gerona  exiren  de  la 
vila  e  com  foren  costal  pont  de  Casteylo  vengren  VII  servents  ab 
armes  e  feriren  e  nafraren  los  dits  saigs  de  Gerona  e  lus  ligaren  lus 
mans  darrera  e  lus  trencaren  les  espaes  e  les  lances  qui  portaven  e 
axi  trencades  les  lus  ligaren  en  la  correja  e  lus  ligaren  en  lo  coll  les 
letres  citatories  que  auien  posades  en  los  domicilis  deis  dits  robadors 
e  axi  maltratáis  vengrensen. 


294 


A.    GIMÉNEZ  SOLER 


presentarse  los  primeros  dos  infelices  llamados  Ramón  de  Montoro  y 
Bartolomé  de  Tholomum,  y  ellos  fueron  presos  y  sus  mercancías  con- 
fiscadas (1).  Un  moro  cargó  en  One  en  una  coca  de  Pedro  Burruel,  ma- 
llorquín, víveres  para  el  puerto  de  Almería:  una  tempestad  lo  echó  á 
Mallorca,  y  aquí  se  le  vendió  todo  sin  abonarle  el  precio  (2):  un  siracu- 
sano,  Francisco  Sardella,  arribó  á  Túnez  con  un  cargamento  en  cuya 
lista  de  mercancías  figuraban  varios  moros  cautivos  rescatados:  obte- 
nido el  correspondiente  permiso  bajó  á  tierra,  en  donde  fué  detenido 
nada  más  que  el  tiempo  que  necesitaban  unos  bandidos  para  en- 
trar en  su  nave  y  robarle  por  valor  de  cerca  de  dos  mil  doblas  (3). 


(1)  En  Jayme  etc.  Al  honrat  el  senyor  de  Brisch  etc  fem  vos  saber 
que  en  R.  dezpuig  ciutada  de  Barchinona  es  vengut  davant  nos  cla- 
mant  que  vos  tenits  en  vostre  poder  preses  e  aturats  R.  de  Muí. toro 
et  Br.  de  thalomum  monge  de  Barchna.  ab  alcuns  coses  e  mercaderies 
lurs  les  quals  avien  aqui  a  Brisch  aportades  per  mercadejar  la  qual 
cosa  es  estada  feyta  segons  que  dien  per  co  com  II  sarrayns  merca- 
ders  deis  quals  la  I  era  estat  de  Brisch  e  ara  sta  en  térra  del  Rey 
Abenjacob  an  dat  a  vos  a  entendre  que  els  avien  stats  preses  e  aturats 
en  poder  de  la  cort  de  Barchna.  per  co  com  I  corsari  de  Brisch  avia 
pres  I  leny  de  I  ciutada  de  Barchna.  li  que  per  la  dita  preso  avien 
ahut  a  dar  e  a  despendre  los  dits  II  sarrayns  CL  dobles.  Ou  com  per  la 
preso  damuntdita  o  reteniment  leyt  deis  dos  sarrayns  en  la  cort  de 
Barchna.  a  els  no  aja  res  costat  e  els  per  malea  ajen  a  vos  dat  a  enten- 
dre les  dites  coses  per  destorbar  e  per  dar  dan  ais  dits  ciutadans  de 
Barchna.  Emper  amor  da^o  requerim  e  pregam  vos  quels  damunts 
dits  R.  de  Muntoro  e  Bertomeu  Monge  homens  e  sotsmeses  nostres  ab 
totes  lurs  robes  e  mercaderies  daquels  de  la  preso  damuntdita  vistes 
les  presents  absolure  faQats.  Car  nos  som  apparellats  f'er  per  vos  sem- 
blants  coses  en  altra  manera  que  nos  ais  nostres  sotmeses  defallir  no 
poriem  en  lur  dret.  Data  Barch.  XII  K.  octobris  anno  predicto.  (1306). 
(N.  139-37  v.). 

(2)  Mahomat  lauri  sarracenus  d'Almeria.  .  in  loco  de  one  carricari 
fecit  in  quadam  cocha  Petri  Burrulli  de  Maiorica  decen  et  octo  kaficia 
et  médium  frumenti  burbaresch  ad  mensuram  illius  terre  triginta 
unam  gerras  butiri.  Quatuordecim  arrovas  macharronum.  quatuor 
saceos  barbarescos  farine  dúos  sacos  semole  duas  quarterias  cicerum 
duas  sacas  frumenti  barbaresch  viginti  gerras  de  alquitrano,  quatuor 
túnicas,  dúo  capucia  panni  barchinone  et  quatuor  flaciatas  barba- 
rescas causa  vehendi  res  predictas  ad  portum  Almarie  sed  maris  et 
venti  procella  superveniente  apulit  dicta  navis  ad  portum  civitatis 
Maiorice  ubi  ut  asseritur  predicte  res  íuerunt  per  vos  vendite  et  dis- 
tráete nec  fuit  eidem  sarraceno  in  ipsarum  rerum  precium  satisfactum. 
—X.  K.  marcii,  1344.  (R.  555-S5). 

(3)  A...  Muley  buferizRey  deTunic...  Segons  son  stats  novament in- 
formáis quel  vasall  nostre  francesen  Sardella...  (de  Siracusa)  vench  en 
Tunic  en  una  ñau  en  la  qual  porta  diverses  mercaderias  entre  les  quals 
porta  certs  moros  los  quals  eren  catius  en...  Sicilia  e...  havia  rescatat  e 


EL  COMERCIO  EN  1IERRA  CE  INFIELES  LURANTE  LA  EDAD  MEDIA      295 

Ni  se  detenían  ante  la  fuerza  para  conseguir  sus  fines  si  no  era  su- 
ficiente la  astucia:  en  1392  reclamó  Juan  I  la  libertad  de  unos  catala- 
nes cautivados  en  Almuñecar  por  dos  galeotas  y  una  nave  armadas  por 
el  propio  rey  de  Granada,  á  la  sazón  presente  en  aquella  ciudad  (1); 
otro  tanto  había  sucedido  diez  años  antes  en  Almería  á  otro  pámfil  de 
Mallorca,  sólo  que  aquí  pudieron  salvarse  los  tripulantes  (2);  dentro 


stant  davant  Tunic  ans  que  devallas  en  térra  fou  assegurat  segons  se 
diu  per  lo  vostre  virrey...  e  com  fou  en  térra  faen  sa  mercadería...  fou 
stat  empachat  per  lo  virrey  e  apres  li  foren  robades  tantes  mercade- 
ries  que  valien  prop  de  dos  millia  dobles.— 12.  Dic.  1421.  (R.  2571-211). 

(1)  En  tiempo  pasado...  a  V.  de  Mayo  del  anyo  M  CCC  LXXXIIJ 
durant  la  caguera  paz  firmada  entre  ..  nuestro  padre...  e  don  Maho- 
ma...  ahuelo  vuestro  partie  de...  Barchna.  Miguel  Castello  de  la  dita 
ciutat  con  un  panfil  el  qual  el  mismo  patronejava  cargado  de  diversas 
ropas  e  mercaderías  por  levar  descargar  e  vender  aquella  enta  Sibi 
lia  et  continuando  el  dito  panfil  su  viatge  como  fuese  en  el  vuestro  lu- 
gar de  Moneca  confiando  firmemente  en  la  dita  paz  priso  puerto  en 
aquell  et  apres  VIH  dias  que  fue  alli  continuamente  sallientes  los  mer- 
caderes e  marineros  en  tierra  cadaldia  e  prendientes  en  el  dito  lugar 
refrescamiento  de  todas  las  cosas  que  menester  avian  el  dito  Rey 
vuestro  ahuelo  el  qual  era  lavegada  en  Malica  sabiendo  quel  dito  pan- 
fil era  en  el  dito  puerto  fizo  armar  secretamente  ..  una  ñau  e  dos  ga- 
liotas  por  las  quales  fizo  tomar  en  el  dito  puerto  enemigablement  el 
sobredito  panfil  con  el  dito  patrón  e  con  todos  los  mercaderes  e  mari- 
neros que  alli  eran  XXX  por  contó  súbitos  nuestros  e  con  todas  las 
mercaderías.  E  y  sea  después  el  dito  Rey  vuestro  ahuelo  rogado  e 
requerido  sobre  aquesto  por  el  Rey  padre  nuestro  respondiese  de  la 
relaxacion  e  restitucio  de  las  ditas  personas  e  bienes,  empero  aque- 
llos ni  aquellas  no  quiso  relexar  maguera  el  dito  senyor  padre  nues- 
tro dins  confianza  de  cobrar  las  ditas  personas  e  bienes  e  otros 
le  restituyese  muytos  cativos  bien  es  verdad  que  a  rogarias  del  Rey 
de  Castella  ende  restituye  VIL  VIII.  E  apres  vuestro  padre  ende  res- 
tituyo dos  marineros  por  via  de  rescate  de  .CCCC.  doblas  e  de  VI 
moros...  e  deseemos  que...  sean  relexados  diez  que  aun  son  en  poder 
vuestro  como  los  otros  a  cumplimiento  de  los  XXX  sean  estados  algu- 
nos relexados  algunos  muertos  e  algunos  se  sean  fechos  moros. — 
(R.  1963,  f.  173)  2  nov. 

(2)  En  el  mes  dagosto  mas  cerca  passado  un  pamfil  del  qual  era 
patrón  Arnalt  ca  graca  de  la  dita  ciutat  en  el  qual  havia  cent  quaran- 
ta  cinco  cafices  de  trigo  quatro  costales  de  nuezes  dexarch  quarenta  e 
seys  falcones  tunicenques  tres  costales  de  cera  dos  costales  de  cueros 
de  buey  dos  quintales  de  fideos  e  muytas  otras  mercaderias  e  ropas 
partiendo  de  one  tierra  de  Barbaria  do  havia  cargado  las  ditas  merca- 
derías e  por  contrariedad  de  tiempo  oviesse  sorgir  aqui  cerca  de  tie- 
rra un  dia  que  se  contaua  XVIII  del  dito  mes  hora  de  media  nueyt 
vinieron  dos  caros  armados  por  lalcayt  dalmaria  e  otrossi  hombres  de 
cauallo  e  de  piet  armados  e  combatieron  el  dito  panfil  por  la  qual  ra. 


296  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

del  puerto  de  Málaga,  que  era  puerto  neutral,  fué  combatido  Bartolo- 
mé Rovira,  catalán,  por  Salvarye  Scunyo,  genovés,  estando  asegurado 
por  las  autoridades  malagueñas;  las  mercancías  fueron  vendidas  por 
el  pirata;  la  nave  regalada  al  arráez  de  la  ciudad  y  los  infelices  que 
huyendo  saltaron  en  tierra,  declarados  cautivos,  porque  su  seguro,  sin 
duda,  sólo  les  daba  derecho  á  permanecer  á  bordo  (1).  Esto  era  sen- 
cillamente pérfido;  pero  la  perfidia  usaba  otro  procedimiento,  el  de  ar- 
mar naves  que  esperasen  á  las  mercantes  al  salir  de  un  puerto,  con  lo 
cual  las  autoridades  se  eximían  legalmente  de  responsabilidad,  pero 
coadyuvaban  al  despojo  (2). 


zon  el  dito  patrón  e  los  marineros  qui  en  aquell  eran  sintiendo  esto 
como  non  se  podiesen  defender  metiéndose  en  la  mar  con  una  barca 
del  dito  panfil  secretament  a  la  nueyt  fugieron  e  escaparon  e  siempre 
los  ditos  caros  non  catando  la  paz  que  era  e  es  entre  nos  e  vos  tomaron 
el  dito  pamfil  e  mataron  un  judio  que  aqui  trobaron  e  otro  jadió  preso 
se  levaron.- (R.  1389,  f.  156)  1382 

(1)  Al  Rey  de  Granada...  Rey  muy  caro  e  muy  amado  amigo.  En- 
tendido ha  vemos  ..  que  Bartomeu  Rovira  patrón  de  ñau...  seyendo  con 
su  ñau  gentes  e  mercadería  e  bienes  de  gran  valor  en  el  puerto  o  playa 
de  Maliqua  guiado  e  assegurado  por  el  alcayt  vuestro  un  nombrado 
Salvayre  Scunyo  jenoves  patrón  de  ñau  invadió  la  ñau  del  dito  Berto- 
meu  Rovira  e  aquella  tomo  e  lo  que  peyor  es  contra  toda  humanidad 
los  tovidos  déla  dita  ñau  del  vassallo  nuestro  fuyendo  en  tierra  por 
salvarse.  .  assin  mismo  son  stados  presos  e  arrestados  e  apres  el  dito 
salvayre  ha  vendidos  las  mercaderías  e  gran  cantidad  dolió  trobades 
dentro  la  dita  ñau  presa  e  la  ñau  presentada  e  donada  a  vos.  —  En  el 
sitio  de  Bonifacio  á  20  días  de  noviembre  1420  (R.  2570,  61). 

(2)  Rey  fem  vos  saber  que  havem  hauls  greusclams  dalguns  feels 
sotsmesos  nostres  los  quals  parten  del  port  vostre  ab  dues  coches  la  I 
den  Burruel  de  Valencia  laltra  den  P  Guerau  de  Barchna.  son  estats 
preses  e  cativats  per  galees  vostres  armadas  per  lo  vostre  alcayt  en 
lo  dit  port  de  Hone.  E  verament  Rey  la  manera  en  que  les  dites  coches 
son  estades  preses  es  estada  molt  lega  que  segons  que  nos  havem  en- 
tes per  cert  ans  que  les  dites  galees  vostras  partissen  del  dit  port  de 
Hone  les  coches  nostres  nentenien  a  partir  e  foren  retengudes  per  lo 
dit  alcayt  vostre  ho  per  altres  vostres  officials  que  no  les  ne  lexaren 
partir  tro  les  galees  ne  fossen  partides  E  puys  espiaren  e  guaytaren 
les  dites  coches  qui  partiren  del  vostre  port  en  fe  vostra  e  preseren 
les  e  aucieren  partida  de  la  gent  e  laltra  cativaren  e  manarensen  les 
dites  coches  qui  vahen  ab  les  mercaderics  mes  de  XX  mille  dobles. 
On  Rey  com  a  vos  ne  a  altre  Rey  del  mon  plaer  no  dega  que  per  aytal 
manera  armada  sua  fassa  mal  a  nuil  altre  Rey  e  maiorment  en  aqueírt 
cas  en  que  vos  sots  de  tractament  de  pau  ab  nos  per  co  vos  pregam  e 
us  requerim  que  vos  fassats  retre  les  dites  coches  ab  les  persones  e 
mercaderies  qui  en  aquelles  eren  ho  la  valor  de  les  dites  mercaderies 
car  acó  dejats  fer  guardant  fe  e  leyaltat  la  qual  tots  los  princeps  del 
mon  deuen  guardar.  .  En  altra  manera  no  entenem  que  nos  puscam 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA     297 

Naturalmente  que  estos  accidentes  no  eran  constantes;  pero  sí  lo 
suficientemente  frecuentes  para  deducir  que  casi  eran  lo  normal  y  or- 
dinario: ni  del  hecho  de  que  sólo  conozcamos  atropellos  de  parte  de 
moros  debe  deducirse  que  la  mala  fe  estaba  en  ellos  solamente;  estaba 
en  las  dos  orillas  del  Mediterráneo  por  igual,  y  aun  puede  afirmarse 
que  más  en  ésta  que  en  aquélla,  porque  en  ésta  residía  la  mayor  fuer- 
za y  los  medios  de  imponer  respeto  á  la  justicia  y  al  derecho  de 
gentes. 

Pero  tratándose  de  musulmanes  se  creían  dispensados  de  todo;  y 
Jaime  II  sentó  principios  que  de  haberlos  practicado  los  moros,  ha- 
brían traído  la  ruina  del  comercio  y  la  clausura  de  los  puertos:  por 
razón  de  la  frecuencia  de  relaciones  entre  Mallorca  y  Tremecén,  un 
mercader  moro  se  asoció  á  otros  cristianos  y  se  arriesgó  á  pasar  á  Ma- 
llorca con  una  barca  en  donde  llevaba  mercancías:  ya  en  esta  isla,  se 
presentó  un  tal  G.  Escribano,  quien  registró  la  barca,  llevándose  lo  de 
los  moros  y  dejando  lo  de  los  cristianos:  menos  mal  que  no  hizo  cauti- 
vo al  Mohamed  Abennator:  quejóse  éste  á  su  rey;  el  de  Tremecén  re- 
clamó al  Rey  de  Aragón,  y  Jaime  II  se  desentendió  por  la  razón  de 
que  él  sólo  aseguraba  en  tierra,  no  en  mar;  que  él  sólo  tomaba  bajo 
su  protección  á  los  moros  que  se  ponían  bajo  su  poder;  teoría  muy  pe- 
regrina que  no  quería  para  sus  vasallos,  pues,  frecuentemente  recla- 
mó por  ataques  de  corsarios  moros  á  naves  catalanas  y  que  de  haber 
aplicado  los  emires  berberiscos  habría  interrumpido  totalmente  el  co- 
mercio (1):  el  propósito  del  rey  de  Aragón  no  era  seguramente  sentar 


sofferir  ni  donar  loch  que  pau  haja  entre  nos  e  vos.  (Barchna.  11  de  oc- 
tubre 1327). -(R.  339,  f.  181  y  anteriores). 

(1)  Don  Jayme  por  la  gracia  de  Dios  Rey  de  Aragón  de  Mayorcas 
de  Valencia  e  de  Murcia  e  Conde  de  Barcelona.  Al  noble  e  honrado 
Utmen  filio  de  Don  Gomara^en  Abenjayen  sennor  de  Trimce  salut  e 
loar  Dios.  Re^ebiemos  vuestra  carta  en  que  nos  embiastes  decir  que 
mercaderos  de  la  nuestra  tierra  yvan  e  venien  e  estavan  en  vuestra 
tierra  salvos  e  seguros  assi  salvament  como  en  la  nuestra  e  que  por 
ra<?on  destos  mercaderos  de  vuestra  tierra  se  avian  acompanyado  con 
mercaderos  de  nuestra  tierra  e  que  les  avian  metido  en  voluntad  que 
ficiesen  viage  a  Mayorchas  e  quando  fueron  allí  un  mercadero  de 
Taunt  por  nomne  Maymon  Abenator  qui  era  venido  en  Maiorca  era- 
biava  a  su  hermano  una  barcha  cargada  daveres  la  qual  en  G.  Escri- 
bano avia  escorcollada  e  preso  laver  de  los  moros  e  lexado  laver  de 
los  xpianos  que  era  en  la  dita  barcha  segunt  que  nos  embiastes  dezir. 
Ond  nos  entendido  esto  e  todo  lo  al  que  en  la  dita  carta  vuestra  era 
contenido  respondemos  vos  que  la  dita  barcha  no  fue  en  fe  nuestra  es- 
corcollada que  nos  en  la  mar  no  somos  tenidos  guiar  ningunos  moros 
vuestros  si  en  nuestro  poder  en  tierra  no  eran,  e  sabedes  bien  que 
vuestro  padre  puso  con  los  muy  nobles  Rey  don  Jayme  de  buena 
memoria  avuelo  nuestro  e  el  rey  don  Pedro  padre  nuestro  e  con  el 


298  A.   GIMÉNEZ  SOLER 

ese  principio  ni  menos  aplicarlo:  si  ahora  lo  aplicó  fué  para  intimidar 
al  de  Tremecén  y  obligarle  al  pago  del  tributo-,  pero  era  peligroso  ha- 
blar ese  lenguaje  á  gentes  por  naturaleza  inclinadas  al  robo. 

No  puede,  el  que  estudia  la  historia  como  almacén  de  nombres  y 
fechas,  esa  historia  estruendosa  é  inútil  de  batallas  y  conquistas,  com- 
prender la  causa  de  la  separación  completa  en  que  viven  moros  y 
cristianos  y  el  odio  que  aquéllos  nos  profesan  tan  fuerte  como  el  que 
el  pueblo  les  profesa:  el  trato  de  unos  á  otros  ha  sido  el  mismo;  de  do- 
minación y  violencia;  de  astucia  y  perfidia:  siempre  los  de  este  lado 
han  sido  más  fuertes  y  más  cultos  y  han  empleado  su  cultura  y  su  po- 
der en  atacar  y  vencer  á  los  del  otro:  por  esto  huyen  del  progreso  y  lo 
rechazan  porque  para  ellos  han  sido  siempre  la  civilización,  el  progre- 
so y  sus  representantes  causas  de  desastres,  como  lo  son  para  todos 
los  pueblos  que  no  tienen  la  civilización  y  la  cultura  europea  ó  no 
quieren  aceptarla. 

Como  el  impuesto  á  la  importación  se  pagaba  ad  valorem,e\  diez  por 
ciento  del  valor  de  la  mercancía,  y  el  régimen  de  zonas  neutrales  era 
universalmente  practicado,  usábase  para  evitar  el  fraude  un  procedi- 
miento que  demuestra  la  desconfianza  que  inspiraban  mercaderes  y 
navegantes. 

Andrés  Giménez  Soler 
(Continuará) . 


rey  don  Alfonso  nuestro  hermano  de  darles  cada  uno  part  en  las  du- 
hanas  segunt  que  era  ordenado  entre  ellos  et  aquella  part  a  ellos  ni  a 
nos  no  es  estada  dada  ni  pagada  porque  nos  no  somos  tenidos  de  guar- 
dar los  homnes  de  la  vuestra  tierra  en  la  mar.  Mas  si  vos  no(s)  íeites 
dar  e  pagar  aquella  part  segunt  que  ordenado  es  nos  fáremos  guardar 
que  los  vuestros  homnes  en  mar  ni  en  tierra  no  pendran  danno  por  las 
nuestras  gentes.  Dada  en  Valencia  X  dias  andados  del  mes  de  setiem- 
bre en  el  anno  de  nuestro  sennor  de  mil  CC.  XC.  VI. 

Viro  nobili  dilecto  G  de  Montecateno  Procuratori  Regni  Maiorice... 
Intelleximus  per  P.  Siurana  quod  alabeg  sarracens  de  Trirr.ce  veniens 
in  societate  cum  bn.  mercerii  et  en  Segui  ad  insulam  Evice  fuit  cap- 
tus  et  detentus  dictus  sarracenus  sub  íide  per  P.  Dalmacii  de  Minori- 
ció  et  etiam  venditus.  Unde  cum  talia  non  debeamus  in  nostro  dominio 
tolerare  vobis  dicimus  et  mandamus  quatenus  si  est  ita  dictum  sarra- 
cenum  faciatis  restituí  prístina  libértate  et  ipsum  tradi  et  deliberari 
P.  Siurana  predicto  cum  ómnibus  hiis  que  eidem  sarraceno  inveneri- 
tis  ablata  seu  substracta  fuisse  per  P.  Dalmacii  supradictum  proceden- 
do  contra  dictum  P.  Dalmacii  ratione  dicti  maleficiiseu  excessus  prout 
de  jure  et  ratione  fuerit  faciendum.  Taliter  quod  pena  ipsius  sit  alus 
similia  attemptatibus  in  exemplum.  Data  Valencie  V  idus  sept.  anno 
predicto.-  (R.  104.  84). 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  299 

LOS  MANUSGRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL 
Per  Rudolf  Beer 

(Traducció  del  aleinany  d'En  Pere  Barnils.  Continuado). 
II    (*) 

«Nobile  cenobium,  quod  ob  reuerentiam  totiusreligionis  et  scientie 
olim  caput  et  speciraen  uniuerse  esse  raeruit  Esperie»  fouanomenat  en 
1070  Santa  María  de  Ripoll,  per  Bernat  II,  comte  de  Besalú,  en  una  lle- 
tra  endrecada  a  Bernat  de  Ruthenis,  abat  de  Sant  Víctor  de  Marsella  (2), 
referintse  expressament  al  període  álgid  del  raonastirdurant  lo  niiniste- 
ri  pastoral  del  abat  Oliva  ( 1008-1046), y 'ls  estímuls  poderosos  donats  per 
Oliva  obraven  en  lo  temps  immediat  també  en  lo  domini  de  la  creació 
literaria  (3).  En  primera  línia  lo  monjo  Oliva  (4)  apareix  com  a  porta- 
dor de  la  gran  tradició;  ho  manifester,  primerament  les  seves  Epistu- 
lae  de  paschali  cyelo  Dionysiali,  compostes  poch  després  en  la  mort 
del  abat  Oliva.  Primer  que  ningú  Baluze  dona  coneixement  de  la  Mar- 
ca hispánica,  de  la  composició  breu,  pero  digna  de  consideración  que 
havía  trovat  en  un  «Oolbertinus»  dubtant  encare  de  si  n'era  l'autor  lo 
abat  o  lo  monjo  Oliva;  mas  apuntant  la  data  precisa:  habemus  li- 
brum  editum  anno  MXLVII  (5);  Villanueva  qui  vegé  les  epistulae  en 
un  manuscrit  guardat  encare  a  Ripoll  (P.  I.  259),  en  dona  (Via- 
je VIII,  220),  una  mostra  tío  prólech  en  vers)  y  sense  citar  lo  passatge 
en  la  Marca  observa  referent  al  temps  de  son  origen  (loe.  cit.  56): 
«Baluzio  la  supone  escrita  el  año  1047».  La  aclaració  en  les  Memorias 


(*)  La  primera  part,  publicada  en  lo  volútn  LCV  d'aquests  informes  de  sessions,  se  cita 
en  lo  curs  d'aquest  estudi  ab  la  sigla  P.  I. 

(1)  Utilisada  aquí  segons  la  edició  en  la  Colection  de  doc.  inéd.  sur  l'histoire  de  France. 
Premiüre Serie. — Histoire  poütique.CollectiondesCartulairesde  Krance.  Tom.  XIII,IX:Car- 
tulaire  de  l'Abbaye  de  Saiut- Victor  de  Marseille,  p.  p.  (Juérard  avec  collaboration  de 
MM.  Marión  et  Delisle,  París  1857,  tom  IX,  Nr.  817,  p.  ltítí. 

(2)  En  1050,  un  convent  de  la  diócesis  de  Vich  promet  al  de  Saut  Martí  de  Canigó,  recor- 
darse del  bisbe  Oliva,  cuius  studüs  tapientme  dum  praesens  superfuit  apud  nos.  inter  recto- 
res ecclesiae  sui  ordinis  nemo  extitit  secundus»;  una  reminiscencia  posterior  n'és  lo  Elogiuní 
de  Oliva  en  les  «Gesta  Petri  Ducís  Venetiae  atque  Dalmatiae»  (Petrus  Urseolus),  Mabi- 
llon,  ASOSB  sae'    V,  88S. 

(3)  P.  I.  2ñP.  La  noticia  bibliográfica  sobre  lo  monjo  Oliva  en  les  Memorias  para  ayudar 
á  formar  un  Diccionario  de  los  escritores  catalanes,  de  Torres  Amat,  447  s.,  conté  greus  fal- 
tes y  inexactituts. 

(4)  Marca  Hispánica  col.  446:  *In  códice  6242  bibliothecae  Colbertinae  habemus  libruin 
de  eyele  paschali  editum  anno  MXLVII  ab  Oliva  monacho  sanctae  virginis  Mariae  Rivipo- 
llentis  ..  Videndum  au  hace  lucubratio  referenda  sit  ad  Olivam  Episcopum  Ausonensem,  qui 
uionachus  quoque  Rivipullensis.>  Lo  exacte  de  la  cosa  ho  suposá  ja  Enrique  Florez,  Espa- 
ña Sagrada  XXVIII  (1774  ,  139.  En  les  notes  a  la  Bibliotheca  vetus  de  Nicolaus  Antonio  11,5, 
Bayer  no  vol  saber  re*  de  un  monjo  Oliva  com  autor  de  la  obreta:  «quo  de  opere  frustra  Ba- 
luzius  atque  ex  eo  Cl.  Florezius  T.  XXVIII,  p.  139,  n.  39,  subdubitant,  num  alius  Olivae  RivI- 

pullensis  item  Monacbi  sit;  cum  nullum  cognoininem  Scriptorem  norint  Bibliographi.» 


300  R.    BEÉR 

de  Torres  Amat,p.447:  «Hállase  esta  obrita  escrita  en  Baluzio,  lib.  IV, 
añadiendo:  editum  anno  MXLVII»  és  completamet  errónea:  la  veritat 
és  mes  be  lo  següent: 

Lo  Misceláni,  rich  en  orientacions  baix  molts  conceptes  per  la  his- 
toria intelectual  del  monastir  (P.  I.  259  y  mes  avall  p.  301)  utilitzat  per 
Villanueva  (segons  ell  s.  XI-XII;  en  lo  catálech  de  B.  Rivas  sots  lo 
Nr.  37:  «letra  medio  Romana  medio  Gótica  del  siglo  XI»  és  per  des- 
gracia deflnitivament  perdut,  com  m'ho  comproba  un  testimoni  docu- 
mental; en  lo  catálech  format  per  Prósper  de  Bofarull  (1)  la  signatura 
(Est.  1,  Caj.  2,  Nr.  19)  apareix  acompanyada  del  signe  0  que  significa 
«cremat».  Per  lo  contrari,  lo  manuscrit  de  les  epistulae  utilisat  per  Ba- 
luze,  está  conservat  avuy  encare.  Lo  Colbertinus  6242  anomenat  per 
ell  loe.  cit.,  és  idéntich  al  códex  de  la  Biblioteca  Nacional  de  Pa- 
rís F.  lat.  747G  (Catalogus  Cod.  M.  S.  Bibl.  Regiae,  París  1774,  vol.  IV, 
864,  allí  també  senyalat  com  a  Colbertinus),  que  jo  he  examinat  detin- 
gudament;  és  ben  bé  encare  del  segle  XII  (no  s.  XIII  com  diu  lo  Cata- 


(1)  Aprofitám  aquesta  ocasió  per  recordar  que,  ademes  de  les  copies  del  ínventari  mes 
antich  deis  manuscrita  (estat  Olivia)  ja  aduhidea  per  la  primera  part  del  estudi  y  del  catá- 
lech format  per  Benito  Ribas,  disposo  encare  al  present  de  dos  extensos  catálechs  mes  en  co- 
pies bones,  co  és  la  llista  arreglada  per  Etienne  de  Daluze  y  les  descripcions  deis  manuscrits 
redactades  per  Prósper  de  Bofarull  aprofitant  les  noticies  exposades  per  Roque  Olzinellas. 
Lo  material  de  catalogisació  usat  aquí  és,  donchs,  lo  següent: 

1.  «Breuis  librorum  Sanctae  Mariae.»  L'inventari  arreglat  després  de  la  mort  del  abat 
Oliva  (f  1046),  exposat  P.  I.  270,  en  base  de  la  copia  de  Benito  Rivas  fins  allavors  inédita,  y 
designat  en  lo  successiu  ab  la  sigla  Kat.  Ant. 

2.  «Summaria  descriptio  librorum  manuscriptorum  in  bibliotheca  monasterii  Ri vipullen 
sis,  die  28  Augusti  1649.»  París,  Bibliothéque  Nationale,  Collection  Baluze  372.  Comp. 
P.  I.  271.  Utilitzada  segons  una  copia  extreta  cuidadosament  per  lo  senyor  Amédée  Boinet, 
bibliotecari  de  la  Bibliothéque  Sainte-Geueviéve,  per  encárrech  de  la  Comissió  Patrística  de 
la  Academia  imperial  de  Ciencies.  Aquest  catálech  s'aduheix  ara  per  primera  vegada  en  la 
historia  y  descripció  deis  manuscrits  de  Ripoll  y  en  endavant  va  citat  ab  la  sigla  Oat.  Bal. 

3.  «Catálogo  de  los  Códices  MBS.  que  hoy  día  existen  en  la  Biblioteca  del  Real  Monaste- 
rio de  Ripoll  enel  Principado  de  Cataluña»,  format  per  allá  loany  1800  per  Benito  Rivas  (al- 
guns  extractes  en  lo  viatjede  Evvuld,  Neues  Archiv.,  VI  [1881],  389  ss.)  y  utilitzat  en  una  copia 
posada  amablement  a  disposició  de  la  Academia  imperial  de  Viena  per  la  Real  Academia  de 
la  Historia,  de  Madrid;  comp.  P.  I,  154,  239,  245.— Sigla  Oat.  Riv. 

4.  «Catálogo  de  los  códices  manuscritos  que  en  virtud  de  la  Real  orden  de  20  de  Noviem- 
bre de  1822  ha  remitido  á  este  Archivo  General  de  la  Corona  de  Aragón  mi  subdelegado  don 
Pedro  Mártir  de  Olzinellas...  pertenecientes  al  suprimido  monasterio  de  Monjes  Benedictinos 
de  Ripoll  y  que  he  colocado  según  el  orden  de  estancias,  cajones  y  números  que  tenían  en 
aquel  monasterio...  (al  final:)  Barcelona  y  Octubre  1.°  de  1823.  Prósper  de  Bofarull».— Aquest 
inventari. era  conegut  desde  molt  temps  (comp.  Ewald,  loe.  cit.  391),  pero  no  va  ésser  perinés 
utilitzarlo  en  l'any  1905;  una  copia  completa  y  escrupolosa  la  dech  a  la  amabilitat  especial 
del  senyor  Joseph  Pijoán,  Barcelona.  Lo  catálech  és  també  important  perla  historia  delare- 
siduus  de  Ripoll,  perqué  Bofarull  després  del  incendi  y  en  lo  mateix  any  1835,  senyalá  expres- 
sament  aquells  manuscrits  que  ell  havía  retornat  a  Ripoll  desde  l'Arxiu  de  la  Corona  y'Is  que 
allí  foren  crema ts.  Sigla  Cat.  Bof. 

Finalment  s'ha  aprofitat  també  del  nou  material  manuscrit. 

5.  El  tomo  107  de  la  Collection  Baluze,  que  la  Administració  de  la  Biblioteca  Nacional 
de  París  deixá  a  Viena  per  mediació  de  la  Direcció  de  la  biblioteca  real  y  imperial.  Lo 
volúm  conté  numeroses  traascripcions  de  valiosos  documenta  de  Ripoll  (P.  1.  251,  not.  2), 
mes  també  extractea  y  copies  déla  anticha  códices  de  Ripoll,  sobre'ls  que  retornaré  repetides 
vegades.  Sigla  Bal.  107. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  301 

logus)  y  l'escrit  ompla  un  quaternio  just.  La  ja  esraentada  indicació  de 
Baluze:  Haberaus  librum  de  cyclo  pascbali  editum  anno  MXLVII  ab 
Oliva  monacho,  pot  ser  que  doni  ocasió  a  males  interpretacions  forraal- 
ment  considerada,  realraent  és  justa.  Una  suposició,  com  creu  Villa- 
nueva,  no  existeix;  en  lo  capítol  3  del  llibret  (De  presentí  cicli  huius 
anno)  fol.  3r  del  ms.  trovém:  Si  uis  nosse  quotus  sit  annus  cicli  huius 
uide  annos  domini  qui  sunt  in  presentí  IXLVIIm .  Una  serie  d'indicis 
fan  creure  que  aquesta  copia  és  també  d'origen  ripollés — en  tot  cas  és 
comprobat  que'l  trevall  fou  compost  un  any  després  de  la  mort  d'Oliva, 
per  lo  monjo  del  meteix  nom.  Pero  la  activitat  de  aquest  monjo  Oliva 
s'extén  encare  mes  enllá  d'aquesta  data.  En  lo  manuscrit  ja  analit- 
zat  P.  I.  259,  ara  perdut,  Villanueva  hi  trova  també  una  Epistula  Oli- 
vae  monachi  ad  Dalmacium  monachum  de  feria  diei  nativitatis  Chris- 
ti,  lo  text  de  la  qual  publica  (Viage  VIIL  "¿25  s.);  en  ell  llegím:  qua  ra- 
cione de  annis  Domini,  qui  sunt  modo  ILXaVe  ,  volunt  unum  auferre 
annum,  y  d'aixó  inferím  que  lo  monjo  Oliva,  literariament  encare 
obrava  en  1065,  unes  dues  décades  després  de  la  mort  de  son  ilustre 
valedor,  l'abat  (1).  Es  també  possible  que  sigui  d'aquest  període  la  re- 
dacció  d'altres  trevalls  compostos  per  lo  monjo  Oliva,  la  del  tractat  de 
ponderibus  et  mensuris  com  també  de  les  regulae  abaci;  d'una  mane- 
ra precisa  ho  justifica  un  trevall  computístich  de  qual  cap  deis  bió- 
grafs  d'Oliva  ni  ningú,  que  jo  sápiga,  n'ha  donat  compte  fina  ara.  En 
lo  Cat.  Bof.,  al  bell  comenyament  de  la  descripció  del  códice  Est.  2, 
Caj.  3,  Nr.  6,  hi  trovo  lo  següent  sumari: 

Tabulae  computi  ecclesiastici  editae  ab  Oliba  monacho  Rivipu- 
llensi  año  1061  (2).  Tením,  donchs,  aquí  noticia  d'un  treball  de 
cronología  eclesiástica,  que's  publica  un  lustrum  abans  de  la  lletra  a 
Dalmatius,  lo  darrer  escrit  datat  del  monjo  Oliva.  Sobre  la  redacció 
del  text,  és  de  notar  una  circumstancia  que  no's  desprén  de  les  des- 
cripcions  del  manuscrit  corresponent  en  lo  Cat.  Riv.  y  en  lo  Cat.  Bof., 
mas  que  és  registrada  escrupolosament  en  lo  Cat.  Bal.  (3):  Igual  que 
en  lo  perdut  miscelani  que  contenía  la  major  part  de  les  obres  del 
monjo  Oliva  (comp.  dalt  p.  300),  en  aquest  códice  miscelani  igualment 
destruit  hi  havía  també  anotacions  analístiques  juntades  ab  lo  treball. 


(1)  Vivint  completament  o  ab  preferencia  a  Ripoll;  en  1063  feu  l'inventari  de  la  enfer- 
mería del  monastir,  comp.  Villanueva  VIII,  10. 

(2)  La  copia  que  tinchal  davant  porta  la  data  1161;  inas  aixó  és  sens  dubte  una  error  del 
escriba  com  se  segueix  del  temps  de  vida  del  autor;  fins  en  la  descripció  meteixa  al  datar  un 
altre  troc,  segueix  la  indicació:  Escrito  en  el  mismo  siglo  XI.  En  el  Cat.  Rio.  no  s'anomena 
a  Oliva  com  autor,  empero  (en  lo  Nr.  162)  lo  contingut  d'aquest  (igualment  creuiat  com  se  de- 
duheix  del  senyal  o  anotat  en  lo  Cat.  Bof.)  manuscrit  és  exposat  mes  clarament:  Líber  Com- 
putorum.  Líber  Offlciorum  Amalarii  Episcopi  ad  Regem  Carolum.  Romauus  Ordo  in  Hebdó- 
mada maiori  cuín  gestis  Synodalibus  varioruin  conciliorum.  Tractatus  Prisciani  Grammatici 
En  pergamino  de  fol.  mayor,  su  letra  es  del  siglo  XI. 

(3)  Aquí,  donclis,  lo  mes  autich  deis  catálechs  detallats  dona  mes  orientació  que  lea 
llistes  fetes  posteriorment  per  aventatjats  investigadors. 


302 


R.   BEER 


computus  d'Oliva,  l'origen  de  les  quals  s'ha  de  cercar  sens  dubte  en  lo 
Scriptorium  del  monastir  de  Ripoll.  Lo  Cat.  Bal.  en  la  corresponent 
descripció  (Nr.  112)  després  de  la  nota  general  del  sumari:  Líber  Cora- 
puti  et  tractatus  Prisciani  de  nomine  et  verbo,  presenta  lo  següent: 

Januarius,  Augustus  et  December  1 1 1 1  nonis  habent  XVIIII  posl  idus  etc. 
Postea  sic:  de  sermone  Beati  Seuerini  episcopi  etc  Postea:  Era  millesi- 
ma  CXXXVa  ciuitas  Hicrusalcrn  reddita  et  Ctiristianis.  Kt  modo  est  miliesi- 
ma  CC"XVII.  Auno  rnillesimo  C°XLVH1  capta  est  Tortosa  ab  Ínclito  R.  Bar- 
chinonensi  Comité  et  rege  Aragonis  Feria  V.  post  natale  III  Ka'.  Junuarii 
Barchinonensi.  Postea  tractat  de  ciclo  tabulis  uisu  dig-nis. 

Com  ais  treballs  computistichs  del  raonjo  Oliva  s'hi  junta  ven  anals 
que  habíen  d'ésser  d'importancia  per  la  literatura  en  prosa  de  Ripoll, 
aixís  se'ns  ha  conservat  també  del  període  de  la  seva  influencia,  la  re- 
miniscencia de  un  elogium  versificat  de  la  dinastía,  al  qui  seguiren  al-' 
tres  creacions  semblants  de  que  havém  de  parlar  encare. 

D'aquest  temps  (mitjans  del  segle  XI)  és  la  única  y  sola  composició 
d'una  elegía  conservada  en  un  manuscrit  de  Ripoll,  a  la  memoria  del 
comte  de  Barcelona  Ramón  Borrell,  mort  en  1017.  Baluze  publica  la 
poesía  en  la  Marca  Hispánica,  col.  427  s.,  empero  no  divulga  (per  bones 
rahons)  la  seva  font  («In  vet  tí  códice  SI,  S.  reperl»).  Mas  la  tragué 
sens  dubte  del  Miscelani  59 1 1  (olim  Baluzianus)  guardat  avuy  en  la  Bi- 
blioteca Nacional  de  París.  En  lo  Catalogus  Cod.  M.  ¡5.  Bibl.  Reg.  IV, 
179,  lo  corresponent  troQ,  lo  mes  vell  del  manuscrit,  está  posat  equi- 
vocadament  en  lo  segle  XII,  y  la  composició  és  designada  com  Epice- 
dium  in  funere  Raimundi  Comitis  Tolosani;  d'aquí  que  la  cosa  resulti 
completament  embrollada. 

Lo  fet  de  comencar  Baluze  en  la  seva  copia  impresa  la  estrofa  10 
ab  C,  la  21  ab  S,  la  22  ab  H,  demostra  havcr  ignorat  la  intenció  que 
tingué  l'autor  de  formar  un  cant  alfabétich,  prenentli  axí  lo  que  cons- 
tituhía  probablement  lo  seu  ergull-,  ademes,  Baluze  llegí  malament  al- 
guns  passatges.  Lo  meteix  cas  tením  en  la  copia  de  Bofarull,  Condes 
vindicados  I,  217  ss.,  publicada  exacta  segons  la  de  Baluze  y  repetida 
per  Amador  de  los  Ríos,  Historia  crítica  de  la  literatura  Esp.  II,  335; 
encare  anteriorment  a  Amador,  Du  Méril  (segura ment  lo  primer,  puig 
no's  diu  res  sobre'i  particular  en  l'Archiv.  f.  i\.  d.  Geschichtskun- 
de  VIII,  355)  indica  breument  en  les  Poesíes  inédites  du  ínoyen-áge, 
París,  1854,  277  not.,  que  l'Epicedium  era  alfabétich  (vers  asclépiades 
et  réunis  en  quatrains).  Dümmler  en  dona  primerament  una  copia 
correcta  (Neues  Archiv.  III,  1878,  407  ss.),  pero  com  tenía  1'  Carmen 
per  inédit,  tampoch  observa  res  respecte  la  procedencia  demostrable 
del  manuscrit  de  Ripoll  (1);  manifestament  va  eseapárseli  la  significa- 


(1)  No's  fa  memoria  de  la  poesía  important  com  a  testimoni  historien  en  lo  trebull  que 
considera  també  les  antigües  fontsde  Ripoll:  Historiografía  de  Citalunya,  de  J.  Massó  To- 
rrents,  Revue  Hispanique  XV  (1906),  486  ss. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONAS TIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  303 

ció  decissiva  de  la  indicació  feta  en  la  estrofa  13.  Motiva  la  reprodúc- 
elo de  la  poesía  que  donam  a  continuado,  basada  en  una  nova  revisió 
del  manuserit,  lo  fet  d'adaptarse  bé  a  la  serie  deis  coneguts  Elogia  ver- 
sificats  de  Ripoll,  dedicats  ais  difunts  (1),  y  de  facilitar  lo  tránsit  del 
panegyricus  a  la  poesía  matisada  de  épica. 

1  Ad  carmen  populi  flebile  cuncti  Aures  nunc  animo  ferte  benigno, 
Quod  pangit  meritis  (2)  uiuere  laudes  Raimundi  proceris,  patris  et  almi. 

2  Bellis  térra  potens,  ubere  gaudens  Quo  nunc  esperie  (3)  uulnere  languens, 

Cui  turris  patrie  est  (4)  lapsa  repente  Raimundus  procer,  hunc  morte  premente. 

3  Clari  progenies  pulcra  borelli  Raimundus  teneris  cepit  al)  annis 
Dux  insigne  patris  ius  moderandum,  Xpisti  precipuus  muñere  factus. 

4  Dum  celsus  procerum  culmine  staret  Ceruicemque  patris  (5)  flecteret  orbis, 
Extolli  timuit  dulcís  amator          et  rector  populi  (6)  ceu  pater  omnis. 

5  •  Effulsit  tidei  luce  fldelis  Princeps  egregius  seinper  in  orbe, 

Iustus  indicio,  famine  uerus,  Hostis  falsiloquis  hic  erat  acer. 

6  Fultus  presidio  numinis  alti,  Decens  castra  sibi  fortia  XRÍ 
Strauít  barbariem  fanaque  triuit  Cultureque  dei  templa  dicauit. 

7  Gestis  preposuit  cuneta  potenter.  Sic  pulsis  tenebris  orbe  (.7;  prophanis 
Struxit  XPIcolis  (8)  castra  salutis,  Barcbinona  potens,  te  renouauit. 

8  Hic  per  iusticie  limina  cedens  Prebebat  ;9)  populisiussa  salutis, 
Ut  uiuendo  pie  regna  subirent  Celestis  patrie  post  sine  fine. 

9  lili  cura  fuit  máxima  regni  Scissuras  placido  stringere  pacto, 
Discordesque  sibi  nectere  mentes  Primo  nequitie  fraude  repulsa. 

10  Karus  (10)  hic  populis  extitit  orbis,  Qui  famma  (11)  meriti  trans  tulit  astra 
Et  celso  micuit  nomine  terris,           Ut  sol  la  radiis  orbe  refusis. 

11  Lux  ingens  patrie,  gloria  terre,  O  raimunde,  tuis  quam  pius  olim 

Domnus  more  patris  ennete  (12)  fuisti.  Qui  scalam  emeras  tristibus  omne  (13). 

12  Miro  uos,  inopes,  fouit  amore,  Vestri  tutor  erat  dulcís  et  altor; 
Kam  quod  seua  mauus  sontis  ademit  Vobis  restituit  (14)  iure  peregit. 

13  Nain  sacrata  dei  templa  beauit  Doniseximiis  et  decorauit 

Et  clerum  patrie  fouit  honeste,  O  borelle  (15),  magis  inclite  presul. 

14  O  que  XPicolis  ;U>)  urbs  sat  olimphi         Terragona  piis  clara  stetisti, 

Te  t  risco  statui  ferré  parabat,  Hinc  (17)  ornare  tuam  presule  plebem. 

15  Pro,  quantis  fieres  clarus  in  actu  (18),  O  raimunde,  tuis  lux  patrieque, 
Ni  te  seua  tuis  mors  rapuisset,           At  flatus  petiit  regna  quietis. 

16  Quam  post  regifleo  ductus  honore         Quoram  certa  pió  pignora  papa 
Bernardi  comitis  pacem  (19,  tulisset,  Inuidit  properans  mors  remeanti. 

17  Reuera  patrie  tam  decus  ingens  Ut  migrasse  ferunt,  fluxit  ad  immas 

Plebs  omnis  lacrimas,  undique  uultus  (20)  Multus  flt  (21)  patrium  cerneré  funus. 


(1)  J.  F.  de  Masdeu,  Historia  Crítica  de  España  XIII,  197,  opina  no  sens  rahó  que  és  la 
única  «poesía  tolerable»  que  s'ha  conservat  en  Espanyad'aquell  temps. 

(2)  meritas  Engelbrecht.  (8)    esperia  e^co  és:  est)  Engelbrecht. 
(4)    Dümmleret.           (5)    patri  Engelbrecht. 

(6)  «populus  corretgit  en  populi>  ms.,  observa  justament  Dümmler. 

(7)  ore  Dümmler.  (8)    Cap  ratlla  sobre  XPI. 
(9)    Ciedebat  Baluze.  (lOj    Carus  Baluze. 

(11)  Lo  manuserit  té  clarament  fammaT 

(12)  ancte  Dümmler. 

(13)  Axis  en  lo  manuserit  y  en  totes  les  edicions  (també  en  Dümmler).  Engelbrecht  es- 

mená  d'un  modo  excelent:  qui  so  lamen  eras  tristibus  omne. 

(14)  restituí  Engelbrecht. 

(Id)    Borellus,  biabe  (praesul)de  Vich  1010—1017,  l'antecessor  del  bisbe  Oliva  al  ineteix 

temps  abat  de  Ripoll,  lo  que  aquí  s'ha  de  teñir  en  compte. 
<16)    Cap  ratlla  sobre  XPi.  (17)    hic  Engelbrecht.  (18)    actls  Eugelbrecht. 

<19)    pace  just  Dümmler.  (20)    Bal.  suposa  luctus,  Eugelbrecht  uulgus. 

(21)    Bal.  equivocat  sít. 


304  R.   BEER 

18  Se  dant  precipites  uulnere  cordis,  Pars  scindunt  facies  —  flebile  uisu  — 
Dantluctus  uaria  milia  plebis           Et  clamore  truci  sidera  pulsant. 

19  Te,  raimunde  procer,  quam  cito,  pulcher,  Nobis  mors  rapuit  seua  misellis! 
Quis  tam  dulcís  erat  rector  in  orbe           Extans,  qui  dominus  ceu  pater  adsit? 

20  Ve  tellus  tenebris  mersa  doloris,  Te  liquit  patrie  glorie  fulgens! 
Barchinona,  tibi  quis  dolor  hesit,  Qua  def  uñeta  patris  membra  putrescunt! 

21  Xero  mane(l)piu~plange  patronum  Barchinona  potens  urbsque  gerunda 
Usque  ausona  simul  urgella  tellus           Hincquadrata  fleant  clima ta  mundi. 

22  Ymnum  (2)  ferte  deo  dulciter  almo,  Qui  pro  patre  dedit  pignus  in  aruis. 
Huic  párete,  uiri,  corde  ñdeli           Iussis  uosque  pie  suhdite  (3)  matris. 

23  Zelo  nunc  fidei  poscite  cuncti:  Lucis  summe  (4)  pater,  cede  quietem 
Raimundo  proprie  prolis  amore,  Que  tecum  deus  et  flammine  (5)  regnat.  amen. 

A  mes  deis  testimonis  de  que  havém  tractat,  possehím  varíes  altres 
notes  que  indiquen  que  la  escola  monasterial  de  Ripoll  permanesqué  fldel 
a  les  seves  tradicions  en  lo  temps  immediat  consecutiu  del  període  es- 
plendores d'Oliva  (6).  Es  de  plányer  que  sois  tinguém  coneixement 
indirecte  (per  los  catálechs  anteriors  a  la  crema)  de  importants  mo- 
numents  que  s'hi  refereixen;  axis  de  un  bell  Evangeliari  descrit  de  la 
manera  mes  detallada  per  Benito  Rivas  (7);  es  datat  d'una  manera  pre- 


(1)    Seromane  Bal.  (2)    Hymmum  Bal. 

(3)  Axís'l  manuscrit  y  les  edicions;  son  les  raligioses  subjectes  a  la  superiora,  uiri  los 
monjos.  (4)    Bal.  corretgí  summe.  (5)    ttamminas  en  lo  manuscrit. 

(6)  Per  lo  cap  de  la  escola  monastirial  de  Ripoll  en  la  época  oliviana,  per  l'erudit  Arnallus 
scholasticus,  del  qui  havém  parlat  T.  I.  262,  sembla  també  haverse  trovat  en  temps  posterior 
un  representant  corresponent,  tal  vegada  un  successor  al  qual  se  refereix  lo  trassumpte  d'una 
acta  fins  ara  desconeguda,  que'*  trova  en  Bal.  107,  fol.  277r  s.  Lo  document:  Anno  X  Regni 
Henrici  Regis,  de  consegüent  extés,  1041,  qo  és,  cinch  anys  abans  de  la  mort  del  abat  Oliva, 
és  digna  d'atenció  estilisticament  y  per  la  historia  cultural;  ademes  és  important  per  ésser 
una  de  les  poques  actes  privades  conservades  d'aquell  temps;  per  aixó  l'exposám  extrac- 

tat  :n;í. 

Després  d'un  preámbul  sobre'ls  designis  de  Deu  al  crear  a  Eva  de  Adam,  diu: 

Idcirco  egoRaymundus  cognomento  Bernardi  his  mortalium  legibus  honesta  copulatio- 
ne  productus  et  amore  suscipiendae  Dominoque  seruiendae  prolis  inductus  hunc  titulum  do- 
tis  seu  donationis  tibi  dilectissimae  sponsae  meea  Ermesendi  nomine  habituram  (sic)  perpe- 
tim  trado.  Cunctam  quoque  decimam  partem  rerum  mearum...  tibi  concedo,  denique  juxta 
leges  Gotorum  honestas  antiquitus  institutas  haec  omnia  animo  tecum  gratanti  percompleo 
et  eo  dilectionis  uinculo  quandiu  uiui  fuerimus  tecum  permauere  desidero.  Quo  beatas  Paulus 
Apostolus  et  doctor  gentium  iubet  uxores  diligendas  esse  semper  in  Domino.  Facta  est  haec 
acriptura  in  coenobio  Beatae  Mariae  xiirginis  Riuipollentis  Anno  X  Regni  Henrici  Regis  tertio 
nonarura  Januariarum  die  scripta  manu  Remundi  ad  vicem  Arnalli  Scolaatici  praefati  Coenobii 
notarii.  Sigí«num  praedicti  Remundi  qui  hanc  donationem  dotis  fecit  et  testes  firmare  roga- 
uit.  Siai^tnum  Gerberti  Sig>Jtnum  Kbuli  (Bliduarii,  Bernardi,  Adalberti). 

(7)  «Liber  Evangeliorum  cuín  i>raefatiouibus  sancti  Hieronymi  presbyteri  ad  papam 
Damasum.  Es  un  códice  en  pergamino  en  4.°  mayor  con  varios  adornos  y  figuras  de  los  cua- 
tro evangelistas  de  pintura  basta.  Contiene  también  ¡a  genealogía  de  Christo  Señor  nuestro 
desde  Adán  hasta  Joseph,  hijo  de  Jacob,  esposo  de  María,  y  las  obritas  siguientes:  Rubricae 
et  orationes  ad  Cathecumenos  faciendos.  Variae  oratíones  ad  coutemplationemmissae.  Líber 
sacramentorum  editus  a  S.  Gela-do  papa  emendatus,  a  beato  Gregorio.  Míssae  totius  anni  et 
quae  dicenda  sunt  in  festivitatibus  sanctorum.  Lectiones  exceptae  de  veteri  novoque  testa- 
mento ad  missas  per  totum  annum.— Su  letra  es  muy  hermosa  y  tal  vez  de  mano  de  algún  mon- 
je del  mismo  Ripoll,  pues  se  escribió  en  1048,  porque  al  fin  de  la  Genealogía  dice:  Finit  V. 
etas.  Inclpit  VI  nulla  generationum  uel  temporum  serie  certa,  sed  totius  seculi  termino 
finienda  cuíus  iam  trausac'd  sunt  IXLVIII.  Porro  ab  initio  mundi  usque  in  presens  tempus 
quo  ble  libei  scriptus  est  sunt  anni  VCCCLVIÍI.  Presumo  que  este  precioso  Códice  se  envió 
al  señor  Campomanes.»  (Nr.  155). 

Manifestament  és  lo  mateix  manuscrit  que  descriu  notablemeut  y  ab  molta  mes  brevetat 


LOS  M.ANÜSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  305 

cisa,  fou  acabat  un  any  després  de  la  mort  del  abat  Oliva  y  pot  ser  la 
composició  fou  recomanada  per  ell  mateix.  Per  primera  vegada  ens 
topám  ab  una  producció  del  Scriptorium  de  Ripoll,  que  ostenta  riques 
guarnicions  ornamentáis  y  figures;  les  iniciáis  eren  iluminades  y  a 
cada  un  deis  quatre  Evangelis  ni  había  la  imatgo  del  corresponent 
Evangelista.  Fácilment  se  compren  que  també  trova  un  ressó  en  lo 
Scriptorium  del  monastir  lo  magnífich  ornament  figural  que  portaba  lo 
soberch  edifici  de  la  iglesia  construit  per  Oliva  y  'l  que,  malgrat  la 
destrucció  vandálica,  desperta  avuy  encare  la  nostra  admiració-,  re- 
cordis  solament  les  escultures  deis  dotze  apóstols  que  degueren  ésser 
executades  a  base  de  croquis  y  de  projectes.  Tota  vegada  que'l  manus- 
crit  d  imatges  fou  destruit  en  la  crema  del  any  1835,  sois  podéin  fer 
conjectures  sobre  l'art  de  representació  deis  Evangelistes;  mas  no 
manca  pas  del  tot  material  de  comparanca  per  la  iluminació  catalana 
de  manuscrits  d'aquell  temps.  H.  Denifle  y  E.  Chatelain  en  la  publica- 
ció  del  «Inventarium  codicum  manuscriptorum  capituli  Dertusensis», 
Revue  des  Bibliothéques  VI  (1896),  1  ss.,  tingueren  la  bona  idea  de  fer 
conéixer,  mijancant  reproduccions  passablement  executades,  una  mi- 
niatura de  plana  sencera  y  les  cobertes  guarnides  d'ornaments  y  figu- 
res d'un  deis  manuscrits  mes  antichs,  encare  de  la  meitat  del  segle  XII, 
de  la  Biblioteca  Capitular  de  Tortosa  (1),  que  contenía  Orationes  pro 
missis  (Códice  11).  La  continuació  de  la  influencia  bisantina  és  in- 
negable; les  representacions  están  encare  fondament  adherides  al  estil 
arcáich  de  la  pintura  miniaturista  y's  pot  creure  que  Rivas  y  Villanue- 
va  s'hauríen  dolgut  també  ací  de  la  «pintura  basta»  y  «dibujo  inco- 
rrectísimo». Ja  que  la  iglesia  de  Tortosa  deu  la  fondació  y  dotació  al 
comte  Ramón  Berenguer  IV,  al  protector  de  Ripoll,  és  possible  que  la 
escola  d'escriptura  y  pintura  de  Ripoll,  llavors  la  mes  famosa  de  tot 
Catalunya,  exercís  influencia  en  la  composició  del  missal  de  Tortosa, 
de  la  meteixa  manera  que,  p.  ex.,  en  la  escriptura  de  certs  anals  pro- 
vincials  en  un  Dertusiensis,  de  que  havém  de  tractar  encare. 

Propris  manuscrits  d'imatges  de  Ripoll  que  siguin  del  segle XI,  no'n 
conservám  cap.  No  obstant,  en  lo  manuscrit  Nr.  151,  procedent  si  fa  o 
no  fa  de  mitjans  d'aquest  segle,  guardat  encare  avuy  en  Ripoll  y'l  qual 
conté  Baeda  de  locis  sanctis,  Augustinus  de  Magistro,  Joannes  Chrysos- 
tomus  de  reparatione  lapsi,  Augustinus  de  Fide,  Bachiarius  de  Fide 
(aquest  segons  una  copia  adquirida  de  Italia,  comp.  P.  I.  267  (2);  en  lo 


Villanueva,  Viaje  VIII.  43:  «Códice  de  los  IV  evangelios  con  lasiniciales  iluminadas  sin  dis- 
tinción de  capítulos,  escrito  en  el  siglo  XI.  Preceden  según  costumbre  las  tablas  de  las  con- 
cordancias, y  a  cada  evangelio  la  imagen  de  su  autor  de  dibujo  incorrectísimo. 

(1)  Situada  entre  Barcelona  y  Valencia,  conquistada  en  10j8  per  Ramón  Berenguer  IV. 

(2)  Sobre  altres  trocos  del  mateix  manuscrit,  entre  ells  lo  «Vaticinium  Sibyllae»,  Ewald 
loe.  cit.  388.  Aquest  Vaticinium  és  idéntich  a  les  profecíes  que's  troven  en  lo  cod.  Escoria- 
lensis  &  I,  3  s.  XI  (1047);  Ewald  observa,  loe.  clt.  249),  que  aquest  fragment  se  trova  també  eu 

lo  pantheon  de  Gottfried  de  Viterbo,  pero  que  «no  pot  ser  prés  d'aquest  a  jutjar  per  la  anti  . 


306 


K.    BEER 


fol.  1541'  s'hi  trova  una  imatge  de  la  Vevge  ab  l'Infant  (lámina  1) ,  la  que 
mereix  atenció,  no  tant  per  la  técnica  com  per  la  forma  característica 
del  subjecte.  Per  mes  clarament  que  penetri  la  influencia  bisantina  na- 
tural en  aquell  temps,  se  nota  ab  tot  desseguida  la  concepció  indepen- 
dent  del  assumpte  característica  d'Espanya,  lo  plegat  del  ropatge  dispo- 
santse  no  en  cayent  recte,  sino  horizontalment,  lo  coll  cobert  conforme 
ais  hábits  de  les  monges,  le3  faccions  desviantse  completament  del 
convencionalismo  y  tingudes  inés  bé  per  individualment  expressives, 
tant,  qne  P.  Adrien  Munier,  qui  examina  la  imatge,  és  del  parer  que 
serví  de  model  una  religiosa,  pot  ser  uní  abadesa;  per  concedir  aques- 
ta possibilitat  basta  sóls  recordar  que'l  vehí  convent  de  Sant  Joan  de 
Ripoll  (Sant  Joan  de  les  Abadeses)  hostatjá  religioses  flns  al  1017.  La 
aquí  fácil  comparanca  ab  la  imatge  de  María  (a  la  dreta  del  Cruci- 
ficat)  en  la  coberta  del  aduhit  missal  de  Tortosa,  reproduhida  per  De- 
nifle  y  Chatelain,  suministra  mes  mijans  per  la  valuació  histórica  del 
art  de  la  efigie  de  Ripoll  (l).  L'estudi  historien  del  art  haurá  també  de 
parar  atenció  en  un  escrupolós  dibuix  del  locus  «caene»  domini  del 
meteix  rivipullensis  151  (fol.  4,  en  lo  tractat  de  Baeda  de  locis  sanctis, 
mes  primores  que,  p.  ex.,  en  lo  Vindob.  5S0,  fol.  12V  ),  y  igualment  en 
les  raros  iniciáis  que  com  a  motius  ofereixen  testes  de  persones  y  ani- 
máis, armadures,  etc.  A  propósit  d'aixó  recordis  també  que'l  Cod.  199, 
ab  lo  liber  Scintillarum  atribuit  a  Baeda  y'l  de  Augustin  (Baeda)  De 
conflictu  vitiorum  et  virtutum,  de  fins  del  segle  XI,  aclarat  per  un  do- 
cument  com  vella  possessió  de  Ripoll,  presenta  també  interessantes  ini- 
ciáis antigües  (2). 

D'aquell  temps  no's  coneixen  altres  manuscrits  illustrats  de  proce- 
dencia ripnllesa;  mas  lo  scriptorium  del  monastir  continúa  produhint 
valiosos  códices,  com,  p.  ex.  un  Evangeliari  acabat  en  10ÍM,  que  Bofa- 
rull  alaba  en  lo  seu  catálech  sots  la  signatura  Est.  1,  Caj.  1,  Nr.  10, 
com  «Código  preciosísimo  y  curioso»  (3).  Lo  meteix  catálech,  sots  la 
signatura  Est.  I,  Caj.  1,  Nr.  13  y  ab  lo  senyal  O,  de  consegüent  «cre- 
mat»  dona  també  la  descripció  d'un  manuscrit,  del  que  tractarém  mes 


guitat  del  manuscrit».  Aixó  és  conforme,  puig  son,  las  desde  liai'ch  temps  conegudes  profe* 
cíes,  les  impreses  entre  les  obres  de  Baeda  (M.  90,  1181). 

(1)  Comp.  aquí  Jos.  Gudiol  y  Cunill,  Nocions  de  Arqueología  sagrada  catalana,  Vich, 
1902,  p  320,  ss  :  Representacions  de  la  Verge  María.  Llástima  que  siguin  insuficients  les  figu- 
res presentades  en  la  p.  295. 

(2)  Un  ornament  tot  especial  d'inicials  se  trova  en  lo  códice  Nr.  129,  encare  del  se- 
gle XII,  de  la  biblioteca  capitular  del  Tortosa,  que  trellada  la  «Summa  codicis».  Una  mostra 
en  <Lo  codi»  publicada  per  Herm.  Fitting  y  Herm.  Suchier  I  (1906),  lámina  1. 

(3)  La  seva  descripció  d'aquest  ms.,  i{?ualment  perdut,  és:  Los  santos  cuatro  evangelios 
con  las  prefaciones  de  San  Gerónimo  y  los  diez  cánones  de  Eusevio  Cesariense  siguiendo  á 
Animonio  Alejandrino  con  tablas  de  correspondencia  para  saber  los  lugares  en  que  concuer- 
dan  los  evangelistas  según  se  hallan  en  el  Griego:  Código  preciosísimo  y  curioso  en  folio  me- 
nor escrito  sobre  pergamino  el  año  109 1.  Empieza  y  acaba  con  algunas  hojas,  también  de  per- 
gamino, de  letra  menos  antigua  con  virias  oraciones  de  la  Iglesia  propias  de  Semana 
Santa. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         307 

de  tingúela  ment,  que  conté  «Epístolas  morales»  del  Papa  Gregori  el 
Oran  y  després  un  «Catálogo  de  los  sumos  Pontífices  desde  San  Pedro 
hasta  Urbano  II,  en  1098»;  Bofarull  afegeix:  de  cuyo  siglo,  sin  duda,  es 
este  código,  aunque  sigue  de  letra  menos  antigua  el  catálogo  hasta  Cle- 
mente IV  con  un  cronicón;  aquí,  donchs,  se'ns  senyala  igualment  lo 
segle  XI,  com  temps  de  la  formació  del  manuscrit;  per  rahons  que 
s'aclarirán  mes  tart,  tot  just  si  román  dubte  sobre  la  procedencia  ripo- 
llesa  del  tant  debatut  manuscrit. 

Fóra  deis  fragments  que  acabám  d'esmentar,  en  part  perdiits,  no 
s'lia  descobert  fins  ara  cap  manuscrit  atribuhible  al  període  de  que 
aquí  ens  ocupám,  có  es  al  segle  següent,  a  la  mort  del  abat  Oliva.  Lo 
meteix  pot  dirse  deis  códices  conservats  encare,  detingudament  exa- 
minats,  ja  precisament  en  atenció  sobre'l  particular,  com  també  deis 
manuscrits  en  gran  part  cremats,  y  que  van  descrits  ab  indicació  de 
data  en  los  catálechs  formats  anteriorment  al  1835.  Fóra  equivoc:it, 
per  aquest  fet  solament,  deduhir  una  mimva  d'activitat  en  lo  Scripto- 
rium  de  Ripoll  o  un  endarreriment  en  general  de  la  manifestació  inte- 
lectual de  la  comunitat  del  monastir;  ja  s'ha  manifestat  que,  sens  lo 
vell  catálech  que  fa  veure  la  riquesa  de  la  biblioteca  al  acabament 
del  període  oliviá,  possehiríem  una  idea  absolutament  incompleta  de  la 
biblioteca  del  monastir.  Pero  malgrat  tot,  respecte  al  esmentat  perío- 
de, podém  deduhir,  efectivament,  una  considerable  disminució  de 
treball  cientíñeh  a  Ripoll;  fet  que,  en  aquest  cas,  está  estretament  lli- 
gat  ab  la  disolució  de  la  disciplina  conventual  y  lo  comportament  in- 
digne deis  abats.  Un  segle  de  decadencia  innegable  segueix  al  esplen- 
dor del  temps  d'Oliva,  devingut  tal  a  conseqüencia  de  la  intensiva 
activitat  intelectual  y  del  poderíu  considerable  desplegat  per  rahó  del 
augment  de  proprietat.  La  butlla  del  Papa  Alexandre  II,  dirigida  al 
monastir  (publicada  per  Baluze  segons  un  document  del  arxíu  del  mo- 
nastir de  Ripoll,  Marca  Hispánica,  CCLIV,  col.  1122  s.)  ja  en  l'any 
1063,  de  consegüent,  17  anys  després  de  la  mort  del  abat  Oliva,  fa 
veure,  d'una  manera  evident,  les  circumstancies  predominants  en  lo 
monastir;  conté  una  severa  admonició  ais  monjos  de  permanéixer  fi- 
dels  ais  vots  fets  de  reprimir,  per  medi  deis  abats,  lo  malversament 
deis  béns  del  monastir,  y  principalment  no  consentir  la  simonía  en  les 
eleccions  d'abat  (1).  La  vigorosa  paraula  del  Papa  tingué  certament, 
per  conseqüencia,  la  destitució  d'un  tal  Adalbert,  qui,  contra  l'abat 
Guillerm  Bernat,  s'havía  apoderat  de  la  dignitat  abacial,  valentse 
de  la  violencia  y  de  la  simonía.  Pero  lo  requeriment  general  contingut 


(1)  Monemus  ut  professionis  sanctae  propositum...  pro  viribus  semper  custodiatis  nec 
ab  illo  iu  neutram  partem  ullo  modo  desistatis...  —  Q,ui  predia...  dono  Abbatum  non  satis 
digne  praesirlentium  sen  rapiña  vel  invasione...  possidere  videantur...  illa  nequáquam  reti- 
neant...—  Praecipimus  ut  nullus  amorto  ct  deinceps  vestri  coenobii  redimen  per  simoniacam 
haeresim  obtineat  nec  qualicunque  ingenio  ante  vel  post  acceptnm  honorem  per  pecunias 
locum  Abbatis  arripiat. 


308 


R.    BRER 


en  la  butlla,  romaní  sens  resultat;  les  circumstancies  dins  la  comuni- 
tat  religiosa  continuaren  empitjorant  mes  cada  día,  de  tal  manera 
que,  al  repetirse  l'espectacle  sis  anys  mes  tart  y  adquirir  Miró  la  aba- 
día de  Ripoll  mitjancant  negociado,  Bernat  II,  comte  de  Besalú,  se 
vegé  obligat  a  posar  terme  al  vergonyós  procedir  y  a  colocar,  en  1070, 
lo  monastir  de  Ripoll  sots  la  jurisdicció  de  St.  Víctor  de  Marsella,  au- 
xiliat  per  los  bisbes  de  Vich  y  de  Girona.  A  la  agosada  opinió  den 
Pellicer  y  Pagés,  1  historiógraf  del  monastir  mes  modern,  de  que 
aquesta  disposició  incissiva  en  la  vida  conventual  se  verifica  sois  per 
tranquilitzar  ais  monjos,  «no  para  una  reforma  que  no  necesitaban, 
ni  para  restaurar  la  disciplina  monástica  que  no  había  decaído»,  se  ni 
oposen  incontestables  testimonis  documentáis.  En  la  lletra  citada  al 
comene  d'aquest  estudi  s'explica,  ab  sinceritat  sens  reserva,  que  desde 
la  mort  del  abat  Oliva  Ripoll  s'havía  convertit  en  un  focus  de  simonía 
y  deshonres  mercat  de  dignitats.  Lo  disposar  la  afiliació  de  Ripoll  a 
St.  Víctor  se  verifica  a  fi  de  que  la  vida  religiosa  y  l'esforg  científichse 
despleguessin  en  l'esdevenidor  com  habían  fet  en  los  temps  passats  (1). 
Mes  clarament  encare  s'expressa  l'acta  de  donació  del  comte  (Cartu- 
laire  de  St. -Víctor,  N.  819),  extesa  al  28  de  desembre  de  1070;  Ripoll 
es  directament  anomenat  un  lloch  que  a  causa  de  la  simonía  deis  seus 
abats,  paene  absque  religione  et  sine  regula  sancti  Benedicti  mane- 
bat  (2).  Testimonis  del  brac  eclesiástich  y  seglar  confirmen,  donchs, 
unánimement  la  decadencia  de  la  vida  monacal  a  Ripoll,  y  lo  decla- 
rarse en  un  d'aquests  testimonis  lo  desitj  de  que  no  sois  la  religió,  sí 
que  també  la  «Scientia»  pugui  recobrar  l'esplendor  d'altre  temps,  res- 
pon  a  la  pregunta  perqué  decaygué  tan  considerablement  la  manifes- 
tació  intelectual  en  oposició  al  actiu  desenrotllo  de  la  producció  lite- 
raria y  científica  durant  lo  període  d'Oliva.  Desde  l'any  1065  en  que 
lo  monjo  Oliva  compongué  la  seva  curta  lletra  endrecada  a  Dalmatius, 


(1)  (Lo  comte  Eernat  a  Bernat  de  Ruthenia,  abat  de  St.  Víctor)-.,  nouerit  uestri  pia 
aollicitudo  locum  Dei  genetricis  Marie  Riuipollentia  cenobii,  qui  a  tempore  douini  Oliue 
pontificia  a  aimoniacbis  male  poaaessus  turpibus  suecubuerat  questibus.  .  me  ab  omni  ereti- 
ce  prauitatia  contagio  emundasse  illumque  pseudoabbatem  Mironem,  qui  post  interdictum 
aedia  apostolice  eiusdem  regnum  conatus  est  aimoniache  optinere.  doinui  Gnif redi  archi- 
episcopi  necnon  Berengarii  Gerundenaia  episcopi  ac  Guilelmi  Ausonensia  presulis  adiutorio 
cuna  suia  satellitibua  uniueraia  a  loco...  expuliase.  Q,uo  depulso  cum  quererem  qualiter...  ab 
illo  sancto  loco  ouanem  hereticum  ambitum  de  cetero  precauere  poasem,  i  i  mibi...  sugges- 
tuin  est,  ut  uestre  dominationi  (lo  text  imprés  té:  donationi)  ueatriaque  institutia  illum  su- 
bicere  non  refugerem  ..  Hoc  nobile  cenobium,  quod  ob  reuerentiam  totiua  religionia  et 
scientie  olim  caput  et  apecimen  uniuerse  esse  meruit  Eaperie,...  per  uos  in  statum  pristinuin 
cupimus  reparari  (loe.  cit.,  p.  165  a.) 

(2)  ...  donator  auin  omnipotenti  Deo  et  aancte  Marie  aanctoque  Victori  martyri  de  Mas- 
silia  ac  Bernardo,  abbati  ipaius  monaaterii...  dono  eia  monasterium  aancte  Marie  de  Riuo- 
pullo...  sub  eo  tenore,  ut  ipae  Bernardua  et  succesaorea  eius  eligant  aemper  et  mittant  ibi 
abbatea  qui  aeruicium  Dei  in  eodem  monasterio  faciant  et  regulara  aancti  Benedicti  ibi  te- 
neant  et  tenere  faciant,  et  obedientes  aint  aemper  in  ómnibus  abbates  et  omnia  congrega tio 
ipsius  monasterii  Massiliensi  abbati...  Et  boc  totum  ideo  est  factum,  quia  locua  ille  propter 
symoniacos  abbates  pene  abaque  religiene  et  aine  regula  aancti  Benedicti  manebat  (loe.  cit. 
171  a.;  comp.  també  ibid.  208  y  239). 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIU  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         309 

se  passa  quasi  bé  un  segle  fins  que  tornám  a  topar  ab  un  producte 
literari  datat  de  la  abadía  (la  anomenada  «brevis  historia»),  y  mes 
encare  íins  a  reaparéixer  lo  nom  d'un  religiós  de  Ripoll  ocupat  en  la 
composició  de  llibres.  Axí,  donchs,  podém  ben  creure  per  l'esmentat 
període,  que  a  la  manca  de  noticies  sobre  produccions  del  Scriptorium 
de  Ripoll  en  lo  camp  no  litúrgich  hi  correspón  també  la  manca  efec- 
tiva de  semblants  obres. 

La  capitis  diminutio  jerárquica  que  afecta  a  Ripoll  a  causa  de  la 
seva  subordinació  a  St.  Víctor  no  podía  empero  anorrear  d'una  vega- 
da la  forca  d'aquest  lloch  intelectual  capdevanter  de  Catalunya,  o  ferir 
considerablement  la  integritat  de  les  reliquies  históriques  y  deis  tre- 
sors  del  arxiu  y  deis  manuscrits  que  hi  existíen  coleccionats.  Per  altra 
part  es  de  creure  sens  escrúpol  que  per  part  seva  la  abadía  de  St.  Víc- 
tor, atenent  a  la  colecció  y  valuació  d'auxiliars  literaris,  no  podía 
perdre  de  vista  los  arxivals  y  códices  que  possehía'l  monastir  cátala 
recentment  afiliat;  efectivament,  en  los  arxius  des  Bouches  du  Rhóne 
de  Marsella,  trovám  una  serie  de  documents  la  procedencia  ripollesa 
deis  quals  es  garantida,  y  que,  seguramenl,  han  arrivat  al  lloch  ac- 
tual non  se  custodien,  per  la  mediació  de  St.  Víctor  (1). 

Cerquis  per  un  monument  que  ilustraría  les  relacions  intelectuals 
entre'ls  dos  vells  monastirs  en  lo  camp  propriament  literari,  y's  trova- 
rá certament,  no  a  Marsella,  tampoch  a  Barcelona,  sino  a  Roma.  Lo 
Vaticanus  Reg:nensis  Nr.  123,  escrit  en  sa  part  principal  en  l'any 
1055  y  la  procedencia  del  qual  de  St.  Víctor  de  Marsella  es  segura, 
fóu  donat  a  couéixer  mes  en  detall,  primerament  per  Ludwig  Beth- 
mann  en  l'Archiv  f.  alt.  d.  Gesch.  XII  (1874),  268.  Segons  Bethmann 
lo  volúm  conté  «De  ratione  temporum»,  una  obra  gran  de  Baeda  y 
Isidoro,  Chrónica  de  Baeda,  Cicles  que  abarquen  los  anys  532 — 1063, 
ab  observacions  analístiques  en  part  de  má  posterior  (s.  XII),  tornen 
després  28  cicles,  1064 — 1595,  de  mans  posteriors,  també  ab  inscrip- 
cions  analístiques,  los  anomenats  Anuales  Massüienses  (2). 


(1)  Coinp.  Mélanges  d'Archéolo^ie  et  d'Histoire,  VI  (1886),  454  ss. 

(2)  Sobre  aquest  manuscrit  P.  Franz  Ehrle  me  comunica  amablement  lo  següent: 
«Per  lo  que  respecta  al  contingut  total  del  volúm,  l'ompla  una  obra  ab  quatre  llibres. 
Lib.  lus,  desolé;  f.  1-74,  ab  73  capitols.  Liber  2US,  de  luna;  f.  74—110,  ab  47  capítols 

(f.  il—l25v  los  27  cicles  ab  los  anals;  f.  1261',  126V  epla.  domini  Olive).  Liber  3US,  de  natura 
rerum,  f.  127—151,  ab  163  capítols.  Liber  4US,  de  astronomía,  f.  152-219,  ab  122 capítols, 
f.  220—223  cnlendari  de  janer  fins  agost  inclusive. 

A  cada  llibre  l'hi  precedeix  l'índex  deis  capítols  (fs.  74, 127, 1 52)  y  a  cada  capítol  hi  ha 
indicat  l'autor  del  qual  es  pres. 

De  molts  la  major  part  es  de  Baeda,  bastants  de  Isidoro,  altres  d'Augustín,  Hieronymus, 
Dionysius,  Auatolius,  Victorinus,  Protcrius,  Hyginus,  Plinius,  Macrobius,  Ambrosius,  Ful- 
gentius. 

Al  primer  llibre  li  falten  los  13  primers  capítols.» 

Al.  Vidier,  qui  pensa  publicar  una  relació  minuciosa  del  mateix  manuscrit,  en  lo  Bulle- 
tin  de  la  Société  des  Antiquaires  de  France,  me  comunica  encare  mes  particularitats  del 
variat  sumari  del  manuscrit:  (després  d'un  nou  paragraf  «Epístola  Bedae  unde  supra»)Chro- 
nologie  sommairc  de  Justinien  a  Charles  le  Chauve  mentionnant  des  phénomenes  naturels 


310  K.    BEER 

Aquests  Anals  han  estat  publicáis  repetides  vega  des,  y  darrera- 
ment  per  Pertz  en  los  Monumenta  Germaniae,  Ser.  XXIII  (1874),  1  ss., 
segons  una  copia  revisada  per  Hermann  Pabst.  Especiahnent  en  con- 
sideració  ais  Annales  Massilienses,  I.  H.  Albanés  ha  tractat  sobre  lo 
manuserit  en  tres  extenses  memories:  «La  chronique  de  Sain-Victor  de 
Marseille»,  Alelantes  d'Archéologie  et  d'Histoire,  VI  (lb8€),  64  ss., 
287  ss.,  454  (1).  Lo  primer  resultat  a  considerar,  fruyt  del  nou  exa- 
men del  manuserit,  es  la  prova,  es  veritat  incoherent  presentada  per 
Albanés  sobre  un  cert  paralelisme  en  la  composieió  del  Ret;inensi3 
Nr.  123  y  del  Kivipullensis  descrit  per  Villanueva,  Viage  VIII,  55  ss., 
gé  es  aquell  miscelani  que  ja  havém  aduhit  tantes  vegades  y'l  que 
conté  la  major  part  deis  breus  treballs  del  monjo  Oliva.  Podém  asse- 
gurar  desde  are  que  tant  lo  Reginensis  123  eoin  també'l  perdut  Rivi- 
pullensis  representen  origináis  per  les  taules  computístiques  d'Oliva 
y  per  les  notes  analístiques  que  s'hi  junten.  Per  un  appéndix  que 
Albanés  acompanya  al  darrer  tractat,  venim  en  coneixement  de  que'l 
Reginensis  conté  les  dues  lletres  del  monjo  Oliva  al  abat  :bisbe)  Oliva 
y  a  Dalmatius;  les  mateixes  lletres  precisament  asta  ven  en  l'avuy 
perdut  Rivipullensis.  Altra  conformitat  manifesten,  íinalment,  los  dos 
manuscrits,  com  podém  comprobar  exactament  per  ha  ver  publicat  Vi- 
llanueva en  lo  volúm  V  del  seu  Viage,  241-249,  les  corresponents  ins- 
cripcions  del  Rivipullensis.  Un  nombre  considerable  d'aquestes  son 
idéntiques  en  los  dos  textes-testimonis;  axis,  p.  ex.:  1097  Osea  eiuitas 
capta  est  — 1118  Cesaraugusta  capta  cst  a  rege  Aragonense  — 1147  Al- 
meria  capta  est  —  1148  Tortosa  capta  est;  —  lo  meteix  passa  també  en 


qu'on  retrouve  dans  les  annales  d'origine  sénonaise,  mentionnnnt  aussi  l'obit  de  deux  arche- 
véques  de  8ens  dn  9e  siécle.  En  outre,  le  ms  contieut  une  carte  du  monde  oü  la  Gallia  n'est 
représentée  que  par  une  seule  ville:  «Senones».— Ab  aixó  romanen  comprobados  relación» 
molt  antigües  de  Ripoll  ab  Seas 

(l)  La  critica  feta  per  Albania  sobre  la  edició  deis  Anals  en  los  Monumenta  Germaniae, 
dona  motiu  de  pendre  pnrt  també  en  aquest  concepte  en  les  seves  declaración»,  majorment 
quan  en  la  segona  edició  de  la  Blb'iotheca  histórica  de  Potthast  I,  95,  s'assegura  també 
l'origen  barceloní  de  la  primera  part  deis  Anuales  Mass.,  y  d'aquí  com  del  Resume  d'aquells 
suplemeuts:  «discorre  animadament  la  exposició  de  Pertz  hón  se  abocan  faltes  de  tota  classe», 
se  pot  inferir  fácilmunt  a  quina  part  se  decanta  avuy  la  Vulgata  de  la  crítica  histórica. 
(Comp.  també  Watteubach,  Deutschlands  Geschichtsquellen  I.7,  1904,  páff.  329).  Es  cert 
que  Albanés,  a  mea  de  petites  equivocacions  (aixi  l'abat  y  bisbe  Oliva  deu  haver  viscut 
«jusqu'aux  environs  de  I0ó0-,  p.  297),  se  féu  també  colpable  de  j?reus  errors:  la  primera  part 
del  Vat.  Reg..  123  se  identifica  falsament  ab  Baeda  de  temporibus  (per  mes  que  ja  Betbmann 
havía  mostrat  lo  bon  camí,  Archiv.  XII,  2S8)  y  aquesta  error  no's  rectifica  fins  al  final  en  lo 
suplement;  d'aquí  que  siguin  de  poca  importancia  leu  conseqüencies  relacionades  ab  aquesta 
identificació,  prescindint  de  la  data  errónia  del  antich  catálech  de  Ripoll.  Per  altra  part 
s'ha  de  concedir  al  ánimos  francas,  que  fóu  ell  qui  primer  atribuhí  determinadament  á  Ri- 
poll la  part  mes  anterior  de  la  Crónica,  y  ab  perspicacia  relaciona  les  respectives  anotacions 
ab  la  influencia  del  monjo  Oliva,  per  mes  que'ls  treballs  d'aquést  li  fossin  coneguts  sois  en 
part,  y  ignores  completament  les  notes  históriques  del  monastir,  la  copia  deis  Annales 
Anianenses,  lo  cartulari  (en  la  Coll.  Baluze)Ty  los  respectius  capitols  de  la  «Historia  brevis 
monast.  Rivipullensis»  y  de  les  Gesta  comitum,  etc.  Deis  Annales  «Barcinonenscs»  com  a 
base  déla  Ana  Mass.  no  sc'n  pot  parlar  mes  ara;  lo  mateix  respecte  ais  Annales  en  los  Mo- 
numenta. Script.  XIX,  501. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MCNAS11R  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1P0LL         311 

altres  notes  mes  extenses,  que  excedeixen  a  l'espay  d'aquelles  breus  no- 
tes analístiques.  Pero  aquesta  conformitat  no  arriva  pas  tan  enllá  com 
vol  fer  creure  Albanés,  per  rahó  de  les  coincidencies  avencades,  ans 
bé  s'ha  de  remarcar  un  fet,  no  considerat  per  ell,  y  es  que  en  lo 
Reg.  123  hi  han  anotacions  que  manquen  en  lo  Rivipullensis  (1)  (có  es  en 
la  edició  de  Villanueva  que,  sens  dubte,  es  completa),  y,  al  contrari, 
que  no  foren  escrites  en  lo  Reg.  un  gran  nombre  que'n  contenía  lo 
Rivipullensis  testimoni  de  Villanueva,  y  principalment  tais  que,  afec- 
tant  a  l'antiga  historia  de  Santa  María,  no  eren  de  gens  importancia 
per  Sant  Víctor  (2).  D'aixó's  deduheix  que  no's  pot  admetre,  sens  mes 
ni  mes,  la  opinió  d'Albanés,  sentada  exclussivament  en  atenció  a  les 
notes  concordants  (p.  293):  II  existe  une  Chronique  de  Ripoll,  qui  va 
jusqu'á  la  fin  du  XIIe  siécle...  C'est  done  la.  qu'il  faut  chercher  l'origi 
ne  de  celle  ci  (96  es  de  la  Chronique  de  Saint  Víctor). 

Respecte  a  la  procedencia  de  les  anotacions  analístiques  contingu- 
des  en  los  dos  manuscrits,  cal  observar  primerament.  que  ja  Enrique 
Flórez,  en  lo  28  volúm  de  la  España  Sagrada,  345  88.,  sortit  en  1774, 
publica  «Excerpta  ex  chronico  S.  Victoris  Massiliensis»  (segons  la  edi- 
ció de  Labbe  en  la  Nova  Bibl.  MSS.  339)  y  en  la  inscripció  del  any 
MCXV:  Monasterium  S.  Johannis  redditur  Clericis,  ab  la  seva  expli- 
caciá  «De  Abbatissis  nuncupatum  in  Dioecesi  Ausonensi»  senyala  a 
S.  Joan  de  Ripoll  (Sant  Joan  de  les  Abadeses)  donant  axí  localment  la 
indicació  decissiva;  manifesta.  també,  ab  tota  rahó,  en  lo  meteix  volúm 
de  la  España  Sagrada,  p.  51,  que  St.  Víctor  de  Marsella  estava  tan 
interessat  com  Santa  María  de  Ripoll  en  lo  bon  ordre  deis  assumptes 
de  Sant  Joan  de  Ripoll.  Tot  aixó  romangué  desconegut  tant  al  senyor 
Albanés  com  a  Pertz,  ab  motiu  de  la  publicació  de  la  crónica  en  los 
Monumenta  Germaniae.  Quan  referintse  a  les  citades  ínscripcions  deis 
anys  1097,  1118,  1147  y  1148,  Albanés  sosté  (p.  292)  que  aqüestes  no- 
tes no  pogueren  ésser  escrites  a  Marsella  ni  a  Barcelona,  sino  solament 
a  Santa  María,  car  «Ripoll  se  trouvait  au  centre  de  tous  ees  événe- 
ments»,  se  confonen  los  fets  histórichs  ab  son  registrement,  y,  si's 
vol,  lo  cuartel  general  major  ab  l'arxiu.  Fins  la  polémica  del  erudit 
francés  contra  la  apreciació  de  Pertz,  de  que  la  primera  part  deis  ano- 
menats  Annales  Massilienses  son  propriament  Annales  Barcinonenses, 
incita,  encare  que  realment  justificada,  a  fer  algunes  observacions. 
Los  Anals  barcelonesos  no  son  pas  una  pura  creació  de  la  fantasía, 
com  suposa  Albanés  («l'ouvrage  n'a  jamáis  existe  qu'en  imagination»). 
Qui  vol  cercar,  trova  en  lo  volúm  citat  de  la  Esp.  Sagr.  (331  ss.)  dues 
Chronica  Barcinonensia,  exposades  per  Elórez  la  una  segons  D'Achery 


(1)  Axí  també  al  comencament  les  notes  ais  anys  ó^,  571,  661. 

(2)  Axí:  882  His  diebus  erat  Daginus  abbas  Riuipullensis.  888  Prima  dedicatio  nostri 
coenobli  sub  Dagino  abbate.  9)2  obitus  Wifredi  comitis  bonae  memoriae,  cuius  pater  quies- 
eit  in  cenobio  8.  Mariae  Riuipull. 


312  R.    BEER 

y  l'altra  segons  Baluze;  no  es  donchs  de  refusar  a  priori,  de  cap  mane- 
ra, que  una  tal  colecció  de  Anals  s'hagués  pogut  escriure  a  Barcelona, 
en  lo  segle  XI,  majorment  quan  algunes  anotacions  d'un  Chronicon 
Barcinonense  concorden  ab  les  notes  corresponents  deis  sovint  esmen- 
tats  Annales  «Massilienses».  L'assurapte,  donchs,  no  es  pas  tan  senzill 
com  aixó.  y  per  les  rahons  aportades  per  Albanés  no  román,  ni  de 
molt,  aclarit  d'una  manera  tan  incontestable  com  ell  créu.  La  qüestió 
de  procedencia  pot  decidirse  convincenment  a  favor  de  Ripoll,  si'ns 
trovám  en  estat  de  comprobar  que  les  inscripcions  no  sóls  están  Higa- 
des  directa  o  indirectament  ab  los  interessos  del  monastir  de  Ripoll, 
sino  que  també  representen  una  anella  d'una  cadena  de  treballs  his- 
tórichs  y  especialment  histórich-nacionals  y  provincials,  que  sóls  poden 
comprobarse  a  Ripoll  y  en  aquell  temps  en  cap  altre  centre  literari 
deis  que  aquí's  consideren.  Ara  bé,  aquest  es  efectivament  lo  cas.  Re- 
cordis  lo  carmen  histórich,  retrospectiu  del  bisbe  Oliva  al  monastir, 
les  anotacions  históriqües  per  ell  promogudes  y  la  gran  cura  que's 
tenía  per  lo  tresor  de  documents  del  monastir.  Ja  en  la  primera  mey- 
tat  del  segle  XII,  lo  monastir  possehía  no  sois  un  simple  registre  d'ac- 
tas,  sí  que  també  un  arxiu  ben  ordenat,  servint  al  us  oficial  («Archiva 
publica»  diu  la  expressió),  y  sóls  a  base  d'una  escrupulosa  colecció 
d'actas  y  d'un  registre  conscienciós  d'aveniments  notables,  podíen  en- 
llestirse  treballs  com  lo  de  la  Promemoria  del  any  1147  conegut  ab  lo 
nom  (no  prou  exacte)  de  Brevis  historia  monasterii  Rivipullensis,  les 
diferentes  composicions  de  les  Gesta  comitum  o  la  Vita  Petri  Urseoli. 
Com  un  argument  significatiu  per  la  continuació  d'aquests  estudis  y 
que  aquí  precisament  s'ha  de  teñir  en  compte,  havém  d'esmentar  lo 
fet  de  que  los  anals  editats  per  Villanueva,  Viage- V,  236  ss.,.sots  lo 
nom  «Cronicón  Dertusense  II»,  d'un  manuscrit  de  la  iglesia  de  Torto- 
sa,  se  basen,  igual  que'ls  Anuales  Massilienses,  en  fonts  de  Ripoll  (y 
certament  de  Sant  Joan,  com  reconegué  exactament  Villanueva);  aquí 
també  apareix  la  nota:  Era  MCLIII,  anno  MCXV  monasterium  S.  Jo- 
hannis  redditum  est  canonicis  regularibus. 

Es  important,  en  segon  lloch,  ponderat  també  per  Albanés  al 
menys  parcialment,  la  semblarla  que  hi  ha  en  certes  parts,  en  los  ci- 
cles, anals  y  lletres  del  monjo  Oliva,  entre'l  perdut  manuscrit  ripollés 
descrit  per  Villanueva  y'i  Reginensis  123.  Si  s'apleguen  les  rahons  aquí 
presentades,  és  efectivament  fonamentada  per  la  coincidencia  deis 
fets  esmentats,  la  proposició  (p.  297)  sentada  per  Albanés:  «si  le  moi- 
ne  Oliva  n'a  pas  fait  lui-méme  le  beau  livre  oú  est  notre-chronique 
(50  és  lo  Reginensis  123)  il  l'a  du  moins  fait  faire  et  en  a  surveillé 
l'exécution». 

Tractar  minuciosament  de  la  qüestió  de  procedencia  és  metivat  per 
la  importancia  de  les  conclusions  que  se'n  han  de  treure  Lo  Reginensis 
123  probablement  fou  escrit  en  lo  Scriptorium  de  Ripoll  (1055),  segu- 
rament  fou  compilat  ab  los  materials  aportats  d'allí.  Axi,  donchs,  for- 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  313 

raa  un  nou  monuuient  literari  del  temps  del  raonjo  Oliva,  la  tasca  fruc- 
tífera del  qual  havém  estudiat  detingudament.  Los  extractes  de  Baeda 
y  d'Isidoro,  continguts  en  lo  Reginensis,  están  ara  precisats  segons  lo 
temps  de  sa  composició  y  procedencia  y  desde  aquest  punt  de  vista 
mereixen  especial  consideració.  La  forma  de  la  inscripció  de  les  no- 
tes históriques  en  Tactual  Reginensis  123  dona  un  exemple  de  que  la 
taula  pasqual  de  Baeda  —  continuada  aquí  per  lo  monjo  Oliva  —  s'uti- 
litzava  com  a  esquema  per  les  anotacions  analístiques  d'aveniments 
memorables  y  era'l  punt  de  partida  per  los  fastes,  per  la  crónica  y 
també  per  lo  martirologi  com  ho  podém  realment  seguir  pas  per  pas 
en  la  historia  del  monastir  de  Ripoll.  Lo  essencial  d'aquestes  inscrip- 
cions  se  considera  com  Annales  Rivipullenses,  al  contrari  s'han  de  ex- 
cloure  les  opinions  sobre  la  procedencia  de  Barcelona  o  de  Marsella. 
Entre  altres  escassíssims  centres  mitgevals  de  cultura  de  Espanya,  a 
Ripoll  li  pertany  lo  mereximent  d'haver  trames  notes  históriques  de  va- 
lor indiscutible.  La  nova  edició  próxima  deis  Anals  en  consideració 
sobre'l  particular,  haurá  d'aduhir  com  a  comprobants  no  sóls  lo  Regi- 
nensis, si  que  també  lo  Rivipullensis,  com  a  text-testimoni,  conegut 
per  medi  de  Villanueva.  Lo  material  d'aclaració,  ruigrat  en  la  edició 
mes  moderna  (Albanés  316  ss.),  podrá  enriquirse  considerablement 
y  flns  arrodonirse  d'una  manera  definitiva,  si's  teñen  en  compte,  no 
sóls  los  recursos  que  ja  havém  donat  a  conéixer,  si  que  també  los  al- 
tres trevalls  y  auxiliars  histórichs,  deis  que  aném  a  tractar. 

Una  paraula  encare  sobre  la  continuació  deis  Annales  Rivipullen- 
ses a  St.  Víctor  de  Marsella:  l'estudi  presentat  per  Albanés,  sobren 
que  no  podém  aquí  entrar  en  mes  detalls,  créu  probable  que  les  ins- 
cripcións  se  executaren  a  Ripoll  fins  a  1168,  que  les  notes  afegides  des- 
de l'any  1185  en  enllá  ja  foren  escrites  a  Marsella,  que  de  consegüent 
aquell  cambi  local  concorda  ab  lo  temps,  ja  que  Ripoll  devingué  altra 
vegada  independent  y  St. -Víctor  perdé  la  soberanía  demunt  lo  monas- 
tir cátala.  Aquí  veyém,  donchs,  també,  com  la  continuació  de  la  acti- 
vitat  conventual  en  una  branca  de  les  bones  lletres,  se  junta  a  les 
circumstancies  jerárquiques.  Aquest  exemple  de  transmissió  intelec- 
tual entre  Ripoll  y  St. -Víctor  (com  també  entre  Ripoll  y  Tortosa,  ve- 
gis  dalt,  p.  311  ),  té  bé  prou  importancia  de  sí  meteix  per  ésser  tingut 
en  compte.  Quan  Albanés  al  bell  comenc  del  seu  estudi's  plany  de  la 
extreme  pauvreté  de  la  Provenca  en  cróniques  mitgevals  y  ob- 
serva a  propósit:  La  chronique  de  Saint-Victor  de  Marseille  fait  seule 
exception  á  ce  silence  universel,  es  veu  desseguida  que  aquí  la  excep- 
ció  confirma  la  regla.  No  és  obra  original  ln  feta  a  Marsella;  may 
l'hauríen  composta  si  Ripoll  no  hagués  proporcionat  los  principáis  ele- 
ments  per  la  mateixa.  Com  ja  s'ha  manifestat,  haurém  de  procurar 
veure  si'l  Uoch  intelectual  capdevanter  de  Catalunya  apareix  tam- 
bé dispensador  en  altres  conceptes,  enfront  de  la  Provenca. 

La  nova  apreciació,  a  continuació  justificada,  d'un  producto  lite- 


314 


R.   BEER 


rari  de  la  escola  de  Ripoll  desde  molt  tenips  conegut,  ha  de  manifestar 
que  també  aquest  en  certa  manera  está  relacionat  ab  la  proporció  de 
dependencia  en  que  estava  lo  monastir  respecte  de  St. -Víctor.  Baluze 
publica  en  la  Marca  Hispánica,  col.  1295  ss.,  un  tractat  certament 
curt,  pero  notable  en  molts  conceptes,  «Ex  veteri  códice  M.  S.  monas- 
terii  Rivipullensis»  sots  lo  títol:  Brevis  historia  monasterii  Rivipullensis 
a  quodam  monacho  Rivipullensi  scripta  anuo  Christi  MCXLV1I.  La  data 
és  certa,  puig  al  final  diu:  «usque  ad  praesentem  dominicae  incarnacionis 
annum  qui  est  millesimus  centessimus  quadragesimus  septimus»,  mas  lo 
títol  l'escullí  arbitrariament  Baluze.  Veritat  és  que  en  l'escrit  hi  apa- 
rcixen  citats  y  avaluáis  alguns  datos  importants  de  la  historia  del  mo- 
nastir, com  també  de  la  política,  y  desde'l  seu  punt  de  vista  Prósper 
de  Bofarull  (1)  tenía  rahó  de  designar  al  autor  en  sos  Condes  vindica- 
dos com  a  «primer  historiador  de  Cataluña».  Pero  si  s'examina  l'es- 
crit quelcóm  mes  detingudament,  se  nota  desseguida  que'ls  datos  de 
l'historia  contemporánia  y  del  monastir  no  son  mes  que  una  capa 
transparent  per  l'ampla  declaració  deis  furs  del  monastir,  llegitimat  de 
les  seves  possessions,  privilegis  y  Uibertats.  Fins  l'asseguranca  dona- 
da al  bell  comenQ  per  l'autor  de  que  al  exposar  la  donació  den  Guifre 
ell  s'aferma  en  lo  document  que  existeix  en  l'Arxiu  públich  del  monas- 
tir faciens  dotem  eidem  ecclesiae  in  die  consecrationis  eius  quae  in 
archiuis  publicis  eiusdem  coenobii  continetur),  serveix  essencialment 
per  donai  forca  documental  al  fí  senyalai  que  ab  tota  claretat  apareix 
particularment  en  la  pintura  de  la  época  resplendent  d'Oliva,  en  la 
aducció  deis  privilegis  deis  princeps  y  deis  papes  y  en  lo  recalcar  di- 
ferentes vegades  la  llibertat  y  la  independencia  del  antich  monastir 
afiancades  d'una  manera  incondicional.  Lo  que  donchs  lo  monjo  en  un 
passatge  de  la  seva  exposieió  designa  com  a  summa  d'aquella  proba: 
(cap.  VI)  Haec  est  igitur  collectionis  summa  de  dignitatibus  et  liberta- 
tibus  Riuipullensis  coenobii,  se  recomanacom  a  mes  just  que'l  títol  co- 
rrent  fins  ara,  per  denotar  un  escrit  qui  exposa  no  sois  una  breu  histo- 
ria, sino  mes  bé  una  apología,  y's  pot  dir  un  llibre  de  polémica  a 
favor  deis  drets  documentats  de  Ripoll  (2). 


(t)  Segons  ell  també  Pellicer  y  Pagés  119,  sempro  en  lo  meteix  concepte  del  fí  purament 
historien  del  escrit. 

(2)  Com  de  costúm  Baluze  no  designa  mes  detalladament  lo  manuscrit  d'hón  tragué  lo 
text  notable.  En  la  inspecció  detinguda  de  Bal.  107,  vaig  trovar,  fol.  301  ss.,  la  copia  de  Ba- 
luze; de  la  corroboració  genuinament  notarial  que  precedeix,  com  de  la  indicació  de  que  lo 
text  se  trobava  en  lo  cartulari  (instrumenta  antiqua  pro  dicto  monasterio  facientia),  se  dedu- 
heix  també  la  confirmació exterior  de  que  la  cHistoria  brevis-,  com  la  anomenA  Baluze,  tenía 
importancia  documental;  comp.  la  circumlocució  exposada  loe.  cit.: 

«Hoc  est  translatum  bene  et  fideliter  sumptum  in  Villa  Riuipulli  uicesima  quarta  die  inen- 
sis  Julii  anno  a  natiuit  tte  Domini  millesimo  quingentésimo  quinto  décimo  auctorita  te  et  de- 
creto ma^niflei  Petri  Joannis  Ferran  utriusque  iuris  licenciati  Iudicis  ordinarii  Curiae  sae- 
cularis  de  Riuipullo  inferí us  manu  sua  propria  subscribentis  in  hijs  interuenientibus  íj  quo- 
dam alio  translato  auctentico  pergaineno  instrumento  in  archiuo  magno  Monasterii  Beatae 
Mariae  de  Riuipullo  recóndito  existenti  cuius  quidem  instrumenti  siue  trauslati  auctentici  te- 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  315 

Qu'i  la  redacció  d'una  proclamació  tan  presuraptuosa  s'efectúi  pre- 
cisament  en  lo  temps  de  la  subjecció  del  monastir  al  poderíu  d'una 
abadía  extrangera,  és  cosa  que  no  sorprén,  ans  bé  és  quasi  natural,  do- 
nat  lo  conegut  esperit  d'independencia  tant  deis  castellans  eom  deis  ca- 
talans;  ja  del  temps  del  pastorat  de  Kipoll  que  exercí  l'abat  marsellés 
Elias  (1120-1124),  Villanueva  ens  informa  (viage  VIII,  13),  «que  los 
ánimos  andaban  turbados  con  el  gobierno  extranjero».  Es  signiftcatiu 
que  en  lo  llibret  escrit  es  1147  no's  fassi  la  mes  petita  menció  d'una 
mida  tant  important  per  la  vida  del  monastir,  de  la  subordinació  a 
St. -Víctor;  d'aquest  silenci  s'en  desprén  una  altra  prova  de  que,  en 
l'escrit  per  lo  demés  també  fet  ab  parcialitat,  no  havém  de  cercarhi 
cap  historia  propriament  dita.  Ara  sorgeix  la  pregunta,  de  si  a  la  dis- 
posició  general  de  foragitar  lo  jou  de  Marsella  hi  contribuhiren  encare 
relacions  exteriors  particulars  que  animaren  especialment  a  empen- 
dre  una  acció  en  aquest  sentit.  La  pregunta  pot  contestarse  aflrmati- 
vament.  Axis  com  un  príncep,  Bernat  II,  comte  de  Besalú,  decreta  la 
subjecció,  secundat  per  los  prelats  disposadors,  axí  un  altre  sobirá 
mes  adiete  al  monastir,  un  protector  verdader,  podía  molt  bé  fer  aven- 
car  l'alcament  de  la  dominació:  un  axis  va  aparéixer  per  lo  monastir 
en  la  persona  den  Ramón  Berenguer  IV,  comte  de  Barcelona. 

La  lluminosa  figura  heroica  d'aquest  príncep  qui  com  qualsevol  de 
sos  avantpassats  ab  art  estratégica  consumada  com  també  ab  valentía 
personal  conseguí  victories  colossals  lluytant  contra  l'enemich  irre- 
conciliable y  en  pro  de  la  independencia  nacional,  va  trovar  glorificació 
entusiasta  en  lo  monastir  de  Ripoll;  se  celebravan  les  victories  conse- 
guides  per  ell,  la  prosperitat  creixent  del  poblé  durant  la  se  va  sobera- 
nía y  devant  de  tot  —  per  rahons  ben  determinades  —  se  ponderaven 
les  esplendents  qualitats  que  caracteritzaven  la  personalitat  del  comte. 
Ja  en  1141,  de  consegüent  21  anys  abans  de  la  seva  mort,  havía  here- 
tat  al  monastir  ab  una  rica  ofrena,  segons  resa  un  document  publicat 
per  Baluze  en  la  Marca  Hispánica  App.  No.  CCCXCIX,  coll.  1287  ss. 


ñor  talis  est.  Hoc  est  translatum  nene  et  fideliter  sumptum  in  Villa  Riuipulli  duodécima 
mensis  Februarii  anno  a  natiuitate  Domini  Millesimo  quadrigentesirno  uicesimo  tertio  auc- 
toritate  et  decreto  uenerabiliset  discreti  Domini  Petri  de  Campo  Dei,  ludida  ordinarii  Cu- 
riae  Rtvipulli  inferius  subscribentis  auctoritatem  suam  iudiciariam  praestantis  a  quodam 
instrumento  continauto  et  scripto  in  quodam  libro  antiquo pergameneo  existenti  in  Monaste- 
rio Beatae  Mariae  de  Kiuipullo  in  quo  sunt  continuata  et  scripta  instrumenta  antiqua  pro 
dicto  monasterio  facientia  et  eidem  sonantia.  Cuius  quidem  instrumenti  tenor  talis  est.  Pri- 
mus  Coenobii  Sanctae  Mariae  Riuipullensis  fundatoretc.» 

La  copia  arriba  fins  al  final  del  fol.  303v  . 

Fol.  304r  dalt:  Confirmació  de  Petrus  de  Campo  Dei,  Iudex  ordiuarius  Cmiae  Riuipulli. 

Segueix:  Signum  mei  Bernardi  de  Vinea...  notarii  publici  y'l  de  Jacobus  de  Ginabrosa. 

Després:  Signum  mei  Narcissi...  de  Molis  presbiteri  notariique  publici  Riuipullensis 
auctoritate  Venerabilis  Conuentus  Monasterii  eiusdem  qul  huiusmodi  translatum  a  suo  ori- 
ginan fideliter  sumptum...  correctum  et  comprobatum...  scribi  feci  et  clausi  XIII  mensis  Fe- 
bruarii Anno  a  natiuitate  Domini  MCCCCXXIII.  Finalment  la  confirmació  de  Petrus  Joannes 
Ferran. 


316 


R.   BEER 


«Ex  archivo  monasterii  Rivipullensis»  sots  l'epígraf  no  del  tot  confor- 
me: Prneceptum  Raymundi  Comitis  Barcinonensis  de  sepeliendo  cor- 
pore  suo  in  monasterio  Rivipullensi.  Certament  al  principi  del  docu- 
ment  diu:  dono  Domino  Deo  et  beataeMariae  coenobii  Rivipullensis  et 
monachis  eiusdem...  animam  meam  et  cerpus  ad  sepeliendum,  pero  lo 
document  devé  verdadera  acta  de  donació,  per  90  que'l  comte  cedeix 
a  perpetuitat  al  monastir  de  Ripoll,  una  proprietat  que  té  en  lo  comtat 
de  Besalú,  en  la  ciutat  de  Mulnar,  ab  totes  les  seves  rendes;  de  la  mi- 
nuciosa descripció  de  la  entrega's  deduheix  que's  tracta  d'un  extens 
domini  ab  abundosos  rendiments.  Se  compren  fácilment  y's  comprova 
ademes  per  aquest  testimoni,  que'l  comte  del  lloch  hón  devíen  reposar 
un  día  les  seves  moríais  despulles,  seguís  conservanthi  son  valiment. 
Axis  s'explica  també  que'l  autor  de  la  summa  libertatum  (Brevis  His- 
toria) de  que  havém  tractat  no  fa  gayre,  y'l  qui  escrigué  (1147)  durant 
lo  regnat  den  Ramón  Berenguer  IV,  pogués  concebre  la  esperanca,  do- 
nat  l'ardiment  nacional  del  príncep,  de  conseguir  ab  la  seva  ajuda 
deslliurar  al  monastir  de  Ripoll  del  jou  que  l'aclaparava.  Lo  monjo  de 
Ripoll  va  enganyarse  en  aquesta  esperanca  sois  en  lo  sentitdequede- 
gueren  transcorre  encare  alguns  anys  després  de  la  mort  del  comte 
fins  que'l  monastir  logra  recobrar  la  seva  independencia. 

La  gran  confianca  que'l  monastir  dipositava  en  son  egregi  protec- 
tor y  la  veneració  constant  que  li  demostrá  fins  mes  enllá  de  la  tomba 
va  expressarse  de  moltes  y  notables  maneres,  primerament  en  un 
liaren  epitafi  que,  escrit  en  pergamí,  fou  colocat  al  sepulcre  del  prín- 
cep. Aquest  epitafl  era  conegut  per  la  copia  de  la  España  Sagra- 
da XLIII  (1819),  466  ss.  (Epitafium...  anno  1803  dum  eius  ossa  trans- 
ferid in  Ecclesiam  est  curatum  in  tumba  inventum  pergamena  charta 
exaratum)  y  la  de  P.  de  Bofarull,  Condes  vindicados  II,  201  ss.,  com 
també  per  la  defectuosa  traducció  espanyola  exposada  per  Pellicer  y 
Pagés,  Santa  María  del  Monasterio  de  Ripoll,  p.  125  ss.  Jo  vaig  trovar 
una  copia  del  text  original  llatí  entre'ls  nombrosos  papers  que  acom- 
panya  Bal.  107  (fol.  461  ss.)  Allí's  llegeix  primerament  una  «Oratio» 
per  lo  difunt,  y  després  segueix  la  indicació:  Et  in  suo  sepulcro  est  se- 
quens  epitaphium  scriptum  in  pergameno,  quod  est  huiusraodi:  Epi- 
taphium  serenissimi  ac  uictoriosissimi  Domini  Raymundi  Berengarii 
Comitis  Barcinonae,  Regis  Aragonum  et  Ducis  Prouinciae  després  de 
breus  paraules  proemials,  diu:  ...  Dei  uirtute  protectus  Almeriam,  Tor- 
tosam,  Ciuranam  et  usque  ad  quadraginta  oppida  circa  Iberum  am- 
nem  pugnando  cum  Sarracenis  potenter  abstulit.  lllerdam  et  Fragam 
uno  die  simul  cepit...  in  obitu  claruit  miraculis.  D'aquesta  mostra's  de- 
duheix que  no  tením  devant  un  epitafi  en  lo  sentit  usual  de  la  parau- 
la,  sino  mes  bé  un  Encomium  entusiasta  (1).  Una  extensa  apreciació 


(l)    Al  final,  no  continguda  en  les  copies  impreses,  hi  ha  en  Bal.  107  la  data:  Perpiniani 


LOS  MANUSCRltS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         317 

histórica  de  la  tasca  den  Ramón  Berenguer  IV,  la  trovám  en  les  tant 
citades  y  igualment  d'orígen  ripollés  «Gesta  Comitum»  en  lo  capí- 
tol XVII:  «De  nobili  Raimundo  Berengarii  Comité  Barchinonae  qui  in 
Ecclesia  Rivipulli  in  sepulcro  argénteo  tumulatur  (Marca  Hispáni- 
ca, col.  546  ss.)  Lo  capítol  comenta  ab  una  pintura  afectiva  detinguda 
del  carácter  rellevant  del  héroe,  com  també  de  les  seves  esplendents 
qualitats  físiques  (1);  conté  després  una  exposició  deis  seus  triomfs  ab 
indicació  precisa  del  datos  (fet  que  junt  ab  altres  rahons  me  fa  incli- 
nar a  creure  que  la  redacció  d'aquesta  part  se  féu  poch  després  de  la 
mort  del  comte),  y  acaba  ab  un  plany  fúnebre  que  en  inspiració  retóri- 
ca tot-just  si  és  superat  (2)  per  alguna  altra  producció  semblant  d'aquell 
temps  fecond  en  prosa  epideíctica. 

Les  composicions  de  que  acabám  de  parlar  en  llahor  den  Ramón 
Berenguer  IV,  son  uns  bons  mijáns  per  ajudar  a  explicar  una  poesía 
fins  ara  desconeguda  en  son  contingut  essencial  y  la  que's  trova  ac- 
tualment  conservada  en  lo  manuscrit  F.  1.  .5132  de  la  Biblioteca  Nacio- 
nal de  París.  Edéléstand  Du  Méril  féu  una  descripció  minuciosa 
d'aquest  rich  Miscelani  en  les  seves  Poésies  populaires  latines  du  mo- 
yen  age,  París  1847,  p.  302  ss.,  y  jo  vaig  procurar  cotejar  les  seves  in- 
dicacions.  La  procedencia  de  Ripoll,  tinguda  ja  com  a  provable  per  Du 
Méril  y  altres,  és  inconcusament  certa.  Al  present  jo  puch  sóls  coni- 
provar  que'l  manuscrit  era  encare  a  Ripoll  en  temps  de  Baluze,  puix 
que  les  copies  que  ell  tragué  del  códice  porten  aquesta  nota  indicato- 
ria;  Mabillon  qui  publica  ASOSB  saec.  V,  878  ss.  la  Gestra  Petri  ^Ur- 
seoli)  Ducis  Venetiae,  sens  dubte  segons  una  copia  presa  del  meteix 
manuscrit,  observa  també  clarament  que'l  text  deriva  «Ex  ms.  códice 
Rivipullensi».  La  translació  a  París  del  precios  manuscrit  está  mani- 
festament  relacionada  ab  la  missió  de  Pierre  de  Marca  del  qui  Baluze 
era  secretan  (comp.  P.  I,  p.  139).  Mas  lo  códice  no  solament  és  vingut 
de  Ripoll,  si  que  també  fóu  escrit  allí,  y,  com  veurém,  compilat  en  la 


anno  Domini  millesimo  centesimo  nonagésimo  quarto,  y  després  los  versos  ja  publicats  en 
los  Cond.  vind.  II,  200  (1.  H.): 

Dux  ego  de  matre,  Rex  coniuge,  Marchio  patre, 
Marte,  fame  fregi  Mauros  Hum  tempore  degi 
Et  sine  iactura  tenui  Domino  sua  iura. 

(1  Hic  mira  probitate,  scientia,  ingenio  ac  consilio  pollens  toto  orbe  famosissimus  cla- 
í'uit.  Fuit  nempe  naturaliter  magnanimus,  audax,  probus,  facilis  et  subtilis,  in  proposito 
constans  et  prouidus,  gestu  et  habituapprobandi  uiribus  praepollens,  statura  arduus  ac  pro- 
cerus  manu  promptus,  corpore  ualidus,  membris  aptus,  dispositione  compositus,  colore  pul- 
cherimus,  sic  quod  nihil,  ut  ferebatur  communiter,  defuit  ei  boni;  immo  sapientior  ac 
abundantior  ómnibus  suis  temporibus  extitit. 

(2;  Obiit  in  Domino,  suo  relinquens  luctum  populo,  periculum  patriae,  hostibus  gau- 
dium,  lamentum  pauperibus,  religiosis  suspirium.  In  eius  nempe  obitu  exiuit  latro,  prae- 
sumpsit  praedo,  latuit  pauper,  conticuit  clerus,  luit  Íncola,  saeuiit  hostis,  fugit  victoria, 
creuit  fuga,  gladiu*  in  domésticos  efferatur  et  patria  exterminio  praeiiaratur... Corpus  ita- 
que  iam  dicti  nobilissimi  Principis  ad  suam  est  patriam  reportatum  et  in  Riuipullensi 
monasterio  quod  ípse  pluritnum  dilexerat,  honoriflce  est  sepultum. 


318  R-    BEER 

segona  meitat  del  segle  XII,  del  material  que  ordinariament  y  fixa 
s'hi  possehía.  Aquest  fet  important  en  molts  conceptes  se  pot  manifes- 
tar ab  tota  seguretat.  Lo  códice  miscelaríi  presenta  escrits  que  sabém 
se  executaven  en  Ripoll,  com  una  redacció,  de  que  s'ha  de  tractar  en- 
care, de  les  Gesta  comitum  Barcinonensium,  també  copies  recents  de 
códices  que  existíen  antigament  a  Ripoll,  com  la  Altercatio  fidei  catho- 
licae  inter  Arrium  presbiterum  et  Athanasium  episcopum  Probo  iudice 
residente  de  Vigilius  Thapsensis  (P.  I,  276,  Nr.  246  del  vell  catálech); 
finalment,  un  gran  nombre  de  documents,  la  anotació  deis  quals  fóra 
inexplicable  en  un  altre  manuscrit  que  no  fos  de  Ripoll,  perqué  está 
íntimament  y  directa  relacionat  ab  la  vida  del  monastir.  En  lo  foli 
109r  s'hi  trova,  com  observa  Du  Méril,  loe.  cit.  306,  un  poéme  sur  la 
mort  dun  grana,  capitaine  dont  on  ne  peut  plus  lire  que  le  commence- 
ment;  lo  comen?  llegit  y  publicat  per  ell,  segons  l'adob  que  féu  del 
text,  es: 

1  Mentcm  meam  laedit  dolor, 
nam  natalis  soli  color, 

2  Color,  inquam,  genuinus 
fit  repente  peregrináis. 

3  Color  quippe  naturalis 
nunc  afflictam  gentem  malis 

4  Mire  nuper  decorabat, 
dum  uir  magnus  radiabat. 

5  Magnus,  inquam,  comes  Ule, 
qui  destruxit  seras  mille 

6  Mahumeti  caede  (1)  gentis 
genu  nobis  iam  flectentis. 

7  Sensit  Lorcha  (2)  uirum  tantum, 

Lo  residuu  de  la  poesía  en  lo  manuscrit  está  efectivament  molt  di- 
fluent  y  en  part  molt  confós;  ab  tot,  ab  una  mica  de  paciencia's  pot 
desxifrar  la  part  mes  grossa  de  la  poesía,  fins  sense  necessitat  de  reac- 
tíus.  D'aquesta  lectura's  deduheix,  que  havía  quedat  oculta  fins  ara 
precisament  la  part  mes  important,  gó  és  aquella  que'ns  alligona  sobre 
la  personalitat  del  «Grand  capitaine».  Tothom  qui  estigui  un  poeh  ver- 
sat  en  la  historia  de  Catalunya,  regoneix  a  primera  ullada  al  exami- 
nar la  part  del  text  novament  Regida,  que'l  celebrat  no  pot  ser  altre 
que  en  Ramón  Berenguer  IV,  lo  potent  protector  de  Ripoll  (f  6  d'Agost 
1162);  per  lo  demés  —  com  un  se'n  pot  convencer  per  la  reproduc- 
ció  (3)  del  text  notable  presentada  en  la  lámina  2.a  —  dalt  de  tot  al 


(1)  Axí  Du  Méril;  lo  manuscrit  presenta  justament  ifede>  (  =  flde). 

(2)  Du  Méril  observa  conforme:  Lorca  en  Catalogne,  que  Pune  appelait  Ilorcum, 
Hist.  nat.  III,  1. 

(3)  Manifesta  també  que  la  inscripció  no  és  del  segle  XIII,  com  s'havía  cregut  en  gene- 
ral ñns  ara,  sino  que  és  de  la  segona  meytat  del  segle  XII;  per  consegüent  se  féu  poch  després 
de  la  mort  del  comte;  parlarém  encare  d'aquesta  circumstancia  al  comprobar  mes  tart  la  ma- 


LOS  MANUSCKITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         319 

marge,  hi  ha  escrit  ab  lletra  molt  petita,  pero  encare  Ilegible:  In  laude 
Raimdi  bengarij  comitis  barch.  et  principis  aragonensis  et  comitis 
provincie  (1). 

Si's  comparen  mes  detingudament  les  fonts  históriques  de  que  ha- 
vóm  parlat  abans,  se  nota  que'l  poeta  s'atengué  a  la  tradició  represen- 
tada per  elles,  si  és  que  no's  véu  també  que  ell  aplegá  (2)  arbitraria- 
ment  los  datos  respectius  per  rahó  de  la  construcció  artística  de  la 
seva  poesía  —  aquest  fí  esforcat,  en  part  és  conseguit.  Per  lo  demés  hi 
esta  conservada  la  fidelitat  histórica,  en  conjunt  d'una  manera  tant  ri- 
gurosa que  per  les  aclaracions  me  remeto  al  capítol  de  les  Gesta- 
comitum  (G.  C,  Cap.  XVII,  Marca  Hisp.,  col.  547  s.),  aduhit  mes 
amunt,  com  també  al  citat  Epitaphium.  Respecte  a  la  reproducció  del 
original,  tinguis  en  compte  que  la  transcripció  és  fidelment  diplomáti- 
ca y  que  fóu  compost  en  ratlles  llargues  en  oposició  a  Du  Méril,  cosa 
que  ja  havía  sigut  proposada  per  Wilhelm  Meyer  (Speyer)  en  una  co- 
municació  epistolar,  ab  tot  y  no  teñir  devant  l'original. 

7  et  siurana  mons  gigantum. 

Almería  cum  carinis.  sed  tortose  mox  uicinis. 

Hunc  hylerde  urbs  expauit.  fraga  uirum  trepidauit. 
10    que  sub  una  simul  luce,  hoc  succumbunt  nostro  duce. 

Barchinonam.  taragonem.  arelatem.  taraschonem. 

rexit.  florens.  ope.  fama,  terrens  hostes  his  plus  flamma. 

Uictor  semper  numquam  uictus  cuius  terror  fuit  hictus 

sepe  fures  emit  auro  illos  ornans  crucis  lauro 
15    Ausuconstans  pertinaci  sensu  uigens  perspicaci. 

ad  se  orbem  fere  totum.  traxit  tonans  in  remotum. 


ñera  de  compilar  lo  manuscrit.  Sobre  les  notes  musicals  posades  al  principi  del  cant,  Guido 
Adler  me  comunica  amablement:  «La  determinació  del  temps  y  la  procedencia  son  conforme: 
son  neumas  aquitans  a  quatre  línies  (respectivament  tres)  ab  clau  F  a  la  primera  línia  y  ye- 
solreút  C  a  la  tercera.» 

(1)  La  nota  moderna  al  marge  dreta  procedeix  de  Paulin  París. 

(2)  W.  Meyer,  qui  examina,  lo  text  novament  llegit,  distingeix  en  la  construcció:  1-5: 
Preambul,  5-13:  Fets  d'armes.  13,  fins  al  final:  Característica  general. 

7  Anno  Christi  MCLIII  non  dicam  munitissimum  castrum  Siuranam,  sed  montana  fortis- 
sima  et  alia  plurima  castra  circa  litus  Iberi  amnis  cepit.  G.  O.  Dei  uirtute  protectus  Al- 
mariam,  Tortosam,  Siaranam...  pugnando  cum  Sarracenis  potenter  abstulit.     Epit. 

8  Ad  capiendam  Almeriam  Ildefonsum  Toletanum  Imperatorem  ac  classem  Januensium 
incitauit...  et  usque  ad  captam  ac  spoliatam  urbem...  perstitit.  O.  C.  Tortosam  cum 
Januensibus  obsidens...  et  ad  ultimum  urbem  capiens  anno  Christi  MCXLV1II  sedem 
ibi  episcopalem  instituit.     Q.  O. 

9  Sequenti  autem  anno  Christi  MCXLIX  urbem  Ilerdam...  obsedit:  et  uno  eodemque  die  ip- 
siusanni,  VIH.  scilicetKal.  Nouembriseandem  Ilerdam  acFragam  cepit  O.  O.  Ilerdam 
ac  Fragam  uno  die  simul  cepit.    Epit. 

11    Urbem  Arelatensem  contra  se  tumentem  usque  ad  turrium  multarum  destructionem  com- 

pressit  peni  tus  et  uastáuit.    O.  C. 
14    Després  del  14  al  marge:  at  firmans pacein  auro.  Decor  suis.  terror  mauro,  Aug    Engel- 

brecht  interpreta  aquesta  variant  en  sentit  de  que  «el  comte  no  sois  era  un  héroe  de  la 

guerra,  si  que  també  en  la  pau  ajudava  a  sos  feels  subjectes  ab  díner  y  ab  institucions  y 

mides  que'n  costa  ven». 


320  RAMÓN  LULL 

Nam  hunc  magnus  rex  francorum.  mirabatur  et  anglomm 
Huic  fauebafc  alemannus.  dextram  dabat  toletanus. 
Pa...  (?) ...  plena  (?)  probitatis...  uena 
20    Sub  communi  cessit  morte.  sed  celesti  uiuat  sorte. 

(Seguirá). 


LLIBRE  EN  EL  QUAL  SE  TRACTA  DE  LA  INTENTIO 

COMPOST  EN  YÜLGAR  PER  LO  ILLÜMINAT  DOCTOR  RAMÓN  LULL 

Rubrica  7.  de  Tempranea. 

Tempranea  es,  fill,  per  intentio  que  ab  iustitia  sia  en  mig  de  dues 
stremitats  concordants  ab  iniuries.  Aquesta  tempranea  conserua,  fill, 
sa  intentio  quantra  temptatio  ab  caritat,  prudentia,  iustitia,  fortitudo; 
car  caritat  met  iustitia  enla  voluntat  perco  que  vulla  metra  son  voler 
enlo  mig  de  dues  stremitats,  enla  qual  unió  lo  voler  pres  per  forti- 
tudo, prudentia  ab  libertat  amada,  e  iutjada  per  manera  de  merit, 
nach  de  libertat  ab  virtut  de  voluntat  ab  iustitia  de  caritat,  de  fortitu- 
do, prudentia,  tempran9a,  e  ab  temptatio  quis  concorde  ab  les  dues 
stremitats  on  esta  quantra  trempanca. 

Amable  fill,  tempranea  pot  hom  auer  en  menjar,  parlar,  vestir, 
anar,  cogitar,  voler,  e  entendre  en  les  altres  coses  semblants  a  aqües- 
tes; cor  de  cascuna  cosa  de  les  demunt  dites  pot  hom  usar  en  poch,  o 
en  (1)  massa  gran  cantitat;  per  a<?o  es  a  honie  donada  tempranea.  E  si 
tu,  fill,  ets  temptat  quantra  trempanca,  conuet,  quet  aiuts  ab  les  altres 
virtuts  ab  que  tempranea  sa  manté:  car  speran^a  li  aiuda  per  cogitar 
guardo;  e  iustitia  li  iutge  a  sostenir  passio  per  conseruar  sanitat;  e 
caritat  fa  mes  amar  tempranea,  que  los  plaers,  per  los  quals  tempranea 
esdeue  en  priuatio;  e  prudentia  demonstra  com  perillosa  cosa  es  in- 
tempranca;  e  fortitudo  enforteix  la  voluntat  ab  abstinentia,  patientia. 

Amable  fill,  temptatio  comenta  a  temptar  a  home  a  vegades  en  sa 
stremitat  maior;  a  vegades  en  la  menor,  E  saps  perqué?  si  per  un 
lloch  no  pot  gitar  trempanca  del  mig  lloch,  que  len  git  ab  laltre  estre- 
mitat;  e  per  a<jó  fill  te  consell,  que  ab  tentatio  contrastes  ab  fortitudo, 
abstinentia,  tant  de  temps,  tro  que  venga  iustitia,  prudentia,  caritat; 
car  iustitia  se  mostra  en  prudentia,  que  mes  val  trempanca  enlo  mig 
de  les  dues  estremjtats,  90  es  per  superfluitat  de  gran,  e  do  poch,  que 


18    Sobre  alemannus:  ■  f  •  impr.  (imperator)  uidelicet;  sobre  toletanus:  impr. 

18    Raimundo  Berengarii  suo  nepoti  neptem  Imperatoris  Alamanniae  matrimonialiter  copu- 

lauit  ducatumque    Prouinciae  nepoti  eidem  ab  eodem  imperatore  perpetuo  adquisi- 

uit.    G.  O. 
18    (Toletanus):  v.  dalt.  not.  a  Almería. 

(1)    Lo  manuscrit  presenta  aqui  la  paraula  molt  titilada. 


LL1BRE  EN  EL  QUAL  SE  TRACTA  DE  LA  INTENTIO  321 

no  fa  intempranca  ab  les  dues  estremitats:  e  caritat  te  fará  amar  có 
que  millor  es,  si  ans  que  haguesses  intempranca  la  vols  esperar  en  ta 
memoria,  voluntat,  e  enteniment. 

Fill,  ab  virtuts  te  exemplificada  la  obra  de  virtuts,  e  la  intentio 
perqué  son;  ne  com  sen  pot  hom  defendre  de  temptations  fetes  per  ví- 
cis,  é  sperits  malignes.  Are  te  vull  dir  deis  set  peccats  mortals. 

Rubrica  8.  de  Glotonía 

Glotonía  es  vici  per  superfluitat  de  menjar  e  de  beure,  lo  qual  vici 
está  en  voler  desordonat  per  absentia  de  tempranea  desamada  per  vo- 
luntat, ó  aquest  vici,  no  es,  fill,  per  ninguna  intentio  que  sia  creada, 
mas  que  es  cosa  accidentalment  vinguda  a  destruir  la  intentio  perqué 
es  tempranea. 

Amable  fill,  tots  los  accidents  virtuosos  son  creatures,  car  axis 
conue  per  tal  que  Deu  sia  creador  de  tots  bens:  e  los  accidens  viliosos 
no  son  creatures;  ans  son  inclinatio  com  les  creatures  esdeuengan  en 
no  res,  e  que  en  ellas  no.  sia  la  intentio  perqué  son.  E  per  acó,  fill,  com 
lo  dimoni  tempta  home  per  destruir  trempanca;  en  axi  l'Angel  be- 
nigne  tempta  a  home  com  aje  trempanca,  per  90  que  glotonía  nol 
inclín  a  malaltia  per  semfoniment  de  massa  menjar,  e  beure,  on  li  ven- 
ga la  mort. 

Necessitat  de  menjar,  e  beure,  es  fill,  per  sustentar  vida;  é  glotonía 
es  per  massa  menjar,  e  beure  on  com  tu,  fill,  ajes  menjat,  e  begut 
atrempadament  segons  iustitia,  e  vols  menjar  e  beure  mes  que  no 
conué;  adonch  l'Angel  a  qui  Deu  ta  comanat,  te  aconsella  en  iustitia 
prudentia,  fortitudo,  continentia,  que  tu  ajes  abstinentia  de  trempanca, 
per  có  que  no  sies  inclinat  per  glotonía  a  culpa,  e  a  peccat. 

L'home  gloto  ha  la  segona  intentio  per  aiustar  riqueses  per  raho 
que  pusca  menjar,  é  per  có  ha  la  primera  intentio  a  menjar,  la  qual 
primera  intentio  (1)  lo  fa  massa  menjar,  e  beure,  efa  crexer  la  segona 
intentio  tant  fort  ment  (2)  en  aiustar  riqueses,  que  fa  la  dronicis,  e  en- 
gans,  e  faliments.  e  com  la  primera  intentio  es  pus  fort  que  la  segona,  e 
percó  sesdeue  que  los  homens  empobrexen  e  gasten  lurs  bens  per  massa 
menjar,  per  lo  qual  son  pararosos,  dormidors,  malalts,  quantra  dili- 
gentia  de  aiustar  e  conseruar  riqueses. 

Si  tu,  fill,  vols  destruir  en  tu  golositat  ama  glotonía  per  la  segona 
intentio,  e  trempanca  per  la  primera;  car  iustitia  maior  en  fortitudo 
perla  primera  intentio,  que  per  la  segona,  te  fara  airar  golositat, 
per<?o  quen  pusques  mils  usar  de  trempanca  en  iustitia,  caritat,  for- 
titudo. 

Sapies  fill,  que  no  es  nuil  peccat  entant  a  home,  si  a  qui  noy  cuyda 
esser,  com  es  peccat  de  gola;  ni  per  nuil  temps  peccat  no  pecca  home 


(1)    Fa  titllat  en  el  manuscrit. 
C2)    Fortment  titllat  en  el  ma. 


322  RAMÓN  LULL 

tan  souint  com  fa  per  glotonía;  ni  per  nuil  peccat  no  ve  tan  souint 
mort,  malaltia,  pobresa,  defaliment  de  seny,  com  fa  per  gola,  e  per  90 
te  do  consell,  fill,  que  molt  te  sia  temedora  cosa  peccat  de  gola. 

Rubrica  9.  de  Luxuria 

Luxuria  es,  fill,  peccat  concebut  en  voluntat,  o  iniuria  que  for9a  a 
destruir  la  intentio  perqué  es  castedad,  e  luxuria  es  ocasio  en  castedad 
per  esser  excelsada  per  fortitudo  la  voluntat  amant  luxuria,  on  es 
temptada  voluntat  quantra  prudentia,  caritat,  virginitat. 

Si  tu  ets,  fill,  temptat  per  luxuria,  ajes  la  primera  intentio  a  caste- 
dad, e  la  segona  a  la  temptatio;  car  la  temptatio  pots  auer  fortitado, 
iustitia,  caritat,  prudentia  amant  castedad.  Empero  si  la  temptatio  de 
luxuria  multiplicaua  en  ton  coratge  ten  fortment  que  fortitudo  s'encli- 
nás  a  debilitat,  si  tu  fill  has  luxuria  de  la  segona  intentio  ab  ignoran - 
tia  90  es  a  saber  oblidant  luxuria,  e  totes  ses  circunstanties,  pensant 
altres  coses,  ab  qui  fortitudo  se  conue  ab  castedad. 

Amable  fill,  golositat,  argull,  enueja,  iniuria  ha  concordanQa  ab 
luxuria,  e  percó  quant  seras  temptat  per  luxuria,  pensa  encontinent 
trempanca  quantra  gola;  e  humilitat  quantra  argull;  e  lealtat  e  conti- 
nentia  quantra  enueja;  é  iustitia  quantra  iniuria;  e  en  aquel  recorda- 
ment  mit  prudentia,  e  caritat. 

Amable  fill,  bels  vestiments,  e  belesa  de  faysons  son  ab  que  luxuria 
tempta  los  amichs  de  castedad.  E  recordantse  de  la  mort,  e  la  sutzeza 
ques  fa  enla  obra  de  luxuria;  e  entendre  la  balesa,  e  netesa  de  pura 
castedad  virginitat  en  humana  pensa,  son  coses  ab  que  castedad  es 
temptada  a  esser  enla  primera  intentio. 

Sapies  fill,  que  la  segona  intentio  es  doble  a  vegades,  có  es  que 
aquella  libertat,  que  tu  has  a  hauer  luxuria  enamadora  per  la  segona 
intentio,  per  có  car  mils  ne  pots  amar  altra  intentio  qui  es  segona,  90 
es  asaber  aquella  on  caritat,  iustitia,  prudentia,  fortitudo  seruexen 
castedad  com  es  en  la  primera  intentio.  On  com  acó  sia  en  axi,  donchs 
per  amor  de  «90  te  consell,  fill,  que  en  ta  anima  multiplichs  pusfort- 
ment  en  maioritat  déla  segona  intentio,  que  has  a  castedad,  que  la 
segona  intentio,  que  has  a  luxuria.  Segons  lo  qual  multiplicament 
esdeuenga  per  manera  de  compassio  en  primera  intentio,  la  segona,  qui 
es  de  sus  la  primera  on  está  castedad. 

Amable  fill,  ab  oratio,  contritio,  afflictio,  e  ab  fugir  a  vinantesa  de 
fer  fornicatio,  pots  destruir  luxuria  en  ton  coratge  com  ñas  tentatio.  E 
si  (1)  totes  aqüestes  coses  demunt  dites  not  son  bastants  multiplica  lur 
cantitat  en  caritat,  fortitudo,  iustitia,  prudentia,  libertat  que  ñas  en  ta 
voiuntat  e  pussibilitat  quantra  tentatio  de  luxuria.  Conué  fill,  fer 
diuerses  temptations,  9Ó  es  a  saber,  que  ab  prudentia  hom  acompar 
qual  cosa  es  elegidora,  e  amable;  o  vicis,  o  virtuts  o  la  presentía  de 


(1)    Hi  ha  un  altre  totes  esborrat. 


LLIBRE   EN   EL  QUAL   SE  TRACTA   DE   LA   INTENTIO  323 

Deu,  o  sa  absentia;  o  sanitat,  o  malaltia;  e  axi  de  les  altres  coses  sem- 
blants  a  aqüestes  e  que  caritat  de  iustitia,  fortitudo  sien  concordants 
ab  prudentia  qui  es  per  intentio  cora  les  coses  bones  sien  en  caritat,  e 
les  males  enson  contrari. 

Rubrica  10.  de  Auaritia 

Auaritia  flll,  es  per  intentio  aduersada  quantra  la  intentio  de  lar- 
guesa, per  tal  que  larguesa  se  concord  ab  speranca,  caritat,  iustitia, 
fortitudo.  quantra  auaritia;  superbia,  accidia,  e  ira.  A  on  si  tu,  flll, 
est  temptat  per  auaritia  en  ta  larguesa,  sapies  auer  ordonadament  en 
la  primera  intentio  e  en  la  segona  ab  speranca,  caritat,  iustitia,  pru- 
dentia, tortitudo,  quantra  auaritia,  superbia,  accidia.  iniuria,  e  ira. 

Amable  flll,  home  auar  simplement  es  pus  auar  que  altre  home,  per 
90  cor  ama  riquesa  per  la  primera  intentio,  e  les  coses  ab  que  ha  ius- 
titia la  riquesa  per  la  segona  intentio,  on  aytal  home  auar  es  temptat, 
e  vencut  enlo  aduersament  de  les  dues  intentions;  car  riquesa  deu 
esser  amada  per  la  segona  intentio;  e  90  perqué  riquesa  es  amadora,  son 
los  bens  que  iustitia  vol  multiplicar  per  larguesa,  caritat,  esperanca. 
Alguns  homens  y  ha,  flll,  qui  son  auars  per  intentio  de  gola,  car  amen 
molt  manjar:  Altres  son  auars  per  fama,  car  volen  esser  loats  per  les 
gents,  per  nom  de  riquesa:  Altres  son  auars  per  enriquair  lurs  infants, 
e  axi  deles  altres  coses  semblants  anaquestes:  on  aytals  homens  son 
temptats  quantra  speranca,  iustitia,  caritat,  qui  ab  larguesa  se  conue- 
nen,  e  amen  a  auaritia  per  la  segona  intentio,  e  les  coses  demunt  dites 
amen  perla  primera.  On  si  tu,  flll,  vols  vencer  auaritia,  hajes  pruden- 
tia ab  que  sapies  mudar,  e  girar  les  dues  intentions,  amant  viandes, 
honraments  perla  segona,  e  Deu  per  la  primera. 

Amable  flll,  molt  fortment  te  consell,  que  tu  no  hajes  auaritia;  cor 
vici  es,  qui  dona  gran  passio  a  sos  sotmasos;  car  per  iniuriosa  intentio 
la  voluntat  nos  pot  sodollar  de  aiuntar  riqueses,  en  lo  qual  aiuntament 
ha  molts  perils,  e  trebals  de  conseruar  riqueses:  e  home  auar  tot  iorn 
está  sospitos,  temeros,  quantra  lealtat,  speranca,  e  accidia  li  fa  desitjar 
molt;  e  enueja  lo  tormenta  ab  ira  en  acó  que  no  pot  cumplir  sa  voluntat 
goñant  o  perdent;  ne  de  ningún  defaliment,  ne  tort,  auaritia  no  dona 
nuil  sequament  a  ta  scientia,  ne  ramey. 

A,  flll,  tants  son  los  homens  auars,  qui  no  so  cuyden  esser;  e  tants 
son  aquels  qui  per  auaritia  moren  ans,  que  no  morrien.  E  saps  flll, 
perqué  home  auar  no  coneix  en  si  auaritia?  per  90  com  no  na  conexen9a 
en  son  voler  desordonat  perla  primera,  e  segona  intentio.  E  saps  flll, 
que  home  auar  mor  abans,  que  no  morria,  per  90  cor  Deu  vol,  que 
aquels  bens  que  home  auar  embarga,  ais  homens  seruescan,  é  fassen 
utilitat  en  altres  homens.  Deu  no  ha  fets  los  bens  temporals  per  estar 
ociosos  sots  possessio  deis  auars,  qui  utilitat  embarguen. 


324 


RAMÓM   LULL 


RüBRICA    11.    DE   SüPERBIA 

Superbia  es  pussible  obra  de  voluntat  quantra  humilitat;  e  com  hu- 
militat  es  de  intentio,  que  home  conega,  com  per  creatio  es  esdeuengut 
de  no  res;  e  ques  humilia  aDeu,  qui  es  eternal,  e  infinit  en  esser  cuín- 
plit  de  tots  bens;  per  acó,  fill,  superbia  es  esdeuenguda  en  home  acci- 
dentalraent  per  contrastar  a  home  en  humilitat;  e  que  home  ab  caritat, 
iustitia,  prudentia,  fortitudo  se  combata  a  fortificar  humilitat  quantra 
superbia,  per  tal  que  eu  si  mateix  haje  conexenpa  com  es  esdeuengut 
de  no  res;  e  com  es  obligat  a  conexer,  e  amar  lo  subirán  be.  Si  tu,  fill, 
ets  temptat  per  superbia  de  riquesa,  o  de  amichs,  o  de  forca,  o  de 
scientia,  o  de  belesa,  o  ardiment,  o  per  alguna  altre  cosa  semblant  a 
aqüestes,  en  continent  fill  recorre  a  prudentia,  fortitudo,  per  90  quet 
aporten  iustitia,  la  qual  ordone  les  dues  intentions,  donant  la  segona 
intentio  a  riqueses,  honraments,  amichs,  for^a,  balesa,  scientia,  o  ar- 
diment; e  la  primera  a  Deu,  qui  ta  creat  de  no  res,  e  per  tu  a  la  mort 
en  humana  natura  es  unit,  e  huniiliet. 

Amable  fill,  home  argullos  es  temptat  per  humilitat  en  lo  menys- 
presaent  en  que  es  en  les  gents;  car  a  home  on  sia  argull  nos  conue 
honraments;  e  com  ell  vol  esser  honrat,  e  es  per  tots  deshonrat  en 
quant  cascun  home  quis  presa  en  son  coratge,  e  per  co  deshonor  lo 
deuria  humiliar  per  iustitia,  lo  qual  humiliament  seria  honor  sis  iut- 
jaue  esser  menypresat  per  les  gents,  hauent  la  segona  intentio  al  me- 
nyspresament,  e  a  humilitat  la  primera.  De  necessitat  se  segueix  fill, 
que  si  humilitat  es  per  la  segona  intentio,  e  honrament  es  per  la  pri- 
mera, que  home  argullos  haje  a  argull  perla  segona  intentio,  e  a  hon- 
rament per  la  primera:  On  com  acó  sia  axi,  ab  dues  intentions  de  home 
humil  son  contraris  a  les  dues  intentions  de  home  argullos:  e  saps  per- 
qué, per  90  com  les  dues  intentions  de  home  humil  fan  90  perqué  son  en 
caritat,  iustitia,  prudentia,  fortitudo,  e  perco  teñen  lo  humil  ab  honra- 
ment; e  les  dues  intentions  de  home  argullos  teñen  lo  deshonrat,  perpo 
com  es  lo  contrari  de  caritat,  prudentia,  fortitudo  se  conue  deshonor. 

Rubrica  12.  de  Accidia 

Accidia  fill,  es  peccat  comfus  quantra  la  intentio  communa  per  la 
qual  son  speranca,  caritat,  iustitia,  prudentia,  fortitudo;  e  perco  fill, 
de  nengun  peccat  no  han  los  homens  tant  poca  conscientia,  ne  cone- 
xen<ja,  com  han  de  peccat  de  accidia.  Accidia  es  desitjar  mal,  e  desit- 
jar  be  en  ta  virtut;  e  per  co  lo  dimoni  tempta  los  homens  en  accidia 
per  tal  que  ab  ella  los  pusca  adur  a  gola,  e  luxuria  quantra  peccat.  E 
per  90  fill,  tota  hora  que  tu  sies  temptat  per  accidia,  recorre  a  la  inten- 
tio per  la  qual  es  en  tu  speranpa,  caritat,  e  guarda  en  qual  virtut  te 
tempta  pus  fortment  lo  dimoni  ab  accidia,  e  inforteix  aquella  ab  les 
altres  virtuts  donant  a  Deu  la  primera  intentio,  e  a  les  virtuts  la  sego- 
na; e  donant  a  la  virtut  hont  pus  fortment  ets  temptat,  la  primera  in- 


LLIBRE  EN  EL  QUAL  SE  TRACTA    DE   LA   INTENTIO  325 

tentio,  e  a  les  altres  virtuts  ab  quet  vols  fortificar,  done  la  segona,  e 
si  tu  fill  sapa,  e  vols  hauer  lart,  e  la  manera  deruunt  dita  pera  mortificar 
temptatio,  e  hauer  les  virtuts  a  ella  contraries. 

Amable  fill,  per  nengun  peccat  no  es  tan  significable  saluacio,  o 
damnatio,  com  es  per  accidia;  e  acó  es  per  co  cor  fa  mes  communitat» 
que  altre  peccat;  per  la  qual  maior  communitat,  saluacio  es  mils  sig- 
nificada en  los  homens  amadors  debe  commu,  que  debe  special;  com  sia 
cosa  que  es  maior,  e  pus  útil  en  communitat,  que  en  specialitat:  e  perco 
fill,  hajes  a  be  commu  la  primera  intentio,  e  al  be  special  la  segona. 

Amable  fill,  saps  pergs  temptatio  diabolical  en  home  accidios  qui 
ab  negligentia,  peresa  se  conue,  que  los  homens  iusts,  diligents,  ama- 
dors de  be  commu,  sien  menyspresats,  desamats  en  lurs  obres.  E  saps 
fill,  pergs  es  temptatio  de  Ángel  benigne  en  home  hon  es  accidia,  per- 
90  que  tota  hora  que  cada  dia  comencé  a  venir  que  hom  se  despert  a 
cogitar  de  bones  cogitations,  e  hom  se  aparell  a  esser  amador  de  be. 
E  perco  fill,  maleyta  temptatio  de  bona  obra  en  home  amador  de  be 
perQo  que  no  sia  ocios  a  cogitar  be  obrar  be  deson  poder. 

Rubrica  13.  de  Enueja 

Enueja  fill,  es  seruenta  de  glotonía,  luxuria,  superbia,  auaritia, 
accidia,  ira,  quantra  speranca,  caritat,  iustitia,  fortitudo,  trempansa. 
On  si  tu  fill  ests  temptat  de  enueja,  mantinent  recorre  a  prudentia,  per 
tal  que  ella  te  certifich  segons  que  lo  peccat  de  enueja  te  tempta  pus 
fort  ment  ne  a  qual  virtut  enueja  en  aquella  temptatio  es  pus  contraria. 

Amable  fill,  enueja  te  tempta  ab  gulositat,  recorre  a  trempanca,  a 
la  qual  dona  la  primera  intentio,  e  en  aquella  vianda,  que  enueja  te 
fa  desitjar  dona  la  segona  intentio,  e  iustitia  enfortira  ton  coratge  ab 
prudentia  quit  aportera  virilitat  en  caritat  quantra  golositat.  E  aquesta 
regla  matexa  pots  hauer  fill  quantra  enueja  en  qualque  virtut,  o  vici 
sien.  Molts  homens  son  fill,  qui  han  enueja,  o  altre  vici  lo  qual  no  vol- 
rien  hauer,  mas  com  lo  han,  la  manera  com  sapien  conexer  mortificar 
lo  peccat  no  han,  perco  no  sen  saben  star,  están  en  lo  peccat:  e  si  ells, 
fill,  sabien  usar  déla  primera,  e  segona  intentio,  segons  la  art,  e  la 
manera  demut  dita,  porien,  e  sabrien  mortificar  e  conexer  los  peccats 
en  que  son,  e  contrastar  a  temptations,  e  fortificar  virtuts.  Fill  no  ha- 
jes enueja,  car  ans  que  fosses  res,  no  eres  res;  no  ames,  ne  90  que 
Deu  dona  a  ton  Prohisme  no  enuejes,  car  Deus  a  donar  co  que  dona, 
es  carrech  a  els  qui  ho  preñen,  e  an  mes  los  acomana,  en  maior  perill 
ho  posseiexen,  e  lur  anima  nes  pus  luny  a  vida  contemplatiua  qui  es 
milor  que  vida  actiua,  la  qual  vida  actiua  es  millor  en  maior  treball 
en  riquesa,  que  en  pobresa. 

Amable  fill,  enueja  dona  tristitia,  e  tol  letitia,  e  fa  atalentment  no 
se  dolable,  per  lo  qual  ve  passio  de  ira  quantra  caritat,  iastitia,  qui 
amen  voluntat  de  tristitia  ab  fermanca  de  coratge  per  esperan9a,  leal- 
tat,  temor,  utilitat,  abstinentia,  tempranea.  (Continuará) 


326  NOTICIAS 


NOTICIAS 


En  la  sesión  celebrada  el  día  19  de  abril  por  esta  Corporación,  fué 
leído  un  trabajo  histórico  del  académico  correspondiente  Sr.  Duque 
de  la  Salle  de  Rochemaure,  sobre  los  vizcondes  provenzales  y  catalanes 
de  Carlat;  y  en  la  extraordinaria  del  31  de  mayo,  dedicada  á  honrar 
la  memoria  del  rey  Martín  el  Humano,  leyeron,  D.  Fernando  de  Saga- 
rra,  un  estudio  descriptivo  de  los  sellos  del  mencionado  monarca; 
D.  Francisco  Carreras  y  Candi,  un  trabajo  sobre  el  gusto  artístico  y  la 
protección  que  dispensó  dicho  monarca  á  las  Bellas  Artes;  D.  Joaquín 
Botet  y  Sisó,  una  nota  acerca  de  los  precedentes  que  ofrecía  la  historia 
de  Cataluña  en  punto  á  la  no  admisión  de  las  hembras  á  la  sucesión  á 
la  corona;  y,  finalmente,  D.  Joaquín  Miret  y  Sans,  un  trabajo  señalando 
la  excepcional  importancia  de  la  muerte  del  citado  soberano  y  recha- 
zando las  afirmaciones  de  algunos  autores  sobre  el  estado  de  degenera- 
ción de  la  dinastía  catalana. 


En  la  mencionada  sesión  del  19  de  abril  fueron  nombrados,  por 
unanimidad,  académicos  numerarios,  D.  Luis  Segaláy  Estalella,  D.José 
Jordán  de  Urries,  D.  Ramón  Miquel  y  Planas  y  D.  Ernesto  Moliné  y 
Brasés. 


Ha  fallecido  el  académico  correspondiente  en  Estocolmo,  profesor 
Eduardo  Lidforss,  eminente  hispanófilo.  La  Academia  ha  hecho  cons- 
tar en  acta  el  más  profundo  pesar  por  la  pérdida  de  tan  preclaro  socio. 


Obras  recibidas:  Discursos  leídos  ante  la  Real  Academia  Española 
en  la  recepción  pública  del  Excmo.  Sr.  D.  Frar cisco  Codera  (Ma- 
drid, 1910). — Ordinaciones  de  la  ciudad  de  Zaragoza,  transcripción, 
prólogo  y  notas  de  Manuel  Mora,  dos  tomos  (Zaragoza,  1908).— Biblio- 
grafía de  la  Gramática  y  Lexicografía  castellanas  y  sus  estudios 
afines,  apuntes  de  D.  José  A.  Rodríguez  García,  primera  parte,  tomo  1 
(Habana,  1910). — Anuaridel  Instituí  d'Estudis  Catalans.  segundo  año 
(Barcelona,  1908).  —  Congrés  d'historia  de  la  Corona  d' Aragó  dedicat  al 
rey  Jaume  I  y  ala.  sua  época,  primera  part  (Barcelona,  1909).  —  El 
Centenari  den  Balmes:  Bálmes  defensor  deis  béns  del  clero,  por  D.  An- 
tón Vila,  Pbro.  (Manresa,  1910).  —  Oratges  de  tardar,  novela  por  don 
Fernando  de  Querol  (Reus,  1910). — Diputado  provincial  de  Barcelo- 
na, documents  referents  a  la  immediata  realització  d? obres  publiques  de 


NOTICIAS  327 

carácter  extraordinari  (Barcelona,  1910). — La  Walhalla  y  las  glorias 
de  Alemania,  por  J.  Fastenrath,  tomo  I  (Madrid,  1910).— Manual  de 
Novells  Ardits  o  Dietari  del  antich  Consell  Barceloni,  tomo  XII  (Bar- 
celona, 1910). — Safo  y  Erina,  odas,  con  la  versión  literal  por  los  seño- 
res Jordán  y  Banqué,  y  en  verso  por  Castillo,  Menéndez,  Garbín  y 
Rubio  (Barcelona,  1910). — Baquílides,  Teseo,  con  versiones  de  Bosch, 
Montaner,  Solé,  Gigirey  y  Azene  (Barcelona.  1910). — Mosco  de  Sira- 
cusa,  Amor  fugitivo,  versión  de  Nicolau  y  en  verso  de  Conde,  Montes, 
Franquesa,  Barcia  y  Olaziregi  y  paráfrasis  portuguesa  de  Ferreira 
(Barcelona,  1910). — Apología  de  Sócrates,  por  Jenofonte,  versión  del 
Sr.  González  Garbín  ^Barcelona.  1910). — Documentos  para  la  historia 
de  México:  La  intervención  francesa  según  el  archivo  del  Mariscal  Ba- 
zaine,  7.a  y  9.a  partes  (México,  1910);  La  revolución  de  Ayuna  según 
el  archivo  del  General  Doblado  (México,  1909);  Antonio  López  de  Santa 
Anna,  las  guerras  de  México  con  Tejas  y  los  Estados  Unidos  (Méxi- 
co, 1910).  —  La  educación  sexual,  por  D.  Genaro  González  Carreño 
(Madrid,  1910). — La  tomba  del  escriptor  cátala  fra  Anselm  Turmeda 
en  la  ciutat  de  Tunig,  per  Joaquím  Miret  y  Sans  (estret  del  «Butlletí 
del  Centre  Excursionista  de  Catalunya»;  Barcelona.  1910). — Negocia- 
cions  diplomdtiques  d'Alfons  111  de  Catalunya-  Aragó  ab  el  rey  de  Fran- 
ca per  la  croada  contra  Granada,  132S-1332,  per  Joaquím  Miret  y  Sans 
(estret  del  «Anuari  de  l'Institut  d'Estudis  Catalans»,  Barcelona,  1908). 
— Boletín  del  Centenario  de  Balmes  (Vich  1910). — Actas  de  las  sesiones 
públicas  inaugurales  de  los  cursos  de  1908,  1909  y  1910,  celebradas  por 
la  Sociedad  barcel  mesa  de  amigos  de  la  instrucción  (Barcslona.  1910).— 
Bibliothéque  de  VEscole  des  Chartes,  tomo  LXXI,  enero-abril  1910  (Pa- 
rís). -  Revue  des  Langues  romanes,  enero-junio  1910(Montpeller). — Re- 
vue Hispanique,  tomo  XXI  (París,  1909). — Revue  des  Études  Juives,  nú- 
meros 117,  118  y  119  (París,  1910).— Revue  des  Pyrénées,  4.°  trimestre 
de  1909  y  1.°  de  1910  (Tolosa).—  Le  Moyen  Age,  noviembre  y  di- 
ciembre de  1909  y  primer  semestre  1910  (París).— Revue  des  Etúdes 
Historiques,  primer  semestre  de  1910  (París). — Atti  della  R.  Accademia 
dei  Lincei,  anno  CCCV11,  tomo  II  (Rema,  1910). — Rendiconti  della 
R.  Accademia  dei  Lincei,  clase  de  ciencias  morales,  históricas  y  filoló- 
gicas, 5.a  serie,  tomo  XVIII  y  tomo  XIX,  fascículos  1  á  4  (Roma,  1910). 
— Archivio  della  R.  Societd  Romana  di  storia  Patria,  tomo  XXXII, 
fascículos  3  y  4  (Roma,  1909).  —  Boletín  de  la  Biblioteca  municipal  de 
Guayaquil,  marzo  á  mayo  1910  (Guayaquil). — Revista  de  la  Sociedad 
de  Estudios  Almerienses,  tomo  I,  cuadernos  1  y  2  (Almería,  1910). — 
Boletín  da  Real  Associagao  dos  architectos  civis  e  archeologos  partugue- 
zes,  4.a  serie,  tomo  XI  (Lisboa,  1910). — Anales  del  Museo  Nacional  de 
Arqueología,  historia  y  etnología,  tomo  I,  núms.  10  á  13  y  tomo  II,  nú- 
meros 1  y  2  (México,  1910). — Bulletin  de  Dialectologie  Romane,  tomo  II, 
núms.  1  y  2  (Bruselas,  1910). — La  Revuo,  internada  monata  litera-^ 
tura  gazeto  (París,  1910). — Bulletin  internationale  de  VAcademie  des 


328  NOTICIAS 

Sciences  de  Cracovie,  clase  de  filología,  historia  y  filosofía,  año  1909, 
núms.  9  y  10  y  1910,  núms.  1  y  2;  y  clase  de  ciencias  naturales  y  ma- 
temáticas, año  1910,  núms    2  y  3  (Cracovia). — Boletín  de  la  Real 
Academia  de  Ciencias  y  Artes  de  Barcelona,  3.a  época,  volumen  III, 
núm.  1  (Barcelona,  1910). — Memorias  de  la  Real  Academia  de  Cien- 
cias y  Artes   de  Barcelona,  3,a   época,  volumen  VII,  núms.  16  y  17; 
Generalidades  y  aplicación  de  las  curvas  unicursales ,  por  D.  Lauro 
Clariana  (Barcelona,  1909). — Monografía  déla  familia  délos  dil áridos, 
por  el  P.  Long'inos  Navas  (Barcelona  1909);  volumen  VIII,  núms.  1  á  21: 
Sesión  pública  en  honor  del  académico  difunto  Excmo-   Sr.  J).   José 
R.  de  Luanco  (Barcelona,   1909). — Frenocomios  nacionales,  por  don 
Ignacio    Valentí    (Barcelona,    1909). — Sesión  pública    en  honor   del 
académico   difunto   D.    José    Giró    (Barcelona,    1909).  —  Ensayo   de 
una  síntesis  de  la  evolución  geológica  de  la  comarca  de  Barcelona, 
por  D.  Jaime  Ahuera  (Barcelona,  1909). — El  desarrollo  histórico  de 
la   química  según  se  representa  en  él  Deutches   Museum   y  la   alta 
significación  cultural  del  mismo,  por  D.   Agustín   Murua    (Barcelo- 
na, 1909). — Nota  sobre  el  terremoto  olotino  del  6  de  abril  de  1909  y 
él  terremoto  peninsular  del  29  abril  de  1909,  cálculo  de  la  profundidad 
hipocentro!,  por  D.  José  Comas  Sola  (Barcelona,  1909). — Parasitismo 
animal  y  sus  relaciones  con  la  agricultura,  porD.  José  M.a  Bofill,  dis 
curso  de  recepción  (Barcelona,   1909). — Importancia  del  estudio  del 
calor,  por  D.  José  Mestres,  discurso  inaugural  (Barcelona,  1909). — La 
fermentación  alcohólica  sin  células  vivas,   por  D.  Casimiro  Brugués, 
discurso  de  recepción  (Barcelona,  1910). — La  Química  y  la  Farmacia 
entre  los  Egipcios,  por  D.  Agustín  Murua  (Barcelona,  1910).—  Meteoro- 
logía práctica,  por  D.  José  Ricart  y  Giralt  (Barcelona,  1910).— Los  co- 
codrilos de  América,  por  D.  Manuel  Mir  (Barcelona,  1910). — Notas  fito- 
geográficas  críticas,  por  D.  Juan  Cadevall  (Barcelona,  1910). — Sesión 
pública  extraordinaria  de  febrero  1910  en  honor  de  los  académicos  di- 
funtos (Barcelona,  1910). — Estadística  sismológica  de  1909  (Observa- 
torio Fabra);  él  gran  cometa  de  1910,  por  D.  José  Comas  (Barcelo- 
na, 1910). — Sobre  las  principales  n-anif estaciones  de  la  energía  en  él 
universo  sideral,  por  D.  Eduardo  Fontseré  (Barcelona,  1910). — Aná- 
lisis y  aplicaciones  del  principio  de  la  mínima  resistencia,  por  D.  José 
Tous   (Barcelona,    1910).  —  Monografía    de   los   nemoptéridos ,   por   el 
P.  Longinos  Navas  (Barcelona,  1910).— Azulejos,  por  D.  Antonio  Gar- 
cía Llansó   (Barcelona,    1910).  —  Disquisiciones   pesqueras,   por  don 
Joaquín  de  Borja  (Barcelona,  1910). — Acción  de  los  reductores  fotográ- 
ficos sobre  las  disoluciones  minerales  más  comunes,  por  D.  Jesús  Goi- 
zueta  (Barcelona,  1910). 


Año   X  Tü/^T    T"7T*rTM  Núm.  39 


BOLETÍN 


DE   LA 


Real  /Icademia  de  Buenas  Letras 

— DE  BAtJGEDONA — 


-  <? 


JULIO   Á   SEPTIEMBRE   DE  1910 


->- 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL 
Per  Rudolf  Beer 

(Traducció  del  aleinauy  d'En  Pere  Barnils.  Continuado). 

Per  lo  tant,  havém  ara  d'afegir  també  un  Hymnus  en  vers  ais  ja 
coneguts  elogis  en  prosa  tributáis  a  Ramón  Berenguer  IV;  qui  recordi 
lo  que  havém  tractat  mes  amunt  deis  estudis  histórichs  a  Ripoll  y 
compari  les  notes  aclaratories  posados  a  la  part  principal  del  hymnus, 
no  dubtará  que  és  a  Ripoll  hon  s'ha  de  cercar  la  patria  de  la  poesía. 
Un  camí  recte  a  seguir  conduheix,  de  les  inscripcions  analístiques  jun- 
tades  ais  cicles,  a  les  cróniques,  a  la  Summa  dignitatum  (Historia  bre- 
vis),  a  les  respectives  relacions  de  les  Gesta  Comitum  y  finalment  al 
Hymnus.  Lo  poderos  comte,  qui  en  vida  era  un  protector  del  monas- 
tir,  havía  trovat  en  ell  la  seva  sepultura;  los  monjos  de  Ripoll  tmíen 
un  interés  análech  de  celebrarlo  (1),  com  mes  tart  los  de  Poblet  lo  tin- 
gueren  per  Jaume  I  d'Aragó  o  a  Castella  los  monjos  de  Cárdena  per  lo 
Campeador  y'ls  de  Silos  Santo  Domingo  (2). 

No  obstant,  és  sorprenent  la  abundor  de  homenatges  tributáis  al 
comte  Berenguer  IV  de  Ripoll,  abundor  que  sobrepassa  considerable- 
ment  a  los  que  s'havíen  dispensat  per  la  glorificació  del  abat  Oliva. 
Aquest  fet  Higa  també  ab  la  circumstancia  de  que  — al  menys  per  ara — 
no  poguém  consignar  cap  producció  semblant  al  hymnus  a  Berenguer, 
cap  que  tingui  arrels  tan  fondes  en  la  continuada  tradició  de  la  activi- 
tat  literaria  del  monastir. 

Notable  com  és  de  sí  meteix  l'himne  ara  ja  conegut,  ve  a  propósit 
per  avencar  lo  judici  d'una  poesía  essencialment  diferent  en  lo  fons  y 
en  la  forma,  pero  quelcém  entroncada  per  certes  circumstancies;  és  lo 


(1)  Es  significatiu  lo  passatge  en  l'epitafi:  In  obitu  etiam  suo  claruit  iniraculis...  per 
totum  iter  duin  Corpus  eius  ad  Monasterium  Riuipullcnse  afferretur...  iliique  sepe  et  sepis- 
sime  evidentilnis  crebris  claruit  miracwlis. 

(2)  Una  investigado  especial  podría  comprobar  que  una  bona  part  de  les  fonts  correa 
ponents  se  troba  en  la  Biblioteca  Nacional  de  París. 

1910.-  24 


3b% 


330  R.    BEEÜ 

Carmen  latinum  del  Cid:  Da  Méril,  loe.  cit.  308-314,  abans  que  ningú 
publica  com  a  monuraent  1  itera ri  de  primera  línia,  tot  lo  que  diuen 
del  héroe  nacional  espanyol  la  historia,  la  llegenda  y  la  poesía  y  ben 
tost  va  ésser  objecte  d'acalorades  controversies.  Nosaltres  no  podém 
deixarles  de  banda  per  rahó  de  que  la  poesía  llatina  del  Cid  se  trova 
en  lo  meteix  manuscrit  ara  de  París,  antigament  de  Ripoll,  del  qual 
s'ha  exposat  l'himne  de  Berenguer  (1). 

G.  Baist  en  lo  tractat:  Die  Heimat  des  lateinischen  Hymnus  auf  den 
Cid,  Zeitschr.  f.  rom.  Phil.  V  (1881),  64  ss.,  féu  una  crítica  ingeniosa 
deis  diferents  y  oposats  arguments  deis  estudiosos  qui  accepten  un 
origen  cátala  per  lo  carmen  del  Cid  (Du  Méril  a  manera  de  conjectura, 
ab  forma  decidida  en  Milá  De  la  poesía  heróico-popular  castella- 
na, 1874,  p.  226  s.)  y  deis  altres  qui  creuen  en  un  molt  plausible  origen 
castellá  (Amador  de  los  Ríos,  al  qual  en  lo  temps  modern  s'ha  adherit 
també  Menéndez  y  Pelayo,  Antología  de  poetas  líricos  XI  (1903), 
308  s.)  Les  rahons  que  feren  valdré,  principalment  Milá  en  pro  y  Ama- 
dor en  contra  del  origen  cátala,  sospésinse  en  los  llochs  aduhits.  «Per 
mes  inclinat  que  un  pugui  sentirse  a  preferir  una  opinió  del  erudit  cá- 
tala a  la  d'Amador»,  créu  Baist,  es  precís  no  obstant  examinar  la  poe- 
sía novament  y  d'una  manera  imparcial.  Per  ell  la  estrofa  5  és  deter- 
minant: 

Eia  laetando  populi  catervae 
Campi  doctoris  hoc  carmen  audite. 
Magis  qui  eius  freti  estis  ope 
Cuncti  venite. 

Segons  Baist,  aixé  sóls  pot  haver  sortit  d'un  castellá  (2). 

Llegeixis  altra  vegada,  sens  prejudicis,  la  poesía,  mas  regoneixsnt 
lo  que  signifleava,  lo  que  volía  significar  lo  poblé  (Catervae  populi)  y 
un  no  podrá  menys  de  convéncer's  que  la  patria  íntima,  la  mes  íntima 
de  la  poesía,  no  fóu  ni  Castellá,  ni  Catalunya,  sino  la  cambra  d'estu- 
di;  aquesta  és  internacional,  ací  interprovincial  si  és  que  volém  con- 
cretarnos a  una  idea  mes  corrent.  Hauríem  de  capgirar  tot  lo  que  sa- 
bém  d'una  poesía  popular  que's  dirigeix  directament  a  les  masses  si 
volguessim  admetre  que  la  poesía  és  altra  cosa  que  una  producció 
escolar — es  pot  concedir  composta  per  un  Scholasticus  hábil  y  expert. 


(1)  Un  apógraf  de  la  poesía  del  Cid,  sortit  segurainent  del  manuscrit  en  qüestió,  se  tro- 
ba  en  Bal.  107,  fol.  320r  (ab  l'epígraf:  Ex  códice  MS.  monasterii  Eivipullensis,  posat  al  prin- 
cipi  y  escrit  de  ma  den  Baluae);  aquesta  única  copia  antiga  s'ha  de  considerar  a  causa  de  eer- 
tes  correccions,  axis  al  bell  comenc  diu  en  compte  de  ella  gestorum  exacte  Bella  gestorum, 
per  les  que  son  refutades  les  conjectures  de  Du  Méril  («Probablement  una  contraction  d'En 
Illa»)  y  Amador  de  los  Eíos,  Hist.  crítica  de  la  lit.  Esp.  II,  342  («Eia»). 

(2)  «Aquells  qui  posen  la  seva  confianza  en  lo  Cid,  no  poden  ser  sino  contemporanis  o 
paisans  se.us.  Los  catalans  no's  fiaren  del  Cid  sino  que  s'hi  bateren.  L'hymnus  donchs  fóu  es- 
crit encare  en  vida  del  Cid  per  ais  castellans  y  entre  castellans,  per  consegüent  també  per 
un  castellá..» 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTItf  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  331 

Axí  compres,  s'explica'l  rebuscament  de  forma  artística,  l'orna- 
ment  erudit  de  la  poesía,  s'expliquen  diferents  passatges  mal  entesos, 
com  p.  ex.  les  Noua  bella  Roderici  que  segueixen  immediatament  a  les 
«acta  paganorum  dum  iam  vilescant  vetustate  multa»  per  medi  de  lo 
qual  l'autor  escolásticament  oposa  desde'l  seu  punt  de  vista  los  temps 
antichs  y  los  moderns;  la  direcció  de  la  lluyta,  a  Lleyda,  que  dona  peu 
a  creure  que  la  poesía  s'havía  compost  tal  volta  per  la  «població  de 
Lleyda»  (Du  Méril),  se  compren  també  si's  fullejen  los  anals,  cróniques 
y  demés  notes  históriques  y  si's  trova  que  aquesta  ciutat  precisament 
era  un  deis  objectes  de  Uuyta  mes  vehemenment  combatuts  (1).  Lo 
ferse  menció  d'aquesta  ciutat  com  també  de  «Marchio,  comes  Barchi- 
nonae,  cui  tributa  dant  Madianitae»  fóu  efectivament  per  Milá  motiu 
d'atribuir  lo  carmen  a  Catalunya;  lo  fet  extrínsec  de  que's  trovi  en  un 
manuscrit  de  Ripoll  y  sóls  en  aquést,  no  sois  l'esmentá  per  incidencia 
sino  que'l  posa  al  cap  de  la  seva  argumentado:  «debe  creerse  com- 
puesta (la  poesía)  en  Cataluña,  ya  en  razón  del  manuscrito  en  que  se 
halla,  cuyos  documentos  pertenecen  todos  á  cosas  de  este  país»,  y  fins 
va  senyalar  bé  les  rahons  perqué  precisament  fóu  Ripoll  hon  s'anotá 
la  poesía  (2).  Ramón  Berenguer  III  era  casat  ab  una  filia  del  Cid  «de 
quienes  nació  María,  mujer  del  conde  de  Besalú,  que  era  el  mayor  po- 
tentado de  las  cercanías  de  Ripoll,  á  cuyo  monasterio  pertenecía  el  MS. 
del  Cantar  latino»  (3).  Tant  cert  és,  lo  que  pondera  Baist,  que'ls  cata- 
lans  Uuytaren  ab  lo  Cid,  com  ergullosos  se  sentíen  per  altra  part  de  la 
unió  d'una  de  les  filies  d'aquell  ab  la  familia  regnant  del  comte  de 
Barcelona,  ergull  que  fins  arriba  a  ressonar  distinctament  al  final  del 
antich  poema  castellá  del  Cid;  tinguis  també  en  compte  que  de  les 
«Catervae  populi»  en  son  separáis  per  un  «magis»  y  convidats  espe- 
cialment  a  ohir  aquells  «qui  eius  (Campi-doctoris)  freti  ope».  Ais  indi- 
cis  extrínsecs  presentáis  s'hi  afegeix  naturalment  encare  la  circuns- 
tancia, que  no  podíen  conéixer  ni  Milá  ni  Baist,  có  es,  que  la  poesía 
del  Cid  está  en  lo  meteix  códice  prop  del  himne  a  Berenguer  IV,  fill  de 
Berenguer  III,  qui  fóu  casat  ab  Dolga,  la  filia  del  Cid;  també  podría 
indicarse  que  les  lloances  poétiques  ais  difunts  havíen  devingut  tra- 
dicional en  Ripoll  y  que,  com  veurém  encare,  la  prodúcelo  literaria 
del  monastir  portava  tendencia  a  nova  volada  en  lo  darrer  tere  del 
segle  XII. 

Ab  tot,  jo  m'atench  en  la  persuació  de  que'l  cantar  llatí  pot  també 


(1)  Clarament  s'expressen  sobre'l  particular  les  Gesta  Comitutnen  la  Vita  de  Berenguer 
iCol.  547  de  la  Marca  Hisp.):  Sequeuti  atino  Christi  MCXLIX  urbem  Ilerdainnostraegenti  in- 
festissimam  et  din  exoptatam  obsedit. 

(2)  De  la  poesía  heróicopopular  castellana,  2i7  s. 

(3)  Aquí  Milá  se  fondninenta  en  los  datos  de  Bofarull,  Condes  vindicados  II,  159,  tretsde 
fonts  origináis;  Bernat,  darrer  comte  de  Besalú,  havía  donat  a  la  sevamuller  la  neta  del  Cid, 
«todos  sus  honores  y  condados  de  Besalú,  Ripoll,  Vallespir,  Funullá  y  Perapcrtusa,  en  caso 
de  morir  sin  hijos  ex  dotata  coniuge  fllia  prolis  Mariae  huderici.» 


332  K\    BEER 

haver  estat  compost  en  Castella  y  importat  a  Ripoll,  majorment  conei- 
xent  cora  coneixém  les  relacions  de  Ramón  Berenguer  IV  ab  Alfon- 
so VI.  (Imperator  Toletanus);  y  ara  estich  en  lo  punt  d'indicar  lo  cas 
concret,  de  que  un  text  important  mes  extens  fóu  transcrit  en  aquell 
temps  en  gran  part  per  un  monjo  de  Ripoll  en  la  regió  mes  occidental 
d'Espanya  y  que  aquesta  copia  fou  incorporada  a  la  biblioteca,  fet  del 
qual  estám  enterats  ab  tota  la  precisió  que  pugui  desitjarso. 

S'entén  en  primer  lloch  la  lletra  que  Arnaldus  de  Monte,  monjo  de 
Ripoll,  en  l'any  1173,  ab  motiu  d'una  peregrinació  a  Santiago  de  Com- 
postela,  dirigí  desde  allí  al  abat  de  Ripoll  Raimnndus  de  Berga  y  al 
gran  prior  del  monastir  «B.»  (provablement  Bernat  de  Peramola,  suc- 
cessor  de  Raimundus  de  Berga,  1206-1212  [?]).  Aquest  escrit  va  ésser 
publicat  primerament  per  L.  Delisle  «Le  Cabinet  historique  XXIV» 
(1878),  1  ss.:  Note  sur  le  Recueil  intitulé  De  rairaculis  sancti  Jacobi, 
segons  dues  copies  manuscritos  que's  troven  en  Bal.  107.  En  los  Re- 
cuerdos de  un  viaje  á  Santiago  de  Galicia  por  el  P.  Fidel  Fita  y  don 
Aureliano  Fernández-Guerra,  Madrid,  1880,  42  ss.,  aparesqué  poch 
després  una  traducció  espanyola  d'aquest  text  donat  a  conéixer  per 
Delisle  ab  encertades  aclaracions  que  posen  de  relleu  la  importancia 
del  escrit  per  lo  coneixement  de  la  escriptura  raitgeval.  En  realitat,  lo 
monjo  ripollés  A.  de  Monte  executá  un  treball  ben  lloable  copiant  tres 
llibres,  có  és,  lo  2.,  3.  y  4.  enterament,  los  altres  (1  y  5)  en  "part,  del 
anoraenat  «Codex  Calixtinus»  conservat  avuy  encare  a  Santiago  de 
Compostela,  especialment  en  consideració  ais  interessos  del  monastir 
(lo  que  ell  expressament  pondera).  Per  goig  meu  conseguí,  alguns 
anys  ha,  poguer  trobar  en  lo  Rivipullensis  99,  guardat  en  l'Arxiu  de 
la  Corona  en  Barcelona,  no  sóls  f original  de  la  lletra  editada  per  De- 
lisle, segons  les  copies  arregíades  per  Baluze,  si  que  també'l  trelladat 
compost  per  Arnaldus  de  Monte. 

La  trovalla  fóu  sorprenent;  ningú,  ni  tampoch  loqui  hagués  exami- 
nat  minuciosament  los  catálechs  existents  de  la  colecció,  hauría  pogut 
presumir  que  en  la  part  de  Ripoll  s'hi  poguessin  trobar  extractes  tant 
extensos  directament  presos  del  original  compostela.  Vülanueva,  qui 
per  lo  demés  perseguía  diligent  les  preciositats  literaries,  deixá'l  códi- 
ce sense  considerar;  Ewald  induheix.  directament  en  un  error  en  la 
seva  descripció  (Reise  388)  «merabr.  s.  XII.  Carta  de  Calixt  II.  sobre 
Santiago  y  Turpin.  Copiado,  1)73,  por  un  monje  de  Ripoll  que  fué  en 
peregrinación  á  Santiago»;  no  podía  de  cap  manera  haver  tingut  lo 
manuscrit  a  la  má  ni  debía  haverse  fíat  de  les  indicacions  semblants 
del  Cat.  Bof.;  fins  lo  Cat.  Bal.  sóls  presenta  sots  lo  Nr.  38:  Liber  ins- 
criptus;  Incipit  epístola  beati  Calixti  pape...  Tractat  de  Santo  Jacobo 
apostólo...  mas  per  la  completa  publicació  de  la  lletra  demunt  esmen- 
tada va  motivar  lo  tractat  de  Delisle  y  axí'l  desenrotllo  de  la  qüestió. 
Los  datos  mes  moderns  respecte'!  text  compostela  trelladat  per  Arnal- 


LOS  MANUsCKlTS  DEL  MONAS!  IR  DE  SANTA  MARÍA  l)R    R1POLL  -      333 

dus  de  Monte,  oferta  per  Delisle  (loe.  cit.  p.  1,  not.)  il)  y  A.  Farinelli 
en  los  Apuntes  sobre  viajes  y  viajeros  por  España,  Oviedo,  1899,  p.  7 
(Revista  Crítica  de  Historia  1898  (2),  no  baixan  en  lo  contingut  de  la 
compilació;  Gustav  Loewe  tampoco  precisa  prou  l'ussumpte  al  descriu- 
re  un  exemplar  manuscrit  del  text  en  lo  desconeixement  perdonable 
del  material  de  comparació  no  publicat  encare  en  1878  (3);  Potthast, 
Biblioteca  histórica  II*,  1384,  fins  arriba  a  dir  que  Fita  ha  publicat 
«Livres  4»  y  que  aquesta  edició  la  féu  sortir  la  Academia  Real  de  la 
Historia,  de  Madrid,  com  a  «Suplement  al  tom.  XX  de  Flórez,  Espa- 
ña Sagrada»  (4).  En  oposició  a  aqüestes  indicacions  havém  d'establir 
primerament  que  Arnaldus  de  Monte  caracteritzá  conforme  al  seu 
contingut  lo  llibre  que  trova  (reperi  volumen  ibidem,  quinqué  libros 
continens)  en  la  seva  lletra  (publicada  novament  per  mí  en  los 
Handschriftenschátze  Spaniens,  413  ss.),  lo  que  Fita  assegura  clara- 
ment  en  los  Recuerdos  49,  basat  en  l'examen  del  original  compostelá 
que  utilitzava;  aquest  contenía  originariament  en  lo  primer  llibre 
«Scripta  sanctorum  patrum  ad  laudem  Jacobi  apostoli»;  en  lo  segón, 
«Apostoli  miracula»;  en  lo  tercer,  «Translatio  apostoli»-,  en  lo  quart, 
«<>ualiter  Karolus  Magnus  domuerit  et  subiugauerit  iugo  Christi  Hys- 
panias»,  y  en  lo  quint,  «De  diuersis  ritibus,  de  itineribus,  etc.»  També 
parla  Fita  en  son  detingut  análisis  del  original,  loe.  cit.  50,  del  cuarto 
libro  que  contiene  las  gestas  de  Cario  Magno  y  de  Roldan»,  y  final- 
ment,  loe.  cit.  57  del  último  libro,  once  capítulos  de  inestimable  valor 
histórico  y  geográfico.  Llarch  temps  va  costarme  abans  no  poguí  resol- 
dre  la  contradicció  de  que  Fita,  en  oberta  oposició  a  io  exposat  per 
Arnaldus  de  Monte,  designa  com  a  llibre  quart,  precisament  lo  darrer, 
96  és,  lo  llibre  cinque  de  la  seva  edició  particular  ja  citada,  tant 
menys  quan  lo  mateix  Fita,  publica  la  part  que  conté  les  gestes  de 
Caries  sots  lo  títol:  Libro  IV  del  códice  Calixtino  y  que  segons  les 
meves  notes  se  pot  veure  clarament  en  lo  Rivipullensis  99,  có  és, 
donchs,  en  lo  códice  escrit  per  Arnaldus  de  Monte,  al  fol.  55v  :  Inci- 
pit  codex  IIII  sancti  iacobi  de  expedimento  et  conuersione  yspanie 
et  gallecie  editus  a  beato  turpino  archiepiscopo,  després  fol.  80  finit 
codex  quartus...  Incipit  liber  Vtus  y  aquí  quasi  tot  lo  text  que  abarca 
11  capítols  d'aquest  llibre;  al  mitj  del  capítol  10.  Arnaldus  trenca  ab 


(1)  «Suivant  M.  le  Clerc  (Hist.  litt.  XXI,  282)  le  Guide  de  Pélerins  ne  pourrait  guére  se 
placer  avant  la  fin  du  XIIe  siécle.  La  lettre  qui  va  etre  publiée  prouve  qu'il  existait  déjá 
en  1173». 

(2)  «Hacia  1140  escribióse  el  Liber  Jacobi,  guía  práctica  para  lo?  peregrinos  que  iban 
en  romería  á  Santiago.  El  libro  5.°  (axí,  en  quant  al  objecte  és  just,  pero  no  correspón  al  ti- 
tol),  que  contiene  el  Itinerarium  lia  sido  publicado  por  el  P.  Fita:  Le  Codex  de  Saint-Jac- 
ques-de-Compostelle,  París  1882». 

(3)  «Ein  Wcrk  des  Calixtus  über  Jacobus»  Bibliotheca  Patrum  latinorum  Hispanien- 
sis  I,  479  (comp.  també  p.  335,  not   1). 

(4)  Aixó  és  completament  inexacte;  lo  títol  de  la  edició  és:  lie  Codex  de  Saint-Jacques- 
de-Compostelle  (Liber  de  miraculis  8.  Jacobi)  Livre  IV.  Publié  par  la  premiére  fois  en  entier 
par  le  P.  Fita,  avec  le  concours  de  Julien  Vinson,  París  1882. 


334     .  H.    BEER 

les  paraules:  peregrinis  sancti  Jacobi  in  hospitali  (p.  61  de  la  edició 
de  Fita). 

La  descripció  minuciosa  del  manuscrit  que  dona  Fidel  Fita  en  los 
Monumentos  antiguos  de  la  Iglesia  Compostelana  (1)  publicats  junta- 
ment  ab  Antonio  López  Ferreiro,  dona  la  clau  de  la  incógnita,  y  ab 
ella  s'explica  la  font  deis  errors  disseminats  desde  ja  fa  anys  respecte 
al  fons  actual,  y  especialment  respecte  a  la  repartició  deis  llibres  del 
original  compostelá.  Lo  llibre  quart  de  la  compilado  fóu  arrencat  del 
manuscrit,  y'l  quint,  tingut  falsament  per  quart  (comp.  loe.  cit.  O.  77  s.) 
Fita  és  de  parer  que  la  mutilació  se  reporta  ais  escrúpols  que  Ambrosio 
Morales  tenía  sobre'l  contingut  del  llibre  IV  (2). 

La  valor  de  la  copia  directa  del  Compostelanus,  especialment  del 
llibre  IV,  novament  aquí  comprovada,  augmenta  donchs  per  lo  l'et  de 
que  precisament  aquesta  part  es  la  que  manca  en  lo  códice  primitiu  (3), 
mentres  que  está  conservada  d'una  manera  perfecta  en  lo  Rivipullen- 
sis;  tota  vegada  que  aquest  códice,  ab  son  carácter  viu  y  delicat,  pot 
presentarse  directament  com  a  mostra  de  la  caligrafía  de  Ripoll 
d'aquell  temps  y  está  datat  exacto  (1173)  (4),  en  reproduhirem  dues 
planes  (fol.  35v  ,  36r  )- (Lámina  3),  per  facilitar  la  comparado  ab  los 
especimens  del  códice  compostelá  publicats  per  Fita  (5),  que  segura- 
ment  redunda  en  ventatja  per  lo  apógraf  de  Ripoll.  També  es  impor- 
tant  la  circumstancia  de  que  aixis  obtením  datos  precisos  per  saber 
quan  la  llegenda  de  Caries  fóu  coneguda  en  Catalunya  per  primera 
vegada  en  un  centre  literari  y  per  reconduhir  a  un  principi,  que  s'ha 
de  comprovar  decididament,  lo  punt  de  sosteniment,  la  continuado  y 
tota  classe  d'us  del  argument.  La  divulgació  del  texte  contingut  en 
lo  Códice  Compostelanus,  (lo  anomenat  Calixtinus)  es  coneguda  (6);  a 


(1)  iMadrid  1882.  A  París  (Bibl.  Nac.)  vaig  examinar  un  exemplar  de  la  publicado  ja 
agotada. 

(2)  La  seguretat  de  Fita  de  que  aquest  llibre  4.  fóu  destruit  ícomp.  les  not.  segs.)  con- 
tradiu  la  declaració  de  Guido  María  Dreves.  Hymnodia  Hiberica  II  (Analecta  Hymuica 
nuil  ¡i  aevi  XVII),  p.  5:  «Manuscrit  en  pergamí  actualment  separat  en  dues  parts,  ja  que  en 
son  temps  lo  llibre  quart  fóu  tallat  per  «indigne»  y  relligat  apart  per  instigació  del  célebre 
Ambrosio  de  Morales». 

(3)  Fita  observa  en  les  paraules  introductories  a  la  seva  edició  del  «Libro  IV  del  Códice 
Calixtino»,  Traducción  Gallega,  im  Boletín  de  la  R.  Academia  de  la  Historia  VI  (1885) 
S.  253:  La  fuen  e  latina  de  que  dimanó  lia  sido  tristemente  cegada  y  bárbaramente  destruida 
en  el  códice  arquetipo  del  siglo  XII. 

(4)  Fita,  Recuerdos  49:  «1173,  ó  un  año  antes»  y  recorda  en  la  nota:  Según  el  cómputo 
Pisano  el  año  1173  de  la  Encarnación  comenzaba  en  25  de  marzo  de  1172. 

(5)  En  la  edició  demunt  citada:  Le  codex  de  Saint-Jacques,  a  la  p.  16  (comp.  també 
Recuerdos  47  s). 

(6)  Comp.  lo  prefaci  a  la  edició:  Turpini  Historia  Caroli  Magni  et  Rotholandi  per 
Ferd.  Castets  (Publications  de  la  Société  pour  l'étude  des  langues  romanes  VII,  Montpellier 
1880)  ab  especial  consideració  deis  Montispessulani;  los  Parisini  son  tractats  per  Julien 
Vinson.  Les  Basques  du  Xllé  siécle,  Revue  de  linguistique  et  de  philoloífie  comparée  XIV 
(1881),  128  ss.,  los  mss.,  del  British  Museum  per  Ward,  Catalogue  of  Romances  I  (1883), 
546  ss.  La  literatura  respectiva  ha  estat  aplegada  últimament  per  Ph.  Aug.  Becker,  Grundiss 
derafr.  Literatur,  Heidelberg,  1907,  p.  46  s. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  335 

Espanya  trovám  també  encare  algunes  copies  posteriors,  lo  model  im- 
mediat  de  les  quals  certament  no  pot  comprovarse  d'un  modo  tant  pre- 
cís  (1 )  com  lo  de  les  de  Ripoll ;  consignám  també  la  traducció  gallega,  la 
mateixa  de  la  qual  Fita  va  exposar  lo  llibre  IV  (2). 

Una  semblanca  innegable  ab  la  copia  que  acabám  de  tractar  y 
que'l  monjo  de  Ripoll  Arnaldus  de  Monte  prengué  del  original  compos- 
telá,  presenta  un  altre  manuscrit  de  Ripoll,  cod.  193,  igualment  no 
estudiat  fins  ara,  que  a  mes  de  moltes  coses  (3)  conté  «Psalmodiae 
laudes»  y  un  tractat  sobre  «cognomina»  y  «advocationes»  de  la  Verge 
a  les  que  segueixen  miníeles  de  la  Verge  de  Montserrat;  per  aquest 
motiu  lo  códice  s'atribuheix  objectivaraent  a  la  colecció  que  havém 
tractada,  ja  que'l  célebre  convent  de  la  Montanya,  segons  havém 
vist  (1,  253),  pertanyía  al  monastir  de  Ripoll.  L'acabament  lo  forma 
un  breu  tractat  de  Sacramentis  encapsalat  ab  les  següents  paraules: 
«Dilectissimo  fratri.  G.  magalonensi  episcopo  'B*  siguensis  episcopus 
salutem.  Cum  Rome  quondam  in  Ínsula  in  domo  episcopo  portuensis  si- 
mile  (sic)  essemus...  cepisti  mirari  tu,  cepi  mirari  et  ego...  quod  aliqua 
illis  (có  es  rebus  ueteris  testamenti)  similia  adhuc  in  ecclesia  fieri 
uiderimus...  Petisti  igitur  a  me  ut  sicut  illa  exponeram  ista  exponere 
temptarem».  Sots  los  bisbe?  de  Maguelona  (Montpellier)  y  Sigüenza 
s'hi  entenen  aquí  solament  Gualterus  (Gautier  de  Lille,  no  idéntich 
ab  l'autor  deis  Alexandreis)  y  Bernat;  lo  primer  fóu  bisbe  desde  1104, 
morí  segons  Gams,  Ser,  ep.  579,  en  l'any  1128,  segons  los  datos  de  la 
Histoire  littéraire  de  la  France,  XI  (1841),  p.  82,  en  l'any  1129;  Bernat 
bisbe  de  Sigüenza  regí  H'28-1143  (Gams  74),  de  manera  que  la  redac- 
ció  del  seu  tractat  de  Sacramentis  que  enviá  a  Gautier  vivint  encare, 
ha  de  caure  en  l'any  1128  o  1129.  La  accepció  en  un  manuscrit  de 
Ripoll  del  tractat  desconegut  fins  avuy,  axí  com  també  la  copia  de 
Arnaldus  de  Monte  demunt  tractada,  manif estén  quant  y  quant  s'havía 
aixamplat  lo  cercle  deis  interessos  literaris  del  monastir.   Bernat  era 


(1)  Códice  2.  L.  I.  de  la  Biblioteca  del  Palau  de  Madrid,  s.  XIII-XIV,  descrit  per  Hartel- 
Loewe  BPLH  1,479;  un  altre  en  la  Biblioteca  Nacional  de  Madrid,  Lat.  P.  120;  una  copia 
recent  feta  per  Fray  Juan  de  Azcona  en  1538,  comp.  Fita,  Recuerdos  50. 

(2)  Lo  text  d'aquest  llibre  comenta  (Cod.  de  la  Biblioteca  Nac.  de  Madrid,  T.  25.r.):  Ata 
aquí  vos  contarnos  da  trasladaron  é  miragres  de  Santiago  é  des  aquí  ende  ante  vos  contare- 
mos come  Calrros  librou  España  do  poderío  dos  mouros,  segon  conta  Don  Turpim  arcibispo 
de  Reenes. 

(3)  Cat.  Riv.  Nr.  83,  conté  la  següent  (antiga)  descripció:  De  tempore  satisfactionis  an 
sit  imponenda  morituris.  Theodorus  Cantuariensis  Archiepiscopus  in  Penitentiali  suo. 
Glossa  virginis  Marie;  ad  laudem  et  houoremeius  sacra  nomina.  Quedammiracula  per  inter- 
cessionem  Virginis  Marie.  Expositio  evangeliorum  «Missus  est  Gabriel  Ángelus:  etintravit 
Jesús  in  quoddam  Castellum>.  Tractatus  de  diversitate  illa  que  agitur  in  Offlcio  Misse.  Expo- 
sitio de  eclesiaruin  dedicationibus  et  de  ecclesie  sacramentis.  Expositio  aliquorum  Evange- 
liorum et  Psalmorum.  Sermones  varii.  Quedam  miracula  per  intercessionem  V.  Marie  de 
Monteserrato  Semblant  es  la  exposició  en  lo  Cat.  Bof.  8ign.  Est.  2.°  Caj.  3.°  núm.  25  sois  que 
consigna  una  breu  y  significativa  anotació:  Al  principio  hay  la  cronología  de  los  reyes  de 
Francia.  Cap  de  les  llistes  conegudes  té  nota  presa  de  Bernat,  l'autor  del  tractat  de  Sa- 
cramentis. 


336  R.    BEER 

francés,  raonjo  de  Cluny  y  en  lo  regnat  d'Alfons  VI  de  Castella,  al 
restablirse  lo  bisbat  de  Sigüenza  fóu  eridat  allí  per  prelat.  Com  escrip- 
tor  no  es  pas  conegut  flns  al  present;  per  mes  que  de  les  paraules  in- 
troductorios exposades  s'infereix,  que  ja  abans  deuría  haverse  ocupat 
en  la  exposició  del  Antich  Testament.  Gautier  ja  s'havía  raanifestat  do 
temps  com  a  escriptor;  d'ell  coneixém,  a  mes  d'altres  treballs,  comen- 
taris  ais  psalms  (Histoire  littéraire  loe.  cit.),  que  podríen  haver 
format  lo  punt  de  partida  per  los  assaigs  exegétichs  del  posterior  bisbe 
Bernat.  En  un  antich  episcopologi  de  Sigüenza  (1)  (la  única  font  per  la 
vita  de  Bernat,  de  que  disposo)  s'hi  troba  la  indicació  de  quo  Gualte- 
rius  bisbe  de  Sigüenza  va  ésser  elegit  bisbe  de  Santiago,  y  axí  fóra 
idéntich  al  Bernardus  de  Angino  que  presenta  Gams  p.  26. 

Si  aquest  dato  que  ara  no's  pot  comprovar  (2)  és  exacte,  tením 
que's  deduheixen  encare  mes  relacions  entre'l  Rivipullensis  123  y  la 
copia  del  Códice  Sancti  Jacobi  feta  per  Arnaldus,  ademes  de  la  sem- 
blanca  deis  caracters  de  l'escriptura  que  ja  havém  constatat;  en  tot  cas 
lo  cert  es  que  Ripoll  en  lo  camp  literari  tenía  tendencia  a  un  treball 
regenerador,  intensiu,  en  lo  temps  en  que  s'efectuava  la  composició  deis 
dos  manuscrits  demunt  tractats  (darrer  teri;  del  segle  XII). 

Aquesta  volada  fóu  útil  á  la  copia  y  demés  adquisició  deis  textes 
patrísticas,  litúrgichs  y  hagiográfichs  que  aquí  toca  primerament 
considerar;  d'aquell  període  son  dos  manuscrits  compostos  de  mans 
diferentes,  mas  desde  llarch  temps  juntats  en  un  volúm — avuy  códi- 
ce 217 — ,  l'un  deis  quals  conté'ls  tres  llibres  de  les  Sententiae  de  Isi- 
doro y  l'altre'l  treball  d'Udefonsus  Toledanus  De  Virginitate  Sanctae 
Mariae.  Quelcóm  posterior  (s.  XII-XIII)  es  la  composició  del  códice 
guardat  avuy  sots  lo  Nr.  206,  y'l  qui  darrera  Sermones  de  diebus 
festivis  y  Walafridus  Strabo,  De  exordiis  et  incrementis  rerum  eccle- 
siasticarum  (Fabricius  III,  601)  enclou  la  lletra  d'Agustin  ad  Macedo- 
nium  (Epístola  153);  del  meteix  temps  aproximadament  procedeixen  los 
códices  130  ab  «Flores  evangeliorum»  y  170  «Sermones  de  festivitati- 
bus».  Pertanyen  encare  al  segle  XII:  cod.  110  «Expositiones  evange- 
liorum», cód.  117  «De  offlciis  ecclesiasticis»  com  també  cód.  214,  un 
bell  exemplar  (illustrat)  del  treball  De  scripturis  patrum  ad  perfectam 
contemplativam  vitam  (có  es  la  «Theoria»   y  ab  la  dedicatoria  a  la 


(1)  Diego  Sánchez  Portocarrcro,  Xuevo  Catálogo  de  los  obispos  de  la  Santa  Iglesia  de 
Sigüenza,  Madrid,  1646,  p.  14  ss.  exposa:  Don  Bernardo,  Francés  de  nación,  na'üral  de  Agen 
ó  Anguino,  Monge  Cluniacense  y  uno  de  aquellos  señalados  y  virtuosos  varones  que  para 
instruir  las  Iglesias  nuevas  de  España  passaron  de  Francia  con  el  Arcobispo  Primado  de 
Toledo,  Don  Bernardo,  en  el  Reynado  de  Don  Alonso  VI.  Fué  Capiscol  de  Toledo  y  Cape- 
llán del  Emperador  Don  Alonso  VII,  y  el  primero  que  después  de  tanto  silencio  se  llamó 

obispo  de  Sigüenga.  La  primera  vez  que  le  bailo  con  este  título  es  año  1122 no  falta  apoyo 

para  lo  que  dize  (el  Epitaphio)  de  la  promoción  ó  elección  de  D.  Bernardo  para  silla  de 
Santiago. 

(2)  Gams  qui  e3crigué  a  Compostela  cercant  datos  mes  precisos  per  constituhir  les 
llistes  deis  bisbes,  rebé  la  contesta  de  que:  archivia  ibi  paene  destructa  esse. 


¿ 


$6 


Boletín  de  la  Real  Academia  de  Buemas  Letras  de  Barcelona 

Tomo  V 


> 


c-yfdUic  canute  tctcob'  "Irt^ftú»* 

„  ^HcIvs  M.¿tcftf«jgfíí 
fet  ftcmctptr  ea^fcnláí*? 
6ey*entiiotwf  i¡K»  gptrtfekr 

twnfoUL 


■^mwmMéwi^  -JÉfear^-.    irVf /hlrilift   *  %m¡\ 


W. 


R.  BCCI». — Els   manuscríts   de   Ripoll*  Primera  part,  lámina  V 


LOS  MANUSCRITS  DHL  MONASTIK  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         337 

emperatriu  Agnés,  viuda  d'Enrich  III,  Mabillon,  Analecta  I,  120)  de 
Joannes  (abbas).  (1)  La  lamina  que  acompanyém  d'una  plana  (Lámi- 
na 4)  fa  possible  per  una  part  un  judici  del  carácter  perfeccionat  de  la 
lletra  com  també  de  la  ilustrado  continguda  en  aquest  exemplar  en  la 
qual  mereix  principal  atenció  un  detall,  la  Proskynesis  evidentinent 
presa  deis  tipos  bizantins,  per  diverses  etapes  intermediarios. 

Alguns  preciosos  manuscrits  que'ls  antichs  catálechs  atribueixen  al 
meteix  període,  son  perduts;  axí  un  Isidoras  in  Pentateuchum,  libros 
Regum,  Paralipomenon,  Isaiam  et  Jeremiam  (Villanueva,  viage  VIH, 
45),  y  dos  exemplars  de  les  Sententiae  de  Tajo  (Villanueva  loe.  cit.  42). 
No  obstant  s'ha  conservat  un  quaternio  escrit  en  la  segona  meytat  del 
segle  XII  en  lo  qual,  a  la  «Praefatio  in  libro  Prosperi»  (In  epigranmata 
S.  Prosperi  ex  sententiis  S.  Augustini),  segueix  una  part  deis  epígra- 
mes  meteixos,  copia  de  la  que  ja's  feu  esment  P.  I.  235  ab  ocasió  de 
consignar  la  notable  composició  del  códice  106.  Al  contingut  principal 
del  códice,  qu'es  molt  mes  antich,  hi  l'óu  juntat  devant  aquell  petit 
quaternio,  y  axó  encare  dintre'l  segle  XII,  puig  d'aquest  temps  data 
la  exposició  posada  evidentment  per  lo  bibliotecari  al  comenc  de  la 
colectánia: 

Liber  de  noticia  ai  tis  metrice  bede  presbiteri  ítem  Soliloquiorum 

or 

lib.  H.  Sancti  Augustini  et  catonis  libri  III T.  Et  liber  Ueati  prosperi 
Et  Sedulii  poete  liber. 

Tinguis  ara  en  compte  que  també  altres  antichs  Rivipullenses  conte- 
nent  semblants  notes  escrites  per  lo  bibliotecari,  axí  cod.  40  ab  les 
Capitulars  (P.  I.  266): 

Translaüo  sancti  Stephíini  E:clesiasticus  ordo  ad  Karolum  Epistule 
Hincmari  ad  Karolum. 

Després  en  cód.  204  s.  XIII: 

Quadripartita  Alani  et  ante  claudianus  eiusdem  et  liber  magistri 
ugonis  de  anima. 

També  en  lo  códice  52  ab  les  homilies  de  Gregori  (comp.  T.  I.  263): 

e 
Vita  gregoriana  XXII  Omelie  super  principia  ihezechiel  et  finem 
De'LX  generibus  lapidum    preciosorum  qui    colores  que  uirtutes 
quoue  reperiantur. 

a  lo  que  s'hauría  d'observar  que  la  nota  darrerament  esmentada  es 
també  notable  per  lp  fet  de  que  avuy  raanca'l  llibre  de  les  pedrés  es- 
mentat  al  final,  de  lo  que's  deduheix  que  alguns  códices  intactes 
encare  en  los  segles  XII  y  XIII,  foren  malmesos  en  lo  curs  del  temps 
(axí  també  106). 


(l)    Ewald  determina  (Reise  p.  388)  la  época  saec.  1?13. 


338  K.    BEER 

Finalment,  ja  que  parlám  deis  antichs  índices  deis  miscelanis  de 
Ripoll,  siguí  consignada  encare  la  nota  posada  devant  lo  códice  41  en 
lo  segle  XIII: 

Iste  liber  est  de  penis  Infernalibus  et  barlaami  et  vita  beati  bre- 
dani  et  de  vita  et  de  Miraculis  sancti  patris  francisci  et  debet  manere 
in  armario  claustri  inferiori  et  debes  legere  in  refectorio  Vitam  sancti 
francisci. 

Aqüestes  inscripcions  semblen  manifestar  que  desde  lo  s.  XII  en 
lo  monastir  se  feya  un  registre  escrúpulos  de  materies,  principalment 
en  lo  referent  ais  antichs  que  compreníen  diferents  textes,  registre  que, 
prescindint  també  de  la  nota  últimament  esmentada,  se  refereix  al  us 
escrupolós  deis  tresors  deis  llibres  adquirits  y  a  son  inventari,  mentre 
que  seguint  una  altra  direcció's  pot  inferir  d'aquestes  breus  anotacions 
per  quants  diferents  textes  exegétichs  y  hagiográfichs  es  comengava  a 
crear  interés  a  Ripoll  després  de  recobrar  la  independencia  del  monas- 
tir. Aquesta  observado  pot  servir  de  preliminar  a  lo  que  hem  de  dir 
respecte  d'un  manuscrit  guardat  en  altre  temps  a  Ripoll  y  del  que 
com  cap  altre — sense  excluhir  lo  codice-colectánia  ab  les  Gesta  comi- 
tum  y  la  poesía  llatina  del  Cid — la  investigado  s'en  ha  ocupat  de  la 
manera  mes  intensa;  ens  referím  al  manuscrit  compost  igualment  en  lo 
segle  XII,  que  després  d'una  colecció  de  les  lletres  del  papa  Gregori'l 
Gran,  ademes  de  breus  textes  nombrosos  contenía  los  escrits  del  bisbe 
Rangerius  de  Luca  y  per  acó  s'anomena  senzillament  lo  Códice-Ran- 
gerius  de  Hipoll. 

En  la  introducció  a  la  edició  feta  per  Ernst  Sackur:  Rangerii  episc. 
Lucensis  Liber  de  anulo  et  báculo  (Mon.  Germ.,  Libelli  de  lite,  II, 
505  ss.),  s'hi  troven  los  estudis  referents  al  nostre  manuscrit,  desde 
les  primeres  noticies  de  Villanueva  sobre'ls  textes  de  Rangerius  (Via- 
je VIII,  53  s.)  y'ls  esfoi^os  de  la  direcció  com  deis  colaboradors  deis 
Monumenta  per  descobrir  lo  texte  desaparegut  desde  1835  —  aquesta 
fóu  designada  per  Pertz  (Archiv  VIII,  3),  una  de  les  dues  tasques 
principáis  del  viatge  a  Espanya  emprés  per  Hermann  Knust  —  fins  a 
la  edició  de  la  poesía  de  Rangerius  per  Lafuente  y  aplegáis  escrupo- 
iosament  en  los  Monumenta;  llevat  d'alguns  suplements  extrets  de 
catálechs  manuscrits,  podém,  donchs,  estalviarnos  de  precisar  mes  pa- 
lesament,  cosa  ja  feta,  lo  lloch  que'l  fecond  Miscelani  ocupava  dintre 
ia  tradició  literaria  de  Ripoll. 

Aquí  també  encare  havém  de  partir  de  la  descripció  del  códice  su- 
ministrada per  Prósper  de  Bofarull  en  la  seva  llista  del  any  1823,  que 
tantes  vegades  havém  aduhida.  Per  mes  que,  en  substancia,  ja  la  va 
comunicar  Ewald,  Reise,  p.  337  s.,  acompanyo  la  exposició  completa  (1 ) 


(1)  A  la  copia  impresa  d'Ewald  hi  manca'l  signe  0  que  en  Bofarull  es  al  devant,  có  es 
a  conlirmació  de  que'l  manuscrit  fóu  creniat,  efectivament,  en  1835.  Ewald  abarca  la  frase 
final  en  les  paraules  membr.  saec.  XI,  sense  afegir  un  sic  a  la  xifra. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  M0NAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  339 

segons  la  copia  que  m'en  trámete  lo  senyor  Pijoán,  tot  conservanthi 
les  particularitats  ortográfíques,  etc. 

Epístolas  morales  de  Sn  Gerónimo  Magno.  Catalogo  de  los  Sumos 
Pontífices  desde  Sn  Pedro  hasta  Urbano  II  en  1098.  de  cuyo  siglo  sin 
duda  es  este  código  aunque  sigue  de  letra  menos  antigua  el  catalogo 
hasta  Clemente  IV  con  un  cronicón.  Poema  de  Rogerio  (sic)  Obispo 
de  Luca  que  contiene  mas  de  siete  mil  disticos  en  elogio  de  Sn  An- 
selmo y  Sn  Gregorio  VII  y  el  Emperador  Enrique  y  los  opúsculos  de 
anulo  et  báculo  del  mismo  Rogerio  todo  en  verso.  Siguen  otras  poe- 
sías sobre  la  historia  de  Sn  Josa,  otras  contra  el  estado  monástico, 
otras  sobre  el  martirio  de  Sn  Sixto  y  Sn  Lorenzo  otras  sobre  la  vida 
de  Sta  Maria  Egipciaca,  otras  sobro  el  martirio  de  Sn  Mauricio,  otras 
sobre  la  confesión  del  penitente;  sigue  según  parece  el  juramento 
del  Rey  Enrrique  y  unos  versos  del  monge  Felipe  sobre  las  sibilas  de 
fácil  lectura,  pero  de  difícil  inteligencia  y  concluye  con  otros  titula- 
dos de  tribus particulis  Dominici  corj)oris.  Este  códice  estaba  anti- 
guamente en  Ripoll  numerado  115  y  asi  lo  cita  el  erudito  Don  Jaime 
Villanueva  en  sus  viages  literarios.  Sus  caracteres  no  bajan  del  siglo 
11.  Sobre  pergamino.  (Est.  I,  Caj    1,  Nr.  13) 

La  pregunta  important  per  la  historia  de  la  vida  intelectual  de  Ri- 
poll, de  si  s'ha  de  cercar  en  aquest  monastir  l'origen  de  la  copia  de 
tots  los  textes  aquí  presentats,  semblen  afirmarla  ab  silenci  les  des- 
cripcions  de  tots  los  investigadors  qui  encare  vejeren  l'antich  códice 
(Rivas  (1),  Villanueva,  P.  de  Bofarull,  de  la  meteixa  manera,  com 
manifestaren!,  que  un  altre  testimoni  encare  molt  mes  antich),  puig 
que  en  lloch  se  troven  indicacions  de  procedencia  forastera.  Lafuente 
surt  decididament  en  pro  del  origen  espanyol  del  manuscrit;  pero, 
quan  entre  les  particularitats  or  ográflques  que  hauríen  de  pro  va  r 
aquesta  procedencia,  cita  formes  com  estus,  equor,  sepe,  contempne- 
re,  forcia,  entre  moltes  altres,  se  compren  la  objecció  suscitada 
per  Morel-Fatio  al  tractar  d'aquesta  edició  (Revue  historique,  IV, 
.1879,  tome  9,  183):  Quoi  qu'en  dise  M.  la  Fuente  rien  ne  prouve  que 
le  ms.  de  Ripoll  ait  été  écrit  par  un  scribe  espagnol:  les  singularités 
orthographiques  qu'il  sígnale  sont  communes  á  tous  les  pays  de  l'Occi- 
dent  au  moyen-áge.  Abans  se  podríen  reclamar  com  a  característiques 
espanyoles  les  formes  també  aplegades  per  Lafuente:  hostendere, 
habire,  hastra,  honus,  hordo,  car  aquesta  grafía  (sois  una  tal),  la  omis- 
sió  o  afegidura  facultativa  de  h  se  trova  sovint,  precisament  en  mss. 
espanyols;  recordám  lo  Palimpsest  Legionense  de  la  Lex  Romana 
Wisigotorum  en  fac-símil  complet,  lo  Toletanus  XV,  8,  de  les  Etymo- 
logiae  de  Isidoro  (Ewald-Loewe,  Exempla,  Tab.  X-XII),  especialment 
lo  índex  ais  manuscrits  wisigótichs  de  Eugenius  Toletanus  en  los  Monu- 
menta  Germaniae,  Auct.  ant.  XIV,  445  s.  Mas'lo  poch  que  sobre  aquest 


(1)    La  seva  descripció  es  exposada  per  Ewald,  Reise,  337. 


340  R.    BERR 

punt  podém  alegar  del  códice  de  Rangerius  no  té  prou  forca  per  servir 
de  prova.  Axis,  donchs,  Sackur  s 'inclina  també  a  creure  que'lmanus- 
crit  guardat  antigament  a  Ripoll  sigui  d'origen  italiá  (loe.  cit.,  507): 
«Quod  eo  ipso  ad  veritatem  proxime  accederé  videtur;  formaequoque 
hispanicae  perrarae  sunt,  quae  scribis  illis  duobus  apographinostri  (có 
es  Villanueva  y  Herrero)  attribui  possunt  ut  proienies  (Vita  Anselmi, 
v.  3559,  de  anulo  et  báculo  913  (1)  brebiabitur  (V.  Ans.  v.  3554)».  Es 
tan  atinat  considerar  les  formes  presentades  i-om  particularitats  de  la 
manera  d'escriure  espanyola — fóra  cosa  fácil  presentar  nombrosos  com- 
probants  d'axó  —  com  poch  justificat  apareix  l'atribuhirles  a  Villanue- 
va. Eli  meteix  examina  detingudament  tota  la  copia,  y  ell,  qui  havía 
copiat  diplomáticament  y  fidel  a  centenars  de  textes  llatins,  hauría 
estat  Túltim  que  s'hauría  permés  semblants  concessions  nacionals  en 
un  manuscrit  arreglat  per  la  impremía.  Lo  que  Sackur  imputa  a  Vi- 
llanueva son  hispanismes  que  certament  ja's  trobaven  en  l'antich  có- 
dice de  Ripoll.  Ab  tot,  jo  no  podría  atribuir  a  aquest  fet  mes  impor- 
tancia que  a  altres  rahons  que's  desprenen  immediatament  de  la 
essencia  de  la  rica  activitat  literaria  del  monastir.  No  conech  ni  un 
sol  manuscrit  ripollés  del  segle  XUé  ,  ni  sisquera  de  la  la  meytat 
del  XIllé  ,  que  hagués  estat  transportat  d'Italia.  S  ha  de  teñir  en 
compte  aquest  detall,  precisament  perqué  en  los  manuscrits  relativa- 
ment  antichs,  d'induptable  procedencia  ripollesa,  ja  s'hi  troben  tre- 
balls,  los  arquetipos 'deis  quals  foren  decididament  escrits  en  Italia.  Ja 
no  havéin  ab  intenció  consignat  mes  detingudament  en  P.  I,  267.  Ar- 
gument  incontrovertible  n'es  l'accepció  allí  exposada  del  text  napolitá 
deis  Excerpta  de  Eugippius.  Si  trovám  cosa  semblant  a  Ripoll,  podém 
també  dir  que  la  present  importado  d'Italia  «ad  veritatem  proxime 
accederé»;  no  obstant,  sabém  pósitivament  (com.  P.  I,  164),  que  aques- 
ta redacció,  específleament  italiana,  fóu  copiada  en  Ripoll  per  Sunia- 
rius  presbyter  y  Senderedus  levita  sots  lo  pastorat  del  abat  de  Ripoll 
Arnulf  (948-970).  Relació  análoga  hi  ha  ab  la  vita  sancti  Nicolai  de 
Johannes  Diaconus  y  l'escrit  de  Bachiarius  de  Fide  que's  troben  en 
dos  miscelanis  indiscutiblement  originaris  de  Ripoll  (P.  I,  267);  for- 
men parella  ab  aquestos  los  nombrosos  escrits  no  espanyols  del  temps 
deis  carolingis,  que  s'han  conservat  igualment  en  manuscrits  d'in- 
duptable origen  ripollés  (P.  I,  266).  Que'ls  textesadquirits  de  fóra  no 
?ols  eren  senzillament  acullits,  si  que  també  recompostos  en  lo  Scrip- 
torium  de  Ripoll,  ho  demostra  d'una  manera  ben  palesa  la  redacció 
de  la  Translatio  beati  Stephani  que  emprengué'l  mestre  d'escola  de 
Ripoll  (Scholasticus)  Arnaldus,  a  instancia  del  monjo  Segoinus  (loe. 
cit.,  263).  La  transcripció  deis  textes  portats  de  fóra,  efectuada  per  los 
monjos  de  Ripoll  y  en  manuscrits  ripollesos,  continúa  també  en  lo  segle 
XII6  ,  com  ho  acrediten  los  dos  exemples  no  fa  gayre  presentáis,  la 


(1)    Axi,no9101. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  KIPOLL  341 

copia  del  códice  Calixtinus  feta  per  Arnaldus  de  Monte  y  la  agregado 
del  Iractat  de  Sacramentis  de  Bernat,  bisbe  de  Sigüenza  (en  un  miscela- 
ni);  exemples  igualraent  instructius  poden  aduirse,  com  se  manifes- 
tara, de  manuscrita  de  teinps  posterior. 

Si  s'exaraincn  les  proves  aquí  aduídes,  tretes  de  Rivipullenses 
autentichs,  no  sorgirá'l  mes  petit  dubte  sobre  l'origen  del  tan  debatut 
códice  de  Rangerius:  pero  sí  que's  podrán  consignar  conjectures  fona- 
mentades  subre  la  manera  de  compondre'l  Miscelani.  Les  lletres  del 
papa  Gregori  lo  Gran,  com  sos  altres  escrits,  eren  segurament  cone- 
guts  en  Espanya  desde  temps  molt  remot;  sens  dubte  pertany  encare 
al  segle  Xé  lo  grupo  C-J-P  que  Ewald  (Neues  Archiv  III,  470)  anota 
al  Rivipullensis,  puig  la  iglesia  de  Colonia,  per  exemple,  possehía  ja 
en  lo  segle  VIH6  un  manuscrit  d'aquesta  classe  y  un  exemplar  del 
mateix  text,  que  de  Saint-Victor  passá  a  la  Biblioteca  Nacional  de 
París,  ara  la  primera  part  del  cód.  F.  lat.  14500.  Llástima  que  les  fonts 
de  que  disposám  fins  ara  ens  deíxen  a  les  fosques  al  perseguir  criteris 
mes  precisos  sobre'l  text  del  perdut  manuscrit  de  Ripoll  (1);  encare 
voldría  consignar  aquí  una  idea  avasalladora  que  se'm  ocorre,  y  que 
está  íntimament  lligada  ab  les  relacions  de  Ripoll  ab  Saint-Victor, 
que  havém  exposat  mes  amunt.  Sabé-m  positivament  que  alguns  ma- 
nuscrits  de  la  abadía  Saint-Victor-París,  conserváis  actualment  en  la 


(1)  Los  esmentats  estudis  d'Ewald  a  la  edició  del  Registre  de  Gregori  I,  en  lo  Neues  Ar- 
chiv, vol.  III,  433-635,  formen  un  treball  preparatori  excelent  per  la  exposició  metódica,  no 
intentada  encare  fins  avín  ,  de  la  propagació  manuscrita  de  les  lletres  de  Gregori  baix  lo  punt 
de  vista  territorial  y  internacional.  Axí  com  la  investigació  literari-histórica  no  explica  pro- 
ductes  isolats  de  la  literatura  solament  per  ells  en  sí,  axí  tampoch  se  podra  jutjar  d'un  íuo- 
nument  mitj-eval  de  l'importancia  de  les  lletres  de  Gregori,  per  la  sola  preseutació  d'un  text 
crítich,  per  mes  que  siguí  curosament  expurgat.  Manca  encare  investigar  les  víes  de  la  pro- 
pagació que  en  certa  manera  y  en  reía  ció  territorial  deixa  entendre  l'éco  que  la  colecció  de 
lletres  despertava  en  certs  dominis;  axí  per  Espanya  una  exposició  que  partint  deis  catálechs 
d'escriptors  de  Isidorus  y  Ildefonsus  y  considerant  detingudament  les  coleccions  deis  concilis 
haiiría  de  conduir  la  memoria  de  les  lletres  de  Gregori  fins  a  la  Colectáuea  de  Sáenz  de  Agui- 
rre  per  una  part  y  fins  ais  estudis  crítichs  de  les  lletres  per  l'altra  (com  en  lo  códice  Q,  24  de 
la  Biblioteca  Nacional  de  Madrid,  comp.  Gallardo,  Ensayo  de  una  Biblioteca,  II,  Apéndice 
68  y  Ewald,  Reise,  311).  Aquest  buyt  ja  s'ha  fet  sentir.  En  lo  compendi  deis  «besseren  Hands- 
chriften»  de  les  lletres  de  Gregori  de  Potthast,  I4,  539,  lo  «Escorialensis,  d.  I  1  s.  XI»,  es 
aduhit  com  a  l'únich  códice  espanyol;  pero  aquest  no  conté  ni  de  molt  la  colecció  sencera 
ni  una  gran  part  de  la  meteixa,  sino  sois  una  dotzena  de  lletres,  adscrites  al  contingut 
principal  (de  les  Hispana).  En  segón  lloch,  Mou.  (íerm.  Ep.  II,  pág.  XXV.  respecte  del  su- 
man del  Escor.  A.  I.  6,  se  senyalen  encare  les  migrades  indicacions  del  Archiv  VIII,  809,  en 
compte  de  la  minuciosa  descripció  d'Ewald,  Neues  Archiv,  VI,  225.  No  está  pas  desllindada 
encare  la  sort  del  manuscrit,  punt  de  nostra  partida.  Ewald,  Archiv,  III,  471,  diu:  «Codex  S. 
Marías  de  Ripoll  Catalauniensis(sic)...  sembla  que  fóu  portat  a  Barcelona  y  allí  se  perdé 
en  un  incendi»;  ibid.  VI,  336,  manifesta  ab  exactitut  que' 1  manuscrit  queda  de.struhit  en 
la  crema  del  monastir  de  Ripoll;  pero,  p  389,  hon  se  tracta  del  transport  deis  innnuscrits  de 
Ripoll  a  Barcelona,  ens  deixa  altre  cop  en  dubte  sobre'l  verdader  estat  del  assumpte;  axis 
un  no  té  d'estranyarse  de  la  suposició  continguda  en  lo  proemi  de  la  edició  en  los  Monu- 
menta  (p  XV);  cod.  8  Mariae  de  Ripoll  Catalaniensis...  qui,  ut  videtur,  Barcelonam  trans- 
latus  incendio  periit,  mentre  que  nosaltres  hem  vist  que  precisament  fóu  el  cas  contrari. 
Semblante  errors,  en  sí  de  poca  importancia,  donen  falses  orientacions  ais  qui's  dediquen  a 
estudiar  la  primera  utilització  deis  perduts  manuscrita. 


342  R.    BEER 

Bibl.  Nac.  de  París,  son  procedents  de  Saint- Victor-Marseille,  com 
14293  y  14301   (Delisle,  Le  Cabinet  des  mss.  de  la  Bibl.  Nat.,  II,  413). 
Donchs  bé,  la  primera  part  citada  del  actual  Parisinus  14500,  que 
conté  la  mateixa  classe  de  les  lletres  de  Gregori,  com  lo  perdut  Rivi- 
pullensis,  no  pot  de  cap  manera  haver  estat  escrita  a  Saint- Víctor-Pa- 
rís, per  la  rahó  de  que  es  del  segle  Xé  ,   y  aquesta  abadía  no  fóu  fun- 
dada flns  prop  de   1113.   Axí  es  fácil  pensar  en  la  procedencia  del 
manuscrit  de  Sain-Victor-Marseille.  Ja   havém   vist  d'hon  treyen  allí 
importants  textes  patrístichs;  es  molt  possible  que  al  segle  XIIé  s'arre- 
glés  a  Ripoll  lo  Miscelani  en  questió  (ab  les  lletres  de  Gregori  de  la 
classe  C  -4-  P)  y's  cedís  a  Saint-Victor  lo  model  per  la  una  part  (có  es, 
per  la  primera  part  del  Parisinus  14500  ab  lo  meteix  text  de  les  lletres 
de  Gregori).   Aqüestes  consideracions  me  mogueren  a  fer  un  darrer 
examen  del  manuscrit  de  París;  l'habitus  del  manuscrit,  la  lletra  del 
text  y  del  epígraf  (2),  decideixen  mes  aviat  per  Espanya  (Catalunya), 
que  no  per  Franca,  y  d'aquest  parer  son  los  senyors  Omont  y  Dórez, 
qui  ab  mi  examinaren  lo  códice.  Contra'l  pensar  de  que'l  cód.  Par.  F. 
lat.  14500  procedeix  de  Ripoll,  hi  ha'l  fet,  sois  aparent,   de  que  sem- 
blant  text  no  figura  d'una  manera  expressa  en  l'antich  catálech  de 
Ripoll.  Mas,  prescindint  de  que'l  catálech  ostenta  llacunes,  pot  ser  val- 
dría la  pena  de  fixarse  que  en  aquest  antich  catálech,  immediatament 
després  de  tres  exemplars  de  la  Biblia,  com  també  de  dues  copies  de 
les  Moralia  de  Gregori  y  devant  de  les  materies  litúrgiques,  s'hi  tro- 
ben  consignats  «Cartularia  II»;  no  solament  es  possible,  sí  que  encare 
provable,  que  aquests  dos  cartularis  conteníen  també  lletres  del  pa- 
pa. L'antich  cartulari  de  la  catedral  de  Barcelona,  per  exemple,  ostenta 
la  següent  rúbrica  (Bal.  107  s.,  1161'  ):  Incipit  liber  cartarum  Sedis  Bar- 
chinonae.  Primo  continens  privilegia  Regum  Francorum.  Secundario 
privilegia  Barchinonensium  Comitum  et  Principum.  Tertio  privilegia 
Romanorum  Pontificum  et  decreta.  Quarto  commissiones.   Ripoll  ape- 
nes si  necessitava  portar  del  estranger  lo  model  per  la  copia  de  les 
lletres  y  encare  menys  les  fonts  per  compondré  la  llista  deis  papes 
que  segueix  en  lo  manuscrit  («Catálogo  de  los  Sumos  Pontífices  desde 
Sn.  Pedro  hasta  Urbano  II,  en  1098»,  segons  Bofarull),  y  axó  per  la 
rahó  de  que'l  monastir  disposava,   desde  llarch  temps,  d'una  gran 
qüantitat  de  fonts  históriques  a  propósit,  podent  dipositar  en  l'arxiu, 
ab  ergull  y  com  a  cosa  propria,  los  origináis  d'un  nombre  considera- 
ble de  butlles  papáis.  Es  de  teñir  en  compte  la  aclaració  de  Bofarull 
de  que  la  continuació  del  índex  deis  papes  fins  a  Climent  IV,  axí  com 
una  crónica  «de  letra  menos  antigua»,  fóu  feta  de  má  posterior,  y  lo 


(2)  Al  principi:  Incipit  Liber  epistolarum  SCIGregorii  Pape,  alternant  en  lletres  ver- 
melles  y  verdes.  Per  l'origen  del  manuscrit  hi  ha  una  nota  d'iuiportancia  registrada  al 
marge  esquerra  del  fol  21v  (en  la  lletra  LXXII):  hoc  de  alia  est  epístola  quia  deerant  cpi- 
stolae  in  eo  libro  contra  queui  iste  scriptus  est  a  LXXII  usque  ad  LXXVIII  quoniam  folium 
unum  furtim  secatum  inde  est  (Mon.  Germ.  Ep.  II,  47,  Not.  1.  26). 


LOS  MANUSCRIIS  DEL  MONAS  I  IR  DE  SANTA   MARÍA  DE  RIPOLL  343 

meteix  val  naturalment  respecte  les  obres  del  bisbe  Rangerius  de  Luca, 
qui  no  morí  flns  a  1112;  se  concebeix  molt  bé  que  aquests  fraginents, 
axí  com  los  hagiográflchs  y  histórichs  de  naturalesa  assats  heterogénia, 
fossin  afegits  de  mica  en  mica,  y  justament  axí  com  ho  podém  observar 
avuy  en  la  colectánea,  que  encare  devém  tractar,  de  la  Biblioteca  Na- 
cional de  París,  F.  lat.  5132,  l'origen  ripollés  de  la  qual  es  indubtable. 
L'establir  que'l  códice  de  Rangerius  fóu  escrit  a  Ripoll  y  guardat 
precisament  allí  desde'l  segle  XII,  no  té  solament  importancia  teoréti- 
tica.  Si  Sackur  tingues  rahó  al  creure  en  la  importació  italiana  del 
manuscrit,  tindríem  senyalat  un  altre  camp  completament  diferent  de 
Ripoll  per  lo  que  toca  ais  estudis  posteriors  sobre  la  custodia  del  precios 
text-testimoni  en  temps  anterior  a  Villanueva;  recórdinse  los  nombrosos 
esforQOs  continuats  durant  llarchs  anys  per  descobrir  mal  fossin  no  mes 
que  copies  del  códice  cremat  en  1835,  y  adquireix  interés  doble  cada 
indicació  que  pugui  ferse  d'hón  estigué  lo  manuscrit  abans  del  segle 
XVIII.  Per  aquést  motiu  reclama  nostra  atenció  una  nova  donada  per 
Morel-Fatio  en  la  seva  relació  (p.  339)  ja  esmentada  (loe.  cit.  p.  183, 
not.  2):  des  érudits  f raneáis  du  XVIIe  siécle  connaissaient  ce  ms., 
comme  j'aurai  bientót  l'occasion  de  le  montrer  dans  un  mémoire  que  je 
prepare  sur  la  bibliothéque  du  célebre  monastére  catalán.  Sackur  cone- 
gué  aquesta  observado,  pero  no  tingué  mes  en  compte  la  orientado 
donada,  y  respecte  a  la  promesa  del  erudit  francés  de  publicar  aviat 
(després  de  1879)  un  estudi  sobre  la  Biblioteca  del  famós  monastir  cá- 
tala, va  contentarse  observant:  «quod  nescio  num  aliquo  loco  fecerit». 
Per  mala  fortuna  Morel-Fatio  no  complí  la  seva  paraula,  y  per  aixó  sois 
podém  recorre  a  conjectures  sobre  la  pregunta,  quins  eren  los  erudit  s 
francesos  del  segle  XVII,  que  ell  tenía  devant  y  hón  utilitzaren  aquests 
lo  manuscrit.  Mas  per  lo  que  veig  en  lo  material  respectiu,  no  puch  pen- 
sar sino 'que  Morel-Fatio  no's  refereixa  altra  cosa  que  al  catálech  format 
per  Etienne  Baluze,  del  qual  ja  havém  tret  una  serie  de  datos  valiosos 
per  lo  present  estudi.  Efectivament,  aquest  catálech  en  lo  Nr.  32  conté 
la  següent  exposició,  no  aduhída  flns  ara,  del  códice  de  Rangerius: 

Líber  Sancti  Gregori  ad  instar  epistolarum  moralium.  Post  sexa- 
ginta  folia  circa  médium  continet  nomina  Summorum  Pontificum  a 
divo  Petro  usque  ad  Clementem  quartum.  Et,  postea  sunt  carmina  he- 
royea  sic  incipientia:  Ómnibus  in  toto  dominum  metuentibus  orbe 
Rangerius  Christi  servus  et  ecclesiae  etc.  Durant  usque  ad  finem  libri. 
Et  in  ultimo  folio  r'eperitur  titulus  huiusmodi:  P.  P  P.  dolo  captus  a 
rege  Henrico  timoreque  perterritus  non  observanda  iurat  privilegio - 
que  confirmat.  Incipit  ita:  Rex  scripto  refutavit  omnem  investituram 
omnium  ocelesiarum  in  manu  domini  Papae  in  conspectu  cleri  et  po- 
puli  in  die  coronationis  suae  etc:  In  fino  dicifc  Dominus  Papa  P.  non 
inquietabit  dominum  regem  Henricum  ñeque  eius  regnum  de  investi- 
tura  episcopatuum  et  abbatiarum  et  de  iniuria  sibi  illata  et  suis  in  per 
sona  sua  et  bonis  ñeque  aliquod  malurn  roddet  etc. 


344  R.   BREIC 

La  valor  d'aquesta  exposició,  ab  la  present  coneguda,  de  la  única 
que  la  darrera  fulla  del  vell  raanuscrit  considera  quelcóm  detinguda- 
ment,  consisteix  en  que  ara  estám  en  condició  de  conéixer  la  nota  en 
ella  continguda  sobre  Paschalis  II  y  Enrich  V.  (1111)  y  de  refutar  ab 
aixó  la  suposició  que  Ewald  (N.  A.  VI,  338)  atribuhía  a  aquest  text, 
de  que's  tractava  del  jurament  prestat  a  Canossa  per  Enrich  IV,  en  28 
de  Janer  de  1077.  La  descripció  compresa  en  lo  catálech  format  per  Ba- 
luze  manifesta  que'l  manuscrit  fóu  conegut  en  ses  parts  raes  importants 
(Rangerius)  per  un  deis  mes  actius  escorcolladors  d'originals  que  Fran  - 
ca  podía  presentar  en  lo  segle  XVII,  y  es  possible  que  Baluze  se'n  fes 
tréure  copies,  cora  de  tants  altres  códices  de  Ripoll;  certainent  aclarirá 
l'assumpte  la  comencada  investigació  sistemática  de  les  colectánies  de 
Baluze  excraordinariament  riques,  en  la  actualitat  cuátodiades  en  la 
Biblioteca  Nacional  de  París.  També  es  possible  que  en  lo  curs  deis 
segles  XVII  y  XVIII,  anteriorment  donchs  a  Villanueva,  los  arxivers 
de  Ripoll  o  altres  estudiosos  prenguessin  nota  del  códice,  y  axí  podem 
esperar  encare  orientacions  mes  precises  sobre'l  manuscrit,  tretes  deis 
papers  corresponents,  que  ja  senyalem  hon  se  troben  P.  I.  pág.  147, 
com  també  deis  extractes  de  Diego  de  Monfar  y  de  Ramón  Vila  (com 
mes  avall  p.  348)  pot  ser  conserváis  encare. 

Per  gran  importancia  que  pugui  teñir  com  a  text-testimoni  lo  ma- 
nuscrit de  que  acabám  de  parlar,  en  valor  per  lo  coneixement  deis  ex- 
tensos interessos  literaria  de  Ripoll  encare  l'aventatjaun  pitre  miscela- 
ni  — ja  anotat  p.  317  al  donar  a  conéixer  l'hymnus  de  Berenguer —  que 
per  cert  avuy  ja  no  pertany  a  la  part  ripollesa  guardada  en  l'Arxiu  de 
la  Corona  en  Barcelona,  sino  que  existeix  com  F.  lat.  5132  en  la  Bi- 
blioteca Nacional  de  París.  A  Edélstand  du  Méril  li  cab  lo  inérit  d'lia 
ver  donat  a  conéixer  per  primera  vegada,  textes  importants  contin- 
guts  en  aquest  manuscrit  (com  lo  Carmen  Campi  doctoris)  en  les  seves 
Poésies  populaires  latines  du  moyen-áge,  París,  1847,  302  ss.-,  mas  la 
seva  descripció  del  suniari,  si  bé  presentan t  un  avene  molt  considera- 
ble en  comparado  del  índex  de  lo  vell  Catalogus  codicum  Bibliothecae 
regiae,  IV,  42,  no  podía  proposarse  cap  dictamen  deñnitiu,  malgrat  la 
seva  extensió,  sobre  la  verdadera  importancia  de  la  trentena  de  pesses 
diferents  compreses  en  lo  códice.  En  la  següent  exposició  del  manus- 
crit del  monastir  ens  havém  de  cenyir  també  ais  suplements  mes  inte- 
ressants  per  lo  nostre  estudi. 

Primerament,  en  relació  ab  lo  observat  poch  abans,  es  de  notar 
quel'  Parisinus  F.  lat.  5132,  la  procedencia  ripollesa  del  qual  se  pot 
comprovar  molt  bé  per  senyals  interiors  y  exteriors  y'l  qui  fóu  compi- 
lat  també  positivament  en  lo  Scriptorium  meteix  de  Ripoll,  conté  tro- 
cos  isolats  lo  model  deis  quals  fóu  portat  segurament  de  fóra;  p.  ex.  la 
Historia  Hierosolymitana  de  Raymund  de  Aguilers,  la  que  avuy  (acé- 
fal)  comenca'l  miscelani,  com  també  la  Epistula  de  Friderico  I,  que 
(posterior)  fóu  inscrita  al  foli  80v  —  80  bisv  .  Lo  propri  pedría  creures 


LOS  MANUSCRíTS  DEL  MONASTIU  DE  SANTA  MARÍA  DE  KIPOLL  345 

noresmenys  del  troc  que  forma'l  contingut  principal  del  manuscrit  (5): 
Altercatio  fidei  catholice  inter  Arrium  presbiterum  et  Athanasium 
episcopum  Probo  iudice  residente-,  mas,  com  prova  lo  catálech  que  ha- 
vém  publicat  deis  llibres  del  temps  d'Oliva  (P.  I.  276,  Nr.  246),  aquest 
escrit  (Vigilius  Thapsensis)  ja  era  proprietat  antiga  de  Ripoll  y  en  lo 
Parisinus  hi  tením  la  copia  raes  recent  d'un  Rivipullensis  tal  vegada 
molt  antich. 

La  part  del  códice,  en  la  que  ja'ns  parla  lo  genius  loci,  es  un  frag- 
ment  descuidat  qui  onipla  poques  fulles  (23-25),  de  raá  posterior  y  ab 
l'epígraf:  Incipit  gesta  vel  ortus  illustrium  comitum  Barchinonensium. 
Du  Méril  desconegué  evidentment  la  publicació  baluziana  de  les  Ges- 
ta comitum  en  la  Marca  Hispánica  y  axí  no  li  fóu  possible  comparar 
aquest  fragment  manuscrit  ab  l'imprés,  ni  teñir  la  base  per  conéixer 
la  formació  de  tot  lo  manuscrit  Par.  F.  lat.  5132;  altrament  hauría 
sens  dubte  sofert  una  modificació'l  seu  Resume:  «quoique  écrit  par 
plusieurs  raains,  toutes  les  pieces  semblent  de  la  premiére  moitié 
du  XIIIe  siécle».  Ab  l'ajuda  del  text  imprés,  lo  text  contingut  en 
aquest  Parisinus  facilita  una  idea  exacta  de  la  compilació  successiva 
de  la  valiosa  obra  histórica. 

De  primera  má,  similar  a  la  que  escrigué  l'hymnus  de  Berenguer, 
se  llegeix  a  la  fulla  23v  després  del  títol  anotat  posteriorment 
(comp.  dalt)  (1):  Anliquorum  nobis  relatione  compertum  est  quod  mi- 
les quidam  fuerit  nomine  Guifredus  etc. 

Aquesta  má  continúa  la  relació  en  lo  24_r  y  acaba  en  aquesta 
plana: 

Cuius  (Ramón  Berenguer  III,  f  1131)  tanta  probitas  fuit  ut  flliam 
suam  hildefonso  imperatori  toletano  iu  matrimonio  copularet  de  qua 
nobilissima  et  copiosa  ac  imperialis  proles  manauit.  Ciuitatem  quo- 
que  maioricas  (sic)  cum  classe  pisanorum  obsedit,  uastauit  et  cepit; 
plures  etiam  conflictus  cum  sarracenis  uictor  exercuit  plurima  et  muni- 
tissima  opida  illis  abstulit  tributa  denique  ab  eorum  principibus  ualen- 
cie  tortose  et  hilerde  exegit  et  accepit  (Marca  Hisp.  col.  564  mitj). 

Al  Anal  de  la  plana  (  24r  )  encare  una  breu  anotació  posterior  so- 
bre Ramón  Berenguer  IV,  semblant  al  principi  del  cap.  XVII  de  les 
«Gesta»  (Marca  Hisp.  col.  546  final). 

Exinde  ad  capiendam  almeriam  Ildefonsum  toletanum  imperato- 
rem  ac  Januensium  classem  incitauit...  (Ramón  Berenguer  IV,  Marca 
col.  547  principi.) 

y  arriba  fins  al  capdevall  de  la  plana: 

successit  filius  eius  Ermengaudus  (Ermengol  comte  d'Urgell, 
f  1183,  Marca  col.  548  principi)  qui  neptem  predicti  Raimundi  beren- 
garii  comitis  barchinonensis  et  principis  aragonensis  in  matrimonium 


(1)    Aquí  com  allí  s'usa  encare  e  afeblida  en  e  en  les  anctacions  posteriora  de  les  «Gesta» 

1910.-85 


346  R.    BEER 

assumpsit  qui  et  nostris  adhuc  temporibus  inclitus  et  famosissimus 
(aquí  d'un  altra  má:)  uixit. 

Ab  aquesta  plana-verso  acaba  l  quaternio  VII. 

Al  fol.  25r  ,  a  la  cara  devantera  d'una  fulla  sola  que  hi  ha 
juntada,  escriu  la  tercera  má,  arribant  si  fa  no  fa  fins  al  últim  quart 
de  la  plana: 

Non  post  multuui  tempus  prefatus  Raimundus  berengarii  qui 
ducatum  prouincie  ab  impevatore  perpetuo  adquisierat  gratia  et 
ueneratione  auunculi  sui  Raimundi  barchinonensis  comitis  ad  uisi- 
tandum  et  consulendum  consobrinum  suum  Ildefonsum  regem  arago- 
nensem  barchinonam  peruenit  et  ipsum  Ildefonsum  consobrinum  suum 
educa  uit... 

Després  aproximadament  en  la  meytat  de  la  plana: 

Et  quia  omnes  reges  yspanie  discordes  inter  se  tune  temporis 
erant  et  quídam  eorum  dilectionis  fedus  cum  sarracenis  habebant 
predictus  Jldefonsus  qui  prouidus  in  ómnibus  bonis  erat  in  animo  suo 
limina  beati  iachobi  uisitare  proposuit  et  omnes  alios  reges  conuicinos 
eius  inuicem  conuocare  ut  dileccionis  fedus  inter  eos  mitteret  contra 
agarenos  expugnandos  (Marca  col.  551). 

Segueix  lo  seu  sepelí  a  Poblet,  indicacions  sobre'ls  seus  successors 
y  darrerament: 

Ecce  de  uita  et  actibus  Ildefonsi  regís  aragonensis  filii  quondam 
Raimundi  berengarii  bone  memorie  incliti  Barchinonensis  comitis  huc 
usquo  scripta  sufficiant. 

La  cuarta  má,  comencant  en  l'últiin  quart  del  fol.  25r  : 

Cui  successit  petrus  fllius  eius  qui  uiriliter  regni  habenas  susci- 
piens  non  longe  post  mortem  patris  cum  suis  exercitibus  ildefonsum 
regem  castellanum  contra  regem  maurorum  secutus  est  et  milites  ip  • 
sius  in  manu  ualida  castrum  de  madrid  liberauerat 

arriba  fins  al  fol.  25v  mitg. 

Al  contrari,  es  ja  anotat  de  má  marcadament  mes  recent  lo  darrer 
paragraf  sobre  Jaume  I  lo  Conqueridor,  la  se  va  destresa  y  la  seva  fa- 
milia, acabant  ab  la  relació  sobre  la  descendencia  de  la  reyna  «Yoles» 
(Violant  de  Hungría,  la  segona  muller  del  rey)  en  lo  fol.  25v  : 

Similiter  ex  eadem  regina  IIII  habuit  filias,  yoles  que  fuit  uxor 
alfonsi  regis  castelle  et  mater  ferrandi  qui  fuit  a  patre  in  regno  here- 
ditatus.  Alteram  filiam  constanciam  nomine  habuit  uxorem  hemanuel 

frater  predicti  alfonsi  regis  castele.  Aliam  filiam  s.  (1)  helisabet  que 

ta 
fuit  uxor  rhilipi  regis  francie  IIII  s.  (1)  dña  Mía  uirgo  decesit  (=  Mar- 
ca Hisp.  col.  556). 


(l)    Scilicet. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MOXASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  347 

D'aquesta  constatació  se'n  dedueixen  varíes  conseqüencies.  La  ano- 
tado en  lo  fol.  24v  ,  de  la  última  plana  del  quaternio  VII  del  ma- 
nuscrit  primitiu,  fóu  escrita  encare  en  vida  del  comte  Erraengol  d'Ur- 
gell,  raort  en  l'any  1183,  com  s'expressa  clarament  en  lo  text;  aquí 
tením,  donchs,  la  confirmació  de  la  suposició  ja  sentada  (p.  317)  de 
que  la  formació  del  manuscrit  cau  en  lo  segle  XII  y  no  en  lo  XIII, 
cora  s'havía  cregut  flns  ara.  Lo  fol.  25  es  una  fulla  afegida  posterior- 
ment  ab  continuacions  coraplenientaries  de  la  Gesta,  que  ja  no's  pre- 
senten exteriorment  — prescindint  de  senyals  clarament  estilístichs — 
com  obra  armónica  d'historia,  de  manera  que  no  pot  sostenirse  la 
creencia  vulgar  desde  Baluze  de  que  un  «Monachus  Rivipullensis»  si- 
guí l'autor  de  les  Gesta  (1). 

Lo  text  publicat  per  Baluze  condueix  la  exposició  histórica  flns  al 
any  1296,  y  un  no  deixa  de  veure  que  lo  que  designám  com  a  Gesta 
comitum,  tainpoch  acaba  sino  que's  trenca  en  l'exemplar  utilitzat  per 
Baluze.  Efectivament,  en  un  meritori  aplech:  Fragments  inédits  des 
Gesta  comitum  Barcinonensium  etRegum  Aragoniae,  Revue  Hispani- 
que  IX,  1902,  472  ss.,  L.  Barrau-Dihigo  manifestá,  ab  la  exposició  del 
acabaraent  fins  llavors  desconegut,  que  les  Gesta  foren  continuades 
flns  al  any  1299.  En  lo  Par.  lat.  5132  ni  tením  un  primer  projecte  que 
fóu  complementat,  reformat  y  fins  traduhit  en  vulgar  diferentes  vega- 
des  —  prova  del  interés  que  a  travers  deis  segles  conservaba'l  text, 
la  valor  del  qual  ab  rahó  pondera  Barrau-Dihigo  (2). 

Ademes  del  Par.  F.  lat.  5941  saec.  XV,  del  qual  Baluze  publicá'l 
seu  text,  y  del  Par.  lat.  5132  del  que  havém  tractat  oportunament, 
existeixen  dos  manuscrits  del  nostre  text  en  la  Biblioteca  Nacional  de 
Madrid;  l'un,  G.  211  (antiga),  1609  (recent),  en  lo  qual  apareixen 
les  Gesta  sots  l'epígraf:  Genealogía  comitum  Barcinone,  Urgelli 
et  aliorum  comitatuum  ab  archivo  Rivipulli  ad  quodam  vetustissimo 
libro  pergameneo  abstracta,  Paltre  E.  2  (antiga)  51  (recent)  s.  XVIII, 
ab  lo  títol  Genealogía  comitum  Barcinone,  Urgelli  et  aliorum  comita- 
tuum ab  archivo  Rivipulli  a  quodam  vetustissimo  libro  pergameneo 
scripto  abstracta  a  me  Didaco  Monfar  et  Sors  (3)  cive  honor.  Barci- 
none transcriptaque  a  quodam  translato  abstracta  per  admodum 
Rev.  D.  Jacobum  Raymundum  de  Villa  (4)  a  dicto  archivo  anno  MDC. 


(1)  J.  Massó  Torrents,  Historiografía  de  Catalunya,  Revue  Hispanique  XV  (1906),  496 
pressent  l'estat  de  la  qüestió:  En  el  cas  de  que  les  cGesta»  conformement  am  la  tradició, 
fossin  escrites  por  un  sol  monjo,devía  utilitzar  materials  que  conteníen  descripcions  de  vista 
deis  darrers  comtes:  els  retrats  de  Ramón  Berenguer  III  y  de  Ramón  Berenguer  IV  delaten 
una  coneixenca  personal. 

(2)  Comp.  Massó  Torrents  loe.  cit.  492  ss.  Tambó  aquí  retoma  la  indicació  aduhída: 
Bibl.  nat.  5132,  sembla  degut  a  diverses  mans,  lotes  del  XIII  segle.  Valioses  son  les  compro- 
bans  de  les  traduccions  catalanes  encare  conservades,  loe.  cit.  493,  s. 

(3)  Barrau-Dihigo:  «Fors».  Diego  de  Monfar  y  Sors  fóu  arxiver  del  Arxiu  reyal  de  la 
Corona  d'Aragó  (del  aciual  Arxiu  de  la  Corona  en  Barcelona)  desde  1641,  y  autor  de  varíes 
obres  históriques  que  no  han  estat  impreses,  comp.  Torres  Amat,  Memorias  427. 

(4)  Sobre  Jaime  Ramón  Vila  (sic)  comp.  Torres  Amat,  loe.  cit.  655  s. 


348  R.   BEER 

Barrau-Dihigo,  en  un  suplement  (Revue  Hispanique  X,  1903,  22*5 )  se 
referí  a  una  noticia  aparescuda  en  lo  Boletín  de  la  Real  Academia 
de  la  Historia  XXX  (1897),  p.  96,  sobre  un  manuscrit  de  les  Gesta  de 
possessió  particular  del  erudit  barceloní  D.  Salvador  Sanpere  y  Mi- 
quel,  sens  teñir  en  compte  que  jo,  ja  molt  abans,  havía  donat  a 
conéixer  lo  mateix  manuscrit  en  los  «Handscriftenschátze  Spaniens». 
Mas  lo  material  corresponet  no  está  pas  agotat  encare:  en  Bal.  107,  al 
fol.  451,  sots  l'epígraf  relacionat  ab  lo  títol  de  les  Gesta  en  lo  Matritensis 
E.  2,:  «Genealogía  Comitum  Barcinonae  ab  antiquissimis  libris  monas- 
terii  Riuipuili  abstracta  per  admodum  Reuerendum  Jacobum  Raymun- 
dum  Vila  Praesbiterum  mense  Mayo  anno  a  natiuitate  Christi  ItiCO», 
s'hi  troven  anotacions  que's  toquen  d'aprop  ab  lo  contingut  de  les  Ges- 
ta (1),  y  a  les  quals  al  fol.  457  (fins  fol.  460)  segueixen  notes  semblants 
en  la  major  part  breument  redactades,  sots:  Alia  rubrica  Comitum  Bar- 
cinone  ab  archiuo  Riuipullensi  abstracta  per  Jacobum  Raymundum 
Vila  presbiteram  mense  et  anno  praedicto.  No  podém  aquí  entretenir- 
nos  en  mes  detalls  sobre  aquests  extractes  que  en  part  concorden  ab  la 
substancia  de  les  Gesta,  en  part,  traspassant  lo  temps  deis  comtes 
independents  de  Barcelona,  se  refereixen  a  la  historia  franca.  Per  nos- 
altres  son  notables  en  primera  línia  com  a  nou  argument  per  provar 
la  riquesa  de  Ripoll  en  material  original  historien. 

Recordis  lo  que  s'ha  observat  sobre  la  importancia  del  arxiu  del 
monastir  en  aquest  ram,  al  tractar  deis  Annales  Rivipullenses  (Massi- 
lienses);  tota  vegada  que  parlám  de  la  formació  verificada  a  Ripoll 
d'una  de  les  obres  d'historia  mes  importants  d'Espanya,  del  segle  XII, 
es  ací  bona  ocasió  per  manifestar  com  se  sustenta  aquella  tradició  del 
monastir  mes  extensament  ampliada  encare,  en  lo  que  s'ha  de  conside- 
rar ademes  que  nombrosos  manuscrits  histórichs  han  estat  en  part  cre- 
mats,  en  part  esgarriats.  Villanueva,  Viage  VIII,  58,  diu  d'un  volúm  en 
quart  (Nr.  22):  «que  es  un  cronicón  misceláneo  ó  colección  de  noticias 
que  alcanzan  desde  el  siglo  XII  hasta  el  XIV,  muertes  de  obispos, 
matrimonios  de  reyes,  empresas  navales,  duelos,  etc.»;  després  d'un 
Kalendarium  ab  notes  a  manera  de  crónica,  comp.  loe.  cit.,  227,  con- 
tenía una  crónica  breu  deis  reys  franchs  (2),  com  també  nombrosos 
articles  referents  a  la  historia  del  monastir  y  de  la  térra  (entre  altres, 
també  sobre  la  añada  que  per  questió  de  prometatge  féu  Elisabeth, 
filia  de  Jaume  Ier,  a  la  cort  de  Felip  lo  Bell  d'Austria,  1313)  (3).  A 


(1)  Lo  prefaci  comenta:  Genealogiam  Comitum  Barcinonae  describere  cogitans  a  quo 
primus  Comes  obtinuit  Comitatum  deliberaui  quodaminodo  necessarium  fore  praemittere 
quae  sequuntur. 

(2)  Tal  vegada  la  mateixa  que  fóu  copiada,  vol  108  de  la  colecció  Baluze,  fol.  I08ss.,ab 
la  observado:  «Ex  Ms.  códice  Rivipullensi»  y  ab  l'Incipit:  «Auni  Regum  Francorum  Pipi- 
mis  regnauit  annos  XXXVIÍ...»  etc 

(3)  Comp.  H.  de  Zeissberg,  Elisabeth  d'Aragó,  esposa  de  Frederich  lo  Bell  d'Austria 
(13U-1330)  —Lo  Registre  Nr.  318  del  Arxiu  de  la  Corona  Aragonesa  en  Barcelona.— Informes 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  349 

axó  s'hi  junta  encare  una  segona  crónica,  que  caracteritza  justament 
Villanueva:  «Chronicon  Barcinonense  iure  appellandura». 

Deis  manuscrits  que  servíen  evidenment  en  Ripoll,  per  l'estudi 
historien  deis  origináis,  alguns  s'han  conservat;  pero  certament  ja  no 
aplegáis  ab  la  part  antiga.  Axis  lo  Parisinus  lat.  5941,  lo  raeteix  del 
qual  publicaren!  (p,  302)  la  elegía  a  Ramón  Borrell,  conté  un  exeraplar 
— per  lo  que  jo  sé,  l'únich  conservat  de  temps  mes  remot— deis  Anna- 
les  Anianenses,  del  qual  sabém  positivament  que  era  proprietat  de  Ri- 
poll en  altre  temps  (1);  lo  códice  F.  lat.  5923,  guardat  igualment  en  la 
Biblioteca  Nacional  de  París,  conté  (comp.  Catalogus  codicum  manus- 
criptorum  Bibl.  regiae,  IV,  177),  una  copia  del  segle  XII,  de  les  Gesta 
francorum  edita  a.  B.  Gregorio  Turonensi  sive  potius  vetusti  Franco- 
rum  annales  a  Troiane  gentis  origine  ad  Theodoricum  fllium  Dago- 
berti.  Aquest  manuscrit,  explicat  com  antiga  possessió  de  Ripoll  per 
medi  d'una  Donatio  monasterio  Rivipullensi  facta  a  Bernardo  Comité 
Bisuldunensi  et  uxore  eius  Tota,  anno  décimo  regni  Hugonis,  que 
precedeix  al  text,  també  ha  vingut  a  parar,  com  lo  que  acabám  de 
tractar,  a  la  Biblioteca  Nacional  de  París,  per  mediació  de  Etienne 
Baluze  (comp.  L.  Delisle,  Le  Cabinet  des  ms.  de  la  Bibliothéque  Na- 
tionale,  I,  364  s.). 

La  activitat  histórica  deis  monjos  d'aquell  temps,  manifestada  tant 
en  lo  recobre  com  en  lo  produhir,  obehía  a  tres  motius  principáis,  fá,- 
cils  de  regonéixer:  la  iglesia,  lo  monastir,  lo  panteón.  Axí  com  en  la 
avuy  perduda  «Consueta»  de  Ripoll,  del  segle  XII  (Nr.  40,  Villa- 
nueva,  VIII,  52  s.),  s'hi  inscrivien  ritos  notables  segons  los  privi- 
legis  eclesiástichs  otorgats  de  mica  en  mica  (com,  per  exemple, 
sobre  la  Alleluia  en  lo  día  de  la  Purificado) ,  axí  Kalendaris  y  Marty- 
rologis  presentaven  lo  taulat  per  la  acullida  de  valioses  anotacions  a 
manera  de  croniques,  de  les  quals  anteriorment  se'n  podía  considerar 
sois  una  part  (2).  Com  a  religiosos  y  a  la  vegada  guardes  del  mau- 


de  les  sesf-ions  de  la   Academia  imperial  de  Ciencias  de  Viena,  cías,  filosófica-histórico, 
vol.  CXXXVII,  VII  y  vol.  CXL,  1, 1898. 

(1)  En  la  colecció  Baluze,  vol.  109,  al  fol.  67  ss.  s'hi  troba  una  copia:  Annales  Anianen- 
ses  ab  anno  DCLXX  usque  ad  annum  DCCCXXI  nunc  primum  editi  ex  ueteri  códice  Ms.  mo- 
nasterii  Riuipullensis  in  Catalonia.— Los  datos  sobre  la  antiguitat  del  original  oscilen  d'una 
manera  sorprenent:  lo  Catalogus  cod.  ms.  Bibl.  regiae  IV,  179,  atribueix  al  segle  XIII  los 
anals  ara  lligats  devant  una  copia  de  les  Gesta  Comitum,  Pertz,  Mon.  Germ  Ser.,  I,  281,  al 
segle  IX- X,  en  la  Histoire  du  Languedoc  per  de  Vic  y  Vaissette,  II3,  Preuves,  1:  «probable- 
ment  du  Xle  siécle».  L'examen  del  Miscelani,  emprés  a  París,  dona  lo  següent:  la  copia  deis 
Annales  Anianensesdata  del  segle  XII.  la  de  les  Gesta  pertany  al  XIV,  lo  epicedion  a  Ramón 
Borrell,  com  ja  s'ha  exposat  (p.  302),  es  del  XI;  la  lletra  que  segueix  a  axó:  «Presbyter  Johan- 
nes...  rex  regum  terrenorum...  Emanueli  Romeon  gubernatori»  fóu  escrita  en  lo  segle  XII. 

(2)  Un  espécimen  mes  ampliat  n'ofereix  la  noticia  donada  per  Prósper  de  Bofarull  (Con- 
des vindicados,  I,  p.  III),  sobre  l'avuy  perdut  Martyrologiuui  de  Ripoll:  códice  num.  19, 
cajón  2.°,  est  1,"  del  archivo  de  Ripoll,  escrito  sobre  pergamino  con  caracteres  del  siglo  10. 
al  11  ;  en  unas  tablas  de  cómputos  lunares  con  notas  marginales  donde  se  lee:  Era  839,  anno 
domini  801,  luna  14,  4o  nonas  aprilis  Domini  Pasche  2,  nonas  aprilis  Introivit  Ludovicus  in 
Barchinona  filius  prelibati  Karoli  Magni  et  tulit  civitatem  Sarracenia. 


350  R.  beer 

soleu  deis  sobirans,  se  manifesten  los  monjos  de  Ripoll  en  lo  registre 
d'un  nombre  extraordinariament  rich  de  datos  de  la  historia  contem- 
porania  de  la  iglesia  y  del  monastir;  mercés  a  aquesta  activitat  nas- 
queren  les  llistes  d'abats,  comtes  y  papes,  y  ademes  una  munió  d'al- 
tres  inscripcions  históriques,  la  elaboració  de  les  quals  se  veriflcava 
per  etapes.  Axí  com  la  Summa  libertatum  (Brevis  historia)  del  any 
1147,  tractada  p.  314,  representa  una  fita  en  la  configuracióy  valuació 
succesiva  del  material  corresponent;  axí  també,  retornant  al  códice  de 
París,  lat.  5132,  l'aplech  de  les  Gesta  comitum  contingut  en  aquest 
manuscrit,  ofereix  la  imatge  d'un  treball  extens,  augmentant  progres- 
sivament,  la  configurado  del  qual  havía  de  coronar,  cosa  d'un  segle 
mes  tart,  la  activitat  histórica  mitg-eval  de  Ripoll.  La  mes  antiga  re- 
dacció  de  les  Gesta,  continguda  en  lo  Parisinus  F.  lat.  5132,  assats 
diferent  del  text  que  trameten  los  exemplars  complerts,  reflecta  d'una 
manera  semblant,  com  la  Collectania  continguda  en  Bal.  107,  lo  ma- 
terial de  la  exposició  de  la  historia  patria,  tal  com  se  la  figuraven 
aproximadament  poch  després  de  recobrada  la  independencia  del  mo- 
mastir. 

L'estudi  mes  detingut  d'altres  parts  del  tan  citaí  manuscrit,  axí 
primerament  de  la  Vita  B.  Petri  Urseoli  escrita  al  fol.  93vss.,  ens  con- 
duheix  altre  cop  també  al  segle  XII  y  no  al  XIII,  com  pretenía  Du 
Méril.  Aquest,  qui  per  cert  tenía  en  general  bon  coneixeraent  de  lite- 
ratura, hauría  tingut  també  aquí,  en  la  seva  descripció  orientacions 
lluminoses  per  lo  jutjament  de  tot  lo  manuscrit,  si  hagués  examinat 
una  edició  del  text,  sumament  aclaratoria  y  desde  temps  ha  publica- 
da; y  en  primer  lloch,  respecte  l'origen  de  Ripoll,  per  ell  encare  hipo- 
tétich  (si  nous  ne  nous  trompons).  Mabillon  va  afegir  clarament  la 
nota  de  procedencia:  «ex  ms.  códice  Rivipullensi»  al  títol  de  la  seva 
publicació  (ASOSB  s.  V.  874  ss.):  Vita  B.  Petri  Urseoli  ducis  Venetia- 
rum  et  Dalmatiarum  tum  Monachi  S.  Michaelis  de  Coxano  in  Catala- 
nia  auctore  anonymo  incertae  aetatis,  explicant  en  lo  prefaci:  vitae 
lucubrationem  ex  ms.  códice  Rivipullensi  erutam  nobis  communicavit 
eruditissimus  vir  Stephanus  Baluzius,  de  lo  que  podém  inferir,  ab  tota 
seguretat,  que  la  copia  posada  a  disposició  per  Baluze,  no  pot  haver 
dimanat  de  cap  altre  original  que  del  actual  Parisinus  F.  lat.  5132.  Si 
bé  Mabillon  anomena  al  autor  incertae  aetatis,  no  obstant  va  precisar 
en  cert  modo  aquest  dato  en  la  seva  introducció.  De  la  indicació  con- 
tinguda en  la  Vita  (§  17  en  la  edició  de  Mabillon):  multa  quidem  mira 
per  eum  Deus  egit  quae  nobis  sunt  incógnita,  quia  non  sunt  scripta 
nec  oratione  illorum  qui  eum  viderunt  relata;  omnes  enim  qui  eius 
praesentiam  viderunt  iam  a  saeculo  migrarunt,  Mabillon  en  deduheix, 
no  pas  sense  rahó,  que  l'autor  d'aquesta  Vita  pot  haver  compost  la  bio- 
grafía apenes  cosa  d'un  segle  després  de  la  mort  de  Petrus  Urseolus 
(f  ca  997).  Mabillon  no  s'entreté  en  detalls  sobre!  lloch  hón  pot  ha- 
ver estat  escrita;   pero  los  límits  están  assats  determináis.  Tením,  en 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  351 

primer  terme,  Cuxá,  hón  morí  Petras  Urseolus;  pero  també  s'hi  donen 
les  relacions  ab  Ripoll.  Es  cosa  ja  sapiguda  que  Oliva,  abat  de  Ripoll 
y  de  Cuxá,  establí  un  cuite  especial  a  honra  del  foraster  ilustre 
(comp.  Villanueva,  Vinge  VI,  185,  P.  I,  251,  not.  41.  La  Vita  acaba 
també  ab  un  regoneixement  entusiasta  de  la  tasca  del  mes  gran  deis 
abats  de  Ripoll,  Oliva.  Veyent,  donchs,  que  la  major  part  de  docu- 
ments  relatius  a  la  activitat  d'Oliva  y  que  també  les  copies  de  les 
seves  obres  se  troven  a  Ripoll,  podría  creure's  molt  bé  que  un  deis 
monjos  de  Ripoll,  de  ploma  experta,  s'hagués  emprés  la  composició  de 
la  Vita  de  Petras  Urseolus;  en  tot  cas,  es  suflcientment  explicat  per- 
qué lo  text,  que  apenes  si  pot  ésser  anterior  al  segle  XI,  fóu  incorpo- 
rat  al  códice-colectánia  de  Ripoll  en  una  copia  quelcom  posterior. 

Llevat  d'un  Sermó  en  honor  de  la  Verge  (1),  (fol.  21v  fíns  28*  )  y 
d'una  serie  de  homilies  (81r  fins  92v)  (2),  no's  trova  cap  text  mes  ex- 
tens  en  prosa,  fora  deis  anomenats  mes  abans  (comp.  p.  344  y  350); 
pero  sí  que's  troven  considerables  copies  d'actes  y  anotacions  que  fan 
claror  sobre  la  génesis  del  códice  y  també  sobre'l  temps  en  que  fóu 
compilat  una  bona  part  del  meteix.  Al  primer  cop  d'ull  sembla  donar 
un  terminus  ante  quem  la  noticia  del  fol.  105r  (una  fulla  isolada  melo- 
sa posteriorment,  comp.  mes  avall,  p.  353),  designada  per  Du  Méril 
com  a  pronóstichs  pour  l'année  1179,  par  Johannes  de  Toléde;  efecti- 

1      o  o 

vament,  llegím  Abanno  incarnationis  domini  nostri  ihu  x  MCLXXVIIII 

usque  in  VIII  anno3  mense  septembri  solé  existente  in  libra  erit  si  ds 
uoluerit  coniunctio  omnium  planetarum  in  libra  et  cauda  drachonis,  y 
de  les  paraules  erit  si  deus  uoluerit  se'n  pot  deduhir  segons  sembla 
ab  certa  probabilitat,  que  aquí  tením  un  pronóstich,  la  anotació  poste- 
rior del  qual  sería  absurda.  No  obstant,  la  forca  aclaratoria  de  la  data 
de  la  noticia  román  sumament  afeblida  per  la  estranya  declaració 
final:  Ego  P9  inueni  hanc  epistolam  apud  quendam  dominum  archiepis- 
copum  pergentem  ad  dominum  papam  et  asserentem  huiusmodi  scrip- 
tum  se  habuisse  a  domino  iohanne  toletano  qui  eam  transmitebat  (sic) 
per  iam  dictum  archiepiscopum  ad  dominum  papam.  Mas  la  cosa's  pre- 
senta diferent  ab  lo  trassumpte  de  dues  escriptures  que's  troven  cap  al 
final  del  manuscrit,  ais  fol.  104v  ,   106r  y  107r  ,  la  primera  sobre  una 

festa  al  día  de  Sant  Lluch  Evangelista,  data:  Actum  est  hoc  VII.  K.  mai 

o 

anno  XXVI  Regni  ludouici  iunioris  Gauzfredus  abbas  f ,  l'altra  una 
constitució  del  mateix  Gauzfredus  respecte  al  augment  y  mellora  de  les 


(i)    Ab  l'epígraf  vermell:  In  honore  Semper  Virginia  marie  Sermo 

(2  Es  equivocat  loque  diu  Du  Méril,  que  tot  lo  recueil  d'homélies  anonymes  porti'l 
títol  actibus  Apostolorum.  Les  homilies  porten  títol  coordinat  (en  vermell):  81r  De  actibus 
apostolorum  ubi  claudum  apostoli  curauerunt,  81 v  Incipit  de  lectione  actuum  apostolorum 
ubi  dicit  De  Symone  Mago,  82v  De  cornelio  centurione  et  de  Symone  Petro,  87r  Incipit  de 
euangelio  secundum  marchum,  etc. 


352  R.    BEER 

robes  que  s'havíen  d'entregar  regularment  ais  monjos  de  Ripoll:  Uniuer- 
sis  hanc  seripturam  audientibus  notificetur  qm  ego  Gauzfredus  dei  gra- 
tia  riuipullensis  abbas  uoluntate  atque  deuota  instantissiinaque  prece 
Karissimi  fratris  nostri  Geraldi  Kamerarii  assensu  quoque  atque  pos- 
tulatione  oranium  fratrura  nostrorum  decernimus...  ad  augendam  sea 
meliorandam  monasterii  nostri  in  uestimentis  consuetudinem,  etc. 
Gauzfredus  abbas  f  etc 

Examinades  una  y  raoltes  vegades,  junt  ab  los  senyors  L.  Delisle 
y  H.  Omont,  les  inscripcions  d'aquests  dos  documents,  arrívarem  al 
resultat  que  en  abdúes  escriptures  la  sotscripció  de  Gauzfredus,  lo  da- 
rrer  abat  raarsellés  de  Ripoll  (1153[?]-1169)  es  genuína,  y  no  sois  hoes 
aquesta,  sino  que  també  ho  son  les  firmes  que  acompanyen  deis  demés 
dignataris  del  monastir  (1).  Ab  axó  queda  donat  un  terminus  antequem 
entorn  del  qual  té  d'agruparse  la  época  del  suman  del  important  manus- 
crit.  D'acort  ab  axó  están  los  trassumptes  deis  documents  referents  a  la 
introducció  d'una  solemnitat  especial  cada  dissapte  a  llahor  déla  Verge, 

o   o  o 

fol.  101v...  Anno  igitur  Dominice  Incarnationis  millessimo  CLVII  pre- 
sidente in  ecclesia  Riuipullensi  prefato  abbate  nostro  Domno  Gaufre- 
do...  celebritas  dominice  matris  in  ecclesia  n ostra  per  omne  sabbatum 
in  perpetuum  observanda  ita  fieri  instituta  est.  Aquesta  Celebritas  que 
documentalment  redactada  comenca  ab  les  solemnes  paraules:  Ad  ho- 
norem  et  laudem  gloriosissimae  et  intemeratae  virginis  Mariae,  con- 
sisteix  en  que  se  celebrin  especiáis  cerimonies  eclesiástiques  (com 
entre  altres  un  ofici  major  solemne)  y  s'ofereixin  principalment  ais 
fratribus  ferculum  uel  de  cáseo  uel  de  ouis  congruenti  pipere  aptatis. 
En  l'ordre  cronológich  s'han  de  teñir  altra  vegada  en  compte  dues  ins- 
cripcions al  fol.  104r  y  106v  respecte  de  les  rendes  del  doinini  de  Mo- 
lió: Hoc  est  caput  breue  de  honore  de  moiony  Hec  est  commemoratio 
tocius  ipsius  honoris  et  de  censibus  et  usaticis  que  barchinonensis  co- 
mes habet  in  terminio  de  moion.  Du  Méril  fa  observar  d'una  manera 
justa  que'l  domini  de  Mojón  pertanyía  al  monastir,  mas  passa  per 
alt  lo  final  de  la  segona  inscripció,  que  ell  designa  com  a  no  existent: 
Acta  est  ista  carta  pupra  dicte  commemorationis  XII  Kl.  mal  anno 

IIII  X  regni  ludouici  iunioris,  lo  qual  ens  porta  al  any  1151,  có  es  al- 
tra vegada  al  temps  del  ministeri  pastoral  del  abat  Gauzfredus. 
També  es  per  aportar  la  donació  de  la  iglesia  de  Mojón  a  Ripoll,  la 
confirmació  documentada  de  la  qual,  per  lo  que  jo  sé  no  era  encare 
coneguda.  L'acta:  Donatio  Ecclesiae  de  Mollione  quam  fecit  Episcopus 
Gerundensis  Anno  MCXLIIII  (Petro  eiusdem  monasterii  abbati)  se 
trova  copiada  en  Bal.  107,  fol.  194v  ,  seguintli  al  fol.  195  la  Confirmado 
Domini  Papae  de  Ecclesia  de  Mollione.  Si  afegím  encare  que  entre'ls 


(1)    La  reproducció  de  la  segona  acta  que  ofcrím  en  la  lamina  5,  permet  poder  cotejar  lo 
resultat  exposat. 


3& 


,  -  *■  ■ 


z: 
o 


UJ 

CC 
Ckí 


10 

CC 

z: 

UJ 
^D 
Qü 

UJ 

CC 

UJ 

a 
ce 
l^ 

PC 

i 

ce 

UJ 

ce 


o 
en 


• 


1 


k  .v 


* 7* 


*¿-.I 


?"<-».     ?' 


Tí  .  ¿~*       ..      ■»       e        ■ 


V  ^mE  fe 
í  *r¿  I 

<"^T  ¿!t-4  tí  ' 


..       '  -Jz  c  «-T  ,    l*  •■&*     v   '       ^  r    -  «¿ 


« 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTTR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  353 

trocos  en  prosa  ab  los  que  podém  relacionar  una  certa  datp,  la  lletra 
continguda,  fol.  107v  Ollegarius  dei  gratia  terrachonensis  archiepis- 
copus  Venerabili  fratri  R.  ausonensi  episcopo  (es  Ramón  I.  Gaufredus) 
Salutem,  es  refereix  encare  a  temps  mes  anterior,  ja  que  Ollegarius  regí 
1118-1 137;  de  consegüent,  aquesta  lletra  sobre  una  pregunta  de  la  orde- 
nado cau  en  la  primera  meytat  del  segleXII,  si  afegírn  aixó  queda  ma- 
nifestat  que  la  composició  del  samari  d'aquest  códice  que  pren  un  lloch 
especial  entre  tots  los  Rivipullenses  ccnservats,  ha  d'haver  estat  efec- 
tuada en  la  segona  meytat  del  segle  XII  y  no  en  lo  segleXIIIcom  tots 
los  investigadors  havíen  admes  fins  ara.  Les  dues  actes  que  semblen 
parlar  en  sentit  contrari,  có  es,  ladonació  de  Raimundus  de  Porcian  a 
Ripoll,  del  any  1211,  y  la  venda  de  Petrus  de  Palad  y  la  seva  familia 
al  monastir,  del  any  1212,  son  anotacions  posteriors;  la  primera's 
trova  a  la  primera  plana,  que  havía  quedat  Uiure,  de  la  Vita  Petri 
Urseoli,  que  no  comenta  fins  al  fol.  93  verso;  la  segona  al  fol.  105, 
una  fulla  isolada  ab  un  sistema  de  línies  completament  diferent,  afe- 
gida  al  cós  del  manusciit  ab  tan  mala  traca,  que'l  docuraent  sobre 
la  festa,  al  día  del  Evangelista  Lluch,  apareix  dividit  en  dues  paits, 
104v  y  I06r  (1). 

Los  nombrosos  fragments  poétichs  que  hi  ha  en  lo  manuscrit,  no 
contradiuhen  pas  aquesta  apreciació.  Y  aixó  pot  dirse  especialment  de 
les  poesíes  d'historia  contemporania  ja  tractades,  del  Carmen  Campi 
doctoris  com  també  del  hymnus  de  Berengner,  y  és  precís  considerar 
la  circurastancia  de  que  aquest  hymnus  al  comte  mort  en  1169  apareix 
juntat  immediatament  a  les  actes  del  abat  Gauzfredus  (f  11^9).  Deis 
demés  trocos  en  vers,  lo  cant  a  la  presa  de  Jerusalém  fol.  21rfins 
21v  («Hierusalem  letare»,  publicat  per  Du  Méril  loe.  cit.,  p.  255-260) 
segueix  a  la  Historia  Hierosolymitana  de  Raymund  de  Aguilers.  Los 
hymnes  provehits  de  neumes-  «Ave  Virgo  gloriosa»  (fol.  105V),  Vox 
clarescat  mens  purgetur  ifol.  107v),  publicats  per  Du  Méril  p.  305, 
després  «Cedit  frigus  hiemale»  (fol.  108v),  Du  Méril  p.  32,  igualment 
ab  notes  musicals,  han  estat  registráis  posteriorment  en  les  planes  que 
havíen  quedat  lliures;  de  la  mateixa  manera  la  composició  al 
fol.  109r  y  109v  de  la  que  Du  Méril  (p.  306  s.)  dona  sois  Tacabament  a 
causa  del  estat  llastimós  de  conservació  («quod  est  anceps  tu  dis- 
soluis  — quod  tegendum  tu  involvis»  etc.),  y  la  poesía  enigmática  ex- 
posada per  Da  Méril  305,  escrita  al  fol.  108r  «Lunis  procer  et  sub  men- 
se — somno  splendor  et  immense — Martis  procer  atque  duris»  —  etc. 
(anomenada  per  Du  Méril  «regles  des  horoscopes  ou  plutót  des 
divinations,...  trop  obscures»,  per  la  qual,  segons  inferím  d'unaco- 
municació  feta  per  lletra,  Wilhelm  Meyer-Speyer  ha  trovat  una  solució 
excelent  treta  de  les  poesíes-hymnes  cristianes. 


(l)    Per  axó  s'enganyá  també  Du  Méril,  qui  prengué  per  dos  documente  diferents  loa 
extes  de  fol.  10¿v  y  I0i»r  (dalt\ 


351  R.    BEER 

De  tots  los  códices  conserváis  de  la  vella  abadía  —  en  nombre  si  fa 
no  fa  de  250  -  lo  manuscrit  que  acabám  d'exposar  es  lo  mes  casulá  y'l 
mes  personal.  Preném  per  punt  de  partida  les  actes  de  Gauzfredus,  los 
punts  de  fonament  histórichs  del  Miscelani  y'ns  trovám  en  son  contin- 
gut  ab  certa  unió  de  lo  trascendental  ab  lo  nativament  práctich,  que  si 
bé  llavors  no  era  cosa  rara  es  no  obstant  significativa  especialment  per 
Espanya,  unió  que  fóu'l  motiu  de  que'l  místich  extátich  Luis  de  León 
compongués  un  manual  d'economía  doméstica  y  que'l  geni  mes  ilus- 
tre de  la  edat  d"or  espanyola  crees  lo  contrast  immortal  deis  repre- 
sentants  del  Idealisme  y  del  Realisine.  Axí  com  la  nova  festa  a  honor 
de  la  Reyna  deis  Cels  y  protectora  de  Ripoll  s'ha  de  celebrar  cada  dis 
sapte  també  mijancant  una  colació  consistint  en  gorrins,  formatge  y 
ous  empebrats,  així  trovám  al  bell  costat  de  Sermons  y  Homilies  lo 
decret  respecte  al  millorament  del  guarda-robes  deis  monjos;  al  costat 
de  la  Vita,  de  les  Acta  com  també  del  cuite  corresponent  del  sant  te- 
rritorial mes  recent,  la  llista  escrupulosa  de  les  rendes  de  la  gran  do- 
nació  de  terres  també  mes  recent;  al  costat  de  resolucions  de  casos  de 
conciencia  y  cánons  deis  concilis,com  també  d'inscripcions  astronómi- 
ques,  la  redacció  mes  antiga  de  les  Gesta  comitum  en  les  quals,  com 
havém  vist,  Ripoll  s'erigía  a  sí  meteix  un  superb  monument,  mas  tam- 
bé deixava  la  única  obra  antiga  extensa  de  la  historia  de  la  Marca  y 
de  Catalunya.  Lo  traspás  deis  dominis  del  monastir  lo  manifesten  axí 
meteix  los  trocos  poétichs  continguts  en  lo  meteix  manuscrit,  ja  que 
ademes  d'hymnes  y  altres  composicions  religioses,  hi  trovám  també  la 
poesía  a  Ramón  Berenguer  y  encare  lo  Carmen  al  Campi-doctor.  En 
vers  y  en  prosa  trova  també  un  eco  en  nostre  manuscrit  l'aconteixe- 
ment  mes  notable  d'aquell  temps  pertanyent  a  la  historia  universal,  la 
primera  creuhada. 

La  compilació  original  d'aquesta  notable  colectánia  s'haurá  de  te- 
ñir ben  present  si  es  que's  vol  compendre  la  importancia  literaria  de 
Ripoll  en  lossegles  posteriors.  Lo  creixement  en  manuscrits  durant  los 
segles  XIII,  XIV  y  XV,  ja  sigui  per  medi  del  treball  casóla,  ja  per 
medi  de  adquisicions,  a  lo  que's  decidiren,  se  deduheix  espontánia- 
ment  com  a  resultat  de  la  influencia  continuada  deis  interessos  expo- 
sats  aquí. 

Com  argument  en  favor  de  lo  dit,  ens  toca  considerar  en  primer 
terme  dos  valiosos  Miscelanis  del  segle  XIII  conserváis  encare,  que 
per  indicis  segurs  eren  de  proprietat  originaria  de  Ripoll  y  deis  que 
aquí'a  tractará  per  primera  vegada.  Códice  26,  un  revingut  volúm  en 
f  oli  que,  després  d'un  extens  tractat  sobre  la  Passio  Domini  y  fragments 
del  Evangeli  de  S.  Mateu,  junt  ab  comentaris,  conté  la  explicació  anó- 
nima d'una  «Figura  Seraphin»  com  diu  una  indicació  moderna, nnas  es 
lo  conegut  tractat  «De  sex  alis  Cherubim»  atribuhit  a  Alanus  ab  Insu- 
lte. Lo  dibuix  solt  y  al  meteix  temps  la  mostra  del  text  y  de  la  escrip- 
tura  (Lamines  6  y  7)  es  poden  comparar  ab  la  figura  y  la  copia  impresa 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  355 

que  dona  Migne  210,  267  ss.  La  procedencia  de  Ripoll  está  testificada  per 
lo  trassumpte  encare  del  segle  XIII,  de  quatre  actes  de  donació  que's  re- 
porten al  raonastir,  y  que's  conten  entre  les  escriptures  mes  antigües  de 
la  casa.  Com  l'arxiu  del  raonastir  és  cremat,  adquireixen  mes  importan- 
cia les  copies  fetes  en  temps  relativament  tart;  ab  tot,  elles  junt  ab  les 
inscripcions  en  lo  Par.  lat.  5132  que  havém  tractat  raes  abans,  perta- 
nyen  ais  documents-testimonis  raes  antichs  d'aquell  raonastir  que  ha- 
vém conegut  com  a  centre  historien  del  coratat  de  Barcelona.  Consignen! 
ademes  aquí  la  circumstancia  de  que  la  forma  de  la  anotació  d'aquest 
trassumpte  y  la  seva  legalisació  ofereix  un  bon  eop  d'ull  sobre  la  car- 
tografía de  Ripoll  en  aquell  temps;  per  aixó  s'ha  reproduhit  la  plana 
corresponent  (Lámina  8)  y  s'ha  transcrit  a  continuació  l'acta  consigna- 
da en  primer  lloch,  tenint  en  compte  algunes  observacions  comunica- 
des  amablement  per  Alfons  Dopsch  (1).  Com  se  pot  veure,  es  tracta  de 
una  donació  de  la  comtesa  Ava,  muller  del  comte  Miró  de  Barcelona; 
en  deterrainades  parts  de  la  seva  concessió,  la  escriptura  es  semblant 
a  l'acta  de  donació  del  mateix  any  (941),  certament  raolt  mós  curta, 
que  Baluze  publica  en  la  Marca  Hispánica,  App.  LXXVI,  col.  853  (Do- 
nació  de  Ava  a  Cuxá)  (2).  A  aquesta  se  refereixen  algunes  referencies 
fetes  en  les  notes  (Cuxá). 

ln  nomine  domini.  Ego  Ana.    cometissa.  et  filii  mei  (1)  id  est. 
Suniofredus   comes   et   Wifredus  comes,  et   Oliba  comes,   et  miro 
2    leuita.  simul  in  |  donatores  (2)  domum  (3)  Sánete  mariecenobii.  situm 
in  comitatu  Ausona.  in  locum  que  i.ocant  ualle  riopullo.  ad  pre 


(1)  Com  cap  deis  qui  han  utilitzat  modernainent  lo  manuserit  de  Ripoll,  ha  prés  nota 
deis  documents,  ni  Prósper  de  Bofarull  (en  el  Cat.  Bof.  no's  descriu  el  manuserit).  ni  tampoch 
Villanueva,  me  sorprén  que  desde  Uarch  temps  siguin  publicades  parts  de  l'acta  de  donació 
que  transcribím,  (jó  es  lo  comeni;  y  la  data,  y  per  ningú  menys  que  per  Mabillon  en  una  nota 
quelcóm  amagada  a  ASOSB  saec.  IV,  pars.  2,  p.  423.  En  loe.  cit.  manca  tota  la  indicació  de  les 
fonts;  a  la  pregunta,  com  Mabillon  conegué'ls  documents,  hi  respón  altra  vegada'l  Cat.  Bal. 
Aquí  trovám  en  lo  Nr.  19  una  noticia  sobre'l  códice,  que  conté  sois  la  primera  paraula  del 
tractat  sobre  la  passió  y  després  exclussivament  sois  l'Incipit  y  Explicit  de  les  quatre  es- 
criptures, senyal  de  quan  poch  s'apreciava  en  aquell  temps,  en  oposició  a  aquest,  la  valor 
del  verdader  contingut  del  códice.  La  prova  de  que  Mabillon  sois  pot  haverho  tret  d'aquí, 
está  en  que  no  mes  exposa  les  paraules  del  text,  que  en  lo  Cat.  Bal.  sónextretes  del  document 
(comp.  també  Marca  Hispánica,  Col.  388).  De  les  paraules  de  Baluze  se'n  pot  inferir  que  ell 
no  tingué  devant  l'acta  meteixa  de  donació  de  Ripoll;  lo  text  corresponent,  que  baix  lo  punt 
de  vista  llingüístich  també  presenta  coses  notables  (comparis  p.  ex.  francés:  dorénavant,  có 
es,  de  hac  hora  in  ab  antea,  ab  la  forma  ab  hac  hora  in  antea  que  apareix  en  lo  document), 
devé  conegut  al  present  per  primera  vegada. 

(2)  Antonio  Elias  de  Molins.  Epigrafía  catalana  de  la  Edad  Media,  Eevista  de  Archi- 
vos XI  (1904)  24,  registra  alguns  documents  referents  a  la  muller  del  comte  Miró,  que's  tro- 
baven  (existíeni  en  l'Arxiu  del  monastir  de  Ripoll,  y  aquests  del  any  928  (escriptura  de  com- 
pra); 938  (donació  al  monastir);  941  (donació  «del  alodio  de  Aga,  12  de  las  Kal.  de  Julio  del  año 
6  de  Luis>);  961  (donació  per  medi  de  marmessors  testamentaris). 

(1)  Cuxá:  «et  filiis  meis.» 

(2)  Cuxá:  «nos  simul  donamus  in  unum»;  tal  vegada  donchs  simul  in  unum  sumus  donato- 
res. A.  Engelbrecht  entén  in  donatores  =  francés  «en  donateurs »,  (com  a  donadors). 

(3)  Cuxá  te  la  fórmula:  «concedimus  atque  tradimus  ad  domum>  com  també  presenta  mes 
tart  semblant  la  nostra  escriptura. 


356  R-  BEER 

3  dictum  doraum  qui  est  fundatus  |  in  honore  Sánete  dei  genetrice. 
Maria  perpetua  uirgine.  uel  ad  abbate  Knnegone  uel  ad  monachis 

4  qui  ibidem  deo  deseruiunt  tam  presentibus  |  quam  futuris  Dona- 
mus  ibidem  alodem  urum  cum  ómnibus  terminibus.  et  finibus.  uel 

5  adiacenciis  illius  que  nominant  Agine,  qui  est  in  comitatu  |  cer- 
daniense  in  pago  liuiense  predictam  uillam  aginem.  cum  omne 
fundus  et  pos&essiones  finibus.   et  limitibus.  et  terminibus.  eorum 

6  sic  donamus  uel  tradimus  |  ad  predictum  cenobium  Sánete  marie 
situm  in  predicta  ualle  riopullo,   donamus  casas  casalibus  ortis  (1) 

7  ortalibus  arboribus  pomiferis  uel  inpomiferis.  mo  |  leodinis.  pratis. 
pascuis  aquis  aquarum.  uie  ductibus  uel  reductibus.  omnia  et  in 
ómnibus,  quantum,  ibidem.  habuit  uir  meus  de  me  predicta  Auane 

8  et  |  genitor  de  predictos  filios  meos.  Sic  donamus  i.el  tradimus 
ad  predictum  domum.  Sánele  Marie  perpetué  uirginis.  et  ad  pre- 

9  dictum  abbatem.  uel  ad  mona  |  chis,  qui  ibidem.  deo  seruiunt.  uel 
seruieiint  ut  sit  illis  cibus  tam  presentibus  quam  futuris.  propter 

10  remedium  anime  de  predicto.  Mironis.  condam.  (2)  seu.  |  et  propter 
remedium  animabus  nostris.  In  eodem  pacto  dum  ego.  uixero.  Aua. 
omnia  reseruo.  in  meam  potestatem.  ut  de  ipsos  fruges  quiquid. 

11  faceré  uolue  |  ro.  in  meam.  reseruo  potestatem.  sed  tantummodo. 
ab  hac  ora.  in  antea,  donamus.  tradimus.   atque  concedimus.  ipsas 

12  decimas  et  primicias,  cum  ipsa  parrochia.  |  de  predicta  uilla.  ad 
predictam  domum.  cenobii.  sicut  super  ins^rtum  est.  sic  donamus 
uel  tradimus  ab  integre,    exceptus.  unde  scripturam.   fecimus  ad 

13  fideli  nostro  |  iouelino.  in  eodem  conuentu.  dum  uiuit.  teneat  et 
possideat.  Post  obitum  suum.   omnia  remaneat.  ad  predictam  do- 

14  mum.  uel  ibidem.  deo  serui  |  entibus.  Hec  omnia  sicut  superius 
insertum  est.  sic  donamus  uel  tradimus  cum  ipsa  ecclesia  qui  est 

15  in    honore   sancti   iuliani    ibidom    fundata.    propter    remedium.  | 
anime.  Mironi.  comiti.  condam.  seu.  inferamus.  ubi  ibidem.  et  pro 
animabus  nostris.  Et  qui  contra  hanc  donacionis.   scriptura.  ueuerit 

16  ad  inrupendum.  |  seu.  predicti.  nos  uenerimus  inferam  seu  in- 
feramus ubi  ibidem  deo  seruientibus  duplum.  illis  perpetim  habi- 

17  turam.  Et  inantea  donacio  ista  firmus.  |  permaneat  omnique  tem- 
pore.   facta  scriptura  XII.   K.    iul.    anuo.    VI.    regnante   Ludouico 

18  rege  filio.  Karoli.  Aua.  jTl  Adroarius.  subscripsi.  |  Calindo.  sub- 
scripsi.    Víctor,    presbiter.    subscripsi.    Bellus    presbiter    subscripsi. 

19  Audericus.   presbiter.   qui   hanc   kartam    elemosinaria.    rogatus.  ! 
scripsi.  et  subscripsi  die  et  anno  quo  supra. 

20  Johannes   Monachus  et   leuita.   Transcripsit  cum  litteris.   in 
a  o 

VI1II  linea  dampnatis.  anno.  I.  Kegni.  Philippi ;  (3>. 


(1)  Corregit  de  ortos. 

(2)  Cuxá:  »ut  pius  ct  misericors  sit  Deus  in  peccatis  nostris  et  in  peccatis  Mironi  Comiti 
genitori  condam  nostro.» 

(3)  Los  altres  tres  documents  son  extractats  de  la  manera  ¡següeut  en  lo  Cat.  Bal.  (comp. 
p  355,  not.  1): 

Ego  Bernardus  Guillermi   Ceritauensium  comes  etc.  dono  sauctae  Mariae  coenobii  R¡- 
uipnllensis  et  euacuo  quicquid  iuste  aut  iniuste  antecessores  mei  habuere  uelego  preño- 


LOS  MANÜSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  357 

Deis  altres  manuscrita  del  segle  XIII,  la  procedencia  ripollesa  pri- 
mitiva deis  quals  se  manifesta  per  indicis  positius,  sigui  mentat  pri- 
merament  lo  cód.  41  en  lo  que  una  má  antiga  anotá'l  sumari  exposat 
en  la  plana  337.  Ademes  d'una  noticia  que's  reporta  a  Catalunya  (1)  al 
fol.  P  ,  se  trova  al  fol.  178v  un  document  segons  lo  qual  Rai- 
mont  abat  de  Ripoll  (Raimund  Dezbach)  cedeix  algunes  cases  en  l'any 
1222,  com  també  una  anotació  posterior:  1253  idus  Oct.  die  sancti  Ge- 
rardi  prior  riuipulli  credidit  poncio  fabri  etc.  Lo  cód.  204.  conté  una 
comprovant  per  la  procedencia  encare  molt  mes  digna  de  notarse;  a  la 
part  principal  del  manuscrit  que  enclou  les  obres  de  Alanus  de  Insulis 
y'l  treball  de  Anima  de  Hugo  Eterianus  (comp.  lo  sumari  de- 
munt  p.  337  apuntat  de  má  quelcóm  mes  recent),  li  precedeix  un 
nombre  de  fulles  que  contenen  en  part  tractats  jurídichs,  com  De 
dampno  iniuria  dato,  ex  lege  aquilia,  en  part  també  noticies  hagiográ- 
fiques,  com  De  martirio  tome  sanctissimi  cantuarienis  archiepiscopi. 
Al  fol.  12  hi  ha'l  troc  mes  important  aquí  por  nosaltres,  có  es  la  dedi- 
catoria: Reuerendo  in  Christo  patri  R.  dei  gratia  Abbati  totique  con- 
uentui  riuipullensi  frater  A.  prior  sancti  pauli  de  suburbio  barchino- 
ne  et  magister  petrus  de  albalato  ylerdesis...  uisitatores  apostolice 
sedis. 

En  Petrus  de  Albalat,  Sacrista,  mes  tard  bisbe  de  Lleyda,  després 
(1242)  arquebisbe  de  Tarragona,  ens  trovám  ab  una  de  les  figures  mes 
importants  de  la  clerecía  catalana  d'aquell  temps  (comp.  Torres  Amat, 
Memorias,  9).  Lo  papa  Gregori  IX  lo  delega  junt  ab  Bernat  (I.)  Calvó, 
bisbe  de  Vich  y'l  conegut  canonista  Raimundus  de  Pennaforti,  per  ele- 
gir al  primer  bisbe  de  Mallorca  y  procehir  a  la  seva  consagració.  Del 
temps  en  que  visque  Albalat,  se  deduheix  que  sots  lo  «R.  Abbas»  de 
nostre  document  no  s'hi  pot  entendre  altre  que  l'abat  Raimundus  Dez- 
bach (f  1234).  Les  relacions  d'aquell  príncep  de  la  iglesia  ab  Ripoll, 
s'haurán  de  teñir  en  considerado.  Es  conegut  com  autor  de  constitu- 
cions  eclesiástiques;  la  obra  capdal-prototipus  per  tot  un  genre  de  li- 
teratura, los  cánons  penitenciáis,  del  seu  company  Raimont  de 
Penyafort  (f  1275),  la  summa  poenitentialis  está  representada  molt 
aviat  en  la  biblioteca  de  Ripoll  y  per  cert  en  quatre  exemplars  con- 
serváis avuy  encare  (comp.  mes  avall),  tres  deis  quals  pot  ser  s'enlles- 
tiren  poch  després  de  la  mort  del  autor. 


minatus  comes  babeo  vel  habere  debeo  iuste  autiniuste  in  uilla  Agae  siue  ¡n  eius  termi- 
nis  etc.  actum  est  hoc  4  Kal.  Septembris  anno  6  regnante  Ludouico  rege. 

3  Ego  Geraldus  Jordani  Ceritanensium  comes...  dono  sanctae  Mariae  Coenobio  Kiuipu- 
llensi  quicquid  iuste  aut  iniustc.iu  uilla  Agae  et  in  eius  terminis...  Actum  est  hoc 
9  Kal.  Juuii  anuo  37  regni  Philippi  regis. 

4  Bernardus  dei  Gratia  Ceritanensium  comes...  dono  Sanctae  Mariae  Coenobio  Riuipullen- 
si et  euacuo  in  uilla  Planiciis  de  Enforcads  et  eius  terminis  etc.  Actum  est  hoc  14  Kal.  Ja- 
nuarii  anno  5  Ludouici  regis  regni. 

(l)    Anno  MCCXX  abbates  et  priores  ordinis  sancti  benedicti  per  arragonensem  prouin- 
ciam  constituti  apud  terragonam  speciali  mandato  apostoli-.o  conucnerunt  etc. 


358  R.   BEER 

Mereix  també  consideració'l  sumari  teológich-dogmátich  del  ina  • 
nuscrit  que  reconeixém  com  a  proprietat  antiga  de  Ripoll.  L'escrit  De 
animae  immortalite  de  Hugo  Eterianus  forma  la  part  mes  antiga  del 
códice  y  aquesta  copia  manuscrita,  tal  vegada  encare  del  segle  XII,  és 
una  de  les  primerenques  de  la  obra;  també's  pot  fer  present  que  la 
Summa  quadripartita  de  flde  catholica  de  Alanus,  fóu  dedicada  per 
l'autor,  poch  després  de  1179,  al  comte  Guillém  (VIII)  de  Montpeller, 
de  modo  que  trovám  aquí  altra  vegada  una  relació  regional. 

Ampliant  lo  observat  poch  abans  sobre  la  anotació  de  constitucions 
eclesiástiques,  consignám  que  una  de  les  obres  de  consulta  mes  usa- 
des  en  aquesta  materia  (comp.  Schulte  II,  137),  có  és  «De  concordan- 
tiis  decretorum  et  decretalium  auctore  fratre  Martino»  (de  Troppau) 
junt  ab  les  Tabulae,  existía  en  un  exemplar  curosament  escrit  — ara 
cód.  111 — que  pertany  encare  a  fins  del  segle  XIII  (1).  La  declara- 
ció  de  Ewald  (Reise,  p.  388)  de  que'l  manuscrit  procedeix  del  segle  XV 
(1410),  es  motivada  per  anotacions  posterior?,  que  altra  vegada's  repor- 
ten directament  a  Ripoll,  có  és  les  llistes  deis  abats  de  Ripoll,  deis  com- 
tes  de  Barcelona  y  deis  arquebisbes  de  Tarragona  assentades  en  les 
dues  primerea  fulles.  La  llista  deis  abats,  per  lo  que  jo  sé  la  única 
manuscrita  conservada  de  temps  antich  (copiada  per  mí),  trenca  en  la 
inscripció:  Dalmacius  de  Cartiliano  MCCCCX  y  d'aquí  deu  sens  dubte 
haver  sortit  la  falsa  data  de  la  composició  de  tot  lo  códice. 

Axí  com  existía  en  la  biblioteca  de  Ripoll  la  obra  capdal  de  Marti- 
nus  sobre  materia  canonística,  ni  existía  també  son  treball  historien 
mes  conegut,  la  Crónica.  Aquest  exemplar,  cód.  123,  correspón  també 
encare  a  fins  del  segle  XIII  y  conté  la  Disciplina  clericalis  de  Petrus 
Alfonsi  escrita  de  la  mateixa  má,  l'Incipit  de  la  qual:  Iste  líber  uoca- 
tur  spich  margayl  usualiter  apud  nos  sed  ut  in  titulo  continetur  no- 
men  eius  est  ex  re  id  est  clericalis  disciplina,  dona  un  carácter  nacional 
a  tot  lo  manuscrit  per  lo  fet  de  designar  lo  títol  en  llengua  vulgar  (2). 

Una  disquisició  apart  mereix  lo  cód.  103,  que  fóu  arreglat  igual- 
ment  dintre  del  segle  XIII.  Estárescrit  y  compost  defragments  de  va- 
ris manuscrits,  lo  contingut  deis  quals  es  molt  difícil  de  precisar,  si  bé 
no  tant  com  la  escriptura  primaria  del  cód.  199  ja  esmentat  mes 
amunt  (p.  306)  a  la  que  s'aplicá  lo  Liber  scintillarum  y  De  conflictu 
vitiorum  de  Augustinus  (3).  L'estat  primitiu  del  códice  103,  per  lo  que 
jo  poguí  apreciar,  se  divideix  en  tres  parts:  la  primera  (tol.  1-46)  con- 


(1)  Al  meteix  temps  ha  d'atribuhirse  lo  cód.  105  ab  la  collectio  canonum  de  Dionysius 
Exiguus,  pot  ser  copia  d'un  vell  exemplar  de  Ripoll. 

(2;  Lo  8peculum  ecclesiae  de  Hugo  de  S.  Caro,  es  titula  en  lo  llibre  imprésdel  any  1493: 
Libre  apellat  Speculum  ecclesie,  so  és  a  dir  Espill  no  Mirall  etc.,  Comp.  Moret-Fatio  en  lo 
Grundriss  de  GrOber,  II,  2,  93. 

(3)  Los  dos  Rivipullenses  103  y  199  com  també  lo  cod.  182  (en  que  sermons  del  segle  XIV 
foren  escrits  sobre  sermons  del  XII  fins  al  XIII,  comp.  mes  avall  quasi  al  final  d'aquest  tre- 
ball) entren  donchs  com  a  suplement  a  la  llista  drecada  per  Émile  Chatelain:  Les  Palimp- 
sestos latins  en  lo  Annuaire  de  la  École  pratique  des  hautes  études,  1904. 


LOS  MANUSCKITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  359 

tenía  Teológiques,  si  fa  no  fa  s.  XI-XII  (al  final,  fol.  46,  vaig  poguer 
dexifrar  les  paraules:  confiten  peccata  sacerdoti...  dicit  sanctus  Am- 
brosius);  la  segona  fragments  de  serraons  (s.  XI-XII),  de  Augustinus 
y  Leo  Magnus  si  és  que  no'm  va  enganyar  la  lectura  de  un  epígraf; 
la  tercera  un  tractat  de  medicina  en  dues  columnes,  la  lletra  del 
qual  és  de  fins  del  segle  X,  o  principis  del  XI,  (son  precisables  al 
fol.  172  les  paraules  Alexandri  —  Ad  capitis  dolores,  fol.  198  Dia 
yreos,  fol.  202  ad  omnes  febres). 

L'estat  mes  recent  compren  una  copia  de  la  Nova  poetria  de  Galfre- 
dus  de  Vino  Salvo  ab  abundosos  escolis  (Inc.:  Antequam  Gualfredus 
accedat  ad  propositum  principale,  de  consegüent  no  idéntich  ab  l'Ar 
gumentum  esmentat  per  Fabr.  II,  13);  a-n-aquesta  s'hi  junten  la  «Phar- 
salia»  de  Lucano,  com  també  Epistulae  ex  Ponto  de  Ovidi  ab  la  rúbrica 
Assit  principio  uirgo  maria  meo.  Res  nos  indica  que  aquesta  colectania 
hagués  vingut  a  Ripoll  portada  de  fóra,  fins  la  rúbrica  devant  les 
Epislulae  d'Ovidi,  que  acabám  de  citar,  se  troba  sovint  particular- 
ment  en  mánuscrits  de  Santa  María  (cód.  69,  79,  142,  147,  162,  165, 
183,  184).  Per  lo  que's  veu,  se  tracta  d'un  códice  la  materia  del  qual 
fóu  aplegada  de  tres  antichs  mánuscrits  de  Ripoll;  per  les  ultimes 
fulles  pot  haver  suministrat  lo  material,  un  deis  quatre  exemplars 
«Medicinalia»registrats  en  l'antich  catálech  sots  Nr.  113-116;  de  trac- 
tats  teológichs  y  sermons  tampoch  en  mancaven  en  temps  de  Oliva. 

En  la  destrucció  de  vells  mánuscrits  a  fí  de  crearne  de  nous,  s'acut 
pensar  primerament  en  certa  situació  penosa  en  que's  trobaven  los  co- 
pistes  per  manca  de  material  a  propósit;  efectivament,  de  les  escriptu- 
res  del  monnstir  en  part  desconegudes  fias  ara,  se'n  poden  treure  indicis 
que  espliquen  la  necessitat  de  semblant  procehir.  En  la  segona  meytat 
del  segle  XII  lo  transport  deis  queviures  al  monastir,  havía  devingut 
tant  dificultes  que  desde  Ripoll  se  demanava  l'asseguranca,  deis  metei- 
xos  fins  al  punt  de  ferlos  garantisar  per  la  Santa  Séu  Una  butlla  del 
Papa  Alexandre  III,  del  any  116S  (Marca  Hispánica,  App.  CCCCLII, 
col.  1350)  sédete  especialment  en  aquest  punt:  Rivipullensis  monas- 
terii  fratres  studiosa  nobis  narratione  monstrarunt,  quod  ipsi  in  mon- 
tanis  et  locis  aridis  habitantes  victualia  nonnisi  aliundenon  sine  gravi 
labore  illuc  per  multa  terrarum  spatia  deferantur  (Baluze,  loe.  cit.  «de- 
ferant»,  la  copia  en  lo  Bal.  107,  fol.  198r  té  differantur);  unde  frequen- 
ter  contingit,  quod  si  bestiae  illorum  cibaria  deferentes  ab  aliquibus 
malefactoribus  capiantur  ipsi  (co  es  monachi)  tam  famis  quam  si- 
tis  inedia  cruciantur.  Per  la  exposició  de  la  situació  económica  del 
monastir  a  mitjans  del  segle  XIII,  aproximadament  donchs  en  lo 
temps  del  origen  del  estat  secundari  del  inanuserit,  és  significativa 
una  butlla  de  Alexandre  IV  a  «B.»  bisbe  de  Elna  (Berengarius  de 
Cantalupis),  datum  Viterbii  IIII  Idus  Mart.,  Pontificatus  nostri  anno 
quarto  (1258,  Marc  12),  la  copia  de  la  qual  he  trovat  en  Bal.  107, 
fol.  2741'  s.  La  butlla  fa  present  que'ls  monjos  filium  Bertrandum  eius- 


360  R.    BEER 

dera  monasterii  monachum,  Priorem  Prioratus  Sanctae  Maríae  de  Mon- 
te Serrato  in  Abbatem  concordantes  elegerunt  y  autoritza  després  al 
bisbe  d'Elna  per  que  doni  la  benedicció  a  aquest  abat  en  nom  del  Papa: 
«quia  predictum  Monasteriuin  prout  asseritur  tanta  premitur  sarcina 
debitorum  quod  predictus  abbas  non  potest  comode  ad  Apostolicam 
sedem  accederé  pro  benedictionis  muñere  obtinendo.  Lo  embullat  estat 
económich  de  Ripoll,  per  loque  sembla,  principalment  degut  a  la  con- 
ducta irreflexiva  del  abat  Dalmau  Qagarriga  (1234-1256),  se  mani- 
festa  d'una  manera  mes  precisa  per  la  disposició,  encare  inédita,  de 
Jaume  1er  del  any  1257,  que's  trova  en  Bal.  107,  fol.  266v  y  267r  : 
Nos  Jacobus...  reparationi  Monasterii  Rivipullensis  volentes  provide- 
re...  mandamus  quod  nulli  hospiti  provideatur...  doñee  praefatum  Mo- 
nasterium  alieno  aere  penitus  sit  liberatum...  Revocamus  etiam  omnes 
venditiones,  donationes,  infeudationes  et  alienationes  contractas... 
quas  frater  Dalmatius  quondam  abbas  eiusdetn  Monasterii  fecit.  Per 
altra  part  s'haurá  d'admetre  que'l  rescriure  códices  en  lo  segle  XIII 
pertanyía  a  les  disposicions  acostumades  deis  escriptoris,  com  ho  ma- 
nif estén  varíes  receptes  compostes  per  esborrar  los  textes  de  manus- 
crits  y  entre  al  tres  també'l  conegut  passatge  de  Salimbene  en  la  seva 
crónica  del  any  1235;  certament  que  ab  tot  y  aixó  s'ha  d'atendre  quins 
escrits  es  consideraven  sobrers  y  quins  textes  eren  los  que's  procuraven 
adquirir  per  la  biblioteca.  Aquesta  consideració  és  altament  instructi- 
va ara  en  lo  cas  present.  La  antiga  literatura  de  púlpit,  los  sermons 
deis  Pares  havíen  de  xuclar  les  produccions  corresponents  del  temps 
novell;  no  és  menys  característica  en  lo  domini  de  la  medicina,  la  en- 
trada triomfal  deis  escrits  de  les  escoles  italianes  (davant  de  tots  los 
de  la  de  Salerno). 

Entre  les  coleccions  conservades  de  prediques  de  nou  istil  de  Ri- 
poll, ofereixen  los  códices  170  s.  XII-XIII  Sermones  in  festivitatibus 
(títol  antich),  195  s.  XIII  Sermones  de  sanctis,  205  s.  XIII  Sermones 
de  festivitatibus,  206  s.  XII-XIII  (davant  de  Walahfridus  Strabo  y 
Augustinus  ad  Macedonium,  comp.  dalt  p.  336)  i^ualment  Sermones 
de  diebus  festivis,  209  s.  XIII  entre  un  tractat  moral-filosóflch  y  una 
petita  Opus  de  sanctis,  altra  vegada  prediques  per  díes  de  festa;  en 
lo  cod.  130  (s.  XII-XIII)  titolat  Flores  evangeliorum  (propiament  son 
gloses)  també  s'hi  troven  sermons  escampats. 

Llevat  d'un  manuscrit  ab  sermons  patrísticas,  fóu  reserit  tam- 
bé un  tractat  medicinal  per  la  recompesició  del  nou  manuscrit, 
contenint  provablement  parts  de  la  traducció  llatina  de  la  gran 
obra  de  Alexandre  de  Tralles  sobre  Patología  y  Terapéutica  (Wer- 
nich-Hirsch,  Biographiscb.es  Lexikon  der  Árzte  I,  100).  Los  códices  de 
Ripoll  conserváis  encare  procehents  del  temps  que  havém  dit  (se- 
gle XIII)  també  proven  en  aquest  domini  lo  naixement  d'una  nova 
época,  la  influencia  estrangera  (italiana)  y'l  coneixement  d'autors  mo- 
derns;  aquests  treballs  medicinals-farmacéutichs  en  la  vella  biblioteca 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  361 

de  Ripoll  son  en  especial  dignes  de  notarse  perqué  representen  una 
imatge,  pot  ser  un  prototipus  d'aquells  estudis  científlchs  en  Catalunya 
assats  extesos  y  també  prou  contaminats  d'interessos  alquiraistes,  lo 
coneixement  deis  quals  si  bé  está  iniciat  no  ha  arribat  encare  a  preci- 
sarse per  medi  d'una  investigació  especial.  Éntrelos  Rivipullenses  que 
aquí  pertanyen,  lo  cód.  50,  s.  XIII,  ab  la  nota  final:  Explicit  liber  ara- 
phorismorum  fsic)  ypocratis  cum  commento  G.  (qó  es  Galeni)  conté'l 
conegut  escrit  de  Constantinus  At'er  (monjo  de  Monte-Cassino  desde 
1086)  junt  ab  lo  proerai  ad  Glauconem  discipulum;  lo  cod.  174,  després 
deis  Alexandreis  de  Walter  y  la  obra  de  Galfredus  Tranensis  Super  ti- 
tulis  Decretalium,  com  a  tercera  part  relligada,  conté  les  Practica  (ta- 
bulae)  «magistri  sal»,  segons  Corrainas  qui  en  son  Suplemento  á  Torres 
Amat311  procura  recullir  de  les  llibreríes  catalanes  la  literatura  me- 
dicinal, es  la  «Práctica  de  botánica  por  lo  M.  Sales»  (sic  (1));  pero  es  lo 
manual  de  farmacia  del  Magister  Salernus  (floreixé  en  1 130-1 160)  (2)  que 
deu  ésser  anterior  a  1160,  ja  que  en  aquestany  fóu  explicat  per  Bernat 
de  Provenca  (un  punt  de  fonament  per  lo  camí  envers  Catalunya). 

Coneixeríem  noms  ben  exótichs  d'autors  de  medicina  per  la  me- 
diació  del  manuscrit  capdal  de  Ripoll  en  aquesta  materia,  cod.  181,  si 
és  que  fos  de  confianca  la  exposició  feta  per  Corminas,  loe.  cit.,  —  la 
única  publicada  fins  ara  —  :  Tratados  médicos  de  Cophoca  Jarros, 
Marbodo,  Practica  de  Bartolomé  (3).  Mas  no  es  axo.  Al  principi  lo 
códice  conté  receptes,  breus  capítols  isolats  de  dolore  capitum,  de 
inflammatione  cerebri;  després,  com  a  primer  escrit  de  substancia, 
fol.  271'  Platearius  sobre  causae,  signa,  curae  aegritudinum;  96  és, 
l'escrit  de  aegritudinum  curatione  de  Johannes  Platearius  lo  major  (4); 
segueixen  los  «modi  medendi  et  confitendi  secundum  Magistrum  Co- 
phonem»  (lo  «Cophoca»  de  Corminas);  de  consegüent,  l'Ars  medendi 
de  Copho  de  Salerno  iunior  (ca.  10851100)  (5).  A  axo  s'hi  junten 
fragments,  l'epígraf  deis  quals  ens  explica  l'enigmátich  Jarros  de  la 
exposició  de  Corminas-,  diu  axí:  «Incipiunt  capitula  tercii  libri  alexan- 
dri  yatros  sophiste»,  fragments  de  la  traducció  llatina  de  la  gran  obra 
d'Alexandre  de  Tralles  ja  citada.  Lo  final  lo  constituheix  la  «Practica 
magistri  Bartholomaei»,  indubtablement  (segons  trech  del  Incipit 
que  vaig  anotar)  la  práctica  de  Bartholomeus  de  Salerno,  que  fóu  pu- 


(1)  No  a'arriva  a  compendre  com  Pellicer  y  Pagés  en  lo  capítol  dedicat  a  la  gestió  del 
abat  Raimundo  Sabares,  diu  ab  tota  serietat  (p.  15C):  «Otro  monje,  por  nombre  Sales,  escri- 
be en  la  misma  época  sobre  materias  botánicas  y  de  farmacia»,  convertint  axis  al  Magister 
Salernus  en  un  religiós  de  Ripoll. 

(2)  Salvatore  de  Renzi  «Collectio  Salernitana,  Napoli  1852  ss.,  cita  I,  237  s.  (comp.  tam- 
bé III,  63)  manuscrita  déla  eacrits  de  Magiater  Salernus  sois  de  Breslau  y  Florencia.  Per  lo 
demés  les  Tabulae  es  troven  ademes  també  en  lo  Montiapess.danus  472  s.  XIV  (juntament  ab 
Platearius  de  Medicina). 

(3)  Aquesta  serie  extravagant  de  noms  está  també  en  Cat.  Bof.,  d'hón  la  tragué  evident- 
ment  Corminas. 

(4)  Renzi,  Col.  Sal.,  I,  l«l  a.  biographisches  Lexikon  der  Árzte  (Gurlt-IIirach,  IV,  85). 

(5)  Renzi,  I,  190. 

1910.— 36 


362  R.    BERR 

blicada  per  Renzi,  loe.  cit.  IV,  321  ss.,  d'un  códice  de  la  Marciana, 
Lat.  XVII,  VII,  del  any  1400,  d'un  manuscrit  donchs  molt  mes  recent. 
Entre  aquests  tractats  medicináis  hi  ha  aquell  Marbodus  que  Corminas 
presenta  com  a  metge:  un  cop  d'ull  a  l'escrit  meteix,  manifesta  que  lo 
que  tením  deveint  es  Marbodus  Rodonensis  «De  ornamentis  verborum» 
(Fabricius,  III,  18). 

Axí  com  en  lloch  de  les  «Medicinalia»  del  temps  d'Oliva  entraren 
los  escrits  de  medicina  que  havém  exposat  y  d'altres  encare  poste- 
riors  —  com :  Joannes  de  Sancto  Amando  tractatus  medicinarum 
(Ilist.  Littéraire,  XXI,  257),  Bruno  Longoburgensis  y  Lanfrancus 
Mediolanensis  Chirurgia  (Fabricius,  1,  268;  II,  525  s.)  en  lo  cod.  126, 
s.  XIV;  Joannes  de  Tornamira  De  mictu  sanguinis  (Torres  Amat,  Me- 
morias, 622  s.),  en  lo  cod  129,  s.  XIV,— axí  com  les  noves  coleccions  de 
prediques  remplazaren  ais  sermons  deis  Pares  de  la  Iglesia,  axis  pot- 
ser  que  al  destruir  un  antich  tractat  práctich-teológich,  s'hagués  pen- 
sat  en  substituhir  la  pérdua  ab  la  copia  o  adquisició  de  treballs  mo- 
derns  sobre  aquesta  materia.  Axo  pot  molt  ben  observarse;  si's  segueix 
la  transformado  en  lo  domini  deis  escrits  teológichs,  se  descubreix 
clarament  també  aquí  la  influencia  italiana  y  veyém  que'l  seu  impuls 
especialista  precedeix  iinmediatament  a  les  corrents  conegudes  en  lo 
camp  de  la  bella  literatura.  La  importació  de  la  nova  literatura  teoló- 
gica s'efectuá  rápidament;  lo  moviment  és  una  cosa  assats  general, 
abarcant  tot  lo  NE.  d  Espanya,  trova  son  punt  de  sosteniment  en  au- 
tors  coneguts  (Raimond  de  Penyafort),  y  és  altra  vegada  la  collecció 
de  manuscrits  de  Ripoll  la  qui  millor  ho  encarna,  per  ac,ó  que  encare 
avuy  n'ostenta  una  representació  innegable.  Axí,  per  exemple,  en  un 
Rivipullensis  bellament  guarnit  (cod.  178),  que  segons  les  meves  notes 
és  escare  de  mijans  del  segle  XIII,  s'hi  trova  la  Expositio  Regulae 
Sancti  Benedicti  y'l  Speculum  monachorum  de  Bernardus  Cassinensis; 
de  consegüent,  dos  escrits  que  havíen  d'interessar  especialment  ais 
monjos  de  Ripoll.  Com  sía  que  Bernardus  entra  en  1182  monjo  en  lo 
convent  de  Monte-Cassino,  se  deduheix  d'aquí  lo  depressa  que  ana 
Ripoll  en  proporcionarse  aquells  escrits  tan  importants  per  una  aba- 
día de  l'ordre  benedicti.  Veritat  és  que's  podría  admetre  que  la  im- 
portació del  manuscrit  se  efectúa  en  temps  posterior;  empero  se^ns 
han  conservat  noticies  d'adquisició  en  diferents  Rivipullenses,  que 
demostren  que  les  adquisicions  de  diversos  manuscrits  arreglats  al 
estranger,  tingueren  lloch  repetides  vegades,  precisament  en  la  segona 
meytat  del  segle  XIII.  Axí  lo  cod.  33  ab  lo  comentan  de  Bonaventura 
al  llibre  2  y  3  de  les  sentencies  de  Petrus  Lombardus,  porta  al  bell  co- 
menc  del  llibre  3  la  següent  inscripció:  Iste  tertius  bonaventurae  est 
chistophori  de  tholomeis  l'rioris  de  Salicani  D.  D.  Pape  Capelani  emit 
Jenue  pretio  VII1I  lib.  Turón.  MCCXXXV1I1  Mense  Julio  "(I).  Al  final 


(1)    Dono  aquesta  nota  en  part  segons  la  descripció  del  catálech  forinat  per  Rivas  (allí 


LOS  MANUSCKITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  363 

del  segón  llibre,  en  lo  meteix  manuscrit,  hl  ha  una  altra  nota  de  pos- 
sessió,  igualinent  assats  desmillorada,  que  indica  clarament  la  com- 
pra feta:  Iste  scd9  bonauenté  e  fris  R'  de  fauarof  (fauaref  ?)  Monachi 
Riuipulli  constitit  ///  ///.  Lo  nom  del  possessor  recorda'i  d'un  abat  pos- 
terior de  Ripoll  (1);  no  era  cosa  d'empendres  una  identificació,  perqué 
ja  he  anotat  clarament  que  aquesta  noticia  es  també  encare  del  !Se- 
gle  XIII.  Una  nota  ben  precisa  de  compra  conté'l  códice  44,  s.  XIII, 
un  extens  manuscrit  deis  psalms,  bellament  arreglat  ab  abundant  co- 
mentan; al  final  del  manuscrit  hi  ha  la  nota:  Constitit  septem  libras 
par  (2)  anno  domini  M°CC0LoVIII°  liber  Iste.  De  consegüent  se  pot 
creure  que  la  adquisició  —  directa  o  indirecta  —  d'alguns  textes  pro- 
cedente del  estranger,  que  trovám  en  manuscrits  de  Ripoll  del  se- 
gle  XIII,  se  feu  bastant  depressa;  axí,  en  lo  códice  197,  los  escrits  De 
computo  ecclesiastico  y'l  Tractatus  de  sphaera  de  Joannes  de  Sacro- 
bosco,  en  lo  códice  132  De  anima  de  Thomas  de  Aquino,  com  també'l 
Liber  formularum  de  Rainerius  (de  Perusio)  un  deis  textes  mes  notables 
en  lo  cód.  203.  Del  manuscrit  del  Ars  notariatus  de  Rainer  en  la  biblio- 
teca Vadiana  de  St.  Gallen,  cod.  339,  s.  XIII,  ab  la  anotació:  «Dies 
Buech  hab  ich  auf  dem  Tandl  Markt  zu  Wien  in  Oestr.  kaufft  N  Scho- 
binger» ,  (jo  N  Schobinger  he  comprat  aquest  llibre  a  la  fira  de  Viena  en 
Austria)  observa  G.  Scherer  en  son  catálech  (St.  Gallen,  1864),  p.  97: 
«al  costat  d'un  segón  a  Florencia  es  Vúnich  conegut,  segons  Savigny, 
Gesch.  d.  rom.  Rechts  im  MA.  V,  113.  Vegis  també  Pertz  en  l'Archiv  V, 
514».  Breslau,  Handbuch  der  Urkundenlehre,  I  (1889),  631,  també  co- 
neix  sois  los  exemplars  de  St.  Gallent  y  Florencia;  pero,  ademes  del  Ri- 
vipullensis  203  existeix  encare  una  copia  entre'ls  códices  de  St. -Víctor, 
ara  Bibl.  Nac.  de  París,  F.  1.  15006.  Per  lo  que's  desprén  de  la  compa- 
ranca  de  les  meves  notes  ab  les  declaracions  de  Scherer,  lo  manuscrit 
de  Ripoll  es  completament  semblant  al  Sangallensis,  en  tos  cas  escrit 
després  de  12 1 5,  ja  que  d'aquest  any  procedeix  lo  document  mes  pos- 
terior exposat  per  Rainerius.  Es  fóra  de  dubte  que  la  adquisició 
d'aquesta  Ars  notariatus  está  en  estreta  relació  ab  la  mira  atenta  que's 
dedicava  en  Ripoll  a  la  substancia  deis  documents;  també's  pot  recor- 


Nr.  97),  qui'n  pogué  haver  consultat  un  altre  de  mes  antich.  Deis  noms  apenes  se'n  regoneix 
avuy  cap  rastre. 

(1)  Raimundo  de  Sabarés  fóu  abat  de  Ripoll,  1362-1380,  segons  Villanueva,  Viage  VIII, 
15.  Pero  Enrich  Claudio  Girbal,  investigador  qui  s'ha  de  pendre  seriosament  y'l  qui  treba- 
llava  ab  materials  autentichs,  dona  en  son  escrit  Tossa  (Gerona,  1884),  p.  17  y  en  la  llista 
deis  abats,  p.  40,  la  forma:  Raimundo  de  la  Farrés;  de  la  maieixa  manera  Pellicer  y  Pagés, 
loe.  cit.,  155  y  400.  Al  contrari,  jo  treguí  de  la  antiga  llista  (s.  XV  in.)  del  cód.  111:  Raymun- 
dus  de  fauefio,  lo  que  referma  la  indicació  de  Villanueva;  aquesta  forma  també  és  en  l'estudi 
poch  ha  sortit  de  Ed.  González  Hurtebise,  Revista  de  Bibliografía  Catalana,  IV  (1907),  191.— 
Lo  códice  51,  s.  XIV,  contó  la  nota  de  compra:  Ista  secunda  secunde  sancti  Thomae  est  fra- 
tris  F  (?)  de  finarensio  (?)  prepositi  de  palacio  in  monasterio  Riuipulli  et  constitit  sibi  Aui- 
nionc  vx  (sic!)  flor  cum  dimidio. 

(2)  Libra  Parisiensis,  equivalent  a  25  solidi,  al  contrari  de  la  Turonensis=20  solidi. 


364  R.   BEER 

dar  aquí  que'l  rey  Pere  III  d'Aragó  en  la  «Curia  generalis»  tinguda  a 
Barcelona  en  1283,  féu  una  determinado  que  no  s'esmenta  en  les  fonts 
impreses  que  tinch  a  má,  pero  que  estava  registrada  exactament  en  lo 
cartoral  de  Ripoll,  ja  que  vaig  trovarla  entre  les  copies  en  Bal.  107, 
fol.  208:  Et  specialiter  restituimus  plene  ac  libere  notarias  seu  scriba- 
nias  ecclesiis,  locis  religiosis,  baronibus,  militibus  et  alus  personis, 
ciuitatibus,  uillis  et  castris,  qui  eas  ab  antiquo  hábere  consueue- 
runt  (1),  sicut  eas  plenius  antiquitus  habuerunt...  Acta  fuerunt  hec 
Barchinone  in  curia  generali  supradicta  VII  kal.  Januarii  anno  dcmi- 
ni  MCCLXXXIII  Sig  ¡¡g  num  Petri  de  Sancto  Clemente  scriptoris  (2) 
praedicti  Domini  Regis  qui  mandato  eius  scribi  fecit. 

Si  és  que  volém  acabar  la  exposició  del  cercle  d'interessos  literaris 
de  Ripoll,  tal  com  pot  conéixers  durant  lo  segle  XIII,  a  base  deis  ma- 
nuscrits  conserváis,  havém  de  retornar  a  la  part  secundaria  del  Pa- 
limpsest  (códice  103)  com  a  punt  de  partida  de  nostra  investigado;  la 
molt  extesa  Nova  poetria  de  Galfredus  de  Vinosalvo,  notoriament  de- 
dicada al  papa  Ignocenci  III  (f  1216),  apareix  aquí  en  una  copia  prí- 
merenca,  lo  model  de  la  qual  es  possible  que  vingués  del  Nort;  pero 
també  pot  ser  que  fos  adquirida  d'Italia.  A  aquest  poema  didáctich, 
en  lo  meteix  manuscrit,  li  segueixen  mostres  clássiques,  com  la  «Phar- 
salia»  de  Lucanus  y  les  Epistulae  ex  Ponto  de  Ovidi,  y  fóra  cosa  fácil 
demostrar,  ab  aquests  exemples  y  altres,  com  la  predilecció  per  lo 
poetisar  y  per  la  poesía  palpita  activament  en  Ripoll  desde'ls  temps 
mes  remots  (P.  I,  265),  en  tant  que  florí  en  lo  monastir  la  vida  li- 
teraria en  general.  Lo  mateix  fl  didáctich  que  la  nova  poetria  perse- 
guía la  accepció  de  la  poch  ha  (p.  362)  esmentada  breu  composició 
De  ornamentis  verborum  de  Marbodus  de  Rennes,  la  que  trovám  es- 
tranyament  entre'ls  tractats  de  medicina.  Lo  fet  de  trovarse  dos 
exemplars  deis  famosos  Alexandreis  de  Gualterius  de  Castilione,  en- 
care del  segle  XIII,  entre'ls  manuscrits  de  Ripoll,  és,  entre  altres,  un 
deis  que  testifica  la  prompte  adquisició  realitzada  de  noves  aparicions 
mes  importants  de  poesíes  en  lingua  latina  infimae  aetatis;  deis  dits 
exemplars  l'un  és  lo  Nr.  174,  en  lo  ja  citat  miscelani,  que  porta  també 
Galfredus  Tranensis  Supert  tiulis  decretalium  y  les  Tabulaedel  Magis- 
ter  Salernitanus,  l'altre  va  tot  sol  en  lo  cod.  212,  que  conté  la  nota: 


(1)  Aquesta  cláusula  l'explica  a  favor  de  Ripoll  una  serie  d'escriptures,  la  inés  antiga 
que  conech  del  any  1011,  manu  Remundi  uice  Arnalli...  Coenobii  notarii  (comp.  dalt,  p.  304  ; 
de  mitjans  del  segle  que  acabárn  de  tractar,  la  legalizado  que  acompanya  una  carta  de  se- 
guretat  per  Ripoll  extesa  per  Ramón,  vescomte  de  Cardona  (inédita,  en  la  copia  Bal.  107, 
fol.  205r  ):  Ego  Petrus  de  Colonico  publicus  Riupulleiisia  secretarius  subscribo.  Sois  de 
poch  encá  Francesco  d'Ovidio,  en  los  Nuovi  studii  dantesclii.  Milano,  1907,  p.  251  s.,  ha  re- 
cullit  la  idea  ben  fonamentada  anteriorment  de  Novati:  L'arte  notarile  e  la  letteraria  si  era- 
no  strette  in  fldo  connubio. 

(2)  S'hauria  de  comparar  aquí  la  subscripció  de  la  copia  deis  Usatici  Barchinonenses  en 
lo  cod.  Rivip  ,  23,  s.  XIV-XV:  Signum  P.  de  sancto  clemente  scriptoris  predicti  hoc  scribi 
fecit. 


IBEROS  Y  BEREBERES  365 

Sig  gg  num  mei  bernardi  de  solaluch.  Haventhi  en  aquest  códice  af egi- 
da una  nota  assats  extensa,  no  una  probatio  pennae,  se  podría  creure 
que  de  Barcelona'l  manuscrit  passá  a  Ripoll  (1). 

Ja  havém  parlat  en  son  lloch  (p.  350)  de  la  obra  original  mes 
notable  que  durant  lo  segle  XIII  produhí  Ripoll  en  lo  camp  literari, 
có  és  la  conclusió  de  les  «Gesta  comitum». 

(Seguirá) 


IBEROS  Y   BEREBERES 

i 

El  fondo  árabe  de  los  romances  españoles  es  ibero-bereber 

Los  descubrimientos  arqueológicos  de  Creta  han  resucitado  una 
civilización  afín  de  la  helénica,  pero  anterior  á  ella,  destruyendo  la 
leyenda  de  la  rudeza  y  estado  natural  de  los  hombres  del  Mediterrá- 
neo, antecesores  en  estas  tierras  de  los  arios  griegos.  Un  eminente 
arqueólogo  español,  el  Sr.  Vives,  ha  notado  analogías  muy  grandes 
entro  la  civilización  más  primitiva  de  Mallorca  y  la  cretense  recién 
descubierta. 

El  eminente  Sergi  llega  por  la  antropología  (Europa-Torino,  1908), 
á  declarar  una  la  raza  que  antes  de  la  invasión  indogermánica  pobló 
las  orillas  del  Mediterráneo,  desde  donde  se  trasladó  á  las  orillas  del 
Atlántico,  llegando  á  Inglaterra  y  Escandinavia. 

Un  filólogo  alemán  (Kretschmer,  citado  por  Sergi),  pone  en  duda 
el  indogermanismo  del  latín,  considerándolo  como  amalgama  de  dia- 
lectos itálicos  y  de  la  rama  litu  eslava:  en  Creta  se  han  descubierto 
inscripciones  que,  analizadas  fonética  y  morfológicamente,  parecen 
contener  una  lengua  aria,  y  aunque  escritas  en  caracteres  griegos 
resisten  á  toda  traducción:  ese  idioma,  como  el  de  los  ilirios,  como  el 
de  los  etruscos,  es  un  misterio,  al  igual  que  el  de  los  iberos:  ¿esa  raza, 
pues  que  pobló  el  país  costero  de  la  Europa  y  del  Norte  de  África, 
desarrolló  la  misma  civilización  y  habló  la  misma  lengua?     • 

Los  orígenes  de  Europa  que  tan  plácidamente  se  daban  por  resuel- 
tos, vuelven  al  estado  de  problema:  se  discute  ya  el  punto  mismo  de 
donde  partieron  los  arios,  y  hay  quien  los  hace  venir  de  Siberia:  lo 
que  antes  se  atribuía  á  los  griegos,  se  atribuye  á  los  pelasgos,  y  á 
éstos  lo  de  aquéllos,  y  la  confusa  mezcla  de  pueblos  y  razas  se  con- 
vierte en  unidad,   dejando  para  los  nombres  de  aqueos,  pelasgos, 


(l)  Sit  ómnibus  noturn  quod  ego  Jacobus  romei  ciuis  Barchinonc  confíteor  et  recognos- 
co  uobis  Guillermo  prats  egri  (sic!;  cultori  ciui  Barchinone  quod  soluistis  in  et  ad  meas  uo- 
luntatea  quadraginta  libras  monete  Barchin.,  etc. 


366  A.   GIMÉNEZ  SOLER 

etruscos,  ligures,  libios,  iberos  y  bereberes,  la  significación  estricta  y 
limitada  de  meras  denominaciones  geográficas  ó  locales. 

Nuestros  orígenes  y  nuestra  historia  se  hallan  envueltos  en  ese 
problema:  ya  eran  verdaderamente  un  misterio,  pero  éranlo  también 
los  de  otros  pueblos  del  Mediterráneo  y  del  Atlántico  y  no  incurríamos 
en  responsabilidad  no  cuidándonos  de  aclarar  aquellas  tinieblas  y 
dejando  vacío  el  hueco  que  al  desaparecer  dejaron  las  fábulas  inven- 
tadas con  mejor  deseo  que  buena  fe. 

Pero  no  corresponde  nuestra  ignoracia  á  nuestros  medios:  España 
es  la  nación  que  más  aparentes  tiene  las  únicas  pruebas  alegables 
tratándose  de  tiempos  tan  remotos  las  pruebas  filológicas;  conserva 
un  idioma.de  los  más  primitivos  y  seguramente  hablado  en  la  época 
anterromana  por  todos  los  españoles;  cuyos  elementos  fónicos  y  morfo- 
lógicos persisten  en  los  romances  actuales,  á  pesar  de  la  fuerza  in- 
mensa del  latín,  y  cuyo  vocabulario  usa  todavía,  aunque  ignore  que 
aquellos  vocablos  andan  en  bocas  españolas  desde  hace  dos  mil  ó  tres 
mil  años;  España  conserva,  y  forman  ya  colección  de  fácil  estudio, 
inscripciones  lapidarias  y  numismáticas,  grabadas  por  hombres  que 
tenían  alfabeto  propio,  similar  de  los  otros  contemporáneos  suyos, 
pero  esas  inscripciones  yacen  indescifradas  más  por  falta  de  método 
que  por  carencia  de  recursos. 

«No  puede  interpretarse  una  escritura  desconocida,  bajo  la  cual  se 
oculta  una  lengua  igualmente  desconocida,  sino  por  medio  de  escritu- 
ras bilingües»  (Schuchard.  La  declin.  iber.  Revue  International  des 
Etudes  basques-  1908  p.  505)  que  no  existen  ó  no  son  conocidas:  hay 
que  renunciar  á  ese  método,  y  ya  que  no  poseemos  traducciones  del 
ibero,  deben  buscarse  lenguas  afines,  por  las  cuales  esas  inscripciones 
descubran  su  secreto:  si  el  estudio  comparado  de  las  raíces  arias  ha 
determinado  el  primordial  de  cada  una,  la  comparación  de  las  lenguas 
que  se  presume  tienen  afinidad  con  la  primitiva  española  daría,  por 
lo  menos  aproximadamente,  el  valor  ideológico  de  las  de  ésta:  pero  se 
proclama  al  vascuence  aislado  en  el  mundo  de  los  idiomas;  cuando  se 
publicó  el  libro  de  Gabelentz:  «El  parentesco  del  idioma  de  los  vascos 
con  el  de  los  bereberes  del  Norte  de  África»  (Braunschweig,  1894): 
los  euskaristas  no  admitieron  sus  conclusiones,  alguno  de  menor 
cuantía  se  burló  del  autor,  sin  oponer  otras  razones  que  las  del  des- 
precio ó  la  incredulidad  (Revue  International  des  Etudes  basques.  Pro- 
blemas de  etnografía  de  los  vascos,  1907  -  565),  y  en  tanto  los  estudios 
euskaros,  por  ese  aislamiento  en  que  viven,  á  gusto  al  parecer  de  sus 
cultivadores  indígenas,  no  avanzan,  ni  ejercen  la  influencia  científica 
que  debieran:  al  venir  ayer  al  mundo  como  lengua  literaria,  nació  con 
tales  mermas  en  su  vocabulario  y  tales  alteraciones  en  sus  sonidos, 
que  vocablos  que  poseyó,  sin  duda,  no  posee,  y  otros  que  constan  en 
inscripciones  ibéricas,  que  la  Edad-Media  utilizó,  como  los  iberos, 
como  los  bereberes  de  hoy,  es  muy  difícil  reconocerlos  en  su  actual 


IBEROS   Y   BEREBERES  367 

forma  vascongada;  para  rehabilitarse  en  su  calidad  de  instrumento  de 
las  ciencias  histórico-filotógicas  necesita  ser  comparada  con  otras  len- 
guas, porque  la  comparación  de  sus  diversos  dialectos  es  insuficiente: 
han  seguido  todos  la  misma  evolución  esencial  y  esto  le  impide  retro- 
ceder á  los  tiempos  en  que  las  diferencias  con  sus  afines,  no  eran  tan 
extraordinarias. 

Yo  estoy  plenamente  convencido  de  la  universalidad  del  vasco  en  la 
península  y  de  su  parentesco  gramatical  y  léxico  con  el  beréber:  éste  no 
será  bastante  conocido  mientras  haya  bereberes  que  resistan  á  comu- 
nicar con  los  europeos;  pero  hay  más  elementos  que  para  el  estudio 
del  vasco,  no  tan  sólo  por  los  trabajos  modernos  de  filólogos  franceses, 
sino  por  el  gran  fondo  que  han  conservado  los  escritos  de  los  musul- 
manes, el  cual  permite  reconocer  el  que  guardan  los  romances. 

Estos  tienen,  sin  género  de  duda,  vocablos,  sonidos,  y  formas  que 
son  resto  de  aquella  lengua  desterrada  por  el  latín:  esos  vocablos 
andan  sueltos  y  desperdigados  por  las  columnas  de  los  léxicos;  mu- 
chos no  tienen  lugar  aún  en  éstos  por  notárseles  de  vulgares  en  dema- 
sía; á  los  sonidos  se  les  tacha  de  árabes;  las  formas  se  procura  identi- 
ficarlas con  las  latinas  y  como  es  verdad  lo  que  dice  Mayer-Lübke  que 
«la  separation  de  ees  elements  étranges  au  román  et  l'histoire  de  leur 
developpement  et  de  leur  rapport  avec  l'element  latin,  bien  loin  d'étre 
achevées,  ne  sont  encoré  a  l'heure  actuelle  qu'á  peine  ebauchées»  (1), 
todas  las  enseñanzas  que  del  conocimiento  de  ese  elemento  extraño 
al  latín,  pudieran  deducirse  y  que  habían  de  tocar  tanto  al  idioma 
como  á  la  historia,  yacen  enterradas,  en  grave  perjuicio  del  idioma  y 
de  la  historia. 

A  desenterrar  parte  de  ese  fondo,  aquél  más  relacionado  con  nues- 
tros orígenes  históricos,  enderezo  estos  artículos:  bien  sé  que,  por  ser  el 
primero,  cuando  no  por  otras  causas,  ha  de  haber  en  mis  afirmaciones 
puntos  no  bien  probados,  otros  que  sean  no  del  todo  verdaderos  ó  del 
todo  falsos,  pero  digo  con  Trombetti:  «Che  cosa  importano  gli  errori 
particolari  quando  si  giunga  á  scoprire  una  verita  genérale  é  molto 
genérale?»  (L'unita  d'origine  del  linguaggio. — Bologna,  1905,  p.  10). 

Qué  hay  en  las  lenguas  neo-latinas  un  fondo  extraño  á  la  lengua 
madre,  muy  fuerte  y  numeroso,  lo  reconocen  los  romanistas:  «Le  vo- 

cabulaire  latin est  relativement  pauvre (el  vocabulario  délos 

romances)  ne  derive  pas  d'une  source  unique»  (Mayer-Lübke.  Intro- 
duction  20):  ese  núcleo  de  voces  ó  formas  nominales  se  distribuye 
entre  las  diversas  lenguas  que  han  acampado  antes  ó  después  del  Impe- 
rio romano  sobre  los  territorios  que  lo  constituyeron  >  si  para  el  francés 
se  echa  mano  del  celta  y  del  germano,  para  el  castellano  es  el  árabe  el 
que  de  más  se  abusa:  es  el  eterno  argumento  después  de  esto,  luego 
por  esto,  justificado  por  la  creencia  de  que  el  latín  aniquiló  los  idiomas 


(l)    Uratnraaire  des  langues  romanes,  trad.  par  E.  Ttabiet,  etc.  Introduction  p.  20. 


368  A.   GIMÉNEZ  SOLER 

que  había  en  los  países  de  su  dominio  y  por  el  supuesto,  ya  universal- 
mente  reconocido  como  falso,  de  la  superior  civilización  de  los  árabes 
sobre  los  cristianos  y  como  consecuencia  de  esta  superioridad  una 
enorme  influencia  de  aquéllos  sobre  éstos. 

En  esa  elevada  cultura  de  los  árabes  ya  nadie  cree:  ni  siquiera  se 
le  llama  árabe,  sino  musulmana,  porque  los  que  la  desarrollaron  fueron 
hombres  de  raza  diferente,  que  aceptaron  la  lengua  del  Alcorán  y 
su  religión;  pero  que  tenían  tradiciones  científicas  de  que  los  árabes 
verdaderos  carecían.  Esas  gentes  continuaron  cultivando  la  ciencia 
antigua  en  una  lengua  nueva,  modificaron  ciertos  aspectos  de  aquélla, 
armonizándola  con  los  principios  religiosos  imperantes;  pero  la  comu- 
nicación espiritual  del  mundo  desaparecido  con  el  mundo  que  la 
irrupción  islámica  creó,  y  con  el  que  en  Bizancio  siguió  agonizante, 
pero  vivo,  no  fué  interrumpida:  filosofía,  medicina,  astronomía,  botáni- 
ca, musulmana  y  griega,  después  del  siglo  VIII,  proceden  de  la  filoso- 
fía, medicina,  astronomía  y  botánica  orientales  anteriores  á  ese 
tiempo:  no  hay  influencias  mutuas,  son  simplemente  dos  ramas  de 
una  misma  cultura  con  medios  de  expresión  propios. 

El  caso  de  Oriente  se  repitió  en  España:  cuantos  escribieron  en 
árabe  fueron  hombres  de  raza  española,  ó  por  lo  menos  no  árabe:  lo 
que  antes  era  lugar  común  de  la  espléndida  civilización  arábigo-espa- 
ñola, se  va  borrando,  y  en  arquitectura,  en  ciencias  filosóficas,  en 
naturales,  en  todo,  se  encuentran  precedentes  en  época  anteislámica, 
demostrándose  también  aquí  esa  continuación  de  un  estado  anterior 
de  cultura,  expresado  con  otra  lengua,  ó  modificado  por  nuevas  creen- 
cias, ó  torcido  por  nuevos  gustos. 

Históricamente  se  reduce  pues  la  influencia  musulmana  á  su  justa 
proporción:  pero  no  así  en  lo  que  toca  al  idioma;  la  huella  que  en 
ésta  dejaron  se  sigue  viendo  mucho  mayor  de  lo  que  fué  realmente,  y 
como  en  francés  ó  italiano  es  celta  cuanto  no  es  latino,  aquí  es  árabe, 
y  como  tales  se  toman  palabras  primitivas  y  latinas  que  no  tienen 
raíz  en  árabe. 

Se  da  como  préstamo  de  esta  lengua  al  castellano  lo  que  es  en 
realidad  préstamo  del  castellano  al  árabe:  y  esto  constituye  el  estor- 
bo más  fuerte  en  todo  intento  de  reconstrucción  de  nuestra  historia 
primitiva;  á  cualquier  lado  á  donde  uno  se  dirija,  encuéntrase  con  un 
vocablo  de  aquella  procedencia  que  le  cierra  el  paso  al  grito  de  «esto 
es  árabe»  y  hay  que  retroceder. 

Y  cómo  ese  grito  es  falso;  cómo  esa  influencia  del  idioma  de  los 
musulmanes  españoles  en  el  de  los  cristianos  fué  tan  débil  como  en 
los  demás  órdenes  de  la  vida:  cómo  las  voces  que  pasan  por  de  aquella 
procedencia  no  tienen  nada  que  ver  con  el  habla  del  Alcorán;  son 
voces  genuinas  españolas,  que  no  tomaron  unos  de  otros,  sino  que 
todos  las  usaban  y  todos  las  comprendían,  necesito  demostrarlo  antes 
de  entrar  en  el  verdadero  estudio  que  me  propongo  hacer,  para  que 


IBEROS    Y  BEREBERES  369 

no  me  estorben  ni  me  atajen  y  tenga  el  camino  desembarazado,  sin 
haberme  de  parar  á  cada  momento  para  demostrar  que  lo  que  se  dice 
árabe  es  un  disfraz  ó  algo  que  se  quiere  hacer  creer  que  viene  de 
aquella  raza. 

* 
*  * 

El  libro  más  moderno  que  yo  conozco,  á  propósito  de  las  palabras 
árabes  que  han  pasado  al  castellano,  es  el  «Glosario  etimológico  de  las 
palabras  españolas  de  origen  oriental»  por  D.  Leopoldo  Eguilaz  y 
Yanguas  (Granada,  1886);  pero  el  de  más  autoridad  es,  de  seguro,  el 
«Glossaire  des  mots  espagnol»  et  portugais  derives  de  l'arabe  par 
R.  Dozy...  et  le  Dr.  W.  H.  Engelmann».  (Seconde  édition.  Leyde  1869). 
En  ambas  obras  se  halla  reunida  toda  la  ciencia  de  los  que  por  inci- 
dente ó  con  ánimo  deliberado,  han  expuesto  la  misma  doctrina  y  pue- 
de afirmarse  que  lo  dicho,  sobre  todo,  por  Dozy,  forma  ya  estado  y  se 
tiene  por  indudable:  ahí  está  pues,  el  fondo  arábigo,  que  me  propongo 
examinar. 

Paso  por  alto  la  «Introduction»  que  hoy  no  firmarían  ni  Dozy  ni 
Engelmann,  y  voy  á  fijarme  en  las  fuentes  árabes  utilizadas.  Era  de 
pensar  que,  tratándose  de  probar  el  origen  árabe  de  palabras  espa- 
ñolas, se  procurase,  ante  todo,  agotar  fuentes  clásicas,  para  no  tomar 
como  importación  árabe  al  castellano,  lo  que  pudiera  ser  importación 
castellana  al  árabe:  que  se  alegarían  raíces  de  sentido  análogo  y  que, 
si  alguna  de  las  voces  españolas  presentaba  tonalidades  de  afinidad  de 
fondo  y  forma  con  otras  italianas  ó  francesas  ó  del  bajo  latín,  se  expli- 
caría por  qué  el  vocablo  semítico  se  extendió  por  esas  regiones  á  donde 
no  llegó  la  influencia  musulmana,  ó  llegó  de  rechazo,  ó  por  inter- 
mediarios. 

Pues  quien  creyese  que  así  habían  procedido  Dozy  y  Eguilaz,  erra- 
ría notablemente:  esa  sería  la  forma  propia  y  adecuada,  y  esa  es  la 
buena  doctrina:  «pour  que  cette  etymologie  fut  admissible,  dice  el 
primero  en  voz  acirate,  il  foudrait  precisement  prouver  par  des  pa- 
ssages  d'auteurs  árabes,  que  le  mot  h  eté  employé  en  ce  sens»;  para  él 
es  prueba  ó  indicio  de  que  redoma  es  voz  árabe,  que  no  la  posean  las 
demás  lenguas  romances,  de  dónde  se  deduce  que  el  ser  una  voz  común 
á  dos  de  esas  lenguas  debilita  la  etimología  semítica. 

Mas  viene  luego  la  aplicación  de  esa  doctrina,  y  para  Dozy  es  autor 
árabe  todo  el  que  ha  escrito  en  esta  lengua;  concede  igual  autoridad 
al  que  nació  en  Granada  que  al  de  Tarudant,  al  de  la  Meca  ó  al  del 
Cairo:  todos  son  autoridades;  salvo  los  Diccionarios  de  Freytag  (que 
desacredita  en  cada  artículo),  y  el  de  Lañe  (que  vio  incompleto)  todo 
lo  demás  son  léxicos  del  árabe  de  Argelia,  en  donde  los  habitantes  no 
han  olvidado  aún  su  idioma  preislámico,  y  que  no  están  escritos  para 
enseñar  á  éstos,  si  no  para  enseñar  á  los  franceses  el  modo  de  hablar 
de  los  cabilas  ó  bereberes:  de  modo  que  si  hoy  se  escribiera  de  orden 


370  A.    GIMÉNEZ  SOLER 

del  gobierno  ó  por  iniciativa  particular  un  léxico  del  habla  del  Rif ,  ese 
léxico  tendría  igual  valor  al  que  tenían  como  fuente  de  etimologías, 
al  tiempo  de  Dozy  componer  su  Glossaire  los  diccionarios  de  Bochtor, 
Berggren,  Marcel  y  Helot. 

En  éstos  la  mira  estuvo  puesta  en  comprender  á  los  cabilas:  ese 
propósito  guió  á  sus  autores  y  no  repararon  en  si  la  palabra  era  beré- 
ber ó  árabe;  vulgar  ó  clásica;  lo  que  un  cabila  pronunciaba,  pasaba  sin 
más  examen  al  libro:  ¿es  bastante  fundamento  para  declarar  que  una 
palabra  castellana  viene  del  árabe,  que  otra  sinónima  y  de  igual  soni- 
do conste  en  el  «Dictionnaire  de  poche  francais-arabe  et  arabe-francais 
á  l'usage  des  militaires,  des  voyageurs  et  des  négociants  en  Afrique?» 
¿no  podría  servir  lo  mismo  para  testificar  que  la  palabra  es  beréber, 
puesto  que  se  ha  recogido  de  labios  de  bereberes?  Marcelin  Beaussier 
lo  dice:  les  trois  provinces  de  l'Algerie,  les  provinces  marocaines,  la 
Tunisie,  ont  chacune  des  mots  qui  leur  sont  propres»  y  que  «la  langue 
parlée  (en  esos  territorios)  contient  soit  en  racines  a  elle  propres,  soit 
en  racines  détournées  de  leur  sens  primitif  en  árabe  litteral,  au  moins  la 
moitié  de  la  totalité  des  mots  qui  la  composent»  (Dictionnaire  pratique- 
arabe-francais.  Alger,  1887,  p.  5-b  y  6-a):  hay,  por  tanto ,  au  moins  la 
misma  posibilidad  de  que  las  tales  palabras  sean  árabes  como  de  que 
sean  extrañas  al  árabe. 

Los  Diccionarios  clásicos  no  merecen  más  crédito:  el  procedimiento 
para  formarlos  ha  sido,  como  en  aquellos  otros  vulgares,  el  de  aluvión: 
en  ellos  han  encontrado  puesto  cuantas  palabras  aparecen  en  libros 
escritos  en  aquella  lengua,  sin  reparar  en  la  autoridad  del  escritor  que 
las  emplea,  ni  en  el  tiempo  y  lugar  en  que  la  palabra  es  empleada:  en 
esos  léxicos  se  acoge  todo  y  á  todo  se  concede  igual  valor:  y  aunque 
esto  de  consignar  todas  las  voces  que  aparecen  en  libros  árabes  es  de 
aplaudir,  el  procedimiento  sí  que  es  digno  de  censura:  las  voces  están 
agrupadas  bajo  una  raíz  compuesta  de  tres  letras  y  tedas  las  palabras 
que  suenan  en  el  orden  de  estas  letras,  cualquiera  que  sea  su  signifi- 
cado, aunque  se  aparte  radicalmente  del  de  la  voz  originaria,  allá  está 
debajo  de  la  raíz,  como  si  la  derivación  fuese  un  fenómeno  puramente 
material  y  externo  y  no  ligara  á  las  raíces  y  á  los  vocablos,  que  de 
ellas  nacen,  un  vínculo  íntimo  de  significación;  y  porque  alberca  sue- 
na como  buraca,  han  puesto  alberca  en  baraca,  que  significa  bendecir 
y  alcázar  en  j^a£  cadsara,  que  quiere  decir  menguar;  á  ¿i.»,  de  donde 
dicen  deriva  la  voz  alcolla  se  le  asignan  como  acepciones:  Cruche  en 
terre:  sommet  de  la  tote.  —  Cime  d'une  montagne.  —  Bouton  (á  la 
poignée  d'une  sabré)  y  de  una  raíz,  beréber  seguramente,  pero  que 
también  pasa  por  árabe,  y  realmente  se  ha  naturalizado  en  esta  len- 
gua, v  barra  se  dice  que  significa  todo  esto  en  sí  y  en  sus  derivados: 
«etre  bon,  juste,  pieux  envers  Dieu  et  ses  parents.  Etre  veridique. 
Etre  vraie.  Justifier  qn.  Etre  bienfaisant  envers  qn.  Voyager  par  terre. 


IBEROS  Y  BEREBERES  371 

Surpasser,  vaincre,  qn.  Se  justifier,  etre  justiflé.  Devenir  juste,  pieux. 
Se  faire  reciprocament  du  bien.  Innocence,  bonne  foi,  bienfaisance, 
pieté  filíale,  oeuvre  pie.  Rat.  froment,  ble.  Terre  ferme,  continent.  Par 
terre  et  par  mer.  Justification,  juste,  pieux,  innocent.  Dehors.  Obeis- 
sance.  Sauvage  (animal),  non  greffé  (arbre),  continental-Desert  Exte- 
rieur,  de  dehors,  étranger.  Fausse  monnaie,  premiers  fruits  de  l'arbre. 
Meilleur,  plus  pieux;  plus  juste.  Piété  filíale.  Bienfaisance.  Victorieux, 
(cheval)  Bonne,  pie  (osuvre). 

Semejante  contrasentido  es  inconcebible  y  se  ve  con  claridad  de 
medio  día  que  ahí  se  han  aglomerado  palabra  «  de  diversa  proceden- 
cia, al  modo  que  nuestro  canto  y  canto,  porque  no  hay  manera  de 
sacar  de  una  raíz  que  significa  ser  bueno,  viajar  por  tierra,  ó  de 
animal  salvaje,  piedad.  Arabistas  de  nota  han  pretendido,  no  espur- 
gar los  Diccionarios,  pero  sí  justificar  las  derivaciones  y  el  «Arabic- 
English  Lexicón»  de  Lañe  está  hecho  de  esa  manera;  pero  á  juicio  de 
otro  arabista,  Mr.  León  Gautier  (Artículo  en  el  Homenaje  á  D.  Fran- 
cisco Codera,  Zaragoza,  1904),  en  la  obra  de  Lañe  se  halla,  en  realidad, 
«une  ébauche  de  la  vraie  niéthode»  y  sus  explicaciones  son  «peu 
satisfaissantes». 

Este  gravísimo  defecto  de  los  Diccionarios  árabes  los  hace  insufi- 
cientes para  traducir  y  los  declara  inútiles  para  toda  labor  de  filología 
comparada:  ¿cuál  de  las  dos  acepciones  de     ,  barra,  es  la  clásica,  la  de 

ser  bueno  ó  la  de  tierra?  En  este  caso,  la  duda  nc  cabe  por  ser  evidente 
que  la  primera;  pero  en  casos  menos  patentes,  la  duda  subsiste  y  sobre 
lo  que  no  es  firme  ni  seguro  no  puede  fundarse  nada. 

Y  proviene  de  no  haber  seleccionado  las  voces  antes  de  admitir- 
las y  de  no  haber  prescindido  de  autores  notoriamente  sospechosos: 
Ben  Batuta,  por  ejemplo,  no  debe  nunca  ser  citado  como  autoridad  en 
filología  árabe:  quién  no  tuvo  escrúpulo  en  servirse  de  la  voz  *¿  a.  gue- 
rra, cuántas  menos  espúreas  emplearía!  Igual  sucede  con  Ben  Chobair: 
á  un  beréber  y  á  Un  andaluz  había  de  parecerles  bueno  su  modo  pecu- 
liar de  llamar  las  cosas. 

Estos  autores  son,  sin  embargo,  la  mayor  fuente  de  textos  confirma- 
torios del  origen  árabe  de  muchos  vocablos  españoles;  y  véase  su  auto- 
ridad, por  ella  podríamos  declarar  árabe  la  palaba  guerra,  ¡si  casi 
sirven  más  para  declarar  una  voz  extraña  al  árabe!  Nada  digo  cuando 
se  invoca  como  prueba  el  dicho  de  un  viajero  antiguo  ó  moderno:  el 
Edrisi  no  llama  á  las  cosas  por  el  nombre  clásico,  sino  por  el  que  tenían 
en  el  lugar  en  donde  las  vio,  y  cuando  el  objeto  es  muy  conocido  lo 
llama  en  su  lengua  de  él  y  pone  al  lado  el  nombre  local.  Mármol,  vale 
en  cuanto  á  la  lengua  de  Marruecos,  mas  no  en  cuanto  á  lo  árabe  neto, 
y  sobre  todo  una  cosa  es  que  los  musulmanes  españoles  ó  africanos, 
cuya  lengua  oficial  era  la  del  Alcorán,  se  sirvieran  de  la  albarda  y  la 
llamasen  albarda,  y  otra  que  albarda,   nombre  y  cosa,  sean  de  origen 


372  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

árabe.  Se  dice:  tal  palabra  es  de  origen  griego,  pero  los  musulmanes 
la  introdujeron  en  España;  y  ¿quién  lo  fía?  ¿por  qué  la  importación 
no  pudo  ser  directa?  Si  alcántara  es  nuestra  palabra  (kintra)  cintra, 
cintura,  (en  el  Voc.  del  P.  Belot  lleva  signo  de  extranjería)  ¿por  qué 
alcántara  lo  aprendimos  de  los  árabes?  ¿por  qué  algarada  no  pudieron 
aprenderlo  ellos  de  nosotros,  si  en  (al)g(a)r(a)d(a)  entran  las  mismas 
radicales  que  en  cr(i)d(ar)  y  estas  radicales  no  significan  en  árabe  lo 
que  en  castellano?  ¿por  qué  algarada  ha  de  venir  de  >y>.  que  vale  des  • 
cortezar  un  árbol? 

Habría  que  probar  eso  señalando  en  las  palabras  caracteres  de 
arabización  suficientes  á  probar  su  tránsito  por  esta  lengua,  como  los 
tienen  almadraba  y  almogávares,  que  proceden  de  raíces  no  árabes; 
no  probándolo,  con  igual  derecho,  ó  más,  puede  afirmarse  el  préstamo 
ó  dádiva  como  hecho  por  otros  cristianos. 

Esos  caracteres  de  arabización  faltan  ó  se  reducen  á  la  sílaba  al  en 
la  mayoría  de  los  casos:  en  algunos,  que  se  tienen  como  indudables, 
se  violan  las  reglas  de  este  idioma  en  formación  de  palabras,  y  nadie 
diría,  por  las  raíces  árabes  de  donde  han  salido  las  voces  castellanas 
de  este  origen,  que  sea  una  lengua  trilítera  y  trisílaba  en  su  esencia 
la  lengua  de  Mahoma:  es  verdad  que  hay  muchas,  muchísimas,  raíces 
bilíteras;  pero  hago  notar  la  circunstancia  de  que  la  mayor  parte  de 
las  voces  contenidas  en  los  Glosarios  de  Dozy  y  de  Eguilaz  son  bilíte- 
ras  realmente  ó  tienen  una  radical  sin  sonido  aparente,  como  ¿  ,  una 
gutural  de  sonido  especial,  un  ,.,  h  suavemente  aspirada;  ó  es  la  últi- 
ma radical  una  letra  de  las  que  emplean  como  afijos  idiomas  extraños. 

Por  esto  abundan  en  aquellos  glosarios  artículos  que,  al  leerlos, 
hacen  fuerza;  completamente  desprovistos  de  fundamento,  si  se  estu- 
dian: aljaba,  pg.  aljava  (carquois)  de  ¿~^*4-^  (al.-dja-'ba)  pháretra, 
Obsérvese,  la  voz  de  hecho  resulta  bilítera:  se  acude  á  lo  clásico,  y  la 
raíz  >-^»^  significa  renverser,  j'eter  qn.  á  terre.  Fabriquer  des  car- 
quois. Gíbeme,  carquois».  Naturalmente,  si  aljaba  se  dice  aljaba  en 
árabe,  la  voz  parece  debe  de  ser  de  esta  lengua,  pues  no  es  castellana 
ni  latina;  pero  si  no  hay  en  árabe  raíz  cuyo  significado  convenga  á 
lo  que  es  la  aljaba,  resulta  tan  extranjera  para  los  árabes  como  para 
los  españoles.  Artículos  como  ese  abundan  y  rara  vez  en  comprobación 
de  la  etimología  dicen  ni  Dozy  ni  Eguilaz:  del  nombre  tal  derivado  de 
tal  raíz  que  significa  tal  cosa,  contentándose  con  decir  que  la  misma 
palabra  consta  en  tal  léxico,  que  suele  ser  Bochtor  ó  el  Vocabulario  de 
R.  Martín  (del  habla  vulgar)  ó  el  del  P.  Alcalá. 

De  la  raíz  prescinden  siempre:  de  una  misma  deriva  Dozy  en  su 
Suppl.  ¿üL*j  cheval  de  selle  y  J-^j\  ciseau  de  graveur;  eso  es  ó  falta  de 
buen  sentido  ó  abuso  de  la  ignorancia  de  los  demás:  ¿es  posible  que: 
alboaire  «terme  d'architecture...  Labor  que  antiguamente  se  hacía  en 
las  capillas  ó  bóvedas,  adornándolas  con  azulejos»  sea  certainement 


IBEROS  Y   BEREBERES  373 

l'arabe  j-^-  albohair  ou  albohaire,  diminutif  de  ys^r^  (al-bahr)  y 
albohera,  albofera  (lac)  sea  también  '¿^^s.  alboheira,  qui  est  le  di- 
minutif de  bahr,  mer?  ¿Por  qué  calló  el  significado  de  bahr  en  alboaire 
y  lo  consignó  en  albohera?  Porque  viene  bien  para  la  segunda  y  no  se 
ve  la  relación  entre  mar  y  la  labor  de  azulejos  que  adorna  las  capillas 
ó  bóvedas,  y  no  quiso  decir  que  la  voz  se  usaba  también  en  Palermo, 
porque  la  pone  el  Edrisi  con  referencia  á  esta  ciudad,  ni  declarar 
honradamente  que  no  se  ve  la  relación  entre  la  palabra  y  la  cosa  á  que 
se  aplica,  con  lo  cual  la  dificultad  estaba  resuelta;  ha  de  ser  todo  árabe: 
nada  más  arbitrario  que  la  derivación  de  algazara:  tienen  la  palabra 
cuatro  lenguas  neolatinas  en  sentido  las  cuatro  de  rogocijo,  demostrado 
con  ruido  por  una  muchedumbre:  «on  chercherait  en  vain,  dice  Dozy, 
(esa  voz)  dans  les  lexiques  et  chez  les  auteurs  árabes»  y  sin  embargo 
empéñase  en  traerla  del  árabe,  haciendo  que  castellanos  é  italianos, 
portugueses  y  catalanes  hayan  tomado  de  los  árabes  lo  que  los  árabes 
no  tienen! 

El  caso  no  es  único;  otro  es  carraca  ó  caraca:  no  hay  raíz  en  árabe 
de  donde  pueda  derivarse:  no  tiene  padres  conocidos  en  su  patria:  nada 
importa  que  haya  cárabos:  Dozy  cree  «que  les  europeens  ont  emprun- 
té  ce  mot  aux  árabes  de  raeme  que  caracora»  la  palabra  es  árabe:  la 
creencia  de  Dozy  sería  fundadísima  si  Arabia  tuviera  magníficos 
puertos,  caudalosos  y  mansos  ríos  que  la  fertilizasen,  aptos  para 
la  navegación,  anchurosos  y  tranquilos  lagos  en  donde  esos  ríos  entra- 
sen para  salir  luego  en  dirección  á  los  mares  que  circundan  la  penínsu- 
la y  gracias  á  esto  hubieran  sido  los  árabes  pueblo  eminentemente  mer- 
cantil y  marítimo,  que  inventó  géneros  de  naves  nunca  soñados  por 
fenicios  ni  griegos;  que  losgenoveses  y  venecianos  aceptaron  apenas  co- 
nocieron, arrinconando  los  groseros  armatostes  de  que  antes  se  servían, 
decretando  que  no  se  usaren  jamás  los  nombres  propios  de  su  país  y  que 
hasta  en  la  pesca  se  adoptaran  los  instrumentos  árabes  con  los  nom- 
bres que  sus  inventores  les  habían  dado:  esto  justificaría  que  los  cris- 
tianos usaran  las  caracas  y  las  tafureas,  las  mosatas  y  las  taridas;  las 
almadrabas  y  las  almarregas,  los  xabeques  y  las  xabegas:  las  maro- 
mas y  las  gúmenas,  \  que  se  crearan  las  atarazanas. 

Mas  pensando  en  la  verdad,  en  que  la  Arabia  es  un  país  sin  casi 
costas  habitadas;  sin  puertos,  sin  ríos  ni  lagos,  árido  y  desierto,  no  hay 
posibilidad  de  comprender  cómo  pudieron  tener  marina  tan  floreciente, 
que  impusiera  tipos  marítimos  ni  chismes  de  navegación  ó  de  pesca  á 
pueblos  tan  adelantados  en  ese  ramo  como  los  del  Mediterráneo,  por- 
que, como  dice  bien  Gabelentz  (citado  por  Trombetti),  (p.  12)  «chi 
nella  comparazione  (de  idiomas)  non  voglia  sprecare  tempo  ed  energia 
deve  procederé  con  discernimento  valendosi  degli  indici  che  possono 
fornirgli  altreche  il  tipo  genérale  lingüístico  la  geografía,  l'anthropo- 
logía,  l'etnografia  e  la  storia  e  la  tradizione:*  á  mí  paréceme  sensata 


374  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

la  observación,  y  por  parecérmelo,  creo  todas  esas  palabras  mediterrá- 
neas desde  un  principio  y  aceptadas  por  los  árabes  porque,  sobre  no 
tener  raíces  en  el  idioma  de  éstos,  la  geografía,  la  historia  y  la  tradi- 
ción dan  por  bueno  mi  parecer. 

El  préstamo  de  palabras  entre  idiomas  no  está  sujeto  á  reglas;  pero 
no  es  tan  arbitrario  que  no  quepa  explicación  del  mismo:  se  adoptan 
vocablos  extranjeros  para  cosas  extranjeras:  se  traducen  si  se  entien- 
den; se  modifican  siempre  conforme  á  la  eufonía  de  la  lengua  que  los 
adopta,  y  cuando  se  pone  nombre  á  cosas  nuevas,  ese  nombre  es  siem- 
pre significativo  en  la  lengua  de  los  hombres  que  por  primera  vez 
llaman  así  la  cosa;  y  cuando  un  vocablo  carece  de  significado  no 
pertenece  al  fondo  primitivo:  así,  si  hacer  hilo  se  dice  hilar;  de  filumy 
hilar,  vive  en  el  castellano  desde  su  origen;  pero  si  rueca  no  tiene  re- 
lación fónica  con  aquel  verbo,  rueca  ó  es  importado  ó  es  anterior  á  la 
entrada  del  latín  en  España;  el  árabe  presenta  de  esto  ejemplos:  bau- 
tizar es  palabra  que  no  aceptaron  del  griego;  la  buscaron  en  su  idio- 
ma y  de  v__r~i*¿,  meter  en  el  agua  dijeron  ^~k¿l\  almoyataz,  bautizado: 
mas  la  idea  de  cristiano  ya  no  era  tan  fácil  expresarla,  y  aceptó  la 
voz  nazareno,  con  todo  de  tener  la  raíz  j*c¿  nazara  para  ellos  un  sig- 
nificado favorable:  ayudar,  asistir,  vencer;  hay  pues,  constante  adap- 
tación entre  el  sentido  de  la  raíz  y  el  de  los  derivados;  náhara  yso, 
quiere  decir,  lancer,  faire  faillir  le  sang  avec  bruit  (veine,  artere):  se 
explica  por  tanto  la  voz  noria;  ¿y*¡s»-,  fortificar,  y  á  las  villas  muradas 
las  llamaron  lzn\  >U>,  gobernar,  al  gobernador  alcaide;  y  así  en  otros 
casos;  se  comprende  asimismo  que  alcaide  pasase  al  castellano;  al- 
cahuete mismo  se  comprende  que  haya  desterrado  la  voz  indígena  por 
la  reglamentación  á  que  esa  plaga  social  se  sujeta;  pero  no  hay  modo  de 
comprender  porqué  hubo  de  aceptar  el  pueblo  español  voces  como  giba 
y  chulo  y  taba,  dejando  las  que  ya  tuviera  para  expresar  estas  ideas. 

Aun  si  el  pueblo  invasor  hubiera  tenido- palabras  para  todas  las 
ideas  hubiera  podido  infiltrarlas  en  el  habla  vulgar  la  influencia  del 
Estado,  única  que  se  dejó  sentir  sobre  España  mientras  dominaron 
los  musulmanes;  pero  su  lengua  no  tenía  palabras  para  expresar  lo 
que  los  árabes  no  conocían,  y  así  no  pueden  proceder  de  su  idioma  los 
nombres  de  plantas  desconocidas  en  Arabia,  ni  los  nombres  de  astrono- 
mía, ni  los  nombres  de  remedios,  ni  los  términos  de  marina:  su  influen- 
cia en  el  idioma  se  reduce  á  muy  pocas  palabras,  impuestas  desde  el  go- 
bierno: por  eso  las  voces  más  puras  árabes  son  traducción  de  otras 
preexistentes,  porque  de  seguro  que  había  en  ibero  y  en  latín  vocablo 
para  decir  acémila  y  alcaide  y  arráez:  este  último  es  equivalente  á  la 
latina  capitán,  á  la  más  vulgar  caudillo;  acémila  es  bagaje,  y  así  podría 
ir  citando  voces  más  antiguas  que  las  de  los  vencedores  de  D.  Rodrigo, 
y,  aunque  no  se  citen  ni  se  conozcan,  no  por  eso  puede  negarse  que 
existieron,  pues  las  cosas  que  significan  existían,  y,  por  tanto,  tenían 
nombre. 


IBEROS  Y   BEREBERES  375 

Una  de  las  palabras  más  características  entre  las  de  supuesto  ori- 
gen arábigo  es  atalaya  pues  bien,  atalaya  no  tiene  tal  origen.  Plinio 
señala  una  clase  de  oro  que  llama  ¿«/-utacium  que  traduce  somero  (in 
summo)  en  oposición  al  profundo,  y  como  ese  vocablo  no  es  latino,  ahí 
están  las  letras  radicales  de  atalaya  significando  in  summo,  en  alto, 
seiscientos  años  antes  de  nacer  Mahoma;  por  eso,  por  ser  palabra  no 
árabe  y  haberla  tomado  esta  lengua,  aunque  no  en  su  forma  sino  en 
su  significado,  va  rodando  la  acepción  de  in  summo  de  raíz  á  raíz  y  á 
estas  horas  no  se  sabe  cuál  es  la  genuina,  ni  si  la  forma  castellana 
procede  de  un  singular  ó  de  un  plural,  porque  la  sílaba  ya  estorba 
toda  afirmación. 

Adarbe  habrá  dado  mucho  qué  pensar  á  los  etimologistas  que  quie- 
ren traerlo  del  árabe;  hay  en  esta  lengua  una  raíz  dar,  A>,  que  signi- 
fica rodear,  ceñir:  ¿qué  otra  podía  convenir  mejor  al  adarbe?  pero 
como  el  idioma  á  que  dar  pertenece,  no  admite  formación  de  pala- 
bras por  un  afijo  y  una  raíz,  el  afijo  be  les  hiz3  arrinconar  la  raíz  dar. 

Fiado  Muller  en  una  mala  definición  de  adarve,  lo  derivó  de  Iíj.JJl 
adaura,  almena,  diciendo  que  de  almena  vino  á  significar  el  camino 
que  hay  sobre  el  muro,  detrás  de  las  almenas:  pero  adarve  no  es  el 
camino,  sino  el  muro;  todos  los  textos  lo  confirman.  En  el  del  poema  de 
Alejandro  que  citan  Dozy  y  Eguilaz 

Que  ya  querían  los  do  fuera  al  adarbe  entrar 
Más  bien  gelo  sabían  los  de  dentro  vedar. 

tiene  razón  Dozy  contra  Eguilaz,  significa  muro;  y  en  estos  otros  que 
trae  el  segundo  en  corroboración  de  que  adarve  es  lo  alto  de  la  muralla 

A  tal  anda  Don  García  =  Por  un  adarve  adelante 

significa  también  muro,  pues  el  que  anda  por  una  pared  anda  necesa- 
riamente por  arriba,  no  por  lo  bajo  ni  por  lo  vertical:  la  incertidumbre 
de  la  etimología  demuestra  que  la  palabra  no  es  árabe  ó  que  ha  sufri- 
do tales  cambios  que  no  es  fácil  reconocer  su  prístina  forma. 

Adar-be  y  adar-ga  suenan  lo  mismo,  excepto  en  los  afijos  res- 
pectivos, los  cuales  son  bien  arcaicos  en  castellano,  en  beréber  y  en 
vasco;  es  posible  que  no  haya  entre  aquellas  radicales  más  relación 
que  la  de  sonido;  pero  concuerdan  en  el  significado:  adarbe  es  lo  que 
protege  un  niícleo  de  domicilios:  adarga  lo  que  protege  un  individuo; 
también  del  origen  de  adarga  se  duda;  ¿es  árabe?  ¿es  europeo? 

Adar-ga,  dice  Cejador  (Diccionario  del  Quijote),  no  es  árabe  sino 
vascuence:  de  adar,  rama  y  el  afijo  ga:  esta  es  la  verdadera  etimolo- 
gía; pero,  si  desde  el  punto  de  vista  meramente  etimológico  eso  basta, 
la  etimología  exige  aclaraciones,  pues  las  adargas  nunca  han  sido  de 
ramas. 

En  el  portugués  azerbe  «palizada,  paravento  feito  de  ramos  para 
emparar  as  eiras:  azerbada,  palissada,  reparo  feito  de  ramas,  troncos 


376  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

e  paos,  estacada»  se  muestra  la  relación  entre  adar-rama  y  adarbe 
cosa  de  ramas,  pared  de  ramas  entrecruzadas  que  protege  ó  guarda: 
del  significado  recto  pasó  al  traslaticio  de  protección  y  éste  dio  naci- 
miento á  la  voz  adarga,  defensa. 

Si  adar  es  rama  en  vascuence,  az'el  es  rama  en  beréber,  y  si  de 
adar  han  podido  salir  atharbe  y  atarte,  (albergue,  asilo)  y  adarve  y 
adarga,  itzal  (protección),  ltzalle  (lugar  sombrío),  Itzaldu  (ocultarse), 
parecen  derivados  del  beréber,  mejor  que  del  vasco,  y  pertenecen  á 
esta  lengua;  africanas  son  en  cambio  ezzerb  y  tezzerb,  vallado;  y  ezzar', 
habiter,  loger,  demeurer,  asseoir  un  camp  pour  une  longue  durée. 

La  derivación  desde  rama  á  protección,  cercado,  casa,  es  natura- 
lísima;  ¿qué  importa  que  los  Diccionarios  árabes  clásicos  den  <—>))  zerb 
con  derivados  análogos  en  sentido  á  los  de  adarbe,  si  la  palabra  ma- 
triz no  existe  en  aquella  lengua?  Vuelvo  á  insistir  en  que  no  es  razón 
suficiente  de  la  procedencia  árabe  de  un  vocablo  el  que  se  halle  á  la 
vez  en  léxicos  de  este  idioma  y  en  el  vocabulario  de  los  romances  ó  de 
alguno  de  ellos;  tanto  pudieron  aprender  términos  españoles  los  unos 
como  arábigos  los  otros,  y  en  el  momento  en  que  se  halla  una  palabra 
en  vascuence,  que  si  algo  tiene  de  arábigo  es  por  mediación  de  Casti- 
lla, y  se  halla  en  beréber  también,  la  presunción  es  vehemente;  pero 
en  el  caso  de  adarbe  no  hay  mera  presunción,  sino  seguridad  completa. 

Presunción  muy  fundada  de  origen  no  arábigo  existe  en  las  voces: 
alcaller,  celui  qui  fait  des  cruches;  alcarraza,  cruche;  alcolla,  grand 
cruche,  palabras  tan  unidas  entre  sí  por  el  significado  y  por  el  sonido, 
y  el  significado  á  la  francesa  cru-che,  que  hasta  en  el  afijo  tiene  seme- 
janza; todas  las  autoridades  que  cita  Dozy  son  bereberes,  y  tan  desco- 
nocidas en  árabe  clásico  son  aquellas  voces  que  ni  Mr.  Quatremere 
ni  el  Barón  de  Slane  supieron  traducirlas;  alcor,  que  viene  tras  de  alco- 
lla, es  también  muy  presumible  que  sea  el  latino  collis  ó  el  ibero  cala. 

Alarde.  Nadie  negará  que  tanto  monta  «venir  con  alaracas»  como 
«hacer  alardes»;  las  dos  frases  indican  lo  mismo:  manifestaciones  de 
poder  ó  fuerza;  alarde  y  alaracas  expresan  fuerza  ó  poder;  si  alar-de  y 
alaraca  significan  lo  mismo  ó  cosa  tan  parecida  como  bravo  y  bravu- 
cón, y  son  de  la  misma  raíz,  ya  está  dicho  que  no  son  ninguna  de  las 
dos  de  origen  árabe,  ó  no  lo  es  por  lo  menos  una  de  ellas;  esta  lengua 
no  consiente  formaciones  de  esa  índole. 

¿pjz,  de  donde  alarde  es  modelo  de  verbos  con  significados  diver- 
sos y  desde  suceder  va  corriendo  á  pasar  revista  y  ¿sy*-  de  don- 
de alharaca  no  quiere  decir  sino  movimiento;  aal  en  vasco  sig- 
nifica poder]  ahalara  lo  que  puede  un  hombre;  la  aspiración  la 
conserva  el  beréber  más  fuerte  en  tar'ait  (tagait),  fuerza,  poder  y 
la  para  nosotros  famosa  harca,  jarea,  según  la  pronunciación  más 
ó  menos  suave,  no  es  sino  una  forma  de  alharaca,  manifestación  de 
fuerza;  cuando  los  rífenos  reúnen  la  harca,  reúnen  sus  fuerzas;  la  re- 
lación entre  alarde  y  harca  es  evidentísima;  si  se  añade  que  alar  es 


IBEROS   Y   BEREBEKES  377 

nombre  toponomástico,  que  á  nadie  le  ha  ocurrido  traer  del  árabe,  la 
demostración  de  que  alarde  y  alharacas  son  anteriores  á  711  se 
completa. 

Arancel  y  tarifa.  Para  buscar  al  primer  vocablo  una  etimología, 
ha  debido  suponer  Dozy  la  desaparición  de  una  letra  al  principio, 
una  m,  que  no  se  pierde  nunca,  y  que  la  l  final  está  por  otra  m,  fenó- 
meno que  se  da  muy  raramente;  además  que  viene  la  palabra 
castellana  de  una  forma  plural,  p**Ajs»  marasim;  si  arancel  se  pronun- 
ciase maracen,  la  etimología  sería  pasadera  ó  buena  del  todo;  pero 
¿quién  comparando  las  dos  voces  creerá  que  son  la  misma?  No,  la  ver- 
dad es  que  arancel  es  palabra  más  antigua  en  España  que  el  árabe;  y 
los  que  usaron  esta  lengua,  no  queriendo  decir  arancel,  decreto,  orde- 
nanza, en  lengua  extraña,  dijeron  marsun,  f_^o^3,  traduciendo. 

Eguilaz,  menos  arbitrario,  inventó  una  etimología  llena  también 
de  metátesis,  cambios  y  alteraciones  y  que  no  es  sino  una  manera  de- 
fectuosa de  pronunciar  la  voz  en  cuestión,  porque  la  raíz  de  donde  la 
derivan  nada  tiene  que  ver  con  los  precios  de  las  cosas. 

ys^i  gaara  (también  bilítera)  signiñca  allumer,  et  attiser  (le  feu, 
la  discorde).  «Causser  a  qn.  un  douleur  cuisant.  Donner  a  qu.  le  mo- 
yen-de  mal  faire»,  y  la  2.a  forma,  que  según  rezan  todas  las  gramáti- 
cas tiene  el  significado  de  la  primera,  pero  intensivo  ó  causativo, 
fijar,  regular  el  precio;  la  5.a  y  la  10.a  vuelven  al  de  la  primera;  los 
derivados  nominales  tienen  variedad  extraordinaria  de  acepciones: 
tasa,  tarifa,  locura,  principio  de  alguna  cosa,  tos,  color  negruzco, 
fuego,  llama,  calor,  hambre,  caballo  que  corre  con  los  pies  separados, 
perro  rabioso,  etc. 

Una  etimología  árabe  segura  y  cierta  no  se  conoce,  y  no  habiendo 
en  árabe  raíz  adecuada  en  significación  y  en  sonido  que  exprese  lo 
que  arancel,  la  palabra  ésta  no  puede  tener  aquel  origen,  aunque  no 
sea  latina,  por  no  ser  de  necesidad  que  sea  árabe  lo  que  no  procede 
del  latín. 

Arancel  conserva  hoy  en  Aragón  el  significado  amplio  de  ley:  leer- 
le á  uno  el  arancel  es  decirle  cuáles  son  sus  deberes  y  sus  obligaciones; 
en  sentido  más  estricto,  es  la  ley  que  fija  ciertos  pagos:  voces  casi  ho- 
mófonas  tiene  el  vascuence  que  significan  obligar,  compeler,  sen- 
tenciar, publicar,  manifestar  (muy  posiblemente  estas  últimas  de 
argi  =  luz)  y  cantero  marmoraii,  tal  vez  de  arri  -\-egin  =  hacer  pie- 
dras, pero  muy  posiblemente  de  ari-\-egin  hacer  escritura,  pues  ara, 
arou,  en  beréber  significa  escribir;  (comp.  nuestro  vocablo  raya)  y 
eratsi  en  vascuence  hablar,  escribir,  formas  de  publicar;  y  regla,  nor- 
ma, ley,  es  arau;  el  afijo  ntza  es  demasiado  conocido  en  vasco  para 
que  necesite  pruebas  de  sangre,  y  la  l  final  no  es  tan  extraña  en  pala- 
bras españolas  que  su  existencia  necesite  justificación. 

Tarifa:  si  fuese  privativo  del  castellano,  tendría  defensa  la  etimo- 
logía árabe;  siendo  propia  de  aquél  y  del  francés,  del  italiano  y  del 

1910.— 27 


378  A.    GIMÉNEZ   SOLER 

portugués,  y  de  uso  tan  corriente,  es  muy  difícil  sea  de  ese  origen;  si 
bien  se  mira,  le  conviene  más  la  significación  de  norma  como  á  los 
aranceles  que  la  de  promulgación  que  tendría  de  venir  de  aá^-sú";  es 
coincidencia  notable  que  puede  aplicarse  lo  mismo  á  éste  que  á  otros 
casos;  los  bereberes  ponen  su  artículo  ó  partícula  demostrativa  á  todos 
nombres;  pues  el  nombre  de  acción  de  la  2.a  forma  de  los  verbos  ára- 
bes ó  las  formas  5.a  y  6  a  que  prefijan  aquella  sílaba,  han  dado  el  ma- 
yor número  de  derivados;  las  demás  no  han  dejado  huellas;  y  pongo 
por  caso  tarquín;  según  reza  una  etimología  viene  de  ^^  infinitivo 
de  la  2.a  forma  del  verbo  ^S.  recama,  amontonar  lodo;  Dozy  no  trae 
esta  voz;  Eguilaz  sí;  rechaza  ¿¿¿i^m  zarquin  de  Marina  y  es  para  él  un 
derivado  de  -.y»  tarh  «stercus».  Esto  trae  más  cara  que  la  1.a,  porque 
es  muy  cuesta  arriba  que  tarquín  sea  su  infinitivo  de  una  forma  fac- 
titiva; ¡si  tarquín  es  lo  más  pasivo  que  puede  imaginarse!  Eacama  ^ 
quiere  decir:  escribir,  bordar,  jardín,  inscripción,  pluma  de  escribir, 
escritura;  ideas  todas  análogas:  tirgin  en  beréber  es  carbón;  la  propia 
raíz  racama  podría  ser  un  emprunt  del  árabe  á  lenguas  extranjeras,  el 
beréber  por  ejemplo:  por  de  pronto  carbún,  tirgiv,  por  el  color  se  rela- 
ciona con  el  tarquín  y  con  la  tinta,  y  para  decir  carbón  dicen  los  ára- 
bes (O-*9  fahm,  y  tinta  j-*¿*.  habrá  y  escribir  ^_^.X^=>  catab,  y  para  todo 
y  lodazal  tienen  otras  palabras  que  no  suenan  como  tarquín. 

Y  á  propósito  del  tarquín:  cuando  leí  en  Dozy  (y  más  tarde  en 
Eguilaz)  que  alguarismo  es  árabe  y  que  como  dice  «avec  raison» 
Mr.  Defremery  «II  est  bien  connu  grace  aux  recherches  de  MM.  Rei- 
naud  (Mem.  sur  l'Inde.  p.  303  et  suiv.)  Michel  Charles  (Comptes  ren- 
dues  de  l'Acad.  des  sciences  t.  XLVIII,  seance  du  6  juin  1859)  et 
Woepcke  (Sur  l'introd.  de  Tartme.  indienne  en  occident  p.  16  et  suiv.) 
que  le  mot  alguarismo  et  sa  forme  francaise  algorisme  viennent  de 
^jAijSjj?*  (alkhwarezmi)  surnom  du  fameux  algebriste  Abon  Dja'far 
Mohammed  ibu-Muza,  par  les  traducteurs  duquel  le  methode  ducalcul 
en  question  penetra  en  Europe  au  XII  siécle  et  qui  est  designé  dans 
les  man.  par  les  ñoras  de  M<  hammedfilius  Moisis  Alchorismi  ou  Giafar 
alkoresmi  ou  siraplement  alchoresmi»  puse  al  margen:  ¿y  no  sería  me- 
jor de  al-arizmo,  aluarismo,  con  perdón  de  los  cinco  sabios  SS.  Rei- 
naud  y  Charles  y  Wopcke  y  Defremery  y  Dozy?  porque  el  apodo 
alhuarizmi  no  es  ya  voz  árabe:  no  tiene  esta  lengua  palabras  tan  kilo- 
métricas y  quiere  decir  el  aritmético,  el  de  los  números,  el  de  los  ariz- 
mos;  de  modo  que  es  el  surnom  el  derivado  de  alguarismo  y  no 
al  revés. 

Y  ahora  viene  el  apropósito  de  tarquín,  las  cifras  indias  se  llaman 
en  árabe  ^J^~^\  ¿*j  ricmo  alhindi;  quien  no  ve  ahí  arizmo  indios?  y 
qué  se  ha  hecho  del  famoso  Muza  el  Khowarezmi? 

Si  la  raíz  cafaza,  ^¿.V,  significa  saltar,  cafiz,  cahíz,  su  derivado,  di- 
fícilmente puede  significar  medida  ó   ser  árabe:  caso  de  derivación 


1BEIC0S   Y   BEREBERES  379 

tan  estupendo  no  hay  ingenio  que  lo  explique;  y  es  que  cahiz,  cafiz, 
es  voz  de  origen  latino;  en  todas  las  lenguas  romances  uua  f  pue- 
de haber  substituido  á  una  b  cafiz  por  cab-is,  análogo  á  cap  azo,  á  ga- 
beta,  á  gabarra,  á  gibeire,  giba,  cove,  cuévano  y  todos  de  caber  y  éste 
de  capere,  del  mismo  de  donde  capaz  y  capacidad;  la  aspiración  la 
consérvala  palabra  alca-da-f  por  alcahafe,  cadaf  (cat.)  tan  vulgares 
como  almadacen,  magatzem  por  almahcen. 

Cahiz  es  un  ejemplo  más  de  palabras  latinas  ó  bereberes  aceptadas 
por  el  árabe,  que  se  quiere  sean  préstamos  de  éste  á  una  lengua  neo- 
latina y  en  igual  caso  se  encuentra  alquez  alca(h)is,  alques).  Es  ver- 
dad que  i^U!,  casa,  significa  mesurer,  pero  también  garada  >J¡.  signifi- 
ca gritar  y  es  de  origen  latino;  el  artículo  del  P.  Belot  es  idéntico  al 
de  Beaussier,  y  bien  podría  ser  aquél  copia  de  éste  (1):  medir  trigo  es 
precisamente  J&,  cala,  de  donde  maquila,  medida,  que  consta  en  los 
Glosarios  de  Dozy  y  Eguilaz;  medir  tierra,  ^-o,  masaha  y  alquez, 
que  es  en  Aragón  medida  de  vinos,  es  en  Marruecos  medida  de  super- 
ficie, lo  que  el  cahiz  en  Aragón;  alquez,  en  P.  de  Alcalá,  es  bragada  y 
medida,  y  sin  embargo  en  Marruecos  cas  (quez)  es  vaso  y  caxx  vasija, 
y  ni  uno  ni  otro  término,  en  esta  acepción  más  genérica  de  vaso  que  de 
medida,  se  usan  en  Oriente,  en  donde  quis  (quez),  con  diferente  orto- 
grafía, significa  saco  y  el  verbo  meter  en  un  saco,  aunque  es  vulgaris- 
mo, es  decir,  extranjero:  de  modo  que  de  saco  á  vasija  ha  ido  rodando 
la  palabra  alquez  desde  Marruecos  á  Siria,  significando  en  unas  partes, 
simplemente,  una  cosa  en  donde  cabe  algo;  mas  en  concreto,  la  vasija 
lipo  para  el  vino,  la  vasija  tipo  para  el  trigo  de  sembradura,  el  pedazo 
de  tela  cerrado  por  todas  partes  menos  por  una  en  donde  cabe  algo: 
idea  permanente  la  de  cabida,  ideas  secundarias,  la  que  cada  pueblo 
le  ha  querido  dar. 

Copa  y  cuba  vienen  de  caber  (comp.  el  pret.  cupe):  pues  porque  la 
voz  cuba  aparece  una  vez  precedida  de  al,  la  palabra  ha  pasado  al 
árabe  y  ha  vuelto  al  castellano  ó  al  catalán,  (pues  se  trata  de  Vich); 
nada  Ü3ne  que  ver  copa  con  alcoba;  pero  es  un  colmo  que  alcoba,  en  la 
acepción  moderna,  se  diga  ser  árabe;  pero  ¡si  alcoba,  viene  de  cubicu- 
lum  y  éste  de  cub-are,  acostarse  y  alcoba  significa  dormitorio!  Alcoba 
significa  la  caja  de  la  balanza  por  la  cubierta  en  forma  de  copa  ó 
cúpula  y  esto  es  lo  que  ha  dado  nombre  á  las  alcobillas:  la  forma  de 
cúpula  ó  de  campana  de  las  chimeneas. 

Yo  no  sé  cuál  es  la  etimología  de  fanega:  en  Marruecos  quiere 


(1)  Es  notable  que  en  el  mismo,artículo  -oU  de  Beaussier,  revuelta  entre  los  significa- 
dos de  medir,  consten  acepciones  como  éstas:  accuser,  charger  quelqu'un,  lui  imputer.  S'ac- 
cuser:  es  caso  manifiesto  de  que  las  voces  extranjeras  se  lian  adjudicado  á  las  raíces  homófonas 
prescindiendo  del  significado,  pues  &  .-«jUí  se  le  na  dado  el  significado  de  a  cus-ar:  afortuna- 
damente el  léxico  de  Beaussier  es  posterior  al  Glcsario  de  Dozy;  de  ser  al  revés  acusar  seria 
de  origen  árabe. 


380  A.    GIMÉNKZ   SOLER 

decir  caja,  cofre;  en  Argelia  lo  mismo;  en  clásico  significa  un  saco 
grande;  pero  su  raíz  vale  tanto  como  «élever  (un  enfart)  dans  la  mo- 
llesse;  vivre  dans  le  bien  étre  aprés  la  misére»!!;  lo  que  no  es  árabe  es 
almud:  al-mud  es  el  modus,  medida,  latino  de  donde  módico,  módulo, 
etcétera,  almud,  cuartal,  fanega  y  cahíz,  son  las  medidas  del  trigo  y 
de  la  tierra  y  ninguna  es  árabe. 

Azud  sí  que  lo  considero  como  tal;  pero  su  significación  demuestra 
la  verdad  de  lo  que  dije  antes:  las  cosas  sacan  su  nombre  de  lo  que 
más  hiere  la  imaginación  del  que  las  mira:  azud  significa  muro  de 
contención,  tapón,  lo  que  cierra  el  paso  al  río,  lo  que  obstruye  la 
corriente;  quienes  inventaron  los  primeros  azudes,  como  su  propósito 
era  derivar  el  agua,  excluirla  del  cauce  para  echarla  por  una  zanja, 
llamaron  al  muro  de  contención  exclusa;  no  creo  que  nadie  quiera 
probar  la  invención  de  los  azudes  por  los  árabes  verdaderos.  En  cuan- 
to á  la  máquina  hidráulica  aceña,  se  parece  mucho  á  in-genia,  y  como 
in-sidie  se  ha  convertido  en  asechanza,  y  encalzar  en  alcanzar,  y  el 
mismo  ingenia  ha  perdido  el  in  en  catalán  y  en  francos,  mucho  temo 
que  aceña  no  sea  un  vocablo  latino  y  que  el  verbo  U-*o  no  tenga  más 
parentesco  con  el  latín  que  con  el  árabe;  muy  difícil  es  acoplar  los 
significados  de  regar,  brillar  y  hacer  un  contrato  por  un  año. 

Ea  el  artículo  giny  dio  Dozy  pruebas  de  gran  ignorancia  de  la  vida 
medioeval  española;  dice  así:  Giny  (cat)  Dans  un  traite  de  paix  conclu 
en  1309  entre  le  roi  de  Bougie  et  Jacques  II  d'Arago  il  est  question  de 
galeres  et  de  ginys.  C'est  l'arabe  {<^^>  (chini)  qui  designe  une  espece 
de  galere;  voyez  le  Glossaire  sur  Edrisi,  pag.  331:  hay  ahí  una  cosa 
que,  así  en  redondo,  digo  que  no  es  verdad:  el  giny  do  que  habla  el 
documento  catalán  no  es  el  chini  de  que  habla  el  geógrafo  moro,  por- 
que giny  jamás  ha  designado  una  especie  de  galera  y  ahí  tampoco:  la 
referencia  de  Dozy  es  á  Capmany:  yo  me  refiero  al  original  mismo 
( Arch.  de  la  C.  de  Ar.  Registro  24,  f.  95),  y  el  texto  dice  clarísimamen- 
te  que  se  trata  de  ingenios,  de  artillería,  de  armas  de  batir:  quatre 
ginys  qui  vajen  en  les  dites  galees  e  tornen  en  aquelles:  cuatro  arte- 
factos que  vayan  en  (esto  es,  dentro  de)  las  galeras  y  sean  devueltos 
en  las  mismas.  Si  Edrisi  dijo  ^-^-^  no  quiso  pues  decir  especie  de 
galera  sino  ingenio;  mas  lo  probable  es  que  dijera  ^^-^  xaiti,  saetía 
y  el  texto  esté  corrompido  y  Dozy  no  supiese  enmendarlo 

Aaga  es  la  primera  palabra  en  Dozy,  y  la  primera  también  en  Eguilaz 
y  no  es  árabe;  ó  el  árabe  deja  de  ser  lengua  semítica:  por  más  que  hayan 
buscado  una  raíz  para  la  primera  palabra  y  otra  para  el  acicate  y  otra 
para  el  aciche;  aaga,  acicate,  aciche  son  palabras  tan  unidas  por  el 
sonido  radical  az  y  por  la  significación,  que  no  puede  dudarse  de  que 
pertenecen  á  una  misma  familia:  acicalar  viene  de  acicate  y  significa 
sacar  punta,  por  traslación,  poner  reluciente,  y  por  extensión  de  este 
sentido  traslaticio,   acicalarse,   componerse:   que   azagaya   es/  por   lo 


IBEROS    Y   BEREBERES  381 

menos,  prima  hermana  de  aza  y  azaya,  se  reconoce,  nada  más  verla: 
y  ¿quién  creerá  que  las  unas  son  árabes  y  la  otra  beréber?  Las  pala- 
bras, como  las  personas,  si  son  parientes,  no  son  de  diferente  familia: 
ó  azagaya  es  extraña  á  las  otras,  ó  las  unas  no  son  árabes,  ó  la  otra  no 
es  beréber:  no  sé  por  qué  azcona  no  ha  de  ir  en  compañía  de  las  demás, 
ni  por  qué  azcona  sea  vasca  y  las  otras  tengan  patria  y  padres 
diferentes. 

La  confusión  aumenta  cuando  se  lee  que  acha  es  de  origen  latino: 
el  diminutivo  az-uela  une  acha  con  aza  y  azagaya  y  acicate;  de  acha 
(azuela)  ó  de  la  misma  raíz  que  éstas,  han  brotado  azada  y  azadón;  es 
más  claro,  que  no  que  aciche  venga  del  Cordofán  ó  del  verbo  secare,  ó 
que  acicalar  venga  de  dos  raíces  que  Mahoma  no  entendería,  porque 
ni  JJLvo,  Qical,  ni  J-i^o  zaical,  constan  en  los  Diccionarios  clásicos. 

De  modo  que  hay  una  familia  de  palabras  cuya  idea  genérica  es 
la  de  punta  ó  corte,  arma  ó  instrumento;  que  unas  son  árabes,  otras 
son  latinas,  otras  son  vascas,  otras  son  bereberes;  semejante  barullo 
proviene  de  que  alguna  de  las  etimologías  propuestas  son  falsas;  la  raíz 
me  interesa  por  otro  concepto  más  elevado,  y  de  ella  trataré  después; 
por  ahora  digo  que  az  es  radical  muy  prolífica  en  España  y  en  África, 
viva  en  beréber,  en  vasco  y  en  castellano,  de  la  cual  vienen  surco 
(atsur-azad)n-atsurcar,  trabajar  con  el  azadón)  y  acequia.  Procuraré 
demostrarlo  sin  torturar  la  imaginación,  ni  forzar  el  significado,  ni 
suponer  cambios  fonéticos  fuera  de  los  comunes. 

Precaución  de  los  más  elementales  es,  cuando  se  discute  de  cuál  de 
dos  idiomas  procede  una  palabra  común  á  los  dos,  asegurarse  de  que 
la  cosa  significada  por  la  voz  en  cuestión  era  conocida  por  el  pueblo 
á  cuya  lengua  se  atribuye;  si  además  de  esto  se  asegura  que  el  que 
acepta  el  vocablo  no  conocía  el  objeto,  la  certeza  de  quien  aceptó 
la  palabra  y  de  aquél  cuya  es,  es  completa:  si  ambos  pueblos  tenían 
conocimiento  de  la  cosa  puede  fijarse  la  filiación  del  nombre  por  carac- 
teres filológicos:  siempre  hay  un  resquicio  por  donde  entre  luz  que 
aclare  el  misterio. 

Nadie  ha  visto  acequias  en  Arabia,  porque  sin  ríos,  sin  casi  tierra 
vegetal,  ni  podían  derivar  aguas,  ni  necesitaban  derivarlas:  los 
árabes  pudieron  saber  qué  cosa  es  una  acequia  sólo  fuera  de  su  país. 
Y  ó  le  dieron  nombre  de  su  idioma  ó  aceptaron  el  que  tenía:  la  raíz 
^yi-^o,  caca,  consta  en  los  diccionarios  clásicos  en  el  sentido  de  abrevar , 
regar,  beber;  pero  también  consta  J¡¡¡ .  raxa  en  igual  acepción  y  viene 
de  rociar:  de  rociar,  arabizados  ya  los  nombres,  -vienen,  almarjal, 
almatriche  y  no  recuerdo  si  algún  otro;  que  conste  pues  en  los  Diccio- 
narios no  es  garantía  de  clasicismo  en  la  voz;  prueba:  azacán  lo  deri- 
va Dozy  de  la  misma  raíz  que  acequia  *UL«J\  azaca,  portear  d'eau. 
Qui  arrose  leschamps;  pues  bien,  ¿¿j  zacana  significa  también:  porter 
une  charge;  y  azacán,  en  castellano,  significa  portador,  fardero,  mozo 
de  cuerda;  ¿de  qué  raíz  viene  azacán,  de  ésta  ó  de  aquélla?;  (outre), 


382  A.    GIMÉNEZ  SOLER 

zaque,  según  Müller,  copiado  por  Dozy,  copiado  por  Eguilaz,  viene 
de  J¡j,  que  es,  según  esos  Diccionarios  clásicos,  outre  odre,  zaque;  pues 
yo  digo  que  viene  de  la  raíz  de  donde  acequia  de  ÁJLuj,  caque,  cique, 
también,  según  esos  mismos  Diccionarios  clásicos,  noto  la  homofonía  de 
las  voces  para  que  resalte  la  indecisión  de  la  lengua  en  la  ortografía 
verdadera,  prueba  del  extranjerismo  de  la  voz  ó  del  modo  de  ordenar 
los  léxicos. 

Y  azacán  no  viene  ni  de  ¿yij,  zacana,  ni  de  Jfc,  zakka,  ni  de  ^¿-^; 
viene  del  vasco  ase,  carga,  montón,  fajo;  hase  peso;  aseca,  en  busca  de 
fajos;  ó  del  beréber  asi,  cargar;  de  la  misma  raíz  que  ha  producido  el 
vocablo  asto,  burro,  animal  de  carga  (vasco)  as-erdoun,  mulo,  (beré- 
ber) asinus  en  las  lenguas  itálicas  de  donde  lo  tomó  el  latín  y  de  donde 
ha  pasado  al  castellano,  si  no  es  forma  conjugada  de  aquélla. 

Vuelvo  á  las  acequias 

Lo  que  para  un  árabe  de  raza  podían  ser  los  riegos,  lo  expresa 
perfectamente  -¿¿>,  nadaja,  arroser  (les  palmiers)  á  l'aide  d'une  béte 
de  somme  (Belot):  ese  verbo  no  aparece  en  Beaussier;  ^i-^,  caca  sí, 
con  la  particularidad  de  que  se  tacha  de  arábiga  la  acepción  de 
abrevar  y  no  la  de  regar;  tampoco  en  Marruecos  se  usa  la  raíz  clási 
ca;  úsase  caca,  si  se  riega  con  agua  corriente,  ^¿j.  raxa  si  se  riega 
con  regadera,  rociar:  en  occidente,  pues,  no  se  usa  la  voz  árabe  y 
úsanse,  en  cambio,  una  de  origen  latino  y  otra  notada  de  berberisca: 
las  dos  van  contra  el  triliterismo,  pues  aunque  ^y*-^  tiene  una  ye  con- 
sonante final,  esa  letra,  menos  en  el  nombre,  no  suena  en  algunas 
formas  verbales,  ni  en  azacán,  y  da  la  coincidencia  de  ser  letra  que 
aparece  en  sílaba  final  de  palabras  bereberes,  azagaya,  Guelaya, 
atalaya,  lo  cual  hace  presumible  que  acequiya  sea  otra  de  éstas  y  que 
se  arabizó  en  caquiya  ¿L^aLwJ \  por  influencia  del  nombre  beréber, 
como  azacán  en  ¿A  por  influencia  de  la  letra  n  de  la  palabra 
castellana. 

Acequia  se  usó  entre  los  musulmanes  españoles  en  sentido  de  foso 
ó  zanja:  «de  lá  (dice  Dozy)  ¿LoLJl  <J*.\> ,  franchir  le  pas,  sauter  le 
fossé,  se  resoudre  en  fin;  prendre  un  parti  aprés  avoir  balancé»  (Dozy) 
Supplement  aux  Dict.  árabes):  esta  acepción  de  zanja  podría  convenir 
á  las  acequias,  pero  la  frase  de  Dozy  no  autoriza  á  que  se  tome  en  tal 
sentido:  acequia  se  refiere  ahí  á  los  fosos  de  una  fortaleza:  es  el  arran- 
que del  que  vacila  en  dar  el  asalto;  y  las  acequias,  los  cauces 
artificiales  de  agua  para  regar,  no  han  servido  nunca  de  defensa  ni 
se  ve  la  concordancia  entre  lo  que  es  una  acequia  y  el  sentido  de 
aquella  frase.  Mas,  coincidencia  extraordinaria,  si  en  árabe  asaltar  se 
dice  taf.  assaquia,  en  vasco  asaltar  se  dice  atsokatu. 

Nada  valdría  esto  si  no  viniera  comprobado  por  otras  lenguas  que 
corroboran  las  meras  sospechas  anteriores,  convirtiéndolas  en  pruebas: 
regar,  en  beréber,  se  dice:  essou,.rou,  esgu;  de  la  raíz  es,  (de  donde 


IBEROS  Y   BKREBERhS  383 

asif,  rio;  de  donde  tantos  ríos  que  empiezan  por  es,  is):  análoga  á  ur, 
vascongado,  agua;  pero  la  s  de  la  forma  beréber  reaparece  en  esta 
lengua  en  aska,  abrevadero  y  en  eska-tu  humedecer,  compárense,  pues, 
ace-quia,  esgu  y  eska  tu  derivados  de  es  agua,  y  dígase  si  no  hay  entre 
ellos  verdadera  ideniidad  de  sonido  y  afinidad  de  significado. 

No  vale  el  recurso  de  atribuir  el  aska  y  el  eskatu  á  influencias  del 
árabe  en  el  vasco:  la  palabra  es,  agua,  tiene  antigüedad  bastante  para 
no  reconocer  ascendientes  posteriores  al  siglo  VIII,  y  el  afijo  ka  no 
necesita  que  se  acredite  su  vida  en  España  y  en  aquella  fecha;  siglos 
y  siglos  antes  de  nacer  Mahonia  lo  usaban  ya  los  españoles  y  la 
toponimia  lo  presenta  á  cada  paso. 

As-ka  significa  lógicamente  abrevadero ,  y  no  es  admisible  que  dos 
lenguas  tan  alejadas  una  de  otra  como  el  árabe  y  el  vasco  coincidan 
casualmente  en  expresar  la  misma  cosa  con  la  misma  palabra  y  que 
una  tercera  lengua,  el  beréber,  coincida  igualmente:  la  primacía  en 
la  invención  corresponde  al  vasco,  luego  de  aquí  lo  tomó  el  árabe. 

Schuchard  (1)  criticando  el  Diccionario  Vasco-español-francés  de 
don  R.  María  de  Azkue  (Bilbao,  1905-1906)  en  la  Revue  Inter- 
nationale des  Études  rasques,  decía  con  razón  que  significados 
muy  heterogéneos,  que  constituían  en  rigor  palabras  diferentes 
de  igual  sonido,  venían  agrupados  en  un  mismo  epígrafe  y  que  en 
cambio  meras  variantes  de  pronunciación  ocupaban  sendos  artícu- 
los; la  acusación  es  cierta  bajo  el  mismo  epígrafe  se  agrupan  abre- 
vadero y  zanja,  que  son,  en  realidad,  dos  palabras:  la  una  de  es- 
agua, la  otra  de  sak,  de  donde  sakiatu,  herir,  tajar;  la  misma  de 
donde  vienen  azagaya,  azcona,  azadón,  etc.,  y  de  donde  acequia, 
foso,  tajadura;  la  misma  de  donde  Azacac,  el  Estrecho  de  Gibraltar, 
cuya  traducción  exacta,  portillo,  (ipso-portello)  conserva  el  cabo 
Espartel  y  de  donde  el  vasco  aztgia,  desfiladero. 

¡Y  dice  ese  Diccionario  clásico  que  no  pone  signo  de  extranjería 
en  ^yH-^o,  regar,  que  azacac  viene  de  zaque,  y  zaque  de  una  raíz  que 
significa  (lo  diré  en  francés)  fienter  les  oiseaux! 

Por  la  manera  de  formar  los  nombres  las  lenguas  romances,  dife- 
rentes en  absoluto  de  la  manera  semítica,  una  voz  de  estas  lenguas 
que  haya  en  un  léxico  neo-latino  ha  de  ser  estéril  casi  necesariamente 
y  así  sucede:  ni  acitara,  ni  alarife,  ni  alcahuete,  ni  alcaide,  ni  arráez, 
ni  alcorcí,  ni  alfarda,  ni  las  poquísimas,  cuya  procedencia  de  musul- 
manes hay  que  reconocer,  han  sido  prolíficas:  bordes  en  la  lengua 
viven  solitarias  y  como  avergonzadas;  parece  que  el  vulgo  rehuye  su 
empleo  y  busca  sinónimos  de  otro  origen  para  evitarse  decirlas: 
acémila  ya  no  se  usa  más  que  en  la  milicia;  ya  no  se  llaman  alféreces, 
sino  segundos  tenientes;  el  alcaide  está  en  la  cárcel,  destituido  de  todo 


ll)    Artículo  Basque  et  Román,  1907,  p  333. 


384  A.   GIMÉNEZ  SOLER 

otro  mando;  alfarda  es  término  casi  técnico;  arquitecto  lo  entiende 
todo  el  mundo  y  alarife  nadie  y  todas  las  demás  van  siguiendo  esa 
misma  senda  hacia  el  olvido. 

Sólo  alcahuete  sobrevive  popular  y  lozano;  pero,  sino  languidece, 
si  no  lo  destierran  otras  voces,  que  luchan  ya  con  ella  con  ventaja,  es 
por  haber  dejado  de  ser  árabe.  Es  caso  curiosísimo  que  atestigua  el 
empirismo  con  que  se  ha  tratado  la  cuestión  de  la  influencia  de  esa 
lengua  en  los  romances. 

Alcahuete,  alcahuetear  y  alcahuetería  son  las  únicas  voces  que  pue- 
den agruparse  en  estirpe;  no  hay  más,  y  las  dos  últimas  vienen,  sin 
duda,  de  la  primera;  eso  es  propio  de  toda  palabra  extranjera,  y  prin- 
cipalmente de  las  semitas. 

Alcahuete:  todos  los  Diccionarios  clásicos  y  vulgares  lo  traducen 
>\y¿$\  alcaued,  nombre  de  oficio  de  la  raíz  >l»,  de  donde  alcaide:  alcai- 
de y  alcahuete  serían  pues,  parientes;  pero  si  de  >l»,  (ducere,  guiar) 
sale  sin  esfuerzos  alcaide,  jefe,  que  manda,  que  dirige  (como  de  duce- 
re, dux,  duque),  necesítase  gran  ingenio  para  de  ducere  traer  un  nom- 
bre que  signifique  lo  que  alcahuete  «persona  que  solicita  ó  sonsaca  á 
una  mujer  para  usos  lascivos  con  un  hombre;  ó  encubre,  concierta  ó 
permite  en  su  casa  esta  ilícita  comunicación». 

Si  alcaued  fuese  la  voz  origen  de  alcahuete,  seríalo  también  de 
alcofa  y  alcavoteiro  (formas  portuguesas)  y  de  alcayote  (gallega)  y  de 
dlcavote  (aragonesa)  y  de  alcavot  (catalana)  y  de  alcaut  (provenzal); 
mas  alcahuete,  forma  moderna,  estaría  entonces  más  próximo  al 
origen  que  aquellas  otras  más  antiguas:  lo  cual  no  debe  ser  para  nadie 
admisible:  de  cibdad  pudo  nacer  ciudad,  de  ciudad,  cibdad,  no:  sólo 
admitiendo  una  reimportación  erudita  de  alcahuete  puede  prescindirse 
de  buscar  una  raíz  con  v  ó  con  b  en  vez  de  una  raíz  con  u,  si  se  desea 
la  verdadera  etimología. 

En  las  historias  de  España  fué  célebre  una  Florinda  de  apodo  la 
Caba,  la  prostituta:  de  v_^^'  cahaba  (prostituir)  nació  alcahbot.  En  todo 
el  mundo  romano  la  b  se  trata  como  v,  y  esta  letra  ó  degenera  en  f  ó 
degenera  en  u\  alcohba  es  el  portugués  alcofa,  alcahuete  es  la  misma 
palabra,  transformada  la  b  en  v,  ésta  en  o,  (forma  arcaica  alcahote)  y 
la  o  en  ue,  forma  actual:  alcahuete,  a,  el  que  ó  la  que  prostituye. 

Alcaued  ha  pasado  del  castellano  al  idioma  de  los  musulmanes  por 
importación  de  los  moriscos  de  España,  perdida  ya  su  prístina  forma, 
sin  dejar  más  huella  de  su  paso  que  el  nombre  de  ese  bajo  oficio:  ni 
siquiera  ha  guardado  el  apodo  bochornoso  de  Florinda;  el  pueblo  ha 
guardado  para  tan  infelices  mujeres  vocablos,  al  parecer  sin  sentido, 
arbitrarios  y  sin  embargo  hoy  dice  zor-ra  y  zor-nifa  decían  en  Grana- 
da al  entrar  los  cristianos  y  zer-nifa  las  llaman  en  Marruecos  y  zarna- 
fa  es  emputecer  á  otra:  la  conexión  fonética  y  semántica  entre  esas 
voces  y  zorra,  zurrupio  (zurruf,  zar-n  af  es  forma  de  femenino)  es 
evidentísima. 


IBEROS   Y   BEREBERES  385 

La  raíz  de  donde  zernifa  no  existe  en  árabe  clásico,  ni  en  el  Dic- 
tionnaire  de  Beaussier:  es  pues  voz  española  de  cuyo  antiguo  abolen- 
go no  puede  dudarse;  tampoco  la  tiene  Dozy:  Eguilaz  sí,  que  dice: 
zorra,  zorrilla,  mujer  mala,  ramera.  De  ¿ij^>,  sorraiya,  concubina  en 
R.  Martín  (Marina):  ¡y  la  raíz  de  dónde  Marina  deriva  este  nombre  sig- 
nifica: tener  grandeza  de  alma!  Mejor  etimología  es  la  de  la  Academia 
de  ¡L«j  sarra,  del  verbo  ,-*«>  sarta,  alegrar,  regocijar,  si  constase  éste 
entre  los  derivados,  pero  no  consta-,  la  etimología  "i^-co  es,  pues,  re- 
chazable. 

En  el  artículo  faluca  (faluga  (cat.)  falúa,  (castel.),  otra  forma  chalu- 
pa), discurre  Dozy  como  en  el  artículo  atarazanas:  las  dos  voces  las 
cree  árabes  de  origen,  modificadas  por  los  europeos  y  vueltas  luego  al 
árabe  modificadas  y  desconocidas:  ni  faluca,  falúa,  chalupa  fué  árabe 
primero  y  ha  vuelto  á  serlo;  ni  tampoco  atarazanas:  las  dos  son  voces 
preislámicas  entre  los  pueblos  de  ambas  orillas  del  Mediterráneo:  en 
cambio  alcahuete,  que  ha  dado  esa  vuelta,  pasa  ignorado  del  clarísimo 
orientalista  «holandés»  como  le  llama  Eguilaz,  muy  fuerte  en  árabe, 
muy  leído  y  muy  pagado  de  su  saber;  pero  texto  vivo  de  que  no  basta 
conocer  una  lengua  para  sentar  etimologías,  porque  en  éstas  son  las 
lenguas  elementos  esenciales  pero  no  los  únicos;  también  la  historia  es 
de  esencia:  y  por  no  saber  Dozy  que  es  alforrado,  equivócase  atribu- 
yéndole la  significación  de  armado,  y  tiene  que  declarar  que  la  etimo- 
logía le  es  «inconnue»,  siendo  evidentísima:  de  horro  Ubre,  sin  carga, 
desembarazado:  ahorro,  en  este  sentido,  úsase  en  Aragón. 

No  es  verdad  que  al  barrio  de  los  judíos  lo  nombrasen  los  cristianos 
aljama:  aljama  era  la  totalidad  de  los  habitantes  del  barrio,  no  éste: 
el  lugar  habitado  por  los  judíos  se  llamaba  juderia  y  el  de  los  moros 
ó  sarracenos,  morería;  á  un  hombre  como  él  se  le  debe  echar  en  cara 
haber  escrito  para  la  voz  albóndiga,  artículo  tan  pobre  y  deslabazado. 
ni  eran  hotelleries,  ni  menos  almacenes  de  trigo;  esto  eran  en  tiempo 
de  Cobarrubias,  pero  antes  habían  sido  otra  cosa,  lo  que  son  hoy  en 
Marruecos,  y  de  Dozy  era  necesario  que  viniera  más  claro  aquel 
concepto. 

El  artículo  jovada  es  una  indignidad,  y  con  buen  acuerdo  lo  su- 
primió Eguilaz;  ni  alimaras,  ni  almenara,  en  el  sentido  de  fuego  de 
señales,  debían  figurar  en  un  Glosario  de  voces  españolas  derivadas 
del  árabe,  por  ser  latinas  (de  lumen)  como  alumbrar. 

Si  azabache  es  mineral  negro,  y  azache  seda  negra  y  tinta  (líquido 
negro),  y  zaino  es  negro,  debieron  ver  Dozy  y  Eguilaz,  una  raíz  de 
donde  habían  salido  tres  palabras  y  comparándolas  con  el  castellano  su- 
cio, soez,  etc.,  habrían  visto  que  aquéllas,  ésta  y  el  catalán  sutze,  hollin, 
cosa  negra,  eran  de  la  misma  estirpe:  aunque  azabache , azache  (a)  zaino, 
las  hagan  venir  de  sendas  raíces  árabes,  que  tienen  igual  relación  con 
negro  ó  sucio,  como  con  blanco  ó  limpio;  la  relación  entre  negro  y  sucio 
y  asqueroso  es  clarísima;   en   vasco  Ezain  feo;  tí*  color  bajo,  pálido  ó 


386  A.    GIMÉNEZ  SOLER 

sucio;  aats,  puerco,  sucio,  obsceno;  ats  es  hedor;  en  beréber  ez'z'ef 
(aceb)  «noircir,  devenir  noir;  iz'guen  gris,  grisatre  en  parlant  des 
vétements»,  en  castellano  ademas  de  las  palabras  ya  citadas  están 
suc-io,  soez,  asco,  (noircir  en  beréber  se  dice  también  asker);  zamar 
se  dice  en  vasco  por  excremento  de  ave  y  U^o  zama  en  los  diccionarios 
árabes  aparece  como  excremento  de  ave:  la  concordancia  es  singula- 
rísima y  ni  puede  atribuirse  á  casualidad  ni  á  influencias  árabes  en  el 
vascuence:  más  fácil  es  pensar  que  se  trate  de  una  palabra  beréber 
aceptada  por  el  árabe. 

En  esta  lengua  , >:,  zabba,  significa  estar  cubierto  de  pelos;  sacar 

de  aquí  acebib,  pasas  ó  uva,  es  dificilísimo:  CjU,  zata,  no  significa  más 
que  aceyte,  poner  aceite,  aceituna,  etc.,  pero  si  acebuche  es  olivo,  árbol 
de  aceite,  y  el  nombre  del  árbol  es  beréber  ¿por  qué  no  ha  de  serlo 
también  el  del  jugo  que  se  extrae  del  fruto?  Es  cosa  extraña  que  al 
árbol  se  le  llame  en  una  lengua  y  al  producto  en  otra,  como  si  no  fuera 
más  natural  que  del  árbol  se  llamase  al  fruto  ó  del  fruto  al  árbol:  ace- 
buche es  palabra  que  vale  tanto  como  árbol  negro,  y  si  se  considera  que 
los  nombres  de  árboles  son  en  su  origen  adjetivos  que  expresan  la 
cualidad  más  saliente  ó  más  aparente  de  cada  uno,  pino  el  derecho 
(comp.  pi-co;  pi-to;  empi-nar,  pitón,  etc.),  aritz  el  fuerte,  (comp.  recio, 
robur-robusto)  es  natural  que  al  olivo,  de  fruto  negro,  se  le  diese  dicho 
nombre  como  á  la  uva,  como  á  las  pasas. 

En  cuanto  á  la  etimología  de  sucio,  soez  y  demás  vocablos  derivados 
de  sucus,  suco,  jugo,  (suc  catalán)  sólo  digo  que  no  contradice  sino  que 
apoya  la  indígena,  desde  el  momento  que  succus,  sucus,  no  es  voz 
aria,  y  es  por  tanto  itálica,  introducida  en  el  latín,  como  obscenus,  del 
cual  tampoco  se  da  etimología  aceptable  y  que  no  es  ario  aunque  es 
latino. 

A  mi  entender  los  arabistas  hubieran  preferido,  al  tropezar  con  una 
serie  de  palabras  afines  por  la  acepción  y  el  sonido,  presentar  como 
venida  al  castellano  solamente  una,  la  tipo,  y  considerar  las  otras 
como  formadas  por  esta  lengua  conforme  á  su  genio  y  á  sus  gustos,  es 
decir  por  composición;  con  ese  procedimiento  evitábanse  andar  á  caza 
de  tantas  raíces  como  palabras,  sin  correr  el  riesgo  de  que  una  misma 
raíz  hubiera  dado  giba  y  jubón  y  aljibe:  yo  ya  sé  que  no  lo  han  hecho 
porque  las  voces  existen  también  en  árabe  y  sino  decían  que  alamar 
y  maroma,  (cordón  y  cuerda)  son  los  dos  árabes  de  por  sí,  confesaban 
ó  que  el  árabe  tomó  una  de  otra  lengua  ó  que  derivó  palabras  contra 
su  genio;  cosas  ambas  que,  lo  primero,  por  su  criterio  cerrado  de  que 
las  voces  comunes  á  los  dos  idiomas  fueron  primero  árabes  y  después 
castellanas,  y  lo  segundo  por  imposible  gramatical,  se  guardan  bien 
de  decir. 

Pero  de  ello  nacen  esos  contrasentidos  de  que  son  ejemplo  las  pa- 
labras que  acabo  de  citar:  algibe,  algibeira,  aljuba  y  giba,  derivan  las 
cuatro  de  *-^-,  chabb,  raíz  bilítera  equivalente  á  «couper,  retrancher, 


IBEROS   Y   BEREBERES  387 

tailler,  feconder  (un  palmier)  fuir,  s'enfuir»  y  otras  cosas  menos  con- 
venientes á  lo  que  son  un  algibe,  una  chupa  ó  jubón,  una  giba  ó  una 
gibeira.  Por  ende  ninguna  es  árabe;  si  constan  en  los  léxicos  de  esta 
lengua,  es  porque  esta  lengua  los  ha  tomado  del  castellano,  del  italia- 
no, del  catalán  ó  del  francés,  y  al  querer  los  arabistas  que  sea  como 
quieren,  tergiversan  la  verdad  y  dan  como  dádivas  del  árabe  lo  que  no 
es  sino  aceptaciones  del  árabe. 

Una  idea  común  liga  á  esas  cuatro  voces,  la  de  continente;  chupa, 
jubón,  la  expresa  también;  esa  misma  idea  expresan  otras  palabras, 
que  no  se  apartan  tampoco  del  sonido;  gabeta  gabarra,  capazo'  si  la 
gente  llama  saco  á  los  jubones  y  á  ios  gabanes,  gabán  puede  entrar  en 
la  familia;  giba,  bossue,  que  lleva  una  bolsa  (en  sentido  sarcástico)  no 
es  extraño  á  la  misma;  gibeira,  que  es  bolsa,  puede  ostentar  el  mismo 
apellido,  y  todas  pueden  venir  perfectamente  de  cápere,  caber,  de 
donde  capacidad;  sólo  á  Dozy  le  ocurre  pensar  que  giba  lo  aprendieron 
franceses,  italianos  y  españoles  de  los  árabes;  sólo  él  es  capaz  de  supo- 
ner que  los  portugueses  formaron  de  i— -^j-  chabb,  chubb,  gibeira  y  que 
gracias  á  ellos  tuvieron  esta  voz  los  argelinos;  sólo  él  no  vio.  junto  al 
gibeira  pg.  y  beréber  el  francés  gíbeme  y  junto  á  todos  el  voca- 
blo aljaba. 

Alfayate  (tailleur)  de  J=L^-\  al  khaiyat  (ortografía  buena  aljaiyat) 
«qui  h  le  méme  sens».  Al/ 'ágeme  (barbier)  de  ^*=  alhacham  que  P.  de 
Alcalá  «traduit  par  barbero;  official  que  compoe  ou  guarnece  espadas; 
fourbisseur  (bruñidor).  Alhaquin  significa it  tisserand».  Sastre,  en  be- 
réber, se  dice  akheyat,  (ajeyat),  lo  mismo  que  alfayate;  la  raíz  J^¿- 
significa  coser  y  un  derivado  empezar  á  blanquear  el  pelo  y  otro  la 
primera  luz  de  la  aurora  (con  el  adjetivo  blanco)  la  obscuridad  de  la 
noche  (con  el  adjetivo  negro)',  alfageme  en  beréber  es  ahüejjam  (ahe- 
chara) la  misma  voz;  en  árabe  hachara,  jíaf*6  es  aplicar  ventosas,  tetar 
un  niño,  la  idea  general  es  la  de  chupar,  absorber;  barbero  no  lo  con- 
signa el  P.  Belot;  la  etimología  de  alhaquin,  tejedor  que  da  Muller  y  la 
propuesta  por  Mr.  Defremery  las  rechaza  Dozy:  él  quiere  que  sea  una 
forma  de  plural;  ¿r*S\-*A\  alhayaquin;  la  raíz  no  tiene  ningún  derivado 
que  signifique  tejer  ni  tejedor;  marchar  con  afectación,  «en  secouant 
les  epaules.  S'envelopper  de  (ses  habits)»;  tejer  en  beréber  es  ezH.  Esta 
última  palabra  no  aparece  en  el  Glosario  de  Eguilaz. 

Como  se  ve,  las  acepciones  de  alfayate  y  alfageme  son  extrañas  al 
significado  de  la  raíz  árabe  clásica;  en  el  Diccionario  de  Beaussier  la 
de  alfayate  no  tiene  más  significaciones  que  las  de  sastre,  coser  y  cor- 
tar vestidos,  incluso  Ja  de  hilar  y  hacer  hilos;  en  sentido  traslaticio  se 
dice  llover  á  hilos  (il  plut  a  veise)  y  sangrar  una  corriente  (sacar  un 
hilo  de  agua);  la  de  alfageme  viene  con  dos;  la  de  «se  faire  tirer  de 
sang  par  des  ventouses»,  que  dice  ser  acepción  clásica,  y  la  de  raser, 
«faire  la  barbe»,  propia  de  Túnez. 

Queden  por  ahora  esas  voces  tachadas  simplemente  de  sospechosas, 


388  A     GIMÉNEZ  SOLER 

ya  demostraré  en  otro  artículo,  que  las  dos  proceden  de  raíces  no 
árabes,  que  viven  aún  en  castellano;  pero  las  explicaciones  fonéticas 
habían  de  ser  muy  largas. 

Avería  es  de  las  palabras  que  Dozy  afirma  ser  de  origen  «certaine- 
ment»  árabe  bajo  la  fe  del  «Dictionnaire  francais-arabe  de  Bochtor, 
revu  et  augmenté  par  Caussin  de  Perceval»  y  de  Almaccari,  dos  autori- 
dades sin  autoridad;  la  palabra  es  de  las  que  aun  no  han  encontrado 
verdadera  etimología  dentro  de  la  lengua  latina,  porque  traerla  de 
angaria  es  traerla  de  alguna  palabra  para  no  confesar  ignorancia. 

Avería  es  palabra  portuguesa,  francesa,  italiana,  catalana  y  cas- 
tellana; tan  grande  extensión  quita  valor  á  la  etimología  del  árabe, 
aunque  se  suponga  con  Oriente  un  comercio  activísimo  y  extraordina- 
rio: avol,  aul,  es  usadísimo  en  el  catalán  de  la  Edad  Media  como  equi- 
valente de  enfermo:  avenir  es  en  francés  arcaico  enfermar:  avería  no 
supone  más  cambio  que  el  de  l  en  r  para  significar  enfermedad,  y 
tratándose  de  cosas,  desperfecto,  avería;  muy  bien  pudiera  venir 
del  significado  de  enfermedad,  que  por  eufemismo  tomó  valetudo 
según  Breal  (Les  mots  latins);  pero  si  se  tiene  en  cuenta  que  aur-ri  es 
en  vasco  débil,  enfermizo,  y  auldu  es  ajarse  la  ropa,  averiarse 
(Azkué)  ya  es  más  fácil  que  la  significación  de  valetudo  no  sea  un 
puro  eufemismo  sino  una  acepción  nueva,  tomada  de  algún  dialecto 
itálico,  prelatino;  con  el  aurri  vasco  relaciono  sin  miedo  el  beréber 
tuarey  our'-hed,  mal,  dommage,  in fortune,  revers  de  fortune,  calamite. 

Ni  carmen,  jardín,  ni  quermes,  carmesí  son  árabes:  mas  hay  tanto 
que  hablar  acerca  de  ello  que  lo  dejo  para  otra  ocasión;  sin  embargo 
afirmo  que  no  son  árabes  y  que  son  prelatinos. 

Gancho  en  el  sentido  de  mirar  de  reojo  es  de  la  misma  raíz  que 
guiño,  y  guiñar;  los  artículos  alboroque  y  hoque  son  los  mismos,  como 
que  alboroque  y  hoque  son  la  misma  palabra  escrita  según  diversas 
pronunciaciones;  jabalí  es  voz  árabe,  pero  es  traducción  de  cer-do 
(comp.  cer-ril)  montaraz;  alfarero,  alfarería,  jar-ray  garrafa,  varral 
y  barrica;  barro  y  buró  (tierra  de  la  cual  se  hace  barro  para  los  alfare- 
ros) tienen  todos  igual  origen:  una  raíz  bar  que  ha  pasado  al  ára- 
be)^?:  ya  sé  que  esto  sonará  á  herejía,  pero  bástame  decir  que  ^  en 
árabe  significa  ser  justo,  piadoso  ó  bueno  con  Dios  ó  sus  padres  y 
viajar  por  tierra  y  el  substantivo  obediencia,  piedad,  y  continente, 
tierra  firme;  que  en  clásico  á  la  tierra  (planeta)  se  la  llama  J»s\  ard,  y 
á  la  tierra  que  uno  habita  >^>  biled,  y  cuando  los  arabistas  expliquen 
cómo  de  ser  justo  ha  nacido  viajar  por  tierra  y  de  piedad  continente, 
creeré  que  barro  y  buró,  y  barril  y  varreño  vienen  del  árabe. 

De  todos  los  artículos  de  la  letra  l  sólo  tengo  por  árabe  leila 
lelilíes  y  lilailas:  laca,  lacre,  lilac,  lima,  limón,  looch  y  luquete,  son 
en  cuanto  á  ser  árabes  puras  lilailas. 

Ni  tara  es  merma,  ni  tara  ni  merma  son  voces  venidas  del  árabe 
al  español,  portugués,  italiano,  provenzal  y  francés;  tara  es  lo  que  se 


ÍBEROS   Y   BEREBERES  389 

deduce,  lo  que  se  extrae,  de  atara,  (vasco  que  significa  eso)  voz  á  la 
que  he  dedicar  gran  espacio;  y  merma  no  es  lo  que  se  arroja,  sino  lo 
que  se  va;  mejor  que  de  ^y»  jeter  lo  hubiera  derivado  de^  marra 
s'en  aller,  que  es  la  verdadera  derivación  (aunque  marra  no  es  árabe 
sino  alteración  fónica  de  ^->  marcharse)  pero  el  triliterismo  no  consien- 
te tales  derivaciones. 

Nagüela  (cabane)  casa  pajiza  ó  pobre,  casilla  pajiza,  chiribitil  de 
cabritos,  cahurda,  choza,  no  viene  ni  de  <kL*Jó  naguila  ni  de  ¿J^.j3^ 
anuila,  si  estas  voces  son  árabes,  sino  de  ñaua,  nava,  que  en  caste- 
llano entra  en  la  formación  de  tantos  nombres  de  lugar  y  que  en  beré- 
ber significa  tienda.  Esta  palabra  fué  la  que  me  metió  en  estos  es- 
tudios; leyendo    el    LoJLX^oY^  , ,lX£=»  de  Annaciri,    para    formar   el 

índice  de  nombres  propios  y  facilitarme  su  manejo  me  ocurrió  la 
sospecha  de  si  el  nombre  de  ^LJLsü\  ¿r**=*-,  Izn  alachan,  con  que  de- 
signa el  historiador  árabe  el  lugar  de  la  famosa  derrota  que  infligió 
Alfonso  VIII  á  los  almohades  sería  traducción  de  Navas  de  Tolosa, 
con  lo  cual  Nava  significaría  lo  que  Izn,  villa,  y  Tolosa  montes\  esta 
sospecha  me  llevó  á  estudiar  el  beréber  y  el  vasco,  y  de  incidente  en 
incidente,  he  venido  á  parar  en  esto:  tolosa  significa  realmente  montes: 
compárese  Tolous- Mont-zon;  comp.  atalaya;  comp.  turó,  montículo 
en  catalán;  comp.  el  Tell,  la  región  montañosa  de  Argelia;  Tol-edo, 
el  monte  y  comp.  Atlas,  los  montes;  aunque  diga  Arbois  de  Jubainvi- 
lle,  tan  lleno  de  prejuicios  que  «n'cnt  jamáis  portee  ce  nom  dans  la 
langue  du  pais»  tales  montañas  (Les  premiers  habitants  de  TEurope, 
segunda  edición,  tomo  I,  239),  y  que  tal  nombre  «est  emprunté»  á  la 
mitología  griega;  el  caso  inverso  es  el  verdadero  y  no  puede  dudarse 
de  la  antigüedad  europea  de  la  raíz  tal,  así  como  de  su  significado  de 
altura;  no  hay  qué  decir  que  los  autores  árabes  han  ido  atribuyendo 
el  significado  de  tol  á  todas  las  raíces  homófonas;  en  vascuence  queda, 
el  afijo  del  dialecto  suletino  teli  que  significa  montón,  hacinamiento 
de  cosas.  (Campión.  Gramática  de  los  cuatro  dialectos  literarios  de  la 
lengua  euskara.  Tolosa,  1884,  p  158),  y  en  castellano,  además  de  las 
voces  toponomásticas,  algunos  nombres  comunes.  Sobre  esto  insistiré 
en  artículos  sucesivos. 

El  Nomenclátor  geográfico  de  España  apenas  contiene  media  do- 
cena de  poblados  en  cuyo  nombre  entren  los  términos  genéricos  Medi- 
na ó  Izn,  que  son  los  verdaderamente  árabes;  alcalá  es  ibérico,  lo 
reconoce  el  propio  Dozy  y  es  beréber  también;  significa  peña,  y  de  su 
extensión  en  Europa  quedan  pruebas  patentísimas  en  la  toponimia  y 
en  el  habla  común:  ¿qué  es  el  caillou  francés  y  el  guijarro  (cail)  cas- 
tellano?; alcázar  es  el  castro  latino;  alquería,  no  es  árabe;  no  es  razón 
para  decir  que  lo  es,  que  '¿¿.Ts¿\  en  árabe  «a  le  méme  sens»  es  de  una 
raíz  car,  producir,  de  donde  alquería,  lugar  en  donde  se  produce,  y 
gari,  trigo  en  vasco;  digo  lo  mismo  de  álmunia\  importa  poco  que 
tenga  en  árabe  las  significaciones  que  en  castellano;  eso  tanto  implica 


390  A     GIMÉNEZ   SOLER 

que  del  árabe  lo  tomó  éste,  como  que  de  éste  lo  ha  tomado  aquél:  en 
los  Diccionarios  clásicos  no  existe  tal  palabra. 

Los  poblados  pues  que  son  alearías,  almunias  ó  alcalaes  no  son  de 
fundación  árabe,  ni  lo  son  aquellos  cuyo  nombre  principia  por  beni\ 
todos  estos  son  posteriores  á  la  reconquista  del  territorio  en  donde  se 
levantan;  son  fundaciones  de  señores,  al  modo  de  las  pueblas,  villas  ó 
castros,  sólo  que  en  vez  de  recibir  el  segundo  elemento  de  su  nombre, 
ó  del  señor,  ó  de  la  villa  más  inmediata,  ó  de  un  accidente  del  terre- 
no, lo  recibían  de  sus  pobladores  moriscos,  porque  siempre  empezaban 
por  una  casa  y  una  familia. 

Es  el  mismo  caso  de  los  arrabales,  palabra  que  no  tengo  por  árabe; 
la  voz  albala,  significa  propiamente  el  «territorio  que  se  extiende 
alrededor  de  una  ciudad  (Dozy  voz  Albala)».  En  ce  sens  c'est  l'arabe 
al-barra  (  '¿  »J\).  Le  mot  ^  (barr)  signifie;  ce  qui  est  dehors  d'une 
ville  ou  d'une  maison...  les  faubourgs.  Arrabal  (faubourg)  de  ar-rabadh 
Ja^J\.  Rabal...  une  maison  hors  d'une  ville  de  Jj»-»  rahala,  l'endroit 
ou  l'on  demeure,  Al-barrán  (forastero)  al-barrana  (tour  au  dehors  de 
la  muraille  d'une  ville);  albarrana  cebolla  salvaje,  que  se  cría  en  el 
campo  de  oposición  á  la  de  huerta,  es  decir  á  la  cultivada;  todas  esas 
voces  significan  cosa  exterior,  cosa  de  fuera,  y  la  raíz  es  bar,  bal,  al- 
bal-a\  arrabal,  rabal  (rafal  por  rabal)  al-bar-ran.  La  forma  primitiva 
fué  arrabalde,  aunque  la  l  no  está  en  la  raíz  J/x>y,  no  vale  salir  del  paso 
diciendo  que  esa  l  es  eufónica,  no  estaría  ni  en  albaía,  ni  en  albarrán 
ni  en  rahaZ  ni  en  las  otras;  Jco.  significa  *environs  d'une  ville»,  pero 
también  significa  cosas  muy  diversas  y  que  le  den  tal  acepción  los  dic- 
cionarios sólo  prueba  haber  estado  en  uso  en  tal  sentido  en  algún 
libro  árabe;  con  este  criterio  también  hebra  (fibra)  vendría  del  árabe 
ÍjA  ibra. 

Bar-rio  es  sinónimo  de  arrabal;  entran  en  aquella  palabra  las  mis- 
mas letras  radicales,  varia  la  desinencia  y  esta  transgresión  de  la 
morfología  árabe  basta  para  quitar  á  todas  las  derivadas  de  bar,  bal  en 
sentido  de  exterior  el  origen  de  esta  lengua. 

Y  no  lo  tienen:  abala  en  beréber  es  les  environs,  les  alentours,  como 
albala\  bar-ano  en  vasco  es  alrededor  y  alberri,  pueblo  vecino. 

Y  negado  y  demostrado  que  arrabal,  palabra  clásica  entre  las  de 
origen  árabe,  no  lo  es;  sólo  faltaba  que  me  atreviese  á  decir  que  alcal- 
de debe  seguir  la  misma  suerte.  Y  si  no  me  atrevo  redondamente  á  ne 
garle  su  ascendencia  arábiga,  la  declaro  sospechosa;  reconozco  que 
hay  cierta  semejanza  de  sonido  y  de  significado  entre  alcadiy  alcalde 
pero  esa  l,  de  cuyo  valor  eufónico  no  estoy  bien  convencido,  la  apro- 
xima á  la  voz  il  ca  cal-do  que  aparece  en  las  monedas  de  Sagunto  y  á 
cíes,  que  es  general  en  casi  todas  las  autónomas,  y  á  las  desinencias 
cola,  colensis,  culesis,  clesis  de  las  inscripciones  (H.  C.  1.  1643-45-48- 
50-51)  y  me  inclino  á  creer  alcalde  más  próximo  á  los  cargos  conceji- 
les que  á  los  cadíes  de  Córdoba  ó  ae  otra  ciudad  musulmana. 


IBEROS   Y   BEREBERES  391 

¿Cómo  he  de  creer  que  la  7  es  eufónica  como  en  aldea,  si  aldea  es 
palabra  vascongada,  absolutamente  vascongada,  que  traducimos  cons- 
tantemente al  hablar  de  ciudades,  villas  y  lugares  en  vez  de  ciudades, 
villas  y  aldeas?  ¿Cómo  he  de  dar  crédito  á  los  que  me  dicen  que  Albelda 
significa  la  blanca?  Eso  en  el  siglo  X  podían  creerlo;  de  entonces  acá 
sólo  Mr.  Filipon  lo  ha  creído,  pero  á  Mr.  Filipon  no  le  cree  nadie. 

Para  explicar  baladi,  no  hay  qué  decir  la  verdad  á  los  ciudadanos 
tenderos;  lo  baladi,  no  lo  es  por  ser  de  la  ciudad,  ni  porque  los  tende- 
ros engañen,  sino  por  otra  causa;  corría  en  la  Edad  Media  toda  clase 
de  moneda,  nacional  y  extranjera,  y  ésta  valía  más,  cerno  ahora;  na- 
cional se  dice  en  árabe  baladi,  he  aquí  que  baladi  significó  cosa  de 
menos  precio,  de  menos  valor;  nuestra  peseta  es  baladi  en  sentido 
recto;  con  relación  al  franco  es  baladi  en  sentido  figurado. 

Borceguí  es  forma  arabizada  de  una  voz  europea,  de  la  misma  radi- 
cal que  brocado;  mossegui  es  lo  vulgar;  la  b  se  cambia  con  frecuencia  en 
m,  así  maroma  es  de  la  misma  raíz  que  barazo,   bramante  y  alamar. 

Es  simplemente  una  tontería  decir  que  las  velas  se  llaman  bujías 
porque  de  liugía  se  exportaba  la  cera;  ¿y  nada  más  que  de  Bugía?,  y 
otra  tontería  que   momia  viene  de  moum,  que  vale  cera! 

Cabilda,  cabila,  cáfila,  gente,  asociación  de  familias  (comp.  cabildo 
de  capitulum)  no  son  voces  árabes  sino  latinas. 

Gafete  es  un  derivado  del  verbo  agafar,  y  éste  de  cápere-,  iraké 
viene  como  el  cat.  arara,  de  aes,  aeris,  bronce,  diga  lo  que  quiera  Dozy 
y  hable  de  claridades  meridianas. 

Para  él  hasta  las  piedras  venían  de  Oriente,  ó  al  menos  el  nombre; 
mazarí  quiere  decir  ladrillo,  y  quien  hablaba  y  escribía  en  francés  no 
vio  que  mazarí  es  de  la  raíz  que  macón,  ladrillo,  maconnerie;  en  ara- 
gonés, mazorril  no  significa  grosero,  rudo,  basto,  sino  fuerte,  cons- 
trucción recia,  de  ladrillo. 

Por  mí  no  hay  inconveniente  en  que  crea  quien  quiera  creerlo,  que 
mamarracho  y  máscara  y  mogate  y  mogato  son  árabes;  yo  no  Lo  creo, 
ni  lo  creeré  mientras  no  me  lo  prueben  con  textos  fidedignos;  igual 
digo  de  las  voces  mogangas,  moharra  y  moheda;  como  en  arrabal  á 
la  l  se  la  declara  eufónica,  aquí  se  pone  la  sílaba  mo  sin  saber  por  qué 
ni  para  qué. 

No  es  de  tolerar  que  el  nombre  de  la  romana  sea  vocablo  árabe: 
¿¿-o.  ramana  no  es  raíz  en  esta  lengua  y  la  palabra  romano,  importa- 
ción seguramente  extranjera,  equivale  á  ¡granado! 

Zacatín,  plazuela,  será  el  diminutivo  de  zoco,  plaza,  mientras  no 
se  halle  otra  raíz  más  apropiada  que  JaJL**s  de  donde  derivarlo;  y  alcai- 
cería  tendrá  que  contentarse  con  venir  de  alquicer,  alquicel,  lienzo, 
(comp.  alquila;  según  dice  Mármol:  «el  cacarín  donde  están  los  que 
blanquean  y  curan  los  lienzos»  en  vez  de  remontarse  á  los  cesares; 
que,  por  otra  parte,  ¿cómo  y  por  dónde  pudo  llegar  á  Fez  la  noticia 
de  qué  Césares  ha  tenido  el  mundo?  ¿Y  no  sería  bien  extraordinario 


392  A.   GIMÉNEZ   SOLER 

que  ni  en  Italia,  ni  en  las  Galias,  ni  en  España,  ni  en  todo  el  mundo 
romano  se  llamasen  los  mercados  alcaicerías,  cesáreos  ó  cesáreas,  y 
se  llamasen  en  dónde  nunca  sentó  el  pie  un  legionario? 

Algar  y  algarbe  y  algorín  y  algorfa  y  alhorin  son  derivados  de 
una  misma  voz;  su  origen  remonta  á  los  tiempos  más  primitivos  y  es 
por  un  lado  vasco;  aurri  (a-g-urri):  cabana,  casa  sin  separación  inte- 
rior; compárese  con  el  har  de  harzulo  (agujero);  y  es  beréber,  ¿pues 
qué  son  los  (a)gurlns,  bereberes,  sino  los  algarbes  de  Castilla  ó  los 
a{g)urris  de  Vasconia?  gar,  en  beréber  moderno,  es  cueva;  y  de  aquí 
pasó  al  árabe;  hondura,  dice  el  P.  Lerchundi  que  es  en  el  dialecto  de 
Marruecos  gork,  la  misma  palabra  exactamente  que  la  catalana;  y  que 
la  latina  gurges,  que  no  es  aria,  y  que  la  francesa  gouffre  y  castellana 
golfo,  (que  no  es  griega  como  quiere  Mayer-Lübke)  y  cuyo  sentido 
propio  aparece  en  el  verbo  engolfarse,  meterse  muy  adentro,  meterse 
en  honduras. 

Si  se  me  acusa  por  la  pérdida  de  la  g  en  vasco,  Azkué  me  defiende: 
«es  un  elemento,  dice  (Diccionario  vasco-español-francés,  Bilbao,  1905, 
letra  G),  en  el  que  principalmente  se  ceba  nuestra  dejadez,  suprimién- 
dole entre  vocales podían  citarse  cientos  de  ejemplos»:  de  esa  raíz 

viene  el  verbo  guarecerse  y  guarida  y  guaridle  (muy  vulgar  pero 
muy  usado)  y  garita,  covachuela,  como  dijo  con  razón   Covarrubias. 

Que  no  es  árabe  de  origen  lo  demuestra  el  hallarse  en  vasco  y  en 
beréber  y  el  haber  palabras  diferentes  por  los  afijos;  esto  no  lo  com- 
porta aquella  lengua;  lo  confirma  que  de  la  misma  raíz  quiérese  que 
vengan  algara  y  algarada  y  almogávares,  y  voces  tan  disonantes  en 
significación  no  pueden  proceder  de  la  misma  cepa;  la  idea  que  une  á 
todas  aquéllas  y  á  otras  que  iré  citando,  es  la  de  cavidad,  sitio  hondo 
en  donde  se  ponen  personas  ó  cosas  ó,  sencillamente  lugar  hondo, 
y  algara  y  algarada  y  almogávares  nada  tienen  que  ver  con  esa  idea; 
por  esto  relaciono  con  la  familia  la  voz  lagar,  que  con  el  artículo 
beréber  ta  en  vez  del  la,  que  no  me  atrevo  á  llamar  latino  porque 
Ule  no  es  propio  de  las  lenguas  arias,  figura  en  el  «Supplement  aux 
Dictionnaires  árabes  J^,  tagar,  «le  vase  ou  le  fossé,  qui  recoit  le  sue 
de  9e  qu'on  presse»  y  en  otra  manera  *ljt*3  tigar,  «grand  pot  de  terre 
vernissée». 

Mas  la  primera  letra  de  la  raíz  es  fonema  que  los  bereberes  de  he  y 
pronuncian  muy  gutural,  al  modo  de  pronunciar  nuestra  rr  los  fran- 
ceses medio  r,  medio  g  suave,  medio  jota,  y  por  esta  indecisión  y  por 
su  afinidad  con  esos  otros  afines  ó  se  ha  endurecido  en  g  bien  marca- 
da ó  se  ha  suavizado  en  aspiración  suave  ó  ha  exagerado  la  aspira- 
ción; de  ahí  las  formas  algar,  ahari,  ifarach. 

Con  esta  última  relaciono  las  voces  zafariche  (aragonés)  s-afareix 
(catalán)  y  z  afareche  (portugués);  no  me  atrevo  á  decidir  si  la  s  ó  la  z 
provienen  del  pronombre  ÚP)se,  que  hizo  papel  de  artículo  y  se  incor- 
poró á  muchos  vocablos,  ó  de  la  raíz  es,  agua;  me  inclino  á  lo  último 


IBEROS   Y   BEREBERES  393 

porque  las  palabras  en  que  la  s  ó  la  z  anteceden  al  afarach  significan, 
hasta  en  la  toponimia,  depósito  de  agua;  mientras  las  que  no  llevan 
esa  silbante  sirven  sólo  para  los  áridos. 

La  idea  más  general  expresada  por  la  raíz  de  donde  algar  es  la 
hueco,  de  ella  proceden  ta-ri-das  y  atarazanas. 

¿Y  azote?  La  raíz  significa  azotar  una  bestia;  mezclar  alimentos  lí- 
quidos; en  la  2.a  forma,  que  había  de  significar  lo  mismo  en  acepción 
factitiva,  quiere  decir  embrollar  un  asunto:  el  sustantivo  Jac^  desde 
azote  pasa  á  balsa  de  agua;  hago  notar  que  es  en  beréber  vale  agua; 
(compárense  los  vascos  astare,  humedad,  aitzika,  pantano). 

Si  se  observan  los  significados  tan  heterogéneos  de  azotar  y  mez- 
clar alimentos  líquidos,  no  podrá  menos  de  concederse  que  uno  de  los 
dos  es  adventicio  á  la  raíz;  ¿cuál?  pues  el  de  azotar,  porque  en  vasco 
azote  es  asti  (st— z)  y  azotar  astitu  y  astindu  es  sacudir,  y  asto  es 
instrumento  de  madera  para  golpear  y  desgranar  el  maíz;  para  majar 
y  ablandar  el  lino;  y  aza  en  beréber  es  garrote  y  azut  garrotazo  y  no 
creo  necesario  más  pruebas  contra  el  abolengo  arábigo  de  azote. 

Arracadas  viene,  según  Dozy  y  Eguilaz,  de  una  raíz  que  según  el 
P.  Belot,  significa  partir  peras;  y  basta. 

Zaga  no  es  árabe;  lo  prueba  el  que  venga  de  la  misma  raíz  que 
zoco,  mercado;  esto,  según  Dozy,  que  según  Eguilaz  viene  de  ¿^c:  zaa- 
ca,  cola:  pero  esta  palabra  no  consta  en  el  Dict.  de  Beaussier;  en  el 
léxico  del  P.  Lerchundi  no  aparece  en  ningún  artículo  de  los  que  el 
sentido  relaciona  con  zaga;  en  el  Vocabulaire  del  P.  Belot  consta,  pero 
aislada,  sola,  sin  afines  ni  raíz;  caso  muy  extraño  en  una  voz  árabe; 
no  tiene  el  beréber  esta  palabra  pero  sí  su  raíz:  az'ouk,  az'ok,  significa 
peso,  pesadez,  lentitud,  retraso  y  soukhkher,  dejar  atrás;  en  vasco  atse 
es  parte  posterior,  atzeko,  la  cola  del  vestido  y  más  genéricamente 
la  retaguardia  de  un  ejército;  atzelari  es  el  zaguero,  en  el  juego  de 
pelota,  atzen  es  fin  y  último  y  atzegi,  rabo  ó  cola. 

Y  no  porque  no  me  ocurra  más  cosas  que  decir,  sino  porque  lo  dicho 
basta  y  sobra  para  que  el  estorbo  quede  removido,  doy  fin  á  este 
artículo  diciendo  que  hay  en  castellano  una  palabra  derivada  del 
árabe  que  no  traen  como  tal  ni  Dozy,  ni  Eguilaz,  ni  la  Academia:  coto, 
que  no  puede  venir  de  eos,  cotis,  un  peñasco,  si  no  de  jks",  cataa,  del 
cual  sale  un  derivado  gk*s  cotoo,  limitado,  y  un  coto  es  en  un  terreno 
amojonado,  y  acotar  es  delimitar,  fijar  linderos. 

Andrés  Giménez  Soler 


1910.-28 


394  E.    MOLINÉ    Y   BRASÉS 


LLEGENDES  RIMADES  DE  LA  BIBLIA  DE  SEVILLA 


Per  considerarles  interessants  desdel  doble  punt  de  vista  literari  y 
llinguístich,  publiquém  les  llegendes  que's  troben  a  continuació  de  la 
Biblia  rimada  atribuida' a  fra  Komeu  Sa  Bruguera  que  encara  forma 
part  de  la  Biblioteca  Colombina  de  Sevilla.  En  Joaquím  Miret  y  Sans, 
a  qui  bem  de  agrahir  una  copia  fotográfica  del  text  original,  ha  donat 
una  nota  biográfica  del  suposat  autor,  la  descripció  del  códex  y  algunes 
mostres  del  meteix  (1).  No  insistirém  sobre  la  paternitat  de  tot  lo  con- 
tingut  poétich  de  la  Biblia  que  no's  podrá  aclarir  fins  que  algún  inves- 
tigador descobreixi  la  proba  que  no  ha  pogut  aportar  lo  meteix  senyor 
Miret,  donant  lloch  a  que  en  P.  M.  (Paul  Meyer)  en  lo  darrer  quadern 
de  Romanía  (2)  afirmi,  també  sense  proba,  que  en  Sa  Bruguera,  autor 
declarat  de  la  traducció  en  prosa  del  psaltiri  (3),  per  ell  no  és  lo  tra- 
ductor de  la  Biblia.  Si,  com  se  veu,  és  difícil  resoldre  aquest  punt  en 
lo  relatiu  a  la  anomenada  Biblia  (que  no  és  altra  cosa  que  una  inter- 
pretació  o  comentari  versificat  deis  llibres  del  Vell  Testament)  molt 
mes  ho  será  al  tractar  de  les  llegendes  rimades  en  les  que  l'escriptor 
(ja  no  dirém  traductor)  s'aparta  de  la  lectura  exegética  del  text  sagrat 
y  deixa  corre  la  fantasía  per  lo  camp  extens  y  pintoresch  de  la  lle- 
genda.  Entre  aqüestes  composicions  y  lo  restant  del  1  libre  no  hi  ha  mes 
unitat  segura  que  la  de  la  copia,  perqué  la  del  estil  és  molt  duptosa 
donada  la  facilitat  de  la  rima  y  lo  rudimentari  de  la  llengua  en  aquells 
temps  heróichs  de  la  nostra  literatura. 

No  descriurém  aquest  códex  del  s.  XIV  perqué  ja  ho  ha  fet  lo  senyor 
Miret  en  son  treball  citat  de  una  manera  completa.  Per  lo  que  respecta 
alstextes  que  ara's  publiquen  per  primera  vegada,  dirém  que  comen- 
Qen  al  fol.  CXCI  del  M.  S.  Colombia  y  acaben  al  CC  en  lo  verso  del  qual 
segueixen  los  Evangelis.  Vegis  la  distribució: 

F.  CXCI,  v.°:  a  continuació  del  Apocnlipsi  o  sía  de  sos  últims 
versos: 

La  gracia  de  Jhesus  qui  es  saluador 
Sia  ab  tola  nos  e  nostre  redemptor. 

Amen, 

segueix:  De  Judes  escarioth  e  de  la  sua  uida. 


(1)  Notes  biografiques  d'en  Pcre  Salvatge  y  Fr.  Romeu  Sa  Bruguera  ab  mostres  de  la  Bi- 
blia catalana  rimada  déla  XIIIa  centuria. — Barcelona.  Altes,  1909  (tiratge  apart  del  volum 
del  Congrés  d'Historia  de  la  Corona  d'Aragó  dedicat  al  Rey  en  Jaume  I  y  a  la  sua  época  . 

(2)  151-155.  Avril-Juillet,  1910. 

(3)  Fol.  CCII.  Lo  8altiri  iransladat  per  frare  Romeu  saburgera,  etz.  Es  la  única  firma 
que's  llegeix  eu  tot  lo  códex 


LLF.GENDES   KIMADES  DE   LA   BIBLIA   DE  SRV1LLA 


395 


F.  CXCIII:  De  Filat  e  de  la  sua  uida  e  de  la  sua  mort. 
Al  meteix  foli,  v.°:  de  la  Verónica  com.  uenc  a  Boma. 
F.  CXCVI:  De  Uespeshia  rey  de  Galicia  qui  ana  a  setyar  la  ciutat 
de  Jerusalem. 

F.  CXCIX:  Deis  diners  on  fo  uenut  Jhesuchrist. 

Se  tracta  de  cinch  composicions  literaries  ab  les  que  l'autor  incone- 
gut  ha  versiflcat  altres  tantes  llegendes  populars,  potser  nascudes  ais 
convenís  pera  sostenir  la  senzilla  credulitat  deis  pobles  doscentistes  (1). 
Son  molts  los  reculls  d'aquestes  llegendes  qu'existeixen  en  totes  les 
literatures,  potser  mutuament  copiades.  En  cátala  possehím  lo  Genesi 
d'escriptura  de  Mossen  Guillém  Serra,  trelladat  del  provengal,  y  en  lo 
nostre  temps  editat  per  en  Marian  Aguiló  y  en  M.  V.  Amer  (2),  en  lo 
qual  figuren,  ab  notables  variants,  algunes  de  les  llegendes  de  la  present 
col-leccioneta,  com  Ja  de  Judes  y  la  deis  diners  ab  que  fóu  venut  Jesús. 

La  transcripció  deis  textes  que  publiquém  és  fidel;  només  hem  des- 
fet  abreviatures  y  puntuat  sobriament,  y  pera  sa  mellor  intel  ligencia 
nos  hem  perinés  continuar  un  petit  glosari.  Nos  ha  decidit  a  ferho  la 
claretat  del  manuscrit  original  que  no  dona  lloch  a  dubtes  respecte 
a  sa  lectura,  convidantnos  a  acceptar  francament  la  Higo  que  s'es- 
tampa  sense  perill  de  cercar  equivalencies  y  etimologíes  de  paraules 
fantástiques  o  sía  mal  llegides. 


(fol.  CXCIv.) 
De  judes  escarioíh  e  de  la  sua  uida 

Ara  uos  vuyl  dir  e  comtar 

De  judes  sa  uida  e  son  afar. 

Alsems  dien  que  judes  fo 
4     Prop  besers  dun  logar  bo, 

Escarioth  es  apellat, 

Mas  certament  el  fo  nat 

En  jerusalem  la  ciutats 
8    E  son  payre  Rubén  fo  apellats 

E  fo  de  la  trip  de  jnda, 

Sa  mayre  ac  nom  ciberea. 

Rubén  sa  muyler  empreya 
12    E  can  fo  preys  ela  somia 

Quela  infantaria  un  infant 


E  cant  uendria  puys  a  auant 
Aquel  infant  destruccio 

16     Seria  de  lur  nació, 

Encara  que  seria  turmentat 
E  a  ereu  mort  seria  liurats. 
La  dona  sesvuetla  apres 

20    E  daquel  sompni  torbada  es 
E  a  son  marit  o  ua  comtar 
Sa  muyler  e  fort  plorar 
Fo  molt  torbat  daycel  afar. 

24    La  dompna  diu  que  cant  uendra 
Caycel  seu  fiyl  nat  sera 
Lo  gitara  en  tal  logar 
Que  non  puxa  retornar, 

28     Que  ayso  sompni  no  es  gens 
Ans  es  per  cert  reuelamens. 


(1)  «Existe,  sin  duda,  una  mitología  cristiana  (expresión  que  no  nos  atreveríamos  á  usar 
si  ya  no  la  hubiese  empleado  José  de  Maistre);  pero  esta  mitología  empieza  donde  acaba  la 
parte  positiva  y  dogmática  del  Cristianismo,  y  aunque  sea  una  eflorescencia  natural  del  es- 
píritu cristiano,  es  al  fin  creación  libre  de  la  fantasía  popular  y,  como  tal,  unas  veces  supe- 
rior, otras  veces  inferior  á  las  creaciones  de  la  mitología  clásica.  Hablo  de  la  riquísima  lite- 
ratura de  los  libros  apócrifos,  de  las  leyendas,  de  los  viajes  á  las  regiones  infernales...»  Me- 
néndez  y  Pelayo.—  Historia  de  las  Ideas  Estéticas  en  España.  Tomo  V,  p.  202. 

(2)  Barcelona,  any  M.DCCCLCCIII.— Biblioteca  Catalana. 


396 


E.    MOLINÉ  Y   BRASÉS 


A  .IX.  meses  la  dona  infanta 

A  qui  son  linatje  sajusta 
32    De  la  dompna  e  del  senyor 

Car  del  infant  an  gran  paor 

E  uan  se  tots  aconseylar 

On  poran  ayceyl  infant  gitar. 
36     Un  coue  poquet  uan  aportar 

Pnys  vansen  riba  la  mar. 

El  coue  fo  empeguntat  de  tots  lats 

Lenfant  an  dins  gitats, 
40    Lo  coue  ab  ceyl  infant 

Va  per  la  mar  nadant. 

Apres  ayso  si  uenc  .1.  gran  uent 

Quel  portaua  per  mar  totsuaument. 
44    El  coue  aribet  ab  aytant 

En  una  ylla  ab  lenfant 

Que  ylla  descarioth  es  apellada 

E  per  escriptura  axi  nomenada. 
48     La  regina  dayceyl  logar 

Si  sanaua  riba  la  mar 

Ab  ses  donceles  deportan 

E  uec  lo  coue  venir  nadan 
52     E  ual  pendre  mantinent 

E  troba  bi  linfant  durment. 

Tant  tost  la  dompna  pres  linfans 

E  tenc  lo  en  ses  mans 
56    Vec  lo  beyl  e  asalt  e  sospira 

E  ay  tant  tost  se  perpensa 

(fol.  CXCI) 

Quel  fees  portar  en  loe  celat 
E  pensas  gran  fa'sedat 

60    E  dix  en  son  cor  lassa  que  fare 
Pus  de  mon  marit  infans  no  e 
Car  si  el  mor,  tot  son  regnat 
Laxara  a  son  parentat, 

64    E  per  ayso  jom  gitare 
Ades  el  lit  e  puys  diré 
A  mon  marit  que  yo  son  preyns 
E  aura  gran  goig  encontinens. 

68    La  Regina  el  lit  se  mes 

E  diu  que  en  caure  deu  ades. 
Lo  Rey  tant  tost  cant  ho  ausi 
De  gaug  que  ach  tot  ses  jausi 

72    E  de  la  Regina  fon  pensar 
Honradament  si  com  dec  far, 
E  la  Regina  daltra  part 
Cridaua  fort  e  diu  que  ua  en  part 

76    E  feuse  sccretament  aportar 


Lenfant  cauia  fayt  amagar 
Per  so  que  tot  aycel  regnat 
Agües  linfant  que  a  trobat. 

80     E  axi  la  dompna  faya  parent 
Canas  en  part  e  ua  dient: 
Ay  deus  ay  deus  e  que  fare, 
Ay  en  lassa  quin  conseyl  pendre 

84     Linfant  que  ela  ac  trobat 
Li  fo  entre  ses  faldes  pausat 
E  pío; et  linfaLt  mantinent 
E  les  cambreres  uan  dient: 

88     Ay  senyor  deus  beneyt  siats 
Qual  Rey  auets  hereu  donats. 
Lo  Rey  ac  gaug  e  pagamens 
E  trastotes  les  sues  gens. 

92    Judes  esca'rioth  fo  apellats 
E  era  linfant  asats  gaylarts 
Blanchs  e  pies  era  forts 
Son  cois  els  cabeyls  auia  roigs, 

96     La  un  huyl  fort  negre  auia 
E  laltre  cuaix  bru  lo  tenia 
E  crey  que  qui  a  daqueles  senyals 
No  sera  masa  fi  ni  leyals. 

100    A  pauc  de  temps  a  den  no  plac 
Aycesta  tan  gran  falsedat. 
Lo  Rey  ab  sa  muler  jague 
E  empreyetla&ens  dupte, 

104     A  .IX.  meses  la  Regina  ac  .1.  filet 
Qui  fo  molt  beyl  e  asaltet, 
El  Rey  cuydaues  quels  dos  infans 
Fosen  sos  fiyls  e  fosen  germans. 

108     Con  ueuch  que  agüeren  V  e  VI  ans 
Ab  dos  aveests  infants 
Foren  jugosos  e  plaens 
E  remirauen  los  les  gens. 

112     Apres  de  temps  aquels  infans 
Tot  dia  sacauen  baraylans, 
Judes  faya  souen  plorar 
Lo  ñM  del  Rey  e  greu  estar, 

116     No  sen  volia  estar  lo  malayt 
Per  molt  que  lin  ague.-sen  dit, 
La  Regina  auia  gran  dolor 
E  fon  irada  a  tot  for 

120    Contra  judes  qui  plorar  faya 
Lo  fiyl  del  Rey  tot  dia. 
Tant  tost  con  uiren  les  gens 
De  judes  los  seus  captenimens 

124    Que  per  res  nos  uolia  castigar 


LLEGENDES   RIMADES  DE  LA  BIBLIA   DE  SEVILLA 


397 


Quel  autre  infant  no  fees  plorar, 
Digueren  tuyt  apertamens 
Que  fiyl  del  Rey  el  no  es  gens 
328    E  la  Regina  que  lina  retrer 
Que  fiyl  del  Rey  no  es  per  ver 
E  comtali  com  lauia  trobat 
Ne  per  qua!  rao  lauia  aflyla'. 
132     Judes  fo  molt  irat  daycest  afar 
E  auet  lo  fijl  del  Rey  matar. 
Cant  lo  fiyl  del  Rey  fo  morts 
Tuvt  foren  en  gran  desconorts 

136     E  judes  com  a  fals  traydor 
Fugi  daquen  con  ac  paor 
Ab  los  tributaria  sen  ana 
Tro  sus  en  la  ciutat  de  ierosolima. 

140     Com  fo  passat  en  oltra  mar 
Tantost  senyor  acet  cerquar, 
Ab  pons  pilat  ses  afern  ats 
Car  son  semblans  de  volentats 

144     Pilat  cant  vee  que  judes  es 
Bon  escuder  en  tota  res 
Volgue  que  per  el  despenes 
E  compras  per  el  totes  coses 

148    Vene  .1.  dia  que  pilat 
De  son  palau  es  remirat 
E  vee  .1.  bel  uergers 
On  ac  asats  de  bels  pomers, 

152     E!s  pomers  foren  carregats 
De  bele*  pomes  sapiats. 
E  aquel  verger  eia  de  ruben 
Payre  de  judes  ueramen 

156    Mas  la  .1.  nel  autre  non  sabia  res 
Que  s  atenguesen  nuyla  res. 
Daqueles  pomes  enueya  pilat 
E  uerger  es  be  serrat 

160    E  diu  que  si  bou  ha  ades 
Que  sa  uida  pocha  es. 
ludes  qui  ayso  ac  ausit 
Es  del  palau  tost  exit 

164    E  entra  el  uerger  e  noy  triga 
Per  la  paret  com  no  demanda. 
Layns  salta  en  continens 
Puys  el  pomer  munta  leumens. 

168     De  les  pomes  cuyli  asats 
Tot  a  la  sua  uolentats. 
Ruben  viu  judes  :.qui 
Tot  lo  seu  cor  sen  estremi 

172     E  fo  irats  e  despagats 

Deis  poms  que  judes  aejustats 


176 


180 


184 


188 


192 


196 


200 


201 


208 


212 


E  uali  dir  que  los  lexas 

E  que  per  res  nols  senportas. 

Judes  les  pomes  fort  defes 

E  no  les  uole  lexar  per  res. 

Judes  se  uole  a  el  acostar 

E  judes  uali  tost  lansar 

Una  pedra  sus  el  bat  coil 

Si  que  no  dix  a  sim  dol, 

Mort  lo  lexa  tant  tost  aqui 

E  judes  del  uerger  exi. 

A  püat  manues  sen  munta 

Sus  el  palau  e  li  comta 

En  qual  manera  dins  lort 

Prop  lo  pomer  ruben  a  mort. 

Cant  vene  a  hora  de  sopar 

Ruben  uan  mort  aqui  trobar 

E  cuydarense  que  sobtament 

Sia  aqui  mort  per  defaliment 

Ho  que  fos  caut  del  pomer 

Cant  a  la  cauz  lo  miren  jaer. 

Cant  Ruben  agüeren  soterrats 

Pilat  mana  fosen  guarda's 

Los  bens  que  foren  de  ruben 

Que  no  prenguen  bexamen. 

Cant  lan  del  plor  fo  ja  passat 

Pilat   I.  matrimoni  a  parlat 

Que  judes  prengues  per  muyler 

Ay  cela  dompna  del  uerger 

Que  era  sa  mayre  certamen, 

Sa  mayre  pendre  per  muyler 

E  son  i  ayre  mata  el  uerger. 

Mas  empero  judes  maluat 

No  sauia  lo  parentat 

Quera  entre  el  e  sa  muyler 

E  de  cel  caucis  el  uerger. 

Apres  molt  tempsestech  ab  sa  muler 

E  ac  ne  dos  fiyls  per  ver 

Los  quals  el  molt  toralment  ama 

Pus  que  nuyl  autra  cosa 

Quel  mon  hoys  ne  vees 


(f.  CXCIII) 


216 


220 


Ne  sa  muyler  ne  si  meteys. 
Un  jorn  com  judes  fos 
Ab  sa  muler  en  gran  repos 
Sa  muyler  ua  fort  sospirar 
E  judes  uali  demaoar: 
Dompna  uos  e  que  auets? 
Senyor,  dix  ela,  entendets 


398 


E.   M0L1NÉ  Y   BRASÉS 


Jo  desastruga  agui  ,1.  fiyl 

De  Rubén  e  gitamlo  a  gran  peril 

Sus  en  laygua  de  la  mar  272 

224    Aquel  infant  anam  lansar 

En  .1.  coue  be  enpeguntats 

E  fo  en  los  draps  enuolcats, 

E  aja  passats  .XXII.  ans 
S28     Que  fe  ayso  daycel  infan?, 

Apres  lassa  trobe  mort 

Mon  marit  en  aquel  ort, 

Puys  enapres  forsam  pilats  280 

232     Oltra  la  mia  uolentats 

Quejo  prengues  uos  per  marit 

La  dones  aguin  mon  cor  triat  e  ma 

E  per  ayso  planch  e  sospir        [rrit       284 
236     Coin  me  poc  so  auenir. 

Cant  ela  agüe  axi  parlat 

Judes  tan  tost  ali  comtat 

Com  la  Rgina  lo  nodri 
240    Descarioth  tro  que  fugi 

E  col  troba  riba  la  mar 

Segons  que  li  ausi  comptar, 

E  cant  tots  sos  afers  agüe  comtats 
244     De  mot  a  mot  an  trobats  292 

Que  judes  fo  fiyl  de  ruben 

Qnel  aucis  molt  falsament 

Cibera  sa  mayre  fo 
248     E  jude3  querili  tost  perdo  296 

Daquests  tan  grans  faliments 

L09  quals  auia  fayts  neciamens, 

E  sa  mayre  dixli  que  anas 
252     Lay  on  jhesuehrist  troba*  300 

Que  lavors  era  ea  aquel  temps 

E  que  donas  al  arma  saluamens. 

Judes  jhesuehrist  atroba 
256     Tant  tost  perdo  li  demaLda  304 

Car  greutnent  auia  errat 

E  era  pie  de  greu  peccat. 

Jhesuehrist  uista  sa  uolentats 
260     Perdonali  tots  sos  peccats  308 

Son  dexeble  n  feu  puys  en  apres 

Car  se  prouaua  be  en  tota  re?. 

Apóstol  fo  puys  a  .1   temps 
264    Car  era  hom  molt  plasens. 

Jhesuehrist  tot  per  bona  amor 

Que  portaua  nal  traydor 

Despensari  lo  feu  de  si 
268    E  deis  apostols  atresi.  316 

Judes  prenia  sapiats 


Tot  quant  a  jhesus  era  dats 
Lo  reedelme  uole  auer 
De  tot  jhesus  prenia  per  uer, 
Borses  portaua  lo  dolent 
On  metía  celadament 
Tot  quant  podio  ajustar 
Ne  a  jhesuehrist  emblar,  [ñas 

El  reedelme  a  jhesus  queri  que  li  do- 
Per  so  que  a  sos  fiyls  ho  ajustas 
Dones  judes  hom  maluat 
Obres  faya  dom  orat  [ments 

Car  per  nuyl  temps  no  agrá  f ali  • 
Quen  jhesus  fe  agües  fermamens. 

Apres  ayso  jhesus  ana 

En  .1.  loe  a  betania 

E  conuidal  Simón  lebros 

El  e  tots  sos  eompanyons, 

Asats  los  dona  a  menyar 

E  ab  *ytant  uiren  entrar 

La  magdalena  que  sasech 

De  tras  jhesuehrist  e  estech 

E  aportet  de  bou  enguent 

En  una  cap -a  uerament 

Que  ualia  molts  grans  diters 

E  compral  de  bons  tspeciers 

E  mar  tinerit  ualo  gitar 

Sobre  jhesus  e  escampar. 

Apres  les  seus  peas  lin  unta 

E  puys  exugats  los  lia 

Ab  los  seus  Iones  cabeyls 

Que  eren  mot  roses  e  beyls; 

Tal  odor  exia  del  enguens 

Que  tot  ceyl  loe  ñera  olens 

Car  de  mirra  e  de  aloes 

E  de  mosquet  ceyl  enguent  es 

E  especies  hi  ac  asats 

De  molt  nobles  per  ueritats. 

Judas  qui  aso  agüe  uist 

Fo  mogut  contra  jhesuehrist, 

E  dix  que  mays  agüera  ualgut 

Que  aquel  enguent  fos  uenut 

Que  trenta  diners  nagueren  trobats 

E  ara  es  tot  escampats. 

Tant  tost  comía  quel  dit  enguent 

En  trenta  diners  i  era  perdent 

E  per  so  uas  perpensar 

Con  aquels  diners  pogues  cobrar, 

A  cha\phas  tant  tost  ana 


LLEGENDES   K1MADES   DE   LA   BIBLIA   DE  SEVILLA 


399 


Dios  en  lo  temple  lo  troba, 
Ab  el  feu  preu  que  li  donas 

320     Trenta  diners  tost  e  iuas 
E  el  jhesus  li  Murara 
E  en  lurs  mans  lo  metra. 
Los  .XXX.  diners  li  an  tost  donats 

324     El  los  pres  ais  estoyats 

K  molta  companya  li  uan  liurar 

E  el  los  ua  axi  patlar: 

Aquel  que  yo  en  la  bocha  ba\ssre 

328     Uosaltres  aquel  prenets  sempre 
Per  so  con  el  fort  sembla 
Jacme  de  Felij:  germa. 
Tant  tost  con  lac  liurat  anas  ligar 

332     E  en  .1.  fust  el  sana  penyar 
Lesperit  mal  de  judes  djlent 
Nisque  al  pasament 
Per  la  bocha  on  jhesus  bayset 

336     Fiyl  de  deu  ca  mort  liuret 
Can  la  bocha  malayta  fo 
Don  se  parla  tan  graa  traicio 
Dones  judes  dolen  catiu 

340     Mes  ualgra  que  no  fos  uiu. 
Eximpli  dona  ales  gens 
Qae  no  facen  mals  faliments 
Car  qui  fara  aytal  semblant 

344     Escrit  aportara  dauant 

E  los  jueus  falses  traydors 
Agüeren  e  an  daso  moltes  do'.ors 
Hoc  uerament  prou  e  assats 

348     An  audes  el  temps  passats 
Tots  temps  los  jueus  dolens 
Son  estats  meyns  creens 
E  no  uolen  creure  per  nuyla  sort 

352     Que  jhesuehrist  sueitas  de  morr. 
E  tots  aquels  que  jhesuehrist 
Propiament  auien  vist 
Deyen  quera  sucitat 

356    E  sus  el  cel  era  rcuntat  |  gat~ 

Tant  tost  pels  mayors  eren  encai- 
Per  so  car  deyen  la  ueritats. 
Molts  de  miracles  los  dolens 

360    Veyen  tots  jorns  apertamens 
E  nos  uolen  convertir 
Per  res  que  '¡eyen  ne  oyen  da- 
Mas  jhesuehrist  lo  saluador 

(fol.  CXCIII) 
364    Los  a  demostrat  ques  seyor 


Quels  a  gitats  en  captiuitats 
De  la  qual  nuyl  temps  no  serán  de- 
[limats. 

De  pilat  e  de  la  sua  uida  e  de  la 
sua  Mort 

Deuets  saber  que  fo  .1.  Rey 
:    368    Tus  auia  nom  en  saley 
Qui  fo  fort  enamorats 
Duna  doncela  per  ueritats 
Pila  era  apellada 
|   372    E  segons  saley  axi  nomenada. 
Tus  la  agüe  ela  empreyet 
Apres  .IX   meses  infantet 
La  mayre  uole  com  ajustes 

376    Lo  nom  seu  e  del  payre  apres 
E  fo  compost  pilatus  e  nomnat 
Per  tots  loes  on  es  anat. 
E  (ant  pilatus  agüe 

380    Pila  sa  mayre  lo  trámete 

Al  Rey  son  payre  quel  nudris 
E  en  bocs  fajts  quel  estruis. 
Lo  Rey  Tus  auia  I  fiylet 

384     De  sa  rauyler  quenquer  era  poquet 
E  fo  deis  dies  de  pilat 
E  cant  foren  de  gran  edat 
Asayauen  se  abdos  de  forceyar 

388     E  de  luytar  e  de  saltar. 
Lo  flyl  ledesme  so  sapiats 
Era  pus  poderos  que  pilats 
On  pilat  ríe  rencor  e  dirá  pie 

392    Ausi  son  germa  quera  ladesme. 
Cant  lo  Rey  aso  agne  ausit 
Agüe  son  cor  irat  e  trist 
E  tuyt  auli  per  couseyl  donat 

396    Que  ausies  lo  bort  pilat. 
El  Rey  dasos  retench  acort 
Car  no  li  p!ay  que  pilat  sia  mort 
Mas  tr^meslo  en  continent 

400     Per  coüfortar  tota  sa  gent 
A  roma  ques  nob!a  ciutatB 
Que  hostatge  hi  tengua  asats 
Per  lo  tiaut  que  cascuns  ans 

404     Lo  Rey  faya  ais  romans. 

En  aquel  temps  lo  Rey  Francés 
.  Lo  sea  fiyl  a  Roma  trames 
Per  lo  traut  que  no  auia  pagat 


400 


E.    JV10L1NÉ  Y  BEASES 


408    E  ab  pilat  ses  acorapayat 

E  comportas  en  valor  mils  que  pilat 
E  pilat  per  enueya  al  matat 
Ais  Romans  mol  greu  lur  es 

412     De  la  mort  riel  fiyl  del  Rey  francés- 
Conseyl  agüeren  e  que  faran 
De  pilat  ne  si  a  morí  lo  liuraran 
Quel  son  frayre  ja  auia  mort, 

416     E  aquest  fiyl  de  Rey  a  mort  a  tort 
Conseyl  aut  an  lo  trames 
En  una  yla  que  dins  mar  es 
Poneos  a  nom  e  aqui  jutge  sera 

420     E  celia  gent  nol  sofferra 

E  aqui  tost  aura  tot  mal  sens  tardar 
E  murahi  que  noy  pora  escapar. 
Lay  lan  trames  encontinent 

424     E  fo  jutge  daquela  gent. 

Pilat  era  fort  cert  e  erguylos 
E  ío  los  plaeht  e  molt  amofos 
E  aymaualos  com  a  germats 

428    E  nols  ana  a  nnyls  engan  < 
E  per  aquella  ylla  fo  nomnat 
Que  agües  nom  pon*,!  pilat. 

Apres  lo  Rey  herodes  ausi  parlar 

432     De  pilat  e  de  son  afar 

Quera  fort  cert  e  beyl  parler 

E  uole  amistat  de  luy  auer, 

E  trames  li  missatges  que  a  el  pasas 

436     E  que  el  aquel  jutjat  laxas 

E  la  ylla  e  les  gens  que  lay  son 
Que  li  comanara  offici  profitos  ebon, 
Tant  tost  pilat  a  el  senes  aoat 

440    E  el  encontinent  li  a  comanat 
Jerusalem  ques  noblaciutats 
E  jadea  ques  bon  regnats. 
Pilat  gran  auer  aqui  aju  ta 

444    E  tant  regidor  hi  tracta  [estar 

Quen  aquel  offici  pogues  tots  temps 
E  que  nol  ne  pogues  herodes  gitar. 

Pilat  a  roma  es  uenguts 
448     Que  herodes  non  ha  res  saubuts 
A  tiberi  lemperader 
E  donali  molt  gran  tresor     [manas 
Per  so  quel  dit  gouernament  li  co- 
452    E  ab  cartes  fermes  li  atorgas 

¿ot  can  herodes  li  auia  comanat 
Que  par  el  non  pogues  esser  gitat. 


Tiberi  cesar  conferma 

456     A  pons  pilat  can  demana 

Apres  tenc  ho  per  lemperador 
Que  sobre  tots  era  seyor 
Perqué  sagueren  mala  uolentat 

460    Apres  herodes  e  pons  pilat 
Mas  lur  amistat  se  reconsilia 
Con  pilat  jhesuehrist  li  enuia. 

Apres  de  temps  lemperador 

464    Tiberi  cessar  quera  senyor 
Agüe  una  malaltia  gran 
Quo  fo  lebros  don  era  dan 
E  diguerenli  apertam-nt 

468     Que  un  bon  metge  certament 
Era  uengut  en  celes  parts 
Qui  f-abia  be  les    Vil.  arts 
E  garia  totes  les  gens 

472     E  noy  metia  nuyls  enguens      [uats 
Mas  el  deya  en  nom  de  mon  payre  le- 
E  mantinent  era  tot  hom  sanats 
E  si  aquel  metge  podets  auer 

476     Guardaus  tant  to?t  senes  (mal)  auer 

Lemperador  tant  tosr,  mana 
A  un  escuder  seu  uelucia 
Quen  les  parts  oltra  la  mar 

480     En  continent  degues  anar 
E  que  aquel  metge  amenas. 
Veus  lescuder  ques  uenguts 
A  pone  pilat  e  atenduts 

484     E  demándalo  de  jhesuehrist 

Que  anch  milor  metge  no  fo  uist 
Si  sabia  que  fos  en  nuyl  logar 
Car  el  lo  seu  aulria  menar 

488     De.'  qual  an  dit  molt  gran  laor 
A  tiberi  cess-ar  lemperador 
E  mandaus  que  li  trametats, 
E  pone  pilat  fo  molt  irats 

492    Cant  jhesuehrist  no  poc  auer 

E  que  al  emperador  ne  fes  plaer 
Pilat  uolgue  alongament 
Que  jhesuehrist  anas  quirent. 

De  la  ueronica  con  Vene  a  roma 

496     Lescuder  .1.  jorn  sanet  deportar 
E  ueronica  ha  encontrar 
Una  do¡i  pna  que  molt  de  temps 


LLEGENDES   KIMADES  DE  LA  BIBLIA   DE    SEVILLA 


401 


Era  de  jhesus  conexens, 
500    E  demanali  lescuder: 

Si  us  play  dompna  vuyl  saber  548 

Si  poria  per  res  trobar 

Jhesuchrist  en  negun  logar. 
504     Manues  verónica  tot  breus 

Dix  pquex  era  lo  meu  deus  552 

Lo  qual  Pilat  Hura  a  mort 

Per  enveja  e  a  gran  tort. 
508     Amich  dix  ela  molt  dia  lay  ui>t 

Lo  meu  saluayre  jhesuchrist 

E  guarim  dun  mal  fort  grans  556 

Que  flux  de  sanen  agui  .XII   ayns 

(f.  CXCV) 
512     E  toquelo  en  son  ueslir  560 

E  tant  tost  ane  guarir. 

Dix  lescuder  mal  son  torbat 

Cant  eu  no  lay  uiu  trobat 
516     Car  lemperador  mon  seyors  561 

Auia  obs  lo  seu  secors 

Car  molt  era  a  el  loats 

Per  mellor  metge  canch  fos  nats. 
520     Respos  la  dompna  sius  uolels  568 

A  nostre  seyor  portarets 

Un  drap  on  es  la  sua  fas 

El  lom  dona  que  jol  portas 
524     Si  lemperador  sa  fefermament  hia        572 

De  mantinent  cant  lo  veyra 

Tant  tost  del  mal  que  a  guaira 

Que  ja  pus  no  li  parra 
528     E  dir  uos  ay  el  com  lam  de  576 

E  ya  no  us  en  mentiré  de  res. 

En   I   drap  de  li  uo  ia  fer  pintar 

Sa  fayso  que  la  pogues  regardar 
532     Cant  jo  portaua  lo  drap  al  pintor  580 

Jo  encontré  lo  saluador 

E  dix  me  quel  drap  li  prestas, 

Tant  tost  posalse  en  la  fas 
536     E  pirague  sus  aqui  584 

La  sua  fas  el  drap  de  li. 

Dix  lescuder  aram  diats 

Dompna  si  a  uos  plats 
540     Per  nuyla  res  purias  fer  588 

Que  jo  lo  drap  pogues  auer. 

Per  nuyl  tresor  dor  ne  dargent, 

Ella  respos  tot  dousament, 
514     No  e<  tresor  qm  jo  n  preses  592 

Ne  que  del  drap  me  deseques. 


Dix  lescuder  donchs  que  fare 

Ne  quin  conseyl  penie  pore 

Si  uos  madopua tanta  d  onor 

Voliet  far  al  emperador 

Que  lo  sant  drap  me  fos  liurats 

A  poch  de  temps  laurets  cobrats. 

La  dompna  dix  que  ais  no  fara 

Mas  ab  el  a  roma  sen  ira 

E  farali  tanta  donor 

Quel  drap  dura  al  emperador. 

A  roma  son  abdos  uenguts 

Que  Pilat  no  ha  res  saubuts 

Cant  Tiberi  cessar  ¿usi  e  sabe 

Que  lescuder  uengut  e, 

Tant  tost  missatge  li  trámete 

Car  mays  lo  desiyaue  que  re. 

Lescuder  uenc  encontinent 

E  contali  eepertameno 

Com  los  jueus  e  pone  pilat; 

Per  gran  enueya  an  matat 

Jhesus  lo  bon  metge  nuural, 

Mas  jous  ay  fayt  adur  lo  seu  seyal 

C  ui  a  dompna  uos  a  portat  aysi 

Que  de  lay  es  ueoguda  ab  mi. 

Tiberi  cessar  demanda  al  escuder 

Quin  senyal  es  aquel  per  uer. 

Sey  .1.  drap  maraueylos 

Que  anc  altre  pus  glorios 

No  fo  anc  uist  de  nuyla  part 

Car  aqui  es  sens  tota  art 

La  fas  daquel  metge  tan  bo 

E  per  nuyl  temps  penxa  non  fo  (?) 

E  si  uos  seyor  adorats 

Deuotatnent  ayeela  fats 

Serets  guarit  encontinent 

Del  mal  cauets  uerayameot. 

Cant  lemperador  agüe  ausit 

Tot  so  que  lescuder  a  di-, 

Feu  son  palau  encortinar 

E  feu  la  dompna  amenar 

Que  lo  sant  drap  a  aportáis 

Nedeameut  en  celes  parts 

La  dompna  ua  lo  drap  desplegar 

Tant  tost  cessar  agenolar    [gamens 

Cant  vee  la  fac  de  jhesuchrist  ac  pa- 

E  fo  guarit  molt  be  eneontinens 

Per  la  sua  bona  deuocio 

Que  agüe  el  drap  cela  sao 


402 


E.    MOLINK  Y   BRASÉS 


E  dix  manaes  lemperador 
Ara  conech  que  era  hom  donor 
596    Aquest  jhesus  que  los  jueus  e  pilat 
Axi  han  mort  a  grau  peccat. 

Apres  ayso  lemperador 
Dix  e  mana  com  a  seyor 

600     Que  Pilat  inanucs  vengues 
E  nuyl  acort  el  no  agües. 
A  roma  uenc  pons  pilat 
E  lemperador  es  fort  irat 

604     En  contra  el  e  fal  u«nir 

E  con  lo  uiu  ual  comiansir  (?) 
E  no  li  mostra  que  fos  irats 
Ans  li  es  tot  oblidats. 

608    Pilat  com  agüe  uist  lemperador 
Partís  del  no  ac  temor 
Tant  io>t  com  pilat  sen  ana 
Alemperado;  la  ira  torna 

612    E  roana  pendre  tost  pilat 
E  que  dauant  li  fos  amenat 
Per  so  com  lo  uolia  a  mort  liurar 
E  per  re  no  pora  escapar. 

616    Pilat  al  palau  an  amenats 
Dauant  Cessar  ses  aturats. 
Cessar  tant  tost  com  lo  vee 
Nos  tenc  del  agreuyat  en  re 

620     Ans  li  feu  semblant  alegre  e  pagats 
E  apres  pilat  pres  del  comiats. 
Tots  los  seus  qui  eren  aqui  justáis 
Foren  dest  fayt  marauevlats 

624     E  uan  dien:  so  eos  pot  far 

Que  con  pilat  sa  fayt  ninenar 

El  1  acuyl  amorosament 

E  li  dona  comiat  alegrament. 

628     Apres  lemperador  cuyda  enrabiar 
Tro  quel  a  fayt  dauant  si  rornar 
E  con  la  fayt  tornar 
Amorosament  laxal  anar. 

632     Unjorn  parti  del  pagadament 
E  tornasen  molt  belament 
Lay  on  pesaua  e  albergaua 
E  tenc  solas  ab  sa  compaya 

636     E  despulas  se  encontinent 
Una  gonella  qui  uerament 
Fo  de  jhesuehrist  que!  aonta 
E  puys  a  mort  el  lo  Hura. 

640     Estant  pilat  en  son  solas 
Lemperador  tost  e  iuas 


Trames  per  el  que  mantinent 

Al  palau  lamenasen  corrent. 
644    Tant  tost  pilat  lay  an  menats 

E  no  uesti  lo  mal  fadats 

La  gonella  que  uestir  solia 

E  lemperador  ab  mala  ira 
648    Fo  fort  mogut  contra  pilat 

E  manda  que  fos  encarcerat. 

En  la  preso  lo  uan  menar 

E  Cessar  uas  maraveylar 
652    So  que  podia  esser  estats 

De  pilat  lo  maluats 

Qne  cant  el  era  dauaut  mi 

La  ira  se  logia  de  mi 
656    E  cant  el  sera  deuant  mi  partits 

E  contra  el  era  irat  e  trisas. 

Seyor,  dix  .1  hom  encontinents; 

Aysos  prenia  el  vestiments 
660     Quel  portaua  sobre  si 

Daycel  profeta  que  mori 

La  qual  uestadura  es  plena  de  uir- 

E  ais  malalts  ret  saluts.  [tuts 

(fol.  CXCVI) 

664     Apres  lemperador  feü  ajustar 
Tots  los  sauis  per  conseylar 
E  ac  conseyl  contra  pilat 
Que  a  mala  mort  sia  liurat. 

668     Cant  pilat  ayso  agüe  ausit 
Ab  lo  seu  contell  se  fo  ferit 
En  dret  lo  cor  e  tant  tost  mori, 
E  cant  Cessar  ayso  vee  e  oyi 

672     Dins  en  son  cors  ses  alegrats 
Cant  pilat  ses  axi  matats. 
Lemperador  manda  aportar 
Una  mola  que  feu  liar 

676     Al  coil  del  omeyer  pilat 
E  que  pregón  sia  gitat 
Dins  tiber  ques  aygua  grans 
Que  per  la  ciutat  de  i  orna  es  passans. 

680    Tant  tost  vene  una  gran  legio 
Que  tant  tost  sus  aqui  fo 
Sobre  lo  cors  de  pilat, 
Con  dins  en  laygua  fo  gitat 

684     Tan  gran  brugit,  tan  gran  baudor, 
Tan  grau  fum,  tan  gran  pudor, 
No  fo  anc.  uist  en  nuyl  logar 
Que  laygua  faya  alt  saltar, 

688     Lamps  trons  pera  e  tempestáis 


LLEGENDES   R1MADES  DE   LA  BIBLIA  DE   SEVILLA 


403 


Paya  aqui  prou  e  assats 

Si  quels  román-  nagren  dolor 

Daquel  solars  e  gran  paor. 

692     Daycela  aygua  lan  tose  gitat 
E  a  Uiana  lan  portat 
E  dins  Rose  ques  flum  gran 
Lo  cors  de  pilat  gitat  an 

696     Tant  tost  hi  ac  tants  diablons 
Que  no  ueja  hom  gens  de  floms 
Les  gents  daquen  que  uiren  cest 
Tant  tost  daquen  lo  uan  leuar  [afar 

700     Entre  dos  puigs  an  lo  lansat 

Dins  un  pou  pregón  que  y  an  trobat 

Encara  vuy  daquel  pou 

Veu  hoiu  exir  foch  e  fum  prou. 

704     E  axi  deutts  saber  que  pilat 
A  Leo  del  Royne  fo  anat 
E  per  ayso  prop  ce!  logar 
Don  era  nat  mlc  retornar. 

708     Veus  quina  fi  feu  lo  dolent 
E  quin  gasardo  ac  certament 
Can  el  consentí  en  la  raort 
De  juesuehrist  qui  la  pres  a  tort. 

De  uespeshia  Rey  de  Galicia  qui 
ana  a  setiar  la  ciutat  de  jerusalem 

712     Deuets  saber  que  fo  un  Rey 
lo  pus  ua¡ent  de  nuyla  ley 
E  regnaua  I.  gran  regaats 
Que  Gallicia  es  apeilats 

716     Ques  lay  enues  orient. 

Gentils  eren  aycella  gent 
Tiberi  cessar  lay  lo  trames 
E  que  per  el  lo  Regne  tengues. 

720     Estant  ayso  pons  pilat 

Un  escuderim  escuder  apellat 
Alba  auia  nom  per  cert 
Era  molt  saui  e  apert 

724     E  uali  dir  puys  en  apres: 
Amic  recuylte  ades 
Que  paor  ay  de  mon  >ej>or 
Que  no  mic  git  a  desonor 

728     Car  lo  profeta  jhesuehrist 
Mori  a  tort  don  ne  son  trist 
E  escusats  me  com  porets 
E  bonament  me  sostenets 

732    Dauant  mon  senyor  lemperador 


Del  qual  ay  reguart  e  paor. 
Lescuder  se  recujli  tost  en  mar 
.  E  uent  contrari  en  galicia  1  ua  gitar, 

736    Manues  quel  fo  en  ¡I.  logar 
Molt  galart  loe  riba  mar 
Lescuder  fo  aqui  arribats 
De  mantinent  fo  acusats 

740     Al  Rey  vespehia  lar  seyor 
Que  soferia  gran  dolor. 
Lo  Rey  vespehia  si  li  vay  dir: 
Amics  digats  e  nous  tir 

744     Don  sots  ne  que  anats  cercan 
Diats  mo  tost  senes  engan. 
Lescuder  li  dix:  seyor  sapiats 
Qu  eu  fuy  en  jerusalem  nats 

748    E  pons  püat  fayam  anar 
A  Roma  ques  noble  logar 
Per  el  escusar  dalscuns  fayts 
Que  huy  seyor  no  serien  retrayts. 

752     Vespeshia  li  dix  mantinents: 
Dones  tu  es  metge  ueramens 
Cor  tots  aquels  daqueles  parts 
Saben  trastotes  les  .VII   arts. 

756     Lo  Rey  vespeshia  per  cert 

Auia  mal  de  cranch  en  descubert 
Sus  en  lo  ñas  molt  grans 
Pudent  negre  e  mal  estans. 

760     Vespes  nexien  a  presens 
E  soferio  lonc  de  temps, 
Reclus  estaua  en  son  palau 
Vespeshia  dix  a  lescuder 

764     E  en  continent  li  ua  mander 
Quel  garescha  daquel  greu  mal 
Per  80  con  deu  esser  metge  natural 
Sído  el  lo  liurara  a  mort 

768     E  dayso  no  aya  altre  conort. 
E  lescuder  anet  li  dir 
Tot  en  axi  sens  falir: 
Aycel  qui  morts  fa  sucitar 

772     E  fa  los  cechs  illuminar 
E  los  contrets  f*  p!a  anar 
E  fa  los  dimonis  amagar, 
Sab  seyor  de  mi  certamens 

776     Quen  res  metge  eu  no  suy  gens. 
Dix  lo  Rey  vespeshia  a  lescuder: 
Qual  es  aquex  metge  tan  uer 
Que  tantes  coses  pogues  far 

780    Segons  que  tay  ausit  comtar? 
Lescuder  tant  tost  t  espondet: 


404 


E.    MOL1NÉ  Y   BRASÉS 


Seyor,  jhesus  de  nazareth. 
Que  pons  pilat  Hura  a  mort 
784     E  tots  los  jueus  a  gran  tort. 
Si  tu  aquest  creus  certamens 
Seras  guarit  di  mantinens. 
Dix  vespeshia:  jo  creu  per  cert 
788     Que  jhesuchrist  tot  en  apert 
Faya  los  morts  resucitar 
E  rot  mi  dest  mal  deliurar. 
En  continent  c  ayso  agüe  dit 
792     Daqueles  uespes  fo  garit 
E  en  continent  caygueren 
Dauau'  la  gent  que  aquí  eren. 
Est  miracle  fo  declarat 
796    Per  tots  los  loes  del  seu  regnat 
E  dix  que  creu  jhesuchrist 
Mils  que  ceyls  qui  lauien  vist. 
Apres  lescuder  senes  tornats 
800     En  jerusalem  la  ciutats, 
Vespeshia  uole  puys  anar 
Al  emperador  e  demandar 
Si  li  phyra  que  los  jueus 
804     Que  auciren  jhesus  deus 
Sien  per  el  trastots  taylat 
Car  jhesuchrist  an  axí  auiltats. 
Ab  tant  a  Roma  se  nes  anats 
808    E  cessar  Un  a  autreyats, 
Apres  tornassen  en  galicia 
E  trastotes  ses  gens  ajusta 
E  tria  .V.  milia  caualers 

(f.  CXCVII) 
812     E  atretants  bons  escuders 

E  balesters  e  mayn^ders 
.    Que  manaua  tots  primers 

E  foren  mays  de  .XL.  Milia 
816     Be  armats  que  res  no!s  falia 

E  reculirense  en  continens 

En  mar  ab  totes  celes  gens 

E  son  lay  oltra  passats 
820    E  asetyaren  la  sancta  ciutats. 

Los  jueus  eren  totsjustats 

Les  dones  en  la  sancta  ciutats 

Per  teñir  paschua  tot3  ensemps 
824     E  eren  sens  fi  los  cans  pudens 

C  apenes  cab  en  en  la  ciutats 

Tauts  eren  aqui  ajustats 

E  negu  non  podía  exir 
828    Per  nuyla  res  que  sabes  dir. 


Empero  ho  deuets  saber 
Que  los  amics  de  deu  per  uer 
Foren  de  la  ciutat  tots  exits 

832     Quel  sant  esperit  los  agüe  dits 
Ans  quels  jueus  fosen  asetyats 
En  aquela  sanct.*  ciutats 
E  langel  de  deu  los  mena 

836     En  .1.  loch  prop  flum  jorda. 
La  gran  fam  fo  en  la  ciutats 
Entre  ls  jueus  qu  eren  asetyats, 
E  vespeshia  con  a  ualent 

840    Ab  una  partida  de  la  sua  gent 
Que  aqui  eren  ab  el  ajustats 
Parti  daqui  e  pres  una  ciutats 
Quen  judeya  era  lay 

844     Car  auien  paor  del  e  glay. 
Jeseffus  era  lur  seyor 
Quis  faya  deuinador 
E  dix  a  uespeshia  expert 

818     Quel  emperador  per  tot  cert 
Que  de  R  mía  era  seyor 
Era  mort  don  es  gran  dolor. 
El  conseyl  de  Roma  en  continens 

852     Sens  tot  altre  retenimens 
An  tu  elet  Emperador 
E  a  Roma  gouernador. 
Apres  pochs  dies  so  sapiats 

856     Vengren  de  Roma  dos  legats 
A  Uespeshia  qu  aya  saubuts 
Que  emperador  es  eleguts 
De  Roma  e  an  Ion  tost  menat 

860     E  con  lay  fo  emperador  coronat. 

Mas  Uespeshia  lay  a  laxat 
Titus  son  fiyl  be  areat 
Per  jerusalem  a  destruir 
864     E  que  fassa  layns  morir 

Tots  los  jueus  que  layns  son 
E  non  sia  presa  reenson. 

Apres  titus  ausi  comtar 
868     Estant  ab  les  hosts  en  cel  logar 
Que  son  payre  es  emperador 
Don  agüe  alegría  e  baudor 
E  per  gran  elegre  ques  dona 
872     De  huna  part  contret  torna. 
Jeseffus  profeta  ualent 
En  continent  sus  aqui  uenc 
E  demanda  lo  mal  col  pres 


LLEGENDES   RIMADES  DE  LA   BIBLIA    DE   SEVILLA 


405 


876     Ne  quant  de  temps  a  en  apres 

E  cant  tot  ho  agüe  saubuts 

E  tot  ho  agüe  regoneguts 

El  conegue  naturalment 
880     Que  per  goig  pres  refredament 

E  uali  dir  quel  es  guarits 

A  b  quel  fassa  los  seus  dits. 

Titus  li  dix  quel  fara 
884     Tot  so  quel  li  manara. 

Jeseffus  feu  titus  ueDir 

E  a  la  taula  lo  feu  seir 

Apres  feuli  .1.  gran  mal  estar    [tiar 
888     Un  sarray  negre  nórmalos  fo  a  se- 

Sus  ala  sua  taula  e  que  menyas 

E  que  titus  acompayas. 

Can  titus  vee  lo  sarray  catiu 
892     Pus  roig  torna  que  nuyl  caliu, 

Tant  fo  despagat  e  felo 

Que  fora  tot  son  sea  el  fo, 

E  levasse  encontinens 
896    De!a  tanla  espertamens 

Fo  escalfat  e  puys  guarit. 

Can  vene  a  cap  de  dos  ans 

Dins  la  ciutat  fo  la  gran  fams 
900    Car  no  auien  que  menyar 

E  cuydauen  tots  en  rabiar. 

Tots  morien  pe's  carrers 

E  noy  bastauen  cementers, 
904     Peí  mur  los  anauen  gitar 

Car  nols  podien  soterrar. 

Can  titus  uee  los  uayls  plens 

Day  cela  gent  descreets 
908    Leua  les  mans  deues  lo  cel 

E  crida  a  deus  disrael: 

Tu  sabs  senyor  la  ueritats 

Daycels  qui  son  dius  la  ciutats 
912     Que  jo  nols  fas  a  fam  morir 

Mas  que  puxa  del  tot  complir 

So  que  mon  payre  me  manda 

Con  a  Roma  sen  ana; 
916    Dix  me  quels  jueus  desta  ciutats 

Jhesuchrist  auien  clauficats 

E  per  aso  uolc  los  matar 

E  a  gran  fam  fer  esclatar. 
920    Con  dos  ans  foren  c  mplits 

Los  jueus  se  son  enfelonits 

E  uan  la  térra  menyar 

Per  fam  que  an  e  uan  cridar: 
924    Ay  caualers  benauyrats 


Ades  siats  tot  armats 

E  especeijen  nos  mantinens 

Ans  que  daltres  no  si.im  seruens, 

928    Que  mays  ual  morir  a  honor 
Que  uiure  a  eran  desonor 
E  ja  auem  nos  a  morir 
Donis  nons  qual  de  fora  exir, 

932    Mays  ual  niuyram  entre  nos  esper- 

[tament 
Que  sins  auceyen  los  romans  a  lur 
Ay  tant  tost  foren  arraats  [talent. 
E  de  fer  colps  apareylats 

936     E  uanse  mantinent  ferir 
Ab  les  lances  de  tal  asir. 

Ades  ln  ades  laltrecan  la  morts 
E  moriren  molts  a  mala  sorts 

940    Ab  lurs  espaes  se  uan  dar 

Que  les  lurs  testes  uan  tolar, 
Braces  carnes  e  huyls  caser, 
Virets  en  térra  tans  jaser 

944     Que  feredats  era  sabiats 

Tans  ni  amia  desmán ganats 
De  (tan)ts  milia  caualers 
Eren  per  cert  menys  descuders 

948     Quen  aycel  joru  se  son  matats 
Layns  dins  celia  ciutats, 
E  uolgren  mays  axi  morir 
Que  sils  romans  pognessen  dir 

952    Quels  los  an  morts  a  colps  de  glay 
Don  agren  onta  tots  temps  may. 
Tal  pudor  a  en  la  ciutats 
Que  sus  el  mur  sen  son  muntats 

956     E  cridauen  altament: 

O  titus,  titus  molt  ualent, 
Vet  quet  liurans  aysi  les  ctaus 
Prin  les  seyor  si  a  tu  plaus. 

(f.  CXCV1I) 
960    Cor  moyses  que  es  jhesuchrist 
Lo  qual  nosaltres  auem  uist, 
Nos  a  menat  que  deliurar 
A  tu  deyam  aycest  logar. 
964    Titus  entra  en  la  ciutat 
E  fo  molt  be  acompayat 
E  uecrets  dins  gran  pietats 
Deis  jueus  que  eren  secats. 
968    Vet  nos  seyor  en  ton  poder 
E  fe  de  nos  lo  ten  uoler. 


406 


E.   MOLINÉ  Y  BRASÉS 


Titas  ua  tant  tost  cridar  laus 
E  pres  tant  tost  Rey  Arxelaus 
972     Lo  Eey  aquest  la  lacea  pres 
E  per  lo  uectre  el  les  mes. 

Apres  anua  e  chaifas 

Be  agren  lur  part  del  solas, 

976     Ab  dos  foren  encarcerats 
E  apres  foren  alabeats 
De  laltre  gent  uau  rocegar 
E  degolar  e  especeyar. 

980     A  morts  diuer&es  son  liurats 
Los  desastrucs  malanats 
De  molts  .1111.  parts  fayen 
Axi  com  els  fdjt  anien 

984     Deis  uestimens  del  fijl  de  dea 
Ques  partiren  ab  gran  mifeu. 
Veyats  la  fam  sera  gran 
Cuna  dompna  son  infact 

988     En  una  caldera  lo  cogue 
Que  no  cae  pietat  de  re 
Tot  lo  menya  sino  los  hos  • 
Que  no  nague  nuyla  dolors. 

992    Titas  feu  manues  derrocar 
Los  murs  trastots  e  aplanar 
E  lo  temple  e  la  ciatat 
E  cant  ac  fayta  sa  uolentat 
996     El  taya  .XXX.  jueus  daquel  logar 
Per  .1.  diner  a  tot  hom  dar 
Con  los  jueus  per  tot  cert  donaren 
Per  Jhesus  el  ne  compraren 

1000    Trenta  diners  ajudes  traydor 
Don  soferiren  esta  dolor. 
Noranta  e  .Vil  Milia 
E  encara  maya  tres  Milia 

1004    Jueus  malayts  foren  uecuts 
Trenta  per  .1   diner  menuts. 
E  moriren  so  sapiats 
Que  a  fam  qui  foren  peceyats 

1008    Dios  e  de  fors  per  nombre  cert 
Cent  Milia  tot  en  apert 
Per  .IX.  uegades  e  mes 
Segons  quen  lescriptura  es. 

1012    Apres  ayso  en  continent 

Titas  feu  fer  .1.  bastiment 
Que  hom  eederrocas  lo  mur 


Qu  era  tan  fort  e  tan  dur 

1016     Que  pie  noy  podia  mal  far. 
Ab  tant  lo  mur  uan  foradar 
E  dins  lo  mur  an  atrobats 
Un  home  veji,  so  sapists, 

1020    Joseph  daramatia  nom  auia 
Lo  qual  jueus  per  'e  onia 
Paradaren  dins  aquel  mur 
Per  so  quel  tenguessen  segur, 

1024    Car  el  nos  uolia  estar 
Qu  el  no  anas  predicar 
Tots  los  sants  fayts  de  jhesuehrist 
Axi  con  ho  trobam  escrit. 

1028    Dix  empero  que  deus  del  cel 
Peí  beneit  ángel  gabriel 
Li  enuiaua  que  menvar 
E  lum  molt  ciar  per  confortar. 

1032    Titus  lexa  josep  anar 
E  a¡ilana  aycel  logar. 

E  con  fo  mort  lemperador 
Titus  son  fiyl  feren  seyor 

1036     Qai  fo  bon  hom  e  molt  honrat 
E  mantenc  be  lo  seu  regnat. 
Apres  temps  trobam  escrit 
Quels  enemics  de  jhesuehrist 

1040     Volguf r<  n  reedificar 

Jerusalem  e  murs  tornar 
Ecant  vene  rendema  mati 
Atrobaren  per  cert  aqui 

1048    Moltts  croetes  ueramens 
Del  ros  del  cel  totes  luens 
E  los  jueus  uan  tots  fugir 
Can  uiren  ceyl  luir 

1052     E  lendema  son  hi  tomate 
E  cant  foren  lay  justats 
Creus  uermeyles  encontinent 
Agüeren  sobre  lur  uestiment, 

1036     E  fogiren  los  malauats 

Mas  lendeiiH.  hi  son  tornats 

E  de  la  térra  sapiats 

Isque  calor  quels  ha  cremats 

1060    E  en  axi  romas  cel  loe 

Con  uiren  quen  isqne  foch. 
Ara  uos  e  dits  e  esplanats 
Deis  juehus  pudens  maluats 

1064     Qual  gasardo  an  e  an  aut 

Cant  jhesuehrist  agren  pendut 


LLEGENDES    K1MADES   DE   LA    BIBLIA    DE   SEVILLA 


407 


Deis  diners  on  fo  uenut 
jhesuchrist 

Deuets  saber  quels  diners  hon  fo 
[uenuts 
Jhesuchrist  per  judes  desastrucs 

1068     Don  foren  primeráment 

Ne  qual  fo  lnr  comensament. 
Un  Rey  qui  auia  noru  Nin. 
Daciorura  en  latiD. 

1072.    Lo  feu  fer  a   I   ferrer 

Tares  auia  noui  per  uei ; 
De  forma  eren  cominal 
Luens  eren  com  a  crestayl 

1076     Daur  eren  so  sapiats 

Per  so  con  es  matayl  presats. 
Al  fiyl  d  Abram  foren  donats 
Con  pres  rnnyler  per  heretats 

10S0     Sarra  ac  ñora  quin  fou  comprar 
Per  so  que    pogues  deportar 
En  gericho  camps  e  honors 
E  donaren  hi  aquel  tresors 

1084     Per  aquels  .XXX.  diners  so  say 
Fo  uenut  ais  egipcians  lay 
Joseph  fiyl  de  jacob  somiadors 
Per  los  íeus  frayres  traydors  . 

1088    Lo  Rey  pharao  apres  los  ach 

Con  los  frayres  de  josep  nengren 
[a  blat 
En  feu  tresor  e  tant  los  tengue 
Tro  que  apres  que  del  los  agüe 

1092     Sibilla  la  molt  sauia 

Qui  fo  Regina  daustria 

Els  presenta  e  los  por:  a  a  salamo 

Per  complir  lo  temple  tan  bo. 

1096     Apres  .1   Rey  ab  gran  poder 

Nabugodonosor  per  uer  [pulla 
Lo  temple  de  jerusalem  pres  e  des- 
E  los  .XXX.  diners  sen  porta 

1100  Eu  babilonia  per  uer 

E  a  soldada  molt  caualer. 

Api  es  hu  deis  .III.  Reys  daurient 
Aquels  .XXX  diners  fon  present 

1101  A  jhesuchrist  betiauyrats 
Cant  lestela  los  agüe  guiats 
Tro  en  la  ciutat  de  b  tlem 
E  aqui  los  hi  presentaren 


1108    Quels  predecesors  del  Rey  baltasar 
Los  agüe  per  so  e  per  armes  portar 
De  nabugodonosor  quils  los  dona 
Qui  guereyaua  ab  lo  Rey  de  juda. 

(f.  CXCIX) 

1112     Apres  as>so  trobam  per  cert 
Quol  Rey  herodes  tot  apert 
Faya  cerquar  per  son  regnats 
Lenfaut  jhesus  on  era  nats, 

1116     E  con  nol  troba  fo  dolens 
E  feu  auciure  los  ignoceus, 
E  la  verge  molt  gloriosa 
Fo  de  jhesus  son  fiyl  temerosa 

1120     E  per  paor  leuas  maü 

E  ab  josep  tenc  son  cami 
E  los  .XXX.  diners  daur  amagats 
Que  1  u  deis  .III,   Reys  daurient 
[auia  presentats 

1124     E  offert  a  jhesus  son  fiyl 
E  ayso  fou  per  gran  peril 
En  una  caua  tot  decelat 
Fo  aquel  tresor  amagat 

1128     Ab  una  gonella  soptil 

Que  deus  lo  payre  a  son  fiyl 
Trames  per  langel  gabriel 
E  apórtala  sus  del  cel. 

1132     La  gonella  uirtut  auia  gran 
Qui  con  crexia  ceiyl  infan 
La  gonella  crexia  en  apres 
E  noy  tocaua  hom  de  res. 

1136     Angels  la  feeien  meyns  de  tayl 
Pus  clara  de  nuyl  matayl 
Custura  coy  auia  gens 
Traues  biax  galiamens. 

1140     Apres  aso  trobam  escrit 

Que  la  uerge  ab  jhesuchrist 

E  ab  Jor ep  lo  seu  espos 

Prop  flum  jorda  se  son  enclos. 

1144    Apres  a*o  trobam  per  uer 

Que  pastors  trobaren  cel  auer 

E  la  gonella  el  encens 

E  la  mirra  que  tot  era  ensemps. 

1148    Apres  vene  .1.  estremonia  (?) 
Que  tot  cel  auer  somia. 
Derminia  fo  aquel  hom 
E  fo  saui  e  just  e  be  prom 


408 


E.    MOL1NÉ   Y  BKASÉS 


1152     Quels  diners  aquels  troba 

La  mirra  e  lencens  e  la  gonela, 
E  cant  jhesus  ensenyaua 
Aquel  bon  hora  lo  uenc  hoir 

1156     E  langel  de  deu  uali  dir 
Aquel  auer  que  as  trobat 
E  loDgament  las  cc-lat 
Es  de  jhesus,  uelli  donar, 

1160  Que  daltrament  not  pots  saluar. 
Aquel  bon  hom  cant  ac  ausit 

Tot  so  que  langel  lia  dit  [els  diners 
Rete  a  jhesus  lencens  e  la  mirra 

1161  E  la  gonela  de  bon  grat  e  uolen- 
E  jhesus  dauant  aquela  gent   [ters 
La  goneUas  uesti  mantinent 
Quera  poca  a  obs  dinfaut 

3168     E  manues  fo  a  el  bastant. 

Apres  jhesus  a  mandats 
Quels  .XXX.  diners  portats 
Fosen  el  temple  e  estoyats 
1172     E  en  tresor  fos:  n  pausats. 

Apres  trobam  que  los  jueus 
Los  quals  confus  jhesuchrint  deus 
Auien  aquels  .XXX.  diners  dor 
1176     Donats  a  jades  traydor 

Per  so  que  trays  lo  seu  senyor. 
Apres  judes  con  son  senvor 
Agüe  trayt  ac  ne  dolor 

1180  E  penedis  e  uenc  iuas 
Sus  al  palan  a  cayfas 

E  dix  qu  errat  auia  fort 

Con  jhesuchrist  auia  liurat  a  mort 

1181  E  gita  aqui  los  diners 
Sus  el  palau  feels  engres 
E  corre  tost  e  uas  liar 

Sus  en  .1.  fust  e  puys  penjar. 

1188     Apres  daso  los  jueus  tots 
Cridaren  a  una  vots 
Pus  judes  dolent  retuts  auia 
Los  diners  quel  preses  auia 

1192    Per  tal  que  jhesus  Huras  a  mort 
E  que  senpenedia  fort 
Per  so  can  eren  de  píen  de  sane 
[estats 


De  jhesus  de  nazareih  qui  fo  cru- 

[cificats 

1196     Que  .1.  tros  de  térra  ne  comprasen 

Que  morisen  en  jerusalem  (1) 

Ne  que  al  sant  temple  uenguessen. 

Apres  quels  jueus  agüeren  pres  e 

1200  jhesus  e  conplida  lur  uolen'at  [ligat 
La  dones  jhesuchiist  amaga  son 
E  uole  los  dar  del  tot  (p)ler.  [poder 
En  diuenres  a  ora  de  nona 

1204     Tosaren  en  eren  la  sua  persona 
E  ficarenli  .HT.  claus  grans  ' 
.1.  per  los  peus  .II.  per  les  mans. 
La  crots  los  claus  la  corona 

1208     On  turmentaren  l*  sua  presona, 
Foren  per  cert  trobats 
Cant  doens  ans  foren  pasats  [uador 
Apres  la  mort  de  jhesus  nostre  sal- 

1212    Per  una  donipna  de  gran  ualor 
Elena  ac  nom  certament 
Mayre  de  Costanti  lo  ualect 
Que  subiuga  a  si  tot  lo  mon 

1216     E  lo  temple  (de)  salomón. 

Esta  dompna  en  jerusalem  ana 
E  mantinent  a  tuyt  maca 
Que  tost  a  coneyl  sajustasen 

1220     E  per  je  no  si  tardasen. 

Tant  tost  foren  tots  justats 
E  satta  elena  ais  preyats 
Que  li  mostrasen  lo  logar 

1224     On  jhesuchrist  feren  crucificar. 

Unjueu  per  nom  judes  parla  pe 
Quels  no  sabien  aquels  loes      [tots 
Que  .ce.  ans  auia  passats 

1228     Que  aquel  fet  era  estats. 

Tots  anauen  bunin  que  sera 
No  la  Regina  que  fara; 
Si  lo  deim  perduts  serem 

1232     E  la  nostra  lig  trencarera. 
Judes  ais  jueus  conseyla 
Que  tot  hom  dixes  so  quo  hi  sabia 
Ab  tan  Judes  a  la  Regina  pres  a 

1236     Que  a  son  payre  ausi  dir  [dir 

Que  son  aui  hi  era  estat 
Cant  jhesus  fo  crucificat 
E  que  li  fo  greu  en  fo  dolent 


(1)    Avans  d'aquest  vers  n'hi  falta  un  pera  completar  lo  sentit  y  la  rima  que  ha uria  de  dir 
aproximadament  'Els  feels  tay  soterrasen». 


LLEGENDES   KIMADES   DE   LA    BIBLIA   DE   SEVILLA 


409 


1240    E  de  puys  li  dix  certament 

Que  terops  uendra  que  la  crots 
Que  soterrada  auien  en  .1.  pota 
E  los  claus  e  la  corona  serun  cer 

1244     E  jhesuchrist  sera  adorats       [cats 
Que  fiyl  uerdader  era  de  deu, 
E  mon  payre  responeli  tan  leu 
E  dixli  en  axi  breument: 

1248     E  dons  payie  per  quin  gosament 
Lo  crucificaren  celes  gens 
Que  lauors  eren  uiuens 
Pus  conexien  e  sabien  de  ueritat 

1552     Qu  era  fiy  de  Deu  quels  auia  enuiat. 
E  mon  aui  respos  que  noy  fo  bo 
Ans  li  desplac  tot  cant  si  fo. 

Apres  judes  mostra  lo  logar 

1256     A  la  Regina  e  manues  feu  cauar 
La  creu  trobaren  ab  aytan 
E  trobaren  ne  tres,  mas  la  puá  gran 
Fo  de  nostre  seyor  jhesuchrist 

1260     Car  sempre  fo  conegut  e  uist 
Car  tant  tost  sucitet 
Un  hom  mort  a  qui  hom  la  acostet. 
Les  altres  .11.  nuyls  miracles  no 
[feeren 

1264     En  tantes  coses  no  les  esproueren 
Car  foren  deis  ladres,  so  creats, 
Que  ab  jhesuchrist  foren  crucificáis. 
E  aqui  matex  los  .III  claus  foren 

1268     E  en  re  no  foren  roueyats  [trobats 
E  la  corona  be  an  atressi  trobada 
Que  nuyla  res  no  fo  afolada. 
La  Regina  la  santa  creu  pres 

1272    E  los   .III,  claus  e   la  corona  en 

[apres. 
Lo  jueu  judes  que  ayso   mostret 
Babtisme  pres  e  non  tardet, 
Cirianus  se  feu  nomnar 

1276    E  lo  diable  ua  cridar 

La  sus  en  laer  e  ua  dir: 
Sapies  que  jot  fare  morir 
A  mala  mort  cant  a  moitrat 


1280     Lo  fust  on  deu  fo  clauficat. 
Ciria  respos:  no  e  paor 
Que  jhesuchrist  creu  e  aor. 
Ab  tant  lo  biabe  daquel  loe 

1288     Mori  e  ciria  fo  bisbe  en  son  loe 

Apres  per  Deu  pres  mort  e  passio 
E  uenc  a  nostra  saluatio. 

Apres  Elena  mantinent. 

1292     Daqueles  joyes  feu  present 

A  son  fiyl  Costanti  empeíador 
Que  per  honor  del  Saluador 
Segons  que  .1.  sant  home  dits, 

1296     Eusebi  ac  nom  en  escrits, 

Un  beyl  fre  lemperador  feu  fer 
De  la  .1.  clau  per  tot  uer  [tas 

Per  tal  que  con  iria  en  batayla  por- 

1300    Per  so  que  sos  enemichs  sobras. 

De  laltre  clau  feu  fer  certamens 
Una  corona  ab  entayllaments 
Quel  portaua  en  tot  logar 
1304     Per  tal  que  no  pogues  errar. 

El  tere  clau  feu  gitar 

En  .1.  auol  pas  pregón  en  mar 

En  lo  qual  loe  perien  naus 

1308    Pus  hi   o  lo  clau  pasearen  saus, 
Ai  a  uos  e  dita  ueritat 
Deis  .111.  claus  onjhesusfoclauficat 
E  de  la  uera  sancta  creu  examens 

1312     E  de  la  corona  certamens 
Que  senta  Elena  a  trames 
A  Costanti  emperador  si  com  dit  es 
Que  son  fiyl  era  per  ueritat 

1316     E  per  sant  tresor  lin  a  donat. 

E  Costanti  en  son  coil  deuotameut 

Mete  dins  Roma  certament 

La  uera  sancta  ero  s  e  la  corona 

1320     En  dona  per  tresor  a  la  paneta  es- 
[gleya  de  Roma. 
Deis  claus  feu  so  uue  auets  ausit 
E  en  axi  es  per  cert  escrit 


GLOSARI 


A  obs.  1167.  a  utilitat. 

A  tot  for.  119.  fóra  de  mida. 

Ades.  65.  al  mateix  temps,  ara. 


Adur.  567.  portar. 

Atar.  2.  condició,  llinatge.  132. 

Afermar.  142.  contractar. 


fet. 


410 


E.    MOLINÉ    Y    BRASÉS 


Afolar,  1270.  espatllat,  destruhit. 

Ajustar.  1216.  reunir. 

Alabeat.  977.  escupit. 

Alsems,  3.  en  altre  temps  (?). 

Ais.  552.  altra  cosa. 

Anc¿  574.  may. 

Aontar.  638.  avergonyir. 

Aor.  1282.  ador. 

Apert.  788.  ciar,  evident. 

Areat.  862.  provehit,  armat. 

Asalt.  56.  robust. 

Asaltet,  105.  (dim.  del  ant.) 

Asats.  93.  prou. 

Asir.  937.  matar  (de  ausir). 

Atresi.  268.  també. 

Ausir.  70.  matar.  393.  ohir. 

Autreyat.  808.  otorgat,  concedit. 

Auer.  1145.  tresor. 

Auiltat.  806.  envilit,  ultratjat. 

Auol.  1306.  perillos,  malvat. 

Bat  coil.  180.  nuca  (nou  del  coll). 
Baudor.  684.  alegría,  cridoria. 
Benauyrat.  924.  famós. 
Bexamen.  197.  perjudici. 
Bunin.  1229.  mormolant. 

Can.  938.  cauen. 
Captenimens.  123.  conducta. 
Caser.  942.  caure. 
Castigar.  124.  corretgir. 
Caut.  192.  caygut. 
Cauz.  193.  cals,  paviment. 
Celat.  58.  amagar. 
Celes.  469  aquelles. 
Cementer.  903.  fossar. 
Cert.  425.  segur. 
Clauficat.  1280.  clavat. 
Coil.  1317.  coll 
Cominal.  1074.  usual. 
Complir.  1095.  acabar. 
Comportarse.  409.  conduhirse. 
Contell.  669.  espasa. 
Contret.  872.  a  roncat,  malalt. 
Conexent.  499.  conexedor. 
Croetes.  1048.  creuhetes. 
Crots.  1207.  creu. 
Cuaix.  97.  quasi. 


Daqnen.  137.  d'aquell  lloch. 
Decelat.  1126.  descobert. 
Desastrucs.  1067.  desventurat. 
Desisques.  545.  abandones. 
Desmanganat.  945.  escapcat. 
Despensari.  267.  administrador. 
Dits.  1295.  diu. 
Doens.  1210.  doscents. 
Dompna.  24.  senyora,  dona. 
Don.  850.  de  lo  que.  1068.  d'ahont. 

Emblar.  276.  robar. 

En  apres>.  231.  despiés. 

Encontinens.  67.  tot  seguit. 

Engres.  1184.  entegres. 

Especeyar.  979.  tiocejar. 

Espertamens.  563.  clarament.  896.  deci- 

didament. 
Esprouer.  1264.  posar  en  proba. 
Esvetlar.  19.  despertar. 
Eu.  515.  jo. 
Examens.  1311.  també. 

Faliment.  342.  falta,  engany. 

Falir.  816.  faltar. 

Far.  73.  fer. 

Fats.  579.  cara. 

Flum.  694.  riu. 

Fors.  1008.  fora. 

Fort.  648.  molt. 

Frayre.  415.  germá. 

Fust.  332.  arbre. 

Gilart.  737.  bonich. 

Galiamens.  1139.  ornament. 

Garir.  471.  curar. 

Gasardo.  709.  premi. 

Gaug.  71.  goig. 

Glay.  844.  terror.  952.  glavi,  espasa. 

Gonella.  637  túnica. 

Gosament.  1248,  intent. 

Iuas.  1180.  depressa,  prompte. 

w 

Jaser.  943.  jaure. 
Jausir.  71.  alegrar. 
Jugosos.  110.  enjogacats. 
Justat.  173.  arreplegat. 


LLEGENDES   RIMADES  DE   LA   BIBLIA  DE   SEVILLA 


411 


La.  938.  allá. 
Ladoncs.  233.  aleshores. 
Laus.  970.  llahor. 
Lay.  2¿2.  allí. 

Layns.  864.  dintre,  allá  dins. 
Ledesme.  389.  llegítim. 
Leumens.  167.  snaument. 
Logar.  48.  lloch. 

Mal  fadats.  645.  odios. 

Mantinent.  52.  tot  seguit. 

Manues.  184.  sense  espera. 

Marrit.  234.  agraviat. 

Mayre.  10.  mare. 

Mays.  561.  mes. 

Menyar.  889.  menjar. 

Menys  de.  917.  sense.  1136.  curta  de. 

Mifeu.  985.  escarni,  mofa. 

Mils.  409.  mellor. 

Nedeament,  587.  obettament. 
Neciamens.  250.  sense  intenció. 
Nomnat.  377.  anomenat,  famós. 
Nayl.  428.  cap. 

Obs.  517.  necessitat. 
Olens.  302.  perfumat. 
Oltra.  232.  fora  de,  ademes. 
Omeyer.  676.  homicida,  assessí. 
On.  1310.  ab  que. 
Onta.  953.  vergonya. 

Pagana ens.  90.  satisfácelo. 
Parentat.  63.  parentela. 
Pauch.  100.  poch. 
Payre.  8.  pare. 
Pendut.  1065.  penjat. 
Penyar.  332.  penjar. 
Pera.  588.  pedra. 
Perpensar.  315.  meditar. 
Plancli.  235.  plany. 


Poquet.  36.  petit. 
Fots.  1242.  pou. 
Presats.  1077.  de  preu. 
Prom.  1151.  prohom. 
Puys  en  apres.  261.  després. 

Querir.  248.  demanar.  495.  buscar. 

Reedelme.  271.  ganancia. 
Reenson.  866.  rescat. 
Reguart.  733.  temenca. 
Retenimens.  852.  tardanca 
Rítrer.  128.  retreure,  esplicar. 
Ros.  1049.  rosada. 

Sao.  593.  temps,  ocasió. 
Sau.  1308.  salvat. 
Secats.  966.  aflaquits. 
Seir.  886.  seure. 
Senes.  745.  sense. 
Setiar.  888.  seure. 
Sobrar.  1300.  vencer. 
Solars.  691.  temperi,  confusió. 
Soptil.  1128.  fina. 
Sucitar.  352.  ressucitar. 

Talent.  933.  voluntat. 
Tirar.  743.  forcar,  obligar. 
Toát.  320.  prompte. 
Tributari.  138.  subdit,  sotmés. 
Trip.  9.  tribu. 
Trastots.  993.  tots. 
Traut.  403.  tribut. 
Tro.  139.  fina. 
Tuyt.  1218.  tots. 

Ualgra.  340.  valdría. 
Uerayament.  581.  certament. 
Uergers.  150.  hort,  jardí. 
Uormelos.  88á.  rogench. 
Uots.  1189.  veu. 

E.  Moliné  Y  Brasés 


412  S.    SANPERE  Y  M1QUEL 


BIBLIOTECA   DEL  ESCORIAL 


"LAS  ETIMOLOGÍAS"  DE  SAN  ISIDORO 

Como  tengo  para  mí  que  esta  tan  ponderada  obra  de  San  Isidoro 
tiene  escaso  valor  para  la  historia  de  su  tiempo,  digan»lo  que  quieran 
de  ella  los  sabios  que  no  la  han  leído,  llevóme  al  Escorial  el  estudio  de 
dos  de  sus  códices,  pues  me  había  hecho  creer  en  su  importancia  lo 
que  de  ellos  dice  D.  Adolfo  Bonilla  y  San  Martín  en  su  Historia  de  la 
filosofía  española  desde  los  tiempos  primitivos  hasta  el  siglo  XII.  Ma- 
drid, 1908. 

Léese  en  la  página  250: 

«En  el  (siglo)  XIII,  Alfonso  el  sabio  mandó  trasladar  al  castellano 
las  Etimologías,  y  probablemente  de  esta  versión  procede  el  precioso 
códice  del  siglo  XIV  que  se  custodia  en  la  Biblioteca  del  Escorial  (sig- 
natura i— b — 13)»,  —  no  i-  6 — 13  como  se  lee  por  errata  de  imprenta 
no  corregida  —  «y  que  merece  publicación»  —  la  nota  2,  añade:  —  «Es 
un  manuscrito  del  siglo  XIV,  de  224  hojas?  que  mide  174  X  123  mi- 
límetros».—  «El  Sr.  Menéndez  y  Pelayo,  en  su  bibloteca  de  Santander, 
posee  una  copia  de  este  precioso  códice,  mandada  hacer  por  D.  Fran- 
cisco Asen  jo  Barbieri».  —  «Al  siglo  XI  (año  1047)  pertenece  un  códice 
de  las  Etimologías,  procedente  de  Zaragoza,  que  se  conserva  en  la  Bi- 
blioteca del  Escorial  (signatura  j— &— 3).  Fué  escrito  por  un  sacerdote 
llamado  Dominico». 

Dicho  se  está  que  al  decir  que  procedía  de  Zaragoza  el  códice  del 
año  1047  no  se  decía  que  fuera  zaragozano;  pero  dicho  se  está  también 
que  había  de  entender  que  el  códice  no  daba  otras  señales  de  su  pro- 
cedencia que  el  haber  llegado  de  Zaragoza  al  Escorial.  Averiguar, 
pues,  su  patria  era  interesantísimo,  porque  de  quedar  para  Zaragoza 
no  era  nada  un  códice  escrito  cuando  aun  los  sarracenos  poseían  á 
Zaragoza,  y  si  no  quedaba,  para  Zaragoza  ni  tampoco  para  otra  ciudad 
ó  región  española  justificadamente,  no  era  tampoco  nada  poder  adju- 
dicar á  Aragón,  por  razón  de  su  procedencia,  un  libro  tan  trascenden- 
tal como  el  de  San  Isidoro,  para  la  erudición  medioeval. 

Y  respecto  al  precioso  códice  castellano  debía  entender  de  lo  dicho 
por  el  Sr.  Bonilla  y  San  Martín,  que  en  el  Escorial  tenía  la  traducción 
que  mandó  hacer  Alfonso  el  Sabio  de  Castilla,  y  era  para  mí  mucho 
este  códice  porque  me  había  de  enseñar  cómo  se  traducían  al  castella- 
no medioeval  muchas  palabras  técnicas  más  ó  menos  clasico-latinas,  y 
luego  porque  teniendo  las  Etimologías  en  castellano,  por  su  fácil  y 
rápida  lectura  me  pondría  en  el  caso  de  confirmarme  ó  de  ratificarme 


BIBLIOTECA  DEL  ESCORIAL  «LAS  ETIMOLOGÍAS»  DE  SAN  ISIDORO      413 

en  mi  opinión  de  servir  poco  las  Etimologías  de  San  Isidoro  para  la 
historia  de  la  cultura  gótica  hispánica. 

No  me  propongo,  en  esta  nota  bibliográfica,  tratar  de  la  cuestión 
de  las  Etimologías  como  producción  literaria,  sino  de  los  dos  códices 
escorialenses  citados. 

No:  el  códice  de  procedencia  zaragozana  no  es  ni  zaragozano  ni 
aragonés:  ¿por  qué  no  lo  dijo  el  Sr.  Bonilla  y  San  Martín  cuando  en  la 
página  primera  declaró  su  patria  y  procedencia  originaria  Vázquez 
del  Mármol? 

Véase  lo  que  se  lee: 

«Hic  liber  scriptus  est  aera  MLXXXV  a  Dominico  Presbytero  at 
in  fine  libri  dicitur,  is  est  annus  Christi  MXLVII. 

«Et  fortasse  fuit  Sanctii  secundi  nondum  tamen  regis,  qui  ex  Santia 
regina  Veremundi  tertii  sorore  natus  est  cum  horum  trium  mentio  fíat 
tum  huius  libri  initio  in  tabella  tessellata  reeptiti  saepe  nominis,  tum 
libro  primo  in  pedum  poeticorum  tabulis:  ñeque  temporum  ratio  dis- 
crepit.» 

A  su  lado,  á  la  izquierda,  se  lee  «Esta  nota  es  de  Juan  Vázquez  del 
Mármol»,  y  debajo  de  la  misma  esta  otra: 

cY  esta  de  Dn  Franco  Xaxier  de  Palomares,  insigne  Paleógrafo». 

En  el  centro  de  la  página: 

«Este  libro  fué  de  la  yglesia  de  Ntra.  Sra.  del  Pilar  de  Caragoca». 

i  &  3. 

Y  aun  hizo  más  el  Sr.  Bonilla  y  San  Martín;  esto  es,  que  no  calificó 
de  preciosa  la  obra  del  presbítero  Dominico,  cuando  lo  es  por  el  lujo 
de  sus  vitelas,  por  su  irreprochable  caligrafía  y  por  su  ornamentación 
en  portadas  y  capitulares,  que  se  recomiendan  por  sí  solas  al  arte  de 
la  decoración  de  los  manuscritos  de  la  alta  Edad  Media,  honrando 
altamente  la  escuela  de  su  procedencia,  dando  además  al  arte  español 
el  nombre  de  un  nuevo  artista  decorativo. 

Cuando  califica  de  precioso  el  códice  de  la  traducción  castellana, 
he  de  creer  que  sélo  por  distracción  da  á  éste  tal  nombre  mientras  se 
lo  negaba  al  que  de  derecho  lo  merecía. 

No  diré  que  en  relación  al  lenguaje  no  merezca  llamarse  precioso 
un  texto  castellano  del  siglo  XIII;  pero,  ¿en  verdad  hemos  de  admitir 
el  castellano  de  i— b— 13  como  contemporáneo  de  Alfonso  el  Sabio? 
Fuera  de  esta  relación  no  tiene  ninguna  otra,  exceptuando  asimismo 
la  de  ser  única  traducción  castellana  conocida  de  las  Etimologías, 
pues  está  escrito  sin  lucimiento,  en  papel  corriente,  sin  letras  de  ador- 
no, fuera  de  la  I  de  Isidorus  de  la  primera  página,  con  capitulares 
sencillas  cuando  las  hay,  y  con  rúbricas  de  bermellón  cuando  las  hay 
asimismo,  lo  que  no  es  lo  corriente. 

Pero  no  es  lo  que  dejo  dicho  lo  que  da  razón  de  esta  nota,  si  no 
que  no  hay  tal  traducción  ni  tales  carneros,  ó  más  exacto,  sólo  hay 
unos  carneros  cuando  el  Sr.  Bonilla  y  San  Martín  me  ha  enviado  al 


414  S.    SANPERE   Y   MIQUEL 

Escorial,  creyendo  encontrar  todo  el  rebaño,  ó  sea  con  la  traducción 
íntegra  de  las  Etimologías. 

Juzgúese  por  lo  que  resulta  de  la  compulsa. 

Dividió  San  Braulio,  obispo  de  Zaragoza,  las  Etimologías  en  XX  li- 
bros, de  los  cuales  sólo  tenemos  vertidos  al  castellano  los  libros  I,  II, 
parte  del  III,  el  IV,  parte  del  V,  parte  del  IX,  parte  del  X  y  paite 
del  XI.  De  modo  que  dejó  de  traducir  por  entero  el  traductor  los  li- 
bros VI,  VII,  VIII,  XII  á  XX. 

Puestas  las  manos  en  la  masa  añadiré:  que  en  el  folio  1  —  sin  foliar 
— se  lee : 

«Presentóle  (el  libro)  a  su  m*  El  Rey  Don  Phelipe  el  obispo  de 
Cuenca  Don  R.°  de  Castaño  y  el  Cabildo  de  la  yglesia  para  que  esté 
en  la  Biblioteca  Real  de  S.  Lorenzo  en  henero  de  1580  años»  i — b — 13, 
de  donde  no  se  ha  movido. 

Siguen  tres  páginas  en  blanco. 

Folio  I.— Vida  de  San  Isidoro. 

Folio  4  vuelto. — Epístolas  cambiadas  entre  San  Isidoro  y  San  Brau- 
lio sobre  las  Etimologías. 

Folios  20  á  21  v. — índice:  Acaba: — «Libro  1II-IIII  «De  música». 

Termina  la  traducción  del  Libro  I  en  el  folio  60;  pero  tiene  el  27  y 
el  28  v.  á  32,  blancos  para  los  cuadros  de  pies  y  acentos.  —  De  Gra- 
mática. 

Termina  el  Libro  II,  De  retorica,  en  el  folio  93  vuelto:  está  íntegro. 

Libro  III.  Cuando  el  músico  Barbieri,  que  hizo  sacar  la  copia  que 
posee  el  Sr.  Menéndez  Pelayo,  la  recibió,  hubo  de  exclamar:  «que  me 
devuelvan  los  cuartos»,  que  aun  los  teníamos  en  sus  días,  pues  claro 
está  que  tan  eminente  compositor  y  erudito  hubo  de  pedir  la  copia  por 
lo  que  De  música  escribió  el  Santo  Obispo  de  Sevilla,  lo  cual  que,  dejó 
de  traducir  el  traductor  de  Alfonso  él  Sabio,  como  se  verá. 

Empieza  la  traducción  del  Libro  III  en  el  folio  94,  y  cesa  en  el  98: 
de  folio  98  v.  hasta  folio  105  todos  están  en  blanco,  de  modo  que  papel 
para  la  Música  no  dejó  de  poner  el  traductor. 

Libro  IV.  —  De  Medicina:  principia  á  folio  106  y  acaba  en  el  116. 

Libro  V. — De  auctoribus  legem:  Sigue  al  anterior  y  para  el  traduc- 
tor su  trabajo  al  llegar  á  la  página  137  v.,  pues  las  que  siguen,  de  la 
138  á  la  141,  están  en  blanco,  por  pereza  de  poner  los  cuadros  de  cro- 
nología. 

Libros  VI,  VII  y  VIH:  faltan  por  completo. 

Libro  IX:  principia  su  traducción  á  folio  142,  y  se  continúa  hasta 
folio  164.  El  folio  165  está  en  blanco  por  no  poner  los  cuadros  de  pa- 
rentescos: continúa  la  labor  en  el  166,  y  vienen  luego  en  blanco  los 
folios  167  hasta  el  171  inclusive, 

Pero  ahora,  en  el  folio  172  nos  encontramos  con  un  fragmento  de 
traducción  del  Libro  III,  probablemente  por  estar  mal  encuadernado  el 
libro,  comprendiendo  este  fragmento  De  Geometría  sólo  los  capítu- 


LES  «MEMORIAS  CRONOLÓGICAS  DE  LOS  CONDES  DE  URGEL»    415 

los  X,  XI  y  XII,  folios  172  á  173;  173  vuelto  está  en  blanco,  y  siguen 
blancos  los  folios  hasta  175  recto,  siguiendo  en  el  verso  la  traducción 
con  los  capítulos  XV  á  XX;  pero  la  de  este  último  no  está  completo, 
pues  acaba  con  la  etimología  de  la  palabra  Canto.  Siguen  luego,  en 
blanco,  los  folios  177  v.  hasta  el  186. 

Libro  X.—De  Qoniugis:  Sólo  el  capítulo  VII,  á  partir  de  la  palabra 
Arra;  pero  deja  luego  la  continuación,  folios  187  á  189  v. 

Libro  XI.  —  Vocum  cestarum  alphabetum:  poco  deja  por  traducir 
de  este  libro,  que  principia  á  folio  190  y  sigue  hasta  folio  224,  dete- 
niéndose en  la  palabra  Sedición. 

Folios  125  y  126,  últimos  del  libro,  en  blanco. 

Si  yo  no  me  equivoco,  la  utilidad  de  esta  nota  está  en  que  se  sepa 
lo  que  hay  de  las  Etimologías  de  San  Isidoro  en  la  traducción  caste- 
llana del  Escorial,  con  lo  cual  se  evitará  que  á  otro  le  suceda  lo  que  á 
mí;  esto  es,  que  no  sólo  no  se  encuentre  con  tal  traducción,  sino  ni 
siquiera  con  lo  que  le  interesara  de  ella,  que  es  lo  que  sucedió  á  Bar- 
bieri  y  lo  que  á  mí  me  ha  pasado. 

S.  Sanpere  y  Miquel 


LES  "MEMORIAS  CRONOLÓGICAS  DE  LOS  CONDES  DE  URGEL" 

PER  DON  JAÜME  YILLANUEYA 

En  los  anys  1806  y  1807  féu  les  excursions  a  Solsona  y  Urgell  en 
Jaume  Villanueva,  preveré,  y  en  los  volums  IX  y  X  del  seu  Viage 
literario  á  las  iglesias  de  España,  publicats  en  1821,  manifestava  que 
tenía  escrites  unes  Memories  sobre'l  comtat  d'Urgell,  descobríntseli 
l'intent  de  donarles  a  llum,  cosa  que  no  efectúa.  Expatriat  per  rahó 
deis  aveniments  polítichs  de  1823,  morí  En  Villanueva  en  novembre 
de  l'any  següent,  en  Londres.  Recullí'ls  seus  papers  son  company  lo 
frare  secularitzat  Ignasi  Herrero,  y  en  1829,  al  publicarse  en  la  capi- 
tal anglesa  lo  catálech  defla  biblioteca  d'en  Vicents  Salva,  hi  figura- 
ven  les  Memories  d'Urgell  d'En  Villanueva.  Salva  morí  en  París  en 
1849,  y  son  fill  forma,  en  1869,  lo  catálech  mes  complert  de  la  se  va 
biblioteca,  publicat  tres  anys  després  eñ  Valencia.  En  aquest  darrer 
catálech  també  hi  figuren  les  Memorias  cronológicas,  senyalades  ab  lo 
nombre  3224,  y  s'hi  dona  una  petita  descripció  del  manuscrit,  mani- 
festant  que  és  obra  completament  acabada,  cosa  poch  exacta,  donchs 
si's  volgués  entregar  a  la  estampa  sería  necessari  arreglar  certs  punts 
y  passatges  que  no  teñen  la  redacció  apropriada. 

No  savém  per  quin  camí  ha  arribat  lo  manuscrit  de  les  Memorias 
cronológicas  de  los  Condes  de  Urgel  a  la  Biblioteca  Nacional  de  París, 
hón   se  troba  avuy   senyalat    ab  lo  nombre   520  deis    «Manuscrits 


416  J-    M1RF.T   Y  SAXS 

Espagnols».  En  lo  Uom  de  les  tapes  hi  ha  aplicades  les  iniciáis  R.  F., 
d'or,  y  abaix  diu  que  fóu  relligat  en  1893  per  J.  Canapé.  Es  un  volúm 
de  360  folis,  repetits  los  de  nombre  97  y  98  (1).  En  la  portada,  sota  del 
títui,  hi  ha  aquest  lema:  «si  tantus  amor  scriberdi  de  rapit,  ante  Cesa- 
ris  invicti  res  dicere...  (Horat.,  Sat.  I,  libro  2).  Empezado  á  12  de  ju- 
nio 1814;  concluido  á  9  de  setiembre  18...»  Y  al  peu  de  la  portada: 
R.  C.  8791,  que  sembla  una  indicado  de  catálech  antich. 

Comenta  per  un  índex  y  un  arbre  genealógich  deis  comtes  d'Ur- 
gell, deis  primitius  desde  Fredol,  y  de  la  segona  nicaga  desde'l  pare 
del  comte  Guifre  lo  Pilos  de  Barcelona  fins  a  les  filies  de  Jalime,  lo 
darrer  y  malaventurat  comte.  A  continuació  hi  ha  un  prólech  hón 
recompta  com  los  seus  viatges  per  Catalunya  li  permeteren  aplegar 
molts  documents  del  comtat  d'Urgell,  ab  los  que  redacta  aquesta  obra 
durant  los  meses  de  juliol  y  agost  de  1814,  per  distraures  de  la  tristor 
que  li  produhía  la  persecució  de  que  era  víctima  la  seva  familia,  per 
adicta  al  partit  constitucional.  Afegeix  que  nóu  anys  després,  «hallán- 
dome en  Barcelona,  en  el  de  1823,  de  vuelta  de  mi  viage  á  Roma, 
donde  por  la  misma  causa  se  negó  la  entrada  á  mi  hermano  Joaquín 
como  embajador  de  España,  tuve  ocasión  de  examinar  otra  vez  el  ar- 
chivo de  la  Corona  de  Aragón  y  ver  la  obra  de  Monfar».  Acaba  mani- 
festant  que  havía  aplegat  documents  desconeguts  per  aquest  cronista. 

A  foli  12  comenQ.t'l  Discurso  preliminar,  per  cert  ab  uns  paragrafs 
quelcom  ampuloses:  «La  invasión  de  los  árabes,  que  eclipsó  la  gloria 
del  reino  floreciente  de  los  Godos,  fué  ocasión  de  que  se  levantasen 
otros  señoríos,  cuyos  príncipes  hicieron  olvidar  los  nombres  de  los  Re- 
cesvintos  y«Recaredos».  Lo  discurs  está  subdividit  en  diverses  punts  o 
assumptes,  en  lo  següent  orde:  Origen  y  antigüedad  del  condado,  Si- 
tuación geográfica  del  condado,  Situación  política  del  condado,  Carác- 
ter de  este  condado  (hi  tracta'ls  oficis  amovibles  a  voluntat  del  rey  de 
Franca  y  combat  ais  autors  qui  pretenen  que  la  independencia  del 
comtat  de  Barcelona  prové  de  les  paraules  ómnibus  fiscis  vel  eremis 
del  conegut  diploma  carlovingi),  Gobierno  interior  y.  legislación  del 
condado  en  los  siglos  IX  y  X,  Jurisdicción  de  los  condes  (explica  los 
serveys  y  inals  uses  feudals),  Principales  oficios  y  cargos  inferiores  al 
conde  (ací  tracta  de  les  atribucions  del  vescomte,  indicant  que'ls  mes 
antichs  que  trova  en  l'Urgell  son  Quiricus,  Unifredus,  Bernardus — 
germá  de  Sant  Ermengol  —  Guilléra,  Ramón,  Miró,  Ramón  Mir,  Pere, 
N...  en  l'any  1143,  y  Guerau  de  Cabrera  en  1145;  ademes  esbrina  si'l 
vescomte  d'Urgell  era  també  lo  vescomte  d'Ager  y  procura  explicar 
los  cárrechs  de  comtor,  varvessor,  gardingo,  tiufado  y  princeps  coco- 
rum,  que  ha  trobat  citats  en  alguns  documents),  Moneda  del  condado 
(hi  presenta  un  dibuix  molt  fí  y  ciar  del  diner  d'Urgell,  fet  per  un  tal 


(1)    Los  folis  no  teñen  escrita  mes  que  una  mcitat  rte  la  plana  en  recte  y  verso,  en  sentit 
vertical,  a  manera  d'ofici. 


LES   «MEMORIAS   CRONOLÓGICAS  DE  LOS  CONDES  DE   URGEL»         417 

Mirambell),  Escudo  de  armas  (tambe  hi  acompanya  dibuixos  d'escuts 
ab  los  signes  heráldicas  deis  escachs  combináis  ab  les  barres),  Capital 
del  condado,  Riqueza  y  población  antigua  del  condado  (valentse  de  la 
Carta  al  Barón  de  la  Linde,  de  Caresmar),  Vizcondado  de  Ager  (hón 
tracta  del  heróich  Arnau  Mir  de  Tost)  y  Por  qué  usaron  á  veces  los 
condes  el  título  de  cónsul.  En  molts  punts  del  Discurs  preliminar  fla- 
queja  la  erudició  y  la  investigación  acudint  ab  freqüencia  a  la  Marca 
Hispánica,  España  Sagrada  y  altres  obres.  Lo  mes  acceptable  y  fo- 
namentat  ja  ho  va  incloure  en  los  volums  del  Viage  literario,  especial- 
ment  lo  referent  a  la  etimología  del  nom  Urgell  y  ais  vescomtes. 

En  lo  foli  65  comencen  les  Memorias,  que  están  dividides  en  quatre 
llibres.  Comenca'l  primer  llibre  indicant  la  obscuritat  que  regna  en 
los  orígens  deis  comtes  d'Urgell,  presentant  com  a  dubtós  aquell  com- 
te  Ramón  de  l'any  792,  del  qui  tractá  extensament  en  lo  volúm  X  del 
Viage  literario,  y  no  afeginthi  cap  novetat  important;  segueix  lo  corn- 
ee Borrell,  de  798  a  819,  dient  que  aquest  té  memories  «muy  ciertas  y 
averiguadas»  y  apoyantse  en  lo  cronista  Eginhart  (1);  també  té  per  dub- 


(l)  Ací  es  hón  deuria  tractarse  del  ja  célebre  pergamí  de  la  carta  de  població  d'Andorra. 
Afortunadament  no  res  en  diu  En  Villanueva,  al  inenys  no  ho  havem  sapigut  veure.  Aquesta 
omissió  Phonra  molt.  Lo  Boletín  de  la  Eeal  Academia  de  la  Historia,  de  Madrid  (de  juliol- 
setembre  1910),  publica  una  comunicació  que  li  va  trametre  en  1886  Don  Jaume  Cátala,  bisbe 
de  Barcelona,  presentant  com  a  una  novetat  la  transcripció  del  diploma  sobre  Andorra,  exis- 
tent  en  l'Arxiu  de  la  Seu  d'Urgell.  Considerám  desacertat  publicar  ara  aquesta  comunicació 
revellida,  sens  cap  advertencia  o  nota,  indicant  quant  menys  los  treballs  mes  recents  que 
han  demostrat  que  dit  document  és  apócrif,  donchs  los  erudits  y  aticionats  poch  al  corrent  de 
bibliografía,  continuarán  fonamentant  los  orígens  histórichs  de  la  república  andorrana  en 
semblant  falsiflcació,  com  si  res  no  s'hagués  avenc^t  desde'l  temps  del  senyor  Cátala,  y  fixant- 
se  no  mes  en  l'alt  prestigi  de  la  revista  que  la  acull  y  la  dona  a  llum.  Encare  que  ja  fa  avinent 
lo  dit  Boletín  que  en  son  volúm  IX  (any  1886),  va  donar  una  noticia  de"  la  cuestió  d'Andorra, 
ab  motiu  de  un  article  de  M.  Boudon  de  Mony,  desde  l'avors  han  sortit  los  principáis  tre- 
balls demostrant  la  falsiflcació  y  era  convenient  indicarlos  ara.  Ademes,  en  la  transcripció 
presentada  per  lo  senyor  Cátala  hi  havém  comptat  mes  de  vinticinch  equivoca cions  o  alte- 
racions,  y  senyalarém  les  principal?  segons  la  fotografía  que  tením  a  ma,  posant  en  cursiva'l 
text  exacte  del  diploma  apócrif  en  lo  pergamí  que  creu  original  l'esmentat  senyor:  Seu  pro- 
lisque  suo  (sue)  —  et  excusimus  eam  de  (eandern)  —  ibi  inittere  agriculturio  ut  culturalis 
(ugeris  vel  culturalis)  —  comanentes  modo  Lesindus  (modo  et  lesindus)  —  Autimirius,  Qui- 
rinus,  Sessonius,  Barrula,  Busticius,  Sentanius,  Ferricintius  (autumirius,  quirinius,  sesonius, 
barrulla  rustid,  sentanii  s,  ferrecintius)  —  aut  f  uerint  in  futurum  (aut  serunt  in  futurum)  —  et 
ad  fontem  argenterea  (et  a  Fonte  Argéntea)  —  vel  fonte  regisindi  (vel  in  fonte  regisindi)  —  et 
de  occidiuo  in  monte  (et  de  occiduo  in  monte)  —  ad  ipsius  vallicule  iam  dictem  Andorrense 
(ad  ipsam  valliculam  iam  dictam  Andorrense)  —qui  ibidem  sunt  aut  f uerint,  securiset  quieti 
(qui  ibidem  sunt  aut  serunt,  securi  et  quieti)  —  et  recepcionem  facient  (et  recepcione  facient)  — 
potestatem  illos  donamus  faceré  aut  definiré  ad  eisdem  (potestatem  tilos  donamus  faceré  vel 
definiré  ad  eis)  —  hic  a  ut  mu  eligere  contra  nos  aut  comitem  (hic  autrum  eligere  contra  nos 
vel  comittem)  —  Data  et  confirmata  regalis  donatio  (Data  et  confírmala  regís  donatio)  —  Plo- 
doardus  (Plodoadus)  —  Quevice  archilevite  (Oevice)  —  Autardo  (  Wantardo). 

Devém  també  manifestar  extranyesa  per  haverse  atrevit  lo  senyor  Cátala  a  senyalar 
data  tan  aproximada  al  diploma,  dient  que  está  compresa  entre'l  15  abril  804  y  14  abril  805, 
regintse  per  los  anys  del  regnat  de  Lluís  lo  piados  en  Aquitania.  En  altres  copies  o  trans- 
cripcions  d'aquest  diploma  porta  la  data  del  784,  en  qual  any  ni  Carlesmany  ni  son  lili  no 
exercíen  l'imperi,  malgrat  d'iudicarho'l  document  apócrif.  Nou  indici  d'altra  falsificado 
posterior  en  la  data. 

Tampoch  és  exacte  lo  que  diu'l  senyor  Cátala,  de  que  aquest  diploma  fóu  desconegut 


418  J-   MIRET  Y  SANS 

tos  lo  comte  Ermengol,  citat  per  Tomich,  seguint  Fredelaus,  al  qui 
descobreix  en  815,  citant  la  donació  al  convent  de  Tavernoles;  a  con- 
tinuació  hi  posa'l  comte  Seniofret,  de  819  a  844,  citant  lo  diploma  pu- 
blicat  en  Histoire  genérale  de  Languedoc,  y  després  lo  comte  Matfret, 
qui  viu  en  823,  fonamentantlo  en  lo  diploma  del  convent  de  Sancta 
Grata  de  Pallars;  segueix  lo  comte  Guifre  I,  desde  poch  després  de 
8á4  flns  a  858,  justificando  ab  la  donació  al  monastir  deis  Tresponts 
de  l'any  16  de  Caries;  y'l  comte  Salomó,  al  qui  troba  en  l'any  862, 
acudint  a  la  monografía  de  En  Traggia  sobre'l  regne  pirenench.  Ve 
tot  seguit  un  Fredol,  comte  dubtós,  en  875,  «distinto  del  otro  del  mis- 
mo nombre»,  recordant  que  Marca  Hispánica'],  té  per  comte  de  Pallars 


deis  historiógrafs  abans  de  la  seva  comunicado  a  la  R.  Academia  del  any  1886.  Dalmau  de 
Baquer,  en  Historia  de  la  República  de  Andorra,  publicada  en  Barcelona  en  1819,  estudia  y 
transcriu  diferencs  apartats  del  diploma  apócrif,  dient  que  «la  República  lo  conserva  origi- 
nal en  su  archivo».  No  sabém  si  és  lo  meteix  exemplar  que  ara's  troba  al  arxiu  de  la  catedral 
urgellitana.  M.  Boucoiran  publica  a  París  (imprés  en  Nimes),  en  1854,  un  1  libre  o  guia  des- 
criptiva pirenenca,  titolat  Ariége,  Andorre  el  Catalogue,  ab  un  apéndix,  que  és  la  Histoire 
des  vallées  d' Andorre,  y  ací  tracta  del  diploma  en  qüestió,  que'l  creu  del  any  805,  y  en  trans- 
criu dos  bocins. 

Comenca  a  considerar  com  apócrif  dit  diploma  M.  Brutails  en  1891.  En  lo  treball  Etude 
critique  sur  les  origines  de  la  question  d'  Andorre,  publicat  en  la  Revue  des  Pyrenées  et  de 
la  France  méridionale,  n.°  3,  deya:  «Dans  un  diplome  qui  est  d'ailleurs  apocryphe,  ainsi 
que  je  le  démontrerai,  Louis  le  Débonnairc  concede  aux  Andorrans  le  droit  d'ólire  un 
seigneur».  Cinch  anys  després,  lo  propri  M.  Brutails,  en  un  article  de  crónica  regional  ti- 
tolat Vallées  d' Andorre,  publicat  en  la  Revue  des  Umversités  du  Midi,  al  donar  compte  de 
la  Guia  d' Andorra,  escrita  per  l'Artur  Osona  hón  se  transcriu'l  diploma  traduit  al  catíilá, 
demostra  la  falsetat  de  la  carta  de  les  Uibertata  andorranes.  Empero,  abans  del  segón  treball 
d'En  Brutails,  un  altre  erudit  francés,  M.  Félix  Pasquier,  arxiver  departamental  en  Tolosa, 
va  tractar  del  diploma  y  determina  en  quin  temps  fóu  feta  la  falsificació,  en  lo  Bulletin  de  la 
Société  archéologique  du  Midi  de  la  France,  any  1894  (Toulouse;  pl.  38),  article  reproduhit  en 
la  Revue  des  Pyrenées,  any  1895.  L'anyrsegüent  M.  Pasquier  torna  a  estudiar  aquest  documeut 
en  altre  article  titulat  Charte  fausse  de  l'organisation  de  V Andorre  sous  Charlemagne,  publi- 
cat en  Bulletin  historique  et  philologique  (París,  1896),  ab  un  facsímil  en  fototipia.  Diu  En 
Pasquier:  «Ce  fac-similé  suffira  pour  démoutrer  d'une  facón  tangible  que  l'acte  est  l'oeuvre 
grossiére  d'un  faussaire.  II  n'est  pas  difficile  de  faire  ressortir  le  caractére  de  cette  piéce 
apocryphe.  Le  style  denote  l'ignorance  et  l'impéritie  de  l'auteur  ou  tout  au  moins  du  scribe, 
qui  n'était  pas  au  courant  des  formules  usitées  a  la  chancellerie  des  premier»  Caroligiens  et 
qui  avait  de  la  langue  latine  une  connaissance  trop  imparfaite  meme  pour  son  époque.  En 
comparant  l'écriture  ácelle  de  piéces  conservées  dans  divers  depóts  de  la  Catalogne,  nous 
croyons  que  le  document  a  été  composé  au  Xle  siecle.  Les  corrections,  que  surmontent 
plusieurs  mots,  semblent  avoir  été  ajoutces  á  une  époque  plus  récente,  sans  doute  au  XlIIe 
siócle.  On  s'est  probablement  proposé  de  reconstituer  des  actes  perdus,  qui  avaient  trait 
aux  droits  dont  la  concession  ótait  atribuée  á  Charlemagne  ou  á  Louis  le  Débonuaire.» 

Finalment,  en  lo  mateix  any  1896,  D.  Salvador  Sanpere  y  Miquel  publica  una  interessant 
Memoria,  dividida  en  cinch  articles,  ab  diferents  facsimils,  titolada  La  carta  puebla  de  An- 
dorra, en  lo  diari  de  Barcelona  La  Vanguardia,  nombres  de  29  juliol,  5,  13  y  19  agost  y  4  se- 
tembre,  hón  prová  també  dita  falsificació. 

Al  posar  terme  a  aquesta  nota  per  advertir  ais  historiógrafs  que  no's  servesquen  del  di- 
ploma ara  novament  publicat,  devém  declarar  que  sabém  bé  que  encare  que'ls  documents 
invocáis  per  provar  la  antigua  organització  lliure  y  privilegiada  d'Andorra  sigan  apócrifs, 
existeix  una  tradició  secular  de  que  dit  país  fóu  dotat  de  grans  franqueses  per  los  princeps 
carlovingis  y  que  sabém  també  que  aytal  tradició  concorda  ab  la  situació  general  de  la 
Marca  d'Espanya  en  aquell  temps  y  ab  la  especial  de  certes  valls  pirenenques,  que  pobres  y 
arreconades  necessitaven  oferir  avautatges  positius  per  cridarhi  pobladors.  Malgrat  del  di- 
ploma apócrif  donchs,  poden  haver  existit  altres  privilegis  carlovingis  auténtichs. 


LES  «MEMORIAS  CRONOLÓGICAS  DE  LOS  CONDES  DE  ÜRGEL»    419 

y  aprés  d'ell  lo  nostre  Guifre'l  Pilos,  de  Barcelona  y  Urgell,  flll  del 
Guifre  I  segons  pensa.  Diu  que  la  nova  familia  comtal  la  continúa  en 
Urgell  un  «Suniario  ó  Seniofredo  II»,  de  906  á  950,  descobrintse  la  in- 
seguritat  d'En  Villanueva  en  aquesta  cronología  fins  en  los  noms  deis 
comtes.  Ací  s'entreté  tractant  de  la  nicaga  del  comte  pilos  de  Barce- 
lona, per  víes  assats  desordenados  y  ben  diferents  de  les  seguides  per 
Bofarull  en  Los  condes  vindicados.  Posa  després  En  Borrell,  de  950  a 
993,  fill  de  Richildis,  estudiant  la  dotació  de  la  iglesia  de  Ciutat,  con- 
fermada  per  lo  bisbe  Visadus. 

Lo  llibre  segón  comenca  en  lo  foli  101,  ab  lo  comte  Ermengol,  lo 
cordovés,  de  989  a  1010,  citant  documents  del  Cartoral  de  la  Seu  d'Ur- 
gell,  y  trobantse  ja  mes  coses  noves  y  ben  fonamentades;  segueixen 
Ermengol  II,  fins  a  1038,  y  Ermengol  de  Gerb,  del  qui  fá  conéixer 
la  donació  que  atorgá  juntament  ab  sa  muller,  titolantse  comte  d'Ur- 
gell  y  Provenga.  Respecte  d'Ermengol  V,  tracta  de  com  deu  entendres 
lo  nom  de  germá  que  en  certa  escriptura  dona  al  bisbe  Sant  Ot,  y  fa 
observar  que's  titolá  cónsul  en  la  donació  que  féu  a  la  iglesia  de 
Solsona,  en  1101;  també  diu  que  la  comtesa  María  Ansúrez,  esposa 
d'aquest  Ermengol,  ja  era  morta  en  abril  de  1102  (segons  se  veu  per 
la  donació  a  Solsona  per  repós  de  la  seva  ánima  que  atorgá'l  marit)  y 
que  fóu  soterrada  en  la  catedral  del  citat  lloch.  Pa  bona  feyna  al  es- 
brinar  la  data  de  la  mort  d'Ermengol  V;  pero  s'equivoca  al  reduir  a.\ 
istil  modera  la  data  del  5  nones  marc  del  1 102  de  la  Encarnació  y  43 
del  rey  Felip,  que  porta  la  escriptura  per  la  que  lo  vescomte  Gaerau 
Pons,  complint  la  darrera  voluntat  del  esmentat  comte,  féu  entrega  a 
la  iglesia  de  Solsona  del'  castell  d'Olius.  La  verdadera  reducció  deu 
ésser  del  3  marc  1104;  empero  en  aquest  cas  no  Higa  ab  l'any  43  del 
rey  Felip.  que  és  lo  1103.  Aquest  document  l'ha  publicat  Mossén  Serra 
y  Vilaró  en  Notes  históriques  d'Olius  (Butlletí  del  Centre  Excursionis- 
ta de  Catalunya,  any  1908). 

Dech  interrompre  aci  la  relació  per  donar  a  conéxer  un  document 
inédit,  desconegut  per  Monfar  y  per  Villanueva  y  que  conferma  la 
mort  d'Ermengol  V  a  mans  deis  serrahins  en  lo  lloch  de  Mollerusa. 
Procedeix  del  arxiu  de  la  colegiata  d'Organyá  y  diu  axí:  Ómnibus  no- 
tum  sit  hominibus  presentibus  atque  futuris  qualiter  Vmbertus  de 
Lauantia  dedit  domino  Deo  et  Sánete  Marie  Organiani  propter  reme- 
dium  anime  sue  castrum  unum  quod  vocatur  Cannelles  cum  suis  ter- 
minis  et  pertinentiis  et  cum  hominibus  ibi  morantibus  post  suum  obi- 
tum  ad  integrum  et  in  sua  vita  habuit  ibi  beata  Maria  potestate  et  do- 
minicum.  Iam  dictum  vero  castrum  emit  Guillelmus  de  Lauantia  de 
Ermengaudo  comité  diue  memorie  unde  prefatus  Guillelmus  habuit 
ab  eo  cartulam  firmatam  et  corroboratam.  De  quo  castro  Ermen- 
gaudus  comes  filius  qui  fuit  Ermengaudi  comitis  quem  sarraceni 
occiderunt  ad  locum  qui  vocatur  Molleruca,  habuit  contentionem 
cum  Raimundo  priori  Organiani  et  tamen  ad  ultimum  fecerunt  plací- 


420  J.   MIRET    V   SANS 

tum  tali  modo  et  tal  i  ratione.  Ego  Ermengaudus  nutu  Dei  Urgellensis 
comes  laudo  et  confirmo  prefatum  donum  et  dono  Sánete  Marie  et  Rai- 
mundo priori  et  suis  clericis  presentibus  et  futuris  meum  directum 
quem  habeo  vel  abere  debeo  in  iam  dicto  castro  et  in  suis  terminis  per 
ullas  voces  ad  integrum  simul  cuín  ipsis  olivariis  quos  prelibatus  Vm- 
bertus  reliquid  Sánete  Marie  et  sunt  in  loco  qui  vocatur  Perlles  et 
alodium  de  Olzina  quod  est  ad  locum  qui  dicitur  Gradell.  Hanc  vero 
laudatione  et  hec  donum  fatio  tali  modo  ut  umquam  nec  ego  nec  ullus 
ex  meis  propinquis  ñeque  ullus  homo  vel  femina  per  meam  vocem 
possit  ibi  aliquid  inquietare  nec  presumere  sed  si  fecerit  in  quadru- 
plum  componatur  et  hec  scriptura  inconuulsa  permaneat.  Nunc  autem 
ego  prescriptus  Ermengaudus  propter  hec  donum  et  propter  hanc  lau- 
datione accipio  a  te  R.°  priori  centum  quinquaginta  solidos  et  ero 
adiutor  et  defensor  tibí  et  sánete  Marie  contra  cunctos  nomines  vel  fe- 
minas  sine  malo  ingenio.  Et  mando  atque  rogo  ut  Bernardus  de  Taus 
et  Raimundus  Arnalli  de  Rialb  sint  adiutores  et  defensores  tibi  et 
Sánete  Marie  de  iam  dicto  dono  contra  cunctos  homines  et  feminas. 
Actum  est  hoc  in  anno  ab  incarnatione  Domini  C.°  XXX.  I.°  post  Mi- 
llesimum.  XVI.  Kalendas  Marci  (15  febrer  1132  istil  rnodern).  Signum 
Ermcngaudi  comitis  qui  hanc  scripturam  iussit  scribere  et  firmare. 
Signum  Bernardi  de  Taus.  Signum  Raimundi  Arnalli  de  Rialb.  Signum 
Arnalli  eius  filii.  Signum  Arnalli  de  Ponts.  Signum  Petri  Bertranni. 
Signum  Arnalli  Guillelmi  de  Taus.  Isti  sunt  testes  visores  et  auditores 
ac  firmatores.  Guitardus  levita  rogatus  scripsit  in  prefato  die  et  anno. 
Del  comte  Ermengol  VI,  lo  de  Castella,  coneix  los  dos  testaments,  de 
6  idus  febrer  1132  de  la  Encarnado,  any  22  del  rey  Lluis  (que  den  re- 
duirse  a  8  febrer  1 133,  istil  modern,  encare  que  no  concordi  ab  l'any  del 
rey  de  Franca)  y  de  9  calendes  abril  1 143  de  la  Encarnació  (24  marc  1 144, 
istil  modern).  Cau  En  Villanueva  en  la  meteixa  error  d'altres  historió- 
grafs  catalans,  de  creure  que  aquest  comte  tingué  tres  mullers,  Dolca, 
Arsenda  y  Elvira;  sois  en  tingué  dues,  Arsenda  d'Ager  y  Elvira  Rouric. 
Parla  molt  del  comte  Pedro  Ansúrez,  avi  d'Ermengol  VI;  pero  poques 
noves,  valentse  de  cites  de  Salazar,  P.  Flórez  y  fins  d'En  Mariana.  Son 
coneguts  fins  ara  tres  documents  en  los  que  hi  figura  la  comtesa  Elvi- 
ra o  Gelvira:  la  concessió  de  cases  d'Agramunt,  del  any  1139,  publicat 
per  Bofarull  en  Colección  de  documentos  inéditos,  volúm  IV,  plana  66, 
la  confermació  d'una  donació  que  En  Bernat  de  Taus  havía  fet  a  la 
canónica  d'Urgell,  del  any  1140,  explicat  per  nosaltres  en  Investiga- 
ción histórica  sobre  el  Vizcondado  de  Castellbó,  plana  131  y'l  segóntes- 
tament  d'Ermengol  VI,  del  any  H44,  non  nomená  per  marmessors, 
entre  altres,  a  sa  muller  Elvira,  lo  comte  Roric  o  Rouric,  segurament 
pare  o  germá  de  donya  Elvira  y'ls  comtes  de  Pallars  jussá  Arnau  Mir 
y  del  Pallars  sobirá  Artal,  publicat  per  Mossen  Serra  en  Notes  históri- 
ques  d'Olius,  encare  que  aquest  autor  considera  erroniament  a  Elvira 
com  a  la  tercera  muller  del  comte  Ermengol,  per  creure  que  donya 


LES  «MEMORIAS  CRONOLÓGICAS  DE  LOS  CONDES  DE  URGEL»    421 

Dol<?a,  citada  en  la  carta  de  població  d'Agramunt,  fóu  la  primera,  per 
no  conexer  la  rectificació  de  la  data  que  la  Marca  Hispánica,  apén- 
dix  350,  posa  a  dita  carta,  rectificació  feta  per  en  Sisear  en  una  mono- 
grafía publicada  en  lo  volúm  IV  de  les  Memorias  de  la  Real  Academia 
de  Buenas  Letras.  Com  la  data  de  la  carta  de  població  d'Agramunt 
deu  esser  del  1173  o  1183  y  no  del  1113,  la  comtesa  Dol<?a  que  hi  figu- 
ra es  la  esposa  d'Ermengol  VII  y  no  del  pare  d'aquest. 

Entre'ls  pergamins  de  la  colegiata  d'Organyá  havém  aplegat  un 
quart  document  referent  a  la  comtesa  Elvira,  de  17  agost  1140.  Es 
inédit  y  per  aixó  en  transcriurem  la  part  principal:  «In  nomine...  ego 
Ermengaudus  gracia  Dei  urgelli  comes  et  marchio  una  cum  coniuge 
mea  domna  Gelvira  comitissa  donamus  domino  Deo  et  ecclessie  beate 
Marie  Organiani  ipsum  mansum  quod  condam  fuit  de  Amallo  Iont  et 
de  coniuge  eius  Adalez  cum  ómnibus  suis  pertinentiis,  et  hoc  totum 
quod  prefatus  A.  et  coniux  sua  A.  habebant  et  tenebant  in  terminio  de 
Nargo  et  in  suis  terminis  vel  aiacenciis  iure  propinquitatis  aut  per 
ullasque  voces  cum  aquis  et  pascuis  et  silvis  et  cum  ómnibus  adempra- 
mentis  que  semper  habebat  prescriptum  mansum  et  cum  ómnibus  cen- 
sis  et  serviciis.  Et  similiter  damus  prefate  ecclesie  mansum  de  Chastel 
cum  censo  et  servicio  atque  ómnibus  sibi  pertinentiis  sicuti  Bernardus 
de  Taus  unquam  melius  habuit  et  tenuit  ..  Et  tamen  de  Raimundo 
priore  eiusdem  ecclesie  recepimus  mulam  unam.  Et  hec  sunt  in  comi- 
tatu  Urgelli  in  castro  Nargo  et  in  apendicione  beati  Clementis.  Sane 
quod  si  nos  donatores  aut  ullus  homo  vel  femina  nobilis  aut  ignobilis 
persona  qui  contra  hanc  Kartam  ad  disrumpendum  venerit...  in  qua- 
druplum  componat  et  in  antea  hec  scriptura  firma  et  estabilis  perma- 
neat  et  non  sit  disrupta.  Acta  Karta  donacionis  XVI  Kalendas  septem- 
bris  in  anno  ab  incarnacione  Domini  nostri  Jhesu  xrispti  C.XL.  post 
millesimum.  Signum  Ermengaudi  comitis.  Signum  Gelvire  comitisse 
qui  istam  Kartam  iussimus  scribere  et  testibus  firmare  rogauimus. 
Signum  Ermengaudi  filii  Ermengaudi  comitis  qui  hanc  scripturam 
propria  manu  firmavit.  Signum  domni  Mironis  Guitardi  senioris  Capo- 
decii.  Signum  Petri  de  Pugverd.  Signum  Gomballi  de  Ribeles.  Signum 
Raimundi  Arnalli  de  Rialb.  Signum  Petri  eius  filii.  Signum  Bernardi 
Raimundi  senescalch.  Signum  Raimundi  Mironis  de  Nargo  baiuli.  Isti 
sunt  testes  et  alii  plures  qui  hec  viderunt  etaudierunt.  Guitardus  pres- 
biter  rogatus  scripsit  in  prefato  die  et  anno.» 

Es  poch  mes  nou  o  interessant  lo  que  recompta  d'Ermengol  VII;  pre- 
senta son  testament,  atorgat  en  Ciudadrodrigo  en  agost  1167,  hon  ele- 
geix  sepultura  en  lo  monastir  de  Poblet,  y  adverteix  que  entre'ls  papers 
d'En  Caresmar  ha  vist  un  segón  testament  l'et  en  juny  1177,  en  Cata- 
lunya, en  lo  que  disposa  ésser  soterrat  en  lo  monastir  de  Santa  María 
de  Bellpuig.  Aquest  segón  testament  també  podía  haverlo  vist  en  la 
obra  d'En  Monfar,  y'l  fet  de  passarli  per  alt  axó  és  una  prova  de  que 
estudia  molt  lleugeramcnt  la  Historia  de  los  Condes  de  Urgel  d'aquell 


422  J-   M1RET  Y  SAKS 

erudit  arxiver.  Fa  observar  que  en  1181  se  trobava  aquest  comte  en 
Catalunya,  y  que  en  1183  va  donar  lo  castell  d'Olius  a  la  iglesia  de 
Solsona,  a  la  que  havía  ja  estat  cedit  per  son  avi. 

Al  tractar  d'Ermengol  VIII,  transcriu  molts  fragments  d'En  Zurita; 
indica  que  aquest  córate  estava  en  Valladolid  en  febrer  de  1187  (és 
quasi  segur  que  no  ha  fet  la  reducció  al  istil  modern  y  que  deu  ésser 
de  1188),  hón  celebra  una  concordia  ab  son  cunyat,  lo  vescomte  Pons 
de  Cabrera.  Ademes  de  la  concordia,  que's  conservaba  en  temps  d'En 
Villanueva  en  la  colegiata  d'Ager  (n.°  1582),  celebraren  unes  consti- 
tucions  de  pau  y  treva,  datades  en  Agramunt  lo  19  maig  1187.  Foren 
potser  anteriors  a  la  concordia,  si  resulta  certa  la  reducció  de  la  data 
segons  indicám;  y  en  aytal  cas  deuría  variarse  l'orde  cronológich  que 
estableix  En  Villanueva  en  aquells  fets  del  comte  d'Urgell  y  del  ves- 
comte de  Cabrera.  Manifesta  que  havía  vist  en  Ager  dos  documents 
inédits  (n  os  856  y  858)  del  citat  vescomte  Pons,  la  donació  de  la  torra 
dAgulló  a  dita  colegiata,  hón  pren  lo  títol  de  comte  d'Urgell  y  un  co- 
dicil,  que  atorgá  en  23  janer  1197  (si  no  ha  reduhit  l'any  de  la  Encar- 
nació  deu  ésser  1198  del  istil  modern),  en  lo  que  solament  s'anomena 
vescomte  y  elegeix  sepultura  en  la  iglesia  d'Ager. 

En  lo  foli  147  comenca  lo  llibre  III,  ab  la  comtesa  Aurembiax,  re- 
ferint  les  bregues  ab  son  cosí  Guerau  de  Cabrera.  Té  En  Villanueva  la 
meteixa  equivocació  d'altres  deis  historiógrafs  catalans,  de  creure  que 
aquest  Guerau  era  fill  de  Miracle,  germana  del  comte  Ermengol  VIII. 
Ja  havém  demostrat  en  nostre  llibre  Investigación  histórica  sobre  el 
Vizcondado  de  Castellbó  y  abans  ja  ho  havía  fet  en  Monfar,  que  lo 
vescomte  Pons  de  Cabrera,  pare  del  esmentat  Guerau,  casa  ab  Donya 
Marquesa  d'Urgell,  y  que  la  germana  d'aquesta,  Donya  Miracle,  fóu 
muller  de  En  Ramón  de  Cervera.  Nova  prova  de  que  En  Villanueva 
examina  molt  poch  la  obra  llavors  inédita  del  cronista  Monfar,  no 
obstant  de  dirnos  en  lo  prólech  d'aquestes  Memorias  cronológicas  que 
l'havía  estudiada  en  l'Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó  en  1823.  En  tot  lo 
referent  a  Donya  Aurembiax  se  fonamenta  en  Tomich,  Zurita,  Maria- 
na y  altres  autors,  deis  qui  en  transcriu  llaichs  passatges.  A  conti- 
nuació  tracta  del  raencionat  Guerau  de  Cabrera,  tornant  a  transcriure 
fragments  d'En  Zurita  y  presentant  un  bon  aplech  de  documents  iné- 
dits (inédits  en  1823,  al  acabar  la  obra),  interessants  per  la  historia  de 
les  llargues  qüestions  sobre'l  comtat  d'Urgell,  disputat  a  la  filia  d'Er- 
mengol  VIII.  Torna  després  a  tractar  d'aquesta  senyora,  per  lo  referent 
ais  anys  1228  a  1231,  y  segueix  la  historia  d'En  Pons  de  Cabrera  com 
a  comte  d'Urgell,  desde  1231  a  1243.  Venen  tot  seguit  los  comtes  Ermen- 
gol IX,  Alvar  y  Ermengol  X,  deis  qui  presenta  bon  nombre  de  noticies. 

Lo  llibre  IV  comenca  en  lo  foli  173,  tractant  d'Alfons,  infant  y 
comte  d'Urgell,  y  aprés  rey  de  Catalunya- Aragó,  qui  inaugura  la 
quarta  y  darrera  familia  comtal  d'Urgell,  tercera  si  no's  vol  pendre 
per  hereditaris  cap  deis  comtes  de  la  primera  meytat  del  segle  IX. 


LES  «MEMORIAS  CRONOLÓGICAS  DE  LOS  CONDES  DE  URGEL»    423 

Recorapta  fets  de  Jauuie  I,  fill  del  dit  Alfons,  de  Pere  y  de  Jaunie  II, 
darrer  comte  d'Urgell,  valentse  també  deis  autora  y  transcribint  llarchs 
passatges  d'En  Zurita. 

Al  foli  208  entra  l'apéndix  de  documents  o  proves  format  per  los 
següents: 

I.  Venda  feta  per  lo  comte  Borrell,  en  961  (Arxiu  de  la  Corona 
d'Aragó). 

II.  Capítols  de  les  franqueses  que  demanen  los  sindichs  d'Urgell 
(Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó). 

III.  Donació  del  comte  Ramón  al  monastir  de  Gerri,  any  26  de 
Caries  (Arxiu  del  monastir  de  Gerri;  publicat  en  Viage  literario  del 
propri  Villanueva,  volúm  X,  doc  3). 

IV.  Donació  del  comte  Fredol  al  convent  de  Tavernoles  (no  hi  ha 
mes  que  l'epígraf;  pero  está  publicat  en  Viage  literario,  vol.  X,  doc.  5). 

V.  Donació  del  comte  Guifre  I  y'l  vescomte  Quiricus  al  monastir 
de  Sant  Andreu  de  Tresponts  (Arxiu  episcopal  d'Urgell). 

VI.  Carta  de  restauració  de  Cardona  per  lo  comte  Borrell,  en  986 
(Arxiu  municipal  de  Cardona-,  publicada  en  lo  Viage  literario,  vo- 
lúm VIII,  doc.  30  y  en  Historia  de  Cardona  de  Ballaró  y  Serra,  do- 
cu  ment  1). 

VII.  Butlla  de  Gregori  V  (copiada  de  la  obra  de  Labbe). 

VIII.  Conveni  del  comte  Ermengol  I  ab  lo  bisbe  Salla,  en  l'any 
1000  (Arxiu  de  la  Catedral  d'Urgell). 

IX.  Incorporació  del  monastir  de  Sant  Climent  al  de  Sant  Andreu 
de  Tresponts,  en  1004  (Arxiu  de  la  Seu  d'Urgell;  publicat  en  Viage  li- 
terario, vol.  XII,  doc.  3). 

X.  Donació  de  la  comtesa  Sanxa  d'Urgell  a  la  iglesia  de  Sant 
Pere  d'Ager  al  morir  son  marit  Ermengol  lo  de  Barbastre,  abintestat, 
del  2  idus  abril,  any  5  del  rey  Felip  (Arxiu  d'Ager;  publicat  en  Viage 
literario,  vol.  IX,  doc.  21). 

XI.  Concessió  de  furs  ais  habitants  del  Iloch  de  Llort  per  lo  comte 
Ermengol  lo  de  Gerb,  en  1067  (Arxiu  de  la  Seu  de  Solsona;  publicat 
un  troc  en  Viage  literario,  vol.  XII,  plana  19,  y  complet  per  Mossen 
Serra  y  Vilaró^en  Senyoriu  de  la  vescorntal  familia  Miró,  «Butlletí  del 
Centre  Excursionista  de  Catalunya»,  any  1909). 

XII.  Concordia  entre  Ermengol  de  Gerb  y  Arnau  Pere,  sobre  re- 
construcció  del  castell  de  Barbera,  en  1068  (en  1054  lo  comte  de  Bar- 
celona havía  donat  lo  puig  de  Barbera  al  dit  Arnau  Pere;  vegis  Bofa- 
rull,  Condes  Vindicados,  vol.  II,  plana  34). 

XIII.  Donació  a  la  catedral  de  Solsona  per  Ermengol  de  Gerb,  en 
1076  (Arxiu  de  la  Seu  de  Solsona). 

XIV.  Altre  donació  per  dit  Ermengol  a  la  propria  catedral,  en 
1083  (Arxiu  de  la  Seu  de  Solsona). 

XV.  Donació  de  la  iglesia  de  Sant  Cipria  del  lloch  de  Calasanz  a 
la  catedral  mencionada,  en  1090  (Arxiu  de  la  Seu  de  Solsona). 


424  J.    MIKET   Y   SANS 

XVI.  Donació  a  dita  catedral,  en  1101,  per  lo  córate  Ermengol, 
lo  de  Mollerusa,  samuller  María  y  llur  fill,  de  delmes  y  drets  en  ierres 
de  Catalunya  y  de  Castella,  y  de  parias  que  rebía  deis  serrahins  (Ar- 
xiu  de  Solsona.) 

XVII.  Donació  a  la  repetida  catedral  per  alguns  deis  conqueri- 
dors  de  la  ciutat  de  Balaguer,  en  1105,  entre  ells  En  Guillém  Ramón, 
En  Gilibert  y  En  llamón  Pere,  los  qui  declaren  que:  «ob  remedium 
animarura  nostrarum  et  propter  honorem  quem  fecit  nobis  Deus  et 
Sancta  eius  genitrix  María,  quia  liberaverunt  nos  de  manibus  sarrace- 
norum  quando  intravimus  Balagarium  damus...  Sánete  Marie  Celsone 
omnem  decimam  omnium  frachitatum  nostrarum  quas  Petrus  comes 
Urgellensis  et  Eilo  comitissa  una  cum  Ermengaudo  filio  eorum  (sic) 
naturale,  comité  urgellensium,  dederunt  nobis...  in  omni  termino  de 
Balagario...  (Arxiu  de  la  Seu  de  Solsona.) 

XVIII.  Fragment  d'una  escriptura  en  la  que  consta  la  data  de  la 
conquesta  del  castell  de  Balaguer,  del  any  1105.  (Arxiu  de  la  Seu  d  Ur- 
gell,  Cartoral  de  Tavernoles,  fols.  75-46;  publicat  per  mí  en  Investiga- 
ción histórica  sobre  el  Vizcondado  de  Castellbó,  planes  62-63,  nota.  Es 
un  acta  per  rememorado  del  donatiu  atorgat  per  lo  convent  de  Taver- 
noles al  comte  Pedro  Ansúrez  en  concepte  de  socors  o  adjutori  per  a 
la  conquesta.) 

XIX.  Conveni  entre'l  comte  Pedro  Ansúrez  y'l  rey  d'Aragó  sobre 
la  ciutat  y  castell  de  Balaguer;  sens  data.  (Arxiu  de  la  Corona  d'Ara- 
gó; diu  En  Villanueva  qu'és  del  any  1101,  poch  mes  o  menys;  crech 
que  deu  ésser  de  1106,  segons  se  desprén  de  lo  que  diu  Monfar,  vo- 
lumen I,  piones  368-372  hón  está  publicat.) 

XX.  Donació  del  castell  de  Gerb  per  Pedro  Ansúrez,  sa  muí ler 
Elo  y  son  nepos  puer  Ermengol  a  la  catedral  de  Solsona,  en  1106. 
(Arxiu  de  la  Seu  de  Solsona). 

XXI.  Donació  del  comte  Ermengol,  lo  de  Castella,  al  monastir  de 
Tavernoles,  del  delme  y  drets  que  rebía  en  terres  de  Castella  y  Extre- 
madura en  1109.  (Arxiu  de  la  Seu  d'Urgell,  Cartoral  de  Tavernoles.) 

XXII.  Testament  primer  del  comte  Ermengol,  lo  de  Castella, 
de  6  idus  febrer,  1132  de  la  Encarnado,  1133  del  modern  istil.  (Arxiu 
episcopal  d'Urgell;  publicat  per  mí  en  Investigación  histórica  sobre  el 
Vizcondado  de  Castellbó,  apéndix,  doc.  12  y  reproduhit  per  Delaville 
le  Roulx  en  Cartulaire  de  Vordre  de  VHopital  de  Saint  Jean  de  Jeru- 
salem,  apéndix.) 

XXIII.  Testament  segón  del  comte  Ermengol,  lo  de  Castella,  de 
9  calendes  abril  1143  de  la  Encarnació,  1144  del  modern  istil.  (Arxiu 
episcopal  de  Solsona;  publicat  per  Mossén  Serra  en  Notes  históriques 
d'Olius,  en  lo  Butlleti  del  Centre  Excursionista  de  Catalunya,  any  1908.) 

.  XXIV.  Breu  del  papa  Adriá  IV  al  bisbe  d'Urgell  referent  a  la 
sotsmisbió  y  repenediment  del  comte  Ermengol,  del  any  1156  poch 
mes  o  menys. 


LES  «MEMORIAS  CRONOLÓGICAS  DE  LOS  CONDES  DE  URGEL»    425 

XXV.  Renuncia  del  córate  d'Urgell  a  pendre  los  mobles  y  robes 
deis  bisbes  al  moment  de  la  llur  mort,  en  favor  de  la  Catedral,  en 
l'any  1162  (Cartoral  de  la  Seii  d'Urgell.) 

XXVI.  Testament  d'Ermengol,  lo  de  Valencia,  atorgat  en  Ciudad 
Rodrigo,  en  1167  (Arxiu  de  la  Seu  d'Urgell.) 

XXVII.  Donació  del  rey  Ferrán  de  Lleó  al  córate  Ermengol,  lo  de 
Valencia  en  1181.  (Arxiu  de  la  Corona  de  Aragó;  publicat  per  Monfar, 
Historia  de  los  Condes  de  ürgel,  vol.  I,  plana  398.) 

XXVIII.  Donació  del  castell  d'Olius  per  Ermengol,  lo  de  Valencia, 
a  la  iglesia  de  Solsona,  en  1183  (Cartoral  de  la  Seu  de  Solsona,  publi- 
cat per  Mossén  Serra,  en  Notes  históriques  d'Olius,  plana  20.) 

XXIX.  Constitucions  de  pau  y  treva  del  comtat  d'Urgell  entre'l 
córate  Ermengol  y  Pons  de  Cabrera,  en  14  calendes  juny  1187. 

XXX.  Testament  del  comte  Ermengol  VIII,  de  1208.  (Arxiu  de  la 
Seu  de  Solsona,  publicat  per  Monfar,  Historia  de  los  Condes  de  ür- 
gel, vol.  I,  plana  433.) 

XXXI.  Concessió  de  franqueses  ais  habitants  de  Lleyda  per  lo  rey 
Jaume  y  En  Guerau  de  Cabrera,  en  1224.  (Arxiu  municipal  de  Lleyda. ) 

XXXII.  Testament  de  Donya  Aurembiax,  de  3  idus  agost  1231. 
(Arxiu  de  la  Corona  de  Aragó,  publicat  en  Historia  de  los  Condes  de 
Urgel,  de  Monfar,  vol.  I,  plana  506.) 

XXXIII.  Cessió  del  comtat  d'Urgell  per  En  Pere  de  Portugal  al 
rey  en  Jaume,  en  1231.  (Arxiu  de  la  Seu  de  Mallorca,  publicat  per  Mon- 
far, obra  citada,  vol.  I,  plana  509.) 

XXXIV.  Prohibició  de  les  cases  publiques  de  joch  en  Balaguer  per 
lo  comte  Ermengol  X,  tancant  la  tritxería  en  13U8.  (Arxiu  municipal 
de  Balaguer.) 

XXXV.  Cessió  del  comtat  d'Urgell  al  infant  Jaume,  fill  del  rey 
Alfons,  en  1328.  (Arxiu  municipal  de  Lleyda.) 

XXXVI.  Declarado  feta  per  un  missatger  del  Parlament  de  Cata- 
lunya a  la  cort  de  Castella  abans  de  la  proclamado  d'En  Ferrán,  lo 
d' Antequera,  en  1411.  (Arxiu  de  la  Corona  d' Aragó);  un  document 
aillat  axis  no  té  cap  valor,  devant  de  la  colecció  diplomática  refe- 
rent  a  quell  notable  Parlament,  publicada  per  Bofarull  en  Colec- 
ción de  documentos  inéditos  del  Archivo  de  la  Corona  de  Aragón,  vo- 
lums,  I,  II  y  III. 

Ací  s'interromp  la  serie  de  documents  del  apéndix  en  lo  foli  275, 
transcrivint  la  copia  que  havía  fet  lo  P.  F.  Ignasi  Herrero,  en  Barce- 
lona, del  opúscul  en  llengua  catalana  que  possehía  En  Joseph  de  Vega 
y  Sentraenat,  que  era'l  meteix  que  en  1624  havía  copiat  En  Jaume 
Ramón  Vila,  preveré.  Diu  en  Villanueva  que  és  un  treball  interessant 
per  la  historia  del  comtat  y  acaba:  «Estas  son  las  razones  que  me  han 
movido  á  publicar  este  documento  inédito,  confiado  que  los  lectores 
prudentes  sabrán  no  pararse  en  lo  que  el  autor  escribe  contrario  á  la 
buena  memoria  del  rey  D.  Fernando  I  de  Aragón,  cuyo  notorio  dere- 

1910.-39 


426  J.    MIRET   Y   SANS 

cho  á  aquella  corona  se  consolidó  con  la  unánime  aceptación  de  los 
reinos  que  la  componían.»  Hi  ha  encare  transcrit  lo  prólech  posat  per 
dit  Vila  al  opúscul  titulat:  Historia  de  Don  Jaime  de  Aragó  comta  de 
Urgell  segon  de  aquest  nom,  escrita  en  Barcelona  per  ordre  de  mi  Jau- 
me  Ramón  Vila  sacerdot  en  lo  any  1624. 

En  lo  foli  308  comencé  una  traducció  al  castellá  d'aquest  opúscul  y  en 
lo  828  torna  a  continuarse  la  serie  deis  documents  del  apéndix;  pero  en 
Villanueva  dona  dit  opúscul  com  a  document  senyalat  ab  lo  nombre  37. 

XXXVIII.  Decret  del  rey  Ferrán  sobre  la  rebetlió  del  comte  Jau- 
me  d'Urgell,  dictat  en  Barcelona  a  11  juiiol  1413.  (Arxiu  de  la  Coro- 
na d' Aragó.) 

XXXIX.  Lletra  del  rey  Ferrán  ais  jurats  .y  habitants  del  comtat 
d'Urgell  sobre  la  rebetlió  del  Comte,  de  II  juiiol  1413.  (Arxiu  de  la 
Corona  d'Aragó.) 

XL.  Lletra  del  rey  Ferrán  ais  embaxadors  tramesos  al  rey  de 
Franya,  explicant  la  operació  militar  contra  Balaguer,  de  9  octubre 
1413.  (Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó.) 

XLI.  Lletra  del  rey  Ferrán  al  Papa  Benet  XIII,  recomanantli'l 
bisbe  de  Malta,  de  novembre  1413.  (Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó.) 

XLII.  Lletra  del  rey  Ferrán  a  son  fill  Alfons  anunciantli  la  sots- 
missió  del  comte  Jaume.  (Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó.) 

XLIII.  Sentencia  contra'l  comte  d'Urgell,  en  1413.  (Arxiu  de  la 
Corona  d'Aragó.) 

XLIV.  Comissió  donada  per  lo  rey  Ferrán  per  procehir  contra  la 
mare  del  comte  d'Urgell,  1414.  (Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó.) 

Segueix  en  lo  foli  341,  de  lletra  difereni  del  cors  de  la  obra,  una 
petita  monografía  sobre  la  descendencia  y  llinatge  del  comte  Jatime 
lo  desventurat,  y  després  unes  apuntacions  referents  a  les  vendes  y 
donacions  deis  llochs  y  castells  del  esmentat  comte,  fetes  per  los  reys 
Ferrán  y  Alfons. 

Finalment,  en  lo  foli  351,  una  memoria  de  la  situació  política  de  la 
valí  andorrana,  titulada  Andorra  y  su  soberanía,  y  subdividida  en 
apartáis  ab  aquests  epígrafs:  Cesión  al  obispo  Guisado,  Bulas  de  Be- 
nedicto VIII  y  Urbano  II,  donación  de  Aurembiax,  Conclusión. 

La  descripció  que  acabám  de  fer  és  suficient  per  demostrar  que 
la  obra  manuscrita  inédita  d'En  Jaume  Villanueva,  que  havém  exa- 
minat  darrerament  en  la  Biblioteca  Nacional  de  París,  ha  perdut  bona 
part  del  interés  y  novetat  que  podía  teñir  en  lo  temps  en  que  fóu  com- 
posta. Tots  los  moderns  historiógrafs  y  erudits  de  Catalunya  se  dolíen 
de  la  desaparició  y  pérdua  d'aytal  obra  y  creyen  que  hi  hagueren 
trobat  multitut  de  noticies  desconegudes  y  verdaderes  revelacions 
sobre'ls  origens  del  comtat  d'Urgell.  No  hi  ha  motiu  per  tanta  ansia. 
Molts  deis  documents  que  eren  desconeguts  en  temps  d'En  Villanueva 
han  estat  presentáis  y  aprofltats  per  historiógrafs  posteriors  y'ls  mes 
importants   han  estat  íntegrament  publicats  com  ja  havém  indicat  al 


NOTICIAS  427 

nomenar  los  que  componen  l'apéndix.  Y  en  punt  al  treball  personal 
del  autor,  tot  lo  bo  y  interessant  que  diu  ja  ve  tractat  y  apuntat  en 
diferents  volums  del  Viage  literario,  essent  precís  encare  per  rebaxar 
la  utilitat  actual  d'aquesta  obra  inédita,  teñir  en  compte  lo  progrés 
de  la  crítica  histórica  y  de  la  paleografía  desde'l  temps  d'En  Villa- 
nueva,  lo  que  fa,  naturalment,  que  les  consideracions,  observacions 
y  conclusions  que  presenta  resultin  magres  y  revellides.  No  poques 
d'aytals  conclusions  estaven  fonamentades  en  documents  que  la 
crítica  moderna  ha  rebutjat  per  apócrifs  o  adulterats  y  en  altres  que 
son  avuy  interpretáis  ab  diferent  sentit  segons  l'avenc  científlc  en 
lo  coneximent  del  llenguatge  formulan  y  en  la  fesomía  interna  y 
externa  deis  diplomes  de  la  Edat  mitjana,  especialment  deis  temps 
carlovingis. 

Enteném,  donchs,  que'ls  serveys  que  les  Memorias  cronológicas  de 
los  Condes  de  Urgel  poden  encare  fer  ais  erudits  catalans  son  d'ordre 
secundan  y  de  detall,  per  rahó  de  la  mullid  de  escriptures  extractades 
en  lo  cors  de  la  obra  y  que  oferexen  noves  d'utilitat  per  diferents 
monografíes. 

JOAQUÍM   MlRET   Y   SáNS 


NOTICIAS 


Ha  fallecido  en  el  día  22  de  julio  el  académico  correspondiente  en 
París,  M.  Leopoldo  Delisle,  uno  de  los  más  eminentes  representantes 
de  la  erudición  francesa  en  el  siglo  XIX.  Ha  muerto  también  el  corres- 
pondiente en  Rusia,  M.  Uladimiro  Piskorski,  apenas  regresaba  á  su 
país  de  un  viaje  de  estudio  que  había  hecho  en  junio  á  esta  capital, 
que  visitaba  por  tercera  vez.  Era  profesor  de  Historia  en  la  Universi- 
dad imperial  de  Kasan  y  erudito  catalanófilo.  Había  publicado  en 
lengua  rusa  dos  notables  estudios:  Ensayo  sobre  el  origen  y  significa- 
ción de  los  seis  malos  usos  en  Cataluña  (Kiew  1899,  85  pág.  en  4.°)  y 
Los  Juegos  Florales  en  Cataluña  (Kiew  1900,  13  pág.  en  4.°).  Además, 
en  1909,  ha  dado  á  luz  en  San  Petersburgo,  la  segunda  edición  de  su 
Historia  de  España  y  Portugal. 


La  Academia  se  ha  inscrito  como  miembro  del  Congreso  interna- 
cional de  apologética,  que  acaba  de  celebrarse  en  Vich,  desde  el  8  al  11 
de  septiembre,  para  honrar  la  memoria  del  insigne  filósofo  Jaime 
Balmes.  El  académico  numerario  D.  Guillermo  M.  de  Broca,  ostentó 
la  representación  de  este  cuerpo  literario  en  el  mencionado  Congreso. 


428  NOTICIAS 

Obras  recibidas:  Cortes  de  los  antiguos  reinos  de  Aragón  y  de 
Valencia  y  Principado  de  Cataluña,  publicadas  por  la  Real  Academia 
de  la  Historia,  tomo  XIV  (Madrid,  1910. — Documentos  para  la  histo- 
ria de  México,  tomo  XXXI:  Los  Gobiernos  de  Alvarez  y  Comonfort, 
según  el  archivo  del  General  Doblado;  tomo  XXXII:  El  General  Pare- 
des y  Arrülaga,  según  su  propio  archivo,  por  Jenaro  García  (México, 
1910).  —  La  lozana  andaluza,  por  G.  Manzella  Frontini  (Catania, 
1910).  —  La  historia  de  Jacob  Xalabin,  seguida  de  la  de  la  Filia  de 
l' Emperador  Constantí,  publicadas  por  R.  Miqnel  y  Planas  (Barcelo- 
na, 1901). — Prerrogativa  del  Congreso  de  los  Diputados  para  el  examen 
de  las  calidades  y  legalidad  de  la  elección  de  sus  individuos ,  por  Adol- 
fo Pons  y  Umbert  (Madrid,  1910). — Memorias  de  la  Real  Academia  de 
Ciencias  y  Artes  de  Barcelona,  3.a  época,  volumen  VIII,  núm.  22; 
Frenocomios  nacionales,  II,  por  D.  Ignacio  Valentí;  núm.  23,  Estudio 
sobre  el  cometa  de  Halley,  por  D.  José  Comas  (Barcelona,  1910). — Bole- 
tín de  la  Comisión  de  Monumentos  históricos  y  artísticos  de  Navarra, 
2.°  trimestre  de  1910  (Pamplona). — Revista  de  la  Sociedad  de  Estudios 
Almerienses,  tomo  I,  cuadernos  5  y  6  (Almería,  1910). — Travaux  déla 
section  numismatique  et  archeologique  du  Musée  National  de  Transyl- 
vanie  a  Kolozsvar,  1910:  Le  limes  romain  en  Allemagne,  por  Arpad 
Buday. — Boletín  de  la  Biblioteca  Municipal  de  Guayaquil  (Guayaquil, 
1910). — Archivio  della  R.  Societá  Romana  di  storia  Patria,  t.  XXXIII, 
fascículos  1  y  2  (Roma,  1910). — Rendiconti  della  R.  Academia  dei  Lin- 
cei,  clase  ciencias  morales,  octubre  1910  (Roma). — Revue  de  Études 
Juives,  núm.  120  (París,  1910. — Le  Moyen  age,  revue  dlvistoire  et  de 
philologie,  marzo,  abril,  julio  y  agosto  1910  (París).  —  Revue  des 
Langues  Romanes,  julio  y  octubre  1910  (Montpeller). — Bibliotéque  de 
V Escole  des  Chartes,  mayo  á  agosto  1910  (París). — Revue  des  Études 
HistoHques,  septiembre  y  octubre  1910  (París). — Revue  Hispanique, 
tomo  XXI,  núm.  59  (París  New- York,  1909. — Bulletín  internacional 
de  l'Academie  des  Sciences  de  Cracovie,  clase  de  filología,  historia  y 
filosofía,  1  y  2  de  1910  (Cracovia). 


^^*- 


año  x  D/^\T    ■C"T*TM  Núm.  40 


BOLETÍN 


DE   LA 


Real  /Icatlemia  de  Buenas  Letras 

— DE  BAIiCEDONA — 


--Q 


OCTUBRE  Á  DICIEMBRE   DE   1910 


E>  — 


NOTES  DOTZECENTISTES  D  AUSONA 

PRELIMINAR 

No's  pot  duptar  lo  útil  que  resulta  al  conexement  de  les  costums  y 
historia  íntima  de  Catalunya  la  inspecció  deis  manuals  de  la  Edat 
Mitjana  recóndits  en  nostres  arxius  especiáis.  D'un  estudi  que  ferem 
deis  sis  manuals  notaríais  existents  en  lo  valiós"  arxiu  de  la  Curia  Fu- 
mada de  Vich,  pertanyents  al  segle  XIII,  n'haprovingut  principalment 
lo  present  trevall. 

Aquests  llibres  oferexen  ja  dificultats  per  son  estudi,  tant  per  lo 
molt  borrades  que  resulten  les  sues  lletres,  com  per  les  ratlles  que  en- 
creuen  les  escriptures  y  tapen  silabes,  com  per  los  esboranchs  y  tren- 
caments  de  fulls  deguts  a  humitats  y  al  descuyt.  No  porten  títol  en 
Durs  cobertes,  ni  son  foliats.  Per  precisar  hon  se  troven  les  cites  o 
documents  ab  que  establím  nostres  conclusions,  adoptarém  una  clasi- 
ficació,  que  permeterá  a  qualsevol,  evacuar  ab  exactitutla  consulta  de 
quan  pogués  convenirli  (1). 

Hi  falten  quaderns  d'escriptures,  puix  la  actual  enquadernació  és 
feta  de  la  Edat  Moderna,  quan  dits  quaderns  havíen  desaparegut. 

Entremitx  deis  quaderns  de  foli  major  hi  han  fulls  de  formes  y 
paper  diferents,  contenint  copies  de  documents  autorisats  per  los  ma- 
texos  notaris.  Fos  per  descuit,  fos  per  pressa  de  tornarlos  a  copiar,  se 
dexaren  endosos  d'aquesta  manera. 


;i)  Inseguint  l'ordre  cronológich,  dexárem  marcats  ab  llapic.  aquestos  volums  de  la  Cu- 
ria Fumada  ab  la  numeració  de  que'ns  valdrém  per  designarlos: 

Vo.  I.— Manual  deis  anys  1230  a  1233. 

Vo.  II.— Manual  deis  anys  1239  a  1242. 

Vo.  III.— Testaments  deis  anys  1240  a  1252. 

Vo.  IV. -Manual  de  1250  a  1251,  1253  a  1256. 

Vo.  V. -Manual  de  1256  a  1257. 

Vo.  VI.— Manual  de  1259  a  1262.  Aque3t  és  lo  sol  que  porta  en  les  cobertes  de  pergami,  una 
inscripcló,  que  sembla  de  temps  posterior  al  en  que  sigue  escrit,  dient:  Tercium  manuale 
mei  Barthomei  escaro  Notari  publici  vicensis. 

1910.-31 


Hh% 


430  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Es  evident  que  lo  desitj  d'estalviar  temps  en  les  transcripcions 
domina  va  en  lo  segle  XIII.  En  totes  les  copies  venen  suprimides  les 
formules  ordinaries  de  les  escriptures:  la  de  Testes  huius  rei  sunt 
está  assenyalada  ab  una  sola  T,  paraula  inicial  de  la  oració;  l'usual 
comensament  de  Notum  sit  cundís  ve  del  tot  suprimit;  los  juraments 
s'indiquen  ab  un  sencill  hec  iuro;  ab  un  ex  quibus  o  renunciantes  los 
altres  períodos  de  rúbrica  y  ab  Ff,  fideiussores .  Axó  resulta  ventatjós 
per  qui  los  examina  puix  no  hi  trova  palla,  la  sua  copia  és  mes  breu 
y  no  resulta  enfarfagada. 

Pro  esdevé  una  inconioditat:  Testal  vi  de  la  data,  que,  si  está  consig- 
nada en  algún  document,  ho  és  d'una  manera  defectuosa.  L'any  ve  ano- 
tat  en  lo  primer  día  del  mateix:  lo  día  y  mes,  alguna  que  altra  vegada 
al  coinenc  de  les  escriptures  autoridades  en  una  matexa  jornada,  mes 
no  en  quiscuna  d'elles.  Al  donar  un  text,  no  transladarém  a  nostre  ca- 
lendan la  designació  romana  de  calendes,  nones  e  idus.  Mantenintla, 
facilitará  la  sua  compulsación 

Tan  sois  en  lo  volúm  III  de  testaments  s'observa  un  orde  cronoló- 
gich,  portant  quiscun  lo  día  en  que  s'otorgá  y  essent  aytambé  lo  lli- 
bre  mes  ben  escrit  y  Ilegible. 

Tots  los  documents  están  redactats  en  llatí,  a  excepció  d'un  sol 
del  1234,  que  ho  está  en  cátala  (2).  Bé's  mereix  aquesta  única  escrip- 
tura  catalana,  sa  preferent  publicació: 

«P.  des  graner  e  nestefania  mare  mia,  mito  uobis  Thome  ispanioli, 
II  operatores  de  la  plasa  e  ses  morabatinades  de  ses  ortes,  per  CCXVI 
s.  de  duplo,  que  uos  o  tingats  et  o  agats  tant  en  tro  daquels  diners 
siat  pagat:  los  quals  diners  vos  deg  per  la  muía,  et  per  la  meitat  de 
CLXX  s.  que  ious  deuia  per  rao  den  B.  des  graner,  on  aus  est  carta: 
et  io  p.  des  graner,  couenio  uobis  Thome  yspanuoli,  que,  si  mos  fra- 
res  uenient  en  G.  et  en  A.,  que  ious  pagas  aqüestes  XI  libres  mens 
XII  sous,  dins  XV  dies  que  el  sien  uenguts.  Ff .  en  B.  de  bosch.  T.  en 
C.  barrat  et  en  B.  de  ses  elotes.» 

Hi  havía  també  la  especial  contractació  deis  juheus,  en  hebráich,  de 
la  que  no  caldrá  tractar  (3)  haventsen  ocupat  en  son  valiós  trevall 
lo  Canonge  Corbella  (4). 

Si  bé  los  dies  solíen  indicarse  en  los  documents  segons  la  costúm 
tradicional  romana  de  kalendes,  nones  e  idus,  lo  poblé  procurava  re- 
alisar sos  actes  y  compromisos  en  diades  assenyalades  per  no  descui- 
darsen.  Axis  constan  en  aqüestes  escriptures:  la  fira  de  Barcelona,  la 
ñra  de  Vilafranca,  la  fira  de  Moya,  Tots-sants,  Nadal,  Sant  Joan  de 


(2)  Vo.  I,  1234,  XIII  kalendas  Septembris. 

(3)  Vo.  IV,  1252,  IIII  nonas  Marcii.  «Reachus  filius  Jucefi»  cedeix  a  «Salomoni  filio  boni 
vide»  los  drets  que  tenía  a  un  Mas  en  lo  pía  de  Gerona,  de  noin  Bonastrug,  «ut  in  cartis 
ebrayeis  inde  confectis  quo  modo  babeo  et  quod  in  presentí  tibi  trado.» 

(4)  Mossen  Ramón  Uorbella,  La  aljama  de  juheus  de  Vich. 


NOTES  DOTZECENT1STES  D'AUSONA  431 

Juny,  Santa  María  de  Febrer,  etc.,  com  époques  en  les  que  finfen  de- 
terminades  obligacions  contractuals. 

Completaren!  en  lo  possible  aqüestes  Notes  ausoneses  ab  alguns 
documents  bonament  trovats  en  lo  valiós  arxiu  de  la  Corona  d'Aragó. 
Y  ene-ara  hi  adjuntám  aquelles  mes  indispensables  noves,  que  formen 
part  de  trevalls  ja  publicáis  y  qual  absoluta  obmissió,  podría  perju- 
dicar la  claretat  de  lo  que  aquí  diém. 

LA  URBS  VIGATANA 

La  vila  de  Vich.  —  L'antiquíssim  vicus  Ausone  o  Vich  d'Ausona, 
reb  lo  nom  de  vila  y  no  de  ciutat,  en  los  documents  vigatans  del  se- 
gle  XIII.  Cal  observar  que  també  Barcelona'  es  calificada  de  vila  en 
una  escriptura  (5).  Mes  a  Vich  tal  dictat  res  te  que  veure  ab  son  carác- 
ter tradicional  de  capitalitat  de  la  regió  Ausonesa.  Segons  lo  deán  Lluis 
de  Monteada,  a  les  derreríes  del  segle  XIII  comencá  a  pendre  nom  de 
ciutat,  desconexentne  la  causa  d'aytal  cambi. 

Voltada  de  murs,  de  torres  y  de  valls,  la  urbs  vigatana  aplegava 
les  millors  condicions  defensivos  pera  servir  de  recullita,  en  cas  de 
guerra  o  invasió,  a  tots  los  habitants  de  les  vehines  poblacions.  La  sua 
circunferencia,  si  bé  avuy  la  judicaríam  un  tant  reduhida,  satisfeya 
sobradament  les  necessitats  d'aquella  época.  En  la  actualitat  encara 
s'ha  pogut  apreciar  en  qué  consistía  son  circuit. 

Cinch  eren  los  portáis  oberts  en  les  muralles  de  Vich,  conexentse 
ab  los  noms:  de  Gurb,  de  Monteada,  de  Manlleu,  de  les  Mayóles  y  de 
Santa  Eularia. 

Portal  de  Gurb.  —  Se  trova  nomenat  molt  sovint:  y  era  lo  que  co- 
municava  ab  lo  camí  d'anar  a  Gurb  (6). 

Portal  de  Monteada.  —  No  ve  tant  nomenat  com  lo  precedent  (7). 
Estava  en  la  part  de  Vich  sots  domini  de  la  casa  de  Monteada  (8),  qual 
partida  vigatana,  resulta  magistralment  descrita  per  lo  canonge  Cor- 
bella  (9). 

Portal  de  Manlleu.  —  Semblantment  que  lo  dit  de  Gurb,  prenía 


(5)  Vo.  V,  1256,  III  nonas  Augusti.  «Jíos  idem  (R.  dei  gratia  vicecomes  cardone)  recipi- 
mus  te  F.  de  torrente  habitatorem  ville  barchinone  uxorem  infantes  familiam  nuncios  bes- 
tias et  omnia  alia  bona  tiu  (sub  proprio  nostro  guidatico  ducalu  deffensione  et  manutenen- 
cia:  dabis  nobis)  vnam  libram  piperis  per  censu,  anuatimin  festo  omnium  sanctorum.» 

(61  Vo.  IV,  1254,  IIII  idus  Marcii.  Lo  Bisbe  de  Vich  estableix  a  «R.  de  gallinerio  et  cui 
velis  exceptis  milite  et  locis  sanctis  quandam  peciam  terre  in  ipsis  nostris  condominis  qui 
sunt  ultra  pórtale  de  gurbo  ville  vici  prout  tibi  est  pidouata  et  terminata  et  affrontat  ab 
oriente  in  camino  publico  quod  de  gurbo  uenitad  villam  vici»  «propter  hec  autem  uos  a  te 
X  solidos  monete  vicensis  dequaterno  » 

(7)  Vo.  IV,  1251,  VIII  idus  Junii:  «domos  meas  quas  habemua  ni  villa  vici  juxta  pórtale 
montis  catani  ante  domusquod  fuerunt  vitalis  bordonerii.» 

(8)  Vo.  VI,  1259,  II  nonas  Augusti:  «iuxta  pórtale  montischatani  in  dominio  domini  mon- 
tischatani.» 

(9)  R.  Corbella,  Pbre,  La  aljama  de  juheus  de  Vich. 


432  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

nom  del  camí  de  Manlleu.  La  documentació  dona  testimoüi  d'ésser  lo 
portal,  segons  costúm  general  de  la  Edat  Mitjana,  defensat  per  una 
o  dues  torres  (10). 

Portal  de  les  Mayóles.  —  Ve  nomenat  sovint.  A  ell  s'hi  anava  per  la 
carrera  de  Sant  Pere.  Al  enfront  del  portal  hi  havía  un  camp  nomenat 
de  Letrans,  en  1261,  proprietat  d'En  Berenguer  des  Mayóles  (11). 
En  1257,  ja  s'havíen  edificades  cases  a  la  part  de  fóra  del  Portal  (12). 

Portal  de  Santa  Eularia.  —  Dona  va  sortida  al  camí  que  conduhía 
a  una  iglesia  sots  la  advocació  de  Santa  Eularia  (13). 

Carrers  de  Vich.  —  Ab  los  noms  de  vico  (17)  y  calle  (18,  19  y  20) 
se  sol  designar  ais  carrers.  La  paraula  carrería  (11),  no  deu  traduirse 
per  la  actual  de  correr,  sino  per  la  antiquada  de  carrera,  equivalent 
a  vía,  camí  o  carretera  (14). 

La  designació  deis  carrers  la  feu  lo  poblé,  fixantse  en  los  mes  no- 
tables edificis,  o  bé  en  circunstancies  intrínseques  de  cada  hu,  com  lo 
ésser  nou,  baix,  etz.  A  falta  d'aquestes  circunstancies,  solía  valdres 
del  nom  del  proprietari  mes  renomenat,  com  succehíab  los  carrers, 
hont,  en  1254,  hi  tingueren  llurs  cases  un  tal  Boxons  (15)  y  un  tal  Ga- 
yol  (16). 

Molts  son  los  carrers  que  ja  aparexen  designats  d'una  manera  ge- 
neral, ab  lo  que  podríem  dir  son  nom  propri.  Los  qu'havém  trovat  son: 
Carrer  de  Gurb  (17)  o  gurbitá  (18).  —  Carrer  d'En  Gayol  o  Gajol  (19). 
— Carrer  del  hospital  de  Sant  Joan  de  Jerusalém  (20  y  21). — Carrer  del 
hospital  den  Cloquer  (22).  —  Carrer  d'En  Bruguera  (any  1278).  —  Ca- 
rrer dejub  altar  (23  y  89).  —  Carrer  d'En  Guiu,  non  hi  havía  la  Scole 


'10)  Vo.  IV,  1254,  XIII  kalendas  Madii:  «doinorum  quod  sunt  juxta  pórtale  de  maleuo  et 
possiti8  faceré  pontem»  «turrem  portális  de  manleuo.» 

(11)  Vo.  VI,  1261  V  idus  Junii:  «illo  stabilimento  quod  Bg.  de  mayolis  facit  et  proponit 
faceré  in  ipso  campo  de  letrans  extra  pórtale  de  mayolis  ante  carreriam  sancti  Petri.» 

(V¿)    Vo.  V,  J257,  X  kalendas  Junii:  «indomibus  quas  extra  pórtale  de  mayolis  ville  vici.» 

(13)  Vo.  VI,  1259,  VIII.  kalendas  8eptembris.  «Dono  offero  et  trado  domino  deo  et  Eccle- 
sie  sánete  Eulalie  site  in  villa  uici  et  tibi  Johanni  de  toniano  sacerdoti  rectori  eiusdem  Ec- 
clesie  et  ómnibus  successoribus  vestris  rectoribus  predicte  Ecclesie  omnes  ipsas  domos  quas 
habeo  in  villa  vici  extra  pórtale  sánete  Eulalie  in  dominio  sancti  Johannis  riuipollensis.» 

(14)  Vo.  IV,  1253,  III  idus  Decembris  «in  carreria  de  gurbo  ville  vici  extra  pórtale.» 

(15)  Vo.  IV,  1251,  VII  idusJulii  «illas  domos  qui  sunt  in  villa  vici  ante  domos  F.boxonis.» 
(IB)    Vo.  IV,  1251.  VII  kalendas  Julii  «illas  domos  nostras  quas  babemus  ante  domos  Be- 

rengarii  gayol  in  dominio  domini  vicensis  episcopi.» 

(17)    Vo.  VI,  1262,  VIII  kalendas  Septembris  «in  vico  de  gurbo  ville  vici.» 
118)    Vo.  VI,  1259,  XIII  kalendas  Septembris  «in  calle  gurbitano  ville  vici.» 

(19)  Vo.  IV,  1254,  VIII  idus  Aprilis  «in  villa  vici  in  calle  den  gajol.» 

(20)  Vo.  V,  1257,  II  idus  Aprilis  «domibus.  et  retro  cortali  qui  sunt  in  calle  hospitalis 
Sancti  johannis  ierusalem  ville  vici.» 

(21)  Vo  IV,  1250,  «domos  nostras  quas  habemus  in  villa  vici  iuxta  domos  R.  de  quadris 
que  sunt  in  calle  domorum  hospitalis  Sancti  johannis  jherosolimitano  in  dominio  domini 
montis  catani  » 

(22)  Vo.  VI,  1261,  XVII  kalendas  Augusti.  «Que  domus  sunt  in  calle  hospitale  A  condam 
de  clochario  sub  dominio  domini  montis  chatani.» 

(23)  Vo.  IV,  1254,  XVII  kalendas  Julii,  «domibus  qui  sunt  in  villa  vici  in  calle  de  jub  al- 
tan.» 


NOTES  DOTZECENT1STES  D'AUSONA  433 

judeorum  (any  1280).  —  Carrer  nou  (24,  25  y  43).  —  Carrer  nou  de  la 
riera  (26).  —  Carrer  moltó  del  carrer  nou  (27).  —  Carrer  de  Specoli  (any 
1284).  —  Carrer  deis  pintor s  (28).  —  Carrer  pelegrí  (29).  —  Carrer  de 
la  ramada  (30  y  81).  —  Carrer  de  la  riera  (32  y  53).  —  Carrer  de  Sant 
Joan  (33,  91  y  100).  —  Carrer  de  Sant  Pe  re  (34,  91  y  102).  —  Lo  Mer- 
cadal.  —  Plassa  de  Santa  María  (35).  —  Plassa  de  la  maellería  ó  car- 
nicería (36).  —  Plassa  de  la  codina  (37). 

Franqueses  urbanes.  —  Sots  aquesta  designado  hi  podém  aplegar 
les  cases  franques  y  lliares  de  prestacions,  pertanyents  a  dignitats  y 
particulars.  S'acostumá  designarles  ab  los  noms  deis  proprietaris,  com 
de  Terrers  o  de  Salfores  (38),  de  Cabrera  (39),  de  Malla  (40). 

Era  la  Vilanova  (41)  un  arrabal,  seguraruent  extramurs  de  Vich. 
Les  cases  franques  d'aquest  lloch,  en  l'any  1255,  pertanyíen  al  ca- 
nonge  Montrodón  (42). 


(24)  Vo.  IV,  1238,  II  kalendas  Januarii  (f  ulls  interclosos  d'un  manual  mes  antich;  «in  villa 
vici  in  calle  nouo  in  seniora  tu  domini  episcopi.» 

(25)  Vo.  VI,  1262,  XII  kalendas  Septembris.  «A  coller  de  vico  nouo  ville  vici.» 

(26)  Vo.  VI,  1259,  VIII  idus  Madii  «in  calle  nouo  de  rieria  ville  vici.» 

(27)  Vo.  VI,  1260,  X  kalendas  Januarii.  «F.  de  villa  comorans  in  calle  molto  de  calle  nouo 
ville  vici.» 

(28)  Vo.  VI,  1259,  XIIII  kalendas  Soptembris  «in  vila  vici  in  calle  pictorum.» 

(29)  Vo.  IV,  1250,  II  kalendas  Octobris  «domos  quas  habeo  in  calle  pelegrino  ville  vici 
in  dominio  montis  catani.» 

(30)  Vo.  VI,  1262,  VIII  kalendas  Septembris  «domibus  meis  quas  habeo  apud  ramatam 
ville  vici.» 

(31)  Vo.  V,  1256,  VIII  kalendas  Junii:  «de  domibus  et  arco  quas  et  quam  in  villa  vici  in 
calle  de  ramata  possidet.» 

(32)  Vo.  IV,  1254,  V  idus  Februarii:  «illas  domos  quas  sub  dominio  domini  vicensis  Epis- 
copi in  calle  de  rieria  ville  vici.» 

(33)  Vo.  IV,  1252,  VIII  idus  Februarii;  «in  calle  sancti  Johannis.» 

(34)  Vo.  IV,  J251,  VI  idus  Marcii:  «in  calle  Sancti  Petri  ville  vici.» 

(35)  Vo.  VI,  1259,  X  kalendas  Augusti:  «quasdas  domos  qui  ount  in  platea  beate  Marie 
juxta  domos  de  castro  terciólo  et  de  medalia  et  G.  paschale.» 

(36)  Vo.  IV,  1253,  III  nonas  Novembris  «plateam  macellerie.» 

(37)  Vo.  V,  1257,  II  kalendas  Augusti  «in  villa  vici  in  platea  in  loco  dicto  cutina»  «quas 
domos  affrontant  ab  oriente  in  domibus  petrus  johannis  mercerii  Petrus  de  gurbo  berenga- 
rii  de  ceruaria  bernardi  condam  calzes  et  in  cutina  de  platea.  A  meridie  in  platea  et  cutina: 
ab  occidente  in  carraria  publica.» 

(38)  Vo.  V,  1257,  XII  kalendas  Junii:  «Berengarius  de  salliforis  vicensis  canonicus  ac  te- 
nens  et  habens  domos  franquitatis  quas  in  villa  vici  dicuntur  domos  de  terrers  vel  de  salli- 
foris.» 

(39)  Vo.  VI.  1261,  II  idus  Marcii  «quam  bassa  est  in  villa  vici  iu  calle  de  jubaltari  in 
dominio  domorum  franquitatis  quod  in  villa  vici  dicuntur  domus  de  salliforis  que  bassa 
affrontat  ab  oriente  in  orto  domorum  franquitatis  de  capraria.» 

(40)  Vo.  IV,  1255,  XVIII  kalendas  Junuarii « Berengarius  de  salliforis  vicensis  canonicus 
ac  tenens  domos  mayores  franchitates  de  medalia»  «nostris  domibus  quas  in  platea  beate 
marie  vici  habetis  in  dominio  dictarum  domorum  franquitatis  de  medalia.» 

(41)  Vo.  IV,  1253,  III  idus  Decembris  «ipsas  domos  nostras  qui  fuerunt  dicti  patris  nos- 
tri  quas  habemus  in  villa  vici  sub  dominio  domorum  franquitatis  quam  in  villa  vici  dicuntur 
de  villa  noua  quodibi  accipiunt  singulis  annis  in  festo  omnium  hanctorum  unum  par  capo- 
num  per  censu.» 

(42)  Vo.  IV,  1255,  XIIII  kalendas  Octobris.  «F.  de  monte  rotundo  vicensis  canonicus  ac 
tenens  et  habens  domos  franquitatis  quod  in  villa  vici  consueuerant  nominare  domos  de  villa 
noua.» 


434  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

Los  pous.— Es  sapigut  que,  en  lo  segle  XIII,  era  general  la  costúm 
de  teñir,  totes  les  poblacions,  pous  peí  servey  del  públich.  A  Barcelo- 
na los  pous  donaren  nom  a  molts  carrers  que  encara  se  designen  com 
en  la  Edat  Mitjana. 

Desconexém  los  pous  que  Vich  tindría  destináis  al  us  de  sos  vehins; 
puix  si  se'n  consignen  dos,  no  dirém  que  siguen  los  únichs  de  la 
vila.  Estaven  situats,  lo  un  en  lo  carrer  Nou  (43)  y  l'altre  junt  a  la 
iglesia  de  Santa  Eularia  (44),  de  la  que  tractarém  en  la  part  eclesiás- 
tica. 

Los  forns.  —  A  igual  que  los  pous,  sigueren  escullits  per  lo  poblé 
com  terme  de  comparado  per  designar  les  cases  situades  prop  d'ells, 
qnan  no  ni  havía  altra  construcció  mes  remarcable.  A  Barcelona  deis 
forns  també  n'han  pres  noms  molts  carrers. 

A  Vich  se  designaren,  en  1257,  certes  cases  sots  domini  de  Guerau 
de  Bigues,  dient  trobarse  sota  lo  fornjusá  (45). 

Lo  Mercadal.  —  Estigué  en  la  part  sobirana  de  Vich,  proper  a  les 
muralles,  a  poca  diferencia  en  lo  mateix  indret  hont  está  avuy  día. 
Les  cases  de  la  part  occidental  del  mercat  donaven  a  les  valls  y  mu- 
ralla (46). 

Tota  aquesta  plassa  era  ab  porxada,  com  en  la  actualitat,  consi- 
derantse  les  arcades  de  proprietat  particular  (47).  En  l'any  1252  no 
estaría  encara  acabada  tota  la  porxada.  Ho  deduím  de  la  donació  de 
certa  casa  y  bassa,  autorisantse  l'alsarhi  porxos  damunt  deis  pilans 
que  ja  hi  eren  existents  (48). 

Les  taules  se  treyan  al  acabarse  lo  mercat,  y  algunes  o  les  mes, 
sois  se  paraven  los  díes  de  mercat  (72). 

Les  cases  construídes  en  lo  Mercadal  solíen  teñir  taules  per  vendré, 
a  elles  agafades,  segurament  dintre  les  voltos.  En  certs  contractes  de 
venda  de  dites  cases,  sol  consignarse  que  pertanyía  al  venedor  la 
proprietat  de  les  taules  de  que  tractém  (49). 


(43)  Vo.  V,  1257,  XI  kalendas  Junii:  «domibus  qui  sunt  iuxta  puteum  calle  nouum  ville 
vici». 

(44)  Vo.  VI,  1260,  XVI  kalendas  Februarii:  «iuxta  puteum  de  sancta  eulalia,  villa  vici». 

(45)  Vo.  V,  1257,  XIII  kalendas  Augusti:  «ipsas  domos  nostras  quas  habemus  in  villa 
uici  subtus  furno  jusano  in  dominio  Geraldi  de  biguis». 

(46)  Vo.  IV,  1254,  XIII  kalendas  Aprilis:  «afrontant  ab  orienti  in  mercatali  a  meridie  in 
domibus  P.  ferrarii  et  bg.  de  segalers  ab  occidente  in  uallibus  et  muro  ville  vici». 

(47)  Vo.  IV,  1250,  nonas  Septembris:  «domos  nostras  cum  porticu  et  arcubus  et  bassa 
et  quintanals  quas  habemus  in  mercatali  vici  prout  hec  omnia  affrontat  ab  oriente  in  domi- 
bus et  porticus  p.  peronelle  a  meridie  in  mercatali  ab  occiduo  in  domibus  et  porticu  Guillel- 
m¡  de  bosco». 

(48)  Vo.  IV,  1252,  XIIII  kalendas  Februarii:  «ítem  dono  uobis  licenciam  et  plenum  posse 
quod  possitis  super  quendam  bassa  mea  que  iuxta  dictam  domum  est  super  archum  siue  pi- 
lars  faceré  porticum  uel  quicquid  aliud  uolueritis.  Ita  tamen  quod  dicta  bassa  semper  re- 
maneat  aperta  a  parte  introitus  sed  lisus  celum  ediflcetis  super  archum  vel  pilars  siue  super 
bigas  quicquid  volueritis  super  dicta  bassa». 

(49)  Vo.  VI,  1261,  XVI  kalendas  Madii:  «illas  domos  meas  efc  tabulas  quas  eis  adherent 
quas  domos  et  tabulas  habeo  in  mercatali  vici  sub  dominio  domini  vicensis  episcopi». 


NOTES  DOTZECENTISTES   D'AUSONA  435 

La  casi  totalitat  del  lloch  destinat  á  Mercadal  era  del  bisbe  de 
Vich,  radicant  dintre  la  sua  jurisdicció.  Hi  hagueren,  empero,  cértes 
taules  de  venta  dintre  la  jurisdicció  de  la  casa  de  Monteada,  qual  si- 
tuació  no  podém  precisar.  En  1'establiment  d'una  d'aquestes  taules, 
que,  en  l'any  1261,  feu  lo  batlle  Eximenis,  s'assenyala  ésser  entregada 
ab  carácter  vitalici,  mes  no  hereditari  (50). 

Lo  bisbe  solía  establir  les  taules  del  Mercadal  mitjan§ant  l'entrega 
d'una  petita  entrada  y  lo  cens  anyal  d'un  parell  de  capons  o  altre 
semblant  (51).  Mes  no  totes  prestaven  cens  y  en  les  lliures  se  senyala- 
va  dita  circunstancia,  com  en  una  de  bocatería  (V.  cal.,  maig  1256). 

Com  mostra  d'aytals  establiments,  molt  curiosos  baix  lo  punt  de 
vista  de  les  costums,  presentarém  un  del  any  1253  (52).  Lo  bisbe  JBer- 
nat  concedeix  a  Bernat  de  Palol  un  lloch  quadrat  en  lo  mercat  de 
Vich,  a  fl  de  posarhi  banchs  los  dissaptes  y  construir  les  obres  conve- 
nients  per  vendrehi  carn  y  peix.  Empero,  si  hi  edifleava  archs,  li 
exigía  que  tinguessin  una  aleada  convenient,  a  fi  de  que  hi  passés  per 
sota  un  cavaller  a  cavall,  sense  tocar  ab  lo  cap  a  dalt  de  la  volta. 

No  havém  entes  prou  bé  lo  significat  de  la  concessió  que  lo  propri 
bisbe  atorgá  al  dit  Palol  de  la  pausam  de  roudor  et  puyeriam  de  rou- 
dor, per  les  que  presta  va  un  capó  de  cens,  a  igual  que  per  los  banchs. 

Lo  permís  de  teñir  y  posar  dits  banchs,  s'establía  sois  per  los  dissap- 
tes, en  la  majoría  d'aquestes  concessions.  Aytal  autorisació  está  també 
limitada  al  día  del  mercat,  en  lo  permís  atorgat  per  lo  bisbe  Bernat, 


(50)  Vo.  VI,  1281,  kalendas  Februarii:  «Guilabertus  de  cintillis  procurator  domini  Gas- 

tonis  in  catalonia  per  predictuin  dorninum  Gastonem  et  suos  laudo  concedo  et tibí  K.°  de 

pruners  et  cui  velis  in  ornni  vita  cua  totam  ipsam  tabulam  cum  suis  pertinenciis  quam  p. 
inacellarii  habuit  in  doniinis  de  monte  catano  in  platea  ville  vici  in  ipso  quinto  juxta  pilar 
quam  etiam  tibi  stabiliuit  et  assignauit  Exameno  bajulus  eiusdem  domini  Gastonis  cum 
carta  quam  in  presentí  laudo:  et  tabulam  habeas  possideas  et  expletes  diebus  ómnibus  vite 

tue  prout  in  carta  quam  predictus  Eximeno  tibi  inde  melius  fecit predicta  tabula  sit 

predicto  domino  et  suis  penitus  absoluta. 

(51)  Vo.  IV,  1254,  XIIII  kalendas  Aprilis:  estableix  lo  bisbe  «quendam  tabulam  in  ipso 
mercatali  ville  vici  iuxta  tabulas  olei»  al  cens  anyal  «in  festo  omnium  sanctorum  unum 
par  caponum  per  censum.  Propter  hoc  nos  a  te  confitemur  recepisse  XV  solidos  monete  vici 
de  quaterno». 

(52)  Vo.  IV,  1253,  nonas  Octobris:  «Bernardus  dei  gratia  vicensis  episcopus  per  me  et 
omnes  successores  meos  episcopos  bona  et  libera  uoluntate  in  presentí  cum  hoc  publico  ins- 
trumento damus  laudamus  concedimus  et  perpetuo  stabilimus  tibi  berengario  de  palatiolo 
et  cui  uelis  excepto  milite  et  clerico  et  locis  sanctis,  totum  illud  seti  prout  est  de  pede  illius 
tui  archi  uersus  orientem  usque  in  canteram  tui  parietis  eodem  modo  uersus  oriente.  Tali 
pacto  ut  in  predicto  seti  possis  tu  et  quos  uelis  tenere  et  poneré  bancos  in  diebus  sabatinis 
et  eos  tenere  ibi  a  manu  usque  in  seto  et  tenente  in  eisdem  carnes  et  pices  et  possis  super 
predicto  seti  faceré  anbam  ab  una  cantera  in  aliam  uersus  circium  prout  est  frons  domorum 
omnium  nostrarum  ita  altum  quod  miles  equitando  superius  de  capite  non  possit  tangere. 
ítem  damus  tibi  pausam  de  roudor  et  puyeriam  de  roudor  prout  melius  tu  et  tui  semper  te- 
nuerunt  et  habuerunt  subtus  tuo  anbam  quod  ibi  jam  habes  et  pórtico  quam  in  aliquo  loco 
foro  aliquis  non  audeat  tenere  nisi  sub  tuo  anbam  et  pórtico  et  sic  teneas  predicta  hec  oin- 
nia  tu  et  quos  uel¡3  ad  fldelitatem  nostram  nostrorumque  successorum  reddendi  mihi  tu  et 
tuis  nobis  nostrisque  successorum  annuatim  infesto  omnium  sanctorum  II  paria  caponum 
vnum  per  banchis  et  aliud  per  pausa  et  puyeria  roudor  et  propter  hoc  recipimus  a  te  L  soli- 
dos ex  quibus  etc.» 


436  F.    CARRERAS    Y   CANDÍ 

en  1257,  a  Pere  de  Villa,  d'un  siti  o  porta  en  lo  mercadal,  per  vendré 
robes  de  lli,  de  bruneta  y  de  sartzil  (53). 

No  sempre  lo  bisbe  permetía  teñir  los  llochs  destináis  ais  venedors 
sota  cobert  Moltcs  concessions  d'un  espay  quadrat  (conegut  en  la  do- 
cumentació  del  segle  XIII  per  pati  o  seti)  indican  que  les  inercaderíes 
se  tenían  er,  pie  ayre.  Si  tractaven  de  cobrirles,  necessitaven  de  nova 
autorisació.  Ho  declara  lo  contráete  entre  lo  bisbe  Ramón  y  na  Ramo- 
na, viuda  de  Guasch,  en  l'any  1-60,  quí  tenía  una  taula  entre  mitx 
de  les  de  mercería,  y  junt  a  ella  un  troc  descobert,  concedit  a  son 
marit  peí  bisbe  Guillém  de  Tavertet.  En  la  atorgació  per  cobrirlo,  hi 
consta  que  abans  no  ho  podía  fer  (quod  pati  vel  seti  tu  non  p>oteras 
cooperire).  A  despit  de  millorar  de  condició,  no  li  fou  exigit  mes  cens 
que  lo  mateix  d'un  parell  de  capons,  que  ja  venía  pagant  (54),  excep- 
tuats  quatre  sous  barcelonesos  de  tern,  pagats  al  acte. 

D'aquí  que  al  vendre's  una  taula  sots  domini  del  bisbe,  son  posee- 
dor indiques  en  la  escriptura  si  era  o  no  coberta,  lo  cens  que  satisfeya 
y  lo  seu  empla§ament,  continuant  los  noms  deis  colindants  (55). 

La  proprietat  d'ana  taula  del  mercadal  a  vegades  se  compartí  en- 
tre dugues  persones:  ja  fraccionada,  una  d'estes  arrendava  també  la 
part  de  sa  pertenencia  a  altra  tercera.  Axis,  la  viuda  d'en  Berenguer 
Monay  arrendá  per  dos  anys  la  meytat  de  sa  taula  situada  entre  les 
de  bocatería  (56).  Y  posats  ja  en  aquesta  vía  de  fraccionaments,  arri- 


(53)  Vo.  V,  1257,  XIII  kalendas  Octobris:  «Bernardus  dei  gratia  vicensis  Episcopus  per 
nos  et  omnes  successores  nostros  damus  laudamus  concedimus  et  perpetuo  stabilimus  tibi 
P.  de  villa  couioranti  in  calle  de  rieria  quoddam  seti  siue  porta  habemus  in  nostro  niercatali 
ville  vici  quod  affrontat  ab  oriente  et  occiduo  in  mercatali  a  meridie  in  tabula  vitale  de 
coma  hermena  a  circio  in  tabula  in  quo  seti  siue  porta  possis  poneré  tabulara 
in  qua  teneas  pannorum  de  lino  et  de  bruno  et  de  zarzil  in  diebus  sabbati  quam  tabulara 
inde  remaneas  ....  et  reddas  inde  nobis  et  nostris  semper  annuatira  in  festo  omnium  sancto- 
rum  uiiuin  par  caponum  per  censu  et  nulluin  alium  censura  inde  reddas:  pr.opter  hec  recipi- 
mus  a  te  V  solidos  vicenses  de  quaterno:  renunciando  etc.» 

(54)  Vo.  VI,  1260,  VII  kalendas  Februarii:  «R.  doi  gratia  vicencis  episcopus  per  nos  et 
omnes  succesores  nostros  laudamus  concedimus  et  perpetuo  conflrmamus  uobis  Raimunde 
uxore  G1  guaschi  condam  et  vestris  et  quibus  uelitis  exceptis  milite  et  locis  sar.ctis  pati  vel 
seti  in  quo  tu  tenes  banchum  singulis  diebus  mercati  in  mercatali  uici  ante  tuam  tabulam 
quod  est  in  tabulis  mercerie  quod  pati  vel  seti  tu  non  poteras  cooperire  sed  modo  in  presen- 
tí damus  uobis  licenciam  quam  possis  eum  cooperire  et  lauda uuw  et  concedimus  uobis  et  cui 
velitis  cooperimentum  quod  ibi  fecisti  quod  pati  uel  seti  cum  cooperiuiento  quod  ibi  fecisti 
teneas  ad  fídelitatem  nostram  et  nostrorum  et  reddas  inde  nobis  et  nostris  annuatim  in  festo 
omnium  sanctorum  vnum  caponem  per  censu  siue  tu  jam  ipsum  reddere  consueueras  prout 
continetur  in  carta  qaam  O.  condam  tauerteto  episcopus  vicensis  fecit  dicto  marito  tuo.  Et 
nullum  alium  censura  inde  reddas  nisi  tamen  dictura  caponera:  propter  hec  accipimus  a  te 
II II01'  solidos  barchinouenses  de  terno». 

(55)  Vo.  IV,  1254,  V  idus  Januarii:  «R.  vitxle  per  me  et  meos  vendo  imperpetuum  tibi  A 
de  prexanea  et  cui  velitis  exceptis  miles  et  locis  sanctis  quiudam  tabulara  cohopertam 
quam  habeo  in  mercatali  ville  vici  sub  dominio  domini  episcopi  qui  ibi  recipit  annuatim  in 
festo  omnium  sanctorum  vnum  par  caponum:  prouc  affrontat  ab  oriente  in  tabula  p.  de  car- 
dona  a  meridie  et  circio  in  mercatali  ab  occidente  in  carreria  cum  tabula  quim  fecit  p.  de 
medalia  condam  cum  ómnibus  pertinenciis  saluo  jure  dicti  domini  episcopi  per  V  solidos 
monete  vici  curribili  de  quaterno». 

(56)  Vo.  V,  1256,  VIII  kalendas  Madii:  «Berengaria  uxor  Br.  condam  monay   loco  tib1 


NOTES   DOTZECENTISTES   d'aUSOXA  437 

bava  a  teñirse  una  taula  entre  tres  persones,  segons  exemple  d'una 
que  estigué  en  la  cabatería  (57). 

Acabém  de  mentar  la  bocatería  y  la  cabatería  del  mercadal,  y  lo 
llegidor  ja  haurá  compres  que  en  lo  segle  XIII  s'agrupava  ais  vene- 
dors  en  seccions,  ajudantnos  los  documents  a  conéxer  la  quasi  totali- 
tat  d'aquestes  • 

No  tením  encara  pie  conexement  del  que  s'entenía  per  bocatería  en 
lo  segle  XIII,  y,  per  tant,  quin  article  era  venut  en  les  sues  taules 
(57,  58,  59  y  60).  La  boquería  de  Vich  era,  segons  Mossén  Gudiol, 
la  taula  de  tallar  carns  (61).  Boquera,  en  1253,  se  deya  a  una  roba  de 
que  se'n  feyan  vano  ves  (62),  y  bocatería,  en  1255,  era  cert  oflci  del 
que'n  conexém  un  contráete  d'aprenentatge. 

Eren  les  taules  de  brunetería  mentades  en  alguns  contractes  (63  y 
64),  les  en  que  s'exposaven  en  públich  robes  nomenades  de  bruno  (65) 
o  de  bruneta  La  bruneta  conceptuém  ésser  un  drap  ordinariament  ne- 
gre  y  que  apar  de  confecció  forastera  (66). 


P.  de  uirdiguerio  hinc  ad  festum  pasche  proxime  uenturum  et  a  dicto  festo  pasche  usque  ad 
dúos  annos  continué  sequentes  completos  in  eodem  festo  per  XVII  solidos  barchinonenses 
de  duplo,  ex  quibus  etc.  totam  illam  medietatem  illius  tabule  quam  ego  habeo  in  mercatali 
uici  in  tabulis  bochaterie  cuius  alia  medietas  est  francisci  filii  G1  monay.  Tali  pacto  ut  dic- 
tam  medietatem  predicte  tabule  teneas  habeas  et  possideas  per  totum  dictum  tempus  et 
facías  totum  censum  qui  inde  exit  et  exire  debet  domino  vicensis  episcopo  et  si  aliquas  mis- 
siones  feceris  in  dicta  tabula  vel  per  ipsa,  habeas  totum  super  predicta  tabula». 

(57)  Vo.  I,  1233,  V  idus  Junii:  «omnes  ipsas  domos  cum  orto  quod  eis  adheret  quas  et 
quod  habeo  in  mercatali  vici  et  etiam  cum  pórtico  quod  ibi  potest  fleri  et  I  tabulam  quod 
est  in  macelleria.  ítem  dono  tibi  vnam  tabulam  quod  habeo  infra  tabulas  cuiraterie  et  ter- 
cian! partem  unius  tabule  quod  est  infra  tabulas  (¿abaterie». 

(58)  Vo.  IV,  1255,  V  idus  Octobris:  »totum  illud  clot  quod  habemus  in  mercatali  ville 
vici  in  bochateria». 

(59)  Vo.  III,  1248,  XIII  kalendas  Julii:  «dúos  clos  quos  habeo  in  mercatali  vici  in  boca- 
tería». 

(60)  Vo.  I,  1232,  V  kalendas  Januarii:  «Thomas  macellarii  et  vxor  Adaladis  et  filiis 
nostri  B.  et  B.  vendimus  tibi  P.  adrouerii  et  cuicumque  uelitis  totum  ipsum  nostrum  clotum 
quam  habemus  in  mercatali  vici  in  bocatería  infra  ipsos  clots  vitalis  adrouerii  et  s.  amalric 
in  senioratu  domini  episcopi  per  VIII  solidos  de  duplo  Testes  P.  de  cío  et  F.  de  malats». 

(61)  «Congrés  d'üistoria  de  la  Corona  d'Aragó  dedicat  al  rey  en  Jauíne  I  y  a  la  seua 
época»,  p.  195. 

(62)  Vo  IV,  1253,  II  idus  Novembris.  Copiém  d'un  inventari:  «tres  culcitras,  duas  scili- 
cet  coopertas  de  fustaneo,  et  unam  coopertam  de  lana,  et  nouem  parea  linteaminum,  et  tria 
coopertoria  dua  scilicet  noua  et  vnum  uetus:  et  duas  uanouas  unam  videlicet  de  panno  lineo 
et  alteram  de  boqueram:  et  Septem  touayons  et  tres  touales,  et  vnam  conchain  et  vnam  cal- 
deram,  et  dúos  ferreos  ígneos,  et  Septem  eapuzalia,  et  vnam  flaciatam,  et  qaadam  taut  mag- 
nam  et  vnam  paruam». 

(63)  Vo.  V,  1256,  nonas  Augusti:  «ipsain  tabulam  quod  habeo  cum  p.  de  podio  genestes 
in  tabulis  brunaterie  mercatalis  ville  vici  in  dominio  domini  vicensis  episcopi». 

(64)  Vo.  IV,  1252,  XVII  kalendas  Martii:  «in  mercatali  ville  vici  in  tabulis  bruna- 
terie». 

(65)  Vo.  VI,  1252,  XV  kalendas  Martii:  «pannorum  de  bruno». 

(66)  Axis  ho  diu  Jules  Camus  en  La  cour  du  duc  Amédée  VIII  d  Bumilly  en  Albanais 
(Annesy,  1902),  ps.  21  y  22  ab  referencia  a  l'any  1418,  en  que  Ainedeo  VIII  de  Saboya  compra 
a  Ginebra  «C  aunes  et  dimy  de  brúñete  de  Malinos».  A  Vich  se  dona  nom  de  bruneta  a 
draps  negres,  segons  un  document  del  1242  (III  kalendas  Januarii):  «XIII  canas  panni  de 
gaset,  item  uiridam  et  blauum,  et  XXIII  canas  de  morad,  et  de  bruneta  negra  de  duaix,  et 
VIII  canas  de  bifá  de  aracio»  (Vo.  II). 


438  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Tal  vegada  la  secció  dita  carretería  era  destinada  a  vendré  objec- 
tes  per  los  carreters,  per  mes  que  reconegám,  que,  en  lo  segle  XIII,  se 
conexía  molt  superficialment  aquest  important  aparell  de  transpon. 
Un  sol  escrit  del  1233  parla  d'aytals  taules  (67). 

En  la  coltellería  se  venían  coltells  (G8),  axis  com  en  la  cuiratería 
s'aplegaven  los  objectes  de  cuyr  (57,  69  y  79). 

Junt  a  la  coltellería  tenía  establerta  sa  venda  la  linatería  (70), 
quals  taules  sovint  se  designan  per  «taules  de  robes  de  llí»  (71  y  72). 

Es  de  suposar  que  la  mercería  tindría  igual  significat  que  en  nos- 
tres  temps  (73  y  74) 

Les  taules  de  zartzils,  situades  sota  les  voltes  del  mercadal  (75  y 
76),  eren  destinades  a  la  venda  do  les  robes  dites  sartzils. 

La  gabatería  (57,  78  y  79)  y  la  venda  del  olí  (51  y  77),  teníen  les 
sues  seccions  corre sponents,  com  també  li  teníen  les  diferentes  cali- 
tats  de  carns  en  la  carnicería.  Les  taules  de  porch  (80),  o  de  carn 
salada  (81),  estaven  aplegades,  axis  com  les  de  be  y  les  de  carn  de 
vaca  (82).  Al  lloch  destinat  a  aqüestes  derreres  se  conegué  per  vaca- 
tería. 


(67)  Vo.  1. 1231,  II  kalendas  Junii:  «ipsam  nostram  tabulam  quam  habemus  ininercatale 
vici  in  ipsa  carrateria  in  senioratu  domini  episcopi». 

(68)  Vo.  IV,  1255,  IIII  nonas  Octobris:  «tabulam  nostram  quam  in  mercatali  vici  habe- 
mus  in  dominio  domini  vicensis  episcopi  in  tabulis  cultelerie». 

(69)  Vo.  VI,  1259,  XI  kalendas  Aprilis:  «la  mercatali  vici  in  tabulis  cuyraterie». 

(70)  Vo.  VI,  1261,  II  idus  Aprilis:  «tabulam  quam  babeo  in  mercatali  vici  in  tabulis 
coltelerie»  «prout  affrontat  in  tabulis  linaterie»  «ab  occiduo  in  uia  qui  transit  inter  dictam 
tabulam  et  tabulam». 

(71)  Vo.  IV,  1254,  kalendas  Aprilis:  «in  mercatali  vici  in  tabú  is  panni  lini». 

(72;  Vo.  V,  1257,  XI  kalendas  Novembris:  «tabulam  in  ipso  nostro  mercatali  vici  in  ipso 
reng  tabularum  panni  lini  versus  solis  occasum  in  loco  ubi  hodie  terminato  et  assignato 
prout  affrontat  a  meridie  in  tabula  et  ab  ómnibus  alus  partibus  in  mercatali  vici  in  qua 
tabula  possitis  tenere  pannos  lana  et  lini  et  ponatis  eam  ibi  in  singulis  diebus  mercati  vici 
et  in  sepe  eam  inde  leuetis». 

(73)  Vo.  IV,  1255,  VIII  kalendas  Novembris:  «quandam  tabulam  quam  in  mercatali  vici 
habemus  in  tabulis  mercerie». 

(74)  Vo.  VI,  1261,  II  nonas  Januarii:  «tabula  qua  est  in  mercerie  mercatali  ville  vici». 

(75)  Vo.  VI,  1259,  XVII  kalendas  Octobris:  «illis  tribus  tabulis  de  zartzils  que  sunt  in 
ipsis  porticis  domorum  mearum  de  mercatali  ville  vici». 

(76)  Vo.  VI,  1259,  V  idus  Septembris:  «domos  cum  orto  quam  eas  adheret  quas  habemus 
in  merchatali  ville  vici,  qui  sunt  inter  domos  Tolosete  condam  et  p.  de  Castribus  cum  toto 
illo  porticu  et  tabulis  de  sartzil  que  sunt  ante  hostium  predictarum  domorum». 

(77)  Vo.  IV,  1256,  II  kalendas  Februarii:  «tabulam  nostram  quam  habemus  in  mercatali 
ville  in  tabulis  de  oleo  in  dominio  domino  vicensis  episcopi». 

(78)  Vo.  IV,  1254,  VII  kalendas  Septembris:  «illa  tabula  quod  tibi  vendidimus  in  zaba- 
teria  mercatalis  vici». 

(79)  Vo.  VI,  1261,  VI  kalendas  Februarii:  «in  mercatali  vici  in  tabulis  sabaterie  et  cuy- 
raterie». 

(80)  Vo.  VI,  1261,  XIIII  kalendas  Septembris:  «in  mercatali  vici  in  tabulis  porcorum». 

(81)  Vo.  IV,  1250,  nonas  Septembris;  «in  mercatali  apud  tabulas  carnium  salsarum». 

(82)  Vo.  VI,  1262,  XIIII  kalendas  Septembris:  «quatuor  tabulas  quas  habemus  in  merca- 
tali vici  in  dominio  domini  vicensis  Episcopi.  Quaruin  tres  sunt  in  tabulis  Arietum  et 

Affrontat circio  in  macello  arietum»   «Quarta  vero  tabula  est  in  tabulis  vaccaterie  et 

affrontat,....  a  circio  in  via  qui  transit  inter  macellum  arietum  et  vaccarum». 


NOTES   DOTZECENTISTES  D'AUSONA  439 

Lo  mercadal  de  Vich  s'ha  de  suposar  anterior  al  segle  XIII.  Podía 
atrassarse  al  segle  anterior,  durant  lo  qual  s'arreglaren  algunes  plas- 
ses,  en  les  principáis  poblacions  del  nostre  Principat.  Ramón  Beren- 
guer  IV  adquirí  a  Bercelona,  davant  de  la  porta  del  castell  vell  ves- 
comtal,  o  siga  en  la  actual  plnssa  del  Ángel,  un  lloch  destinat  a  mer- 
cat  (83).  Lo  mateix  comte  arregla  definitivament  lo  mercadal  de 
Gerona,  en  l'any  1160,  al  permetre  a  Pere  de  Balma  construir  cases 
que  mai  caven  la  extensió  que  en  avant  havía  de  destinarse  ais  vene- 
dors,  al  exterior  deis  murs  de  Gerona  (84).  Anfós  I,  en  l'any  1174, 
reglamenta  a  Perpinyá  lo  mercat  públich  (85). 

Maells.—ho  maell,  paraula  catalana  derivada  de  macellum,  era  lo 
lloch  non  se  solíen  matar  los  animáis  destináis  al  consúm  públich. 

Los  maells  se  trobaven  junt  a  les  carniceríes  (86).  Quiscú  d'ells  no 
servía  per  tota  manera  de  bestiar;  los  destinats  ais  moltons  (82,  86,  87 
y  88),  eren  especiáis  y  diferents  d'aquells  non  s'hi  mataven  les  va- 
ques (.82  y  86).  Aquests  dos  se  trobaven  al  enfront  l'un  de  l'altre  y  se- 
paráis per  una  vía  (82). 

Crida  poderosament  la  atenció  la  existencia  del  maell  de  la  bocate- 
ría (macello  bochaterie)  (89),  per  lo  que  ja  tením  dit.  ¿Era  lo  lloch 
hon  se  mataven  bochs  o  cabres?  ¿Podía  tractarse  d'una  corrupció  de  la 
paraula  vacatería?  Nos  inclinem  a  la  primera  hipótesis. 

Lo  mercat  deis  Monteada.  —  Enfront  de  Sant  Sadurní  existíen  taules 
de  venda  proprietat  de  la  casa  de  Monteada,  senyora  de  Bearn. 

La  vescomtesa  Garsendis  y  son  fill  Gastón  establiren  a  Bernat  de 
Sabadell  una  taula  que  possehíen  en  la  plassa  sobirana  davant  de  Ja 
iglesia  de  Sant  Sadurní,  per  durant  lo  temps  de  la  sua  vida,  a  cens 
d'un  morabatí  l'any.  Després  de  mort  En  Bernat,  revertiría  dita  taula 
ais  vescomtes  de  Bearn  (90). 


(.83)  Colección  de  documentos  inéditos  del  archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón,  v  IV, 
planes  312  y  386. 

(84)  Ibídem,  v.  IV,  pl.  298. 

(85)  Alart:  Priviléges  et  titres  municipaux  de  Roussillon  et  de  Cerdagne,  pl.  74. 

(86)  Vo.  IV,  1254,  VI  kalendas  Aprilis:  «ipsam  tabulara  quam  uoce  etratione  dicti  patris 
mei  habeo  in  macelli  vaccarum  mercatalis  ville  vicisub  dominio  domini  vicensis  episcopi». 
Confrontava:  «a  circio  in  mercatali  et  carreria  qui  est  Ínter  clots  multonum  et  dictam  tabu- 
lan! per  XXV  solidos  monete  vicensis  de  quaterno  . 

(87;    Vo.  IV,  1251,  XVI  kalendas  Martii:  «in  mercatali  vici  in  macello  arietum». 

(88)  Vo.  IV,  1254,  VII  idus  Julii:  «illos  dúos  clotos  quos  habeo  in  villa  vici  in  mercata- 
li in  macello  ircorum  sub  dominio  vicensis  episcopi». 

(89)  Vo.  V,  1256,  V  kalendas  Madii:  «ipsum  clot  cum  bancha  quod  habemus  in  macello 
bochaterie  ville  vici  in  dominio  domini  vicensis  episcopi  slne  censu  quod  ibi  non  accipit 
prout  affrontat  ab  oriente  in  cloto  de  na  moltona  a  meridie  in  via  publ  ca  mercatalis». 

(90)  Vo.  VI,  1259,  kalendas  Martii:  «Quod  nos  domna  Garssendis  dei  gratia  vicecomitis- 
sa  Bearnensis  domina  montis  chatani  et  Castri  ueteris  per  nos  et  dominum  Gastonem  til  ¡mu 
nostrum  et  per  omnes  successores  nostros  in  presentí  cum  hoc  publico  instrumento  damus 
laudamus  concedimus  atque  stabilimns  tibi  Bn.  de  sabadello  et  cui  velis  diebus  ómnibus 
vite  tue  tamen  Totam  ipsam  nostram  tabulam  quam  est  in  platea  superior!  ante  Ecclesiam 
sancti  Saturnini  prout  eam  hodie  tenes  et  possides  cum  ómnibus  suis  hedificiis  pertinenciis 
tenedonibus  ingressibus  egressibus  et  affrontacionibus  suis  ad  habendum  et  possidendum 


440  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Creximents  urbans  —  La  ciutat  cresqué  molt  en  lo  segle  XIII,  épo- 
ca de  prosperitat  general  en  tota  Catalunya:  los  establinients  de  terres 
y  urbanisacions,  no  son  comptats,  ans  abunden. 

Ara  es  lo  Prelat  qui  estableix  o  acensa  morabatines  o  morabatina- 
des  (que  equivaldría  ais  moderns  cossos  catalans);  ara  son  particulars 
qui  fan  lo  mateix.  Existexen  nóu  establiments  de  morabatines  o 
fexes  de  térra,  fets  lo  2  de  juliol  de  1256  per  lo  bisbe  Bernat  de  Mur 
a  altres  tants  particulars,  al  convertir  en  carrer  la  trilla  espessa  imrae« 
diata  al  carrer  de  Sant  Joan.  Les  condicions  que  imposava  eran:  edi- 
ficarhi  cases  dintre  lo  termini  de  sis  anys  y  pagarlí  un  morabatí  al 
any,  de  cens,  per  Tots  Sants  (91). 

Tant  o  mes  notable  que  aquesta  aparría  la  urbanisació  portada  a 
terme  en  1257  per  lo  canonge  Salfores  y  lo  batlle  bisbal  Arnau  de 
Chens.  Al  tractar  de  convertir  en  cases  los  horts  que  ells  dos  teníen 
junt  a  les  muralles,  introduint  nous  pobladors  a  Vich,  soliciten  y  ob- 
tenen  del  Prelat,  autorisació  per  obrir  un  nou  portal  al  mur  d'aquell 
cantó,  pera  fer  mes  assequibles  les  noves  construccions  (92). 

La  urbanisació  del  hostal  de  Queralt,  hon  hi  havía  una  gran  horta, 
prop  del  pont,  porta  de  moment  grans  dificultáis,  per  no  voler  conce- 
dir  permís  lo  bisbe:  arreglantse  tot  en  1291,  mercés  a  una  concordia 
entre  aquest  y  l'abat  del  Estany,  senyor  directe  d'aquella  térra. 


toto  tempore  vite  tue  ad  fldelitatem  nostram  et  nostrorum  Reddendo  inde  tu  nobis  et  nostris 
semper  singulis  annis  vnum  Moraba t ¡nutn  bonum  in  auro  amphossinum  per  censu  in  festo 
paschatis.  Et  nullum  alium  censum  mihi  reddere  tenearis  nisi  tamen  dictum  Morabatinum. 
Et  sic  promittimus  predictam  tabulam  tibi  et  cui  velis  faceré  tenere  et  possidere  continué 
et  in  pace  contra  omncm  personam  diebus  ómnibus  vite  tue.  Ad  obitum  vero  tuum  dicta  ta- 
bula sit  nobis  et  nostris  penitus  absoluta». 

(91)  Vo.  V,  1256,  VI  nonas  Julii.  Bernat  de  Mur  estableix  a  nou  particulars  altres  tan- 
tes  morabatines  pera  edificarhi,  ab  iguals  condicions.  Diu  un  d'aquets  contractes:  «stabili- 
mus  tibi  G.  Gimul  et  cui  velis,  exceptis  milite  et  loéis  sanctis,  unam  fexiam  terre  siue 
inora  batinam,  prout  est  tibi  hodie  terminata  et  assignata  in  ipsa  nostra  trilia  espesa  de  calle 
Sancti  Jobannis  ville  vici,  qua  morabatina  affrontat:  ab  oriente,  in  media  morabatina  petri 
de  janer;  a  meridie,  in  via  publica;  ab  occiduo,  in  morabatina  G.  carbonel;  a  circio,  in  nostra 

condamina «et  construas  ibi  domos  hinc  ad  sex  annos  continué  uenturos,  et  tu  ibi  facias 

quicquid  uelis  a  celo  usque  in  habissum,  et  reddas  inde  semper  singulis  annis  in  festo  om- 
nium  sanctorum,  per  censu,  unum  morabatinum  ad  forum  quod  alii  de  calle  S1  jobannis 
et  S1  Petri  reddent  de  morabatinis  et  domlbus  quas  ibidem  habent». 

(92)  Vo.  V,  1257,  VII  idus  Junii:  «Nos  Bernardus  dei  gratia  vicensis  Episcopus.  Cum 
vos  Bg.  de  salliforis  canonicus  vicensis  et  A.  de  chennis  baiulus  noster,  deliberatione  habi- 
ta, uelitis  et  intendatis  daré  illos  ortos  uestros  qui  sunt  in  villa  uici,  iuxta  domos  uestras, 
diuersis  populatoribus  qui  ibidem  domos  faciant,  cum  ad  habendum  introitum  ad  ipsas 
domos,  non  sit  locus  ita  idoneus,  sicut  est,  per  murum  dicte  ville  nostre  versus  meridiem, 
suplicastis  nobis  B.  dei  gratia  vicensis  Episcopo,  ut  per  in  dicto  muro  possetis  pórtale  fa- 
ceré, ad  habendum  introitum  ad  ipsos  domos:  de  nostra  licentia  speciali  nos  B  dei  gratia 
vicensis  episcopus,  per  nos  et  omnes  successores  nostros,  considerata  utilitate  euidenti 
quod  nobis  et  successoribus  nostris  ex  hoc  peruenit,  habita  deliberacione  et  tractatu  cum 
proborum  hominibus  vicensis  quos  super  hec  de  gracia  et  honéstate  duximus,  euocandos 
uobis  predictis  Bg.  de  salliforis  et  A.  de  chennis  ut  in  predicto  muro  ville  vici  possitis  pór- 
tale faceré  unde  habeatis  introitus  ad  dictas  domos  et  carrerium,  damus  auctoritatem  et 
licenciam  specialem.  Q,uam  licenciam  et  auctoritatem  possimus  nullo  tempore  reuocare. 
Testes  R.  de  ualle  forti  et  P.  de  pausa  vicensis  canonici:  G.  de  muro:  bg.  burdi:  A.  de  gali- 
ner:  F,  mironis:  A.  coqui:  Examenus:  Bg.  gayol:  et  Jacobus  de  sancta  eulalia» 


NOTES  DOTZECENT1STES   D'AUSONA  441 

Alguns  contractes  oferexen  detalls  interessants  del  que  procedía  en 
les  parets  mitjeres  de  les  noves  construccions  pera  evitar  inconve- 
nients  y  qüestions  entre  los  proprieta ris  colindants  (93  y  94). 

Les  morabatinades.  —  Del  moraban,  moneda  alarábiga  molt  usada 
per  tot,  y  de  la  que  ne  devallá  lo  castellá  maravedí,  se'n  origina  una 
paraula  vulgar  catalana  que  no  té  res  que  veure  ab  encunyacions  mo- 
netaries:  la  morabatinada  o  morabatina,  que  no  creyém  se  puga  con- 
fondre  ab  magmutina  o  mazemutina  (95)  y  mauradina  (96). 

La  magmutina  o  mauradina  y  també  lo  morabatí,  era  la  unitat 
monetaria  de  bon  or  y  just  pes,  que  servía  en  paga  del  cens  anyal  a 
que  estava  afecta  la  morabatinada  de  térra  Per  qó  un  document  del 
1259,  tracta  de  dotze  morabatins  y  altres  tantes  morabatinades,  en  les 
.quals  dits  dotze  morabatins  ni  son  rebedors,  en  lo  prat  del  Estany  de 
la  parroquia  de  Gurb  (97). 

Podém  definir  a  la  morabatinada  com  essent  una  mida  de  superfi- 
cie, quasi  sempre  urbana,  qual  cabuda  desconexém,  afecta  al  cens 
anyal  d'un  morabatí,  d'ahont  ne  devalla  son  nom  (98,  99  y  100). 


(93)  Vo  IV,  1251  [II  nonas  Decembris:  «F:  de  ponte  recognosco  et  fateor  tibi  R.  de  punc- 
tis  socrui  meo  et  J.  filio  tuo  et  vestris  quod  in  illam  partem  parietes  mediani  qui  est  inter  do- 
mos meas  et  uestras,  in  calle  de  gurbo,  de  za  portella  aenant,  usque  ad  pilars  porticum  quod 
nos  ibi  fecistis,  sine  meis  missionibus,  ego  non  possim  habere  pausam  in  eo  ex  tune.» 

(94)  Vo.  IV,  1259,  kalendas  Aprilis.  Establiment  a  cens  d'un  obrador  en  lo  camí  del  Hos- 
pital de  Sant  Joan:  «paries  uero  qui  est  inter  dictum  operatorium  et  meis  domos  sit  semper 
comunis  inter  nos  et  nostros  et  te  et  tuos  et  nos  et  nostri  et  tu  et  tui  habeamus  in  dicto  pa- 
riete  pausam  inferius  et  superius.  Tamen  tu  nec  tui  non  possitis  ibi  faceré  portum  nec 
fenestras  ñeque  badadors  per  quam  positis  videre  in  domibus  nostris  et  orto  etnos  non  ha- 
beamus 3tillicidium  nec  possimus  proicere  aquas  super  dictum  operatorium  nec  tu  habeas 
stillicidium  nec  possis  proicere  aquis  super  domos  nostras». 

(95)  Vo.  IV,  1238,  XVI  kalendas  Novembris.  Bernat,  bisbe  de  Vich,  ven  a  R.  de  Verdera, 
rector  de  Vila-Adrat  (Viladrau)  y  a  Guillém  de  Verdera,  fins  a  370  sous  barcelonesos,  deis 
censos  que  percibía  al  castell  de  Turricella:  «ítem  excipimus  illas  quatuor  mazemutinas  et 
illos  viginti  paria  caponum  quod  annuatim  recipimus  et  recipere  debemus  Poncius  de  mon- 
taniola  rector  ecclesie  de  riuo  primo». 

Vo.  IV,  1251,  III  kalendas  Januarii:  «F.  dionisii  habitator  ville  vici  et  filii  mei  Jacobus 
et  p.  vendimus  in  perpetuum  tibi  Guillelmo  de  pinu  et  cui  velis  totam  integram  ipsam  nos- 
tram  mazemutinam  boni  auri  et  justi  ponderis  censualem  quam  accipimus  et  accipere  debe- 
mus  perpetuo  singulis  annis  in  festo  Sancti  petri  mensi  junii  in  ómnibus  ipsis  domibus  et 
cortal  in  uilla  vici  juxta  domos  Alegre  sauri  sub  dominio  beate  Marie  de  minorissa  stabili- 
uimus  A°  de  vineis  quondam  et  vxori  eius  Ermessenda.» 

(96)  Vo.  III,  1250.  Testament  d'en  Bergadá:  «Dimito  Eliccendi  filie  mee  vnam  Mauradi- 
nam  et  dimito...  .  filie  mee  aliam  maurantinam». 

(97)  Vo.  VI,  1259,  XI  kalendas  Madii:  «de  duodecim  morabatinis  et  morabatinatis  in 
quibus  predicti  XII  morabatini  recipientur  in  ipso  prato  de  stagno». 

(98)  Vo.  VI,  1259,  V  idus  Aprilis:  «omnes  integre  illos  duodecim  morabatinos  censuales 
bonos  boni  auri  et  justi  ponderis  amphossinos  quos  singulis  annia  recipiuntur  in  ipso  prato 
de  stagno  quod  est  in  parrochia  de  gurbo  alodium  franchum:  quos  etiam  duodecim  moraba- 
tinos  de  duodecim  morabatinatas  ibi  et  inde  factis». 

(99)  Vo.  VI,  1259,  V  idus  Aprilis:  «quendam  morabatinatam  cum  térra  in  qua  sedet»  «et 
recipit  ibi  annuatim  vnutn  Morabatinum  per  ceusu». 

(100)  Vo.  VI,  1262,  X  kalendas  Septembris:  «Medietatem  integre  totius  illius  nostre 
morabatinate  Biue  fexia  terre  Quam  habemus  in  Calle  sancti  Johannis  ville  vici»  «et  facías 
ibi  domos  et  quicquid  uolueris  a  celo  usque  in  abissum  et  habeas  pausam».  «Et  reddas  an- 
nuatim domino  Episcopo  per  censum  Médium  morabatinum  bonum  in  auro  ad  fforum  da 


442  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Consignen  les  escriptures  la  muja  morabatinada  de  térra.  Axó 
succeheix  quan  s'ha  partit  en  dugues  a  la  morabatinada  inicial  (101). 

Una  vegada  establerta  la  paraula  indicativa  d'una  mida  superfi- 
cial, s'aplicá  molt  amplament  a  diferentes  superficies,  no  ja  a  solars 
de  dintre  los  murs  de  Vich  y  en  concepte  urbá  (102),  sí  que  també  a 
terres  de  primera  calitat  destinades  a  la  agricultura,  assenyaladament 
a  certs  regadius  (103  y  104).  En  aquesta  forma,  en  1259,  se  parla  de 
ortos  sive  morabatinatas  (105). 

Los  morabatins,  com  a  moneda  imaginaria  o  de  compte,  per  indi- 
car una  forma  de  cens,  prengueren  tanta  extensió  que,  a  Barcelona, 
les  Ordinacions  de  Santa  Cilia  l'evaluaren  a  nóu  sous  barcelone- 
sos  (106).  En  1419,  encara  a  Vich  se  parla  deis  morabatins  perpetuáis , 
com  equivalent  a  censos  perpetuáis  (107),  y  en  1509  s'empleava  en  lo 
Territori  de  Barcelona  (108). 

LA  JURISDICCIÓ 

Los  bisbes  de  Vich  o  d'Ausona. — Exerciren  lo  domini  jurisdic- 
cional a  Vich  en  lo  segle  XIII.  No  d'una  manera  absoluta:  puix  una 
petita  part  de  la  població,  la  immediata  al  castell  deis  Montcades  (an- 
tich  temple  roma  convertit  en  castell),   estava  sots  domini  de  la  fa- 


quod  alü  de  Calle  sancti  Johannis  reddendunt  de  morabatinatis  et  domibus  quas  ibidem 
habent». 

(101)  Vo.  V,  1257,  VIII  kalendas  Octobris:  «P.  de  granerio  et  uxor  mea  R.  et  fllii  nostri 
Bn.  et  R.  per  nos  et  nostros,  damus  laudamus,  concedimus  et  perpetuo  stabiliuius,  tibi  P.  de 
cocala  st  filio  tuo  F.  et  vestris  et  cui  velitis,  Mediam  Morabatinatam,  cum  térra  in  quam 
sedet,  et  cum  arboribus  qui  ibi  sunt,  quam,  per  dominum  vicensem  Episcopum,  tenemus  et 
habemus  in  ortis  de  granerio:  qua  Media  Morabatinata  est  de  amplitudine  Morabatinate 
Petri  de  cortada:  et  afrontat,  ab  oriente,  in  media  Morabatinata  Caboti:  a  meridie,  in  Mo- 
rabatinatas ferrarie  de  guardiola:  ab  occidente,  in  carreria:  a  circio,  in  nostro  orto » 

«Reddendo  inde  uob  et  uestri,  nobis  et  nostris,  seniper,  singulis  annis,  Médium  Morabati- 
num,  prout  alü  reddiderint  per  Morabatino  de  morabatinatis  quas  ibi  per  nos  tenent». 

(102)  Vo.  I,  1210,  III  idus  Kovembris:  «illis  duabus  morabatinatis  et  domibus  quod  in 
ipsi  sunt  in  senioratu  domini  Episcopi  in  Calle  sancti  petri  inter  domos  et  morabatinatas  R 
de  sancto  felice  et  Bernarde  oliuarie». 

(103)  Vo.  V,  1257,  XV  kalendas  Junii:  «possis  transiré  per  regum  meorum  Morabatino- 
rum,  illam  aquam  de  ortis  de  granerio  et  ducere  eam  ad  tuuin  honorem». 

(104)  Vo.  V,  1257,  II  nonas  Septembris:  «stabilimus  tibi  Johanni  baptizato  et  uxori  tue 
Dulcie  et  cui  uelitis  quandam  Morabatinatam  quam  habemus  in  ortis  de  granerio  in  domi- 
nio domini  vicensis  episcopi....»  «redendo  uos  et  uestri  nobis  et  nostris  semper  annuatim 
vnum  Moraba tinum  per  censu». 

(105)  Vo.  V,  1259  (paper  sense  data,  interclós):  «alios  qui  habent  ortos  siue  morabat'na- 
tas  in  orta  de  emposta». 

(106)  «Y  axó  feu  quan  se  ordena,  que,  los  morabatins  que  se  pagassen  per  los  censos  de 
les  pensions,  fossen  regulats  a  nou  sous  barcelonesos  cada  un»  (Ordinacionsd'En  Sánela 
Cilia). 

(107)  1415.  Lo  testament  del  vigatá  Bernat  Serradell:  « Jaquesch  a  la  obra  de  la  Seu— 
Cinch  cents  florins,— De  que's  compren  morabatins— Perpetuáis». 

(108)  1509:  «possehir  qualsevol  morabatins  en  lo  Regadiu  de  la  sequía  del  Rech  Comdal 
de  la  Ciutat  e  territori  de  barohinona».  (Capib revatio  generalis  Feudorum  etrerum  Emphiteo- 
ticalium,  Clase  2.a,  Ba.  5,  f.  326,  Arxíu  de  la  BatUía  Reyal  Pa  trimoni  a  Barcelona). 


NOTES  DOTZECENTISTES  D'aüSONA  443 

milia  Monteada,  llavors  vescomtes  de  Bearn,  a  conseqüencia  de  ces- 
sió  de  drets  obtinguts  de  la  Mitra. 

Los  bisbes  d'Ausona  que  exerciren  son  cárrech  durant  lo  segle  XIII 
foren  cinch;  có  és: 

Guillém  de  Tavertet  (1195-1233).—  Estava  al  costat  del  rey  Pere  I, 
en  1197,  quan  dit  Monarca  procura  acabar  ab  los  heretges  waldenses; 
en  1207  passá  a  Roma  a  defensarse  de  calumniadors.  Pere  I  lo  comissio- 
ná  en  1211,  a  fí  de  tractar  ab  l'Arquebisbe  de  Narbona  y  Legat  Apos- 
tólich,  que  no  sigues  mogut  l'exércit  de  la  Iglesia  contra  del  rey 
d'Aragó;  en  1215  assistí  al  concili  Lateranense;  en  1218  a  les  corts  de 
Vilafranca  del  Penados;  en  1228  prengué  part  a  les  corts  de  Barcelona 
convocades  per  la  conquesta  de  Mallorca;  en  1229  al  concili  de  Lleyda, 
y  en  1230  al  de  Tarragona. 

Sant  Bernat  Calvó  (1234-1243).  —  Elet  en  10  de  setembre  de  1233, 
tardaría  en  pendre  possessió  flns  entrat  1234.  Governá  la  diócesie, 
interinament,  l'ardiaca  Dalmau  (109). 

Lo  bisbe  Sant  Bernat  Calvó  assistí,  en  1236,  a  les  corts  de  Monteó, 
hon  se  decreta  la  expedició  a  Valencia,  a  la  que  ana  personalment  dit 
Prelat,  capitanejant  la  gent  de  Vich.  En  1243  prengué  part  al  Concili 
de  Tarragona.  Ais  cinch  mesos  de  la  sua  mort  (1243),  fent  grans 
miracles,  se  confia  a  Ramón  de  Cavera  y  Ramón  de  Sala  rencárrech 
de  registrarlos,  consignantse'n  104  en  son  llibre. 

Lo  bisbe  Bernat  de  Mur  (1243-1264),  assistí  al  concili  de  Tarrago- 
na en  1247-,  en  1252  excomunicá,  en  un  sínodo  diocessá,  al  abat  y 
monjos  de  Ripoll,  per  usurpacions  jurisdiccionals;  en  1254  acompanyá 
al  Metropolita,  de  Tarragona  a  Berga,  pera  excomunicar  y  castigar 
ais  heretges  waldenses;  en  1256  assistí  al  concili  de  Tarragona,  y  en 
1257  a  les  corts  de  Lleyda;  en  1260,  per  concordia  se  declara  exempts 
de  la  iglesia  de  Vich  al  monastir  de  Ripoll  y  sos  priorats  de  Santa 
María  de  Montserrat,  Sant  Pere  y  Sant  Salvador  de  Cervera  y  ¡a  pa- 
rroquia de  Sant  Pere  de  Ripoll;  en  1262  se  concorda  la  exempció  deis 
monastirs  de  Sant  Benet  de  Bages  y  de  Sant  Joan  de  Ripoll  o  de  les 


(109)  Vo.  1, 1233,  VII  idus  Julii,  se  titula  cDalmatii  vicensis  Archidiaconi  tenenti  u 
ómnibus  locum  episcopi  vicensis  ecclesia  vacante». 

Vo  1,  1233,  XIII  kalendas  Decembris:  <D  vicensis  Archidiaconus  B.  procurator  et  tc- 
tum  capitulum  vicense  ecclesie  debemus  uobis  A.  coqui  et  F.  Mironis  et  cuicunque  CCCC 
solidos  de  duplo  de  quibus  persoluimus  CC  solidos  in  locario  bestiarum  quas  duxerunt  nun- 
cii  nostri  per  postulacione  postulati  obtinenda:  et  CC  solidos  quos  ducemus  in  presentí  in 
itinere  quod  faciemus  uersus  (Abbatis  Sanctarum  c.)  (*)  postulatum  nostrum  in  episcopa- 
tum  quos  CCCC  solidos  donamus  ín  presentí  et  assignamus  uobis  et  cuicunque  uelitis  in 
tote  ipso  furno  Sancti  petri».  ... 

Vo.  II,  1234,  Juliol  (fulles  soltes  dintre  lo  Manual):  «P.  de  gauarreto  uicensis  canonicus 
dimito  locum  meuun  domno  B  uicensis  electo  in  capitulo  vicensis  ad  comedendum  et  contra- 
dicendum  ¿procucetis?  me  ratum  habiturum  quicquid  tempore  feceris  nomine  meo  in  capi- 
tulo antedicto:  preterea  concedo  et  profiteor,  que  ipse  possit  mutare  procuratores  meos 
quos  dimito  si  sibi  uisum  fuerit  expediré.» 

(*)    Aqüestes  paraules  aparexen  borrades  després  d'escrites 


444  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Abadeses;  en  1264  convertí  en  abadía  lo  monastir  de  Santa  María 
del  Estany. 

Entre  los  molts  fets  que's  conexen  d'aqnesta  prelacia,  per  arbitrar 
la  declaració  de  santedat  en  pro  del  bisbe  anterior,  nos  surt  al  pas  lo 
compromís  fet  per  Pons  de  Morera,  claver  de  Vich,  de  100  áureos, 
destináis  a  impetrar  los  jutges  inquisidors  de  la  vida  y  miracles 
de  Sant  Bernat  Calvó  (110). 

Lo  bisbe  Ramón  d'Anglesola  (1265  1298).  -  En  1266,  1273  1277, 
1279,  1282  y  1291,  fou  ais  concilis  de  Tarragona;  en  1281  ana  a  Roma; 
en  1294  al  concili  de  Lleyda;  en  1294  qüestioná  ab  l'infant  Pere 
d'Aragó  y  ab  Guilleuma  de  Monteada  sa  muller,  per  no  volerli  prestar 
homenatge  per  lo  feu  deis  Monteada  a  Vich  y  castells  de  Sulterra, 
Orís  y  Voltregá,  promoventse  grans  turbacions. 

Lo  bisbe  Berenguer  de  Bellvís  (1298-1301)  tanca  lo  segle,  sense  que 
puga  veure  del  següent,  o  sia  del  XIV,  mes  que  lo  primer  any,  contras- 
tant  aquest  breu  episcopat  ab  los  deis  seus  predecessors. 

La  casa  de  Monteada,  veseomtes  de  Bearn.  —  Al  casar  Guilléin  de 
Monteada  ab  María,  vescomtesa  de  Bearn,  per  los  anys  de  1164  al 
1170,  s'introduhí  la  casa  catalana  deis  Montcades  en  lo  vescomtat  de 
Bearn  (111).  A  María  la  heretá  son  fill  primogénit,  Gastó  VI  de  Mont- 
eada (1173-1215);  a  aquest  son  germá  Guillém  Ramón  de  Monteada 
(1215-1223),  lo  famós  matador  del  arquebisbe  de  Tarragona  (1194); 
a  aquest  son  fill  Guillém  de  Monteada  (1223-1229),  mort  en  Santa 
Ponza,  al  conquerir  Jaume  I  la  illa  de  Mallorca;  la  viuda  Garsenda 
(1229-1260),  (112),  queda  tutora  de  son  fill  impúber  Gastó  Vil 
(1229-1290),  qui  també  fou  senyor  del  comtat  de  Comenge.  Lo  succehí, 
en  lo  Vescomtat  de  Bearn,  sa  filia  major  Margarida,  casada  ab  lo  Com- 
te  de  Foix,  y  en  los  senyoríus  catalans  de  Monteada  y  de  Castellvell, 
sa  filia  menor  Guilleuma  (1290-1309)  Aquesta  no  dexa  successió  de  son 
matrimoni  ab  l'infant  Pere  d'Aragó,  passant  sos  bens  ais  comtes  de 
Foix,  després  de  no  poques  peripecies,  al  comencar  lo  segle  XIV. 

Per  la  administrado  d'aquest  patrimoni  y  jurisdicció  tenían,  los 
veseomtes  de  Bearn,  un  Procurador  general  a  Catalunya,  carreen  que 
exerciren  persones  de  representació  social,  com  Gilabert  de  Centelles, 
Guillém  de  Sant  Vicents  (senyor  del  castell  de  Burriach)  y  altres.  A 


(110)  Vo.  VI,  1261,  V  kalendas  Aprilis:  «Poncius  de  morada  clauiger  vicensis  promito 
bona  fide  et  per  flrmam  et  utilem  stipulacionem  uobis  P  de  torrentibus  et  Bn.  de  plano  ca- 
noniciset  R.  de  turri  facta,  cuilibet  uestrum,  in  soliduin,  quod  reddam  uobis  ornnes  missio- 
nes  et  expensas  quas  feceritis  usque  ad  sumam  C  aureorum,  in  inpetrando  judices  siue  inqui- 
sitores  super  uita  et  miraculis  beati  Bernardi  > 

(111)  J  Miret  y  Sans,  La  casa  de  Monteada  en  el  Vizcondado  de  Bearn,  publicat  en  Bo- 
letín de  la  R.  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona,  vol.  I. 

(112)  Morta  Garsenda,  en  1261  (V  kalendas  Junii),  actuaven  a  Vich,  com  a  marmessors 
seus,  lo  bisbe  Arnau  de  Barcelona  y  Pere  de  Sentmenat:  «.Tacobus  notarius  condam  domne 
Comitisse  beharnese  bone  memorie  ex  parte  dominis  A  Episcopus  dei  gratia  barebinonensis 
et  p.  de  sancto  minato  Manumissores  domne  comitisse  antedicte».  (Vo.  VI.) 


NOTES  DOTZECENT1STES   D'AUSONA  445 

mes,  a  Vich  hi  residía  un  batlle  especial  a  les  ordres  del  Procu- 
rador. 

Los  Veguers.  —  Residía  a  Vich  un  Veguer  representant  de  la  justi- 
cia del  rey,  no  sois  a  Vich,  sino  també  en  tot  lo  vegueriu  d'Ausona.  La 
Mitra  hi  tenía  també  un  veguer,  ab  facultáis  mes  limitades.  Del  1225 
és  un  important  conveni  entre  lo  Bisbe,  lo  Vescomte  de  Bearn  y  lo 
veguer  reyal,  assenyalantse  los  drets  d'aquest  y  los  del  veguer  del 
Ardiaca,  axis  se  denominava  al  de  la  Iglesia.  Lo  veguer  reyal  cuida- 
va  de  tot  lo  criminal,  encara  que  en  lo  mercat  general  no  hi  pogués 
apresonar  a  ningú,  ni  péndrehi  res-,  y  lo  veguer  del  Ardiaca  deis  pe- 
sos, mesures  y  inspeceió  de  queviures. 

A  derreríes  del  segle  XIII  s'experimentaren  alguns  dissentiments 
entre  lo  Prelat  y  los  veguers  reyals  sobre  jurisdicció  y  dret  de  jutjar. 

Prou  sovint  un  mateix  veguer  tenía  sots  la  sua  comanda  mésd'una 
veguería,  com  en  1254  Pere  de  Vilaregut,  qui  possehí  les  d'Ausona, 
Bages,  Bergadá  y  Ripollés.  També  acostumava,  lo  veguer  reyal,  tras- 
passar  son  carreen  a  altra  persona  (113). 

Ordinariament  lo  veguer  reyal  de  Vich,  cuidava  deis  dos  vegueríus 

iTj 

d'Ausona  y  Bages.  Al  pendre  possessió  del  seu  oflci  jurava  al  Bisbe 
que  administraría  justicia  ab  tidelitat,  y  que  defensaría  los  liochs  reli- 
giosos. Prestaren  eix  jurament,  en  1289,  lo  veguer  Jaume  de  Montpe- 
sat,  en  1290  lo  veguer  Berenguer  de  Boxadors  y  en  1299  Guillém  de 
Cirera. 

Com  lo  vegueriu  del  Llucanés  esta  va  en  sa  totalitat  enclós  en  lo 
bisbat  de  Vich  o  en  térra  d'Ausona,  també  se  veu  al  veguer  de  Lluca- 
nés Bernat  Ca  Portella,  en  1272,  prestar  al  bisbe  de  Vich  lo  mateix 
jurament.  No  tením  exemple  de  que'l  prestas  lo  veguer  del  Ripollés. 

Lo  veguer  reyal,  pera  exercitar  la  missió  económica  de  recaudar 
la  part  deis  fruyts  de  la  térra  que  corresponía  a  la  corona,  en  los 
liochs  subgectes  a  jurisdiccions  exemptes,  havía  de  demanar  autorisa- 
ció  al  senyor  d'aquests  liochs.  Una  d'aquestes  autorisacions,  atorgada 
en  123!)  per  B.  de  Queralt,  senyor  del  castell  de  Gurb,  al  veguer  reyal, 
pera  acaptar  lo  blat  que  li  correspón,  la  dona  per  un  any,  fent  cons- 
tar que  no  li  concedía,  ni  per  rahó  del  domini  reyal,  ni  de  la  cort  del 
veguer,  sino  solament  per  gracia  especial  (114). 


(113)  Vo.  IV,  12.H  XII  kalcndas  Julii:  «P.  de  vilari  aecuto  vicarius  domini  regis  in  au- 
sona  et  in  bagis  et  in  birguidano  et  in  riuipolli  bona  ct  libera  uoluntate  in  presentí  cum 
hoc  publico  instrumento  comando  et  trado  tibi  A  de  sancto  augusto,  totum  meum  locum  in 
vicaria  predietorum  locorum.  Ita  quod  tu  possis  demandare,  faceré  tenere  paces  et  treugas. 
et  faceré  composiciones,  et  daré  guizatica,  et  faceré  et  ordinarc  ac  statuere  quicquid  aliud 
ego  possem  faceré  in  eadem:  promitens  quicquid  super  predictis  ómnibus  et  singulís  pre- 
missorum  tu  feceris  uel  duxeris  faciendum,  per  te  uel  per  alium,  in  iure  uel  extra  ius,  aut 
quicquid  alio  modo  inihi  ratum  et  firmam  propter  habiturum  et  inuiolabiliter  seruaturum.» 

(114)  1239.— «B. de  cberalto  bona  et  libera  volúntate  et  presentí  dono  etconcedotibi  P.  de 
uilaii acuto  domini  regis  vicario  sub  P.  de  monthechatano  posse  et  licenciam  quam  in  isto 
anno  presente  possis  acaptare  uel  faceré  acaptari  bladutn  ex  parte  tua  ab  ómnibus  homini- 

1910.-32 


446  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Batlles  reyal  y  particulars .  —  Los  qui  administraven  patrimonis, 
jurisdiccions  y  rendes,  solíen  noraenarse  batlles.  Lo  Rey  hi  tenía  lo 
sen  batlle  a  Vich,  com  també  li  tenía  la  casa  de  Monteada,  y  inolts 
monastirs  catalans  o  cases  nobiliaries,  que  hi  possehíen  bens. 

Alguns  vigatans  proprietaris  d'alous  dintre  o  fora  de  la  vila,  solíen 
teñir  batlles  per  la  sua  administració,  fossin  ells  tant  petits  com  los  del 
prebere  qui  servía  lo  benifet  del  altar  de  Santa  Magdalena,  en  la  Seu, 
que  sois  consistía  en  dugues  masíes  a  les  Olotes  (115). 

Com  ni  los  militars  ni  los  clergues,  podíen  estar  sots  la  subgecció 
deis  laichs,  se  nota  en  molts  contractes  una  tendencia  manifesta  a 
evitar  que  les  finques  subgectes  a  jurisdiccions  poguessin  passar  a  tais 
mans.  D'aquí  que:s  fes  constar,  en  vendes  o  enfeudaments,  la  facultat 
de  transportar  lo  domini  a  qui  volguessin,  excepto  milite  et  clerico. 
Empero  un  cas  extraordinari  s'observa  en  certa  venda  efectuada  a  Vi- 
latorta,  en  1257,  per  lo  Convent  de  Riudeperes:  que's  prohibeix  la  sua 
enagenació  a  juheus  y  a  ciutedans,  o  homes  de  vila,  segons  lo  docu- 
ment  (116).  Qual  fet  no  dexa  de  teñir  gran  interés,  puix  sembla  mos- 
trar com  si  los  eclesiástichs  responguessin  ab  represalies. 

Lo  batlle  reyal  de  Vich  era  també  batlle  d'altres  llochs  vehins,  se- 
gons fos  voluntat  del  Rey  allargarli  la  sua  potestat  jurisdiccional.  En 
Tany  12D4,  Bernat  Barrat  batlle  reyal  de  Vich,  ho  era  de  Torelló,  Tona 
y  Bescanó,  com  també  ho  seguí  essent  de  Fornells,  cárrech  que  exer 
cía  per  nomenament  del  vescomte  de  Foix,  Gastó,  aprés  confirmat  per 
Guilleuma  y  son  marit  Pere  d'Aragó  (117). 


bus  tocius  termini  castri  mei  de  gurbo  et  meis  propriis  hominibus  penitus  hinc  exceptis. 
Hanc  auteiri  liceiiciam  et  coneessionem  aiue  graclam  non  dono  siue  concedo  tibi  raione  do- 
mini regís  nec  racione  curie  vicarie  nisi  solummodo  tui  amore  et  gracia  speciali.  Ita  scilicet 
quod  propter  istam  licenciam  et  coneessionem  mihi  uel  successoribus  meis  siue  hominibus 
et  mansis  tocius  termini  castri  de  gurbo  predicti  nunc  uel  in  posterum  valeat  aliquo  tempo- 
re  preiudicium  aliquod  grauari  Ego  uero  Petro  de  uilari  acuto  predictus  licenciam  et  con- 
eessionem predictam  recipio  sub  hac  forma  quam  propter  ea  qui  in  isto  continentur  presentí 
instrumento  domino  Regi  uel  michi  meisque  successore3  vicariis  siue  tibi  dicto  B.  de  che- 
ralto  uel  successoris  tuis  aut  ctiam  hominibus  tocius  termini  dicti  castri  de  gurbo  nunc  vel 
in  posterum  aliquo  tempore  preiudicium  aliquod  grauetur.  Testes  P.  de  sancto  Ipolito  vi- 
censis  canonici.  B.  de  clotis  et  An.  riuipolli» 

(115)  Vo.  IV,  1252,  II  Idus  Februarii.  «Andreas  caramella  vicensis  clericus  ac  rector  Al- 
taris  beate  Marie  Magdalenc  vicensis  ecclesie  dono  tibi  bartholomea  de  gurri  in  cmni  uita 
mea  dum  tamen  tenuero  dictum  altare,  bajuliam  ipsorum  duorum  mansorum  quos  racione 
dicti  al  taris  babeo  in  parrochia  vici  apud  clotas  et  moram  quos  tenent  Petruset  R.  de  clotis 
et  omnium  expletoruin  censuum  et  reddituum  eorundem  tali  pacto  ut  hec  omnia  teneas  ba- 
beas possideas  et  inquiras  ac  aplices  bene  et  diligenter  et  ea  mihi  tradas  propter  braciaticum 
quod  inde  tibi  retineas  per  tua  bajulia.  Ad  obitum  uero  meum  uel  quos  interim  dimiterem 
dictum  altare  uel  si  tu  decederes  dicta  baiulia  statim  sit  dicto  altari  penitus  absoluta  et  hec 
carta  ex  tune  promito  hactenus.» 

(116)  Vo.  V.  1257,  III  kalendas  Marcü.  «Frater  J.  prepositus  sancti  Thome  de  riuo  piro- 
rum  et  totus  conuentus  eiusdem  per  dictum  Monasterium  et  per  nos  et  omnes  successores 
nostros,  damus,  laudamus,  concedimus  et  perpetuo  stabilimus,  tibi  Bartholomeo  cortesii  de 
parrochia  Sancti  juliani  de  villa  torta  et  uxori  tua  (i.  et  vestris,  cui  velis,  exceptis  judeis  et 
hominibus  uille,  omnes  integre  ipsas  domos  nostras  cum  orto  et  arca  et  quadam  fexiam 
terre»,  etc. 

(117)  1291,  VI  Idus  Marcü.  «Vos  infans  P.  etc.  Tradimus  et  comendamus  uohis  fidcli 


NOTES   DOTZECENTISTES   d'aUSONA  447 

Representant,  les  batllíes,  la  percepció  de  rendes,  era  proufreqüent 
entregarles  a  particulars  tant  per  saldar  deutes  contrets  per  los  monar- 
ques  o  prelats.com  per  remunerado  de  serveys.La  donaciófeta  en  1298, 
a  Guillém  de  Malla,  per  la  Iglesia  de  Vich,  de  la  veguería  y  batllíes 
de  Vich,  fou  motivada  per  los  molts  serveys  que  Malla  li  havía  prestat, 
assenyaladament  per  haver  entrat  en  batalla  ab  la  gent  de  Barcelona, 
en  l'any  1280. 

Delegado  del  ofici  de  batlle  rey  al.  —  Era  permés  al  batlle  reyal,  de  - 
legar  lo  carreen  a  altres  persones.  Aytals  delegacions,  en  les  époques 
de  bandositats  y  lluytes  particulars  (que  tant  sovintejaven  per  tot  Ca- 
talunya, puix  les  lleys  de  la  térra  les  amparaven)  no  ni  ha  dubte  que 
portaren  greus  contratemps  a  la  bona  administració  de  justicia. 

Un  exemple  presenta  Vich  en  1295,  temps  de  grans  lluytes  y 
enemistats  en  la  térra  d'Ausona.  Lo  batlle  reyal  Bernat  Barrat  con- 
fia lo  seu  ofici  a  Bernat  de  Sorroca,  qui  era  de  la  part  del  Bisbe.  Axó 
perturba  de  tal  manera  la  pau  a  Vich,  que  l'infant  Pere  d'Aragó , 
senyor  de  Bearn  y  de  Monteada,  qui  llavors  exercía  de  procurador  del 
Rey  a  Catalunya,  hi  hagué  d'intervenir  (118). 


nostro  karisimo  Bernardo  barrati,  dum  nobis  placuerit  baiulias  Ciuitatis  vicensis  et  castro- 
rum  de  torilione  et  de  Thona,  de  bascanó  ac  teriniuorum  eorundem,  siinul  cum  aliis  baiuliis 
quas  iam  teuetis  et  de  quibus  habetis  cartas  nostras:  ita  quod  vos  sitis  baiulus  dicte  Ciuita 
tis  et  castroruin  seu  locorum  predictoruin,  et  exigatis,  colligatis,  ac  etiam  recipiatis.  omnes 
redditus,  exitus,  peruentu3  et  jura  eorundem,  et  de  ipsis  respondeatis  nobis,  uel  cui  seu  qui- 
bus mandaueriiiius,  et  non  alii,  fldeliter  atque  bene,  et  recipiatis  ac  habeatis  per  salario  et 
labore  vestro,  id  quod  ab  aliis  baiulis  tenentibus  ipsas  baiulias,  est  recipi  consuetuua»... 
«Propterea,  volumus  ac  concedimus  uobis,  quod,  licet  dictas  baiulias  comendauerimus  uo- 
bis  ad  beneplacitum  nostrum,  quod  baiuliam  de  fornellis,  quam  uos  et  bernardus  filius  ues- 
ter,  tenetis  ac  tenere  debetis  ad  vitam  vestram,  ex  concessione  uobis  facta  per  nobilem 
dompnum  Gastonem  quondam,  et  ex  conflrmatione  inde  per  nos  uobis  facta  de  eidem  baiulia, 
teneatis  uos  et  dictus  filius  uester,  ad  vitam  uestram,  prout  ipsa  per  nos  extitit  confirmata. 
Datum  Martorelli  VIo  idus  Marcii.»  (Reg.  89,  f.  70,  A.  C.  A.) 

(118)  1295.  cBeinardo  barrati  baiulo  vici  etc.  Intelleximus  quod  uos  cum  contingit  uos 
abesse  de  predicta  Ciuitate  vici,  comititis  oficium  uestrum  Bernardo  de  sorocha  qui  est  de 
parte  venerabilis  Episcopi  vici,  et  quod  minus  bene  habet  se  in  dicto  officio  exercendo,  ac 
vtitur  de  eo  in  detrimentum  et  preiudicium  nostri  ac  jurium  nostrorum,  de  quo  non  modicum 
admiramos.  Quare  vobis  firmiter  dicimus  et  mandamus,  quatenus  de  cetero  dictum  officium 
uestrum  nec  dicto  Bernardo  de  subtus  rocha,  nec  etiam  alicui  alii  de  parte  dicti  Episcopi, 
vllatenus  comitatis,  set  ipsum  comitatis  alicui  homini  nostro  qui  bene  et  diligenter  se  ha- 
beat  in  eodem  ac  circa  bonum  et  pacifficum  statum  dicte  Ciuitatis  et  conseruacionem  jurium 
nostrorum  intendat  solliciter,  prout  decet.  Similiter  cum  intellexerimus  quod  milites  et 
alii  intrant  dictam  Ciuitatem  vici  cum  armis,  et  faciunt  partem  cum  clericis  et  aliis  dicte 
Ciuitatis,  contra  homines  nostros,  eundo  per  dictam  Ciuitatem  cum  equis  armatis  in  odium 
et  dedecus  jurisdiccionis  nostre,  si  ita  est,  non  modicum  admiramus.  Quare  vobis  firmiter 
dicimus  et  mandamus,  quatenus  non  sustineatis  quod  aliquid  in  dicta  Ciuitate  talia  audeant 
atemptare,  immo  predicta  penitus  euitetis  et  ai  aliquos  inueneritis  intus  dictam  Ciuitatem 
arma  defferentes  et  partem  facientes  contra  homines  nostros,  ipsos  capiatis  et  captos  te- 
neatis, doñee  a  nobi3  mandatum  receperitis  speciale.  Mandamus  insuper  vobis  quatenus  iniun- 
gatis  ex  parte  nostra  Petro  de  sancta  Eugenia  quod  non  inferat  malum  uel  dampnum  seu 
grauamen  aliquid,  nec  inferri  faciat  per  aliquos  de  familia  sua,  hominibus  nostris,  seu  ali  - 
quibus  eorum,  nec  sustineat  aliquos  qui  malum  uel  dampnum  intulerant  hominibus  nostris, 
a  quibus  si  desistere  nolucrit,  procedatis  contra  ipsuin  et  eius  bona,  fortiter,  quantum  de 
jure  et  racione  f uerit  faciendum.  Taliter  quod  non  possitis  de  neggligencia  reprehendí.  Da- 
tum Gerunde  VI  Idus  Septembris.»  (Reg.  89,  f.  130,  A.  0.  A.) 


448  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Bregues  entre  los  Bisbes  y  los  Montcades.  —  En  1211,  lo  Bisbe  es- 
comulgá  a  Guillém  Ramón  de  Monteada  y  posa  en  interdit  ses  terres 
dintre  la  Vila  de  Vich  y  sos  castells  de  Torelló,  Curull,  Besora,  Orís, 
Tornamira,  Vacarises,  Tona  y  Malla,  cesanthi  los  divináis  oficis.  Ne 
fon  causa  les  sues  vexacions  contra  lo  Prelat.  En  1224  vingueren  a 
concordia  en  la  forma  ja  prou  coneguda  (119),reconexentse  En  Guillém 
de  Monteada  feudatari  de  la  Mitra. 

Les  controversies  y  bregues  entre  los  dos  senyors  jurisdiccionals  de 
Vich  sovintejaren  en  aquest  segle.  Tracta  Mossen  Gudiol  deis  princi- 
páis episodis  de  les  matexes,  durant  lo  regnat  de  Jaume  I  (120).  No 
ho  cal  repetir.  La  sentencia  del  1224,  proferida  per  delegats  ponti- 
ficis,  pacifica  la  controversia.  Mes  reaparegué  en  Í2Ó3,  essent  escomu- 
nicada Garsenda  y  sos  valedors  per  les  llurs  malifetes,  portada  la 
qüestió  a  Roma  y  resolta  á  mitges  en  1240  per  concordia.  La  obstina- 
ció  de  Garsenda  y  de  son  fill  al  no  voler  rendir  homenatge  al  bisbe 
Bernat  de  Mar  se  perpetuisá  fins  al  1258,  en  que  prestaren  lo  jurament 
de  fidelitat  al  Bisbe. 

Noves  controversies  ab  Gastó  Vil  per  causa  de  les  jurisdiccions, 
s'inicien  en  1260;  intervé  lo  Rey  en  pro  del  Prelat  (1267);  y  després  de 
moltes  dilatories,  lo  Vescomte  comparegué  personalment  a  Vich,  fir- 
mant  al  bisbe  Ramón  d'Anglesola  promesa  d'esserli  feel  y  ajudarlo 
(27  Novembre  1270). 

Una  cavalcada  de  la  gent  de  Barcelona  contra  Ausona  tingué  lloch 
per  los  volts  del  1280  Y  en  lo  següent  any  1281,  una  commoció  popular, 
roba  y  assolá.  les  cases  del  canonge  Ramón  de  Merlés,  que  eren  de  la 
Seu  de  Vich.  ¿Hi  hagué,  aquí,  la  ma  deis  Montcades? 

Mort  Jaume  I,  son  fill  Pere  lo  Gran  exigí  tribuís  a  la  Mitra  viga- 
tana  que  li  portaren  mil  penalitats.  Ab  axo  s'hi  escaygué  la  lluyta  del 
Bisbe  y  Gastó  VII  contra  Arnau  de  Cabrera;  sobrevingueren  «oves 
discordies  sangnantes,  acabant  lo  segle  ab  les  complicades  qüestions 
del  senyoriu  ab  Guilleuma  de  Monteada,  que  portaren  en  continua  re- 
volta  armada  los  darrers  anys  del  bisbe  Ramón  d'Anglesola. 

Casa  en  1290  l'infant  Pere  d'Aragó  ab  Guilleuma  de  Monteada  los 
qui,  essent  parents,  demanaren  dispensa  al  Papa,  gestionantla  lo  Bisbe 
de  Caragoca  y  T.  de  Puigvert  (121).  Lo  Rey  d'Aragó  ho  afavoriría, 
dictant,  en  1290,  algnnes  disposicions  en  favor  deis  drets  jurisdiccio- 
nals de  Guilleuma  de  Monteada  (122).  Llavors  és  quan  esclataren  ab 
gran  forca  les  velles  lluytes  deis  Bisbes  y  los  Montcades,  que  acabaren 
per  informar  les  bandositats  ausoneses  deis  Cruilles  y  Altarribas  y  al- 
tres,  tant  remarcables  en  los  segles  XIV  y  XV. 


(119)  Vegis  Moneada  Episcopologio  de  Vich,  v.  I. 

(120)  Publicat  en  Congris  d' Historia  de  la  Corona  d'Aragó  dedicat  al  rey  En  Jaume  Iya 
la  sua  época,  I  part,  plana  191. 

(121)  Keg.  85,  f.  234,  A.  C.  A. 

(122)  Reg.  81,  f.  202,  A.  C.  A. 


NOTES  DOTZECENTISTES   D'AUSONA  449 

En  1293  s'expedexen  no  poques  ordres  de  protecció  y  salvaguardia 
reyals  en  la  ciutat  de  Vich,  expedintles,  a  nom  del  Rey  lo  seu  lloch- 
tinent  l'infant  Pere  d'Aragó.  Entre  los  guiats  hi  figuraren  Elissenda  de 
Vilalleons,  lo  batlle  del  Bisbe  Berenguer  de  Verdera,  los  juheus  de  la 
aljama  de  Vich  y  altres.  En  lo  propri  any,  Berenguer  d'Orís,  procu- 
rador general  deis  Montcades  a  Catalunya,  és  favorescut  de  donacions 
per  part  de  Guilleuma  de  Monteada. 

Ssnse  proposarnos  ressenyar  aqüestes  lluytes,  llargues  y  difícils  de 
seguir,  no  podém  dexar  de  consignar  lo  que  referent  a  elles  tením,  del 
any  1295.  Lo  1  de  Janer  de  1295,  Berenguer  d'Orís,  procurador  deis 
Montcades,  y  Bernat  Barrat,  batlle  reyal  de  Vich,  tractaren  de  venir  a 
concordia  ab  lo  Bisbe.  Aquést  posava  com  a  acondició  se  dones  salva- 
guardia a  dos  deis  qui  mes  s'havíen  distingit  contra  del  Infant  y  de 
Guilleuma,  nomenats  Ripollot  y  Lleó  Ca  Sala.  L'infant,  no  solsament 
ho  rebutjá,  sino  que  ordena  procehir  contra  dits  personatges  (123). 

En  aquest  entremitj  se  circularen  ordres  per  tot  Catalunya  per 
l'infant  Pere  com  a  Procurador  reyal,  per  anar  a  la  guerra  de  Caste- 
11a.  L'infant  maná  ais  seus  feudataris  de  Vich  y  Ausona,  s'ajuntessin 
ab  ell  a  Fariza  lo  dimecies  després  de  Pasqua,  que  era  lo  5  kalendes 
Abril  (124).  Mes  axó  no'l  distragué  pas  de  fer  defensar,  per  lo  batlle  y 
prohoms  de  Vich,  a  13  vigatans  menacats  per  partidaris  del  Bisbe.  En 
altre  plech  trames  lo  1  de  Marc  a  son  procurador  Orís,  li  enviá  unes 
denuncies  que  havía  rebudes  contra  del  batlle  Barrat,  perqué  inquirís 
y  procehís  segons  fos  de  dret.  Encara  aquella  matexa  jornada  escrivía 
al  propri  Barrat,  manantli  obrar  lo  seu  castell  de  Fornells  a  Gero- 
na (125).  També  respongué  a  altra  lletra  del  Bisbe  de  Vich,  qui's  quexá 
d'opresions  que  deya  rebía  la  Iglesia  deis  oficiáis  del  Infant,  obgec- 
tantli,  que,  los  eclesiástichs  y  altres  del  seu  dLtricte  amparaven  din- 
tre  Vich  a  malfactors  y  bannits,  que  havíen  damnificat  a  la  gent 
deis  Montcades.  Seguía  dientli,  ordenava  al  procurador  Orís  guardes 
los  pactes  y  convenís  entre  la  Iglesia  y  los  Montcades  y  procehís  con- 
tra malfactors,  de  tal  manera  que,  a  conseqüencia  de  les  correccions 
y  cástichs,  per  uns  y  altres  portats  a  efecte,  Vich  quedes  pacificat. 

Finalment,  lo  mateix  1  de  Marc.  de  1295,  l'infant  Pere  comminá  a 
Ramón  de  Benages,  Bernardí  de  Centelles,  Pere  de  Santa  Eugenia  y 
Guillém  des  Brull,  batlle  d'Ausona,  de  que  no  entressen  ab  armes  a 
Vich,  ni  recullissen  en  llurs  cases  ais  qui  havíen  damnificat  a  gent  deis 
Montcades,  puix  sino,  convocaría  contra  d'ells  l'exércitde  laterra(l25). 


(123)    Reg.  89,  f.  150,  A.  C.  A. 

(121)  Al  mateix  temps  autorísava  al  procurador  Orís  «quod  vice  et  nomine  nostro,  possi- 
tis  composicionem  faceré  cum  militibus  et  vniuersis  alus  a  nobis  feuda  tenentibus  in  Catha- 
lonia,  ct  cum  hominibus  omnium  villarum  et  locarum  nostrorum  Cathalonie,  de  exercitu 
quem  nobis  faceré  debent  et  taxandi  cum  eis  per  certls  peccunie  qiuntitatibus.»  (Reg.  89, 
f.  161,  A.  C.  A.) 

(125)    Reg.  89,  f.  162,  A.  C.  A. 


450  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Lo  malestar  cresqué  en  aquells  primers  díes  de  Mai'9.  Certa  partida 
de  gent  del  Bisbe,  deis  bannits  o  reclamáis  per  la  justicia,  d'acort  ab 
altres  vehins  de  Vich  y  militars,  una  nit,  talaren  y  destruiren  los  blats 
de  la  gent  deis  Monteados,  prop  de  la  Ciutat,  entraren  en  ella,  procla- 
mant  que,  si  algú  sortía  al  sometent,  lo  mataríen;  y  per  últim  saque- 
jaren  la  casa  den  Ferrer  Pau,  en  la  partida  deis  Montcades.  L'Infant 
Pere,  desde  Osea,  ordena  al  batlle  de  Vich,  Barrat,  y  al  procurador 
Orís,  inquirir  contra  d'aquests  malfactors  (126). 

Com  havém  dit  abans  que  no'ns  proposavem  seguir  pas  a  pas 
aqüestes  lluytesy  sí  tan  sois  recullirne  lo  que  haguessem  trovat  inédit, 
les  acabém  ab  aquest  episodi. 

Qüestions  de  jurisdicció  entre  lo  Bisbe  y  l'Ardiaca.  —  Aqüestes  con- 
troversies  se  resolgueren  en  1202  per  arbitratge.  Se  declara  que  al 
Veguer  del  Ardiaca  li  pertoqués  conéxer  sobre  les  falsetats  deis  forns, 
tabernes,  pesos,  mesures  y  canes  menors  de  sartzil  y  roba  de  llí, 
com  també  en  los  lladres  y  les  prohibicions  de  maells.  Si  bé  d'aquestes 
n'entengué  ab  voluntat  del  Bisbe.  Eren  de  dret  del  Bisbe,  les  invasions 
y  dampnatges  de  la  vila  de  Vich,  los  bans,  canes  o  mides  majors, 
horaicidis  y  ses  esmenes.  Los  demés  drets  se  dexaren  per  mes  avant 
determinar  a  quí  pertanyíen. 

Moneda  vigatana.  —  Los  bisbes  de  Vich  tenían,  com  es  sapigut,  lo 
dret  d'encunyar  moneda  vigatana,  essent  estimats  deis  numismátichs 
los  exemplars  que  d'ella  se  troben.  Aquest  dret  se  refermá  en  lo  se- 
gle  XIII,  ab  privilegis  reyals,  com  explica  Botet  y  Sisó,  al  recopilar 
tot  lo  escrit  sobre  aquesta  materia,  en  lo  volúm  I  de  Numismática  ca- 
talana, y  al  afegirhi  algunes  altres  noves  Mossen  Gudiol,  en  Les  bre- 
gues sobre  lo  senyoriu  de  Vich.  En  los  documents  ací  continuats,  hi 
abunden  extraordinariament  les  referencies  a  la  moneda  vigatana. 

A  Vich  hi  venen  mentades  en  diferents  documents,  les  monedes 
que's  continúen,  totes  elles  conegudes  deis  numismátichs:  morábannos, 
amphosinos,  mazemutinas  in  auro  en  1261  apellidades  lucifias,  maze- 
mutinas  duplices  mirias,  aureo's  amphossinos  novos  (1244)  (127),  áureos 
flamejants  amphossinos  (1242),  monete  de  quaterno  barchinone,  solidos 
barchinonenses  de  duplo  (128),  solidos  monete  veteris  barchinone  de  du- 


(120)    Reg.  89,  f.  164,  A.  C.  A. 

(127)  En  1250  se  dona  la  equivalencia  del  alfonsi  o  áureo,  per  tal  que  400  equivalían  a 
70  marcha  d'argent:  Vo.  IV,  1250,  VI  kalendas  Septembris.  «Quod  nos  B.  dei  gracia  Vicensis 
episcopus  recognosco  et  faceor  in  ueritate  nos  mutuo  recepisse  numerando  a  te  berengarius 
de  vilari  johanne  ciuem  barchinone  CCCC  morabatinos  in  auro  amphossinos  nouos  bonos  et 
legales  boni  auri  et  justi  ponderis  ad  soluendas  LXX  Marchas  argénteas  quas  debebamus  per 
subsidio  ecclesie  romane.  Et  renuncio  in  presentí  de  consensu  vicensis  capituli  obligamus 
tibí  et  cui  uelisper  CCCCaureisantedictis  totum  integrumnostrum  furnum  inferiorem  vil  le 
vici.. 

(128)  Tant  en  1234,  com  en  1256,  en  1  march  d'argent  hi  eutraven  88  sous  de  doblench  de 
Barcelona:  «Vo.  II,  1234,  «CCC  solidos  monete  kurribili  Barchinone  de  duplo,  valente  Mar- 
cha argenti  LXXXVIII  solidos».  Vo.  V,  1256,  VIIII  kalendas  Decembris:  «L  solidos  barchi- 
nonenses de  duplo  et  valentes  marcha  argenti  LXXXVIII  solidos». 


NOTES  DOTZECENT1STES  D'AUSONA  451 

pío  (1259  a  1262),  solidos  barchinonenses  de  temo,  libras  málgorienses , 
solidos  málgorienses  (129),  bisancios,  solidos  jachenses,  solidos  monete 
regalium  valencie. 

Una  sola  vegada  tant  sois  en  l'any  1259  hi  havém  trovat  consignats 
los  solidos  to'osensis  (130)  y  una  los  solidos  monete  de  acrimonte  (131). 

La  hostaldat  episcopal.  —  A  la  conversió  en  diner  de  la  prestació 
feudal  de  host  y  cavalcada,  se  li  dona  a  Vich  lo  nom  especial  de  hos- 
taldat. Axis  se  diu  en  1257  duna  fexa  de  térra  a  Tenes,  que's  tenía 
sota  domini  d'hostaldat  del  bisbe  (132),  y  també  d'altra  pessa  a  les 
Fosseles,  en  la  que  lo  Prelat  hi  rebía  12  diners  d'hostaldat,  quan  seguís 
al  exércit  (133;. 

En  1286  lo  bisbe  mantenía  la  pretensió  de  que  los  vehins  de  Vich 
no  devíen  seguir  al  exércit  mes  enllá  deis  límits  de  la  Veguería  (134). 

Exempció  de  tributs  reyals.  —  Vich  tenía  privilegi  de  Ramón  Be- 
renguer  IV  y  d'Anfós  I  (1196),  de  no  pagar  quisties,  toltes  y  altres 
vectigals  reyals.  A  despit  d'axó,  quan  en  1196  Pere  I  obtingué  deis 
catalans  lo  subsidi  del  bovatge  per  impulsar  la  guerra  contra  los  sar- 
rahins,  lo  bisbe  d'Ausona,  a  igual  que  los  altres  prelats  del  Principat, 
dexá,  que  lo  cobres  en  la  sua  diócesis. 

En  1205  Pere  I  confirma  lo  privilegi  d'exempció  de  tributs  reyals 
y  los  demés  de  que  disfrutava  Vich. 

Lo  bovatge. —  Aquest  tribut  se  seguí  recaudant  en  la  térra  d'Auso- 
na. Del  que  s'aplegá  en  l'any  1233,  uns  comptes  de  recaudació  nos 
presentan  la  sua  importancia  y  quantía  en  algunes  parroquies  ausone- 
ses  comencant  per  la  matexa  Seu  de  Vich  (135).   Se  torna  a  atorgar  a 


(129)  Vo.  VI,  1261,  kalendaa  Martii  «ad  petendum  et  recipienduma  G.  etR°  de  borreda 
fratribus  LXII  solidos  barchinonenses  qui  ualebant  L  solidos  Málgorienses». 

(130)  Vo  VI,  1259,  XII  kalendaa  Septembris.  Tractant  de  recobrar  un  crédit  cert  vehí 
de  Tolosa,  fou  posat  per  l'escriva-,  en  lo  document,  CL  ¡¡olidos  morlanorum.  ratllant  aprés 
aquesta  derrera  paraula  y  posanthi  al  damunt  toln,  que  enteném  traduirse  per  tolosensis. 

(131)  Vo.  VI,  1259,  VII  kalendas  Junii.  «DCC  solidos  monete  de  acrimonte». 

(132;  Vo.  V,  1257  kalendas  Junii:  «quendam  fexiam  terre  quam  habemus  in  parrochia  uici 
in  loco  nominato  apud  tennis  in  dominio  de  ostoldat  domini  vicensis  episcopi». 

(133)  Vo.  V,  1257,  VII  idus  Madii.  Er.  Gayol  ven  a  Berenguer  Ripoll  sos  drets  a  un  camp 
d'En  G.  de  Tena»,  situat  «in  loco  nominato  a  les  fosseles  apud  tennes,  in  parrochia  sancti 
petri  vici,  et  est  de  ostaldat  domini  vicensis  Episcopi,  qui  ibi  accipit  duodecim  denarios  bone 
monete,  tempore  quo  ierit  in  ost  vel  exercitum,  quos  uos  ei  semper  a  modo  reddatis». 

(131)    Registre  66,  f.  178,  A.  C.  A. 

(135)    Vo.  1, 1233,  idus  Julii:  «A  de tiscallo  procurator  domini  Regis  in  bouatico  col- 

ligendo  in  ausona  per  me  et  dominum  Regem  Recugnosco  et  fateor  uobis  B.  de  bononia  et 
B.  cortesii  quod  venistis  mecum  legaliter  ad  computum  de  toto  ipso  bouatico  quod  uos  col- 
legistis  mandato  nostro  ex  parte  domini  regis:  scilicet,  de  parochia  Sancti  petri  vici 
DCCXXIIII  solidos  et  de  parochia  Sánete  Marie  de  falgerolis  CCCLXXVII  solidos  et  di- 
midium  et  de  parochia  Sancti  stephani  de  uillasegetrudis  CCXXXVI  solidos  de  parochia 
Sánete  Marie  de  manleuo  CXXV1II  solidos  et  de  parochia  Sancti  Martini  de  cotibus 
CXXVII1I  solidos  et  de  parochia  Sancti  Xptofori  de  tauerteto  CLXXII  solidos  et  de  paro- 
chia Sancti  Michaeli  de  sorerolis  XLII  solidos  et  de  parochia  Sancti  petri  de  ..  ..  CX  solidos 
et  dimidium;  et  de  ómnibus  dictis  denariis  dedistis  medietatem  domini  (Regis)  quorum  man- 

si  et  homines  predictarum  parrochiarum et  mihi  aliam  medietatem:  et  recipi  et  habui  a 

uobis  CCL  solidos  quos  habuistis  de  termino  Castri  de  Capraria.  ítem  recepi  a  uobis  de 


452  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Jaurae  I  en  1236,  ab  ocasió  de  la  guerra  de  Valencia.  Pere  II,  al  pujar 
al  trono  (1277),  volgué  cobrarlo,  oposantshi  los  bisbes  catalans.  En 
1278  enviá  un  porter  a  Vich  pera  exigirlo  ab  violencia.  Los  reys  se- 
guiren  recaudantlo,  y  en  1299  lo  bisbe  de  Vich  cobrava  la  meytat  de 
la  pena  imposada  ais  qui  juraven  en  fals  en  la  contribució  del  bovatge. 

Guiatges  y  salvaguardes.  —  Garantir  la  seguretat  individual  ha 
estat  la  constant  preocupació  deis  governants,  assenyaladament  en  les 
époques  de  violencies.  La  protecció  del  í'ort  al  débil  se  considera  com 
la  pedra  fonamental  del  feudalisme,  hon  lo  senyor  se  comprometía  a 
protegir  al  vassall  de  qualsevol  perill. 

La  necessitat  d'aquesta  protecció  se  conceptúa  tant  imperiosa,  que 
no  faltan  testaments  en  los  quals  los  testadors  vigatans,  instituexen 
deffensores  y  protectores  deis  bens  dexats  a  sos  filis,  a  gent  poderosa  di- 
ferent,  segons  les  comarques  hon  aquests  radicaven  (136). 

Los  senyorius  y  jurisdiccions,  al  repoblarse  Catalunya,  s'entre- 
lligaren  tant  uns  ab  altres,  que  fou  freqüent  trobar,  en  los  termes 
d'un  castell,  terres  d'altres  senyors  o  entitats  religioses,  tingudes  en 
franch  alou. 

Tant  per  aquesta  circunstancia,  quan  per  lo  desitj  d'ésser  mes  pro- 
tegits,  veyém  ais  particulars  obtenint  guiatge  o  salvaguarda  de  la 
gent  poderosa  Y  no's  solía  dispensar  gratuitament,  sino  mitjancant  un 
tribut  anyal  o  ceas,  ab  una  quantitat  major  d'entrada. 

Per  mes  que  tots  los  catalans  estavan  posats  baix  la  salvaguarda 
y  protecció  del  rey,  d'una  manera  general  y  absoluta,  axó  no  obstava 
perqué,  en  determinades  ocasions,  concedís  ais  súbdits  que  ho  solici 
taven,  un  guiatge  especial  y  particular.  En  senyal  del  dit  guiatge 
acostumaven  posar  lo  penó  ab  les  armes  reyals  en  les  cases  ó  edificis 
del  qui  ho  obtenía.  A  mes,  en  les  Uuytes  ab  la  noblesa,  aquests  guiat- 
ges servían  pera  teñir  neutrals  o  favorables  ais  particulars  o  richs 
homes  a  qui  los  atorgaren  los  sobirans.  Eran,  per  altra  part,  un  ingrés 
o  aumentació  de  les  rendes  de  la  Corona  (137). 

Guiatge,  defensió,  manutenencia  y  salvaguarda,  son  paraules  que 
s'usaven  en  un  mateix  significat,   segons  se  constata,    entre    altres, 


parochiis  qui  suut  in  termino  Castri  de  Gurbo  CCCXLVI  solidos  ex  quibus  ómnibus  dictis 
denariis  quos  a  uobis  recepi  superius  dictum  est  sum  bene  paccatus » 

(136;  Vo.  in.  12(8,  III  nonas  Novembris.  Testament  de  G.  de  Montpalau:  «ítem  instituo 
rogando  deffensores  meos  et  protectores  omnium  bonorum  quos  dimito  dictis  infautibus 
meis  in  Catalonia,  C.  de  inuntclus,  Poncius  de  montesuriu,  et  P.  de  montepalat.  ítem  insti- 
tuo rogando  deffensores  meos  et  protectores  in  bonis  et  rebus  quos  habeo  in  Euissa,  Fratrem 
G.  bn.  de  gurbo,  Garsiam  Exameniz,  A.  de  ledo,  et  Bn.  oliver,  et  P.  de  minorisa,  et  j.  de 
serra». 

(137)  1260,  VII  idus  Junii.  Concessió  de  rcyal  guiatge  a  D.a  Orp.xn,  muller  de  A.  G.  de 
Cartellíi,  y  a  tots  los  seus  castells  y  proprietats,  a  condició  «quod  dj  predictis  casfris  et 
forciis  malum  non  exeat  nobis  nec  terre  aut  bominibus  nostris>.  (Registre  11,  f.  189,  ACÁ) 

1261,  XV  kal.  Feb.  Lo  rey  atorgá  guiatge  a  P.  de  Montdomenech  de  son  mas  de  Montdo- 
menech,  situat  a  Sant  Pau  de  Montamel,  pera  que  li  dongui  al  any  12  diuers  «et  teneatur  sibi 
et  suis  seruire  prout  Ilumines  de  homellacio  eisdem  seruient».  (Rcg.  11, .f.  287,  A.  O.  A.) 


NOTES  DOTZECENT1STES   D'AUSONA  453 

ab  lo  que  concedí  lo  veguer  reyal  Vilaregut  a  Guillém  de  Coreó  en 
1250(138). 

Los  guiatges  y  salvaguardes  reyals  anaven  endrecats  d'una  mane- 
ra raolt  especial,  ais  casos  en  que,  per  virtut  de  deseximents,  o  ban- 
dositats,  o  guerres  de  nobles  o  persones  privades,  estiguessin  menapats 
d'algún  dany  los  pagesos  y  gent  pacífica  de  la  comarca.  Mes  los  qui 
esta  ven  en  guerra  o  en  reguart,  com  se'ls  ni  deya,  no  dubtaven  pres- 
cindirne,  segons  succehí  en  12  '5  ab  En  Simón  de  bevíu  y  son  fill 
Bertomeu,  quins,  estant  guiats  del  rey,  foren  atropellats  y  ferits  per 
En  Berengueró  Barrat  fill  d'En  Berenguer,  Bernat  d'Avelda  fill  d'En 
Ferrer  y  Guardián,  escuder  d'En  Ramón  de  Benages.  L'infant  Pere, 
procurador  reyal  maná  al  batlle  Bernat  Barrat,  procedía  immediata 
ment  contra  d'aquests  tres  vigatans,  afectes  al  partit  del  bisbe  y  con- 
traris  ais  Montcades  (7  idus  setembre  1295). 

Expedían  guiatge  en  favor  d'un  particular,  de  desde  lo  Sobirá  fins 
al  mes  petit  senyor  local,  essent  tots  ells  fets  baix  un  patró  únich  Com 
exemple  d'aquests  derrer¡$,  apuntarém  lo  de  B.  de  Bellpuig,  del  1250, 
en  favor  deR.  de  Codina  (139) 

Moltes  vegades  se  consigna  en  los  guiatges  que  durarán  tot  lo 
temps  que  voldrá  la  persona  favorescuda  per  aquells.  Y  també  que's 
fan  per  mentres  duri  tal  o  qual  bandositat  o  pertorbació  d'ordre  pú- 
blich,  com,  v.  gr.,  lo  que  atorgá  Arnau  de  Cabrera,  en  1251,  a  Ramo- 
na de  Serrallonga  de  Queros,  per  mentres  guerrejás  En  Berenguer  de 
Malla  ab  En  Bernat  de  ¿Cavassona?  (140). 


(138)  Vo.  IV.  1?50,  XVIII  kalendas  Januarii:  «P  de  vilari  acuto  vicarius  domini  Regís 
et  baiulus  in  ausona  et  ¡n  alus  multis  locis  per  dominum  regem,  per  me  et  per  oinnes  succes- 
sores  meos  vicarios,  recipimus  te  Guillermum  de  corcono  qui  fuisti  do  manso  de  corcono  de 
parrochia  Sancti  stei  hani  de  villasegetrude  et  uxorem  infantes  familiam  et  l>ona  tua  omnia 
alia  tam  mobilia  quam  immobilia  habiti  et  ha¡  enda  vbique  sub  proprio  guizatico  ducatu 
deffensione  et  manutentia  speciali  domini  regis  ct  nostra  nostrorumque  successorum  vica- 
riorum  et  omnii  m  eius  locnm  vbique  tenentium.  Ita  quod  decetera  nullus  audeat  te  et  tua 
predicta  tangere  capere  retiñere  et  in  aliquo  molestare.  Quod  quis  presumpserit  iram  et  in- 
dignationcm  domini  regis  et  nostrara  suorumque  l<  cum  tenentium  et  omnium  successorum 
nostrorum  se  nouerit  incurriste.  Tromitimus  etiam  per  djminum  regem  et  per  nos  et  per 
omnes  successores  nostros  et  per  eorum  lo.um  tenentes  te  et  tua  omnia  antedicta  vbique 
deffendere  et  manutenere  ut  homines  et  res  proprias  domini  regis  et  nostras.  Et  dum  in  hac 
guizatico  volueris  permauere  de  quo  possis  exire  quando  tibi  placuerit:  dabis  nobis  in  sin- 
gulis  annis  in  festo  omnium  sr  nctorum  unum  par  perdicum  pro  censu  in  vita  tua  et  propter 
hoc  recipimus  a  te  lili  solidos  de  duplo:  renunciando,  etc. 

(139)  Vo.  IV,  )250,  XII  kaleudas  Setembris.  «B.  de  pulcro  podio  per  me  et  meos  amicos  et 
vali:ores  in  presentí  cum  hoc  publico  instrumento  mito  et  pono  te  R.  de  cutina  flliuin  p.  de 
cutina  et  omnia  bona  tua  mobileset  inmobiles  etc.  in  meo  guisatico  deffenciono  ducatu  et 
manutenencia  Ita  scilicet  quod  tu  et  tu¡  et  omnes  res  tue  sint  sub  propria  manutenencia  mea 
duc.itu  gizatico  et  manutenencia  in  mari  et  in  térra  et  in  ómnibus  locis  tanqu.im  res  mee  pro- 
prie  etc.  et  quamuis  te  uel  res  tuas  tangetur  iram  et  indignacionem  meara  incurreret  et  dono 
III  solidos  per  introitu  et  III  solidos  et  unuin  par  caponuin  in  festo  omni  sanctoruua:  inde 
eixire  uoluero». 

(140)  Vo.  IV  1251,  XV  kalendas  Aprilis:  «A.  de  capraria  bona  et  libera  uoluntate  in 
presentí  cum  hec  publico  instrumento  recibió  te  Raímundam  de  serra  longa  de  parrochia  de 
choros  et  berengarium  de  sena  longa  socrum  tuum  et  infantes  familiam  ct  mansum   ves- 


454  F.    CAKRERAS   Y   CANDI 

Ais  juheus  també  se'ls  troba  cercant  lo  guiatge  deis  cavallers  cris- 
tians.  En  1259  lo  cambista  David  y  sos  filis  se  posaren  sots  la  salva- 
guarda del  cavaller  Guillém  de  Qavassona  (141). 

No's  deu  confondre  lo  posarse,  un  particular  o  entitat,  sots  la  sal- 
vaguardia de  la  Corona,  ab  la  circunstancia,  de  fet  molt  semblant, 
pero  de  dret  molt  diferent,  d'ésser  un  pagés,  home  propri,  ell  y  la  sua 
familia,  del  rey.  Escassejan  molt  los  exemples  d'aquesta  naturalesa, 
sobre  tot  en  territoris  subgectes  a  dominis  particulars.  Un  cas  exis- 
teix  ab  referencia  a  un  tal  Llogaya.  de  Sant  Cristófol  de  Vespella,  qui, 
se  dona  voluntariament  al  rey  ab  sa  familia  y  successors,  oferint 
prestarli  lo  cens  anyal  d'un  parell  de  gallines  (142). 

Reyal  salvaguarda  a  la  Iglesia  de  Vich.  —  Es  atorgada  per  Pere  II 
en  6  d'agost  de  1285.  Observa  lo  canonge  Monteada,  a  qui  devém  tal 
nova,  que  havía  mudat  de  conducta  aquell  rey;  puix,  al  comentar  son 
regnat,  se  mostrá  poch  favorable  ais  eclesiástichs,  assenyaladament 
al  bisbe  de  Vich.  No  repara,  Monteada  en  la  data  del  1285,  que  es  la 
de  la  creuada  pontificia.  Podém  asseverar,  per  tant,  que  lo  bisbe  de 
Vich  era  afecte  a  la  causa  catalana,  mes  que  al  partit  del  Papa. 

Les  notificacions  publiques. — No  hi  havía  altra  fórmula  de  notificar 
al  públich  les  comunicacions  oficiáis,  que  per  mija  del  pregoner.  En 
un  nomenament  de  pregoner  fet  per  lo  Bisbe  en  1254,  se  veu  que  lo 
carrech  era  vitalici,  que  abarcava  tota  la  població  y  que  podía  posarhi 
substitut  (143) 


trum,  cum  ómnibus  domibus  bona  pertinentiis  bestiar  et  cuui  ómnibus  aliis  rebus  mobili- 
bus  et  inmobiübus  habitis  e.thabendis  vbique,  sub  proprio  guizatico.  ducatu,  et  deffensione 
et  mea  manutencia  speciali.  Ita  quod  nullus  audeat  uos  neo  predicta  hec  omnia  tangere, 
capere,  retiñere,  aut  in  aliquo  molestare,  quod  quis  pressumpserit  irarn  et  indignacionem 
meain  et  amicorum  >neorum  se  noucrit  incurrisse:  promito  etiam  uos  et  bec  omnia  antedicta 
vbique  deffendere  et  manutenere  ut  homines  proprios  et  ut  res  meas:  banc  autem  guiza- 
ticum  uobis  et  vestris  predictis,  dono  et  fació  ad  meum  bonum  ac  sanu  11  intellectum,  duin 

guerra  quam  est  Ínter  berengarium  de  medalia  et  bernardum  de  s ,  durauerit  et  non  ultra: 

de  hoc  autem  guizatico  exceptamus  tamen  maritum  et  cognatum  dicte  Raimunde». 

(141)  Vo.  VI,  1259,  idus  Augusti:  «G  de  sauassona  per  me  et  omnes  meos  amicos  et  uali- 
tores  Recipio  te  Dauid  campsore  judeum  et  omnes  filios  tuos,  videlicet,  Lobellum  cenz,  Moj- 
setes,  Astrugono,  Bonum  judeum  et  Nassanel,  et  omnes  bestias,  familiam,  nuncios,  equita- 
turas  et  omnia  alia  bona  uestra  ubique  sint,  tam  in  mari  quam  in  térra,  sub  propio  meo 
guidatico  ducatu  deffensione  et  manutenentia  speciali  mea  et  meorum.  Ita  scilicet  quod  de 
cetero  nullus  audeat  uos  vel  bona  uestra  predicta  tangere  capere  retiñere  nec  in  aliquo  mo- 
lestare quod  quis  presumpserit  iram  et  indignacionem  meam  et  meorum  amicorum  et  uali- 
torum  se  nouerit  incurrisse  sicut  promito  bona  fide  et  sino  enganno  tu  et  omnia  bona  uestra 
predicta  ubique  deffendere  et  manutenere  ut  homines  proprios  et  res  meas:  et  per  recogni- 
cionem  huius  guidatico  datis  mihi  annuatim  mediam  libram  piperis  in  festo  pasche  per 
censn. 

(142)  Vo.  IV,  12f>5,  IIII  idus  Noveuibris:  «S.  de  logaya  de  parrochia  sancti  xptoforis  de 
uespela  dono  meum  corpus,  et  infantes  quos  habuero,  et  omnia  bona  mea  mobilia  et  inmo- 
bilia  habita  et  habenda  vbique,  vobis,  domno  dei  gratia  rege  aragonum  et  ómnibus  succes- 
soribus  uestris.  Itaquod  nullum  alium  dominum  nisi  uos  et  quos  uolueritis  ualeam  ulteiius 
reclamare  et  nulla  prescripcio  tempore,  etc.,  per  firma  autem  mei  corporis  infantum  et  re- 
rum  mearum  possessionem  promito  uobis  daré  et  tibi  p.  de  uilari  acuto  loco  ipsius  annuatim 
in  festo  omnium  sanctorum  unum  par  gallinarum  per  censu». 

(143)  «Notum  sit  cunctis    Quod  nos  Bornardus  dei  gracia  vicensis  episcopus  per  nos  et 


NOTES    DOTZECENTJSTES  D'AUSONA  455 


ARTS  Y  OFICIS 


Aprenentatge  industrial,  —  Lo  qui  desitjava  apendre  determinat 
ofici  se  posava  en  relació  ab  aigún  mestre  del  raateix,  y  hi  contrac- 
tava  la  sua  ensenyanca  mitjancant  escriptura  notarial.  Abdues  parts 
quedaven  per  un  teraps  subgectes  a  les  obligacions  devallants  del 
contráete,  les  quals  sJadaptaven  a  practiques  establertes  per  quiscún 
ofici  en  la  localitat. 

L'aprenent  era  quasi  sempre  un  menor  d'edat.  Per  c6  los  pares  so- 
lían firmar  lo  contráete,  sortint  fiadors  del  compliment  del  que's  pac- 
tava,  per  part  de  son  fill. 

Al  apendre  un  ofici  se  marcava  la  duració  del  aprenentatge;  lo 
mestre  provenía  en  vestir,  cuidar  y  alimentar  al  aprenent,  y  aquest 
havía  d'obehirlo  y  ajudarlo  en  lo  que  li  manas.  Essent  costúm  establir 
que,  si  estava  malalt,  hagués  de  refer  lo  temps  que  duras  sa  malaltía. 

Aytambé  s'estipulava,  que,  durant  lo  temps  de  les  cullites,  90  es, 
del  segar  y  del  veremar,  l'aprenent  podía  disposar  d'alguns  díes  pera 
ajudar  a  les  feynes  del  camp.  No  hi  havía  en  axó  regla  determinada, 
puix  si  a  vegades  aquest  temps  lo  perdía  l'amo  (144),  enaltresocasions 
l'aprenent  ofería  refer  los  díes  de  que  disposés  quan  s'acabás  lo  terme 
de  l'aprenentatge  (145). 

Argenters.  —  Un  sol  vigatá  d'aquest  ofici  consta  en  1254:  Astruch, 
argenter.  ¿Monopolisarían  l'ofici  los  juheus? 

Bocatería. — Al  ocuparnos  del  Mercadal  diguerem  que  no  tením  co- 
nexement  exacte  de  lo  que  era  aquesta  industria,  tal  vegada  de  robes 
o  teles.  Un  sol  contráete  d'aprenentatge  ben  poca  cosa  nos  significa, 
puix  lo  mestre  se  compromet  a  ensenyar  dos  oficis  diferenis,  en  set 
anys;  lo  de  cultería  (fabricació  de  culleres?)  y  bocatería.  Es  estipulat 
que,  al  provehirlo  de  les  necessaries  vestidures,  no  li  donará  camises 
ni  bragues  (146). 


per  omnes  successores  nostros  episcopos  la  presentí  cum  hoc  publico  instrumento  damus 
tibi  Girberto  Dastel  in  omni  vita  tua,  tainen  cridam  sive  preconitzationem  totius  ville  vici, 
cum  ómnibus  juribus  suis:  et  ita  tainen,  quod  tu  proueias  eam  bene,  fideliter  et  legaliter, 
prout  fleri  debet.  Quod  est  factum  II  nonas  October  anno  domini  M°  CC°  L°  quarto».  (Docu- 
ment  1290  de  Jaume  1,  A.  C.  A.) 

(144)  Vo.  IV,  1256,  lili  kalendas  Augusti. 

(145)  Vo.  IV,  1254,  6  idus  Junii.  Aprenentatge  de  corretjer. 

(146)  Vo.  IV,  1255,  idus  Novembris:  «Bernardus  de  crosis  filius  Bernardus  de  Crosis  de 
parrochia  de  Tauernoles,  promito  me  manere  tecum  G.  de  mata  rotunda  afesto  sancti  andree 
proxime  uenturo  ad  VII  annos  in  eodem  festo.  Ita  quod  tu  doceas  inihi  tuum  magisterium 
collerie  et  bochaterie  et  facías  mihi  bonum  siue  malo,  et  prouideas  mihi  in  uictu  et  uestitu 
per  totum  tempus,  preter  camisias  nec  brachas  quas  mihi  non  tenearis  daré  nec  faceré,  et 
sim  uobis  bonus  et  fldelis  dicto  et  facto,  et  tu  colas  mihi  sanum  et  inflrmum,  et  in  dies  quot 
a  te  minus  fuero,  tibi  emere  ultra  dictum  tempus:  et  si  per  his  etc.  hec  iuro.  Ff.  dictum  ber- 
nardum  de  crosis  et  Rm  de  bonariges  matrem  meam  quemquem  per  toto:  ad  hec  ego  dictus 
(}.  de  mata  rotunda  promito  tibi  dicto  Bernardo  de  crosis  bonum  faceré  siue  malo  et  dictum 
meuru  magisterium  docere  bene  et  fldeliter  et  alia  antedicta  attendere  et  complere». 


456  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Cambistes.  —  Aquest  oflci  y  la  usura,  que  bé  podém  dir  li  anava 
anexa,  era  monopolisat  per  los  juheus(147).  No  n'hihauríen  gayres  de 
cambistes  a  Vich,  puix  no  tingué  materia  pera  estudiarlos  Mossen  Cor- 
bella,  en  sa  valiosa  monografía  deis  juheus  vigatans  (148). 

La  compra  de  moneda  falsa  y  retirada  de  circulació  la  feya,  en 
1261,  un  tal  Dalmau  de  Castelló,  quals  circunstancies  no  dona  l'inte- 
ressant  document  hont  se  consigna  la  venda  de  106  marchs  y  2  Vs  un- 
ces de  moneda  bosonada  de  doblench  bona  y  de  2  marchs  de  bosonada 
falsa.  Paga  la  primera  al  fur  de  10  sous  y  6  diners  lo  march,  y  la  se- 
gona  de  3  sous  (149). 

Podríem  parlar  deis  prestamistes  en  altre  lloeh,  si  veritablement 
d'ells  se'n  tingues  alguna  nova.  Pero  no  es  axis,  puix  que'ls  documents 
hont  se  consignan  aquets  contractes  no  indican  que  qui  feya  les  ope- 
racions  usuraries  fos  cap  prestamista  d'ofici. 

Eren  juheus  los  qui  feyan  la  usura,  y  pcch  podém  afegir  a  lo  dit 
per  lo  canonge  Corbella.  A  les  mans  llurs  ana  a  parar  lo  bisbe  de  Vich 
en  1251.  En  lo  debitori,  entre  altres  circunstancias  curioses,  se  marca 
la  usura,  de  4  diners  per  lliura  (150),  que  també  assenyalava  un  do- 


(147)  Un  curios  rebut  de  préstech  de  159  sous  a  l'abat  de  Sant  Joan,  garantit  ab  obgec- 
tes  d'argent,  es  fet  peí-  un  tal  Vila,  nom  que  no  sembla  de  jubeu:  Vo.  V,  125fi,  idus  Junii:  «R  de 
villa  de  vico  recognosco  et  fateor  me  tenere  et  habere  in  pignore  a  uobis  domno  Berengaiio 
Abbate  dei  gratia  Sancti  Johannis  riuipollensis  per  CLVIIII  solidos  barchinonenses  de  du- 
plo quos  mihi  debetis  unum  ciphum  argenti  et  X  clocharias  argenti  de  pondere  II  marcha- 
rtun  et  medie  uncie  et  renunciando  exceptione  dictorum  ciphi  et  clochariorum  non  receptuin 
promito  me  uobis  et  cui  uelitis  reddere  statim  cum  uos  mihi  solueritis  CLVIIII  solidos  an" 
tedictos». 

(148;  Sois  un  document  del  1277  deis  publicáis  per  Mossen  Corbella  tracta  deis  cambistes 
juheus  (La  aljama  de  juheus  de  Vich,  p.  169). 

Vo.  IV,  1251,  XVI  kalendas  Aprilis:  «P.  de  podiolo  de  medalia  debo  Ubi  Gog  vxori  dauid 
campsoris  LVI  solidos  barchinonenses  de  duplo  racione  mutui 

(149)  Vo.  VI,  1261,  nonas  Aprilis:  «S.  mironis  debeo  uobis  Dalmacio  de  castelione  MCXXI 
solidos  et  VI  denarios  inonete  barchinonense  de  terno,  racione  CVI  Marcharum  et  II  vncia- 
rum  et  medie  bosenate  de  duplo  bone,  et  ipse  II  marcharum  minus  media  vncia  bossonate 
false,  quas  mihi  vendisti:  videlibet,  quelibet  Marcha  bossonate  bone  ad  X  solidos  ct  VI  de- 
narios de  terno,  et  falsa  ad  racione  III  solidos.  Tali  etc.,  in  festo  sancti  petri  mensis  junii 
proxime  venturi   Et  si  per  hiis  etc.  Ffideiussor,  R.  de  Cardona  de  vico». 

(150)  Vo.  VI,  1251,  5  kalendas  Februarii:  «(¿uod  nos  G?  dei  gratia  vicensis  episcopus  re- 
cognoscimus  et  faccmus  in  presentí  cum  hoc  publico  instrumento  uobis  ysaach  pebrer  et 
Samuel  cap  judeis  quod  uenistis  nobiscum  ad  legalem  compotum  et  bonum  de  ómnibus  de- 
bitis  quod  uobis  debcbamus  racione  trium  instrumentorum  debiti  publici  confectorum:  de- 
bitum  fuit  factum  III  idus  marcii  Anno  domini  MCCXLV  et  Alterum  uero  dictorum  trium 
instrumentorum  continet  debitum  CC  morabatinos  fuit  lactum  nonas  februarii  Anno  domini 
M°CCXLV  Reliqum  uero  ipsorum  continet  debitum  CCL  morabatinos  quod  fuit  factum 
XI1II  kal  augusti  Auno  domini  MCCXLVII  facto  Ínter  uos  et  nos  non  compoto  et  recog- 
noscimus  et  promitemus  legali  ad  cotum  domini  regis  in  ueritate  uobis  ad  huc  deberé  de 
iuso  proprio  capitali  DO  m  rabatinos  bono  legalis  curribilis  justi  ponderis  in  auro  de  pie- 
dicto  debito  et  tibi  ue¡  ¿?  promitimus  uobis  soluere  sine  omni  plácito  questione  dilatione  et 
aliqua  excepcione  de  hinc  ad  festum  sanfti  andree  proxime  ueuturum  quibus  uobis  solutis 
reddatis  nobis  predicta  tria  instrumenta  et  est  certum  quod  ratione  predicti  debiti  nihil 
aliud  uobis  debemus  de  capitali  uel  lucro  nisi  predictos  DC  morabatinos  pro  quibus  etiam 
nullum  lucruin  tenemus  uobis  daré  asquead  dictuin  terminum:  tamen  si  ultra  dictuin  terini- 
num  nobis  dictos  DC  morabatinos  perlongare  uolueritis  promitimus  uobis  daré  lucrum  ad 
cotum  domini  regis  viielicet  IIII  denarios  per  libra  in  mense:  tamen  volumus  et  conceda- 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'aUSONA  457 

cument  consemblant  del  1250  (151). 

Coltellers.  —  Ofici  de  bona  importancia,  qual  aprenentatge  duraría 
dos  o  tres  anys,  per  mes  que  n'hi  hagi  algún  de  mes  temps,  fins  de 
vuyt  anys.  A  aquest  no  li  prometía  mes  que  unes  tenalles  y  un  martell 
quan  acabes.  En  cambi,  un  aprenent  de  2  anys  rebía  65  sous;  y  altre 
de  tres  anys  20  sous  (152).  Un  oficial  colteller,  en  un  any  de  treball, 
guanyava  60  sous  barcelonesos  de  doblench,  una  camisa,  unes  bra- 
gues  d'estopa,  una  túnica  d'estamenya  forta,  unes  calces  de  blanch  de 
Narbona  y  se  li  permetía  dispo  arde  vuyt  díes  per  anar  a  segar  (153). 

Un  interessant  contráete  a  preu  fet  ensenyará  quin  sería  segura- 
ment  lo  major  guany  d'un  bon  oficial  colteller.  Pertany  al  1257,  com- 
prometentse  l'amo  a  donarli  un  tant  alcat  per  dotzena  de  coltells, 
segons  la  feyna  que  ni  tingues  d'executar,  en  lo  termini  de  dos 
anys  (154). 


mus  quod  predicta  tría  instrumenta  licet  rata  et  firma  sicut  ab  inicio  ipsius  contractus  rata 
fuerunt  quousque  predicti  DC  morabatini  et  lucrum  quam  ultra  predictum  terminum  face  - 
rint  sed  cotum  domini  regis  uobis  soluantur  et  hec  jurari  facimus  in  animam  nostram  R.  de 
gallinerio  vicensis:  ego  dictus  R.  de  gallinerio  ad  mandatum  dicti  domini  episcopi  ipso 
presente  juro  per  dicto  super  eius  sancta  IIII  euangelia  in  animam  ipsius  quod  predicta  hec 
omnia  et  singula  vobis  et  cui  velitis  atendantur  et  etiam  compleantur.  Si  tg.  R  de  galline- 
rio p.  qui  hoc  in  animam  dicti  domini  episcopi  juro  et  firmo». 

(151)  Vo  IV.  Isaac  Cap,  fill  de  Mussa  Cap,  fa  un  préstech  de  9  lliures  en  la  matexa  for- 
ma que  lo  precedent  (1250,  10  kalendas  januarii). 

(152)  Vo.  V,  1257,  VIII  kalendas  Octobris.  Aprenentatge  de  colteller:  «tu  vero  colas 
meum  sanum  et  infirmum  ad  consuetudinem  tui  magisterii  et  dones  mihi  uictum  et  uestitum 
competentem  per  totum  dictum:  tempus  et  etiam  dones  mihi  per  meo  salario  XX  solidos  bar 
chinonenses  de  duplo  quos  soluas  mihi  in  ultimo  anno:  et  ego  faciam  messes  ad  opus  mei  in 
ultimo  anno:  tamen  refficiam  tibi  dies  messium  et  omnes  alios  quibus  a  te  interim  absens 
fuero  culpa  mei». 

(153)  Vo.  IV,  1256,  II  nonas  Februarii:  «J.  de  colel  promito  me  manere  tecum  Ff.  de 
tresserra  de  uico  a  presentí  die  usque  ad  unum  annum  continué  sequentem  et  completum 
operari  ad  opus  tui  iufra  dictum  tempus  de  tuo  officio  coltellerie  et  faceré  tuum  decens 
mandatum  et  esse  tibi  et  bonis  tuis  bonus  fidelis  obediens  et  légale  dicto  et  facto:  tu  uero 
prouideas  mihi  in  uictu  competente  sicut  me  docuerit  per  totum  dictum  tempus  et  colas  me 
sanum  et  infirmum  per  totum  dictum  tempus  et  dones  mihi  per  salario  LX  solidos  barchi- 
nonenses  de  duplo  et  Camisiam  et  brachas  de  panno  lineo  et  camisiam  et  brachas  de  stopa 
et  vnam  tuuicam  de  stamine  forti  primo  et  caligas  de  blanco  de  narbona  et  ego  possim  face- 
re  messes  ad  opus  mei  per  vnam  septimanam  et  tot  dies  quot  a  te  minus  fuero  totidem  tibi 
emendem  in  fine  dicti  termini  preter  dies  messium:  et  si  per  hiis  etc.:  et  hec  juro  etc.  Ad 
hec  ego  Ff.  de  tresserra  recipiens  et  approbans  antedictam  promito  tibi  dicto  Johanni 
eadem  omnia  attendere  et  complere:  et  si  per  his  etc.  Ffideiussor  Ff.  de  colle  de  uico». 

(154)  Vo.  V,  1257.  X  kalendas  Septembris:  «B.  de  sauael,  promito  tibi  Bg.  repote,  ut 
maneam  tecum  continué  a  festo  omniuin  sanctorum  proxime  uenturo,  usque  ad  dúos  annos 
continué  uenturos,  in  tuo  operatorio  et  nullo  aliud  faceré  tuum  opus  coltellerie,  bene,  fideli- 
t?r,  et  legaliter;  et  esse  tibi  et  tuis  bonus  fidelis  et  legalis,  dicto 'et  facto,  et  faceré  legalitor 
ea  quod  ad  dictum  officium  fuerit  faciendum:  tamen  dones  mihi  per  unaquamque  duodena 
ad  sollar  VI  denariis;  et  XII  denariis  per  unaquamque  duodena  clauar  et  asseir  et  esolmis- 
nar;  et  III  denariis  de  unaquamque  duodena  aranir  et  reparar;  et  III  denariis  de  acanelar 
per  unaquamque  duodena;  et  II  denariis  per  enlacar  unaquamque  duodena;  et  nichil  aliud 
mihi  dones.  ítem,  si  mutua  ueris  mi  aliquid  recipiam  in  solucionem  operis  quod  fecero  tibi; 
et  si  per  his  etc.  et  hec  iuro  etc. 


458  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

L'ofici  donaría  bons  guanys,  aportanthi  capitals  persones  estra- 
nyes,  ab  intencions  meraraent  utilitaries  (15B). 

En  lo  Mercadal  hi  teníen  taules  los  coltellers  (68  y  70). 

Un  contráete  de  devolució  d'una  quantitat  dexada  a  un  colteller 
contribueix  a  mostrar  algún  altre  detall  del  ofici;  en  ell  se  posava 
tota  la  atenció  al  guany  que  s'esperava  reportar  de  la  fira  de  Vila- 
f ranea  (156).  Y  no  eran  sois  en  les  fires  de  Catalunya  hon  tenían  sor- 
tida  los  coltells  vigatans,  sino  que  també  se'n  embarcaríen  per  Ma- 
llorca, en  1256(157) 

Corretgers.  —  A  judicar  peí  nombre  de  contractes  d'aprenentatge, 
fou  hu  deis  oficis  que  tenía  a  Vich  major  desenrotllo.  Lo  temps  dei 
aprenentatge  era  de  dos  a  tres  anys,  sense  salan.  Empero  al  acabarlo 
se'ls  solía  donar  9,  10,  11  y  fins  30  sous  barcelonesos,  obeun  vestit  y 
5  sous,  etz.  Es  dir  que  no  hi  havía  cap  regla  determinada,  puix  a  un 
aprenent,  ja  adelantat,  se  li  donen  7  sousanyals,  a  un  altre,  s'oferexen 
4  sous  y  una  túnica  nova  de  Xartres  per  la  sua  mare  (158),  etz. 

Lo  salari  o  premi  donat  a  la  fí  del  aprenentatge  tampoch  se  regu- 
lava  per  lo  temps  de  duració  d'aquest;  puix  a  un  de  un  any,  se  li 
asignaven  10  sous  en  1254  (159)  y  a  altre  de  sis  anys,  sois  se  li  prome- 
tíen,  en  1257,  10  quintars  de  blat  y  2  quintars  d'ordi. 


(1551  Vo.  V,  1257,  II  idus  fteptembris  y  XV  kalendas  Octobris.  Al  morir  Joan  Cerer,  en- 
comena  a  sos  marmessors  Mestre  Helias,  Berenguer  Caramela  y  Bereuguer  Andreu,  que 
procuressin  fer  aumentar  los  500  sous  que  dexava  a  sa  filia  Cilieta,  entregantlos  a  feels  mer- 
caders.  Donchs  300  sous  los  entraren  al  negoci  de  coltells,  pactant  per  Cilia  la  tercera  part 
deis  benefleis  «promitimus  cum  dictis  CCC  solidos  mercare  et  percassiare  in  oficio  cultelle- 
rie  et  in  alus  mercimoniis  quibus  melius  lucrare  possimus  intus  uillam  vici  et  non  extra». 
Deis  beneficis  lo  '/3  era  per  Cilia  y  los  %  I  els  mercader»  (XV  kal.  oct.) 

(1.'.6)  Vo.  IV,  1251 ,  XI  kalendas  Martii:  «B.  de  muro  ueteri,  debo  uobis  Berengarius  ca- 
rumela,  et  B.  de  garfiez,  XXX  solidos  barchinonenses  de  duplo,  ratione  mutui  ex  etc  per 
quibus  promito  uobis  quod  ego  uendam  uobis  omnes  cultellos  quos  de  hinc  ad  firam  de  uila- 
fraucham  faciam,  boc  intelligatur,  coltellos  quos  nihil  personam  (vendam)  exceptis  illis 
quos  uendam  ad  manum  meam  in  operatorio:  ita  scilicet,  quod  uos  incontinenti  detis  mihi 
precium  per  quo  uobis  uendam  dictos  cultellos,  et  in  firam  predictam,  ego  reddam  uobis 
dictos  XXX  solidos  sine  omni  plácito  questione  dilatione  et  aliqua  exceptione  quod  nisi  fe- 
cero  habeatis  eos  super  ómnibus  bonis  meis  babitis  et  habendis  vbique  et  ego  etiam  non 
possem  uenler«i  alteri  cultellos  meos  ultram  dictam  firam  nisi  uobis  quousque  de  predictis 
ómnibus  denariis  esset  nobis  uobis  integrum  satisfactum». 

(157)  Vo.  V,  1256,  IIII  nonas  Martii  «.P.  et  Bg.  fonte  fratres  ac  habit.itores  ville  vici 
constituimus  te  Jobannem  de  callelis  habitatorem  uille  mayoricarum  per  procuratorem  nos- 
trum  ad  petendum  habendum  et  recuperandum  omnes  illos  LVI  solidos  denariorum  regalium 
et  duas  duodenas  cultellorum  cum  manicis  albis  et  dúos  cultellos  flora  tos». 

(158)  Vo.  IV,  1254,  VI  idus  Junii.  «ítem  demus  tibi  per  suo  salario  camisiam  et  bracas 
lini  ad  opus  tui  et  iu  fuie  primi  anni  IIII  solidos  monete  vicensis  de  quaterno  tu  uero  statim 
cum  nos  soluimus  tibi  dictos  IIII  solidos:  dones  mihi  dicte  Marie  matris  eius  vnam  tunicam 
nouam  de  xartres  ad  opus  mei». 

Vo.  V,  1257,  V  kalendas  Aprilis.  «P.  de  balager  prior  claustralis  monasterii  castrisserris 
comando  tibi  A.  de  serra  comorans  in  villa  vici  G.  fratrem  meum  quod  a  festo  pasche  proxi- 
me  uenturo  usque  ad  tres  annos  continué...  maneat  tecum  ad  adiscendum  tuum  officium  co- 
rregerie  et  sit  tibi  bonus  fidelis». 

(159;  Vo.  IV,  1254,  XVI  kalendas  Aprilis  «tu  uero  doceas  ipsum  bene  et  fideliter  dic- 
tum  tuum  magisterium  corregerie  et  dones  ei  per  logerio  X  solidos  monete  vicensis  de  qua- 
terno». 


NOTES   DOTZECENT1STES  D'AUSONA  459 

Un  contráete  del  1256  presenta  al  raestre  corretger  ab  obligació 
d'ensenyar,  en  tres  anys,  dos  ofleis,  lo  de  corretger  y  de  barber  (160). 

L'otici  de  corretger  portava  adjunt  dugues  especialitats,  de  les  que 
se'n  feyan  aprenentatges  separats,  cora  eren,  borser  o  constructor 
de  borses  de  cuyr  y  geller, 

A  la  borseria  s'hi  dedicavan  generalment  les  dones,  durant  l'apre- 
nentatge  un,  dos  y  alguna  vegada  tres  anys.  No  se'ls  hi  acostumava 
donar  cap  salari  al  final. 

Los  gellers  tenían  raes  importancia  y  son  aprenentatge  en  res  se 
diferenciava  del  general  deis  corretgers.  No  solsament  feyen  Qelles  de 
cavall,  sino  armadures  de  cuyr,  en  les  que  hi  solíen  posar  la  senyal 
de  la  casa  a  qui  pertanyían,  segons  les  construiren  en  1261,  per  lo  no- 
ble EnBerenguer  Qa  Portella  (161). 

Curios  contráete  detrevall.en  1261,  es  lo  d'un  pintor  Guillém  d'Olm, 
quí  compromete  al  geller  Texeda,  a  no  trevallar  per  ningú  mes  durant 
un  any,  estipulant  lo  preu  a  que  li  pagaría  les  calles  de  cavall,  les  de 
palafrener  y  les  de  muí  (162). 

En  la  secció  del  Mercadal,  coneguda  per  cuyratería  (57,  69,  70  y  79), 
hi  tindríen  taules  alguns  corretgers. 

Cotoners.  —  L'aprenentatge  en  l'ofici  de  cotonería,  per  lo  poch  que 
d'ell  havém  vist,  crehém  sería  d'uns  quatre  anys  La  remuneració  que 
se  li  dona,  en  un  contráete  del  1255,  fou  la  de  25  sous  barcelonesos, 
en  lo  día  de  la  festa  do  Moya  (163). 

Cullerers.  — Un  contráete  d'aprenentatge  d'aquest  ofici,  del  1254, 
raostra  lo  temps  de  tres  anys  per  apéndrel:  Tamo  ofereix  donarli 
raenjar  y  vestits  y  li  permet  disposar,  cada  any,  de  tres  setmanes  al 
temps  del  segar  y  de  vuyt  díes  al  veremar,  y  li  pagava  de  salari  18  suus 
vigatans,  una  camisa  y  unes  bragues  (164). 


(160)  Vo.  IV,  1 250,  VIII  kalendas  Augusti. 

(161)  Vo.  IV,  1250,  II  idus  Decembris:  <Quod  P.  oliuarii  de  gerunda,  seler,  debo  tibi 
F.  de  torrentibus  vicensis  clerico,  XVIII  s.  da  duplo  quos  tu  mihi  mutuo  tradidisti,  per 
quibus  debeo  tibi  faceré  guarnimeuta  duarum  sellarum  palafredi,  et  duarum  parium  aruia- 
rum,de  signo  berengarii  de  portella,  uel  dictos  XVIII  s.  tibi  reddere,  de  hinc  ad  carni  pri- 
uium  próximo  ueuturum,  quicquid  istorum  melius  tu  eligere  uolueris:  quos  XVIII  s.  uel 
dicta  arma  siue  guarnimenta  quam  tu  melius  uolueris,  promito  tibi  et  cui  uolueris,  soluerc, 
faceré  et  atendere,  et  complere,  sine  questione,  dilatioue,  et  aliqua  exceptione,  usque  in  dic- 
turn  carni  priuium  quadragesima  próximo  uenturo;  et  si  a  dicto  termino  etc.» 

(162)  Vo.  VI,  1261,  XVI  kalendas  Septembris:  «G.  de  texeda  de  parrochia  sancti  stephani 
de  oceulo?  de  bas  promito  bona  fide  ac  por  firmam  et  stipulaciouem  tibi  G.  de  ulmo  pictori 
quod  omnes  Sellas  quos  a  presentí  die  usque  ad  unum  anuum  perpetuum  fecero  vendam  tibi 
et  non  alterio.  Ita  tamen  quod  tu  dones  mihi  per  qualibet  sella  equi  tres  solidos  et¿  ?dena- 
rios  monete  barchinonense  de  teruo  et  per  ómnibus  alus  sellis  tana  de  palafrenis  quam  de 
mulis  dúos  solidos  et¿  ?Jenafios  eiusdem  monete  et  etiam  soluas  mihi  qualibet  septimana  de 

predictis  denariis  Sex  solidos  eiusdem  monete  per  comestione  et  per necesse  fuerit.  Et 

illud  quod  superauerit  qualibet  septimana  de  opere  quod  tibi  fecero  ultra  predictos  Sex  de- 
narios  soluas  mihi  in  capite  anni:  tu  uero  dones  et  soluas  mihi  denarios  ad  fustam  sellarum 
quando  ipsum recipiam  eos  in  pagam  dictorum  sex  solidorum». 

(163)  Vo.  IV,  1251,  kalendas  Juuii. 

(164)  Vo.  IV.  1254,  IIII  idus  Martii:  «G.  masouerius,  G.  coqui  et  uxor  moa  R.  comenda- 


460  F-    CARRERAS   Y   CANDI 

Criats  y  minyones  de  servey.  —  Se  contractavan  mitjan^ant  escrip- 
tura  notarial.  Y  axó  que  la  soldada  que  rebían  deis  seus  araos  era 
mes  que  modesta.  Pro  los  notnris  guanyavan  molt  poch.  En  1233,  per 
sois  una  quartera  d'ordi  al  any,  una  noya  contrau  compromís  de  ser- 
vir a  certa  casa  per  tres  anys;  en  la  propria  data,  un  tal  Andreu, 
s'obliga  a  servir  per  tres  anys  a  A.  de  Santa  Cilia,  percibint  cada  any 
tres  quintas  d'ordi  (165).  S'acostumava  pagar  ais  criats  ab  especie  y 
no  en  metálich. 

Altra  estipulació  d'aquests  contractes  era. que,  si  emmalaltía,  de- 
vía  indemnisar  al  amo,  d'aquells  díes.  També  solían  precisarse  quines 
robes  de  vestir  se'ls  hi  donaría.  Lo  del  1261,  que  escullím  com  a  tipo 
deis  contractes  d'aquesta  especialitat,  diu  que  en  l'any  que  prestará 
son  servey  María  de  Cases  a  Guilléra  del  Bosch,  cobrará,  a  mes  de 
dues  y  mitja  quarteres  d'ordi,  una  túnica  de  rander,  un  brisall,  una  ca- 
misa d'estopa  de  llí  prima  y  altres,  segons  s'acostuma  donar  a  les 
minyones  (166). 

En  los  primers  anys  de  la  conquesta  de  Mallorca  se  veu  ais  viga- 
tans  contractarse  per  anar  a  dita  lila  en  concepte  de  criats,  percibint 
l'acostumat  salari  en  especie.  Es  de  suposar  fora  major  que'l  ordin^a- 
riament  cobrat  a  Vich  (167).  Una  práctica  resta  establerta;  y  en  1261, 


mus  et  afirmamus  bernardum  filium  nostrum,  tecum  A.  collererde  vico,  filio  bernardi  de 
bolles,  ad  adiscendum  tuunn  uiagisterium  collererie  a  festo  beate  Marie  mensis  martii  pro- 
xime  uenturo  usque  ad  tres  annos  in  eodem  festo.  Ita  quod  nos  demus  ei  victum  et  uestitum 
per  totum  dictum  tempus,  et  colamus  ipsum  sanum  et  inflrmum  et  faciamus  eum  tecum  ma- 
nere  per  totum  dictum  tempus,  et  sit  tibi  et  bonis  tuis  bonus  fidele  ct  legali  dicto  et  facto:  et 
quod  diebus  a  te  interim  absens  fuerit,  racione  infirmitatis  uel  alia  racione,  totidem  tibi 
restituat  ultra  terminum  antedictum,  preter  die?  mensium  et  uindemiarum  quos  non  resti- 
tuat  tibi:  et  habeat  quolibet  anno  tres  septimanas  per  messibus  et  VIII  dies  per  vindemiis: 
et  demus  tibi  per  tuo  salario  XVIII  denarios  monete  vicensis  de  quaterno,  quos  tibi  solua- 
mus  in  fine  primi  anni,  et  vnam  cainisiam  et  vnas  brachas  panni  linei  quas  cuidam  soluamus 
hinc  ad  festum  Sancti  iobannis  mensis  junii  proxime  venturi:  ct  si  quis  forisfacturam  tibi 
fecerit,  eam  tibi  restituamus.  Ego  uero  dictus  A.  collerer  recipiens  predicta,  promito  sub 
obligatione  bonorum  meorum  tibi  dicto  bernardo  bene  docere  et  monstrare  dictum  meum 
uiagisterium  collererie,  et  tibi  bonum  faceré  siue  malo.» 

(165)  Vo.  I,  1233,  X  kalendas  Aprilis.  Andreu  se  lloga  de  criat  a  A.  de  Santa  Cilia  per 
dos  anys.  «Et  tu  dones  mihi  uictum  et  uestitum  competente  et  III  qnarterias  ordei  i  er  loca- 
rio  annuatim  usque  ad  dictum  terminum». 

(166)  Vo.  VI,  1261,  VI  idus  Aprilis.  «Maria  filia  P.  de  casis  de  porrochia  sánete  Marie  de 
bisaura,  promito  tibi  (t.  de  boscho  et  Marie  uxori  tue,  me  manere  uobiscum  a  festo  sánete 
Marie  mensis  marcii  próxima  transacto  usque  ad  I  Anmim:  et  promito  me  esse  uobis  fidelem 
et  legalem  dicto  et  facto,  et  faceré  uestrum  decens  mandatum  die  noctuque  secundum  posse 
meuüi.  Et  promito  etiam  uobis  emendare  dies  infirmitatis  mee  et  omnes  Alios  dies  quibus 
interim  a  uobis  Absens  fuero  culpa  mei,  et  foris  facturam  siquam  uobis  fecero:  et  uos  detis 
mihi  per  logerio  II  quarterias  et  mediam  ordei  boni  et  pulcri  ad  mensuram  mercati  vici,  et 
tunicam  de  rander,  ct  brisallum,  et  camisiam  de  stopa  lini  prima,  et  Alia,  quod  consueta 
sunt  dari  Ancille.  Et  dono  hec  uobis  in  me  et  in  ómnibus  bonis  meis:  et  hec  juro.  Ad  hec 
nos  (J.  de  boscho  et  M.  vxor  mea,  recipientes  et  aprobantes  predicta,  promitimus  eade  m  om- 
ina tibi  dicte  Marie,  Atendere,  et  complere,  et  faceré  tibi  bonum  siue  malo 

(167)  Vo.  I,  1233,  Aprilis.  «B.  de  caneles  de  Tagamanento:  bona  et  libera  uoluntate  con- 
uenio  tibi  C.  eecriuá  de  roda,  et  cuicunque  uelis,  ut  maneam  tecum,  a  festo  pente  costes 
p:imo  ueniente  usquead  I  auuum  continuo  et  completo  in  eodem  festo,  apud  mayorichas, 
uel  in  cuicumque  uolueris:  et  conuenio  tibi  esse  bonus,  fidelis,  et  legalis,  atque  obediens,  in 


NOTES   DOTZECENT1STES   D'AUSONA  461 

altre  contráete  d'aquesta  classe,  ja  diu  sel  vestirá  «segons  costúm  de 
la  térra  de  Mallorca»,  encara  que's  marquen,  ab  lo  salari,  les  robes  que 
tindrá  de  rebre  (168). 

Ferrers.  —  Molta  desigualtat  en  lo  temps  d'aprenentatge  acusan 
los  contractes  apareguts.  Com  hi  han  exeraples  de  durar  l'ensenyanca 
dos,  tres,  quatre,  sis,  set  y  vuyt  anys,  buscant  un  promedi,  establiréin 
ésser  de  quatre  anys.  Y  com  mes  llarga  és  la  duració  del  contráete, 
menys  salari  s'asigna  al  aprenent  al  expirar  son  termini.  També  se'ls 
hi  donava  al  final,  eynes  de  trevall,  no  sigues  sino  un  martell  y  unes 
tenalles  (169). 

Ni  en  aquest,  ni  en  cap  ofici,  hi  trovém  molta  fixesa  en  aytals  apre- 
nentatges,  segons  s'efectuá  mes  avant,  al  temps  deis  gremis.  Com  a 
curios  retraurém  un  contráete  del  1253  (III  idus  Decembris)  de  tres 
anys  de  duració,  oferint,  lo  mestre,  al  final,  20  sous  barcelonesos, 
10  quarteres  d'ordi,  2  camises,  2  bragues  de  llí  y  2  menjars  per  tres 
persones,  podent  disposar  de  vuyt  díes  al  temps  del  segar  y  no  havent 
d'indemnisarli  los  díes  que  s'escaygués  estar  malalt. 

Un  contráete  de  fadrí,  o  oficial  ferrer,  del  1257,  fet  per  dos  anys, 
diu  que  guanyava  25  sous  cada  mitj  any,  y  a  mes  la  vida,  y  cada  any 
una  túnica  de  lleridac  o  drap  de  Lleyda,  unes  calces  de  blanch  de  Ri- 
poll  y  altres  de  blanch  de  Narbona,  2  camises,  2  bragues,  1  brial  y  lo 
calsat  que  necessités  (170). 


ómnibus  bono  intellectu,  et  faceré  tuum  opus  et  mandatum:  sed  tu  dones  mihi  uictum  com- 
petentem,  et  dones  mihi  per  uestitu,  capam  et  calsas  et  tunicam  de  leridec,  et  calciamentum, 
et  camisas,  et  bracas  grossas,  et  alias  primas;  et  per  logerio,  VII  quarterias  ordei  ad  men- 
sura barchinone:  et  hec  iuro  per  deum  et  fació  hominiaticum.  Ego  C.  escriua  predictus,  con 
firmo». 

(168)  Vo.  VI,  1261,  II  idus  Martii.  Contráete  d'un  criat  qui  ana  a  servir  a  Mallorca:  «et 
tu  prouideas  mihi  in  uictu  secundum  consuetudinem  terre  Mayoricharum  et  colas  me  sanum 
et  inflrmum  et  ego  sim  tibi  bonus  fidelis  et  legalis  dicto  et  facto  et  tu  dabis  mihi  per  salario 
XL  solidos  monete  Regale  et  capam  et  sipres  denarbones  et  duascamisias  et  duas  semora- 
lias  imam  ucro  de  brun  de  lino  et  aliam  de  stopa». 

(169)  Vo.  IV,  1253,  VI  kalendas  Decembris.  «P.  de  cumbis  de  parrochia  de  taradel  afirmo 
berengarium  filium  meuin  tecum  R.  de  podio  viader  et  cui  uelis  a  festo  Sancti  andree  apos- 
toli  proxime  venturo  usque  ad  V  annos  continué  sequentes  et  completos  in  eodem  festo  ad 
adiscendum  tuum  magisterium  ferrerie.  Ita  quod  tu  doceasipsum  bene  et  fideliter  dictum 
tuum  magisterium,  et  dones  ei  victum  et  uestitum,  sicut  docuerit,  per  totum  dictum  tempus; 
et  colas  ipsuin  sanum  et  infirmum  per  totum  dictum  tempus;  et  dones  ei  in  fine  dictorum 
V  annorum,  vnum  martel  et  quasdam  tenales.  Ipse  uero  sit  tibi  bonus  et  fidelis  dicto  et  facto 
et  faciat  tuum  decens  mandatum  et  faciat  messes  in  uno  dictorum  V  annorum  quom  uoluerit 
per  vnum  mensem,  et  quot  diebus  a  te  interim  abses  fuerit  racione  infirmitatis  uel  alia  racio- 
ne propter  dies  messium  totidem  tibi  restituat  ultra  terminum  antedictum:  verumtamen  si 
forte  ipse  fuerit  interum  infirmus,  et  coluerit  ipse  se  in  infirmitate,  non  tenatur  tibi  resti- 
tuere  illos  dies  ego  uero  tenare  tibi  omni  foris  si  quis  interim  tibi  fecerit:  et  ego  dictus  be- 
rengar?  us,  laudan»  predicta,  juro  hoc  etc.  Ego  uero  dictus  R.  recipiens  predicta,  promito 
tibi  predicta  atendere  et  complere  sub  obligacione  bonorum  nostrorum». 

(170)  Vo.  V,  1257,  IIII  idus  Martii.  Berenguer  des  Pont,  contracta  per  dos  anys  un  fadrí, 
per  perfeccionarlo  en  l'ofici  de  ferrer,  prometent  donarli  «uictum  competentem  per  totum 
dictum  tempus  et  etiam  dones  mihi  per  uestitu  singulis  annis  vniin  tunicam  de  panno  de  le- 
rida  et  inter  cuetos  dúos  annos  dúo  paria  caligarum  uidelicet  vnas  de  blandió  de  ripol  et 
alias  de  blancho  de  narbona  et  duas  camisias  et  duas  brachas  et  vnum  brial  quolibet  anno  et 

1910.—  38 


462  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Forns  de  cale  —  En  1240  fou  veñuda  a  Vich  uua  bassa  que  abans 
havía  sigut  calcinan  o  forn  de  cals,  situada  en  les  Clotes  (171). 

Forns  de  pa.  —  Deis  que  existiren  per  Vich  consignarérn,  en  1233 
lo  forn  de  Sant  Pere  (109)  y  en  1250  y  1257,  lo  forn  jussá  (45  y  127). 

Lambarts.  —  Axis  venen  designáis  a  Vich,  los  qui  a  Barcelona 
per  aquest  mateix  temps,  son  coneguts  per  lombarts  o  llombarts,  co  és, 
los  mestres  de  cases.  Un  tal  Gruillém  de  Verdaguer,  lambart,  prengué 
en  1259,  un  aprenent  per  dos  anys  y  aquest  diu  posarse  ab  En  Ver- 
daguer, «ad  adiscendura  officiuui  tuura  lambardie».  Rebría  per  salari 
una  inflnitat  d'articles  de  menjar  y  8  sous  vigatans  (172). 

Llibres.  —  Los  únichs  llibres  que  aparexen  d'aquests  contractes 
son,  com  és  de  suposar,  eclesiástichs.  Unes  Decretáis  que  lo  canonge 
Cornelia  dexá  en  1257  a  son  nebotloprebere  Comelles.mitjancant  apoca 
notarial  de  que  les  hi  tornaría  sempre  que'ls  hi  demanés,  costaren  700 
sous  (173).  Dos  llibres  de  Romancius  d'Antioquía  son  dexats  en  pe- 
nyora  de  50  sous  vigatans  (174). 

En  lo  testament  de  G.  de  Pi  del  1251,  se  consignan  instituciones, 
librorum  codicis.  usaticos  veteres,  Tancreti  cum  summa  matrimonii, 
decreta,  decretales  et  codicem  (175). 

Los  llibres  se  vendrían  millor  a  Montpeller  que  no  a  Vich  y  a  Bar- 
celona. Axó  pot  justificar,  que,  lo  vigatá  Mestre  Comes  hi  fes  vendré 
un  exemplar  del  Prisciano  (¿gramática?)  y  una  lógica  antigua  (176). 

De  llibres  hebráichs,  tant  sois  se  consignan  les  Lleys  de  Moysés  ab 


Botulares  quantos  necesse  habuero  infra  predictum  tempus  et  dones  mihi  per  salario  C.  so- 
lidos barchinonenses  de  duplo  de  quibus  soluas  niihi  XXV  in  flra  barchinone  proxime  ue- 
uieiite  et  in  festo  natalis  domini  próximo  uenturo  XXV  et  in  alia  fira  barchinone  continué  in 
capite  anni  XXV  et  in  alio  festo  natalis  domini  in  capite  ,inn¡  residuos  XXV  solidos». 

(171)  Vo.  II,  1240,  Pridie  Nonas  Junii:  «Quandam  bassam  nostram  quam  unquam  fuit  cal- 
cinarium  quam  habemus  apud  Clotas  uici». 

(172)  Vo.  VI,  1259,  VIII  idus  Madii.  «Et  donem  tibi  per  comestione,  vndecim  quarterias 
ordei  et  vnam  quarteriam  frumenti  ad  mensurara  rectam  merchati  uici  et  Tres  eminas  uini 
sine  aqua  et  médium  bachonem  receptibile  Oamissalse  et  VIII  solidos  vicensis  de  quaterno 
per  salario». 

(173)  Vo.  V,  1257,  XIII  kalendas  Octobris:  «G.  de  canellis  clericusetc.  recognoscoet  con- 
cedo uobis  Dalmatio  de  corniliano  vicensis  canónico  ac  Auunculo  meo  quod  uos  mutuastis 
mihi  et  teneo  in  uestra  comanda  quasdam  decretales  quas  uos  emistis  per  DCC  solidos  bar- 
chinonenses de  duplo  a  G°  P1  clerico:  quas  decretales  promito  uobis  et  quibus  uelitis  reddere 
sine  aliqua  questione  quandocunque  eas  recuperare  uolueritis». 

(174)  Vo.  VI,  1259,  Uñonas  Februarii:  «G.  petri  de  castellana  clericus.  Eecognosco  et 
fateor  tibi  P.  de  modiali  clerico  absenti  tanquam  presentí  quam  tu  amore  et  precibus  quas 
tibi  feci  acomodauisti  mihi  dúos  libros  de  romancius  de  antiochia:  et  renunciando  etc.  Tali 
etc.  a  festo  pasche  proxime  uenturo  usque  ad  vnum  annum  uel  tibi  reddere  L  solidos  vicen- 
ses  de  quaterno». 

(175)  Vo.  III,  1251,  II  nonas  Februarii.  Testament  de  G.  des  Pi  «et  (dimito)  pontius  de 
moraría  institutiones  et  dúos  quaternos,  trium  librorum  codicis  et  usaticos  ueteres  appara- 
tos  cum  pacibus  et  treugis  et  brocardiaset  illum  ?  tancreti  cum  summa  matrimonii»  «et  de- 
creta et  decretales  et  codicem». 

(176)  Vo.  VI,  1259,  VI  kalendas  Februarii.  «Bn.  de  falgueris  clericus  vicensis,  debeo  tibi 
Magistro  F.  de  cumbis  X  solidos  vicenses  de  quaterno  de  pretio  cuiusdam  logice  ueteres  et 
cuiusdam  priciani  minoris  quos  libros  de  mandato  tuo  vendidi  in  montepessulano  precium 
quorum  tibi  non  tradidi.  Tali  etc.  in  festo  sánete  Marie  augusti  próximo  uenturo». 


NOTES  DOTZECENT1STES   D'AUSONA  463 

altres  histories  y  escrits,  en  certa  acta  de  venda  de  llibres  mitjancant 
lo  permís  o  autorisació  del  Prelat  en  1254  (177). 

Maellers  o  carnicers.  —  Era  costum  en  los  qui  adoptaven  aquest 
oflci,  seguir  les  tires  y  merca ts,  comprant  lo  bestiar  que  aprés  mataven 
y  venían  a  la  menuda  a  Vich.  L'aprenentatge  acostumava  ésser  de  tres 
anys.  N'existeix  un  de  curios,  hont  se  manifesta  dita  práctica  deis  car- 
nicers, de  negociejar  ab  lo  bestiar,  permetentli,  al  aprenent,  fer  petits 
negocis  al  seu  costat  (178). 

En  l'any  1253,  una  plassa  de  Vich  tenía  per  nom  de  la  carnice- 
ría (36). 

Metges  y  cirurgians.  —  Poch  hi  podém  dir.  En  1256  existía  Beren- 
guer  de  Douz  vicensis  medico;  en  1254,  lo  cirurgiá  Guillem  de  Riera  se 
compromet  a  ensenyar  l'ofici  a  Leonet  des  Croses,  durant  cinch  anys 
l'aprenentatge  y  donantli  en  ells  menjar  y  vestit  (179).  No  sembla  que 
aquí  la  medicina  fos  característica  deis  juheus,  com  en  molts  llochs. 

Notaris.  —  Teníam  a  Vich  dos  classes  de  notaris:  los  adscrits  a  la 


(177)  Vo.  IV,  1254,  V  kalendas  Junii.  «B.  de  muro  baiulus  domini  vicensis  Episcopi  in 
villa  vicirecognosco  et  fateor  quod  ego  auctoritate  domini  vicensis  Episcopi...  cuín  bene- 
dicto de  pamies  judeo  et  bela  uxoria  eius  et  yssach  filio  eorum  et  ipsis  presentibus  et  con- 
sentientibus  ac  aprobantibus  et  presentibus  dicto  domino  episcopo  vicensis  et...  burdi  R°  de 
galinerio  A.  de  tennis  baiulo  domini  episcopi  berengario  de  mata  Raimundo  scriptori  dauid 
campsore  judeo  astrug  argenter  vendidimus  tibi  Astruc  de  mayoricis  iudeo  per  debi...  de 
villa  de  vico  unum  librnm  de  lege  Moysi  cuín  alus  ystoriis  et  scriptis  in  ea  contentis  et  cum 
duabus  libris  alus  paucis  per  LXX  solidos  barebinonenses  de  duplo  et  Dulzeto  judeo  unum 
librum  de  lege  Moysi  per  XX  solidos  eiusdem  monete  quos  omnes  denariis  predictis  f  uerunt 
soluti  et  traditi  ad  debitum  quod  dicti  benedictus  et  bela  et  eorum  filius  debebant  dicto 
Rp  de  villa  per...  fideiussione  ac  dlctus  berengarius  de  mata  quain  etiam  venditionem  dicto- 
rum  librorum  auctoritate  dicti  domini  vicensis  episcopi  et  mea  uobis  et  uelitis  laudamus 
concedimus  et  confirmamus». 

(178)  Vo.  IV,  1255,  XI  kalendas  Novembris:  «Bernardus  de  sabadel  filius  Bernardi  corona 
condam  de  parrochia  de  sabadel,  promito  me  manere  tecum  B.  sabadel,  consanguíneo  ger- 
mano meo.  a  festo  sancti  andree  proxime  uenturo  usque  ad  III  anuos  sequentes  et  completos 
in  eodem  festo.  Tali  pacto,  ut  faciam  tuum  decens  mandatum,  et  sim  tibi  bonus,  fidelis  et 
legalis  dicto  et  facto,  et  quod  tu  doceas  mihi  tuum  magisterium  macellarie,  per  totum  dic- 
tum  tempus,  et  colas  mihi  sanum  et  infirmum  infra  predictum  tempus  tuis  propriis  missio- 
nibus  et  si  ultra  unum  mensem  mihi  custodires  et  procurares  infirmum  tibi  emendem  ultra 
dictum  tempus.  ítem  si  in  aliquam  firam,  uel  apud  podium  serdá,  me  transmire  uolueris, 
possis  faceré  ct  emercatis  tuis  denariis  possim  ad  opus  mei  eme  re  vnam  bestiam:  et  quolibet 
anno  dictorum  trium,  quocienscumque  ad  dictas  pactes  me  transmiteres,  et  possis  faceré 
X  bacones  de  tuo  proprio  quo.->  suo  loco  et  tempore  possim  uendere  ad  opus  mei:  verumta- 
men  tecum  comedento  de  tuo  et  quocienscumque  tu  tornare  facies  moltonos  uel  tenueris  et 
facies  custodire  per  tuum  nuncium,  possim  ego  cum  tuis,  teñiré  XII  moltones  meos,  et  faceré 
custodiri  a  tuo  nuncio  sine  aliqua  missione:  et  etiam  prouideas  mei  in  uictu  et  uestiti  per 
totum  dictum  tempus:  hec  iuro  etc.  ad  hec  ego  dictus  B.  de  sabadel  predicta  recipiens  pro- 
mito eadem  omnia  tibi  attendere  et  complere   sub  obligacione  bonorum  meorum». 

(179)  Vo.  IV,  1254,  IIII  nonas  Aprilis:  «A  de  crosis  et  uxor  mei  Guillelma,  comendamus 
tibi  leonetum  filium  nostrum,  ¿consocruum?  nostrum  Guillelmo  de  rieria  cirurgiano,  a  festo 
pasche  proxime  venturo  usque  ad  Quinqué  annos  continué  sequentes  et  completos  in  eidem 
festo,  ad  adiscendum  tuum  magisterium  cirurgie.  Tali  pacto,  quod  tu  dones  ei  victum  et  ues- 
titum  et  colas  ipsum  sanum  et  infirmum  per  totum  dictum  tempus,  et  doceas  ipsum  bene  et 
fideliter  dictum  tuuin  magisterium  cirurgie  et  ipse  sit  tibi  et  bonis  tuis  fidelis  legalis  et 
obediens  dicto  et  facto,  et  faciat  tuum  decens  mandatum,  et  nos  faciamus  eum  teneamini  per 
totum  dictum  tempus,  et  hoc  firmo  et  promito  bona  fide  et  juro  ego  dictus  leonetus  per 


464  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

part  de  la  població  pertanyent  al  Bisbe,  coneguts  per  notaría  y  los 
de  la  part,  deis  Montcades,  usualment  nomenats  «escrivans  de  la  Cort 
de  Monteada». 

En  la  monografía  La  institució  notarial  a  Catalunya  en  lo  se- 
gle  XIII,  explicarem  com  evoluciona  la  institució  y  la  poca  o  cap  di- 
ferencia entre  notaris  y  escrivans,  assenyaladainent  en  texts  y  en 
disposicions  legáis.  A  mes  ni  detallárem  tot  lo  referent  ais  notaris  y 
escrivans  de  Vich  (180);  lo  que  no  caldrá  repetir  y  ni  tant  sois  dó- 
name una  brevíssima  explicació. 

Lo  notari  públich  o  del  Bisbe,  carreen  molt  sovint  exercit  per  un 
canonge,  solía  teñir  tres  ajudants  que  autorisavan  los  documents,  y 
se'ls  conexía  per  escrivans.  Al  costat  de  Mestrc  Ramón,  escrivá  jurat 
de  Vich,  hi  fou  posat  en  1260,  un  jove  per  fer  l'aprenentatge  en  lo 
termini  de  quatre  anys. 

Los  escrivans  de  la  partida  de  Monteada,  estavan  adscrits  a  la  sua 
cort  o  jurisdicció  y  eran  nombrats  per  lo  Procurador  general  a  Cata- 
lunya (181). 

Pellicers.  —  Aquest  ofici,  també  conegut  ab  lo  nom  á}assahonadors 
a  Barcelona,  estava  bastant  estés  en  la  vila  de  Vich.  La  seva  en- 
senyanca  dura  va  dos  anys. 

Pintors.  —  Poca  feyna  tindrían  los  pintors  a  Vich,  quan  sois  hi 
trovém  lo  nom  d'un  d'ells,  En  Guillém  d'Olm,  y  encara  contractant 
sempre  auxiliars  forasters  de  la  sua  art.  En  1250,  N'Olm  estipula,  l'aju- 
da  d'un  guarnidor  de  Gerona  nomenat  Oliver,  qui  devía  permanexer 
un  any  en  sa  companyía,  compartint  lo  seu  trevall  (182).  En  1252,  lo 
propri  Olm  contracta  per  un  any  a  altre  pintor,  també  geroní,  nomenat 
Pere,  donantli  80  sous  barcelonesos  (183).  En  1261  encara  lo  pintor 


deum  super  eius  quatuor  euangelia  atendere  et  complere.  Ego  uero  dictus  G.  rieria  recipiens 
predictain,  promito  sub  obligacione  bonorum  meorum,  uobis  predicta  atendere  et  complere 
et  tibí  dicto  meo  discípulo  bonum  faceré  siue  malo». 

(180)  Congrés  d'historia  de  la  Corona  d'Aragó  dedicat  al  rey  en  Jaume  I  y  a  la  sua  época, 
2.a  part,  p.  731. 

(181)  L'infant  Pere  d'Aragó,  senyor  de  la  partida  deis  Montcades  en  1295,  expedí  la  ordre 
següent  al  Procurador  Orís:  «Berengario  de  Orisioetc:  intelleximus  quod  Jacobusde  Turri- 
cella  qui  tenet  Scribania  Curie  nostre  vici  est  minus  sufficiens  etest  de  parte  aliquorum'qui 
sunt  in  bando  in  Ciuitate  vici.  Quare  volumus  quatenus  si  est  ita,  ipsurn  remoueatis  de.dicta 
Scribania  et  alium  sufficientem  et  idoneum  substituatis  in  ea.  Datuin  Osee  kalendas  Janua- 
rii.»  (Reg.  89,  f.  150,  A.  C.  A  )  Aquesta  escrivanía  en  1292  havía  estat  atorgada  a  Pere  ¿Ferrer 
des  Pía.  (Reg.  87,  f.  104,  A.  C.  A.) 

(182)  Vo.  IV,  1250,  XI  kalendas  Januarii.  «P.  oliuer  de  gerunda  guarnidor  promito  me 
manere  tecum  G.  de  ulmo  pictori  a  festo  paceproxime  uenturo  usque  ad  unum  aunum  et  in 
eodem  festo  continué  sequentem  et  complot  mu.  Ita  quod  ego  faciam  tuum  opus  de  guarnir 
bene  fldeliter  et  legaliter  infra  totum  dictum  tempusjettu  dones  mihi  mans  ob  res  sicut  est 
inter  me  et  te  compromisium  et  sim  tibi  fidele  légale  bonus  et  obediens  dicto  et  facto  tam 
in  operatorio  quam  extra  et  faciendo  tibi  homagium». 

(183)  Vo.  IV,  1251,  VIII  kalendas  Marcii.  «P.  pictor  de  gerunda  promito  me  manere  te- 
cum G.  de  ulmo  a  festo  sancti  johannis  babtiste  usque  ad  unum  annum  continué  sequen- 
tem et  completum  in  eodem  festo  Tali  pacto  ut  tu  des  mihi  uictum  infra  totum  dictum  tem- 
pus  et  colas  me  sanum  et  inñrmum  et  ego  faciam  oñcium  pictorie  bene  et  fldeliter  et 


NOTES  DOTZECENTISTES  d'aüSOKA  465 

Olm  trafiquejava  ab  la  confecció  de  celles  de  cavall,  segons  tením  dit 
precedentment. 

En  1259,  lo  carrer  deis  pintors  era  un  deis  pochs  de  Vich  que  te- 
nían nom  d'oficis  (28). 

Sabaters.  —  Son  pochs  los  contractes  d'eix  ofici.  Encara  que  no 
s'acostumava  retribuir  ais  aprenents,  hi  ha,  en  1254,  exemple  del 
contrari  (184).  L'aprenentatge  era  de  dos  a  tres  anys.  En  lo  Mercadal 
s'hi  paraven  taules  de  (¿abatería  (57  y  79). 

Texidors.  —  A  aquest  ofici  hi  estavan  mes  dedicades  les  dones  que 
los  homes.  L'aprenentatge  durava  de  tres  a  quatre  anys  y  al  acabar, 
molts  eren  remunerats  ab  especie,  en  lloch  de  diner;  verbi  gracia,  a  hu 
li  oferiren  6  quintas  d'ordi  y  2  d'espelta;  a  altre  sois  2  quintas  d'ordi; 
a  altre  8  quintas  d'ordi,  1  de  forment  y  15  sous  barcelonesos  de  do- 
blench.  A  un  fill  qui's  compromet  a  passar  sis  anys  d'aprenentatge  ab 
lo  seu  pare,  aquest,  diu  li  donará  al  final,  2  quintas  d'espelta  (185).  A 
alguns  també  se'ls  hi  donava  eynes  del  ofici.  Certa  noya  contractada 
d'aprenenta  per  quatre  anys,  li  son  promeses  2  pectenes  y  dos  te- 
lers  (186). 

.  Un  contráete  comercial  per  explotar  un  obrador  de  draperia,  del 
1238,  presenta  la  circunstancia  d'ésser  moneda  melgoresa  la  que  hi 
aportan  los  dos  socis  (197).  Axó  pot  denotar  que  també  ho  siguessin 
de  forasters  ios  dos  industriáis  que  s'establexen  a  Vich. 

La  extensió  de  la  industria  de  texits  catalana  és  evident,  no  sois 
ab  lo  que  trovém  en  una  població  de  les  condicions  de  Vich,  sino  ab  la 
circumstancia  de  teñir  nom  especial  les  produccions  d'altres  localitats 
catalanes  en  los  documents  vigatans.  Aquests  consignan  prou  sovint  lo 
panno  de  Lérida  o  lleridach  y  lo  blanch  de  Ripoll,  entre  altres  noms 
de  robes  o  teles  mes  o  menys  desconeguts,  com  bifá,  bruneta,  esta- 
menya,  sartzil,  panni  de  Narbona  també  dit  blanch  de  Narbona  (1256), 
rosseta,  pannis  de  stopes  canees  (1259),  panno  de  cay em  amuntunat 
(196),  unam  peciam  de  panno  de  parreya  et  unam  facam  de  fraciatis 
et  de  lino  (1259)  panno  d'exaló  (193  y  231),  fres  de  varíes  clases  (2 19)  etc. 

En  lo  Mercadal  de  Vich  hi  havían  en  llochs  determináis,  les  taules 
de  sartzils,  de  bruneteria,  de  Hnatería,  o  de  robes  de  llí,  hont  se  venían 
diferents  produccions  de  la  industria  de  texits. 

Altres  industries.  —  Está  molt  lluny  de  nosaltres  pretendre  haver 


diligenter,  et  sim  tibi  bonus  legalis  et  obediens  dicto  et  facto:  et  si  per  aliquos  dies  fuero 
infirmatus  infra  dictus  tempus  uel  fuero  absens  a  te  restituam  tibi  eidem  dies  ultra  terminum 
antedictum  et  dabis  etiam  mihi  per  salario  LXXX  solidos  barchinonenses  de  duplo:  et  hoc 
promito  tibi  sub  homagio  tibi  a  sue  facto  et  sub  juramento  atendere.  Ad  boc  ego  dictus  G.  de 
ulmo  promito  tibi  predictam  atendere  et  tibi  faceré  bonum  siue  malo» 

(184)  Vo.  IV,  1254,  XV  kalendas  Aprilis:  «et  demus  uobis  per  uestro  salario  III  solidos 
monete  vicensis  de  quaterno  de  quibus  demus  uobis  modo  in  presentí  XVIII  denarios  et  in 
fine  dicti  termlni  residuos  XVIII»  (Contráete  d'  aprenentatge  de  sabater). 

(185)  Vo.  IV,  1254,  nonas  Januarii. 

(186)  Vo.  IV,  1256,  II  kalendas  Februarii. 


466  F.   CARRERAS   Y  CANDI 

trovat  consignáis  tots  los  oficis  existents  en  la  térra  d'Ausona  en  los 
documenta  que  estudiém.  Ais  avants  detallats,  hi  afegím  los  següents, 
que'ns  son  coneguts  per  sola  enunciado:  dorador  y  grabador,  capeller 
o  sombrerer,  frener,  costurera  (custurerie),  barber.  A  mes  aflrmém 
n'existiren  d'altres,  de  tot  punt  indispensables  per  les  necessitats  de  la 
vida  agrícola,  y  deis  que  nos  manca  la  indicació,  com  son  flequers, 
fusters,  sastres,  moliners,  etz. 

LO  COMER9 

Extenció  del  comerg  vigatá. — Lo  desenrotllo  que  prengué  per  tot 
Catalunya  lo  comerQ  en  lo  segle  XIII,  assolí  a  Vich.  Hi  han  proves 
demostratives  de  que  los  comerciants  d'aquesta  població  negociejavan 
ab  Mallorca,  Valencia  (187),  Murcia,  Narbona  (188),  Montpeller,  To- 
losa  (189),  Espanya  o  térra  de  sarrahíns,  Marrocñs,  Túniíj,  etz. 

Contractes  de  compra-venta  de  mercaderíes. — Moltes  compres  se  tro- 
ven autorisades  notarialment.  Ho  foren,  en  cas  de  no  pagar  tot  seguit 
lo  comprat,  y  també  quan  lo  preu  era  entregat  abans  que  la  mercadería. 

P.  del  Molí-nou  ven,  en  1259,  18  alnes  de  Vich,  de  borra  bruna, 
bona  et  pulcra,  per  18  sous  de  quatern  vigatans,  en  lo  termini  de  cinch 
meses  (190).  També  en  1254,  son  venudes  ab  acte  notarial,  30  dotzenes 
de  borra  nigra  de  palmar  per  preu  de  56  sous  vigatans,  anticipada- 
ment  rebuts.  La  mercadería  s'havía  d'entregar  en  lo  termini  de  tres 
anys  (191). 


(187)  Vo.  I,  1231,  IIII  kalendas  Octobris:  «recipio  in  comanda  a  te  B.  de  cómela  XXIIII  li- 
bras argentiquos  portem  apud  ualenciam  uel  maiorciam  aut  ceptam...»  cet  de  omni  lucro 
habeam  ego  quintuní  denarium  et  tu  eras  saluo  primo  tuo  cabali». 

(188)  Vo.  V,  1256,  XVIII  kalendas  Decembris.  Contráete  comercial,  entregant  un  par- 
ticular a  altre,  certa  quantitat  de  diners  per  negociejar  ab  ella  «in  presenti  viatico  quod  deo 
dante  proponimus  faceré  apud  narbonam  et  montispessulanum»  convenint  estar  a  mitat  de 
perdues  y  ganancies. 

(189)  Vo.  V,  1257,  VIIII  kalendas  Martii.  Berenguer  de  Prexana  confesa  deure  a  J.  Mo- 
dolón  de  Vich  «VIII  librarum  denariorum  barchinone  de  duplo  racione  de  cordoua  quod  a  te 
emi.»  Pactaren  que  ho  pagaría  «in  fira  castillionis  proxime  uentura,  uel  interiin  statim  cum 
reuerssus  fuero  de  presenti  uiatico  quod  deo  dante  propone  faceré  apud  tolosain...»  «Et  si  ego 
non  fuero  in  pai  tibus  istis  in  dicta  fira,  tu  possis  uendere  dictum  cordouanum»  etc. 

(190)  Vo.  VI,  1259,  XV  kalendas  Marcii.  «P.  de  molendino  nouo  de  parrochia  sancti  l'e- 
tri  de  Auuira  filius  P.  de  canaria  de  parrochia  sancti  Felicis  de  torilione  vendo  tibi  R.  su- 
nieria  de  uico  XVIII  Alnas  de  borra  bruna  bona  et  pulcra  et  recipieusad  alnas  de  uico  per 
XVIII  solidos  vicensis  de  quaterno:  renunciando  etc.  Tali  etc.  in  festo  sánete  Marie  augusti 
proxime  uenturo  saluas  in  térra  intus  uillam  uici.  Et  si  per  his  etc.  Ffidejussores  A.  de  ca- 
rreña fratrem  meum  et  Geraldum  de  ordeg  de  parrochia  sancti  stephani  de  uineolis  quidquid 
per  toto  quos  possis.  Testes  G.  de  plano  Bg.  de  stagno». 

(191)  Vo.  IV,  1254,  XVI  kalendas  Aprilis.  «Bernardo  de  ángulo  de  parrochia  de  rota  et 
domna  Arsendis  vxor  mea  vendimus  tibi  R.  figera  de  vico  XXX  dotzenes  de  borra  nigra  de 
palmar  boue  et  pulcre  et  bene  nitide  ad  libram  vicensem  et  pondentur  de  duabus  in  duas  li- 
bras per  LVI  solidos  mouete  vicensis  de  quaterno  quos  nos  a  te  concedimusrecepiss¡e:  renun- 
ciando etc.  Tali  pacto  quod  nos  demus  et  soluamus  tibi  de  dicta  borra  in  festo  natale  domini 
proxime  venturo  intus  villam  vici  saluas  intram  in  tuo  hospicio  XII  dotzenes  et  sic  deinde 
singulis  annis  in  eodem  festo  natale  domini  tantum  continué  XII  dotzenas  quousque  de  dictis 


NOTES  DOTZECENTISTES   d'aUSONA  467 

Se  veu  en  práctica  la  costúm  d'  emportársen  mercaderíes  y  lo  seu 
producte  emplearlo  novament  en  la  compra  d'altres  mercaderíes  que 
fossen  de  bona  venta,  assegurant  axis  lo  retorn  de  la  ñau. 

Bona  fé  comercial.  —  Era  necessaria  de  tot  punt.  Lo  mercader, 
venía  y  comprava,  lluny  de  la  vigilancia  deis  seus  socis,  ais  qui  no 
quedava  altre  remey  que  estar  a  les  resultes  deis  comptesd'aquell.  Lo 
guany  devallant  de  les  operacions  mercantil»,  podía  defraudarse  ab 
gran  facilitat.  En  un  d'aquests  casos  (any  1233),  lo  defraudat  enviá 
un  apoderat  per  recobrar  les  mercaderíes  detallades  en  la  escriptura 
de  poders  que  li  atorgá  (192). 

Qüestions  comerciáis.  —  No  pensém  donar  compte  de  les  moltes 
aparescudes  en  los  manuals  que  estudiém.  Exceptúenme  la  que  en 
1259  mantingué  Bernat  des  Pujols,  per  una  pessa  de  drap  d'exaló.  Se 
creuaren  cartes  entre  los  interessats  de  Vich  y  los  prohoms  y  bruna- 
ters  de  magdalena  yllerdensis,  industria  lleydatana  de  gran-crédit 
que  ja  estava  organisada  en  aquest  temps.  Intervingué  en  la  qüestió 
Bernat  de  Bages,  corredor  de  llana,  trametentse  a  Lleyda,  a  compro- 
bar, la  extremitat  de  la  pessa  de  drap  hont  estava  posada  la  senyal  del 
fabricant  y  en  la  que  s'hi  havían  trobat  a  faltar  14  palms  (193). 

Guiatges  comerciáis  — Les  marques,  repressalies  y  vexacions  a  que 
estaven  afectes  los  comerciants  en  determinades  circumstancies,  los 
obliga  va  a  solicitar  de  les  autoritats  locáis,  certificáis  d'origen  o  guiat- 
ges. Mitjancant  ells,  los  mercaders  podían  entaular  reclamacions. 

En  1256  los  batlles  de  Vich,  tant  lo  del  Bisbe  com  lo  d'En  Monteada, 
expediren  conjunctament  testimoni  en  favor  de  dos  comerciants,  de- 
clarant  ésser  habitants  de  Vich,  que  Vich  no  era  de  la  jurisdicció  re- 
yal;  que  les  mercaderíes  per  ells  conduhides  eren  d'homens  de  Vich 


XXX  dotzenes  sit  tibi  et  cui  velis  integre  satisfactum:  et  si  hoc  vendituro  etc.  Ffideiussores 
p.  de  costes  et  A.  filium  eius  A.  de  fontesereno  de  eadeui  parrochia  et  Andream  benuz  de  pa- 
rrochia  de  tauernolis  quisquein  per  toto  quos  possis». 

(192)  Vo.  1, 1233,  idus  Augusti.  «R.  de  villa,  bona  et  libera  uoluntate,  instituo  aceligo  te 
j.  fulcbonis  certum  generalera  procuratorem  nostrum  ut  in  rem  tuam  propiam  super  peten- 
dis  et  accipiendis  ómnibus  ipsis  rebus  quas  in  comandarn  tradidi  Geraldo  de  faylibe  apud 
mayorichas  videlicet  tria  armaría  et  tres  botas  et  unam  quarteriam  et  inediam  salis  et  unam 
ballistam  et  quendam  merezam  et  quendam  tabulam  et  VIIII  soges  et  lili  garres  et  unam 
garretam  paruam  olei  plenam  et  quendam  alia  superleccilia  et  quicquid  super  predictis  óm- 
nibus feceris  per  te  siue  per  alium  in  agendo  requirendo  placitando  siue  transigendo  in  curia 
et  extra  curiam  et  in  plácito  firmum  et  ratum  babeo  et  semper  habebo». 

(193;  Vo.  VI,  1259,  XVII  kalendas  Octobris.  «Bg.  de  vilarmat  babitator  ville  vici  et 
P.  casauer  et  b.  de  prato  de  parrochia  de  gurbo  Dilectos  bernardo  de  podiolis  et  alus  probis 
hominibus  et  brunateriis  de  magdalena  yllerdensis  Salutem  et  quicquid  potest  seruicii  uel 
honoris:  venit  ante  nostram  presentiam  bernardus  de  bugis  corredor  lañe  presentís  instru- 
menti  defferans  litteras  uestras  quam  bernardus  de  podiolis  contendebat  de  uno  exalo  vnde 
nos  desapuntauimus  illos  quatuordecim  pannos  quos  inihi?  berengario  de  vilarmat  uendidit 
idem  bernardus  de  podiolis  ínter  quos  iriuenimus  dictum  exalo  de  quo  mitiinus  uobis  caput 
eiusdem  exalo  in  quo  erant  et  configedantur  signa  quam  idem  bernardus  de  bagis  adduxet 
dicens  quod  eos  ei  dedit  bernardus  de  mila:  quod  exalo  habet  tres  alnas  et  mediam:  et  ita 
credat  in  legalitate  nostra  et  üdelitate  hoc  esse  nerum  et  ut  de  his  melius  cerciores  sitis  fe- 
cimus  redigere  in  publica  forma  per  publici  notarii  vicensis». 


468  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

sense  tenirhi  part  vehins  de  Barcelona  ni  d'altres  llochs,  y  que  los 
vigatans  no  eran  penyorats  per  lo  Rey  (194). 

Comerg  marítim.  —  Lo  segle  XIII  és  lo  del  nostre  expansionament 
marítim,  conseqüencia  de  la  presa  de  Valencia  y  Mallorca,  de  la  in- 
tervenció  a  Sicilia  y  deis  tractats  de  pau  y  de  comerc  ab  los  reyalmes 
mediterranis.  Los  mercaders,  acatant  y  acceptant  les  practiques  mer- 
cantívoles  generáis  en  la  mar  Mediterrania,  les  teñen  codificades  en  lo 
famós  Consolat  de  mar.  Los  seus  preceptes,  acceptats  per  tot  arreu, 
son  norma  en  inoltes  contractaciors  que's  fan  ad  usum  et  consuetudo 
maris  (195). 

Lo  comerc  solía  regularse  en  cada  localitat  per  costums  que,  gene- 
ralisantse,  veníen  a  teñir  quasi  forca  de  lley.  A  Vich  s'hi  afermá  la 
forma  de  contractar,  los  comerciants,  ab  los  capitalistes,  un  reparti- 
ment  de  beneflcis  ab  relació  al  risch  del  viatge.  Al  fer  comerc  ab 
Valencia,  una  quarta  part  deis  beneflcis  era  per  lo  mercader  y  les 
restants  tres  quarles  parts  per  lo  soci  capitalista,  deduit  primer  lo 
capital  (196).  En  los  viatges  de  Mallorca  y  costa  d' África,  en  cambi,  ne 
cobrava  la  quarta  part  lo  negociant,  corrent  lo  risch  del  viatge  lo  soci 
capitalista.  Un  contráete  de  negociejar  ab  Narbona  se  féu  convenint 
partirse  per  meytat  les  ganancies  y  les  pérdues. 

Societats  mercantívols.— L'esperit  d'associació  en  lo  comer»;  d'Auso- 
na  hi  estava  plenament  arrelat.  Quan  se  noliejava  una  ñau,  usuaiment, 
los  comerciants  empleaven  capitals  de  moltes  persones  que  figuraven 
en  la  empresa  com  a  socis  comanditaris.  Los  interessats  se  presentaven 
al  notari,  fent  constar  en  escriptura  pública  los  pactes,  mitjancant  los 
quals  realisaven  lo  negoci. 


(191)  Vo.  V,  1256,  IX  kalendas  Decembris:  «Nouerint  vuiuersi  quod  nos  A.  de  tennisba- 
julus  domini  vicensis  Episcopi  et  Exameno  bajulns  domini  Gastonis  in  uico,  cum  testimonio 
huius  publici  instrumenti  in  ueritate  testificamus  et  protestamus,  quod,  G.  gerundaet  Bn.  de 
uilla,  sunt  habitatores  ville  vici,  quod  villa  est  de  dominio  domini  Episcopi  et  domini  Gas- 
tonis, et  quod  dominus  Rex  nullam  habet  ibi  jurediccionem.  ítem  protestamus  et  testifica- 
mus,  quod,  inercimonia  quod  dicti  G.  gerunda  et  Bn  de  uilla  secum  portabant,  sunt  de  ipsis 
met  de  hominibos  uille  uici,  et  nichil  habent  ibi  homines  barebinone,  nec  alterius  loci:  et 
quod  homines  uille  uici,  non  pignorantur  in  alio  loco  per  domino  rege,  nec  per  hominibus 
suis:  et  ut  hec  predicta  pleniuset  firmas  credantur,  presentem  cartam  sigillorum  nostrorum 
munimini  roboramus». 

(195)  Vo.  1, 1232.  «B.  pauli  recipio  in  comanda  a  te  Thomas  yspanyoli  VIIII  libras  dona- 
ría barchinone  emerchatas  in  pannis  lineis  quos  pannos  conducere  apud  mayoricas  et  de 
omni  lucro  quod  (leus  ibi  dederit  habeas  tu  fideliter  tres  partes  et  fidelis  ego  quartam  leuato 
primo  tuo  capitali  scilicet  VIIII  libras:  et  boc  uadat  et  ueniat  ad  tuum  resechum  ad  usum 
et  consuetudo  maris». 

(196)  Vo.  IV,  1256,  III  nonas  Januarii:  «J.  mercer  de  uico  recipio  in  comanda  et  parceria 
a  te  G.°  de  turri  et  quibus  uelitis  C  Alnes  et  mediam  de  panno  de  cayem  amuntunat:  renun- 
ciando etc.,  quas  promito  ducere  in  presentí  uiatico,  quod  deo  dante  propono  faceré  apud 
valenciana  et  eas  ibi  venderé  prout  melius  potuero  et  denarios  quos  de  predictis  habere  po- 
tuero  promito  mercari  in  mercimoniis  in  quibus  melius  mihi  uidebitur  expediré  ad  bonuin 
et  sanum  intellectum:  et  de  omni  lucro  quod  ibi  dederit  deus  habeam  ego  quartam  partera  et 
tu  residuas  III  partes  deducto  prius  inde  a  te  tuo  dicti  cabali:  et  hec  omnia  uadant  et  ueniant 
ad  tuum  redegum  et  fortunam:  et  de  predictis  promito  tibi  esse  fidele  et  légale  dicto  et  facto» 


NOTES   DOTZECENTISTES  d'aUSONA  469 

Y  a  semblanca  del  comeré  ultramarí,  succehía  en  les  explotacions 
mes  petites.  Axis,  en  1238,  dos  vigatans  s'associaren  per  explotar  un 
obrador  de  drapería.  Encara  qne'l  capital  no  era  igual,  emperó's  pacta 
repartir  per  meytat  los  beneñcis  y  no  limitar  la  duració  de  la  so- 
cietat  (197). 

En  altre  contráete  del  1250,  fet  ab  molt  poca  complicació,  un  deis 
socis,  Berenguer  de  Vilarnau,  hi  aporta  una  quantitat  fixa,  cent  sous, 
y  l'altre,  Berenguer  de  Tenes,  hi  entrava  lo  que  bonament  hi  pogués, 
a  mes  del  seu  treball.  Beneficis  y  pérdues  devíen  repartirse  per  mey- 
tat, anant  a  cárrech  de  la  societat  totes  les  despeses  del  gerent  Tenes. 
La  duració  era  d'un  any,  prorrogable  a  voluntat  de  les  parts  (198). 

Una  altra  societat  mercantil,  en  1261,  sobre  comeré  de  bocatería, 
formaren  N'Adrouer  y  En  Prexana.  Aquest  hi  ficava  sis  lliures,  prome- 
tentli  lo  gerent  Adrouer,  un  tere  deis  beneficis.  La  duració  era  de  sis 
meses  (199). 

Participacions  en  la  jproprietat  d'una  ñau.  —  Si  bé  no'sconexíen  les 
modernes  societats  per  accions,  emperó'l  comeré  sabía  fer  també  nego- 
cis  colectius  de  compres  y  especulacions  de  naus.  En  una  de  dugues 


(197)  Vo.  IV,  1238,  pridie  idus  Januarii:  «F.  egidii  et  ego  P.  muntanerii  in  presentí  inter 
nos  societatem  facimus  in  hunc  modum:  in  qua  societate  mito  ego  F.  egidii  CXVIII  libras  et 
XIII  solidos  melgorienses  et  ego  P.  muntanerii  LXXXIII  libras  et  V  solidos  eiusdem  mo- 
nete.  Tali  pacto  quod  predictos  omnes  denarios  nos  ambo  minemus  et  emerchemus  in  opera- 
torio nostro  draperie  ut  melius  et  fidelius  poterimus  bona  fide.  Et  hanc  quilibet  medietatem 
tocius  lucri  fideliter  quod  deus  dederit  uel  ¿producere?  poterimus  in  cunctis  locis  modo  ali- 
quo  cum  eisdem  saluo  cuilibet  suo  antedicto  cabali.  Et  similiter  si  forte  indedeusauertat  in 
ipsis  venerit  mitamus  quilibet  similiter  medietatem.  Et  promitimus  quisque  nostrum  alteri 
bona  fide  esse  fidelis  bonus  et  legalis  sine  aliquo  fraude  et  enganno  de  ómnibus  supradictis. 
Hanc  autem  societas  duret  tantum  quantum  nobis  placuerit». 

(198)  Vo.  VI,  1250,  X  kalendas  Decembris:  «B.  filius  Berengarii  de  tennis  bona  et  libera 
uoluntate  in  presentí  cum  hec  publico  instrumento  recipio  in  societatem  a  te  berengario  de 
uilari  arman  centum  solidos  harchinonenses  de  duplo  in  qua  societate  mito  ego  personam 
meam  et  quicquid  potuero  de  bonis  meis  quos  me  a  te  confíteor  recepisse  renunciando  excep- 
tioni  pecunie  non  numérate  et  promito  cum  dictis  centum  solidos  et  cum  alus  bonis  meis 
mercari  et  percassiare  prout  melius  potuero  vbicunque  bene  fideliter  et  lectaliter  et  eos  in 
alios  usus  meas  non  conuerti  nec  tradere  ad  personam  et  deductis  medietate  de  lucro  dicte 

societatis mei  corporis  comestianum  et  expensis  necessariis  promito  tibi  daré  fideliter 

medietatem  dicti  lucri  quam  in  dicta  deus  dederit  societatem  et  ego  habeam  aliam  medie- 
tatem saluo  omnium  tibi  tamen  antedicto  cabali  et  computos  tecum  inde  in  carnipriuio 
quadragesime  proxime  uenture:  et  si  diminutio  in  dicta  uenerit  cabali,  mitam  ego  medie- 
tatem et  tu  aliam  medietatem  tantum  quousque  dictuin  cabalem  tibi  penitus  reiutegretur. 
Qua  societas  duret  inter  me  et  te  de  bine  ad  festum  paschatis  proxime  uenturum  et  de  inde 
quamdiu  tibi  placuerit  et  non  ultra»  etc. 

(199)  Vo.  VI,  1261,  VI  kalendas  Madii:  «P.  adrouer  et  ferraria  uxor  mea  et  filius  nostri 
P.  et  quisque  insolidum  recoguoscimus  et  facemus  nos  recepisse  et  tenere  in  comanda  ad  so- 
cietatem a  te  B.  de  prexana  sex  libras  denariarum  barchinonensem  de  temo:  Et  renunciando 
exceptione  peceunic  non  numérate  promitimus  quisque  nostrum  insolidum  cum  predicti,  sex 
libris  mercari,  percassiare,  et  eas  minare,  prout  melius  potuerimus,  in  officio  bocaterie:  et 
de  lucro  cum  ipsas  ubique  facto,  tibi  daré  fideliter  terciam  partem,  et  nos  babeamus  resi- 
duas  duas  partes,  deducto  tamen  prius  inde  a  te  tuo  capitali  predicto;  et  si  diminucio  in 
dicto  uenerit  capitali,  mitamus  nos  duas  partes  et  tu  terciam,  tantam  quousque  tibi  tuum 
cabale  penitus  reintegretur:  et  capitale,  et  tuam  partem  lucrum,  promitimus  redere  et  tibi 
tradere  in  festo  omnium  tanctorum  proxime  uenturo». 


470  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

cobertes,  construida  en  1259,  sa  proprietat  estava  subdividida  de  tal 
manera  que  un  vehí  de  Tona'n  possehía  mediam  setzenam,  o  siga  il3r 
Y  se  li  reconeix  la  ganancia  que  li  pertocará  per  dita  part  en  los  viat- 
ges  o  beneficis  de  la  ñau  (200). 

Aprenentatge  de  mercader.  —  Alguns  subjectes  que  intentaven  de- 
dicarse al  comerc  marítim,  aparexen  fenthi  un  aprenentatge,  com  lo 
de  qualsevulla  altre  ofici  o  professió.  La  manera  mes  usual  era  posarse 
al  costat  d'un  mercader  com  a  dependent,  pro  sens  cobrar  soldada 
per  son  treball.  Lo  seu  amo  havía  de  ferli  la  vida,  vestirlo  y  cuidarlo, 
bo  o  malalt.  L'aprenent  s'obligava  a  refer  los  díes  que  estigués  malalt, 
quan  acabes  lo  termini  del  aprenentatge  (201).  També  surtíen  fiadors 
del  cumpliment  de  la  obligació,  los  pares  del  aprenent. 

Intermediaris  comerciáis  entre  Vich  y  Barcelona.  —  Lo  comerc  de 
Vich  ab  ultramar  y  altres  llochs,  realisat  per  la  vía  de  Barcelona, 
necessitava  d'intermediaris  que  entreguessin  los  objectes  arribáis  a 
Barcelona.  Bernat  de  Mercadal,  en  1256  y  1259,  al  remetre  diners  y 
objectes  d'or  y  plata  a  sa  muller  Eligsenda,  no  fa  per  diferents  inter- 
mediaris y  mitjancant  apoca  notarial  d'entrega  (202). 

Comerc  ab  Mallorca.  —  Fou  molt  viu,  assenyaladament  durant  lo 
regnat  de  Jaume  I.  La  divisió  deis  reyalmes,  al  morir  aquest  rey,  ha- 
gué  de  perjudicarlo.  Contribuhí  a  son  desenrotllo  la  donació  de  terres 
ais  vigatans  que  anaren  a  la  conquesta,  segons  diém  en  altre  lloch. 

Lo  negoci  se  feya,  ja  aisladament,  ja  per  associació  de  capitalistes 


(200)  Vo.  VI,  1259,  XII  kalendas  Julii:  «Bg.  de  rieria  filius  bg.  condam  de  rieria  de  ton- 
na.  Recognosco  et  fateor  me  recepisse  in  comanda  a  uobis  G.  et  Bn.a  de  uilla  filia  R.  condam 
de  villa  de  parrochia  de  tonna  illam  partem  vestram  scilicet  mediam  setzenam  quam  habetis 
in  illa  naui  noua  de  duabus  coopertis  R.  de  campo  et  Bg.  de  ollesa  promitens  etiam  uobis 
daré  lucrum  fldeliter  quod  de  dicta  media  setzena  habuero  facto  uiatico  quod  dicte  nauis 
fecerit». 

(201)  Vo.  VI,  1259,  III  nonas  Februarii:  «P.  de  prato  filius  P.  martini  de  uico  promito  iré 
tecum  Bn.  de  palatio  in  presentí  uiatico  quod  deo  adiuuante?  proponía  faceré  apud  Murtiam 
et  postquam  ibi  fuero  tecum  stare  per  vnum  annum  counpletum,  uel  tu  possis  me  comendare 
et  tradere  cui  uolueris  per  predictum  annum,  per  quam  tecum  promito  manere:  promito 

etiam  faceré  tuum et  esse  tibi  et  tuis  bonus  fidelis  obediens  et  légale  dicto  et  facto:  tu 

uero  dones  mibi  uictum  competentem  per  totum  dictum  tempus  et  colas  me  sanum  et  infir- 
mum  et  ego  reficiam  tibi  dies  mee  infirinitatis:  et  si  per  bis  etc.  Ffideiussores  predictum  pa- 
trem  meum  et  Gam  matrem  meam  quidquid  pro  toto.  Ad  bec  ego  Bn.  de  palatio...  recipiens 
predicta  promito  tibi  dicto  P.  de  prato  eodem  omnia  attendere  et  coinplere  sub  obligatione 
bonorum  meorum». 

(202;  Vo.  V,  1256,  lili  nonas  Decembris:  «Eligsenda  de  mercatal i  uxor  B.  de  mercatali 
recognosco  et  fateor  in  ueritate  me  habuisse  et  recepisse  a  te  G.  de  cima  de  mar  comoranti 
in  uilla  barchinona,  illos  L  biaancios  argenti  et  unam  garlandam  argenti  cum  lili  cadene- 
tes,  et  dúos  anuloa,  quorum  unus  est  argenti  et  alius  auri,  quod  omnia  mibi  per  te  miserat 
dictus  maritus  meus:  et  renuncio  etc.  fació  per  me  et  meos  super  predictis  ómnibus  tibi  et 
bonis  tuis  i  i  iit-iii  perpetuuin  et  pactum  de  non  petendo». 

Vo.  V,  1259,  VJI  idus  Augusti:  «Eligsenda  de  mercatali  et  filius  mena  R.  Reco^nosciinus 
et  facemus  nos  recepisse  et  habuisse  a  te  P.  de  colle  ciuem  barchinone,  per  manum  Bn.de 
merlesio,  illos  CC  biaantios  et  XII  clochearia  argenti,  et  vnam  Cintam  argenteam,  quam  tibi 
tradidit  Bn.  de  mercatali  maritus  mei  Eligseudis.  ut  ea  omnia  uobis  dares  et  traderes  etc.: 
renunciando  etc.:  facimus  per  nos  et  nostros  de  predictis  ómnibus  et  sin^ulis  tibi  et  tuis 
fluem  perpetuum  et  pactum  de  non  petendo». 


NOTES  DOTZECENT1STES   d'aüSONA  471, 

ab  un  comerciant  En  aqaest  darrer  cas,  la  ganancia  liquida's  distri- 
buía donantli  al  capitalista  unes  vegades  la  meytat  (203)  y  altres  les 
dugues  terceres  parts  (204).  També  hi  solían  fer  constar  la  condició 
de  que'l  diner  sigues  entregat  a  Vich. 

Comerg  ab  Espanya.  -~  En  lo  segle  XIII  encara  s'entenía  ab  lo  nom 
d'Espanya  lo  territori  ocupat  per  los  sarrahins.  Freqüentment  se  con- 
signen añades  in  térra  sarracenorum  (205)  que  creyém  indicatives 
de  viatges  a  Espanya. 

En  los  viatges  ais  ports  del  sud  d'Espanya,  indistintament,  paraven 
a  comerciar  a  Málaga  y  a  Cebta  (206).  Lo  mercader  solía  rebre  la  quar- 
ta  part  deis  beneficis  y  lo  capitalista  les  tres  parts  restants. 

Comerg  ab  Marrochs.  —  Sigue  prou  corren t  entre'Is  mercaders  viga- 
tans  negociejar  ab  Marrochs. 

La  forma  de  comerciar  era  la  general  5  có  és,  que  s'aplegaven  capi- 
tals  de  diferentes  persones,  les  quals  entraven  en  lo  repartiment  deles 
ganancies:  la  quarta  part  deis  beneficis  era  per  lo  mercader,  salvat  lo 
capital  inicial  (207). 


(203)  Vo.  I,  1231,  XIIII  kalendas  Junii:  «R.  de  podiolo  de  pestajes,  recipio  numerando 
in  societate  a  te,  Siluana,  CC  sol.  barchinonenses  monete  de  duplo,  quos  promitto  bona 
flde  tractare  et  ducere  apud  inaiorichas  in  hec  presentí  viatico  quod  modo  illuc  fació  in  mer- 
cimoniis,  in  quibus  inelius  lucrari  possumus  quos  teneam  in  hec  presentí  uiatico  quosque 
reuertar  in  torra  ista  et  quicquid  omnia  eis  lucrari  possim  uel  alio  modo,  in  térra  uel  in  ma- 
ri,  totum,  médium  per  médium,  inter  me  et  te  fldeliter  diuidatur,  saluo  tamen  tibi  dicto  ca- 
bali,  et  hec  uadat  ad  meum  tuum  resecum:  et  si  forte  quod  dictus  auertat  (sinónim  á'aueref) 
diminutio  ibi  uenerit,  restituía  tibi  modo  et  tu  restituas  tibi  mecum  aliam  medietatem:  et 
si  ego  uolebam  cum  dictis  denariis  faceré  alium  uiaticum,  totum  uadat  ad  meum  resecum. 
Et  hec  tibi  dono  in  mei  et  in  ómnibus  rebus  meis». 

(204)  Voí  IV,  1256,  lili  idus  Januarii:  «P.  de  tennis  recipio  in  comandam  a  te  G.  de  turri 
de  vici  XVII  dotzenes  destopes  caneues  et  dues  dotzenas  de  canemas  crudas  et  constiterunt 
XV  libras  et  lili  solidos  et  IIII  denarios  barchinonenses  de  duplo  quos  promito  ducere  in 
primo  uiatico  quod  fecero  apud  mayoricas  et  illuc  uendere  prout  melius  potuero  bona  flde 
et  precium  quod  inde  habuero  ibi  emercari  in  merciinoniis  quibus  melius  potuero  ad  tuum 
bonum  comodum:  et  de  lucro  quod  deus  dederit  in  bonis  emercatis  apud  mayoricas,  de  dicto 
precio,  que  debeo  adducere,  in  uillam  vici,  habeam  ego  terciam  partem,  et  tu  duas  fldeliter, 
dcducto  prius  inie  a  te  precio  toto  quod  apud  mayoricas  habere  potuero  de  dictis  decem  et 
nouem  dotzenis  panni;  tamen  hoc  uadant  stent  et  redant  vbique  ad  tuum  resecum  et  fortu- 
nam  sed  ego  promito  ea  omnia  bona  flde  si  neenganno  ac  per  firmam  stipulacionem  bene  et  ac 
legaüter  prout  melius  potuero  procurare  custodire  et  conseruare  ad  tuum  bonum  comodum-. 

(205)  Vo.  II,  1235,  XIII  kalendas  Martii:  «itinere  quod  fació  in  térra  sarracenorum».  Vo. 
II,  1235,  IX  kalendas  Martii  (quadern  solt):  «B.  de  and  rea,  do  tibi  P.  de  sancto  sixto  et  cui 
(velis)  XXV  solidos  quos  solo  amore  et  precibus  meis  quod  non  lucro  nisi...:  quos  conuenio 
reddere  in  primo  auere  uel  denariis  quam  in  tera  saracenorum  uel  aliud  lucratus  fuero 
Ffideiussores  Andrei  des  soler  patrem  meum  et  Guillelmam  matrem  meam>. 

(20tí)  Vo.  IV,  1251,  VIII  idus  Martii:  «Thomas  de  sala  recipio  in  comandam  a  te  P.  có- 
mela XXX  libras  malgorienses  et  renunciando  exceptione  peccunie  non  numérate  promito 
eos  ducere  apud  ceptam  uel  malccam  uel  vbi  ego  uadam  et  eas  emercare  prout  melius  po 

tuero  ad  tuum  bonum  comodum?  et  etiam  adducere et  de  omni  lucro  quod  cuín  ipsis 

vbique  fuerit  factum  et  deus  in  omni  dederit  habeam  ego  quartam  partem  et  tu  tres  partes 
fldeliter  deductis  prius  inde  a  te  tua  parte  predicta  et  a  me  expensis  necessariis  et  hec  statim 
uadam  et  reddant  ad  usum  maris  et  terre  et  de  predictis  promito  tibi  et  cui  uelis  esse  fldelis 
et  legalis  dicto  et  facto». 

(207)  Vo.  I,  1232,  VII  kalendas  Novembris:  «B.  fini  recipio  in  comanda  a  te  b.  Cornelia, 
in  presentí  numerando  L  bs  (bisancios'  Argentei  quos  conducere  in  itinere  quod  fació  apud 


472  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

Per  embarcarse  al  Marrochs  no  hi  havíen  grans  oportunitats.  Ordi- 
nariament  se  contractava  segons  les  condicions  de  cada  viatjant.  Es 
curios  lo  que  succehí  ab  Berenguer  Canut,  fill  de  Ricart  Canut, 
en  1251,  al  aparellarse  a  marxar  a  Cebta,  segurament  en  calitat 
d'emigrant.  Canut  contractá'l  seu  viatge  ab  Pere,  fill  de  Ferrer  Ar- 
nau,  per  preu  de  vint  sous  de  doblench,  y  al  arribar  a  Cebta,  quatre 
bisancis  ceptins.  A  mes  li  prometía  fidelitat  y  obediencia  m entres  du- 
ras lo  viatge,  y  per  los  quatre  bisancis  que  li  haurá  de  donar  a  sa 
arribada,  l'autoritzá  per  colocarlo  a  Cebta  al  servey  de  qui  volgués, 
fins  recobrar  dita  suma;  si  no  trobava  colocació,  pacta,  que  serviría  a 
en  Pere  'fins  y  tant  se  reintegras  totalment  del  deute.  Y  en  Pere  li 
prometía  vestirlo  y  pagarli  lo  nólit  o  passatge  marítim  (208) 

Cinch  díes  després  d'aquest  contráete,  Canut  trobá  una  proposició 
millor  y  l'aprofitá.  Venrell  Mir  s'oferí  a  portarlo  a  Cebta  ab  semblants 
condicions  que  En  Pere, fill  de  Ferrer  Arnau,cobrantli  del  viatge  divuyt 
sous  de  doblench  y  tres  bisancis  ceptins  al  arribar  al  port  áfrica  (209). 

Quan  moría  un  d'aquests  comerciants  en  Marrochs,  los  hereus  cobra- 
ven  l'herencia  per  poders  y  justificant  la  personalitat.  Curios  exeraple 
d'aquest  expedienteig  és  lo  del  1256,  ab  motiu  de  la  mort  d'en  Bernat 
Oller.  La  sua  filia  y  hereva  María  y  son  marit  Guillém  de  Sala,  fan 
poders  per  cobrar  a  En  Guillém  de  Cañáis.  Axo  ho  comunica  lo  lloch- 
tinent  del  rey  a  Vich,  n'Arnau  Coch,  al  bisbe  del  Marrochs,  sens  dubte 
en  defecte  del  consol  de  catalans  (210).  Lo  que  ve  a  mostrar  la  doble 
missió  protectora  d'aquella  alta  autoritat  eclesiástica. 


ualenciam  uel  mayoricnm  aut  ceptam  siue  bugiam  et  co.  (converter e9)  mi  et  tractare:  et  de 
omni  lucro  tres  partes  et  ego  quartam  saluo  capitale  et  uadat  et  ueniat  ad  uestrum  redecum: 
et  similiter'possi  transir!  et  uadat  et  ueniat  ad  redecum». 

(¿08)  Vo.  IV,  1251,  VII  kalendas  Marcii:  «P.  filius  ferrarii  arnaldo,  bona  et  libera  uolun- 
tate  cum  hoc  publico  (instrumento)  promito  te  Berengariuin  canut  fllium  R.  canute  ducere 
apud  ceptam  et  daré  tibi  interim  uictum  et  soluere  nolit.  Et  propter  hoc  ego  dictus  Beren- 
garius  dono  tibi  in  presentí  XX  solidos  de  duplo  et  promito  tibi  daré,  cum  duxeris  mihi  apud 
ceptam,  IIII  bisancios  bonos  et  legales  ad  pondus  viile  cepte:  et  promito  tibi  esse  bonus  le- 
galis  et  iidelis  et  obediens  dum  tecum  fuero,  ac  permansero  dicto  et  facto:  et  per  predictis 
IIII01*  bissanciis  quos  tu  recipias,  possis  me  collocare  ad  ceptam  enm  domino  cui  seruiam 
quosque  de  predictis  bisanciis  tibi  sis  satisfactum:  et  nichil  aliud  tibi  teneat  daré:  et  si  non 
inuenirem  tune  dominum  quod  me  uel  tenere,  promito  tecum  manere  et  tibi  seruire,  tantum 
quousque  tibi  sit  de  dictis  IIII  bisancios  satisfactum  ad  bonum  intellectum,  et  esse  tibi  bo- 
nus et  obediens  dicto  et  facto:  et  si  per  bis  et  de  predictis  dono  tibi  ffldejussorem  dictam 
Raimundam  matrem  meam:  et  hoc  i  uro  dictus  Berengarius». 

(209)  Vo.  IV,  1251,  II  kalendas  Martii:  «Venrel  mir  promito  te  Berengarium  fllium  Ri- 
cardi  quondam  ducere  et  minare  de  hinc  usque  in  ceptam  et  prouidere  vbique  interim  cor- 
pori  tuo  in  uictum  et  nolit  et  faceré  tibi  bonum  siue  malo  sed  tu  vbique  interim  sis  mihi  bo- 
nus hobediens  fidelis  et  legalis  dictis  et  factis  et  dones  mihi  infra  quindecim  dies  postquam 
fueris  apud  ceptam  tres  bisantios  boni  argenti  et  justi  ponderis  uel  ego  possim  te  illuc  incon- 
tinenti collocare  et  comandare  cum  aliquo  a  quo  possim  habere  dictos  tres  bisancios  cui  tu 
seruias  quousque  de  dictis  bisanciis  ei  sit  satisfactum.  ítem  recognosco  mihi  in  presentí  a 
te  recepisse  decem  et  octo  solidos  barchinonenses  de  duplo,  ultra  dictos  tres  bisantios  per 
expensis  quos  per  te  interim  me  faceré  oportebit:  renunciando  etc.  Ad  hoc  ego  dictus  Beren- 
garius ricardi  promito  sub  obligatione  bonorum  meorum  habitorum  et  habendorum  pre- 
dicta  hec  omnia  tibi  et  cui  uelis  atendere  et  complere». 

(210)  Vo.  V,  1256,  XIII  kalendas  Julii:  «Venerabili  patri  et  domino  fratri...  dei  gratia 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'AUSONA  473 

Lo  beneflci  o  ganancia,  quina  quarta  part  era  del  comerciant,  s'en- 
tenía  tant  per  les  mercaderíes  enviades  de  Barcelona,  cora  per  les  cora- 
prades  al  Marrochs  y  importades  a  nostre  Principat  (211). 

Com  articles  que  nosaltres  rebíein  del  Marrochs,  merexen  asse- 
nyalarse  les  pells  de  llop  y  lo  coto  d'ultraraar,  segurament  de  la  India, 
vingut  per  Egipte  y  TÚ11Í9  (212). 

Comerg  ab  Túnig.  —  Fou  raolt  gran  la  volada  presa  per  lo  comerc 
de  TúniQ,  sovintejant  les  persones  que  se'n  hi  van,  en  la  térra  d'Auso- 
na.  Estera  en  la  creencia  de  que,  en  lo  quart  de  segle  qui  va  de  1250 
al  1275,  les  relacions  entre  Túnic,  y  Barcelona,  ocuparían  hu  deis  pri- 
mers  llochs  en  les  transaccions  mercantívols  de  dita  nació  africana  y 
los  reyalmes  cristians  d'Europa. 

Naturalment  que  en  aquesta  docuuientació  íütima,  que  és  la  vida 
social  del  tretzén  segle,  hi  tením  de  trovar  lo  resultat  de  la  gran  polí- 
tica de  protecció  a  la  marina  y  de  les  subsegüents  bones  relacions  de 
Jaume  I  y  lo  Rey  de  Tan  19.  No  en  va  escrivía  nostre  Sobirá  al  de 
Castella  en  1260,  la  lletra  eloqüent,  hont  refusa  rompre  sa  amistat, 
ab  Túnic  aflrmant  «que  tanta  gent  de  nuestra  tierra  ha  en  la  sua,  e 
tanto  de  ha  ver».  Afegint,  que,  no  ho  pot  fer,  per  tractarse  de  «Miral- 
momonino  señor  de  Túnez,  que,  bien  sabedes  vos  que  tanto  ha  con 
nos,  e  tanto  faz  por  nos»  (213;. 


Episcopo  Marrochitano.  A.  coqui  vicensis  ciuis  ac  tenens  locura  domini  Regís  aragonis  et 
Comitis  barchinone,  in  villa  vici  ct  in  ausona/Salutern  in  domino'  ihesu  xpti:  dominación! 
vestre  cum  testimonio  huius  publici  instrumentó,  signiflcamus,  quod,  bernardus  oler,  condam 
qui  mortuis  est  in  partibus  uestris,  era t  homo  proprius  dicti  domini  Regia  reliquens  flliam 
ex  ipso  et  R.  uxore  sua  genitam  cui  est  nomen  Maria,  habens  uirum  Guillelmus  de  sala  vnde 
uestram  domiuacionem  ex  parte^domini  regís  et  nostra  in  quantum  possemus  deprecamus 
quatenus  bona  dicti  bernardi  ollarii  G.  de  cañáis  procurator  dicte  [Marie  et  uiri  suis,  tradi 
et  deliberi  faciatis  uos  circa  hec  dum  per  occulis  habendo». 

(211)  Vo.  V,  1257,  VII  idus  Octobris:  «R.  de  sala  recognosco  et  fateor  me  recepisse  in 
comanda  a  te  Bn.  fusterii  et  quibus^uelitís  X  libras  denariarum  barchinonensium  de  duplo 
etc.:  renunciando  etc.:  promito  dictam  comandam  mecum  ducere  et  portare  in  presentí  via- 
t.co  quod  deo  dante  faceré  propono  apud  ceptam  uel  alibi  et  eain  ibi  emercari  in  pellis  lupo- 
rum  prout  melius  potuero  bona  fide  et  eam  in  tuum  posse  redueere  facto  uiatico  predicto  et 
de  omni  lucro  quod  in  predictis  ^faceré  potuero  promito  tíbi  et  cui  uelis  daré  fideliter  tres 
partes  et  ego  habeam  residuam  quartam  partem  deducto  tamen  prius  inde  a  te  tuo  cabali: 
tamen  hec  omnia  eant  stent  et  redeant  ad  tuum  resecum  et  fortunam». 

(212)  Vo.  V,  1257,  VI  idus  Octobris:  «R.  de  sala  recognosco  et  fateor  in  ueritate  me  te- 
nere  et  habere  in  comandam  a  te  Thoma  de  sala  fratre  meo  XLI  libras  barchinonenses  emer- 
catas  in  cotono  de  ultramar». 

(213)    Per  sa  excepcional,  importancia  continuám  aquesta  carta  del  Rey  d'Aragó  al  de 

Castella:  «Carissimo  et  semper  tanquam  filio  diligend dei  gratia  illustri  Regi  Castelle 

Jacobus  per  eandem  Rex  A  ragonis  etc.  Salutem  et  sincere  dileccionis  affectum:  viemus  vues- 
tra carta  en  la  qual  nos  enuiastes  ajdezir  que...  sacauamos  del  feyto  de  la  cruzada  al  Rey  de 
Túnez  e  aquellos  qui  eren  de  la  sua  seynoria  e  que  cosas  hi  Auia  en  que  non  nos  pesaría  quel 
sacassemos:  ejcosas  que  non  le  deuiemos  querer:  e  enuiastes  nos  a  dizir  que  en  la^otra  carta 
cerrada  que  uos  embíeinos,  uos  sachábamos  los  richos  homnes  [.qui  no  tenien  nostre  bien  e 
que  bien  podiemos  nos  ueer  que  todos  los  ensacauamos._Ond  uos  respondemos  assi.  A  lo  de 
Miralmomonino  señor  de  Túnez,  que  bien  sabedes  uos,  que  tanto  acón  nos,  e  tanto  faz  per 
nos,  que  non  nos  seria  gent  que  homnes  nuestros  naturales  qui  exiessen  de  nuestra  tierra,  le 
feziessen  mal:  e  quando  nos  hi  metemos  la  sua  Beynoria  entiende  se  assl,  que  qui  fazia  mal  a 


474  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Coincideix  ab  aquest  temps  també  la  creació  de  cónsols  en  los  prin- 
cipáis llochs  de  dit  reyalme,  arrendaraent  deis  alfondechs  per  cata- 
lans,  establiment  continuat  de  les  railicies  cristianes,  originarles  prin- 
cipalment  de  nostre  reyalme  y  de  les  que  n'era  alcay t  o  generalíssim, 
en  1258,  lo  cátala  Guillém  de  Monteada  (214),  etz. 

Precisament  en  1254,  ana  a  Túnig  Na  Guilleuma  de  Monteada, 
noble  senyora  que  estaría  relacionada  en  parentiu  ab  lo  precedent.  La 
acompanyá  lo  vigatá  Bertomeu  de  Tornamira  (215). 

Podríam  detallar  per  llurs  noms  a  altres  vigatans  que  també  pas- 
saren  a  Túnig  acompanyats  per  servidors  de  la  propria  població  (216), 
puix  fou  aquell  reyalme  lo  que  mes  se  relaciona  ab  nosaltres,  en 
aquesta  temporada. 

Lo  viatje  a  Túnig  costava  40  bisancis  segons  d'un  contráete  del 
1261  sembla  deduirse.  Lo  vigatá  Ramón  de  Galliner,  qui  anava  y  ve- 
nía de  Túnig,  los  dexá,  mitjangant  ñanga,  a  Guillém  Miró,  que  apar 
com  si  s'hi  quedes,  puix  s'ofereix  tornarlos  allí,  dintre  d'un  mes  d'ésser 
requerit  (217).  ¿Aniría  per  allistarse  a  la  milicia  cristiana  d'En  Gui- 
llém de  Monteada? 


la  sua  seynoria  a  el  faria  mal.  E  por  la  amor  que  el  nos  faz,  e  por  las  treuas  que  Auemos  con 
el,  e  la  terza  por  que  tanta  de  gent  de  nuestra  tierra  a  eD  la  sua,  e  tanto  de  auer,  que  serian 
a  ouentura  de  perder  uos  no  send  deuedes  catar:  quando  nos  no  nos  end  quisiessemos  catar, 
que  la  mayor  ualor  que  entre  los  Reyes  es  si..s  fe.  E  sabemos  que  uos  cataredes  la  nuestra  fe, 
assi  quemo  nos  fariemos  la  uestra.  Al  otro  capitol  de  1  os  uassalos  nuestros,  uos  respondemos 
assi:  que  por  las  conueniencias  que  so:i  entre  uos  e  nos  queremos  catar  que  en  neguna  manera 
non  podades  uos  Auer  razón  de  fer  bien  a  aquellos  a  qui  nos  non  queremos  ben.  A  lo  de  los 
caueros  de  nuestro  Regno  qui  son  uassallos  de  los  riclios  homnes  e  de  los  qui  son  de  nuestra 
mesnada  nos  diziemos  que  nos  plaz  inuyto  que  uos  ayuden  en  esta  cruzada  que  uos  queredes 
fer  predicar  contra  moros.  E  en  esto  e  en  otras  chosas,  auemos  uoluntad  de  fer  por  uos  quemo 
por  el  mellor  Amigo  que  nos  Auemos  e  en  que  nos  mas  fiamos.  E  femos  uos  saber  que  la 
merce  de  deus  somos  sanos  et  alegres  la  qual  coza  cobdiciamos  odir  de  uos  e  mas  ueer.  Da- 
tum  Ilerde  III  kalendas  Madii  Anno  domini  M°  CO°  Sexagésimo».  (Registre  11,  f.  2íil,  A.  C.  A.) 

(214)  Alemany  en  Homenaje  d  Codera,  p.  160.  No  havém  pogut  establir  la  relació  de  pa- 
rentiu d'aquests  dos  individus  de  la  casa  de  Monteada,  que  han  escapat  a  la  diligencia  del 
Marqués  de  Mondejar  (Historia  de  la  casa  de  Monteada  M.  S.  inédit).  Hi  ha  dos  Guilléms  que 
teñen  certa  relació  d'época  ab  l'alcayt  de  Túnic:  Guillém  de  Monteada  V  senyor  de  Tortosa 
y  I  senyor  de  Fraga,  alcayt  y  governador  de  Xátiva,  qui  assistí  a  la  conquesta  de  Mallorca, 
quaismemories  acabañen  1255:  de  son  fill  Ramón  ses  memories  comencan  en  1251.  L'altre  és 
Guillém  Ramón  de  Monteada,  III  senyor  d'Aytona  quines  memories  comentan  en  12t¡2:  mort 
en  1283.  Casa  ab  Elisenda  de  la  Portella  filia  de  Bcrnat  senyor  de  la  Portella  y  d'Elisenda 
senyora  de  Llussá,  castell  situal  en  térra  d'Ausona. 

(215)  Vo.  IV,  1251,  IIII  kalendas  Septembris:  «Ra  de  tornamira  uxor  Bartholomei  de 
tornamira  et  bg.  filius  meus  et  dicti  bartholomei,  et  ego  F.  de  tornamira  vicensiscanonicus, 
frater  et  procurator  dicti  bartholomei,  qui  nunc  est  apud  tuniz  cum  nobile  Guillelmade 
monte  catano». 

(216)  Vo.  IV,  1259,  XVII  kalendas  Octobris.  Passá  a  Túnic  B  de  Sentes,  comprometentse 
a  servirlo  un  any  En  P.  del  Pujol,  mitjangant  5  dobles  d'or.  Ay també  se  compromete  Beren- 
guer  Julia  a  acompanyar  dos  anys  a  Iíerenguer  de  Viladecavalls  in  tuniz  uel  in  térra  sarra- 
cenorum,  j.ercibint  20  bisancis  de  plata  al  any,  a  mes  de  la  manutenció  y  vestir:  pactantse 
que  si  s'estigués  mes  temps  a  Túnic  «meliores  salariuin  ad  cognicionem  unius  amici  raei  et 
alterius». 

(217)  Vo.  VI,  1261,  III  kalendas  Madii:  «G.  mironis  et  R.  de  galinerio  ciues  vicensis, 
quisque  nostrum  insolidum,  debemus  tibi  R.  de  minouis,  XL  bisancios  boni  argenti  recti 


NOTES  DOTZECENTISTES   D'AUSONA  475 

La  forma  de  inercadejar,  era  la  usual  en  aquells  temps,  96  és,  que 
lo  comerciant  tenía  la  quarta  part  del  beneflci  en  los  capitals  apor- 
táis al  negoci  per  los  altres  socis  capitalistes  (218). 

Empero  en  certa  ocasió  fou  pactada  la  mitat  deis  beneficis  pera  lo 
comerciant,  y  axó  que  aquest,  en  lo  cas  de  referencia,  no  era  pas  ju- 
heu  (219). 

Lo  diner  resultant  deis  efectes  portats  de  Vich,  solía  emplearse  en 
la  compra  a  TúniQ  d'altres  mercaderíes,  que,  al  retorn  eran  venudes  a 
Barcelona  (220).  S'exportaven  de  nostra  térra,  ganivets,  draps  de  llí 


ponderis  quos  mihi  dicto  (4.  mironis  acomodas  et  tradis,  ad  expensas  quas  fecero  in  euado 
apud  tuaiciutn,  et  renunciando  omni  exceptioni  dictorum  bisanciorum  non  receptorum,  pro- 
mito  ego  dictus  G.  mironis,  dictos  XL  bisantios  tibi  et  cui  uelis  soluere  et  paccare,  sine 
questione  dilatione  et  aliqua  exceptione,  statim  cum  fuero  apud  tuniz  infra  vnius  mensis 
postquam  a  te  fuero  requisitus.  ítem,  ego  predictus  R.  de  galinerio  promito  tibi  dicto  R.  de 
ininouis,  quod  si  dictus  G.  mironis  non  soluerit  tibi  dictos  XI.  bisantios  cum  fuerit  apud  tu- 
niz ut  superius  dictum  est,  ego  statim  cum  fueris  in  uiila  uici,  soluam  eos  tibi  uel  quibus  tu 
uolueris,  uel  tradam  tibi  pignora  in  quibus  eos  possis  manuleuare». 

(218)  Vo.  V,  1257,  VII  kalendas  Martii.  En  B.  Roquet,  vigata,  reb  d'altre  conciutadá 
•  XV  libras  barchinonenses  de  duplo  emercatas  in  CLX  canis  panni  liai  quam  comandam 
promito  portare,  in  presentí  uiatico,  quod,  domino  disponente,  propono  faceré  apud  tuniz  in 
ligno  Marie».  Contracta  teñir  la  quarta  part  de  les  ganancies. 

Vo.  VI,  1261,  VIII  kalendas  Aprilis.  «B.  de  brolio  habitator  uille  vici  et  ego  peric  de 
massana  Recipimus  in  comanda  a  te  Bg.  de  ponte  VII  libras  barchinonenses  de  terno  impli- 
catas  in  cultellis  quas  promitimus  portare  nobiscum  in  ligno  Martini  lobet  in  hoc  presentí 
uiatico  quod  deo  dante  propono  faceré  ad  Tunicium...» 

Vo.  V,  1256,  II  nonas  Madii:  «F.  de  arbós  recognosco  et  fateor  me  recepisse  a  te  F.  egidii 
et  tenere  in  tua  comanda  XI  libris  et  VIII  solidos  denarioruin  melgorienses  emercatis  in 
VIII  canis  et  tribus  palmis  stamnis  fortis  de  grana  ad  canam  montispesullani  cum  sarpa- 
yora  quod  renuncio  ex  peccunie  non  numérate  et  dicte  comande  non  recepte  promito  eam 
ducere  apud  tunic...» 

(2191  Vo.  VI,  1259,  XII  kalendas  Octobris:  «Quod  P.  de  prato  de  brulio  comorans  in 
villa  vici,  recognosco  et  fateor  me  recepisse  a  te  B.  de  subtus  roca  de  vico,  et  tenere  in  tua 
comanda,  CII  canes  de  fres  de  teler  ampler,  et  XXXIII  canes  de  fres  de  teler  estret,  et 
XXX  canas  de  fres  de  lis  dauro  de  monte  pessulano,  superDXVIII  solidos  et  VIIII  denaris 

vicensis  de  quaterno  per  quibus  fuit  empturus  in  quibus  ego  solui  et  habeo  de  meo Et 

renunciando  exceptioni  peccunie  non  numérate  et  de  fres  non  canati  et  non  recepti  promito 
ipsum  ducerem  apud  tuniz  in  primo  uiatico  quod  in  presentí  illud  faceré  propono  et  ibi  idem 

venderé  et  aplicare  in et  eas  adducere  et  tibi  tradere  et  reddere  medietatem  lucri  et  ca- 

pitalis  sed  dum  alia  medietas  sit  mea  hinc  ad  festum  pente  co.-tes  proxime  uenturo:  tamen 
hec  eat  et  reddeat  ad  tuum  resecum  et  fortunam,  scilicet  ad  usum  maris,  tamen  promito 
predicta  hec  omnia  bene  fideliter  et  diligenter  custodire,  seruare  et  procurare,  prout  melius 
potuero,  bone  fide»  la  quarta  part  deis  beneficis,  deduhit  lo  primer  capital. 

Vo.  V,  1257,  XIIII  kalendas  Augusti.  P.  de  Puig,  vehí  de  Gurb,  reb  de  B.  de  Sant  Sixt, 
«XLV  libras  barchinonenses  de  duplo  emercatas  in  pannis  lini  lañe  fresio  et  in  alus  merci- 
moniis  et  renuncio  etc  promito  ea  ducere  in  presentí  uiatico  qucd  domino  disponente  pro- 
pono  faceré  in  ligno  Cirarie  apud  tuniz  et  ibi  uendere...»  donantli  lo  quart  deis  beneficis. 

(220)  Vo.  VI,  1261,  VII  idus  Madii:  «P.  juliani  habitator  uille  uici,  Recognosco  et  fa- 
teor me  recepisse  in  comanda  a  te  Bn.  de  palatio  vnam  penam  clapam  et  XV  garnatxias  de 
blancs  de  cirogrillis  et  VII  duodenas  de  estameya  de  bayoneles  et  dúos  baccones  et  duas 
duodenas  de  panno  lini:  et  renunciando  etc.:  promito  dictam  comandam  mecum  portare  in 
presentí  uiatico  quod  deo  dante  propono  faceré  apud  tuniz  et  eam  ibi  venderé  prout  melius 
potuero  bona  file  et  precium  quod  inde  habuero  emercari  in  mercimoniis  quibus  melius  lu- 
cran potuero  et  de  omni  lucro  quod  deus  in  predictis  dederit  habeam  ego  quartam  partem  tu 
tres  partes  deducto  tamen  prius  inde  a  te  tuo  predicto  cabali.  Tamen  hec  omnia  eant  stent  et- 
reddeant  ad  tuum  resecum  et  fortunam  ad  usum  maris>. 


476  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

y  de  llana,  garnatxes,  estamenyes  y  bifás,  pells  adobades,  bacons  o 
tocino,  bayoneles  (sic),  fres,  etz.  Generalment  produccions  industriáis. 

En  la  metexa  forma  que  los  cristians,  mercadejaven  ab  Túni£  los 
juheus  de  Vich,  reservantse  la  quarta  part  de  les  ganancies  de  la 
societat,  lo  viatjant  (221). 

La  moneda  tunicenca  o  millor  africana,  dita  bisancios,  sovint  figura 
en  la  documentado  vigatana  (222).  La  suma  de  20  bisancios,  es  oferta, 
en  1259,  a  un  vigatá  qui's  compromet  a  anar  a  Túnic,  (223);  la  metexa 
cantitat  és  oferta,  en  1261,  com  a  preu  del  viatge  a  Túnic,  d'altre  vi- 
gatá (224);  los  germans  Janer,  de  Vich,  residents  a  Túnic.  en  1259, 
entregaren  124  bisancios  a  un  vigatá  (225);  y  axis  molts  altres. 

Oomerg  d'esclaus.  —  Aquesta  branca  comercial,  una  de  les  mes  im- 
portants  del  segles  passats,  no  podía  faltar  a  la  comarca  ausonesa. 

Les  vendes  d'esclaus  se  practicaven  a  Vich,  segons  usos  y  practi- 
ques acostumades  a  Barcelona  en  tais  contractes,  y  axis  ho  posaven  en 
la  escriptura  de  compra-venta  (226  y  233). També  feyan  constar,  si  eren 
cristians,  si  eren  blanchs  (227)  o  negres,  lo  nom  que's  deyen,  com  ver- 


(221)  Vo.  V,  1257,  II  idus  Julii.  «Astruc  de  ispania  fllius  vitali  de^ispania  judeus,  recog- 
nosco  et  fateor  ine  recepisse  in  comanda  a  te  Egidio  macellarii  et  quibus  uelitis,  XVI  libras 
et  VIII  t  olidos  barchinonenses  de  duplo,  emercatis  in  pannis  de  stamine  forti  primo  et  in 
bifis  listatis  et  renunciando  excepcione  peccunie  non  numérate  et  panno ram  non  receptorum, 
promito  dictam  comandara  mecum  portare  in  isto  presentí  uiatico  quod  deo  dante  propono 
faceré  apud  tuniz  in  bono  ligno  G1  bonet  ciues  barchinone,  et  eam  ibi  venderé  et  emercari 
prout  melius  potuero,  bona  fide,  et  reducere  in  posse  tuum:  et  de^omni  lucro  quod  ibi  faceré 
potuero,  daré  tibi  fideliter  tres  partes  et  ego  habeam  residuam  quartam  partera,  rleducto  ta- 
men  prius  inde  a  te  tuo  dicto  cabali:  ta.:ien  hec  omnia  eant  steut  et  redeant  ad  tuum  resecum 
et  fortunam  ad  vsum  maris:  etde  predictis  promito  tibi  esse  fidele»  etc. 

(222)  Vo.  1, 1233:  *G  bisancios  bonos  ueteres  argenti  fini  et  recti  Pensi  de  tallio  et  cecha 
miramamunini». 

Vo.  II,  1235:  «CXLV  bisancios  Argenti  bonos  ueteros  ad  talium  miramamonini». 

(223)  Vo.  VI,  1259,  XVII  kalendas  Octobris. 

(224)  Vo.  VI,  1261,  XVII  kalendas  Februarii  «tu  me  duxeris  apud  tuniz,  et  ego  illud  té- 
cum  fuero,  tibi  reddam  XX  bisancios  argenti». 

(225)  Vo.  VI,  1259,  III  idus  Aprilis.  <B.  de  salliforis  recognosco  et  fateor  tibi  R"  januarii 
corrigerioquodegoetA.de  salliforis  frater  meus...  recepimus  in  tunicio  a  bg.  januarii  et 
B°  januarii  fratribus  tuis  CXXIIII  bisancios  bonos  boni  argenti». 

(226)  Vo.  V,  1257,  III  idus  Augusti.  «Symon  de  vilargent  vendo  tibi  Thome  de  sala  et  cui 
uelis  in  perpetuum,  petrum  babtizatum  seruum  meum,  quam  emi  ab  uxore  heredibus  et  ma- 
numissoribus  R.  de  benagis  condam;  dum  erat  sarracenus  uocabatur  tune  Axer;  quam  pro- 
mito  tibi  e*  cui  uelis  faceré  bonum  et  teneri  de  ipso  ad  consuetudinem  quam  de  tali  venditio- 
ne  et  contractu  seruatur  in  barchinona  ciuitate:  et  si  per  his  in  me  et  in  ómnibus  bonis 
meis  etc.:  in  hacautem  vendicione  a  te  confíteor  recepisse  CCXX  solidos  barchinonenses  de 
duplo». 

(227)  Vo.  V,  1257,  XVIII  kalendas  Decembris.  «Geraldus  de  vilari  vendo  tibi  Bg.  de  mayo- 
lis  per  CCCCL  solidos  barchinonenses  de  duplo  quos  me  a  te  confíteor  recepisse:  renunciando 
excepcione  peccunie  non  numérate,  quendam  meam  sarracenam  nomine  axana,  et  est  alba,  et 
fuit  p.  de  vilari  auunculi  mei,  et  manet  hodie  cum  uxorem  predicti  petri  de  vilari,  quam 
promito  uobis  adducere  uel  mi  tere  siue  tradere  in  posse  uestrum  usque  ad  festum  sancti  vin- 
cencii  proxime  uenturum,  saluam  in  térra,  intus  villa  vici,  sine  expensis  tuis  et  dampno  et 
faciam  eam  tibi  bonara  et  de  ¿ora  tibi?  tenat  ad  consuetudinem  barchinone  quod  nisi  fecero 
promito  tibi  in  eodem  festo  soluere  et  tradere  CCCCL  solidos  eiusdem  monete:  et  si  per 
his  etc.:  Ff ideiussores  Geraldum  de  vilari  patrem  meum  et  Raimundam  matrem  meam  et  p.  de 
rocheto  de  vico  et  G.  de  podio  de  uerneda  et  G.  filiam  eius  et  Bg  de  pilos  de  parrochia  sanctf 


NOTES   DOTZECENT1STES   D'aUSONA  477 

bi  gracia,  les  esclaves  Axanay  Loreyth,  si  estaven  sans  o  no,  etc.  Se 
certificava  a  mes,  que  no  havían  sigut  robats  o  furtats  (228). 

Quan  aquest  comeres  l'exercíen  conjuntament  diferents  persones, 
resultava  pertányer,  un  sol  esclau,  pro-indivís  ais  dos,  tres  o  mes  socis 
comerciáis.  Un  cas  hi  ha  en  1233,  en  que  Guillém  des  Graner  enagená, 
per  150  bisancis  de  plata  del  cuny  de  Miramamolín,  la  tercera  part  a 
ell  pertocant  del  esclau  sarrahí  Mahomet  de  Máleca  (229). 

Les  majors  compres  d'esclaus,  en  lo  segle  XIII,  generalment  s'efec- 
tuaven  en  les  regions  d' África.  Y  succehía,  que.  aprés  de  comprats  per 
encarrech  de  tal  o  qual  amich,  lo  mercader  encara  havía  de  permané- 
xer  algún  temps  mes  en  la  població  per  altres  afers.  Llavors,  per  un 
intermedian,  trametía  los  esclaus  comprats.  R.  Tomás  y  Tomaset  se 
trovaven  en  aquesta  situació,  en  1231,  quan  trameteren  a  En  P.  Mae- 
11er,  de  Vich>  dues  esclaves  y  un  esclau  que  los  bi  porta  B.  Pol  Aquest 
se  feu  donar  apoca  d'entrega,  en  justificado  de  la  comanda  (230). 

En  l'any  1231  s'observa  un  estrany  comerp  d'esclaus  sarrahíns  ex- 
trets  de  Mallorca  y  conduhits  a  Cebta  per  ésser  allí  venuts  (231).  Si  no 
a  Mallorca,  a  Ivissa  y  Formentera,  un  vigatá,  Guillém  de  Montpalau, 
en  1248,  hi  possehía  molts  esclaus  en  les  salines  y  importants  proprie- 


vincentii  de  riera  et  F.  moliner  de  parrochia  de  gorga  quemquem  etc.  quos  possis  etc.  et  hec 
iuramus  nos  Geraldus  et  uxor  mea  R.a  et  Geraldus  filius  eoruui  uoMs  tenere:  ego  Geraldus 
pater  hesta  in  villa  vici». 

(228)  Vo  VI,  1260,  XVIII  kalendas  Februarii:  Venda  d'uua  esclava  «sarracenain  albam  que 
uocatur  Soreyth»:  se  fa  constar  que  la  ven  csana  et  non  rapta,  ñeque  furata,  nec  habet  morbum 
caducum». 

(229)  Vo.  I,  1233,  VIII  idus  Junii.  «G.  de  granerio  do  tibi  B.pelliparii  et  cuicunque  CL 
bisancios  argenti  ueteresde  tallio  miramomolini  rectique  ponderis  C  in  kalendis  septembris 
primis.  Fideiussores  P.  de  granerio  fratrem  meum:  Super  res  meas:  et  est  certum  quod  hoc 
debitum  tibi  debeo  pro  tercia  parte  cuiusdam  sarraceni  quem  tu  habuisti  a  j.  de  seua  in  quo 
tu  mihi  donas  et  tradis  tuum  locum  Testes  B.  de  lugdono  et  F.  mironis  . 

En  la  apoca  ó  carta  de  pago  que  seguidament  Pellicer  (Pelliparii)  fa  a  Graner  se  diu 
que  li  cedeix  «illam  meam  terciaui  partem  quam  babeo  in  illo  sarraceno  qui  uocatur  Maho- 
meth  de  malccha  quam  taabui  a  j  de  seua  et  due  vero  partes  sunt  de  bernardo  caramella  et  de 
A.  de  codonacio'. 

(230)  Vo.  I,  1231,  XIII  kalendas  Novembris.  «P.  macellarius  et  M.  femina,  reeognosco  et 
fació  tibi  B.  pol  et  tuis,  quod  recepimus  et  habuimus  a  te  B.  pol,  totam  ipsam  comandam 
quam  tibi  fecerunt  R.  Thome  et  Thomasonus,  scilicet  II  sarracena  et  I  sarracenum:  et  re- 
cognosco  et  fació,  quod  sum  paccatus  de  toto  esbali  et  lucro.  Soluendo  mihi  te  et  tuis  et  res 
tuas.  Ita  quod  unquam  uos  uel  dictus,  R.  thouoa  et  Thomasonus,  in  te,  et  in  res,  etc.  et  si  for- 
te dicti  R.  thome  et  Thomasinus  tibi,  racione  ipsius  commanda  demanda,  conuenio  esse 
mihi  legales  ¿obseruare?:  insuper  donamus  mihi  tibi  fidejussores  C.  de  uico,  super  nos  et  su 
per  res  suas:  et  propter  hec  recipio  a  te  CC  solidos  et  VI  denarios  melgorienses». 

(231)  Vo.  I,  1231,  III  kalendas  Junii:  «P.  de  granaria  recipio  in  comandi  a  te  B.  de  lugdo- 
ne  CGL  solidos  de  duplo,  quos  CCL  solidos  ego  ducam  apud  mayoricam  et  donos  ibi  dictos 
denarios  in  sarracenis,  sicut  melius  mercare  poteris,  ad  tuum  proficium,  et  ducas  eos  apud 
ceptam  et  conueni?  eos  uendere,  et  precium  eorum  applicare  in  mea  manus  in  quibus  tu  me- 
lius uidei'ise:  et  de  omni  lucro  quod  deus,  in  ipsis  saracenis,  deus  dederit,  saluo  tamen  pri- 
mum  tuum  cabale,  babeas  tres  partes  in  omni  lucro,  et  ego  quartam  partem:  et  hec  totum 
uadat  et  uenit  ad  tuum  resecuxn  et  fortunain.  Ítem  recipio  a  te  V  telas  quas  ego  portemapud 

ceptam  et  conuenio  eas  uendere  et  impleriinmer sicut  superius  continetur.  Et  hec  totum 

conuenio  tibi  hec  totum  implicare  in  mea  mo in  ipsum  ineli  potero  ad  tuum  proflcuum  et 

meam  legitime». 

1910.-34 


478  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

tats  que  allí  ni  tenía.  Per  cert  que  de  son  testament  se  pot  deduhir  la 
estima  d'un  esclau  que  equivalía  en  aquest  cas,  a  100  sous  (232).  En 
altres  casos  son  valor  era  de  250  sous  (233);  en  altres,  segurament  mes. 

Los  esclaus  sarrahíns  solíen  ésser  dexats  com  a  penyora  per  lo  deu- 
tor  militar  o  aventurer,  al  juheu  prestamista,  segons  interessants  exem- 
plars  que'ns  facilita  Mossen  Corbella  en  La  aljama  dejuheus  de  Vich, 
(plana  42).  Aquesta  era  una  de  les  ventatjes  deis  esclaus  cristians,  96 
és,  de  no  poder  servir  ni  a  juheus  ni  a  sarrahíns;  puix,  per  lo  demés, 
no's  veyen  lliures  d'ésser  revenuts  moltes  vegades  (233). 

Obteníen  la  llibertat  los  esclaus  per  manumissió  testamentaria  y 
per  redempció  propria.  La  redempció  d'Arnau  des  Prat,  de  la  parro- 
quia de  Sant  Martí  d'Albars,  val  la  pena  d'ésser  coneguda.  Estava 
captiu  a  Salamanca,  contribuint  a  sa  llibertat,  en  Ramón  de  Cardo- 
na, batlle  de  la  casa  del  Palau  del  Valles,  pertauyent  ais  templers. 
En  Prat  promet  pagarli  16  sous  y  6  diners  de  Vich,  anticipats,  per  la 
sua  lliberació  y  al  ensemps  se  reconeix  vassall  de  la  Milicia  del 
Temple,  que  l'auxiliá,  ab  prestació  d'una  perdiu  al  any  de  cens  (234). 

Mides  longitudinals.  —  La  cana  solía  ésser  la  mida  de  mes  ha- 
bitual aplicació  en  lo  comerc  al  menudeig.  A  mes  de  la  cana 
usual  vigatana,  se  troba  aplicarse  en  aquell  mercat,  la  cana  de 
Ripoll  (235)  y  també  la  de  Camprodón  (236).  Aximateix  vehém  con- 


(232)  Vo.  III,  1248,  III  nonas  Novembris.  Testament  de  G.  de  Montpalau  «ítem  dimito 
Sorori  mee  Ge  de  uillatermar  quendam  meum  Sarracenum  que  vocaturJafiraet  est  in  Euis" 
sa».  «ítem  dimito  operi  Ecclesie  sánete  Marie  de  pineto  quendam  meum  Sarracenum  nomine 
maymó,  et  si  ipse  non  daretur  ei,  quod  darentur  dicto  operi  C  solidos,  et  ex  hoc,  quod  fieret 
sepulcrum  lapideutn  ibidem  in  quo  tumularentur  ossa  patris  mei.  ítem  dimito  Monasterio 
sancti  Pauli  de  marítimo  C  solidos  ita  quod  ex  illis  trahantur  ossa  Matris  mee  et  Poncii  fra- 
tría mei  de  Ciminterio  et  tumulentur  in  Ecclesia  in  uaso  lapídeo.»  «ítem  voló  quod  ille  Sarra- 
cenus  que  uocatur  Cassim  postquam  seruierit  mihi  uel  meis  successoribus  per  Quinquennium 
sit  Alforro». 

(233)  1258,  (2  kalendas  Axost).  «Notum  sit  cunctis:  quod  ego  Guillelmus  de  sabassona 
vendo  tibi  Raymundo  de  Cardona  de  vico,  et  cui  velis,  in  perpetuum,  quendam  baptüatuní 
meum  qui  vocatur  Petrus,  pro  ducentis  quinquaginta  solidis  Barchinone  de  duplo,  quos  me  a 
te  confíteor  recepisse,  renunciando  excepcioni  pecunie  non  numérate,  quod  promito  tibi  et 
cui  velis,  faceré  bonum,  ad  consuetudinem  et  usum  et  forumBarcbinone  ciuitatis».  ;Doc.  1538 
de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

(231)  Vo.  VI,  1259,  X  kalendas  Octobris:  «A.  de  prato  de  parroebia  sancti  Martini  de 
albars,  fllius  Ermessendis  de  prato,  debeo  tibi  R.  de  Cardona  XVI  solidos  et  VI  denarios  vi- 
censis  de  quaterno,  quos  mihi  mutuo  tradidisti  ad  redimendum  me  de  persona  in  qua  eram 
captus,  apud  salamancham,  et  quos  promito  uobis  et  cui  uelitis  soluere  ante  quam  exeam 
ad  uilla  uici.  Et  si  per  his  etc.:  et  hec  juro  etc.  Testes  G.  paschale  G.  de  plano  et  R.  bardina. 
Ego  idem  Recognosco  et  fateor  meum  corpus  infantes  et  omnia  bona  mea,  esse  de  milicia 
templi  et  specialiter  de  seruicio  domus  de  palatio  de  ualesio,  in  posse  uestri  Raimundi  de 
Cardona  bajuli.  Ita  scilicet  etc.  Et  nulla  prescripsio:  per  censu  vnam  perdicum  annuatim  in 
festo  omnium  sanctorum. 

(235)  Vo.  V,  1257,  nonas  Madii:  «duas  dotzenes  de  bora  bruna,  a  cana  de  ripol  pulcra  et 
nitida  ad  bonain  consuetudinem  terre.  Tali  (pacto)  etc.  in  festo  sánete  Marie  augusti  XII  ca- 
nas et  in  festo  sancti  Michaele  septembris  residuas  XII  canas». 

(236)  Vo.  V,  1256,  XUI1  kalendas  Julii:  «P  ferrarii  de  campo  rotundo  vendo  tibi  R.  sui- 
nera  de  vico  per  XXXIII  solidos  barchinonenses  de  duplo  quos  me  a  te  confíteor  recepisse: 
renunciando  etc.  XII  canas  ad  canas  campi  rotundi  panni  bruñí  de  meliori». 


NOTES  DOTZECENT1STES  D'USONA  479 

signades  canes  de  terres  mes  llunyanes,  com  en  1256,  que's  consigna 
la  cana  de  Montpeller  (218).  Lo  divisor  de  la  cana  era  lo  palm  (237). 

També  s'usaven  les  alnas  de  Vích,  dividides  en  pannos,  o  palms, 
mida  molt  empleada  en  tot  lo  Mitjdía  de  FranYa  (238). 

Mides  de  capacitat.  —  S'usava  f reqüentment  la  quartera  del  mercat 
de  Vich,  que  ja  no  era  idéntica  a  la  quartera  del  vehí  terme  del  cas- 
tell  de  Gurb  (239). 

Per  tant,  res  té  d'extrany  que  en  un  mercat  com  lo  de  Vich,  hont 
s'aplegava  gent  de  tantes  comarques  catalanes,  se  trobin  transaccions 
de  grans  fetes  ab  les  quarteres  d'altres  localitats,  que  eren  també  de 
cabuda  diferent.  Axis  trobém  que's  consigna  en  1261  la  quartera 
d'ordi  «ad  mensuram  rectam  mercati  Minorisse»  (Manresa);  en  1261  la 
quartera  de  forment  «ad  mensuram  Modeliani»  (Moya);  en  1259  tres 
quarteres  de  llegums,  mesura  de  Granollers  (240)  etc. 

Lo  divisor  de  la  quartera  fou  lo  vuyté. 

Ab  la  quartera  hi  mesuraven  axis  l'ordi  com  lo  vi  (241)  etc. 

Lo  vi  també's  mesurava  ab  la  puyera,  ab  la  emina  y,  al  que  sem- 
bla, ab  la  cañada  (242). 

La  fogaga  era  altra  mida  de  capacitat  per  grans. 

També  no  fou  la  saumada,  al  menys  per  medirhi  lo  roldor  o  rou- 
dor  (243). 

Lo  sexter,  molt  generalisat  al  comencar  lo  segle  XIII,  experimenta 
a  Vich  notable  modiflcació  en  sa  cabuda,  puix  en  1259  se  consignen 
los  sexters  de  blat  de  mesura  vella  y  de  mesura  nova,  usats  al  mercat 
de  Vich  (244). 

Pés.  —  Lo  mes  comú  era  la  lliura  del  mercat  de  Vich  (245).  També 
s'empleá  lo  quinta,  usual  de  Vich. 

Francesch  Carreras  y  Candi 


(237)  Vo.  IV,  1256,  III  nonas  Januarii:  «panno  de  valentina»  «VI  canis  et  media  minus 
vno  palmo  de  panno  de  exaló». 

(238)  Comte  Couret,  en  Unepage  de  Vhistoire  du  vieil  OrUans,  troba  en  1476  «sept  aulnes 
de  taphetas  de  Florance».  (Revue  des  questions  héraldiques,  25  agost  1898,  p.  67). 

(239)  Vo.  VI,  1261,  VIII  idus  Januarii:  «duas  quarterias  bladi  medii  o"dei  medii  spelte 
ad  mensuram  mercati  vici  et  Mediain  quarteriam  frumenti  ad  mensuram  censualem  castri 
de  gurbo  et  XVI  denarios  per  duabus  jouis». 

(240;  Vo.  VI,  1259,  VIII  idus  Martii:  «Paschale  de  sancto  iohanne  de  parrochia  de  tara- 
dello  et  poncius  fllius  eius  et  quisquem  insolidum,  debemus  tibi  Johanne  de  arcberons  de 
parrochia  sánete  Marie  de  coreo  VI  quarterias  frumenti  et  quatuor  ordei  ad  mensuram  mer- 
cati uici  et  tres  quarterias  leguminis  ad  mensuram  mercati  de  granulers  racione  mutui». 

(241)  Vo.  VI,  1261,  XVII  kalendas  Julii:  «annuatim  in  festo  omnium  sanctorum  vnum 
par  caponum  et  quatuor  fogatias  frumenti  et  vnam  quarteriam  vini  et  XIIII  denarios  mo- 
nete  curribile  barchinonense  de  quaterno  pro  medio  Ariete». 

(242)  Vo.  V,  1257,  lili  kalendas  Madii:  «vnum  par  caponum  et  vnum  par  gallinarum  et 
duas  placenculas  et  duas  cañadas  uino». 

(243)  Vo.  VI,  1261,  VI  idus  Januarii  «Vil  Saumatis  de  roudor». 

(244)  Lluís  de  Moneada.  Episcopologio  de  Vich,  vol.  II. 

(245)  Vo.  VI,  1261,  IIII  idus  Januarii:  «XL  libras  piperis  boni  et  pulcri  garbelati  ac  re- 
ceptibilis  ad  pondus  libre  ville  vici» 


480  '  J.    MIRET  Y  SANS 


LA  BULA  DE  INDULGENCIAS  IMPRESA  EN  CATALÁN  EN  1483 


Es  hoy  la  opinión  más  corriente  que  la  Imprenta  vino  á  la  península 
ibérica  desde  Italia  y  que  inauguróse  en  la  ciudad  de  Valencia.  Tam- 
bién era  creencia  general  que  la  primera  obra  estampada  en  las  orillas 
del  Turia  fué  Les  obres  et  trobes  den  Fenollar;  pero,  ahora  el  señor 
Haebler  en  su  último  trabajo  The  valencian  bible  of  1478  (Revue  His- 
panique,  año  1909,  n.°  60)  se  resiste  á  admitirlo  y  sospecha  si  el  pri- 
mer producto  de  la  imprenta  en  dicha  ciudad  fué  el  libro  de  Aristóte- 
les. De  todos  modos  el  Sr.  Haebler  declara  terminantemente  que  la 
introducción  de  la  imprenta  en  Valencia  no  es  en  modo  alguno  poste- 
rior al  año  1473. 

Todo  esto,  naturalmente,  en  el  supuesto  de  tener  por  equivocada  la 
data  de  la  Gramática  de  Bartomeu  Mates,  que  fija  en  su  colofón  el 
año  1468,  por  el  impresor  Gerlinc,  según  se  ve  en  el  único  ejemplar 
conocido  de  este  libro  que  posee  esta  Real  Academia.  La  errata  no 
sería  insólita,  pues  en  la  Expositio  in  symbolum  apostolorum  impreso 
en  Oxford,  está  probado  que  falta  una  X  al  año  MCCCCLXVIII,  co- 
rrespondiendo en  realidad  al  1478,  y  también  se  cree  que  falta  una  X 
en  la  data  del  Decor  puéllarum  impreso  en  Venecia,  en  1461.  Es  po- 
sible, por  consiguiente,  que  en  la  de  la  Gramática  de  Mates  falte  más 
de  una  X  ó  quizás  que  se  pusiese  un  6  por  un  9. 

Admitida  esta  errata  se  puede  afirmar  con  bastante  seguridad 
que  el  Comprehensorium  Johannis,  estampado  en  febrero  de  1475, 
en  Valencia,  es  el  más  antiguo  incunable  con  data  hecho  en  la  pe- 
nínsula. 

El  Sr.  Sanpere  y  Miquel  opina  que  dentro  del  mismo  año  1475  se 
estableció  la  imprenta  en  Barcelona,  inaugurándose  con  una  primera 
edición  del  Compendium  contra  la  pestilencia  de  Valasco  de  Taranto, 
traducido  al  catalán  por  Juan  Villar  (1).  Hasta  el  presente  no  se  co- 
noce ejemplar  alguno  de  esta  supuesta  edición  de  1475  (que  Nicolás 
Antonio  dice  haberla  visto),  pues  la  conocida  es  de  1507. 

Antes  de  terminar  el  año  1475  había  ya  imprenta  en  Zaragoza;  el 
siguiente  año  en  Sevilla  y  en  1477  en  Tortosa.  En  marzo  de  1478  aca- 
bóse en  Valencia  la  impresión  de  la  Biblia  en  lengua  vulgar,  según  la 
traducción  que  había  hecho  Bonifacio  Ferrer.  Es  este  libro  el  primero 
impreso  en  catalán.  Dos  años  después,  en  1480,  ya  se  imprimió  tam- 
bién en  lengua  catalana,  en  Barcelona,  el  Regiment  deis  Princeps,  de 


(1)  De  la  introducción  y  establecimiento  de  la  Imprenta  en  las  coronas  de  Aragón  y  Cas- 
tilla y  de  los  impresores  de  los  incunables  catalanes,  por  S.  Sanpere  y  Miquel  (Barcelo- 
na, 1909). 


Boletín  de  lr  Rerl  ñcRDEmiR  de  Buehrs  Letrrs  de  Brrcelohr 

Tomo  U. 


*f.- 


'<  p  íf»  buHc s  ha  atorgat  atotoldl 
ínapacntnifcl?»oc  n;-a  fancta  rn 

*lar  orchgioo  lo»  paga  atotgar  f 

j  are  o  e  i)  cj  I  feuolatrrc  tep*  cdfrfíats  vnal 
,uc  tdít  g  uiz  i»  orta  írroulgería  t  rcmtífío  j 


««M^OTjtoítiíí fanta fr catífottíí /lf  e fafttpatf papa  Bírfo qturt 
,*•»*•  i  o*ri<«  ^  pf  a  fancta  guerra  A*  tí  »e  frfrSrra  los  s  ato*  w  »r 
i* pagaran cerraqntítrt. Que ql fíuof  f onfeflwq d!t elegirán fea 
t>  X  ínoalgedaq  comuirmet  fe  pío  a  pena  «a  culpa  tu  t%  *  fs»  jfrcat» 
loas  altre  veffaoaenlo  vettaor  attfdc  ocla  metí  €  p  2  mfU»  un 
torga  ql  pít  cófcílbi  q  rtígetírtí  ¡o»  paga  abfeltc  ¡t  ct  fcf  ve*  abfolo* 


vna  vo!ta  ela  vroa  oe  tote  ir  ql  fe not  fenrc'ría*  ot  ¿¿comunitario  mafoi  ir  mmoi  p  patge  c  p  ore  t  pofaoe*  tníe»  óaalVrJ  om 
\>ot «ufe»» tarjon* fien tnrorregute.  í té q al» natural» (t tftaii»c lo» regne* e fenforfaoc Caftrila,pr£t  rano  /roe  Sírf 
Ka  tc.fSnga  Hoít  conírfloiaWolre  ,t  oefet  abfolgaoc  auer  píe»  ">»«•  »  man»  ooltrf  fcritohíiato  morrortáaYaoí»fr*lr 


le*  copia»  ode*oífc<  actefet»  ala  pt  ala  qlstanfíeno  nc  auerfevfur»aw  iarfofctíoo  frtfyt*  J^vértaj^tettj^ftfo^r 
o  anet  oat  en  le»  cofc»oe  fu»  píri»cííell  ajuoa  ofajwooe  aitaé  qütuol  ms-iera  víoüoalaedefufrit;  Ifterfattó  t«  sumo 
ÍT*eiiaqudttap<to1cotet»guw«oq^e»feuolBeHa»flfcrs!efr«fín»a.«'iii.ofe»»e  íftarcoelanyoí  burranráfTeseRloc, 
torga  la  píente  bulla.    €  aví  mateo  lo*  pii¡ja  abfolrf  i  abfotga  oír  confefforoe  tt>t*  fo«  peccatacrím*  s 
««•ítf *  it  ce  frmanta x  ve  altee*  ql  ftuol  pecrat*conftír«»  x  obiio.it» ce  cófeffar  encara  q  la  abfolueí*. 
mUBicaeior* fu referuaoa  aiafaeicía fer-t aplica.  Recepta. t lo*  crfm* *t cófpiraeio eot ra la "pinna oe  c 
K  cotr.a  U  vita  fcoeaplica.it  ve  .;aer  pofúacsle*  mal»  enl.t  ^fona  oe  Ql  fenol  bifóc  r  or  aae  r  oion  e  h  x  <(  u 
tx't  X.  w  apartarfe  ab  gtmaclao  f  i;  ql  fciol  manera  peta  obene na  vzlx  faa  fanctepít  o  oí  fe»  fertfíor*»í 
cacto  tetíüinc  «la  ffcntÍR-migéífae  la  profrcuciooe  aqffa  fr>«ta  pie  rra  o  pe  retratare  ínqaís  ftuol 
^•na*  orpeort  eftafaactaíirpirl^tncia  o  rj  aj;r.in  pTaalguna  cofa  pele*  qprofeb^raníncjjftaolmai.' 
ge'ita»  C  encara  m¡r«  Io»otorga  t,'  »  pttt»aUofudo  x  remífTio  plena  ríe*  acSfegof  frqne"  motiíff  n«  c* 
Tan fcaraíípctpttíríc o merran a;noa fc^a^a^tfencaíflmeslosoonafamltatfjrefanci-Kiy^  oapa i 
*  pugne  comotat ijC»  feaoi  vots  lo* q!a  Ijí-ataii  te» enalgan  caeítrui  foWrWfl^'*'" 
•  cfonr»  if  p  pt  peí»  comSiTari»  a&xm poperp  rebre  oto  fubfarf*  -*«e«M^*í-*««Sf 
.íoeffttarWíaítepatTt  oeentrarer  relíglo.®  por  que  vo.  ^ -.  %^ir 

ra^ai»olafeavaloroiuftaeí«rnartoqe*rlaqntitatclaoftab¡niicoto  «-oaMívíf nran.et    ._. 
b,gfM^Uae.r*r^»«.axtef^^|^3Sffis^^ 

-Yffiíx4rJfc«fl£&tttolo^w»«.fiartortt»ww*^ 

«4rancti Barcfpecfal  ct  me  aqft  «a*  «mí  con:e».rot  abíolc  oe  rota  fentencw  »eetí<M»ínnícacioma}«!i  mÜWf&i-p  0rt* 
nof.oa  x  oe  tott«altre»céfjrc6  x  pena»  clae  ql*  »  ql  fe  vol  fanfa  o  raijo  fíwiscorngtít&ara  q  li  abfolufto  W¡a»¡¡ 
«i  ila  feat  aplica  t  recoríbo  te  ala  parttapatio  oclífiWKt'fíCramct»  «ala  «mimíooc  ¡t  ft.-4  -¡l<;>»f.o.  €  a-,  «ratr 
M^ene  tot*lo»teu«p«cit*  ¡xtrlnie  xcecefro»qaraamíaíc5IM'fat«x  oe!»  qcóftfflhiií  »t  rmtviffcnY- 
7 rVnrTra  ó  fíen  tal*  q  la  abfolucíopd»  fia  relernaoa  ala  pira  fancta  (<vti^ic».Jm.pxc.  f  !Wt  ¡&  j, 
„fen!ma  Inoulgeníia  s  cíplroa rtmífro oe  tote* le*  pena* ale* al» !^tot«^rí«tó««af» arase, 
ñ  .  «Li^toTre*oWiflat»-línai  «nc  artttfípelainoíípígaloeonfríror. 

^^d*n^ei»»tsun«lí^aair«^ 

SfowttwnWrioí  abfolrel»  peto»  ter.pecca»(tcafo»atóancta  f~ 

Sbfo*  ceíewaoa  ab»  artfpifcfaohfot»»  jujbsI*  fepol  aítr^p»-»*; 


•<^  vona?  fi '  reaí«  «  ar'je't 
•tairt  :ueu  gíarríapa» 


>poreí 
í-fce 


'-^^^^^'  ' 


'J'r 


***4-s  ■ 


Bula  oe  indulgencias  en  lengua  catalana  impresa  en  Toledo  en  1483 


Ejemplar  en  pergamino  propio  de  J.  Miret,  procedente  del  Archivo  de 
la  Colegiata  de  Orgañá,.  Mide  en  el  original  la  caja  142  X  140  milímetros. 


LA   BULA  DE    INDULGENCIAS  IMPRESA   EN  CATALÁN  EN   1483         481 

Egidio  Columna  y  probablemente  el  Psaltiri  sacado  de  la  citada  Biblia 
de  1478.  Siempre  en  Barcelona  fueron  estampados,  en  1481  Vida  del 
rey  Alexandre  de  Curcio  Rufo,  en  1482  Imitado  de  Jesucrist,  de  Ger- 
són,  Les  Antiquitats  judaicas  y  la  Suma  de  Vari  d 'aritmética,  de  Pere 
de  Sant  Climent.  Finalmente,  en  1483  y  en  Gerona  fué  impreso  el  Me- 
morial del  pecador  remut,  de  Malla.  Estas  son  las  estampaciones  en 
lengua  catalana  de  que  tenemos  noticia  hechas  con  anterioridad  á  la 
de  la  Bula  de  indulgencias,  señalada  por  Haebler  con  el  número  95  de 
su  Bibliografía  ibérica  del  siglo  XV. 

La  primera  Bula  de  indulgencias  impresa  en  España  parece  que  lo 
fué  entre  1478  y  1480,  en  Valencia,  para  el  monasterio  del  Corpus  de 
Luchente.  Era  una  hoja  volante  de  21  líneas  de  texto,  en  latín.  Cree 
Haebler  y  lo  impugna  Sanpere,  que  en  148Ü  fué  impresa  por  Mateu 
Vendrell,  en  Barcelona,  una  Bula  de  indulgencias  para  la  orden  de  la 
Merced,  también  con  el  texto  latino.  Para  dicha  orden  mercedaria  fué 
la  Bula  impresa  por  Turrecremata  en  Zaragoza,  en  1481,  igualmente 
en  latín.  Además,  anota  Haebler  otra  Bula  de  indulgencias  para  la 
orden  de  Rodas  ó  del  Hospital,  impresa  en  Barcelona  por  Pere  Posa, 
en  1481  y  en  lengua  latina. 

Parece  raro  y  es  sin  embargo  lo  cierto  que  la  primera  Bula  de  in- 
dulgencias estampada  en  lengua  catalana  lo  fué  fuera  de  Cataluña  y 
de  toda  la  Corona  de  Aragón.  La  Bula  en  catalán,  señalada  con  el  nú- 
mero 95  por  Haebler  y  de  la  que  ya  había  dado  noticia  muchos  años 
antes  el  canónigo  Ripoll,  fué  impresa  en  Toledo.  El  Sr.  Pérez  Pastor, 
en  su  obra  La  imprenta  en  Toledo,  ha  probado  que  en  los  primeros 
tiempos  de  la  introducción  de  la  Imprenta  habían  concedido  los  Reyes 
Católicos  al  monasterio  de  San  Pedro  Mártir  de  dicha  ciudad  el  privi- 
legio de  imprimir  las  bulas  de  la  cruzada  contra  los  moros  de  Granada. 
La  más  antigua  de  dichas  bulas  toledanas,  á  lo  menos  la  primera  co- 
nocida, es  del  año  1483  y  se  conserva  de  ella  un  ejemplar  en  la  Real 
Academia  de  la  Historia.  Tiene  el  texto  en  castellano  y  consta  de 
43  líneas,  pero  sin  fecha,  pues  se  dejó  el  hueco  para  el  día,  mes  y  uni- 
dades del  año,  que  está  puesto  en  esta  forma  MCCCC  et  LXXX  et... 
Como  en  el  texto  se  cita  una  bula  del  papa  Sixto  IV  de  8  marzo  1483, 
la  edición  debió  tirarse  algunos  meses  después.  El  ejemplar  que  ha 
reproducido  en  facsímil  Pérez  Pastor  fué  expedido  á  favor  de  un  tal 
Ramón  Urgel  en  20  febrero  1484. 

La  Bula  en  lengua  catalana,  la  que  no  han  reproducido  ni  Pérez 
Pastor,  ni  Haebler  en  su  Tipografía  ibérica,  es  una  traducción  literal  de 
la  castellana,  con  idénticos  tipos,  con  igual  número  de  líneas  de  impre- 
sión. Mide  la  caja  142  milímetros  de  altura  por  140  de  ancho  y  estam- 
pada también  sobre  pergamino.  De  manera  que  si  la  castellana  de 
Pérez  Pastor  debe  atribuirse  al  impresor  Vázquez,  de  este  mismo  debe 
ser  la  catalana  y  simultáneas  ambas  edicionss.  Publicamos  el  facsímil, 
algo  reducido,  de  un  ejemplar  que  poseemos  procedente  del  archivo 


482  J.   MIRET   V  SANS 

de  la  antigua  Colegiata  de  Orgafiá  (diócesis  de  Urgell),  expedido  á  fa- 
vor de  una  señora  llamada  Alaraanda  Ansibex  (?),  pero  en  el  que  no 
cuidaron  de  llenar  los  huecos  del  día,  mes  y  año.  El  erudito  canónigo 
de  Vich  D.  Jaime  Ripoll  conoció  dos  ejemplares  expedidos  en  1484 
y  1485  y  la  creía  equivocadamente  impresa  en  Cataluña.  Haebler  ob- 
tuvo fotografía  de  otro  ejemplar  que  aparece  expedido  con  data  de 
12  diciembre  1484  á  favor  de  una  tal  Juana  Pradel. 

Vamos  á  transcribir  esta  bula: 

«A  gloria  et  laor  de  deu  tot  poderos  et  encal§ament  de  nostre 
santa  fe  catholica.  Nostre  sant  pare  papa  Sixto  quart  per  ses  bulles  ha 
atorgat  a  tots  los  feeles  xrisptians  homes  et  dones  que  per  la  sancta 
guerra  ques  te  de  fer  contra  los  moros  de  granada  enemichs  de  nostra 
sancta  fe  catholica  darán  et  pagaran  certa  quantitat,  Que  qualsevol 
confessor  que  ells  elegirán  secular  o  religios  los  puga  atorgar  plenaria 
remissio  et  indulgencia  que  communment  se  diu  a  pena  et  a  culpa  de 
tots  sos  pecats  lauors  o  en  qual  sevol  altre  temps  confessats  vna  vega- 
da en  la  vida  et  altre  vegada  en  lo  vertader  article  de  la  mort.  E  per 
que  milis  puguen  aconseguir  la  dita  indulgencia  et  remissio  plenaria 
los  atorga  quel  dit  confessor  que  eligeran  los  puga  absolre  et  de  fet 
vos  absolga  vna  volta  en  la  vida  de  tots  et  qualsevol  sentencias  de 
excomunicacio  major  et  menor  per  jutge  o  per  dret  posades  en  les 
quals  per  qualsevol  causes  o  rahons  sien  incorreguts.  Ítem  que  ais 
naturals  et  estants  en  los  regnes  e  senyories  de  Castella,  de  Arago.  et 
de  Sicilia  &.  Puga  el  dit  confessor  absolre  et  de  fet  absolga  de  auer 
per  ses  mans  o  per  mans  daltri  ferit  o  lisiat  o  mort  o  robat  a  quals  se 
vol  persones  recorrentes  a  la  cort  romana  per  quales  se  vol  causes  o 
negocis  et  ais  qui  en  dita  cort  los  proseguían  o  que  en  qualseuol  ma- 
nera enlreuinien  en  dits  negocis.  E  de  auer  fet  que  no  fossen  obeides 
les  letres  et  manaments  de  la  sede  apostólica  o  de  sos  legats  o  nuncius 
o  jutges  delegats  o  de  auer  desesordenat  et  manat  que  los  notaris  no 
fessen  instruments  o  actes  sobre  tais  letres  o  que  no  donasen  les  copias 
deles  dits  acts  fets  a  la  part  a  la  qual  pertanyien  o  de  auerse  vsurpada 
juridiccio  o  fruyts  pertanyents  a  persones  ecclesiastiques  o  auer  dat 
en  les  coses  de  sus  dites  consell  ajuda  o  favor  o  de  auer  en  qualseuol 
manera  violada  la  eclesiástica  libertat  si  les  dites  coses  en  aquest  ca- 
pítol contengudes  o  quales  seuol  dellas  a  comeses  fins  a  .VIII.  dies  de 
Marc  del  any  de  huytanta  tres  en  lo  qual  se  atorga  la  presente  bulla. 
E  axi  mateix  los  puga  absolre  et  absolga  dit  confessor  de  tots  sos  pec- 
cats  crims  et  excessos  et  de  hores  no  dites  et  de  symonia  et  de  altres 
qualseuol  peccats  confessats  et  oblidats  de  confessar  encara  que  la 
absolucio  de  tais  crims  et  excomunicacions  sia  reseruada  a  la  sancta 
sede  apostólica.  Exceptat  los  crims  de  conspiracio  contra  la  persona 
de  nostre  sant  pare  lo  papa  et  contra  la  dita  sede  apostólica  et  de  auer 
posades  les  mans  en  la  persona  de  qualseuol  bisbe  et  de  auer  mort 
clerigue  de  orde  sacro  constituit eres  et  de  apartarse  ab  pertinacio 


LA    BULA  DE  INDULGENCIAS   IMPRESA  EN   CATALÁN  EX    1483  483 

en  qualseuol  manera  de  la  obediencia  de  la  sua  sanctedat  o  de  sos 
sucessors  et  de  empachar  publicacio  et  execucio  de  la  present  indul- 
gencia o  la  prosecucio  de  aquesta  sancta  guerra  o  de  retraure  en  quals 
seuol  maneres  aqualsseuol  personas  de  pendre  esta  sancta  indulgencia 
o  que  auran  presa  alguna  cosa  de  les  que  prosehiran  en  qualseuol 
manera  per  virtut  desta  indulgencia.  E  encara  mes  los  otorga  que 
les  dites  absolucio  et  remissio  plenaries  aconsegueixquen  morint  sens 
confessio  si  en  ells  se  veuran  senyals  de  contricio  o  morran  a  mort 
sobtada.  E  encara  mes  los  dona  facultat  nostre  sant  pare  lo  papa  que 
los  dits  confessors  los  puguen  comutar  quals  seuol  vote  los  quals  hau- 
ran  fets  en  algún  carittiu  subsidi  per  aquesta  sancta  guerra  lo  qual 
subsidi  agin  apar  (?)  les  persones  que  per  part  deis  comissaris  auran 
poder  per  rebre  dits  subsidis.  Exceptats  empero  los  vots  de  peregri- 
nado a  Ierusalem  o  a  Roma  et  de  guardar  castedat  et  de  entrar  en 
religio.  E  por  quant  vos  na  Alamanda  andsibex  (?)  donas  sis  reals  de 
argent  castellans  o  la  sua  valor  o  iusta  extimacio  que  es  la  quantitat 
en  la  dita  bulla  contenguda  segons  vostre  estament.  En  tant  aueu 
guanyadas  les  gracias  et  facultats  sobredits.  Dada....  Dies  de....  Any 
de  mili  et  quatrecents  et  huytanta  et. 

La  Forma  de  la  Absolucio. 

Misereatur  tui  omnipotens  deus  &.  per  actoritat  de  deu  omnipotent 
et  deis  benauenturats  apostols  sant  pere  et  sant  pau  et  de  nostre  sant 
pare  specialment  men  per  aquest  cas  a  mi  comes,  yot  absolc  de  tota 
sentencia  de  excomunicacio  major  et  menor  per  home  o  per  dret  po- 
sada et  de  totes  altres  censures  et  penas  en  las  quals  per  qual  se  uol 
causa  o  raho  sies  incorregut  encara  que  la  absolucio  de  ellas  sia  reser- 
uada  a  la  sede  apostólica  et  reconcilio  te  a  la  participacio  deis  sancts 
sacraments  et  a  la  comunio  deis  feels  In.  n.  p.  et  f.  f.  f.  amen.  E  axi 
mateix  te  absolc  de  tots  los  teus  peccats  et  crims  et  excessos  que  ara 
a  mi  as  confessats  et  deis  que  confessaries  sit  recordassen  o  sus  po  - 
gueses  confessar  encara  que  sien  tais  que  la  absolucio  deis  sia  reser- 
vada a  la  dita  sancta  sede  apostólica.  In.  n.  p.  &.  E  mes  auant  te 
atorgue  et  do  plenaria  indulgencia  et  complida  remisio  de  totes  les 
penas  a  les  quals  per  tots  los  teus  peccats  ara  et  en  qualseuol  altre 

temps  confessats  et  oblidats  eres  obligat.  In.  n En  el  article  de  la 

mort  diga  lo  confessor. 

E  sy  esta  vegada  no  morras  te  sia  reseruada  esta  gracia  per  al 
vertader  article  de  la  mort.  E  mes  auant  sobre  tots  les  desús  dites 
cosas  los  atorga  nostre  sant  pare  que  en  tot  lo  temps  de  lur  vida  puga 
qualseuol  dells  elegir  qualseuol  confessor  secular  o  religios  sens  de- 
manar  licencia  al  seu  propii  curat  o  prelat  lo  qual  confessor  tantes 
vegades  quantes  els  volran  los  puguen  oyr  de  confessio  et  absolrels 
de  tots  lurs  peccats  et  casos  a  la  sancta  sede  apostólica  no  reseruats 
encara  que  la  absolucio  deis  fos  reseruada  a  los  arcebisbes  o  bisbes  o 
a  quals  se  uol  altres  prelats.» 


484  FRANCISCO   DE  BOFARULL 

Quien  compare  este  texto  con  el  de  la  edición  castellana,  reprodu- 
cida por  Pérez  Pastor,  se  convencerá  de  su  identidad.  En  1483,  antes 
de  los  diez  años  de  la  introducción  de  la  imprenta  en  la  península,  fué 
hecha  pues,  por  primera  vez  en  Castilla,  una  estampación  con  tipos 
movibles  en  lengua  catalana. 

Joaquín  Miret  y  Sans 


JAIME  I  EL  CONQUISTADOR  Y  LA  COMUNIDAD  JUDÍA  DE  MONTPELLER 


Presenté  al  Congreso  histórico  celebrado  en  honor  de  Jaime  I  en  la 
ciudad  de  Barcelona  en  1908,  cuando  las  fiestas  de  la  conmemoración 
del  VII  centenario  de  aquel  excelso  principe,  una  colección  diplomá- 
tica sobre  los  judíos  de  Cataluña  y  Rosselló  durante  su  reinado,  que 
ha  sido  publicada  en  la  segunda  parte  del  volumen  de  trabajos  de  la 
expresada  asamblea  de  historiógrafos  de  la  Corona  de  Aragón.  Debe 
ser  considerado  como  un  apéndice  á  la  referida  colección  el  grupo  de 
documentos  de  Jaime  I  referentes  á  la  aljama  hebrea  de  Montpeller 
que  doy  en  el  presente  artículo.  Todos  los  tengo  por  inéditos;  á  lo 
menos  no  los  he  visto  en  obras  especiales  sobre  los  judíos  de  Lengua- 
doc  ni  en  historias  generales  del  citado  país.  Solamente  han  sido  indi- 
cados algunos,  pero  no  publicados.  He  consultado  al  efecto  la  colección 
de  Kahn  Documents  inédits  sur  les  Juifs  de  Montpellier,  en  la  Revue 
des  Etudes  Juives,  de  París;  la  Histoire  de  la  commune  de  Montpellier, 
por  Germain;  las  obras  de  Saigc  Les  Juifs  de  Languedoc  y  de  Jacobs 
An  inquiry  into  the  sources  of  the  history  of  the  Jews  in  Spain;  el  co- 
nocido libro  de  Tourtoulon  sobre  Jaime  I,  el  de  Bedárride  sobre  los 
judíos  de  Francia  y  la  historia  general  del  Lenguadoc  de  los  Be- 
nedictinos. Además,  en  estos  momentos  ha  comenzado  á  publicar 
la  citada  Revue  des  Etudes  Juives  un  catálogo  de  documentos  reales 
referentes  á  los  juílíos  de  los  tres  monarcas  de  Cataluña -Aragón,  Jai- 
me el  Conquistador,  Pedro  el  Grande  y  Alfonso  el  Liberal,  debi- 
do á  M.  Jean  Regné,  en  el  que  se  da  somera  noticia  del  contenido  de 
cada  carta. 

El  más  antiguo  documento  referente  á  la  comunidad  judía  de  Mont- 
peller de  que  tengo  noticia  entre  los  del  primero  de  los  tres  mencio- 
nados reyes  es  la  confirmación  de  los  privilegios  concedidos  por  sus 
predecesores  y  por  él  mismo,  especialmente  el  privilegio  relativo  al 
tributo  anual,  dictada  en  Barcelona  á  18  octubre  de  1252,  confirmación 
que  no  es  únicamente  en  favor  de  la  expresada  aljama,  sino  también 
de  los  individuos  Astruch  de  Carcasona  y  Abraham,  hijo  de  Bonet. 
Lo  ha  aducido  este  documento  Kahn  en  el  trabajo  antes  citado. 

Cinco  días  después,  dictó  orden  el  propio  monarca  á  su  lugar- 
teniente, á  los  cónsules  municipales,  al  baile  y  á  los  notables  de  la 


JAIME  I  EL  CONQUISTADOR,    ETC.  485 

curia  de  Montpeller  de  no  molestar  por  motivo  alguno  ni  dejar  que 
sean  agraviados  los  judíos  que  ya  habitaban  Montpeller  y  los  que  en 
adelante  se  estableciesen  en  dicho  punto.  Este  mandato  real  lo  ha  dado 
á  conocer  Germain  en  Histoire  du  commerce  de  Montpellier . 

M  Regné  ha  indicado  en  el  expresado  Catalogue  des  actes  un  de- 
creto de  Jaime  I,  dado  en  Barcelona  á  2  diciembre  1257,  autorizando 
al  judío  barcelonés  Abraham  Escandaram  á  dirigirse  en  persona  ó  por 
comisionado  á  Montpeller,  no  obstante  la  prohibición  existente  de  no 
poder  ir  ningún  vasallo  suyo  á  dicha  villa  del  Lenguadoc,  al  objeto 
de  cobrar  un  crédito;  y  sobre  todo,  otro  decreto  notabilísimo,  dictado 
hallándose  el  rey  en  Montpeller,  á  10  diciembre  1258,  ya  citado  por 
Germain.  Es  la  carta  de  amnistía  concedida  á  los  judíos  de  dicha  po- 
blación, en  la  que  el  monarca  declara  que  aun  cuando  los  hebreos 
sufren  dura  servidumbre  y  humillación  en  casi  todos  los  Estados  cris- 
tianos, no  entiende  conveniente  humillarles  en  modo  alguno,  ni  menos 
producirles  malos  tratamientos  ni  perjuicios  en  los  territorios  de  la 
Corona  de  Aragón.  Este  es  el  primero  de  la  serie  de  documentos  que 
justifican  la  alteza  de  miras  de  Jaime  I  con  respecto  á  los  judíos  y  su 
propósito  firme  de  proteger  y  fomentar  la  aljama  de  Montpeller. 

Pero,  limitando  este  nuestro  trabajo  á  dar  á  conocer  los  documen- 
tos inéditos  del  excelso  monarca  que  se  refieran  únicamente  á  la  co- 
munidad judía  de  Montpeller,  existentes  en  el  Archivo  de  la  Corona 
de  Aragón,  deberíamos  comenzar  por  los  estatutos  de  franquicia  que 
dictó  encontrándose  en  aquella  villa  en  21  enero  de  1259,  pero  ya  lo 
hemos  publicado  en  el  referido  trabajo  del  Congreso  Histórico  de  la 
Corona  de  Aragón,  documento  XIX  (1). 

Dos  meses  después  de  estos  estatutos  decretó  dicho  rey,  de  acuerdo 
con  los  cónsules  de  Montpeller  (5  abril  1259),  que  previamente  á  la 
otorgación  de  un  contrato,  los  judíos  de  la  población  deberían  jurar 
sobre  la  Ley  mosaica  que  no  habían  realizado  fraude  ó  usura,  prohi- 
biendo al  propio  tiempo  á  los  notarios  recibir  contratos  usurarios.  Lo 
publicó  Germain  y  lo  han  indicado  Saige,  Kahn  y  Regné. 

En  1.°  de  marzo  1262  indultó  el  rey  de  todo  procedimiento  contra 
los  judíos  de  Montpeller  por  infracciones  del  decreto  sobre  tasa  del  in- 
terés máximo: 

«Per  nos  et  nostros  remitimus  absoluimus  et  deífinimus  uobis  vni- 
uersis  et  singules  judiéis  Montepessulani  et  uestris  imperpetuum  om- 
nem  peticionem  questionem  et  demandam  quam  contra  uos  uel  bona 
uestra  possemus  faceré  uel  mouere  usque  in  hodiernum  diem  ratione 
statuti  per  nos  facti  superfacto  mutuorum  quod  est  IIII  denarii  pro  lu- 
cro de  unaqueque  libra  denariorum.  Ita  que  nos  uel  nostri  non  possi- 
mus  decetero  contra  uos  uel  uestros,  uel  contra  aliquam  uestrum  uel 


(l)    Por  error  de  imprenta  la  fecha  de  12  calendas  febrero  aparece  reducida  en  dicho  tra- 
bajo á  26  enero,  en  vez  de  21,  que  es  lo  exacto. 


486  FRANCISCO  DE  BOFARULL 

uestrorum  ratione  dicti  statuti  peticionem  aliquem  faceré  seu  deman- 
dam  nec  possit  decetero  hac  de  causa  contra  uos  uel  uestros  uel  ali- 
quem uestrum  aut  uestrorum  fieri  inquisicio  generalis  nisi  in  hunc  mo- 
dum  videlicet  quod  si  forte  aliquis  christianus  de  aliquo  uel  aliquibus 
uestrum  aut  uestrorum  querimoniam  hauuerit  ratione  mutui  ab  eodem 
uel  eisdem  sibi  facti  contra  illud  statutum  uel  etiam  illud  nobis  denun- 
ciauerit  tune  possit  fieri  inquisicio  contra  illud  uel  illos  dum  cum  fiat 
per  nos  et  non  per  aliquem  oficialem  nostrum  uel  aliquem  alium  man- 
dantes tenentibus  locum  nostrum  baiulis  consulibus  et  uniuersis  alus 
oficialibus  et  subditis  nostris  presentibus  et  futuris  quod  predicta  om- 
nía  et  singula  firma  habeant  et  obseruent  et  faciant  ab  obnibus  inuio- 
labiter  obseruari  et  non  contraueniant  nec  aliquem  contrauenire  per- 
mitant  unque  aliquo  tempore,  aliquo  modo  uel  aliqua  ratione.  Datum 
in  Montepessulano,  kalendas  marcii  anno  Domini  millessimo  ducentes- 
simo  sexagessimo  primo.»— Archivo  de  la  Corona  de  Aragón,  regis- 
tro 12,  fol.  39. 

Y  en  la  propia  fecha  dictó  privilegio  permitiendo  á  los  miembros  de 
dicha  aljama  de  capitalizar  el  interés  y  de  hacer  figurar  en  una  mis- 
ma escritura  para  un  solo  crédito  el  capital  y  el  interés,  siempre  que 
este  último  no  exceda  de  la  tasa  legal: 

«Per  nos  et  nostros  damus  et  concedimus  uobis  unuersis  et  singulis 

judeis  Montipessulani  quod  quandocumque  mutuastis  tempore  xp 

possitis  si  uolueritis  lucrum  cum  capitale  in  instrumentis  cumulare  sic 
quod  de  capitale  et  lucro  fiat  unum  instrumentum,  una  sumam  dum 
cum  non  recipiatis  in  lucrum  nisi  ad  rationem  quatuor  denarium  per 
libram  secundum  statutum  nostrum  et  pro  ut  est  actenus  consuetum. 
Mandantes  tenentibus  locum  nostrum  baiuli,  consulibus  et  uniuersis 
aliis  ufficialibus  et  subditis  nostris  presentibus  et  futuris  quod  nullum 
super  predictis,  uobis  impedimentum  uel  contrarium  faciant.  Onmo 
predicta  omnia  obseruent  et  facient  obseruari  ut  superius  sunt  expre- 
sa. Datum  aput  Montipessulani  kalendas  marcii  anno  Domini  millesi- 
mo,  ducentessimo  sexagessimo  primo.»— Archivo  de  la  Corona  de  Ara- 
gón, registro  12,  fol.  39  vuelto. 

Persistiendo  D.  Jaime  en  su  buen  propósito  de  procurar  el  engran- 
decimiento de  esta  aljama,  dictó  en  9  septiembre  1264  la  siguiente 
confirmación  de  derechos  y  privilegios,  con  orden  especial  de  que  los 
amparasen  y  mantuviesen  á  los  oficiales  y  autoridades  de  la  villa: 

«Per  Nos  et  nostros  laudamus  concedimus  et  confirmamus  vobis  toti 
vniuersitati  judeorum  in  Montepesulano  habitancium  presencium  et 
futurorum  omnia  instrumenta  et  priuilegia  a  nobis  et  a  nostris  prede- 
cessoribus  uobis  concessa  et  confirmata  super  vestris  franquitatibus 
et  consuetudinibus  et  guibuslibet  aliis  causis  et  specialiter  priuilegium 
quod  vobis  concessimus  super  tributo  quod  uobis  daré  tenemini  an- 
nuatim  volentes  et  concedentes  nobis  quod  predicta  priuilegia  omnia 
et  singula  perpetuam  et  plenariam  habeant  firmitatem.  Mandantes  te- 
nenti  locum  nostrum  in  Montepesulano  et  baiulo   Curie  ct  consulibus 


JAIME  I  EL   CONQUISTADOR,   ETC.  487 

eiusdem  loci  et  vniuersis  alus  officialibus,  et  subditis  nostris  presenti- 
bus  et  futuris  quod  predicta  priuilegia  uobis  et  vestris  successoribus 
inuiolabiliter  obseruent  et  obseruari  faciant  et  contra  ea  uel  eorum 
aliqui  non  veniant  nec  aliquem  venire  permittant.  Datum  in  Perpinia- 
no  Vo  idus  septembris  anno  Domini  M°  CC3  LX°  IIII0». 

«Fidelibus  suis  Consulibus  Montispesulani  presentibus  et  futuris  sa- 
lutem  et  graciam.  Mandamus  vobis  quod  manuteneatis  et  deffendattis 
judeos  nostros  Montispesulani  et  eisdem  consuetudines  comunia  et  vsi- 
tates  Montispesulani  obseruetis  itabene  sicut  Christianis  et  contra  ip- 
sas  consuetudines  comunia  et  vsitates  eosdem  uel  eorum  aliquem  nu- 
llatenus  agrauetis  taliter  facientes  quod  íidelitatem  uestram  valeamus 
inde  mérito  comendare  quoniam  predicta  omnia  eis  volumus  penitus 
obseruari.  Datum  in  Perpiniano  VIo  idus  septembris  anno  Domi- 
ni M°  CC°  LX°  IIII0. «-Registro  13,  fol.  218. 

El  día  siguiente  ordenó  á  su  lugarteniente,  baile  y  demás  oficiales 
de  Montpeller  que  no  acepten  las  demandas  de  judíos  por  reclamación 
á  deudores  sino  cuando  el  interés  pactado  es  conforme  á  ley: 

«Dilectis  et  fidelibus  suis  tenenti  locum  nostrum  in  Montepesulano 
baiulo  Curie  eiusdem  loci  et  alus  Officialibus  et  Curialibus  dicte  Curie 
presentibus  et  futuris  salutem  et  graciam  Mandamus  uobis  quatenus 
quandocumque  et  quociens  cumque  a  judeis  nostris  Montispesulani 
fueritis  requisiti  uel  ab  altero  ipsorum  mandetis  auctoritate  vestra  Vi- 
cariam  Curie  Montispesulani  quod  compellat  illos  qui  eis  uel  alteri 
eorum  fuerint  in  debitis  obligatos  et  de  quibus  duxerint  conquerendum 
ad  soluendum  eisdem  lucrum  ipsorum  debitorum  scilicet  quatuor  de- 
narios  pro  libra  in  mense  secundum  cotum  nostrum  et  concessionem 
nobis  factam  a  Sede  Apostólica  dum  tamen  terminus  quo  solutio  ipso- 
rum debitorum  fieri  debebit  sit  completus.  Mandamus  etiam  uobis 
quod  non  compellatis  nec  compelli  permitatis  aliquem  judeum  Montis- 
pesulani ad  ostendendum  pignora  que  ratione  debiti  obligata  tenebit 
nec  aliquem  ipsorum  de  possessione  dicti  pignoris  eiciatis  nec  eici 
permitatis  nisi  sibi  fuerit  de  capitalle  satisfactum  vel  probatum  fuerit 
inde  sibi  fore  satisfactum.  Mandamus  etiam  vobis  quod  cartam  quam 
judei  Montispesulani  a  uobis  habent  super  tributis  et  nobis  donent..  .. 
capita  hospiciorum  suorum  obseruetis  eisdem  prout  in  eadem  melius 
et  plenius  videbitis  contineri  et  hoc  aliquatenus  non  mutetis  set  ipsos 
judeos  et  res  et  bona  eorum  manuteneatis  et  deffendatis  tanquam  res 
nostras  proprias  in  bono  statu  guo  quousque  statuerimus  aliquod  gra- 
uamene  is  fieri  millo  modo  ab  aliquibus  hominibus  Montispesulani 
permitatis.  Datum  in  Perpiniano  IIIP  idus  septembris  anno  Domi- 
ni M°  CC°  LX°  IIIP. «-Registro  13,  fol.  218. 

Debemos  reducir  á  1.°  de  febrero  1267,  nuevo  estilo,  la  data  del 
siguiente  notable  estatuto  judicial,  dictado  también  por  Jaime  I: 

«Per  Nos  et  nostros  statuimus  habito  sano  et  maturo  consilio  et 
etiam  damus  et  concedimus  imperpetuum  in  libertatem  et  fauorem 
ómnibus  et  singulis  judeis  presentibus  et  futuris  tam  masculis  quam  fe- 


488  FRANCISCO   DE  BOFARULL 

minis  in  parte  nostra  Montispesulani  habitantibus  et  habitaturis  quod 
aliquis  ex  ipsis  judeis  aliqua  causa  uel  ratione  in  judicium  deducía  uel 
non  deducía  non  questionetur  nec  questionari  possit  nec  alicui  eorum 
fiat  uel  incuciatur  aliquo  tempore  íacto  sine  dicto  timor  uel  terror 
questionis  risi  sub  hac  forma  producto  enim  judicio  uel  inquistione  in- 
cepto  incepto  uel  incepto  contra  judeum  usque  ad  finem.  Ita  quod  non 
restet  nisi  sententia  traditis  que  judeo  in  ómnibus  actis  et  datis  post 
eidem  judeo  inductis.  IIII.or  dierum  utilium  in  quibus  deliberet  cum 
si  uoluerit  baiulus  Curie  Montispesulani  cum  actis  ómni- 
bus collationem  hanc  cum  duabus  distiscutoribus  et  legalibus  jurispe- 
ritis  Montispesulani  auditis  rationibus  et  deffensionibus  judei  et  periti 
eius  presentium  et  tune  si  res  fiagitauerit  questio  de  judeo  juste  fiat  et 
omnis  inquisitio  que  fiat  contra  judeum  fiat  semper  per  baiulum  Curie 
nostre  Montispesulani  et  non  aliter.  ítem  aliqua  inquisitio  non  fiat  nec 
fieri  possit  contra  judeum  et  si  facte  fuerit....  uel  denunciatore  cuius 
acusatoris  uel  denunciatoris  nomen  inprincipio  inquisitionis  inseratur 
et  cum  reperietur  acusa...  uel  denuncia...  ipsi  acusatores  uel  denuncia- 
tores  ttneantur  daré  bonos  et  ydoneos  fideiussores  secundum  facti  qua- 
litatem  puniendos  si  defecerint  in  probationes.  Si  uero  acusator  non 

hab sustineat  tal...  et  denunciator  non  probans  impotenciam  durius 

per  baiulum  puniatur.  ítem  judeus  habeat  transcriptum  acusationis 
uel  denunciationis  et  fideiussionis  cum  nomine  acusatoris  uel  denun 
ciatoris  et  cum  nominibus  fideiussorum  et  etiam  cum  ipso  trans- 
cripto deliberet  cum  peritis  si  uoluerit  Et  hec  omnia  fiant  antequam 
procedatur  in  inquisitione  ítem  aliquis  judeus  captus  non  retineatur 
pro  aliquo  debito  uel  crimine  aut  alia  causa  qui  daré  uolit  Curie  ido- 
neos  fideiussores  nisi  pro  crimine  pro  quo  est  ultimum  suplicium  impo- 
dendum.  ítem  baiulus  nostre  Curie  Montispesulani  juret  singulis  annis 
cum  íaciet  juramentum  consuetum  se  predicta  seruare  et  contra  non 
faceré  et  Locum  nostum  teneus  id  singulis  annis  procuret  et  faceré  fie- 
ri teneatur.  Quicumque  autem  Curiales  et  alii  qui  contra  predicta  fe? 
cecint  ipso  quidem  faeto  siut  infames  et  omni  honore  et  dignitate  per- 
petuo careant.  Datum  in  Montepesulano  kalenas  februarii  anno  Domi- 
ni  M°  CC°  LX°  sexto. «-Registro  15,  fol.  42  vuelto. 

Es  en  otros  dos  documentos  del  mismo  año  1267  (11  agosto)  donde 
se  descubre  mejor  el  afán  del  rey  para  buscar  la  prosperidad  de  la  al- 
jama que  nos  ocupa: 

«Per  nos  et  nostros  remitimus  absoluimus  et  deffinimus  uobis  uni- 
uersis  et  singulis  judeis  qui  in  partita  nostra  Montispesulani  hospicia 
uestra  transferetis  et  uestris  imperpetuum  omnem  petitionem  questio- 
nem  uel  demandam  et  omnem  penam  ciuilem  et  criminalem  quam  con- 
tra personas  uestras  uel  bona  uestra  possemus  faceré  mouere  infligere 
uel  imponere  aliqua  ratione  uel  causa  usque  in  hanc  presentem  diem. 
Ita  videlicet  quod  pro  aliquibus  que  usque  in  hanc  diem  comiseritis 
quocumque  modo  non  possemus  nos  uel  nostri  uobis  uel  uestris  peti- 
tionem faceré  uel  demandam  set  sitis  uos  et  uestri  inde  cum  ómnibus 
bonis  uestris  habitis  et  habendis  quitii  et  penitus  perpetuo  absoluti 
prout  melius  dici  potest  et  intelligi  ad  uestrum  uestrorumque  bonum  et 


JAIME   I  EL   CONQUISTADOR,   ETC.  489 

sincerum  intellectutn.  Hanc  autem  remissionem  uobis  facimus  sub  hac 
forma  quod  uestra  hospicia  transferatis  in  partita  Montispesulani. 
Mandantes  etca.  Datum  Barchinona  .III.  idus  Augusti  anno  Domi- 
ni  M  CC.  LX.  septimo.»-Registro  15,  fol.  64  vuelto. 

«Concedimus  ómnibus  judeis  de  partita  Episcopi  qui  hospicia  sua 
transtulerint  in  partita  no&tra  Montispesulani  quod  per  quinqué  annos 
primos  venturos  sint  franchi  de  illis  viginti  solídis  quos  annuatim  ha- 
bemus  et  percipimus  a  quolibet  hospicio  judeorum  Montispesulani. 
Mandantes  tenentibus  locum  nostrum  in  Montepesulano  et  bajulo  Cu- 
rie eiusdem  loci  ac  emptoribus  reddituum  nostrorum  presentibus  et 
futuris  quod  dictam  concessionem  nostram  firmam  habeant  et  obser- 
uent  et  non  contraueniant  nec  aliquem  contrauenire  permitant  aliqua 
ratione.  Datum  Barchinone  .III.0  idus  augusti  anno  Domini  millesi- 
mo  CC°  LX°  séptimo.»— Registro  15,  fol.  64  vuelto. 

Otro  privilegio  concedió  á  la  misma  comunidad  hebrea,  de  poder 
jactar  alacma  y  perseguir  falsos  testimonios  y  acusaciones,  en  25  oc- 
tubre 1268: 

«Per  Nos  et  nostros  damus  et  concedimus  uobis  Alíjame  judeorum 
nostrorum  Montispessulani  presentibus  et  futuris  quod  singulis  mensi- 

bus  possitis  jactare  Alacman  et super  falsos  acusatores  et  super  fa- 

cientes  falsum  testimonium  absque  impedimento  alicuius  persone. 
Mandantes  tenentibus  locum  nostrum  baiulis  Curie  Montispessulani  et 
dominationis  eiusdem  ac  alus  Officialibus  et  subditis  nostris  presenti- 
bus et  futuris  quod  predicta  omnia  firma  habeant  et  obseruent  ac  fa- 
ciant  obseruari  et  non  contraueniant  etca.  Datum  Ceruarie  .VIII.  ka- 
lendas  Novembris  nnno  Domini  M°  CC°  LX°  octauo.» 

Por  decreto  del  mismo  día  instituyó  á  Moisés  de  Lunel  y  Abraham 
Lodeve,  procuradores  suyos,  para  cobrar  la  contribución  de  la  judería 
de  Montpeller: 

«Nos  Jacobus  etc.a  Constituimus  uos  Mosse  de  Lunello  et  Abraam 
de  Lodeuajudeos  procuratores  judeorum  nostrorum  Montispessulani 
super  recipiendis  redditibus  elemosine  Juderie  uestre  tam  illius  uocate 
Helidis  quam  cuiuslibet  alterius  dum  nostro  placuerit  uoluntati.  Dan- 
tes  uobis  etiam  potestatem  recipiendi  compotum  ab  ómnibus  ille  qui 
faceré  et  daré  teneutur  redditus  antedictos  et  helemosinam  supradic- 
tam.  Mandantes  tenenti  locum  nostrum  in  Montepessulano  baiulo  Cu- 
rie et  Curialibus  [eiusdem  Curie  quod  dictam  Concessionem  nostram 
firmam  habeant  'et  obseruent  et  non  contradicant  ullo  modo  immo  su- 
per hoc  prestent  uobis  auxilium  consilium  et  juuamen.  Datum  Cerna- 
rie  ut  Supra.» 

Aprovechando  el  paso  del  rey  Jaime  por  Montpeller,  obtuvieron 
una  nueva  concesión  con  data  del  7  abril  1269: 

«Per  nos  et  nostros  damus  et  concedimus  et  indulgemus  uobis  Alía- 
me judeorum  Montispesulani  et  vniuersis  iudeis  ipsiusque  Aliame  de 
parte  Regali  nostra  presentibus  et  futuris  quod  uos  uel  uestri  succes- 


490  FRANCISCO   DE   BOFARULL 

sores  non  teneamini  mitere  nec  poneré  aliquid  cum  Vniuersitate  ville 

Montispessulani  in  aliquo  seruicio uel  missione  siue  comuni  qui  dicta 

Vniuersitas  facient  de  cetero  qualibet  ratione  nec  dicta  Vniuersitas  ad 
hec  nos  compellere  ullo  modo.  Mandantes  locum  nostrum  tenenti  et 
baiulo  Curie  nostre  Montispesulani  etca.  nec  contra  predictam  conces- 
sionem  uobis  compelli  grauari  uel  molestari  permitant  ullo  modo.  Da- 
tum  in  Montepesulano  VIIo  ydus  Aprilis  anno  Domini  M°  CC°  LX° 
nono.»— Registro  16,  fol.  148  vuelto. 

Más  interesante  para  la  historia  de  las  costumbres  es  la  otra  conce- 
sión que  obtuvieron  el  año  siguiente,  pues  su  data,  según  estilo  mo- 
derno, se  reduce  á  10  febrero  1270: 

♦Per  nos  et  nostros  concedimus  uobis  Alíame  iudeorum  nostrorum 
Montispesulani  et  uestris  imperpetuum  quod  aliquis  iudeus  non  audeat 
de  cetero  in  aliquo  uestro  festo  sollempni  dicere  seu  cantare  horas  in 
Sinagoga  uestra  nisi  ille  uel  i  11  í  iudei  nisi  tantum  quando  ipsas  horas 
dicendas  seu  cantandas  in  dictis  festis  sollempnibus  uocati  seu  electi 
fuerint  ab  illis  indeis  qui  colligunt  elemosinas  judeorum  nec  aliquis 
etiam  iudeus  audeat  ministerium  uestrum  in  Sinagoga  uestra  disturba- 
re uel  impediré  nisi  exfacto  uestro  uel  Alíame  judeorum  Montispes- 
sulani. Quicumque  autem  contra  hoc  mandatum  nostrum  in  uestra 
Sinagoga  de  cetero  in  aliquo  uestro  festo  sollempni  horas  dicet  iram 
et  indignationem  nostram  et  penam  quinquaginta  librarum  nobis 
daudas  incurret.  Mandantes  tenenti  locum  nostrum  Montispessulani  et 
universis  etc.  Datum  Valencie.  IIII.  ydus  februarii  Anno  Domi- 
ni M°CC°LX°  nono.»— Registro  16,  fol.  148  vuelto. 

Los  últimos  documentos  de  Jaime  I  referentes  á  la  comunidad 
hebrea  de  Montpeller  son  todos  de  1274  referentes  á  enjuiciamiento 
y  dictados  con  intento  de  evitar  vejámenes  á  los  miembros  de  ella. 
Los  transcribimos  á  continuación: 

«Quod  cum  Nos  Jacobus  etc.  Intellexerimus  quod  aliqui  clerici  et 
laici  non  ut  suam  uelint  justiciam  contra  judeos  nostros  Montispesula- 
ni set  ne  ipsos  fatigent  laboribus  et  expensis  alii  uero  quamquam 

contra  eos  nichil  habuerint  penitus set  ut  possint  ab  ipsis  aliquid 

extorqucre  ad  loca  remota  et...  tuta  et  minus  insignia  per  litteras 
Sedis  Apostolice  et  legatorum  eius  in  causam  trahere  non  uerentur 
quamnis  dicti  judei  nostri  parati  siut  ómnibus  de  se  conquerentibus 
coran  curia  nostra  Montispesulani  exhibere  justicie  complementum 
Ideo  uolumus  et  mandamus  quod  si  quis  habitator  Montispesulani  uel 
alterius  loci  dominationis  nostre  aliquem  judeum  Montispesulani  per 
litteras  commissionis  ad  alium  judicem extra  Montempesulanum  extra - 
xerit  uel  cesionem  fecerit  ex  qua  extrahatur  persona  illius  si  laicus 
fuerit  per  baiulum  nostrum  Curie  Montispesulani  uel  per  locum  nos- 
trum tenentem  capiatur  et  omnia  bona  sua  emparentur.  Si  uero  cleri- 
cus  fuerit  omnia  bona  ipsius  emparentur  et  tamdiu  persona  illius  si 
laycus  fuerit  detenta  et  bona  sua  emparata  teneantur  uel  eius  bona  si 
clericus  fuerit  emparata  similiter  teneantur  doñee  litteris  commissio- 


JAIME  I   EL   CONQUISTADOR,   ETC.  491 

nis  renunciauerit  et  expensis  scitato  restituerit  competenter  et  si  forte 
alterius  fuerit  dominacionis  et  habuerit  bona  aliqua  in  aliquo  loco 
terre  nostre  ipsa  bona  emparentur  et...  .  doñee  litteris  commissionis 
renuncianerit  et  expensas  restituerit  ut  est  dictum  et  quod  etiam  de 
bonis  talium  clericorum  uel  laicorum  scitato  prouideatur  in  expensis 
quas  occasione  cifacionis  ipsum  faceré  oportebit.  Mandantes  etc.  Da- 
tum  in  Montepesulano  XIIo  Kalendas  Madii  Anno  Domini  M°CC°LXX° 
quarto.» 

«ítem  eodem  die  et  anno  dominus  Rex  fecit  cartam  remissionis 
Abrahe  de  Luniello  judeo  et  suis  perpetuo  de  ómnibus  generaliter  sub 
modo  et  forma  quod  idem  Abraham  transferat  se  ad  villam  Mntispe- 
sulani  et  ibi  in  parte  judeorum  domini  Regis  faciet  residencian!  perso- 
nalem.»—  Registro  19,  fol.  126  vuelto. 

«Per  Nos  et  nostros  damus  et  concedimus  uobis  uniuersitati  judeo- 
rum partitam  nostre  Montispesulani  presentibus  et  futuris  imperpe- 
tuum  quod  Cónsules  uestri  presentes  et  futuri  compellant  et  compelle- 
re  possint  et  pignorare  omnes  tallias  que  fiant  inter  uos  pro  tributis 
questiis  uestris  et  uestrorum  ac  seruiciis  uel  donis  que  uobis  et  nostris 
facietis  etiam  pro  facto  elemosinarum  uestrarum  Obstante  alicuius 
contradiccione  Mandantes  tenentibus  locum  nostrum  bajulis  vicariis  et 
alus  oficialibus  et  subditis  nostris  presentibus  et  futuris  quod  dictam 
donacionem  et  concesionem  nostram  obseruent  vt  superius  continetur. 
Datum  in  Perpiniano  XVo  kalendas  julii  anno  Domini  M°  CC°  LXX° 
quarto.»— Registro  19,  fol.  133  vuelto. 

«Jacobus  Dei  gracia  Rex  Aragonum  etc.a  Dilecto  et  fidelibus  suis 
tenenti  locum  suum  in  Montepesulano  et  eius  dominio  baiulo  Curie 
Montispesulani  ceterisque  curialibus  presentibus  videlicet  et  futuris 
salutem  et  graciam.  Cum  nos  dederimus  et  concesserimus  judeis  nos- 
tris  tam  masculis  quam  feminis  in  parte  nostra  Montispesulani  habitan- 
tibus  et  habitaturis  quod  aliquis  ex  ipsis  judeis  aliqua  causa  uel  ratione 
in  judicium  deducta  uel  non  deducta  non  questionetur  nec  questionari 

possit  nec  alicui  eorum  fiat  uel tempore  facto  siue  dicto  timor  uel 

questionis  nisi  sub  certa  forma  in  carta  a  nobis  eis  super  hoc  concessa 
plenius  contenta  et  quod  et  inquisicionis  non  fiat  nec  fieri  possit  contra 
judeum  et  si  facta  fuerit  ipso  jure  nullum  sit  nisi  acusatore  uel  denun- 
ciatore  precedente  et  quod  et  judeus  habeat  transcriptum  acusationis 
uel  denunciationis  et  fideiussionum  cum  nomine  acusatoris  uel  denun- 
ciatoris  et  cum  nominibus  fideiussorum  et  quod  judeus  captus  non  de- 
tineatur  pro  aliquo  debito  uel  crimine  aut  alia  causa  qui  daré  uelit 
Curie  ydoneos  fideiussores  nissi  pro  crimine  pro  quo  est  ultimum  sup- 
plicium  imponendum  et  quod  etiam  baiulus  nostre  Curie  Montispesu- 
lani juret  singulis  annis  cum  fació  consuetum  juramentum  set  predicta 
obseruare  et  contra  non  faceré  et  quod  tenens  locum  nostrum  in  Mon- 
tepesulano id  singulis  annis  procuret  et  faceré  fieri  teneatur  prout  hec 
omnia  et  singula  supradicta  obseruetis  et  obseruari  faciatis  ut  in  eadem 
carta  nostra  plenius  et  melius  indebitis  contineri  et  non  contraueniatis 
nec  aliquem  contrauenire  permitatis  aliqua  ratione.  Nos  enim  si  quid 
per  nos  uel  alter  nostrum  contra  predicta  uel  eorum  aliqua  fieret  decer- 
nimus  irritum  et  inanum  et  qui  quid  etiam  postea  per  illum  in  officio 


492  R.   BEER 

suo  stimando  uel  aliter  esset  factum  et  quod  extime  in  Curia  nostra 
predicta  non  possit  officium  aliquod  exercere  nec  etiam  salaria  racione 
sui  officii  ei  debito  eidem  aliquid  percipiat  set  remaneat  illud  nobis. 
Datum  in  Perpiniano  XV".  Kalendas  julii  anno  Domini  Millessimo 
CC°  LXX"  quarto.»  -Registro  19,  fol.  134. 

Francisco  de  Bofarull 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL 
Per  Rudolf  Beer 

(Traducció  del  alemany  d'En  Pere  Barnils.  Acabament) 

Davant  la  abundor  del  material,  ens  és  agí  impossible  seguir  d'una 
manera  igual  y  completa  la  configurado-  rica  y  feconda  de  la  bibliote- 
ca del  monastir  en  los  segles  XIV  y  XV,  com  també  explorar  la  sort 
de  la  colecció  en  temps  mes  recent.  Precisament  per  aixó  és  que  fem 
precedir  una  observació  general  a  l'ullada  rápida  sobre  l'enriquiment 
de  la  colecció  de  manuscrits  de  Ripoll  en  materies  isolades,  en  los  dos 
darrers  segles  de  l'Edat  Mitjana.  Per  mes  que  no's  degui  considerar 
ais  monjo9  de  Ripoll  com  a  homens  encofurnats  en  lo  camp  literari— 
recórdinse  les  relacions  del  nostre  monastir  ab  Fleury  en  lo  segle  X 
y  del  resultat  literari  del  viatge  del  monjo  Arnaldus  de  Monte  en 
lo  XI  —  sembla,  no  obstant,  oportú  no  passar  per  alt  los  interessos 
práctichs  respectius  de  la  comunitat,  al  considerar  lo  creixement  de  la 
biblioteca  en  determinades  materies.  Aixó's  recomana  en  primer  ter 
me  per  lo  que  toca  a  aquella  part  que  dona  a  la  biblioteca  del  monas- 
tir el  segell  mes  característich,  ais  textes  jurídichs.  Aquets  hi  están 
representáis  tant  nombrosament,  que  jo  no  sabría  citar  mes  que  una 
colecció  catalana  que  pogués  competir  ab  Ripoll  en  aquest  ordre,  y  és 
la  biblioteca  de  la  catedral  d'Urgell.  Pero  mentre  que  una  gran  part  de 
manuscrits  jurídichs  d'aquesta  biblioteca,  que  eran  molt  nombro&os  en 
altre  temps,  son  desapareguts,  la  part  principal  deis  de  Ripoll  ens  ha 
estat  conservada,  y  per  cert  no  ha  sigut  encare  aprofitada  del  tot  y 
apenes  si  ha  sigut  donada  a  conéixer. 

La  pregunta  que  desseguida  s'ocorre,  perqué  una  comunitat  dedi- 
cada abans  que  tot  ais  interessos  eclesiástichs  y  ab  aquets  ais  treballs 
histórichs,  procurava  atresorar  en  los  exemplars  manuscrits  tant  gran 
abundor  de  íonts  y  aclaracions  jurídiques,  pot  contestarse  extensa- 
ment  y  fácil. 

En  les  localitats  sempre  mes  nombroses,  deixades  per  los  sobirans 
al  monastir  en  lo  curs  deis  segles,  l'abat  de  Ripoll  hi  tenía  jurisdicció 
temporal,  la  manera  d'ésser  de  la  qual  exposa  ab  un  exemple  significa- 
tiu  Enrich  ClaudiGirbal  en  la  seva  monografía  «Tossa»  (Girona  1884). 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  493 

La  vila  de  Tossa,  situada  en  lo  comtat  y  diócessis  de  Girona,  prop  del 
Mediterrani,  que  apareix  ja  en  966  en  una  donació  del  comte  Miró  I,  a 
Ripoll,  a  les  darreríes  del  segle  XI  passa  a  ésser  propietat  del  raonas- 
tir,  l'abat  del  qual,  Raimundo  de  Berga,  en  1186,  expedeix  a  la  loca- 
litat  la  primera  carta  oficial  (Carta  puebla):  per  rahó  d'un  cens  anyal 
cada  casa  o  remat  de  Tossa  ha  de  satisfer  una  gallina  al  monastir;  per 
aixó's  garanteix  ais  habitants  la  protecció  personal  y  altres  drets  com 
principalment  la  llibertat  respecte  al  comerc,,  y  solament  per  lo  que's 
refereix  a  la  venda  de  vi  y  peix  se  fan  certes  limitacions  a  favor  del 
monastir.  L'abat  Hugo  Dezbach  (1326-1351)  ha  de  defensar  contra  tot 
atach  lo  dret  jurisdiccional  de  Ripoll  sobre  Olot  y  Tossa,  y  el  mateix 
abat,  en  1348,  fa  a  Arnaldo  Soler,  fill  del  per  llarch  temps  batlle  de 
Tossa,  Bernardo  Soler,  y  ais  seus  successors  «Bailes  naturales»  del 
castell,  domini  y  parroquia  de  Tossa,  qó  és  batlles  que  podían  exercir 
jurisdicció  civil  y  criminal  en  nom  del  abat.  Aqüestes  breus  indica- 
cions  bastan  per  demostrar  que  la  jurisdicció  temporal  del  monastir 
no  podía  prescindir  de  les  fonts  y  directives  per  los  seus  fallos,  y  si  es 
té  en  compte  que  la  esmentada  jurisdicció  del  monastir  s'extenía  a 
una  serie  considerable  de  localitats,  se  fará  encare  mes  palpable  la 
necessitat  d'una  colecció  escrupulosa  deis  corresponents  llibres  de 
dret  y  de  les  seves  explicacions.  Naturalment  Ripoll  no  hi  és  sol  en 
aquest  ordre.  També  en  Catalunya,  principalment  a  Barcelona,  du- 
rant  la  época  esmentada,  és  ben  coneguda  la  seriosa  y  científica  ad- 
ministració  del  dret  y  la  activitat  legislativa;  del  segle  XIII  és  encare 
la  redacció  del  conegut  «Consolat  de  la  mar»  (comp.  entre  altres, 
Catalogue  des  ms.  esp.  de  la  Bibl.  Nationale,  París,  13  ss.);  aviat  és 
traduit  en  vulgar  lo  Codex  Justinianeus  (Lo  Codi).  De  la  mateixa 
manera  es  pot  fer  constar  que'l  canonista  Raimundus  de  Pennaforti, 
nascut  a  Barcelona  o  prop  d'ella,  fóu  escullit  per  Gregori  IX  per  em- 
peñare la  confecció  de  la  colecció  de  Decretáis  que  passan  ab  lo  nom 
d'aquest  papa:  en  la  serie  d'espanyols,  que  en  los  segles  XII  y  XIII 
estudiaren  en  Bolonia,  presentada  per  Schulte,  Geschichte  der  Quellen 
und  der  Literatur  des  rómischen  Rechtes  II,  539,  hi  manca  lo  seu  nom; 
mes  si  l'hi  afegím,  aquest  complement  és  una  personificado  de  les  re- 
lacions  jurídiques  entre  Catalunya  y  Italia,  devant  del  fet  que  Ramón 
de  Penyafort  figura  durant  llarchs  anys  a  Barcelona  després  de  la  seva 
permanencia  en  Bolonia  y  en  Roma.  Per  altra  part,  si  considerám  que 
Ramón  morí  en  1275,  és  ben  significatiu  que  la  colecció  de  Ripoll 
possehís  quatre  exemplars  manuscrits  de  la  seva  divulgada  Summa  de 
casibus  poenitentiae,  tres  deis  quals  remontan  encare  al  segle  XIII: 
194  s.  XIII;  215  s.  XIII;  219  s.  XIV;  230  s.  XIII.  (Comp.  p.  357). 

Ab  aixó  quedan  senyalades  les  influencies  mes  essencials  per  la 
composició  o  carácter  de  la  notable  colecció  de  manuscrits  jurídichs 
de  Ripoll;  com  siga  que  Hánel  no  la  conegué  y  Heine  (Serapeum  VIII, 
1847,  82  ss.)  sóls  feu  escasses  indicacions  d'aquests  manuscrits,  no  se'n 

1910.— 36 


494  R.   BEER 

pogueren  pendre  notes  en  les  obres  fonamentals  de  Savigny  y  Schulte; 
quedaren  també  les  parts  corresponents  quasi  sense  considerar  en  los 
meritoris  treballs  especiáis  mes  moderns:  Instituciones  del  derecho 
civil  catalán,  de  Guillermo  María  de  Broca  y  Juan  Amell  (Barcelo- 
na Ia,  1886)  y  Autores  Catalanes  que  antes  del  siglo  XVIII  se  ocuparon 
del  derecho  penal,  de  Broca  (Barcelona,  1901).  Mes  una  descripció 
d'aquests  códices  feta  segons  los  principis  que  avuy  regeixen,  significa 
precisament  en  Ripoll  quelcom  mes  que  l'acabament  d'una  llacuna  en 
nostre  coneixement  de  determináis  origens  científicament  especialis 
tes.  Lo  fet  de  que  molts  deis  Rivipullenses  jurídichs,  conserváis  avuy 
encare,  portin  notes  de  procedencia  y  de  proprietat,  ens  ensenya  a  co- 
néixer  les  fonts  directa  o  indirectament  utilitzades;  en  aquest  concep- 
te  Italia  y  Franca  (Avignon)  ocupan  lo  primer  terme.  Es  fácil  deduhir 
que'ls  citats  passatges  de  procedencia  entran  en  qüestió  no  sóls  per 
los  manuscrits  jurídichs  sino  també  per  los  altres,  com  se  manifesta 
positivament  en  exemples  isolats.  D'aquesta  manera,  observant  les 
anotacions  esmentades,  adquirím  una  idea  inesperada  de  les  assats 
ramificades  relacions  literaries  de  Ripoll;  s'han  considerat  donchs  es- 
pecialment  les  notes  respectives  al  escullir  los  manuscrits  de  les  fonts 
y  aclaracions  al  dret  roma  y  canónich,  que  venen  a  continuació: 

Corpus  iuris  civilis. 

Iustinianus,  Institutiones,  ab  glosari,  cód.  22  s.  XIV  «Henricus  de  Pul- 
teriis  Mutine».  Digesten  lib  XXXIX  ss.  cód.  31  s.  XIV-XV.  Un  comentan 
que's  relaciona  ab  certes  Quaestiones  del  Cod.  Iust.,  en  el  cód.  158  s.  XIV. 

Corpus  iuris  canonici. 

«Concordia  discordantium  canonum»,  c,ó  és  lo  decret  de  Gratian 
(Schulte  I,  46  ss.)  cód.  78  s.  XIII.  —  Decretalia  Gregorii  IX.  cód.  7 
s.  XIV  -  XV  (ab  lo  Tractatus  de  consanguinitate  (fig.  Lámina  9)  y  los  Cons- 
titutiones  novae  Innocentii);  cód.  15  s.  XIV;  cód.  25  s.  XIV  (cum  glossa); 
cód.  118  s.  XIV;  comentan  a  les  Decretáis  cód.  60  s.  XIV.  —  Bomfacius  VIII 
Decretalium  liber  VI.  cód.  6  s.  XV;  cód.  10  s.  XV  (ab  lo  Inventarium  speculi 
iudicialis  de  Berengerius  Stedellus);  cód.  11  s.  XIV  (ab  les  Constitutiones 
Clementinae);  cód.  19  s.  XIV  (ab  miniatura  representara  la  entrega  del 
llibre,  comp.  Lámina  10),  cód.  47  s.  XIV  («Al  molt  reverent  monsenyor  la- 
bat  Ripoll»). 

Clemens  V.  Constitutiones.  cód.  5  s.  XV;  cód.  8  s.  XIV- XV  (al  final: 
Questio  disputata  LV  y  [sic!]  per  dominum  Pynum  de  arcusinis  rie  Bono- 
nia.  Explicit,  questio  dom.  pyni  de  arculiis  a.  1322);  cód.  9  s.  XV  (com.  en  8 
ab  apparatus  de  Joh.  Andreae);  cód.  21  s.  XIV;  cód.  43  s.  XIV;  cód  43 
s.  XIV  («anno  1325,  est  Stephani  de  Baciato  ciar,  can.»);  cód.  62  s.  XIV  (co- 
mentan).— Innocentius  IV.  Constitutiones.  cód.  'i  s.  XV;  Tabula  super  toto 
Innocentio,  en  cód.  23  marginat  d'una  má  posterior  s.  XV. 

Aclaracions 
Abbas  antiquus.    Lectura  seu  apparatus    ad   Decretales   Gregorii   IX 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  495 

(Schultell.  130)  cód.  30  s.  XIV  -  XV;  nota  del  segle  XV:  Est  uenerabilis 
conuentus  Riuipulli. 

Albertus  Gandinus.  De  maleficiis  (Sch.  II,  167)  cód.  80  s.  XV.,  «Aquest 
libre  es  del  Reverend  micer  Miquel  Ysalguer  Abbat  del  Monestir  de  Sant 
Johan  ees  Abbadesses».»  En  1477  entregat  per  guardar  al  canonicus 
d'aquesta  iglesia  Jo.  Lobera. 

Ángelus  de  Ubaldis  (Perusinus).  Repetitio  legum.  cód.  12  s.  XV. 

Baldus  de  Ubaldis  Perusinus  (f  1400).  Lectura  super  usibus  feudorum 
(Sch.  II,  275  s.)  cód.  35  («per  manus  Johannis  Merhout  clerici  leodiensis 
dioecesis  1114»,  de  consegüent  poch  després  de  la  mort  del  autor) 

Bartolomaeus  Brixiensis  .  Libellus  ordinarii  compositus  a  magistro  Tan- 
credo  (de  Bononia),  correctas.  (Sch.  II,  85  s.)  cód.  39  s.  XIV. 

Bartolus  de  Saxoferrato.  Tractatus  de  Repressaliis,  de  Muñere,  Tracta- 
tus  arguendi,  de  Alluvionibus,  Tractatus  testium  (comp.  Savigny  VI"2 174  ss.) 
cód.  67  s.  XIV- XV.  Precedeix  una  carta  de  Johannes  de  Silvis,  decanus 
ecclesie  Sancti  Agricoli  Avinionis  Datum  Avinione  1380  comp.  p.  499. 

Dinus  Mugellanus.  In  tit.  De  regulis  iuris  (lib.  VI)  (Sch.  II,  176),  cód  43 
s.  XIV  (anno  domini  1325  fuit  compositus  liber  iste  et  est  domini  Stephani 
de  Baciato  ciar.  can.;.  —  cód.  114  s.  XIV. 

Goffredus  de  Trano.  Summa  titulorum,  de  consegüent  la  Summa  super 
rubricis  decretalium  (Sch.  II,  89)  cód.  28  s.  XIV.  —  De  testamentis  secundum 
Gotfredum  cód.  219  s.  XIV. 

Guido  de  Baysio.  Apparatus  in  librum  VI.  (Sch.  II,  188).  cód.  18  s.  XIV 
—  XV. 

Guilelmus  de  Mandagot.  Summa  super  decretalibus  (Sch.  II,  185  anomena 
sóls  un  manuscrit  de  París)  cód.  4  s.  XV.  De  electionibus  faciendis  (Sch.  II, 
183)  cód.  4  s.  XV;  cód.  29  s.  XIV;  cód.  43  s.  XIV  (1325,  comp.  dalt  en  Dinus). 

Guilelmus  de  Montelugduno.  Apparatus  super  extravag.  Johannis  XXII 
(Sch.  II,  198)  cód.  1  s.  XIV.  Sacraméntale  (Sch.  loe.  cit.)  cód.  17  s.  XIV -XV: 
Magister  Jo.  Blasii  de  Brabancia  me  scripsit  mandato  Venerabilis  domini 
Ti  Pontiliani  bacalarii  iuris  canonici;  cód.  24  s.  XIV. 

Johannes  Andreae.  Apparatus  super  sexto  cód.  6  s.  XV.  Apparatus  su- 
per Clementinis  cód.  8  s.  XIV -XV;  cód.  9  s.  XV;  Additiones  domini  Joan- 
nis  andree  super  toto  speculo  iuris  scripte  per  fratrem  Guillermum  de  col 
de  canes  cancellarium  sancti  benedicti  de  bagiis  baccalarium  in  decretis 
1377,  cód.  16  s.  XIV -XV,  có  és  per  lo  que  sembla  una  copia  posterior. 
Després  segueix:  Iste  sunt  allegationes  facte  in  causa  Comitatus  Sancti 
Seuerini  super  iure  primogeniture  et  agitabatur  dicta  cau^a  in  Ciuitate 
Auinione  Coram  Ínclito  principe  domino  R.  Irlm  et  Sicilie  Rege  assistente 
(sic!)  eidem  aliquibus  dominis  Cardinalibus  sollempnibus  in  iure  ciuili.  — 
Opus  Hieronymianum,  <¿ó  és:  Hieronymianus  seu  vita,  facta,  dicta,  prodigia 
S.  Hieronymi  (Sch.  II,  217)  cód.  89  s.  XIV. 

Johannes  Calderinus.  Tabula  auctoritatum  et  sententiarum  biblie  induc- 
tarum  in  compilationibus  decretorum  et  decretalium.  (Sch.  II,  250).  Al  final 
una  littera  Pontani  de  Brimo  decretorum  doctoris  endre^ada  a  Petrus  Sala 
decanus  Rivipullensis.  Oed.  88  s.  XIV  (1390).— De  interdictis  (ecclesiasticis) 
cód.  66  s.  XIV.  —  Modi  arguendi  (De  modo  argumentandi  in  iure  Sch.  II, 
252  not.  39)  cód.  100  s.  XV.  —  «Iste  liber  e~st  bni  (sic)  Jacob  studentis  in  iure 
canónico.  Vidit  bereng-arius  censocialis.» 


496  R.   BEER 

Jcannes  de  Lignario.  De  censura  ecclesiastica  cód.  66  s.  XIV.  (Lo  co- 
menQ  concorda  ab  lo  Incipit  donat  per  Sch.  II,  261). 

Monaldi  et  aliquorum  magistrorum  Quaestiones.  Cód.  91  s.  XIV. 
(Comp.  Sch.  II,  415)  Al  final  un  fragment  d'una  lletra  endrecada  a  Guila- 
bertus  de  Crudiliis  (có  és  Cruilles). 

Obertus  de  Acrimonia  (?)  Summa  quaestionum.  Cód.  66  s.  XIV.  (Al  final: 
Explicit  tractatus  quaestionum  domini  oberti  de  acrimonia  doctoris  bono- 
niensis.  Secundum  alios  est  domini  innocentii  IHIti.) 

Paulus  de  Liazariis.  Quaestiones  cód.  66  s.  XIV.  Lectura  super  Clemen- 
tinis  cód.  14,  escrit  en  1344  per  Mag.  Petrus  de  Boctrario  apud  Viridifolium 
(Verfeuil?).  (Sch.  II,  247,  hónt  en  la  not.  7  s'anomena'l  manuscrit  71  del 
col-legi  espanyol  de  Bolonia.) 

Petrus  de  Braco.  Repertorium  iuris  canonici.  (Sch.  II,  262.)  Cód.  20, 
Completum  per  Theodoricum  de  Palude  nacione  Alemannum.  Gerunde 
(Gerona)  anno  1419. 

Petrus  Magnardi.  Casus  de  constitutionibus,  de  rescriptis,  de  clericis 
Cód.  152  s.  XV. 

Petrus  de  Sampsone.  Novae  constitutionum  lecturae.  (Sch.  II,  108.) 
Cód.  70  s.  XIV  -  XV. 

Pynus  (sic)  de  Arcusinis.  de  Bononia  (Pyleus  Bononiae  ?,  Fabricius  VI 
328,  Tiraboschi  VI,  96,  348,  b50).  Quaestio  disputata  cód.  8  s.  XIV  -  XV. 

Baymundus  de  Bordellis.  Supplementum  tractatus  Alberti  de  Gandino 
de  maleficiis.  Cód.  80  s.  XV  «Aquest  libre  és  del  Reverend  micer  Miquel 
Ysalguer  Abbat  del  Monastir  de  sant  Johan  ees  Abbadesses  » 

Tancredus  de  Bononia.  Libellus  ordinarii  correctus  a  Bartolomaeo  Bri- 
xiensi  (Sch.  I,  199  a.).  Cód.  39  s.  XlV. 

A  mes  hi  ha  encare  algunes  obres  generáis,  com  Spica  institute  per 
questiones,  una  especie  de  diccionari  en  lo  cód.  220  s.  XV  XVI,  varíes 
anotacions  de  carácter  jurídich,  en  part  sobre  llicons  (com  en  lo  có- 
dice 58,  s.  XIV-XV;  en  ell  s.  XV:  Hec  lex  repetita  fuit  per  nobileni 
uirum  dominum  petrum  de  muris  in  ciuitate  Auinionis.) 

Les  disposicions  per  la  administració  del  dret  provincial,  axí  ecle- 
siástich  com  civil,  tenían  també  un  eco  en  la  colecció  de  Ripoll.  Los 
manuscrits  que  a  aixó  pertanyen  son  igualment  desconeguts  en  la 
seva  major  part;  eruditíssims  bibliógrafs  catalans  mateixos,  com  per 
exemple  Torres  Amat,  han  citat  diferentes  vegades  trocos  de  colec- 
cions  forasteres  con  a  fonts  manuscrites  deis  treballs  deis  juristes  indi- 
genes,  mentre  que  aqüestes  se  troban  en  la  biblioteca  catalana  payral, 
com  podém  ben  anomenar  a  la  antiga  llibrería  de  Ripoll.  Lo  cód.  73 
s.  XIV  presenta  Constitutiones  synodales  editae  per  dóminos  Aprilem 
et  Petrum  bonae  memoriae  episcopos  Urgellenses,  etc.  ab  la  cláusu- 
la: Set  est  verum  quod  nulla  constitutio  reperitur  dicti  domini  Apri- 
lis  (lj.  En  lo  manuscrit  133,  s.  XIV  que  al  principi  conté  una  llista 


(l)  Se  refereix  ais  bisbes  d'Urgell,  Aprilis  (1257-1269),  del  qui  sabém  que  presidí  un  síno- 
do provincial,  com  també  al  seu  successor  Petrus  (1269-1293)  conegut  com  a  president  en  dos 
sínodos  (1276  y  1286). 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         497 

deis  bisbes  de  Tarragona  y  deis  abats  de  Ripoll,  se  hi  trovan  Cons- 
titutiones  edite  in  ecclesia  Tarraconensi  per  ven.  dom.  Johannem 
Patriarchum  Alexandrinum  (1).  Lo  cód.  66,  s.  XIV,  colectánea  que 
compren  diferents  escrits  jurídichs,  ofereix  al  ben  comen9  un  tractat: 
Qualiter  processus  sit  faciendus  super  constitutionibus  Tarrachonensi- 
bus  contra  invasores  personarum  et  rerum  ecclesiarum  (2);  lo  códi- 
ce 41  s.  XIII,  esmentat  en  la  p.  357,  sens  dubte  proprietat  de  Ripoll, 
porta  registráis  los  acords  presos  per  los  abats  benedictins  convocats 
en  1220  a  Tarragona  per  la  reformació  del  ordre.  També  hi  están  re- 
presentades  nombrosament  les  constitucions  y'ls  usatjes  establerts  a 
Barcelona  y  que  desde  allí  entraren  en  vigor.  Entre'ls  corresponents 
textes  llatins,  lo  cód.  90  s.  XIV  conté  les  Constitutiones  synodales 
compilades  en  1355  per  Franciscus  Rufat  decretorum  doctor  Tholeta- 
nae  et  Barchinonensis  ecclesiarum  canonicus  vicariusin  spiritualibus, 
durant  lo  temps  que  desempenyá  lo  cárrech  de  vicari  del  seu  bis- 
be  (3).  Segueixen  ademes  Constitucions  de  Fr.  Ferrer  de  Abella 
(1339)  (4),  de  Bernardo  Oliver  (5),  (1345),  y  de  Johannes  Patriarcha 
Alexandrinus  (1329).  Los  Usatici  Barcinonenses  (6),  molt  importants 
per  la  historia  del  dret,  se  trovan  en  lo  códice  23  s.  XIV-XV  (Petrus 
de  sancto  Clemente  hoc  scribi  fecil.)  (7),  després  junt  ab  la  colee- 
ció  (8)  promoguda  per  Petrus  Albertus  en  lo  códice  32  s.  XIV  XV 


(1)  Joan  de  Aragó,  flll  de  Jaume  II,  arquebisbe  de  Tarragona  (¡-  1331).  Sobre  les  diverses 
constitucions  que  promulga,  comp.  Constitutionum  provincialium  ecclesiaeTarraconensis  li- 
bri  quinqué.  Ex  collectione  Antonii  Augustini  Archiepiscopi  Tarraconensis,  Tarrago- 
ni  1580,  Intr.  Nr.  XVI.— Sois  conech  per  la  Revista  de  Archivos  XI  (1901),  210,  la  investigació 
segons  sembla  fonamental  de  Ignacio  de  Janer:  El  Patriarca  D.  Juan  de  Aragón,  Tarrago- 
na, 1904. 

(2)  Tít.  XVIII,  2  sg.  p.  284  ss.  en  Agustín. 

(3)  Torres  Amat  qui  en  les  Memorias  p.  568  tracta  d'aquesta  colecció,  cita  sois  un  ma- 
nuscrit  del  Escorial,  segons  les  indica cions  de  Bayer  en  Nicolaus  Antonio,  Bibl.  Vit.  II,  162. 

(4)  Torres  Amat,  2,  cita  lo  mateix  mns.  del  Escorial  (c.  II,  7)  segons  Bayer. 

(5)  Torres  Amat.  106. 

(6)  Comp.  l'estudi  pie  d'orientacions  de  Julius  Ficker:  Uber  die  Usatici  Barchinonae 
und  deren  Zusammenhang  mit  den  Exceptiones  Legum  Romanorum,  Mitteilungen  des  Ins- 
titutés  für  Osterr.  Geschichtsfcrschung,  II,  volúm  suplementari,  Innsbruck,  1888,  hón  s'ava- 
Iora  detingudament  la  importancia  deis  Usatici  per  la  administració  mitj-eval  del  dret,  y 
apareixen  també  numerades  les  impresions  d'aquest  text  devingudes  rares,  en  sa  major  part. 
Jo'm  serveixo  de  l'última  copia  impresa  en  la'«Historia  de  la  legislació  de  España>  de  Ama- 
lio  Marichalar  y  Cayetano  Manrique,  VII  (1863),  232  ss.  Ficker  cita  sois  dos  manuscrits  del 
texte  llatí,  toa  Parisini  F.  lat.  4671  y  4673;  en  les  «Instituciones  del  derecho  civil  catalán»  de 
Guillermo  María  de  Broca  y  Juan  Amell,  Barcelona  1886,  I1  21.  not.  6,  s'anomenan  altres  ma- 
nuscrits y  també  un  del  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón,  que  procedeix  no  obstant 
del  arxiu  nacional  (sin  duda  el  original  latín  que  Fernando  I  mandó  depositar  en  el  archivo 
de  la  antigua  Diputación),  y  el  que  no  pot  ser  donchs  idéntich  ab  lo  Rivipullensis  23.  Noti- 
cies mes  precises  sobre'l  Riv.  38,  les  dona  Joseph  Coroleu  en  un  treball  no  aduhit  per  Ficker: 
Código  de  los  Usajes  de  Barcelona,  «Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  Historia»  IV  (1884), 
86  ss.,  sots  la  exposició  de  la  capsalera  notable  per  l'art  y  la  cultura  histórica  (Ramón  Be- 
renguer  lo  Vell  en  lo  trono).  —  Los  altres  Rivipullenses  deis  Usatici  venen  a  complementar 
lo  material  conegut  fins  are. 

(7)  Comp.  p.  364,  la  nota  Anal  de  la  copia  de  les  actes  administrativos  del  any  1 283. 

(8)  Comp.  Torres  Amat,  10,  y  BrocaAmell,  loe.  cit.,  49. 


498  R.    BEER 

adornat  ab  miniatures,  y  també  ab  le3  Constitutiones  paciuin  et  treu- 
garum  de  diferents  princeps  en  lo  cód.  38  s.  XV  in.,  finalment  en 
copia  doble  (fol.  9-21  y  47-56)  en  lo  cód.  39,  s.  XIV.  —  Les  Constitu- 
tiones factae  per  dominum  regem  in  curiis  generalibus  super  salariis 
cartarum  processuura  in  papiro  scriptarum  en  lo  cód.  140,  s.  XIV,  de- 
mostran  que's  dispensaren  relativament  aviat  a  Catalunya  les  fixa- 
cions  de  preu  deis  instruments  notaríais  (1). 

Los  extrangers  y  los  indígenes  contribuheixen,  com  se  veu,  ala 
biblioteca  de  Ripoll  ab  tants  materials  per  la  declaració  del  dret  y 
administrado  de  la  justicia,  que  la  activitat  del  escriptorium  de  RL 
poli  queda  enradera  en  aquesta  materia.  La  manera  com  arrivaren  a 
Ripoll  los  respectius  escrits  procedents  de  Módena,  Bolonia,  Avinyó, 
Urgell,  Tarragona,  Barcelona,  Girona,  Bages  y  Sant  Joan  de  les 
Abadesej,  sois  pot  regonéixers  en  cassos  isolats;  román  completament 
obscura  la  de  les  copies  deis  dos  deis  Paísos  Baixos,  del  Magister 
Joannes  Blasius  de  Brabant  (cód.  17)  y  del  clergue  liejés  Johannes 
Merhout  (2)  (cód.  35),  de  la  mateixa  manera  que  la  del  alemany  Theo- 
doricus  de  Palude  (códice  20),  copies  que  suran  en  la  biblioteca  de  Ri- 
poll. Pero  la  seguretat  de  la  procedencia,  que's  desprén  deis  manus- 
crits  jurídichs,  com  a  tal  ia  és  d'importancia  per  la  investigació  metó- 
dica de  la  configurado  de  la  biblioteca  manuscrita  de  Ripoll  durant  la 
renaixensa.  Lo  Rivipullensis  Nr.  16  ab  les  Additiones  de  Johannes 
Andreae  al  Speculum  iuris  (comp.  p.  495),  va  ésser  escrit  en  1377  per 
lo  Baccalaureus  in  decretis  Guillermus  Col  de  Canes,  llavors  Camera- 
rius  de  Sant  Benet  de  Bages.  Torres  Amat  havía  dit  en  les  seves  Memo- 
rias, 183,  que  un  «Guillermo  Colldecanas,  monje  de  Ripoll  y  prior  de 
Panizars,  dependiente  del  monasterio»  havía  copiat  un  «Liber  vitae 
solitariae»  y  Corminas,  Suplemento  302,  completa  aquesta  noticia 
dihent  que  la  copia  de  la  obra  de  Petrarca  se  trova  en  «Nr.  109»  del 
Fons  de  Ripoll  en  l'Arxiu  de  la  Corona,  en  Barcelona.  En  temps  mes 
modern  (comp.  P.  I.  142),  s'ha  cercat  en  va  aquest  testimoni  valiós  per 
la  historia  del  Petrarquisme  en  Espanya.  Lo  manuscrit  está  conservat, 
efectivament,  pero  no  sots  lo  Nr.  109,  sino  lo  Nr.  104  de  la  coleció  de 
Ripoll,  y  porta  aquesta  nota  final:  Scriptus  per  fratrem  Guillermum  de 
Coll  de  canes  priorem  de  Panissas  litigantem  prioratum  de  maguella 
quem  pacifice  possidere  in  breui  sperat  misericordia  dei  ipsum  iuvan- 
te  (3).  Les  primeres  fulles  del  Rivipullensis  67  que  (comp.  dalt  p.  495) 
conté  diferents  tractats  de  Bartolus  de  Saxoferrato,  donan  encare  mes 


(1)  Comp.  les  prescripcions  per  los  notaris,  dispensades  en  1213  y  1241,  exposades  per 
Villanueva,  Viage  VIII,  230  d'un  cód.  de  Ripoll,  s.  XIII. 

(2)  Johannes  de  Meerhout,  agustí,  nascut  a  flns  del  segle  XIV  a  Diest  en  la  diócesi  de 
Lieja,  f  1476,  teólech,  fllólech,  cronista  y  poeta,  comp.  Biographie  Nationale...  de  Belgi- 
que  XIV  (1897),  c.  267  259. 

(3)  Sobre'l  particular  v.  Farinelli  en  lo  Qiornale  storico  delta  letteratura  italiana,  1907 
175,  not.  3. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  499 

llura  sobre  l'escriptor  deis  dos  manuscrits  esraentats;  puix,  fol.  1-3,  ni 
ha  una  lletra  de  Johannes  de  Silvis,  decanus  ecclesie  sancti  agrico- 
li  (sic)  avinionis  endrecada  al  abat  y  convent  Monasterii  sancti  Bene- 
dicti  de  Bagiis,  ab  la  data:  Datura  et  actura  avinione  in  domo  habita- 
cionis  nostre  anno  1380,  la  qual  tracta  primerament  deis  estudis  en 
Avinyó  en  general,  y  després  pondera:  «Venerabilis  et  Religiosus  Vir 
frater  Guilermus  de  Col  de  Canes  monachus  et  Cameranus  monasterii 
Supradicti  sancti  Benedicti  de  Bagiis  in  prephato  studio  avinionensi  in 
iure  canónico  continué  insistens.  .  qui  a  mense  octobris  anni  domi- 
ni  MCCCLXXVII  proxime  preteriti  citra  in  eodem  studio  continué  stu- 
duit  et  ceteros  actus  qui  per  veros  studentes  fieri  debent  exercuit.» 
Llegím,  donchs,  ací,  una  especie  de  certificat  académich  que  s'exten- 
gué  al  aplicat  religiós,  y  podém  teñir  per  segur  que  no  era  una  cosa 
isolada  la  exportació  de  material  literari  aquí  documentat  procedent 
del  famós  centre  d'estudis  envers  Catalunya.  Recordis  quan  menys 
que'l  ja  tractat  cód.  51  porta  la  nota  de  compra:  constitit  Avinione  XV 
(sic)  flor,  cum  dimidio,  y  que'l  Rivipullensis  58  citat  en  la  p.  496,  ab  la 
lex  repetita  per  nobilem  uirum  petrum  de  Muris  in  Civitate  Avinionis, 
conté  també  trogos  en  llengua  catalana,  que  decideixen  sobre  la  dis- 
tribució  local. 

Aqüestes  proves  se  podrán  teñir  presents  també  per  alguns  Iuridi- 
ca  de  Ripoll  tramesos  sense  indicis  de  procedencia,  axí  per  alguns 
manuscrits  adornats  ab  miniatures  com  lo  cód.  7  (Tractatus  de  con- 
sanguinitate  ab  l'arbre,  lámina  9),  y  principalraent  lo  cód.  19  (Bo- 
nifacius  VIII,  Liber  VI,  Lámina  10),  per  los  quals  atenentnos  a  les 
circunstancies  senyalades,  Avinyó  apareix  en  primer  terme  com  a 
punt  de  procedencia.  Si  aquesta  apreciació  és  conforme,  se  pot  mani- 
festar, no  sois  en  lo  domini  literari,  si  que  també  en  l'artístich,  la  pre- 
ponderancia d'Avinyó  durant  lo  Trecento  en  determináis  exemples  de 
la  iluminació  de  manuscrits,  en  un  centre  de  cultura  situat  al  Sur 
deis  Pirineus,  d'una  manera  semblant  a  la  que  Max  Dvorak  ho  va 
exposar  per  lo  Nord,  respecte  a  la  escola  bohemia  de  pintura  del  se- 
gleXIV(l). 

La  comprobació  especial  artístich-histórica  certament  suposa  en  lo 
present  cas  l'escorcoll  del  material  canonístich  d'ilustració,  que  aquí 
s'ha  de  teñir  en  compte,  y  que  podría  ser  una  continuació  de  los  merito- 
ris  estudis  de  A.  Labande  (2)  recentinent  sortits  a  llum. 

Axí  com  la  major  part  deis  manuscrits  jurídichs — que  acabám  de 
registrar — de  la  colecció  de  Ripoll  com  a  recursos  d'estudis  y  auxi- 
liars  per  la  administració  y  exercici  de  la  justicia,   corresponen  a  una 


(1)  Die  Illuminatoren  des  Johann  von  Neumarkt.  Wien,  1901.  Jahrbuchder  Kunsthisto- 
rischen  Sammlungendes  AllerhOchsten  Kaiserhauses  XXII,  codern  2,  p.  74  88.,  81  ss. 

(2)  Les  min!aturistes  Avignonais,  Gazelte  de»  Beaux-Artt,  année  47  (1907),  213  ss.,  289  ss 


500  R.   BEER 

tradició  secular  ja  perceptible  per  l'antich  catálech  (P.  I,  272)  (1)  y 
també,  cora  ho  prova'l  docuraent  privat  exposat  a  la  p.  304,  al  poblé 
ja  arrivat  a  la  conciencia,  axí  també'ls  manuals  jurídichs  en  altre 
concepte,  les  gramátiques,  s'enllac^n  ab  les  respectives  parts  molt 
antigües  de  la  biblioteca  del  monastir:  ja  és  sabut  que'ls  Libri  artium 
ocupavan  un  Uoch  especial  ja  en  la  biblioteca  de  la  época  oliviana  y 
que  (comp.  P.'I,  '-274)  Donatos  IIII,  Priscianos  II,  Priscianellos  II, 
obrían  aquesta  colecció  especial.  Y  tota  vegada  que  parlém  de  gramá- 
tiques deis  segles  XIV  y  XV,  sigui  ací  juntada  una  observado  sobre 
un  exemplar  d'una  Lectura  Prisciani  rainoris  (Priscianellus).  Lo  corres- 
ponent  raanuscrit,  cód.  131,  porta  nota  detallada  del  lloch  y  temps  del 
origen  (Toulouse  1307),  tramet  noms  de  gramátichs  milj-evals,  que 
per  lo  que  jo  sé  no  apareixen  en  lloch  mes,  y  és  notable  també  paleo- 
gráficament  per  lo  seu  carácter  atapahit,  vivament  marcat  quasi  lliure 
del  tot  d'elements  cursíus;  per  axó  n'acompanyám  una  reproducció  de 
la  plana  que  presenta  la  sotscripció  (lámina  11).  Jo  llegeixo  la  nota  final 
com  segueix:...  secundus  líber  prissiani  minoris.  et  fuit  abstracta  ista 
lectura  ab  illa  de  magistro  p.  de  coderco  quam  habuit  ipse  magister. 
p.  a  magistro  Vitali  de  tarbia  qui  fuit  magister  suus  et  ipse  magis- 
trauit  eum  scilicet  magistrum  pm  (petrum)  et  fuit  scripta  tholoze  ad 

a 

saiynerii   die  sabbati  post  festum  pentecostes  XIII  KV  Iunii  anno  do- 

mini  MCCCVII. 

Altres  gramátiques  llatines  deis  manuscrits  de  Ripoll  d'aquell 
temps,  entran  encare  també  com  a  material  suplementari  de  les  inves- 
tigacions  corresponents  fetes  fins  are,  com  les  de  Charles  Thurot  (2)  y 
J.  J.  Baebler  (3):  Cód.  142  s.  XIV.  Gramática  llatina  («Secundum  phi- 
losophum  in  primo  phisicorum...»)  ab  una  Tabula  Lunae  y  la  nota  del 
possehidor:  Iste  liber  est  iacobi  pujol;  cód,  153  s.  XIV,  Gramática 
(«ad  abendam  alicalem  noticiam  in  doctrina  proverbiando...»  (4); 
cód.  156  s.  XIV,  un  breu  tractat  gramatical  ab  un  Calculus  solaris 
com  appéndix;  cód.  172  s.  XIV  (Hic  incipit  régimen  doctrinalis  Similia 
similibus  declarantur),  cód.  191  s.  XIV  (1337)  Grammatica  de  toto 
regimine  (comen cant  abrupte).  Entre  les  gramátiques  no  anónimes,  lo 
Doctrínale  de  Alexandcr  de  Villa  Dei  notoriament  utilitzat  com  a  llibre 


(1)  Nr.  94-98:  Cañones  V;  Nr.  105-107:  Lib.  judices  III;  Nr.  197:  Lex  romana. 

(2)  Noticies  et  extraits  de  divers  ms.  lat.  pour  servir  &  l'histoire  des  doctrines  gram- 
maticales  au  moyen  age.  Noticies  et  extraits  des  ms.  de  la  Bibliothéque  Impériale,  Pa- 
rís, XXII  (1868),  2. 

(3)  Beitrage  zu  einer  Geschichte  der  lateinischen  Grammatik  im  Mittelalter.  Hallo  a. 
8.  1885. 

(4)  Sembla  que  lo  meteix  tractat  se  trova  també  en  un  manuscrit  de  la  biblioteca  pro- 
vincial de  Tarragona  procedent  del  monastir  de  Santes  Creus,  descrit  detalladament  no  f  a 
molt  temps  per  Jaume  Bofarull,  Revista  de  Bibliografía  catalana  III  (1903),  211  ss.,  acom- 
panyant  una  mostra.  Mas  la  nota  final:  Aqüestes  notes  son  de  Fra  Tomas  Reusich  monjo  de 
Sentes  Creus,  no's  refereix  al  autor  com  sembla  significar  Bofarull,  p.  216. 


5  00' 


UJ 

09 


l/O 


03 


UJ 

Q 


£2 

tC 

EC 

i 

(C 

UJ 

c 


o 


I  ir 


1  •*  í  í§  1  I  8 

>  **v-   a      •     '    r     u 


í  *.? 


H3 


4  i<r  r 


^1  ! 

*5      R  ^     tí    3    a  «»t?    C     r     £    ti     fc    r    #S  c     S     rt    B    « 

?  n  1*  I  til  iJuí  I  rWíí 


c¿ 


LOS    MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  501 

d'escola;  cora  era  d'esperar  hi  está  representat  per  diferents  exemplars 
que,  de  la  meteixa  manera  que'ls  códices  ab  comentaris  d'aquesta 
gramática,  ostentan  senyals  evidents  d'haver  estat  utilitzats  gelosa- 
ment:  cód.  70,  s.  XIV-XV,  cód.  79,  s.  XIV  ex.  (Comentan:  Hec  summa 
est  secundum  magistrum  Guilermum  Lacasa);  cód.  92,  s.  XIII-XIV 
(Nota  del  possehidor:  Ista  lectura  est  Bernardi  de  Vi  ////,  minoris  die- 
rura  et  scriptoris...  fuit  erapta  (?)in  ciuitate  Barchinone  1420);  cód.  97, 
chart.  s.  XIV;  cód.  154,  s.  XIV;  cód.  163,  s.  XV;  cód.  189  s.  XIV;  y 
cód.  200  s.  XIV  (defectuós  al  principi  y  a  la  fí;.  En  la  colecció  de  Ri- 
poll  existeixen  fins  també  diferents  exemplars  del  conegut  Graecismus 
de  Eberhardus  Bethunensis;  un  en  lo  cód.  147  és  especialment  impor- 
tant  per  la  data,  noticies  del  possessor  y  carácter  de  lletra,  la  repro- 
ducció  del  qual  (lámina  12),  se  pot  comparar  ab  la  mostra,  no  fa  molt 
esmentada, procedent  deToulouse.  Lesnotes  finalsdihuen:  Iiste(l)  liber 

o 

fuit  explicitum  in  die  sancti  beneti  abbatis  a  XX  et  uno  die  marci,  in 

o 

anno  domini  millesimo  CCC  terdecimo  quarto.  Y  al  acabament:  Iste 
liber  est  Bernardi  de  Bacho  de  camporotundo  (Camprodon)  de  gerun- 
densis  episcopatu  cui  deus  det  bonam  vitam.  Qui  predictum  furatus 
fuerit  suspendetur.  Lo  nom  del  primer  possessor  ha  sigut  titllat  y  al 
dessobre  hi  ha  estat  escrit  «Petro  de  Modio». 

Cód.  189  s.  XIV,  conté  lo  Liber  synonymorura  de  Johannes  de  Gar- 
landia;  lo  cód.  190  que  al  final  conté  la  nota:  Signum  //  Rayraundi  de 
ínsula  qui  istum  librum  scripsit  anno  domini  MCCCXX  sexto,  conser- 
va la  ars  dictandi  de  Pontius  Provincialis,  có  és  donchs  lo  dictamen 
de  competenti  dogmate  d'aquest  gramátich,  sobre'l  qual  tracta  a  fons 
Thurot,  loe.  cit,  38  s.  Tal  vegada  en  relació  a  lo  observat  en  les  p.  313 
y  341,  sigui  bó  teñir  en  compte  que  un  deis  manuscrits  aduhits  per 
Thurot,  procedeix  de  St.  Víctor  de  París.— Per  are  no  poden  precisar- 
se mes  concretament  los  «proverbia  regiminis  secundum  tomam»  en  lo 
cód.  183,  s.  XIV  (comengant:  Liber  magistri  est  magne  utilitatis 
qm  uult  eme  unus  nostrorum;  d'una  noticia  de  possessió  y  de  compra, 
en  part  raspada,  se'n  pot  encare  desentrellar  lo  següent:  Iste  liber  est 
Raymundi  Y  /////  solidis)  com  també  la  Summa  de  grammatica  magis- 
tri Thurandi  (Duranch)  en  lo  cód.  109,  s.  XIV  (comencant:  quoniam 
oratio  est  ordinatio  diccionum). 

Segons  era  d'esperar  tampoch  manca  la  nota  nacional  patriótica, 
en  los  treballs  y  copies  respectives.  Lo  cód.  122,  s.  XIV,  conté  una 
gramática  llatina  en  versos  (en  part  hexámetres  leonins)  (2),  la  intro- 
dúcelo de  la  qual  concorda  ab  lo  Incipit  aduhit  per  Thurot,  p.  50, 
de  París,  lat.  8175,  fol.  47  (Hugucio  de  dubio  accentu):   Sapientis  est 


(1)  Es  notable  la  forma  de  a  e:  un  s'inclinaría  llegir  Iistoc. 

(2)  Sola  mori  nescit  ecllpsls  nescia  uirtus 
Non  ergo  moritur  huius  qui  laude  potltur. 


502  R.   BERR 

desidia  marciscenti  non  succumbere...  després  diu:...  licet  non  me 
sufficientem  tanto  reputem  operi  ad  onorem  tamen  domini.  t.  venera- 
bilis  episcopi  pallentini  per  quem  palencie  virgineus  elicon  uigere 
studium  gratulatur... 

Lo  bisbe  «.t.»,  sots  lo  qual  florí  en  Palencia  un  virgineus  Helicón 
per  l'estudi,  no  por  ésser  ningú  mes  que  Tello  lo  ministeri  pastoral 
del  qual  cau  en  1212-1246;  puix  que  a  la  primeria  del  segle  XIII 
(1212-1.214)  a  instancies  de  Tello,  lo  rey  Alfons  IX,  crea  a  Palencia  un 
Scientiarum  studium  genérale,  una  especie  d'alta  Academia;  la  nota 
aquí  aportada  no  sois  indica  lo  temps  de  la  formació  del  text  exposat, 
sí  que  també  ens  dona  a  conéixer  una  de  les  primeres  gramátiques  de 
la  Universitat  mes  antiga  d'Espanya.  En  térra  aragonesa  ens  porta 
entre  altres  una  exposició,  tramesa  en  lo  cód.  184,  de  regles  de  cir- 
cumlocutionibus  participiorum  nobis  deficientium,  al  final  de  la  qual 
s'observa:  Expliciunt  supleciones  edite  a  raymundo  catalano  bacallario 
cesarauguste   (Zaragoza)   Iste    supleciones  fuerunt  scripte    per  ma- 

i  o 

num  .p.  amicdali  anno  MCCCXX.  Ilerde  (Lérida)  eram  tune  et  nunc. 
La  recerca  per  topar  ab  lo  «Raymundus  Catalanus»  (n'hi  han  molts)  que 
aquí  podría  enténdres,  y  la  que  fiu  en  les  obres  origináis  que  poguí 
teñir  a  má,  com  també  en  los  léxichs  d'escriptors  aragonesos  (Latassa), 
resulta  infructuosa;  empero  en  Marchi-Bertolani,  Inventario  dei  ma- 
noscritti  della  R.  Biblioteca  Universitaria  di  Pavia,  I,  234,  s'hi  trova 
la  exposició  de  la  doctrina  inueniendi  Rhetorice  subiectum  contingu- 
da  en  lo  cód.  418,  l'autor  de  la  qual  Raimundus  Catalanus  pot  identi- 
ficarse ab  l'autor  de  les  supleciones;  la  noticia  final  (1)  ens  recorda  les 
freqüents  y  fructuosíssimes  sortides  deis  catalans  envers  Grecia  durant 
lo  segle  XIV.  Fruyt  del  Humanismus  espanyol  floreixent,  és  possible 
que  sigui  també  encare  la  gramática  llatina  continguda  en  lo  cód.  173, 
s.  XIV-XV  (sens  epígraf:  «Et  secundum  quod  dicit  philosophus  quarto 
metafisices  substancia  precedit  quelibet  acciones  tempore»),  que  al  fi- 
nal va  senyalada  com  «cartapacium  magistri  alavate»;  per  cert  que'l 
nom  del  autor  és  obscur  encare.  Pot  ser  pugui  pensarse  ab  Andreu  de 
Albalat  (lo  germá  de  Pere  de  Albalat  citat  p.  357)  qui  era  bisbe  de  Va- 
lencia y  establí  allí  en  1259  una  cátedra  de  Gramática  (Torres  Amat, 
Memorias,  8).  També  sona  espanyol  lo  nom  del  autor  d'un  tractat 
compres  en  lo  cód.  179,  s.  XV,  que  comenca:  Quanto  aliquid  nobi- 
lius...  tanto  prius;  propter  quod  multorum  de  discipulis  seu  scolaribus 
raéis  precibus  inclinatus  ego  magister  B.  de  Ffita.  scribere  presumpsi 
de  utilitatibus  artis  grammatice  seu  de  arte  prouerbiandi. 


(1)  Finitus  est  liber  iste  ad  dei  gloriam  et  honorem  in  quo  tradita  est  doctrina  inue- 
niendi Rethorice  subiectum...  Istum  tractatum  compilauit  Raymundus  Cathalanus  secundum 
uulgarem  stilum  in  ínsula  Cipri  in  Monasterio  Sancti  Johannis  Crisostomi  Anno  domi- 
ni MCCCI  in  mense  Septembris  sed  Anno  CCCIII  fuit  in  latinum  translatus  in  Janua  Ciuitate 
Ytalie  Amen. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  503 

Lo  Alexandreis  de  Walter  en  primer  lloch  servía  molt  bé  per 
l'exercici  de  les  regles,  eom  se  pot  inferir  del  gran  nombre  deis  manus- 
crits  de  Ripoll  conserváis  d'aquesta  obra;  ais  exemplars  encare  del 
segle  XIII  (cód.  174,  196  y  212)  se  n'hi  afegiren  també  d'altres  poste- 
riorment  (la  major  part  presentan  senyals  evidents  d'haver  estat  usats): 
cód.  137,  s.  XIV  (ab  comentan),  cód.  188,  s.  XIV  (1332;  cEgo  Raimun- 
dus  de  Frigula,  filius  Arnaldi  de  Frigula,  tabernarii  Incole  Bisulli  (1) 
perfeci  istum  librum»);  cód.  201,  s.  XIV;  cód.  208,  s.  XIV.  Per  un  fí 
didáctich  semblant  servían  també  les  lectures  del  «Tobías»  de  Ma- 
thaeus  Vindocinensis,  existents  en  dos  exemplars,  cód.  207  y  211  (abdós 
s.  XIV),  després  la  «Disticha  Catonis»  de  la  qual,  a  mes  de  la  antiga 
copia  de  que  havém  parlat  en  P.  I.  144  y  240,  se'n  han  conservat  encare 
dos  exemplars  mes  recents:  l'un  en  lo  cód.  16o,  s.  XIV -XV,  l'altre  en 
lo  cód.  129,  s.  XIII,  que  ademes  conté  també  altres  sentencies  en 
hexámetres  y  faules  (De  lupo  et  cañe,  De  capra).  Deis  textes  en  prosa 
que  podían  donar  peu  per  fer  exercicis,  poden  haver  sigut  Cicero  de 
officiis  (en  cód.  136,  s.  XV),  pot  ser  també  l'exemplar  de  Boéthius  De 
consolatione  (en  cód.  81)  que  al  final  porta  la  anotació:  explectionem 
assumpsit  manibus  iohannis  terrat  studentis  1478. 

Entre'ls  tractats  de  Lógica  (Dialéctica)  que  escolarment  se  junten  a 
les  gramátiques,  cal  citar,  en  primer  terme,  un  exemplar  de  les  Sum- 
mulae  de  Petrus  Hispanus.  Lo  corresponent  manuscrit,  cód.  216, 
s.  XIV  (consideris  la  época),  antigament  en  possessió  Fratris  p.  Figui- 
res  de  ordine  fratrum  minorum  conventus  vicii,  ab  la  nota  final 
Expliciunt  tractatus  magistri  p.  ispani  de  ordine  predicatorum,  assen- 
ta  sobre  base  documental  la  discussió  de  la  tant  debatuda  pregunta, 
negada  per  Prantl  Geschichte  der  Logik  im  Abendlande,  III,  33  s.,  de 
si  Petrus  Hispanus,  lo  mes  tart  papa  Joan  XXI,  fóu  dominich  (2);  y  ens 
manifesta  que  l'autor  de  les  Summulae,  mort  en  1277,  era  designat 
com  a  dominich  en  lo  segle  XIV.  Un  comentan  a  l'escrit,  notoriament 
considerat  ab  preferencia  durant  llarch  temps,  se  trova  en  la  segona 
part  del  cód.  84,  la  primera  part  del  qual  conté'ls  Sophismata  de  Al- 
bertus  de  Saxonia  (de  Riggensdorf)  (3).  Un  no  sospitaría  a  Ripoll  los 
escrits  de  dos  autors,  que  s'han  de  registrar  al  costat  de  les  Quaestio- 
nes  ordinariae  de  Gerhardus  de  Bononia,  mort  en  Avinyó  en  1317 
(Prantl,  III,  241,  Fabr.,  II,  38),  en  lo  cód.  95,  s.  XIV,  procedent  d'Avi- 


(1)  Besalú. 

(2)  Quétif-Echard,  Scriptores  ord.  Praed.  I,  485,  sostenen  que:  «in  nullo  códice  seu  MS. 
seu  impresso  Petrum  Hispanum  titulo  Fratris  ornari  aut  ordinis  Praedicatorum  dici». 

(3)  La  data  continguda  en  la  nota  final:  1373  et  tune  hébüs  XXI  pro  fldo  solari  (sic)  et 
VI  pro  áureo  numero  et  XI  pro  indicione  scripta  per  me  fratrum  bartolomeum  senfors 
ordine  beate  marie  de  mercede,  sorprén,  puix  en  cas  de  que  l'any  sigui  exacte,  se  trova  a 
Ripoll  una  coinposició  deis  Sophismata  feta  molt  abans  de  la  mort  de  Albertus  (f  en  1390) ; 
pero  la  present  copia,  segons  la  meva  apreeiacW,  no  cau  sino  fins  a  mitj  segle  mes  tart 
aproximadament. 


504  R.   BEER 

nyó,  al  costat  d'una  Dialéctica  que  remonta  a  la  Lógica  d'Albert,  en 
lo  cód.  150,  s.  XIV-XV  («Dialéctica  ars  generaliter  difflniendi»),  al 
costat  d'un  tractat  de  «aliquas  res  artis  logicae»  en  lo  cód.  71,  s.  XIV 
(designat  per  má  moderna  com  «Lógica  Rochani»  al  llom  de  la  enco- 
dernació)  y  de  la  Summa  Magistri  Matthaei  Aurelianensis  (circa  so- 
phismata)  en  lo  códice  109,  s.  XIV.  En  lo  cód.  129,  una  colectánea  que 
compren  anotacions  molt  heterogenies,  en  part,  sens  dubte,  procedents 
d'escolars,  y  que  fóu  positivament  compilat  en  Catalunya,  com  de- 
mostren  los  textes  en  llengua  vulgar,  hi  trovám  (d'una  má,  s.  XIV)  lo 
tractat  «Magistri  Tisburini»  (de  consegüent  de  Guilelmus  Hentisbe- 
rus),  «de  sensu  composito  et  diviso»  (Prantl,  IV,  89);  lo  cód.  141 
conté  les  suppositiones  magistri  rodulphi  strode  anglici  scripte  per 
manus  bernardi  vicarii  licenciati  1388  (una  copia  primerenca,  ja  que 
Rodulphus  Strodus  florí  en  1370);  precedeix  lo  liber  consequentiarum, 
igualment  de  Strodus  (Prantl,  IV,  45,  hón  se  tracta  minuciosament 
sobre  les  «Consequentiae»  y  «Obligationes»),  y  lo  «tractatus  bilin- 
guam».  Ampliant  la  suposició  de  Prantl  (loe.  cit.,  noc.  176)  de  que 
Strodus  escrigué  també  sobre  les  Proprietates  terminorum,  jo  faig  me- 
moria del  tractat  anónim  trames  en  lo  cód.  162,  s.  XIV:  Intentionis 
presentís  est  primo  pertractare  de  terminis  ..  secundo  de  proprietari- 
bus  terminorum,  etc.-,  com  a  tercera  part  segueix  la  exposició  de  spe- 
ciebus  obligacionis.  Al  contingut  del  cód.  141  se  reporta  altre  cop  la 
colectánea  166,  s.  XIV-XV,  mutilada  al  principi,  lo  primer  troc.  de  la 
qual  porta  la  nota:  «Expliciunt  consequentiae  magistri  berlinguam». 
A  aixó  segueix  de  terminis  y  altra  vegada  de  consequentiis. 

Aquesta  colecció  de  tractats  del  temps  de  la  propagado  mes  fecon- 
da  de  la  Lógica  escolástica,  se  junta  naturalment  a  les  obres  fonamen- 
tals  de  la  Escolástica.  Aristóteles  constituheix  lo  punt  de  partida. 
Cód.  134:  Porphyrius  Isagoge  y  (de  má  posterior)  los  Praedicamenta; 
cód.  135:  Priora,  Posteriora,  Tópica,  Elenchi;  cód.  115:  Metaphysica, 
De  generatione,  Parva  naturalia,  Physiognomica,  Epistula  ad  Ale- 
xandrum;  cód.  128:  De  animalibus,  Index  Aristotelicus  super  libros 
naturales,  tots  del  scgleXIV.  En  lo  manuscrit  colectánea,  109,  s.  XIV: 
Aegidius  Romanus,  Super  libro  elenchorum;  d'una  má  quelcom  poste- 
rior: Raimundi  Vinaterii  (1)  legum  doctoris  est  liber  iste;  allí  meteix 
tractat  super  Porphyrium  de  Bernardus  de  Sanciza,  origine  Bitteren- 
sis  qualiscumque  magister  in  artibus;  Glossae  tocius  libri  priorum 
gia1,  de  Guillermi  Alverni  (Wilhelm  von  Auvergne,  Prantl,  III,  75, 
not.  278);  Rotbertus  de  Aucumpno  Super  elenchis,  al  final  una  nota, 
s.  XIV:  Iste  liber  est  fratris  Bartholomei  Gaconi  ordinis  fratrum  Pre- 
dicatorum. 


(l)  Ramón  Viñader,  urlsta,  Archidiaconus  de  la  iglesia  de  Vich,  a  qui'l  biabe  de  Vich 
Galcerán  de  Cacosta  compra  en  1341  una  concordaba  de  la  Uiblia;  comp  Torres  Amat,  Me- 
morias, 670;  Handschriftenschatze  Spaniens,  545. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MON'ASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  505 

Entre  les  obres  deis  escolástichs  capdevanters  trovám  les  senten- 
cies de  Petrus  Lombardus  y  les  seves  explicación s  en  una  serie  de 
códices:  55,  s.  XIII-XIV;  57,  s.  XIV;  63,  s.  XIII-XIV;  27,  s.  XIV-XV 
(ab  glosari);  77,  fins  al  s.  XIV  (Summa  in  Sententias);  45,  s.  XIV  (Ri- 
chardus  de  Mediavilla,  Quaestiones  super  sententias);  48,  s.  XIV 
(Johannes  Duns  Scotus,  in  libros  sententiaruní);  53,  s.  XIV  (Reperto- 
rium  del  meteix  super  tertium  et  quartum  librum  Sententiarum).  De 
Thomas  Aquinas  se  trova'l  comentan  In  librum  de  anima  en  lo  códice 
132,  que  pertany  encare  al  segle  XIII  (l'autor,  canonisat  en  1323, 
s'anomena  aquí  encare  Frater  Thomas);  lo  cód.  51,  s.  XIV,  ab  la 
Summa  libri  secundi  pars  secunda,  conté  la  sotscripció:  Bartolomeus 
de  nazariis  de  Casali  Vercellensis  diócesis  hanc  summan  scripsi,  com 
també  ia  nota  del  possesor  y  de  compra:  Ista  secunda  secunde  sancti 
Thome  est  fratris  F.  de  Sauarensio  (?)  prepositi  de  palacio  in  Monaste- 
rio Riuipulli  et  constitit  sibi  Auinione  VX  (sic)  flor  cum  dimidio  (1). 
La  meteixa  part  de  la  Summa  se  trova  també  en  lo  cód.  54,  s.  XIV. 

De  bones  a  primeres  pot  sorpendre  que,  davant  del  rich  caudal 
d'instrucció  destinat  a  la  escola  de  Ripoll,  ni  hagi  relativament  pochs 
manuscrits  conservats  deis  segles  XIV  y  XV,  que  servíen  ais  verda- 
ders  interessos  del  monastir  y  de  la  iglesia,  90  és,  escrits  bíblichs,  li- 
túrgichs  y  patrístichs;  la  esplicació  d'aixó  s'ha  de  cercar,  aquí  com  en 
altres  centres  eclesiástichs,  en  que  aquests  textes  usats  tant  sovint 
s'adquiríen  y's  llegíen  impresos,  y  en  que  s'arreconaven  los  exemplars 
manuscrits  gastats  per  lo  servey  (2). 

Axí  manquen  quasi  per  complert  manuscrits  de  la  Biblia  d'aquell 
temps.  Lo  cód.  210,  s.  XIV,  conté  lo  Nou  Testament  fins  al  Apocalypl 
sis  (ab  prólechs),  lo  cód.  171,  s.  XV,  un  fragment  molt  fet  malbé  de- 
Psalteri;  veus  aquí  tot.  Se  troven  aclaracions  o  prólechs  a  llibres  iso, 
lats  de  la  Biblia,  en  los  cód.  29,  s.  XIV,  37,  s.  XIV,  149,  s.  XIV,  129- 
s.  XIV  (psalms),  86,  s.  XIV  (Mathaeus),  36,  s.  XIV  ex.  (Johannes).  Lo 
cód.  202,  s.  XIV,  conté  al  final  una  concordanya  de  la  Biblia. 

Aquí  s'hauríen  d'esmentar  també:  Hugo  de  S.  Victore  (?)  Postilla, 
cód.  13,  s.  XIV-XV;  Nicolaus  de  Lyra  in  Psalmos  und  in  Matthaeum, 
cód.  3  y  2,  s.  XV;  un  segón  exemplar  del  Liber  scintillarum  citat, 
p.  306,  se  trova  en  lo  cód.  138,  s.  XIV,  ab  lo  títol:  Liber  Amonicio 
sancti  Augustini  Episcopi;  precedeix  aquí  lo  Sermo  ad  Fr.  in  eremo 
(Serm.  56,  Aug.  VI,  1339).  Després  lo  cód.  152,  s.  XV,  conté  encare 
Florilegia  deis  Pares  (Augustinus,  G-regorius,  Ambrosius,  Hierony- 
mus).  La  Regla  d'Agustí  ab  De  claustro  animae  de  Hugo,  és  en  lo  co- 


cí)   Comp.  p.  499. 

(2)  No  puch  per  are  entretenirme  a  examinar  lo  que  tingui  d'exacte  la  noticia,  publica- 
da per  Pellicer  y  Pagés,  Santa  María  de  Ripoll,  173  s  ,  treta  de  la  crónica  de  Pujades,  de 
que  en  lo  segle  XV  un  monjo  de  Ripoll  vené  a  uns  traficants  d'olis  y  sabó  varíes  cargues 
d' Archiváis  y  ab  ells  també  los  « Anales  de  Ripoll». 


506  R.   BEER 

dice  169,  s.  XIV.  En  lo  cód.  68,  s.  XIV-XV,  hi  ha  la  exposició  de  la 
regla  benedictina,  molt  mes  important  per  los  monjos  de  Ripoll,  de 
Bernhardus  de  Montecassino;  dit  códice  conté  també  una  noticia  no- 
table, de  que  tractarém  encare,  sobre'l  preu  de  la  composició  del  ma- 
nuscrit.  Lo  cód.  178,  encare  del  segle  XIII,  compren  també  la  exposi- 
ció de  la  regla  benedictina  y  ademes  lo  Speculum  monachorum  de 
Bernhardus  (comp.  p.  362);  sobre  les  gloses  catalanes  de  la  regla  be 
nedictina  en  lo  cód.  144,  s.  XIV,  comp.  p.  515. 

Entre'ls  escriptors  eelesiástichs  moderas,  tora  de  Thomas  de 
Aquino  (ais  escrits  citats  dalt,  p.  505,  pertany  encare  lo  seu  tractat  de 
fide  catholica  en  lo  cód.  64,  s.  XIV),  fruía  principalment  de  reputació 
Bernardus  Clarevallensis;  los  seus  opuscula  y  epistulae  están  compre- 
sos en  una  serie  considerable  de  Rivipullenses  (Cód.  56,  s.  XIII -XIV, 
65,  s.  XIII  XIV,  94,  s.  XIV,  108,  s.  XIV,  143,  b.  XIV,  175,  s.  XIV, 
227,  s.  XIV-XV). 

Alguns  d'aquests  escrits  de  Bernardus  (de  praecepto,  de  conside- 
ratione,  de  meditatione,  y  encare  mes  les  esmentades  regles  monacals), 
conduheixen  del  camp  de  la  literatura  teórico-teológica  al  allieona- 
ment  en  lo  exercici  de  la  carrera  eclesiástica  y  a  la  Moral.  Que  en 
Ripoll  s'ocupaven  també  d'aquestes  disciplines,  ho  proven  bells  ma- 
nuscrits  ab  les  obres  a  propósit:  l'anónim  tractatus  de  eruditione  reli- 
giosorum  en  lo  cód.  108,  s.  XIV,  és  la  obra  de  Guilelmus  Peraldus 
(Fabr.  II,  151;  segueix  després  en  lo  manuscrit  Bernardus  Clarev., 
Regula  honestatis);  lo  cód.  176,  s.  XIV,  conté  al  comenc  una  Recom- 
mendatio  sacrae  scripturae,  lo  cód.  157,  s.  XIV,  lo  Itinerarium  seu  die- 
tarium  de  vita  religiosa  de  Johannes  Guallensis  (Fabr.,  II,  104);  del 
meteix  fecond  autor  és  també  la  Summa  de  poenitentia  atribuida  a  un 
«Johannes  frater  ord.  min.»,  en  lo  cód.  175,  s.  XIV;  los  códices  98, 
101  y  107,  tots  s.  XIV  (cód.  98:  «Finitus  a.  1366»),  conserven  lo  pode- 
ros Reductorium  morale  de  Petrus  Berchorius  (Fabr.,  III,  232  s.);  lo 
manuscrit  Nr.  75,  s.  XIV  ex.,  en  altre  temps  adornat  ab  grosses  ini- 
ciáis dorades,  are  en  gran  part  destruídes,  conté  los  llibres  IV  fins  VI 
de  les  Revelationes  de  santa  Brígida,  lo  cód.  121,  s.  XIV,  la  vita  et 
miracula  beati  Francisci.  Lo  ja  esmentat  Speculum  monachorum  se- 
cundum  Bernardum  Casinensem  se  trova  també  en  lo  cód.  143,  s.  XIV, 
desprésd'un  espill  de  confessió  y  d'un  Tractatus  de  horis  dicendis;  lo 
cód,  34,  s.  XIV,  conté  un  Rationale  divinorum  ofíiciorum;  en  dos  pe- 
tits  códices  manejables  202,  s.  XIV  y  223,  s.  XV,  s'hi  llegeix  la  dieta 
salutis  de  Petrus  Luxemburgensis;  en  lo  cód.  167,  s.  XIV,  a  una  espe- 
cie de  manual  de  la  teología  pastoral  (1,  cap.:  qualiter  debeat  sacer- 
dos  predicare)  ab  l'epígraf:  Exemplum  cujusdam  anyme  que  pacieba- 
tur  purgatorium,  segueix  la  indicació:  Anno  1300...  Johannes  Gobi 
ordinis  predicatorum  prior  in  conventu  de  Alesto  (có  és:  Alesia,  Aléis) 
scripsit  fratri  petro  galterii...  existenti  in  curia  Romana.  L'escriptor 
Johannes  Gobi  lo  major  (no  en  Fabr.,  mes  comp.  Quétif.  Ser.  Ord. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  M0NAST1R  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  507 

Pr.  I,  633),  era  en  1302  prior  en  Avinyó;  pero  lo  manuscrit  era  ja  a 
Catalunya  en  la  primera  meytat  del  segle  XIV,  com  ho  comprova  una 
relació  en  vulgar  del  any  1323  sobre  un  viatge  ais  «sants  romarat- 
ges»,  a  la  Terra  Santa,  junt  ab  la  descripció  deis  loca  sancta  (Compa- 
ris  p.  518). 

Lo  monjo  de  Ripoll  com  a  predicador,  en  los  segles  XIV  y  XV,  tro- 
va també  estímul,  de  la  mateixa  manera  que'n  temps  anteriors,  en  les 
coleccions  de  sermons  novament  augmentades;  és  ben  significativa 
per  lo  zel  ab  que's  copiavan,  la  nota  final  en  lo  cód.  93  que  compren 
los  sermones  de  «Dominicus  de  Ropella»  (Johannes  Rupella?)  y  de 
«Michael  de  Bononia»  có  és  donchs  de  Michael  Angriani  (f  1400  a 
Bolonia):  Scriptum  Janue  per  me...  fratrem  dominum  de  cartiliano 
abbatem  quarta  mensis  madii  anni  MCCCCVIII  in  ianua,  in  quo 
pro  unione  ecclesie  eram  cum. ..  domino  cardinali  Gerundii  (1)  ipso 
cum  domino  papa  in  portu  denie  existente  et  adiuuarunt  discretus 
bernardus  alberti  et  iohannes  podioli  (2).  Es  donchs  l'abat  de  Ripoll 
Raimundo  Descatllar  (1383-1408)  qui's  prengué  la  molestia  de  co- 
piar les  assats  extenses  coleccions  de  sermons  ab  lo  socors  de  dos  aju- 
dants  (3). 

També  és  notable  la  colecció  de  sermons  continguda  en  lo  cód.  182, 
s.  XIV;  una  part  del  manuscrit  (fol.  88  -  103)  és  reescrita,  y  la  nova  co- 
lecció, com  pot  comprobarse  encare  ab  seguretat,  fóu  anotada  en  lo 
segle  XIV  sobre  sermones  de  sanctis  —  lletra  del  s.  XII  -  XIII.  En  lo 
cód.  36,  s.  XIV  ex.,  que  porta  la  nota  d'una  má  del  segle  XV:  «Iste 
liber  est  conventus  Riuipulli  ponatur  in  libraría»  hi  han  les  prediques 
del  papa  Innocenci  III.  (Fabr.  II.  325),  en  lo  176,  s.  XIV,  Sermones  per 
magistrum  P.  Rogerii,  có  és  del  papa  Clemens  VI,  ais  quals  segueixen 
un  Sermo  de  ascensione  magistri  Francisci  y  dos  Sermones  de  Thomas 
de  Aquino.  Lo  cód.  213,  s.  XIII  -  XIV,  conté  dues  coleccions  de  ser- 
mons, la  segona  de  les  quals  (sermones  de  tempore)  porta  l'epígraf: 
opus  ffratris  p.  insoli  yspani  (4)  Se  trovan  després  prediques  en  lo 
cód.  192,  s.  XIII -XIV,  120,  s.  XIV  (de  tempore),  187,  s.  XIV  in.  (de 
Sanctis  et  diebus  festivis),  223,  s.  XV,  226,  s.  XIV  (de  Evangeliis,  de 
Sanctis,  de  sacrificio  Missae).  En  lo  cód.  222,  s.  XV,  a  una  colecció  de 


(1)  Berenguer  de  Anglesola,  biabe  de  Girona,  nomenat  cardenal  per  Benedicte  XTII  en 
1397. 

(2)  Lo  nom  Pujol  sovinteja  encare  avuy  a  Catalunya.  Un  Petrus  Arnaldus  de  Podiolo 
escrigué  en  1339  lo  conegut  Breviarium  de  Girona,  que  conté  n&u  Lectiones  del  OfftCium 
sancti  Caroli  Magni.  Comp.  Villanueva,  Viaje  XII,  207  y  actualment  Jules  Coulet,  Étude 
sur  l'office  de  Girone  en  l'honneur  de  Saint  Charlemagne,  Publications  de  la  société  pour 
l'étude  des  langues  romanes  XX  (1907),  25. 

(3)  Lo  fet  de  trovar  aquesta  copia  entre'ls  Rivipullenses,  sembla  confirmar  la  noticia 
publicada  per  Pellicer  y  Pages,  Santa  María  de  Ripoll,  159,  de  que  Raimundo  Descatllar 
bisbe  de  Elna,  desde  1408,  dona  al  monastir  la  seva  «escogida  librería». 

(4)  Fabr.  III.  248  registra  Sermones  de  tempore  d'un  Petrus  de  ínsula  «Flanler».  Tal 
vegada  siguí  lo  dominich  P.  d.  J.  (Chevalier,  R4p.  3719). 


508  R.    BEER 

sermons  (en  aquesta  Sermones  de  invocatione  Sanctae  Mariae),  se- 
gueix  una  Justa  de  les  misses  que  s'nan  de  celebrar  per  isolades  per- 
sones, y  entre  elles  —  segons  costúm  antiga  —  XV  K.  augusti  pro  co- 
mité barchinonensi.  Es  de  doldre  que  s'hagin  perdut  majornient  molts 
deis  manuscrits  litúrgichs,  en  part  degut  a  les  matexes  rahons  ja 
senyalades  per  los  bíblichs  y  los  patrístichs  (1)  y  que  ab  ells  també 
hagin  desaparegut  sens  dubte  noticies  valioses  sobre  lo  cuite  y  la  vida 
conventual.  Sois  se  conserva  un  Missale,  cód.  112  s,  XIV  (ab  belles 
iniciáis  daurades  y  delitosa  encodernació),  que  comenca  ab  lo  Exor- 
cismus  salis  et  aque  (2)  y  acaba  ab  la  oració  in  natali  uirginum  (sic); 
després  un  Breviarium,  cód.  145,  s.  XV,  ab  oficis  de  Santa  Eulalia, 
Sant  Domingo,  de  la  Verge,  etc.  Alguns  manuscrits  valiosos,  segons 
sembla,  se  refereixen  al  cuite  del  cant  litúrgich,  que  igualment  se 
basa  en  una  tradició  antiga:  lo  cód.  156,  s  XIV,  conté  un  Líber  hym- 
norum  («Impnus  est  laus  dei  facta  cum  cántico»  y  com  a  primer  hym- 
ne  després  del  proemi:  Primo  dierum  omnium);  cód.  180,  s.  XIV  (In 
hoc  volumine  sunt  omnes  hymni  feriales)  y  el  cód.  186,  s.  XIV  (des- 
prés d'algunes  paraules  introductories:  «Hymnus  enim  laus  divina  di- 
citur  quia  quociens  ymnos  cantamus»...). 

Deis  manuscrits  deis  segles  XIV  y  XV  esmentats  fins  are,  n'apareix 
un  nombre  considerable  com  treball  de  Ripoll,  si  bé  aquest  s'ostenta 
principalment  coleccionant  y  ordenant,  no  produhint.  En  la  época  que 
acabám  de  tractar,  sois  trovám  activitat  propria  en  lo  domini  de  la 
Historiografía  que  remontant,  com  havétn  vist,  a  nombroses  fonts 
estables,  podía  bé  complementarles. 

Los  documents  atresorats  ab  abundancia  y  varietat  en  los  «Archi- 
va publica»  (comp.  p.  312)  y  deis  quals  sóls  ne  dona  una  idea  incom- 
pleta la  selecció  que'n  havém  aduhit,  se  conservaban  en  bon  ordre  y 
notaris  propris  extenían  los  trassumptes  y  noves  actes  (ps.  304  y  364) 
ab  minuciositat  sempre  creixent.  Les  fonts  per  lo  camp  mes  reduhit 
de  la  historia  provincial  y  de  la  casa,  y  l'antich  material  histórich  es- 
bocetat,  ps.  311  y  348,  s'aumentavan  ab  la  adquisició  d'obres  de  carác- 
ter general,  com  la  crónica  de  Martin  (en  dos  exemplars,  cód.  123, 
comp.  ps.  358,  y  125,  s.  XIV)  o  d'escrits  en  altre  temps  de  gran  valor 
histórich,  p.  ex.  les  cartes  (dictamina)  de  Petrus  de  Vineis  en  lo  cód.  69, 
s.  XIV,  com  també  en  lo  87  del  mateix  segle  («Nomen  scriptoris  est 
Raymundus  Bidaudi»),  que  al  final  conté  la  Littera  missa  per  Solda- 


(1)  Cat.  Bof.  registra  sota  la  sign.  I.  3.  20  l'avuy  perdut  Llibre  del  ventre  de  las  raciones 
de  comida  (colaciona)  que  se  daban  &  los  monjes  de  Ripoll  y  quien  las  daba  ó  babía  fundado, 
s.  XIV,  sobre  pergamino  á  folio  menor;  després  sots  I.  3.  21  un  anticb  catálecb  semblant  (fun- 
daciones de  varias  refaciones  (sicj).  8on  igualment  cremats  lo  «Ritual  antiguo»  («lleno  de 
preciosidades»)  y  la  «Consueta  de  los  oficios  divinos»,  Cat.  Bof.  I.  3.  22  y  23. 

(2)  Cat.  Bof.  explica  sots  la  signatura  I.  3. 18:  «Misal  para  uso  de  los  Abades  del  Mo- 
nasterio de  Ripoll  según  se  infiere  de  las  bendiciones  pontificales  para  los  días  solemnes  que 
tiene  al  fin.»  Lo  Cal  Bof.  és  també  aquí  la  font  per  Corminas,  Suplemento,  p.  237. 


LOS  M.4NUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  509 

num  magno  pontiflci  Romanorum  (Morbassanus  et  breniessa  cum  suis 
fratribus...  Magno  Sacerdoti  Romanorum). 

S'ha  perdut  en  part  lo  que  ab  la  ajuda  principal  del  material  pri- 
vat  s'escrivía  registrant  históricament,  així  lo  manuscrit  que  lo  Cat. 
Bof.  descriu  (1)  sots  la  signatura  I.  4.  27,  que  pot  ésser  idéntich  al 
códice  esmentat  per  Villanueva,  Viaje  VIII,  58,  de  la  crónica  del  qual 
loe.  cit.  p.  227  ss.,  se'n  exposan  extrets  molt  notables.  Lo  cert  és  que  1 
treball  historien  deis  monjos  de  Ripoll  durant  los  segles  XIV  y  XV  no 
s'acabava  en  semblants  cróniques  o  en  la  continuació  de  llistes  deis  so- 
birans  y  deis  princeps  de  la  iglesia  (cód.  111,  comp.  p.  358).  Possehim 
un  testimoni  ben  precís  de  que  Ripoll  en  aquell  temps  era  considerat 
com  a  lloch  del  arxiu  nacional.  Pere  IV  envía  en  1366  (novembre  10) 
al  llavors  abat  de  Ripoll  Raimundo  de  Sabarés,  la  copia  d'una  crónica 
deis  comtes  de  Barcelona  y  reys  d'Aragó  composta  per  ell  mateix,  ab 
lo  desitj  de  «quel  dit  libre  estigue  en  tal  loen  que  memoria  sia  hauda 
daqui  avant  deis  fets  damunt  dits,  e  continúan  de  Nos  e  deis  altres 
Reys  qui  aprés  nos  serán»;  la  donació  se  fonamenta  al  bell  comenQ  de 
la  acta:  «Per  tal  com  lo  monastir  de  Ripoll  es  deis  pus  solemnes  e  an- 
tichs  monastirs  que  nostres  predecessors  han  hedificats  e  fundats  en 
nostra  senyoria,  volem  que  en  lo  dit  Monastir  sia  hauda  memoria  deis 
Reys  Daragó  e  deis  Comtes  de  Barchinona»  (2).  Lo  monastir  de  Ripoll, 
donchs,  sots  Pere  IV,  ab  tot  y  haver  perdut  desde  llarch  temps  la  im- 
portancia d'un  panteó  deis  sobirans,  fruía  encare  de  la  antiga  conside- 
ració  com  a  centre  de  records  histórichs  y  apareixía  especialment 
indicat  per  correspondre  al  desitj  de  la  continuació  de  la  crónica  ex- 
pressat  en  la  missiva. 

La  ofrena  de  Pere  IV  no's  compren  bé  sino  al  considerar  los  docu- 
ments  casulans  de  Ripoll  de  lo  darrer  segle  de  la  Edat  mitjana,  que 
tinguts  per  perduts  després  de  la  crema  del  any  1835,  s'han  conservat 
en  Bal.  107  y  els  que  per  una  part  son  notables  com  a  testimonis  del 
interés  demostrat  per  los  sobirans,  durant  segles  en  favor  de  la  abadía 
y  per  altra  en  lo  camp  eclesiástich  deixan  veure,  mes  ciar  de  lo  que 
havía  estat  possible  fins  are,  la  situació  del  monastir  sotsmés  immedia- 
tament  a  la  curia  papal.  En  lo  present  estudi  ja  havém  aportat  alguns 
d'aquets  documents,  així  lo  decret  de  Jaume  I,  del  any  1257,  que  te- 
nía per  objecte  millorar  Testat  económich  del  monastir  desballestat 
per  la  mala  administrado  del  abat  Dalmacio  Qagarriga  (Bal.  107,  foli 
266v ,   comp.  p.  359),  la  carta  de  protecció  de  Raimond  vescomte  de 


(1)  «Cuaderno  en  4.°  y  en  pergamino  muy  maltratado  que  contiene  dos  calendarios  y  un 
cronicón  que  no  e¿  el  publicado  por  Marca.  Es  de  varias  manos  y  tiempos,  la  parte  mas  an- 
tigua no  baja  del  siglo  13  y  la  mas  moderna  de  fines  del  14.  Es  preciosísimo  y  muy  digno  de 
conservarse  y  examinarse.» 

(2)  Comp.  Revista  de  Archivos  XIV  (1906),  402  s.  y  Eduardo  González  Hurtebise,  Revista 
de  Bibliografía  Catalana  IV  (1907 ,\  190  s.  Lo  document  corresponent  se  trova  fol.  21  del  Re- 
gistre 1,079  del  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó. 

1910.-86 


510  R.   BEER 

Cardona  (fol.  205r  ,  p.  364,  not.  1),  de  la  mateixa  manera  que  la  butlla 
del  papa  Alexandre  IV  del  any  1258,  que  dispensava  del  viatge  a  la 
séu  papal  al  elegit  abat  Bertrand  (dez  Bach),  en  atenció  al  estat  crítich 
de  medís  en  que's  trobava  lo  monastir  (fol.  274,  comp.  p.  359)  (1). 

A  aqüestes  mostres  s'hi  junta  un  nombre  major  d'altres  documonts 
análechs,  deis  quals  n'analitzám  breument  alguns  a  continuació.  de 
la  primeria  del  regnat  de  Jaume  I  lo  Conqueridor  data  la  carta  de 
protecció  per  Ripoll  y'l  seu  terme  (ab  la  enumeració  de  les  possessions 
del  monastir):  Datum  Villaefranchae  VI  Idus  Sept.  MCCXVII  (Bal.  107, 
fol.  228v );  en  1253  Jaume  dispensa  salvoconducte  a  tots  los  qui  trans- 
portan queviures  al  monastir  (fol.  230 r);  en  1256  faculta  al  monastir 
per  edificar  fortaleses  en  los  alóus  (230 r);  en  1264  s'extén  ab  formali- 
tat  especial  lo  privilegi  que  confirma  a  «Bernardo  Dei  gratia  Abbati 
Rivipullensi...  Cellerario,  Carnerario,  Sacristae,  Elemosinario  et  ómni- 
bus Praepositis,  Prioribus  et  ómnibus  Officialibus»  totes  les  llibertats 
y  drets  fins  llavors  concedits  per  los  sobirans:  Datum  Barchinonae 
III  Idus  Novembris  MCC  sexagésimo  IIII0.  Signum  Michaelis  Viólete 
qui  mandato  Domini  regis  hoc  scribi  fecit  (231  r);  en  1285  Pcre  III 
otorga  una  lletra  de  defensa  per  impedir  que  fossin  perjudicáis  los 
homines  y  bona  del  monastir  (225r);  sis  anys  després  Ripoll  réb  del 
papa  Nicolau  IV  la  important  confirmació  de  la  exemptio  ab  omni 
prorsus  iurisdictione  ac  dominio  ordinarii  a  favor  de  lo  Monasterium 
cum  Ecclesia  Sancti  Petri  et  capellis  etc.;  Datum  apud  urbem  ueterem 
III  Kal.  Junii  Pontificatus  nostri  anno  quarto  (281v).  Les  butlles  de 
Clement  III  y  Bonifaci  VIII,  que  permetían  al  abat  de  Ripoll  l'ús  de 
les  insignia  pontificalia  (abdúes  en  Bal.  107,  fol.  200r  y  279r),  son  ja 
concgudes;  aquí  pertanyen  les  dues  butlles  de  Clement  V,  del  any  1311 
(Avinyó)  ab  la  reválida  de  la  ele^ció  del  abat  Guilelmus  de  Campis 
(269 r-  270 r)  axí  com  la  concessió  de  la  facultas  habendi  altare  porta- 
tile  del  any  següent  (271 r),  després  la  butlla  de  Johannes  XXII  a 
Jaume  II,  respecte  la  investidura  del  abat  «Hugetus»  (Hugo  Dez- 
bach)  després  de  la  mort  de  «Poncius»  (de  Vallespirans),  «qui  nuper 
apud  Sedem  apostolicam  diem  clausit  extremum»:  «Datum  Avinione 
Id.  Sept.  Pontificatus  nostri  anno  décimo»,  de  consegüent  1326  (279v), 
y  finalment  la  butlla  de  Innocenci  VI  endre^ada  a  Pere  IV,  Datum 
Avinione  II  Idus  Januarii  Pontificatus  nostri  Anno  décimo,  cóés  1362, 
referent  a  la  renuncia  espontánia  del  abat  Jaume  de  Vivers  y  la  inves- 
tidura de  Raimundo  de  Sabarés  (278).  Se  compren  que  en  1440  Euge- 
ni  IV  y'l  concili  de  Basilea,  independentment  l'iin  del  altre,  confir- 
messin  la  elecció  del  abat  Bertrand  (de  Sa  Masó),  (280v  y  272v ). 


(1)  Aquesta  butlla  del  any  1258  (Datum  Viterbii  IIII  Idus  Martii  Pontificatus  nostri 
anno  quarto)  endrecada  al  «biabe  de  Elna»  (Berengarius  de  Cantalupis),  omple  al  mateix 
tempe  una  llacuna  que  hi  ha  en  totes  les  llistes  deis  abats  de  ftipoll  publicades  fins  are,  ja 
que  deixavan  indeterminat  lo  comenc  del  ministeri  pastoral  de  Bertrand. 


LOS  MANUSCR1TS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  R1POLL  511 

Ni  un  sol  deis  reys  aragonesos  d'aquell  temps  descuida  de  manifes- 
tar son  afecte  al  monastir,  referraant  antichs  privilegis  ab  una  carta 
d'imraunitat  o  concessió  de  prerrogatives  accessories;  Bal.  107  trellada 
semblants  documents  d'Alfons  IV,  del  any  1332,  «Attentis  servitiis  per 
vos  venerabilem...  fratrem  V.  (sic)  Abbatem  nobis  impensis»  (llavors 
Hugo  dez  Bach,  fol.  225»);  de  Pere  IV  del  any  1366  (fol.  234v),  des- 
prés  y  del  any  1377  la  confirraació  del  privilegi  del  any  1332  en  aten- 
ció  a  «quod  ínter  caetera  Monasteria  Ordinis  Sancti  Benedicti  in  nostro 
constituía  dominio  Monasterium  Riuipulli  tamquam  solemniori  statu  et 
antiquiori  conditione  praepollens  alia  Monasteria  eiusdem  ordinis  an- 
tecellit»  (fol.  263r),  gó  és  donchs,  casi  ab  lo  mateix  fonament  que 
motiva  la  dedicatoria  de  la  crónica  del  Rey  Pere  IV  a  Ripoll-,  de 
Joan  I  dos  privilegis  del  any  1389,  un  certament  del  any  1390  y 
1393,  aquest  dirigit  a  Raymundus  de  Casuario  (Dezcatllar),  Abbas 
(fol.  237^  -  240v );  de  Martí  I  del  any  1397  (fol.  241^  )•  de  Alfons  V  del 
1441,  confirmació  del  dret  d'imposicions  de  tributs  en  lo  sentit  d'un 
trassumpte  lliurat  en  1401,  a  base  de  privilegis  encare  mes  antichs 
(1390  y  1397),  «auctoritate  et  decreto  venerabilis  Joannis  de  Casis 
Juris  periti  iudicis  ordinarii  Curiae  Rivipulli»  (fol.  242v). 

Una  prova  de  que'l  monastir,  malgrat  los  cops  funests  que  sofrí 
durant  lo  segle  XV,  (lo  terratrémol  de  la  Candelera  1428  y  1429,  lo 
saqueig  per  Rocaberti  en  1463,  la  institució  deis  abats  in  commendam), 
cjnservaba  sa  antiga  consideració  també  a  principis  de  la  época  mo- 
derna, la  dóna'l  privilegi  extés  per  Caries  V  en  1537.  Lo  «César»  ab 
motiu  de  les  corts  tingudes  a  Monsó,  es  vejé  obligat  (1)  a  permanéixer 
alguns  mesos  en  la  petita  ciutat  aragonesa  en  la  tardor  de  1537,  y 
manifestament  l'abat  del  monastir  allí  present  li  féu  parar  atenció  en 
la  importancia  de  Ripoll:  Cum...  Monasterium,  villa,  homines  et  vasa- 
lli  Abbatiatus  Rivipulli  a  multis  temporibus  citra  ut  fideli  [nar]  ratione 
didiscimus  (sic)  fuerint  serenissimis  Regibus  Aragonum  et  Comitibus 
Barchinonae  praedecessoribus  nostris  indelebilis  memoriae  fidelissimi, 
ideoque  privilegia,  gratias,  immunitates  et  exemptiones  ab  eisdem 
meruerint  obtinere;  cumque  eandem  devotlonem,  fidelitatem  et  obser- 
vantiam  erga  Maiestatem  nostram  gerere  et  tenere  prospiciamus  et 
comptum  habeamus  praedictos  Monasterium,...  abbatem,  villam  et 
homines  Rivipulli,  per  praedictum  Abbatem  qui  in  celebratione  Curia- 
rium  generalium,  quas  de  praesenti  celebramus  in  Villa  Montissoni 
adest,  fuit  nobis  humilime  (sic)  supplicatum  ut  quaecutnque  privile- 
gia... confirmare  ac  de  novo  condere  dignaremur,  praedictae  sup- 
plicationi  benigne  duximus  annuendum.  Datum  in  Villa  Montisoni  die 
decima  sexta  mensis  Novembris  Anno  1537  (Bal.  107,  fol.  247 r). 

Lo  que  testifica  la  major  part  deis  documents  mes  avant  aduhits, 


(l)    K.  Haebler,  Geschichte  Spaniens  unter  den   Habsburgen  I  (Allgem.  Staatenges- 
■Chichte  I,  36,  1),  1907,  p.  266  S. 


512  R.   BEER 

ho  expressa  donchs  clarament  lo  Privilegium  de  Caries:  en  lo  cuvs  deis 
segles,  Ripoll  s'havía  acreditat  coin  adjutori  deis  sobirans  ab  la  seva 
conducta  leyal.  Es  cosa  sabuda  que  durant  la  Reconquesta,  los  inte- 
ressos  dinástichs  en  quant  a  la  essencia  anaven  involucráis  ab  los  na- 
cionals;  Ripoll  formantun  estat  dintre  l'estat  ables  seves  proprietats  y 
la  seva  jurisdicció,  per  l'estret  contacte  ab  los  iuteressos  del  país,  re- 
presenta un  paper  irnportant  no  sois  en  la  vida  religiosa,  si  que  també 
en  la  política,  económica  y  intelectual,  y  per  sn¡b  va  ésser  un  factor 
nacional  d'importancia. 

Aixó  ho  ha  de  teñir  present  qui  vulgui  jutjar  bé  del  contingent  de 
Ripoll  en  lo  trelladar  textes  en  vulgar  y  en  la  literatura  patria  en  ge- 
neral. No  podém  fer  aquí  la  corresponent  investigació,  per  mes  tenta- 
dora y  meritoria  que's  presentí;  s'haurían  de  considerar  no  sois  los 
escrits  en  llengua  vulgar,  si  que  també  un  nombre  considerable  de 
textes  llatins  que  están  en  íntima  relació  ab  la  literatura  nacional,  flns 
també  notes  ocasionáis  com  la  inscripció  deis  noms  deis  Tres  Reys 
Magos  (comp.  P.  I.,  I.,  p.  266)  y  s'haurían  de  tractar  juntament  ab  la 
escriptura  nacional,  lo  poema  del  Cid,  la  Disticha  Catonis,  les  «Poesías 
sobre  la  historia  de  San  José,  sobre  la  vida  de  Santa  María  Egipcia- 
ca» en  lo  códice  de  Rangerius  (p.  339),  les  llegendes,  miracles,  hagio- 
gráfiques,  etc.,  entre  moltes  altres. 

Al  tractar  d'adquirir  una  idea  general  deis  textes  en  vulgar  com  a 
tais,  continguts  en  los  manuscrita  de  Ripoll,  se  consigna  primerament 
ab  gust,  que  alguns  deis  escrits  catalans  mes  importants  ja  han  estat 
publicats  desde  llarch  temps  per  lo  benemérit  arxiver  Prósper  de 
Bofarull  en  lo  volúm  13  de  la  Colección  de  documentos  inéditos  del 
Archivo  General  de  la  Corona  de  Aragón,  sortit  en  1857  (1):  de  la 
colectánea  cód.  155,  «Libre  del  Rey  Dungria  e  de  sa  fila  (Morel- 
Fatio  en  el  Grundriss  de  Gróber  II,  2,  123)  (2);  Mascarón  (loe.  ci- 
tada, p.  88);  Oración  á  Jesu-Christo,  á  Santa  Catalina,  á  la  Virgen; 
Consejos  ó  máximas  morales  y  políticas;  Toma  y  destrucción  de 
Jerusalem»  (loe.  cit.,  88;  comp.  Walther  Suchier,  Zeitschrift  f.  rom. 
Phil.  XXV,  1901,  101);  del  cód.  113  lo  fragment  de  la  traducció  cata- 
lana de  Boethius  De  consolatione  (3).  Axí  s'ha  d'entendre  la  indicació 
en  Grundriss  de  Gróber  II,  2,  74,  de  que  la  majorpart  deis  textes  cata- 
lans de  Ripoll  y  Sant  Cugat  del  Valles,  han  estat  estampats  en  l'esmen- 


(1)  Aquí  no  s'ha  de  jutjar  la  manera  d'imprimir  lo  text,  que's  feu  anteriorment  ais  tre- 
balls  iniciadors  den  Milu. 

(2)  Comp.  Herm.  Suchier  en  Oeuvres  poétiques  de  Philippe  de  Remí,  sire  de  Beauma- 
noir  París,  I  (1884),  p.  XLII.  Noves  edicions:  Llexeudari  Cátala,  Barcelona  1902  (comp.  tam- 
bé Schaedel  en  lo  Jahresbericht  de  VollmSller,  VII,  1905,  I,  209),  després:  Histories  d'altre 
temps,  Barcelona  1905;  segons  un  manuscrit  de  la  Biblioteca  provincial  de  Palma,  publicat 
per  B.  Muntaner  ab  lo  títol:  Invención  del  cuerpo  de  San  Antonio.  Palma  1873. 

(3)  Es  la  traducció  de  Fr.  Pere  Saplana,  qui  la  dedica  a  D.  Jaume,  Infant  de  Mallor- 
ca (f  1875).  Comp.  Menéndez  y  Pelayo,  Bibliografía  Hispano- Latina  Clásica  289  y  especial - 
ment  242. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONAStlR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         513 

tat  volúm.  Mes  l'escorcoll  deis  Rívipullenses  ha  donat  una  cullita  molt 
major  de  textes  catalans,  de  manera  que  la  part  de  Ripoll  en  aquest 
concepte  se  junta  dignament  a  les  coleccions  respectives  mes  riques 
—  en  1 1  biblioteca  nacional  de  París  y  de  Madrid  —  y  supera  la  major 
part  de  les  altres  fins  ara  conegudes  en  valor  y  diversitat  (1).  La  re- 
visió  sumaria  que  segueix,  sobre'l  material  corresponent,  podrá  justifi- 
car aquesta  opinió  (2). 

En  relació  ab  lo  que  s'ha  observat  mes  abans  sobre'ls  manuscrits  jurí- 
dichs  de  Ripoll  y  sobre'l  monastir  com  a  centre  de  la  administració  de 
la  justicia  nacional,  s'han  de  consignar  primerament  algunes  decisions 
jurídiques  y  constitucions  en  llengua  vulgar,  y  entre  elles  com  a  un 
deis  trocos  mes  notables:  «Com  deu  ésser  fermada  batayla»  o  ab  lo  tí- 
tol  llatí:  «Processus  batallie  iudicate,  és  a  dir  «L'ordonament  de  Ba- 
tayla» que's  junta  al  cap.  24  «De  batalla»  deis  Usatici  Barchinonae 
(Numeració  de  Amorós-Marichalar),  que  trét  del  Ottobonianus,  3058, 
publica  ab  bones  aclaracions  R  Otto,  Zeitschr.  f.  r.  Ph.  XIII  (1889), 
98  ss.,  sots  lo  títol  «Die  Verordnung  für  den  gottesgerichtlichen  Zwei- 
kampf  zu  Barcelona».  Fóra  d'aquest  Vaticanus,  procedent  de  Barcelo- 
na, lo  publicador  no  podía  aportar  cap  altre  text  per  la  edició,  per  mes 
que  sabía  que  Dncange  havía  tingüt  davant  un  manuscrit  completa- 
ment  semblant;  mes  la  colecció  de  Ripoll  conté  noresmenys  que  tres 
copies  del  Ordonament:  en  lo  cód.  32  s.  XIV-XV  (fol.  26  ss.),  39  s.  XIV 
y  82  s.  XV  («In  posse  Raymundi  Baiuli  locumtenentis  prothonotarii 
domine  regine»),  que  s'haurían  de  considerar  com  a  material  descone- 
gut  fins  are,  per  una  nova  edició  d'aquest  text  valióSj  tan  substancial 
com  llingüísticament  (3);   havétn  de  senyalar  també,  complementant 


(1)  Les  llistes  publicades  per  J.  Massó  Torrents:  Manuscritos  catalanes  de  la  Biblioteca 
de  S.  M.  (có  és  de  la  biblioteca  del  Palau  de  Madrid),  Barcelona  188S,  fan  costat  al  catálech 
imprescindible  del  Fons  de  la  Biblioteca  Nacional  de  París:  Catalogue  des  manuscrits  espa- 
gnols  (sic,  entre  aquesta  també  los  catalans)  et  portugais  par  A.  Morel-Fatlo,  París  1881-1892; 
Manuscrits  catalans  en  la  biblioteca  de  Tarragona,  Zeutralblatt  für  Bibliotbekswesen  VII 
(1890),  510-516;  Manuscrits  catalans  de  la  Biblioteca  Nacional  de  Madrit,  Barcelona  1896;  tam- 
bé exposats  per  lo  mateix  investigador  en  la  Revista  de  Bibliografía  catalana  los  catálechs 
de  manuscrits  catalans  del  Ateneo  de  Barcelona,  (I,  1901, 12  ss.,  154  ss.;,  Vich  (II,  229  ss.),  Va- 
lencia, (III,  45  ss.);  per  Jaume  Bofarull:  Codex  catalans  de  la  Biblioteca  Provincial  de  Tarra- 
gona (ibid  168  ss.)  y  altres.  Morel-Fatio  va  aplegar  sinópticament  en  Gíundriss  de  Grobér  II, 
2,  73-75,  les  noticies  publicades  sobre  manuscrits  catalans  en  biblioteques  d'enllá  y  d'encá 
deis  Pirineus,  abans  de  la  aparició  d'aquests  catálechs.  Comp.  ademes  Eberh.  Vogeí,  Neuka- 
talanische  Studien;  Paderbom  1886  (Neuphilologische  Studien  V),  p.  18  ss  y  B.  Schádel, 
loe.  Cit.  II,  209  ss.:  Handschriftenstiidien,  1890-1908. 

(2)  Atenent  al  temps  escás  y  midat,  los  textes  no  pogueren  ésser  trets  en  lloch  y  passatge 
tantminuciosament  que  la  ¡dentificació  aparegués  assegurada.  Algunes  indicacions  han  éstat 
presesdel  Cat.  Bof.,  altres  les  dech  a  la  amabilitat  deis  8rs.  Joseph  Pijoan  y  Massó  Torrents. 

(3)  Francesch  Cari-eras  y  Candi,  Espases  maravelloses  en  lo  regnat  de  Jaume  lo  Con- 
queridor. Revue  Hispanique  XV  (1906),  652,  cita  un  «Libellus  de  batalla  facienda»  que  data 
del  temps  d'En  Jaume  y'f  qui  fóu  publicat  per  primera  vegada  per  Jos  Salat  en  son  Tratado 
de  las  monedas,  Barcelona,  18Í8.  No  puch  jutjar  d'aquest  text  perqué  no  dispoáo  del  escrit  de 
Salat;  pero  sembla  no  haver  estat  en  líéngua  vulgar,  ja  que  manca  en  Salat  Catálosro  de  las 
obras,  que  ge  han  escrito  eh  lengua  Catalafla  (Apénáix  á  la  Gramática  de  la  Llengua  Cátha- 
lana  de  Joseph  P4u  Ballot,  Barcelona,  1827). 


514  R.   BEER 

\ 

les  indicacions  exposades  per  Otto,  que  son  manifestament  idéntichs 
ab  lo  text  de  que  acabám  de  parlar,  Torres  Amat,  Memorias  709, 
l'aportat  «Ordinament  de  batalla  posada  en  Barcelona,  Ms.  entre  les 
constitutions  y  usatges  de  Catalunya.  En  la  bibl.  Vaticana»  (segons 
Montfaucon)  y  el  citat  ibid.,  711  «Reglament  de  desafíos.  En  catalán. 
Ms.  que  se  halla  en  Ripoll,  estante  3.°,  cajón  1.°,  n.  105».  Segons  les 
nieves  notes,  la  signatura  del  «Reglament»  se  reporta  al  ja  citat  Rivi- 
pullensis  39;  Amat  no  és  prou  ciar  al  senyalar  lo  contingut  del  texte 
registrat  per  ell  sots  dos  epígrafs. 

En  cambi,  la  copia  trelladada  en  lo  Rivipullensis  102  del  «Compen- 
di  de  les  constitutions  generáis  de  Cathalunya»,  compost  per  lo  canon- 
ge  de  la  Catedral  de  Barcelona,  Dr.  Narcís  de  Sent  Dionis,  un  deis  tra- 
ductors  deis  Usatici  Barchinonae  (respecte  d'ell  Torres  Amat,  Memo- 
rias, 212;  Broca  y  Amell,  loe.  cit.,  67  y  71),  és  coneguda  ja  desde  molt 
temps  (comp.  Torres  Amat,  loe.  cit.)  (1).  Se  deuen  haver  perdut  altres 
textes  pertanyents  aquí,  com  constitucions  y  decrets  reyals  en  cátala, 
que  estavan  registrats  en  manuscrits  de  Ripoll:  així  Bal.  107,  fol.  251v  s. 
conté  la  copia  tardana,  segurament  treta  d'un  Rivipullensis,  deis  de- 
bats  de  les  corts  de  Barcelona  sots  lo  rey  Pere,  del  any  1379;  per  lo  de- 
més,  se  troban  també  en  copia  antiga  en  lo  cód.  38  (s.  XV),  memories 
sobre  les  negociacions  de  les  corts  del  any  1413,  igualment  en  cátala; 
pot-ser  és  mes  antiga  encare  la  copia  de  les  desicions  en  llengua  vul- 
gar, anotada  al  final  del  cód.  82:  Super  salariis  solvendis  officialibus 
pro  executionibus  (acaban:  salaris  ais  dits  officials). 

Com  expressió  escrita  per  la  comunicació  de  la  clerecía,  especial- 
ment  del  confessor  ab  lo  poblé,  los  textes  catalans  antichs  remontan 
certament  a  temps  primitiu;  un  deis  monuments  mes  vells  de  la  llen- 
gua vulgar  en  Espanya,  les  antigües  gloses  castellanes  silenses  deis 
cánons  penitenciáis  llatins,  son  un  exemple  típich  per  lo  qual  Ripoll 
tenía  sens  dubte  paraléis  per  manifestar.  Les  proves  certament  no 
s'han  conservat  (2),  sois  en  manuscrits  del  segle  XIV,  oracions  y  for- 
mules confessionals  se  reportan  a  la  tradició:  axí  en  lo  cód.  191.  s,  XIV, 
(anotada  poch  després  de  1337),  la  súplica:  Senyer  veus  aci  nostro 
senyor  deus  jesucrist  queus  ha  volgut  visitar;  l'acte  de  confessió  en 
el  cód.  183,  s.  XIV:  Senyor  a  deu  e  a  vos  uóch  (sic)  a  comfegion  e  a  pe- 
nitencia e  comfes  me  a  deu  (3),  com  també  notes  y  pregaries  barre ja- 
des  en  cátala,  castellá  y  llatí  en  el  cód.  159,  s.  XIV. 

En  lo  camp  de  la  meditació  y  de  la  ascética,  pertany  la  colecció 
d'exemples  impulsíus,  anotada  en  lo  cód.  143  s.  XIV  ab  les  paraules 


(1)  Broca,  loe.  cit.,  71,  registra  un  exemplar  manuscrit  d'aquest  Compendium  del  Ar- 
xiu  de  la  Corona  en  Barcelona,  pero  que  segurament  no  és  idéntich  ab  la  copia  de  Ripoll. 

<i)    La  inscripció  esmentada  T.  I.,  159,  pertany  a  un  altre  domini,  al  de  la  escola. 

(3)  Sobre  textes  (provencals)  semblants,  comp.  H.  Suchier,  Denkmaler  prov.  Literatur. 
Halle  1883,  1, 98  y  517,  com  també  Mélanges  Chabaneau,  Erlangen  1907,  p.  425. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL  515 

introductories:  «Mes  devem  posar  riostra  amor  en  deu  que  en  les  amors 
daquest  mon»,  la  escena  deis  quals  se  desenrotlla  en  part  a  Roma,  en 
part  a  Babylonia,  y  acaba  ab  les  paraules:  per  50  cor  no  sabe  la  hora 
de  la  mort. 

Al  costat  de  la  cura  per  la  ánima,  se  trova  també  de  tant  en  tant  en 
aqüestes  notes  en  vulgar,  la  cura  per  lo  cors.  A  les  oracions  suarecita 
des  del  cód.  191,  s.  XIV  scgueix.immediatamentun  assortit  de  receptes, 
com  una  per  empatxament  de  postema  de  les  carnes.  Mes  atrevides, 
internantse  en  lo  domini  de  la  Magia  y  de  la  Alquimia,  son  les  recen- 
tes que  s'anotaren  poch  després  de  1390  en  lo  cód.  88,  en  altre  temps 
en  possessió  del  abat  Dalmaci  de  Cartellá  (transcripció):  «Si  alcune 
persone  uoll  goyar  alcune  cosa  liga  quodam  bonus  ligall  al  braijrequi- 
re  saluum  me  fac  e  ganyaras  co  demanaras»  o  «A  fer  or  pren  lo  ro- 
ueyll  d'un  ou  (rovell  d'ou)  e  pren  «I«  colom  blanch»  etc.,  ab  la  assegu- 
ranca  al  final:  Probatum  est. 

Aqüestes  anotacions  son  ja  del  temps  del  pie  desenrotllo  de  la  an- 
tiga  literatura  catalana,  que  per  cert  se  caracteritza  principalment  per 
la  accepció  assídua  y  per  la  laboració  de  materia  forastera  (en  par- 
ticular llatina),  pero  que  també  se  desplega  produhint  moltes  coses 
propries;  prescindint  deis  escrits  catalans  ja  presentáis,  la  colecció  de 
Ripoll  també  ofereix  una  bona  imatge  d'aytal  moviment,  per  mes  que 
l'incendi  del  any  1835  destruhí  una  bella  part  d'aquesta  serie;  així  un 
manuscrit  de  la  traducció  catalana  deis  Dialogi  de  Gregori,  que  des- 
criu  Cat.  1  íal.  sots  Nr.  85,  Rivas  Nr.  142,  y  mes  detalladament  Cat.  Bof. 
(I,  1,  11):  «Traducción  lemosina  de  los  cuatro  libros  de  los  diálogos  de 
San  Gregorio  Magno  con  caracteres  del  siglo  XV  sobre  pergamino  y 
papel  interpolado.  Al  fin  hay  un  corto  tratado  también  en  lemosin  de 
la  misma  letra  sobre  la  fisonomía  (1)  o  semblantes  exteriores  é  interio- 
res de  los  hombres».  Entre'ls  manuscrits  conservats  presenta  lo  códi- 
ce 164  s.  XIV,  la  traducció  de  la  Regla  benedictina  (Comenca:  Escolta 
o  fill  los  manaments  del  maestre  enclina  la  oreyla  del  tcu  cor);  en  lo 
cód.  144,  s.  XIV,  hi  han  gloses  catalanes  de  frases  isolades  de  la  raa- 
teixa  Regla;  lo  cód.  113,  s.  XIV,  ens  dona  la  execució  catalana  de  la 
Legenda  áurea  de  Jacobus  de  Vorágine  (comp.  sobre'l  particular  les 
observacions  de  Morel-Fatio,  loe.  cit.,  p.  42.  sobre  Fons  esp.  .'^27,  hón 
se  suposa  que  la  redacció  del  text  del  Parisinus  se  féu  en  la  diócesis 
de  Girona);  cód.  159,  s.  XIV,  del  fol.  83  enllá  ab  lo  títol:  Opus  Nicho- 
laij  de  lyra,  explicacions  deis  psalms  Uatines  y  catalanes  que  s'han 
d'investigar  encare  per  lo  que  toca  al  autor  al  qual  se  atribuheixen; 
en  lo  meteix  códice  hi  ha  tnmbé  un  Tractat  del  Art  de  ben  morir  (2) 


(1)  Comp.  Romanía  IX,  506  not.  al  Nr.  10  y  Romanía,  XV,  330  s. 

(2)  Citat  axí  per  Torres  Amat,  loe.  cit.,  715,  sois  lo  títol  y  ab  la  indicado:  «En  el  Archi- 
vo de  Ripoll»;  tal  vegada  és  l'escrit  del  meteix  nom  de  Francesch  Echimenez,  lo  que  are  no 
puch  comprobar,  seguramente  no  de  Capranica  com  se  desprén  de  la  data. 


516  K.    BEER 

(comenta:  per  testimoni  de  la  sancta  scriptura),  y  després  en  lo  códi- 
ce 224,  s.  XIV,  lo  molt  raes  extcns  libre  de  amonestació  de  salud  dani- 
raa  et  de  cors  (1)  (part  principal  del  ms.,  fol.  13-163),  al  davant  en 
tres  fulles  les  .IX.  paraules  que  foren  revellades  a  Sent  Albert  archa- 
bisbe  de  la  Ciutat  de  Colonia  (2). 

Deis  exemplars  de  Ripoll  d'escrits  catalans  coneguts,  no  coneguts 
o  no  utilitzats  encare,  consignám  primerament  lo  «Libre  de  la  inten- 
ció»  en  lo  c6d.  159,  s.  XIV,  donat  per  «Ms.  anónimo»  també  per  To- 
rres Amat  (loe.  cit.,  705).  Es  lo  Libre  de  la  primera  e  segona  Intenció 
de  Ramón  Lull;  en  la  Histoire  Littér.  XXIX,  219,  se  cita  en  lo  Mona- 
censis  10589  com  a  manuscrit  del  text  cátala  (originan);  Jerónimo 
Rosselló  per  la  primera  edició  d'aquest  text  en  les  Obras  de  R.  L.,  Pal- 
ma 1901 ,  utilitzá  «diversos  códices  de  los  siglos  XIV  y  XV»  principal- 
raent  lo  «dominicano»  s.  XIV,  de  la  biblioteca  provincial  de  Palma 
(comp  ,  loe.  cit.,  p.  LXI  b.)j  lo  que  és  lo  Rivipullensis  no'l  trovo  citat 
en  lloch. 

Lo  meteix  cal  dir  de  la  poesía  escrita  en  la  extensa  colectánea 
129,  s.  XV,  al  fol.  186r  ,  ab  l'epígraf:  Per  conexer  (sic)  deu  en  lo 
mon  comensa  lo  dictat  De  Ramón;  és  lo  dictat  publicat  per  Jerónimo 
Roselló  en  les  Obras  riranadas  de  Ramón  Llull,  Palma  1859,  370  s.,  y 
al  qual  segueix  encare  en  nostre  manuscrit  una  exposició  deis  comen- 
c,aments  del  dictat.  Un  deis  trocos  mes  notables  del  meteix  manuscrit, 
comenca  al  fol.  19v  sens  epígraf  ab  les  paraules  —  aquí  reproduídes 
ab  transcripció  exacte  —  :  temps  cove  a  guardar  que  lus  temps  sia 
semblants  ab  lautre  etc.  Com  regonegué  Massó  Torrents,  és  un  frag- 
raent  de  la  gramática  de  Jaufre  de  Foixá,  publicada  per  primera  ve- 
gada per  Paul  Meyer  en  los  Traites  catalans  de  gramraaire  et  de 
poétique,  Romanía  IX  (1880),  51  ss.,  d'un  manuscrit  de  Madrid;  ais 
fragments  de  la  gramática  de  Foixá,  se  juntan  ademes  en  lo  Rivipu- 
llensis «regles  de  trobar»,  observacions  sobre  les  diferencies  entre 
les  caugons,  tengons,  sirventesch,  cobles,  vers,  dances,  etc.,  després 
maneres  de  trobar  junt  ab  una  serie  de  cites  de  composicions  d'alguns 
trovadors  (com  G.  «de  Cauestany»);  tota  vegada  que  aquesta  gramáti- 
ca procedeix  de  la  diócesis  de  Girona  (comp.  Romanía  X,  321  ss.), 
tením  també  aquí  senyalada  una  relació  local. 

Quant  poch  coneguts  eran,  fins  ais  meteixos  competents,  los  tex- 
tes  de  Ripoll  en  llengua  vulgar,  no  prova'l  fet  de  que  Prósper  de 
Bofarull^  en  lo  ja  esmentat  volúm  XIII  de  la  Colección  de  documentos 
inéditos  del  Archivo  General  de  la  Corona  de  Aragón,  p.  311  ss.,  pu- 
blica lo  Tractat  apellat  doctrina  compendiosa  de  viure  justament  e 
de  regir  qualsevol  offlci  públich  leyalraent,  tret  d'un  manuscrit  de 
S.  Cugat  deficient  y  d'escás  valor,  mentre  que'l  meteix  text  se  trova 


l)    Torres  Amat,  loe.  cit ,  681. 
(2)    Albertus  Magnus,  comp.  també  Torres  Amat,  684 


ó76 


Boletín  de  lr  Real  Academia  de  Buenas  letras  de  Barcelona 

Tomo  V 


wniuiwnt.im.it 


**H*¡2jfc.iiiw<uit  «fcft&v 
Hflhi 

•4* 


nnhctnfpp 
K>-4£?Mf 

iMmMunF 

r         mi» 

fea 
.   mvjrríaiit 
ímftmit  «'V 

i;n«nwfit 
fim  WW 
gura-**  to 

MtQ£rimfc 

T  HIM 

*t  nquohb:  ttflMrnm  ,\b  fajol  inmlinf  mttap«tinrg  »»  *• 


'    W  miflW  min  iiiiffmiillii  1  nll   h      i  ■« ir     ái'i^inf 


:->":"■??  m|9.)pttmniv^fmmmii*<»iwiato<vin|M4f<l>? 
,°n»  050  (bovino  <p  OHMiictjm-  .pnqsnn»  ^HljuírtmWlr'K'' 

5gSB5BgSg§g 

1  univola* n^l  i.1fcnrt  11É11    *ST 


R.  Bccn — Els   manuscrits  de  Ripoll.  Primera  part,  lámina  VIH 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTIR  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         517 

complet  y  millor  trelladat  en  lo  Rivipullensis  85  s.  XIV.  Bofarull,  com 
també  Torrea  Amat,  qui  cita  fins  lo  nostre  Rivipullensis  ab  la  antiga 
signatura  (loe.  cit. ,  715),  donaren  l'eserit  per  anónim.  Morel-Fatio 
l'atribuhí  a  Francesch  Eximenez,  en  les  observacions  al  Nr.  20  y  22 
del  «Catalogue»;  y  de  llavors  engá  Massó  Torrents  ha  comprovat  enca- 
re en  l'Archivo  Municipal  de  Vich,  la  existencia  d'un  manuscrit  del 
tractat  didáctich  manifestament  molt  llegit  (1). 

Que'ls  monjos  de  Ripoll  cooperaren  en  la  elaboració  catalana  de  la 
obra  capdal  de  la  se  va  escola,  de  les  Gesta  comitum,  existent  en 
diferents  exemplnrs  (2),  és  cosa  que  no's  pot  demostrar  per  are,  si  bé 
és  molt  possible;  lo  meteix  podrían  admetre  respecte  del  text  vulgar 
de  la  crónica  originaria  de  Ripoll,  tractada  en  la  p.  347:  «Genealogía 
deis  comtes  de  Barcelona  e  deis  reys  d'Arago»  (8).  En  tot  cas  s'hauría 
de  cridar  aquí  la  atenció  sobre  una  redacció  de  la  Genealogía  deis  reys 
de  Aragó  e  de  Navarra  e  comtes  de  Barcelona  existent  en  lo  Rivipu- 
llensis ja  citat  p.  108  deis  Usatici  Barchinonae,  cód.  82,  s.  XV,  la  qual 
en  lo  text  se  refereix  expressament  a  Ripoll.  Després  de  la  relació  del 
país  d'Otger  ab  sos  nóu  barons:  «En  lo  temps  que  los  moros  tenian  lo 
principat  de  Catalun}  a...  entra  en  aquesta  térra  un  gran  capita  venint 
de  Franca  lo  qual  havia  nom  Otger  Cathalo  ab  lo  qual  vingueren  en 
sa  compannia  nou  barons»,  després  d'anomenar  aquests  barons  y  de 
recomptar  que  Carlesmany'ls  repartí  lo  «principat  a  honor  de  les  nou 
ordens  deis  angels»,  diu:  «venen  lo  comte  de  Barcelona  apellat 
Borrell,  lo  qual  ediffica  lo  monastir  de  Ripoll  e  fonch  sepellit  en  lo  dit 
monastir».  La  Genealogía  deis  comtes  etc.,  demunt  citada,  també 
contó  un  capítol  sobre  la  entrada  d'Otger  (4),  pero  com  siga  que'l  text 
corresponent  no  está  publicat  encare,  no  podém  proferir  cap  judici 
sobre  la  relació  d'aquesta  crónica  ab  lo  text  del  Rivipullensis  82;  en 
cambi,  segons  deduheixo  deis  extrets  de  que  disposo  (5),  la  redacció 
continguda  en  aquest  códice  está  intimament  entroncada  ab  lo  capítol 
corresponent  de  la  coneguda  obra  histórica  de  Pere  Tomic,  en  la  qual 
lo  cap.  XVI  relata  «com  lo  princep  Otger  Cathalo  entra  en  la  térra 
deis  Gots  ab  IX  Barons»  (6),  si  bé  li  manca'l  rápit  passatge  a  la  fun- 
dació  de  Ripoll  y  al  sepelí  de  Borrell  en  lo  monastir.  Com  se  veu  que 


(1)  Revista  de  Bibliografía  catalana,  II,  230  s. 

(2)  Comp.  p.  345;  Massó  Torrents  en  la  Historiografía  de  Catalunya,  Ravue  Ritpani- 
que  XV  (1906),  493  s.,  registra  dos  manuscrits  del  Arxiu  Municipal  y  un  de  la  biblioteca  de  la 
Universitat  de  Barcelona,  com  tair.bé  un  Matritensis  (Biblioteca  nacional',  tots  ab  lo  text 
cátala,  s.  XIV:  lo  traductor  no  és  anoinenat  al  Uoch 

(3)  Massó  Torrents,  loe.  cit  ,  578 

(4)  Massó  Torrents,  loe.  cit.,  579. 

(5)  Son  en  lo  rat.  Bal.  sots  Nr.  i¡7. 

(6)  En  la  edició:  Historias  e  Conquestas  deis  rey»  de  Arago  o  comtes  de  Barcelona,  com  • 
pilades  per  Mossen  Tere  Tomic,  Barcelona  1886,  p.  57  ss.  Respecte  duna  de  les  fonts  deu 
Tomic  que  aquí  s'han  de  teñir  en  compto  (Philomena)  comp.  Herm.  Suchier,  Uteraturbl, 
f.  germ.  u.  rom.  Philol.  XXI,  178. 


518  R.    BEER 

la  redacció  en  lo  Rivipullensis  82  té  un  tint  local  y  per  Fexemple 
aportat  se  regoneix  que  la  historiografía  mitgeval  de  Eipoll,  no  sois 
la  llatina  sino  també  la  escrita  en  vulgar,  necessita  encare  d'investi- 
gacions  especiáis  que  per  cert  podrían  pendre  per  base  la  excelent 
Historiografía  den  Massó. 

En  lo  cód.  167  s.  XIV  s'hi  trova  anotada  una  reminiscencia  contem- 
poránia,  una  especie  de  «diari»  en  lo  sentit  de  la  renaixensa,  sots 
l'epígraf:  «Hic  demonstrantur  loca  quae  sunt  iuxta  Jerusalem»;  és 
una  relació  de  viatge  que  comenca  ab  les  paraules:  «En  lan  de  nostre 
senyor  que  hom  comtava  MCCCXXIII  en  G.  de  Treps  natural  de  Cer- 
vera  ena  en  una  ñau  den  G.  Grau  de  Terragona  en  alexandria  per 
visita  los  sants  romaratges»,  pinta  la  visita  a  Terra  Santa  y  conté 
una  descripció  deis  sants  lochs.  Aquesta  relació  és  al  meteix  temps 
un  guía  de  la  Palestina  fet  llinguísticament  proporcionat  al  poblé  y 
a  propósit  d'axó  recordis  que  tant  los  religiosos  com  los  copistes  de 
textes  llatins  meteixos,  van  abandonant  de  mica  en  mica  la  llengua 
de  la  Iglesia  en  la  comunicació  escrita  (1).  La  disposició,  continguda 
en  lo  Rivipullensis  80  s.  XV,  del  abatde  S.  Joan,  respecte  de  12  llibres 
de  sa  pertenencia,  és  completament  catalana  (comp.  Handschriften- 
schátze,  Nr.  197,  p.  253);  tampoch  s'ha  de  deixar  de  consignar  que  ja 
apareix  en  vulgar  una  valuació  en  lo  Rivipullensis  68,  s.  XIV,  que 
conté'l  comentan  de  Bernardus  Anglerius  a  la  Regla  benedictina,  la 
qual  recorda'ls  comptes  d'escriba  d'Avinyó  (2):  ha  en  aquest  libre 
dus  milia  XXI  parrafes  que  val  per  cascun  sen  (cent)  IX  d.  letres 
cent  L  r  (sic)  per  cascuna  letra  un  dinér. 

Finalment  fem  encare  menció  del  extens  text  castellá  antich, 
l'únich  que  existeix  en  tota  la  colecció  de  manuscrits  de  Ripoll  (3),  lo 
«Tratado  de  Etica»  que's  trova  en  lo  céd.  161,  s.  XV;  axí  és  titolat  lo 
text  al  llom  del  volum,  també  en  lo  Cat.  Bof.  (sign.  3,  3,  15)  y  donat 
com  anónim.  La  obra,  cuidadosament  escrita  en  161  fulles  del  manus- 
crit,  está  dividida  en  10  llibres  y  comenca:  Toda  sciencia  tiene  su- 
biecto  o  materia  de  que  tracta.  E  por  la  división  de  los  subiectos  se 
tenta  la  división  de  las  subiectas  sciencias...  Al  fol  3V  diu:  E  aqueste 
primero  libro  tracta  de  aqueste  fin  en  general  moral  y  figuralmente 
quasi  declarando  la  felicidad  política,  etc.  Es  la  Etica  de  Aristóte- 
les (4).  Empero  com  que  aquesta  obra  s'espanyolitzá  sovint  en  la  Edat 
mitjana  (com.  Memorias  de  la  Real  Academia  de  la  Historia,  VI,  1812, 
474  s.  y  Desdevises  du  Dézert,  Don  Carlos  d'Aragon.  París,   1889, 


(T    Los  sermon8  de  Vicenta  Ferrer  son  tramesos  en  llatí  y  en  cátala,,  pero  R.  Lull  ja 
compongué  sos  escrits  en  llengua  vulgar,  com  és  actualment  d'opinió  general. 

(2)  Couip.  P.  Ehrle,  Historia  bibliothecae  rom.  pontif.  I.  (1890),  155  ss. 

(3)  Es  significatiu  lo  que  porta  Cat.  Bal  sots  la  signatura  190;  «Liber  idiomate  inimico 
sed  vetusto  conscriptus». 

(4)  Comp.  Marchesi,  L'Etica  Nicomachea  nella  tradizione  latina  medievale,  Messina, 
1904. 


LOS  MANUSCRITS  DEL  MONASTI1Í  DE  SANTA  MARÍA  DE  RIPOLL         519 

416  s.)i  s'hauría  de  precisar  encare']  text  trames  en  lo  Kivipullensis; 
aquest  text  és  diferent  del  en  altre  temps  en  possessió  del  Marqués  de 
Santillar.a,  avuy  en  lo  manuscrit  custodiat  en  la  biblioteca  nacional 
de  Madrid,  Ii,  19,  sobre'l  que  ha  fet  observacions  mes  concretes  Mario 
Schiff  (Bibliothéque  de  l'École  des  Hautes  Études,  CLIII.  La  Biblio- 
théque  du  Marquis  de  Santillane,  París,  1905,  p.  31  68.) i  encare  s'allu- 
nya  mes  de  nostre  text  lo  Compendium  de  Bruneto  Latini.  Abans 
podría  pensarse  en  la  traducció  procedent  del  príncep  Caries  de  Viana, 
mes  que  mes  quan  en  l'inventari  de  la  seva  herencia,  prés  a  Barcelona 
en  1461,  entre'ls  llibres  hi  figuren  «Les  Ethiques  per  ell  transladades», 
de  consegüent  un  exemplar  de  la  traducció  feta  per  ell  meteix,  im- 
presa en  Zaragoza,  1509,  per  Georg  Coci,  en  una  edició  que  no  puch 
teñir  a  ma  (Gallardo,  II,  223,  Nr.  1590).  Pero  evidentment  tením  que 
veure  ab  una  espanyolització  mes  anterior;  l'Incipit  demunt  exposat 
concorda  quasi  mot  per  mot  ab  los  passatges  corresponents  en  dos  lli- 
bres antiquíssims,  lo  text  deis  quals  passa  per  la  traducció  espanyola 
mes  antiga  de  la  Etica:  Ethica  de  Aristóteles,  compendiada  por  el 
bachiller  de  la  Torre,  Sevilla,  Mein.  Ungut  y  Stan.  Polonus,  1493,  com 
també  Zaragoza,  Hurus,  s.  a.  (Haebler,  Tipografía  Ibérica,  1903, 
Nr.  31  y  32,  l'Incipit  detalladament  en  Gallardo;  Nr.  4049). 

La  mirada  retrospectiva  ais  textes  de  la  biblioteca  de  Ripoll, 
escrits  en  llengua  vulgar,  manifesta  clarament,  ab  tot  y  lo  poch 
que'ns  hi  havém  entretingut,  l'aixamplament  de  la  activitat  literaria 
del  monastir  envers  la  direcció  popular  y  nacional;  apartantse  de 
la  tasca  mes  reduhida  d'escorcollar  textes  patrístichs,  aquesta  mira- 
da retrospectiva  és  d'importancia  si  un  se  proposa  per  obgecte  la  ex- 
posició  pragmática,  aquí  tentada  per  primer  cop,  de  la  historia 
intelectual  d'un  antich  centre  cátala  de  cultura,  que  remonta  fins  a  la 
primeria  de  la  Reconquesta. 

Desde  algunes  décades,  principalment  en  los  darrers  temps,  la  jove 
Catalunya  desplega  un  moviment  colectiu,  propri  y  fondament  arre- 
lat,  en  especial  per  lo  que  atany  al  cuite  assíduu  de  les  lletres  patries, 
moviment  que  una  veu  italiana,  sovint  repetida,  ha  anomenat  direc- 
tament  crisurrezione  di  un  popólo»  y  que  nosaltres,  desde'l  mirador 
literari-histórich,  podríem  calificar  d'ulterior  Reconquesta,  interrom- 
puda  desde  llarchs  segles.  Recordis  quantes  belles  flors  isolades 
d'aquest  moviment,  com  «Terra  baixa»,  traspassant  los  Pirineus  han 
esdevingut  un  patrimoni  literari  comú,  y  la  ullada  a  la  historia  de  la 
vida  literaria  del  seu  centre  intelectual  mes  notable,  que  remonta  fins 
ais  primers  passos  polítichs  de  Catalunya,  podrá  convencer  de  que 
aquí  s'han  descarnat  les  poderoses  arrels  fecondes  que  s'enfonzan  en 
los  bells  comenijaments  de  la  Edat  mitjana  y  que  encare  avuy  conti- 
núen obrant  sempre  ab  mes  for<;a. 


520  R.   BEER 


Lamines 


(S'han  reproduit  solament  les  senyalades  ab  los  nombres  l,  2,  4  y  9,  reproduccions 
respectivament  marcades  ab  los  nombres  V,  VI,  VII  y  VIII)  (*) 

1.  Cód.  151,  130  X21'2  mm.  Fol.  154r:  «In  natiuitate  Sanctae  Ma- 

riae»,  s.  XI,  comp.  p.  306. 

2.  Cód.    Parisinus.   Bibl.   Nat.   F.    lat.   5132,    olini  Rivipullensis, 

225X300mm.  Fol.  109r:  Poesía  a  Ramón  Berenguer  IV, 
ab  notes  musicals,  s.  XII  (poch  després  de  11G9).  Coraparis 
p.  317. 

3.  Cód.  99,  178X280mm.  Copia  parcial  del  «Codex  Sancti  Jaco- 

bi»  (Compostelanus),  s.  XII  (1173).  Fol.  35 v,  36r.  Compa- 
ris  p.  332. 

4.  Cód.  214,  117X148  mm.  Fol.  6V,  7r:  Johannes  abbas,  «Theo- 

ria»,  s.  XII,  comp.  p.  336. 

5.  Cód.   Parisinus.   Bibl.   Nat.   F.   lat.   5132,    olim  Rivipullensis, 

225X300mm.  Fol.  107 r:  Constitució  referent  a  la  consue- 
tudo   in  vestimentis   del  monastir,   dispensada   per  l'abat 
Gauzfredus.  Comp.  p.  352. 
6—8.  Cód.  26,  270X387  mm.,  s.  XIII. 

(6.  7),  Alanus  ab  Insulis,  De  sex  alis  Cherubim.  Fol.  138v, 

139 r.  Comp.  p.  354. 
(8).  Copies  d'antichs  documents  de  la  casa  de  Ripoll.   Foli 

113v.  Comp.  p.  354. 
9.     Cód.  7,  273X425  mm.  Fol.  206v:  De  consanguinitate,  s.  XIV, 
Comp.  p.  494  y  p.  499. 

10.  Cód.  19,  293X402  mm.  Fol.  Ir;  Liber  Sextus,  s.  XIV.  Compa- 

ris  p.  494  y  499. 

11.  Cód.  131,  155X225  mm.  Fol.  53v:  Lectura  Prisciani  minoris, 

s.  XIV  (1307).  Comp.  p.  500. 

12.  Cód.  147,  145X210  mm.  Fol.  94 v:    Eberhardus  Bethunensis, 

Graecismus,  s.  XIV  (1334).  Comp.  p.  501. 


(*)    Per  equivocación  din  en  les  lamines  reproduhídes  que  pertenexen  a  la  primera  part, 
corresponents  en  realitat  a  la  segona  totes  quatre. 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INF  ELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA     521 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA 

(Conclusión) 

La  prohibición  absoluta  de  tocar  en  puerto  no  habilitado  ó  en  playa 
desierta,  aun  en  caso  de  fuerza  mayor  (tempestad,  necesidad  de  tomar 
agua  ó  de  burlar  un  corsario)  tenía  por  causa  nada  más  que  la  evita- 
ción del  fraude  por  temerse  que  al  comunicar  con  los  habitantes  á  pre- 
texto de  un  accidente  sufriesen  daños  los  derechos  fiscales. 

De  este  temor  era  consecuencia  otra  práctica  contra  la  cual  fueron 
inútiles  todas  las  reclamaciones;  por  la  disposición  de  los  puertos,  casi 
todos  abiertos  y  todos  faltos  de  muelles  y  obras  de  resguardo,  las  na- 
ves sacábanse  á  tierra  en  donde  las  condiciones  de  la  playa  lo  permi- 
tían; en  donde  no,  las  dejaban  á  flote;  masen  uno  y  otro  casólas 
aduanas  se  hacían  cargo  de  las  velas,  timones,  jarcias  y  de  todo  lo 
necesario  para  emprender  un  nuevo  viaje,  con  el  propósito  de  impe- 
dirles una  marcha  repentina,  cuando  los  derechos  del  fisco  no  hubiesen 
sido  aún  satisfechos.  Contra  esto  reclamaron  siempre  todas  las  poten- 
cias cristianas,  pues  ocasionaba  retardos  y  era  un  vejamen  muy  difí- 
cil de  soportar;  pero  todas  las  reclamaciones  fueren  infructuosas:  aun 
el  vejamen  era  tolerable  cuando  las  playas  permitían  varar  las  naves; 
allí  no  corrían  peligro;  mas  en  donde  la  costa  brava  no  consentía  tal 
uso  y  los  barcos  flotaban,  corrían  grave  riesgo  de  estrellarse  al  surgir 
un  temporal;  por  esto  en  los  puertos  á  propósito  pedían  los  europeos  que 
se  les  autorizase  á  poner  en  tierra  sus  naves;  en  donde  les  era  permi- 
tido, que  no  se  les  quitasen  los  medios  de  hacerse  á  la  mar  dando  el 
cónsul  seguridades  de  no  partir  hasta  después  de  saldadas  las  cuentas 
de  la  aduana;  al  finalizar  la  Edad  Media  la  práctica  subsistía,  porque 
seguramente  la  moral  mercantil  no  hacía  posible  su  derogación. 

Siendo  el  principio  regulador  de  las  relaciones  entre  moros  y  cris- 
tianos el  de  estar  en  guerra  unos  y  otros,  mientras  no  se  pactase  una 
tregua  (de  aquí  que  se  fije  siempre  el  plazo  que  debía  durar  y  se  lla- 
men treguas)  era  necesario  que  las  naves  tuviesen  nacionalidad  cono- 
cida y  que  fuese  la  nación  amiga;  el  probar  la  nacionalidad  era  cues- 
tión difícil;  lo  más  corriente  era  que  dos  mercaderes  conocidos  de  los 
residentes,  jurasen  que  los  recién  llegados  eran  de  su  país,  y  con  este 
juramento  eran  admitidos  y  les  era  dada  licencia  para  traficar  en  todo 
el  país,  en  realidad  sólo  en  donde  además  de  lícito  les  era  posible  sin 
peligro,  pues  difícilmente  podían  alejarse  de  la  costa  sin  expreso  con- 
sentimiento del  príncipe  y  sin  guarda  pagada  por  ellos  mismos;  el  caso 
de  mercaderes  de  otra  nación  que  la  del  patrón  del  barco  se  re- 
solvía comúnmente  según  el  capricho  de  las  autoridades  locales;  daban 
la  nacionalidad  al  patrón  ó  al  mercader  según  las  circunstancias,  que 


522  A.   GIMÉNEZ   SOLER 

casi  siempre  eran  las  conveniencias  del  que  debía  juzgar  el  caso  y  era 
un  modo  de  robar  á  unos  ó  á  otros  alegando  algún  motivo. 

Eran  las  albóndigas  almacenes  de  los  géneros,  al  propio  tiempo  que 
alojamiento  de  los  mercaderes;  del  barco  se  transportaban  á  ellas  las 
mercancías  y  era  práctica  universal  considerar  éstas  como  zonas  neu- 
trales; en  el  pago  de  derechos  seguíanse  diversos  procedimientos  hasta 
en  los  puertos  de  un  mismo  señorío;  en  unos  se  abrían  los  fardos  y  se 
inventariaba  su  contenido;  en  otros  se  ponían  en  almacén  y  según  se 
vendía  se  pagaba  el  impuesto  proporcionalmente  al  valor  de  la  venta 
parcial;  en  otros  se  apuntaban  las  diversas  partidas  y  al  terminar  la 
venta  se  deducía  el  diezmo  correspondiente  al  impuesto;  cuando  un 
mercado  no  convenía  era  lícito  reembarcar  los  géneros  importados  sin 
pagar  derechos  por  la  entrada;  los  metales  preciosos  considerábanse 
como  materia  de  comercio  sujeta  á  gravámenes  de  aduana,  pero  no 
había  regla  uniforme;  en  unas  tierras  se  imponía  á  su  importación  un 
cinco  por  ciento  la  mitad  que  á  las  otras  cosas,  y  otro  tanto  á  su  ex- 
portación; en  otras  la  moneda  era  franca  y  sólo  se  imponía  gravamen 
al  oro  ó  plata  no -acuñados;  en  otros  todo  era  libre  y  en  algunas  se 
consideraba  dinero  contante  el  precio  del  flete  y  se  le  cargaba  con 
un  tanto  por  ciento,  que  solía  ser  el  cinco  ó  el  diez  por  ciento  de  su 
importe. 

Todo  se  vendía  por  mano  de  corredor  (trujimán  ó  intérprete)  y  de 
lo  que  esta  clase  de  personas  eran  da  idea  el  concepto  moderno  del 
vocablo  truchimán,  pues  al  fin  la  historia  de  las  palabras  no  es  sino  la 
historia  de  lo  que  las  mismas  representan;  pero  de  las  vejaciones  ó  so- 
caliñas de  los  tales  truchimanes  no  quedan  vestigios;  los  atropellos 
más  grandes  los  cometían  los  potentados,  los  aduaneros,  las  autorida- 
des mismas,  fijando  unas  veces  el  precio  á  que  los  mercaderes  debían 
vender  lo  suyo  ó  comprar  lo  ajeno;  obligándoles  á  tomar  en  cambio 
de  los  géneros  que  traían  determinada  cantidad  de  otros  productos  del 
país  ó  pagándoles  el  precio  así  estipulado  todo  él  en  moneda  de  cobre. 

El  cambio  de  productos  era  muy  corriente,  pues  de  ese  modo  reali- 
zaban los  comerciantes  el  principio  de  su  profesión,  comprar  barato  y 
vender  caro;  pero  ese  cambio  érales  á  veces  perjudicial:  un  musulmán 
trocaba  un  género  por  otro  y  llevaba  el  adquirido  al  mercader  cris- 
tiano á  tierras  lejanas;  si  era  desgraciado  en  la  venta  y  no  podía 
enajenar  su  mercancía,  tornaba  al  puerto  y  exigía  que  la  operación 
se  deshiciese  no  recibiendo  lo  que  dio  sino  su  equivalente  en  dinero  se- 
gún él  lo  estimaba,  y  si  el  cristiano  resistía  lo  citaba  ante  el  tribunal  del 
propio  sultán,  obligándole  así  á  un  viaje  á  veces  penosísimo  y  largo, 
siempre  costoso  y  seguramente  á  un  litigio  en  el  que  había  de  ser  con- 
denado. 

No  hay  tratado  entre  musulmanes  y  cristianos  en  el  cual  no  se 
clame  contra  estos  abusos;  pero  estaban  tan  arraigados  en  las  costum- 
bres que  nunca  se  abolieron  (en  la  Edad  Media),  y  lo  que  es  más  nota- 


EL  COMERCIO  EN  TIERRA  DE  INFIELES  DURANTE  LA  EDAD  MEDIA     523 

ble,  los  mercaderes  soportaron  tantos  vejámenes  con  protesta,  pero  sin 
abandonar  su  profesión,  que  debía  ser  sumamente  reproductiva, 
cuando  los  mismos  reyes  haciendo  competencia  á  sus  vasallos  contra- 
taban solemnemente  con  los  soldanes  la  compra  de  cantidades  deter- 
minadas de  géneros  también  determinados,  por  la  máxima  de  que 
«mercadería  es  lo  que  tiene  los  regnos  e  ciudades  riquas  e  habundan- 
tes  en  oro  e  plata». 

Además  los  mercaderes  debían  conocer  medios  y  maneras  de  bur- 
lar á  sus  burladores  ó  de  atenuar  los  efectos  de  los  ataques  á  sus  bol- 
sas, bien  por  el  soborno,  práctica  usadísima  y  muy  común  entre 
moros,  bien  recargando  los  precios  extraordinariamente,  bien  en  otra 
forma  más  habilidosa;  no  eran  los  que  vivían  en  país  de  infieles  gente 
de  grandes  escrúpulos  ni  en  punto  á  religión  ni  en  punto  á  moral  pro- 
fesional, y  sabían  sortear  esos  escollos  y  otros  mucho  más  graves,  en 
los  cuales  corría  peligro  su  bolsn  y  su  vida  ó  por  lo  menos  su  bolsa  y 
su  libertad. 

Nacía  uno  de  esos  riesgos  de  la  solidaridad  que  las  autoridades 
indígenas  establecían  entre  todos  los  mercaderes  de  una  misma  na- 
ción, cuando  uno  de  ellos  delinquía  mercantilmente  y  era  víctima  de 
su  delito  un  mercader  del  país;  de  satisfacer  á  éste  se  declaraban 
responsables  á  todos  los  compatriotas  del  fallido,  del  escapado  ó  del 
estafador,  y  los  bienes  de  todos  respondían  del  pago  de  lo  estafado; 
considerábase  caso  de  represalias,  pero  inmediato,  sin  negociaciones 
ni  siquiera  digno  de  ser  comunicado  al  príncipe  natural  del  delincuen- 
te y  eran  los  otros  mercaderes  quienes  primero  pagaban  y  luego  re- 
currían en  alzada. 

Aun  esto  era  peligroso,  pero  no  tanto  como  si  los  daños  los  causaba 
un  corsario  que  tomaba  personas  y  cosas;  en  este  caso,  los  riesgos  se 
extendían  también  á  las  personas  de  los  mercaderes  mismos  y  su  liber- 
tad aseguraba  la  de  los  cautivos  y  su  haber  el  haber  robado  á  los  indí- 
genas: en  teoría  era  principio  de  derecho  internacional  que  fuesen 
recibidos  y  tratados  los  comerciantes  como  á  tales  y  los  corsarios  como 
corsarios,  de  modo  que  ni  á  los  primeros  se  hiciesen  pagar  culpas  de 
los  primeros,  ni  á  éstos  de  aquéllos;  en  la  práctica,  el  principio  era 
letra  muerta,  y  siempre  que  un  pirata  robaba  bienes  ó  cautivaba  per- 
sonas en  algún  lugar,  volvíanse  los  perjudicados  contra  los  compatrio- 
tas del  malhechor  para  obtener  enmienda  de  los  daños  recibidos.  El 
hecho  era  reconocido  por  todos  como  injusto,  mas  por  todos  era  prac- 
ticado, porque  sobre  obtener  con  él  inmediata  satisfacción  á  los  agra- 
vios era  el  único  medio  de  obligar  á  los  principados  y  repúblicas  de 
Europa  á  poner  freno  á  la  codicia  de  los  ladrones  de  los  mares. 

En  los  alborotos  populares  y  revoluciones,  tan  á  propósito  para 
desmanes  de  todo  género,  y  tan  frecuentes  en  el  mundo  musulmán, 
las  alhóndigas  y  barrios  de  mercaderes  cristianos  corrían  serio  peligro, 
tan  serio  como  las  aljamas  de  judíos,  que  el  odio  á  la  religión  ajena 


524  A.   GIMÉNEZ   SOLER 

no  alcanzaba  más  que  á  las  personas,  y  parece  que  llevaba  aparejado 
el  amor  á  las  cosas  de  los  infieles;  y  las  alhóndigas  y  las  casas  de  mer- 
caderes fueron  más  de  una  vez  saqueadas  sin  causa  ni  motivo.  Pero 
el  contratiempo  más  formidable  era  el  caso  de  guerra  entre  su  país  de 
origen  y  el  país  de  su  residencia;  esto  sí  que  era  gravísima  amenaza 
contra  su  bienestar  y  su  riqueza,  por  ser  ellos  los  primeros  en  sufrir 
las  consecuencias  de  la  guerra  de  entonces,  que  no  se  consideraba 
como  se  considera  hoy  lucha  entre  dos  organismos  de  los  Estados  beli- 
gerantes, fuera  de  los  cuales  todos  son  neutrales  y  gente  de  paz,  sino 
lucha  entre  dos  naciones,  en  la  cual  todos  eran  beligerantes  y  todo  era 
lícito  y  legítimo. 

Al  estallar  la  guerra,  los  bienes  eran  confiscados  y  las  personas 
cautivadas;  en  los  tratados  se  procuraba  siempre  salvar  esta  eventua- 
lidad, dando  á  los  mercaderes  un  plazo,  que  á  veces  es  de  seis  meses, 
para  salvarse  en  otro  país;  pero  tampoco  esto  fué  observado,  porque  la 
lucha  y  sus  odios  apagaban  todo  respeto  á  la  palabra  empeñada  y  la 
idea  del  honor  faltó  siempre  entre  los  berberiscos  y  no  fué  muy  cono- 
cida de  los  de  esta  parte  del  Mediterráneo,  mucho  menos  cuando  se 
trató  de  los  de  la  orilla  de  enfrente;  por  esto  lo  más  en  uso  fué  que  de 
su  patria  les  avisaran  secretamente  y  que  ellos,  así  avisados,  fuesen 
evacuando  el  país  y  poniéndose  en  salvo;  mas  esto  no  era  siempre  po- 
sible, ni  aunque  lo  fuera  era  de  hacer  sin  suscitar  suspicacias  y  recelos. 

Un  punto  nunca  resuelto  fué  el  referente  á  los  bienes  del  mercader 
que  moría  en  un  país  musulmán  dejando  bienes;  respecto  de  su  cuer- 
po, la  resolución  era  sencillísima:  se  le  daba  sepultura  en  el  cemente- 
rio de  su  alhóndiga,  ó  en  otro  lugar  adecuado;  pero  el  de  los  bienes 
no  era  tan  fácil  de  resolver,  porque  la  codicia  de  las  autoridades  to- 
maba parte  en  la  causa,  llamándose  á  la  parte.  En  los  convenios  figura 
una  cláusula  que  dispone  de  estos  bienes  en  todos  los  casos,  que  haya 
cónsul  de  la  nación  del  muerto,  que  haya  otros  mercaderes  de  la  mis- 
ma nación,  que  viviera  solo;  pero  esa  cláusula  pocas  veces  se  cumplía: 
siempre  surgía  una  artimaña  por  la  cual  la  herencia  del  fallecido  se 
quedaba  entre  las  manos  de  las  autoridades  locales,  so  pretexto  de 
custodia,  hasta  la  llegada  de  los  herederos  legítimos. 

Y  á  pesar  de  tantos  y  tantos  peligros,  vejámenes  y  dificultades,  el 
comercio  fioreció  y  vivió  pujante  en  los  siglos  XIV  y  XV,  enrique- 
ciendo á  cuantos  á  él  se  dedicaban.  No  lo  mataron  los  descubrimientos 
de  los  portugueses;  lo  mató  el  corso,  llevado  con  una  furia  salvaje  por 
los  turcos:  el  corso,  la  piratería,  que  fué  un  mal  endémico,  pero  rela- 
tivamente leve  antes  de  Barbarroja,  aniquiló  el  comercio  y  dejó  de- 
siertos los  mares,  y  cuantos  países  vivían  de  él  quedaron  muertos  y 
aniquilados  al  faltarles  el  único  medio  de  vida. 

Andrés  Giménez  Soler 


LA  VÍLA  NOVA  DE  BARCELONA,  ETC.  525 


LA  YILA  NOYA  DE  BARCELONA  Y  LA  FAMILIA  DEN  RAMÓN  LULL 
EN  LA  XIII  CENTURIA 

La  Mitra  y'l  Capítol  de  la  Seu  de  Barcelona  possehien  una  part  de 
la  platja  de  la  ciutat,  en  los  voltants  de  la  iglesia  de  Santa  María  del 
Mar,  envers  lo  Born  y'l  modera  Parch  (1).  En  20  de  febrer  de  1210, 
que  aquesta  és  la  verdadera  reducció  al  istil  modera  de  la  data  X  ca- 
lendas marcii  anno  Dominice  lncarnacionis  MCCIX  que  porta'l  docu- 
ment  reyal,  Pere'l  Católich,  desitjant  que  totes  les  iglesies  de  Barcelona 
tinguessen  posició  decorosa  o  sosteniment  assegurat,  regonegué  que 
era  de  jurisdicció  del  Bisbe  y  Canónica  la  platja  o  arenal  existent 
desde'l  fondouk  situat  junt  a  la  iglesia  antiga  de  Santa  María,  del 
Mar  flns  al  rech  comtal  envers  la  mar  y  desde  la  Dressana  vella  també 
cap  a  la  vora  de  la  mar;  declarant  lo  rey  que  bo  teníen  en  francb  y 
lliure  alou  y  que  ell  respectaría  y  confirmaría  qualsevulla  concessió  o 
donació  que  d'aquell  arenal  fessin  la  Mitra  y  Capítol  a  altres  perso- 
nes (2).  Tal  com  está  redactat  lo  document  ens  fa  l'efecte  de  que  era 
confirmació  d'una  possessió  ja  existent  y  anterior  a  dit  sobirá. 

Quinze  d:es  després  de  la  concessió  reyal,  o  sía  en  les  nones  de 
marc  del  meteix  any  1209,  que  devém  rcduhir  a  7  marc,  de  1210  del 
istil  modera,  lo  Bisbe  de  Barcelona  atorgava  ja  una  concesió  a  favor  de 
Guillém  Durfort  d'una  part  del  csmentat  arenal,  y  en  la  escriptura  ja's 
diu  que  aquell  pía  o  arenal  lo  tenía  la  Canónica  aplicat  a  les  pavordíes 
deis  meses  de  febrer  y  agost.  La  part  cedida  a  cens  de  tres  morabatins 
d'or  anava  desde'l  fondouk  reyal,  prop  del  carrer  dit  avuy  de  la 
Espasería  fins  al  darrer  cantó  de  la  casa  d'en  Ramón  Malla  cap  a 
orient  y  desde  la  Dressana  vella  fins  a  la  vora  de  la  mar,  concedintla 
per  que  hi  edifiques  cases  (3). 


(1)  La  primitiva  iglesia  de  Santa  María  ja  era  de  la  Canónica  de  Santa  Creu  en  lo 
segle  XI,  donchs  en  1018  lo  Cointe  de  Barcelona  jura  que  no  pendría  a  dit  Capítol  la  parro- 
quia de  Santa  María,  que  est  juxta  mare. 

(2)  Publícat  aquest  document  per  S.  Sanpere  y  Miquel  en  Topografía  antigua  de  Bar- 
celona., Rodalia  de  Corbera  (Barcelona,  1890);  pero  sens  reduhir  la  data  al  istil  modern. 

(3)  Sobre  la  situació  de  la  Dressana  vella  y  de  la  primitiva  iglesia  de  Santa  María  vegis 
la  citada  obra  d'En  Sanpere.  La  proprietat  de  la  familia  Malla  en  l'arenal  se  perllongá  flns 
al  segle  XIV.  Per  cscripturade  19  setembre  1365,  G.  JuliáyR.  Samer,  rectora  respectivament 
deis  altars  de  Santa  María  y  Sant  Pere  de  la  iglesia  de  Sant  Miquel  de  Barcelona,  y'ls  bene- 
tieis  instituits  per  lo  difunt  Pere  Gruny  concediren  en  enflteusis  a  Francescb  Maniuet,  chi- 
tada barceloní:  «totas  ipsas  domos  cum  tribus  portalibus  in  carraria  publica  aperientibus  et 
cuín  tabulis  et  anvanis  et  cum  o)  to  sive  retrocortali  eiusdcm  domibus  contiguo  et  cum  a i- 
boribus  diversorum  generum...  quas  P.  de  Turri  tílius  B.  de  Tuiri  carnicerii  quondain  elvis 
Barcbinone  babet  et  possidet  iu  burgo  civitatis  Barcbinone  satis  prope  molendina  Andree 
de  Medalia...»  En  1378,  la  Ciutat  comprá'l  molí  d'Andreu  de  Malla  (Vegis  l'interessant  arti- 
cle  d'En  Carreras  Candi  Lea  agguea  y   banys  de   Barcelona,  publicat   en  aquest  Boletín, 

1910.— 37 


526  J.    M1RET  Y   SANS 

En  Guillém  Durfort  era  l'home  de  confiarla  del  rey  En  Pere,  son 
conseller  y  administrador  desde'l  comencament  del  regnat,  segons 
pot  veures  en  lo  noslre  Itinerario  del  Rey  Pedro  1  de  Cataluña,  II  en 
Aragón,  publicat  en  aquest  meteix  Boletín.  En  1202  ja  consta  que  a 
Saragossa  passá  comptes  d'administració  ab  lo  monarca,  cosa  que  re- 
petí a  Barcelona  en  1207.  En  1209  se  titulava  batlle  del  rey.  No  morí 
flns  al  any  1217  poch  mes  o  menys;  estava  casat  ab  Guillelma  y  foren 
pares  de  Pere,  Romeu,  Guillém  y  Guillelma.  Aquesta  darrera  fóu  la 
muller  d'En  Berenguer  de  Cervera.  Pere  y  Romeu  Durfort  van  heretar 
del  seu  pare  certs  drets  de  proprietat  en  lo  escorxador  de  Barcelona  y 
en  1219  los  veneren  a  Pere  Gruny.  Fóu  per  reyal  carta  de  1192  que 
Alfons  I  concedí  a  Guillém  Durfort  dues  de  les  cinch  parts  que  corres- 
poníen  al  rey  en  lo  dit  escorxador  carnicería.  Es  molt  possible,  en 
virtut  de  tot  lo  dit,  que  la  confirmació  per  lo  rey  de  la  possessió  del 
arenal  a  la  Mitra  y  Capítol  fos  dictada  expressament  tenint  ja  en  comp- 
te  la  concessió  d'un  troc  que  anaven  a  ferne  al  conseller  predilecte 
del  sobirá;  y  potser  a  instancia  del  meteix  Durfort,  per  que  román - 
gués  mes  ciar  y  ferm  lo  dret  del  Bisbe  y  Canónica  d'establir  a  cens 
l'arenal  citat. 

La  porció  establerta  a  En  Dufort  constituhí  seglcs  després  la  tan 
anomenada  y  discutida  Rodalía  de  Corbera,  de  trista  recordació  per  la 
nostra  Ciutat. 

En  altra  part  de  la  platja  o  arenal  de  Llevant  sembla  que  hi  tingué 
proprietat  un  personatge  anomenat  Berenguer  Ramón,  qui  desde  l'any 
1131  o  abans,  era  veguer  de  Barcelona.  També  abans  de  1138  dit  per- 
sonatge había  establert  un  obrador  a  En  Pere  Gruny  o  Grony,  situat 
prop  del  Castell  vell  de  Barcelona,  o  sía  en  la  actual  Tapinería  y  Plassa 
del  Ángel.  En  lo  citat  any  1138,  Berenguer  Ramón,  titulanse  barchino- 
nensis  vicarius  cedí  al  orde  del  Temple  son  senyoriu  sobre'l  referit 
obrador  (1). 

En  un  document  d'abril  1221,  que  havém  donat  a  conéxer  en 
nostre  llibre  Les  cases  de  Templers  y  Hospitalers  en  Catalunya  (Bar- 
celona, 1910),  un  altre  Pere  Gruny,  net  del  primer,  regonegué  que 
possehía  per  lo  Comanador  de  la  Casa  del  Temple  de  Palau  del  Valles 
«illum  operatorium  quod  habeo  in  platea  Barchinone,  quod  operato- 
rium  adquisivi  P.  Grunni  quondam  avus  meis  a  Berengario  Raimundi 
de  Barchinona»,  afrontant  per  tramuntana  ab  l'alou  de  la  Canónica, 
per  llevant  ab  lo  Castell  vell,  per  mitjorn  ab  lo  camí  públich  qui  pas- 


volúm  II,  plana  115,  any  1903;.  Sobre'l  Sech-  Condal  de  Barcelona  ha  publicat  D.  Eduart 
Moner  una  noticia  histórica  feta  ab  los  documenta  del  Arxiu  del  Reyal  Patrimoni,  en  lo 
Diario  de  Barcelona,  maig  de  1903,  plana  5937. 

(1)  Lo  meteix  Berenguer  Ramón,  vicarii,  fóu  testiinoni  del  acta  de  1132  en  que  Jordá  y 
sos  filis  prometeren  al  abat  de  SantCugat  del  Valles  no  causar  cap  dany  en  les'terres  delcon- 
vent  y  de  la  concessió  de  H39,  atorgada  per  lo  Comte  de  Barcelona  al  esmeniat  monastir, 
d'aigua  per  regar  certes  terres  junt  a  la  ciutat,  prop  deis  molins  del  Solar. 


LA   VI LA  NOVA   DE  BARCELONA,   ETC.  527 

sava  per  sota  dit  castell.  En  Pere  Gruny  del  any  1221,  que  és  qui  va 
comprar  l'escorxador  a  G.  Durfort,  morí  dexant  dos  filis,  Jaume  y 
Agneta  (1),  les  qui  establiren  a  cens  ais  cónyuges  Gauter  de  Perelada 
y  Ermeniardis  dita  porció  de  platja,  en  10  janer  1243,  istii  modern. 
Aquesta  escriptura  no  és  interessant  solament  per  estudiar  la  distri- 
bució  del  antich  barri  de  Ribera  y  la  Rodalía  de  Corbera,  sino  encare 
perqué  es  hón  per  primera  volta  figura'l  pare  del  insigne  autor  del 
Libre  de  contemplado  y  del  Blanquerna  com  possehint  també  una 
porció  de  platja  o  arenal.  Es  de  la  tenor  següent: 

«Sit  notum  cunctis  quod  ego  Agnes  filia  quondam  Petri  Grunni  et 
ego  Jacobo  Grunni  frater  eius  damus  et  stabilimus  tibi  Gauterio  de 
Peralada  et  uxori  tue  Ermeniardi  et  vestris  et  progenie  ac  posteritati 
vestre  ad  meliorandum  et  ad  domos  et  blancheriam  et  bassiam  et 
quequid  volueritis  faciendum,  quoddam  arénale  quod  ex  parte  orién- 
tale est  in  capite  illius  tenedonis  quam  tenemus  per  Canonicum  et  per 
prepósitos  mensum  augusti  et  februarii,  ante  pontem  de  regó,  ad  litus 
maris.  Quod  arénale  terminatur  est  ab  oriente  in  arenno  alodio  cano- 
nice, a  meridie  in  litore  maris,  ab  occidente  in  tenedone  Raimundi 
Lulli  et  Bernardi  fidelis,  parietibus  comunibus,  ■  a  circii  in  carraria 
publica  que  itur  ad  dictum  pontem.  Est  siquidem  certum  quod  per 
médium  istius  tenedonis  nostre  transit  et  debet  transiré  carraria  pu- 
blica que  ibi  maneat  in  perpetuum  sicuti  ibi  est  assignata.  Iamdictum 
itaque  arénale  cum  introitibus  et  exitibus  suis  pertinenciis  vos  et 
vestri  et  progenies  atque  posteritas  vestra  teneatis,  habeatis  in  perpe- 
tuum pacifice  et  quiete.  Sub  tali  vero  condicione  quod  per  censum 
inde  exeunte  tribuatis  nobis  et  nostris  a  primo  festo  Natalis  Domini 
ad  unum  annum  et  deinde  annuatim  in  eodem  feste  unum  morabati- 
num  bonum  in  auro  curribilem  sine  engan  anfussinum  rede.  Ibi  vero 
ñon  proclametis  vel  faciatis  vos  et  vestri  alium  dominum  nisi  tantum 
nes  et  successores  nostros  et  barchinonensem  canonicam  et  suos  pre- 
pósitos mensium  augusti  et  februarii.  Liceatque  vobis  et  vestris  post 
dies  XXX.  ex  quo  in  nobis  et  successoribus  nostris  et  in  canónica  et 
suis  dictis  prepositis  fatigari  fueritis,  presentera,  adquisicionem  et 
melioramentum  quod  ibi  feceritis  venderé  vel  inpignorare  sive  alie- 


(l)  Jaume  Gruny  fóu  després  oficial  del  rey  y  en  1258  dicta  per  orde  del  monarca  unes 
ordinacions  reglamentant  la  Ribera  en  la  ciutat  En  1262,  Jaume  I  lo  nomená  son  procurador 
per  lo  plet  que  sostenía  ab  Ramón  de  Cardona;  y  en  12ti7,  lo  meteix  monarca  li  demaná  un 
préstech  de  tres  mil  sous,  firmantli'l  debitori  en  abril  del  dit  any. 

En  Pere  Gruny,  pare  d'En  Jaume,  havía  estat  també  amicb  del  rey  y  per  consell  d'ell  y 
del  bisbe  de  Barcelona  va  aquest  confermar  al  monastir  de  Sant  Cugat  la  exenipció  de  satis- 
fer  los  drets  deis  litigis  ó  justicies.  Un  germa  ó  nebot  d'En  Fere,  anomenat  Guillém  Gruny 
possehía,  en  1258,  un  forn  en  esta  ciutat.  En  la  llicencia  reyal(any  1258;  se  diu:  «Damus  licen- 
ciam  et  integrara  potestatem  vobis  G.  Gruny,  civi  Barch...  construhendí  et  hedificandi 
quendam  furnum  in  domibus  vestris  que  sunt  in  carraria  que  itur  versus  mare,  sicut  con- 
frontatur  ex  una  parte  in  domibus  Jacobo  Gcrardi  et  ex  alia  in  carraria  publica  et  ex  alia 
in  alio  honore  tuo».  Aquesta  familia  Gruny  dona  segurament  nom  al  carrer  de  Gruny.  situat 
ben  prop  de  la  iglesia  do  Santa  María  del  Mar,  entre'ls  de  Mirallers  y  Argentería. 


528  J.    MIRET   Y   SANS 

nare  vestro  consilio,  salvo  tamen  censu  et  senioratico  nostro  et  nos- 
trorum  et  censu  et  senioratico  dicte  canonice  et  dictorum  preposi- 
torum.  Quera  censura  canonice  nos  tenearaur  solvere  sine  darapno 
vestro  et  missione.  Pro  hac  autera  donacione  et  stabilicione  recepi- 
raus  a  vobis  viginti  solidos  monete  barchinonense  valente  marchi 
argenti  LXXXVIII.  solidos,  quos  nos  concedimus  habuisse,  renun- 
ciantes excepcioni  peccunie  non  numérate.  Promittimus  etiam  vobis 
quod  faciam  vos  et  vestros  tenere  et  habere  in  pace  presentem  adqui- 
sicionem  cum  ómnibus  melioramentis  que  ibi  feceritis.  Actum  est 
hoc  II.  idus  januarii  anno  Domini  MCC°.XL.  secundo.  Signum  Jacobi 
Grunni.  Signum  Agnetis  predicte  nos  qui  predicta  concedimus  et 
firmamus.  Testes  huius  rei  sunt  B.  Correger  et  B.  de  Vilaro  Iohani. 
Signum  scripta  libens  ista  Petrus  confirmo  sacrista  et  prepositus  raen- 
sis  augusti.  Signum  Petri  de  Bages  notario  Barchinone  publici.  Signum 
Barchin.  archidiaconus  procurator  mensis  februarii  firmo.» 

Tením,  donchs,  dos  fets:  Primer,  que  l'arenal  adquirit  a  la  prime- 
ria del  segle  XIIé  per  En  Pero  Gruny  lo  vell,  estava  no  solament  sub- 
jecte  a  senyoríu  y  domini  enfitéutich  del  orde  del  Temple,  com  a  suc- 
cessor  del  veguer  Berenguer  Ramón,  sino  també  de  les  pavordíes  de 
febrer  y  agost  de  la  Seu,  y,  per  consegüent,  que  aquest  darrer  domini 
y  senyoríu  ja  existíen,  segons  havém  indicat,  molt  abans  del  decret 
expedit  per  lo  rey  En  Pere,  en  1210;  y  segón,  que  En  Ramón  Lull, 
seguramént  lo  pare  del  insigne  escriptor,  possehía  també  una  porció 
de  platja  o  arenal,  que  fóu  segles  després  anomenada  lo  pía  den  Lull, 
situat  hón  avuy  existeix  lo  Parch  y  anteriorment  la  Ciutadella. 

Aquesta  escriptura  demostra  una  volta  mes  l'empenta  que  en 
aquells  teraps  portava  la  ciutat  a  aixaraplarse,  ab  lo  progrés  de  les 
industries  y  l'augment  de  les  construccions  de  tota  mena. 

Abans  de  dos  anys,  desde  1'establiment  atorgat  per  los  gennans 
Gruny  a  favor  d'En  Gauter  de  Perelada,  en  12  desembre  de  1241, 
istil  modern,  aquest  darrer  vené  la  porció  del  arenal,  segons  se  veu 
per  la  següent  escriptura: 

«Sit  ómnibus  notum  quod  ego  Gauterius  de  Peralada  et  uxor  mea 
Ermeniardis  vendimus  per  nos  et  nostros  tibi  Ferrario  de  Villamaiori 
et  tuis  et  cui  velis  totura  illud  arénale  cum  toto  opere  a  nobis  ibi  facto 
quod  nos  tenemus  per  Agnetem  filiara  quondam  Petri  Grunni  et  per 
Iacobum  Grunni  fratrem  eius  in  ipsa  tenedone  quam  ipsi  habent  et 
tenent  per  barchin.  canonicam  et  prepósitos  suos  mensium  scilicet 
febroarii  et  augusti  in  burgo  Barchinone  ad  litus  maris.  Quod  arénale 
est  versus  orientem  in  capite  tenedonis  dicte  Agnetis  et  Iacobi  Grunni 
ante  pontem  de  regó.  Sicut  terminatur  ab  oriente  in  arenno  alodio 
canonice,  a  meridie  in  litore  maris,  ab  occidente  in  tenedone  Rai- 
mundi  Luli  et  Bernardi  fidelis  alodio  canonice,  de  quara  parte  parie- 
tes  sunt  comunes,  a  circi  in  carrada  publica  que  itur  ad  dictum  pon- 
tem. Est  siquidem  certum  quod  per  médium  huius  arenalis  transite 


LA  V1LA  NOVA  DE  BARCELONA,  ETC.  529 

debet  transiré  carraria  publica.  Iamdictum  itaque  arénale  cum  toto 
opere  a  nobis  in  eo  facto...  vendiraus  tibi.,.  sine  ullo  nostro  nostro- 
rumque  retentu...  salvo  tamen  censu  et  senioratico  et  fatiga  XXXa. 
dierum  dicte  Agneti  et  Iacobo  Grunno  fratri  suo  et  dicte  canonice  et 
eius  prepositis  supradictis.  Per  hac  autein  vendicione  accepirans  a  te 
quadringentos  solidos  monete  barchinonense  valentc  marchi  argenti 
LXXXVIII.  solidos...  In  super  ego  dicta  Ermeniardis  laudans  et  apro- 
bans  predictam  vendicionem...  promitto  quod  non  veniam  contra  ra- 
cione esponsalicii  a  dicto  marito  meo  michi  facti...  Actum  est  hoc 
pridie  idus  decembris  anno  Domini  MCC°.XL.  quarto.  Signum  Agne- 
tis.  Signum  Iacobi  Grunni  fratris  eius  nos  qui  predicta  confirmamus. 
Signum  Gauterii  de  Peralada.  Signum  Ermeniardis  uxoris  eius  nos 
qui  predicta  concedimus.  Testes  huius  rei  sunt  B.  Corrigiarius,  A.  de 
Ponte,  B.  Amati  et  Quintinus.  Ego  A.  de  Gurbo  barchin.  archidiaco- 
nus  et  prepositus  mensis  februarii  qui  hec  firmo.  Signum  Ferrarius  de 
Lauro  barchin.  sacriste  qui  hoc  firmo  per  primicherio.  Signum  P.  de 
Bages  notarii  publici  barchinone.» 

De  manera  que  la  part  de  l'arenal  establerta  per  los  germans  Gruny 
o  Grony  a  Gauter  de  Peralada  y  posteriorment  per  aqúest  a  En  Ferrer 
de  Vilamajor  estava  situada  mes  enllá  cap  a  Llevant,  de  la  porció  que 
possehía  En  Ramón  Lull,  probablement  envers  lo  punt  hón  actualment 
hi  ha'ls  nous  cuartete  o  albérchs  militars,  prop  del  rech  o  Bogatell  y 
devant  del  pont. 

Lo  cert  és  que  la  porció  d'arenal  d'En  Ramón  Lull,  junta  aun  altre 
que  tenía  En  Bernat  Fidel,  procedía  també  de  la  major  porció  deis 
Gruny.  No  sabém  si  fóu'l  pare,  En  Pere  Gruny,  o  sos  filis  Jaume  y 
Agneta  qui  establí  la  dita  porció  a  En  Lull,  sempre  abans  de  1243.  En 
3  marc  1246,  istil  modern,  un  germá  d'En  Ramón  Lull,  anomenat  Pere 
Amat,  obrant  en  representació  del  primer,  que  devía  trobarse  absent 
de  Barcelona,  feu  un  conveni  ab  En  Ferrer  de  Vilamajor,  proprietari 
vehí  en  la  porció  del  arenal,  per  resoldre  certes  questions  sobre  una 
paret  mitjera.  Dit  conveni  está  en  los  següents  termes: 

«Sit  ómnibus  notum  quod  ego  Petrus  Amat  profiteor  et  recognosco 
tibi  Ferrario  de  Villamaiori  quod  composuisti  mecum  nomine  fratris 
mei  Raimundi  Luí  in  presencia  proborum  hominum  super  ipso  pariete 
constructo  ínter  domos  tuas  quas  tenes  per  dominam  Agnetem  filiara 
quondam  Fetri  Grunni  in  alodio  Canonice  ad  litus  maris  et  domos  quas 
Raimundus  Luí  tenet  ibi  per  dictara  dominam  Agnetem  in  alodio  Ca- 
nonice in  quo  pariete  ego  prohibebam  te  carneare.  Que  coraposicio 
fuit  facta  in  hunc  modum  quod  dictus  paries  sit  semper  comunis  et  de 
comuni  missione  inter  domos  tuas  et  domos  dicti  Raimundi  Luí.  Vnde 
promito  tibi  quod  faciam  tibi  fieri  cartam  a  dicto  Raimundo  Luí  in 
qua  concedet  te  habere  medietatem  in  dicto  pariete,  obligando  inde 
tibi  et  tuis  rae  et  omnia  bona  mea  mobilia  et  inmobilia.  Concedens  rae 
a  te  habuisse  per  hanc  composicionem  octuaginta  solidos  barchinonses 


530  J.   MIRET   Y  SANS 

valente  marcha  argenti  LXXXVIII  solidos,  quos  me  fateor  habuisse 
renunciando  excepcioni  peccunie  non  numérate.  Dono  eciam  tibi 
fideiussores  Quintinum  et  Arnaldum  Luí  qui  mecum  et  sine  me  pre- 
dicta  omnia  tibi  et  tuis  compleant  et  attendant.  Quam  fideiussionem 
nos  Quintinus  et  Arnaldus  Luí  facimus  et  concedimus  utrique  nostrum 
pro  toto  tibi  dicto  Ferrado  de  Villamaiori  et  tuis  super  ómnibus  bonis 
nostris  mobilibus  et  inmobilibus  renunciantes  quantum  ad  hec  epistole 
divi  Adriani  et  omni  iuri  pro  nobis  faciendi.  Actum  est  hoc  V.°  nonas 
marcii  anno  Domini  MCC.  XL.  quinto.  Signum  Petri  Amat  qui  hec 
laudo  et  firmo.  Signum  Arnaldi  Luí  qui  hec  firmo  in  manu  Jacobi  de 
Portu  notarii  licet  manu  propria  subscrivere  consueverim.  Testes  huius 
rei  sunt  Jacobus  de  Cisterone  et  P.  despielles  acolitus.  Signum  Jacobi 
de  Portu  publici  barcbin.  Notarii  qui  hec  scribi  fecit  et  clausit  cum 
litteris  emendatis  in  linea  VIII.  sic  quod  dictus  Quintinus  non  firmavit 
hanc  cartam,  die  et  anno  prefixis.» 

Resulta  d'aquesta  escriptura  que  En  Ramón  Lull  ja  tenía  casa  o 
cases  construhídes  en  l'arenal,  en  1246;  que  aquest  Ramón  devía  tro- 
barse  fora  de  ciutat,  donchs  era  son  germá  Pere  Amat  qui  en  sa  re- 
presentació  celebravala  transacció  ab  un  proprietari,  vehí  y  finalment, 
que  donava  per  fiadors  dos  parents  anomenats  Quintí  y  Arnal  Lull  (1). 
Ara  bé;  com  se  sab  que'l  pare  del  insigne  escriptor  y  filosof  portava'l 
nom  de  Ramón  y  que  ana  a  la  conquesta  de  Mallorca  ab  lo  rey  en 
Jaurae,  hón  s'establí  y  feu  residencia  habitual,  és  molt  probable  que 
sía'l  meteix  Ramón  qui  celebra  per  mediació  de  son  germá'l  conveni 
sobre  la  paret  mitjera.  En  tal  cas,  l'atorgant  del  conveni,  en  Pere 
Amat,  era  un  oncle  patern  del  famós  autor  del  Blanquerna. 

Poch  després  d'aquesta  concordia  entre  En  Vilamajur  y  En  Lull, 
l'Agneta  Gruny,  senyora  de  les  porcions  d'arenal  deis  citats  ciute- 
dans,  acudía  al  Bisbede  Barcelona  demanantque,  per  haverseli  perdut 
la  escriptura  d'establiment  enfitéutich  que  en  les  nonas  de  marc  de 
1209  de  la  Encarnado  (1210  istil  modern)  havía  fet  la  Mitra  a  favor 
d'En  Guillóm  Darfort,  del  arenal  aplicat  a  les  citades  prepositures 
d'aquesta  Seu,  li  donas  altre  copia  o  li  refés  la  escriptura. 

Lo  Bisbe  accedí  a  la  petició  de  Na  Agneta  y  li  lliurá  una  reconsti- 
tució  o  testimoni  del  document  perdut,  en  10  de  les  calendes  de  febrer 
de  1247  (23  janer  1248  istil  modern),  dient  que  li  donava  tota  auctori- 
tat  y  que  confirmava  a  dita  senyora  la  porció  d'arenal  que  devía 
sempre  tindre  sots  senyoriu  deis  pavordes  esmentats  (2).  Se  dedueix 
que  ja  era  mort  en  Jaume  Gruny,  germá  d'Agneta  (3). 


(1)  En  1274,  un  Aruau  Lull  obtingué  del  rey  lletra  de  remissió  y  perdó  per  rahó  d'un 
homicidi.  Al  meteix  temps  un  Guillém  Lull  era  conceller  de  Barcelona. 

(2)  Aquest  document  fóu  presentat  en  lo  plet  de  la  Rodalía  de  Corbera  per  lo  Marqués 
d'Ayerbe,  pero  ab  copia  defectuosa,  donchs  diu  Agnés  filia  de  Pere  Brtini  en  lloch  d'Agneta 
Gruny.  Keproduit  per  En  Sanpere  en  Topografía  antigua  de  Barcelona. 

(3)  Un  flll  o  net  d'En  Jaume,  anomenat  també  Jaume  Gruny  esta  va  casat  ab  Sibilia, 


LA   VILA  NOVA   DE   BARCELONA,   ETC.  531- 

En  Ferrer  de  Vilamajor,  qui  com  havém  dit  adquirí  en  1244  part 
del  arenal  de  la  familia  Gruny,  va  subestablirne  un  tro9  abans  del 
any  1252  a  un  tal  Ermengol  Pinxens.  La  escriptura  que  conexém  per 
tresllat  de  1338,  te  la  data  evidenment  equivocada,  donchs  posa'l  6 
nones  octubre  1295,  en  quin  temps  ja  havíen  mort  dit  Ferrer  y  l'Agne- 
ta  Gruny.  Ja  que  entre'ls  signants  hi  figura  Arnau  de  Gurb  com 
arcediá  de  la  Seu  de  Barcelona,  deu  ésser  anterior  a  1252  en  que  fóu 
nomenat  bisbe  de  la  metexa  diócesis,  y  per  altra  part  lo  notari  és  Pere 
de  Bages  que  vivía  en  la  primera  meitat  del  segle  XIII.  Diu  axí: 
«Sit  notum  cunctis  quod  ego  Ferrarius  de  Villa  maiori  dono  et  stabilio 

tibi  Ermengaudo  Pinxenes  et  tuis quoddam  arénale  quod  est  de 

illa  tenedone  quam  ego  teneo  per  dominam  Agnetem  filiam  quondam 
Petri  Grunni  in  burgo  Barchinone  ad  litus  maris  sub  dominio  et  alodio 
barchinonensis  canonice  et  prepositorum  eius  mensium  scilicet  februa- 
rii  et  augusti.  Que  arénale  terminatum  est  ab  oriente  in  carrada  que 
est  assignata  inter  hec  arénale  et  inter  arénale  Berengarii  Vitalis  quod 
tenet  per  barchinonensi  canonicam;  a  meridie  in  carraña  que  ibi  est 
assignata-,  ab  occidente  in  domibus  quondam  Bernardi  Fidelis  de  qua 
parte  parietes  sunt  comunes;  a  circio  in  carraria  publica.»  La  pensió 
anyal  de  cens  fixada  era  d'un  morabatí  d'or  y  ademes  per  entrada 
rebé  50  sous  barcelonins.  Entre  les  firmes  hi  ha  Signum  domine  Ange- 
tis  filie  quondam  Petri  Grunni  qui  hoc  laudo  y  Ego  Arnaldus  de  Gurbo 
barchinonensis  archidiaconus  et  prepositus  mensis  februarii  qui  hec 
firmo,  signum  Guillelmi  Durfortis  primixerii  barchinonensi  et  prepo- 
siti  mensis  augusti. 

Després  d'aquest  establiment  transcurren  coranta  anys  sens  saber 
res  deis  proprietaris  de  l'arenal  vehins  de  la  porció  de  la  familia 
d'En  Lull. 

En  Ferrer  de  Vilamajor  atorgá  testament  en  10  calendes  febrer  1290 
(23  janer  1291)  instituhint  marmessors  a  Pere  d'Olzet  y  Bonanat  de 
Palafrugell,  abdós  pellers  com  lo  testador;  disposá  ésser  soterrat  en 
la  iglesia  de  Santa  María  del  Mar  y  aprés  afegí:  «ítem  dimito  Bernar- 
do filio  meo  per  legitima  et  hereditate  paterna  et  materna  et  jure 
institucionis  L.a  solidos;  sic  quod  nichil  aliud  possit  assequi  vel  habere 
de  bonis  meis  pro  eo  qua  pluries  me  deshonestavit  et  dixit  michi  verba 
injuriosa  et  illicita  ac  eciam  me  graviter  percussit  et  ideo  ex  causis 
predictis  exheredo  ipsum  de  residuo  tanquam  male  meritum.»  Insti- 
tuhí  hereues  universals  ses  quatre  filies  Bonjorn,  Avinent,  María  y 
Sanxa  per  parts  iguala.  Lo  notari  fóu  En  Bernat  Llobet,  de  Barcelona. 

Morí  segurament  poch  temps  després  d'haver  testat,  donchs  ab 
data  de  8  calendes  maig  1292,  lo  dit  fill  desheretat,   En  Bernat  de 


germana  d'En  Bonanat  de  Pera,  conseller  del  rey  d'Aragó;  Sibilia  fóu  condempnada  en  1337 
per  adulteri  comes  ab  Pere  de  Torrelles,  en  la  Torra  Baldovina,  terine  de  Santa  Coloma  de 
Gramanet,  dita  avuy  Torre  Sagarra. 


532  .  J.    MIRET   Y  SANS 

Vilamajor  ja  atorgá  cessió  de  drets  a  favor  de  ses  germanes  instituides 
hereues:  «Sit  ómnibus  manifestum  quod  ego  Bernardus  de  Villamaiori 
fllius  Ferrarii  de  Villamaiori  et  uxoris  eius  Runiie  olim  dsfunctorum 
gratis  ac  spontanea  volúntate  et  ex  certa  sciencia  absolvo  per  me  et 
meos  ac  penitus  difinio  et  euacuo  vobis  Boniorn,  Avinent,  Marie  et 
Sancie  sororibus  meis  et  vestris  et  quibus  volueritis  perpetuo  omnia 
jura...  racione  mee  legitime  et  hereditatis  paterne  et  materne  vel  alus 
modis  in  illis  domibus  et  suis  pertinenciis  que  fuerunt  dicti  patris 
nostri  quondam  et  que  tenentur  per  Bernardum  de  Scintillis  sub  domi- 
nio et  alodio  Canonice  barchinonensi  in  suburbio  Barchinone  prope 
Regum  et  in  ómnibus  alus  bonis  paternis  et  maternis. ..  Confltens  me 
a  vobis  habuisse  et  recepisse  numerando  pro  huius  modi  absolucicne 
et  difinicione  sex  librarum  monete  barchinonensi  de  terno...»  Devüm 
observar  que  ací  declaren  que'l  troc  d'arenal  lo  teñen  a  cens  y  senyo- 
riu  d'En  Bernat  de  Centelles  y  no  fan  menció  de  la  familia  Gruny,  lo 
que  fa  suposar  si  ni  morir  Agneta  Gruny  sens  filis  foren  venuts  sos 
bens  y  drets  y  si  adquirí  En  Centelles  lo  senyoriu  sobre  dit  arenal. 

Les  quatre  filies  y  hereues  d'En  Ferrer  de  Vilamajor  celebraren  la 
divisió  de  bens  pateras  ab  escriptura  de  18  calendes  novembre  1304, 
hón  llegím:  «Id  circo  per  nos  et  omnes  nostros  venimus  ad  divisionem 
perpetuam  de  totis  illis  domibus  cum  operatoriis  que  fuerunt  predicti 
patris  nostri  quondam  quas  quidem  domos  cum  operatoriis  earum 
teneraus  per  Bernardum  de  Scintillis  sub  dominio  et  alodio  Canonice 
Sedis  Barchinone  et  prepositorum  suoruin....  que  quidem  divisio  pre- 
dictarum  domorum...  facta  est  ad  provocacionem  cuiuslibet  nostrum 
per  B.  de  Liurana  et  B.  de  Prato  lambardos  et  P.  Jacobi  fusterium 
civis  barchinonenses.  Recipio  namque  ego  dicta  Avinent  ad  partem 
meaní  quandam  partem  dictarum  domorum  que  est  versus  orientem 
cum  pórtale...  et  cum  duobus  operatoriis  et  cum  palacio  sive  camera 
que  est  super  dicta  dúo  operatoria  et  pórtale  earumdem  domorum  et 
intrata  dictis  partís  mee  pretenditur  usque  ad  quandam  portellam 
cuiusdam  tavague  que  est  subtus  scalam....  prout  afronlatur  dicta  pars 
mea  cum  dictis  duobus  operatoriis  ex  una  parte  in  honore  Petri  Lulli 
et  ex  alia  parte  in  carrada  ubi  aperiutur  dictum  pórtale  et  ex  alia 
parte  in  carraña  Paschalis  Viveti....  ítem  ego  dicta  Sancia  recipio  ad 
partem  meam  quandam  partem  de  tenedonibus...  sunt  dúo  operatoria 
que  aperiuntur  in  carrada  Paschalis  Viveti  et  in  dicta  parte  mea  est 
quedam  porticus;  et  afrontatur  dicta  pars  mea  ex  una  parte  in  honore 
Petri  Lulli....  ítem  ego  dicta  Maria  recipio  ad  partem  meam  quandam 
partem  de  tenedonibus....  cum  tribus  operatoriis  que  aperiuntur  in 
carrada  predicti  P.  Viveti;  et  afrontatur  dicta  pars  mea  ex  una  parte 
in  honore  Petri  Lulli....  ítem  ego  dicta  Bonjorn  recipio  ad  partem 
meam  quandam  partem  de  tenedonibus...  cum  tribus  eperatoriis  que 
aperiuntur  in  carrada  vocata  del  born,  in  quibus  quidem  tribus  ope- 
ratoriis sunt  dúo  operatoria  cum  una  domo  intus  aliam;  prout  afron- 


LA  VILA  NOVA  DE  BARCELONA,  ETC.  533 

tatur  dicta  pars  mea  ex  una  parte  in  honore  Petri  Lulli  et  ex-  alia 
parte  in  tenedone  vcstre  dicte  Marie  ex  qua  parte  fíat  inter  me  et  vos 
paries  comunis  ut  est  superius  per  vos  dictum,  et  ex  alia  parte  in  ca- 
rraria  dicti  P.  Viveti  et  ex  alia  parte  in  carraria  vocata  del  born  ex 
qua  parte  faciam  et  possim  faceré  pórtale...»  Deu  observarse  que 
figura  com  a  proprietari  vehí  de  la  casa  den  Ferrer  de  Vilamajor  en 
1304,  un  Pere  Lull,  que  no  savem  si  era  un  germá  del  famós  escriptor 
o  un  cosí.  Continuava,  donchs,  dintre'l  segle  XIV  la  familia  Lull  pos- 
sehint  1' arenal;  ab  la  circumstancia  de  que  en  lo  revers  del  pergamí 
que  conté  aquesta  escriptura  hi  ha  una  nota  ab  lletra  del  segle  XVIII 
que  diu:  «Feix  d'actes  que  proba  desde  casi  1218,  varis  justs  possessors 
del  terreno  y  casa  dita  ab  lo  temps  Hostal  den  Sigalet  en  lo  Plá  den 
Lull,  dins  Barcelona  hón  ara  es  la  esplanada  de  la  Ciutadela,  hostal 
que  possehía  donya  N.  Josa  en  alou  y  pingue  cens  de  est  convent  de 
la  Mercé  de  Gerona».  Finalment,  fem  atenció  a  que  Parenal  deis  Gruny 
y  posteriorment  deis  Vilamajor  donava  frontis  a  un  carrer  que  en 
1304  ja  s'  anomenava  no  de  Bifurni  o  deis  Dos  forns,  sino  del  Born  y 
com  en  un  decret  reyal  del  any  1337,  sobre  construcció  de  la  nova 
iglesia  de  Santa  María  del  Mar  se  diu  que's  feya  en  lo  carrer  de  Bi- 
furnum,  sembla  que  eren  dos  carrers  diferents  lo  del  Born  y'l  de  Dos 
forns. 

Una  de  les  germanes  Vilamajor,  Na  Avinent,  viuda  de  Vidal  Jau- 
mar  atorgá  testament  a  Barcelona  en  13  calendes  marc,  1320,  (1321  istil 
modera),  disposant  ésser  soterrada' en  lo  fossar  de  Santa  María  del 
Mar  y  afegía:  «ítem  dimitto  dicte  Bonjorn  sorori  mee  decem  solidos  et 
unam  capam  meam  de  panno  nigro  cum  penna  alba.  ítem  dimitto 
dicte  Marie  sorori  mee  unam  capam  meam  moratam  et  unum  cotum 
meum  de  panno  morato.  ítem  dimitto  dicte  Sancie  sorori  mee  unum 
Machalsium  meum  et  unum  tranverserium..  .  ítem  dimitto  Petri  de 
Vilamaiori  fratri  meo  quinqué  solidos  et  Pericono  eius  filio  quinqué 
solidos.  Ítem  dimito  Eligsendi  que  michi  servivit  in  presenti  inflrmi- 
tate  mea  quinqué  solidos  et  unum  velum  meum  de  lino....  Domos  meas 
quas  habeo  et  posideo  in  burgo  barchinone  apud  villam  novain  et 
omnia  alia  bona  mea  mobilia  et  inmobilia...  dimito  dictis  Bonjorn, 
Marie  et  Sancie  sororibus  meis  equis  partibus;  instituens  dictas  sórores 
meas  michi  heredes  universales».  Es  de  notar  que  la  barriada  aixam- 
plada  desde  mitjans  del  segle  XIII  en  1 'arenal  de  la  Canónica  rebía 
en  1321  lo  nom  de  Tila  nova,  que  segles  després  s'anomená  barrí  de 
Ribera.  Empero,  la  denominació  de  Vila  nova,  ja  la  tenía  a  la  prime- 
ria del  segle  XII.  En  una  escriptura  de  1120,  de  donació  d'un  hort  a 
la  Seu  barcelonina,  se  diu  que  está  «in  suburbio  Barcinone  in  territorio 
ville  nove  ante  ecclesiam  Sánete  Marie  que  est  iuxta  mare». 

L'altra  germana  Vilamajor,  Na  Bonjorn,  viuda  de  Pere  Martí,  féu 
testament  en  pridie  nones  janer  1325  (1326  istil  modern),  disposant 
també  sa  sepultura  en  Santa  María  del  Mar;  fa  un  llegat  a  sa  germana 


534  J.  MIRET  Y  SANS 

Sanxa  y  institueix  hereva  a  l'altra  germana  María,  qui  tindiá  los 
obradors  y  proprietat  de  la  seva  part  del  arenal. 

Dita  María,  la  darrera  supervivent  de  les  tilles  y  hereves  de  Ferrer 
de  Vilamajor,  testa  en  9  calendes  desembre  1345.  Es  un  document 
extensíssim  y  comenca  aixís:  «In  Dei  nomine,  ego  Maria  filia  Ferrarii 
de  Villamaiori  quondam  pelliparii  Civis  Barchin.  et  domine  Romie 
quondam...»  Vol  ésser  soterrada  en  lo  cementiri  de  Santa  María  del 
Mar,  «de  quo  sum  parrochiana»;  fa  llegáis  de  petites  quantitats  a 
diferents  convents  de  Barcelona  y  de  fóra,  entre  ells  al  de  religioses 
de  Santa  María  de  Castellbisbal;  y  dos  quartans  d'oli,  «lampadi 
ardenti  coram  altari  capelle  Sancti  Bartholomei  de  Canellis  site  in 
parrochia  Sancti  Andree  de  Palomario»;  dexes  també  a  tots  los  hos- 
pitals  barcelonins,  y  després  a  determinades  persones,  com:  «ítem 
dimito  fratri  Bernardo  de  Podio  de  ordine  fratrum  heremitarum  Sancti 
Agustini  pro  quadam  túnica  viginti  solidos;  et  fratri  Dominico  Amo- 
rosii  de  eodeni  ordine  pro  suis  necessitatibus  quinqué  solidos...» 
També  inclou  llegats  per  los  seus  parents  Jaume  Boscá,  Pere  y  Ber- 
nat  de  Folgueres.  «ítem  dimito  Pericono,  Bartholomeo  et  Bonjorn 
filiis  Petri  de  Villamaiori  quondam  pelliparii  nutricati  qui  fuit  íilius 
Petri  de  Villamaiori  quondam  pelliparii  sive  filii  illegitimi  dicti 
patris  mei  quondam  scilicet  unicuique  eorum  viginti  solidi  amore 
Dei».  Institueix  un  presbiteriat  perpétuu  en  dita  parroquia  de  San- 
ta María,  en  l'altar  que  elegirán  sos  marmessors,  «de  illis  scilicet 
in  ipsa  Ecclesia  jam  constructis  seu  etiam  construendis,  in  Capella 
cuiusquidem  altaris  mando  fieri  in  tribus  locis  ipsius  capelle  signum 
de  Villamaiori,  ordinando  quod  presbiter  seu  Rector  dicti  presbite- 
ratus...  celebret  singulis  diebus  missam  in  dicto  altari  et  oret  ad  domi- 
num  Deum  pro  anima  mea»,  y  senyala  per  aytal  fundació  la  quantitat 
d'onze  mil  sous,  disposant  tot  lo  relatiu  al  regiment  del  patronat. 
Pagats  tots  los  llegats  y  fundació  expressada,  en  tots  los  deniés  bens 
institueix  hereus  universals  a  Deu,  ais  pobres  y  a  la  seva  ánima,  y 
atorga  facultat  complerta  ais  marmessors  per  vendré  o  acensar  «hos- 
picium  meuin  sive  tenedonem  domorum,  mansionum  et  operatoriorum 
cum  pertinenciis  ipsius  quod  seu  quam  ego  habeo...  in  civitate  Bar- 
chinone  prope  carrariam  Buffurni  versus  regum  et  quod  seu  quam 
teneo  per  venerabilem  Riernbaldum  de  Corbaria  qui  hec  tenet  per 
preposituras  mensium  februarii  et  augusti  Canonice  barchin.  et  sub 
dominio  et  alodio  eaiumdem.  Et  totuin  eciam  ipsum  censúale  unius 
morabatini  et  totum  dominium  ac  aliud  jus  que  ego  habeo...  super 
quodam  alio  hospicio  quod  Guillelmus  de  Reudoriis  jure  dotis  sibi 
tradite  et  constitute  a  domina  Sancia  uxore  sua  filia  et  herede  Petri 
de  Calidis  quondam  et  ipsa  domina  Sancia...  tenent  inmediate  pro  me 
ad  dictum  anuum  censum  unius  morabatini  et  ego  teneo  hec  per  dic- 
tum  Riambaldum  de  Corbaria  sub  dominio  et  alodio  prepositurarum 
predictarum  in  dicta  civitate  subtus  et  prope  dictum  hospicium  mei 


NOTICIAS  535 

sive  tenedonem  versus  meridie  sive  Mare  quadam  carraria  mediante, 
ac  eciara  omnia  alia  bona  mea». 

Surt  ací,  per  primera  volta,  lo  nom  de  Corbera,  abans  de  la  cons- 
titució  de  la  tan  anomenada  rodalía.  En  1345,  En  Riambau  de  Cor- 
bera té  cens  y  senyoríu  mitjá  sobre  l'arenal,  que  havía  estat  succes- 
sivament  deis  Gruny,  Peralada  y  Vilamajor,  y  és  quasi  evident  que 
dits  cens  y  senyoríu  son  los  metexos  que  tenía  en  1292  En  Bernat  de 
Centelles,  y  desde  1243,  o  abans,  En  Jaume  y  Na  Agneta  Gruny. 
Probablement,  donchs,  no  tota  la  superficie  de  la  rodalía  de  Corbera 
procehía  de  la  porció  deis  Durfort  (1). 

També  devém  observar  que  en  aquest  document  (de  1345)  és  hón 
primerament  figuiá'l  nom  d'En  Roldó  entre'ls  proprietaris  de  l'arenal . 
En  Guillém  de  Reudor  o  Roldó,  marit  de  Sibilia  de  Caldes,  fóu,  sens 
dubte,  l'origen  del  nom  del  carrer  de  Roudor  del  barri  de  Ribera. 

Aqüestes  son  les  notes  aplegades  en  la  documentació  de  la  familia 
Vilamajor,  en  poder  avuy  del  Instituí  oVEstudis  Catalans,  que  cons- 
tituexen  una  petita  contribució  al  fixament  de  l'antiga  topogiafía  de 
Y  Ensanche  de  Llevant  de  la  ciutat  de  Barcelona  en  lo  segle  XIII, 
aixample  que  desde'l  segle  XI,  o  potser  d'abans,  era  anomenat  la  vila 
nova,  y  del  qui,  per  los  segles  posteriors,  n'ha  fet  una  detinguda  des- 
cripción senyor  Sanpere  en  la  citada  obra.  Les  nostres  notes  venen  a 
confirmar  la  sospita  o  conjectura  de  dit  historiógraf  de  que'l  nom 
d'En  Lull,  donat  a  un  espay  o  troc  de  l'arenal  de  la  vila  nova,  existía 
ja  y  tenía  aplicació  en  la  XIIIa  centuria. 

JOAQUÍM   MlRET    Y   SANS 


NOTICIAS 


En  la  sesión  celebrada  el  día  19  de  noviembre,  el  señor  Botet  y  Sisó 
leyó  una  noticia  histórica  de  dos  sepulcros  de  Condes  de  Empuries, 
existentes  actualmente  en  la  iglesia  de  Castelló;  en  la  de  9  de  diciem- 
bre dio  á  conocer  D.  Fernando  de  Sagarra  el  contenido  de  un  libro  de 
la  bailía  real  de  Vilamajor  y  Cardedeu,  del  siglo  XIV  y  presentó  va- 
rios sellos  no  conocidos  de  Pedro  el  Ceremonioso,  Juan  I,  Fernando  de 
Antequera  y  Alfonso  el  Magnánimo;  y  en  la  de  28  del  propio  mes,  don 
Francisco  de  Bofarull  leyó  unas  noticias  inéditas  de  la  aljama  judía  de 


(1)  En  algún  document  aportat  en  lo  plet  de  la  Rodalía  de  Corbera,  per  l'Ayerbe,  se  diu 
que  Sibilia,  filia  y  hereua  d'En  Bernat  de  Centelles,  fóu  la  muller  d'En  Romeo  de  Corbera,  y 
que  era  la  successora  d'En  Guillém  Durfort  en  los  censos  y  drets  senyorials  del  arenal.  Se 
cita,  ademes,  un  conveni  celebrat  en  primer  de  febrer  de  1313  (istil  modern),  per  l'arcediá 
Huch  de  Cardona,  vicari  del  bisbe  Pons,  de  Barcelona,  y  el  Capítol,  d'una  part,  y  Romeo  de 
Corbera  y  Sibilia  de  Centelles,  conjugues,  de  l'altra,  sobre  la  forma  de  repartirse  l'import 
deis  lluismes  en  les  cnagenacions  de  cases  de  l'arenal. 


536  NOTICIAS 

Montpeller  en  tiempo  de  Jaime  I  el  Conquistador,  haciendo  al  mismo 
tiempo  presentación  del  tomo  41  de  la  Colección  de  documentos  inédi- 
tos del  Archivo  de  la  Corona  de  Aragón,  que  acaba  de  dar  á  luz  á  ex- 
pensas del  Estado. 

En  la  citada  sesión  del  9  de  diciembre  quedó  acordado  comenzar 
la  publicación  del  tomo  IX  de  Memorias  de  esta  Corporación,  confian- 
do su  dirección  á  la  Comisión  del  Boletín,  que  toma  desde  boy  el 
nombre  de  Comisión  de  publicaciones. 


Obras  recibidas  :  Biblioteca  Normannica,  denkmdler  normannis- 
cher  literatur  und  sprache,  VIII,  La  Chancun  de  Guillelme,  por  Her- 
manó Suchier  (Halle,  1911). — Notes  sobre  los  origens  de  la  enfiteusis  en 
lo  territori  de  Barcelona,  por  F.  Carreras  Candi  (Barcelona,  1910). — 
Colección  de  documentos  inéditos  del  Archivo  de  la  Corona  de  Aragón, 
publicado  á  expensas  del  Estado,  por  su  archivero  D.  Francisco  de 
Bofarull;  tomo  41  de  dicha  colección  y  II  de  «Gremios  y  Cofradías  de 
la  antigua  Corona  de  Aragón».  (Barcelona,  1910). — Apuntes  genealó- 
gicos y  heráldicos  de  la  Villa  de  Vélez-Rubio,  por  D.  Fernando  Palan- 
ques  (Vélez-Rubio,  1910).— Balines  y  el  Sacerdocio,  por  Enrique  Pía  y 
Deniel,  Pbro.  (Barcelona,  1910). — Anuario  de  la  Universidad  de  Bar- 
celona; 1908  á  1909.  (Barcelona,  1910). — Notes  referents  ais  segells  del 
rei  Marti,  por  Fernando  de  Sagarra.  (Barcelona,  1911). — Documentos 
históricos  mexicanos,  obra  conmemorativa  del  primer  centenario  de  la 
Independencia  de  México,  publicados  por  el  Museo  Nacional  de  Ar- 
queología, Historia  y  Etnología,  bajo  la  dirección  de  Genaro  García, 
tomos  I  á  V.  (México,  1910). — Documentos  para  la  historia  de  México, 
la  intervención  francesa  en  México,  según  el  Archivo  del  general  Ba- 
zaine,  décima  parte.  (México,  1910). — Anales  del  Museo  Nacional  de 
Arqueología,  Historia  y  Etnología;  tomo  II,  números  6  á  8.  (México, 
1910.  —  Boletín  de  la  Comisión  de  Monumentos  históricos  y  artísticos  de 
Navarra;  segunda  época,  4.°  trimestre.  (Pamplona,  1910).— Bulletin 
de  la  classe  de  lettres  et  des  sciences  morales  et  politiques  et  de  la  classe 
de  beaux-arts  de  l'Académie  Royale  de  Belgique,  números  7  á  12  de 
1909  y  1  á  6  de  1910.  (Bruxelles).— Annuaire  de  VAcadémie  Royale  des 
Sciencies,  des  Lettres  et  des  Beaux-Arts  de  Belgique,  76e  année.  (Bru- 
xelles, 1910). — Revue  des  Etudes  Juives,  tomo  LXI,  número  1*21.  (Pa- 
rís, 1911).— Analecta  Bollandiana,  tomo  28,  fase.  4  y  29,  fase.  1  á  3. 
(Bruxelles,  1910). — Anuales  de  la  Faculté  de  droit  d'Aix,  tomo  II, 
números  1  á  4,  año  1908  y  tomo  III,  números  1  á  4,  año  1909.  (Marse- 
lla.)— Bibliothéque  de  l'École  des  Chartcs,  V  y  VI  fascículos.  (París, 
1910). — Bulletin  de  dialectologie  romane,  números  7-8,  tomo  II.  (Bru- 
selas, 1910). — Dolgozatok  az  erdélyi  Muzeum  érem  es  Régiségtdrdból 
szerkeszti,  posta  bela,  tomo  I,  fase.  II.  (Kolozvár,  1911). 


LISTA   DE  SEÑORES   ACADÉMICOS  537 


LISTA  DE-LOS  SEÑORES  ACADÉMICOS  DE  NÚMERO  POR  ORDEN  DE  ANTIGÜEDAD 
en  31  de  diciembre  de  1910 

Fecha  de  entrada 

D.  José  Pella  y  Forgas 30  marzo  1878. 

»  Joaquín  Riera  y  Bertrán 8  marzo  1879. 

»  Felipe  Bertrán  de  Amat  (presidente)  ....  21  enero  1882. 

»  Francisco  de  Bofarull  y  Sans 12  febrero  1883. 

»  Francisco  Román í  y  Puigdengolas     ....  4  febrero  1884. 

»  Juan  Bautista  Orriols  y  Comas 4  febrero  1884. 

»  Francisco   Ubach  y  Viñeta  (conservador  del 

Museo) 18  marzo  1888. 

»  Antonio  Rubio  y  Lluch 17  junio  1889. 

»  Guillermo  de  Broca  y  Montagut 9  febrero  1890. 

»  Fernando  de  Sagarra  y  de  Sisear 15  junio  1890. 

»  Francisco  Carreras  y  Candi  (tesorero).    ...  14  marzo  1898. 

»  Juan  Bautista  Codina  y  Formosa,  Pbro.  (bi- 
bliotecario)      29  enero  1899. 

»  Clemente  Cortejón  y  Lucas,  Pbro 16  abril  1899. 

»  Ángel  Bas  y  Amigó 18  junio  1899. 

»  Joaquín  Miret  y  Sans  (secretario) 3  junio  1900. 

»  Luis  Comenge  y  Ferrer 12  mayo  1901. 

»  Federico  Rahola  y  Trémols .21  junio  1902. 

»  Teodoro  Baró  y  Sureda 23  noviembre  1902. 

»  Pelegrín  Casades  y  Gramatxes 15  marzo  1903. 

»  Juan  Rubio  de  la  Serna 6  marzo  1904. 

»  José  Soler  y  Palet 17  junio  1906. 

»  Isidro  Bonsoms  y  Sicart 9  mayo  1907. 

»  Salvador  Sanpere  y  Miquel 14  junio  1908. 

»  Joaquín  Botet  y  Sisó 27  diciembre  1908. 

ACADÉMICOS  CORRESPONDIENTES 

Año  del 
Residencia  Nombramiento 

Alicante  .     .     .     D.  Manuel  Rico  García 1902 

Almería  ...»    Juan  Martínez  de  Castro 1908 

Bañólas  ...»    Pedro  Alsius  y  Torrent 1 905 

Barbastro     .     .      »    José  Laplana,  Pbro » 

Barcelona    .     .      »    Rafael  Rodríguez  Méndez 1901 

»                     »    Luis  Segal  á  y  Estalella » 

»                     »    Francisco  Puigpiquó » 


538 


Kesidencia 

Berga      .     .     . 

D. 

Calaceite     . 

» 

» 

» 

Cervera  .     .     . 

» 

» 

» 

Corufia   . 

» 

Escorial .     . 

P. 

» 

» 

Figueras 

D. 

Gerona   .     .     . 

» 

» 

■ 

» 

» 

Granada.     . 

» 

Lleyda    .     . 

» 

Madrid    .     . 

a 

Manresa 

Mataró 

Oviedo 


Palma  Mallorca 


D 


Puigcerdá 
Reus  .     . 
Santander. 


LISTA   DE   SEÑORES   ACADÉMICOS 

Año  del 
Nombramiento 

Jacinto  Vilardaga  y  Cañellas 1902 

Santiago  Vidiella  y  Jasa 1907 

Juan  Cabré  Aguiló » 

Fausto  de  Dalmases 1904 

Ramón  Pinos,  Pbro » 

Eugenio  Carré  Aldao 1903 

Conrado  Muifios,  agustino    .     .     .     .     .     .  1904 

Zacarías  Martínez,  agustino » 

José  Vancells  y  Marqués 1905 

Emilio  Grahit  y  Papell 1879 

Francisco  Montsalvatge  y  Fossas  ....  1899 

Juan  B.  Torroella  y  Bastons 1906 

Francisco  de  Paula  Valladar 1903 

Magín  Morera  y  Galicia -» 

José  Leopoldo  Feu 1863 

Fidel  Fita,  S.  J 1871 

Marcelino  Menéndez  Pelayo 1878 

Cipriano  Muñoz,  Conde  de  la  Vinaza     .     .  1887 

Francisco  Barado .  1896 

Eduardo  de  Hinojosa  y  Naveros   ....  1899 

Ángel  Pulido  y  Fernández 1901 

Francisco  Codera  Zaidín » 

Francisco  Rodríguez  Marín 1902 

Mario  Méndez  Bejarano 1903 

Joaquín  de  la  Llave  y  García » 

Eloy  Bejarano 1905 

Manuel  Alonso  Sañudo 1906 

Fernando  de  Antón  del  Olmet 1908 

Adolfo  Pons  y  Humbert » 

Guillermo  J.  de  Osma     . 1910 

Leoncio  Soler  y  March 1902 

Francisco  de  Paula  Mas  y  Oliver,  Pbro.     .  1904 

Fermín  Canella  y  Secades 1884 

Francisco  Javier  Garriga 1901 

Rafael  Altamira  y  Crevea 1902 

Miguel  Costa  y  Llobera,  Pbro » 

Antonio  M.a  Alcover  y  Sureda,  Pbro.    .     .  » 

José  Miralles  y  Sbert,  Pbro 1901 

Estanislao  de  Koska  Aguiló » 

Mateo  Roger  y  Campllonch,  Pbro      .     .     .  1902 

José  M.a  Martí  y  Terrada 1890 

Arturo  Masriera  y  Colomer 1902 

Gabriel  Llabrés 1892 


Residencia 


Santander.  .  . 
Santiago  de  Ga- 
licia .  .  , 
Segorbe  .  .  . 
Seu  de  Urgell 


Sevilla 


Solsona  . 
Tarragona 


Tarrasa 

Torelló 

Tortosa 


Valencia. 
Valencia. 


Vélez  Rubio. 
Vich  .     .     . 


Villanueva  y 

Geltrú      .     . 

Zamora  .     .     . 

Zaragoza.    .     . 


LISTA  DE  SEÑORES  ACADÉMICOS  539 

4 

Año  iel 
nombramiento 

D.  José  Ramón  Lomba  y  Pedraja 1901 

»    Eduardo  Villariño 1909 

»    José  Sanchis  Sivera,  Pbro 1902 

»    Ramón  Mnrtí  y  Tresserra,  Pbro    ....  1894 

»    Salvador  Bové,  Pbro  ........  1909 

»   Joaquín  Hazañas  y  la  Rúa 1901 

Duque  de  T'  Serclaes  ....  - » 

Marqués  de  Jerez  de  los  Caballeros  ....  » 

D.  Ramón  de  la  Sota  y  Lastra  ......  1902 

»   José  Gestoso  y  Pérez » 

»    Carlos  Cañal  y  Migolla » 

»    José  Joaquín  Camuñas  y  Ramírez    ...  » 

»   Pedro  Torres  Lanzas 1904 

»    Juan  Serra  y  Vilaró,  Pbro 1907 

»   Emilio  Morera  y  Llauradó 1901 

»    Agustín  M.a  Gibert » 

»    Ángel  del  Arco  y  Molinero 1903 

»   Fernando  de  Querol » 

»    Juan  Ruíz  Porta » 

>    Juan  Pabat  Anguera .  » 

»    Ramón  Vila  y  Sala,  Pbro 1904 

»   Ramón  O' Callaghán,  Pbro  ......  1892 

»    Federico  Pastor  y  Lluis 1901 

»   Francisco  Mestre  y  Noé 1903 

»    Teodoro  Llórente 1868 

-'    José  Rodrigo  Pertegás     .     .     .     .     .     .     .  1901 

»    Roque  Chabás,  Pbro 1902 

»    "Vicente  Vives  y  Liern 1903 

»    Fernando  Palanques  Ayen 1907 

»    Jaime  Collell  y  Bancells,  Pbro 1880 

»   Ramón  Corbella,  Pbro. 1901 

»   José  Torras  y  Bages,  obispo  de  aquella  dió- 
cesis   1898 

»   José  Gudiol  y  Cunill,  Pbro 1902 

»    Luis  B.  Nadal  y  Canudas » 

»   Martín  Genis  y  Aguilar » 

»   Teodoro  Creus  y  Corominas 1886 

»    Rafael  Gras  de  Esteve '•     •  1903 

»   Honorato  de  Saleta 1894 

»   Juan  Moneva  y  Puyol 1901 

»   Eduardo  Ibarra  y  Rodríguez 1905 


540 


LISTA   DE   SEÑORES    ACADÉMICOS 


Residencia 


Año  del 
Nombramiento 


Zaragoza.    .     .     D.  Hipólito  Casas  y  Sáinz  de  Andino.    .     .     .     1905 

»  >:    Andrés  Giménez  Soler 1906 

»  »   José  Salarrullana 1909 


CORRESPONDIENTES  EXTRANJEROS 


Residencia 


Alejandría  (Italia) 
Alguer  (Cerdeña). 
Aquisgrán  (Alema 

nia) 

Bellcaire  del  Ródano 
Berlín 


Brigels  (Suiza).     . 

Bogotá  (Colombia) 

Buda  Pest  (Hungría) 

Buenos  Aires  (Argén 
tina)     .... 

Buenos  Aires  (Argén 
tina) 

Burdeos  (Francia). 

Cagliari  (Cerdeña). 
»  » 

Claviéres  -  Ayrens 
(Francia)  .         .     . 

Clermont  Ferrant.     . 

Dijón  (Francia).    .     . 

Freudenthal  (Silesia) 

Halle  del  Saale  (Ale- 
mania)  

Halle  del  Saale  (Ale- 
mania)  

Lisboa 

» 
* 

Londres 

Lund 

Lyon 

Máillane  (Francia)    . 

México 


Año  ¿el 
Nombramiento 

D.  Luis  Zuccaro 1904 

Barón  Mateo  Guillot 1903 

D.  Eberardo  Vogel 1908 

*    Luis  Roumieux 1868 

»   Conrado  Haebler 1901 

»   Franz  Strunz 1904 

»    Florián  Camathias » 

»    Antonio  Gómez  Restrepo 1906 

»   Kórosi  Albins.  ..." 1901 

»    Ramón  Monner  y  Sans 1896 

»    Joaquín  González 1904 

»    Juan  Augusto  Brutails 1907 

»    Silvio  Lippi 1901 

»    Miguel  Pinna 1902 

Duque  de  la  Salle  de  Rochemaure.     .     .  1908 

D.  Jorge  Desdevisses  du  Dezert   .     .     .  1901 

»   José  Calmette » 

»    José  Zawodny 1909 

»    Bernardo  Schaedel 1907 

»    Hermann  Suchier 1909 

»   Antonio  Ferreira  de  Serpa  ....  1901 

»    Alberto  Bessa 1904 

»    Teófilo  Braga 1908 

>    Eduardo  de  Toda  y  Güell    ....  1909 

»    Arturo  Stille » 

»    Pedro  Conard 1910 

»    Federico  Mistral 1868 

»   Genaro  García 1908 


LISTA    DE  SEÑORES   ACADÉMICOS 


541 


Residencia 


Año  del 
Nombramiento 


Milán  (Italia)    . 

»  » 

Ñapóles  .     .     . 


Nueva  York. 
Palermo  .     . 


París 


Parma 

Perpiñá  .... 
Porto  (Portugal)   . 

»  » 

Praga  (Bohemia) . 
Repúb.  del  Ecuador 

»  » 

Río  Janeiro.     .     . 
» 

Roma 

» 
Roma 


San  Marino  (Italia) 
Stockholmo.     .     . 
Tolosa  (Francia)  . 

»  » 

Treviso  (Italia)     . 
Viena  (Austria)    . 


D.  Pedro  Enea  Guarnerio 

»   Carlos  Salvioni 

»   Eugenio  Melé 

»   Francisco  Cerone 

»    Pascual  Garofalo,  Duque  de  Bonito  . 

»   Archer  M.  Huntington 

»    José  Pitre.    . 

»   Francisco  La  Mantia  Salemi    .     .     . 

»   José  La  Mantia  Salemi 

»   Pablo  Meyer 

»   Alberto  Savine 

»   Eugenio  Contamine  de  la  Tour.    .     . 

»   Otón  Denk 

»   Carlos  Baudon  de  Mony 

»   Alfredo  Morel  Fatio 

»   Ramón  Foulché  Delbosc 

»    Enrique  Courteault 

»   Mauricio  Prou 

»   Moisés  Schwab 

»   Pablo  Bugnot 

»    Arrigo  Solmi .     . 

»   Pedro  Vidal 

»   José  Fortes 

»   Ricardo  Severo 

»   Antonio  Pikhart 

»   Leónidas  Pallares 

»   Juan  Carranza  Echevarría .     .     .     . 
»   Olegario  Herculano  d'Aquino  Castro. 

»   Enrique  Raffard 

P.  Franz  Eherle,  S.  J 

D.  Umberto  Benigni 

Conde  de  Montalbo 

D.  Guillermo  Miller 

»   Onofre  Fattore 

»   Góran  Bjorckman 

»   Félix  Pasquier 

»   José  Anglade 

»   Carlos  Agnoleti 

»   Rodolfo  Beer 

»   Luis  Tallockzy 

»   Max  Neuburger 


1906 

» 
1902 
1903 
1904 
1908 
1876 
1906 

» 
1868 
1884 
1889 
1890 
1893 
1903 


1904 
1908 

» 
1882 
1904 


1895 
1896 
1901 

» 
1894 
1906 
1906 
1909 
1906 
1903 
1893 
1910 
1906 
1887 
1896 
1903 


1910.-38^ 


542  LISTA   DE   SEÑORES   ACADÉMICOS 

PRESIDENTES  DE  LA  ACADEMIA 

DESDE  SU  FUNDACIÓN 

Rdo.  D.  Segismundo  Comas,  Pbro 1729-1731 

Excmo.  Sr.  D.  José  de  Melún,  Marqués  de  Risbourg  .     .  1731—1734 
Excmo.  Sr.  D.  Bernardo  A.  de  Boxadors,  Conde  de  Pe- 

relada 1734-1755 

Excmo.  Sr.  D.  Fernando  de  Silva,  Duque  de  Alba     .     .  1756  —  1776 
Excmo.  Sr.  D.  Francisco  González  de  Bassecour,  Conde 

del  Asalto. 1776-1793 

Excmo.  Sr.  D.  Manuel  Godoy,  Duque  de  Alcudia,  Prín- 
cipe de  la  Paz 1794-1808 

Excmo.  Sr.  D.  Juan  A.  de  Fivaller  y  Bru,  Conde  de 

Darnius,  Marqués  de  Villel 1815 

Excmo.  Sr.  D   Joaquín  Ruíz  de  Porras,  Gobernador  mi- 
litar de  Barcelona  .     ■ 1821  —  1822 

Iltre.  Sr.  D.  Próspero  de  Bofarull 1822—1834 

Excmo.  Sr.  D.  Manuel  Llauder,  Capitán  general  de  Ca- 
taluña   1834—1835 

litro.  Sr.  D.  José  Melchor  Prat 1835-1837 

Iltre.  Sr.  D.  Próspero  de  Bofarull 1837—1839 

Iltre.  Sr.  D.  Joaquín  Rey 1839-1842 

Iltre.  Sr.  D   Próspero  de  Bofarull 1843-1859 

Iltre.  Sr.  D.  Ramón  Roig  y  Rey 1860-1861 

Excmo.  Sr.  D.  Manuel  Milá  y  Fontanals 1861—1878 

Excmo.  Sr.  D.  Joaquín  Rubio  y  Ors 1878—1889 

Iltre.  Sr.  D.  Cayetano  Vidal  de  Valenciano 1889-1893 

Iltre.  Sr.  D.  José  Balari  y  Jovany 1893—1901 

Iltre.  Sr.  D.  Francisco  de  Sales  Maspons  y  Labros.    .     .  1901 

Excmo.  Sr.  D   Manuel  Duran  y  Bas 1901  —  1907 

Iltre.  Sr.  D.  Felipe  Bertrán  de  Amat,  elegido  el  día  20  de 
noviembre  de  1907. 


FIN  DEL  TOMO  QUINTO 


ÍNDICE 


Págs. 


Un  nou  segell  de  la  Comtesa  Dona  Aurembiax,  per  Ferrán  de 

Sagarra 1 

Itinerario  del  Rey  Alfonso  III  de  Cataluña  IV  en  Aragón,  el 

Conquistador  de  Cerdeña,  por  Joaquín  Miret  y  Sans.    .     3,  57,  114 

La  descripció  de  Catalunya,  del  P.  Diago,  per  Ernest  Moliné  y 

Brasés 16 

Introducción  á  la  lectura  de  unos  fragmentos  de  las  traduccio- 
nes catalanas  de  la  Fiammetta  y  del  Decamerone  de  Boccac- 
cio, ambas  anónimas  y  hechas  en  el  siglo  XV,  por  Isidro 
Bonsoms   y  Sicart 28,  72 

El  viaje  de  Pedro  IV  á  Cerdeña,  en  1354,  por  Andrés  Giménez 

Soler 88 

Redrec.  de  la  Reyal  Casa:  ordenaments  de  Pere  lo  Gran  e  Anfós 

lo  Lliberal,  per  Francesch  Carreras  y  Candi 97 

Notes  sobre  vescomtes  de  Gerona,  per  Joaquím  Botet  y  Sisó.     .       108 

Un  antiguo  libro  provenzal,  «Lo  Codi»,  su  importancia  en  Cata- 
luña, por  Guillermo  M.&  de  Broca 124 

Llibre  en  el  qual  se  tracta  de  la  intentio,  compost  en  vulgar  per 

lo  illuminat  Doctor  Ramón  Llull 128,  202,  320 

Los  manuscrits  del  Monastir  de  Santa  María  de  Ripoll,  per  Ru- 

dolf  Beer,  traducció  de  Pere  Barnils.     .     .     137,  230,  299,  329,  492 

El  comercio  en  tierra  de  infieles  durante  la  Edad  Media,  por 

Andrés  Giménez  Soler 171,287,521 

Primitius  sepulcres  cristians  a  Céllechs,  per  Francesch  Carre- 
ras y  Candi 199 

La  admisión  del  Derecho  Romano  en  Cataluña,  por  Eduardo  de 

Hiño  josa  (traducción  del  francés) 209 

El  arte  plateresco  en  Huesca,  un  patio  histórico  notable,  por 

Ricardo  del  Arco 221 

La  mort  del  Rey  Martí,  per  Joaquím  Miret  y  Sans 282 

Iberos  y  Bereberes,  por  Andrés  Giménez  Soler 365 

Llegendes  rimades  de  la  Biblia  de  Sevilla,  per  Eimesl  Moliné  y 

Brasés 394 

Biblioteca  del  Escorial,  las  Etimologías  de  San  Isidoro,  por 

Salvador  Sanpere  y  Miguel 412 

Les  «Memorias  cronológicas  de  los  Condes  de  Urgel»    per  don 

Jaume  Villanueva,  per  Joaquím  Miret  y  Sans 415 


(tv  y 


Págs. 

Notes  dotzecentistes  d'Ausona,  per  Francesch  Carreras  y  Candi.      429 

La  Bula  de  indulgencias  impresa  en  catalán  en  1483,  por  Joa- 
quín Miret  y  Sans 480 

Jaime  I  el  Conquistador  y  la  Comunidad  judía  de  Montpeller, 

por  Francisco  de  Bofarull  y  Sans 484 

La  vila  nova  de  Barcelona  y  la  familia  de  Ramón   Lull  en 

la  XIII  centuria,  per  Joaquím  Miret  y  Sans 525 

Noticias 55,  93,  135,  206,  278,  326,  427,  535 

Lista  de  los  señores  académicos  de  número,  por  orden  de  anti- 
güedad, en  31  de  diciembre  de  1910.     .     „ 537 

Académicos  correspondientes 537 


0 


*iku¡i«c*  DEPT.  MAR  21  |362 


i 

H 
<D 
ü 

m 

T5 

ra 
cti 
U 
■P 

0) 

»J 

w 

i 

p 
pq 

T3   -P 


<D 
H 
H 

3 


*n 


Tí  CQ 
ü 


C\¿  O  ir\ 

WOH      • 
«aj  C^  pq    •> 


University  of  Toronto 
Library 


DO  NOT 

REMOVE 

THE 

CARD 

FROM 

THIS 

POCKET 


Acmé  Library  Card  Pocket 
LOWE-MARTIN  CO.  LIMITED