El Capital y el
treball
Francisco Palanca
y Roca
EL CAPITAL I EL TREBALL
PROBLEMA SOSIAL
ESCRIT EN VALENSli, TAL COM Hfi ES PARLA,
DESARROLLAT EN FORMA DRAMÀTICA, EN UN ACTE Y EN VERS,
OR1CHINAL DE
D. F. PALANCA Y ROCA
Obra premià per lo Consistori d* els Chocs Florals
selebrats en lo t entro Prinsipal de Valensia
la nit del 16 de Mars del afi 188B.
Habent mereixent el premi estraordinari qu« el
\
i
VALEN8IA: 1886
Imp. y llibr. de Ramón Ortega
Bàíxk de Sen Frahses , *ÚM. u
Digitized by Google
OBRAS DEL MISMO AUTOR
Ueuda skgrada, pieza en un acto.
El Àngel de Salvaciòn, drama en tres actos.
La Conquista de Oran, id., id.
jValencianOS con honrat id., id.
El 8 y el 10 de Octubre, id., en dos actos ísegunda parte.)
El pleito y la transacción, pieza en on acto.
Una aventura de Felipe IV, zarzuela en dos actos.
Tres y ninguna, pieza en un acto.
Uu baile de màscara», comèdia en tres actos.
Las escuelas en EipaBa, id., en un acto.
La Cruz de plata, drama en tres acto» y nn prologo.
Fueros y Germania* ó el Encubierto de Valencià, drama en cuatro actos.
Prascnelo! zarzuela en un acto.
Llàgrimes d' una femella, pieza en un acto.
La millor rahó el trabuc, id., id.
Un casament en PicaSa, zarzuela en un acto.
Suspirs y llàgrimes, id., id , (segunda parte).
El sol de Rusafa, id., id.
La Balla de Sen Franses, pieza en un acto.
Chitno TaraSina, id., id.
Tres roses en un pom ell, drama en tres actos.
Lo que sembres cnJliràs, id., id.
Decrets de la Providensia, id., id.
Un parent del atre mon, zarzuela en dos actos.
Dos gotes d' aigua, pieza en un acto.
Toui Manena y Chuen de la Són, id., id.
Uu niu d' enredros, id., id.
Un Teaorio en calsonsillos, id., id.
Deu els cria y ells s* achunten, id., id.
El secret del agüelo, id., id.
Els dos anells, drama en dos actos.
La gata moixa, pieza en un acto.
A vespes del dia, comèdia en tres actos.
Ortigues y roselles, comèdia en dos actos.
El capital y el treball, comèdia en un acto.
A LA MEMÒRIA
Dl LA IMIGXB
SOSiETAT ECONÒMICA OE AMICS DEL PAÍS
y en reoórt de la gran EXPOSISIÓ REGIONAL
selebrà per la mateixa en Juliol del afí 1883
Honorables y dignísims patrisis:
Fill com soc d' honradisim obrer y obrer yo també
fins, à la edat de vint ans, no es d' estranar que des-
perto en mi sempre vivisim interès, tot lo que te relasió
en lo millorament moral, intelectual y material de les
clases treballadores.— Cuestió hui sense ducte de les de
més trasendènsia pera el progrés en la marcha sosiàl de
la humanitat.. — Aisri, pues, no estranareu tampoc que
s i ompliguera lo meu cor d* orgull y satisfacsió al
• contemplar la gran festa de la indústria, disposta y
selebrà per vostra ilustre corporasió, en aquell palau
-encantat que improvisareu en los jardins del Real.
Vosatros que de temps antic porteu ab tanta justisia
V honrós titul d' Amics del País, en eixa Expo-
sisió— orgull del Reine—jhabeu conquistat pera els
fills de la terra, el de insignes patrisis. ..! dignes de ethrna
lloama en lapostreritat!... per lo tant, no deu parèixer-
vos estran, torne à retrucar, que lo darrer dels- fills
■■ d* esta Valensia, espill del par odis, inspirat per lo
viu sentiment qu* en mi despertà aconteiximent tan
sublim, kacha tratat al escriure la present comèdia,
de manifestar als héroes del taller, qu* elshomens que
^vertaderament se interesen per lo seu benestar, son
I
aquells que inspirats per la fe del patriotisme, pro-
mouen festes tan grans en profit de la indústria, del
còrners y del trébaü.
Acolliu, pues, benèvols la espresió que del fons del
meu cor vos dirichisc, admirat del gran servisi que
habeu fet d la pàtria. Confie en que mo se parareu d
pensar to poc que yo valc, ni lo pobre del meu regal,
otorgantme lo favor de admetre la present dedicatòria;
. que si yo per ma pobrea intelectual, peque prou d ( atre-
vit en este cas... ;d e animes grans fon sempre el prote-
chir als chicotets!
Valensia 27 de Abril del ah" 188».
Digitized by Cj(^
REAL SOCIEDAD ECONÒMICA
os
AMIGOS DEL PAÍS
DE VALENCIÀ
Esta Sociedad, oído el informe favorable de sa secció'n de
Literatura, acordo, en sesión de 6 del corriente, aceptar con
agradeciraiento la dedicatòria qne V. se sirviò ofrecerle de
suobra dramàtica «El Capital y el Treball.»
No se equivocó V. al creer à la Sociedad Econòmica de
Amigos del País vivamente interesada en el general pro-
greso, al que contribnye con el snyo particular Valencià,
grande por la unió'n de sns hijos en el amor à la pàtria.
De aquel interès dió prueba la Sociedad en la grandiosa
Exposición que i V. inspiró sn obra: fué allí los mas osten-
sibles la exhibiciòn de los adelantos materiales; pero no se
ocultaba à los Amigo» del País que, al elevarse el nivel de
la ríqueza, se habían perturbado las relaciones de cuantos
contribuyen a crearia, y à la vez que Uamaron à concurso
•los productos, recogieron datos para conjurar el peligro de
que el capital y el trabajo rompan la ley, tan moral como
econòmica, por coya virtud son mutuos auxiliares.
En ese espíritu ha inspirado V. su trabajo, y esto princí-
palmente lo ha hecho recomendable à la Sociedad, cuyo
acuerdo, por lo mismo, me honro y me complazco en comu-
nicar à V., que, mostràndose amigo del país, tiene el mejor
titulo para merecer nuestra gratitud y nuestro afecto.
Dios guarde à V. muchos afios— Valencià 13 de Mayo
de 1885.— El Director, Juan Reig y García.- El Secretario
general, Ramòn Puchol Ferrer.— Sr. D. Prancisco Palanca y
Jtoca.
PERSON ACH ES
AMPARO.
D. MATIES.
VISÉNT.
EMILIO.
FERNANDO;
PASCUAL.
FACUNDO.
UN OBRER.
La propietat d' est' òbra correspon al seu
autor, el cual se reserva tots los drets que les
lleys li reconeixen, inclòs el de traducsió; per
lo tant, ningü podrà reimprimirla ni represen-
taria sense consentiment del seu propietari ó
dels encarregats de la galeria dramàtica El
Micalct, que son els que pera tots los efectes de
la lley, representen al autor.
Queda fet el depòsit que mana la lley.
Digitized by Google
acte tnsric
Kl teatro ügura ser el pati d 4 un gran ediflsi, desti-
nat a fundisió de lèrro v taller de construcsió de
màquines; ven tse convenientment colocses, va-
ries correches que figuren rodar al impuls del
v«por; y en arreglo a esta clase de indústria
dehuen vores en la esena efectes que donen ca-
ràcter à la decorasió. Dos portes à la dreta del
actor en primer y terser terme; à la esquerra una
escalinata en pasamé, que conduix a un pape 10,
el cual te una finestra que dona front al públic,
y en terser terme pòrta lateral: el foro es tota
una galeria completament despejè.
ESEÏTA PEIMEKA
Emilio y Pascual
Emilio. No es el camí qne tú indiques,
Pascual, el més asertat;
si el treball es respetable,
també ho es el capital.
Pasc. iSense el bras d 1 el operari
els burguesos qoó faran?
La huelga es chusta.
Emilio. Les huelgues
son chustes segons se fan,
y segons cóm se proyècten,
donen el seo resultat.
Pasc. Sens' elleé eucà estaríem
com en los sigles pasats,
guanant póc, treballant molt
y apretànmos el dogal.
Els lloguers de casa aumenten,
els comestibles van cars.
El que avans en dos pesetes
mich, mich, podia menchar,
huí en cuatre li ve molt chust
pa igualarse en lo d' avans.
àDic mentirà en lo que dic?
^Es sèrt ó no?
Emilio. Veritat.
Pasc. fils obrers huí neaesitea
baixa en hores de treball
p* al descans y pa instruirsc.
Emilio. jQué* més?
Pasc. Aument de chornal.
Emilto. $Y que"?
Emilio. Dígueso pronte; y la mar...
Pasc. Me pareix...
Emilio. D* eixa manera
no adelantarém res may.
Pasc. De qaín mòdo?
Emilio. $De qnín mòdo?
Pasc. Sí, parla.
Emilio. Até'n y voràs.
T' ha dit, Pascual, qae les haelgaes
son chustes, segons se fan,
y que segons se proyècten
donen el sen resultat.
{Apareix Visént que queda escoltant).
El treball es nesesari,
nesesari el capital;
els dos units se completen,
8* aniqnilen separats.
Cuant per part d* els operaris
se sent la nesesitat
d* aument ó de recompensa,
deu el obrer estudiar
en chustisia y en conscnsia
y si encontra una rahó,
ciespués de ben meditat,
que positiva demostro
qu' aument de chornal li cap*
sense huelgues ni botins,
ni mens volerse imposar,
dignament y decorós,
no imposibles demanant,
formule les pretensions
qu 1 atmitixca el capital,
qu* éste sense el operari
es un camp sense sembrar!...
y no perdrà la collita
si comprèn qu' al aumentar
mich per sent sobre el seu gasto
Pasc.
lo
li queda ao producte gran.
Si es demana lo imposi ble,
el eqailibri es desfà,
y entonses porten les huelgues
mines y malestar.
àSaps, pues, lo qu* es nesesita
pa lograr el resultat
que t* ha dit, en este sigle
de les llums y del treball?
Atén, pues, y no t* ofengués
si t' encontres senalat.
Ans que tot deu el obrer
mirant per sa dignitat,
ferli visites nocturnes
à la escola d' Artesans,
6 al Sfrcol Obrer Catòlic,
ahon més se senta inclinat;
al Ateneo Casino
Obrere, sentros chagants,
ahon gratis la llum qu* irradien
esplèndida està brillant f
fa catorse aüs nit y dia
per la nostra capital.
iEixo8 sentrosi eixos sentros
que no *m canse d 1 alabar!
degut als cuals sense ducte
hià un cambi trasendental
en usos, fets y costums
d* este pòble valensià,
al que huí la providènsia
li sonriu per totes parts!
El que diu que no te temps
pa instruirse, diu engan;
el que diu que falten raichos,
no diu huí la veritat:
mes fa el que vòl qu* el que pót;
voler es poder, Pascual;
al qu* es instruit l 4 atenen:
al que no, may li fan cas.
— àSapa huí lo qu* es nesesita
pa dependre? Voluntat!.,.
Michos ne sobren, desichoa
son els que falten si acàs.
Així na es com brilla el pòble,
així es com arriba al cap,
— 10 -
així es com en este sigle
se està vivint alguna ans!
Sent, poes, els treballaors
dignes, seriós é ilustrats,
sabrà n, tratanse de huelgues,
el qué y el com demanar!...
D* atre mòdo es imposibie,
crénme; imposibie enchamay
que s* aviogoen y se entenguen
els obrers y el capital!
jlnstrucsió!
Pàbc. Yo no ha tengnt
temps p* aixó.
Emilio. No 's veritat.
Pasc. Emilio!
Emilio. Mes que te pene,
la culpa es tehua, Pascual.
Pasc. No hu cregués.
Emilio. *Que nó?
gï mon pare?
(£* molta espnsid).
ESENA II
Emilio, Pascual y Visent.
Visent. (iFill meu!)
Emilio. Els dos d* una edat
veniu à ser; igual dia
fon pera els dos el entrar
d* aprenenta en lo taller,
tindríeu dotee ó trets* ans.
Pobres sons pares y els teus,
en tot hau segut iguals;
mon pare a fòrsa d* estudi,
de constansia y de treball,
nuí el seu renom, de Valensia
va en atrespuestos souant!
v Visent el fundidor
Deu sap abon aplegarà.
Ell no descansa» éll no via,
éll mamprén obres chagants,
y huí, degut als seus mèrits,
Digitized by Googl
pòt sobre el pit ostentar
testimoni irrecosable
de lo qu' es y lo que Tal.
—No ho dic per mortificarte, -
poes eaps be qu* en mf no cap;
però al dnrse la cuestió
al pont ahon està posà,
pensa en éll, medita t6...
y no cal pasar avant.
Visem. jMare de Dea!
(Pretentanse .
Kmilio. jSinor pare!
Pasc. Visent!...
Visent. Dónam on abràs!
iQué més dicha, qué més glòria
podré yo tindré enchamay,
qu'ouir de la tehaa boca
lo que acabe d' escoltar!
Fill meu, Deu te beneixca,
ta mare desde allà dalt
ouinte com yo t' escolte
de goig s* electrisarà!
— Pascual, les èpoques muden,
y en atre temps comparant
el present, sapies y entengués
que si tot bo pogué ayans
la fòrsa y els pergamins,
seguint el sigle com va,
huí el pervindre es de la indústria»
d 1 el comèrs y de les arts.
Huí el poble y la clase micha
per los mèrits d* el treball,
eu son tot, eu pòden tot,
y à tot poesto arribaran.
El que no estudie y progrese,
el progrés 1* arrollaral...
Qo' el mon, si avans fon d 1 uns atres,
huí val més el que més sap...
en nna paraula, fills,
huf, per lley provideusial,
el pervindre es pera els hòmens
de la sénsia y del treball!
Fisc. La sort...
Visent. La sort es molt bòna,
pero en lo mon trobaràs
■
- 12 - 9
burros de sòrt, qae son borrós.. •
y en barros acabaràn!
— Seguix, fill meu, com seguix es,
y ahon tú vòls aplegaràs.
La constansia fa mi lacres,
1* aplica8ió còses grans,
la fe saps qn ( aplana mon tes!...
per la fe sòls inspirat
dogué Colón en sèrt dia
hast* Amèrica les naus!...
y per la fe Chesucrist
redimí à la humanitat!
Pasc. Yo te diré...
Visekt. Tú, Pascualo,
no tens boca en qae parlar;
bon humor y amic de festes
li has fuchit pròu al treball.
Pasc. Por vida de...
Visem. No t' ofengués.
Pasc. No, no, si es la veritat.
Confe8e t que al tindré un duro,
ya soc ric .. y rataplam!
M* estime més una chala
qu' una misa en òrgue; el Grau,
la Manisera y Figuetes
me tenen entusiasmat!
iQué vòls, son tan agradables
les chales y els rosechats!
Visent. Hòme...
Pasc. El mon son cuatre dies,
Visanlet, y ben mirat,
cuant tú et muigues y yo 'm muiga
al dos mos soterraràn;
y entre tú que tant caviles
y yo que no ha cavilat,
per més qu* en bombo y platillos
te vullguen unflar el cap,
com ya estaràs dins la térra...
figurat si eu sentiràs.
De mòdo, que si en lo d* ara,
penses en lo que vindrà^
tragém contes y vorém ^
de tú à mí qui haurà guanat.
Fem punt y ralla v tallém;
cada ú al seu ideal,
- 13 -
yo soc així y així vixc,
viva la Pepa, y en pau.
iS'gnva).
ESENA III.
Visent y Emilio. '
Visent. Ya ea vens!
Emilio. Se retrata al viu.
Visent. Com éste en trobes nos cuans
que conten en bònes mans
y esqueixen sense motiu.
Molts atres caminen segos
y atenen à veus est ran es
que predicantlos patraües
els dúen com à borregos.
Emilio. Y qué, pare?
Visent. Men ha eixit;
prop de dos hores estan,
y primer qu* acabaràn
tornarà à ferse de nit.
Emilio. D. Maties...
Visent. Se conforma
en ouir proposisions
sempre que les condisions
s ( adapten à una reforma.
Emilio. Mal ho veig.
Visent. Yo també fill;
allí el que manco delira.
Emilio. ;La huelga en mich de la fira
dona huí molt mal espill!
Visent. jTot parat!
(Dirichint la vista d la maquinaria.)
Emilio. jDona consénsia!
Visent. Per anar torsuts y ma),
parat tot un capital
y els obrers en la indichénsia.
M ( aflixctan sòls de pensaro.
Emilio. Y qu* el obrer no repare...
Vïsent. No nià mans.
Emilio. No, sinor pare.
Visent. Pasos sent.
Digitized by Google
— 14 —
ESENÀ IV.
Els mateixos y Amparo.
Amparo. (jEmilio!)
Emilio. (iAmparo!)
Visent. (S* han torbat; criden els cors!)
• Emilio. (Mos mira).
Amparo. (Póbra de mí).
Emilio. (Callém)
Visent. (Sempre reselí.
Ella y é*ll son dos tesórs).
Y ton pare?
Amparo. L* ha cridat
el tío farà mich ( hòra,
y en la galeria fóra
parla en éll.
Emilio. ^Acalorat?
Amparo. Res d 1 això!
Visent. Qué! D. Maties
ya saps qu* en tota ocasió
es hòme de reflexió
y en té de sobra estos dies.
Emilio. Sèrt es.
Visent. M' en vach capa dins.
(M* electrise conteraplanlos,
y dichòs foracasanios).
Emilio. (Patixc).
Visent. (Son guapos y fins).
Amparo. (Sospecharà).
( Visent después de contemplartos li pòt*
la mà damunt del muscle à Bmilio y el
distrau.)
Visent. Segons tra9a
algoet Tallen lo peròl
ó ta pegat masa el sòl
damunt de la carabasa.
Emilio. No sé... la calor...
Visent. 0 el fret;
de tot tindràs à estes hòres.
No vaches may per les vores,
pensa rècte y mira dret.
Inspirat com deus, portant
Digitized by Google
Í>er norma la rectitut,
a honradés y la virtut,
y mirant sempre al dabant
mentres el pèu no s ( esbare,
per més qu 4 et fasen el bú,
no tingues pór à ningú
tenint en vida à ton pare.
Emilio. No comprenc...
Visent. Tinc el resél
de que no tens tots los vòts.
Emilio. Pero...
Visent. Ve\g ans nnbolòts
que donen sombra al teu sél.
— Filla, Adeu! vals micha Espana.
Saps que desde chicoteta
te conec una miqueta {Commogut),
y el so Visént no s ( engana!
jVotovàs! qué tinc así
que pareix qu* em troncbe el còr?
4E3 tristor, es gòch ó es pòr?
ó tot chant tancat en mí?
Tot chunt es!...
Emilio. Pare!...
(Cridanli la atentió).
Visent. Fill meni...
(Si els dos acaben la història
com yo vullc, pa qué mes glòria,
pa qué més!...) Adeu!... Adea!...
ESCENA V.
Emilio y Amparo.
Emilio. Qué tens? (pausa.)
Amparo. Emilio...
Emilio. Sonriu.
Dónali sòlta al plaer,
qu 1 al que ma donat el sér,
també 1' has deixat cautiu.
Brille en ta cara divina
1* alegria que m' embarga;
qué penses ó qué V amarga?
Amparo. Que no hià flor sense espina!
— 16 -
Emilio. jOb, qué dius!
Ampaeo. £1 temps apora
y aprofitarlo es presís:
tinc d ara on t qd compromís,
y es nòstra dicha ingegura.
Emilio. Qué dias... acaba?
Ampabo. El resél
que ton pare t ( anunsiat,
pera mí s* ha presentat
enfosquint lo nostre sél.
Emilio. No sé...
Ampabo. Saps qoe D. Maties
es tío à més de padrí;
saps que m' ha criat así
casi desde els primers dies;
qu* els dec molt y dec voler,
pues entre sons filis y yo
s* ha fet chamay distinsió
ni en casa ni en lo carrer.
Dit asò, ya arribe al fí:
tinc comprés per sèrts efectes,
qu* els tíos tenen proyèctes
de casarme en mon cosí.
Emilio. jOhl àQa* has dit?...
Ampabo. Calma.
Emilio. Imposible!
Ampabo. Yodic igual.
Emilio. Llum d 4 el cor!...
yo no tinc més qu' un tesòr,
y eixe eres tú.
Ampabo. jTrans horrible!
(Pausa curta).
Emilio. Y qué? Podré en cas donat
saber si està desidit
el teu pit com el meu pit
cumplinse en tú lo churat?
Ampabo. Per qué no?
Emilio. Conte en ton cor?
Ampabo. Ara y sempre.
Emilio. Sentaixina
la flor pa mí no te espina
y al terme vaig sense pòr.
Res m' arredra, res m' atèrra,
com ton tío, voré jo
si em fas una posisió*
v
Digitized by Google
que done envecha en la tèrra.
Si dll, degut al seu talent,
al treball y à la constansia,
llavoriós desde la infansia
huí te un nom y es opulent;
si desde simple operari,
honrat y honrant, al país,
del treball al compromís
ha arribat à milionari,
yo. que huí com auxiliar
y primer delineant,
así mateix vinc guaitant
un sou ya prou regular;
yo, que huí soc hachiller
y estudio en hores privaes
les matèries dcdicaes
pa tot lo que yo vullc ser,
yo, fent un esfòrs titànic,
tenint la fe per capitul,
no he de parar basta el títul,
del ing'euiero mecànic!
Fet asò y sense parar,
qui sapahón arribaré!...
ni els milacres que la fe
podria reaÜsar!
Qui sap, si en este calvari
duc en tú com a element,
per bandera el pensament
y à Deu per intermediari!
Pues à tot si el cas aplega;
caminant els dos à un fí,
yo pera tú y tú per mí,
vorém qui més fe desplega.
No desmayes si has trobat
obstacles en la carrera,
pensa que tot en supera
la fòrsa de voluntat.
M 4 avinc à tot, si se creu
conveuient pa la victòria!...
la tehua glòria es ma glòria
y el teu destini es el meu!
Units y sense resèl,
a vénser en tota guerra!
units, Emilio, en la tèrra,
y units después en lo sèl.
Emimo. Amparo!...
Amparo. Adeu!...
ESEKÀ VI.
Els mateixos, y Fernando.
Fer.v ; Oh! Si nores.
Emilio. (M' encocora).
Amparo. (També à mí).
Feb:n . Dea els guarde
Emiuo. Deu qu' el guardo.
Ampako. Adeu!
Emiuo. Adeu!
{Anansen cada « per puesto distint.
ESENÀ VII.
Fernando asòles.
Fern. ilnfelís!
Estos cuant en mí se troben,
pareix que me vullguen dir:
— Prenga la porta en seguida
y allargues eu tot lo fil.—
Poc, à poc, no tingau preaa
que va està tot en un trís,
y tai com huí van les coses
camina tot al seu fi.
Grasies à la mehua astusia
ya son tots del meu partit,
y la huelga anirà pronte
al punt ahón la conduixc.
Tot va al pèl, y mentres tant
còbre yo els níeus trentasís
diaris, viaches, etsétera...
y adelante el embolic.
M' eu paguen be 3 r dec servirlos
als de Londres y París;
y huí, si Deu no eu remedia,
pegarà asò un esclafit.
jHola! así s 4 acosta el dueíio:
vjo alÇristOy y à vivir. '
- 19 -
ESENA VIU
Fernando, D. Ma tirs y Visent.
Maties. Seguim 1 lo mateix que e3tabem;
ya 'm vaig cansant de la huelga
y em van à obligar à pendre
quisà una medida seria.
De buf no pasa: entre tans
directora com te la festa,
no ha hagut ú que conseguira
nnirlos en una idea!...
Ya eu saben, pues; ó concreten
la còsa à deguda regla,
ó yo per mí dispondré
segons lo que m* interesa.
Sapiau, y fàsals saber U Fernando)
que no *n vullc més d' esta jerga
ni viure vullc dins ma casa
sitiat, ó com una fiera
acorralà entre dosents
qa* estan esperant la presa.
Huí acaba tot; acabanse,
ya eu sap, la condesendènsia.
Febn. No està tot en mí.
Maties. No importa, {Moltsério).
pòt obrar com li parega.
Fern. Corrent.
Matíes. Mes dec advertirli
que sé molt sobre la huelga,
com sé molt sobre vostè
per més que vostè no eu crega.
Fern. Sobre mí?
Matíes. Datos y nòtes
conserve en una cartera (Gran intensié).
que podrien en momeuts
donats causarli sorpresa.
Ferís. D. Matíes...
Matíes. Tinga en conte
que no soc d' els de la huelga;
que yo no 'm deixe enganar
fàsilment per qu* ils enredra.
Digitized by Google
Fern. jOhl li chure...
Matíes. Y tinga en conte,
que si he sufrit la presència
de vostd tots estos dies
y no 4 1 tire ara mateixa,
es perquè les sircunstansies
hu han arreglat de manera,
qu' el poble volent ser lliure,
la llibertat interpreta
ficanse dins de ma casa
y disponent de manera
que tinc qu' aguantar la gnasa
de vostd... etsil·lera, etse'tfia.
Couque ya hu sap, dins 1* esperen
els promotors de ia huelga.
Fern. Vaig, pues.
Maties. Procure arreglaro...
(que puc enviarlo à Seuta). {Apart).
Fehn. Quédiu!
Matíes. No res, punt en boca
qu' es fa tart y estie de presa.
Feun. (M* ha ubèrt els ulls! ha fet mal!
no sap encara en qui pega!):
Maties. 1). Fernando... 'Enironí·f.
Fern. Vaig; ya vaig.
(i A y de tú si el cas aplega!) (S l en va).
ESENA IX.
D. Matíes y Visent.
Matíes. Pareix que lo qu* ara ha ouit
li ha causat bastant sorpresa?
Visent. No eu negue; del seu cuíiat
gran amic...
Matíes. No es fluixa pesa.
Amic3 eren en la infansia,
mes s' en ixqué de Valensia
fa sets' ans y desde entonses,
ya veu si va llarga fecha:
te capítuls en la historia...
y com la d' éll me interesa,
ma fet en ells indagant
on Valensia y fóra d' ella.
Ya vora.
Visent. Si no mirarà...
II n í ppr huí, molta prudènsia.
Matíf.s. Tú, Manuel, diguesli à Amparo
que tinc que parlar en ella.
{Dirich insc à un dependent de Uifuniisiú que
atravesa la esena.)
Kn l l hòrt està; y sobre tot,
dígueaii qu' el temps apreta.
— Me té son fill satisfet
moltfsim, Visènt.
Visem . ^De veres?
Matíes. Lo que li dic, un pervindre
li augure brillant.
Visent. Hu espere.
Matíes. Si la huclga no s* acaba
tenint fatals consecuensies,
pràcticament una pròba
tindrà de lo que l v aprèaie.
Visent. No sap lo que gòcha nu pare
al ouir qu' així se exprcse
parlant de son fill, el qu* es
pròp de sis ans el seu jefe.
Matíes Tot s' eu mereix.
Visem*. No hià ducte
que mon fill es chic de prendes.
(Pausa).
Matíes. Y les quintes?
Visent. Ya *l tinc lliure
per mil sincsentes pesetes. (Pansa).
Matíes. Y no pensa en matrimoni?
Visent. (;Qu' és asò!) No se* qué pense.
Matíes. jSi qu* es estran!
Visent. Encà es chove:
prou temps li queda pa penes.
Matíes. (iïo sap res ó se reserva).
Amparo ve.
Visent. Pues el deixe.
(Mal me sabria un disgust
tocant à lo que sospeche). (S ; en va).
ESENA X.
D. Matíes y Amparo.
Amparo. M* ha dit Manuel...
Matíes. Els moment»
son presiosos; se susiten
d 4 on mòdo, que presipiten
per buf els aconteximents.
Dit asò y lo qu' ouiràs,
sabent lo molt que te vull,
si el teu pit ma veu acull
gran consol me donaràs.
Amparo. Mane vostè.
Matíes. No en manaro
estriba así la cuestió;
lo que vinc à buscar yo
va rècte al teu cór, Amparo.
Si eii éll no lògre fer presa
serà pa mí una desgrasia;
òume be y en eficasia,
Amparo, que te interesa.
La huelga, siga com siga,
arriba huí al seu final,
pues per més qu 1 em sapia mal
y dignen lo que se diga;
si à pesar d' els meus desichos
tal es en ells la exichènsia
que no resulta avenènsia,
no caben ya termes michos.
No vullc més congoixa ó pena
ni à més sufriments m 4 avinc:
pòse en venta tot cuant tinc
mudant per complet la esena.
Lliure per fí del taller,
prepararé ei equipache...
Amparo. Sinor tío...
Matíes. Y un viache
faré llarc al estrancher. (Pausa).
Amparo. Quisà vostè, com mon pare
ha pres part en la cuestió,
no 'm vullga.
Matíes. No, filla, no,
qu 4 en tú contemplo à ta mare,
y es t&nt lo que seul en rai,
y te vullc en tal exsds,
ae anhele per tú fer me's
eloqu' ha fet hasta huí.
*
ESENA XI.
Els mateixos, y Emilío^w queda escoltant.
Matíes. Tot se va presipitant,
y vullc, poes el temps me manca,
que categòrica y franca
me contestes al instant.
Saber pretenc si el teu còr
lliure es d 4 el tot, y en tal cas,
si vòls à mon fill, seràs
sa muller; no tingues por,
sigues franca y desidida;
yo no m' impòse, jaixó no!...
encara gn' eixa ilusiò
forma huí part de ma vida.
Tinc resèl de que quisà
no falta qui més felís,
te lograt el paraís
que mon fill ambisionà!...
Amparo. Tío...
Matíes. No tingues reparo.
Amparo. j Ah! per fa vori..
Matíes. S' acabat,
ans que tot, la veritat,
per dura que siga, Amparo.
Ampako. Yo no sé!...
Maties. Digues.
Amparo. Si apura...
no sé mentir.
Matíes. Se comprèn.
Amparo. Lo que huí de mí pretén...
Matíes. Qué?
Amparo. Te el seu dueno.
Emilio. (jOh! ventura!)
(Apareix el sinor Visènt per el terme opòst
ahon ixqué Emilio y queda, ouint hasta son
temps sense que ningú repareen ell. Pausa.)
— 24 -
Maties Tal creguí; i Afectat).
Ampako. Perdó!...
Matíks. Perdó?...
de que?
Ampahu. Yo..
Matíks. No tingues pòr
Perdó? qui mana en lo còr!...
sòls Deu que sap la rahó.
Amparo. Si ingrata. .
Maítes. Per caritat
deixa ya, qu' em fas patir.
No vullc unió que à existir
done la infelicitat.
Ell sentirà la ferida,
yo la sentiré me*a qu* é*ll,
perquè eixe ensomi tan bell...
era el deaich de ma vida!
jGrandea, nom, opulènsia,
ni val res, ni res corapònl...
La Providensia eudispòü
v acate a la Provi dènsia!...
Amparo. No 'm te rencor?
Matíks. Rencor yo!..
Cuànt has vist ànchel de Deu
que ton tío en lo còr seu
abrigue mala pasió?
Viu tranqnila y sosegà,
que si digne es de tú el ser!...
que ton marit ha de ser!...
ton tío t v apoyarà.
Amparo. De veres?...
Maties. Pues qné creies?
que pensabes?... que comprens?.. .
tío com el que tu tens
no n' ix ú pa tots los dies.
Sòlsdesiehe un curt favor...
Amparo. jOh! quin?...
Maties. En pago del mal
que m* ha fet, qui es el mortal
(lneno hui del teu amor?
Amparo. Vostè* eu sap, segons resèl
que fa poc manifestà.
Matíes. >ht, mes vullc qu' em digues... (iAh!)
(Reparant en Emilio).
Digitized by Google
Ampako. Tío...
Maties, (üescorróm el vsl)
Dignes.
Ampauo. Pero...
Maties. Res t' aflixca.
Ampauo Pues, es tío...
Visent. (De goig plòre).
Maties. Chírat! {Mialantahon està Emüiorà])it : .
Amparo. jKixe es el que adòre!
i En tota la expresió y vehemcnsia posible y
unansen ràpidament).
Visent. |Filla! Deu te beneixca!
(Al ouir la veu de Visènt se chiren ahon
està ell).
Kmilio. Siíior pare! (Sorprès).
Visent. Tot salvat!
Matíes. Seguiume. (Snmament afectat).
Visent. . Feste ilusions!
Matíes. Veniu!... No son els milions,
No son, la felisitat!
[ST en tan els tres per lo pabellóJ
ESEHÀ XII.
Fernando y Pascual.
Fern. Couque de chaln?
Pas. Un ratct.
Fern. Vacha, fnme.
{Donanli un paquet de sigarrets).
Pas. Moltes grasies.
Fern. Guardesela. U laque li H torna).
Pas. Tota?
Fern. Tota.
Pas. Pues siúor, Deu que li hu pague.
Fern. Tinga raistos.— Pa vostè.
(Re/erinseà la caixeta de mistos que Pascual
li torna).
Pas. També?
Fern. També, no repare.
Y qu' ha segut? Uesió demenchar).
Pas. Caragols;
un pòc seutidets, que e?tabeu
hasta allí! mich plateret
- 2fi -
d' aladròc, y mich de gambes,
dèu sentims de pa y un gos.
Fer. Cóm un gos? , "
Pasc. Un gos de taperes.
Fern. Y d' así? (Acsió de beure).
Paso. S' en ham fumat
tres michetes entre cuatre.
Fern. No 's molt
Pasc. Qné té que ser molt!
pero, en fi hià poques chapes.
Fern. Tinga un puro. (Li'l dona).
Pasc. Carabína!...
vostè està hui fet un ànchel.
Fern. Yo pa qui es pòrta leal,
regals y dinés no 'm falten.
Pasc. ;Ah! ya: Facundo...
Fern. Facundo
vòl estar be en uns y en atres.
Pasc. Com es cunat, D. Maties
]&jonjabat.
Fern. Un pillastre.
— gDemà va als bous?
Pasc. Quina eixida!...
Fern Pero va als bous?
Pasc. Ni à les vaques.
Fern. Yotinc una entrà de sòbra.
Pasc. De sòbra? (Rapit.)
Fern. Y li la regale.
[Li dona la entrà).
Pasc. Recarafal qué delisia!
Cuant dic que vostè es un ànchel!...
Fern. Li fas goig? '
Pasc. Que si 4 m fa goig!...
(Tà vesme omplint les bolchaques).
Me pareix vostè un lusero
v el besaria en les galtes.
Fern. Si?
Pasc. Con perdón sea dicho \
del aladròc y les tàperes.
Fern. — Tots dihuen à boca plena,
Facundo el traidor. ( Sn veu baixa).
Pasc. ;Ah! lladre! (Bn misteri).
Fern. Tindràn un plà combinat
éll y el cunat.
Pasc. . No hu estrane. (ídem).
Digitized by Google
Fern. Mereix que li peguen fòc
al edifisi; huí els atres
estan calents.
Pasc. Y en motiu!
(Te veo y si puc clavarte...)
Si tinguera cuatre duros
armaba asíun sipisape...
Fern. Si es per això, tingan sine. {LiHsdona).
Pasc. (;A.lsa canela! .. m'elsjame!)
Y qué? les proposisions...
Fkrn. Han quedat ya redactaes.
Pasc. Y si no vòl? *
Fer. Guerra à mort.
Pasc. Ben fet. (Li 'u trac atres cuatre).
Fern. Rumor.
Pasc. Ya venen.
Fern. Vostè"
no fasa més que apoyarme.
Pasc. Corrent, yo procuraré...
(Nadar y guardar les calses).
ESENA Zm.
Els mateixos, y Visent, Facundo, Obrer primer,
y un grupo números d' Obres que l c acompanen.
Visent. Sostinc lo que sostenia.
Fac. Visèut...
Visent. El nostre interès
està en qu ( el treball no pare,
apurant bast' al estrém
micbos legals, buscant sempre
lo ebust y lo convenient.
i Bon eixeraple estém donant
à eixos sent mil forasters
qu k es pasecben per Valensia
atraguts per tots aquells
qa 4 en favor de este país
se desvihuen à qui més!
No es així, no, com s 4 aprèsia
el gran sacrifisi, inmens,
qu' ha fet el Banc Regional
pera obrir en tan pòc temps
■
I
% ■
- '28 -
el ferro-carril de Cuenca,
que honra tant als que l* han fet.
Fern. La huelga ..
Visent. La huelga cap
cuant no queda atre remey,
y la huelga may te llòc
si es demana lo chustet... s
Fern. Vostè viu en un error.
Pasc. Això dic yo.
Fac. No hu entén.
Pasc. Lo mateix dic.
Visent. Molt m 4 estraïía
, Faeundo lo qu* estic veent!
Tú avans, polític, fiabes
en los hòmens d 1 el progrés.
Fac. Huí no crec en els polítics.
Pasc. Mosatros tampoc.
Visent. Corrent.
Cregàm en los que treballen;
d' eixe mòdo s' entendrém.
Pasc. Bencharrat.
Visent. Dignes patrisis
tenío en Mariano Àser,
Valero Cases, Gastaldo,
Dasí, Nòlla y mil com élls,
polítics y no política.
El treball tot eu mereix;
el treball al que te chèni
I* engrandix y arriba a ser,
si sap y val, home ilustre,
com li ha pasat al Marqués
de Campo, qu k en lo treball
ha arribat ahon se sap, sent
1' asombro y 1* atmirasió
de propis y d* estranchers,
y hasta glòria d' esta tèrra
que li deu part d' el seu sér,
y per la que à totes hòres
8' el tròba dispost al be!
Valensia s' en orgullix
de Campo y atres com éll,
Glòria al chèni. à la indústria!
jfreballe qui vullga ser!
Pasc. Ben charrat.
Visent. Franc el camí
■
Digitized by Google
queda pera tot9.
Fac. Sòls ert m*
que no tindrem res de bò
si mosatros no eu busquem.
Pasc. Lo mateix dic.
Fern. ;Si! ya es hora
de que comprenga el bnrguo's,
que deu entrar en ganan?.ios
el infeliz ehornaler.
Pasc. Això dic vo.
Visent. $Y si se pert?
Fkrn. Culpa es sehua.
Pasc. Culpa es d' o ï 1 .
Visent. Es dir, que si os guaíia, vinga,
pero en cuant se porga, ros,
qu' abòne al bochí do Maloga
ó Alfonso el Matalafer?
Fer.\. 1 7 A que treballa, el que súa!...
Visent. Home. talles els cabells.
Pasc. Això dic yo.
Visent. Quin motiu
te así pa parlar vostè
qn* en chamay n' ha fet un brot
ni sau ol treball lo qu' es?
Fern. Pòc à pòc...
Visent. Pòbre9 y tontos!
ma qu' asò es bò cabaüers!
r Est* hòme còbra y pasecha.
Pasc. Això dic yo.
Visent. Y els demés
depositen la suor
ju' es chupla este sinoret!
|uí es vostè? D' ahón ha vingutj
al vindré, quin interès
ía dut así? jParle'm clars
y avechàm si s k enteném!
Pasc. Això dic yo.
Fac. Masa saps
que Fernando es amic meu
y que ve comisionat
per Tarrasa y Sabadell»
Lléida, Reus y Barselona,
à formar part d' el Congrés
d* obrers internasionals
que va à establirse.
fa
- 30 —
Visent. jChustet!
erem pòcs, parí m* agüela
y n 4 ixquerem uns cuauts més!
Yo no li negue al treball
la chustisia que mereix;
yo lo qu 4 ataque es el mich
que s 4 emplea entre els obrers.
El despotisme es odiós,
vinga d 4 ahon vinga; així pues,
si es que revela caràcter.
d' imposÍ8Íó fiixe Congrés,
com la huelga qu' està fense,
me declare enemic seu.
Febn . Pòc à poc
VisENT. Ni més ni manco.
El treball es lo primer;
qu 4 eixe dona el benestar
d 4 un pòble. cuantéètees
recte, econòmic, moral,
instruit. noble, prudent,
desidit, brau, orgullós!...
si el pont y el cas ó mereix.
Del treball en tota esfera
naix la fònt ahon tots bebém.
Les kuelgues sòls aprofiten
als fabricants estrauchcrs,
y asi lo qu 4 ham de buscar, 1
buscant pa tots el remey,
sercspaüòls sobre tot,
favorint el be y 1* aument
de la indústria nasional
fija sempre en lo progrés!...
y albi els demés que s* arreglen
qu' así ya s 4 arreglarém.
Febn. Vostè falta.
Visent. Y vostè sobra.
Fern Com s 4 entén?
Visent. Qu 4 està demés,
y si may l l haguérem vist
mos trobaríem més quiets.
Fac. Visent!..
Pasc. Asò es pòsa mal.
VisENT. Préngau com vullga.
Fern. ílnsolent!
Visent. Cóm insolent! Viva Deu!...
Digitized by Google
ESENA XIV.
*
Els mateixos^ y D. Matíes.
Matíes. ;.\Uo! Visènt; asò qo' es?
Visent. No res, s' ham acalorat.
Maties. Tot hu ha ouit.
Pasc. Te mala baba.
Maties. No es asò lo qu' esperaba
de Facundo el meu cufiat.
El marit de macherraana
que era así en tota ocasió
casi tan amo com yo,
també vol? també demana?
Fac. No es així.
Matíes. Cóm? \
Fac; No s* olvida
del deure y de la desència,
qui dú en chustisia y consènsia
tots els actes de sa vida.
Ans de ocurrir lo present,
en bòna ó mala intensió,
la mehua federaaió
me va elechir president.
Resistí à que se inisiara
lahuelga, si be atmitía
lo qu* en chustisia creia
qu' al chornaler li faltarà.
Dit millor, la mehua norma
fon sempre igual y uniforme:
tratant d' el fondo, conforme,
però enemic en la forma.
Después discutí, breguí
sempre per tú, y no podent,
de sosio y de president
0 la dimisió presentí.
Y no debent en decór
seguir en tú fuchint d* élls,
pa que ni chovens ni vells
me puguen tirar al còr,
taller y casa abandona
desde liuí en la capital,
éste que viu del chornal,
y s' allarga sí Barselona!....
ï)it està y tindrà que s^r,
recordant lo qu' ha pasat:
asó es lo qu' el teu cunat
aray sempre sabrà fer.
Asò es lo que la consèusia
li mana al qu* ha fet per tu,
dins d' así, mds que ningú.
Asò es honra, aso es desènsia!
Maties. Lachustisia y la rahó
faràn demostrar al fí,
que, ó se pren atre camí
ó anem à la perdisió.
VisEiYr. Facundo, en tot lo qu 4 ha dit,
presenta la veritat;
el qu 1 ara es huí president,
senores, present està.
Les proposisions dú escrites;
que les preseute, y vechàm
si Don Maties les creu
admisibles, y en tal cas...
Obrer. Lo qu' ha resolt el Consell,
en sello y firma así va.
[Preseiitanli un plec tancat d D. Matiesy.
Matíes. Vechàm, pues. (OWeiplecy llich).
Paso. f (No li fa grasia.)
[Dcspur's d* vna pausa)
Visent. (Mal rostro pòsa.)
Matíes. iAsò, may!
Sedixc al chornal qu* em posen
y à les hòres de treball,
pero ans qn' aceptar dos còses
de les qu' así s' han posat,
preferixe qu* ardixca tot...
y acabém d* una vegà!
Ouiho tots, y chusguea
els que s»ga*u imparsials.
— No tinc dret à despedir
à ningú, sense contar
en la venia del Consell,
portes be ó pòrtese mal.
Sòls puc, si demà tinc falta
d* operaris pa M treball,
4
- 33 —
pendre ela únics qu' el Consell
se digne ó no presentar!...
VisENT. Això es indigne...
Fac. Es inicno.
Matíes. Asò entre els indios no s' fa!
Asò proposen els hòmens
qoe busquen la llibertat!
Pues be, si avans en digní,
de non repetiro cap. \
Ans qoe aseptar d' este plec
les condisions qa ( en éll van,
preferixcqu' ardixca totl ...
y acabém d' una vegà! (Toma el plec).
Fern. Vostè medite...
Matíes. iSilènsi!
Fern. Però
Matíes. jCalle el encausat!
Visent. Cóm!
Fac. jCóm!
Matíes. Per delits d' estafa
en Madrid y en Alacant
l 4 esperen.
ESENA XV.
Els mateixos y Emilio, d qui seguizen dos
guàrdies sivils.
Emilio. Y así en Valensia
d* ahon no se podrà escapar.
VisENT. Emiliol
Fern. Gran Deu!
Emilio. Trataba....
Fern. Per Den...
Emilio. Volia insendiar
la fundisió; eu descubrí,
doní conte, s* ha aprobat,
y ara estos si nora 1' esperen
pa trasladardo à Serrans.
(Se V endúen els sivils).
Fern. iMaldisió!
Pasc. (Moment pa tràureli
cuatre ó sine duros).
3
Digitized by Google
— 34 -
ESENA ÚLTIMA.
Els mateixos^ mench Fernando y els sivils.
E milió. iQué tal?
Matíe8. Emilio! Upretanlilamó),
E.milio. Eixa es la persona
eo qui tots hau confiatl
Per vosatros, per Valensia,
per 1* obrer y el capital,
treballeu hòmens ilustres
sense sosiego y descans.
No olvideu qu* en estos dies
en pompa y solemnitat
la gran festa de la indústria
lo que fa eixa sosietat
ilastre, d' hòmens ilustres,
amics del país, amants
d 1 el be, d* el nom de Valensia,
dels obrers y de ies arts?
Glòria als hòmens qu* en pòcs dies
en Valensia han presentat
entre totes les de Espana
la Espe8isió més brillant.
íHonremlos, que honra à Valensia
la Esposisio Regional!
Visent. }
Emilio. >Sí, sí.
Fao. )
Matíes. Pensém en la fira,
d' ahon ve tot lo que huí es fa.
Fac. Tots.
Tots. Tots.
Matíes. Atengau avans.
se inisia y se porta à cap.
Cóm se comprèn qu k els q
dels productes del treball
Digitized by Google
i
- 35 -
Fira que la atmirasió
ve sent de propis y estrans!
Visekt. Sí, sí.
Matíes. Glòria als Ateneos,
à La Escola d c Artesans!
Pensém, pensant en la fira,
en los eixemples donats
per hòmens à qui Valensia
debenlos bé tant y tant!
Honrém, honrém la memòria
d' el ilastre desgrasiat,
d* el que fon 1* inisiador
( Vapdc d pòc oscurint). .
d' este insigne festival!...
Honra à D Mariano Aser!...
Honra als héroes valensians!
Visent. Honremlos, sí. (pausa). jCompaneros!
[Entren més treballaors hasta ompUrse la esena).
D. Matíes ha inspirat
en lo meu còr una idea
que anhelo portar à cap.
Mariano Aser es molt digne
de ocupar un pedestal;
yo em compromet à fundirlo
tenint modelo y metall.
Matíes. Bravo, Visènt!
VisEiNT. Compaüeros,
deposite cada cual
lo que vullga ó lo que puga.
Fac. Molt be.
Tots. Sí.
Visent. íFUIs del treball!....
jdèu sèntims à la memòria
d 4 un ilustre valensià!
(Elsifior Visènt descubrinse, presenta elsombrero y
tots van depotitant monedes en ell: d medida que va
duense à efecte esta operasió, van tots colocanseen dos
Jtles laterals d dreta y esquerra, d /i de ou* el /oro
çuede completament despejat d la vista del públic,
desapareixent el teló del indicat /oro y presentanse la
vista de l* Alameda en nit de Jlra; destacanse en un punt
donat un arc en un lletrero trasparent quedin Kxpoil-
cion Regional, al mateix temps que va elevanse un
Digitized by Google
- 36 -
pedestal que conté la estàtua de Mariano Aser de peu
y rodecha d' aureòla. Les correcàes que indiquen la
maquinaria de vapor de lafundisió comenten d/unsio-
nar, oinse dins el colpechar dels martells sobre les in-
cluses. Tot este cuadro deu estar acompanat per la or-
questa que preludia les primeres nòtes en el moment
en qu' el sitior Visènt comensa à resibir monedes: pro-
curanse en tot que V apoteosis final revestixca la ma-
chor solemnitat).
Digitized by Go
Hil.ll.
■ I il.il'.ni N
C-RJJO
1001281215
TOC
(Tul—H if Cauksiv* u
L.GoogIe
1
Live Music Archive
Librivox Free Audio
Metropolitan Museum
Cleveland Museum of Art
Internet Arcade
Console Living Room
Books to Borrow
Open Library
TV News
Understanding 9/11