Un de tants noveleta original

UN DE TANTS

KOVELETA ORIGINAL
DE

Donya Dolors Moncordà do Macià

BARCELONA
Imp. La Vau" de Catali-ítya.
J899

Vazquez-Esbar

R, Sï/J 7 7-

A ma volguda é il·lustrada amiga
donya Franciscà Bonnemaison
de Verdaguer.

Lo tòïiia del present quadrat, per
ml molt fondament sentit, ja $4
qv> en aquest fi de sigle, tant cs-
cepHch com indiferent, -iw espera
despertar interès d tothora; mes
pera qui, com jo, te en la estima'
ció deguda la delicadesa del seu
criteri, es prou lo recort del efecte
que li causa, quan apenas acabat
tV escriure, li caíg llegir, pera
mourem d publicaria, preganüi
que V accepti en testimoni del afec·
te. y consideració de

La autora

Lo doctor doa Baltàsar Campa, era metje de
poca visita, apesar 3' OSber nu sabi ca tota la.
ac.optació de la paraula. Entra 'Is motius que,
deixant de banda à la deesa Sort, habían con'
tribubit a no donarü popularitat, s' hi compta-
va lo do gosar de una _regnlar fortuna; ab lo
ijiic, no vejentsa cscomés per la necessitat do
viure ab lo producte dü la carrera, nies a' havia
r.nydat d' adquirir nonfl coneixements, quo do
Ter ünhir los quo tenia.

Apassionat per la ciència, y ab horaa vagaro-
sas pera conreuarla, repartia aa vida entre 1'
e.sfcndi y 1' amor à la seva filla única, Hermosa
y agraciada, joveneta, que, órfana de mare des-
de sa primera edat, abocava esplèndidament ea
to cot d*J seu par'e, í-pel qni sentia i an íw-r

6

US DE TASTS

amor filial, una admiració sens limita) los dolls
de tendresa que hauria hagut dc repartir entre
'1b autors de .sos días,

Don Baltasar, apesar d' ésser viudo y mano
cap senyora do la família en sa casa, no e' ha-
via volgut treure a la filla del costat pom po-
daria à pensió en cap col·legi.

Enamorat de la esposa que tant jors havia
perdut, concentrà tots los seus amors en la filla

que li havia deixat; y la cuydà y educà bens

que la aaviesa, ni la ciència, s' hi deixessin
veure per cap banda. La forsa del sentiment,
fou superior a !a de la rahó; lo cor se imposà al
nap, y la i'elissia so crià con volgué; com à
royua absoluta quo mana y disposa, fent de' son
caprifeos lloys y de das pamulas ordres, qm.,
desde '1 seu parc al últim criat, tots B" afanya -
han à cumplir. Mes la noyeta havia heretat de
la sova mare los sentiments, qu' eran d' or do
lley; y ells sola feren lafeyna: la cosa no passà
dels pecats veniais; d* anar al col·legi, com y
quan li semblava bé; de forse comprar tots los
objectes que li agradaven, y de menjar lo qu«
mes li plavia y en las horas que mallor li sem-
blava. Pel demés, era bondadosa fins 4 forne (in-
timar dels qui la yervían, é iarel·ligent Kasi-n
saborejav los goigs de la instrucció, en un grau
qu* la portà à estudiar do detó, per impuls
propi, sens que ui '1 aeu pare, ni 'ls aeus mes-
tres, Itaguesseu d' esforsarse, ni à moure, ui à
guiar aquella intel·ligència, qu' expontaue&· |
ment comprenia y s' adaptava, Ics eciícsptes
m«i *batvaeos y-.elovats. , ...

□igilized by Google

7

Do molt jovoucta, don fïuïtaear havia pogut,
parlar ab la sova filla, aixís dol mohiioent du
la pulítica europea y cíe soluciona dels aspres
problomas socials , com las rialleras doleytau-
auü del art y do la literatura moderna.

Pare y iilla , díscutian y comentavan las
qüestiónti que la conversa s' aportava, «om dos
amidis íntims, encara que don Baitasar, »e»-
motUaníso al esperit doctrinari de la ciència
apresa, y la i'elissia, à una certa independèn-
cia revolucionaria, original, gens exòtica ua
aquell camp verge, ahout tot hi i-ra mis expon-
tani que conreuat.

No obstant, ia noyà, per més que exposava
nas apreciacions, que brolla van en lo calor d«
la discussió, com guspirus oselatadas al Ircch
•Je la pedra foguera, per fia pròpia voluntat,
acabava sempre per adaplarso al criteri del seu
pare, lo qui, amidat per son cor de filla aman-
tiss.ima y per las creacions de sa pensa fanta-
siosa, apareixia a sos ulls, com lo mellor ontre .
los pares, lo més inteligont entre los jnetjes, !o
més docte entro Lots los sabia del mou, y lo més
galant caballor, entre lo» meu perfectes ea-
ballers de la Terra,

En una sola cosa- la FelisBÍa se trobava oo-
hïbjda al parlar ^b io seu paro, y era en tot lo
que 's referia a la religió catòlica, apostòlica y
romana, que plenament discernida relativa-
ment 4 ella, no acabava do compondre com In
definia, don Ealtasar.

Morta la eava mare, quan ella comptava
tpenas d<w any«, al anar aí col·legi, desprísdo

Digiíizcdb/ Google

DE TASTS

haver cumplevt los deu, se trovà a.b que lo

Ïne més vivaaient va impressionaria, foren los
ebers de la religió catòlica, per haver «stat
cosa de la quo ni en bé. ni en mal, havia sentit
parlar en sa casa. La Tay as, lu seva dida, que
vuyt 6 nou vegada» al any, al baixar del seu
- poble, situat en la plana de Vich, passava al-
gun que altre dia eii sa casa, era la que li ha-
via ensenyat à sonynrse, a regar lo Parenos-
tre, y la que havia fet entrar à la iglesïa y à
oir missa, sin diumenge, essent à Barcelona, s 1
havia escaygut a sortir ab la nena al oarrer.
Pero la bona Tuyas, havia fet tot aïxó rutjna-
rinnienfc al ficar als seus filis al Hit, los senya-
va y los hi f &3-a dir lo Parenostre, yaxis ho
havia fet ab la Felissia, sens que aquesta li
preguntés lo perquè do la oració, ni la dida
pensés que fós cosa d' esplicarse, aquella qve
tal volta ella, sols de superficial manera com-
prenia. Relativament als demés de la casa, don
Baltasar, com havem dit avans, no haria par-
lat may de religió davant do Ja seva filla; la
mestressa d t> claus, una inglesa de edat iudefi-
pible, tan seca de carns com do parmlas, se
ioncretava íi, estarse dreta al costat del llit,
jientres la Felissia, agenollada devant d' una
Çnríssima Concepció, resava las . pocas ora-
%ósih que la Tuyas li havia ensenya t;iy.ab lo
temés servey de la casa, hi parlava poch.'
/Axis fou que, al anar al col-legi, las llis* ■ i
Ïfn3 de Doctrina Cristiana, obriren un noa
ibriwó eu la pensa de la Felissia, y, entre
.^uestas novas llums que, per primera : volta,
■çrr·ovirída. [t' hi preí-etoti *ol«*&da ment 1«

US DE TANT 3

9

idea de que lo seu pare, ni may li havia parla*
de tots aquells debers, ui 1' havia portada à
Missa los diutneujes, ni menys havia inanat
que li portés lo servey. Més, à deu anys, las ca-
vilacións no tenen gran fondària, y com encar*
no a' han après al» tots so» refinaments, las hi-
pocressías A» la malieia, la noya pregamta drc-
f aínent al seu pare:

—Escolta, j>apa: ,Jper qné no vaig a Missa,
jo"' . .

Pon Baltasar experimentà una sensació sem*
blatíta al qni, anant à passeig cu un dia del
mes d' agost, en la xardor d'un sol espléndit,
se seni caure nna gotellada de neu dessobre 'í
front;

jCaraniba! jG'aramba! ;Ab quin estiribot li
sortia aquella criatura! ;A missa! ;A missa!

r ;Per qué no li havia portada'? íPer que V

Donchs, senzillament, pel sol motiu de que des-
de la seva dona, si no era pel compromís do
algun funeral, no havia entrat més à la iglesin.
"¥ no era que no cregués en Deu, ni que fos
enemich declarat de la religió catòlica; sino
per ésser aquell un tema del que may se 'n ha-
via preocupat, la seva cultivada intel·ligència.

De petit, los seus pares 1' havian. educat en
las creencias de la fé cristiaia, pero vjngut del
eeu poble, à estudiar à Barcelona la earrera, d«
medicina, indiferentament deixi '1 primer any
de confessar y combregar per ia Quaresma; y
'1 segon, d' anar a Missa is diumenges;, y 't
tereer, de ni menys recordarà» qu' «n tenia
obligació; » '1 quart, y Í,s deroga que % segui-
£3>

Digilized by Google

10

PS' DB'TANTS

reu, troba natumlfcsim'lo crem-o eu-Deu [ala
seva manera), y no fur cap de las pracHcas qn«
la iglosia malla. Anar a Missa, resar, eonfesar,
dejunar, etc, étc, tot això eni segons ell, peli
«ui foyan pecat*; totas íiil·iudlfis priiciíeas, totas
iMjaéllas' devocions de la religió catòlica, las
ci'eyti sols propiay d« dsna.y; v Iïumu pérft altres

, generacions v pera' altres époeits." E II 'fra on
home honrat; no ïeya mul ú ninjrií; tumplíii ah

- tots sos debers de ciutadà y de cap de tiasa; y
ja nmy havia dit, ni escrit res, e» contra de lli

. religió ni do là iglesia; pera això, hauria estnt
precís haver estudiat à fondo una qllestïo, que
t:-oni havem dit avmis, no habiti, preocupat hr
pensa. Sa ospoRa, era una bona cristiana, y ell
no s' havia oposat may a cap de las sevas prac-
ticas; durant los seus tres anys de matrimoni,
fast tots los diumenges l'havia acompanyada

■ i Missa. Comprenia. <ine li donava ana pena de

. ho ferho y t>* esforçava eu com plau re la',:. X la
S«VU filla, no li havia duta... perquè... perqiiH
tl! sempre estava «nlevnat; y a més ;ln. neuu
ura tan petita!... Ja hi hauria temps quan íor»

, gra.it... Al col-legi ja li ansanyarfaa tot lo qn*
era d' us en aquesta part..." ;y ja ni' havia
prou!

Aixia ieu iiOntu -pregunta tïe la nena Ió soVti,
.ja que no havíar"p«nMai- que taüt prompte V im-
posés de' sos debers: mes, au xich refet, lí
digué: *

— Com 6ra= t?s.t ■ r-etits 7 í ïíi-sn s' ; hi hi d'

j.trtAva,

UN DIC TASTS

* — jjih! — pensi la nena— aixó es que '1 papà,
lii deu anar avans que jo 'ni llevi! — Y tot se-
guit li digué:

— Donchs, mira, d' ara on avant, ;uo caldrà
in ós que hi vagis sol A missa!

|Ja veuràs coni estaré quieta y estaràs con-
tent de mi! ...

Don.Baltasar va complaure à la seva filla,
com ho havia fot ab la seva esposa: trovà, na-
turalment, quo la nova ee assemblés à la eeva
mare y d las sevas avias; y hasta peasantho
bó accepta que, pera las donas, la religió podia -
ésser una necessitat, un consol y fins un escut.

La preparació pera fer lü primera Oomunió,
engrandí y poetisà delicadament als ulla de la
Felissia, las creencias .cristianas y la enfervo-
risà vivament ah 1' acta tr&soondental que ana-
va à fer. Poohs días avans digué al seu pare:

— Escolta, papà: totas las noyas que faran
abmüa Comunió diuhenque 'Is seus pares la fa-
ran ah ellas, {veritat que tu també m' hi acom-
panyaràs?

Aquesta vegada don Baitasar, sobre la im-
pressió de la sorpresa, hi sentí lo nbló del ea-
ïado.

A n' aquest pas, ; ( ahont aniria à parar aque-
lla criatura? Anar à Missa... ;bah! bo hi havia
rés que dir... la veritat era, que no li havia
costat gran cosa... pero, iconfesar! icombre-
gar!...

Si la noya tornava à amohinarlo ab aques-

íïns pansarshi ívas íjoas. ni «icaí... Aou^j

Digitized by Google

12

UN DE TASTS

r\ do demanar I» assistència dols pares, de-
ywèss&r del CàpBlla que havia preparat à, la
Felissia...

iVaja nu estornell que devia ésser aquest sa-
cerdot!...

Pero el! no era un qualsevol, un ignorant
que se M fa eaure ai parany.,. ;Ja se 'n esmu-
nyiria!...

Y una volta en aquest sentit, digué A lauoya:
~;Y ara! ;tonteta! ^Quí te ho ha dit, que 'li
pares hàgiu de fer Ja Comunió juntament ah
las sevas fillas? Aquestes cosas eon pera las
«enyoraa... Loa homea no van ab donas y cria-
tures.. . .la veuràs com per més que te ho asse-
gurin, quaa arribi '1 dia, [de senyors, no ni
vtmras gayres!... 1

La Felissia abaixà '1 eap, pensant que don
Baltasar teni rahó; Lo^seu pare, tan aério, tan
formal, tan eafei, ficat cn una festa do col-logi,
entre una currua de noyas... Era tan gran, tan
trascendental, 1' acte de rebrer i Nostre Se-
nyor, quo indudablement, al seu modo de veu-
re, lo seu pare ab eon saber y talent, devia Y«-
rificarho tot sol... ó al menos, aeompanyat de
perso'uau de la seva edat...

»oooooaooooooç*

n

Als disset anys, la Felissia, acabada la edu-
cació del ooilogi, se quedà definitivament én sa
casa. Encara que, ab moltas hora3 del dia ocu-
pada» en I' estudi de idiomaa y de música y
pintura, era molt mes, qu' en la seva infante-
sa, lo temps que passava al costat del seu pare;
quina figura, al revés del rofran castellà, d»
que no hay ftombre grande para au ayudade
cà-mara, ab la proximitat, se idealisava y en-
grandia cada dia mes als ulls de la seva filla.

Aquell amor v tendresa, ab que no li havia
deixat trobar £ falta la solicitut de la mare;
aquella il·lustració tan general, vessada ab tan-
ta senzilles on sa conversa, sempre amena:

I N Dl: TANTS

arjuella rcctitut du pensar y do procedir; aque-
lla, discreció y bondat, que »' estenia desdo las
relaciona socials al. últim dols seus criats; aque-
lla caritat en metàlich, tant esplèndida y tan
sens ostentació, tan amagada, que la mateixa

Felissia mes havia sorprès, que vist aca-

bavan d' engrandir en lo cor <íe la uoya, 1' ad-
miració inconscient que desde criatura, havia
sentit per don Baltasar,

Mes suecehí que un dta, A còpia d' acumular
en sou pensament'las perfeccióus del parey del
home, tot d' una, s* adorní de que may lo ha-
via vist en lo sagrament de la Penitencia, ni

en lo de la Eucaristia No, no may, ii

havia sentir à dir que anés à combregar....

Hay T havia vist sortir dejú de easa jMay!

;ni en la Quaresma, que feya dos mesos acaba-
va de passar!.,. . „

Lo cor de la Felissia se serra tan estretament,
que li sembla quo apretantli ab una massa do

eàser las primeras que & : escorrian per ans gal
tetas de lliri blau. ... -

; Jesús! ; Jesús! ^De qué li ierTÍrían al seu pa-
ve totas s.aV> bonàs qualitats, totas saa ■ perfec-
cions, al li faltava la sumissió à la doctriHa de
la iglesia catòlica, y s«m* aquesta no,. ara pos-
sible la salvació i* la seva. ànima? ^Y. podia
haberbi cosa més terrible que la idea, de que,
nien tres ella, després do la seva rnort, gosés de
laa etornas bonaventarancar., lo sou paro tant
bó, tan essmplar, patia per sampis mes las i-d-

uüï, uiias ilagri-
u-y dolorós.*, p,=r

□igitized by Google

1,'Ji riB TANTH 1.")

oms impoaadas aï sou deacuyit? Tant uuits on In.
vicia y tan separats després d'e iti mort!...

La Felissia passà una llarga «atoua, espa-
hordintse devant del pousameat que per pri-
mera volta acabava ào peudre hostatjo ou lai*
aerenas regions <tcl sou cervell. Mes la esperau-
sa, que no abandona al hom d, ni en lo darrer
sosqir do la vida, u-j íjodío deixar sons aoti bo-
nafnctor ali, las primnrtis tristi-sas d' aquell

~B*>'r Í1& disset anys. Bjn segar que haltía estat,
massa prompta en exaltarse, eu formar concep-
te, en fer judicis temeraris; lo que i olla li soni-

. blava un fet absolut, podia uo serho... haborli
pasíat desapercibit, lo que tant vivament l' in
tereüjava,., jAra s' hi fixaria nies, eeperial-
ment.:. D' aquella hora endavant, gi aosaría
atració en las vigilias de festa... y sobretot
nu ïa vinwita Quaresma.

Li»' temps passí., y 1' esiiu, la tardor y 1 : hi
vern,, se sücceiiiren 1' (In à V altre, sens que la
pobre jo ven© ta hagués c-virat la desitjada terra
de promÍ=aió. Durant aquest tem;)n havia fet
particular estudi en que don Bakasav' ae fixés
en' lo molt sovint que olla auava à.rdbríir la Sa-
grada Comunió, y en parlar de las exeelencias
y sublimitata de tan altíssim Sagrament. Al-
gunas voltas al acabar lo seu discurset, fixant
3osh.©rmosos ulls blaus en la severa mivLi/la
del Sïti puré, li i:-ï3Gj»uitava:

Digitized by Google

UN DE TASTS

—^No es veritat, papà, que í tú 't té. '1 ma-
teix efecte?

—SI, si,— responia distretament don Balta-
sar.

Y allavors !a Felissïa, agafantli las mans ah
una exaltació que més de duas voltas había
sobtat al sabi metje, exclamava:

— ;Ay! jpapà dol men cor! jSi sàblfts lo bó que
'in fàs!

íVola creure quo no hi hauria rés que 'm fés
patir tant, com la idea de que on coaas de reli-
gió tu y jo no las pensém y praetiquém de la
mateixa manera?...

Y una volta en aquest punt, la noya anava en-
ardintse en Ja seva conversa, y don Baltaeav
moventhi '1 cap, en senyal d' assentiment, sens
altre fi quo veure 1' alegria que li donava ab
sa conformitat.

[Proporcionar un gust a la seva Felissja!

(jDonehs ab que havia gosat ell, desde que
!a noya havia naseufc, mes que en complau-
reia?

; Y la veritat era.que ee ho mereixia, tant! No
era pis possible trovar reunidas més qüalitats,
de las qne adornavan à aquella criatura, tant
dolsa de caràcter, tant identificada ab son mo-
do de Mentir y de pensar, qne més que un altre
ner, li semblava un rcnexo, un ressò de si ma-
teix.

;Bé n' hi anavan à sa casa d* arnigas de la Fc-
lissia, de la mateixa edat, pèro cap tenia la se-
va ihistració. ni la originalitat del seu talent.
Ab lo únich que don Baltaí«r no s' hi entus.

DE TASTS

17

siasmava tant, era en lo que calificava d'' exal-
tació del sentiment religiós. ;Caramba! |Ca-
ramba!

EU no Havia tingnt inconvenient, en que en.
aquesta part, s' assemblés a 1a seva. mare y à
las sevas àvias; totaa havían estat donas exem-
plars, per tots conceptes: pero, jvaja! tampoch
li pareixia que ho tinguessin tant, tant enron-
<Iit en 1' ànima.., En ií ja veuria ell la manera
de contraresta-rho; de rebaixar los graus d'
aquella mena do febre, que li semblava com
una nota de tristesa en la joventut de la seva
filla.

Ab las derreríaa del ivern, torna _a Quar es
ma y la TeKssia passà la primera setmana es-
perant veure en la segona, lo qua tan preocu-
pada, la tenia; y aixís passà de la una ú la al-
tra, sens que la Pasqua li hagués portat lo que
tant vivament desitjava. Lo crit .le iResurrc-
xit! ;AleIuya! que altres anys acompanyava,
repicant ab folla alegria los ferros dol surti dor
dei seu jardí tot repetïntlo per los corredors y
cambras de la casa, li ressonava ^aquell any
com un gomech del ;üRsertiret

No hi quedava ni 1' esperansa del dubte; du*
rant onse mesos ho havia observat dia per dia,
y, desgraciadament, podia tenir la certesa de
que don Baltasar no havia cniuplcrt ab lo pra-
ceptedela iglosia.

T <£qué ferí <i,Dirho rosoltamenfc al sou pare.
tot fenfcli avinentas las trascendencias del seu
deseuy pera la seva ànima?

LaFelisPia b 1 esborroni. D. Baltasar. seus«
W

là

US DU TASTS

renys, sense sequedats, ab tots los devasselh*
de son amor y de sas tendrcsas paternals li in-
fundía un respecte, qüe casi, casi, venia dret a-
mont al darrera del que li foya acatar lo front
a terra, en la capella dol Santíssim Sagrament.

era possible que una filla, s' atrevís à fer
una pregunta d' aquesta mona? ^Y tenia ella
dret pera espionejar é inmiscuirse ab sa con-

ciència? Por molt malament que ho fes,

sempre havia do resultar una filla reptant al

seu parc recordantli los seus debers... Si el!

ho reconeixia aixís, lo fet era una humiliació:
mos ,jy ei lo que ab ma jor foraa esborronava y
més fermament detenia 4 la Felissia, don Bal-
tKsar en sa resposta, deixava sontat quo 'i fet
no era descuyt, si nó l'alta deliberada; y apesar
do la advertència y del prech, po negava al
cumpliment del seu deber do cristià?... Aquest
sí qaofova '1 dolor dols dolors. La Felissia se
veya capassa do snfrirne molts, pero no aquest.
;Lo dubte, mil volt-as avaus quo aytal realitat!

Molt havía resat durant l' any quo acaba-
va de transcorre; poro tal volta na havía pregat
.ab prou fervor, ab prou fé y Dou no 1' havía
escoltada. La victorià de Santa Mònica, ben
fiexa en la seva pensa, era prou pera encorat-
jaria; poro en aquesta so tractava do la mare,
que té en son dober, en son draty en eafl atri-
bucions, i 1 obligació d' amonestar al "fill; [pero
R nu paro! [y un pare com aquell!

Ala primers de juliol, don Baltasar entaulà 4
la seva ülla que en lloch d' anar al Ampurda,
com altres istiua, anirian à Aygnas Bonàs. La
Felissia havia fet una creixensa desmesurada:
haxia perdut los colors y ab ells aquell en/jo-
gassament, aquella animació y alegria d' au*
call cantayre, que era la vida y '1 goig d' aque-
lla, casa. Tampoe.h tonia gana; y don Baltasar
havia fet en va 'una vintena de recepfcaa, per
tréareli una rosseta que doade una bronquitis
que agafà on lo passat hivern, no havia lograt
sa completa curació. Aquest estat de salut,
més de témer, per quant la seva mare havia
mort als vmtiitres anys, d' una tisis pulmonar,

DU DE TASTS

tenia en constant preocupació al pare y al
home de ciència, qus ab p era e ver au eia de sabi
•ntussiasta, seguia totas las etapas del movi-
ment cientifich dels centres més adelanlats de
la volia Europa.

A mitjans d' Agost, don Baltasar y la bota,
filla, tornaren de sa excursió medicinal; y la
Felissia s' aguantà y llasta semblà que havia
millorat; mes à las derrerías de! any, à pesar
de las consultas ab las primoras eminencias
barceloninas, dels tóniohs, dels hipofosiiits y
sulfats; de las estufas, qui graduavan perenne-
ment la temperatura de la casa à 18 ó 19 graus;
j do tots sos cuydados de pare amantissim, la
malalta perdia visiblement, se decandia, s' en-,
m us tia va com las ensatinadas fullaa del lliri
blanch, arrebassadas per la forsa del vent, de
la nufcridora sava do sos càlsers d'or. Per las vi-
güias dols Rcys, la jFelisiia s' empitjorà d' una
; manera. manifesta, y D. Baltasar que passaba
'las nits, sïno dormint, descansant dessobro d'e la
marquesina, que del costat del balcó havia fet
posar paralela al llit de la leva filla, no aclacà
.los ulls en tota la nit. Quant acabava lo soío-
. cac,ó, venia la tos; quant rendida de tossir,
deixava anar la cap cu la montanya de cuixins
que tenia en I' espatlla, lo neguit y lo desfici
la, feyau tornar à ajeurers y £ cambiar do po-
, sicíó. En vers à las quatre de la matinada, la
| malalta se calmà un bon xich; y Una mica en-
tregirada en vers ai costat dret, y ensot&nt lo
cap entre 'ls escarolats de las reixadas puntas
del qyadranf. tancà 'ls nlls y nua respiració

XSS DE TAÍÍT3

21

casi tranquila, somogué imperceptiblement la.
guarnida peixera de sa camisa de dormir.

Don Baltasar, quefcya dias que 'ls moments
dé descans de la i'elissia, li servia n pera devo-
rar las mil voltas re^iradas planas de Llibres y
revistas de medecina, restà de peu dret, con-
templant aquell cos demacrat, que pareixia ha -
verae anat enf anzant en lo sot que 'ls ossos ha-
vían fet eu los matalassos del seu llit. En sa
biblioteca, ja no ienía res que cercarhi, nien-
tres la ciència li deya que dos y dos li farían
quatre, la malaltia li feya las cantitats qiie
mellor li semblava.

i -La malaltia! ;La malaltia! jAílí sí que hi
havia tm llibre nou, ab una sorpresa à cada
vintiquafcro horas y à voltas, à cada mo-
ment!

ilbïitres 3o mo'tje anava comentant on aa pen-
sa, ab terrible ironia, la insuficiència del seu
saber y lo deficient de la ciència dels altres, s ;
adona que estranyia entre sos dits un objecta
rme pochs moments avants do dormirso la i'c-
lissa, al arreglar! i 'ls coixins havia caygut à
terra, d' ahont ell 1' havia cullit, guardanlsel
maquinalment entre sas mans. Al mirarlo, s'
adonà que 1* objecte era una eren do Terra San-
ta, quals ín crus tac ió us de marcpevla, formabau
la imatje do Jesús Crucificat.

Sens dupte que la seva filla so la dobia habar
fet portar al llit pera resar, pera besaria!
;Era tan bona, tan piadosa, tan exaltada! Si.
sí, molt exaltada.'... Prou y prou 1' habfa pre-
ocupat de temps, aquell 'fervor, aquell entús-

US ni" TANT3

siasirte relligiós, principi de la ueurosis, (1b1
historia me, que 1' había duta al estat que la
tenia. Perquè la veritat era que la Felisaa fe-
ya mesos, molts mesos, que venia eayguda;
com ai estigués treballada per algún aufri-
meut, per alguna pena interior que, com
qu' ell ignorava. Pero, ^era possible que nu-
aria pesars aquella noya, que no tenia inós
ue dir «Vull», pora que, com en los qilentos
ofadasyen las comedias de màgica, vegés
complerts los seus desitjós?.,.

Algunas voltas V hi havia passat' pul pensa-
ment la idea de si podia estar enamorada..,
Aixó era molt possible y basta lógich en la se-
va edat. .. pero un dia qu' havia volgut insi-
nuarli ab un xich de f orsa, la Felissia ho había
rebatut tan enèrgicament y iins per últim, ha-
ventli indicat alguns noms de joves dels que
més fàcilment ne podia sospitar, había rigut
de tan bona fé, do lo qu' ella 'n deya, graciosa
ocurrotieia del sou pare, qu' aquest quedi com-
pletament persuadit del sou erro. Y al fi, aixó
cabía molt bé en lo possible; perquè aquesta es
la corrent de la vida: las iioyas ó casadas ó
monjas.,..

Al arrivar à aquest punt do las sevas cavila-
cióus, don Baltaaar se dona un cop al front,
que '1 feu mitj caure damunt de laaíelpuda
marquesina, jOh planer í jOh prodigi! ;oh Pro-
videncia divina! (perquè en aquell moment
don Baltaaar no fwcatimà 1' intervenció de Deii
en aquell succés tan folis per ell) ja qu' era'l
cas oue acabava de trovar la clau d' aquell

US DE TANTS

23

enigme, que 1' había fet tornar boig; y que no
hi havia dupte, era '1 c·rch intern, qu' estava
aniquilant, consumint k la seva Pehsgia, que,
enamorada de Deu, volia ierse monja!...

Lo docte inetje no ho comprenia gayre aixó
dels enamoraments místichs... Pero indupta-
blemcnt ss sabia qu' habíau existit; la proba,
segóns aon esperit do comprobaeió, on las épo-
cas passadas, estaba palpable ou Teresa de Jo.
sús; en !os temps presents, en las germanas do
la Caritat, qu' ell mateix había admirat tantas
voltas en los hospitals. À son modo de vonre,
això era un fenóraeno com qualsevol altre..,
pero uiï un fenómono cert, ja que l s tocaba qu'
existia...

La felissia per sa manera de ser, per la deli-
cadesa de sos sentiments, fier sa imaginació y
tal volta segons son modo de vóure senzilla-
ment per la forsa del atavisme, ja que una ger-
mana do la seva àvia fou monja del3 Àngels,
había sentit la atracció del amor místieh y te-
morosa de quo '1 seu pare s' hi oposés, s' ho ha-
bía callat, concentrantho en si mateixa; y aixó
habia estat la causa primordial de la malaltia,
do la postració en quo la veya. ;Car.imba! ;Ca-
ramba! [May hauria cregut que aquestas exal-
tacions, poguessin produhir aquets efectes!
pero 'Is tocava y no hi había mes que rendirae
d la evidencia. Al ff había trobat la incògnita;
al fi entre aqiiell.ts horrorosas tenebres, hi eti-
treveya un raig de llum. No hi había dubte quo
la mulaltía estava on sas últims periodos'; quo,
ea a-isó do fer pulmoai, aous, li ctea';ia as hi

UN DE TANTS

ha arribat encara; però se li presentava ttnnou
camp pera recorre; un nou procediment, pera
ensajar jy '1 probaría! ;Oh si. sí! jlluytaría, lluy-
taria, lluvtaria fins al darrer moment de la ba-
talla!.,. Poquet à pocb, per no subtarla, li in-
sinuaria; y després uu xich preparada, li diria
quo fes la seva voluntat; que li donava '1 sen
permís. Sí, Eri: lo qu' «11 volia, era que 's reac-
ciones jqné visques! jqué visqués!,.. Si recobra-
va la salut, sï tornava à la vida, ja 's miraria,
de trobar la manera de distràurela, d' escamo-
te jarli '1 convent; pero això després... després...
la qüestió era treure-la de la pena present jqué
]a acabava! [que se la enduya!...

La. Felissia al obrir Jos ulla, ne trobà co'ni
sempre ab la mirada de d'on Saïtasar; qui, as-
segut a 1' espona deï llit, espiava sos mes in-
significants moviments:

— jAy! papà meu ;quó t' estimo!— esclamà la
noya besant amorosament là ma del sou paro,
rju'c entre las randus doi puny do la camisa, cer-
. va va '1 pols en sa ossosa mnnyeca.

— ;M ! «stíiiias! ;1T estiniaB!-— repetí don Bal-
taear, trayent do la butxaca son cronómetro
d' or pera coinptltr las pulsacions— ipero no m'
ho dius tot!

— ;Ay, pobre ta de mi! f ;Quó vols que 't comp-
ti, iicada entre aquestas quatre parets, de'laa
que fa dos mesos que no surto? i Vols creure,
papà, qne 3i oom tu m' asseguras, arribo à sor-
■rtir'cF aquest quarto, sense tornarlo à veure, es-
tieb certa, de pintar totas las parets y mobles,
«enye oblidarme de un sol detall? Mira, te p»-

ÜN DU TANTS

35

drfa dir lo número de fullas dels florons que hi
ha en lo sostre; los dibuixos dels mobles; los
p'echs de las fignretas de porcellana y ile lo que,
crec!) què arri vària à férno una mena de foto-
grafia acolorida, forn dé la imatje del Sagrat
Cor, que jo mateixa me vaig regalar pel meu
Sant. Mes ;no es estrany! ;Mel'he mirat y li he
resat tant!

Don Baltasar feu un sospir de satisfacció: la
Felissia, sens pensarho, acabava do portar la
conversa al terreno que '1 seu pare la desitjava:
mes la tos, qúe la hahía deixada descansar
cinch quarts d'hora, tornà altre vegada ab son
jxech! jxech! crudel y esferehidor, y don Balta-
sar, tot dihent:— jCàlta! ;Calla! ;Que l'enrahp-
nar t'excita!— anà à cercar de sobre del lavabo
1' ampolla de la medicina; amidà duas cullera-
das, que posà à la petita copa de eres tall, y
passantlï suaument lo bras per devall del qua-
drant, la incorporà nn xich pera donarli'l me-
dicament.

Quan l'ataeh de tos hagué passat, don Balta-
sar entrsobrí'l porticó de l' ample Gnestra que
donava à la galeria. La nit regnava encare en
l'espay; mes lo cel no era tan fosch, tan cerrat,
com 1' habia vist una hora avans; las estrellas
habian perdut sa brillantor d'or pulit, y algu-
nas habian ja desaparescut entre las esclari-
ssadas boyras; baixant los ulls à la terra y
perfidiant la mirada en vers al jardi, se deixa-
va entreveure la punxaguda silueta de las nuo-
sas brancas dels arbres, despullats per las ge-,
ladas àèl hivern; y en lo fons, !& clapa esblan*
W

CS DE TANTS

quebida da la Diana del surtidor, que de Ins-
tant i't instant se la veya recobrar ros encon-
torns, perfilautse sas esculptóricas forraas, al
bés de las priroeras vaguetats de la celistia.

Don Baltasnr contempla per breus ínomenta
lo melangiós despertar de la Naturalesa; aque-
Uíis orabras que suaument sb convertían en
llum; aquella negror qne's sonrosaba, y ab es-
perançat batagamont de cor torna al costat de
la seva filla. Tal volta també brillaria per ell
la claror qu 'babia de desfer las tenebras que'i
voltavan. Lo nou dia s'atansava y no hi babia
que perdre temps; al fersii clar, entrHrian en lo
quarto la Tuyas y la cambrera, qu"eran Jas qui
habitualment lo rGllevabau; y ah el las vindria
lo seu intim company, lo doctor Guillén, qui
vivament interessat "ab la malaltia de la Feli-
ssia, à la qui babia vist desde sa naixensa, li
dedicava sa ]ii*h.i!~rn vigila: era dojichs precís

sondejar lo cor du la sova (illa y posar en iman-
ta lo sou plau. Quin poig si pogués dirli; ;Ja
he trobat al eucniicb! -Jíl'1 tinrh!

Ab aquesta idea, lo j-reoi-upat pare s'assegué
altre volia à la espona de] llit, estirà fins & to-
car Yedreàon, la planxada gira del llensol; tira
dissimuladament a terra lo blanch mocador de
batista, lleugerament florejat ah alguna petita
taca de sang, y colpejant ab la .seva la cnfla-
qnida nuí. de la malalta, li digué;

— Sí, si, Felissia; com t'ho Xeya avinent ara
mateix, tú no m'ho dins tot ..

Tú, estimant molt al teu pare, la seva com-

UM DE TASTS

27

panyía, la seva casa, lo seu amor, no ha. om-
plert lo teu esperit, ni ha sigut prou per. aques-
ta penea teva, tant exaltada com somniadora, ..

— Pero, papà; si t'asseguro...

— ÏTo, filla meva. ;Si no't culpo! ;Si no m'en-
fado! jTE ves qui ho creuria? ;Ni menys m'hi
oposo!... Pero lo que de ver as sento, es que in-
gènuament no m'hagis dit a vans:— Mira, papà,
jo, per... per no só que, sento'l desitj d'un altre
vida... d'un altre estat... MÓ3 que la teva c&sb.,
jvull un convent! ;Més que casarme, vull fer-
me monja!

—[Monja! [Monja!— exclama verament sobta-
da la Felissia.— ;Jo tancanne! ;Jo deixarte sol
en la teva vellesa! Jo que no v-11 deixarte
may ;may! |Jo quo'l meu neguit, lo meu afany
es estar ab tú en aquesta vida, v sobre tot en
l'altra! ;En 1 '.altre, que no ha d'acabar may!
jPobre papa! cansat de buscar.Tremey per la.
matèria, l'has cercat per l'esperit jy has fet
bé! [jVols aapiguer ab lo que'm farías més felía
qneab los tresors de la terra? Donchs,. confe-
ssant y combregant, fent una novena al Sagrat
Cor, pera alcansarme la salut que tincb perdu^
da, jAixís! jaisís m'has de curar!— feu ah folla
alegria la Felissia, al veure que tan impensa-
dament, Deu acabava d'obrirlhi camí, pera
dir al seu pare lo que'l seu respecte y'l seu apo-
cament, li havian fet recloure dins del seu cor,
atormentantla tant cruelment, durant los doa
ayns ;que acabavan de transcorre.

Mes 1 oquo fou origen de goig imponderable
per la noya, fou motiu de terrible punyïda pe r

ÜH DB TANTS

don Baltàsar. Lo pobre pare, en la resposta de
la seva filla, no hi sapigue veure més que la
furienta ventada qu'en un moment acabava de
enderrocar lo darrer castell de sas esperansas.
La ultima part d'aqnella entussiasta peroraeió,
ahont anava enclosa la clau que tant afanyo-
iiaraeilfc buscava, posantlhï devant dels ulls, li
havia passat pòch menos quo inadvertida. La
realitat de la malaltia podia ferli convenir en
los efectes d'una vocació contrariada; però,
jconfessar! jcombregar! jUns prechs! jUna no-,
vena! jParaulas! [Paraulas! com deya Hanilet.
Paranlas, fillas d'aquell exaltament, que ia,
segóns ell, liavía pres caràcter d'una verdade-
ra obsessió religiosa...

Relativament i la Felissia, no tingui la for-
tuna de moltas horoinas denovela ó de drama,

3ue, tret lo pes, treta la malaltia; la iilla
e don Balsàr, à pesar d'haver dit lo que
tan rarament desitjava entre millor&s y rer.a-
rrechs, lo mal anà fent lo seu curs; y à darrers
de mars, baix la potencia d'un sol vivifleador,
entre 'ls refllets dels aucells, que formavan son
artistich nin entre'l novell brancatge del3 àr-
bres del seu jardí; entre l'esclat de capolls que
desde'l bri del herba à la aristocràtica camè-
lia, treyan sos flochs d'escayents colors, pera
«ngalanar los espléndits desposoris de la natu-
ralesa; ab las 'flayres de las primaverenc as tan-
das de junquillo.s y violas, l'esperit de la Feli-
ssia s'enpnjà al cel, tot estrenyent ab sa mà
dreta, la creu de son Sant Chrisfr de Terra San-
ta; j en saÀsquerra, '-'hv mà d«l seu pare; los

DS DE TASTS

dos únichs amors qu'havian omplert ab tota
sa potenta forsa la tendresa d'aquest cor, en lo
curt aleteig de sa passada breu sobre la to-
rra :

IV

La mort de la Follssja deixà a don Baltasar
completament anon.idiít. A aquell esfors de
energia, d'estudi, de sacriíiçi, d'intem sufri-
ment, enardit per los diversos accidents de tant
llarga malaltia, segut un decahiment. indes-
criptible. En aquella casa, que desde'is ultima
limita del -jardí à la tribuna del balcó, la Feli-
ssia havia omplert de quelcóm impalpable que
la sadollava tota de plaher, de poesia y de be-
llesa, sembla que tot hi agités mort; iins l'ayre
que quieta y reservada ment filtrava per laa es-
cletxas dels barrats balcons, omplint aqueïlas
salas d^ana certa gelor com de sepulcre nou.

32 UK D» TAXT3

Don Baltasar no s'aconsolava, y '] temps ca-
minant per la buydor y soletat de la casa, més
semblava passarhi ab lo fuliet del recort, que
ab la besada dei olvit. Y aixís transcorregué
nn a»y, y dos, y tres, y cinch; y l'afligit metje,
forcejant pera trencar aquella cadena que lo
aclaparava, en una d'aquellas llargas horas de
frisós neguit, entre un enfilat d'ideas, unas
voltes estravagants y altres incoherents, fon
pres d'un original pensament. No era jove, pero
tampoch estava en la decrepitut; tenia cin-
quanta dos anys; lo qno havia fet en la jovene-
na, tenia temps de repetir 'ho encara. Podia tor-
nar é. casarse, y sobre tot à tenir fills; A sentir
ideals y ambicions y goigs y afectes; y sobre
tot a veure plena la insondable buydor de sa
casa y de son cor, cada dia més tristament
oprimit de la idea de la soletat, de sa pròxima
vellesa.

Lo cap de corda què's tira al nàúfraeh que se
ofega: l'esperansa que rialleja entre ías llégri-
mas del dolor, son sempre poch analisats. Don
Baltasar s'encarinyà ab lo nou horitzó qne en-
treveva; y abocà en lo pit del seu amich de tota
la victa, lo doctor GuilTen, la nova idea qne
acabava de reanimar las cendres de sas estin-
gidas alegrías

—Me sembla que has ÍBt un gran pensament;
y crech qne faràs bé en posarlo en planta— li
digué '1 seu company.— Jo no te'n bavia parlat,
perquè solter recalcitrant, lo que lio's coneix
nos*anyora;y «deméa quo'í vi«re en família,

L-N na TANTS

ss

fi que relativament ú C-Bvdadoa, no s'en trovin
& faltar.

--Si; pera iii veig dus in convenient:, que
tinch molta por, que nio'n faran ilesistlr— di-
gué don Baltasnr ab .certa vacilació.

— quinti son'?

■—Que poch fasu'jador en ma jovsnc-sa, no sa-
bré com foxho, no dich per enamorarme, qua
aixó bo veig difícil, dnó pera cercar muller; y
després— lou don Baltasar com agobiat altra
vclta per l'o feix de *?a inacabable pena— que si
verda der amen t veig una esperansa de consol
en tornar à veure la es;eayenta figura d'una do-
na, reanimant lo meu cor y 'ls buyti eapays de
aquesta casa, la idea de tornar a la* conversaa
mística», à sentir altre volta aquell exaltament
fervorós que en lo darrer temps de la malaltia
de la meva pobre Felissia, pagaren a ser la

la dona Utica (que t!im|;oc!i estipoque m'agra-
da), has do pensar, que essent tant íiwiradaa v
tant bona?, com las puguis iltsirjnr. m- troba-
va* multar que no ícui fanàticus, iiue sou seu*
Eillament drspieoenpadns... ;Aqn( tens & las
germanas, que i pesar du baber p:is*at de la se-
va primera joventut, y per consegüent, de tro-
bares à la edat en que las gaiter as ■oieu refu-
giares à la igleaia, no Jat; hi veig anar més
£8)

I'S BE TAÜTS

ue'ls diumenges, y relativament ab conversa»
e religió uo tinclirecort de habérlasenhi sentit
pas gavines. Y com ellas, ;ne trobaràs moltas y
moltas d Barcelona!

Las paranlas del doctor Guillén, no's perdé-
rec en l'ayre.

Don Baltasar, s'admirà de que aponas ini-
ciada la idiia en son cervell, tan prompte y tan
providencialment se li hagués presentat la
manera de portaria ú cap. Continuar la vida de
las afeccions, de la familia, enllassantse ab una
germana d'un auúch íntim, d'un company de
tota la vida/no tenir que enterarsc d'antece-
dents, igual classe social, edat aproximada...
Aixó era més de lo que podia esperar, en mitj
d'aquella horrorosa soletat, à la que cada dia
sabia acostmuarse menos... No pensava en que
pogués recobrar ït la seva Felissia; no, aixó era
impossible, ;y ni menys bo somniava! però no
estaria més sol, y no sentiria parlar d'aquellas
cosas que tant l'habian fet patir .. que tenia
com una mena d'intuició, que liabian tingut
quelcém que veure en la tristesa y üns cn la
enfermetat de la seva filla... Si si, al anar à
visitar al sou amich, se fixaria alt las se-
vas germanas, ab las que, ú pesar dels molts
anys qno freeuentava la casa, podia ben asse-
gnrarse que las havia vist, sens havérsclas mi-
radas, y si alguna n'hi queya al uli... ;ja veu-
ria!

Faustina y Ramona, s'anomenavan las du-
gas solteras de la família del sen araich. De
quarantaytrentavnyt anys respectivament. ab-

C.\' DE TASTS 33

iltifi3 eran doiias da las que en justícia, no s'en
poden dir guapas, ni ltetjas; ben vestídas y fina
ab certa elegància, eran agradosas à la vista;
y, ab afectat vernís d'educació, feyan l'efecte
de qu'eran amables.

Molt preocupadas del germà, ab qui liavïaii
viscut sempre, sembla van repartir sa vida en-
tre l'arreglo de la casa, portat ab excessiu |atil-
itament, y'ls cuydados minuciosos y à voltas
exagerats, ab que generalment se procura afa-
lagar al solter, que's desitja conservar en son
estat.

Més jove, més plena de carns, y més earinyo-
sa en lo parlar, que la seva germana, laKamo-
na, s'afcreguó las simpatías de don Baltasar,
qu'uua volta fet lo determini, lo par ta à efecte,
nb la precipitació pròpia, del qui desitja sortir-
se d'una admósfera que l'asücsia; y aceptada la
proposta, la boda s'efectua ab satisfacció de
tots.

Los arreglos y moviment de la casa y la no-
vetat de la esposa, sembla, sino aconsofar, dis-
treure de moment al afligit pare, però quan, pa-
Ksada la primera època, la proximitat del ob-
jecte, lo deixà veure ab tota sa veritable reali-
tat, lo sabí nietjs, comprengué, que e>i es faci-
lissim trobar la igualtat del sexo, es bastant
difícil, pera no dir impossible, trobar la igual-
tat de las ànimas. La comparació es terrible; y
d'ella, eu la pensa del marit, ne sortí la nova
senyora, tristament csgalabrada.í

La liamona, no era dolenta, ni molt menos;
era uua dona, dona; las paraulas art, poesia,

□igilized by Google

V:i DE TANTS

ïdealitat y heroisme, li
buy&as do sentit; lo seu
ment iïcso, era l'ordre, la. e<
interior de la casa, la comi
dels petits detalls; era eii
de la paraula, lo que s'en ■
nistrativa; v aquesta quali

adu de

las iügéauas debilitats fetneninas. ;.ero bastant
insoportable quan, sense el contrapès del cor,
regna sola cn la Imaginació, v se'n ampara ab
tot lo fanatisme d'una veritable tirania.

Esplicar al seu marit, ab tots los seus punt 1 )
y senyala, com habia descubert una irregula-
ritat d'alguns cèntims, en los' maneigs de la
cuynera ó en los saclis de la garrofa' de! cavall;
algun descuyt de llinipiesa, eu lo nuar to delí
mals endressos ó en lo cubell de la bugada; y
en altre esfera, apuntar y comentar ab escru-
pulosa precisió, las visitàs rebuda:; y tornadas;
cumplir ab ri^ai-osa exu^títiit, dins los limiti
marcata per la Urbanitat apresa al coleg-i, ab
totaa las mes insignificants nimietats de la

ü-lu.'

(Sal, e
tots
is. Fa-

t la

. alic
=S plahei

de

•spos

nceptes.

;i, tenia la

9 las sevas

abdós

cíessin la vida ab igu
s'hftVlan ajuntat; las
separauas com avaus de baverae parlat per la

primera vegada

Don Baltasar, que ui las penas, ni'ls anys

r\- na tants' 3Í

havian lograt disminuir en ell, la bondat, lo ta-
lent y'l criteri, se resigni ai pes d'aquella es-
mena, que li havia resultat un erro; y no t'oya
pas dos anys del seu nou matrimoni, quan un
dia al entrar en 'lo quarto de la seva li! la, v veu-
re noia v aWiilantada l'ample canal* de" mar-
bre qui Msttuia una hmmwa Imatge d«l Sa-

fillt.
Be L

■fínden-

Potsertotss'haniinn Rssomblat i
ï aixis passaven deu anys: las e<
las sublimitaU d.; JusuRrist, de las
cavíatícas, de las cleraenr.ías de Mai
roismes dels Sant-), de las eterna;
de las çélicas esperan^as, no Iiavis
ressonar m:iy més en las orollas de
sar, pcro semblava quVn lo eallnnn
silenci ab desconeguda torsa a'anav
Cant un son cervell totas aquelias h
nas d'unció, de poosía, de iugenníto

pèffia < '. n en^°daVrc·rT meros de U
T ;c35a estranya! ara, en aquella si

Digiüzed by Google

IIX DE TASTS

aquella carestia do misticisme, era quan la-i ve
cordava, ali los mateixos giro:i, liris ab las iti-
(lexidns de la veu, ;íias ab aquella carota de
Verge de Rafel!... ;Casi, casi, era un xich ma-
ssa!... litis li semblava ósser víctima de lo que
ell ne deya obsessió religiosa de la seva filla..,
ïfés, lo especial era que uo Tcnutjavan com
allavors ,. Aro, aquellas ideas, aquellas imat-
ges, li semblavan com esbarts d'aucellets can-
tayres, que veuiau a alegrar aquella meua de
soletat acompanyada quo'l rodejava, com, ona-
das ilu llums dc tom asso lats colors, que pene-
tra vau suaumeut en lo recinte de una ro^ió, ïn-
vadida per la negror d'im.t.s tenebras, espessos.. ■
espessRS...

□igitized by Google

XXXXXXXXXXXXXXX

Vn hivern, pels vola de Sant Tomús, la
malaltia do cor que foya temps lo minava, sh
desplegà ab tota tota sa forsa, y don Baltasar,
reclòs dins de son dormitori, assegut en l'am-
ple silló voltat de cuixina; las iníiadas camas,
envoltas en l'afolpada manta de viatje; còrner -
sa à veure desfilar por son cos, d'un, & un, tots
los síntomas que tantas voltas havia observat
pràcticament en sos clients y teòricament on
sos llibres; y ii pesar de las confianaas qae &
cada instant, li donava son cunyat y amich, lo
doctor Guillen, la veritat era, que no se euga-

40

US DE TANTS

rivnvü gayve, en los pronóstiolis de la seva ma-
laltia, i alta en las pesadas hora.s de la nit, tot
contemplant las flamis dels tïóns que crema-
van en L'interior del escalfapanxas, don Balta-
sar recordava una altre vegada, que, en vida
de la seva tilla, havia estat malalt d'aigua»
gravetat.

;Pohw Kelisftiü! ;QuÍn m<;do de. resar y de fer
noven as!...

En los <3ían de més perill, no obria'ls ulls,
^ue no la ve.g? 1 - en slsn'm cantonet del quart c,
juntas las mans, Jos ulls fixos al Sant Cryst,
pregant, pregant ab tanta fé, que per íorsa
aquells resos havian d 'atra vessar los rostres y
pujar enlayre, enlayre com un núvol d'encens..

^Liauias voltas li havia dit: -Mira, papà, jo
tlncli molta feab la medecina ;y com no, si es la
t'ii'ucia que tú has estudiat taüt! però, en linch
més ah fas mevas oracions: ab la clemència de
Deu, qne uo voldrà desohir la meva pregaria da
cada illa, aquella, en la que li demano nos deixi
estar junts; iaempre junts! jUr.its en la terral
; "Units en lo crií»

; Quina criatura aquella! jPohreta! ;Era La
seva mania, la seva obsessió! [Dea! [preehs!
jcel! ;An- si qa'en estava ben lliure de tot aqueix
feix que tant t'havia enguniat!... La seva dona,
era com ell... bona, a la neva manera.,. No era
pas que no cregués. ; Deu nos en guart:... Eli
no'n parlava- may d'aquestas cosas... y ella
tamgoch!... ïíelntivarrent à'n aixó, no la podia
pas haver trobat més iguala!,,, ;ni que fos lo
3eu mirall!.,.

Digitized by Google

US DB TANT3

41

Voltat d'aquesta atmósfera, la malaltia ha-
via anat agravantse; y la Ramona s'havia aüa-
quit visiblement; estimava al seu espòs y '1
veya mal; y ab la pena hi ajuntava la fatiga do
las moltas nits que passava vetllant.

—Mira— li digué un dia don Baltasar — tn això
no ho podràs aguantar gayre; te posaràs ma-
lalta, sense que '1 teu mal alivii '1 meu. La
Paustins, està delicada y no pot perdre nits; lo
servey t'ajuda; però va cansat; haurias do veu-
re la manera de fer venir raonjas, pera vet-
llar me,

— jMonjas!— osclama verament sobtada la
Ramonà" — iAy! jquín mivol que'm faria, do
veure aquells hàbits dins de casa!

— Peró ;sï cuydan molt bé! jjo estich cansat
de veuroho!

—Sí, si, ja ho crech; peró 'm fan respecte...
jA tu mateix t'imposarian!...

Aquella tarde, dcsde '1 seu quarto, don Eal-
tasar senti cn lo menjador, défcfj.ue sols lo sepa-
rava un envà, una veu que íi va fer parar la
orella ab especial atenció y que do sobte '1 feu
csclamar ab tota la energia que pogué treure
<!e sas docaygudas forsas:

— Rainona, ;es Ja Dida! ;Es la Tuyas! ;Digas
que la f asseu entrar! iDesseguida! [Desseguida!

Lo malaltnp 3'havía equivocat: era la Dida
do la l'clissia, que coseguda del servey, tenia
carta falariea pera entrar i las habitacions del-
neu antich senyor; la qui havent sapigut desda
Vich, que estava malalt, havia baixat àvéurel.

— (Heu vingut b^!— fou don Baltasar, tan

(6)

4*2

Vii UE TASTfl

bon punt la Tfljé entrar en lo seu qnarto.— En
aquesta casa, jo porto reventat ú tothoid; y ja
vos podreu fer carrceh, de quedarvos'hi W;
que s 1 acabi... Vos sou forta, y podreu dormir
de dia, tant com voa pingüí... 'Ja sé que ho íeu
be aixó da vetllar... Aixís nio descansareu uu
xíeh ií la Ramon a.

La Dida, una bona dona en bota la •stansió
de ta paraula y a.b rordnder afecte per doa Üal-
tasar, a f|uí a més dol carinyo, li devia lo haver
posta satisfer, mes do quatre vogadas, la con-
tribució de Iíin terras, accepta de bon grat la
proposició, mentres la Kamona, uu xich con-
trariaria y un tros temorosa, de que la nova
vetlladora, ja de alguna etat, s'adormís 6 lin-
guús algun descuyt, no volgué consentir en qua
vetllés sola, posant per condició que s* hï que-
daria cb on Peret, sapat xicot, que foya ja al-
guns anys que servia en la c:tsa, en classe du
criat y decotsero.

Quan tothom fou al llit, don líaltasar s'em-
penya en que també hi havia d'anar en Peret;
y aquest, en que havia de complir ab la obliga'
ció que s'havia imposat, con venint al fi, pera
complaure à tots, que'l criat se quedaria i dor-
mir en laottomana del menjador, pera estar ftl
aguayt de lo que s'hagués de menester.

Don Baltasar, quan los atachs de sofocaeió
li dtiixavan algún moment de repòs, tot sen-
tint en lo silenci de la nií, la remor acompassu-
da de la massissa respiració del cotxero, teniu,
sun cor y sos ulls iiesata en la dida, que per sa
part, se'l mirava també ab afectuosa solicitut.

SN OE TAST»

jPobve dona! jQuants reeorts despertava la
seva presencia en la imaginació neguitós ma-
lalt! També ab ella, havia vetllat a la Felissia
en los temps més pròspers à la seva mort. A
pesar de la seva prohibició, basada en que la
malalta no'a cansés, juntas resavan parts d*
Rosari y feya.n petitos Novenasj y ella havia
sigut, la que tl'acort ab la Felissia, havia anat ■
à cercarli'l coniés y havia disposat tot lo rela-
tiu al Viatich. Si, sí, jera una bona dona!

Una dona d'aquellas que creuban en Dea.
;y que'n parlan! De bou segur que aquella nií,
n'hi cnrahonaria de alguna de aquella? cosaa,
que foy» tants anys que no s'havian escoltat ■
dins de las parets d'aquella cambra... Pel cap
més curt, li proposaria que si Deu li tomava la
salut (qne'l sabi metje ja convenia en que en'
l'estat que estava, la ciència dels home3, no te-
nia res per ferhi), anirian tota dos junts à por-
tar un ciri a la Verge de la Bonanova. jOh, si'
fos possible, que la maquina malmesa del sea
cos, pogués tornar a funcionar, sino del tot bé,
de manera que alcansés tomar à sortir de casa,
na li desagradaria pas l'anar a veurà aquella
Verge, que feya tants anys que no havia vist
_v a la que tanta devoció tenia la seva Felissia!
;¥ aquell camavil tan ple de preaenïallas!

Pensantao be, semblava estrany, que en mitj
de la indiferència y fins del esceptieisme, ds
las derrerías del nostre sïgle, anés subsistint y
tngraudintse. aquell monument d'amor, de fe/-
de davoció...

Lo rellotge delmenjadordeiià sentir distinti-

i!

BX DE TAKT8

vament las tres de ía matinada. jCosa més es-
pecial! A prop de quatre horas que la Tnyas es-
tava sola ab ell, ab tau bona ocasió y esperant
àcadavolta que obriala bocajqne parlaria de la
Verge, de Deu ó dels Sants, y era l'hora que no
li hi havia dit ni unasola paraula!... T donchs,
t,qué potser s'havian pensat que era un heretge,

frisós, digué à la Dida que obris la tapa de la
seva papolera y que d'una capsa gran de do-
radillo, li portes un dels llibres que hi trovaría
tancats.

La-Tuyas, oumplí las ordres del seu amo, més
al donftrli.-lo.quo li havia demanat, sos ulls se
humitejaren de llàgrimas, y exclama:

— jSon Iob llibres de la noya!-,

—; Aviat los haveu conegut!— feu don Bal-ta i
far.— Mireu, ara acostéume la tauleta rodona,
poseuhi à sobro la palmatoria, y vos assenteu-
vos en aquèsta butaca del meu costat y llegiu*
men algun tros d'aquestos dovocionaris, quo
tant agrada van a la meva Felissia. [Obriulo
ahont vos sembli ! Alia ahont us víngat

La Tuyas miri ab visible estranyesa al neu
antïch amo, y maquinalment feu lo que li ha-
via manat, niés al agafar lo llibre, l'obrí, giri
els fulls, lo capgira y digué pesarosament:

— ;Si'n sapigués!

Don Baltasar se feu portar fos lentes d'or, se
los posa. prengué'l devocionarï, y als pochs mo-
ments, lo torni à deixar desalentat sobre la
taula, Xii era impossible llegir: las lletras se ba-

ÜX t»B T.À.KTS

rrejavan, las ratlla*? se confonían unas ab al-
tres... havia pogut entendre, Dios, Cicló, pw-
yatorio dexpuès de la mucrtc, pero tot aislat,
incoherent, buyt...

Lo malalt quedà ab lo llibre entre las mans;
la dida, mirantsel de fit à fit, ab intuïció de

3 ne dins d'aquella ànima, hi passava quolcóm
'extraordinari, de trascen dental, en que ella,
pobre filla de montanya, ignorant y tot, hi podia
fer alguna cosa de moltíssim profit. Y de sobte
pensà en la Felissia y recordà sospirs y parau-
las, que ella no havia ben comprés y que ara li
semblava eiidovinarhi, y suspità, si tal volta
Deu, à prechs d'aquella criatura tan bondado-
sa, la havia portada providencialment al costat
del seu paro malalt; y embastà en son magí un
llarch enfilall do pnranlas, quo la pobre dona
creya que havian d'ésser molt triadas pera dir-
las à un senvor tant sabi; y molt encubertaa
pera no afectar à im senyor tant malalt, y poch
avesada à eixa mena de travalls, quan lògrava
ajuntarno duas, se n'hi csmunyían tres y sop-
tadament exclamà:

— f ;Sab que pensava, don Ealtasar?
~iQné pensaran?

— Que... que... jque tal volta li faria més
Nostre fienyor que totas aquestas potingas que
li donan! Que si V. y jo féssim" nna Novena à
Sant Joseph, confessant y combregant tots
dos ivosté's enraria! Miri, si vol, no ha de fer
mós que dir sí; y jo aniré demà à cercarli'l con-
fés que vosté'm diga ó'l de la Felissia, si'l vol;

US DF. TANTS

que avay me.teix li som ohit la missa de vnyt

Desd'e que la ífuvas havia entrat al qnaito
per vetllatlo, don Baltnsar estava esperant que
li cnvabonaria do alguna d'aquella» cosas... tic
esperava... casi n'estava cert... pero aïxis itaut

Lo pensament de! malalt, balandraja en lo
patit espay del cervell, com na-u sens timó,
abandonada ah cops de la mar; més en mitj de
la fosca de sa pena y de la fosca del seu quarto,
il·luminat tan sols per la llum de l'espelma,
comoriuhída per la pantalla de gtassat cresta!!;
li sembla que agenollada en 1111 reco net de la
cambra, com tantas voltas l'havia vista en sa
altra malaltia, In veya ara també d la seva Fe-
ïissia, ab son vaporós vestit de batista blanch,
los rossos cavells eaygats sobro l'espatlla, las
mansjtmtas y'ls grossos ulls blaus plens de
amor y de tendresa, mes no dirigits com alia-
voraS al Sant Christ de la seva, aleoba, si no
fb£OS, íixos en elí, ab una. mirada que li pene-
trava tïns à lo ma 3 íntim del ànima; ab una
veuheta dolsa, que, sens ressonaren l'espay, la
sentia dins de sa orella, dibentlhi:

—Ja ho saps, papa, papà meu; ;jo vnll estar
sempre junt ab tàj Junts en aquesta vida;
jjiiiiis en la que no ha d'acabar mar!,..

— Y donchs, don Baltasar, ^qué hi fà un bon
pensament en lo que li he dit*? £ Voldrà que li
avisi al senyor canonge?

— Be... Be... no'm ïara pas res de veare.l...
pero aixó quant vos vingui be... no coit a cap

11

pre-^a... De moment '110 parUm de res a ia íla-
mou.»... Xohïha per que alborotàr la eaf>ü...
quan -surtiu... qualsevol dia.

La intenció <lo la Totas, ja fon la de obenir
al seu jtuio, oo portant una pressa que no sattt-
blava pao duria tac viva la enfermeiat: y ab
pensament do no anar a dorruïr íius à la tard",
per tenir aquell matí algun as diligen^ias que
ïer, se'n amí a Missa, plena d'aytafs propòsits:
mes s'eseaygue que en la iglesia, un capellà
daït de la trona, hi llegia las meditacions ds
una Novena, en las qn o's parlava de las culpa?
en que -incorri an las porsorias que per sa negli-
gència doixavan morir ais malalts sense Sagra-
monts; y la dida que ab l'aument dels anys li
havían aumentat encara mes los desitjós de
cumplir ab tots los debers que mana la lley de
beu, de Santa Agria, ahoat acabava d'oir" Mi-
ssa, sb'h ona a la Catedral y à la Sagristia es-
pera ai senyor Canonge, que sorti del Cbor; y
ab dugas paraulas li esplioà l'assumpto que
allà la portava. Lo sacerdot ia escolta, y Ji di-
gué que en aquell instant se'n anava a confe-
ssar í un j»çnïtentseu que estava de molta gra-
vetat; y queWna volta que li deya que lo de
don Baltasar ns era cosa tan precisa, hi aniria
després.

La Tnyas quedi molt satisfeta de In seí*
obra y content fen ma d'haverse tret lo que elU

ÜX Í>B í ASTS

endeyaunpés do sobre. De la Catedral'n se
ana à ferso escriure nna carta, a un memoria-
lista de la Rambla, del qui era antiga parro-
"quiana; qual carta, per no créurela prou segu-
ra per la via del correu, anà à portar ella ma-
teixa à un hoetal del carrer del Portal Nou,
aliant hi parava l' Ordinari dé Vich; y fetas ja
flixas diligencias y sens donarse compte del
'temps que lii havia passat; quan eran ja aprop
de dos quarts de dugas s'encaminà à la casa
del seu amo, ab intent de prevenirlo dels pa-
ssos que havia fet; mes tan bon punt distingí la
escala, ae senti que li donava un salt lo cor; la
porta tenia mitja fulla tancada y per la que
restava oberta, ne sortia en aquell moment
embossantse ab lo manteu, lo mateix senyor
cauonge en carn y ossos. La Tuyas, refentse al
veure que '1 sacerdot se'n anava carrer avall,
se posà à corre y es tirant lo per una punta del
manteu, esclamà:

— T donebs ^qné ha passat? ,>Qné ha sucschitV
íQue ha sigut aixó? ;Ayl Deu meu! ;espliquis
per caritat! ;Si jo l'he deixat tan be! Vegi ;si
ara venia d'escriure à casa, qu'm quedava aquí
per molt temps ;Ay senyor! jEspliquist jEspli*
quis!

—Rea— feu senzillament lo sacerdot, quan
las exclamacions de la Dida lp' deixavan enra-
honar— que ab lo que he vist, la senyora no ne
estava' enterada de que 1 seu espòs vos haguéa
parlat de que tenia desitjós de confesarse, y
quan lie anivat, s'ha molc sorprès; y m'ha dit
que don Ualtasar acabava de tenir un non

[>ermés vonre al malalt, lo j>obre <lon Baltasíir
havia ia perdut Ui paianhi v no lia pogut Ter
mfe qúo cxtrwiyeni la ma. Xh proa íejuas hí
ha estat !Í tinuc* ia Kxt.reinauncK'...

— ;Ay pobrefc! fHan hàl iïaii humil! jTihi sa-
hiú*.'. jTan caritatiu! Perquè aisú sti, qui lio [iot
<lir miis que'i rjne lio ha vist com jo. ;E11 si t\u'&n
l^a ta ui cel! (i.'Ko It sembla senyor doctor?
. — ;La misericòrdia de Deu es infinita!— fen lo
sacerdot (ornant a emb'ossarse al) son maiHfiry
eoiiïiauant son camí,..

/

1

DiaiEizcd by Google

IMlolica ili Wjgj

lttít>S