Skip to main content

Full text of "Senyors de paper drama en tres actes"

See other formats 


E N Y f) R S 
DE PAPER! 

DRAMA EN 



RES ACTES PER 
'OMPEYUS GENER I» 



Di9itizúd by Google 



r- , 



Oigitized D/ Google 



Oigitized D/ Google 



Senyors de paper! 



Digitized by Googlç 



PUBLICACIÓ JOVENTUT 

SENYORS 
PAPER! 

DRAMA EN TRES ACTES 

l'ER 

POMPEYUS GENER 



BARCELONA 
Plassa dkl Teatre, 6, entressol. 
1902 



Digitized by Google 



PONAT1U 

ENHER 



A la memòria del llustre so- 
ciólech y eminent patrici Bon 
Francisco Pi y Mar gall, el seu 
admirador entussiasta 

L'Autor. 



id D/ Google j 



AL LECTOR 



Quest drama que avuy do- 
nem à ia estampa es una 
refundició del que fou es- 
trenat en el mes d'abril de 
1892 en el teatre de Nove- 
tats en una forma bastant 
diferenta de l'actual (1). 
Per las necessitats de la 
escena hi vàrem fer certas 
supressions, y també hi vam tenir que anyadir 
alguna cosa referent a" l'acció. Avuy l'hem reduhit 
à una forma més pròpia pera ser llegida, y si í 
algun actor, ó director de teatre, se li ocorregués el 
posarlo en escena, H preguem que avans ens con- 



(1) En tant es diferenta, qne fins l'acció paaaa en dis- 
tint» època. 




sulti pera ferhi las modificacions adequadas per la 
representació teatral. 

Nostre drama, com els d'en Renau y com els de 
Ibsen, no es un drama pres en els actes de 3a vida, 
per més que'ls seus tipos siguin observats del na- 
tural, sinó un drama de la vida, es à dir, qu'ell sin- 
tctisa un dels dramas de la existència humana, una 
de las situacions més generals de la lluyta per la 
existència: la inteligencia superior, la ïnteligencia 
creadora que prevéu l'esdevenir enfront dels ho- 
mes del moment ó del diner ; l'home de cervell y de 
cor, l'home que sab y val realment, l'home que sig- 
nifica alguna cosa per s(, en el món, un d'aquells 
pels quals la Humanitat existeix, devant del ínfelís 
casualitari, que perquè la fortuna, en un joch qual- 
sevol, 11 ha portat una cantitat considerable de va- 
lors de las cosas, ja's creu superior à tothúm, quan 
es sols un de tants, un tros de carn organisada que 
dura un temps y després desapareix sense deixar 
més rastre sobre la Terra que'l que deix un vulgar 
viatjer en el quarto del hostal ahont s'allotja un dia. 

Es la lluyta del Home representatiu contra del 
Homo íépidin. 

El nostre drama es un drama filosóficli social, 
sense que siga un drama d tesis. Es un drama mo- 
ral, ó millor dit, moralisador, puig que combat el 
càncer de nostra societat mercantil moderna: Lo 
joch de la Bolsa, joch molt més inmoral que la 
ruleta ó el baccarrat, ja qu'en aquest el jugador 
sab lo que va a perdre, y passa per tal; mentres que'l 
bolsista may sab lo que perdrí, y passa per home 



serio y hasta per hisendista, confiantseli devegudas 
els capitals dels altres. Aixís, al fer aquest drama, 
hem cregut cumplir amb un dels més alts fins del 
Art dramltich: Ensenyar y moralisar. 

El Teatre es avuy dia una verdadera escola pú- 
blica, una .càtedra vivent. Ell ha vingut i ésser la 
Iglesia dels nostres días, una sala de curació d'a- 
nimas per, l'Art, una esteto teràpia. 

De cura d'animas, sf, perque'l Teatre curar deu 
l'esperit. Ja distendent ejs nirvis, al fer. oblidar 
els disgustos diaris am pessas xistosas, ja. trayent el 
raal gust barbre de las massas, amb un art pur y 
elevat, ja atacant las ïnjusticias socials y las preocu- 
pacions, de frente, administrant aixis verdaderas 
dossis d'art docent. Una preocupació, un error, 
ó una injusticia,'s combaten molt més als ulls del 
Poble amb un exemple vivent que am cent tomos 
de Filosofia abstracta. 

Amb escenas de relleu, excentuadas, vivas, colo- 
ridas, se comprèn í voltas lo que ningú havia su- 
posat ni comprés tenïntho cada dia à la vista. 

El joch de la Bolsa, no sols tolerat, sinó fins pro- 
tegit y honrat en las societats modemas, es un ver- 
dader crim, una gangrena dels grans centres mer- 
cantils. A n'ell se donan gent que passan per 
hisendistas, per banquers de talent, per multiplica- 
dors dels valors püblichs, quan son sols agitadors 
dels dits valors, que conmouhen y remouhen fent 
que al ff y al cap sols vinguin à estancarse en las 
caixas dels més richs y dels més murris. 

Aquest drama'l fem passar í Barcelona perquè 



aquesta es la primera ciutat d'Espanya, la qual té 
molt de mercantil y d'industrial, com podria passar 
a New- York, Liverpool, Londres, París, Amsterdam, 
Hamburg, etc, etc. Però hi hà un' altra circunstan- 
cia, qu'es la qu'bem fet notar en la nostra obra 
Hekegías, y es que aquí, el que arriba à tenir di- 
ners, siga com siga, no sols fa tot lo que amb els 
diners bonament se pot fer, sinó que fa encara molt 
més que tot aixó. Passa per sabi, per pare de la 
pàtria, y fins se li erigeixen monuments, y aixó de 
franch, sense que dongui res à ningú, sense que ni 
tan sols se tinga de pendre la pena de comprar els 
edils de la ciutat y'ls representants de la prempsa. 
En altres paíssos hem vist fer grans tropelías al di- 
ner, però usurpar la consideració pública y la glò- 
ria als genis y als patricis ilustrcs, això no ho hom 
vist may en lloch; ni'ls salvatjes han arribat may a 
un tal embrutiment. 

En nostra obra no ataquem més que'ls diners mal 
guanyats, el capital robat, la millionada opresora, 
Sa fortuna insolent que rebaixa als demés, qu'ex- 
plota y expropia, y fa morir de misèria als millors, 
y encara per sarcasme vol passar plassa d'inteligen- 
cia, tractant de bojería a la inteligencia verdadera. 

Mal guanyat es l'or que del joch surt, y vil taul es 
el que'l posseheix, segons nostras justas lleys anti- 
gas; y d'aquestos vils tauls, aqut n'hi han molts que 
vos miran per damunt de la espatlla, mormurant 
quan vos passéu: — ]Pobre infelfs! — Avans, el que's 
feya una fortuna jugant, ó la perdia, se'l considera- 
va com un ser apart y per sota del simple plebeu. 



Ja fos noble ó mer cíutadd, era declarat tai/l, y'ls 
seus blassons eran borrats, quan ne tenia, ó queda- 
va impossibilitat per may tenirne. Ara es tot lo con- 
trari. Se li coronan els diners, y fins am coronas 
de llorer, qu'es lo més tristl 

Peró la Justícia s'obra pas, al fí y al cap. Si no 
la fan els homes la fan els aconteixements. Las for- 
tunas fetas à la beL·a cauhen, anantsent com han 
vingut, y alashoras el banquer, el sabi d'ahir, resul- 
ta un res, un ningú, Els que tenen vergonya's sui- 
cidan. Altres arrastran una vida miserable, morint 
en la desgracia, altres van à parar ú. presidí... ó's 
refan y ton) au a explotar al pròxim. 

Un 'altra circunstan eia'ns fa que fem passar aixó 
aquí à Barcelona, y es que aquí molts banchs y 
molts banquers jugan, y en el joch sols consisteix 
la font de ganancias dels capitals qu estan en las se- 
vas caixas. Els qu'haurían de ser depositaris dels 
capitals dels altres se serveixen d'aquestos pera ju- 
gar. Els que deurían ser fidels guardians de valors 
y administradors celosos dels mateixos, convertint- 
los en fonts de produccions vitals, son sols agio- 
tistas, que segrestran els dits capitals y alteran els 
valors públichs y'ls preus de las produccions, arrui- 
nant el pafs y enriquintse ells, quan per un revés 
de la sort la seva estúpides criminal no'ls cofïduheïx 
a la bancarrota, y amb ells als infelissos qu'en ells 
han tingut confiansa. Els que logran que se'ls de- 
positin els ahorros dels seus conciutadans, els que 
tenen els fondos públichs, tenen el dever sagrat de 
ferios convergir à produhir cosas vitals, qu'enri- 



queixin y ennobleixin el país y la espècie humana: 
minas, camins, linias férreas, linias marítimas, mu- 
seus, centres d'instrucció, invents, industrias novas, 
arts, tot allò que'l diner individual no pot produ- 
hir aislat y dividit; y aquests se'n serveixen sols 
pera satisfer las sevas luxurias, per'aumenfar el fa- 
natisme religiós, pera mantenir els vicis ó per'ali- 
mentar la seva set insaciable d'avarícia, perturbant 
tots els valors en un joch mes criminal y més inno- 
ble que'l dels quejugan am cartas marcadas ó daus 
carregats a las tabernas. 

Se dirà qu'aixó es per tot arreu. Sf, es veritat, per 
tot arreu, però aquí més qu'en lloch, y s'honra. 

Mentres aqul'ls banquers se sindican y forman 
sinagogas pera jugar à la Bolsa, els verdaders genis, 
els inventors se moren de fam ó s'atrofían per falta 
de protecció. V pels negocis seriós s'han d'anar à 
buscar capitals al extranger, estantne plens els 
banchs d'aquí, diner que'ls més honrats y més pru- 
dents tenen inactiu en el fons dels seus soterranis. 

Donchs totas aquestas cosas juntas son las que 
ens han portat a fer aquest drama. Tot aixó, sentit 
al dia.'ns ha fet darli vigor y vida escènica. 

No ataquém el còrners, el còrners honrat, ni las 
fortunas fillas del talent y de la laboriositat, puig 
que fins am talent, essent honrat y trevallant, se'n 
pot fer de fortuna. Però sí voldriam originar una 
corrent contraria al vil joch de la Bolsa, à aquest 
impresionisme alterador de valors, y à la suprema- 
cia injusta del Diner y de la Fortuna. 

Pera lograr aqueix ff hem tingut qtie crear per- 



sonatjes sintétirhs, que personifiquessin tendencias, 
que siguessin tipos especlfichs, com han fet Renan, 
Ibsen, Hauptmann, etc, etc, y com en el Renaixe- 
ment va fer el gran Shakespeare, personatjes que'ls 
moderns denominan simbólichs. 

Cap dels nostres personatjes existeix. Cap es Fu- 
lano 6 Sutano, peró tots son representació de clas- 
ses, tipos de profesions, de caràcters 6 de vicis. 

Don Mariano Camicer es l'etern jugador de 
Boha de las societats mercantils modernas, qu es 
acceptat com banquer, que troba qui li porta capi- 
tals, y fins es considerat com hisendista y com à 
persona sensata, home de pes, com aqui s'acostuma 
à dir, en to d'alabansa, d'aquests aventurers egoís- 
tas que amagan la seva bretolada baix la gravetat 
del ase. 

Don Llufs es l'honrat corredor que fa d'aquest 
ofici com podria ferne d'un altre, home metódich, 
naturalesa equilibrada y sensata que tot ho mira 
baix l'aspecte positiu de la vida. 

En Pepe es el tipo d'aquesta joventut gomo- 
sa que sols sab vestirse exageradament .1 la inglesa, 
sense tenir cap coneixement, cap idea, cap tendèn- 
cia noble, ni servir per res més que per montür ú 
cavall, en bicicleta, 6 fer de cotxero guiant una 
charrette\ sér que no es dolent en el fondo, sinó que 
descuydat en la seva instrucció y la seva educació, 
s'ha criat artificialment en un medi estúpit qu'ha fot 
d'ell un individuu couipleitanient inútil. 

L'Albert es el calavera tronat, sense vergonya, 
títul de Castella, qu'esta" acostumat a viure sense 



fer res, y que no tenint ja rendas tracta d'explotar 
la bestiesa dels altres venentlos els seus pergamins, 
que. ja res significan més que als ulls dels parve- 
nus que amb ells volen cubrirse y darse llustre. 

La Otilia es la noya frívola encara que am bon 
fondo, criada en la buydor dels principis de l'ac- 
tual burgesia, que instintivament ambiciona un es- 
tat més alt que'l dels diners, y que falta d'instrucció 
la enlluherna'l brill d'un escut, encara que aquest 
sigui de lanee. 

Donya Carme es la senyora catalana, de cor y de 
sanas ideas, tal com per fortuna encara n'existei- 
xen moltas, senzilla, que comprèn lo que val el des- 
interès y l'abnegació. 

L'August, aquest es l'Héroe modern, l'Home ce- 
rebral, el Príncep de l'aristocràcia de la intelígen- 
cia y del sentiment, l'home de talent y de cor, 
aquest home qu'Espanya ni coneix, ni comprèn, 
ni aprecia, ni paga més que am disgustos, tant, 
que tots ets pochs que rarament aquí han sortit 
han mort víctimas de la ïluyta per la vida, ó han 
tingut que emigrar pera irob;ir en terra extranya'l 
nom y la posició que aqui se'ls hi ha negat sempre. 
Aquest individuu esta per sobre de tots els demés, 
com l'home excepcional que resumeix en ai tot lo 
millor d'una bona rassa, com el sér genial que pres- 
cindeix de las mesquindats de temps y de lloch, 
devant de las sevas aspiracions que tendeixen à 
modificar lo general, lo colectlu. Aquest, tot altruis- 
me, y Don Mariano, tot egoisme, son V Alpha y 
YOmega de ta Humanitat actual civilisada y forman 



Digrtized by Googlí 



els dos polos del drama social modern. V per això 
els havém pres com a personatjes típichs de !a 
nostra obra. 

Hi ha hagut qui ha volgut véurer en l'August la 
nostra personalitat retratada. Aixís ha dit un criticli 
conegut que l'August era aen Pompeyus Gener que 
se'n havia pujat à las taolas». Un altre va dir que 
«l'August en els seus monóli-nss se dt-yn l'ompeyo . . 
No sabem si en l'August de Senvors de paper! s'ht 
trasparenta la nostra personalitat, ni si ell parla 
amb els iií.istres giros. íormulant nostras irieas. D'en 
Renan van dir que, en Le Pretre de Nemí, havia 
pujat al altar baix el nom d'ANTisrius; de Sha- 
kespeare, que divagava filosofant sota del mantó 
negre d'Hamlet, y d'Esquilo que renegava per la 
boca del Prometeu encadenat al cim del Caucas. 

No sabém si l'August té'l nostre esperit ó no; lo 
que sí sabém es que al fer aquest personatje en res 
hem pensat en nosaltres mateixos, y sl sols en las 
ideas humanitarias que tot home noble deu mante- 
nir viventas en el seu cervell. Si aqut no hi hagués 
cap més persona coneguda que nosaltres que las 
tingués, la culpa no seria nostra, sinó dels altres. 

Trista es la societat en que l'altruisme ha de de- 
nominarse per un nom propi 1 

*** 

Ara'ns toca explïcarnos sobre un altre punt. 
Aquest drama va ser representat com obra de dos 



autors (i). Després del espatech extrany que va pro- 
duhir, la prempsa, ab molt bon flayre,va senyalar 
lo qu'era nostre y lo qu'era del altre. V l'altre's va 
enfadar perquè se li asignava lo que no agradava, 
y va arribar fins a desafiarnos. Després, desde Ma- 
drid, va fulminar en contra nostre un Libelo, com 
ell mateix el va titular, en que, en mttj de mil inju- 
rias, y publicant parragrafs aislats d'una correspon- 
dència particular (lo que no fa may un gentil-home], 
tractava de demostrar que'l mèrit del drama, en- 
cara que'l públich no l'hagués comprés, li perteneí- 
xla per complert. No entrarem en discussions. Sols 
dirém que junts convinguerem en un plan qu'ell se 
esforsí en fer de certa manera, que nosaltres vàrem 
corretgír després, fins à no deixarhi casi rea del 
original. Després de la primera entrevista, ell se'n 
va tornar à Madrid, y nosaltres al extranger, y ell 
ens va enviar en castellà un drama irrepresentable, 
ilarch, molt Uarch, qu'ell titulava Las Vcticidos, del 
qual ben poch var_em poguer aprofitar. A pesar de 
lo dit, ell s'obstini en fer que hi quedessin certs 
trossos (qu'ara hem suprimit), y que van ser los 
que van desagradar més a tothom. 

Tots van apreciar lo qu'era nostre y lo qu'era de 
ell; y a f e que'l nostre estil se coneix entre cent de 
altres, y tal volta aquesta es .l'única qualitat que 
tenim, si es qu'en tenlin alguna. 



(i) El cartell deyii: Els Sknyobs de Paper, obra ori- 
ginal de don Pompeyo Gener y doti Lluís Ruíi Con. 



AL LECTOR 



•9 



Peró sí debém dir lo següent: 

Que tot lo que hi havfa de social, d'humà, de 
generalisador, de filosófich, de simbólich 6 repre- 
sentatiu en el drama, era nostre. El títol vam ésser 
nosaltres qui va donarlo, y amb el Ütol Ja idea 
generadora, 

Que'l tipo del August es nostre de cap à peus, 
puig el seu Julio era sols un xicot manso, sense cap 
idea general, que mereixia ben bé que la seva ami- 
ga's burlés d'ell y'l despreciés. Que'l de don Ma- 
riano també's veu qu'es nostre per lo que toca en 
haver reasumit en ell el caràcter general dels espe- 
culadors de la nostra terra. 

Qu'en la Otilia hi hem fet convergir tot lo 
qu'hem observat en las fillas ó las donas de la gent 
de negoci, qual psicologia torsuda hem tingut oca- 
sió d'estudiar i fons. Y qu'en en Pepe y en Don 
Lluís hem personificat las nostras observacions so- 
bre 'ls tipos burgesos de la nostra terra. 

El drama que'ns va entregar-el nostre colabora' 
dorera sense cap simbolisme ni significació socio- 
lògica, diluhit é interminable, puig a ser represen- 
tat hauria durat cinch nits y no tenia res de lo 
substancial que hi hà en el nostre, tenint un final 
bastant diferent. 

Era un drama ab pretensions de passional en el 
que sols hi havfa una intriga que's desenrotllava en 
un gran número d'escenas infinitas y que & ningú 
importavan res. 



Aixís en el drama que donem al públich hem 
procurat suprimir tot lo que no ens era propi, 
com en la nostra producció francesa Les gros 
jqueurS, suprimintne tot lo que destorvava y fins 
cambiant els personatjes. 

No haurlam acudit a lo que la lley ens permet, 
es à dir, a refer el drama amb el nostre trevall sol, 
si'l senyor Ruiz Contreras no hagués dat al públich 
lo qu'ell creu seu en un tomo que titula Casi teatro, 
y ab el nom de Los Vecjcidos. 

Ell ha publicat el seu en castellà, nosaltres tenim 
dret de publicar en català el nostre. 

Pompeyus Genbr. 
Barcelona, 20 octubre içoz. 




Digitized by Google 



SENYORS DE PAPERI 



DRAMA EN TRES ACTES 



REPARTIMENT 



PERSONATJES ACTORS 

Otilm, filla de Don Mariano, 25 

anys Sra. Delhom. 

Donya Carme, 50 anys > Munné. 

Paca, filla de Donya Carme, 21 

anys > Jarqm. 

Vivianne, senyora francesa, es- 
posa (suposada) de Don Lluís, 
30 anys Sra. Baró. 



Cambrera 


Srta. Barris. 


August, 33 anys 


Sr. Borràs {M.) 


Don Mariano Carnicer, ban- 




1 Martí. 


Pepe, fill de Don Mariano, 28 






» Oliver. 


Don Lluís, corredor de bolsa, 






» Domènech. 


Albert, Marqués de Cercalor, 






> Santolaria. 




* Antiga. 




> Barris. 




» Ros. 



Director artfsticli: Don Enrich Borràs. 



Nota del autor: Dada ja & U iraprenU aquesta obra, 
6 instància: del nostre amich senyor Borrís, accedim fi 
que's poii en escena, en el teatre Romea, amb el reparti- 
ment tal com aquf 1 trwacribím. 



OBSERVACIONS 



Se entendrà per dreta y esquerra las del actor. 
Els personatjes aniran vestits de la següent ma- 
nera: 

Otilia. Elegant, luxosa, am quelcom d'afectació. 

Paca. Elegant, peró senzilla. 

D." Carme. Grave y distingida, com una se- 
nyora que sempre ha vestit bé y sense afectació. 

ViviANNE. Molt chic, al istil de París, amb el 
cabell ros d'or. Deu ésser una dona guapa, blanca 

August. Correctament vestit, encara que amb 
un poch de descuyt; cabell en brosse, barba curta y 
ab punta. 

Pepe. Gomàs extremat, ple d'anells, agulla de 
ferradura d" or, bigoti castany clar, alsat, a la france- 
sa; cabell pentinat am clenxa al costat, y monocle. 

Don Marjano. Molt mudat, botó de diamants 
à la camisa, gran cadena d'or am gros medalló ; ca- 
bell rapat, patillas y bigoti gris; fuma puros. 

El Marques Alf.kkt vestigi elegantment d la ma- 
drilenya. Excepte'l primer acte, en que tots duran 
frac, anirà am levita erusada am sedàs à las solapas, 
barret de copa, guants à la inglesa am grossas cos- 



26' FOMPKtfUS GENER 



turas, pantalon fosch y botinas de xarol am cama 
de cabritilla am botons, y bastó am punyo de plata. 
Pentinat Alfonsl y barba am bigoti de puntas altas 
y caragoladas à lo Fernàn Niífiez. 

El Criat y el Lacayo afeytats; y aquest últim de 
librea de diari. 

Durant el primer acte tothom va de frac menos 
August, que va d'americana, puig arriba de viatje, 
tot vestit de negre; porta dol rigurós. 



L'acció passa: en el primer acte, en octubre del 
any 1897; el segon, en mars del 98, y'l tercer, en 
abril del mateix any. 



ACTE PRIMER 



Oigitized Dy Google 



COMENSA 



Sala de casa de DoN MARIANO. A la dreta, un balcó y 
una ports que donan al jardí, y entremitj de las dugas 
obsrturas, un piano. Al fondo una porta gran, im dos por- 
tiere luxosos, figura que comnnica am las altras habitacions^ 
de la casa. A la esquerra, en primer terme, una porta que 
dona al despatx de Don Maria NO ; en segon terme, la 
porta que conduheix al carrer; entre las dugas hi hi una 
xemeneya apagada, a sobre un ricb, mirall, jerros de fayenec, 
rellotje am figuras de bromo, etc, etc, y candelabros. Al 
centre una gran taula am luxós tapís; prop de la xemeneya 
una taula am periódichs y dugas butacas. Prop del piano 
algunas cadiras, una tíj<ujs,una taula del fapú y alguns al- 
tres mobles. Al fondo arquillas sobrels seus peus, vitri nas, 
bibilots, lo tot mís rich y costós que de bon gust; molt 
daurat y ficlousse. Per las parets quadro», retratos, platí am 
march Anftlcusst, etc, etc. 



ESCENA PRIMERA 



Entran per la porta del fondo Donya Carme afo- 
yantse en el bras de Don Makiano, que anirà de 
frac, ab cor bala y armilla negray gran cadena d'or. 



3° 



I>OMPEYUS GENER 



Otiua dona'l bras d Don Lluís, Vivianne'/iÍmiíí d 
Pepe, que vesteix de frac am solapas de seda y ar- 
milla y corbata blancas. Paca s'apoya en el del Al- 
bert, que vesteix com l'anterior. 

Viviannk'í senta en la banqueta del piano y Pe- 
Pe'j queda dret devant d'ella. Otilia, deixant el 
bras de Don Lluís, s'entoma per la porta del men- 
jador en el moment en que un lacayo's presenta amb 
una safata akont hi hd un servey complert de cafè del 
Japó. Donya Carme, Paca_v Albert s'assentan al 
voltant de la taula central, sobre de la que'l criat 
deixa'l servey y se'n vd. Don Mariano^ Don Lluís 
.i estiran en dos sillons prop de. laxe.mcneya, tenint en- 
tre 'Is dos la tauia dels periòdiciïs, aiwnt hi posardn las 
tassas de cafi. Fuman habano. Vtvianne tecleja'l 
pi'ane.I'EVE li'parla d la orella amb afidó.OuLíA co- 
menta d servir el cafè, del qual dona la primera tas- 
sa d Donya Carme. 

Donya Carme, refusant la tassa. 

No. 

Otilia, insistint. 

Sf I A casa nostra sempre serà vostè la primera. 
No per la edat, que res diu, pues que lo de posar 
anys tothom pol ferho ; lo que té mèrit, pues casi 
ningú ho logra,es aumenta'Is atractius amb els anys, 
es atraurer amb els ulls d'ahont la passió ja n'està 
fora, y am paraulas que no son d'amor, sinó d'amis- 
tat Ueal, ser bona com vostè es y encantar í tot- 
hóm am la seva bondat, com vostè fa. 



Digitized by Google 



SENYORS DE PAPER T 



31 



Donya Carme. 

Ets massa bona per mi; però jo soch de casa y 
primer tindrías que servir als altres. Mira, allí esta 
la Vivianne. 

Otilia. 

Sí, allí, peró no aquí. Aquell parell (senyalant am 
el cap) forman colònia apart y s'enfadarían si ara'ls 
anés à trencar las oracions. (Pepe s'acosta, pren du~ 
gas tassasy s'entorna donantne una d Vivianne.) <No 
ho veu? Ells mateixos s'han servit. Han fet bé, 
perquè lo qu'es jo tampoch volia anarhi. (Va d la 
taula y serveix mi altra tassa al Marqués Albert, y 
y Paca s'avansay'n pren dugas que dona d Don Ma- 
riana y Don Lluís. Otilia s'asséu al costat del Albert.) 

Paca, d Don Mariana. 

Si es servit. 

Don Mariano. 

Gracias, filla. 

Paca. 

Y per vostè. (Donant la tassa d Don Lluís.) 

Don Lluís. 
Tanta amabilitat me confon. 



l'OMPETUS GENER 



Paca. 

^Hi hà prou sucre? 

D on Lluís. 

Acostihi'ls seus Habis y serí més dols que la mel. 

Don Mariano. 
Ayl ayl ayl ^Aquestas tenim? 

Don Lluís. 

Perdona, Mariano; peró aquesta herraosura me 
encanta. 

D on Mariano. 

Mira, Paca, vesten d'aquí, que aquest es un gat 
vell. 

Paca, 

Donchs cregui que no'm fa pas por. 

Don Mariano. 

i No? 

Paca. 

No, perquè ja esta casat y allí té la seva senyora. 



SHHYOIS DE PAPERl 



33 



Don Lluís. 

si no ho fos? 

Paca. 
Tampoch me'n faria. 

Don Lluís. 

^Tampoch; 

Paca. 

Tampoch, perquè alashoras se casaria ab mi. 

Don Maria no. 

Noyal noyal y donchs ^qué s'ha fet aquella tí- 
mides? 

Don Lluís. 
Es que llegeix lo que hi hi al meu cor. 
Paca, 

Me sembla difícil. Hi deu tenir tantas cosas es- 
crit as 1 (Se'n vd d seure prcp d'Otilia.) 

Don Mariano. 

Tél ves, fiat de nenas candorosas. 



34 



Don Lluís. 
Ho son fins que l'amor las desperta. 

Don Mariano. 
iQu'està enamorada? 

Don Lluís. 

SI, home, sí; ^que no ho coneixes? Aquesta ale- 
gria, aquesta expansió, aquesta desinvoltura, sols 
l'amor pot donaria. 

Don Mariano. 

Ella, tan pussilànime, que semblava que may 
havia de trencar cap plat ni cap olla, tan encongida, 
que semblava que tenia tots els sentiments apa- 
gats!... Mírat, mirat... 

Don Lluís. 

Com tu quan dorms; peró s'ha despertat, y lo 
qu'era apagat s'ha encès. 

Don Mariano. 



;V qui ha estat que ha fet aquest miracle? 



SENYORS I)E PAPHRt 



35 



Don Lluís. 

Vaya un miracle que'l fogué y la pedra al xocar 
Üensin xispas ! 

Dos Mariano. 
Donchs iqul ha estat el fogué? 

Don Lluís. 

Un fogué de ferro, ó lo qu'es lo mateix, un capi- 
tà d'artilleria que's diu Dulmases. Un mossetón, 
guapo, ben plantat... obl y que no té cap pel de 
tonto. 

Don Maria no. 
Bé, sí, però ;qué li han deixat els seus pares? 
Don Lluís. 

Una fibra d'acer y un cor d'or. Estima à la Paca 
com un boig, y... 

Don Mariano. 

Amb aixó y dos quartos pot comprar una mitja 
cuerna. Ves cóm li pagarà l'abono del Liceo y 
com la portarà am cotxe al Parque y als estius à 
viatjar am la paga de capità d'artilleria!... Res, 



ctiaturas que no saben lo que's pescan. D'ella ho 
comprenen... però d'ell... vamos, que ya es massa 
gran per'tenir tan poch enteniment. 

La Cambrera, entrant pel fondo diu d Otilia: 

Acaban de portar una capsa am vestits. 

Otilia. 

Bé, ja'ls veuré luego. 

La Cambrera. 

Y à entrada de fosch ha vingut la madamey ha dit 
que à quina hora podria venir à probàrloshi. 

Otilia. 

Dígasli que demà de quatre à cinch de la tarde. 

La Cambrera. 
Senyoreta, jvol res més? 

Otilia. 

Si; al peu del busto de la mama, al meu quarto, 
trobaràs una capseta de sati blanch; pórtala. (La 
Cambrera surt.) No m'havia recordat d'ensenyàlse- 
la. Es un anell d'esfera qu'he comprat pel Albert. 



SKNYORS Dt FAPER! 



37 



Donya Carme. 
Tindràs un museo de preciositats. 

Otilia. 

Una pluja de regalos, peró cap tan hermós com 
lo de vostè; quina rhn'ère tan preciosa! Vol que li 
parli francament, me dol d'atmétrela. 

Donya Carme. 

Calla, tontal 

Otilia, 

Es un collar de brillants que li deu costar un 
dineral, y que vol que li digui, me sembla qu'aixó 
ho quita à la Paca. 

Donya Carme. 

jPerú tu no calculas que'l teu pare amb els seus 
negocis ens dobla'l capital? T'he donat lo menos 
que podia darte; ni menos representa'l mitj per 
cent de lo que'l teu pare'ns fa guanyar. (Enlra la 
Cambrera.) 

La Cambrera. 



Senyoreta, jes aixó? 



38 



rOMPEYUS GENER 



Otiua. 

Sí, aixó mateix. 

La Cambrera. 
<Se li ofereix res més? 

Otilia. 

No, pots retirarte. (La Cambrera se'n và.) 

Paca, agafant V estoig y ebrintlo, 

Qué preciosa!!! Mamà, quan me casi me'n com- 
praràs una aixis per' daria al meu nuvi. 

Albert, mirant amb ulls de cedida. 

Quin solitari més preciós I (Apari.) Lo menos ne 
donarfan 200 duros d'empenyo. 

Paca. 

(EI donas al Marqués? 

Otiua. 

Es clar, m'anticipo, extraoficialment, perque's 
vagi acostumant à portarlo; : aixfs no li vindrà de 
nou,quan ü fassi posar ei à'aliansa, el que sols el 
trenca la mort. 



SENYORS DE PAPER I 



Albert. 

Y si per qualsevol atzar la fortuna no'm lligués 
am tu, aquest me bastaria per lligarme al teu recort 
am cadena d'esclau. (Ccntinüan parlant baix eh 
eT aquest grupo.) 

Don Mabiano, parlant am Don Lluís. 

A copia de cops de destral el llenyater aterra'ls 
més alts arbres. Ara'm bufa vent de proa, y quan 
la ratxa es contraria, inútil es- la defensa. Tant si 
fem com si no fem.un se'n va à terrajlo que un pot 
fer es retardar la cayguda, però més tart ó més 
aviat cau y s'enfonza; inútil, per demés, tot lo que's 
fassi. 

Don Lluís. 

Te desanimas, Mariano, y no tens rahó. Dugas 
vegadas has estat abaix y sempre t'has alsat; quan 
te'n vas anar a Bucnos-Ayres no tenías ni per fer 
cantar un cego y vas tornar míllionari. ;Per que te 
espantas ara? Sempre has estat home de pit, y l'a- 
treviment t'ha tret de tots els apuros. 

Don Mariano. 

M'acobardo, m'espanto, perquè ja he perdut la 
confiansa amb els meus càlculs. Tot me fa tremolar, 
de tot tinch por, qualsevol resolució que prengui'm 
sembla qu'ha de durroe à la mina, ;Te pensas que 



abat poch un any de continuas perduas? Resistei- 
xo, peró al fi els més forts cedeixen. Antes me pen- 
sava que aixó de la Bolsa era un art, art que jo 
dominava per complert; peró ara nvhe convensut 
que desgraciadament ni es art, ni es ciència, ni es 
res ; els càlculs més ben fets se'n van per terra quan 
la fortuna'ns deixa. Si al menos tingués per' resistir 
sols uns quants dlas! 

Don Lluís. 

Difícil es dir quan pujaran els valors que ara 
aquí cauhen, peró aquests dubtes son una rahó de 
més pera que obris am gran sanch freda. Encara 
tens molts medis per' defensarte, y un cop passat 
Vequinoxi, canta victorial 

D on Mariano. 

Cap me'n queda, Lluís, ò casi cap, prou que tu 
ho sabs. Ja no goso a sostenir més aquesta jugada 
à l'alsa, ni goso à tallaria, perquè la liquidació 
m'aterra. Potser me veuré precisat à" disposar dels 
fondos de la Carme; no tinch altre remey, ni altra 
esperansa. 

Don Lluís. 

Pots usarlo, peró ara molt cuydadol Las dugas 
casas que tens fins mal venudas valen ben bé cent 
mil duros. No't convé pas véndrelas per' no al bor o- 
tarel galliner; te creuhcn rich y't fían; veyent que 
vens las tevas casas, te tallarían las operacions pen- 



dents y't presentarían la liquidació. Tampoch t'a- 
consello que't venguis las Almansas; pren el diner 
de ïa Carme y avant! Peró si la sort te fos con- 
traria, tingas cordura, no t'atolondris, ven las ca- 
sas, resti tuheixes el capital de la Carme, y am las 
Almansas y si res més te queda, encara't pots de- 
dicar a alguna industria, y ;quí sabí Mare de Deu! 
las cosas cambian... el món dona volt as... 

Don Mariand. 

Voltas, sí... sí... y'ns aixafa à sota. Ah! si no 
logrés referme, jqué seria de mi? 

Don Lluís. 

Es clar que val mes ser vencedor que vensut, 
peró amigo, quan un pert... que s'hi vol fer, pacièn- 
cia... un viu y... 

Doh Mariano. 

No, la vida'm seria impossible estant arruïnat; 
primer la mort. ' 

Don Lluís. 

Mariano, 't'desammas y esvalotas tu mateix, y 
aïxó no es !a manera d'arribar en lloch. Tingas 
valor y serenitat com sempre has tingut. Jo t'Iie 
vist en situacions més apuradas y may t'has posat 
aïxís; quan se't va morir la Tuyas... 



4» 



POMPEYUS GENER 



Don Mariano. 

Es que alashoras no'm veya tan apurat com ara. 
El casament de la Otilia'm lliga las mans y'm fa por. 

Don Lluís. 

;Y de qui tens por? 

Don Mariano. 

De que tot se'n vagi à passeig y la meva ruina's 
descubreixi. Si algun medi de defensarme'm queda, 
es perquè encara'm creuhen rich y tots me fían. 

Don Lluís. 

Però'l matrimoni de la Otilia es segur. Ocupant 
l'Albert una posició més falsa que la teva, no go- 
sarà parlarlc de capitals, al realisarsc la boda, pel 
compte que íi té. ;Cóm pot demanar dot qui no 
pot assegurarlo? S'acontentarà amb una pensió y 
viure am la esquena dreta à las tevas expensas. 

Don Mariano. 

Efectivament, si va venir aquí va ser perque'l 
mantingués, com si jo vaig admétrel sigué perquè 
projectés el brillo del seu escut, no sobre mi, sinó 
sobre la noya. Un home amb els diners ne té prou, 



però à una dona... no li bastan; necessita un nom 
ilustre. Y després, à la noya se li ha despertat la 
mania de figurar! 

Don Lluí's. 

No ho critico, y respecto las sevas opinions. 

Don Mariano. 

Donchs, precisament, com ningú ignora las con- 
dicions d'aqueix matrimoni, si'l Marqués sospités 
algo y's retirés, la gent pensaria que no ha trobat 
aquí lo qu'ell buscava y que tots creuhen que tinch: 
Diners! 

Don Lluís. 

Ohl Per aixó no t'amohinis, si's retirava podrías 
dir que l'has tret de casa perquè has sabut qu'era 
un perdis, que no tenia un pa í la post. Peró no 
tens que preocuparte. EI Marqués de Cercalor ben 
aviat serí'l teu gendre, y tu, alashoras, recobraràs 
l'aplom per' referte y salvar la teva fortuna com- 
promesa. 

Don Mariano. 

Deu ho fassi! (S'alsany se'n van cap à la dreta.) 

( Vivianne ho adverteix, acaba la tassa, y deixantla 
sobre' l piano's posa a tocar una cansoneta francesa. 
Don Mariano arriba fins allí hont es la Vivianne. 
Pepe s'acosta d donya Carme y Vivianne para de to- 



POMPEÏDS GBHEK 



car el piano y's queda mirant fixament d Don Maria- 
no com provocatiH. 1 maliiioiamcnt.) 

D ON Mariano. 

;Que no vol que me la escolti? 

VlVTANNE. 

;Que no vol que me'l miri? 

Don Mariano. 

Uy, filial Al arbres vells els rossinyols no s'hi 
acostan. La vida busca la vida; els aucells la sava 
fresca dels arbres florits; las donas la passió y la 
joventut. 

VULANNE. 

Però d'un arbre vell ne surten frondosas ramas. 
Si l'ànima es forta y'l cor potent may s'acaba la 
la joventut, ni las passions s'agotan. 

Don Mariano. 

S(, la joventut s'acaba al sentirse'l primer desen- 
gany, las passions al menguar aquest raig avassa- 
llador de la forsa salvatje que a la primera entra- 
da ;i la vida tot ho arrastra. Després, aixó qu'en 
dïhém passions, sols son enganys que'ns fem per 
dissimular la nostra impotència. Quan se tenen 



cinquanta y tants anys y s'es banquer, la sola pas- 
sió que's té es la del diner, y no pas cap d'altra. 



VlVIANNE. 

;Per qué compara sempre las donas als aucells? 

Don Mariano. 

Perquè son bonicas com ells, com ells son viva- 
ratxas y xerrayres, y com ells viuhen cantant en la 
nostra gàbia, de la qual se'ns escapan tan bon punt 
ens descuydém una mica. (Segueixen parlant en veu 

Donya Carme. 

;Y l'August, no us ha escrit ni tan sols una carta? 

Pepe. 

Ni una. 

Donya Carme. 
íPotser s'hauran perdut? 

Pepe. 

Probable, perquè aquí à Espanya ja se sab, en 
quant un viatja, succeheix alio d'aquell redolf: 
«Tira una carta al correu 
y may més ningú la veu.) 



46 POMPIVUS GINER 



Donya Carme. 

Onze mesos fora, sense saber res d'ell!-. No ho 
sé, me sembla molt extrany. 

Pepe. 

A mi ja res me sembla extrany tractantse d'a- 
quest xicot. 

Paca. 

Potser s'haurà mort. 

Pefe. 

Es possible;'s mort tanta gent tots els dfas! Den- 
gue, descarrilaments... Oh! Y ell tenia la ceba de 
viatjar... y si no hagués tingut més que aquesta 
ray! Però en quant a cebas, ne tenia més que cap 
hort. La ciència, l'art, la filosofia, la república, el 
cor... tots els ceballots més grossos hi grillavan en 
aquell cervell. Sempre somniant truytasl 

Donya Carme. 

Se'n devia anar al seu poble y allí ta seva mare 
no'l deu deixar venir, y com l'estimava tant!... 

Pepe. 

Potser sí. 



Oigitized D/ Google 



SENYORS ÜE rAI'Eltt 



47 



Donya Carmí. 
;Peró que no has tractat d'averiguar?... 
Pepe. 

No se m'ha ocorregut averiguar res, soch tant 
poch curiós... Perquè no'm diguessin batxiller ni 
menos vaig volguer estudiar cl batxillerat... iSe'n 
va anar? Bon viatje, y que torni quan vulguil 

D on va Carme. 

Casi era'l teu germà; ha sigut el teu confident y'l 
teu mestre. 

Pepe. 

V qufn mestre més atípadorlAra perquè no estu- 
dfas, ara perquè agafas un xisperi, ara perquè 't fas 
am boleras... may me callava. 

Donya Carme. 

Si IÍ reprotxas el carinyo ets injust; si miras amb 
indiferència'l seu allunyament ets un ingrat. 

Pepe. 



Tant se m'endona del seu carinyo com de la seva 
ausencia; quan necessiti alguna cosa... 



Donya Carme. 



No te la demanarà. Coneix massa'l teu desvio 
per' molestarte per res, y ademés que l'August es 
d'aquells que avans de demanar un favor se mo- 
ren de fam. Y no li ofereixis may res ni per asomo, 
perquè pensante ferli un favor l'ofendrías. 

Pepf. 

La Carme veig qu'es una acèrrima defensora 
dels opositors desesperansats. 

Paca. 

;Y com van acabar aquellas cèlebres oposicions? 
Pei'e. 

Y com vols que acabessin, perdentlas. Ben clar 
ho diu la seva desaparició. 

D on Lluís. 

;Las va perdre? 

D on Mariano. ' 

Es à dir, ell ja tenia'l primer puesto en la tema, 
però l'altre que seguia era nebot d'un ministre... y 
se las va emportar. 



DigüizedD/ Google 



SENYORS DE l'APER I 



49 



Paca. 

Pobre xicotl 

Pkpe. 

Y perquè era tant ximple de ferne sabent aixó. 

Donïa Carme. 

Desgracia de criaturas! 

' Pepk. 

Digui bestiesa. Antes d'acabar els exercisis va 
rebre un recado del ministre dihentli que's retirés y 
que demanés un empleo lucratiu, qu 'ell li faria la' 
fortuna. ;Quí no li feya demanar una plassa de vis- 
ta à l'Habana, ó d'intendent en alguna de las Fili- 
pinas? Peró nada/ ell sempre amb el ceballot, va 
contestarlí qu'ell no's rebaixava, que havia guanyat 
la càtedra y que si ïa volían que li prenguessin. 

Don Lluís. 

Y ara es clar, un cop derrotat... Qui sab ahónt 
deu serl 

Pepe. 

A amagar la vergonya del Jiascol 



5° rOMPEY US GENER 



Donya Carme. 

O à consolarse en brassos de la seva mare. Mira, 
jo penso fer lo que tu no has kt.ÇDirigintsedí'epe.) 

Pepe. 

Donya Carme. 

Escriure à la seva mare y enterarme de lo que li 
passa. 

Pepb. 

Ay, quin salero! Donya Carme enamoradal 

Donya Carme. 

Sí, enamorada de la noblesa d'un home à qui 
tots abandonan, perquè té més entussiasme que as- 
túcia, y més franquesaque prudència: enamorada del 
talent que estudia y produheix, y de la resignació 
que s'amaga, sufreix y calla. Enamorada d'un cor 
gran que pretent víurer à dret fil en aquesta terra 
ahont sols triomfan els que hi viuhen am picardia. 

Pepe. 



Bah! bahl bah! Romansosl 



Donya Carme. 



Tot lo que vulguis. Vosaltres (d Don Lluis y 
Don Mariana}, tot y sent prSctichs, en el fons no 
deïxéu de conèixer que tinch rahó. Ara aqui us dei- 
xo; critiquéu las mevas raresas, els meus romanti- 
cismes, que jo me'n vaig al jardf à respirar l'ayre 
pur y contemplar la lluna, la confidenta de la meva 
joventut. Vosaltres y jo vivim en dos mons molt 
diferents. 

Otilia. 

Perú no tant distants, que'ls Ilassos del nostre ca- 
rinyo no'ls acostin, encara que'I voi de la seva ima- 
ginació'ls separi. (Si'n vd. Don Lluís,. Don Maria- 
na y Pepe's quedan rient.} 

Don Mariano. 

Ay[ Aqueixa Carme sempre la mateixa! (Don Ma- 
riano y Don Lluis se'n van al despatx.) 

ESCENA II 

Vivianbe, Otilia, Paca, Pepe y Albert. 

(Entra un criat y treu el servey del ea/é.) 

Vivianne, després d'una pausa. 

Suposo que no faltaran al ball de la condesa de 
Tiana. 



POMPEVUS ÜENBR 



Otilia. 

De cap manera, ;y vostè? 

VlVIANNE. 

Com jo no conech aquesta senyora !... 
Albert. 

Pues ella conserva molts bons recorts de vostè. 

VlVIANNE. 

No sé à qué pot referirse. 

Albert. 

Moltas vegadas, parlant de vostè, m'ha dit: «Qui- 
na dona més elegant, quin chic que té per vestirse, 
y quínas cansonetas més graciosas canta, y am qui- 
na intenció las diu I 

VlVIANNE. 

Dónguilí las gracias per tan inmerescut elogi. 
Peró jahónt m'ha sentit? 

Albert. 

La nit que vostè va cantar à casa las senyoras de 
Villalonga. Ella hi era. 



SENYORS DR PAPER I 



S3 



VlVIANHE. 

i Com se dïuï 

Albert. 

Lola. Es t'amiga inseparable de la Concha. 

VlVIANNK. 

Ahlja hi caich: una senyora molt distingida, 
jove encara, alta, guapa, bona mossa, amb els ca- 
bells ondulats sobreï front. ;Y aquell que sempre 
l'acompanya? 

^El seu marit? 

Vivia nne. 
No, l'altre/1 més jove. 

Albert. 

Ah ! EI seu secretari; un company meu de colegi, 
es el seu home de confiansa y'l factotum de la casa. 

VlVIANNE. 

^Es demà'l ball? 



54 



POMrBVtfS OENBR 



Otiua. 

Demà. Serà una festa dedumbr adora ; totas las 
habitacions han sigut decoradas expressament. Allí 
s'hi reunirà l'alta noblesa.'ls primers artistas, fins 
hi assistiran polítichs de Madrid; en fi, no hi falta- 
rà cap eminència. El frach vermell y Xescote es de 
rigor. Ja voldria ser à dema. 

VrviANNE, apart d Pepe. 

Vull anarhi &. aquest ball. 

Pepe, d ella. 

Hi aniràs. (Dirigintse d Albert.) Anuncia à la 
Condesa una nova presentació. 

Albert. 

;La Vivianne? Ohl Y cuantse'n alegrarà la Con- 
desa. Vaig correns à darli tan agradable sorpresa. 

Pepe. 

Ves y torna luego. V nosaltres (dirigintse d Vi- 
vianne y donantlïl bras) cap à conquistaren Lluís. 



SENYORS DE PAPER ! 



55 



ESCENA III 
Otilia, Paca y Albert, 
Otilia. 

(Y seràs capís de presentaria a la Lola? 
Albert. 

Ja veuràs, com qu'en Pepe m'ho demanat... Ade- 
tnés, la Lola m'ha parlat tant d'ella... però si't dis- 
gusta... li diré al teu germà que no •m'ha estat pos- 
sible... 

Otilia. 

No tant; evitemli un disgust à n'aquest boig, y 
que hi vagin si volen. Peró lo que jo no puch 
compendre es com don Lluís, un home de món 
tan perspicas, va arribarse a casar ab aquesta dona. 

Albert. 

jQué hi vols fer? Devegadas els més avispats hi 
cauhen. Tenen tanta gramàtica parda aqueixas 
francesas... Y ell se'n devia enamorar com un ton- 
to... y com ella té tant ganxo... 

Otilia. 

Pobres enamorats! 



POMPKYt.'S CRN Bit 



Albert, d Paca. 

Efectivament, el sentir no es cap pecat, però pot 
conduhir à un precipici; cregui, Paca, que l'amor 
sossegat es l'amor verdader, el que dura. L'altra 
mata; y al món hi som per viure. 

Paca. 

<Y à qué venen ara aquestos reflexions? 
Albert. 

Perquè sé que vostè estima i tota vela a qui pot- 
ser, ben mirat, no té prous mèrits... 

Paca, seria. 

Ja ho sab bé? 

Albert. 

Si no ho sabés no li diria, y si uso de tal fran- 
quesa am vostè, es perquè desitjo véurela felfs. 

Paca. 

Sense pensar que tal franquesa podia ferir la 
meva susceptibilitat de dona enamorada. 



57 



Otiija. 
Ola, ola, jt'enfadas? 

Albert. 

Senyoreta, potser he sigut indiscret y li he oca- 
sionat un disgust pensant ferli un servey, peró li 
demano que'm dispensi, pues no he tingut cap in- 
tenció d'oféndrela. 

Vaca, irònica. 

Vostè no pot ofendre. 

Albert, sofoeat per el borret. 

Me'n vaig a" fer l'encarrech d'en Pepe. (Saluda 
ttrcmoniosamtnt y surt.) 

ESCENA IV 
Otilia y Paca. 
Otilia. 

<T'has disgustat? 

5 

DigrlLzed tv Coogle 



POMPKYUS GENKB 



Paca. 

Al contrari, m'ha divertit molt; ja't dich jo que 
tens un novto d'allò més distret. Quínas ocurren- 
ciasl Suposar que no es digne de mi aquell qu'es- 
timo, perquè no té posició... ni fortuna, quan té 
una carrera brillant, perteneix à un cos tan distin- 
git com l'artilleria, es guapo, lleal, franch... digne... 
Peró com no té biassons... ni... capital... vamos, 
que'l teu Albert es de lo més graciós que s'ha vist 
may. Cregas que m'ha distret de debò. 

Otilia. 
i V tu l'estimas de veras? 

Paca. 
No es pas cap delicte. 

Otilia. 

Peró pot ser una desgracia. 

Paca. 

;Per qué no es rich? 

Otilia. 

;Quí es? 



□igitized Dy Google 



SESYORS DE PAPER ! 



Paca. 

iQué'n treuràs de saberho? Per tu es un qualse- 
vol, un oficial com tants n'hi ha; peró per mi ho es 
tot, la meva felicitat, la meva vida. 

Otilia. 

Peró (ja has pensat que à pesar del amor, ia vida 
es difícil y prosaica, y que d'estimar sols no se'n 
viu? 

Paca. 

Tot ho he pensat, y al contrari, penso qu'abió'm 
farà estimarlo més. 



Mira, Paca; tu ets una criatura y encara tot ho 
resolts ab el cor, peró tu no has reflexionat bé lo 
que t'espera. Quan trobis que tens de viure am lo 
poch que't dongui la teva mama y la paga de capi- 
tà am descuento, quan te vegis reduhida amb un 
mirj quart pis, amb una trista criadeta, tenint de 
cusirte la roba tu mateixa, tenint de ferte la cuyna, 
y sàpigas que las tevas antigas amigas lluheixen y 
van per tot, y brillan, al véuret pobra, sentiràs una 
tristesa y una enveja!... 



POMPEYUS GEHER 



Paca. 

No ho creguis, al contrari, pensaré que son molt 
desgraciadas de no coneixe la felicitat verdadera. 

Otilia. 

Paca, tu vius alucinada l 

Paca. 

Y aixfs soch felís. Si tu tanquessis els ulls y pre- 
cindissis per un moment de tot lo que't rodeja, si't 
recordessis de la teva posició antígna y pensessis 
que pots tornarhi, ben segur que seguirías els im- 
pulsos del teu cor... sí, del teu cor, qu'ara dorm j 
que potser alashoras se despertaria. 

Otilia. 

i Que't pensas que sempre tinch de pensar am 
las mateixas tonterfas? Lo que ha passat, ha passat, 
y ja no torna. 

Paca. 

O toma, com el remordiment à la concíencia, 
quan ja es massa tart..,, per'atormentarnos. (C/na 
pausa. Otilia 's queda pensativa. August apareix per 
la porta del fondo tot vestit de dol rigurós. Paca que'l 
veu, toca d Otilia, qt/estd pensativa, y diu:) Míratel I 



SENÏORS D» PAPERl 



ESCENA V 
Otilia, Paca y August. 
Otilia, displicentay com no dant hi importància. 
Ah! jEts tu? Me creya que no't veuria may més? 
August. 
n'estavas contenta? 

Otilia, 

Onze mesos d'ausencia, sense enviar cap noticia, 
ni tan sols fer dir ahónt erats... Tothóm ignorant 
el teu paradero... 

AUQUST. 

;Es que algú s'ha pres la molèstia d'averiguarho? 
Otilia. 

Creu que no. . Si t'amagavas, si fugías <per qué 
anarte al darrera y descubrirte? 

August. 

Es veritat; A ningú feya falta. Els morts se plo- 
ran un dia; els ausents s'olvidan en una hora. 



62 PÚMPEVUS GBNRK 



Paca. 

; Deu haver viatjat molt? 

August. 

Lo suficient per convencero de que las mevas 
tristesas m'acompanyaran sempre per tot arreu, 

Paca. 

: Que ha anat d veure la seva mamà ? 
August. 

Sí, la vaig veure y ja no la veure' més. (Li esca- 
pan las üdgrimas.) 

Paca. 

Ha mort! Pobre senyora 1 
August. 

Fa onze mesos. Estava malalta y jo ho ignorava; 
ningú m'ho va escriure; ni hi va haver cap anima 
caritativa que tingués llàstima d'ella ni de mi; la 
pobra no m'ho volia fer dir per no trastorn arme, y 
no volia cuydarse perquè pensava qu'aixís gastaria 
lo que'm podria deixar. Aixís ella anava agravantse 




Digitized by Google 



sense que jo'n tingués coneixement. Mentres tant 
jo era d Madrid d. fer oposicions. Estava segur del 
èxit. Havia estudiat lo que no's pot dir. Coneixia 
la meva assignatura à fondo y totas las que's rela- 
cionavan amb ella. Però tots els meus estudis, tots 
els meus trevalls, tot va ser inútil. Un ignorant atre- 
vit va poder més que jo. Nebot d'un ministre y afi- 
liat al partit que governa, se'n va endur la plassa 
que jo m'havia ben guanyat. EI tribunal prou me va 
posar primer de la terna, peró'l govern va escuUír 
l'altre, El meu desespero va ésser gran; tanta injustí- 
cia' tn va desconcertar, però vaig pensar í|u'encara'm 
quedava qui m'estimés y que l'amor me recompen- 
saria. Ilusions vanasl També vaig saber qu'era oi- 
vidat... Com un boig vaig arribar a Barcelona, vaig 
passarhi unas horas y vaig tornar d pendrc'l tren 
per'anarmen 1 veure la pobre ta de la meva mare. 
Un'altra desgracia m'esperava. Aixfs que arribo n 
casa, la trobo al llit. Tenia la mort pintada i. la 
cara. Era com un llum que s'acaba. Al veurem se 
va rebifar; els seus ulls brillavan d'alegria. — aAyl el 
meu filll — me va dir — ja ets catedràtiçh y ara't 
casaràs. £No es veritat? Deu ha volgut que pogués 
véuret felís, ja puch morir tranquila.»— Per tota 
resposta la vaig abrassar y va rompre amb un plor. 
Ella's va figurar que plorava d'emoció, no vaig 
volguerli amargar els últims moments y vaig men- 
tir. A tot li vaig dir que si, y la pobra, 'Is vintiún 
dfas qu'encara va viure.'ls va viure contenta. Gra- 
cias à la codeina y 1 la belladona, li vaig calmar 
els dolors, y va morir casi sense sentïrsho. [Plora: 



Paca també y Otilia està trista sense phrar.) Onze 
días y onze nits vaig passar sense mourem del peu 
del llit, y quan va ser morta, m'hi vaig tirar í sobre 
y van tenir que arrencarmen per forsa, {Mira d Pa- 
ca^ Paca, Paca, pobreta, plora! 

Otilia. 

Suposo que no han sigut las sevas llàgrimas lo 
qu'has vingut a buscar aquí. Vaya una gràcia en- 
ternir un cor senzill y candorós! Sembla que has 
vingut per martiriUarme am recorts tristos. Més t'a- 
creditarías de galàn y d'home de món contantnos 
alguna de las tevas aventuras de viatje, alguna his- 
toria xistosa. 

August. 
Que't fes riure «veritat? 

Otilia. 

Es clar! <Qtifns motius tinch per estar trista? 
August. 

Perdona si't molesto, peró després de tant sufrïr 
y am l'aculliment que am tu trobo, pots compendre 
que'l meu cor vessa de penas y no puch contar 
alegrías; peró si tant desitjas divertirte, baixaré al 
carrer, y per riure no tinch més que invitar & que 



puji qualsevol d'aquests goraosos que't rondan els 
balcons. No ha de faltar entre ells algun d'aquests 
que saben contar qíientos verts que diverteixen à 
las damas Heugeras y que fan pujar els colors ú la 
cara fins à un sargento de carabiners. 

Otilia. 

Ets boig, y com à tal no faig cap cas de las te- 
vas inconveniencias. 

August. 

El qui reb una ferida envenenada à l'ànima, sols 
pot llensar amarguras per la boca. Pensava trobar- 
te al menos discreta y compassiva, si no amorosa, 
y't trobo cruelment freda... 

Otilia. 

Més sensata que tu, perquè jo miro las cosas 
d'una manera més enrahonada. 

August. 

Mes enrahonada no; si acàs més còmoda. 
Otilia. 



Qüestió de paraulas. Lo cert es que tu, totearre- 
gat de racionalismes y de sentiments magnànims, 



66 POMPEÏUS GENER 



sempre estàs rabiant, y jo, sense ser tan sublim, 
visch més tranquila y contenta. 

August. 

Per estar sempre contenta no hi ha com atrofiar- 
se'l cor y paralisarse'l cervell. Els uns ho fan am 
l'alcohol, els altres am la morfina; hi hà qui neix 
aixfs y no té de fer res de tot aixó. Efectivament, 
es una desgracia haver nascut ple de cor y de con- 
ciencia en una societat ahont tan abundan els mal- 
vats y'ls imbècils. Tu, es clarl te veus rica, agassai- 
jada, adulada, fas lo que vols, gastas à desdir, tens 
cotxe, palco, vestits, joyas y mil adoradors que't 
pretenen, y tot aquest barullo, tot aquest brugit, 
tot aquest luxo, te puja al cap y t'emborratxa. Peró 
digas, fes abstracció per un moment d'aquest medi 
artificial y accidental que't rodeja, digas: si la sort, 
per desgraciant fos contraria, si perdéssiu un dia lo 
que teniu, si't quedessis sense'ls teus, qué sola't 
trobarlas un cop no tinguessis ni fortuna ni pare! 
;No't sembla que seria molt millor tenir al costat un 
home que t'adorés, un home dels que no necessitan 
la fortuna per valer, un bon amich del cor que't 
refés lo que haguessis perdut y no pensés ni visqués 
més que per tu? Tot aíxó que't rodeja, tot aquest 
bullici brillant y aparatós, tots aquests perfums y 
totas aquestas adulacions, també ho he vist rode- 
jant à altras més altas que tu y ho he vist desva- 
neixers com prima boyra que un buf de vent s'em- 
porta. 



SENVORS DE PAPER 1 



6? 



Otilia. 

T'has remontat tant que difícilment podria dir 
si'm reprotxas ó si m'aplaudeixes. Me fas l'efecte 
d'aquell que mirant sempre al cel va caure en un 
pou... SÍ vols que't segueixi'l fil, parla un xich més 
vulgar... però deixém aixó... tinch de darte una no- 
ticia. {No sabs que'm caso? 

August. 

Oülia! 

Otilia. 

;Que't sorprèn? (Ab ironia.) Pues si; antes de 
quinze d(as me caso. Per supuesto que no deixaré 
de comunicartho ara totas las formalitats necessa- 
rias, perquè com ets tant... tant... susceptible, se- 
rías capàs d'oféndret... y... 

August. 

Ay Otilia, si sabessis la pena que'm fas sentinte 
parlar d'aquesta manera! Tu no sabs lo que't dius; 
tu, tan freda, tan cruel, y avans... sí, avans tu tenfas 
cor, y sentiae, y estima vas... 

Otilia. 

;Y ara/t pensas que no estimo també? jDonchs 
per qué't pensas que'in caso? 



6S 



rOMPBVOS GENER 



August. 

No ho sé, no vull saberho. Me sento un pes aquí 
al cor que m'ofega. Otilia, no puch més... es precís 
que parlem... vull que m'escoltis. En nom de lo 
que tu'm deyas que m'estimavas, vull que m'aten- 
guis... 

Otilia. 

;Qué podràs dirme que mil vegadas no m'hagis 
ja dit, que sigui prou per ferme retrocedir? Mira, 
August, en nom d'aquest mateix amor que'm jura- 
vas, te demano, per la meva tranquilitat, que no'm 
tornis à parlar may més d'alló que ja ha passat per 
sempre. 

August, exaltatttse. 

Noi Vull dirte lo que sento, encara qu'aixó 
hagi de produhir io que renyim per sempre. No sé 
quina convicció pro fonda, quina veu interior, quin 
presentiment me diu que tu pots encara estimarme. 
El teu cor no ha mort, està adormit; reflexiona, 
medita tot el mal que'm fas, tot el mal que m'has 
fet, tot el que t'has fet tu mateixa, y potser me di- 
ràs que'l meu pressentiment no m'enganya. 

Otilia. 

Acabém d'un cop. No tens dret à dirme que 



L·i .1 r 2 :1 L v C* 



SENYORS DE PAPER 1 



69 



soch cruel, ni tant sols desdenyosa. He tingut la 
paciència d'escoltarte, no tan sols ara, sinó en els 
dos últims anys antes del teu viatje, y Deu del cel 
sab st se'n necessita per 'escoltar am calma a un 
boig enamorat com tu. Però, puesto que jo ja res 
tinch que veure amb els teus deliris, y que'l meu 
estat beu aviat no'm permeterà escoltarlos, te su- 
plico la reserva més prudent, si no m'obligarias à 
que't privés fins de venir à veurem. 

August. 

No tens corl 

Otilia. 

;Qué't pensas que una ha de tenir cor per tot- 
hom? Potser si... que tindré la obligació d'estimar 
à qualsevol que's presenti! 

August. 

A qualsevol I Y jo soch un qualsevol per tu, un 
del remat, un sobrevingut que passa y entra, sense 
cap dret, y quals capritxos no mereixen considera- 
ció de cap classe!... Quan tu'm deyas que m'esti- 
mavas per sempre... per la vida... 

Otilia. 

;Y qui, si no tu, pendrfa en serio las paraulas 



70 POMPEVUS GENER 



d'una noya qu'acabava de sortir del colegi? Erats 
el primer home que veya, jo tenia divuyt anys, y 
com totas las noyas volém tenir novio... Però luego, 
am la mort de la meva mamà,'] papà'm va portar à 
Madrid, y allí'n vaig veure d'altres, y am tres anys 
de separació, ja'm vaig fer una dona; quan vaig 
tornar, ara fa dos ó tres anys, ja podlas corapendre 
que si jo't feya cas, era més com à un bon amich 
de la casa que com à un enamorat serio. Luego se't 
veva tant poch, sempre amb els teus llibrots, sem- 
pre al Ateneo... Ademés, que si allavoras no't vaig 
ja desenganyar, es perque'm feyas llàstima... La te- 
va mare vivia... tu no tenlas posició, y com T ets tant 
boig, podlas fer un disbarat... Però aixó no vol dir 
que jo hagués pensat seriament en casarme am tu; 
pues, no faltava mésl 

August. 

Y jo no tenia més idea qu'aquesta... qu'era tota 
la meva felicitatl 

Otilia. 

Donchs ba arribat el moment de deixarho corre. 
August. 

No, Otilia... no, no puch; aixó no dependeix de 
la meva voluntat. 



SKNVOKS DH PAPER] 



7» 



Otilia. 

Vols ser eternament desgraciat aspirant à un im- 
possible. 

August. 

(Impossible?... Quan vas ú casarte amb un altre 
home que no t'estima... Això sí que'm sembla im- 
possible!... Un home que deu volguer de tu tan 
sois la fortuna... 

Otilia. 

Ni en broma't permeto que tornis à dir aquestas 
paraulas. El que ha de ser el meu marit es un home 
serio, un home que té ítltuls que tu no tens, y que 
al unir se am mi'm puja fins al seu nivell... August, 
ja hem acabat! Ja no sé qué dirte per convéncet. 

August. 

Es dir que'm desdenyas per última vegadal 
Otilia. 

Per l'ultima 1 

August. 
(Y't casaràs amb el Mraqués? 



□igitized D/ Google 



Otilia. 



August, tristament irèmch. 
<Y seràs Marquesa? 

Otilia. 

Vaya si ho seré. 

August. 

Y desgraciada, sí, molt desgraciada. Quan totas 
aquestas vanitats qu'avuy t'alagan no t'ofusquin 
més l'enteniment; quan qualsevol fet te fassj veure 
la realitat de la vida, quan t'adonis del per qué 
aquest home s'ha casat am tu, alashoras, si'l teu cor 
se desperta, que's despertarà, si no per mi, potser 
per un altre, alashoras compendràs la enormitat de 
la teva lleugeresa, 

Otilia. 

Insensat 1 

Paca, cerra cap d Otilia com per evitar una 
disfuta escandalosa. 



Otilia 1 



SENYORS DE PAPERl 



73 



Ay Paca! Aquest home es un boig arreïn atat. 

Paca. 
Catta, que tothom vé. 

Otilia, serenantse. 

Ah! 

( August sadelanta cap d la porta del jardí. Las 
dugas senyorttas se quedan al mateix lloch.) 

ESCENA VI 

Otilia, Paca, August Donva Carme, apoyantse 
en el bras de Pefe entra, y després Don Mariano. 

Donya Carme. 

Ayl L'August! 
August, saluda y dona la mú als quentran. 
Senyora I 

Don Mariano. 

Te.'l desertor! 

6 

Oigitized D/ Google 



7A 



POMPEVUS GENER 



Pepe, en to de reprensié amistosa. 
Bohemi, juheu errant! 

August. 

Bohemi... errant... potser...; juheu, may! 

Dotí Mawano. 
Ditxosos ulls que't poden veure. 

Donya Carme. 
;Y qué ha fet tot aquest temps? 

August. 

Sufrir y viatjar! 

Donya Carme. 
;De qui porta dol? 

August. 

. De la ineva mare. 

Donya Carme. 

Ayl 



SENYORS DE PArER ! 



75 



Don Mariano. 

quan ha estat aixó?.. Noy, no'n sabiam res... 
Com tu ets tan peresós d'escriure... Oh, y tant 
qu'escrius quan se tracta dels teus paperots. 

August. 

Aviat fard un any. ( Pepe s 'ajunta, y Paca y Car- 
me parlan baix.) Quan la vaig perdre'm ereya que 
la terra se m'havia enfonzat y que'l cel m'havia 
caygut al dernunt. Al sortir del cementiri y entrar 
à casa,'m va semblar qu' entrava tn un sepulcre y 
vaig anarmen desseguida. No sé ahont vaig passar 
aquella nit de febre. Al endemà la claror del dia'm 
va sorpendre al mitj d'un camp; alashoras vaig 
sentarme a la vora d'un arbre y vaig comensar à 
pensar. Aquell país havia sigut ingrat per' nos altres. 
La pobreta de la meva mare, apenas si havia tro- 
bat qui l'assistís y li fes companyia. Allí no hi ha- 
via ambient intelectual de cap mena; jo m'hi en- 
gorroniría... y aquesta idea'm va espantar. Tot se- 
guit vaig estar resolt. Me vaig alsar, vaig tornar à 
casa, vaig buscar tots els papers, y me'n vaig anar 
à veure un vehi, home bastant rich y avaro, que no 
feya més que fer economías per comprar cada dia 
novas propietats. Amb el senyor Pau, aviat và- 
rem estar entesos; cap à cal notari desseguida; vin- 
guin dos testimonis, firmém la escriptura de venta, 
y bitllo, bïtllo'm va pagar en doblas de quatre que 



7 6 



l'IlMrEYUS IIBNKR 



ben segur feya temps que no veyan la llum del dia. 
Y vaig sortir del poble amb un antich criat nostre 
que m'havia estat fidel, a portar els diners a Barce- 
lona. Vaig pendre una lletra circular al «Crèdit 
Lyonnais», vaig donar cinch unsas al criat com a 
recort, perquè s'entomés al poble, y cap al tren de 
Fransa falta gent, y aquí'm teniu ja de tornada. 

Pbpe, que s'ha anat acostant. 

jQuíntas unsas te va donar el senyor Pau? 

August. 

Mil cent deu. 

Don Mariano. 
;V quàntas n'has gastat? 

August. 

Unas cent setanta. 

Don Mariano. 

Vamos, una picosada de menos. Te quedan ara 
uns quinze mi! duros. 

August. 



Sí, uns quinze mil duros. 



SKNÏOKS DE PAPER I 



77 



Don Mariano. 

;Y qué has fet desde que vas pendre'l tren de 
Fransa ? 

August. 

De primer m'en vaig anar a París. 

Pepe. 

Varnos, sl, a divertirte. 

August. 

T'equivocas; a completar la meva personalitat; a 
veure museus, laboratoris, bibliotecas... 

Pepe. 

Y alguna cocolle que també hi devia caure de 
tant en tant. 

August. 

Això's deixa per tu. Viatjava per apendre. A 
Paris hi vaig passar tres mesos; després me'n vaig 
anar a veure Londres. D'alll à Amsterdam, a Haar- 
!em, ahont hi hà'Is quadros de Frans Hals, a Ley- 
den, la Universitat dels orientalistas; allí explicà'l 



78 l'OMPKYUS GENER 



cèlebre profesor Tyele/1 que ha fet aquella gran 
historia de las religions primitivas comparadas; per 
Munster vaig baixar al Rhin, aquest riu sagrat 
ahont se va descubrir la imprenta; vaig veure Co- 
lònia, Maguncia;en fi, després vaig ser a Leipzig, la 
ciutat dels llibres; y Heidelberg, la de la Universi- 
tat; à Suïssa hi vaig anarhi aquest istiu: allí he ad- 
mirat els beneficis del régimen federal republicà y 
del sistema regional, de la verdadera llibertat que 
allí regna ja fa sigles. He estat à Itàlia, la terra del 
Art; m'he extasiat à Venècia; à Nàpols vaig anar à 
l'ompeya; a Milàn vaig visitar als celebres Fisió- 
lechs que allí estudían la influencia de la organisa- 
ció cerebral sobre la criminalitat, y he tornat à Pa- 
rís à pahir tot aixó durant uns mesos; d' ahont vinch 
ara. He estudiat molt, he vist molt més y he après 
alló que no s'aprén en els llibres; he llegit els ho- 
mes y las cosas; moltas cosas qu'ignorava y que'm 
convenia saber; no he fet com molts, que viatjan 
com una maleta. A cada ciutat, à cada pafs estu- 
diava la rassa, el medi ambient, la historia, y aixís 
n'extreya l'esperit.., 

Pkpe. 

Sempre somniant despert. 

1)on Mamanu. 
Teorías... digavacions... 



Digitized by Google 



Pepe. 



Oh, els sabis, els sabis, am las vostras caborias 
sempre voléu arreglar el món, y may arregléü res. 

August. 

Donchs el deuhen arreglar els tontos, si't sem- 
bla. 

Don Mariano. 

Es clar que no; però hi ha una classe d'homes 
especials per fer anar las cosas endevant, y aques- 
tos son els que tenen perspicàcia, activitat, cop 
d'ull, dissimulo, y sobre tot, empresa. Aquestos 



AufiUST, interromprnlJp. 

Digui som. 

Don Mariano. 

Pues bé, sí senyor: som els que fundém societats, 
bandís, companyías, centros industrials, empresns 
mercantils, girém capitals, renovém el món am las 
nostras especulacions, fem marxar el comers... Per- 
què tu ets una criatura, y amb els teus llibres y las 
tevas teorías no has vist el món per un forat. Tens 



Sa POMl'KYUS GENER 



d'entendre que l'industrial es més fort que l'inven- 
tor; l'especulador més que l'industrial. Un exemple: 
un descubreix una mina d'or y rumia un modo 
d'extréurel, però ve l'industrial y aplica aquest me- 
di é hi posa gent que hi trevallín, y luego del or 
se'n fa moneda, y aixís facilita'ls pagos, y'l comer- 
ciant luego'l gira y'i fa aumentar. 

Aucust. 

Altol Qu'en el món res may aumenta. Lo que fa 
aquest comerciant es acumular els capitals dels 
altres a la seva caixa. 

Don Marian o. 

Sempre surts am ciris trencats! Es clarl El fa au- 
mentar per ell y'ls seus associats. Els altres que 
trevallin si'n volen. jCóm haurías viatjat tu si t'ha- 
guessis hagut d'endur el sach de las unsas? Per 
venir del poble ja vas haver de menester un camí- 
lich y ficarte al wagó amb els civils. Donchs al cò- 
rners tu deus el giro, es í dir, el que las unsas t'ha- 
gin seguit per tot arreu representadas per una carta 
de crèdit que portavas i la cartera, y en tornant 
t'has trobat aquí am totas las que no havías gastat 
en el viatje. Donchs aíxó's deu als especuladors 
que's van imaginar el cambi y'l giro. Y lo que t'ha 
costat tot aixó es menos de la dècima part de lo 
que t'hauria costat el traginar las unsas, sense con- 
tarhi'ls amohinos, els sustos y que te las haguessin 



presas, y encara t'haguessin dat una pallissa. (Au- 
gust s'impacienta, peró don Mariana li fa senyal am 
la mà de que segueixi escoltant. Continua ab to d'au- 
toritat.) Un altre exemple: un sabi fa un invent, 
pero la realisarió d'aquest invent exigeix uns 
quants millions, y com tots els que tiran per sabis 
son uns perdularis... res.., se moriria de fam y l'in- 
vent se perdria, Donchs bé, surt un especulador, 
li facilita uns quanta quartos perquè fassi las pro- 
bas, y un cop està ben segur de la cosa,'s forma 
una societat en comandita/s fa una emissió d'ac- 
cions, tothom acudeix à portarhi, qui cent, qui mil, 
qui vint mil. EI capital se fonna; la emissió està 
coberta, y es tant l'acopi de gent que voldria em- 
plearhi'ls diners, que s'ha de dir prou. Com l'em- 
presa es bona... 

August. 

Sí, perquè l'invent es bo. 

Don Mariano. 

Sigui pel que vulgui. Els que volen accions y no 
poden obtenirne, ofereixen prima. Alashoras l'es- 
peculador se fa desitjar y aquí ve la puja de las 
accions... y en un moment oportú, totas a fora, un 
liquida'ls beneficis de las diferenrias, y un altre que 
talli. 



POMriYUS GRNEK 



August. 

Sí, y luego'ls altres perden tot lo que l'cspeçula- 
dor ho ha fet pujar ficticiament. Y si per anyadidu- 
ra ha díluhitla emissió en més del capital necessari, 
las accions se'n van abaix.., 

Don Mariano. 

O se'n van i dalt, ;qué sabs tu? Y després... ai- 
xis, amb aquesta baixa y puja, amb aquesta movili- 
sació del diner, se van fent las fortunas, y tot va 
endevant, y'l món marxa.. .- 

August. 

Donchs, entesos... ja ho sabém. L' objectiu del 
progrés, l'ideal de la evolució d'aquest món en que 
som, el móvil que fa trevallar als sabis, es el que's 
fassin las fortunas d'uns quants senyors particulars, 
que no tenen més qualitats sobre'ls demés que un 
xich més de picardia y un poch menos d'escrúpols. 
L'home de ciència fa'l plan, troba'ls materials y fins 
se reventa per ensenyar com s'ha de fer la cons- 
trucció. Peró l'especulador fa construhir amb els 
diners dels altres, y com tot ho fa perquè li deixi 
més ganancia, escatima'ls jornals ó bé ho fa tot per 
contracta, suprimeix detalls importants, y un cop 
la cosa es acabada, se la treu de sobre y venen uns 
quants infelissos y hi carregan més pes del que pot 



soportar, ypataplúml tot s'enfonza; y ara tome- 

Don Mariano. 

Ja veig que sempre seràs un tarambana. Sempre 
amb el cap ple de romansos, may arribaràs à tenir 
cap posició. 

August, un xieh picat. 

Escolti, don Mariano, ;y qué entén vostè per 
tenir una bona posició? 

Don Mariano. 

Homel Ara si que m'has agradat... Tenir una 
posició es„. es... arribar à fer un capital... 

August. 

Es dir ; tenir diners? 

Don Mariano. 

Es clar! 

August, amb ironia. 
I V com se fa això? 



rOMPEYUS GENER 



Don Mariano. 
HomeL. Trevallant. 

August. 

Donchs permetim que. li diga que s'equivoca. 
May de la vida, en la societat actual, tal com està 
organisada, el guany ha correspost al trevall. Al 
contrari. Veu, vostè, que no trevalla (perquè aixó 
d'anar en havent esmorsar i la Bolsa, y en havent 
dinat al Bohín, y passar un rato pel escriptori, aixó 
no es trevallar), donchs vostè esta ple de diners, y 
n'hi han molts que am talent, trevallant de nit y de 
dia, per més que fan, may arriban ni tan sols à 
guanyarse lo nitls necessari. Desgraciadament, el 
que fa un trevall superior, el que té genit, el que 
comprèn las cosas generals de la vida y del Univers, 
aquell es el menos pagat ó no ho es gens. El .que 
inventa un xiulet ó un parayguas am mollas, com 
que'l seu invent dona lloch à una venta de pocli 
preu y a que tothom el compri, aquell fa una fortu- 
na. En cambi/l que descubreix una lley nova de la 
Naturalesa, ò un medi per presservar d'una enfer- 
metat à millions de personas, aquell, com que no's 
dirigeix à ningü, com que la seva obra no té una 
utilitat particular y de moment, aquell se mort de 
fam, ningú li dona res; y per tant, trevalla per tots, 
per la Humanitat; y'l món no seria avuy alia hont 
es si no fossin aquests genis que l'han fet marxar. 



SÏNVOH.S [lli PAPRR ! 



Si tothom s'hagués dedicat à lo individual y del 
moment, a lo prúetich, & tenir enteniment, com diu- 
hen vostès; es dir, à fer ullets de cotilla, ó calsat 
am tatxas, caragols de rosca, ó civellas pels elas- 
tichs, encara estaríam tots en el mateix estat en 
que's troban certs pobles del interior de l'Africa. V 
no es lo pitjor que'l que's dedica als detalls de la 
vida s'enriqueixi, si la sort l'ajuda, y que'l que's 
dedica à las cosas superiors se mori de fam; no: si- 
nó que per vostès, en no tenint diners, un es un no 
res, un xifiat, un ximple, un que no s'ha sapigut 
entendre. 

Don Mariano. 
(Donchs per tu no té cap mèrit !o fer diners? 
August. 

Cap, ó ben poch. Lo difícil es tenir ideas, que lo 
de fer quartos, qualsevol ne fa. Surti al camp, vagi 
per la ciutat, miri per tot arreu; tot lo que veurà, 
tot té amo. Quantas casas! Quàntas propietats! 
Quàntas fincas! Tot això, rellexioni l'ínmens núme- 
ro de gent que suposa am possessió de tals bens, 
l'inmens número de gent rical Quants mils no n'hi 
hà à Espanya y à las demés nacions! Per tot arréu 
n'hi ha, fins en els paissos més salvatjes. En cambi, 
gent qu'inventi ciencias, que fassi obras mestras 
d'art, que cambihi l'aspecte d'una rassa ó d'una 
sOL-ieiat amb un liescubrimeni, vcçi si'n trobarà 



86 



gayrcs. Se poden ben contar. Cada una de las qua- 
tre ó cinch nacions que van al frente del progrés, 
no'n té una dotzena en un sigle. Espanya, per no 
ferne cas, s'esta morint. Y de fortunas... n'hi hanl... 
Ara, digui: ;qué es més fàcil, qué té més mérit, te- 
nir diners, ó tenir ideas? 

Pepe. 

Bé, vosaltres parléu aixis perquè no n'heu sapi- 
gut ferne. Tu, tant qu'enrahonas, si haguessis sapi- 
gut fer fortuna, ja n'haurías fet. 

August. 

Donchs t'equivocas. En sé.de ferne, pero no n'he 
volgut fer. ;VoIs que't digui com se'n fan de diners ? 
Donchs tenint audàcia y astúcia, y no tenint con- 
ciencía. Ves si es senzill; y si no n'he fet, no es per- 
què no sàpigues ferne, sinó perque'l sentiment de 
la Justícia m'ha sobrat, lo mateix que la verdadera 
inteligencia de las cosas, à dret fil... no aquesta in- 
teligencia torsuda que se'n diu llestesa, ó gramàtica 
parda, ó com vulguis, això qu'es la falsa inteligen- 
cia dels que no'n tenen de verdadera, aquesta in- 
teligencia, tant superior (amb ironia), que vosaltres 
uséu y que'ls salvatjes tenen encara més desenrot- 
llada, aquest art de fer ensarronadas dintre de la 
lley y que tenen tots els pobles primitius ó degra- 
dats. Els verdnders inteligents, els sabis, no'n tenen 
gens d'astucia. Sí que sé com se fa'l diner y las 



Digitized Dy Google 



grans fortunas; jvols que t'ho espliqui? Donchs es- 
colta: si en lloch d'estudiar dugas carreras, y llen- 
guas, y histologia, biologia, historia de las ciencias, 
filosofia y en lloch de tenir la passió del Art, m'ha- 
gués contentat en pendre un titul de metje, per 
exemple, y m'hagués posat una levita negra llarga 
un xich mal feta, barret de copa A tot pasto, man- 
gala ab punyo d'or y ulleras, y a cada malalt que 
hagués visitat, posant la cara seria, hagués dit amb 
un to sentenciós:— «Està molt grave, moit grave! 
però la Ciència, ajudant Deu, pot molt. Veurém si 
empleant els medis més heroichs el salvarém; peró 
es difícil, ja dich, difícil.»— Y després, vingan du- 
gas 6 tres visitas cada dia. Si'l malalt s'hagués mort, 
— «Ja ho va dir el senyor doctorí— haurlan excla- 
mat: y si n'hagués sortit: — «L'ha salvat de la mort» 
— hauria proclamat la família; y ara estaria ple de 
visitas y de quartos. O bé hauria pogut pendre un 
títut d'apotecari y dedicarme als específichs en 
gran, y bombo que ta criS; y anunciarne que ho 
curessin tot, fins la hieptia y la orfandat. O be gra- 
duarme d'advocat y debutar al Ateneo amb un 
discurs furibundo, declamant contra tot lo existent, 
demanant l'autonomia, fins de l'armilla. Y després 
ablandarme, deixarme estimar pels conservadors y 
admetre la direcció d'una gran societat... O bé tirar 
pel còrners y vendre per dotze lo que costa sis, 
anyadint avgun fç.xina y alcohol aiüilich al vi, oli 
de cotó al d'oliva, polvos de rajola al xocolate, y 
sí'l públich s'envenena lentament, que's peli. (Aquí 
tl to irónich se va accentuant.) O explotant als po- 



bres trevalladors, plantant una fabrica lluny de 
poblat, à la montanya, amb una cantina ahont tin- 
gan que anar per forsa :í comprarhi'ls aliments, que 
sigan dels més inferiors ó adulterats; y aixis doble 
ganancia, y tot queda à casa; y si cada any ne mo- 
ren el quinze per cent de tísichs ó d'anémichs ;qué 
hi fa? Un ja procura per la salut de la seva anima, 
fentlos mantenir un frare amb un tant per cent que 
se'ls descompta. O be venent negres y comprant 
blanchs. Y encara hi ha altres medis. Jugar al 
mentí, per exemple, al batcarrat, 6 à la Bolsa\ y 
si's pot, am capitals dels demés. Ja veus si sé 
com se fan las fortunas. Y perquè ho vegis ben 
palpabíement, ara vull probar de ferne com ne feu 
vosaltres; si no'n faig, no serà meva la culpa, com 
tampoch vostre es el mèrit d'haverne fet, sinó 
qu'en el vostre llenguatje, del èxit ne dthéu inteli- 
gencia. (Mentrts va dihent això, veu entrar d Vi- 
vianne y Don Lluís del iràs. Aquest s'adelatita un 
poehy saluda al August.) 



ESCENA Vil 

August, Don Mariano, Pepe, Viviatjne 
/Don Lluís. 

Don Lluí's, saludant al August. 

;De quant ensa per aquí? 



August. 

Don Lïulsl Madame! (Saludant.) Oh, y que arri- 
ba a punt, donchs in 'estalvia'l trevall d'anar a bus- 
car! o. 

Don Lluís. 

Sempre i las sevas ordres. ;En qué puch ser- 
virlo? 

August. 

Escolti. Si jo compro un millió paper interior y 
baixa un enter, y vench, <qué puch perdre* 

Don Lluís. 

Dos mi! cinch centas pessetas. 

August. 

Esta be". Jo li dono deu mil duros per' pagar las 
diferencias, ;quànt puch jugar deixant aquesta suma 
com a dipòsit: 

Dos Lluís. 

Uns deu millions y pot aguantar fins dos enters. 



August. 



Bravo 1 Deu millions, ab lo que té de venir, el 
paper baixarà à lo menos cinch enters, y guanyo 
vinticinch mil duros. 

Don Mabiano. 

;No deyas que compravas? Donchs els perts, 
tonto. 

August. 

No, que 'Is guanyo, perquè vench. Tenim un mal 
govern al poder, hi hauràn conspiracions, huelgas, 
fam. L'Isla de Cuba esta que no pot anar pitjor, y no 
volen darli l'Autonomia. Els Estats Units intervin- 
dran. Filipinas, se perdrà per culpa dels frares 
que'l govern apoya. Els franchs pujaràn y las pes- 
setas baixaràn. El govem agravarà la situació am 
nous impostos. En fí, que tot anirà avall. Avans 
de fí de mes el paper ha baixat cinch enters lo 
menos. 

Don Mariano. 

Ets un beneyt. Ab un govem d'ordre, sempre 
tot va bé, y'ls capitals tenen confiansa. Ja veuràs 
com l'empréstit se cubreix y com el paper puja 
am las providencias que adoptarà'l ministre d'Hi- 



senda. Perdràs y m'agradarà perquè t'escarmentin. 
August. 

Cada hu am la seva. Sols la sort es la que deci- 
deix. Don Lluís, demà venguim vint miliïons, (Se 
treu un carnet, escriu, arrenca un full y li dona.) V 
tinguí, al «Crèdit Lyonnais> li donaran las cinquan- 
ta mil pessetas, si acàs perdo; y en perdent dos en- 
ters, liquidim. 

Don Mariano. 
T'has tornat boig! 

August. 

He après à la seva escola. 

Pepk. 

Ay pobras unsas del senyor Paul 
August. 

Ja ho veurem, la sort ha de dirho. (Se dirigeix à 
Don Mariano.) Per de prompte voldria posar casa, 
y si vostè volgués, llogaria la seva, la que han dei- 
xat... 

Don Mariano, extranyantse. 



August 1 



POMFKVÜS fíENEB 



August. 

A1H he passat las millors horas de la meva joven- 
tut quan hi eran vostès, y com no tinch familia, al 
menos allí tindré recorts, y'm faré la ilusiú de que 
visch en companyia. 

DON MARIANO. 

Donchs quan vulguis, envia a buscar las claus. 

August. 

Demà, y'ls enviaré un any per adelantat. 

ESCENA VIII 

Els mateixos, y Otiua qiientra del jardí. Després 
Albert per la porta del mi/j. 

Don Mariano. 

;No has sentit Otilia? L'August serà'l nostre in- 
quilino de la casa vella. 

Otilia. 

ïQu'has tret la rifa? 



SBNYOK5 DB PAPER 1 



93 



August. 

No; he pensat que tot lo que havia fet fins ara 
era fer el tonto. En aquest món la qüestió son 
quartos. «Procura tenir diners (ai ironia) signin 
teus ó dels deméss com diu un refran. L'aristocra- 
cia de! nostre sigle es la del capital. E! verdader 
sentit de la vida ha cambiat d'aspecte. Els que 
ahir teixían, estarrossavan 6 traginavan bocoys a la 
Habana, avuy son els superiors. Tot lo qu'es cien- 
tíftch 6 inteiectual pur, aquí es incomprensible, y'l 
que s'hi dedica passa per ximple. Donchs jo ja m'he 
cansat de passar per ximple; segueixo !a corrent, 
me Uenso als negocis, als negocis! Sí, als negocis, 
que com deya aquell son els diners dels altres... 
però ;qutí hi fa?... Fem negoci ylcaygui qui caygui! 

Albert, entrant am maeferlant 'y 'l sombrero d la mà. 

Ja no hi ha balli 

Pepe. 

Y donchs, ;qu'esta malalta la Condesa? 
Albert. 

Cal Se'n vademade viatje. 



Pepe. 

;Y per qué? 



94 



r'OHPEVUS GENER 



Albert. 

Res... que... (.Formant grupo am Don Lluís, Vi- 
vianne, Pepe y August) que... ahir... ala menta, 
ella tenia dada una cita à un amich y's devia olvi- 
dar de l'hora... Lo cert es que'l secretari estava 
amb ella en certa intimitat quan l'altre'ls va sor- 
pendre, y cremat ho va contant per tot arreu, y ja't 
pots figurar l'escàndol; però ella, per evitarho, ha 
determinat el viatje inmediatament. 

Don Lluís. 

Y'l seu marit, <qué ha fet? 

Albert. 

Ah! lo qu'es ell no'n sab resi 

Vivianne. 

(Y'l secretari? 

Albert. 

Continuant a la casa y acompanyarà als condes 
en el seu viatje. 

Pepe. 

Si que'm sab greu, ves, ja no'ns divertirem. Tan 
bé qu'haurla estat. Quin hivern més ensopit l 



Albert. 



Ja tornarà; d'aquí un parell de mesos ningú's re- 
cordarà de resi 

(Otilia s'ha anat acostant y August separaníse del 
grupo; se topa» mentres els al/res parlan am veu 
baixa.) 

August. 

Ja sabs ahónt te porta la teva vanitat? 
Otilia. 

Lo que sé es que las |tevas iinpertinencias m'e- 
xasperan. (Nirviosa.) 

August. 

<Y si'l teu amor despertés? 

Otilia. 

Pert cuydado l Tu fes el teu camí, que jo ja sé 
ahónt vaig; tu y jo anem à puestos molt diferents. 

August. 

No tant, que al final de la via no'm trobi aprop teu 
per' salvarte quan vagis à enfonzarte al precipici. 

cau el teló 




Oigitized D/ Google 



ACTE SEGON 



DigUized D/ Google 



COMENSA 



Una decoració de Sala rica im porta al fondo, que don»'l 
jardí, y dugas portaa laterals. 



ESCENA PRIMERA 
Don Makiano_c Don Lluís. 
Don Lluís. 

i De que t'ha servit véndret las casas y mermar 
la fortuna de la pobre Carme? Quan t'erapenyas 
amb una idea... 

Don Marian o. 

;Qué vols que't digui? L'August, que fa uns tres 
ó quatre mesos ens va llogar la casa del passa tjc, 
com ha guanyat tant ara aquest xicot, sempre esta- 
va «vénguimela, vénguimela U y no vaig poguer 
dirli que no. L' altra la vaig vendre à carta de grà- 
cia per' saldar las últimas diferencias. Lo de la 



Carme ha servit per renovar els pagarés. íQué ha- 
via de fer? <Declararme en quiebra? 

Don Lluís.' 

No; peró no obstinarte al alsa, aquesta alsa que 
ni vc ni pot venir en molt temps, mentres no s'ar- 
reglin las nostras relacions am Fransa; no's don- 
gui l'autonomia a las Antíllas, y no's treguin els 
frares de Filipinas; y res d'aixó entra en els plans 
del govern. Mira l'August, que venia de Fransa, si 
hi ha vist clar; à la baixa ha fet una inillionada. 

Don Màriàno.* 

<Qué vols que't digui? Com sempre m'havia 
anat tant bé l'alsa, lo últim que'm quedava li vaig 
posar. Luego, jo no'm podia creure que'l diner 
s'hagués tornat lliberal; creu qTie'm sembla un 
somni. 

Don Lluís. 

El d'Espanya potser tens rahó, peró com Espa- 
nya no viu per ella sola, y à París el diner es repu- 
blicà, aquest ens ha fet la lley. Si no volias jugar i 
la baixa, amb els últims quaranta mil duros que't 
quedavan podías molt bé muntar una indústria ó 
un comers, lo qu'antes havías fet am molt menos. 
Ja que tan bé coneixías el negoci de cansaladas y 
butifarras, vinga comprar porch y fer llangonissas 



Digrtized D/ Google 



ab màquina y cap à Amèrica. Tussinayre haurías 
refet la fortuna; bolsista, has fet quebrar la teva 
casa de banca. Y ara ja no't quedan més que ca- 
torze mil pessetas, y'ls pagarés te vencen avans de 
sis dfas. 

Don Mariano. 

Catorze mil pessetas I... ;y qué fer?.,. V no obs- 
tant, la baixa es illógica, no pot ser... 

Don Lluís. 

Peró es! A la Bolsa no -hi ha més llógica que la 
dels fets, y aquests dependeixen de tantas causas! 
Ves à preveure lo que pot venir I Mira, ;me vols 
creure? Potser encara't refarías: deixam fer A mi. 
Te compraré uns quants millions a la baixa y tot lo 
que vagis guanyant ho anyjidirém & la jugada, y si 
aixó continiia, com sembla que té cara de conti- 
nuar, en un mes t'has posat ja altra vegada'ls ossos 
à Uoch. Després ja veurémr si s'siniciés un'alsa, 
toraaríam í ser alsistas. 

D on Mariano. 

Deu t'escolti I Ves; perdut per perdut, fes lo que 
vulguis. 



109 



POMPEYUS GENER 



ESCENA II 

Eh mateixos y Donva Carme. 

Donva Carme. 

;Solets? Ja sé de qué parlan. 

Don Mahiano. 

jDe qué vols que parlém sinó de negocis? El que 
cuyda'ls interessos dels altres no's pot adormir ni 
un moment. 

Don Lluís. 

Ja hem acabat, Carme. 

Donva Carme, d don Mariana. 

Que pensatíu estàs; ja deus pensar algún nou ne- 
goci, sempre aumentant els capitals I 

Don Lluís. 

Senyora, als peus de vostè: adiós, Mariano, me'n 
vaig à la Bo/sa. (Surt.) 



Digrtized Dy Google 



SENYORS DE FAl'ERj I03 

ESCENA III 

Donya Carme/ Don Mariano. 

Donya Carme. 

Vinch à darte una gran noticia. La noya's casa. 

Don Mariano. 

;Amb el capità? 

Donya Carme. 

S(, amb en Dulmases; s'estiman tantl 

Don Mariano, distret. 

Que sigan feüssosl 

Donya Carme. 

Quina ditxa sentirse dir mamà per tot tm capità 
d'artilleria, tan guapo, tan bon mossol ;Qué no't 
diu papà'l Marqués? 

Don Mariano, distret. 

No m'hi he fixat! 



i°4 



POMPBYl'S CENER 



Hi in va Carme. 

Jíueno, donchs; jo venia, perquè com tu ja sabs, 
aixó de !a boda porta- certs gastos, y jo voldria 
amoblarlos el pis un xich bé, y que la noya's fes un 
trousseau regular... y que... vamos, que la festa estès 
Uubida. Aixís he pensat que'm liquidessis, poca 
cosa, uns cinch mil duros; ja'n tindrém prou ! 

Don Mariano, tornant en sí. 

Cinch mil duros!!! Perú dona <que't tornas boja? 
La teva posició... Ca, dona, ca! Am mil durets... 
podrías fer una boda modesta... y luego... 

Donya Carme. 

No'm convenceràs pas... Jo vulí que à la noya no 
lí falti res; després se pensaria que la seva mamí 
no i'estima; donchs per demà preparam aixó, per- 
què ara suposo que... 

Don Mariano, interrompentL·i. 

No: ara no pot ser; tu no sabs lo qu'es una casa 
de banca; las ordres se donan amb un ó més días 
d'anticipació. jVeus las lletrasï De primer s'accep- 
tan y després, al cap d'uns días, se pagaa. En ft, 
toma demà. 



Digrtized D/ Google 



SENYORS DE PAPER 1 IOJ 



Donya Carme. 

Uonchs sf, entesos: demà al dcmatí tindre'l gust 
d'abrassar a la Otilia. 



ESCENA IV 

D on va Carme, Don Mariano, Alukrt y Otilia 
entrant per la part del jardí. Albert amb ayre dis- 
plicent. 

Otilia. 

Ay! ;Vosté à casa, y ningú m'havia avisat? 

D on va Carme. 

SI, filla meva; peró no puch entretenirme ni un 
instant; la Paca m'espera a baix al cotxe, y anem 
preparant tot lo de la boda. ;Bé vindreu? 

Otilia. 

Vaya! 

Don va Carme. 
Y'l Marqués també. 

Alheht. 



Si soch aquí. 



FOMFEYUS GKMER 



Donya Carme. 

;Qué se'n var 

Albert. 

Assumptos de família tal vegada m'obliguin à 
ansentarme per algún temps. 

Donya Carme. 

En ff, ja ho sabs. No's fara la festa sense tu. (Va 
per anarsen saludant y topa ab en Pepe çu entra ves- 
tit de cidista am pantalons curts, mitjos escoeesas, 
gorra am la placa del dvb, e/c, etc.) 

ESCENA V 

Mls mateixos y Pepe. 

Donya Carme. 

Ayl Aquest boigl amb una mica més me fa cau- 
re. ;Qué no hi veus?... ;D'ahónt vens de fer mal? 

Pepe. 

Dispensi, donya Carmel 



Digrtized Dy Google 



SENYORS DE PAPEK I 



Donya Carme. 

Bueno, noys, adeussi.íu ! Adiós, Mariano, fins de- 
mà dematí. 

Albert. 

L'acompanyaré fins al carrer, donchs surto. (Li 
dona'l bras.) 

Donya Carme. 

Gracias, baixarém la escala junts. Sempre ga- 
lant I 

(Surten del bras Donya Carme y Albert. Paca 
eiarrera; Pepe y Don Mariano s quedan. Pepe acom- 
panya ah que surten fins d la porta y torna at pros- 
teni.) 



ESCENA VI 

Pepe y Don Mariano. 

Don Mariano, dirigintse tot serio al seu fill, 

Tiuch que parlarte molt seriament. (Pausa.) 
Mentres els negocis rn'ocupan a mi dia y nit, tu no 
t'ocupas més que de fer bogerías, de cert género. 



que poden portarme un cataclisme. Fa molt temps 
que tu y jo no' ns hem vist à solas y jo no podia 
dirte lo que't tinch de dir devant dels altres. Es ja 
ocasió de que tinguem algunas explicacions. 

Pepe, atontaí y sorprès. 

Kxplicacionsl... ;De que? 

Don Mabiano. 

No vaig & tirarte à la cara la teva falla d'educa- 
ció ni la teva vagamunderla. Si gastas el temps y'ls 
diners am cavalls, donas, diversions, jochs... meva 
es la culpa, perquè de petit no t'he obligat à pen- 
dre una carrera... ó un oficií... Derrotxas... y fas 
bé... Per ainó t'hem criat en la opulència! T he do- 
nat llibertat y n'usas com te sembla; comprenen 
que la culpa es meva, y't pago'ls deutes, y hasta 
respecto'ls teus vicis. Perú am la teva conducta 
has comès una falta que dech tiràrtela 1 la cara, 
y't vull avisar, perquè si continúas, me veuré obli- 
gat à posarte à coto. 

Pepe, displicent. 

Ja sé ahónt anétn d parar. 

Don Mariano, enfadat. 

Es clar que ho sabsl Ningú parla pas de res més; 



Digrtized Dy Google 



SENYORS UB PAPKK 1 



109 



casi ja es públích; però lo que tu no sabs, desgra- 
ciat! ck ahónt arribarem si tu contimías. La gent 
murmura... 



Pkfe. 



La gent... la gent... ;y vostè fa cas de lo que diu 
la gent? 



Don Marian o. 



Jo ray! Lo més tremendo es que un altre'n fassi; 
y si això segueix, no tardarà gayre à saberho y es- 
tarem perduts. Quan s'es un calavera com tu, però 
s'es honrat en el fondo, el mal se va à fer 1 forade 
casa. No s'abusa de la confiansa d'un home que 
aquí entra com un amich, y que tant útil m'es; so- 
bre tot, en els presents moments. Mestres !a pobre 
de la teva germana sufreix, y's menja las amarga- 
ràs que passa ab e! seu marit; ment res jo tinch de 
fer esforsos heroichs per salvarvos la fortuna, tu 
estàs donant un pervers exemple à la Otilia, y po- 
sas en perill la nostra situació ! 



Pepe. 



;Y quina culpa tinch jo de si la meva germana, 
apoyada per vostè, 's va volguer casar ab aquest 
brétul, y ara es mal casada... y de si vostè compra 
paper... ó ven?... 



! 



1IO FOMl'EYUS CEHER 



Don Mabiano. 

No't reprotxo'ls teus defectes... mal puch reprot- 
xarte las raevas equivocacions. Peró vull que sapi- 
gas ahont ens portan las tevas bogerías. Enredante 
amb aquesta francesa, fas un tort à un amich com 
el Lluís... y encara no es aixó lo pitjor, que pel 
verdader home de negocis... no n'hi ha d'amichs... 
Peró desgraciatl <qué no veus que si ell se'n adona 
pot perdrem? Tu no veus qu en un moment dat, no 
té més que reclamarme unas dtferencias que no 
puch pagarli, y deixar de jugar per mi, quan ningú 
més qu'ell pot ferme las jugadas, perquè'ls altres 
me reclamarían fondos de reposició que no podria 
donalshi... y tindria de quebrar... y estaríam per- 
duts, perduts per sempre I <Ho veus ara com m'has 
compromès? Donchs, ó deixas aquesta dona des- 
seguida, ininediatament, anantcn de Barcelona dem i 
à la matinada, ó jo posaré correctiu à. las tevas bo- 
gerias. 

Pepe, ab certa altivés. 

;Cóm? 

Don Mariano. 

<Cóm? Infelisl Si'ls teus vicis te fan el meu es- 
clau 1 En tot el món no's trobaria ni un sol fill més 
subjecie que tu al seu pare;y aixó que vius tan 



Digrtized D/ GoogI 



lliure, que passas els dfas y las nits sense ni tan 
sols acostarte a casa, sinó per pendre diners y 
anar à malgastí rtels. Tu, per viure, necessitas di- 
ners, perquè estàs fet à menjar bé, d gastar luxo, 
à tenir cavalls, cotxe, queridas y anar al teatro, y 
id'ahónt els treuras, infelís, si jo no te'ls dono? 
;Sabs quin es el teu paradero, no sabent tievallar? 
Morir en un hospici, en un hospital ó en un presi- 
ri. El marqués Albert, al menos... El marqués Al- 
bert, tenia un tftul que vendre, y tu ni aixó tens ; ni 
sisquera ets bon mosso per'enamorar a una dona 
rica. (Ves quin recurs te queda, si jo't tanco la 
caixa? 

Pepe, trist y apart. 

Es veritat l 

Don Mariano. 

Serlas el ser me's pobre, més inútil y més dcs- 
preciable 11 

Pepe. 

Per Deu, prou I 

Don Mariano. 

Y, en cambi, mentres tens el meu apoyo, jquín - 
jove no t'enveja? jQuína noya no't pretén? 



Pepe, desaientat. 



Ah! aquesta passió, aquesta passió I 

Dos Mariano. 

Tu ets una criatura. Aquesta passió se't cura en 
dos mesos! ;No t'agradan tant las hailarinasr Ves, 
fes un viatje à Itàlia... allí podràs atiparien, ó à j 
Fransa, que all! hi trobaràs francesas que després, i 
quan tornis, aquesta ! fara fàstich ! 

Pepe. 

De grat ó per forsa obehiré, soch el seu esclau; 
<quín icmey me queda? ;No tinch més cj n'estar sub- i 
jecte? I 
D ON Mariano. 

Més subjecte a mi que'ls fills del menestral, que'ïs 
fa trevallar son pare, donantlos bastó quan li surten 
ganduls. AI menos, aquests, quan lian après l'ofici, 
poden dirli; — tPare, si té mals de caps, pàssissels, 
que per tot arreu'ns guanyarém la vidal»— Pels tre- 
valladors, el món es ample; vosaltres, viviu amar- i 
rats a la caixa del pare, ab una cadena més forta 
que si fos de bronzo! 

Pepe, suspirant. 

Ah! L'amor d'aquesta dona!... 



Digrtized D/ Google 



SENYORS HE TAPER I 



Don Maria no. 

L'amor!... Ximple]... (Pausa) ^Potser si que't 
pensas que t'estima... de franch?... L'amor, no te'l 
dona, que te'l ven, y ben car... prou que ho sab 
la. meva caixa! ;Te figuras que no sé per qué van 
servir aquells deu mil franchs últims, sinó per pa- 
garli aquell collar de brillants qu'ella va fer creure 
al Lluís qu'eran d'imitació? Sí, ja ho sé, ximple l 
am lo que'ls gastas els iliners; si fins m'ha convin- 
gut; tu gastant m'has fet el joch à mi, donchs els 
teus vicis pregonan la meva fortuna; peró en lo 
que has estat desacertat, es amb enredarte am la 
Vivianne, quçU seu home'm pot perdre si se'n ado- 
na, a mi, & tu y à la teva germana. Imbècil! Si 
volías agafar una querida, que no hi hà prou fran- 
cesas, prou artistas ó donas d'altres? 

( Pepe abaixa'ls ulls, sc queda aterrat; després d'uns 
guants segons, ètiira Otilia.) 



ESCENA VII 
Don Mariano, Peprj* Otilia. 
Otilia, desde fora la porta del fondo. 
Papà! 



114 



POMPEVUS OKNER 



DON Mariano. 
Entra. (Obrintli la porta.) ;Qué yoIs? 
Otilia. 

Hi hà un senyor que'l demana, y l'he fet passar 
al despatx. 

D on Mariano. 

(Qui es? 

Otilia. 

Don Calixto Bordas., el corredor aquell... 

Don Mariano. 

Ahl ja... ja hi vaig. (Apart.) Aquest, com qu'en- 
cara no'n deu saber res, tampoch m'exigirà fondos 
y podré ferli fer alguns millions... (S'envd.) 

ESCENA VIII 
Otilia y Pepe. 
Otilia. 

;Per qué dísputavas amb el papa? 



SKNVOBS Dl PAFCRl 



Pkpk. 

Perquè ja fa temps que aquf anava formantse 
una nuvolada y avuy ha esclatat y m'ha atrapat a 
sota, vetoaquíl 

Otilia. 

Noy, no t'entenen. 

Pepe. 

Tu vius als llims. ;Qué no ho veus lo que passa? 
Com que'l paper li baixa esta ple de ràbia, y ara 
jo ho he pagat. (Tet aixó ho dirà molt cremat.) 

Otilia. 

Es que al papa no li faltan motius per' posarte a 
ratlla. 

Pbpe. 

Lo pitjor es que no li faltan ni motius ni medis! 

Otilia. 
Com qu'ets el seu filll 



POMPBVVS CKKEK 



Pípe. 

Ves, Otilia, ves, no m'exasperis; que avuyestich 
furiós contra... 

Otilia. 

;Oontra'l papà? 

Pepe. 

Contra ell y contra tothóm. Vína, escolta. (La 
l·i-<-n de la mó.) (Qiití't [jt'iisas. que son: nosaltres? 
( Otiha se'l mira extranyada com no comprenent res.) 
Si tu ets mal casada, si jo no tinch carrera y faig 
el boig, ;per qué't pensas qu'es? (Otilia segueix 
mirdntsel cada cop triés extranyada.) Donchs nosal- 
tres, aquf, no som més que'ls dependents del nostre 
pare; els empleais de la casa, més empleats que'l 
caixer, el tenedor de llibres y'l mosso que va à fer 
els cobros. Aquí no som més que dos comparsas, 
no som els seus dos fills estimats; avuy ho he sa- 
but ; ell mateix m'ho ha dit. SÍ à tu t'han casat amb 
aquest marqués tronat, es perquè a n'ell li anava 
bé aixó de tenir un títul à casa, això vesteix per un 
banquer. Si jo he fet el calavera, es perquè i n'ell 
li ha convingut ; las dilapidacions del fill probavan 
la riquesa del pare. Ell, pagant els meus deutes 
puntualment, proclamava la seva fortunal Jo no he 
sigut més que un prospecte de la casa de don Ma- 



riano Carnicer. Carinyo! Estimació! Els negocis no 
deixan el temps de tenírnel L'home de negocis tot 
ho calcula; els teus orgulls, las me vas bogerías, tot 
eran efectes calculats, rodas d'aquesta gran mi qui- 
na qu'ell movia ; peró avuy se li ha trencat la molla, 
y ara dona la culpa als engranatjes. 

Otilia. 

^Peró quins disbarats dius, Pepe? 

Pepe. 

Disbarats! Ja te'ls donaran els disbaratsl La ve- 
ritat pura. Avuy m'ha caygut la vena dels ulls y he 
vist clar! Per atreure'ls capitals dels demés, es pre- 
cís fer veure que se'n té'l doble; y per ferho veure, 
es precís un gran tren, gastar, repartir dividendos, 
refer la fortuna d'un noble tronat, pagar lo que 
derrot^an eh fills, casi sense panirhi atenció, y nos- 
altres hem estat l'asqué per' pescar els diners dels 
altres. L'espeir/knW ipaii Uiiheiv, quim denTitx; 1 ., 
ens sembla que'ns mira de dalt à baix, donchs, nól 
S'arrastra als nostres peus y'ns demana caritat; 
sinó que la gent, al qui capta tot esquinsat, li dona 
dos cèntims, y al qui capta am palacios, cavalls, 
cotxes, festins, queridas, a n aquest li dona millions 
y encara li prega que'ls hi prengui. El món no fa 
caritat sinó als richs. Si'l meu pare no m'ha fet 
trevallar al escriptori, es perquè per vintlcinch ó 
trenta duros, ne troba mil que li poden desempe- 



Digrtized Dy Google 



llS POMPIYUS GENER 



nyar aquests cérrechs. Jo li servia més, montat i 
cavall, anant al teatro, no fent res. Si no m'han fet 
anar a !a Bolsa, es perquè ja tenfa d en Lluís, y per 
las jugadas secretas al senyor Bordas. Jo tenfa de 
ser el pregó de la casa, tu l'escut de mostra. 

Otilia. 

Calla, calla per Deul 

Fepk. 

;Y sabs ara quin paper ens toca fer? El de put- 
xinel·lis; seguir obehint y callant, seguir fentli'l 
joch; ara li convé que jo viatji y viatjaré; tu tens 
qu' aguantar l'Albert y anar ab ell per tot arreu; 
doncbs aguanta y calla, que per'xó'ns paga. 

(Se quedat els dos callats y pensatíus. Entra Au- 
gust y saluda; ells segueixen callats.) 



ESCENA IX 
Otilia, Pepe y August. 
August. 

jEstéu molt ]tensatius? ;Que potser us havén 
tomat filosophs ara que m'heu fel ser comerciant? 



19 



Otilu. 

(Nosaltres? 

August. 

Es clar, <que se m'hauria may ocorregut sí no 
hagués vingut aqu(? (Tot això he dird amb ironia 
alegre.) Els mals exemples s'aprenen aviatj y com 
jo veya à tothom sempre guanyant millions, me 
vaig cansar de ser pobre y vaig seguir la vostra es- 
cola, y ara ja'n soch mestre. 

Otilia, picada. 

Però no tant mestre que sapigas dissimular el fel 
qu' encara tens dintre. 

August. 

Tens rabó, Otilia, tens rahó; al principi me'i vaig 
-empassar tot, però com era tan amarch, de tant en 
tant me torna a la boca. 

PSPE. 

«Has estat & la Bohar 

August. 

No hi vaig cast may, ni malehida la falta que hi 



faig. Com es qüestió de sort, tan se val que hi vagi 
el me» corredor com jo. Ara donan bonàs y las 
aprofito; el paper baixa y jo pujo; quan ne tinga 
prou plegaré y vetaquí. Sembla mentidal Jo havia 
nascut per ser rich y no ho sabia I Després de tan- 
las contrarietats, la fortuna m'ha vingut à buscar. 
Es veritat que ja diu el refran: iDesgraciaio m 
amares, afortunada en ü juegoi, y aixfs ha estat. La 
casualitat ó Ynsar s'ha encarregat de portarme'ls 
diners à cabassos. Y encara diuhen que té mèrit el 
fer diners! Si'basta tenint talent se'n poden ferí 

' Pkpe. 

La veritat, may hauria cregut que't fessis rich. 
August. 

Donchs ja ho veus, aquesta es la vida. Vaig creu- 
re 1 1 1 ; la Ciència podia (l'umrmc una posició, y xn- 
tintme aní forsas de sobra per guanyarmela, no 
vaig arribar en llocb. Com més estudiava, més tot- 
hóm se burlava de mi, y avuy que no produhehto 
res y que sols socli un jugador, això sí, un jugador 
gros, tothom me saluda tati fort, que tinch por que 
algú's trenqui la espinada. Avans era l'August, ara 
Don Augusta a tot pasto, y tot no més perquè tinch 
diners l (Deixa l lo de broma y diu:) TYista societat 
la nostra en que la fortuna es el principal objectiu 
de la vida! El medi pres com & fl! La capacitat, d 
valor y fins la honrades de cada un, no's gradúan 



Digrtized Dy Google 



SENYORS DE L'A PER 1 121 



més que pels diners que té... 6 que representa I 
Aquí el que no es Fulane de tal y companyia no es 
casi res... encara que la companyia sigui de lladres. 
Un no val més que pels ceros que porta a darrera. 
Aixís totas las inteligencias se desvian per arribar 
à fer diners, que aquí es lo superior y lo considerat. 
Lo ser sabi, artista, filosoph, es una cosa ridícula, 
perquè un està segur de morirse de fam. Aquí la 
Ciència ó l'Art no'ls comprenen si no es com apli- 
cació pràctica. (Aquesta paraula l'acompanya to- 
canise la butxaca.') La Ciència no val res si no es 
indústria, y l'Art ofici 1 

Fepe, movent el cap. 

Sempre somiant truytasl 

August. 

Res més real. La pobre de la meva mare va mo- 
rir casi falta de medis, y avuy, gracias al joch, 
pucb realísar fins impossibles! 

Pepe. 

i Ja has arreglat alló de la casa amb el meu papa ? 
August. 

Ja fa tres días que v.i firmar la escriptura de ven- 
da y que li vaig donar ets vint mil duros. 



POMI'l'.YUS (1RNER 



Otuja. 

Es clar! Ara, com tens diners, deuràs ferhi mol- 
tas obras. 

August. 

Ben pocas. Tot ho deixaré tal com està, excepte 
las me vas habitacions de dalt, que las otnpliré de 
tapissos, telas antiguas, quadros, estatuas, cuyros 
de Còrdova y llibres; sobre tot llibres. Lo demés 
vull qu'ho omplin els recorts. N'hi tinch tantsl Se'm 
dibuixan en las parets, pal pi tan en els mobles, pre- 
nen vida en las plantas del jardí y frescura y llum 
en l'atmosfera! Qué plena està de sers y d'actes 
fills de la fantasia, però que allí prenen cos y vida! 
El martell del manobra'ls mataria! Que viscan alU 
am mi, allí ahont van néixer; vosaltres els vàreu 
despreciar, jo'ls conservaré adorantios. 

Pepe, fredament y aàelantantse. 

Ningú te'ls disputa! 

Auh;st, adiLnilantie també. 

;No't recordas, quan eram noys, quan jugavam 
al jardí, els somnis que junts teníam pel porvenir, 
els amors de que'm feyas confident, els versos que 
jo't redactava per las tevas noviash,. (Otila s'alsa 



Digrtized D/ Google 



com disgustada y se'n va). Tu erats voluble; ja tant 
extremat com ara... Jo era més estudiós, peró tu 
erats més llest... Quan te faltava un concell jo te'l 
dava... y tu sempre feyas cops de puny, ygrescas... 
y te'n anavas de tiberi, y jo t'ho tapava dihent que 
junts davam conferencias... 

Pepe. 

Mira, la Otilia, se'n ha anat per no sentirte. 
(Displicent.) 

August. 

Ha fet bé si s'aburría. Vosaltres no voléu apre- 
ciar lo que jo aprecio. Tot lo del cor no's diu res; 
donéu importància a lo que per mi no'n té. Quina 
pena'm feu veyentvos tant distants, quan hem vis- 
cut tant juntsl de veure qu' en el fondo no m'esti- 
méu gens, quan jo vos estimo tantl (Pepe remòu'l 
cap en senyal de disgust y d'impaciència.) Ara ja no 
es l'amor per la Otilia, lo que'm porta aquí, t'ho 
juro. Ella esta casada y jo soch honrat. Ks una 
amistat profonda y noble que's reparteix entre tu y 
ella. (Per qué, donchs, me rebéu frets, displicents 
y fins hostils? ;Per qué m'odiéu encara? Sí, donchs 
en el fondo m'odiéu. Avans no tenfa res, y per lo 
tant, hi cabia la preocupació contra'ls que no tenen; 
jo era un perdutl Ara soch rich, soch home de pes, 
torném a ser amichsl... 



Pepe, disgustat y fugint. 



Donchs, <que no ho som? 

August. 

Vull dir, amidis com en aquell temps, quan junts 
ten(am las mateixas ïlusions y comparnam las ma- 
teixas alegrías y las mateixas penas... 

Pepe, encara més dapiífent. 

Ayl ayl ayl Que poch que't preocupan els teus 
assumptos que t'ocupas d'aquestas ximplerlas! 

August. 

Els meus assumptos no consisteixen en guanyar 
diners; aixó, per mi, sempre ha estat lo de menos. 
Mira, Pepe, jo he viatjat bastant y he vist pafssos 
ahont lo diner no ho es pas tot. A Holanda, un país 
comercial, ves a La Haya, y si tens talent probat, 
entraràs per tot; las primeras famílias se faran un 
honor de tenirte à taula, y fins se creuran molt hon- 
rats d'emparentar am tu; y si ets home de negocis, 
te diran que vagis à la Judería d'Amsterdam, que 
allí es el teu centre. A Par/s, també, preséntat cor- 
recte y, sobre tol, tingas talent, produheix quadros, 
estatuas, llibres, invents, etc, y tot se t'obrirà. Am 
diners compraràs cocottes y tot lo que's ven peis 
carrers y botígas, perrt no gran cosa més. Aquí'l 



SENVORS DE l'A PER I 



diner pot més, peró encara hi han cosas que'l diner 
no pot proporcionarlas. La consideració dels inte- 
ligents, per exemple,'! desinterès, l'amor verdader, 
y un sens fí de cosas més. El diner es sols un medi- 
un medi d'adquirir lo que's necessita, peró conside- 
rat com un fï, es estúpit. |Vols res més bèstia que 
aquella gent que's mata y sufreix tota la vida per 
procurarse'ls medis de viure, y que no viu ni gosa, 
donchs se contenta en multiplicar els medis sense 
emplearlos? Mira tot lo que tinch y encara més, ho 
tiniva al mar si i.o |íOl;',ii ; s g.ï-narho por 1 1 ■ i ó per 
fer bé als qu'ho necessiten. Fer diners per tenirlosí 
;Vols res més tonto? Vols res més metaflsich que'l 
diner en sl mateix, diner que no's gasta? Als que 
son aixís, jo'ls el pendría per' dedicarlo a la ins- 
trucció ó à la beneficència. Si no'ls serveixen de 
res, jper qué'ls necessitan? 



Sempre ab idealismes, sempre als núvols. 
August. 

No, jo soch més egoista que vosaltres; vosaltres 
teniu ia necessitat de menjar, beure y dormir bé, y 
de lluhir, y de gastar. Donchs jo'n tinch encara 
d'altras més grossas y necessito satisferlas; las del 
cervell y del cor. Las unas puch satisferlas estu- 
diant y veyent, y aixis ho faig. Per ias altras, las 
del cor, necessito l'amistat y l'amor, dos variants 



d'un mateix sentiment ü 'atracció. Aixís, sí la ruina'm 
sorprengués, ni'm moriria de fam, ni'm quedaria 
buyt y desolat. Aquesta amistat, donchs, es ta que 
us demano y la que us vull dar! No, jo no puch 
olvidarvos. . . y vosaltres may me voteu estimar I 
(Aquesta última frasse la diu enterrat.) 

Pepe. 

August, ets rich y afortunat, tens talent y tots 
te'l concedeixen, <qué vols més? Fàcil es que nos- 
altres ens eiifünzém, peró tu ets fort y per res ens 
necessitasl (Això ho dirà durament y am fredor, y 
se'n va girant/i las espai/las. Entra Vivianne per la 
porta del fondo y's troban.) 

August. 

Encara m'odia, ja ho comprench. El talent entre 
els homes vulgars y de cor petit, produheix el ma- 
teix efecte qu'entre las donas la hermosura. M'odia 
perquè m'enveja... Pobre Pepel 

ESCENA X 

Pepe, August y Vivianne. 

(Pepe pren la mà de Vivianne. August s'aixuga'ls 
ulls y reposantse va d saludar/a.) 

August. 

Madame 1 



VlVIANNE. 



Potser he vingut à destorbarios. 

August. 

No, ja havfam acabat. (Saludant.) Madame! 
(Se'n va.) 

VlVIANNE. 

Digas, <no l'hauré pas destorbat? 

Pkpe. 

Perquè no'l destorbessis se n'ha anat desseguida. 

VlVIANNE. 

Ha fet mal, perquè jo me l'hauria escoltat ab 
molt gust. Té tant d'esperit! 

Pepe, 

Donchs ha fet bé, perquè m'hauria fet sufrir 
massa. 

VlVIANNE. 

; Perquè? 



138 



POMMtVUS GENER 



Pepe, 

Perquè m'hauria privat de véuret a solas. 

ViVIANNE. 

tEstéra sols? 

Pepe. 

Sí, ma germana esta a las sevas habitacions y'l 
papa es al despatx. 

Vivianne, anant d situarse cap à la dreta y senya- 
lant la porta de la esquerra. 

(Aquí? Es molt apropi 

Pepe. 

Ni menos se recorda de nosaltres; està combi- 
nant unas jugadas ab un corredor, y quan se tracta 
del negoci no sent res . ( Agafantla y fentla seure al 
seu costat.) Vina, hermostira, vina, que sense tu 
no puch viure. Tinch que dirte una cosa grave. 
(Moment de silenci.) Ara'l meu pare m'obliga à se- 
pararme de tu. 

Vivianne, alsantse y miranth de frente. 

Miram ben bé, Pepe! ; Es ell qui t'hi obliga, óets 
lu que H has demanat ? 



Digrtized Dy Google 



SENYORS DB PAPER I 



Pepe. 

Es el meu pare. 

VlVIANNE. 

;EI teu pare? (Com dubtant.) 

Pepe. 

Sí. Ell m'ho mana. 

VlVIANNE. 

;Y per qué? 

Pepe. 
Per separarme de tu. 

VlVIANNE. 

Peró, iper quina rahó aixó? 

Pepe. 

Perque'l meu pare té por del teu marit; el! li por- 
ta las jugadas, li compra'l paper, y... 

VlVIANNE. 

iY sí jo't segueixo? 



Pepe, aterrat. 

No, impossible! 

VlVIANNK. 

Qu'eis tonto! ;Y si jo m'arreglo perquè en Lluís 
me dongui permís: 

Pepe. 

Ah! Alashoras... si tu tens medi de... peró no; 
si'l teu marit no ho comprenia, ja ho compendría'l 
meu pare, y m'enviaria à un' altra part. 

VlVIANKE. 

Quedarme sola amb ell, y tu lluny, may! 
Pepe. 

i No l'estimas gens? 

ViVIANNE. 

Gens. 

Pepe. 



Digitized D/ Google 



SENYORS VE PAPER I 



131 



VlVtANNE. 

SI... però m'aburreu; sempre amb el seu ordre! 
Sempre renyantme pel modo com vesteixo, per lo 
que dich, per lo que faig!... (Pausa. Viuianne' l pren 
por la mà, l'acaritía y'l mira amb ulls voluptuoses.) 
Déixemel estar per mi'l teu pare que no't dirà res! 
Tu no sabsl... 

Pepe. 

Ay, Viviarine, Vi vianne. (Despiomanse en un sillà.) 
Ahl... 

{Ella se li apoya am molta coqueteria; l'acaricia.) 
Vivianne. 

Si, amich meul (Segueix acariciant/o.) SI, Itàlia, 
ser(a per' mi una felicitat. May he passat de Niza y 
Montecarlo... Veurém Milan, Florència, Roma... 
Nàpols; tinch unas ganas de viatjar! Sí! anirém à 
Itàlia tots dos, junts, ;no es veritat? 

Pki*h, abrassJntla. 

SI; anemsen à Itàlia! 

[Al dir aquestas paraulas, Don lluís, qu ha en- 
trat per la segona porta de la esquerra s queda parat, 
y al pronunciar ell l'última frase s'acosta d ells Iran- 
quilament. Ella, al véurel, s'alsa, s'aparta de Pepe 
y's queda dreta é impassible.) 



'3* 



l'OMPEYUS GENtR 



ESCENA XI 

Vivianne, Don Lluís y Pepe. 

Df n Lluís, als dos, 

Quan volguéu! (A Vivianne.) Ves, ja ets 31 iure I 
l'eró avans de que te'n vagis, vull arreglar comptes 
aín tu; ves a casa, comensa a fer eis mundos; des- 
seguida vínch. (Am la md li fa un signo imperatiu 
ensenyaritli la porta. Li fixa la mirada terrible y ella 
se'n l'd per la porta segona de la •squerra. Don Lluís 
se dirigeix à Pepe y aquest s'alsa atolondrat.) 

Pepe. 

<Qué vols fer? 

Don Lluís. 

Evitar que may pugui dir que s'ha perdut per 
culpa meva y posar un obstacle al seu retorn. Vull 
darli las robas y las joyas ; pero vull qu' ella'm don- 
gui un document amb el qual sigui impossible que 
may més torni ni'm reclami res; y després, empór- 
tatela, ja te la regalo l 

Pepe, colirick. 

Doncbs ja que tot ho sabs, dech dirte que sento 



Digrtized Dy Google 



per ella una passió boja; sens ella soch capas de 
fer un disbarat; dcspréciala si vols, treula de casa; 
peró, ay de tu si li posas la mà à sobre 1 

Don Lluís, sense perdre l'aplom. 

Molt bé, bravo! <Es a dir, que jo soch l'ofés y 
encara m'atnenassas? ;Sufreixo la teva tnfainia, y 
encara vens a dictarme Ileys? No tinguis porl No 
soch encara tan baix per embrutarme las mans to- 
canüal 

Pkpe, enfadat. 

Lluís! 

Don Lluís. 

<Qué vols més? Ella t'ha fet tornar boig fins al 
punt de faltarme aixís, y no t' exigeixo reparació de 
cap mena, y encara te la dono. Ves, empórtatefa, 
ben lluny, ahont no puga fer à cap home honrat el 
mal que à mi m'ha fetl 

Pepe. 

'l'en compte am lo que diusl 
Don Lluís. 

Deurías agrahirme lo que callo. El teu procedir 



ha estat infame, m'has fet mal, no per lo que 
:iqucata dona pugui imeressarme. donchs no val- 
guem res, res sc'ra endona d'ella; sinó perquè no 
m'esperava que'm paguessis amb un tal desagrahi- 
ment. Quan jo estich fent esfòrsos |>cr' salvar la for- 
tuna del teu pare y la teva, tu, precisament tu, ets 
el qui ve y'm pren la dona, y à casa teval (Pepe 
s'espanta.) No tinguis por, nó; no soch de la teva 
fusta, per aixó jo no tinch de fer cap mal al ten pare 
que cap culpa hi té.'I pobre! No te'n faig à tu que 
ets el qui m'ha ofès y vols que'n fassi a n'ell ? 

PEPE. 

No li fa res a n'ell, perquè d'ell menjas y n'bas 
menjat molts anys; y no'm fas res d mi perquè jo 
soch jove y'n sortirías mal parat. 

Don Lluís. 

Tu lo qu'ets un miserable! La diferencia que va 
de tu a mi, no es d'edat, sinó de comportament; 
tu vens al amich que vos salva; y jo perdono al 
traydor que'm ven. 

Pepe, orgullós y provocatiu. 

La distancia que va de mi d tu, ja l'ha amidada 
l'amor d'una dona que't desprecia y m'adora, t'a- 
bandona y'm segueix. 



L·i ir :o J Cv 



SENYORS DE PAPER! 



Don Lluís. 

Sí, perquè tu ets un canalla y jo un home hon- 
rat, y entre'l segon y'l primer, una perduda may 
variïs I 

Pepe. 

No't permeto qu'insultis una dona que ja no't 
perteneix. Demà rebràs els meus padrins. (Alianer.) 

Don Lluís. 

Que posaré à la porta, perquè deuran ser dos 
brètols com tul 

Pepe. 

«No't vols batre demà? Donchs, té. [Fa facció 
dedarli tina bo/eladay Don Lluís li detura'l bras en 
l'ayre.) 

Don Lluís. 

Va per dada! Donchs, d esseguida, si tant t'hi 
empenyas. Al parque de la montanya'ns trobarém 
à las cinch. Ves à buscar els teus testimonis, que jo 
portaré'ls meus. 

Pepe. 



A pistola 1 



136 



POMPBYUS CENEK 



Don Lluís. 

A floret! Jo tincb. el dret de triar las armas. 
[Apart.) A veure si li dono una Hisso & n aquest 
ximple! (Se'n van, Pepe per la porta del costat, Don 
Lluís per la que dona al jardí) 

ESCENA XII 

Donya Carme rnitj dcsmayada, entra sostinguda per 
Otilia > La Cambrera. 

La Cambrera. 

iQué li haurà passat? Oh, y sort que'm trobava à 
la porta... Ves, si aquest desmay li agafa al carrer, 
pobre senyoral 

Otilia. 

Ves, porta l'éter. 

La Cambrera. 
Ja toma en sí. (Li fa vent ab el mocador.} 
Otilia. 

Donya Carmel 

Donya Carme, tornant en si. 
Ahl jja has avisat al teu papà? 



Digrtized Dy Google 



SENYORS 1)K PAPER I 



137 



Otilía. 

No, senyora, no podíam pas deixaria. 

Donva Carme. 

Ves, dïgali que vingui desseguida, que tinch ne- 
cessitat de véurell 

Otilía, d la Cambrera. 

Digui al papà que vinguil 

(Surí la Cambrera per la porta que dona al des- 
pa/x.) 

Donya Carme. 

Deu meul Si fos cert!... Quina desgracia més hor- 
rible!... 

Otilía, exiranyadu. 
Una desgracia I 

Donva Carme. 

Sí, filla, y ben grossa, si fos veritat; però deurà 
ser mentida... La gent conta tantas mentidas! 



■3» 



POMFEVUS OENER 



Otilia. 

;Quin as mentidas? 

Donya Carme. 
iQue no vé'! teu papà? 

Otilia. 

Ja'l té aquí. 

ESCENA XIII 

Els mateixes y Don Mariano. 

Don Mariano, entrant. 

jQué hi ha, Carme? 

Donya Carme. 

Ayl Vinch tota trastomada. Ja sabs qu'he sortit 
d'aquf à fer compras am la noya. {Mira d Otilia y 
Culla.) Ay! Scnlo l:na opressió ;:I cor! ( Torna à mirar 
d Otilia y Doti Mariano s'impacienta. Aquest com- 
prèn que vol estar sola amb elly diu d Otilia:) 

Don Mariano. 

Otilia, déixans sols. (Otilia se'n vd.) 



Digrtized Dy Google 



ESCENA XIV 



Donya Carme y Don Mariano. 

Donva Carme. 

Donchs hem arribat a casa del argenter per véu- 
rer las joyas, y alií hem trobat à un antich amich de! 
meu senyor, que al cel siga, qu'es de la Bolsa, y jo 
tota contenta li he contat el casament de la meva 
noya, y al dirli que demà vindria à buscarte'ls di- 
ners perla boda, — » Ayl — m'hadit, — me sembla que 
haurà fet tart. — jPer qué? — Perquè està quebrat, no 
li queda ni un céntimb — Per venir he tingut de 
pendre un cotxel (Suspira y's para.) Figurat el tras- 
torni Sort que deu ésser mentida, perquè hi hà tants 
envejososl 

Don Mariano, aplomat. 

Desgraciadament es veritatl {Donya Carme s'es- 
panta.) No t'assustis, Carme, tingas calma y escol- 
tant. Durant cinch "anys he cuydat el teu capital 
com el meu, y amb el meu l'he fet multiplicar. Me 
vas entregar divuyt mil duros y vaig ferten prop de 
quaranta mil. Per ia renda que't dava podtas con- 
tarho. Ni tu'm vas fixar el género de negocis am que 
devia emplearlo, ni jo t'ho vaig dir, pues tampoch 
vas demanarmho. Avuy, am lo mateix am que'l 
vaig duplicar l'he perdut. ;Qué vols ferht? Però tu'm 



I4O POMPKÏUB GKNEÍ 

vas depositar la confiansa en mí y vull probarte 
que vas fer bé; demà vendré aquesta casa y't torna- 
ré'l teu. 

Donva Carmk, mitj plorant. 

Peró si m'han dit que ja la tens venudal 

Don Mariano. 

SI, es veritat; peró esta venuda à carta de gràcia 
à un preu molt inferior al seu, y al véndrela defini- 
tivament te donaré la diferencia. 

Donva Carme. 

<Y si no bastés? 

Don Mariano. 

Si no bastés, vendrém las joyas de la meva filla 
y't pagarem. (Començant d tnfadarse.) 

Donya Carme. 

;Quan? 

Don Mariano. 

Demà! (Enfadat?) Quan era rich, cap exigència; 
ara que soch pobre, se'm retira la confiansa y tinch 



Digrtized D/ Google 



SENYORS DE PAPER I 



141 



que pagar al acte. Per vosaltres, la gent sensible, lo 
mateix que per nosaltres, els egoístas, 1 interès ho 
mata totl 

D on va Carme. 

Per nosaltres, els dèbils, hi ha algo més fort que 
l'interès, tia conciencial» {Se'n va per la porta del 
fvndo.) 

ESCENA XV 

Don Mariano, sol,y després un Criat. 

Criat, entrant per la porta lateral amb una safata 
y dugas cartas. 

Un dependent del Bolsín acaba de dur aquestas 
dugas cartas. No hi hà resposta. {Li presenta la sa- 
fata. Don Mariano las pren y'l criat surt. EU des- 
clòu la primera y llegeix) 

Don Mariano. 

Es d'en Lluís. Bonàs noticias. Guanyem deu mil 
duros... Sí, però no n'hi hí prou.,, y demí tinch de 
pagar a la Carme... {Contitnia llegint.) Continuarà 
la jugada... Bíl.„ Vindrà aquest vespre ó demà... 
L'August li ha promès de venir a veurem... Ahl... 
Si aquest xicot volgué?... ara que guanya t.'Lnt... Ell 
podria salvarmel... <Qui sap?... Com que'ns té tanta 
lley... {Obra l 'altra carta y's queda com aterrat des- 



■42 



prés d'haver llegit.) TartL. tartl... S(, tart, per la 
meva salvació I... Mentres en Lluís me guanya deu 
mil duros, en Bordas me'n pert trenta mill.-. Atri- 
buí;]!, no pognentli pagar las diferencias, li he dit 
que continués doblant, sens pensar que aquest ana- 
va al alsa... y ara... ara, ves com puch pagarho! Y 
m'exigeix las diferencias al acte, y tinch que que- 
brar... y la ruina... Està de Deu que m'enfonzil 

{Desesperat se passeja pel talà, passant se la ma pel 
front; per /t's decideix d obrir las portas que donan 
al jardí per respirar, y al cap d'un moment apareix 
l'Albert, que ve del carrer?) 



ESCENA XVI 

Don Mariano y Albert. 

Albert, entra molt serio y deixa'l barret sobre una 
cadira. Ab descaro. 

Acaban de darme una noticia. 

Don Mariano, irat y febril. 

Sf, la que tots me portan com si fos una bona 
nova I [Albert fa senyal de parlar, peró Don Maria- 
no' l detí amb un gesta.) No parlis, sé tot lo que pen- 
sas dinne. Te creus víctima d'un engany, perquè 
quan te vas casar am la meva filla, t'hauran contat 
que'ls meus negocis ja liavían sofert un descalabro, 



DigUized b/ Google 



SENYORS DE TAPER I 



'4J1 



;no es iiï.sór [Albert fa </hï fi amb d raf.) í'ues \k, 
no t'ho vaig advertir perquè confiava refer me, y no 
es que ara'm disculpi. Si jo hagués sospitat alasho- 
ras qu'havíaru d'anar d parar aquí hont estém, no 
sols no hauria procurat ajudar aquest casament, 
sinó que ni tan sols l'hauria consentit. De sobras 
sabia lo que buscavas; te coneixia massa per no 
veure que venias pel dot de la Otilia! Però a nos- 
altres ens va convenir un tftul y'l vam comprar. 

Albert, 

Donchs, paguéumel. Jo us vaig coronar els di- 
ners perque'm dauréssiu l'escut. Cumplíu e! tracte. 

Don Makiano. 

Miserable 111 

Albert. 

Vàreu fingir diners quan sols erau uns senyors 
de paper... y de paper mullatlll 

Ddn Mariano, d penas poguent contenirse. 

Senyors de paper! Lo que corresponia d un se- 
nyor de pergamí, un paper més vell, un paper ri- 
dícul. Si'l meu paper no val res, menos va! et vos- 



POMPEVUS ÜKNEB 



Albbrt. 

Donchs ve'l vàreu buscar per' comprarto, encara 
que aní la mala fe del juheu, per no pagarlo des- 
prés. Juheus cstantissos ! 

Don Mariano, fora de sí. 

Sí, juheus estantissos ó barbaros degenerats, tant 
se val ; al menos els vostres avis, eran lladres blas- 
sonals que s;ibían saquejar ama armada las juderías 
per' cremar els pagarés am las casas, exposantse. 
à que un Rey justicier, com Don Jaume/n fes una 
penjarella. Peró vosaltres, godos reblandits, en lloen 
d'assaltar el call espasa en mà, preferiu casarse am 
las nostras fillas per malgastalshi'l dot y pagarvos 
els deutes. No't puch pagar amdinés;si't consideras 
digne dels teus avis, cobrat am sanch y pega foch 
à la casa per' destruirne'I rastre. [Se'n va al seu des- 
patx y's tanca am clau. Otilia qu apareix al dinteü 
de la perla del fondo, sent las últimas paraulasy's 
queda parada) 

ESCENA XVII 

Albert y Oth.ia. 

Albert, mirant d la porta ahont se'n ha anat 
Don Mariatw. 



Vell boig, ves a vomitar tot el veneno que has 



>45 



hagut d'empassarte en aquests díasl (Repara d Oti- 
iia y s'hi acosta diMentli:) Ja lias sentit lo que m'ha 
dit el leu pare I M'insulta y'l perdono perque'm fa 
compassió, y tu també, perquè son molt duras las 
desditxas que vos esperan. (Ai suavitat irònica.') 
Ara mira com guardas el nom y'l tltul que t'hi 
donat. 

Otilia, plorant. 

Que'm vas vendre, com acabas de dir, mal ho- 
me 1 Y com que no te'l pots fer pagar am diners, 
vols que te'l paguém en amarguras! 

Albert. 

El meu nom es honrat, el meu títul ilustre, y de- 
ber teu es cuydarlos com preciosas joyasl 

Otilia, furiosa sobre d'ell. 

Valentas joyas, qu'has arrastrat vilment pel 
faach de tots els bordells y pel fondo de totas las 
caixas d'empenyos I El teu títul, la teva corona... 
(ArrentdntseL·d'una pinta del monyo,tirantla d terra 
y trepitja n/la.) ;La veus? Té! Estafa, perdut, jugador 
d'ofici! Aqui la tens la teva corona ! (Pegant una 
puntada de peu d la corona xafada.) Y'l teu nom 
te'l torno, donchs no vull deshonranne portantio ni 
un sol minut més! (Dcsfentsc en llàgrimas y (aytnt 
en un sillà.) Deu meni Deu meul 

(August entra per la porta que dona al carrer. 



I 4 6 rOMPBVUS GENER 

Albert al viuret, se posa'l sombrero y se'n vd. Al tro- 
karse'h dos, li diu amb una finura freda y afectada!) 



ESCENA XVIII 
Otilia, Albert, August y prompte Pepe. 
Albert. 

August, aquí passa algo molt grave. Procuri ser- 
vir d'alivio à aquesta desconsolada família, vostè 
qu'es un antích amich de la casa. (Accentuant am 
aquestas úl/biias paraulas, se'n va.) 

Otilia. 

Infamel {Diu aquestos paraulas ab furor contra'l 
seu marit y's topa am l'August.) V tu jquévensí 
fer ara aquí? «Vens per ventura per' gosarteam la 
nostra agonia? 

August. 
Otilia 1 Sempre cruel 1 

Otilía. 

Quan tothom fuig de nosaltres, ;donchs per qué 
vens tu ara? 



Digrtized Dy Google 



147 



August. 

Perquè soch diferent de tothóm. Sou desgraciats 
y puch salvarvos de la desgracia; aquí'm teniu. 

Otilia. 

La sort te venja, tu ets vencedor, rich, millio- 
nari, y nosaltres... (Plorant) la mina... 

August. 

Rich de diners, qu'es ben poca cosal Desde que 
tinch capitals ningú'm coneix. Saludan en mi als 
meus fondos, peró lo qu'es el meu fondo... no'l 
veuhen, perque'Is diners els ho tapa. Avuy s'ha 
acabat d'arminar el teu pare, perdent menos del 
quint de lo que jo he guanyat l A oferirli vinch pera 
sal vario. 

Otilia, orgullosa. 
(Vt pensas qu'ha d'acceptar una limosna? 
August. 

Limosna... Noi Li faig un préstamo per un temps 
iliïnitat y ell no pot rehusarme'l crèdit que li obro. 

{Entra Pepe, pàlit, amb un vendatje d la espatlla 
dreta) 



Digitized Dy Google 



i 4 8 



POMPHYUS OEHBR 



ESCENA XI X 
Els mateixos y Pepe. 
Otilia. 

Pepel ;Qu'es aixó? 

Pepe. 

Res, he caygut... y... m'he fet mai... ja t'ho con- 
taré... ja m'han fet la primera cural 

Otilia. 

Deu meul Un' altra desgracia! 

Pepe, apoyantse en la Otilia. 
i Y'l papà? 

Otilia. 

Allí s'hatancatl L'Albert l'ha insultat (Apart d 
Pepe) y ara l'August ve dihent que vol salvarlol 

Pepe, meditant. 



L'August... diu... sl... si... l'August may ens ha 



'49 



volgut mai 1 y nosaltres... tant que n'hi hem fet... 
pobre xicot! (Dirigintse d l'August.) Sí, August, 
{vols salvar al papà? 

{L'August, per tota resposta, 's treu una cartera 
plena de bitllets de banch.) 

August. 

Ab tota la meva anima! 

Pepb. 

August! {L'abrassay plora.) Perdonans! 

August. 
i Ahónt es et teu pare? 

OïTLlA. 

Allil [Hi eorrany l'August pitja ta porta que la 
troba tancada. ) 

August, cridant. 
Don Marianol Obril Obri! 

Pepe. 

Papà! Papíl Sochjoy ia Otilia <|ue't cridém, tot 



Digitized D/ Google 



150 FOMFEYU5 GENER 

s'ha arreglat I L'August ho ha arreglat tot. Papà! 
Papàl 

Otilia, com tement. 

Ay, ayl No contestal Obriu per forsal August! 
tira la porta .i. terra! 

{L'August dona un cop de peu tremenda, s'obra la 
porta, entran, y retrocedeixen horrorisats.) 

Tots. 

Ah 11! 

August. 

Es ell, A terral 

Pepb. 

La seva sanefa L. 

Auoust, torna d entrar y surt tot esferehit. 
Una navajal Infells! S'ha degollat! 

Otilia. 

Infame Albert! (Cau de genolls.) Deu meu 1 
{Prega) 



Digitized Dy Google 



{Pipe vacila y cau en brassos del August.) 
August. 

He arribat tartl Sempre es tart per' mi! 



CAU EL TELÓ. 



Digrtized D/ Google 



ACTE TERCER 



COMENSA 



Habitació de la casa rella. Al íondo una porta vidriera, 
la qual figura que dona duna balconada de marbre que 
cau sobre un jardf 4 passeig; y quant la dita porta esti 
oberta's venrdn las copas dels arbres. La porta d'aquest 
balcó ió vidres petits, de mitjos tons, com las vidrieras an- 
tiguas, y qu'ara son de moda. A cada costat de la dita 
porta-balcó una llibreria d'estil Renaixement; sobte la cor- 
nisa hi hauran bustos, poti de mayólica, jerros deFaycnia, 
biiefoti y altres objectes d'art. 

A la dreta, en primer terme, porta que con d ulieíx t las 
habitacions del August. En tegón, la que comunica am la 
escala que dona al jardí y à la entrada. A la esquerra, en 
primer terme, la que conduheix i las habitacions d'en Pe- 
pe. En segon, una porta que figura que comunica amb una 
escala interior que va del primer pis al segon. Un divan 
írabe, 6 dormtuse, estarà posat diagonalment prop de la 
habitació d'en Pepe. Entre las dnga» portas de la esquerra 
una xemeneya. Un altre divín am cuixins variats, estarà en 
l'íngnl dret. Una gran taula a la esquerra plena de llibres, 
papers, una esfera terrestre, un atlas sobre un peu, Cadí- 
ras de cayro antiguas, tamborets, etc, llibres grossos per 
terra, etc, etc, tapissos per las parets y quadres anlichs. 

Tant cl mobiliari, com l'habitació, serà estil Rcna xe- 



'56 



POMPEYUS tiKNKK 



ment, y la majoria dels mobles antichs. En ü, un* habita- 
ció que tindrà quelcóm de Biblioteca y quelcóm de Museu, 
y tot de bon gust y aníalich. 

ESCENA PRIMERA 

August y Un Jardiner. 

(L'August estarà sentat en un sillà de baqueta, d 
la taula, llegint y fullejant llibres y prenent apuntes. 
Entra'l jatdinery li entrega unas revistas.) 

Jardiner. 

De la llibreria francesa han portat aixó. {Li dona 
las revistas.) 

August , fullejant. 

Ah, La Científica!... article sobre la vacunació de 
la tuberculosis ! Quin bé faria à la humanitat el qui 
ho trobés! La Revue Pkihsopiüqut l el Mercure de 
France, La Revue Blanche; la dels Dos móns de 
cada dia està més tonta. <Hi ha rés més? 

Jardiner. 

Sí, senyor; han arribat aquellas llevors que vostè 
va enviar à buscar per fer aquellas experïencias am 
la electricitat. Ja'm dira quan y com s'han de 
plantar. També tinch aquells empelts. Ahl me'n 



Digrtized Dy Google 



descuydava; al recibidor d'abaix al primer pis hi 
hà un senyor que'l vol veure; crecli que's diu don 
Lluís. 

August. 

<Y per qué feu esperar a la gent? 

Jarüiííek. 

OhI En Joseph, que com està acostumat à las 
cerimonias de casa don Mariano, gasta més cum- 
pliments que un embaixador. 

August. 

Mira, d'aquf endevant, meotres no vos dongui 
ordre expressa en contra, feu pujaf 1 tothom que 
pregunti per nosaltres, sigui qui sigui. Digas à don 
Lluís que puji y que dispensi. (Se'n va'l Jardiner.) 

ESCENA II 
Don Lluís y August. 
Don Lluís, entrant per la segona porta de la dreta. 
Buenas!... Sempre fet un periodista I 

August. 
Un escriptor, en tot cas. 



15» 



Don Lluís. . 

Cénit hisendista. 

August. 

No; afortunat, 

Don Lluís. 

;Es dir qu'es definitiva la seva resolució? Liqui- 
daré tot lo que queda y demà li portaré. 

August. 

y jo li regalaré un revòlver de plata. 

Don Lluís. 
Gracias, no'n gasto. 

August. 

No! Es perque'm pegui un tiro'l dia que'm torni 
à veure a la Bolsa. 

Don Lluís. 
Quínas ocurrenciasl May se li acaba l'humor! 



SENYORS Dí l'AI'ERl 



'59 



August. 

Donchs perquè no se m'acabi es perquè no vu)l 
jugar may més. La fortuna posa de bon humor, y la 
desgracia posa trist y fins fa tornar lletx y rapatani. 

Don Lluís. 

Cregui que no ho ha pensat bé. La fortuna ara li 
dispensa tot lo que vol, y si ara es rich, demà seria 
poderós. 

August. 

Donchs perquè ho he pensat bé es que'm retiro. 
No vull abusar de ningú, ni de la fortuna. Si vaig 
donarme al joch... de la Boha, va ser com qui's tira 
de cap al mar. Perduda la meva mare, haventme 
robat la càtedra y'l meu amor, ofès en l'amor propi, 
tractat de simple y de perdut per qui no amidava'l 
meu valer més que pels diners, me vaig jugarlo que'm 
quedava, com m'hauria tirat del balcó à baix. Avuy 
la casualitat m'ha donat molt més de lo que jo po- 
dia somniar; tonto seria de volguer tentar al dimo- 
ni. Vostè no va véurer com jo al pobre de don Ma- 
riano extés à terra després del suicidi. ;Quína llïssó 
més terriblel Lo que li he fet jugar aquests últims 
dias no ha estat per'mi, sinó per donya Carme. Ja 
li ha portat las diferencias? 



lúo roMPEvrs geker 



Don Lluís. 

Sí. 

August. 

;A quint pujavan? 

Don Lluís. 

Vint mil duros. 

August. 

No li va pas dir que era jo qui... perquè com ja 
li vaig encarregar, vull que's pensi qu'es el resultat 
de la continuació de l'última jugada del pobre 
don Mariano. 

Don Lluís. 

Tot ho he fet segons vosté'm va dir. <Pero de 
debò no vol fer res més, ni per entretenirse? Home, 
si s'abumra I 

August. 

lAburrirmel ]Ay, vostè no'm coneixl Els diners 
son sols un medi, y jo tinch ideals més alts. Encara 
que visqués mil anys, no acabaria !a feyna d'estu- 
diar y d'escrfurer per propagar las me vas ideas de 



Digrtized D/ Google 



SENYORS DK l'AFEKl 



vida, en benefici dels demés. Soch rich, no ho dech 
à ningú, la meva fortuna es ben meva, no perquè 
jo me l'hagi guanyada, sinó perquè la lley ho vol ó 
ho tolera. Sols puch llegitimarlio fent un bon us de 
ella. Els ríchs que no fan contribuir la seva fortuna 
al progrés de la Humanitat, no mereixen serho. La 
fortuna sols se [legitima empleantla bé. Els que po- 
seheixen capitals desinere.scuts, no poden ser més 
que'is administradors dels altres. Tot lo que passa 
de lo que un pot gastar, satisfem totas las necessi- 
tats materials, intelectuals y afectivas, si ho tenfm 
inmóvil, sense contribuir al progrés general, ho ro" 
bém als demés, à la espècie. Els que tenen fortunas 
paradas, 6 fan mal us d'ellas, mereixen pérdrelas. 
Els que van perdre la que jo he guanyat, no eran 
dignes de tenirla, ja que se la van jugar. Per'xó 
aquests bens jo no puch jugar mels, perquè caygues- 
sin en mans d'imbécils, 6 emplearlos en cosas inú- 
tils. Tinch el deber de ferlos convergir al bé comú. 
El joch, y més que tots el de la Bi-ha. embruteix. 
Fa caure'ls capitals en las mans t\\w menos merei- 
xen tenirios. Ja se jo que aquí, la major pau dels 
banquers, dels hisendistas.no fan tes me's que ju 
gaihi, y en aïxó consisteix tot cl seu talent. Uns 
quants se reuneixen, se sindican, acaparan un mer- 
cat, y aixls jugan sobre segur. l'eriS com avuy las 
comunicacions son rapidas, instantanias, un centre 
més poderús pot caurehi a sobre y reventarlos. I.a 
progressió de la absorció dels capitals, es fatal y 
lògica. Els de cada regió ó nació se van concen- 
trar) en un centre d'una ciutat mercantil, y aquestos 



IÓÏ POMPEYUS GENER 



han d'anar à parar à un centre de París 6 de Lon- 
dres. La gran Sinagoga's menjarà à las petitas. En 
lo económicb passarà com en lo polítich. Els diver- 
sos Aeines deparatje,y'\% Barons, vansucumbir devant 
del Feudal, senyor de marca ó de frontera que do- 
minava tota una regió. Aquests van ser absorbits 
pel Rey; els Reys per l'Emperador. Però aquest ré- 
gimen, sent anti-humà, va provocar la Revolució. 
El trono va saltar y las llibertats populars van con- 
solidarse. Lo mateix passarà am lo económïch. La 
absorció dels capitals provocarà la Revolució so- 
cial, y aixís com va ser molt fàcil etnanciparse d'un 
tirà únich, à 5a Humanitat li serà més fàcil eman- 
ciparse d'un sol banquer que de tants explotadors. 

Don Lluís. 

;Es dir, que ara s'ha tornat socialista? 

August. 

Aixó son noms y jo soch massa lliure per clasifi- 
carme amb un nom. Socialista, en el sentit que's 
dona à la paraula, no ho soch. No vull que l'Estat 
pesi sobre l'individuu. L'Estat es el cuixí de la pe- 
resa humana. El seu fí ideal seria el de fer l'home 
infinitament potent, el més actiu y el més lliure dels 
sers; y es tot lo contrari; el fa una roda d'una mà- 
quina. En lloch de tréureli penas, las hi aumenta, 
sense aumentarli las forsas en proporció. Li treu 
d' espontaneïtat tot lo que H fa veure que li dona de 



i6 3 



protecció. Cregui, l'Estat sols serveix per donar 
cops. (Petita pausa. Dtrn Lluís riu.) També crcch 
que'l feudalisme del treball, seria un'altra barbari- 
tat, arreglantlo, fixantlo, mctodisantlo. El treball ha 
de ser lliure, ha de ser un goig fill del funcionament 
espontani de la orgonisació de cada qual. No se li 
poden fixar horas, ni terme. Aquest deu fixarlo la 
pròpia energia al agotarse. Cregui que l'Estat so- 
cial seria encara pitjor que l'estat politich; la in- 
mensa màquina artificial, en mans de manobres! De 
tots modos, jo crech que'l feudalisme dels capitals 
es lo pitjor dels feudalismes, el més innoble, per- 
què suposa la supremacia de la astúcia, la male fe, 
la rielamt\ ó siga l'engany, y fins la falsificació; es 
dir, el triomf de totas las malas qualitats del home 
al abrich de la lley; y com jo no reconech més que 
la supremacia del cor, del talent y del trevall, el 
detesto. Aquesta es justa, l'altra perjudicial, donchs 
fa que tots els que tingan alguna inteligencia, tin- 
gan que pervertiria per arribar A ésser alguna cosa. 
Jo crech que lo oposat es el cultiu del indíviduu 
soberanament lliure. 

Don Lluís. 

<Peró no veu que la Revolució social serà la di- 
solució de tot lo económich? 

August. 

En la marxa progressiva de la Humanitat, res se 



Digrtized D/ Google 



l6i l·iIMPKVUS HtSF.Il 



pert, al contrari, tot lo que hagi produhit el capital 
acumulat s'aprofitarà. Els deliris de Cabet, de Fou- 
ricr, els tallers nacionals, han dat per resultat las 
societats en comandita, las grans companyfas per 
accions, las inmensas fabricas cooperativas, las Ex- 
posicions Universals. El porvenir es tan espléndit, 
que després, passat aixó,'ns estranyarà aquesta era 
mesquina qu' intitularem dels banquers, ó dels hó- 
mens de negoci. Kns semblarà impossible que tota 
la Humanitat hagi estat dominada per uns quans 
sers ignorants, raquítichs y mesquins que s'apode- 
ravan dels medis del cambi, com quan era esclaïa 
d'uns quants imbècils coronats que disposavan deïs 
medis de defensa. 

ESCENA III 
Don Lluís, August y el Jardiner. 
Jardiner. 

Una senyoreta pregunta per donya Otilia. 
August. 

Ja t'he dit que fessis pujar 4 tothom. Deu ser 
baix i. las sevas habitacions. 

Jardiner. 

La Claudina m'ha dit qu'era aquí dalt al quarto 
de don Pepe. 



Digitized Dy Google 



SENYORS DE TAPER 1 



I6 5 



August. 

Dfgalï que puji. (Se'n va i Jardiner.) 

ESCENA IV 
Els mateixos y Paca. 
Don Lluís, veyeni entrar d Faca. 

Pacal 

August. 
Vostè honrant la meva casal 
Paca, 

Sí; vinch a veure la Otilïa. 

August. 

^Y en Dulmases? 

Paca. 

Desitjant conéixel;voI veure! y abrassarlo,donchs 
lo que vostè ha fet, lo té entussïasmat; may me par- 
la de res més. Y si sabés com esta content del seu 
regalo de boda! Diu que ningú'ns ha n'ha fet ni 
pot férnosen un de millor ui de més bon gust. 



166 



POMPEVUS GENER 



Don Lluís, dcsfedintse. 

Saludi a la seva mama y un recort al seu senyor. 
(Sen va.) 

ESCENA V 
August _y Paca. 
Paca. 

*Y la Otilia? (Qué diu? <Qué fa? 

August. 
Res, la pobra cuyda à en Pepe, 
Paca. 

íY en Pepe? 

August. 

Mal, molt mal; no va volguer confessar que's va 
b;ítrer aní don Llufs A. floret y que quan aquest el 
va desarmar, ell va tirarseli sobre per ptíndreli y se 
li va trencar y se li va clavar a sota la clavícula. Ell 
va dir que no era més que una contusió de la cay- 
guda. La supuració va venir, y quan ho hem sapi- 



Digrtized D/ Google 



gut, la infecció ja s'anava fent general. Ara es molt 
difícil lo poder salvarlo. El cuydo com un germà; 
tots els millors metjes tenen consulta per ell, perd 
no espero res. {Otilia entra per la porta esquerra. 
Augusts' en va y saluda d Paca.) Adiós, Paca. Di- 
gui ai seu senyor qu'aniré 1 abrassarlo. 



ESCENA VI 
Otilià y Paca. 
Otilia. 

Ola, Paca. Quànt temps sense véurensl 
Paca. 

Perdúnans, filla; hem sigut ingrats am vosaltres; 
la mami ni gosa à venir. Pensa que al fi'ns heu 
tornat dos mil duros més dels que us vàrem entre- 
garl 

Otilia. 

;Qul, nosaltres? 

Paca. 

Sí. Don Lluís ens va portar vint mil duros de la 
liquidació. 



168 



POMPEVUS GENKH 



Otilià. 

Ahl ja sé. (Apart.) Pobre August! Fins es bó 
pels que tant sols ens coneixianl 

Paca. 

La mamà'm fa venir perquè'ns perdonis. Y ade- 
més, ja sabs que ha sigut sempre per tu una mare. 
V ara, com que nosaltres, en Dulmases y jo.'ns en 
anem a viure sols, al segon pis, ella voldria que li 
fessis el favor d'anar à viore amb ella. Aixfs esta- 
rém tots junts y separats; el matrimoni à dalt, y tu 
y la mama à baix. 

Otilia, plora. 

;Y per qué voléu treurem d'aqui? En Pepe està 
malalt y jo no puch abandonarlo. 

Paca. 

Pots venir amb en Pepe; à casa estarà més ben 
cuydat. 

Otilia. 

«Més ben cuydat? No. L'August no's separa d'ell 
ni un momentl No, Paca, no es per això que'm vo- 
léu treure d'aqui. 



L'i 1 r : ? J Dv 



SENYORS DE l'Àl'ERl 



Paca. 

La veritat, la teva situació'ns fa tremolar. Tu 
casada y à casa d'un home solter, y en Pepe grave- 
ment malalt... pot faltar, Deu no ho vulgui... però... 
després... ! 

Otilia. 

Sí, ja sé qué pensasl després... un estat vergo- 
nyósl... 

Paca. 

Nó. Creyém qu'ets virtuosa y que no arribarías à 
cap mal fi; peró es exposat .. y la gent murmura... 



Otilia. 

Si, tens rahó. Anirem à vfurer am la teva mama 
y'ns despedirém del August, pobre August! (Plora) 
Aquell dia... ens va ficar als cotxes, y à tots se'ns 
en va emportar aquí; criats, cambrera, jardiner... 
Tot es lo mateix de l'altra casa; y aquí'ns va dar 
las claus y sembla que jo sigui la mestressa. Tot lio 
iiabilém nosaltres. Sols aqi;ust íjiiailo v ;ii|Uell d'alii 
(Senyala d la esquerra} li perteneïxen. Jo iinch tot el 
primer pis. Kn Pepe ha volgut estar al seu costat y 
li hem arreglat a<;uesl:i habitació, l'cró teniu rahó, 



FOMPKYUS GBHKR 



tinch que salvar la meva honra; sf, la meva honra, 
que'l meu marit se juga cada nit, peró que jo tinch 
que guardar... perque'l món... es aixís. 

Paca. 

No't posis nirviosa; y l'August, tu ja t'encarrega- 
ras de que no s'enfadi... 

Otilia, 

No tinguis por! Ni menos se recorda del passat. 
Es tant comedit y tan correcte am mi, tan respec- 
tuós, que crech que ja no m'estima. Fins penso 
qu'en son interior me desprecía ó li faig llàstima; 
sols me parla de la malaltia del meu germà. No 
tingas por, no s'enfadarà si'ns en anem. Peró, Paca, 
digas à la teva mama qu'en Pepe està delicat, que 
lo mateix es avuy que demà ó un altre dia. Espera 
que estiga un poch millor. (Apart.) No sé lo que 
m'atràu aquí, Deu meu; me'n vull anar y no puch! ' 
(Alt.) Digas a la teva mamà ;per qué no ve ella 
aquí? |En fi, ja'ns arreglarém com ella vulguil 

Paca. 

Adiós! Diré à la mamà que vingui à arreglar 
aïxól (Se'n va.) 



Digrtized Dy Google 



ESCENA VH 



Pepe y Otilia. 

Pepe , surt amb el vendatje à la espatlla , y s'asséu 
en un sefd. 

Otiliat jam qui enrahonavas? 

Otilia. 

«Que no l'has coneguda am la veu? La Paca. 
Pkpe. 

iY qué vol ara? Aquestos, després que'ns van 
abandonar, ara deuhen venir pensant que tenim... 

Otilia. 

No, home, no! La Paca... Ja veuràs, al fondo la 
xicota té rahó; diu que la gent murmura y que no 
està bé que jo, sent casada com soch, desgraciada- 
ment, m'estigui aqui, y vol qu'aném à víurer amb 
ellas. 

Pepe. 

jNo som à casa nostra aquí? 



Digrtized Dy Google 



Otilia. 



Sí, y noi (_Amh decaïment.} Kncara que l'August 
hagi sigut tan bo per regal arno sia... al fi y al cap, 
ell hi viu... y la gent... es tan mal pensada... 

Pkpe. 

Tens rahó, Otilia, tens rahó. Ademés, jo estich 
malalt, molt malalt, pucta morirme, y després, tu 
solal L'August t'estima!... Ell es un cabal ler, peró... 
la gent sempre pensaria mal. 

Otilia. 

<Com te trobas? 

Pepe. 

A ratos bé y à ràtos mal; peró aquests son més 
qu'aqueüs, y la febre may me deixa. Ademés, tinch 
à la consciència un remordiment... y fins que l'hagi 
desterrat,,. Mira, ara fa poch he escrit à en Lluís, 
necessito que'm perdoni, potser aixó'm curarà. Li 
he fet tan mall... Vull tenir amb ell una explicació 
y vull saber si m'odia encara.,. Y després... aquesta 
dona... |Deu meul Lluyto y'm domina... peró sufrei- 
xotll Mira, Otilia, tu no sabs lo qu'es una passió, 
no, Deu te'n guarí. Pobra Otilia... patirlaslll... No, 
val més que no l'hagis estimat al Albertl Déixal 



L·i ir :o J Cv 



SENYOKS DE l'AFER 1 I73 



anar... al menos te quedas tranquila.fCW/i'ij susptra 
profondament, reposa y després diu:) 

O'iii.ià. 

Pepe, no parlis tant, no t'atormentis í tu mateix. 
(Li pren la mà.) Mira, la teva mà ja crema! La fe- 
bre't pren! ;Vols que't doni un' altra cullarada de 
aquell remey? 

Pepe, exaltantse. 

Noi Lo que necessito no son medicinas; es la 
tranquilitat del esperit, la pau de l'ànima, y aques- 
ta es impossible. Kn Lluís me pol perdonar, me per- 
donarà, si; jo li demanaré de genolls, aixís tindré la 
conciencia tranquila, peró, en cambi, tinch que sa- 
crificarme el cor, el meu cor... per sempre!... ;V 
per qui? Per una dona que ni tan sols m'ha vingut 
à veure... potser no l'havéu deixada pujarl 

Otilia. 

No, home, no! No ha vingutl L'August deixa pu- 
jar ú tothom. 

Pepe, ab veu apagada. 

La infame! V no obstant, la estimo, y la veig, 
may me la pucli tréurer d'aquí! (Se toca'l front.) 



POMPEVUS GENER 



ESCENA VIU 
Otiua, Pepe y Don Lluís. 
Don Lluís, apareixent fer la porta. 
;Se pot entrar' 

Otilu. 

Vostè no té que preguntarho. 

Pepe. 

Otilia, ilc'ixans sols; hem de parlar molt séria- 
ment amb en Lluís. 



Mira, Pepe, qu'estas malalt. Donchs calma y no 
t'acaloris. [A Don Lluís.) Don Lluís, procuri que 
no s'exalti; fassim aquest favor, per Deul [Se'n vd.) 



Pepe y Don Lluís. 
Pepe, d Don Lluís. 
T'he fet venir perque'ra perdonisl He sigut un 



SENYORS DE l'APERl 



miserable, un criminal, yà més, te vaig provocar... 
car ho he pagat-., una passió boja... jo estava cego 
(ab fatíga); però me'n arrepenteixo de tot cor..-. 
Lluís, perd on ami 

D on Lluís. 

Perdonat estasl may t'he volgut cap mal... sols 
me dolfa l'acció poch digne de pendrem la dona, 
però bé sabta que era ella qui't prenia à tu y no tu 
à ella. Si tu no t'haguessis empunyat en bàtrer, res 
hauria passat de tot això, peró'm vas fer anar ai 
terreno, y allí al desarmarte no sé que't devias pen- 
sar que te'm vas tirar à sobre y't vas clavar el flo- 
ret; no es meva la culpa si se't va trencar al clavàr- 
tel. Per una perduda, aixís pérdret d'aquest modol 

Pepe. 

;No era la teva dona? 

D on Lluís. ' 

No, home, no, escolia. No sé si't recordaràs 
qu'ara fa sis anys vaig anar à París per la formació 
d'aquella societat per la importació de blats de Rús- 
sia y la instalació de molins de farinas à Mallorca. 
A las horas vaig coneise allí una xicota que treva- 
llava à la casa de Modas d'En Wortz, es à dir, tre- 
vallava... feya de modelo, servia pera probarse'Is 
vestits que han de üuhir las senyoras. Era la Vi- 



i 7 6 



roMrnYus gener 



vianne. Ens vàrem fer amichs y'm va agafar per la 
compassió. Me va dir que no guanyava prou, però 
qu'elta volia ser bona, y que no volia pertenéixer 
més que al que ella estimés. 

Pepe. 

;Y t'hi vas casar? 

Don Lluís. 

No, per fortuna. Ella un dia'm va fer la confes- 
sió de que havia sucumbit ja feya temps, a nn pri- 
mer amor. Com l'estimava y la vaig creure, la vaig 
perdonar y hem viscut aixís aquests sis anys fins 
que ella s'ha cansat de fer bondat. Jo crech que 
aixis com m'enganyava am tu, també ho deu haver 
fet amb altres, però aneu à saberho amb una dona 
de talent com ellal 

Pepe, 

;Y després? 

Don Lluís. 

Va prometrem de fer bondat y li vaig fixar un 
plasso llarch díhentli que si's portava bé m'hi ca- 
saria. Me la vaig emportar, y com aquí no la podia 
presentar d'altra manera, la vaig dur com si fos la 
meva dona. Als primers temps va filar dret, ó al 



177 



menys jo res vaig saber. Després íinr.h sosj>itaa 
d'algún descarrilament, peró com es molt llarga, 
res vaig poguer probarli fi asta que va arribar lo 
teu, que, francament, no ho sospitava! Ja veus am 
qui vas càurer I 

Pepe. 

Infelís de mil 

Don Lluís. 

Pobre Pepe 1 Vas comprometre la teva vida y fins 
el porvenir dels teus per una qualsevol 1 

Pepe. 

La meva vidal No, no; si' això no es una vidal... 
Don Lluís. 

Creu que si jo m'hagués adonat qu'ella't feya'ls 
primers avances per pescarte, perquè de segú que 
devia ser ella, jo t'hauría avisat... peró... no'm vaig 
adonar de res... Y ;sabs ara cóm te paga? 

Pepe, obrint eh ulls y ansiós. 

; Cóm? 

Don Lluís. 
Pues enredantse am l'Albert. 



Digitized Dy Google 



'78 



POSn·KVIJS r.KNER 



Pepe. 

Ah! la infame! 

Don Lluís. 

No t'exaltis; olvídala com jo he fet;desprecfala y 
procura aliviarte. Ja't perdono I Ara mira de curar- 
te y no't sobrexitis. 

Pepk, plora, 

Ahl... Aquesta dona... y à pesar de tot encara la 
estimo I... 

■ (Apareix Oíilia per ta porta de ta esquerra. Des- 
prés August per la de ta dreta. Otilia's queda mirant 
d Ptpey d Don Lluís. August s'acosta d aquesta y 
parlan en veu baixa.) 



ESCENA X 

August, Otilia, Pepk^ Don Lluís. 

(August y Otilia prop de la porta mira» d Don 
Llutsy Pepe.) 

August, rf Otilia. 
;Qué fa en Pepe? 



Digrtized Dy Google 



SENYORS I1E PAPERl 



179 



Otilia. 

Sembla que plora. 

„ August. 
<Y en Lluís? 

Otilia. 

L'ha perdonat, tot ho he sentitl Si sabessisi 
August. 

Calla! Sembla que té la cara desencaixada. No 
m'agrada aquest xicot... Tinch por que no tingui 
encara un boci de ferro a dintre... y la infecció de 
la ferida per mi es evident... la entrevista amb en 
Llufs l'haurà tranquilisat... però... 

Otilia. 

Sí; iperó se'ns mor? 

August. 

No's pot dir res, es jove, y la naturalesa es po- 
tent à aquesta edat,,, Lo que's té de procurar es que 
no rebi cap disgust; sobre tot, eviteuli una conrno- 
ció que podria serli mortal Calia,, .'s despedeixen. 



i8o 



(De/n Lluís dona la md d Pepe afectuosament y 
s'alsa d'apre>p del so/d; eobreix d Pepe amb una 
mania de viatjey's dirigeix d Augvsly Oiilia salu- 
dantlos.) 

Otilia, d Dem Lluís. , 
;Qué li sembla del meu germà? 

D on Lluís. 

Si recobrés la calma!... Si poguéssiu distreu rel 
potser se reanimaria. <Qué dfu el metje? 

August. 

Que la infecció comensa, per aïxó desde ahir li 
doném ingeccions fenicadas. La ferida del cos po- 
dria curarse, peró la del anima es la més enverena- 
da, y tinch por que aquesta no envereni l'altra... A. 
veure, sembla que vol parlarnos. (Otiliay August 
hi van.) 

Pepe. 

i Vos recordeu de la Vivianne? 

August. 
Sí, home, sf; no t'exitis. 



Digrtized Dy Google 



SENYORS DE PAPER ! 



PïPK. 

Era una perduda... una infame... En Lluis m'ho 
ha contat!... Ell vos ho dira... 

Otilia. 

Bé... sí... ja ho sabem tot; reposa. 

Pkpk. 

;Tot?... AhL. Arajol'olvidarél... jveritat, Otilia? 
Otiua. 

Sí, home, si; descansa! Dormi (£1 tapa om la 
cobertura. Don Lluís se despedtixy se'n va sense fer 
soroll.) 

Don Lluís. 

A demà! 

Pepe. 

Tinch fretl 

August, li posa un altra manta. 

;AixJs? 



POMPEYUS CBNER 



Prpe. 

Me tróbo molt malament, la febre m'aumenta. 
August, acompanyam al quarto. 

[L'August l'ajuda d alsarse, pren las sevas cuber- 
tasy dantlïl bras en el qual en Pepe s'apoydl condu- 
hei.x à las scras habitacions. Se queda la Otilia sola 
meditant. Un rato de pausa. Per la porta del fondo 
entra l'Albert.) 



ESCENA XI 
Albert y Otilia. 
Albert. 

He sabut que vivJas aquí; he demanat a la por- 
teria y m'han dit que podia pujarl 

Otilia. 

Teníam la esperansa de no tornar à véuret may 

més! 

Albert. 

Tot es creible de la vostra senzillesa. ; Per qué 
creyeu que no'ns veuríam més? 



Digrtized D/ Google 



SKNVORS M PAFÏRl 



«83 



Otilia. 

(Y encara gosas pregiuitarho? Tínch dret i viure 
sossegada. ;Per qué vens à perturbar la meva tran- 
quilitat? 

Albert. 

Renunciaré à tots els meus drets {ab irçnía) si't 
sembla bé, en gràcia i la teva molta cortesia. 

Otilia. 

Am mi ja cap dret tens! Ves! T'aborreixol 
Albert. 

Es que no basta la teva voluntat sola pera des- 
lligarte de mi. Necessitas el meu permís. 

Ol'ÍLlA. 

Ja deus projectar alguna nova infàmia. 
Albert. 

Me limito a recordarte lo que sembla tens olvi- 
dat. Ets la meva dona. 

Otilia, amb amargura. 

Desgraciadament, per la Hey encara ho soch. 



POMPKÏUS GENER 



Albert. 
Llassos eterns te lligan am mi. 

Otilia, afligida. 
Deu meu! Deu meul 

Albert. 

No't creguis que ben bé'm pesan, 
Otilia. 

<A tu? 

Albert. 
SI, à mí; i per qué ho dubtas? 

Otilia, ja nopoguentse aguantar. 
Vesten d'aquí, malvat ! 

Albert. 

Com bestias rabiosas ara abordeu & tothom que 
se vos acosta. Víctimas sou de la vostra soberbia. 
No culpéu à ningú de la vostra ruïna, en la qual jo 
res tincb que veure. Jo vaig portarvos lo que us 



Digitized Dy Google 



SENYORS DE l'AI'ER 1 185 



vaig prometre; vosaltres sou els que m'havéu en- 
ganyat no dantme lo que vau dir que'm daríau. Jo 
encara soch Marqués; vosaltres ja no sou res. El 
teu pare'm va despreciar antes de morir; tu'm pro- 
vocas estant sobre un abisme. L'orgull ha sigut 
sempre la vostra perdició I ^De qué podeu estar 
orgullosos ara? ;De la vostra misèria ó de la vostra 
deshonra? Ja no sou richs, ni forts. El vostre por- 
venir esta en las mevas mans. 

Otilia. 

Res podràs tu en contra de nosaltres! 
Albert. 

Puch emportartem am mi alia hont jo vagi: puch 
venjar en tu tot l'odi que'm demostras. Puch com- 
prometre y perdre à aquest home que us protegeix 
y us ampara. 

Otilia. 

Tu m'has abandonat, jquín dret sobre de mí à tu 
ara't queda? 

Albert. 

Jo no't vaig ahandonar; sols vaig sortir d'aquella 
casa en que tothom era enemich del meu honor; y 
quan vaig tornar i. buscarte, ja n'havfau fugit, nin- 
gú hi havia! 



l'OMl'EVUS GENER 



Otilia. 

Tu mentsl No vaig fugirl Sols vaig acompanyar 
al meu germà malalt, al refugi que un amicb lleal 
ens havia ofert, donchs en aquella casa'ls recorta 
eran aterradors per' nosaltres. 

Albert. 

;Y una dona se'n va aixís, sense contar amb el seu 
marit, ni am lo que pensaran las personas honra- 
das, a instalarse à casa'l seu antich novio, qu'avuy 
tothóm senyala com el seu amant? 

Otilia . 

Mentida! 

Albert. 

Sf, com el seu amant, de qui l'havia separada 
l'orgull, y à qui l'ha tornada la misèria. 

Otilia. 

Infame 1 

Albert. 

Quan deuria véuret de genolls als meus peus de- 



Digitized Dy Google 



SENYORS DE PAPER I I 87 



manantme perdó, ;així'm contestas? Fa quinze dfas 
qu'estas aquí sense fermho a saber, sense'l meu 
permísl Insult am si vols; peró ten compte que puch 
portarte à tu à la galera y al ten amant a presiri. 

Otilia, feta una fúria, cridant y volguenílo esgar- 
rapar. 

No ets capas de ferho, cobartl miserablel perquè 
encara'm quedan unglas per arrancarte'Is ulls y 
mans per escanyartel (Albert dona un pas enderrera. 
Otilia està un ratp reponenlsey diu, per fi, altiva y 
amb ayte imperatiu senyalant/i la sortida ab la mà.) 
Passa la portal 

Albert, aparentant sensatés. 

Las cosas deuhen medítarse am calma y després 
determinar com y de quina manera jo d' aquí tinch 
de sortirne. 

Otilia, irritada. 

^No te'n vas?... No? Te prevals de que soch una 
dona, peró cridaré ajuda à qui pot tréuret 6 matar- 
te. Augustl Augustl (Cridant fort.) 

Albert, 

Sí, que vingui, i veure! 



■ 88 



POMPEÏUS GENER 



ESCENA Xü 

Eh mateixos y August. 

(L' August qu entra y's queda parat al veure l Al- 
bert, després li fixa una mirada altiva é investigado- 
ra. L'Albert abaixa la vista, després somriu am 
cortesia y saluda amb hipòcrita y afecta finura. Au- 
gust no li contesta al saludo; sols el mira am dcspreci.) 

Otilla, d la orella de August. 

Prudencial 

Albert, d August que continua vigilant/i las accions 
am mirada ferma. 

No s'apuri, que aquí no passa res; peró la pobra 
Otilia creyent no sé qué, volia treurem d'aqut, ol- 
vidant' qu'es la meva esposa, avuy víctima ignocent 
de la seva imprevisió, amb la qual un altre marit 
més gelós que jo, podria portaria als tribunals oca- 
sionantli graves disgustos. 

August. 

;Am quin motiu? (amb altivés) 

Albert. 

Vamos que tots vostès viuhen amb una senzillés 



Digrtized D/ Google 



SENYORS DE PAPER I l8g 



patriarcal. Ni al cel la gent hi viu més txanquilall! 
;Un home ilustrat com vosté'm pregunta ara à mi 
am quin motiu'l seu marit pot fer processar a una 
dona que's porta com la Otilia? 

August, amb enteresa y disgustat. 

La Otilia es ignocental 

Albert, ab sorna. 

Sí, senyor; y vostè també! Si jo no culpo a ningú; 
peró la societat té las sevas lleys y las sevas aprèn- 
cions, y avuy Hensa sobre meu una deshonra que 
jo bé sé que no existeix, peró que, à pesar de tot, 
jo tinch de sopprtar. Estant decidit, donchs, à res- 
pectarho tot, hasta'ls seus desacerts, per fugir de la 
vergonya, y no sentir la murmuració pública, he 
pensat expatriarme y he vingut a despedirme. Ne- 
cessitava veure à la Otilia perquè no cregués que 
la abandono aixfs com aíxís, volfa emportarmen 
una proba de la meva rahó y liquidar comptes. 

Otilia, s'acosta al seu marit y li diu decidida: 

Acaba aviatl ;Qué vols? El dia que vulguis se't da- 
ran comptes à condició de que'm deixis per sempre! 

Albert, se treu un plech de papers de la butxaca. 

Aquí porto'ls capítols de matrimoni. Sabs que 



r 



se'm consignava com dot teu, quaranta mil duros 
garantits per aquesta casa y'ls terrenos del costat, 
lo qual va ser venut pel teu pare sent ja casats, y 
per tant, mal venut y mal comprat... 

August, s 'ha anat acostant, y li pega un cop d la 
espatlla fort que casi í aplana y li diu am veu enèrgica: 

Sí, senyor; mal comprat, molt mal comprat; y en 
proba que ho va -ser, que ara jo reconech el dret 
d'aqueixa reclamació, y com tal, vaig à pagarli des- 
seguida. (Quant era lo que se li devia pel dot, qua- 
ranta mil duros? 

Albert. 

Sí, aixól 

August. 

Donchs vingui si es servit allí {li senyala la taula) 
y li entregaré la suma. (L'August s'assenta d la 
taula y mostrant una cadira al Albert, que vacila en 
anar/ii com temmt.) Vingui l Assentis, no tingui 
por, que jo no soch pas d'aquells demagogos que's 
menjan els nobles crusos. {L'Albert s'assenta. La 
OUlia de lluny segueix ab els ulls mitj espantada y 
atenta d veure que passarà.) Per cobrar desseguida 
y no haver de pladejar, qu'aixó costa carydevega- 
das nos guanya, vostè bé deurà fer un petit sacrifi- 
ci. Res de quartosl Aquests els hi vaig à entregar 
ara mateix. Peró's tracta d'altra cosa. Vostè es el 



Digrtized Dy Google 



SENYORS DE PAPERl IÇI 



marit de la Otília, y abaix, al carrer d'aquí al cos- 
tat, i dins d'un cotxe, hi té una senyora francesa 
que l'espera. Li he vist treure'l cap per la portella 
ara fa poch, desde'l balcó del meu quarto. Donchs 
miri (//' ensenya un carnet) contra un cheque de dos- 
centas mil pessetas, pagaderas al «Crèdit Lyonnaiss, 
vosté'm donarà, primer, una carta d'aquella senyora 
dirigida A vostè dantli una cita, y desprès vostè 
me'n fara un' altra dirigida à ella ahont al dirli que 
anirà à véurel.i per emportarsela a Itàlia, li contarà 
ó li explicarà cóm han viscut junts en una mateixa 
habitació varios días i San GervasL.y... negoci aca- 
bat... Amb això s'obté'l divorci y vosté's queda 
amb el dot, y encara la Otilia Ü .tornarà la corona. 
;No es veritat, Otilia? 

Otilia. 

Si, y que may més el torni à veure l 
August. 

jDonchs à l'obral {Li dona paper, i' Albert escriu; 
se treu una carta de la butxaca, l'anyadeix d lo escrit 
y la dona d l' August. Aquest escriu en un carnet, 
arrenca un full y'l dona al Marqués, dient!/:) [En 
paus! V no tomi may més, perquè entre vostè y 
ella de aquí endevant m'hi trobarà à mí. {Aixó ter- 
rible y senyalantli la, porta.) Ara, à fora! que no se li 
déu res! {Dant els papers d Otilia.) Té, ja ets lliure 
d'el! per sempre! Ves a la cúria y't resoldran cl di- 
vorci. 



Digitized Dy Google 



POMPF.VUS GENER 



CL' Albert surt sense saludar y fcantsé 1 ! paper d la 
butxaca.) 

Otilia, enternida. 
] August, ets un àngel 1 

August. 

Aquesta casa, las temis y tot lo del teu pare, es 
teu y d'en Pepe. Ja pots viure d'una manera digna. 

( Otila, per tota resposta, li besa la md. Petita pau- 
sa. Se quedem pensatius lots dos. Se sent soroll d'un 
cotxe que roda, desprès un crit al quarto de Pepe y 
sorolld'un eos'humd que cau d terra.) 

Criat, surt depressay diu: 

Senyoreta, corri, que don Pepe no sé que té. S'ha 
abalansat íi la galeria al veure sortir el cotxe amb 
don Albert y aquella senyora, y ha caygut à terra 
sense sentits... està fret, gelat. 

Otilia y August corran cap d dins. El Criat tam- 
bé. . U cap d'un momerJ de alenà se ien! que la Oti- 
lia plora. L' August sortint diu:) 

August. 

j Ks mort l Pobre Pepe 1 



Digrtized Dy Google 



SENYORS OE PAPER! I93 



Otilia, surt plorant y desesperantse. 

Deu meu I Deu meul {Estén un roto inmóvits, 
ella plorant y ell mtrdntsela. Ella per fi diu:) August! 
Agustí {L'agafa per las matis). 

August, seri. 

iQué perisas fer ara? 

Otilia. 

I Qué ho sé jo? La Carme y la Paca vindran:! 
buscarme... y jo'm sento com clavada aquí; no vol- 
dria anarmen. 

August. 

No, tu no deus anarten, ets à casa teval Que 
vinguin la Carme y la Paca; la Paca y en Dulma- 
ses poden viure aquí dalt, Tu abaix am la Carme. 

Otilia. 

V tu, ;ahónt? 

August. 

Jo me'n vaigl Lluny! Molt lluny... Potser per 
sempre! [Això trist y cemnogut.) 

Otilia, esglayada. 

i Te'n vas? 



194 POWPRYUS GENER 



August. 

Sí; «qué no veus que la gent murmura y no puch 
llastimarte l'honra? Otilia del meu cor, t'estimo 
massa per íerte cap mal. 

Otilia, abrassantlo. 

;M'estímas? ;M'estimas? Tornamho à dir, sí, 
August, (tu m'estimas?... Y'm perdonas, ^veritat? 
Mira, August, t'he fet molt de mal, ja ho sé, he es- 
tat à punt per ferte desgraciat per sempre... però 
tu... ets bo... y... 

August. 

Sí.'t perdono, del fondo del meu cor yfestimo 
més que a la meva vida. 

Otelia. 

Gracias, August, gracias...Sí; tu m'estimas... però, 
;per qué'ra deixas? 

August. 

Perquè t'estimo 1 

Otilia. 



No, 'no, tu no'm pots deixar... no'm deixaràs... 
jNo ho vull, no, impossible I Mira, si tems lo que 



dirà la gent... anemsen; jo t'acompanyaré li viatjar... 
Sí... sí... Jo puch venir a cuytiarte alia ahont siguis. 

clava. (Exaltatitse y agewllantse ak seus peus). Sí, 
seré teva, vull véuret, y tenirte, y sacrificarte la 
meva vida, qu'es teva, tota teva... 

August. 

Otilia, sossegatl jNo veus que no pot ser? Que 
tu no pots venir am mi més que com igual à mi, y 
aixó no es possible. Estàs separada del marit per 
sempre, sí; perú... però... las Ileys d'Espanya no't 
permeten unirte à cap més home... 

Otilia. 

[Lleys malehidas 1 ( Petita pausa: reflexiona, y com 
tornant en si, diu:) Peró tu ets un home superior, 
<per qué no't sobrepujas a las preocupacions? Qué 
vol dir una lley feta pels homes... una lley que al fí 
y al cap va ser feta per sancionar l'amor, y no per 
perpetuar la desgracia... Jo al casarme... si... ho 
confesso... vaig faltar... vaig vendrem per un mise- 
rable pergamí... L'orgull m'havia fet perdre la rahó, 
jo, inconcier: tinent, vulfa ïortir del estat vii dels 
traficants en que vivi.-.m a casa. in somniava ert un 
cs:at noble, y vai^ pendre .in símbol mort, portat 
per un perdut, cn llorh d'un iiiune sedirehuma... 
| perdónain! He comès una falta perrt vull repararia. 
No es la bèstia, ni la necessitat, lo qu'en m» parla; 6 
la por al aislamem d la discòrdia am mi mateixa, 



19 6 



POWPEYUS GENER 



no! Jo vull que la teva llibertat y la meva victorià 
produheixin un nou sér que sigui un monument 
triomf de victorià y d'emancipació. Hem de pro- 
duhir un sér superior a nosaltres. Reproduhirse no 
es res... també ho fan las bestias; trasplantamos... 
també ho fan am las plantas; nosaltres hem de plan- 
tar més alt, de florir millor, donchs, que la nostra 
unió sigui un jardí que per aixó serveixi... tu m'has 
emancipat; y jo, agrahfda, tinch fam de pro- 
duhir am tu sers qu'emanicipin als demés. El ma- 
trimoni no es res, si no es la conjunció de dugas 
volutats per produhir uns fills superiors als pares. 
Si l'antorxa del amor no es una llum per ilumínar 
cap als camins més alts de la vida, val més que 
s'apagui. 



Aixís te vull, aixfs t'estimo... (Abrassantla amb 
entusiasme'). Aném, y am tu'm sento cumplert y 
fort per las més altas empresas de la Terra. Aném I 



Sí, hasta'I fl del mónl 
August, prenentla per la cintura y sortint amb ella. 
;Y per semprel 



August. 



Otilia. 



FÍ DEL DRAMA. 




Oigitized D/ Google 



ERRADAS IMPORTANTS 



En la pàg. 10, lin. 23, diu: Homo Copidus, y ha de 
dir: Homo Cúpidus. 

En la pàg^n, lin. S, diu: estetoteropta, y ha de 
dir: estefoterapia. 



NOTA DE «JOVENTUT» 

Comparant el llenguatje d'aquesta obra ab el de 
las demés que forraan la Biblioteca de Joventut hi 
trobarà'l lector notables diferencias, que deuhen 
atribuirse al desitj manifestat per l'autor de que, 
atés el caràcter de la seva obra, se li respectés la 
construcció del llenguatje y la ortografia. 



AQUEST DRAMA FOU IMPRÈS A BARCELONA, 
IMPREMPTA D'EN FIDEL GIRÓ, 
CARRER DE VALENCIÀ, 
311, EN EL MES 
DE DESEMBRE 
DEL ANÏ 



Oigrtized Oy Google 




OIPUTneiÚ DE BflRCÍLOn 



Biblioteca fle Catalunyi 



Digitized D/ Google 




Üigmzcí) t>i Coosle 



83-8° 
22972 




Uigiltzed Dy Google