Full text of "Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural"

See other formats

Lari 


TE 


ae : POR a Eres Pres 
ases Is a esde 


rera rei : 83 Dl AE P pa. 
Pe SE Pg ES ei, 
RE és : i PEIPOECIIAS TOP ECA Pes aSsise et 
roca : Y 4 ne apa: eren nan 
3 Ò Se 


Der 
ea 
EO E P 


NE ar 


Pes 
RS al 


Go let alma gat 
La 
EV 


qtugettstttti hit li Me ed 
x Le ue UA Bes T : ad ee Vy h Li qi des 4 De ds v hé GE ed Y Tu LS 


Que Me tv 
v dt) 
LU 3 141: pan 19, at vl" ni ut ver es nt i ei, AA Es 
tota Tel A i he en AN st qua A g-) dv vn Dora o vavi val a 
aq comiat ob, te bynt ordes Lee Lou A Vigiidri, Li 
cs i EE dd Id SSL: LE 42 et A  bmtaè Es /y qu atra a dell: 3 44 4 
31 vn, pl Pe btt et Me Li v d'A LT ST IT NI 
ai Ce qi apar" UNA fe es 
Pe. ga, cala ve Es di ci 1 i ue my qu y CEE Ed 
UTE eY ee be AA SA DE ESE CIA nn" RA Nej 2 V iv i í cl 
CIEÇ geo Lee tit "el vi. Ad du i el Va st 33 Ja 4 N vn : Des I 
204 dv de des Po cé j 5 A SS ds) vs. 


se DM IA Mer 


rf l 


/ EH Ma mamàven, un, Mal, 


/ 
Exlecic / N, Ll 
EL dieees SA Es NS 


vn 
y Ep Vte Oli 
Le diticii TS ya 14 LE st 
OS Can Jan vagó at P ui 
SE Ç AU E MN Pd 
iu NU ee Vg, dt gués de 
xy ere ee IAE: ant, 


RS 


3 ' ad A P Pd Ti 


pero dan, De RA 


y: hd he ) : Qu NN a 1 ie VV ve xy a ds di, I a L dt N bal 
vn, Ni el arte . fia Re qe 5 et, i I) AT 1494 i EE Es px 
SS son ds Ans made vi — cegyut FP, Re A : aque LSUe vg 6a h eb,J nt, Radar es SS, MARES 
ox 2 
AI Ve 3 : 
3 adEt i í pd vi hui i (4 3) ot -l" 44 N das quiet vis 4 Cit E de 4 A És 
us 3y0 DS i Posted ss 3 
se Quar le dv): i SE uer QV sl i ge id SS EL AÇ) : 
ed cle AS 
3 Eereia 4, v, A IR 57) 
iiir AS Tre v Vistes jgt ARA LA Et, 
Se GES al Vi i Last El 4 dE SE 
sl IA Na X z L Net LI L AA A he/ f h 4 4 È 
SE ny a git, dd 
i . 1 pi 


4 o te I) JH dd TER 
dora met 04 4 A do) 
À Morts i di CEE Ce Du P) 


had ada Miret VT 


AA 1 


l'A i vv i sve i te a Al dal EA 
4 MA No VV va) ap A OeE ei am yed i: hd des" 


Ec en Des mn, ga ECO dien at Menta 
attemed" I Let a di am Cu i 4 Me ra 


o 


La d Be dei Ú Es 
, due € g/ í dl i pd le a Ne A pd Il, EE aci) ds til Z ge A ee SS J : . 
Rue iu A lú dal pe Ut:  ér 471 z Peogsl : d'es A Z 5 pit 3 34 EN 
et De, 2 4) avet Po totripts é se "i ese Ba El ACE J 5 FN o N sl de 
ee ds dd J $ guveryy 


ERC 


(Ce 


LL) Ei EA 
Me, Mer, rem i iseó ds Mares , 
EM Rere gi MAC Gasmnet. ade 


LL OU LU ÒÒ OO OO UM — 
AM AT i my vl, pet Et 
va IA j VE guts La SS 
MAI pl Mal NN tel da nan 
MU Il Meteeaa Mi Mut Lee Vs VAL Mad Lis vy 
rere J DMirei h AE eL lica mm 
MU Ec deia qe I i "Vi Na, 4 ge Nou P ia a AU. 
el ELL ECO t A MA ea NU MI am 
ed - ad ai, TL 4 o i MI 14 - vn 
ap mat Read ll i Re: Ltd ga I Ga EI MM 
/ AC mt alat le 
i mm ny Are da di d ay de Mi a " 


A -B 


NA 
EE i EES Ne 412 A i dd ts dona fe et i at ps j 
nomes ii: nien oa ors SS 
i qe PV v dues Y 3 MU AA TI . EA ME 
OU qae vutn: ab Da 9 4444 1 ET UI i Es ni re cd ' l 


lo 
ca 
SUD 


li i 
qi. Ni 


Sl 


da 


b 


al 


i 
4) 


BUTLLETÍ 


DE LA 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


BUTLLETÍ 


DE LA 


INSTITUCIÓ CATALANA 
D'HISTORIA NATURAL 


ANY XI - (2.4 EPOCA) 
1914 


VV 
v 


i 280558 j 


LOCAL SOCELIE 
CARRER DEL PARADÍS, 10, 2.01, 2.2 
BARCELONA 


Institució Catalana 


- 


'Historia Natural 


Nulla unquam intev fidem el vatio- 


nem vera dissensio esse potest. 
Cnost. de Fid. cath. c. IV. 


lional i 


moria informativa de l'estat de la "Institució" al finalitzar 
l'any 1913. 
Dr. D. . Carles. —Cuatro palabras sobre la Euphrasia EE 


EOOCAL. SOCFAE 
Carrer del Paradís, núm. 10. pís t.st - 2,2 
: : BARCELONA 


Preguèm als autors de travalls destinats al But 


RR seguir les indicacions segiients. i 
Lo seriurer en lletra clara i oa d'altre. 


prempta. 


Li 


But sobre Paper o . cartalina ben blanes a al 


breixi. 


ss 


Posar en forma de notes a Baix de les planes is 
cions bibliogràfiques. — 7 


Escriurer en itàliques t tots els noms tècnics en Matí. 


N 


NOTA. -BENERRUNG 


La laic Catalana d' lles No al LP 
Barcelona)s desitja'l cambi de publicacions, 
o Die aInstitució Catalana d'Historia Natural. —t ad 
Barcelona): bittet um Gegensendungen. Es 
La clastitució Catalana d'Historia Natural. —Pari dí 
Barcelona), desea el cambio de publicaciones. 

The institució Catalana d'Historia Natural. —( 
Barcelona)o desires to exchange publications, i aa 
o La alastitució Catalana d'Historia Natural. Para 

Barcelona) demande l'Echange. — 
8 La dlnstitució Catalana d'Historia Natural. —Par dí 
—Barcelona)o chiede ricambio. 


o DO TLLETI 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


9.8 ÉPOCA BARCELONA, JANER 1914 ANY XI — Núm. 1 


SUMARI : SEcció OsrcranL: Concell Directiu. Concell de redacció. Llista de socis.— 
Sessió ordinaria del 4 de Janer de 1914 —Memoria informativa de l'estat de la eIns- 
titució: al finalitzar l'any 19183 — Cuatro palabras sobre la Euphrasia olotensis Pou- 
vret, pel Dr. D. Carles Pau.—LLes sals de potassi de Suria, la Almeraita2 esp. nov.2, 
per D. Ll. Tomàs i D. J. Folch.—Notes bibliogràfiques. 


j 
Ell 


SECCIÓ. OFICIAL — en 


CONGELL DIRECTIU 


. P. Joaquím M." de Barnola S. J., PRESIDENT. 

. Josep Maluquer i Nicolau, Vis-PRESIDENT. 

. Miquel Ferrer i Dalmau, SECRETARI. 

. Joaquim Folch i Girona, VIS-SECRETARI. 

. Ascenci Codina i Ferrer, TRESORER. 

. Llorens Tl'omàs, BIBLIOTECARI. 

. Ignasi de Sagarra i de Castellarnau, CoNSERVADOR DEL MUSEU. 
. Rossendo Fàbregas i Puig, CoNCELLER. 

. Odon Carles Rosset, CoNCELLER. 


ENS CR SS ET 


CONGCELL DE REDAGCGIÓ 


R. P. Joaquím M." de Barnola, S. J.—Miquel Ferrer i Dalmau.—Salva- 
dor Maluquer.—lgnasi de Sagarra.—Joan Bta. de Aguilar Amat. 


2 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL 


LLISTA DE SOCIS 


SOCIS HONORARIS 


M. litre. Sr. D. Jaume Almera i Comas, Pbre.—Sagristans, 1, 1€t Bar- 
celona.—GEOLOGÍA. 

llm. Sr. Dr. D. Ignasi Bolívar i Urrutia. —Paseo de Martínez Campos, 17. 
— Madrid. —ENTOmoLoGÍiA-ORTÓPTERS. 

Dr. D. Manel de Chía.—Bruch, 69, pral., 2.".— Barcelona. —MALACOLOGÍA 
Y PREHISTORIA. 

Dr. D. Joan Cadevall i Diars.— Tarrassa. —BorANICA. 

Dr. D. Agustí M." Gibert. —Rambla Sant Joan, 72, pral.— Tarragona.— 
IcrioLoGíA Y PREHISTORIA. 

Rvnt. Josep Gelabert i Rincón, Pbre. —Llagostera (Girona). —GEoLoGÍA. 

lltre. Sr. Dr. D. Joaquim Gonzàlez e Hidalgo.—Fuentes, 9, 2.", izquierda. 
— Madrid. —MALACoLoGÍA. 

R. P. Longinos Navàs, S. J.—Colegi del Salvador, Apartat, 32.—Zara- 
g02d. —NEURÓPTERS. 

R. P. Josep Pantel, S. J. —Castel Gemert, per Helmond (Brabant septen- 
trional) Holanda. —ANATromíA Y BIOLOGÍA DELS INSECTES. 

Dr. D. Carles Pau. —Segorbe ( Castellón ). —BorANIca. 

llm. Sr. D. Lluís M." Vidal i Carreras. —Diputació, 292, pral. —Barcelona. 
—GEOLOGÍA. 


SOCIS NUMERARIS (I) 


(Y) Aguilar-amat i Banús, Joan Bta. de. —Enginyer.—Diputació, 273, 3.€f 
1.'—Barcelona. —VERTEBRATS Y Monuscs. 

1909. Alexandre 1 Cases, Miquel.—Trafalgar, 6, met, 1." —Barcelona.— 
ENTOMOLOGÍA. 

1906. Artigas i Castelltort, Josep M.'"— Carme, 43.— Barcelona. —QuímICA. 

1905. Ateneo Barcelonés. —Canuda. —Barcelona. 

1904. Barnola, S. J., Rvnt. P. Joaquím M." de. —President. —Col'legi de 
Sant lgnasi.—Sarrid (Barcelona)—BorANICA (FALGUERES). 

i9r2. Bassegoda i Musté, Pere.—Lauria, 7, 3.€f, 2.".—Barcelona. —MiNR- 
RALOGÍA. 

Ig05. Barrera i Arenas, jJacinto.—Doctor en Ciencies y en Farmacia.— 
Teyd (Barcelona). —ORNITOLOGÍA. 


(1) El nombre que precedeix al nom de cada soci indica l' ay de son ingrés en la Institució, 
y l'asterisc, els socis fundadors. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 3 
L 


1913. Bechéi Estrada: Jordi Raul.—Salmerón, 13, 1.€.—Barcelona.— 
ENTOMOLOGÍA. 

1912. Bertrand i Musitu:, Francesc. —Claris, 21. —Barcelona. —GEOLOGÍA. 

1911. Bofill i Poch, Artur.—Provença, 256, 3.€, 2." —Barcelona. —MaALA- 
COLOGÍA. 


1913. Brunet i Bellver, Francesc.—Lauria, 26, 3.€, t.'.—Barcelona.— 
Biorocía, HisronLogiaA. 

1905. Cabrera i Diaz, Anatael.—Doctor en Medicina. —Hotel Agúere et 
Continental. —La Laguna de Tenerife (Isles Canaries). —HimENóPTERS 
(Véspips, EuméNips 1 MASARIDS). 

1008. Camprubí i Alumó: Joan.—Pelayo, 52, 1.€1, 1.'—Barcelona.—Geo- 
LOGÍA. 

1908. Casanova de Parrella, Ramón de. — Casp, 41, pral. —Barcelona.—Bo- 
TÀNICA FORESTAL. 
1913. Cirera i Salse, Lluis, —Metje electricista.—Fontanella, 19.—Bar- 

celona. 

1908. Codina i Ferrer, Ascenci.—Tresorer.—Sors, 35. —Barcelona. —EN- 


TOMOLOGÍA. 

1904. Concabella, E. P., Josep. —Collegi de les Escoles Píes.— Tarrassa 
(Barcelona). 

1913. Cuyàs, Narcís. —Paradís, ro, 2.01, 2. —Barcelona. — MicRoForo- 
GRAFÍA. 


1910. Degollada: Manel. —Llicenciat en Farmacia. —Concell de Cent, 314, 
entressol. — Barcelona. —BorANIGA. 
1912. Dossat: E.—Plaça de Santa Ana, 9.—Llibrería. — Madrid. 
1904. Dusmet i Alonso, Josep M.'—Doctor en Ciencies. —Plaça de Santa 
Cruz, 7. — Madrid. —HimENÓPTERS. 
1904. Fàbregas i Puig, Rossendo.—Conceller.—Advocat.—Corts Catala- 
nes, 583, 4.tt —Barcelona. —BorÀNICA. 
1904. Farriols i Centena, Josep.— Rambla Sant Josep, 25, 1.€i— Barce- 
lona. —ILLEPIDÓPTERS. 
1906. Faura i Sans, Pbre., Mariàn.—Plaça d'en Comas. 2.—Las Corts de 
Sarrià. —( Barcelona ). —GEoLoGÍA. 
Ferrer i Dalmau, Eugeni.—Enginyer Industrial. —Escola Superior 
d'Industries.— Tarrassa (Barcelona). —CoLEóPTERS. 
1908. Ferrer i Dalmau, Miquel. —Secretari—Comte de l'Assalt, 13, 3.€f, 
1. — Barcelona. —ENTOmOoLOGÍA. 
Ferrer i Vert, Felip. —Comte de l'Assalt, 13, 3.€1, 1.'—Barcelona, 
— ENTOMOLOGÍA. 
1913. Ferret, Pbre., Pau.—Parroquia de Sant Antoni. — Vilanova 4 Geltrú 
(Barcelona). —GEoLoGÍA. 
1909. Folch i Girona: Joaquíim.—Vis-Secretari.—Santa Rosa, 15 i 17 
(Quinta Amelia). —Sarrid (Barcelona). — MINERALOGÍA. 


X 


El 


4. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


1909. Font i Quer: Pius. —Llicenciat en Ciencies Químiques. —Farmacia 
del Hospital Militar. —Mahó. —BorANIca. 


1911. Fournier i Guadros, Adolf. — Ecole d'Agriculture. — Veauvazs 
(Fransa). 

1905. Galera i Planas: Ramón. —Baixada de Cervantes, 7, entressol, 2."— 
Barcelona. 


1905. Garcias i Font, Llorens. —Llicenciat en Farmacia. —A réd (Mallorca). 
—BorANIcA 1 ENTOMOLOGÍA. 

1909. Gibert i Millet, Manel. —Passeig Verdaguer, 8. —Sitjes (Barcelona.) 
—MALACOLOGÍA. 

1904. Guitart, Pbre.: Josep. —Talamanca, 1, 2.01, 2." —Manresa (Barcelona). 

1907. Jordà i Perelló, G. Joan. — Convent de Sant Alfons Maria de Ligori. 
— Montesión de Pollensa.—(Mallorca). 

1910. Juncadella i Vidal-Ribas: Emili.—Enginyer Industrial. — Rambla de 
Catalunya, 26.—Barcelona. —ENromonocíA (HimENóPTERS 1 CGARABUS). 

1905. Llenas i Fernàndez, Manel. —Doctor en Ciencies Naturals i Farma- 
cia. —Passeig de la Diputació, 5, pral. — Barcelona. —BorANICA. 

1904. Malgà, Pbre: Andreu. —Sant Pere de Ribas (Barcelona). —BorANIca. 

1904. Maluquer i Maluquer: Lluís. — Doctor en Medicina. — Balaguer 
(Lleida). 

1907. Maluquer i Nicolau, Joaquim.—Córcega, 413. — Barcelona. —ENTo- 
MOLOGÍA. 

$ Maluquer i Nicolau: Josep. — Vis-President. —Enginyer Industrial. — 
Esperansa, 31. —Sarrid (Barcelona). —Monuscs. 
sa Maluquer i Nicolau: Salvador. —Advocat.—Córcega, 413. —Barce- 

lona. —LEPIDÓPTERS. 

1912. Maluquer i Rosés: Joan. —Córcega, 413.— Barcelona. 

1904. Marcet O. S. B., Rvd. P. Adeodat Francesc.—Momnastir de Montse- 
rrat.—BorÀNICA. 

1913. Margineda i Duràn, Ramón.—Administrador del Manantial Vila- 
qguiga (Girona). —MIiNERALOGÍA. 

1908. Mata, Lambert.—Tantarantana, 9, 1.et —Barcelona. 

1911. Mir i Ràfols, Pau. —Sant Sadurni de Noya (Barcelona). —Gronocía. 

1906. Noguera i Casabosch: Raimond.—Llicenciat en Medicina i Cirugiía. 
—Plaça dels Angels, 4, 1.€t, 1.'— Barcelona. —GEoLoGÍA. 

1913. Nogués Ferré, Antoni. — Trinquet Nou, 15.—Tarragona.—BoraA- 
NICA I GEOLOGÍA. 

1904. Palet i Barba, Domingo.—Elisabets, 3, pral., 1. — Barcelona.— 
GEOLOGÍA. 

1905. Palau, Pbre, Joan.—Plaça de Tetuan, 4, 2.01, r.'"— Barcelona. 

1913. Perez de Olaguer-Feliu: Francesc.—Diagonal, 510.—Barcelona.— 
MINERALOGÍA. 

1913. Pujadó: Josep M.'"—Enginyer Agrónom.—Trafalgar, 36.— Barcelona. 

1904. Ragué 1 Camps, Joan.—Gualba (Barcelona). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 5 
DNS U CORS A DEA E DAR aas Moleta 


1906. Rector del Col'legi del Sagrat Cor, Rvd. P.— Lauria, 13.—Barcelona. 

1912. Riera i Sans: Tomús.—Advocat.—Ganduxer, 12.—Barcelona-Sant 
Gervasi.—ENToNoLoGíA (DIPTERS). 

1905. Roigé, Ramón.—Llicenciat en Farmacia.—Prat del Llobregat.— 
(Barcelona). 

1904. Romaní i Guerra, Amador.—Monserrat, 43.— Capellades. (Barce- 
lona). — PREHISTORIA. 

1907. Romand i Pujó: Josep M.a2.—Avinyó, 20, 2.01.—Barcelona—LEPipór- 
TERS. 

1905. Rosalsi Corretjer, Joan. —Portaferrissa, 30.— Barcelona. —MALACo- 


LOGÍA I GEOLOGÍA. 
1912. Roset, Odón Carles. — Vocal. -— Professor d'idiomes. — Consell de 


Cent, 306, 4.1, 1. — Barcelona.—LLEPIDÓPTERS. 

1905. Sagarra i de Castellarnau: Ignasi de. — Conservador del Museu.— 
Mercaders, 33, 1.€t.— Barcelona. —SILLEPIDÓPTERS. 

1010. Sagarra i de Castellarnau, Xavier de. —Mercaders, 33, 1.€.—Barce- 
lona.—QuÍMICA. 

1909. Samé: Antoni.—Mas Bonavista. — Calafell (Barcelona). —MALAco- 
LAGÍA. 

1912. Sennen: Germú.—Escoles Gristianes.—Passeig de la Bonanova, 12- 
— Barcelona.— BorÀNICA. 

1904. Solé i Plà, Joan.—Doctor en Medicina.—Ronda de Sant Pere, 6, 
pral. —Barcelona.—GEoLoGÍA. 

Es Soler i Pujol: Lluís. —Naturalista-preparador.—Raurich, 16 i 18 — 

Barcelona. — ORNITOLOGÍA. 

1904. Tartéi Tarré, Emili.—Sobradiel, 4, pral. —Barcelona. —ORNITOLO- 
GÍA. 

1906. Tomàs: Llorens. —Bibliotecari.—Advocat. —Claris, 43, pral. —Bar- 
celona. —MiNEROLOGÍA. 

1908. Valls i Ventura, Camil.—Santa Ana, 30, duplicat. —Barcelona.— 


GroLoGÍA. 
1905. —Vantalló i Vergés: Domingo.—Llicenciat en Farmacia. —Rosselló, 


168, 2.01, 1. —Barcelona.—BorANICA. 
1907. VVyn 1 Ellis, Frederich. —Corts Catalanes, 458. — Barcelona. —Gro- 
LOGÍA. 
19090. Xammar, Eduard de. — Bruch, 109, entressol 2." — Barcelona.— 
o BorANICA. 
1913. Zariquiey i Alvarez, Ricart. —Mallorca, 237, entressol.— Barcelona. 
—ENTOMOLOGÍA (LEPIDÓPTERS 1 COLEÓPTERS). " 


6 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Sessió ordinaria del 4 Janer r914 


A les onze i quart del matí i assistint-hi els socis senyors Bèche, Codina, 
Ferrer Dalmau (M.), Faura, Llenas, Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), 
Maluquer (Salvador), Rosset, Sagarra (lenasi), Soler, i Tomàs, el President 
R. P. Barnola obre la sessió, llegint seguidament el Secretari, l'anterior acta 
que per unanimitat és aprovada. 

Prenen possessió dels respectius càrrecs els nous individuus de la Junta 
Directiva elegits en la passada sessió, aprofitant-ho el senyor President per a 
pronunciar afectuoses paraules recomanant a tots els consocis que trevallin 
amb el dalit possible per a contribuir al màxim enlairament de nostra Insti- 
tució, recordant al ensemps, la proposició que feu l'any passat, de donar 
conferencies públiques: prenent-se en consideració aquestes importants 
indicacions. 

Elecció del Concell de Redacció. —Unànimament se designen els segúents 
senyors per a constituir el d'enguany: President i Secretari, els de l'Insti- 
tució: D. Joan Bta. de Aguilar-amat, D. Salvador Maluquer i D. Ignasi 
de Sagarra. 

Proposta de socis. — D. Manuel Cazurro, Catedràtic de l'Insiitut d'aquesta 
ciutat, Presentat pels senyors Llenas, Faura i Barnola. 

D. Eugeni Audet, Pvre., Catedràtic d'Historia Natural de l'Institut 
General i Tècnic de l'arragona: se dedica a cristal'lografía i és proposat pels 
senyors Faura, Barnola i Soler. 

R. P. Frederic Vila, Missioner del Inmaculat Cor de María i professor 
d'Historia Natural a Cervera. El presenten els senyors Barnola, Rosals i 
Ferrer Dalmau. 

Comunicacions. —El R. P. Barnola diu que amb motiu de les fortes baixes 
de temperatura dels jorns precedents, es proposà provar l'exactitut de les 
afirmacions d'alguns autors (les quals fins s'ensenyen en alguns libres de 
text) respecte de que en les plantes glassades no's poden formar cristalls de 
glas. Dones bé: en moltes plantes comprovà la falsetat de dita afirmació. 
Altra cosa es que sigui la sava la que's glassa: lo que en devé és la desorga- 
nització del protoplasma i líquids vegetals, coagulant-se les materies albumi- 
noides i aleshores l'aigua separada es congela. Cita un experiment del gran 
mestre de Fisiologia vegetal Detmer en apoiament de dita hipòtesi i promet 
explanar més aquestes idees en un trevall per a el Butlletí. 

Ocupa la presidencia el Vis-president D. Josep Maluquer, que manifesta 
que en l'elecció de vocals tènics per a formar part de la Junta Municipal de 
Ciencies Naturals, foren designats el R. P. Joaquim de Barnola i D. Llorens 
Tomàs, President i Bibliotecari respectivament de nostra Institució, i se feli- 
cita del bon acert que ha planat en aquests nomenaments. 

D. Assenci Codina presenta quatre exemplars del Tenebrio Codinae 
Reitter n. sp. VVien Eut. Zeitg 1912, p. 310, insecte coleòpter de la familia 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 7 


dels Tenebrionits aplegat en l'excursió entomològica a Setcases en 1 al 
I5-8-11 acompanyant exemplars del T. molitor L. i F. obscurus Fabr. per a 
que se noti la diferencia i manifesta que oportunament comunicarà a l'Ínsti- 
tució una detallada nota amb la descripció d'aquesta interessant especie. 

El secretari llegeix una memoria-ressenya del moviment social en 

o 

l'any 1913. 

El senyor bibliotecari anuncia que la biblioteca estarà oberta els dijous 
de les 21 a les 22 1 els diumenges de 10 a 11. 

Sens res més de que tractar, a les dotze i deu se donà la sessió per 
finida. 


Memoria informativa de lPestat de nostra Institució al finalitzar 
Pany 1913. Llegida pel sectetarí don Miquel Ferret Dalmau 
en la sessió de 4 Janer, 1914, 


SENYORS: 


Al finir aquest any nostra Institució està constituida per 88 socis que 
se classifiquen de la seguent manera: 11 honoraris, 2 protectors i 75 nume- 
raris, havent-ne ingressat, enguany, 14 d'aquests últims. 

Han sigut presentats 21 trevalls científics originals, tots ells molt inte- 
ressants i alguns d'una alta importancia. Ens plau fer constar el publicat en 
el Butlletí del passat Octubre (Bryozaires fossiles de terrains eocèniques du 
Pla de la Gàrgara, près Aiguafreda (Lutecien)) degut al distingit geòlec 
francès Mr. F. Canu, en el qual se citen dues especies noves per a la ciencia. 

Mantením canvi de publicacions amb 89 societats científiques, pertanyents 
als segúents paissos: 


Alemanya elirançagi ec er ir II 
Austria . DN calat 6) 
EE Can Es 2 Mèxic I 
Anglaterra . 2 o Mónaco . I 
Bèlgica . 5. —/ Portugal 2 
Brasil 2 —Rusia 3 
Canadà . 2 —Suecia 2 
Bspanya at IS (Suiça 2 
E. U. de Nort-Amèrica . 13 —Transval I 
Egipte... ro. Uruguay I 
El Salvador me Xale I 


8 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Molt temps feia que entre nosaltres s'alimentava l'idea de dotar a nostra 
Societat d'una altra mena de publicacions en les que poguessin tenir cabuda 
trevalls de més extensió de la que necessariament han d'esser els publicats en 
nostre butlletí mensual. Per fi, enguany nostres aspiracions han pres forma 
corpòrea, sortint a llum el primer volum de memories de l'Institució, com- 
post de 152 pàgines, tot el lloc dedicat al extens estudi del soci Dr. Manuel 
Llenas cContribución al estudio de la Flora del Pirineo Central (Valle de 
Arén)). 

Aquesta societat que sempre s'ha significat per preocupar-se preferent- 
ment de tot lo que—dintre son radi d'acció—pugui contribuir al enaltiment 
de nostra patria, ha demostrat ben rescentment aquesta dedicació encoma- 
nant a dos distingits consocis l'anàlisi de les sals potàsiques fa poc desco— 
bertes a Suria, havent redactat al ensemps, amb data 30 d'Octobre, una 
documentada exposició endreçada al President de l'Execma. Diputació Pro- 
vincial de Barcelona, en la que se remarca l'importancia que'ls jaciments de 
dites sals podrien tenir per a nostra terra, recomanant també que en el cas 
que se decideixi explotar-los ho emprengui la Diputació mateixa a esser 
possible, o sinó preferentment per medi de capitals catalans. 

Segons manifesta el senyor Tresorer, el moviment de caixa en el trans- 
curs de l'any, ha sigut el seguent: 


Entrades dB EC UE Pessetes 13760'68 
Sortides sos dE DES de ) 131291 
Rem anentzenielec mus sea a mate Pessetes 63:77 


l'anterior resum demostra que l'estat financier de nostra entitat és 
molt satisfactori, havent-se de tenir present el gran esforç pecuniari que 
representa la publicació del primer volum de memories. 

El Conservador del Museu diu que aquest està format dels segúents 
exemplars: 


Geologia, Mineralogia 1 Paleontologia. 


Roques, minerals dOSSAlS Ne a 342 


Botànica. 


Una colecció de Criptogames. 


D) ) y Panerógames. 

Zoologia. 
Celenteris, Espongiaris, Equinoderms, Vermes. . . só 
Orustacise i LL ietiaemit ad aut de te EN ae 18 
IS ECtES LA i ta EU Era CC RES 1060 


Moluses que de Us cla le MC CURS CIE 423 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Q 


Protocondatstar eo sc conca, CE can P. 4 
BEixoc a ot es qoi Ra a RSS oa a pe 40 
Barcino o en 14 
REDRISUE AD I a Ra EES 30 
US i Do ARC a 00 
OUS ONGs de US DC me Ei. 8 
IM CSC a DR A IÓ 


El raconte verificat pel Bibliotecari mostra que la biblioteca està consti- 
tuída per 211 volums formats de publicacions rebudes a canvi i per donatius. 

De les manifestacions que resten apuntades pot deduir-se l'envejable 
grau d'importancia adquirit per nostra colectivitat al acomplir-se el catorzè 
any de la seva fundació. 


Barcelona, 31 Decembre, 1913. 


Cuatro palabras sobre la "'Euphrasia olotensist" Pourret 


Bubani, Flora pyrenaea, Il, p. 218, describe tan latamente esta 
forma, que no puedo asimilarla a las muestras de mi herbario, tampoco 
las afinidades específicas no aclaraban la cosa, así es que, víme obliga- 
do, para salir de dudas, a dirigirme al Herbario de Bolós, y ved la 
amabilidad de su nieto D. Ramón Bolós, en la siguiente contestación 
a mi consulta, según carta fechada el 19 Diciembre del 1910. 

(Para esclarecer lo que a V. interesa, le acompafio una nota de las 
especies del Gén. Eupfirasia que constan en el herbario de mi abuelo 
D. Francisco Bolós. Este herbario, de 22 tomos, està arreglado por el 
sistema de Linneo y las plantas estàn pegadas a las hojas, y los datos 
geogràficos muy incompletos. 

Las plantas de Olot estàn sefialadas con una cruz (PA), y sin indi- 
car otros detalles, parte de la comarca, etc. 

3 En el mismo herbario hay muchas especies remitidas por Pourret 
y sus corresponsales, que lo fueron Gouan, Draparnaud, Rouviere y 
otros. De Bubani también hay algunas y con mi Padre se escribieron 
sobre especies raras de aquí. 


IO INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


y Como ya le he dicho, las especies del herbario estàn pegadas, 
he buscado en mi colección la planta més parecida a la de mi abuelo y 
por este mismo correo, en paquete aparte, se la remito. Según las 
obras de Costa y Vayreda es la Odontites lanceolata Rehb., que 
vive en los montes vecinos de esta comarca. Si le ocurre a V. duda y 
le precisa la hoja del herbario, se la mandaría otro día. En época 
oportuna, puedo también mandarle planta viva). 

Como existía completa identidad entre las plantas recolectadas 
por el Hno. Sennen, las de mi herbario de Vayreda y Costa, y la 
muestra remitida por Bolós, no tué necesario pedir la hoja con el tipo 
auténtico. Resulta, pues, según esta comparación, que la planta re- 
partida por el Hno. Sennen, representa fielmente la Euphrasia Olo- 
tensis Pourret, y que la verdadera Odontites lanceolata Rehb. no 
està en Espafia y que habrà que suprimirla de nuestra flora. Pero, 
esta forma no es especifica, hay que formularla así: Odontites lanceo- 
lata Rehb. v. Olotensís (Pourr.) Y si admitiéramos los nuevos trac- 
cionamientos del género, siguiendo a modernos autores (Odontiftes 
Boehmer, Orthantha Rerner y Dispermotheca Beauverd), habrà que 
exponerla bajo Orfhantha lanceolata v. Olotensis. 

Por ser curiosa la relación de las plantas que del gén. existen 
en el Herbario de Bolós, me permito trasladarla aquí, pues creo que la 
religiosidad con que la familia Bolós guarda estas reliquias, merece ser 
conocida y aplaudida, que a cada paso no encontramos sentimien- 
tos tan delicados. 

cEspecies de Euphrasia que constan en el Herbario Bolóso. 


Euphrasia longitlora P. e Monserrato. 
— — viscosa L. e Monserrato-Olot. 
— — olotensis P. Olot. 
— —odontites H. 
— — scoparia P. flor. Galloeciece (E. spiralis P. var). 
— — granditlora Pourr. Íl. Galloeciee (Bartsia Pourret). 
— — lutea L. Olot. 


Entre las plantas de Galicia veo indicadas una Euphirasia scopa- 
ria Pourret, y como variedad de la £. spiralis Pourret. Poseo de Ga- 
licia dos formas muy parecidas ala O. fenuifolia, pero no puedo 
asegurar nada, sin ver los ejemplares auténticos. 

En cuanto a la Baríschia grandiflora Pourret, no encuentro en la 
ilora gallega ninguna especie a cual asimilarle. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL II 


Lange conoció la E. o/otensis Pourret, como puede verse en VVt. 
et Sge. prod. FI. Hisp. Il, 618, en la observación al n.2 2799, pero, 
le dió bajo O. lancelata Rohb. 


CARLOS PAU. 
Segorbe, 1-X1-1913. 


Les Sals de Potassí de Suría 


La Almetaita) esp. novè 


Mercès a les gestions del nostre benvolgut President, P. Joaquím 
M.2 de Barnola, s'ha pogut obtenir una mostra del mineral trobat, (i 
per cert, semble en gran abundor), a Suria, (provincia de Barcelona), 
població propera a Cardona, aon, com se sap, existeix el gran jaci- 
ment de Sal gemma: i que segons se diu, se pensa esplotar per a 
l'aprofitament industrial del potassi que conté. 

Se m'encarregà pels companys, que, junt amb l'amic i consoci 
D. Joaquím Folch i Girona, fessim el seu anàlisi qualitatiu i quantita- 
tiu i la consegient determinació mineralògica, i en aquesta nota 
donèm compte del resultat obtingut. 

El mineral, quand menys en la mostra examinada, està format per 
un agregat granellut de petits elements cristallins, semi-trasparents, 
de color rosat: sa duresa, pareix ser 2, no havent-nos sigut possible 
determinar el sistema cristallí a que pertany, donada la manera com 
se presenta la mostra examinada: se fón facilment, amb petita decre- 
pitació al principi, tranquilament després: dóna aiga en el tubo tan- 
cat: i se disol en aquesta, quedant un petit sediment que resulta també 
insoluble en els àcits. 

L'anàlisi qualitatiu, fet prenent per guía l'obra de Fresenius, 
demostrà tot seguit que's tractaba de clorurs amb gran abundor i que 
contenia els cossos segiients, que enumerem per a l'ordre de major a 
menor quantitat en que's presentan: 


Potasi, 
Sodi, 
Magnesi, 


2 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


trobant-se, ademés, una petita quantitat de calç, e indicis de ferro: el 

sediment insoluble, no'l determinarèm, per més que creiem fundada- 

ment, que's tracta d'una petita cantitat d'argila que hi ha barrejada. 
L'anàlisi quantitatiu donà el segúent resultat: 


(Coro a NEE DS 50,70 
Acit Sultúfici i i eran Ca Et pe 0:92 
Potasii sec a ca EN 20,47 
SOdi Le as Ca a 16,32 
Maonesi — EO ea a P i 3,89 
Materia heelublel rica i Ga bell, 2,65 
Aiga i altres cossos no determinats SER Mal. 5,05 

Totals a en ere 0000 


Tenint en compte el pès atòmic d'aquests diterents cossos per a 
la seva combinació, resulta: 


Clerut de potassi (CIRE dera ai er Em 39,03 
Glorur de sodi (CINa)s ener i ee Pa ea 37,13 
Clorur de magnesi (CMg). dema telgeii ie: 1512 
Materia insoluble. . . aemél i. 2,65 
Aiga i altres cossos no determinats miste ia Bo 
ACitSUULIC. el RE JOC 0,92 

Totals o ari CO. CO 


Amb seguritat que l'àcit sulfúric resulta combinat amb la calç, for- 
mant el sulfat (el guix), substancia que amb relativa abundor se troba 
a Cardona amb la sal gemma, i els indicis de ferro que apareixen, 
esplican la coloració rosada del mineral. Com se veu, els dos anàlisis 
qualitatiu i quantitatiu van d'acort, completant-se. 

El Protessor de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, 
D. Antoni Ferràn, nos digué que, tà algun temps, se l'hi và enviar una 
mostra d'aquest mateix mineral, per a el seu anàlisi, que feu, donant- 
l'hi per resultat la troballa dels mateixos cossos que'ls que acabem 
d'enumerar, si bé en cantitats diferentes, principalment, l'aiga i el 
potasi, lo que pot esplicar-se, per ser dita mostra de la superficie del 
jasiment, essent l'examinada per nosaltres de més protonditat. en la 
que, el mineral, perdent aiga s'enriqueix en potasi: com això mateix 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 13 


esplicaria el que fins are hagués passat desapercebuda la seva existen- 
cia, per haver-se examinat solzament el mineral que's trobava a la 
superficie. També trobà una petita cantitat de materia insoluble, que 
està conforme amb nosaltres, que's segurament una petita cantitat 
d'argila, com creu també, en l'existencia d'una petita cantitat de sulfat 
de cals. Els resultats obtinguts per persona tan competent com es 
aquesta, es una garantía de no ser errats els que deduirem nosaltres 
dels nostres treballs. Dit anàlisi, fet amb la finalitat principal de 
sapiguer la cantitat de potasi que contenia el mineral, no s'estengué a 
la determinació mineralògica del mateix. 

Resumint, doncs, tot lo dit, veiem que's tracta d'un mineral que 
ha de tenir per fórmula 


CIR "- CINa — CRMg -F H2O: 


sense que sia d'apreciar la petita cantitat de suliat de cals i d'argila 
que conté, ni els indicis de ferro. 

La fórmula anterior no pot referir-se a cap dels minerals de sodi i 
de potassi que's conexen determinats: ni a la sal Zemma, que's CINa, 
ni ala Carnalita, CIR -- CI Mg -- 6/2O, ni, finalment, a la Sylvina, 
CIR. Si realment, doncs, no'ns havèm equivocat, com creièm, i els 
examens posteriors d'altres mostres, confirman els resultats per nos- 
altres obtinguts, se tractaria d'un mineral nou, i com a tal tindría que 
donarse-l'hi un nom, i en aquest cas, creiem que amb tot dret nosaltres 
podríam donar-l'hi, puix que seríam els primers que l'hauríam classiti- 
cat (al menys no'ns consta lo contrari fins are): proposèm, doncs, per 
aquest cas, el nom d'Almeraita, dedicant-lo a'n el Dr. D. Jaume 
Almera, Pbre., com a testimoni d'admiració i reconeixement per els 
grans treballs que ha fet sobre la Geologia i Mineralogia de Cata- 
lunya, de tots ben coneguts, que han fet coneixer, enaltint la nostra 
terra, a tots els sabis del món, que's dediquen a n'aquestes ciencies. 


Barcelona, Octubre de 1913. 


LL. TOMÀS 1 JOAQUIM FOLCH. 


I4 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


CRÓNICA 


El día 27 del Desembre prop passat tingué lloc l'escrutini per a la 
renovació de la Junta Municipal de Ciencies. Designats per a com- 
promisaris, en representació de nostra Societat, els Srs. Maluquer 
(Josep) i Sagarra (Ignasi), tingueren l'acert de fer nombrar com a vo- 
cals técnics a D. Joaquím M.4 de Barnola, S. J., president de l'Institu- 
ció i a don Lloréns Tomàs, actual Bibliotecari. Derrerament foren 
elegits per part del Excm. Ajuntament, D. Ignasi de Sagarra, conser- 
vador del Museu i el Dr. D. Joan Cadevall, soci honorari de la ma- 
teixa. L'Institució està doncs d'enhorabona. 


Notes bibliogràfiques 


FLORA DE CATALUNYA, per Joan Cadevall (D 


L'estàvem esperant, sospiravem amb delit per l'instant de tenir-la 
entre nostres mans, llegir-la amb prestos ulls i gaudir de sa lectura. 
Gran, molt gran fou el goig amb que reberem l'anunci d'un estimat 
consoci: — ja la tenim a casa, al cap d'avall ja n'es arrivadal—eDe què's 
tractaP—La Flora de Catalunya de nostre consoci honorari, el 
Dr. Cadevall (2). —Anem a estudiar-la. 

La Flora de Catalunya's distingeix per la precisió dels termes 


(1) Publicacions de l'Zestitut de ciencies. L' obra va acompanyada de grabats i làmines en 
color dels que parlarém detingudament un altre día, puig l'espai d'aquet número no'ns ho permet 
avui. 

(2). V. nostre derrer çButlletí.—Nov. Dec , 1913, p. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL TO 


tècnics i per l'amplia erudició que l'autor i son digne col'laborador En 
Angel Sallent hi vessan a doll, al ensemps que demostra una asiduitat 
de trevall digna de l'admiració, simpatíes i concurs de tot bon català. 

Per a poguer apreciar degudament son mèrit fóra precís haver 
anat seguint pas per pas la vida científica del Dr. Cadevall, des- 
enrotllada entremig del trevall jamai interromput de la tasca d'ense- 
nyar, de l'estudi i comprobació d'especies, i el de recullir-les en 
excursions les més variades, ara reduides, ara llunyanes, per una 
munió d'indrets i encontrades de nostre terrer. Sols el qui's dediqui a 
sistemàtica podrà fer-se càrrec convenientment de'l que suposa una sola 
plana de la Flora, tal com se'ns presenta. Per altra part, les publica - 
cions tan erudites que el Dr. Cadevall per tants anys ha vingut estam- 
pant en la majoria de les revistes científiques de nostra patria, l'han 
habilitat per a fer-ho amb la seguritat de criteri d'un mestre consumat 
en la materia. 

Lo dit no'ns priva de fer qualques observacions. 

Verament es llàstima que tractant-se d'una obra que no precisament 
per l'anomenada de que vingué precedida, mes per son veritable mèrit, 
per ésser del qui tením com el gran mestre, del primer botànic de 
nostra terra en sistemàtica, s'escampi la seva Flora sense cap mena 
de pròlec, sense un mot de presentació, sense un esquema del plan que 
porta, sense indicació del desenrotllo que pensa donar-li, sense poguer 
esbrinar perquè's conserva una classificació que ve a ésser una anti- 
galla en fitogratía, sense tenir la cita de les fonts i documents de que 
se'n és servit l'autor. Lo que sabèm es que aital fet és plenament contra- 
ri a l'intenció del Dr. Cadevall, pro també és un obstacle gaire bé insu- 
perable per a fer com cal una nota bibliogràfica amb les requisitories 
que la bona crítica demana. Ens dol tan més aquesta circunstancia per 
quan la Flora de Catalunya destinada per son autor i amb pertecte 
dret, a esser una obra monumental, una gran gloria per a nostra terra, 
per a ell i per a nostra cultura, perilla de perdre molt (tant de bó 
que'ns equivoquessim) per eixa manca, en el concepte dels botànics 
extrangers. 

Analitzant la que's presenta com una Flora complerta de Catalu- 
nya, ens havem fet expontaniament la pregunta: dper què no se són 


16 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


posats a contribució els elements força valiosos que hi ha escampats 
arreu, sintetisant-los amb criteri perlectament científica D'aquesta 
sort l'enumeració de puestos (geografia) fóra més complerta per a 
qualques provincies i, adhuc podría no mancar cap especie de les que 
s'han trobat i no's citen. Però tins d'això no'ns és pas fàcil judicar amb 
prou fonament per la mateixa raó avans dita. 

En la part d'erudició se'ns permetrà també una observació. La 
etimologia de Hepàtica (pàg. 20), eno fóra més llògic deduir-la de l'us 
que's feia, i encara's fa, per a guarir afeccions del fetje, i adhuc de la 
color, que presenta lo revers de les fulles tant semblant a'n el de dita 
glàndula, més que no pas per la semblança que tenen amb aquesta 
entranya els tres lòbuls de les fullesxP Si's troban reparos en la nota 
de la pàgina 46, també s'en poden retraure a'n el terme de comparació 
aduit. dPer quína raó's deu escriure Phagopyrum en contes de Fago- 
pyrumP Tant si's vol derivar del nom del faig, Fagus, com de l'arrel 
d'aquest nom xago (fago) menjar, no veiem per quin motiu es tenen de 
canviar de com els escribí en Tournefort, primer botànic que'ls aplicà 
tenint en compte que'ls compostos de l'arrel fago s'escriuen amb /, 
no p/, ni sempre la ç (Í) es trasposa per ph. I posats en lo terrer filo- 
lògic, pensem que'l canbi d'ortografia en els fascicles vinents (1), pot 
semblar no prou justificat, tot cas que les Normes tenen segurament 
un caràcter provisional. El jorn que la Flora de Catalunya estigui 
finida, es motarà encara més lo que podrà tenir-se per certa mena 
d'inconstancia i incoherencia. 

Mes deixades eixes minucies, que segons es veu pertanyen més al 
domini de la llingiística que no pas al de la Fitografia, benvinguda 
sía la Flora de Catalunya, i pugui son il'lustrat autor gaudir ben 
aviat del truit de sos afanys i llarga carrera científica, en la complerta 
i ràpida publicació d'aquella. 


J. M. DE B. 


(1) V. lo revés de la primera fulla de la portada. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9) 
SE SS er er rr 


LLISTA 


de les societats i publicacions que tenen cambí 


amb l'Institució Catalana d'Historia Natural 


Espanya 


Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Madrid. 

Revista de Menorca. —Mahór. 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. 

Centre Excursionista de Lleida. —Lleida. 

Centre Excursionista de la Comarca de Bages. —Manrèsa. 

Facultad de Ciencias. —Zaragoza. 

Arxiu d'estudis del Centre Excursionista de Tarrassa. 

Revista Montserratina. —Monestir de Montserrat. 

Arxius de l'Institut de Ciencies. (Institut d'Estudis Catalans). —Bar- 
celona. 

Real Academia de Ciencias exactas, físicas y naturales. — Madrid. 

Club Montanyenc. 

Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. —Palma (Mallorca). 
Broleria. 

Centro Escursionista. —Zamora. 

Centro Excutsionista. — Vich. 

Societat Protectora dels Animals i de les Plantes de Catalunya. —Ba/- 
celona. 

Real Academia de Ciencias y Artes. — Barcelona. 

Estudis Universitaris Catalans. — Barcelona. 


Fransga 


Société entomologique de France. — París. 
Société zoologique de France. —Parts. 
Société d'Etudes scientifiques de l'Aude.— Carcassonne. 


18 INSTITUCIÓ CATALANA: D' HISTORIA NATURAL 


Société des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.— Nantes. 

La Feuille des Jeunes Naturalistes. —París. 

Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle. — París. 

Miscellanea Entomologica. —Uzés. 

Bulletin de l'Enseignement professionel et technique des Péches mari- 
times. —París. 

Station Entomologique de la Faculté des Sciences a Rennes. 

Bulletin de la Société des Naturalistes des Alpes-Maritimes. —Nice. 

Musée d'Histoire Naturelle. —Marseille. 


Portugal 


Comissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisboa. 
Société Portugaise des Sciences Naturelles. — Lisboa. 


Italia 
Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 
Reale Scuola Superiore di Agricoltura. —Portici. 
Accademia Gioenia di Scienze Naturali. —Catanioa. 
Società di Naturalisti in Napoldi. 
Musei de Zoologia et Anatomia comparata della R. Université di 
Toríno. 
Museo Civico di Storia Naturali. — Genova. 
Pontificia Accademia Romana dei Nuovi Lincei. — Roma. 


Reale Stazione di Entomologiía Agraria dRediar. —Firenze. 
Società Zoologica Italiana.— Roma. 


Alemanya 


Deutsche Entomologische Mitteilungen. —Berlin-Dafilem. 

Deutsche Entomologische Zeitschrift. — Berlin- Friedenau. 

Naturvissenchattlichenverein. —Hamburg. 

Naturae Novitates. — Berlin. L— 

Zeitschritt fur VVissenschaftliche Inseltenbiologie. — Berlin- Schònen- 
berg. 

Entomologische Rundschau. Bei lin-Friedenau. 

Raiserlichen-Leop-Carol. Deutschen Altademie der Natursiorscher.— 
Halle am Saale. 

Sesellschaft naturforschender Freunde. — Berlin. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL IQ 


Austria 
R. R. Zoolohisch-Botanischen Gessellschait in Ver. 
Polyxena.— Vien. 

Mónaco 


Musée Océanographique. —Móntaco. 


Suissa 


Institut National Genevois. — Genève. 
Societé Entomologique Berne. 


Bélgica 


Société Belgue de Géologie, Paleontologie el d'Hydrologie. —Br4- 
xelles. 

Société Entomologique Namuroise. — Saint Servais. 

Société Royale de Botanique de Belgique. —Bruxelles. 

Société Royale Zoologique et Malacologique de Belgique. —Bru- 
xelles. 

Société Entomologique de Belgique. —Bruxelles. 


Inglaterra 


Conchological Society of Great Britain and Ireland. — Manchester. 
Zoological Society of London. — London. 


suecia 

Université de Upsala. — Upsa/a. 

Entomologisic Tidstriit-Entomologista Fòrening t. —SfocAholm. 
Russia 


Revue Russe d'Entomologie. —S4- Péfersbourg. 
Société des Naturalistes de Rievv. —/í cero. 
Institut Zootecnique Í.—/Jargen. 


20 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 
dà seis eres Ed ed tiri De 


H. U. d'Amèrica del Nort i Canadà 


The University of lllinois. — Urbana. 

lllinois State Laboratory ot natural History. — Urbana. 
University ot California. — California. 

Unitet States National Museum. — VVashington. 
Smithsonian Institution. — Vas/hington. 

American Museum of Natural History. —Nezu- Vore. 
Boston Society of Natural History. —Boston. 

Missouri Botanical Garden. —Sainí Louis. 

The Lloy Library. — Cincinati.— Ohio. 

The Academy of Natural Sciences Philadelphia. 

The Chicago Academiy of Sciences. — Chicago. 
Academy of Sciences, Arts and Lettres. — Madison- VVis. 
United States Geological Survey. — Vastington. 
Entomological Society ot Ontario. — Toronto. 

The Canadian Entomologist. — Torontfo-Londor. 
Zoological Society, The Zoological Parle. —Nem- Vord.. 
Entomological Society. — Ontfario-Lotndon. 


Africa 


Institut Egyptien. — Cairo. 
Museum and Zoological Gardens. — Preforia. 


América del Sut 


Múseo Nacional. — San Salvador. 

Museo Nacional. —Buenos-Aires. 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. Montevideo. 
Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaiso. 
Museo Paulista. — Sao Paulo. (Brasil). 

Sociedade Scientifica de Sao Paulo. —Sao Paulo. (Brasil). 
Centro de Sciencias Letras e Artes. — Campinas. 

Instituto de pesca. — Montevideo. 

Revista Chilena de Historia Natural. — Santiago. 


Amèrica Central 
Instituto Geológico de México. — México. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


1. Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les onze 
del matí. 

2. Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 

3. Biblioteca. —La Biblioteca de la Institució, podrà consul- 
tar-se 'els dijous feiners de g a ro del vespre i els diu- 
menges de 10 a 11 del matí. 

Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc social 
a disposició dels senyors socis. 

4. Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn 
—els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a ro del ves- 
pre, i els diumenges de 10 a tr del matí. 

5. Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 

6. Tiratges a part: 

Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 Y 24), als preus seguents: 


Es 50 exemplars 100 eemclens 
E — 

8 A -4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
SI 5-8 D) ic) D) 15 D) 

— . 

cl 8-168 o 6 o Ds o 


Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 

OO directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 

Toutes les communications et échanges doivent tre envoyées 

— au siège de la Société. 


Paradís, 10, 1.9", 2.2, Barcelona (Espagne) 


Estracte dels Estatuts 


ART, Í.er La institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte 
l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- 
lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar 
l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. 


ART. 3.et. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono 
raris, Protectors i Numeraris. 

Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de 
Febrer de 1904. 

Son socis Honoravis, aquells que per sos reconeguts mérits 
dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un es- 
tímul pera los socis. 

Son socis Pvotectors, aquelles persones que cooperin notable- 
ment a la bona marxa i progrés de la Societat. 

Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals 
ab arreolo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada 
de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- 
meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals, 

ART. 4.rtt Los socis Honoraris Seràn proposats per la Junta 
Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits 
per unanimitat dels numeraris presents. 

Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis 
numeraris en sessió ordinaria, col locant-se la proposta en la taula 
d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, 
en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques i 
negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. 

Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci 
Numerari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny 
i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i 
desitjant ingressar com a soci numerari "Is acepta íntegrament. 

Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser 
proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot 
en contra, 

Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella 
assistint a la sessió un número de socis superior a deu. 


'Historia Natural 


Nulla unquam inter fidem et vatio- 


nem veva dissensio esse potest. 
Cnost. de Fid. cath, c. IV. 


MAYD 20 1916. 


Mationa Musé use : 


a, Ignasi de. al eicaió iepidopterològica a Núria. 
z de a Feia, Francisco. ss O10. nativo, Historia de un ejem- Ri 


CEP 


LOCAL SOGIIAL 
Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,e: - 2,8: 
BARCELONA 


len malgrat tot lo cuidado dels encarregats a 

Butlletí, due surtin els trevalls sens EP error d'i 
— prempta. / 

Dibuixar. sobre paper o cartulina ben blancs amb dE 

xina o llapis Ploms i fer los dibuixos d'un ters al men 

més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. l 

No escriure res ni posar cap lletra, número, lete, Ll 
dibuix original, sinó en un paper de calcar é a 
 breixi. 
Posar en forma de notes a baix de les planes les i 

cions bibliogràfiques. EE 


Escriurer en itàliques tots els noms cies en llatí. 


NOTA. - BEMERRUNG 


La des Galan dicions Natural. —PPara ÍS, 

es Barcelona)s desitja'l cambi de publicacions. 

Ot Die alnstitució Catalana d'Historia Natural. —Peredís lOS 

. Barcelona)o bittet um Gegensendungen. —— 

oo La alnstitució Catalana d'Historia Natural. —lParadís, 1 
Barcelona) desea el cambio de publicaciones. 

l The elnstitució Catalana d'Historia Natural. —lParadís, 1 
: Barcelona)o desires to exchange publications. 

OO La elnstitució Catalana d'Historia Natural.—E 

—e Barcelona), demande l'échange. : Sa 

o La elnstitució Catalana d'Historia Natural. 

 Barcelona)o chiede ricambio. 


BUTLLETÍ 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


28 Poca BARCELONA, FEBRER 1914 ANY XI — NÚM. 2 


SUMBRI: Secció OsICTAL: Sessió ordinaria de 1 de Febrer de 1914 —Esmena.— La 
calor i les plantes, pel R. P. Joaquim M32 de Barnola, S. J.— Excursió lepidoptero: 
lógica a Nuria, per D. Jgnasi de Sagarra.—Orc nativo, historia de un ejemplar yY 
localidad nueva en Cataluiia, por Francisco Péres de Olaguev- Feliu —Crónica.— 
Bibliografía 


SECCIÓ ORICIAL — 


Sessió ordinaria de 1 de Febrer de 1914 REIS 
PRESIDENCIA DEL R. P. JoAQuím M. ps. BaRNOoLa, S. J. 


A les onze i deu minuts i assistint-hi els socis senyors Bassegoda, Co- 
dina, Ferrer Dalmau (M.), Ferrer Vert, Maluquer de sal Rosset 
Sagarra (Í.) 1 Tomés: El senyor Pr esident obre la sessió, lleg 1: 
ment l'anterior acta qu és aprovada. 

Socis aimesos. —Per unanimitat son admesos els senyors Cazurro, 
Vila i Aulet, presentats en la passada sessió. 

Proposta de soci.—D. josep M." Homs Hernàndez, estudiant de Medi- 
cina. Presentat pels socis senyors Bassegoda, Barnola 1 Fomés. 

Donatiu. —El senyor President cedeix per a el museu, un exemplar de 
pissarra maclifera rublerta de pivita, i calco-pirita procedent de la foradada 
de Vallvidrera. 

Comunicacions. —D. Llorenç Tomàs se felicita de que l'Ajuntament hagi 
designat per a formar part de la Junta Municipal de Ciencies Naturals, al 


S 


6 


seguida 


Ens 


22 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


soci honorari de nostra Institució, Dr. Joan Cadevall i a nostre conservador 
del Museo D. Ignasi de Sagarra. 

El senyor Rosset comunica haver trovat sobre unes fulles d'arbós, oru- 
gues mortes del Charaxes jasius L., degut al fret intens d'aquestos dies. 

Se presenten els segúents trevalls científics: 

(Curta noticia sobre qualques insectes procedents de l'exploració de 
l'avenc de Castellsapera) per D. Ascensi Codina. 

4Oro nativo, historia de un ejemplar y localidad nueva en Cataluna) per 
D. Francesc Pérez i Olaguer Feliu. 

El R. P. Barnola presenta dues noticies per a la crònica científica, dues 
notes bibliogràfiques, una comunicació sobre la presencia d'algunes curioses 
aus a Sarrià i un estudi titulat (La calor i les plantes). 

Sens res més de que tractar a les dotze i quinze minuts s'aixeca la sessió. 


ESMENA.—En la llista dels socis de la dInstituciós, publicada en 
el darrer número, s'omití, per error de imprenta, al soci fundador don 
Antoni Zulueta i Escolano i per lo tant deu afegirsi: 

$ Zulueta i Escolano, Antoni de.—Museu de Ciencies Naturals, 
Hipodrom. —Madrid.— Zoologia. 


La calor 1 les plantes 


Tot sovint els conexements quis tenen per més certs i fixos, 
en el camp de la ciencia, cedexen al cap de temps la suposada 
preeminencia, enderrocats per altres més conformes a la crítica actual 
i exposats tal volta a caurer, Somoguts com els primers, per altres en. 
lo pervindre, aixís, com els límits en les riberes sorrenques, són cons- 
tantment esborrats i desfets per la continua successió de les variables 
Ones. 

Es cosa per demés sapiguda l'iniluencia indispensable de la calor 
enla vegetació, dés que comença la manifestació de la vida, avans 
ensopida en la llavor, mitjansant el procés germinatíu. En aquesta 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 23 


influencia, de la qual sabem, per exemple, que hi ha un grau màxim, 
un de mínim i l'entremitj (òptim), que les funcions vegetatives en 
necessiten de determinats, que a l'interior dels texits de la planta hi 
produex complicades síntesis orgàniques,... desconexén, en cambi 
en un tot, qual sía la seva condició. 

Se té per axiomàtica la teoría de la variació de l'influxe tèrmic, 
atesa la perpendicularitat o la oblicuitat amb que els raigs solars in- 
cideixen sobre dels vegetals: sent aixís que a distancies tan colossals, 
reduida la terra a un punt en la inmensitat dels espais, se comprèn 
perfectament que no existeixen pas raigs oblícuus o perpendiculars. 
La verdadera condició còsmica de la calor es l'aire. Per aónt se co- 
munica, en electe la calor, si no es atravessant les capes atmostèri- 
quesP Les radiacions tèrmiques no's comuniquen per un espai privat 
d'aire: contrariament la intensitat de la calor en sa transmisió es 
trova en proporció directa del gruix de la capa d'aire per que deu 
comunicar-se. Quan es més gran la que atravessa, per més forta atrac- 
ció, tenim l'istiu, com que es més petita al passar l'astre rei per l'he- 
misteri austral, ens vé l'hivern. Semblantment s'expliquen una munió 
de fenòmens observats en les zones tropicals. Aitals Son: lo trovar- 
se els tons vius de color tant-sols en les parts més enlairades, lo de- 
creixement característic de la vegetació, la elaboració més activa de 
la sava, la més gran energia de les plantes medicinals, i, la evolució 
més ràpida de la vida vegetal. 

Els datos antecedents no són pas inventats. Els cita en lo cBulle- 
tin de Gèographie botaniques H. Lévillé, secretari perpetuu de la 
Academie Internationale de Botanique, com a resultat de nombroses 
i repetides observacions fetes en diverses montanyes: Himalaya, 
Ghattes orientals i occidentals, Alpes, Pirineus i altres. Ara se cerca 
la solució de molts problemes científics fora d'Europa, principalment 
a l'Àsia, i particularment a la Xina, Indostà e Indochina. Per aquesta 
raó s'es escullit el terrer de Pondiehery, car es un dels punts més 
Xardorosos del món, per a l'estudi de l'acció de la calor solar a través 
de les capes d'aire, envers la activitat que manitesta en la vida de les 
plantes. 

JOAQUiM M.8 DE BARNOLA, S. /. 

Sarrià, Desembre 1913. 


24 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL 


Excursió lepidopterològica a Nuria 


A les dotze del matí del día 7 de Agost de 1909 arribarem a Ribas, 
després de haver dinat i arreglat els equipatges, sortirem cap al 
tard, seguint en direcció nort de la vila, pujant després per un camí 
entre bosc de pins joves i prat que cobreixen un macís de roques, 
punt dominant de la reclesa vall. Tot pujant vaig trobar un exemplar 
del Aphantopus hiveranthus L., a qui alguns autors li senyalen una 
altitut límit de G00 metres en la vesant francesa del Pyrineu, endint- 
zant-me en el bosc, s'alsà un vol de geometres, dominant la Orf40/itha 
bipunctaria Schiti., O. dimitata Sc., Pseudoterona coronillaria Hib., 
i Aspilates gilvaria F.. Els microlepidopters hi eren també abundo- 
sos, Crambus pinellus L., C. tristellus F. i C. inguinatellus Schiti., 
Ephestia elutella Hb., Pyrausta qurata Sc., i Euxanthis zoe- 
gana L. 


CAMÍ DE NURIA 


A l'endemà de bon matí sortirem en direcció de Nuria: la primera 
part o síen uns vuit Rilometres de carretera particular, fins al peu de 
Queralps, la ferem en carruatge. Com fosquejava no poguerem obser- 
var gaires lepidopters en els marges tlorits del tragecte, però de re- 
torn hi recullirem bastantes especies, abundant els Safyrus briseis 
meridionalis Stgr., Melanargia i Epinephele i grans voliors de 
la Lycaena corydon Poda. 

Després de una pujada de mitja hora, arribarem a Queralps, com el 
día avençava apareixíen gran quantitat de lepidopters, a més dels 
indicats anteriorment, volaven els segúients: Papilio macaon L., 
Pierisbrassicae L., i P. rapae L., Colias Crocenus Fource., Gonepte- 
ryx cleopatra L., Vanessa io L., Argynnis aolaja L., Satyrus i 
Epinephele, sobretot la var. fisoull/a Hb. i fithonus L., Coenonym- 
phaarcania L. ipamphilus L. gen. aest. iyllus Esp. Pararge maera 
L. var. adrasta Hb., Chrysophanues phlaeas L., Lycaena icarus 
Rott., L. astrarche Bgstr., i L. corygdon Poda. 

Desde Queraips el camí va enlairant-se i s'oviren cada vegada més 
extenses les fondalades dels rius de Nuria i Fresser, després de una 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 25 


bona pujada s'arriba a la font de la Ruira, punt de descans doncs ara 
comensa la part més abrupte del trajecte fins arribar a Nuria. De la 
font de la Ruira, al comens de les gorges de Cremal, els lepidopters 
aumenten en quantitat, mes regna encara la mateixa característica en 
ses especies, encara no hem observat cap Erebia ni altres represen- 
tants de les altituts superiors. 


GORGES DE CREMAL 


A mitja hora de la font de la Ruira el camí tomba la serra i es 
presenten al entront els tallats cingles de les gorges de Cremal, el 
paisatge cambia per complert aixís com també llur fauna. Arreu domi- 
na la color grisa de la pedra nua, se veuen volar alguns Parnassíus 
apollo purenaicus Harc., que segueixen l'espadat de les cingleres. 
(Aquest lepidopter és molt frequent tant com s'avença dins la gorja 
fins al salt del Sastre, remontant desde aquest punt escasseja per 
rahó de la altitut, i son molt pocs els exemplars que's troven en la 
mateixa vall de Nuria). 

Després d'entrar en l'engorjat, se presenten algunes Erebia 
síyone O. var. pyrenaica Rúihl. volant sobre els codols del riu i 
parades en el relleig de les roques, prop del pont del Cremal reculli- 
rem un exemplar del Chrysopianus virgaurege L, (tipu) i l'Euchloé 
euphenoides Stgr. que és el darrer que hem trobat, de tant en tant 
s'aixequen de sota les pedres, grosses Geometres. Seguint amunt, prop 
del salt del Sastre, volaven les Erebia íyndarus ESp. var. pyrenaica 
Heyne-Rúhli la E. sfyone O. var. pyrenaica Stor., a poca distancia, 
i als costats del corriol recullirem també la £rebia manto Esp., bas- 
tant deteriorada. 

No tardarem gaire en arrivar al Pla de Sallent, on s'aixampla 
lP'engorjat, formant un prat extens a les dues vores del riu, allí la ve- 
getació se mostra més esplendent destacant-se el morat intens del aco- 
nits sobre la distinta coloració del prat. En els llocs florits hi volaven 
la Lycaena hylas Esp. i L. corgdon Poda., Vanessa urticae L. 
i Argynnis, tot sovint creuava alguna Zioaena, les Erebia abun- 
doses, dominant la forma pyrenaica Heye-Riihl, de fyndarus Esp. 
En les ortigues i recullirem gran nombre de orugues i crisalides de la 
Vanessa urticae L., resultant parassitades en sa major part. 

ja prop de la Vall de Nuria, volaven en els marges del riu, el 
Chrysophanus hippothoè L., Coenonympha iphis Schiti. i la La- 
rentia dotata L. 


20 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


VALL DE NURIA 


A mitg día arribarem a la Vall. Aquesta ens oterí un aspecte ben 
particular i contrastant amb el paisatge fins ara engorjat i abrupte. 
La vall s'obre ample i vorejada de suaus pendents covertes de verda 
gleva. En la part inferior i han alguns aigua-molls, la part alta se di- 
videix en tres depressions que donen pas a les deus d'aigua que la 
crehuen en tota sa extensió, originant el riu de Nuria. Després de 
passar un petit pont que dona entrada a la Vall, se veyen volar amb 
abundor l'Argynnis pales Schiti., que més endevant comprobarem 
era tina de les especies dominants, recullirem també magnitics exem- 
plars de la Vanessa urficae L. 

Després de dos díes de recorrer la Vall poguerem formar-nos con- 
cepte dels lepidopters que hi romaníen en aquella època. El nombre 
de especies era reduit, en cambi aquestes a més de pertanyer a una 
fauna de altituts superiors, moltes d'elles se'ns oferien per primera 
vegada, resultant no citades encara en nostra regió. 

Dels papilionits, sols vegerem un mascle del Parnassius apollo 
var. pyrenaicus Harc., parat sobre una mata de acónit, per raó de la 
altitut és molt escàs en la Vall. Del P. mnemosyne L., no en vege- 
rem cap rastre, creiem deu trovar-se en els cims que dominen la vall. 

Els Pierits estaven representats per Pieris rapgae L., que es 
remonta fins a 2.500 metres, resultant exacte amb la forma típica de 
la plana, la Colias croceus Fourc. volaba amb la anterior, els exem- 
plars són molt grans i de una coloració magnítica, L'Arognnis pales 
Schití. i sa torma isís Hb. i la Vanessa urficgae L., toren les úniques 
Nimfalides que vegerem, en cambi la primera es un dels lepidopters 
més característics de la vall. El genre Erebia estava ben representat, 
són les especies propies de la regió. La Erebia epipiron Rn. var. 
pyrenaica, H. S. se trova vorejant tota la vall, més frequent en vers 
Finestrelles. E. lefebverei Dup. var. intermedia Obthr., un exemplar 
recullit prop del bosquet de la Mare de Deu, frequenta els llocs elevats, 
Sol parar-se en els munts de roques i tarteres dels prats superiors, te un 
vol sostingut i es ditícil de agafar per son caràcter esquerp. E. síyone 
O., un exemplar cassat en la vall, se trova més frequent en els corriols 
del Salt del Sastre, per la reducció de la franja bruna pertanyen a la 
forma pyrenaica Stgr., presentant una tascies ben distinta de S/y0ne 
O. del nostre Montseny. E. fyndarus Esp. var. dromus H. S., un 
dels lepidopters més abundants de la vall, la majoria dels exemplars 


INSTITCCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 27 


pertanyen a la forma dels Pirineus Orientals o sía la torma pyrenaica 
de Heyne-Rúhl. Dels Licenits recullirem el Cfrysophanus hippotnoè 
L. i les Lycaena icarus Rott., L. hylas Esp., L. semiargus Rott. i 
L. corydon Poda, totes elles bastant escasses i l'Auoiades comma L. 
var. alpina Barth., del grupu dels Espérits. En els capitols de les 
compostes i principalment en els Carduus hi recullitem gran nombre 
de noctues heliofiles de la familia 77ifinae totes elles molt inte- 
ressants. com Agrofis alpesíris B., A. ocellina Hb., A. recussa 
Hb., A. cuprea Hb., A. fatidica Hb., Chargaeas graminis L. i sa 
var. fricuspis Esp., Mamestra pròxima Hb., Dianthoecia magnolii 
B., Hadena zeta Trt. var. pernir HG. 

En quant ales geometres, foren poques les especies recullides, per- 
tanyents a la familia Larentinae, Larentia cyanata Hb., parada en 
les parets del Santuari, és especie de altures superiors a 1.900 metres. 
L. verberata Sc., especie també de molta elevació, se alssa dels 
matolls de Rhnododendron i aglevats. L. bilineata L. bastant trequent 
i L. dotata L., i L. montanata Schitt. en els mateixos llocs. Reculli- 
rem també un Gnophos que sembla ésser l'Gnophos myrtillata var. 
obfuscaria, Si bé per son mal estat no's pot determinar amb certesa. 

Com pot veurers el nombre de especies citades es bastant reduit, 
no obstant, per ésser la majoria d'elles propies de les altes serralades 
i no esmentades encara de localitats catalanes, creiem d'útil sa publi- 
cació, contribuint aixís al coneixement biològic de nostres vesants 
pyrinenques. 


Llista de les especies recullides 


1. part. —Mactrolepidodopters 


Papilio machaon L.—Prop de la font de la Ruira. 


8 U) Parnassius apollo var. pyrenaicus Harc.—Es trequent en les 
cingleres, prop del Salt del Sastre.—Nuria, un sol exemplar 
parat sobre un acònit. 


(1). Les especies senyalades amb un asterisc són citades per primera vegada de localitats cata— 
lanes. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


El 
8/5) 


Dieris rapae L.—Vali de Nuria, lhem trovat fins a 2.000 metres, .es 
igual que la forma de la plana. 


Euchloè euphenoides Stor.— Camí de Nuria, prop del pont de Cre- 
mal, a 1.900 metres. 


Colias croceuns Fourc.-— Vall de Nuria, vola en els mateixos llocs 
que'l P. rapae L. Els exemplars recullits són de gran tamany i 
de color molt viva. 


Vanessa io L.—Font de la Ruira. 


Vanessa urticae L.—Vall de Nuria, abunda en 1a vall i rasos prop del 
bosc de la Mare de Déu. Tots els exemplars tenen la color molt 
viva i alguns s'assemblen a la forma furcica Síor. per la reduc- 
ció de les taques negres. 


$ Argunnis pales Schiff.—Tota la vall, alguns exemplars pertanyen 
ala £ ab. isis ab. 
Argynnis aglaja L.—Camí de Nuria. 


t Erebia epiphron An. var. pyrenaica H. S.—Frequent en la vall, 
vers Finestrelles. 


$ Erebia manto Esp.—Un exemplar cassat a les gorges de Cremal 
sembla pertanyer a n'aquest grupu, mes degut a son mal estat 
no's pot precisar bè. 


8 Erebia lefebvrei Dup. var. intermedia Obth.—Rasos aglavats 
sobre de Nuria. Sol parar-se en els tarterars y codols, es ditícil 
d'agafar per son vol sostingut i caràcter esquerp. 


$ Erebia styngne O. var. pyrenaica Rúhl.—Per la reducció de la taxa 
iulva, tots els exemplars de la vall pertanyen a dita var. 


t Erebia tindarus ESp. var. pyrenaica Heyn.—Rúhl.—Es la torma 
més abundosa d'aquest genre en la vall i sos alrededors. 


t Satyrus briseis L. var. meridionalis Stgr. —Camí de Queralps. 


Pararge maera L. var. adrasta Hb.—Camí de Nuria. 

A phantopus hyperanthus L.—Un exemplar cassat sobre de Ribas, a 
una altura de 900 metres. A la vessant francesa dels P yrineus, 
no puja més amunt de 609 metres, segons Rondou. (1) 


(1) P. Rondon.—Catalogue Raissonné des Lépidoptères des Pyrénées Bordeaux 1902. 


ÍNoTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIa NATURAL 3 29 


Epinaphele jurtina L. var. hispulla Mb. —Ribas-Camí de Nuria. 
Epinephele tithonus L.—Ribas-Camí de Nuria. Aquesta especie no 
es citada en la vesant francesa. 


E Coenonympha iphis. Schiff.—Dos exemplars prop de la Vall de 
Nuria. Mr. de Graslin (1) fa remarcar la diferencia del tipu del 
pyrineu amb el dels Alps. En nostres exemplars no's veu tant 
clarament per estar molt deteriorats. 


Coenonympha arcania L.—Camí de Nuria. 
Coenonympha pamphilus L. gen. aest. lylles Esp.— Camí de Nuria. 
Chrysoptanus virgaureae L.—Un exemplar prop del pont de Cremal. 


È Chrysophanus hippothoè L.—Un exemplar a la entrada de la Vall 
de Nuria. 


Chrysophanus phlaeas L.—Camí de Nuria. 

Lycaena astrarche Bgstr.— Queralps. 

Luycaena icarus Rott. — Queralps. 

Lycaena hylas Esp. —Un exemplar, Vall de Nuria. 
Luycaena semiargus Rott.—Un exemplar, Vall de Nuria. 


Lycaena corydon Poda.—Queralps-Nuria. En tots els exemplars 
s'orbserva la reducció de les taques oculars, i la color més clara 
en el revers de les ales. Aquest tipu de corgdon Poda l'hem 
trovat també a les serres de Montgrony i a Set Cases (A. Co- 
dina). Alguns exemplars recullits en la Vall de Nuria, estàn 
atectats de melanisme en l'enyers de les ales. 


" Augiades comma L. var. alpina Bath. —Vall de Nuria. 


Macroglossa stellatarum L.—Parada en les habitacions del San- 
tuari, Nuria. 


E Aorotis cuprea Hb.—Vall de Nuria, dos exemplars parats en els 
capitols dels Carduus. 


€ Agrotis ocellina Hb, —Vall de Nuria, se troba en les mateixes con- 
dicions que l'anterior, devegades i han varis individuus en una 
mateixa llor. 


(1) A: de Graslin.—Résnitajs de mes chasses dans les Pyrénées Orientales en 1817 et 1857. 
Bull. de la Soc. Ent. de France 186. 


30 INSTITUCIÓ GATALANA D' HiSTORIA NATURAL 
$ Aorotis alpestris B.—Vall de Nuria. Se trova juntament amb l'an- 
terior, si bé, més escassa. 


$È Aorotis recusa Hb.—Vall de Nuria, sobre els capitols de les com- 
postes. Es especie alpina. 


t Aorotis fatidica H6.— Vall de Nuria, un exemplar parat sobre un 
Carduus. 


$ Charaeas graminis L.—Vall de Nuria, també es especie heliotila, 
se para en els capitols de les compostes, juntament amb lo tipu 
se trova la " var. tricuspis Esp. 


s Mamestra proxima Hb.—Vall de Nuria. 
$ Dianthoecia magnolií D.—Vall de Nuria. 


$È Hadena zeta Tr. var. pernix H. G.—Prop de la Vall de Nuria i 
parada sobre un Carduus. 


Ortholitha limitata Sc.—Ribas, camí de Nuria, boscos de pins i 
erba alta. 


Ortholitha plumbaria F.—Ribas, en iguals llocs que la anterior. 


Ortholitha bipunctaria Schiff.—Ribas, juntament amb les anteriors 
especies i més abundosa. 


$ Larentia dotata L.—Vores del riu de Nuria, prop de la Vall. 


$ Larentia montanata Schi/f.— Vall de Nuria, s'alsa dels matolls de 
Rhododendron 


$ Larentia cyanata Hb.—Nuria. —Parada en les parets del Santuari. 
Aquesta especie es característica de les altes montanyes. 


È Larentia verberata Sc.—Vall de Nuria, es propia de les grans al- 
tures. Està parada en els Rhododendron. 


$ Gnophos myrtillata Tinbg. var. obfuscaria Hb.— Vall de Nuria, 
un exemplar parat en el rellex de una roca, per son mal estat 
no's pot determinar amb certesa. 


Aspilates gilvaria S. V.—Ribas. —Vall de Nuria. Vola entre l'erba 
dels boscos. 
IGNASI DE SAGARRA. 
Barcelona, Octubre 1913. i 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 3t 


ORO NATIVO 


Historia de un ejemplar y localidad nueva 
en Catalufia 


Cuando contaba la edad de 7 afios estudiando mis primeras nocio- 
nes en el colegio de los Rdos. Hermanos Maristas de la Garriga, se 
me despertó la afición al estudio de los minerales, recogiendo todas 
las piedras y pedruscos que se me venían a las manos y àun los que 
por la calle encontraba, no conociéndolas més que por el nombre 
común que la gente del pueblo me decía, llegando con eso a reunir un 
cajón bien provisto, con alguna variedad de ejemplares, pero todo sin 
orden ni concierto, como es de suponer en aquella edad. 

Més tarde empecé a fijarme en lo que tenía y los nuevos minerales 
que iba adquiriendo, los ptrocuraba clasificar en cuanto me era dado 
con su nombre técnico, cuando al cabo de un tiempo aumentando més 
y més el número de ellos, se me ocurrió ordenarlos de una vez metó- 
dicamente, junto con los que en aquel cajón de marras guardaba, con- 
sultando mis clasiticaciones con mis profesores Rdos. Padres de Bar- 
nola y Prat. 

Poco podía yo figurarme el gran tesoro que allí precisamente se 
encontrabal Nada menos que entre aquellos abandonados pedruscos, 
testigos de infantiles entusiasmos, se hallaba un verdadero tesoro. En 
efecto, en un aglomerado de cuarcita y caliza espàtica, en algunos de 
cuyos angulosos extremos y someras oquedades brillaban puntos y pe- 
quefiísimas inclusiones resplandecientes de color amarillo y otros blan- 
cos menos abundantes, por comparación con otros ejemplares, llegué 
a sospechar Si se trataria de oro y plata, tal vez platino, nativos. El 
anàlisis no ha dejado duda respecto del primero, las pequefiísimas por- 
ciones blanco-argentinas, no me han permitido asegurar lo que haya 
de cierto respecto de los otros dos metales nobles sospechados, tan 
escasa es la cantidad que el ejemplar otrece, 


Au INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Ahora bien, juzgando por importante este hallazgo, me compiazeo 
en comunicarlo a la dinstitució,a como primicias de mis trabajos cien- 
tíficos, por cuanto es una nueva localidad, tal vez no sospechada, que 
hay que citar, de la presencia del rey de los metales en nuestra patria 
y anadirla a otras ya descubiertas, aumentando las de antiguo 
conocidas. 

Hojeando los números anteriores de nuestro eButlletío he encon- 
trado un trabajo muy provechoso para los principiantes, intitulado 
cMinerals de Catalunyao, debido a nuestro actual Bibliotecario Don 
Lorenzo Tomés, que en la 1.8 clase Elements cita las siguientes loca- 
lidades del Principado al resefiat el or zadiu (1): 

cOrmoyer (Pr. Girona), 

S. Miquel de Culera (Pr. Girona), 

Vail de Ribes, en les pirites arsenicals que 's troben en els marges 
del riu Fresser, 

Montanya de Montseny en les pirites, en porcións microscòpiques. 

Sant Aniol de Finestres, 

Set Cases, etc.x 

Ahora me toca precisar con la exactitud posible la localidad de mi 
hallazgo. Este tuvo lugar en una corta excursión en las cercanías mis- 
mas de la muralla de mi casa (2) y tocando a ella, en el barranco que va 
a casa (Poy,) recogiendo seguramente el ejemplar aun desconociendo 
del todo su valor, por las puntas resplandecientes que en él observéra: 
pues por lo demés lo hubiera tomado como una pedra foguera blanca, 
según llama la gente del campo a la cuarcita. 

Finalmente debo hacer constar que por falta de pràctica no me ha 
sido dado, hacer esta pequefia nota en el idioma oficial de la 
dnstitució:. 


FRANCISCO PEREZ DE OLAGUER-FELÍU. 


Sarrià 23-Enero-1914. 


(1) Butlletí de 1: Institució Catalana d'Historia Natural n. 2 Febrer 1910. 
(2). Torre del Padró (La Garriga). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 33. 


CRÓNICA 


El senyor President tent una excursió botànica amb els seus dei- 
xebles per els voltants de Sarrià trova en el barranc anomenat de. 
ccan Soca) la var. incisi-crenata Aschers, de l'Asplentum tricho- 
manes. Es verament distinta del tipo i no per un caracter accidental, 
car el presentaven totes les irondes del exemplar observat i no cap 
dels molts altres peus que'l voltaven. No ha sigut citada encare de. 
Catalunya. En presenta dos frondes per a que's pugui apreciar ia 
diferencia amb altres varietats, per ex. Pincisa Moore de l'avenc de: 
(Castellsaperas. 

El mateix senyor dona compte d'altre escursió que feu amb els seus 
deixebles an el torrent cPujalo, prop de la Torre Melinao (no eMari- 
na), segons equivocadament se vé publicant), aont reculliren un carga- 
ment de fóssils marins del asfid (V. (Curs de geologia per Mossèn 
Norbert Font i Sagué, p, 433 i 434). 


Comunicacions.—El senyor President comunica quamb ocasió 
dels grans trets d'enguany ha observat a Sarrià mateix, en els jardins, 
algunes aus que no s'acostumen a veurer per aitals indrets. L'endemà 
de la gran nevada (16 de Janer) unes aurenetes cendroses l'Riparia 
rupestrís Scop., que s'hostejaren gaire bé una Semana en les tines- 
tres de les golfes del Col'legi, no fàcils de confondre per les taques 
blanques enrodonides de les pennes de la cúa, el 19 se passejava 
tranquilament pel demunt dei glas del lago gran una dbecadar Seolo- 
pax rusticola L., cercant per son marge cucs i larves. Uns jorns 
avans rondaba per les branques dels arbres despullats el dbec gros 
Coccofhraustes coccothiraustes L. 


34 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


BIBLIOGRAFÍA 


Fauna ictiològica de Catalunya 
PER 


AGUSTÍ M3 GIBERT 


Per els qui hagin vist nostre Butlletí d'ençà tres anys, no'ls hi 
vindrà de nou el llibre quanèm a ressenyar. A les 96 pàgines de 
text, amb 10 figures que'n aquell se publicaren hi ha ategit Pautor 
una caddendaz, aont cita cuatre especies més i l'index dels noms vul- 
gars, formant un regular volum, de qual edició amb patriòtic altruisme 
n'ha fet donació a nostra societat (1). 

Poquíssim se coneixía de peixos a Catalunya, essent el catàlec 
anterior que més especies citaba fins 247. El del Dr. Gibert arriba 
a 326. Entre aquestes la Cernua Cathalonica Gibert, nova per a 
la ciencia, i per ell descrita, G no citades del mediterrà i 62 de Cata- 
lunya. 

El trevall del Dr. Gibert, nostre consoci honorari, no es solsa- 
ment un catàlec amb més o menys cites de localitats i noms vulgars. 
Se fan en ell observacions notables unes i curioses altres, totes ins- 
tructives i que demostran palesament l'erudició de nostre ilusrre 
patrici. Aixís parla per ex. de les malalties produides per la carn de 
peixos (p. 83), d'altres que ells mateixos pateixen (p. 85), cita casos 


(1) Se ven a can Lluis Soler (Raurich, 16, Barcelona), Biblioteca de l'Institució i 
moltes liibreríes al preu de 2 ptes. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 35 


de parasitisme intern, com el produit per cucs nemafodes (p. 48), o 
extern, com el degut a diversos crustacis: lernaxa (p. 69) i poll de 
mar (p. 62), nota costums o tenómens tal volta encare no observats 
(p. 68, 81, 91, 94), adueix cualques notes històriques (p. 53, 82), i 
s'ocupa de moltes aplicacions de la carn de peix. 

Meritíssima es l'obra del Dr. Gibert envers la ciencia i envers la 
patria, molts anys de vida li desitjém per a continuar esmersant son 
clar talent i fermes energíes en l'avançament d'aquella i enaltiment 
d'aquesta. 


JM DE B: 


Recherches sur les diptères a larves entomobíes 


Ui 


Les enveloppes de l'oeuf avec leurs dépendances, les dégàts 


indirects du parasitisme, par 


JL PANTEL S. Ji 


En lo núm. 3 del BUTLLETÍ de l'any prop passat donavem compte 
d'haver ingressat en nostra Biblioteca, lo donatiu del nostre consoci 
honorari, que porta l'epígraf que acabem de transcriurer. Es el segón 
volúm, força abultat, que sobre dípters, quals larves són peràsites de 
les d'altres insectes, porta escrit el conegut biòlec i entomòlec, confi- 
nat a Holanda per la ira revolucionaria de la república transpirenàica. 
Ve a ésser continuació i complement del primer, en que tractà prefe- 
rentment de la ecologia de tan singulars paràssits, relacionada amb lo 
modo d'invasió de la víctima i punt de fixació acomodat a sa vida 


306 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


parasitaria. En aquest se fixa en dos punts en certa manera indepen- 
dents del mateix tema. Descriu en primer terme les capes que embol- 
callen l'ou. La membrana vitel'lina d'en Meissmer, fins ara no estu- 
diada, diu que no's pot admetre com una formació exclusiva del òvul, 
ans bé deu considerar-se com de procedencia mixta, epitelial i ovaci- 
faria al ensemps, parla després de les particularitats del corion, i sa 
part adhesiva, amb les variants més notables que presenta: estudia 
l'apàrell micro-pilar, la penetració de les esperimies i darrerament 
la funció respiratoria. La segona part es refereix al consúm del teixit 
adipós, retart o avenç ontogenètic, castració parasitaria indirecta, ja 
per degeneracions locals. forma que anomena afròfica, ja per des- 
trucció més o menys general, de que'n diu forma necròtica, admetent 
formes intermitjes. Examina acabat les pérQques sofertes per l'ovocit, 
per les cèlules nutricies i les epitelials, i les alteracions ovàriques no 
parasitaries, comparades amb les d'alguns himenòpters. 

El llibre té en conjunt 289 pàgines en 4 major i 7 planxes dobles 
de grabats, de la més fina anatomia, dibuxades del natural amb lo pri- 
mor d'un mestre en aitals materies, mérit que amb raó li ha propor- 
cionat altres voltes alguns d'eixos premis notables que s'estilen al 
estranger per a atiar l'esperit investigador. 

La circunstancia de que bona part del material de estudi del 
R. P. Pantel va esser recullit pels voltants de Barcelona, els anys que 
tinguerem el plaer de que visqués entre nosaltres, dóna una importan- 
cia peculiar a una obra que posa a n'el séu autor entre els primers 
citòlecs del món. 


SMD En Be 


Estampa de Francisco X, Altési Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


dd ds o ad i 


Sens cobertes 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


-— 


6. 


. Dies de sessió,—Primer diumenge de cada mes, a les onze 


del matí. 

Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 

Biblioteca. —La Biblioteca de la Institució, podrà consul- 
tar-se els dijous feiners de g a ro del vespre l els diu- 
menges de 10 a 11 del matí. 

Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc social 
a disposició dels senyors socis. 

Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Mola seràn 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a ro del ves- 
pre, i els diumenges de ro a rr: del matí. 

Butlletí.— Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 

Tiratges a part: 

Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 y 24), als preus seguents: 


3 50 exemplars 100 exemplars 
1 - 4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
5-8 Y Se) 16 o 
88-16 , 15 D) 25 D) 


Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 


directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons popets de la dita 
imprempta. 


Toutes les communications et échanges dient èÈtre envoyees 


au siège de la Société. : 
Paradís, 10, 1.9, 2.2, Barcelona (Espagne) 


Estracte dels Estatuts 


ART. l.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte 
l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- 
lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar 
l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. 


N 


ART. 3.er Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono 
raris, Protectors i Numeraris. 

Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de 
Febrer de 1904. 

Son socis Honovaris, aquells que per sos reconeguts mérits — 
dintre de les Ciencies Naturals honrin a la oc a i siguen un es- 
tímul pera los socis. ae 

Son socis Proteciors, aquelles persones .que cooperin notable. 
ment a la bona marxa i progrés de la Societat. Ra 

Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals 
— ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada 
de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- 
meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. 

ART. 4.rt Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta 
Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i ses 
per unanimitat dels numeraris presents. È QE 

Los socis Protectors, Seràn proposats per escrit per tres socis 
numeraris en sessió ordinaria, col locant:se la proposta en la taula 
d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, / 
en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques lt 
negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. 

Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci 
Numerari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny 
i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i 
desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta íntegrament. 

Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser A 
proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos Si no tenen cap vot / : SL 
en contra. / 

Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella 
assistint a la sessió un número de socis'superior a deu. 


En 


Segona época. Any ll. - Núm. a Març de 1914 


Butlletí dei 


Institució Gataelanpa 


d'Historia Natural 


Nulla unquam inter fidem el vatio- 


nem veva dissensio esse potest. 
Const. de Fid. cath. c. IV. 


nan i nef 14 
OX sol j je Et 


SUMARI — ft 

SECCIÓ OFICIAL: l NMatj 

Sessió ordinaria de 1 de Març de 1914. PE 

Codina, Ascensio. — Curta noticia sobre qualques insectes procedents 
de l'exploració de l'avenc de Castellsapera. 

Rosals, Joan.—Notes malacològiques. Catàlec dels moluscs vivents 
en lo terme de San Feliu de Llobregat. 


Crònica. 


SNC 
nal Ni 


RE LOCAL SOGIAL 
Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,8: - 2,a 
— BARCELONA 


ms 


AVIS 


Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que 
procurin seguir les indicacions seguents. 

13 o Escriurer en lletra clara i inteligible, d'altre modo es 
impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del 
Butlletí, que surtin els trevalls sens cap error d'im- 
prempta. 

Dibuixar sobre paper o cartulina ben blancs amb tinta 
xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys 
més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 

3.7. — No escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre 
dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- 
breixi. / 
Posar en forma de notes a baix de Es les indica- 

— cions bibliogràfiques. 

5.2. Escriurer en itàliques tots els noms tècnics en llatí. 


ce 


NOTA.- BEMERBRUNG 


La cinstitació Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, 
Barcelone), desitja'l cambi de publicacions, — 

Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, 
Barcelona)o bittet um Gegensendungen. 

La cinstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, IO, 
Barcelona)o desea el cambio de publicaciones. 

The elInstitució Catalana d'Historia Natural. mm Ó IO, 
Barcelona), desires to exchange publications. , 

La dInstitució Catalana d' Historia Natural. (Paradís, 10, 
Barcelona). demande l'échange. / 

La cInstitució Catalana d'Historia Naturl. —(Paradís, ro, 
Barcelona)o chiede ricambio. 


BUTLLETÍ 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


9,8 Éroca BARCELONA, MARC 1914 ANY XI — Núm. 3 


SUMZARI: SEccIó OsrcraL: Sesiió ordinaria de 1 de Març de 1914.— Curta noticia 
sobre qualques insectes procedents de l'exploració de l'avenc de Castellsapera, per 
Ascensio Codina —Notes malacológiques: Catàlec dels moluscs vivents en 10 terme 
de Sant Feliu de Llobregat, per /oan-Rosals.—Çrónica. 


SECCIÓ OFICIAL (" Mt: 


Dt 
Si 


Sessió ordinaria de r de Març de f9r4 
PRESIDENCIA pEL R. P. JoAQuim M." pE BARNOLA 


A les onze i deu minuts, amb assistencia dels socis senyors Bassegoda, 
Codina, Ferrer i Vert, Folch, Ferrer i Dalmau, Maluquer, (S.), Malu- 
quer (J.), Maluquer (Joaquím), Rosals i Tomàs. El senyor President dóna 
començ a la sessió, llegint-se l'acta anterior que és aprovada. 

Admisió de soci. —Unanimament s'admet com a soci numerari a don 
Josep M.' Oms Hernàndez, presentat en la sessió passada. 

Donatius.—D. Joaquím Folch cedeix per a el museu un hermós exem- 
plar de caliça cristal'litzada en escalenoedres amb pirita, procedent de la 
mina (Eugenia) de Bellmunt (Tarragona). 

El R. P. Barnola dóna amb igual destí un exemplar pulit, de guix rogenc, 
trovat a Pontons. 

— —Comunicacións.—El senyor Rosals, presenta una serie d'Aragonit fibrós 
pseudomòrfic, precedent dels terrenys cretaci, miocènic i actual, en conqui- 


38 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


lles de Ostrea. Amb aquesta ocasió el senyor Tomàs fa remarcar els caràcters 
que separen l'Aragonit de la vera Calcita, fent constar que pot ésser molt bé 
que no sía indispensable la presencia de la Estroncianita, segons assegura, 
entre altres, el senyor Calderón, trovar-se en els aragonits naturals. El 
senyor President observa que pot molt bé esser excepció la formació de 
l'Aragonit en els sers orgànics, com en les conquilles dels moluses. Exibeix 
també exemplars d'uns minerals amb apariencies de Turquesa, procedents 
de Gavà i notables, a esser cert, per no haver-se citat encara de Catalunya. 
Procedents de dit lloc mostra uns silexs prehistòrics paleolítics . 

D. Salvador Maluquer explicà un curiós càs de partenogenessis observat 
en una Paludina vivipara, L. 

El senyor President cita haver trovat en lo jorn 2 del p. p. Febrer, els 
neuròpters: Sympyena fusca Van der Linden (Odonat, Agrionit) i Cloeon 
dipterum L., subimago (Efemerit). La primera especie ja's coneix com hiver- 
nant, no aixís la segona, que és ademés cosmopolita, per lo qual es força 
interessant senyalar-la com a capturada en aquest temps. 

Se llegeixen els segúents trevalls dlLa tridimita) per don Llorens Tomàs. 
— (Sobre dipteros catalanes) per don Ascensi Codina. 

Sens res més que tractar, fineix la sessió a les dotze i quart. 


Curta notícia sobre qualques insectes procedents 


de l'exploració de l'avenc de Castellsapera. 


Després de la relació fidel i atractívola de l'excursió al avenc de 
Castellsapera prop de la Barata, (Tarrasa), que nostre digne presi- 
dent i bon company R. P. Joaquím M.2 de Barnola, S. J., dóna en el 
BUTLLETÍ DE L'INSTITUCIÓ, de Novembre-Desembre de 1913, pàgines 
116-120, comunicant unes interessants observacions fitostàtiques 
deduides de l'exploració de l'avenc i que'm dispensa de revenir sóbre 
detalls hasta nostra arribada a la boca del mateix, daré jo qualque 
noticia sóbre 'ls pocs insectes rebuts d'aquella procedencia. 

La meva arribada allí arborant el salabret, delatà al moment, entre 
amics i excursionistes, les meves aficions entomològiques, de manera, 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 


que tot seguit ja'm parlaren d'una munior de mosques que fins a les 
hores havien vist volar al bell mig de la boca de l'avenc, però que de 
moment havien desaparegut: eran més aviat petites i amb ventre groc. 
Sentí no poguer veure cap de les mosques en qiiestió i com els insec- 
tes escassejaven i el terreny que trepitjavem éra géns apropòsit per 
aventurar-se a perseguir-los, i per altre part, el desig de saber noti- 
cies del avenc, téu que determinés de asseure-m'hi ben apropet i espe- 
rar, més sens oblidar d'encomanar als que hi devallaven, de pujar-me 
els insectes qu'eventualment trobassen. Al devallar-hi el P. de Barno- 
la, tingué l'impressió de que no pujaría sens qualque insecte. Efecti- 
vament, al exir de l'avenc ja la seva mà dreta que no s'assegurava bé 
a la corda de l'escala, me'n dava fundades sospites. Moments després 
me donà un insecte llarc i prim, escamarlat, de figura llastimosa cóm 
un bastonet amb cames, éra un insecte ortópter de la familia dels 
Mantits, la Pithoa hispanica Bol. L' havía trobada a molt poca 
profunditat, entre la vegetació de les parets de l avenc. L' Phfhoa 
espanyola no es insecte de costums cavernícoles, la seva presencia 
allí era purament accidental, molt probablement el séu quartel d'hivern, 
ben arrasserada, ben provehida d'herba tendra, esperava 'l bon temps 
per a sortir a gaudir del sol gronxant-se en el branquilló de qualque 
petit arbust. Sens esser comú a Catalunya, no hi ha exploració ento- 
mològica una mica detinguda que no s'el trobi, principalment a l'es- 
tiu i a la tardor. Verossímilment les larves adultes jóves passen 
l'hivern en els avencs, coves, grutes, etz., costum general dels insec- 
tes que no s'enterren. 

Atenció a la boca del avenci Se sent una veu del fóns que demana 
qualque cosa. Fét el silenci, es posa en clar que "Il senyor Có de Triola 
vol un pot per a posar-hi uns insectes que ha vist. L'esperança se'ns 
reanima. Doní una de les ampolletes per a que l'hi fessen a màns. Es 
va fent tard i els escursionistes desfilen, cal no mancar al tren jencara 
qualques exploradors permaneixien al fons del avenc. De sopte "Is més 
propers de la boca, s'adonen de que novament les mosques amb 
ventre groc tornen a deixar-se veure com al matí, volant a l'entrada 
del avenc. M'hi acostí i amb molts afanys, puix el méu bastó mànec 
del salabret resultava curt, puc aplegar-ne quatre individuus que son 
immediatament traspassats amb agulles i clavats a la capsa. Compa- 
rats amb altres eczemplars de Montserrat i de Masnou, resulten esser 
dipters de la familia dels Anthomyits: Pegomyiía nígritarsis Ztt. 

La Pegomya de tarses negres es comú a Catalunya. En el But- 
lletí de l'Institució 1912, p. 131, doní noticies biològiques sobre 


40 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL 


aquesta mosca que acostuma romandre dissimulada de día, posant-se 
quieta en les fulles dels arbres, generalment aquells quals fulles poden 
ésser pastura de llurs larves minadores i solament al dematí o de cap 
vespre's que s'esbargeixen volant en llocs ombrívols i frescos. Els 
quatre individuus aplegats són tots mascles, proba de que aquestos hi 
èren allí en majoria i que'l bullici l'ocasionava el voler-se Supplantar 
mútuament prop de qualque solicitada temélla. Pocs jorns després 
rebí la meva ampolleta que contenía un eczemplar del Ortòpter de la 
familia dels Blattits: Ecfobia lioida Fabr. comú a Catalunya i qual 
circunstancia de trobar-se al avenç pot comparar-se a la de P/íhoa 
hispanica, Bol. Sempre l'he cassada al parassol batent els arbusts a 
l'estiu i tardor. També hi havía a l'ampolleta tres eczemplars del coleop- 
ter de la familia dels Silfits (Bathysciini): Perrinia Riesemvetteri 
Diect, silfit cavernicola probablement de la majoria d'avençs i coves 
de Catalunya. En les coves de Collbató s'hi troba abundós, allí Vhe 
cassat a milers en 22. VII. 10. Viu dels vertebrats morts, especialment 
de rates-pinyades i s'agafen amb apats animals. Més tart rebí un túbus 
de M. Mariàn Faura preparat amb cotó al èter acètic del qual prepari 
ademés de catorze Perrinia Aiesemvetteri, Diect, dos neuròpters, 
Tricòpters, Limnotilits: Mesophy/ax adspersus Ramb. conegut de 
Barcelona, Sarrià, Masnou i fregiient a Catalunya i Micropterna fissa 
Mac Lachl. conegut de Bilbao (Mac Lachlan) i del Escorial (Lauiter) 
segóns fa constar el P. Navàs, S. J., en el séu 4Catàlogo sinóptico de 
los Neurópteros de Espafia y Portugal, 1908, p. 165, i sería per tant 
nou per a Catalunya, si el P. Navàs que ha vist i determinat l'insecte 
no m'escrigués que no està del tot segur de que ho siga. Jo he compro- 
bat l'eczemplar amb la descripció que'll dóna del Micropterna fissa 
enl. c. i l'he trobada molt adoptable. De tots modos amb un sol eczem- 
plar es fà difícil pronunciar-se en cas de dubte. Els Tricóptfers lim- 
nofilits especialment s'els veu sovint en les entrades de les coves, 
grutes, etc., en llocs humits y ombrívols, i també prop de corrents 
d'ayga, fonts, etc. en llocs de fresca llum. La seva presencia en els 
avencs es cosa corrent sense esser exclusiva. 

Es d'esperar qu'els ardits conresadors de l'espeleología catalana no 
seràn negligents en recollir tota classe d'insectes dels avencs, co- 
ves, etc., a fí d'anar formant el Catàlec de llur faunula natural o ad- 
venticia, amb la seguritat de que'ls que s'interessen per l'entomología 
Catalana els ho agrairàn intinit. 

ASCENSIO CODINA. 

Barcelona Gracia, 31 de Janer de 1914. 


IÍNSTITUCIó CATALANA D'HISTURIA NATURAL 41 


NOTES MALACOLÒGIQUES 


Catàlec dels moluscs vivents en lo terme de 
Sant Feliu de Llobregat 


Al empendre'ns fa alguns anys la rebusca de les especies de moluscs 
viventes en dit terme, poc pensarem que la llista s'allargués fins al 
punt de poguer citar quaranta cinc especies, per lo que, podem asse- 
gurar que en el cas de citar sols especies ben determinades, com 
creiem haver fet, poques poblacions del voltant de Barcelona poden 
presentar tant nodrida llista de moluscs com Sant Feliu de Llobregat. 

Me cal fer constar, que totes les especies que citaré, han estat 
trovades, no en la extensió del Partit Judicial de dit nom, sinó sols en 
l'espai que comprèn el municipi de son cap de partit, que de no ser 
aixís, alguns més hi caldría afegir. 

Serà útil coneixer la situació i naturalesa dels terrenos que com- 
ponen lo terme que anem a estudiar, per lo que indiquem a continua- 
ció. Contronta aquest municipi amb els de Santa Coloma de Cerve- 
lló, Sant Joan Des-Pí, Sant Just Des-Vern, Santa Creu de Olorde i 
Molins de Rei, seguint una línia que comensa al S. del Riu Llobregat, 
segueix pel pla i fruiterars de Sant Joan Des-Pí, puja pels límits de 
Sant Just Des-Vern, i s'enfila per la montanya de Santa Creu de 
Olorde seguint per la carena fins a trovar lo Torrent del Terme per 
ahont baixa fins a la vorera del Llobregat, la que segueix fins al terme 
de Santa Coloma de Cervelló, anant a trovar altra vegada lo punt de 
partida. La naturalesa de sos terrenos és bastant variada, lo que con- 
tribueix sens dupte a donar-li la varietat observada en especies de 
moluscs, varietat que verosimilment deu també trovar-se-hi en altres 
branques de la zoologia i botànica. La part alta està formada per 
pissarres precàmbriques i primaries i per calissa gríotfe del devònic, 
Dita part està atravessada en sa base per diversos filons de la roca 
bàsica anomenada diabassa. Segueixen més avall els marges pliocè- 


42 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


niques, que afloren en major o menor quantitat en casi tots els torrents 
que del macu arcaic baixen al pla, les que estàn més avall recobertes 
per potents dipòsits d'argiles atribuides al pleistocènic. A continuació, 
en havent atravessat la vía férrea, se arriba al pla, sobre la que està 
sentada la població, constituhit en gran part pels sediments que hi 
deposità en època molt reculada lo riu Llobregat, els que en les inme- 
diacions de sa ribera esdevenen sorrencs. Una divisió semblant i rela- 
cionada amb els terrenos, s'observa en la vegetació. En la part su- 
perior abunden els boscos de pins i mata baixa, tant comuns en totes 
les montanyes que envolten nostra ciutat. En la part mitja se hi 
troven abundants vinyats, i en la interior fins al riu, se hi extenen sos 
famosos fruiterars ahont milers de presseguers, tarongers, pereres i 
pomeres, surteixen de quintars i quintars de rica fruita no sols les 
taules de nostra capital, sino també las de nombroses ciutats franceses, 
angleses i suisses. 

Veus aquí lo teatre de mos rebuscaments i recolecció. Los detritus 
aluvials de alguna de ses rieres, me han proporcionat bon nombre de 
especies de petit tamany, que en altre lloc difícilment hauría trovat. 
No son aquests, llocs recomanables, dec confessar-ho, per la recolec- 
ció ja que les especies que se hi troven, Si la riera és llarga, poden 
procedir de considerables distancies. No obstant en mon cas, me ha 
permés assegurar-me de tenir habitat totes elles en aquell terme mu- 
nicipal, lo fet de que les citades rieres llargues de dos o tres Rilome- 
tres desde son naixement a sa coniluencia no surten del límit de l'espai 
estudiat. Abundants i variades especies de moluscs se troven també 
en les capes superiors de son cuaternari lo qual prova que de antic és 
aquesta localitat rica en tal fauna, essent digne de notar-se que ni una 
sola de aquestes especies semitòssils deixa de pertanyer a la fauna 
actual. 

Tant com abundant es aquest terme en moluscs terrestres, és 
escàs en moluscs aquàtics i se compendrà que no síen aquests abun- 
dants, si s'observa lo fet de que fora les petites fontetes que afloren en 
lo contacte dels terrenos primari i terciari, les soles aigues que hi han en 
lo terme son les del riu Llobregat i les del Canal de la Intanta Carlota, 
no molt riques en especies i les que per altra part no considerem com 
a viventes en lo terme, Sinó com a transportades de llocs més llunyans. 
De pas podem citar que en dit Canal i en els diferents recs que deri- 
Vats d'ell reguen la part baixa de la localitat, se hi troben habitant lo 
ions llotós la Limnea Limosa, Lin., en els marges sumergits la 
Limnea Truncaluta, Múll, entre Iss fulles depositades al fons la 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 43 


Phisa Acuta, Drap. i sota les fulles inmediates la Succinea Pfeifferi, 
Rossm. essent aquesta darrera molt rara. 

Al volguer trassar lo plan de llista y nomenclatura de les especies 
recullides, havem seriosament meditat quín fora lo millor a seguir, i 
havent-nos semblat que los de Fischer, Peetel, Chenú i altres eren. 
antiquats i poc clars, nos havem decidit a seguir lo acordat en la im- 
portantíssima obra monumental cManual of Conchologya publicada 
per Pilsbry y continuada per Tryon, divisió avui aceptada per anglesos 
i nortamericans, aixís com per molts francesos i alemanys com a més 
científica. 

Sols ens cal afegir avans de comensar la llista, que aquesta havía 
estat més perllongada si haguessin citat com a especies, algunes 
varietats de formes o coloració dels Helicellas Auigonis, Carthu- 
siana, Variabilis i altres, que havem refusat, per no reunir, a nostre 
entendrer, els verdaders caracters d'especies, creien que tots els que 
'ns dediquem a aquesta important branca de la Historia Natural devem 
seguir aquest criteri, si no volem que los que anys a venir dirigeixin 
ses aficions vers aquest estudi l'abandonin desencoratjats, per les 
dificultats que trovaríen en la distinció de especies que alguns autors 
poc escrupulosos han creat per a diferencies insignificants. , 

Veusaquí la relació de les especies trovades: 


lL—TESTACELLA (Cuoier, 1800). 


l. TESTACELLA HALIOTOIDEA, Drap. Aquesta especie, esencialment 
subterrània, la he trovat viventa rares vegades sota les 
pedres amagades pels detritus i depositades al peu dels 
marges dels Torrents del Roure y del Terme. No és raro 
trovar en dits llocs conxes soltes de aquest animal. 


IIL—LIMAX (Linneo, 1796). 


2. LIMAX VARIEGATUS, Drap. Especie poc abundant que he trovat 
algunes vegades en els camps de iruiters, entre les fulles 
seques caigudes dels arbres i plenes de humitat. 


44 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


3. LIMAX (AGRIOLIMAX), AGRESTIS, Lin. Més abundant que l'anterior. 
Se trova en les hortes inmediates a la població, principalment 
en els llocs humits o ombrejats. 


Ademés d'aquestes dos especies me sembla haver-hi trovat 
alguna altra que no cito, per no haver pogut clasificar-la amb certitut. 


IHIL.—AMALIA (Moguin-Tandon, 18595). 


4. AMMALIA GAGATES, Drap. Sols he trovat tres exemplars de 
aquesta especie junt als murs de algunes hortes de prop del 
Canal de la Infanta Carlota. 


IV.—HYALINIA (Ferussac, 1819). 


5. HVYALINIA CELLARIA, Múll. Se trova en regular abundancia en lo 
ions humit de les torrenteres que baixen del macís de Santa 
Creu d'Olorde. 


6. HYALINIA LUCIDA, Drap. No tant abundant com l'anterior, se 
trova en los mateixos llocs y morta en els detritus de les 
torrenteres. R 


7. HVYALINIA NITIDA, Mill. Junt amb l'anterior però amb major abun- 
dancia, la he recullida en tots sls torrents, entre els detritus 
vegetals. 


8. HVYALINIA CRISTALLINA, Miúll. Aquesta bonica especie se trova en 
regular quantitat en els llocs més recondits i humits dels boscos 
que cobreixen les terrers primaris. 


V.—EUCONULUS (Reinhardt, 1663). 


9, EUCONULUS FUuLVvUS, Múll. L'he trovat, amb relativa escasetat 
entre les fulles mortes i llocs més humits dels boscos de les 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 45 


10. 


Ui 


12: 


14. 


montanyes del terme. Se trova en més abundancia mort, entre 
els detritus vegetals dels torrents. 


VI.—ARION (Ferussac, 1619). 


ARION HORTENSIS, Ferussac. Abunda en els jardins i hortes que 
volten la població, particularment en sa part baixa. 


VII.—PYRAMIDULA (Fitzinger, 18395). 


PYRAMIDULA (GONYODISCUS) ROTUNDATA, Múll. Se troba rara- 
ment en aquest terme. Viu sota les pedres en llocs un poc 
humits del fons dels boscos de Santa Creu d'Olorde. 


VIII.—LEUCOCHROA (Draparnaud, 18095). 


LEUCOCHROA CANDIDISIMA, Drap. Molt abundant en tota la 
çona de les marges pliocèniques i dipòsits quaternarí-pleisto- 
cènics. Tots les exemplars trovats aquí són de gran tamany. 


IX.—HELICELLA (Ferussac, 1619). 


HLICELLA VARIABILIS, Drap. Aquesta especie és comuníssima 
en tot el terme, desde'ls llocs més alts als més baixos. Se hi 
troven una munió de varietats, amb diferencies de coloració, 
mida, alsada d'espina, etc. però en totes elles se hi descobreix 
unitat de forma general, descubridora dels caracters de la 
H. VARIABILIS. 


HELICELLA ARIGONIS, Rossm. Abunda extraordinariament per 
tot, junt amb la especie anterior, particularment en los vinyats 
i prats de tot lo terme. La major part dels exemplars són 


46 


lo: 


16. 


17. 


18. 


19. 


20. 


21 


20 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


típics i de gran tamany, trovant-sen alguns que semblen lo 
trànzit entre aquesta especie i l'anterior, poguent de tots 
modos notar-se ben bé que perteneixen al H. ARIGONIS. 


HELICELLA CARTHUSIANA, Miúll. Se trova en abundancia en els 
marges de les torrenteres, horts, vinyats, etc. No és raro 
trovar les lleugeríssimes varietats SARRIENSIS i CARTHUSIA- 
NELLA elevades per alguns a la categoria d'especies. 


HELICELLA PYRAMIDATA, Drap. Aquesta bonica especie, de 
quina trovalla vaig donar compte en la sesió de nostra dinsti- 
tucióx, del darrer Novembre se trova en relativa abundor en 
el marge de la dreta de la vía térrea prop del lloc conegut 
per Pont dels Tres-Arcs,. 


HELLICEA CONOIDEA, Drap. Especie abundant, trovada en dife- 
rents llocs, particularment en les vores del Llobregat. 


HELICELLA TERRESTRIS, Rossim. Se trova en els llocs àrits i 
secs, i en les vores arenoses del Llobregat. Es bastant rara. 


HELICELLA CONSPURCATA, Drap. N'he recullit una dotzena 
d'exemplars entre les herbes que tapissen la cuneta de la vía 
iérrea en lo citat lloc dels Tres Arcs. Són un poc més grans 
que'l tipo, del que's distingeixen també per tenir la color un 
poc més fosca i l'ombligo un poc més ample. 


HELICELLA PENCHINATI, Bgé. AÀbunda, principalment en els llocs 
ombrejats, trovant-se en molta més abundor en alguns 
sediments quaternaris, lo que prova sa gran dispersió en 
altres èpoques. 


HELICELLA (COCHLICELLA) BARBARA, Lin. En les parets dels 
horts i marges secs dels torrents se trova aquesta especie, 
que no és de les més abundants en el terme. Alguns dels 
exemplars recullits arriben a medir més de dos centímetres: la 
majoría no passen de un quart. 


HELICELLA (COCHLICELLA) VENTROSA, Reisso. El lloc en que 
més abunda aquesta especie és al peu dels arbustes i arbres 
plantats en les vores arenoses del Llobregat. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL 47 


X.—VALLONIA (Risso, 1826). 


93. VALLONIA PULCHELLA, Múll. Poques vegades he lograt trovar 
aquest menut molusc i totes elles sols la conxa, però el fet de 
trovar-lo en dos diferentes rieres que naixen i desboquen en 
lo terme, me permet assegurar-me que no ha vingut de fóra 
d'ell. 


XI. SHELICODONTA (Risso, 1826). 


94. RELICODONTA LENTICULA, Fer. Se trova rarament viva aquesta 
especie, amagada entre la fullaraca i sota les pedres en els 
llocs humits dels boscos i garrigues del terme. Molt més fre- 
quient es troven sols les 'conxes en els detritus vegetals que 
baixen de les montanyes vehines. 


XII. —HELICIGONA (Risso, 18626). 


05. HELICIGONA LAPICIDA, Lin. Var. ANDORRICA, Bgé. Els dos 
exemplars trovats en aquest terme, consistents en conxes 
velles i rodades, me hauríen fet dubtar de l'habitat de aquesta 
especie en la localitat que descric, però lo fet de haver-la 
trovat vivent en les localidats inmediates de Vallvidrera, 
Molins de Rei i Papiol, me fa creurer que pot també trobar- 
S-hi viva com sens dupte se hi trovarà després de més detin- 
gudes exploracions. 


XIII. —HELIX (Linneo, 1756). 


26. HELIX ASPERSA, Múll. Aquesta vulgar especie, la més perse- 
guida, a causa de ser la millor i la major de les comestibles, 
se troba a pesar de això en gran abundor particularment entre 


48 


2 


28. 


2), 


30. 


31. 


32. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


les herbes i carts del peu dels murs de hortes i jardins del 
terme. 


HELIX VERMICULATA, Múll. Aquest helix se trova en la mateixa 
forma i en los mateixos llocs que l'anterior encara que en 
menos abundor. 


HELIX PUNCTATA, Múll. Es molt abundant aquesta especie en 
els vinyats i en els marges de tota la çona. 


HELIX NEMORALIS, Lin. Aquesta especie propia de la alta Cata- 
lunya, és raríssima en aquest terme, havent-la trovada vivent 
una sola vegada en la Riera de la Salut prop de Can Parellada. 


HELIX PISANA, Múll. En els terrers arenosos de prop del riu i en 
marges secs d'argiles quaternaries, entre les herbes hi viuen 
abundants exemplars de aquesta especie, 


HELIX SPENDIDA, Drap. Es aquesta una de les especies més 
abundants de Catalunya, com també ho és de les de Sant 
Feliu de Llobregat. Viu per tot, peró principalment en els 
esbarzers i etzevares. La majoria dels exemplars recullits en 
aquest terme porten una sola faixa negre i són de major 
tamany que'ls que he trovat en altres localitats. 


XIV.—BULIMINUS (Etrenberg, 1681). 


BULIMINUS (CHONDRUS) QUADRIDENS, Miúll/. Especie relativa- 
ment abundant. Se trova sota les pedres en la major part de 
prats i terrers imcultes. Abundantíssim entre'ls detritus vege- 
tals dels torrents. 


XV.—PUPA (Draparnand, 1805). 


833. PUPA (TORQUILLA) MONTSERRÀTICA, Fagof. Aquesta Pupa una 


de les més exteses per tot Catalunya, se trova, encara que no 
en gran abundor, sota les pedres, en los boscos de les mon- 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 49 


tanyes properes a la població, de ahont devallen els exemplars 
morts que's troben en els detritus de les torrenteres. 


34. PUPA GRANUM, Drap. Abunda extraordinariament en la cuneta 
de la via-térrea en lo citat lloc del Pont dels Tres-Arcs, junt 
amb la Ferussacia folliculus i la Helicella conspurcata. 
Se trova també entre'ls aluvions i detritus vegetals de totes 
les torrenteres. 


35. PUPA BRAUNI, Rossm. Més rara que les dos especies anteriors, 
se trova sota les pedres en els llocs ubacs, un poc humits, dels 
petits torrents, 


86. PUPA (PUPILLA) MUSCORUM, Lin. Se trova entre la fulleraca 
humida de les vinyes, en la part alta del terme. No abunda. 


37. PUPA (PUPILLA) UMBLICATA, Drap. Rara com l'anterior, se trova 
en els mateixos punts i en la mateixa forma. Més freqiient és 
trovar les conxes de abdues especies entre'ls detritus vege- 
tals que's depositen en època de plujes fortes en els marges 
de les toroenteres. 


XVI.—CLAUSILIA (Draparnand, 1805). 


838. CLAUSILIA RUGOSA, Drap. Aquesta especie encara que amb 
molta escasetat, se trova en els llocs humits de la part baixa 
dels boscos inmediats a la població, de ahont devallen mortes 
les conxes que's roben entre'ls detritus de les torrenteres .. 


XVII. —STENOGYRA (Shutlflevorth, 1854). 


39. STENOGYRA (RUMINA) DECOLLATA, Lin. Aquesta especie vul- 
garíssima en tot lo Sut d'Europa i Nort d'Africa, és també 
molt comú en aquest terme, poguent observar-se que'ls 
individuus que viuen en llocs humits conserven la conxa i 
transparent, mentres que'ls que habiten llocs secs tenen la 
conxa calcaria i groixuda. 


50 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


XVIII. —FERUSSACIA (Risso, 1626). 


40. FERUSSACIA FOLLICULUS, LmmA. Abunda per tot el terme, po- 
guent-se recullir per centenars en la citada cuneta del Pont 
dels Tres-Arcs, de la vía férrea. 


41. FERUSSACIA LUBRICA, Drap. Se troven rarament algunes conxes 
de aquesta especie en els detritus vegetals dels Torrents del 
terme i de l'Albareda. Fins avui no he lograt trovar-la en 
estat vivent, peró per les rahons apuntades més amunt no 
dupto deu habitar en aquest terme. 


XIX.—CZECILIANELLA (Ferussac, 1817). 


42. CACILIANELLA ACICULA, Múll. Aquesta elegant especie se ha 
trovat rarament en aquest terme en estat vivent, havent-la jo 
recullida en aquest estat entre la terra humida i abundant en 
restos vegetals en descomposició a sis o set centímetres de 
profunditat en els marges de les rieres de la Salut i del Roure. 
Les conxes mortes abunden relativament entre'ls detritus 
vegetals de totes les torrenteres. 


XX.—ANCYLLUS (Geojfroy, 1767). 


43. ANCYLUS FLUVIATILIS, Miúll. En el comensament de algunes de 
les rieres que desde lo massís montanyós porten les aigues 
pluvials al riu, en el contacte mateix de les pissarres amb la 
çona litoral del pliocènic, hi broten unes fontijoles quines 
aigues alguns metres més avall absorbeix el sorral del llit de 
dites rieres. En els petits gorcs que formen dites aigues se hi 
troven aquesta especie i la inmediata que citarem, les dos 

úniques aquàtiques que havem trovat en aquest terme. Havem 
trovar l'Ancylus /luviatilis, en relativa escasetat, agalats a 
sota i sobre de les pedres que. cubreix l'aigua. - 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 5t 


XXI.—LIMNZA (Lamarh, 1799). 


44, LIMNZA LIMOSA, Lin. Se trova també, un poc mes frequent que 
l'anterior, en les fons llotoses dels mateixos llocs que acabem 
de citar, 


XXII. —CYCLOSTOMA 


49. CVYCLOSTOMA ELEGANS, Múll. Aquesta és la sóla especie de 
operculats terrestres que's troba en la baixa Catalunya i per 
consegúent en lo terme que estudiem. Abunda per tot, espe- 
cialment en els llocs ombrívols i entre les fulles seques en 
descomposició. 


No és aquesta llista la impressió de una o dues excursions, sino 
fruit de l'observació de tres o quatre anys, creient en ella casi havem 
citat tota la fauna malacològica del terme de Sant Feliu de Llobregat. 
Diem casi tota i no tota en absolut, car alguns pagesos de la població 
nos han indicat la presencia de tres especies que per la mida, colora- 
ció i altres detalls semblen referir-se als ARIÓN TENELLUS, Mill, 
LIMAX VARIEGATUS, Drap. i LIMAX (RRINICRIA) BRUN, Drap., però 
com fins ara personalment no'ls havem trovat, deixem de citar-los 
entre les especies recullides. : 

També diferentes vegades havem trovat entre'ls detritus vegetals 
depositats pels recs de rego, conxes de l'HELICELLA STRIGELLA, 
Drap., especie que habita l'alta Catalunya per lo que tampoc ens 
atrevím a creurer que visqui en lo terme, sinó que deu haver estat 
arrastrada per les aigues del riu i conduhida pels canals de rego 
fins al lloc en que ha sigut depositada. 


JOAN ROSALS. 


Barcelona, 1 de Febrer de 1913. 


Sa INsrirUció CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


CRÓNICA 


En una excursió feta per els Sr. President amb el consoci Sr. Sa- 
garra i uns quants estudiants universitaris trobaren prop de les ofici- 
nes de la Soc. anom. 4'Tranvíes del Tibidaboo la Globularia alypum 
L. var., pyguantha Sen. et Pau, quals ilors eren ja passades, i més 
amunt iragments de mica. muscovita fins de 2 cm. de llargada màxima. 
La var. susdita de Gl/obularia, que vulgarment s'anomena dFuxarda, 
creada per nostres consocis Germà Sennen i Dr. Pau, es distingeix 
segons datos publicats en el cBulletín de Geographie botanique, per 
la llargaria dels tanys, que són ademés fluxuosos, per els capítols 
petits fasciculats, principalment en les extremitats d'aquells, i més o 
o menys clavitormes, derrerament per les fulles més estretes que en 
l'especie tipu i per qualques dents fines i escasses de son marge (1). 
Sembla que totes les plantes de dita especie, abundosa per nostra 
costa i localitats veines, deuen referir-se a dita varietat: per això ha- 
vèm fet avinents els seus caràcters distintius. 

El soci Sr. Sagarra recullí en els marges de la carretera que va a 
(Can Gomiso un magnífic exemplar del reptil Hemidactylus tur- 
cicus L. 

El mateix P. Barnola amb els seus deixebles arrivà el 19 a Santa 
Creu d'Olorde. La varietat qu'ara mateix s'acaba de citar se trobava 
encara en estat de iloració. Reculliren hermosos fragments de pirita i 
petites estalactites de soire nadiu, provinent de la descomposicio 
d'aquella, en lo conegut jasciment d'ampelita. 


(1). V. cBulletin de Geographie botaniqueo, Janv., Febr., Mars, 1913, p. 45. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les onze 
— del matí. 
Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
des publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 
Biblioteca. —La Biblioteca de la Institució, podrà consul- 
tar-se els dijous feiners de g a ro del vespre i els diu- 
menges de 10 a 11 del matí. 
Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc social 
a disposició dels senyors socis. 
Museu.— Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a ro del ves- 
pre, i els diumenges de ro a 1r del matí. 


. — Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 


los de Juliol, Agost i Setembre. 


6. Tiratges a part: 


Sens cobertes 


3 


T 


- Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (Ed dels 
dons 22 Y 24), als preus seguents: 


50 exemplars ' 100 exemplars 

1- 4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
5- 8 D: 8 ) i 15 5 
8-16 o 15 2 25 ò 


ot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 
directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 


outes les communications et échanges doivent ètre envoyées 


au siège de la Société. 


Paradís, 10, 1.7, 2.2, Barcelona (Espagne) 


Estracte dels Estatuts 


ART. l.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte 
— l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- 
lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar 
l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. 


ART. 3.er. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono 
—raris, Protectors i Numeraris. : 

Son socis Funudadors, los quins constituiren la Societat en 18 de 
Febrer de 1904. 

Son socis Houovaris, aquells que per £ sos reconeguts mérits 
dintre-de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un es- 
tímul pera los socis. 

— Son socis Proteciors, aquelles persones que cooperin notable- 
ment a la bona marxa i progrés de la Societat. 

Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals 
ab arreolo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada 
de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- 
meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. 

ART. 4.rt Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta 
Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits 
per unanimitat dels numeraris presents. 

Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis 
numeraris en sessió ordinaria, col-locant-se 1a proposta en la taula 
d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, 
en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques i 
negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. 

Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci 
Numevari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny 
i lletra la proposta manifestant que coneix els fpresents estatuts i 
desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta integrament. 

Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser. 
proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot 

en contra. 

Pera que sía vàlida una votació dd ae pendre part en ella 
assistint a la sessió un número de socis superior a deu. 


Segona época. Any ll -Núm. 4 Abril de 1914 


Butlletí dela 


Institució Gatalapa 


d'Historia Natural 


Nulla unquam intev fidem el vatio- 


nem vera dissensio esse potest. 
Const. de Fid. cath. c. IV. 


È SECCIÓ OFICIAL: Rus 

oo Sessió ordinaria de 5 d'Abril de 1914, 

: Barnola, S. J., P. Joaquim M. de— Es formen o no cristalls de glas en el 
interior de les plantes a consegiiencia de les mínimes de tem- 
peratura2 

Tomàs, Ll.— La tridimita. 

Chia, Manel de — Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya i 
catàlec provisional dels mateixos. (Continuació), 


LOCAL SOCIAL 
qi o Garrer del Paradís, núm. IO, pís 4,0t - 2a 
is BARCELONA 


AVIS 


Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que —— 


procurin seguir les indicacions seguents. 
1.4 o Escriurer en lletra clara i inteligible, d'altre modo es. 
impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del 
Butlletí, que surtin els trevalls sens cap error d'im- 
prempta. i / le 
Dibuixar sobre paper o cartulina ben blancs amb tinta 
xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys 
més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 
4,8. No escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre 
dibuix original, sinó en un paper de calcar quel recu- 
breixi. — 
4." — Posar en forma de notes a baix de les planes les indica. 
cions bibliogràfiques. 


5.7" —Escriurer en itàliques tots els noms tècnics en llatí. 


e00 


NOTA.- BEMEREUNG 


La cInstitació Catalana d'Historia Nobel —(Paradís, 10, 
Barcelona), desitja'l cambi de publicacions. 

Die cinstitució Catalana d'Historia Natural. —Paradís, IO, 
Barcelona), bittet um Gegensendungen. 

La clinstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, 10, 
Barcelona)o desea el cambio de publicaciones. 

The dInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, 
Barcelona)o desires to exchange publications.. 


La cinstitució Catalana d'Historia Natural. (Paradís, 19. ce / 


Barcelona) demande l'échange. 
, La cInstitució Catalana d' Historia Noel —(Paradís, IO, 
Barcelona)o chiede ricambio. 


LA 


BUREILET 


DE LA 


institució Catalana d'Historia Natural 


2.8 ÉPOCA BARCELONA, ABRIL 1914 ANY XI — NÚM. 4 


SUMARI: SEcció OsrcraL: Sessió ordinaria de 5 d'Abril de 1914. — Es formen o no 
cristalls de glas en el interior de les plantes a consequiencia de les mínimes de tem- 
peratura2, per P. Joaquim MÀ de Barnola, S. /J.— La Tridimita, per Ll. Tomús. — 
Aplec de noticies Sobre'ls Moluscs de Catalunya i catàlec provislonal dels mateixos, 
per Manel de Chia. 


SECCIÓ OEICIAL 


Sessió ordinaria de s d'Abril 1914 
PRESIDENCIA pEL R. P. JoaQuím M." pE BARNOLA 


A les onze i quart, assistint-hi els socis senyors Aguilar-amat, Casano- 
va, Codina, Faura, Folch, Ferrer Dalmau (M.), Juncadella, Maluquer 
(Josep), Maluquer (Joaquím), Rosals, Sagarra (Í.) i Tomàs, s'obre la sessió 
llegint-se seguidament l'acta anterior que resta aprovada. 

Proposta de socis. —El R. P. Barnola, D. Llorenç Tomàs i Ferrer Dal- 
mau proposen per a socis numeraris a D. Jaume Sivatte de Bobadilla, 
estudiant que's dedica a Botànica i D. Joan Antòn Margarit Duràn, estu- 
diant, qui s'ocupa també d'estudis botànics. 

Donatiu. —El soci D. Pius Font Quer cedeix per a la biblioteca un exem- 
plar de l'obra dFlórula de Menorca) per D. Joaquim Rodríguez Femenias. 

Nomenament. —S'acorda nomenar una ponencia formada del R. P. Bar- 
nola, D. Josep Maluquer i D. Ignasi de Sagarra, que cuidarà de redactar 
una memoria endressada a la Comissió Consistorial encarregada d'acollir 
tota mena d'iniciatives amb motiu de la propera Exposició d'Industries 


54 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Elèctriques, en la qual seràn detallades aquelles idees que se creguin facti- 
bles i útils per a el major embelliment i prestigi de nostra Barcelona. La 
susdita ponencia està encarregada d'atendre 1 examinar les indicacions que 
en aquest sentit vulguin fer-li els senyors socis. 

Necrologia. —El Sr. President dóna compte de la mort de dos benvol- 
guts socis de nostra Institució D. Camil Valls Ventura i D. Antoni de 
Samà (A. GC. S.) El Senyor Codina comunica també la del eminent poeta 
provençal i entusiasta naturalista Frederic Mistral: acordant-se fer constar 
en acta el sentiment amb que aquesta societat s'ha enterat de perdues tan 
doloroses. 

Comunicacions. —El senyor President participa que ha rebut un ofici del 
Govern Civil de la provincia notificant-li que la Exema. Diputació Provin- 
cial acordà refusar l'invitació feta per nostra entitat per a que dita Corpora- 
ció emprengués pél seu compte l'explotació de les sals potàsiques de Suria. 

Celebrant-se l'1r. 12 i 13 del present mes el (Tercer Congrés Escursio- 
nista Català), a Tarragona: s'acorda adherir-se al mateix i designar al 
consoci D. Joan Rosals per a que porti la representació oficial d'aquesta 
societat. 

D. Ascensi Codina presenta ug exemplar viu de Scutigera coleoptra- 
ta, Fabr., artròpod de la classe dels Miriapods o mil-peus que dupta siga 
citat de Catalunya, el qual és hoste de nostres cases 1 fà una sagnanta 
guerra a petits insectes, especialment a les mosques, que les ataca de nit 
quand reposen, de manera que cal considerar-lo com animal útil encara que 
per llur facíes siga més aviat repulsiu. 

D. Llorenç Tomàs diu amb referencia a lo que's tractà en la sessió ante- 
rior sobre els exemplars de Sant Sadurní de Noia, Vilafranca 1 altres llocs, 
de si se podíen considerar o no com Aragonit perquè continguessin o man- 
qués l'estronciana, que aquest carbonat de calç fibro-sedós format per trans- 
formació de bivalves fossils forma la varietat mineralògica anomenada 
Conchita i que P. Groth en la seva obra (Tableau Sistematique des Mine- 
raux) edició de 1914 diu que la Conchita qne deffère pas essentiellement de 
l'Aragonit) poguent ésser la diferencia accidental entre aquesta i l'Aragonit 
la presencia o carencia de l'estronciana, lo que s'explicaría per la diferenta 
formació de l'un i l'altre com indica el R. P. Barnola. 

D. Joan Rosals presenta, entre varis curiosos minerals que resten pen— 
dents d'estudi, l'Haloysita, que manifesta no haver sigut citada encara a 
Catalunya. 

El Sr. President participa baver recullit el día 13 a Sarrià la Morchella 
cònica, Pers., al igual qu'anys enrera, després de la pluja forta 
(re'2r mm.) del jorn 11, donant-ne dos exemplars per a el museu conservats 
en alcofoll de 70". Totes les especies d'aquest gènero anomenades vulgar- 
ment (Múrgules) són comestibles i se desenrotllen en la primavera. 

Se presenten els segúents trevalls: (Els aucells també saben curar se dels 
seus mals) per D. Jacinto Barrera. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 55 


((Es formen o nó cristalls de glas en l'interior de les plantes a conse- 
quiencia de les mínimes de temperaturad) i (Altra volta les sals potàsiques 
de Suria) essent autor d'ambdós trevalls el R. P. Barnola. 

D. Ignasi de Sagarra llegeix una nota sobre alguns lepidòpters diurns de 
la familia Hesperiidae, nous per a la fauna catalana. 

Sens altra cosa per a tractar, a les dotze i trenta s'aixeca la sessió. 


Es formen o no cristalls de glas en el interior 
de Íes plantes a conseqúencia de les míni- 
mes de temperatura) 


Les mínimes extraordinaries registrades els primers jorns d'aquest 
mes em proporcionàren ocasió d'investigar la resposta a la pregunta 
que serveix d'epígral a aquesta nota, i que d'ençà molts anys volía 
cercar per a mi mateix. 

Era la matinada del 2, quan seguint la distribució que'm tinc es- 
tablerta, sortí al voltant de les vuit per a arrancar unes motes d'esca- 
rola, part de la racció alimenticia diaria amb que peixo una cria de 
rates blanques, (Mus ratus, L., var. alba) amb objecte de tenir mate- 
rial per a estudis i observacions biològics, havía fet una glaçada de 
les fortes, arribo al bancal de les escaroles, m'ajupo per a arrancar 
una mota, i se'm queda a la mà teta troços, talment com si fos de 
vidre, o com si vingués de sortir d'un bany d'aire líquit. No cal dir 
que per tots els punts per aont se trencaren llurs fulles saltàren 
cristalls de alàç perfectament transparents. La sola observació super- 
ticial de'ls vegetals glassats ja deixaba entreveure els cristalls, com 
tumors que haguessin produit una turgescencia exagerada en la epi- 
dèrmis, en els punts aont s'en eran formats. La impossibilitat de dita 
formació per causa de circular la Sava dins de vasos capilars, i per 
la densitat i consistencia d'aquella, raons aduides per alguns autors, 
demostra la observació i experiencia que no tenen prou fonament. 


(1) V. n. Butlletí de Janer, p. 6. 


56 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURaL 


Sembla esser un fet indiscutible lo de la separació de les materies 
albuminoses i altres, que constituexen la sava, restant l'aigua aillada: 
la que arribada a n'el seu punt crític, vençuda la resistencia que po- 
gués oferir per a conseguir-ho, la protecció o abric dels teixits dins 
dels quals se trova. es glassa tant periectament com pot esdevenir 
en qualsevol recipient dintre d'una habitació. La separació dita ens 
pot explicar també la congelació a troços, deguda a n'els espais 
ocupats per la aglomeració dels altres components de la sava plegat 
amb els compostos albuminosos. Ho comproba un experiment citat 
per el gran mestre de fisiologia vegetal en VV. Detmer (1). Un troç 
de remolatxa roja de cualques cms. de gruix, col'locada al demunt 
d'una placa de vidre i coberta amb un cristal'lisador, se subjecta a la 
congelació, una volta obtinguda aquesta complertament, s'observa 
- que son interior està plé de cristalls de glàs del tot transparents, gens 
en participan del colorant roig de la planta, proba palesa de que tan 
sols l'aigua s'es glassada. La observació microscòpica ens demostrà 
aixís mateix la separació previa dels materials que integran la sava, 
dels cristallets de glàs formats. En consequencia no cal cap mena de 
dubte en donar una resposta atirmativa a la questió proposada al 
comensament d'aquesta nota. 

Les plantes en que troví cristalls de glàs foren: escarola (Cicnorium 
endivia), ensiam (Lacíuca sativa L.), llacsò (Sonchus oleraceus L.), 
rabanissa blanca (Diplotaxís erucoides DC.), sarronets (Capsel/a 
bursa-pastoris L.), bleda (Beta vuloaris L.), col verda (Brassica 
oleracea L.), bròquil (id., var.: bofrifis), colitlor (id., var.: cauli- 
flora), plàtano d'Amèrica (Musa paradísiaca L.), i varies crasulà- 
cees i geraniàcees conreuades. 

Derrerament terem observar que dit jorn la mínima va ésser se- 
gons indicacions del termòmetre registrador Richard—2'5, i en lo 
d'observació directa (d'argent viu)—3'7, com consta en les fulles 
meteorològiques del Col'legi. 


P. JoAQuiM M.2 DE BARNOLA, S. J. 


Sarrià, Janer de 1014. 


(1) eDas Rleine pilanzenphysioiogische Praltitum.ò p. 72. 


ÍN-TITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 947 


La trídimita 


En el meu treball cMinerals de Catalunya,, publicat l'any 1910, 
en l'ultim paragrat, diguí que estant-se a punt d'acabar la seva im- 
presió, tinguí noticia de que podiam afegir aquest mineral a la llista 
deis trobats a Catalunya: sense que allím fos possible donar-ne més 
detalls: crec que, malgrat el temps transcorregut, es d'interès el 
donar-los. 

La Tridimita es, com se Sap, un raro mineral o forma de quarç, 
que sols s'ha trobat fins ara en estat microscòpic, formant part d'al- 
gunes roques: se presenta en plaques exagonals maclades, unes dintre 
les altres, dos o tres, a lo més. 

El Dr. D. Salvador Calderón, en la seva magistral obra, dLos 
Minerales de Espafia:, la cita com formant part d'unes roques volcà- 
niques, unes andesites, del dCabo de Gata, Almería, com única 
localitat d'Espanya. 

Com en aquell treball diguerem, el Dr. D. Jaume Almera (al que 
lInstitució s'envaneix de tenir-lo per soci), amb motiu de'ls seus 
estudis per a la formació del Mapa geològic de la Provincia de Bar- 
celona, recullí a Premià de Dalt una mostra d'un porfit quarçòs que 
s'envià, amb altres roques, per a el seu estudi, al Dr. D. Ramon Adam 
de Jarza, Protesor de l'Escola d'Inginyers de Madrid, i aquest hi re- 
coneguè tot seguit la tridimita perfectament caracterisada. 

Lo que dóna una importancia escepcional a la troballa, es que tots 
els autors amb Mr. de Lapparent, diuen que la tridimita sols se troba 
en les roques volcàniques i en aquet càs s'ha trobat en una roca 
eruptiva, essent la primera vegada que succeeix. 

Recordant que, com diuen els autors, la tridimita té el mateix pès 
específic que'l quarç fós, 2, 2, pot sentar-se l'hipòtesis de que es pro- 
ducte de fusió natural d'un quarç preexistent, i en aquest supost, rès 
té de particular que trobant-se en les roques volcàniques, se trobi 
també en les eruptives o hipabissals, com els pòrfits, per les relacions 
que tenen de similitut en la seva formació, que essent en ambdues 
posterior ala de les roques plutòniques o abissals i consolidant-se 
més a la superficie, esplicaría aital formació de la tridimita amb la 
seva forma cristallina diferenta de la del quarç, per les condicions 
també en que recristalliçà, de lo que depèn induptablement el dimor- 
fisme que s'observa en alguns minerals de idèntica composició quí- 
mica. 


Ll. TOMÀS. 


Barcelona, Febrer de 1914 . 


58 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya 


i catàlec provisional dels mateixos 
PER 


MANEL de GHIA 


(Continuació) 


Gén. HOLOCHITON, Fischer. 


cajetanus, Poli. 
Vilassar (Col. del A.) 


Gén. ACANTHOCHITES, Leach. 


discrepans, Brovvn. 
Mataró (Hidalgo), Vilassar (Tomàs), Masnou (Maluquer), Vila- 
nova (Samà). 


fascicularis, Linné. 
Vilassar (Tomàs), Vilanova (Samà). 


ACTAEONIDAE 
Gén. ACTAEON, Montíort. 


tornatilis, Linné. 

Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), Mataró (Martorell, Salvafià), 
Vilassar (Col. del A.), Barcelona (Hidalgo), Vilanova y Calafell 
(Samó). 

La var. 

globulina, Forbes 
citada a Vilassar (Tomàs), se la considera per molts com la prime- 
ra edad del tipo. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 59 


BULLIDAE 
Gén. BULLA, Bruguière 


síriata, Bruguière. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), 
Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Marto- 
rell, Elera), Vilanova y Calafell (Samà). 


utriculus, Brocchi. 
Pineda (Tomés). 
Gén. HAMINEA, Leach 
hydatis, Linné. 
Llansé (Botill), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta, 


Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vi- 
lanova y Calafell (Samà). 


navicula, Da Costa. 
Barcelona (Bofill). 
TORNATINIDAE 
Gén. TORNATINA, Adams 


mammillata, Philippi. 
Vilassar (Col. del A.). 


Gén. VOLVULA. Adams 
acuminata, Bruguière. 
Vilanova y Calafell (Samà). 
RINGICULIDAE 
Gen. RINGICULA, Deshayes. 


auriculata, Menard. 
Mataró (Salvaiià), Barcelona (Elera). 


60 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


PHILINIDAE 
Gén. PHILINE, Ascanias 


aperta, Linné. 
Llansà (Maluquer), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vi- 
lassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), 
Vilanova y Calafell (Samà). 


Monterosatoi, Jetiteys. 
Pineda (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). 


scabòra, Miller. 
Vilanova y Calafell (Samà). 
SCAPHANDRIDAE 
Gén. SCAPHANDER, Montiort 
lionarius, Linné. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), 


Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova y 
Calatell (Tomés), 


Gén. CYLICHNA, Lovén 


cylindracea, Pennant. 
Vilanova y Calatell (Samà). 


obtusa, Montagu. 
Vilasar (Tomés). 


truncatella, Locard. 
Calafell (Samà). 


APLYSIDAE 
Gén, APLYSÍA, Linné 


depilans, Linné. 
Barcelona (Hidalgo, Martorell). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIAa NATURAL GI 


punctata, Cuvier. 
Barcelona (Martorell). 


UMBRELLIDAE 
Gén. UMBRELLA, Lamarct 


mediterranea, Lamarch. 
Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Barcelona (Hidalgo, 
Tomés). 


SGA PHOPODA 


DENTALIDAE 
Gén. DENTALIUM, Linné 


dentale, Linné. 
Llansà (Maluquer), Mataró (Hidalgo, Salvarià), Masnou (Malu- 
quer), Calafell (Samà). 


inaequicostatum, Dautzenberg. 
Pineda (Tomàs), Calafell (Samà). 


novemcostatum, LamarcxX. 
Pineda (Tomàs), Vilassar (Zulueta), Barcelona (Martorell). 


rubescens, Deshayes. 
Vilanova y Calateli (Samà). 


strangulatum, Deshayes. 
Pineda (Tomas), Vilanova (Samà). 


vulgare, Da Costa. 


Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Caldetas (Hidalgo), Mata- 
ró (Salvatià), Vilasar (Zulueta, Tomés), Masnou (Maluquer). 


Gén. SIPHONODENTALIUM, Safs 


lofotense, Sats. 
Calatell (Samà). 
Aquesta forma sembla ser sols una var, del S. quinguangulare, 
Forbes. Ha sigut senyalat amb signe dubitatíu. 


62 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


PELEGCY PODA 


OSTREIDAE 


Gén. OSTREA, Linné. 


cochlear, Poli. 
Vilanova (Samà) 


edulis, Linné. 

Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Bar- 
celona (Hidalgo), Vilanova y Calatell (Samà). 

Se han citat las var. 

cristata, Born. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Salvatià), Vilassar (Tomés), Barcelona 
(Martorell). 

depressa, Philippi 
Pineda (Tomés) y 

lamellosa, Brocchi. 
Vilanova y Calafell (Samà). 

La primera d'aquestes varietats es molt posible que ho sia de la 
O. stentina, Payr. 


stentina, Payraudeau. 
Pineda (Tomós), Vilanova y Calafell (Samà). 
La var. 
Pepratxií, B. D. D. 
ha sigut recullida a Castelldefels per el Sr. Tomés. 


ANOMIDAE 
Gén. ANOMIA, Linné. 


ephippium, Linne. 

Llansó (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomés), S. Pol (Hidalgo, 
Elera), Mataró (Hidalgo, Salvaiià), Vilassar (Zulueta), Masnou 
(Maluquer), Barcelona (Graells, Hidalgo), Vilanova y Calafell 
(Samà). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 63 


Les vars. 

electrica, Linné y 

radiata, Brocchi 
han estat citades, la primera a Pineda y a Vilanova y Calafell, 
respectivament per el Sr. Tomàs y Samà, y l'ultima a Tosa per el 
Sr. Tomés. 

patelliformis, Linné. 
Pineda (Tomés), Vilanova (Samà). 


SPONDYLIDAE 
Gén. SPONDYLUS, Linné. 


gaederopus, Linné. 
Llansà (Maluquer), Port de la Selva (Col. del A.), De Rosas al 
Cap de Creus (Tomàs), Mataró (Tomàs), Visassar (Zulueta, To- 
més), Masnou (Maluquer), Vilanova y Calatell (Samà). 
El Sr. Maluquer cita a Llansà la var. 
aculeata, Philippi. 


RADULIDAE 
Gén. RADULA, Rumphius. 


hians, Gmelin. 
Lloret (Tomàs), Mataró (Hidalgo), Vilassar (Col. del A.), Vila- 
nova y Calafell (Samà). 


inflata, Chemnitz. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar 
(Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Martorell), Vilanova y 

Calafell (Samà). 


linna, Linné. 
Llansé (Bofill, Maluquer), Mataró (Salvarià), Vilassar (Zulueta, 
Tomés), Masnou (Maluquer), Vilanova y Cafafell (Samà). 


sub-auriculata, Montagu. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo). 


64 INSTirUCIó CATALANA D HISTORIA NATURAL 


PECTINIDAE 
Gén. CHLAMYS, Bolten. 


Bruei, Payraudeau. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Barcelona (Hidalgo, Marto- 
rell), Vilanova y Calafell (Samà). 


clavata, Poli. 
Pineda (Tomàs), Barcelona (Martorell). 
Se han trobat las vars. 
Dumasi, Payraudeau 
a Pineda, y la 
inflexa, Poli 
a Pineda (Tomés), Mataró (Hidalgo, Salvafiàó) y Vilassar (Zu- 
lueta). 


commutata, Monterosato. 
Rosas (Tomés), Calafell (Samà). 


Hexuosa, Poli. 
Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomés), Mataró (Hidalgo, Salvafia), 
Vilassar (Zulueta), Barcelona (Hidalgo). 


slabra, Linné. 
Calafell (Samà), 
Se citan las vars. 
distans, Lamarch. 
Calatell (Samà) y la 
sulcata, Born. 
Vilassar (Col. del A.) y Calatell (Samà), qu'en algunes coleccions 
figura amb el nom de C. grísea, Lam. 


hyalinia, Poli. 
Llansà (Maluquer), Rosas (Hidalgo), La Escala (Tomés) Mataró 
(Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Martorell), Vilanova (Samà). 


incomparabilis, Risso. 
Caldetas (Martorell), Mataró, Barcelona (Hidalgo). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 65 


multistríata, Poli. 

Llansà (Bofill, Maluquer), De Rosas al Cap de Creus, Pineda 
(Tomés), S. Pol (Martorell), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvana), 
Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidal- 
go, Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). 

Las vars. 

sentís, Reeve. 

L'han citat de Rosas al Cap de Creus y a Pineda (Tomàs) a Ma- 
taró (Salvafià, Hidalgo) y a Barcelona (Hidalgo) y la 

distorta, Da Costa (C. sinzosa, Gmelin). 

a Barcelona (Tomés). Es aquesta una forma oceànica, fins avuy no 
trobada en el Mediterrani, no obstant lo molt qu'abunda l'especie. 


opercularis, Linné. 

Llansé (Bofill, Maluquer), Llairanch (Col. del A.), Pineda (To- 
més), Calella (Hidalgo), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zu- 
lueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vila- 
nova y Calafell (Samà). 

La var. 

Andouini, Payraudeau (P. Andouiri, Payr.) 
ha sigut recullida a Llansà (Bofill, Maluquer), Llatranch (Col. del 
A.), Pineda (Tomàs), Vilassar (Col. del A.) y Barcelona (Bofill). 


pes-felis, Linné. 
Rosas (Hidalgo), Mataró (Salvarià), Vilassar (Zulueta), Masnou 
(Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Calafell (Samà). 


simílis, Lastey. 
Vilanova (Samà). Un sol exemplar. 


síriata, Miiller. 
Barcelona (Hidalgo). 


varià, Linné. 

Llansà (Maluquer), Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), Mataró 
(Salvarià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hi- 
dalgo, Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). 

La var. 

rotundata, Locard. 
ha sigut citada a Pineda (Tomés). 


616) INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Gén. PECTEN, Belon 


jacobaeus, Linné. 

Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), 
Vilasar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell), Vilanova y Calatell (Samà). 

Hi ha una var. d'aqueste especie amb les costelles de la valva 
de sobre estirades. Crec qu'aquesta circunstancia ha donat lloc a 
que se la confongués amb el P. maximus, Linné, que es una forma 
del Atlantic. 

El Sr. Zulueta y Maluquer citan aquesta especia, per mi erra- 
dament, a Vilassar, Llansà y Masnou. 


AVICULIDAE 
Gén. AVICULA, Rlein 


hirundo, Linné. 
Llansé (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvarfià), 
Masnou (Maluquer), Badalona (Faura), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell, Elera), Vilanova y Calafell (Samà). 


Gén. PINNA, Linné 


nobilis, Linné. 
Cadaqués (Tomés), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), 
Vilanova y Calatell (Samé). 


pectinata, Linné. 
Pineda (Tomàs), S. Pol (Hidalgo, Martorell), Barcelona (Hi- 
dalgo), Sitges (Martorell). 
Se han citat las dos vars. 
spinulosa, B. D. D. 
a Pineda (Tomés) y la 
truncata, Philippi. 
a Pineda (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà), poc diterenta 
del tipo. 


pernula, Chemnitz. 
Pineda (Tomés), Vilanova y Calafell (Samà). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 67 


MYTILIDAE 
Gén. MYTILUS, Linné 


africanus, Chemnitz. 

Barcelona (Hidalgo, Samà). 

Se trova aclimatat y espontani, diferencianse notablement els 
individuos d'ambdos clases, podense en general reterirse tots els de 
la darrera a la var. 

picta, Born (M. picíus, Born). 


exustus, Lamarct. 
Barcelona (Jeiireys, Monterosato, Bucquoy, Dollfus y Dauzen- 
berg, Martorell, Salvafià). 
Especie qu'expontaneament aclimatada en el port de Barcelona, 
durant alguns anys, avuy semble haber desaparescut. No deu 
incloures entre les de la fauna catalana. 


gallo-provincialis, Lamart. 

Llansà (Maluquer), Rosas (Hidalgo), Masnou (Maluquer), Bar- 
celona (Bucquoy, D. y D., Martorell, Elera, Tomàs), Costas de 
Garraf (Almera y Bofill), Vilanova (Samà), Tarragona (B. D. D.). 

Especie molt polimorfa, de la qu'es troban, entraltres, les 
seguents vars. 

angustata, Philippi. 
entre Barcelona y Tarragona (B. D. D.), Costa de Llevant 
(Col. del A.). 

acrocyrta, Locard. 

Costa de Llevant (Col. del A.). 

dilatata, Philippi. 

Pineda, Calella (Tomàs), Barcelona (B. D. D.), Vilanova (Samà). 
glocinia, Locard. 

Barcelona (Tomés), Vilanova (Samà). 
herculea, Monterosato (M. herculeus, Mont.) 

Barcelona (B. D. D.), Vilanova (Samà). 
pelecina, Locard. 

Vilanova (Samà). 

Sejtroban nombrosas formas de transits d'unes vars. a les altres 
y entr'aquestes y el tipo. 


08 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


L'extrem polimorfisme d'aqueste especie ha fet qu'es confon- 
gués ab el M. edulis, Linné, citat a Catalunya (Graells) en gene- 
ral, y determinadament a Llansà (Maluquer), Rosas (Hidalgo), 
Calella (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou 
(Maluquer) y Vilanova (Samà). 

Com a vars. del M. edulis, se han citat les seguents, qu'equi- 
valent a altres del M. gallo-provincialis: 

abbreviata, Lamarch, dilatata, Philippi. 

Barcelona (Tomés). 

petasunculina, Locard, pelecina, Locard. 
Cadaqués (Tomés), Vilanova (Samà). 

retusa, Lamarci, angustuta, Philippi y acrocyrta, Locard. 
Barcelona (Tomés). 

spatulina, Locard, hesperiana, Lamarct. 

Calella (Tomés). 


minimus, Poli. 
Llansà (Botill), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar 
(Tomés), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell, 
Tomés), Vilanova (Samà). 


solidus, Martín. 
Vilanova (Samà). 


Gén. MODIOLA, Lamarcx. 


adriàtica, Lamarcx. 
Mataró (Hidalgo, Salvarià), Vilassar (Col. del A.), Barcelona 
(Hidalgo, Martorell). 
El Sr. Tomés ha recullit a Pineda les vars. 
ovalis, Sovverby. 
radiata, Hanley y 
strangulata, Lacord. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


Sens cobertes 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les onze 
del matí. 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis i ad-. 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer. 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 

Biblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà consul. 
tar-se els dijous feiners de 9 a ro del vespre i els diu- 


. menges de ro a 11 del matí. 


Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc social l 
a disposició dels senyors socis. 


— Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn 


els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a ro del ves- 
pre, i els diumenges de ro a rr del matí. 

Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 


— Tiratges a part: 
— Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 


a part podràn demanar-los a la imprempta i dels 
Angels, 22 Y 24), als preus segtients: 


50 exemplars 100 de iplall 
1 - 4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
5-8 92 Ba as 7 
8-16 o 15 9 Ds v 


Tot autor de ceball publicat en lo Butlletí podrà qua 
: directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 


de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 


Toutes les communications et échanges doivent ètre envoyées 


au siège de la Société. 
Barsue 10, Le, Ds, Baccelóia (Espagne) 


Estracte dels Estatuts 


mm 


ART. ler La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte 


l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata. 


lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar: 


l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. 


ART. 3.er. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- 


raris, Protectors i Numeraris. 


Son socis fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de 


Febrer de 1904. 


Son socis Honoraris, aquells que per sos a mérits i 


dintre de les Ciencies Naturals honrin a la societat i i siguen un es — 


tímul pera los Socis. 


Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable 


ment a la bona marxa i progrés de la Societat. 


Son socis Numeraris, los demés que sien dama cos com a tals d 
ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada 
de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- 


meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. 


ART. 4.tt Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta 
Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits. d 


per unanimitat dels numeraris presents. 


Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres socis Qu 
numeraris en sessió ordinaria, col-locant:se la proposta en la taula el 
d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, 


enla qual se posarà a vetació secreta per medi de boles blanques i 
negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat, 


Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci — 


Numerari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny 


i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i —— 


desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta integrament. 


Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser AR 
proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos Si no tenen cap vot dr 


en contra, 


Pera que sía vàlida una es ue si part en ella 


assistint a la sessió un número de socis superior a deu. 


ie 


Maig de 1914 


Butlletí dela 
OO Institueió Catalana 


O d'Historia Natural 


eta ar a, Nulla unquam inter fidem el vaiio- 
, De du nem veva dissensio esse potest. 
Const. de Fid. cath. c. IV, 
Mc er i SUMARI 


SECCIÓ 'Oriclat. 


— Sessió ordinaria de 3 de Maig de 1914. 
Barnola, S. J., Joaquim M. de—Altra volta les sals potàsiques de Ei 
4 Chia, Manel de Aplec de noticies sobre IS Moluscs de Catalunya i 
NURIA catúlec provisional dels mateixos. (Continuació), 
Se Necrolo ía de Don o de da i Saderra' (A. C. 3r 
l a l : l dir ts 


i) Crònica. fs 
Ta L i a) X 
l a P, 
AA 


LOCAL SOGIAL 
. Garrer del Paradís, núm. 10, pís 1,8 - 2,s 
BARCELONA 


LI 


AVIS 


plan als autors de travalls destinats al Butlleu, que 
procurin seguir les indicacions seguents. 

1. o Escriurer en lletra clara i inteligible, d'altre modo es 
impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del 
Butlletí, que surtin els trevalls sens cap error d'im- — 
prempta. : is 

2.4 Dibuixar sobre paper o cartulina ben blancs amb tinta sE 
xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys. ) 
més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. Ò 


En 


3.8. No escriure res ni posar cap lletra, número, cie. sobre 
l dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- 
breixi. ed 
4." — Posar en forma d notes a baix de les planes le. indica 
cions bibliogràfiques. , 
5." — Escriurer en itàliques tots els noms tècnics en llatí. 


e00 


NOTA.- BEMEREUNG 


La cInstitació Catalana d'Historia N atural: — Paradís, 10, 
Barcelona), desitja'l cambi de publicacions. 

Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. —Paradís, IO, 
Barcelona), bittet um Gegensendungen. di, 

La cInstitució Catalana d'Historia Natural. (Paradís, 10,7 
Barcelona)o desea el cambio de publicaciones. 

The elInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, IO, 
Barcelona), desires to exchange publications. 

La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, Hos 
Barcelona) demande l'échange. SR 

La Institució Catalana d'Historia Naturel. —(Paradís, ia CE 
Barcelona), chiede ricambio. 


BUTLLETI 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


9.8 ÉPocA BARCELONA, MAIG 1914 ANY XI — NÚM. 5 


SUMZARI: SEcció OsrcraL: Sessió ordinaria de 8 Maig de 1914.—Altra volta les sals 
potàsiques de Suria, per Joaquim M.à de Bavnola, S. J.—Aplec de noticies Sobre'ls 
Moluscs de Catalunya i catàlec provisional dels mateixos, per Manel de Chía.— 
D. Ramón de Bolós i Saderra —Crónica. 


o 
SECCIÓ OFICIALS pq 


Sessió ordinaria de 3 Matg 1914 
PRESIDENCIA pEL R. P. JoaQuím M. pE BARNOLA, S. J. 


A les onze i quart, assistint-hi els socis senyors Aguilar-amat, Codina, 
Ferrer Vert, Ferrer Dalmau (M.), Maluquer (S.). Maluquer (Josep), Rosals, 
Sagarra (Í.) i Tomàs, el senyor president obre la sessió llegint-se seguida- 
ment l'anterior acta que resta aprovada. 

Admisió de socis. —Són admesos per unanimitat D. Jaume Sivatte de 
Bobadilla i D. Joan Antón Margarit Duràn. 

Donatius. —D. Joaquim Folch Girona cedeix per a el museu vuit ampo- 
lles d'alcofoll de 90". 

D. Joan de Samà, Marqués de Samà fà present a nostra entitat d'un 
interessant aplec de moluscs que havíen pertenescut a nostre malaguanyat 
consoci D. Antoni de Samà. (A. C. S.). 

Negrologia. —D. Salvador Maluquer llegeix una nota necrològica sobre 
el conegut botànic olotí D. Ramón de Bolós Saderra. (A. C. S.). 

Comunicacións. —El Sr. Codina presenta el raro insecte Ophonus Cunii 
Fairm, coleópter de la familia dels Carabits, trovat abundós pel Sr. Mas 
de Xaxars en els turons calcaris de Mongat a Tiana 22-3-14 i 13-4-I4. 


—Q INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


El R. P. Barnola mostra l'interessant exemplar de quarcita 1 caliça 
espàtica amb inclusions d'or i platí, trovat pel Sr. Pérez Olaguer-Feliu, el 
qual es l'origen del trevall quien el butlletí del passat febrer publicà dit 
senyor, amb el títol de dOro nativo). 

Els Srs. Tomàs 1 Rosals llegeixen respectivament llurs respostes a les 
obgeccions que sobre moluscs els feu Mr. Caziot. 

El senyor president dóna lectura a varies notes per a la crònica cientí— 
fica i ademés a un notable trevall del soci honorari D. Carles Pau, titulat 
(Sobre algunas plantas menorquinas). 

D. Ignasi de Sagarra presenta alguns lepidòpters diurns de la familia 
L'ycaenidae, nous per a Catalunya i assenyala les localitats ahont foren tro- 
vats, afegint algunes noticies biològiques com a complement del estudi que 
feu anteriorment sobre els esmentats insectes. 

Sens res més de que tractar a les dotze i deu minuts fineix la sessió. 


Altra volta les sals potàsiques de Suria 


Quan pel Octobre prop passat reprenguerem les tasques normals 
de nostra Institució, ensopides en els mesos de l'istiu, férem coneixer 
el descobriment d'un notable jasciment de sals de potassi a Suria i 
encontorns (1), férem present de cualques petits exemplars per a 
nostre Museu, com aixís mateix en donàrem an els socis que'n dema- 
nàren per a les seves col'leccions particulars, cedint una major cuan- 
titat de les mostres a nostres consocis en Llorenç Tomés i en Joaquím 
Folch, a qui s'encomanà la tasca de ter l'anàlisi cualitatiu i cuantita- 
tiu respectivament, qual resultat es publicà en lo BUTLLETÍ de Janer 
d'enguany. En la propia sessió comunicàrem an els socis presents 
l'acord prés en la sessió de la Junta Directiva d'enviar una solicitut a 
nostra Excma. Diputació demanant que vista l'excepcional importan- 
cia de la trovalla per a nostra terra, i adhuc per a tota Espanya, 
prengués pel seu compte l'explotació de les noves mines, cas d'esser- 
li possible, o bé's dirigis altrament al Gobern de la Nació, a fi de con- 
seguir la dita explotació directa per elements nacionals, deslliurant- 
nos de pas, de la servitut actual per la qual tením que acudit a la 


(1) BUTLLETÍ DE L'INSTIT. CATAL. D'. IST., Oct. 1913, p 98. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 7t 


producció extranjera, important anyalment cantitats considerables de 
sals potàssiques, majorment en lo concepte d'adobs químics, o prime- 
res materies per a fabricar-los. La dita solicitut elevada a nostra pri- 
mera entitat gubernativa regional va esser desestimada. No havem 
rebut de nostre afany patriòtic i desinterés econòmic altre nota com- 
plaent, ni altre resó encoratjador que un ofici de la dFederación Agra- 
ria Catalana Balearo fet a instancies del cSindicat de Lloret de Mar, 
telicitant-nos per la solicitut de que'n fem esment, segons donarem 
compte en una sessió anterior. 

Ara sols afeigirem quatre mots sobre eixa nova jauja dels minai- 
res, segons anomenan a Suria els enginyers extranjers que hi sovin- 
tejen les visites. Constituida ben aviat una societat irancesa adquirí 
les pertenencies propiament del terrer surienc, obrinthi pous i més 
pous a fí de precisar amb la major exactitut la potencia de les capes 
qu'inclouen les sals potàsiques, sa extensió, gangues que les acom- 
panyen i altres semblants caracters geològics indispensables de conei- 
xer avans de començar una explotació en regla. La fama del nou 
jaciment de minerals potàsics s'escampà per Europa i fins per Amè- 
rica, haventhi ara constituides, a més de la dita, una societat italo- 
belga, que demana les concessions que puguin obtindrer-se passat lo 
terme municipal de Suria i unaltra de yanRi, que va molt més lluny, 
i ja lloga quan se denuncii aprofitable, fins a les fites de la plana de 
Vich. Les períoracions a que per ara's redueix el trevall d'explotació 
son arribades fins a 200 m. de iondaria, habentse extret mostres 
virolades, com la que puc oferir a l'Institució, encare que's tan lo 
que's vigila per a que no s'escampin mostres, que fins se regiren les 
butxaques dels obrers al finalisar lo jornal, sal gema, Almeraita i 
derrerament petroli. Les empreses explotadores pensen arribar encare 
fins als 400 m., esperant trovar noves sorpresses mineralògiques de 
valiosa quantía. 

Oferim la mostra dita a nostres consocis en Ll. Tomés i J. Folch 
per a que si's creu convenient reprenguin l'anàlisis is decideixi 
de treurer l'interrogant a nel títol de l'artícle en que donaben compte 
del primer que féren, per a la per ells anomenada Almeraifa, cosa 
que tenim per necessaria, si's confirma sa presencia, si ha qualque 
nou mineral o be observació qu'ateixir. Ara's veurà també si'ns man- 
caba raó al denunciar com tant important la trovalla de les sals potà- 
siques de Suria. 

JOAQUIN M.1 DE BARNOLA, S. J. 
Sarrià, Abril 4, 1914. 


72 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya 


i catàlec provisional dels mateixos 
PER 


MANEL de GHIA 


(Contimuació) 


barbata, Linné. 

Llansà (Maluquer), Rosas (Tomàs). Mataró (Salvatià), Vilas: ar 
(Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Graells, Hi- 
dalgo, Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). 

Crech que la M. phaseolina, Philippi, que cita a Vila:sar 
el Sr. Tomàs ha de reterirse a aquesta especie: l'examen d'un 
considerable nombre d'exemplars d'aquella procedencia, aixís ho 
proba, puig tots tenen les barbes verament denticulades. 


Martorelli, Hidalgo. 
Costas de Garrai (Almera y Bofill), Ampordà (Tomàs). 


Gén. LITHODOMUS, Cuvier. 


lithophagus, Linné. 
La-Escala (Tomàs), Barcelona (Hidalgo). 


Gén. MODIOLARIA, BecX. 


costulata, Risso. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou 
(Maluquer), Vilanova y Calafell (Samà). 


mormorata, Forbes. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Masnou (Maluquer), Barce- 
lona (Hidalgo, Martorell), Llobregat (Hidalgo), Vilanova y Cala- 
tell (Samà). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL -3 


Per a designar aquesta especie o sencilles varietats d'ella, s'han 
usat les denominacions de M. discors, Linné y Crenella discre- 
pans, Montagu que són sinònimes, y que s'aplican a una especie 
dels mars boreals. Amb el primer nom s'ha citat a Pineda y a Vi- 
lassar (Tomàs), y amb el segón a Barcelona (Martorell). 


sulcata, Risso. 
Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou 


(Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova y Calafell 
(Samà). 


ARCIDAE 
Gén. ARCA, Linné. 


barbata, Linné. 

Catalunya (Graells), Llansà (Maluquer), Mataró (Hidalgo), 
Vilassar (Salvafià, Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barce- 
lona (Martorell), Calatell (Samà). 

El Sr. Maluquer cita a Llansà la var. 

elongata, B. D. D. 


Diluvii, Lamarcx. 
Sitjes (Hidalgo, Martorell). 
Crech que l'A. antiquata, Linné citada a Mataró pel doctor 
Hidalgo, deu ser una var. d'aquesta especie. L'A. antiguata, L. es 
una especie exòtica. 


lactea, Linné. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Martorell, 
Salvatià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barce- 
lona (Hidalgo, Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). 

Se han trobat les vars. 

Gaymardi, Payraudeau. 

Vilanova y Calafell (Samà), 

obliqua, Philippi. 
en les mateixes localitats y pel propi recolectó, y 

Quoyí, Payrandeau. 

Pineda y Vilassar (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). 

D'aquestes vars. la segona sembla qu'ofereix diferencies ben 


74 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


marcades, que permeten erigirla en especie: l'última es presa per 
molts com forma típica de l'A. lacfea, S. 


Noae, Linné. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvanà), Vilassar 
(Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Calafell (Samà). 


Polii, Mayer. 
Vilassar (Tomàs), Vilanova (Samà). 
Especie molt pròxima al 4. diluoii. Lam., y pot ser solsament 
var. d'ella. 


pulchella, Reeve. 
Llansà (Bofill), Vilanova (Samà). 


scabra, Poli. 
Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Barcelona (Elera), Gar- 
zof (Hidalgo). 


tetragona, Poli. 
Rosas (Tomàs), S. Pol (Hidalgo, Martorell), Mataró (Hidalgo, 
Salvafià), Vilassar (Tomàs), Badalona (Hidalgo), Vilanova (Samà). 


Gén. PECTUNCULUS, Lamarcx. 


cmabiulatus, Poli. 
Llansà (Maluquer), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulue- 
ta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Fontanes, 
Martorell). 


glycimeris, Linné. 

Pineda (Tomàs), Barcelona (Martorell, Elera). 

Es possible que alguna o algunes de les cites de l'especie ante- 
ríor se retereixin a aquesta o al contrari. Dels Pectunculus de 
nostres costes es solsament de fàcil determinació el P. oiolaces- 
cens, LamarcH. 


pilosus, Linné. 
Llansà (Maluquer), Mataró (Salvafià), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Lacase-Duthiers, Hidalgo, Martorell, Monterosato), 
Calafell (Samà). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 15 


Lacaza-Dutiers cita a Barcelona la forma 
lineata, Philippi 
que no es altre cosa que la primera edat d'aquesta especie. 


violacescens, Lamorata. 

Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salva- 
fà), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, 
Martorell, Montesvato, Elera), Costas de Garrat (Almera y Bofill), 
Sitjes (Hidalgo), Vilanova y Calatell (Samà), Tortosa, S. Carlos 
de la Ràpita (Hidalgo). 

La forma, y sobretot la coloració d'aquesta especie es molt 
variable. 


NUCULIDAE 
Gén. NUCULA, Lamarcth. 


nucleus, Linné. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Vilassar (Zulueta), 
Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova y 
Calafell (Samà). 

La var. 

radiata, 
se cita de Mataró (Hidalgo, Salvafià) y de Barcelona (Hidalgo). 


nítida, Sovverby. 
Rosas (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). 


sulcaía, Bronn. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Calella (Martorell), Mataró 
(Salvafià), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell, 
Elera), Vilanova y Calafell (Samà). 


tenuis, Montagu. 
Vilassar (Tomàs). 
Gén. LEDA, Schumacher. 


tragilis, Chemnitz. 
Pineda (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà ). 


70 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


pella, Linné. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), 
Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Mar- 
torell), Vilanova y Calateil (Samà). 


SOLENOMYDAE 
Gén. SOLENOMYA, Lamarci. 


togata, Poli. 
Vilanova (Samà). 


CHAMIDAE 
Gén. CHAMA, Linné. 


gryphina, Lamarch. 
Port de la Selva (Col. del A.). 


Sryphoides, Linné. 
Llansà (Bofill, Maluquer), De Rosas al Cap de Creus, Pineda 
(Tomàs), Vilassar Zulueta, (Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona 
(Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). 


CARDIIDAE 
Gén. CARDIUM, Linné. 


aculeatum, Linné. 
Llansà (Maluquer), Rosas (Hidalgo, Tomàs), Mataró (Salvaiià), 
Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell), Vilanova y Calafell (Samà), Tarragona (Hidalgo). 


Deshayesii, Payraudeau. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià). 
Especie pròxima al C. echinatum, Linné, però ben distinta 
d'ell, per ses costelles més nombroses y per la forma de les papiles, 
que son grans, copiliformes y laminoses. En el Museo Martorell hi 
ha un exemplar perfectament típich procedent de Mataró. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 17 


echinatum, Linné. 

Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Martorell), Barce- 
lona (Elera). 

La vat. 

mucronata, Poli, (C. mucronatum, Poli) 
que molts consideren com especie diterenta, se troba a Pineda 
(Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Barcelona (Hidalgo, Marto- 
rell) y Vilanova y Calafell (Samà). 


edule, Linné. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas (Hidalgo, Bofill), La Escala 
(Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Malu- 
quer), Barcelona (Graells, Hidalgo, Martorell, Elera), Calafell 
(Samà). 

Se han citat les vars. 

Lamarctí, Reeve. 

a Pineda (Tomàs) y Calafell (Samà) y la 

belgica, Malzine—obtrita, Locard 

a Barcelona (Tomàs) y Vilanova (Samà). 


erinaceum, Lamarch. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvatià), Vilassar (Zulue- 
ta), Barcelona (Hidalgo, Martorell). 


exiguum, Gmelin. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Salvatfià), Vilassar (Zulueta), Masnou 
(Maluquer), Barcelona (Martorell). 
La var. 
commutata, B. D. D.—parva, Philippi 
ha sigut trobada a Calafell (Samà). 


fasciatum, Montagu. 
Vilassar (Tomàs). 


minimum, Philippi. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs). 


normegicum, Spengler, 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvaiià), 
Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell), Vilanova (Samà). 


7ò INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Aquesta especie y la segient formen part del génre Laevicar- 
dium, Sxvainson. 


oblonqum, Chenvita. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), S. Pol (Martorell), Mataró 
(Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Col. del A.), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Hidalgo, Eleva), Calatell (Samà). 


papillorum, Poli. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, 
Salvarià), Vilassar (Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hi- 
dalgo, Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). 

El Sr. Maluquer ha recullit a Llansà les var. 

qurea, B. D. D. y 

maculata, Brusina, 


DQucicostfatum, SOVVerby. 
Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Barce- 
lona (Hidalgo, Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). 


roseum, Lamarch. 
Calafell (Samà). 


tuberculatum, Linné. 

Pineda (Tomàs), S. Pol (Elera), Mataró (Salvafià), Vilassar 
(Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Graells, Hidalgo, Mar- 
torell, Elera), Vilanova y Calafell (Samà), Tarragona y S. Carlos 
de la Ràpita (Hidalgo). 

Se han citat les vars. 

alba, Monterosato. 

a Pineda (Tomàs). 
sonata, Monterosato) 
a Llansà (Maluquer) y 

rustica, Linné (C. rusticum, L.) 

a les costes de Garrat (Almera y Bofill). 


. LUCINIDAE 


Gén. LUCCIN, Bruguiene. 


borcalis, Linné. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 79 


spinifera, Montagu. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), 
Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidal- 
go, Martorell). 


Gén. LORIPES, Poli. 


fragilis, Philippi. 
Barcelona (Hidalgo). 


lacteus, Linné. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs) Mataró (Hidalgo, 
Salvafià), Vilassar (Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hi- 
dalgo, Martorell, Elera), Vilanova y Calafell (Samà). 

La L. Desmaresti, Payraudea citada a Vilanova (Samà) y 
Salou (Tomàs), crec que deu ser considerada com una var. d'aquesta 
especie. La verdadera L. Desmasertí, Paytier. es de Alger. 


Gén. FAGONIA, Recluz. 


reticulata, Poli. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas (Hidalgo, Salvafià), Vilassar 
(Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell). 

La Lucina transversa Brovvn citada a Vilassar es una Fago- 
nia, que pel seu estat de conservació no crec tàsil de determinar. 


Gén. DIVARICELLA, Martens. 
divaricata, Linné. 
Llansà (Bofill, Maluquer), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar 
(Zulueta), Masnou (Maluquer), Calafell (Samà), Salou (Tomàs). 


Gén. AXINUS, Sovverby. 


flexuosus, Montagu. 
Pineda (Tomés). 


80 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


UNGULINIDAE 
Gén. DIPLODONTA, Bronn. 


rotundata, Montagu. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvarià), Vilassar (Tomàs), 
Barcelona (Hidalgo, Martorell), Calafell (Samà). 


ERICINIDAE 
Gén. RELLYA, Turton. 
sabetia, Costa. 
Rosas (Hidalgo), Mataró (Salvafià), Vilassar (Tomàs). 
Gén. LASAEA, Leach. 


subra, Montagu. 
Mataró (Salvarià). 


GALEOMMIDAE 
Gén. GALEOMMA, Turton. 


Turtoni, Sovverby. 
Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvarià), Vilassar (Col. del A.), 
Barcelona (Hidalgo). 


ASTARTIDAE 
Gén. ARTASTE, Sovverby. 


fusca, Poli. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Mar- 
torell, Salvafià), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vila- 
nova (Samà). 


sulcata, Da Costa. 
Llansà (Maluquer), Mataró (Martorell, Salvafià). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 81 


triangularis, Montagu. 
Vilassar (Tomàs). 


ISOCARDIIDAE 
Gén. ISOCARDIA, Lamarcx. 


cor, Linné. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Mar- 
torell, Salvarià), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vila- 
nova y Calafell (Samà). 


Gén. CORALLIOPHAGA, Blainville. 


lithophagella, Lamarc. 

Barcelona (Hidalgo). 

El Dr. Hidalgo no l'inclou en son darrer Catàlech, i per lo tant 
es de creure que té per errada sa primera cita. Els autors de dLes 
Mollusques marins du Roussillon, la senyalen a Banyols, Paulilles 
y Colliure, localitats les més pròximes de la costa francesa. 


CARDITIDAE 
Gén. CARDITA, Buguière. 


aculeata, Poli. 


Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell), Vilanova (Samà). 


antiquata, Linné. 
Mataró (Salvafià). 


La separen alguns de los demés Cardita pera formar el génre 
Venericardia, Lamarcx. 


calyculata, Linné. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas, La Escala, Lloret, Pineda 
(Tomàs), Mataró (Hidalgo), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou 
(Maluquer), Barcelona (Hidalgo). 

El Sr. Maluquer cita a Llansà les vars. 

oblonga, Réquien y 

unticolor, B. D. D. 


82 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


trapezia, Linné. 
Sols se ha citat d'aquesta especie la var. muricata, Poli 
(C. sguamosa, Lamarcb). 
a Barcelona (Martorell). 


VERENIDAE 
Gén. MERETRIX, LamarcE 


Chione, Linné. 

Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Calella (Hidalgo), Mataró 
(Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Graells, Hidalgo, Martorell, Eleva), Vilanova y Ca- 
lafell (Samà). 


rudis, Poli. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), 
Barcelona (Hidalgo, Martorell, Elera), Calafell (Samà). 
S'han citat les vars. 
gracilenta, Locard (M. gracilenta, Loc.). 
Barcelona (Tomàs) y Vilanova (Samà), 
mediterranea, Tiberi, 
rugosa, Locard 
abdós a Pineda (Tomàs). 


Gén. GOULDÍA, Adams. 


minima, Montagu. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, 
Martorell, Salvafià), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, 
Martorell). 

El Sr. Tomàs ha recullit a Pineda la var. 

síriata, Locard. 


Gén. DOSINIA, Linné. 


exoleta, Linné. 
Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, 
Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hi- 
dalgo, Martorell, Elera). 


33 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 83 


lupinus, Linné. 

Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo), Salva- 
fà), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona 
(Hidalgo, Martorell, Paetu), Calafell (Samà). 

La var. 

lincta, Pulteney 
se cita a Mataró (Hidalgo), Barcelona (Graells, Hidalgo). 


di 


Don Ramón de Bolós í Saderra 


(A. G. S). 


Lo dia 2 de Febrer passat morí en sa vila d'Olot D. Ramón de 
Bolós, fill segón de l'antiga i distingida familia dels Bolós, entusiasta 
naturalista dedicat desde sa joventut al estudi de les ciencies naturals 
y molt especialment de la Botànica, continuant també en això la glo- 
riosa tradició de sa familia. 

Estudià la carrera de Farmacia en aquesta Universitat, essent 
deixeble del eminent botànic D. A. C. Costa. 

Era tanta la seua afició a l'Historia Natural, que entremitx dels 
horrors i etzars de la guerra civil en que, portat per ses idees políti- 
ques, figurà en l'exércit carlista, trovaba temps de recullit exemplars 
amb que aumentar ses coleccions de Botànica, Malacología, Mineralo- 
gia, etc., etc., de manera, que al final de la campanya, estant al front 
de la farmacia del hospital de Camprodón, va entrar en aquella vila 
considerada neutral, lo general Chacón y quedà admirat, al visitar 
l'hospital, de les col'leccions del Sr. Bolós, elogiantles en gran 
manera y ordenant que tot li tos respectat. 

Acabada la guerra s'establí a sa ciutat nadiua y allí transcorregué 
sa vida entre l'exercici de sa carrera y sos estudis científics, espe- 
cialment la Botànica, en que adquirí merescut renòm. 

Formà un interessant Herbarí y diferentes col'leccions de minera- 
logia, entomología y malacología que cuidaba amorosament y tenía 
sempre a disposició de sos colegues. 


84. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Home modest, perfecte cavaller y ferm cristià, honrà, amb sa 
amistat, a molts sabis nacionals y estrangers, amb els quals corres- 
ponía. 

Havia nat a la esmentada vila d'Olot lo dia 31 d'Agost de 1852. 

Descansi en pau. 


CRÓNICA 


El soci D. Ramón de Casanova en una excursió feta al Vallés amb 
nostre President pels voltants de Sta. Eularia de Ronçanes, trovaren 
en un pou de can Ros l'interessanta talguera Pryllitis hemionitis 
(Lag.) O. Rtze., més comunment coneguda per la denominació sinoní- 
mica: Scolopendrium sagittatum D. C., els masovers dels voltants la 
anomenen Herba melsera, nom donat a forces punts de nostra terra 
a l'especie congénere: P/hgylliftis scolopendrium (L.) Nexv., que tam- 
bé, conservant una nomenclatura, que deu passar a la sinonimía, han 
clasificat fins ara mostres botànics com Scolopendriam officinale 
Sm., i que aixís mateix trovaren en una mina de pou propera. Els hi 
digueren quin hi había en la boca d'una mina del vehí poble de Bigas 
i enlloc més, en tota la comarca. Les escasses cites e insegures que de 
dita especie porten els autors que s'han ocupat de la Flora de Cata- 
lunya, i la comunicació de nostre erudit consoci honorari Dr. Pau en 
el Butlletí de Novembre (v. secció giian de 1912, donen particular 
interés a nostra trovalla. 

Comunicacions. —El Sr. President participa haber retrovat d'ença 
el jorn 8 d'Abril la curiosa talguera anyal Anogramma leptoptylla 
(L.) Lin, en els indrets assenyalats en lo Butlletí de Juny de 1912, 
pro els exemplars molt esquifits per la seca persistent que patim, al 
ensemps que Is peus de Convoloulus altheoides L. amb tlors blan- 
ques de que donà compte l'any passat, en el Butlletí del mes de 
Maig, albinisme congénit i que no s'observa mes qu: en els mateixos 
peus, donat que l'especie es açí perenne, encare que no iloreix a 
lhivern. 


Estampa de Francisco X, Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


— Sens cobertes 


Tot 


INSTITUCIÓ CATALANA A DHISTORIA NATURAL 


Dies de sessió. —Primer Du de cada mes, a les onze 


del matí. — i 
Socis numeraris. —Deuen: ser presentats per tres socis i ad- 


— mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
— efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut—. 


Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 

Biblioteca. —La Biblioteca de la Institució, podrà as / 


tar-se els dijous feiners de 9 a 10 del P i els diu- 
menges de ro a rr del matí. 
: Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo al social 


a disposició dels senyors SOCIS. — À 
Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a ro del ves- 
pre, i els diumenges de ro a 1r del matí. : 
Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 

Tiratges a part: 

Els autors de traballs del Butlletí que deia tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 


Angels, 22 y 24), als preus segtients: 


: A 50 exemplars La 100 exemplars 
Gas 4 qileiics 5 ptes. — 8 ptes. 
5-8 A ia 15 o 
88-16 bi 25: h 


autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 
directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 


plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
o imprempta. 
in les communications et echanges doivent ètre envoyées 
. au siège de la Société. 


: Paradís, 10, 1.0 9 2.9, Barcelona (Espagne) 


3 
SA 


pia: de dita ciencia entre la joventut catalana. 


ment a la bona marxa i progrés de h Societat. 


per unanimitat dels numeraris presents. — dà 


en contra: 


Estracte dels Estatuts NN sl 


ART, 1.er La netuúria Catalana d' Historia Natural, te per obj ct 


ART. 3.€r Tos socís seràn de quatre classes: Ec ler Hone 
raris, Protectors i Numeraris. ESE Ni 
Son socis Fundadors, los quins constitairen la Societat: en Le de. 
Febrer de 1904. ç 


Son socis Numeraris, los demés que sien admesos com a tals 
ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima. anyal adelantada 
de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris- Protectors los socis mi 
meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. 

ART. 4t Los socis Honoraris seràn proposats per la Junt 
Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte dl legis 


Los socis Profeclors, seràn proposats per escrit per tres socis 
numeraris en sessió ordinaria, collocant:se la proposta en la taula 
d'avisos del local de. l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, 
en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques Es 
negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. 

Del mateix BOdO: se farà ter se tracti Es admetrer un soc 


Pera que Sía bas una aca acu pendre part en 
assistint ala sessió un número a socis EE a deu. El 


Butlletí de la 


Institució Catalana 
d'Historia Natural 


Nulla unquam inter den 


nem vera dissensio,ésè X 
. de Fid. cath. c. IV. 


(MAYSO 195 


SUMARI 


Bucció OFICIAL: 


— Sessió ordinaria de 7 de Juny de 1914. 
Sagarra, Ignasi de. — Contribució a un Catàleg dels Lepidòpters de 
— Catalunya. Enumeració crítica de les especies catalanes dels 
genres CARCHARODUS Hb. i HESPERIA F, 
i Cadevall, Joan: Sallent, Angel.—Aclaracions. 
-— Chia, Manel de. — Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya i 
d Ccatàlec provisional dels mateixos. (Acabament), 

— Tomàs, L L.—Nota malacològica. 

Crónica. — 


Ei o OO LOBAL SOCIAL 
o Garrer del Paradís, núm. IO, pís 1,8 - 2,3 
a BARCELONA 


AVIS a dl 


Preguèm als autors de travalls destinats al LBRL que R 
procurin seguir les indicacions segúents. i 
1.4 o Escriurer en lletra clara i inteligible, d'altre modo es Es 
impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del — 
Butlletí, que surtin els trevalls sens cap error d'im- 
prempta. l ) a 
Dibuixar sobre paper o El ben blancs amb tinta os 
xina o llapis plomb i fer lòs dibuixos d'un ters al menys 
més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 

3.2. No escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre 
dibuix original, sinó en un paper de Es quel: recu- 44 
breixi. 

Posar en forma de notes a baix de les planes les indica: Et 
cions bibliogràfiques. Re 
5.4 Escriurer en itàliques tots els noms tècnics en llatí. 


00 


NOTA.- BEMERRUNG 


La clnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, es 
Barcelona) desitja'l cambi de publicacions. a 

Die cInstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, ro, 
Barcelona) bittet um Gegensendungen. Cal i 

La elnstitució Catalana d'Historia Natural. —IParadis, TOC 
Barcelona) desea el cambio de publicaciones. 

The dlnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, 8è 
Barcelona)o desires to exchange publications. ció 

La eInstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, ro, —— 
Barcelona)o demande l'échange. CR 

La cinstitució Catalana d'Historia Natural. RS Si 
Barcelona) jo chiede ricambio. 


x ls 


BUTLLETÍ 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


9.8 EPpoca BARCELONA, JUNY 1914 ANY XI — NúÚv. 6 


SUMZARI: SEccIó OsrcraL: Sessió ordinaria de 7 de Juny de 1914.—Contribució a un 
Catàleg de Lepidòpters de Catalunya. Enumeració crítica de les especies catalanes 
dels genres CARCHARODUS Hb. i HESPERIA F., per Jgnasi de Sagarra.—Aclaracions, 
per Joan Cadevall.- Angel Sallent —A plec de noticies sobre'ls Moluses de Catalunya 
i catàlec provisional dels mateixos, per Manel de Chia.—Nota malacològica, per 
L. Tomàs —Crónica. 


poma Sara, 
RC DL LES EL) as 
de 67 


SECCIÓ OFICIAL PPT " "en 


P Qua 
bc) 


El 


Sessió ordinaria de 7 de Juny de 1914. 
PRESIDENCIA pEL R. P. Joaquim M." pE BARNOLA, S. J. 


A les onze i quart, assistint-hi els socis senyors President, Codina, Cu- 
yús, Ferrer Vert, Ferrer Dalmau (M.), Folch, Sagarra (I.), Soler, Tomàs 
i Xaumar, queda oberta la sessió, 1 després de llegida l'anterior acta, resta 
aprovada. 

Admisió de soci. —Per unanimitat es admès com a soci protector el Doc- 
tor D. Salvador Andreu. 

Donatiu.—D. Joaquim Foleh cedeix per a el Museu un exemplar de 
Prehenita procedent del Vibidabo. 

Presentalla. —S'en fà de la medalla conmemorativa del cinquantenari de 
la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona), com a recort de les 
festes celebrades per dit motíu. 

Comunicacions. — El senyor President participa qu'entremitj d'altres 
minerals estrets de la foradada de Vallvidrera i acquirits pèl consoci senyor 
Pérez, hi descubrí hermosos cristalls de caliça en la forma poc abundosa 
denominada (Dodecaedre de Haúyo, dels que'n procurarà algún exemplar 
per a el museo de l'Institució. 


560 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


La ponencia encarregada de redactar una memoria informativa endres- 
sada a la Comissió Consistorial de millores urbanes, dóna lectura a la que 
amb data de 15 de Maig và esser enviada a dita Comissió. 

D. Joaquím Folch llegeix els seus dos trevalls titolats ddLes sals potàsi- 
ques de Suria) i (L'Halloisita a Santa Creu d'Olorde). 

El senyor Codina manifesta qu'entre 'ls insectes coleopters que ha rebut 
últimament per a estudi hi ha vist algunes especies interessants de con- 
signar, i dues d'altres noves per a Catalunya, mostrantles als presents. 
Aquestes son: el colós Lucanini, Pseudolucanus barbarossa Fabr., en 
tres individuus mascles, i el Tenebrionidae, Osidimi, Asida lhaspamica 
Sob., en cing exemplars entre'ls dos sexes, capturats pels voltants de Cer- 
vera (Ll.) per nostre consoci R. P. Frederic Vila, M. J. C. M., una 1 altra 
especie són noves per a Catalunya, la primera es citada principalment de 
Portugal, i de la segona diu el senyor Codina que ja n coneixia un indivi- 
duu de Mongat, on sembla esser molt rara: després l'Oedemerint, Oncome- 
ra femorata Fabr., conegut com molt raro de Montserrat i capturat a Lés 
(Vall d'Aran), 18. IX. 13, pel Germà Léon Hilaire, E. C., i finalment el 
Carabidae, Brachyninae, Aplinnus pyrenaeus Dej., conegut fins are de la 
regió pirenenca i subpirenenca i pres a San Genis (Barcelona), IV. 14, 
pel Germà Benito, de les E. C. de la Bonanova. 

El mateix senyor llegeix.la segona nota de la serie titolada (Sobre 
Dipteros Catalanes) mostrant al ensems alguns exemplars de les families 
Asilidae i Tachinidae, dels quals tracta en la susdita nota. 

Sens altre cosa de que tractar, a les dotze 1 mitja fineix la sessió. 


Contribució a un Catàleg dels Lepidòpters 
de Catalunya 


Enumeració crítica de les especies catalanes dels 
genres GRRGHARODUS Hb. i HESPBRIA F. 


La familia Hesperiídae, iorma una agrupació de lepidòpters ben 
poc coneguts en sa major part. La resolució de molts problemes bioló- 
gics intimament relacionats amb la sistemàtica es recentíssima en 
aquests insectes, això explica les greus confusións que trobem en les 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 87 


millors obres de Lepidopterologia al tractar dels Hesperiífs, adhuc 
en aquelles especies mes freqients. 

Aquesta dificultat en el reconeixement de les especies se teu sentir 
imperiosament en la contecció de Catàlegs o faunules locals, particu- 
larment en els paisos que, com Catalunya, tenen una gran riquesa 
lepidopterológica poc explorada. 

Els dos trevalls que citen major nombre de Hesperiídae son: El 
4Catélogo razonado de los Lepidópteros del Principado de Catalufiao 
de M. Cuní i Martorell, (any 1874), i els cCatàlogos de los insectos 
encontrados en Catalufia: de M. Martorell i Pefia (any 1879). El pri- 
mer conté 10 especies i el segón cita ademés el C. morpheus Pall, 
que posteriorment no hem pogut comprovar sa existencia a Catalunya. 
Als esmentats catàlecs, seguiren algunes llistes locals, aumentant-se 
el nombre abans indicat amb tres especies més (1). El 4Catalogue des 
Lépidoptères des Pyrénéeso de P. Rondou (1903), es el primer estudi 
que's refereix a una fauna veina i tracta a les Hesperiídae amb major 
amplitut i detenció, no obstant existeixen coniusions en algunes de les 
especies esmentades. 

Actualment, tant el catàleg d'en Cuní com el d'en Martorell i Pefia 
sols tenen un valor històric, per lo qu'es retereixen al grupu que'ns 
ocupem, contenint veritables enigmes i greus errors, com demostrarém 
al tractar de les H. alveus Hb., H. Serratulae Rbr., H. maloge L. 

Sols la tasca de recullit la major quantitat possible de material de 
estudi podía portar-nos al coneixement de les especies que formen 
nostra fauna, tasca que emprengueren amb altres benvolguts com- 
panys. Mentrestant aparegueren nous trevalls que moditicaven per 
complert els coneixements de aleshores. Mabille publicava en el cGe- 
nera Insectorumo, els tacicles referents a les Hesperiídae, expla- 
nant, després, en la obra de Seitz, la part corresponent a la Fauna 
Paleartica. Ch. Oberthiir tractava dels Syricitus del grupu alveus 
Hb., donant a coneixer noves formes com fulguieri, bellieri i armo- 
ricanus. Ultimament, el Dr. J. Reverdín de Ginebra, eminent espe- 
cialista de les Hesperiiídae, publicà sos estudis anatómics, demostrant 
la gran importancia que té l'aparell genital com a base de una segura 


(1) S. Maluquer. Lepidopters d'una Excursió al Ubach (Tarrassa) —Butll. Inst. Cat. d'Hist 
Nat., any 1904, n'0 5. 

D. Ventalló. — Contribució al estudi de la Fauna Lepidopterològica de Tarrassa, any 1905, 
a. 015). 

R. S. Standen.—Rhopalocera at Barcelona, Montserrat and Vernet-les. Bains.— The Entomolo 
gist, vol. XXXVIII, Oct. Dec. 1905. 


88 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


determinació específica, viarany obert per Rambur ia més de tres 
quarts de segle. 


Entre altres lepidòpters enviats en consulta al nostre autoritzat 
colega R. Verity, hi havíen algunes Hesperia, reierint-se a les matei- 
xes m'escrigué lo segient: c... La determination de ce groupe a été 
fait avec beaucoup d'exactitude avec le concours du Dr. Reverdin de 
Gèneve, spécialiste de ce groupe, et d'après les découvertes de ces 
dernières anées,.. C'est la première fois que les Hesperia d'Espagne 
ont été étudieés ainsi:... Le classement et la détermination son fait 
d'après les genitalia, et les numéros que portent les individus man- 
quant d'abdomen correspondent au numéro de la préparation micros- 
cópique faite et conservée par Reverdin...o 

D'aquesta manera comensaren nostres relacions amb el savi pro- 
fessor de la facultat de Ginebra, i al primer envíu seguiren altres 
remeses de material dificultós, mercès a sa amabilitat se pogueren 
determinar les especies duptoses, per medi de preparacions microscò- 
piques, tasca qu'ens encoratjà a redactar una llista preliminar de les 
especies catalanes dels genres Carcharodus i Heperia, amb l'espe- 
rança de motivar posteriors estudis més endintzats, sobre tant inte- 
ressants lepidòpters. 

Abans de començar la tasca ens plau testimoniar el nostre agrahi- 
ment envers el Dr. Reverdin, qui amb tanta sol'licitut ha estudiat gran 
nombre d'especies desconegudes per nosaltres. Fem constar també 
nostra gratitut al il'lustrat colega R. Verity, per ses noves de molta 
utilitat en el present trevall, i al amic i consoci O. C. Rosset qui ens 
oferí tota sa colecció de Hesperiits per a son estudi. En el text se- 
gient farem constar la col'laboració d'altres companys, proporcionant- 
nos datos o exemplars. Les cites de localitats o aquells datos que no 
van acompanyats dels noms de aitals colaboradors, són iruit de nostra 
propia observació. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 89 


Feomilia HESPERIDAE 


Genre CARCHARODUS, Hubner 1816 


SPILOTHYRUS, Dup. 


C. lavaterae, Esp. 


Juny-Agost. 
Vola preterentment en les regións montanyoses. 
Guardiola-Bagà, 30-VI-10, Tagamanent, 10-VI-12 (O. C. Rosset), 
als Pyrineus s'eleva fins a 1,600 metres (P. Rondou). 


C. alceae, Esp. 
Malvarum II. (Catàlec de'n Cuní i Martorell). 
Alcege, Esp. (Cat. de'n Marterell i Pefia). 


Març-Setembre. 


Te dues generacions i es la més abundosa en les parts baixa i 
mitja de Catalunya, pel contrari, escaseja als Pyrineus. Vola ràpida- 
ment a ran de terra com les altres especies del genre. 

Per a donar una idea de lo molt extesa que's troba, citem les 
segiients localitats: Gavà, 24-II1-07 (S. Maluquer), Pla de les Basses 
(O. C. Rosset): Santa Coloma de Gramanet, 20-VII-08, Sant Pere de 
Vilamajor, 5-VIII-13, Tarrassa (D. Ventalló), Tagamanent, 10-VI-20 
(C. O. Rosset), Calella, Rosas, Cerdanya (Cuní i Martorell), 


var. australis Z. 


Segona generació del mitjdia d'Europa quins exemplars presentan 
la coloració més rojenca, i generalment són de tamany més reduit. 


C. altheae, Hb. 


Abril-Setembre. 
Se troba en les mateixes regións del C. /avatherae, Esp. 


eo) INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Tarrassa, 7-IV-03 (S. Maluquer), Sant Pere de Vilamajor, 16-VI-12 
i 9-IX-12, Tagamanent, 3-VII-12 (O. C. Rosset), Guardiola-Bagà, 
30-VI-10: Sant Pere de Montgrony, 24-VII-12 (O. C. Rosset). 


C. baeticus, Rbr. 
Marrubii, Rbt. (Cat. Cuní i Martorell). 
Altheae, Hb. var. Baeticus, Rbr. (Cat. Martorell i Pefia). 


Maig-jJuliol. 

Aquesta especie es molt semblant a la anterior, no obstant aquella 
es més propia de les regións montanyoses, mentres que baeficus, 
Rbr., vola als voltants de Barcelona, a Sarrià, Can Borrell 28-7-11 
y Can Pasqual, 25-V-11 (O. C. Rosset). 

Cuníi Martorell, la cita dels pobles veins de Barcelona, Calella i 
Malgrat. Sa oruga, diu, se trova en el Marrubium vulgare L. 


Genre HESPERIA, Fabricius 17/93. 
PyRGuSs, Hb. 
SCELOTRIX, Rbr. 


H. sao, Hb. 


Abril-Setembre. 


Està extesa per tota la regió Catalana, desde la Costa fins als 
Pyrineus aont és abundosa, principalment en les parts superior de les 
valls, fins a 2,200 metres (P. Rondou). Generalment els exemplars 
Catalans tenen les taques blanques del anvers de les ales ben marca- 
des, resultant intermediaris entre'ls exemplars de la Europa central i 
els del mitjdia d'Italia. Per la coloració del revers de les ales inte- 
riors, la major part formen trancisió a l'aberració segient. 


ab. eucrate, O. 


(Revers més pàlit, amb la color fonamental de les ales interiors 
bruna en lloc de cinabri.) 
Juntament amb el tipu volen exemplars de transició i ben carac- 


terizats. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Qi 


H. proto, Esp. 


Abril-Juliol. 


Especie poc irequent. 

Calella- V, Santa Coloma de Gramanent Besós, 15-IV, Font d'en 
Xirot (Gracia) 12-IV, Vayreda, en l'alta montanya, Montserrat i Ca- 
lella, Cerdenya (cites de Cuní i Martorell). Vallcarca, costes del 
Garrat, 3-IV-08. Font de Mitja-Costa, Moncada, 13-VII-1I0 (O. C. 
Rossset). L'última localitat sembla esser una de les millors per a 
trovar aquesta especie. 


H. carthami, Hb. 


Juny-Agost. 

Sols se trova en les regions montanyoses i elevades. 

Atmetlla, 22-VI-13 (O. C. Rosset), Tagamanent 29-V1-12 (O. C. Ro- 
sset, Camí Roca-roja, S. Pere de Vilamajor. 1200 metres 7-VI1-12, 
Guardiola-Bagà, 30-VI-10, abundant, S. Pere de Montgrony, 9-VIII-07, 
molt abundosa en altres localitats pyrinenques aont puja en les parts 
superiors de les valls, a 2000 metres (Rondou), Vall d'Aran (M. Llenas). 


Ab. (var.) Móeschleri, Herr. Schàii. 


(Generalment de major tamany, les taques blanques mes grosses i 
la color fonamental del anvers i revers mes clara). 

Alguns exemplars de Guardiola-Bagà, podríen reterir-se a n'aques- 
ta forma). 


serratulae, Rbr. 


Sols l'hem observada en el maciu del Montseny i als Pyrineus. La 
indicació de Cuní i Martorell, que fa en son 4Catàlogo razonado,, 
referent a n'aquesta especie cAlrededores de Barcelona. En Agosto 
muy abundante cerca de los Pirineoso la creyem equivocada en sa 
primera part. 

Sta. Fe, Montseny, 1300 metres, Guardiola-Bagó, 18-VIII-07, 
Vall de Nuria, 9-VIII-12, Vall d'Aran (M. Llenas). 


H. alveus, Hb. 


Alveus, Hb. —Carthami Hb. (Cat. de Cuní i Martorell). 
Alveus, Hb.—Carthami Hb. (Cat. de Martorell i Pefia). 


92 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


La denominació de a/veus, ha estat usada equivocadament fins 
ara en la major part dels trevalls referents als nostres lepidopters. En 
primer lloc hem de esmenar la confusió de les especies del grupu 
Alveus, Ab. amb la H. Carthami, Hb. Aquest últim lepidopter, està 
molt ben caracteritzat i es fàcil de distingir de totes aquelles, i no obs- 
tant figura com a sinónim en els catàlecs de Cuní, i Martorell i Pefia. 

En segón lloc, la denominació a/veus, Hb. se ha aplicat a un gru- 
pu de lepidopters que, per oferir grans afinitats en son aspecte, han 
restat contosos amb la veritable alveus, Hb. o considerats com a va- 
rietats de la mateixa. Actualment, totes aquelles especies han conque- 
rit sa veritable consideració, mercés als estudis biológics i anatómics 
de J. Reverdin, Ch. Oberthir, etc. 

La lliberació d'aquest error ens obre el viarany per a rependrer 
l'estudi de al/veus, Hb. i de ses especies vehines, comensant per a 
esbrinar sa veritable aria de dispersió en la nostra terra. Per a aquesta 
tasca sols podrém donar lleugeres indicacions, degut a la insuficient 
quantitat de material de estudi que disposem. 


Hb. alveus, Hb. 


Maig-Agost. 

.——Alveus (vera) l'havem observat amb irequencia al Camí i Vall de 
Nuria, 7 a 10-VIII-12, Guardiola-Bagà, 6-VIII-07, Setcases, 1-VIII-11. 
(A. Codina). Montanyes de sobre l'Atmetlla, 22-VI-13 (O. C. Rosset). 

Per les localitats esmentades pot deduirse que alveus, Hb. es un 
lepidopter de les regions montanyoses, com el considera Mr. Ober- 
túhr. El Dr. Reverdin ens comunica que a Suissa sols se trova als 
Alps, al peu del Jura i al Jura del Cantó de Berna. 


H. onopordi, Rbr. 


Juliol-Agost. 
Regions montanyoses. 
Abundosa a Guardiola-Bagà, 6-VIIi-07, La Atmetlla, 18-VII-13 
(O. C. Rosset). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 93 


H. tritillum, Hb. 
cirsii, Rbrt. 


Agost. 


Regions montanyoses. 

Abundosa a Guardiola-Bagà, Vores del Bastareny, 6 a 18-VIII-07, 
Serres de Bertí, 16-VIII-13 (O. C. Rosset), Puig-graciós, 28-VIII-13 
(O. C. Rosset), Vernet (O, Struve) (1). 


H. armoricanus, Obth. 


Maig-Setembre. 


A Catalunya s'observen clarament les dues generacions de armo- 
ricanus, Obth. Els primers individuus han sigut cassats al mes de 
maig, als voltants de Barcelona, recullint novament exemplars frescos 
pel agost i setembre a Sta. Coloma de Gramanet i St. Pere de Vila- 
major. 

Es la única especie del grupo alveus, Hb. que's troba trequent- 
ment pel plà i voltans de Barcelona, sembla mancar en nostres regións 
montanyoses. L'exemplar que hem vist procedent de major elevació, 
fou cassat a la serra de Bertí, 900 metres, per nostre amic i company 
O. C. Rosset, el dia 6-VIII-13. 

1.3 gen. St. Genís-V-14 (O. C. Rosset), Moncada, 2-VI-09, Se- 
rres de Bertí, 6-VIII-13 (O. C. Rosset). 

2.3 gen. St. Pere de Vilamajor, 18-VIII-13, Sta. Coloma de Gra- 
manet, IX-08: Prat del Llobregat, 5-IX-10 (O. C. Rosset), Casa An- 
tunez, 16-IX-11 (O. C. Rosset): Can Borrell, 28-IX-10 (O. C. Rosset). 


H. foulquieri, Obth. 


Aquesta interesant especie ha sigut trovada a les serres de Bertí, 
pel nostre company O. C. Rosset, el 16-VIII-13. Segurament deu tro- 
barse també en altres serres que vorejen el riu Congost. 


(I) Drei Sommer in den Pyrenden, von Dr, Oscav Struve in Leipzig Entomologis- 
ohe Zeitung, Stettin 1882. 


94 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


H. cacaliae, Rbr. 


Juliol- Agost. 


Sols s'ha citat de la serralada Pyrinenca, Von Caradja (1) la recullí 
al Port de Benasque. Deu trovarse en altres llocs dels Alts Pyrineus. 


H. malvae, L. 


Abans de parlar d'aquest lepidopter debem aclarar un greu error 
contingut en els esmentats catàlecs de Cuní, i de Martorell i Pefia. 
En el primer se trova en el número 99 cAlveus, Hb. —Carthami, Hbo i 
diu 4dParecida a la anterior. Común en los Prados de Casa Antúnez y 
y abundante por la parte de Vich. Agosto. 

En el Rosellón la oruga se alimenta de sramíneas y malvdceas.o 

En el manuscrit de'n Cuní, oríginal de son 4dCatàlago razonadoo, 
actualment propietat de nostre amic Salvador Maluquer, hi llegim la 
descripció anteriorment transcrita, encapsalant-la les segúents denomi- 
nacións Syricffius Alveolus, God., Hb. Hesperia alveolus, Hubn. Are 
bé, l'alveolus, Hb. és sinònim de ma/ode, L. Ademés, el dibuix colorit 
que acompafia a la descripció que'ns reterim, recorda, encar que imper- 
fecte, la ab. fararas, Meig. de malvae, L., però mai cap especie del 
grupu alveus, Hb. Les plantes que s'indiquen com alimentícies de la 
oruga, ens confirmen també, que's tracta de ma/oae, L. 

Se veu clarament que Cuní es retería a la H. maloae, L. i que al 
imprimir son catàleg sofrí un doble equívoc, al cambiar el nom a/veo- 
lus per alveus, i en segon lloc, posant com a sinònim d'ella, la especie 
carthami, Hb.. Martorell i Pefia, a més de cometre les mateixes faltes, 
i afegeix la forma P Frifillum, O.v" resulta doncs que's reuneixen a un 
sol individuu tres denominacions usades per a distingir altres tantes 
especies diferentes. 


H. malvae, L. 


Aquesta especie i sa vehina Malvoides, Elvv. Q. Edvv. — /rifi- 
llum, Rbr. son molt semblantes, essent la causa de que's prenguin 
per malvae, L. aquells individuus pertanyents a malvoides, Elvi. 2. 
Edvv. i en consequencia resulti equivocada la biología de les matei- 


(1) Beitvag euv Rentniss dev Gvossschmetterlinge des eDépaviement de la Haute- 
Gavonnes Iris, Dresden 1894. 8 


INSTITUCIÓ CATALANA n' HISTURIA NATURAL Q5 


xes. El Dr. Reverdin en un important estudi sobre aquesta questió (1) 
ha revisat grant nombre d'exemplars d'Espanya, Italia, Pyrineus, Alps 
del Valais i Tessino, no trovant cap individuu pertanyent a maloae, 
L., ahont tantes voltes se havía citat. 


H. malvoides, Elvv. QR. Edvv. 
fritillem, Rbr. 


Mars-Setembre. 


Al contrari de lo observat amb maloae, L., aquesta especie te 
dugues generacions anyals. Sa aria de disperssió, és més meridional 
que aquella, comprenent Portugal, Espanya, mitjdia de França fins 
una part dels Alps, l'Italia i Sicila. A Catalunya està extesa pet tot 
arrèu. La primera generació 


gen. vern. pseudoalvae, Verity. 


Vola en algunas localitats primer que cap altre Hesperia. Tibidabo, 
III-06, St. Pere de Vilamjor, 28-V-12, Farell-IV-12, Tarrassa, 18-IV-05 
(S. Maluquer), Vallvidrera, 8-V-06 (O. C. Rosset)., St. Medí, 4-V-07 
(O. C. Rosset).: St. Llorens del Munt, 29-VI-11 (O. C. Rosset). 

2.1 generació: St. Pere de Vilamajor, VIII-13, Guardiola- Bagà 
6-VIII-07: St, Vicens de Rus, 7-VII-07, Sta. Coloma de Gramanet, 10- 
IX-9. 


Ab. semi-coniluens, Reverdín. 


(Semblant a la aberració Tararas, Mieg., de malode, L.) 

L'exemplar de St. Vicens de Rus pot referirse a n'aquesta forma 
aixís com també el dibuix que's trova en les notes manuscrites de Cuní 
i Martorell i alguns exemplars dels Pyrineus, fins are anomenats fa- 
raras, Mieg. 


IGNASI DE SAGARRA. 


(1) Dr. Jaques L. Reverdín- Hespevia malvae, L. H. fritillum Rbr. Hesperia melotis 
Dup. Butlletín de la Societé lèpidoptérologique de Genéve. Agost 1911. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Ve) 
leg) 


ACLARACIONS 


En el BUTLLETÍ corresponent al mes de Janer, que rebem ara me- 
teix, apareix un article sobre la Flora de Catalunya, que demana 
de part nostra les segients aclaracions, no sense abans declinar per 
inmerescuts els elogis que l'articulista dedica benevolament al nostre 
modest treball. 

Primera: no ha de mancar a l'obra un senzill pròlec abans de que 
acabi la publicació del primer volúm, no considerant nosaltres una 
greu falta aquest involuntari retràs, imposat per les circunstancies. 

Segona: en lo dit pròlec podrà veure l'articulista les rahons que 
sucintament anem a estractar aquí del mètode adoptat, amb lo qual 
advertirà que havíem previst ja un dels principals càrrecs que en con- 
tra d'aqueix plan podríen formular-se. 

(No mancarà segurament qui, al notar que comencem l'estudi de 
les plantes vasculars per aquelles que estàn considerades fins avui 
d'una organisació més complicada, ens califiqui de antiquats, per no 
haver seguit en aquesta materia la corrent de la moderna escola 
alemanya. 

x Mes no havem obrat aixís sense un madur examen. Es ve- 
ritat que en la esposició de tota doctrina deu passar-se de lo més 
senzill a lo més complicat, però tampoc es menys evident la 
conveniencia de procedir de lo més conegut a lo que ho és 
menys, a fí de no ofegar desde un principi els generosos entusias- 
mes dels neòfits. Il certament que al començar l'estudi taxono- 
mic de les plantes tenim algun major coneixement, per exemple, de 
les roselles i ravanisses dels mostres camps que de les Agrostís i 
Festucas dels Pirineus, i que el principiant se tamiliarisa més prompte 
i amb menys estors amb els sèpals, pètals, fruits i llevors de les pa- 
paveracies i crucíferes que amb les glumes, glumeles i glumèlules de 
les graminies, o amb els esporangís i espores de les falgueres i 
Equisetums, que per apreciar-ho degudament exigeixen el continuo 
ausili del microscopi i fins preparacions adequades. 

xPocs són per desgracia en aquest país els que tenen la suficient 
abnegació per a dedicar les seves energies als preteriíts estudis botà- 
nics i zoològics, però creiem que si havíen de començar pels ultims 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 97 


sers de la respectiva serie, el número dels cultivadors sería molt més 
reduit encara. 

xAdemés, quan se tracta de inventariar i coneixer les plantes que 
constitueixen la nostra Flora, treball molt superior a la vida d'un 
home, es just i necessari utilisar els materials acumulats pels nostres 
abnegats predecessors, i creiem que és més util anar-los aumentant i 
depurant que no cap-girar-los i ordenar-los de cap i de nou, moguts 
per controvertibles ventatges. 

Quant la Flora de Catalunya sigui totalment coneguda, per a 
lo qual caldrà el concurs d'algunes generacions encara, aleshores 
serà arrivada la ocasió de empendre amb més coneixement i oportu- 
nitat que avui un treball de agrupació racional, fundat en un seriós 
estudi de lo nostre i en harmonia, si es possible, amb el criteri unànim 
dels botànics. 

yNo deurà pas ser tan dolent aquest mètode — que l'articulista, 
portat pels seus entussiasmes de novetats, califica de anfigalla 
fitogràfica — quant amb ell acaben de publicar-se les monumentals 
ilores de Coste i de Rouy, i d'altres de mèrit ben remarcable. 

o Finalment, devots admiradors com son del nostre insigne mestre, 
l'eximi botànic Ciprià Costa, de gloriosa memoria, havem volgut 
seguir fidelment les seves petjades, per a que a cada moment se pu- 
gui apreciar el procés que a Catalunya han tingut els estudis fito- 
Oràfics. 

Tercera: també's veurà en el propi pròlec i pot deduir-se ja de la 
geogratía botànica, que havèm aprofitat amb tota cura els treballs 
dels nostres il'lustres predecessors, els quals no són per desgracia ni 
tants ni tan valiosos com creu l'articulista, a no ser que's prengui 
tambè per tals les produccions de botanòfils o amateurs, i ad-huc les 
cites d'algun botànic que han merescut ben poca confiansa. Atenent- 
nos al esposat criteri, Sí que havèm omitit deliberadament les indica- 
cions d'algunes plantes, de la mateixa manera que l'any 1904 varem 
espurgar la Flórula Montserratina d'unes trescentes especies que 
oraciosament li atribuien diferents botànics, a canvi de les que, 
essent-hi, no van sapiguer veure-hi. 

Podrà aixís i tot succeir molt bé que, a pesar del nostre bon desitg 
i afany, s'hagi escapat alguna especie, i haurem d'agrahir moltíssim 
que se'ns fassi notar la omissió, puix com no volem pas escriure una 
obra merament personal sino eminentment patriòtica, lluny de defugir 
tota intervenció, solicitém el concurs de tots els que verdaderament 
estimém la terra catalana. 


Q8 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Quarta: els noms com Hepàtfica, Scrofularia, Pulmonaria y 
altres, no s'han donat pels usos medicinals que s'hagin fet o es fan 
d'aquestes plantes, sino senzillament per lo que'n diuen Signatura, 
conforme a les observacions de la major i millor part dels autors, i 
com pot veurers per exemple, a l'obra de Mrs. Loudon, al parlar de 
la Scerofularia (1). 

La aplicació medicinal s'ha deduit generalment de la relació que 
s'ha volgut establir entre certes malalties del cos humà i la particu- 
laritat dels organs de determinades plantes, que ve a ser ja el similia 
similibus curantur d'aquells temps. 

Quinta: al afirmar incidentalment que el genre Fagopyrum deu- 
ria escriure's amb p/4 i no amb /, no atenem precisament a la seva 
etimologia grega o llatina, que lo mateix significaria, sino que prete- 
nem evitar l'hibridisme d'aquest nom, format en part del grec y en 
part del llatí, cosa sempre censurable en el llenguatje científic o tec- 
nic. Podent fugir d'aquesta anomalia, formant-lo totalment del grec i 
escribint Phagopyrum amb p/f, opinem que la innovació es acep- 
table. 

Í si la forma usada es imperfecta o incorrecta o bàrbara, lo ma- 
teix serà que sigui de Tournefort que d'un altre, que les coses són 
bones o dolentes per se, i no per la major o menor autoritat de qui 
les digui per primera vegada (2), criteri aquest nostre, que és el 
generalment admés i seguit en el món científic. També Decandolle va 
escriure Cerasus Caproniana i C. Juliana, i no obstant la seva 
autoritat botànica, se li ha corretgit i ha quedat restablert C. Apro- 
niana y C. Juniana, que és tal com diu el text de Plini. 

Desgraciadament, en aquesta materia, hi ha molt per corretgir 
encara, puix si be ja no's veu gaire escrit avuy el nom especitic si/oa- 
ficus, amb 4 Sino amb i (silva), ni els generics Scrofularia i Pyrus, 
s'escriuen gaire amb p/: o // com si derivessin del grec, i tenim Aen- 
tranthus, mes contorme que Centranthus a la seva etimología i 
pronunciació grega, etc., etc., queden encara noms com Chamae- 
buxus per Chamaepyxos o humibuxus, com tenim chamaepitys, 
hypophegea, amb molts altres ben criticables i dignes d'esmena i 


(1) Scrophularia: So named from the roots having a resemblance to scrop/ulous 
tumours, sohicthey vvere, by the peculiar mode of induction of the darle ages, therefore suppo- 
sed to cure. 

(2) Aquest fou el pecat de Espronuceda amb l'adjectiu espzrío, que a imitació seva, mes 
que per respecte de cap classe s'ha anat perpetuant en la forma espzreo, sense advertir el 
disbarat. 5 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL QQ 


correcció. I consti, per ultim, que nosaltres més que atrevir-nos a 
corretgir errors, ens anem limitant a senyalar-los. 

La materia es molt estensa i tort interessant, però per dissort nos- 
tra disposem de poc temps, i de no gaire Salut, per lo qual havem de 
posar punt final a n'aquestes ratlles, agraint una vegada més al arti- 
culista la ocasió que'ns ha proporcionat de donar aquestes senzilles 
esplicacions, encara que no les conceptuavem pas necesaries. 


JOAN CADEVALL. —ANGEL SALLENT. 


Tarrasa 18 de mars de 1014, 


Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Cataiunya 


i Ccatàlec provisional dels mateixos 
PER 


MANEL de GHIA 


(Acabament) 


Gén. VENUS, Linné. 


casina, Linné. 
Tosa, Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvarià), Vilassar 
(Col. del A.), Barcelona (Hidalgo, Martorell). 


fasciata, Da Costa. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, ori Salvafià), Vila- 
nova y Calafell (Samà). 
La var. 
gradata, Deshayes (V. gradata, Desh.) 
l'han citada a Mataró (Salvaiià) y a Barcelona (Hidalgo). Dintre les 


100 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


estrelles de mar l'he trobada a Vilassar, pertectament caracterisa- 
da cper ses costelles girades cap a munt y per la petita dent que 
formen aquestes costelles al acabarse en la part posterioro 
(Hidalgo). 


gallina, Linné. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Calella (Hidalgo), 
Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Hidalgo, Martorell), Costas de Garrat (Almera y Bo- 
fill), Vilanova y Calafell (Samà). 

El Sr. Maluquer ha trobat a Llansà la var. 

radiata, Requien. 


Multillamella, Lamarcx. 
Mataró (Hidalgo, Salvafià). Barcelona (Hidalgo). 


ovata, Pennant. 
Pineda (Tomàs), Calella (Martorell), Mataró (Hidalgo, Salva- 
fià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), 
Vilanova y Calafell (Samà). 


vervucosa, Linné 
Llansà (Bofill, Maluquer), Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulue- 
ta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Graells, Martorell, Bofill), 
Vilanova y Calatell (Samà). 
La var. 
tumida, B. D. D. 
la he recullida à Vilassar, ahont abunda. 


Gén. LuciNoPSIS, Forbes y Hanley. 


Lajontairei, Payraudeau. 
Mataró (Hidalgo), Barcelona (Martorell), Vilanova (Samà). 
El Dr. Hidalgo cita à Mataró y Barcelona la var. 
decussata, Philippi. 


undata, Pennant. 
Pineda (Tomàs), Calatell (Samà). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL IOIL 


Gén. TAPES, Megerle von Muhlfeldt. 


aureus, Ginelin. 
Aquesta especie es extremadament Eoumiomel haventse'n des- 
crit moltes de ses numeroses formes com a especies independents. 
Agruparé, seguint als autors de dLes Mollusques du Rousi- 
llono, les que han sigut citades a Catalunya en seccions encapzala- 
des pel tipo y per les varietats fonamentals. 


TAPES AUREUS, Gmelin (tipo). 


Llansà (Maluquer), Rosas (Hidalgo), Pineda y Vilassar (Tomàs), 

Mutació ex-forma aenea, Turton (7. aeneus. Turt.), Llansà 
(Bofill), Barcelona (Tomàs). 

Mut. ex-lorma Servaini, Locard (T. Servaini). Balcelens 
(Tomàs). 

Var. catenifera, LamarcX T. catenifera, LamarX anthemo- 
dus, Locard — /lorida, LamarcE — laeta, Poli. Llansà (Bofill), 
(Maluquer), Rosas (Hidalgo), Mataró (Salvafià), Barcelona (Hidal- 
go, Martorell, Tomàs). A n'aquesta mateixa secció correspòn la 
var, citada pel Sr. Tomàs a Barcelona amb el nom de 7. Jucens, 
Locard. 

Com a varietats de la que denominen 7. anthemodus, Loc. 
els Srs. Bofill y Maluquer citan a Llansà les sigients sub-var. 

ex-lorma: depresia, elongata, minor, chomboidea. 

ex-colore: albida, brunnea, fulva, maculata, marmorea, 
subradiata. 

Mut. ex-forma Grangeri, Locard (T. Grangeri, Loc.) Barce- 
lona (Tomàs). 

Mut. ex-colore bicolor, LamarcxX (7. bicolor, Lamarcy). 

Pineda, Barcelona (Tomàs), Calatell (Samà). 

Mut. ex-colore marmorata, Philippi (7. marmoratus En 

Vilassar (Tomàs). 

Mut. ex-colore pefalina, Lamart (7. Lema ame ic) 
(T. Beudanti, Payraudeau). 

Mataró (Salvafià), Barcelona (Hidalgo, Tomàs), Calafell (Samà). 
var. fefurata, Lamarch (7. fexiuratus, Lmh.).T. nifidosa, Locard. 

Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Hidalgo, Martorell, Tomàs), Calatell (Samà). 


1024 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Mut. ex-iorma et colore /oridella, LamarcR (7. floridellus, 
LamarÈ). 

Barcelona (Tomàs). 

Mut. ex-forma et colore Mabillei, Locard (7. Mabillei, 
Locard). 

Barcelona (Tomàs). 

Mut. ex-iorma et colore reforta, Locard (T. retortus, Locard). 

Barcelona (Tomàs). 

Mut. ex-lorma et colore rosfrafa, Locard (7. rostratus, 
Locard). 

Barcelona (Tomàs). 
var. pulchella, Lamarct (T. Pulchellus, Lamarct). 

Lloret (Tomàs). 


decussatus, Linné. 

Catalunya (Graells), Llansà (Bofill, Maluquer). Cadaqués (To- 
màs), Caldetas (Salvafià), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Masnou 
(Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell, Elera, Tomàs), San 
Carlos de la Ràpita (Hidalgo). 

El Sr. Maluquer ha recullit a Llansà les vars. 

lactea, Philippi i 

Radiata, B. D. D. 


pullastra, Montagu. 

El tipo d'aquesta especie viu al Atlàntic, essent representat en 
nostres costes per la var. 

geographica, Gmelin. 
citada a Llansà (Maluquet), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), 
Vilassar (Zulueta), Mosnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, 
Martorell), Calatell (Samà). 

El Sr. Tomàs indica a Pineda la var. 

saxatilis, Fleuriau—per/orans, Montagu. 

Amb aquest últim nom la sefiala el propi Sr. Tomàs com tro- 
bada per el Sr. Samà a Vilanova, inclouent-la en el género Veneru- 
pís. No he vist els exjemplars de Vilanova, però sí, el de Pineda 

. i tinc la seguritat de que ha estat mal determinat. 


rhomboides, Pennant. 
S. Pol (Hidalgo), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Barcelona (Hi- 
dalgo). 


(NSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 103 


Gén. VENERUPIS, Lamarcx. 


vius, Linné. 

Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués (Tomàs), Mataró (Hidal- 
go, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova i Calafell (Samà). 

El Sr. Maluquer ha citat a Llansà la var. 

bicolor, Monteosato. 


PETRICOLIDAE 
Gén. PETRÍCOLA, Lamarcx. 


lithophaga, Retruis. 
La Escala (Tomàs), Mataró (Hidalgo), Vilassar (Tomàs), Bar- 
celona (Martorell), Vilanova (Samà). 
En la derrera localitat ha recullit el Sr. Samà la var. 
ruperel/a Lamatct. 


MACHIDAE 


corallina, Linné. 

o Llansà (Maluquer), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulue- 
ta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Graells, Lacase-Dat- 
hiers, Hidalgo, Martorell, Elera, Tomàs), Costas de Garraf (Almera 
i Bofill), Vilanova i Calafell (Samà). 

La vat. 

stultorum, Linné. —inf/ata, Bronu 
abunda més que'l tipo, i amb aquest nom han designat l'especie la 
majoría de'ls autors precitats. 

La var. 

Bourguignati, Locard 
l'ha recullida a Vilanova i Calafell el Sr. Marquès de Samà. 


glauca, Born. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), 
Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell), Llobregat (Zulueta), Calafell (Samà). 


104 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


subtruncata, Da Costa. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvarfià), 
Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Ridal- 
go, Martorell), Costas de Garrat (Almera i Bofill), Calatell (Samà). 


Gén. LUTRARIA, Lamarcx. 


lutraria, Linné. 
Rosas, Pineda (Tomàs), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou 
(Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Calafell (Samà). 


oblonga, Chemnitz. 
Vilassar (Zulueta, Tomàs), Faltes 9uE (Hidalgo, Martorell), 
Calafell (Samà). 


TELLINIDAE 
Gén. TELLINA, Linné. 


balaustina, Linné. 
Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), 
Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou 
(Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell). 


) 


crassa, Pennaut. 
Vilassar (Col. del A. ) Tres valves soltes en la platja. 


cumana, Costa. 
Mataró (Salvarià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Hidalgo), Calafell (Samà). 


distorta, Poli. 
Calafell (Samà). 
Forma de transit entorn l'especie seguent i la 
T. Pulchella, Lamarct. 


donacina, Linné. 
Llansà (Maluquer), Rosas (Hidalgo), Mataró (Hidalgo, Salva- 
fà), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona 
(Hidalgo, Martorell), Calatell (Samà). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL r05 


He trobat a Vilassar les vars. 
Lautirgi, Paytaudeau y 
majoi, Monterosato. 


fabula, Gronovius. 
Pineda (Tomàs), Vilassar (Col. del A.), Calafell (Samà). 


incarnata, Linné, 

Llansà (Maluquer), Rosas (Hidalgo), Mataró (Hidalgo, Salva- 
fà), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, 
Martorell), Calafell (Samà). 

El Sr. Tomàs cita a Pineda les var. 

compressa, Brocchi y 

squalida, Pulteney 
ambdos son formes atlàntiques. He recullit a Vilassar la var. 

pallida, Monterosato. 


nitida, Poli. 
Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar 
(Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell), Calatell (Samà). 


Ouclordi, Payraudeau. 
Barcelona (Martorell). 


planata, Linné, 
Llansà (Maluquer), Mataró (Salvanià), Vilassar (Zulueta, To- 
màs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Cala- 
fell (Samà). 


pulchella, Lamarct. 
Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués (Salvafià), Rosas (Hidal- 
go), Mataró (Hidalgo, Salvaià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Mas- 
nou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Calafell (Samà). 


pusilla, Philippi. 
Vilassar (Tomàs). 
Crec que s'ha pres per aquesta especie una var de la T. dona- 
cina, Linné i son precises noves troballes avans d'atmétrela defi- 
nitivament en la fauna catalana. 


106 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


serrata, Renieri. 
Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar 
(Col. del A), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova (Samà). 


tenuis, Da Costa. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Salvanà), Vilassar (Zulueta), Barce- 
lona (Hidalgo, Martorell). 
Se citan les vars. 
commutata, Monterosato. 
Pineda, Vilassar (Tomàs) i Vilanova (Samà) i 
exigua, Poli. 
Pineda (Tomàs) i Barcelona (Hidalgo). 


Gén. GASTRANA, Schumacher. 


fragilis, Linné. 
Cadaqués (Tomàs), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvarià), Barce- 
lona (Hidalgo, Martorell, Elera). 


PSAMMOBIDAE 
Gén. PSAMMOBIA, LamarcH. 


costulata, Turton. 
Mataró (Hidalgo, Martorell), Vilassar (Zulueta), Barcelona 
(Hidalgo). 


depressa, Pennant. 
Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), 
Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Hidalgo, Martorell). 


faeroeensis, Chemnitz. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell), Vilassar (Zulue- 
ta), Barcelona (Hidalgo, Martorell, Salvarià). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 107 


SCROBICULARIDAE 
Gén. SCROBICULARIA, Schumacher. 


Cottardi, Payraudeau. 
Golf de Rosas (Salvafià), La Escala (Col. del A.), Mataró 
(Salvarià), Vilassar (Zulueta), Barcelona (Tomàs), Calatell (Samà). 


plana, Da Costa. 
Llansà (Bofill, Maluquer), Mataró (Salvaiià), Pineda (Tomàs), 
Barcelona (Hidalgo, Martorell), Calafell (Samà). 


Gén. SYNDESMYA, Recluz. 


alba, VVood. 
Llansà (Bofill, Maluquer), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hi- 
dalgo, Martorell, Bofill, Elera, Tomàs). 
La var. 
occitanica, Recluz 
l'ha trobada a Calafell el Sr. Samà, i la 
Renieri, Philippi—apelína, Renieri 
en la propia localitat el mateix recolector i en la desembocadura del. 
Llobregat el Sr. Salvafià. 


prismatica, Lashtey. 
Pineda (Tomàs). 
El Sr. Samà ha recullit a Calafell la var. 
fragilis, Risso. 


ovata, Philippi. 
Mataró (Salvatià), Vilassar (Tomàs), Vendrell (Hidalgo, Mar- 
torell). 


tenuis, Montagu. 
Vilassar (Tomàs). 


108 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


MESODESMIDAE 
Gén. DONACILLA, Lamarcx. 


corned, Poli. 

Llansà (Botill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, 
Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barce- 
lona (Hidalgo, Martorell, Elera), Costes de Garrat (Almera i Bo- 
fill), Calatell (Samà). 

El St. Maluquer cita a Llansà la var. 

albo-radiata, B. D. D. 


DONACIDAE 
Gén. DONAX, Linné. 


semisíriatus, Poli. 
Llansà (Maluquer), Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta, To- 
màs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Costas 
de Garrat (Almera i Bofill), Vilanova i Calatell (Samà). 


trunculus, Linné. 

Llansà (Maluquer), Rosas (Hidalgo, Tomàs), Pineda (Tomàs), 
Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barce- 
lona (Graells, Lacase-Duthiers, Hidalgo, Martorell, Elera), Cas- 
telldefels (Tomàs), Costas de Garrat (Almera i Bofill), Sitjes 
(Hidalgo), Vilanova i Calafell (Samà). 


variegatus, Grmelin. 
Llansà (Maluquer), Calella (Martorell, Elera), Pineda (Tomàs), 
Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Hidalgo). 


SOLENIDAE 
Gén. SOLEN, Linné. 


marginatus, Pennaut. 
Mataró (Hidalgo), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Barcelona (Hidal- 
go), Vilanova i Calatell (Samà). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL I09Q 


Gén. EUSIiS, Scehumacher. 


ensis, Linné. 
Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona 
(Hidalgo, Martorell), Vilanova i Calatell (Samà). 


siliqua, Linné. 
Catalunya (Graells), Ampurias (Col. del A.), Mataró (Hidalgo), 
Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidal- 
go), Costas de Garraf (Almera i Bofill), Vilanova i Calafell (Samà). 


Gén. PHASUS, Leach. 


tegumen, Linné. 
Vilassar (Zulueta, Tomàs), Barcelona (Hidalgo, Martorell), 
Costas de Garrat (Almera i Bofill), Vilanova i Calafell (Samà). 


Gén. SOLECURTOS, Blainville 


antiquatus, Pulteney. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvarià), Barcelona (Hidal- 
go, Martorell), Calafell (Samà). 


candidus, Renieri. 
Pineda (Tomàs), Arenys de Mar (Hidalgo), Mataró (Hidalgo), 
Vilassar (Col. del A.), Barcelona (Hidalgo, Martorell). 


strigillatus, Linné. 
Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo), Vilassar 
(Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Vilanova i Calafell (Samà). 


MYIDAE 
Gén. CORBULA, Bruguiere. 


gibba, Olivi. 
Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvarià), 
Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell), Vilanova i Calafell (Samà). 


Llo INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Se han recullit les vars. 

curta, Locard. (C. curta, Loc.) 
a Vilanova (Samà) i la 

rosea, Brovvn 
a Mataró (Salvafià). 


Gén. CORBULOMYA, Nyst. 
mediterranea, Costa. 
Rosas (Tomàs), Mataró (Salvarià), Vilanova i Calafell (Samà). 
CUSPIDARIIDAE 
Gén. CUSPIDARIA, Nardo. 
costellata, Deshayes. 
cuspidata, Olivi. 
rostrata, Spengler. 
Totes tres a Pineda (Tomàs). 
THRACIDAE 


Gén. THRACIA, Leach. 


papyracea, Poli. 
Calella (Martorell), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar 
(Col. del A.), Barcelona (Hidalgo), Calafell (Samà). 


pubescens, Pulteney. 
Calafell (Samà). 


villosiuscula, Macgillirray. 
Pineda (Tomàs). 
ANATINIDAE 
Gén. PoRomva, Forbes. 


granulata, Nyst i VVestendorp. 
Pineda (Tomàs), Calatell (Samà). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL III 


PANDORIDAE 
Gén. PANDORA, Bruguiere. 
inaeguivalvis, Linné. 


Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo), Vilassar (Zulueta), Masnou 
(Maluquer), Calafell (Samà). 


piuna, Montagu. 

Pineda (Tomàs). 

LYONSIDAE 
Gén. LYONSIA, Turton. 

norvegica, Chemnitz. 

Pineda, (Tomàs), Barcelona (Hidalgo). 

GLYCIMERIDAE 
Gén. SAXICOVA, Fleuriau. 

arctica, Linné. 

Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta). 


Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova i 
Calafell (Samà). 


rugosa, Linné. 
Pineda (Tomàs), Vilanova i Calatell (Samà). 
GASTROCHAENIDAE 
Gén. GASTROCHAENA, Spengler. 


dubia, Pennaut. 
Mataró (Salvarià), Vilassar (Tomàs), Barcelona (Hidalgo). 


II2 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


PHOLADIDAE 
Gén. PHOLAS, Linné, 


dactylus, Linné. 
La Escala (Tomàs), Vilassar (Zulueta), Vilanova i Calatell 
(Samà). 


parva, Pennaut. 
Pineda (Tomàs). 


Gén. BARNEA, Leach. 


candida, Linné. 
Rosas (Tomàs), Pineda (Tomàs), Barcelona (Hidalgo), Vilanova 
i Calatell (Samà). 


Gén. XYLOPHAGA, Turton. 


dorsabi, Torton. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Salvarià), Barcelona (Hidalgo). 


TEREDUIIDAE 
Gén. TEREDO, Linné. 


norvegica, Spengler. 
Mataró (Salvafià), Barcelona (Martorell). 
He trobat algun Pholadidae i Taredividae en torses tlotants, 
i per lo tant de dubtosa procedencia, per aquest motiu, i fins, que 
troballes in sifz que permeten afirmar que les especies de reteren- 
cia viuen a Catalunya, me absting de considerar-les com de nos- 
tres taunes. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 113 


APBENDIÇ I 
Moluscs pelagies recullits a Catalunya 


JANTHINIDAE 
Gén. JANTHINA, LamarcE, 


nitens, Meuxe. 

Catalunya (Tomàs), Rosas, Blanes (Maluquer), Vilassar (Zu- 
lueta, Maluquer), Masnou, Barcelona, Sitjes, Salou (Maluquer), 
Altafulla (Tomàs). 

La vat. 

splendens, Monterosato. 
ha sigut recullida a Pineda i Vilassar (Tomàs) i a Vilanova i Cala- 
fell (Samà). 

Sol apareixer de tant en tant en nostres costes, a fins d'agost o 
prímers de septembre. 


pallida, Harvey. 
Pineda (Tomàs), Vilassar (Col. del A.), Calatell (Samà). 
El Sr. Tomàs cita a Pineda la var. 
lacta, Monterosato. 


CARINARIIDAE 
Gén. CARINARIA, Lamarcx. 


mediterranea, Petou. 
Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Badalona (Col. del A.). 


JIROLIDAE 
Gén. JiROLA, JorsXal. 


coronata, ForsHal. 
Rosas, Barcelona, Salou (Maluquer). 


114 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


ATLANDIDAE 
Gén. ATLANTA, Lesueur. 
Peroni, Lesueur. 
Calafell (Samà). 
CAVOLINIIDAE 
Gén. CRESEIS, Rang. 
acicula, Rang. 
Vilanova i Calafell (Samà). 
Gén. CLEODORA, Peron i Lesueur. 
pyramidata, Linné. 
Vilanova (Samà). 
Gén. CAVOLINIA, Gioeni. 


gibbosa, Rang. 
Calatel (Samà). Recullit un sol ejemplar. 


longirostri, Lesueur. 
Barcelona (Maluquer). 


tridentata, Forsael. 
Cadaqués (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Sal- 
vafià), Barcelona (Maluquer), Vilanova i Calafell (Samà), Salou 
(Maluquer). 


vaginella, Contraine. 
Vilanova (Samà). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL II5 


APENDIÇ II 
Braquiòpods citats a Catalunya 


TEREBRA TULIDAE 
Gén. TEREBRATULA, Llhyvvd. 


vitrea, Born. 
. Rosas (Hidalgo). 


Gén. TEREBRATULINA, Orbigny. 


caputserpentis, Linné. 
Rosas, Canet de Mar (Hidalgo), Barcelona (Martorell). 
L 


Gén. MEGERLIA, Ring. 


truncata, Linné. 
Rosas, Canet de Mar (Hidalgo). 


Nota malacològica 


El conegut malacòlec de Niça, comandant Caziot, en carta diri- 
gida al President de nostra Societat, en primer d'Abril darrer, tà 
referencia al treball que's publicà, en el nombre de Maig del any pas- 
sat, sobre l'Helix nemoralis, per lo que he cregut molt interessant 
donar-n'he compte, transcribint el troç corresponent de dita carta. 
Diu axís: eJ'ai d'abord pris connaissance de sa note malacologique 
portant (Bull. n.2 5 de Maig 1913) simplifications de l'h. nemoralis. 
Je le prie de se raporter au Bulletin n.2 1 de cRiviera scientiphiqueo, 
(Naturalistes de Nice), pour constater que nous avons emis sensible- 
ment les mèmes idees au sujet de cette vieille espace, quoique je 


ri6 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


mantienne l'h. vindobonensis C. Pfeiifer, qui differe notablement 
de l'h. nemoralis. (je dis vindobonensis au lieu de austriaca, parce 
suite de l'anteriorité de vindobonensis). Le n.2 4 de la planche de 
Mr. Rosals, est ma varieté Combai. 

Dec ter present que dit senyor s'equivocà atribuint aquell tre- 
ball i la làmina que l'acompanya al consoci i company senyor Rosals, 
essent abdós del sotscrit. 

Es per a mi una satisfacció el que malacòlec de l'autoritat de 
Mr. Caziot, estigui conforme ab les idees que vaitg esposar en aquella 
nota, agrahint-li hagi tingut a be ocupar-se del meu petit treball. 

Barcelona, Maig de 1914. 

L. TOMÀS. 


CRÓNICA 


Dies 11, 12 i 13. Concorreix al 3.et Congrès d'Excursionisme, 
celebrat a Tarragona el soci senyor Rosals, qui porta la representació 
oficial de l'Institució. 

cr 

El senyor President participa la trovalla de diverses especies 
botàniques i zoològiques, en excursions fetes amb els seus deixebles, 
qual cita pot esser d'interès. 

El dia 14 a Castelldefels, la vegetació era tota abrusada per la seca 
persistent, en les dunes venía retrassada. Pot citarse la cucurbitacia 
Ecballium elaterium Rich., en el paviment d'una de les torres del 
senyorial Castell, qual arrel formaba un abultat tubèrcul, que havía 
arribat a aixecar algunes rajoles, en les pinedes properes lluía ses colors 
l'Optris Scolopax Cav. Allí mateix reculliren els moluses: Helix fe- 
rrestris Chemn., var. frochoides M. T. Clausilia Penchinati Bourg. 
y Pupa polyodon Drap. El 30, en les derreres vesants del Pantano 
de Vallvidrera trobaren una preciosa noya de serp, Anguis fragilis 
Dum., abundoses larves de Salamandra maculosa Laur., i l'Agelas- 
fica Alni L., hermós crisomèlid que rosega les llustroses fulles del 
vern, Alnus alutinosa Gaertn. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


Sens cobertes 


ah 


T 


i INSTITUCIÓ CATALANA DHSTORIA NATURAL 


Dies de sessió.—Primer Ec aer de cada mes, a les onze 
del matí. 
Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió, Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 

. Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. dr 
Biblioteca. — La Biblioteca dela Institució, podrà consul- 
tar-se els dijous feiners de 9 a 10 del vespre i els due 
menges de 10 a m1 del matí. 
Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc social 
a disposició dels senyors socis. 

- Museu.— Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a io del ves- 
pre, i els diumenges de ro a 11 del matí. 
Butlletí. — Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 
Tiratges a part: 


Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges i 


a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 y 24), als preus segúents: 


50 exemplars $ 100 exemplars 

1 - 4 planes: 5 ptes. 8 ptes. 
5-8 D) 8 D) i 15 D) 
88-16 9) A 25 o 


ot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 
directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 

— de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
— Un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
P plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta Ll la dita 
imprempta. 


outes les communications et Echanges. doivent ètre envoyées 


au siège de la Société. 
Paradís, 10, 1.97, 2.0, Barcelona (Espagnme) 


Estracte dels Estatuts 


ART. 1.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte 


i 


l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- 
lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar ls 


l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. 


ri 


ART. 3.et Los socis seràn de as classes: Fundadors, Hono- 


raris, Protectors i Numeraris. 


Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de 


Febrer de 1904, 


Son socis Honoraris, aquells que per sos reconeguts mérits di 


dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i Siena un es- 
tímul pera los socis. 


Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- si 


ment a la bona marxa i progrés de la Societat. 


Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals RO 


ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada 
de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- 
meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. 

ART. 4.tt Los socis Honovaris seràn proposats per la Junta — 
Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits 
per unanimitat dels numeraris presents. 


Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres socis. 


numeraris en sessió ordinaria, col-locant-se la proposta en la taula 
d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, 


en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques Lis 
negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. —— 


Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci 


Numevari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny 
i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i 
desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta integrament. 


Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser 


proposats, pro en aquet cas sols seràn a si no tenen cap ES 
en contra. 

Pera que sía vàlida una , votació deuràn pendre part en ella 
assistint a la sessió un número dè socis superior a deu. 


i 


Segona época. Any ll. -Núm. 7 i Octubre de 1914 


Butlletí qe im 


Institució Catalana 


l d'Historia Natural 


Nulla unquam inter fidem el vatio- 


nem veva dissensio esse potest. 
Const. de Fid. cath. c. IV. 


SUMARI 


SECCIÓ OFICIAL: 
Sessió ordinaria de 4 d'Octubre de 1914, 
Barnola, S. J., Joaquim M. de — Notes botàniques. Sàmares triples de 
la "Blada" Acer pseudo-platanus, L., 
Codina, Ascensi. — Sobre biologia de Brachycerus undatus Fabr. 
Aguilar-Amat, J. B. de — La Helix Compàanyoi Aleron, de Santa 
María del Mar, de Barcelona. 
Rosals, Joan. — Aclaració. 
Tomàs, L. — Bibliografia. Algunes observacions sobre un treball del 
Dr. Pardillo, publicat en els "Arxius" del "Institut d'Estudis 
Catalans, 


PE ale a ds 


LOCAL SOCIAL 
Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,er - 2, 
BARCELONA , 


Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, qua 
procurin seguir les indicacions seguents. 
1." o Escriurer en lletra clara i inteligible, d'altre modo es — 

impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del 

Butlletí, que surtin els trevalls sens cap error d'im- 

prempta. 

2.7 o Dibuixar sobre paper o cartulina ben blancs amb tinta 
xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys 
més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 

3.2: No escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre 
dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- 
breixi. al 

4.7" — Posar en forma de notes a baix de les planes les indicae 
cions bibliogràfiques. 

5." —Escriurer en itàliques tots els noms tècnics en llatí. 


NOTA.- BEMEREUNG 


La cinstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, 10, 
Barcelona), desitja'l cambi de publicacions. 

Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, IO, 
Barcelona), bittet um Gegensendungen. , 

La clnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, $ 
Barcelona), desea el cambio de publicaciones. À 

The cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, —— 
Barcelona)o desires to exchange publications. L 

La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, 
Barcelona) demande l'échange. 

La clnstitució Catalana d'Historia Naturel.—(Paradís, ro, 
Barcelona)o chiede ricambio. 


Ld 


BUTEFILEL 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


2.8 RPocA BARCELONA, OCTUBRE 1914 ANY XI— Núm. 7 


SUJMZRI: Secció Osrcran: Sessió ordinaria de 4 d'Octubre de 1914. — Notes botàni- 
ques. Sàmares triples de la cBladaz Acer pseudo-platanus, L., per Joaquim M.A de 
Barnola, S. J. — Sobre biología de eBrachycerus undatus: Fabr., per Ascensi 
Codinae.—La eHelix Companyoiz Aleron, de Santa María del Mar, de Barcelona, per 
J. B. de Aguilav-Amat. — Aclaració, per Joan Rosals. — Bibliografia. Algunes 
observacións sobre un treball del Dr. Pardillo, publicat en els cArxiuso del eInstitut 
d'Estudis Catalans:, per Ll. Tomés. 


urna Tastitap, 
Va s A 


SECCIÓ OFICIAI MAY30 


Sessió ordinaria de .4 d'Octubre de I9r4 
PRESIDENCIA pEL R. P. Joaquim M." pE BARNOLA, S. J. 


A les onze i assistint-hi els socis senyors Codina, Folch, Faura, Ferrer 
Vert, Ferrer Dalmau (M.), Gibert. Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), 
Maluquer (S.), Rosals. Roset, Soler, Sagarra (Í.). Tomàs 1 Zariquiey, el 
senyor President obre la sessió llegint-se seguidament l'acta anterior que 
resta aprovada. 

Proposta de socis. —Els senyors Barnola, Codina i Ferrer Dalmau pro— 
posen per a socis numeraris a D. Enric Roig Valls, que's dedica a Zoologia, 
ia D. Jordi Gallart Foleh, que s'ocupa d'Entomologia. 

. o Els senyors Barnola, Tomàs i Ferrer Dalmau. presenten a D. Francesc 
Calzado Barret, que's dedica a Mineralogía. 

Donatius.—Per a la biblioteca dEnsayo Fitotopogrúfico de Bages), per 
D. Pius Font Quer. 

Mapes geològics de Catalunya (regions 4." i 5./), pel M. I. Canonge 
Dr. Jaume Almera. 


118 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


cAlgunas Hepúticas de Orihuela (Alicante) y sus contornoso, pel Reve- 
rent P. Joaquím M./ de Barnola. S. J. 

Per a el museu. Un exemplar de Galena en grans octaedres maclats, 
coberts en part per dolomita, procedent de Bellmunt (Tarragona). cedit per 
D. Joaquím Folch Girona. 

Un exemplar de la xancuda Ardea Purpurea LL. caçat al Prat del Llobre- 
gat, Estany de l'Illa, donat per D. Antón Olivar. 

Un aplec d'insectes de varis ordres. donatiu de D. Joan A. Margarit 
Duràn. 

Comunicacions. —El senyor President aprofita l'oportunitat de trovar-se 
present nostre distingit consoci honorari el Dr. Agustí M." Gibert, de 
Tarragona, per a remerciar-li els esforços quien l'ordre intelectual i moral 
ha fet en bé de nostra entitat. 

A continuació exposa que durant gaire bé tot el mes de Juliol. feren una 
serie d'excursions amb els consocis R. P. Navàs, Codina i Pérez de O. F.. 
força profitoses per el molt material recullit. Espera que els companys 
aniràn fent coneixer els resultats de son estudi. Avui sols dóna compte 
d'una Falguera africana la Pellaea hastata (Thbg.) Prantl. segons el doctor 
Christ. (Pteris Codinae Cadevall et Pau), trovada en els cingles del Paste- 
ral, per el metje de La Sellera D. Joaquím Codina, de la que mostra unes 
fotografíes. Exposa no estar en consonancia amb la descripció del mateix 
Christ, i d'altres autors, molts dels caràcters de la planta, més semblanta a 
altres especies veines a la dita, com explanarà més detalladament en una 
nota. 

Amb aquesta ocasió diu que reculliren a Olot en unes roques ixentes 
en la carena, qual direcció es E.O., a la Garrinada. la falguera Notholaena 
Marantae (L.) R. Br.. trovada en dit indret per en Vayreda l'any r800, i no 
tornada a trovar per en Pau i en Cadevall, per lo qual es donava com espe- 
cie d'existencia dubtosa a Catalunya. Enguany no era pas escassa, creixent 
plegada amb la Cheilanthes pteridioides (Reich.) C. Chr. (1), i al veinatje 
del Celerach officinarum D. C. i Asplenium septentrionale (L.) Hotím. 

Darrerament recomana que havent denunciat nostre consoci Sr. Cazurro. 
a la sessió de Setembre de la Junta Municipal de Ciencies Naturals, una 
malaltia de les fulles dels Plàtanos produida segurament per un cócczd, i el 
senyor Director del Parc Zoològic en Francesc Darder l'abundosa aparició 
d'un arvicòlit, a diversos indrets de la provincia de Girona, principalment 
a Banyoles, aont constitueix una terrible plaga per a l'agricultura, procurin 
els socis especialistes reconeixer ambdugues especies i adquirir algún exem- 
plar del derrer per a el Museu. 

El senyor Codina llegeix la tercera nota sobre Dipters catalans, mostrant 
als presents els exemplars descrits en aquest trevall. 


(1) Més coneguda per la sinonimia: C/7, odova S4. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTURIA NATURAL LIQ 


D. Joan Rosals mostra un exemplar d'Opal blanc i un altre d'Amatista 
procedents de Caldas de Malavella. Llegeix després un trevall titolat dPre- 
sencia de la Dialaga en els voltants de Barcelona), presentant també una 
mostra d'aquest mineral trovada en la foradada de Vallvidrera. 

D. Josep Maluquer llegeix una nota bibliogràfica sobre l'estudi tito- 
lat (Beitràge zur Renntnis der Iberich—Balearischen Triasprovinz) per 
A. VVurm, publicat en les Actes de la societat de Ciencies Naturals de 
Heidelberg. 

D. Llorenç Tomàs dóna lectura a un estudi crític sobre un trevall publi- 
cat en els (Arxius del Institut de Ciencies) per el Dr. Pardillo. 

El Dr. Gibert llegeix el prefaci de l'obra sobre crustacis de Catalunya 
propera a publicar-se, mostrant fotografies de gaire-bé totes les especies 
citades. 

El mateix senyor presenta i dóna a nostre president una falguera i una 
molsa recullides en l'avenc de la Febró. La primera es una fronda jove de 
la (llengua de cervon Phvllitis scolopendrium (L.) Nexv. (més coneguda 
per la sinonimia Scolopendrium officinale Sm.) i la segona l'Hypenum 
alopecurum L., especie trovada i citada de l'avenc de Castell Sapera (1). 

Sens res més per a tractar, a les 13 hores el senyor President dóna la 
sessió per finida. 


NOTES BOTÀNIQUES 


Sàmares tríples 
de la "Biada" Acer pseudo-platanus, L. 


Tot cercant llavors per a les col'leccions del Col'legi i les par- 
ticulars d'alguns dels meus deixebles, trovarem l'any darrer. qualques 
sàmares triples de 4Bladao Acer pseudo-platanus, L., entremitj de 
les moltes normals, o sía dobles, apilonades en el raser per les corrents 
d'aire. Conservarem tots els exemplars que trovarem, més com a 


(1) Vegis BurnLErí I. C. p'H. N., n.es 8i 9, 1915, p. 116 i seguents. 


120 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


curiositat, que com anomalía de forma digna d'estudi més seriós. 
Prò fixant-nos en els pocs raims encara no aventats de l'arbre per la 
tramontana, poguerem observar que totes o gaire bé totes les sàma- 
res terminals eren trialades, o parlant amb més propietat i exac- 
titut científica, eren sàmares triples o trisàmares. Aquesta obser- 
vació'ns determinà a sovintejar les visites a dos peus grans de 
cBladao que tenim en el parc del Col legi. Amb curiosa coincidencia 
s'escaigué que per aquell temps, Janer de 1912, rebíem un número del 
cButlletín de Géographie Botaniqueo, el 266 de la 4.8 serie, com a 
invitació per a ingressar a l'eAcademie Internationale de Botaniqueo, 
en qual pàgina 297 llegíem el segúent títol, a les hores força sugestíu 
per a nosaltres, com se pot pensar: dL'Acer campestre, à truit 
triailéo. Era una curta comunicació del Secretari perpètuu de la 
susdita Societat, el ben conegut botànic Mgr. Heribert Leveillé, 
fent coneixer la trovalla de l'Acer campestre, L., dUróx, amb els 
fruits trialats, per M. L. Lambert, instruit mestre, a Raymond (Cher). 
Pensa el comunicant que's podría fixar mitjantsant lo conrèu el caràc- 
ter accidental dels fruits trialats. No'ns ficarem pas a discutir-ho, car 
no té cap interès particular aital mutació. Rès afegirèm tampoc de les 
fantàstiques il'lusions que indica, sobre que aleshores dit fruit ja no 
fora més una sàmara, i que consegientment se tractaría d'un nou 
gènre, i adhuc d'una nova familia, parenta de les Sapiíndaces. 
Doncs en derrer resultat el mateix Leveillé fineix la comunicació amb 
la conclusió de que's tracta d'un fenòmen accidental i que l'Acer res- 
tarà lo mateix d'avans, cosa pot ésser menys pomposa, prò més cien- 
títica. 

Ens permetrèm amb tot i això fer qualques observacions, a fí de 
il'lustrar un xic aquesta nota, observacions que puguin tal volta apro- 
titar-se per a estudis ulteriors, als que serveixi de base. El sol fet de 
que una sàmara tingui més d'una expansió membranosa, sigui 
qualsevulga la forma amb que's presenti, rès li treu d'ésser un aqueni 
amb tal modificació, i per tant no pert ni mica l'essencia de sàmara. 
Aixís en l'om (Ulmus campestris, Sm.), ben mirat són dugues les 
expansions que volten el fruit, i semblantment trovaríem altres 
exemples. Hi ha més, a judicar per el modo característic de presentar- 
se les sàmares en el gènre Acer, això és, simples, però reunint-se 
dos carpels normalment, sense vera soldadura, car cada espansió 
acompanya a un sol Íruit, no tením per del tot exacta la calificació de 
diruit triailéo donat per en H. Leveillè (amb tot i el respecte que'ns 
mereix l'il'lustre botànic trancès), si no és que efectivament cada 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 121 


aqueni dels que cita portés tres expansions, cosa que no's desprèn 
pas del contexte. 

La modificació de que tractèm, que constitueix una verdadera 
anomalia, se deu tenir com una ipergènesis multiplicativa de la ilor 
terminal de les inflorescencies en raim del Acer. Ara si volem escor- 
collar la causa productiva de la hipergènesis, penso que no anirem 
pas errats, en assignar-hi l'excés de sava de que fàcilment gaudiràn les 
flors terminals, precisament per ésser caràcter essencial de l'especie 
de que tractèm el tenir les intlorescencies pèndules, o capgirades, i 
per tant encare afavorides en aital excés per un grau superior de 
geotropisme positiu. Això ens explica semblantment quien altre 
especie exòtica, prò força conrehuada en nostres jardins, parcs i 
carrers, l'Acer pensilvanica, quals raims ilorals són aixís mateix 
pènduls, on hi havem trovat una pila de sàmares triples. Es clar que 
hi pot iniluir en la producció de la hipergènesis dita, encare que 
secondariament, segons nostre parer, l'excés de vitalitat que puguin 
tenir els peus ben regalats, sía per arroixament artificial, sía per 
abondosa saor provinenta de plujes no escasses i amb oportunitat 
caigudes. 

No cal afegir que la aparició de les sàmares triples se reconeix ja 
anticipadament en les tlors, qual ovari en tal cas s'és tripartit al bell 
punt de comensar la diferenciació floral, segons pot comprobar-se 
per la observació, a la primavera, o més endavant, ateses les condi- 
cions climatèriques de cada localitat, al esdevenir la iloració dels 
Acer. 

Derrerament varem observar que la partició és de vegades múlti- 
ple, aixís com hem dit que generalment és triple en els cassos citats, i 
se veu en l'exemplar qu'oterim a la consideració dels socis presents, 
sols que si'ns hi fixem detingudament veurem que la modificació és 
més prolonda, havent-hi fins una vera fasciació al àpex del pedicel 
iloral. En aquest cas tenim una samara múltiple, o una polisàmara. 


JoAQuimM M.f DE BARNOLA. 


Sarrià, Març-Abril, 1913. 


122 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Sobre biologia de "Brachycerus undatus" Fabr. 


(Col. fam. Btachyceridae) 


Els dos bulbes aovats, arquejats, coberts d'una membrana coriàcea 
rosada, units per altres varies túniques o pel'lícules més subtils i blan- 
quinoses, que tinc ocasió de mostrar, provenen i formaven part inte- 
grant d'una cepa o cabeça, de les que arràn d'arrel forman les especies 
del gènre Allium, probablement se tracta aquí de l'Allium satfivum. 
Si examinem la part convecsa superior d'aqueixos dos bulbes, tàcil- 
ment hi veurèm una cavitat bastant espaiosa, de forma amplement 
elipsoidal, escavada en la línia d'ajust dels dos bulbes, de modo, que 
si'ls separessin quedaria la cavitat partida per la meitat, corresponent 
a cada bulbe una porció escavada casi igual. Aquesta cavitat estava 
totalment ocupada pel individuu femella de Brachiycerus undatus, 
aquí present, en l'ocasió d'arrivar a casa, procedent de la plaça, la 
cabeça d'Allium en questió. 

El B. undatus, sortint en estat periecte d'una cavitat dels bulbes 
d'allium, corrobora i al mateix temps resol un punt biològic interessant. 
No dupto de que la porció de pulpa d'all que hi falta, ha sigut l'aliment 
del mateix B. undaíus en estat de larva, que trovant-hi propietats 
nutritives intenses, s'hi desenrotllà ràpidament i sense fer-ne una gran 
consumació, puix que la larva com per un pressentiment de lo que 
serà en estat d'insecte periecte no'n rosegà i engolí més ni menys 
que'l precís, o siga un volum de pulpa igual al volum del seu propi 
cos futur, aprotitant-se al mateix temps de la cavitat resultant, per 
fer-ne el refugi de la nintosis. Etectivament, si s'observa amb alguna 
atenció el fondo i parets de la cavitat, se nota que són lo més llises 
possible i recobertes d'una especie de berniz o Xoma insoluble a l'aigua 
a la fi d'amparar a la ninta i més tard a l'insecte, verossímilment contra 
una humitat excessiva. 

L. Bedel (1) diu que, segons indicacions rebudes de M. Damry, 
naturalista a Bonitacio (Córcega), en Córcega el B. undatus, insecte 


(1) Ann. Soc. Eut. Fr. 1877, v. 177. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' 'HisToRIa NATURAL 123 


perfet, s'alimenta de fulles de totes les Al'liàceas, i la larva dels bulbes 
de les grosses especies, particularment de l'Al/ium roseum i de Vall 
dels jardins. 

Champion (1), diu que'l B. undafus se troba sobre les fulles de 
l'Arum arisarum, sobte'l que l'havían recullit abundantment a Corfú 
en Octubre. 

Laboulbène (2), diu que segons indicacions rebudes de M. Picart, 
les larves de B. undatus, viuen en totes les especies cultivades de 
narcisos, que rosegan el bulbe i passan de l'un a l'altre si la creixensa 
no és acabada. Per a transiormar-se, la larva abandona generalment el 
bulbe del narcís. No obstant, B. Bornet, que havía dat a M. Picart els 
insectes i havía seguit llurs destruccions, afirma que una vegada ha 
trovat un insecte desenrotllat en un bulbe vuit. Aquestes són les cita- 
cions biològiques de l'habitat del Brachycerus undatus. 

El iet, comprobat actualment, de trobar-se el BD. undatfus en estat 
perfecte dintre dels bulbes del nostre all cultivat comú, comestible, en 
la cavitat formada pel rosec del mateix al estat de larva, és per lo 
tant senyalat per primera vegada, i prova per lo menys, un dualisme 
sobre'l sistema i lloc aont se transformen, les unes larves sortint del 
bulbe a l'època de la nimiosis i enfonzant-se a terra aont busquen un 
reiugi arreglant-se una celda elipsoidal comprimint la terra'l seu 
entorn, bernissant les parets i endurint-les amb una goma impermeable 
que se agrega pel mugró anal, aglutinant aixís la terra, ajudant-se de 
llurs mandíbules i de llurs palpes: les altres, Sense moure's del refetori 
emperò acondicionant les parets amb la polidesa e impermeabilitat 
qu'es menester per a protegir l'indetensa nimta. 

Bon company del Brachycerus undatus és el B. aleirus Fabt., amb 
les seves proeses de destrucció de bulbes. Les dos especies crec que 
són les úniques que's troven a Catalunya. 

Perris (3), diu que les larves de B. aleirus atacan els bulbes 
de l'all cultivat a Provença. Abeille de Perrin indicà a Perris que ha 
sigut testimoni de que la larva de B. aloirus se transtorma en el 
mateix bulbe. Perris creu que's aquest un cas excepcional, que no li 
és permés de duptar-ne, però alirma que la regla ordinaria és la 
transiormació en terra. 

L'algirus al migdia de França, se desenrotlla en els bulbes de all 


(1) Eutom. Magaz. III, 1836, p. 465 
(2) Ann. Soc Eut. Fr 1875, p. 95, 96. 
(3) Ann. Soc. Eut. Fr. 1874, p. 132. 


124. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


cultivat, M. Lallemant l'ha trovat en Algèrie sobre l'Al/ium frique- 
trum. Totes les larves conegudes de Brac/iycerits, s'alimenten de la 
pulpa dels bulbes de plantes Lilidceas o de Aroideas o de families 
veines de Monocotiledóneas. 

Els dos buibes d'Allium que presento, danyats pel B. undatus, y 
l'insecte destructor, provenen d'un dels poblets veins de Castelló de 
la Plana, que tenen amb el nostre mercat un actiu tràfec de plantes 
bulboses comestibles. Un B. undatus de ma colecció està rotulat, 
Montserrat-1910. No porta entre'ls teguments rugosos del cos restes 
d'argila o partícules terroses, que delatin una transiormació sota 
terra, com tampoc els porten dos individuus de Castelló, un d'ells, el 
qui exhibeixo. En cambi, de quatre individuus de B. al/oirus proce- 
dents de Sant Feliu de Llobregat, 3-1905, i de la desembocadura del 
riu de Besós, 26, III, 1905 (leg. Mas de Xaxars), també de ma col'lecció, 
tres portan, ben aparent, la crosta terrosa que sovint els recubreix, 
provant qu'ells surten de sota terra i que se'ls hi adhereix evidentment 
quant l'atravesan per sortir a la llum, igual que'ls Sepidium, Rhitirhi- 
nus, Opatrum, Trox i altres insectes, quals teguments favoreixen 
aquestes menes d'incrustacions. L'altre individuu està net d'adheren- 
cies terroses. 

Aquesta distinta manera de presentar-se el Brachycerus a la vista 
de l'observador, podría ser un cert indici del lloc aont conté llur 
transtormació, sis presenta net, sense Senyal o rastre de terra adhe- 
rida, molt probable que procedeix d'un buibe, si al contrari, evident- 
ment que de sota terra. 

No dupto que les larves de B. aleirus especialment, i també de 
lundatus, viuen aquí Barcelona, dels bulbes de Liliàceas, en parti- 
cular del tragant lliri de mar Pancrafium maritimum, que creix 
espontani en els nostres sorrals marítims. Es de creurer, que la temella 
nascuda en la tardor, hiverna en algún lloc abrigat aont s'hi dissimula 
completament ensopida. Arrivada la primavera, recobra llur agilitat, 
abandona l'amagatall i cuidadosa d'assegurar el necessari aliment a 
llur prolífica descendencia, deposita un ou a la bassa de les fulles 
radicals. I dic un ou, perque per lo general no s'han vist més d'una 
larva en el mateix bulbe. La larva que'n surt, penetra, sens dubte, en 
la tendra gavella de fulles radicals, descendent poc a poc tot rosegant 
per viure, hasta'l bulbe. Arribada al bulbe, s'hi desenrotlla ràpidament 
i per juny o juliol es ja adulta, i no tarda a abandonar la planta nodri- 
dora per enionzar-se a terra i allí transformar-se en insecte perfecte, 
o complint lo que resta del séu segle evolutiu en el mateix bulbe, com 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL 125 


en el cas present. Es molt de notar que, dada l'època ja avançada de 
creixement de l'arrel pulposa, la presencia de la larva paràssita, per 
lo menys, a lo que respecta a nostre all cultivat, no atura'l desenrotllo 
normal dels bulbes que integran la cepa o cabeça, qu'arriban tots a ma- 
durar, presentant sobradament senyals del pas del paràssit, els bulbes 
particularment atacats, prova evident de que l'arrel pulposa és ata- 
cada en circunstancies de trovar-se en condicions excelents de detfença 
que l'hi permeten de desenrotllar-se lliurement contra l'enemiga larva 
de Brachycerus. 


ASCENSI CODINA. 


Barcelona-Gracia, desembre de 1912... 


La "Helix Companyoi,, Aleron, de Santa Maria 
del Mar de Barcelona 


La Helix Companyoi iué encontrada por vez primera, en 1818, 
en un barranco de Banyuls-sur-mer, (pirineos Orientales), por Luis 
Companyo, quien recogiéndola en gran cantidad, la extendió entre 
sus amigos, tigurando desde entonces en las colecciones. En 1837 
Aleron la describió en el B4//. Soc. philom. Perpionan, t. HI, p. 91-98, 
dedicàndola a Campanyo, su primer recolector. 

Canta algunos afios més tarde la encontró también abundante en 
Banyuls, Servain también en Banyuls, La Bisbal y Tarragona, Cour- 
quin la cita de las murallas que rodeaban a Barcelona, en 1827 Graells 
dice: dla he cogido a centenares en los tejados de la Escuela de Medi- 
cina de Barcelona y Botill y Poch, después de citarla de los muros 
de la Ciudadela dice: cesta especie estú próxima a desaparecer de 
Barcelona a causa del derribo de las murallas), Fagot la cita de la 
provincia de Gerona, pero sin indicar localidad precisa, en 1900 Bofiil 
y Poch la encontró bastante abundante en las murallas ciclopeas de 
Tarragona y se ha citado también por algunos en Sitjes. 

Por los datos que anteceden se vé que esta especie, era en un 
tiempo sino abundantísima no rara en Catalufia, desde las estribacio 


126 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


nes del Pirineo que se sumergen en el mar hasta Tarragona, pero poco 
a poco y por una causa todavía desconocida ha ido desapareciendo, 
quedando sólo algunas, muy pocas, colonias que como se verà, distan 
mucho de llevar una vida vigorosa y próspera. Penchinat la buscó en 
vano en Banyuls, su localidad de orígen. Chía a pesar de ser un inta- 
tigable recolector no la pudo encontrar en la provincia de Gerona, en 
su folleto Moluscos terrestres y de agua dulce de la provincia de 
Gerona dice: cMis investigaciones no me han permitido comprobar... 
su existencia en la provincia de Gerona, de la cual creo que ha des- 
aparecido:, y E. Thieux la ha buscado inútilmente en Banyuls, La 
Bisbal, Sitjes y Tarragona, no pudiendo encontrar en estas localida- 
des ni un sólo indivíduo muerto ni tan siquiera un iragmento de su 
concha. 

En el llano de Barcelona, hasta el afio 1868 era bastante abundante 
en los paredones antiguos, entre los musgos, siendo de un modo espe- 
cial comunísima en los muros y en la parte interior de las troneras de 
la Ciudadela, donde según personas que por aquel entonces habitaban 
en ella, no podía Da nadie sin aplastar alguno de estos caracoles. 
Desde dicho afio hasta ahora, ha ido poco a poco desapareciendo, que- 
dando muy pocas colonias, entre ellas una en los tejados y torres de la 
iglesia de Santa María del Mar de esta ciudad, que es sin duda la més 
numerosa de las conocidas hoy día. 

Gracias a la amabilidad del Sr. Cura Pàrroco de dicha iglesia, 
pude recoger algunos ejemplares vivos de dicha especie y més tarde 
los monaguillos, atraídos por la perspectiva de una propina, me pro- 
porcionaron gran número de ejemplares, muchos de los cuales eran 
desgraciadamente jóvenes y con los cuales el malogrado Mossen Font 
y Sagué, intentó fundar, por así decirlo, otra colonia en los tejados de 
la Casa de Maternidad, de la que era entonces administrador. No sé 
qué resultado dió tal intento, pero creo yo que sería nulo, pues dicha 
especie no tiene en mi concepto, el vigor necesario para adaptarse a 
ninguna Vvariación. 

Al comparar los ejemplares procedentes de Santa María del Mar 
con los típicos de otras localidades catalanas y sobre todo con los de 
las Baleares, se notan, sin necesidad de un minucioso exàmen, grandes 
diferencias. Los primeros son de tamafio algo menor, tienen la concha 
rugosa, fràgil, delgada, rota y reparada, Sin brillo y con la coloración 
aris y como borrosa, al paso que los segundos no presentan ninguna 
de estas circunstancias que parecen indicar una constitución raquítica 
o los efectos prolongados de un ambiente poco conveniente. Las cau- 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 27 


sas de la evidente decrepitud de los ejemplares en cuestión es algo 
difícil de conocer, pero Sin duda ninguna el aislamiento forzoso de la 
colonia, la poca vegetación y la gran exposición a los rayos solares, 
por ser en mayor número los días serenos que los cubiertos, han debido 
contribuir a la decadencia de este molusco y en tiempo no muy lejano 
no quedarà en los tejados de Santa María més que algunas conchas 
calcinadas, y si en algún otro editicio antiguo de Barcelona no existe 
otra colonia próspera, lo que no es probable y si nuevas investigacio- 
nes no demuestran la existencia de esta especie en alguna otra locali- 
dad, se podrà considerar a H. Companyoi Aler, como desaparecida 
de Catalufia o por lo menos de las provincias de Barcelona y Gerona. 


J. B. DE AGUILAR-AMAT. 


ACLARACIÓ 


Per mediació de nostre dignissim senyor President he rebut una 
carta del distingit conquiòlec francés Mr. le Commandant Caziot per 
la que fa algunes observacions referents a trevalls sobre moluscs que 
he publicat en nostre BUTLLETÍ en aquests darrers temps. May hau- 
ria pogut imaginar que'ls modestos trevalls malacològics de aquest 
humil obrer de la ciencia naturalista, poguessin mereixer la atenció 
de distingida personalitat extrangera com es la del Conservador del 
Museu de Niça, y de que fossin motiu per a rebre d'ell ensenyanses 
molt útils sempre, y molt més en els temps actuals en que se està molt 
lluny de haver-se dit la darrera paraula en asumptes de malacología 
terrestre. 

En el comens de dita carta me atribueix equivocadament un tre- 
vall de nostre amic En Lloréns Tomàs sobre els HELIX NEMORALIS i 
VINDOBONENSIS amb el que mostra sa conformitat. Lo restant se refe- 
reix a una nota meva publicada en el BUTLLETÍ de Octubre del passat 
1913 amb el títol cMoluscs terrestres y fluviàtils de Guardiola (Alt 
Bergadà). De l'escrit del Sr. Caziot se'n desprenen les segients 
observacions: 

1.: Que no pot continuar-se l'us del nom VALLONIA, Risso. 1826, 


128 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


perque hi ha prioritat en el nom LUCENA, Hartman. 1821, nom que 
degué esser abandonat, ja que existia un altre gènre LUCENA, OHten, 
1815. Aixís doncs el nom ZURAMA, Leach 1821, deu reemplassar el 
nom VALLONIA creat per Risso cinc anys més tard. 

2.2 Que'l gènrte HELICODONTA no pot esser adoptat, ja que 
referint-se a son autor Ferussac, s'ha comprobat que inclogué baix 
aquesta denominació una amalgama de formes absolutament hetero- 
clites. 

3.1. Que desconeix el gènre FAMINIA Y prega se li indiqui son 
autor. 

La manca de bones obres de consulta, en una branca de la Historia 
Natural en que si hi conten per milers les que se han publicat i que 
malgrat això no es troven en nostres biblioteques públiques, ni son 
adquiribles avui a cap preu, no'm permeteràn contestar a mon ilus- 
trat colega lo documentadament que jo desitjariía. No obstant ho taré 
lo millor que sabré i amb tota Sinceritat a ses dites tres observacions. 

Per lo que's refereix a la 1.t dec manitestar que en lloc de dar el 
nom Helix per a tots los helicits, com tan alguns, he preferit usar el 
nom de antics sub-gènres, adoptats avui per la majoria dels malaco- 
lecs, per a agrupar especies que mostren certa relativa atinitat. Fa 
alguns anys que s'englobaven en dit gènre milers d'especies d'una 
variació de formes, textura i colors en la conxa, en tal grau, que's 
feia indispensable una nova i cuidada revisió i divisió en gènres 
derivats del primitiu HELIX. Per aquesta causa fou saludada amb goig 
per part de tots els naturalistes la aparició del monumental Manual 
of Conchologyo dels nortamericans Pilsbry and Trion, obra la més 
gran de les escrites fins avui sobre moluscs, la que amb sa perfecta 
clasiticació de les especies terrestres, llensà un raig de llum en aquest 
embroll del gènre HELIX. Aixís doncs els mols menuts helicits de 
oroixuda i sortida boca reberen, en dit manual, la denominació VALLO- 
NIA (Ferussac 1826). Aquesta observació i lo haver-la vist usada molt 
recentment per malacolecs de fama com VVooduvard y Sovverby, feu 
que la adoptés en ma classificació. Ara bé, que mon ilustrat colega 
proposi a altres eminents conquiolecs la questió dela prioritat del 
nom ZURAMA, Leach, i Si ells creuen que hi ha motiu per a aceptar-la, 
no serèm els naturalistas catalans dels darrers en adoptar-la. Del citat 
autor VV. E. Leach s'en coneixen sols dues obres de zoologia, la una 
publicada a Londres en tres volums del 1814 al 1817 amb el nom cMe- 
langes zoologiques, i l'altre amb el títol cMolluscorum Britaniae 
Synopsis,. No crec estigui descrita l'especie ZURAMA en la primera 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 129 


obra, ja que'ls gènres terrestres que descriu en la secció de Moluscs 
pertanyen als actuals ACHATINELLA, ANOSTOMA, STROPHOCHEILUS, 
AURIS, etc. Malgrat que l'obra de moluses anglesos cMolluscorum Bri- 
tanie Synopsiso d'en Leach fou escrita en 1821, restà manuscrita tins 
a 1852 en que Gray la publicà. Lo Dr. G. Hidalgo diu sobre aquesta 
obra: Les especies estàn ben descrites, hi han sinònimies, cites de 
localitat i algunes làmines ben fetes. Molts de sos noms genèrics 
no han estat admesos pels naturalistes (1). Ignoro la causa, mes 
no dupto que deu ser-hi per a no admetre aquests gènres, ja que 
del 1852 ensà molts e il'lustres malacolecs s'hauràn fixat en la prio- 
ritat de sos noms de gènres i no obstant no'ls han usat. 

l anem ara a sa 2.2 observació. Pel mateix motiu que havem 
apuntat més amunt al parlar del gènre VALLONIA, usèm també el 
gènre HELICODONTA. Efectivament al crear Ferussac aquest gènre 
va incloure-hi una munió de formes un poc diferentes, algunes d'elles 
fins desdeien de la significació de dit nom (Helix amb boca dentada). 
Avui ja no es aixís: les especies admeses actualment en dit gènre 
HELICODONTA tenen bastants caràcters de Similitat i van dividides en 
les segiients seccions: /.8 Helicodonta Mi, 2.2 Drepanostoma, 9." 
Aspasita, 43. Trissexodon i 5.2. Caracollina, que permeten la més 
excelent i exacta classificació. 

Per lo que's refereix a sa 3.2 observació, dec donar a mon ilus- 
trat colega tota la rahó, malgrat no ser del tot meva la culpa de 
apareixer en mon trevall lo nom FAMINIA. En nostre BUTLLETÍ han 
aparegut amb lamentable ireqiiencia errors d'estampa, que han valgut, 
més de una vegada, gens favorables crítiques a trevalls d'alguns de 
nostres companys, als que se atribuhíen mots que mai escrigueren. 
Afortunadament en els números posteriorment publicats se hi nota 
molta major cura, que fa pensar en un temps gens llunyà en que nostra 
revista sortirà amb la periecta composició tipogràfica tant indispen- 
sable avui en una revista científica. Aixís res te d'extrany quell 
Sr. Caziot desconegui el gènre FAMINIA, que tampoc jo conec. El 
gènre que jo vaig escriure en el manuscrit-original de mon trevall es 
el JAMINIA creat per Risso en 1826, i que no crec sía desconegut de 
mon estudiós conmalacolec, al que contessaré prefereixo lo nom PUPA, 
Draparnaud 1805, per esser més conegut i tenir dret de prioritat, i 
l'uso ja en mon darrer trevall 4dCatalec dels moluscs vivents en el 


(1) J. G. Hidalgo.— Obras malocológicas.—Estudios preliminares sobre los moluscos terres- 
tres y marítimos de Esparia, Portugal y Baleares. —Parte II.—Pàgina 1242. 


130 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


terme de Sant Felíu de Llobregat. (1). Si hagués volgut repassa 
equivocacions en ma dita llista, hauría observat també lo nom VITRI- 
DA, en lloc de VITRINA, Draparnaud, 1801. Jo procuraré que en succe- 
sives notes no's repeteixin petites equivocacions que esdevenen 
greus al tractar-se de noms genèrics o específics. 

Jo remercio desde aquest lloc a Mr. le Commandant Caziot ses 
atentes observacions i me felicito que aquesta ocasió me hagi pro- 
curat relació amb tan ilustrat naturalista, tan útil avui per a tots els 
que'ns dediquèm a una determinada branca de l'activitat humana. 


JoaN ROSALS. 
Barcelona, 22 Abril, 1914. 


BIBLIOGRAFÍA 


Algunes observacions sobre un treball del Dr. Pardillo: publicat 
en els Arxius" del "Institut d'Estudis Catalans" 


En el nombre II del present any dels cArxius del Institut de Cien- 
cies, que's una de les seccions de l'institut d'Estudis Catalanso, se 
publicà un treball del Dr. D. F. Pardillo, Catedràtic de la Facultat de 
Ciencies d'aquesta Universitat, del quin creièm convenient fer-ne un 
petit estudi crític, pels motius que dirèm. 

El treball és una traducció-resúm del publicat l'any 1908 pel doctor 
VV. Maier amb el títol de Die Rontaltzone des monte Tibidabo bei 
Barcelona): realment no pot dir-se que sia quasi desconegut a Cata- 
lunya, aital estudi, com diu el Dr. Pardillo, puix havent-ne tingut 
coneixement per comunicació verbal del Dr. Calderón l'any 1909, en 
un treball que vareig publicar l'any segient 1910 sobre minerals de 
Catalunya en el Butlletí de nostre dInstitució Catalana d'Historia 
Naturals, el cità varies vegades: emprò la veritat és que s'ha prestat 
un bon servei als aimants de la mineralogía y petrogratia de nostra 
terra, amb la publicació d'aquesta traducció-resúm, puix aixís se pot 
tenir un coneixement més complert de dit treball pels que no puguin 
obtenir l'original, o tenint-lo no'ls hi fos fàcil traduir-lo: i per axò és 


(1) BurnLETí I. C. d'H. N. Mars 1914. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIa NATURAL 131 


més de sentir que s'hi notin algunes deficiencies, considerant que n'hi 
ha de vera importancia, perque pot dir-se que'n les Ciencies Naturals 
i per lo tant en la Geología en general, s'està formant aquí el seu 
lèxic, ja que no existien en nostra llengua moltes de les paraules que's 
necessari utilisar, i això ia que s'hagi d'anar amb més diligencia i 
recel al introduir-les, procuràn sien verament propies, a fi de no sentar 
mals precedents. I que això sia d'una importancia capdal, ja ho deia 
l'any 1905 el nostre benvolgut consoci, el Sabi Inginyer de mines don 
Lluís M. Vidal, en el séu pròlec al dCurs de Geolegia aplicada a 
Catalunya, publicat pel mai prou plorat Mossèn Norbert Font i Sagué. 

Doncs bé, entrant en materia, veièm que al parlar dels elements 
d'algunes roques, cita l'espinell, que millor podría dir-se espinella, 
seguint el Dr. Calderón, vera autoritat en la materia per tothom reco- 
neguda, no havent-hi cap motiu per a que'ns sigulerisèm amb aital 
cambi de gènre. Sempre s'usa la paraula granet, per a designar la 
roca que s'ha de dir induptablement granit, perque la radical de 
la paraula és aquesta i per lo tant deu conservar-se, com succeix en 
totes les llengues, dient-se en castellà, granifo, en irancès, granite, 
en alemà, granit, en anglès, granite, R, y aixís ho teu sempre el 
Dr. Almera i Mossèn Font: advertint que aixís es vé a reconeixer 
indirectament en el mateix treball, al anomenar les roques de la tami- 
lia, podría dir-se d'aquella, es diu, cporfid granific,, capòtisis grani- 
fiquesv, 4granititav, y no cportid granetico, capòtisis oranetfiqueso, 
(granetita). 

A les derreries del treball (pàg. 148), es diu que unes de les roques 
estudiades tenen cfulles d'ortita de (color) negre de peixo, color que 
ja es veu que no existeix, quan el color que realment presenta la ortita 
és el negre de pega. Aquest erro fa creure que l'ocorregut aquí és, 
que el Dr. Pardillo que no és català, ni fa mólt temps que's entre 
nosaltres, traduiría el treball d'en Maier del alemà al castellà i encar- 
regaría la traducció d'aquest al català a persona que demostrà posseir- 
lo mólt bé, emprò sense coneixements mineralògics i petrogràfics, per 
lo que el granifo castellà, prengué en la seva Significació de grà 
petit, y per lo tant granet, y el color negro de pez, com que'n cas- 
tellà pez s'usa més amb la significació de peix, que de pega, l'hi 
atribuí el primer significat, resultant un color que'ns recorda el d'una 
locució vulgar de nostra terra, usada quan bromejant se vol parlar 
d'un color que no existeix o no se sap quín és. Sols aixís s'esplica que 
persona tan competent en mineralogía i petrogratía, com és el doctor 
Pardillo, hagi pogut incórrer en aquets dos lapsus, puix com a tal, en 


132 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


aquet cas, podèm considerar també el del oranet, si bé havèm cregut 
convenient parlar-ne amb més detenció per lo dit al començament. 

Í és llàstima que això hagi pogut succeir, quan creièm que sense 
inconvenient haguera pogut sortir el treball en castellà, puix en el 
mateix nombre se'n publiquen dos escrits en aital llengua: i aixís s'ha- 
Quera evitat aquestes equivocacions. Veritat és que tins en el supòsit 
avans sentat, té certa disculpa l'autor, puix darrera d'ell, s'ha de supo- 
sar queda la persona encarregada per l'INSTITUT de la revisió i correc- 
ció dels treballs a publicar, induptablement posseint els coneixement ne- 
cessaris, per més que realment res, per exemple, tinga que veure la 
mineralogia i petrogratia amb els insectes: i per lo tant, Si no l'un 
l'altre, haguera pogut evitar surtissin en l'esmentat treball alguns 
altres erros, uns de concepte i altres materials, que units amb els 
avans citats, el fan desmereixer quelcòm. Aixís en la pàg 127, línea 
21, es diu: 4Ni la calor ni l'àcid clorhídric les altera, indicis de perta- 
nyer a un mineral de terror, quan sapigut és, que's al revés, puix 
l'atac per l'àcid clorídric indicaria ser ferro, no sent creible que sia 
erro del original, donat l'elemental de la cosa, i aixís es veu, com no 
podía menos de succeir, que en altres llocs determina el ierro per 
aquets caràcters. A la pàg. 124, línea 8, es llegeix: cson de mineral 
de ferro i no de grafit, com sembla a primera vista, puix en els punts 
més prims són trasparents i desapareixen amb l'àcid clorhídric, per 
poc temps que's mantingni un alça de temperatura): i enla 126, 
línea 28 cAquestes se componen de mineral de /erro i grafit, el prí- 
mer és palesa per l'àcid clorhidric-. 

En la mateixa pàg. 126, diu: dEssent inodor el material clorític, 
els nòduls constituits per ell no haurien de tenir co/oro, es desprèn, 
dones, del sentit de la frase que tindría que dir incolor i no inodor. 
També és troba angifa per augita sempre: hematitis per hematites, 
i algún altre. 

Íno ho prengui a mal l'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS el que 
m'hagi permès ter aquestes petites observacions, puix són filles del 
desig de que les seves publicacions surtin lo més pertecte possible, 
pel seu bon nom i el de Catalunya, apart de que'l silenci haguera pogut 
semblar assentiment i conformitat en coses que no poden tenir-lo. 


EE ROMAS: 


Barcelona, Setembre de 1914. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


Sens cobertes 


he) 


T 


INSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL 


Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les onze 
del matí. 
Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 
Biblioteca.— La Biblioteca de la Institució, podrà consul- 
tar-se els dijous feiners de 9 a ro del vespre i els diu- 
menges de 10 a 11 del matí. 
Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc social 
a disposició dels senyors socis. 
Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a ro del ves- 
pre, i els diumenges de 10 a ix del matí. 
Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 
Tiratges a part: 

Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 y 24), als preus seguents: 


50 exemplars 100 exemplars 


1 - 4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
5-8 ) fs Dj 15 D) 
8 -16 D) 15 Di 25 ) 


ot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 
directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 
outes les communications et échanges doivent ètre envoyées 
au siège de la Société. 


Paradís, 10, 1.7, 2.2, Barcelona (Espagme) 


Estracte dels Estatuts 


ART. l1.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte — 
l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- 
lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar 
l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. 


ART. 3.er. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- 
raris, Protectors i Numeraris. 
Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de 
Febrer de 1904. 
Son socis Honoravis, aquells que per sos reconeguts mérits 
dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un es- 
tímul pera los Socis. 
Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- 
ment a la bona marxa i progrés de la Societat. 
Son socis Vumevarvis, los demés que sien admesos com a tals 
ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada 
de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los Socis nu- 
meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. 
ART. 4.tt. Los socis Honovaris seràn proposats per la Junta 
Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits 
per unanimitat dels numeraris presents. 
Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres socis 
numeraris en sessió ordinaria, col-locant-se 1a proposta en la taula 
d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, 
en la qual se posarà a vetació secreta per medi de boles blanques i 
: fiegres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. 
Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci 
Numevari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny 
i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i 
desitjant ingressar com a soci numerari "ls acepta integrament. 
Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser 
proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos Si no tenen cap vot 
en contra. i 
Pera que sía vàlida una votació deuràn er are part en ela 
assistint a la sessió un número de socis superior a deu, 


Butlletí mei 
Institució Gatalana 


d'Historia Natural 


Nulla unquam inter fidem et vatio- 


nem veva dissensio esse potest. 
Const. de Fid. cath. c. IV. 


SÚMARI 


SECCIÓ OFICIAL: 
Sessió ordinaria de 1 de Novembre de 1914, 
Pau, Carlos. — Sobre algunas plantas menorquinas. 

Rosals, Joan. — Contribució a la fauna malacològica de la Vall del 
OO Anoia. 
Codina, Ascensio. — Sobre Dípteros catalanes, 
Foleh, Joaquim. — Les sals potàssiques de Suria. 


LOCAL SOGIAL 
Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,er - 2,3 
I BARCELONA 


AVIS 


Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, qua 
procurin seguir les indicacions seguents. 
1... o Escriurer en lletra clara i inteligible, d'altre modo es 
impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del 
Butlletí, que surtin els trevalls sens'cap error d'im- 
prempta. 
Dibuixar sobre paper o cartulina ben ducs amb tinta 
Xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys 
més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 
3.7 — No' escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre 
dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- 
breixi. 
I Posar en forma de notes a baix de les planes les indica-. 
Re cions bibliogràfiques. 
5." — Escriurer en itàliques tots els noms tècnics en llatí. 


ce 


NOTA.- BEMERRUNG 


La institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, 
Barcelone), desitja'l cambi de publicacions. 

Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. ce IO, 
Barcelona), bittet um Gegensendungen. 

La cInstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, 10, 
Barcelona) desea el cambio de publicaciones. 

The clInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, 
Barcelona)o desires to exchange publications. 
Mi La cinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 30 
oo Barcelona)o demande l'échange. 

La clnstitució Catalana d'Historia Naturel. —(Paradís, IO, 
Barcelona)o chiede ricambio. 


L4 


BUTELETI 


DE LA 


institució Catalana d'Historia Natural 


2,8 roca BARCELONA, NOVEMBRE 1914 ANY XI — Núm. 8 


CUMZBRI: SEcció OsrcraL: Sesiió ordinaria de 4 de Novembre de 1914.—Sobre algu- 
nas plantas menorquinas, per Carlos Pau —Contribució a la fauna malacològica de 
la Vall del Anoia, per Joan Rosals. — Sobre Dípteros catalanes, pot Ascersio 
Codina.—Les sals potàssiques de Suria, per Joaquim Folch. 


REI OR is 


quan. (DS Up: B 


Se 


MAYV SO 1918 


01 


Sessió ordinaria de r de Novembre de 19T 
PRESiDENCIA pEL R. P. JoaQuím M."' pe BARNOLA, S. J. 


A les onze í quart i assistint-hi els socis senyors Aguilar-amat, Casa- 
nova, Codina, Ferrer Vert, Ferrer Dalmau, Folch, Juncadella, Malu- 
quer (S.), Maluquer (Joaquim), Maluquer (Josep), Rosals, Rosset i Tomàs, 
el senyor President obre la sessió, llegint-se l'anterior acta que resta 
aprovada. 

Mossèn Mariàn Faura excusa la seva assistencia. 

Admisió de socis —Previa votació són admesos per unanimitat els 
senyors Francesc Calzado, Jordi Gallart i Enric Noig, presentats en la 
sessió passada. 

Proposta de socis. —D. Lluis Piferrer i Alvarez i D. Rafel Vallet 1 
Vallet, presentats pels socis senyors Barnola, Codina 1 Folch. 

Donatius. —Per a el museu: Varies dents fòssils de selacis, cedides pel 
Doctor Agustí M." Gibert. Pertanyen a n'els genres: Oxyrhina, Otodus, 


134 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Lamna i Odontaspis. Foren recullides en els dipòsits eocènies de molassa, 
entre Vilaseca de Solcina i Salou. 

Un troç de bomba volcànica procedent de Mont Olivet (Olot) i varis 
exemplars de Nummulites perforata recullits a Santa Llucia (Olot), dona— 
tiu de D. Joan Bta. d'Aguilar-amat. 

Comunicacions. —D. Joan Rosals llegeix una nota malacològica sobre els 
moluses terrestres 1 fluviàtils de Torruella de Montgrí. 

El Secretari dóna lectura a un treball del Dr. Pius Font i Quer titolat 
Plantes de Vallferrera). 

D. Llorenç Tomàs presenta un seriós estudi del Dr. Manel de Chía que 
tracta dels d'l'eredinitsd de nostres costes. 

El R. P. Barnola presenta unes fulles de Pius voltades d'escates bri- 
llants i argentines que tapen els ous del lepidòpter Thaumetopoea Pythio— 
campa, qual larva fa greus destroçes en els pinars, amagada durant el jorn 
en unes bosses que fa amb brins de seda. Aquest curiós medi de defensa 
delata no obstant sa presencia, circunstancia que deurà aprofitar-se per a 
destruir la plaga quant menys en els pins joves. 

Mostra també una espiga viva de Plantago major quals llevors han 
germinat en el raquis ans de la disseminació com sol passar en altres 
plantes: fenómen degut probablement a l'abundor d'aigua qu'han propor- 
cionat les darreres plujes. Amb aquesta ocasió presenta la fotografía d'altre 
modificació en el Plantago media recullit l'istiu passat a Sant Esteve de 
Bas, consistint en la transformació de l'espiga senzilla en una munió d'es- 
pigues disposades en pseudoumbela. 

D. Ascensi Codina manifesta que estant sentat en el jardí de casa seva 
va posar-se sobre'l diari que llegia una formiga alada (mascle de Messor 
bàrbarus nigra André) a la qual li mancava complertament l'admomen 
acabant-se-li el cos en el peciol. Aquesta formiga volava, caminaba, movía 
les potes 1 visqué dos dies, dejuna, tancada en una capsa, lo qual corrobora 
les seves observacions sobre la sensibilitat dels insectes, insertes en el But— 
lletí de la Societat Aragonesa de Ciencies Naturals 1910, n.' 5, P. 145-140. 

El mateix senyor llegeix una nota sobre el Phaenacoccus aceris CXII. 
(Hemípter cóccid) parassit dels plàtans de nostres passeigs 1 jardins. 

Crònica. — El 30 del passat Octubre assistí el senyor President, en repre- 
sentació de nostra societat, a l'acte inaugural de les sessions de la (Real 
Academia de Ciencias y Artes) en el qual se concedí el premi Agell a nostre 
consoci Rvnt. Mariàn Faura, per una memoria sobre'ls fòssils primaris de 
Catalunya. 

Manifestèm en aquest lloc la més coral felicitació a nostre consoci per 
a Son triomí, que no deixa d'enaltir indirectament a nostra benvolguda 
Institució. 

Sens res més per a tractar, a les dotze i mitja s'aixeca la sessió. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 135 


Sobre algunas plantas menorquínas 


Nuestro consocio D. Pío Font Quer, ha tenido la atención de 
comunicarme una notable colección de muestras de la isla de Me- 
norca: sus envíos traian algunas formas curiosas y críticas de la 
Flora catalana, pero, de éstas nada diremos porque conocidas por el 
Sr. Cadevall, nuestro antiguo amigo, las incluirà en su magnífica 
Fiora. Recientemente, ha trasladado su residencia oficial a Burgos, 
y de aquí, me remite una fresca saxifraga, que nada tiene de particu- 
lar, fuera de la sinonimia, por ser general en el centro de la Península. 
Comenzamos por ella nuestra presente comunicación. 


SAXIFRAGA VERONICAEFOLIA (Perfs.) Duf. 
S. bulbifera ssp. veronicaefolia Pers. synopsis I, p. 489 (1805). 
S. carpetana B. Q R. 


El nombre veronicaefolia deberàó reemplazar al de carpetana, que 
traen nuestros autores espafioles. Todavía se conocen cuatro o cinco 
sinónimos més. 


RHAMNUS LUDOVICI SALVATORIS Chodat, Bull. de la Soc. Bot. de 
Genève (1909) p. 243. 

Rh. Balearica VVillx. (1875), non Hort. Par. ex Lint (1831), nec 
Hort. ex Steudel (1841), minus R4. Alaternus P Barlearicus Db. 
(1825). 


Esta planta, rarísima según Rodr. Femenías, Flórula, p. 28, deberà 
llevar el nombre de Ludobvici Salvatoris, y no el de Balearica, 
según demostró el Dr. Chodat. 

La planta remitida no fué recogida por el Sr. Font y Quer, sino 
por Rodríguez Femenías. 


TEUCRIUM SUBSPINOSUM Pourret. 


En las Baleares existen dos formas de esta especie. Si no existiera 
mús que una sola forma en el Monte-Toro—localidad que supongo 


130 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


clàsica, por la muestra de Pourret, obtenida del Herbario Salvador— 
el asunto estaria entonces claro: pero, da la casualidad, que en el 
Monte Toro, el Sr. Font Quer herborizó las dos formas y por consi- 
guiente el problema es ya de imposible resolución, porque en el her- 
bario de VVilldenovv no existe la muestra comunicada por Pourret, 
según se me dice. Podrà el sentimiento inclinarse hacia la opinión del 
difunto Rodríguez Femenías, que para mí fué el único autor que llamó 
la atención y tijó el caràcter sacado de la vestidura calicinal, pero, 
como nada dijo el primero que anunció la especie, y ambas variedades 
son abundantes en Menorca, todo cuanto se afirme carece de base 
científica. 

La planta exclusiva de Menorca, o al menos hasta el día en Ma- 
llorca no se ha descubierto, ha sido dada bajo T. Maram por los 
autores baleéricos desde Cambessedes (numeracio p. 293) hasta Ro- 
dríguez Femenías (Florula p. 106). Y Porta (Nuevo Giornale Bot. 
italiano, XIX n.2 4, p. 315) la propuso bajo 7. Marum L. 8 spines- 
cens. Corresponde al 7. subspinosum Pourr. que trae càlices vello- 
sos, con pelos abundantes y largos. 

La otra forma que existe y poseo de Mallorca y de Menorca, pre- 
senta los càlices con pelitos cortos y pegados a la epidermis y no muy 
abundantes: como tomentososo, como dice Rodríguez Femenías en la 
descripción. Esta forma fué considerada por este autor como el verda- 
dero 7. subspinosum Pourret, y representa el 7. ba/earicum Cosson. 

Siendo baleàricas ambas variedades y siendo igualmente ambas 
formas espinosas, si iuésèmos dpulcroso desecharíamos las denomi- 
naciones propuestas por Cosson y Porta, pero, nos place respetarlas, 
porque, a mi entender, el nombre (desnudo) nada supone ni indica, 
sino la frase y todo creador es muy duefio de bautizar Sus creaciones 
con la denominación que a su real gana le agrade. Lo expuesto, y 
la prioridad, paréceme honrado. 

Tomó Rodríguez Femenías, ya lo dijimos, por tipo la planta de 
càlices no erizados de pelos, pero, fué por considerar T. Marum la 
jorma de càlices vellosos. Barceló nada dice de la vestidura calicinal, 
Marés y Vigineix tampoco se apercibieron del caràcter. Nosotros 
proponemos la siguiente agrupación. 


1. T. subspinosum Pourr. vat. Balearicum (Coss.)— T. Balea- 
ricum Cosson. 

2. —T. subspinosum Pourr. Var. spinescens (Porta)— T. Marum 
L. var. spinescens Porta— T. Marum Camb., Rodríguez. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 137 


El Teucrium Marum L. no existe en Espafia ni en las Baleares. 
En el reino Valenciano se continua citando desde Linneo, por una 
equivocación del botànico sueco, que tomó un sinónimo de Barrelier 
perteneciente al TAymus Piperella por variedad £ del T/4. Marum. 
Véase entre los sinónimos de Species plantarum, ed. 1, p. 962 el re- 
ferente al Hortus Cliffortianus p. 303. 

Respecto a la cita de VVilllomm (Prodr. Fl. hisp. Il, p. 474), 
la observación al número 2433 (T. quadratulum Schreb.) ya nos 
incita a la duda: y ademés, la planta que yo mismo recogí en la Sierra 
de Chiva pertenece a mi T. pugioniforme, no siendo, por lo tanto, 
ni Marum ni quadratulum. 


CIRSIUM LANCEOLATUM Scop., Rodríguez Floórula (2, n.. 396. sub 
microcephalo Lge. 


Camino de la Albuiera: 5 Sept. —Las formas serótinas de la espe- 
cie son generalmente microcéfalas: así es, que no son para mí ni 
variedades. 


Cirsium lanceolatum Scop. var. nemorale Naegeli (Rodríguez 
Femenias, Flórula p. 71, n.2 395.) 


El fragmento comunicado por el Sr. Font Quer trae etiqueta escrita 
por Rodríguez Femenías y procede el ejemplar de cToro y Sa Roca. 

La cortedad de las escamas de las cabezuelas es de lanceolature 
y no de crinifum. Tampoco nos parece C. balearicum VVilll (188061), 
Porta (1887). Sin embargo, como se trata de un fragmento... 


DIPLOTAXIS TENUIFOLIA DC. 
cMahón, Trapucó: 24 nov. 1913. En los barbechos,.— Especie 


nueva para la ilora de las Baleares: que probablemente representa 
el Sisymbrium obtusanoulum de Hernàndez. 


FUMARIA FLABELLATA GaSp. 


Camino alto de San Juan (Mahón): Trapucó.o—Especie nueva 
para la tlora balear. 


138 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


FUMARIA MURALIS Sond. 


Son varios los ejemplares que el Sr. Font me comunicó recogidos 
en las inmediaciones de Mahón. Ademés del tipo veo varias formas 
que no me atrevo a determinar con seguridad (muralís, affinis, Bor- 
aes...) porque me parece que la especie es muy variable tanto por las 
hojas, como por el tamafio de las corolas: un botànico de la localidad 
debiera estudiar estas tormas, pues, veo una Jongipes — pedunculillos 
doble mayores que el tipo, y un híbrido F. //abellata X muralis. 

Muralts caryopsis sed pedicellis retlexis. 

La F. agraria L. no existe en mi herbario de estas Islas: pero, 
crece una forma de la muralis que le es muy parecida por las corolas, 
fàcil de distinguir por los sépalos. 


STELLARIA MEDIA Vat CUCUBALOIDES Pau notas tasc. Í, p. 14 (como 
especie). 


Binisarmenya (Mahón): 9 Febrero 1913. 


ROMULEA RAMIFLORA Ten. 


Benisarmenya (Mahón): Mayo 1913.-——No indicada en las Balea- 
res, pero, yo la poseo en mi colección recogida por el Sr. Pons 
Guerau en Binillanti (21-III- 1900), y publicada, ademés. 


CALICOTORNE INFESTA Guss. var.2 PONSGUERAUI Pau. 
C. Villosa Rodr. 1. c. p. 29 (e locol). 


Benisarmenya (Mahón). —Esta misma forma pertenece a la C. spí- 
nosa LX. var. Ponsguerqaui Pau y a pesar de que el Sr. Rodríguez 
Femenías cataloga dos especies, creemos que en Menorca no existe 
més que una sola forma. Hay que estudiar buenos ejemplares para 
decidir si se trata una variedad occidental, propia de Menorca, como 
Ssupongo: mis muestras, tanto las de Menorca, como el tipo de Sicilia, 
no permiten asegurarlo. Con todo, su presencia en las Baleares es 
por primera vez indicada, y los ejemplares del Sr. Font me han ser- 
vido para rectificar mi anterior determinación específica. 


INSTITUCIÓ ÚCATALANA D' HISTORIA NATURAL 139 


SAGINA MARÍTIMA Don var. RODRIGUEZI (VVHX2) Pau. 
Sao. Rodriguezii VVili.o 


Mahón en la Colàrsega o carretera de Villacarlos. 

Aspecto de la forma S. debilis Jord., pero las hojas caulinas de 
su tercio superior son mayores, o de la longitud de las restantes. Este 
caràcter la separa de todas las formas que poseo y conozco. 

VVilltomm nada dice del tamafio de las hojas, pero, su estampa 
(lllustrationes tab. 148, tig. A.) las trae reducidas como en el tipo: 
así es, que representando tielmente la figura citada la especie de 
VVilltomm, nuestra variedad ditiere de ella por la mayor longitud de 
las hojas. Sin embargo, nos parece que apartàndose de la S. marítima 
las muestras del Sr. Font, y habiéndose creado la S. Rodriguezii, 
que le es muy afín, a no existir dos variedades, la nuestra deberà 
pertenecer a esta última. Pero, ésto no pasa de ser més o menos apre- 
ciación sentimental. (An S. densa Rodr. I. c. p. 192). 


DIGITALIS DUBIA Rodr. Var. LONGIPEDUNCULATA Font Quer pl. exs. 


cBarranco de Favareto (Mahón): 17 Mayo 1913. dHojas verdes, 
débilmente tomentosas en el envés, pedunculillos casi doble més 
largos que el càlizo. Auctor in schedulae. 

A pesar de ser una especie algo variable, los caracteres expuestos 
por el Sr. Font son llamativos: y si afiadimos los de la esfrechez de 
las lacinas calicinales y su mayor longitud, no parece ser iniundada 
la creación de una variedad nueva. Sin embargo: dhojas verdes y 
débilmente tomentosaso las noto en algunos ejemplares de Menorca 
y Mallorca que existen en mi herbario. 


ASTER TRIPOLIUM L. var. LONGICAULIS. 

A. longicaulis Dut. 

A. Tripolium L. var. minoricensis NVXR. ap. Rodr. 
Fem. //orula p. 65. : 


Yo no puedo separar la muestra del Sr. Font, recogida en la loca- 
lidad clàsica, de mis ejemplares catalanes, valencianos, murcianos, 
etcétera del 4. /ongicaulis. 


140 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


HELICHRYSUM STGCHAS (L.) DC. i.4 HELIANTHEMIFOLIUM. Monte 
Toro (leg. Hernàndez Ponseti). ex hb. Pons Quer. —Humilis, foliis 
línearibus supra lucidis viridibus. 


Las hojas nos recuerdan las del Helianthemum lineare (Cav.) P. 


VICIA GLABRESCENS (Roch) Heirmerl (1884) var. deno 
(Schuttlevv.) Pau. 

V. villosa Roth. £ glabrescens Roch. synopsis il. germ. et helve- 
ticae I edicc., p. 194 (18395). 

Vicia elegantissima Schuttlevv. ap. Rouy excurs. bot. Esp. (1881- 
1882). 


Calamezquita: como nueva para la flora balear. —Apenas ditiere 
de la o/abrescens y Sino fuese por las estípulas, apenas la conside- 
raríamos como forma occidental. Es planta muy variable, pero, las 
muestras menorquinas son bastante parecidas a las de mi colección, 
procedentes de la localidad clàsica (Islas Porquerolles). Las hojuelas 
pueden traer pelitos pegados o carecer en absoluto de ellos. 

Se citó para la variedad de Roch el afio 1837, y esta fecha trae la 
portada, pero, a la vuelta, Roch consignó: cPàginas 1 ad 253 conti- 
nens, jam anno 1839 e prelo prodiit.. 


SALICORNIA HERBACEA LL. 


Calamezquita. —Ni Barceló, ni Marés, ni Rodr. Femenías admi- 
tieron esta especie entre las baleàricas, a pesar de que había sido 
indicada en Menorca por Cursach (Véase Rodr. Flórala p. 116). 


PAPAVER PINNATIFIDUM Moris. 


Campos de barbecho en Trapucó, Alcaidus: Abril 1912, Febrero 
1913. —No indicado en las Baleares. 


ÀLLIUM POLYANTHUM R. Sch. var. £STIVALE. 
A. eestivale Rodt. Florula p. 180. 


Isla del Rey. —Umbelas menores, pedunculillos més cortos, hojas 
aserraditas. Estas diferencias son las més lsquerieides comparada esta 
planta con la de Mallorca. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 141 


TEUCRIUM MAJORICUM Rouy, VViIIX. illustr. tab. 133. 

T. VVilltommii Porta Stirp. p. 315 (1887). 

T. Polium L. vat. purpurascens Bth., Rodr. 1. c. p. 107. 
T. Majorama var. procumbens VNillle. Index. p. 68. 

7. achaemenís Schrebo 


Cala Mezquita, Cala Figuera.—El Hno. Sennen me llamó la 
atención sobre esta misma forma que se encuentra igualmente en 
Mallorca: y que yo poseo de Marsella. —cMont Rosa, près de la Ma- 
draque de Mont Redon,, dada bajo 7. achaemenis Schreb. Y etecti- 
vamente, por tal forma aparece citada y descrita la planta provenzal 
en Rouy (F/. de France, XI, p. 244). Aiortunadamente poseo la obra 
de Schreber y las obras que cita en los sinónimos, principalmente la 
que se refiere a su figura, y consultada la descripción prínceps del 
T. achaemenís (unilabiadas p. XXXXIIII) y el sinónimo de Marison 
(hist. secc. il, tab. 2 ig. 12) no le convienen los caracteres de las 
hojas, totalmente diterentes si nos atenemos a la estampa, y que, de 
ningún modo, la forma baleàrica pudo identificarse al Polium mari 
timun supinam venetum. 

Bauhin asimila la samarrilla de Clusius a esta especie, y de la 
misma opinión participa Morison: pero, la samarrilla (fumbo llaman 
por éste mi país) de Clusius (hisé. p. 362: Polium montanum purpu- 
reo flore) representa el T. enaphalodes Vahl. —Seguramente, el 
traer las ilores purpúreas bastó para proponer semejante identidad, 
a pesar de que la figura de Clusius es muy diterente de la de Morison. 

Bentham (prodr. syst. nat. XII, p. 992) da el T. Polium L. vat. 
purpurascens como sinónimo del 7. achaemenis Sehreb. y lo indica 
cin maritimis Massiliaeo, resultando los ejemplares de mi herbario de 
absoluta seguridad en su determinación, según el sentit de Bentham. 

Lo malo que descubro en Bentham, es que hace sinónima esta tor- 
ma del Políum integuerrimum Milll dic. n. 14, (especie originaria 
de Espafiao (Miller 1. c.), que según la descripción de su autor deberà 
ser forma muy diferente por cdioliis integuerrimis lanceolatiso de un 
verde obscuro por el haz y blanco el envés y color azul de las corolas: 
y de imposible asimilación tanto a la estampa de Clusius como a la 
de Morison.—Miller no dió sinónimo de ninguna clase para su Poliam 
integuerrimum, hoy desconocido: pero pertenece, según sospecho, al 
Teucrium fruticans L. 

Resulta de lo expuesto, que la planta baleàrica pertenece al 7. Po- 


I42 INSTIFUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


lium L. var. purpurascens Bth., pero, no al T. achaementis Schreb., 
ni menos al Polium integuerrimum de Miller, según las descripciones 
clàsicas. 


STATICE MINUTA L. (Villa Carlos): S4. minutiflora Guss. (Cala de 
San Esteban), S4. ovalifolia Poir. (Cala Figuera), Sf. virgata VV. 
var. gracillima Rodr. (Cala Mezquita), var. reficulata Boiss. 
(Albutera, Cala Mezquita), var. Tremolsii (Rouy) Pau (Villa Car- 
los:) S/. Tenoreana Guss. var. minoricensís Pau. 


Villa Carlos. —Difiere de la muestra que poseo recogida en el 
lugar único conocido (Tra Castellamare de Stabia e Vico Equense) 
por las hojas més cortas. 


STATICE FONTQUERN Pau n. sp. 


Pefiascos marítimos de Calamezquita (Mahón: 12 Sept. 1913.) 

Muy parecida ala Sf. Cumana Ten., diversa por la epidermis 
casi desprovista de asperezas, espiguillas mayores, tubo calicino gla- 
bérrimo. 


Por esta sencilla comunicación se conocerà la importancia que 
tienen las herborizaciones de nuestro colega, el Sr. Font Quer, que 
tantas novedades ha proporcionado a la Flora de las Baleares, y el 
sentimiento que tuvimos al conocer su nuevo traslado a Burgos, por 
truncarme la resolución de algunos problemas planteados y que aquí 
anuncio. Creo que en Burgos, continuarà con el mismo ardor el estu- 
dio de las plantas y procurarà materiales para el estudio crítico de su 
Flora, apenas estudiada por los botànicos peninsulares, con la misma 
seriedad y cuidado demostrados en Menorca. I 


CARLOS PAU. 


Segorbe, 19 Abril, 1914. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 143 


Contribució a la fauna malacològica 


de la Vall del Anoia 


Moluscs de Capellades 


Amb motiu d'una excursió geològica, o mellor dit d'estudi geològic, 
als sediments fossilífers del eocènic dels voltants de Capellades teta 
junt amb alguns companys fa pocs mesos, vaig tenir ocasió de veure 
i recollir un bon assortit dels moluscs que habiten aquella rodalia. Amb 
aquestos i amb alguns d'altres que m'ensenyà en sa col'lecció, pro- 
cedents també de aquells voltants, nostre consoci i bon amic meu 
D. Amador Romaní i Guerra, he compost la llista que avui presento, 
no pretenent per ella altra cosa que'l començament d'un trevall, que 
altres que visitin la comarca amb major frequencia que jo, podràn 
complementar, aixís com també plantar una nova fita tixadora de 
l'habitat de diverses especies, lo que pot contribuir al total coneixe- 
ment de aquesta important secció de la Zoologia catalana. 


MOLUSCS TERRESTRES 


i. —HYALINA LUCIDA, Draparnaud. 

2.— HYALINA CRISTALLINA, Miller. 

3. —EUCONULUS FULVUS, Miller. 

4.—LEUCOCHROA CANDIDISIMA, Draparnaud. Aquesta especie no 
sol apartar-se gaire dels paíssos litorals, essent aquesta locali- 
tat junt amb Sant Sadurní d'Anoia, els llocs més al interior en 
que l'he recollit (1). 

5. —HELICELLA ARIGONIS, Rossmàsler. 

6. —HELICELLA VARIABILIS, Draparnaud. 

7. —HELICELLA CARTHUSIANA, Miúller. El tipu que habita aquesta 
comarca és alguns milímetres més petita qu'el tipu ordinari. 


(1) Posteriorment han arribat a mon poder exemplars procedents de Artesa de Segre y Aragó, 
que sens dupte han pujat per la depresió del Ebre. 


144 INSTIrUCió CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


8. —HELICELLA PENCHINATI, Bourguionat. Junt amb aquesta especie 
se hi trova una remarcable varietat de la mateixa que's distin- 
geix per una notable elevació d'espira que la converteix en 
troquitorme i que té per altra part les costelles radials atenua- 
des de tal manera que casi desapareixen. 

9. —HELICODONTA OBVOLUTA, Miúller. Un exemplar iresc que recu- 
llirem a la vorera del Anoia ens dóna motiu per a anotar la 
presencia de aquesta interessant especie pirinenca entre les de 
la Vall del Anoia. 

10. —HELICIGONA LAPICIDA, Linneo. Var. ANDORRICA, Bourguionat. 
A excepció dels exemplars que habiten les altes valls pirinenques 
de la provincia de Lleida, creiem que els demés que habiten el 
reste de Catalunya, deuen referir-se a aquesta varietat. 

11. - HELIX ASPERSA, Múller. 

12. —HELIX NEMORALIS, Línneo. En èpoques molt reculades, habità 
Capellades una especie afí a la que citem, i és aquesta l'HELIX 
VINDOBONENSIS, Pfeiffer., com ho prova el tet de haver-se 
trovat abundants exemplars en estat semitòssil, entre la toba 
travertínica de dLo Capelló,. 

18. —HELIX PUNCTATA, Múller. En diterents llocs de Catalunya se 
cita aquesta especie amb el nom d'HELIX APALOLENA, Bour- 
guionat. Havent comparat alguns exemplars classificats amb 
aquest darrer nom i procedents de diferentes comarques de 
nostre Principat, amb altres d'HELIX PUNCTATA, Múller, de 
fora Catalunya, no hi he sapigut veure cap diterencia prou 
notable qui permetés separar-los. 

14. —HELIX VERMICULATA, Miúller. Els exemplars recullits en aquesta 
localitat són notables per Son petit tamany, que en alguns d'ells 
no arriba a 24 milímetres de diàmetre, en lloc de 30 a 33 que 
acostumen a midir comunment. 

19. —HELIX SPLENDIDA, Múller. 

16. — BULIMINUS (CHONDRUS) QUADRIDENS, Miller. 

17. —PUPA (TORQUILLA) MONTSERRÀTICA, fagot. 

18. —PUPA GRANUM, Draparnaud. 

19. —CZCILIANELLA ACICULA, Miller. 

20. —CYCLOSTOMA ELEGANS, Miller. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 145 


MOLUSCS AQUÀTICS 


91.—ANCYLUS FLUVIATILIS, Miller. 
99. —LIMNZA LIMOSA, Líinneo. 

03. —BYTHINELLA ABBREVIATA, Mich. 
94.—PISIDIUM FONTINALE, Pfeiffer. 


Totes aquestes especies aquàtiques se troven en les tonts que 
a abdós costats del riu brollen. Sens dubte en el manantial estany de 
la població se hi trovaríen altres especies que no'ns ha estat fàcil 
recullir. 

En les especies terrestres, no creiem haver citat pas totes les que 
viuen en aquell terme, ja qu'ens sembla que no deuen faltar-hi espe- 
cies que fins són vulgars en la majoria de nostres comarques, com són 
les STENOGYRA (RUMINA) DECOLLATA, Línneo, FERUSSACIA FO- 
LLICULUS, Lamarche, HELICELLA (COCHLICELLA) BARBARA, Linneo, 
aixís com altres especies menys frequients, que si futures excursions 
ens permeten visitar de nou tant poètica comarca, publicarèm com a 
continuació de aquesta nota . 


JOAN ROSALS. 


Barcelona, 1 de Març de :913. 


Sobre Dipteros catalanes 


Nota 1 


El conocido especialista de los pequefios Dípteros de los grupos 
Chloropidae, Ephuydridae, etc., Sr. Teodoro Becler de Liegnitz 
(Prov. Sehlesien, Alemania), ha tenido la amabilidad de examinar a 
mi intención algunos de ellos recogidos en mis excursiones por Cata- 
lufia. Todos ellos son conocidos por la ciencia, aun cuando son en 
mayoría nuevos para Catalufia y también quizà para la península, ya 


146 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


que no los hallo en la Memoria cDatos para el conocimiento de la dis- 
tribución geogràfica de los Dipteros de Espafia: por el Dr. José Arias 
Encobet, que es lo més completo que sobre Dípteros espafioles se ha 
publicado hasta la fecha. Creo muy útil sefialar la captura de estos 
diminutos Dipteros, para contribuit modestamente a su estudio. 


151. Chiromyia femorella Fallen. 
Mi jardín (Gracia), 15. V. 13. 
No es escasa posada en las hojas del avellano, en 
sitios poco soleados. Primavera. 


152. Cetema elongata Meigen. 
Setcasas (Prov. Gerona), 7. VIII. 11. 
Al azar pasando la manga por las plantas bajas de los 
prados. 


153. C. monticola Becler. 
Setcasas. 1-15. VIII. 11. 
En los mismos sitios que la anterior. 


154. Asuania Thalhammeri Strobl. 
Masnou. 21. IV. 911. 
Pasando la manga por las pequerias hierbas en flor, de 
los torrentes. 


195. Dicraeus raptus Haliday. 
Meya, 2 NEE 


196. D. ingratus Lvv. 
eyad, 2 VC: 
En los mismos sitios que Assuania. 


197. Elachiptera bimaculata Lxv. 
Mongat, 28. II. 10-9. III. 10-3. VI, 12. 
Solsona, 27. VII. 09. 
Frecuente. En los mismos sitios que los anteriores. 


158. Drosophila rubro-striata Beclcer. 
De estas parasitadas cogidas en la parte del Vallés 
en X. 10 nacieron en Mongat el 15. XI. 10 unas y otras 
en XII. 10. — 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 147 


D. fenestrata Fallen. 

A tines de Noviembre de 1913 al partir algunas man- 
zanas, me encuentro con la desagradable sorpresa de 
estar éstas interiormente negras, inaprovechables, invadi- 
das como estaban por las larvas de este pequefio diptero. 
Estas manzanas puestas en un bocal y ya completamente 
podridas fueron las delicias de las pequefias larvas que 
adultas formaron una diminuta pupa amarillenta y en 13. 
XII. 13 me dieron ocasión de preparar una multitud de 
Dros. fenestrata. Es de observar el hecho de que los 
pequefios dípteros volaban dentro del bocal y andaban por 
encima de la pasta negruzca y semilicuada de los restos de 
las manzanas sin enlodarse lo més mínimo y por el líquido 
sin hundirse en él. Su leve peso les permitía levantarse 
incólumes del lodo y hacerles insumergibles en el líquido. 
Conocida de Barcelona (Cuní), Calella (Cuní), Mongat 
(Codina), Monte Farell (Codina), Solsona (Codina). 


159. D. repleta VVollaston. 
Mongat, 10. XII. 10, mi jardín (Gracia), 23. IX. 19, 
Frecuente en las casas de preferencia en los cristales de 
los retretes. Conocida en Algeciras (Czerny), Escorial 
(Lautter). — 


160. Scaptomyza graminum Fallen. 
Mi jardín (Gracia), 2. V. 13. 
Conocida de Sierra Nevada, Sierra Morena, Madrid 
(Strobl), Algeciras, San Pablo, Alto Genil, San Celoni, 
Montserrat (Czerny, Strobl). — 


ASCENSIO CODINA. 


Barcelona i Marzo de 1914. 


L45 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISFORIA NATURAL 


Les sals potàssiques de Suria 


Fa poc que'l R. P. Barnola m'honrà entregant-me una segona 
mostra del mineral de Suria a fí de que l'estudiés. 

Després d'haver practicat un detingut anàlisis vareig obtenir per 
a sa composició, el segiúent resultat: 


COU BOLASSICI JE OE et 19.22 
d SOC a aa 18.30 
AU LS EN EES 7.48 
A MRES SALSA CR SO 
100.00 
Amb la denominació d'altres sals hi ha una gran cantitat de sulfat 


magnèsic. 

Com pot comprobar-se resulta ésser aquesta mostra molt menys 
rica en clorurs alcalins que la estudiada anteriorment amb la col'labo- 
ració del Sr. Tomàs, i qual resultat consta en el BUTLLETÍ del prop 
passat Janer. 

Lo que crida l'atenció al comparar aquest resultat amb l'anterior, 
es la relació constant que guarden els pesos dels clorurs potàssic i 
sòdic en les dugues mostres ensajades. 

Tením en la 1.1 mostra: 


Clorur potàssic. 89.08 
Clor Sodicr nera 


cd DS 


en lar2/ i: 
Clorur potàssic. — 19.22 
Elorur sòdic 01830 


Aquesta relació constant permet determinar quina fou la tempera- 
tura de l'aigua, que estant saturada dels anteriors clorurs, s'evaporà 
a temperatura constant, mentres aquests cristallisaven. 

Valguent-nos de les curves de solubilitat dels anomenats clorurs, 
buscàrem la temperatura en la cual la relació de solubilitats es 1.05, i 
trovarem que'n es de 34.20 centígr. 

Per a aquesta temperatura la solubilitat del CI R es de 38.26, i la 
del CI Na 36.42, essent la relació d'abdugues: 


38.26 
36.42 


0) 


ss 1:05 


Joaquim FOLCH. 
6 de Juny de 1914 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 94. — Barcelona. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


1. Dies de sessió —Primer diumenge de cada mes, a les Onze 
del matí. 

2, Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i qi 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 

3. Biblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà consul- 
tar-se els dijous feiners de 9 a ro del vespre i els diu- 
menges de 10 a rr del matí. 

Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc social 
a disposició dels senyors socis. 

4. 0 Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn 

oo els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a ro del ves- 
pre, i els diumenges de ro a ri: del matí. 

5. —Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 

6. Tiratges a part: 

Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 y 24), als preus segiients: 


a 50 exemplars 100 exemplars 
El 1-4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
n 5-8 do 8 Di 15 5 

Sl 8.16 ) 15 o 25 o 

Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 


directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 

Toutes les communications et échanges doivent étre envoyées 
au siège de la Société. 


Paradís, 10, 1.7, 2.3, Barcelona (Espagne) 


Estracte dels Estatuts 


ART. 1.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte 
l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- 
lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar 
l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. 


i 


ART. 3.er. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- 
raris, Protectors i Numeraris. 

Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de 
Febrer de 1904. 

Son socis Honovaris, aquells que per sos reconeguts mérits 
dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un es- 
tímul pera los socis. 

Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- 
ment a la bona marxa i progrés de la Societat. 

Son socis Vumeravís, los demés que sien admesos com a tals 
ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada 
de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- 
meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. 

ART. 4.tt Los socis Honovraris seràn proposats per la Junta — 
Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elssis 
per unanimitat dels numeraris presents. 

Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis — 
numeraris en sessió ordinaria, col-locant-se 1a proposta en la taula 
d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, — 
'en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques 
negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. : 

Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci 
Numevari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny 
i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i 
desitjant ingressar com a soci numerari '1S acepta íntegrament. 

Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser 
proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot 
en contra, 

Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella 
assistint a la sessió un número de socis superior a deu. 


Desembre de 1914 


egona época. Any EH. -Núm. 9 


Butlletí de 1a 


Institueió Gatalana 
d'Historia Natural 


Nulla unquam inter fidem et vatio- i 


nem veva dissensio esse potest. 
i Const. de Fid. cath. c. EV. 


SUMARI 


SECCIÓ OFICIAL: 

— Sessió ordinaria de 6 de Desembre de 1914, 
— Rosals, Joan. — Impresions d'una excursió científica. 
— Codina, Ascensio, — Sobre Dípteros catalanes. 
Els DaiEons. : 

—J. M. y J. M. N.— Secció bibliogràfica. 


LOCAL SOGIAL 
Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,et - 2,a 
BARCELONA 


Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, qua 
procurin seguir les indicacions seguents. 

1... — Escriurer en lletra clara i inteligible, d'altre modo es — 
impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del 
Butlletí, que surtin els trevalls sens cap error d'im- 
prempta. 

2. o Dibuixar sobre paper o cartulina ben blancs amb tinta 
xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys 
més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 


4,3. No escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre d 
dama CS ua S a 
dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- L 
breixi. CN 


4.4. — Posar en forma de notes a baix de les planes les indicae 
cions bibliogràfiques. 
5." —Escriurer en itàliques tots els noms tècnics en llatí. 


NOTA.- BEMEREUNG A 
La clnstitació Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, ro, 3 


Barcelona), desitja'l cambi de publicacions. h 

Die Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, to, l 
Barcelona), bittet um Gegensendungen. 

La cinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 
Barcelona), desea el cambio de publicaciones. 

The cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 
Barcelona)o desires to exchange publications. 

La Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 
Barcelona), demande l'échange. 

La Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 
Barcelona) chiede ricambio. — 


El M 


BUTLLETÍ 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


2.4. EPocA BARCELONA, DESEMBRE 1914 ANY XI — Núm. 9 


SUMARI: SEcció Osrcran: Sessió ordinaria de 6 de Desembre de 1914. —Impresions 
d'una excursió científica, per Joan Rosals.—Sobre Dipteros catalanes, por Ascen- 
sio Codina.—BEls Dailious —Secció Bibliogràfica, per J. M. y / M. N. 


El 
es 


SECCIÓ OFICIAL 
A 


ui 


Sessió ordinaria de 6 de Desembre de 1914 
PResipENCIA per R. P. Jomaquím M." pe BARNOLA, S. J. 


A les onze i cinc minuts assistint-hi els socis senyors Codina, Ferrer 
Dalmau (M.), Ferrer Vert, Folch, Margarit, Maluquer (S.), Maluquer (Josep). 
Maluquer (Joaquim), Rosals, Roset i Sagarra (Í.), el senyor President obre 
Ja sessió llegint-se seguidament l'anterior acta que s'aprova. 

Presentat pel soci senyor Roset assisteix a la sessió el Dr. Alfred VVeiss, 
Membre de la Societat Zoològica de Dantzig (Prussia Occidental) 1 Entomo- 
logisches Rrintzehen-Rònigsberg (Prussia Oriental). 

Renovació parcial de Concell Directiu. —En cumpliment del setè article 
dels vigents estatuts s'elegeixen per majoria de vots els segients individuos 
per a ocupar els càrrecs que restaràn vacans a fí d'any: 


R. P. Joaquim M. de Barnola, S./J. — President. 


D. Joaquim Maluquer Nicolau. Secretari. 
D. Ascensi Codina Ferrer. Tresorer. 
D. lanasi de Sagarra. Conservador del Museu. 


DL ReliprRerrer Vert. Conceller. 


120 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Proposta de socis. —Per indicació del consoci D. Ricart Zariquey se pro- 
posa per a soci numerari a D. Mario Cortés Lladó que's dedica a Coleòp- 
ters éssent presentat pels senyors Barnola, Codina 1 Ferrer Dalmau, els 
quals tambè proposen a D. Joan Pardo i Lluis que conreua la Botànica. 

Admisió de socis. —Ho són per unanimitat D. Lluis Piferrer Alvarez 1 
D. Rafel Vallet i Vallet presentats en la passada sessió. 

Donatius per a la Biblioteca: 

(Manual del Entomólogoo, pel R. P. Longinos Navas, S. J. 

(Riquezas minerales e industrias extractivas). per D. Lluis Marià Vidal. 

(Adiciones a la Flora pteridológica de la peninsula), pel R. P. Joaquim 
M. de Barnola, S. J. 

El Llops, IL Erissòd (segona edició). per D. Emili Tarrè. 

Per a el Museu: 

Podicebs nioricollis, loc. Santa Coloma de Gramanet: donatiu de Don 
Ignasi de Sagarra. 

Monedula turrium, hab. Artesa de Segre, cedida per D. Josep Maluquer. 

Accipenser sturio, loc. Boques del Ebre. Julis communis, Labrax lupus, 
Seriola Dumerilii, Box boops, Belone acus, Cepola rubescens, Lophius 
piscatorius, Trachinus radiatus, Sebastes imperialis, Trachinus draco 
(Aranya), Scomber scombrus (Barat), Zeus /aber (Gall), Sphyraena vulgaris 
(Espet), Pagrus Saluiam, Chrysobhrys aurata, Pagellus centrodontus, 
Peristedion cata/ractum (Mal armat), Sguella mantis (Galera), Sepia o/fici- 
nalis, Scorpaena porcus, Saurus lacerta, Uranoscopus scaber (Rata), Octo- 
pus vulgaris, Trigla corax, Oblada melanura, Centriscus scolopax. Tots 
aquests exemplars són donats pel R. P. Joaquím M." de Barnola. 

Sens res més per a tractar. a les dotze i quart s'aixeca la sessió. 


Impresions d'una excursió científica 


(Notes malacològiques í paleontològica) 


No sé si anomenar científica o be recreativa l'excursió quíhe fet, 
no hi ha gaires dies, vers el litoral de la provincia de Tarragona, ja 
que crec participava d'ambdós caràcters. Tota vegada que és sempre 
per a mí un verdader recreament tota excursió dedicada a rebusca- 
ment i exploració naturalista. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL v5I 


En un matí, més núvol que serè, de mitjos del passat Octubre, 
vaig pendre l'exprés de Madrid, amb l'agradable il'lusió del que 
espera treure gran partit d'una vacança de tres dies, dedicada a 
recòrrer platjes i boscuries, hermites i vilatges, i gaudir d'aquest con- 
tacte amb natura que tant grat és per a l'enamorat de la magna obra 
de la Creació. Després d'atravessar les ben conreuades hortes, millor 
diriem jardins, de la delta aluvial del Llobregat, i admirat cinematogrà- 
ticament les tarrenyes Costes del Garrat amb ses coves, calelles i 
penyacegats, lloc mil vegades vist i sempre nou, vera Costa Brava 
de Ponent, S'arriva a l'anomenat Empalme de Sant Vicens. Com era 
aquesta la primera etapa de mon viatge, vaig deixar el tren per a 
començar mes rebusques de moluscs per aquells encontorns. 


MOLUSCS TERRESTRES I D'AIGUA SALOBRE 


Havía arrivat a prou bona hora, eren les nou i minuts, havent-me 
trasladat desde Barcelona al límit de la provincia de Tarragona en poc 
menys d'hora i mitja. El cel covert encara per. una lleugera capa de 
cúmuls, semblava prometre a mes espatlles una immediata dutxa. 
Allí vaig dirigir-me i una vegada en tant frescal lloc, vaig cambiar ma 
posició vertical per l'horisontal a fi de poguer tenir a tret d'ull els 
petits moluscs que buscava, i que ma vista, ja no molt bona, no m'hauría 
permès descubrir d'altra manera. Allí, en íntim contacte amb les 
molses i altres vegetals, i amb les roques i humida terra, semblava 
que tot el cos rebés una vivificadora injecció de natura que renovés 
les forces de mon esperit, unes hores avans tant abatudes per la diaria 
lluita de la vida ciutadana. I alço pedres i més pedres, remoc molses i 
més molses, i'ls exemplars de moluscs van apareixent cada cop amb 
major abundor. Ja no caben en les capsetes i tubos, i es questió de 
trasladar-me a altre lloc, aont en bona claror puga donar-me compte 
de la variació de les especies recullides. Pujo de nou a la via, i sentat 
en un marge, comenso a passar revista, trovant-hi les segientes: 


Vitrea (— Hyalinia) lucida, Drap. a. (1). 

) ) cristallina, Muúll. tt. 
Pyramidula (s. g. Gonyodíscus) rodundata, Múlt. r. 
Helicella variabilis, Drap. aa. 


(1) Significan: a, abundant, a a, molt abundant, 7, rara, 77, molt rara. 


E52 INSTITUCIÓ (P ATALANA D' "HISTORIA NATURAL 


Helicodonta lenticula, Fer. a 
Flelicioona lapicida, Lin. var. Andorrica, Bourg. t. 
Helix aspersa, Múll. a. 
Helix vermiculata, Múll. a. 
Jaminia (—Pupa) Montserratica, Fagot, t. 
) x.— poliodon, Drap. a. 
y ) Braunti, Rossm. t. 
)  — umbilicata, Drap. (—Cylindracea, M. T.) a. 
) ).— granum, Drap. aa. 
) Ni eglindricas Michuie. 
Clausilia rugosa, Drap. var. Penchinatí, Bouro. tt. 
) bidens, Lín. var. Catalonica, Fagot. (1) aa. 
Cochlicopa (—Ferussacia) folliculus, LR. aa. 
Dl ) subeylindrica, Lin. tt. 
Caecilioides (— Caecilianella) acicula, Múll. t. 


D'entre aquestes especies cal citar especialment en la C/. bidens, 
Lin. var. Catalonica, Fagot, el tet de que fa uns cinquanta anys 
habitava també en abundancia, junt amb l'Helix Companyoni, 
Aleron. en les muralles de nostra comptal ciutat, havent desaparegut 
ambdues especies al enderrocar-se aquestes. Avui se trova en abundor 
la Cl. bidens, var. Catalonica desde més enllà de les Costes de 
Garraf fins a Tarragona i probablement més lluny. Fa pocs anys va 
trovar-se'n una colonia a la falda de nostre Montjuic. 

Mentres estava repassant el citat recull, una pluja, per sort de 
curta duració, m'obligà a guarir-me, més que depressa, en el primer 
aixupluc que vaig trovar. Passada aquésta vaig dirigir-me vers la costa 
marítima, distant pocs minuts de la via tèrrea, amb l'esperança de 
recullir del mateix modo abundants moluscs marítims, esperança que 
prompte va esvair-se al trovar-hi tant sols algunes valves soltes de 
pelecípods, sense importancia i en mal estat de conservació. No fou 
sens profit, no obstant el petit passeig qu'havía fet, ja que la planura 
arenosa immediata a la platja, plena arreu d'estanyols, me proporcionà 
un bon aplec d'especies congiliològiques, típiques d'aquells llocs. 
Entre'ls joncs i altres plantes propies d'aquells sorrals, vaig poguer 
notar la presencia dels segients moluscs: 


(1) La Cl. Catalonica Fagot es tant semblant a la C/. bideus, Lin., abundantissima en les 
Balears, que'l màxim a que's pot aspirar és a considerar-la com varietat d'aquesta 


n 
LGS) 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 3 


Leucochroa candidísima, Drap. aa. 
Helicella (s. g. Cochlicella) acuta Múll. aa. 


Li ) vpentricosa, Drap. a. 
) conoidea, Drap. aa. 

Di elegans, Gml. (— terrestris, Chem.) a. 
) trochoides, Poiret. t. 

) Penchinati, Bouro. t. 

y variabilis, Drap. aa. (1) 

y carthusiana, Múll. a. 


Vallonia pulchella, Múll, tr. 
Helix aspersa, Múll, a. 
o punctata, Múll, a. 
o pisana, Múll. aa. 
..— splendida, Múll, a. 
Buliminus (s. g. Chondrus) quadridens, Múll, a. 


Amb sols afegir-hi dos o tres especies més, podríam donar aquesta 
llista no sols per al lloc en que va trobar-se, sinó també per a tota 
la faixa arenosa que compòn el litoral de tot Catalunya. 

Se trovan prop de aqueix lloc els banys medicinals de cComarruga,, 
lloc concurregudiíssim durant els mesos de calor per nombrosos es- 
tiuejants. I se comprèn que aixís Sía, ja que sa bonica situació al peu 
de la mar i junt a una petita. eminencia cuberta d'elegants torres i 
xalets, fa que tant del Vendrell com de la part de Tarragona, sian 
moltes les families que esculleixin aquest lloc per a pendre-hi banys 
medecinals i de platja. Naixen les aigies del manantial de Comarruga, 
entre les capes del Secundari i les impermeables del Miocènic interior 
en son contacte amb la sorra litoral, formant a son brollament un petit 
estanyol qui té constant comunicació amb la mar per medi de un rec 
que en aquells díes hi abocava algúns milers de plomes d'aigua. Aquesta 
comunicació constant me sugerí tot seguit l'idea de la possibilitat de 
trovar-hi una tauna malocològica d'aigua salobre. 

l aixís fou, ja que al aixecar les primeres pedres de sota l'aigua, 
aparegueren qualques individuos de Alexia Myosotis, Drap. Recullits 
aquests, vaig seguir una exploració llarga estona, donant per resultat 
la trovalla de les segiients especies. 

Alexia myosotis, Drap. —molt abundant. —Vaig tenir ocasió, fa 


(1) Entre les diverses varietats de aquest molusc, tant polimorf, se n'hi trova en aqueix lloc 
una que té la particularitat de tenir una espira tant alta com son diametre. 


I54 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


alguns anys, de recullir aquesta especie en l'Estany del Remolà (Prat 
del Llobregat), encar que en molt poca abundor. El que vaig comu- 
nicar en una de mes darreres notes llegida en aquesta Institució (1), y 
havent visitat amb posterioritat dit estany vaig notar la total desapa- 
rició de aquesta especie junt amb la de altres també propies de les 
aigues somes o salobres. 

Hydrobia similis, Dup. —abundant. —Aquesta especie qui es de 
forma semblant a la Biffiynia tentaculata, Gray. (molusc d'aigua 
dolsa) encara que de tamany bastant més petita que aquesta, és la 
primera vegada que he lograt trovar-la, no recordant haver-la vist 
citada fins avui en nostra terra. 

Paludestrina acuta, Drap. —poc abundant. —Tinc també recullida 
aquesta especie en el susdit Estany del Remolà, fa alguns anys. 

Truncatella truncatula, Drap.—rara.—Els exemplars aquí tro- 
vats, es diferencien una mica del tipo, per Son major tamany, test més 
groixut i costelles ben marcades, però el fet de citarse aquesta com a 
única especie que habita en Europa, em teu creurer que dites lleuge- 
res diterencies obeixen sols a un possible polimorfisme. En una excur- 
sió a la pintoresca península que té com a bras més avensat el Cap- 
de-Creus, feta l'any passat, vaig tenir ocasió de recullit bastants 
exemplars de dita especie en un estanyol inmediat a la platja de Cu- 
lera (Prov. de Girona), qui té fregiient comunicació amb el mar. 

Donant per acabada ma rebusca, vaig dirigirme a dinar al hotel 
del balneari, puix el temps havía transcorregut amb rapidesa i era ja 
més de mig-día. Finit aquest vaig pendrer de nou el tren per a diri- 
gir-me a Torredembarra. 


PRESENCIA DEL MASTODON ANGUSTIDENS, cUv. 
A TORREDEMBARRA 


Al arribar a aquesta població, vaig ésser amablement rebut per el 
director de les escoles del dPatronat Roigo, Sr. En Frederic Montse- 
trat, excel'lent mestre i entusiasta admirador de la Historia Natural. 
Acompanyat al editici escolar, honra de la població i record perenne 
del donador, vaig quedar admirat de la grandiositat, excel'lent distri- 
bució i condicions higièniques del citat edifici, treyent-ne la impresió, 
que si en totes les poblacions de Catalunya de la importancia de 


(1) cCambi de fauna en l'Estany del Remolà,. 


I 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 135 


Torredembarra, poseissin escoles com aquesta i que poguessin ésser 
dirigides per pedagocs del tremp del Sr. Montserrat, nostra terra res 
tindría que envejar, en qiiestió de primera ensenyança, als demés 
paissos. Passarem en el domicili de dit senyor el restant de la tarda en 
el arreglo i classificació d'una bonica col'lecció de moluscs procedents 
de Filipines i altres llocs de l'Oceà Pacític, composta de alguns cente- 
nars d'exemplars, cedida al Patronat per una tamilia de la població, 
aixís com també en fer el mateix amb una série de roques i minerals, 
procedents d'excursions escolars, efectuades per els alumnes de dit 
Patronat. Entre las que ell creia roques, vaig notari tot seguit un 
exemplar allargat que per Sa textura, forma i color, em feu creurer 
sería un fragment fòssil de defensa d'un proboscidi. Preguntant per la 
procedencia, resultà ésser procedent d'unes excavacions practicades 
enla mateixa població al engrandir el dipòsit d'una cinia. Al matí 
segient ens trasladarem al lloc de la trovalla, aon buscant entre la 
terra extreta, lograrem encara recullit altres petits fragments que'm 
feren ratificar en ma opinió del día avans. Vaig creurer de raó atri- 
buit aquest fragment a un Masfodon, probablement el M. angusti- 
dens, Cuuv. per las Segtients raons: 1.1 El terreno en que fou trovat 
pertanyia a les margues del Burdigalià ben caracterisades per els fòssils 
trovats en el mateix lloc (Pecfen, Ostrea, etc.) 2.1 No podien ésser 
de Mamutf (Elephas primicenius) ja que aquest género no apare- 
gué en Europa fins al Pliocènic. 3.t No poden pertànyer a un Dino- 
therium (altre proboscidi de la mateixa època), per no presentar dits 
iragments la forta curvatura especial en les detenses dels animals de 
aquest gènero. 4.1 La atribuim al M. angusfidens, Cub. a causa 
d'ésser aquesta la especie més treqient per tot arreu, ja que el 
M. Longirostrís, Raup., ha estat citat molt rares vegades. 
Emplearem tot el restant del día en visitar les inmediates pobla- 
cions Roda de Barà, notable per l'arc romà que's trova en son terme, 
Pobla de Montornés, i la costa de Cap-gros, propera al dit Torredem- 
barra. En la excursió a les dues primeres poblacions, tinguerem ocasió 
de visitar algunes pedreres amb molt potents capes de molassa, 
plenes de fòssils de tominiters casi indeterminables, i en el tros de via 
que posa en comunicació ambdues poblacions, hi poguerem observar 
entre altres capes del Burdigalià, una de molt interessant amb calissa 
pisolítica. La visita al anomenat Cap-gros, fou també forsa interes- 
sant, a causa dels meravellosos efectes d'erosió que el mar a obrat en 
aquella costa. Entre Torredembarra i Altafulla, els sediments del Bur- 
digalià apareixen en una taixa d'uns 25 metres de gruix visibles, aon 


150 INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 


l'acció del mar hi ha deixat un considerable nombre de grans baumas, 
canals subterranis i ponts naturals, degut a la poca duresa de la roca. 
Aquesta està tan atapaida de fòssils que forma una verdadera luma- 
quel'la. Entre ells hi poguerem reconeixer los Scufella lusitanica, 
Loriol, junt amb altres equínits, Pecten, Ostrea, Cerithium, etc. 

Havent deixat aquell vespre mateix Torredembarra, en poc temps 
el tren va conduir-me a Tarragona, aont vaig tenir la satistacció de 
conèixer al mestre públic de aqueixa capital Sr. Delclós, una de les 
millors figures del magisteri català i un dels pocs mestres que dóna en 
son programa d'ensenyança l'importancia deguda al estudi de l'Historia 
Natural. Aprotitant ma estada en la romana ciutat, aqueila mateixa 
nit, vaig també classificar i ordenar una notable serie d'exemplars del 
museu escolar que posseeix la escola per dit senyor dirigida. Crec de 
una importancia escepcional la formació de petits museus d'Historia 
Natural, local o al menys regional, en les escoles de primera ense- 
nyansa, a quin fi aprofito aquesta ocasió per a pregar a tots mos com- 
panys, que cedeixin sos sobrants d'especies vulgars o més abundants 
per a'ls museos de dites escoles, a fi de que amb la cooperació de tots 
i amb un estorç insignificant, poguèm contribuir en una verdadera obra 
de cultura. Fora de aquest plan, difícil serà trovar altre medi de dotar 
nostres escoles de col'leccions d'exemplars que per sa constant com- 
templació, fassin naixer en els nois entusiasme per a dedicar-se quan 
sian grans al estudi d'algún dels tres Regnes de la Naturalesa. Alguns 
pensaràn que'ls mestres podrían adquirir per compra els exemplars 
que poc a poc integrarían el museo, però aquets deuen pensar també 
que es tant migrat el presupost que tenen asignat per a la escola, que 
a vegades es curt per a comprar el material mural i de menatge, més 
indispensable. Jo per una part he comensat a trevallar en pro de 
aquesta obra, repartint en abundor col'leccions de minerals i roques 
ja arreglades en capsetes, tubos i etiquetes junt amb el catàlec raonat 
per a major claretat de mestre i deixebles. No cal dir que arrèu han 
estat rebudes amb el major entusiasme i que no'm cap pas dubte con- 
tribuiràn a crear per a l'esdevenir una nova generació de naturalistes 
en nostre terra, com uns grapats de petites llavors llenzades al etzar 
per la ma del sembrador poden esdevenir un camp de ufanós blat 
prometedor d'una bona cullita. 


INSTITUCIÓ CaTaLaNa D'HIiTORIA NATURAL 157 


PRESENCIA DE L'HELIX COMPANYONI, ALERON A TARRAGONA. 
UNA NOVA VARIETAT DE L'HELIX SPLENDIDA, MÚULL 


Tenint intent al segiient dia de visitar la bonica platja de Salou, 
vaig notar al sortir de la fonda, que encara me sobravan unes tres 
hores per a la en que devia passar el tren que vers Valencia debía 
conduir-me al lloc aont estigué l'antic port d'aont sortí amb son estol 
de naus el rei Jaume I per a la conquesta de Mallorca. Vaig aprotitar 
aquest temps per a resseguir les velles muralles de la ciutat, en quals 
vuidats de la roca havía sentit contar hi habitavan una munió de moluscs 
diversos. En efecte, ademés de moltes especies ja anomenades avans, 
vaig trobar-hi gran abundor de Clausilia bidens, Lin., var. Catalo- 
nica, Fagot. y de Helix Companyoni, Aleron. Aquesta darrera 
especie que junt amb l'anterior havía habitat també les muralles de 
Barcelona, desaparegué al enderrocar-se aquestes, pensant llavors 
diferents naturalistes que se havía estingit del tot en nostra terra 
aquesta especie. No fou aixís, ja que fa pocs anys se citavan dos llocs 
en que hi havía colonies de aquesta Helix, l'una en les teulades de 
l'antiga Facultat de Medicina (avui Escola Normal de Mestres) i l'altra 
en la part superior de l'iglesia de Santa María de Mar. Però lo migrat 
dels individuos i disminució cada día major d'ells, anunciavem sa pro- 
pera extingió. Mon malenguanyat mestre Mn. Font i Sagué (q. a. c. S.), 
col'locà en els teulats de la Casa de Misericordia, alguns exemplars 
de aquest interessant molusc a fi de que se reproduissin, però me 
temo que hauràn seguit la sort dels demés. Crec doncs que el sol lloc 
de Catalunya que actualment habita l'Helíx Companyoni es Tarra- 
gona, ja que ni a Tortosa, ni a Banyuls, aont fa anys havía estat 
citada, he lograt trovar-la (1). La semblança de situació de les mura- 
lles de Tarragona amb la de les que hi hagué a Barcelona (latitut i 
proximitat al mar) fa creure que la tauna malacològica de ambdós llocs 
havía estat idèntica. 

ja arribat a Salou, esperaba poguer trovar també un bon nombre 


(1) En tota la zona litoral circummediterrànea s'hi troven gran nombre d'especies d'He/ix, 
tant semblants a aquesta, que apar sien totes varietats d'una d'elles, les que mereixeríen una 
minuciosa revisió que,simplifiqués sa classificació. En una col'lecció trovo amb més o menys 
lleugeres variants d'aquest tipo, les especies Minoricensis, Mitréi Balearica, Zlegler, proce- 
dents de les Balears: les Magneli i Serpentina de Oràn, la Maculosa:de Màlaga, i la Lep/0771:— 
phala de Boques del Ródano, amb les que pot formar-se una senzible graduació. 


158 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


de moluses marítims que vinguessin a aumentar la llista que fa algún 
temps vaig publicar en nostre Butlletí (1), però per disort els darrers 
aiguats i la forta mar de poc temps avans, escombraren de la 
platxa tots els restes que induptablement degueren haver-hi. En va 
hauría tet aquesta darrera etapa de mon viatje, a no haver estat la 
trovalla de una bonica varietat del Helix Splendida, Múll., que vaig 
poguer recullit en abundor entre els joncs de una petita corrent de 
aigua qui desemboca en la badía lateral al Cap de Salou. Es aquesta 
varietat, com pot veure's per els exemplars que acompanyo, de tamany 
molt interior al corrent. La mida corrent en dita especie sol ésser de 
uns dinou a vint milímetres, no essent raro trovar exemplars fins de 
vintiquatre milímetres. Els que he trovat en aquesta localitat tenen sols 
de dotze a tretze milimetres. Ademés sa coloració és tant típica, que 
no he lograt trovar-lo entre les moltes varietats descrites per Moquin- 
Tandon. Consisteix aquesta en unes faixes de color fosc que inva- 
deixen la casi totalitat del blanc de la conxa. 

La visita al Cap de Salou me donà també ocasió de veure una 
interessant duna de més de vint metres d'alta, apoiada en la punta 
cretàcica del citat Cap, la més alta de Catalunya, ja que les que he 
visitat en La Escala i Castell-de-fels no arriben a la mitat de aquesta 
alsaria. 

Aquí va finir mon viatje, retornant la mateixa tarda a Barcelona, 
satistet del fruit en ell lograt i amb nou dalit per a empendrer de nou 
l'activa vida de la capital, i aquí acabo jo tembé demanant-vos perdó 
per ma pesada prosa, que potser haurà posat a prova vostra pacienta 
atenció. 


JoAN ROSALS. 


8 Novembre, 1913. 


(1) Any X, n.o 4-Abril de 1913 dFauna malacològica de Salou 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 159 


Sobre Dipteros catalanes 


Nota 2 


El distinguido dipterólogo Dr. Joseph Villeneuve de Rambouillet 
(Seine et Oise, Francia) ha querido estudiar algunos Asilus y Tachi- 
nidae, capturados por mí en Catalufia. Al dar a dicho senor aquí 
también las gracias por su interés por nuestra fauna, daré cuenta a 
l'anstitució: de las especies determinadas junto con las observaciones 
que dicho sefior ha tenido a bien comunicarme. 


FAM. ASILIDAE 


161. Sfichopogon Schineri Roch (prope). 
Masnou (B.), 29. VI. 11 H- 15. VII. 11. 
Nueva para Espafia. 


169. Dysmachus hamulatus LV. 

Masnou. 

Conocida de Montserrat (v. Riesenvvetter). El Mont- 
serrat a que se refiere von Riesemyvetter es bien el de 
Catalufia donde estuvo de excursión por el mes de 
mayo sobre el afio 1847. En los cAn. de la Soc. ent. de 
Fr, 1851, publicó las especies nuevas de coleópteros 
hallados allí. La localidad es, pues, espafiola y no de 
Francia meridional, como cree Rertész. De manera que 
el Sr. Arias puede ya estar seguro de que Dys. hamu- 
latus, Lxv. es también especie espafiola. 


163. Machimus dasypygus LV. (algo dudoso). 
San Juan de Horta (B.), 1. VI. 13. Una hembra con el 
abdomen algo grasiento que la hace aparecer confusa. 
Conocida de Fuencaliente (Ciudad-Real). De ser cierta 

sería especie nueva para Catalufia. 


160 


164. 


165. 


166. 


167. 


165. 


169. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Eliomoneura fulvipes Meig. (collet Meig.) 

Solsona (L.), 25. VII. o 9. 

En los dDat. p. el con. de la dis. geo. de los Dip. de 
Esp.o del Dr. Arias, leo Elio. pallipes Meig de la 
Granja (Arias), Orense (Taboada) y Elig. /lavipes 
Meig. de San Esteban de Palautordera (Antiga). No se 
si Elio. Fulvipes Meig. es distinta o igual a alguna de 
estas, pues todas son del mismo autor. 


Epitriptus micans Meig. 
Masnou, X. 11. 
Nueva para Espafia. 


Epit. inconstans. 
Alt. de Barcelona (Carmelo), 10. XI. 13. 
Nueva para Espafia. 


FAM. TACHINIDAE 


Peletieria nigricornis Meig. (non prompía). 
Vallromanas (B.) (can Pamia), 14. V. 12. Gracia (B.) 
(mijardin), 0. VI. 15: 
Nueva para Espafia. 


Linnaemya comta Fall. 
Masnou, 11. IV. 12. 
Conocida de Mallorca (Moragues): Bilbao (Seebold), 
San Fernando (Czerny y Strobl), Madrid, El Pardo, 
Escorial, (Lautter y Arias). Nueva para Catalufia. 


Exorista hirtipilis Pand.—nemestrira Rond. (nec Meig.) 
(nec Egg.) 
Alr. de Barcelona (Carmelo) 10. IX. 13. 
Nueva para Espafia. 


Gonia atra Meig. 
Mongat (B.), 16. X. 10. Masnou, 11. IV. 12. 
Conocida. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL I61 


VI. Cnephalia alpestrís Rond. 

Mongat, 9, X. 10. Vallromanas (can Pamia), 14. 
Ne IL 

ES una buena especie que parece meridional. El doctor 
Villeneuve ha visto todavía un macho de Sicilia y una 
hembra de Hungría. —Ella es bien diferente de G. cog- 
nata Rond. y es Sin razón que el Sr. Bezzi (Ratalog. d. 
paliarht. Dipteren) la hace Sinonimia de 4ebes Fall. 

Nueva para Espafia. 


172. Voria ruralis Fall. 

Mongat, 20. X. o 8. Masnou, 11, IV. 12.—Los indi- 
viduos de Mongat me nacieron de una oruga de lepidóp- 
tero, imposible hoy de determinar, en seis ejemplares. 

Conocida de Algeciras (Strobl y Czerny). 

Nueva para Catalufia. 


173. Thelaira nioripes F. 
EVA BE 2 
No leo el género en la Memoria del amigo Dr. Arias. 
—Serú bien nueva para EspaiiaP 


174. Sarcophaga setipennis Rond. 
Masnou, 19. IV. 11. 
Conocida. 


175. Oeyptera rufipes Meig. 
Besós (B.), 17. VI. 12. 
Conocida de Mallorca (Moragues), Villa Rutis, Co- 
ruda (Bolivar). 
Nueva para Cataluna. 


FAM. ANTHOMYIDAE 


1/6. —Limnophora dispar Fall. 
Setcasas (G.), 7. VIII. 11. 
Conocida del Escorial (Lautfer). 
Nueva para Catalufia. 


ASCENSIO CODINA. 
Barcelona (G.), 5 de Junio de 1914, 


102 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Els Daifons 


Finides les tasques de curs per Juny reberem un article del pèrit 
agrònom i Redactor de dEl Cultivador Modernos: en Josep Clemares 
Miralles, sobre les gegantines crucíteres japoneses anomenades genè- 
ricament Daifons, de qualque semblança a n'els naps d'Europa, pro 
d'un volúm i producció tan grans que passa de mida quan pensar-s'hi 

e puga. La varietat Li-Pa-To arriba fins a pesar 30 R., tenint a més la 
ventatja de que tot és aprotitable en tant notables vegetals. El sefior 
R. de Noter les ha fet coneixer a França, aont les conreuen tà uns 
Sis anys. 

La interrupció de publicació del nostre BUTLLETÍ durant les vagues 
de l'istíu, de conformitat amb l'article 15 dels Estatuts, ens privà de 
publicar els instructius datos que oferia el Sr. Clemares, en una època 
en que encara podíen tenir interès, aixís com derrerament, el haver-se 
ja fet del domini públic mercès a la prempsa quotidiana. 

Encara això no'ns priva de cridar la atenció de nostres agrònoms, 
propietaris i pagesos sobre les dites plantes, recomenant-los tassin 
probes a nostra terra per a la introducció i propagació llurs, i d'agrair 
degudament a n'el susdit Sr. Clemares la distinció d'enviar-nos els 
datos que consten en son ben pensat article. 


Pel Concell de Redacció, 


EL PRESIDENT. 
Desembre, 1914. 


SECCIÓ BIBLIOGRÀFICA 


MBeitràge zut Renntnís der Iberisch-Balearischen Triasprovinz", 


per A. VVurm 


En les Actes de la Societat de Ciencies Naturals de Heidelberg, 
(IV trimestre 1913), ha publicat el geòlec eminent Dr. VVurm, un estu- 
di bastant raonat sobre la extensió i importancia del Trías en la penín- 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL (63 


sula Ibèrica, essent una de les regions en que més se fixa, la que 
podríem anomenar Conca baixa del Ebre. 

Parlant de Lleida, comprova la presencia a Camarasa junt al Segre, 
de les margues gesoses senyalades per D. Lluís M. Vidal, sobre les 
quals s'extent una faixa de caliça compacta i tullosa amb lleugeres 
capes de guix negrós i caliça desfeta amb restos fòssils (Myophoria, 
Gasterópods i Fucoides), classificant Vidal aqueix complex com Mus- 
chelhtallç. El Reuper hi està representat per un jasciment de uns 200 
metres d'extensió. L'autor exposa sa opinió, de que'l jasciment dolo- 
mític Brecciense soperposat a n'aquest, pertany, no a n'el Liàssic mig 
com diu Vidal, sinó al Carnyiolas. 

Al parlar dels jasciments visitats en la provincia de Barcelona, 
dedica en primer lloc grans alabances al Dr. Almera, dient que en sos 
trevalls s'hi respira un esperit modern tresc, com desgraciadament no's 
trova en la restant Literatura espanyola. Molt especialment es deté al 
ressenyar els jasciments de Vallirana i Pallejà, La Llacuna, Fontrubí 
i Pontons, seguint en ses apreciacions, de conformitat amb el doctor 
Almera. Al exposar la dispersió geogràfica de la Spiriferina Ment- 
zeli, compara eixos jasciments amb els triàssics equivalents d'Hungría 
i regions Baltàniques. En general, coloca tots aquests terrenys, en el 
Muschellzalt i Milgultschiitzer interior, equivalent al de l'alta Silesia. 

En resúm, diu que en el Reuper català, hi juga la fàcies calítera i 
per lo tant l'element marí, un paper molt superior al que presentan els 
jasciments Xeupèrics de la messeta central. 

Parlant dels conglomerats de Marsà (Tarragona), senyala la con- 
tradicció entre la fauna per ell i Mojsisovics observada, i lo que diu 
Mallada de que aqueixos fòssils no's troven en el MuschelXall sinó en 
les margues gesoses Xeupèriques que'ls hi són superposades. Els fòs- 
sils recullits pertanyen als gèneros Hungarites, Protachyceras, 
Nautilus, Megalodon, Posidonia, Macrodon, Myophioria, Avicala, 
Modiola, etc. Aqueixa fauna, pertany segons ell, al nivell Reitzi. 

En les Balears, senyala la major importancia del Trias a Menorca, 
sobre'ls jasciments de Mallorca. 

Per tí descriu els de Mora d'Ebro (Trachyceras), citant una série 
d'especies completament noves, i cridant-li la atenció el caràcter 
netament alpí que presenta en contraposició a la restant fauna triàssica 
espanyola. Comparant-la amb la de Cerdenya i Balears, el resultat és 
sorprenent. 

Les especies per primera vegada descrites, són les segients: Ao/- 
cula ibèrica, Macrodon Verneutli, Myophoriopis camposinensis, 
Opis (Coelopis) tarragonensis, Megalodon hispanicus, Megalo- 
don Malladae, i varies Protrachyceras, Ammonites, Nautilus, 
Cassianella, Terquemia, Macrodon, Amauropsis, Omphalopty- 
cha, etc., que no s'atreveix a classificar. Totes elles estàn represen- 
tades en fotograbat. 


Je MI: 


104 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


IBÉRICA 


Revista semanal ilustrada" 


Aviat se complirà l'any, de la sortida del primer número d'aqueixa 
publicació, la més important sens dupte entre les de vulgarisació 
tècnica i científica a Espanya. No volèm passar eixa data, sens ocu- 
par-nos-en encara que no amb la extenció que mereix, des d'aquestes 
planes. 

Molta falta feia en nostre país, una revista, que dirigida per perso- 
nalitats respectables, vingués a ésser periòdicament un resúm dels 
avensos continuats en les ciencies y en les arts, mantenint l'interès 
del públic, i ilustrant-lo, en els aconteixements del día en dit ordre. I 
aquesta és la tasca que baix la direcció del eminent P. Cirera, em- 
prengué l'Observatori del Ebro, a primers de 1914. Durant aquest 
temps ha complert amb son programa en absolut, no sols amb una 
sèrie d'articles de colaboració interessantíssims, i crònica íbero-ame- 
ricana que per Sí Sola recomana la publicació, sinó per la completís- 
sima informació d'actualitat que amb profussió de grabats acompanya 
a cada número. No és aquesta una crònica de tets, sino un comentari 
de lo que amb motiu dels fets crida més poderosament l'atenció. Aixís 
amb motiu de les obres de 4dLa Canadienseo i cEnergía Eléctricao 
parla de les grans construccions hidràuliques i moviments de terres, 
amb motiu de les operacions terrestres de l'actual campanya, detalla 
l'artilleria, aereoplans i dirigibles, i referint-se a les navals, dona 
detalls que cap més revista ha presentat, sobre'ls sumergibles i 
submarins. : 

A n'això se hi té d'afegir una secció Bibliogràtica completíssima i la 
corresponent Astronòmica, que no cal dir és lo millor de lo que per 
aquí's fà. 

En premi als serveis prestats a la ciencia i amb ella a Espanya, 
 S. M. Alfons XIII acaba de concedir al Director del Observatori i de 
la Revista, R. P. Cirera, S. J., la gran creu de la Ordre d'Alfons XII. 
Poques vegades s'hauràn concedit mercès tan encertadament com 
aquestal 

iQue sía la enhorabonal 

JJ. UMCRNE 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


INDEX 


Pàgines 
ZOOLOGÍA 
AUS 
Observades l'hivern a Sarrià. 33 
L'Ardea Burpurea al Prat de 
Llobregat. i 118 
Donatius pel Museu. 150 
REPTILS I BATRACIS 
L'Henmudactylus turcicus, en 
la vessant del Tibidabo . 52 
Recullits en el pantano de 
Vallvidrera . LIO 
PEIXOS 
Fauna letiològica de Cata- 
lunya du 34 
Donatius pel Museu. 150 
INSECTES 
Coleópters. 
Tenebriónids de Setcases . 7 
Del avenc de Castellsapera 40 
L'Ophonus Cumii a Mongat . 69 
De Cervera, Vall d'Aràn i 
Sant Genís . i S6 
Sobre biologia del Br PS 
rus undatus . 122 
Ortóòpters. 
Recullits en l'avenc de Cas- 
tellsapera. 39 


Neuròpters. 
Observats a Sarrià . 


Pàgines 
Del avenc de Castellsapera jo 
Lepidópters. 
De una excursió a Nuria . 24 


Contribució al Catàleg dels 


Lepidópters de Catalunya . 80 
El Thaumetopoea pythiocam- 
Pa a Sarrià . NE Ma 
Dipters. 
Recherches sur les diptères a 
larves entomobies. 35 
Del avenc de Castellsapera 39 
Sobre dipteros catalanes . — 145, 159 
MIRIÀPODS 
La Scutigera coleoptrata, a 
Catalunya 54 
MOLUSCS 
La Paludina vivipara . 38 
Del terme de Sant Feliu de 
Llobregat. 4 
Moluses marins de dues 
58,72, 90 
Nota malacològica IL5 
Recullits a Castelldefels 116 
L'Helix Companyoi de Santa 
María del Mar de Barcelona — 125 
Aclaració al trevall (Moluscs 
terrestres i fluviàtils de 
Guardiola) . A "lo 
Contribució a la tauna mala: 
cològica de la Vall del Anoia — 143 
Impresions d'una excursió 
científica . 150 


Pàgines 


L'Helix Companyoi a Varra- 


gona 157 
BOT ÀNICA 

Cuatro palabras sobre la Eu- 

phrastia olotensis . 6) 
Flora de Catalunya . 14, 9Ó 
La calor i les plantes È 22 
Var. incisi-crenata del As- 

plenium trichomanes. 23 
La Globularia alybum, var. 

Pvonantha . RE 52 
El Morchella conica a Sarrià. 54 
Cristalls de glas en l'interior 

de les plantes 55 
Falgueres de Santa Eciare 

de Ronsanes. 8.4 
Falgueres dels llars d' Olot rIò 
Falguera 1 molsa del avenc de 

soci. ai IIO 
Sàmares triples de la Bleda) 

Acer pseudo-platanus LIQ 
Sobre algunes plantes menor- 

quines. 135 
Els Dailsons 102 


GEOLOGÍA, MINERALOGÍA 


Y PALEONTOLOGÍA 


Les sals potàsiques de Suria. 


II, 70, Lo 


Oro nativo en Cataluna 

Aragonit fibrós 

Turquesa a Gavà. 

La Tridimita . 

El dodecaedre de Haèy: a Vall. 
vidrera 

Opal i Amatista a Galdee de 
Malavella. SA 

El Mastodon Gocont dens a 
Torredembarra. . 

Die lIberisch-Balearische 
Triasprovinz) . 


VI MI 


Pàgines 


SECCIÓ OFICIAL 


Concell Directiu . 

Concell de Redacció . 

Llista de socis. 

Sessió ordinaria del 4 de je. 
Dn NC I acci Dau 

Memoria del Secretari . i 

Llista de camvi de publica- 
cions . 

Sessió ordinaria dell 1 ce 
brer 

Sessió drdigamió del ro de 
Mars . 

Sessió ordinaria dell se 
Abril . NAS 

Sessió ordinaria del 
Maig . . 

Sessió Edició dell 7 de 
Junye ot 

Sessió dada a clel 4 de Qe 
tubre . È 

Sessió ordinaria dels I de No- 
vembre 

Sessió ordinaria del 0 de De. 
sembre 


Fe- 


de 


I 


EXCURSIONS 


A Setcases . 

A Nuria. 

Als voltants de RI 
Al Tibidabo 

Al Vallés. . . 

A Castelldefels 

A la Costa de Ponent . 


VARIA 


Junta Municipal de Ciencies 
Naturals . Ò 

D. Ramón Boles. Sis i 

Algunes de sobre 
un trevall del Dr. Pardillo. 


Ibérica. —Revista semanal, 


um - 


dE A 


- -— 
Iu QD UV US NO 
DG AE I UD 


TAUDA GENERAL 


Pàgines 

Cuatro palabras sobre la Euphrasia Olotensis Ds i Dr. Car- 

les Bau noies 9 
Les sals de potasi de Qucies i. Doria sp. nov. per): dades: i 

EL omas ul ee. À LI 
La calor i les plantes, cal RE P. jugui MES de Baruola. SF I FR 22 
Excursió lepidopterológica a Nuria, per Ignasi de Sagarra deixis 24 
Oro nativo. Historia de un ejemplar y localidad nueva en Cataluna, 

por Francisco Pérez de Olaguer-Felíiu —.  . : 31 
Curta noticia sobre cualques insectes procedents del avenc de Cues 

tellsaperan per Iscensi Codina i Ep Ni 38 
Notes malacològiques. Catàlec dels moluses vivents en i. terme de 

Sant Feliu de Llobregat, per Joan Rosals.. —. — . RNR mg L 
Es formen o no cristalls de glas en l'interior de les Glantes a conse- 

quiencia de les mínimes de temperaturaè, pel R. P. Joaquím M." 

deBarnola, See L 55 
La tridimita, per Llorens Tomàs : 7 
Aplec de noticies sobre'ls moluscs de Catalunya. per Manel de 

Cf LS de 58, 72, 90 
Altra volta les sals dotadiques de Súria. per Jordi M." de Bar- 

ola SI i: TE ERC dE Dan IR 70 
Don Ramón Bolós i Saderral (A. C. Si ) Xa a a 83 
Contribució a un catàleg dels lepidòpters de Cala, per lgnasi 

ler Sa amya is a CME ap En IS CS Na 80 
Aclaracions, per D. Jocs Es dclls Do Angel Sallent ee: 06 
Nota malacològica. per Ll. Tomàs . — . SC ES 
Samares triples de la dBlada) Acer peudo- daten, L., per Joa- 

quím M." de Barnola, S. J. CEU qe de) 
Sobre biologia del Brach ycerus Uidurus Fabr. per Aecnsi xd. 122 
L'Helix Companyot, Aleron, de Santa María del Mar de Barcelona, 

pegloambtar der Yemilar- mat es is ae Sea Sonia ec 
Aclaració als (Moluscs terrestres i fluviàtils de Guardiola), per 

Joan Rosals . À CNS AR 127 
Sobre algunas plantas menorquinas, Gel Dr. 6. de Da. MR RSS 
Contribució a la fauna a de la Vall del Anoia, per Joan 

Riosalss es EA Ra aC EA c 
Sobre dipteros Catalanes No I, per Age Gudina a de RS 
ILesisalsipotàssiques de Súria, per Joaquim Bolei AS 
Sobre dipteros Catalanes, Nota 2, per Ascensi Codina... —. 159 
BISP GS OS ANA P SE EE AE OP 162 
Crònicar qi RAE De ERO a RUL ep SE, 8 IIÓ 
Secció Biblia da a RE Re a IG: ON IO 2,104) 


Secció Odeial se al nt as Os qu as En ah Sa 00, Con Op DE CO 


Sens cobertes 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les onze 
del matí. : 
Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 

Biblioteca. — La Biblioteca de la Institució, podrà consul- 
tar-se els dijous feiners de 9 a ro del vespre i els diu- 
menges de ro a 11 del matí. 

Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc social 
a disposició dels senyors socis. 

Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a ro del ves- 
pre, i els diumenges de ro a 1r del matí. 

Butlietí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 

Tiratges a part: 

Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta Cl dels 
Angels, 22 y 24), als preus segtents: 


50 exemplars 100 exemplars 

1 - 4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
5-8 ) 8 o 15 o 
8-16 15. o 25 o 


Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 


directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 


Toutes les communications et.échanges doivent ètre envoyées 


au siège de la Société. 


— Paradís, 10, 1.2, 2.2, Barcelona (Espagne) 


Estracte dels Estatuts 


ART. 1.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte 
l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- 
lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar 
l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. 


ART. J.er. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- 
raris, Protectors i Numeraris. 

Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de 
Febrer de 1904. ég 

Son socis Honovaris, aquells que per sos reconeguts mérits 
dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un es- 
tímul pera los socis. 

Son socis Proteciors, aquelles persones que cooperin notable- 
ment a la bona marxa i progrés de la Societat. 

Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals 
ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada 
de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- 
meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. 

ART. 4.tt Los socis Honoraris Seràn proposats per la Junta 
Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits 
per unanimitat dels numeraris presents. 

Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis 
numeraris en sessió ordinaria, col-locant-se 1a proposta en la taula 
d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, 
en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques i 
negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. 

Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci 
Numerari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny 
i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i 
desitjant ingressar com.a soci numerari 'ls acepta íntegrament. 

Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser 
proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos Si no tenen cap vot 
en contra. A 

Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella 
assistint a la sessió un número de socis superior a deu. 


— BUTLLETÍ 


DE LA 


- era rey 
eantan lastit, 


A 


BUTLLETÍ 


DE LA 


INSTITUCIÓ CATALANA 
D'HISTORIA NATURAL 


ANY XII - (2.4 ÈPOCA) 
1915 


Vol. XV de 


EOCAL SOCIAL 
CARRER DEL PARADÍS, 10, 2.01, 2.3 
BARCELONA 


OO BUTLLETÍ DE LA 
INSTITUCIÓ CATALANA 
D'HISTORIA NATURAL 


Nulla unquam inter fidem et ratio- 
nem vera dissensto esse potest. 


Const. de Fid. cath.c. IV. 


— Gener 1919 


LocarL secriaL: Carrer del Paradís, 10, 1.7 - 2" — BARCELONA 


AVIS 


Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que 


procurin seguir les indicacions seguents. 


a 


1. 


Escriurer en lletra clara i inteligible, d'altre modo es 
impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del 
Butlletí, que surtin els trevalls sens cap error d' me 
prempta. i i 
Dibuixar sobre ,paper o cartulina ben blancs amb tinta 
Xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys 
més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 

No escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre 
dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- 
breixi. : 
Posar en forma de notes a baix de les planes les indica. 
cions bibliogràfiques. / 
Escriurer en itàliques tots els noms tècnics en llatí. 


NOFTA.- BEMEREBGUNGSG 


La clnstitació Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, 


Barcelona), desitja'l cambi de publicacions. 


Die Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, IO, 


Barcelona) bittet um Gegensendungen. 


La clnstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, 10, 


Barcelona), desea el cambio de publicaciones. 


The alnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, 


. Barcelona), desires to exchange publications. 


La Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, 


Barcelona)o demande l'échange. 


Barcelona), chiede ricambio. 


— La clastitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, IO, 


BUTLLETÍ 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


2." Època BARCELONA, GENER I9I5 ANY XII — Núm. 1 


SUMARI: Secció OsICIAL: Sessió ordinaria de 8 de Gener de 1915.—Concell directiu. 
Concell de redacció. Llista de socis. —Memoria informativa corresponent al any 
1914 —Sobre Dípteros catalanes, pot Ascezsio Codina.—Bibliografía, per J. M. N. 
— Llista de les societats i publicacions que tenen cambi amb l'Institució Catalana 
d'Historia Natural. 


SECCIÓ (ORICI NU 


Sessió:ordinaria de 3 de Gener de 1915 


Baix la Presidencia de D. Josep Maluquer, Vis president, s'obre la 
Sessió a les onze del matí, assistint-hi els socis Srs. Ferrer i Vert, Ferrer 
i Dalmau, Zariquiey, Maluquer (Joaq.), Maluquer (Sal.), Folch, Sagarra 
(Ignasi), Codina i Gallart. 

El Sr. Ferrer i Dalmau, D. Miquel, llegeix l'acta de l'anterior Sessió que 
és aprovada per unanimitat. Com a Secretari sortint, a continuació llegeix 
una interessant Memoria informativa corresponent al any 1914, en la que's 
posa de manifest l'espandiment que en tots sentits va prenent l'Institució. 

S'acorda publicar-la en el Butlletí de Gener. El mateix senyor dóna 
possessió de la Secretaria al Sr. Maluquer (Joag.). 

El Sr. Maluquer, D. Josep, comunica que el P. Barnola no pot assistir 
a la Sessió i excusa sa assistencia per trovar-—se fora de Barcelona. 

Elecció del Concell de Redacció.—Per unanimitat s'acorda que'l formin: 
President i Secretari els de l'Institució i ademés els Srs. D. Joan Bta. de 
Aguilar-amat, D. Salvador Maluquer i D. Ignasi de Sagarra. 

El Sr. President proposa que consti en acta, acordant-se aixís, la satis— 
facció amb que l'Institució ha vist la gestió del Sr. Ferrer i Dalmau mentres 
ha sigut Secretari, lamentant que les seves ocupacions no l'hi permetin 
seguir desempenyant dit càrrec. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


El mateix Sr. President dóna compte de les comunicacions rebudes 
últimament, que són les segúents: 

Comunicació de la Societat Econòmica Barcelonesa de Amics del Pats, 
participant a l'Institució que l'hi ha sigut concedit un Diploma honorífic i 
una important cantitat en metàlic, en mèrits del Concurs darrerament 
celebrat per aquella societat. 

Carta del Sr. Gallart, agrahint el nomenament de soci. 

Comunicació de l'Universitat de California demanant números atrassats 
del Butlletí. 

Comunicació del Ateneu Barcelonés convidant a la Sessió inaugural 
del present curs. 

Proposta de soci.—Els Srs. Folch, P. Barnola i Maluquer (Joaquim), 
proposen per a soci numerari, al Sr. D. Josep M." Boixeda i Coll, que viu 
al Carrer de Corts Catalanes, 656, 2.ón, 1." Es dedica a Mineralogia. 

Comunicacions. —El Sr. Maluquer (D. Josep), llegeix una nota biogràfica 
sobre l'interessantíssim llibre (Fauna Ibèrica. Mamíferos). Autor D. Angel 
Cabrera, darrerament publicat, fent notar especialment el Sr. Maluquer 
que ha vist amb sentiment que no's citi l'Institució en molts cassos que fora 
de justicia fer—ho aixís. 

El Sr. Sagarra (D. Ignasi) llegeix una interessant nota sobre els lepi- 
dópters de la familia LAsrocAmPIDAE pertanyents a la fauna catalana). 

El Sr. Codina llegeix una nota bibliogràfica sobre el Manual del Ento- 
mólogoo darrerament publicat pel P. Navàs, S. J. 

El Sr. Ferrer i Vert, comunica que a casa el Sr. Soler i Pujol ha sigut 
preparat un Larus ridibundus, Lin., que portaba en una pota un anell me- 
tàlic amb la segúent inscripció: VocenvaRTE RosSITEN GERMANIA, N." 18798. 
S'acorda notificar-ho a la societat indicada. 

Votació de socis. —Per unanimitat són admesos els Srs. D. Joan Pardo 
Lluis i D. Mario Cortes Lladó, proposats en la darrera sessió ordinaria. 

Varis.—Entre els Srs. Socis se cambien impresions sobre la conve- 
niencia de les excursions colectives. i no havent-hi altres assumptes de que 
tractar s'aixeca la Sessió a la una de la tarda. 


GONGELL DIRECTIU 


. P. Joaquim M." de Barnola, S. J., PRESIDENT. 

. Josep Maluquer i Nicolau, Vis-PRESIDENT. 

. Joaquím Maluquer i Nicolau, SECRETARI. 

. Joaquím Folch i Girona, Vis-SECRETARI. 

. Ascenci Codina i Ferrer, lRESORER. 

Llorens Tomàs, BIBLIOTECARI. 

. Ignasi de Sagarra i de Castellarnau, CoNSERVADOR DEL MUSEU. 
Felip Ferrer i Vert, CONCELLER. 

. Odon Carles Rosset, CoNCELLER. 


oJolelojolsli ele 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 3 


CONCELL DE REDACCIÓ 


Sr. President de l'Institució.—Sr. Secretari de l'Institució.—Sr. don 
Ignasi de Sagarra. —Sr. D. Salvador Maluquer.—Sr. D. Joan Bta. de Agui- 
lar-Amat. 


LLISTA DE SOGIS 


Socis HONORARIS 


M. litre. Sr. Dr. D. Jaume Almera i Comas, Pbre.—Sagristans, 1, 1.€, 
Barcelona.—GEoLoGÍA. 

llm. Sr. Dr. D. Ignasi Bolivar i Urrutia, Doctor en Ciencies Naturals i 
Catedràtic de dita Facultat en l'Universitat Central. —Passeig Martínez 
Campos, 17, Madrid. —ENromorocíA esp. ORTÓPTERS. 

Dr. D. Manel de Chia, Doctor en Medecina. —Bruch, 69, pral., 2.3, Barce- 
lona.—MaLAcoroGíA 1 PREHISTORIA. 

Dr. D. Joan Cadevall i Diars, Doctor en Ciencies exactes, Físiques i Na- 
turals. Catedràtic de l'Escola Industrial. — Terrassa. —BorANICA. 

Dr. D. Agustí M." Gibert, Doctor en Medicina. —Rambla de Sant Joan, 72, 
principal, Tarragona.—lerioroGíA i PREHISTORIA. 

Dr. D. Josep Gelabert i Rincón, Pbre.—Llagostera (Girona ).—GEoLoGÍA, 

Iltre Sr. Dr. D. Joaquím Gonzàlez e Hidalgo. — Fuentes, 9, 2.,, izquierda, 
Madrid. VS MALACoLoGÍA. 

R. P. Longinos Navàs, S. J., Col'legi del Salvador. —Apartado, 32, Zara- 
goza.—NEURÓPTERS. 

R. P. Josep Pantel, S. J.—Castel Gemert, per Helmond, Holanda ( Brabant 
Septentrional) —ANAtTomíA i BIOLOGÍA DELS INSECTES. 

Dr. D. Carles Pau, Farmacèutic. —Segorbe ( Castelló )J. —BorANICa. 

Nm. Sr. D. Lluis M.2 Vidal i Carreras, Enginyer. —Diputació 292, prin- 
cipal, Barcelona.—Grorocia i PREHISTORIA. 


SOCIS PROTECTORS (1) 


Excma. Diputació provincial de Barcelona. 

Excm. Ajuntament de Barcelona. 

1914. Dr. D. Salvador Andreu, Doctor en Farmacia. —Passeig de Sant 
Gervasi, 44, Barcelona. 


(1) El nombre que precedeix al nom de cada soci indica l'any de son ingrés en l'Institució, 
i l'asterisc, els socis fundadors. : 


4. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


SOCIS NUMERARIS 


(8) Aguilar Amat i Banús, Joan Bta. de.—Enginyer.— Diputació 273, 3.€f, 
1.", Barcelona.—VERTEBRATS i MoLuscs. 


1909. Alejandre i Cases, Miquel. —Trafalgar, 6, 1.€t, 1.7, Barcelona. —EN- 
TOMOLOGÍA. 
1906. Artigas i Castelltort, Josep M.'.—Carme, 43, Barcelona. — QuímICA. 


1005. —Ateno Barcelonés.—Barcelona. 

1014. Aulet, Pbre., Eugeni.—Catedràtic de l'Institut General i Tècnic, 
Tarragona. —CRISTALOGRAFÍA. 

1904. Barnola, S. J., Rvnt. P. Joaquím M." de.—President.—Col'legi de 
Sant lanasi. Sarrià (Barcelona). —BorANicaA esp. FALGUERES. 

1912. Bassegoda i Musté, Pere.—Lauria, 7. 3.€/ 2.7, Barcelona. —MiNERA- 
LOGÍA. 

1905. Barrera i Arenas, Jacinto.—Doctor en Ciencies i en Farmacia.— 
Teyà (Barcelona). —ORNITOLOGÍA. 

1913. Beché i Estrada, Jordi Raul.—Salmerón, 13, 1.€t, 2.", Barcelona. — 
ENTomMOLOGÍA. 

1912. Bertrand i Musitu, Francesc. —Claris, 21, Barcelona. —GEotociaA. 

1911. Bofill i Poch, Artur. —Provença, 256, 3.€5, 2.4, Barcelona. —MALA- 


COLOGIA. 
1915. Boixeda, Josep M.'—Corts Catalanes, 650. 2Ón, 1.', Barcelona.— 
MINERALOGÍA. 


1913. Brunet i Bellver, Francesc.—Lauria, 26, 3.€5, 1.", Barcelona. —B10- 
LoGía, HisronLoGiA. 

1905. Cabrera i Diaz, Anatael.—Doctor en Medicina.—Hotel Agúere et 
Continental. —La Laguna de Tenerife (Isles Canaries). —HimENóPTERS, 
esp. Véspips, EuméNIpS 1 MASARIDS. 

1914. Calzado i Barret, Francesc. —Clarís, 69, Barcelona. —MiNERALOGÍA. 

1008. Camprubí i Alumó, Joan.—Pelayo, 52, 1.et 1.", Barcelona. —Guo- 
LOGÍA. : 

1908. Casanova de Parrella, Ramón de.—Casp., 41, pral., Barcelona.— 
BOrANICA FORESTAL. 

Casselles, Pere. —Plaça de la Constitució, 1, Reus. 

1914. Cazurro, Manel. —Catedràtic de l'Institut General i Tècnic. —Dipu- 
tació, 280, 2.0, Barcelona. —PREHISTORIA. 

1912. Cirera i Salse, Lluis. —Metje electricista.—- Claris, 8, pral., Barcelona. 

1908. Codina i Ferrer, Ascenci.—Tresorer.—Sors, 35, Barcelona. —ENTo- 
MOLOGÍA. 

1904. Comabella i Maluquer, Joan.—Doctor en Farmacia. — Carme, 23, 
Barcelona, —BorANICA. 

1915. Cortés i Lladó, Mario, Provença, 185, Barcelona.—CoLEÓPTERS.. 


O INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 5 


1913. Cuyàs, Narcís.—Paradís, 10, 2.61, 2.", Barcelona. — MicRororo- 
GRAFÍA. 

1910. Degollada, Manel. —Llicenciat en Farmacia.—Concell de Cent, 314. 
entressol, Barcelona. —BorANICA. 

1912. Dossat, E.—Plaça de Santa Ana, 9.—Llibreria. —Madrid. 

10904. Dusmet i Alonso, Josep M.'—Doctor en Ciencies. —Plaça de Santa 
Creu, 7, Madrid. —HimENÓPTERS. 

1004. Fàbregas i Puig, Rossendo. —Advocat.— Corts Catalanes, 583, 4.È, 
Barcelona. — BorANICA. 

1904. Farriols i Centena, Josep. —Rambla de Sant Josep, 25, 1.€/, Barce- 
lona.—lLLEPIDÓPTERS. 

1906. Faura i Sans, Pbre., Mariàn.—Plaça d'en Comas, 2.—Las Corts de 
Sarrià ( Barcelona )J.—GronLogia. 

(5) Ferrer i Dalmau, Eugeni.—Enginyer. Escola Industrial, Terrassa 
(Barcelona). — CoLEóPTERS. 

1908. Ferrer i Dalmau, Miquel. — Compte de l'Assalt, 13, 3.€f, 1.7, Barce- 
lona. —ENTOMoLoGÍA. 

(È) Ferrer i Vert, Felip. —Conceller. — Compte de l'Assalt, 13, 3.€f, I. . 
Barcelona. —ENTomonocia. 

1913. Ferret, Pbre., Pau. —Vicari de la Parroquia de Sitjes. ( Barcelona). 
—Gegrecia. 

1909. Folch i Girona, Joaquím.—Vis-secretari. — Santa Rosa, 15 1 17 
(Quinta Amelia). —Sarrtà (Barcelona). —MIiNERALOGÍA. 

1909. Font i Quer, Pius.—Llicenciat en Ciencies Químiques. —Farmacia 
de l'Hospital Militar, Burgos. —BorANIcaA. 

1911. Fournier i Cuadros, Adolf.—-Corts Catalanes, 662, 3.€f, 2.7, Barce- 
lona. —BorANICA. 

1905. Galera i Planas, Ramón.—Baixada de Cervantes, 7, entressol, 2 
Barcelona. 

1914. Gallart i Foleh, Jordi.—Rambla de Catalunya, ro, Barcelona.— 
ENTOMOLOGÍA. I 

1905. Garcías 1 Font, Llorens. —Llicenciat en Farmacia. — Artà duts 
—BorANICA 1 Ec ces 

1909. Gibert i Millet, Manel. —Passeig Verdaguer, 8. Sitjes (Barcelona). — 
MALACOLOGÍA. 

1904. Guitart, Pbre., Josep.— l'alamanca, 1, 2.61, 2.7, Manresa (Barcelona). 

1914. Homs 1 Hernàndez, Josep M.'—Estudiant de Medecina. Barcelona. 

1907. Jordà i Perelló, G. Joan. —Convent de Sant Alfons María de Ligori. 
—Montesión de Pollensa (Mallorca). 

1910. Juncadella i Vidal-Ribas, Emili. —Enginyer. —Rambla Catalunya 26, 
Barcelona. —ENromonogiía esp. HimENó6PTERS i CARABUS. 

1905. Llenas i Fernàndez, Manel. —Doctor en Ciencies Naturals i Farma- 
cia.—Passeig de la Diputació, 5, pral., Barcelona. — BorANIca. 

1004. Malgà, Pbre., Andreu. — Sant Pere de Ribas (Barcelona). —BorA- 


NICA. 


6 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


1904. Maluquer i Maluquer, Lluis. — Doctor en Medecina. — Balaguer 
(Lleida). 

1907. Maluquer i Nicolau, Joaquim. — Secretari. - Córcega, 413, Barcelona. 
— ENTOMOLOGÍA. 

(G) Maluquer 1 Nicolau, Josep. —Vis-president. Enginyer. —Margenat, 13, 
Sarrià (Barcelona). —MALACOLOGÍA. 

() Maluquer i Nicolau, Salvador. —Advocat.—Córcega, 413, Barcelona. 
—LEPIDÓPTERS. 

1912. Maluquer i Rosés, Joan.—Córcega, 413, Barcelona. 

1904. Marcet O. S. B., Rvnt. P. Adeodat Francesc. —Monastir de Mont- 
serrat. —BorANICA. 

1913. Margineda i Duràn, Ramón. —Administrador del Manantial Vila- 
Juiga (Girona). —MIiNERALOGÍA. 

1914. Margarit i Duràn, Joan.—Avinguda del Tibidabo, 27, Barcelona.— 
BorANICA. 

1908. Mata, Lambert. —Tantarantana, 0, 1.€1, Barcelona. 

1911. Mir 1 Ràfols, Pau.—Sant Sadurni de Noya (Barcelona). —GEoLoGíA. 

1906. Noguera i Casabosch, Raimond.—Llicenciat en Medecina i Cirugía. 
—Plaça dels Angels, 4, 1.€f, 1.".—Gronocía. 

1913. Nogués i Ferré, Antoni.—Trinquet Nou, 15, Tarracona. —BorANICA 
i GEOLOGÍA. 

1904. Palet i Barba, Domingo.—Elisabets, 34, pral., 1.. Barcelona i 
Terrassa. —GroLocía. 

1905. — Palou, Pbre., Joan.—Catedràtic del Seminari Conciliar. —Plaça de 
Tetuàn 4, 2.ón, 1.", Barcelona. 

1913. Pérez de Olaguer-Feliu, Francesc.—Diagonal, 510, Barcelona.— 
MINERALOGÍA. 

1915. Pardo i Lluis, Joan.—Caputxins, 58. Sarrià (Barcelona). —BorA- 
NICA. 

1914. Piferrer i Alvarez, Lluis. — Passeig de Gracia, 85, Barcelona. 

1913. Pujadó, Josep M.".—Enginyer.—Trafalgar, 36, Barcelona. 

1904. Ragué i Camps, Joan. — Gualba (Barcelona). 

1906. Rector del Col'legi del Sagrat Cor, Rvnt. P.—Lauria, 13, Bar- 
celona. 

r9r2. Riera i Sans, Tomàs.—Advocat. — Ganduxer r2. Barcelona-Sant 
Gervasi. —ENtomoroGiíA esp. DIPTERS. 

1914. Roig i Valls, Enric. —Lauria, 80, 1.et, 1.7, Barcelona. —Zoonocia. 

1905. Roigé, Ramón.—Llicenciat en Farmacia. —Prat del Llobregat (Bar- 
celona). 

1904. Romaní i Guerra, Amador.—Montserrat, 43.— Capellades (Barce- 
lona. — PREHISTORIA. 

1907. Romanyà i Pujó, Josep M.'"—Avinyó, 20, 2.61, Barcelona. —LEPI- 
DÓPTERS, 
1905. —Rosalsi Corretjer, Joan. —Portaferrissa, 30.—Llibreria. — Barcelona . 

—MarLACOLOoGÍA i GEOLOGÍA. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL :i 


1912. —Rosset, Odon Carles. — Conceller.—Professor d'idiomes. — Concell 
de Cent, 306, 4.1t, t.", Barcelona. —LLEPIDÓPTERS. 

1905. Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de. —Conservador del Museu.— 
Mercaders, 33, pral., Barcelona. —LEPIDÓPTERS, ORNITOLOGÍA. 

1910. Sagarra i de Castellarnau, Xavier de.—Mercaders, 33 pral., Barce- 
lona. — QUÍMICA. 

1914. Sivatte de Bobadilla, Jaume.—Estudiant. — Rambla d'Estudis, 8, 
pral., Barcelona.—BorANICA. 

1904. Solé i Plà, Joan.—Doctor en Medecina.—Ronda de Sant Pere. 6, 
principal, Barcelona.— GroLoGiaA. 

(6) Soler i Pujol, Lluis. —Naturalista preparador.—Raurich, 16 1 18, 
Barcelona. —ORNITOLOGÍA. 

1904. Tarré 1 Yarré, Emili. —Sobradiel, 4, pral., Barcelona. — ORNIro— 
LOGÍA. 

1906. Tomàs, Llorens.—Bibliotecari. — Clarís, 43, pral., Barcelona. — 
MINERALOGÍA 1 MALACOLOGÍA. 

1914. —Vallet i Vallet, Rafel. - Claris, 8, 2.01, Barcelona. 

1914. Vila, Frederic.—R. P. Missionista del Cor de María.—Professor 
d'Historia Natural. — Cervera (Lleida). 

1907. VVyn 1 Ellis, Frederic.—Corts Catalanes, 458, Barcelona i la Ga- 
rriga.—GEoLOGÍA. 

1909. Xammar, Eduard de.—Bruch, 19, entressol, 2.', Barcelona.—BorA- 
NICA. 

1913. Zariquiey i Alvarez, Ricart. —Mallorca, 237., entressol, Barcelona.— 
ENromoLoGiA esp. LEPIDÓPTERS i COLEÓPTERS. 

(65) Zulueta, Antoni de. —Catedràtic.—Madrid.—BioroGíA. 


Memoria informativa corresponent al any 5914 


Malgrat que l'actual guerra europea ens ha paralitzat quasi absolutament 
la correspondencia científica amb les nacions beligerants i fet ajornar for- 
çosament la realització d'alguns projectes de positiva importancia per a 
nostra entitat: segons els datos que després especificarem, pot observar-se 
en el transcurs d'aquest any l'aument de tots els nostres elements en relació 
a 1913, de lo qual se dedueix el continuat i regular espandiment que va 
adquirint l'dnstitució). 

Es interessant recordar lo qu'en la memoria de l'any anterior s'indicava 
sobre les gestions qu haviem efectuat prop de la Corporació Provincial de 
Barcelona, per a qu'els jaciments de sals potèsiques descoberts a Suria no 
fossin explotats, al igual que molts altres, per medi de capitals forasters: i 
malgrat el poc cas que se feu a nostra indicació i la consegúent desestimació 
de nostres peticions, hem tingut el goig d'enterar-nos. com posteriorment 


8 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


distingits homes públics s'han ocupat en les Corts d'aquest afer, fent. anà- 
logues peticions a les nostres i s'ha legislat sobre questió de tan vital 
interès. 

En el concurs celebrat enguany per la benemèrita Societat Econòmica 
d'Amics del País, ha sigut distingida nostra entitat amb l'adjudicació d'un 
dels dos premis instituits per D. J. Angel Baixeras, a les dues colectivitats de 
cultura que fundades en els deu anys precedents hagin assolit més fructí- 
fera actuació. 

Aquesta distinció consistent en un diploma honorífic i la quantitat de 
mil pessetes, a més de l'apreciable contribució material que aporta a l'obra 
que realitzèm, es al ensemps una especial consagració a la tasca que durant 
deu anys ha realitzat aquesta institució), la qual ha merescut l'atenció del 
docte jurat quiens ha honrat d'aital manera. 

Finalment hem de recordar les doloroses pèrdues experimentades, amb 
la mort dels nostres benvolguts consocis D. Camil Valls Ventura i don 


Antoni de Samà (A. CG. S). 


EC 


El moviment social en el present any se classifica de la segtient manera: 


Socis protectors admesos . 


4 I 
DUE ARIS las a NE aa AS II 
Total de socis honoraris en 31 Desembre 1014. II 
) ) Do PROGACUORS d'ara sal oa LG 3 
DD DA mumeçaras da PN Ma de 86 


Verbalment s'han fet 24 comunicacions científiques i han sigut presentats 
28 trevalls, tots ells força interessants. 

Ademés dels volums qu'anyalment se formen amb les publicacions de 
les 90 societats que mantením canvi, s'han rebut 8 llibres i dos mapes geo- 
lògics per a la biblioteca. El museu s'ha enriquit amb 37 donatius d'exem- 
plars, pertanyent-ne 31 a Zoologia i 6 a Geologia 1 Mineralogia. També 
hem aumentat nostra colecció malacològica amb un important aplec de 
moluses donats generosament pél lltre. Senyor Marquès de Samà, els quals 
formaven part de la de nostre malaguanyat consoci D. Antoni de Samà 
(A. GC. S.), procedint-se actualment a l'ordenació i colocació de dits 
exemplars. 

L'estat de la Caixa es el seguent: 


Bntra ESP oa OS ESS eteSt 
Sort des EA ea SB gROO D) 
REM a EN CU ie Al CU RE DGE DESSCLES: 


Miquen FERRER DALMAU, 


Secvetari. 
31 Desembre 1014. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Q 


Sobre Dipteros catalanes 


Nota 3 


El Dr. Villeneuve de Rambouillet, con su competencia y amabilidad 
característica, ha querido estudiar y rotular algunos Dípteros de las 
Familias Leptididao, Therivideo y Tachinidaeo que al objeto de aportar 
algún dato més y de dar a conocer mejor nuestra fàunula dipterológica 
le había vo enviado al efecto, de entre los apresados por mí mismo en 
mis excursiones por el Principado. El resultado de su examen es inte- 
resante, pues de las quince especies determinadas, cinco son nuevas 
para Espafia, cuatro para Catalufia y las demés, excepto Sarcoph. 
carnaria L., no muy sobradas de localidades conocidas. 

Después de dar las gracias al sabio Dr. Villeneuve paso a dar 
cuenta del resultado. 


FAM. LEPTIDIDAE 


177. Leptis conspicua var. sfriola Meig. 
EVA (B:): 2 VI: 
Nueva para Espafia. 


FAM. THEREVIDAE 


178. Thereva arcuata LV. 
Barcelona-Gracia, mi jardín, 17. V. 14. 
Citada de Mallorca (Moragues), Bilbao (Seebold), 
Jàtiva (Czerny). Por consiguiente nueva para Catalufia. 


FAM. TACHINIDAE 


179. Peletieria ruficeps Macq. 
Moncada (B.), 8. IV. 14. 
Conocida de Madrid (Lauiter y Dusmet), El Pardo 
(Lautfer), Cintra, Portugal (Yezbury). 
Por lo tanto nueva también para Catalufia. Conocida 
del Sud de Francia. 


Lo 


180. 


181. 


182. 


183. 


184. 


185. 


186. 


187. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Nemoraea vicina Macq. hembra. 

Moncada, 8. V. 14. 

El Dr. Villeneuve dice que no puede todavía distin- 
guirla de la hembra de N. pellucida Meig. de otro modo 
que por la talla menor. Un macho que él posee tiene la 
misma talla que mi hembra, el abdomen de un amarillo 
rojizo cortado por una banda negra medio-dorsal pri- 
mero ancha sobre el 1.€t segmento, luego estrecha sobre 
el 2." y el 3.€ segmentos, ausente sobre el segmento 
4.0—N. pellucida Meig. es ya conocida de Catalufia. 
Cornet (Antiga). 


Phasia crassipennis Fabr. 
Valle de Aran, Lés, 18. IX. 13 (Léon Hilairel), Set- 
casas (G ), 1-15. VIII. 11. 
Conocida de Bilbao (Seebold). 
Nueva para Cataluiia. 


Sarcophaga hamorrhoa Meig. 
Desembocadura del río Besós (B.), 19. IV. 12, Mon- 
gat (B.), 12. V. 09, Moncada, 8. IV. 14. 
Conocida de Algeciras, Tarifa, San Fernando, Elche 
(Czerny y Strobl). 
Nueva para Cataluria. 


Sarcoph. setipennís Rond. 
Mongat. 21. IV. 09. 
Citada de otras localidades espafiolas y de Catalufia 
Monistrol (Strobl y Czerny), también de Mallorca (Mo- 
ragues) 


Sarcoph. Fertoni Villen. 
Alrededores de Barcelona (Carmelo), 12. III. 13. 
Nueva para la península. 


Sarcoph. melanura Meig. 
Masnou (B.), 17. III. 12 —- 5. IV. 12. 
Conocida de distintas localidades espafiolas y respecto 
de Catalufia únicamente de Malgrat (Czerny y Strobl). 


Sarcoph. tuberosa var. exuberans Villen. 
Mongat, 10. V. 09. 
Nueva para Espafia. 


Sarcoph. heemorrhoidalis Fall. 


Mongat, 10. V. 09, Masnou, 11. IV. 12 —- 26. IV. 
12. H- 17. III. 12, alrededores de Barcelona (Carmelo) 
29: 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL il 


Conocida de Rosas (Cuní): Mallorca (Moragues), 
Bilbao (Seebold), Portugal ( VVelvvitsch), Gibraltar 
(Fovvler). 


188. Sarcoph. uncicurva vat. penicillata Villen. 
Mongat, 23. IV. 09. -- 25. V. 09, Moncada, 8 IV. 14. 
Nueva para la península. 


189. Sarcoph. carnaria L. 
Moncada, 8. IV. 14, 
Conocida. 


190. Sarcoph. BecReri Villen. 
Mongat, 23. IV. 09, Masnou, 5. VI. 11 -- 5. IV. 12. 
Nueva para Espafia. 


191. Sarcoph. filia Rond. 
Mongat, 10. V. 09, Moncada, 8. IV. 14. 
Conocida sólo de Monistrol (Strobl). 


ASCENSIO CODINA 


Barcelona-Gracia, 29-IX-14. 


BIBLIOGRAFÍA 


Fauna Ibérica. - Mamíferos 


por ANGEL CABRERA, Madrid, 1914 


Baix els auspicis de la Junta d'Ampliació d'estudis e investigacions 
científiques, s'ha publicat la obra més complerta, que sobre qualsevol 
part de la Historia Natural espanyola haigi vist la llúm pública, la 
fauna mammalògica d'Espanya, fruit dels estudis i correríes del distin- 
git naturalista D. Angel Cabrera. Aqueix nom, diu per Si sol lo qu'es 


12 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


l'obra, que realment està al nivell de les millors de les publicades per 
les Universitats i Museus extrangers. Llàstima sols que l'esprit de un 
proteccionisme massa exagerat, haigi sigut causa de que les làmines 
en colors no estiguin a l'altura de la obra, ni siguin dignes del dibui- 
Xant, aquest es correctíssim, estètica i tècnicament parlant, les cua- 
tromías, no sols son dèbils sinó que amb la falsa tonació dels colors, 
destàn el bon efecte del dibuix. 

Dihèm aquí lo mateix, que respecte les publicacions meritíssimes 
del dinstitut d'Estudis Catalans: no deuen ensaijar-se els nostres gra- 
vadors i tipògrafos, en obres que més que aquí Seràn estudiades a fora, 
que fassin l'aprenentatje en aquelles publicacions que pràcticament no 
creuen les ironteres. La obra del Sr. Cabrera, com la del Dr. Cade- 
vall, ad) làmines cromolitogratiades a Leipzig, no hagueren tingut 
rivall 

Apart d' això, la obra es completíssima, tant per la classificació y 
determinació d'especies, sinonimies, distribució geogràfica e historia, 
ademés de estar profusament ilustrada en el text amb correctes gra- 
vats, dibuixos a pluma, i contenir 22 làmines apart en color. En la 
secció bibliogràfica, hi notèm amb verdader sentiment, l'ausencia bas- 
tant inexplicable, de la més petita alusió a la INSTITUCIÓ, essent aixís 
que aquí, en aquestes planes, s'ha parlat de mamífers diferentes vega- 
des. El mateix senyor Cabrera cita, per exemple, el Globicephalus 
melas Traill. (Delohinide) a Vilasar de Mar, lo qual prové de 
nostre estimat consoci Ll. Zulueta, haguera valgut la pena de que 
entre tantes cites de trevalls extrangers, hi hagués tigurat el d'aquest 
darrer i demés del nostre cButlletío, que són els segiients: 

El Sorezx fodiens, Gruel. en el Vallès, —1902. 

El Globicephalus melas, en la Costa Catalana, —1902. 

La Phoca vitulina, en les Costes de Torredembarra, —1902. 

Vertebrats del Vallès, — 1903. 

Una escursió a Nuria, —1904. 

Exemplars que desapareixen, —1910. 

Algunos quirópteros de Catalufia, —1910. 

La Crocidura aranea a Barcelona, — 1911. 

La Megaptera longimana, Gray. (Balaenopteride) a San Felíu 
de Guíxols, —1912. 

Un balènid de Catalunya, — 1913. 

No veigi el senyor Cabrera en això cap censura, ni la més lleuge- 
ra molestia, precisament per tractar-se d'una obra com aquesta, desti- 
nada a ensenyar a fora lo que a Espanya 's trevalla, sentím no 
tigurar-hi, ja qu'encare que modestament, no deixèm de contribuir-hi 
amb nostres estudis i correríes, al coneixement de la Historia Natu- 
ral Espanyola. 


J. M. N. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 13 


LLISTA 


de les societats í publicacions que tenen cambí 
amb l'Institució Catalana d'Historia Natural 


EUROPA 


Espana 


Arxiu d'estudis del Centre excursioniste de Tarrasa. 

Arxiu de l'Institut de Ciencies (Institut d'Estudis Catalans). —Bar- 
celona. 

Butlletí del Diccionori de la Llengua Catalana. —Palma (Mallorca). 

Club Montanyenc. 

Centre Excursionista. — Lleida. 

Centre Excursionista. — Vic. 

Centre Excursionista de la Comarca de Bages. — Manresa. 

Centro Excursionista. —Zamora. 

Estudis Universitaris Catalans. —Barcelona. 

Facultad de Ciencias. —Zaragoza. 

dIbéricao. —Observaterio del Ebro. — Fortfosa. 

Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Madrid. 

Real Academia de Ciencias exactas, físicas y naturales. — Madrid. 

Real Academia de Ciencias y Artes. —Barcelozna. 

Revista de Menorca. —Ma/ón. 

Revista Montserratina. —Monestir de Montserrat. 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. 

Societat Protectora dels Animals i de les Plantes a Catalunya. —Bar- 
celona. 


Alemanya 


Deutsche Entomologische Mitteilungen. —Berlin-Dahlem. 
Deutsche Entomologische Zeitschriit. —Berlin- Friedenau. 
Entomologische Rundschau. — Berlin-Friedenazu. 


4 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Raiserlichen-Leop-Carol. Deutschen Academia der Naturstorscher. — 
Halle am Saale. 

Naturvvissenchattlichenverein. — Hamburg. 

Naturae Novitates. — Berlin. 

Gesellschaft naturiorschender Freunde. —Berlin. 

Zeitschritt fur VVissenschattliche Inselstenbiologie.— Berlin-Schóonen- 
Derg. 


Austria 


De Zoologisch-Botanischen Gessellschait in Ver. 
Polyxena.— V/Vzen. 


Bèlgica 


Société Belgue de Géologie, Paleontologie et d'Hydrologie. —Bru- 
xelles. 

Société Entomologique de Belgique. — Bru velles. 

Société Entomologique Namuroise. — Saint Gervais. 

Société Royale de Botanique de Belgique. — Bruxelles. 

Société Royale Zoologique et Malacologique de Belgique. —Bru- 
xelles. 


Fransa 


Bulletin de l'Enseignement professionel et techniques de Pèches 
marítimes. — París. 

Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle. — París. 

Bulletin de la Société des Naturalistes des Alpes-Maritimes. —Nice. 

La Feuille des Jeunes Naturalistes. — París. 

Miscellanea Entomologica. — Uzés. 

Musée d'Histoire Naturelle. —Marseille. 

Riviera scientifique. —Association des Naturalistes de Nice et des 
Alpes-Maritimes. 

Revue trançaise d'Ornithologie. — Orleans. 

Station entomologique de la Faculté des Sciences de Rennes. 

Société des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — Nantes. 

Société entomologique de France. — Parts. 

Société zoologique de France. — París. 

Société d'Études scientifiques de l'Aude. — Carcassone. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 15 


Inglaterra 


Journal of Conchology-Conchological Society ot Great Britain and 
Ireland. — Manchester. 
Zoological Society of London. — Londor. 


Italia 


Accademia Gioenia di Scienze Naturali. —Catania. 

Musei de Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di 
Toríno. 

Musei Civico di Storia Naturali. — Genova. 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Reale Scuola Superiore di Agricoltura.— Portici. 

Reale Stazione di Entomologia Agraria cRediar.—Firenze. 

Pontificia Accademia Romana dei Nuovi Lincei. — Roma. 

Società di Naturalisti in Napol/i. 

Società Siciliana di Sienze Naturali. —Pa/ermo. 

Società Zoologica Italiana. — Roma. 


Mónaco 
Institut Océanographique et Musée Océanographique. —Mónaco. 


Portugal 


(Broteriao. —Serie zoológica. —Braga. 
Comissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. 
Société Portugaise des Sciences Naturelles. — Lisboa. 


Russia 


Institut Zootecnique. —/urgen. 
Revue Russe d'Entemologie. —S4.-Pefersbourg. 
Société des Naturalistes de Rievv. —Azemv. 


Suecia 


Bulletin ot the geological Institution of The University of Upsala. 
Entomologist Tidstriit-Entomologista Fòrening. —S404-/01m. 
Université de Upsala. — Upsala. 


suissa 
Institut National Genevois. — Genèpe. 
Société entomologique.—Berne. 


IO INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


AFRICA 


Institut Egyptien.— Cairo. 
Museum and Zoological Gardens. — Preforia. 


AMEÈRICA CENTRAL 
Instituto Geológico de México. —Mézxico. 


E. U. D'AMÉÈRICA DEHL N. i CANADAÀ 


Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison- V/is. 
American Museum of Natural History. —Nemo- Vort. 
Boston Society ot Natural History. —Bosfor. 
Entomological Society. — Orfario-London. 
Entomological Society of Ontario. — Toronto. 

lllinois State Laboratory of Natural History. — Urbana. 
Missouri Botanical Garden. —Saint Louis. 
Smithsonian Institution. — Vastington. 

United States Geological Survey.— VVasfington. 
University of California. —California. 

Zoological Society, Thé Zoological Part. — Nemm Vore. 
The Academy ot Natural Sciences. —P4iladelphia. 
The Canadian Entomologist. — Toronfo-London. 

The Chicago Academy ob Sciences. — Cicago. 

The Lloyd Library.— Cincinati. Ohio. 

The University of lllinois. — Urbana. 

Unitat States National Museum. — U/ashingion. 


AMEHERICA DEL SUT 


Centro de Sciencias Letras y Artes. — Campinas. (Brasil). 
Instituto de pesca. — Montevideo. 

Museo Nacional. —Buenos Aires. 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 
Museo Nacional. —San Salvador. 

Museo Paulista. —Sao Paulo. (Brasil). 

Revista del Museo de la Plata. —Buenos Aires. 

Revista Chilena de Historia Natural. —Sanfiago. 

Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaíso. 
Sociedade Scientifica de Sao Poulo. —Sao Paulo. (Brasil). 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona . 


NSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL 


Sens cobertes 


pal 


4 


is) 


Dies de sessió.—Primer dies de cada mes, a les onze 
del matí. 

Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut- 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 


 Biblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà consul- 


et 


tar-se els dijous feiners de 9 a ro del vespre i els diu- 
menges de ro a tt del matí. 
Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc social 
a disposició dels senyors socis. 

Nuseu.— Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a ro del ves- 
pre, i els diumenges de 10 a rr del matí. 


Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys — 


los de Juliol, Agost i Setembre. 

Tiratges a part: ) 

Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 y 24), als preus seguents: 


50 exemplars i 100 exemplars 
i-4A planes 5 ptes. 8 ptes. 
pe S Dj 9 D) 15 D) 
S-E6 o o 25 o 


autor de treball publicat en lo Butlletí podrà da 
directament a la imprempta,' avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 


Toutes les cammunications et Ectanyes doivent ètre envoyée 


au siège de la Société.. 


Paradís, 10, 1.7, 2.2, Bareciona (Espagne) 


de 


Institució Catalana d'Historia Natural a 


SESSIONS 


La INSrIrució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 
— celebrarà ses sessions ordinaries d'euevany els J Jon 


9 de Janer 4 d'Abril 8d' Oetubre i 

7 y Febrer 2 de Maig 7 de Novembre 

To Marc 6 de Juny 5 de Desembre 
BIBLIOTECA 


La Biblioteca de la Institució podrà consultar-se 
els dijous feiners de 9 a 10 del Vespre i els diumen- 
ges de 10 a 11 del matí. x 
El catàlec de la mateixa estarà sempre en el lecal 
social a disposició dels senyors socis. 
Per a cassos extraordinaris dirigir-se al biblio- 
tecari D. Llorens Tomàs, Clarís, 43, pral. l 


MUSEU 


Els dies i hores per a consultar el Museu seràn. 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a 10 del 
vespre, i els diumenges de 10 a 11 del matí. 
El catàlec dels exemplars estarà sempre a dispo- 
dels senyors socis, en la secció corresponent. 
, Tots els envíus amb destí al Museu poden endres- 
. Sar-se al conservador del mateix D. Ignasi de Sagarra: 


Mercaders, 83, o al preparador D. Lluís Soler i 


- Pujol: Rauric, 161 15. 


— BUTLLETÍ DE LA 
INSTITUCIÓ CATALANA 
D'HISTORIA NATURAL 


Nulla unquam inter fidem et ratio- 
nem vera dissensio esse Potest. 


Const. de Fid. cath. c. IV. 


Febrer 1915 


LocaL sociaL: Carrer del Paradís, 10, 1.T"- 2' — BARCELONA 


BUTLLETÍ 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


2." Època BARCELONA, FEBRER 1915 ANy XII — Núm. 2 


SUMARI: SECcCIó O8ICIAL: Sessió ordinaria de 7 de Febrer de 1915. — Nota sobre 
Phaenacoccus aceris (Sign ) CEll. (Hemip paràssit del Plàtanus orientalis L., per 
Ascensi Codina.—Contribución a la Malacología de Cataluna. Nota sobre las Tare- 
dinidae de nuestras costas, por M de Chúa,—cL'Asplenium germanicuma VVeiss a 
Catalunya, per Joaquim M.A de Barnola, S J —Bibliografía, per A C. F. 


SECCIÓ OBIGESL 


Sessió ordinaria de 7 de Febrer de 1915 
PRESIDENCIA pEL RvNr. P. JoAQuím M." pE BARNOLA, S. J. 


A les once del matí i assistint-hi els socis senyors Codina, Folch, Ferrer 
i Vert, Ferrer i Dalmau, Font i Quer, Faura i Sans, Rvat. P. Rector del 
Colegi del Sagrat Cor representat per el Rvnt. P. Prat, Maluquer (Salva— 
dor), Maluquer (Jose, ), Piferrer, Sagarra (Ignasi), Vallet, Rosals i Zari- 
quiey, el senyor President obrí la sessió, llegint tot seguit el Secretari 
l'acta de l'anterior que fou aprovada per unanimitat. 

Admissió de socis. —Se passà a votació la proposta feta en l'anterior 
sessió a favor de D. Josep M." Boixeda i Coll, qui fou admès per unani- 
mitat. 

Comunicacions. —El Secretari donà compte d'una comunicació de la Aca- 
demia Científico Mercantil en la que's participa la renovació de Junta. 

Comunicacions científiques. — El senyor President comunicà haver recu- 
llit molt material científic en les excursions fetes el passat Nadal, a Girona, 
Banyoles, Olzinelles i Gualba i mostrà una branca del anomenat P: florit, 
quals fulles presenten llur meitat superior d'un groc molt viu, circunstancia 
d'on l'hi ve el nom. Amb motiu de parlar-se d'aquesta modificació com a con- 


18 i INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


gènita 1 hereditaria, se promogué una interessant discussió científica pre- 
nent-hi part varis socis. 

El mateix senyor President comunica haver trovat abundosa al Salt de 
Gualba, la notable falguera xerofila, Notholoena marante, R. Br. i més 
escàs, el Blechuum spicant, Both. 

Amb motiu de parlar-se de falgueres el senyor President mostrà de part 
del Sr. Pardo, un exemplar del Asplenium oermanicum, VVeiss. petita fal— 
guera citada pel Dr. Llenas en la primera Memoria de l'Institució. 

El mateix Sr. Pardo donà al President uns ben formats cristalls de 
Estaurotida epigenisada trovats a Sarrià. 

Un altre cas de epigenesis cità el senyor President, en calcedonia, en 
una valva de Venus (2) recullida per sos deixebles a Can Tunis. L'interior 
de la valva està rublert d'arenisca. Dit exemplar serà estudiat. 

El Sr. Codina, manifestà que com a resultat científic de les excursions 
entomològiques i botàniques d'aquest istiu per les provincies de Barcelona 
i Girona amb els consocis Rvnt. P. Barnola i Rvnt. P. Navés, aquest l'hi 
adelanta que en quant a la seva especialitat (Neuròpters) hi ha set especies 
i cinc Varietats noves per a la Ciencia. 

El mateix Sr. Codina manifesta que el consoci Sr. Mas de Xaxars ha 
trovat molt abundós a Centellas (VIl-14) el coleopter Asaphidion cyanico- 
rus, Pandelle, conegut solzament del Piemont i de la Gal-lia montanyosa. 
Viu aquest coleopter, barrejat amb el Asaphidion flavibes, L. que es més 
abundant i l'únic conegut entre nosaltres. Tampoc el Carabus catenulatus 
solidus, Lapouge, es escàs a Centellas dessota de les pedres dels camps, al 
costat de la carretera, ni tampoc el C. violaceus, Mullerii Haury. Cymin- 
dis axillaris lineola, Duf. Bembidion hyppocrita, Dej. B. elongatum, 
Dej. i Licinus aequatus, Serv. hi son raros entre els caràbits. 

El Sr. Sagarra, com a Conservador del Museu, presenta una parella de 
palmipedes, Fuligula ntroca, cassades al Estany d'Ibars, donatiu del senyor 
Maluquer Viladot. També mostra una perdiu blanca de les neus, Lagopus 
mutus, cassat el passat Gener a Setcases i donatiu del propí Sr. Sagarra. 

El mateix senyor presenta un notable exemplar de la Perdix ornata, Soler, 
cassada darrerament a Valencia, fent remarcar la gran importancia d' 
aquesta trovalla que aferma l'estabilitat de la especie descoberta a Catalu- 
nya i ens dóna a coneixer sa major aria de dispersió. 

Pel molt interès científic que te la esmentada comunicació, s'encarregà 
al Sr. Sagarra que reuneixi en una comunicació escrita tots els datos refe- 
rents a n'aquesta especie aixís com l'estudi comparatiu dels dos únics 
exemplars que avui es coneixen. 

No havent-hi altres assumptes de que tractar i després de agrahir a la 
nombrosa concorrencia l'assistencia a la sessió, el senyor President aixecà 
la mateixa a la una de la tarde. 

Per haver excusat l'assistencia el Sr. Maluquer (Joaquim) actuà de Se- 
cretari el Sr. Folch. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTURIA NATURAL IQ 


Nota sobre l Phaenacoccus acerís (Sign.), CEÍÍ. 
(Hemíp. Coccit), paràssit del Plàtanus oríen- 
talís L. 


Per diterents costats he tingut noticies de que les fulles de les pla- 
tanes, ornament dels nostres passeigs i jardins, queien prematurament 
seques i pansides, essent així que les tramontanes de fi de tardor, 
encara no s'han tet sentir. Uns filaments blancs com polcejats de 
farina, una borra blanca de néu molt blana al tacte, en certs indrets, 
vora'ls nervis, i en el més dissimulat recó del revers de la fulla cara- 
golada, teia sospitar, fins en els menys entesos, que aqueixa era la 
causa del mal. Efectivament, se tracta d'un paràssit de les platanes que 
enguany s'hi ha desenrotllat d'una manera extraordinaria. La coinci- 
dencia de tenir en el méu jardí dos platanes també atacades, ha sigut 
motiu de que pogués estudiar comodament i determinar el paràssit 
que és un insecte coccit (Coccidae) de l'ordre dels Hemipters: el 
Phaenacoceus aceris (Signoret) Cocterell. 

Collím ara de terra una de les fulles atacades, fàcils de reconèixer 
a primera vista per ésser ja mitg seques, torçades, crespades, en 
postura dolorosa com indicant sofriment per l'impotencia de des- 
lliurar-se del paràssit que'ls xucla la saba, veurem, ajudats d'una lupa, 
que entre'ls nervis de la fulla hi ha un petit animal oval, recobert 
d'una polsina blanca i farinosa, amb unes expansións cérees colocades 
a les vores del còs, curtes, blanques, clares solzament en la part 
posterior del animal verdós d'oliva tins groc obscur, relativament 
llarg, movible, estacionari a l'estremitat anterior, cobert d'un embol- 
call bastant llarg, estret, blanc de néu, fluix, filamentós. La femella 
és ample, oval, groc-rogenca o color d'oliva, especialment en el 
dors. 

Els caràcters del gènere Phaenacoccus Col. (Pseudococcus 
Signoret) són: Tarses amb dos cerdes en forma de pórra i femella 
amb 9 artells en els palps. 

Els Coccits són paràssits xucladors, vivint en societat. Les feme- 
lles no tenen ales, o bé són en forma de bayes, hemistèriques, inilades 
o del tot planes, musculoses o en forma d'escut, són fixes i xuclen 


20 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


amb llur bec en forma de diminuta trompa, ponen els ous dessota de 
elles mateixes e immòvils, permaneixen damunt i moren. Els mascles, 
bastant més petits, són molt més escassos i que'n moltes especies 
encara no s'han conegut, compleixen una metamòrfosi complerta, en la 
qual les larves apteres se cenyeixen d'un filat i se transmuden en una 
pupa quieta. Les larves se arrosseguen per sota del cos mort de la 
mare, cap a fora, s'escampen, planten el fibló xuclador en la planta i 
resten fixes. Se les troba principalment en les parts llenyoses de les 
plantes, on elles endinzen el béc pregonament fins a trobar la sava, 
s'instalen per consegient en la fusta més jove, però no falten tampoc 
en velles branques i troncs mentres tenen una escorça prima illisa, 
qualques especies ataquen també fulles i fruits. 

Els Còccits són perseguits per diferents enemics naturals, dintre 
de la mateixa classe dels insectes, especialment coleópters del grupu 
dels Anthribits (Anthribidae), molts Coccinel'lits (Coccinellidae), i 
una llarga serie d'himenòpters de la familia dels Calcidits (Ctalcidi- 
dae). Son enemics del Phaen. aceris per haver-los jo observat parti- 
cularment, entre'ls insectes, els coleópters Coccinel'lits, Adalía 
bipunctata L., Chilocorus renipustulatus Scriba, Exochomus 4-pus- 
tulatus L., flavipes Thunb. En una de les fulles de platana atacades 
hi havía entre les larves dels Coccinellits indicats que's menjaven al 
Phaen. aceris i els séus filaments, altres larves i adults del Neuróp- 
ter Sòcit, Trichopsocus hirtellus Mc. L. La seva presencia i el 
passar i el traspassar per entre'ls còccits me fa sospitar que's un altre 
dels convidats al saborós àpat farinós. Cada any he observat el 
Phaen. aceris en les meves platanes i si bé fa caurer una porció de 
fulles, el mal no es pas gran cosa. Qualques femelles que hivernen 
sota la vella escorça superior del tronc i de les branques, son les que 
propaguen la plaga al estiu segiient. Pot combatre's al Phaen. aceris 
amb una bona emblanquinada de cals al tronc i branques al hivern. 

El Phaen. aceris, es l'única especie indígena del genre i com 
paràssit de la platana (P/atanus orientalis L.), es ja conegut d'Ale- 
manya, Austria i Fransa, però no citat d'Espanya, en l'obra de L. Lin- 
dinguer (1) que m'ha servit de consulta per a la present nota. 


(1) L Lindinguer. Die Schildiàuse (Coccidae) Edit : Eugen Ulmer. Stuttgart, 1912. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 21 


La sinonimia es un xic complicada: 


Phaenacoccus aesculi —CXII. — 1896. 

x. (P) farinosus CEll. — 1899. 

) hederae CXll. — 1894, 

) mespili CEI. — 1899. 

) plotone i Cu 1606. 

) quercus CXll. — 1896. 

L socis El 1900: 

Di ulicis CEI. — 1896. 

x ulmi CRIl. — 1896. ) Phaenacoccus aceris CXII. 
Pseudococcus aceris — Sign. 1875. 

a aesculi —Stehlilx 1906. 

a hederae Sign. 1875. 

2 mespili Sign. 1875. 

) platani Sign. —1875. 

) quercus Dougl. 1890. 

9 ulicis Dougl. 1888. 
) ulmi Dougl. 1888. 


ASCENSI CODINA. 


Barcelona-Gracia, Octubre de 1914. 


CONTRIBUCIÓN A LA MALACOLOGÍA 
DE CATALUNA 


Nota sobre las l'aredinidae de nuestras costas 


Las Taredinidae del litoral de Catalufia son, sino completamente 
desconocidas, por lo menos mal conocidas y muy escasamente estu- 
diadas. Su presencia parece haber pasado inadvertida para la mayoría 
de los malacólogos de nuestro país. El hecho nada tiene de extraordi- 
nario, habida razón de la dificultad de proporcionarse estas interesan- 
tes y lindas especies. 


92 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Las únicas citas que de ellas he podido hallar, en las numerosas 
obras en las que se enumeran moluscos de Catalufia, son las tres 
siguientes: 


TEREDO NORVEGICA, Spengler. 


Mataró (Salvafià, Cafdlogo de los moluscos de Mataró) y Bar- 
celona (Catdlogo del Museo Martorell). 


TEREDO NAVALIS, Linné. 


Tortosa (Montserrat, Memoria de las aguas minero-medicina- 
les de Tortosa). 


TEREDO SP. 
Pineda (Tomés, Moluscs marins de Catalunya). 


La cita del Dr. Salvafià la creo buena, la del Catàlogo del Museo 
Martorell es, evidentemente, errónea, pues la concha a que se refiere, 
según he podido comprobar, es la Teredo divaricata. Deshayes, la 
indicación del Dr. Montserrat es, por lo menos dudosa, y la del sefior 
Tomés carece de valor, pues este autor únicamente hace mención del 
géEnero. 

Mi visita a varias colecciones particulares, me ha probado la 
ausencia en ellas de las especies de este género, sólo en la numerosa 
y perfectamente determinada del Sr. Bofill y Poch he visto dos ejem- 
plares auténticos de la Teredo norvegica, Spengler, procedentes del 
puerto de Barcelona. 

La exploración de la Costa de Levante, antes del mes de Noviem- 
bre del pasado afio me había dado tres o cuatro especies, recogidas en 
el interior de las maderas flotantes, arrojadas a la playa por los tem- 
porales y cuya procedencia era, naturalmente, dudosa. 

A mediados del indicado mes y, con ocasión de haber levantado la 
almadraba de Vilasar, así para cumplir lo preceptuado por la ley como 
para hacer las indispensables reparaciones en el aparato, pude recoger, 
in situ, buen número de ejemplares y hacer múltiples y detenidas 
observaciones referentes a este género y adquirí la absoluta certeza 
de que, por lo menos, son cinco especies, las del género Teredo, que 
viven en la costa levantina. 

Secundóme en mis investigaciones el Dr. D. Francisco de A. Mar- 
tín, médico de Vilasar, a quien soy deudor de numerosas observacio- 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 23 
nes y de una rica colección de fotografias, de especies de este género, 
que obtuvo con el microscopio, las cuales revelan la paciente habilidad 
de este distinguido micrógrato. 

Facilitó mi tarea el encargado de la almadraba, D. Juan Prim, 
poniendo a mi disposición los enseres de aquélla, y dàndome los datos 
necesarios, sobre todo los reterentes a la parte batimétrica. 

Las especies que he recogido en la almadraba de Vilasar lo fueron 
unas en las tablas del barco-puerta (llamado vulgarmente Bafel) y 
las otras en las maderas de las àncoras, lo cual permite apreciar la 
profundidad de que proceden. 

La falta de obras monogràficas me ha impedido, como era mi 
deseo, hacer un estudio concienzudo de las especies por mi recogidas, 
habiéndome visto obligado para determinarlas a recurrir a las in- 
completas descripciones e incorrectas figuras de las obras generales. 

Tratàndose de un grupo de moluscos apenas conocido de nuestros 
malacólogos, me permitiré indicar brevemente los caracteres distinti- 
vos de la familia y del género, antes de dar la descripción de las 
especies que he logrado reunir. 

Los Teredo torman parte para muchos autores de la familia P/ho- 
ladidae, mientras otros la separan de ella para constituir un grupo 
especial caracterizado por ser él canimal vermiforme, muy alargado, 
del cual sólo una débil parte està protegida por la concha, sifones muy 
prolongados, en parte reunidos, llevando cerca de la extremidad pos- 
terior unidos a las partes blandas un par de apéndices calcàreos 
(paletas o calGmulas), simples o articulados, (Fischer). 

Entiendo que los nombres de palefas y calàmulas no son sinóni- 
mos. La primera denominación debe aplicarse a las formas simples o 
no articuladas, en figura de raqueta més o menos alargada constituí- 
das por un tailo hueco, casi hialino envuelto posteriormente por capas 
opacas lateralmente expandidas o aplanadas. El nombre de caldrmu- 
las, en consonancia con su signiticado etimológico,. ha de reservarse 
para las piezas articuladas en forma de pluma o palma formadas por 
un vàstago traslúcido y hueco que otrece en su extremidad posterior 
un número variable de pequefios artejos cónicos imbricados, espinosos 
en la base. 

Las paletas y las calàmulas parecen ejercer funciones opercula- 
res y se hallan apareadas, en contacto por sus caras cóncavas. 

La concha es pequefia, periorante, alojada en la extremidad ante- 
rior de un tubo adventicio calcàreo, sub-cilíndrico, recto o tortuoso 
que no adhiere con ella. 


24. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Estas especies viven en el interior de las maderas sumergidas en 
el mar, reproduciéndose en ellas de un modo prodigioso. i 

La concha de los Teredo merece, por su complicación, una des- 
cripción un poco detallada. Es globosa, abierta por los dos extremos, 
fuertemente escotada en el anterior y menos en el posterior y trilo- 
bada. Los lóbulos oirecen exteriormente distinta esculturación cada 
uno y algo diferente para cada especie. El lóbulo o aurícula anterior 
tiene la forma de una porción de estera y està surcada de cordones 
denticulados, horizontales: el lóbulo medio es lingiiforme, més largo 
que los otros dos y està dividido en tres zonas verticales, la anterior 
lleva finísimas estrias provistas de dientecitos, dirigidas oblicuamente 
de arriba abajo y de delante atràs, el medio es estrecho y vertical, la 
adornan estrias arqueadas con regularidad, no dentadas y con la con- 
cavidad dirigida hacia el corchete, la posterior es la més extensa, la 
recorren estrias lisas concéntricas al borde de la concha, el lóbulo 
posterior o aurícula posterior es alitorme y més pequefio que los 
anteriores, estriado, también concéntricamente a su borde libre. 

La cara interna presenta sobre el corchete una apófisis denominada 
estiloide, descendente, delgada, larga y aplastada, para dar inserción 
a los músculos del pie, dos crestas o líneas, que corresponden a los 
puntos de unión de los lóbulos y en la extremidad inferior del lóbulo 
medio un nódulo redondeado llamado f/ubérculo parietal. 

Falta la charnela propiamente dicha y la substituye una callosidad 
de la parte superior del àpex, en la que se ata el ligamento. La inser- 
ción del adductor anterior, difícilmente visible, tiene lugar sobre el 
borde de la concha reilejado al esterior y la del posterior, grande y 
muy aparente, ocupa casi la totalidad de la parte interna de la aurícu- 
la posterior. 

En este género admite Fischer dos secciones: Teredo (8. str.) y 
Xylotrya, caracterizadas respectivamente por tener las paletas sim- 
ples o articuladas. 

En Vilasar he logrado recoger especies de ambas secciones. 

Aparte del caràcter que menciona Fischer como distintivo entre el 
género Teredo y el subgénero Aylotrya, he creído observar otros 
dos, con el auxilio de los cuales se pueden separar, aunque no se 
hayan recogido las paletas. Los Teredo tienen las estrias o cordones 
del lóbulo anterior continuas con las del lóbulo medio y la unión de los: 
dos lóbulos posteriores sólo esta indicada por una simple línea, las 
Xylotrya otrecen las estrias antes mencionadas interrumpidas y sepa- 
radas por un surco fino, bien indicado y la línea del interior està 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


25 


reemplazada por un tabique reflejado hacia la parte anterior de la 


concha. 


Esta observación mía merece ser. detenidamente comprobada en 
otras especies de Taredinidae, distintas de las por mí recogidas, 
las cuales he aislado y distinguido por medio del siguiente cuadro 
dicotómico, que si es poco científico es, por lo menos, suticiente- 
mente pràctico. En él designo con las letras A y B las dos especies 
que no he podido clasificar y que al parecer pertenecen ambas al sub- 


género Aylotrya, Leach. 


/ Estrias del lóbulo ante- 
rior contínuas con las 
del tóbulo medio, pa- 
letas simples 

Estrías del lóbulo ante- 
rior separadas de las 
del lóbulo medio por 
un Ssurco: paletas ar- 
ticuladas. 


Taredinidae. j 


I Zona anterior del lóbulo 
medio ancha : 
Zona anterior del lóbulo 


Teredo, s. stt. I 
medio muy angosta . 


 Borde libre de la auri- 
cula posterior abar- 
quillado, àpice callo- 
so, con un diente muy 

9 visible . i 
( Aurícula posterior ex- 
: tendida, àpex més o 
menos calloso, sin 

diente : 
dias un poco 
oruesa, concha débil. 
Estriación muy fina, 

i concha robusta. 


Aylotrya. 


Teredo, Linné. 


Xuylotrya, Leach. 


T. divaricata, Deshayes. 


D. 


T. megotara, Hauley. 


T. norvegica, Linné. 


XA. 


ND: 


20 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


A los caracteres contenidos en los cuadros que anteceden afiadiré 
una descripción somera de cada especie y la indicación de las locali- 
dades en que han sido recogidas. 


TEREDO DIVARICATA, Deshayes. 


Concha globosa, robusta, lóbulo anterior grande, con estrias hori- 
zontales, ascendentes en la parte anterior, escotadura anterior recta: 
zona anterior del lóbulo medio ancha, aurícula posterior muy pequefia, 
casi nula, bordes gruesos, casi truncados en la proximidad del vértice: 
àpex calloso, apófisis estiloide grande, sólida, encorvada, comprimida 
lateralmente. Paletas brevemente pediculadas, espatuladas, redondea- 
das por dentro. 

Habita: Barcelona y Vilasar. Todos los ejemplares los he recogido 
en las maderas arrojadas por las olas, excepto un pequefio individuo 
hallado en una àncora de la almadraba. 

Locard cita esta especie en las costas de la Provenza. 


TEREDO MEGOTARA, Hauley. 


C. convexa, débil, fràgil, lóbulo anterior pequefio con las estrías 
poco apretadas, seno anterior obtuso, zona anterior del lóbulo medio 
angosta: lóbulo posterior con el borde abarquillado hacia la parte 
superior, apótisis estiloide larga, tenue, comprimida de delante atrés. 
Paletas cortas, con el pedículo breve, truncadas posteriormente. 

Hab.: Vilasar, en las tablas del Bafel y por lo tanto vive a poca 
profundidad. 

Sólo creo que ha sido citada en el Atlàntico. 


TEREDO NORVEGICA, Spengler. 


C. esferoidal, sub-gibosa, delgada, lóbulo anterior grande, seno 
anterior casi recto, lóbulo medio estrecho, lingúiiftorme con la zona 
anterior estrecha, lóbulo posterior aliforme, apótisis estiloide ancha, 
comprimida lateralmente. Paletas grandes, redondeadas interiormente. 

Hab.: Mataró, Vilasar, Barcelona. En Vilasar la he recogido en 
las maderas tlotantes y en las de las àncoras a una profundidad de 5 
a 15 metros. 

Es la especie més repartida, contundida con la Taredo navalis, 
Linné, pero esta confusión no es posible si se atiende a la forma de 
las paletas, cuya terminación posterior es cóncava en la especie 
de Linné. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 27 


Teredo (Xylotrya) A. 


C. delgada, iràgil, sub-anacarada, lóbuio anterior pequefio con las 
estrías limitadas posteriormente por un surco finísimo, seno anterior 
ligeramente obtuso, zona anterior del lóbulo medio bastante desarro- 
llada, lóbulo posterior pequefio con el borde libre Sub-circular, sepa- 
rado interiormente del resto de la concha por un tabique delgado 
reilejado hacia la parte anterior, apótisis estiloide muy delgada, com- 
primida antero-posteriormente. Paletas en forma de palmas con més 
de 12 artejos apretados. 


Teredo (Xylotrya) B. 


C. robusta no anacarada, lóbulo anterior limitado por un surco 
muy fino, recorrido por estrías horizontales muy numerosas, finas: 
zona anterior del lóbulo medio ancha, limitada por detràs por un 
ancho surco longitudinal, lóbulo posterior angosto y alargado, inte- 
riormente separado por un tabique reflejado, àpex calloso: apófisis 
estiloide talcitorme, comprimida de delante atràs. Paletas 2. 

Ambas Xylotrya han sido recogidas en Vilasar en las maderas 
tlotantes y en las de las àncoras. La especie citada en último lugar 
podría ser la Aylofrya Philippii, Gray, indicada por el Dr. Hidalgo 
en las Baleares. La primera por el número de artejos de las palmelas 
es posible que sea la X. bipennata, Turton, o mejor aún, la X. pa/- 
mulata, Lamarcx. 

La Àylotrya B tiene cierta analogia con la Teredo divaricata 
por su robustez, por el desarrollo de la zona anterior del lóbulo medio 
y por la pequefiez de su lóbulo posterior, pero se diferencia por el 
surco o estría que limita su aurícula anterior, por el tabique de su 
parte interna y por la forma bien distinta de la apótisis estiloide. 

El Dr. Hidalgo solo cita tres especies de Teredo en Espaiia, nin- 
guna de Catalufia. 


M. DE CHÍA. 


Barcelona, Octubre 1914. 


28 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


T'Asplenium germanicum" VVeiss a Catalunya 


Sospitavem l'existencia d'aquesta petita falguera rupícola i xeró- 
fila a nostra patria, per més que no l'havíem pas vist citada per cap 
autor, com tampoc en cap de les revistes científiques que's publiquen 
a la península. Res en diu en VVilltomm en el dProdomus Florae Hispa- 
nicaex, ont tan sols figura en les cSpecies inquirendaeo (1), i àdhuc amb 
nom sinonimic: cAsplenium Breynib Retz, (A. germanicum VVeis.) in 
Piren. gall. central.: probabiliter etiam in Pyren. Arag.s (2). I ta- 
xativament en Litardierè afirma la manca de l'especie a Espanya, en 
son trevall: cContribution à l'étude de la Flore ptéridologique de la pé- 
ninsule ibériqueo (3): 4Ce dernier n'a point encore été signalé en Es- 
pagnev, i per a que no'n pugui cabre cap mena de dupte hi ategeix: 


(Ne se trouvent qu'en Portugal, sur les 70 fougères signalées dans 
la Péninsule: 
Asplenium germanicam VVeis (P) 

Pro es coneix, que comptant amb el probabiliter d'en VVilllomm, 


creia que deuria poguer-se trovar a nostra terra, doncs a les pàgines 
19 i 20 observa: 


(Les espèces suivantes sont particulièrement à rechercher en Es- 
pagne: 


Ll . L e e . Ll . . . . . o e Ll . e . Ll LI . . 


Asplenium germanicum VVeis. 


s GS Ei Le Untel antes de Ceterics at SER NA a d'EL Ga cmei cc Del ae ee dE) 


(1) Vol. L., p 10. 

(2) No acabem pas de comprende com en Colmeiro dona la cita d'en Villlomm com certa, en 
aquesta forma: (Aspleuium Bveymi Retg. Schh. Fil. t. 18. A. germanicum VVeis. Hab. 
Espafia en los Pirineos de AragónP (VVilll ) Fr. verano. (N. v.).o D'aquesta manera se son intro. 
duides tantes especies apócrifes en nostra Floral 

(3) Bulletin de Géographie botanique, n 255, Janvier 1911, p 14 i 15. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 29 


La primera volta que's cità a nostra patria (Si no anem errats) va 
ésser en la Memoria 1.3o de nostra Institució, per el Dr. Llenas (1). 

I fou llàstima que nostre consoci no fés notar dita circunstancia. 
Tant de més que veient-la citada per en C. de Rey-Pailhade en son 
estudi monogràfic: dLes Fougères de Frances (2): cCazarilh près 
Luchonx, era fàcil que esdevingués, particularment a qui no estigui 
fort en la geografia dels terrers veins o confinants amb Fransa, el 
dupte de si la especie havía sigut recullida en terra espanyola o france- 
sa. Si consultem la monumental obra Geografia general de Catalu- 
nya, dirígida per en Francesch Carreras i Candi (8), trovarem que 
Casarill és agregat de Escunyau. En la mateixa ribera del Garona, 
emprò més amunt de Escunyau, hi ha Casarill. 

Mes ara, podem prescindir d'aquesta dificultat (encare que devem 
confessar que tenim per certa la cita del Dr. Llenas), car l'Aspleniam 
germanicum V/eis. s'es trovat en el nostre Montseny, que tantes 
riqueses naturals inclou, pertanyentes a n'els tres regnes de la natura- 
lesa i que mai acabem de agotar. La nova trovalla de l'Asplenium 
germanicum VVeis. es deu a nostre consoci en Joan Pardo, qui en 
una excursió feta el jorn 27 de Decembre del prop passat 1914, la 
recullí entre les escletxes d'unes roques a uns 900 metres d'altitut 
pròximament, devallant del pic de les Agudes cap a la vall de Sant 
Marsal, junt amb l'Asplenium septentrionale (L.) Hoffm. Estant 
dit sefior gaire bé en els comensaments dels estudis de botànica siste- 
màtica i contant amb pocs elements de determinació, es trovà amb 
algunes dificultats en la assignació precisa de l'especie, circunstancia 
per la qual ens facilità dos dels peus recullits, per a que els hi classi- 
fiquessim. Ni un punt duptarem al veurels, de que's tractava de l'As- 
plenium germanicum VVeis., torma típica. Felicitarem tot seguit 
al jove botànic, encoratjant-lo per a que seguís esmerçant amb nou 
delit sos afanys i afició prou decidida en el conreu de la Fitogratía, 
tant quan li permetin les seves obligacions, que per cert no es pas gaire 
el temps que li deixen lliure per a l'estudi. 


(1) Pàg. 15 4Cazarilo.—Flora de la Vall de Aràn — 
(2) Pég. 25. 
(3) Provincia de Lleida, p. 925-927. 


30 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


L'Asplenium germanicum VVeis. pertany, dintre del nombrós 
gènre Asplenium a la secció septentrionalia. Son aspecte o habi- 
fus es entre l'Asplenium ruta-muraria L. i l'Asplenium septen- 
trionale (L) Hoffm., segons encertadament escriuen en Hooxer i en 
Batter (1), cosa que pot endevinar fins el menys tècnic, en canvi no 
acabem pas d'entendre com se'l considera com intermedi entre Asple- 
nium trichomanes L.i Aspleniam septentrionale (L.) Svartz a judici 
d'en Christ (2), recordant que aquell té les /rondes pennatisectes, amb 
uns 20 a 30 parells de foliols, més frequenment oposats que alterns, 
enrodonits, de marge gaire bé sencer, essent aixís que'l germani- 
Cum no presenta pas les irondes pennatisectes, solsament té de 4 a 5 
parells de segments a/ferns, cuneiformes, els inferiors bi o tripen- 
natisectes, els d'entremig bi o tripennatifiits, i els terminals inciso- 
dentats. Bé ta el docte Profesor que fou de Basilea en afegir que dla 
procedencia híbrida no sempre és descobreix amb seguretat (3). 

La sinonimia de l'especie que'ns ocupa es aquesta: 


Asplenium alternifolium.—Jacg., 1481. 

Y Breynit Retz, 1779. 

D) murale, vat. b. Bernhardi, 1799. 

D) trichomanes X septentrionale Aschers, 1896. 
Phitlitis heterophylla Moench, 1794. 
Scolopendrium alternifolium Roth,, 1799. 


La seva àrea de dispersió's compendrà atenent a que s'és citada 
dels paissos montanyencs d'Europa, d'ençà els Alps fins a Noruega, 
dels Pirineos francesos, d'Escocia, Hungría, Dalmacia de Rachemir i 
Honglrong. S'acostuma a desenrollar en terrers granítics o silícics. 

Finalment dirèm que bé's pot enaltir la trovalla d'aquesta fal- 
guera com a nova per a Espanya, car es contirma sa presencia a 
Catalunya, i demostrant, al ensemps, quant convé fer les excursions 


(1) Synopsis Filicum. 114, p. 213. (Second Edition) 
(2) Die Farnhvaeter der Evde. 631, p. 201. 
(3) Loco cit. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 31 


intensives, doncs tant sovinteja el descobriment de novetats, fins 
en indrets tant resseguits per exploradors força actius e intel'ligents, 
com ho ha sigut l'alterós Montseny, que'ns ofereix al igual de totes les 
reconades de nostre terra, tants de tresors naturals, qual investigació 
i conquesta és la nostra tasca, i objectiu primordial de nostra benvol- 
guda Institució. 


JOAQUÍN M.P DE BARNOLA, S. J. 


Sarrià, Febrer de 1915. 


BIBLIOGRAFÍA 


Manual del Entomólogo" 


Autor: P. Longinos Navàs, S. J. — Editor: Tipografia Católica, 
Pí, 5. — Barcelona, 1914. 


D'una tirada he llegit les 78 pàgines de text instructiu, embellit 
amb 592 figures aclaratories del llibret curosament imprès. 

Els que militam—àdhuc que ben modestament per la meva part— 
en el camp de l'entomología, podem millor estimar l'oportunitat i 
utilitat d'aquest cManualo del que fins are freturavem i que verament 
omple un buit que de tots s'ha fet sentir. Els quins comensen, sobre- 
tot estan d'enhorabona. 

Ja no més vacilacións sobre la manera de recullir, preparar i con- 
servar els articulats, sens que l'esforç quedi inútil per a la ciencia. 
ja no més papallones agafades amb els dits, escarabats mutilats 
per una llarga agonia, clavats pél cosselet o per una part qualsevol 


32 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


dels élitres amb aguiles inadequades i sens saber el punt fixe de la 
procedencia i època, dipters, himenòpters, hemípters, etc., amb dup- 
tes on clavar l'agulla, minucies despreciades, quan es lo més interes- 
sant generalment, per no saber com preparar-les. Si jo al començar 
les meves aficions entomològiques hagués pogut procurar-me, tan 
fàcilment, un manual com aquest, segurament que la meva col'lecció ge- 
neral d'insectes de Catalunya, sería actualment notablement augmen- 
tada i ben ordenada ja des d'un principi, doncs lo que més descoratja 
als quins comensen i ha fét que abandonin l'empresa, en la qual 
molts probablement hi haurien fet descobertes interessants, es la 
desorientació (la millor sería l'estudi de la fauna d'una regió petita i 
accessible, la d'un jardí, per exemple, ja n'hi hauría prou per a em- 
pleyar-hi d'una manera altament recomanable, els ocis que les ocupa- 
cions personals permeten) i la mala calitat i barroera preparació dels 
exemplars que son rebutjats pels especialistes i per quants no tenen 
l'entomología per un pueril passa-témps, no donant-los cap valor i 
negant-se molts d'ells inclus a examinar-los. Així, doncs, quan temps 
perdutl Quan esforç no aprotitable per falta d'un manuall 

Els que coneixen al autor i amb ell han fet la caça dels insectes 
per aquestes valls i montanyes, saben el capdal dels seus coneixe- 
ments i que al séu costat s'hi apren sempre. La seva modestia iguala 
al seu talent i no vui mortiticar aquella fent l'elogi, be prou ben 
guanyat, del autor del cManualo qu'encara crec que'l podía haver mi- 
llorat, puix coneixements no l'hi falten, fent-lo no tan senzill i elemen- 
tal, àdhuc qu'espero, que, segons promesa de l'autor en l'introducció, 
en successives edicións, procurarà completar-lo. 

Felicito, doncs, coralment, al meu mestre i honorable consoci el 
R. P. Longinos Navés, S. J., i recomano eficaçment el cManual del 
Entomólogoo que té totes les meves simpatíes. 


AN CER 


Barcelona-Gracia, Desembre 1914. 


Estampa de Francisco X, Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les Onze 
del matí. 


l 
e 


LS 


Socis numeraris.——Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes : 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 


Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 


3 


4. —Tiratges a part: 

— Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer Cl 
Angels, 22 y 24), als preus segtients: 


a 50 exemplars 100 exemplars 
8 1-4 plames 5 ptes. 8 ptes. 
xi 5-8 D) 8 ) 15 ) 
ja LC) - 16 D) 15 D) D5 D) 


Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 
directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 


— Toutes les communicatians et échanges doivent etre envoyées 
au siège de la ce 


Paradís, 10, E.Y, 2.2, Barcelona (Espagme) 


Institució Catalana d'Historia Natural — 


SESSIONS 


La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 
celebrarà ses sessions ordinaries d'enguany els jorns: —— 


Bb de Janer 4 d' Abril 3 d'Octubre Ll 
7 v Febrer 2 de Maig 7 de Novembre —— 
1 x Març 6 de Juny 5 de Desembre — 

— BIBLIOTECA 


La Biblioteca de la Institució podrà consultar-se a 
els dijous feiners de 9 a 10 del Ai i els diumens, L t 


ges de 10 a 11 del matí. 
El catàlec de la mateixa Ed sempre en el local 
social a disposició dels senyors socis. 


Per a cassos extraordinaris dirigir-se al biblio- Is 


tecari D. Llorens Tomàs, Clarís, 48, pral. 


MUSEU 


Els dies i hores per a consultar d Museu seràn 


els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a 10 del: 


vespre, i els diumenges de 10 a 11 del matí. 


El catàlec dels exemplars estarà sempre a dispo- : 


dels senyors socis, en la secció corresponent. 
l Tots els envíus amb destí al Museu poden endres- 
— Sar-se al conservador del mateix D. Ignasi de Sagarra: 


Mercaders, 833, o al preparador D. Lluís Soler i 


Pujol: Rauric, 16 i 18. 


OO BUTLLETÍ DE LA 
INSTITUCIÓ CATALANA 
D'HISTORIA NATURAL 


Nulla unquam inter fidem et ratio- 
nem vera dissensio esse potest. 


Const. de Fid. cath.c. IV. 


Març 1915 


o LOCAL SOCIAL: Carrer del Paradís, 10, 1." - 2" — BARCELONA 


BUTLLETÍ 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


2. Epoca BARCELONA, MARÇ 1915 ANy XII — Núm. 3 


SUMZARI: SEcció OFICIAL: Sessió ordinaria de 7 de Març de 1915.— Contribució a un 
catàleg dels lepidopters de Catalunya. Les Lasiocampidae de la fauna Catalana, 
per JI. de Sagarra.—De una sortida pels voltants de Barcelona JI presencia del 
Buliminus obscuvrus Mill a Sarrià, per /. Rosals. 


SCC CEL 


Sessió ordinaria de 7 de Març de 1915 
PRESIDENCIA pEL R. P. JoaQuíim M." pe BARNOLA, S. J. 


A les onze del matí i amb l'assistencia dels socis Srs. Codina, Maluquer 
(Joaquim), Maluquer (Josep), Maluquer (Salvador), Folch, Sagarra ls 
nasi), Rosals, Tomàs i Pius Font, el Sr. President obrí la sessió. 

Llegida pel Secretari l'acta de l'anterior fou aprovada per dan 

El Secretari dóna compte d'una expressiva lletra del Sr. Boixeda 
agraint el nomenament de soci. : 

- Proposta de socis.—Els Srs. Ascensi Codina, Llorens Tomàs i P. Bar- 
nola, proposen per a soci numerari a D. Bonaventura Bassegoda 1 Musté, 
estudiant, que viu al carrer de Lluria, nombre 7, 3.€f, 2.7, 1 se dedica-a 
Mineralogia. Els esmentats senyors proposen també per a socis numeraris al 
(Ànstituto General y Técnico de Gerona) i al (lnstituto General y Técnico 
de Reus). 

Comunicacions cientifiques. —El Sr. President comunica haver trovat 
en la darrera excursió colectiva feta a Castelldefels, una Malcomia, molt 
curiosa, no citada encara a Castelldefels. També recullí uns bonics exem— 


34 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 
plars de la Ophrys fusca, Linls, var. iricolor Desf., d'un Delphinium 
peregrinum L., florit, i dos Cardceas, trovades en el fons d'uns aiguamolls, 
aquestes plantes seràn objecte de detingut estudi, 

El mateix P. Barnola, presenta i dóna per al Museu un magnífic exem- 
plar viu de Testacella, gasteropod de difícil obtenció per ser de costums 
subterrànees, trovat a Sarrià, aixís com un Trepidonotus viperinus, jove. 

El Conservador del Museu, mostra un exemplar de T7opidonolus vipe- 
rinus, rescent nat, donatiu de D. Josep Maspons i Cadaífalch, procedent de 
Castelldefels. 

El Sr. Sagarra, llegeix una llista de lepidòpters Heteróceres nous i poc 
coneguts de la fauna catalana en que's cita una llarga serie d'especies 
típiques i de gran interès per a la Ciencia, com la Oucocnemis confusa Frr. 
ila Heterograbhis deserticola, Stgr. l'una citada del Occident d'Assia i de 
Sarepta (Mitjdia de Russia) i l'altre de l'Assia central. Altres formes son 
típiques de la Europa central com la Gluphisia crenata Esp. i finalment una 
bona serie de lepidópters propis de la nostra regió mediterrania com son les 
Thalpophila amathusia, Raphia hybris Rbr.i Heliophobus odites, Var. 
hispanica VVarr, Enconista agaritharia, Dardouin etc., etc. 

El Sr. Codina manifesta qu'un insecte Neuròpter sócid, de lo més petit, 
capturat a les vores del riu Besós, prop de la desembocadura en 17-VII-12, 
ha resultat esser nou per a la Ciencia, coneixent-se en endevant amb el 
nom de Caecilius ambitiosus Navàs, n. sp. També comunica dit senyor 
com cas de interès i curiós, sobre distribució geogràfica d'especies, el que 
en la llista dels Lepidòpters Geometridae que de la exploració de H. Sauter 
a la illa Formosa entre'l gran Occeà, el mar de la Xina i el mar de Corea, 
ha publicat Mr. Louis B. Prout, (Londres) en dEntomologische Mitteilun- 
gen) n." 9, p. 202, 1914, s'hi llegeix Tephrina catalaunaria, Guené, 1 
femella, Rosempo, Agost, 19tr. Aquesta delicada papellona citada pel 
Sr. Cuní en el seu catàlec amb el nom de Eubolia catalaunaria, Gn. com 
propia de Catalunya. (Tibidabo, Montcada, Montserrat) i per nostre consoci 
(Sobre algunos Lepidópteros Heteróceros raros o curiosos de Cataluna) en 
el Bol. de la Soc. Aragonesa de GC. N. n." 5-6, pàg. 115, 1011, (Mongat, 
10-IX-r0), té doncs un aria geogràfica extensa i el seu nom específic ja esde- 
vingut impropi, alcança a recordar solament el nom de la regió on va esser 
amb prioritat adquirida per la Ciencia. 

Continúa comunicant el mateix consoci que actualment qualques lepi- 
dopterólegs (Meyricle i Staud) no escriuen ja com la majoria Pyralidae sinó 
que deu dir-se Pyralididae (Pyralis, genitiu Pyralidis), igualment Pteri- 
didae en lloc de Pieridae, etc. 

També afegeix que en la contribució al coneixement dels Dymastits 
(Ins. Coleópters) que publica el Sr. Paul Mincels, Berlin, en Deutsche 
Entomologische Zeitschirift) n. 1, p. 12, 1015, presenta l'autor una revisió 
dels Oryctes paleartics, en la qual les formes nasicornis, —9ryPus són par- 
ticularment estudiades i considerades com des especies distintes. Les 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 35 


formes 9rypus qual tipus està reduit a la península ibèrica són especifica— 
ment distintes de les del xzasicornis a causa principalment de l'ausencia o 
més feble e irregular punctuació dels elitres. El material de que s'ha servit 
Mincls per a l'estudi de la forma tipus de gryPus procedeix en part de Por- 
tugal (Graf. v. Hotfmansegg), en part de Mongat, Barcelona (v.-09. A. Co- 
dina) de Solsona, Lleyda (25-VII. A. Codina) i en part del Marroc, Suss., 
Achmed ben Mohamed (Pastor Rleinschmidt). 

De manera que la forma catalana es Oryctes grypus, llliger., la de 
Tunis es grypus continuus Mincels i la de Si-ilia grypus siculus, Rollar. 

El Sr. Rosals llegeix dos interessants treballs. El primer (De una sor- 
tida pels voltants de Barcelona) descriu una excursió per Pedralbes, Sant 
Pere Màrtir i Vallvidrera, feta el darrer Carnaval i en ella cita la presencia 
del Buliminus obscurus, Mull. a Sarrià, la trovalla del Talc a Sant Pere 
Màrtir i la trovalla de la Bronsita a Vallvidrera. 

L'altre treball del Sr. Rosals, es refereix a Paleontologia i versa sobre 
les tres localitats properes a Barcelona on se troben jaciments dels fòssils 
de la època primaria, que són Santa Creu d'Olorde, Montcada i Papiol. 

El Sr. Folch presenta i dóna pel Museu, uns hermosos exemplars de 
Azurita compacta i Cyanosa molt pura, procedents d'una mina del Molar 
(Tarragona.) 

El Conservador del Museu dóna compte d'un donatiu de D. Joan Mar- 
garit consistent en 33 preparacions microscòpiques de teixits vegetals. 

Finalment el Sr. President dóna coneixement de la mort del Sr. D. Pere 
Alzius de Banyoles, acordant-se per unanimitat que consti en acta el sen- 
timent de l'Institució per la mort de tant eminent prehistòriaire. 

No avent-hi altres assumptes de que tractar el senyor President aixeca 
la sessió a la una de la tarde. 

Nota: Noves direccions de socis numeraris.—r 09. Font i Quer, Pius. 
Doctor en Farmacia i Llicenciat en Ciencies Químiques. Carrer Sicilia, 26, 
Farmacia Militar.—(F) Maluquer i Nicolau, Josep. Enginyer. Rosselló, 323, 
pral., Barcelona. Malacología. —Manel de Chía. Ausias March, 50, 3.€f, 1." 

Nou cambi.— Vogelmvarte Rossiten. Alemanya. 


36 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


CONTRIBUCIÓ A UN CATÀLEG DELS LEPIDOPTERS DE CATALUNYA 


Les Lasiocampidae de Ía fauna Catalana 


En l'istiu i tardor del darrer any de 1914 observarem a Sant Pere 
de Vilamajor (Montseny), algunes formes remarcables de Jasiocam- 
pidae, lo que teu dedicar nostra atenció en recullir tots aquells datos 
biològics que creiem útils, reunint al ensemps el major nombre possible 
d'exemplars. Després de sa preparació convenient passarem a estudiar 
sa veritable situació en la nomenclatura i particularment tot allò que's 
d'especial importancia baix l'aspecte purament local i que dóna per- 
sonalitat a nostra fauna. 

Per a aquesi estudi fou precís revisar novament totes les especies 
del grupu que'ns ocupa, tant en nostra col'lecció regional com en les 
d'alguns companys nostres i repassar totes les observacions que sobre 
aitals lepidòpters havíem reunit en altres èpoques. 

Després de realitzar l'esmentat treball presentèm les segiients 
notes com a preliminars de l'estudi de tan interessants lepidòpters. 


Malacosoma neustria L. 


Apareix en els mesos de Juny i juliol. El mascle vola entre set i 
onze hores del vespre, es atret per la llum, trobant-se amb ireqiencia 
parat prop dels fanals, llums elèctrics, etc. La femella vola amb difi- 
cultat i per lo tant es més difícil d'obtindrer. i 

D'aquesta especie ne coneixèm dues formes: l'una (que sembla 
ésser la típica), té les ales anteriors del mascle, de color rogenca, 
essent molt més fosques que les posteriors. La faixa mitjana queda 
limitada pels dos espais clars que la vorejen. Un d'aquests mascles, 
ben típic fou cassat a Sant Vicents, prop de la Seu d'Urgell, per nos- 
tra amic S. Maluquer, en juliol de 1909. N'havèm vist d'altres pro- 
cedents d'orugues recullides a Sant Genís (colecc. Rosset). 

La segona forma de neusíria L., té les quatre ales de la mateixa 
color, groga-ocrosa, en les anteriors no's distingueix cap faixa mitjana 
de distinta tonalitat, trobant-se en son lloc, dues fines ratlles de color 
fosca, que corresponen als espais clars de la torma abans esmentada. 


gn 


el a A dsrege2 J0D) : Ve oismaliV sb 


"Bu Ob smoleD 530) 1830 as iosnà vl 


el rà estessiol 


1-2. / Malacosoma neustria L., forma flavescens Grinberg (St. Pere de 


Vilamajor, VIl-ro14). TCol. Sagarral. 


Í Lasiocampa quercus L., var. Catalaunica Star. (St. Genís dels A8u- 
dells ro-IX-1912). (Col. Rossetl. 

4 Lasiocampa quercus L., var. spartit Hb. (St, Pere de. Vilamajor, 
VI-1914). (Col. Sagarra). 

ss Lasiocampa quercus L., ab. guillemotii Trimoul. (St. Joan del Herm, 
18-VII-1914). (Col. Sagarra). 

6. Gastropacha quercifolia L., forma meridionalis Hormuz. (St. Pere 
de Vilamajor, 27-VIl-1914). (Col. Sagarra). 

qi Odonestis pruni L., gen. aest. prunoides Stgr. (Sta. Coloma de Gra- 


manet, 7-IX-1906). (Col. Sagarra). 
8-9: :Gastropacha quercifolia L., gen. aest. Hoege: Heuàcl:. (St. Pere de 


Vilamajor, últims de Setembre, 1914). (Col. Sagarra.) 


Butlletí de la Inst. Cat. d'Hist. Nat. Any XII- NY 3 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 33 


Vola a Sant Pere de Vilamajor, pels mesos de juny i juliol, trobant-se 
també als voltants de Barcelona. Farrell, prop de Caldas de Mala- 
vella, 2-V-09, (A. Codina). Aquests exemplars són del tot semblants 
amb la forma de Argelia que el Dr. R. Griinberg anomena //avescens, 
en l'obra de Seitz (1) i que figura en la làmina 24 de la segona part de 
la fauna Paleartica. 

"Les orugues de neustria L. se troben sobre'ls Quercus de les 
serres del Tibidabo, pel mes d'Abril, crisalidant-se al cap de poc temps, 
per a sortir l'insecte perfet al Juny del mateix any. També's troba en les 
plantacions de fruiters del pla del Llobregat i voltants de Barcelona. 

A voltes s'ha presentat la M. neustria L., constituint una verita- 
ble plaga per a els arbres forestals de nostra regió. Una d'aquestes 
aparicions tingué lloc en la primavera de 1890, en el terme de Tor- 
dera. L'oruga atacà una gran extensió de Surers, aont els arbres 
quedaren sense cap fulla. 

Dita invasió fou obgecte d'estudi per part den Miquel Cuní i Mar- 
torell, qui comunicà sos resultats a la Sociedad Espafiola de Historia 
Natural (2). Entre'ls paràssits que contribuiren a la destrucció de les 
orugues, cita els himenòpters Theronia flavicans, Fab.— Pimpla 
examinator, Grav.: Chalcis femorata, F, 


Malacosoma castrensis L. 


No citat encara de Catalunya, fou trobat a la vall d'Aràn, pel 
Dr. M. Llenas, en Juliol de 1909. En la part francesa de la serralada 
Pirinenca, sembla que es bastant raro i segons datos de Mr. P. Ron- 
dou, puja fins a 2000 metres sobre el nivell del mar amagant-se en les 
mates d'acònit. El mateix autor, diu que l'oruga es troba en Maig i 
Juny sobre'l Leontodon i Calluna. 


Trichiura crataegi L. 


Sa presencia en la nostra fauna és dubtosa. El catàlec de Cuní i 
Martorell sols dóna indicacions de caràcter general transcrites de tex- 
tos extrangers, en ses notes inèdites no's troba: altra indicació precisa 
que la de cMataró, según Salvafià:. : 


(1) Grúnberg, en la obra de Seitz (Die Grosschmetterlinge der Erdey. Part. I, t. II, pàg. 151. 
(2) Sessió del 4 de març de 1801.-— Actas de la Sociedad Espafiola de i istoria Natural: 


38 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Fins ara no hem vist cap exemplar d'aquesta especie en les col'lec- 
cions regionals que hem estudiat. 


Poeciocampa populi L. 


Per les mateixes raons aduides al citar la especie anterior creiem 
que per ara es dèu considerar dubtosa la presencia d'aquest lepidòpter 
en la fauna catalana. 


Eriogaster rimicola Hb. 


Vola en els mesos d'Octubre i Novembre, als voltants de Barce- 
lona, Cuní i Martorell cita les localitats segients Torrent del frare 
blanc (Sant Gervasi): Sant Genís dels Agudells i Vallvidrera, Octubre. 

De la biologia d'aquest lepidòpter coneixèm els segients datos 
comunicats per nostra amic O. C. Rosset que crià sa oruga. Aquesta 
fóu recullida el dia 3 de maig de 1910 sobre un roure de Sant Genís 
dels Agudells, després de tres dies cambià la pell per última vegada i 
desaparegué per a crisalidar-se, aquest estat durà fins al 12 de No- 
vembre, en quin dia aparegué una magnífica femella del esmentat 
lepidòpter. 


Eriogaster catax L, 


En les notes inèdites den Cuní i Martorell se troba la seguent 
indicació més precisa que el text de son Catàleg raonat cVuela en 
Septiembre y Octubre. Se encuentra en Francia y Alemania:. Rès 
més hem pogut saber referent a sa presencia a Catalunya, per quin 
motiu creièm que l'E. cafax L. dèu excluir-se de la llista de nostres 
lepidòpters, fins que'ls fets ens demostrin lo contrari. 


Lasiocampa quercus L. 


Té una generació anyal i vola desde Juny a Setembre, segons les 
encontrades. Està extesa per tot arreu, desde les serres dels voltants 
de Barcelona i regions de la plana, fins a la serralada dels Pirineus, 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 39 


El mascle vola ràpidament en les hores més caluroses del dia, cercant 
la femella, que generalment està parada al peu de les mates o en el 
tronc dels arbres. Es ben coneguda la gran atracció de mascles en 
l'indret aont se troba una femella, poguent-se'ls agafar amb molta 
facilitat, com ho demostren els segiients casos que'ns comunicà nostre 
amic O. C. Rosset. Al dia 20 d'agost de 1914, prop de Can Borni 
(Tibidabo), agatà uns 15 exemplars. Al cap de dos dies en recullí 10 
més en la mateixa localitat. Al tres de setembre, havent obtingut una 
altra femella, d'una oruga, tornà a Can Bornii a Sant Genís dels 
Agudells, la quantitat de mascles atrets fou grossa, recullint-ne 15, 
algún d'ells s'introduí dins de son sarrò d'excursió. Als Pirineus l'hem 
vist volar a Sant Joan del Herm pel mes de juliol, creua amb rapidesa 
les pendents cobertes de bedolls (Salix), pujant més amunt dels 1,800 
metres sobre el nivell del mar. 

Referent a sa coloració i dibuix, la L. guercus L. resulta ésser 
un dels lepidòpters més variables, dins la simplicitat de sa decoració. 
Ofereix dues agrupacions principals, corresponents a dues regions 
geogràtiques ben diverses. A la primera pertanyen les formes que 
tenen les faixes grogues amples, i volen en la part septentrional 
d'Europa. Entre elles figura la forma que's considera quercus L. 
(tipu), de color bruna rogenca, amb les faixes grogues, amples i es- 
fumades vers sa part exterior. 

Com a representant de la segona agrupació o sien les formes del 
mitgdia, tením spardii Hb., de color fonamental més fosca i amb la 
faixa groga estreta i ben limitada. 

Tots els exemplars que hem vist procedents de Catalunya estàn 
compresos entre la iorma Catalaunica Stgr., la més caracteritzada 
de les formes meridionals, i la Ab. guillemotii Trimoul. que dins de 
les formes meridionals otereix la major dilatació de les faixes grogues. 
A continuació esmentèm les segients formes propies de nostra regió. 


a) Faixes grogues estretes. 


var, spartii Hb. 


(El tò fonamental de les ales és brú fosc, destacant-se marcada- 
ment les faixes grogues, aquestes són estretes, sobre tot en les ales 
posteriors, i estàn ben limitades de la color general, la tranja de les 
ales posteriors és de color groga. La femella és de color ocrosa ro- 


40 INSFITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


genca amb les faixes transversals, ben marcades en les ales anteriors). 

Forma normal del mitgdia d'Europa. Se ha citat dels Pirineus (Von 
Caradja). A Catalunya són freqiients els exemplars ben típics. (Sant 
Pere de Vilamajor Agost de 1914). 


Var, meridionalis Tutt. 


(Els individuus que pertanyen a aquesta forma, poden considerar- 
se com a transitoris de la ab. sparéii Hb. a la var. cafalaunica Stgr., 
tenen les taixes grogues més reduídes que aquella sobre tot en les ales 
posteriors i la franja de les mateixes és bruna en lloc de groga). 

En totes les localitats de la plana i serres del Tibidabo aont vola 
quercus L., meridionalis Tutt. és la més trequent de totes ses formes. 


Ab. (var.) catalaunica Stgr. 


(Es la forma més fosca, en les ales anteriors la faixa groga és 
estreta i casi lineal no arribant ben bé al marge costal. En les poste- 
riors, sols hi ha una lleugera senyal de la faixa, o manca completa- 
ment en els exemplars típics, les franges són de la mateixa color fona- 
mental). 

Els exemplars típics són escassos. Se trova principalment en locali- 
tats abrigades de la plana, Sant Genís dels Agudells, 16-9-12 (Col- 
lecció O. C. Rosset). —Can Borni 12-9-14. 


b) Formes amb la faixa groga ample. 


Com a regla general, tots els exemplars que hem vist procedents de 
regions montanyosés o d'alguna elevació, mostran una marcada ten- 
dencia al major desenrotllo de la faixa groga de ses ales. No obstant, 
entre molts individuus obtinguts de orugues, i pertanyents a meridio- 
nalis Tutt. i catalaunica Stgr. hem vist (excepcionalment) exemplars 
amb les faixes grogues marcadament dilatades. 


Ab. roboris SchrH. 


S'ha trovat algunes vegades als Alts Pirineus. Tenim exemplars 
catalans que per la extensió de les faixes grogues i per sa coloració 
fonamental més clara podríen referit-se a guercus L. i a la ab. robo- 
ris Sehrle. Serrat. 6590 metres sobre el n. del mar, 8-9-13, Sant Vicents 
de Rús. 1100 metres sobre el mar. 27-7-13 (O. C. Rosset). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Al 


Ab. Guillemotii Trimoul. 


(Té la taixa groga de les ales anteriors bastant ampla i en les ales 
posteriors s'exten fins al marge extern, juntant-se amb la color groga 
de sa franja). 

Sant Joan del Herm— 18-7-14, excepcionalment se troba ale in 
exemplar de trancisió als voltants de Barcelona. (Can Borni 30-8-14. 
(O. C. Rosset). 

La oruga de quercus L. sol trobar-se a la tardor sobre diver- 
sos arbres forestals i fruiters, pollancres, roures, arbòs, Rubus, 
etz. passa l'hivern protegida per les branques i l'escorsa dels arbres 
i assoleix son complet desenrotllo al venir la primavera. L'època de 
crisalidació s'escau als mesos de Maig i Juny. Les orugues que hem 
observat sempre, tenen el cap rogenc i la pubescencia blanquinosa, 
aquesta és, segons Varis autors, blanca enterament en els individuus 
de la var. meridionalis Tutt., cosa que no havèm comprobat mai. La 
oruga de la var. oiburni Gn. que en l'estat perfet apenes es dis- 
tingeix de spartic Hb. té la color més fosca, sa pubescencia llarga, fina 
i blanca en sa major part, el curt envellutat que cobreix la part dorçal 
és brú roig viu i les incisions més estretes. Aquesta oruga viu sobre 
divers arbustes com el Viburnum, Rubus, Cytisus, Erica arborea, 
Scoparium. Se troba al sut de França, Pirineus, Italia i Sicilia. 


Lasiocampa tritolii Esp. 


Juliol-Setembre. El mascle d'aquesta especie vola al vespre, de 
set a dèu hores, creua amb vol ràpit els camps i prats, buscant sa 
femella. Té molta atracció per la llum, per quin motiu se troba fre- 
quentment parada entorn dels fanals i les llums elèctriques. En la 
regió meridional del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) es bastant 
abundosa desde últims d'Agost a primers d'Octubre. 

La biología dels primers estats de frifolii Esp. es semblanta a la 
de quercus L. La oruga és molt abundant pel mes de maig, sobre'ls 
Cuystus saloiaefolius, en els herms de prop del Remolà (Plà del Llobre- 
gat) i en les serres del Tibidabo. Segons Cuní, menjen el Dorgenium, 
i altres plantes dels prats. Se crisaliden al Maig i i Juny, sortint l insecte 
perfet, a últims d'Agost o Setembre. 

Els exemplars catalans, mostren una. color lonàmenth vinosa 


42 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


intensa, contrastant amb la faixa transversal de ses ales. Aquesta 
faixa es ben marcada en la majoria dels ndividuus, en altres manca en 
les ales posteriors, reduint-se en les anteriors, fins a quedar com una 
senyal filitorme i per lo tant fan tranzició a la forma segient. 


Ab. (var.) iberica Gn. 


(La color de ses quatre ales és bruna rogenca distinguint-se solza- 
ment la taca del disc de les anteriors quan és enterament negra.) 

Es propia d'Espanya trobant-se també al mitgdia de França, i 
altres paisos. A Catalunya no l'hem observat en sa forma típica, i tant 
sols podèm indicar aquells individuus de transició, recullits a Sant 
Pere de Vilamajor al Setembre de 1914. 


Ab. (var.) medicaginis BEh. 


(Color fonamental molt més clara que'l tipu, les ales anteriors són 
groguenques i les posteriors vinoses. La taca central i el marge intern 
de la faixa transversal de les primeres ales, estàn vorejades de color 
més fosca i del mateix tò que la iranja que les rodeja). 

Sant Pere de Vilamajor, Setembre de 1914: Pirineu, amb el tipu, 
si bé, més escassa (Rondou). 


Macrothylacia rubi L. 


Maig a Juny. A mitjans de Maig de 1914 poguerem observar com 
els mascles d'aquesta especie, volen amb gran rapidesa, després del 
mitgdia fins al capvespre. Ens trobavem en la serra de Sant Elíes (Regió 
del Montseny)i al passar per un bosc de castanyers, distingirem una bona 
quantitat de Dombix que creuaven aquells indrets en totes direccions 
i seguint marcadament el corriol que porta a Sta. Susagna. Això durà 
fins a entrada de fosc en que desapareixeren en sa major part. Per algún 
exemplar cassat reconeguerem que's tractava de la M. rubi L. Alguns 
dies abans haviem recullit la femella d'aquesta especie a Sant Pere de 
Vilamajor, atreta per la llum. Cuní i Martorell diu que's troba a Mont- 
serrat, Vich i Roda. En la primera localitat ne recullí la oruga en el 
camí que va a Santa Cecilia, sobre'l Dorygenium, principalment al 
matí. El Sr. O. C. Rosset trobà Poruga d'aquesta especie, sobre un 
Rubus del camí de Sant Medí (Tibidabo) al 5-IV-de 1912. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTURIA NATURAL 43 


Diplura loti O. 


Vola de Mars a Juny i de Agost a Setembre, en dues generacions. 

Sobre la biologia d'aquesta interessant especie se ha escrit amb bas- 
tanta incertitut, com ho fa remarcar en C. Mendes S. J. en son suple- 
ment al cataleg dels lepidòpters de S. Fiel (Beira-Baxa-Portugal) (1). 
Segons Spuler, (2) l'aparició de /of/ O. en dues generacions anyals, es 
duptosa. Griinberg, (3) cita com a època única en que vola la pape- 
llona, de Maig a Juny. En cambi l'esmentat autor C. Mendes, en son 
estudi diu que a San Fiel la D. /ofí, O. vola en dues generacions ben 
distintes, i en els mesos de Maig i de Agost. 

A Catalunya aquest lepidòpter s'ens presenta igualment en dues 
èpoques ben marcades: l'una, o sia la primera, sol ser de més llarga 
duració. Alguns individuus se troven al mes de Mars, en anys benig- 
nes (una femella, al de Mars en la vall de Can Busquets, prop de la 
Manigua, colecció del Sr. O. C. Rosset) iora d'aquestes aparicions 
prematures, se poden fixar els mesos de Abril a Juny com la època 
principal en que's troba la primera generació de Jofí O. A primers 
d'Agost torna a apareixer aquest lepidòpter i dura fins a Setembre. 
Alguns individuus de la segona època semblen tenir major tamany, la 
coloració roja més intensa, i la faxa blanca més angulosa. (5-VII1-1911, 
col. Rosset. —Ex larva de St. Genis dels Agudells-eclós al mes d'Agost 
de 1909). La femella sembla obtenir els mateixos caràcters que el mas- 
cle i sa color es molt grisa. (Ex larva 17-IX-1910, col. Rosset, una 
femella a St. Pere de Vilamajor, IX-1914). La segona generació es 
molt més rara i per la falta de exemplars suficients no podèm precisar 
Si es mantenen constants les diferencies amb aquells de la primera apa- 
rició. 

Referent a l'oruga exposèm les segiients observacions. 

Als mesos de Setembre a Octubre se troba amb treqiencia, 
sobre els Cisfus salviaefolius en les mates que crexen prop dels 
camins dels boscos. (Tibidabo: Sta. Coloma de Gramanet, St. Pere 
de Vilamajor:) als primers de Novembre es veuen encara algunes 
completament desenrotllades i gran quantitat de capolls, formats 
entre els branquillons dels Cisfus o fixats a les pedres del vol- 
tant, això ens indicà que les orugues de /of/ O. es crisaliden abans de 


(1) Broteria.—Serie zoológica, Vol. X, 1912, Braga, 
(2) Spuler.—eDie Schmetterlinge Europaso T. I, pàg. 120. 
(3). Griinberg en Seitz —(Die Grosschmetterlinge der Erdeo pars Í, vol.1I, pàg. 162ed francesa. 


41 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA: NATURAL 


passar l'ivern, al contrari de la opinió de Frionnet (1). Els segúients 
datos proporcionats per nostre amic O. C. Rosset acaban de posar 
en clar la questió. 

Varis anys ha recullit bon nombre d'orugues de tardor pels mesos 
de Setembre i s'han crisalidat totes al cap de pocs dies, com per 
exemple: el 10 de IX de 1910 recullí 35 orugues sobre els Cisfzs, a 
Can Borni (Tibidabo) totes se criçalidaren del 14 al 24 del mateix 
mes. Al 29 ne recullí altres que's criçalidaren al 3 de Octubre, la major 
part dels lepidòpters sortiren al maig segiient. Durant l'ivern i prima- 
vera mai hem vist cap oruga sobre la planta alimenticia. I 

Després de la aparició dels lepidòpters de la generació primera, se 
troben de Maig a Agost les orugues de la seguent generació en nom- 
bre més reduit, 


Epicnaptera suberitolia Dup. 


Juliol. De Graslin la trobà a Colliure. Cuní i Martorell la posa en 
son catàlec sens indicar cap localitat catalana. Potser se trobi en les 
regions de surers, tant importants en la part oriental de Catalunya. 


Gastropacha quercifolia L. 


Juny a Setembre en dues generacions. El mascle d'aquesta espe- 
cie es atret per la llum, la femella resta parada en el tronc dels 
arbres, oferint l'aspecte de una rugositat, o de fulles seques. Per 
medi de la llum hem obtingut varis mascles de la primera genera- 
ció. Sa color fonamental i dibuixos demostran que's tracta de la 
seguent forma: 


var. meridionalis Hormuz. 


Juliol-Agost. (Color fonamental més clara que el tipu, alguns exem- 
plars recorden la tonalitat de O. Pruni L. La taxa ondulada externa, 
desapareix per complert o sols queda lleugerament indicada. L'espai 
costal de les ales anteriors es de la mateixa color general). 

Sta. Coloma de Gramanet 20-VIII-08, juliol-1909, St. Pere de 


(1). Frionnet dLes premiers états des lépidoptères francais. Tom. II, pàg. 392. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 45 


Vilamajor 27-VII-1914 (exemplar excepcionalment clar). Olot 16- VIII- 
1912 (tipu de color més vinosa). Col. o. c. Rosset. 


2.2 generació, ab. Hoegei Heuàct. 


Setembre-Octubre. (Coloració molt més fosca i tamany més reduit 
(20 a 22 mm. de llargaria alar) que els individuus que's troven pels 
mesos de Juliol y Agost). 

A ultims del passat Setembre de 1914 recullirem alguns exemplars 
de quercifolia L., atrets per la llum, a St. Pere de Vilamajor. Tots 
ells presenten els caràcters constants, en quant a tamany i coloració. 
Comparant-los amb els exemplars que volen al istiu, son gaire be la 
meitat més petits, sa llargaria costal en las ales anteriors varía entre 
20 i 22 milimetres. Sa color de les ales es d'una tonalitat vinosa i 
molt més fosca: remarcant-se, especialment en la part costal de les 
anteriors i la meitat externa de les posteriors. Ales recobertes d'esca- 
tes fosques, faixes negres, son complertes i ben marcades, principal- 
ment la més externa. Referent a n'aquesta forma tant diferent de la 
que ens hem ocupat avans, debem fer les segiients observacions: 

1. Segons varis autors (1) se tracta de una segona generació 
que apareix alguns anys, rarament, en la regió mediterrania, pel mes 
de Setembre. 

— Considerant que la primera generació de quercifolia L. te lloc a 
Catalunya pel Juliol i Agost, (Sta. Coloma de Gramanet 20-VIII-09,. 
Olot 16-VIII-12, St. Pere de Vilamajor 27-VII-14, Pirineus juliol 
(Rondou), i que en la mateixa localitat de St. Pere de Vilamajor 
hem recullit exemplars novells al 27 de juliol o sia menys de dos 
mesos avans de la segona aparició, s'ens fa difícil creurer com en 
tan curt espai de temps pugui assolir totes ses transformacions un 
lepidòpter com quercifolia L. quina oruga es de les de major tamany. 
Per altra part, tots els lassiocampits que tenen dues generacions a 
Catalunya, apareixen per primera volta en Maig o primers de Juny 
(D. loti O., O. prunui L.). La reaparició de quercifolia L. al Setem- 
bre, en individuus de petit tamany, pot atribuir-se a un desenrotllo. 
rapit i sobtat, o provinent de algunes orugues retrassades que motiva-, 
rien el retràs en l'època d'aparició del lepidòpter. 

2.7 observació. A. Spuler (2) diu: dLa gener ciós estival hoegei 


(1) Spuler, Grúnberg, Rebel. 
(2) Spuler, Die Schmetterlinge Europas. Tomo Í, pàg. 122. 


q6 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Heuàct, es més petita, més clara, més taronja:. Aquestes caracterís- 
tiques de color son inexactes, segons els individuus cassats a St. Pere 
de Vilamajor, ja que algun d'ells s'acosta a la ab. alnifolia O, la més 
fosca de les formes de G. guercifolia L. De Sta. Coloma de Grama- 
net, conservem dos exemplars recullits a ultims de setembre de 1909, 
son tamany es més petit que'ls individuus de la primera aparició 
(25.24 mm. llargaria costal), en cambi tenen molta semblansa amb 
aquella en quant a la coloració. 


Odonestis pruni L. 


Juny a Setembre, en dues generacions. Es bastant rara. Se troba 
en els fruiterars, al vespre, tant el mascle com la femella son atrets 
per la llum. De la primera generació tenim un mascle cassat al Masnou 
(27-VI1-1905 (S. Maluquer). Per son mal estat de conservació es 
dedueix que aquesta data es el límit de la primera generació. 


2.2 generació, gen. aest. prunoides Stgr. 


Aquesta generació sembla que's trova solzament en les regions 
que, com Catalunya, formen el límit meridional de l'aria de dispersió 
d'aquest lepidòpter. La descripció que dóna A. Spuler, segons Stau- 
dinger, i que transcriu Grinberg, resulta inexacte. cAl mitgdia (a 
Catalunya) s'ha observat una segona generació més clara que la 
forma principal i de tamany la meitat més petit o fins un ters d'aque- 
llav. La mida costal d'una femella agatada al 7 de setembre de 1906 
a Sta. Coloma de Gramanet, es de 27 mm., resultant proporcional- 
ment del mateix tamany que'l mascle cassat al juliol a Masnou (21 mm. 
de llargaria alar). La mida que dóna Rebel (1) com a corrent es de 
(25 a 32 mm.) 

OBSERVACIÓ: Els individuus de prunoides Stgr. veyem que's 
desenrotllen normalment en quant a tamany i demés caràcters, per 
lo tant, no donen lloc a suposicions de una evolució soptada com 
succeeix amb 4oegei Heuàct de la G. Quercifolia L. Aixís doncs, es 
de creure que la segona generació de pruní prové d'exemplars de 
aparició molt primerenca, mercès a la benignitat de nostre clima. 


(1) Rebel-Sehmetterlingsbuch. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 44 


Dendrolimus pini L. 


Juny a Agost. Aquesta especie es troba sempre molt localisada, 
rara als voltants de Barcelona, en altres regions aont abunden les 
coniferes (Pirineu) hi es més frequent. Sta. Coloma de Gramanet 
VI-1910, atreta amb la llum eléctrica. Sarrià 12-VIII-1911 parada al 
tronc d'un pí (Colecció Rosset). 

La oruga es troba sobre varies especies del genre Pinus, ataca 
principalment als àrbres vells i ben desenrotllats. En les regions aont 
abunda, causa greus perjudicis per la molta qiiantitat de fulles que's 
menja cada oruga. Naix al cap d'un mes de ser postos els ous i dura 
fins a la primavera (Abril- Juny) del any segúent. Passa l'hivern entre 
lescorsa dels pins o al peu d'aquests, entre la brossa. Generalment 
se crissaliden al tronc dels pins a un metre d'alsaria i dins d'un capoll 
fosc i resistent. 


Pachypasa lineosa Vill. 


Juny-Agost. Aquesta lassiocàmpida es propia de Catalunya, tro- 
Vant-se també en alguns departaments del mitjdia de Fransa. Està molt 
localisada en els vells jardins i agrupacions de xiprers dels voltants de 
Barcelona. Degut al poc respecte que's te a dits arbres, aquesta espe- 
cie es, cada dia més difícil d'obtindre, perillant sa extinció al desapa- 
reixer aquells, en nostres encontorns. Segons Cuní i Martorell, el lepi- 
dòpter resta parat als troncs i rames dels xiprés, per quina rahó es fa 
més difícil d'obtindre. Cita com a localitats, voltants de Barcelona, 
Vallcarca, Sarrià. D'aquesta última localitat ne tenim un exemplar. 

Segons Frionnet (1) devegades pot tenir dues generacions anyals. 
La oruga viu en els xiprés (Cupressus fastigiatai sempervirens)ien 
les sabines i ginebróns. De dia estàn amagades entre 'l brancatge i en 
grupus de reduit nombre, al vespre surten a menjar les fulles tendres. 

Cuní diu que's crissaliden en la part alta dels xiprès, formant un 
capoll voltat de filaments. 


Il. DE SAGARRA. 
Setembre, 1914. 


(1) Les premiers états des lèpidoptéres Français, Tomo HH, pàg. 413. 


48 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


DE UNA SORTIDA PELS VOLTANTS DE BARCELONA 


l.. Presencia del Buliminus obscurus Mlúll 
a Sarrià, 


Sortint de Pedralbes, vaig volguer visitar la veina pedrera de 
granit, que desde qu'ens acompanyà el mal haurat Mn. Font i Sagué, 
no havía visitat. En aquell temps hi recullirem, en abundor, Calcifa 
lletosa romboèdrica. Fluorinai Molibdenita, mes en aquesta excur- 
sió sols vaig trovar-hi les dues primeres, en un filó qui té la Calcifa 
a ambdós costats i la F/uorina al mitj. Però al resseguir les parets 
verticals de la pedrera i junt a unes fontijoles que hi brollen en dife- 
rents llocs de les diaclasses del granit, vaig notar-hi abundor de 
moluscs de les vulgaríssimes especies Helix aspersa, Múll i ver- 
miculata, Múll, Helicella variabilis Drap, i (Cochlicella) ventro- 
sa, Risso. Mes entre aquestes derreres vaig recullir-hf un exemplar 
del Buliminus obscurus Múll, que sols havía recullit, i també en poc 
nombre, a Santes Creus, entre els herbatges de les voreres del Gayà. 
Fora de Catalunya l'he trovat en abundor a Bilbao i a Suissa..— 

No és la primera vegada qu'és cita de Barcelona aquesta especie. 
ja en 1879 va publicar-se en el quadern d'en Bofill, cMoluscos testà- 
ceos terrestres del llano de Barcelona: prò el no haver-lo trovat fins 
ara, me feia duptar de sa presencia en nostre plà. Com en altres sec- 
cions de zoologia i botànica, passa en els moluscs, que mentres unes 
especies abunden fins a constituir una plaga, en altres és una raresa 
el trovar-les. Aixís fa poc temps recullí, en la veina barriada de 
Vallcarca la Tastacella haliotoildea Drap. que en và havía cercat 
moltes vegades en nostres encontorns. 


JoAN ROSALS. 
Barcelona, 14 Febrer 1915. 


Estampa de F: ancisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


NSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL 


r. Dies de sessió.—Primer d'umenge de cada mes, a les Onze 
del matí. 


2, Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut- 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 


3. Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 


4. — Tiratges a part: 
Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta Ri dels 
Angels, 22 y 24), als preus seguents: 


eo 50 exemplars — 100 exemplars — 
z 1-4 plames 5 ptes. 8 ptes. 
xi 5 - s 2 8 90) 15 D) 

al S-16. o i l 25 ò 


Fot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 
directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 ED segons proposta de la dita 
imprempta. 


Toutes les eemmunications et échanges doivent étre envoyées 
au siège de la Societé. 


Paradís, 10. I.S, 2.2, Barcelona (Espagme) 


nstitució Catalana d'Historia Natural — 


SESSIONS 


La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 
celebrarà ses sessions ordinaries d'enguany els jorns: 


5 de Janer - 4 d'Abril 3 d' Octubre 

17 y Febrer 2 de Maig 7 de Novembre 

7 v Març 6 de Juny l. 5 de Desembre 
BIBLIOTECA 


La Biblioteca de la Institució podrà consultar-se 
els dijous feiners de 9 a 10 del vespre i els diumen- 
ges de 10 a 11 del matí. 


El catàlec de la mateixa estarà sempre en el lecal 


social a disposició dels senyors socis. 
Per a cassos extraordinaris dirigir-se al biblio- 
— tecari D. Llorens Tomàs, Clarís, 43, pral. 


MUSEU 


Els dies i hores per a consultar el Museu seràn 


els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a 10 del 


vespre, i els diumenges de 10 a 11 del matí. 


El catàlec dels exemplars estarà sempre a dispo- 


dels senyors socis, en la secció corresponent. —— 
Tots els envíus amb destí al Museu poden endres- 


sar-se al conservador del mateix D. Ignasi de Sagarra: 


Mercaders, 38, o al preparador D. Lluís Soler i 
Pujol: Rauric, 16 i 18. a d 


LO BUTILEI DE IA 
— INSTITUCIÓ CATALANA 
D'HISTORIA NATURAL 


Nulla unquam inter fidem et ratio- 
nem vera dissensio esse potest. 


Const. de Fid. cath. c. IV. 


A 


ó Locan soci: Carrer del Paradís, 10, 1."- 2" — BARCELONA 


BUTLLETÍ 


DE LA 


Institució Catalana d'Historia Natural 


2. Eroca BARCELONA, ABRIL I9I5 ANy XH — Núm. 4 


SUMARI: SEcció Osrcran: Sessió ordinaria de 4 d'Abril de de 1915.—Plantes de Vall- 
ferrera, per P. Font Quer, —Nota necrológica: Pere Alsius i Torrent, per Joaquim 
M.3 de Bavnola, S. J. 


SB CEIC ORIGCESL 


a Sessió ordinaria de 4 d'Abril de rQrs 
PRESIDENCIA pEL RvyNT. P. JoaQuím M.  pE BARNOLA, S. J. 


A les onze del matí i assistint-hi els socis Srs. Codina, Folch, Four- 
nier, Ferrer i Vert, Font i Quer, Boixeda, Maluquer (S.), Maluquer (Jos.), 
Maluquer (joaq.), Sagarra (1g.), i Tomàs, el senyor President obre la 
Sessió. 

El Secretari llegeix l'acta de l'anterior que és aprovada per unanimitat. 

Admisió de socis. — Després de passar-se a votació, són admesos per 
unanimitat, com a socis numeraris, els Instituts Generals i Tècnics de 
Reus i Girona 1 D. Bonaventura Bassegoda, tots tres proposats en la 
darrera sessió ordinaria. 

Proposta de soci.—Els Srs. don Pius Font, don Josep Maluquer i don 
Salvador Maluquer proposen per a soci numerari a don Antón Xiberta 1 
Raig, Farmacéutic Militar, i que viu a Girona. 

Comunicacions científiques. — El Rvnt. P. Barnola presenta un bon 
exemplar d'amianto procedent de la foradada de Vallvidrera, donant-lo per 
a el Museu de l'Institució. 


50 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


El mateix presenta dues especies de bolets Basidiomicetes, fam. Nidu- 
lariacis, els Cyatus erucibulum Hofím. i C, sericeus Sch., aquests sobre 
un conus de Pinus silvestris L., recullits amb els seus deixebles en els bos- 
cos de Santa Creu d'Olordre. Alguns exemplars encara conservaven els 
peridiols (càpsules de les espores): tots resten per a el Museu. 

També dóna compte d'haver-se vist ja a Sarrià la dPuputy Upupa 
epops L., i la (pàssara) o cmerla blava), Monticola solitarius, Lin., desde 
el dia 15 de Març: les aurenetes 1 falsiots no aparegueren fins al 20. 

Finalment presenta el Rvnt. P. Barnola, un ou amb qua, fet que s'ex- 
plica per haver restat una de les chalaçes fora de lloc al formar-se la capa 
calcària o closca: fet de que tractarà més extensament en una nota. 

El Sr. Codina mostrà als demés socis els interessants insectes seguents: 
el tipus del Neuropter Socidit, Caecilius fastuosus Navàs, n. sp. i no am- 
bitiosus com havía adelantat l'autor i va ésser comunicat anteriorment: el 
Neuròpter Ascalafidit, Ascalaphus libelluloides Sch. nou per a la penín- 
sula, procedent de Les, en la Vall d'Aran, leg. Germà Léon Hilaire, el 
Lepidòpter Arctiidit, Arctia fasciata Esp.-God. i l'Ortopter Ocnerodes 
Brunneri cyanipes Bol. procedents de Cervera prov. de Lleida, leg. nostre 
consoci P. Frederic Vila, C. M. F. i dos exemplars del rar Coleòpter 
Carabidit, Bryobius (Pterostichus) Xatarti Dej., procedents de Nuria, 
IX-14, leg. Germà Benito, E. C., manifestant que aquesta especie poc cone- 
guda, propia del Pirineu, se diferencia del P. Jurinei Pauz., amb qual nom 
figura equivocadament en el Catàleg del Sr. Cuní, principalment en ques 
més gran, el cap i el cosselet són sempre negres, aquest es una mica més 
llarg, menys estret posteriorment, els élitres són d'un bronzejat-obscur un 
poc verdós o lleugerament d'aram i els punts enfonzats del tercer intèrval 
són més petits i menys fortament marcats: el tipus es procedent de la Vall 
d'Eyna i de les montanyes de dessobre Prats-de-Molló, portant el nom d'En 
Xatart, farmacèutic 1 jutje de pau que fou d'aquest poble'n temps de Dejean, 
quasi un segle enrera, quan l'invasió francesa. 

No havent-hi altres assumptes de que tractar el Sr. President aixeca la 
sessió a les 12'30 de la tarda. i 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 51 


PLANTES DE VALLFERRERA 


PER 


P. FONT QUER 


A primers d'Agost de 1911, aprofitant uns dies de permís, vaig fer 
una excursió a Vallterrera (Alt Pallars). Volia coneixer Sotllo, la més 
alta de les montanyes del Pirineu català (3141 m.). La excursió es 
llarga i incòmoda, des de Tàrrega fins a Gerri de la Sal amb automòvil 
i de Gerri a Sort amb tartana: mes enllà de Sort, la carretera, malmesa 
per les rierades del Noguera i no arreglada encara, no permet passar 
mes que a pèu i amb caballería. La primera jornada a pèu va esser 
desde Sort a Llaborsí, per la vora esquerra del Noguera, internant-me 
cap a Roní fins prop de Montanartó, la segona de Llaborsí a Areo. 
L'excursió a Sotllo requereix bon guía i dues jornades, i com que no 
podía quedar-me allí mes que un dia no'm va esser posible anar a 
Sotllo. En lloc de Sotllo, vaig explorar el Monteixo (2904 m.) que 
s'alsa tocant mateix al poble d'Areo. 

Vallierrera, gaire bé inexplorada botanicament, es de les més 
aspres, seques i àrides del Pirineu. Pensant que sería millor més cap 
endins, més enllà d'Areo, i amb ganes de pujar a Sotllo, vaig repetir 
l'excursió acompanyat d'En Llenas, pel Juliol de 1912, aquesta excur- 
sió durà dèu dies, contant-hi els de viatje. Vam parar la tenda a les 
Bordes de Rebuira (1814 m.), després sota la frontera, als prats de 
Boet. Per segona vegada, no'm va esser possible arribar al cim de 
Sotllo, al pèu del Pic, al Estany, l'eterna quietut d'aquells paisatjes, 
sols es interrompuda per la cascata que porta l'aigua penyals avall, 
ni un aucell vòla per aquelles solituts, les granotes mandroses, i negres 
com les tonalitats mateixes del Estany, resten mudes: no's veuen ni 
insectes, les coroles enormes de la Gentiana acaulis, intensament 
blaves, se baden endebades. Despullades d'arbres aquelles encontra- 
des, tenen també escasíssima la vegetació herbacia: els Ranunculus 
pyrenaus, Gentiana acaulíis, Primula integrifolia, Homogyne 
alpina i poques mes, entremig del pedruscall de les tarteres, al pèu 


59, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


de les neus fonent-se, o a la vorera del Estany, són les úniques fane- 
rógames d'allí, més enllà, la turbera, els prats de Sptagnum, els 
Etliophorum, amb sa cabellera blanca de senectut, i les descolorides 
flors de la Viola palustris, arran de la molça. Vaig haver de tornar- 
me'n des de l'Estany de Sotllo, devant d'un temps amenassador, les 
bromes, que des de allí aparentaven marxar a més velocitat, deixaven 
caure una pluja menuda, i jo, sol, sense guía, ni sisquera rellotje, plè 
de basarda en aquelles soletats que sols el que les ha sentit sab què 
cosa son, vaig haver de deixar Sotllo, altíu i solitari allà endarrera, 
les Bordes de Rebuira, les creia encara mes lluny de lo que ho eren, 
mai hauré anyorat amb tanta recansa el meu amic i la nostra tenda. 

Després vam anar a Boet. À Boet vam fer vida comú amb el pas- 
tor d'Areo, el seu sagal i'l goç, a mes de nostre cuiner millor que guía, 
En Ton. La tenda nostra no era prudent parar-la, voltats com estavem 
de tanta vaca: per això el refugi del pastor, una barraca amb la porta 
eternament oberta, va esser també nostre refugi. Nostre bon amic, el 
pastor, ens va tractar molt bé, tant bé com li podia permetre el séu 
jornal de quatre rals i la abundor de llet de que podíem disposar. 
De nit, dormint de travers cinc, en un jas fet per a jauren-hi dos, tora 
del jas les cames des de jonoll en avall, s'oviraven els estels pel torat- 
xameneia:, des de'l dintell de la porta, la neu dels penyals d'Arcalís, 
en aquelles nits de lluna, era encisadora. Allí passarem els dies res- 
tants, i visitarem Aixeus, Coma del Orri, La Molinassa, La Selva, 
Arcalís, etc. fins el 25 de Juliol que retornavem a Areo per a conti- 
nuar al endemà cap a Barcelona. A Areo vam ser molt ben atesos a 
Càn Cerdà, durant els dos dies de nostra estada allí. 

Les plantes recullides en les dues excursions, que m'ha sigut possi- 
ble determinar, són les de la llista seguent, algunes tan interessants 
com la Lístera cordata R. Br. que descubrí En Llenas a la Molinassa, 
i que jo vaig trobar després cada día que vaig surtir. A Sort, nostre 
bon amic En Moisès Cervós, ens mostrà unes plantes recullides quan 
estudiava Farmacia: algunes d'interès, són les que figuren en la llista. 
Totes les localitats d'aquesta, excepte les de Sort, Rialp, Roní, Mon- 
tanartó, Llaborsí, Montesclado, Tirvia, Arahós, Altróni Alins, corres- 
ponen a la municipalitat d'Areo, en lo mes alt de Vallierrera. 

Nothochlena Marante, R. Bt. —Penyals, a la vora dreta del 
Noguera entre Rialp i Llaborsí. 

Cheilanthes odora Svvartz.—Sort (Cervósl). 

Allosurus crispus Bernhd. — Areo: Selva Plana, Ribera de 
Sotllo, etc. 2 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 53 


Phegopteris Dryopteris Fée, Polypodium Driopteris L.—Areo: 
La Rebuira. 

Nephrodium Filix-mas Rich., Polystichum Filix-mas, Rth.— 
En tota la Vall. 

Aspidium Lonchitis Syyartz.—Ateo: Ribera de Sotllo a 2200 m. 

Cystopteris fragilis Bernh. —Monteixo. 

Athyrium Filix-femina Roth. —Areo: La Molinassa. 

Blechnum Spicant VVith.—Areo. 

Asplenium septentionale Hoitm.—Roques i penyals de tota la 
Vall. 

Botrychium Lunaria Svvartz.—Ateo: Monteixo, La Selva, rara, 

Selaginella spinulosa R. Br.—Areo: Boet, Arcalís, etc. 

Licopodium Selago L.—Areo: Boet, Coma del Orri, etc. 

Juniperus nana VVilid. —Penyals elevats, a Arcalís, Coma del 
Orri, etc., a 2400 i 2600 m. 

Phleum alpinum L.—Ribera de Sotllo. 

Lasiagrostis Calamagrostis Lin. —Areo. 

Agrostís vulgaris VVith. —Monteixo, etc. 

Deschapmsia flexuosa Trin.— Monteixo, La Rebuira. 

Oreochloa disticha Lint.—Monteixo, Sotllo, etc. 

Festuca ovina L.—Monteixo. 

Nardus stricta L.—Coma del Orri, en els prats, a 2,000 m. 

Carex pyrenaica VVahlenbg. —Coma del Orri, a 2,800 m. 
. echinata Murr. —La Selva. 
. leporina L.—Ribera de Sotllo, vores de la riera. 
. pallescens L.—Coma del Orri. 
. CEderi Ehth.—Plana Roya. 
. ampullacea Good. —La Selva, vores de les aigues. 
. oulgaris Fries. —Selva Plana, Sotllo. 

Scirpus cespitosus L.—Estany d'Aixens, a 2,900 m., Coma del 
Orri, a 2,300 m.: abondant. 

Eriophorum vaginatum L.—Prats turbosos de Coma del Orri, 
a 2,300 m. 

E. augustifolium Roth.—Turberes i prats humits de Coma del 
Orri, Estany d'Aixeus, Sotllo. 

Juncus trifidus L.—Ribera de Sotllo. 

J. alpinus Vill. —Coma del Orri. 

Luzula lutega DC.—Aixeus, a 2,500 m. 

L. nivea DC.—Montanyes al Nyv. de Areo, La Selva, etc. 

L. maxima DC.: L. silvatica Gaud. —La Selva. 


CCA A CG EN 


54 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


L. glabrata Desv.—Ribera de Sotllo. 

L. sudetica DC.—Coma del Orri. 

L. spicata DC.-—Estany de Sotllo, a 2,600 m. 

Narthecium ossifragum Huds. —Plana Roya, Boet. 

Veratrum album L.—Monteixo. 

Streptopus distortus Michx., S. amplexifolius DC.—Coma del 
Orri, Boet, etc. 

Paris quadrifolius L.— Coma del Orri. 

Erythronium dens-canis L.—Prats i boscos de tota la Vall, pel 
Juliol ja sense flors. 

Lilium pyrenaicum Gouan. —La Rebuira, rara. 

Gagea Liottardii R. et Sch.—Arcalís. 

Allium Seheenoprasum L.—Monteixo. 

A. fallax Reem. et Sch. —Monteixo. 

A. Victorialis L.—La Rebuira, La Selva, etc. 

Paradisia Liliastrum Bert.—Ribera de Sotllo, rara. 

Iris Xiphioides Ehth.—Monteixo, La Rebuira, etc., a primers 
d'Agost amb les flors ja passades. 

Bicchia albida Parlat., Orchis albida Scop.—Boet, Coma del 
Orri, escassa. 

Orchis latifolia L.—Altron. 

Listera cordata R. Br.—La Molinassa, Boet, Coma del Orri, 
Fontallada. 

Salix pyrenaica Gouan.—Arcalís. 

S. reticulata L.—Arcalís. 

S. retusa L.—Arcalís. 

Chenopodium Bonus-Enricus L.—Selva Plana, etc. 

Oxyria dioyna Hill. —Penyals d'Arcalís, a 2,700 m. 

Rumex alpinus L.—Ribera de Sotllo. 

R. scutatus L.—Rialp, Llaborsí, etc. 

R. acetosa L.—La Rebuira. 

Polygonum Bistorta L.— Monteixo, La Selva, etc. 

P. viviparum L —La Selva. 

Sceleranthus perennis L.—Arahós, La Rebuira. 

Thesium alpinum L.—Montanyes al NVV. de Areo. 

Th. pratense Ehth. —La Rebuira, Coma del Orri. 

Telephium Imperati L.—Llaborsí. 

Rhamnus alpina L.—La Rebuira. 

Viola palustris L.—Estany de Sotllo, Aixeus, etc. 

V. cenisia L.—Monteixo. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 55 


V. cenisia, ssp. Lapeyrousiana Rouy (ex Cadevall). —Monteixo. 

Muyricaria germanica Desv.—Sort (Cervósl) 

Drosera rotundifolia L.—Plana Roya, Selva Plana, etc. 

Malva moschata L.—Areo. 

Hypericum quadrangulum L.—Monteixo. 

H. humifussum L.—La Rebuira. 

Barbarea preecox R. Br.—Areo. 

Arabíis perfoliata Lamelx.—La Rebuira, etc. 

A. alpina L.—Arcalís. 

Cardamine latifolia Vahl.—Sort (Cervósi), Areo: Selva Plana. 

C. resedifolia L.—Roques elevades de tota la Vall. 

Sisymbòrium Sophia L.—Àlins 

S. austriacum Jacq., Subsp. chrysanthum Jord. (ex Cadevall.)— 
Areo. 

S. pimatifidum DC.—Sotilo. 

Erysimum ochroleucum DC.—Arcalís, a 2,600 m. 

Isatis tinctoria L.—Llaborsíi. 

Thlapsi brachypetalum Jord. — Monteixo, La Molinassa, La 
Rebuira. 

Roriva pyrenaica Spach, Sisymbrium pyrenaicum L.— Comú 
per tota la Vall. 

Draba carinthiaca Hoppe, D. nivalis DC., D. stellata Lapey. 
(vidit Cadevall). —Monteixo, en el cim, a 2,900 m. a primers d'Agost 
de 1911 amb fruit. 

Fumaria officinalis L.—Areo. 

Sedum brevifolium DC.—Monteixo. 

S. hirsutum All. — Desde Altron fins a Areo, Monteixo. 

S. ammuum L.—Monteixo. 

Sempervivum tectorum L.— Sort, Llaborsí, etc. 

S. arachnoideum L.—Monteixo. 

Genista purgans L.—La Rebuira, molt abondant. 

G. pilosa L.—Alins. 

G. sagittalis L., Pterospartum sagittate VVilll. —Monteixo. 

Ononis Columnce All. —Llaborsi. 

Medicago sufíructicosa Ram. —Llaborsí. 

Trifolium aureum Poll. —Areo, rara. 

T. alpinum L.—Montanyes elevades, Monteixo, Selva Plana, 
Aixeus, etc., comú. 

T. striatum L.—Artahós. 

T. incarnatum L. —Areo. 


56 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Vicia sepium L.—Roní, etc. 

V. onobrychioides L.—Roní. 

Ervum tetraspermum L.—Roní. 

Lathyrus cirrosus Ser. —Entre Roní i Montanartó. 
L. pratensis L.—Roní, Areo, etc. 

Polygala vulgaris L.—Monteixo, etc. 

Geranium sanguineum L.—Monteixo. 

G. silvaticum L. —Roní, Montanartó, etc. 

G pyrenaicum L.—La Rebuira. 

Viscaria alpina Don, Lychnis alpina L.—Aixeus. 
Silene cucubalus VVibel, S. inf/ata Sm. —Desde Alins fins a 


Arcalís, a 2,600 m. 


. ciliata Pourr.—Monteixo, Aixeus. 

. acaulis L. —Penyals elevats per tota la Vall. 

. Tupestris L. —Monteixo. 

. Otites Sm. —Llaborsí. 

. nutans L.—La Selva. 

Dianthus Carthusianorum L.—Ateo. 

D. Armeria, L.— Areo. 

D. Requienii Godr. et Gren. —Llaborsí, Monteixo. 

D. monspessulanus L.— Comú per tota la Vall. 
Cerastium alpinum L.— Monteixo, etc. 

C. trigynum Viel.—Boet. 

Srellaria nemorum L.—La Selva. 

S. graminea L.—Areo. 

S. uliginosa Murr.—Monteixo, etc. 

Montia minor Grmel. —Arteo. 

Thalictrum aquilegifolium L.—La Rebuira, La Selva. 
Anemone vertalis L.—Monteixo, Sotllo. 

Anemone alpina L., var. sulphurea Pritz.—Arcalís, La Rebuira, 


De bGnn 


Coma del Orri. 


Ranunculus diversifolius Gilib. —Altron, Aynet, Alins. 
PR. trichophyllus Chaix. —Amb l'anterior. 
R. aconitifolius, tassa intermedius (Dc.). —Arcalís, Boet, Coma 


del Orri. 


R. amplexicauiis L.—La Selva, Selva Plana. 
R. pireneous L.—Sotllo, Arcalís. 

Caltha palustris L.—Monteixo. 

Aconitum Lycoctonum L.—La Rebuita. 
Astrocarpus sesamoides Gay.—La Rebuira. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 57 


Reseda Luteola L.—Rialp, Llaborsí, Alins, etc. 
Helianthemum vulgare Gaertn.—La Rebuira. 
Sorbus Aucuparia L.—Boet, La Rebuira. 
S. Chamaemespilus Crantz. —La Selva. 
Alchimilla vulgaris L.—La Selva, Monteixo, Sotllo, etc. 
A. alpina L. —Sotllo, La Rebuira. 
A. saxatilis Buser.—Monteixo. 
A. Hoppeana Buser. —Coma del Orri, 
Rosa alpina L.—La Rebuira, Selva Plana, La Molinassa. 
Potentilla rupestris L.—Arahós. 
P. argentea L.—Monteixo, etc. 
P. grandiflora L.—La Molinassa, Ribera de Sotllo. 
P. micrantha Ram.—La Rebuira. 
P. reptans L.—Llaborsí, Areo, etc. 
P. Tormentilla Nech.—Monteixo, etc. 
Geum rivale L.—La Rebuira. 
G. montanum L.—Coma del Orri. 
Spiraea Ulmaria L.—Sort, Llaborsí, Areo. 
Rubus Idaeus L.—Comú per tota la Vall. 
Cerasus Padus DC.—Boet. 
Astrantia major L.—Monteixo. 
Eryngium Bourgatii Gouan. —Monteixo. 
Heracleum pyrenaicum Lamx. —Monteixo. 
Meum athamanticum Jacq.—Ribera de Sotllo. 
Molospermum cicutarium DC.—La Selva. 
Chaerophyllum cicutaria Vill. —Monteixo, Coma del Orri. 
Bupleurum falcatum L.—Alins. 
Saxifraga oppositifolia L.—Arcalís, penyals a 2600 m. 
S. Aizoon Jacq. —Monteixo, etc. 
S. varians Sieb.: S. muscoides auct. nonnull. ( Vidit Cadevall). 
-—Monteixo, Boet, etc. 
S. aquatica Lap.—Coma del Orri, Bedet. 
. granulata L.—Monteixo. 
. azoides L.—Monteixo. 
. aspera L.—Boet. 
. aspera L., tassa dryoides (L.) Rouy.—Monteixo. 
. umbrosa L.—Fontallada, rara. 
. stellaris L.—Aiguamolls de tota la Vall. 
S. geranioides L.—Boet, Coma del Orri. 
Parnasia palustris L.—Monteixo, Plana Roya, etc. 


DúobnGoan 


58 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Epilobium coltinum Gmel. —Comú per tota la Vall. 
E. montanum L.—La Molinassa, Coma del Orri. 


E. montanum L., tassa Duriaei Gay (ex Pau). —Boet, Coma del 
Orri. 


E. palustre L.—Monteixo. 
E. tetragonum L., subsp. Gillotii Lévil., var. lucidum Lévil. (ex 
Pau). —Selva Plana. 
Epilobium Lamyi Schultz.—Monteixo. 
E. alpinum L., var. anagallidifolium Lamx. (ex Pau). — Selva 
Plana. 
E. alsinifolium Vill. —Estany de Sotllo. 
E. spicatum Lamt.—Roní, Areo, etc. 
Circaea lutetiana L.— Alins. 
Muyosotis alpestris Reich. —Monteixo. 
Echinospermum Lappuia Lehm.—Llaborsí. 
Cynoglossum officinale L.—Areo. 
Asperugo procumbens L. —Monteixo, La Rebuira. 
Veronica Gouanii Moretti, V. Ponae Gouan.— La Selva. 
V. officinalis L.—Areo. 
V. bellidioides L.—Aixeus, Coma del Orri. 
V. alpina L.—Ribera de Sotllo. 
V. fruticans Jaca., V. saxatilis Scop. —Monteixo. 
V. serpillifolia L.—Monteixo, Ribera de Sotllo, La Molinassa, 
Selva Plana. 
V. verna L.—La Rebuira. 
Antirrhinum Asarina L., Asarina Lobelii Quer.—Rialp, penyals 
de la vora dreta del Noguera, Monteixo. 
A. molle L. —Sott (Cervósl) 
Linaria repens Mill., L. striata DC.—Rialp, Llaborsí, Arahós, 
Alins, Ateo, hasta 1800 m. en la Molinassa. 
L. alpina Mill. —Monteixo, Boet, Coma del Orri, Sotlio. 
Serophularia Hoppii Roch. — Areo, vores del Noguera Vall- 
ferrera. 
Erinus alpinus L.—Monteixo. 
Peduycularis pyrenaica Gay.—Monteixo, Selva Plana. 


Melampyrum pratense L.—Montanyes al NVV. d'Areo, La Selva, 
etzètera. 


M. silvaticum L.—La Selva. 
Bartschia alpina L.—Boet. 
Euphrasia alpina Lam. —Arcalís. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'FISTORIA NATURAL 59 


Ajuga pyramidalis L.—La Molinassa. 

Teucrium Scorodonia L.—Comú per tota la Vall. 

Lavandula officinalis Chaix, L. vera DC.—Herms, a la part 
baixa de Vallferrera. 

Sideritis hyssopifolia L.—Monteixo. 

Galeopsis Tetrahit L.—Alins, Areo. 

Lamium maculatum L.—Ateo 

Stachys recta L.—Areo. 

S. artua L.—Llaborsí. 

Calamintha alpina Bent.—La Rebuira. 

Thymus nervosus Gay, Coste Fi. de France, HI, p. 8/.—Aixeus, 
Arcalís. 

Phlomis Herba-venti L.— Sort (Cervósi) 

Soldanella alpina L. — Coma del Orri, La Molinassa, Arcalís, 
etzètera. 

Lysimachia vulgaris L.—Sort (Cervóst) 

Primula integrifolia L.—Sotllo, Aixeus. 

Androsace carnea L.—Estany de Sotllo, etc. 

A. argentea Lois., A. imbricata Lamh.—Monteixo, penyals a 
2,800 m. 

Gentiana campestris L. —Boet. 

G. nivalis L.—La Molinassa. 

G. verna L.—Artcalís. 

G. excisa Presl, G. Xochiana Perr. et Song., G. acaulis L., 
var. latifolia Gren. Godr. —Sotllo, Aixeus, Coma del Orri, Arcalís. 

G. alpina Vill., G. acaulis L., var. parvifolia Gren. et Godr.— 
Monteixo, etc. 

G. Burseri Lap.-—Boet, La Selva, etc., abondant. 

Pinguicula grandif/ora Lamt.—Selva Plana. 

Aretostaphylos Uva-ursi Spreng.—Rara per tot la Vall. - 

Calluna Erica DC., C. vulgaris Hull. —Per tota la Vall, poc 
abondant. 

Loiseleuria procumbens Desv., Azalea procumbens L. —Coma 
del Orri. 

Rhododendron ferrugineum L.—Per tota la Vall. 

Pirola minor L.—La Selva. 

Ramischia secundif/ora Opiz: Pirola secunda L.—La Selva, 

Jasione humilis Lois.—Monteixo. 

/. perennís Lamt. —Estany de Sotllo. 

Phyteuma hemisphaericum L.—Monteixo, Selva Plana, etc. 


60 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Ph. Halleri All., t.R f/oribus lutescentibus. —Monteixo, La Re- 
buira, etc. 

Campanula elomerata L. —Monteixo. 

C. lanceolata Lap. —Monteixo, Plana Roya. 

C. Scheuchzeri Vill.—La Rebuira, alguns exemplars fins de sis 
Tlors. 

Vaccinium Muyrtillus L.—Montanyes al NVV. d'Areo: Arcalís, etc. 

V. uliginosum L.—Coma del Orri. 

Asperula odorata L.—La Molinassa. 

Galium verum L.—Coma del Orri, a 2000 m. 

Lonicera niora L.—La Selva. 

Valeriana pyrenaica L.—La Molinassa. 

V. tripteris L.—La Rebuira, La Molinassa. 

V. globulariifolia Ram.—Penyals d'Arcalís, a 2700 m. 

Antennaria dioica Gaertn. —Coma del Orri. 

Gnaphalium silvaticum L.—Monteixo, La Molinassa. 

G. supinum L.—Coma del Orri. 

Pyrethrum aloinum XVilld. —Monteixo, a 2800 m. 

Artemisia Absintium L.—Sort, Llaborsí, Altrón, etc. 

A. vuloaris L.-—Sort, Llaborsí, etc. 

Arnica montana L.—Boet, Arcalís, Coma del Orri, etc. 

Doronicum cordatum Lamh.—La Rebuira. 

D. grandiflorum Lamh., rassa oiscosum (Nyman), Aronicum 
viscosum Freyn et Gaut. —Arcalís. 

Senecio 1ournefortii Lap.—La Selva. 

S. Doronicum L.—Coma del Orri. 

S. Jacobaea L.—Rialp, Llaborsí. 

S. adonidifolius Lois. —Monteixo, La Rebuira. 

Homoguyne alpina Cass. —Estany de Sotllo. 

Adenostyles albida Cass.—La Molinassa. 

Arctium mints Bernh., Lappa minor DC.—Areo. 

Carduus medius Gouan.—Ribera de Sotllo. 

Ceutaurea nigra L.—Roní, Tirvia, Areo. 

C. paniculata L.—Llaborsí, Titvia, Montesclado. 

Taraxacum pyrrhopappum Boiss. et Reut. —Montesclado. 

Lactuca Plumieri Gren. et Godr.—La Molinassa. 

L. perennis L.—Monteixo. 

Crepis austriaca Jacq., C. blattarioides Vill. —La Rebuira. 

Sogera lampsanoides Monn., Crepis lampsanoides Frael. —La 
Rebuira. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL Or 


Muloedium alpinum Less. —La Molinassa. 
Prenanthes purpurea L.—Monteixo, La Rebuira. 
Leontodon pyrenaicus Gouan.—Ribera de Sotllo. 
Hypochaeris maculata L,—La Rebuira. 


Burgos 1 de Juliol de 1914. 


NOTA NECROLÓGICA 


PERE ALSIUS I TORRENT 


Encara que les qualitats individuals que constitueixen la personali- 
tat moral de cadascú, són per un ordinari, dó de la Providencia, que 
no està pas en nostra mà el triar-les, pró una orientació rectament 
donada i una cooperació constantment mantinguda, poden enlairar-les 
fins fer-les arrivar al màximum de perfecció moral e intel'lectual, o bé 
per un contrari malmetre-les o fer-les estèrils en esperits superficials o 
mal endressats. Són com una herencia que podem avalorar més i més 
amb el trevall personal i ben entesa economia, o la podèm dissipar 
amb la apatía o les disbauxes. Per això es, que la fesomía moral dels 
homes no cal tant cercar-la en la prevenció amb que hagin sigut 
regalats per la Naturalesa, relativa a l'abundor i calitat de dots per- 
sonals: quant en el encertat aprolitament dels que tinguin rebuts, 
siguin molts o pocs, siguin excel'lents o vulgars. 

En Pere Alsius, fill il'lustre de la vila de Banyoles, mort el 20 de 
Febrer a la edat de 75 anys, havent rebut els Sants Sagraments, 
juntà sortosament ambdues condicions. Enaltit per la Providencia 
amb una intel'ligencia clara i comprensiva, plegat amb una laborio- 
sitat extraordinaria, perfeccionà aquella constantment amb nous conei- 
xements, i esmersà profitosament aquesta fins a les derreríes d'una 
llarga vida i ben aprofitada existencia. La lluminositat de la seva 


62 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


intel'ligencia'l teu avensar constantment en el camí de les ciencies 
que conreuà, fins a donar-li un lloc entre els homes sabis: i la for- 
talesa de son caràcter no's rendí devant de cap mena de dificultats. 
L'Alsius era d'aquells homes cual mirada parla, al començar una expli- 
cació feia endevinar allò que volía ter coneixer, i la convicció amb 
que s'explicava la duia fins al fons de l'esperit dels qui se l'escoltaven. 

Pró el séu talent ni era tancat per un exclusivisme misantròpic, ni 
menys intlat per la vanitat, era obert a tothom, i junt amb una gran 
bondat de caràcter que l'aplanaba a parlar amb el mateix atecte en el 
pobre que'n el ric. 

Qualitats tan eximies cel conduiren (diu la Gazeta Banyolina) 
diferentes vegades a Casa de la Vila, desempenyant-hi el càrrec 
d'Arcalde durant el bieni de 1889 a 1891. La seva gestió com a pri- 
mera Autoritat civil de la població, fou de les més honrades, essent 
unànimament elogiada la seva conducta per totes les persones amants 
de la legalitat i de l'ordre público (1). 

D'ençà que fou Llicenciat en Farmacia el 10 d'Octobre de 1861, 
obtenint el premi extraordinari de la Llicenciatura, i per tant el títol 
gratuitament, i es posà a dirigir ia farmacia coneguda per a can Fina, 
començà al ensemps una tasca científica, que semblaría més acomo- 
dada per a un home deslligat dels compromisos que treven a un dili- 
gent apotecari. 

Caldria ter una ressenya massa llarga si volguessim donar compte 
de la extensió i profit amb que conreuà sa intel'ligencia privilegiada 
una pila de les branques de la Sabiesa, palesament demostrat aquell 
per la munió d'escrits que donà a la estampa. 

Com fistorióoraf/ publicà un cEnsaig històric sobre la vila de 
Banyoles, l'any 1872 a Barcelona, del que en 1895 feu una segona 
edició ampliada a Banyoles, obra que es un verdader arxiu de datos i 
biografies. Del mateix gènero són la cResefia histórica descriptiva de 
Nuestra Sefiora del Monto i el cNomenclator geogràfico-histórico de 
la provincia de Gerona desde la antigiedad al siglo XV, Obres pre- 
miades en els certamens de la Asociación literaria de Gerona l'any 
1879 i 1882 respectivament. La segona fou feta en col'laboració amb 
D. Celestí Pujol i Camps. 

Mes son esperit observador el guià preferentment envers l'estudi 
de la naturalesa, conreuant amb especialitat la Geología i la Paleon- 


(1) En el núm, del 28 de Febrer de 1915 


INsTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 63 


tologia, que'l capacitaren extraordinariament per a els estudis prehis- 
tòrics, que li han donat nomenada en tot el món Sabi. Fruit d'aquets 
estudis foren els trevalls: Breu ensaig geològic de la vila de Banyo- 
leso i d'estany de Banyoleso, publicats l'any Il de La Renaixensa, i 
els no menys erudits: Estudios geológicos sobre la región central de 
la provincia de Geronar, dElectos del volcanismo en la provincia de 
Geronar, i Apuntes geológicos y geogràficos de la provincia de 
Gerona, que ho foren en la Revista de Geronax, volums 1, 2, 8 i 4. 

Pro els escrits que més reputació de sabi i erudit li dongueren, 
particularment en l'extranger, son la monografia eSerifiàx y 4Caldas 
de Malavella: en l'any 1882, una 4dPaleontología de la provincia de 
Geronav en 1883, i el folletó titolat: cSerifia.—Resefia histórica 
desde la més remota antigiedad hasta los tiempos modernoso, en 
1893. Aquesta obra i el Museo d'objectes prehistòrics que anà reco- 
llint com a comprobants de les seves trovalles i publicacions, (museo 
força visitat fins de sabis extrangers), han fet coneixer a Serinyà com 
localitat clàssica de descobriments prehistòrics, trovant-se en aital 
concepte en les bones obres de les nacions cultes. 

Deixa ademés publicat un llarg estol d'articles literaris, científics, 
Tolt-lòrics, d'excursionisme... en diversos diaris i revistes de Cata- 
lunya, e inèdita una interessanta obra intitolada dEl Magdalenense en 
la provincia de Gerona.. 

Res té doncs d'extrany que tan variats i extensos conexements 
fossen degudament apreciats per els homes de ciencia, i li valgueren 
els nomenaments de Soci Corresponent de la cReal Academia de la 
Historia, i de la de cCiencias i Artes de Barcelona... 

Totes quantes lloançes se fassin d'en Alsius, reben nou resplandor 
al considerar-les avalorades i ressortint son mèrit per la fé viva, 
qu'amb sa sobirana claretat il'luminà les accions del home i del sabi, 
i la caritat qu'amb diví iniluxe ennoblí les seves relacions envers el 
pròxim. D'aquesta arrel brotava aquella nobleça de cor, aquell desin- 
terès amb que acudía al auxili dels desgraciats. No parla prou clar 
en aquet sentit l'atany i activitat que esmersà per a conseguir la fun- 
dació de l Assil de les Germanetes dels Pobres, amb que compta la 
vila de BanyolesP cNo ho díu ben alt el fet de que figuraba entre els 
devanters i més fervents socis de les Conterencies de Sant Vicens de 
Paúlè I que dites manifestacions de son esperit cristià no eren un 
alecte sols de filantròpica conmiseració, mes filla de ben arrelada con- 
vicció i etecte de vera caritat, ho demostra palesament l'esperit de 
sacrifici portat fins a la heroicitat quant ho demanaren les circunstan- 


04 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


cies. Poden testimoniar-ho tans de fills de Banyoles, que contemplaren 
amb edificació i corpresos la seva arroganta figura visitant personal- 
ment als atacats de l'intecció colèrica l'any 1885, quant els mes 
coratjosos ni tan sols gosaren Sortir de les cases llurs. 

Altra revelació de son esperit profonament cristià ens la dóna la 
senzillesa i humilitat amb que's conduía en tots els seus actes, aixís 
públics, com privats. Ni l'enorgulliren els propis mèrits, ni li agrada- 
ren aparatoses manifestacions de sos descobriments científics. Pro 
ahon esclatà amb raigs més sobirans aquest esperit perfecte de humi- 
litat cristiana, va esser el renunciar espontaniament al honorífic títol 
de Cavaller de la Ordre de Isabel la Catòlica, que per Reial Decret 
de 26 de Octubre de 1891 se li contería. 

Bé, molt bé, doncs, féren tots els estaments socials de Banyoles, 
en rendir el derrer tribut de respecte i d'admiració al il'lustre fill que 
perderenl Bé, molt bé pels que han proposat perpetuar el recort de 
qui donà son nom a la posteritat, mes també el de Banyoles arreu 
ahont se tracti de Ciencies Naturalsi La elnstitució Catalana de His- 
toria Naturals, aduc dins de la seva petitesa, vol compartir amb els 
banyolins, i amb tots els fills verament aimants de les glories patries, 
la veneració més Síncera, al ensemps que de tot cor s'associa al condol 
i sentiment més íntim envers la familia i parents del finat, i demana 
darrerament an els seus socis y amics una plegaria per a l'ànima del 
gran patrici en Pere Alsius i Torrent (A. C. S.) 


JOAQUÍM M.8 DE BARNOLA, S. J. 


Sarrià (Barcelona) Març, 1915. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22i 24. — Barcelona. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


2a 


Sens cobertes — : 


ae) 


L 


Dies de sessió. —Primer paicnet de cada mes, a les onze 
del matí. 


Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 


Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 


Tiratges a part: 
Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 y 24), als preus segtents: / 


50 exemplars 100 exemplars 

1 - 4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
5-8 ) 8 ) 15 D) 
88-16 9 I o 25 o 


Ot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 
directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4. ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la ds 
imprempta. 


outes les communications et échanges doivent étre envoyées 
au siège de la Société. 


Paradís, 10, 1.9, 2.:, Barcelona (Espagne) 


— Institució Catalana d'Historia Natural — 
SESSIONS 


La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 
celebrarà ses sessions ordinaries d'enguany els jorns: 


5 de Janer 4 d'Abril j 8 d'Octubre — 

7 y Febrer j 2 de Maig 7 de Novembre 

1 y Març 6 de Juny 3) de Desembre 
— BIBLIOTECA 


La Biblioteca de la Institució podrà consultar-se 
els dijous feiners de 9 a 10 del vespre i els diumen- 
— ges de 10 a 11 del matí. : 

: El catàlec de la mateixa estarà sempre en el local 
social a disposició dels senyors socis. 


Per a cassos extraordinaris dirigir-se al a da 


tecari D. Llorens Tomàs, Clarís, 43, pral. 


MUSEU 


Els dies i hores per a consultar R Museu seràn — 
els dijous feiners de 8 a 4 de la tarde i de 9 a 10 del 
vespre, 1 els diumenges de 10 a 11 del matí. 


El catàlec dels exemplars estarà sempre a dispo- ut 


dels senyors socis, en la secció corresponent. 


Tots els envíus amb destí al Museu poden endres-—— 


sar-se al conservador del mateix D. Ignasi de Sagarra: —— 
Mercaders, 89, o al preparador D. Lluís Soler i. 
l asi Rauric, 16 i 18. di , A 


BUTLLETÍ DE LA 
OO INSTITUCIÓ CATALANA 
OO D'HISTORIA NATURAL — 


Nulla unquam inter fidem et ratio- 
nem vera dissensio esse potest. 


Consi. de Fid. cath. c. IV. 


Maig 1915 l 


ó LocaL SOCIAL: Carrer del Paradís, 10, 4." - 2t — BARCELONA 


BUTLLE El 


DE LA 


institució Catalana d'Historia Natural 


2." Època BARCELONA, MAIG 1915 ANy XII — Núm. 5 


SUMZARI: SECccIó OFICIAL: Sessió ordinaria de 4 de Maig de 1915. — :La Pellaea has- 
tata (Thbg.) Prantl. o P. calomelanos Lincli, a Catalunya2, per Joaquíém M.à de 
Barnola, S. J.— Lepidopters nous per a la fauna Catalana, pertanyents a les fami- 
lies eSphingidae2z, eNotodontidaer, Lymantriidaez, eSaturniidaez, eDrepanidae2, 
eNoctuidaes i eCymatophoridae:, per Jguasi de Sagavva. 


SECCIÓ OEICIL 


SESSIÓ ORDINARIA DE 2 DE MAIG DE 1915 


Presidencia del Runt. P. J. M." de Barnola, S. J. 
President 


Assisteixen els socis Srs. Codina, Ferrer 1 Vert, Ferrer i Dalmau, 
Font, Foleh, Casanova, Maluquer (S.), Maluquer (Josep), Maluquer (Joa- 
quím), Calzado, Sagarra (Í.), Rosals, Gibert, Tomàs. 


DESPAIG ORDINARI 


Proposta de soci.—Els socis Srs. Barnola, Tomàs i Codina, proposen 
per a soci numerari, a D. Josep Rovira i Sellarés, estudiant de Medicina, 
que viu al carrer de Bailén, n.' 70, 1.€f, r., amb domicili a Palma de 
Mallorca (Brossa, n." 1). 

Admisió de soci. —S'admet per unanimitat a D. Antón Xiberta, propo- 
sat en la derrera sessió. 


00 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Comunicacions corporatives. —El secretari llegeix les segients comuni— 
cacións: 

Del clnstitut de Ciencies) invitant a la inauguració dels cursos mono- 
gràfics d'alts estudis i d'intercambi. 

Del Centre Excursionista de Catalunya) convidant a la festa del 25 
aniversari de sa fundació. 

Acord.—Es comunica als assistents, l'acord pres en Junta Directiva 
d'adherir-se nostra Societat a la Lliga de Compradores), que té per 
objecte introduir les millores possibles en les condicions del trevall. 


COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 


Sobre "L'Asplenium glandulosumí Lois: El P. Barnola manifesta 
haver rebut del consoci D. Joan Pardo, la curiosa falguera Asplenium 
glandulosum Lois., citada de Tortosa, i d'algún altre lloc pel Germà 
Sennen, sots el nom sinònim de A. Petrarchae D. C. Fou recullida aprop 
de la entrada de les coves de Collbató, a Montserrat. 

D. Pius Font, diu haver-la ja trovada, i la cità en sa Flora del Plà de 
Bages). 

Comunicació botànica: El mateix Sr. Font, presenta alguns interes- 
sants hibrits de Sal/via, i varis exemplars de la Malcolmia confusa, 
recullits a Castelldefels. 

Sobre els "Garabus" catalans: El Sr. Ferrer i Vert llegeix una nota 
referent a algunes formes catalanes del genre Carabus ( Col.), esmentant 
les segúents: C. memoralis var. pascuorum Lap., C. latus var. catalonicus, 
Ganglb. i C. rugosus var. levantinus Lauf., donant cites d'aquests coleop- 
ters, poc coneguts de nostra regió. 

Coleòpters de Artesa de Segre: També comunica dit senyor, haver 
rebut del censoci Sr. Maluquer (Salvador), les segúentes especies. C. Jatus 
var. catalonicus Ganglb., Percus navaricus Dej., Chlaenius decipiens, 
Duf., Hister orandicollis lllig., etc. procedents d'Artesa de Segre. 

Noves formes de " Melitaea " ( Lep.) per a la Fauna Catalana. El 
Sr. Sagarra (l.), mostra als assistents les segúentes especies per ell 
recullides, no citades de nostra fauna: M. trivia Schií. Caçada al 
14-V-1914, a Santa Sussagna de Montseny, aquesta especie està extesa per 
la part oriental d'Europa, desde'l curs inferior del Danubi arribant als 
paissos del occident d'Assia. Algunes colonies es troben repartides per 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 67 


la península Ibérica (Portugal, Castella, Aragó). M. parthenmie Blsh. i 
Dictynna Esp., aquesta última de la Vall d'Aràn, amb sa forma vernetensis 
Obth. de les serres de Montgrony (O. C. Rosset) i del Montseny, M. dejone 
H. G. molt extesa a Catalunya. També mostrà dues formes extremes de la 
M. didyma O., l'una es molt próxima a la deserticola Obth. del Nort 
d'Africa, i l'altra mauretanica Obth., abdues recullides en varis indrets de 
Catalunya. a 

Sobre el "Lanius Senator" L. El Sr. President dóna a coneixer el 
fet d'un Cap-cigrany (L. senator L.) qui matà una cadernera engaviada, 
en un jardí dels barris antics de Barcelona. Dit ocell fou mort en paga 
de la malifeta i li fou cedit per a sa col'lecció particular. 

Consulta Malacológica: El Sr. Rosals llegeix una lletra del Coman- 
dant Caziot, en la que li demana datos sobre alguns moluscs i parla 
d'altres referents a articles publicats en nostre Butlletí. 

Excursió de Ocata (Masnou), al Vallés: D. Josep Maluquer, dona 
compte de la excursió que feu el passat diumenge dia 25 d'Abril, en 
companyia de son germà Joaquím i del Sr. Berghauer. Passaren per Teyà 
i Serres de Sant Mateu, ont dinaren en la font de Can Guillemí, devallant 
per la pintoresca riera de Vallromanes, cap al Mogent, Montornés i Mont- 
meló. Aquesta travessia es recomanable per ser una encontrada molt rica 
en insectes. 

Excursió Coleopterològica a Centelles: El senyor Codina fa circular 
els més interessants coleópters carabidits, per ell aplegats el dia 5-IV-I5, 
en la localitat esmentada, i son els seguents: Callistus lunatus Fabr. 1 
Agonum viridicupreum (Goeze, el primer citat per Cuní vagament del 
Pirineu, Montserrat (Graèlls), i el segón conegut per A. austriacum 
Fabr. i A. austriacum var. modestum Sturm. La var. modesta es sino- 
nimia de viridicupreum Goeze, que te la prioritat i austriacum Fabr. 
es una var. d'aquest, propia de l'Ítalia, principalment. Manifesta que la 
Cicindela campestris L. que hi era abundantíssima ha dat qualques abe- 
rracions també útils de citar, com ab. affinis Dej., manca Da Torre 
(F— affinis Heer, nec Dej.). coerulescens Schilshey. Aquesta aberració bla— 
vosa no sembla rara aquí, puig també fa circular qualques exemplars proce- 
dents de Sant Gervasi, entre el Cementiri i Nova Belén, aplegats pel germà 
Benito E. C. en 5-1V-15, casualment el mateix jorn que les de Centelles. La 
ab. palustris Beuth. se troba nombrosa entre les campestris de Sant Ger- 
vasi. Segueix dient el mateix senyor que en aquesta excursió fou picat 
repetides vegades pel Hemipter reduvidiidit Pirates hybridus Scop., cau- 


68 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


sant-li una viva dolor. La forma hybridus stridulus Fab. es la propia de la 
Península Ibérica 1 es troba aquí juntament amb la anterior (Desembocadura 
del Besós 19-1V-12). 

Excursió Botànica a Sant Pere de Vilamajor: El Sr. President parla 
del resultat de la excursió feta el 5-IV-I5 juntament amb els socis 
Srs. Sagarra (l. i X:), a la localitat esmentada. Cita entre altres la 
Capsella bursa-pastoris L. (Sarronet de Pastor) d'un desenrotllo extraor- 
dinari. Les Hepatiques Lunularia cruciata (L.) Dum., Pellia Neesina 
L impr., perfectament caracteritzada per trobar-se en son plé de fruc- 
tificació, Fegatella conica Cord., Frullanta tamarisci Dum. 1 ditatata 
Dum. Scapania uliginesa Dum. amb la molsa Mnuium undulatum Necls., 
en nombrosos peus fertils. 

Excursió Entomològica a Sant Pere Martri: El Sr. Sagarra comunica 
una excursió feta darrerament al turó de Sant Pere Martri recullint gran 
nombre d'interessants lepidòpters, entre els quins recorda a la Euchloe 
belia Cr. occidentalis Verity, la Melanargia syllius. Hbst. Heliotis 
dibsacea L. Prothymnia sanctiflorentis B., i la Cidaria dissimulata Rbr. 
parada en el relleig de les pedres, tots aquests lepidòpters són típics de la 
estació, i's troben en relativa abundor en la localitat visitada. Al camí de 
Sant Just d'Esvern recullí un exemplar adult de Tropidosaura algiura, 
L., reptil també abundant en dit lloc. 


El Secretari, JoaQuíim MALUQUER. 


Corteccions a fer 
en el treball del Sr, Chía: "Nota sobre las Teredinidae 
de nuestras costas (1) 


—Teredinidae, en lloc de Taredinidae, pàgs. 21 i 25. 

—Teredo, en lloc de: Taredo, pàg. 26. 

—Hanley, en lloc de: Haduley, pàgs. 25 i 26. 

—eTeredo divaricata, Deshayes..... ePaletas..... redondeadas posteriormentes en 
lloc de: eredondeadas por denivoz, pàg. 26, 1. 12. 


M. DE CHÍA. 


(1) Butlletí de Febrer, p. 21-27. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 69 


cLa Pellaea hastata (Thbs.) Prantí 


o P. calomelanos Liínci, a Catalunyal 


er Joaquím M. de Bernola, S. YJ. 
P q 


Per un cas tortuit tinguí noticia a les derreríes de la primavera 
prop passada d'un article de M. R. de Litardiére, especialista en el 
estudi de Falgueres, intitolat: 4dContribution à l'étude de la Flore 
ptéridologique de la péninsule ibérique:, publicat en el núm. 255 del 
cButlletin de Géographie botaniques, corresponent an el mes de Janer 
de 1911, portaveu, de la cAcademie International de Botaniqueo. 
El títol em resultaba massa sugestíu, per a que deixés d'adquirir tot 
seguit dit nombre. 

No vinc avui a fer un estudi sobre aital article escrit amb profond 
criteri científic, tan sols m'interessa de moment una cita que fa reie- 
rencia a la flora pteridològica de nostra terra. Es la que's llegeix al 
bell començament de la plana 19. 

cPellaea hastata (Thbg). Prantl (Pferis Codinae Pau et Cade- 
vall). Espèce découverte par M. Codina prés de La Sellera (Provin- 
cia de Gerona) (Cf. Dr. H. Crist, Die Geographie der Farne-, 
pàg. 181 et 261) (1910) et dont la présence en Espagne constitue un 
fait de géographie botanique des plus remarcables. Aire géographi- 
que: Atrique orientale et australe: Erythrée. Rilimandjaro, Angola, 
La Réunion, Nord de l'Inde, Yunnan, Java.. 

El primer pensament que la lectura d'aquestes ratlles em feu acudir 
va ésser, no solsament conèixer, mes també adquirit per a el meu 
Herbari tan notable especie, aixis com investigar aont se havía fet 
esment de la trovalla per nostres consocis els Drs. Cadevall i Pau. 
La trovem consignada primerament en el treball del Dr. Cade- 
vall intitolat: 4dNotas titogeogràticas críticaso, publicat en les 
(Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barce- 
lona:, 'vol., VII, núm., 14, pég., 34 (576) i vol. VIII, núm. 13, 
pé2., 36 (262), de que's donà compte en la sessió del 27 de Febrer 
de 1909. Posteriorment se consignà en la cCrónica científicao del dBo- 
letín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturalesx, núm. 6, 7, 
junio, Julio de 1910, i mitg any més tard, en l'article que fa de capsa- 
lera an aquesta nota. 

La adquisició de l'especie hem tenía d'ésser tan més fàcil, quant 


70 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


que estabem planejant una llarga excursió amb el R. P. Navàs i nostre 
benvolgut tresorer en Ascenci Codina, en la qual volíem explo- 
rar una part de la provincia de Girona. Fàcil ens fóra per tan inclinar 
an els meus companys a arribar-nos, bo ios sols de passada, fins a la 
Sellera, anar a trovar an el dit Sr. Codina J., i amb ell recollir ix sifz 
- la preciositat pteridológica, que segons havem llegit constitueix un 
fet de geogratia botànica dels més extraordinaris. Tal dit, tal fet. 

No serà pas dels jorns de menys dolços recorts, el 8 de Juliol, 
quant després de haver explorat els voltants de l'immortal Girona i 
quelcom de Banyoles, montavem en el diminut tren d'Olot en animada 
conversa, deturant-nos a les 10:40 en la estació del Pasteral. Ens 
enterèm del domicili del Sr. Codina J., que segons ens digueren era a 
pagès, tot herboritzant i perseguint insectes ens dirigim per viaranys 
al lloc indicat. Per dissort mo'l trovarem a casa seva, era a fer 
la visita domiciliaria an el veí poble de la Sellera, d'ont és metje 
titular. A correcuita hi devallem, preguntèm, cerquèm, fins a deturar- 
nos a ca'l apotecari, lloc on definitivament aniría a parar i per tan era 
segur el trovar-lo. Descansem, mestrestant que'l ajudant del farmacéu- 
tic s'en es anat a burcar-lo amb amabilitat que estimàrem, essent nos- 
altres l'admiració d'una munió de bailets de totes etats, que boca 
badats uns i tent els més ridícols comentaris altres a la vista de nos- 
tres estres, salabret, caixa linneana,.... ens seguien arrèu com a gent 
forastera. No trigà pas gaire a presentar-se el Sr. Codina (Joaquím), 
amb qui com se comprèn ens entenguérem tot seguit, li demanàrem per 
l'indret precís de la troballa de la Pellaea, i oterint-se ell amb esqui- 
sida galanteriía a acompanyar-nos personalment, convinguérem en 
l'hora i punt de reunió, per a després de dinar. Carretera avall ens 
en tornèm cap a l'estació del Pasteral, en qual cantina encarregàrem 
el dinar, marxant tot seguit a regirar els encontors, cercant cadascú 
exemplars, atenent a ses particulars aficions i especialitat. Aprop de 
la una les senyals de xiulet previament convingudes ens avisaven que 
ja era hora de donar la deguda retecció al cos, que prou la necessita- 
va. Ens serviren una pila de saborosos plats, perfectament condimen- 
tats, no mancant-hi ni les anguiles, ni les truites del Ter, quals bramuls 
sentíem d'allà estant, al estimbar-se ses cristallines ones de sobre 
la colossal resclosa al demunt de sos fonaments de porfídiques ro- 
ques, deturant momentaniament la corrent impetuosa, que's rabeja en 
escumosos gorcs i enlaira transparents núbols de finíssima polsím, quals 
gotes ferides per la llum dels raigs solars, la descomposen en brillants 
i vius colors d'un aspecte tan majestuós com imposant. Eram a les 


7I 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 7 


derreríes de l'improvisat banquet, quant se'ns presentà el Sr. Codina 
(D. J.) disposat a guiar-nos al lloc afavorit amb la presencia de la 
preciosa falguera. Enllestím els preparatius i amunt. Passem plegats 
el pont, contemplant la colossal cascada, i deixant als meus com- 
panys per un altre camí, ens trovem de sobte devant d'un alterós 
maçíu piçarrenc esbotzat cap a ponent per un fort dic de granit. — (Veu 
aquelles motes grisenques2 me diu el meu company— cson de la preua- 
da falguera:. Però, qui s'arrisca per aquells penyasegats, on fins els 
més ardits isars s'estimbaríen2 Inútilment cercarem exemplars que 
recollir en un lloc més accessible, i que fou antany el de la trovalla per 
primera volta de la preciositat botànica cobdiciada. Les motes, o be 
eren seques, o començaben a brotar frondes novelles. Per estrets 
viaranys primer, i pujant com cabres després, poguérem arribar a enlai- 
rades piçarres entre mitg de quals escletjes sortien alguns peus ben 
desenrotilats. Vaig arreplegar un bon exemplar, devallant més satis- 
fet que d'una conquesta d'importancia el més ambiciós guerrer. Recolll 
acabat altres rareses botàniques, mercès a la bona guía que duya, 
fins que va ésser hora de retornar cap a la estació, reunir el bagatje 1 
pujar al tren cap a Sant Esteve de Bas, on anavem a passar un parell 
de jorns d'activa herborització, després de rendir corals mercès an el 
il'lustrat metje de la Sellera. 

Se comprèn fàcilment que a la tornada de la llarga excursió 
estiuenca, tinguérem la curiositat de llegir la descripció de la notable 
falguera. Pro amb gran desengany ens trovarem amb una pila de 
dificultats en decidir si la determinació era ben o mal encertada, 
tixant-nos precisament en la sinonimia que del trevall del Dr. Cadevall 
se desprèn: Pellaea hastata Thog. — P. calomelanos Raulis. 
Havèm de confessar palesament que hi ha una gran confusió en la 
cita de sinonimies i autors, aduc consultant l' dIndex Filicum, d'en 
C. Christensen, que acostumem a pendre per a guía fixa, i gaire bé 
única, en aquest punt, donat el fí i criteri del dit autor al escriure-l 
en col'laboració del citat Dr. Christ, qui fou consultat per el Dr. Ca- 
devall en la determinació de la falguera del Pasteral (1). 

Per a posar les coses en clar, res ens ha semblat més apropiat que 
copiar les descripcions fetes per en Christ mateix en son llibre: 
(Die Farntrauter der Erdeo, p. 160 i 161, i en Hooler and BaRer en 
sa eSynopsis Filicume, 2.8 edic., p. 152. La consideració imparcial 
d'aquelles sembla que farà decidir. 


(1) V. Butll. de l'Inst. Cat. d'Hist. Nat , 2.. ép., n. 7, Oct. 1914, pàg. 118. 


up El, (MX (ea (5qU.L) Vyvisoy 'd) yueT SONVIANOTVO VAHVTIAd 


"tunisnpury Jgede3 
B UIGIAR SOJ0S Sqsq lSOgid quom 
-P195N9/J smbegyj 'etumbusded jo dod 
sjedeg3 STA J9U ones 10409 9P HHON 
-ojur jued ej u9 quoturegnonaed SOI3 
-QUIISDp JUIAOS 'SISeq anyj P Ssaepaeq 
—BJB O SOL IOJIpa09 I den SURIa3 U103 
-U09U9,P 'S3LUrUuNoDL JUDUULSsnJqoO :eno 
-BIIOD PLIDU93SISUOD Dp 'S)Rjorood "uno 
c P UIGIIL OU 'S)H9d Squ9tuS9S: era 
-Jdiue,p 1 op sAuou 3jotu t'eresreyy 
op "Up 


P159U 10409 


op Sot 20d op :equegjriq 
op sgorad 1 smbea:sop 
103 p Jusmuendiue 3jotu ou sopuosy 
:suordodomd sauelguu op Lquejd 


(01510 Vq P 10) Juoxo,j quev 'da4osoqy) 


IVUILSVd 130 UV IdIN3X3 


"'DJONJOAUI SNOURIQUIS TU MOJILU 93 
SUIpIy Uu00S DUI qeursaei peoaq e 
UI 2408 :9jq1nd9919d 30U S292, U9IS 
-Snoongys 'pogeu s220/4n5 470q :sno29 
1109 2417224 :USTXoRjq 'poygeu Sur 
IS S1j294 :qenboun u93j0 aseq 943 
Je Sopis OM3 23 'Suog se peoaq se 


gnoqe '1epnsueia3-0383SLy 03 2sm3 
-qosu0Jq0-238p109.  t01j odeys ul 
SuiAlem 'Aem tope ur v/e—c/i 


sauo qelo3ej ay4 'Sxqess soegq prisma 
u0 Gos 'qpn 'oaguurmdiq pue pro3 
-Jop 10 ogeuuid Agduns pue Suoggo 
-IB9UIJ ,uaged-039949 10 Suipeoads 
pede opuumd 490203 ogguuimdin 10-1Q 
peuppeus Iq 'Ur 9-€ "q "ur gh sap 
i FSE) Op Sp4eMo03 9SOl HU Ap 
-yS1S "posrgod 'umomqyaep "poseu "q 
"ul 9-F 399149 'Suo013s poma sod141S 


(103083 puo 403004 uo p 012414959(7) 


"IEGIUoIS 3o1U USA TONI 
"purs unasnejg uoporyos,ua 193198193 
-U J9p Jne yorpusiuegu pun Snrosyo 
Tojgun 3j0 '51110JZ19Y-3191q 49p0 SI 
-D9191p Smuaogssords-jdumn3s S119poJ 
J1B3S jonsos UD C-I UI 9)u9U1 
-s9Ç U919p 'UJopuIdS 941235 ayos 
11933274 —/ 2p1034J0P - 21914 9198T1poru 
odnp U9ponyoSI9A P7VJSoy 'q U0A 


(18144453 40 P Q19414089(J ) 
quia CMS) SONVI3NO1V9 'd 


"'DIN3JRUU SI 
JImaj 944 usyM uoppiy mb 40 Aque 
-JU 'SNOSDBURLIQUIS LU MOTILU 19321 
'J00u2 SU JRUIS IR SNOUIUOI MOJI 
-BU P UI 1408 :pogeu sooegans q30q 
put s4y9V4 ipoga0ojg DoIm3 10 99U0 
DJGISTA Aquregd 3nq aug S4420, :sno99 
-BIJOOGNS 9417X97 :0S Ajagou AJ9A Jo 
DJISS93 91014 10 "'1q 'ur cir qu 
po13003 jou 9)ejosouej JO DOJPAO 
Su0185104P '4qn :99euurdiq ponegedos 03 
oguuid Aqduuns tUOE) SUIAJLA 'JU93 
-ed 0339919 apuvig ojpuUIdi 10-Iq 
'SUu0Jqo0 "aq 'Urci-Q "'q "ut be-9 spuou/ 
:jpogeu : poysrgod UMOIG -3nu3899 
SARp 39919 'AJiM "jq ur cr soduyS 


(403043 puo 403j004j uo p 012444959(I ) 


'SUunyr9349Z 19Pp 
opel) tusp pun DJUDUSDÇ 19p DSs 
-Q1£) J9Pp UI 198 JTIIRL A 'SNJOÇ UOA 
3M09p19A 'qeiuyos tmisnpug 'qyeM 
"IEGQaUors s9qe 'Unoy Joqe595 USA ON 
SI19poj SemM3o unisjoyunp '3jo14095 
193j0 Siseg 1op ue 'Suej 'vno L-E 
SIpuR1zURS 'qeAO 'puoz3Is 9JU9U159S 
MES ao o gut sp ssss UI9P 
-21J Vepoges qoej é-c 'pio3jop yons 
-uey J191q "up ç io) "up 9-F 
1933244 'quey Suegj op € angod 
j01Z1eM yos puozugys ujopuidç pun 
Tons33eJjq 'Ssso45  yorgtuo1mz ozuegjq 


(181499 U9,p 029414950(J) 
quia (1) VLVLSVH VavIIad 


74 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Com se desprèn de les descripcions aduídes, i dels caràcters que 
anotem del exemplar del Pasteral, es veu ben clara la filiació d'aquest 
a la Pella calomelanos (Svv.) Linte. Precisament els clàssics Hooter 
i BaRer donen com a sinonimia d'aquesta la Pferis hasfata de 
Thunberg ctèste Ruhno (1), inclosa per autors més moderns en el gén. 
Pellea. Lo més extrany és que la determinació d'en Christ es decan- 
tés cap a l'especie hasfafa i no a la calomelanos, quant ell mateix 
porta les diferencies prou marcades, segons es desprén de la copia 
feta. cQuí sab si el polimorfisme que els autors reconeixen en aques- 
tes especies i altres de pròximes, com sòn la P. Doniana Hoocx., 
P. Boivini Hooct. i la P. dura (VVilld.) Cordemoy, de la mateixa o 
pròxima patria, n'es la causa de confóndre-lesP Per a nosaltres, i 
mentres no contém amb datos més positius en contra, es tracta de la 
Pelleca calomelanos (SYV.) Lint. 


Sarrià, Novembre, 1914, 


Lepidopters nous per a la fauna Catalana, 


pertanyents a les famílies - Sphingidae - Notodontidae 
Lymantríidae - Saturniidae - Drepanidac 


Noctuidae í Cymatophoridae 


per Ignasi de Sagarra 


Tot-hom que s'interessi per coneixer els lepidopters que's troben a 
Catalunya, deu, en primer lloc, estudiar el catàleg que d'aquest ordre 
d'insectes publicà en 1874 en Miquel Cuní i Martorell. Actualment la 
esmentada publicació, de merit indiscutible, no se avé gaire amb el 
coneixement que's té dels mostres lepidopters. Després, i per espai 
de més de vint anys, (tins al 1902), aquest entomòleg, continuà ses 
exploracions, i consignà tots aquells resultats en els Anales de la Socie- 
dad Espafiola de Historia Natural, i en altres publicacions catalanes. 


(US EISCit: 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 75 


De totes elles s'en feu un tiratje a part, bastant reduit, per quina 
rahò es molt difícil d'obtindrer-les avui dia. 

Referent a les agrupacións que'ns ocupèm, l'esmentat catàleg 
conté unes 209 formes diferents, essent aumentades per les vuit espe- 
cies: Luceria virens L., Pseudophia illunaris Hb., Zanclognatha 
tarsiplumalis Hb., Agrotis segetum Schilt., Segefia viscosa Frt., 
Thalpochares elyehrysi Rbr., Thalpochares polygramma Dup., 
Rioula sericealis Sc., consignades en diverses publicacións del 
mateix Cuní i Martorell (1). 

Quan l'elnstitució Catalana d'Historia Naturab, publicà en 1901 son 
Butlletí, comensà una època molt profitosa per a el coneixement de 
nostres riqueses naturals. Ja en son primer nombre, en Salvador Ma- 
luquer donà a coneixer una nova Plusia per a la fauna europea, la 
P. aurifera Hb., contribuint al estudi de sa interessant biología. En 
1905 en Domingo Ventalló publicà sa dContribució al estudi de la 
fauna lepidopterológica de Tarrasa, en la que figuren les segients 
Noctuidae no citades encara a Catalunya: Polia xanthomista Hb., 
Hadena secalis L., Leucania unipuncta Hart., Caradrina ambi 
gua F., Acontia lucida Huin. var. albicollis F. Al G de Febrer de 
1908 se donà comte de la trovalla de la Graèllsia isabellae Graèlls, 
pel P. Adeodat Marcet, al Miracle (prop de Solsona), i en Maig 
publicà el mateix P. Marcet, una extensa comunicació en que's 
consigna, a més de la localitat esmentada, la de Queralt (prop de 
Berga) quedant aixís ben demostrada la existencia de tant notable 
lepidopter en la regió catalana. Darrerament, en Febrer de 1914, 
donarem a coneixer alguns lepidopters de la Vall de Nuria, trovant-si 
les especies segiients, no citades fins aleshores: Agrofis ocellina 
Hb., Agrotis alpestris Hb., Agrotis recusa Hb., Agrotis fatidica 
Hb., Charaeas graminis L., i sa var. fricuspis Esp., Mamestra pro- 
rima Hb., Dianthoecia magnolii B., Hadena zeta var. per- 
nix H. G. 

En el 4Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, 
pertanyent als mesos de Març, Abril, Maig i Juny de 1914, nostre 
consoci en Ascensi Codina publicà sots el títol de dHeteróceros de 
Catalufia), una llista molt nombrosa de les especies per éll recullides, 
la major part de les que figuren com a noves per a nosaltres, corres- 
ponen a la agrupació dels Microlepidopters i sol ens interessen en el 


(1) Excursión entomològica y botànica a la montafia de Montserrat. — Barcelona, 1879 — 
Anales de la Sociedad Espafiola de r istoria Natural. —Vol. IX, X, XIV.—Madrid, 1880-1885. 


70 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


present estudi les tres especies segients: Lymantria monacha L., 
Caradrina quadripunctata F., Apopestes cataphanes Hb. 

Fet aquest breu resum de lo que fins ara s'ha publicat a Catalunya, 
referent a les esmentades agrupacións, doném a continuació una 
llista de les especies que s'han de afegir a les abans citades, i que per 
tan son noves per a nostra fauna. N'hem recullit bon nombre en les 
localitats dels voltants de Barcelona (Sta. Coloma de Gramanet), de 
la regió del Montseny, principalment de St. Pere de Vilamajor, i de 
varies localitats pirinenques. Dona gran valúa al present trevall, la 
cooperació del consoci O. C. Rosset, el qui en comunicà moltes espe- 
cies per éll observades, juntem també un bon nombre, recullides 
per altres entomòlegs i particularment en Salvador Maluquer a la 
provincia de Lleida, i en J. M. Bofill en la regió de les Guilleries, quins 
exemplars se troben actualment en nostra colecció, i finalment, jun- 
tem algunes altres que ens a cedit amablement el Dr. VVeiss de 
Róònigsberg, recullides el passat istiu a Catalunya. 

En conjunt donem a coneixer unes 107 especies, una nova familia 
i uns 17 genres també nous per a nostra fauna. 


Smerinthus quercus Schitt. Se troba en la regió del Montseny. 
Pel Juliol de 1914 ne recullirem un exemplar a Sant Pere de 
Vilamajor, Sant Julià de Vilatorta (J. M. Bofill). 

Mimas tiliae L. El Sr. O. C. Rosset, ens comunica haver observat 
les segiients aberracions d'aquest lepidopter ulmi Stgr., Orunnea 
Bartel: Maculata VVIlgr., suffusa Clarí i obsoleta Clartt. 

Sphinx ligustri L. Està molt localitzat als voltants de Barcelona: 
nostre consoci O. C. Rosset l'ha trobat dugues vegades a Sant 
Genís del Agudells, pel mes de Maig. 

Cerura bifida Hb. var. urocera B. Es la torma característica del 
Mitodía, a la que pertanyen els exemplars catalans i per consegúent 
aquest nom deu substituir al de C. bifida, Hb. dels Catalecs de 
Cuní i Martorell i de Martorell i Pefia. 

Gluphisia crenata Esp. Regió del Montseny, Gualba IX 1906, Sant 
Pere de Vilamajor VII 1914. Rara i molt localitzada. Es típica del 
Centre i Nort d'Europa. 

Notodonta phoebe Siebert. Santa Coloma de Gramanet, 20 VIII 06, 
Sant Pere de Vilamajor, VIII 14. 

Pygaera curtula BRh. Santa Coloma de Gramanet, 20 IX 06 (param 
da al tronc d'un alba), Sant Pere de Vilamajor, VIII 13 (a la 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 77 


llum). Cuní i Martorell, confongué aquesta especie amb la P. pí- 
gra Hin. com se pot veure en els dibuixos que acompanya l'ori- 

——ginal de son catàleg. 

Dasychira pudibunda L. Parada contra una paret a Sant Genís dels 
Agudells, (O. C. Rosset). 

Aretornis L. mgrum Mueller. Especie típica de la Europa central, 
ont se troba molt localitzada i molt rarament (1) pel Juny. 

La tenim de Santa Coloma de Gramanet, caçada a la llum, 
listiu de 1909. 

Saturnia pavonia L. var. meridionalis Calb. Forma que's troba a 
Catalunya. Principalment se remarca en els mascles per sa bonica 
coloració groga. Aquest lepidopter es abundós en les serres del 
Tibidabo i a Montseny (Vilamajor), pels mesos de Març, Abril. 
Vola al mitgdia i es difícil d'agafar al vol. 

Drepana curvatula Blih. Sant Pere de Vilamajor, Agost i Septem- 
bre de 1914. Bastant frequent, atreta per la llum. 

Craniophora lioustri F. Vola al vespre pels prats plantats d'arbres, 
Gualba, IX 06, Manlleu, IX 14 (Dr. VVeiss). 

Oxycesta Chamaesyces Gn. Cuní i Martorell citala O. geographi- 
ca F. Aquesta indicació es equivoca, perquè geographica F. es 
exclusiva del Orient d'Europa, son tamany i coloració son molt 
diferents de la chamdaesyces Gn. que es la propia del occident i 
es troba als voltants de Barcelona (Tibidabo, Santa Coloma de 
Gramanet, VIII 06). Staudinger i Rebel, (2) comprenent la confu- 
sió soferta, esmenàren aquelles indicacions, deixant ben sentada la 
dispersió geogràfica per a les dues especies. 

Agrotis interjecta Hb. Es bastant rara. Prop del Pantano de Vallvi- 
drera (O. C. Rosset). 

Agrotis pronuba L. Cuní i Martorell esmenta la gran diversitat 
de coloració que otereix aquest lepidopter. Nosaltres hem pogut 
observar, amb bastanta fregiiencia, la forma concolor o ab. in- 
nuba Tr. 

Agrotis comes ab. asequa TT. 

Agrotis comes ab. prosequa Tr. Com l'anterior, aquesta especie 
està subgecta a una gran variabilitat. Les dues formes que men- 
cionem son bastants freqiients a Catalunya, pel Juliol i Septembre. 


(1) H. Rebel Berge's Schmetterlingsbuch, pàg. 117.—Stuttgart, 1910. 
(2). O. Staudinger 8: H. Rebel.—Ratalog der Lepidopteren des Palaearctischen Faunengebie- 
tes (Dritte Auflage). Berlin, 1901. 


78 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Agrotis castanea var. neglecta Hb. En el catàleg de Staudinger (1) 
se cita Catalunya entre les localitats ont vola aquesta forma. 
En cap publicació catalana hi tobem indicacions respecte al lepi- 
dopter ni a ses localitats precises, per quin motiu consignem els 
segients datos. Casfanea, var. neglecta Hb. se presenta a 
la tardor (pel mes de Septembre) a Sant Pere de Vilamajor, en 
aquella època es un lepidopter bastant irequent, trobant-se en els 
tanals i dins les habitacions, atret per la llum. 

Agrotis candelarum Stgt. Es característica del Centre i Nort d'Eu- 
ropa, ont sembla qu'es troba localitzada en les comarques calca- 
ries (2). De Catalunya sol ne coneixem un exemplar que recullirem 
al Santuari de Sant Joan del Herm (Pallars), a ultims de Juliol de 
1914. Aquesta es la primera cita, que sapiguem, de A. candela- 
rum, Stgt. al Mitgdia d'Europa. 

Agrotíis c. niorum L. Es bastant escassa, Sant Pere de Vilamajor, 
VIII 12. 

Agrotis plecta L. var. unimacula Stgr. Forma extesa per tota l'Es- 
panya. Aquest lepidopter es trequent a Sant Pere de Vilamajor, 
presentant-se dugues vegades al any, pel maig i a darrers d'Agost 
fins ben entrada la tardor, es atret per la llum, mes escés a 
Santa Coloma de Gramanet. 

Agrotis nictymera B. Dos exemplars caçats a la llum, a Sant Joan 
del Herm, 18 VII 14. Aquesta especie sol trobar-se en localitats 
elevades. 

Agrotis orisescens Tr. Dos exemplars caçats a la llum, a Sant Pere 
de Montgrony, VIII 07. Especie propia de les regions montanyo- 
ses, ont se troba ailladament i bastant rara. 

Agrotis tritici L. ab. eruta Hb. Un exemplar caçat a la llum, a Sant 
Pere de Montgrony, 9 VIII 07. 

Agrotis obelisca Hb. ab. ruris Hb. Aquesta aberració es la forma 
mes trequent al Mitgdia d'Europa. Santa Coloma de Gramanet, 
istiu de 1906. 

Agrotis hastifera Donz. Dos exemplars caçats a la llum, a Sans Pere 
de Vilamajor. S'ha citat de l'Austria, Mitgdia de Russia, i de va- 
ries localitats assiàtiques. No figura en el catàleg dels lepidopters 
deis Pirineus, de Rondou. 

Agrotis corticea Hb. Dos exemplars de Castellar d'en Huc 7 VIII 07. 


(1) O. Standinger 8: H. Rebel. —Catàleg citat. 
(2) Rebel.— Obra cit. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 79 


Segons Rondou (1) en la vesant francesa dels Pirineus, aquesta 
especie es troba en les totes d'herba. dessobre de 1,600 me- 
tres s. el m. 

Agrotis conspicua Hb. Dos exemplars procedents de St. Julià de Vila- 
torta (J. M. Bofill). Es una de les Agrofis propies del Mitgdía 
d'Europa i Occident d'Assia. 

Agrotis crassa Hb. var. /afa Tr. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill). 

Agrotis flamatra F. Es trequent pèl mes de Juliol, als banys de 
Sant Vicents, prop de la Seu d'Urgell. Sis exemplars caçats a 
la llum. (S. Maluquer). 

Sora rubricosa F. Un exemplar caçat a St. Pere de Vilamajor pel 
mes d'Abril. Especie molt primerenca, acostuma a parar-se en 
les flors i brots del Salix. A més de la llum, es pot atreure per 
medi d'un esquer dolç. 

Mamestra genistae Bih. Tres exemplars caçats a la llum, a St. Pere 
de Vilamajor 27 V 13. Es molt semblanta a la M. fhalassina Rott. 
que figura en el catàleg de lepidopters de Cuní i Martorell. 
Pèl dibuix qu'es troba en ses notes inèdites no's pot judicar amb 
certessa a quina especie es referia. 

Mamestra chrysozona. Bih. La forma típica la tením de Palou VIII 08, 
Masnou 18 VIII 07 (S. Maluquer), i St. Pere de Vilamajor VIII 14. 
Alguns exemplars caçats a Vilamajor i tots els que tením de Sta. 
Coloma de Gramanet, pertanyen a la var. innocens Stgr. 

Dianthoecia compta F. Un exemplar caçat a la llum, a St. Pere de 
Montgrony 9 VIII 07. 

Dianthoecia cucubali Fuessi. Un exemplar recullit en iguals condi- 
cions, a St. Coloma de Gramanet IX 07. 

Miana bicoloria Vill. Especie bastant abundosa pels mesos de Juliol 
i Agost: vola al vespre. Sembla que manca en les montanyes (2) 
i regions elevades. Alguns exemplars pertanyen a la ab. /urun- 
cula Hb. La tenim de Vilamajor, ultims d'Agost, Sta. Coloma 
de Gramanet VII 09, St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill). 

Bryophila raptricula Hb. ab. deceptricula Hb. Un exemplar caçat 
a la llum a Sta. Coloma de Gramanet l'istiu de 1906. 

Bryophila algae F. vat. degener Esp. Juntament amb el tipus a/- 
gae F. Palou 1907, St. Pere de Vilamajor VIII 14. 

Bryophila perla F. var. pyrenaea Obth. Està extesa per tota la 


(1) P. Rondou.—Catalogue raisonné des lépidoptères des Pyrénées. — Burdeus, 1902. 
(2) Rebel.—Berge's Schmetterlingsbuch, pag. 190. 


80 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


serralada pirinenca, elevantse fins a 1600 metres s. el m. Segons 
Rondou aquesta var. melanítica ofereix dos tipus, l'un amb tonali- 
tats grogues o rojenques i l'altre blanquinós. 

A Sant Pere de Montgrony hem recullit bastants individuus 
pertanyents a la primera de les dues formes, a primers d'Agost 
de 1907. Manlleu, tipu mes clar (Dr. VVeiss). 

Bryophila perla F. ab. sufussa Tutt. Alguns exemplars procedents 
de Montgrony 9 VIII 1907. 
Apamea testacea Hb. Freqiient, atret per la llum al istiu i tardor 
(principalment Septembre). Sta. Coloma de Gramanet: St. Pere de 
Vilamajor, Manlleu (Dr. VVeiss). A St. Pere de Vilamajor hem 

trobat la ab. niorescens Tutt. 

Celaena amathusia Rbr. Vola pels mesos de Septembre i Octobre. 
Sovint es atreta per la llum, també es pot agatar per medi d'un 
esquer dolç. Sant Pere de Vilamajor, IX 14, Manlleu igual època i 
en iguals condicions (Dr. VVeiss). 

La especie que figura en el Catàteg de'n Cuní i Martorell amb 
el nom de Luperina vitalba Frr., creiem que's pot reterir a 
n'aquesta especie per les segiients rahons. Staudinger, (quin Siste- 
ma seguí el nostre entomòleg) tenía per sinónimes les denomina- 
cions oiffalba Frr. i amathusia Rbr., en el suplement de la edició 
del 1901, ja opina que amathusia Rbr. es una aberració o varietat 
de aquella. Posteriorment alguns autors la consideran com a bona 
especie (1)i altres com a la forma espanyola de oiffalba Frr. (2) 

Hadena monoglypha Huin. Se troba en diversos indrets de Cata- 
lunya. Vall d'Aran, VII 09 (M. Llenas), Sant Julià de Vilatorta 
(J. M. Bofill), Manlleu, X 15 (Dr. VVeiss). 

Hadena adusta Esp. Barcelona, 14 IX i 5-X 12 (O. C. Rosset). 

Metopoceras felicina Donz. Atreta per la llum, a la primavera, 
regió interior del Montseny, Sant Pere de Vilamajor, 26 V 13, 
Llinés IV 12, un exemplar parat en un fanal de la estació. 

Oncognemis confusa, Frr. P Amb aquesta denominació i en sentit 
dubitatiu, presentarem en la Sessió de 7 de Març de 1915 una 
Noctuida caçada a la llum, a Santa Coloma de Gramanet, l'istiu de 
1906. 

Per son estat molt defectuós no's precisa amb certesa Si's trac- 
ta de la presencia d'aquest lepidopter propi del Occident d'Assia o 


(1) A. Spuler. Die Schmetterlinge Europas, vol. I, pàg. 187. 
(2) VV. VVarren en la obra de Seitz-Die Grosschmetterlinge der Erde, part I, vol. 3, pàg. 200. 
—Edi. francesa. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 81 


bé d'una especie nostra, la Mefopoceras canteneri Dup., no 
llunyana d'aquella, dins la sistemàtica. Declinàrem per la primera 
denominació, ja que l'exemplar que'ns ocupa, presenta una forta 
ungla a l'extremitat de les potes devanteres (una de les caracterís- 
tiques del genre Onucognemis) i per haver les antenes piloses. 
Tenint en compte la iconografia, trobem en la obra de Seitz, ja 
citada, i en les làmines de Spuler, representacions de la O. confu- 
sa Frr. molt paregudes al exemplar de Santa Coloma de Grama- 
net. Apart d'això, per son mal estat no's regoneix el dibuix que 
podría caracteritzar a la M. felicina Dup. Sols una municiosa 
comparació amb exemplars ben conservats podría resoldre el 
present cés. 

Heliophobus oditis, Hb.— hispida, HG. Bastant rara, atreta a la 
llum pel mes de Septembre, Sant Pere de Vilamajor. Els exemplars 
que posseim presenten els caracters de la ab. hispanica VVarren. 

Aporoptiyla lutulenta BRh. ab. sedí Gn. Ne tenim bastants exem- 
plars caçats a Manlleu pel Dr. VVeiss, al IX 14. 

Aporophyla niora Hvv. var. seileri Fuchs. Un exemplar ex-larva, 
procedent dels voltants de Barcelona, nasqué al Spetembre de 1908, 
Manlleu, bastants exemplars recullits pel Dr. VVeiss, a l'Octubre 
de 1914. 

Ammoconia caecimacula (F.). Manlleu, dos exemplars caçats pel 
Dr. VVeiss a la tardor de 1914. 

Ammoconia senex HG. var. mediorhenana Fuchs. Un exemplar 
ex-larva, procedent dels voltants de Barcelona (Prat del Llobre- 
gatP), Manlleu (Dr. VVeiss). 

Rhaphia hybris Hb. Septembre de 1914, Sant Pere de Vilamajor: 
Sant Vicents, prop de la Seu d'Urgell, a la llum, bastant irequent 
pel mes d'Agost (S. Maluquer). 

Epunda lichenea, Hb. Manlleu, (Dr. VVeiss). 

Pólia dubia Dup. ab. Rondoui Stertz Sant Pere de Vilamajor, IX 
1914, un sol exemplar caçat a la llum. La forma típica es mes 
abundosa. 

Pólia argillaceago Hb. — venusta B. Manlleu, IX 1914 (Dr. VVeiss). 

Dichonia convergens (F.). Sant Geroni de vall d'Ebrón, 11 XII 1913 
(O. C. Rosset). 

Callopistria juventina Cr. — purpureofgsciata Piller. Sant Pere 
de Vilamajor, a la llum, treqiient a primers de Juliol. 

Polyphaenis sericata Esp. Dos exemplars caçats a Sant Julià de 
Vilatorta per D. J. M. Bofill. 


82 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Trigonophora jodea S. Manlleu, molt abundosa, juntament amb 
la 7. //ammea Esp., atretes per medi d'un esquer dolç, X 1914 
(Dr. VVeiss). 

Euplexia lucipara L. Un sol exemplar caçat a la llum, Sant Pere de 
Vilamajor, últims d'Agost de 1914. 

Gortyna ochracea Hb. Dos exemplars a la llum, IX 1912, Sant 
Pere de Vilamajor. 

Leucania zeqe Dup. Dos exemplars procedents de Santa Coloma de 
Gramanet, caçats l'istiu de 1907. 

Leucania riparia Rbr. Especie bastant notable. Es irequent a Santa 
Coloma de Gramanet pel mes de Setembre, atreta per la llum. 

Leucania vitellina Hb. ab. albidior VVart. Santa Coloma de Gra- 
manet, IX 1908. 

Leucania lytharoyria Esp. ab. argyritis Rbr. Un exemplar caçat a 
Sant Pere de Vilamajor, a la llum, entre varis exemplars de 
lythargyria Esp., IX 1912. 

Caradrina aspersa Rbr. Bastant freqiient a Sant Pere de Vilamajor, 
a la llum, pels mesos de Agost, Septembre. 

Huydrilla hospes Frr. Dos exemplars de Santa Coloma de Grama- 
net, istiu de 1906. 

Rusina umbratica Goeze. Sant Julià de Vilatorta (J. M. Bofill). 

Amphipyra livida F. Molt abundosa a Manlleu, a la tardor, atreta 
per medi de un esquer dolç (Dr. VVeiss). 

Taeniocampa stabilis VVievv. 91II 1914, ex-larva, procedent dels 
voltants de Barcelona (O. C. Rosset). 

Taeniocampa rorida HS. Sant Julià de Vilatorta (J. M. Botill). 
(Colecció O. C. Rosset). 

Calymnia affinis L. Sant Julià de Vilatorta (J. M. Bofill). 

Plastenis retusa L. Un exemplar a la llum, Guardiola-Bagà, VIII 
1907. 

Orthosia helvola L. Manlleu, X 1914, agafada amb un esquer dolç 
(Dr. VVeiss). 

Xanthia ocellaris BEh. Manlleu, en les mateixes condicions i època 
(Dr. VVeiss). 

Xanthia gilvago Esp. Mantlleu, com la anterior i en iguals condicions 
(Dr. VVeiss). 

Xanthia gilvago Esp. ab. palleago Hb. Mollet 2 XI 1912, (O. C. 
Rosset). 

Orrhfodia vau-punctatum Esp. Manlleu, amb esquer dolç IX 1914 
(Dr. VVeiss). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 83 


Orrhodia vaccinii L. Manlleu, amb esquer dolç X 1914 (Dr. VVeiss). 

Scotochrosta pulla Hb. Manlleu, amb esquer dolç X 1914, (Dr. 
VVeiss). 

Ailocampa areola Esp. 23 III 1915. (O. C. Rosset). Aquesta deno- 
nominació deu substituir a la de ///4horfica Blh. que's troba en el 
catàleg de'n Cuní i Martorell. 

Calophasia casta Blh. deu Substituir a la C. opalina Esp. del citat 
catàleg. 

Caloptasia platyptera Esp. Sant Pere de Vilamajor, en dues gene- 
racions anyals VI VII-IX, Sarrià VII 1912. (O. C. Rosset). 

Calophasia hamifera Stgr. Pedralbes, primavera 1915. (O. C. 
Rosset) 

Cleophana dejeanii Dup. Sant Genís dels Agudells 10 V 1912. 
(O. C. Rosset). Vola ran de terra, entre les herbes. 

Cleophana yvanii Dup. Santa Coloma de Gramanet, 23 V 1910. 
Entre la trepadella (O. C. Rosset). Sant Vicents, prop de la Seu 
d'Urgell, VIII 1907 (S. Maluquer). 

Eublemma arcuina Hb. var. (et ab.) blandula Rbr. Santa Coloma 
de Gramanet, 15 IV 1909, atreta per la llum. Aquesta forma és la 
propia de Espanya i deu substituir a la denominació Thalpo- 
chares inamoena Hb. var. ingrata HS., del catàleg de Cuní i 
Martorell. 

Thalpochares candidana F. var. impura Stgr. Es tranzitoria a la 
iorma elycehrysi Rbr. amb quina s'ha coniós devagades. Sant Pere 
de Vilamajor VIII 1912. 

Thalpochares himmighoffeni Mill. var. Unic exemplar recullit a 
Santa Coloma de Gramanet, en istiu de 1907, als herms del turò 
del Pollo. Segons opinió del Abbée J. de Joannis, pertany al grupu 
de /immiohoffeni Mill. i sens dupte es tracta d'un varietat 
d'aquella especie. 

Erastria venustula Hb. Bosc de Ca'n Gomís, al Tibidabo, 1906. 

Erastria fasciana L. Abundosa a Sant Pere de Vilamajor, IX 1914, 
la Garriga, VII 1910, Santa Coloma de Gramanent, istiu de 1906. 
Resta parada als marges i parets, al vespre va a la llum. Hem 
observat les segients formes albilinea Havv., Guenéi Fallou. Dins 
d'aquest grupu figuren formes molt interessantes i que mereixen 
un detingut estudi. 

Metoponia vespertalis Hb. Sant Vicens, prop de la Seu d'Urgell, 
Agost de 1907. 

Hemmelia trabealis Scop. Deu substituir a la denominació Agro- 


84 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


phila sulphuralis L. del catàleg de Cuní i Martorell. Hem trovat 
també la forma confluens. 

Plusia moneta F. Un exemplar procedent de la Vall d'Aràn, VII 
1907 (M. Llenas). 

Euclidia mi Cl. ab. ochrea Tutt. Tots els exemplars que tenim per- 
tanyen a n'aquesta forma: Montserrat camí de Sant Geroni i 
hermita de Sant Miquel, 28 V 1909. 

Euclidia glyphica L. ab. suffusa Spul. Alguns exemplars de Santa 
Fé del Montseny i Vall d'Aran, pertanyen a dita forma. 

Pseudophia lunaris Schiti. Se trova pels mesos de Maig i Juny en 
molts llocs de Catalunya: Tarrassa, Tibidabo, Sant Genís dels 
Agudells. Resta parada pels marges, esqueis de les pedres, alçant- 
se amb vol incert i ràpid. 

Catocala fraxini L. Es bastant rata a Catalunya. S'ha trovat a Sant 
Hilari Sacalm (J. Romanyà) i a Sant Julià de Vilatorta (J. M. Bofill). 

Catocala Nupta L. Més trequent. Aquesta, com les segients, s'aga- 
fen amb quantitat per medi d'un esquer dolç. Prat del Llobregat, 
IX 14 (O. C. Rosset). Manlleu, IX 14 (Dr. VVeiss). 

Catocala puerpera Giorn. Santa Coloma de Gramanet, VIII i IX, 
molt frequent, també abunda en altres indrets de Catalunya. 

Catocala promissa Esp. Més escassa. Sant Julià de Vilatorta 
(J. M. Bofill). 

Catocala optata God. Palou, 24 VIII 06. Un exemplar a la llum. 
Manlleu amb esquer, molts exemplars (Dr. VVeiss). 

Catocala sponsa L. Masguimbau, IX 14 (O. C. Rosset). 

Catocala dilecta Hb. Santa Coloma de Gramanet, 12 VIII 14. 

Catocala conjuncta Esp. Martorell, 5 VIII 10 (O. C. Rosset). 

Apopestes spectrum Esp. Ab. fasciata Spul. Ex-larva procedent de 
Moncada al 19 V 10: Santa Coloma de Gramanet, VIII 06. 

Laspeyria flexula Schiti. Pinars de La Roca, 24 IX 14. 

Zanclognatha tarsicrinalis Rnoch. Sant Pere de Vilamajor, VIII, 
bastant treqient. 

Thyatira batis L. Te dues generacions anyals pel Maig i Septembre. 
Regió del Montseny. St. Pere de Vilamajor. 

Cymathophora or F. Sant Vicents, prop de la Seu d'Urgell, VIII 07. 

Cymathophora octogesima Hb. Ex larva del Prat del Llobregat, 
nasqué al 2 de Maig de 1909, Sant Pere de Vilamajor, V 13. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22 i 24 — Barcelona 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


1. Dies de sessió.—Primer ilucies de cla mes, a les onze 
del matí. 


2, Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 


3. Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 


4. — Titatges a part: 
— Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 y 24), als preus segiients: / 


Le 50 exemplars 100 exemplars 

3j 1-4 planes 5 ptes. OO 8 ptes. 

ca 5-8 ) 8 7 156 7 

al 8-16 2 6 o 25 o 

Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 


directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 


un nombre de pàgines suficients, al preu' de 4 ptas. per — 


plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la a 
— imprempta. 


Toutes les communications et échanges doivent ètre envoyées 
au siège de la Société. 


Paradís, EO, 1.T, 2.2, Barcelona (Espagme) 


Institució Catalana d'Historia Natural — 


SESSIONS 


pa INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Ce 
celebrarà ses sessions ordinaries d'en any els j don Sl 


B de Janer. — l'4 d' Abril los d' Octubre i 
7 x Febrer i. 2 de Maig 7 de Novembre 
7 d Març jq. G6deJuny — jq ò de Desembre 

o BIBLIOTECA 


La Biblioteca de la Institució podrà cop Re 
els dijous feiners de 9 a 10 del vespre i els diumen- —— 


ges de 10 a 11 del matí. 

El catàlec de la mateixa estarà sempre en el La 
social a disposició dels senyors socis. — 

Per a cassos extraordinaris dirigir-se al biblio- 
tecari D. Llorens Tomés, Clarís, 43, pral. / 


MUSEU 


Els des: i hores. per a consultar el Muscn seràni j. 4 


els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a 10 del 
vespre, i els diumenges de 10 a 11 del matí. 


El catàlec dels exemplars estarà sempre a aa a 


dels senyors socis, en la secció corresponent. 


Tots els envíus amb destí al Museu poden endres- — l 
— Sar-se al conservador del mateix D. a de Sagarra: — 
Mercaders, 83, o al preparador D. Lluís Soler i. 


— Pujol: Rauric, 16 i 18. 


l BUILLETÍ DE LA. 
INSTITUCIÓ CATALANA 
OO D'HISTORIA NATURAL /— 


Nulla unquam inter fidem et ratio- 
nem vera dissensto esse polest. 


Const, de Fid. cath. c. IV. 


Juny 1919 


Loca, sociL: Carrer del Paradís, 10, 1.5- 2t — BARCELONA 


BUTLLEI 


DE LA 


institució Catalana d'Historia Natural 


2. Epoca BARCELONA, JUNY I9I5 ANY XII — Núm. 6 


SUMARI: SEcció OsrcranL: Sessió ordinaria de 6 de Juny de 1915.—Contribución a la 
Malacología de Catalutia. II. Las Veneridae de nuestro litoral, por Manuel de Chia. 
—Noves: El Rhinechis scalaris, Boie, a Catalunya, per /. HM. N.—D. Ignasi Bolívar 
i Urrutia, a la Real Academia de Ciencies de Madrid, per M.—Càtedra de fisiologia 
botànica, per A.—Estudis Oceanogràfics, per M. 


SECCIÓ OFICIAL 


SESSIÓ ORDINARIA DE 6 DE JUNY DE 1915 


Presidencia del Runt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J. 


President 


Assisteixen els socis Srs. Codina, Casanova, Calzado. Ferrer i Vert, 
Ferrer 1 Dalmau, Folch, Font i Quer, Maluquer (Salvador), Maluquer 
(Josep), Maluquer (Joaquím), Sagarra (Ignasi), Rosals i Tomàs. 


DESPAIG ORDINARI 


Proposta de soci. —Els socis Srs. P. Barnola, Calzado i Salvador Malu- 
quer, proposen per a Soci numerari a En Manuel Folch i Girona, estudiant, 
que viu a Sarrià i es dedica a Botànica. 

Admisió de soci.— S'admet per a soci numerari al Sr. En Josep Rovira 
i Sellarés, proposat en la darrera sessió. 


86 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Aniversari de Mossèn Font i Saguéè.—El senyor President dedica un 
record a la bona memoria del que ho fou amb gran profit per a l'Institució, 
Mossèn Norbert Font i Sagué amb motiu d'escaures avui sa festa ono- 
màstica. 

Donatiu per a la Biblioteca. — l'ambé dóna el P. Barnola pera la Biblio- 
teca, dos exemplars del llibre Estudios biológicos) del Reverent Pare 


Vicent, S. J. 


COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 


Donatius al Museu.—El P. Barnola presenta i dóna per a el Museu un 
exemplar de Dendrophyllia ramea Edyv., pòlip típic del Mediterrani, recu- 
llit en aigues de Badalona: del mateix punt procedeix un exemplar del 
crustaci Dromia vulgaris Edxv., de 16 cm. de llargaria, mida que passa de 
molt la que'ls llibres li assignen. Amb aquest motiu explica algunes de les 
costums d'aquest crustaci. 

Falgueres de Catalunya.— El mateix senyor dóna compte a continuació, 
d'haver trovat entre molts exemplars de la falguera Botrychium luna- 
ria (L.) Syv., donats per Fr. Félix de Barcelona O. C., i procedents de 
Pobla de Lillet, les varietats Adianti/olia, Augitrom 1 tripartita, Moore, 
no citades a Catalunya. 

Comunicació paleontològica. —El Sr. Calzado mostra un bonic exemplar 
d'una arenisca amb impresions de Fucus procedent de Can Cuyàs, terme 
de Talamanca, Manresa, que cedeix per a el Museu. 

Dibuix científic. —Amb motiu de parlar-se de la conveniencia de dedi- 
car-se al dibuix científic, cada hu en la seva especialitat, el Sr. Codina fa 
circular un dibuix colorit de una mosca T'sé Tsé, fet per una nebodeta seva 
i que es molt curiós per la seva perfecció. No cal dir lo que luego facilita- 
rían aqueixos trevalls, la utilisació de la càmara clara y microscopi. 

Notes ornitològiques. —lambé presenta el mateix Sr. Codina un niu 
trovat en els sorrals de Castelldefels, el 20 del passat mes de Maig, i que 
sembla ser de Totanus. 

En Joaquím Maluquer, dóna per a el Museu un niu, amb tres ous, 
trovat a la platja d'Empurias el 22 del prop-passat Maig i que està disposat 
exactament igual com estava quan fou trovat al mitj de la platja sense abric 
de cap classe 1 voltat de trossos de cargols, petxines i alguna alga. Per la 
coloració i puntejat dels ous podría ser de Vanellus. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 87 


Notes herpetològiques. — l'ambé presenta i dóna pel Museu, dos caps- 
grossos de gran tamany, 11 centímetres, que semblan ésser d'algún Pe/o- 
bates, trovats en una bassa, dintre les excavacions d'Empuries. 

Igualment presenta un Pelobates exemplar molt hermós, que no ha 
pogut ésser determinat fins ara, però sembla tractar-se del fuscus, VVagl. 
Fou caçat en la mateixa regió, un cop classificat ja se'n donarà compte, 
puix fins ara no n'hi ha cap de citat a Catalunya. 

Excursió oceanogràfica a la Losta del Ampurdà.—El Sr. Maluquer 
(Josep) fa una relació dels resultats obtinguts en la excursió que feren 
amb l'infrascrit els dies 21 a 25 de Maig darrer, a la Escala i Llansà, a 
l'objecte d'orientar-se per a determinades exploracions i trevalls oceanogrà- 
fics projectats per a l'istiu vinent. Ademés de les naturals excursions per la 
costa, sortiren al mar fent alguns dragatges a poca fondaria, arrivant per 
l'un costat a les coves de Ja Escala, i a Llansà fins al devant del Port de la 
Selva. Feren també algunes recol'leccions de planbton coster. En resúm, 
foren els resultats molt superiors a lo que esperaven. 

Entre les especies que cita recullides, algunes de les quals presenta a la 
sessió, 1 faltant-ne encara moltes per determinar, esmenta les seguents: 


CRUSTACIS 


Achoeus Cranchiú, Leach. Caprella linearis, Lin. 

Inachus thoracicus, Roux. Leptomera pedata, Mull. 
Eurynomus aspera, Penn. Cyclopsina parvulus, Cls. (planb- 
Xantho floridus, Lin. ton). 

Pilumnus spinifer, Miln. Edyv. Cypridina mediterranea, Costa (id.) 


Homola spinifrons, Lam. 


CUCS 
Sabella longibranchiata, Q:Í. Serpula gervaisi, Qtf. 
Spirorbis Pagenstecheri, Q:. Terebella prudens, Cuv. 
MOLUSCS 
Argonauta argo, Lin. Buccinum undatum, Lin. (1) 
Cassts saburon, Brug. Tornatella tornatilis, Lin. 
Cassidaria echinophora, Lin. Smaraodia viridis, Lin. 


(1) Aquesta especie no la ha trovat citada en el Mediterrà, però l'exemplar recullit a Llansà 
amb el filat, a 80-100 brasses, l'adjunta de moment an aquesta especie. 


88 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Scaphander honarius, Lin. Lepidopleurus cinereus, Lin. 

Lithodomus lithophagus, Lin. Callochiton laevis, Penn. 

Elysia viridis, Mont. Nematomenia flavens, Pruvot. 

Chiton corallinus, Risso. Lepidomenia histrix, Mar. Ex Roxv. 
D) olivaceus, Spengl. Stylomenta Salvatori, Pruvot. 

TUNICATS 
Salpa púnctata, Forsh. Ascidia claudicans, Sav. 
EQUINODERMS 
Ophioderma longicauda, Múll. Psammechinus microtuberculatus, 
Cidaris cidaris, Lin. Blainyvv. 


Holothuria Polii, Della Chiaje. 


CELENTÉRIS 


Balanophyllia italica, Mich. Adamsia efjaeta, Lin. 
Dendrophyllia cornigera, Lam. D) palliata, Boh. 
Aurelia qurita, Lin. Actinia oemmacea, Ellis. 


Excursió lepidopterològica a Moncada. —El Sr. Sagarra dóna compte 
de una excursió feta fa pocs dies a Moncada en companyia del Sr. Rosset, 
en la que reculliren interessants especies de lepidòpters, especialment la 
Cygaenaz rhadamanthus, var. Riesenvetteri, H. S. que's trovà extraor- 
dinariament abundant en el cim del turó sobre dita població, localitzada 
en un espai de pocs metres cuadrats, aon ne caçaren més de 60 exemplars. 
A més d'aquesta notable varietat reculliren la forma típica rhadamanthus 
Esp. i la aberració cingulata Ld. 


NOVA TROVATELA DE EA EXCAENA HMEANSVESPL 
L'esmentat senyor també comunica, en nom del consoci O. GC. Rosset, 
haver caçat a la Rierada, prop de Can Busquets, bastants exemplars de la 
L. hylas Esp., especie que desde les cites de En Cuní i Martorell no s'havía 


trovat mes a Catalunya. Aquesta licena vola al entorn dels coscolls i es 
difícil d'agafar. 


El Secretari, Joaquim MALUQUER. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 89 


Contribución a la malacologia 
de Cataluna 


Manuel de Ghía 


I 


Las Veneridae de nuestro litoral 


Ínnumerables son las noticias que sobre las Veneridae recogidas 
u observadas en nuestras costas han publicado los que aquí se dedican 
a esta especialidad, si bien la falta de criterio en muchos casos, ha 
dado lugar a un caos y confusión tal, como apenas pueda reinar en 
otra familia alguna. Graves errores en la determinación de las espe- 
cies, y el abuso cometido por casi todos, aceptando como especies lo 
que sólo son diterencias insignificantes, a veces variaciones putamente 
individuales o modificaciones teratológicas, han sido la causa de que 
se haya enriquecido nuestra fauna con especies tantàsticas no exis- 
tentes més que en la imaginación de los que han divulgado su presen- 
cia en nuestro país. 

La abominable tendencia a hacer especies y la no menor de 
admitir las que sin motivo han creado otros, es un verdadero azote 
para la ciencia, pues lejos de contribuir a Su progreso, como algunos 
pretenden, hacen cada vez menos asequible y més difícil su cultivo. 

Como hemos dicho, es la familia de que hoy nos ocupamos una de 
aquellas donde mayor ha sido el estrago, siendo dificilísimo en la 


(1) Véase cButlletí de la Institució Catalana d'Historia Natuvals 1915, pàgs 21-27, 
fam. Teredinidae. 


ofe) INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


actualidad, el moverse con desembarazo entre el laberinto de sino- 
nimias y repeticiones que en ella domina. Es indispensable hacer pues 
una recopilación de las especies citadas en Catalutia, reuniéndolas 
a aquellas a que en realidad corresponden. 


BIBLIOGRAFIA (1) 


1867. SHIDALGO (J. G.). Catalogue des mollusques testacés 
marits des cotes de l'Espaone et des íles Baleares, in: cJournal 
de Conchyliologie,. París. 

1870. —HIDALGO (J. G.). Moluscos marínos de Espana, Portu- 
gal y las Baleares. Real Academia de Ciencias. Madrid. 

1870. —GRAELLS (M. de la Paz). Exploración científica de las 
costas del departamento mariftimo del Ferrol. Madrid. 

1880-1890. —CARUS (J. V.). Prodromus faunae Mediterranege. 
Stuttgart. 

1886.—GIBERT (A. M.8). Las minvas del Janer a Salou, in: 
Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana. Barcelona. 

18883. —MARTORELL Y PENA (F.). Catdlogo de la colección 
conguiliológica. Barcelona. 

1889. —SALVANA (Joaquin M.0). Catdlogo de los moluscos 
marinos, terrestres y de aguas dulces de Mataró, in: Topografia 
médica de Mataró y su zona. Barcelona. 

1890. —BOFILL (A.). Moluscos marinos de Llansà, in: Crònica 
Científica. Barcelona. 

1903. —MALUQUER (José). Moluscos marinos de Llansa (Cata- 
lufia), in: Boletín Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. 
Madrid. 

1903. —ZULUETA (A. de). Condribution a la faune marítime de 
Vilasar de mar, in: Butll. Institució Catalana d'Historia Natural. 
Barcelona. 

1904. SMALUQUER (J.). Alouns moluscs marins del Masnou, 
(Costa de Llevant), in: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. Barcelona. 

1908.—TOMAS (L1.). Moluscs marins de Catalunya, in: Butll. 
Inst. Cat. Hist. Nat. Barcelona. 


(1) Desde luego no mencionamos aquellas obras, catàlogos o referencias, en que solo inci- 
dentalmente se cita alguna especie como viviente también en nuestra costa, así como tampoco las 
citas aisladas en notas incompletas. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL QI 


1911.—CHÍA (M. de). Aplec de noticies sobre'ls moluscs de 
Catalunya i catàlec provisional del mateixos, in: Butll. Inst. 
Cat. Hist. Nat. Barcelona. 

1912. —ROSALS (J.). Moluscs marítims Barcelonins, in: Butll. 
Inst. Cat. Hist. Nat. Barcelona. 


Hspecies citadas en Cataluna, sinonimias con 
que figuran en las respectivas obras o catà- 
logos, Y nombre que les corresponde (D 


1. Dosinia exoleta, Linneo. 
Artemis exoleta, Lin. 
— — oxoleta, Lamarcx. 
Dosinia exoleta, Roemer. 
limeta, Pultney: 


2. Dosinia lupinus, Lin. 
Artemis lunaris, Lam. 
Dosinia lincta. Scopoli. $ $ 

— —lunaris, Lam. $$ 
— — lupinus, Poli. 
— — Roem. 


3. Gouldia minima, Montagu. 
Circe minima, Mont. 

— —sStriata, Locard. Y 

Cytherea minima, Mont. 


SS 


. Lucínopsis Lajonhairei, Payraudeau. 
Lucinopsis decussata, Philippi. $ £ 
ci substriata, J. V. Cristophor. 
Venerupis decussata, Phil. $ $ 
NE Lajontairei, Payr. 
Ge substriata, Mont. £ 


01) 


. Lucinopsis undata, Pennant. 


(1) Las formas sefialadas con un ", podrían aceptarse quizàs como variedades, de ellas, las 
que dentro una misma especie llevan "", son idénticas. 


Q2 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 
CD ee ee See ed ae ates 


6. Meretrix chione, Lin. 
Callista chione, Lin. 


Cvytherea —— — Lin. 
— — Lam. 
Dione — Lin. 
—s — —Megerle. 


Meretrix nitidula, Lam. 


7. Meretrix rudis, Poli. 
Caryatis rudis, Poli. 


Circe, — — Poli. 
Cytherea -— Poli. 
—— i RCQUICII 


Meretrix gracilenta, Loc. Y 
— mediterranea, Tiberi. Y 
— rugata, Loc. $ 


8. Tapes rhomboides, Pennant. 
Tapes edulis, Chemnitz. $ $ 
— — —VVeintauti $ Y 
— virgineus, Lin. 


9. Tapes pullastra, Montagu. 
Tapes geographicus, Chemnitz. $ $ 
— — ROCMer 
— saxatilis, Fleurian de Bellvié. Y 
Venerupis periorans, Mont. 


10. Tapes decussatus, Lin. 
Tapes decussatus, Forbes y Hanley. 
— extensus, Loc. $ 
Venus decussata, Lin. 


11. Tapes aureus, Gmelin. (D 
Tapes aureus, Forbes y Hanley. 
— aeneus, Turton. 
— anthemodus, Loc. 


(1) Como diremos en la parte descriptiva, es esta especie tan polimorfa y variable, que Sus 
formas son innumerables, no pudiendo siquiera constituir variedades concretas a las. distintas 
denominaciones con que ha sido citada. : 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


12: 


13. 
14. 


15. 


16. 


lí. 


Tapes Beudanti, Payr. 
— bicolor, Lam. 
— cateniterus, Lam. 
— diloridus, Lam. 
— dloridellus, Loc. 
— —Grangeri, Loc. 
— laetus, VVeinY. 
— dluceus, Loc. 
— —Mabillei, Loc. 
— marmoratus, Phil. 
— —nitidosus, Loc. 
— —petalinus, Lam. 
— — Loc. 
— puichellus, Lam. 
— tetortus, Loc. 
— rostratus, Loc. 
— vServaini, Loc. 
— texturatus, Hidalgo. 
— — Lam. 


Venerupis irus, Lin. 
Venerupis irusianus, Lin. 


Venus ovata, Pennant. 
Chione ovata, Penn. 
Venus o —— — Poli. 


Venus verrucosa, Lin. 
Chione verrucosa, Lin. 


Venus nux, Gmelin. 
Venus multilamella, Lam. 


— — VVeintautí. 


— nucilormes, Gmel. 


Venus casina, Lin. 
Chione casina, Lin. 
Venus Rusterucci, Payr. Y 


Venus gallina, Lin. 
Venus striatula, Da Costa. Y 


Q3 


Q4 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


18. Venus fasciata, Da Costa. 
Chione tasciata, Donovan. 
Venus -— Don. 

— — gradata, Deshayes. " 


Familia Veneridae 


Concha regular, equivalva, ordinariamente cerrada, sólida, escul- 
turada o no, charnela compuesta de tres dientes cardinales divergentes, 
por lo menos en la valva izquierda, a veces con dientes laterales, 
ligamento externo, impresión paleal ordinariamente sinuada. 

Las Veneridae catalanas se distribuyen en los siete géneros, 
sumariamente caracterizados en el siguiente cuadro dicotómico: 


i Bordes de las valvas lisos. —. . EE DEA AA La 
l Bordes de las valvas denticulados por dentro oo Venus 
l'Impresion paleal entera a Gonl dia 
limpresion paleallsintradarie pe o es 
3 Í Dientes laterales PIEnmarcad OS ee ee 
l Dientes laterales apenas visibles o nulos. —. . . 5 
Concha orbicular comprimida, sinuosidad paleal 
ASGENGCI PE US Dosinia 
j Concha oval sub-trígona, higdiciat sinuosidad sa. 
tealnerizontals ene ae En e Hsieri 
Concha un poco abierta posteriormente, adornada 
de làminas foliaceas.. . —. Venerupis 
i Concha cerrada, no adornada de là minas ial: 
CEAS A a a a ae Ce 6 
Concha lenticular, con dos dientes en la valva dere- 
6 cla y trestenlanzquerdar a: , . o Lucinopsis 
Concha oblonga con tres dientes en cada valva. . — Tapes 


Género Dosinia, Scopoli 


Concha orbicular, comprimida, inequilàtera, adornada de estrias 
concéntricas finas y regulares, lúnula muy aparente, tres dientes 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL loje) 


cardinales y uno anterior debajo de la lúnula, ligamento hundido, 
bordes de las valvas enteros, sinuosidad paleal profunda, angulosa, 
ascendente. 

Se citan, de nuestras costas, las dos especies siguientes: 


Concha lustrosa, lenticular, de color blanco sucio, 
uniforme o con radios y lineolas leonados —. . 
i , Concha trígono-lenticular, brillante, de color blan- j 
co o grisaceo unitorme, teflida en la región / D. lupinus. 
apical de amarillento o rojizo 


D. exoleta 


Dosinia exoleta, Linné. 


Concha mediana, sólida, orbicular y comprimida, superficie poco 
lustrosa, atravesada por surcos de crecimiento y por numerosas làminas 
concéntricas, aplastadas en la parte media, hojosas en los extremos, 
prolongàndose en el anterior sobre la lúnula. Color blanquecino o 
rojizo uniforme, con més frecuencia pintada de líneas y radios leonados, 
formando zig-zag, de tinte màs o menos obscuro. 

Habita: Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomés), Mataró (Hi- 
dalgo, Salvafià), Vilasar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona 
(Hidalgo, Martorell, Elera). 

Vive en la zona litoral, a escasa profundidad, enterrada en la 
arena. Se la recoje con frecuencia en el interior de las estrellas de 
mar. 

Observaciones: Especie muy abundante de la que, no obstante, no 
se han citado variedades en nuestra costa. En la de Levante he podido 
recoger las siguientes ex-colore: 


albo-sordida, Scacchi, de un blanco sucio uniforme. 

sig-2090, B., D. y D., blanca, pintada de pequefias líneas entre- 
cruzadas, leonadas o rosadas. 

radians, B., D. y D., con un radio blanco mediano, limitado 
por dos sectores morenos. 

parcipicta, B., D. y D., con raras manchas morenas. 


He recogido algunos ejemplares que miden 38 mm. de anchura, 
36 de altura y 18 de grueso, pero estas dimensiones son excepcionales 
en nuestras costas. 

Fósil, aparece esta especie en el terreno míoceno, pero en Cata- 
iufia sólo se la cita en el plesanciense, de las provincias de Gerona y 


g6 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Barcelona, en el asfiense, de Sans (Almera y Bofill) (1), y en el cua- 
ternario antiguo de Vilasat de Mar (Almera) (2). 


Dosinia lupinus, Linné. 


Concha sólida, trígono-orbicular, poco hinchada, superficie bri- 
llante, con numerosas estrías concéntricas, finas y apretadas, que se 
continuan sobre la lúnula y con surcos de crecimiento y estrías radian- 
tes finísimas, apenas visibles, color blanco de marfil o grisàceo 
unitorme, tefiida de amarillo o rojizo en el apex. 

Hab.: Llansúà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Sal- 
vafià), Vilasar (Zulueta, Tomàs), Barcelona (Graells, Hidalgo, Mar- 
torell, Paetel) Calatell (Samà). 

Vive con la anterior. 

Obs.: Especie muy común de la que aqui se ha recogido solamente 
el tipo y la variedad ex-torma 


lincta, Pulteney, més hinchada y més fuertemente esculturada. 


Es la forma que domina en el Atlàntico y que es muy rara en el 
Mediterràneo. 

En muchas colecciones la D. lupinus tigura con el nombre de 
D. lunaris, Lamarcx. 

El Dr. Hidalgo le asigna, como dimensiones, 836 mm. de anchura, 
37 de altura y 21 de grueso. Los mayores ejemplares que he recogido 
en nuestras costas miden solamente 27, 28 y 29 mm. respectivamente. 

Olrece esta concha zonas concéntricas, més o menos numerosas, 
de diterente opacidad, que corresponden a los surcos de crecimiento. 

La D. lupinus se distingue de la D. exoleta, per ser màs pequefia, 
més finamente estriada y més brillante, por tener la región apical de 
color del resto de la concha y por el mayor declive de la parte pos- 
terior del borde dorsal. 

Se la cita tósil, del plesanciense, del astiense y del siciliense de 
Catalufia (Almera y Bofill). 


(i) Almera (J.) y Bofill (A.), Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Ca- 
talufia. 


2) Almera (J.). Una playa de terreno cuaternario antiguo en el llano de San Juan de Vilasar. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HisTORIA NATURAL 97 


Género Gouldia, Adams 


Concha, pequefia, comprimida, gruesa, suborbicular, marcada de 
estrias concéntricas: lúnula distinta, charnela con tres dientes cardi- 
nales en cada valva, impresión paleal entera. 

Se conoce una sola especie de este género, la 


Gouldia minima, Montagu. 


Concha sólida, pequefia, casi equilàtera, de forma trígona un poco 
alargada, redondeada del borde ventral, superficie un poco brillante, 
guarnecida de estrías concéntricas desiguales y de surcos de creci- 
miento: coloración rosada o rojiza con líneas blancas radiantes, bífidas, 
que acaban cerca del borde ventral en unas manchas rojas. 

Hab.: Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, 
Martorell, Salvatià), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Mar- 
torell). 

Vive en fondos fangosos o arenosos, a profundidad variable de G a 
60 metros. Se la halla también en las esfrellas de mar. 

Obs.: El Sr. Tomés ha citado en Pineda la variedad 


síriata, Locard. 


Las pequefias dimensiones de esta especie, que varía entre 7 y 
10 mm. de altura y lo típico de su coloración, no permiten confundiria 
con ninguna otra Veneridae de nuestras costas, por otra parte su 
impresión paleal entera bastaría a diterenciarla en caso de duda. 

Se ha recogido en el plesanciense, astiense (Almera y Bofill) y 
cuaternario antiguo de la provincia de Barcelona (Almera). En el 
último la var. 2i9-209, Monterosato. 


Género Lucinopsis, Forbes y Hanley 


Concha lenticular, delgada, lúnula indistinta, valva derecha con 
dos dientes laminesos, divergentes, el posterior bítido, valva izquierda 
con tres, bífido el de enmedio, sinuosidad paleal profunda y ascen- 
dente. 


Q8 lusrITrució CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 


Se conocen, en Catalufia, dos especies: 


Concha mate, con estrías radiantes. . . . —L. Lajonbairei. 
Concha lustrosa, sin estrias radiantes .. . . —L. undata. 


Lucinopsis Lajontairei, Payraudeau 


Concha mediana, sólida, poco inequilàtera, circular sub-romboidal, 
superticie mate, con estrías radiantes numerosas y otras concéntricas 
irregulares, que al cruzar las primeras les comunican un aspecto 
oranuloso, color blanco sucio, teflido de rojo de orín. 

Hab.: Mataró (Hidalgo), Vilasar (mi colección), Barcelona (Hidal- 
go, Martorell), Vilanova (Samà). 

Se halla en las playas y zona litoral, en las grietas de las rocas y 
debajo de las piedras. 

Obs.: Es especie rara. Las citas del Dr. Hidalgo parecen reterirse 
a la var. ex-forma. 


decussata, Philiphi, muy inequilàtera, més pequefia que el 
tipo y con el contorno sub-cuadrangular. 


Las que he recogido en Vilasar pertenecen, también, a esta varie- 
dad y son de exiguas dimensiones. 

Los autores de cLes mollusques marins du Roussillon, asignan a 
esta especie, por dimensiones, 22 mm. de altura, 24 de anchura y 12 
de grueso. 

Fósil solo ha sido encontrada en el cuafernario antiguo de Vila- 
sar de Mar (Almera), 


Lucinopsis undata, Pennant. 


Concha débil, un poco transparente, orbicular, sub-gibosa, super- 
ficie lustrosa, ornada de estrías concéntricas, mumerosas, finas y 
regulares, més fuertes hacia el borde ventral, y de surcos de creci- 
miento, coloración blanca tefiida de amarillo ocràceo, sobretodo 
junto a la región apical. 

Hab.: Pineda (Tomés), Vilasar (Col. del autor), Calafell (Samà). 

Vive en fondos de barro o arena, a cinco o més metros de profun- 
didad. 

Obs.: Especie rarísima en nuestras costas. 

No es fàcil contundir esta especie con la precedente, pero con 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 


frecuencia la he visto equivocar con la Diplodonta rotundata, 
Montagu, que es tan irecuente en muestras costas como rara la 
Lucinopsis. La contusión es sobretodo tàcil cuando se examina aisla- 
damente la valva derecha, pues en una y otra los dientes cardinales 
son iguales en número y disposición, para distinguirlas bastarà tijarse 
en la impresión paleal, que es profundamente sinuada en las Luci- 
nopsís y entera en las Diplodonta. 

En el terreno cuafernario antiguo, de Vilasar de Mar, el doctor 
Almera la ha hallado ocompatiando a la especie anterior. 


Género Meretrix, Lamarch 


Concha inequilàtera, sub-trigono-oval, més o menos hinchada, 
sólida: lúnula distinta: valva derecha con tres dientes cardinales di- 
vergentes y uno anterior sub-lunular, valva izquierda con tres dientes 
semejantes a los de la derecha y con una foseta debajo de la lúnula 
para alojar el diente anterior de la otra valva, sinuosidad paleal me- 
diana y angulosa. 


( Concha grande y lisa . . . De ML ehione. 
( Concha pequefia, surcada de Ous concéntricas . o M. tudis. 


Meretrix chione, Linné. 


Concha grande, gruesa, oval, algo triangular, transversalmente 
convexa, superficie lisa, lustrosa, cruzada por surcos de crecimiento, 
cubierta de una epidermis transparente, muy adherente, que forma 
tinísimas arrugas radiantes en la parte media, més visibles y oblicuas 
hacia el extremo posterior, coloración rojiza, con zonas concéntricas 
y radios més oscuros. 

Hab.: Llansà (Maluquer), Biicii (Tomàs), Calella (Hidalgo), 
Mataró (Hidalgo, Salvarià) Vilasar (Zulueta, Tomàs), Masnou, (Ma- 
luquer), Barcelona (Graells, Hidalgo, Martorell, Elera), Vilanova y 
Calateil (Samà). 

Vive en fondos arenosos a profundidad variable. 

Obs.: Por sus dimensiones (30 mm. por 10) no es fàcil equivocarla 
con ninguna otra especie de nuestras costas. Un observador poco 
experto, podria, tal vez, confundirla con la Macíra elauca, Born, 
pero esta especie tiene la concha delgada, casi equilàtera y cubierta 


100 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


de una epidermis poco adherente, aparte de los caracteres muy dis- 
tintos de la charnela. 

Ha sido hallada tósil en el plesanciense de las provincias de 
Gerona y Barcelona y en el asfiense y cuaternario antiguo de la 
última. En las margas azules de Ciurana (Bajo Ampurdàn) la he 
recogido de mayores dimensiones de las que suelen alcanzar los ejem- 
plares hoy vivientes. 


Meretrix rudis, Poli. 


Concha mediana o pequefia, ventruda, oval transversa, un poco 
trígona, superficie poco lustrosa ofreciendo numerosas y finas estrías 
concéntricas y surcos de crecimiento, coloración blanco-agrisada, con 
radios morenos irregulares, generalmente interrumpidos, que desapa- 
recen hacia el borde ventral. 

Hab.: Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Elideleel Sal- 
vafió), Barcelona (Hidalgo, Martorell, Elera), Calafell (Samà). 

Vive en la especie anterior, 

Obs.: Es poco común, no obstante se han citado de ella las vars. 


gracilenta, Locard, més pequefia, més transversa y més 
hinchada, 

mediterrànea, Tiberi, enteramente blanca y con los surcos 
concéntricos muy marcados, 

rugata, Locard, corta, trigona y més hinchada. 


La primera var. ha sido hallada en Barcelona (Tomàs) y en Villa- 
nueva (Samà), las dos últimas en Pineda (Tomàs). 

Ha sido citada en los propios yacimientos que la especie que 
precede. 


Género Tapes, Megerle 


Concha oblonga, inequilàtera, poco hinchada, lúnula màs o menos 
distinta, charnela compuesta de tres dientes cardinales en cada valva, 
delgados y més o menos bífidos, sinuosidad paleal profunda, redon- 
deada. 

Se han citado unos treinta Tapes catalanes, pero todos ellos 
pueden reducirse a las cuatro especies que sumariamente caracteriza 
el siguiente cuadro dicotómico: 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL IOI 


pCon cordones concéntricos y sin estrias ra- 
i diantes git ent aa ossi se stlomiboides 
Con estrias concéntricas y radiantes. .. . . 2. 
Estrias concéntricas y radiantes subiguales —. —(QT. pullastra 
9 / Estrias concéntricas y radiantes que dominan 
lastunas alasiotmas i o 8: 
Esculturación radiante que domina sobre la 
CONCENIRICa, Client a llac ds a DCCUSSAtUS 
: Esculturación concéntrica que domina sobre la 
en tadiantem ene ces al aun onrs len auTenS 


Tapes aureus, Gmelin. 


Concha mediana, transversalmente oval o subtriangular, un poco 
hinchada, Júnula limitada por un surco fino, pero muy aparente, 
superficie poco lustrosa, adornada de cordones concéntricos un poco 
irregulares, bifurcados a veces, y de estrias radiantes generalmente 
interrumpidas, finas y con frecuencia borrosas, coloración muy varia- 
ble: la del tipo es blanquecina més o menos tefiida de moreno en la 
región posterior, por dentro la coloración es amarillenta, sobretodo 
bajo los àpices, las variedades presentan tintes diversos, siendo por 
dentro blancas o amoratadas. 

Hab.: Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas (Hidalgo), Lloret, Pineda 
(Tomés), Mataró (Salvafià), Vilasar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Malu- 
quer), Barcelona (Hidalgo, Martorell, Tomàs), Calafell (Samà). 

Vive a poco profundidad, enterrado en la arena. 

Obs.: Especie polimorfa de la que se han citado en Catalufia 
numerosas variedades y sub-variedades, muchas de ellas a título de 
especies. Pueden todas reducirse al tipo y a las vars: 

Catenifera, Lamarcx, bien oval, menos convexa y més transver- 
al que el tipo, delgada, de color blanquecino o amarillento, con cuatro 
radios morenos articulados. 

y ferturata, Lamarc, màs grande, de contorno oval, pintada de 
numerosas lineolas morenas entrecruzadas formando un enrejado. 

La var. pulchella, Lamarci que ha sido equivocadamente citada 
en Catalufia es una forma propia de las costas de Algeria. 

A propósito de los 7. aureus, /loridus, cateniferus y textura- 
fus, dice el Dr. Hidalgo que estas especies 4presentan tales variacio- 
nes en el aspecto general, la forma de la lúnula, las estrias, la colora- 


102 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


ción y hasta en la impresión del manto que es casi imposible poder 
indicar con seguridad los caracteres diterencialeso. 

Las numerosas transiciones que entre estas formas se notan, 
ponen fuera de duda la unidad específica de todas ellas. 

Mr. Arnould Locard ha contribuido a enredar el estudio de esta 
Tapes y de las otras de muestras latitudes, con la publicación de su 
cEtude critique des Tapes des cótes de Franceo. Por suerte los sefio- 
res Bucquoy, Dautzenberg y Dolifus, se han ocupado con gran lucidez 
de este asunto en su magnífica y bien documentada obra dLes Mollus- 
ques marins du Roussillon:. 

Las dimensiones de esta especie oscilan entre límites muy extensos: 
los mayores ejemplares que he recogido, en la Costa de Levante, 
miden 36 mm. de anchura, 25 de altura y 18 de grueso. — 

No obstante de su variabilidad no es tàcil confundir esta especie 
con ninguna otra de las que habitan en nuestras costas. El tener 
la lúnula limitada por un delgado surco, la caracteriza pertecta- 
mente. 

Solo se ha hallado hasta ahora, fósil, en el czaternario antíguo 
de Vilasar. El Dr. Almera cita en él la var. major, B., D. y D. 


Tapes decussatus, Linné. 


Concha grande o mediana, sólida, oval transversa, truncada en la 
parte posterior: lúnula, bien marcada, limitada en cada valva por el 
relieve de la primera costilla, superficie no lustrosa, esculturado por 
costillas radiantes, estrias concéntricas y surcos de crecimiento. Las. 
estrias al cruzar las costillas determinan una reticulación muy marca- 
da, sobretodo hacia los extremos de la concha, en que aquellas son 
nodulosas, coloración leonada, con manchas y puntos rojizos, disper- 
sos o confluentes, determinando a veces la disposición radiada, inte- 
rior blanco, amarillento o càrdeno. 

Hab.: Catalufia (Graells), Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués 
(Tomés), Caldetas (Salvarià), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Masnou 
(Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell, Elera, Tomàs), San Càr- 
los de la Ràpita (Hidalgo), Tortosa (Montserrat). 

Vive a poca profundidad enterrada entre el fango y la arena. 

Obs.: Aun que muy común solo se han citado de ella dos varieda- 
dades ex colore 


lactea, Philippi, blanca, Sin maculaciones 


INSTITUCIÓ CATALANA p' HISTORIA NATURAL 103 


y radiata, B., D. y D. con radios bien aparentes 


halladas ambas por el Sr. Maluquer en Liansà. 
En la colección del Dr. Serradell he visto una var. ex-forma con 
el nombre de 


depauperata, Monterosato. 


Vive en la desembocadura del Llobregat y parece ser una torma 
degenerativa. No he podido consultar de ella descripción alguna. Es 
més pequefia que el tipo, surcada por costillas radiantes muy acentua- 
das y surcos de crecimiento casi laminosos. 

Se ha citado también en Catalufia el Tapes extensus, Locard que 
creo corresponde a la var. ex-forma et colore, 


fusca, Gmelin. 


Por su esculturación robusta y hasta grosera, en la que dominan 
las costillas radiantes sobre las transversas no puede contundirse esta 
especie con ninguna de sus congéneras que viven en Catalufia. Su 
talla es generalmente mayor. 

Fósil se la halla en el cuafernario antiguo de Vilasar de Mar 
(Almera). 


Tapes pullastra, Montagu. 


Concha mediana, sólida, muy inequilàtera, transversal, oval alar- 
gada, poreriormente truncada, lúnula poco aparente, superticie no 
lustrosa, cruzada por estrias radiantes muy aproximadas, ondulosas e 
irregulares y por otras concéntricas también numerosas, determinando 
el cruce de las dos una reticulación fina y apretada en los extremos, 
sobretodo en el posterior, coloración exterior muy variable, la interior 
blanca o maculada de violado en el extremo posterior o en la parte 
subligamentosa del borde dorsal. 

Hab.: Liansú (Maluquer), Pineda (Tomés), Mataró (Salvafia), 
Vilasar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), 
Calatell (Samà). 

Vive en las playas y en la zona litoral, enterrado en la arena. 

Obs.: El tipo de la especie vive en el Atlàntico y todas las formas 
hasta aquí recogidas en Catalufia deben referirse a la var., ex-forma 


geographica, Gmelin, més pequefia, de forma mús transver- 
salmente alargada, de esculturación més débil, con las estrías radian- 


104 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


tes poco acentuadas, a veces hasta borrosas en la parte media, de 
coloración més brillante y variada (1). 

Las dimensiones de esta variedad suelen alcauzar a 34 mm. de 
anchura, 22 de altura y 15 de grosor. El tipo atlàntico suele ser de 
talla més aventajada. 

Esta especie se distingue de la 7. decussatus, con la que tiene 
cierta semejanza por la reticulación de la superficie, en ser més ine- 
quilatera, més alargada transversalmente, més finamente esculturada, 
en que los cordones transversos parecen fruncidos y no granulosos, a 
tener la parte posterior del borde dorsal casi paralela al ventral y en 
que la lúmula, cuando es aparente, no està limitida por el relieve de 
la primera costilla, como acontece con el F. decusatus. 

Fósil acompafia en Vilasar a las dos especies anteriores (Almera). 


Tapes rhomboides, Pennant. 


Concha sólida, mediana, inequilàtera, oval transversa, poco hincha- 
da: lúnula aparente, superficie lustrosa adornada de numerosos cordo- 
nes concéntricos aplastados, poco regulares y algunos contluentes, 
més marcados en los extremos que en la parte media, borrados en la 
proximidad de los àpices, que son lisos y brillantes, color rojizo o 
moreno claro uniforme o maculado de moreno oscuro, coloración inter- 
na blanca, irecuentemente con una mancha carneolada en la parte 
cóncava de los àpices. 

Hab.: San Pol (Hidalgo), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Barcelona 
(Hidalgo), Catalufia (Martorell). 

Obs.: Tendría por muy dudosa la presencia de este Tapes en los 
martes catalanes, si las citas de él no vinieran avaloradas por el presti- 
gioso nombre del Dr. Hidalgo, por una parte y por otra, sino hubiese 
determinado por mi mismo una valva suelta recogida por el sefior 
Tomés en Pineda. 

Por otra parte se ha observado esta especie en Valencia y Pefiís- 
cola, en el Rosellón, en Cette, y en San Rafael (departamento del 
Var), esto es, més al sud y més al norte de Cataluna. 

El Dr. Salvafià ha citado el 7. oirgineus, sinónimo de 7. rhom- 


(IN He reunido de la Costa de Levante mumerosas variedades de coloración, aparte de la 
típica, he distinguido entre ellas, las denominadas 14a7/40vata, Phil., catenata, B., D. y D., 
apicalis, Phil., albida, Phil., adusta, B., D. y D., etc. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 105 


boides, en Mataró, pero los Sres. Zulueta (1) y Tomàs (2) que han 
explorado con gran diligencia la Costa de Levante, no lo incluyen en 
sus catàlogos, sin embargo, de que el antes citado autor la considera 
como común. 

El Dr. Almera no la ha hallado tampoco, en el terreno czaternarío 
de Vilasar, cuya fauna es casi idéntica a la actual. 

Por mi parte he recogido millares de valvas en las playas próxi- 
mas a Mataró, sin haber visto una siquiera, que pudiera confundirse 
con esta especie. 

Es de presumir, por lo tanto, que la especie a que ha querido el 
Dr. Salvafià relerirse con el nombre de 7. oirgineus, sea alguna 
variedad del 7. aureus, de las que han designado con aquel nombre 
Bromn, Philippi, Scacchi, Forbes, Jetireys u otros. 

El verdadero Zapes virgineus, Linné, es una especie exótica de 
Filipinas que ha descrito LamarcR con el nombre de 7. Timularis. 


Género Venerupis, Lamarci 


Concha oblonga, corta, un poco abierta, en la extremidad posterior, 
un poco irregular, inequilàtera, adornada de estrias radiantes y làmi- 
nas concéntricas, charnela compuesta en cada valva de tres dientes 
cardinales, uno de ellos bífido: sinuosidad paleal un poco profunda y 
angulosa. 

La única especie que existe en nuestros mares es la 


Venerupis irus, Linné. 


Concha pequefia subcuadrangular, transversa, muy inequilàtera, 
superficie mate, adornada de làminas concéntricas, delgadas, hojosas, 
sobre todo en las extremidades, especialmente en la posterior y de 
esbrices radiantes, que de los espacios interlamelates pasan a la super- 
ficie de las làminas, color blanco amarillento, generalmente unitorme, 
a veces con lineolas rojizas oblicuas o en zig-zag, interior blanco, 
maculado de morado en la parte posterior por debajo de la región del 
ligamento. 

Hab.: Llansé (Bofill, Maluquer), Cadaqués (Tomàs), Mataró (Hi- 


(1) Zulueta. cContribution a la faune malacológique marítime de Vilasar de Mar). 
(2). Tomàs. cçMoluscs marins de Catalunya:. 


106 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


dalgo, Salvafià), Vilasar (Zulueta, Tomés), Masnou (Maluquer), Bar- 
celona (Hidalgo, Martorell), Vilanova y Calatell (Samà). 

Vive a ilor de agua en las grietas de las rocas y debajo de las 
piedras. 

Obs.: Frecuente en todas partes. 

La única variedad citada, es la 


bicolor, Monterosato, con una mancha moreno-violada, visible 
por dentro y por fuera de la concha. 


Esta variedad ha sido recogida en Llansà por el Sr. Maluquer. 

El mayor ejemplat que he hallado en nuestras costas, mide 23 mm. 
de ancho, 15 de altura y 10 de grueso. Pocas veces llega, sin embar- 
go, a alcanzar estas dimensiones. 

Se la halla fósil en el plesanciense y cuaternario antiguo de la 
provincia de Barcelona. 


Género Venus, Linné 


Concha gruesa oval, diversamente esculturada, con los bordes por 
dentro finamente dentados, lúnula distinta, ligamento saliente, char- 
nela compuesta en cada valva de tres dientes cardinales divergentes, 
con frecuencia bífidos, seno paleal pequefio, anguloso. 

Se han recogido en nuestras costas las seis especies siguientes: 


, Esculturación radiante que domina sobre la 

iansversa ee ea V. ovata 
Esculturación transversa que domina Son ja 

tadiante: im. scavengit dòtemensdis 2qoles 


i 


(ConchalsubooDOSg ee ee UCI LE ar 


- GConchamcomprimi da de aci IS 


sl 


los extremos. . verrucosa 
Làminas concéntricas delgadas, no DL Mbució 


lOSas ir a a MI dt. a Dt VIC PX 


) 


Làminas aplastadas, robustas, libres sólo en su 
DOude LL. NE): 
Làminas delgadas li ibres por ambas caras . . —V. casina 


l Làminas concéntricas robustas, H'iSeuoss en 
i 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 107 


í Làminas numerosas que pasan al corselete .. . — V, gallina 
El Làminas poco numerosas que acaban junto al 
CONSelete set eis ge cens i sc da Ve dasCciafa 


Venus casina, Linné. 


Concha mediana o pequeria, circular, algo alargada transversal- 
mente, deprimida, superticie adornada de làminas concéntricas, del- 
gadas, hojosas, rellejadas hacia el àpice, acompafiadas de estrías, 
también concéntricas, muy finas y de otras radiantes borrosas, un poco 
més visibles en la región posterior, color blanco amarillento, sembrado 
de manchas rojizas, que a veces coníluyen afectando la disposición 
radiada. 

Hab.: Tosa, Pineda (Tomés), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilasar 
(Chia), Barcelona (Hidalgo, Martorell). 

Vive a considerable proiundidad. No es rara en el interior de las 
estrellas de mar. 

Obs.: Especie no muy común, de la que sólo se ha citado la variedad 
ex-torma 


Rusterucci, Payraudeau, de talla màs pequefia. 


Ha recogido esta var. el Sr. Rosals en Llansà, y por mi parte la 
he hallado en Vilasar, dentro de las estre//as de mar. 

He recogido ejemplares muertos que miden 82 mm. de altura, 34 de 
anchura y 18 de grueso, pero estas dimensiones son excepcionales, 
sin embargo de ser muy reducidas en comparación de las que le con- 
signan los autores de dLes Mollusques marins du Roussillono. 

La única especie con la que tiene alguna semejanza es la V. verru- 
cosa, peto ésta es més hinchada, més groseramente esculturada y las 
làminas son en ella més gruesas y tuberculosas en los extremos. 

No ha sido hallada en los terrenos de Catalufia. En otros países 
circummediterràneos, se la cita ya en el plesanciense. 


Venus fasciata, Da Costa. 


Concha pequefia, gruesa, de forma subtriangular, superfície muy 
poco lustrosa, adornada de fuertes costillas concéntricas, desiguales y 
numerosas, de estrias tinas, también concéntricas y de otras radiantes 
sólo visibles con la lente: coloración amarillenta o rojiza con manchas 
0 lineolas més oscuras. 


108 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Hab.: Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), 
Vilasar" (Chía), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova y Calafell 
(Samà). 

Vive con la anterior. 

Obs.: La var. ex-forma 


gradata, Deshayes, con las costillas més reflejadas hacia el 
àpice y acabando en un pequefio diente en la parte posterior. 


Los mayores ejemplares que he recogido miden 15 mm. de altura 
por 17 de anchura. 

Tiene cierta semejanza, en cuanto a la torma, con la V. gallina, 
pero ésta tiene las costillas mucho més numerosas y apretadas y Sus 
dimensiones suelen ser més fuertes, la coloración es, por otra parte, 
bien distinta. 


Venus gallina, Linné. 


Concha mediana, sólida, poco hinchada, sub-trígona, superficie 
brillante, guarnecida de cordones concéntricos aplastados, numerosos, 
dirigidos irregularmente, bífidos muchos en la parte posterior y pro- 
longados sobre el corselete en forma de estrías finas y regulares, 
estrias radiantes sólo visibles con un fuerte aumento: coloración 
blanquecina con numerosas manchas morenas, que a veces confluyen 
tormando radios, interior blanco uniforme o maculado de càrdeno. 

Hab.: Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Calella (Hidalgo), 
Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilasar (Zulueta), Masnou (Maluquer), 
Barcelona (Hidaigo, Martorell), Costas de Garrai (Almera y Bofill), 
Vilanova y Calafell (Samà). 

Vive a escasa profundidad en la arena. Es muy común en las 
estrellas de mar. 

Obs.: El Sr. Maluquer cita en Llansà la var. ex-colore 


radiata, Requien, con tres o més radios morenos, que he reco- 
gido también en Vilasar. 


El número, el grosor y la dirección de los cordones es muy 
variable. He hallado ejemplares jóvenes en que aquellos terminan en 
el borde ventral y anterior. 

Los cordones antes de penetrar en el corselete se levantan, for- 
mando un àngulo obtuso con la dirección primitiva y toman la forma 
de làminas casi perpendiculares a la superficie de la concha. Esta 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Fe) 


disposición sólo es perfectamente visible en los ejemplares jóvenes y 
irescos. 

Las valvas mayores que he hallado miden 35 mm. de anchura por 
31 de altura. 

Fósil se ha encontrado en el plesanciense (Almera y Bofill) y en 
el cuaternario antiouo de Vilasar de Mar (Almera). 


Venus nux, Gmelin 


Concha mediana, sólida, poco robusta, Sub-globulosa, superficie 
mate, adornada de làminas concéntricas delgadas, numerosas, que se 
continuan atenuàndose, sobre la lúnula, acompafiadas de tinísimas 
estrias que ocupan los espacios interlamelares, estrías radiantes muy 
poco visibles, coloración amarillenta, pàlida, uniforme. 

Hab.: Mataró (Hidalgo, Salvarià), Barcelona (Hidalgo), Amposta 
(Rosals). 

Según parece vive enterrada en el fango a profundidad conside- 
rable. 

Obs.: es muy rara y no se citan variedades de ella. 

La.iorma general, la coloración, la debilidad de sus làminas, son 
caracteres suficientes para distinguirla. 

Fósil abunda mucho en el p/ioceno de las provincias de Gerona y 
Barcelona. En este estado, suele figurar en las colecciones, con el 
nombre de V. multilamella, Lamarcx. 


Venus ovata, Pennant 


Concha pequefia, sólida, poco hinchada, superficie mate, recorrida 
por costillas radiantes y por estrías concéntricas que al cruzarse 
forman granulaciones, que dan a la concha un aspecto reticulado, 
coloración grisàcea o leonada, salpicada o no de manchas rojizas. 

Hab.: Pineda (Tomés), Calella (Martorell), (Hidalgo, Salvafià), 
Vilasar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vilanova 
(Samó). 

Vive a profundidad variable, en fondos fangosos y arenosos. La he 
encontrado con frecuencia en las esfrellas de mar. 

Obs.: Sus dimensiones suelen ser: anchura, 10 mm., altura, 9, 
OTUEeSO, 5. 

Las últimas costillas en lugar de ser granulosas, estàn adornadas 
de pequefias escamas. 


IIO INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Las pequefias dimensiones de esta especie y las costillas radiantes 
granulosas o escamosas, caracterizan perfectamente a esta forma, que 
no tiene semejante en nuestras costas. 

Se la ha descubierto en el plesanciense, astiense, siciliense y 
cuaternario antiguo de la provincia de Barcelona. 


Venus verrucosa, Linné. 


Concha regularmente grande, sólida, pesada, sub-globulosa, super- 
ficie mate, adornada de làminas concéntricas fuertes, tuberculosas en 
ambos extremos, y de otras làminas més finas que ocupan los espacios 
interlaminares, unas y otras surcadas por estrías transversales finísi- 
mas y estrías radiantes obtusas, més aparentes en la proximidad de las 
nàtices, coloración amarillenta o morena, generalmente maculada en la 
región posterior y Sobre el escudete, o dibujando las manchas tres o 
cuatro radios interrumpidos. 

Hab.: Llansà (Botill, Maluquer), Mataró (Salvafià), Vilasar (Zulue- 
ta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Graells, Hidalgo, Martorell, 
Bofill), Vilanova y Calafell (Samà). 

Vive hasta G0 metros de profundidad, enterrada en la arena, cerca 
de las rocas. 

Obs.: No se han citado variedades, sin embargo, de ser una espe- 
cie muy abundante. 

En Vilasar he recogido la var. ex-torma 


tumida, B., D., D., mús redondeada y con el borde ventral 
arueso, y la ex-colore 

ornata, B., D., D., con radios interrumpidos y tlàmulas angu- 
losas de color moreno. 


Las dimensiones de esta especie son siempre menores que las de 
las procedentes de las Baleares, llegando raramente a medir 42 milíme- 
tros de ancho, 39 de altura y 27 de Srueso, que son las dimensiones 
que asignan a esta especie los autores de cLes moullusques marins du 
Rousillon,. La variedad fumida tiene 42 lo mm. de anchura, 41 1 de 
altura y 34 de grueso. 

No es fàcil contundir esta con ninguna otra Venzs. 

Fósil ha sido encontrada en el plesanciense, astiense y siciliense 
de la provincia de Barcelona (Almera y Bofill). 


es 


INSTITUCIÓ CATALANA bD'HisTORIA NATURAL LI 


NOVES 


El Rhinechis scalaris, Boie, a Catalunya.—El 5 del corrent 
Juny fou adquirit per la junta de Ciencies Naturals d'aquesta ciutat 
amb destí al Museu Martorell, un magnífic exemplar de Rhinectis 
scalaris, Bonap. (1839) (Coluber sealaris,) Boie. (1827), notable 
per les seves proporcions, puix té 1:60 m., llargada superior a ia 
indicada per la majoria dels autors. Acloque (Mammitères, oiseaux, 
poissons, reptiles, batraciens, protochordes. pag. 487) que la cita al 
mitjdia de Fransa, indica com a llargada 2 m. Dels demés autors, 
Schreiber (Herpetologia Europea. Ed. 1875, péúg. 290) diu que pot 
alcansar 1:58 m., Boulenger (The snales of Europe, pàg. 194) l'hi 
acorda com a mida corrent 105 m. i excepcionalment 135 m., 
Granger (Histoire Naturelle de la France. Reptiles, Batraciens, pàgi- 
na 81) dóna com a mida més comú 1 m. de llargada. 

En el nostre Museu de l'Institució, hi figuren els exemplars se- 
Quents: 


Rhinechis scalaris, Bonap. Capellades. Donatiu de don 
A. Romaní. Llargada 0:80 m. 

Rhinechis scalaris, Bonap. Capellades. Donatiu de don 
A. Romaní. Llargada 06/45 m. 

Rhinechis scalaris, (P) Santa Coloma de Gramanet. 
Donatiu de don I. de Sagarra. 
Llargada 0:85 m. 


L'exemplar de referencia, típic per lo ben determinades que te les 
ratlles negroses longitudinals, fou caçat a Olesa de Montserrat, en 
lloc àrit i Solei, com son aquells en que s'acostuma a trovar aquest 
ofidi. 


J.M. N. 


II2 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


D. Ignasi Bolivar i Urrutia, a la Real Academia de Ciencies de 
Madrid.—El día 20 del corrent mes de Juny, ha tingut lloc la recepció 
solemne com Academic, en la Real A. de Ciencias Exactas Físicas 
y Naturales de Madrid, del primer dels entomòlecs espanyols, dis- 
tingit Catedràtic y Professor del Museu Nacional i volgut consoci 
D. Ignasi Bolivar. Amb sa entrada en l'Academia, s'ha donat satisfac- 
ció al desitj de tots els naturalistes espanyols, essent sens dupte'ls 
catalans els que amb major entusiasme s'asocien moralment al 
homenatje. 

Com no podía menys d'ésser, la memoria d'entrada fou notabilís- 
sima, disertant extensament sobre'ls Museos de Historia Natural, 
que ningú, entre nosaltres, coneix amb tant fonament de causa com 
l'autor. Impossible nés el ferne un extracte, pro sols per a que's veigi 
fins a quin punt ha entrat la claretat, llealtat i iranquesa, entre les ve- 
lles parets de la noble Academia, ne copiem els paragraiç més sortints. 


Unido a la historia de esta Academia irà siempre el recuerdo de 
los dos sabios que me han precedido en este sitio,..... D. Juan Vilanova 
y D. Marcos Jiménez de la Espada, tan justamente celebrado en el 
terreno de las Ciencias naturales, en el que consiguió reverdecer 
los laureles de Azara..... Sus especies de mamíteros y de batracios 
americanos han sido admitidas como buenas por los zoólogos modernos, 
y es motivo de patriótica Satisfacción para cuantos manejamos obras 
de extranjeros encontrar repetidas veces en ellas el nombre del 
naturalista espafiol y la referencia a Sus curiosas observaciones hechas 
en América sobre la reproducción del Rinoderma Darmini, cuyos 
machos se encargan de la prole después de haber incubado los huevos 
en la boca, y las no menos interesantes de los Nofofrema, que los 
llevan en sacos sobre la espalda hasta que nacen los hijuelos. Sus 
descripciones de los famosos Hemiphractus, batracios armados de 
dientes en casi todos los huesos de la boca, quedaràn como modelo 
para los naturalistas descriptores. 


Ll Ll LI . Li o Ll 


Los Museos de Historia Natural no se componen hoy, como 
hace un siglo, de colecciones de objetos raros o extrafios, producto 
de la Naturaleza o del Arte, sin més conexión que la de haliarse 
reunidos por Su rareza y expuestos al público para excitar la curiosi- 
dad o la admiración, sino que, juntàndose en dichos Museos produc- 
ciones o seres naturales, todo se expone sistemàticamente para dar a 
conocer relaciones de origen o procedencia con que se demuestran 
los fenómenos naturales, procurando al mismo tiempo hacer resaltar 
la utilidad o las aplicaciones a que pueda dar lugar lo presentado, 
con lo cual es evidente que se trata de conseguir que todo país busque 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Eq3 


su prosperidad en el conocimiento y acertado empleo de sus productos 
naturales..... Para que estos Centros puedan realmente ser conside- 
rados como elementos y factores de la cultura pública es condición 
casi indispensable que los objetos de que consten estén presentados 
sistemàticamente, según ya dijo un distinguido naturalista espafiol (1), 
y por ello el plan y la clasiticación ha de constituir la condición 
fundamental a que ha de subordinarse toda la disposición de los Museos, 
debiendo imperar constantemente en ellos un principio doctrinal, 
compenetràndose ademés la Ciencia y el Arte en la exposición de las 
colecciones. Por eso los Museos de Historia Natural procuran hoy 
presentar al público las producciones naturales y los seres todos 
representados por mayor o menor número de ejemplares, siempre 
enlazados por sus propias y naturales conexiones, de modo que ofrez- 
can en conjunto una representación de la clasiticación natural, o en 
otros términos, de la misma Naturaleza. Y esta disposición y arreglo 
de las colecciones se ha de completar con arte que atraiga e incite al 
público a tijarse en ellas para que al mismo tiempo que se deleite la 
vista se reciban ensefianzas y lecciones de gran provecho. 

Por esto, como ha dicho con razón el autor antes citado, el ele- 
mento artístico es de suma importancia en la distribución y arreglo de 
las colecciones naturales, hasta el punto de que por solo él hey 
establecimientos que son atractivos, al paso que en otros se detiene 
poco el visitante, por el pobre aspecto de la instalación y hasta por la 
mayor o menor comodidad de que se disponga, pero es preciso una 
medida prudencial para apreciar en cada caso la importancia que deba 
atribuirse a la parte artística y no sacrificaria nunca consideraciones 
de mayor importancia y menos aún la verdad y naturalidad de las 
cosas. 


La disposición que ahora se da a las colecciones públicas en lo que 
corresponde a los animales ha de alabarse por la tendencia a presen- 
tatlos recordando las condiciones en que viven en la Naturaleza, para 
que con una simple ojeada puedan conocerse las costumbres, las 
diversas y variadas libreas en relación con el sexo, la edad o las 
estaciones del afio, el género de vida, y deducir de todo ello los 
beneficios o los perjuicios que puedan ocasionarnos los seres en 
cuestión, y en consecuencia los medios de destruir unos o de procurar 
el desarrollo de otros. 


Las cualidades y aptitudes de que ha de estar dotado el personal 
científico del Museo dedicado al tomento y estudio de la colecciones 
y a los trabajos que se realizan en sus laboratorios son tan ditíciles 
de encontrar reunidas en una misma persona que en la elección de 
estos funcionarios ponen todos los gobiernos especial cuidado, procu- 


(1) Calderón (S.): Organización y arreglo de los Museos de Hisloria Natural 
Madrid, 1884. 


514 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


rando reunir un personal propio, independiente del de las Universida- 
des, cuyas funciones son bien distintas, llegando a veces los regla- 
mentos a prohibir, como sucede en Berlín, que los protesores de la 
Universidad puedan formar parte del Museo, con la sola excepción 
del Director, y éste porque no tiene cargo en los Laboratorios. El 
Museo de Londres, los de París, Bruselas, Viena, San Petersburgo, 
en suma, los Museos nacionales, y aun muchos de los municipales y 
regionales, tienen personal especial, única manera de que progresen 
y de que puedan ser considerados como factores en la elaboración de 
la Ciencia universal. Sólo en algunas poblaciones de segundo orden y 
en establecimientos sostenidos por los Municipios, como en ciertos 
Museos iranceses, actúan como conservadores de los mismos, prote- 
sores de la Universidad, mediante una gratiticación, pero esto se 
explica por el sacrificio que supondría para estos Municipios el 
sostenimiento de un personal especializado y numeroso. Y esto se 
comprende, porque aparte de la imposibilidad de que una misma 
persona preste a la vez Servicio activo y eficaz, como lo exije la 
índole de los trabajos del Museo y debiera exigirlo también el docente, 
en dos establecimientos distintos, se necesita, como se ha dicho, en el 
personal del Museo una aptitud especializada que requiere predispo- 
siciones determinadas, cuya adquisición no depende por completo de 
la voluntad. 

La verdadera aptitud para el trabajo útil en Ciencias naturales no 
va siempre acompafiada de títulos académicos, porque no nace con el 
estudio ni se adquiere por su medio, por lo que pudiera considerarse 
como innata o determinada por circunstancias que no pueden regularse 
de antemano, así vemos como se despierta en muchos la vocación y 
el deseo de ocuparse en el estudio de un grupo determinado de seres 
a la vista de una colección, maciendo aticiones que conducen a la 
formación de especialistas, con tal absoluta separación de aptitudes 
que aquel que por ejemplo tiene verdadera atición a la Botànica 
diticilmente se acomodarà a iormar colecciones de minerales o de 
insectos, llegando hoy esta especialización, por virtud de la extensión 
y desarrollo que van tomando los diversos ramos de estas Ciencias, a 
extremos que no hubieran podido sospecharse hace algunos afios, 
pues entre los naturalistas actuales los hay que sólo se ocupan en el 
estudio no ya de un orden zoológico, sino tan sólo de una familia o 
de un grupo reducido, o a la elucidación de un punto concreto y 
aislado de la Ciencia, al que consagran toda una vida de trabajo. 
Y estas aticiones, indispensables en el personal de un Museo, absolu- 
tamente necesarias para que el trabajo se haga con gusto, sin 
escatimar tiempo ni fatigas, puesta la atención toda en el resultado y 
en el deseo de descubrir una verdad o una relación interesante, es 
cosa muy distinta de la mera predilección por los estudios en general 
de las Ciencias naturales, con la que puede llegarse a ser aceptable 
profesor que explique una càtedra, pero no naturalista en el sentido 
que en general se da hoy a esta palabra. Y de que esta atición no 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I15 


nace ni se forma con solo el estudio pueden dar testimonio los profe- 
sores que tienen a Su cargo la ensefianza de las especialidades de la 
Historia Natural, yo puedo decir que por grande que haya sido mi 
deseo de formar especialistas que cultivasen la Entomología, y en ello 
he puesto siempre gran empero, jamés lo he conseguido, han pasado 
por mi clase alumnos aplicadísimos que han terminado sus estudios 
con gran brillantez y que han ilegado después a ocupar dignamente 
càtedras en el protesorado oficial, y que, sin embargo, no podrían 
estar encargados de los trabajos de un Museo, ni servirían para hacer 
estudios en el campo, ni para recorrer a pie regiones extensas a fin 
de reunir los materiales precisos para un estudio determinado, o hacer 
observaciones sobre el 4abifaí de una planta o sobre las costumbres 
de un animal, en lo que como se comprende la aptitud tísica es también 
factor indispensable. Quizà entre nosotros està més acentuada que en 
otros países la enemiga contra la observación directa de las cosas. 
Hay quien, pudiendo estudiar directamente los objetos, pretieren 
atenerse a las descripciones que de ellos han hecho otros, los que tal 
vez las copiaron de otros anteriores, sin que a ninguno de ellos se les 
ocurriera compararlas con los objetos mismos, hay quien se pasa la 
vida compulsando libros para barajar y ordenar, con arregio a planes 
por ellos ideados, que en esto estriba toda su originalidad, los datos 
suministrados por otros, produciendo libros sin cuento, Sin tratar de 
verificar la exactitud de lo consignado, y aun cuando se saben de 
memoria cuantas definiciones se nan dado de los fenómenos o de las 
cosas, desconocen unas u otras cuando estàn en su presencia: pero 
estos pseudonaturalistas, que por desgracia son los que més abundan 
entre nosotros, no son de los que se necesitan en ios Museos. 

Por modo contrario pueden existir predisposiciones para el estudio 
de estas materias en personas dedicadas a otras protesiones, pero 
que no han tenido ocasión de seguir o de terminar estudios universi- 
tarios, o que siguieron otras carreras. 

Aun insistiremos en la necesidad de atender con mayor largueza 
al sostenimiento del Museo espafiol, pues sin tratar de compararle con 
los principales de Europa o América, que cuentan con consignaciones 
junto a las cuales la del nuestro resulta vergonzosa, me limitaré a 
indicar que nuestra dotación es anàloga a la del de Ginebra, Museo 
municipal sostenido por esta ciudad, como igualmente hacen otros 
pueblos de Suiza, mientras que el de Madrid es Museo del Estado y 
el único existente en toda la nación, pues nuestros municipios, Salvo 
la honrosa excepción del de Barcelona, no han pensado hasta ahora 
que pueda ser función que les corresponda la de proteger y fomentar 
esta clase de estudios, y por lo que toca al de la capital de Espafia, 
ni siquiera ha atendido como se merecía a la Real Sociedad Espafiola 
de Historia Natural cuando le ha ofrecido Su concurso para establecer 
en Madrid un Jardín Zoológico digno de la capital de la Monarquía. 


II6 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


No creiem dever afeigir rès més an aquesta nota bibliogràfica, 
sinó l'agraiment al Sr. Bolivar pel bon recort a Barcelona, fill més de 
la seva galanteria que de lo merescut, doncs deixant a part el que'ls 
altres municipis no fassin lo que tindríen de fer, no hi ha dupte que 
l'Ajuntament de Barcelona, per causes que no és del cas detallar, no 
ha fet encara lo que pot i deuría ter en aquest ram. Sense ser tan vist 
lo que tà, la Diputació Provincial se preocupa també de la Cultura en 
lo que a les Ciencies Naturals se refereix, en forma segurament més 
pràctica. 

Deixant aquesta curta disquisició apart, renovem al Sr. Bolivar 
nostra més coral enhorabona. 


M. 


Càtedra de fisiologia botànica. —Baix els auspicis de la Manco- 
munitat Catalana, s'han organitzat una serie complerta de classes 
d'istiu d'ampliació i complement d'estudis. Entre elles s'hi ha inclòs la 
de Pràctiques de fisiologia botànica, a càrrec del President de 
la INSTITUCIÓ R. P. Joaquim M.2 de Barnola, S. J., antic alumne de 
la Universitat de Bona (Alemania). 


A. 


Estudis Oceanogràfics.—Per primera vegada, la Diputació Pro- 
vincial de Barcelona, que amb tant d'acert ve ocupant-se de la Cultura 
general, ha acordat subvencionar estudis marins, tal com ve tent fins 
ara amb els geològics, prehistòrics, etc. En aquest sentit, i com a 
primer ensaig, base d'exploracions i campanyes més series, ha destinat 
una cantitat, aquest istiu, per a contribuir a les despeses que s'origi- 
nin en algunes exploracions en la costa de l'Ampurdà, baix la direcció 
de D. Josep Maluquer, Vis-President de la INSTITUCIÓ, a les que s'hi 
ajuntaràn alguns membres d'aquesta. 


M. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22 i 24. — Barcelona. 


— NSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL 


Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les onze — 
del matí. 


2. Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- 
blioteca i Museu. 


3. Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. 


i 4. —Tiratges a part: ais 
i Els autors de traballs del Butlletí que dia tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 y 24), als preus seguents: 


ca 50 exemplars . 100 exemplars 
8) LE -4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
Ei 5-8 RO) ss SS 15 y 
rs 
va 8- 16 XX N i5 Ò GS Di 2 


Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 

. directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part — 

de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 

un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 

plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 


— Toutes les communications et échanges doivent étre envoyées 
au siège de la Société. 


Paradís, 10, 1.9, 2.3, Barcelona (Espagme) 


Institució Catalana d'Historia Natural — 
SESSIONS 


La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — 
celebrarà ses sessions ordinaries d'enguany els jorns: 


5 de Janer 4 d'Abril 3 d' Octubre 
OT y Febrer 2 de Maig 7 de Novembre 
7 y Març 6 de Juny 5 de Desembre 
BIBLIOTECA 


La Biblioteca de la Institució podrà consultar-se 


els dijous feiners de 9 a 10 del vespre, i els diumen- Ni 


ges de 10 a 11 del matí. 
——— El catàlec de la mateixa estarà sempre en el lecal 
social a disposició dels senyors socis. 


Per a cassos extraordinaris dirigir-se al biblio-—— 


tecari D. Llorens Tomóés, Clarís, 48, pral. 


MUSEU 


— Els dies i hores per a consultar el Museu seràn 


—els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a 10 del hi 


vespre, i els diumenges de 10 a 11 del matí. 

El catàlec dels exemplars estarà sempre a dispo- 
dels senyors socis, en la secció corresponent. 

Tots els envíus amb destí al Museu poden endres- 


sar-se al conservador del mateix D. ne de Sagarra: 


Mercaders, 33, o al preparador D. Lluís Soler i 
De Rauric, 16i i 18. l 


/ BUTLLETÍ DE LA 
— INSTITUCIÓ CATALANA 
OO D'HISTORIA NATURAL 


Octubre i l 


do O Locar sociaL: Carrer del Paradis, 10, 1." - 2' — BARCELONA 


BUTLLETÍ 


DE LA 


institució Catalana d'Historia Natural 


2.3. Epoca BARCELONA, OCTUBRE 1915 ANy XII — Núm. 7 


SUMARI: SEcció OpICIAL: Sessió ordinaria de 8 d'Octubre de 1915.—Observaciones 
malacológicas. I. Moluscos de Olot, por /J. B. de Aguilar- Amat. —De la barra 
humana descoberta anys enrera a Banyoles, per Pere Alsius —Bibliografía 


SECCIÓ OFICIAL 


SESSIÓ ORDINARIA DE 3 D'OCTUBRE DE 1915 


Presidencia del Runt. P. Joaquin M." de Barnola, S. J. 
President 


Assisteixen els socis Srs. Calzado. Codina, Ferrer i Dalmau, Ferrer i 
Vert, Folch (J.), Folch (M.), Maluquer (J.), Maluquer (S.), Rosals, Rosset, 


Sagarra (Í.) i Tomés. 


DESPAIG ORDINARI 


El Sr. Secretari llegeix l'acta de l'anterior sessió, que s'aprova per una— 
nimitat. 

Avans de passar a les comunicacions científiques, el.Sr. President feu 
avinent als socis presents que al obrir aquesta sessió comença un nou curs 
de activitat científica per a la (Ènstitució) 1 cal tornar al treball amb dalit 
i constancia per a portar a bon terme la tasca que'ns impòsa nostra entitat, 
cada jorn més apreciada, com a tingut l'ocasió de comprovar-ho al realitzar 


118 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


les excursions del passat istiu: apreci que també en rebem assenyalat testi— 
moni de part dels estrangers, als. qui debem correspondre amb una justa 
selecció en nostres publicacions. È 

Visites corporatives. —Referent a lo avans indicat, cal esmentar dugues 
visites al nostre hostatge social. La primera la feren uns trenta mestres i 
mestresses assistents a les descoles d'istiu), la vesprada que visitaren el 
(Centre Excursionista de Catalunya). Nostre President i el soci Sr. Rosals 
els hi mostraren les coleccions instalades al Museu de l'Institució, i particu— 
larment aquells exemplars més notables, fent-los-hi remarcar el caràcter 
regional que presideix, tant en la ordenació general, com en la calitat dels 
exemplars que les integren. En nom de la Junta i com a una de les finalitats 
primordials de l'Institució, se'ls hi oteri l'estudi i classificació del material 
científic aplegat en ses escoles, fomentant aixís la afició al coneixement de 
nostres riqueses naturals. 

L'altra visita fou del Ex—President de la (Société Entomologique de 
France), Mr. Armand Janet, qui després de testimoniar les corals relacions 
que existeixen entre la Societat que pertany i la nostra Institució, mani— 
festà son desig de fer coneixensa amb nostres especialistes que's dediquen 
al estudi dels Lepidòpters i Reptils. D'ençà de la sessió de Juliol no ha faltat 
de concorrer a totes les reunions de cada primer diumenge de mes. 


COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 


Excursió de geologia, un exemplar notable de quarç bipiramidal.—El 
Sr. Tomés dóna compte d'una excursió que efectuà amb nostre consoci 
honorari, el Dr. Almera, comunicant curiosos datos sobre l'Gneis de les 
diverses èpoques geològiques. Mostra també un magnífic cristall de quarç 
bipiramidal, de catorze centimetres de longitut, trobat a AÀrbucies. - 

Sobre un supost desgubriment.—El Sr. Tomàs, diu que s'ha publicat 
recentment un treball en el (Boletín de la Sociedad Espanola de Historia 
Natural), parlant de les sals potàsiques de Suria 1 no fa esment dels ja 
publicats fa temps en nostre Butlletí, sobre aquell assumpte. 

Comunicació pteridològica. —El P. Barnola diu, que en una excursió 
que feu per les vores del Ter a Sant Julià de Ramis, prop de Girona, anà 
a visitar la cova de dit nom, segons es consigna en el recull espeleològic de 
nostre consoci Mossèn Mariàn Faura, trovant-hi l'Asplenium 9landulosum 
Lois. En aquesta cova, que precisament els hi serví de sopluix mentres queia 
una forta gotellada, tingueren la agradable sorpresa de trovar a n'en Matías 
Pallarés, que amb tres o quatre cavadors feia un reconeixement prehistòric, 
subvencionat per l'Institut d'Estudis Catalans. Amb aquesta nova cita 
coneixem ja dita especie, que's creia no existir a Catalunya, de tres llocs 
tant separats com la Vall d'Aràn, Montserrat i Girona. Aitals trovalles ens 
indiquen sa aria de dispersió ben extensa i que s'anirà descobrint en altres 
indrets de Catalunya. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 119 


2. Amb ocasió de passar un jorn a Olot, vaig enterar-me de la localitat 
(Begudàd, a poc més d'una hora de l'esmentada vila, on en Ramón Bolós 
cità l'Asplenium marinum L. No tenint el temps per anar-hi, vaig poguer 
revisar l'Herbari de nostre gran botànic, on efectivament hi han exemplars 
de dita localitat i amb la data de Juny 1878). És ben curiós que's trobi 
tant endinzada una especie, que té com habitat propi, segons son nom 
indica, els penyals de sobre la mar: en nostra terra viu desde Rosas fins 
al cap de Creus. 

4. En la dBora eran d'en Carreras), prop de les coves de Serinyà, recu- 
llí uns peus de (capilera) Adiantum capillus: Veneris L., de la var. Vistans 
Sehos. et Vuls. (—trifida VVilld.), no citada de nostra terra. 

4. El soci Sr. Pardo comunica, per medi del Sr. President, haver trovat 
novament l'Asplenium germanicum VVeis, el 25 d'Agost, a Setcases (Vall de 
Carlat, marges dels voltants de la jaça d'en Japet), on era abundant, amb 
la particularitat que cada mata va acompanyada d'altra d'Asplenium sep- 
tentrionale (L..) Hoff., en la mateixa forma que'ls trovà al Montseny, (vid. 
Butill.) de Febrer, l'Asplenium germanicum VVeis, a Catalunya.) 

Bolets. —El P. Barnola fa esment de grans exemplars trovats a Sarrià, 
l'un de Polyperus sulfureus B. que's fa en les branques del garrofer Gera— 
tonia siliqua, de capell groc de sofre, una mica taronjat, vé a ésser una 
colonia que té 33 cmts. de llargaria. L'altre sembla de Lexcites flaccida Fr., 
al damunt d'una bifurcació del tany d'una morera de paper Broussonetia 
pabyrifera, on el vé observant d'ençà quatre anys, prò sens poguer-lo deter- 
minar amb exactitut perquè sempre hi ha gent inconsiderada que'l destroça 
a pedrades abans d'assolir son complert desenrotllo. 

Piantes noves per a la ciencia, i flora catalana.—El Dr. Font Quer, 
dóna compte d'una excursió als ports d'Horta i Toça de Caro, llocs molt 
interessants desde el punt de vista geogràfic-botànic, pel gran nombre de 
plantes ibèriques que tenen. Descobrí la Queria hispanica, Laefl., genre 
ji especie nous per a Catalunya, i així mateix, Festuca histrix Boiss. Reut., 
Orchis patens Desf. var. orientalis Reichb., Rumex intermedius DC., Eu- 
Bhorbia aragonensis Losc. Pardo, Clypeola microcarba Moris., Draba 
hispanica Boiss. var. longistyla Pau, Iberis Lagascana DG. var. longi- 
pedunculata Pau, Diplotaxis nudicaulis (Lag.) Pau, Gallium verticilla- 
fum Danth., Tvichera subscaposa VVillls., Hieracium lamiferum Cav., 
també noves per a Catalunya. Noves per a la Ciencia ho son: Salix tarra- 
conensis Pau., Hyacintus Fontqueri Pau, Hieracium tarraconense Pau, 
Armeria Fontqueri Pau, a mes de algunes varietats i formes també noves. 

Moluses de la Comarca d'Olot.—El Sr. Sagarra llegeix un trevali del 
soci Sr. Aguilar- Amat, sobre la fauna malacològica d'aquella regió i en el 
que's citen especies interessants, com la Testacella catalonica Poll. 

Especies del genre Unio (Mol.).—El P. Barnola mostra uns exemplars 
de moluscs vivalves pertanyents al genre Unio, per €ll recullits a les vores 
del Ter, en el congost de Sant Julià de Ramis, els cedeix pel Museu, a fí de 


120 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


que puguin ésser estudiats pels especialistes, fent remarcar que aquest 
grupu es poc conegut a Catalunya. 

Excursió entomològica a la Vall d'Aràn.—El Sr. Codina parla de la 
Excursió entomològica efectuada aquest istiu a la Vall d'Aran, en companyia 
de nostre soci honorari i conegut neuropteròleg P. Navàs, S. J., desde 
el 10 de Juliol que sortiren de Benasque, passant pel Port de la Picada 
alt. 2707 mts. (Brossa) enfront de la Maladeta i devallant entre congestes a 
la vall de L'Artiga de Lin o del Garona Jueu arribant a Les Bordes 1 d'allí, 
ja en la Vall d'Aràn, i per la bona carretera que'l remorós Garona acom- 
panya, al poblet de Banys de Lés, limit septentrional de la excursió, 
després retrocedint i visitant el poble de Bosost, pujant al Portillon fins a 
tocar a la frontera francesa i d'allí passant a Viella, capital de la Vall. 
seguint fins a Salardú i retornant novament per Viella, Les Bordes, la vall 
de L'Artiga de Lin, la Picada i Benasque d'ont sortiren el 27 del propi mes. 
Diu que la riquesa entomològica d'aquelles Valls, principalment la de 
l'Artiga de Lin es gran en tota mena d'insectes i que mentres estudia tot 
lo recullit, i que amb una relació més detallada de l'excursió oportunament 
serà obgecte d'un interessant trevall, adelanta que segons noticies rebudes 
del P. Navàs, son unes r20 especies i varietats les per €ll recullides, i de les 
quines té ja estudiades i descrites 9 especies i 8 varietats noves, confiant 
encara aumentar aquest nombre, i també, com se comprèn, una porció 
d'adicions a la fauna d'Espanya i més, a la de Catalunya, acaba dient que 
aquesta es la excursió millor que ha fet en sa vida i que no espera ja supe- 
rar-la. Entre els Ortopters aplegats allí, el Sr. Codina creu util assenyalar 
els segúents: Chelidura sinuata Germ. i var. Dufouri Serv., Phasgonura 
cantans Fuessl., Arcyptera fusca Pall., Thyreonotus corsicus Serv., Nemo- 
bius silvestris F., Platycleis sepium Vers., Stauroderus morio F., Chor- 
tibpus parallelus Zett., Stenobothrus stigmaticus Ramb., Tettigoma verru- 
civora LL., Oedipoda mintata Pall., Psophus striduius L. 

Coleòpters nous per a Catalunya.— El mateix senyor mostra els seguents 
coleòpters nous per a nostra fauna: Carabidits Bembidion Fauvelt Gangl. 
(Fbraestum Dm. nec Dej.), Tibidabo, VII, 15 leg. Germà Benito E. C., 
segons el catàleg Reitter conegut dels Alps marítims. Ne té alguns exem- 
plars de Mallorca (Pollensa), leg. Germà Jordà: es probablement especie 
nova per a la península. B. laterale Dej., Montseny VIII, 15, leg. Zariquiey: 
Bradicellus distinctus Dej., St. Gervasi IV, 15, leg. Germà Benito E. C.: 
Metabletus obscurogutatus ab. obsoletus Dej., Cervera rrlll-15, leg. 
P: F. Vila, C. M. F. Silfidits: Choleva punctata Briss., Cervera, 20-IV-15, 
leg. P. F. Vila, C. M. F. Stafilinidits: Platystethus cornutus var. aluta— 
ceus Thoms., desemb. del riu Besós 17-Vl-r2. Cantaridits: CharoBus 
rotundatus Er., Montserrat 15-VII-10: Malachius spinipennis Germ., Guis- 
sona 22-V-12, leg. P. F. Vila, C. M. F. Tenebrionidits: A/ts spinosa L., 
Cervera, 36-1II-15, leg. id. id.: Tribolium (Stene ) confusum Duv., Masnou, 
os-X-11, perjudicials al blat de moro enmagatzemat. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL t21 


Comunicació herpetológica.—El P. Barnola presenta un petit gripau 
viu (Bufònit) de color vermella trobat a la dBora gran d'en Carreras) a 
Serinyà, proposa que s'el tingui en observació i'S procuri sa determinació 
precisa. També donà per a el Museu uns ous de Platydactylus turcicus, 
trovats en nombre de nou, en un terrat, sobre de terra i Sorra. 

Cassos d'aberració en la Lacerta muralis. (Rep.): El Sr. A. Janet, fa 
avinent la variabilitat en les plaques del cap que's presenta en tres exem-— 
plars de Lacerta muralis L. recullits a Santa Coloma de Gramanet pel soci 
Sr. Sagarra, aquest cas, diu, es notable perque les modificacions s'escauen 
en algunes de les plaques que's consideren invariables 1 com a caracters 
fixos per a la determinació específica. Fa remarcar també que tots els exem- 
plars allí presentats pertanyen a una raça meridional i són molt diferents 
de la L. muralis L. dels voltants de París. 

Au nova per a la fauna d'Europa. —El Sr. Sagarra dóna compte d'ha- 
ver-se caçat al Prat del Llobregat una parella de la palmípeda Dendrocycna 
viduata (L.), propia de les regions tropicals d'Africa i Amèrica i que fins 
ara no s'havía consignat sa presencia al continent Europeu. Un dels dos 
exemplars es conserva al Museu de la qReal Sociedad de Cazadores) cedit 
pel soci Sr. Leach que es el qui matà tan interessantes aus. El Sr. Sagarra 
afegeix que dada l'importancia de la trovalla ampliarà aquestes noticies en 
un trevall que té en preparació, sobre algunes aus rares, de Catalunya. 

Donatius per a. el Museu. — Un exemplar de Clipeaster, trobat pel 
soci Sr. Calzado en una pedra al enderrocar una casa de La Rambla.— 
Id. de Pegmatita amb Turmalina, Calamina, Broncita, Cuarcita, Crisotilo, 
Serpentina, Esteatita, procedent del Tibidabo pel soci J. Rosals. —Dos 
Unio, de Sant Julià de Ramis, donatiu del P. Barnola.—Un exemplar 
mascle de l'au Sitta europaea caesia procedent de Viladrau, donada per 
don Lluis Soler.—Dos ous de Platydactylus turcicus, donatiu del P. Bar- 
nola. 


122 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Observaciones malacológicas 


Mioluscos de Olot 


POR 


J. B. de Aguilar Amat 


Durante mis tres breves estancias en Olot pude recoger algunas, 
pocas, especies de moluscos, no citados algunos de dicha localidad y 
otros interesantes por las pocas veces que los malacólogos que de 
la fauna catalana se ocupan, los traen en sus listas y catàlogos. 

Son estas: 


1. — Testacella catalonica, Pollonera. 


Pollonera. Di alcune Testacell. spagnuole, in. B. M. Z. ed A. C. 
della R-0: di orino. vo: ML propi IH dei eo a 

Esta especie descrita por Pollonera para ejemplares de Olot reco- 
gidos por Salvafià, no se había vuelto a citar en dicha localidad. Su 
tamafio mucho menor, casi la mitad, y su concha con el àpice menos 
curvo y menos central, hacen de todo punto imposible el confundir 
esta especie con 7. haliotidea Draparnaud. 

Se encuentra en los campos cultivados y en los caminos, al pié de 
los muros y paredes en seco. No es muy común, pero tampoco es rara 
y en algunos campos en barbecho vense sus conchas vacías, brillando 
al sol en la superficie de las glevas y terrones. 

A mi juicio, esta especie es la Testacella propia de todas las 
regiones montafiosas, templadas y frias, de Catalufia. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 123 


2.— Hyalinia (Polita) nitens, Gmelin. 


Gmelin. System. natur., p. 3636. 1788. 
En la fuente de S. Roque, en las paredes entre el musgo y en las 
grietas y rendijas. No es muy común. 


83. —Hyalinia (Polita) cellaria, Miiller. 


Miiller. Verm. terr. fluv. histor. II, p. 38. 1774. 

Se encuentra bastante abundante al pié de las cercas y en el paseo 
de la fuente de S. Roque, entre el musgo y en las anfractuosidades 
de las paredes. 


4.— Helix (Helicella) Arigoi, Rossmàssier. 


Rossmàssier. Icon., XIII, p. 21, pl. 66, fig. 823-824. 1854. 
Común en los campos cultivados y en el camino de la Font Mo- 
xina. 


9.—Helix (Hyoromia) hylonomia, Bourgignat. 


Bourguignat. In Locard. Prodrom. malac. franc. pp. 69y 315. 1882. 

Esta especie confundida irecuentemente con //. /imbata Drap., 
(pero de la que se distingue facilmente al compararla con ejemplares 
verdaderamente típicos), es irecuente en los sitios sombrios, al pié de 
los muros y sobre las hierbas, especialmente las ortigas. En Campro- 
dón y Ribas donde abunda, se encuentra también sobre las ortigas, 
de cuyas hojas al parecer se alimenta. 


6.— Helix (Helicodonta) obvoluta, Miiller. 
Miller. Verm. terr. iluv. histor., II, p. 27. 1774. 


Bastante rara, se encuentra en parajes húmedos y sombrios bajo 
las piedras y entre el musgo. 


(24 i INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


(.—Helix (Helicigona) andorrica, Bourguignat. 


Bourguignat. Spec. nouv. moll., n. 47. 1876. 

Muy común en las paredes del paseo de la fuente de S. Roque y 
en la vía férrea desde Olot a las Presas: los ejemplares de la vía son 
de coloración més clara. 


8. —Pupa (Orcula) eylindrica, Michaud. 
Michaud. Act. Soc. Linn. Bordeaux. p. 269. fig. 17-18. 1829. 


No muy común en Font Pedrera y rara en el paseo de la fuente 
de S. Roque. 


9.-— Balea perversa, Linné. 


Linné. System. natur. Ed. X., p. 767. 1758. 
En las paredes de la fuente de S. Roque, rara. 


10. — Clausilia (Ruemicia) Penchinati, Bourguignat. 


Bourguignat. Spec. nouv. moll., p. 30. 1877. 
Muy común, en las hendeduras y entre el musgo de las paredes de 
la fuente de S. Roque. 


11.— Clausilia (Ruemicia) Penchinati, Bgt. var. 


Los ejemplares a los que provisionalmente designo así, se encuen- 
tran junto con el tipo del que se distinguen por su aspecto més gràcil, 
su coloración més ambarina y sus flàmulas blancuzcas con un brillo 
sericeo muy notable. 


12.—Clausilia (Ruemicia) parvula, Studer. 


Studer in Coxe. Trav. Svvitz., III, p. 431. 1789. 
Poco común, se la encuentra sobre las rocas entre el musgo. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 125 


13. — Clausilia (Ruemicia) abietina, Dupuy. 


Dupuy. Hist. moll. franc., p. 9358, pl. 15. fig. 5. 1850. 

No rara, en las paredes y rocas entre el musgo, en el camino de 
Font Moxina y en la fuente de S. Roque, los ejemplares olotenses 
de esta especie son de color més oscuro y de estriación més fina que 
los ejemplares cotipos procedentes de la colección de Dupuy y reco- 
gidos por este autor en los Pirineos franceses. 


14. —Clausilia (Ruemicia) nigricans, Pultney. 


Pultney. Catal. Dorset., p. 48. 1799. 
En las grietas de los muros y de las rocas, no rara. 


Barcelona, setembre 1915. 


BIBLIOGRAFÍA 


LOCARD. Catalogue genéral des Mollusques vivants de Fran- 
ce. Mollusques terrestres, des equx douces el des eaux sauma- 
tres. Lyon-París 1882. 

POLLONERA (Carlo). Di alcune Testacelle spagnuole. Boll. 
Mus. de Zool. ed Anat. comp. della R. U. di Torino. Vol. III. To- 
tino 1888. 

SALVANA (Joaquín). Contribución a la fauna malacológica de 
los Pirineos catalanes, o sea descripción de la comarca de Olot 
en relación con la faunula malacològica local y monografia de 
los moluscos terrestres y fluviàtiles de aquel territorio. Ma- 
drid 1888. 

FAGOT (Paul). Histoire malacologique des Pyrenées français 
et espagnoles, I partie. Bagnères-de-Bigorre 1892. 

DE CHIA (Manuel). Moluscos terrestres y de agua dulce de la 
provincia de Gerona. Gerona 1893. 

GERMAIN (Louis). Gasféropodes pulmonés el prosobranches 
terrestres et fluviatiles de la France et des regions voisines. 
Paris, 1913. 


126 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


De la Barra humana descoberta anys enrera 


a Banyoles 


PER 


Pere Alsius 


(NOTA) 


No es pas cap novetat aquesta trovalla, consionada entre 
altres indrets en la Geologia de Mossèn Norbert Font, pàg. 4586, 
i en el trevall de Mossèn Marian Faura cLa Espeleologia de 
Catalufiao, pàg. 120, no pot per tant presentar-se com a tal. No 
sabem si era aquesta l'intenció dels Srs. Hernàndez Pacheco i 
Obermeyer en sa derrera Memoria, publicada a compte de la 
(Comisión de Investigaciones Paleóntolòógicas y Prehistóricaso, 
fillota de la de 4Ampliación de Estudios). Pro lo cert és que 
amb tot i haver utilitzat part dels datos inèdits del Sr. en Pere 
Alsius, en sa Memoria cEl Maodalenense en la provincia de 
Gerona, (volum dione per cert de publicació), doncs juntament 
amb l'exemplar de la cèlebre barra els hi fou enviada una copia 
del capítol d'aquella en que's descriu, no tenint present la 
valua dels datos consignats per en Alsius, com sembla corres- 
pondre en justicia, ens havem decidit a copiar la major part del 
dit capitol destinat a la descripció de la mateixa, sentint verament 
que no'ns sigui possible publicar tota la dita Memoria, cosa que 
sembla pertany a la Real Academia de Ciencias y Artes de Bar- 
celona,y de la que dit senyor fou soci. Que els datos per ell aduits 
no siguin tan complerts com els de la Memoria d'en Pacheco i 
en Obermayer, cquè té de particular, donat l'avenç fan conside- 
rable que fan aoui les ciencies totes, i particularment els que ha 
fet l'AntropologiaP La adjudicació del resto fòsil a la època nean- 
derthalense en lloc de la magdaleniense com feu en Alsius, pot 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 127 


considerar-se pràcticament tan insegura, ja que no incerta, no 
tenint del mateix jaciment cap altre objecte, que pugui servir de 
base ferma per a un dictàmen definitiu. Si altres defectes es volen 
descobrir en el treball del il'lustrat fill de Banyoles, en podem 
marcar també en el dels subvencionats per la Comisión de Inves- 
tigaciones Paleontológicas y Prehistóricas (pot ésser que no 
sioui llunyà el jorn de fer-ho), que caràcter es de totes les obres 
humanes, aduc les més perfectes, tenir-ne, com a sombres que 
acompanyen les parts lluminoses d'un paisatje. 

De tots modos el sintel'ligents desapassionats podràn assabo- 
rir les profunditats i delicadeses aon había arribat per son 
autoestudi i amb poquíssims medis en data molt anterior el 
Dr. Alsius, qui ha fet cèlebre el recó de Serinyà, en els dominis 
de la Prehistoria, 

ESR. 


CAPÍTULO XXII 


Entre lo mucho y bueno que recogimos en la Bora gran den Carre- 
ras). figura un esqueleto poco menos que completo procedente de un 
joven de doce a catorce afios. Todos los huesos se hallaban reunidos 
dentro proporcionado espacio en la gruta junto al sitio que antigua- 
mente había ocupado el hogar de las gentes magdalenenses, que allí 
vivieron. De seguro que al ser inhumado el cadàver de aquel adoles- 
cente, la gruta no estaba ocupada por el Hombre magdalenense, pues 
no es de creer que a la vez le Ssirviera de lugar de enterramiento y de 
vivienda, en cuyo caso tampoco se hubiese sepultado el cadàver junto 
al hogar. Ademés los restos humanos en cuestión no aparecieron tan 
teflidos por el limo que les envolvía, como los huesos de los diferentes 
animales allí mismo recogidos, de los que ya hemos hablado antes. 
Todo esto nos indica que tales restos humanos son de época algo més 
reciente, que cuantos objetos llevamos registrados procedentes de la 
gruta de Carreras. (Fig. 396). 

Ningún otro testimonio arqueológico acompafiaba al esqueleto 
suficiente a indicarnos la época de que podía proceder, mas los carac- 
teres que presentan las piezas óseas recogidas hacen creer que datan 
de la época física actual y de ningún modo de la cuaternaria. El cràneo 


128 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


del cual falta la mandíbula inferior así lo indica. Més bien es mesocé- 
falo que prolongado, las órbitas de los ojos son sensiblemente més 
anchas que altas (34 X 30 mm.), los arcos superciliarios poco des- 
arrollados, la raíz de la nariz apenas deprimida, la mandíbula superior 
poco saliente, la frente no muy ancha, pero graciosamente desarrolla- 
da, el perfil de la cabeza formando una elipse bien delineada en la 
parte anterior y algo abultada en la posterior. Nada particular hemos 
sabido notar en las demés piezas de este esqueleto, que indique dife- 
rencias esenciales, para atribuir Su procedencia a una raza humana 
distinta de la actual. Escusado es en nuestro concepto determinar la 
talla, ya porque se trata de un individuo joven en vía de desarrollo, 
ya porque hemos notado ciertas deformidades en algunas vértebras, 
lo que hace sospechar que tal vez proceda de un adolescente raquíti- 
co. He aquí las piezas osteológicas recogidas: Cràneo, al que falta 
buena parte del parietal izquierdo, dieciséis vertebras, un omoplato, 
una clavícula, un húmero incompleto, un radio, un iliaco, dos fémures, 
dos tibias, cuatro costillas y una falange. 

Mas antigua que ese esqueleto consideramos una mandíbula inte- 
rior humana descubierta a unos cuatro metros de protundidad en una 
cantera abierta en la toba caliza en el llano de la Formiga, término 
municipal de Bafiolas y por lo tanto a unos siete Xilómetros de la Bora 
gran den Carreras,. Correspondía esta hermosa pieza a un individuo 
bien desarrollado y en plena edad viril, presenta un tegido óseo muy 
compacto, pero en conjunto no tiene mada de extremadamente robus- 
to, su tamafio a corta diferencia es el que hoy reconocemos a esta 
clase de huesos, tiene completa la dentadura, los incisivos pequefios y 
apretados, los caninos y molares primeros, regulares y los molares 
restantes muy desarrollados, estos sobre todo y algo también las de- 
més piezas dentarias estàn muy desgastadas por el roce, presentando 
la superficie de la corona oblicua hacia el exterior, las ramas montan- 
tes de la mandíbula nos parecen més anchas de lo que se observa en 
la actualidad en esta clase de piezas, pero en lo que més difiere de 
ellas es en carecer de aprotisis mentoniana a la que sustituye un 
pequefio y ligero abultamiento discóideo en la parte media de la bar- 
ba, retiràndose luego hacia atràs en el borde inferior, como puede 
comprobarse examinando las fotogratías que reproducimos (fig. núme- 
ro 393 y 394). Esta particularidad se hace més tangible comparando 
el maxilar descrito con otro procedente ya de época més avanzada. 

A este tin al lado del nuestro neolítico (fig. 354) damos copia 
fotogràfica de otro neolítico, que procedente de la gruta funeraria de 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 12Q 


Torroella de Montgrí se conserva en el museo provincial de Gerona. 
(fig. núm. 395). 

De todo lo dicho se puede deducir que Si bien la mandíbula humana 
de la toba de Bariolas tiene notable parecido con los típicos maxilares 
inferiores de la Naulette, Malarnaud, Spy y otros que se reconocen 
ser procedentes del cuaternario interior, mayor analogia ofrece aún 
con la descubierta por de Vibraye en 1853 en Arcy-sur-Cure (Yone. 
Francia) que parece ser més reciente que las indicadas, toda vez que 
fué recogida en un yacimiento intermedio entre el solutrense y el 
magdalénico o mejor en la parte més antigua de este último. Para que 
se reconozca mejor la analogia existente entre esas dos mandíbulas 
paleolíticas apuntamos las siguientes mediciones. 


Arcy Bafiolas 
tas ImtISa ia es 28 mm. 28 mm. 
Id. juntoral 2: molar 24 9 DD 
Gruesorendasimbsiss. P Noa o IA 
Id. enero molar eL A IO 1509 


Respecto a la autenticidad de esta pieza no cabe duda alguna. Avi- 
sados por un cantero que en un pequefio bloque de toba que acababa 
de arrancar aparecían en una de sus superficies cuatro impresiones 
con todas las sefiales de que eran las coronas de otros tantos dientes, 
nos constituímos en el lugar del hallazgo para hacernos cargo del 
indicado bloque que había sido tallado para emplearlo como escalón. 
(Media 0:80 X 0:30 X 0:15 metros). En nuestro poder ya, aserramos 
la piedra convenientemente y por medio del escoplo fuimos sacando 
repetidos tasquiles hasta dejar aislada la mandíbula en cuestión en 
toda su parte externa, quedando la interier pegada a una porción de 
toba, que no nos atrevimos a separar por ser muy fràgil el vetustísi- 
mo hueso humano, que por manera tan singular podíamos poner a dis- 
posición de los amantes de la ciencia. (Véase fig. 353). De la prueba 
fotogràfica que acabamos de citar, hemos extraído la que va en la 
(fig. 354) limitando la reproducción exclusivamente a la parte ósea y 
excluyendo del todo la piedra para que sean més reconocibles Sus 
caracteres. 

Tócanos ahora demostrar que la roca en que estaba custodiada la 
mandíbula es cuaternaria. Para ello remitimos al lector a lo que lleva- 
mos expuesto en el capítulo XXI respecto a los lagos cuaternarios del 


130 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


centro de la provincia de Gerona y en particular a lo dicho respecto 
del extinguido del llano de Bafiolas. Recordemos, no obstante, que los 
bancos calizos de la toba descansan directamente sobre los depósitos 
de aluvión y cieno aluvial (lehem) cuaternarios, de modo que su 
origen y antigiedad por este lado està bien precisado y definido. En 
Su parte superior y més superficial estàn recubiertos por un banco 
terreo-arcilloso anàlogo al último depósito cuaternario conocido gene- 
ralmente con el nombre de di/uvio rojo. 

Miremos de determinar también la época de la extinción de este 
lago. En sus buenos tiempos se alimentaba con la exuberancia de 
aguas que en la segunda mitad del cuaternario ahí ailuían, que debie- 
ron mermar de més en més al tinalizar la época. Ademés de esta reti- 
rada de aguas hubo otra causa muy poderosa que contribuyó a su 
agotamiento y fué el alcance de los efectos dinàmicos de ias repetidas 
sacudidas que ese terreno recibía de la vecina región volcànica, lin- 
dante con el lago tobàceo y de ella separada por una zona de terreno 
de 3 a 10 Rilómetros de ancho, según los puntos. 

Si la extinción de esos volcanes pudiese relerirse a un período 
tijo, tal vez fuera fàcil vislumbrar la del lago, aunque no pudiese ser 
esta una regla indubitable, mas tenemos un dato que no deja de arrojar 
alguna luz para llegar a la solución de este obscuro problema, en el 
hallazgo que casualmente realizamos de una hacha de basalto fina- 
mente pulimentada, que Su duefio ocultó, en un pequefio rellano que 
había dejado la roca tobàcea al cuartearse, a causa de los frecuentes y 
violentos terremotos, que ahí repercutirían en el período de actividad 
de los volcanes de la región olotense y a los que se debe la deseca- 
ción del lago tobàceo bafiolense tanto por el levantamiento y cambios 
de nivel de los estratos calizos, como por su profundo y extenso 
cuarteamiento. Ahora bien, si el hacha neolítica pulimentada pudo 
depositarse en una de aquellas grietas, hemos de admitir que la exis- 
tencia de ese lugo cuaternario había terminado con el período paleo- 
lítico, de otro modo los hombres del neolítico no hubieran podido 
tomar una de las grietas del cuarteado banco como a seguro escondite 
para ocultar la indicada hacha. 

Con estos antecedentes podemos dejar sentado que el lago en 
cuestión tué mudo testigo del desarrollo de los tiempos cuaternarios 
durante el solutrense y el magdalénico, pareciendo corresponder a éste 
las hiladas superiores, en las cuales precisamente apareció la impor- 
tante mandíbula que viene ocupàndonos. No obstante, ninguna indica- 
ción mineralógica ni estratigràfica tenemos para tijar el respectivo 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 131 
ENS RS UCIOD ADA DANS DE US OA 


sincronismo de formación de cada una de esas hiladas con las épocas 
paleolíticas reteridas. 

En resumen podemos dejar sentado que así como los habitantes de 
la Bora gran den Carreras en Serinyà son indiscutiblemente magdalé- 
nicos del mismo modo la mandíbula de la toba de Bafiola, es cuaterna- 
ria y sincrónica del magdalenense y que por lo mismo, si por causa 
fortuita quedó relegada en aquellos bancos tobàceos mientras estaban 
depositàndose, su procedencia no debe atribuirse a otras gentes que 
a las que entonces ocupaban la comarca, los magdaienenses, cuya per- 
sonificación forman los habitantes cuaternarios de la gruta de Serinyà, 
quienes podemos dejar sentado que pertenecían a ese tipo intermedio 
que acusa la evolución de la raza de Neanderthal hacia la de Logerie, 
realizada principalmente durante el solutrense, según se cree, aunque 
tal opinión no se pueda hacer descansar més que en un resto humano 
de autenticidad indudable, que es la mandíbula de Arcy, a la que nos 
complacemos poder agregar la por nosotros recogida en Bafiolas, cuya 
analogia, autenticidad y data hemos demostrado (1). 


BIBLIOGRAFÍA 


Dues publicacions s'han rebut fa poc per a nostra Biblioteca, de 
les que creiem convenient dir-ne quelcòm, per la seva importancia. 
Son autor és nostre soci honorari tant conegut pels seus nombrosos 
trevalls sobre Geologia, l'Enginyer de Mines, D. Lluis M. Vidal. dUn 
Megalito curioso, ilamado /a piedra del sacríficio, del castillo de 
Sabassona en la comarca de Vicho, se titula el primer, i dNota geoló- 
gica y paleontológica sobre el Juràsico superior de la provincia de 
Lérida,, el segón: es tret aquell del Butlletí de la cReal Sociedad 
Espafiola de Historia Natural, Juny d'aquest any, i el darrer del 
Butlletí del dInstituto geológico de Espaiia,, d'enguany també. Del 


(1) Mortillet 3.2 edición, pàg. 344. 


132 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


primer sols direm que'l seu interès queda avalorat pels gravats que 
l'acompanyen. El títol del segón ja indica son interès, constitueix 
principalment un estudi molt complert i detallat de les calices litogrà- 
fiques del Montsech, fet amb la competencia de l'autor en aquests 
estudis, se dóna compte de varies especies fòssils noves per a la 
Ciencia, i s'hi acompanyen diferents gravats trets de fotografíes molt 
primoroses. 

El Butlletí de la Real Sociedad Espafiola de Historia Naturals del 
mes de Maig d'enguany, porta un trevall de D. Juan Calatat, titolat: 
cAlgunos datos sobre los minerales potàsicos de Catalufiar, que 
demostra que per fi s'han donat compte a Madrid de l'importancia que 
mineralògicament i pot ser també industrialment, tenen els trevalls 
que s'estàn fent a Suria i als seus voltants. Nostres consocis ja fa 
temps que'n tenen esment, perque nostre Butlletí en parlà per pri- 
mera vegada en el mes de Gener de l'any 1914, i després en els de 
Maig i Novembre també de dit any, essent, per cert, el resultat dels 
anàlisis fets per alguns de nostres consocis, quelcòm diferents dels que 
en dit trevall se diuen fets allí: donant-se, per lo tant, com trovades 
dos especies mineralògiques noves per Catalunya, que no savíem, ni 
savem, que realment existeixin aquí: cosa, per cert, que no és la 
primera vegada que passa amb gran admiració dels naturalistes de 
nostra terra: puix, per contra, en altres se deixen de citar especies ben 
descrites i amb clara prioritat, i moltes, de tots conegudes desde molt 
temps. 


El ai: 


Barcelona, Septembre de 1915. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22 i 24. — Barcelona. 


Sens cobertes 


— ONSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL — 


Dies de sessió—Primer diumenge de cada mes, a les onze 
del matí. l 


Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— 
Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes . 
les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- — 


— blioteca i Museu. 


Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys 
los de Juliol, Agost i Setembre. l 


Tiratges a part: Ne 
Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges 
a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels 
Angels, 22 y 24), als preus seguents: 


50 exemplars 100 exemplars 
1-4 planes 5 ptes. 8 ptes. 
5-8 ) 8 o 15 o 
8-16 I5 ò : 25 


Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar 


directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part 
de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 
un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 
plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 
imprempta. 


Toutes les communications et échanges doivent ètre envoyees 


au siège de la Société. 


Paradís, 10, 1.9, 2.2, Barcelona (Espagne) 


ds ie i 6 Catala lana d Historia LI 


SESSIONS A 


La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


celebrarà ses sessions ordinaries d'enguany els jorns: 


5 de Janer 4 d'Abril — J. 8 d'Octubre 

7 y Febrer 9 de Maig 7 de Novembre 

7 y Març 6 de Juny 5 de Desembre 
BIBLIOTECA 


— La Biblioteca de la Institució podrà consultar:se. 


— els dijous feiners de 9 a 10 del vespre i els diumen- —— A 


ges de 10 a 11 del matí. l 
El catàlec de la mateixa estarà sempre en el local. 
— Social a disposició dels senyors socis. 


Per a cassos extraordinaris dirigir-se al biblio-——— 


'tecari D. Llorens Tomàs, Clarís, 43, pral. 


MUSEU 


Els dies i hores per a consultar el Museu seràn a dl 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a 10 del — 


vespre, i els diumenges de 10 a 11 del matí. 
El catàlec dels exempiars estarà sempre a. dispo- 


dels senyors socis, en la secció corresponent. 


Tots els envíus amb destí al Museu poden endres- 


sar-se al conservador del mateix D. Ignasi de Sagarra: o 
Mercaders, 88, o al preparador D. Lluís Soler 4/4 


Pujol: Rauric, 16 i 18. 


BUTLLETÍ 


DE LA 


institució Catalana d'Historia Natural 


L 


De EPOCA BARCELONA, NOVEMBRE 1915 ANY XII — Núm. 8 


SUMZBARI: SEcció Osrcran: Sessió ordinària de 7 de Novembre de 1915. — El darrer 
Congrés de les Ciencies a Valladolid per /. M de Barnola, S. J.—Nota geològica, 
per Bonaventura Bassegoda Musté — J-H. Fabre, per Salvador Maluquer. — 
Nota mineralògica, per L Tomúés.—Notes bibliogràfiques, per S M NM. 


SECCIÓ OEIGIAL 


SESSIÓ ORDINARIA DE , DE NOVEMBRE DE 1915 


Presidencia del Runt. P. Joaquin M. de Barnola, S. J. 
President 


S'obre la sessió a les onze del matí i assisteixen els socis Srs. Codina, 
Faura, Ferrer i Dalmau. Ferrer i Vert, Foleh (J.), Foleh (M.), Juncadella, 
Mal aques (S.), Maluquer (J.), Riera, Rosals , Sagarra (I.), oro: Zariquiey. 


DESPAIG OFICIAL 


Aprobació del acta. —El Sr. Secretari llegeix l'acta de l'anterior sessió, 
essent aprobada per unanimitat. 

Vots de gracies. —El Sr. President comunica als assistents que s'ha 
instalat l'electricitat en el lloc social, lo que facilitarà en gran manera tota 
mena de trevalls, particularment en la secció del laboratori 1 preparacions. 
Proposa que's faci constar a l'acta l'agraiment de l'Institució envers als 
Srs. Codina (Tresorer) i Maluquer (J.) (Vispresident), per haver facilitat el 
material elèctric necessari per a la instalació. 

També s'acorda un vot de gracies al Conservador del Museu, D. Ignasi 


ha 


134 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


de Sagarra, per haver cedit un armari on s'instalaràn degudament les 
coleccions de Moluses de l'Institució. 

Del màteix modo es fa constar l'agraiment de l'Institució envers Don 
Pius Font que ha emprès amb molt zel la organització del nostre herbari. 

Comunicacions corporatives. —El Sr. Secretari dóna compte d'haver-se 
rebut una invitació de la (Real Academia de Ciencias y Artes) per a l'acte 
inaugural del curs acadèmic 1915-1016, que tingué lloc el dia 30 del passat 
Octubre. Representà a l'Institució en dit acte, D. Llorens Tomàs, Bi- 
bliotecari. 

També s'ha rebut invitació del Ateneu Enciclopèdic Popular, per a la 
inauguració del curs 1915-1916, que's celebrà el dia 16 d'Octubre. L'Insti- 
tució no hi pogué ser representada pel retràs amb que fou rebut dit 
document. 

Insignia de l'Institució. —El Sr. President comunicà als assistents que 
s'ha enllestit l'insignia-distintiu de la societat i que podràn adquirir-lo els 
socis que ho desitjin. 


COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 


Congrés per a l'avenç de le Ciencies. —El Rvnt. P. Barnola explica de- 
tingudament la tasca de la secció de Ciencies Naturals del Congrès d'enguany 
celebrat a Valladolid. Diu que tingué vera importancia per la gran activitat 
i entussiasme de que donaren mostra els congressistes com per la qualitat 1 
nombre dels trevalls presentats. Feu una breu ressenya dels més notables 1 
s'acordà que constés en aquest Butlletí, una nota ampliada de tots ells, per 
al coneixement dels socis. 

Nota geològica. — El Sr. Tomàs dóna lectura de una interessant nota 
geològica del soci Sr. Bassegoda i s'acorda publicar-la integrament. 

Troballa abundosa de Platí a Espanya.—El Sr. President dóna compte - 
de la troballa de platí a les serres de Ronda. Segons sembla, per la quanti- 
tat amb que's presenta dit mineral, promet ésser un dels jaciments més 
importants dels que actualment s'aprofiten per sa explotació. Digué que en 
consideració a la riquesa de aital troballa, l'Estat espanyol pensa empendre 
l'explotació per compte propi, gaudint-se'n aixís l'interès nacional. - 

Cas anormal en una sabina. (Bot. ).. També mostra el Sr. President una 
branca de sabina ( Juniperus sabina, L.), que presenta ses fulles modificades, 
fent-ne sa descripció i comentari en una nota que dóna per a sa publicació, 

Comunicació pteridològica.—En Joan Pardo comunica haver trovat 
abundosa la Sel/aginella denticulata, Linls, a la font de Santa Creu d'Olorde, 
propera a l'esglesia Parroquial, junt amb la falguera Polystichum acu- 
leatum, (L.) Schott., a la riera que del poble de /a Rierada va a. Molins de 
Rey, a la Font del Tudó aprop de Torrellas de Llobregat i riera amunt 
sobre d'orrelletes, en una excursió feta el 18 del prop passat Octubre. 
Aquestes cites són força interessantes, donat que no's troven anotades 
localitats ni per en Colmeiro, ni per en Costa, ni per en VVilllomm i 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 95 


Lange. Són prou conegudes les de la riera de can Llavallol a Vallvidrera, 
font de can Mayol prop de Santa Creu 1 Aramprunyà. 

Alguns coleopters nous per a Catalunya. —El Sr. Codina presenta i fa 
circular els coleòpters seguents, nous per a Gatalunya: Fam, GCARABIDAE: 
Pogonus chalceus Marsh., desembocadura del riu Llobregat (B.), 30. VI. 08 
i var. viridanus Dej., Can-Tunis (B.), 27. VI. 15, leg. R. Zariquiey, Opho- 
nus rotundatus Dej., Figueras (G.), O. cordatus Duft., Nuria (G.), Germà 
Benito, E. C., Synuchus rivalis Pauz., Setcasas (G.), m-15. VIII. 1r, Fam. 
HxcRogiupar: Hygrobia tarda Herbst, Nuria (G.) 1914, Germà Beni- 
to, E. C.: Fam. Dyriscipar: Bidessus minutissimus Germ., Centellas (G.), 
24. IX. 14, entre les mòlses de les fonts: Fam. HaALiPLIDAE: Cnemidotus 
rotundatus Amb., Cervera (Ll.), leg. P..Frèderic Vila, C. M. F., Fam. 
GIRINIDAE: Girinus urinatur lllg., Castelldefels (B.), 20. V. r4, Cerve- 
a (EI les PEC Vila EM TE. 

Nota lepidopterològica. — El Sr. Sagarra comunica haver Vist una nom- 
brosa serie del lepidòpter Erebia neoridas B., recullides en la localitat piri- 
nenca anomenada Rama, prop de Sant Joan de les Abadesses, pel consoci 
don O. C. Rosset. Diu el comunicant que aquesta especie encara que no 


creu s'hagués citat de localitats catalanes, es especie abundosa en la part 


oriental de la serralada pirinenca, desde les serres del Catllaràs, on la 
trobà l'istiu de 1907 fins a la costa. Creu que també deu trobar-se en altres 
indrets de la part occidental, però l'època ja avansada en que sol aparèixer 
és causa de que no s'haja senyalat més profusament. Fa remarcar que 
tan en sa colecció com en els exemplars de que's tracta, hi han individuus 
molt aberrants i que s'acosten a la Erebia Zapateri Obth., de les serres de 
Albarracin. Com ja s'han trovat i descrit formes intermitjes a les dues 
especies al Pirineu, es possible que l'estudi dels esmentats exemplars sigui 
un element profitós per aclarir l'interessant problema d'adaptació d'algunes 
especies del Pirineu. 

Sobre l'emigració de les aus. Referent a ornitologia dona compte el 
Sr. President, comunicat pel soci D. Ramón de Casanova, d'haver llegit 
en la Gazeta de Vich, que fou agafat viu un Pinsà (Fringilla celebs L.) en 
quina cama esquerra porta una anella on en caràcters romans majúsculs hi 
ha la seguent inscripció: 


Ll 

Z ORNITOL 
O 

xa ROMITET 
s IÓ 42 


L'aucell de referencia's trova avui dia engabiat en una casa de la Rambla 
del Passeig. S'acorda escriure's a la societat de referencia donant-li compte 
de la troballa. 

Donatiu. —El Sr. President dóna compte del donatiu fet per D. Antoni 
Pach de un tros molt hermós de Limonita procedent de Gorjes del Freser. 


136 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


El darrer Congrés de les Ciencies a Valladolid 


La secció de Ciencies Naturals (IV), començà ses tasques amb la 
memoria del Sr. Hernàndez Pacheco, sobre el dEstado actual de las 
inuestigaciones prehistóricas y paleontológicas en Espafia:. Es 
un erudit recull dels documents fins are publicats en aquestes mate- 
ries. Al s'endemà (19) baix la presidencia del Excm. Sr. Marqués de 
Cerralbo es donà lectura dels trevalls presentats fins a la datai es teu 
una ordenació per a donar-ne compte. El primer va ésser el del Pare 
Pujiula. Los órganos tigmatelépticos de la Ampelopsis hederacea 
(vinya verge). Estudia dits òrgans que són els circells amb sos discs 
adhesius, anatòmica, histològica i tisiològicament, presenta notables 
dibuixos relacionats amb el séu trevall, que fou indiscutiblement dels 
més tècnics de la sessió. Nostre soci honorari, D. Lluis M.2 Vidal 
llegeix sa interessantíssima nota: Ceràmica de Ciempozuelos en una 
cueva prehistórica del Noreste de Espafia:. Es retereix a la ecova 
fonda, de Vilavella. Descriu particularment el modo que tindríen els 
troglodites que la varen habitar de fer els adornos dels restos de 
ceràmica trovats, fixant-se en detalls que fan deduir que tindrien un 
grau de cultura un xic superior an els coetanis dels voltants de Ma- 
drid. Presenta dibuixos i fotogratíes que il'lustren d'allò més les seves 
erudites apreciacions. Segueix un trevall d'un altre soci honorari de 
nostra Institució, el R. P. Navàs, qui ta la ressenya de l'excursió veri- 
ficada l'istíu derrer pel nort d'Espanya, cita la recullida d'unes 200 
especies de Neuròpters, que venen a ésser al menys la tercera part 
de les que's coneixen de la península, un grapat de les trovades són 
noves per a la fauna ibèrica, i cinc per a la mundial. Derrerament el 
P. Laburu, que l'any passat feu estudis especialisats en el laboratori 
bacteriològic municipal de nostra ciutat, presentà una curta, peró molt 
ben trevallada, nota: eContribución al estudio de los cristaloides 
nuclaresx, es fixà en nuclis de cèlules vegetals, deduint quatre tami- 
lies i una especie no citades de cap citòlec, en el concepte de posseir 
tals inclusions. —Dia 20, el Sr. Angel M.7 Taladriz, catedràtic a 
l'Institut de Valladolid, dóna compte d'uns ossos fòssils per ell recu- 
llits a Fuensaldafia, en margues i sorres d'un riu avui desparescut, de 
la època miocena, són colossals defenses i molars de Dinoterium i 


RS proa RT, 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL v37 


Mastodon, que presenta a l'examen dels congressistes deixant a 
lliure discusió lo referent a especies i altres pormenors, per no ser ell 
especialista en paleontologia. Convidats a donar el seu parer en espe- 
cial els Srs. Pacheco i Vidal, convenen en la època del jaciment, 
rebutjant l'idea de que pugui tractar-se de la època oligocena, com 
s'ha escrit falsament dels terrers vallisoletans, i que per lo que pertoca 
a la determinació específica sols després d'un ben detingut examen es 
podrà dictaminar-ne, encara que sembla prou segur tractar-se d'espe- 
cies inèdites. El Sr. Rafel de Buen, diu en quatre paraules el contin- 
gut d'una nota que presenta relativa a les campanyes oceonogràtiques 
que té verilicades els istíus de 1913-1915, en el canoner 4 Vasco 
Núfiez de Balboa:. En breu resúm el jove i il'lustrat farmacèutic de 
Revenga (Palencia), D. Bernardí Rojo, tracta del extens trevall que 
ha presentat, que's la Flora del districte on exerceix la seva carrera, 
amb anotacions sobre algunes families, i dient qual deuría ésser la 
missió científica aplicada a les ciencies naturals dels apotecaris rurals. 
El R. P. Navàs.fa la ressenya de la familia dels Sicòpsids, que ell - 
acaba de formar desmembrant-la de la dels Hemeròbits, i que distri- 


bueix en tres tribus. El R. P. M. Gutierrez, S. J., llegeix en part,ii 


en part explica verbalment, un notable trevall sobre dPaleogeogratia 
de Ofiax, afegint quatre mots sobre'ls estudis començats d'una cova 
descoberta pel mateix pais, en que s'observen curioses figures rupes- 
tres. Amb aquesta ocassió el Dr. D. Blay Làzaro recorda l'idea expo- 
sada en el discurs inaugural de la secció per el Sr. Pacheco, reterint- 
se al nombrament d'una Comissió encarregada de proposar els medis 
oportuns i eficaços per a detensar les coves, figures repestres, monu- 
ments prehistòrics...: i per a fer trevall positiu demana que s'anome- 
nin tot seguit els senyors que semblin més indicats, com seríen segons 
el seu parer, els senyors Marquès de Cerralbo, Comte de la Vega 
de Sella, Pacheco, Bolívar, i Rivas Mateos. Demanada la paraula 
entenc dec adherir-me a la proposició, que segurament serà acullida 
per unanimitat (ho fou tot seguit), amb l'esmena, o aditament, de que's 
formin juntes locals, a les regions, on com a Catalunya es dedica 
particular estudi a aquestos monuments, interessant al mateix fi a 
les autoritats. S'accepta la proposta, i es recomana al senyor Vidal 
que s'interessi an aquest sentit, cosa que dit senyor promet fer. La 
secció d'Historia, al enterar-se d'aquest acord, el va ter també seu, 
demanant que com emanat de les dugues, es presentés a la Junta gene- 
ral, a fi de que fos una de les conclusions generals del Congrés. — 
Dia 21. Era tanta la tasca que mancaba pel gran nombre de. trevalls 


(38 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


presentats, que de la major part es feren solzament comunicacions 
verbals, dels que no hi eren els autors presents sols se'n donà compte. 
El R. P. Barreiro, agustí, que venia actuant de secretari, exposà el 
tema de dos notes de dos germans seus d'hàbit, un d'ells: Estudio 
oftalmológico de los Insectoso del R. P. Agustí Melcón, que sembla 
de verdadera importancia, l'altre del R. P. Eusebio Negrete: dCuna 
del primer hombre, questió força debatuda, que estudia filosòfica i 
antropològicament. El dit P. Barreiro seguidament donà lectura en el 
seu trevall: cEstudio de algunos A/cionarios de los mares cantàbrico y 
mediterràneox, treball complert baix tots els aspectes, però Singu- 
larment per l'estudi de les espícules dels polípers, de que pot pre- 
sentar precioses micrototografíes, mercès a la col'laboració del 
R. P. Valderràbano, S. J. Descríu especies que li semblen noves, 
però que no s'atreveix a denominar, avans de consultar a espe- 
cialistes, cosa ara prou difícil per la circunstancia de la guerra. 
Amb el P. Navàs i Sr. President, li demanem que feta una revisió, 
prengui ànimo per a completar la seva obra, per a que no passi com 
tantes vegades, que'ls extrangers s'han aprofitat de nostres estudis 
avençant-se a la denominació de nostres novetats. El Sr. Pacheco fà 
un breu resum del trevall del Compte de la Vega del Sella (A vance al 
estudio del paleolítico superior en la región asturiana.o El dit P. Bar- 
reiro pren de nou la paraula, per a donar breu idea d'un trevall fet 
per ell, amb ocasió que's trovaba a les illes Carolines, descobrint 
semblançes notables entre l'idioma dels indígenes i amb el de certes 
tribus mexicanes, particularment la ofomí, dato que podría servir 
— per a fer llum en un punt tan discutit i encare no resolt de cap etnògrat 
respecte a l'orige de la població indígena carolina. El R. S. Sierra, 
salesià, presenta i explica breument els dibuixos d'un troç de banya 
de cervo magníficament trevallada, presumint se tracta del remat 
d'un bastó de mando d'un quefe de les tribus prehistòriques de les 
montanyes de Santander, lloc aon fou recullida. 

El P. Navàs llegeix un interessant trevall: 4dNota sobre nuevos 
generos briológicos exóticos encontrados últimamente en la Penín- 
sula ibérica) del R. P. Alfons Luisier, que estaba malalt. Lo més 
curiós es la trovalla de gènres de molses propies d'Australia. Em 
toca el torn per a donar compte de la nota: dEl xerofilismo en los 
Helechos,) referint-me als exemplars de totes les parts del món, 
que havían exposat amb els objectes i aparells del Col'legi de 
S. Josep, per a confirmació de les diferencies produídes en els teixits 
de les Falgueres per la seca, i medis de defensa de qu'estàn pro- 


ah: 


INSTITOCIÓ "CATALANA D' HISTORIA NATURAL 139 


vistes. El R. P. Balasch S. J., llegí gran part d'un llarg trevail 
antropològic-paleontològic: dEl esqueleto fósil del arroyo de San- 
boronbón (Argentina), aduint una pila de raons per a dester la 
opinió que ha atribuit aquells restos humans, que avui se conserven 
en el Museo 4Boteto de Valencia, al periode terciari. D. Joan Cabré 
comunica la seva nota: edNuevos datos para la Cronologia de la 
cultura ibérica,, presentant tot plegat nombroses fotografíes i Xravats 
dels objectes noument descoberts, en gran part com a col'laborador 
dels trevalls dirigits pel Sr. Marqués de Cerralbo. Breument comu- 
nica el Sr. Villa de Rubíes, la trovalla en les montanyas de Razaushi, 
d'una roca hiperbàsica nova, cual fórmula explica i explana, la 
anomena Rasarishita. Altra volta em toca presentar-me, i dono 
compte sumariament de la memoria: cRecuerdos prehistóricos y ar- 
queológicos de Orihuela y sus contornos:, recull de cites inèdites, 
que marco en un mapa especial, presentant les fotografíes d'un ídol 
prehistòric o ibèric. El Sr. Làzaro tà l'exposició d'una 4Noticia de 
algunas agallas de Espafia,) que acompanya de nombroses fotogra- 
fíes. dEnsayo de aplicación de la teoría de asimetría molecular quí- 
mica ú los minerales,o es el títol d'un estudi del tot nou, aplicat al 
complexe cristallí, del Dr. i professor de la Universitat de Valladolid, 
D. Ferràn López Mendicutía. El derrer trevall resumit fou el trans- 
cendental del P. Josep M.t Ibero, S. J., sobre: 4cVerdaderas y falsas 
orientaciones de la Psicometría.o Els trevalls anunciats de que's dóna 
compte, foren: intento de formar un jardín botànico y de aclimata- 
ción de plantas en Córdoba, en el siglo XVIII.) i dEnsayo de una pes- 
quería espafiola de bacalao en ia costa atlàntica de América del Sur, 
en el siglo XVII, ambdós del S. Francesc de les Barras d'Aragó: 
amb datos recollits en el Arxiu d'Índias, dlLa radionización, la torio- 
nización y la actinización como factores de la selección y el tremesi- 
nismo en cuanto término de la evolución vegetal,) de D. José Mufioz 
del Castillo, 4dLos enemigos de los paràsitos de las plantas: Los 
Afelininos. (Suplemento é la monogratía de esta tribu de los Caleídi- 
dos),, de D. Ricardo García Mercet: i dComposición de las Harinas 
de trigo de Castilla la Vieja,) de D. Eugenio Mufioz Ramos. 

— Segons es desprèn d' aquesta lleugera enumeració, la tasca de la 
secció de Ciencies Naturals fou notable, aixís pel nombre com per la 
importancia dels trevalls presentats en el Congrés de Valladolid: i no 
hi mancà bona representació de socis de l'dlnstitució d' Historia Na- 
tural. Encara debèm consignar alguna cosa referent a la exposició 
anexa, en lo ques refereix als estudis que conrreua nostra benvol- 


140 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


guda societat. Notabilíssimes per la grandaria, períecció de detalls, 
i lluminositat, eren les microfotograties del R. P. Valderràbano, S. J., 
sobre Diatomàcees, teixit nirviós, teixits vegetals..., tenía exposada 
també la seva cambra micrototogràtica i una estufa elèctrica per a 
inclusions, cultius..., de propia invenció, i fabricada a Valladolid, 
que en les probes fetes marxaba tan exactament, que en. 60 hores de 
funcionament no variaba la temperatura, ni tan sols 1/4 de grau. El 
R. P. Navàs exposà dugues capses grans amb Neuròpters d' Aus- 
tralia, especies noves per a la ciencia, i el conjunt de medalles i insig- 
nies de Congresos científics en que ha près part, i de Societats de 
que n'es membre. Entre aquestes feia molt bon paper l'insignia de 
poc encunyada per mostra Institució. Com a comprobació del meu 
trevall sobre el Xerofilisme a les falgueres, vaig presentar 53 es- 
pecies típiques, triades de les nombroses de totes les parts del mon, 
que compté mon Herbari. 
El punt de convocatoria per a el pròxim, va esser Sevilla. 


JM DE BARNOLAS (S21. 


Nota geològica 


L'excursionista, que, amb l'intent de visitar els murs, rosegats 
pels segles, del castell de Burriac i de contemplar la dilatada planuria 
que's domina desde sos vetustos finestrals, puja la montanya de Sant 
Vicens per sa vessant S. E., fixarà, sens dubte, la atenció en els 
blocs colossals que's troven escampats per aquells indrets. 

Lo primer que notarà el qui'ls examini amb certa detenció, es que 
tots ells presentan formes anguloses i arestes vives, impedint, aixís, 
suposar quihagin sigut arrastrats per corrents fluvials, quina acció 
erosiva hauría arrodonit sos caires. Ademés, recollint esquirles 
d'aquestos gegantins fragments de roca's pot comprobar que son de 
granulit, de color rosat, i que sa constitució contrasta amb la del 
terreny subjacent, qu'es el saud/ó, resultant de l'alteració del granit 
per intluencia atmostèrica. 

A part aquesta identitat de composició, s'observa qu'estàn situats 
en alineació casi perfecta, lo qual encara ajuda a establir, entre ells, 
una relació molt directe. 


NSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I4I 


De tots aquestos detalls deduhim que's tracta de blocs erràtics, 
pertanyents al periode gelar quaternari de Catalunya, tal com els 
que's troven apilotats en totes les valls de la Maresma: Caldetas, 
Llevaneres, etc. 

Podem, doncs, sentar la hipòtesis de que, a començos de l'Era 
Quaternaria, una extensa gelera devallaba de les congestes del 
Montseny, (quina alsaria sería molt superior a l'actual), essent pro- 
bable que grossos fragments de granulit, del cim de les montanyes 
vehines, s'estimbaren sobre la superficie del riu de gel, y transpor- 
tats per som avenç lentíssim, foren dipositats quan la temperatura 
del ambent tornà a aumentar i ia gelera anà retrocedint fins a des- 
aparèixer. Ò 


BONAVENTURA BASSEGODA MUSTÉ. 


J-H. FABRE 


(1823-1915) 


El dia 11 del passat Octubre, morí a Serignan un dels homes més 
grans de nostra època Joan Henric Fabre, el gran tilosop Natura- 
lista, el gran poeta de la ciencia que ha merescut el nom de Virgili dels 
insectesl Si el món no's trovés trasbalsat per la follia que ha portat la 
més tremenda malvestat, el més horrible carnatge que conegué l'his- 
toria, tot s'hauria conmogut al anunci de la mort de l'hermifà de 
Serignàn, mes are, entre'l terratrèmol de la lluita tratricida no ha 
tingut el ressò que's mereixia, i sols una sel'lecta minoria entre la 
qual, just és consignar-ho, s'han distingit els periòdics alemanys, ha 
rendit el darrer tribut al il'lustre Mestrel 

J-H. Fabre nasquè de pares humils a Sant Leons, llogaret del 
cantó de Vezins en l'alt Rouergue, el dia 22 de Desembre de 1823, 
i des de sa infantesa tastà l'amargor de la necessitat havent de tre- 


(42 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


ballar penosament per a poguer-se portar a la boca un mós de pà, 
rebent una instrucció rudimentaria en una escola miserable. 

Ben prompte, a setze anys hagué de campar-se la vida i en mitj 
de la més gran indigència anà arrant venent taronges i llimones a 
la fira de Bellcaire, perdut pels camps i empleant els pocs quartos 
que feia en comprar un volúm de poesíes de Reboul, mentres que 
apaibagaba la fam amb un raim cullit al etzar en la primera vinya que 
trovaba'l pas, i el futur gran naturalista es tingué de contractar com 
a peó en els treballs de la via férrea de Bellcaire a Nimes. 

Home d'una voluntat extraordinaria no's desanimava i trovaba 
conçol en observar els insectes que l'etzar portava a son pas, com. 
succehí amb l'escarbat dels pins (Polyptylla fullo, L.) del que després 
havia d'escriure l'historia, i per sobre sa miseria trionfaren ses grans 
passions per l'estudi i per la veritat. Fou en mig de tantes angunies 
i de les seves rudes privacions que prengué part en un concurs per 
a l'obtenció d'una beca per l'Escola Normal primaria d'Avinyó i 
s'emportà de cop el primer lloc. 

Des de aleshores reprengué fermament l'estudi del llatí i del grec, 
traduint Virgili, el seu poeta predilecte, i a dinou anys entrà com a 
mestre primari en l'escola de Carpentras. 

En sos Souvenirs ens descriu sugestivament aquella escola fosca 
i humida, pudint a quadra, amb xicots ineducats, bruts, indomables, 
bordegassos tan grans com ell, pensant sempre quina lin podían fer 
al pobre mestrel 

No obstant aquest continuà ferm en son amor al treball, estudià 
Física i Química, emprengué tot sol l'estudi de l'Algebra i triontà de 
tots els obstacles el seu entussiasme envers la ciencia, fent els 
dos baxillerats i després les llicenciatures de ciencies físiques i de 
matemàtiques a Montpeller, sorprenent-lo en mig de son treball 
la desgracia de la mort de son primer fill que l'aclaparà de tal manera, 
que sols refugiant-se en l'estudi i la consideració de que son fill esti- 
mat s'estalviava les amargors d'aquesta vida, el preservaren de la 
follíal 

Com en Fabre ha estat tan desconegut i tan injustament apreciat 
i se l'ha tingut fins per home dur, jo vull parlar aquí a mos lectors d'un 
en un dels seus aspectes més nobles, vull. senyalar-lo com un ardent 
espiritualista que era i que'l teu després oposar-se amb fermesa i 
refutar victoriosament el transtormisme aleshores en boga. En una 
carta dirigida al seu germà Frederic i parlant de la mort de l'infant i 
que és una pàgina literaria admirable de tendresa diu: cMes la retlecció 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 143 


Hem retorna a més alts pensaments. Jo refuso les llàgrimes en mon 
)cor i jo el felicito d'això que'l cel li hagi fet mercès d'aquesta vida 
xde proba... pobre fill meu... tú no seràs obligat com lo teu pare a 
lluitar contra miseria i l'infortuni, tú no coneixeràs pas l'amargor de 
la vida els deboires de crear-se una posició en una època en que hi 
ha tants de camins que menan al infortuni... Jo 't ploro perque tú 
xens manques, mes jo m'alegro perque tú ets feliç... Tú ets feliç, i 
vaixò no es pas l'esperança d'un pare retút pel dolor qui m'ho assegura, 
3no, ta darrera mirada m'ho ha dit d'una manera massa eloquent per a 
)xque jo 'n dubti. Ahl qu'eras bell en ta mortal palideso, el darrer alé en 
vels llabis, els ulls al cel i l'ànima presta a volar-s'en al sí de Déu. 
x Ton darrer jorn ha sigut el més bell lo 


En aquell temps eran a França ben poc apreciats els mèrits de'n 
Fabre i el poble de Carpentras pagaba tart i malament el sou de 700 
francs anyals a son mestre, fent que aquest se desesperés buscant una 
càtedra que sempre se // escapaba dels dits, com deia ell gràtica- 
ment, fins que se'l nombrà per una de Física vacant al Col'legi 
d'Ajaccio, amb el sou de 1,800 francs. Aleshores coneguè la Còrcega, 
i sorprès pels bells espectacles de la mar i per la luxuriosa vegetació 
del maquis i dels castanyerars corsos, comensà a estudiar amb ardor 
la fauna i la flora acompanyant al botànic Requien d'Avinyó que anà 
a Còrcega per a fer l'inventari de la flora de la illa. Prompte nasqué 
una ferma amistat entre'ls dos, que sols acabà amb la prematura 
i sobtada mort de'n Requien a Bonifacio. 

L'amistat amb en Requien contribuhí en gran manera en ficcar la 
orientació de'n Fabre envers les ciencies naturals a les que's dedicà 
amb ardor, estudiant la fauna i la flora de la illa. 

o Mes qui's pot dir que exercí una decisiva influencia sobre el destí 
de Fabre fou Moquin-T andon, protessor d'Historia Natural de Toulouse 
que anà a Còrcega a continuar l'obra d'en Requien i com aquest pren- 
gué a Fabre per company d'escursions, s'hostatjà amb ell i el decidí a 
continuar l'estudi de l'Historia Natural sobretot de l'anatomia i la 
biologia revelant-li de cop els seus grans coneixements d'anatomia 
comparada amb la dissecció d'un cargol que feu de cop en el curs de 
una conversa de sobretaula. Fabre rebé amb entussiasme aquella llissó 
ji en sos Souvenirs la descriu del modo sugestíu i magistral que li és 
peculiar. 


144 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Moquin-Tandon, que ademés d'anatomiste habilíssim i de mèrit fou 
un brillant escriptor, ensenyà a Fabre a penetrar-se del valor de l'istil i 
de l'importancia de la forma en l'exposició d'una ciencia encara que 
aquesta sigui purament descriptiva, i tots els quins hagin llegit els 
Souvenirs saben fins a quin punt logrà Fabre seguir les indicacions del 
mestre. 

Mes tant de treballar i les fatigues de llargues excursions, moltes 
voltes sóts la pluja i el vent glassat, perjudicaren Sa salut i havent 
contret les febres palúdiques tingué de deixar la Còrcega i retornà a 
Avinyó on continuà els estudis per a la llicenciatura en Sciencies 
Naturals que feu a Toulouse després de brillants exercicis. 

Per fí pogué obtindrer una càtedra a l'Institut d'Avinyó amb la 
qual se regularisà la seua Situació, alternant sos estudis de Historia 
Natural amb lo de la Química, herborisant i estudiant la flora de la 
regió amb noble inquietut sense trovar verament sa via, fins que un 
treball de León Doutour sobre'l Cerceris bupresticida caigut casual- 
ment a les seves mans l'impresionà tant que'l decidí a seguir els estudis 
experimentals i a buscar els secrets del gran enigma, la Vida, heus- 
aquí com l'etzar juga de vegades un paper important en les manites- 
tacions del talent. 

Fou aleshores en l'ivern de 1854, i un any després aparegué per 
primera vegada en els cAnnales des Sciencies Naturelles un trevall 
sobre la mort aparent de les víctimes del Cerceris, trevall en que's 
revelaren ja els poderosos dots d'intuició i observació del gran natu- 
ralista i que fou el primer de la magnífica serie que després han anat 
apareixent deixant assombrat al món sabi referent a la biologia dels 
insectes i que formen els admirables Sozvenirs Entomologiques. 

Durant vint anys aguantà les injusticies i el menyspreu de la Fa- 
cultat, lluitant ardidament contra la incultura i la estupidesa que 
s'havia apoderat de la ensenyança, entussiasta de la pedagogia escri- 
gué llibres admitables per la claretat del seu istil destinats a l'educació 
dels infants que encara avui poden treure's com a models, per fí perse- 
guit per l'odi dels universitaris que sosteníen que la ciencia devia 
ésser dolorosa i recòndita, que no's devía ensenyar al poble i que 
sols un nombre reduit d'escullits hi devíen tenir accés, veient que'ls 
elements oficials feien el buit al seu voltant, fastiguejat de tantes in- 
justicies, impulsat també pel seu esperit independent y altiu, l/ensà 
per la borda els títols, renuncià a la càtedra i al bocí de pa amb tanta 
d'amargor amerat i renunciant per sempre més a PUniversifaéí se 
retirà a Serignan, a l'Harmàs en plè camp entre'ls seus estimats 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 145 


insectes a proseguir els experiments que tant de nom li havíen de 
donar. i 

I allí continuà solitari, cara a- cara amb la Natura, quals secrets 
volía sorpendre, sa vida de lluita i de treball, passant dies penosos 
en que sovint la negra miseria trucaba a ses portes, car el triomf del 
anticlericalisme a França, havía anat arreconant sos llibres d'ensenya- 
ment que's consideraven passats de moda i tenien el gros defecte de 
fer massa sovint afirmacions espiritualistes i atacs al transtormisme en 
boga, cada dos anys, amb certa regularitat donava a la prempsa un 
volúm dels Souvenirs que's veníen poc, puix son títol modest i senzill 
no cridava l'atenció. Per altra part la familia anà creixent, les neces- 
sitats s'aumentaren i arrivà un moment en que'l més gran naturalista 
de nostra època no tingué un mos de pà i es vegè en lo cas d'acudir 
al gran Mistral, a qui li havía somrigut constantment la fortuna, pre- 
gant-li gestionés del Museum la compra de son atlas d'aquareles ori- 
ginals admirablement pintades dels bolets de la Provença. El gran 
poeta s'impresionà fondament amb la carta de Fabre i publicà emocio- 
nants articles en la prempsa, fent una crida a França per a que no 
— deixés morir en l'indigencia a un fill tan ilustre, i en el Concell gene- 
ral de Vancluse logrà una subvenció de 509 francs anuals pel natura- 
lista (1). Fou aleshores quant alguns dels seus deixebles corpresos del 
seu abandono idearen celebrar el seu jubileu amb l'esperança de reve- 
lar al vulgo que l'ignoraba, a la vegada el nom i els llibres de Fabre. 
La testa tingué lloc el 3 d'Abril de 1910, en ella s'oterí al naturalista, 
entre altres obsequis, una placa d'or en que Sicart hi grabà en relleu 
el retrato del Mestre, d'un paregut i expressió notables. En el ban- 
quet que se li oterí en lo modest i únic café de Serignan, Edmón 
Perrier el saludà en nom de l'Institut, altres parlaren en nom dels 
amics anònims, de tots aquells que tant hem distrutat llegint les seves 
obres, els més grans escriptors i poetes hi enviaren la seua adhesió, 
la gran prempsa se'n feu eco, i prompte comensaren a llegir-se les 
avans oblidades obres de les que's feren més i més edicions, entrant 
altra volta el benestar en una llar en que temps hà no hi era, llàstima 
sols que arrivà tard, quan ja envellit pel pes dels anys, dèbil la vista 
i tremolós el pols, arrossegant penosament les cames, el gran natura- 
lista no podía ja continuar els seus treballs i portar els Seus Souvenirs 
al terme que hauría desitjat. 


(1) Dr. G.-V. Legrós.—La vie de J.-H. Fabre Naturaliste per un disciple.—París Ch. Dela- 
grave, 1913: 


146 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


De tots modos passà tranquilament els darrers anys de sa vida i 
aquesta s'anà extingint tranquilament fins que la seua ànima se'n volà 
a la Vida infinita. 

Descansi en pau. 


SALVADOR MALUQUER. 


Barcelona, Novembre de 1915. 


Nota mineralògica 


Fa pocs díes que D. Fernando Orriols, antic company de les es- 
cursions que ferem amb el malograt mestre Mn. Norbert Font i 
Sagué, me portà per a que'ls examinés, uns nodols arronyonats de 
color gris fosc i d'aspecte quelcom metàlic, que trobà i solats entre 
argiles margoses anant de Montgrony a Castellar d'En Huc (provincia 
de Barcelona). 

A primer cop d'ull me semblà que sería la Psilomena, perque 
moltes vegades se presenta amb aital aspecte i amb el fi de compro- 
bar-ho, vaig fer la perla de borax, emprò, amb gran sorpresa, per 
més que repetís la reacció varies vegades, mai me donà ni indicis de 
manganés, i si solsament de ferro, no era, doncs, la Psilomena. 
Examinant allavors amb més detenció el mineral, i atenent a algunes 
de ses propietats físiques, com la seva duresa, creguí que en tot o 
en part, podía ser caliça: tractant-ne un trosset per l'àcit clorhídric 
se produí tot seguit una vivíssima etervescencia, al fínir aquesta 
restà al fons del tubu d'ensaig una substancia blanca cristallina i una 
com crosta prima de color gris-negrenc, al exterior, i blanca al 
interior, amb petites cavitats ocupades avants per la substancia que 
s'havia disolt, que's lo que formaba la part exterior dels nodols: 
sustancies que vaig separar pera ulterior examen. La disolució clor- 
hídrica anterior amb l'àcit suliúric, donà tot seguit un abundós pre- 
cipitat de sulfat de calç, era realment caliça la part disolta. La 
substancia blanca cristallina restà definitivament insoluble en els 
àcits, tant en fret com en calent, amb l'àcit pur com afegint-hi aigua, 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 147 


per lo que creguí podria ser un sulfat, com m'ho assegurà la reacció 
dita del hepar. Desde'l primer moment vaig relusar l'idea de que's 
pogués tractar del de calç per varis indicis, com la seva duresa, i 
densitat, i creient que sería o el de bari o el d'estronci i exposant-ne 
un trosset mullat amb àcit clorhídric a la part blava de la flama de 
la llesca, prenent aquella la coloració roja intença característica del 
estronci: era doncs, el sulfat d'estronci, la Celestina. Quedaba pera 
examinar la crosta prima negrenca, que posada novament amb àcit 
clorhídric, al cap d'uges hores el líquit agafà una coloració groguenca- 
verdosa, lo que me indicà que poc o molt havia sigut atacat l'ensaig, 
i com aital coloració i altres indicis observats me ferent creurer 
que hi havia ferro, vaig tractà la disolució pel terrocianur potàsic, 
i la coloració blava intensa que prengué instantaneament, me demos- 
trà que no m'havia equivocat, y si bé la petita crosta anà descolorint- 
se, restà insoluble, quedant un agregat de petites partícules cuarço- 
ses, com se veu examinant-ho amb el vidre d'aument y l'esquelet de 
silice que donà en la perla de borax. 

Resumint: aquets curiosos nodols resultan ser de Celesfina, amb 
Caliça, recoberts d'una petita crosta d'òxit de ferro barrejat ab sílice, 
el srès fuluginós del francesos. 

Es la segona vegada, que jo sapiga, que's pot citar la Celestina a 
Catalunya, la primera ho fou per D. Lluis M. Vidal a la Granja d'Es- 
carp (Lleyda), on se presenta en petites masses granelludes, de 
color blanc també, entre les margues. 

En mases arronyonades semblants a les que acabem de descriure, 
se cita pels autors a la conca de París en el terreny eocènic, com ho 
es el que hi ha a Montgrony i Castellar d'En Huc, com crec que ho 
sont també les margues de Granja d'Escarp on també se troba cris- 
talliçada segons noves del consoci D. Joaquim Folch i Girona. 


L. TOMÀS. 


Barcelona Octubre de 1915. 


148 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


NOTES BIBLIOGRÀFIQUES 


ENSAYO FITOTOPOGRÀFICO DE BAGES: Tesis del Docforado 
de Farmacia.—P. Font Quer. 

No és el Plà de Bages una comarca de les menys explorades baix 
el punt de vista botànic, ans al contrari, desde Costa a Cadevall no 
hi ha hagut botànic català que no hi herborisés, i després de la F/ora 
del Plà de Bages del Dr. Sallent, avalorada amb els datos del 
intatigable Pujol, i de les publicacions del Dr. Cadevall semblava 
empresa temeraria la publicació d'un catàlec de la flora d'aquella 
interessant comarca. Amb tot el Dr. P. Font l'ha empresa amb 
entusiasme i verament no podía Sortir més airós de la seva tasca. El 
nostre consoci ha explorat curosament les valls i les serres d'aquelles 
encontrades seguint-les a peu en innombrables escursions, visitant un 
per un tots els pobles de la comarca amb una sola escepció, i aixís ha 
pogut portar a cap un trevall completíssim, avalorat amb atinades 
crítiques i observacions. 

La obra forma un nodrit volúm de més de 200 pàgines de 
16 X 23 cm. imprès curosament en la Tipogratía Mahonesa de Mahó. 

Comença amb un interessant estudi de la Comarca de Bages 
ficsant sa Situació i límits, orogratia, hidrogratia, geologia, clima, 
vegetació, plantes naturalitzades i observacions entre les que es 
una complerta bibliogratía botànica de aquella. 

En la part descriptiva enumera les plantes vasculars de la comarca, 
llocs on se troven, època de floració, i cites d'altres autors i al final 
de les families posa les especies dubtoses: i sense comptar aquestes, 
cita un total de 1105 especies antòctones, nombre al que no hi havía 
arribat, ni de molt, cap dels botànics que amb anterioritat s'havíen : 
ocupat de la flora de Bages. 

En resúm l'obra del Dr. Font tant per son fons com pet l'ordre i 
mètodo de sa exposició és verament remarcable i honra al seu autor 
que, dit sía de pas, obtingué la caliticació de Sobresalient en els 
exàmens del Doctorat en que fou presentada. 

Sols hem de consignar are, els més vius desitjos de que nostre 
docte consoci continui el camí emprès i posi a contribució el seu 
talent, coneixements, activitat i entussiasme al estudi integral de la 
Botànica Catalana. 


SM. Ni 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22 i 24. — Barcelona 


Mesos en sessió 6. Pegan deu pessetes ta que e pode 


i 


part podrà n demanar- los a la imprempta ca 


Bel, 22 y 24) i 


i instituci tel 6 Catalana d Hist a Natural 2 


SESSIONS 


o En la ae D 'Ebsiomis NATURAL qe 


j celebrarà ses sessions ordinaries und els J Jose: ES 


b de Janer i is 4 d' Abril 9 d' Octubre 


LL ) Febrer l'2 de Maig Lu de dial a 
do a 6 de Juny ul 9 de Desembre : El 


i BIBLIOTECA a 


La Bloc dd la Institució qedea donen AL 


es CEP ae 
RE RS oa DS ea 


els dijous feiners de 9 a 10 del a i els diumen- ò R 


ges de 10 a 11 del matí. 


El catàlec de la mateixa estarà sempre en el lecal i : 


o social a disposició dels senyors socis. 


Per a cassos extraordinaris dirigir-se al Vblio. di 


on D. Llorens Tomàs, es a ue 


MUSEU 


qae Els Ric i dores per a. dent el Musca seràn xi 
els dijous feiners de 3 a 4 de la tarde i de 9 a 10 del : 


vespre, i els diumenges de 10 a 14 del matí. 


— El catàlec dels exemplars estarà sempre a dispo- . i 


dol senyors socis, en la secció corresponent. 


Tots els envíus amb destí al Museu poden. Pais 
o sar-se al conservador del mateix D. Ignasi de Sagarra: Ra 
Mercaders, 33: o al aa D: Lluís Soler i io 


i Pujol: dia 16i i 18. 


é Rel 
CAS t ) SO 


BUTLLETÍ 


DE LA 


institució Catalana d'Historia Natural 


2.7. EpocA BARCELONA, DESEMBRE 1915 ANy XII — Núm. 9 


SUMARI: SEcció OsrcraL: Sesiió ordinaria de 5 de Desembre de 1915. —Coleópteros 
catalanes cazados durante el afío 1915, por Ricardo Zaviquiey.—El Pi Florit del 
bosc de eCan Vilar de Vallgorguinaz, per Joaquim MÀ de Barnola.—Lepidòpters 
nous per la fauna Catalana, per Jgmasi de Sagarra.—Rresencia de la Dialaga en 


els voltants de Barcelona, per Jodm Rosals —Obituari, per Mu. Marión Faura dc 
Sans. 


SECCIÓ. OBICIAL /7, 


SESSIÓ ORDINARIA DE 5 DE DESEMBRE DE 1915 


Presidencia del Runt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J. 


President 


Assisteixen els socis Srs. Calzado, Codina, Casanova, Ferrer 1 Vert, 
Ferrer i Dalmau, Folch (Joaquim), Foleh (Manuel), Gallart, Maluquer (Joa- 
quim), Maluquer (Salvador), Riera, Sagarra (Ignasi), Tomàs i Zariquiey. 


DESPAIX ORDINARI 


Després de llegida i aprobada l'acta de l'anterior sessió, el Secretari dóna 
compte de les segúents comunicacions: 

Comunicacions corperatives. — Del Centre Autonomista de Dependents 
del Comerç i de l'Industria, invitant a la sessió inaugural del curs 1915-1916. 

Aquesta mateixa entitat convida, en altra comunicació, a una reunió per 
a tractar de l'organització de la (Diada de la Llengua Catalana), que's cele- 
brarà en desagravi de les ofenses que nostra parla nacional rebé al Parla- 


150 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


ment. S'acorda que'l Secretari s'enteri dels acorts presos en l'esmentada 
reunió per a obrar en consegúencia. 

Proposta de socis. — Els socis P. Barnola, Calzado i Zariquiey, presenten 
per a soci numerari a D. Francesc Morer i Ramón, estudiant de Medicina, 
que viu a la Rambla dels Estudis, 11, 1.€5, i es dedica a Coleòpters. 

El socis P. Barnola, Calzado i Margarit, presenten per a soci numerari 
a D. Josep Serra i Riera, estudiant, que viu a la Rambla de Catalunya, 33, 
1.€L, 2." 1 es dedica a Botànica i Entomologia. 

Renovació de Conçell Directiu. — El Sr. President diu que cumplint lo 
que's disposa en els estatuts de nostra entitat, deu procedir-se a la elecció 
dels individuus que han de ocupar els càrregs de Vis-president, Vis-secre— 
tari, Bibliotecari i 2.óN Conceller, en el bieni 1916-1919. 

Atenent als assumptes que's gestionen actualment, s'acorda per unanimi- 
tat la reelecció dels càrrecs abans indicats, per a que la mateixa Junta pugui 
portar a bon terme la tasca començada. Al ensemps manifesta el Sr. Secre- 
tari, el prec del conceller don O. GC. Rosset, desitjant se li nomeni un substi- 
tut ja que per Ses ocupacions particulars no li és possible assistir a les 
reunions: prenent en consideració les raons aduides per tan distingit consoci 
es proposa per a substituir-lo, al Dr. Pius Font Quer. 

Per aclamació queda el Concell Directiu constituit aixís: 


President, Rvnt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J. 3 
Vis-President, D. Josep Maluquer i Nicolau. 

Secretari, D. Joaquím Maluquer i Nicolau. 

Vis-Secretari, D. Joaquim Folch i Girona. 

Tresorer, D. Ascensi Codina. 

Bibliotecart, D. Llorenç Tomàs. 

Conservador del Museu, D. Ignasi de Sagarra i de Castellarnau. 
Conceller, D. Felip Ferrer i Vert. 

Conceller, Dr. Pius Font i Quer. 


Baixa. —Per marxar de Barcelona i particulars ocupacions, se dóna de 
baixa D. Ènric Roig i Valls. 

Necrolegia.—D. Salvador Maluquer, al comunicar a la Institució la 
mort del eminent entomòleg provençal J. H. Fabre, llegeix una nota bio- 
gràfica que s'acorda publicar en nostre Butlletí. 


COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 


Coieòpters catalans. —El Sr. Zariquiey, llegeix una llista de coleòpters 
per ell recullits el present any, en diverses localitats catalanes, i en la que 
hi han especies verament interessants. 

Sobre el cicle evolutiu dela Pieris Brassicae L. (Lepid.). —El Sr. Ferrer 
i Vert mostra algunes parelles d'aquest lepidòpter cassades a la primera 
desena del passat Novembre a les hortes de la montanya de Montjuich. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I5I 


Fa remarcar que aquesta tercera generació es ben abundosa i presenta par-— 
ticularment caràcters de la generació ivernal com sol passar en altres lepi— 
dòpters de la mateixa familia. El Sr. Sagarra afegí com a correboració de 
lo dit pel Sr. Ferrer, que als voltants de Barcelona ell havía recullit la 
tercera generació dels Pieris mannii Mayer, Pieris daplidice L. i Euchloè 
belia occidentalis Verity, representant una forma morfològicament inter- 
mitja entre les dues generacions ordinaries, si be s'hi manifesten marcada— 
ment alguns caràcters de la generació ivernal. 

Alguns lepidòpters típics del Alt Pirineu. —El Sr. Sagarra mostra un bon 
nombre de lepidòpters, en sa majoria diurns, procedents de St. Joan del 
Erm, com a resultat de l'estudi que ha fet d'aquella encontrada pirinenca. 
Entre les formes presentades hi ha l'Aroynnis selene Schiff, A. euphrosyne 
L., Melanargia jabpygta var. cleanthe B., Erebia epBibhron var. pyrenaica 
H.S., E. stygne var. hisbanica Chap., E. evias var. pyrenaica Stgr., 
E. tyndarus var. casstoides, Chrysophanus viroaureae L., Ch. hippothoè 
var. eurybia O., Zygaena purpuralis Brúnn, etz., i moltes d'altres no 
citades o poc conegudes a Catalunya. 

Sobre l'Pthoa hispànica ( Ortop. )J—El Sr. President presenta un exem- 
plar de Pihoa hisbanica, Boliv., (ortòpter), femella, que com els fàsmits, a 
qual familia pertany, no fa ooteca, al posar els ous. Ademés de la parti- 
cularitat del mimetisme, amb que's defensa dels aucells, pels que sem- 
bla ésser mólt bon àpat, té la de reproduir-se per partenogènesis. Recorda 
que anys enrera havía obtingut individuus partenogenètics fins a quatre 
generacions consecutives, i ademés pogué observar que tots els nascuts 
d'aquesta forma eren femelles. Havent trovat aquest exemplar, casual— 
ment, els primers jorns del prop-passat Novembre, el guardà posant-li una 
branca de fei (Daphane onidium, L.), que menjen amb preferencia. Prò 
la bestiola, que ja estaba madura, no'a tastà gens, sols anà posant ous fins a 
34, 1 als vuit dies de reclusió va morir. Ensenyà els ous que son elipsoidals, 
de color negra amb puntuació mólt fina en la seva superficie o corion, 
i amb el micropil força gran, voltat d'un rafe proporcionalment enlairat. 
Els conservarà per a fer noves observacions, que comunicarà a l'Instiució, 
poguent, cas d'anar-li bé les críes, oferir-ne als socis que desitgin fer 
experiencies. A 

També participa haver trovat a Sarrià, el Cebrio Fabricit, Leach., 
femella, després de la forta pluja del 20 de Novembre, (es recolliren en el 
pluviòmetre 50 mm.), de la manera que explica en Cuní, això és, tralent 
l'abdòmen de son cau en espera d'algún mascle. 

Nota herpetològica. — D. Joaquim Maluquer llegeix una comunicació 
molt interessant sobre els Reptils i Batracis per ell observats als voltants de 
Figueres i en altres excursions fetes el passat istiu. Aquest estudi té molta 
importancia per el coneixement de la fauna herpetològica de la part oriental 
de Catalunya, tant per la quantitat de les especies observades com. per 
haver-n'hi algunes quina presència en nostra fauna es consideraba duptosa. 


52 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Comunicació coleopterològica. —El Sr. Ferrer i Vert manifesta que entre 
els coleòpters citats per el consoci Sr. Codina en la passada sessió de Novem- 
bre, com a nous per a la fauna catalana, hi figura Girinus urinator, lI., 
que ja havía sigut citat per el Sr. Cuní i Martorell l'any 1879 al donar 
compte d'una excursió a Arbucies, 1 posteriorment, l'any 1888 en son treball 
(Insectos de los alrededores de Barcelona): aquesta especie és bastant comú 
figurant en casi totes les col'leccions d'insectes catalans. Apropòsit dels 
Girinus, presenta un exemplar de G. elongatus, Aub., agafat al Pla del 
Llobregat 1905, especie poc coneguda o nova en nostra regió. 

Hemipters nous per a nostra fauna.— També llegeig el mateix senyor una 
llista d'hemipters entre els que hi figuren les segúentes especies que creu noves 
per a Catalunya: Oncocephalus notatus, Ramb.. casat a Sant Pere de Ribes 
i Ploiaria domestica, Scop., trobat a les habitacions de varies cases de la 
part antiga de nostra ciutat. D'aquestes especies en presenta tres exemplars 
vius que vé criant en cautivitat dés de fa uns quants mesos. En la mateixa 
llista es citen les xinxes Cimex hirundinis, Jenyns, procedents d'uns nius 
d'orenetes a Mollet del Vallés i Cimex columbarius, Jenyns, dels colomars 
de la ciutat. 

Donatiu per al Museu. —D. Ignasi de Sagarra dóna amb destí al Museu, 
un exemplar de la estrigida Asio accipitrinus, Pall., cassat darrerament 
a Santa Coloma de Gramanent. 

S'aixeca la sessió a les 12/35 minuts. 


Coleópteros catalanes cazados durante 
el ano 1915 


POR 


RIGARDO ZARIQUIEY 


Tengo el gusto de presentar hoy a los sefiores consocios una pri- 
mera lista de parte de lo que he cazado durante el corriente afio 
y a la que creo juzgaràn con algún interés por contener entre otras, 
especies tan interesantes como el Amorphiocephalus coronatus Grm. 
Encontraràn en ella también ejemplares pendientes todavía de ulterior 
ciasificación como Reicheia sp2 de Vallvidrera, Scofodipnus sp de 


ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 98 


Vallgorguinas y diferentes PSELAPHIDAE, que, aunque después de 
clasificados constituiràn el tema de una pequefia nota, no he querido 
dejar de mencionar ahora. 

Especial atención hemos dedicado este afio a la caza de los pequefios 
coleópteros de los detritus vegetales, musgo etc., etc., habiendo de este 
medo reunido més de un centenar de ejemplares, de familias tan poco 
estudiadas en Catalufia como las de los PSELAPHIDAE Y SCIDMAEDIDAE. 

El frondoso valle de Santa Fe, el agreste Montnegre y las tan 
conocidas orillas del Besós y Llobregat han sido entre otros los prin- 
cipales lugares de nuestras exploraciones. 


Cuychrus rostratus L. Valle de Santa Fe (Montseny). Agosto. 
Carabus latus v. catalonicus Gangib. Montserrat. Junio. 
) rutilans aragonensis Lap. Santa Fe. (Agosto, Sep- 
tiembre). Montnegre. (28-VIII). 
Reicheia Sp2 Vallvidriera. (Noviembre). 
Bembidion foraminosum Strm. Pra.t (16-V). 
) tibiale Duit. Santa Fe. (Agosto). 
L Dahli Dej. Montnegre, (27-VIII). Sabadell, (20-IV). 
Besós, (15-IX). 
Bembidion laterale Dej. Santa Fe, Montnegre. (Agosto). 
Scotodipnus Sp2 Vallgorguina. (8-X). 
Panagaeus crux-major L. Prat-Remolà. (25-IV). 
Chlaenius circumpsciiptus Duit. Besós. (Septiembre). 
Amara fervidaP Prat, (7-III). 
Laemostenus terricola trans. a oblongus. Santa Fe. (Agosto). 
Agonum vidumP Prat. (7-III). 
Lionyehus albonotatus Dej. Besós. (80-V). 
Microlestes plagiatus v. corticalis Duit. C'an Tunis. (24-V). 
Drypta dentata Rossi. Sabadell. (20-IV). Besós. (Septiembre). 
Huydroporus melanocephalus Gylih. Montnegre. (Agosto). 
Deleaster pichrous Grav. Montserrat. (Junio), Montseny. 
(Agosto). 
Platystethus nitens Sahlb. Cardedeu. (11-IV). 
Astenus filiformis Latr. Vallvidrera (19-III). 
Y angustatusPayX. Prat. (31-III). 
Stilicus rufipes Germ. Vallvidrera (19-III). 
Lathrobium quadratum Payl. Montseny. (Agosto). 
Xanthoplinus angustatusP Steph. Besós. (Septiembre). 
Philonthus immundus Gyll. Montnegre. (28-VIII). 


154 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Philonthus sordidus Grav. Montseny. (Agosto). 

D discoididus Grav. San Boy. (Abril). 
Quedius cinctus PayR. Montseny. (Agosto). 

) fulicinosus Grav. Montseny. (Agosto). 

x maurorufus Grav. Castelltersol. (27-VIII). 
Tachyporus solutus Er. Montseny. (Agosto). 
Falagria sulcatula Grav. Montnegre. (27-VIII). 
Zyras collarís PayR. Montserrat. (Junio). 
Euplectus sp.P Cardedeu. (11-IV). 
Pseudoplectus perplexusP Duv. Alella, en el musgo. (Mayo). 
Brachygluta sp2 El Figaró. (4-VII). 
Reichenbachia sp Vallvidriera. (6-IV). 
Bryaxis longicornis Leach. Vallvidriera. (19-III). 

D Di v. nioropygialis Fairm. Sabadell. (20-IV). 
Buythinus spP Montseny. (Agosto). 

L ,.— Cardedeu. (11-IV). 
Cephenium Codinae Dodero. Alella en el musgo. (Mayo). 
Cebrio Fabricii Leach. Hembra. Santa Fe, medio enterrada en el 

suelo, rodeada por tres machos. 

Coraebus amethystinus Oliv. Horta. (21-V). 
Aphanisticus pusillus Oliv. Besós. (28-III). 
Rosalia alpina L. En las hayas, Santa Fe. (Agosto). 
Phytoecia coerulescens ab. virescensP Mul. Caldetas. (2-V). 
Chalcoides fulvicornis F. San Boy. (2-VI). 
Hiopuriphila Modeeri ab. bimaculata VVS. Cardedeu. (11-IV). 
Amorphocephalus coronatus Grm. Montnegre. (Agosto). 
Peritelus sohaeroides Germ. Besós. (28-III). 
Polydrosus interstitialis Perris. San Boy. (2-IV). 
Huypera philanthus Ol. Vallgorguina. (Abril). 
Cionus tuberculosus Scop. Besós. 
Apion miniatum Germ. Prat. (7-III). 


Barcelona 1.0 de Diciembre de 1915. 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 155 


EL Pl FLORIT 
del bosc de "Can Vilar de Valigorguina" O 


(Pinus pinea L. v, florida de Barn., var, nova) 


PER 


JOAQUÍM MS DE BARNOLHA 


Els forasters que anys enrera s'haguessin trovat per qualsevol 
motiu a la vila de Vallgorguina l'endemà de la diada de Pasqua de 
Resurrecció, haurian pogut fixar-se, que al devallar el jovent de dita vila 
del tradicional aplec a l'hermita de dNtra. Sra. del Corredor, duia uns 
branquillons de pí, quals fulles en sa meitat superior lluían una viva 
color groga, que feia curiós i elegant contrast amb el vert esmeragda 
de la part inferior. dD'on eixíen aquelles gaies branques éD'on 
els hi venía tenir aquelles virolades fulles2 Haurian cregut que per 
divertiment les havíen ficat en un pot de groc de crom o de cadmí. 
Mes segons llur testimoni eren rames del pí florif del bosc de càn 
Vilar. 

Una excursió al indret on se troba el bosc anomenat, avui propie- 
tat del distingit diputat provincial pel districte, D. Pius de Valls, les 
darreres vacances de Nadal, em permeteren recullir qualques datos, 
examinar l'arbre, conegut en tota l'encontrada, i emportar-me per a un 
detingut estudi branques i fruits del celebrat pí f/orit. 

Es aquest un peu de pí ver (Pinus pinea L.), que porta bona 
marxa en son creixement, en ple període de desenrotllo, mercès a 
trovar-se aillat d'altres arbres, prò que temps enrera tingué, segons 
sembla, la vegetació un xic migrada, ofegat per altres arbres germans, 
doncs al aterrar el bosc, ara farà uns vinticinc anys, trovant-lo els 
llenyataires esllanguit i grog el deixaren com una raresa, i qui sab sil 
respectaren per saber que ja havía cridat l'atenció ais veins de Vall- 
gorguina. Tal com avui es presenta als ulls de l'observador, aillat, amb 


() V. Butll de l'Inst Cat. d'Hiat Nat —Febrer 1915. 


156 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


la copa ben artedonida, bicolor, amb una soca recta d'un metre amb 
vinticinc centímetres de circunterencia a l'alçada d'un de terra, i més 
mirant-lo de contrallum, a posta de sol, fa l'impresió d'una figura idea- 
lista en mitg d'un paisatge viu i real. El to clar de les puntes 
grogues contrasta tant vivament amb el fosc del vert, que sembla 
invitar a l'indagació de les causes que produiren tant curiós fenòmen. 
Provem d'esbrinarles. 

La manca, bo i parcial, de Sustancia verda o clorofila en el pi 
Hlorit del bosc de 4Càn Vilars, és una vera anomalia de les fulles, 
procedent de l'alteració o imperfecta formació de dita sustancia. 
Aquesta anomalia les converteix en fulles matiçades o virolades, cons- 
tituint, lo que s'en diu en jardineria, per un mot usual, encara que deri- 
vat de llengua extrangera, una penachura. No's pot considerar com 
un cas d'albinisme, car aleshores la decoloració fora total: ni com 
verdadera clorosis, que tindría el mateix caràcter: essent aixís, 
segons al començament deiem que la particularitat del pi florit, és la 
de presentar la meitat solzament de ses fulles amb la color cambiada o 
alterada. Quant més se'n podría dir un cas d'albinisme o clorosis 
incompletes. Pro aquesta denominació tampoc és del tot exacta, doncs 
per un general aquesta modificació produeix ratlles, línies, cintes, 
taques ec punts descolorits en les fulles afectades. Cal observar-ho 
particularment en els jardins en mates de Boix (Buxas sempervirens 
L.) Salvia (Salvia officinalis L.) Olivella (Ligustrum vulgare L. i 
japonicum) Boix grébol (Ilex aquifolium L.) Evonymus (Evonymus 
japonicus) Aucuba (Aucuba japonica)..., presentant-se en les fulles 
de les plantes monocotiledónees en línies paraleles als nirvis, com 
veiem en les Etzavares (Agave) Formi (Pfhormium coofianum), 
Lliri (Jris),... constituint les varietats que'ls jardiners anomenen folis 
variegatis, és a dir, amb fulles virolades. Pró en nostre cas el cambi 
de color és localitzat en les extremitats terminals o puntes de les fulles. 
Es doncs una modificació d'altre ordre. 

Per això no és gens fàcil d'endevinar còm la va adquirir l'exemplar 
qu'estudiem. Pro pensant amb que tot sovint passa, encara que sols 
en proporció mínima, en moltes plantes de conreu, podem conjecturar i 
donar com una explicació hipotètica, que una manca de principis nutri- 
tius suficients i dels indispensables per a la constitució deguda de la 
clorofila o materia verda en tota la llargaria de la fulla, determinà en 
un principi la anomalía de que venim tractant, i que continuant en sa 
creixença va arrivar a fixar-se amb un caràcter de plena estabilitat, a 
la manera que'n Moquin-Tandon assegura que passa en altres anoma- 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 157 


líes, que tant s'arrelen en molts cassos tins a fer-se hereditaries. dQuí 
sap si l'inilux de la causa sospitada va ésser auxiliat per la col'labo- 
ració de qualques paràsits com pugons o còccits que podríen haber 
xuclat les sustancies que luego mancaren a les tullese 

Fa sospitar que el fenòmen que tractem d'explicar vingui determi- 
nat per l'inilux dit d'insuficiencia dels materials alimenticis de la 
planta, el fet de que la manca de color resti localitzada a la meitat 
superior de les fulles. En electe, es compren fàcilment que'l defecte 
d'alimentació o asimilació degut a la causa dita, feu que nos formés 
degudament la clorotila en les puntes, on la sava en tal cas arribava 
gastada o degenerada. 

Ni s'em digui que pogueren concorrer com a causes productores la 
manca de llum, o bé un excés d'humitat, amb una evaporació imper- 
tecta. No la primera, doncs aleshores és natural que la part baixa de 
la fulla fora la més perjudicada, i per tant la decolorada, quant preci- 
sament passa tot al revés en el cas del pi florit. No la segona, perquè 
l'arbre no està en cap fondalada, on es deturin les aigues, ans gairebé 
al cim de la costa, i el terrer és de llicorella flonja, i per consequencia 
força permeable. No iniluint, doncs, aquestes causes ailladament con- 
siderades, en cap manera fora llògic deduir que podríen ter-ho plega- 
des. Resta, doncs, ferma nostra hipótesis de considerar com a factor 
principal de la modificació qu'estudiem, la migrada nutrició i assimila- 
ció, a punt que al arrivar la Sava a les puntes de les fulles, ja no'ls hi 
porti tots els materials nutritius indispensables, que se'ls han quedat 
i consumit les parts baixes, poguent-se sospitar particularment la 
manca o quantitat insuficient de cierroo, element sense el qual, segons 
estú comprobat experimentalment, no pot formar-se la materia verda 
de les plantes. 

Per l'època en que ferem l'excursió no poguerem recullir i reparar 
en les flors, per a examinar si presentaven qualque modificació o varia- 
ció específica. Les fulles, llevat de la estudiada, res tenen de diterent 
respecte de l'especie tipu, i lo mateix cal dir del conos o pinyes que 
ni per la grandaria, ni per la forma, color, col'locació, figura de les 
escates, arestes, escut i ombílic del centre d'aquestes, en res s'aparten 
del pi ver, que permeti apreciar caràcters prou diversiticats per a fer-ne 
una nova especie. Ni la modificació aillada de les fulles tora prou per 
a constituir una varietat o raça, si sols se trovés en l'exemplar de 
referencia: pró és el cas, que sembrats pinyons d'aquest, surten els 
arbres amb la mateixa modificació. De manera, que'n havem vist a 
Olzinellas, d'ençà la mida d'un decímetre fins a la de un metre i mitg, 


158 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


tota una serie de peus, que conserven per reproducció la color carac- 
terística del pi pare, el del bosc de dCan Vilaro. Aftermant-se doncs i 
trametent-se aquest caràcter per la generació deu haver esdevingut 
hereditari, i per tant, es deu considerar els nous peus nascuts amb tal 
modificació, i en els que d'aquests es puguin derivar com un defecte 
constitucional per herència. 

Ara bé, essent la modificació de color un caràcter tant fixo que 
passa a hereditari per la generació, com ho demostren palesament les 
plantacions fetes a Olsinelles, es pot considerar com suficient per a 
establit una varietat nova. Í a fi de conservar la Significació caracte- 
rística que li donà la denominació popular, proposem que se'n digui 
florida. Per tant científicament correspòn al cpi ilorit del bosc de 
Can Vilar de Vallgorguina,o i als que d'ell s'han derivat, i als que a 
l'avenir s'en derivin, d'un i altres, mentres servin la coloració típica 
del primer, el nom tècnic: 

Pinus pinea L., vat. florida de Barn., nova var. 


Sarrià, Octubre, 1915. 


Lepidòpters nous per la fauna Catalana, 


pertanyents a les famíltes 
Geometríidae - Nolidae - Cymbidae - Arctíidae 
Zysgaenídae - Psychidae - Aegertidae, 


PER 


IGNASI DE SAGARRA 


El present trevall ve a ésser la continuació d'aquell que amb el 
mateix anunciat publicàrem en nostre Butlletí, corresponent al Maig 
d'enguany. Hem d'avençar que en l'ordenació d'aquestes quantes 
especies hem seguit el mateix patró que aleshores, o sia l'última edi- 
ció del catàleg dels lepidòpters de la fauna paleàrtica publicat pels — 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 159 


Drs. Otto Staudinger i Hans Rebel (1) per ésser la nomenclatura d'us 
general en els trevalls com el nostre. Sols hem adoptat alguna modi- 
ficació com l'us de la denominació Aegeriidae en lloc de Sessiidae 
quina major justesa ha sigut degudament provada. 

Entre les agrupacions que ens ocupen, hi han genres com els 
Acidalia, Tephroclystia, Larentia, Zygaena, Trochilium i Cha- 
maesphecia, que s'imposa una detinguda revisió per a esvair el con- 
cepte equívoc que's té de les especies propies de nostra fauna. 
Solzament en el genre Acidalia, tiguren nou denominacions impropies 
en el catàleg fonamental d'en Miquel Cuní i Martorell, de l'any 1874, 
essent cabalment una de les agrupacions més importans per la gran 
riquesa d'especies catalanes que l'integren. En la present llista tan 
sols ne donem a conèixer algunes interessants i ben estudiades, reser- 
vant-nos per a més endevant parlar d'altres poc conegudes o inèdites. 
Lo mateix podríem dir dels demés, principalment de les Zygaena, 
de les quals donem a conèixer un morfe groc de la occitànica, Vill. 
que no sabem s'haja esmentat fins ara. 

Per a formar-se un concepte de les publicacions catalanes rete- 
rents a n'aquests lepidòpters, pot consultar-se les noticies que indicà- 
rem al principi de nostra comunicació anterior, afegint tan sols que 
el catàleg esmentat d'en Cuní, fou enriquit amb noves especies en 
posteriors publicacions del mateix autor (2). 

Referent al material que hem utilitzat per la redacció de la pre- 
sent nota, por dir-se que gaire be procedeix de les tres localitats, 
Sta. Coloma de Gramanet, St. Pere de Vilamajor i Pirineu, que 
representen la part baixa o litoral, mitjana (regió del Montseny), i 
superior catalana. D'aquesta última citem bastants indrets de la serra- 
lada, des de la Vall d'Aràn, St. Joan del Erm, Banys de St. Vicens 
(Seu d'Urgell), Alt Bergadà, fins a la Vall de Ribes. 

A més de nostres observacions, figuren també, en son lloc corres- 


(1) O Staudinger 8. HT. Rebel.—Catalog der Lepidopteren des palaearctischen Faunen- 
gebietes. —Berlín, 1901. 

(2) M. Cuní y Martorell —Excursión entomológica y botànica a la montafia de Montse- 
rrat.—Barcelona, 1879. 

M Cuní y Martorell — Excursión entomológica y botànica a San Miguel del Fay, Arbucias 
y cumbres del Monseny, Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., Vol. IX.—1880 

M. Cuní y Martorell. —Excursión entomológica y botànica a la Cerdafia espafiola, Anal. 
Soc. Esp. Hist. Nat,, Vol. X —188I1. 

M. Cuní y Martovell. —Resultado de uua exploración entomológica y botànica por el término 
de La Garriga (Catalufía), Anal Soc. Esp. Hist. Nat., Vol. XI1.—1883. 

M Cuní y Martorell.-—Excursión entomológica a varias localidades de la provincia de Ge- 
rona, Anal Soc. Esp. Hist Nat., Vol. XIV, 1885. 


160 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


ponent, cites de nostres benvolguts companys, en Salvador Maluquer, 
(Banys de St. Vicens, Seu d'Urgell), O. C. Rosset, (Montgrony): 
M. Llenas, (Vall d'Aràn), J. M. Bofill, (St. julià de Vilatorta) i doc- 
tor A. VVeiss que ens cedí alguns exemplars cassats el passat istiu. 


Aplasta ononaria gen. aest. faecataria Hb. Freqient pel mes de 
Septembre a St. Pere de Vilamajor i a Gualba, atreta per la llum. 


Geometra vernaria Hb. Sol apareixer a últims d'Agost i primers 
de Septembre a St. Pere de Vilamajor. Resta parada prop de les 
llums eléctriques. 


Euchloris snaragdaria F. La hem trobada al alt Bergadà, un exem- 
plar caçat amb la llanterna a Guardiola-Bagà, 5 VIII 1907, altre a 
la Pobla de Lillet 7 VII 1907 també a la llum. 


Eucrostes herbaria Hb. Palou VIII 1911: St. Pere de Vilamajor IX 
1911, bastant escassa, a la llum. 


Nemoria porrinata Z. N' havem un exemplar en la col-lecció, cedit 
Pel Dr. A. VVeiss que 'l recullí a Ribas el passat Agost. 


Acidalia trilineata Sc. Bastant irequent a Castellar d'en Huc i a 
St. Pere de Montgrony, a primers d'Agost. De dia s'alça de les 
mates. 


Acidalia luteolaria Const. Especie característica de la fauna espa- 
nyola. Es molt abundosa en la regió pirinenca, Guardiola, Bagà 
VIII 1907, St. Joan del Erm, 18 VII 1914, vola en plè sol, pels 
aglevats dels voltants del santuari. 


Acidalia fllaveolaria Hb. St. Pere de Montgrony 9 VIII 1907, vola 
plegada amb la anterior, si bé mes escassa. 


Acidalia rhodogrammaria Ping. Aquesta interessant especie fou 
descoberta pel Sr. Rorb a la serra de Espunya (Murcia), l'any 
1909 i es descrigué segons tres femelles d'aquella procedencia. 
Al Agost de 1910 ne reculliren una femella a St. Pere de Vilama- 
jor, atreta per la llum. En dita localitat sembla ésser bastant 
escassa. 


Acidalia dimidiata Huin. St. Pere de Vilamajor, IX 1914, no es 
rara, Sta. Coloma de Gramanet, istiu de 1906, atreta per la llum. 


Acidalia faíimata Stgr. Especie característica de la fauna meridio- 
nal d'Europa. Sta. Coloma de Gramanet, istiu de 1906, atreta per 
la llum. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL tÓL 


— Acidalia longaria HS. Un exemplar procedent de Sta. Coloma de 
Gramanet, istiu de 1906. Es una de les especies mes tipiques del 
Migdia d'Espanya, algunes illes mediterranies i Nort d'Atrica. 


Acidalia incarnaria HS. Aquesta interessant especie l'hem trobada 
escassament a St. Pere de Vilamajor i a Sta. Coloma de Grama- 
net, per la tardor. 


Acidalia rusticata var. mustellata St. Pere de Vilamajor, IX 1914, 
es caça a la llum. 


Acidalia interjectaria B. St. Pere de Vilamajor i a Sta. Coloma de 
Gramanet, istiu i tardor. En el catàleg d'en Cuní i Martorell, estàn 
reunides les dugues especies inferjectaria B. i dilutaria Hb. al 
parlar d'aquesta última. Igual equivoc se troba en altres publi- 
cacions (1). 


Acidalia degeneraria ab. depravata Stgr. St. Pere de Villamajor, 
frequentement atreta per la llum. De Sta. Coloma de Gramanet 
tenim la forma tipu. 


Acidalia aversata var. spoliata Stgr. St. Pere de Vilamajor IX 
1912, escassa. 


Acidalia incanata L. Escassa, atreta per la llum a St. Pere de 
Vilamajor: St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill). 


Acidalia incanata ab. adjunctaria B. St. Joan del Erm 18 VII 1914, 
un sol exemplar de gran tamany. 


Acidalia flacidaria Z. Especie molt abundosa, se troba al Maig i 
altra volta pel Septembre a St. Pere de Vilamajor, Sta. Coloma 
de Gramanet. St. Iscle de Vallalta, primavera. 


Acidalia violata:var. decorata Blth. St. Pere de Vilamajor, VIII 
1910. A la llum, bastant escassa. 


Acidalia violata var. honestata Mab. St. Pere de Vilamajor, vola 
pel mes de Septembre i amb treqiencia se para prop les llums. 
Staudinger en la última edició de sa obra, l'indica com a forma 
local de les illes de Còrcega i Cerdenya. Altres autors com 
Spuler, son de la mateixa opinió respecte al habitat d'aquesta 
interessant forma. 


(1) A. Codina.—Lepidópteros heteróceros de Catalufia (Primeria serie) en Bull. Soc. Arag. 
Cienc. Nat., p. 78 —1914. 


102 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Epleyra pupillata Hib. Especie excessivament variable. En la regiò 
del Montseny es presenta amb les formes segiients: ab. badiaria 
Stgr. es la més feeqient, encara que aquesta forma no's troba 
citada en el catàleg d'en Cuni, Staudinger al parlar d'ella asse- 
nyala a Catalunya i Nort d'Africa com a patries originaries, 
àb. eyrata Hb. també irequent, àb. no/aria Hb. escassa a Vila- 
major i per últim la forma-tipu, també escassa i sempre de una 
tonalitat rojenca. 


Rhodostrophia calabraria vat. tabidaria Z. Frequent als voltants 
de Barcelona, Montcada i St. Pere de Vilamajor. Maig i primers 
de Juny. De dia sol aixecar-se de les mates i brolla dels erms 
i costes dels indrets montanyosos. 


Rhodostrophia vivicaria Cl. Molt frequent a Montserrat, cami de 
la ermita de St. Miquel, pel mes de Juny. La var. sfrigata Stgr. 
se troba en els mateixos llocs on vola el tipu i sembla més fre- 
quent. 


Sterrha sacraria ab. atrifasciaria Steian. Forma no gens escassa 
entre els individuus de la generació tardoral. St. Pere de Vilama- 
jor, pels mesos de Setembre i Octubre. 


Luythria sanguinaria Dup. Vall d'Aràn (M. Llenas, VIII 1909). No es 
escassa a St. Joan del Erm, 18 VII 1914, amb el tipu se troba la 
var. vernalis Stgr. si be més escassa. 


Ortholita tipunctaria ab. gachtaria Frr. Entre la forma-tipu: Ribas 
3 VIII 1910, Castellar d'en Huc, 7 VIII 1907. D'aquesta última 
localitat tenim formes de transizió a la segient: 


Ortholita bipunetaria var. marítima Seeb. Motgrony, escassa. 


Ortholita coelinaria vat. jugicola Stgr. Especie tipica del Pirineu. 
Els exemplars que tenim procedents de Guardiola-Bagà, VIII 1907 
tenen el tamany major i la coloració més clara que altres de locali- 
tats catalanes, pertanyent per lo tant a n'aquesta forma que Stau- 
dinger descrigué de les montanyes de Castella. 


Triphosa sabaudiata Dup. Se troba en algunes coves de la regió 
pirinenca. A Castellar d'en Huc, nostre amic en Salvador Malu- 
quer recullí aquest lepidòpter en quantitat notable dins la cova 
anomenada cia Tutao, sobre dita població. 


Triphosa dubitata L. En el mateix loc de la anterior, també en 
gran quantitat (S. Maluquer). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 163 


Eucosmia unduleta L. Aiguns exemplars procedents de la Vall 
d'Aràn (M. Llenas, VII 1909). 


Lyoris prunata L. Castellar d'en Huc, al vespre, atreta per la lum 
del fanal, 7 VIII 1907. 


Larentia variata Schiti. Vola a St. Joan del Erm, entre l'abetosa, 
dos exemplars, 17 VII 1914. 


Larentia siterata Huin. Un exemplar trobat al relleig d'una roca a 
ia montanya del Farell, VI 1912. 


Larentia olivata Blh. Parada al troncs, abetosa de St. Joan del 
Herm, 18 VII 1914. 


Larentia fluctuata ab. semifasciata Huene. Sta. Coloma de Gra- 
manet, dos exempiars, 12 III 1906, IX 1909. 


Larentia pomoeriaria ab. abditaria HS. St. Pere de Vilamajor, 
escassa, a la llum, IX 1914. Exemplars molt petits. La forma-tipu 
sol tenir de 13-14 mm. de llargada alar. Aquesta aberraciò se 
caracteriça per son reduit tamany (11 mm.), i els exemplars de Vila- 
major tant sols arriben a 9 1/o mm. 


Larentia tophaceata ab. molliculata Gn. Frequent en diverses encon- 
trades, al ves pre es atreta per la llum, St. Pere de Vilamajor, 10 
V 1911: Farell IV 1912, Tartassa (S. Maluquer, 8 IV 19095). 


Larentia unifasciata Hvv. Un exemplar a la llum, St. Pere de Vila- 
major, IX 1914. 
Tephroelystia euphrasiata HS. St. Pere de Vilamajor, IX, a ia llum. 


Tephrociystia ericeata Rbr. Sta. Coloma de Gramanet, VIII 
IX 1906. 


Enomos àiniaria L. St. Pere de Vilamajor, a la llum, IX 1915. 


Selenia bilunaria gen. aest. juliaria Hvv. Freqient a la tardor, 
St. Pere de Vilamajor, IX 1915, Gualba, en igual època, atreta 
per la llum. 3 


dAngerona prunaria L. Guardiola-Bagà, 5 VIII 1907, un exemplar 
atret per la llum. 


Urapteryx sambucaria L. Banys de St. Vicens, prop de la Seu 
d'Urgell, VIII 1907. Un sol exemplar atret per la llum (S. Ma- 
luquer). 


164 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 


Opisthograptis luteolaria L. Freqient perla tardor a St. Pere de 
Vilamajor, IX 1914, parada prop de les llums elèctriques. 


Epione apiciaria Schiti. St. Pere de Vilamajor, un exemplar caçat 
al vespre amb el fanal a la riera de Vallestrins, VIII 1910. 


Venilia macularia L. Regió del Montseny, en les parts enlairades, 
Juny. Vall de Sta. Fé, 25 VI 1905 (S. Maluquer), cim de Roca 
Roja, St. Pere de Vilamajor, VI 1910. L'exemplar de Sta. Fè 
manifesta típicament el morífe meridionalis Hain. 


Boarmíia perversaria B. Abundosa a St. Pere de Vilamajor, pels 
mesos de Maig i Juny, i despres pel Septembre, en aquesta última 
época es mes abundosa, principalment les femelles. 


Boarmia abstersaria B. St. Pere de Montgrony 8 VIII 1907, un 
exemplar parat al relleix d'una pedra. 


Boarmia ribeata Cl. Granollers IX 1914, un exemplar caçat amb 
el fanal. St. Pere de Vilamajor, un altre tambè a la llum, en 
igual época. 


Boarmia umbraria Hb. St. Pere de Vilamajor 16 IV 1909, un 
exemplar a la llum eléctrica. 


Boarnia selenaria var. dianaria Hb. St. Pere de Vilamajor, un 
exemplar batent les mates, cami de la font de la teula, VIII. 1909. 


Gnophos furvata F. Guardiola-Bagà, bastant treqient al vespre, 
atreta amb el fanal en els marges del camí que puja a St. Llorens, 
primers d'Agost de 1907. 


Gnophos mucidaria var. ochracearia Stgr. El exemplars de Cata- 
lunya pertauyen a n'aquesta forma i no al tipu com se indica en 
el catàleg de'n Cuní i en altres ja esmentades, es caracteritzen per 
sa viva colorarció groguenca. Es molt freqiient als voltants de 
Barcelona i en la regió del Montseny, Maig i Setembre. 


Gnophos asperaria var. pityata Rbr. St. Pere de Vilamajor, camí 
de càn Surell, treqient en les costes ermes, VI 1909, també 
l'hem caçat amb la llum en VIII i IX. Les varietats de ecMatiz 
menos Subido: que esmenta en Cuní deuen referir-se, precisa- 
ment, a la forma tipu. 


Gnophos caelibaria var. spurcaria Lah. Vall de Nuria, 8 VIII 1911, 
un exemplar. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 105 


Bupalus piniarius ab. flavescens B. Voltants de Barcelona, Santa 
Creu d'Olorde, Maig 1910, La forma muohiusaria Gmppbg. l'hem 
trobada a St. Joan del Herm, dins l'abetosa. 


Selidosema ericetaria vat. pyrenaearia B. Bastant freqiient a 
Guardiola-Bagà, VIII 1907. 


Thamnona víncularia Hb. Especie propia del Mitg-dia, l'hem troba- 
da amb irequencia a les costes de Garrai, desde Febrer a Abril, 
s'alça dels rebrolls de Mata (Pistacia lentiscus) i altres plantes 
que creixen en els terrenys cretacis de Garraf i Vallcarca, i a Cas- 
telldetels i Gavà. 


Thamnona loricaria Ev. Castellar d'en Huc, 7 VIII 1907, St. Pere 
de Vilamajor, VII 1913, a la llum. 


Phasiane petraria Hb. Voltants de Barcelona. St. Medí 4 V 1907, 
St. Pere de Vilamajor, V, VI 1913, al vespre a la llum. 


Phasiane clatharata L. Es molt variable en sa decoloració: bastant 
irequent, s'alça dels rebrolls i mates: Tarrasa, IV 1905, Farell, IV 
1906, Guardiola-Bagàa, VIII 1907, St. Pere de Vilamajor, VI 1913. 


Enbolia murínaria F. Molt irequent a St. Pere de Vilamajor de 
VI al IX. De dia resta parada en els camps d'auíals i bores dels 
marges. De nits es atreta per les llums elèctriques en quantitat. 
Sta. Coloma de Gramanet, en iguals condicións 1907. 


Euconista agaritaria Dardoin. Aquesta rara especie l'havem tro- 
bada pel mes de Setembre a Sta. Coloma de Gramanet, 27 IX 
1907, i a St. Pere de Vilamajor, IX 1912. L'oruga viu en la 
Genísta i Uler. 


Nola togatulalis Hb. Es la més ireqient del gènre a St. Pere de 
Vilamajor, al capvespre vola ran de terra entre l'herba, de nit 
sol parar-se prop de les llums elèctriques, VII i IX. 


Nola centonalis Hb. St. Pere de Vilamajor, rara, un exemplar caçat 
amb el fanal el jorn 18 IV 1910. 


Nuycteola faisalis HS. Rara, al vespre, atreta per la llum. Palou, 
VIII 1909, St. Pere de Vilamajor, VIII 1913. 


Earies chlorana L. Sta. Coloma de Gramanet i St. Pere de Vila- 
major, d'Agost a Septembre. Alguns anys es presentà amb bastanta 
abundor trobant-se parada al entorn de les llums. 


106 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Hvylophila bicolorana Fuessl. Un exemplar caçat amb la llanterna, a 
Sta. Coloma de Gramanet, 6 IX 1906. 


Spilosoma lubricipeda L. St. Pere de Vilamajor, de Juny a Agost, 
bastant escassa. atreta per la llum. 


Spilosoma urticae Esp. St. Pere de Vilamajor VIII 1914, alguns 
exemplars atrets per la llum. 


Parasemia plantaginis L. Freqient al Pirineu. Vola a plé sol en els 
llocs elevats, particularment on creixen els R/hododendron. Vall 
d'Aràn VII. (M. Llenas). Hem de remarcar que la col'loració dels 
mascles esdevé tant intensa en alguns individuus que'ls apropa a 
la forma insularis Seitz, de les illes Orcades. En la femella es 
presenta el morfe //avipennís. 


Paraesemia plantaginis var. hospita Schitt. Alguns exemplars de la 
mateixa procedencia. 


Rhyparia purpurata L. Vall d'Aràn, VII 1909 (M. Llenas). El morfe 
català d'aquesta especie mereix un estudi detingut, els exemplars 
que hem vist són de bon tamany. El dibuix de les ales anteriors 
està format de petites taques, nombroses i regularment arrengle- 
rades. Ales posteriors de tonalitat roja-groguenca, amb les taques 
negres de forma allargada, de igual tamany i regularment col- 
locades. A son entorn la color és més groguenca. 


Aretia villica ab. angelica B. Es el morte dominant a Catalunya, ne 
tením exempjars ben típics dels voltats de Barcelona i de la regió 
del Montseny. 


Arctia fasciata Esp. Bastant rara. Ne fením un exemplar procedent 
de Tarragona, caçat en Maig de 1898. Aquesta especie fou citada 
per nostre consoci en A. Codina, en la sessió de Abril d'enguany 
procedent de Cervera. 


Arstia maculosa var. arragonensis Stgr. Vall d'Aràn, (M. Llenas, 
VII 1909), voltants de Barcelona. Tots els exemplars que hem vist 
pertanyen, més o menys caracteritzats, a n'aquesta forma. 


Coscinia cribrum vat. punctigera Fer. Guardiola Bagà, 5 VIII 1907, 
banys de St. Vicens, Seu d'Urgell (S. Maluquer, VIII 1907). 


Coscinia cribrum vat. candida Cyr. Voltants de Borcelona. Camp 
de la Bota (M. Llenas). 


INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 107 


Hipocrita jacobaeae L. St. Pere de Vilamajor, un sol exemplar al 
mes de juny de 1910. 


Paidia murina Hb. Banys de St. Vicens, Seu d'Urgell. A la llum 
(S. Maluquer, VIII 1907). 


Endrosa irrorella vat. fl/lavicans B. Amb el tipu, Brócà 16 VIII 1907, 
Guardiola-Bagà, 18 VIII 1907. 


Gnophria rubricollis L. Vall d'Aràn, un exemplar (M. Llenas, 
VII 1909). 


Lithosia deplana Esp. St. Pere de Vilamajor, alguns exemplars a la 
lum, IX 1909. 


Pelosia muscerda Hutn. Gualba IX, alguns examplars caçats amb el 
fanal. 


Zygaena purpuralis Btinnich. Se troba en les parts elevades del 
Pirineu. Molt abundosa a St. Joan del Erm, volant en els prats 
humits dels voltants del Santuari, sovint resta parada en les tiges 
de les graminies o en els capitols de les compostes. 


Zuygaena scabiosae Scheven. Un exemplar procedent de ia Vall 
d'Aràn (M. Llenas, VII 1909). 


Zygaena scabiosae var. orion HS. Els individuus que hem vist pro- 
cedents de Montgrony pertanyen a n'aquesta forma (O. C. Rosset, 
18 VII 1914). 


Zuygaena scabiosae var. nevadensis Rbr. Aquesta forma es troba 
representada per una nombrosa colonia d'individuus a la Vall de 
Sta. Fè, Montseny de VI a mitjans de VII, vola principalment 
pels prats humits, resta llargues estones parada a la tiga de les 
herbes. 


Zygaena sarpedon var. trimaculata Esp. Se troba volant amb el 
tipu si bé bastant escassa. Sta. Coloma de Gramanet, 6 VII 1907, 
Gualba, V 1908 (S. Maluquer). 


Zygaena contaminei B. Un exemplar procedent dels banys de Sant 
Vicens, Seu d'Urgell (S. Maluquer, 15 VIII 1907). 


Zygaena exulans Hochemyv. Un exemplar caçat al marge de la carre- 
tera de Guardiola-Bagà a la Pobla de Lillet, 28 VI 1910. 


168 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


Zygaena ephialtes ab. medusa Pall. Sembia freqient en la regió 
del Montseny, L'Estanyoll, Brull, VII 1897 (J. M. de Barnola, S. J.) 


Zuygaena hilaris O. Llocs montanyosos coberts de vegetació aromà- 
tica, quant el sol està amagat resta parada en les tiges de les 
graminies i de la farigola, amb les antenes plegades endevant. 
Alguns exemplars s'acosten a la ab. confiuens. 


Zygaena hilaris var. ononidis Mill. Se troba a St. Pere de Vila- 
major, volant amb el tipu. 


Zygaena fausta var. junceae Obth. Tots els individuus catalans que 
hem estudiat, procedents del Pirineu, Montserrat, regió de 
Montseny i voltants de Barcelona, pertanyen a n'aquesta forma, 
De vegades se troba en quantitat notable, particularment en els 
prats humits del Pirineu. 


Zygaena occitanica vat. disjuncta Spul. En molts llocs on hem caçat 
aquest lepidòpter se hi troba la forma-tipu, pero la major part dels 
individuus pertanyen a la que esmentem, per lo qual es pot aven- 
sar que la forma dominant a Catalunya és una transizió del tipu 
a la forma extrema iberica Stgr. indicada en el catàleg de'n Cuní 
amb el nom de farraconensis Stgr. Aquesta és bastant frequent 
a St. Pere de Vilamajor VI i VII. 


Zygaena occitanica ab. lutea nov. ab. La color roja està substi- 
tuída per groga palida, tant en les ales com en el cinyell del abdo- 
men. Aquesta forma groga mo sabem que s'haja esmentat en 
aquesta especie, morte que's sol presentar en altres del genre, Si 
bé sempre en casos molt raros. Ne tenim un exemplar magnífic 
caçat a St. Pere de Vilamajor, 20 VII 1910. 


Aglaope infausta L. Vall de Sta. Fè, Montseny 15 VII 1908. 


/no mannii Ld. Molt irequent en els prats de la font del Bosc, a Sant 
Joan del Erm. En aquell indret tant humit vola en gran quantitat 
al capvespre VII 1914. 


/no mannii var. crassicornis Stgr. Vola plegada amb la torma ante- 
rior, essent la més dominant en aquella encontrada. 


/no notata Z. Un exemplar de St. Joan del Erm, 18 VII 1914, Pla 
de la Calma (O. C. Rosset). 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 169 


Oreopsyche leschenaulti var. nigricans Stgr. Sta. Coloma de Gra- 
manet, primavera. Sembla que en aquesta època no és escassa. 


Sciapteron tabaniformis var. rhingiaeformis Hb. Un exemplar parat 
al tronc d'un pollancre 15 V 1913. 


Trochilium myopiformis Bih. St. Pere de Vilamajor. Parada en la 
flor d'una orenga, 259 VII 1913. 


Chamaesphecia empiformis Esp. St. Joan del Erm, 2 ejemplars, 
volant prop del santuari, 18 VII 1914. 


Barcelona, 21 Novembre 1915. 


Presencia de la Dialaga en els voltants 


de Barcelona 
PER 


JOAN ROSALS 


Lloch de profitosa excursió per el mineròlec i per el geòlec, 
ha estat i serà encara llarc temps, nostre vehina serralada del Tibi- 
dabo. La varietat de ses pissarres, ses interessants roques eruptives i 
metamòrfiques, la ja llarga serie de minerals trovats en ella, i sobre 
tot sa poca distancia de nostra ciutat, disminuida avui per tranvíes i 
funiculars, fan que sía camp obligat d'exploració per a tot naturalista 
barceloní. Però si el naturalista se dedica al estudi dels minerals, nota 
tot seguit amb recansa que degut ú l'acció oxidadora de la erosió, 
continuada durant llarcs períodes geològics, s'han alterat de tal 
manera tots els elements de la montanya, que es diticilíssim trovar un 
exemplar mineral que. no estiga alterat. Mes aquest estat d'alteració, 
sempre he cregut no podía passar del nivell hidrostàtic i que torço- 
sament en les capes interiors del cor de la montanya, hi devía haver 
uns núclis, on els minerals que en tant mal estat estaven en l'ex- 
terior, se conservaríen en les millors condicions. Aixís, doncs, amb 
motiu de les obres del tunel que per el nou carril de Tarrasa està 


170 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


construint la companyia canadenca cRiegos y Fuerza del Ebro,, é la 
base de la montanya de Vallvidrera, vaig creurer constituien una 
bona ocasió per a poder comprobar la suposició que tenía feta, à quin 
fí aprofitant un dels diumenges del darrer Agost, vaig anar-hi. 
Arribat al lloch i examinats lleugerament els materials abundosament 
extrets de dita toradada, vaig notar que, en efecte, gracies ú son bon 
estat, podíen estudiar-se amb tota comoditat molts dels elements mine- 
rals que acompanyen aquelles pissarres. Formen la massa que atra- 
vessa el tunel, unes pissarres negroses semi-satinades que en molts 
llocs passen à maclíferes, conservant sempre emprò, sa dita color ne- 
grosa. En una gran part de la massa hi abunden els filonets de antibol 
hornblenda netament cristallisat en petits cristalls aciculars negres, 
de tal manera que pasen les pissarres à verdaderes anfibolites. No he 
lograt trovar-hi lo antibol actinota, tan frequent entre les granatites 
i anfibolites del Tibidabo (sota l'Observatori). En canvi uns filons de 
distinta color i textura observats en algunes de dites antibolites, me 
feren pensar en un mineral ben diferent i no citat, que sàpiga, en 
nostra vehina serralada, ja que sos caràcters corresponien mes à un 
piróxen que à un anfibol. Ja de retorn à casa, vaig acudir pera la de- 
terminació à les obres mineralògiques de bons autors, à la comparació 
amb exemplars típics de una col'lecció, al detingut examen i al anà- 
lisi químic, si es tes necessari. Sa textura fullosa, ben diferenta de 
la acicular dels antibols, me convencé de que, en efecte, era un piró- 
xen el mineral que tenía al devant. Ademès, sa color verdosa, sa 
massa fullosa gracies al clivatge perfecte i son aspecte nacarat i 
metalloide (1) me asseguraren que's tractava de la Dialaga. Ademés 
segons Rinné (2) els piróxens se trovan no sols en les roques erupti- 
ves, Sino tambè dins els esquists cristallins, entre'ls que poden 
col'locarse els de Vallvidrera. Un petit cristall d'entre la massa de 
Dialaga, d'un dels exemplars, sembla esser de Bronzita, cosa probable 
sis te en compte que sovint la Dialaga es macla amb la Bronzita. 
Tambè segons el citat Rinné (8), se sol asso-ciar la Dialaga amb la 
Bronzita formant la roca piroxenolítica anomenada Dialagita. 

Tota la massa de aquesta anfibolita, va alternada en filons més o 
menys amples de Dialaga amb altres de Hornblenda, plens de menuts 
cristalls aciculars. 


(1) Caracters que segons Lapparent distingeixen la Dialaga A. de Lapparent—Precís de Mi- 
neralogie——pag. 205. 

(2) Rinné—Etude practique des roches—pag. 233. 

(3) Rinné—Obra citada—pag. 569. 


INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 171 


Com feu notar en una comunicació fa poch temps llegida per nos- 
tre digníssim senyor President, es molt freqiient en dits esquists la 
presencia de la pirita de ferre, que he pogut observar pertany à la 
especie Marcasita. Tambè s'hi observa, encara que amb menys fre- 
quiencia, la calcopirita i la calcita, forman aquesta darrera unas curio- 
sas cristalisacions equiaxes, quina hermosa color blanca contrasta amb 
la negror de la roca que recubreix. 

No dupto pas que si n'estudiesiu amb calma i en diferents dies, 
dits materials extrets i no en una hora escasa en que jo vaig estar-hi, 
se trovarian altres minerals nous que vindrien a enriquir la ja nombro- 
sa llista dels fins avuy trovats en las montanyes qu'envoltan el Pla de 
Barcelona. 


Barcelona 29 Setembre 1914, 


OBITUARI 


Força sensibles són per el món científic les noves necrològiques 
de que'ns pertoca fer-ne una curta ressenya. 

La primera és la de D. Lluis Adaro, Director de la Comisió del 
Mapa Geològic d'Espanya, mort ara fa prop d'un mes i mig. Havía 
treballat preferentment sobre els terrenys carbonifers d'Asturias: i 
amb motíu de la crissis carbonífera a Espanya publicà un lluminós 
informe sobre els carbons de la península. Després de la jubilació 
de nostre consoci en Lluis M.£ Vidal fou elevat a la direcció general 
de Mines, lloc que ocupà amb gran zel fins als derrers moments de 
sa vida. En el Congrés internacional de Geologia, Hidrología i Clima- 
tología, celebrat ara fa dos anys, ell sapigué exposar les questions 
geològic-hidrològiques més transcendentals de nostre terrer. l'en els 
seus últims díes s'havía ocupat en la col'laboració de les investigacions 
sobre l'aprofitament industrial del p/atí a Espanya, apoiant els trevalls 
del ingenier Sr. Orueta (1). 


En els camps de batalla ha sigut mort el jove i sabi geòlec En 
Robert Douvillé, fill del eminent Henri Douvillé. Sa memoria de 
doctorat versà sobre els Prealps sudètics, en 1906, trevall que demos- 
tra sa clara intel'ligencia prometedora de grans empreses d'investi- 


(1) V. Butll. de l'Zusí. Cat. d' Hist. Nat., n. 8. 


172 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 


gació geognòstic-estratigràfica. En 1911 s'atreví a publicar un resum 
sintètic de la geología de la península ibèrica, ocupant-se també de 
les principals publicacions de Catalunya, en particular de les memories 
de nostres consocis en Lluis M.t Vidal, el Dr. en Jaume Almera i 
Mossèn Font i Sagué, que coneixía i sembla apreciaba intensament. 
(Handbuch der Regionalen Geologie, t. III, p. 3). 


La tercera mort, més particularment sensible per els geòlecs 
catalans, és la de M. René Zeiller, nat en 1847, membre de l'Institut, 
Inspector General de Mines,... que ha estat un dels més famosos 
fito-paleontòlecs. Havía sigut consultat per a la determinació de 
les especies de vegetals fòssils descoberts per Mossèn Norbert 
Font i Sagué en el cMas de Molló): de Camprodón, també habíem 
consultat alguns dels exemplars duptosos que recullirem a Surroca 
(Sant Joan de les Abadesses), quan escribíem nostra memoria de 
doctorat. Havía estat sempre molt atent amb el geòlecs catalans. 
Deixa escrita una gran obra sobre Fitopaleontología, apart de no 
poques monogratíes. Fou membre de la cSociété geológique de 
France: d'ençà l'any 1870. M. Edmond Perrier, Director del Museu 
Nacional d'Historia Natural de França, acaba de publicar sa necrología 
en els Comptes rendus de l'Academie des Sciencies. 

Altres dos geòlecs notables ha perdut la ciencia, abdòs academics 
corresponents de la dR. Academia de Ciencias y Artes de Barcelona: 

M. L. Collot, que morí pel Agost. Apart d'altres trevalls de gran 
valua científica deixa publicades dugues notes referents a Geologia 
catalana, que daten de 1892, titulades: S4r une carte des environs 
de Barcelone, de M. J. Almera, extr. del 4Butll. de la Soc. de 
France, 3.2 ser., t. XX, p. 32-37, i Coup d'oeil sur la constitutión 
des Pyrènees, extr. de la cRevue burguignonne de l'Enseignemento, 
folleto de 20 planes. 

M. A, Larazzet, mort el 2 de Septembre. Té publicades moltes 
obres d'investigació i sobre la classificació dels Ammonites. S'ocu- 
paba en un trevall monogràfic d'aquests moluses extingits, amb aital 
motiu vingué a visitar els Museus d'Espanya, ia uns tres anys, 
oferint-li generosament nostre material útil pera sos estudis. Era, 
ademés especialista en el tractament de la tuberculosis pulmonar. 


MN. MARIÀN FAURA I SANS. 


ed 


L'Institució Catalana d'Historia Natural s'associa al condol que ha 
causat al món sabi la pèrdua de tan eminents naturalistes. 


Estampa de Francisco X. Altés i Alabart, Angels, 22 i 24. — Barcelona. 


gre cas i 


i 3 ) i Sais 


Dies de sessió. —Primer diumenge: de cada mes, a les onze dl 
da matí. Ro 


Da Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis i ad 
. mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fets 
efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut- — p 
— Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes — 
les publicacions de la Societat i podent Es ll BP. 

i blioteca 4 Museu. Re : Be a 


TA 
EO 


el Butlletí. LE mes Surt lo Butlletí de i institució menys i 
i os de Juliol, Agosti i Setembre. a 


i a. Tiratgesa part: : Re b 
oo Els autors de traballs del Butlleii que desitgin tiratges — 
va part podràn : demanar-los a la imprempta Eu dels 


A 


i L aciar 22 y 24), als preus. seglents:— RS us 
i P l dd 4 o sexemptars j x de 400 exemplars a COR 
cl Ce a planes 0 5 ptes. i 8 des 


- Tot autor, de treball publicat en DN Butlleti podrà demanar 

oo directament a la imprempta, avars indicada, tiratje a part — 

de son trevall. sens distribuir lo motllo, sempre que tingui 

— un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per 

ple i tiratje de 50 exemplars, segons proposta. de i au 
Re - 


Pouees des communications Et eahanges doivent ètre enogtes Ne 
au u siège i de la Société. , 


Taradis, 10, 1. se 2. a, Barcelona Ciepagme) ds 


SESSIONS 


di i a: INSTITUCIÓ la D na NATURAL 
L Es celebrant ses sessions ordinaries d' Ets elsj a 

vl qu A a i Sl 

la de Janer: ji Ds ll d' Abril 3 d Octubre . 

I ò Febrer. dos de Maig — Li 7 de Novembre. . 


us y Març LG de Ji a ) 5 de Desembre. . l 


ll BIBLIOTECA 


i Biblioteca de la qacttació a Es 
CE dijous feiners de 9. a. 10 del. as i els diumen- 
dl (da dema a 

El catàlec de la mateixa estarà sempre en el local : 
social a disposició dels senyors socis. de as 

Per a cassos extraordinaris diciral al biblio: i 
tecari D. Llorens 1 Tomés, Glatís, do pals ar 


SA i el a 
4 4 A) AA CI hs , Ro) Ú 


a es MUSEU 


El diesi i hrs per a L'omouttar. Qi Mal seràn 
de dijous. feiners de 8a 4 de la tarde i de 9 a 10: del 
SR 4 els diumenges de 10a 11 del matí, na 

, El catàlec dels exemplars estarà sempre a dispo- A 
dels senyors socis, en la secció corresponent. 
Li Pots els envíus amb destí al Museu poden endr 

u sar-se al conservador del mateix D. lgnasió de Sagarra: 
— Mercaders, 83, o al ci De Lluis Soler d 
Ne Raurie, 46: A 18. il 


T 


at 


peatais 


Na 


I 
el, b, À 
ue 


INDEX 


nes 
ZOOLOGÍa 
VERMES 
De les costes de l'Ampurdà 87 
CRUSTACEA 
De la costa de l'Ampurdà . 87 
INSECTA 
COLEÓPTERA 
De Centelles EE : 18 
Del génre Oryetes . , i 34 
D'Artesa de Segre 66 
Nous per a Catalunya . 120, 135 
Coleópteros catalanes cazados 
durante el ano 1915 152 
Bryobius ( Pterostichus) ue 
tarti Dej., a Nuria 50 
Sobre'ls Carabus catalans. 66 
Excursió coleopterològica a 
Centelles. 67 
ORTÓPTERA 
De la Vall d'Aràn È 120 
Ocnerodes Brunneri cyanipes 
Bol:, a Cervera —.  . 50 
Sobre biologia de Ptoa hispa: 
nica : ES 
HEMIPTERA 
Nous per a nostra fauna 152 
Nota sobre'l Phaenacoccus 
aceris (Sig.), CEll. (Hemipt. 
coccit) parassit del Plata- 
nus ortentalis L. a I9 
LEPIDÓPTERA 
Heteróceres nous o poc cone- 
guts de la fauna catalana 34 


Pàgines 


De Sant Pere Màrtri 

Nous per a la fauna catalana 
pertanyents a les families 
SPhingidae Notodontidae, 
Lymantriidae, Saturnidae, 
Drepanidae, Noctuidae i 
Cymatophoridae 

D'una excursió a Montcada 

Les LAasiocamPipaAE de la fau— 
na catalana . 


Arctia fasciata Esp. God. 


Cervera . 

Noves formes de. Moliaes per 
a la fauna catalana 3 
Nova trovalla de la Lycaeng 

Jolas Esp. da 
Nota lepidopterològica . Da 
Sobre'l cicle evolutiu de la 
Pieris brassicae L. . 
Alguns lepidòpters ES del 
Alt Pirineu . 3 
Lepidòpters nous per a la 
fauna catalana pertanyents 
a les families Geometridae, 
Nolidae, Cymbidae, Arctii- 


dae, Zioaenidae, Psichy— 
dae, Aegeridae Ses di 
DíPTERA 


Sobre dipteros catalanes 


MOLLUSCA 


Nota sobre los TEREDINIDAE 
de nuestras costas. i 

Presencia del Buliminus Gus 
curus Múnt a Sarrià. 

De la costa de l'Ampurdà . 

De la comarca de Olot . 119, 

Los VENERIDAE de nuestro li- 
toral 

Especies del género Unio . 


68 


150 


21 


48 


I2 


89 


EQUINODERMATA 
De les costes de l'Ampurdà . 88 
TUNICATA 
De les costes de l'Ampurdà . 88 


REPTILIA—BATRACIA 


Captura de Tropidosaura al— 

oira L. a Sant Pere Màrtri 68 
Notes herpetològiques . Sau Mg 
El Rhinechis scalaris Boie, a 


Catalunya . en 
Casos d' aberració en i Escario 
muralis L. . . I2I 
Ous de Hemidacty Joe dr CiCUS 
de Sana nic i is I2I 
AUS 


Captura d'un Larus ridibun- 
bus L. amb anell de la Vo- 
gelvvar te Rossiten German1- 
as OS Le 2 
Nyroca nyroca (Gúl d). Mascle 
i femella caçades a lbars 


d'Urgell ..—. 13 
Captura de Perdix ornata So- 

lona Valencia le CL 18 
Lanius senator L. enl' qtcrior 

dela Giutat oi ea 67 
Notes ornitològiques . 6 


Captura d'una parella de Den- 
drocyena viduata L. al Prat 
del Llobregat NE 121 
Sobre l'emigració de les que. 
Un Fr ingilla caelebs L. amb 
anell cel Ornitol. Romitet 
Moslovva. IÓ, 42, 135 


MAMMALIA 
Homo 


De la barra (maxillar inír.), 
humana descuberta anys 
enrera a Banyoles, per en 


PERE NISTUS EE ag ERO 
BOTANICA 
Pinus pinea var. DE de 
Barn., nov. var. 7. iu 155 


Notolacma Marantae R. Br 
Blechnum -spicant, Ri 


Pàgines 


aliSaltide Gualbars Te: 18 


L'Asplenum germanicum 
VVeiss, a Catalunya El 28 
Plantes de Castelldefels. . 34 


Bolets de Santa Creu d'Olorde 50 
Plantes de Vallferrera (Pa— 


llars) . SI 
Sobre PA splemcuns glandu- 

lossum Lois. . 66 
Una Salvia hibrida i Malcol. 

mia confusa a Castelldefels. 66 
Excursió Botànica a Sant Pere 

de Vilamajor . 68 


La Pellaea hastata (Thbg) 
Prantl. o P. calomelamos 


Linl a Catalunya: . 69 
Falgueres dela Pobla de Lillet. 86 
Nota pteridològica . - s SIS 
Bolets esquers. —. NO 
Plantes noves per a la ciencia 

11a tlorarcatalana Lu amo 
Cas anormal en una sabina . — 134 
MINERALOGÍA 1 GEOLOGIA 
Amtanto del Tibidabo . . . 49 
Excursió de geologia. . .. . 118 
Sobre un suposat descubri- 

ment a Suria . 118 
Un exemplar notable de quarç Ç 

piramidal, d'i uo 
Nota geològica (nen Ce ao 
Nota mineralògica pe 146 
Presencia de la Dialaga als 

voltants de Barcelona .. -. 169 

EXCURSIONS 
De Ocataval Malles ec see: 67 
A Centelles. 67 
Botànica a. Sant Pere de Vila- 

MARIA 68 
Entomològica a Sant Perc 

MEtEGC a se i 58 
Oceanogràfica a la costa de 

NA GE dl RE a aa ara 87 
Geològica . I19 
Entomològica ala Vall d'Aràn. — r20 

VARIA 


Càtedra de fisiologia botànica 
a l'Escola d' Ei de la Man- 


j comunitat Catalana ET TO 


do 


Pàgines 


Estudis. Oceanogràfics 1 la 
Diputació de Barcelona . — 86, 116 
El darrer Congreso de las : 


Ciencias) a Valladolid . . . 136 
OBITUARI 

Pere Alsius i Torrent . . . 61 

El Habre (: 14I 


Lluis Adaro: Robert Douvillé ig 
Reiné Zeiller: L. Collot:: 


ela zzanets Ei) 72 
BIBLIOGRAFIA 
Fauna Ibérica, Mamíferos, Be 
A. Cabrera . . II 


Manual del Entomólogo, por 

el P. Longinos Navés, Si 31 
Un megalito curioso llamado 

la piedra del sacrificio, del 

Castillo de Sabassona en la 

comarca: de Vich . 1... 131 
Nota geológica y Galeòatolel 

:gica EE Obrciel Juràsico supe- 

rior de la provincia de Lé- 


Pàgines 


rida, por D. Luis Mariano 
Vice ce 131 
Algunos datos sobre los mine- 
cales potàsicos de Cataluna, 
por D. Juan Calafat ic i rae 
Ensayo fitatopogràfico de Ba- 
Ges por el De De Pius 
Bont Quesea i: DE IO 


SECCIÓ OFICIAL 


Elistacde sociser ee. 
Concell Directiu . . 
Concell de Redacció. 
Memoria informativa corres: 
ponent a l'any 1014 . 7 
Llista de cambis de Eac ci 
tució 
Actes de les cass or: 
I, 17, 40, 65, 85, 110, 133, 149 


GRAVATS 


Lasiocampipar de Catalunya 
n. 2 (pl. a: part). 
PELLAEA CALOMELANOS.. —. . 72 


OO Q 


Ra 
DS) 


NE GES 


Pàgines 
Concell Directiu 2 
Concell de Redacció 3 
Llista de socis dats 3 
Memoria informativa En soc St any 1914. DE pea ee IE A 7 
Sobre Dipteros catalanes, per Ascensio Codina . . ) 
Bibliografia. — Fauna Ibérica. —Mamíferos por Angel Cabra. Eq. M. N. II 
Llista de les Societats i a que tenen camvi amb l'I. C. de 
HN: ed dni Ra a En: 13 
Nota sobrell Phaenacoccus acerís (Sig. ), Clll. (Hemiíp. Coccit) paras- 
sit del Platanus orientalis L.., per Ascensi Codina. . . IQ 
Contribución a la Malacologia de Cataluna. —Nota sobre los TEREDI— 
NIDAE de nuestras costas, por M. de Chia. .. 21 
L'Asplenum germanicum NVeiss a is per Joaquim M. de 
Barnola, $. 28 


Bibliografia. — jlaauel del Entomóloso, por it Navés. 8. EE Ce. F. 3i 
Les Liceonnci s de la fauna Catalana. Contribució a un catàleg de 
Lepidòpters de Catalunya (amb r pl.), per Ignasi de Sagarra . . 36 


Pàgines 


Presencia del Buliminus obscurus Múll, a Sarrià, per Joan Rosals 

Piantes de Vallferrera, per Pius Font i Quer, Doc. Pharm . ç 

Pere i Torrent, nota necrològica, per Joaquim M." de Bar- 
nola, S. 

La Pellaea h astata(Thbg) Prantl o P. calomelanos Lincb, a a Catalunya2 
per Joaquim M." de Barnola, S. J. (amb t pl.) 

Lepidòpters nous per a la fauna Catalana, pertanyents a les families 
SPHiNGiDAE, NOTODONTIDAER, LYMANTRIDAE, SATURNIDAE, DREPA— 
NIDAE, NOCTUIDAE i CIMATOPHORIDAE, per Ignasi de Sagarra Ó 

Contribución a la Malacologia de Cataluna. Las VENERIDAE de 
nuestro litoral, por M. de Chia 3 

El Rhinechis scalari is, Boie a Ce, per Joaquim Maluquer i i 
Nicolau 

Observaciones Malacológicas. dl. Molusces de Olot, per I B. de 
Aguilar-Amat . ai ae os De RE es 

Nota Sobre'l trevallimèdit de Pere Alsius cDe la barra humana desco- 
berta anys enrera a Banoles) . 

. Bibliografia. —ÚUn megalito curioso llamado la Bredra del sacrificio, 
del castillo de Es baga en la comarca de Vich), (extret del dBo- 
letin de la Real S. Esp. de H. N., Vl-1915)) 1 (Nota geológica y 
paleontológica sobre el Juràsico superior de la provincia de Lérida) 


(extret del (Boletín del Instituto Geológico de Espana, 1915), pal 


D. Lluis Mariàn Vidal. —U. T. s 
cAlgunos datos sobre los minerales potésicos de Cataluiia), por 
Juan Calatat (BoletincR. S. E. de H. N. —V-0n5)— El Ta 
El darrer Congrés de les Ciencies a Valladolid, per Joaquim M., de 
Barnola, Qu J: L Ra El Rds 
Nota geològica, per Bonaventura Bassegoda i i Musté 
JE EL Fabre (18243- 1915. per Salvador Maluquer . 
Nota mineralògica, per Ll. Tomàs 
Bibliografia. —Ensayo Fitotopogràfico de Bages. — Tesis de Doctorado 
en Farmacia. P. Font Quer.—S M.N 
Coleópteros catalanes cazados durante el ano 1915, por Ricardo Zari- 
quiey . 
El Pi fora de dCan Vilar de Vallgorguina) (Pins Pinen L. ordina- 
ria florida de Barn., var. nova. per Joaquim M." de Barnola, S. J. 
Lepidòpters nous per la fauna Catalana, pertanyents a les families 
GEOmETRIDAE, NoLIDAE. CYMBIDAE, AÀRCTIIDAE, ZIGAENIDAE, 
PsicupAE, AEGERIIDAE, per lgnasi de Sagarra . . 
Presencia de la Dialaga als voltants de Barcelona, per Joan Rosals 
Obituari. —Lluis Adaro, Robert Douvillé, René Zeiller, M. L. Collot 
i A. Larazzet, per Mossèn Mariàn Faura i Sans. 


3 


Setció oficial A ctest rs le ic ie EO Ga, 40, 65, 85, 117, 133, 149 


ec 


SI 
ÓI 


69 


74 
89 


III 


158 
169 


171 


a 
í NE JE ol 
b Ar a y dé 
(VU. letal an 
ARA dE Na 
gi NN 


ARA RA MAP, As AR A 1 
3 A FET 8 A Rx 
amada ret Lama Nas EL Lee : 
EP P TEEEVI Pa a z AR RC h À a 
E ARARRAL ma MaRRA A NA RA AA ARA A La LI Area A AA pAamARa MARIA: EAT I 
TA, aa A RR pa AMA Teu 
Ra A AMA RAA , 


) R : Ll À va ta R PAma 

ie) Mida ARA qana RR mana, anaven, Ei l 
eLsdol la dag As a Cap Area Un Perla TU La DERAR RA a 1 A il ls: / 
: . SA LARA a CO aa aA A M R ) i i 


ha 
amat l XAJÀ di , MA 844 CARA NA Ar a VI 
Es EI 4. 8 Pl elalel tat : Ara dl dols P 


A. Pes ial 
Apa A, mn AO NS 


L al EB 0 art LI 7 
Palla an Ar Cama) ed Let / rata A a a 
è Ra AF Laia a Ca - 
Am PPA AR i ) 


RR Pr 
fe Mc OS Més EO ada RN, rca8 ARCA MD 
aa 1 A as a are vi ru ves 
ARA a gat AC EE VE LT 
A el fia Mel Ru, I paper TEI 
iu sa A NAS Da a 
RA RR AA A, Ma MA pal reac, A vn, Ca all FE nya 
ECAA EAP Are mi Ral: LA Ca, a 
ia SCP E alga EE ell PO sAAqAA a AP AmAA ARA RA tApna 
AMA BAS TAE anna Pera Da atoA tan anna ada va 
a ai iia ió Raga re xl ds GE RASI Es 3 BA a a Ne El 
CAPA Ram tan le imnn ana ini mapa many Apa ANA ia 
DEA CB la RCA RE RE GR 


nada em ti l Pa ebre Lla ia. 


EE: SA 
( qi" mPC. 
La a RAP RA RR ARPA A 
1 An, ML mA 3 06 a A ea a (CR 5 PEN 
h A Re Era pl CA, lana A Tal 3 AA my i Re 
3 A Dar por É RES EE S En Figa a ara L i i A 
ea ed EE) AM ama 
DR da MO CRP en Le onatt PR al CCC 
RA e Cr QR Be 2 A AR IA Tan o ARAN dia RRA aRA CPP ARA 


cananaat AA, MN a ta ee 4. VE ET PEE) 
a AN a anal) aa ara ECA" ca MARA 
d gue rebel dar etat Le LA 


A Ç 


Mali a tt Ds 


Ref (a ARA ii eo. 


Ll RN. Lia RA EE 
dades i ra Me Me ar is sà 
pr AA Mar, i mant Rauiet Uni LO hit i 


GE La) 


La) Ve L a A 3 DR a (PLA EE ha :, A AR. 

MA RRARnt NT T PRE el Sa ARRRA an rere En 
RAL a RO ss PRE EAC at RaR - ed La ADC Ap: A go MO es 
EOI RGA RAjan RCR al a A RRe AE ae 1a a AL 
: AN RAM A A SL EL) LL gal 
an Ga IE Rat RAM pa à Mora anmatranomt Ceres ds 
AA RARNAR, Pel ec R Lama man ac a pp. d'QRER AR ARA, 


NP) aa A ah i RA pRPC ESO AA A Raua lalalalat 88 ARM, 
IS, de I, AMA a ABS Gaeni en É dm "nana Hire 
EA er "Aina aa aC AR, EC AMA a aan0AC a, 
— pree L OLall Can: mi PNAARRPr / As RPC AA 
AA Haerr apa: dia MB Depar A 


A Pera È Cia a 
aaPRRA aa AA licone ac "op aAMAMABARARAR, 


DV T VV VE UT Vale Ú Mann Papa. FR sPRARARA 


n 


Ull 


L 


3 0088 01228 2224
Internet Archive Audio

Featured

Top

Images

Featured

Top

Software

Featured

Top

Books

Featured

Top

Video

Featured

Top

Mobile Apps

Browser Extensions

Archive-It Subscription

Save Page Now

Full text of "Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural"

See other formats
