'
HANDBOUND
AT THE
UNIVERSITY OF
TORONTO PRESS
^f
COLECCIÓN
DE
DOCÜllEMOS lÍDITOS DEL ARCHIVO GEMAL
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
SU ARCHIVERO,
I». Manuel de Bofarall y de Sartorio.
TOMO XXXIV.
PROCESO
CONTRA BERNARDO DE CABRERA,
MANDADO FORMAR POR EL REY DON PEDRO IV.
POR
D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,
Ircbitoro de Is Corona de Ániíoa,
Tomo III.
BARCELONA.
1868.
aw x,j^ re^viK.Tín-r j\. -nuLX. ./^nosca-vo.
J)p
fí¡5
7(i335fl
V. la última página del tomo anterior.
Que la preso del comte Dosona la qual fo feta a Me-
des per lo Rey qui fo de Castella sia stada voluntaria
90 es que lo dit comte voluntariament se lexas pendre
par que sien los indicis seguents probats per la inqui-
sicio segons que deval se conté.
Primerament car lo dit comte ab los altres qui foren
preses ab ell foren a Medes e partiren sé daqui anant-
sen ves Belmunt per tal con segons que deven que-
rien entrar en Calataju e quant foren a Bellmunt to-
reo sentits per la host del Rey de Castella e tornaren-
sen en lo dit loch de Medes. Ago par que deposen II
testimonis (¡.o es G. Acor e Johan Peris vicari del dit
loch de Medes de sciencia. E lonrat En Johan Exeme-
nez Dorrea en LXXVI fulles de oyda dir de I macip de
don P. de Luna appellat Pedrola lo qual fo ab los dits
comie e don P. e a Beylmunt e a Medes. E En Beren-
guer Togores en CXXVIll de oyda dir den R. de Bla-
nes lo qual fo pres ab lo dit comte. E que fossen sen-
tits deposeu don Johan Alfonso de Xiricha.
Lo segOH cor par que apres que foren sentits e foren
lomáis en lo dit loeh de Medes sen pogucren esser
(6)
anats salvament ans que negu del Rey de Castella fos
ates en lo dit loch e nou volch fer lo d¡t comte ans
atura aquí algún temjjs ab los altres. A90 par que de-
pos lo dit G. A^or qui diu que foren tornats al dit loch
de Medes lo diluns ans del die e estegeren aqui tot lo
die de diluns e tola la nit seguent e lo dimarts mati
hague aqui companya del dit Rey qui fo.
ítem lo dit Johan Periz vicari lo qual deposa de mes
temps qo es que foren tornáis a Medes a hora de ves-
pres e feren aqui apparellar gallines e estegueren aqui
tota la nit e lendema tot lo dia e la nit seguent e que
en lálba fo aqui companya del Rey de Castella.
ítem lo dit noble don Johan Alfonso de Xirica en
CXXXI qui deposa que be sap de cert que si ferho
bagues volgut lo dii comte que sen peguera esser be
anal sens tot perill que bcn hague spay prou car ell
testimoni fo lo primer hom qui aplaga al dit loch de
Medes per lo dit Rey qui fo do Castella. ítem lo dit
honrat Johan Exemenez Dtírrea de hoyda dir del dit
Pedrolo. E lo dit Berenguer de Togores de oyda dir del
dil R. de Blanes.
Lo terr, cor les escoltes del dit loch de Medes torna-
ren dients que gran cavalleria de castellans havien sen-
tida. E digueren ho al dit comte e encara segons que
par no sen volch anar. Sobre ago deposa lo dit G. A^or
que lo comte lo diluns a nit bavia gitades scoltes e lo
dimarts seguent ans del die les dites escoltes vengue-
ren a aquest testimoni lo qual ensemps ab les dites es-
coltes anaren al comte e a don Pedro qui dormien e
despertáis e digerenlos ques levassen que a^i prop en
( " )
lo terme de Valpomer havia (pelada de be DG homens a
•caval. E lavors lo córale respos eiitrenseii lotes les es-
coltes e taiicbats les portes que corredors son e axi^
iious temats. ítem lo dit Johan Pérez vicari qui depo-
sa que la derrera nit que lo comle e los altres jague-
ren a Medes en lalba foren en cerca del logar molts
castellans qui foren a la rador los quals la nit passada
se eren ja meses en la gelada e que lo dia quant los
díts castellans foren aquí aquest testimoni diu que dix
al comte Senyor aqui ha companyes do enamichs. E
quel comte respos callats que ades ni haura mes. E
diu mes avant aquest teslimoni que apres que sabe lo
comte que la gelada deis castellans eren apres del loch
de Medes que be sen pogueren esser anats e que axi
1; s ho deyen aquells del loch. ítem frare Domingo
Marti Dalgeravi en LXXI canonge de Jheiusalem e
¡irior del regne Darago qui deposa que oy dir a Fran-
chón Sanxis del Bosquet qui solia habitar en lo dit
loch de Medes en casa del qual lo dil comte posava lo
die que fo pres que lo dit Franchón dix al dit comte
que les escoltes eren vengudes e dien que han oyt gran
royda de homens a caval e axi tenits per be de caval
car e nosaltres menarvosem per loch segur salvament
a Derocha. E lo dit comle resposli que nou voliafer fins
que bagues menjat. E don P. de Luna qui present li
era e frare Artal deyen al dit comte que be deya lo dit
Franchón e axi que sen anassen. E lo dit comte res-
ponia quepercert ans menjaria. E ells estant en aqües-
tes paraules los castellans hageren agerquat lo dit loch.
E al dit daquest teslimoni se acorda assats la deposicio
(8)
del dit Exemenez Dorrea qui deposa de hoyda dir del
dit Pedrolo.
Lo quart car par que lo comte fos primer comensa-
dor e promovedor qiies relessen al dit Rey qui fo de
Castella. Sobre nc^o deposa lo dit G. Agor que quant lo
Rey de Castella fo altes al dit loch fo sobre aquell ab
XII o ab XIllI entre Irebuchs e brigoles e taníost co-
mensaren a scalonar lo loch e fer caves aquells del
Rey de Castella. E lo comte e don P. e los altres ve-
hent que nos podien teñir ne defendre jatsesia que hi
fessen lur poder cridaren aquest testimoni e alcuns al-
tres del dit loch. E lo dit comte dix lus aytals parau-
les o semblants Senyors ab lo Rey de Castella ha ja
promens de Calataju e som certs que lo dit loch de Ca-
líttaju es ja apatiat ab lo Rey de Castella e ja vehels
los gins quey( h ha fets dressar e lo loch qui esta so-
bre caves e axi no veig quens puxam teñir perqué ve-
jam ab lo Rey de Castella gins pendria a pati qo es
queus salv vide e membres e que nons fassen anar per
la térra del Senyor Rey Darago per go que no li fassam
perdre la sua térra 90 es que nons fessen anar per los
castelís del Senyor Rey e que diguessem a aquells quils
leñen quels retessen. E sobre ago lo dit comte dix a-
quest testimoni que isques defora"' al Rey de Castella
sils pendrie a merge axi con demunt es dit, E aquest
testimoni dix que noy exiria^que mes amava^morir que
viura. E lo comte dixli que ell hi iria si li passava. E
aquest testimoni bague ho fer perllal con|segons que
diu aquest testimoni era lo dit comte capita del Sen-
yor Rey. E lo comte dix aquest testimoni aytals parau-
(9)
les AriatsvOvSen al Rey de Castella e comanats nos en
sa gTíH'in o deyísli ({ue nos lo pregaín pernierge qiiens-
juquesca parlar ab Jolian Alfonso c ab altres V^ o Vi
riebs homcns de Caslella. Empero diu aquest testimo-
ni inteirogat perqué nos tenien que per 90 con nos po-
geren teñir poch ne molt al podei* del Rey de Caste-
lla c dix aytanhe interrogat que los dits tractaments
de retres se íeren a conseyl de tots e no per conseyl o
per imporíunitnt del comle. E dix interrogat que lo
comte no bague pier de la preso ans se mena tota bo-
ra valentment aytant con pocb axi con bon cavaller
que eil es. ítem lo noble don Joban Alfonso de Xerica
diu que qiiant !o Rey de Castella fo aplegat al dit locb
de A!edes lo comte Dosona demana aquest iestimoni a .
parlaiTient e ell testimoni ensemps ab Marti López e
Marti Anyes e Matheu F<?rrandes de manainení del Rey
demuntdit parlaren abell dient que li volia dir. E lo dit
comte dix no vull ais al Rey sino quem salv vi de e
membrcs e quem assegur de no fer mala preso e que
nom íoils de íer rescat ultra rna volentat e ab aytant
linrar me a ell. E aquest torna al Rey e dixioy. E lo
Rey respos que li plabia poro volia saber don P. de
Luna si volia fer semblaní o si volia fer altra co-
sa de si mates e aquest testimoni torna al comte e re-
romplali la resposta del Rey e dix a don Pedro ell que
Gi. tenia afíerde (;'i matex. E don P. rcspos certes que
siíii podie defendi'e que amaría mes morir que no
quem liuras mas estech en poder daquest vilans qui
creu que decontinent se retrien e axi nom se quem d¡-
gu(; bonament. E ladoncbs respos lo dit comte o dix
To:\io axxiv. 2
( '10 )
den P. e que dirieu ben se que aquella plesenteria que
jo fas farets vos. E ladonchs tornaren ho a dir al Rey
de Castella e relerense. liem sobre aquest judici de-
posa pus clarament lo dit Exemencz Dorrea de oyda
dir del dit Pedroio.
Lo quint judici si es con lo dit comle abans que fos
pati de retres per que no demana quels lexas anar e
axi tantost dix ques volia retre sots forma demunt en
JO precedenl judici conteniruda. E aquest judici pí¡r
ques prou per ^.o que es dit sobre lo demunt dit quart
judici.
Lo VI judici car axi con aquells del loch dona lo dit
Rey spay a retre si dins cert temps no eren socorre-
guts e qué sen po'guessen anar a allres locbs del Sen-
yor Rey appar presumidor que si lo dit comte ho ba-
gues demenat que ay tambe loy bogera atorgat. E sobre
aquest spay et pati deposa lo dit G. Acor qui diu que
deraanaren spay de XY dies e fo los atorgat. Ítem Jo-
han Exeminis de Saya dix que sabia que lo loch de
Medes demunt dit se tench per spay de I mes apres
que lo comte e los altres qui ab ell eren se foren reluts.
E dix que lo dit G. A^or ab voiuntat deis bomens del
loch se apatia a I mes per h:iver socors si havcr lo po-
dien del Senyor Rey e que lo dit G. Agor ne ana al
Senyor Rey quils feu letres quels tenia per bons e per
leyals e que desemparassen lo loch e la gent que sen
anas a Derocha. E aqüestes coses diu que oy dir al
dit G. Agor e a Francischo Sanches del Busquet del
loch de Medes.
Lo Vil car lo dit G. A^or ana al dit Rey e parla ab
( -M )
ell e lo Rey demanali si eran dins lo comte ne don P.
e los altres e lo dit G. A^or dix que no. E vehent lo dit
G. A(;'or que lo Hey qui fo de Castella no ho sabia de
cert que elis hi fossen jatsesia que lo Rey demunt dit
diiiues que ell ho sabia per escoltes del dit loch que
bavia preses e que per unafenedurade posas bavia vist
en lo dit loch fiare Artal. Negaliho e tornassen al dit
comte e dixli que lo Rey de Castella no sabia de {cert
que cUs hi fossen axi que ell no loy bavia volgut ator-
í^ar ans 1¡ bavia dit que anats sen eren. E lavors lo
comte fello e ab males e vils páranles feu ley tornar
dientli que li dignes que ells hi eren e que li digucs
QO que ell li bavia dit axi con demunt se conté en lo
quai t judiei perqué apar que voluntarios vengues a la
preso. Sobre ar.o deposa de sciencia lo dit G. A(,!0i'. E
En Berenguer Togoi'es de oyda úen R. de Blanes que
fo ladonchs pres. E Joban Exeminis de Saya de oyda
del dit G. Aíjor et den Francischo Sanxis del Busquet
del dit lorb de Medes.
Lo Ylíl judiei si es con lo dit comte de sa propia
ma escrivi lo albara de la dita segurtat que lo Rey qui
fo li feu lo qual aytamlie lo dit Rey de sa ma subscri-
vi. E no par vresemblant que si la preso no fos volun-
taria que lo dit comte sen fias en albara de sa ma pro-
pria scrit. Sobre a'^o deposa lo dit noble don Joban Al-
fonso de Xerica qo es que lo dit comte scrivi de sa ma
lo dit albara e lo Rey de sa ma hi sots scrivi.
Lo IX car en lo acle de la preso lo comte no feu
mala cara ne Irista ans alegre quaix que no fos res bur-
laut e truffant ab lo dit Rey qui fo. Sobre ago deposen
( 12 )
(le sciencia lo clit don Johaii Alfonso de Xiricha e San-
xis Gossalbis de Heredia en LXXXYII. Salvant que
aqiiost no deposa que truffas ne burlus al lo dit Rey
qui fo. E diu aquest que tols aquells de la hosl del Rey
de (^astella se n):jravellaren de la cara e del compor-
ta mcnt del dit comte.
Lo X si es car par que quant foren preses de conli-
nent fes mala preso ais alires e nou feu al dit oomle.
Sobre a^o deposn lo dit Johan Alfonso de Xirica qui
diu que nuyl temps no fo feta mala preso al comte ans
vebe aquest testimoni diverses vegades que lo Rey de
Casleíla lo anava veura es leyen la 1 ab alire e lo Rey
li traraetia de ses viandes fort soven e vebe aquest tes-
timoni molles vegades que estant lo Rey de Castella
sobre lo setge de Calataju que lo dit comte Dosona
cavalcava ab lo dit Rey es reya es Irufava ab ell e un
die que feyen mostie lo dit comte vencb a mirar la
mostré. ítem Andreu Gomis en CXCV babitador de
Calatiu deposa que quant lo Rey de Castella fo anata
Medes ells bague preses e sen bague menat lo comte
e don P. e los abres qui ab eüs eren a Calalaju que
meteren En Pedro de Luna et frare Arlal e Goter Dies
de Sandoval en una cambra e viu que tenien una cade-
na en les carnes e que lo comte esta va en una altra
cambra de Marti López sens ferres e din que da^o se
maravellaven molt aquells de la vila perqué los uns
lenien ferres et laltre no. Mas pensavanse que a^o fos
per lestada del dil comte per co *íon bavia stat ab lo
Rey de i^ustella. E viu que iavors lo Rey de Castella
posava lo bi-as pe! coll al dit coinle eli deya agora vos
( t'i )
tenguc comte e que lo coiu'e 1¡ responia molt esforsa-
(üamcnt e no con hom qiii paragues que fos en perill
ans paria mus que builassen ell e lo Key. E viu que
don P. e frara Artal ploraven. ítem frare Gil Perig
guardia deis frares menos de Calataju deposa que
quant fo presa la vila de Calataju per lo Rey de Cas-
tella que le dit Rey dix al dit testimoni que anas al
dit comte e que fes tot go que lo comte li diría e que
parlas ab el! e diu que viu lo comte solt de la preso
mas axi con dech parlar ab ell li meteren una cadena
al peu. Mas que aquella [¡reso que ell tenia quant a sos
viares era fenta car molts majors presons segóos que
dix tenien lo dit don P. e frare Arta! que lo comte.
Lo XI judici per que puxe hom compendre la depo-
sicio daquest frare Gil Perig que diu que quant lo com-
te li dona la letra de crecnga lo dit frare li demana si
don Bernat vostre pare me demanava la voslre preso
con es estada feta que li diria e lo comte diu que res-
posli via no hajats cura daxo car mils ho sab ell que
vos no ley sabriets comptar.
Lo XII judici es pus era estat sentit per ques metía
en lo loch de Medes que era tan prop de Calataju e del
setge que lo Rey de Castella hi tenia e que sia axi prop
diu se que es notorium permanenlis.
Lo XIII judici con se metía en lo dil loch qui no
era forts nos podia teñir al poder del dit Rey segons
que deposa lo dit G. Agor e es etiam segons ques diu
nolorí.
L.0 XIV judici fa la deposicio del honrat En Johan
Exemenis Dorrca qui diu que abaos que ells fossen pre-
{ 1^ )
ses un missatge sen vench de Navarra e aporta certifi-
cacio a aqiiest testimoni dalcuns amichs seus caste-
llans e navarresos quen Bernat de Cabí-eía e son íill
lo comte havien promes al Rey de Castella qui li da-
rien en son poder deis niajors liomens del Bey Dara-
go e la major partida que ells porien. E dago aquest
testimoni scriviu a P. de Luna que era a Darocba ab
lo comte e lo fedri qui porta la letra troba segons que
recompta lo dit don P. durment e lo dit comte qui
pessejava per lo carrer devant la porta de la sua posa-
da qui dix al fedri qui li donas la letra e feu'ho. E a
cap de pessa dix lo dit comte a! fedri segons que dix
que sen anas cuyladament que la letra hauria re-
capta.
Lo XV judici si es quen Bernat de Cabrera feu deis
missalgers de Medes qui vengren ai Senyor Bey pendre
informacio sobre la preso del comte con sí3 era feta.
E feuse. E quant fo presa supplica ai Senyor Bey que
la fes cremar o fo cremada segons que deposa mossen
B. de Vilanova qui pies la dita informacio e diu que lo
Senyor Bey li dix que a prechs den Bernat la havia fe-
la cremar. ítem En Jacme Sentteliu deposa que la in-
formacio se rebe mas no diu res del cremar.
Ítem a corroboracio e confirmacio daquests judiéis
es fama e veu comuna e axis prove en lo proces per
mohs testimonis que la dita preso del comte fo fenta
e voluntaria.
Perqué resta conclusio se es provat per per aqüestes
coses demunt recompiades que la dita preso sia estíída
( 15 )
voluntaria e que per aquesta raho lo dit comte puxe
esser dit transfuga.
Apres se din que lo comte apres que es eslat pres
es anat solt per Sibilia et altres lochs axi que sis vol-
gues que sen poguera esser anat e fuyt e nou ha
fet.
Proves per lo proces per inolts lestimonis que lo
comte depuys que lo Rey de Castella feu lo stol qui
pres les !V galeas nostres no eslech pres ans par per
dits dalcuns lestimonis que a Pascha hague un any axi
de la preso e que de lavors en^a noy torna fíns ara a
la derrería que lo Rey qui fo de Castella es estat des-
possehit que estech pres alcuns pochs dies. E concor-
den se molts teslimonis quel han vist anar solt de tots
ferres e de tota preso cavalcant ab lo Rey de Castella e
sens ell e ab Marti Anyis e sens eil per Sibilia per Al-
gisira a Cartaginia a Dinia a Tholedo é en altres lochs.
E anant ab lo Rey a cassa e menjant ab lo Rey e es-
tant ab ell e dien alcuns que a sos viares sen poguera
anar sis volgues. E altres e niolís dien que stava sots
guarda de Marti Anyes e molts que un macip de Marti
Anyes castella li cavalcava en les anches de la muía e
altres molts que no cavalcava negu ab ells. ítem hi ha
molts teslimonis de oyr dir e de fama con anava lo dit
comte solt. ítem molts lestimonis con don Pedro de
Luna e tots los altres presoners neguna vegada no son
stals desliurals de la preso.
( 1^ )
Es en (lupte si pot hom dir que aquest poguus es.*>i'r
fuyt o que per a^o con nou ha fet que sia dit trans-
fuga.
Apres se diu que lo dit comte era en conseyls del
dit Rey de Gastella e en los ti'aclaments que feya con-
tra lo Senyor Rey de Arago e per aquesta raho {»ot
esser dit lo dit coinle tránsfuga. Sobre acó deposa Pvo-
derich de Guitaria CLiíI castella que si lo Rey de
Gastella tengues conseyl que peí- pochs quey fosseu
si hi era appellal e hi era lo dit comte. ítem Diego
Ferrando castella deposa que a Algisira lo comte era
en les conseyls e iractaments del dit Rey ab Marti An-
yjs e Malheu Ferrandis e alti es de conseyl. ítem Ro-
drigo Darica guascho en CLXí! deposa que viu lo dit
comte a Dinia cavalcant ab lo dit Rey e que era en tots
sos consells. Iieni Aliim Gofem jnheu en CLXIV qui
deposa que viu alcunes nits lo dil Rey ab Marli Anyes
e Malheu Ferrandiz entrant al dit comle a parlar ab
ell e dix que quant lo Rey e los altres demunt dits exi-
ren del dit parlament posaren se apilronats en una
nayla e levors oy que lo dit Matheu Ferrandis deya
que bo era lo conseyl que lo dit comte Dosona havia
dal ^0 es saber quel dit Rey qui fo fes gran armada de
naus e de galeas en les quals anassen gran multitut de
cavallers e que fessen la via de Morvedre e que par-
tent daqui anassen a les fortaleses del dit comte qui
son prop mar e que posassen aqui los liomens a caval
{ n )
e que per a^M) metrien tola la térra en bruhit. Ítem Ari-
(Ireu Gomis «le Calata] (i en CXCV deposa que viii
molles vegades en Alinanga e en al tres loclis que si
ell queria consoyl daleunes coses axi con lo solie tenii*
cavalcanl seiupre hi demana va lo comte e aqucll coni-
le ere sempre en son conseyl e que si no fossen sino
Jl o 111 en conseyl que lo dil comte era lo segon o lo
tercer. ítem Enyego Navarro de Calat'jju en CaCVÍÍI
deposa que viu lo dit comte e Marti Anyes e Matlieu
Ferrandiz ab I missatger qui venia del princep de Gal-
les qui tenien conseyl ab lo Rey deaiunt dit quanl lo
dit missatger vench del dil princep on ¡o dit Rey lo
bavia trames.
Ítem hi ha molts teslimonis de oyda dir e de fama
que lo dit Rey prenia consells del dit comte e que al
consell dell feu larmada
• • • * •
quels castellans no ii desondrassen sa mare e sa mu-
11er. Encara diu que li dix que si les dones aqo no vo-
lien fer quen tregües los infants
la comtessa ab los infants si be lo regne de Castella
se era en aquella tribulacio no be ell se era tornat a la
preso que accident era eslat e ne cstegues si be lo
íemps del guiatge era passat car segurament podien
venir. E axi mateix lo dit comte trames En Ramonich
d« Castellbell a la comtessa muller sua et a la ves-
comtessa mare sua que ab los infants e ab tot lo mo-
ble que poguessen haver de Muntsoriu sen anassen en
( 18 )
la térra íVancesa. E a^o deposa lo dit R. do Castellbeil
mas diu que lo comte I¡ dix queu feya per tal con ha-
vía entes qucl Senyor Rey e lo comle de Trestainara
se voüen pendre sa térra e que havia por.
ítem Jacme Julia barber deposa que viu nioltes ve-
gadf's lo dit comte anant en la mar ab lo dit Rey en
un leny armat sereant les galees e ordonant go que les
galees bavien affer.
Apres que no tan solament donanl consells ans en-
cara de fet e de obra lo dit comte donas ajuda al dit
Rey qu¡ fo contra lo Senyor Rey deposan molts testi-
monis de certa sciencia que lo dit comte fo en lestol
del dit Rey qo es saber en la galea de Marti Anyis
quant lo stol del dit Rey desbarata lo nostro e pres
les IV galees. ítem deposa P. Perdigo que de parí del
ditcomtt- fo íet manament 'a un pairo castella que te-
nia Naverso quel amanasscn en la dita galea de Marti
Anyis on era lo dit comle e axis feu. ítem Rodrigo Da-
richa guaseo deposa que lo comte feu manament que
tots aquells de la exurmíi de ía galea den Sentmenats
fossen tots degolats mas que lo patro qui la havia pre-
sa dix que nou volia fer si non havia manament de son
Senyor lo Bey. ítem deposa Johan Rodrigues que oy
lo Rey de Castella qui feu manament que liurassen ar-
mes al (omte e a un seu macip que pujas en lestol el
seguis. ítem lo dil Rodrigo Darica deposa que lo coní-
te stant en popa de galea deya al dit Rey qui fo quant
les diles lili galees foren preses Senyor fets degollar
tota aquesta exurma car depuys nous feran guerra,
hem deposa que viu que quant lo Rey entrava en les-
( 19 )
tol per regonexei* e endressar aquell quel comte hi en-
trava ab ell. Ítem Laiirens Aulot deposa que viu lo
ooiiite entrar ab io dit Key en la mar per regonexer e
endressar les galees con degren partir de Cartaginia*
Ítem Andreu Gómez de Calataju deposa que Vil o
VIH dies ans de la íesta de Sánela Macia de marz a-
quest teslimoni era en Burgos ab io Rey demunl dit
qui fo. E lo Key don Enrich era sobre l3ilforado e oy
dir al comle Dosona ab qui ell teslimoni daltres aíTers
havia molt parlat que si lo Rey damunt dit li queria
dar Mí) a la gene (a que de grat pellegeria ab lo comte
de Denia qui seía apartat levors en ya Brivescha. Ítem
Barlhumeu Pico mariner deposa que ara con lo dit
Rey desemparava la térra viu lo dil comte qui ajudava
a traure de la lorra del tresor la moneda quel dít Rey
sen volia portar e la trametia a la galea de Marti An-
yes la qual era en lo riu a lals de la dita torra. Ítem F.
Marii mariner deposa que dinuus a XI de maig lo dit
Rey qui fo parii de Xibilia et viu quel comte Dosona
lo acompanyava e viu que vestia bones cuyrasses quel
comte Üosona empra En P. de Luna e vescomte Dylla
e Naymerich de Scentcyles e molts dalli'es deis preso-
ners qui eren en la Dressana que fossen en valenga
e en ajuda del dit Rey e de sa Ierra e ({ue aquells res-
poneren queu farien volenters mas que no veudrien
contra lo Senyor Rey Darago ne son senyal e que líf-
vors lo dit Rey qui to leu donar moneda ab ques ap-
parellassen al dit En P. e ais altres. Ítem P. Despi ma-
riner diu que viu que lo comte Dosona per parí del
dit Rey emprava los cavaliers e richs borneas e altres
( 20 )
qiii aqui eren preses que fossen e.'i v;ilen<;a e en ajiuhi
de! dit Rey e de ses lenes e que dac-o fessen segurtat
e peí' tal con Naverso nou havia volgut atorgar lo dit
comte lin menessa en hague noves ab e!l. Encara diu
que v¡u pagar lo sou ais dits cavallers altres o quel dit
pagament f<;ya lo dit comle ab lo dit Rev qui fo. ítem
Jacme Nogera deposa que viu !o dit comte parlar ab
Naverso e oynt aquest teslimoni lempra que fos en ser.
vey e ajuda del dit Key qui fo e que lo dii Fiancesch
no lin volch atorgar e que hageren noves entre ells e
que lo dit eornte ne menaga al dit Francesch Da-
verso .
ítem hi ha molts testimonis qni deposen de oyda dir
e de fama que lo dit comte consella al dit Key qui de-
yolas la exurma de les galees e ni ha alcuns qui depo-
sen de oyda dir a aquells castellans qui eren en lo stol
del Rey de Castella que lo dit comte feya perseguir la
galea del capita cridant al cart al cart e que feu penjar
En Sentmenat.
Ítem hi ha testimonis qui deposen de oyda dir c de
fania que lo comte devia fer venir sa muller e loí^. in-
fants en Castella e metre los en poder del dit Rey per
tal que lo dit Rey se pogues mils fiaren lo dit comte.
E que lo dit Rey apres lo íeria gran senyor e li daria
gran térra en Castella. E alcuns testimonis que lo la-
ria cap'la de la guerra e daltres mol'.s quel feria almi-
ray o capita de la armada sua.
E sobre ago son en lo preces letres del comte per
les quals appar que ell pcssa feya son poder de fer los
venir en Castella jatsesia que (ligues queu fes per ra-
( 21 )
ht) del seu rescat. E ha lii una letra sua qu¡ fo feta ara
quanl lo Rey de Castella era en son despossehiment
que Irametia a dir que no eslegues per res (!els mals
üaelamenls que En Bemat de Cabrera haviaab lo Rey
de Castella.
En Beienguer Fabi-e cavaller deposa en XXXVI fu-
lles del priniei' proces deposa que estant pres a Mur-
Vedre oy dir aquells del algulzir quil gunrdaven e a 1
del offici del rebost que al Rey de Castella ei'a greu C'O
que havia oyt de la mort den Bernat de Cabrera.
ítem lonrat En Bernat de Serra semblantment a
XXXVlll fuíles.
Ítem mestre Berenguer Dalos deposa a C\ íulles
que un noiari qui esta a Seragossa appellat Sanxo ^ue-
:a li compta temps ha que havia oyl dir an Bertrán de
Lir scuder qui solía esser senyor de Guanyalur quen
tetups quen Bernat de Cabrera fo ab lo Rey de Castella
en Sibilia apres que la pau fo feta lo dit Bertrán era
en Xibilia e viu un vespre quel dit En Bernat de Ca-
brera stech molí eu conseyl al) lo dit Rey de Castella
axi que era ja gran hora de nit e isque del conseyl un
bisbe e que cr ¡dant deya Santa Maria val c ses com-
panyes demanaren li que era ello e ell respos (jue la
mayor traycio si traclava qui fos feta del comte Julia
a enga e que Arago era vendido. Diu encara que mes-
ire Beithomeu de Tresbes fisich qui solia esser de Sa-
ragossa sen ana ab sa muller a Bayona e con fo la sa
muyler trames una letra a sa marc qui era en Seragos-
sa la qual aquest testimoni legi en la qual feyíí assa-
ber a la dita mare sua <|ue havia oyt dir an Bayona
( Í22 )
que la míijor traycio se pi eslava en Arago qiii hanc fos
perqué li plaguera que sa mare sen anas a Bayona e
diu que fatna era en Arago que per los Iraclamonts den
Bernat de (labrera la ierra se havia perdre e ques de-
ya que a Pascha de mayo lo Rey de Castella hauria
presa Valencia e a Senl Johan Saragossa.
Ilem En Bonanat Senlfeliu cavaller deposa a CVll
fulles quell vinent de la niissatgeria de Gi-anada ft-u
relacio an Bernat de Cabrera e ell demanali que feyen
en regne de Valencia e eil leslinioni dix que tot honi
hi stava desespera! con Terol era levors perdut e ve-
hien tota la tena perdre e no vehien que nogun hi
acorregues e que per tal con aquest testimoni tenia En
Bernat per senyorli volia dir c-o qwe tot hom de^age-
neralment que lo ho feya En Beinal aquest lagui per
tal que la ierra se perdes e que era un gran liaydor.
E lo dit Bernat respos lexats los dir e ensutzar les len-
gues car vos ne los allres nous en devets entremetre
car lo Senyor Rey hi ell hi provehirien en tal manera
que sera servey et honor sua. E apres ell testinioni
suplica al Senyor Rey que plagues irametre a Murve-
dre homens de cav;d e de peu car ell havia vist lo loch
e era en al slament car per aquell loch sis perdia lo
regne se poria perdre. E lo Senyor Rey respos que
ver deya e queu posaria en consel e ordonaria quals
companyes hi deurien anar e puys diu que parlan an
Bernat e eH respos que quant de son conseyl noy iría
nen^u car Morvedre sil perdien en un dia laltre lo co-
brerien. E ell testimoni dix que no faricn axi tost car
en temps de la unió nou deya ell axi que ans deya que
( 23 ) ^
per Murvedre se salvaría es perdria Velencia. E lo dit
En Bernat respos que aquell era un tmips e aquest
es altre e axi que sen anas quel Rey sabia que si ha-
via affer. E apres anassen al Senyor Piey e íouli sem-
blant resposta quen Bernat li liavia felá. ítem dix que
quant lo Senyor Rey se acostas a Murvedre on era !o
Rey de Castella e sen anas a la Losa II iiomens de
Murvedre vengren foit exalenats e digeren al Sonyor
Rey ques acostas lost a Murvedi-e e ques combates ab
lo Rey de CasleHa car no bavia batalla a MI) homens
a caval que sol los naturals del Senyor Rey qui eren
ab ell tant tost que vessen lo paño del Senyor Rey
los vensrien et celera
P. Roi^ del loch de Tordefumus del regne de Caste-
lla deposa a XXIV fuiles delsegon procos que stant lo
Rey a Borriana En B. En R. Alamany anaren a Mur-
vedre e parlaren ab lo Rey de Castella e con se foren
anats lo Rey de Castella crida Marti Anyes e dixli ay-
lals paraules o semblants Peí corpo de Dieus numqua
tainanya traycio no viu ne oy con ara aqui se dixo. E
Marti Anyis respos Senyor perqué. E el Rey dix aqui
no ba mes de desir. E dix que ell viu e oy e era pre-
senl en aqüestes paraules en lo palau del Rey.
ítem lonrat frare P. Munyis maestre de Calatrava diu
que apres que í'o feta la pau a Murvedre dos castellana
li digeren que con lo Rey «le Castella fo passat vers
Meylen ehavia passat Ebre que noy era passat per nen-
f 24 j
guna bona manera ans per al. E d¡x mes avant que axi
en Arago con en Valencia con en Caslella es comuna
fama quo per mals tractaments qnen Bernat c lo corn-
íe liavien ab lo Rey de C.astella la térra del Senyoi"
Rey se era pe» duda es perdía.
ítem G. Agor qui deposa a XXXIIl fulles diu a(,íO
matex que fama es comuna que la dita térra se perdía'
es era perduda per tractaments quen Bernat e lo com-
le havien ab lo Rey de Castella.
Ítem García López de Tosa deposa a XXXVll fulles
e diu quel Rey de Navarra 1¡ díx quen Bernal pleya
que nos avenguessen lo Rey Darago e de Navari-a no
lo comte de Trastamara ans dix quey mesclava tola
discordia que pogues dients que sí no se avenien nes
veyen que mils ne vendria la pan del Rey Barago a
de Caslella e que lo dít En Bernat bague gran pler con
se pei'dc Guandia díet t que mils ne vendria lo comte
de Dinía a la pau affer per cobiar lo locb.
ítem Blascho Dauson notarí de Ceragossa deposa in
efeetu que un die quant deyen quel Rey de Castella hí
devia venir se tenia conseyl en Calataju e quant fo
tengut diu que Sancbo de Serenyena scriva del batle
general Da)*ago e levors locbtínenl seu qui fo en lo dít
conseyl con sen leva díx aquest teslimoni aytals ])a-
raules tot torbat Aquests bomens bous han baut ar-
dil quel Rey de Castella fa gran pertrel e temen que
venga sobre Calataju e ban entes per un bom a qui do-
nen créenla que bavia oyt dir al bisbo de Cihuenga qui
era molt privaí del Rey de Castella quen Bernat de
(25 )
Cabrera e son fil! havien basada la niajor traycio que
hanc füs del coiiite Julia a enqn.
Itenj Joliaii Esemenis de Saya deposa a LXíli fulles
que ell stanl pres en la Dressana (ie Sibilia en lenips
que] Senyor Rey era al camps de Ten-ers e lo Rey de
Castella era sobse Fariza que reunanls'e ab Gutcr Fer-
raüdis de Pradanos lo qual stava a Terassona ab Con-
ivalvo Con^alvcc^ de Lucio que ell teslimoni 11 dix que
aqui hauí'ien batayla los dits Reys. E lo dit Cúter Fer-
randis respes que no hauria que empres eia entre lo
Rey de Castella e don Bernat que nuil temps lo Rey
Darago no dará batalla al Rey de Castella e que per
ago stava lo Rey de Castella tan segur a Feriza.
Lo noble don Enrich eoaite de Trestarnara deposa a
LXX fulles quen R. Alanaany de Cervello e En Jaume
Conesa li bavien di I que ¡o Rey de Navarra haguera
preses dos missatgers del Rey de Castella qui eren
en Navarra per fer alcuns tractaments ab lo dit Rey e
quels haguera liurats al Rey Barago sino quen Bernat
de Cabrera ho havia torbat e enten aquest testimoni
que si ios fet fora slat comensament de guena entre
lo Rey de Castella e de A'avarrá empero quen Ber-
nat de Cabrera sen cobria dient queu havia fet per fer
altío fet major.
iieni lonral e religios raisser P. R. de Muntlorii doc-
tor en decrets canonge e ai diacha de Seragossa deposa
en LXXV fulles e diu quel abal de Fischam li dix en
Navarra en lo loeb Dolit que lo Rey de Castella li ha-
via dit quen Bernat de Cabrera ultra los eapilols de la
pau li havia algunas cosas promeses en secret qui se-
TOMO XWIV o
( 2(1 )
rien a gran profit del dii Rey e que per tal queu cre-
gues 1¡ dix lo dit Rey ([iie sen prengues esment quant
En Bcrnai pendria comiat dell. E lo d¡t abal feu ho.
E lo Bey dixli aytals páranles Don Bernal pregam que
lo tráete de la pau que sirf ferm e quens alanats so
quens haveu promes en secrel. E En Bernat resposli
per lo cor de Deu Senyor lo secret vos sera attes et
complil.
ítem lonrat En Johan Exemenis Dorrea deposa en
LXXX fulles que quant eslaven en debat si passarien
a la Losa o no la en lo grau de Morvedre lo dit En
Bernat dix que iria veure lo pas si porien passar sens
perill ab P. Querello e ab En Joban de Franca e axis
feu e mentre lost los seguia vencli un cavaller daquest
testimoni appellat Fortuny Aznares de Falses e P. Gar-
cía procurador daquest leslimoni lo qual dix altament
denant tot bouj al infant En Ferrando qui aqui ere
present Senyor gran traycio es aquesta quejo be vist
un janet qui aporta letres de don Bernal al Rey de
Gastella lo qual sen es pessat al dit Rey de Castella
denant mi e altres ab les dites letres. E estant en a^o
lo dit En Bernat ab Pedro Carrello e Johan de Fran-
ca tornaren de vers lo dit pas contrastant del passal-
ge a la fi quen Bernat dix quen passar qui passar na
volria quell non pessaria ans ne feria tornar lo Roy e
feu Ion tornar. Ítem diu que un frare menor aporta le-
tres an Bernat de Cabrera del Rey de Castella per
iractament de pau e que el! ans que lo frare menor
fof» a Qeragossa be III dies hagje aquest teslimoni ar-
dit dalcuns amichs seus qui son en les parts de Navar-
(27 )
ra e de Casteüa que ultra les ietres que (luya palasa-
nient iie (luya de amagades eosidcs culre dos soles do
sábalos en qucs contenia lo tractaraenl de la mort del
infant En roñando o del comte de Trestamara e dallres
qui eren en nombi-e de XVll e daltres íractaments qui
eren eníre lo Rey de (^aslella e En Bernat de Ca-
brera.
P. García lo qual deposa a LXXXll fulles din que
quant lo Sfíiyor Fiey era a Nuulers ab la sua ost
c partí daqui per anar ves la Losa aquest testimo-
iii viü qiien Bernat de Cabrera se partí del Senyor
Rey e déla companya e trias a un de part e ar-o ib
con lo dít Senyor st^n devia tornai- vers Nuulers E
en2;ír den Bernaí baauo Hí o iV homens a cava! ab qui
En Bernat se reunava e specialmenl ab un e puys En
Bernat partís deis dils nomens á caval e tos-nassen ves
lo Rey. En aquell insíant vencb un clergue conexent
daquest deposüiit e dixlí aytals paraules o semblants
Sapials qiien Bernat de Cabrei-a parlava alí ab uns ca-
vallers o en special han Iríat un e parlant ab aquell jo
be víst quel dít En Bernat ba dades unes lelrcs a
aquel! ab qui parlava atríat e he víst que aquell ab les
Ietres ba tengut lo cami devers la Losa o vers Alma-
nara e he vist que ses mésela t ab les conj|)anyes del
Rey de Casiella e sen es anat ab ells e semblanls pa-
raules díx que oy dir en aquell ínstant a un jove que
havia vist lo nom del qual no lí recordé.
ilcm lo noble En P. Ferrandís Disar deposa a
LXXXIV fulles que lo dit Rey de Castella estant sobre
lo setge de Crdataju que 5 porter del dit Rey passa per
(28 )
lo terme Dixar amagadanient e fo pres per companya
íJaquest testimoni e forenli trobades alcunes letres axi
(le) Scnyor Rey con den Bcrnat de Cabrera con dal-
Ires. E en Ja letra den Bernai se contenia que li gra-
hia molt con li havia fet saber que la sua térra havia
fet jurar per scnyor lo senyor infant don Alfonso fiil
del dit Rey fahenl li encara assaber quels seus aífers
estaven en bon stament e quel comte de Trestamara
era en Proenca e *que nol queria duptar de res e quel
dit En Bernat seria tost al dit Rey de Castella.
ítem Furtuny Estiares cavaller qui deposa en LXXXV
fulles diu que ja en la primera gueri'a del Rey de Ara-
go e de Castella oy dir a Gonsalvez Dendoxella e P.
Alveris Barrada cavallers de Navarra e a Diego Xan-
chez del Faro cavaller de Castella e a daltres molts
que don Bernat de Cabrera havia jurat e promes al
Rey de Castella de darli lo regne de Aragón o de ferli
subjugar lo Rey e el regne e de darli los millors ho-
mens Darago. ítem dix que con lo Senyor Rey era a
la Losa que alcuns cavallers vengeren aquest deposant
qui era aqui e digerenli vejats vets aquell genet qui
sen va aquell leva cartes de don Berna^i e portales al
Rey de Castella e en ago ell testimoni e altres qui ab
ell eren guardaren e viren lo genet qui sen anava ves
la ost.
ítem lonral don Garcia Sentia deposa en LXXXV
fulles in efectu axi con lo noble En P. Francesch Di-
xar ha fet de sus.
ítem En R. de Vilanova deposa en CIII fulles
(|ue en lo tractament de la pau quis feu dega noy
( 29 )
cabe negii deis missaiges sino En Bernal.
Ítem En Berenguer Togores deposa a CXXVIII fu.
lies que havia oyt dir a Anrich Auiiches adalantat de
Murcia que la donclis era ab lo Rey de Castella que
En Bernat de Cabrera e altres qui eslaven en torn del
Bey Barago feyen lo fet de la guerra ab gran traycio
e que si no fos per ells e per lurs traclaments que lo
Rey de (^aslella no volia la guerrg. Ilem dix que lo
dii Rey de Castella dix aquest testimoni que si lo Rey
li torna va lo regne de Murcia axi con sos predecessors
lo havieri possebit e tengut aquell faria pau perpetual
ab lo Rey Barago car ell no liavia voíuntat de fer guer-
ra al Rey Barago mas aquells qui staven entorn lo
Rey Barago li feyen fer la guerra ultra ga voíuntat.
ítem dix que comunament bavia oyt dir diverses ve-
gades a tots aquells qui cabien en los affers del Rey
de Castella quel Piey de Castella trametia letres an Ber-
nat de Cabrera de sos aflfers e an Bernat al dit Rey e
diu que oy dir a homens de Murcia qui eren presents ■
quanl lo Rey ho dix que quant lo Piey de Castella se
bague a lavar del Grau de Valencia on tenia son reyal
dix lo dit Rey que ara creya que era mort En Bernat
de Cabrera con ell no havia sabuda la venguda del
Rey Barago.
ítem dix que del loch de Murvedre trames aquest
testimoni un fil den Johan G. Borlóla al Senyor Rey
dientli (jue no tengues les troves que bavia fetes car si
nos lenien lo Rey de Castella era mort e perdut tan
pocha companya havia e tan poch esfors.
ítem dix que don P. Massa li havia dit dementre es-
( 30 )
tnva pres a Moivedre que seru coiifessat que havia tra-
mes a dir al Senyor Iley de Arago moltes paraules en
que stuva gran profit de sos ullVrs si o sahia guardar
sino gran perill e que si ell james scapava de la preso
que si ell sabia pei'dre lo cors que ell atfrontaria de
guisa En Berna t de Cabrera ques sabrien publica-
ment per tuyt toles ses obres quals eren per ques per-
diu el regne.
ítem lo noble En Johan Alfonso de Xiricha deposa
en CXXXIÍl fulles que fama publica era en Castella
que lo Rey de Castella havia tractaments ab En Ber-
nat de Cabrera e que oy dir atjuest testimoni al Rey
de Castella quel Bey Darago no podia res fer que ell
nou sabes e vehe e oy moltes vegades que con amana-
ven alcuns lioniens catius de la terre del Rey Darago
al dit Rey de Castella quel Rey ius demanava En Ber-
nat de Cabrera que feya ne si era sans o si eia ab lo
Rey Darago. E dix que vehe en Murvedre í dia quen
Marti López tenia una letra que dix que era venguda
den Bernat de Cabrera al Bey de Castella la qual mons
tra aquest testimoni qui conecb be en lo sobreseí it qui
era scrita de ma den Bernat et axi ho dix Marti López
mas no sap que si contenia. Dix encara que con lo ves-
comte Diyla fo pj es a Magalo quen Bernat vench a Re-
molines que es vora, del riu de Ebre e aqui vengueren
hornons a caval del reyal del Rey de Castella e que fo-
rcn cridáis per part den Bernat e (jue per aquells lo
dit BíM'nat trames una letra al Rey de (Castella la qual
bague lo Rey car axi diu que loy digeren aquells de
la genela del dit Rey ais quals En IJernat havia dada
( Si )
la dita letni. E a^o matox li d¡x un scuder seu casfcella
qiii era ab ells e diu que oy dii' comunament entre
aquells de la casa e del reyal del Rey de Castella que
los ti'üctaments qui eren entre En Bernat lo Key eren
que delengues lo Rey Damgo que no acorregues a sos
lochs e que destolgues que baliilla nos pogues fer en-
tre ells aindos e dix que sab que en lo Iractament de
la pau En Bernat de Cabrera parla lot sois en una
cambra a Murvedre ab lo Rey de Castella e que quant
digeren al dit Rey quen Bernat era mort que feu inolt
mala cara e quen feu appares que li era fort greu e
dix moltes vegades que en mala ora fos del seu
morir.
Ítem En Vidal de Vilanova cavaller qui deposa a
CXXXV fulles diu quell fo trames per lo Senyor Rey
per missatger en Castella e la fo li mostrada de mana-
ment del Rey de Castella per Matheu Ferrandis son se-
cretari una letra quen Bernat de Cabrera li havia Ira-
mesa en la qual havia tres capitols e entre altres I que
conlenia que sobre lo fet quel dit Rey de Castella e
lo dit Bernat sabien serie lo dit Bernat ab lo Rey de
Castella dins breus dies e que sobre aquell fet se faria
go que lo dit Rey de Castella manarla e ordenaría de
la qual cosa ell testimoni hac gran suspita duplant se
que entre ells no bagues quals que mals traclauients e
ago fo I poch abans que tornas la guerra apres que la
pau fo fermada a dega.
ítem don P. Eximenis de Lomberio qui deposa a
CXXXVIií diu que quant En Bernat e son íill feren la
missatgeria en Castella ques dix publicameni en Cas-
( 3-2 )
tella qnen Bernat et lo comte sn eren fets vassals del
Rey de Castella e a^o sab per tal eon En P. de Xi-
richa ab qui aquest deposant era conlinuament ne ha-
íTue let?es de Casteüa. ítem diu que quant En Bernat
e lo comíe de Denia foren a Murvedre per la pau En
Bernat tot so) perla una gran stona ab lo Bey de Cas-
tella e con parti lur parlar dix lo Rey de Castalia en
presencia de molts don Bernat eus ben guardat vos-
tre íill et lo dit Bernat dix boc senyor e jo Gu en Den
que vos mandarets bon comle el guardareis be. E diu
que fama es publica en Castella quen Bernat de Cabre-
ra lolia que per res los Reys nos combatessen e que
feyatant trigar avenir lo Senyor Rey Darago a defen-
dre ses fronteres que los lochs se perdien per tal con
no havien ajuda e a^o deya comunament tot hom.
Ítem hi es la letra que mossen Francesch de Pere-
lios trames a la Senyora Reyna es a CLIIl fulles.
ítem Ahim Coffen jubeu de Casteüa deposa a CLXY
fulles que oy dir a molts qui venien del estol del Rey
de Castella que lo Rey de Arago e de Castella bagren
hauda batayla si En Bernat de Cabrera ab sos tracta-
ments nou bagues vedaí quiu havia fet per amor del
Rey de Castella. E axi deyen los sotsmeses del Rey de
Castella que beneyt fos en Bernat de Cabrera quiu ba-
via cessat e dix queu havia fet Eu Bernat no per honor
o profit del Rey Darago nías de Castella per tal con
aquell Rey havia perduda )a major partida deis caváis
de la host et no era be apparellat per combatre ab lo
Rey Darago. E aquest lestimoni deposa apres en C-
LXYII fulles que en lo tractament de la pau de Mur-
( 33 )
vedre vengueren En Berriat do Cabrera En R. Ala-
niany ab II galees devant Morvedre e Maili Anyis en-
tra on la galea on ells eren e parla ab aquells e puys
tornassen ül Rey de Castella e que lo Rey de Castella
se alegra molt daqiu^lles coses que li d¡x Marti Anyis
e que apres sendema los dits EnBernat de Cabrera En
R. Alamany exiren de les galees e vengren al Rey de
Castella e ab aquell parlaren molt e daco lo Rey de
Castellii se alegra n;olt e a^o per tal con en la ost del
Rey de Casiella havia gran maialtia e que havia per-
dut gran pait deis caváis segons que aqüestes coses dix
que havia oydes dir a í! scuders de Marti Anyes. Dix
apres que encontinent quel infant En Ferrando fo mort
quen Bernat de Cabrera ab ses letres o notifica al Rey
de Castella segons que ago dix queu havia oyt dir a
ulcuns homens de Requena.
ítem Marti Yalag Senyor de Goys cavaller de Por-
tagal deposa a CLXVilí í'ulles que viu En Bernat de
Cabrera En R. Alamany en la riba de la mar de Mur-
vedre pailants ab lo mestre de Santyago de Castella e
ab lo {jrior de Sent Johan e Marti Anyes e diu que
bov dir al mestre de Santva£(o del regne de Portacfal
cosi daquest testimoni aytals páranles o semblants en
acaba ment Tio tolo lo mondo es pleno de trahicions
e de maldades quel traidor don Bernat de Cabrera tie-
ne vendido su Rey y su regno e per cobrar su íillo fa-
ria tota maldat et a un mas que la ciutat de Valencia
se perde per consello suyo e juga muy bien a nos que
nos iremos e mas ayna e mas en salvo. E aqüestes pa-
raules diu ({ue li forea uiles en la leuda la qual tenia
( 34)
en !() reyal del Rey de Gaslella en la orta de Muivedre ■
e diu que oy ananí caminant ab lo Rey de Castella par-
tent de Muivedre e anant a Raquena quant foren de- ,
des les ireues que lo Rey de Caslella dix a be CL pre- ^
soners que tenia del Rey Darago que li suplicaren ques
desliuras Ha fijos de putas dentro pochs dies jo daré
les tornayes de les bodes al seroso embriago de vues-
tro Rey que se cuya "agora que casa ab sa fiya. Dix en.
cara que oy dir a moits de palau e de conseyl del dit
Rey que missatges de Valencia eren venguts Ilí o IV
vegades al Senyor Rey Darago per demanar ajuda e
quen Bernat de Cabrera los ne havia fets tornar sens
■ resposta e que havia vedat que no haguessen ajuda.
E diu que a Morvedre era oppinio daquesl testimoni
e deis altres de la ost djel Rey de Casteila que si lo Rey
Darago bagues batayat ab lo Rey de Castella aqui que
havien por que negu del Rey de Castella íie pogues
scapar per íal con de be VI mil homens a caval que
h^ivia io Rey de Castella envides ni havia CCCC quis
poguessen combatre per los quals qui eren íorí magres
e destrouhiis per tal con no menjaven civada e diu que
multes vegades bague en la dita ost gran íVelura e que
al dit mestre de Santyago de Portagal un dia costaren
Vil pans C morabalins e que En Bernal En R. Ala-
many o podien be saber e tot hom qui entras en la host
si diligencia ne bagues.
íiem En Francesch Sent Climent de Leyda deposa a
CLXXXÍ fulles que un castella lo qual anava per mis-
satgeria al Senyor Rey quant lo Rey de Castella te-
nia assetiat Calalaju dix a un allre castella conexent del
( 35 )
dit Francesch Sent Cliraent lo qual era ab la comtes-
Sü de Trestamara en Barchinona lo qual lo dit Fran-
cesch havia pregat qtie parlas ab ell e sabes son ente-
niment maravellantse aquest testimoni que Calalaju
fos assetjat e que missatger vengues al Senyor Rey
per la pau aylals páranles o semhlanls parlant de la
suá venguda en aquell cas que no hages dupte que ell
anava sobre cosa certa e qutd Rey de Castella venia
fort acordat a ía pau e que ell portava letra an Bérnat
de Cabrera del Rey de Castella e encara qucl dit Rey
dix al missatger que con fos ab En Bernat de Cabi'cra
quel abressas detras e que 1¡ diges En Bernat molt
vos saluda lo vostroamich lo Rey de Castella e pre-
gueus qiieus membre dell.
Ítem Andreu Goniis habitador de Calataju qui depo-
sa a CXCVfulles din que quant lo Rey de Castella ab
son poder fo a Borriana e sen venia a la Losa que la
nuyt ora de prinier son ans quel Senyor Rey vengues
a la Losa viu venir En R. Alamany de Cerveylo molt
secretameni cavaicant en I muí e aconpenyavel Gómez
García de Foyos alcayt de Sibilia e entra lo dil R. al
dit Rey en la casa que fo den Jacme Blanch de Murve-
dre e estecb en la cambra del dit Rey on solamení;
eran Marti Anyes Malheu Ferrandez e lo mestre de San-
tyago e Marlin López be anadura de lí ieugues e puys
tornassen lo dit R. Alamany ab lo dit Gómez García e
hoy dir lavors aquest testimoni a Marti García cama-
rer del Rey de Castella quel dit Rey se pa^^ava molt
den R. Alamany e li havia dada molla bella joya. ítem
diu que apres quen Beruat de Cabrera tu morí el mes-
(3G)
tre de Seníyago de Castella del qual aquest lestimoni
era molt privat un dia staní en Calataju en sa posada
dix aquest lestimoni aylals paraules o seniblants An-
dreu saps noves e aquest testimoni dix Senyor no
Sapias dix ell qucn Bernat de Cabrera es mort quel
han fet matar la Reyna Darago e lo Duch. E aquest
testimoni respos ja mal segle hage ell que molt mal
nos feya, E lo dit mestre dix callats en ora mala que
siu deyts pesara al Rey. E a cap destona lo dit mestre
crida aquest testimoni altra vegada ab les lagramesals
uyls e dix aytals paraules Qui nos ha descuberts esta
puridat qre jo vos prometo en buena fe Andrez Gomis
que en Sivilla estuviemos ell dizendo lo del dito Ber-
nat e jo e Marti Yanyes quando don Bernat fue alia
per al feyto de la ajuda quel Rey Darago fesia contra
lo? mores a assi era don Bernat de mi Senyor el Piey
como jo que quando vino el Rey Darago a la Losa que
nos eslavemos a Morvedre como sabedes que fuyendo
bovyeramos saludo dalli a la media noche sino fuere
por ell.
Ítem Ferrando Martínez scuder castellano qui fo al-
cayt de Mores deposa a CXCVll fulles que quant lo
Piey de Castella era a Morvedre e lo Senyor Rey vench
tro a la Losa I die ell testimoni cavalcant en les an-
ques de la muía que cavalcava lo mestre de Sanlyago
e don Bernat de Cabrera cavalcava ab lo dit mestre e
eren costa les lendes del Rey qui fo e viu que parla-
ren abdos e dago que parlaren oy aquest testimoni a^o
que dix lo dit Bernat al dit mestre a mesler que tot se
faga 90 quel Rey querrá a sa honor.
( 37 )
Ítem Envegue Navarra de Calataja deposa en CXCV-
ííl fulles que quant lo Senyor Roy vench a la .Losa
per pelleiar ab lo Rey de ílastella que lo Rey de Cas-
ít'lla no havia D de caval qui fossen de pelleya e que
lots quants hi eren se tenien per perduts e que hague-
ren desemperat Murvedre e sen foren fuyts si lo Sen-
yor Rey fos venguí tro Alnianara e que era fama entre
el!s quen Bernat de Cabrera ab sos tractaments los
havia desliurat daquells perills e que quant lo veyen
venir per !o traclamení quen havien gran pler. ítem
dix que quant En Bernat de Cabrera fo morí, oy dir al
mestre de Sentyago en Calataju Dich vos per bona fe
que lo mellor servidor eia quel Rey de Castella havia
en aquest temps diení ho del dit En Bernat. E viu
aquest teslimoni que lo mestre e tols los majors ho-
mens havien gran pesar de la dita mort e que viu mel-
les veus que quant al dil mestre ne a Marti López de
la cambra ne ais altres majors del Rey de Castella de-
yen noves quel dit En Bernat era sa e que era acos-
tat al Senyor Rey axi con solia quells ne havien gran
pler segons per enga en demanaven moit soven.
In nomine Domini. Paleat universis presentís seriem
inspecturis. Quod die veneris qua computebalur X die
decembris anno a nativitale Domini MCCC sexa^esi-
mo primo circa horam terciarum ipsius diei venerabi-
f 38 )
lis Pelriis ^a Costa cnnsiliariiis domini Reíjis ac ejiís
hiijulus et pi'ocuraíor fiscalis Cafalonie generalis exis-
lons ¡n presentía illustrissimi priiiripis el dominl do-
mini Pe!ri Dei gratia Regís Arngoniim Vaientie Majo-
rice Sardinie ol Corsi( e comitisquo Barcliinone Rossi-
lionis et Ceritnnie ot sui honorahiüs et pnidentis con-
silii presente ibidem nobiü viro Bernardo de Capra-
ria rniliie qui jana citatus ad insíanciam dicti procui-a-
toris fiscalis fuerat per Petrura de Podio poriarium dic-
ti domini Regís ¡n sciintis obtulit contra dictum nobi-
lem quendam querimoniam qnaíii legi ibidem requisi-
vit et fecit per me Bertrnndum de Pinos scripiorem
pi-eíati domini Regís ac ejus aucioritale nolarium pu-
blicnm per totam íerram et dominationem suam pre-
seníibus íestibus egregio viro Alfonso comité Kippa-
curcie el de Denia nobilibus Olfo de Proxida camer-
lengo Stepbano de Aragonia et venerabilibus Petro
Jord;ini Dunics majoi'domo el Raimundo de Viilanova
aigualzirio miíitíhus et coasiliariis prefali domini Re-
gis tenoris subsequentis.
Conqueritur i^etrus 91 Costa bajulus et procui'ator
fiscalis Calalonie generalis de nobiü viro Bernardo de
Capraria milite qnod det et restituat domino Regí vi-
cecomitaliim de Basso et cuneta alia que per dictum
dorainum Regem habet et que pro ipso in feudum te-
net quem imperpeluum perderé debet. Ex eo quia 1¡-
cet ídem uobilis inde per Hieras regias nionitus eidem
domino faüivit de juvamine quod faceré sibi potuit
( 3!) )
contra gentes extraneas quas idem domlnus Rex audi-
vit anno presenii contra se venirc ad debellandum et
quod per lerrarn Rossilionis entrando terram Catalonie
invaserunt in tali et íanla multitudine quod sucursus
tocius Principalus Catalonie eidem necessarius videba-
tur. El firraavit idem procurator fiácalis super predic-
lis per decem aureis cum augmento.
Qua siquidem querimonia oblata et ut predicitur iec-
ta idem nobiiis petiit de eadem íi-ansumptum et acor-
dium super ea sibi dari et concedí.
Que fuerunt sibi concessa per dictum dominum He-
gem et hora vesperorum ejusdem diei ad comparen-
dum coram eo et dicto suo bonorabiii et prudenti
consilio ad respondendurii eidem querimonia assig-
nata.
]n qua hora vesperorum superius assignata coram
prefato domino Rege constituto personaliter in came-
ra alba superior! sui palatii civitatis Barchinone el suo
honorabili consilio comparuit dictus venerabilis Pelrus
9a Costa bajulus el procurator íiscalis Calhalonie ex
una parle.
Comparuit etiam dictus nohilis Bernardus de Capra-
ria miles ex parle altera qui oblulit quandam cedulam
papiream continentie subsequentis.
40 )
Senyor parlan ab reverencia de la vostra altea jo no
so tengul a les coses de les quals lo vostre fiscal posa
clam contra mi per qo cor en lo temps que la convo-
caeio del dit usatge se feu o per lot !o temps que les
gents eslranyes estigueren dins lo vostre Principal de
Callialunya jo era malalt de tan gran malaltia que per-
sonalment en los dits afers nous pogra servir o socor-
rer segons la forma del dit usatge. Empero Senyor co-
beyaní servir a vos me fiu portar en andes e fuy a !I
legues pres de vos. E per (,;o encara con levors entenia
e alscuns doctors e savis amicbs me donasen enteueo
que per virtut del dit usatge jo nous era tengui de so-
correr per Qo con vos Senyor no haviets oyt que Uey
o princep vengues contra vos per comba tres mas gents
eslranyes sens Rey e sens princep en lo quaí cas no
parla ne provehex expressamenl lusatge de Barcbino-
na qui comensa princeps namque per virtut del qual
vos faes la dita convocacio. E axi Senyor parlan ab la
reverencia que desús nom dona vigares que jo baja fa-
llit en lo socors o ajuda de lo qual en lo dit clam se fa
mencio e per be Senyor ques tí obas que jo hi bagues
fallit ago sesdevendrie no scientment ne per menys
preu mes cor segons consell que de grans e seients
persones ne bavia haut entenia quel dit usatge no ba-
via loch en lo dit cas. Perqué Senyor bomilment vos
supplich que ans que en res per rabo del dit clam
enantets contra mi vullats declarar si lo dit usatge ba
locb en lo dil cas cor enlench Senyor que aquesta de-
c-laracio siu expodient o necossnria entro les altrcs co-
ses per Qo con lo dit cas no es clarament compres en
lo dil usatge. E per go que jo e los altres vos servis-
cam ab millor e pus ciar cor en lo dit cas con declarat
sia e per yo encara majormení con lo brag deis barons
e deis cavallers en la cort que ara havets tenguda en la
ciutat de Barchinona daquestes coses vos ha suppíicat.
E vos Senyor a lur supplicacio responent digues que
Iota hora que ciam o supplicacio sobre a^o fos dat per
lo dit bra(;. o per alen daquell brag vos sobre aquella
supplicacio fariets go qui fahedor fos per justicia. E
encara mes digues que si justes rahons vos eren pro-
posades que per la dita deciaracio fer se degue.! que
erets appereliats de fer aquella segons la forma conten-
guda en les constitucions de Cathalunya dago parlants
e en cas Senyor que declaras lo dit usatge haver loch
vos supplich que misericordiosament vos hajals vers
mi relexanme lo dit clam e les coses en aquell dema-
nades per go con bonamení no poria esser dit ni scient-
ment ni per menys preu haver falh't a vos Senyor en lo
dit spcors mas ignorantment e per rahons provables se-
gons que desús es dit.
De qua cédula dictus procurator íiscalis petiil co-
piam sibi dari que sibi concessa fuit.
Et dictus dominus Rex volens supcr premissis de-
liberare diem crastinam post missam ad audiendum
TOAIO xxxiv. 4
( -^2 )
suam deliberalionem dictis parlibus assignavit.
Quibus die et hora comparuerunt coram dicto do-
mino Rege et ejus honorabili et'prudenti consilio in
auiea videlicet in qua tenetur consilium dictus venera-
bilis Peirus qa Costa procuraior fiscalis qui supra ex
parle una et diclus nobilis Bernardus de Capraria ex
altera.
Et confestim dictus dominus Rex habita dehberatio-
ne cum suo honorabili et prudentissimo consilio dixit
quod attentis causis propositis in supplicatione per dic-
tum nobilem Bernarnum de Capraria super hoc utpre-
mitlilur oblatis etaliis etianí atlendendis placebat sibi
quod juxta formam couslitucionum Cathalonie super
hoc editarum fieret decía ratio seu interpretalio per par-
tem dicti nobilis supplicata.
Ob quod juxta formam constitucionum super hoc
editarum pro dicta declaratione seu interpretatione
fienda presentibus dictis partibus fuerunt electi qua-
tuorprelati videlizet reverendos P. Archiepiscopus Ter-
racone et venerabilis Romeos episcopus llerdensis fra-
ter Guillermus Sanctarum Crucium et R. Sánete Ceci-
lie abbates et quatuor richihomines videlicet ¡ncliti
infans Raymundus Berengarii Impuriarum comes in-
fans Ferdinandus Marchio Dertuse et nobilis P. Calce-
(43)
randi de Pinos et R. Arnaldi de Bellera et qualuor
etiam milites videlizet Bernardus de Camporrellis Be-
leng.n'ius de limis Omberíus de FoiioUario et Ray-
miindiis Arnaldi (;a Cirera. Et etiam (luatuor cives v¡-
delicet Jacobus Cavallarii R. de Plano cives Barchinone
Petrus de Munlanyana civis llerde et Bernardus Stru-
cii civis Gerunde et eliam jurisperiii subscripti videli-
cet Beruiirdus de Ulzinellis Ihesaurarius legum doctor
Jacobus de Faro canccllarius domini Ducis ejiísdem
domini Uegis prim.ogenili Geraldus de Palaciolo promo-
tor negotiorum et Berengarius de Pratis auditor curie
ejuvsdem donjini Rogis consiliarii Petrus ga Piovira et
Petrus Terreni leguin doctores.
Quibus peraclis diclus dominus Bex volens super
predictis dictas parles audire coram se et prelatis ri-
cliis hominibus militibus civibus et jurisperilis supe-
lius nominalis boram vesperoruoi ejusdem-diei ad
compaicndum coiam eo ct personis nominatis supe-
rius et ad dicendum et allegandum quicquid dicere
et allegare voluerint super predictis dictis jKirtibus
assignavit.
Et nicliilominus idem dominus Bex mandavit per-
sonas superius nominatas ratione predicla dicta hora
in dicto suo palacio congregari quod mandatum factum
fuit personis predictis cuique ipsarum singulariter
per portarium dicti domini Regis ut ip-
( 44 )
semet portarius retulit rráhi dicto notorio.
Qiia hora vesperorum dicte diei sabbali coram dicto
domino Rege in dicta aula sua majori constitulo con-
gregatis et assistentibus sibi prelatis richis hominibus
rnilitibus civibus et jurisperitis superius nominatis
comparuerunt dicte partes videlicet dictus venerabilis
Petrus (?a Costa procurator fiscalis ex una parte et dic-
tus nobilis Bernardas de Capraria ex parte altera.
Et statim in presencia dicti domini Regis et prelato-
rum richorum hominum militum civium et jurisperi-
torum superius nominatorum dictus venerabilis Petrus
^a Costa procurator fiscalis obtulit que secunlur.
Senyor a mostrar que la interpretacio se deu fer
quel usatge princeps namque baje loch en lo cas del
qual es la preseut questio o dupte apar per go ques
seguex.
Qo es que la intencio daquell qui feu lo dit usatge
e la rabo per ques feu es que la térra de Catalunya fos
defesa e lo princep daquella térra no pogues pendra
gran minua o desonor. On con aquesta rabón sia axi
ben en les gents eslranyes que en gran muUitul o ab
gran poder venen eontra lo princep de Cathalunya axi
(45)
con si Rey o princep hi veuiü seguex se quel usatge
e la piovisio daqueli hajen loch en lo dit cas. E ago
manifestament apar per la fi del dit usatge Princeps
namque on se diu que algún a tan gran necessitat no
deu fallir a son princep la qual necessitat era en lo
cas damunt dit lo qual enguany ses esdevengut segons
que ixqo es manifest e notori a vos Senyor e a totes '
les gents de Cathalunya.
Per que Senyor supplich vos humilment que la dita
inlerpretacio fahen declarets lo dit usatge en lo dit cas
haver loch.
Quibus oblatis idern nobilis Bernardus de Capraria
obtulit similiter que secuntur.
Senyor les rahons que mi Bernat de Cabrera han
rnogut a entendre e aquells qui a mi han consellat
a consellar quel usatge princeps namque no bagues
lüch en lo cas de que es la queslio son aqüestes entre
les altres quis seguexen.
Primerament cor jalsia quel usatge princeps nam-
que pi'ovehesca en cas quel princep de Catalunya oya
algún Rey o princep contra si venir per combatres res
empero ao provehex on cas que oya gents estranyes-
(46)
sens Rey o prinoep contra si venir. E nxi con lo dit
usatgo sia special nos ñeu altre cas sino a aquell en
que parla extendre. Ne contrasta si per algún es dit
que aquost norn de prinoep es general cornprenent no
solament Rey o princep havent regne o principal de
dignitat ans encara tot bom qui sia cap o capita de
i'ompanyes o superioritat do ofíici baja car acó senten
segons larga significacio daquest nom princep havent
principal per dignitat segons lo qual vulgar e común
US de parlar los usatges sentenen e son acustumats
denlendre.
ítem que la rabón la qual es en Rey o princep vi-
nenís contra lo princep de Calídunya per combatres no
es ni esser pot en companyes estranyes en les quals
no sia algún qui regne o principal de dignitat no baja
eor pus perillosa cosa e [)us vorsemblant de tembre e
si algún princep qui gran regne o principal de ierra
baja ve contrel princep de Catalunya per combatres
que no si algunes companyes qui regne o principal de
térra no bíijen venien contra eil cor no es verseioblanl
que aquelles axi puxen baver viandes no allres appa-
rellaments de combatre con aquells qui de lur térra
propia les poden haver.
Perqué Senyor bumihnent vos supplicb que la dita
declaracio o interpretacio per r.o quejo enten e segons
que dessus es dit fassats ensemps ab los prelats ricbs
bomens cavallers cintadans e savis per nos sobre les
(47 )
diles coses deputals con axim dona viyares que per jus-
ticia fer se dege.
Et premissis ómnibus peractis dominus Rex volens
super predicta declaratione seu interpretacione íienda
deliberare cum prelalis richis hominibus militibus ci-
vibus ac jurisperitis supradictis ad audiendum suam
deliberationem dictis partibus et etiam ad publican-
dum declarationem seu interpretalionem petitam diem
inartis proxime sequenteni ¡n terciis assignavit.
In nomine Domini Amen. Congruit bono et gravi
principi ut paccatam et quietam teneat terram suam
quod non diíicile obtinebit si ommissis rigoribus in
regendo sibi subditos vias mites affectat ut plurimum
et assumat. Eí inler se et suos subditos jurgiorum ma-
teriam que rancorem et discordiam parit evilet peremp-
niter et evellat. Et ab eisdem subditis animorum ideni-
titatem quem amorem et concoidiam nutrit cupiatpa-
riter et acquirat. Sic enim peragendo genlium corda
habebit et principatum suum augendo in pace eí quie-
te tenebit et sibi adversantes cum ei nocere voluerint
superabit.
Hinc est quod cum occasione querimonie coram no-
bis Petro Dei gratia Kege Aragonum Valencie Majori-
ce Sardinie et Goisice comitequc Barchinone Uossiüo-
( -^i8 )
nis et Cei'itanic per íidelem consiliariuui iiostrum Pe-
Irum ga Costa bajulum et procuratoreiri fiscalem Ca-
thalonie generalera contra nob lem Bernardum de Ca-
praria óblate coneludectis ad hoc quod idem nobilis
daret nobis et restitueret vicecomilatunri de Basso et
cuneta alia que per nos habet et pro nobis in feudum
tenet quem perderé debet ex eo qnia licet idem no-
bilis per litteras regias inde monitus fallivit de juva-
mine quod nobis faceré potüit contra gentes extraneas
quas audivimus anno presenti contra nos venire ad de-
bellandum. Et que per terrarn Rossilionis intrando ter-
ram nostram invaserunt et taü et tanta niultitudine
quod succursus tocius Cathalonie necessarius nobis
YÍdebatuf. Et occasione etiam responsionis per diclum
nobilem post dictam querimoniam facte continentis Ín-
ter cetera se ad contenta in dicta quorimonia í'ore mi-
nime obligatun). Tum quia tenrqjore convocationis vi-
gore dicti usatici facte et quamdiu etiam dicte gentes
extranee in Cathalonia extiterunt idem nobilis fuit ta-
li et taní gravi infirmitate delectus quod succursum
faceré nequivit quem dictus usaticus exigebat. Tum
quia cupiendo nobis ultra posse serviré in andis fe-
cit se deíTerri ad duas lencas prope civitatem Gerunde
in qua nos cum magno exercitu tune eramus. Tum
etiam quia ipse nobilis inlendebat et per viros pru-
dentes et antiquos fuerat sibi datum intelligi dictum
üsaticum in dicto casu in quo dicte gentes extranee
sine Rege vel principe veniebant sibi locum minime
vondicare.
(40)
Dubinm interdictas partes exorlum fuisset an otianí
in casu quo princeps Catalonie audiret gentes extra-
iieas in quibuslicet capitaneum vel caput familie ha-
berent Rex vel princeps non essent contra se venire
ad debeliandum locum haberel dictus usaticus princeps
üanique.
Dicto procuratore fiscali allegante locum habere ex
eo quia eadem r. ....... in gentibus extrañéis in
magna multitudine sine rege el principe contra prin-
cipem Cathalonie ad debeliandum sint cum Piege vel
principe venieníibus et ita per unas gentes sicuti per
alias princeps Cathalonie est et dici potest positus in
iiecessitate et tanta quod nuUus ei debet fallere de suc-
cursu.
Dicto aulem nobili in conlrarium allegante et dicen -
te quod cum verba dicti usatici dictum casum non
comprehendant expresse non est ipse usaticus cum sit
penalis absque inleipretatione cum solemnitate debita
fienda ultra suos términos extendendus et etiam quia
non est eadem ratio in uno casu sicuti in alio curn
verisimilibus tinieri debeat Rex vel princeps suum
latum Regnum vel principatum habens qui gentes na-
turales babel el terram unde victuaüa et suos appara-
lus habere potest quam gentes divcrsarum nacionum
(50)
ciominum naturalem secum non ducentes que tei*-
ram propiiam non haberent unde viclualia aut appa-
ratus hab(3re possent vel se in ea yemali presertira
tempere sustinere.
Et ob hoc pro parte dictí nobilis fuisset nobis hu-
militer suppücatum ut super hoc declarationem seu
interpretacionem juxla formam in constitucionibiis Ca-
thalonie de hoc loquentibus contenta m faceré dignare-
mur quam ídem nobilis fore expedienten! et necessa-
riam allegavit ex eo quia non intendebat dictum ca-
sum in dicto usatico deberé cornprehendi ex hiis que
per ipsum fuerunt superius allegata. Et ex eo quia
casu quo declaratum esset dictum usaticum locum
hiibere nobis meliori et clarión corde succurrerent ba-
rones milites et alii intra principatum Cathalonie po-
pulati. Et ex eo eliam quia in curia quam pridem
Barchinone celebravimus expósito nobis pro parte bra-
chii baronum et militum quod intendebat íore expe-
diens dictam fieri declarationem obtuíimus nos paratos
quod dicto clamo vel supplicatione per dictum bra-
chium vel aliquem ex eo super prejuditio quod occa-
sione dicte convocaíionis pretenderet sibi factum eis
ve! ei inde justitiam redderemus et plus eliam nos ob-
tuíimus quod in casu quo rationes juste coram nobis
exponerentur ex quibus dictam declarationem faceré
deberemus parati eramus eandem faceré juxta formam
in constitulionibus Cathalonie comprehensam.
51 )
Nos tándem cum doctoribus et sapientibus nostre cu-
rio et toto etiam nosti-o consilio super predictis habita
deliheratione solerti et eandeiii deliberalionem dictis
partibus publicando diximus et equm reputavimus el¡-
gentes in hoc viam mansiieíudinis polius quam rigoris
attentis rationibus per pariem dicti nobilis super hoc
allegatis et alus etiam attendendis nobis placeré quod
tieret declaralio seu interpretatio supradicta ob quod
juxta formam consíiíulionum Cathalonie super hiis
editarurn pro dieta declaratione seu iuterpretatione
fienda fueruní elecii el dictis partibus publicati qua-
tuor prelati videlicet reverendus Pelrus archiepisco-
pus Terrachone et venerabiles Romeus episcopus Iler-
densis frater Guiliermus Sanctarum Crucum et íraler
Pelrus Sánete Cecilie abbales et quatuor richibomines
videlicet inclili infans Raymundus Berengarii Impuria-
rum comes infans Ferdinandus Marchio Dertuse et no-
biles Petrus Galcerandi de Pinosio et Raimundus Ár-
naldi de Bellaria et quatuor etiam milites videlicet
Bernardus de Camporrellis Berengarius do Ulmis Um-
bertus de Fonollario et Raimundus Arnaldi'de Giraría
et quatuor etiam cives videlicet Jacobus Gavallarii Pe-
trus de Muntanyan Ravnjundus de Plano et Bernardus
Asturcii. Nec non etiam jurisperiti sequentes videlicet
Bernardus de Ulzinellis legum doctor thesaurarius Ja-
cobus de Faro inclili et magnifici iiifanlis Johunnis
primogeniti noslri cancellarius Geraidus de Palaciolo
promolor negociorum curie nostre in legibus^licencia-
(52)
tus Berengarius de Prato nostrc curie auditor consi-
liarii nostri ac Pelrus qa Uovira et Petrus Terreni le-
lium doctoris.
Electis igitur personis superius norninatis ac eisdem
in nostri presencia et palacio noslro civitatis Barchi-
none congregalis el nobis assistentibus in predictis et
ad plenum auditis dictis partibus super eis habitoque
etiam per nos et dictos nobis assistentes super predic-
ta declaratione seu interpretacione digeslo consilio et
maturo et deliberatione plenaria super istis. Finaliter
cuní predictis nobis assistentibus tractavimus et deli-
beravimus qualiter et per quantum modum fieret in-
terpretaiio sepedicta et sic eam dictari et in scriptis
redigi et redactam in presentia nostra et dictarum per-
sonarum nobis in hiis bssistencium ex scripíi recita-
tione legi fecimu.- et eliam recitari quam tune bonam
i;ítionabilem et equam omnes reputavimus el eidem
nostrum perebimus assensum. Ad perfecíionem deni-
que dicte interpretationis mvocato Christi nomine ve-
nientes cum predictis prelatis baronibus militibus civi-
bus et jurisperitis superius norninatis et de consilio
et assensu eorundem declarationem sen interpretatio-
nem fecimuseamque in oostro magno consilio seu con-
sistorio mandamus sub forma que suprascribitur et in-
fra sequitur recitari.
Attentis verbis et mente dicti usalici Princeps nam-
{ 53 )
que declaramiis íic declarando intorpretamur ¡psum
iisaticum Princeps namque locuns habere otiam in ca-
sii quo Princeps Cathalonie audierit gentes extraneas
in quibus licet capitaneum vel capud familie haberent
Piex vel Princeps non fuorlt contra se venire ad debel-
landum in tali videlicet possíí ct muililudine quod su-
cursus totiiis principatus Cathalonie necessarius eidem
principi videatur.
Mandamus ¡taque dicto Ínclito ac magnifico iníanti
Johanni primogénito nostro nec non gubernatoribus
generalibus eoruniqiie vices gerentibus in Cathalonia
vicariis bajulis et cunclis alus ofitiaiibus et subditis
noslris prcsentibus et futuris quod interpretationem et
declarationem prédictam firmarn habeant et observent
et íacianl a cunctis inviolabiliter observan et contra
eam vel contenta in ea non veniant nec aliquem contra-
venire permitant aliqua ralione.
Que omoia supradicta ut superins sunt expressa et
largius dcclarata fuerunt acta lecta rocitata declárala
inlerpretata et publicata ad mandatum dicli dornini Ue-
gis et de volúntate omnium premissorurn prelatorum
richorum bominura militum et peritorum in hiis dic-
to domino Regi as^istentium et in presentía eorundem
per me scriptorem et nolarium subinsertum in civitate
Barcbinone in palacio regaü dicli dornini Regis in au-
la videlicet veteri ejusdem die martis in tertiis qua
( 54 )
compiitabaturquintadecima die decembris auno a na-
tivitate Domirii millesimo trecentessimo sexagésimo
primo. Presentibus pro testibus venerabili in Chrislo
paire Guillermo Barchinonense episcopo Arnaldo de
Busquelis decretorum doctore Piaiinundo Honiei caiio-
nicis Barchinone et nobüibus viris Oifo de Proxida ca-
merlengo Artaldo de Fossibus Stephano de Aregonia
consiüariis prefati domini Regis ac Berengario de Pi-
no Francisco de Fontecubería militibus Ermengaldo
Martini de Perpiniano Berengario de Menna de Cerva-
ria Petro de Angularia de Montealbo Guillermo de
Campis de Minorissa et Raymundo de Pcrcapa de Tar-
rega et pUiribus alus in muhittidine affluenti.
Signum ^ Petri Dei gratia Reíais Aragonum etc. Qui
predicla omnia el singula tanquam de noslris mandato
et assebsu ac expressa volúntale et consensu omnium
premissorum nobis facía declárala et interprétala et in
hüs assistencium ex nosíri liberaütaíe certificati ad
plenum de ómnibus supradictis laudamus approbamus
ratiñicamus él confirmamus eaque concedimus et jura-
mus huicque publico instrumento sigillum magestalis
nostre jussimus apponendum.
Sigi^ num Petri Terrachonensis archiepiscopi. Sig^ .
num Romei Ilerdensis episcopi. Sig^num Guillermi
Sanctarum Crucum abbalis. Sig^num Pelri Sánete
Sicilieabbatis prelalorum. Sigi^num ¡nfanlis Raimun-
di Berengarii comilis Impuriarum. Sigggnum Infantis
Ferdinandi marchionis Dertuse. Sigí^ num Pelri Gal-
cerandi de Pinos. Sigi^num Raimundi Arnaldi de Be-
llaria richorumhominum. Sigí^ num Bcrnardi de Cam-
( 55 )
porrellis. Sigi^num Berengaiü de ÍJImis. Sig!^ num
Omberli de Fonüllaiio. Sig i^num Haimundi Arnaldi
Qii Cirera militum. Sigj^Bnum Jacobi Cavallarü. S¡g^
num Raimundi de Plano. Sígggnum Pelri do Mun-
taiiyana. Sig^nuin Bernai'di Strucci civium.Sig^ num
Beinai'di de Ulzinellis legum doctoris ihesaurarii. Sig-
j^num Jacobi de Faro incliti ac magnifioi iníantis Jo-
Iiannis primogeniti dicti domini Regis ducis Gerunde
et coniitis Gervarie cancellarii. Sig ^ num Geraldi de
Palaciolo licenciati in legibus promotoris negotiorum
curie dicti domini Regis. Sig ^ num Berengarii de Pra-
to auditores consiliarioium prefati domini Regis. Sig-
ggnum Petri ga Ruvira. Sig"^num Peíri Terremi le-
gum doctoris píurium omnium. Qui predicta omnia et
singula tanquam de nostris assensu et volúntate facta
pronunciata declarata et inlerpretata laudamus appro-
bamus firmamus concedimus et juramus.
Nos Petrus etc. Regalis benivolentie proprium et bu-
manitatis opus pulcrum hoc esse judicamus ut omni
tempere subditorum cómoda íam investigare quam eis
mederi procuremus utquod aliquando errantibus et ad
penitentiam postea venienlibus linimentum misericordie
demosíremus, Et quamquam iiostre ' dextere largitas
ómnibus quos nostre diiionis regie imperinm pluri-
mumque debeat esse comunis circa illos tantum exten-
ditur quadam elemenlie specialite libentior qui ubi
culpa clara non est culpam meíucntes corde hurnili
veniam a nobis postulant de comissis.
56
Hinc est quod recitata nudius in nostro magno
consilio seu consistorio interprotalione per nos cum
reverendo et venerabiiibus in Ghristo patribus Petro
Terraconense archiepiscopo Romeo llerdensi episco-
po fFratre Guillermo Sanctarum Cmcum et ffratre Pe-
tro Sánete Sicilie abbatibus et }H'elatis. Et inclitis et
Dobilibus Infante R. Berengárii Impuriarum comité
patruo infante Ferdinando marcbione Dertuse et domi-
no de Aibarrazino fratribus nostris carissimis Petro
Galcerandi de Pinos et R. Arnaldi de Bellariá in richos
homines ac dilectos B. de Camporrells Berengario de
Ulmis Raimundo Arnaldi ga Cícera et Omberto de Fo-
nollario in milites ac eliam fidelibus Jacobo Cavallarii
Petro de Muntanyana Raimundo de Plano et B. Struc-
ci in cives et sex jurisperitis in ipsa nominatis inter-
prelalione per nos electis et assumptis et de consilio
et assensu ipsorum omnium facta ad tollendum dubi-
um in quadara causa que inter nostrum procuratorem
fiscalem ex parte una et nobilem et dilectum consilia-
rium nostrum Bernardum de Gapraria militem ex al-
tera ratione in processu ipsius cause contenta diceba-
"lur exortum super eo videlicet an usaticus princeps
namque cujus occasione dicta ducebatur causa locum
haberet etiam in casu quo princeps Caíalonie audiret
gentes extraneas in quibus licet capitaneum vel caput
familie haberent Rex vel princeps non esset contra se
venire ad debellandum. Et potinus post ipsius inter-
prclationis recitationem nobis pro tribunali adhuc se-
( f>' )
denliljiís pro parte prenominatorum prelatoriini richo-
rum hominum mllilum et civium et etiam nobiliurn
Arnaldi Kogerii comllis Palliarensis Ugonis vicecomi-
tis Cardone Bernardi de Capraria predicti Rayrnundi
Alamanni de Cervilione Guillermi R. de Cervilione Ar-
naldi de Cervilione Berengarii de Podiolo Rayrnundi
dePagariaet plurium aliorurn baronum militiim civium
et aliorum ibidem presenlium oblata suplici pelitione
que in ibi de mandato nostri et ad ipsorum instanciam
fuit publice lecta cujus tenor sequitur sub hac forma.
Molt alt Senyor pus Deus ha ordonat quel contrast
qui era per rahon del usatge princeps namque es de-
clarat tois quants som ayi denant vos ajustáis axi
prelats con barons cavallers ciuladans e homens de vi-
les humilment vos supplicam que jatsia queus cuydem
be haver servil e no baver fallit en la convocacio del
dit usatge queus plagia vulla que sia comesa colpa per
alcu deis pobláis dins lo principal de Cathalunya o no
de remetre totes penes les quals demanar poguessets
axi a nosakres coin a totes altres persones e universi-
tals de Cathalunya per rahon de la convocacio que en-
guany ses feta per vigor del usatge princeps namque o
per occasio daquella sias que aquelles persones o uni-
rerslials sien en alio colpables o no. E si es que per
ignorancia o per qualsevol altra manera aquelles penes
haguessen encorregut e que contra aquelles persones
o universilals per via de inquisicio acusacio denuncia-
cio clam o en qualsevol altra manera no puxa esser
procehit en que les caries que les dites persones o uni-
TOMO XXXIV. o
(58 )
versitats ne dcmannran sien dados franqiies de segell
e que sien dictodes be e largament a profit lur segons
que es acustumat dictar complides remissions.
Fuit per nos qui parcendo credimus Dei benivolen-
tiam et circa genus humanum nimíam clemenliam
quantum nostre nature pos§ibile est imitari qui coti-
dianis hominum peccatis semper dignatur innoscere et
penitentiam nostram suscipere et ad meüorem eliam
statum deducere quod si circa noslros subjectos im-
perio diíferremus faceré nulla venia digni eliam vide-
remur confestim facía et ad finem ipsius supplicalionis
scripta responsio veniam continens sub hiis verbis.
Plau al Senyor Rey. Exceplat que si algún era tan
foll e tan abrivat que lo juhi daquesta nostra ¡nlerpre-
tacio per alguna art oengeny assojas de fot con de dret
no pogues recusar aquesta gracia a aquel! no profitas
car no seria rahonable cosa que dego que aquel! ses-
forgas de recusar e don merexeria esser greument pu-
nit de nos gracia o remuneracio aconseguis e encare
vol quen sien exceptáis los caYallers e homens de pa-
ratge prelats ciutats e viles los quals son eslals appa-
rellats e han estat en aquesta con. E encare lolsr ba-
rons pobláis en Gathalunya si dones no reeben daques-
tes co^es remissio dins un mes los presenls. E los ab-
sens pus sien dins Gathalunya per lót lo mes de fejbrer
primervinent e los qui son fora Gathalunya dins 1 mes
despuys que sien cu Gathalunya. Es entes empero que
(59)
larchabisbe de Torragone puscha pendre la dita remis-
sio per tots los prelals c clcrgues e aquella"; bast. E la
ciutat de Barchinona per totes les ciulats e viles e lochs
reals e que aquella bast.
Nos igiiur ad predicta omnia et signanter ad ea que
iii dicta continetur suplicatione respectum habentes et
ea nwstre inenlis cacuniine meditantes ad bumilem
supplicatioiiem vestri reverendi in Christo patris Petri
archiepiseopi Terracone pro Yobis et cunctis alus pre-
latis clericis et personis ecclesiasticis et universitatibus
bominibus vestris et ipsorum omnium hanc remissio-
nem seu induigenliam a nobis humiliter postulantis.
Cum presentí carta nostra vobis dicto archiepiscopo et
cunctis aliis prelaíis clericis personis ecclesiasticis et
vestris et ipsorum universitatibus et bominibus corde
ilari et iiberali perdonamos remittimus et iudulgemus
omnem acíionem petilionem et demandara civilem et
criminnlem quam contra vos et cunctos alios prelatos
clericos et personas ecclesiasticas et etiam contra uni-
versitates cujuscumque civilatis ville loci caslri atque
quadrc vestrorum et ipsorum ac ipsarum univorsitates
singulares faceré moveré tam in personis et bonis et
alias et lam in juditio quam extra possemus ratione aut
occasione eorum que in dicta supplicatione continentur
sic quod pro ipsis aut occasione ipsorum non possit
per nos aut oíficiales nostros vel alios quoscumque vi-
ce aut auctoritate nostra contra vos et cúnelos alios
prelatos et personas ccclesiasiicas ac bomines vestros
et ipsorum nec contra universitates el cjus singulares
predictos per viam acusationis deniintialionis inquisi-
tionis querele aut alias in personis aut bonis eoruiii
procedí in prediclis vos predictus archiepiscopus et
alii prelati et persone ecclesiastice ac etianí homines
vestros et ipsorum. Et etiam dicte universiíates aut
earum singulares et eorum homines et cuncti alii pre-
dicti quibus presens indulgencia fit ut prefertur cul-
pabiles fueritis sive non et sive in eisdeni «cienter vel
ignoraoter delinqueritis sive non. Quonian nos super
predictis in dicta supplicatione contenlis nobis et nos-
tris ofíicialibus impensimus silenlium sempiternum.
Volentes et decernentes quod pretexta hujus remis-
sionis seu indulgenlie nullus prediclorum quibus pre-
sens fit indulgenlia possit infamiam aliquam incurrere
ullomodo. Et si forsan dici posset aliquem eam inde
incurrisse quod non credimus ipsum talem ad íamam
cum presentí rcducímus et díctam infamiam lollímus
et omnem etíam deffectum suplemus ex certa soientia
et ex noslre regie plenítudíne potestatis. Iníbentes qui-
buscumque nostrís subditís ne infamiam aut maculam
aliquam contra predictos quibus presens fit indulgeniia
aut aliquem ipsorum possínl unquam ullo tempere obi-
cere impíngere vel etiam allegare si de nostra confidit
gratiavelamore.Ad hac tamen indulgenlia seu rcmissio-
ne excludimus et excipimus omnes íllos et sub illis mo-
do et forma ([ui et sub quibus in responsíone dicte sup-
plicationi per nos facta cxcepli sunt superius et exclu-
sí quos sub presentís remissionis seu indulgenlie be-
( (H )
nefficio nisi per rnodum in ¡psa responsione contentum
nolumus comprendí. Mandamos itaque cum presentí ín.
clíto infantí Johanni etc. Nec non et nostro procuralo-
ri generali et ejus vícesgerentibus in Catlialonie vica-
ríís bajulis et cunctis alus officialíbus nostris presenti-
Lus et fiituris quod hanc nostram indulgenliam remís-
sionem et veniam íirmam habeant et observent et con-
tra eam non veniant vel aliquem contraveníre permi-
tant sed ipsam faciant ab ómnibus teneri ¡nviolabilíter
et observarí.
ín cuyus rey testímoniíim presentem fieri
Los documentos que preceden, desde el que empieza con
las palabras Nos Petrus etc. se repiten ahora por dos ve-
ces, lo que no estrañará el lector si observa que cada se-
rie corresponde á cada uno de los tres brazos, prelados,
barones y ciudades ó villas^ insiguiendo este orden, y so-
bre todo que el texto de aquellos no es enteramente igual
en los ejemplares repetidos , pues varían algunas de sus
cláusulas y referencias.
Nos Petrus Dei gratía ele. Regalis benivolenlie pro.
prium et humanilatis opus pulcrum hoc esse judícamus
ut omni tempore subjectorum cómoda tam investigare
quam eis mederi procuremos utque aliquandos erran-
tibus et ad penitentíam postea venientibus linimentum
jnisericordíe demostremus.Et quamquam noslre dexle-
re largitas ómnibus quos nostre dictionis regie impe-
rium plerumque debeai esse comunis círca illos tamen
extenditur quadam clementie spetialilatc libenlior
qui ubi culpa clara non est culpaní metuenles corde
{ ^2 )
humili veniam a nobis postulanl de comisis. Hinc est
quod recitata nudius in nostro magno consilío seu
consistorio interpieíatione per nos cum reverendo et
venerabilibus iu Christo palribus Petro archiepiscopo
Terrachone Romeo episcopo llerdensi fralre Guiller-
mo Sanctarum Crucum et fratre Petro Sanóte Gecilie
abbatibus in prelatos ac inclitis et nobilibus infante
R. Berengarii ímpuriarum comité patruo infante Fer-
dinando marchione Derluse et domino de Albarrazino
fratre nostris carissimis Petro Galcerandi de Pinos et
R. Ar. de Bellaria in richos homines ac dilectos Ber-
nardo de Camporrellis Berengario de Uimis R. Ar. de
Girarla et Umherto de Fonollario in milites et eliam fi-
delibus Jacobo Gavallerii Pelro de Muntanyana R. de
Plano et Bernardo Strucci in cives et sex jurisperitis
in ipsa nominaíis interprelatione per nos electis etas-
sumptis et de consilio et^ssensu ipsorum omnium fac-
ta ad lollendum dubium in quadam causa que ínter
noslrum procuratorem íiscaiem ex parle una et nobi-
lem Bernardum de Gapraria ex altera ratione in pro-
cessu ipsius cause contenta ducebalur exortum super
eo videlicet an usaticus princeps namque cujus occa-
sione dicta ducebatur causa locum baberet etiam in
casu quo princeps Gathalonie audiret gentes extraneas
in quibus licet capitaneum vel caput familie haberent
Rex vel princeps non esset contra se venire ad debe-
llandum. Et prolinus post ipsius interpretationis reci-
tationem nobis pro tribunali adhuc ^edentibu.s pro par-
te prenominatorum prelatorum richorum bominum mi-
litum et civium et etium nobilium Arualdi Rogeri co-
(03)
Ulitis Pallariensis Uí^bnis vicecomitis Cardone Bernar-
di de Capraria predicli Raymundi Alamanni de Cervl-
üone Guillermi R. de Cervilione Arnaldi de Cervilione
Berengarü de Pediólo R. de Pagaria et plurium alio-
i'um barón um militurn civium et aliorum ibidem pre-
sentium oblata suplici petilione que ¡nibi de mandato
nostro et ad ipsorum instantiam fuit publice léela cu-
jus tenor sequitur sub hac forma.
Molt alt Senyor. Pus Deus ha ordonat quel contrast
qui era per rabo del usatge Princeps naoique es de-
clarat tots quants som a^i devant vos ajustats axi pre-
lats con barous cavallers ciutadans e hoinens de viles
humilnient vos supplicam que jatsia quens cuydem be
baver servil et no haver defallit en la convocacio del
dit usatge queus placía vulla que sia comesa colpa per
alcu deis poblats dins lo Principal de Cathalunya e no
de remetre totes peños les quals demanar poguessets
axi a nosaltres con a totes allres persones et universi-
tats de Cathalunya per rabo de la convocacio qui en-
guany ses feta per vigor del usatge princeps namque o
per occasio daquella sias que aquelles persones o uni-
versitats sien en alio col pables o no e sias que per ig-
norancia o per qualsevol altra manera aquelles penes
haguessen encorregut e que contra aquelles persones
o universitats per via de inquisicio aeusacio denuncia-
cio clam o en qualsevol altra manera no puxa esser
procehit e que les caries que les dites persones o uni-
versitats ne demanaran sien dades Tranques de segell
e que ifticn dictados be et largament a proíit lur segons
( 64 ) ^
que es acustumat dictar complides remissions.
Fuit per nos qui parcendo credimus Dei benivolen-
tiam et circa genus hnmanum nimiam clemenliam
quantum nostre nature possibile est irnmitari qui coli-
dianis hominuní peccalis semper dignatur innoscere
et peniíentiam nostram suscipere et ad meliorem etiam
statum deducere quod si circa nostros subjeclos im-
perio diíferremus faceré nulla venia digni esse vide-
remur confestim facta et ad finem ipsius supplica-
tionis scripta responsio veniam continens sub hiis
verbis.
Plau al Senyor Rey exceptat que si algún era tan foll
o tan abrivat que lo juhi daquesta nostra interpretacio
per naguna art o engeny assajns de fet con de dretno
pogues recusar aquesta gracia a aquell no profitas car
no seria rahonable cosa que de 90 que aquell se es-
forcas de recusar e don merexeria esser greument pu-
nit de nos gracia o remunerado aconseguis e encare
vol quen sien exceptáis los cavallers e homens de pa-
ratge prelats ciutats e viles los quals son estats appe-
Uats e han eslat en aquesta cort e encare tots barons
pobláis en Catalunya si dones no rebeben daquestes
coses remissio dins í mes los presents. E los absents
pus sien dins Catalunya per tot lo mes de fahrer pri-
mor vinent. E los qui son fora Catalunya dins un mes
depuys que sien en Catalunya. Es entes empero que
larchabisbe de Terragona puscha pendre la dita remis-
( fi5 )
sio per tots los prelals o clergues e ;iquella bast. E la
ciulat (le Barchinona per totes les ciiitats e viles e
lochs reals e que aquella bast.
Nos igilur ad predicta omnia et signanler ad ea que
in dicla continenlur supplicatione respectum babenies
el ea nostre mentis cacuniino meditantes ad humilem
suppHcalionem vestri nobilis Bernardi de Capraria pro
nobis et cunctis vestris homÍDÍbus au-t alus infra ba-
roniarn vel lerranj vestram populatis hanc remissio-
nem seu indulgentiam liumiliter postulantis cura pre
St^nli carta nostra vobis dicto nobili el cunctis homini-
bus vestris et alus etianí infra baroniam vel terram vcs-
iram populatis corde ilari et liberali perdonamus re-
miltimus et indulgemus omnera actioaem petiiionem
et demandanfi civilem et criniinalem quam contia vos
et dictos homines vestros et alios etiarn infra baroniam
vestram popúlalos de quibus superius niencio est facta
faceré aut moveré tam in persoiiis et bonis et alias et
lam in judilio quam extra possemus ratione aut occa-
sione eoium que in dicla suplicatione conlinentur vel
eíiam occassione querele per dictum nostrum procura-
lorem fiscalem contra vos in dicta causa queintervos
ei. ipsum ducebatur ut prefertur óblate per quamqui-
demprocuratorem fiscalem procedendo vosin prebendo
nobis auxilium in adventum illarum extranearum gen-
tium que uudius in magna multitudine intrando co-
mí tatum Rossilionis terraruiíi noslrarum invaserant
fallivisse petebaí vos compelli ad Uadendum et res-
( 66 )
liíuenclum nobis vicecomitalurn de Basso et cuneta
alia que pro nobis in feudum tenetis sic quod pro ip-
sis aut occassíone ipsorum non possit per nos aut offi-
ciales nostros vel alios quoscumque vice aut auctorita-
te nostra contra vos et dictos homines vesíros seu ali-
quem ipsorum per viam acusationis denuntiationis in-
quisiiionis querele aul alias in personam aut bonis ves-
tris aut dictorum bominum vel aliquem ipsorum pro-
cedí sive in predictis vos aut dicti homines aut aliquis
ipsorum quibus presens indulgentia fit culpabiles fue-
rilis sive non et sive in eisdem scienter vel ignoranler
delinqueritis sive non. Quoniam nos super predictis in
dicte supplicatione contentis nobis et nostris officiali-
biis imponimus silentium sempiternura.
Volentes ét decernentes quod pretextu hujus remis-
sionis seu indulgentie nuilus predictorum qnibus pre-
sens íit indulgentia possit infamiam aliquam incurrere
ullo modo et si forsan dici posset aliquem eam incur-
risse quod non credimus ipsum talem ad famam cum
presenti reducimus et dictam infamiam tollimus etom-
nem etiam deffectum supplemus ex certa scieulia et
ex nostre regie pleniludine potestatis. Inibentes qui-
buscumque nostris subditis ne infamiam aut maculam
aliquam contra predictos quibus presens íit indulgen-
tia aut aliquem ipsorum possint unquam ullo tempere
obicere impingere vel etiam allegare si de nostra con-
fidit gratia vel araore. Ab hac tamen indulgentia seu
remissione excludimus et excipimus omnes illos et sub
(67 )
illis modo ct forma qiii et sub quibus in responsienc
dicte siipplicationi per nos facta excepti sunt superius
et exclusi quos sub presentís remissionis seu indul-
gentie benefíicio nisi per modum in ipsa responsione
conlentum voluraus comprehendi.
Maudamiis ¡taque cum presentí ínclito ínfantí Jo-
hanni piimogenito nostro carissímo duci Gerunde et
comiti Cervarie nec non et nostro procuratori genera-
li et ejus víces gerentíbus in (üalulonia vicariis bajulis
et cundís alíís offfcíaíibus nostris presentíbus et futu-
rís quod hanc nostram índulgentiam remíssíonem et
veníam firmam habeant et observeut et contra eam
non veniant vel aüquem contravenire permittant sed
ipsam faciant ab ómnibus leueri invioiabílíter et ob-
servar!.
In cujus rey testimoniara preseatem fierí et sigillo
impendenli nostro jussimus comuníri. Data. . . .
Nos Petrus etc. Regalís benívolentie proprium et hu-
manitatis opus pulcrum hoc esse judicamus ut omni
tempore subjeclorum cómoda tam investigare quaní sie
mederí procuremus utque aliquando erranlibus et ad
penítentíam postea veníentibus. Et quamquaní nostre
dextere línímenlum misericordia démostremuslargílas
ómnibus quos nostre ditionis regie ímperium plerum-
i[ue dcbeat csse comunis círca illos tamen extenditur
quadam clementie spetialítale libentior quí ubi culpa
(68)
clara non est culparii metnentes corde butnili veniam
a nobis postulant de comissis.
Hiñe est quod recitata nudius in nostro magno con-
silio sen consistorio inlerpretatione per nos cum reve-
rendo el venerabilibus iu Christo patiibus Petro Ter-
raconense archiepiscopo Romeo episcopo llerdense
fratre Guillermo Sanclarnm Crncum et ffratre Petro
Sánete Sicilic abbatibus in prelatos ac inclitis et no-
bilibus infante Raimundo Berengarii ímpuriarum co-
mité patruo infante Ferdinando marclúone Dertuse et
domino de Albarrazino ffratre nos'.ris carissimis Petro
Galcerandi de Pinos et Raimundo A. de Bellaria in
richos homines ac dileclis Bernardo de Camporrellis
Berengario de Ulmis Raimundo A. de r.iraria et Om-
berto de Fonollario in milites et etiam fidelibns Jacobo
Caballeril Petro de Muntanyana Raimundo de Plano
et Bernardo Strucii in cives et sex jurisperitis in ipsa
nominatis interpreíatione per nos eiectis et assumplis
et de consilio et assensu ipsorum omnium facta ad
tollendum dubium in quadan) causa que inter nostruní
procurntorem fiscalem ex parte una et nobilem Ber-
nardum de Capraria ex altera ratione in processu ip-
sius cause contenta ducebatur exortum super eo vide-
licet an usaíicus princeps namque cujus occasione dic-
ta ducebatur causa locum haberet etiam in casu quo
princeps Catalonie audiret gentes extraneas in quibus
licet capitaneum vel caput familie haberent Rex vel
princeps non csset contra se venire ad debellandum.
Et prolinus post ipsius interpretationis recitationem
nobis pro tribunali adhuc sedentibus pro parte pre-
( 09 )
noininatorum jirelatorum richorum hominum militum
et cívium et ctiam nobilium Amaldi Rogerü coiuitis
Pallariensis Ugonis vicecomitis Cardone Bei'nardi de
Capraria predicti Raymundi Alamani de Cervilione
Guillermi R. de Cervilione Arnaldi de Cervilione Be-
rerigarii de Pediólo Uayniundi de Pagaria et plurium
alioriim baronum militum civium et aliorum ibidem
presentium oblata supplici petitione quem inhibí de
mandato noslri et ad ipsorum inslantiam fuit pLiblice
lecta. Cujus tenor sequitur sub hac forma.
Molt alt Senyor. Pus Deus ha ordonat quel eonlrast
qui era per rahon de! usatge princeps namque es de-
clarat tots quants som agi denant vos ajustats axi pre-
lats con barons cavallers ciutadans e homens de viles
humilment vos supplicam que jatsia quens cuydem be
haver servit e no haver fallit en la convocacio del usat-
ge queus placia vulla que sia comesa colpa per alcun
deis poblats dins lo piincipat de Catalunya o no de re-
metre totes penes les quals demanar poguessets axi a
nosaltres con a totes altres persones e universitats de
Catalunya per raho de la convocacio que enguany
ses felá per vigor del usatge princeps namque o per
ocasio daquella sias que aquelles persones o universi-
tats sien en alio colpables o no. E sias que per igno-
rancia o per qualsevol altra manera aquelles penes ha-
guessen encorregut et que contra aquelles persones o
universitats per via de inquisicio acusacio denunciacio
clam e en qualsevol altra manera no puxa esscr pro-
( 70 )
ceyt e que les cártes que les dites persones o univer-
sítats ne (iemanaran sien dades Tranques de segell. E
que sien dictades he e larííament a j)rot)t lur segons
que es acustumat dictar compüdes remissions.
Fuit per nos qui parcendo credimus Dei benivolen-
tíam et circa genus humanum nimiaísi clementiam
quanlum nostre nalure possibile est immilari qui co-
lidianis hominum pecatis semper dignatur innoscere
et penitentiarn nostram suscipere etad meliorern etiam
statum deducere quod si circa nostros subjectos im-
perio diíFerremus faceré nulla venia digni esse videre-
mur et oonfestim facta et ad fmem ipsius supplica-
lionis scripta responsio veniam continens sub hüs
verbis.
Plau al Senyor Rey exceptat que si algún era tan
foll o lan abrivat que lo juhi daquesia nostra interpre-
tacio per alguna art o engeny assnjas de fet con de
dret no pegues recusar aquesta gracia a aquel! no pro-
fitas car no seria rahonable cosa que de co que aquell
se esforgas de recusar e don merexeria esser greument
punit de nos gracia o remuneracio aconseguis. E en-
care vol quen sien exceptáis los cavallers e homens de
paratge prelats ciutats e viles los quals son estats ap-
pellats e han stat en aquesta cort. E encare tots ba-
rons poblats en Catalunya si dones no rebeben daques-
tes coses remissio dins I mes los presents. E los ab-
sents pus sien dins Catalunya per tot lo mes de fahrer
(71)
primerament. E los qui son fora Catalunya dins I mes
despuys que sien en Catalunya. Es entes empero que
lai'chabisbe de Terragona puscha pendre la dita reinis-
sio per tots los prelats c clergues e aquella bast. E la
ciutat de Bajchinona per toles les ciutats e viles e
lochs reals e que aquella bast.
Nos igitur ad predicta omnia et signanter ad ea que
in dicta continentur supplicatione respectum habentes
et ea nostre mentis cacumine meditantes ad humilem
supplicatiouem vestri fidelium consiliariorum el probo-
rum hominum civiíatis Barchinone pro ipsa civitate
Barchinone et ejus singularibus et cunctis alus civita-
tibus villis castiis et Iccis nostris iníra principatum
(^atalonie conslituíis et personis singularibus in eis-
dem degentibus et ipsarum etiam hominibus remissio-
nem veniam et indulgenliam de predictis a nobis bu-
mililer postulantibus cum presentí carta nostra vobis
et dicte civitati Barchinone et ipsius singularibus et
alus ómnibus tam universitatibus dictarum civitatum
villarum castrorum et looorura nostrorum regiorum et
singularibus ipsorum et hominibus etiam eorundem
corde ilari et liberali perdonamus remittimus et indul-
gemus omnem actionem peticionem et demandam ci-
vilem et criminalem quam contra vos et diclam civi-
latem nostram et ejus singulares et etiam contra uni-
versitates et singulares personas et earundem homines
de quibus superius mentio est facta faceré aut moveré
tam in personis et bonis et alias et tam in juditio quam
( 72 )
extra possemus ratione luU oceassione eorum que in
dicta supplicalione coiilinenlur sic quod pro ipsis aut
occasione ipsonim non possii j)er nos aut officiales
ijostros vel alios quoscumque vice nut auctoritale nos-
Ira contra vos et dictam civitalem Barchinone el ejus
singulares nec contra universitales ac personas singu-
lares predictas et earum homines per viam acusationis
deiiuntiationis inquisitionis queréis aut alias in perse-
nis auí bonis eorum procedi sive in pí edictis vos pre-
dicli consiliarii et probi homines et civitas Barchinone
aut ipsius singulares et eliam dicte universitatis aut
earum singulares et eorum homines et cuncti alii pre-
dicti quibus presens indulgentia fit ut prefeitur cul-
pabiles fueritis sive non et sive in eisdem scienter vel
ignoranter delinqueritis sive non. Quoniam nos su per
predictis in dicta supplicatione contentis nobis et nos-
tris officialibus imponimus silentium sempiternum.
Volentes et decernentes quod preiexlu hujus remis-
sionis seu indulgentie uullus prediclorum quibus pre-
sens fit indulgentia possit infamiam aliquam incurrere
ullomodo. Et si íorsan dici posset aliquem eam inde
incurrisse quod non credimus ipsum taleni ad famam
cum presenil reducimus et dictam infamiam toUimus
et omnem etiam deffectum supplemus ex certa scien-
lia et ex nostre regie plenitudine potestaiis. Innibentes
quibuscumque noslris subditis no infamiam aut ma-
culam aliquam contra predictos quibus presens fit in-
dulgeniia aut aliquem ipsorum possint unquam iillo
( 73 )
tempere obicerc impingeie vel etiam allegare si de
noslra corifidit gratia vel amorc.
Ab luic lamen iiitlulgentia ^eu remissione axcludt-
miis et excipimus omncs illos etsiib illis modo et for-
ma qui el sub (juibus in responsione dicte suplicatio-
ni per nos facta excepli sunt tuperius et exclusi quos
sub presentís remissionis sen indulgentie benefficio
iiisi per moJiiui in ipsa responsione conlentum nolu-
mus eoniprehendi.
Mandaaius itaque cum presentí Ínclito ac magnifico
infanli Johanni primogenilo nostro carissimo duci Ge-
runde el comiti Cervarie nec non el nostro procurato-
r¡ generali eí ejus vices gerentibus in Gatalonia vica-
i'üs bajulis el ouncíis aliis ofOcialibus noslris presen-
tibus et íuluris quod hanc noslram indulgentiam re-
missionetií et veniam firmam habeant et observent et
contra eam non veniant vel aliquem contravenire per-
milant sed ipsam faciant ab ómnibus teneri inviolabi-
liter et observjiri.
In cujas rei testiinonium presenten! fieri jussimus
noslri pendenlis si ilii niunimine comunitam.
En lo nom de Deu. Die lune qua computabalur XX
die decembris anno a nativitale Domini Millesimo tre-
centesiino sexagésimo primo. ín civitale Barchinone
fuit facta cum domino Kege subscripta avinentia per
Ínclitos inlanles ad quosdam riebos honiines miiiles
el alies inferius denótalos de certo juvamine fiendo
ti ¡tí o domino llegi casu quo gentes extranee ad has
TOMO xxxiv. G
(74)
partes sicut alias fecerunt decelero se declinenl.
Los richs homens e cavallers e honiens de paralge
de Catalunya aquells qui agi son fan avinenca ab lo
Senyor Rey per tots los homens pobláis en lurs baro-
nies Ierres castells lochs e quadres e termens daquells
e fan la cadau per si segons lo compertiment deis fochs
fet en la cort de Cervera segons lo qual compartimenl
la dita avinenga entre tots los barón s cavallers e ho-
mens de paratge de Catalunya deura muntar a D ho-
mens a cavall la meytat armats e la meytat alforrats
e II mil D hQmens de peu bons e triats e que la ter^a
part sien ballesters. En la qual avinenga ne ve al alt
infant En R. Berenguer comte Dempuries per tots los
homens pobláis dins son conntat e Ierres.
Homens a cavall . . . . L.
ítem homens a peu . . . CCLIII.
ílem al alt infant don Ferran-
do marches de Tortosa . L ho, a cavall.
Ilem homens de peu . . . XX.
Ítem al egregi baro En P.
comle Durgell . . . . L ho. a cavall.
ítem homens de peu . . . CX.
Ítem al egregi baro En Johan
comte de Prades. . . XV ho. a cavall.
Ucm homens de peu . . . XLVII.
ítem al noble En Bernat de
Cabrera comte Dosona ab
( 75 )
son pnre En Bórnat de Ca-
brera lo vell L ho, a cavall.
ítem homens a peu . . . CX.
llem al noble Nnrnau Roger
comie de Pallars ... XV ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . XXX.
ítem al noble Nuguet ves-
comte de Cardona . . . L ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . XXX.
Ítem al noble En Roger B.
de Foix vescomte de Cas-
tellbo XV ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . XLVII.
ítem al noble En Dalmau
vescomte de Rochaberti . XV ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . XLVll.
ítem al vescomte de Ylla et
vescomte de Evol et a tots
los allres nobles et cava-
Uers et homens de parat-
ge de Rossello .... XXX ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . . . .
ítem al noble En P. de Vi-
lamur vescomte de Vila-
mur . . • III ho. a cavall.
ítem homeus a peu ... V.
ítem al noble En G. R. de
Monchada: IV ho. a cavall.
Ítem homens a peu . . . VI.
ítem al noble En P. Galcc-
{ 76 )
ran de Pinos . . . . V ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . XIV.
ítem al noble NarnauDorcau. III ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . VIII.
ítem al noble En G. R. de
Cervello IV ho. a cavall.
ítem homens a peu ... II.
ítem al noble En Gilabert de
dentelles IV ho. a cavall.
ítem homens a peu ... VI.
ítem al noble En R. Dan-
glesola senyordeBellpuig VI ho. a cavall.
ítem homens a peu. . . . XV.
ítem al noble En R. Dangle-
sola senyor Danglesola . lí ho. a cavall.
ítem homens a peu ... IX.
ítem al noble En Felip de
Castre II ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . VIII.
ítem al noble En Luis Cor-
nell
ítem homens a peu
ítem al noble En Dalmuu de
Queralt V ho. a cavall.
ítem homens a peu ... X.
ítem al noble Narnan Derill. V ho. a cavall.
ítem homens a peu ... X.
ítem al noble En R. A. de
Bellera V ho. a cavall.
ítem homens a peu ... IX.
. ( 77 )
ítem al noble En Jacme de
Pallars II ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . XII.
ítem al noble En G. Galce-
ran de Rochaberti ; . .
ítem homens a peu
ítem al noble En Gilibert de
Cruylles de Peratallada . lY ho. a cavall.
ítem homens a peu. . . . VIH.
ítem al noble En Berenguer
de Cruylles de Bestraca
ítem homens a peu
ítem al noble En P. de Ma-
lany Ilho.acavall et lalforrat.
ítem homens a peu ... V servents el mig.
ítem al noble Nuget de San-
ta Pau. III ho. a cavall.
ítem homens a peu . . . I . ...
ítem
Cavallers.
Bernat Gerau de Boxadors . I cavall armatet I alforrat
ítem homens a peu ... IV.
Tudor den Bernat de Vila-
demany III ho. a cavall armats.
( '78 ) .
ítem servents entre losquals
ni hac VI ballesters . . XIII.
A do Cervello servents . . VI.
R. de Peguera servents . . XIÍ.
Jacme dez Far II cavalls armáis.
Pong deQ Caslar loha la dita
avinenga e p romes de ser-
vir ab aytants horaens a
cavall con li vendrien deis
segons lo nombre deis ho-
mens que ha.
Vicésima die decembris anno a nati vítate Domini
MCCGLX primo.
E los dits richs homens e cavallers e homens de pa-
ratge fan la dita avinen^a ab les condicions seguents.
Primerament quel Senyor Rey aquesta vegada atorch
aytant empero de lemps con la dita ajuda se fara que
no US del usatge princeps namque ne de la interpre-
tacio daquell novellameot feta en los barons cavallers
e horaens de paratge de Catalunya e homens poblats
dins lurs baronies ierres castells lochs o quadres e ler-
mens daquells sino en aquells deis dessus nomenats
qui la dita avinen^a fer o seguir no volran o en aquells
qui ab lo Senyor Rey o ab los barons o cavallers
aquell Senyor seguents conlra les diles genis estranyes
( '79 )
no irán en los quals lo Senyor Rey puxe usar del ílit
usalge aquesta cov¡nen<;a no contrastant.
ítem que aquesta avinenga fan en cas quel usatp;e
princeps namque o la interpietacio novellament sobre
aquell teta baje loch et no en altra manera.
ítem quel Senyor Rey no puxe fer avinenga ab los
brames de prelats clergues et religiosos ne de les ciutats
et viles et lochs reals de Catbalunya pus baixa daques-
ta avinen^a que fa ab ells ne encara de nenguna avi-
nenga que fassa ab los damunt dits prelals clergues et
religiosos e ciulats e viles e locbs reals de Catbalunya
no puga pendre diners si donchs daquells no eren sol-
dejades gents de cavall et de peu per seguir lo dit
usatge Princeps namque e que placie al Senyor Rey
que en aquell cas e!l ne son tresorer ni sos ofíicials
ni altre persona per ell no sen puxe res teñir ni pen-
dre ni haverne daco res lexar ans 1¡ placie ques baje
a aministrar per persones certes deis dits brages de
prelals et de ciulats e de viles.
ítem aquesta avinenga fa cascun per si segons que
entre ells es dessus compartit a nos obliga la un per
laltre ans si alcun deis desús nomenats bi bavia qui
aquesta avinenga no volgues fer que non sia forssat
mas quel Senyor Rey lus fassa servar lo usalge Prin-
(80)
cops niu-nque. E que no fassa gran lexa alcuna ne amor
a aquells qui la dita avinenga ab ell fan car poria esser
din del Senyor Rey o desonor encare de tols e gran
dampnatge e perill de la cosa publica.
ítem que si alcun pus la dita avinen^a baje feta ab
lo Senyor Rey no podía haver los homens a cavall los
quals deu haver segons lo compartimenl desús dit que
en loch daquells qui 11 falrien so es en loch de I hom
a cavall armat puxa dar II homens de paratge o II ciu-
tadans o homens de vila qui hajen acustumat de por-
tar armes sobre cavall cavalcants en muís los quals ho-
mens empero sien be armats.
E si alcun tot lo servey deis cavalls alforrats o par-
tida daquells voira convertir en cavalls armats que ago
puxa fer e en aquell cas li sien preses en compte los
II solidos que costa lo hom a cavall armat mes quel al-
forrat.
E si alcun volra mudar los homens a cavall armats
o alforrats en homens de peu o homens de peu en ho-
mens a cavall que ago puxe fer tant solament de la
quinta part dago que aquell qui ago por fer ne vendrá
axi que per hom a cavall armat baje a donar Yí sir-
vents e per cavall alforrat V sirvents los quals sien
bons e iriats e deis quals ni baje baveí- la terga part
( 81 )
ballestors. E axi maxox si volra ciexer la quinta part
de homens de peu en homens a cavall 1¡ sien abatuts
Vi homens a peu per hom a cavall arniat e V homens
a peu per hom a cavall alforrat.
Jtem en cas que segons lo dit compartiment la dita
avinenra no pogues irumtai- per alcuna rahon ais dits
D homens a eavaJl e II mil de homens de peu que los
dits richs homens cavallers e hon)ens de paratge qui
ab lo Senyor Rey se avendrán segous la forma damunt
dita no sien tenguts de dar complimcnt al dit nombre
deis dits D homens a cavall e II mil D homens de
l)t'u ans solament quescun sia tengut a aí^ío que lin
pervendra segons lo dit compartiment o avinen^a et
no mes.
ítem que aquesta avinen^a no sentena sino solament
per lo cas dará go es que aqüestes companyes qui
dien ques ajusten vinguesscn contra lo Senyor Rey
per combatres ans si a^o no era res o si era passat la
present coviiien^a fos cassa e hauda per no feta e que
aquesta covirienga dur solament per dos meses si mes.
ter hi sera segons lo dit usatge o la declarado daquen
feta e en cas que les dites companyes de sa Sent Mi-
ciiel vinguessen.
Ítem que per la present aviuent^-a uo sia fel ne puga
( 82 )
csser fet alcnn prejudici per temps esdevenidor al Sen-
yor Rey ne ais dits richs homens cavallers e homens
de paratge qui la dita avinen^a firmaran ne puga esser
tret a consequencia e que lot ago sie entes a bo et sa
enteniment .
Testes fu eriint presentes ad predicta nobiles Olfus de
Proxida Stephanus de Aragonia et venerabiiis Raimun-
diis de Villanova alguazirius Raimundits Nepotis audi-
tor Raimundus de Perilionibus et Petrus Guillermi Ca-
talani uxerii armorum prefati domini Regis.
ín Dei nomine. Pateat universis presentís seriem
inspecturis. Quod nos Petrus Dei gratia Rex Aragonum
Valentie Majorice Sardinie et Corsice comesque Bar-
chinone Rossilionis et Ce»Mtanie. Considerantes vos di-
lectos et íideles nosiros Romeum de Busquetis Rai-
mundum dé Plano Raimundum de Sánelo Clemente
Berengarium de Montejudayco legum doctorem et Gal-
cerandum Marqueti consiliarios hoc anno civilatis Bar-
chinone tam nomine proprio quam nomine totius uni-
versitatis civiíatis jamdicte et ejus singularium subs-
criptam compositionem seu avinentiam causis et ralio-
nibus in ea contentis et expressis nobiscum fecisse et
firmasse ut in quibusdam capitulis per vos nominibus
quibus supra coram nobis oblatis bec et alia liquide
( 8S )
sunt videndn. Quonini quídem capituloriim tenores se-
cuntiir por huno rnodum.
Senyor los consellers e prohomens de la ciutat de
Barchinona en cas que fos loch al usatge qui cornenga
piinceps namque e a la ¡nlerpi'etacio daqucll feta. At-
tenents que pus profilosa cosa seria a la defensio de la
ierra e a la vostra honor haver certes e tríades perso-
nes a cavall que si tota la gent de la ciulat anava pro-
feren en cas que a vos Senyor plagia per la universitat
de la dita ciutat e per tols los singulars daquella e en
esínena e loch del dit usatge CC homens a cavall la
meytat armats e la meytat alforrats donant tant sola-
ment a raho de YII solidos per cavall armat e V soli-
dos per cavall alforrat cascun jorn la qual ajuda fan
sots la forma e condicions e per lo temps dejus
scrits.
Primerament que durant la dita ajuda la qual de-
claren e entenen que dur per II meses lan solament
en cas que dessa la festa de Sent Michel prop vinent
sia loch al dit usatge e a la iníerpretacio daquell feta
vos Senyor ne altre per vos durant o faent lo dit ser-
vey no puxats usar del dit usatge en la dita ciutat e
singulars daquella ne la host daquella ciutat ne los
singulars daquella trer per alcuna raho e occasio. J\e
encare Senyor dessa la festa de Sent Michel no puxats
traure defera la ciutat per rulio e occasio de aveni-
í 84 )
ment de gonts estranyes la dita host o singulars du-
quella. Plau al Senyor Rey.
]lem que si los dits consellers no podien haver de
la dita ciutat ne de lur veynat compliment ais dits CC
homens a cavall que puxen donar sis volran 11 ciuta-
dans qui sien acustumais de portar armes sobre cavall
ab besties mulars be armáis en compensado de I ca-
vall armaf e en cas encare que ab tot ago no bastassen
al dit nombre de CG bomens a cavall que vos Senyor
bajats a baver aquells quils falguessen a compliment
del dit nombre elis pagant ais dits homens a cavall
que vos lurs assignariets lo sou desús dit 90 es tenso-
lament Vil solidos per cavall armat e V solidos per
cavall alíbrrat e que vos Senyor lurs assignassets tais
bomens a cavall qui ja no fossen ordonats ab alcuo
deis braQos de Catalunya. Plau al Senyor Rey ab que
tol lo mes de janer primer vinent o pus tost si fer se
pora sien tenguts los sobredits de noroenar aquells ca-
vallers qui lurs fairan e quels puxen dir En P. ca Cos-
ta o an Jacme dez Far en persona del Senyor Rey e
que aquells homens a cavall sien tenguts de fer lo dit
servey tota vegada quen serán requests axi per lo Sen-
yor Rey con per son governador con per altres havents
poder de ago del dit Senyor Rey sobrevinent empero
lo cas demunt dit.
ítem Senyor que ais dits bomens a cavall sia fet et
( ^S5)
tengut comple per alcun ciutada de Darchinona quels
dits consellers hi ordonaran e ab albera daquell la di-
ta companya sia paguada per la dita ciutat axi Sen-
yor que ofíícial vostre alcun en lo dit compte ne pa-
gua del dit sou no baje res a fer |ne a ministrar ne
bajen baver pnrt ne dret de offici en naguna ma-
nera.
Plau al Senyor Rey exceptat quen puxa demanar e
baver moslra per qo que la térra sia defesa per lal
gent con se pertany a la deíTensio de aquella.
Ítem Senyor que placia a vos que no fassats a nen-
gun de la térra de Catalunya singularment o general
del dit usalge o de la reemso per aquell feta o faedora
car interés es gran de vos Senyor e de tota la térra
que la dcíFensio sia bona e baslant e feta per tuyt co-
munament. Plau al Senyor Rey.
ítem que vos Senyor fassats fer letres e manaments
exequtoris al veguer e batle de Barchinona e a lurs
iocbs tinenls que tantost que per los dits consellers de
Barcbinona requests ne serán destrenguen fortmenten
persona e en bens lots e seiigles singulars de la dita
ciutal de qualque condicio o cstament sien a pagar ^o
que serán talxats per los consellers e altres assigna-
dors per lo consell de Barchinona a pagar en lo sou
deis dits ce homens a cavali. E á^o fassen los dits of-
íicials remoguda tota appcllacio e excepcio e no con-
( 80 )
trestíint ])rivilecjis no í'ranqueses o inmunitats per vos
Senyor o per vostres ])re(leeessors alorgacles per tal
con lo dit usatge es de ta! vigor (jue íol hom hi es
obligal con loch ha. Plau al Senyor Rey.
ítem que aquesto avinenga nos entena sino solament
en lo cas de ara c-o ^^ si aqüestes companyrs que
dien ques ajusten venien contra vos Senyor en Cata-
lunya per combatres ans si ago no era o si era passal
la present avinen^a fos cassa e nulla e hauda per no
feta. Declarans encare Senyor que la dita avinenga ba-
ja loch en cas que les ditc-s companyes venguesseu en
Catalunya dessa la festa de Sant Micbel primer vinent
e no en altra manera. Plau al Senyor Rey.
Ilem que per la present aviuenga no sia fet ne en-
gendrat perjudici o derogacio alcuna ara o en ternps
esdevenidor al dret de vos Senyor ne a la dita ciulat
ne ais smgulars daquella ne ais privilegis libertats
franqueses o inmunilats a aquella ciutal e a aquells
singulars atorgades ans ronianguen en la forí^^a e valor
axi con debans. E quel present fet daqui avant no pu-
xa esser tret a eximpli e a consequencia. Plau al Sen-
yor Rey.
Ítem que placia a vos Senyor que totes letres e car-
tes e scriptures quels consellers vullen daquest fet o
( 87 j
per occassio daqiicll qiiels sien felcs o liurades íVan-
ques c quilies de dret de segell e de toles altres
coses.
Plau al Sensor Rey.
Ideo preinserta capitula et omnia et singula in eis
contenía ut superius sunl expressa cuín responsioni-
bus per nos in fine cujusübet ipsorum factis animo
gratuitu acceplantes eaque firma híjbentes promilti-
mus et convenimus in íide nosira regia vobis dictis
consiliariis presentibus ac toli dicie universitati civita-
lis jam dicte et ejus singularibus absentibus in manu
et posse scriptoris et notarii inírascripti tamquam pu-
blice persone hec a nobis pro vobis et pro dicta univer-
sitate et ejus singularibus ac abis quibuscurnque per-
sonis quarum inteiest el intereril ac interesse potest
aut polerit legitime stipulantis pacissenlis et recipien-
tis. Que prenótala et distincta capitula ac in eis con-
tenta cum responsionibus eorundem ut superius sunt
descripta et largius denótala vobis lamen dictis consi-
liariis et probis bominibus complentibus et fatientibus
ea que faceré et adimpiere tenemini et debeiis nomi-
ne proprio et dicte universitalis prout per vos desuper
promissum extitit et oblatum lenebimus et observabi-
mus et leneri et observari faciemus et contra ea non
veniemus seu fieri permilemus aliquo jure causa vel
eliam ratione sub bonorum nostrorum omnium ypo-
iheca. Ad hec nos Komeus de Busquetis Kaimundus
de i*lano et Raymundus de Sánelo Clemente Beren-
( 88 )
garins de Montejudiiyco legum doctor et Galceíandiis
Marqueli consiliarii hoc anuo prefate civitat'S. Atten-
dcntes vos serenissimum ac exceüentissiiuimi domi-
num dominuní Pelrum Dei gialia regeiii Aragoiftjm
predictum preinserlam compositioneni et avinenliam
accepíasse easque servan promisisse juxta sui seriem
predistinclam nobis íaiitutn coiuplenlibus caque juxta '
eas faceré tenemur et debemus lam nomine propiio
quam nomine dicte uiiiversitatis eí ejus singularirm.
Promittimus el convenimus currs illa reverenlia quod
decet vobis dicto dosnino Regi et vestris quod predic-
ta capitula et omnia eí singóla in eis contenta quate-
nus nos et dictam iiniversitatem ac ejus singulares tan-
gant tenebimus et observavimus inconcusse juxta eo-
rnm seriem pleniorem et non conlraveniemus aliqua
ralione sub oblígatione bonorum nostrorum et dicte
universitatis et ejus singularium ubique habilorum et
habendorum. In cujus reí teslimonium prescns publi-
cum instrumentum fieri et sigiílo nostro pendenli jus-
simus coiimniri. Dalum et aclum in civitaíe Barcbino-
ne XX!X die decembris anno a nativitate Domini
MCCC sexagésimo sexto nostrique regni vicésimo
séptimo.
Signuíií ^ Petri Dei gratia ílegis Aragonum etc. *
Qui etc.
Sig^num Romei de Busquetis. Sig^nura Raimun-
d¡ de Plano. Sigggnuro Raimundi de Sancto Clemente.
Sig)í¡gnum Berengarii de Montejudayco. Sigggnum
Galcerandi Marqueli consiliariorum boc anno civitatis
Barchinonc.
( 89 )
Testes fuerunt presentes ad predicta nobiles Olfus
de Proxida camerlengus R, Alamanni de Cervilione
Gilabertus de Ciritillis et venerabiles P. Jordani Dur-
ries majordomi Berengarius de Ulmis auditor milites
Jacobus de Faro cancellarius domini ducis et P. ^a
Costa bajulus Catbalonie generaiis.
In civiíatc Barchinone XIX die januarü anno a Nati-
vitate Domini MCCGLX secundo.
Ha lo prior de Calhalunya dins Cathalunya 11 mil
CCCCXX fochs qui munlen a rabo de diner e m.
per foch cascun jorn CGXCV solidos IX de que deu
fer a rabo de XII diners per servenl CGXCV servents
e IX diners.
Los quals servents deuen esser bons e triats e deu
hi haver la terga part de ballesters e deuen servir Iota
bora que per lo Senyor Rey o per lo portant veus de
Calbalunya o per altrc havenls poder del Senyor Rey
lo prior o son locbtinenl ne sie request en cas empero
que gents esti-anyes vinguessen en Calbalunya.
E lo dit servey e ajuda deu durar solament per II
meses en cas que les dites gents estranyes de^a Sent
Micbcl vinguessen.
TOMO xxxiv. 7
(90 )
E en aqiiell cas lo Senyor Rey atorga que no usara
en lo dit prior ni en son lochtinent ni en los conie-
nadors e frares ni homens del prioral dins lo princi-
pal de Calhalunya pobláis del usalge princeps namque
aytant empero con la ajuda o el servey deis dits ser-
vents se fara.
Lo prior de Calhalunya pagara per II mili CCCCXX
fochs que ha dins Calhalunya per los quals ha pagat
en lo comparliment fel en les corts de Cervera e per
aquell pagara a la raho desús conlenguda 90 es I di~
ner m. per foch sois aytal condicio quel Senyor Rey
foFQ e haja a forjar ab acabament a raquesla del dit
prior tols homens los quals lo Senyor Rey o sos ofíi-
cials hage fets exir deis lochs del spital que ha en les
parís de Rosseylo e slien en los lochs del Senyor Rey.
E si lo Senyor Rey request per lo dit prior ago no fe-
ya que al dit prior sia deduit del dit comple e ell no
sia res tengut de pagar per aquells ans per aquesta co-
vinenga ell e sos homens ne sien absolts quant empe-
ro a la quantitat qui ais dils homens ne vendrie.
Testes venerabiles P. de Lauro frater P. Scribe et
Laurencius deTurribus.
Senyor los consols e prohomens de la ciutat de Ter-
ragona en cas que fos loch al usatgc qui comenta
(91 )
princeps namque e a la interpretado daquell fcta alte-
nenls que pus profilosa cosa sera a la defensio de la
térra e a la vosira honor haver certes e triades perso-
nes a cavall e de peu que si tota la gent de la ciutat
anave profcren en cas que a vos Senyor placia per to-
ta la universitat e faldes de la ciutat e per tots los sin-
gulars daquella en esmena e loeb del dit usatge per
tots los foehs que en aquel! cas serán en la dita ciutat
e en les faldes daquella IH mayles per focb cascun
jorn de la qual quantilat \'0s darán Senyor aytant con
munlara ne bastara la dita moneda les II parís en ho-
niens a cavall entre armats e alforrals e la terga pas^t
en servents qo es les dues parts lancers e la terga ba-
llesters la qual hajuda fan sois forma e condicions e
per lo temps dius scrit. Lo Senyor Rey accepta agra-
dablement lo present do sots les condicions e respos-
tes dius scrites.
Primerameni que durant la dita ajuda la qual de-
claren e entenen que dur per 11 meses ten solament
en cas que dessa la festa de Sent Michel prop vinent
sia loch al dit usatge e a la interprelacio daquell feta
vos Senyor ne allre per vos durant e fahent lo dit ser-
vey no puxats usar del dit usatge en la dita ciutat e
singulars daquella ni la host daquella ne los singulars
trer per alguna rabo o occassio ne encare Senyor des-
sa la í'esia de Sent Michel no puxats traure de fora la
dita ciutat per rabo e occasio df; eveniment de gents
(9-2 )
estranyes la dita host o siiigulars daquella. Plau al
Sen}or Rey.
IteQi Senyor que ais dits homens a cavall e de peu
sie fel e tengut compte per algún ciutada de Terrago-
na que los dils consols hi ordonaran e ab albera da-
quell la dita companya sia paguada per la dita ciutat
axi Senyor que official vostre algún en lo dit cotnpte
ne pagua del dit sou no baja res a ferne ne aministrar
ne bajen a haver part ne dret de offici en alguna ma-
nera. Plau al Senyor Rey exceptat quen puxe dema-
nar e haver mostra per qo que la lej'ra sia defesa per
tal gent con se pertany a la defensio de aquella.
ítem que si los dits consols no podien baver de la
dita ciutat ne de lur vehinat compliment a les diles
parís deis dits homens a cavall entre armats e alforrats
quen puxen donar sis volran II ciutadans qui sien acus-
lumats de portar armes sobre cavall ab beslies mulars
be armats en compensacio de 1 hom a cavall armat e
en cas encare que ab tot ago no bastasson a les di tes
dues parts que puxen donar VIÍ servenls per cascun
hom a cavall armat e V homens servents per hom a
cavall alforrat deis quals les dues parts sien lancers o
laltre ballesters. Plau al Senyor Rey.
ítem Senyor que placía a vos que nofassats guerra
{ 93 )
a nagun de la térra de Callialunya singularnient o ge-
neral del dit iisatgG e de la rehemso per aqiiell feta o
fahedora car interés es gran de vos Senyor e de tota la
térra que la defensio sia bona e bastant e feta per tuyt
comunament. Plau al Senyor Rey.
ítem Senyor que vos fassats fer letres e manaments
executoris ais veguers de Terragona c a lurs lochsti-
nents que tanlost que per los diis consols de Terrago-
na requests ne serán destrenguen fortment en persona
e beris tots e sengles singulars de la dita ciutal de
qualque condicio o stament sien a pagar go que serán
tatxats per los dits consols e altres assignadors per lo
consell de Terragona a pagar en lo sou deis dits ho-
mens a cavall e servents e ago fassen los dits officials
reinoguda tota appellacio e excepcio e no contrastant
privilegis franqueses e inmunitats per vos Senyor o per
vostres predecessors atorgades per tal con lo dit usát-
ge es de tal rigor que tot hooi hi es obligat con loch
ha. Plau al Senyor Rey.
Ítem que aquesta avinenc^'a nos entena no tensola-
ment en lo cas de ara go es que si aqüestes compan-
yes que dien ques ajusten venien contra vos Senyor en
Cathalunya per combatre ans si ago no era o si era
passat la present avinenga fos cassa e nulla e hauda
per no feta. Declarans encare Senyor que la d' ta avi-
nenga baja loch en cas que les dites companyes ven-
(94)
^uessen en Cathaliinya dessa la festa de Sent Michel
primer vinent e no en altra manera. Plau al Senyor
Rey.
ítem Senyor la dita proferta et atorgament fan e en-
tenen affer si la ciutat de Barchinona e les altres ciu-
tats et viles de Cathalunya fan per semblant manera et
forma e que si altres gracies o concessions eren ator-
gades per vos Senyor a la dita ciutat o ais altres lochs
de Cathalunya per aquesta raho que semblanls gracies
o concessions vos placie atorgar a la dita ciutat de Ter.
ragona e ais singulars de aquella. Plau al Senyor Rey
que les gracies o concessions atorgades a Barchinona
o per aquesta raho sien atorgades a la dita ciutat em-
pero no vol que la present proferta baje alcuna condi-
cio sino a^tal con ha la ciutat de Barchinona.
ítem que per la present avinenga no sia fet ni en-
genrrat prejudici o derogado alguna ara o en temps
esdevenidor al dret de vos Senyor ni a la dita ciutat
ni deis singulars de aquella ni, ais piivilegis lihertats
franqueses e inmunitats a la dita ciutat e singulars da-
quella atorgats ans remanguen en sa forssa e valor axi
con abans e quel present fet daqui avant no puixe tier
a eximpli o a conscquencia. Plau al Senyor Rey.
ítem que totes caries letres et altres provisíons a
(95)
ago necessai'ies sien dades a la ciulat franches. Plau
al Senyor Rey de dret de segell.
XXYU die januarii anno a nativitate Domini Mille-
simo CCCLX secundo.
Pelrus Vitalis sindicus ville Aqualate de quo sindi-
cato plene constat per instrumentum publicum factum
auctoritate notarii dicte ville Aqualate promi-
sit nomine universitatis dicte ville faceré seu prestare
servitium dicto domino Kegi easu quo propler adven-
tum gentium extranearum locus sit usatico Barchino-
ne qui incipit princeps namque loco dicti usatici et in
compensationem ipsius deceni equites quorum media-
tas sint armati altera vero medietas alforrati ad dúos
videlicet menses dum taxat
( No sigue. )
El proceso que empieza desde ahora es uno de los tan-
los que existirian aislados antes de reunir en una sola
■ { 96 )
pieza todos los que se formaron , bajo diferentes concep-
tos, contra Cabrera, lo que advertimos para que no se ex-
trañe la diversidad de fechas que hay entre los que ante-
ceden sobre declaración del usage Princeps naraque y de-
más y el que sigue ahora , de carácter ya mucho mas cu-
rial que aquellos.
iXoverint universi. Quod die mercurü octava die ina-
dii anno a nativitaté Domini Millessimo CCCLX quai-
lo. Cum de lilis nephandis proditionis et lose mages-
talis crimiiiibus et sceieratissimis facicorihus contra
personam domini Regis et ejus liberorum lemqiip pu-
blicam suoruní regnoruní et terrarum perpelratis co-
gitatis et inliitis de quibus nobiles Bernardus de Ca-
praria sénior et Bernardus de Capraria ejus filius co-
mes Ausone delati existunt fuerit de mandato illus-
irissime domine Regine habentis de hoc a dicto do-
mino Rege spetiale mandatum eeptum inquirí. Ideo
dicta domina Regina habita deliberatione solerti cum
suo honorabili consilio in quo non nulli doctores civi-
latis Barchinone interfuerunt et maturo ac digesío
consilio super istis mandavit predictos nobiles citari
voce preconia in civitate Barchinone sub forma se-
quenti.
Ara ojats queus fa hom a saber de part del Senyor
Rey que con los nobles En Bernat de Cabrera major
de dies c En Bernat de Cabrera íill daquell coíiile Do-
(97 )
sona stants consellers del dit Senyor Rey sien stats
delatáis e inculpáis al dit Senyor que han comeses crim
de lesa magestat per molts e diverses tractaments mal-
váis fets per ells ab lo Rey. de Castclla publich ene-
mich del dit Senyor Rey contra la persona del dit
Senyor Rey e regnes e terres sues per los quals mal-
váis tractaments ses seguida es seguia gran perdición
e destruccio del dit Senyor Rey e deis regnes e Ierres
sues e de la sua cesa publica. Per (¿o lo dit Senyor
Rey ab aquesta present crida cita los dits nobles e
cascun dells que per la dita rao compareguen perso-
nalment davant lo dit Senyor Rey o son general loch-
tinent en la ciuíat de Barchinona dins lo paiau del dit
Senyor Rey lo dcen dia del mes de juny prop vinent
si feriat no sera sí no lo seguent no feriat en alfra
manera si a^o no fahien lo dit Senyor Rey los certi-
ficha que procehiv fara contra ells a bandajar lurs per-
sones e annotar lurs bens e en altre manera segons
que la qualitat del dit crim requer e de dret sera
faedor.
Quequidem proconitzacio dicta die mercurii fuit pu-
blico facía in civitate predicía Barcbinone in iocis as-
suetis ipsius civitatis ubi preconitzalioues símiles íieri
consueverunt cum tubis videlicet lubicella ac tabali-
bus per Jacobum Clos preconem publicum civitatis pre-
dicte presente Petro Roma scriptoic júralo sub me
Petro de Goslemps scriptorc dicti domini Regis ac
notario et scriptorc presentís procesus ul ídem Ja-
(98)
cobus Clos et Petrus Roma nunch dicto notario retu-
lerunt.
Et nichilominus eadem die fiiit deliberatum per dic-
tam dominam Reginam in prediclo consilio quod dic-
ta citatio publicaretur in civitatibus Dertuse Ilerde et
Gerunde et villa Perpiniani et ob boc fuii scriptum vi
cario dicte civitaíis Darluse per literam domini Regis
tenoi'is seguenlis.
En P. per la gracia de Deu Rey Daragon de Valen-
cia de Mallorques de Cerdenya e de Córcega e comte
de Rarchinona de Rossello e de Cerdanya. Al amat
nostre lo vaguer de Tortosa et déla Ribera de Ebre o a
son loclitinent. Salut et dileccio. Sapiats que nos bavem
feta fer en la ciotat de Rarchinona ab veu de crida la
citación seguent. Ara ojats queus fa hom asaber de part
del Senyor Rey qwe con los nobles En Rernat de Ca-
brera major de dies e En Rernat de Cabrera íil da-
quell comte Dosona stants consellers etc. Inserto teno-
re citationis jam facte in civitate Rarcbinone post cu-
jus seriem sequitur boc. E com hajaní provehil que en
la dita ciutat de Tortosa e en alscuns altres notables
lochs de Cathalunya sia preconitzada aquesta citación
per (^-ous dehim et manam quen continent la dita cita-
ción ab veu de crida en los lochs de la dita ciutat on
semblants citacions o crides sa fan fagats publicar e
hauda relación daquesta publicado certifñcats nosen
( 09 )
per lo portador de la present ab letra vostra ab segell
del vostre offici sagellada en la qual la citación damunt
di la sia inserta. Dada en Barchinona a Vlíl dies de
maig en lany de la nalivitat de nostre Senyor MGCC
LXIV. Visa Romeus.
Quequidem litera eadem die fuil tradita Pelro de
Atedia cursori curie ferenda per eum vicario su-
pra dicto.
Fuit etiain scriptiim per modum predictum et cum
simili litera domini Regis vicario llerde et Pallarien-
si vel ejus locumtenenii que litera fuit tradita Lau-
rencio Johannis cursori curie ferenda per eum ipsi vi-
cario vel ejus locumtenenti.
Similiter eliam fuit scriptum et cum simili litera do-
mini Regis vicario Gerunde et Bisulduni vel ejus lo-
cumtenenti.
ítem etiam fuit scriptum vicario Rossilionis et Yal-
lispiri vel ejus locumtenenti et fuerunt hec due lilere
dicta Vil! die madii tradite Berengario Clareli cursori
curie fcrcnde per eum dictis vicario Gerunde et vica-
rio Rossilionis aut eorum locatenentibus.
( 100
Et redicns dictus Petrus de Atlieca refferensque XV
die dicti oiensis madü predictam literam regiam dicto
vicario Dartuse direclam eidem vicario vel ejus locum-
tenenti preseniasse tulit ipsius locumtenentis rcs-
ponsivam literam clausam et viccarie officií sigillo ut
prima apparebat facie sigillatam tenoris sequentis.
Molt alt et molt poderos Senyor ab humil e deguda
reverencia reebi una letra dissapte ques comptava XI
dies de maig del any de la encarnación de nostre Sen-
yor MCCCLXIV de la tenor seguent. En P. per la gra-
cia de Deu Rey Darago de Valencia de Mallorques de
Cerdenya de Corsegua e conite de Baichinona de Ros-
selo et de Cerdanya. Al amat nosti-e lo vegiick^ de.Tor-
tosa e de la ribera de Ebrc o a son lochtinenl. Salut
e dileccio. Sapiats que nos havem lela fer etc. Inserto
toto tenore liíere regie predicte per diclurn Petrurn de
Atheca dicto vicario vel ipsius locumíenenti presénta-
te post cujus data sequitur boc. On Senyor volent
complir los vostres nianaments encontinent la dita ci-
tación de mot a niot segons que en la dita letra es
scriía e ordonada fiu publicar ab ven de ciida publiea
e ab trompes e ab tabals e anafil en lots los lochs de
la ciutat on semblants citacions e crides se fan e son
acuslumades de fer. E feta relación a mi et en la cort
per lo cridadorjurat fiu scriura en lo libre de la cort
totes aqüestes coses certificant la vostra n)olt gran al-
( iOi )
tea que totes aqüestes coses son stades fetes e segui-
des segons que vos Senyor ab la dita letra son stades
a mi manades per la qual cosa senyor vos tremet a-
quesla letra segellada ab lo segeli del offici de fa ve-
gueria. Scrita en Tortora dissapte a XI de maig en ora
del seny en lany de la incarnacion de nostre Senyor
MCCCLXIV.
P. de Bruscha sotzvaguer de la ciutal de Tortosa
besanls Senyor hun)ilmenl las vostres nians e los vos-
tres peus ma coman en vostre gracia e nierce.
Tenor vero subscriptionis dicte literc talis est.
Al inolt alt e inolt poderos princep e Senyor lo Sen-
yor Piey Darago.
Ítem elinm diclus Laurencius Johannis cursor re-
diens XYÍ die madii auni predicli reíTerensque diclam
litteram regiam quam predicto vicario llerde seu ejus
locuujlenenti porlaverat se ipsi locumtenenti presen-
tasse tulil ipsius locumtenenti responsivam literam pa-
tenteni e^ sigillatam in doi so sigillo officii dicti vicarü
conlinenlie subsequentis.
A la vostra gran excellencia Senyor bumilment no-
tifich jo Jacme dez Puig lochtinent de veguer e cort de
Leyda per la vostra altea en la dita ciutat mi haver
reebuda una letra vostra per En Lorens Joban correu
vostre de la tenor seguent. En P. per la gracia de Deu
Rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya de
( 102 )
Corsega e comte de Barchinona de Rosselo el de Cer-
danya. Al amat nostre lo veguer de Leyda e de Pa-
llars (^a son lochtinent. Salut e düeccio. Sapiats que
nos havem feta fer en la ciutat de Barchinona etc. In-
serto tolo tenore litere regie predicte dicto vicario Iler-
densi directe et per dictum Laurencium Johannis cur-
sorem ipsi vicario ut predicitur late post cujus litere
datam sequitur hoc. La qual letra reebiida ab aquella
major humilitat que pugui lo dia meteix e ora quem
fou presentada es assaber dissapte a XI dies de maig
del any present de continent Senyor fiu fer la crida pu-
blicament en la ciutat de Leyda per los locbs acuslu-
mats en fer crides publiques o citacions semblants
perqué moU excellent Senyor segons lo manament a
mi fet per vos en la dita letra vos ceriifich de les dites
coses ab la leti'a mia segellada ab lo segell del offici.
Recoman me Senyor en la vostra gracia e merce ab
besament de peus e de rnans. Data Ilerde XU die ma-
dii auno a nativitate Domini MCCCLXIV.
ítem etiam dicta XVI die madii Berengarius Clareti
rediens et refferens literas quas dictis vicariis Gerunde
et Rossilionis portaverat se locumtenenti vicarii Ge-
runde et vicario Rossilionis tiadidisse tulit ejusdem lo-
cumtenentis et vicarii responsivas íilteras clausas et
dictorum vicaríorum sigillis ut apparebat prima facie
sigillalas et est responsiva liltera dicti locumtenentis
vicarii Gerunde hujusmodi seriey.
( 103 )
Molt alt et molt poderos príncep e Senyor. Sania la
Vüstra gran altea que vuy que es divenres et hora de
tercia he reebudes II letres les quals ma presentades
En Berenguer Claret correu de vos Senyor go es la
una de citación deis nobles En Bernat do Cabrera e
den Bernat son fill e laltra de cridar les osts e manar
aquellos a la Belladona per dimarts lot dia prop vinent.
Perqué molt alt Senyor decontinent jo fiu citar ab veu
de crida per los lochs acustumats de la ciutat de Ge-
rona los dils nobles e apres c¡idar les dites osls e Deu
volent Senyor jo seré per dimarts lot dia ab les osts
al dit loch de Na Belladona segons tenor et forma en
las letres de vos Senyor insertados e contengudes la
qual citación Senyor deis dits nobles la tenor es axi
com se seguix. Ara ojats queus fa hom a saber de part
del Senyor Rey que con los nobles En Bernat de Ca-
brera major de dies e En Bernat de Cabrera fdl da-
quell comte Dosona stants consellers del Senyor etc.
Inserto toto tenore cilationis proclámate in dicta civi-
tate Barchinone et in dictis litleris regiis inserte cujus
tenorem sequitur hoc. Deus Senyor molt alt vos don
victoria deis vostres enemichs per molts de temps.
Scrita a Gerona divendres a X dies de maig lany de
la nativitat de nostre Senyor MCCCLX quatre.
Lo vostre humil servidor qui besant la térra quels
vostres peus Senyor calsiguen sa comana en voslra
gracia et merce Jacme Yerd'eguer sotzvaguer de Ge-
rona.
( i04 )
Subscripcio vero dicte liitere talis est.
Sacre Regie Aragón um magestati.
Tenor vero dicte responsive littere predicti vicarii
ílossilionis sequitur in hec verba.
Molt alt et molt poderos e molt excellent Princep
e Senyor. Sapia la vostra reyal magestaí que jo roebi
una letra reyal de la voslra gran altea dissapte a XI de
maig que fo la vespra de Pentacosta lany present la
tenor de la qual es aytal. En P. per la gracia de Den
Rey Darago de Valencia de Mallorques de Cerdenya e
de Corsega comte deRai'chinona de Rossello e de Cer-
denya. Al amal noslre lo veguer de Rossello e de Va-
llespir o son locbtinení. Salut et düeccio. Sapiats que
nos havem feta fer en la ciutat de Barchinona ab veu
de crida etc. Inserto toto litere regie predicte per dic-
tum Bcrengarium Clareti dicto locumtenenti presénta-
le. Post cujus litere datam seguitur boc. La qual letra
Senyor ab tota aquella reverencia que pusch ne se ree-
buda encontinent fiu publicar sollempnament la dita
crida e citación en la vila do Perpenya per los locbs
acustumals per la manera en aytals coses acustumada
segons et per la forma en la preinserta letra reyal con-
tenguda. Scrita en Pei'penya dissapte a XI de maig
lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXIV. Vi-
carios.
Lo vostre humil Francesch sa Garriga veguer de
Rossello prostrat en térra ab besament de peus e de
mans se comuna Senyor en vostre gracia el merce.
( 105 )
Et erat subscripta lUtera per hec verba.
Sacre Kegie Arjgonum mai^estali.
Postea aiUem die Inne que erat décima die junü
anno predicio et ora vesperorum coram serenissima
domina Alienora Dei gratia Piegina Aragonum predicti
domini Regis conjuge et generali locumtenenle et ho-
norabili ipsius domini Regis consilio inter quos erat
venerabilis Franciscus Boma legum doctor ejusdem
domini Regis vícecancellarius existenlibus in palacio
regio Barchinone comparuit venerabilis Petrus sa Cos-
ta bajulus Cathalonie generalis ac procurator fischalis
predicti domini Regis.
Et quia in dicto palacio predicti nobües Bernardus
de Capraria et Bernardus de Capraria ejus filius comes
Ausone non comparueíant nec ibidem videbanlur in
domo videlicet majori dicti palacii ubi cumuniter au-
dientiam leneUir in quaquidem plures gentes inlere-
rant Petrus Capmany portarius dicti domini Regis qui
ascendeial in quibusdam gradibus fusteis qui in capite
dicti palacii sunt in quibus dictum consih'um regium
sedebat prociaraavil altis vocibus de mandato domine
Regine Es bic lo noble En Bernat de Cabrera ne lo
comte Dosona son fill. Es hic lo noble En Bei-nat de
Cabrera ne lo comte Dosona son lili. Es hic lo noble
En Bernat de (labrera ne lo comte Dosona son fill.
TOMO XXXIV. 8
( 106 )
Set quia dicii nobiles vel alter inibi reperti non fue-
runt predictus bajulus general is ac procuralor fiscba-
lis eorum contumaciam acusavit.
Est tamen verum quod dum proclamabantur dicta
verba per dictum portarium frater Bernardus Albern
monachus monasterii Sancti Salvatoris de Brea et Gui-
Uermus Geraldi presbiter qui coram ipso portarlo sla-
bant dícebant quod ipsi erant inibi pro nobilibus su-
pradictis.
Et ibidem post aliquam pausara jam ora cene jam-
que curia vicarii Barchinone levata ut inichi Petro de
Gostemps notario presentis processus relulerunt Be-
rengarius Fonoyeda scriba dicte curie et Petrus Bu-
gatelii sagio ejusdem curie iterum dictus Petrus Cap-
many de mandato dicte domine Regine existens in dic-
lis gradibus fusteis altis vocibus proclamavit Es hic lo
noble En Bernat de Cabrera ne lo comte Dosona son
fdl. Es hic lo noble En Bernat de Cabrera ne lo com-
te Dosona son íill. Es hic lo noble En Bernat de Ca-
brera ne lo comte Dosona son fill.
Et dum dicta verba predictus proclamabat porta-
rius dicti frater Bernardus et Guillermus Geraldi di-
( 107 )
xerunt bis vel ter quod ipsi erant inibi pro nobilibus
supradiclis.
Dictusverovenerabilis Petrus sa Costa procurator fis-
cbalis qui supra quia dicti nobiles non comparuerant
eorum conturnalianí acusavit nec minus obtulil hanc
scedulam quam in presentí processu inserí man-
davit.
Quia in causa criminalí presertim tali et tanta qaan-
ta est causa criminis legis Julie magestatis procu-
rator íntervenire non potest. Et ob hoc prefali nobiles
de dicto lese magestatis crimine inculpati. Et propterea
legitime citati ob hoc quod personaliter non compa-
ruerunt die et loco in cílatione eis facta assignatis re-
pulari debent mérito contumaces. Idcirco requirit ve-
nerabilis ^.a Costa procurator fischalis ipsos nobiles pro
contumacibus haberi el contra ipsos et eorum bona
procedí tanquam contra contumaces occasione crimi-
nis antedicti.
Et iterum coram dicta domina Regina in dicto pa-
lacio existente dictus procurator fischalis requisivit
instantia quanta potuit ut dicti nobiles cSntumaces
reputarentur et qnod contra ipsos et eorum bona in
eorum contumatiam procederetur prout tantorum
( J08 )
criminum qualitas de quibus inculpati sunt postulat
ct requirit.
Quibus aclis domina Regina locumtenens generalis
predicta assidente sibi dicto venerabili vicecancellario
et consilio regio supradicto quia dicti nobiles Beinar-
dus de Capraria et comes Ausone ejus filius citati le-
gitirbe et expectati usque ad oram debitam non cora-
paruerant personaliter contumaces eosdem nobiles re-
putavit lamen de gratia ipsos si personaliter compare-
re voluerint per lotam crastinam diem. et eliaro per to-
tam diem mercurii proxime si dicta crastina dies fe-
riata fuerit voluit expeclari.
Et quasi incontinenti post recessum lamen dicte
domine Regine a palacio supradicto et aníe presen-
tiam dicti bonorabilis consilii regii quod indicio pala-
lio remanserat in quo ínter alios dictus vicecance-
llarius erat venerunt prefali frater Bernardus Albertí
et Guillermus Geraldi el oblulerunt in scriplis hec quo
sequntur.
Ab deguda reverencia bumilmenl proteslant jo G.
Gerau preveré del bisbat de Gerona axi con a procu-
rador substituit de mossen En Berenguer de Mavlla
cavaller procui-ador general deis nobles mossen Ber-
na t de Cabrera e del comte Dosona son fill que per
( i09 )
res que jo diga no s¡a feí perjudici ais dits nobles per
^0 con jo no he pogut haver consell de savis ne dallres
bones persones les quals me bajen volgut consellar*
E üQO perpauhor de incurrer ira et indignación de vos
molt alta Senyora Rebina Darugo la qual parlant ab
deguda reverencia noni havets volguts donar savis ne
licenciar ab los quals sobre los afifers deis demunt
dits nobles me pegues aconsellar per be que a vos ne
sia moltes vegades stat suplicat. E axi malex per pa-
uor que vos molt alt Senyor lo duch per qo con laltra
dia mossen En Thomas de Mar(;a en norh vostre ma-
naca al abbat de Sent Salvador Dabrea de tolra lo cors
per rao con ell se entremetía de rahonar davanl la Sen-
yora Reyna los aífers deis dits nobles per que jo dit
G. Gerau per nom demont dit vull e protest ab degu-
da reverencia que si alscunes coses hic ha scrites que
sien en prejudici deis demunt dits nobles que sien
haudes per no scrites. E si alcunes axi mateix hic son
lexades les quals hic fo^en necessaries en lur deffen-
sio que no puxa noura a ells per go con no es culpa
dalcun ne de mi qui no he pogut haver consell de sa-
vis per les rahons demunt dites. E sots les dites pro-
teslacions devant vos molt alta Senyora Reyna Barago
e davanl vos molt alt Senyor Duc o davantla I de vo-
sallres del qual se pertangua jo dit C. Gerau per nom
dámunt dit ab deguda reverencia dich et propos go
quis segueix.
Primeramcnt dicb ct propos ídj dcgiída reverencia
( no )
qiiels dits nobles no son tenguts ne poden comparer
per cilament quels sia stat íet davant lo Senyor Rey
ne son procurador per ^.o con lo dit noble mossen
Bernat molt abans que fos citat «ra pres e es encara
vuy en poder del Rey de Navarra. E lo dit comte molt
abans que fos citat era stat pres en servey del Senyor
Rey en poder del Rey de Castella en poder del qual
encara vuy sta pres e a^o es cosa notoria de vos molt
alta Senyora e a vos molt alt Senyor Duc e *a tot hom
perqué con ells no son de lur voler axi con aquells
qui son preses en poder daltra no es cosa possible a
ells de comparer per ben que o volguessen e segons
rabón nul hom a inpossibililat no pot ne deu esser
obligat,
ítem con segons que appar per la dita crida los dits
nobles sien stats cilats per cosa la qual sembla que
toch lur fe per ^o ab humil reverencia humilment su-
plich et requir jo dit G. Gerau per nom demimt dit
que vos contra los dits nobles no dejats procehir per
la dita rao sino aytant con sia segons usatges e cons-
titucions de Gathalunya car jom offir per nom damunt
dit que los dits nobles quant que sien fora les dites
presons lur fe scundiran per bataylla e en altra mane-
ra segons que degen per usatges o per conslitucions
generáis de Gathalunya ho en cas que vos molt alta
Senyora o vos molt alt senyor Duch vullats licenciar
alscuns nobles e cavallers los quals jous anomanare en
cas que per vosaltres me sia atorgat los quals la fe deis
(ill)
dits nobles ab deguda reverencia parlanl de present
per bataylla o en altra manera scundiran segons los
dits usatges e constitucions generáis de Cathalunya e
a^o ab deguda reverencia humilment suplich jo dit G.
Gerau quem sia atorgat en guisa que vos molt alta
Senyora e vos molt alt Senyor Duch conegats que
aquells qui a la fe deis dits nobles toquen ne dien re
parlant ab deguda reverencia fan gran malvestat e ago
me offir de metre al juy de Deu segons que he dit en
guisa que apparega qui fa malvestat.
ítem molt alta Senyora et molt alt Senyor en cas
que les coses demunt dites no vullats fer humilment
suplich jo dit G. Gerau que ais dits nobles e a lurs
procuradors deífensions covinents per vosaltres sien
atorgades les quals sots tengut de donar segons consti-
tucions de Cathalunya jurades oc encara parlant ab de-
guda reverencia no podets ne devets denegar per yo
con deffensions per dret de natura sien atorgades lo
qual dret de natura per princeps no es stat constituit
en tant que sils diables dinfern a nostre Senyor dema-
naven defifensions el les lus hauria atorgar segons jus-
ticia perqué molt alta Senyora e molt alt Senyor su-
plich que per les dites rahons vullats donar e licenciar
savis e rahonador ais dits nobles o a lurs procuradors
ab consell deis quals ab deffensions la inocencia da-
quells puxen clarament mostrar e que axi mateix en
los processes contra los dits nobles per vosaltres fae-
dors vullals haver savis et persones no sospitoses ais
( li2 )
dits nobles en guisa qiiels dits nobles et lurs procura-
dors de vosaltres Senyora et Senyor puxen haververa
justicia axi cou de dret e de ralion sa pertany.
E de les coses damont dites deman per vos notari
dejiis scrit esser fetes aytantes caites et aytantes va-
gades con per mi o per mon principal ne serets re-
quest e no res menys requer aqüestes coses esser me-
ses en lo proges de les dites coses comensant si alcun
es per lo notari q scriva del dit proces qui axi metéix
men faga carta et caries aytantes con haver ne volre
per nom damunt di£.
Nec minus ad faciendam fidem de eorum procura-
tionibus obtulerunt sequentia instrumenta.
Notum sit cunctis. Quod ego Berengarius de Meda-
lla miles prrcurator generalis nobilis viri domini Ber-
iiardi de Capraria senioris sive majoris dierum prout
de ipsa mei procuratione constat plene per quoddam
publicum instrumentum confeclum in loco Sancti Bau-
dilii de Lobregat diócesis Barcbinone quintadle men-
tís novembris anno a nativitate Domini MCCCLX se-
cundo et clausum per Francischum de Villa civem
Vicensem auclorilate regia nolariuin publicum por lo-
tam Cathalouiam. Et etiam procuratoi' generalis nobi-
lis viri domini Bernardi de Capiaria Dei gratia comi-
( M3 )
lis Ausono dictiqno domini BernarHi filü cum publico
instrumento ¡nde confeeto in quodam campo sive ho-
nore torro constituto satis juxta ecclesiam Sánete Eu-
lalie de Prolien(;ana dicto diócesis Barcliinone sexta
die mensis octobris anno a nativitale Domini MCiCCLX
primo et clauso per Franciscum Bovcrii notarium in-
frascriptum. Attendcns ad mei audientiam pervenisse
qnod dieli nobües domini et utcrque eorum fuerunt
nuper citati voce preronia ¡n civitate Barcbinone ut
decima die mensis junii presentis compareant perso-
nab'tercoram illustrissimo ac mac;n¡fico principe et do-
mino domino Petro Dei gratia Rogé Aragonum Valen-
tie Majorice Sardinie et Corsice comiteque Barcbinone
Rossillionis et Corilanie sou ejus gcnerali procuratore
in palacio regio dicte civitatis Barcbinone causis et ra-
tionibus in dicta preconitzatione contenlis et expres-
eatis. Attendens etiam quod dicti nobiles domini et
uterque ipsorum sunt legiliíne el personaliter inipedi-
t¡ sic el intantum quod non possunl personaliter com-
parere noc eonim deffensiones exceptiones .-ausas et
rationes justas veras et legitimas quas habent dicere
proponere el allegare causis veris juslis et rationabi-
libus et Ínter alií?s quia sunt capti diu est et capti de-
tinentur videlicet dictus nobiüs dominus Bernardus de
Capraria major dierum in posse Begis Navarro et in
rogno suo Navarre et dictus nobilis dominus comes
in el proservitio dicti domini Begis Aragonum in posse
hostis scilicet rogis Castelle ratione guerre que est Ín-
ter dictum illusírissimum dominum Bcíiom Ara¡2:onum
el dictum llegem Castollc proptcr quod dicti nobiles
( 114 )
babent comparere per eorum procuratorem et rallones
eorum absentie et alias eorum rationes exceptiones et
defenssiones proponere dicere el allegare. Attendens
in super me alus arduis nogolüs dictorum nobilium et
meis propriis fore multipliciter occupatiim taliter et
intantum qiiod in et circa infrascripta fiícienda et pe-
ragenda non possenj intendere seu personaliter inte-
resse. ídcirco c-oníidens de fide industria et probitate
et legalitate vestri venerabilis et religiosi fratris Ber-
nardi Alberti monachi monasterii Sanctí Salvatoris de
Brea diócesis Gerunde gratis consulte et ex certa scien-
tia non tamen revocando alios procuratores per me quo
supra nomine ad hec vel qnevis alia conslitutos ordi-
natos seu substitutos aucloritate dictarum mearum
procurationum et ex parle micbi in eis ut utraque ea-
rum tradita et concessa fació substituo el ordino vos
dictum fratrem Bernardum Alberti procuratorem dic-
torum nobiliufn dominorum et utriusque ipsorum ac
mei eorum nomine certum et spetiaiem presentem et
recipientem de licentia et volúntate reverendi domini
Ferrarii Dei gratia abbatis monasterii prelibati ad com-
parendum pro dictis nobilibus dominis et utroque eo-
rum et me nomine eorum et utriusque ipsorum coram
dicto illustrissimo domino Rege et coram illustrissima
domina Aüenora Dei gratia Regina Aragonum et co-
ram Ínclito ac magnifico domino infante Jobanne dic-
torum domini Regis et domine Regine primogénito
duce Gerunde comiteque Cervarie et etiam coram pro-
curatore seu gubernatore generali aut locumtenenti
dicli domini Regis et etiam coram quibuscumque alus
( H5 )
dominis seu personis hiimilibus vel excelsis et aliis
etiam quibuslibet coraní qua seu quibus pro predictis
seu eoi'um occasione comparere debealis et teneamini
et quolibet ipsoriim seu ipsarum de quibus ac si ac
proul vobis visum fuerit faciendum. Et ad dicendurn
proponendum allegaridum piobandum et prosequeo-
dum tam in judilio quam extra pro predictis nobilibüs
et utroque ipsorum coram illustrissimis domino Rege
domina Regina et Ínclito domino Duce predictis ac
etiam coram procuratore gubernatore seu locumtenen-
te dicti domini Regis et aliis etiam personis predictis
et quolibet seu qualibet eorum seu earum tam verbo
quam in scriptis eis viis modis et forn>is quibus melius
vobis videbitur faciendum causas et raliones absentie
et impedimenti dictorum nobilium dominorum domini
Bernardi de Capraria et domini comitis Ausone filii sui
et utriusque ipsorum rationes excusaliones exceptiones
et deffensiones sicut melius de jure etsecundum cons-
titutiones et usanlias Cathalonie generales et usaticos
Barchinone et alias dici et fieri debeam sive possit ac
eliam prout melius et utilius vobis fien expediens
videatur. Etad proteslandum probandum et allegandum
monendum et requirendum de et pro ut de jure dicto-
rum nobilium et utriusque ipsorum in et super predic-
tis ómnibus et singulis et ea tangentibus seu inde de-
pendentibus aut emergentibus quovis modo. Et protes-
talis monitis et rcquisitis ac responsis ex adverso se-
mel et pluries respondendum et replicandum et inde
publícum et publica instrumentnm et instrumenta
ficri faciendum petendum el recipiendum et gene-
( i\C})
raliter ad omnia alia et singula procurandum facien-
dum et exercendum in et super predictis de qiii-
bus dicti nobilis delali existunt licet (ontra verita-
tem reverenliam et honerem dictorum domini Regís
domine Regine el domini Ducis eorumque offitialiura
im ómnibus et per omnia semper salvis et pro quibus
citati fuerunt et nliis ea tangenlibus seu inde depen-
dentibus vel emergentibus quoqnomodo quecumque
«tilia vel neccssaria fuerint aut etiam opporluna et
que ego qno siipra nomine facerem aut faceré pos-
sem in eisdem si essem personab'ter constitutus etiam
si talia essent que mandatum exhigerent speliale et
sive quibus predicta comode íieri et expediri non pos-
sent. Quoniam ego auctoritate et potestate dictarum
mearum procurationum el utriusque earum in et super
predictis ac quolibet eorum et ea tangenlibus scu in-
de dependentibus vel emergentibus quovis modo Ira-
do et comino vobis dicto procuratori substituto totum
locum meum el plenarie vices nostias cum plena li-
bera el generali administrationo. Promittens vobis ct
riotario infr.iscripto tanquam publice persone vice et
nomine vestri dicti procuratoris substituti ac aliorum
omnium ct singulorum quorum interest intererit et
potest aul poterit quouiodolibet inlerere hec a me no-
mine quo supra legitime stipnlanti et rccipienti per
dictos nubiles dominum Bernarduin de Capraria et
dominum comitem Ausone cujus filium et utrumque
ipsorum ac me eorum nomine babere semper ratum
gratum et firmum quicquid per vos diclum procurato-
rem substitutum in et super predictis et quolibet eo-
( 117 )
ruiidem actum el gestuní fuerit sive modoquoiibet
procuratum et nuUo leujpore revocare sub obligatione
Oíijniurij büiioium diclorun» nobilium et utriusque ip-
soi uní. Actum est hoc in monasterio supradicto die jo-
vis VI die mensis junii anno a nativiíate DominiMille-
siiíiO CCC sexagésimo quarto. Sig^num Berengarii
de Medalia procuraloris prudicli qui nomine et auclo-
rilate dictarum procuraliunum mearum et utriusque
ipsarum hee firmo et laudo. Sigi^num nostri Ferrarii
Dei gralia abbatis predicli qui dicto fratri Bernardo
AlíDerli recipienti procurationem hujusmodi eaque li-
bere utendi et exercendi facultatem et licentiam ple-
uarie inipartimur. Testes hujus rei sunt discreti Ber-
nardas Caga canonicus ecciesie Saneti Felicis Gerun-
de Bonunatus de Condomina rector ecciesie de Hos-
talrich et Jacobus de Sánelo Felice civis Yicensis.
Sig^num Francisci Boverii civis Yicensis notarii
publici aucLoritate illustrissimi domini Begis Arago-
num per lolam Cataloniaai. Qui premissis vocatus in-
terfuit et hec seripsit et clausit.
Notum sit cuntis. Quod ego Berengarius de Medalia
miles procurator generalis nobilis viri domini Bcr-
nardi de Capraria senioris sive majoris dierum pro
ul de ipsa mea procuratione constat pléne per quod-
dam publicum insirumentum confectum in loco Sane-
ti Baudilii de Lobregat diócesis Barchinone quinta dio
mensis novembris anno a nativitale Domini MCCCLX
sc'cundo et clausuin per Franchiscum de Villa civem
{ 1Í8 )
Vicensem auctoritate regia notarium publicum per to-
tam Cathaloniam et etiarn procurator generalis nobilis
viri doniini Bernardi de Capraria Dei gratia comitis
Ausone cum publico instrumento inda confecto ia
qiiodam campo sive honore ierre conslitulo satis juxta
ecclesiam Sánete Eulalie de Prohengana dicte diócesis
Barchinone sexta die mensis octobris anno a nativita-
te Domini Millesimo CCCLX primo et clauso per
Franciscum Boverii noiarium infrascriptum. Attendens
ad mei audientiam pervenisse quod dicti nobiles domi-
ni et uterque eoruní fueruntnuper citati voce preconia
in civiíate Barcbinone ut X die mensis junii presenlis
compareant psrsonaliter coram illustrissimo ac magni-
fico principe et domino domino Petro Dei gratia Rege
Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comi-
teque Barchinone Rossilionis et Ceiitanie 'eu ejus ge-
neiali procura lore in palacio regio dicte civitatis Bar-
chinone causis et ralionibus in dicia citatione conten-
lis et expressatis. Attendens etiam quod dicti nobiles
domini uterque ipsorum sunt legitime ct personaliter
impedili sic et intanlum quod non possunt personali-
ter compareré nec eorum deífensionts exceptiones
causas et rationes justas veras et legitimas quas ha-
bent dicere proponere et allegare causis veris juslis
et rationabilibus et inter alias quia sunt capti cui est
el capti delinentur videlicet dictus nobilis Bernardus
de Capraria major dierum in posse Regis Navarre et
in regno suo Navarre et doniinus nobilis dominus co-
mes in et pro servitio dicti domini Regis Aragonum
in posse hostis scilicet Regis Casielle ralione guerre
( 411) )
que est inler dictum illustrissimiim dominum Regem
Aragonum et dictum Regem Castelle propter quod
dictí nobiles habent comparere per eorum procurato-
rem el rallones eorum absentie et alias eorum rallo-
nes excepliones defensiones proponere dicere et alle-
gare. Attendens in super me alus arduis negotiis dic-
lorum nobiiium et meis propriis foro multipliciter oc-
cupatum taliler quod in et circa infrascripta facienda
et peragenda non possem inlendere seu personaliler
interesse. Idcirco confidens de fide industria probitate
et legalltate vestri venerabilium el discrelorum Jacobi
Burgués civis Barchinone Baymundi de Área Petri
Franch Guillermi de Villatortrela et Berengarii Vieta
Guillermi Geraldi Arnaldi Garrió el Franciscl Fuxa
presbiierorum diócesis Gerunde et cujuslibet veslrum
gratis consulte et ex certa scientia non tamen revocan-
do alios procuratores per me quo supra nomine ad hec
vel quevis alia constituios ordinalos seu substitutos
au'cíoritate dictarum mearum procurationum et ex po-
testale mihi in eis et ulraque earum tradila el con-
cessa fació subslituo el ordino vos dictos venerabiles
Jacobum Burgués Haymundum de Área Petrum Franch
Guillermum de Villatortrela Berengarium de Molendi-
no Guillermum ga Mascorda Raymundum Monet Be-
renííaiium Vieta Guillermum Geraldi Arnaldum Garrió
Francischum Fuxa et quemlibet veslrum insolidum
et pro tolo procuratores dictorum nobiiium dominorum
el ulriusque ipsorum ac mei eorum nomine certos et
spetiales ad comparendum pro dictis nobiübus domi-
nis et utroque eorum et me nomine eorum et utrius-
( 120 )
(jiie ípsorum coram dicto illustrissirno domino Roire
x\í'agonuni ei corain illusliissiíDa domina Alienora Dei
gratia Regina Aragonum ct coram incülo ac magnifi-
co domino infante Johanne diclot um domini Regís et
domine Regine Arügonura primogénito duce Gounde
conjiteque Cervarie et etianí coram procui-atore seu
gubernatore generali aut locumienente dicti domini
Regís et etiam corarn quibuscumque alus dominis seu
pci'sonis humilibus vel excelsis el alus etiam quibus-
libet coram qua seu quibus pro piediciis seu eoium
oceasione compaiere debeaiis et leneamini el quolibet
ipsoruui seu ipsarum de quibus et si ac prout vobis
vel aliquibus aut alicui vestrum visum fuer.t facien-
dum. Et ad dicendum proponendum allegandum pro-
bandum et prosequendum lam in juditio quam extra
pro predictís oobilibus et utroque ipsorum coram
illustrissirno domino Rege domina Regina et Ínclito
domino Duce predictís et eliam coram procuraioie gu-
bernatore seu locnmtenente dicti domini Regís et alus
peisonis predictís et quolibet corum seu earum tam
verbo quam in scriptís eís viis modis et fonriís quilus
melíus vobis vel aliquibus aut alicui vestrum vídebi-
tur faciendum causas et ratíones absentíe et impedi-
menti dictorum nobilium dominorum domini Bernardi
de Capraria et domini comitis Ausone filíi sui et
ulríusqutí ípsorum el etiam alios eorum el ulriusque
ípsorum ratíones excusaiiones cxceptiones et deffen-
siones sicut melíus de jure et sccundum constituciones
et usancias Cathaloníe generales et usalicos Barchino-
ne et alios d¡ci et fieri debeat sive possit ac eliam
( 12! )
prout melius et utiliiis vobis vel aliquibus seu alicui
veslriim íieri expediens videatur. Et ad protestandum
prohandum et allegandiim monendiim el requirendum
de et pro jure diclorum nobilium et utriusque ipsorum
in et super predictis ómnibus et singulis et ea tengen-
tibus seu inde dependenlibus aut emergentibus quo-
vis modo. Et protestatis monitis et requisitis ac respon-
sis ex adverso semel et pluries respondendum et re-
plicanduii!. Et inde publicum el publica inslrumenlum
et instrumenta fieri faoiendum pelendum et recipien-
dum et generaliter ad omnia alia et singula procuran-
dum faciendum et cxercendum in et super predictis de
quibus dicli nobiles delati existunt licet contra verita-
tem reverentiain et honorem diclorum domini Regis et
domine Regine et domini Ducis eorumque offitialium
in ómnibus et per omnia semper salvis et pro quibus
eilati existunt et alus ea tangentibus seu inde depen-
denlibus vel emergentibus quoquomodo quecumque
utilia vel necesaria fuerint aut etiam opportuna et que
ego qu() supra nomine facerem ac faceré possem in
easdem si essem personaliter conslitutus etiam si talia
essent que mandatum exhigerent spetiale et sive qui-
bus predicla comode fieri el expediri non posscnt. Quo-
niain ego aucíorilate et potestate dictarum mearum
procurationum et utriusque carum in et super predic-
tis ac quolibel eorum et ea tangentibus seu inde de-
pendenlibus vel e[Dergeniibus quovismodo Irado et co-
mino vobis dictis procuratoribus substitutis el cuili.
bet vestrum insolidum lolum locum meum et plenarie
\ices meas cum plena libera et generali adminislralio-
TOMO XXXIV. 9
( 422 )
no promitlens vobis et notario infrascripto tanquam
puMicc persone sue et nomine vestris dictorum procu-
ratorum substitutorum et cuilibet vestrum ac aüoruai
omnium et singulorum quorum interest intererit et
potest aut poterit quoinodolibel iníeresse hec a me no-
mine qiio supra legitime stipulanli el recipieriti pre-
dictos nobües dominum Bernardum de Capraria et do-
minum comitem Ausone ejus filium et utrumque ip-
sorum ac me eorum nomine habere scaiper ratum gra-
tum et firmum quicqiiid per vos procuratores substi-
tutos sen per aliquos aut aüquem vestrum simul vel
divisim in et super predictis el quolibet eorundem ac-
tiim et gestum fuerit sive quomodolibet procuraíum
et nidio t'jmpore revocare sub obligatione omnium bo-
norum dictorum nobilium et utriusque ipsorum. Ac-
tum est hoc in monasterio Sancti Salvaloris de Brea
diócesis Gerunde die jovis Vi die mensis junii anno a
nalivitate Domiíii MCCGLXIV. Sig^num Berengarii
de Medalia procuratoris predicti qui nomine et aucio-
ritate dictarum mearum procuiationum et utriusque
ipsaruro hec firmo et claudo. Testes hujus rei sunt re-
verendus dominus Ferrarius Dei gratia abbas dicti mo-
nasterii discrelus Bernardus Caga, canonicus ecclesie
Sancti Felicis Gerunde Bonanatus de Condomina rec-
tor ecclesie de Hostalrico et Jacobus de Sancío Felice
civis Gerunde.
Sig^num Francisci Boverii civis Vicensis ^notarii
publicv auctoritate Uluslrissimi domini Begis Arago-
num et per toiamCathaloniara qui premissis vottam (?)
interfuit et hec scribi fecit cum supraposito in VIH li-
i
( 123 )
nea ubi dicitur dominus et in XXIl ubi legitur inde
et clausit.
Su per quibus oblatis per dictos procuratores dictum
consilium r.eg¡um absque tamen perjudilio ordinato-
rum per dictam dominam Reginnm que dictos nobiles
contumaces reputavit voluit deliberare dicens quod eis
respondebitur in domo babitalionís dicte domine Re-
gine die mercurii proxime venienii.
Dictus vero procuralor fischalis dixit quod procura-
tores predicti admittendi non sunt máxime attenla cri-
minis qualitale preserlim quia presbileri in tam cri-
minali admitti non debent.
Die mercurii sequenti que eral XII dies junii anno
prediclo cuní erina difis mariis que fuerat XI dies ip-
sins mensis f'eriaía fuisset videlicet festum beati Bar-
nabe apostoli coram illustrissima domina Regina lo-
cumtencnte generali predicta el boaorabili domini Re-
gis consilio Ínter quos erat venerabilis Franciscus Re-
me dicii domini Regis vicecancellarius in hospicio
lunc dicta domina Regina hos[)itabatur ora scilicet ves.
perorum existenlibus ejusdem diey compar.uit venera-
bilis Petrus qa Costa procura tor fischalis q ai supra qui
in scriptis abtulit que sequntur.
(i 2/1. )
Petil procurator íischalis in contumaciam dictorum
nobilium contra personas et bona ipsorum procedí et
enentari utjam extilit requisituin non obstantibus pro-
positis et allegatis pro parte predictorum nobilium que
illegitime et per personas minus idóneas ac in causa-
runí proposita extiterunt.
Coraparuerunt etiam dicti frater Bernardas Alberti
et Guillermus Geraldi procuratores qui supra.
Et dicta domina Regina íocumtenens generalis pre-
dicta assidente sibi dicto consilio regio attendens dic-
tes nobiles citalos non comparuisse nec comparere per
se nec per procuratores sufficientes nec sufficienter
instructos reputavit eosdem nobiles exhigente justicia
contumaces. Quare decrevit procedí ad banniendum
personam Bernardí de Capraria senioris el bona sua
annotandum prout fieri debet et in similibus est ííeri
assuetum. Quo ad banniendum aut personam dicti co-
mitis et bona sua annotandum voluit plenius delibera-
re quousque alíter per ipsam domina m Regínam fue-
rit ordinatum. Et quia frater Bernardas Alberti el Gui-
llermus Geraldi procuratores predicti qui pro parte
dictorum nobilium comparuerant requirebant me Pe-
trum de Gostemps notarium hujus processus sicul jam
díe lune proxime pretérita bora quam in dicto palacio
{ 125 )
regio ut supradictum est comparuerant requisierant ut
de hüs que ipsi obtulerant et que eis presenlibus acta
fuerant eis facerem pubücum instrumentum ipsa do-
mina Regina mandavit michi dicto notario ut predic-
tum instrumentum conficerem ac traderem procurato-
ribus supiadictis presenlibus testibus reverendo do-
mino Romeo Dei gratia llerdense episcopo nobili Ar-
naldo de Focibus camarlengo dicte domine Regine
et Rerengario Carbonelli ejusdem domine Regine scrip-
tore portionis.
Postea die veneris que erat XIV dies junii anuo jam-
dicto ora tertiarum in palacio regio Rarchinone per
consilium domini Regis aliquibus adhibitis docloribus
Rarchinone inter quos de consilio domini Regis erat
dictus honorabilis vicecancellarius fuil deliberatum
quod dictus nobilis Rernardus de Capraria major die-
rum banniatur et pro bannito publicetur.
De mandato igitur prefate domine Regine íacto per
dictum consilium et ad instantiam venerabilis Petri ga
Costa procuratoris fischalis supradicti fuit factum ea-
dem die post vésperos in civitate Rarchinone predicla
dictum bannimentum prout per dictum consilium re-
gium ordinalum fuerat sub forma sequenti.
Ara ojats per manament de la Senyora Reyna loch-
( i2G )
tinent general del Senyor Rey que con lo noble En
Bernat de Cabrera niajor de dics conseller et domes-
lich del Senyor Hey sia slat citat ledesmament ab veu
de crida dins la ciutat de Barchinona e encara en les
ciutats de Leyda de Tortosa de Gerona e en la vila de
Perpenya que lo X die del present mes de juny com-
paregues personalment davant lo dit Senyor o son loch-
tinent dins lo palau del dit Senyor Rey en Barchinona.
E lo dit noble personalment no sia comparegut e per
aquesta rao la dita Senyora Reyna con a lochtinent ge-
neral demunt dita lo baja reputat per contumaz e baja
ordonat que contra la persona sia procebit en banda-
jar e contra los seus bens innotar. Per yo la dita Sen-
yora Reyna axi con a lochtinent del dit Senyor Rey e
en nom e en veu e en persona daquell Senyor ab a-
questa present veu de crida bandeja lo dit noble e diu
et mana a tota persona de qualque dignitat condicio o
slament sia sois pena de M morabatins dor que lo dit
noble no acullen en ^o del iur ne a aquell donen con-
sell alcun favor ne ajuda ans si per ventura lo vahien
lo preñen si pendre lo poden sino so malent lo segues-
sen sots la dita pena.
Que quidem preconíizatio dicta die veneris post ves-
peros fuit facta in civitate Barchinone in locis videli-
cel ubi similes preconiízationes fieri consueveruní per
Jacobum Clos preconem publicum ejusdem civitalis
ut Ídem Jacobus Clos retulit michi dicto Petro de Gos-
temps notario supradicto.
¡Ti
Nec miniis ut bannimenium hujusiiiodi per civiíates
et loca insignia Calhalonie publicetur í'uit scriptum
vicario Uerde et Pallariensis per litteram domini Re-
gís suo sigillo in dorso sigillalam tenoris sequenlis.
En P. per la gracia de Deu Rey Barago de Valencia
de Mallorques de Cerdenya de Córcega e comte do
Barcliinona de Rossello et de Cerdanya al amat nostre
lo vaguer de Leyda et de Pallars o a son lochtinent sa-
lul et dileccio. Sapiats que nostra cara companyona la
Regina Darago axi con a general lochtinent nostre per
tal con lo noble En Bernat Je Cabrera major de dies
citat ledesmament per nos no es comparegut ha ban-
dajat aquell noble e fet publicar per bandejat en la
ciutat de Barchinona segons la forma scguent. Ara
ojats per nianament de la Senyora Reyna lochtinent
general del Senyor Rey que con lo noble En Bernat
de Cabrera major de dies etc. Inserto tenore banni-
menti in próximo precedenti folio scripli. E con vu-
llam que en les ciutals e lochs insignes de Cathalun-
ya 9» es en cascun cap de vagueria lo dit bandajament
sia puMicat per <;;ous dehim eus manam que fagáis ab
trompes aquest bandajament publicar en los lochs on
se'mblanls coses fels fer e rescrivets nos per voslra le-
tra liuradora al portador de la prescnt (jue aquesta pu-
blicacio hajats felá feí'. Dada en Barchinona a \!V dies
( 128 )
de juny en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCC
LXIV. Visa. R.
In forma predicta fuit scríptum.
» Vicario Dartuse vel ejus locumtenenti.
Vicario Terracone et Campi vel ejus locumtenenti.
Vicario Viccarie Montis Albi vel ejus locumtenenti.
Vicario Vicarie Tarrago vel ejus locumtenenti.
Vicario Cervario vel ejus locumtenenti.
Vicario Bagiarnm Berge etBergitani vel ejus locum-
tenenti.
Vicario Villefranche Penitentium vel ejus locumte-
nenti.
Vicario Gerunde et Bisulduni vel ejus locumte-
nenti.
Vicario Campirotundi vel ejus locumtenenii.
Vicario Rossilionis et Vallispirii vel ejus locum-
tenenti.
Vicario Confluentis vel ejus locumtenenti.
Vicario Ceritanie vel ejus locumtenenti.
Que quidem littere tradite fuerunt videlícet litlere
dictis vicario Bagiarum et vicario (^ampiratundi direc-
to Laurencio Johannis cursori curie.
Et littere dictis vicariis Ilerde Tarrago et Cer-
varie directe fuerunt Iradite Bernardo de Muro cur-
sori curie.
Littere autem dictis vicariis Gerunde Rossilionis
( '120 )
Confluentis et Ceritanie directe fuerunt tradite Petro
de Atecha seu de Moros cursori curie.
Littere etiam directe dictis vicaríis Dartuse Torra-
chone Montisalbi et Villefranche Penitentium directe
fuerunt tradite Guillermo de Appiaria cursori curie.
Postea Vero die lune XVI die junii in vesperis coram
serenissima domina Regina Aragonum locumtenente
generali predicta in palacio regio Barchinone veniens
coram ipsa domina Regina venerabilis Petrus qa Costa
procurator fischalis qui supra el fecit eidem domine
Regine requisitionem sequentem in scriptis quam ego
de volúntale ejusdem íischalis legi et ipsius requisitio-
nis tenor talis est.
Existens in presentia vestri excellentissime domine
Regine locumtenentis seneralis illustrissimi domini
nostri Regis Petrus sa (]osta Lajulus Cathalonie gene-
ralis et procurator fischals dicit quod pridem domino
ncstro Rege in villa seu loco de Almudever personali-
ter existente fuit ex parte ipsius domini Regis perejus
uxerium et alios ¡njunctum et niandalum nobili Ber-
nardo de Capraiia majore dierum in eodemloco simili-
tar existenii ul pro quibusdam criminibus lese mages-
talis adversus personam ejusdem domini Regis remque
suam pubücaní et fidem etiam pridicti nobilis concer-
nentibus que illuslris Rex Navarre tune in dicta villa
existens dicto domino Rcgi retulerat statim veniret
( 130 )
ídem nobilis nnle piesenliam ejusdem domini Regis
qu¡ ipsum nobilem de premissis cuní dicto Rege afron-
tare volebat quodquidem mandaíiim ne duní diclus no-
bilis adimplere recusavit imnio dedit etiam terga fugue
dicit etiam dictus procurator fischalis quod dicto nego-
tio per dicíum dominum Regein excellentie vestre co-
misso absque tauíen perjiíditio coniumatie jam per dic-
tum nobilem comisse fuit idem nobilis Bernadus de
Capraria iterum de mandato vestro latione predicto-
rum citatus uí certa die coram dicto domino Rege vel
ejus generali locunitenente in civitate Barcbinone in-
tus palatiom regium personaliter compareiet. Sane
cum diclus nobilis ñeque coram domino Rege in dic-
to loco de Almudever ñeque etiam postea coram ipso
domino Rege vel vobis die sibi prefixa nec etiam die
postmodum sibi de gratia concessa non curaverit com-
parere et ob hoc per vos dictam dominam Reginam
ut locumtenentem domini nostri Kegis reputatis idem
nobilis fuerit coníumax juslitia exbigente fueritque per
vostram excellentiam decreíum procedí ad bannien-
dum personan! ejusdem nobilis et bona sua annotan-
dum et postmodum ipse nobilis voce pieconia in dicta
civitate Barcbinone do mandato vesíro pro dictis cri-
minibus bannitus fueril. Ideo petit dictus prociiralor
fiscbalis et reqiiiril procedí ad annotandum bona dicti
nobilis eaque postmodum reseribendum et alias supor
hiis fieri justilie complementum.
Et siatim dicta domina Regina locumtenens pre-
( iSl )
inissa assidente sibi in Iiiis dicto regio consilio volens
id quod siiprn per eum fuerat decrctum exequi et
t'ompU're sedens more principis judiíium exercenles
prócessit su per requisitis per dictuní procuratorem
fischalem ul sequilur.
Nos Alienora Del gratia Regifia Aragonum Valencie
Majorice Sardinie comitissaque Barohinone Rossilionis
et Ceritanic Serenissiaii principis domini Petri ejus-
deni aralia Reííis remioium et comilis comitatuurn pre-
dictorum viri et domini nosiri carissimi generalis*Io-
cumtenens visa requisifionne per dictum Petrum 9a
Costa procuratorem fischi in hac causa roram nobis
oblata et bus que coniinentur in ea et abis per ipsum
procuratorem oblatis et productis in consibo dicli do-
mini ilegis et nostro expositis et per nos plenius re-
cognilis et discussis. Aüendentes nobilem Bernardum
de Capraria majorera dierum primo de mandato domi-
ni Kegis et postea etiam de mandato nostro fuisse ci-
tatum b.'giiime ad ea que et prout in dicta requisitione
et citationibus predictis continentur ipsumque nobilem
diebus et locis sibi preíixis minime comparuisse et
proplerea reputantes ipsum contumacem decreverimus
procedendum foro ad banniendum personara ejusdem
et bona sua anuollandum. Considerantes étiarn quod
atienta enormitate criminis lese magestatis de quo
Ídem nobilis delatus existit locus fuit annotalioni bo-
noruin prout per nos decrctum extitit ut prefertur.
( 132 )
Ideo pensantes parum prodesse obedientiam obedien-
tibus si contemplus conliimacibus non obesset omnia
bona mobilia et inmobilia ac se movencia predicti no-
bilis annotamus et ea in banno fischi regii poniraus.
Decernenles quod nisi infra annum idfím nobilis co-
ram domino Rege aut nobis ut generali locumtenenti
ejusdern comparuerit et se ut debuerit purgaverit om-
nia bona predicta sint statim posl lapsum anni íischo
regio adquisita. Decernenles etianí omnia dicta bona
deberé describi et mobilia seu movenlia ac fruclus
quoscumque etiam inmobilium deberé poni in seques-
tro et prohiberi etiam quibuscumque debitoribus ne
quicquid interim eidem nobili solvant et etiam dicti
nobili ne aliquid de dicíis bonis inlerim alienent ad
finem ne ex eis fuga dicti nobilis inslrui possit seu
quomodolibet adjuvari.
Lala fuit dicta pronuntiatio per predictam dominara
Reginam locumtenentem que supra in camera majori
que est contigua capelle majori palacii Regii Barcbi-
nene pro tribunali sedeniem el lecta de mandato suo
in scripíis el ex scripti recital ione per Petrum de
Gostemps scriptorem dicti domini Regis et auctorita-
le ejusdem notariuin publicum per tolam terram et
dominationem suam die lune que est XVí dies junii
anno a naliviíate Domini MCCC sexagésimo quarto
presente dicto pracuratore regio et fischaü et presen-
tibus teslibus reverendis dominis fratre Johanne Ar-
chiepiscopo Callan lani Romeo episcopo Ilerdense et
fratre Guillermo abbate monasterii Sanctarum Cru-
cum ac nobilibus Berengario de Apilia Artaldo de Ca-
( m ]
prai'ia et Hugueto de Sánela Pace ac venerahilibus
Francisco Roniei legiim doctore domini Regis viceean-
cellario et Jacobo de Faro cancellario domini Ducis Pe-
tro de Sancto Clemente et Francisco Burgesi civibus
Barchinone Berengario de Cabestany legum doctore et
Petro Fabre ville Perpiniani Berengario Carbonelli
scriplore portionis domine Regine Feírario de Maga-
rola scriptore domini Regis et Guillermo Oliverü de
thesauraria ipsius domine Regine ac alus pluribus.
Deinde ibidem ad requisitionem dicti procuraloris
fiscbalis predicta domina Regina mandavit describí bo-
na dicti nobilis Bernardí de Capraria. Et constat quod
in bonis dicti nobilis est castrum de Mimtscriu cum
suis terminis et pertineniius in qiioquidem castro ipse
nobilis suum tenet domicilium.
Et quia in civitate Barchinone non sciebatur veri-
dice imo ignorabatur que castra vel loca dictus nobilis
Bernardas de Capraria habebat et quot caslani feude-
larii rustici seu pagenses et que feuda casllanie et
mansi sunt in diotis caslris et locis el eorum terminis
et quos reddilus et jura idem nobilis percepit in eis-
dem. Ideo dicla domina Regina locumtencns generalis
predicta Omberlo de Bellescar domicello tenenti locum
gerenlis vices gubernatoris in Cathalonia quem apud
comitatum Ausone pro alus ipsa domina Regina mi-
( i^4 )
serat de prediclis comissionem fecit cum littera ipsius
domine Regine papiroa in dorso sigiüo ejusdem domi-
ne Regine sigillata lenoie sequentis.
Alienora Dei gratia Regina Aragonum Valentie Ma-
jorice Sardinie el Corsice comitissaque Baicliinone
Rossilionis et Ceritanie doniini Regis domini et viri
nostri carissiaii generalis locumtenens. Fideli nostro
Omberto de Beüescar domicello locuralenenti gerentis
vices gubernatoris in Cathalonia. ^alulem et gratiam,
Quia bona nobilis Rernardi de Capraria niajoiis dierum
qui de crimine lese magestatis adveisus personam dic-
ti domini Regis et ejus rempublicam delatus existit
sunt legitimo et cum c3a sollempniíate qua decuit per
nos ejus exbigente contumacia annotala esl quod de-
cretum per nos ut cuneta ipsa bona tam mobilia quam
etiam se movenlia describantur el mobilia etiam ac
fructus seu redditus inmobilium sequestrentur quod
que cunctis ejusdem nobilis debitoribus inhibcaíur ne
sibi decelero in eo in quo sibi tenentur respondeanl
ne ex mobilium et fructuum peiceptione sua contu-
matia possit instrui aut aliqualenus adjuvari. Ideo de
veslra industria et legalitate confidentes ad plenum ad
describendum omuia et singula bona predicti nobilis
Rernardi de ('apraria el omnia alia que ut predicitur
per nos decreta sunt exequendum vos eundem Omber-
tum hujus serie deputamus. Mandantes vobis quatenus
apud civitatem Vici castra villas el loca predicti nobi-
lis atlendendo describaiis omnia bona ejusdem nobilis
( i35 )
videlicet parlem et omnia jiiia sen reddilus que in
dicta civitato et ejus lerminis liabet et peicepit et si-
mili modo quüdlibel castruní villam et locufn quod
quam sen quem repereriiis dicti nobilis et quot east-
laui seu feudatarii aut rustici seu pagenses et que feu-
da castlanio seu mansi etquolibet castro villa seu loco
predioíis sint et quos etiam redditus seu jura ipse no-
bilis percepit et consuevit percipere in eisdem descri-
batis etiam cuneta bona mobilia aul se moventia dicli
nobilis que esse repereritis in diclis civitate castris vi-
llis et loéis et iiicbilominus in jam dicta civitate et quo-
libel ex dictis castris villis el locis facialis preconiízari
publice quod nullus vassalíus seu feudatarius ruslicus
vel pageses aut quivis alius debitor dicti nobilis res-
pondeant eundem de cetero de aliquibus redditibus
juribus seu debitis set solurn vobis quem ad tenendum
in sequestro piedicta ducimus aquitandum et cuneta
alia inmobilia seu se movenlia bona predicti nobilis
ad manus veslras in sequestro recipiatis. Si quos au-
tem lanía teuieritate audatia í'ultos repereritis quod
dicte descriptioni et executioni aliorum premissorurn
ausi fuerint contrahire eosdem per proeessum soní
emissi el alias a premissis rigide arcealis et nichilo-
minus contra eosdem cum exercitibus etaliter proce-
datis viriliter el potenter. Comillentes vobis super pre-
diclis ómnibus et singulis cum emergentibus depen-
denlibus et connexis plenarie vices nostras. Datum
Barchinone XXVII junii anno a Nalivitate domini
MCCtLXlV. B.
( 130 )
Que quidem littera fuit missa dicto Amberto de He-
llescar.
Postea vero die jovis dicta XXVIl die junii anno pre-
dicto Laurencius Johannis cursor jam dicUis qui litte-
ras regias superius insertas quarum data fuit Barchi-
none XIY die mensis que vicariis Bagiarum et Carn-
pirotundi vel eorum locatenentibus dirigebanlur ipsis
tulerat reversus Barchinonam tradidit ínter res[)onsivas
literas eorum patentes et sigillatas in dorsis sigillis
offitiorum ipsorum quarum tenores sunt tales.
Molt alt Senyor et Princep molt glories Senyor En
P. per la gracia de Deu Rey Barago. Sapia la vostra
molt gran altea e magnificencia Senyor que lo feel vos-
tre En Francesch Nerell sotsveguer de Manresa et de
Bages dimocres a ora del so! post a XIX dies de juny
del any davall scrit humilment ab tota aquella reve-
rencia ques pertany reebe de ma de Lorens Johan cor-
reu vostre una letra vostra Senyor la qual comenta va
En P. per la gracia de Deu Rey Darago etc. et la dada
daquella era per la forma seguent Dada en Barchioona
a XIV dies de juny en lany de la Nativitat de nostre
Senyor MCCCLXIV en la qual Senyor la vostra molt
gran altea e magnificencia manava al dit sotsvaguer
'que faes publicar ab trompes lo bandajament feyt per
( i37 )
la inolt alta et poderosa Senyora la Senyora Rey na
lochtinent general voslra lo noble En Bernat de Cabre-
ra major de dies en aquella letra contengut en los locbs
on sembiants coses lo dit sotzvaguer fah>a fer la qual
cosa Senyor fae fer encontinent que la dita letra bac
reebuda ab veu de trompes et danafil. Dada en Manre-
sa a XIX dies del mes et anv damunt escrits.
Molt all Senyor e princep molt glorios Senyor En
P. per la gratia de Den Rey Daragon. Sapia la vostra
molt gran altea et magnificencia Senyor que lo faell
nostre En P. Sola jutja ordinari de Campredon en ab-
sencia del vaguer de Campredon lo dia daval scrit a
ora de mig jorn hrmilment ab tota aquella reverencia
ques pertany reebe per man den Lorens Joban corren
vostre una letra vostra Senyor en la qual Senyor la
vostra molt gran altea e magnificencia manava al dit
veguer que faes publicar ab trompes lo bandajament
fet per la molt alta e poderosa Senyora la Senyora Re-
bina locbtinent general vostra contra lo noble En Ber-
nat de Cabrera major de dies en la dita vostra letra
Senyor contengut en los locbs on sembiants coses lo
dit vaguer tabla fer la qual cosa Senyor feu fer lo dit
jutja encontinent que la dita letra bac reebuda ab veu
de trompes et danafil. Dada en Campredon et ab segell
de la cort del du locb segellada XX secunda die junii
anno a nativitate Domini MCCCLX quarto.
TOMO xxxiv. iO
í 138 )
ítem Bernardiis de Muro cursor curie superius no-
minatus qui litíeras regias predictas vieariis llerde
Tarrege et Cervarie vel earuní locatenentibus directas
tulerat reversus Barchinonain tradidit michi litteras
responsivas eorundem patentes et sigülatas in dorsis
sigillis offitiorum ipsorum tenore sequentium.
A la vostra gran excellentia Senyor humilment no-
tifich jo Jacme dez Puig lochtinent de vaguer e cort de
Leyda per la vostra altea en la dita ciuíat. deputat mi
haver reebuda una letra vostra per Bernat de Mur cor-
ren vostre de la tenor seguent. En P. per la gracia de
Deu Rey Darago de Valencia de Mallorques de Cerden-
ya e de Corsega comte do Barchinona de Rossello e de
Cerdanya. Al amat nostre lo veguer de Leyda et de Pa-
llars o a son lochtinent. Salut et gracia. Sapiats que la
Reyna nostra cara companyona axi con a lochtinent
general nostre per tal con lo noble En Bernat de Ca-
brera major de dies citat ledesmament per nos no es
compareguí ha bandajat aquell noble e fet publicar per
bandajat en la ciutat de Barchinona segons la forma se-
guent. Ara ojats per manament de la Senyora Reyna
lochtinent general del Senyor Rey que con lo noble
En Bernat de Cabrera major de dies conseller e do-
mestich.del Senyor Rey sia stat citat ledesmament ab
veu de crida dins la ciutat de Barchinona e encara en
U'R ciutats de Leyda de Tortosa o de Gerona e en la
í 139 )
de Perpenya que lo X.'^ (lia del present mes de juny
compareiíues davant lo dit Senyor o son lochlinenl dins
lo palau del dit Senyor Rey en Barchinona. [E lo dit
noble personalment no sia eomparegut e per aquesta
rao la diía Senyora Reyna con a lochtinent general da-
munt dita lo baja reputat per contuinaQ. E baja ordo-
nat que contra la sua persona sia procebit a bandajar
el contra los seus bens annolar. Per go la dita Senyora
Reyna axi con a locbtinent del dií Senyor Rey e en
nom e en veu e en persona daquell Senyor ab aquesta
present veu de crida bandeja lo dit noble. E diu e ma-
na a tola persona de qualque dignitat condicio o sta-
ment sia sots pena dó M morabalins dor que lo dit
noble no acullen en qo del lur ne aqueü donen consell
alcun favor ne ajuda ans si per ventura lo vebien lo
preñen si pendrell poden si no so matent lo segues-
quen sots la dita pena. E con bajam ordonat que en
les ciutats e locbs insignes de Catbalunya so es en cas-
cun cap de vagueria lo dit bandejament sia publicat
per gous debim eus manam que facats ab trompes a-
quest bandajament en los locbs on semblants coses
fets fer. E rescrivits per vostia letra lloradora al por-
tador de la present que aquesta publicado bajats íe-
ta fer. Dada en Barchinona a XIV dies de juny en lany
de la Nativitat de nostre Senyor MCCCLXIV. Visa Ro-
meus. La qual letra reebuda ab aquella majoi humili-
tat que pugui lo dia nieteix ora quem fo presentada
es assaber divenres a XXI dia del mes de juny del
a[)y present de continent Senyor íiu fci- la crida pu-
blicament en la cinta t de Leyda per los lochs acustu-
{ 140 )
mats en fer crides publiques o citacions semblants per
que molt excellent Senyor segons lo manament a mi
íet per vos en la dita letra vos certiíFich de les di tes
coses ab letra mia segellada ab lo segell del offici. Re-
comanant ma Senyor humilment en la vostra gracia
e merce ab besament de peus et de mans. Dada en
Leyda a XXI dia de juny en lany de la Nativital de
nostre Senyor MCCCLXIV.
Jo En B. Serres tinent locb del honrat En Ramón
Folquet regent loffici de la vagueria de Tarrega per
lo molt alt Senyor Rey atorch a vos an Bernat de Mur
correu del Senyor Rey que lo dia e any daval scrils
mavets presentada una letra del Senyor Rey en la qual
me manava que faes fer una crida en la dita inserta en
la qual es contengut que la Senyora Reyna con a loch-
tinent general del dit Senyor Rey bandeja lo noble En
Bernat de Cabrera et mana a tot hom sots pena de M
morabatins dor quel dit noble no acullen ne aquell
donen favor ne ajuda ans lo preña somatent lo se-
guescha segons que largament en la dita letra reyal
es pus largament contengut. E jo deeontinent reebuda
la dita letra fiu fer publicar la dita crida en lo loch
de Tayladell en testimoni de la qual cosa fag vos la
present letra ab lo segell del offici del dit regent lo-
fici de la vagueria segellada. Scrila en Tarraga XX dio
junii anno a Nativitate MCCCLX quarto.
( i-^^í )
Jo En Berenguer Moxo tinentloch del honrat En
Dalmau Delentorn vaguer de Cervera per lo Senyor
Rey atoi'ch a vos En Bernat de Mur oorreu del Senyor
Rey que lo dia e any daval scrils mavets presentada
una letra del Senyor Rey en la qual ma nianava que
faes íer una crida en la dita letra insería en la qual es
contengut que la dita Senyora Reyna axi con a loch-
linent general del dit Senyor Rey bandeja lo noble En
Bernat de Cabrera et mana a tot hom sots pena de Mil
morabatins dor quel dit noble no acullen ne a aquell
donen consell favor ne ajuda ans si per ventura lo va-
hien lo preña si prendel pot si no so matent lo se-
guescha segons que largament en la dita letra reyal e
crida es contengut. E jo decontinent reebuda la dita
letra fiu fer et publicar la dita crida ab trompes et ab
trompeta per la vila de Cervera e per los lochs acustu-
mats en aquella. En testimoni de la qual cosa fas vos
la present letra ab lo segell del offici del dit vaguer
segellada. Dada a Cervera a XIX dies junii anno a Na-
livilate Domini MGCCLXIV.
Ítem Petrus de Atheca a[ias vocatus de Moros cur-
sor curie predictus qui dictas literas regias dictis vi-
cariis Gerunde Rossilionis Confluentis et Ceritanie di.
rectas poriaverat rediens Barchinonam et asserens se
ipsas literas diclis vicariis seu eorum locatenenti-
bus prescnlassc tulil eorundem responsivas litteras
( 142 )
sigillis coruní ofíitioi'uní sigillatas tenore sequen-
liiim
Molt alt et molí excellent et molt poderos, princep et
Senyor. Sapia la vosüa molí gran altea que vuy que
es (Jimecres he reebuda ab aquella reverencia que se
ne pusch una lelra vostra reyal de la tenor seguent.
En P. per la gracia de Deu Rey Darago de Valencia de
Mallorques de Cerdenya et de Cor^aga o comte de
Barcbinona de Rossello et de Cerdanya. Al amal nos-
tre lo vaguer de Gerona et de Beselun o a son loch-
tinent. Salut et dileccio. Sapiats que la Reyna nostra
cara companyona axi con a locblinent general noslre
per tal con lo noble En Bernat de Cabrera major de
dies citat ledesmainonl et inserto tenore dicte littere
regle predieto vicario direcle posl cujus datani sequí-
lur. Aytant tosí Senyor fui publicar per la ciutat de
Gerona et per los locbs acustumats en aquella ab trom-
pes lo dit bandajament segons et per la forma en la
preinserta letra ccnteuguda per na Alegra Satayllada
crida publicli de la cort e ciutat de Gerona. Dada a
Gerona a XXYll de juny en lany de la Nativitat de
nostre Senyor MCCCLXIV.
Joban Beienguer Rajadell veguer de Gerona pros-
Iral en térra ab basament de mans et de pcus sa co-
mana senyor en vostra gracia et rficrce.
Subscripcio vero dicte littere queclausa erat tális esí.
Al molt alt et molt excellent et molí poderos prin-
cep el Senyor lo Senyor Rey Darago.
í \U )
Molt alt el molí excellent et molL poderos princep.
et Senyor. Sapia la vostra molt gran altea que vuy que
es dimarts reebuda ab aquella reverencia que se ne
pusch una letra voslra reyal de la tenor seguent. En
P. per la gracia de Deu Rey Darago de Valencia de
Mallorques de Cerdenya et de Corgega compte de Bar-
rhinone de Rossello et de Cerdanya. Al feel nostre lo
vaguer de Rossello e de Yallespir o a son lochtinent.
Salut et gracia. Sapiats que la Reyna nostra cara com-
panyona axi con a lochtinent general nostre per tal con
lo noble En Rernat de Cabrera major de dies cilat le-
desmament per nos no es comparegut ha bandajal
aquell etc. Inserto toto tenore dicte liltere regie pre-
dicto vicario directe post cujus data sequitur Aytanl
lost Senyor fiu publicar per la vila de Perpenya et per
los lochs acustumats ab trompes lo dit bandajament
segons et per la forma en la preinserta letra conten-
guda. Scrita en Perpenya a XXV dies de juny lany de
la Nativitat de nostre Senyor MCCCLXIV. Vi. Rica.
Berenguer Ysern lochtinent de vaguer de Rossello
proslrat en térra ab basament de peus e de mans sa
comana Senyor en vostre gracia et mer^-e.
Excellenti regie magestaii bumiliter suplicando sig-
niíícat Franciscus de Sancto Felice domicellus vicarius
Coní'luentis quod die dominica que í'uil XXlil diesju-
nii annj a nativilale Domini MCCCLX (juarli íuit pu-
( 144 )
buce publicata per Villamfrancham quedam preconit-
zacio inserta in quadain littera regie mageslatis pre-
misse ipsi vicario presentata per Petrum de Moros
cursorem domini Regis in cujus reí testimonium pre-
sentem scripturam dictus vicarius tradi fecit dicto cur-
sori et sigillo sue curie sigillaii.
Exceüenli regie magestati humililer significat Ber-
nardus Dolvany locumtenens venerabilis vicarii Ceri-
tanie quod die sabbati XXII die mensis junii anno a
Nativilate Domini MCCCLX quarto fuit publice publi-
cata per villam Podiiceritani preconilzacio inserta in
quadam littera vestra nobis presentata per Petrunri
Xanxis de Moros cursorem vestrum die predicta. In
cujus reí testimonium presentem sibi íieri jussimus
sigillo noslri ofíicii sigiilala.
ítem Guillermus de Appiaria cursor curie predictus
qui dictas litteras regias diclis \icariis Dartuse Terrá-
cone et Yillefranche Penitentium vel eorum locatenen-
tibus directas portaverat reversus Barchinonam prima
die julü anno predicto tulil dictorum vicariorum Dar-
tuse et Terracone responsivas litteras continenciarum
hujusmodi.
Molt alt et molt poderos Senyor ab humil c deguda
Veverencia rcebi una vostra letra diluns ques comptava
( 145 )
XXIV dies junii anno Dominice incarnationis MCCCLX
quai'to de la tenor seíjjuent. En P. per la gracia de Deu
Rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya de
Corgega et comte de Barchilona de Rossello et de Cer-
dauya. Al feeJ nostre lo vaguer de Tortosa et de la ri-
bera Debra o a son lochtinent. Salut et gracia. Sapials
que la Reyna nostra cara companyona axi con a loch-
tinent general nostre per tal con lo noble En Bernat
de Cabrera etc. Inserto tenore dicte litlere regie pre-
dicto vicario direcfe post cujus datamsequilur. On Sen-
yor volent complir los voslres manaments lo dit ban-
dajament de mot a mot segons que en la dita letra es
contengut e ordonat íiu publicar e cridar ab veu de
trida publica e ab trompes e ab tabals et nafil en tots
los lochs de la ciutat de Tortosa on semblants banda-
jaments et crides sa fan et son acustumades de fer. E
feta relación a mi et en la cort per lo cridador jurat
ñu scriura en lo libre de la cort de la damunt dita
ciutat totes aqüestes coses certificant Senyor la vostra
molt gran altea que toles aqüestes coses son stades fe-
tes et seguides segons que per vos Senyor ab la dita
letra son stades a mi manades per la qual cosa Sen-
yor vos tramet aquesta letra segellada ab lo segell del
offici de la vagueria. Scrita en Tortosa diiuarts a XXV
del mes de juny en lany de la incarnacio de nostre
Senyor MCCCLX quolra.
P. de Bruscha sots vaguer de la ciutat de Tortosa
besant Senyor humilment les vostres mans et los vos-
tres peus ma conian en vostra gracia et merce.
Suscriptio vero dicto littere que clausa erat talis est.
( UO )
AJ molí all et inalt poderos priricep el Senyor Seii-
yoF En P. per la gracia de Deu Rey Da^jago.
Molt alt et excellent princep et Senyor meu singu-
lar. Vuy ora de vespres reebi una letra vostra ab hu-
mil reverencia per lo portador de la present continent
en acabament que fes publicar ab veu de crida loban-
dajament lo qual la Senyora Reyna ha fet contra lo
noble En Bernat de Cabrera. Perqué Senyor humii-
inent significh a la vostra senyoria que enconlinent ab
veu de crida publica ab trompes et tabals et anafil
fiu publicar lo dit bandajament per la ciutat de Tarra-
gona per los lochs on semblants crides son acustuma-
des de fer. Comanma Senyor en la vostra gracia et
merce la qual man a mi humil servidor seu lot go que
li placia. Scrita en Terragona a XXI dia dejuny.
Humil et devot servidor Bernat de Foix caveller ve-
guer vostre en Terragona.
Tenor veré supscriptionis dicte littere taiis.
Al molt alt et poderos princep et Senyor lo Senyor
En P. per la gracia de Deu Rey Darago.
Memoria sia al noble En Bercnguer Dabella dago
que ha a fer en les parts Darago et en Rcgne de Na-
varra sobre la informacio que deu pendra o fer pen-
dre contra lo noble En Bernat de Cabrera et altres
fautors seus sobi-c los crims daque son inculpáis.
( 147
Priineramenl quel noble En Bernat de Cabrera s¡a
demanat sí ell feu fer la liga ques feu a Perpenya
entre lo Senyor Rey et lo venecia ne que hach del
venecia que faes fer la dita liga.
Ilem per quina rabo ne a quina fi feu et sapodera
qua lonrat En Fiancescb de PerelJos ab les galeas que
certs armadors havian íetas armar contra lo janoves
anas en ajuda del Rey de Franca contra lo Rey Dan-
glalerra.
ítem per quina rabo ne per quina fi íehia son po-
der quel Senyor Rey fos et stigues coníinuament en
guerres et en graos afTers ne per que sesdevencb que
despuys que ell entra en cort quiy enlra en lany de
MCCCXLVII lo Senyor Rey no stech un dio menys
de e;ueri'a.
ítem si ell tracta ab lo dit En Francescb de Perellos
con aquell P>ancesch pnrti ab les dites galeas de Bar-
cbinona que faes alcun dan o escarn al Rey de Caste-
11a o a ses gents perqué aquell Rey bagues occasio
de moure guerra contra lo Senyor Rey.
( 148
ítem per ques apodera contra acort deis demes del
consell del Senyor Rey apres que fo fermada la pau
entre los Reys en poder del cardenal de Bolunya fos
felá liga entre lo Senyor Rey et lo Rey de C;islella ab
valenga de la un al altre de VI galeas armades car vaes
es sabes quel Rey de Castella sen anava ab cor de
moure guerra al Rey de Granada e per conseguent lo
Senyor Rey havia a fer la ajuda de VI galeas la qual
cosa li era fort difícil per les grans messions quel Sen-
yor Rey havia fetas en la guerra les quals coses al dil
En Bernat foren dites per lo dit conseyll.
Ítem con apres de poch temps que les dites ligas
forcn fermades lo Senyor Rey fos request per lo Rey
de Castella que li faes la ajuda de las dites VI galeas
contra lo Rey de Granada ab qui havia moguda guerra
perqué aquell En Bernai no dona endres que les di-
tes VI galeas fossen trameses al Rey de Castella per
que no bagues occasio de moure guerra.
ítem per que con per lo Senyor Rey et son consell
li fos dit l;ivors con ho faria hom quel Rey de Caste-
lla pus les VI galeas no 11 eran trameses no mogues
guerra responia aquell Bernat lexats ho star a mi que
jo farc que ell nos sen tendrá per agreviat ney moura
guerra.
149
ítem per que lo dit Bernat feu quel comle Dosona
son íill ana en Caslella con noy fos necessari ney me-
na alscuns daquells savis qui en lo tractament de la
pau eran cabuts.
Itera si ne quins tractaments faeran lo dit comte ne
aquell En Bernal ab lo Rey de Castella contra lo Sen-
yor Rey ne la sua cosa publica.
ítem con se pot fer que pus quel Rey de Castella
se apparallava de fer guerra al Senyor Rey que ell ne
lo comte son fill non stravassen res.
ítem si la preso del comte fo fenta ne a quina fi fou
que aquella preso se faes.
ítem per que fou con lo Rey de Castella tenia asse-
lyat Calateheju quel Senyor Rey recusa de pendre aju-
da de M homens a cavall et de certs ballesters que la
cort de Cathalunya ajustada en Barchinona li fahia per
salvar Calatbeju.
ítem perqué lavors ell fo anar lo Senyor Rey en les
( 150 )
parts de Rosseyllo ne ell perqué ana lavors en les
parís de Lengadoch sois color de les grans corapanyes
deles quals ne hacíh un glavi ne un horn a caval ey feu
despendra grans quantilals de diners per haverles.
ítem per que dona torp ne lagui a les corts de Munt-
so ne perqué tenia que lo comte de Trasteniara no
Tingues en ajuda de la térra.
ítem con lo Senyor Rey ab gran cavallaria fos a Se-
ragoga perqué feu anar lo Senyor Rey a Sos ne per-
qué aquí lo tench tant de temps con vahes a huyll
quel Rey de Castella prenia et occupava la térra del
Senyor Rey.
ítem con lo Senyor Rey ab sa host exi de Rorria-
na et tot hom comunamenl lengues que passassen la
Losa et anassen ves lo Rey de Castella qui lavors te-
nia mal partit perqué ell sapodera ab lo Senyor Rey
que noy anas.
ítem pus lo Senyor Rey lavores tenia la mar et ba-
gues mellor partit perqué feu que pau fos tractada ne
ten desonrable con era fos fermada con sabes quel
Rey de Castella bavia trencada la pau feyta en poder
del cardenal de Rolunya que era fermada ab les ma~
( 151 )
yors penas temperáis et spiHtuals que ter se pogues.
íteai con fou lo d¡t En Bernal a Morvedra sots co-
lor de traclar pau si dix a Marti Xanxi^ quil demana -
va si moriia lo Rey de Castella no Marti Sanxií;. ne
haura mes mal que jo o semblants páranles.
ítem si aquell En Bernat repta lo dit Marti perqué
havia fet venir lo Rey de Castella en tan estret pas
dienli que si ell et sos amichs no fossen ell íbra moi't
o pres.
Ítem con sia ver quel comte Dosona fos en Morve-
dra slant lo Senyor Rey a Borriana lo dit En Bernal
qui anava per lo Iractament de la páu et havia vistes
ab lo dit comte son ílU quines parautes e rahonamenís
et Iractamenls havia ab lo dit comte.
ítem con lo Senyor Rey vingues a Exea sots color
de finar la dita pau si el dit Bernal havia tractat que
Rey de (iaslella prengues en aquellas sahons lo Sen-
yor Rey et si tractat no havia per quina manera-
ítem perqué allonga tant de temps lo Iractament
del Rey de Navarra con vaes que! Rey de Castella
( i52 )
fos ja en Regna de Valencia occupant gran res de la
térra.
Ilem pus vehia quel iractament del Rey de Navarra
era impossible ques pogues complir per lo Senyor
Rey perqué feu fer ne fermar lo dit iractament.
Ilem sin pres renda ne moneda del Rey de Navarra
ne per ques feu hom seu ne perqué conseylla qse
semblantment los alires tractadors.
ítem si feu que fos donat al Rey de Navarra molt
mes que ell ne les sues gents no demanassen ne si feu
que linfant En Marti se metes en reenes cor se diu
que ago et moltes daltres coses qui foren promeses
dit dit Iractament no eran demanades de part del Rey
de Navarra.
ítem quines paraules dix lo dit En Rernat al Rey
de Navarra con se diu quel aporta e guardava en la
cambra hon Un dix siy havia negii.
ítem quines paraules dix al Senyor Rey lo dit En
Bernat en Almudever lo mati del divendres sant del
( i53 )
Rey de Navarra et deis comtes de Treslamaru iie de
Deuia.
Ítem perqué no vench lavors denant lo Senyor Rey
cor aquel! Senyor liu manas per En G. Doix et daltres
et perqué fugi Dalmudever.
Ítem con García López de Sesse lagues aconseguit
mentra fugia et li manas que vingues denant lo Sen-
yor Rey perqué aquell Bernat nou feu ne perqué se
lexa anar contra lo dit García López.
ítem con lo dit García López lo bagues ailueyat a
Castello sí et perqué aquell Bernat reques los homens
daquell loch que prenguessen lo dit García López quíl
encalsava per so con eil fugia no volent consentir a la
mort quel Senyor Rey havia feta del Rey de Navarra
en lo dit locli Dalmudever.
Ítem quals persones de consell del Senyor Rey o
sotsmeses seus ajudaren en los díts afíers o en alscuns
daquells al dit En Bérnato
ítem perqué ni a quina fi feu fer camerlench del
Senyor Duch En Ramón Alamany de Cerveyllo.
TOMO XXXIV. a
154 )
ítem lo dit noble prengue lestimonis del Rey de Na-
varra de mossen Johan Remirez Darellano et de to-
tes altres persones que viyares li do sobre les coses
dejus scrites.
Primerament quines páranles o tractaments dix lo
dil En Bernat al Rey de Navarra contra lo Senyor Rey
et en favor o ajuda del Rey de Castella.
ítem quines paraules dix lo Rey de Navarra al com-
te de Denia que dignes al Senyor Rey a fi que nos fias
en lo dit En Bernat ans se guardas dell.
ítem quines paraules o tractaments que lo dit En
Bernat menava contra lo Senyor Rey et la sua térra lo
dit Rey de Navarra dix et descobri a aquell Senyor en
lo dit locb Dalmudever.
Ítem si lo dit En Bernat feu mes prométra al Rey
de Navarra en los tractaments que aquell Rey o ses
gens no demanaven.
ítem si dit En Bernat donave allongament ais dits
( 155 )
tractamenis per qo quel poder del Senyor Rey et de
sa tena se minvas.
ítem si sap lo Rey de Navarra o creu a quina fi lo
dit En Bernat feu íer En Ramón Alamany camerlench
del senyor Duch.
ítem los deman lo dit noble sobre aqiiells capitols
deis dessus dits et sobre tota cosa altra que viya-
res li do.
ítem deman si fer se pot los homens de Carcaslello
sobre les páranles que aquell En Bernat dix contra lo
Senyor Rey que bavia mort lo Rey de Navarra.
ítem preña lestimonis deis homens Dalmodever so-
bre (,ío ques diu que ell lus dona entenent quel Senyor
Rey volia matar lo comte de Trestamara et a^o maleix
dona entenent a alscuns de companya daquell comte
per co que aquell comte se guardas es recelas dol Sen-
yor Rey.
Dimecres a XXIIII dies del mes de juliol del any
dessus dit la Senyora Reyna reebe un coern de paper
del dit noble En Berenguer Dabeylla dos et segellal
( 156 )
ab II segells lo qual mana que fos en lo present proces
continuat et lo qual fo obert per mi P. de Gostemps
notari del dit proces et la tenor del qual se seguéis
tro al testimoni que comana Johan Xemenes de Sayes
inclusivament.
Com lo molt alt Senyor Rey Darago bagues felá ai
noble mossen Berenguer Dabeylla conseller seu ab le-
tra sua patent et en lo dors segellada la comissio se-
guent.
Petrus Dei gratia etc.
E axi mateix fossen liurats al dit noble los capitols
en la dita letra de comissio contenguts la tenor deis
quals capitols es aytal.
Memoria sia al noble En Berenguer Dabeylla. ele.
Emperamor dago diluns primer die de juliol en laoy
de la nativitat de noslre Senyor MCCCLXIV lo.dit no-
ble mossen Berenguer Dabeylla constituit personal-
ment en lo castell de Novales lo qual es del noble
mossen Joban Remirez Derellano en lo qual era de-
tengut pres lo noble En Bernat de Cabrera enterroga
( i57 )
et demana lo dit En Bernat de Cabrera ensemps ab mi
Berna t dez Jonquer notari sobre los capitols dessus
diis singularroent et distincte per la forma seguent.
Lo noble En Bernat de Cabrera jurat et dernanal en
sa propria confessio en son fet propri et axi con a tes-
timoni en fet daltre sobre los capitols dessus dits sin-
giilarment et distincte. E primerament fon demanat
sobrel primer capítol qui comensa Primerament quel
noble En Bernat de Cabrera sia demanat etc. Dix En
Bernat de Cabrera que ell ab molts daltres de consell
del Senyor Rey consella la dita liga del Venecia con-
tra lo janoves et ago per tal con los genoveses de lonchs
tenjps a enga sobre pau et sobre treva robaven et pre-
nian et feyan gran dampnatge ais sotsmeses del Sen-
yor Rey Darago hoc encara en sa presencia cromaren
11 galeres que eran en la pía ge de Barchinona et mol-
tes daltres coses que eran notorias feyen contra lo dit
Senyor Rey e ses gents et axi que ago ho havicn apor-
tat que los demes deis navegants del dit Senyor havien
a portar senyal de Genova segons ques dehia hoc enea,
la lo fill del Duch stanl en pau et en treva vench as-
setyar la ciutat de Sasser et aquella aporta a punt de
perdía hoc encara En Jacme de Mallorques ab lur ar-
mada vench II vegades a Mallorques si aquella poria
haver el aqüestes coses moltes et daltres de gran su-
perbia feyen los dits janoveses contra lo dit Senyor et
sos sotsmeses en treva et en seguretat perqué lo dit En
B ernat quant en si era viyai es que la liga del Venecia
( 158 )
contra lo jenoves fos al dit Senyor profitosa per tal con
pagaven en la armada quel Senyor Rey fehia la terga
part de la moneda que costava et daltra guisa lo dit
Senyor no poguera bastar a les armades que feu con-
tra lo genoves sino fos la ajuda del venecia pero dix
que ago consella ell al Senyor Rey ab molis daltres car
dix que a Perpenya ajusta lo dit Senyor be LXX de
son consell sobre lo dit fet deis quals era la I linfant
En Ramón Berenguer lo vezcomte Disla Narcis de Mo-
qet et En Bernat de Tous et Et Berenguer Dabeylla
et molt daltres en nombre de LX o de LXX e per tols
fou deliberat que la guerra se faes contra lo genoves
no contrastants los prohomens de Barchinona et de
Mallorques qui eran, allí per contrastar que la dita
guerra nos faes et digucren tots lurs rahons e dix lo
dit En Bernat de Cabrera que ?o que ell ne conse-
lla al Senyor Rey ii consella a bona fe et leyalment
et no li era tengut dais. Quant es ago ques conté en
lo dit capitel e que hac del venecia que faes fer la di-
ta guerra dix lo dit En Bernat que ell no hac dabans
ne despuys res del dit venecia per la diui rabo ne per
altre exceptat que un deis missatgers quiy eran per
Venecia li dona un saffir qui valia tro a LX solidos e
con hac ven^ut lo genoves lo cnpita del dit venecia li
trames íl gre et lo dil En Bernat trames a ell una
espasa e be a cap de un any vench a ell un venecia
qui aporta a ell un privilegi quel dit En Bernat fos
ciutada de Venecia el nol ques e dix lo di! En Bernat
que en aquell temps con ell et los altres li donaren
lo dit consetl lo dil Senyor era de edat de XXVIH
( 459 )
en XXX anys et axi que ben podia triar lo bo et el
millor et que ell li havia a donar son consell a son ar-
bitre pus qurl ne demanava.
Sobre lo segon capitol fou demanat lo qual comen-
sa ítem per quina rabo ne a quina fi feu ele. E dix
que tant de lemps ha et tantes coses son stades des-
puys que no li pot menibre tot empero membrelin se-
gons que dix qo ques segueix qo es que li es viyares
quel Rey de Franga fes ligues et matrimonis grans ab
lo Senyor Rey Darago segons que ago tot bom sap et
que trames a dir al Senyor Rey per En Francescb de
Perellos o per altre que pugnes haver dell YIII o X
galeres et ago feu en Barchinona et haebni partida de
son consell qui digueran que feya a fer et que tota
favor li fos donada pus era ligat no feya liga ab lo
Senyor Rey et hac ni axi mateix de aquells de son
consell qui digueran que no fahia a fer. E lo dit En
Bernat dix que ell era daquells a qui era viyares que
feya a fer majorment pus una cosa era ab lo Senyor
Rey et ago era e¡i la ciutat de Barchinona et nos de-
termena de tot. E apres lo Senyor Rey paríi de Bar-
chinona et annassen a Perpenya el lo dit En Bernat
seguil tro a Sent Celoai et romas en sa térra et stech
be un mes que no fo ab lo dit Senycr et apres hac
letra del dit Senyor que anas a Perpenya et ell anahi
et con fo a Figueres troba lo dit Francescb de Perellos
qui venia en(;a lo qual li compla quel dit Senyor havia
deliberat que les dites Y 111 galeas se amiassen et q^ue
( ^^'0 )
havia íJnat ab ell de lol et que sen anava recollir et
con lo dii En Bcrnat de Cabrera fou a Perpenya be a
cap de YIII dies fou parlat molt sobrel dit íet et fou
dcb'brrat que fos Iramesa letra al dit Franeesch de
Perellos que tornas et anas al Alguer qui soferia gran
destret et lo dit Senyor trameslin letra scrila de sa ma
en la quai deliberacio fou lo dit Bernat et lo dit Fran-
cesch fou partit de BarcLinona et no sap despuys que
sen seguí sino que hoi dir que! dit Francesch sen
era anat ab les diles VIH galeas en ajuda del Rey de
Franga et despuys hoi dir so que sen segui. Demanat
si lo dit Bernat hacli res del Rey de Franca ne li fo
res prefert per la dita rabo de part sua et dix que
no exceptat que una vegada En Francesch de Perellos
li aporta una letra del Rey de Fi-anga que ell 1¡ do-
nava D lliures de renda no pas per la dita raho mas
perqués faes son vassayll ét lo dit En Bernat no ho
volch reebra ans li rete la dita letra. Fou demanat
qui eran aquells qui lavors eran en lo dit consell que
la ajuda de les VIIÍ galeas se faes o iios faes. E dix
que no li membra.
Sobrel tercer capítol fo demanat qui comensa ítem
per quina raho ne a quina fi feya son poder etc. Dix lo
dit En Bernat que james no feu son poder de metra
la dit Senyor en guerres sino per aqiielles coses que
i¡ p'irían rahonables et con ell vench al dit Senyor
veiichi en aquell temps q.ie era la unió e lo dit Sen-
yor volch en (ota manera que lo dit En Bernat anas
( m )
ab ell en Arago et en lo dit fet de la unió lo dit En
Bernat nb daltres scgons sos viyarcs li consella e li
ajuda de son poder et ab grans perills axi qiiel Senyor
Rey qui havia en perdicio son regne lo salva e axi be
de aquells affers et apres no sap que de lavors tro a
la guerra deis genoveses lo dit Senyor bagues guerra
ab negu despuys quen Jacme deMallorques fou mort.
Es veritat quel tenien en suspita linfant En Ferran-
do et la Reyna sa mará mas no sen seguí guerra e es
cert que con fos alcun moviment contra lo dit Senyor
Rey el Rey de Castella qui vuy es del qual moviment
hom entenia que guerra degues comensar quel dit En
Bernat de Cabreía volent pacificar lo dit fet ab gran
tj ebayll quen hac lo pacifica ab En Joban Alfonso Dal-
boquer qui lavores cabía mes en los affers del Rey de
Castella mes que altre et lo dil En Bernat era lavores
fort malalt et en perill de mort el perqué lo fet se pa-
cificas fes portar en andes a les vistes la qual pau se
feu et fou de gran bonor al Senyor Rey perqué no ap-
par quel dit En Bernat bagues voluntat de fer ne de
moure guerra sino en aquelles coses que a ell era vi-
yares que no fessan a soíTerir et agos febía ab consell
seu et daltres et en ago bavia molts daltres qui en los
dits fets debían lurs víyares ey donaven lur consell.
E lo dit Senyor era lavors de edat que podía conexer
qui li consellave be o mal et podía triar qo que li pla-
gues e dix encare lo dit Bernat ques maravell da^o con
a ell ne daven carrecb que per semblant manera hí ba
bagudos guerres en Fianga et en Italia el en Sicilia et
en Napols et en altres paitides del mon. E con a^o
( 162 )
que Deus ordona noy pot ell ne negu dar altre
consell.
Sobrel quart capítol fou demanat lo qual comenga
ítem si ell tracta ab lo dil En Francesch de Perellos
etc. E dix que no nes poguera fer car qo que fou den
Francesch de Perellos et del Rey de Castella fou occa-
sio car lo Rey per ventura era vengul a Cádiz ab una
galea et era impossible ques pogues saber dago ne da-
xo ne dais ell no parla ab lo dit Francesch sino dego
ques conté en lo segon capitel.
Sobrel quint capítol fou demanat lo cual comensa
ítem perqués apodera ele. E dix que ell nos apodera
aqneli fet mes dixhi son viyares et lo dit Senyor quen
trias so que lin paregues que XXX anys havia passats.
E dix que es ver que ell ho consella e que li fo viya-
res que fos bo la raho perqué es aquesta go es que ell
vehia la pau ques fehia entréis Reys la qual eia fort
bona et fort profilosa al Senyor Rey car de present
cobrava tot so que perdut havia qui eran be XX cas-
tells et encare la vehia profitosa que si la pau se se-
guís axi con se fern)a lo Senyor Rey stant be ab lo
Rey de Castella no temía negu 'jltre ans stava en bon
stament ell et son regne et per tal con lo En Rernat
de Cabrera ana al Rey de Castella a Dega et vahe lo
dit Rey fort ardent en la dita covinensa et que de tot
en tot hi tenia et volia en aquella que la ajuda fos de
( 163)
X galeas lo dit En Bcrnat de Cabrera per tal quels dits
Reys mils ne fossen amichs ét que mils se tingues la
pau consella ques faes et haviani molts qui tenían ab
ell ques faes e haviani molts qui tenían lo contrarí
pero tota vegada consella jo dít En Bernat que fos ba-
xat de la dita ajada ahnenys que baxar se pogues es
baxas que no fossen sino VI galeas. E encara fo mes
en la covinenga que nos haguesscn a valer per térra
sino per mar et agos feu per tal que al Regne de Na-
varra per la dita covinensa no pogues venir dan per
qo con no ha marítima. E dix lo dit En Bernat que
a ell era vivares que aquesta covínenna fos mes en be
del Senyor Bey que en dan car les galeas lo Rey de
Caslella no les havia ops sino contra Moros et a^o era
li gran merii en cas quey bagues a despendra qo del
seu et en vida del Rey de Castella pare daquest lo dít
Senyor Rey li havia feta major ajuda que no era a-
questa a VI vegadas contra ios dits moros et encare lo
Senyor Rey de aquesta valen(;a contra moros se podía
ajudar de moltes coses axi con de decimas et de al-
moynes et de raho ho devia haver et de moltes altres
coses d;K]ue en altres íéts nos puguera ajudar. E era
al dít Senyor gran avantatge la dita covinen(;a con lo
dit Rey de Caslella li havia a fer valenga de VI ga-
lees contra jenoveses qui lavors eran en gran suspita
ab lo dit Senyor de haver guerra. E encare era ab
gran sospíta ab lo Rey de Napols per tal con ell ente-
nía a pendra los affers de Sicilia en aquell pas. E en-
care era lo dit Sonyor lavors en gran suspíla ab lo
jutge Darborea de haver conlrast et en tot a^o era gran
( 164 )
aventíifge al dit Senyor la dita covinén(;a perqué lo dít
En Bernat de (labrera consella la dita covinen^a ab
molts dailres per tal quels dits Reys ne fossen mils et
major concordia et major amor se seguís entre ells
et encare bo consellava per tal con li era viyares que
íes mes avanlatge del Senyor Rey Darago que del Rey
de Casteila e maravellas fort lo dit En Bernat con ay-
lals interrogacions li son fetas que baje retra compta
de consells dats. E consellar Senyor den baver liber-
tat que quescu consell segons son seny et specialment
quel Senyor Rey no sia pubill ans baja passats XXX
anys et sia de condicio que sapia triar et que tots los
consells se tenguen es determenen en sa presencia.
Sobrel VI capítol fou demanat lo qual comenga
íloni con apres de poch de temps ele. E dix que con
la pau fo feta ell an;í a Estella ab lo cardenal per con-
cordar los capitols de la pau e que eran ab e!l En Jae-
me dez Far et a ses viyares micer Guerau de Palou
et stecb la entro quels capitols de la pau íoren tots
concordáis. E apres per tal con era ujalalt vencbsen a
Ceragossa et a pocbs dies lo Senyor Hey parti de Ce-
ragoga et per lo riu Debre avall anassen en Catbalun-
ya e con foren a Mora lo dit En Bernat íbu tant fort-
ment malait que no poch passar de Falget avant et
aqui stecb malait be II mesos poch mes o menys. E
apres bac ardil del dit Senyor que en totes maneras a
ell per rabo con les grans companyes eran entrades
en Rossello e lo dit Bernat en andas ab gran perill
( 165 )
de sa persona ana ni dit Senyor et no passa per Bar-
chinona per grans rogarias que la Senyora Reyna lin
faes per tal que fos tosí ab lo dit Senyor et con fou a
Hostalrich lo dit En Bernat troba aqui lo Senyor Rey
qui sen tornava per tal con les diles grans companyes
sen eren tornades et oxides de Rossello et a pochs de
dies lo dit En Bernat hach ardil del dit Senyor que
sen entras en Barchinona et anabi et aqui fou parlat
et acoí'dat de la ajuda de les galeas quel Rey de Cas-
tella bavia demanades en les covinengas al Senyor Rey
Barago e per tal con lo cardenal era aqui et profería
molt que ell faria son poder quel Senyor Rey hauria
les decimas de son regne del Papa per armar les di-
tes VI galeas fou acordat quel dit Erx Bernat portas
ab II galeas lo dit cardenal a Avinyo per satisfer al
dit cardenal qui sen volia anar per mar et que dema-
nas les dites décimas del Papa per armar les dites
VI galeas et axis segui et con fou lo dit En Bernat de-
mana les dites decimas al Papa per armarles dites VI
galeas et lo Papa atorgaiesli ab condicio que a ell ne
romangues certa part et lo dit En Bernat no ho volch
reebra ab aquella condicio sens consentiment del Sen-
yor Rey et con fou tornat Davinyo et fos en Barchi-
nona fou acordat quel dit En Bernat anas al dit Rey
de Castella ab les dites II galeas et acó per dues ra-
hons la primera quel Senyor Rey no li era tengut de
armar les dites VI galeas per la letra que li bavia tra-
mesa con ne fos requesta aytal con devia esser segons
la covinenga per tal con la covinenga qui era entre ells
era egual et dehia que fossen amichs de amichs et
( i06 )
enamichs de enamichs el dehia lo Rey Darago que I!
Reys havia en Granada la un era lo Rey Vermeyll et
laltre era aquest que vuy es el aquesi que vuy es era
amich del Rey de Casteíla el enamich del Rey Darago
et lo Rey Vermeyll era amich del Rey Darago et ena-
mich del Rey de Casteíla et que axi devia ajudar lo
Rey de Casteíla ell ajudant al Rey Vermeyll qui era
son amieh con lo Senyor Rey al dil Rey de Casteíla
ell ajudant al Rey que vuy es de Granada qui era son
amich. La segona que dehia lo Rey Darago que ell no
era request que desafias lo Rey de Granada et per les
páranles de la dita covinensa no devia ajudar tro ha-
gues desafiat. E per aquesta raho con no era request
del desafiament no era tengut de ferli la dita ajuda et
per ago quel dit En Rernat ho pacificas fou trames ab
les dites dues galeas en Casteíla et ell pacifica quel
Rey de Casteíla consentí que entro a aquell die quen
Bernat de Cabrera partis de Sibilia que sen tornara lo
Rey Darago no fos tengut deco que passat era mas que
daquell die avant armas les dites VI galeas et con lo
dit En Bernat fo en Valencia lo Senyor Rey feu posar
taula per les dites galeas et axi maleix a Barchinoua
et a Mallorques et stant en ago hac ardit lo Senyor Rey
et lo dit En Bernat del Rey de Casteíla que les diies
VI galeas nos armassen et la dita letra era signada de
ma del dit Rey mas que li trámales companya per tér-
ra axi con li devia armar les ditos galeas et dago pre-
gava molt lo Senyor Rey et fou acordat quel dit En
Bernat anas al dit Rey ab CGC homens a cavall et axi
fo acordat que don Pedro de Luna hi devia anar ab C
( 167 )
de cavall ab ell et dallres et menlra que lo Hit En Ber-
nat et los altres qui ab ell sen anaven e devien anar
en Castella se apparallaven lo dit En Bernat liac letra
del Rey de Caslella signada de sa nja que con ell ba-
gues feta pau ab lo Rey de Granada que no havia mes.
ter la dita companya de cavall mas quel dit En Bernat
la per ques fermassen los tractaments del matrimoni
de don Alfonso fiU del dit Rey lo qual havia fet lavors
jurar ab la infanta dona Elienor filia del Senyor Rey
Darago et quel dit Rey sen venia en les fronteras per
rabo con les grans companyes ab lo comte de Tresta-
mara devian venir vers son Regna et en aquell punt
ell vench assetjar Calaiaju per que respes et dix lo dit
En Bernat que ell en les galeas armar feu so que poch.
Empero no entenia que fos tengut de armar les dites
galeas mes que un altre deis altres consellers. Réten-
se empero lo dit En Bernat que les dites coses no ba-
ja a provar empero dix que per lo sagrament que fet
havia quey havia dit sos viyares de so que sabia.
Sobrel Vil capítol fou demanat que comensa ítem
con per lo Senyor Rey etc. E dix que no li membra
que ell dignes que bi daria consell mas que li par que
digues que si pendria consell et ago volch dir segons
ques conté en lo pus prop capítol.
Sobre lo VIII capítol fou demanat que comenga
Ítem perqué lo dit En Bernat feu quel conté Dosona
( iC8 ) •
etc. E dix qne con lo dit comlc p:irti ell no era en
(^athalunya ans era Avinyo per lo fet de les decimas
segons que dessiis en lo VI capiíol se conten. Empero
con fou lornat hoi d¡r que! dit coriite sen era nnat al
Rey de Castella et que" nagu deis savis qui havien ca-
buí en los iractaments de la pau noy eren volgiils anar
perqué ell sen havia rnenat mi( er Bernat de Palou et
que anaven per finar tots los capitols del traclamcnt
de la pau et dago havien plena comissio o procuracio
del Senyor Rey.
Sobrel IX capitol demanat lo qual comenca ítem
quins tractaments feren lo dil comte etc. E dix que
no negu quant es per si ne sap ne enien quel dit com-
te ne faes et quis queu diga ment per la gola et es ap-
parellat lo dil Bernat de ferne íot so et quant noble o
cavaller fer ne dega per excusacio súa ne naguna rabo
no aporta que ell ago degues fer ans en aquell fet ana-
va axi con vassall deu fer a bon Senyor en havia
rabo.
Sobrel X capitol demanat lo qual comenga ítem con
se poí fer etc. E dix que ell nou sentí et que ell si ho
sentis que diguera axi con vassall deu dir a son Senyor
mas aytant poch sen suspitava ne sen pensava res con
lo Rey Darago e maravellas fort que ells se pensen quel
dit Bernat pugnes saber lo cor deis homen? et special-
ment daytal Rey que es fort cubert et cautelos.
( 169
Sobre lo XI capítol demanal lo qual comenta ítem
si la preso del comte etc. Dix lo dit En Bernat que no
sap res en la dita preso mas enten es cuyda qiiel dit
comte el don Pedro de Luna fossen preses per fer as-
sayalat sei'vey al Senyor Rey per tal con la vila de Ca-
lataju era en bandos o en divisio et en la vila no ha-
via cap ct segons qo que ha hoit dir lo dit En Bernat
ells entraven et volien entrar en la dita vila per paci-
ficar los dits bandos et perqué la vila sen tingues mi-
lior et que per sobre foren preses e salva honor da-
quells qui aquests capitols han fets es mal eximpü que
aquells qui son preses en servey de lur Senyor e so-
beran aylal afany con aquests han soslengut sien fe-
las ayials inieriogacions et aytals difamacions e dix que
noy sap ais.
Sobrel XI 1 capítol fou demanat lo qual comenga
Ilem perqué feu con lo Rey de Castella etc. E dix
(jue cll consella al Senyor Rey que ell entonia que val-
gues mes el fos pus profitos al Senyor Rey que ba-
gues ajudas singulars que no per corl car per corls
demanen molts capitols et melles veciadures e encara
cort de Cathalunya es fort dura de concordar et ixen
niolts punts da^o seria pus prest et acó enten ques
feu per lo miilor et aquesl consell dona ell ai Senyor
Rey et a la Reyna el donal lusleyalment et vertedera
a sos viyaies et no era de pus tengut.
TOMO XXXIV 12
170 )
Sobre lo Xlll capítol fou demanat lo qual comenta
Ítem que ell lavors leu anar lo Senyor Rey etc. E
dix que li fo fet manameiit per lo Senyor Rey que
con ell bagues ardit que les grans companyes venian
ab lo comte de Trestamara quel dlt En Bernat anas
en Rosseylio et que tractas ab lo dit comte et ab les
grans companyes quel dit Senyor les pogues haver en
ajuda de Calataju qui lavors era assetyat et con lo dit
En Bernat ib a Perpenyu a on ana a les majors jor-
nades que poch ja les grans companyes foren en Nar-
bones et anavensen envers Toisa mas lo comte de Tres-
támara ^venia ben detras ben de XII o de XV jonis et
lo dit En Bernat no poch res tractar entro quel com-
te vengues e lant tost quel dit compie secosta lo dit
Bernat ab altres prohomens de Perpenya anaren a ell
et viuse ab lo dit comte a Beses et aqui los tracla-
menls nos podien avenir tro quel dit comte bagues
parlat ab les grans companyes nel dit En Bernat de
Cabrera nos alravira ais dils tractaments sens sabuda
et consenliment del dit Senyor Rey e per aquesta ra-
bo lo dit En Bernat tornassen a Perpenya et scrivi al
Senyor Rey que con aquells affers fossen fort passats
e ley anas molt que ell deoontinent fos a Perpenya et
que amenas ab si linfant En P. el alscuns pjohomens
de Barchinona. El Senyor Rey vench a Perpenya ab
los dessus dits e aqui lo Senyor Rey hac acorl ab ell
et ab molts daltres de la térra de son consell en nom-
bre de XXV ornes sobre asso que era slat parlat a Be-
( 171 )
ses el sobre ago ib acordat qucl ilit En Bernat anas a
Caslellnou Darri per finar los dits iractaments en lo
qual loch devian esser lo comte de Tresiarnara et ma-
nosoalde Denna et alscuns alires de les diies cotn-
panyes et fou acordal que anassen ab ell savis el als-
cuns prohomens do ciutats et de viles los noms deis
quals no li membren exceplat den P. Burot et^o que
feu la feu ab ells et tornan íer relacio lo Senyor Rey
et tol a^o feu per tal con ell nos volia pleuir deis dits
tractaments per tal con era gran cosa sens consenli-
menl del Senyor Rey et de son consell perqué fou
necessari la añada del Senyor Rey el ago'^feya a bon
enteniment rétense empero lo dit Bernat que en les
coses dessus dites no baja a donar proves rnas quens
ba dita veiitat dec^o queus sabia per lo sagramenl que
fet havia.
Sobrel XIV capítol fou demanat lo qual comenta
Ítem perqué dona torp etc. E ú\\ que per nuil lemps
no dona lorp a les diles corls ans molís loy donaven
per accusar ell et encare dix quel major lorp'qui fon
en les dites corts fou per les imposicionsj deis richs
homens el cavallers et dix que con agos moch que
ell no era en les dites corts ney fou de be VIH dies
aijs era en Navarra et que con vench troba la cort
divisida los prelats ricbs bomens et cavallers de una
part et ciutats et viles dallre et bac a teñir et li con-
vench per íorca de teñir ab lo seu brag. ítem la rabo
perqué tenia quel comió de Tiestamara no vengues
( 472 )
era aquesta que duptava que la térra ho pugues sos-
tenir pero la venguda del comte ell no conlrastava si
vengut lo dit comte hon anas en Caslella de continent
o que vengues ab D o DC o DCC de cavall perqué la
térra ho pugues sostenir et a^o no feya altre conlrast
sino quey dehia sos vivares.
Sobrel XV capítol fou denianat lo qual comenga
ítem con lo Senyor Rey ab gran eavalleria etc. E dix
quel dit Senyor ana a Sos per haver vistes ab lo Rey
de Navarra ab consell del infant En Ferrando et del
comte de Trastamara et de molts daltres et fou acor-
dat que anas ab ell lo dit comte el don Blascho el
bisbe de Teragona et molts altres cavallers Daiago et
lo dit Bernat ab ells ensemps et lo dit Bernat aytant
con poch tracta et feu per guisa que les vistes se faes-
san con abans puguessen e go quel dit Senyor hi feu
feu de consell del dit comte et deis altres qui ab ell
eren axi be con de consell del dil Bernat et ago fehia
lo dit Bernat seguís que dix leyalment et axi con mils
lo poch consellar segons sos viyares et a^os feu per
tal quel Rey de Navarra ajudas al dit Senyor o al-
menys que no no lin vengues contrari la qual cosa lo
dil Rey de Navarra no feu go es que no li vench con-
tiari despuys per la qual cosa se segui gran be al Reg-
ué Darago.
Sobre XVI capitol fou denianat lo qual comensa
( ns)
ítem con lo Scnyor R^y ab sa hosi ele. E dix quel dit
capítol salva honor daquells qui fel lan no conté veri-
tal be es ver quel Senyor Rey acorda que anas alber-
gar a la íont de la Losa et lo dit En Bernat dix que
no feya a fer per tal con hi havia un pas qui covenia
a passar II per II et que era gran perill a la añada et
major la tornada et en ago hac gran debat que gran res
de tots tenían que liom ab tendas et ab zembles anas
Iiom albergar a la dita font et lo dit En Bernat tenia
ab fort pochs que hom lexas la hosl et que no menas
hom embles et que hom cavalcas batalla aytant con lo
pía de Nules durave con hi havia hom dat die de ba-
talla el que sen tornas hom albergar a la ost della hon
hom era partit pero a la derrería lo dit Senyor delibe-
ra quel consell deis mes valia mes qo es que anassen
ab etzembles et ab tot albergar a la dita font et dona
lu deventera al infant En Ferrando et al comte de
Trestamara E lo dit En Bernat no ana ab ells en la
di!a de ventera ans ana en la reeguarda ab lo Senyor
Rey et con la dita deventera fou prop del pas dupta
<]e annr avant et segons que hoí dir lo dit En Bernat
hagueran cavaüers antíchs deis dits infant et comte
qui anaren ver lo pas et oyda relacio de aquells acor-
daren que no feya a fer et feran ho saber al Senyor
Rey et tornarensen et en aquest consell lo dit En Ber-
nat no fou no pertant que siy fos digueray sos viyares
axi con los allres.
Sobrel XVII capítol fou demana! lo qual comensa
( 174 )
ííem pus lo Scnyor Uey lavors etc. E dix lo dit En
Bernül que ell ana íbrgat a tracíar la pau et lo Senyor
Rey lin forga et anahi ax¡ matex lo comle de Dinia et
ana ab ells En Bamon Alamany ct En Berenguer de
Pau et a^o per> la priniera vegada. A la segona vegada
et depuys ana ab ells micer Guerau de Palou qui fon
vengnt et cabe en tots los traclamenls et En Jacme Co-
nesa qué tota vegada hi era. E diu lo dit En Berna t
que con vencb ques foren avenguts deis capitols lo
Senyor Rey ab gran consell bac son acort ét mana ais
dessus dits que anassen fermar los dils capilols. E los
dits comte de Denla el Bernat de Cabrera et los des-
sus dits anaren la per fermar et fou lus tramesa apres
ells stants la abans que haguessan fermat una letra del
dit Senyor Rey en quels feya saber que con alscuns
conlrastassen en la dita pau el no la tenguesen per
bona que no la fermassen tro allre ardit haguessen et
lavors los dits comte et Bernat sobresegueran en fer-
mar la dita pau et tramateren lo dit En Berenguer de
Pau que plabia al Senyor Rey que faessan. E lo dit
Senyor trameslus una letra en la qual lus feya saber
que con ell bagues lengut son consell sobrel fet de la
pau si la fermarien o no que havia deliberat ab la ma-
jor partida que la dita pau se feímas et axi que la
fermassen el daquesta leíra faeren fer carta publica
]ter En Jacme Conesa do la qual carta ba translat se-
gons que dix en los cofres del dit En Bernat. E per
virtut daquesta letra formaren la dita pau el pensaves
lo dit En Bcrnal que si la ])au se seguis segons que
Qv:\ eniprcs que era proíilosa al Senyor Rey segons
( ri5 )
lenteniment quel Senyor Rey havia del qual enleni-
ment sia demanat lo Senyor Rey quin lavia et con se
feya acort de molts 90 quis feya et si lo Rey de Cas-
tella no la len^ues ax¡ con nos feu devia cobrar lo
Senyoi Rey per reenes Murvedra et Alí)ienar si veri-
tat li fos observada. Encara lo Rey de Navarra qui era
rstret per covincn^a ab lo Rey de Castella de ajudarli
et valer fos solt daquella covinen(:>a et podía ajudar
al Senyor Rey pus aquell no servava la pau perqué
ell consella axi con semblaní li era el son bon ente-
niment et molts dallres quis tenían a son consell et en
special los comtes de Denía et de Trestamara.
Sobrel XVIII capítol fou demanat lo qual comensa
ítem que con fou lo dít En Rernat a Murvedra etc. E
dix que les coses en lo dit capítol contengudes no
contenan verítat et fora gran paguesa de dírho car la-
vores no podia esser vedat al Rey de Castella que no
sen anas per lo cami de Terol aytanl poco con no loy
ha pogut vedar ara. E axi nega les coses en lo dit ca-
pítol contengudes.
Sobrel XIX capítol fou demanat lo qual comensa
ítem sí aquell En Bernal etc. et dix que no contenia
verítat ans ho negava. E dix que no par sien vcrilat
les coses en lo dit capítol contengudes car en sem-
blant cars sera posat ara lo Rey de Castella que lavo-
I es se posa.
70 )
Sobrel XX capítol fou demanal lo qual comensa
Jlem con sia cert quel comte Dosona etc. E dix quel
d¡t capítol no come veritat ans nega les coses conten-
gudes en aquell esser veras car después quel dít com-
te fon pres lo dii En Bernat nol vahe et ago saben a-
quells qui son preses ab lo dít comte ensemps et en-
care aquells qui cabien et anasen en los tractaments
de la pau a Morvedra ab lo dit En Bernat e es cert
quel dít comte no vench lavors en Morvedra ans era
pres en Sibilía.
Sobrel XXI capítol fou demanat lo qual comensa
ítem con lo Senvor Rey vengues a Exea etc. E díx que
les coses en lo dít capítol contengudes no conienan ve-
ritat ans aquells nega éxpressament et díx que tot hom
quiu diga ne ment que lavors ne dabans ne despuys
ell iractas res contra lo Senyor Rey e encara díx que
con lo Senyor Rey vench a Exea solament hí atura una
nít et un die per tal que alienes so que havía promes
que hi devia esser aquell díe et lo Rey de Cáslella de
bons VI díes no fo en aquellas fronteras apres et con
lo dit Rey de Castella fou en les diies frontéres lo Sen-
yor Rey sen era puyat en les munlanyes de Jaqua en
les quals podio star salvament.
Sobre XXII capitols fou demanat lo qual comensa
( n7 )
llem perqué allonga tant de temps etc. Dix lo dit En
Bernat que ell vcnch fort forr.at de venir al Senyor
Rey per aquell tractat del Rey de Navarra ne per al-
tra per tal con era puxat a Montsoriu et que delli no
enlenia a partir tro lo dit Senyor faes la entrada que
havia a fcr et mas soccorrer en regne de Valencia. E
ago dix lo dit En Bernat de Cabrera a mossen Beren-
guer Dabeylla et encara li dix que ell nol entenia
aconsellar en res per tal con li era acusat en mal mas
quel servirla de son poder axi con un cavaller vol-
guesse en frontera o en batalla en aquella part on lo
Senyor Rey volgues et daquesta rabo lo dit Senyor tra-
mes al dit En Bernat nioltes el diverses letras scrites
de sa ma con daltres que cuyt«s sa vengada el lo dit
En Bernat escusava que no cabria en sos tractaments
iiey iria entro fes en sa partida. Empero tant 1¡ conti-
i>ua lo dit Senyor et letres et missalges quel dit En
Bernat hach anar al dit Senyor e con fou a ell lo dit
Senyor li mana que ell anas en Navarra per los dits
tractaments et ell escusassen aytant con pocb. Empe-
ro a la íi bacbi anar el nalii lo comte de Denia et En
Ramón Alamany et En Berenguer de Pau et En Jau-
me Conesa el en tot so que li feu foren presenté los
dessus dits axi be con lo dit Bernat ct cnten que tots
faeran lur poder de accursar lo fet aytant con podien
et lo Senyor Rey e la Senyora Reyna qui eran j)res
podien ver que ells no podien ais fer e con negu diga
quel dit Bernat b¡ fes res apart diunc gran falsía.
( ns )
Sobrel XXIlí capitol fou demanat lo qual comensa
ítem pus vehia qviel tractament del Rey de Navarra
etc. Sí dix lo dil En Bernat quel dit iractament nel
dit ferrnament no feya ell fer a cabal car daltres ni
havia axi Darago con de Calhalunya ab quis acorda
con se ferma et encare dix lo dit En Bernat que per
descarrech sen én lo loch de Barbastre lo dit Eo Ber-
nat denaní lo Senyor Rey et denant la Senyora Rey-
na et denant larchabisbe de Tarragona et de molts
daltres en nombre de X o XII ell dix al Senyor Rey
aytals páranles o semblants Senyor vos mavets mes en
aquest tractament del Rey de Navarra ab graa des-
plaer quen be bagut en be e per qo con son cert que
moUs ne darán carrech a mi vos suppHch queiis pla-
cía agi acordar sil dit tractament vos es profitos o no
car si profitos nous es que no digats ara car jo fare per
guisa que sens altra desonor del Rey de Navarra aquest
fel se partirá. E lo dit Senyor et la Senyora Reyna et
tols aquells qui aqui eran digueran en acó sos viyares.
E jatsia que la Senyora Reyna en alcuna cosa hi tra-
mases larcbabisbe de Tarragona empero a la fi fou
deliberat ques faes da^o fer levar carta publica lo dit
En Bernat an Jacme Conesa notari la qual es appare-
llada de monstrar. Hoc encare dix que con lo Rey de
Navarra bagues trameses II missatgers a Barcbinona
per reebre moneda et lo dit Bernat sentis que murmu-
raven molts del fet de Navarra sen ana al palau denant
lo Senyor Rey et la Senyora Reyna ct eran bi linfant
{ 179 )
En P. et ciytadans de Bntchinona entre les quals hi
eran En P. Senlcümenl et En Reeiat et molts daltres
en guisa que eran en nombre de mes de XXX. E dix-
]i Senvor jo daltres vegades vos he dit go que araus
dieh aquets missatgers hie son del Rey de Navarra
perqué li fa^ats aleuna paga que li devels fer et han-
me dit que per 90 con ells saben que molt hom mur-
mura daco que s¡ vos volets neus tenils per lirat de
les covinen^es del Rey de Navarra que ell les soltara
volenter sens que contra vos et ell noy haura mes de-
samor et ax¡ Senyor regonexets ho sius es fahedor o
no ara. E dit sos viyares per queseun fo acordat etde-
liberat en lo dit consell que les covinenses ques ten-
íiuessen axi que dix lo dit En Bei'nat que aquest fet
nol fíHi lo Senynr Rey ab ell a cabal ans los feu ab toís
los afrontes dessus dits et ab molts dallres ab qui lo
dit Senyor nach consell et acort pero dix que a sos
viyares la cosa era profitosa de íer ab que la entrada
de Castella sa faes sens tiigo per qo con hom rnelia
lo dit Rey de Navarra lant tost en la guerra. E pus
fossen dins í^aslelia de rabo no devian iie podían exir
sens batalla et el Rey de Castella perdía son regne et
si la batalla guanyassen tot era lur el si la perdessen
tot era perdut et sens lo Rey de Navarra la dita entra-
da be nos podia fer et axi per aportar los dits aífers
en aquest punt era li viyares que axis degues íev car
nos pensava que pegues molt durar el a^o consellava
segons sos viyares eta bon enteniment et a bona fe.
( i80
Sobrcl XXIV capitol fou demanat lo qual comensa
llem sin pres renda ne moneda etc. E dix quel Rey
de Navarra li moch a un Castello ques faes son vassall
el lo dil El) Bernat dix que no li desplagues que vell
era et que per nuil temps no era stat vassall de negu
sino del Rey Darago et con foren a fermar en la cape-
lla los dits tractals lo Rey de Navarra jura denant lo
Senyor Rey et En Jacme Conesa que per nuil temps
fermaria si lo dit En Bernat nos feya son vassall et lo
Senyor Rey perfia molt ab lo dit En Bernat queu faes
et lo dit En Bernat no ho volia fer el a la fi manali
que per la fe et naturalesa a que li era tengut que ho
fes et ell vahent quel Senyor Rey o volia fort et li ho
manava feuse vassall del Rey de Navarra retinentse lo
Seayor Rey et lo senyor Duch et de lotes les coses
dessus dites ni ha carta publica presa per En Jacme
Conf'sa. E en lo ditloch Uncastiello lo dit ros no pro-
mes ne dona res al dit En Bernat mas a cap de temps
En Ramón Alamany et En Berenguer de Pau foren en
Navarra et con vengueran della aportaren una carta al
dit En Bernat per la qual lo dit Rey donava al dit Ber.
nat de Cabrera lo castell de Monreyal ab 11 milflorins
de renda de sa vida et axi que trámales a reebre la
possessio et lo dit En Bernat dixho al Senyor Rey et
no volch pendra la possessio ne les caries ans spera-
va quel dit Rey se fos mes en la dita guerra pero les
cartes tenia En Ramón Alamany a sos viyaies es ver
que li feu pagar II mil florins per la renda de un any
( 181 )
axi con feu al comte de Denia et au Ramón Alamany
e an Berenguer de Pau deis quals II mil florins de la
renda de un any feu apecha. E diu que per (¡o con era
son vassall ne rebuja de pendra les coses dessus d¡-
les car de tol Senyor daqui hom sia vassall pol hom
reebra do et gracia el specialuíeul pus sera fel ab vo-
lé r del Senyoi Rey son vassall.
Sobrel XXV capilol fou demanat lo qual comensa
ítem si leu que fos duuat ele. E dix lo dit En Bernat
que ell feu son poder con niils poch que ell ne tragues
lo Senyor Rey con mils pugnes et ab mellor avanlal-
ge el que noy pucb ais fer. Quant es del infant don
Alarti dix que anans que ell anas aquesta derrera ve-
gada en iS'avarra ja lo dit ¡nfanl era stat demanat per
lo d¡l Rey et que nos moch per ell et en aqo ell no feu
res sino ab lo dit comte de Denia ensemps et ab los
allres qui per ac^o hi eran.
Sobrel XXVI capitel fou demanat lo qual comensa
Ilem quines páranles dix lo dit En Bernat etc. E dix
que moltes vegades ab lo dit Rey en la cambra car
moltes vegades lo dit Rey lo feya jaure en sa casa et
li feya liurar una cambra mas no l¡ membren nagunes
páranles quel dit En Bernat digues ancb al dit Rey
(jue fossen desonesles ne en que cabessen falsies ne
desleyalíals ne contra son Senyor ne feu res da que sa
fe degues menys valer el tot hom qui lio diga menl
per la goln. E lo d¡t En Bernat offerse apparellat de
í'erne tot so que cavaller ne deja nen puxa fer et en
escusacio sua si alcun ho diu et ayo locha per tal con
li es stat fet saber quel Rey de Navarra lo divendres
sant con lo dit En Bernat sen ana dix alscunes páran-
les al Senyor Rey les qiials salva sia sa honor no son
veras et les jura yo es que tractava quel comte de Tras,
támara morís. E diu lo dit En Bernat de Cahiera que
ell per nuil temps tracta la mort del comte de Tras-
tamara et dago es apparellat de fer lot so que deja et
ayo jura ir que fou digmenge lo dii En Bernai soi)i'el
cors de Jesuchrist en la capella de Novales denanl Be-
renguer Dabeylla mossen Joban Reniirez et denant mi
Bernat dez Jonquer notari et molts dallres et encara
dixlo dit En Bernat que ayo excusu denanl lo dit Rey
de Navarra per VIIÍ dies que estech en sa cort tot die
en presencia de tot hom per aytals pai-aules que tot
hom qui digues que ell bagues tractai quel comte de
Traslamara moris ne encara bagues dat consell ne fet
íractament per quel Senyor Rey perdes son be ne sa
honor que debia gran íalsia ans so que 11 consellava a
bon enteniment et leyal axi con bon vassall leyalment
deu consellar son Senyor ne nagun tractament no hach
ab lo Rey de Navarra ne ab allre contra lo Rey Dara-
go et tot ayo jura axi con dessus sobrel cors de Jhesu-
christ saatificat et ja mes per lo Rey de Navarra ne
per altre noy fou respost con ell ho escusava et da-
questa salva et escusacio se pot provar per molts ca-
vallers axi Barago con de Navarra. E si ver es quel
Rey de Navarra les havia dites la qual cosa dupla en-
( m )
ten et eren que les ha^e tutes per mala volunlat car
certa cosa es que ell solía voler gran mal al dit En Ber-
nat major que nuil hom et axi ho dix nolorianienl et
publica moltes vegades et ho dix al dit Bernat la pri-
mera vegada denant molts que pus li liavia volgul que
a hom del mon e parech ho en una leira que trames
ais Aragonesos la qual !a Senyora Reyna vahe el molís
la han vista per la qual feya saber que tot ^o que ell
havia fet al Rey de Castella havia fel per mals et fal-
ses consells quen Bernat de Cabrera donava a! Rey
Darago et encara hi havia moltes paraules desordona-
des etdissolutes per les quais apparia evidentment que
ell lo havia en gian oy et esquira et aquesta letra era
per que el! lo faes avolotar e la dita letra venia al in-
fant axi mateix e dublé lo dit En Bernat de Cabrera
quel dit oy et iniquitat encare li sia passada et quel
vassallatge que volch haver dell el les allres faíagaries
que li feya de fet et de paraula els dons no 11 fes per
tal que hom lo creegues mils dec-o que ell li entenia
a posar per go que li faes perdra lo cors el la fama et
dayo en si mateix ha moltes sospites primerament per
tal que ell sospitas de la Senyora Reyna el que ella lin
fos pus contraria dix al dit Bernat denant la comte de
Denia et denant En Berenguer de l*au et denant En
Pero Jordán Dorrias majordom del Senyor Rey aques-
ta derrera vegada que foren en Navarra aytals paraules
o semblanls Bernat de Cabrera tu es morí et no ten
guardes sapies que la Reyna Darago me ha fet traclar
per En Johan Ramírez Darellano que si jot auciu
que tot ([uanl jo vuüa sera fi't en Arago. Ilem apres
( 18i )
dix per <;o que no lo puxa negai' laii felá fcr caita pii-
blica el axis feu de fel hoc encare con lo Senyor Rey
fon en Ceiagoga dix lo Rey de Navarra al dil Senyor
denant lo comte de Denla ot denant lo dil En Bernat
aytals paraules o semblants Vos perdrets aquest hom
car cert sials que la Regina lo vol fer alciura car a mi
ha fet parlar an Johan Remirez Derellano que si jo
lalciu que tot go que jo vuila sera fet en Arago pero
lo dit Johan Remirez diu que no es verilat que ell lin
haja dit ne james no lin parla la Senyora Reyna et que
ago es apparelal descusar que hanc ell non parla al
dil Rey ne si la Senyora Reyna non paila a ell perqué
presomeix lo dil En Bernat de (labrera que si lo dit
Rey de Navarra ha dit res al Senyor Rey del dil En
Bernat que ho ha dit per la iniquitat antiga la qual
encare no li era passada et encara presomeix lo dit
En Bernat que la dita iniquitat li dura con lo feu pen-
dra a grans coltellades et pogueral haver pres en sa
cambra et fou nafrat a la moii hoc encare presomeix
que la dita iniquitat no li era passada per tal con a-
quell vespre que ell lo feu pendra lo havia guialab la
letra scrita de sa ma no haguera hom añada al leí? de
miga leuga lo qual guiatge no li ha lengut ne serval
la tenor del qual guiatge es aytal.
Nous Charles por la grace de Dieu Rey de Navarre
et comte de Enreny fasons savou que comme vous no-
ble homme don Bernat de Cabrera de la volonte du
Rov Daraí-on vos fesistes nolre vassall de loule volre
( 185 )
via et per c-o vous vous eras tenux garde et defendre
comme notre cose prope de preserst soyes venus en no-
Ire Reyanme et le Pioy Daragon aucune hayne o corno-
ni contra vous et per ceste rayson vous comme notre
vassall nous prenans en notre sauve garde e protecion
et vos prometem de no rendie remelre no deliurer per
aucuna manera au d¡i Hoy Darago por requisicions ne
por res a nous faytes ne a autre persona sanz votre
voloiite et consentiment mez vous guardarons et de-
fendrons aussi comme bo singueur doit fayre son bon
vassall. En testimoni de ce a vous script ceste letre de
notra man ct seellet de notre anell. Scrit en OHt VI
jour de auril lany de grace MCCCLXIV.
Perqué dubte lo dit Bernat de Cabrera qué per la
desamor antiga lo dit Rey de Navarra nol baja aportat
a ^0 que ara es ab paraules que ba dades entendra al
Senyor Picy perqué suppüca bumilmcnt lo dit Bernat
al Senyor Rey et a la Senyora Rey na et a son consell
que ells si el dit Rey de Navarra ba dit res contra ell
que li donen loeh et manera que ell ho puxa escusar
car ell es apparellat de ferne toles aquellas escuses
que honi ne deja for el dirá con ne sia demanal mol-
tes dallres coses perqué sil Rey de Navarra ha a^o dit
que non deu esser cregut et par quel Senyor Rey deja
donar loeh a son vassall de escusar sa fe car tots temps
los seus ho han fet et ell deu haver goig et plaer que
quascun sotsmes se puxa escusar de tola cosa que to-
cha sa fe et specialment lo dit En Bernat qui leyalment
TOMO XXXIV. 15
( ^80 )
lo ha servit et eli et sa casa per lonch temps et tot a^o
lo dit En Rernat diu en cars quel Rey de Navarra haja
dit res contra ell la qual cosa no creu.
Sobrel XXVII capitel fou demanal lo qual comensa
ítem quines paraules dix al Síínyor Rey etc. E dix
que la nit del divendres sanf li fou íet saber per per-
sona digna de fe quels comtes de Trasíamara el de De-
nla havien dites alscunes pnraules al Rey de Navarra
fort males dell et ab mal so axi que tota la nit bac gran
suspita del dit fet et en lendema lo dit En Bernat tra-
mes al Senyor Rey que li plagues quel vengues voure
con nos era be sentit et lo dit Senyor feuho et ell dix
al Senyor Rey aytals paraules o semblants Senyor bom
se den fiar en Deu et en son Senyor natural. Senyor
a mi han dit et fet saber que grans mals ne son per-
cassats ab vos et hanme fet saber aquesta nit que a-
quests II qui son la dient ago deis comtes de Denia et
de Trastamara qui aqui eran presents bi consenten los
quals son en covinenga ab mi placieus Senyor que vos
de mi no vullats creure neguna cosa cor jo vos son
slat leyal servidor el som vuy. E lo Senyor Rey dix
que sen maraveliave quels dils comtes li fossen con-
iraris et que non bavia res boit et sobre ago lo dit En
Bernat pres son comiat et besali la ma et lo dii Sen-
yor sen ana. Demanat si li dix res del Rey de Navarra
dix que no li membra que res lin dignes empero quel
Senyor Rey ho sap. Demanat qui fou la persona qui li
dix les dites paraules la nit del divendres sant et dix
( i87 )
que nou diria que sobral cors de Jhcsuchrist ojuraet
liu feu homanatge sots pena de Irahicio.
Sobrel XXVIIl capitel fou demanat lo qual comensa
ítem perqué no vench denant lo Rey etc. Dix que per
tal noy vench con se suspltave de n)ort que nol coite-
llejassen sobre páranles et quería fiigir a aquell punt.
Demanat si aquella suspita havia del Senyor Rey et
dix que mes la havia daltres que del Senyor Rey. De-
manat si fou verilat que mossen G. Doix et lo vezcom-
te de Rochaberti li diguessen de part del Senyor Rey
que anas denant ell et dix que hoc veritat fou mas que
ell per la dita suspita de mort sen ana el que sen ana
en Navarra et serivi decontinental Senyor Rey per le-
tra de sa ma scrita que «11 sen era vengut en Navarra
per la dita suspita. Empero que si hi havia aicu qui
bagues dit res perqué se fe degues menys valer ne per-
(jue caigues resposta que ell era apparellat de ferne
toi áo que cavaller ne degues fer per escusarse a fer
yo que degues. Demanat si mossen G. Doix el vez-
comte li digueran can li feran manament de part del
Senyor Rey que anas denant ell aytals paraules o sem-
blants Lo Senyor Rey vos mana que anets denant ell
per tal con vol afrontar alscunes paraules que son sta-
des ditos contra vos et dix que no li membra et si les
li digueran que no les entes. En tot ayo dix lo dit En
Bernat que no ha cuydada fer otfensa al Senyor Rey
sino per dubte de mort et que sis sen ana que anassen
en Ierra del Rey qui era son amich.
(IM)
Sobrel XXIX capítol fou demanat lo qual comensa
ítem con lo dit García López etc. E dix que lo dil
Bernat no vahe lo dit Garcia López ne parla ab ell de
tot aquell encal^ ben si acostaren homens a cavall et
lo dit Bernat girasi per defendres empero noy era Gar-
cía López ne hom que ell conagues. Be es verítat que
con vench lendema malí en hora dalba fou aquí Garcia
López de Sesse et iroba les portes lancades de Carcas-
tello hon lo dit Bernat era et reques quel dit Bernat
fos pres et los homens digueran que nou farian. E
lo dit Garcia López dix que volia parlar ab lo dit En
Bernat et entra en lo dit loch assegural si ter? et par-
la molt ab lo dit En Bernat et lo dit En Bernat tra-
mes la letra dessus dita al Senyor Rey per lo dit En
García López. Demanat quines páranles li dix lo dit
García López de Sesse dix que no li membra. Dema-
nat sí li mana de part del Senyor Bey que anas a ell
dix que no li membra pero be ií membra que dix al
dit Garcia que ell era apparellat de escusar sa fe de tot
so que haguessen dit contra ell.
Sobrel XXX capítol fou demanat lo qual comensa
ítem con lo dit Garcia López hac aclusat ele. E dix
que les coses en aquell capítol conlengudes no son
veres ans aquellas nega esser veras.
( 485 )
Sobrel XXXI capítol fou demanat lo qual comensa
ítem quals persones de consell etc. E dix que nulla
persona no ha cabut en res ab ell que sia stat de ser*
vey del Senyor Rey ne de que sa fe vaylle menys ne
ell non ha res Iractal et si negu ho d¡u dix lo dil Ber-
nat quen ment et que es apparellat de escusar sa fe et
de ferne tot 90 que cavaller ne deja fer.
Sobrel XXXII capitol fou demanat lo qual comensa
Ítem perqué ne a quina fi feu etc. E dix quel dit En
Berna t no feu res ne prega ans ho feu lo Rey de Na-
varra. Es ver que li plach per tal con era et es son
amich et es veritat que abans quel dit Bernat vaes lo
Rey de Navarra fou parlat en Rossello quel dit En Ra-
món Ahunany fos ab lo dit Senyor Duch per molts de
consell del Senyor Rey el de la Senyora Reyna.
Diluns a XV dies de juliol del any dessus dit feu-
reebut lo teslimoni seguent.
Lo noble mossen Johan Remirez Darellano testimo.
ni jurat et demanat sobre los dits capitols et en espe-
cial fou demanat sobrel primer capitol deis derrers
qui comensa Primerament quines paiaulcs etc. E dix
que ell noy sabia res de veritat per tal con lo dil En
( 1(90 )
Bernat se recelava del dit mossen Johan et no consen-
tía que ell cabes en consell quel Rey de Navarra et ell
lenguessen. Es ver qwel dil Rey de Navana dix al dit
mossen Johan aytals pnraules o semblants Vos mossen
Johan me jurareis quem tendréis secret so que jous
diré tro que sia publicat. Jo slich en gran dupíe el non
see quem fa^a que som amich del Rey Darago et son
en jura ab ell et veig son gran dan et sa gran perdua
el non deig sofferir que son dan tornara a mi a la fi
que vertaderament mossen Bernat va falsament en a-
quests affers que tracta ab mi per lo Rey Darago et
no es raho que jo ho consenta que verlederament lo
dit En Bernat no enten ne fa quel Rey Darago acorre-
ga a Valencia ne fa^a enirada ans fa per guisa que ¡a-
guiy per ques perda Valencia per tal que haja a feí'
pau cal que sie desonor del Rey Darago el seu dan tor-
nara a mi a la fi e james Rey ne Reyna no foren en-
gañáis axi per un hom con son lo Rey Darago el la
Reyna. E si la Reyna vol mal a don Bernat no fa toit
negu car ell li cerca et 11 percassa toi mal que pol. De-
manal si sap ho ha hoit dir al dil Rey o a allre quin
mal percassave a la Senyora Reyna lo dit Bernat e dix
que non sap mas dix que aquesta vegada mas altre lo
dil Rey de Navarra dix al dil mossen Johan quen Ber-
nat de Cabrera dehia que si aíjuesla desamor que la
Regina li havia durava moh qne per cert ell li percas-
seria la mort. Demanat si lo dit mossen Johan ha res
hoit dir al dit En Bernat contra la Senyora Reyna. E
dix que con vench quel Rey de Navarra venia en lo
loch de Dalmodever per haver vistes ab !o Rey Darago
( *91 )
et fossen en lo loch de Correa et lo dit mossen Johan
fos en la posada del dit mossen Beinat lo dit En Ber-
nat present En Galceran de Vilarig dix aytals páranles
o semblants Que ell nos /iaria en la Senyora Reyna ne
en loch on ella fos ne en hom a qui ella be volgues ne
fos son servidor et assayaladament que nos fiaria en lo
dit mossen Johan e que ell sabia be que la dita Sen-
yora Reyna bavia fet parlar de sa mort al Rey de Na-
varra de les quals coses lo dit mossen Johan segons
que dix l¡ respos que ell no crehia que la dita Senyora
Reyna bagues Iractada morí a ell ne a altre. E havent
sobre ago molts daltres páranles dix lo dil En Bernat
que la Senyora Reyna en hora mala guardas sos Iray-
dors en Sicilia que en Arago non havian vat de fer tra-
hicions. E apres altre die en lo dit loch de Correa
&lants denant lo dit Rey de Navarra sobre alscunes pá-
ranles lo dit En Bernat dix que james dona no vench
en naguna térra tan mal con ella era venguda en Ara-
go que ella feya gran desonor a tot lo regne que per
son consell se perdia tot so ques perdia que james no
fou dona que sentramates de guerra sino aquesta. E
per ago la dita Senyora volia mal al dit En Bernat con
ell no consentía que ell sentrametes del fet de la dita
guerra e per aquesta rabo la dita Senyora ií percassa-
va la mort e lo dit mossen Johan segons que dix hoi-
des aquestas páranles respos et dix al tlit En Bernal
que ell no crehia nes pensava que la dita Senyora Rey-
na bagues enviades a dir aytals paraules al dit Rey de
Navarra et encars qucu bagues que loy hagueía trames
a dir ans per lo dit mossen Johan que per nagu altre
( 19í2 )
et que la Senyora Reyna james aytals coses no Iracia
contra ell nc aJlre. Empero con ell o altre cavaller hi
bagues que digues quen mentía et quel dit mossen
Johan se oíferia apparallai de escusarne la diía Sen-
yora et de ferne tot so que degues. E lo dit En Bernat
respos et d¡x be sera quius ho fara dir con locb hi ba-
ja. E lo dit mossen Joban respos et dix que po'lia es-
ser que la dita Senyora no volgues mes et no degues
esser mils creeguda en regne Darago et en altra ierra
que lo dit En Bernat et nos pensava que al mon ba-
gues mellor muller ne mas savia. E lo Rey de Navarra
Vaent que ells eran moguts de les dites páranles ma-
náis que lexassen les dites paraules.
Sobrel segon capitol deis derrers fou demanat qui
comensa Ilem quines paraules dix lo F\ey de Navarra
etc. e dix que nos sabia mas be 11 dix lo Rey de Na-
varra qne ell bavia enviat lo comle de Denia al Rey
Darago et al comte de Trastamara per desengañar los
que nos fiassen en lo dit En Bernat et encara dix lo
dit Rey de Navarra al dit mossen Johan quel dit En
Bernat vertederament traclava la mort del dit comte
de Trastamara et assayaladament lin parla en lo loch
de Serac;ossa con Gómez Tavllen venia en lo dit loch
ab lo comte de Denia et ab lo dit En Bernat et que
lavores responent lo dit Rey de Navarra ais tracta-
ments quel dit Eu Bernat feya conlial comte dix al
dit En Bernat perqué li fels tant grans segurelats pus
li percassats que muyra. E lo dit En Bernat respos per
{ «93 )
aytals paraules o semblants Vos no sabéis res que con
mils lo asseLíurarets ans lo matareis. Demanat si el Rey
de Navarra o altre dixeren mes páranles lavores del
dil En Bernal dix que no lo d¡l Key mas que es ver
(jiiel bisbe de Caslrimonia lo qual es de Navarra el P.
Alverez Dacrado los quals foreu Irameses per missal-
gers al Rey de Casíella |ier lo Rey de Navarra comp-
iaren al dit mosen Johan con foren venguis de Malheu
Ferrandez scriva del dit FU-y ot canceller del segell se-
cret seu dix ais dils missatgers denant lo Rey de Cas-
íella havent esmenl los dita missatgers al Rey de Cas-
leila per({ue no complia la pau al Rey Darago fermada
a Morvedra no gilen en colpa mi Senyor el Rey de
Casíella con no ha complida la pau con no es complit
^0 que En Bernal de Cabrera pronies con ell promes
el jura que ma laria lo comte de Traslamara ol faria
ociura el que sil dil En Bernal dehia que no fos axi
que ell loy combatria. E aqüestes paraules dix lo dit
mossen Johan al dii En Bernal en lo loch Dolit. E lo
dit En Bernal que respos que ell nos combatria da-
quella rabo ab scriva mas que sil Rey de Casíella li
donava par o caldera ques combatria per la dita rabo
que no era veri tal.
Sobrel ler^ capilol deis derrer fou demanat qui co-
mensa Ítem quines paraules o tractaments etc. E dix
que noy sap res cor a les paraules quel dil Rey de Na-
varra havia ditos al Senyor Rey Darago no bavia sino
los comles de Dcnia el de Traslamara. Es ver quel dit
( 194 )
Rey de Navarra dix al dit mossen Johan que ell jura-
va que per n»l! temps ell nos armaria per la guerra sil
Rey Darago no prcnia e inatava lo <i¡t Kn Betnat pus
lo dit Rey li havia delscubeitas les trahicions quel dit
En Bernat Iractava coutra ell et son regne.
Sobrel quart capítol deis derrers lo qual comensa
ítem si lo dit Bernat feu mes prometra etc. E dix es-
ser ver quel dit mossen Johan et lo dega de Tudeia
foren en lo Castelinoudarri lo qual dega hi era de part
del Bey de Navarra per tractar deis dits affers ab En
Bernat de Cabrera qui hi era de part del Senyor Rey
Darago et que ell no havia manament de demanar tant
gr ins quantitatíí de moneda ne tantes gians coses con
despuys li foren ñ torga des ne ells non demanaren et
eri'are dix esser ver quel dit mossen Johan el dit dega
demanaren lo matrimoni del Duch ab la germana del
Roy (le Navarra sens exovar axi con despuys ses fet e
C mil florins daltra ¡)art et sou per D homens a cavall
lo qual muntava de VIH ir)il en X mil florins ab so que
era dat per la persona del Rey de Navarra. E despuys
dix lo dit mossen Johan que el! stech molt mara-vellat
con viu en los capitols tant gtans quantitats promeses
al dit Rey de Navarra per lo dil Senyor Rey per tal con
ell sabia que no eran slades demanades per lo (¡it Rey
de Navarra en lo comen^ament deis traciaments et ha
presumit et presomeix et creu quel dit En Bernat ho
faes con altre no baje eabut en los dits tractaments en-
tro quels capitols foren fermats per los dits Reys. De-
( «95 )
manat si en los tractaments moguts en lo dit Casteli-
iioiid.'irri fon domanat per lo dil mossen Johaii et per lu
dit dt'íía (jiiel Rey D;m':íí¡;o liaLriier» a donar XXX mil fio-
rins per eNovaí" id comie de Foix per la germana del
Rey de Navarra dix que no li tneníbia neu sabe iro que
v¡u los eapitols. Dix encare dem.inat que en la vila de
Sangossa slanls aqui mossen Bernat et lo comte de Di-
nia et En Ramón Aiamany et En Beranguer de Pau per
lo Senyor Rey et lo dii n)Ossen Johan et mossen Jo-
han de Famitort et mestre Simón et encare 11 es viya-
res qiiey h¡ fos lo dega de Tíldela per lo Rey de Navar-
ra. Los de pai't del Rey de Navarra en presencia dol dit
Rey demanaren I. XVI mil floiins per paga de 111 me-
ses passats. E los de pai't del Rey Darago deyen (]ue
nols semblava quels deguessen haver pu« no havia fe-
ta guerra. E sobre aro lo dit mossen Johan Remiriz
aporta lo Bey de Navarra el dixli que li semblava que
demanava gian toit que pus ell no havia tengudes
comj);uiyes ne havia feto guerra nols devia haver ex-
cef>tats ios dos mil floriiis sens per cascun mes et lo
dil Rey respos jo con sia a Sors lus lexare per pre-
garlas de la Senyora Reyna. E apres alcuna estona a-
quell die mateix lo dil Rey de ^!lvarra dix al dit mos-
sen Johan vejats les maneras den Bernal de Cabrera
que envial ma a dir que si soíh pregai de lexar los
LXVl mil florins que tenga fort que ell los me fara dar
et puys con lo dii Rey fou en Sors hacne XXX mil
deis dits LXVl mil. Inierrogat si lo dit Rey li dix
per qui li havia enviat a dir lo dit En Bernat
les páranles dessus diles. E dix que no li recordé
( i96 )
empero quen sia demanal En Hamon Alamany.
Sobrel quint capítol fon demanat lo qual comensa
ítem sü dii En Bernat donave ele. E d¡x que noy sap
ros de veritat empero queu lia hoit d¡r al Rey de Na-
varra quel dit En Bernat feya son poder de allongar los
Iractamenis perquel dit Rey de Castella se apoderas.
Dix encare demanat quel dit Rey li dix que mossen
Bernat li havia dil que li consellava ques partís deis
tractaments del Rey Darago et que prengues los trac-
taments del Rey de Castella per tal con ell vehia per-
dut lo Rey Dai-ago et sa térra et sqo li dix mossen
Bernat en lo loch de Sors. Demanat si sap ne ha hoit
dir que per instigacio del dit En Bernat lo Rey de
Navaira demanas liníunt don Marti per reenes. E dix
que non sap nt'U ha hoit dir. Es ver quel dil Rey de
Navarra dix al dit mossen Johan quel dil En Bernat li
havia dit que ell demanas graos reenes et grans segu-
retats del Rey Darago per quen fus be segur. Dema-
nal si sap ne ha oil dir quel dit En Bernat degues
haver alcuna part deis diners quel Rey Darago donava
al Rey de Navarra et dix que no es ver quel Hey de
Navarra dona al dit En Bernat de tota sa vida lo cas-
lell de Montreal et II mil florins quescun any de ren-
da et sap que li dona 11 mil florins daquells qui foren
pagats al dit Rey en lo loch de Sors mas be li promes
lo dit Rey de Navarra denant lo dit mossen Johan que
rí lo dit En Bernat havia a traure son fill de preso per
( iST )
diñéis que lí daria en ajuda XX mil t'Iorins de aquells
quel Key Darago li devia donar.
Sobral VI capítol fon demannt lo qual comensa
Itern si eap etc. E dix que noy s.ip res de veritat mas
ques pensa queu feya a fi (pie bagues persones ab lo
dii Senyor Duch que fossen amigues del dit En Ber-
nat per tal que la Senyora Reyaa no bagues tan gran
poder con bavia.
Interrogat si sap ne ba oit dir quel dit En Bernal ba-
ja fet ne dit ne tractal res contra lo Senyor Key ne la
Senyora Reyna ne sa térra sino so que ha deposal et
dix que no bo sap. Es ver que ba oit dir al dit En Ber-
nat et al romie son fiU alscuncs simpleses del Senyor
Rey quaix en menys preu et que boi dir al dit mossen
Bernat alscunes páranles de la Senyora Beyna les quals
ell no deposaria de present mas que les dirá al Senyor
Rey et a la Senyora Reyna con Ion demanaran.
Es ver que totes les coses dessus scrites foren dites
et respostes per lo dit mossen Joban en son lenguatge
mas per tal con scriva no les puguera pronunciar ne
scriure et foren vuidades en calbala et apres foren le-
gides al dil mossen Joban et dix constavan en veritat
so que dessus se contenia que axi ho bavia dit.
[ \9S )
E apres dijoiis a XViU dies del mes de juliol a hora
de vespres en Ja ciuial de Ceragossa lo discret En üo-
mingo Marlinez de Leytago uotyri el scriva del Senyor
Rey liura a mi Beinat dez Jonquer nolaii de lu pre-
sent informacio de manament del dii mossen Beien-
giier Dabeylla en absencia mia havia preses ab lo dit
Domingo en la dita ciutat de Ceragoga et daco me feu
fe lo dit Dommgo axi con a notari.
Les quals deposicions lo dit mossen Berenguer ma-
na a mi que contiriuas en lo present proces perla for-
ma seguent.
Traslat de la informacio reebuda en Aragón por
mossen Berenguer Oabelía contra don Bernat de Ca-
brera et su filio etc.
In civiíate Cesarauguste.
Dia mercóles X dias del mes de julio por razón de
la información que fue comendada por el Senyor Rey
al noble don Berenguer DabeMa que recebisse en Ara-
gón sobrel fació de los traciamenios que don Bernat
de Cabrera se dezia segunt publica fama que havia
( 199 )
feylo con el Rey de Casiella contra el dicto Senyor Rey
i-^ por do partida de la tierra del Senyor Rey se era per-
dida et encara sobre la manera de la preson que fizo
el Rey de Caslella de la persona del comte Dosona en
el lugar de Miedes fiPue interrogado el honrado et reli-
gioso don ffray Gil Pérez de Terrer guardia qui era la
ora de la orden de los f'rayres menores de Calataju el
qual di\o qoe aquesto es lo que ell con verdal sabe
que en ol tiempo quel Rey de Caslella tenia cercada
la villa de (^alalaju que udio que en el lugar de Miedes
aldea de Calataju que eran stades preses es asaber el
comte Dosona et el noble don Pedro do Luna et ffray
Anal de Luna su hermano et que vido que por los
hombres buenos de la villa de Calataju havida fama
de la lur preson como era stada feyta por el Rey de
Castiella fue dito publicament en el dito lugar que
aquella preson no era stada buena ni perecía seyer
feyta como devia et que por cierto segunt oppinion de
todos comunament de los de la dita villa que don Pe-
dro et íiíay Artal eran stados vendidos por el dito con-
de al Rey de Casliella. Et aquesto dezian et havian
dito lodos comunament del dito lugar et que ell en su
consciencia ende huvo en si alguna sospiía. Ítem dize
mas que quando la diía villa fue presa por el Rey de
Caslieda que si el dito Rey embio por el que cuytada-
ment viniesse anie ell. Et ell venido le deianí que el
Rey de Casliella enire otras muytas palauras que fue-
ron entre ellos que le dixo que fuessen al comte Doso-
na et que fablasse con el et que faziessen todo aquello
íjue ell lo diria et ell yendo en tal dito con<le que vido
( 200 )
aquell seyer suelto de presones pero que assi como el
devia fablar con el que vido que le metieron una ca-
dena al pie jalsia que depues dizcendo el dito conde
que demenlre el seria en la tabla con el dito guaidian
que le lirassen la dita cadena que gola havian tirado.
Mes que aquella preson que el! tenia quanlo a su ve-
yer parcela seyer feta per razón que muylo mayores
presonnes tenian los ditos don Pedro et ffiay Arlal que
no el dito conde et que la ora el dito conde le dio una
letra de creyenga que aduxiesse a don Bernal de Ca-
brera do quiere que fuesse la qual creyenga fue expli-
cada al dito mossen Berenguer largament. ítem dize
mas que dita et enmendada a ell por el dito conde la
dita creyenga et liurada a ell la letra de la dita creyen-
ga que si el dito don ffi-ay Gil interrogo et dixo al di-
to conde Senyor si vuestro padre don Bernat me de-
mandare de la vostra preson et de la manera como
fuesses preso yo que li daré et que la ora respuso el
diío conde guardián dixo no hayades cuydado que mi-
llor lo sabe ell que vos non ge o sabriedes contar et
que la ora el dito Guardian concibió en si de las ditas
palauras mala sospita. ítem dize que por consiguient
que ell a(|uestes palauras explico etdixo a don Bernat
en Perpenya el que en verdal ell conexo por los sem-
blanlec que fizo don Bernat quant gelo dixo que aque-
llas palauras le havian desplazido porque el dito con-
de las havia ditas al dito guardián. Iiem dize mas que
quando el devia partir de la villa de Calalaju pora ve-
nir a don Bernat con la dita letra de creyenga que si el
maestro de Sentiago qui tenia Calataju por el Rey de
( 201 )
Castiella ombio por el ct le dixo aquestas palauras
Guardian vos d«vedes ir en Aragón a mi amigo don
Bernat de Cabrera el assi ruego vos que me lo satu-
dedes muyto e quel digades que el maestro su amigo
tiene Calataju por el Rey de Castiella et que no quie-
ra fer el tracto o los tractos que fizo de Tera^ona de
Calataju que yo la tengo pero que si lo fazia o lo faze
quel consellava que ell non viniesse en la delantera
mas quey enbias a Osades el vizcomile de Cardona et
que mas noy sabe.
Blaso Danson notari habitador de la ciutnt de ^ara-
go^a testigo jurado et por el sagrament a ell dado fue
interrogado por el dito mossen Berenguer Dabella en
las dites cosas que es lo que el hi sabe el qual por el
dito sagrament dixo que aquesto es lo que ell hi sabe
quel otro anyo este testigo se acerco en la villa de Ca-
lataju con don Sancho de Saranyena scrivano del bay-
lle geni-ral Daragon et la ora tenient lugar de baylle ge-
neral el qual dito Sancho ensemble con los aldeanos de
la villa de Calatayu et algunos prohombres de la dita
villa se eran plegados en la orden de los frayres predi-
cadores per desembargar algunos affcres de la villa ct
aldeas de Calataju ct havida sn fabla los ditos tenient
lugar et hombres buenos et dito testigo seyendo a un
de parí a pocho ralo que se levantaron de la fabla dixo
el dito testigo que b.avia venido a ell el dito Sancho Sa-
ranyena tenient lugar de baylle sobre dito todo turba-
do et le ha vi a dito tales palauras como se siguen Es-
tomo xxxiv. ÍA
í 202 )
tos hombres buenos han ardil quel Rey de Castiella
faziíi gran pertreyt et temen que vienga sobre Calataju
perqué han entendido por hombre a qui dan creyenga
que ©yo dezir al bisbe de Cihuenga qui era muy pri-
vado del Rey de C;isliella que desta vegada havian bar-
dido don Bernat de Cabrera el su filio la mayor Irahi-
cion que hanc fues de la del conde don Julián aqua. E
apres el dito testigo dentro breves dias íue en la ciu-
dat de Caragoga et contó estas palauras a Domingo
Martin de Lcytago scrivano de la scrivania del Senyor
Rey. Et sabe el dito testigo que dentro XX dias apres
que estas palauras le fueran ditas en Calataju fue cer-
cada la dita villa de Calataju por el Rey de Castiella
et que mas noy sabe. Interrogado si sabe a quien o
conlra quien la havien bardido aquella traycion los di-
tos don Bernat et su filio respuso et dixo que el en-
tienda que dezian que contra el Senyor Rey el su tier-
ra mas que de cierta sciencia el mas noy sabe sino de
lo que havia oydo segunt dito yes. Interrogado si sa-
bia mas en las ditas cosas o alguna de aquellas et di-
xo que no. Interragatus de cor. . . et subor. . . nega-
vit. Fuit sibi lectiim et perseveravit in predictis injunc-
tum fuit sibi silentíum ele.
Johan Ximenez de Sayas sendero habitador qui solia
seyer de la vila de Calataju testigo jurado et interroga-
do sobre las ditas cosas dixo que esto es lo que el hi
sap que udio dezir a don Pero Muniz maestro de Ca-
latrava en la villa de Darocha fablando sobrel íeyto de
( 208 )
la preson del comte Dosona que el comte Dosona le
havia dito que el Rey Daragon lo embiava por tal que
el vidiesse el reyal de Castiella en que manera stava
por razón quel quería acorrer a la villa de Calataju et
(jue el dito maevStro le havia dito que ell noy fues co-
mo aquello podi-ia scyer gran periglo que si ora en-
cerrado en algún lugar de aquellos chicos que el Rey
de Castiella lo cerrarla et los hauria luego et que de
aqueste acurdo mismo era don Pedro de Luna et íFray
Artal et después quel comte Dosona havia mostrado
una letra del Senyor Rey a don Pedro de Luna en la
qual le mandava que ell que fues a veyer el reyal del
Rey de Castiella et que la ora con muytas inducciones
que havia inducido a esto don Pedro de Luna et ffray
Artal en tal manera que no conlrastant el consello del
dito maestro que havian ido alia. Et que como uvie-
ron visto el real que havian tornado al lugar de Mie-
des del qual lugar por elección de los hombres buenos
del dilo lugar era capitán Guillem Aztor sendero habi-
tador del dito lugar. Et el comte Dosona que havia
mandado aquella nueyt que fuessen gitadas escueytas
et que assi se havia feto las quales escueytas havian
tornado en el alba et que havian*dito que no havian
sentido alguna cosa ni havian passado corapanyas en-
ea parles de Darocha. Et el dito conde dixo (¡ue muy-
lo era manyana et que íornassen a las ditas scueytas.
Et en la tornada fueron tomadas las ditas scuytas por
companyes del Rey de Castiella. Et que sobre esto vi-
no Francisco Sánchez de Busquet vezino del dilo lu-
gar al dito conde et dixole que las scuytas eran lo-
( 204 )
maclas et que seria bueno que sen fuessen que no sta-
van bien alli. El el dito conde respuso que mas valia
que se al^asse el dia et que descubrir sia la tierra. Et
stando en esto que havia venido D^^ hombres de cava-
lio et havian cercado la villa. Et luego encontinent el
dito Guillen Azlor dix al dito conde et a los otros que
sende fuessen ante que mas companyas viniessen que
el los levaria en salvo fasta a Darocha. Et luego encon-
tinent qne cavalgarou don Pedro de Luna fray Artal
Gutier Diaz et todos los otros salvant el dito conde qui
no se havia querido levantar de una camenya do jazia
ante dixo atendet me que bien se que no me lexare-
des aqui. Et sperando lo vino el Rey de Castiella et de-
mando fabla. Et el dito conde mando al dito Guillem
Aztor que salliesse a fabla con el Rey de Castiella. Et
el dito Guillem Aztor salió a la dita fabla. Et lo Rey
de Castiella demando le si era alli el dito conde et don
Pedro de Luna et el respuso qne no que ya se eran
ydos a Daroea et que havia dito el Rey de Castiella
que no podria seyer et que el dito Guillem Aztor le
havia respuesto si a la mia fe senyor. Et luego encon-
tinent el dito Guillem Aztor sen torno enea el dito
conde. Et fizo le relación de lo que havia feto nio dito.
Et que la ora el dito conde que le havia diio que mal
havia feto et assi que si tornas et quel dixes que allí
eran. Et ell dixo que non lo faria. Et la ora el dito con-
de de part del dito Senyor Rey et assi como a capitán
le mando expressament que lo faziesse. Et la ora el
dito Guillem Aztor del dito mandamiento fizend ñizer
carta publica. Et feta la dita carta publica fue al Rey
( 205 )
de Castiella et dixo le que alli eran. El el dito Rey de
Castiella dixo al dito G. Azor que fuesse al dito conde
et que le dixesse que salliesse a ñibla con el. Et el di-
to G. Azor dixolo al dito conde. Et luego encontinent
el dito conde sallio a la fabla et fablarou entramos por
su cabo. Et feta la dita fabla ca valgo el dito conde en
las anquas de la muía del Rey de Castiella et fuessen
con el. Et dixo a los otros que se rendiessen. Et assi
se fizo interrogado el dito testimonio si sabia que des-
pués que el dito conde et nobles se eran rendidos si
el dito lugar de J\Iiedes se era tenido ni defendido al
dito Rey de Castiella. Et dixo que si por spacio de I
mes. Et que el dito G. Azor con voluntat de los hom-
bres del dito lugar habia aplazado el dito lugar con el
Rey de Castiella por spacio de I mes que viniessen de
tiempo de socorrerse al Senyor Rey si les entendían
socorrer o que les mandarla fer. Et dentro este tiempo
el dito G. Aztor fue al Senyor Rey a Barcelona. Et que
el dito Senyor Rey que dio letras o cartas al dito G.
Azlor en las quales se contenían que el Senyor Rey los
dava por buenos et que desenparassen el lugar et que
las gentes se fuessen a Daroca. Interrogado el dito tes-
timonio como sabe las cosas por el ditas de part de su-
so que passaron en el lugar de Miedes. Et dixo que
porque las havia oydo dezir al dito G. Azlor et á Fran-
cisco Sánchez del Busquet. ítem interrogado dixo que
ell slando preso en la Daragana de Sivilia en el tiem-
po quel Rey Daragon era en las partidas de Campos
de Terres et el Rey de Castiella era sobre Fariza que
razonando se con Cutir Ferrandez de Pradanos el qual
( 206 )
stava con Gon^alvo Gonzalvez de Lucio en Taragona
et el qual assi mismo era preso en la dita preson que
dixo el dito testimonio al dito Gutier Ferrandez que
pues el Key Daragon era en Terrer et el Rey de Cas-
tiella era en Fariza que no se podia scusar o seria gran
maravella que no pelleyassen. Et respuso el dito Gu-
tier Ferrandez al dito testimonio et dixo que stades que
postura es entre el Rey de Castiella et don Bernat que
nunea lo Rey Daragon dará batalla al Rey de Castiella
et por aquesto esta tan seguro sobre Fariza. Interro-
gado si sabia mas en las sobre ditas cosas et dixo que
no. Fuit sibi leetum et persevera\it. Interrogatus de
cor. . . et subor. . . negavit. Injunclum fuit sibi si-
lentium et cetera.
Testes sequentes fuerunt recepli per Petrum de
Prato notarium tam in loco de Burriana quam in civi-
tate Valentie de mandato sibi facto per illustrem domi-
nam Reginam locumtenentem generalera Illustrissimi
domini Regis.
Dissapte a XV de juny del any de la nativitat de
Nostie Senyor Mil CCCLXlílI en la vila de Gaste-
( 207 )
lio de Burriana jura et deposa lo testimoni seguent.
Pedro Roig del loch de Tordefumus del regne de
Castella testimoni jurat et interrogat sobre les coses
damunt dites et davall scrites dir veritat la qual sapie.
E primerament interrogat quant ha que parti deMur-
vedre. E dix que dimecres pus prop passat. Interrogat
si lo comte Dosona fiU del noble En Bernat de Ca-
brera era en lo castell o vila de Murvedre. E dix que
hoc. Interrogat con ho sap. E dix que per go con lo
havia no havie molis dies vist al palau del Rey dins
Murvedre. Dix que encara interrogat que aquest testi-
moni stant diluns pus prop passat en lo dit loch o vila
de Murvedre a la posada del maestre del Cantara qui
sopava aquest testimoni hoi dir al dit mestre quel Rey
de Castella havie ordenáis los frontales 90 es que ca-
dau anas a sa froniaria et que lo dit Rey de Castella
havie manai quel dit comte Dosona qui era en lo dit
loch remangues al dit loch de Murvedre per capita de
Mil de cavall. E axi matéis se deia e era fama comuna
en lo dit loch de Murvedre que lo dit comte era aqui.
Dix encara aquest testimoni interrogat que ell oi dir
al dit mestra de Cantara que lo Rej de Castella havie
dit al dit comte Dosona que ell lo feia capita de mil de
cavall el que ell li gitava la maladiccio sino sabia ven-
yar la mort de son pare. Interrogat si lo dit comte era
ne stave ferrat en lo dit loch de Murvedre. E dix que
hoc ab una cadena de ferré en la cama. Interrogat con
sab. E dix que per f;o con ell lo viu no havie molis
( 208 )
dies passats en lo palaii del Rey que es deval en la vi-
la de Muivedre moltes vegades ab la dita cadena en la
cama et que iavors aquest testimoni viu lo dit comte
Dosona vestit de negre et ab capell negre en lo cap. In-
terrogat si sab ho si ha hoit dir que haien deferrat lo
dit comte et dix que nos sab. Dix encara aquest testi-
moni interrogat que ell havie hoit dir a moltes el di-
verses persones en la ciutai de Toledo que lo noble En
Bernat de Cabrera havie trames al dit comte Dosona
fill seu enguany be dues somades de florins. Interro-
ga! si sab ni ha hoit dir per qui lo dit noble En Ber-
nat de Cabrera li trames los dits florins et dix que
nos sab. Interrogat on los li trames. E dix que nos sab.
Interrogat a qui ho havie hoit dir les dites coses. E
dix que moltes e diverses persones los noms de les
quals no li recorden en la ciutat de Toledo. Dix encara
aquest testimoni interrogat que ara ha un any poch
mes o menys que dementrá lo Senyor Rey era en Bur-
riana qre un dia lo qual no li recordé mas que dix que
era quaix en aquest temps lo noble En Bernat de Ca-
brera ensemps ab lo noble En Ramón Alamany de
Cervello sen anaren ab doses ab galees vers la Grau de
Murvedre. E puys los diis nobles anaren sen a Murve-
dre qo es en la vila en la posada del Rey de Caslella
et los dits En Bernat de Cabrera et En Ramón Alamany
de Cervello triarense ab lo dit Rey de Castella a un
triat e parlaren bona estona tots ensemps. E con ha-
gren parlat los dits En Bernat de Cabrera et En Ra-
món Alamany de Cervello preseren cornial del dit Rey
de Castella. E con sen forcn anats lo dit Rey de Cas-
( 209 )
tella crida Marti Anyes et dixli aytals paraulcs o sem-
blants a Marti Anyes et lo dit Marti respos senyor
queus plau per corpo de Dieus nunqua tamanya tray-
cion no viu ne oy con ara aqui se dixo. E Marti Anyes
respos Senyor porque. E lo dit Rey de Castella dix
aqiii no ha mas de dcsir. E tan lost lo Rey comenta
a parlar de altra raho. ínterrogat con sab aquest testi-
moni les dessus dites coses. E dix per 90 con ho viu
eu oy con lo Rey de Castella dix les dites páranles a
Marti Anyes. E viu axi maleix con los dits En Bernat
de Cabrera et En Ramón Alamany parlaren ab lo Rey
de Castella. ínterrogat qui eren presents con lo Rey
de Castella dix les dites paraules a Marti Anyes. E dix
que ell h¡ era present et nioites daltres persones los
noms deis qnals no li recorden. ínterrogat en qual loch
se digueren les dites paraules. E dix que en lo paiau
del Rey. ínterrogat quina hora foren los dits En Bernat
de Cabrera et En Ramón Alamany ab lo dit Rey de
Castella. E dix que apres diñar. ínterrogat qual dia ni
qual sepmana ib. E dix que no li recordé. ínterrogat
si oquesl testimoni viu les dites galees ab que hi ven-
gueren. E dix que hoc. ínterrogat quantes eren et dix
que nos sabie.
Dimarls a XVfll de juny del any demunt dit en
la ciutat de Valencia jura e deposa lo testimoni se-
guent.
Pero de Einyan de Calatahiu testimoni jurat et in-
( 210 )
UíiTOgat sobre les coses damHnt (lites et davall scriles
dir veritat la qual sapie. E primerament interrogat so-
bre lo primer capitol si sab que stant lo comte Dosona
et don Pedro de Luna a Darocha en temps que Cala-
taju era assetiat lo dit comte induis lo dit don Pedro
que ell ab fort pochs en nombre gó es fra Artal de
Luna Guter Días et Sent Doval En Ramón de Blanes
et En Vidal de Blanes se metessen en Calataju donant-
los entenent que per ells se podia restaurar. E dix a-
quest deposant que solament hi sab ago go es que en
temps que Calataju stava o era en cerls patis ab lo Rey
de Castella et puys encara apres que Calataju fo pres
oy dir axi a castellans con encara a homens de Calata-
ju que lo dit comte ab los damunt nomenats devien en-
trar en lo loch de Calataju. E encara que hoy dir que
lo comte Dosona havia fetes unes cartes o letres po-
ques les quals havia meses enfre cera et dónales aun
corren que les portas ais prohemens de Calataju et
dementre que lo dit corren an^jve ab les dites caries
o letres a! dit loch de Calataju lo dit corren fo aguay-
tat et sentit per companya del Rey de Castella et de-
mentre la dita companya encalyava lo dit corren aquell
corren langa la dita cera on eren les dites cartes o le-
tres puys que lo dit corren fo pres ells li demanaren
on eren les dites cartes o letres que levava et lo dit
corren respos que langades les havie et cercarenles et
aquelles per la dita companya del Rey do Castella fo-
ren atrobades. Interrogat si sab o ha hoit dir ques con-
tenia en les dites cartes et dix que nos sab. Interrogar
a qui hoi dir les dites coses et dix que a moltes et di-
( 21 1 )
verses persones axi castellans con de Calataju los
noms del quals no li recorden.
Sobre lo segon capítol interroga! si aquest deposant
sab ho ha hoit dir quel dit don Pedro el los altres da-
munt nomenats a gran importunitat del dit comte ator-
gassen al dii comte que anassen vers lo dit loch de Ca-
Ifllaju per c-o ques metessen laintre et que tols VI ab
los rocins genets venguessen a un bosch que era no a
una legua de Calataju et daqui mirant la host del Rey
de Castella veessen la dita ost arrevatar perqué don
Pedro dix al comte que sen anassen que sentits eren
et lavors puyaren en lurs genets et fugent faessen la
via de Miedes et jatse fos que don Pedro dignes al com-
te que a Darocha sen podien anar salvament que gran
avantatge havien et lo dit comte faes que romangues-
sen a Miedes et dix aquest deposant que ell hi sab so-
lament ago que apres que lo loch de Calataju fo pres
ell hoi dir a moltes et diverses persones axi a caste-
llans con de Calataju los noms deis quals no li recor-
den que lo comte Dosona vench per hadar ab En Pe-
dro de Luna et ab fra Arlal de Luna et ab Guter Dies
de Sentdoval en ab En Ramón de Blanes et ab En Vi-
dal de Blanes la host del Rey de Castella empero se-
gons que aquest deposant dix interrogat nos sab de
qual loch lo vengren mirar et puys que companya del
Rey de Castella quels encalcaren et lo dit comte ab
lois los altres ques reculliren on lo loch de Miedes-
Dix encara interrogat que stant lo comte ab les demunt
' ( 2i2 )
dits en lo dit loch de Miedes que lo dit En Pedro de
Luna dix al dit comíe que isquessen daqui ear annr
sen podien a lur sau a Daroca o on se volguessen car
bons rocins tenien et lo dit comte dix tota vegada que
per cert ans se dinarien aquí et estant axi en lo dit
loch lo Rey de Castella fo aquí lo qual tench ensercat
lo dit loch et aquells aquí pres. Interrogat si al dit
comte plague la dita preso ne sis feu de volentat sua.
E dix que no sab. Interrogat a qui ha hoides dir les
dites coses et dix que a moltes et diverses persones
los noms de les quals no li recorden. Interrogat on oy
dir les dites coses et dix que en molts et diversos lochs
Darago. Interrogat quant stigueren en lo dit loch de
Miedes ans que fossen assitiats et dix que nos sab.
Sobre lo III IV V et VI capitols interrogat et dix
que noy sabia res jatsia fos diligentment interrogat.
Lo dit dia jura et deposa en la dita ciulat de Valen-
cia lo testimoni seguent.
Ferrando Gongalbo de Linyan mayor de dies de Ca-
lataju testimoni jurat et interrogat sobre les coses da-
raunt dites et davall se rites dir veritat la qual sapie.
E primerament interrogat sobre lo primer capitel dix
aquest deposant que solament hi sab a^o qo es que ell
oy dir al mestrc de Calalrava que lo dit mestra havia
( 213 )
visla una carta del Senyoi Rey en la qual manave al
dit comte que anas veer leslol del Rey de Castella qui
era sobre Calataju en quina manera stíivc per qo que
vis si lo dit comte podia entrar lanys lo dil loch de Ca-
lataju per restaurar aquell et sobre ago dixeren lo dit
mestre et En Pedro de Luna que ells lo acompanya-
rien empero dix lo maestre que no era bo queanassen
la ne era servey del Rey. E lavors don Pedro de Luna
dix que ell era apparellat de seguir lo dit comte el tot
loch per servir lo Senyor Rey. E lo dit comte dix al
mestre romanits aci per guardar la vila de Darocha et
tantost lo dit comte et En Pedro de Luna trameteren
a frare Artal et a Guter Dies de Sentdoval et per En
Ramón de Rlanes et En G. de Blanes et con foren de-
nanl lo dit comte lo dit mestre et tots los damunt no-
menats juraren sobre los sants lili evangelis de Deu
que de ago ells no diguessen res a negu de sos vassalls
ne encara a allres persones sino que anavcn al Senyor
Rey Darago. Interrogat on era aquest deposant con hoy
dir les dites coses al dit mestre et dix que en la vila
Darago. Interrogat si slech molt que lo loch de Cala-
taju se perdes apres que aquest deposant oy dir les di-
tes coses al dit maestre. E dix que li dona vejares que
lo Rey de Castella tingues ja rahenes del dit loch de
Calataju. Interrogat si sab o ha oitdir quel dit En Pe-
dro ne los altres anassen vers lo dit loch de Calataju
per impurtunitat del dit comte et dix que nos sabia.
Sobre lo segon capítol interrogat et dix que noy sa-
( 214 )
bie res ais sino que liavia hoil dir n moltes persones
los noms de les quals no li recorden que lo dit comte
ab tots los damunt nomenats sen vench al dii loch de
Miedes et dix que nos sab si sen ana partint de Daro-
cha o quant et ais dix que noy sabia.
Sobre lo Ilí capilol inlerrogat si cotí lo dit comte et
los aítres damunt nomenats foren a Miedes et lo Rey
de Castella bi fo aconseguit si lo ditalcayt los dix que
sis volien ells los tendría aqui secrets o encara per be
quel Rey de (lastella sabes que fossen aqui los hi ten-
dría a desplaer del dit Rey III o IV meses la qual co-
sa lo dit comte no volch ans tantost isques a parlament
al dit Rey es rete a ell et feu retre los altres qui ab ells
eren et fou lavors comuna fama que la dita preso pla-
gue al dit comte et que per aquesta rabo era vengut
aqui axi que no per forga mas per sa volentat et en
loch de r ebene fo et es en la dita preso et dix aquest
testimoni quey sabia solament üqo 90 es que oy dir al
alcayt de Miedes que estant lo comte Dosona ab En Pe-
dro de Luna et ab los altres del dit locb de Miedes que
lo Rey de (Castella tenia asseiiat lo dit loch de Miedes
on eren lo dit comte et los demunt nomenats. E lo Rey
de Castella trames a dir al dit comte et ais altres qui áb
ell eren ques retessen sino que ell lurs trametria leyn-
tra. E lo dit Rey de Casiella assegura lo dil comte tan
solament et lo dit comte tot sol anassen vers lo Rey de
Castella et parl'i molt ab ell et parlat que lo dit comte
hac ab lo Rey de Castella lo dit comte tornassen al dit
( 2i5 )
loch de Míedes et tantost lo dit comte el don Pedro et
los allres damunt noinenats et lo dit loch decontinent
se reteren. Interrogaí si los dits En Pedro et los altres
ne encara aquells del loch se reteren per induccio o
pregarles o per altre raho quel dit comte los faes e dix
que ans lo dit loch ells se pense ques retessen per qo
que nos poguerén teñir al poder del Rey de Castella.
Sobre lo lY V VI capiíols interrogat el dix que noy
sabie res jal se fes diiigentment inlerrogat.
Dissabte a XXII de juny del dit any en la ciutat de
Valencia jura et deposa lo testimoni seguent.
Lonrat fra Pere Munig maestra de la orde de Senta
Maria de Calatrava testimoni jurat et interrogat sobre
les coses damunt diles et davall scrites dir verital la
qual sapia. E primerament interrogat sobre lo primer
capítol e dix quey sabie aQO que lo comte Dosona ans
que don Pedro de Luna fos a Daroca dix aquest depo-
sant que era en lo dit loch de Daroca que ell volia en-
trar en lo dit loch de Calataju o de peu o de cauall si
fer ho podie et aquest deposant dix que bes podie fer
et lo dit comte dix aquest deposant lavors e moltes de-
vegades si hi iria ab ell et aquest deposant neguna ve-
gada no hi volch anar et puys a pochs dies apres lo
dit comte stant lo dit En Pedro de Luna a Daroca pre-
( 216 )
ga En Pedro de Luna et ffra Artal de Luna el Guter
Dias de Sentdoval quey anassen ab cll la qua! cosa los
damunt dits li alorgaren. Inlerrogat con sab qo que da-
munt ha deposat et díx per qo con aquest deposanl hi
era present con lo comte los ho dix et con ella lin alor-
garen. Interrogat en qual loch lo dit comte los ho dix
et dix que en lo loch de Darocha. Interrogat quiy era
present con los empra els dix les dites paraules et dix
que don Pedro et los altres damunt nomenats ensemps
ab aquest deposant.
Sobre lo segon capítol inlerrogat et dix les coses
contengudes en lo dit capitel esser veres. Inlerrogat
con ho sab qo que deposa et dix per 90 con aquest de-
posant oy con lo dit comte pregava don Pedro el los
altres damunt dits quel acompanyassen. Interrogat en
qual loch ho oy dir et dix que en lo dit loch de Daro-
cha. Interrogat qui eren presents con lo dit comte dix
les dites coses an Pedro de Luna et ais altres et dix que
hi era lo comte et don Pedro el los demunt nomenals.
Interrogat qual dia lo dit comte sen ana per mirar la
dita host et dix que noli recordé. Interrogat qual dia
ni qual sepmana lo dit comte sen vench al dit loch de
Miedes. Et dix que nos sabia. Interrogat si sab que la
cavallaria del Rey de Castelia los encalcas tro al dit
loch de Miedes et dix que negu nols encalca segons
que oy dir ans sen vengren gallardament al dit loch de
Miedes. Interrogat a qui hoy dir et dix que a Guillem
Assor scuder seu qui stave a Miedes et encara a mol-
( !217 )
les (lallrcs persones los noiris de les quals no li recor-
deii. Inlerrogat si eon foren en lo loch tle Miedes lo dit
comte ab los altres daniunt nomenats qui ab ell eren
si sen podien anar al loch de Derecha o en allre loch
et dix que hoc que be II o 111 dies aturaren en lo dit
loch de Miedes. Interrogat si lo dit comte et don Pedro
el los altres damunt nomenats qui ab ell eran stigue-
reu gayre en lo dii lóch de Miedes ans que lo Rey de
Castella ni cavalleria sua los assetias et dix que hoc
be II dies. Interrogat con sab etdix per yo con ho ha-
via hoit dir al dit Guillem Assor et a moltes daitres
persones ios noms de les quals no li recorden. Inter-
rogat si lo dit En Pedro dix al dit comte que sen anas-
sen a Daroeha et dix que hoc. Interrogat con sab et
dix que per go con havia hoit dir a moltes persones
los noms deis quals no li recorden. interrogat si lo dií,
comte íeu que romanguessen al dit loch tie Miedes. E
dix que crehia que hoc con be II dies stigueren en lo
dit loch de Miedes ans que lo Rey de Castella ne cava-
lleria altra del dit Rey los assetias. Interrogat per que
no sen anaven el dix que per (^o con lo dit comte nou
volia. Interrogat per que nou volia et dix que nos sab.
Inleirogat per que lo dit comte no volia que sen anas-
sen et dix que nou sab. Interrogat con sab aqucst de-
[)Osant que lo comte no volgues que sen anassen et dix
que per go con axi ho havia boit dir a moltes persones
en lo loch de Daroeha quaix tantost que ells foren pre-
sos. Interrogat qui eren los presoners a qui oy dir les
dites coses. E dix que no li record.
TOMO XXXIV. 13
218
Sobre !o III capítol inlerrogat si sab que con lo Rey
de Caslella fo aconseguit al dit loch de Miedes que lal-
cayt digues al dit comte e ais altres qui ab ell eren
que sis volien que ell los tindria secreí o encara per be
quel Rey de Casteíla sabesque fossen aqui que elisios
hi tendria a desplaer del dit Rey líl o lili meses la
qual cosa lo comte nou volch ans tantost isqucs a par-
lament ab lo dil Rey de Casteíla. E dix aquest depo-
sant quey sab solament a^o 90 es que havia hoit dir
al dil G. Assor que ell havie dit al dit comte dementre
que eren en lo dit loch de Miedes que sis volia que ell
los tendria aqui alcuns dies sacretamenl et que lo com-
te nou volch. InteiTOgat si don Pedro et los altres o vo-
lien et dix que nos sab. Interrogat si sab que lo dit
comte estantassitiat al dit loch de Miedes isques a par-
lament al dit Rey de Casteíla et dix que axi ho havie
hoit dir. Interrogat a qui ho havia hoit dir ei dix que
al dit G. Assor ét a dallres persones los noms de les
quals no li recorden. Interrogat hon ho oy dir et dix
que a Darocha. Interrogat si sab o ha oyt dir que la di-
ta preso plegues al dit comte et dix que nos sabie. In-
terrogat si sab que lo dit comte fos vengut al dit loch
de Miedes per qo que lo Rey de Casteíla ley prengucs
axi que no per forya mas per sa volentat et en loch de
rehene ios la dita preso. E dix aquest deposant que
nos sabie mas empero queu havia hoit dir axi a casíe-
llans con a aragoneses con encara a caialans et aytal
era comuna fama per Darocha et per tols los altres
( 219 )
lochs que olí era vengut aquí per co q"e fos pres. In-
teiTogat qu(? os faiDfi et dix que q.o que les genis
dier>.
Sobre lo IV en })itol interrogat si apres que fou feta la
pau o trova lo Rey de Castella estant a Murvedre et lo
Senyor Rey u Burriana et lo Senyor Rey sen fo anat en
Arago fou dit a la Senyora Reyna quí lavors era a ^a-
rago^a ab lo Senyor Rey ensemps que lo dit Rey de
Castella era anat en les parts de Maylen et havie pas-
sat Ebre sois scusa de cagar mas la veriíat era que ell
havia empres ab En Bernat de C:ibrera que preñes lo
Senyor Rey per la dita manera e que emprenessen que
ert alcuns camps de aquelles partides baguessen vistes
amenantsab si alscuns pochs de mules et que! Rey de
Castella en aleun soto gitas celada de hornens de cavall
los quals devian pendre lo Senyor Rey sí a les vistes li
fos exit etaxi que per fe de Deu ques guart den Ber-
nat de Caluera et de sos Iractamenis etdix aquest tes-
timoiii que solaruent sabia a(;o sobre les dites coses
que con lo Rey de Castella fo passat vers Mayllen et
havia passat Ebre que dos castellans digueren a aquest
deposaut que lo Rey de Castella noy era passat per
neguna bona manera ans ho era be peral. íntei-rogat
si en les dites coses sabie res En Bevnat de Cabrera
ne En RaTuon Alamany de Cervello et dix que no sabia
en les coses coníengudes en lo dit capítol.
220
Sobre lo V capilol interrogat et dix que noy sabia
res en les coses contengudes en aquel!.
Sobre lo VI capítol interrogat si es fama c®muna no
solament en la senyoria del Senyor Rey ans en la tér-
ra del Rey de Castella li ha tolta et encara en Casteila
quel dit En Rernat de Cabrera et lo comte Dosona et
cascun dells bajen hauts tractaments ab lo Rey dé
Castella per los quals la dita Ierra ses perduda o que
sia estat en damnatge del Senyor Rey o de la térra et
dix que noy sabia ais sino que de les coses contengu-
des en lo dil capilol era comuna fama axi en Arago con
en Valencia con encara en Castella. Interrogat con sab
90 que deposa et dix que per go con ho ha oyt dir a
castellans et a aragoneses et encara a allres gents et
encara que tot dia se diu per tota la térra del Senyor
Rey e que lo Senyor Rey et cadau o podia conexer
segons go que feia lo dit En Bernat de Cabrera. Inter-
roga! que feia lo dit En Bernat de Cabrera que lo Sen-
yor Rey degues conexer les dites coses ne encara ai-
tres persones o deguesseh conexer et dix que per go
con lo Rey de Castella era en un loch que ell feia star
lo Senyor Rey en altre. Interrogat con sab aquest de-
posant que lo dil Bernat de Cabrera loy fes star el dix
que per go con tot dia ho podia hom veer.
«í)*>l
Lo dit (lia en la ciutat de Valencia jura et deposa lo
lestimoni seguent.
Guillem A^or habitant en lo loch de Miedes testimo-
n¡ jural et interrogat sobre les coses damunt dites et
davall scriles dir veritat la qual sapie. E primerament
interrogat sobie lo primer capitel si sab que stant lo
comte Dosona et don Pedro de Luna a Daroca etc. E
dix queu sab ayo que con disabte qo es ans de la festa
de Senta María dagost o de setembra aquest deposant
estant en lo loch de Miedes envers ora de miyanit
vench en lo dít loch lo comte Dosona et don Pedro de
Luna et En R. de Blanes et un seu germa et Gutei'Dies
de Sentdoval cavalcant en lurs cavalls et II homens de
peu deis quals lau era fill de Pedro el soguero de Cala-
taju et laltre era de ^aragosa lo nom del qual no li re-
cordé et con foren en vers la dita hora de miya nit al
dit loch ells cridaren aquells del loch et tentost aquest
deposímt ab alcuna companya de peu devallaren a ells
et lo dit comle demana a aquest deposant que li liuras
II homens quils mostras lo cami desforamat fins a Bell-
munt enguisa que no haguessen encontré de enamichs
et lavors aquest deposant liurals dos homens qo es la
un En Marti de Codos et laltra En Marti Domingo del
dit loch de Miedes et aquest deposant feu los devallar
III et cavalcant begueren et begut que agüeran decon-
tinent anarensen. Interroga! si sab on anaren. E dix
( 222 )
que lavors no li digueren que anassen sino fins a Bell-
munt et pregaren aquest deposant que no digues a ne-
gu qui ,eren ni que no. Interrogat si sab que anassen
per entrar en lo loch de Calataju et dix que hoc. In-
terrogal con sab et dix que per go ells tornaren al loch
de Miedes lo diluns per lo mati apres seguent. E a-
qnest deposant viu lo comte Dosona et los altres cava-
llers qui ab ell eren fort irats con no pogueren esser
entráis lo digmenge passal en lo dit loch de Calataju.
Inlerrogat perqué noy pogueren entrar. E dix que per
Qo con lo dit comte stant lo digmenge en lo loch de
Bellniunl trames los damunt dits dos homens de peu
co es lo fdl del dit Pedro Seguero e laltre de ^aragoga
ab cartes a la vila de Calataju ^o es q hora de primer
son el a cab de un pocb con los dits lí houiens sen fo-
ren lunyats dells lo comte et ios altres qui ab ell eren
oyren arevatar et cridar en la hosi del Rey de Caste-
11a alta veu a armes a armes. E decontinent lo comte
ana dir jo creu que los homens que nos Irameiien ab
les cartes a Calaíaju son presos et tantost cavallcaren
vengren vers lo dit loch de Miedes. Inlerrogat con sab
(¡o que deposa. E dix que per go con lo dit comie ,et
los altres foren tornats al dit loch de Miedes comptar
ren toles les dites coses a aquest deposant e ais altres
que aquí eren. Inlerrogat si con lo comte el los allres
sen tornaien a Miedes sils encalr.ava negu. E dix que
nou viu neu hoi dii que negu lo? encalcas mes empe-
ro que aquest deposant oy dir al dit comíe et ais al-
lí es qui ab ell eren que molla cavallerja de la hosl del
Rev de Caslella se movía el se i avala va vers e\h et
( 223 )
que ells queu senliren et que taníost ab lurs cavalls fu-
giren vera lodiíloch de Miedes. Inlerrogat quina hora
foren lo dit comte el los altres damunt nomenats qui
ab ell eren en lo dit loch de Miedes. E dix que lo di-
luns ans del día. Inlerrogat si don Pedro dix al comle
que a Darocha sen podien annr salvament que gran
avantatge havien et axi que sen anassen e que lo dit
comte nou volgues fer ans fes que aturassen a Miedes
eí dix aquest deposant que noy sabie res. Inlerrogat si
lo dii cotnte et los altres qui ab ell eren sen podien
anar salvament a Darocha lo dit dihins et dix que hoc.
Inlerrogat con sab et dix que per go con ells no foreíi
assetiats per lo Rey de Castella ni per cavaileria suá
fins ais dimarls vers hora del jorn. Inlerrogat [jerque
no sen anaven lo diluns ans que fossen assetjats. E dix
que nos sab. Inlerrogat lo dit comte et los altres qui
ab ell eren que feyen lo dit diluns en lo dit loch de
Miedes perqué no sen anaven el dix que lo comte lo
diluns per lo mati mana quels fos apparellat de diñar
et lo consell de! dit loch feu los apparellar de diñar
pensantse tol lo dit consell del loch que con fossen di-
ñáis que sen anassen esupero nou feren ans con foren
dinats cercaren et remiraren lo dit loch el lo dil comte
axi con a capila .mana a aquells del loch que alcuna
obra quey feya a fer la feessen puys fet acó posaicnse
a dormir. E con foren levats de dormir manaren quels
apparellassen de sopar et soparen et dormiren lo ves-
pre seguent en lo dit loch et con vench lo dimaats
apres segueni el dia ells foren assetiats per be DCX'
homens a cavall del Rey de Castella et ais dix que
( 224 )
noy sab sobre les coses contengudes en lo dit ca-
pitol.
Sobre lo leu; capítol ínierrogat si con lo Rey de
Castella fo aconseguit al dit loch de Miedes si lalcayt
los dix que sis volien que ell los tendrie aqui secrets
ct dix que noy sab res ne sab encara que en lo dit locb
bagues alcayt negu es be ver que segons que dix aquest
deposant interrogat que lo dit comíe bavie gitades scol-
íes lo diluns a nit et lo dimarts apres seguent ans del
dia les dites scoltes vengueren et aquest deposant en-
seinps ab les dites scoltes anassen ai comte et don Pe-
dro qui dorniien et despertalos et diguerenli aqüestes
páranles o semblants Senyor Ijsvaís vos que veus aci
prop en lo ternie de Yail de Pamer que ha celada de
be DC bomens a cavall et lavois lo comte respes en-
trensen totes les escoltes et tancats les portes que cor-
i'odors son el axi nous temáis et a cap daltia stona a-
quells de la selada isqueren et pasaren se ais camins
et asseliaren lo dit ioch et apres en vers hora de tercia
lo Piey de Castella fo sobre lo dit locb de. Miedes ab Xll
o XIV trabuchs o brigoles et tantost los del Piey de
Castella comentaren a fer caves e a escalonar lo dit
locb et con lo comte et don Pedro el los altres viren
que nos podien teñir ni defendre jal se fos que los dits
comte et don Pedro et los altres qui ab el!s eren faes-
sen lur poder de deíendrel cridaren aquest deposant et
alcunes altres persones del dit locb et lo dit comte
dixlüs aylals páranles o semblants Senyors ab lo Picy
( 225 )
(le Gastelia lia ja prohomens do (lalataju ct som certs
cjiíe lo d¡t loch de Calataju es en pati ab lo Rey de
Cnstella et ja vets axi oíateix los guins que lo Rey de
Castella ha fets dregar en lo loch que esta sobre bo-
deg:ies o caves et axi jo no veig quens puxam teñir
j)erque vejam ab lo Rey de Castella sins pendra a pati
VO es quens sau vida et meaibres et que nons facen
anar per la Ierra del Rey Darago per 90 que no li fa-
^am perdre la sua térra 90 es que nons faes anar per
los castells del Senyai' Rey et que diguessen a aquells
que teñen los dils castells ques retessen. E sobre ago
lo comle dix a aquest teslimoni que isques defora al
Rey de Castella siis pendria a merce segons que da-
munt es dil. E aquest tesiiuioni respes et dix que noy
exeria que mes amava morir que viure et quey en-
viassen aquell ques voiguessen. E lo comte dix a aquest
deposant que ell hi ¡ria si li pasava et aquest deposaní
hac a fer lo manament del dit comíe axi con aquell qui
era capita del Senyor Rey car daltrament be pogra mo-
rir segons que dix que noy anare et lo comte dix a
aquest deposant aytals páranles o semblants Anatsvos-
en al Rey de Castella et comanatsvos en sa gracia e
deyeli que nos lo pregam per merce quens jaguesca
parlar ab Jolian Alfonso et ab be V o Yí altres richs
homens del Rey de Castella los noms deis quals no íi
recorden a aquest deposant et aquest deposant tantost
anassen al-üey de Castella et lo dit Rey demana a a-
quest deposant si en lo dit loch de Miedes era lo com-
te Dosora el don Pedro et fra Anal de Luna. E aquest
deposant respes eí dix que noy eren que la nit passa-
( 226 )
da sen eren anats et lo dit Hey de Castella d¡x a
aquest deposant perqué ho deia car ell havia vist per
una fenedura de un poslis ffra Arlal et encara que lo
dit Rey li volia tirar segons que dix ab una sageta a la
cara. E encara que eil ho sabia de cert per les scoltes
que havien preses. E aquest testimoni qui viu que lo
dil Rey no sabia de cert que lo dil comte ne los allres
demunt nomenats fossen al dit locb de Miedes aquest
deposant negava al dit Rey de Caslella qui de cert noy
eren jatse ios que li fos stat manal per lo dit comte a
aquest deposant que dignes al Rey de Caslella que
ells eren aqui eí puys aquest depssant lo qual era anat
ni dit Rey de Castella ab segurctat tornassen al dit loch
de Miedes et tornat que fo al dit loch de Miedes dix al
comte Dosona aytals páranles o semblanls Senyor sa-
piats quel Rey de Castella no sab de cert que vos ne
(ion Pedro ne los altres vosires cavallers sials aci por-
que Senyor jo no li he volgul dir qo que vos me ma-
nas qo es que vos Senyor fossels aci. E lavors lo dit
comte anas fort enfellonit contra aquest deposant et
dixli que hi tornas eí que ii digues go que damunt Ú
havie dit et aquest deposant torna al dit Rey de Cas-
tella et dixli que lo comte Dosona et don Pedro et fra
Artal se comanaven en sa gracia et pregavenlo que per
merce quels jaquis parlar ab Johan Alfonso et ab V o
VI altres richs homens del Rey de Castella los quals
li anomena los noms deis quals ara a aquest deposant
no recorden. E lo Rey de Castella respos et dix que
nou volia per qo que nols li matassen mes que si ells
volien devallar aqui quey parlassen et lavors lo comte
( 2:^7 )
Dosona síibudes aqüestes paiaules ebsemps ab los de-
munt dils VI cavallers qui ab el! eren tots armats a
peu devallaren al peu del castell el aqui parlaren ab lo
d¡í Johan Alfonso et ab los allies el a la períi fets que
hagiieren lurs tractamenls olls se leteien al dit Ivey
de Castella. E núnls ques foien lo Rey de ('astella ma-
na ais homens del loch de Miedes que devallassen et
quel jurassen per senyor et aquells nou volgren fer
mas suplicarenli que 1¡ plagues quels donas XV (lies
axi con havie fet a aquells de Calataju per que pogues-
sen haver irames al Senyor Rey. E si dins los XV dies
lo Senyor Rey nols havie dal consell que ells 1¡ linra-
I ien lo castei!. Empero que jaquis anar tots los del cas-
tell a la teiia del Senyor Rey et axis leu. Jníerrogat
si don Pedro et fra Artal manaven basta lo dit diluns
ans que fossen asseliats al dit córate que sen anassen
a Darocha et dix que nou hoi. Interrogal quins foren
los tractaments del coniíe que feu ab lo Rey de Caste-
lla el dix quels salvas vida el nienibres segonsque ja
demunt ha dit. Inleirogat pei-quc nos defenien. E dix
que per ^,o con nos pogien teñir poch ni molt al poder
del Rey de C-)stel!a. Interrogat si los dils traclamenls
se feren per consell e per importunitat del dit comle e
dix que a consell de lols se feren. Interrogat con sab.
E dix que per ^-o con ho viu. Inierrogat si lo dit Coni-
te hac plaer de la dita preso. E dix que no per cert
ans se n)ena Iota hora aylant quant poch valenlinent
axi con a bou cavaller que ell es. E aira dix que noy
sabia sobre lo dii capilol jat se ios diligentment inter-
roííat.
( 228 )
Sobre lo V capítol interm^M .f v
res. ' 'nííTrogat et dix que noy snh
"it En Bornat de Cai, ao :""" "n '""''"'" ""^l
"^ pe,. ,„s qua s I dL r^"""' "' '" ""^y '^ ^aste-
i it^btimoni seguent
««piíol. E dix ies cose? . , ™''" '°'"''^ '» P'-'-^^r
veres.,„,e.„.aT r^arT^'n'" ''" """'"' --
esser veres, i di, "ue *"' '' '•'"'^^ ^"' "«?»«
-a a ,no„es a„ e'e . « e"!" '^''"^ •^'' «"^^ et en-
'■• recorden. Interro^ en T T" ''^'^ "J'''-''^ "<>
'toposa. E dix ZTur" ^ *■" "" '"■ ^^ ^l""
''-- ''O-- ««i.' .oque depose E i í:t;""^""
-pn^ona „„ po^ia di,- eo. ,a„,es v „! hoh ' "!■'
1"e no li membre. I„(erro".t c; 1 , *" "" ''"'
"- <■■•.• ans que ,o 1001^: f " ""^ "" '■"^-
<" "- que despuys e. dabanl '" " '""' " ^''^""-^^
( 221) )
Sobre lo 11 capítol ¡nterroi^ut et dix osser ver go que
en aquell se conle. Interrogat con sab qo que (lepóse.
E dix que per ^o con ho havia boit dir al alcayt G. As-
sor et a moltes daltres persones del iocb de Miedes et
encara fora del d¡t logar los noms deis quals no I¡ re-
corden.
Sobre lo 111 capitel interrogat et dix que havia boit
dir les cosos contengudes en aquell el encara que co-
munament per tols los locbs Darago et altres navia
bom mala pronunciado. Interrogat a qui ba oit dir les
coses damunt dites et dix que a moltes persones los
noms deis quals no li recorden. Interrogat on bo ba
oit dir les dites coses et dix que en molts et diverses
locbs Darago et fora Arago. Interrogat per que navia
bom al pronunciado et dix que per co tion no sen deia
negun be.
Sobre lo lili capítol interrogat dix aquest testimoni
que noy sab ais sino que lo Rey de Castella passa Ebra
per quina manera ni perqué dix que nos sabia.
Sobre lo V capítol interrogat. E dix aquest testi-
moni quey sabia ayo go es que aquest divendres sant
pus prop passat lo Senyor Rey staní en Arago mentre
ques devia legir la passio lo Rey Darago mana cridar
aquest deposant et manali que anas a la posada den
Bernat de Cabrera e que li dignes que vengues lantost
davant ell o que nos partis de la posada en altra ma-
nera quel pieses. E con aquest deposant fo a la posada
del dit En Rernat lo dit En Bernat noy lo et aquest
deposant toinassen al Senyor Rey et dixli que sen era
anal el lo Senyor Rey mana a aquest deposant que
( 230 )
anas derrere lo dil En Berna t et cjuel prengues et lavors
aquest deposant dix al Seriyor Rey que es íi(;o et e!l
respos que quería afrontar lo dit En Bernat ab lo Rey
de Navarra per paraules quel Key de Navarra deia que
havia dites don Bernat e tractades ab eil et deia lo
Senyor Rey al Rey de Navarra et al comte de Tresta-
• mará et al comte de Denia et an Berenguer Dabella et
ais daltres qui ab ells eren los noms deis cmals no li
recorden aytals paraules o seaiblanls O acó gran tray-
cio es. E lavors lo Rey de Navaira dix crets Senyor
qne qo que jous dich es veritat. E aquest deposant dix
al Senyor Rey Senyor ab poqua companya son. V, lo
comte de Trestaniara dix vagen los meus genets ab
vos et aquest deposant lavors ab alcuna companya ca-
valca et tencb son earai derrera io dil En Bernat et
con aquest deposant ib en dret de Exea aquest depo-
sant viu que En Bernat lexava lo cami mayor de Xea
et traversava vers lo munts et lo dit En Bernat lexa
dos homens a cavall en lo cami per scusa que ferraven.
E aquest deposant vesselas per tal con era sol etpres
per un barranch et ana per una riba amunt axi que con
ells se regonexeren aquest deposant ib davant ells et
aquells dos homens a cavall anaren dercera aquest de-
posant entro prop Dexea. E dix a companyes del Sen-
yor Rey qui eren aqui quel st^guissen per manament
del Senyor Rey el cavalcaren aleones daquelles com-
panyes ab ell el con foren ibra daqui aquest deposant
los dix que li aydassen a pendre mossen Bernat qui
sen anave contra voluntat del Senyor Rey et son ma-
nament et lavors comentaren sen anarlos uns dedales
( 231 )
iiltres de la deirera lo dit Ed Beinat axique aqucsl de-
posanl ana deirera ell el perseguil t!0 al loch de Car-
easlello. E con aquest deposant fo del dil loch viu que
lo dit En Dernat slant on un corralet fora lo mur lo
qual havia parlat ab los homcns del loch segons que
aquest teslimoni sabe despuys pei-que los homens del
dit loch li demanaven que es ar.o En Bernat tonvenits
axi et ell respes que venia fugent perqué lalgualzir del
Rey Darago venia ab grans companyes de cavall et de
peu derrera ell ()er pendrell et amenarlo al Rey per
go con lo Rey de Navarra lur Senyor ab lo qual ell era
anal de Sadava entro Alinodever devia esser rnort el
havien per morí lo Rey Darago et ses genis et lo corn-
te de Treslamara et lo comte de Denia ab lurs íienis
et per co con eli hajudava al Rey de Navarra en la pe-
lea en la qual havia 'morles be CCCC persones per co
lo dit algualzir venia pí^r pendre ell ei axi que ell sen
venia per emparar en lo loch et terme de Navarra et
encara queis pregava que li jaquessen que li jaque&sen
lo baten jjer passar laygua del riu Barago per go con
lo dil loch era flach et lo dit algualzir nos staria de me-
nar sen lo dit En Bernat et los habitants del dit loch
digueren al dit En Bernat axo nos poria fer mas en-
trat vos en en aquest loch el nos dot'eíidremvos. E es-
lanl en aqüestes paraules aquest deposant ib al dit loch
et feu melre homens a cavall en gir del dit loch per los
portáis et con lo dit En Bernat viu aq.o volch exir a
una orta quey havia et un [)arent daquest deposant
qui era ab aquesl deposant viu lo dit En Bernat et
broca vcrs ell ello dit En Bernat lornassen en lo dit
{ á32 )
corral el.estanl lo tlit En Bornal en lo tlil cüiíüI el ul-
giins daltres qui ab ell eren (;o es Eii Moliiis lo porter
ct En Guilemet de Fontes er En Bort de (lastellbo et
daltres les noms deis quals no 1¡ recoiden lereii un fo-
rat ab les mans en lo inur del dit loch per lo qual son
entraren dins la vila et tota la nit aquesl deposant ab
aquells qui ab ell eren stigueren vellant et ananl en-
gir lo mur tro al jorn que aquest deposanl hac parla-
ment ab los officials et prohomens de la vila el dixlos
que ell era aqui per manament del Rey Darago et del
Rey de Navarra qui venia derrere En Rernat per pen-
drel sil pogues haver a conseguir dins lo teime Darago
éntrava dins lo terme del Rey de Navarra per pendrel
sil trobas fora aloun loch et manarlo davanl los Re}s
et pus que aquest deposant et a clls era cert et ells
úou podien negar per con booiens qui eren ab aquest
deposant lavien vist. E axi que ios requería que ell fos
pres el retengut entro haguessen manament de lur
Senyor lo Rey de Navarra et lavors ells respongueren
et digueren com es ago et aquest deposant los dix que
axils ho íiianava ell per manament del Rey de Navar-
ra qui li havia dil que si nol podía pundre en Arago
quel fes reteñir en la sua térra el ells maravellarense
da^o et digueren a aquest deposant que En Bernat o
deya en aítra manera segons que ja damunt ha dil. E
lavors aquest deposant los dix Bons homens fels axi
preñéis ell et mi et si ell diu verilal matáis me sobte
et si jo dich verilal ell sia pres en sia fel go quel Sen-
yor Rey Darago et de Navarra volran et ells digueren
en bona ora el axis feu de íet'et lavors prengueren a-
( 233 )
quest deposant et meterenlo dins In vila et la compan-
ya (laqiiest deposant romas defora el amenaren aqiiest
deposant davant En Bernat de ('abrera qui eslava en
un fossar en mig de la vila et digueren los dits proho-
mens En Bernat aquest cavallcr quis din alguatzir del
Rey Darago diu que?is leqiier queus prengam per ma-
nament del Ptey de jVavarra nostre Senyor et per rna-
nament del Rey Darago et nos maravellam nos molt
(lago que vos havets dit et dego que ell requer et per
eo nos linrem el! et vos preses fins hajam ardit del
Rey de Navarra axi que lavors con En Bernat viu a-
quest deposant et los prohomens que deien aqüestes
paraules pres se tot n trcínolar et dix a aquest deposant
vos mes sots dalguatxir que iota aquesta nit rodau la
vila del Rey de Navarra et dix ais prohomens del loch
qui aqui eren si vosallres prohomens fossets bons ho-
mens vosallres lo deguereu tantost matar ell et tots
aquells qui ab ell son per qo con es gosat entrar dJns
lo teime de Navarra que si negu o assajas en Arago
tot fora peceiat axi que feu son poder ab un abbat quey
liavia de Oliva que aquells del loch laguessen mort
sino que aquest testimoni los dix barons vosallres nols
(levéis creure que baste que tingáis ])rcs ell et mi con
pensar vos podcts que jo no fora entrat dins term^e de
Navarra sens manamenl del Rey de Navarra et si axi
no es quem matéis et ab ag-o ells assuaviariense el la-
vors aquest deposant el don Bernat comen(;,aren se a
j-ahonar el aquest deposant dixli que fort se njarave-
líave perqué era tan fuyt ne de que havia hauda tan
gran por del Rey Darago. E e!l (\h que per por de la
TOMO xxxiv. 16
( 284 )
inort QO es que io Senyor Rey et lo comte de Tresta-
mara et lo comte de Denia lo voliea alsir et que age
feia la Reyna dient alcunes paraules desonestes déla
a les quals aquest teslimoni li respos cor encara deya
paraules desonestes del Senyor Rey les quais paraules
no faien a replicar car ja les sabien lo Senyor Rey et
la Senyora Reyna. E stant en ago vench un porter et
un scriva del Rey de Navarra et entraren per mig la
vila.et vengren la on los dits En Bernat et aquest de-
posanl slaven et lo dit porter dix aylals paraules a
aquest deposant Vos sots alguatzir del Rev Darago
et aquest deposant respos que hoc et ell los dix los
Reys vos gracxen rnolt aquest servey quels havets fet
axi con aquell qui per seguiment que havets fels de
mossen Bernat los haveis dais los regnes que aquest
hom dient don Bernat de Cabrera feya gran traycio en'
tre elis per la qual devia esser pres et lavors lo dil En
Bernat torna tot rnort et lo dit porter pres lo dit En
Bernat et tots sos homens qui ab ell eren et lavors
levaren En Bernat de Cabrera et tots aquells qui ab
ell eren al castell de Moréis qui es de della laygua et
faeren a aquest deposant tota aquella honra que po-
gueren et diguerenli que sen vengues al Rey Darago
la qual cosa aquest deposant segons que dix fou. Em-
pero aquest deposant feu fer carta publica con ell ja-
quia lo dit En Bernat en poder del dit porter. Inter-
rogat en poder de qui íeu la dita carta et dix que en
poder den Bernat Miquel scriva del Senyor Rey etde-
nientre aquest deposant sen venia al Senyor Rey troba
en lo cami lo Rey de Navarra el lo dit Rey de .Navarra
( 235 }
ól\ a aquest deposant que ell era ceii que de uymcs
eren clescubertes quantes Irahicions havia fetes don
Bernat et que lo Uey de Navarra faria mérce a aquest
deposant tots temps en sa casa per lo servey que fet
li havia et que nos pensas que pocli servey bagues fet
a ell no ai Rey Darago et ab aytant venguessen aquest
deposant al Senyor Rey qui era en Carago^a et coiii-
tali go que fet bavia de la qual cosa lo Senyor Rey
hac gran plaer. Interrogat si sab quines eren les trahi-
cions que lo dit En Bernat feia o traclave et dix que
aquest deposant deniana al Rey de Navarra con lo tro-
La el rami Senyor que es ago per que don Bernat es
fuyt el lavets fet pendre en vostra Senyoria et lo dit
Rey de Navarra respes que lo dit En Bernat tractave
mal entre ell etlo Rey Darago que li dix encara que
a don Bernat placia que no savinguessen nes veessen
lo Rey Darago ne lo Rey de Navarra ne lo comte de
Trestamara ans dix que hi mesclava tota discordia que
fer pogues dient que si los Reys ne el comte no se-
venien nes veien que millor vendría la pan del Rey de
Castella et Darago et encara dix lo Rey de Navarra a
aquesl deposant que don Bernat hac gran plaer con
se perde Gandía con don Bernat havie dit al dit Rey
de Navarra con !i digueren que Gandia era perduda
que ella quiu fos que per cobrar lo dit loch lo comte
de Denia lo dit comte no cohírastaria tant en la pau
quis tractave entre los Reys. E lo Rey de Navarra
veent aqüestes irahicions descubrí lll coses al Rey Da.
rago el axi nos ei-a maravella si fugia mas empero que
en loch era que ell Ion pagaiia et ais dix aquest de-
( 236 )
posanl que noy sabia sobre lo dit capítol jatse fes di-
lingentmcDt interrogat.
Sobre lo VI capítol interrogat et dix que es fama
comuna et queu ha hoít dír qo que en lo dít capítol
se conté no solament en la senyoría del Senyor Rey
ans encara en la térra que perduda ha et encara en lo
realme de Navarra et en totes altres parts. Interrogat
a qui ho ha hoít dír et díx que a tantes persones que no
lí recordé. Interrogat que es fama ét díx que qo que
les gens dien i
No continúa.
Sigue Uiego, bajo el título SecretorumR egesinim, una co-
lección de carias que transcribimos á continuación.
Infans Johannes sereníssimí domíni Regís prímoge-
nitus ejusque terrarum et regnorum generalis gubei-
( 237 )
nator. Dilecto et fídelibus siiis Johanni Berengarü de
Rajadello militi vicario Gerunde et Bisulduni neo non
Guillermo de Yineolis et Petro Cantoni jurisperitis
dicte civitalis Gerunde et inicuique vestrum salulem
et dilectionem. Cum nos de expressis mandato et vo-
lunte prefati domini Regis genitoris nostri ac domine
Regine matris nostre carissimorum qui de hüs facul-
tatem nobis plenariam contulerunt inquisito non per
nos dictum vicarium nudius ad mandatum dícti domi-
ni Regis factam seu inchoatam contra fidelem consi-
liarium et expensorem nostrum Bernardum Margariti
de quibusdam giavioribus criminibus multipliciter in-
culpatum velimus ex causa et ex certa sciencia per
nos omnes aut per vos dictes jurisperitos seu unum
ex vobis dictis jurisperitis insolidum cum exacta dili-
gentia continuarl perfici et compleri et tam juxta vo-
bis dicto vicario tradilam certam formam quam juxta
contentis in quibusdam capituHs que clausa et sigilla-
ta nostri sigilli munimine vobis transmitamus eum pre-
senti. Propterea vobis ómnibus et unicuique vestrum
dicimus comittimus ét mandamus quatenus inquisitio-
nem prcdictam cum pervigili cura et diligencia vocato
ad hec fideli procuratore nostro fiscali Guillermo Ba-
yerii perficiatis et compleatis. Et nichilominus ultra
jam inquisita de contentis in dictis capitulis indige-
tis diligentissime veritatem. Et si testes per dictum
vicarium et inquisitionem predictam jam receptos rc-
pereritis non fuisse suíicienter interrógalos ad interro-
gandum eosdem iterum et alios recipiendum tam su -
per contentis in dictis capitulis quam supcr alus con-
( 238 )
tía diclm Bernarcium denuniiatis totaliter procedatis.
S¡c quod vos omnes aut vos dictiis vicarius una cum
altero vestrum dictorum jurisperitorum et non sine
vobis vel altero vestrum aut vos ambo dicli jurisperiti
sine vicario vel unus ex vobis dictís jurisperitis in so-
lidum casu quo vos dictus vicarius et alter vestrum
dictorum jurisperitorum et vel circa predicta vacare
comode nequealis inquiratis de ómnibus supradictis et
circa predicta continué laboretis et intendatis doñee
perfecta et completa fuerit inquisitus supradicta quam
cum perfectam fuerit clausam et sigillatam vestíais si-
gillis munimine ad nostram presentiam ubicumque
eam esse sciveritis transmittei'O procuretis ul ipsius
inerilis visis et recognitis valeamus super eis de justi-
cia providere taliter cum summa diligentia super pre-
dictis ómnibus vos habendo et quod de diligenlia va-
loalis in nostro conspectu prout de vobis confidimus
comendari et non de negligentia reprebendi. Quem nos
vobis super predictis ómnibus et predicta tangenlibus
seu emergentibus ex eisdem aut conexis vices nostras
plenarifc comittimus per presentes. Datum Barchino-
ne sextadecima die madii anno a nativitate Doniini
Millessimo CCCLXIV.
Bernai dus de Pinos mandato domini Ducis facta per
Petrum qa Costa bajulum Cathalonie generalera et con-
siliarium.
Infans Johannes serenissimi domini Regis primoge-
nitus etc. íideli noslro Guillermo Bayerü procuratori
( 230 )
fiscali in civitate et vicaria Gerunde salutern et gra-
tiam. Ecce quod nos mandamus inquirí et veritateni
indegari per vicarium Gerunde et Guillermum de Vi-
iieolis et Petrum Cantoni jurisperitos Gerunde vel al-
terum ¡psorum diclorum jurisperitorum de quibusdam
denuntiatis contra fidelem consiliarium et expensorem
nosirum Bernardum Margariti ut in alia littera nostra
sub presentís dicta confecta hec et alia videbitis latius
contineri. Quare volumus ac vobis precipiendo manda-
mus quatenus visis et recognitis quibusdam capitulis
prefatis vicario jurisperitis noviter missis ad adminis-
trandum et producendum coram ipsisomnes et quos-
cumque lestes quos scire noveritis in predictis diebus
singulis et cum per vigili diligentia continué inlenda-
tis. Taliter quod culpa seu negligentia vestri veritas
tanti facli nullatenus occulteniur sed vestri sólita dili-
gentia potius elucescat. Data Barchinone XVI die
madii anno a nativitate Domini Millesimo CCCLX
quarto.
Iníans Johannes serenissimi domini Piegis primoge-
nitus etc. Dilectis et fidelibus vicario et bajulo ac sub-
vicario Gerunde et Bisulduni aliisque universis et sin-
gulis oñitialibus dicii domini Regís atque nostris vel
eorum locateneniibus ad quos presentes pervenerint.
Salulem et dilectionem. Cum Constanlia uxor Francis-
ci Formosa notarii Barcbinone fuerit apud nos de
quibusdam facinorosis criminibus incúlpate et propte-
rca velimus et affectrmus quam plurimum ipsam ad
( 240 )
líos captam adduci ej*is demeritis puniendam. Idcirco
\obis et cuilibet vestrum dicimus el mandamus firmi-
ter et expresse quaienus indagando et perquirendo
cum pervigili diligentia ipsam Constanliam per juris-
dictionem vobis et cuilibet vestrum comisara eam si
repeiire poteritis ilico capiatis captaque sub fida cus-
todia nobis remittere non tardetis ut de ipsa juxta ejus
demerita valeamus justiciara faceré sicut decet. Ca-
yendo atlenlius quod laliter cum summa causa inpre-
dictis vos habere curetis quod ípsa Constanlia a vestris
posse et manibus aliquatenus non evadat alias habeatis
pro constauti quod illud imputebatur culpe nostre vos-
que nichilominus de tanla necb'genlia puniremus. Da-
ta Barcbinone XXXI die decembris anno a nativitate
Domini miliesimo trecentesimo sexagésimo quinto. Ja.
Cancellarius.
Berlrandus de Pinos mandato domini Ducis facta
per canceliariura.
Noverint universi. Quod die sabalti qua computaba-
tur Xílí dies julii anno a nativitate Domini Miliesimo
CCC sexagésimo qüarto. Circa "horam vesprorura ip-
sius diei in presentía mei Bertrandi de Pinos protbo-
no*arii domini Ducis ac venerabilium et circunspecto-
lum virorum Tome de Marciano mililis majordomi et
Jacobi de Monello locumtenentis canccllarii et Petri de
Tarrega secrctarii ejusdem domini ducis ipso domino
duce ¡n civitate Cesarauguste presenlialiter existente.
Pascasius dez Puytg cursor Illustrissime domine Alio-
( 241 )
Dore Rogine Aragonum matris dicti domini duciscons-
titutus persouaüter in dicta civitate ct in hospicio re-
verendi domini Archiepiscopi Cesaraugustein quoidem
dominus Dux tune hospitabatur presentavit sepedicto
domino Duci existenti videlicet in quodam palacio
magno inferiori ipsius hospicii tam ex parte dicte do-
mine Regina qnam ex parte nobilis viri Berengarii de
Apilia prefati domini Ducis majordomi quam aliorum
diversas litteras papireas quanmi tenores inferius per
ordinem siint inserti. Et quia littere supradicte et
inferius denótate erant clause item dominus Dux man-
davit eas apperiri in sui presentía per dictum Thomam
de Marciano. Quibus litteris aperlis in conlinenti dic-
tus dominus Dux legit de verbo ad verbum easdem lit-
teras nulla deficiente et ipsis lectis injunxit mihi dic-
to suo protbonotario et de hora qua eedem littere sibi
fueranl preséntala per cursorem prediclum processum
faoerem et nichilominus easdem in presentí processu
de verbo ad verbum nichil addito nichilque remoto
etiam copiarem et manu propria registrarem easque in
earum prima figura etiam conservarem et ponerem in
loco tuto et secnro. Ad cujus domini Ducis mandatum
ego dictus Bertrandus de Pinos prothonotarius qui sii-
pra sepedicfas litteras de nna in unam per ordinem
copiari et in hoc registro registran nianu propria ut
per eundem dominum Ducem fnerat michi m;!ndntum
expressius et injunclum.
ínter quas litteras erat quedam liltera que dirigeba-
( 242 )
tur per Allelzato domino Duci ex parte dicte domine
Regine ut in ejus prescripiione lucide denotabatur te-
nore subsequenlis cujusquidem prescriplio dicte liltere
erat talis. A nostron car primogenit Duch. Et intus lit.
leram illam erant descripla lalia verba.
La Reyna.
Car Primogenit nostre nos havem cobrada respecta
del Senyor Rey sobre lo fet den Rernat de Cabrera e
segons son enteniment queus fa saber lo dit Senyor
vol que dit En Rernat muyra. E ago per tal con lo
Rey de Navarra ho requer fort que no sap et sobre ago
lo dit Senyor scriu de sa ma et mossen Dabella et per
tal que nos dubiam quel dit En Rerenguer pogues fer
justicia del dit En Rernat en Arago nos ho comanam a
vos que vos ho fagats personalment perqué tantost que
haurets aquesta letra nostra hajats consell ab lo dit
mossen Rerenguer e ab los altres de voslre consell et
si acordats que la jusli<n*n se fage en Saragoga tí-ame-
tats lo dil mossen Rernat ab companyes e quel ame-
nen en Saragoga o la on acordareis ques faca la justi-
cia empero abans de totes coses volem que per tor-
ments o en al Ira manera sapiats ab lo dit En Rernat
si havien culpa en aquests affers mossen R. Alamany
ne En Rerenguer de Pau ne altres e quen hajats clara
informado de tot. Et apres farels ne go quel Senyor
Rey mana a mossen Rerenguer Dabella. E ago no
lardets neu allonguets per alcuna manera. Dada en
( 24a )
Barcelona sots nostre segeli secret a VIII de juliol en
lany MCCCLXIV.
Erat etiam ínter dictas litteras dicto domino üuci ut
preíangituí- piesentatas per cursorem jamdictum que-
dam littera manu propria dicti nobilis Berengarii de
Apilia scripta que dicto donnino Duci dirigebatur ex
parte dicti nobilis Berengarii de Apilia ut in ejus pres-
ciiptione liquide a[)parebaí que prescriptio talis eral.
A mon Senyor lo Senyor Duch de Gerona. Verba vero
desci'ipta inlus dictam litterana erant talia que se-
cuniur.
Monsenyor be sap la vostra gran altesa con jo son
pariit huy que CvS divenres de vos per venir a Novales
per reebre de mossen Johan Remireg En Bernat de Ca-
brera. E jo senyoi' fora men enlrat esta nit en Hosca
per tal que men menas son fill don Johan Kemirez Da-
rellano lo qual jo tenia en rahenes entro ell me ba-
gues donat En Beinat de Cabrera et agi en Almude-
ver on mera atui'at per tal que men anas ab la luna es
conseguit a^i ! corren lo qual vos enviu ab letres Sen-
yor que la Senyora Reyna envia a vos encara Senyor
vos enviu jo una letra la qual la dita Senyora ma en-
viada en la qual me mana c-o que vol que sie feyt den
En Bernat de Cabrera. Encara dins aquella monsenyor
vos nenviu altra scrila de ma del Senyor Rey la qual
axi matex vos enviu perqué monsenyor jo no moure
mossen Bernat tro baje ardil vostre. E si a vos no fos
atían Senyor valgra mes ques tengues justicia dell en
( 244 ).
Oscha per alscunes rahons. Empero Senyor enviatmo,
a dir que volrets que sen fa^a e si entenets que vaje
aqui enviatsme X homes a cavall quel aeonipanyen e
que sien persones de que hom puxe fiar. Mas pus se-
gura via serie la Doscha e poriets venir lo I dia a fue-
ra et laltre Almudever laltre a Oscha a diñar baje jo
ardit de conlinent que jo noni moure ne fare res tro
vos ho manets. Man a mi Senyor be vostra altesa qo
que li plaura. Scrita de la mia ma XII de juliol. Placie
la vostra altesa Senyor de fer estojar les leties mies
que jo les puseha haver.
Besant los vostres peus jo Berenguer Dabella me co-
man en vostra gracia et merce.
Inquam erat ibi alia littera de qua in preinserta lit-
tera íit mentio spetialis que dirigebatur dicto nobili
Berengario de Apilia ex parte dicte domine Regine le-
nore subsequentis cujusquidem littere prescriptio erat
talis. Al noble e amat nostre mossen Berenguer Da-
bella etc. Et intus dictam litteram crant descripta ver-
ba sequentia.
La Rey na.
Mossen Berenguer íFem vos saber que huy es tornat
a nos En Berenguer Carbonell ab resposta complida-
ment a tots los capilols que li comanam et segons
quens fa saber del dit Senyor plau molt quels capitols
primerament fets et fermats entre ell e el Rey de Na-
varra sien del tot romputs e los capitols ordonats en-
tre vos e mossen Joban Remirez derrerament que sien
( 2/^5 )
per vos fermats et fináis. E axi vos ho manam de part
del Senyor Rey queu fagats et quí; 1¡ assegurels los Vil
mil florins qui romanen axi con vos vullals car al
temps que enpendrels nos los li pagarem sens tot dup-
te axi mateix nos plau que li liurets los XV mil florins
sollament. Mas primeramont hajats en voslre poder En
Bernat de Cabrera. E lo dil Senyor Rey sobre aquest
fet den Bernal de Cabrera vos scriu una letra scrita
de sa ma la qual nos havem uberta e trametem laus
dins aquesta ab la qual vos mana e semblantment o fa
saber a nos que pus lo Rey de Navarra es ceri de les
malvestals del dit En Bernat e requer que no sap sem-
blantment lo Senyor Rey mana a vos que li donets
mort publicament. Empero abans e primerament vo-
lera eus manam quen sapiats clarament la veritat ab
lurments o en altra manera. E apres tantost quel fa-
q:ats malar publicament. E per tal con dubtam que vos
age poguessets fer en Aragón on vos no havets alcuna
jurisdiccio scrivim a nostron car primogenit lo Duch
que ell ab vos ensemjis ab aquelles companyes de ca-
vall et de peu queus sera semblant vage a Novales c
que prenga a mans sues lo dit En Bernat et apres
quel tendrá en son poder quel menets o a Oscha o a
Saragoga la on entenats que sie pus expedient e menys
perillos. E tantost con serets en la una de les dites
ciutats quel turmentets e quen sapiats la veritat en
scrits e sens altre consell et acort fets lo manament del
Senyor Rey e dago nous cal sperar altra resposta nos-
tra mas quey fagats segons que de vos se pertany et
jassie que darnunt vos fa(^am saber quel Duch vage a
( 246 )
Novales per haver lo dit En Beinat. Empero es nos
semblant que no li cayla anar mas que vos h¡ anets ab
companyes si acordáis quel fet se ía^e en Saragoca et
si acordáis ques fage en Oscha ladbnchs acordareis
per quina maíjera hi ira lo Duch et ago comanam a
vostra distrecio queu acordéis ab lo Duch e ab son
conseil. Sobre tot fots per manera quen sapials la ve-
ritat. Axi mateix no conlrastant go (jue damunt se
conté volem eus manatn que de continent que la pre-
sent haurets reebuda sens altre acort e triga turmen-
tets lo dit En Bernat de Cabrera e sie que ell atorch
o no alorch fagats dell go quel Senyor Rey vos mana
cor cumplahi la consciencia del Rey de Navarra. E los
turments nols demanam-sino per lal que sapia qui te-
nia ab ell en aquests tiactamenls. Dala en Barcelona
sois nostre segell secret a VIH dies de juliol en lany
MCCCXIV.
Litteravero domini Regis manu mu propria scrip-
ta de qua in preinserta littera domine Regine íit men-
lio spelialis sequitur sub hiis verbis. A mossen Beren-
guer Dabella.
Lo Rey.
Mossen Berenguer vostra letra havem lesta e aque-
lla enconlinent esquinsada a la qual responem quens
plaguera nmolt quel Rey de Navarra nons estrenses que
nos hajam affer o^e'w an Bernat de Cabrera cor en-
conlinent que nos a^o li promclessem pecariem. Pero
pus ell qui sab los affers com van e enlen que deje
( 2^7 )
morir consentirn que muyra coníianí de sa conscien-
oia que justa es la sua mort. Pero pus en nostra ierra
es volem ques íassa en publich e en nom nostre. Es-
crita de nostra ma en Liria a XXVIll de juny. Et est
certum quod in dicta liltera dicti doniini Regís mana
ipsius propria scripta fueíat inmissa et inlerclusa que-
dum cédula ejusdem domini Regís manu scripta hu-
jusmodi seriei. Lo jorn doy que es sent P. nos es es-
tada liurada Liria poderosament.
Rursus erat ibi inter alias lítteras supradictas que-
dara littera que dirigebatur dicto Thome de Marciano
ex parte dicli domine Regine ut per ejus prescriptio-
nem clarius apparebat cujus siquidem prcscriptio dic-
te littere sequilur in bunc modur^. Al amat nostre
mossen Tilomas de Marga majordom de noslron car
primogenil lo Duch. Verba vero que intus eandem lit-
teram erant descripta sunt talia que sequntur.
Mossen Thomas nos scrivim al Duch e a mossen Be-
renguer Dabella sobre alscuns aíFers den Bernat de
Cabrera vejáis les letres e nianamvos que segons la
entencio del Senyor Rey e nostra faí;ats cuytadament
desembargar los affers. Data en Barcelona sois nostre
segell secret a VIH de juliol en lany MCCCLXIV.
Ullerius fuit ínter alias invenía quedam alia liltera
dicto domino Duci directa ex parte Jacobi de Faro can-
ccllarii dicti domini Ducis lenore subsequentis.
( 248 )
A Monsenyor lo Duch.
Molt alt e molt excelleni Sensor. Hiiy es vengul agi
en Barcelona del Senyor Rey En Carbonell e compla
que Liria ses relucía al Senyor Rey et Johan Alfonso
qui la tenia ab CCX homens a eavall es vengul a sa
obediencia e 1¡ ha fet homenalge. E de continent lo dit
Johan Alfonso es partil daqui el es anal a Xericha e a
tols los castells de la honor quis tenien per ell el per
sa guarda per retrels al Senyor Rey axi que al dia de
huy enlen hom que sien ja en mans del Senyor Rey.
Semblantment lo vezcomte de Cardona ab mossen
INolfo de Proxida anaren a Almenara ab CC homens a
eavall e ab certs homens de mar et per forga darmes
han la presa e hanhi pres lo bisbc del Leo exceptat
una torra en que ha tro a Vil i»omens ques lenia con
En Carbonell ne parli. Mas pensas que a la hora dará
sie presa. Lo Senyor Rey es sobre Murvedre ab tota sa
host et ha pres tot lo raval e han hi niorts entre dos
pelenges tro a XXV homens a eavall on castellans
entréis quals hi ha un fort notable hom appellat Ro-
drigo de Buzmeano el finalmenl enten hom Senyor
que dins breu temps lo Senyor Rey haura cobral qo
que perdut ha. E la Senyora Reyna vos scriu Senyor
del fet den Bernat de Cabrera e lo Senyor Rey nes-
criu a mossen Berenguer Dabella e axi a mi non cal
scriure car cerl som Senyor que farets go quel Senyor
Rey et la Senyora Reyna manen. Deus Senyor vos don
bona vida et longa ab creximent de honor et victoria
contra vostres enamichs. Scrita en Barcelona a VIH
dies de juyol.
( 249 )
Humil servidor et hom voslre Jacme dez Far qui ab
besament de peus et de mans se comana en voslra gra-
cia el merce.
Ultra preinsertas et distinctas litteras dicto domino
Duci et Thorne de Marciano missas et directas tam
ex parte domine Regine quam ex parte nobilis Beren-
garii de Apilia quam ex parte Jacobi de Faro fuerunt
misse venerabili Thome de Marciano 'dicli domini Du-
cis majordomo due littere una videlicet ex parte dicti
nobilis Berengarii de Apilia altera vero ex parte dicti
Jacobi de Faro dicti domini Ducis cancellarii.
Quarum litterarum una incipit in^prescripiione ip-
sius ut per inspeclionem ipsius clarius videbatur sic
Al molt honrat mossen Thomas de Marga mayordom
del Senyor Duch. Et intus lilteram illam sequebantur
verba sequenlia.
Mossen Thomas jo enviu^al Senyor Ducb letres que
venen a ell e a vos e encara 1¡ enviu las que [la Sen-
yora Reyna ha enviades a mi. Encara una que lo Sen-
yor Rey ha enviada a mi de sa ma scrila] les quals
Senyor vos placie mestojets e quant es a mi Senyor
par me quel Duch deje venir a Hosca et ques face a
Oscha o almenys Almudever per tal con ell fugi dagi
e anis dexela. Si ve lo Senyor Duch fets aportar los
arreos del turmentar encara siy ha nuil hom quen sie
destre quels amenets si vol que jo vage aqui ab ell en-
TOMO XXXIV 17
( 950 )
viats me X hómens a cavall o mes de que jo puxc fiar
haje per correu cuytat tot ardit del Senyor Duch quem
man que vol que jo fa^e car nom moure tro haje ma-
namenl seu. Serita de la mia ma XII de juyol.
Berenguer Dabella amich vostre.
Alia vero Hilera que dirigebalur dicto Thome de
Marciano ex parte dicli Jacobi de Faro seqiiilur per
huno modum Al molt honral mossen Thomas de Mar-
ga majordom del Senyor Duch. El inlus diclam litte-
ram conlinebanlur hec que sequntur.
Mossen Thomas deis ardits que hic son scriu larga-
ment al Senyor Duch et axi prech vos que de conli-
nent fagáis mostrar la dita letra a mossen Inrchabisbe
e quem comanats en gracia sua e que li digáis que no
li scriu per tal con lo correu hague a partir cuytada-
ment et placieus quem saludéis En Jacme dez Monells
et En Bertrán de Pinos. Serita en Barchinona a VIH
de Juliol.
Jacme dez Far apparellat a vostre plaer et honor.
Quibus litteris prefato domino Dut i per cursorera
predictura ut pietangitur presenlatis idem dominus
Dux voluit habere acordium et deliberationem super
contentis in eisdem ad finem ut sciret quid fiendiira
eral super eis et spelialiler si ipse accederet ad civi-
tatem Osee nec no pro complendo predicta sibi injunc-
ta per dominan! Keginam pariter et precepta aut si
( 251 )
destinaret aliquam equitum comitivam apud locum de
Novalis iii quo idem nobilis Bernardus de Capraria de-
linebatur caplus per nobilem Johannem Remirez Da-
rellano el sub ejus custodia ut adducorent ad hanc ci-
vitatem Cesarauguste ipsum nobilem Bernardurn de
Capraria in civitate suis demeriüs punienduin.
Et íinaliler ad deliberandum super istis presente me
dicto proihonotario sepediclus dominus Dux vocavit
et vocari fecit coram se venerabiles Thomam de Mar-
ciano majordomum Jacobum de Monello locum tenen-
tem cancellarii consiliarios nec non Dominicum Cer-
dani justitiam Aragonum et Dominicum Lupi Sarnes
merinum civitatis Cesarauguste milites ut auditis et
coram ipsis litteris ad plenum perlectis consulerent
dictum dominum Ducem super predictis et eorum
consilium e¡ darent.
Demum cum super predictis contentis in litteris
preinserlis quilibet predictorum consiliariorum dixis-
set intentionem suam ffuil per omnes univoce concor-
dantes nemine discrepante concordatum et decisum
et dicto domino Duci traditom pro consilio matura et
digesta deliberatione habita super hiis quod dictiis do-
minus Dux debebat mandata dicte domine Kegine si-
bi directo in ómnibus et per omnia vclociler adimple-
re faciendo justiciam de dicto nobili Bernardo de Ca-
praria qualem ipsa domina Rei^ina íieri decrevcrat in
{ 252 )
suis litteris preinsertis et quod ad istud exequendum
debebat ídem dominus esse solicitus et allentus ac pro-
cederé sine mora per ipsum videlicet modum. Quod
miUeret seu destinaret dictus dominus Dux ad dictum
nobilem Berengarium de Apiüa qui erat in loco Dal-
mudevar cui dictus nobilis Bernardus de Capraria erat
tradendus nomine dicti domini Regis per dictum iio-
bilem Johannem Remirez apud locum predictum de
Novalles aliquam equitum comitivam pro associando
et concomitando dictum nobilem Berengarium de Api-
lia de loco de Novales ad hanc civitatem.
Quiquidem nobilis Berengarius de Apilia ducebat
et ducere debebat dictum nobilem Bernardum de Ca-
praria prout sibi per dictum dominum Ducem manda-
tum extiterat et injunclum et quod super hoc scribere-
tur dicto nobili Berengario de Apilia per cursorem ve-
locem et per litteras dicti domini Ducis notifficando ei
consilium quod dictus dominus Dux habuerat in predic-
tis et a predictis consiliariis superius nominatis et quod
magis erat expediens ac cautum atque tutum verius
vía tutior quod dictus nobilis Bernardus de Capraria
veniretad hanc civiíatem pro suportando ultimum su-
plitium quaní si dictus dominus Dux accederet ad ci-
vitatem Osee vel locum de Almudevar seu ad alias par-
tes pro condempnando dictum nobilem Bernardum de
Capraria ad mortem ul pretangitur et quod erat valde
periculosum dicto domino Duci precipuo inspectis pro
ipsis negotiis seu alus quo ad presens exire civitatem
( 253 )
Cesarauguste suis teneris elate et conditione ac caíore
qui mullum viget aut facit íd partibus istis et potius
in Oscensibus partibus.
Quiquidem dominus Dux volens dictum sibi tradi-
tum consilium ¡n ómnibus sicut et convenit adimplere
Guillermum Petri Alcaydum de Vallderoures cum vi-
ginti tribus equitibus ad dictum nobilem Berengarium
de Apilia apud locum de Novales qui dictum nobilem
Bernardum de Capraria ducere captum debebat de lo-
co predicto de Novales ad hanc civitatera evestigio des
tinavil.
Postea die martis qua computabatur XVI dies julfi
anno predicto circa horam pulsationis cimbali latronfs
vel circa nobilis Berengarius de Apilia et dictus Gui-
llermus Petri qui ivant ad dictum nobilem Bernardum
de Capraria veniendo de dicto loco de Novales ingres-
si ífuerunt civitatem Cesarauguste una cum dicto no-
bili Bernardo de Capraria quem captum adduxerunt
quemque in quadam domo qua est in capite Palacii
majoris hospicii Archiepiscopi Cesarauguste in quo
dictus dominus Dux bospitabatur immiserunt custo-
diendum per aliquos officii alguazirii dicti dominiDu-
cis qui ad custodiam ipsius fuerunt per eundem do-
inínum ducem deslinali.
( 254 )
Subsequenter vero die mercurii XVII die julii anno
predicto sepedictus dominus Dux volens procederé ad
cxequendum niandatum sibi factum per dictam domi-
nam Reginam injunxit congregari et vocari omnes de
suo consilio Ínter quos ífuit nobilis Berengariiis de
Api lia venerabiles Dominicus Cerdan juslicia Arago-
num Dominicus Lupi Garcías Merinus civitatis (^esa-
rauguste Thomas de Marciano majordomus militis et
Jacobus de Monello locumtenens cancellarii dícti do-
m!ni Ducís et hüs presenlibus fecit iterum preinser-
tas lítteras de una in unaní et de verbo ad verbum
nedum semel sed sepuis per me dictum prothonola-
rium legi et recognosci ac cum summa dilígentia exa-
minari.
Quibus litteris díversis vicibus recognitis et recen-
sitís ac díversis allerationibus disputalionibus collo-
quiis seu parlamentis habitis super ipsis ffuit demurn
repertum et in dubium adductum. Quod cum littere
preinserto lam dominí Hegis quam domine Regine
fuerint et existanl fúndate super conscienlia illustris
Regis Navarre eo quia ídem Rcx Navarre verbo et
scriplis seu nobilis Remirii Dai'ellano et quídam se-
cretarius nuncii dicti dominí Regis requísiverant et
postulaveranl cum magna instancia nomine dicti Re-
gis mortem dicti nobilis Bernardi de Capraria asseren-
tes et pretendcntes ínter alia fore actum et in pactum
{ 255 )
deductum inter ipsos nohilem Johannem Remiri Da-
rellímo et dictuní secretarium nuntios prefati Regis Na-
varre ex parte una et nobiiem Beiengarium de Api-
lia pro parte dicli domini Regis Aragouum ex parte
altera dudum in villa de Exea quando Iractabatur de
remissione dicti nobilis Bernardi de Capraria quem
ídem Rex Navarre captum detinebal quod dictus no-
bilis Bernardus de Capraria caso quo remileretur dic-
to domino Kegi sicut nunc est traderetur morti et quod
nullomodo evaderel ab eadem ne malum aut darap-
Dum tam dicto domino Regi quam ejus regno quam
dicto Regi Navarre quam ejus regno ullalenus evenire.
Et nunc remisso dicto Bernardo de Capraria dicto
domino Regi seu facta remissione de eodem idem
Rex Navarre seu dicius nobilis Johannes Remirii Da-
rellano nomine ipsius descedens a conditione seu pac-
to predicto requirat aut instet pro dicto nobili Ber-
nardo de Capraria ne tradatur morti ñeque fíat de
persona ejus executio aliqualis saltem doñee idem Rex
Navarre coUoquium sive parlamentum habuerit cum
dicto domino Rege Aragonum üt de hiis ómnibus cons-
taf dicto domino Duci per relacionem factam per dic-
tuní nobiiem Berengarium de Apilia ct ejus consilio
supradiclo.
Proplerea dictus dominus Dux de consilio predicto-
rum de ejus consilio decrevit maturo et digesto con-
silio liabito super hiis prefatam dominam Beginan)
antequam ad alia ipsum nobiiem Bernardum de Ca-
( 256 )
praria tangen lia procederetur fore de ómnibus istis
suis litteris consultandam.
Qua decisione facta in dicto consilio prefatus domi-
niis Dux scripsit dicte domine Regine per sus litteras
tenoris sequentis.
Molt alta e molt excellent Senyora mare e senyora
a mi molt cara. Sapie la vostra molí gran altesa mi
haver reebudes dissapte prop passat de la vostra al-
tesa unes letres de la tenor seguent.
A nostron car primogenit lo Duch la Reyna.
Car primogenit nostre nos havem cobrada resposta
del Senyor Rey sobre lo fet den Bernat de Cabrera c
segons son enteniment quens fa saber lo dit Senyor
Rey vol quel dit En Bernat muyra. E age per tal con
1(» Rey de Navarra ho requer fon que no sap et sobre
ago lo dit Senyor scríu de sa ma a mossen Berenguer
Dabella e per tal con nos dubtam quel dit En Beren-
guer pogues fer justicia del dit En Bernat en Arag-
go nos bo comanam a vos que vos bo fagats personal-
ment perqué lantost que hauíets aquesta letra nostra
bajáis consell ab lo dit mossen Berenguer e ab los al-
ires de vostre consell et si acordáis que la justicia se
fage en Saragoga trametets lo dit mossen Berenguer
ab companyes e quel amenen en Saragoga o la on
acordareis ques face la justicia. Empero abaiis de to-
( 257 )
tes coses volem que per lurments o en altra manera,
sapiats ab lo dit En Bernat si havien culpa en aquests
aífers mossen R. Alamany ne En Berenguer de Pau
ne altres e quen hajats clara informacio de tot et apres
farets ne go quel S»nyor Rey mana a mossen Beren-
guer Dabclla. E ano no tardéis neu allonguets per alcu-
na manera. Dala en Barcelona sois noslre segell secret
a YIll de juyol en lany MGCCLXIV. F. E aquelles les-
tes voienl exseguir vostre manament segons que fer
devie e son tenguts deconlinent fiu justar mon consell
eu lo qual foren los dejus nomenats exceptat mossen
Berenguer Dahella el fou aqui delermenat que mes va-
lia e pus segura via era que la justicia del dil En Ber-
nat se fahes en Saragoca que en alcun altre loch per-
qué decontinent ordone que XXV homens a cavall fos-
sen trameses a Novales on era mossen Berenguer Da-
bella e que H fos scrilde ma part molt expressament
que encontinent amenas agí en Seragoga lo dit En Ber-
nat de Cabrera et axi Senyora se segui de fet en ma-
nera que lo dimarts seguent a nit lo dit mossen Be-
renguer et lo dil Bernal de Cabrera foren en la cin-
ta t de Saragoga en lalberch del archabisbe de Sarago-
9a en lo qual jo pos. E aqui en una cambra la qual jo
li hagui felá endre^ar per go que fos mils guardat liu
metre lo dit En Bernat de Cabrera ab bones et fels
guardes. liuy Senyora que es dimarls jo fiu altra ve-
gada justar mon consell en lo qual foren mossen Be-
renguer Dabclla lo Justicia Darago lo Mermo de la ciu-
tat de Sarago^a mossen Thomas de ]\Iar(.!a e En Jacme
des Monell e fiu regonexer e liger aqui allra vegada
( 258 )
i«s dites Jetres vostres Senyora et encara aquelles quel
Senyor Rey havie trameses al dit mossen Berenguer
Dabella scrites de sa ma. E aquelles lestes Irobas cla-
rament per m¡ et per los del dit consell meu que la
consciencia del dit Senyor Rey e vostre Senyora pro-
cehie et proceeix per la condicio entre les altres de-
manada laltre jor h en la vila de Exea per mossen Jo-
han Remirez Darallano e per un secretari del Rey de
Navarra ({uis viren ab lo dit mossen Berenguer en la
dita vila de Esea los quals portaren letres de crehenga
al dit mossen Berenguer de part del dit Rey per vigor
de la qual crehenga sobre la remissio lavors fahedora
del dit En Bernai de Cabrera demanaren que del dit
En Bernat fos feta justicia en manera que no scapas
per 90 que non pogues venir dampnatge al Senyor Rey'
ni a sa ierra ne al dii Rey de Navarra ni a la sua se-
gons que de toles aqüestes coses feu lo dit mossen Be-
renguer segons que diu larga relacio a vos Senyora et
a la cort de Catalunya en la ciutat de Barcelona. E en
cara ne ceriifica lo dii Senyor Rey clnrüment per ses
letres segons dit del dii mossen Berenguer Dabeila. E
la dita letra Senyora quel dit Senyor Rey ha iramesa
al dit mossen Berenguer scrita de sa ma diu que gran
plaer haguera lo dit Senyor quel dit Rey de Navarra
nol estrenses a servar la dita condicio go es que donas
mort al dit En Bernat de Cabrera. Empero que pus lo
Rey de Navarra axi o requer que sie fet empero vol
lo dit Senyor Rey que pus lo dit En Bernat de Cabre-
ra es en sa senyoria ques face publicament e en nom
seu e la vostra letra Senyora (pie vos havets enviada a
( 259 )
rn¡ par que vulle d¡r aquella cosa matexa. E lo correu
vostre Senyoia qu¡ poilave les ielres a mi troba lo di*
mossen Beronguer en lo loch Dalmuvedar e donali les
lelíps que vos Senyora e lo Senyor Rey li enviavets e
legi les 6 puxes reinesles a mi e com lo dit mossen
Beirnguer fo en Novales hac lo dit mossen Johan We-
mirez e volch que davantsciivan publich e teslimonis
11 digues la (ondicio dessus dita per q-o que posques
apparer car la letra del Senyor Bey ho renielia axi
mateix a la dita condicio et lavors lo dit mossen Johan
Req[)¡rez segons quel dit mossen Berenguer ha dit et
felá relacio a mi e a mou consell dix et diu ara de nou
que no demane la dita condicio ans amaría mes quel
dit En Bvrnat no moris tro quel dit Rey de Navarra
se fos vist ab lo Senyor Bey e per aquesta rabo Sen-
yora jo per lo dit consell meu bavem at ordat et deli-
berat que per ^o con les Ielres del dit Senyor Bey et
vostres se funden en la dita condicio e aquella per lo
dit mossen Johan Bemirez en nom del dil Bey de Na-
varra es ara novellament denegada en la manera que
lavors se íeu segons relacio del dit mossen Berenguer
ara novelaojent a mi feta que la vostra altcsa sie per
mi consultada de lotes les di tes coses per qo quen sie
seguit r,o que a vos Senyora ne plaura perqué" Senyo-
ra sie morete vostra mi certificar clarament queus
plaura ques fa(;e de la persona del dit en Berna t de
Cabrera e axi en turmentar acpiella cor en fer execucio
daquella segons que vos Senyora manareis o volrets
empero Senyora jo en aquesl endeniig fare ben guar-
dar lo dit En Bernat de Cabrera en manera que da-
( 260 )
quell se pora seguir go qne la vostra altesa ordonara
e volra. Jo Senyora he manat per major informado
vostra a mossen Berenguer Dabella queus trameta
translat de la confesio del dit En Bernat de Cabrara
el dalscuns testimonis qui se son reebuts. Scrila en Sa-
ragoya a XYllI de juyol en lany MCCCLXIV.
Senyora.
Lo vostre humil primogenit besant vostres peus et
mans se comane en voslra gracia e benediccio.
Encara Senyora parlant et dísputant jo e mon con-
sell del fet del dit En Bernat de Cabrera havem par-
lat del turmentar del dit En Bernat e apar a mi et a
aquests de mon consell parlant ab reverencia vostra
quel dit En Bernat no h^e aturmentar pus que en
íipies li bagues hom a donar mort. Car si per ventura
lo dit En Bernat no atorgava o confessava alcuna cosa
daquelles de que sera interrogat qo que piesomeix
hom que no fara ni atorgara e puxes li dave hom mort
serie gran carrech de la consciencia del Senyor Rey et
mia et infamia daquells de mon consell et sis feya per
saber veritat en fet daltre mes valrie segons viares de
aquests de mon consell que dallres ne fossen tortoráis
quel dit En Bernat. Et axi proveesca hi la vostra alle-
sa segons que li plaura. Dala ut supra.
Apres que aquesla letra fou feta e espátxada no em-
pero encara liurada al correu qui portar la devie vench
' ( 261 )
Guillermo ^afont correu del Senyor Rey e porta al
Senyor Duch de part de la Senyora Reyna de la tenor
seguent.
Al alt infant En Johan Duch de Gerona e comte dé
Gervera car Primogenit voslre.
La Reyna.
Car primogenit lahre dia vos scrivim con lo Senyor
Rey havie manat a mossen Berenguer Dabella que
donas mort an Bernat de Cabrera e nos scrivim a vos
que la dita justicia de mort se fes per vos en nom del
Senyor Rey. E per 90 con los correus van ab perill al
temps dará dubtam que la dita letra hajats hauda per
go volem eus manam expressament que si del dit Ber-
nat no havets feta la dita justicia de mort encara que
lan fassats en continent segons la tenor de la letra per
lo dit Senyor Rey tramesa sobre ago al dit mossen Be-
renguer Dabella. Empero aus que la dita justicia de
mort sie feta del dit En Bernat vullats saber dell per
grat o per forsa qui era consent o sabent en les tra-
cions que ell tractave. Et a^o sie fet encontinent. Data
en Barcelona sots nostre segell secret a XV de
juliol.
La qnal letra reebuda et lesta davant lo dit Senyor
Duch et son consell lo qual lo dit Senyor feu justar
per aquest fet lo dit Senyor Duch de consell de tot son
consell persevara encara en lo acort que dessus havie
( 262 )
haut go es que fos consultada la dita Senyora de lots
aquests aíFers en la manera .contenguda en la letra
per lo dil Senyor Duch t.iamesa a la dita Senyora
Reyna.
Encaia sobre aquest fet reebe lo dit Senyor Duch
en la ciutat de Saragoga dijous a XVlll de juyol una
letra de la Senyora Reyna de la tenor seguent.
A nostron car primogenit lo Duch. La Reyna. '
Car primogenit nos havem ardil del Senyor Rey que
es ben sáns merge de Deu et que es ab ses gents so-
bre Murvedre lo qual feu combatre a VIII dies a la re-
donda. E en lo dit combatiment son estáis morts mos-
sen Pero Ximenez de Sent Per e' En G Morey e no
plus alscuns hi son siats ferits mas no han perill. Lo
Senyor Rey ten Liria et Almenara lo casteil e molts
altres lochs ques son lornats a ell et tornen cascun
dia. La vila Dalacant sera tornada a nos e En Rodrigo
Diez el Johan Martínez dez Lava e alscuns altres de Al-
coy e daquelles partidos eren hi venguts. E lo Sen-
yor Rey havia hi trameses V galeas e ben de geris de
Murcia e de Eltx et daquelles partides laltre dia feri-
ren en los nosties e han pres gran dampnatge los
nostres per lur colpa car fora la vila los acossaren alba
de jorn que feriren en ells. Lo Senyor Rey ha acordat
de lexar Murvedre e entrar en Castella ab lo comte de
Trastamara et sobre ago nos havem ocordat de anar al
Senyor Rey ab una galea que havem agi feta aturar per
contrastar a la entrada. E partirem dagi Deu velen t di-
( 203 )
rnecres prop vinent. Aqüestes corls son acabades e han
nos atorgades CXX mil Iliures uiíra lo fogatge de rnig
any quens donaren lallra dia a ops de la armada. Al-
tres noves noych havem de queus caylla scriure. Fets
vostron poder que hajats a mans vostres En Berna t de
Cabrera e per grat o per ferga sapials ab ell la veritat
que tenia en los tractamenls en special den R. Ala-
many et den Berenguer de Pau e tantost desembargar
vos en segons quel Senyor Bey ha rnanat a mossen He-
rehguer Dabella a^o no vege nuil honi. Dada en Har-
ebinona sots nostre segell secret a XV de juiiol en
lanv MCCCLXIV.
Divenres mati ques comptave XIX dias de juyol en
la ciutat de Sarago^a reebe lo dit Senyor Duch una
letra de la Senyora Reyna de la tenor seguent;
A mon car Primogenit lo Duch. La Reyna.
Car Primogenit nit passada a miga nit haguem ardil
del Senyor Rey que ses levat de Murvedre e que era
vengut a Burriana et con son cami vers Tortosa e a-
pres en Aragón hans fet saber quens sperara a Torro-
sa per la qual raho nos parlim sus ara da^i ab les ga-
leas et fem la via de Tortosa. Nos car íill havem gran
dubte que con lo Senyor Rey sia en Aragón que no
man soltar En Bernal de Cabrera e siu fa sens dupte
speram ne gran destruccio del regne per queus manam
(\ue tantost hajats a vostres mans lo dit En Bernat de
Cabrera e tantost o publicainent o amagada fets li do-
nar mort e nqo no tardets axi con desijats lo ben del
(264 )
i'cgne e noslra gracia e benediccio et guardáis vos que
aquesta íelra mostréis sino al arcbabisbe et a mossen
Berenguer Dabella e a mossen Thomas e manat lus
quen tenguen secret et ques faga de fel. Dada en Bar-
chinoua sots nostre sagell secret a XVII de juliol en
lany MCíXLXIV. E mostráis ais damunt dits^ aquesta
letra e preñéis dells sagrament et honienatge queu ten-
guen secret e a nuil allra no la mostréis. Dada ut
supra.
Aquest dia matex en hora de menjar reebe lo dit
Senyor Duch altra letra de la dita Senjora Reyna de
la tenor seguent.
A mon car primogenit lo Duch. La Reyna.
Car Primogenit nostre jaus havem huy scril de les
coses seguents. Es assaber que nos havem ardit cert
quel Senyor Rey sen va en Aragón e dublam nos que
no faga soltar En Bernat de Cabrera de la qual cosa
se seguirá gran dampnalge al Senyor Rey et a nos e
vos e a lots los regnes. Perqueus manam axi cou desi-
jats noslra gracia el benediccio que encontinent hajats
a mans voslres lo dit En Bernat de Cabrera e encon-
tinent lo fets matar publicament o amagada et ago no
tardéis car gran perill poria esser. Nos hic partim sus
ara ab V galeas per anar al Senyor Rey que deuen
trobar en Tortosa. Aquesta lelra mostráis secrelament
al arcbabisbe e a mossen Berenguer Dabella e a mos-
sen Thomas. Dada en Barchinona dimecres a XYII de
juliol hora de vespres.
265 )
Semblíintment de la materia sobredita fo scrit de
pan de la dita Senyora Reyna a mossen Thomas de
Mar^a en la forma seguent.
Al amat nostre mossen Thomas de Marga. La
Reyna.
Mossen Thomas nos scrivim una letra a nostron car
primogenit lo Duch sobre uns aíFers secrets e deu vos
mostrar la dita letra secretament. Manam vos que qo
que nos li fem saber baja compliment e acabamentaxi
con desijats nostra gracia e merce et per res nou mu-
déis. Dada en Barchinona a XVII de juliol.
En apres aquest dia matex fo scrit al dit mossen
Thomas de Marga de la materia sobredita de part de la
Senyora Revna en la forma seguent.
Al auiat nostre mossen Thomas de Marga.
Mossen Thomas ja huy vos havem scrit per abres
lelres de semblant rabón qo es que nos altra vegada
scrivim a nostron car primogenit lo Duch sobre als-
cuns affers fort seci-ets e cuytats. Manam vos quel cre-
gats e queu coraplats per obra e que sia secret. Dada
en Barchinona a XVII de juliol ora de vespres.
Dimarts a XXIÍíde juyol en lany damunt dii en la
ciutat de Saragoga lo dit senyor Duch reebó letres de
la Senyora Reyna de la tenor seguent.
TOMO xxxiv. 18
( 2G6 )
A mon car primogenit lo Duch. La Reyna.
Car primogenil nos havem huy reebuda una letra de
mossen Berenguer Dabella per la qual havem enles
quen Bernat de Cabrera devia esser dins un dia o II
en vosire poder. E segons la dita letra sua poria que
si donavels mort publicament al dit En Bernat que li
deviets donar deffensions. E age entenem nos que se-
ria fort gran lagui e gran dampnatge que sen seguiría
haut sguart a qo quel Rey de Navarra demana qui no
vol que muyra et dabans o demanava ab gran instan-
cia e en altra manera nol volia liurar si donchs hom no
li donava mort. E per tal com en ago porien venir molts
destorbs havem axi acordat et volem eus manam eus
pregam que vos per gran profit deis Regne el de tota
la térra del Senyor Rey et vostra vos encontinenl que
tengáis en vostres mans lo dit En Bernat de Cabrera
tantüst lo fagats turmentar per manera quen sapiats la
veritat daquells qui sabien o consentien en lo fet de la
malvestat e sapiats lo fet largament e breu. E enconti-
nenl sens altra allargament de vostron cap fets lo ma-
tar publicament. E en ago nons cal baver altre acort
ne consell car lo Senyor Rey ho vol que axis faga et
ago es mester ques faga breument et tot en un dia per
tal con havem dubte que con lo Senyor Rey sia en
Aragón lo Rey de Navarra ab ses bones maneres nol
laya soltar et sens tot dupte seria molt gran dampnat-
ge del Senyor Rey e de sos Regnes et axi car fill vos
cníbrtidament e de vostron seny fets lo matar publi-
cament o amagada con vos vullats ab que muyra et
aquesta letra solament mostráis al archabisbe e a mos-
( 267 )
sen Tilomas e nulla altra persona ñola vege. E tantost
nos en scrivils. Nos partim de Barchinona dimecres e
speram nos al cap de Lobiegat on haguem ardit (juel
Senyor Key venia a Barchinona e vuy per lo malí
tornaní en Barchinona et si lo Sonyor Bey no es aques-
ta nií ab nos dema Deu volent que sera disapte per lo
mali tornarem en la galea et partirem daci per fer la
via del Senyor Bey. Dada en Barchinona divenres a
XIX de julio! ora de prim son.
Aquest correu deu esser ab vos dins III dies e par-
teix dagi a mige nit.
Axi matex fo scrit daquesta niatexa rabo a raossen
Thomas de Marga una letra de part de la Senyora
Beyna de la tenor seguent. •
Al arnat nostre mossen Thomas de Mar^a. La
Beyna.
Mossen Thomas nos scrivim nostron car primogenit
lo Duch sobre lo fet de queus havem scrit ja per altres
correus. Manam vos que axi con desijats nostra gracia
ét merce fayats complir lo fet de que nos li scrivim. E ,
la dita letra no veje altra persona sino lo Duch el ar-
chabisbe et vos. E tantost fets quel fet baja acabament
el bon recapte. E si res ne fallia nos o complariem a
colpa vostra. Guardáis vos que nuil hom no veje vostra
letra. Data en Barchinona a XIX de juliol ora de prim
son.
( 268
En apres dijous a XXV del dit mes de juliol lo dit
senyor Duch estant en la ciutat de Saragoga reebe una
letra del Senyor Rey de sa propia ma scrita de la te-
nor seguent.
A nostre car Primogenit. Lo Rey.
Car Primogenit. Regonegut lo proces qui es stat fet
contra En Rernat de Cabrera major de dies e vistes
Jes colpas et crims que ha comeses contra nos et nos-
tres Regnes condempnam aquell esser escapssat en
guisa que muyra el en loch publich segons la ma-
nera e sentencia que dins aquesta letra vos trametera.
Scrita de nostra ma en Rarchinona a XXII de juliul.
La forma empero et manera de la sentencia per lo
dit Senyor P^ey ordonada et per lo dit senyor Duch ex-
seguir manada la qual era en una cédula dins la so-
bredita letra al dit Senyor Rey interclusa es de la te-
nor seguent.
in nomine Domini. Nos Petrus Dei gratia Rex Ara-
gonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comes-
que Rarchinone Rossilionis et Ceritanie. Quia nobis ut
principi constat et est notum Rernardum de Capraria
majorem dierum existente ipso consiliario et domesti-
( 2G9 )
€0 nostro plura et diversa crimina lese magestatis
contra nos et nostram rernpublicam comisisse videli-
cet tractatus sub colore pacis et alias in favorem Re-
gis Casteüe publici hostis nostri et in destructionem
et depopulationem nostre reipublice faciendo et mala
super bus consilia nobis dando atque etiam alus mul-
tis modis nostram rempublicam destruendo prout de
hiis ómnibus nostia conscienlia fuit veridice ex rei
evidentia et indiciis indubitatis ac violentibus presump-
tionibus infórmala ex quibus malis tractatibus et con-
silüs Ínter alia que propler eorum detestationem in
favorem nostre nationiscaremus civitatum et plurimum
et diversaruní villarum et castrorum nostrorum des-
tructio et depopulalio et occupatio etiam ac diversa
alia dampna et discrimina fuerunt nostre reipublice
subsecuta. Ideo habita prorsus in nostro pleno consilio
delliberatione solerti et digesto ac maturo consilio su-
per istis per hanc nostram diffinitivamsenientiamquam
per nostrum carissimum primogenilum proferri pro-
vidimus dictum Bernardum de Capraria ultimo srpli-
cio condempnamus sic quod ab ejus spatulis caput si-
bi in loco publico amputetur et per consequens pro-
nuntiamus omnia bona mobilia et inmobilia ipsius Ber-
nardi ac jura sua universa fore nostro erario ac-
quisita.
Encara lo dia sobredit lo dil senyor Duch reebe una
letra scrita de ma del Senyor Rey de la tenor se-
guent.
270 )
A nostre car Priniogenit. Lo Key.
Car Primogenit huy vos havem scrit con nos havenri
condempnat En Bernat de Cabrera a perdre lo cap
perqué volem que enconlinent con sie feta Ja execucio,
quens trametals lo cap. Scrita de noslra ma en Barce-
lona a XXII de Julio
En apres divenres ques comptave XXVI dies del mes
de juyol en la ciutat de Saragoga lo dit Seriyor Duch
haut acort plenerament ab tot son consell en lo qual
soren molts et diverses cavallers et savis et altres de
fon consell volent exseguir segons ques pertany los
dits manainents a ell fets axi per lo dit Senyor Rey
con per la Senyora Reyna sobre la execucio fahedora
de la persona del dit En Bernat de Cabrera mana et
ordona davant si venir en lo pati del alberch del ar-
chabisbe de Saragoga en lo qual lo dit senyor Duch
posave lo dit En Bernat de Cabrera per oyr la dita
sentencia contra ell donada per lo dit Senyor Rey.
Lo qual Senyor Duch sehent pro tribunal en una
taula sobre la qual li fo apparellada una cadira et sos
])araments cntorn daquella segons que a princep et a
Senyor volent donar sentencia a gran persona et as-
senyalada de son regne axi con es lo dit En Bernat de
Cabrera e applegat aquí gran multitut de poblé lo dit
( 271 )
En Bernat de Cabrera a mort condempna per la ma-
nera en la sentencia dessus insertada coulenguda. La
qual sentencia present lo dit mullitut de poblé publi-
cament mana esser legida al dit En Bernat de Cabre-
ra per Bertrán de Pinos son prothonotari. Presents
per testimonis los nobles et honráis don Loys Cornell
don Gombalt de Tramagel En Domingo f erda justicia
Darago mossen Velascho Aznarez de Borau batle gene-
ral Darago Fortunyo de Liso
. . jurats de la ciutat de Sarago^-a e molts daltres en
multitut copiosa.
La qual sentencia al dit En Bernat de Cabrera dada
et per mi dit prothonotari lesta encontinent lonrat En
Garcia López de Luna cavaller alguazir del dit Senyor
Duch aquella de manament del dit Senyor exsequi go
es que en lo mercal de la ciutat de Ceragoga li feu
tolre lo cap lo qual ab lo cors ensemps estech per
exemple lot aquell jorn aqui matex que non fou levat
lendema fou soterrat ais frares menors de la dite
ciutat.
En apres digmenge a XX.V11I de juliol del any da-
munt dit presentaren al dit Senyor Duch una letra a
ell tramesa de part de la Senyora Reyna la tenor de la
qual es ayta!.
272 )
A iiostre car Primogenit lo Duch. La Reyna.
Car primogenit nostra vostre letra havem vista en
' la qual era inserta una nostra letra queus haviem tra-
mesa sobre lo fet den Bernat de Cabrera a la qual vos
responem que nos havem gran maravella de vostres
consellersquis son meses en disputar et enterpretar les
letres del Senyor Rey el nostres. E hagueren millor fet
que les haguessen meses en execucio que con se son
meses en enterpretar aquellas car nos pertanyia dells
majorment pus no haviem manat de certa sciencia
quel dit En Bernat moris. E nqo per tal con erem cer-
ta de la entencio del Senyor Rey e poden pensar los
de vostre consell que si nos no sabessem la volentat
del dit Senyor que nou manarem ax¡ fer soltament car
perill fora de nostra anima e mes quen hagaierem re-
prehensio del dit Senyor et no fora liir la colpa mes
fora nostra per que en tot cas vos et ells deviets exe-
guir nostres manaments. Mes pus agí es ja lo Senyor
Rey lo dia passat vos ha scrit de sa ma son enteni-
ment a la sentencia queus tramet ordenada pensant
que vosaltres qui no gosariels o nousabriets fer. E axi
car fill consellam vos per profit vostre que vos exese-
gueschats lo manament del Senyor Rey e la sentencia
que ha donada contra lo dit En Bernat e sos bens car
lo dit Senyor es cert de molts mals tractaments quel
dit En Bernat ha fets contra les persones del Senyor
Rey e vostra e contra sos regnes e quant ara non vu-
llats plus saber ne demanar altre consell nc acort car
( ^73 )
noy serio expedienl ni pi oíitos ne nons ho cal metra en
dispiilacio axi con havets fet tro arj. E vol lo Senyor
Rey e nos ho volem eu toñim per boa que abans que
donets mort al dit En Bernat lo far-ats ben et fort tur-
menlar. E que sie diligentinent inlerrogat quales per- '
sones cabien en los tractarnents en special den R. Ala-
many e den Berenguer de Pau qui son stats encolpals.
E digáis a vostres consellers qae es mester que sia
ben iníerrognl de punt en punt e que non fallega res
en lo proces quen faran ans del tot sapiats la veri-
tat. E axi con ara se son meses a enterpretar nostres
letres que sapien inlerrogar lo dit En Bernat car pus
necessari es que no 90 que ells disputaven qui no era
sino allongar temps la qual cosa tenim per mal feta.
Mes lexat estar tot ago. Volem eus manam que exe-
guescliats et complescals la sentencia quel Senyor Rey
TOS ha tramesa dictada e nous tardéis apres empero
quel haurets turmentat. Dada en Barchinona sots nos-
Ire sagell secret a XXIV dies de juliol en lany MCCC
LXlIil.
Aquest dia matex lo Senyor Duch reebe allra letra
de la Senyora Reyna de la tenor seguent.
A nostron car Priniogenil lo Duch. La Reyna.
Car Primogenit lo Senyor Rey ab gran consell e de-
lliberacio ha condempnat a morí En Bernat de Cabre-
ra c tramet vos dictada la sentencia dins una letra sen-
( 274 )
ta de su rna. Volem cus pregara que fa^ats yo que!
Senyor Rey na ordenal envól si ja nou havets fet. E
per res nou laguiets neu mudets. Empero tenim per
béti quen sapiats la veritat de tot ^,0 que saber no pus-
cháts. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a
XXlll de juliol en lany MCCCLXIV.
Aquest dia mateix la dita Senyora Reyna trames una
letra a niossen En Thomas de la tenor seguent.
Al amat nostre mossen Thomas de Marga. La
Reyna.
Mossen Thomas nos scrivim a nostron carprimoge-
nit lo Duch una letra la qual volem que vejats sobre
lo feí den Bernat de Cabrera. E ja lo dia passat lo
Senyor Rey li scrivi ab letra scrita de sa ma dins la
qual era ordenada la sentencia quel dil Senyor volque
liaja. Per queus manam que encontinent íagats exse-
guir la dita sentencia e dngo no esperets allre mana-
ment ne altre consell. Empero sobre lotes meslerque
fa^cits turmentar lo dit En Bernat el quen sapiáts la
veritat quals hi tenien colpa e apres tnntosl exeguit la
sentencia. Dada en Barchinona sots nostre segell se-
cret a XXIV de juliol. En lany MCCCLXIV.
Aquest dia mateix fo scrit de part del Senyor Duch
al Senyor Rey sots la forma seguent.
275
Molí alt et molt excellent Princep el Senyor Pare
et Senyor a mi molt car. Sapie la vostra molt gran al-
lesa que huy en hora de tercia en lo pati o entrada del
alberch del archabisbe de ^eragoQa en lo q nal jo pos
solemnialment et .publica Jo done sentencia contra En
Bernat de Cabrera la qual donada de continent üu lo
menar al mercal de la ciutat et aqui fui li tolre lo cap
segons que per vos Senyor ei'a stat ordenat. E cregats
Senyor que les genis de la ciutat foren molt pagades
de aquesta cxecucio a la qual si son juslades en lan
gran nombre que no es ma fe que persona que hi sie
poscuJa esser sia romasa en la ciulat que toles no sien
vengudes a veser la dita justicia. Scrita en ^arago^a
divenres en hora de tercia a XXVI de juyol en lany
MCCCLXIY.
Senyor lo vostre humil primogenit besant vostres
peus et mans se comane en vostra gracia et bene-
diccio.
Simiii modo íuit scriptum domine Regine sub forjna
supradicta.
A nostre car Primogenit lo Duch. Lo Rey.
Car Primogenit vista havem una letra escrita de
vostra ma la qual haviols tramesa a noslra cnra com-
panyona la Reyna sobrel fet del comte Dosona e rego-
neguda la dita letra loam vostra diligencia e la mane-
ra que havets tenguda en significarlo dil fet a la dita
( 276 )
Reyna e femvos saber que es ver que En Francesch
Solivera segons ques comte en vosira letra es vengut
a(;¡ a nos per la vezcomlessa de Cabrera e hans mostra-
da una letra de paper la qua! appar es din que es del
Rey qui fo de Castella do pactes o covinenges fetes en-
trel dit Rey e lo dit comte Dosona per lo rescat del dit
comte de la qual letra vos Irametem trellat dins la
present per quen siats mils informal. E sobre ago lo
dit Francesch ans snplicat que guiem lo dit comte. E
con per la dita vostra letra hajam entes que la com-
tessa Dosona ab un de sos filis e 11 filies sen es añada
al comte de Foix e a nos sia dat a entendre segons que
es a vos mateix ques nes añada peralcuns tractaments
molí dampnosos a nos e a la nostra cosa publica los
quals nos deuen en^ercar esquivar e tolre aytant con
pnscham. Per go volem eus manam eus pregam que
baut per vos plener acort sobre ago regonegats e ve-
jats si val mes e es pus profitos a nos o mes espedient
que tremetats a la dita comtessa o al loch on tenia son
domicili e li manets que de les torres de nostra sen-
yoria no ischa sens noslra licencia o que procehiscats
contra ella et sos bens per rabo de la sua añada e ab-
sencia e dells dits tractaments per los quals ella va
contra nos et la cosa publica e nostres Regnes e ter-
res e alio quen acordareis per millor exeguits de fet
ab gran diligencia. Dada en Saragoga sots nostre se-
gell secret a XXVI dies de marg del any MCCCLXVÍ.
Rex Petrus.
277 )
La Reyna.
Car Primogenit vostra lelra havem reebuda sobre ló
fet dej comte Dosona e responem vos que sobre lo dit
íei e sobre altres iiiolts affers lo Senyor Rey e nos Ira-
inetem a vos los amats nostres niossen Francesch de
PerelloDS e a mossen Ramón de Planella de intencio
del dit Senyor e nostra plenerament inforinats quius
dirán que volein que sia fet en lo dit fet e en tots ios
altres per quels Irametem. Dada en Sarago^a sots nos-
Ire segeli secret a XXVI dies de marg del any MCCC
LXVl. Petrus Marti.
Carta de Don Pedro que fue Rey de Gastiella sobrel
fevio del comte Dosona.
Sepan quantos esta caria verán como yo don Pedro
por la gracia de Dios Rey de Castiella de Toledo de
León de Gallicia de Sevillia de Cordova de Murcia de
Jahen del Algarbe de Aljezira et Senyor de Vizcaya e
de Molina. Conosco et atorgo que fogo compasión et
abenencia con vusco don Bernal conde de Osona en
ragon de vuestra rendición en esta manera et con estas
condiciones que aque dia que vos el dicbo conde que
me dedeí) et peguedes por vuestra rendición en cin-
quanta millia florines doro viejos de los de Florencia
e que me los peguedes aqua en Sevilla en fres pagues
( 27« )
en esta manera. Los diez mili florines dellos en todo
el mes de abril primero que viene que sera en la Era
de mil el quatrozientos e qiiatro anyos. E los veynt
mili florines en el otro mes de abril del anyo seguien-
te que sera en la Era de mil e quatrocientos et cinquo
anyos. E los otros veynt mili florines en el otro mes
de abril del anyo segundo seguiente que sera en la
Era de mili e quatrocientos et seis anyos. E vos el di-
cho conde que me dedes en el dicho mes de abril des-
le anyo primero que sera en la Era de Mili e quatro-
cienios e quatro anyos los dichos diez mili florines et
a rahenes por los dichos quarenta mili florines que se
an de pegar en los dichos dos anyos a don Bernaldin
vuestro fljo el major e a dona Leonor e a dona Johan-
na vuestras fijas e a Bernald Güillern fijo del vezcom-
te de la lila. E assi como yo sea pagado de los dichos
diez mili florines e tiengua las dichas arahenas que vos
dexe vuestro quorpo suelto e desembargado e vos de
guia e companyes que vos ponguon en salvo do qui-
sieredes fuera de miio regno. E que yo tienga las ditas
arahenas en esta manera que desque el dicho mes de
abril del anyo de quatrocientos e cinquo anyos fuere
legado e me vos ovieredes pagado los venyt mili flo-
rines de la paga primera que yo que vos dexe e de-
sembargue de las ditas arahenes al dicho Bernald Gu¡-
llem flijo del dicho vescomde. E a una de las dichas
vuestras fijas qual vos quisíerdes e que tienga en ara-
henes por los dichos vient mili florines de la paga pos-
tremera al dicho don Bernaldin vuestro fijo e una de
las dichas vuestras fijas la que vos dexaredes para que
( 279 )
la tenga fasta que sea complida la paga postermera de
los otros veynt mili florines que irie liavedes de pagar
en el dicho mes de abril de quatrocientos e seys an-
nyos. E vos el dicho conde o" otro per vos haviendoma
complido la paga de lodos los dichos cinquanta mili
florines en la manera que dicha es que yo que vo de
e desembargue v^in condición a)cuna las dichas rahe-
nes que yo toviera e que las mando poner en salvo en
aquella parte do ellos quisieren fuera del mió scnyo-
rio. E yo el dicho conde atorgo a vos el dicho Senyór
Rey de vos dar por la dicha mi rendición los dichos
cinquenta mili florines e las dichas archenas por ellos
a los dichos plagos e sin la manera que dicha es. Et
con las posturas et condiciones que dichas son e en
esta carta se contienen e de mas desto que dicho es
pongo convusco el dicho Senyor Rey que desque me
vos hayades suelto e desembergado fasta que vos haya
pagado todos los dichos cinquanta mili florines que no
tome armas ni me arme dellas ni faga, guerra ni danyo
ninguno a vos ni a vuestras gentes ni a neguna tierra
de vuestro Senyorio por obra ni en dicho ni en fecho
ni en cossejo salvo sino fuere sobre defendí miento del
condado de Barchinona yendo alia por mar o por tier-
ra poder vuestro. E juro per al nombre de Dios et de
Santa Maria et de los Santos evangelios en que pus los
manos de lo assi gardar e tenor e complir e de non yr
contra ello nin contra parte deila por ninguna manera.
E de mas desto obligo las dichas mias arahenas para
que fagades dellas lo que quisierdes si lo assi non
guardare e cunqdiere. E yo el dicho Senyor Rey pro-
(280 )
meto de tener e guardar ct complir lodo lo que sobre-
dicho es e en esta carta se conliene assin como lo he
prometido e jurado en vuestras manos el porque desto
seades cierto di vos esta carta seellada con mió seello
en que escrevi mi nombre. Fecha en Sevilla di es
de Deziembre era de J\lill et quatrocientos ef tres
anyos.
Yo El Rey.
Lo Primogenit del Senyor Rey.
Entes havem per persones dignes de fe quel Bis1>e
de Vich o sos officials e degans estants en la ciutat de
Manresa de poch de temps a enga no tements ne dub-
tanls prejudicar a nos en les jurisdiccions et altres
drels a nos con a princep e senyor de la dita ciutat
pertanyents imposen o imposar fan certa pena pecu-
niaria a les persones legues que venguen fertestimoni
davant ells o que sots la dita pena no demanen dago
licencia al batle o altre official nostre de la dita ciutat
la qual cosa si axi es torna en molt gran e notori et
irreparable prejudici et lesio de la jurisdiccio et altres
drets reyals a nos pertanyents en la dita ciutat e sobre
los habitants en acfíjella. On con aytals prejudicis ma-
nifests sis vol per nostre propri ínteres sis vol per in-
terés deis dits nostres sotsmeses soffei'ir no pugam ne
dejam segons que ter no devem com dretament serie
tolre et levar a nos indirectament tot poder et tota ju-
risdiccio a nos pertanyent sobre voslres sotsmeses. Per
co a vos de certa sciencia sots incurriment de la ira et
( 281 )
indignacio nostra el per la fe et naturalesa quens sots
tengut deliim el. manam que si per ventura ara o da-
qui avant atrobarets o sabréis alcun sai'g o altre mi-
satge deis dits Bisbe dega o altres officinls daquell fa-
hents semblant raaiiament a alcun de nostres sotsme-
ses segons que dessus c-o ps quel d¡t interroga! cita
alcun lech per fer testimoni ab pena pecuniaria o que
sots aquella pena o altra face inibicio al dit citat que
no denian licencia sis volra a vos o a altre baile o of-
ficial ordinari qui es o sera en la dita ciutat de anar
al dits Bisbe deg^a o ofíicial daquell per fer testifiioni
o per altra cosa alcuna que aquell saig deis dits Bisbe
dega o official seu ([ui aytal manament fara prenats et
penjets per lo coll de continent sens tota merge en
manera qnen muyre. E ago sens tota solemnitat de
diet la qual en aquest cas no volem que servets ne
guardéis. Promelents a vos en noslra íe real de guar-
dar vos de tot dampnatge daquesta execucio e mana-
ment. Dala en Barcelona a XXÍII de agost en lany de
la Nativitat de nostre Senyor MCCCLXV. Primogenit.
Dominus Dux mandavit B. de Pinos.
Dirigitur Bajulo Minorise.
Lo Primogenit del Senyor Rey.
Pi'obomens entes bavcm per persones dignes de fe
que entre los altres proceses e enantaments que lo
bisbe de Yich o sos officials fan contra lo nostre batle
fan cascun día a tres horas repicar a gran clasch tots
los senys et esquellas de la Seu et de les altres csgle-
TOMO XXXIV. 19
( 282 )
yes de la ciutat de Manresa la qual cosa so fa en menys
prcu del Senyor Rey pare nostre molt car et de nos
qui som Pi incep et Senyor vostre et de la jurisdiccio
reyal per deffensio de la qual lo dit baile es vedat.
Hon con semblants coses en la dita clulat nuil lernps
sien acustumades de fer. E nos aytals fets quis fan con-
tra noslres officials sofferir no puxam ne dejam major-
ment con lo dit repicament se fa ab los dits senys e
esquelles qui son voslres e per los quals contra nos-
tres officials nos" deu repicar per semblant cas sino
segons ques acustuma de fer per altres lochs de Ca-
thalunya. Per go vos dehim eus manam que vista la
present requiráis lo pabordre e canonges de la dila
Seu qui daqui avant aytal repicament e semblant de
senys e de esquelles no íaqen ne fer lexen. E si per
aquesta requesla estar no sen volen manam vos sots
pena de M. morabatins dor al fisch noslre aplicadors
que de continent remováis tots los batays deis dils
senys e squelles. E si per aventura alscuns per lur
propria auctoritat assejaran de repicar ab allre enginy
los dits senys e squelles certifficat nos dago cor nos
los ne punirem en tal manera que a ells e ais altres
semblants coses assejants ne sera eximpli. E ago per
res no mudéis ne allonguets. Data en Barchinona a II
dies de selembre en lany de la Nativitat de nostre Sen-
yor MCGCLXV. Primogenit.
Dirigitur consiliariis et probis hominibus civitatis
Minorisse.
Dominus Dux mandavit michi B. de Pinos.
( ^2S3
Infonl Kn Johan del molt alt Senyor Rey priraoge-
nit Duch de Gerona e comte de Cerrera. Al feel iios-
tre En P. Ramón baile de Manresa. Salut et gracia.
Com per algunes justes rahons nos vullam essér pre-
ses En P. de Gravalosa major de dies e En Johan de
Segales ciutadans de Manresa per go a vos expressa-
ment deim e manam e comananí que en quaí que
loch los daniunt dils atrobarets dins la jurisdiccio a
vos comanada o altre jurisdiccio del Senyor Rey e
nostra que aquells preñáis en persona et preses et ben
guardáis sois fe! guarda e custodia lingats destro de
nos bajáis altre rnanament usant et aquest fel de la
preso damunt diía saviainenl e secreta en tal manera
que vinga a bon acabament car nos per les presents*
manam al sotsveguer de Manresa e al batle de Sent
P. Dor e a lots et sengles altres officials e sots meses
del Senyor Roy e nostres que a vos sobre les dites
coses sois la fe e leyaltat que son lenguts al Senyor
Rey e a nos donen eonsell favor e ajuda e vos acom-
panyen e seguesquen tant e aylantcs vegades con per
vos requests ne serán. Volents encara e a vos manants
que fagáis fer fe del abit quels damunt dils portaran
en temps de la lur preso. Data en Rarchinona a Yl
dies de setembre en lany de la Nativitat de nostre Sen-
yor MCCCLXV. Primogenit.
lufanl En Johan etc. Ais feels nostres En Francesch
( 284 )
Nerey sotsveguer de Manresa En G. Savanera batlle dé
Seiit r. Dor e a tots e sengles altres officials del Sen-
yor Rey e nostres ais quals la present pervendra. Sa-
lut e gracia. Con nos hajam comanades e manades fer
al batle de Manresa algunes coses qui per justicia son
fahedores e ais dits affers lo dit batle baja mesler la
vostra ajuda. Per co a vos e a cascun de vos expres-
sament deim e manam sots viríut de la fe e leyaltat
que tenguls sots al Senyor Rey e a nos que tota ve-
gada que per lo dit batle ab companya o en aquella
manera que ell volra e que en les dites coses que nos
manam esser fetes donéis aquell consell favor e ajuda
en tal manera que bajen bon acabament. Guardant vos
be que per colpa o negligencia vostra res no bi per-
da en altra manera comptar sia a colpa vostra. Dala
en Barchinona a YI dies de setenibre del any de la na-
tivitat de nostre Senyor MCCGLXV. Primogenit.
Lo Primogenit del Senyor Rey.
Vostra lelia bavem reebuda sobre la gran injuria
e violencia quel Bisbe de Vich ha felá en persona vos-
tra e de vostre assessor al Senyor Rey et a la juris-
diccio reial a nos tramesa e aquella be entesa respo-
nem vos que si axi es con a nos bavels fet saber vo-
lem e a vos sots pena del cap a perdre deyín e ma-
nam que vistes les presen ts ab aquella companya que
conexerels esser necessaria a íer e exseguir les coses
davall scrites vos manéis personalmenl al palau del dit
Bisbe o en altre loch on -abréis lo dit Bisbe et ses
( 285 )
companyes esser dins vostra jurisdiccio e tales les di-
tes companyes del dit Bisbe axi clergues con lechs
prenats de continent exceplat la persona del dit Bisbe
havenl sobre a^o sobirana cura e diligencia en tal ma-
nera quel dit Bisbe ne alcun de ses companyes non
puxa res saber tro fet sia. E aquells tenits preses e
ben ferrats et guardáis tant de temps tro que de nos
hajats haut altre manament. Certificants vos que si en
aquesls affers no havets major diligencia que no ba-
gues con vos jaquis pendre lo vostre assessor a voslre
costal en gran minve et vituperi vostre et desonor de
la jurisdiccio damunt dita nous costara sino lo cap de
les spatles sens tota merce. Manants a vos que de con-
tinent deliurets lo dit vostre assessor de la preso o per
for^a o per grat. E acó sots la pena damunt dita. Data
en Barcelona a XIV dabril en lany de la Nativitat de
nostre Senyor MCCCLXVI. Primogenit.
Dominus Dux raissit eam signatam expediendam.
Dirigitur Petro Febroarii bajulo ville Cervarie.
Infans etc. Fidelibus suis vicario bajulo judici ordi-
nario et subvicario Gerunde vel corum loca lenentibus
Salutem et gratiam. Cum nos pati nequeuntes nonnu-
11a et intollerabilia prejuditia gravamina et novitales
per episcopum Gerunde et ejus officiales ipso Episco-
po tractante ])rocurante et gratum habentc nobis et jii-
lisdiclioni nostre factas et irogatas nulla preambula
justa causa temporalitatcm cjusdem cpiscopi recipi vi
ad manus vestras occupari providcrimus el velimus.
( 280 )
Ideo nobis et ciiilibet vestrum dicimus et mandamus
quatenus lemporalitatem rerum reddiluum et juriuin
dicti episcopi ad manus vestras visis presentibns vice
el nomine nostris occupetis et recipiatis et de eadem
faciatis vobis ipsis integre responden et penitus obo-
diri. Data Barchinone vicésima octava die madii anno
a nalívitate Domini MCGCLX sexto. Primogenit.
Dominas Dux missit eam sigiiatam expediendam*
Lo Primogenit del Senyor Rey.
Con En Nicolau Figuera preverá de la Séu de Gero-
na affirmant si esser notari publich del Bisbe de Gero-
na contra manament prohibicio e ordinacio noslres fe-
tes e ab veu do crida publicades per la ciutat de Ge-
rona en gran e manifest tort prejudici e lesio de la ju-
risdiccio del dit Senyor Rey e nostra baje preses car-
tas publiques e preña conlinuament con a notari pu-
blich havent auctoritat del dit Bisbe de Gerona la qual
cosa fer no pot segons que sabets. Per qo nos no po-
dcnts segons que no devem soferir tan gran prejudici
et lesio de nostra jurisdiccio a vos dehim et expressa-
menl manam que vistes les presents prenats o pendre
facats lo dit Nicolau Figuera et aquell pres liurals en
ora secreta et descuydada al feel del offici del algua-
zir nostre Pere Segrera la qual vos Irametem per a-
questn raho liurant a aquell dit P. Segrera companya
covinent a la ora que ell vos dirá per menar aquell la
on a ell manat es estat et per nos ordenat. Guardant
vos sobiranament que en tal manera e asi secreta vos
( 287 )
hajats en la preso daquest preverá que per ignorancia
o per no cura ell pogues fugir o escapar a vostres
mans e del dit P. Segrera. E no resmenys vos manam
sots aquella major pena que poriets encorrer que a-
quest manament e aquest fet tingáis axi secret que
hom del mon no puxe presumir ni saber que es es-
tat del dit Nicolau. Data en Barcelona a XXVIÜ dies
de Octobre en lany de la Nalivitat de nostre Senyor
MCCCLXVI. Primogenit.
Dominus Dux qui eam propria manu signavit misit
eám expediendam.
Dirigilur vicario bajulo et subvicario Gerunde.
In Dei nomine. Pateat universis presenlem sepiera
inspecturis. Quod nos Infans Johannes etc. Certifficati
ad plenum de tractatibus qui ducuntur et íiunt Ínter
dictum dominum Regem genitorem nostrum et illus-
trem ac ma^^nificum dominum Edoardum principen!
Aquitanie et Yallie ac dominum Regem Anglie patrem
suum illustrera super certis alligantiis et confedera-
tionibus aliisque pactis et conventionibus inter nos et
eos fiendis adinvicem et íírmandis in quibusquidem
tractatibus sicut nobis dictus dominus Ptex noster Ge-
nitor inlimavit nosler requirilur spelialis conscnsus
imo et expedit quod dicli tractalus seu eorum aliqui
concedantur sive corroborentur alque firmentur per
nos vel nostros procuratores speliales aut nuntios ad
prcdicta per nos spetialiter doputandos. Ideo volentes
( 288 )
consumationi dictorum tractatuum daré locum de ex-
pressis assenssu et volúntate dicli domini patris noslri
gratis delibérale ac de certa scienlia cum !:oc presen-
ti publico ínslrumenlo fiíníilcr valituro constituimus
facimus et ordinamus cerlos et speiiales ac indubita-
tos procuratores nostros et nuntios vos vonerabilem et
religiosum ffratrem Johanneni Ferdinandi de Heredia
castelianum Empos'.e ac priorem Sancti Egidii Castelle
et Legionis et Franciscum de Sancto Clemente mili-
tem majordomum ac Berengarium de Pratis legum
doctorem consiliarios nostros dilectos licet absentes
tanquam presentes et dúos ex vobis absenté vel quo-
modolibet impedito videlicet ad interveniendun) seu in-
teressendum pro nobis et íamquarn spetiales procura-
tores nostri et nuntii tractatibiis supiadictis tam coram
dicto domino principe quam coram domino Rege An-
glie patre suo vel coram quibusvis alus regibus seu
principibus sive magnatibus quorum assensus vel pre-
sentía in hiis quomodolibet requiraíur. Et ad firman-
dum pro nobis et nomine nostro dictas alliganiias con-
federationes pacta et conventiones omnesque dictes
tracíatus sive capitula inde facía et íienda ea sciiicet
vel juxta ea que per dictum dominum Picgem genitor
rem nostrum aut vos lamquain procuratores suos et
nuntios ipsius nomine firmabuniur vel ea eliam que
vobis aut duobus vestrum absenté vel impedito quo-
modolibet ut preferlur íirmanda nostro nomine vide-
buntur. Et ad prestandum pro nobis ac nomine et vice
nostris et in animam noslram super premissis et quo-
libet eorum i¡) quibus et prout vobis videbitur facien-
( 280 )
(liim corporalo ad sánela Dei evangelia jurium et alias
quaslibet securitates et obligationes tam sub pena ex-
comunionis et interdicti et tam in curüs ecclesiasii-
cis et seeiilaribus quam alias de quibus et proiit du-
xeritis concoidandum sou que ¡n predictis requirantur
vel fuei'int opportuna el omnia alia etiam noslro no-
mine faciendum in premissis et circa premissaque vo-
bis et duobus ex vobis ut est dictuní videbuntur Tien-
da et que nos possemus si person.iliter adessemus
etiam si fueriut talia que requirerent spetiale manda-
tum vel sine quibus predicta explicari non possent vel
effeciui mancipare ac etiam ubi majora vel graviora
essent superius expressalis. Promitentes atque jurantes
in animam nostram per dominum Deum et ejus sancta
qualuor evangelia manibus nostris corporaliter lacla
nos semper habere ratum gratum et firmum quicquid
per vos dictes precuratores noslros et nuntios seu dúos
ex vobis absenté vel ut premittitur impedito tractatum
concessum atque firmatura seu gestum fuerit in pre-
dictis seu quolibet eorundem et nullo tempere revoca-
re sub bonorum nostrorum omnium ypolheca. Quod
fuit actum in villa Regali Regni Yalentie XV die madii
anno a nativitate Domini MGCCLX octavo.
Signum i^ Infantis Jobannis serenissimi domini Re-
gis Aragonum primogeniti ejusque regnorum et terra-
rum generalis gubernatoris ducis Gerunde et comitis
Cervario qui bus consentimus eaque íirmamus et ju-
ramus.
Testes ffuerunt presentes ad predicta nobilis Beren-
garius de Apilia majoidomus Lupus de Correa camer-
( 290 )
lengus et Rodericus Saneii de Calatpjubio milites con
siüarii dicli domini Infantis.
Sigi^niim Berlradi de Pinos dijli domini Infantis
prothonotari et notarii piiblici auctoritate dicti domini
Regis Aragonum per totam terram et dominationem
ipsius. Qui predictis ómnibus prcsens interfiiit hecque
manu propria scripsit et clausit.
Dominus Dux mandavit Bartholomeo do Pinos in
cuJLis posse predieta firmavil et juravit.
Capitulum primum super captione de Medes.
Probatur per Guillermum Agorquod comes Ausone
cum consortibus suis cum "vellet ingredi Calatajubii
dif* June fuit sentitus per exercitum Regis Castelle qui
se arrevatabat versus dictos ingredientes qui fugerunt
ad locum de Medes et ülum locum recognoverunt non
deífensabilem sed gentes dicti Regis tune non seque-
bantur eos ipse testis vidissel. Et quod postea superve-
nerunl les gelades be DCC homens a cavall quos dic-
tus comes senliens mandavit ingredi scultas dicens
quod clauderent januas el non limerent quia curritores
erant. Et postea circa horam tertie diei martis sequen-
tis Rex Castelle supervenit cum machinis et potentia
et tune comes et alii videntes quod non poterant se
tenere et deffendere fecissent suuní posse deíFendendi
ut dixit dictus comes convocatis consortibus dixit quod
Rex Castelle eral ibi cum machinis et locus erat talis
quod ipse non poterat videre quod possent se tenere
f 291 )
et sub certis paclis qiiod redderent se dicto Reg¡ et
tune mandavit testi quod ¡ret ad regem si reciperet
eos a merge cui recusanti dixit quey iría si li pesava
qui ivit cum mandato dicti comitis scilicet quod roga-
bal dicium ílegem per merge quod dirnitteret eos lo-
qui cum Johanne Alfonso et alus quem nuntium Rex
Castelle interrogavit si eral ibi comes qui negavit. Et
tune Rex Caslelle dixit quare negabat quia ipse vide-
rat fralrem Arlaldum et quod ipse hoc sciebat de cer-
to per les scoltes quas ceperat. Et tune ille redit vi-
dens quod dictus Rex nesciebat de certo quod dictus
comes esset ibi ad dictum comitem et dixit ei quod
Rex nesciebat ipsos esse ibi et tune dominus comes
enfellonis conira el! el dixli quey tornes pro eo quod
primo dixerat sibi et ivit. Et tune Rex Castelle res-
pondit quod volebat ilios milites mittere et finaliter
comes descendit ad eos el habuit tractatus cum ipsis
et tándem reddiderunl se domino Regi et proul dictus
testis asserit se reddiderunt cor nos pogueren teñir
poch ne molt al poder del Rey de Castella. E feu se
segons que ell iliu a consell común.
ítem probatur per vicarium de Medes quod comes
cerlifficatus que la pelada magna erat ibi dixit callats
que ades ni hauta mes. Et quod tune secundum dic-
tum testem el prout dicebant homines loci poterat fu-
gere et non fugit.
Ítem probatur per Sanciuum Gónsalvis de Heredia
et 8UÜ.S contestes quod dictus comes dum ducebatur
( 292 )
ad dictum Regem faciebat bonam faciem ilarcm el ri-
sibilem ceteris caplis cum eo malam et tristem fa-
ciem facienübus eí qiiod eral fama publica ¡n iota Ara-
gonia et per lotam terram domini Piegis Aragonum
quod caplio dicti comitis fuit facta voluntarie et non
j)er forsa.
ítem probatur per Johannem Alfonso qualiter se
reddidit dominus comes cum alus habita littera pacto-
rum scripta mandato comitis et subscripta per ma-
num domini Regís Castelle quodque si voluisset seu
poguera esser be anal sens toi perill que ben hac prou
spay con ell testimoni fo lo primer hom que aplega al
dii locb de Medes per manament del dit Rey de Cas-
tella que encara noy havia vengut algún.
Ítem probatur per Vitalem de Blanes quod cum fu-
giebant timentes tumultum exerciius Regís Castelle in
uno nemore concordarunt daré civatam a Medes et fi-
naliter iré Darocham et secundum consílíum et men-
tem hujus testís el quorundam alíorum melíus érat fu
gere Darocham quam remanere in dicto loco de Medes
propter periculum exercítus domini Regís sed domi-
nus comes et Petrus de Luna qui per se habebant con-
sílíum in una camera deliberarunt aíiter sed ipse tes-
tís nesciebat eorum consílía.
293
ítem quod dictiis comes luit bcne locoüectus per
tiictum Uegem sed quod í'uit posita una cathena ¡n
pede dicti comitis et aliorum suorum sotiorum.
ítem pi'obatur per Pelrum de Luna quod audito ru-
more exercitus retiierunt non tamen penganíes quod
essenl sentiti et remanserunt ut dicunt alii in loco de
Medesquem locum lecognitum viderunt non deffensa-
bilem sed ibi remanserunt pro tanto tandiu ut habe-
rent resp«nsum de nuntiis quos miserant apud Calula-
jubi. Et in islo intermedio venerunt dueenli equites
domini Regís qui siabiliverunt passus et sic non po-
tuerunt exire propter passus stabilitos et postea super-
veniente cxercitu domini Regis cum machinis et po-
tentia cogitaverunt recedere in nocte per unum pas-
suní qui non erat stabiliius quem postea viderunt sla-
bilitum. Et sic iraclavenmt isto incohante Iractatu post
visas litteras dicti Regis requirentis eos de redditione
quod se redderent dicto Regi. Est tamen verum quod
ipsi ante miserant dictum Guillermum Assor ad dicen-
dum dicto Regi quod ipsi non erant ibi et finaíiter ha-
bita responsione quod Rex sciebaí quod ipsi erant ibi
consumarunt dictum tractum et sub certis pactis ha-
bilis cum nuntiis dicti Regis habita littera dicti Regis
pro qua signanda de manu Regis ivit primus comes
Ausonie reddiderunl se domino Rcgi et fuerunt ducti
«oram eo et excusat nioram quam fecerunt et non fu-
gerunt ad locum de Darocha qui non erat sic pericu-
iosus quia propter periculum venerunt et in dicto lo-
( 294 )
cü cjuiíi magis propinquus lul reclounduní speclare vo-
lebant nec volebant expeclare ¡n loco de Pulcronioníe
quia nimis propinquus liostibus.
Capitulum sccundum si dictus comes Ausonie erat in
carceribus vel ibat solutus.
Super captione probatur per F. Gomig quod ince-
debat dominus comes cum duobiis calhalanis familia-
ribus cum dicto Rege Castelle sine ferramentis veriim
^st quod dicebatur per gentes quod etat in dicto loco
lanquam captus et quod aliqui homines custodiebant
eum tamen ipse testis non vidit ductum comitem cap-
-lum nec existeniem in alia captione sed aüos videbat
-caplos in Xibilia.
ítem per Rodericum de Guitaria Regni Caslelle quod
In eodem loco vidit dictum comitem equiíantem per
se solum et sequentem Regem ut liberatum et sine
custodibus et sequentem consilia domioi Regís qui se
comuniter írabebal cum dicto comité cum vocabat
consilium quantumcumque paucos traherat ad dictum
consilium et comedebat prior cum militibus domini
Regis ante mensam dicli Regís celeris stantibus in cap-
tione ut solebant.
ítem probatur per mullos testes quod dictus comes
postquam ante Pascha stabat captus et ferratus venjl
( 295 )
ad Regem Castelle ad locum de Alguisira ubi eral sio-
leum et fuit visus per multos equites solus et inter-
dum quodam retro equitante in muía et sine qiiibus-
cumque custodibus el etiam ¡n Denia et Carlai!,enia et
in alus multis locis. Est tanien verum quod aüquide-
poiiunl quod erat sub custodia Mariini Anyis licet non
fuissent interrogalus de certa sciencia nec eliam niul-
lis deponeniibus quod ibat sine custodibus suní ¡nler-
rogati de certa scientia verum Exemen Dor¡<^. deponit
que lo dit comte era en tant gran stament ab lo dit
¡Rey qui fo de Castella que sen peguera esser anat
moltes vegades el no stave en poder de alguízir ne de
gardes e si aquest deponent fos stat tranch solament
una vegada axi con lo comte que perdes lo cap si fos
trobat en Castella. E diu Marti Morera quel dit comte
anave solt et que staven tols maravellals con axi anave
solí et que si aquest testimoni fos en aquel! cas que
-era lo dit comte que baguere assejat de anar sen. Mas
diu que oy dir que alscuns lo gardaven de la couipan-
ya de Marti Anyis. Sed multi concordant quod eral in
consiliis dicti Regis esto quod non essent cum domi-
no Rege nisi dúo vel tres. El probatur per Rertran-
dum Daibi cui ut dixit relulit dictus comes quod tém-
pora quo dicte galee venerunt dictus comes ascendit
in dictum stoleuin deííerrat e solt e quey bavia comen-
damenl e que cerqua cascuna de les IV galeas del I
cap al altre ab la spaba en la ma per sercar lo vescom-
te de Cardona per matarlo que no vengues viu devant
lo dit Rey.
Í96
ítem de sceleratis seu prodilionalibus conciliis et
tractalibus datis domino Hei-i per dictum comitem
et contraclis cum eodem Rege probatur per Cahim
Cofen judeum quod cum exiissent de consilio in que
fuerant cum Rege qui cum Marlino Anyis et Matheo
Ferrandez quod bonum eral consilium quod dictus co-
mes dederat videücet quod Res Castelle facerct mag-
nam armatam navium et galearum in quibus irent
raultiludo equitum faciendo viamde Murvedre et quod
postea acederunt abinde recedendo ad fortaiicia dicti
comitis que erant propre mare et ex hoc metrien tota
la térra en brugit.
ítem probatur de auditu multorum per Petrum dez
Coll de Vilajoyosa quod cum galee Regís Castelle re-
cesserunt de Cartagenia quod Rex Castelle debebat
ascenderé et quod facerel viam de Catbalunya et simul
cum dicto comité debebat venire ad locum de Rlanes
quem locum dictus com.es promiscrat tradere domino
ülim Regi o de Irer de la térra sa rauller per manarla
en Castella.
Ítem probatur circa idem per Martinum de Gallego
que ell íeslimoni bavia XL jorns slat en Portogal eti
casa del Rey de Portogal hon era stat tiames per lin-
fanla de Poitogal e oy dir a scuders deis missatgers
( 297 )
del Rey de Caslella qui eren en P()rtop:al parlant quol
Rey de Poitogal feya gran pertret de armada quel dit
pertreí feya íer lo dil Rey do Castelia a ¡ndusíria e
consell del dit comte Dosona e que lo dit comte dcvia
esser capita e partent de Porlogal vinent en Aragón e
travessant per Castelia oy aquest testimoni d¡r comu-
nament a tot hom e en lots lochs dins Castelia hon ell
fo aytals paraules o semblants que mal viatge faes lo
comte Dosona qui tan gran hestoi feya fer al Roy de
Castelia e quel Rey de Castelia creya lo dit Comte
molt e li dava gran fe e tot quant feya feya ab son con-
sell e que de oert devia muntar capita en lestol del dit
Rey de Castelia olim.
Ilem probatur circa idem per En Yago Navarra de
Calataju que quant lo missatger quel Rey de Castelia
havia tjamt's al Princep de Gales torna quel dit com-
te fo en lo consell que tengueren ab lo dit missatger.
ítem probatur per G. Alanya presbiterum quod Re-
ge Petro olim Castelle et principe et alus mullisprin-
cipibus existentibus ¡n Bayona iti domo ífratrum m¡-
norum comes Ausonie venil ad dictum locun) et posuit
se simul cum dictis prmcipibus et cum debuerunl in-
trare consilium Rex Petrus et dictus comes traherunt
se ad partem per aliquam pausam loquentes invicem
et postea dictus Rex Petrus rediit ad alios in consilio
et dictus comes reoessit et ivit ad domum suam. ítem
TOMO XXXIV. 20
( 298 )
prout diclus Guillermus tleponit fama erat in dicto lo-
co quod dicli Reges et comités erant congregati pro
faciendo intratam in Caslellam et quod infans Majori-
ce debebat venire pro faciendo aliqua alia empreni-
raenta scilicet de mtrando per Rossilionem aiidivit in-
super dici quod dictus comes venerat illud pro facien-
do paceni inter principem et comitem Fuxii sed alia
dicebanl quod venerat pro affermando se de quanlita-
te pecunie quam dictus Princeps petebat ab eo etquod
erat certum quod filius dicti comitis stabat pro resena
iu posse dicti principis.
ítem probatur per Bernardum Roig de villa Hostal-
rici quod dictus comes in Bayona venit ad domum
predicatorum ubi erat dictus Rex olim Caslelle et ibi
vidit dictum Regem manu ad manum euntem et apar-
tanlem se cum dicto comité et loquentes invicem sub-
lus unam tlgueriam et hoc per spalium unius leuce et
nulius poterat eos audire et postquam ibi steterunt
per dictum spacium recesserunt inde ad aliam partem
ubi steterunt colloquentes de vesperis usque ad sero.
ítem per eundem quod dictus comes fuerat arresta tus
ut audivit a familiaribus dicli comitis ad inslanciam
dicti olim Regís qui conquerebatur de X mille duplis
quas dederat dicto comiti ut sequeretur ipsum Regem
et noluerat sequi. Ítem in craslinum audivit dici a
quodam nominalo Poncio quando rediebat ab locum
de Ortes quod valde plangebat quia Bernardinus filius
dicti comitis veniebat ad resenam et quod nunquam
( 299 j
rediret et quocl comes debebat venire a Sordova et ¡bi
ínveniret dictiim Bernardinum et ducere eum a Bayo-
na cum domino de Bruylano et ita audivit dici quod
fuit postea sequtum de facto et dicliis comes redüt ad
Ortes.
Ítem probatnr per Simonem Majoris quod audivit
dici quod comes Ausonie fuerat caplus a Bayona pel-
lo mayre de la ciutat de Bayona a qua captione non
fuit liberatus usque ad adventum Begis olim Castelle
et tune liabuit poneré in posse dicti principis filium
suum Bernardinum et iste teslis viditdiclum comitem
euntem et venientem de Bayona a Ortes et e contra et
vidit dictum Principem tenere magnum parlamentum
cum alus prlncipibus el dicto Bege et eo tune dictus
comes loquebatur valde frequenter cum dicto Bege Pe-
tro et erat in magna familiarilate secum el cum alus
de familia dicti Kegis prout hic testis vidit. Yidit insu-
per quod dictus comes invitavit Mariinum López et plu-
res aliüs de familia dicti Begis amicos suos et cotidie
veniebat ad domum Begis loquendo et stando cum
familiis suis in dicto loco de Bayona. Et audivit dici
quod dictus Bernardinus stabat in resena usque quo
questio que eral Ínter ipsum Begem et dictum comi-
tem esset determínala.
ítem prcbatur per Johannem Mercerii quod dictus
comes Ausonie fuit captus in Bayona pro eo quia ut
( 300 )
dicebatur fuerat habitus in suspitione cum transiebaí
sublus pontem de Bayona non dicentem aliquid. Qiiod-
que veniens Rex olim Castelle in Bayonam requisi-
v¡l ne dictus comes exiret a dicta captione sine vo-
lúntate sua ut dicebant cives dicte civitalis et vidit
sepe loqui simul dictum Regem cum dicto comité el
quod ut audivit dici et erat cogitatio sua et aliorum
multorum quod dictus comes iractabaí de duobus.
Primo qualiter deliberaretur de eo quod Rex Petrus
petebal ab eo. Secundo quod servirel Regí Castelle et
faceret guerram pro eo et quod dictus Rex bereditaret
ipsum comitem in Castella in casu tamen quo non
posset convenire cum domino Rege Aragonum et quod
audivit dici quod antequam donainus Rex Petrus re-
cederet de Xibilia remansit et erat in certis avinentiis
cum dicto comité el quod de boc erat fama in dicta ci-
vitate de Bayona. Dicit insuper de vero quod dictus
comes posuit filium suum Bernardinum in posse dic-
li principis in quodam castro prope Bayonam et quod
audivit dici a quodam factore suo vocato En Fartaner
quod duxerat dicto comiti loquendo cum eo quodque
si comes vellet furarentur cum quibusdam clientibus
dictum Bernardinum qui respondit que no sen curava
que la menys ansia era que havia. Ítem quod audivit
dici a diversis personis et erat fama publica quod dic-
tus comes tractabat quod si non posset convenire cum
domino Rege Aragonum quod cum infante Majorice et
familiis quas posset babero faceret guerram contra
dictum dominum Piegem Aragonum.
301 )
Cap. quarium supér directione galearum seu stolei.
Siiper directione galearum Regis Castelle probatur
per plures testes quod quando ipse Rcx Castelle cum
uno lembo veniebat per endressar les galees ¡ncede-
bat cum eo dictus dominus comes pro dirigendo dic-
tas galeas e sercant e ordonant les dites galeas ab lo
dit Rey et eiiam per vicecomitem Castriboni de audi-
tu nuntioruní dicli Regis.
Capitulum quintum super decollatione xurme.
Super decollatione xurme probatur per Rodericum
Darica gasconem quod dictus comes cum viditgaleam
den Sentmenat interrogavit cujus erat dicta galea et
certificatus quod erat den Sentmenat mandavit que
tots fossen degolláis sed patronus galee Sancti Jacobi
dixii quod non faceret sine mandato Regis et circa
Ídem probatur de fama et audilu quod dictus comes
fuerat occasio dicte decoUationis.
ítem circa ídem frater A. Ermengol del ordo del
Espital deposa que ha oyt dir a I fadri de Torlosa ape-
llat Bernat Orenga remer lo qual fo pres en la galiota
de Tortosa ab les IV galees nostres qui foren preses
quel comte Dosona dix al dit Rey qui ib apres que
bac feta degollar la xurma aqüestes páranles o sem-
( 302 )
blans Senyor si ax¡ lio haguessets fet tola vegada la
¿guerra fora pessa finada. E deya lo dit Bernat Oíenga
al dit testimoni per cert Senyor jou juraria en fa-
ria testimoni que! dil comte feu degollar la dita
xurma.
ítem se prova per Eymerich de Sentelles que lo dit
comte restaura Naverso segons que oy dir al dit com-
te et semblantment se prova per altres quel comte lo
restaura.
ítem probatur circa idem per aiiquos spetialiter per
En Perdigo trompeta quod fuit petitus Naverso ex
parte comitis Ausonie et fuit ductus ad galeam de Mar-
ti Anyis sed tamen Naverso dicit quod ex parte dicli
Marti Anyis fuit petitus et ad diclum dicti trompeta
concordat dilus Bertrnndus Dalbi qui audivit dici a
dicto comité quod habebat comendamenlum in dicto
stolo. Et aliqui deponunt de fama et auditu a pluribus
quod dictus comes cum eral in dicto stolo cridave al
cart al cart.
ítem probatur per unum testem quod Rex Caste-
lle precepit dari arma pro dicto comité et uno suo
nuntio cathalano quando debebat se recoliigere in dic-
to stoleo.
ítem probatur per Andrearn Gomig de Calataju quod
audivit dici a dicto comité quod si Rex Castelle da-
( 303 )
ret sibi mille quingentos de la geiieta que de grado pe-
lleyaria con lo comte de Denia qui sera apartado en
Briviescha.
Probatur per Bertrandum Dalbis siiperpredictis que
aquest testimoni vengut en la ciutat de Xibilia e feta
reverencia al d¡t Rey Enrich lo comte Dosona convido
aquest testimoni e parlali de la mort de son pare e
empra ell.e altres caps de companyes que li valgues-
sen contra lo Bey de Navarra qui era stat occasio de
la mort de son pare e atorgaren lin mas apres diu
quel dit comte Dosona I¡ dix depuys que nols volia
contra lo Rey de Navarra ans quant se fos alunyat de
Xibilia una jornada ell sen volia anar seguir lo Rey
don Pedro per fer guerra al Rey Enrich car dins Xibi-
lia ell no volia explicar que per qo los volgues. Mas
queu deya per scusa sua. E lo Rey Enrich sabent quel
dit cornle amprava aquest testimoni per haver compan-
yes mana al dii comte que no sen entremeses. E sobre
ago lo dit comie dix a aquest testimoni e ais altres
que havia amprals que nols podía complir^o quels ha-
via promes con no bagues la moneda de present e per
qo con lo Rey Enrich li havia menassat.
E lo sentdema lo dit comte trames per aquest tes-
timoni e I veylet qui era ab lo dit comte Dosona dona
a aquest testimoni una letra de creenga del comle de
Foix per virtut de la qual creenga li dix (|uc en tot go
( 304 )
que ell pogues ajudar lo comle Dosona en sa deliura
queu faes. E apre* a preclis del dit comte Dosona a-
qucst teslinioni atorga al dit comle Dosona quel se-
guiria lio a Orles al comte de Foix el lavors lo dit
comle Dosona promes 1¡ sa fe de son cors ab sagra-
ment e homenatge de donar a aquest teslimoni dins VI
dies apres qtie fossen a Orles MD florins. E aquest li
feu sagrament e homenalge de ferli companya e teñir
la fe tro a Ortes.
Dix encara que ell teslimoni stant en Xibilia viu
Menrroys de Cenabre caslella qui sera enipres ab bé
CCC de cavall per anarsen al Rey don Pedro a Bayo-
na o la hon fos. E viu quel comle Dosona feu donar
per Marli Anyis li mil peges dor al dit Menrroys per
fer partir los dits CCC homens a cavall. E viu encara
fer grans tractamenls al dil comle Dosona ab lo dit
Marli nos sab quins ne de que.
Ítem probalur per eundem queoy dir al dit comte
Dosona quel vescomle Dilla li havía fet sagrament e
homenalge de venir ab ell en Gascón va e per esser ab
ell a fer guerra la on la volgues fer e que oy dir al
dil vescomle que ell sen devia venir ab lo dit comte a
Ortes e que sen bi fora vengul sino que con foren a
Burgués hac I missatge de Calhalunya apcllat Griffo e
lavors enconlinent los dits comte e vescomle acorda.-
( 305 )
ren quel dit vescomte sen anas en Cathalunya e
axis feu.
Dix encara lo dit Bertrán esser ver quel dil comte
par[ent ab lo dit lestimoni de Buigucs e tinent lur ca-
mi vers Bayona foren en I loch apellat Castro Daygo
e aqnil empra de niissalgeria faedora al Rey de Cas-
tella ab certs oapitols que li dona los quals contenen
^0 quis segueix en acabament. Primerarnent quel ex-
cusas per certes rahons con uo sen ana ab lo dit Rey
con paríi de Xibilia. ítem quel dit Rey partís de Galli-
cia al pus tost que pogues e que anas al princep de
Gales car perill ere que ses genis nols trahissen. ítem
ques guardas de Marti López comenador Dalcanlera e
de Cabeses de Yaques e daltres qui havien tractament
ab lo Rey Enrich de liurar lo al dit Rey don Elnrioh &
que acó sabia lo dit comte per bocha del Rey don En-
rich qui dit lin havia en Xibilia. liem que ell se podia
fiar al comanador Johan Dente e a Matheu Ferrandez.
ítem que tractas matrimoni de la sua filia major ab lo
I deis filis del Rey Danglaterra e quel faes Rey apres
sa vida e que tractas matrirnoni ab doncella de la se-
gona filia e quel dit comle tractaria de la altra filia ab
lo fill del comte de Foix e que li dones la ierra de
Biscaya ab CC mil florins. ítem quel dit comte Doso-
na havia parlat ab lo maestre de Calatrava en I loch
apellat Almagro e ab alcun allre qui fo presoner den
Bernal de la Sala los quals tendrien la veu del Rey don
Pedro si entrava en Castella. ítem quel dit Rey tractas
( ;^06 )
al) lo Rey de Navarra que donas passíitge a CCC ho~
inens a cavaü qui devien exir de Castella per anar al
dit Rey en Gascunya e que per honor del dit Rey lo dit
comte Dosona faria pau ab lo Rey de Navarra ab que
lo dit Rey de Navarra lo asseguras que daqui avant
no li tractas negun mal. ítem que per go quel dit Rey
se confias del dit comle e dago queli íeya a saber que
ell era apparellat de metra en poder seu los filis e fi-
lies seus en resenes e que stiguessen la on slaven les
filies del dit Rey. E aquests capilols ab una letra de
créenla del dit comte qui sendressava al dit Rey mons-
tra lo dit comte en scrits al dit teslimoni pregantlo ca-
rament que faes la dita missatgeria la qual aquest tes-
timoni recusa de fer sguardant la malicia del dit Rey
e con era siat en servey del Rey don Enrich de la
qual cosa lo dit comte fo fort irat. Dix encara que oy
dir stanl a Ortes a aquells de la cambra del comte de
Foix quel comte Dosona havia parlat ab lo comte do
Foix del dit malrimoni de una filia del dit Rey ab lo
fill del dit comte de Foix e quel dit comte Dosona de
part del dit Rey don Pedro li havia promes LX mil
dobles e que lexas anar iota la sua gent en ajuda del
dit Rey qui fo. E que daltra part lo dit Rey los darie
lur sou. E quel dit comte Dosona fos capita de aquella
gent. E que lo dit comte de Foix havie respost que
non faria res ans havia tengut lo dit comte Dosona per
un musan.
Dix encara que con foren a Bayona lo dit comte e
( 307 )
íiquest testimoni hon arribíiren per mar e lo dit comte
a manament del mayre de Bayona no volgues calar
mentre passava sots lo pont con segons que aquell
cointe dix havia temor deis Navarres foren axi lo dit
comte con aquest testimoni preses. E apres con lo Rey
don Pedro fos arribat a Sant Sabastia aquell Rey tra-
mes una letra al senescal de Guiana e al mayre de
Bayona quel dit comte no partis de Bayona tro en-
semps haguessen partat. E apres alscuns dies lo dit
Rey feu saber al dit comte que el! entraría a Bayona
e que aquell comle 1¡ fos deffora la qual cosa no poch
fer lo dit comte per go con no havie besties.
Dix encara que per lo dit comte stant en Bayona
foren trameses per missatgers lo Senyor de Bruylana
e aquest testimoni al Rey don Pedro qui era lavors a
Saut Sabastia ab letra de créenla del dil comte la qual
creenga en acabament era aytal. Que lo comle havia
entes quel dit Rey se tenia per agreviat con nol havia
seguit con partí de Xíbilía car Goier Diez 1¡ dix de parí
del dit Rey aquest testimoni presont que lo dit comte
havia fet contra sa fe per qo con nol havia seguit. E lo
dit comte diu que es apparellat de scundír sa fe siy
ha nengun de casa del dit Rey quí dignes lo contrari
car con lo dit comte hac armat lo dit Rey ana ais ca-
ihalans e aragoneses personcrs que ab cll ensemps
acompanyassen e seguissen lo dit Rey e nou volgren
fer et que cntrelaiit ell fo exit de la cíutat e troba lo
dit comte l^s portes tancades e gran remor axi (jue
( 308 )
nol poch seguir e que Martí Anyis li huvia dit lo ves-
pre que si lo comte acompanyas lo dit Rey que ell li
hagra dal de la langa per los pits e per aqüestes ra-
hons lo dit comte no havia seguit lo dit Rey ne havia
fet contra sa fe e en a^o era apparellat de metrehi les
mans si negun deya lo contrari. ítem que era appare-
llat de observar al dit Rey les covinen^es que liavia fe-
les ab ell e promeses en Caslella e per la diía rabo de
metre en poder seu en resenes sos íills. E dita la dita
créenla lo dit Rey respos que ell bavia per excusat lo
dit comte e que dins II dies seria a Rayona e parla-
rien ensemps. E axis feu que tots dies veya aquest
testimoni que los dits Rey e comte ensemps parlaven
secretament III hores lo dia e lo dit Rey bavia consell
ab lo dit comte mes que ab negun allre e lo dit com-
te manava lo dit Rey axi con se volia.
Dix encara que depuys lo dit Rey entra a Bayona
e posa ais prehicadors e enconlirient lo dit cornto ana
a ell e parlaren ensemps en la cambia mas nos sab
ques parlaren e en aquells VIH dies quel dit Rey se
atura en Bayona cascun dia III vegades los dits Rey e
comte ensemps parlaven de consell sens altres qui noy
foren presents.
ítem quod diclus comes dixit Bertrando Dalbi qui
hoc audivit ab eo in loco de Bayona que quant lo com-
te era en Castalia lo dit Rey li havia donada tota la
( 309 )
iionor Daguilar e qo qui ara es del marques de Bille-
na e allres lochs de la frontera Darago deis quals no 11
niembre los quals devia havcr c pendre lo dii cümle
tanlost con lo dit comte bagues mes en resenes sos in-
fanls en poder del dit Rey axi con lin havia promes e
atorgat. E puys stant en Bayona lo dit Rey lo havia
fet comte e donáis tots los dils lochs e quel dit comte
havia acceptat lo don e que havia fet sagrament e ho-
menatge al dit Rey de entrar ab ell en ( astella e de
servir lo be e leyalment e de liurarli I de sos filis go
es lo major lo qual te lo Senyor de Pruylana ab sagra-
ment e hotnenatge per noai del dit Rey e no per lo dit
Princep.
ítem per eundem probalur lo dit comte haver dit
al dit Bertrán segons que ell dix que quant eren en
Xibiiia que don Pedro e lo vescomle de Yüa e lo dit
comte havién feta certa avinenga entre ells ab sagra-
ment e homenatge nos sab de que era la avinenga.
ítem deposa que lo dit comte li dix que ell havia fet
tractament ab don Pedro do Castella e havia parlat ab
Satle e Auley angleses caps de companyes que dit
comte ab los dils caps fossen CCC o CCCG langes e
que sen venguessen a Hoslalrich lo qual ja devien ha-
ver pres les gents del seu comtaí e que faessen guer-
ra aqui e correguessen a Barchinona e a Gerona e per
tot lo pays e que stablissen de companya mes avant
( 310 )
Muntsoriu Argimon e Castello e encara toles altres íov-
<;es qui fossen entorn. E apres que faessen guerra
guerrejada contra lo Senyor Rey c les sues genis e en-
cara que liníant de Mallorques ab iM langcs entras la-
vors en ílossello e que enconlinent li devien esser
liurals Ylla e Canet e que ell faes guerra aqui de una
part e lo dit comle Dosoiia de^a e Ío Rey de Caslella
qui fo en Aragón daltra e que axi era estat convengut
entre lo dit Rey e linfanl e lo comte e que abago lo
Senvor Rev ne la sua ueni no sabrien hon sen anas-
sen. E que meírien tola la tena en tabustol. E dix
quel dit comte empra aquest teslimoni que tos capita
de Hostalrich e li oy dir quel jutge Darborea í'aria ve-
nir prou forment e ordi a Blanes ab que toles aque-
lles companyes serien sostengudes de viandes. E dix
que en totes aqüestes paraules eren presenls los dits
capitans e aquest testimnni era torsirnany entre los
dits capitans e lo dit comte per go con nos entenien
e no nagues dallres encara li oy dir que de aquests
afers confiave en alscuns richs homens de Calhalun-
ya los quals anomena e deis quals deya lo comte que
si no li vahen almenys no li nourien ans li abando-
narien lurs viles c lochs axi quen porien baver vian-
des e nols farien mal.
Dix encara interrogat que stant aquest teslimoni en
Bayona dix al dit comte Dosona que no curas de la
mort de son pare e que lexas los tractaments que feya
mas ques iractas que tornas en gracia del Senyor Rey
( 311 )
e quel servís. E lo dit cointe respos Bertrán nom po-
ria bastar lo cor de servir neguii quim liaja mort mon
pare iiel poria servir de bon cor neli íaiia james res
que li dcgues í'er e dago no parlem plus.
E en apres dix que stant aquest leslimoni a Orles
viu be YII o VIH vegades anar lo dit comte a Bayona
hon era lo dit Bey qui í'o. E vee que con lo dit Bey
partent de Bayona ana a Bordeu hon se feu lo parla-
ment general ab lo princep lo dit comie ana a Bordeu
ab lo dit Bey e fo al dit parlament segons que comp-
lava publicament aquel Is qui ab lo dit comte eren
anats e tornáis. E axi niateix ha vist que tots jorns
anaven missatgers del dit comte al dil Bey e del dit
Rey al dit comte.
E apres passats los dits VIH dies lo dit comte se
ana a Orles c trames son íill al dii Bey segons que
aquest testimoni oy diral dit comte ell li havia trames
son íill en resena per argent quel dit Bey li demana-
va e dix que segons que ell creu e es ven comuna lo
dit fill es per resena e no per argent.
E apres Vil o VIH dies quel dit comte hac stat a
Orles lo dit comte sen torna a Bayona al dit Bey Pe-
dro e aquest ab ell per pagar sa ferman(,ía c vehic
quels princep de Gales e el Bey Pedro el Bey de Na-
( 312 )
varra el dit comte ensemps tot dia havien parlaments
e consells es ver quel dit comle Dosona hac traeta-
ment ab Salle e Onlenl capiíans e ab dallres capitans
que en cas quel Rey Pedro el princep nos avenguesen
quel dit comte pilguas coi'ta quantitat dargent del dit
Rey Pedro ais dits capitans e quel dil comte fos lur
capita major e que en nom del infant de Mallorcha
ell faria guerra en la térra del Rey Daragon e aqüestes
coses oy dir aquest ais diis comte e capitans en la es.
gleya deis preycadors de Bayona.
E apres aquest testimoni ab lo dit córate sen torna a
Ortes don sen volia partir e prenent comiat del dit
comte lo prega que no sen partis tement lo dit comte
segons que aquest testimoni entenia que aquest no sen
tornas en Cathalunya et feu lo dit comle lant quel feu
aqui aturar al comte de Foix et lavors aquest testimo-
ni trames letres al Senyor Rey conlinens que aquest
testimoni era slat pres a Bayona e sabia mol tes coses
sobrel fet del Rey don Pedro e del comte Dosona et axi
que li trámeles En Belescar o altre de ques fias al qu al
aquest testimoni digues les diles coses les quals letres
aquest testimoni sabe apres que no eren stades presen,
lades al Senyor Rey ans eren stades donades a la com-
lessa Dosona per la qual rabo lo comle de Foix a gran
requesta de la comlessa fo pendre aquest testimoni et
stech pres mes de XV dies apres deis quals a preclis
de les companyes sues lo dit comle de Foix deliura a-
quest testimoni de la preso empero ans que fos deliu-
( 313 )
rat hac a jurar en ma del maestre del hostal del com-
te de Foix que no dexelas res deis tractaments del Rey
don Pedro et del comte Dosona.
Sextum capitulum super h erediíamento facto per
Piegem Castelle dicto comiti et quod se fecerat homi-
nem dicli Kegis et quod oh hoc eranl tradende resene
per dictum comitem dicto Regí.
Quel Rey de Castelia dona al dit comte Dosona stant
en Castelia gran herrtament de moltes viles e lochs e
per aquell hereta»)ent 1¡ feu homenatge es feu son
hom e que lo comte per 90 que mils se fias en ell lo
dit Rey havie promes al dit Rey de metreli en resenes
qa muller e sos infants. Proves per los testimonis se-
guents.
Primerament se prova de oyda et de fama en la ciu-
tat de Valencia per Lop Alvereg Despeyo quel dit Rey
havie dal al dit comte Dosona lo comtat de Denia.
ítem deposa un porter del dit Rey que ell mes en
possessirt lo procurador del dit comte deis lochs de
Morata et de Valí de muro quel dit Rey 1¡ havie dats
durant la pau.
ítem deposa de oyda deis presoners Exemen Doris
quel dit comte devia metre en resenes en poder del
TOMO XXXIV. 21
( 314 )
dit Key ga mulleí e sos infans a fi quel dit Rey rnils
se confias del dit comte el que 1¡ liuras companya e
ques faes la guerra.
Ítem Ramonich de Castellbell deposa a?o malex del
comtat Je Trestamara e axi matex deposa que ell fo
trames per lo comte ab letra de creenca a la comte^a
sa muller e a sa mará el an Berenguei- de iMalIa que
la comtessa e sos infans ab tot lo moble millor que
sen pog'uessen portar isquessen de Cathalunya e sen
anassen en la térra francesa e que anassen veslils con
a homens e que aquesta missatgeria se feu ab sabuda
e volentat del dit Rey.
Ítem se prova per Johan Alfonso quel Rey de Cas-
tella feu venir lo comte a Murvedre per go que faes
tractaments ab los amichs e parens que ha en Aragón
contra lo Rey Daragon no sab hom que sen fo.
ítem per En Perdigo trompeta qui oy dir ais ho-
mens qui eren en les galeas del Rey olim de Casteüa
que lo comte Dosona havie promes al dit Rey (jue ell
traurie Qa muller e los infans de Cathalunya et los me-
tria en poder del dil Rey.
Ítem Diego Ferrandiz de Xibilia casíella que comu-
nament se deya per los homens de la corl del dit Rey
que 11 servieo quel dit comte se era fet hom del dit
( 315 )
Rey ab sagratnenl et homenatge et que lo d¡t comte
devia liurar son comlat al dit Rey.
ítem Jacme Julia barber deposa que comuna fama
era en lestol del dit Rey quel comte Dosona deya que
si ell ab iestol era en Catbalunya que hauria 9a muÜer
e sos infaiis els rnetria en poder del dit Rey per q.o
que mils se fias en el!. Dix mes avant que quant olí
testimoni fo toinat en Xibilia por lo rescat den Averso
viu e legi una letra que la comteca havia Iramesa al
comte en i;i qual se contenia entre les altres coses
que la comteca sescusava al comte con no havíe com-
plit c-o H"^ ^^^ \o\\ii et que un any hi havia leguiat et
que sobre ago donas creen(:a a aquell qui portave la
letra quiy sabia aytantcon el!a matexa e quetotquant
havie bavie perdut en servey del dit comte. Dix enca-
ra que aquest testimoni oy dir an Huguet Steve fillas-
tre den Fií^ncesch do Pereüos que aquest testimoni
qui era stat repres no starie pres sino per tot lo mes
de man; segoris que havie oyt dir al vescomte Dilla
con dins aquell temps En R. de Gurb seria tornat de
Cathalunya en Castella et devia manar si fer ho podie
la comieda Dosona et sos infans en Castella e metrels
en poder del dit Rey e lavors lo dit Rey a fiar sia dell
e darli hia molta tena el faria gran senyor e li dona-
ría cavallaria per íer la guerra oontra lo Senyor Rey
Darago et semblants paraules oy dir a molts de casa
del dit Rey de Castella.
31G )
ítem Rodrigo Daricha. ídem.
ítem probantur predicta per plures testes de fama
et auditu comuni tam in Xibilia quam in stoleo dicti
Regis.
ítem probatur per vicecomitem Castriboni que ell
stant ab lo comte de Foix a Ortes vengueren II missat-
gers del Rey de Castella al dit comte de Foix e lo un
qui era eavaller dixli aytals para ules eu acabament
que lo comte Dosona lo pregave que li ajudas endres-
sar que ell pogues haver ^a muller e sos infans per
jal quels metes en resena en poder del dit Rey perqué
lo dit Rey se pogues en lo dit comte fiar et que si po-
día haver ga muller e sos infans que lo dit Rey se te-
nia per tengut de ferli gran be. Encara diu lo dit tes-
timoni que troba un corren qui porlava una letra del
dit comte a la comteya la qual ell testimoni legi et con
tenia si que ell se era rescatat del Rey de Castella
perqué ell li pregave que decontinent ab los infans de-
gues partir de Munlsoriu e que sen portas tot ^o que
bon fos qui no faes gran comu el que no bagues pa-
hor que no pogues pagar lo rescat ab que ella sen anas
et que anas a Bayona empero ques gardas que no pas-
sas per nagun loch de sos amichs ne que sos amichs
non sabessen res.
( 317
ítem se prova per En March Sanl Agosti qui diu
que era anat al Rey lavors de Castella per lo rescat
del vescomte Dilla que con sen tornava una fernbra li
aporta una letra del dit conile Dosona dins la qual era
una eedula et la tenor de la letra et de la cédula es
aytal. Corntega En Berenguer de Malla En Gurb mol-
tes vegades vos he fet saber quem amanassets aque-
lles reyenes qo es a saber mes filis e ara parme que
nou volets fer. Placía a nostre Senyor Deu que ell vos
ho denmn al cors et a la anima de la pahor et del af-
fany quem fíiets soferir perqué decontinent venits a
Bayona e noliejats una ñau et venits dretament a Xi-
bilia e nous nietáts pus lo cap entorn ne ab lo comte
de Foix ne ab negun neus ne stigats si be aquest reg-
ne es en aquesta tribulacio neus ne stigats si be a-
quest Rey m.a tornat ferrar cor accident es stat dagi
avant nous ne scriuria pus sau que si no bo fets clam
men a Deu que ell vos en ponescha et ells filis sien
maleyts de Deu et de mi si per ells vos nestals. Scrita
de ma ma a Sibilia a XXIV dies dabril. En cas que los
filis del vescomte no venguessen venits. Del comte Do-
sona. E lo sobrescrit es aytal. A la comtega Dosona e
an Berenguer de Malla En Gurp.
Comtessa en cas que no haguessets tots los diners
queus fiu saber que adugues En Gurb venguen les re-
senes ab partida deis diners et no dubtets si be lo
guiatge ses passat que segurs podets venir et pensats
que menys ho volrria jo qne vosaltres mas aquest la-
(3i8)
gui que fets creu que no sia aire sino que volriets tots
que noych isque. Aquesta cédula va a vos et an Malla
el En Gurp. Scrila de nía ma a XXIV dabril.
Del comte Dosona.
ítem se prova per En Berenguer Üolms ál qual se-
gons que deposa la ves( omlega havie recitada la cieen-
^a que En P. de Murles liavia aportada de Castella de
part del vescomte Dilla que la dignes a la Senyora Re-
gina que la dita vescomte(;a dix al dit Berenguer
Dolms quel dit Mufles li havie dit que Marti Anyis li
dix quel comte Dosona havie final ab lo Rey de Cas-
tella et quel havie fet aliniray et quel die quel dit En
Murles partí de Casíelia devia lo dit comte muntar en
la armada e encaia lo havie heretat de terres et lochs
dins Castella.
ítem deposa lo vescomte Dula que oy dir al dit com-
te que devia metre en resenes son íill per lo res-
cat seu.
Capilulum septimum del amprament fet per lo com-
te Dosona en Castella de ajudar al Rey don Pedro ej
com pres diners del dii Rey.
March Sant Agosli doposa que oy dir en Alguizira
del Fadre a V presoners de Xibilia que quant lo Rey
de Castella sen ana dona al dit comte Dosona CCC mil
( 319 )
morabalins los quals li tolgueren mentre sen anave a
la posada.
ítem se prova per En Lorens Aulet calefat que oy
dir a molts deis presoners quin eren specialment deis
Lons qiiiy eren que lo comte los havie emprats de ser-
vir et valer al dit Rey olini de Caslella et que per tal
con nou volien alorgar lo dit comte los deya que vol-
guessen o no siu farien si no que serien degolláis.
Ítem deposa Jacme Julia que viu un die apres quel
comte fora la Darassana gran coutrast entre lo dit
comte et Naverso et oy quel comte dix an Averso que
no era la hon se pensava et Naverso dix que ver era
e ell testimoni apres acostantse an Averso demanali
que era e Naverso resposli aquest traydor parlant del
dit comte nos adura lots a mort con lots nos ha em-
prats que fassam segurtat de esser et de defendre lo
dit Uey qui fo et con nou volem fer hans dit queu ha-
vem a fer o que serem tots degollats et dix mesavant
que aquest emprament oy axi matex dir a tots los al-
tres presoners.
Ítem se prova axi matex per molts testimonis de oy-
da dir ais presoners deis dits empraments.
( 320 )
Deposa F. Marti niariner que lo dit comte empra Pe.
dro de Luna vesconile Dula et Naymerich de Sentelles
et molts daltres presoners que fossen en valenga et
ajuda del dit Key et de la sua térra et que ells li res-
pongueren queu farien volenter mas que no vendrien
contra lo Senyor Rey Darago ne son senyal et que la-
vors lo dit Rey feu donar moneda a don Pedro de Lu-
na et altreg ab ques apparellassen.
Deposa P. dez, Pi mariner que viu que lo comte Do-
sona per part del dit Rey qui fo empra los cavallers et
richs homens presoners que fossen en valenga eí aju-
da del dit Rey et de ses terres et que dago faessen se-
gurtat e que per tal con Naverso nou havie volgut
atorgar lo dit comte li raanassa en hac noves ab ell e
encara yiu pagar lo sou ais dits cavallers et altres et
quel dit pagament feya lo dit Rey ab lo dit comte.
Ítem in eíFectu Jacme Noguera salvant que no diu
res del pagament del sou.
Ítem deposa frare A. Ermengol que oy dir quel Rey
de Castella volia ou(;iure los presoners mes que Marli
Anyis li dix que lo major enemich quel comte de Tres-
tamara havie era lo comte Dosona per la mort de son
( 321 )
para et que lo dit com!e dn Trestamara venia per de-
seietarlo ab lo comte de Denia et alscuns richs ho-
mens car lo Rey Darago noy era ans folgaria el axi
que consella al dit Rey que soltas lo dit comte Doso-
na car pus lo dit Rey nos podia fiar en los seus que lo
dit comte Dosona et los altrcs richs homens presoners
et XXV scuders ab ells faessen sagrament e homenat-
ge de servir lo dit Rey et de acompanyarlo la hon anas
et de valerli conlra tota persona exceptat contra lo
Senyor Rey Daragon et son primogenit et ga térra et
haul lo dit consell lo dit Rey hac noves que un castell
seu apellat Morón se era alssat contra ell c feu soltar
de preso decontinont lo dit comte et ab lo dit Rey ana
ab ce de cavall vers lo dit caslell et tornantsen da-
quell foren a Alcalá hon era aquest testimoni presen-
semps ab daltres e lo dit Rey feuse venir lalcayt del
dil iüch e manali que soltas de preso tots aquells quel
comte Dosona li diria, E lo dit comte veent et oyent a-
quest testimoni fo a la porta de la preso et feu ne
trau:e V ais quals dix segons que aquest testimoni oy
dir ais dits V co es Nasbertich qa Tria R. de Cartella
etc. semblants paraules Jo dix lo comte me era res-
catat LX mil ílorins e lo Rey jaqueix los me et liam
emprat quel deja servir contra tota persona salvant
céntralo Senyor Rey Daragon et son primogenit et ga
térra et jo be liu atorgat gardant la gracia quem ha
feía. E vull que vosaltrcs sials ab mi e jo fer vos
he soltar de la preso et entencb vos a fer gran gracia
et no dubtes en res que ago no pot molt durar que da-
g¡ a VIII jorns lo dit Rey no posehira un palm do ler-
( 322 )
ra. E B(^G podets fer que non vaina menys vostra fe
que contra lo Rey no son primogenit ne ga térra no li
seriem tenguts fie res. E dix que a^o fo un dissapte a
VIH de maig e lo diluns segiient aquest testimoni et
los altrcs íoren tots soltats de la preso et semblants
paraules e emprament feu lo dit comte a aquells qui
eren en lo aljub e en la Darassana de Xibilia segóos
que oy dir a molts.
ítem deposa Julia de Canyeics que apres quel comte
foQ desferral la derrera vegada sen vench en lo aljub
hon aquest testimoni slave pres e parla ab En Vidal
de Blnnes e ab aquest testimoni et ab daltres preso-
ners dient los en acabament quel Rey de Castella lo
havie soit e havie feta pau ab lo Rey Darago el li ba-
vie iota gracia que ab XXX de cavall lo servis e axi
que ell los pregave que fossen ab elí et fariels soltar
de preco e darlos hic cavall armes e bon sou. E ells
dublauts en ago que no trencassen lur fe lo comte
dixlos que pensar se podien que ajtaní be se volia ell
gardar sa fe et que lur fe non valrriu menys pus no
eren contra lo Senyor Rey ne contra son primogenit
ne contra ^a térra et sos affers et que axi ho assegura-
ve lo dit Rey mas que defenessen lo dit Reye ¡a ciu-
tat de Xibilia contra lo dit Rey don Enrich et aquells
qui ab ell venien. E con aquells encara dubtassen lo
dit comte los dix que era fort indignat contra los dits
presoners e que si nou feyen que ell los faria degollar
e finalment que ells ho alorgaran e lin bagueren a dar
( 323 )
resenes et fer segurtats les quals faeren forgats etper
palior. Dix encara que oy d'iv que havie emprats con-
tra lo dit Rey (ion Enrich En Podro de Luna etlo ves-
comte Dilla Evnjcrich de Sentelles e allres richs ho-
mens.
ítem deposa Francesch Daverso que oy d¡r a molts
deis richs homens ct ( avalléis qui eren preses quel dit
cornte los empia que fossen en valencia et en ajuda del
dit r»ey e íUk que enipia lo dit comte aquest leslimoni
per aytals patauies Naverso jo he presa manera ab lo
Rey que tots siats desferials e soUs pero hau alorgat
ah aylal condicio que fassats cascuns sagranienl et ho-
menatge de vaierli contra totes persones que 1¡ venguen
dessus salvant la persona del Senyor Key ct sa bande-
ra o contra son primogenit o homens qui per el! sien
vengDls ab aqüestes companyes contra lo dit Rey. Et
üQO dich per tal con he entes que lo comte de Denia
hi es ab moltes companyes et axi fets vos desferrare
íarels lo dit sní^rament e homanatge. Diu empero a-
quest testimoni que ja lavors hi havie molts deis richs
homens desferrals et aquest testimoni pregal que nol
faes desferrar ans romangues aqui mes tcrrat. E lo
comte respos ab fcllonia e con Naverso entonéis vos
que jo e daltres molts qui som agí preses no cntenam
aylant be aquesl fel con Vos e gardar nostre fe cert si
fem. E si he ho voliels pensar Deu fa noslres affers cor
lo Rey de Castella nos dará diners per quens porem
encavalcar e comprar armes e valrrans mes esser fora
( 324 )
de!s ferros el de la Drassanae esser encavalcats e spe-
rar noslra ventura que si moriem a mala mort dins lo
dit loch. E aquest íestimoni respos que ell no volia
esser desferrat per aquesta raho. E lo dit comte fello-
nameni dixli que no era la hon se pensava et que ell
faria (^o quels altres o li poria ma^a costar con ja sa-
bie les maneres del dit Rey con jugave. E aquest tes-
timoni lávors no lin volch atorgar mas dix que ente-
nia que lo córate lio deya a bon enteniment per go
quel dit testimoni no romangues en la preso.
ítem deposa Bernal de Vilacorba que es ver que
jipres quel comte Dosona fo tornat derramenl en la
preso fo desferrat lí dies ans quels altres e dix si ha-
ver oyt dir al comte e a Marii Anyis que lo dit Key
qui fo havie proposat de degollar tots los presoners e
que Marti Anyis lin desconsella e li consella que faes
quels presoners cathalans fossen en son servey e que
lo dit Rey li atorga que li playa et dix que Maiti An-
yis o un altre privat seu lo nom del qual no li mem-
bre apres quel Rey liu liac atorgat empra lo dit com-
te et don Pedro et lo vescomte et los altres e alorga-
renü e no sab que lo comte los empras e dix que ha
oyt dir que lo dit emprament eren maneres perqué los
presoners fossen solts el desferrats mas que la prome-
tenssa era que ajudarien al dit Rey contra tota perso-
na exceptat contra lo Senyor Rey el son primogenit
et Qa bandera et que no entrassen en sa térra e dix en-
cara esser ver que lo dit Rey per son tresorer feu pa-
( 325 )
gfiment al comle Dosona per si e sa companya e al
vescomte per si ct qi\ companya e ax¡ a cascun deis
richs homens.
IlciTi depüsa Bernal Arenes que es certa cosa quel
Rey lavors de Castella dona diners al córale Dosona et
al vescomte Dula et ais altres richs homens e aquells
empraren companyes en procassaven e donaven III mil
morabatins per persona de que sen cavalcassen es ma-
tessen en cuns e que aquest testimoni fo emprat per
Naymerich de Sentelles et per companyes sues que
fos ab ells en servey del dil Rey qui fo en defensio de
les companyes qui venien en Castella et aquest testi-
moni respos que nou farie que les companyes venien
en servey del Senyor Rey Darago.
ítem deposa Francesch Xanxi Munyos de Terol que
oy dir an Vidal de Blunes et an Berenguer Moreyl et
a tots los allres presoners de Cathalunya que lo comte
los bavie emprals de part del dit Rey qui fo que fos-
sen en ajuda e defeniment seu contra totes persones
exceptat la persona del Senyor Rey Darago et de son
primogenii et que noy fos lur bandera empero que oy
dir a tuyt coraunament quel Rey don Enrich el les
companyes qui ab ell eren venien en ajuda e a sou del
dit Senyor Rey mas dix que ell testimoni e los altres
Darago foren emprals per En Pedro de Luna quinera
siat empi'at por lo dit comte e con aquesls dub-
( 326 )
tassen de atorgar loy lo idit En Pedro dix que ells
staven perillosos aqui que no fossen degolláis per lo
(iit Uey e que per aquesta raho exirien de preso e
serien encavalcats e con fossen en vista de les corn-
panyes se mesclarien ab eils.
ítem 'deposa En Vidal de Blanes que oy dir que lo
comte em|)ra don Pedro de Luna e los altres lichs
homens e cavaliers que fossen en ajuda e valcnga del
dil Rey contra lo comte de Trastamara et les compan-
yes exceptat que noy fos lo S.^nyor Rey Barago ne^a
bandera ne naturals seus e dix que lo dit comte nern-
pra. aquesl lestinioni et que lin alorga ab lo dit rete-
ñí ment empero dix que ell teslimoni et los allres alor-
garen a(:o per tal con eren preses et havicn oyt dir
quel dil Rey bavie acordat que tots. fossen dogollats
e per aquesta via scaparien et exilien de preso e dix
que' ell teslimoni et los altres se pensaven que les
companyes qui entraven en (.aslella que a ajuda e ma
del Senyor Rey nostre entrassen en Casteila.
Ítem Exemin Dorig deposa que apres quel dil com-
te fo exil de la preso ara la derrera vegada vencb ca-
valcant en la Drassana et vencb al aljub bon aquest
teslimoni stave pres be ab XVlll altres e aqui ell se *
feu pujar alscuus daquells preses qui apres coijiptaren
a aquest deposant que lo comte los bavie emprats
quél servissen el acompanyassen con ell entenia ser-
( 32- )
vir lo dit Rey qui fo contra toles persones e dix enca-
ra que viii quel dit Rey qni fo dona al dit comte CCG
mil niorabalins per piígar aquells que havie emprals et
(\ue cll lestimoni ne luivie haut a ^a part X mil mora-
baiins. Ítem dix que En Pedro de Luna empia aquest
test! moni et allres qtfe fossen en defensio del dit Key
contra lotos persones exceptat lo Senyor nostre et lo
Senyor Duch et lurs regnes et bandera lur e que si
eren sults no 1¡ servasscn lo homenalge.
ítem Marti de Morera deposa que un die apres quel
dit comte la derrera vegada fo delliurat de la preso
vencb al aljub dienlli aqüestes páranles o semblanís
vosaltres devets saber quel Rey de Casiella rna fet be
e merce que axi con solía anar ab gardes ma soltat e
vag menys de guardes e puys fer a ma guisa axi que
jom tench per tengut e me mes en mon cor de servir
lo dit Piey el de relrcli guardo del servey e merce que
fet ma e han atorgats XXX de \osa!tres perqué Marti
de Morera lo un de vosaltres dos germans romangue
en resenes en lo aljub et laltre venguessen ab mi et fer
ma homanalge con los allres ja han fct (¡o que a fer
havien a mi e ell testimoni dix que ell no seria contra
lo Senyor Rey ne son primogenit ne ges terres et que
aquelles genis que venion per lo Senyor Rey hi erea
■ et lavors lo dit comte dix a aquest deposant que no
exirien de Xibilia ans defendrien aquella ciulat a les
companyes franceses e al comte de Denia e al malvat
cotnle de Trastamara e a sos valedors e que pau havie
( 328 )
entre lo Rey Darago et lo Hey de Castella la qual ha-
vien cridada e que en ago anave mes a ell per gardar
na fe que en aquest lestimoni car i'i ell hi anave la
muller e los infans e mes bens que havie en Catha-
lunya e lavors aquest deposant haut acort ab alscuns
a fi que scapas a preso et a morí car deyen que si nou
feya que ell e son gorma morrien alorgau ho al dit
comte rilas no li volch fer homanaige et axi matex
deposa que aquesl teslimoni ab daltres acompanyaran
lo dit comte a la Torra del Or e viu quels officials del
dit Rey qui aqui eren obeyen al dit comte et que tan-
tost con lo comte deya dats me a(;o et ago tantost era
fet axi que aquest testímoni ab daltres qui eren ab lo
dit comte prengueren XX sacbs en los quals bavie en
cascun X mil morabatins los quals son feu portar lo
dit comte Dósona e hac ne una partida lo vescomle
Dilla Pedro de Luna et Eymeiich de Sentelles et viu
quel dit Pedro partia la dita moneda entre sos cavallers
et homens de peu.
Itern deposa Berenguer Moreyl quel dit comte vench
al aljub et de qui feu exir aquesl deposant Yidal de
Blanes Francescb Dolms e daltres e quels empra per
servir al dit Rey salvada lur fe et naturalesa del Sen-
yor Rey que nos combatessen ab ell ne sen primoge-
nit et lur bandera et que no oífenessen lurs regnes o
terres e si nou feyen que morrien axi que alorgaren
liu. E axi mates diu quel dit Rey mana donar al dit
comte CC(i mil morabatins deis quals reebe CGL mil
( 329 )
per piit^'u' los XX.X que devien roma nd re ab ell en ser-
vey del dit Rey e aquests diners parlireri lo comte don
Pedro de Luna vescomte Dilla et Naymerich de Sen-
telles entre (;es companyes.
ítem deposa Pedro de Luna que un die apres quel
conile fo solí vench a la Drassana e empra aquest les-
limoni dientli en acabarnent aytals paraules jo he pre-
sa manera ab lo Rey de Castella que vos e los altres
exirets de, preso sius volrels qo es que li fassats sa-
grament et homanatge de valerli et de defendre ^a per-
sona et son regué eonlra totes persones e ell dar vos
ha bon sou et cavall e armes el íot ^o que obs hau-
rets e no dubtets en res que con sials fora de preso
et be eneavaleats jo e vosaltres e con veureni la host
del Rey Enrich passarem nosen a ell e lo dit testimo-
ni no fiantse be en les paraules dc\ dit comle pensani-
se que fossen maneres reteneh se acort e haut acort
respos que li playa exceptal que no valrrien ne serien
ell ne scs companyes contra la persona del Senyor
Rey ne de son primogenit ne lur bandera ne que ha-
guessen anar contra les terres del dit Senyor. E lavors
lo dit comte dix que axiu ho entenia ell e que 1¡ pla-
ya e lo dit comte lornassen al dit Rey et í'oren tots
soltats de preso. La rabo per que ell teslimoni nos fia.
ve be en les paraules del cointe dix que era con li fa-
ya pahor que no fos engan o maneres per 90 con lo
dit comte era anat e havie seguit tola hoia lo dit Rey
e per go con ja dalgun tem[)s abans aquest testimoní
TOMO XXXIV 22
( 330 )
et lo dit comte nos liraven be. Dix encara que no pre-
nercn lo soii neis fo liiirat per ma del comte mas lo dit
Rey dona albera al dit comte que 1¡ donassen CCG mil
morabatins mas non hac sino CCL mil deis quals bao
íiquest deposant LX mil et alscuns mes avant que no
li recorda.
Ítem deposa Naymericb de Sentelles que ell fo em-
prat per lo Rey de Castella o per part sua que ajudas
al dit Rey a defendre ca persona e son regne e alor-
galin per pahor que no moris exceptat que no fos con-
tra la persona del Senyor Rey et de) Senyor Duch et
de sos officials et de ga bandera et de sa térra ne al-
tre quiy fos per lo Senyor Rey ne sab que don Pedro
ne lo vescomte fossen emprals per lo dit comte mas
que íoren emprats per lo dit Rey et diu que oy dir
que abans lo dit comte bavie emprats alscuns homens
de paraíge.
ítem deposa lo vescomte Dilla que es wv que Roiy
Garcia alcavt lavors de la Drassana de Xibilia empra
aquest testimoni et don Pedro de Luna et Naymericb
de Sentelles et dixlos que si volien exir de preso que
promelessen de ajudar al dit Rey qui fo contra lo Rey
Enrich et les companyes et aquest testimoni ab los
demunt nomenats atorgaren lin per go que poguessen
exir de preso et depuys ells tols III ab lo comte Doso-
na anaren sen al dit Rey qui fo et prorneteren li lur
{ 331 )
fe segons custuina de Castella de ferli la dita ajuda ex-
ceplat que noy ios paño del Senyor Rey ne gent sua
natural. E totes aqüestes coses digueren et faeren a ñ
que exissen de preso.
Octavum capitulum quod dictus comes ajuda a armar
lo dit Rey don Pedro e en lo armament aucis o nafra 1
hora en deífensio del damunl dit Rey.
Deposa Julia de Canyeles que oy dir a molts caste-
llans quel die quel dil Rey parli de Xibilia ara la der-
rera vegada con sen ana quel comte lo ajuda armar e
que li sanyi 1 percint de pedrés precioses e deperles.
Ítem deposa Francesch Davcrso que havie byt dir al
dit comte que aquell die quel ilit Rey sen dech anar
lo dit comte era en la cambra del dit Rey aydantlo a
armar et slant aqui entraren V o VI bastays ab la
spaha en la ma e comensaren a robar la cambra del
dit Rey et quel dit comte pres I venable e dona una
langada en la cuxa a un daquells e feu los ne anar e
tencha la porta.
ítem deposa Francesch Xanxi Munyos de Tarol que
oy dir a molls castelians et altres quel dit comte ha-
vie ajudat armar lo dit Rey e era en la cambra ab ell
mentre larmava e que vengueren alguns bastays qui
robaven la dita cambra e quel dit comte ho defenssa
en nafra un daquells ab un venable.
( 832 )
Ítem deposa Vidal de Blanes que oy diral dit com-^
te que ell era en la cambra ab lo dii Rey con se ar-
mave et quel ajuda armar e que viu quel dit Rey se
senyia un percint en que havie segons ques deya pe-
drés precioses et ago dix lo dit comte et aquest de-
posant.
Ítem deposa Exemen Dorig cavaller que oy d ir al
dit comte que ell havie armat lo dit Rey lo die que
isque de Xibília et con lo hac armat entraren VI o
Vil bastays qui robaven la cambra del dit Rey qui fo
al qual lo dit comle dix Ho Senyor con ho podets so-
ferir. E dix lo dit Rey que volets que faga. E lavors lo
dit comte pres un venable et van ferir un daquells et
feu los ne exir segons quel dit comte matex ho comp-
ta a aquest testimoni.
ítem deposa Marti de Morera que no sab quel aju-
das armar nel acompanyas mas lo viu ara con se de-
via anar de Xibília lo dit Rey que era en despossey-
ment de son regne que lo dit comte Dosona cavalcave
per la ciutat armat ab un bell cavall ab un fort bell en-
sellament qúel dit Rey li havie dat.
ítem deposa Berenguer Moreyl que oy dir al dit
comte que ell havie armat lo dit Rey et oy dir an Ey-
merich de Sentelles quiu havie oyt dir al dit comte
( 333 )
que havie nafrat ab I manable I daquells bastays qui
eren entrats a robar en la cambra.
Deposa En Pedro de Luna que oy dir al dit comte
et a altres que lo dit comte havie ajudat armar lo dit
Rey ara con devia anar et partir de Xibilia.
ítem deposa Eyraerich de Sentelles que oy dir quel
dit comte havie ajudat armar lo dit Rey.
Nonum capitulum con lo comte Dosona acompanya
armatlo dii Rey con devia exir de la ciutat de Xibilia.
Deposa F. Marti que dimarts a XII de maig lo dit
Rey qui fo parti de Xibilia e viu quel comte Dosona
lo acompanyava et viu que vestía bones cuyrages.
ítem deposa frare A. Ermengol que oy d^r es deya
comunament per tuyt en Xibilia quel comte Dosona
cavalcant en I cavall et armat havie acompanyat lo
dit Rey tro a la porta qui es tro un tret de ballesta
'uny del alcasser e puys lornassen vers la ciutat ab
una langa eu la ma cridant Xibilia Xibilia peí bon
consell.
Ítem deposa Julia de Canyelles que quant lo dit Rey
sen fo anat de Xibilia lo comte proposa devant lo qon-
^ey\ de Xibilia que ells sabien lo fet de son para e que
( 334 )
havie dubte de si matex quel Rey Enrich nol inal trac-
tas perqué los pregave quel assegurassen et que ell
romandrie et sino que per ventura ell sen irla ab lo
Rey don Pedro. E lo dit consell asseguralo. E aqües-
tes coses oy dir a molts castellans quin foren presents
a les dites páranles segons que oy dir.
ítem deposa Bernat Arenes que viu lo comte qui
acompanya e ana ab lo dit Rey ara con sen ana tro
part lo riu de Xibilia.
ítem deposa Exemen Dorig que viu quel dit comte
Dosona cavalcant en I bel! cavall qui era stat del dit
Rey et ab son engellament acompanya lo dit Rey qui
fo ara la derrera vegada con exi de Xibilia tro a la por-
ta de la Darassana.
ítem deposa Berenguer Moreyl que oy dir a molts
cathalans quel dit comte havie acompanyat lo dit Rey
tro a la porta de la Drassana. E dix que viu lo dit com-
te cavalcant en I bell cavall ab I en^ellament fort bell
que li havie dat Marti Anyis et viu V o YI Relies fort
fiches quel dit Rey havie dades al dit comle les quals
li havie mosírades lo dit comte.
ítem deposa Eymerich de Sentelles que oy dir al dit
comte que ell dix al dit Rey con sen dech auar Sen-
( iJ35 )
yor que maoats fer a aquests richs homens ne a mi de
qo queus havem promes et lo dit Rey resposli Ja
veets en quin cas son et axi si volets anar anats si vo-
léis remanir romanits et fets queus vullats que jous
absol de tota promete n^a quem hajats feta vos et ell.
Dix encara que oy dir al dit comte que con lo Rey lo
hac sohat de tot ell li besa la ma e li feu gracies per
que! treya de preso et lo dit Rey li va dir que de vuy-
mes si sen volia anar que sen anas ho que romangues
si volia remanir. E que lo dit comte segons viyares da-
quest testimoni respos al dit Rey aqüestes o semblants
paraules Senyor ab vos vull anar o ab vos vull reman-
dre segons quel dit comte dix a aquest leslimoni.
Decimum capitulum com lo comte ajudave a traure
lo tresor de la torra et feya portar en la galea de Mar-
ti Anyis.
Barthomeu Picho deposa que viu quel dit comte aju-
dava a traure de la Torra del tresor la moneda quel
dit Rey sen volia portar e la trametia a la galea de
Marti Anyis la qual era en lo riu a lats de la torra e
a^o fo abans quels altres presoners fossen deliurats.
Ítem deposa Jacme Sala que ell viu quel comte era
present e aydave metre lo tresor en la galea de Marti
Anyis con lo levava de la Torra.
( 336 )
ítem (ieposa Barthomeu (jes Oliveres et diu que viu
que lo dit comte feya devallar moneda de la Torra del
Tresor mas no viu a qui la donave et deyen que la ha*
vie comanada an Pedro de Luna e lavors eren ab lo
dil comte casíellans et homens de palacio qui havien
servil lo dit Rey.
Ij-em deposa Beroat Arenes que viu moltes vegades
lo comte Dosona ab companyes del dit Rey entrar en
la torra del Tresor.
Undecimum cap. sobre les convinences fetes per
lo dit comte en Xibilia de venjar la mort de son para.
Deposa lo noble Naymerich de Sentelles esser ver
qnel dit comte stant pres en Xibilia émpra aquest tes-
timoni et don Pedro de Luna í'rare Artal vescomte Di-
lla e En Vidal de Blanes qui staven lavors preses en-
semps ab lo dit comte Dosona que li ajudassen a ven-
jar la mort de son para en lot hom qui en aquella
morí bagues cabut exceptat lo Senyor Rey et la Sen-
yora Reyna et sos infans et aquest teslimoni et ios al-
tres atorgarenlin empero aquest testirnoni lin atorgn
raes per pahor que per amor per (,^0 con se dubtave
que si lo dit comte era be ab lo dil Rey de Castella
que nol mal méselas e no lin vengues dan a la sua per-
sona et axi matex se pensa per aquexa rabo bo ator-
gassen los altres e parien be en lurs paraules et coníi-
( 337 )
" uens. E dayo ell e los altres faeren sagrameni et ho-
menatge.
Ítem deposa lo vescomte Dilla que lo ditcomle Do-
sona empra aqiiest deposant don Pedio de Luna et
Naymerich de Sentelles et frare Artal a venjar la mort
de son para en aquesta manera go es quels dix quel
Senyor Rey a induccio del Rey de Navarra et de son
frare li havie niort son para lo qual era mort per ave-
lolament de gens per quels precave que contra los
dessus dits Rey de Navarra et frare seu et altres qui
haguessen cabut en la mort del dit Bernat para seu
li ajudassen a venjar la mort del dit En Bernat excep-
ta! lo Senyor Rey et la Senyora Reyna et sos filis et
altres de que !ur fe ne valgues menys e aquest depo-
sant ab los altres atorgaren lin en la forma demnnt
dita et excepta t lo comte de Trastamara per c-o con
sabien que era en servey del Senyor Rey et de la cosa
publica et daquest emprament faeren sagrament al dit
comte et homanatge segons son viyaies mas no li re-
corda be.
Duodecimum capitulum que la preso derrera del dit
comte fo lenianient felá.
March Sant Agosli deposa que oy dir quel Rey qui
fo de Castella feu rependre lo dil comte per suspita
que baviü quel dit comte no fugis e sen anas al Rey
don Enrich e aro per lal con se deya que un algutzir
( 338 )
del dit Rey olim era fuyl et sen era anat al Rey don
Enricli et lo die avans que fugis lo dit algutzir havia
demanat a son nabot de Marti Anyis que 11 lexas lo
cornte per tal con volia jaure ab fembra aquella nit.
Ítem in scriba írare Arnau Ermengol ajustanl hi que
oy dir quel dit Rey manassa al dit comte ab paraules
furioses el feu meire en preso.
Ítem in effectu En Julia de Ganyeles.
ítem probalur per Antonium Parets et quamplúres
alios que fama comuna era en la dita Dressana per tot
hom que aquesta preso se feya per cautela de cobrar
los aíFers del dit comte e per fer alscuns tractaments
ab los presouers et que era slada fenta.
llem se prova por G. Balaguer et molts daltres que
la derrera vegada quel dit comte fo repres isque de la
preso per alscuns dies abans quels altres. E deposa
Bernal Torres mariuer que oy dir quel dit comte isque
ans de la preso quels altres per go con sen volia anar
ab lo dit Rey.
ítem deposa Bernat de Vilacorba que oy dir quel
dit comte fo toinat en la preso per 90 con volia fugir.
( 3S9 )
Ítem deposa idem in eíTectu G. Dolms.
ítem deposa Bernat Arenes que oy dir que la preso
derrera del comte eren stades maneres del dit Rey per
go quel dit comte pogues parlar e iraclar ab don Pe-
dro de Luna et los altres.
Ítem Exemen Doris cavaller deposa que oy dir en
Xibilia que per qo havien tornat lo dit comte en preso
per Qo con volia fugir et sen volia anar ab un algutzir
empero creu aquest lestimoni que aquella preso fos
fenla et simulada per ^o con lo dit comie era en tant
gran stament ab lo dit Rey que sen poguera esser anat
moltes vegades et no stave en poder de algutzir ne
daltres gardes. E si aquest deposant fos stat francb so-
lament una vegada axi con lo comte que perdes lo cap
si fos trobat en Castella.
Ítem Marti de Morera deposa que oy dir quel dit
comte fo tornat en la preso per go con volia fugir ab
un algutzir.
ítem Berenguer Moreyl qui encara dix que quant lo
dit Rey fo íora de Xibilia e lo Rey Enricb fo dins oy
dir a Marti Anyis que ell havie acabat ab lo dit Rey
quel dit comte isques de la preso donant entendre al
(340 )
dit Rey que havie fet pendre lo dit cora le por suspita
de fugir que no fugiria per res ne entenia a fugir.
llem deposa En Pedro de Luna que oy dir al dit
comte qtie eli fo tornat en la preso per tal con lo Rey
havien mes en suspita que volia fugir ab I alguizir
seu. Dix empero que per IV dies axi abans lo dit
comte quels altres presoners e creu que per 90 que
tractas ab aquest testimoni et ab los allres presoners
que valguessen al dit Rey qui fo a fi qwe isques de la
preso e puys con fossen fora faessen obra que sen pas-
sassen al Rey Enrich et aytal creu aquest deposant
que fos la intencio del dit comte.
ítem deposa Eymerich de Sentelles que oy dir al
dit comte que lo dit Rey lo feu ropendre ara tti der-
rera vegada per 90 con lo havien mes en suspita que
no fu gis.
Ítem deposa lo vescomte Dilla idem ul Eymericus
de Sentelles próximas lestis.
Tertiodecimum capitulum quel comte Dosona hac
guiaige del Rey don Enrich e de la ciutat de Xibilia.
Proves per En Pedro de Luna que li hac lo dit guiat-
ge del dii Rey don Enrich el diu que per 90 volch ha-
( 341 )
ver lo dit guialge del dit Rey et de la cíutat per go
eon se dubtave del Rey Enrich que havie fet au^iu-
re En Bernat de (labiera son para segons que liavien
dit al dit comie.
ítem prova Francesch Xanxi Munyos qui viu lo dit
guiatge lo qual li hac don Pedro de Luna et aquell li
aporta Naverso segons que aquest testinioni viu.
ítem Exemen Doris deposa que oy dir al dit comte
que liavie haut guiatge del Rey don Eniich et de la
ciutat de Xibiiia per pahor que liavia quel Rey don
Enrich no! prengues el remetes pres al Senyor Rey
nostre.
ítem deposa vescomte Dilla quel dit comte hac guial-
ge del Rey don Enrich el de la ciutat de Xibiiia per
qo con se dubtave del Rey Enrich per la mort den
Bernat de Cabrera et ago oy dir al dit comte.
Ítem se prova lo dit capitel per molts allres tcsti-
monis axi de vista con de oyda del dit comte et
daltres.
Quarlodecimum capilulum. Quel dit comte haja de-
( 342 )
servil lo Senyor Rey per tal con se diu que qiiant la
pau fo fermada entre lo Senyor Rey et lo Rey lavors de
Castella a de^a migenssant lo cardenal de Bolunya et
puys En Bernal de Cabrera et lo cornte fossen anats
en Castella per refermar e donar coinplimenl a la pau
lo dit coffite ab tractament del Rey de Castella del qual
segons ques diu aduix letra de créenla a la muUer
delinfanl En Ferrando tractava la niort del dit infant
En Ferrando.
Sobre ago deposa lo noble Nuch vescomte de Car-
dona en XV fulles del primer proces que oy dir al dit
infant que lo comte Dosona havie aportada per part del
dit Rey de (Castella una letra do créenla fort amorosa
a qa muUer que ocies lo dit infant e que ell pendria la
per muller. Mas lo comte no havia gosada dar la dita
letra a la dita dona mas que la havie dada a Die Sán-
chez de Casada que la donas a la dita dona. E lo dit
Die Sánchez havie la mesa en mans del dit infant. E
diu mes avant que altra hora apres lo dit infant mons-
tra la dita letra* al dit vescomte eta Dia Perig Sermen-
to et a daltres et que Dia Perig quantviu la letra tan-
tost dix que de ma del Rey de Castella era scrita. E
aqüestes coses matexes diu lo dit vescomte que li re-
compta altre die lo dit Dia Sanches de Casada.
ítem lo dit Dia Sánchez de Casada qui deposa a XVI
fullos del primer proces diu que quant lo comte Doso-
( 343 )
na venia de la missatgeria de Caslella el fos ja en
Regne de Valencia trames aquest teslimoni letra per
un corren del dit comte la qual 11 ib donada en un loch
qui es en cami de Maella a Tortosa hon aquest íesti-,
moni era ab linfant et que li fos a Tortosa ror lo dit
comte havie de les sues feynes parlat ab lo Rey de
Castella e que seria son prou. E lo dit testimoni ab vo-
lentat djel dit Infant quil prega que soslregues al dit
comte C'O que pogues dublaiit se de mals tractaments
ana a Tortosa et quant fo la lo comte fou pariit e ha-
gueli jaquida aqui una letra quel seguis tant tro quel
bagues aconseguit en la sua ierra et feuho. E oyda mis-
sa en un loch de la térra del dit comte con lot hom
fos exit de la esgleya lo comte feu li jurar de teñir so-
cret co que li diría e puys liurali una letra del Rey de
Castella signada de sa ma nos sab si tota ne era scri-
la perla qual letra era comenada creenga al dit comte
la qual letra se endressave a la dita infanta muller del
dit infant e prega lo dit comte aquest deposant que la
donas a la dita infanta et que faes per manera quel
dil comte pogues parlar ab ella. E aquest testimoni
interrógalo de que havie parlar ab ella e lo comte dix-
li que lo Rey de Castella la volia per muller. E aquest
teslimoni resposü con se poria fer axo si jan ha. E lo
comte dix que ago plauria al Rey de Portegal e qi'e
da^o hauria letra sua linfanía axi que si ella ho volia
consentir que ell li haurie II galeas a Tortosa qui la
sen menarien secrelament. E dixli mes avant que ell
havie parlat de sos affers daquest teslimoni ab lo Rey
de Castella et trobavel ne de bon enteniment per que
í 344 )
lo pregave que ell donas la dita letra a la dita infama
e faes que pogues parlar ab ella e lo dil tí^slimoni per
tal con era en go del dil comte dubiant se dell atorga
1¡ ho et vench sen ab la letra et dónala al dil infant.
Ítem mossen En Gilaberl de SenteUes qui deposa
en XCII falles e micer Berna t Dolzinelles qui dcpdsa
en XCVIII del primer preces dien que han oyt dir a
TOoItes persones de les quals nols recorda que lo com-
te quant vench de Castella aporta letra de creenga del
dit Rey a la infanta de Portegal que ocies linfant ct
que ell la pendria per muller mas que lo comte no go-
sa dir la creenga a la dita infanta ans la comena a Diez
Sánchez de Casada castella la qual dona la dita letra
el descobri la creenga al dit infant. E lo dit micer Ber-
nat deposa que aqüestes coses oy axi maiex dir al dit
Dia Sánchez de Casada.
Quintodecimum ccipitulum quel dit coróte ha dites
páranles de gran labor del dit Rey de Caslella et grans
deslaors del Senyor Rey nosíre.
Sobre ayo deposa lonrat En P. de Perapertusa eó
LXXXIX fulles del primer proles que quanl lo dit cora-
te fo vengut de Castella e hi devia tornar ab C ho-
mens a cavall empia aquest téstimoni que hi anas ab
el! ot luvors lo dit comle dixli que lo Rey de Caslella
( 345 )
era bon Rey fort e qui feya grans bens el doiis grans
a les persones estrangeres quil servien e moltes dal-
tres lahors el falagadures de! dit Rey de Castella e del
Senyor Rey iiostre deya raoltcs deslahors de son ser-
vey les quals dix que no li remenbraven be.
Ítem lo noble mossen Johan Rernirez Derelano de-
posa en LVl fulles del segoa preces que oy dir an Ber-
nat de Cabrera e al dit comte fill seu alscunes simple-
ses del Spuyor Rey quaix en menys preu e al dit Ber-
nat de Cabrera alscunes páranles de la Senyora Reyna
les quals no volch deposar mas dix que ell les daría al
Senyor Rey o a la Senyora Reyna con Ion derna-
narien.
Sexto decimun capitulum que lo comte et En Ber-
nat de Cabrera son para con anaran per missatgers de
la pau en (Castella que lo Rey de Castella los feu grans
dons de grans lochs e ierres e que lo dit Bernat et
lo comte se faeren homens seus e li faeren homanat-
ge per ques diu que es sospila contra lo dii comte e
En Bernat que no fessen lavors alscuns mals iracta-
nients ab lo dit Rey de Castella contra lo dit Senyor
Rey et sa térra per tal que pus lo Rey qui fo de Cas-
tella no liavie lo cor de teñir la pau segons que appar
bo per tal que quanl En Bernat el lo comte sen foren
venguts de Castella quaix encontinent lo dit Rey tor-
na la guerra et vench asetjar e pendre los lochs Dara-
TOMO XXXIV. 23
( 346 )
gon no apparia quels degues fer tan grans dons si
quals que mals tractanients no haguessen ab ell.
Sobre a^o deposa ñiossen En Francesch de Perellos
en LXX! fulles del primer preces e diu quequantlo
comte fo tornat de Caslella oy dir al dit comle que lo
Rey de Castella li havia dats certs lochs muñían á
gran quantitat de renda et que sobre aquells de li-
cencia e gracia quel dit Rey lin bavie feta havia man-
levada certa quantitat de moneda quant torna de
Castella.
ítem mossen En Gilabert de Sentelles lo qual depo-
sa a XC fulles del dit primer preces diu que oy dir
al comte quant fo vengut de Castella quel Rey de Cas-
tella havie fet a aquell gran gracia e gran do.
Ilem micer Bernat Dolzinellesqui deposa en XCYIII
fulles diu que havie oyt dir quel Rey de Castella ha-
vie dades cavalleries al comte Dosona tro en quanlilat
a sos viyares de CC mil morabatins.
Ítem mossen R. de Vilanova deposa a CIV fulles que
oy dir al comíe quant fo vengut de Castella que lo Rey
de Castella li havie dada renda no li membre en
quanta quantitat el ques era fet hom del dit Rey
de Castella garda nt qo que devia fer al Senyor Rey.
MI
ítem don Pero Ximenez de Lombrcra qui deposa a
CXXXVIIl fiillcs del segon preces diu ques deya pu-
blicament en Xibilia quant En Bernat de Cabrera etlo
comte hi foren anats que los dits para et fill se eren
fels vassalls del Uey de Castella. Et ac^o dix si saber
per tal con En Pedro de Xirica ab lo qual aquesl les-
timoni era continuament no bague lelres de Castella.
La summa daquest fet sia partida en III parts prin-
cipáis.
■ Después de algiioas páginas en blanco, se encuentran
las siguientes notas ó apuntaciones , sin precederlas indi-
cación ó título que exprese su objeto, y presentando tam-
bién entre unas y otras ciertos espacios ó blancos , que
marcaremos por medio de una interlinea.
La primei-a sobre los acles que feu lo comte Dosona
stant en la senyoria delSenyor Rey e principalment
sobre la preso sua de Medes la qual segons ques posa
fo voluntaria.
La segona partida deis actes que lo comte feu stant
en Castella apres que fo pres.
La tercera deis actes que lo dit comle ha fets apres
que es exit de Castella.
La primera part sia subdividida en III parts.
( 348 )
La segunda sobre los actes que feu ans que fos pres.
La tercera sobre los actes qui foren apres de la pre-
so de Medes.
Toma la primera partida reduynt a memoria con
apres que la pau fo feta a de^a En Bornat de Cabrera
e son íill foren trameses ppr vos Senyor per missatge-
ria al Rey lavors de Castella per dar acabament a la
dita pau e diu se que la donchs los dits Bernat e com-
te se faeren homens del dit Rey e reeberen dell grans
dons de lochs et Ierres et que lavors se feren aqui als-
cuns mals tractaments contra vos Senyor e vostres
Regnes et torres.
Sobre ayo deposen mossen En Francesch de Perellos
mossen En Gilabert be Scentelles micer Bei-nat de 01-
zinelles mossen En R. de Viianova que oyren dir al dit
comte con fo vengut de Castella que lo dit Rey li ha-
vie fels grans dons de terres rendes et lochs en Cas-
tella mes anant mossen En R. de Viianova que li dix
lo dit comte que ell se era fet hom del dit Rey gardant
go que düvia fer a vos Senyor.
ítem don Pero Exeminig de Lombera deposa ques
deya publicament en Xibilia.
ítem un porter del dit Rey qui deposa que ell mes
( 349 )
en possessio lo procurador del dit comte Dosona deis
lochs de Morata et de Valdemur quel dit Rey li havie
dats durant la pau quant En Bernat ot lo coaita hi fo-
ren anats quels dits para e fill se eren fets vassals del
Rey de Castella et ago dix si saber con En Pedro de
Xericha ab lo qual ell testimoDi era conlinuament na-
bague lelres de Castella.
ítem deposa maestre Berenguer Dolos metge de Ce-
ragoga que oy dir a Xanxo Suera de f aragossa que ha-
vie oyt dir a Bertrán de Lir qui solía esser Senyor de
Guanyalun que un vespre viu quel dit En Bernat es-
tech molt en conseyl ab lo dit Rey et isque del consell
un bisbe etc.
Ítem sobre la missatgeria e créenla que lo comle
con venia de Castella apportave a la infanta de Navarra
sobre la mort del infant En Ferrando marit seu depo-
sen Dia Sánchez de Casada castella a XVI fulles. Iiem
de oyda dir al dit infant et del dit Dia Sánchez lo ves-
comte de Cardona en XV fulles e mossen En Gilabert
de Sentelles et micer Bernat Dolzinelles de oyda dir de
moltes persones. E lo dit micer Bernat de oyda dir del
dit Dia Sánchez.
ítem sobre los lahors del dit Rey et deslaors de vos
Senyor deposen lo noble mossen En Johan Remirez
( 350 )
Derelaiio en LVi fulles e lonral En P. de Perapertusa
en LXXXIX fulles del segon proces.
Ítem la deposicio del honrat Johan Exemenis Dor-
rea cavaller. ....... et lileía Navarre et
quia non invenit ad locum de Moros ubi fuerat coin-
prehensurn.
Apres Senyor con Calataju fo assetjat lo comte Do-
sona ana a les parts Daragon axi con a capila vostre.
Senyor e proves que empra alscuns que entrassen ab
ell a Calataju per restauracio del dit loch e entre los
altres En Pedro de Luna ab lo qual era a Darocha et
stant aqui segons que deposa Exemins Dorrea en
LXXVí fulles del primer proces lo dit Esemins hac
letres de alscuns arnicbs seus que havie en Navarra
e en Castella etc. E En Pedro de Luna deposa que no
hac la dita letra ne lo dit comte nolin dix res.
Apres s prova que! dit comte ab En Pedro et dal-
tres un dissapte a nit a miga nit etc. doposa C. Agor Pe-
dro de Luna el Vidal de Blanes conslant quel loch no
era defenent.
ítem con se pogueren esser anats ¡)0c encara apres
de la celada segons que deposa lo vicari et que axi los
ho deven aquells del loch.
351
ítem de les scoltes que havien meses et de la res-
posta del dit gomte sobre la qual deposa C. Agor e lo
vicari de Medes.
ítem de verbis quel comte dix ari G. Acor Vilanes,
ítem con no appar ques deífenessen.
Ítem de la letra que lo comte scrivi de sa ma depo-
sa Joan Alfonso de Xerica e con lo comte ab la letra
ana primer al dit Rey per íer la sotscriure al dit Rey
e con no torna depuys a Medes.
ítem con demana a parlament certs ríchs homens de
Castella e que dix an Pedro que foria semblant
que ell.
Ítem con En Vidal de Blanes el altres tenien per
mal lo romaniraqui tant.
ítem con lo loch nos rete encontinent ans ab patis
que fossen sentits deposa G. Agor que oy dir al com-
( 352 )
te el a ais altres qiiant foren tornats que qiiant los II
honiens se foren alunyals dells lo comte et los altres
qui ab ell eren oyren arrevatar et cridar en la host
etc.
ítem deposa En Vidal de Blanes qui sentiren la ru-
mor e pensarense quels homens fossen preses et que
fossen senlits et muntaren a cavall tornans a Bellmunt
et acordaren de anarsen etc.
ítem Pedro de Luna que oyren rumor en la host et
axi acordaren que pus no veyen senyals et que lespies
no tornaven que tornassen atrás empero ells no sabien
ni en fer ells digueren ne presumiren que ells fossen
sentits et tornarensen a Medes.
Ítem probatur que aqiii foren lo diluns mati hora
dalba et que stigueren aqui tot lo die et la nit.
Diu En Pedro de Luna quey stigueren tant per tal
con se pensaven quel Rey de Castella no sabes que
fossen aqui sperans la dita resposla.
ítem probatur per En Pedro et G. Agor que lo loch
no era defenent.
( 353 )
ítem probatur que materen escoltes lo diliins a nit.
Et super scultis el responsione comilis dcponunt G.
Ac-or et lo vicari tle Medes e dix lo dil vicari que apres
que les escoltes foren tornades els ho hagueren dit
que sen pogucren esser anats a lur sau e que axí los
ho deyen aquells del loch.
Empero diu En Pedro de Luna que lo dimarts mati
hora dalba con los despertaran dient los que homens
a cavall eren en la orta ell et lo comte etc.
ítem deposa Vidal de Blaues que ell neis altres no
tenien per bo lestada que fayen a Medes e que ell et
írare Artal ne parlaven. E En Pedro de Luna diu que
entre ells se deya et entenien que perillosa era lesta-
da mas gardant que per perill etc.
Ítem con nos defensaren gens depo. .
Ítem Johan Alfonso de Xiricha diu que lo comte lus
demana que ell e altres venguessen a parlament etc.
Berenguer Togores de auditu V. de Blanes in. . .
. . . ut G. Azor.
ítem dcpüsen molls testimonis que han oyt dir e es
( 354 )
fama comuna que la preso del dit comte fo voluntaria
e que ell havia trayt En P. de Luna e frare Artal.
Ítem per alcuns de oyda dir quen P. de Luna deya
al comte que sen anassen de Medes que fer lio podien
salvament e quel comte nou volch fer. Et hoc deponit
frater Martinus canonijus de Jherusalem prior de Ca-
thalunya.
ítem hoc deponit Johan Eximinis Dorrea,
ítem deponit Diego Yeniyes de Mandoga Regni Cas-
lelle que lo comte Dosona per son voler et per son
tractament se mes en la preso del Rey de Castella et
ago sab per tal con Marti Anyis lin dix etc.
ítem Andreu Gomis de Calataju deponit in effectu de
auditu del mestre de Santiago.
Apres que lo dit comte fo pres et manat a Calatayu
diu se que lo dit comte burlave jan parlant et anave ab
lo Rey lavors de Castella cavalcant et que En Pedro
de Luna et los altres staven en preso e ferrats.
( 355
Sobre ago deposa Andreu Gomig de Calataju que En
Pedro de Luna et frare Artal e Goter Diec de Santdo-
val v¡u que tenien una cadena en les carnes ct que lo
coriite stave en una altra combra menys de ferres et
que reya e burlave ab lo dit Rey et los altres plora-
ven et staven trisis.
ítem ¡n effectu Johan Alfonso de Xerica e quel Rey
lo anave veure sovint et li trametia de ses viandes et
quel viu cavalcar ab lo dit Rey sobre lo setge de Cala-
taju. E apres un die que exiren de Calalayu per fer
mostra.
ítem in effectu frare Gil PereQ guardia deis frares
menors qui porta la créenla del comle an Bernat de
Cabrera per manamenl del dit Rey qui li dix con la
vila de Calataju ib presa que anas al comte et que faes
co que ell li diria. En aquesta missatgeria concorda En
Pedre de Luna que lo Rey et lo comte trameieren lo
frare menor mas diu que no sab perqué fo trames mas
dlu que viu et legi una letra la qual En Bernat de Ca-
brera trames al comte en que li fcya saber que dequi
avanfno li scrivis semblants coses que li liavie scrites
ne encara li scrivis per naguna manera ne rabo per-
qué no era be seu ne del dit comte e que se imaginas
( 356 )
con per mort car per la sua mort no era perduda la
sua casa n)as que sesforssas be.
Vidal de Blanesin CCXLX.
La segona part principal la qual es deis actes que
lo comte feu slant en Castella ha V partides segons
que demunt es dit.
La primera deis actes que feu stant pres e ferrat lo
qual ha ¡1 actes. Lo primer con se diu que lo dit com-
te ana a Murvedre per fer tractaments ab lo dit Rey
contra vos Senyor e vostra térra per la morí den Ber-
nat qui lavors se deya que era mort et per fer trer sa
muller et sos infants etc.
La dita ánada se prova per molts tesiimonis e quey
ana ferrat e sobre ago deposa specialment En Ramo-
nich de Castellbell qui deposa sobre ia njissatgeria que
devia fer a la comtessa et a ga mará etg.
ítem que lo dit Ramonich anas en Cathalunya per
fer la dita missatgeria deposen En Bernat de Yilacor-
ba el molts dallres.
ítem lo noble En Johan Alfonso de Xerica deposa
que ell stant en servey del dit Rey oy dir al prior de
( 357 )
Sant Johaii que lo córate Dosona con vench a Murve-
dre trames En Ramonich de Gastellbell en Calhalun-
ya etc.
ítem A. de Blanes donzell diu que oy dir a molts
que enconlinent qnel Rey de Castella sabe que En Der-
nat de Cabrera era mort se feu venii' lo dit comte el
empra que fos en son servey et quel dit comte se re-
tench acort.
ítem Michel Rois castella scriva del prior de Sant
Johan de Castella diu e deposa quel Rey de Castella
stant la derrera vegada a Murvedrc se feu venir lo dit
comte et que vench ferrat mas quel feu desferrar que
aquest testimoni ho viu el oy dir comunamenl a tots
aquells qui cabien en los aflfers del Rey de Castella
queu havie fet per lal con lo volia fer capita de Mur-
vedrc e lexarlo aqui ab CCC homens de cavall et ab
altres cornpanycs et que li havie al cor de ferli be et
merce axi be con a rich hom altre qui fos en Castella
e aQO per tal con se deya que vos Senyor havets fet
matar En Bernat de Cabrera para seu e lo comte volia
esser en servey del dii Rey empero dago nos segui res
ans lo feu tornar en preso nos sap perqué.
ítem deposan alcuns de hoyda dir que lo Rey lo feu
venir aqui per lexar loy capita mas nos segui. Mes dien
( 358 )
alcuns que lo Rey sap quen Bernat no era mort e axi
que nos feu.
Lo sogon acle con se diu que lo dit comte empra
alscuns presoners qui staven preses ab ell i;nscmps de
venjar la mort de son para.
Sobre ago dopose Naymerich de Sanlelles que lo dit
comte stant pres en Xibiiia empra En Pedro et aquest
testimoni etc. exceptat lo Senyor Rey et la Senyora
Reyna et sos infans.
Ítem in effectii lo vescotnte Dilía declarant quels em-
prave contra lo Rey de Navarra et son frare et altres
etc. et exceptáis altres de que lur fe ne'volgues menys
et exceptat axi matex lo comte de Trastamara etc.
La segona parí 90 es los actes que feu lo dit comte
apres que fo fora deis ferres son V.
Lo primer con se diu quel dit comte sen peguera es-
ser tornat en la térra del Senyor Rey. Sobre aquest.
acte ha molts testi monis que deposen que veyen anar
a Denia et a Cartaginia etc.
359
Ítem la deposicúo den March Sant Agosti et daltres.
' ítem la deposicio den Andreu GomÍQ habitador de
Calatíiju qui deposa que YIl o VIII dies ans de la fes-
ta de Santa María de mars etc.
Lo segon acte con se din quel dit comte era e cabía
en los consells del dít Rey et ab ell aquest acte se
prova per molts testímonis hoc encare ques prove per
alscuns que per secret consell que tingues lo dít Key
encara que noy fossen sino II o III quel dit comíe ñe-
ra lo un.
Sobre aro deposa Yego de Navarra sobre lo consell
ques tench con lo missatger de Castella fo vengut del
princep de Gales.
Lo terger acte con per consell et endressament del
dit comte lo dit Key feu lestol qui pres les noslres IV
galees.
Sobre ago ha molts testimonís qui deposende oyda et
de fama e hani molts qui deposen de oyda et de fama
( SGÓ )
comuna que lo dit comte ab lo dit estol devia anar en
Cnihalunya et quen devia traure la muller e los infans
per metrels en poder del Rey de Castella per 90 que
mils se pegues fiar en ell e ha ni molts qui deposen que
pus ya muller e sos niifans fossen en poder del dit Rey
quen fos segur quel dit Rey donaria al dit comte grans
ierres et el ñiria gran senyor. Altres qui deposen quel
devia fer almirayl e altres deposen que lo dit Rey de-
via muntar en lo dit estol et quel dit comte li devia
liurar qa tena.
ítem sobre ano deposa Cahim Cofen juheu caste-
lla etc.
liem Marti Gallego qui era anat per linfanta de Por-
tegal per missatgeria al Rey de PoitegaJ.
Lo quart acte es con lo dit comte munta en lo dit
hestol. Sobre aquest acte ha prova plenera. E alscuns
de oyda et de fama quen era muntat almirayl e solt.
Altres deposen que oyicn dir que anave sois garda de
Marti Anyis.
ítem se prova per un testimoni quel Rey de Castella
mana dar armes al dit comte et a un seu macip catha-
la con se devia recollir en lo dit hestol.
( 301
Lo quint acíe es sobre lo degollameni de la xurma
de les dites IV galees nostres et del comendament
quis diu quel comte havie en lestol del dit Rey.
Sobre ago ha molls testimonis cathalans e castellans
e dalti'tís que era fama comuna en lestol del dit Rey
quel dit comte fou degollat et fo occasio del degolla-
ment de la xurma et de fer penjar En Sentmanat e los
al tres.
ítem sobre ago deposa Roderich Daricha gaseo qui
deposa con lo comte feu manament de degolar e no ho
volgueren fer si lo Rey no ho manava e puys con ell
consella al dit Rey quels fes tots degollar e axis feu.
Ítem frare A. Ermengol de oyda dir de un fadri de
Tortosa appelat Rernat Orenga remer etc.
ítem ni ha alscuns qui deposen que oyien dir en les-
tol quel dit comte cridave que dressassen al cart
al cart.
Itera deposa Perdigo trompeta que Naverso fo dema-
TOMO XXXIV. 24
( 362 )
nat de part del comte. Ilem Naverso dien quod ¡mmo
per part de Marti Anyis. Et idem ciim Naverso Jacme
Sala de Barchinona.
Ítem probatur que lo comte restaura Naverso.
ítem deposa sobre aquest acie En Bertrán Daíbi.
ítem se prova que lo dil comte entrava ab lo dit Rey
en la mar per ordonar lestol.
La tercera partida qui es deis acles quel dit comte
feu con fo repres en Xibilia ara a la derrera con lo dit
Rey era en desposseyment de son regne et aquest ha
II actes.
Lo primer con se diu que la preso fo fenta et ago
dcposen molts testimonis que presumexen esser fenta
et alscuns dien que per qo que faes alscuns empra-
ments ab los altres presoners segons que a ades oy-
rets e altres deposen que fo repres que ha oyt dir que
fo repres per go con lo dit Rey hac suspita que no
fugis.
( 363 )
ítem con lo dit comte exi de la preso abans quels
altres prevés que síech pres per alscunsdies et quen
exi ^r alscuns dies abans quels altres per inolts tes-
timonis.
Lo segon acle con se diu que ell sera fet hom del
Rey e que lo Rey lo havia aretat de la honor Dagui-
lar et de Villena et daltres lochs mas que slaven per
les Ictres que trames per En March Sant Agosli a la
comlessa et an Malla et an Gurb etc.
ítem la añada sua de Murvedre et la missatgeria den
Castellbell.
ítem la deposicio del vescomte de Castellbo.
Ítem la letra a CLVfuUes del vescomte Dilla en la
qual es la créenla que dix En Berenguer Doms a la
Senyora Reyna et que Marii Anyis dix an Merles que
lo comte havie finat ab lo Rey e que pujava almiray ©
li havia ditos grans
ítem Bertrán Dalbis.
í 304 )
llem del fet de Gurb e del janoves.
Ítem johan Alfonso de Xirica que oy dir estant en
servey del Rey de Castella al prior de Sant Johan que
lo comte havia trames En Castellbell per traure la mu-
11er et la mará de la térra e manarlos en Castella.
llem A. de Blanes donzel qui oy dir a molts que lo
Rey se feu venir lo comte quant ío pare fo mort e quel
empra que fos en son servey e quel se retench acort.
La quarta partida que es sobre los actes quel di
comte ha fets apres que fo delHurat la derrera vegada
de la preso conten V. actes.
Lo primer lo emprament que feu deis prcsoners que
fossen en ajuda del dit Rey En Pedio. E aquest em-
prament se prova per molts testimonis (^o es per En
Pedro de Luna En Vidal de Blanes qui foren empra ts
per lo dit comte. Empero concorden se molts deis tes-
timonis quels empra que fossen en ajuda del dit Rey
contra lo comte de Trastamara les companyes que
entraven et contra tols altres exceptal que noy fos-
sets vos Senyor ne vostre primogenit ne vostra ban-
( 365 )
dera ne que anassen contra les voslres Ierres.
Hani alcuns que dien que generalment los empra
que fossen en ajuda del dit Rey. F. Marti P. Aspi ma-
riner Jacme Naha P. de Luna cuní replicatione post
sequía.
Hani daltres qui dien quen exceptava lo Senyor
Rey els Senyor Prirnogenit et sa bandi (síc) o ses ier-
res e altres qui venguessen en servey del Senyor Rey.
Hani alcuns qui doposen que con no ii ho volien
atorgar quels manassava que serien degolats.
Hani qui deposen que lo comle deye que feynes
eren de Deu que ells exirién de la preso e que serien
encavalcats o que esperarien lur ventura e mes los
volria que si eren degolats.
Deposa En P. de Luna que en lo cmprament li dix
que pus serien encavalcats e veurien la hosl del Rey
Enricl) que sen passaven a ell.
Altres que lus empra que no exiricn de Sibilia mas
( 3.66 )
que defendrien aqui la ciutat e lo Rey contra lo comte
e les companyes.
Hani qui deposen que lo comte lus dix en lo e(n-
prament que vos Senyor et lo Rey de Castella haviets
íeta pau e que nos feya lentrada per vos ne per nom
vostre.
Hani qui dien que nols empra lo comte ans lo feu
lo Rey de Castella o altres de casa sua e en nom seu.
Hani alcuns qui dien que lo comte lus paga deis
diners que 1¡ feu donar al Rey de Castella e que ell
ab lo comte ana a trer los diners de la torra.
Hani alcuns qui deposan que lo Rey feu o feu fer a
altres lo pagament e no lo comte.
Hani alcuns qui deposen de hoyda con vench lo
desliurament car lo Rey volia fer degolar los preso-
ners et Marti Anj is consella etc. puys lo comte ib des-
ferrat e ana a Medes e puys ells íoren desliurats.
Vilaeorba de oydadel comte et de Marii Anyes. Fra-r
re Armengol de audiíu.
Hani que dien que deya con los emprave que romen-
( ^^"7 )
drie en rehena per tal quel servís be sino que ell
pereria.
Marti de Morera Julia de Campelles.
Haqi qui dien que lo comte lus dix que lo Rey li
havía feta gran nierce e que 1¡ liavia lexat tot lo rescal
e de tot lo havia solial e que no anave ab guardes e
axi que ell se havie mes en cor de servir lo e que ell
havia cabui que fossen desliurats.
Marli de Morera. Ítem En Morey.
Lo segon acte sobre la ajuda del armar quel dit
comte feu al dit Rey apres que fofora de la preso der-
rera ara con lo dit Rey sen ana de Xibilia e de les
nafres deis bastays.
Sobre ago depose En Francesch Daverso de oyda
dir del dit comte del armar e deis bastays.
ídem Exemin Dori^.
ídem Berenguer Morell et de Andi. Deis bastays En
Eymerich de Scentellcs qui audiverat a dicto comité.
ítem En Vidal de Blanes del armar.
( 368 )
ítem En Pedro de Luna et Naymerich de Senlelles.
Lo terQ acte sobre la ajuda que li feu en portarsen
lo tresor et de ajudarlo metre en la galea de Marti
Anyis qui era al riu a lats de la torra.
Sobre ago deposen Barthomeu Picbo et Jacme Sala
de Insu e En Barthomeu Ses Oliveres que viu que lo
dit comte feya devellar moneda de la torra del Tresor
mas no viu a qui la donave mas deyen que la havie
comenda an Pedro de Luna et lavors eren ab lo dit
comle castellans et homens de palacio que havien ser-
vit lo dit Rey.
ítem En Bernat Arenes qui viu molles vegades lo
comte de Osona ab companyes del dit Rey entrar en
la torra del Tresor.
Lo quart acte con se diu quel dit comte armatacom-
panya lo dit Rey ara la derrera vegada con sen ana de
Xibiiia per tres testimonis quil veeren quel acompanya
e lo un diu tro al portal de la Darassana e laltre tro
al riu de Xibiiia et aquests no dien quel comte fos
armat mas lo tercer diu que vestía bones cuyrasses
( 369 )
E altres deposen de auditu quel acompariya e special-
ment En Berenguer Moreyl qui viu lo dit comte ca-
valcant en un bell cavall ub un ensellament fort bell
que li havie dat Marti Anyis et viu V o VI celles fort
bclles les quals deya la dit comte que li havie dades
lo dit Rey.
La quinta part la qual es deis actes que feu lo dit
comte en Caslella apres quel dit Rey sen fou anat sia
subdivisidti en V actes lo primer en lo guiatge que hac
del Rey dou Enrich et de la ciutat de Xibilia e aquest
se proba clarament. E Julia de Canyelles depose de les
paraulcs que dix al conseyl sobre lo guiatge e entre
los altres que si nol guiavenque iriasen ab lo Rey don
Pedro et hoc de auditu plurium castellanorum qui fo-
ren presens a les paraules.
Lo acte sobre lo emprament de les conpanyes et
ídem videatur depositio Bertrandi Dalbis.
Lo terg de la missatgeria quel dit comte estant en
Castella volia trameire al dit Rey et leganlur ca-
pitula.
Lo quart con el! ¡xent de CasteUa sen ana a Bayona
( 370 )
torra del princep de Gales los altrejs presoners auan^
en lur tena.
Lo quint acte con lo cómte féu donar a Menroys
de Cenabre casteliu per Marli Anyis II mil peges dor
per fer lo partir ab CCC homens a cavall ab los quals
devia anar al dit Rey a Bayona la hon fos. Berlran
Dalbis hoc deposa.
La ter^a part principal es ^e\s actes quel dit comte
hs fels slant en la térra del priucep de Gales los quals
aiptes son los segucnts.
Piimerament con lo comte vench a Bayona et per
quina manera. Sobre ago deposa Bertrán Dalbis que
lo comte slant en Castella lo empra quel acompanyas
tro a Ortes et promesli de darli con seria la MD flo-
rins etc.
Sobre lo dit arrestament deposa Bernat Roig lo qual
fo trapies per la vesccnitega a Ortes ab letres que du-
ya al comte que oy dir an R. de Gurb a Orles qui
venia de Bordeu per saber ab lo princep perqué lo
comte era pres quel princep nol tenia per si matex
ans lo tenia arreslat a instancia et requesta del dil Rey.
E oy En Bayona dir a companyes del dit comte et spe-
( 371 )
cial a un comprador seu que lo comle era stat arres-
tat a instancia del dit Rey que li havie dades X niii
dobles quel seguis e per go con nol liavie seguit era,
stat pies.
Simón Mija deposa que lo comle era stat pres a Ba-
yona.per lo mayre de la dita ciutat et que daquella
preso no fo delliurat.
Ilem Johan Mcrcer mas que oy dir que fo pres per
qo con passave sots lo pont et no deya res a aquells de
la ciutat et haiiueren suspita dell et oy dir a aquells
de la ciutat que deconlinent quel Rey En Pedro fo a
Bayona reques quel dit comle fos arrestat.
Lo segon acte es sobre los consells de familiaritat
que lo comte hivia en la torra del princep ab lo dit
r»ey et ab allres princeps qui aqui eren. Bertrán Dal-.
bi hi deposa.
Sobre a^o deposa lo dil Bernat Koig que lo d ssapte
primer dio de agost pi'op pnssat lo Bey don Pedi'o ab
lli naus et una galea entra en Bayona. E lo diumenge
spguent viu lo comte anar per Bayona ab senyor de
Pruylana a peu. E viu aquell die quel dit comte et
senyor de IVuylana e Bertrán Dalbi et En Gurb anaren
( 372 )
a la casa deis frares preycadors de Bayona hon posava
lo dit.Rey et viu lo dit Rey que pres per la ma lo dit
comte e amduy tots sois etc.
Deposa Simón Majoi' que vee en lo temps quel prin-
cep de Gales ab altres barons forena Bayona que te-
nien parlament ab lo dit Rey vee lo dit comte etc.
Iiem Johan Mercer etc.
Sobre la resena den Bernat fill del dit comte depo-
sa lo dit Bernat Roig que oy dir a Bayona En Pon^
majordom de la vescomíessa de Cabrera que lo dit
Bornat devia entrar en resena en poder de mossen de
Pruylana quil devia teñir per lo dit Rey qui fo de (]as-
tella et axi oy dir ques segui de fet mas no diu
perqué.
Deposa G. Alanya quel dit Bernat stave en resena
del dit princep mas no diu per qui ne perqué.
Deposa. Simón Mayor quel dit comte con fo delliu-
rat de la preso hac metie en resenes en poder del
princep de Gales un fill seu apellat Bernat lo qual en-
cara es en les resenes et oy dir quel tenia tro que ha-
{ 373 )
^ues declarada la questio qui era entre lo dit Rey et lo
dit coime la qual Rey demanave al dit comte X mil
dobles que havie dades a ell et a don Pedro de Luna
eí a vescomte Dilla.
l(em Johan Mercer eic.
Sobre los tractamenls que lo dit comte havie ab lo
princep et lo dit Rey e altres deposa G. Alanya.
Que lo dit comte anava et venia soven de Bayona a
Ortes deposa lo dit Simón Major.
Bernat Roig deposa etc.
Concluye aquí el original del tercer registro ó volumen
que comprende el proceso formado contra Bernardo de
Cabrera. Considerado curialmente, pareceria que tiene al-
guna imperfección este linal, pero no lo estrañará el lec-
tor si recuerda las advertencias y observaciones que se ha-
cen en el pnilogo, por las que se comprende la manera ir-
( 374 )
regular como se llevó á cabo dicho proceso , y la necesí-
(lad que hubo, para unirle en un solo cuerpo , de aglo-
merar cuadernos sueltos sobre informaciones tomadas en
diversos punios de los Estados de Aragón, asi como otros
papeles de secundaria importancia , de que no convenia
prescindir para no defraudar ni la mas leve noticia al su-
ceso. No pudiendo asegurar, pues, si á las últimas pági-
nas del original les fallaba alguna continuación , si la im-
perfección que pudiera haber era debida solo al copista,
ó si realmente no existia mas apuntación ni escrito que lo
publicado, contenido en los tres volúmenes referidos,
cumplimos por nuestra parte reproduciendo con toda
exactitud el original existente y cesando en el punto mis-
mo que este acaba.
APÉNDICE AL PROCESO
CONTRA BERNARDO DE CABRERA
Apéndice.
Siendo niiosira idea presentar bajo el verdadero carác-
ter que respeclivamente le corresponde á cada uno de los
personajes principales que intervienen en el proceso que
damos ;í luz , tanto do aquellos que son objeto del mis-
mo, como de los que tienen empeño en promoverlo , por
si no basta cuanto se desprende de los documentos hasta
aquí publicados , cuyo conjunto viene á pertenecer á un
solo genero y es producido por un solo interés ; hemos
acudido á 1 s registros de Cancillería Regia depositados
en el Archivo general de la Corona, donde, por preci-
TOMO XXXIV. 2o
( 378 )
sion, habían de existir otros documentos do género diver-
so, anteriores y posteriores á la muerte de Bernardo de
Cabrera , y expedidos en tres distintas épocas, como son:
la de su gran valimiento , cuando merecia aquel toda la
confianza del monarca, siendo su áulico principal y favo-
rilo, maestro y guarda del infante primogénito y sucesor
a la corona, y almirante de las armadas que triunfaban en
Cerdeña; la de su desgracia, en que, culpado de mal
consejero y mal patricio, errante en las cortes estrange-
ras, se vio condenado á deshonrosa muerte, por empeño
de la Reina , que le odiaba, y por un tribunal cuyo pre-
sidente era el mismo infante Ueal que en sus primeros
años habia tomado lecciones y escuchado consejos del pro-
pio Cabrera, cuyos bienes mandaba confiscar el antiguo
discípulo por orden de su padre y por instigación de la
Reina, en perjuicio de la familia y de los sucesores del
culpado ; y finalmente, la posterior á la muerte de este,
en que los desengaños y la fria razón, libre ya de la in-
fluencia de bastardas pasiones, inducen al Rey, en cuyo
nombre se habia ejecutado la sentencia contra Cabrera, a
borrar en lo posible la falta cometida por efecto de su ac-
tivo carácter ó de las sugestiones de los que tenian inte-
rés en hacer desaparecer al antiguo valido, devolviendo,
en consecuencia, los bienes confiscados al nieto de la
víctima, declarando las altas cualidades por las que Ca-
brera se habia distinguido, y hasta apartando, á fin de
cumplir esta reparación, los móviles que á ella se opusie-
ran, como se opusieron antes á salvar la vida del creído
delincuente.
( '^ )
Todas estas particularidades, con que ha de quedar mas
perlecta y cimentada la verdad histórica tocante á la cul-
pabilidad ó inculpabilidad del reo, han brotado con abun-
dancia de los mencionados registros, que guardan precio-
sos documentos sobre este asunto, y examinándolos noso-
tros, hemos escogido un número suficiente , con el que,
después de colocados por orden cronológico, y con las re-
ferencias precisas, pudiésemos á la vez demostrar , con
toda claridad, la idea histórica que nos mueve, y , por lo
que toca á la parte material de la Colección, llenar el es-
pacio que media desde la última página del Proceso á la
postrera del tomo, consiguiendo de este modo que tenga
este el número exacto de páginas que le corresponde , y
se comprenda en tres cabales todo cuanto trata exclusiva-
mente del noble Bernardo de Cabrera.
I.
Ordenación del Ducado de Gerona y encargo hecho al
noble Bernardo de Cabrera para que cuide de la edur-
cacion del Sr. Duque.
Varia II infantis Johannis locumtenentis Petri III.
Genarum de 1351 á 85. n. m. 1801 fol. 5.
In Dei nomine et ejus divina gratia. Si naturaliler
párenles de eruditione et custodia filiorum solliciti de-
bent esse potissime Reges el principes circa suorum
filiorum primogenitorum eruditionem et custodiam
dcbcnt soleiti diligeniia vigilare cum negligeniia pa-
rentum circa custodian! et erudilionem ipsam tanquam
reprehensibilis debcal totaliter evitari. Hac itaque con-
sideratione commoli. Paleat universis. Quod Nos Petrus
Dei gratia Rex Aragonum Yalencie Majorice Sardinie
et Corsice comesque Barchinone Rossillionis et Cerila-
nie. Prospicientes ab illustri Alionora Regina Arago-
num conjugo noslra karissima ex Dei insigni dono
prolem dcsideralam diu a nobis et nostris fidelibus
subdifis suscepisse scilicet inclitüm infantem Johan-
( 382 )
neni karissimum primogenitum nostrum ducem Ge-
runde quem intimis viceribus cordis noslri dilectionis
amore et benedictionis paterne dulcedíne ampleclimur
tolo corde animadvertentes ¡nsuper ulile et opfimum
fore ut provideatur dicto infanti primogénito iiostro
polissime in pueiiii etaíe que opportunior est erudi-
tioni et merum infornialioni de alumno et educatore
idóneo próvido et modesto qui mente ingeniosa ho-
^üestate vite ac bonis mor'ibbs et ^pérta eruditibne et
doeti'ina mullipHciter sit edoütus ét qui sic ad curam
doctrinam et eruditionem ipsius inieodat qltod de dic-
to infante et duce dum in teñera etate fuerit in pro-
\idendo sibi de nutrice profitua et alus que sibi ne-
cessaria et oppórtüna ftieriftt Ctíríirtí hábedt spetia-
lem. Et eundem etiam infantem et ducem cum hoc
requisierit ejus etas in bonis insti uat nioribus et infor-
met quique Ínter ea que doceri possunt Deo propitio
sciat eligere meliora neo tolum ex alienis studiis acci-
piat sed aliqua et multa bona inveniat de se ipso ut
eundem infantem possit inslruere moribus sapientia
et doctrina que in ipso infante quem speramus pres-
tante domino post cursum nostre presentis vite reg-
iiaturum feliciter in regnis nostris comitatibus atque
terris necessaria sunt et plaribus esse poterunt útiles
in regimino popülorum. Idcirco ad vestri nobilis etdi-
Ictti consiliarii nostri Bernardi de Capraria constan-
tem expertam et approbatam industriam ac strenuam
nobilitaiem et fidelitatem prcoipuam quam preteritis
temporibus in nostris maxijíjjs et nostro regio nostre-
que reipublice slalui pcriculosis negociis que inter
{ 383 )
alia industria ac ingenioso consilio et opera vestris fi-
nein optimuní habuerunt noLis ulilem hostendistis et
quam in dicto filio nostro et ejus utili eruditione cus-
todia et doctrina speramus utile et profituum afferre
annuente altissimo incrementum menlis nostre aciem
dirigentes vos dictum nobilem in alumpnum et educa-
torem dicti infantis et ducis eligimus constituimus de-
cernimus et etiam ordinamus. Statuentes et decernen-
tes l)uju> instrumenti publici serie et etiam ordinan-
tes quod idem infans et dux apud vos et sub vestri
solerti custodia atque cura felici usque quo idem in-
fans et dux etatis sue quintum decimum annum com-
pleverit cuslodiatur alatur et nutrialur ita videlicet
quod viventibus nobis et illustri Regina predicta ge-
nilrice iníantis et ducis jamdicti vel eadém Regina
ab hac luce subtracta superviveníibus nobis ante ,ta-
j3a«n quam aliam uxorem dücamus in utroque istorum
casuum idem infans et dux alatur nutriatur et moretur
in villa civilate vel loco in quo nos duxerimus ordi-
nandmn nobis autem de medio sublatis supervivente
nobis Regina prefata infans idem et dux alatur nutria-
tur et moretur in illa civitale vel loco in quo ipsa Re-
gina tenens tamen viduitatem et in regnis et terris
nostris tune habitans duxerit ordinandum. Nobis vero
et dicta Regina rebus humanis exemptis vel dicta Re-
gina dumtaxat nobis aliam uxorem ducentibus in utro-
que isiorum casuum infans idem et dux alatur nutria -
tur et moretur in illa c¡ vítate veMóco quo vos dictus
nobilis alumpnus et educalor infantis et ducis ejus-
dcm pioviderelis ordinandum. Nobis autem el dicta
{ 384 )
Regina et vobis dicto nobili ab hoc seculo iransmi-
gralis jjost decessLini nostri et dicte Regine et veslri
nobilis autefali dúo iiobiles seu milites aut generosi
vicarie Gerunde et Bisulduni eiigeiidi per nobiíes mi-
lites et generosos ipsius vicarie aut majo! em partem
ipsorum et dúo cives civitatis Geruude eligendi per
univei'sitalem civitatis ejusdem aut riiajorem partem
ipsius. Et dúo eliam nobiles seu milites aut geuerosi
vicarie Bagiarum Barge et Bsrguilani eligendi per no-
biles milites el generosos ejusdem vicarie vel majo-
rem ipsorum partem. Et dúo cives civitatis Minorise
per ipsius civitatis universitalem aut ipsius niajorem
parleui eligendi nec non etiam dúo nobiles seu mili-
tes aut generosi vicarie Ausonie Vici RivipuUi et Ri-
vipullensis Caiiipirotundi el de Regali eligendi per no-
biles milites et generosos ejusdem vicítrie vel majcrem
ipsorum pariem. Et dúo cives civitatis Yici perijisius
civitatis universitalem vel ejus majoiem partem eiec-
ti omnes predicti duodeciuí sicut premittilur clecti
seu eligendi vel major pars eorum on.nibus vero ad
bec vocatis possiat disponere et ordinare de persona
seu persouis el loco seu locis apud quam vel quas seu
in quo diclus infans el dux alatur nutriatur et moretur
usque quo dictam ctatem quindecim annorum com-
pleverit ut esí dictum. íntendimus tamen quod si vos
dietus nobilis nobis prcdecederetis possimus consti-
íuere dicto infanti in aluíripnum et educalorem illam
personam de qua nobis visum fueiit expediré. Statui-
mus insuper concedimus deceruimus ordinamus ei vo-
lurnus quod iu casu quo nos el dicta Regina precede-
( 385 )
remus ipso infante et duee vel dict;i Regina dumtaxut
confeslim in íHioque istorum casuum iiobis aliam uxo-
lem dncentibus absque aliqua tardilate seu mora vos
diciusnobilis velaiius seu aüi eügendusseu eligendi poí-
nos aut duodotim supradictos vel nuijorem partera ¡p-
sonim percipiatis et percipere possilis vestra auctori-
tate propria per vos vel illos quos vos sen ipse elegen-
dus seu elegendi inde conülituerilis pro provisione dic-
ti infaníis et famiiie sue omnes reddilus proventiis et
jura ducatus prodicti et etiam quod ¡n illo casu dictus
ducatus cun^ ómnibus suis juribus sit sub vesiri seu
dicti aul dictoi'um eiecti seu electotum administratio-
ne et regimine pleno jure sic videlicet quod vos aut
elecius seu eiecti predicíi teneatis pro dicto infante et
diice potenter duratum predicíum adiiiinistrationem et
régimen ejusdem et in eo et in quibuscumque eliarn
vicariis bajuliis procuralionibus civitatibus villis eí loéis
quibuscumque ponatis eí poneré possitis pro vestro et
dicti eiecti .^eu electorum libilo voiunlatis procuratores
vicarios bajulos coüectoi es reddituuní et peytaruní seu
esaciionum judeoruiii el aliorum quorumcun:ique et
alios officiales judices seu couHssarios stníuere. seu
etiam ordinare el destituere et exercere seu exerceri
faceré per vos seu diclum eleclum seu elecios et ofíi-
ciales quos vos aut ipse seu ipsi elegeritis meruní ct
mixlum imperiuiM él omnein aliam jurisdiclionem al-
tam etbaxiam paces ct ireuguas et cognilioneiii eorum
ac recipere et reci[ji fucere potestalcs honoruiu el cas-
Irorum que infra diclum ducatum pro dicto infante et
ducc lenenlur seu lenebuntur. El bomagia etiam el
( :'M )
sacratnenta fidelitatis ;i baronibus militibus civibus et
burí>cns¡bus et hon)inibus villarum el locorum el qui- •
buscumque alus personis que ralione naturalitatis vel
feudoriim dicto infanti et duci teneantur faceré et pres"
lare. Nec non etiam omnes alias regalias et jura dicti
ducatus ve! ad ípsum ducatum quavis causa pertinen-
cia. Et que dictus infans et dux si major esset per se
faceré et exercere posset possiiis possit aut possint li-
bere exercere et que eliam nos poleramus ante dona-
tionem dicto duci per nos factam etiam si essent ma-
jora et excellenliora superius nominatis. Et pro niajo-
ri premissorum securitate sanccimus statuimus etordi-
namus et volumus quod comités vicecomites comitoies
barones varvessores milites et generosi cives burgen-
ses el homines villarum et locorum dicti ducatus nunc
de presenil faciant et prestent et prestare teneantur
vobis aut alü seu alus quos nos ut princeps paler et
legilimus administrator dicti infantis et ducis staluen-
dum seu statuendos in actores seu procuratores dicti-
ducis duxerimus aut jam statuimus seu ordinavimuS
ipsius infantis el ducis nomine recipienti seu reci-
pienlibus hotuagium et íidelitatis juramentum quorum
virtute et religione per firmam et soleranem stipulatio
nem promittant quod omnia predicta et infrascripta
attendent el complebunt et quod etiam juvabunt teto
eoi'um posse quod premissa et subscripta omnia prout
superius et inferius scripta sunt omnino etinconcusse
serventur attendantur compleantur exequantur et
effeclui deducanlur et contra ea non facient vel venien t
nec aliqucm contra faceré vel venirc permittent palam
( 387 )
v.el oculte de facto vel consilio sen quovis alio ingenio
sive arte. Et quod vobis seii eVecio aut electis predic-
tis per nos nut diclos duodecim vel ipsorum majorem
partem ut predicitur suo casu nomine et vico dioli in-
fíintis el ducis et ipsi etiarn infanti et duci erunt boni
fidelos et legales ipsumque infantem et ducem et vos
dictum nobilem seu eleclum aut electos predictos def-
fendent contra omnem hominern mundi. Et nichilo-
minus qood vos aut electun» seu electos predictos in
tenendo tute personan) dicli infantis et ducis et re-
gendo bene et libere per vos vel dictum electum seu
electos et alios quos vos aut ipse vel ipsi suo casu vo-
lueritis dictum ducatum pro toto ^l eorum posseadju-
vabunt et nullum irnpedimentum per se vel interposi-
tam personam palam vel occulte de facto vel cum con-
silio aui quovis alio ingenio sive arte apponenl seu
preslabunt aut apponi seu preslari facient per quos-
cumque injungentes cum hoc eodem instrumento pu-
blico vicem epistole in se gerenti comittibus viceco-
mitibus comitoi'ibus baronibus militibus civibus bur-
gensibus el alus supradictis quod vobis dicto nobili seu
dictis procuratori seu procuraloribus sacramentum et
homagium faciant autedicta sub forma proxime supe-
rius expressala. Quoniam nos cum presentí omnes et
singulos comités vicecomites comitores et barones
varvessores milites cives burgenses et alios predictos
absolvimus ab omni homagio dominio el íidelilate qui-
bus nobis astricli sunt [>ro predictis vel modo aliquo
obligati. Et ut predicla majori gaudeant firmitale tac-
tispeí- nos sacrosanctis qualuor evangeliis juramus per
( 388 )
Deuin et dicta sancta quatiior evangelia et ipsiiis vir-
iiite juramenti promitlimus vobis dicto nobil i presentí
el recipiend et notario subscripto tanquam publice
persone hec a nobis dicti infantis et ducis ac electi seu
electornm et aliorum quorum interost intererit autin-
teresse potes» et poterit in futurum nomine stipulanti
et recipienli quod non mutabimus nec mutare possi-
mus Ínter vivos aui in nostra ultima volúntate quovís
modo quominus vos dictus nobüis aut electus seu
elecli predicti régimen persone dicti infantis et ducis
et etiam dicti ducatus in dicto casu habeatis et libere
habere el esercere possitis possit aut possint per vos
vel ipsum aut ipsos vel alios ut superius dictum est
síc vidt'licet quod per ordinationem seu dationem tu-
toris vel cujusvis alterius ordinationis seu administra-
tionis quovís nomine possit seu vaieat nuncupari per
nos dicto infanli et duci jam dati vel imposterum dan-
di Ínter vivos vel alia ultima volúntate sub quacum-
que verborum forma ipsa datio proccsserit semper sít
et ínlelügatnr esse exclusa ab ipsa datione potestas re-
gendi personam dicti infantis et ducis et du-^atum in
dicto casu vobis dicto nobili vel alii electo seu electis
superius atributa. Quibuscumque verbis derogatoriis
etiam de iiiis expressam ínenlionem facienlibus in ipsa
datione appositis vel apponendis obsistentibus nidio
modo in tanturn quod vos aut alius in dicto casu ut
superius continetur electus seu electi dicta datione aut
quavis alia ordinationc per nos facta vel Tienda mini-
uje obsistcnte possitis legimen persone dicti influitis
et dícií etiam ducatus in dicto casu libere excrcerc et
( 389 )
vobis aut alii seu alus iit predicitiir electo seu eleclis tu.
tor datus vel dandus nnllam possil faceré inhibitionem
monitionem vel mandatuni super non utendo libere in-
fantis et ducis ac ducatus jamdictoium regimine sepe,
fato nec etiam idem tutor pro aliquo crimine seu ali-
qua actione vel ratione possil citare vel quemvis alium
processum faceré contra vos dictum nobilem aut
alium seu alios in dicto casu elccíum seu electos. Quo-
niara nos nunc ut extunc eximimus prorsus vos dic-
tum nobilem et alium seu alios ut dictum est electum
seu electos a jurisdictione districlu et (¡uavis superio-
rilate tutoris dati vel dandi jamdicti. Et de predictis
ómnibus de certa scientia et consulte legem facimus
hujus serie spetialem quam dicti juramenti virlute
promittimus per íirmam et solemnem síipulationem
hic appositam in posse dicti et subscripíi notarii num-
quam revocare nec contra eam aliquas provisiones fa-
ceré quovis modo quinimo tollentes quascumque leges
et jura comunia municipalia et alia et quoscumque
deffectus qui ct que predictis in totum vel in partera
possent quomodolibet obviare dicti juramenti vigore
promittimus vobis dicto nobili et dicto notario slipu-
lanti ut supra predicta omnia et singula tenere firrai-
ler et observare et teneri et observari faceré et contra
ipsa vel eorum singula non faceré vel venire per nos
vel inlerpositam personara quavis ratione jure seu cau-
sa sub bonorum nostrorum omnium ypotheca. Ad hee
nos Alionora Del gratia Regina Aragonum Valentie Ma-
jorice Sardinic et Corsice comiiissaque Barchinone
Rossilionis et Ceritanie anledicta vestri «licti nobilis
( 390 )
strenuilate et matura circunspeclione prospeciis habeu-
tes gvataiTi multiplieiter et acceptam ordinalionem re-
giasn antedictam ac de certa scienlia et consulte eidem
adereutes m quantum in nobis est pro piediclis dicto
domino Regí viro et domino nostro carissimo presentí
gratiarum referimus et non inmérito aciiones neo non
et ómnibus et singulis per eundem dominum Regem
decretis ordinatis el concessis consentimus el ea omnia
et singula tanquam rite juste et uliliter facta íirmamus
laudamus et approbamus et pro ipsorum meliori ob-
servotione juramus per Deum et ejus sánela qualuor
evangelia manibus nostris corporaüter tacta et dicti
juranienti virtute promitlimus vobis dicto nobili pre-
sentí et dicto notario dicti carissimi filii nostri infantis
et ducis et dicti seu dictorum electi seu electorum et
ab'orum quorum potest seu poterit interesse nomine
recipienli quod per nos seu alium circa régimen per-
sone dicti infantis et ducis et ducatus predicti vobis
dicto nobili et suo casu electo s^u electis predietis
per nos vel dictos duodecim vel eorum majorem par-
jem üt predicitur comissum non prestabimus seu ap-
ponemus aut prestari seu apponi faciemus seu permit-
temus impedimentum seu obstaculum aliquod per nos
seu alium palam vel oculte de ñicto vel consilio aut
quovis alio ingenio aut aliqua ratione vel occassione
aut jure alio sive causa etiam si nos ejusdem infantis
et ducis contingeret esse tutriceni. Ego vero Bernar-
dus de Capraria supradictus quamvis ad lantum por-
tandum onus et honorem me insufficiemtem reputem
etindignum tamen volendo vestri dicti domini Regis et
( 391 )
vestri dicte domine Regine precibiis ¡mo verius jussio-
nibus elmandatis expressis in ómnibus obedire ac spe.
tiaJiter annuere in bac parte superans virtute rcsnmpta in
illoqui assurgit in occursum timentiumelimplorantium
buniiliter nomen suum quique clementer el semitis
suis gressus hominis períícit fingo ancboram spei mee
et huic tanto oneii imbecilles bumetos bumiliter sub-
mittendo de presentí régimen persone dicti domini in-
fanlis et ducis et dicti etiam ducatus ¡n casibus supe-
rius et sepius declaratis recipio ac firma el sollemni
stipulatione interveniente promito vobis dicto domino
Regí presentí ut principí patrí et legitimo aministrato-
ri domini infantis eí ducis predicti et notario supra et
infrascripto lanquam publico persone ipsius domini
infantis nomine stipulanubus et recipientibus et tactis
per me corporaliter sacrosanlis quatuor evangeüis juro
et homagíum fació vobis dicto domino Regí ore et ma-
nibus commendatum quod circa régimen persone dicti
domini in.^»ntÍG et ducis ac ducatus jamdictí me habe-
bo legaliier atque bene et quod nunquam scienter ero
in consilio vel auxilio vel in facto quod dictus domi-
nus ¡nfans et dux ammillat vitam vel membrum ali-
quod vel quod recipiat in personara aliquan» lesionem
vel injuriara vel contumeliam vel quod ídem dominus
infans et dux amraittat aliquera honorem quera nunc
babet vel in antea possidebit et sí sciero vel audiero
de aliquo qui velit aliquid istorum contra diclura do-
luinum infantem et ducem faceré pro posse ut non fíat
itnpedímentum prestabo et si impedimentum prestare
nequicro dicto domino ir)tanli et duci quam cito i)otero
{ 392 )
nnntiabo et contra cumi iit potero diclo domino infanli
et duci auxilium prestabo et si contingerit terram al¡-
qiiam quain dictus dominiis iníiuis et dux habet vel habe-
bit injuste vel fortuitu casu amittere eam recuperare
¡uvabo et rccüperatam omni tempere retiñere et si sci-
A-ero ipsum dominiim infantem et ducem velle juste of-
fendere aliquem et inde generalitíu- vel speúaliter fue-
ro requisitus meufii sicut potero prestabo auxilium et
si aliqnid rnichi de secreto manifestaverit idem domi-
nus infnns et dux illiid sine sui licentia nemini pandam
vel quod pandatur faciam et si consiüum michi super
aliquo facto postulaverit illud eidem dabo consiüum
quod michi videbitur magis expediré et nuncquam ex
mea persona aliquid faciam scienter quod ad suam in-
juriam vel contumeliam possil quomodolibet peiline-
re. Nos etiam Rex prcdictus presentis tenore statui-
mus decernimus et etiam ordinamus quod idem ho-
ma2fium et fidelitatis sacramentum facial scu faciant
et faceré teneatur seu teneaníur ille vel üli ¡í^ii per nos
auí dictos duodecim vel eorum majorcm partem in ca-
su jamdicto electus seu electi fiierit seu fuerint ad re-
gimen persone dicti infantis et ducis ac ducatus pi'e-
dicti illis videlicet persone seu personis que per eos-
dem duodecim vel eorum majorem i)artem electa fue-
rit seu electe. In quorum testimonium nos Rex pre-
dictus noslre magestatis sigillo et nos Regina predic-
la sigillo nostro hoc instrumentuin publicum jussi-
mus inpendenti muniri. Quod est actum et datum in
Castro Perpiniani die vicésima prima januarii anno a
nativitato Domini MCCíCL primo. Vidit Jaspertus.
( 393 )
Signum gg Í^Pti"» I^6i gratia Regís Aragonum Valeti-
cie Mnjorice Sardinie et Corsice comitisque Barchino-
ne Rossilionis et Ceritanie. Quipredicta íirmamus con-
validamus laudamus et juranius et ex noslre regie po-
testatis plenitudine eisdem nostiam prestamus auc-
toritatem pariter et decretum. Rex Petrus.
Signum 38 Alionore Dei gralia Regine Aragonum
Valencie Alajorice Sardinie el Corsice comitisseque Bar-
chinone Rossilionis et Ceritar>ie. Que predicta firma-
mus convalidamus laudamus et juramus.
Sig^num Bernardi de Capraria predieti. Qui hec
laudo firmo et juro el homagium fació.
Testes hujus reí sunt nobiles Pelrus de Fonolleto
vicecomes de Canelo et de Ínsula Berengarius de Api-
lia et Matheus Mercerii majordomus dicte domine Re-
gine miles Jacobus de Faro Berengarius de Codinachs
magisler rationalis et Jaspertus de Tregurano consilia-
ii dicli domini Regís.
&'
Sigggnum Mathei Adriani dicli domini Regis scrip-
toris secretarii et regia auctoritate notarii publíci per
totam lerram el dominationem ejusdem qui predictis
interfuit et hec scribi fecit el clausit.
TOMO XXXIV. 26
( 394 )
11.
Autorización y poder á Bernardo de Cabrera , para
tomar posesión del ducado de Gerona en nombre del
Duque ó infante don Juan.
Varia 11. Infantis Johannis locumtenentis Petri III.
Cenarum de 133l á 86. n. in. 1801 - fol. 10.
In Domine Domini Noverint universi. Quod nos Pe-
trus Dei gratia Rex Aragonum Valencie Majorice Sar-
dinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et
Ceritanie pater et legitimus administrator inclili infan-
tis Johannis precarissimi primogeniti nostri et ducis
Gerunde. Attendentes quod propter nonnullas occu-
pationes quibus nos propter reipiiblice nostre utilita-
lem vaccare opportet infrascriptis in tendere non va-
leamus. Idcirco constituimus creamus et ordinaraus
certum et indubitatum actorem procuratorem seu in-
frascriptorum negotiorum gestorem pro dicto Ínclito
infante el duce cum decreto regentis officium cance-
llarie nostre subscripti cujus jurisdictioni nos subi-
cimus in hac parte vos nobileni et dilectum consilia-
( 395 )
liiiri) nostriim Bernardum de Caprariíj videlicet ud
adipiscendum possessionem plenariam ducatus Gerun-
(le pernos dicto íiHo noslro conccssi et (l(»nali civita-
liHi) viliai'um casti'orum vicecomitatuum el aliorum
qt'orumcumqiie ad dictum diicalum pertinentium pioiit
in carta constitiitionis per nos facte de dicto ducatu et
donationis dicto infanti et duci facte die et anno subs-
criptis latius continetur. Nec non ad recipiendiim no-
mine dicú infanlis homagia sacramenta fidelitatum a
comitibus vicecomitibus varvassoribus baroiiibus et
alus quibuscumque nobibbus militibus bominibus ci-
vitatum villarum vél castrorum et alus quibuscumque
bominibus vel mulieribus cujuscumque prebeminen-
tie stalus vel conditionis exislant infra ducatum
existentibus supradictum. Nec non etiam ad juran-
dum el confirmandum pro dicto infante et in perso-
nam ipsius privilegia et inmunitates dicti ducatus ci-
\ilr.tumque villarum et castrorum ejusdem vel tilia
quecumque si que et prout de jure vel secundum con-
suetudines Catbalonie debent eis jurari seu etiam con-
firmari nec non etiam ad faciendum vobis vice et no-
mine dicti ducis pro convalidationo dicti ducatus ho-
magium ore et manibu^^. comendatum cujus virlule nos
dictun! ducem ralione dicte donationis in persona ves-
tri ad hominem recipimus ore et manibus comenda-
tum. Dantes et concedenles vobis cidem Bernardo ac-
tori predicto quo ad premissa plenam et liberam fa-
cultatem universa et singula cxequendi complendi et
ad effectum producendi prout nos ut pater et legi-
timus aministraloi" [)ro dicto infante et duce fdio nos-
( 396 )
tro possemus et alíus quilibet pater familie pro filio
suo faceré posset si personaliter intendere possemus
vel posset. Et promitíimus vobis dicto nobiU procu-
ratori et actori nec non et notario infrascripto tan-
quam publice persone pro vobis et alus etiam perso-
nis quarum interest et intererit infuturum legitime
stipulanti nos semper habere ratum gratum et firmum
quicquid pet vos dictum procuratorem et actorem in
premissis procuratum actum et gestum fuerit sive
facíum et nullo lempore revocare sub bononim nos-
trorum omniura ypotheca. Actum est hoc in castro
Perpiniani die vicésima prima mensis januarii anno
a nativitate Domini MCCG quinquagesimo primo. Vi-
dit Jaspertus.
Signum 8g Petri Dei gratia Regis Aragonum Valen-
cie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchi-
none Rossilionis et Ceritanie. Qui hec laudamus et
firmamus et huic instrumento publico nostrum sigi-
llum appenditium jussimus apponendum. Rex Pe-
trus*
Testes hujus rei sunt nobiles Petrus de Fonolleto
vicecomes de Caneto et de Ínsula Guillermus Galce-
randi de Cabrencio alias diclus de Rocabertino Petrus
de Monlecatheno procurator Cathalonie Berengarius de
Apilia camerarius major et Jacobus de Faro consiliarü
dicti domini Regis.
Sigggnum mei Jasperti de Tregurano regentis offi-
cium cancollarie domini Regis qui huic actorie tan-
quam legitime facle causa cognita mea manu propria
meam interpono auctoritatem pariteret docretum.
( 397 )
Sigggntim Mathei Adriani dicti domini Regís scrip-
toris secreta rii et regía auctorítate notaríi publíci per
totain terram et dominalíoiiem ejusdem. Qui predíotís
interfuít ot hcc scríbi fecít ac interveníenie decreto su-
pra proxime apposito hec clausít cum litterís rasís et
emendatís in línea quarta ubi dicítur adipis et ¡n pri-
ma linea signi firme domini Regís predictí ubi cerni-
tur et huic.
Ili.
Declaración pública sobre la erección del ducado de
Gerona y la educación del Sr, Duque encomendada á
Bernardo de Cabrera,
Varia 11. Infantis Johannis locumlenentis Petri III.
Cenaruní de 1551 á 86 n. m. 1801 - fol 14.
Pateat cunctis. Quod nos Petrus Dei gratia Rex Ara-
gonum Valencíe Majoríce Sardínie et Corsice comesque
Barchinone Rossilionis et Cerílanie. Attendentes nu-
per nos de civitaiibus Gerunde Víci et Minorise neo
non de villis Bisulduni Turricelle de Montegrino de
País et de Figueríis omnibusque et singulis caslris vi-
llis et loéis in vicariis et bajuliis ac procuralionibus
( 398 }
Gerunde Bisulduni Minorise Bagiarum Berge et Ber-
guitani Ausonie Vici Bivipulli et Uivipullensis Cnmpi-
rotundi ct de Begali vicecomiíatus de Basso Tunicelle
de Montegrino el de Figuerüs predictorum unum du-
catum erexisse qui Gerunde nomine appellatur ipsum-
que comisisse sub certis paclis formis et conditionibus
Ínclito infanti Johanni precarissimo primogénito nos-
tro dueique Gerunde prout hec et alia latius et cla-
rius apparent per instrumentum publicum nostra bu-
lla áurea insignitum per fidelemqje secretarium nos-
trum Matheum Adriani notarium publicum clausum
datum et actum in castro nostro Perpiniani vicésima
prima die januarii anno subscripto. Considerantes
etiam educationem dicti ducis et administi-ationem ip-
sius ducatus nobili el dilecio consiliario nostro Ber-
nardo de Capraria comendasse sub certis formis
pactis et conditionibus de quihus clare constat per
instrumentum publicum nostre mageslatis sigillo et si-
gillo etiam illustris Aiienore Regine Aragonum consor-
lis nostre amanlissime subscripto roboratuíu clausum
et factum per diclum notarium die et anno predictis.
Animadvertentes insuper in dictis eieccione et con-
cessione comandaque et educatione predictis quedam
verba imposuisse dubia seu obscura que possent daré
duplicem legentibus intellectum. Nos igitur aspicien-
tes noslreque menlis aciem dirigentes quod illius est
interpretari cujus esí. condere pre§.ertim cum nos ve-
liiiius ut convenit dispendia litium equilatis compen-
dio qua possumus industria coartare instrumenta jam-
dicta el in cis singula contenta libcraüter amplcctcn-
( 399 )
tes clarioraque eíficere cupientes tam niotu proprio ac
propenso et digesto consilio quam ad supplicationem
juraíorum et proborum hominum civitatis Gerunde et
nuntiorum per universitatem dicte civitatis ad cul-
men nostre Regie dignitatis hac de causa spetialiter
destinalorum. Tenore prescntis publici instriimenti fir-
miter valituri volumus sanccimus statuimiis et supe-
raddendo instrumento dicte creationis ducatus et con-
cessionis de eodem dicto duce facle ducimus ex certa
scientia declarandum quod in casu quo prefatamRegi-
nam consortem nostram contingat decedere et nos ei
supervivere et ad secunda vota convolare dicto infante
Johanne vitarn in humanis ducente quod a processi-
bus et sentenciis laiis el proferendis per electum seu
eligendum a regimine dicti ducis et ducatus infra
quindecim annos contentos in erectione dicti ducatus
et donatione de eodena per nos facta Infanti jamdicto
vel eius officiales contra singulares personas vel jus
ipsorum seu causis eorum tam criminalibus quam ci-
vilibus possit el debeatprimitus ad dictum ducem cum
dictam etatem compleverit et iníerim ad illum cui re-
gimen et administratio dicti ducis et ducatus spectave-
rit vel comissa fuerit inmediate appellari a dicto ve-
ro duce cum dictam etatem compleverit et interim ab
administralore actore seu educatore predicto possit ad
nos tanquam principem medíate et indubie appellari
et per appellalionis remedium recursus haberi quam-
diu nos vitam duxeiimus et humanis et doñee dictus
dux apicem Regie dignitatis fuerit assumptus et non
alias ñeque ultra. Quibus justis appellalionibus tenean-
( /iOO )
liir diclus electus el alü imposterum eligendi admi-
nistrationem et régimen dicli ducatus et ducis eorum-
que oficiales dicto durante ternpore indubilanter def-
ferre. Et apostólos concederé el daie et alia ac aliler
faceré et observare sicut et prout inferior a quo appe-
Ilatur ad superiorem faceré el observare tenetur juxta
legittimas sanctiones usaticos Barchinone Cathalo-
nie el constitutiones. Premissis preterea rationibus in-
duclis ad lollendum ambiguítatera quorumdam nos
volentes infrascripta clarius aperire dicto instrumen-
to erectionis et concessionis clausulan! in medie-
tate sequemtem cessandam irritandam removendam
tollendam et anichilandam ducimus per modum inter-
pretationis et declarationis iit predicitur cum presentí
videlicet. Et etiam in omni casu et eventu retinemus
nobis bostes exercitus el cavalcatas in bominibus dic-
tarum civitatum et villarum et Ipcorum omnium pre-
dictorum. Loco autom clausule preinserte el retenlio-
nis in eadem contente retinemus nobis eí. retiñere vo-
lurans et inlendimus casus contentos et expecificatos
expresse in usatico Barcbinone incipienti Princeps
namque quos casus et usaticuaj nobis reservamus et
expresse inlendimus reservare creatione ¡seu erectio-
ne ducatus predicli in aliquo non obstante. Addicien-
les quod per dictuní crcationis et erectionis ducatus
instrumentum et concessionis de eodcm dicto nostro
primogénito factum dicto usatico in aliquo derogare
inlendimus nullo modo. Preterea quia quamquam in
dicto creationis et doní\lionis instrumento continealnr
quod nos retinemus ut in gonerali curia que nunc
( 401 )
Peipiniani celebralur et alias quoliens in futurum con-
tigerit celebiai'i in Cathalonia vel alibi curiam vei ge-
nérale parlamentum universitatis civitatuin YÍUarum et
locorum infra dictum ducatum sitorum de mandato
nostro vocate vel in futurum vocande teneantur ad díc-
lam curiam procuratores suos sen sindicos destinare
nichilominus per quosdam indubium revocalur an dic-
ti sindici vocari debeant prout haclenus vocari con-
sueverunt. IXos hoc declarare volentes decernimus et
declaramus ac est intentio nostra et sic volumus quod
universitates predictarum civitatum et locorum vocen-
tur per nos et vocaí e venire et interesse teneantur in
ipsis curia et parlamento prout faceré tenebantur ante
donalionem et concessionem et ducatus ereccionem
supradictas. Insuper licet in instrumento comande
predicte contineatur quod in casu quo contingeret dic-
tum nobilem educatoram et administratorem decede-
le et alium elige» e in casibus in dicto comande ins-
trumento expecificatis quod sint de electoribus futuri
educaioí'is et administraloris dúo nobiles sen milites
aut generosi vicarie Gcrunde et Bisulduni eligendi
per nobiles milites aui generosos ipsius vicarie aut
majorem partem ipsoium et dúo cives civitatis Gerun-
de eligendi per universilatem civitati.- Gerunde aut
majorem partem ipsorum. Altamen utpote rationi
consonum anjpüando siatuimus volumus concedimus
ethuius serie ordinamus quod in casibus memoratis
sint et essc possint de electoribus ipsis quatuor nobiles
milites seu generosi el quatuor cives civitatis ipsius ve-
lul capud dicti ducatus primii ordinalione in dicta co-
( 402 )
manda contenta nullatenus obsislente. Declarantes et
ex certa scientia huius serie statuentes quod per dic-
tum instrumentum crealionis et (íoncessionis predic-
tarurn non facimus nec faceré intendimus aliquam se-
parationem de civitatibus et locis contentis ¡n creatio-
ne dicti ducatus immo predicta orrinia unimus et uni-
ré intendimus potius per predicta comitatui Barchi-
none et corone nostre Regie faciendoque privilegium
quod virn legis habere volumus sanccimus et eliam
ordinamus quod civitates et loca predicta contenta in
crcatione dicti ducatus nunquam possint a comilatu
Barchinone et a Coroua Kegia separari immo quod
quicumque fuerit Rex Aragonum et comes Barchino-
ne habeat esse dominus civitatum et locorum predic-
torum civítatesque et loca predicla per Regem Arago-
num et comitem Barchinone et eius oficiales regi ha-
beant seu etiam gubernari. Declaramus insuper qgod
quamquam in diclo instrumento creationis et conces-
sionis conlineatur quod per nos vel per dictum ducem
et eius successores unquam hec creatio seu ducatus
erectio valeat ad consequentiam trahi. Est tamen nos-
tre intentionis et volumus ac etiam declaramus quod
quoad primogenitum vel successorem in primogeni-
tura qui proculdubio post dies nostros vel suos aut
eius successores assumendus esset in Regem Arago-
num. Sed non in quemvis alium nobis et eis liceaiim-
posterum similem crealionem ducatus et de eodem
concessionem faceré verbis in dicto instrumento appo-
sitis seu alus quibuscumque obsislentibus nullo mo-
do cum p. . . . creatio eJ concessio fiende circa talem
( 403 )
si forsan fieri contigeril polius agregatio et unió quam
corone separatio censeretur. Ceterum volumus et hu-
ius serie statuimus sanccimus ¡n perpetuo etiam ordi-
namus quod constitutiones Cathalonie generales facte.
et imposterum faciende et usatici Barchinone habeant
observar! ¡n locis dicti ducatus et privilegia eis conces-
sa et usus ac consuetud"ines et observaniie antiquetam
per vos proprio noíuine et utlegittimum administrato-
rem quam per electuní jam dictum et imposlerum eli-
gendum seu eligendos ad régimen dicti duciset ducatus
quam per ipsum ducem el eius oficiales. Ita quod per
dictam creationem nichil conmutetur sed omnia obser-
ventur sicut observabantur el observari habeant ame dic-
tam creationem et ac si dicta ducatus erectio facía non
fuisset. Piediclas i taque declarationes addiliones abla-
liones seu remoliones sanctiones et statula et alia su-
pradicla facimus et promittimus sicut melius dici po-
test et mtelligi ad salvum scincerum eliam intellec-
tum. Volentes et etiam huius serie dicti juramenti per
nos presíiti vjoore prefalis nominibus statuimus sanc-
cimus et prómittirDus ac nunc pro tune etiam ordina-
mus quod cum dictus dux ad etatcm pervenerii quod
possit regere juxta tenorem instrumenti dicte cieatio-
nis et etiam antequam legat per se jurabii laudabit et
fn mabit omnia et singuia supradicla sed suíficiat pre-
dictum ducem omnia et singuia supradicta juvare ia
dicta civilate CiCiunde lamen tanquam in capite dicti
ducatus. Volumus etiam et deccrnimus ac statuimus
quod nunc de presentí nobilis et dilectus consiliarius
nostcr Bernardus de Ca^ípraria (jucm dicti ducis et
( 404 )
ducatus admínistratorem fecimus ut est dictum et alius
vel alii et quiciirnque si et qui post eum dicli ducis et
ducatus fuerint adminislratores in principio sue ad-
iniriistrationis preslent ad sancta Dei Evangelia jura-
mentum juratis et consulibus vel consiliariis civitatum
Gerunde Yici el Minorice predictarum recipientibus
pro se et allis ómnibus et singulis personis dicti duca-
tus si presentes fuerint alias notario pro eis stipulan-
li predicla omnia et singula teneanl inviolabiliter et
observent hoc etiam intellecto et decláralo expresse
quod quicumque qui post dictum Bernardum de Ca-
praria fuerint educatores dicti ducis et administrat«-
res ducatus predicti in principio sue administrationis
et antequam ea ulanlur prestent et prestare teneantur
dictum juramentum et qualibet dictarum civitatum Ge-
runde Vici et Minorise in presentía juratorum consilia-
riorum vel consilium earundem. Et ut premissa omnia
et singula roajori gaudeant firmitale tam nomine nos-
tro pioprio quam etiam tanquam pater et legiltimus
administralor dicli ducis primogeniti noslri juramus
sponte in animam nosti am per dominum Deum et eius
sancta quatuor Evangelia manibus nosíris corporaliter
tticta predicta omnia et singula lenere et observare ac
teneri et observari faceré et in aliquo non contrafacere
vel venire jure aliquo causa vel etiam ratione. Man-
dantes per presens publioum instrumentum universis
et singulis officialibus et subdilís tam infra dictum
ducalum quam alibi asistentibus présentíbus et futuris
quod premissa et infrascripta omnia el singula que fir-
man et jurari facimus per diclum uobilem Beruardum
{ 405 )
de Cappraria tanquam educatorem ducis et adminis-
Iratorem ducatns prodictorum teneant firmiter et ob-
servenl et nh alus faciant inviolabiliter observan et non
conlraveniant nec aliquem contravenire permittant
quavis causa seu etiam ratione. Nos igitur Aíienora
Dei gratia Regina Aragonum Valencie Majorice Sardi-
nie et Corsice comitissaque Barchinone Rossilionis et
Cerilanie prospicientes premissa omnia et singula cau-
sa justa previa ad utilitatem dicti nostri dulcissi-
mi primogenili et ducis fore facta ea laudarnus ap-
probamus ratifficamus et confirmamus manibus nos-
tris ad sancta Dei quatuor Evangelia juramus contra
predicta ve! aliqua ex eisdem nunquam faceré vel ve-
nire aliqua ratione. Ad hec ego Bernardus de Capraria
educator et administrator supradictus attenciens supra-
dicta omnia redundare ad utilitatem dicti domini du-
cis et perfectionem premissorum jam dicto nomine
laudaos approbans ratifficans et confirmans omnia et
singula supradicta juro ea omnia nunc et ex lunc ut ex
nunc per Dominum Deum et eius quatuor Evangelia
meis manibus corporaiiter lacla predicta omnia et sin-
gula tenere et observare et in aliquo non contrafacerc
vol venire jure aliquo causa vel etiam ratione. Quininio
prestabo et dabo operam cum eífectu et faciam etiam
meum posse si vixero quod dictus dóminos dux su-
pradicta omnia firmabit et jurabit cum ad elalem per-
venerit supradictam. Hec igitur omnia et singula su-
pradicta ut dicta et expressa sunt supra facimus pacis-
cimur et promittimus nos dicti Rex el Regina et ego
Bernardus de Capraria nominibus sepcdictis quisque
( 406 )
uostrum et se dicta vobis juratis et probis hominibus
presentibus nomine dicte universitatis nec non et nota-
rio infrascripto tanquam publice persone pro eis el pro
aliis universilatibus civiíalum Vici et Minorise et alia-
rum villarum et locorum dicli ducalus et pro aliis
etiam personis quarum interest et intererit et inleresse
potest ac poterit in í'utiiruin recipienti et paciscenii ac
etiam legittime stipulanti. Et intendimus ac etiam pro-
testamur quod per hoc instrumentum nec per conten-
ta in eo íiat prejuditiurn aliquod tacité vel expresse
aliis contentis in instrumentis ereccionis et concessio-
nis ac educationis seu comande predictis de quibus in
presentis declarationis publico instrumento mentio non
fuerit facía nec per illa habuit. Quinimo eadem et istud
remanere vohimus et intendimus in sno pleno robore
et valore. In quorum omnium testimonium nos Rex et
Regina predicta nec non Bernardus de Capraria edu-
cator seu actor ac administratorjam dictus ad dictorum
juratorum supplicalionem humilem et etiam requi-
sitionem mandamus fieri de premissis tot consimilia
publica instrumenta sigillo magestalis nostre dicti Re-
gis et nostre dicte Regine ac ducis jíimdicti munita
scilicet nobis dictis Regi et Regine michique Bernar-
do de Capraria el nostris quibusübet nominibus se-
pedictis ac universitatis civitatis prefalte et aliis qua-
rum interfuerit tradenda per scriptorem ac notarium
infrascriptum. Actum et datum in camera timbrorum
caslri Regii Perpiniani sextadecima dio febroarii anno
a nativitale Domini Millesimo trecentesimo quinquage-
simo primo.
( 407 )
Signum Qg F^etri Dei gratia Regis Aragonnin Valen-
oie Majorice Sardinie et Corsice comiiisque Barchino-
ne Rossilionis et Ceritanie. Qui hec jam dictis nomi-
nibus laudamos juramus et firmamus.
Signum gg Alienore Dei gratia Regina Aragonum
Valencie Majorice Sardinie el Corsice comitisseque
Barchinone Rossilionis et Ceritanie que hec laudamus
firmamus et juramus.
Sigggnum Bernardi de Capraria educatoris ac ad-
ministraloris predicti qui jamdicto nomine hec laudo
firmo et juro.
Testes huius rei sunt inclitus infans Raymundus
Berengarii comes Impuriarum venerabilis Hugo Va-
lencie Episcopus cancellarius Matheus Mercerii miles
majordomus domine Regine et Jasperlus de Tregurano
procurator curie ac consiliarii dicti domini Regis.
Sigggnum Bartholomei de Lauro scriptoris dicto-
rum domini Regis et domine Regine sigillaque tenen-
lis domini ducis pretacti et auctoritate dicti domini
Regis notarii publici per totam terram et dominatio-
nem suam. Qui predictis interfuit et hec de mandato
domini Regis domine Regine et educatoris predicto-
rum et ad requisitionern juratorum predictorum scri-
bi fecit et clausit cum litteris rasis et cetera.
( 40í^ )
IV.
Mandato Real para que los síndicos y procuradores
de las ciudades y villas del Ducado de Gerona 'presten
los homenages á Bernardo de Cabrera como maestro,
procurador y actor del Sr. Duque.
Varia II. iQfantis Jobannis locumtenentis. Petri III.
Cenarum de 1351 á 86. n. m. 1801. lol. 11.
Noverint universi. Quod die lune vicésima octava
die mensis februarii anno a Nativitate Domini Mille-
simo CCC quinquagesimo primo, lüuslrissimo ac mag-
nifico Principe et domino domino Petro Dei gracia
Rege Aragonum Valencie Maiorice Sardinie et Corsice
comiteque Barchinone Rossilionis et Cerilanie cons-
lituto personaliler cum suo magnifico consilio in ca-
mera scilicet alba sui castri Regii Perpiniani in pre-
sentía scilicet mei scriptoris secretarii et notarii ac
testium infrascriptorum venerabilis Raymundus de
Agario Franciscus de Terradis jurisperitus et Guiller-
nnis Sunyerii cives Gerunde procuratore s sindici et
( 409 )
actores ni) univcfsilate civitatis Gorundo ad ¡nfrascr¡|)-
ta specialiter ipsi tres insimul constituti cum publico
inslri) mentí) anctoritate et decreto Geraldi de Abbaeia
judiéis ordinarii Gerunde inibi interveniente elauso-
que per Raymundum de Brngaria notarium puhlicum
subsliluturn aucloritate Regia a Berna.'do de Cortilia-
no publico Gerunde notario in domo fratrum minoruin
Gerunde dio maitis hora terciar um intitulnta octavo
kalendas (uarcii auno ab incarnaüone Domini Miüesi-
mo trescentesimo quinjjuagesimo. Attendentes ipsum
dominum Regem nuper de civitatibus Gerunde Yici
et Minorise nec non de villis Bisulduni Turricelle de
Montcgíino de País et de Figueriis omnibusque et sin-
gulis casiris vilüs et locis et vicariis ac baiuliis et
prociirationibus Gerunde Bisulduni Bagiarüm Berge
et Berguitani Ausonie Yici Rivipulli et Rivipullensis
Campirotundi de Regali vicecomitatus de Basso Tur-
ricelle de Moriteí;rinoet de Figueriis predictorum unum
ducalum ercxisse qui Gerunde nomine ápellalur ip-
sumquc concesissc sub certis paciis formis et coudi-
tionibus incliio ac magnifico domino infanti Johanni
dicii domini Kegis primogénito ac Dei gratia duci Ge-
runde prout hec et alia latius et clarius apparent per
inslrumcntuiri publicum Regia bulla áurea insignilum
clausumque per me notarium infrascriptum die vicesi-
ma prima januarii anno prediclo. Considerantes eliam
eundem dominum' Regem educationem dicti domini
ducis et administrationem ducatus predicti comisisse
seu romendasse nibili viro Bernardo do Capraria con-
siliario prefati domini Regis suh ceriis scilicet formis
TOMO XXXIV 27
( MO )
pactis et conditionibus de quibus clare constat por
pubücum insü'umentum magest¿tlis dicti domini Regís
sigillo et otiam siguió serenissiine domine Ilegine dic-
ti domini Ducis genitricis comunitum clausum et fac-
tum per me infrascriptum notariiim die et anno supra
proxime dictis. Animadveríentes insuper jamdictum
dominum Regem erectionem el concessionem coman-
damque et educationem prodictas declarasse seu in-
terpretasse íam motu proprio quam ad suplicationem
nuncioi um dicte civitatis Gerunde cum publico instru-
mento juramento valíalo sigillis dicti domini Regis et
domine Regine prefate munito dato et acto in dicto
castro Perpiniani soxtadecima die februarii anno su-
perius in prinia linea comento clausoque per Bartho-
loíneum de Lauro scriptorem regium sigillaque te-
nentem dicti domini Ducis et notarium. Aspicientes ul-
terius universitatem jamdictam et eius singulares pre-
fatos sindicos et procuratores pretextu manuali ... de
per dictum dominum Regem eis facti apud suam Re-
giam magestatem noviter causa homagium et fidelita-
tis juramenlum infrascripta preslandi et faciendi des-
linasse qui ab eodem domino Rege suppliciter petie-
runt ut cui dictum homagium facerent eis mandare ip-
sosque et universitatem jamdictam et eius singulares
ab omni homagio et fidelitatis juramento quibus sibi
astricti seu obligati existerent quovis modo nisi ¡n ca-
sibus in dictis instrumenlis et eorum quolibet conten-
tis et reteniis de sui sólita clementia absolveie digna-
retur. Quibus sic recensitis idem dominus Rex in pre-
senlia mei notarii et teslium subscriptorum dictis sin-
( 411 )
dicis el procuiatoribiis ex certa scienlia ¡njuncxit pre-
cepit et ínandavit ut homagium et ficlelitatis juramen-
tum predicta preslarent dicto nobili Beinai'do de Ca-
praria tanquam educatori dicti domini ducis et procu-
ralori ac actori per ipsum dominum Regem tanquam
patrotn et legitimurn administratorem dicti doinini du-
cis ad hec et alia specialiter deslinato pro dicto domi-
no duce cum publico instrumento sigillo dicti domini
Regis inpendenti munito ac decreto et auctoritale tune
regentis officium cancellarie dicti domini Regis in(ei-
venienlibus cuius foro idem dominus Rex tune se du-
xit submitendum clausoque per me infrascriptum se-
cretarium et notarium die vicésima prima januarii
anno sepedicto. Et nichilominus absolvit dictos sindi-
cos presentes et prefatam universitatem et eius singu-
lares ab omni homagio et fidelitatis juramento quibus
dicto domino Regi teneanlur seu alias quomodolibet
obligati existant nisi in casibus in instrumentis jam-
dictis et eoruní ([uibuslibel contentis et expecificatis
liiis siquidem ómnibus sic peractis incontinenti dicto
domino Rege et preexceissa domina Alionora Dei gra-
tín Regina Aragonum eius consorte parentibus dicti
domini Ducis constitutis personaliter in camera Regi-
nali dicti castri Regü in presentía scilicet mei subs-
cripti secretarii el notarü et in presehtia eliam testiuín
subscriptorum prefati tres sindici nuncii et procuralo-
res eorum flcxis genibus jurarunt per crucem Domini
noslri Jhesu Cristi et eius sánela (juatuor Evangelia
eorum manibus corporaliler taeta in manu et posse
dicti nobilis Bernardi de Capraria inibi tanquam edu-
( 412 )
catoris seu actoris predieli lesidentis ¡n animas eorum
et etiam dicte universitaiis et singularium de eadem.
Et dicti juramenii vigore promiserunt jamdictis nomi-
nibus prefalo domino Duci absenti neo non et diclo
nobili Bernardo de Capraria educalori procuratori et
actori constiluto ut predicitur per diclum dominum
Regem ut patrem et legitimum administratorem dicli
domini Infaatis et Ducis presentí et recipienti nomine
et in persona dicti domini Ducis quod iidem sindici
et actores ac dicta universitas et eius singulares erunt
dicto domino Duci et nomine ipsius prefato nobili
Bernardo de Capraria boni fideles et legales et obser-
vabunt omnia et singala que continentur in fidelitatis
sacramento necnon eiiam quod servabunt omnia et sin-
gula contenta in diclis instrumentis superius designata
tam ducatus el donationis quam comande seu educa-
tionis inde factarum quam eliam declarationum seu
interpretationum inde subsequentium et eorum quoli-
bet de quibus fuerant plenissime informati et nunquam
contravenient seu aliquem conlravenire permittent iu
quantum in eis fuerit quavis causa. Et pro predictis
ómnibus et singulis complendis et attendendis ac fir-
miter etiam observandis et pro non conlravenire dicti
sindici et procuralores quibus supra nominibus fece-
runt omnes tres alter post alterum diclo nobili Ber-
nardo de Capraria educalori et procuratori jamdicto
nomine et in personam dicti domini Ducis bomagium
ore el manibus comendatum juxla usaiicos Barchino-
ne. Quibus ómnibus sic peractis confestim tam dic-
lus dominus Kex manda vil quam dictus Bernardus
( 4iS )
de Capraria qiio supra nomine quametiam dicti sindici
et procuratores prefatis nominibus pelierunt et requi-
sivei'unt me subscriplum scriptorem et notarium eis
et eoriim cuilibet ac personis quarum interfuerit fieri
tot quot voluerint el petierint publica consimilia ins-
trumenta per me subscriptum secretarium et notarium
dicli domini Regis sigillo in pendenti munimine robo-
rala. Que omnia acta fuerunt die et anno supra in
prima linea contentis et locis jaradictis presentibus
scilicet me subscripto scriptore et notario ac ínclito
domino infante Raymundo Berengarii Dei gratia co-^
mite Impuriarum dicti domini Regis patruo nec non
reverendis dominis Hugone divina providentie Valen-
cie cancellario Berenguario Gerunde episcopis nobiíi-
bus viíis Petro de Fonolieto vicecomite de Canelo et
ínsule Ademario de Mosselo consiliariis dicti domini
Regis testibus ad premissa spetialiter voeatis. H. can-
cellarius.
Sigggnum inei Malhei Adriani dicti domini Regis
scriptoris secretarii et Regia auctoritate notarii publi-
ci per totam terram et dominationem eiusdem qui
predictis interfui et hec scribi feci cum raso et res-
cripto in Vil linea ubi dicitur eundem et cíausi. '
4i4
Muestra de los homenag es prestados por los síndicos
de las ciudades á Bernardo de Cabrera como inaestro
procurador y actor del Duque de Gerona; consistente
en el prestado por la ciudad de Manresa.
Varia 18 Petri III locunitenentiaí infanUs
Jobannis. Diversorum et ereclionibus du-
catus Gerunde et comitatus Cervarie. -
n. m. 1S58 fol. 26. v.
Noverint universi quod die sabbati intitúlala nona-
decima die marcii anno a nalivitate domini millesimo
trecentessimo quinquagesimo primo. Uluslrissimo ac
mugnifico principe et domino domino Petro Dei gra-
cia Rege Aragonum Valeneie et ceteía ac serenissima
domina Alionora Regina Aragonis et comitissa comita-
tuum jamdictorum constitnlis personaliler in' camera
reginali castri Regii Perpiniani in presentía sciücet
mei scriptoris et nolarii ac testium infrascriptorum
venerabiles et discreli Franciscus de Ferriaria Jacobiis
Sarta et Bernardus de Vado civis Minorise procurato-
( i15 )
res sipjliei et actores una et insolidum cum veneiabi-
li Francisco Amargos jurisperito et cive dicle civitalis
ab universitalc el per universilatem dicte civitatis man-
dato ipsi universitali fado per dictum dominum Re-
gem pro subscriplis homagio el juramento íidclitalis
prestandis dicto domino Regi tamquam patri et legili-
mo adminislratori incliti ac magnifici domini infunlis
Johannis eius primogeniti et Dei gratia Ducis Gerun-
de vel alii pi'o eo ipsa bomagium el juramentum reci-
pienti proul de eorum sindicatu plene conslat per ins-
Irumentum publicum confectum die veneris intitúlala
séptimo kalendas marcii anno prediclo et clausum per
Petrum de Gostemps nolarium publicum Minorise.
Attendentes ipsum dominum Regem nuper de civita-
tibus Gerunde 31inorise et Vici et de Figueris et óm-
nibus et singulis castris viliis et locis et vicariis et
bajuliis ac procurationibus Gerunde Risulduni Bagia-
rum Berge et Berguitani Ausonie Vici Rivipulli et R¡-
puUensis Campirotundi de Regali vicecomitatus de
Basso Turricello de Montegrino de País et de Figue-
riis predictorum unum ducatum erexisse qui Gerunde
nomine appellytur ipsumque concessisse sub certis
pactis formis et conditionibus Ínclito ac magnifico do-
mino infanti Johanni supradiclo proul bec et alia la-
cius et clarius apparent per ¡nstrumenlum publicum
Regia bulla áurea signitum rlausumque per Matbeum
Adriani secretarium dicti domini Regis et regia auc-
toritate notarium die vicésima prima januarii anno
prediclo. Considerantes etiam eundem dominum Re-
gem cducationcm dicti domini Ducis et adiniíiislralior
■ ( 416 )
nem ducatus predicti coniisisse seu comendasse nobi-
1¡ viro Bernardo de Capraria consiliario prefati domi-
ni Regís sub certis scilicet formis pactis el conditioni-
bus de quibus clare constat per publicum instrumen-
tum mageslalis sigillo dicri domiai Regis et etiam si-
guió dicte domine Regine comunitum clausum et
factum per proxime dictum secretarium et notarium
die et anno super proxime dictis. Animadvertentes in
super jamdictum dominum Regem erectionem et con-
cessionem comandamque el educalionem piedictas de-
clarasse seu iaterprelasse lam motu proprio quam ad
supluationeni nuntiorum dicte civilatis Gerunde cum
instrumento publico juramento valíalo sigillis dicti do-
mini Regis el domine Regine prefale munito dato et
acto in dicto castro Terpiniani XA' I die febroarii anno
superius in prima linea conícoto clausoque per me
Bartholomeum de Lauro notarium infraspriptum. As-
picienles ulterius universitatem jamdiclam et eius sin-
gulares prefatos sindicos el procuratores pretextu man-
dati inde per dictum dominum Regem eis facti apud
suam re^iam raaffestatem noviter causa homní¿,ium eí
íidelitatis juramenlum infrascripta prestandi et facien-
di utpremittiiur deslinasse qui ab eodem domino Rege
snpliciter petierunt ut cui dicluin bomagium f;u;erent
eis mandare ipsosque et universitatem el eius singu-
lares ab omni bomagio et íjdelitatis juramento quibus
sibi ¡istricíi seu obligali existerent quovis modo nisi
in casibjs in diclis insliument's et eorum quolibet
conteníis et relontis de sui clcmeníia absolvere digna-
i'etur. Quibus sic recencilis indem dominus Rex in
{ ^n )
presentía mei nolaiü ol teslium ¡nt'rascriptorum dictis
sindicis et procuraloribus ex certa scientia injuncxit
precepit et mandavit iil bomaídum et fidelilatis jura-
nieiilum predicla preslarenl dicto nobili Bernardo de
Capraria lamquam educatori dicti domini Ducisetpro-
ciiralori ac actori per ¡psum doininum Regem tam-
quam patrem el legitimum administratorem dicti do-
mini Ducis ad bec et aba speliaiiter deslinato pro dic-
to domino Duce cum publico instrumento sigillo dicti
domini Regis in pendenti munilo ac decreto et auc-
toritate tune regentis cancellarie offictum dompni domi.
ni Regis intervenientibus cuius foroidem dominus Rex
quo ad bec se duxit submittendum clausoque per supra
scriptum secretarium et notarium die XXI januarii an-
no sepedicto. Et nicbiluniinus idem dominus Rex absol-
vit dictos sindicos presentes et prefatam universitatem
et eius singulares licet absentes tanquam presentes
tenoro buius pubJici instrumenii in manu et posse
mei scriptoris et notarii infrascripti vice el nomine
dicte imiversitatis eteius singularium ac aborum etiam
omnium et singuiorum quorum interest et potest aut
poterit interesse hec et aba omnia el singula supra
et infrascripta ab eodem domino Rege legittime st¡-
pulantis et recipientis ab omni bomagio et fidebtatis
juramento quibus dicto domino Regi teneanlur seu
aiias quomodobbet obb'gati existant nisi in casibus in
instrumentis jamdiclis et eorum quibusbbet contentis
et specificatis quam quidem absolutionem bomagii
supradicti diclus dominus Rex fecil universitati et
singularibus supradictis ducatu durante prcdicto co
( .418 )
vero finiío miivorsitas siipradictM et eius singulares
dicia absolülione minime obsistente censeanlur et in-
telligantur etiarn et sint astricli homagio et fidelitali
dicti domini Regís sicut et quemadmodum erant prius
et etiam interim ¡n casibus per dictuin dominum Re-
gem reservatis. Hiis siquidem ómnibus sic peractis
incontinenti iidem sindici et procuralores eorum fle-
xis genibus jiirarunt per criicem domini nostri Jhe-
su-Christi et eius sancta quatiior Evangelia eorum ma-
riibus corporaliter tacta in manu et posse dicti no-
bilis Bernardi de Capraria boni fideles et legales et
observabunt omnia et singula que eonlinentur in fide-
litatis sacramento necnon etiam quod servabunt om-
nia et singula in dictis instrurnenlis superius designa-
ta tam ducatus et donationis quam comande seu edu-
cationis ac declarationum inde í'actarum el eorum
quemlibet de quibus fuerant plenissime informati el
numquam contravenient seu aliqnem contravenire per-
íj^itlent Ir quantum in eis fuerit qnavis causa. Et pro
prediclis ómnibus et singulis compiendis el altenden-
dis ac firmiter etiam observandis et pro non contrave-
nire dicti sindici et procuralores quibus supra nomi-
nibus fecerunl omnes tres alter post alterum dicto iio-
luli Bernardo de Capraria educatori et procuralori jam-
dicto nomine et in personara dicti domini Ducis boma-
gium ore et manibus comendatum juxta usaticos Bar-
chinone. Quibus ómnibus sic peraclis confestim lam
dictus dominus Rex mandavit quam dictus Bernardus
de Capraria quo supra nomine quam etiam dicti sin-
dici et procuralores prefatis nominibus petierunt et
( .419 )
requissivernnt me subsciipluní scni)toreni et notariurn
eis el corum cuilibet ac personis quarum inlerfuerint
ñer'i tot quod volueriiit et petierint publica consi-
milia instrumenta per me subscriptum seriptorem et
notariurn dicti domini Regis sigillo appendicio robora-
ta. Que ómnia facta fuerunt die et anno in prima li-
nea contentis et loco jamdicto presentibus scilicet me
subscripto scriptore et notario ac reverendis Hugone
dicti domini Regis cancellario et divina providentia
Valentino episcopo nec nonBerengario Gcrundesi epis-
copo nobili viro Petro de Fonolleto vicecomiie de Ca-
neto et insule Vitale do Blanis abbate sancti Felicis
Gerunde Raimundo de Coponibus et Thoma de Mar-
* ciano militibus consiliariis dicti domini Regis testibus
specialiter ad premissa vocatis.
Signum mei Bartholomei de Lauro scriptoris dicti
domini Regis et eius auctoritate notari publici per to-
lam lerram et dominationem suam. Qui predictis in-
terfui et hec scribi feci et clausi.
42Ü
VI.
Promesa hecha por el Rey en Cerdeña á Bernardo
de Cabrera y á su hijo el vizconde de Cabrera, de que,
dentro de cuatro Ineses, cuando estuviese de regreso,
mudaría este título en el de conde de Osona, en recom-
pensa de los grandes servicios [que se enumeran en el
documento,) prestados por dichos padre é hijo en las
guerras de la espresada isla.
Varia 22 Petri III. ii. ni. 1542, fol. 1.
INoverinl univeisi. Quod Nos Petrus Dei gratia Rex
Aragonum Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice
comesque Barchinone Rossilionis ct Ceritanie. Pros-
picienles quod nostre regalis excellenlie culmen sic
lenetur suos servitores spetiales ex sue largitalis mu-
nificeniie titulis decorare suisque muneribus letribue-
re atque donis ut juxta suorum exhibitionem servitio-
i'um ¡psi servitores retributionis gratiam assequaritur
ct alii eorum exemplo ad nostra servitia animosius
iüducantur. Igitur ad merita laude digna vestri nobilis
( 421 )
■et dilecti consiliarü nostri Bernardi de Capraria nos-
trarum armataruin capitanei gencralis nec non ad ser-
viiia per vos tam unionis nefande dudum suscitant in
regnis Aragonis el Valencití tempore que veslro poiis-
sime tracialu el labore ingenti et sludioso perpetuis
temporibus extitit aboüía et reduela ad nichilum tan-
quam in guerra inminenti inter nos et noslros fideles
subditos ex una parte el januenses públicos hostes
nostros ex altera qua vigente eosdern januenses in
mari bello hostili inito Dei adjuvante sufragio trium-
phabililer devincistis quorum obtenta^icíoria in Sardi-
nie insHla in qua nonnullos nostros rebelles qui in-
provide coutra nostrum regale dominium calcaneum
rebellionis erexerant in campo belligero avide ac stre-
nue superastis pluii us ex ipsis rebellibus diré ulcio-
nis juste gladio interemplis ex quorum hostium et
rebellium laudabili et iriumphali victoria Regius sta-
tus noslre non . odice exaltationis suscepit honorem
quam in presenti Sardinie viagio quo locus de Algerio
ex magna et continua obsidione ad manus nostras Dei
dono peivenit abjectis inde nostris rebellibus et etiam
¡nimicis sub quorum diu fuerat lirannida manu delen-
tus vertentes sedule aeiem mentis nostre cupientes-
que ut tenemur vobiscum et vestri intuítu ac propter
servitia nobis prompte et laudabiliter presilla per no-
bilem et dilectum consiliarium nostrum Bernardum
vicecomitem Capiarie íilium vesirum in dictis trium-
phalibus victoriis in quibus personaliter presens fuit
et strenue ac fideliter laboravit et in presenil Sardinie
viagio in quo nos secutus fuit cum decenli et bona
( 4-22 )
«quitiim et pediturn comitiva et que eliam non desinil
impenderé animo indefesso persone sue periculis ac
expensis et laboribus non vilalis cuín eodem filio
vesti'o vicecomite pro premissis serviciis relributionis
premio compensare. Ex causis jamdiclis molu proprio
aítendentes quod nedum rem nostiam propiiam lali
casu imo eíiam alienam posseb^soribus auíerre licet
nobis et legittirae benemerentibus nostris comilitoni-
bus elargii'i per nos et noslros successorés. Tenore
presentis publici instrumenti no.mine proprio el tam-
quam pater et Icgittimus aniinistiator inclili et niagni-
fici infanlis Johannis carissimi primogeniti nostri Du-
cis Gerunde et comitis Cervarie habito super hiis con-
silio cum nobiiibus miülibus et alus nostris consilia-
riis nobiscum hic esistentibus vel eorum majori parte
ac previo ut designatur inferius per nos prestito jura-
mento ad sancta Dei Evangelia promittimus vobis dio
to nobilí Bernardo de Capraria presenti et hanc pro-
missionem recipieníi et dicto nobili filio vestro vice-
comiti absenli et vestris successoribus eí per firniatn
et solennetn stipulationem nos obligamus quod infra
quatuor menses computandos continuo a die qua pri-
mo in regnis et terris nostris ultramarinis personaliter
erimus constiluti civiíalem Vici cum ómnibus suis ju-
ribus et perlinencüs nniversis et cum tolo eo quod
nobilis Margarita de Fuxio vicecomitissa Caprarle nu-
rus \estra dictique vicecomitis consors habet in civila-
te eadem et cum vicecomitatibus Caprarie et do Basso
et cum alus casíris yíIÜs terris et locis que vos et no-
bilis Timbors uxor vestra vicecomitissa Capraiie et
( 423 )
dicii conjuges filius vestcr et eins uxor conjunciirn vel
(livisiin qualitercumque híibelis et piedicti habenl in-
tra Cathaloniam et ciini una lenca ternnini quaní in
circuitu a (jualibet dicte civilatis Vici parte limilabi-
rnns sen linniari facicmns latiludinir. et lon£>¡tnd¡n¡s
qnarnm leuce terre Ausonie sunt vel esso solenl ¡nUa
dictorum quatuoi* mensium spatium nt infeiius conti-
nentur el cuín ómnibus fortaüciis castris et locis qui
et que inibi sunt et erunt in comitarus Ausonie hono-
rcnri et tilulum erigemus et ipsius comitatus vos seu
dictum vicoconutem natum vestrnm illuní videlicet ex
vobis ambobns quem vos malueritis pro vobis et ves-
tris ac vestros successores perpetuo in comitis Auso-
ne honorem et litulum extollemus et nrivilea;ia ac bo-
ñores prebeminentias comitibus nostris subditis débi-
tos et concedi solitos effectualiter concedemus et vo-
bis seu dicto vicecomiti et vestris vel suis perpetuo ut
confíilibus Ausonie dabimus et donabimus puré sim-
pliciter et irrevocabiliter pleno jure in feudum tannen
et juxia propriam naturam feudi totam partem nos-
tram quam babemus et habere debemus et nobis per-
tinet el periinere polest et debel quovis modo in Vici
civitate prelacia et eliam infra limitationom unius leu-
ce predicle limilande per fidelem consiliarium nostrum
Petrum (Ja Costa bajulum Cathalonie generalem ex
parto nostra et per nos et per dilectum consiliarium
noslrum Franciscum Togores mililem ex parte vestra
el per vos seu dictum vicecomitem vel vestros aut suos
electos qui urmm lerciuin e¡ig;mt et eligendi babeant
plenissiínam potestatem cum quo altor ipvsorum si pre-
I 424 )
dicti ambo convehire non possent limitare leucarn va-
leal supradictum et cum militibiis et dominabus ac
alus hominibus et feminis cuinsvis legis status seu
conditionis sint vel fiierinl inibi habitantibus el habi-
tatui'is et cun] mero et mixto imperio el alia jnredic-
tione alia el baxa et cum ómnibus redditibus exitibus
proventibns et sdeveninientis furnis molendinis aquis
aqueductibus et reductibus et resclosis montibus ne-
moribus alque silvis plañís pratis pascuis et garrigiis
venalionibus ac piscalionibus mineriis atque Irobis
emparis ac eslacamentis et cum ómnibus alus juribuS
et pertinenciis universis prout melius dici poterint et
etaní nominari que hic pro expressatis haberi voluiniis
queque in instrumentis et privilegiis de biis fiendis
specificari et declarari totaliíer faciemus. Que omnia
que vobis vel dicto vicecomiti aut vestris vel suis da-
bimus vos vel diclus vicecomes et vestri vel sui per-
petuo pro nobis et nostris in feudum et juxta própriam
naturam feudi Jenebilis et tenebunt honoratum taniem
absque alicuius serví til prestatione. Excepta poteslate
quam de predictis que vobis seu ei dabimus vos vel
vesirí aut ipse et sui ruccessores nobis et nostris daré
tenebamini el lenebuntur iratis et paccatis tolíens
quotiens índe requisili fuerint et hoc juxta usaticos
BarchinOne et eonstítutíones Cathalonie generales.
Promittimus etiam vobis et dicto vicecomiti et vestris
et suis successoribus per firmam et solemnem stipu-
lationem quod satísfacto per nos príniitus dicto íncli-
to infantí Johanni primogénito nostro Duci Gerunde
et com/iti Cervarie ac hominibus dicte civitalis Víc^
( m )
rt alus ómnibus el singulis personis quarimi siiper hür
qiiodvis interrsse vertatur scu vertí possit in el supes
ómnibus et sinírulis in et super quibus cis ve! alieuí
ex eis pro prediciis vcl aliquibus ex ¡psis possit per-
judicium generari in et pro quibus vel quorum pre-
textu premissis vel aliquibus ex ipsis obviare possent
vel quomodolibeí contraire cum quibus nosti'is pro-
priis sumptibus conveniemus eisque de nostro proprio
salisfaciemus laliler quod super premissis eis perpe-
luum silenlium imponetur et ab inde per eos vel ali-
queni eítrum vel ab ipsis causam habentes super jam-
dictis nulla íiet (juestio peiitio vel demanda predicla
omnia que vobis vel dicto vicecomiü et vestris vel suis
daré promitimus in feudum honoratum ut prcdicilur
libera et expedita spetialiter a dicto Diice primogénito
nostro et generaliter ab omni persona tara ecclesiasti-
ca quam secular! nec non ab omni collegio et univer.
sitale et a quacumque alia condicione scu gravamine
aut oncre et cum eirectu vos vel vestros aut dictum
vicecomitem vel suos predictorum omnium intra men-
siuin spatium qualuor predictorum in possessionem
corporalem seu quasi inducemus et induclum perpe-
tuo manulenebimus in oadem et vobis Vel veslris aut
dicto viceconiiii et suis pro cisdem faciemus cviclio-
nem expressam de qua nobis et eis lenebimur nos et
noslii prout tulius et firmius fieri et diclari poterit
seu eliam ordinari. Declarantes et vobis et predictis
consorti filio et nurui vestris totaliler remitentes seu
concedemos quod predictorum vel aliquorum ex eis
prelextu vcl ratione rccognicionis dicti feudi per vos
TOMO XX XIV. 28
( 426 )
vpI diclum vicecomitem et vestros vel suos nobis et
nostns Tiende pars qiiam dicta nurus veslra habet in
dicta civitate sen dicta castra teiro et loca vestra et
dicte vicecomilisse vestre uxoris aut dicli viceconútis
íilii vestri et ipsius vicecomilisse consortis sue seu ju-
rn queciimque que in ipsis habeiis et habent plus
quam hodie submissa seu subjugata sunt dominio nos-
tro nobis seu eidem nostro dominio vel nostrorum
subjugata vel submissa minime censeantur inio ipsa
et ipse el oinne jus quod in ipsis habetis et superius
nominati habent vobis et ipsis illibalum remaneatur
lolaliter integrum et illesum dicti feudi recognilione
in aüquo non obstante. Hec autem vobis promitimus
et predicta ut superius dicta sunt vobis vel dicto vi-
cecomiii et vestris vel ^is perpetuo dabimus hiis con-
ditionibus apposilis et adjectis quod ex tune postquaní
predictoruín posséssionem vos vel diclus vicecomes
aut vesiri vel sui successores paciíice adepli fuerilis
comitem tamen Ausone nominemini scilicet unus post
alium successive vicecomilis de Capraria el de Basso
titulo seu nomine totaliter et perpetuo quiescente. Et
quod iníra unum annum a die dicte possessionis adep-
ta seu adipiscende continué computandum omnia et
singula castra et íbrtalicia que nostia sunt vel erunt
usque ad tempus dicte donationis fiende intra limita-
tionem íiendam leuce unius premisse funditus diruan-
tiir et quod intra eandem leucam extra tamen dictam
civitatem in busque vobis vel dicto vicecomiti dabi-
mus nullo unquam tempore íortalicia aul castra per
vos ve! dictum vicecomitem seu quemvis alium cons-
( 427 )
trui seu hediíicui'i possint absque nostri et nostrorum
expressii volúntale ac spetiali licentia et permissu.
El si casu quocunKíue de nostri vel nostrorum vo-
lunuite seu permisáu intra limites leuce predicte
extra dictam civilatem aiiqua in hiis que vobis vel
dicto vicecomiii dabimus ntcontinetur superius cons-
truerentur fortaücia sive castra quod ipsa oninia et
singuía'pro nobis et nostris teneantur in feudum et
juxta propriam naturam feudi cnm ipsorum potestaie
sub modis et formis quibus pro nobis feudum tenebi-
tur sepedictum. Nos vero et nostros successores con-
sulte et de cei'la sci(:'ncia astringimus et dictum feu-
dum nostro dominio Reaio et corone nostre Regie ¡n-
corporamus et totaliter counimus íaliier quod dictuní
feudum nos vel nostri successores non possimus vobis
aut eidem vicecomiti vel vestris aut suis seu cuieum-
que alii quavis ratione vel causa aut quovismodo etiam
pro reíribulione armorum servicii per comilitones quo-
quomodo nobis vel nostris successoribus impendendi
concederé sive dai'e aut quíicumque íiViix ratione im-
pignorare permutare aut excambiare aut alio modo
quocumque alienare seu transferre aut separare a co-
rona nostra Regia supiadicta nec vos seu ipsum viee-
coiniíer»! vel vcstros aut suos aul a uobis ve! ¡psis
super premissis quali.tercumqne causam habentes quo-
modoübet ab eodem feudo enfranchire vel illud feu-
dum enervare seu diminuere quoquomodo possimus.'
Quoniam nos de hiis legem facientes super eisdem
nobis et nostiis demimus et auferimus omnimodam
potestatcín ex nosire Regie plenitudine potestatis ex
( 428 )
eadem plenitudine polestatis decernentes hac lege per-
petuo observanda prorsus nunc pío tune et tune pro
nunc cassum irritum et inane quidquid per nos seu
nostros successores circa concessionem donalionem
alienationem aut franchitatern enervationem seu dimi-
nutionem dicti feudi in vos vel diclum vicecomilem
seu vestros aut suos aut quoscumque alios actum fue-
rit seu íiet amodo quovismodo idque ex nosli e Regie
plenitudine potestatis vacua mus totis viribus et effcj-
tu. Et ad validiorem et majorem corroboratioüem et
íirmilalem fortiorem premisse promissionis per nos et
nostros successores vobis et vestris facte juramus ad
sacrosancta Dei quatuor Evangelia coram nobis posita
et manibus nostris corporaliler tacta et dicti juramenti
virtute et religiono promitimus vobis dicto nobili pre-
senli et recipienti et vestris el notario subscripto hec
a nobis legittime stipulanli et recipienti quod dicto
vicecomite filio veslro absenté et pro ómnibus alus
quorum interest intererit aut interesse potest et pole-
rit in futurum quod predictam promissionem et obli-
gaiionem observabimus et complebimus et observari
et compleri etiam faciemus et nulio unquam tempere
contraveniemus vel faciemus de jure vel de fado nec
alíqueni contravenire seu contrafacere aliqua ralione
vel causa directe vel indirecte permjtemus nec consen-
liemus palam vel oculte et quod de predictis privile-
gia instrumenta et cartas noslras fieri et expediri bu-
llari et sigillari faciemus cum juramentis clausulis le-
nunliationibus ac clausulis et evictionibus expressis in
¡psis et pro ipsis nccessariis seu etiam oppoitunis ad
( 4*29 j
sensum fidelis consiliarii noslri Francisci Roma legiim
doctoi'is vel Jasperli de Tregurano aut Jacobi de Faro
illius videlizet quem vos vel dictus viceeomes aul ves-
tri vel ¡psius successores duxeritis eligendum tot quot
necessarie fueiint vel etianí opportune concessionihus
donationibus seu privilegiis sub quorumeumque forma
sen conceptione verborum faciis quas et que de certa
scientia et consulte pro premissorum corrobora lione
revocamus et etiam anullamus non obstantibus qui-
buscumque. In cuius rei testimonium presens instru-
menluní publicum fieri jussimus nostro pendenti si-
guió munitum. Datum et actum ¡n castro Calleri die
vicésima quarla aprilis anno a nativitate Domini Mí-
llesimo trecentesimo quinquagesimo quinto.
Signum ^ Petri Dei gratia Regis Aragonum et ce-
lera. Qui hec concedimus promitimus firmamus et ju-
ramus.
Testes hujus rei sunt nobilis Gilaberlus de Cintillis
gubernator Regni Maiorice Franciscus de Perilionibus
maiordomus et Matheus Mercerii camerarius milites
consiliarii dicti domini Regis. Rex P.
Dominus Rex mandavit Maiheo Adriani in cuius
posse firmavit et juravit.
Fuit clausum per Matheum Adriani prothonotariuní
sigilla tenentem et notarium publicum.
( 430
VIÍ.
Nombramiento de curador del duque de Gerotia, he^
eho á favor del infante Ramón Berenguer , conde de
Ampurias, en el que no se menciona á Bernardo de Ca-
brera, y por el que podria deducirse acaso algún cam-
bio en el 'valimiento de que antes disfrutaba este per-r
sonaje.
Varia 22 Petri H^ n. m. 1642, fol. 78.
Notum s¡t cunctis. Quod Nos Petrus et celera. At-
tendentes per non nullos quosdam Iractatus fuisse no^
bis motos £uper quibusdam civitalibus villis et aliis
locis incliti et magniíici infantis Jobannis carissimi
primogeniti nostri Ducis Gerunde comitisque Cervarie
infra dictos ducaliim et comilatum ipsius Ducis sisten-
libus que pro nobis in feudum tenentur cum non nul-
lis villis et aliis locis eorum melioribus et ma^is uti~
libus permutandis. Attendentes etiam circa ipsos Irac-
tatus el perí'ectionem ipsarum permutationeni nos qui
( ^31 )
pater et legitlimus administrator existimus dicli Ducis
quibiisdam nrduis nostris negocüs et nostre rei publi-
ce occiipatos non ])oss<^ inlendere comode sen vaccare
et sic prospecta ulilitale dicli Üuris fore eqiium et
consonum rationi ut que ad dicta peragenda negotia
dicto Diici piüvideamus de aliquo idóneo ciiratore. Id-
ciiTO coníidcnles de fide et induslria et legalitak» ves-
tri inclili infantis Raymundi Berengarii coniilis Im-
pui'iarum palrui nostri carissimi Ijabita prius super
hiis in noslro consilio deliberatione solerti damus et
assignamus vos dictum Infanlem in curatorem quo ad
negotia dictarum permutationuai et quarumcumque
aliarum quas útiles diclo Duci esse prospexeritis pe-
ragenda. Coní'erentes vobiá potestatem plenariam ipsas
permutaliones tractandi et nomine dicli Ducis ad elec-
tum ducendi et possessionem villarum et locorum que
dicto Duci ex causa permutationis concesse fuerint
per vos vel alios quos ad hec elegeritis vice et nomi-
ne dicli Ducis recipiendi et iradondi etiam possessio-
nem civitatum villarum et locoium que per vos nomi-
ne et vice dicti Ducis concesse fuerint illis cuiii qui-
bus permutaliones feceritis prelibatas et omnia alia et
singula in prediclis et circa predicta et dependenlibus
ac emergenlibus ex eisdem seu ea quovis modo tan-
genlibus faciendi et libere exercendi que diclus Dux
si perfecle esset elalis faceré posset. Quoniam nos de-
cernimus quecumque per vos ut curatorem dicli Du-
cis super prediclis ómnibus et singulis aclj» et quomo-
doÜbet gesta fuerint firmitatem perpeluam oblinere.
luterponentes super eis ómnibus ut princeps judex et
( 432 )
superior dicli Ducis aiUoritatem nostram pariter et
decretum. InteiKÜmus tamen quod vos diclus curator
satisdelis reni dicii Ducis salvam fore et prestelis ju-
ranientum de ulteiius dicli Ducis circa predicta pro-
curandis et ¡nutilibus evitandis et omnia alia ad que
ratione dicte cure teneamini faciatis etiam et prestetis.
Ad hec ego dictus infans Raymundus Berengarii Em-
puriarum comes suscipiens dictam curam lactis per
me sacrosantis quatuor evangeliis juro utilia dicti do-
mini Ducis in predictis el circa predicla procurare et
inutilia evitare. Promitens per firmam et solennem
slipulationem vobis dicto domino Regí et subscripto
protonotario nomine ipsius domini Ducis legillime
stipulanli rem et bona dicii pupilli ad que curator sum
datus custodire el salvare et omnia alia et singula fa-
ceré ad que occasione huius cure sum estrictus salvo
quod semper uíi valeam verilate. Et obligo inde om-
nia bona mea et insuper dono íldejussores videlicet
egregium Alfonsum inclili domini infantis Petri Ripa-
curcie et Montanearum de Prades comitis carissimi
fratris mci primum natu comitem Denle et nobiiem
Gilabertum de Cintillis gubernatorem regni Maiorica-
rum xVsbertum de Trilia Berengarium de Pau Francis-
cum Togores promotorem negotiorum Regiorum Ma-
ihoum Mercerii cainei-lengum et Thomam de Mariano
auditorem nudienlie regle milites consiliarios vestros.
Qüi omnes inslmul et quilibeí eoriim in solidum ad
bcc omnia mecum et sinc me totaliter tencanlur. Nos
autem Alfonsus dicli doniini iníanlis, Petri primas na-
tu Gilabeitus de Cintiilis Albeilus do Trllea Rerenga-
( 433 )
rius de Pau Franciscus Togoies Malheus Mercerii et
Thomas de Mariano predicti suscipienles in nos dic-
tam ri(ie¡uss¡onern et pro domino infante super pre-
diclis Hdcjubentes piomitiimus vobis dicto domino Re-
gí et dicto |)iothonola;'io nomine dicti domini Ducis
slipulanti quilibet videlicel nostrum insolidum teneri
ad omnia piedicta per diclum dominum Infantem cu-
ratorem qui supra superius promissa. Obligantes inde
omnia bona nostra. Renuntiantes epislole Divi Adriani
et legi dieenti quod prius conveniatur principalis quam
fidejussor et nove constitulioni el omni alii juri ratio-
ni et consuetudini predictis obviantibus quoquomodo.
Postremo nos Rex predictus predicte cure et ómnibus
et singulis predictis auctoritatem nostram Regiam in-
terponimus pariter et decretum decernentes habita de
predictis ómnibus in nostro consilio ut premittitur de-
liberatione solerti cum hac nostra pracmatica sanccio-
ne dictam curam et omnia alia predicta robur perpe-
tuum obtinere non obstante quod dicto üuci in infan-
lili eiate constituto curator ad predicta datus fuerit
nec obstante lege rom.ana que innuere vidcatur Infan-
t¡ curatorem non deberé dari nec quavis alia lege Ro-
mana ac jure quo presens cura aut aliqua predictorum
infringí possent aut eliam annullari quoniam omnes
legesetjura predictis obviantia tollimus et omnem
deffectum si (juis in predictis esse aut notari posset
suplemus ex nostrc Regio plenitudinc potcstalis. Hanc
pracmaticam sanctionem omncs alias leges et jura pre-
dictis contraria corrigentem volentes sanclientes ot
slnluentes [)ro Icgc in \\;\c {»rescnl¡ cura et alus i>rc-
( 434 )
missis omnímodo observari. ín quorum rci teslimo-'
nium presens iustnimentum fieri jussimus nostro pen-
denli siglllo munitum. Dalum et aclum Barchinone
die octava decima febraarii anno a naiivitaie Domiiii
MCCCL sexto.
Signum ^ Petri Dei gratia Regis Aragonum el ce-
lera. Qui heclaudamus concedimus et firmamus huic-
que cure auctoritalem iiostram interponimus et de-
crelum.
Sigi3§num infaniis Raj^mundi Berengarii comilis
Impuriarum curatoris predicii. Qui hec laudo concedo
firmo et juro.
SJg@88^S^98^na Alfonsi Gilaberti de Cinti-'
llis Asberli de Trilea Berengarii de Pau Francisci To-
gores Mathei Mercerii et Thome de Margano fidejus-
sorum predicloí um. Qui hec laudamus et íirmamus.
El ego dictus Alfonsus quia minor sum viginli quin-
qué annis maior vero decem octo annis jurans per
Deum et cius sancia quatuor Evangelia coram mei
posita et corporaliler lacta promilo quod contra hu-
iusmodi fidejussionem non vcniam aliquo jure causa
vel eiianí ratione. Imo certiíicatus de omni jure meo
renuncio de certa scienfia et expresse beneficio mino-
ris elatis et reslitulionis ín integrum et omni alií juri
/oro legi rationi consfitutioni et eonsuetudini contra
hec repugnantibus. Quod est aclum die loco et anno
prefixis.
Testes huius rei sunt Bernardus de Ulzineilis mi-
les legumque doctor consiliarius et thesaurarius Ray-
mundus de Perilionibus armorum uxerius Gondisalbu»
( 435 )
de Castro veleri de camera et Johanes Petri de Acar-
ren scriptor secretarius dicti domini Regís.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani. Vidit eam
dominus Rex qui eam misit sui anuli sigillo sigi-
llatam.
Fuit clausum per Matlieum Adriani protonotarium
sigilla tenenlem et notarium publicum.
VIII.
Permuta y cambio de la ciudad de Vich con Villa-
franca del Panadés, á favor de Bernardo vizconde de
Cabrera, en atención á los servicios prestadns por él y
su padre Bernardo de Cabrera, y en parte como com-
pensación de una cantidad debida á este por la corte
del Bey.
Varia 22 Petri III. n. m. I5i2 fol. 83. v.
In nomine Sánele et individué Trinitatis scilicel Pa-
tris el filii el Spiritus Sancti. Pateat cunclis. Quod nos
infans Raimundos Rerenga rii Serenissimi domini Ja-
( 436 )
cobi bone rnemorie Regis Arngonum filius comes Im-
pune curalor dalus et ¡nter alia ad infrascripta assig-
natus per Excelientissimiim ac magniíicum principem
et (lominum dominum Pelrum Dei gratia Regem Ara-
gonuní Yalericie Majorice Sardinie et Corsice comiiem-
que Barchinone Rossilionis et Ceritanie Ínclito et mag-
nifico Infanti Johanni ipsius domini Regis primogéni-
to duci Gerunde comilique Cervario cum instrumento
publico ipsius domini Regis sigillo pendenti munito
dato et acto clausoque per ipsius domini Regis subs-
criptum prothonotarium die octava decima mensis hu-
ius febi'uari anni subscripli. Prospicientes dictum do-
minum Regem tam prius prelium rationibus auditis
cognita per suam pronunliationem latam die sabbati
XX die februarii aano subscripto dcclarasse dictum do-
minum ducem posse permutare el alienare si hoc fa-
ceré voluerit et elegerit ad utilitatem et comodum
suum civitatem Vici seu partem eiusdem et alia que
habet in dicta civitate parrochia ac terminis eorundem
prout hec et alia in processu inde habito et dicta pro-
nuntiatione latius continentur. Atiendentes etiam no-
bilem Petrum de Montechateno procuratorem Cathalo-
nie generalem ac a dicto domino Rege super hiis spe-
tiales poteslatem et comissionem habentem causa cog-
nita declarasse ac decrevisse subscriptam permutatío-
nem dicto duci fore utilem et nobis uí curatori ipsius
permisisse et concessisse auctoritatem et licentiam fa-
ciendi cum efectu vite et nomine dicti ducis infras-
criptam permutationem et omnia et singula quem in
ea aut ratione vel occasione ipsius necessaria fuerint
( 437 )
aut ctiam opportuna prouthecet alia plene patent per
processuro habilum de ejsdem. Ideo altentis ómnibus
et siiiííulis sapradictis inlervenientihiis auctoi-itate et
decreto dicti iiobilis procuratoris de premissis spe-
cialein comissionem l\eü;iam habentis. Gratis et ex
certa scientia permulamus et ex causa permutationis
¡n feudurn concedimus vobis uobili viro Bernardo vi-
cecomiti Caprarie civitatem Vici quatenus ad dictum
dominum ducem spectat cum parrocbia territorio et
terminis ac pertinenciis suis universis cum militibus
videlicet et dominabus civibus et alus borainibus et
feminis mero et mixto imperio el omni alia jurisdic-
tione alta et baxa et cum redditibus el proventibus
pace et guerra et alus cunctis juribus et rebus que ad
illustrissimum dominum Regem Jacobum recolende
memorie patrem nosirum ex permutatione Ínter ip-
sum et reverendum patrem Berengarium tune Vicen-
sem epischopum cum assensu sui capitoli pervene-
lunt et cum etiam ómnibus alus juribus ad dictum
dominum ducem ex larííilionibus dicti domini Rcííís
patris sui et alias de jure usu vel alias pertinentibus
quovismodo etiam sisint majorasuperius expressatis el
talis etiam nature quod sine expressione speciali non
iransirent quoniam ea omnia volumus hic pro expresis
baberi et sub dicta generalitatc eiiam comprehendi
exceptis in rebus et juribus sique ante pre-entem
permutalionem per dictum dominum Regem nomine
et jure suo proprio aut ut patrem et legittimum am-
ministratorem dicti ducis aliénate fuerinl que in pre-
senil permutatione inlelligimus non venire. Salvo jure
( 438 )
luendi aut alio quovis dicto domino duci ad redimen-
dum vel repetenduwi eadem coinpetenti qiiod in hac
permutatione volumus conipreliendi. Hanc autem per-
niutatiouern et ex causa perrnutationis iu feudurn con-
cessionem vobiscum diclo vicecotnite et vestris suc-
cessoribus sub modis tamen et reientionibiis infras-
criplis pro Viliafraiicha Penilencium qnequidein villa
una cum villa de Ar-bucio ac caslris de Olerdoia et de
Fonte rúbeo ac crirninali jurisdiclione quatn dictus do-
minus Hex habebat in Castro veteri Penilentiiim alias
vocato Casiellviy Stremei* ad vos dictum vicecomitem
pervenit parlirn in solulum certarum qiiantitatum pec-
cunie nobili viro Bernardo de Capraria palri vestri
dicli vicecomitis per curiam dicti domini Regis debi-
tarum et per ipsum jure cesso i;i vos dictum viceco-
mitem translatarum et partim in retributionem preci-
puorum servitiorum per i[>sum nobileíu el vos dictum
vicecomitem dicto domino Regi et Sde reipublice im-
pensorum ut consta t ex tenore cuiusdam privilegii
ipsius domini Regís bulla plúmbea comuniti acti et
clausi per subscriptum piothonotarium in camera
timbrorum Castri Perpiniani die octava decima janua-
ri anni inferius scripti facimus vobis dicto vicecomití
sicut melius et plenius dici potest et intelligi ad ves-
tri dicti vicecomitis et vestrorum securitalem et sal-
vamentum et sanum etiam iniellectum. Et predicta
omnia et singula que diclo nomine vobis dicto vice-
comiti permutamus infeudum exirahentes curatori no-
mine predicto de jure dominio et posse dicti domini
du( is et suorum eadem in feudum ul premittiíur in
( 439 )
jiis dominium et posse vestri dicti vicecomitis et ves-
trorum rnittimus el Irnnsíerirmis ¡rrevocabiliter pleno
jure. Et quia a dicto domino Rege cum dicto cure
instrumento firmam et concensum hal)uimus faciendi
eupatorio nomine quo supra peimutationem de civita-
tibus villis et alus Jocis quas in feudum pro domino
Rege dictus dominus dux tenet ideo inducimus cura-
torio nomine predictO vos dictum vicecomitem et ves-
tros de piedictis ómnibus et singulis quem vobis su-
perius permuiamus in possessionem coiporalem seu
quasi ad habendunj Icnendum omnique tempore pa-
citice possidendum pro ut melius per nos vobis dicto
vicecomiti in feudum data sunt et superius et inferius
continetur. Promitentes vobis dicto vicecomiti quod
trademus vobis aut vestris aut cui vohienüs loco ves-
tri possessionem corporalem seu quasi omnium pre-
dictorum per nos vobis permutalorum. Et nichilomi-
nus dicto nomine damus et concedimus vobis dicto
vicecomiti et vestris auctoritatem iicentiam et plenum
posse quod vos el vestri per nos et nostros vel alium
nomine vestro auctoritale vestra propria possitis pos-
sessionem coi'poraiem sea quasi omnium poedictorum
et singulorum libere aprebendere et aprebensam lici-
te retiñere. Nos enim dicto nomine doñee vobis diclo
vicecomiti aut vestris dictam possessionem. tradiderimus
vel vos eam aprehenderilis constituimus vos inteiim
dicto nomine prcdicta omnia et singóla pro vobis et
vestris titulo precario tenere. Et ex causa huius per-
mutationis in feudum diclo nomine cedimus per dic-
Inm dominum duciMn et sims vobis dicto vicecomiti
( 440 )
et vestris porpelno omnia juia omnesque actione rea-
les et personales mixtas iitiles et directas et alias quas-
cumque dicto domino dnci compelerles eí competen-
cia et compelere debentia in prediciis ómnibus et
singulis et contra quascumque personas et res ratione
tíoium. Qiiibus juribus et actionibus nos dictus vice-
cornes et vestri possitis uti et experiri agendo et de-
fendendo et alias quomodolibet in juditío \v\ extra
quemadmodum dictus dominus dux et nos dicto cure
nomine possemus ante buiusinodi pernmtationem et
jurium cessionem et nunc vel etiam postea quaudo-
cumque. Et etiam dicto curatorio nomine oiandamus
tenore huíus publici instrumenti vicom epistole in hac
parte gerentis ómnibus et singulis militibus et domi-
nabus et civibus et etiam quibus<umque alus homi-
nibus et feminis cuiuscumque status legis sen condi-
tionis sint vel fuerint habiíantibus et habilaturis in
dicta civitate Vici et terminis territorio parrochia et
pertinentiis suis in quantum ut premittitur ad dic-
tum dominum ducem pertinebat quod de ómnibus et
singulis que vobis in feudum permutamus vobis dicto
vicecomiti et veslris perpetuo respondeant et vos dic-
tum vicecoiriitem et vestros pro eorum dominis ha-
beant leneant et admitant nobisque et vestiis in ómni-
bus decelero obediant tanquam eorum et predictorum
que ut premittitur vobis permutamus domino sive do-
minis natural i seu naturalibus et homagium faciant ac
fidelitatis juramentum que per vassallos eorum domi-
no predicto domino duce feudum tenenti prestari de-
bent el sunt etiam fieri assueta et de ómnibus et sin-
( -Ul )
gnus jiiiibiis vobis et vcslris respondeant de quibus
dicto domino duci aiit domino Regiutpalri el legitlinio
amministiatori ciusdem lespondere lenebantur et con-
sucverant qiiavis causa. Quoniam nos dicto nomine vos
dictum vicecomilem et veslros in pi'edictis que supra
vobis in feudum permutamus in jus dicti domini du-
cis ponimus sub modis et relentionibus infrascriplis et
constituimus ac facimus vos el vestros ib¡ et inde do-
minos actores et procuratores in vestri dicli viceco-
mitis et vestrorum propria ad dandum vendendum
alienandum distrahendum permutandum et impigno-
randiim eis tamen modo et forma quibus feuda similis
nature vendi et alias alienan possunt secundum usa-
ticos Barchinone et constitutiones et usanlias Catha-
lonie et ad faciendum inde vestras et vestrorum omni-
modas volúntales. Vos vero diclus vicecomes et vestri
successores perpetuo in et de hiis que vobis supra
permutamus sub infrascripta forma teneamini dicto
domino duci el suis successoribus daré de dicta civi-.
late quatenus ad dictum dominum ducem cum alus
prediclis permutalis speclabant et nunc in vos dic-
tum vicecomilem ex presentí permutatione transfeiun-
lur polestatem irali et paccati toliens quotiens inde
fueiilis requisiti juxla usaticos Barchinone et consti-
tutiones Cathalonie generales, lia videlicet el non alias
(juod diclam poleslatem dicto domino duci aut alii
domini Kegis primo successori si ídem dominus dux
quod Dcus avertai antequam dictus dominus Rcx diem
suum claudat extremum dicte civitatis et aliorum pre-
dictoi'um vel lutoribus aut alus amministratoribus vel
TOMO XXXIV. 29
( 442 )
procuratoribus ipsorum ducis seu primi successoris in
dicto casu dicti domini Regis nullomodo teneamini vos
aut successores vestri universales vel singulares daré
vel tradere nec ipse dominus dux aut primus ut pre-
dicitur dicti domini Regis successor possint eandem
vobis vel vestris successoribus petera doñee diclus
dominus dux aut primus dicti domini Regis successor
cum instrumento publico juramento et alus cauteüs
debitis valíate et alias cum eficacia jure et facti confir-
raaverit ad uliliorem vestri et vestrorum cautelam vo-
bis dicto vicecomiti et dictis vestris successoribus jux-
ta formam inferius dictatam presentem permulatio-
nem hoc tamen adjecto et decláralo quod si dominus
Rex nunc regnans dominus directus et alodiarius dic-
te civitalis quatenus tamen ad dictum dominum du-
cem spectat et aliorum que in bac permutatione ve-
niunt requisierit sibi potestatem de predictis dari per
dictum dominum ducem eo casu vos diclus viceco-
mes aut vestri successores ipsam poteslatem domino
Regí et non dicto domino duci teneamini tradere at-
que daré. Dicta vero confirinatione facta vos dictus
vicecomes et vestri dictam potestatem daré et tradere
dicto domino duci seu dicti domini Regis primo ut
dicitur successori et suis successoribus teneamini li-
bere prout dari et tradi debet juxta usaticbos Barchi-
none et usantiam Cathalonie presenti relentione seu
modificalione in aliquo non obstante. Volumus tamen
et expresse retinemus quod vos aut vestri successo-
res non possitis seu vobis aut eis non liceat in termi-
nis territorio el pertinenciis supradictis in quantum
( 443 )
ad dictnm dominum ducem pertinebant ullo unquam
tempore fortalicia aiit castra consiruero vcl edifficare
aut constriii sen cdifficari faceré absqiie dicti domini
ducis vel suopum expressa volúntate et speciali per-
missii. Et si quocumque casu.de dicti domini ducis
vel suoriim sucoessorum volúntate et permissu intia
dictos termines lerritorium parrochiam et pertinen-
tias in quantum ad dictnm dominum ducem pertine-
banl aliqua construerentur castra seu fortalicia quod
ipsa omnia et singula castra et fortalicia pro dicto do-
mino duce aul suis successoribus teneantur in fcudum
et de eis vos dictus viceconies eí vesíri dicto domi-
no duci et suis daré teneamini potestaíem jnxta for-
mam super dicto feudo jam superius expressatam.
Nos vero ex potestate nobis atributa in officio cu-
re jamdicte ad dicti domini ducis utilitalem intime
aoelanies et honorem vestri vicecomiíis preiibati ip-
sum dominum ducem et suos consulte et ex certa
scientia astringimus et specialiler obligamus et diciuní
fcudum dicti domini ducis dominio incorporamus to-
taliter et uninius sic quod ipsum fcudum dictus do-
minus dux vel ipsius successores non possint ab eis-
dem seu ab eorum dominio separare (juovis jure titu-
lo sive causa ncc illud cuicumque alii cuiusvis status
dignitatis aut preeminencio sit vel fuerit nisi primo-
genitus suus vel suorum successorum fuerint qui suc-
cedere debeanl in domini Hegis predicli regnis comi-
talibus atque terris quacumque raliono seu causa aut
quovismodo etiam pro retributione armorum servicii
per aliquem baronem seu milifem aut quemvis alium
( 444 )
ciiiüscumque preheminentie fueiii ipsi domino duci
vel suis prestandi vel pro redemptione captivorum ac
alus casibus spetialibus in jure exceplis vel qui pacto
contrahentium vel alias videanlur exceplis etiam si
siot spetialiores et majores casibus superius exprés-
satis concederé sive daré aut quacumque alia ratione
inpignorare permutare aut excambiare aut alio quo-
cumque modo alienare seu transferre nam condicimus
et in pactum deducimus illis casibus vos dictuní vi-
cecomitem vel successores vestros non teneri recog-
noscere dictum feudrm vel daré potestalem alii quam
dicto domino duci vel primogénito suo vel suis suc-
cessoribus qui succedere debeat in domini Regis pre-
dicíi regnis comitalibus atque terris nec vos dictum
vicecomitem vel vestros successores aut a vobis vel
vestris super predictis qualitercumque causam babentes
quomodolibet ab eodem feudo enfranchire vel illud
feudum enervare possint quoquomodo. Quoniam su-
per eisdem dicto domino duci et suis successoribus
omnimodam demimus polestatem. Decernentes pror-
sus nunc pro tune et tune pro nunc cassum irritum
et inane quidquid prediclum dominum ducem aut suos
successores circa concessionem donationem alienatio-
nem aut franchitatem enervationem seu diminutionem
dicti feudi in nos dictum vicecomilem vel vestros aut
quoscumque alios dicto excepto primogénito actum
fuerit seu fiet aut agi seu fieri inceptum amodo quo-
vismodo idque vacuamus nunc pro lunc et tune pro
nunc tütis juribus et effectum. Volentes insuper de
certa scientia et etiam vobiscum dicto vicecomite et
( 445 )
vestris successoribus condicentes quod in casu quo vos
dictus vicecomes vel vestri franchitatem enervationem
sen diminutionem aliquam leceperitis de factovel de
jure quod dictum feudum essel ¡pso jure vobis dicto
vicecomiti et vestris successoribus aut in predictis a
vobis vel eis causam habenlibus predictum et dicto
domino duci acquisitum licel hoc fieret de dicti domi-
ni ducis vel suorum successorum molu proprio vel
concensu non obstantibus quibuscumque verbis que
per dictum dominum duceni vel eius successores in
dictis franchitate encrvatione seu diminutione aponi
seu adici valeant quovismodo et predictas incorpora-
lionem dicto domino duci et suis ac non separationem
fiendam el omnia posita ad corroborationem ipsarum
promittimus nomine predicto vobis infrascripto pro-
ibonolario stipiilanli nomine generalis Cathalonie ac
omnium et singulorum locorum sitorum in Calhalonia
seu ducatu Gerunde inviolabililer observari. Renun-
tiantes expresse dicto nomine omni juri quo liceat ¡n
predicíis vel eorum aliquo conlraire dando dicto no-
mine potestatem hominibus ducatus singulis civííati-
bus atque locis infra ducatum constitutis nunc ut ex
lunc et tune ut ex nunc quod possint faceré síndicos
et procuratores qui possint coram dicto domino duce
et successoribus suis supplicare requirere et protesta-
ri quod per nos premisso nomine promissa circa pre-
dicta perpetuo observentur. Et sub pi-rdictis et in-
frascriptis conditionibus et retenlionibus dicto cura-
torio nomine promittinius et convenimus in bona fide
et slipulationc solemni vobis dicto vicecomiti et ves-
( 446 )
tris suecessoribus quod predicta que vobis et vestris
supra permutamus faciemus dicto nomine vos dictum
vicccomitem et vestios habere et teneie et possidere
ia pace contra oaines personas vobis dicto vicccomi-
ti vel vestris suecessoribus super predictis vel aliquo
eorundem molestianí inferentes vel petiiionem vel de-
mandan! facientes. Promitentes dicto nomine vobis
dicto vicecomiti et vestris stipulatione solemni bona
fide quod dictus dominas dux cum ad elatem quin-
decim annorum pervenerit primo ac intervenienti ju-
ramento ad sancta quatuor Evangelia cum instrumento
publico eius pendenli sigillo muniendo in quo pre-
sentís permutationis de verbo ad verbum series inse-
retur ratificabit laudabit et approbabit per se et suos
successores perpetuo permutationem huiusmodi sub
hiis verbis. Nos infans elcera viso quodam instrumen-
to permutationis per inclitum iníantem Rainiunduní
Berengarii comitem Impuriarum dicti domini genito-
ris nostri patruum et per ipsum dominum Regem no-
bis quo ad infrascripta permutationem et alias quas-
cumque nobis ulilcs in curaíorem datum cuius tenor
talis est. In nomine sánele eí individué trinitatis etcé-
tera fatentes nos excessisse etatem quindecim annorum
foreque minorem viginti annis per nos et successores
noslros permutationem predi ctam et omnia et singu-
la et ipsa contenta laudainus approbamus el eliam
coníirmamus. Et íacíis per nos sacrosauclis qualuor
Evangeliis coram nobis positis cerciorali super hiis
de omni jure noslro per subscriptum notarium non
cQucli seducti nec aliquo circumventi set gratis el es
{ 447 )
certa scientia ac spontanea volúntale juramus et dicti
jurarnenii virtute promitlinius vobis. . .presentí et
recipiénti et vestris quod dictam permutalionem et
omnia et singula superius expressata tenebimus et ob-
servabimus inviolabiliter et observari etiam faciemus
inconcusse et contra ipsa vel eoruin aliqua non fa-
ciemus vel veniemus aut contrafíeri sinemus aut per-
milemus ratione minoris etalis aut restitutionis in ¡n-
tegrum aut alio quovis jure seu causa. Renuntiantes
super hüs dicio beneficio minoris etatis et restitucio-
nis in integrum et omni alii juri foro legi ralioni
constitucioni et consuetudini contra hec repugnanti-
bus. In cuius rei etc. Datum etc. Declarantes dicto
curatorio nomine quod postquam dictus dominus dux
etatem quindecim annorum excesserit pro predictis
nec juramentum seu homagium vos dictus vicecomes
vel successores vestri prestare nec etíam dictam po-
lestalem daré dicto domino duci vel primo dicti do-
mini Regis successori predicto teneamini doñee sub
dicta forma dictus dominus dux vel dictus primus dic-
ti domini Regis successor vobis dicto vicecomili vel
vestris huiusmodi permutationis confirmationem ef-
fectualiter fecerit predestinctam facta vero dicta con-
firmatione vos dictus vicecomes et vestri eidem do-
mino duci et suis dicta juramentum et homagium
prestare et dictam potestatem daie teneamini ut su-
perius est jamdictum. Declaramus insuper et ex pac-
to Ínter nos et vos diclis nominibus inilo pro dicto
domino duce et suis retinemus expresse quod dicta
coníirmatioue facta dicta Yillafrancha Penileniiuní vel
{ 448 )
íiÜquo de eis perlinentiis pro evictione plusquam alia
dicli domini ducis bona non sit nec inlclligalur aliquid
obügata sed pro eadem evictione in geneíali omnia
bona et res dicti domini ducis perpetuo obligíUa exis-
tant. Et pro prediclis ómnibus et singulis per nos cu-
ratorio nomine prediclo et liictum etianí dictum du-
cem et successores suos attendendis et complendis
obügamus cum auctoriíate et decreto dicli nobiüs
procuratoris Calhalonie omnia bona dicti domini ducis
presentía et futura. Renuniiantes omni legi consueludi-
iii que predictis possent aliquatenus contiaire. Versa-
vico nos dictus Bernardus vicecomes Caprarie miles
recipientes a vobis dicto domino infante cuiatore qui
supra sub pactis modis conditionibus et retentionibus
supradictis permutationem hiiiusnn)di in feudum ho-
noratum ut predicitur et predictis ómnibus consen-
.ientes ac promitentes omnia el singula pacta reten-
tiones et modos predictos et omnia alia predicta ut ex-
pressa sunt superius attendere etcomplere permulamus
ut ex causa seu titulo permutationis concedimus vobis
dicto domino infaníi curatori presenli et recipienti ip-
sius domini ducis nomine et suorum ac pro dicto do-
mino ducc et suis per franchum et liberum alodium
pro dicta civitate Vici et alus superius largius exprés-
satis per vos dictum dominura curatorem nobis dicto
curatorio nomine permutatis et titulo permuialionis
nobis traditis el concessis dictam Yillamfrancbam Pe-
nitentium cum suis terminis et períincntiis universis
et cum mero et mixto imperio et alia jurisdictione alta
et baxa civili el crimiuali et cum clasllanis niilitibus
( 449 ) .
es doniinabus et alus hoiuinibus et feminis cuius-
cumque leíais suilus sen condilionis sint vel fue-
rini inibi hab¡t;inlibus el babilatuiis et cum hoste
exercitu et cavalcata et redernptione earimdem et
eum piscalionibus et venationibus mliieriis atque tro-
bis et cum ómnibus redclilibus exitiims proventi-
bus el questiis peytis suhsidüs adempriviis et alus
esdevenimenlis et exaolionibus quibiiscumque furnis
melendinis aquis aqucíluctibus et reductibiis et res-
closis rnontibus nemoribus atque silvis plañís pratis
pascuis et garrigiis bovalico monetalico cenis albergis
feudis feudatariis potestatibus et emparisetestacamen-
t¡s servicüs servilutibus realibus et personalibus et
cum ómnibus aiiis juiibus m dicta Yillafrancha et eius
lerniinis apendiciis et pertinenciis ipsorum nobis per-
{inentibus et pei'tinere debentibus de jure usaticis
conslitutionibus usibus prout melius et plenius ea in
dicia villa el eius terminis appendicüs et pertinenciis
habemus et liabere debemus et nobis compeíunt quo-
quomodo vigore dicte donalionis perdictum dominum
Regem nobis facte ex causis supei-ius jam expressis.
Quamsiquidem per francbum el liberum alodium per-
mutalionem vobis dicto domino inñinti curatori qui
super presenti et recipienti pro diclo domino duce
et suis facimus sicui melius et plenius dici potest et
inielligi ad dicti domini ducis et suorum successorum
salvamenlum ac sanum etiam intcllectum. Et cxtra-
bentes predicla omnia et singula que vobis diclo do-
mino infanti dicto curalorio nomine i)ermutamus per
francbum el liberuui alodium de jure dominio et pos-
( 450 )
se nostri dícti vicecomitis et nostrorum eadem in jus
domínium et posse dicli domini ducis et suorum suc-
cessorum tiansferimus iirevocabiliter pleno jure. In-
duceiites vos dictum dominum curatorem et ipsum
domiíium dueeni et suos dicto nomine in possessio-
nem corporalem seit quasi nam cum dictam Yilam-
fraucham cum eius terminis et pertinenciis universis
dictus dominus Rex a nobis dicto vicecomile precario
teneat dictam precariam possessionem et jus quod in
ea et ad eam habemus vobis dicto domino curaiori
dicto domini ducis nomine et suorum cedimus et
transferimus volenie.s eam esse penes vos dictum
dominum curatorem et dictum dominum ducem et
suos successores pleno jure si quod dictus dominus
Rex amodo ipsam villam cum terminis et pertinenciis
suis universis pro dicto domino duce el suis titulo
precario teneat sicut ante presenten! permutalionem
pro nobis titulo precario tenebat. Et nichilominus ciic-
le permutationis titulo donamus et concedimus vóbis
dicto domino curatori dicti domini ducis nomine li-
centiam et plenum posse quod vos vel dictus domi-
nus dux per vos vel ipsum vel alium nomine etauc-
toritate vestri et dicti domini ducis possitis posses-
sionem seu quasi omnium predictorum el singulorum
libere aprehenderé et aprebensam licite retiñere sicu-
ti nos ante presenten! permutalionem hec faceré po-
teramus et nobis etiam licebat. Nos enim doñee vobis
dicto domino infanti curatori vel dicto domino duci
aut suis dictam possessionem tradiderimus vel vos dic-
to nomine eam aprebenderiiis constituimus ioteriai
( 451 )
nos et eliam dictum dominum Regem qui pro nobis
nunc precario titulo dictam villam cum eius termi-
nis el pertinenciis deiinet predictam villam et omnia
et singula predicla pro vobis dicto nomine precario
possidere. Et ex causa huius permulationis cedimus
dicU) nomine per no» et successores nostros vobis
dicto domino curatoii et dicto domino duci et suis
perpetuo omnia jura omnesque ácliones reales et per-
sonales mixtas útiles et directas et alias quascumque
nobis dicto vicecomiti competentes et competentia
et competeré debentia in prediclis ómnibus el singu-
lis et contra quascumque personas et res ratione eo-
rum quibus juribus et actionibus possitis vos dictus
dominus curalor et dictus dominus dux et sui per-
petuo uli el experiri agendo et defendendo et alias
quomodolibet in juditio vel extra quod admodum nos
possemus ante permutationem huiusmodi et jurium
cessionem et nunc vel etiam postea quandocumque
et etiam lenore presentís publici instrumenti vicem
epistole in se gereniis mandamos dicto nomine uni-
versis et singulis castlanis militibus et dominahus et
alus hominibus et feminis cuiuscumque status legis
seu conditionibus sint vel fuerint habitantibus et ha-
bitaturis in dicta villa et eius terminis et penditiis et
pertinentis universis quod de ómnibus et singulis que
vobis supradicto nomine permutamus vobis dicto no-
mine et dicto domino duci ac suis perpetuo impen-
dcant et vos dicto nomine et dictum donunum ducem
el eorum dominis naturalibus babeanl el admillant
nobisque el dicto domino duci et suis ¡n ómnibus de-
( 452 )
cetero obedient tanqiiam eorum et predictorum que
vobis dicto nomine permutamus dominis homagium
el fidelitatis eliam juramentum quem ¡psis militibus
et dominabus et hominibus et feminis vobis dicto do"
mino ciiratori dicti domino ducis nomine ipsa boma-
gium et juramentum facientibus et prestanlibus nunc
iit ex tune eosdem absolvimos et liberamus ab omni
dominio et quovis vinculo seu obligationis genere quo
nobis sint aut censeantur astricti vel aliquatenus obli-
n:ati. Vos et enim dictum dominum curaíorem et dic-
o
tum dominum ducem et suos et ipsius successores in
predictis que vobis permutamus in locum nostri dicti
vicecomitis ponimus et transferimus pleno jure et
constiluimus ac facimus vos dictum dominum curato-
rem et dictum dominum ducem et suos ibi et inde
dóminos actores et procuratores el in rem dicti domi-
ni ducis propriam ad dandum et vendendum alienan-
dum distrabendum et permutandum et impignoran-
dum et ad íaciendum inde vestras dicto nomine et
dicti domini ducis et suorum omnímodas voluntites
et per nos et nostros successores bona fide et stipula-
tione solemni vobis dicto domino curatori et dicto do-
mino duci et suis promitimus quod predicta vobis dic-
to domino curatori quo supra nomine permutamus fa-
ciemus nos diclus vicecomes et nostri dictun» dominum
ducem et suos perpetuo babere et tenere ac possidere
in pace contra omnes personas. Pieterea donamus el
remitimus donatione pura simplici et irrevocabili Ín-
ter vivos vobis dicto domino curatori et dicto domino
duci el suis perpetuo quidquid predicta que vobis
[ 453 )
(liclo domino cui'atori permulamus nunc plus valent
aiit valebuDt imposterum hüs que dicio curalori no-
mine uobis diclo vicecomiti ut premittitur permuta-
tis eliam si diniidia jusli precii plus valcreiit. Uenun-
tianíüs expresse legi sen juri qua seu quo deceptis ul-
lia dimidia justi prelü subvcnitur. Et tactis per nos
sacrosanctis quatuor Evangeliis coram nobis posilis
juramus et ipsius juramenti vigore promiltimus in bo-
ua fide per nos et nostios successores sub bonorum
nostrorum oinnium ypotecba vobis diclo domino cu-
latori el dicto domino duci et suis et subscripto pro-
ihonotario lanquam publico persone hec a nobis diclo
vicecomile pro dicto domino duce el alus quorum in-
terest inlererit aut interesse potesl et polerit in fulu-
rum legittinje stipulanli et recipienti quod predicta et
infiascripta omnia el singula nos diclus vicecomes et
nosiri perpetuo tenebimus firmiler et perpetuo obser-
vabimus et conlra ipsa vel ipsoi'um aliqua non venie-
mus necaüquem coniravenire permilemus. Asserentes
virlule dicli juramenti nos etatem viginti annorum
excessisse et per consequens juxta usaticos Barchino-
ne el consueludinem Cathalonie peifecle elalis esse
sed ubi appareie posset nos deberé aul posse judicari
minoris esse elalis eo tasu promiltimus virlule dicti
juramenti nos premissa adimplere el conlra ea non ve-
nire eliam ratione minoris elalis aut rcstilutionis ¡n
iiitegrum aut ab'o quovis casu causa seu eliam ratione.
lienuMliantes (¡uantum ad bec de cerla scienlia de om-
n¡ jure nostri dicli vicecomilis certioratus benefilio
njinoris elalis et restitutionis in integrum el onmi alii
( 454 )
jiiri foro legi ratiorii con?!titutioni ot consuotudini con-
tra hec repiignantibus et etinm legi illi que subveni't
renuntiationem í?enepaiem non valere. Et iterantes in-
ramentum pretactum facimus vobis dicto domino cu-
ratori ipsiiis domini ducis et suoruní nomine pro dic-
to feudo homagium ore manibus comendatum. Et nos
dictus infans el curalor dicto nomine recipientes a vo-
bis dicto vicecomite juramentum et homagium ante-
dicta per tradiíion^m ensis investimus vos de feudo
jamdiclo super eodem feudo dicti domini ducis et
suorum jure in ómnibus semper salvo. Et nomine cu-
ratorio predicto salvis et retentis diclo domino duci et
suis conditionibus et reteníionibus que superius con-
tinentur convenimus et promittimus per dictum domi-
num ducem et suos successores vobis dicto vicecomi-
ti et vestris sucessoribus et predicto ac supscripto
prothonotario nomine omnium quorum interesse po-
test el polerit in futurum recipienti el legitime stipu-
lanti ac paciscenti quod dictus dominus dux et sui
successores perpetuo predictam permutationem et om-
nia et sinG;ula in ea contenta tenebunt et firmiter ob-
servabunt et obscrvari facient invioiabiliter ac teneri
et contra eam vel ipsa non facient aut venient aliqua
ratione. Hec igitur omnia et singula ut'largius supe-
rius narrantur ad uberiorem cautelam et securitatem
omnium pcedictorum facimus permutamos et promit-
timus concedimus et paciscimur nos dictus infans
curatorio nomine quo supra et nos dictus Bernardus
vicecomes Cnprarie nobis ad invicem et eliam nos dic-
tus vicecomes diclo domino duce in manu vidtlicel et
( 455 )
posse prothonotarü subscripti lanquam publico perso-
ne hec; a nobis et utroqiie nostrum legitime stipulan-
lis paciscentis et recipientis nomine noslri et utrius-
que nostrum et dicti domini ducis el succcssorum
siiorum et noslri dicti vicocomiüs et successonim no-
mineque etianí omnium aliorum et singuloi'um quo-
rum inierest interorit ct inleresse polesl et poterit
seu debebit. Premissa eiiam nos dictus vicecomcs fa-
cimu.í de consensu et volúntate dicti domini Bernardi
de Capraria patris nostri presentis firmantis et con-
sencientis. Et de predictis |ier me subscriptum pro-
ibonolariumfueruiit facía dúo consimilia instrumenta al-
terum retinendum ])enes dictum dominum curato-
rem et alterum tradendum nobili vicecoraiti memo-
rato. Que acta fuerunt in palatio regio Barcbinone die
vicésima sexta februarii anno a nativitate Domini M
CCCL sexto.
Signum ^ Infantis Raimundi Berengarü comitis Im-
puriarum curatoris predicti qui hec laudamus conce-
dimos et firmamus nomine curatorio supradiclo.
Sig^num Bernardi vicecofnitis Caprarie predicti.
Qui hec laudamus concedimos firmamus et juramus
et homagium facimus. Sigj^Sjnum Bernardi de Capra-
ria dicti vicecomitis patris predicti qui hanc permu-
talionem de nostri consensu et volúntate íiictam lau-
damus approbamus et in eadem nostrum assensum
prestamns.
Testes huius rei sunt nobiles Gilaberlus de Cinti-
llis et Franciscus de Cerviano iionorabiles Roderieus
Didaci miles legum doctor vicccancellarius Bernardus
( •Íi><> )
de Ulzinellis miles legum doctor thesnurariüs Francis-
cus Togores miles Pelriis ga Cosía i)aju!us Cathalo-
nie generalis Geraldus de PaJaciolo proinoto»' nego-
íiorum cu?¡e regie Bernardus de Palaiiolo et Petrus
Terreni licentiali ¡n legibus et Petrus de Sánelo Cle-
mente civis Barchinone consiliarii doraini Regis.
Tenor vero decreti talis est.
Sigggnum nobilis Petri de iMonthecateno consiliarii
domini Regis eiusque procuratoris generalis Calhalo-
nie ac de subscriptis ab ipso domino Rege spetialem
polestatem el comissionem habentis. Qui huic per-
muíationi et in feudum concessioni legitime faclis auc-
torltatem suam causa cognila et de el cum consilio ve-
nerabilis et discreti Bernardi de Palaíiolo in legibus
licentiali quem super biis in asscssorem et consiliaiiura
assumpsit interposuit pariter et decietum appositum
per manum mei Petri de Aquaviva notarii publici per
totam terram et dotninalionem dicti domini Regis
scriptorisque oñicii dicte procuralionis in cuius manu
et posse dictus nobilis procurator banc íirmam fecit
die et anno ac presentibns testibus in presonti instru-
mento conlenlis. Et ideo Ego dictas notarius hec
scripsi et hoc meum hic apposui Siggguum.
ítem Bernardus de Palatiolo predictus subscripsit
sub bac forma.
Ego predi L'tus Bernardus de Palatiolo licentiatus in
legibus de cuius consilio dictus nobilis procurator
predictum decrelum apposuil manu propria hic wo
subscribo.
457 )
IX.
Creación del condado de Osona á favor del hijo de
Bernardo de Cabrera, en la que se relatan por exten-
so los honores y méritos de este, asi como los grandes
servicios prestados al Rey y á la patria por el padre y
el hijo, pero mas especialmente por el primero.
Vario 22 Petri III. n. m. 15i2. tol. 97.
In Dei nomine. Nolüm sit cunctis. Quod nos Petrus
De¡ gratia Hex Aragonum Valónele Maioriee Sardinie
et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceri-
tanie. Et si munificentie nostre gratianí libenter ad sin-
gulos extendimus quos Pídeles nobis ad operam expe-
rimento sentiraus circa illoruní tamen gratiose me-
rita prosperanda libenlius dexíeiam nostre liberalita-
tis adducimus pro quibus non solum devotionis et fi-
dei purilas set gratiludo servitiorum multiplicum
apud nostram celsiludinem inlercedunl. Conspitien-
tes igitur quod de nilore Ironi rcgii vel ut a fonte
TOMO XXXiV. 30
( ^58 )
vinculi et a solé radii sic corte terrene prodeunt dig-
niíates ut regie lucís integrilas et regalis preeminen-
tie claritas rninosis luminis non senliant delrimenta
set tanto potius regale seeptrum concernatur extolli
quanto ejus subditos juxta eorum coiidiliones et me-
rita personarum convenienliasque locorum honorifi-
cis titulis promovet et exaltat ex muniíicencia regie
largitatis et ad decorenfi reipubiice personas et loca
quibus convenit insignis prerogative potioris attoUit.
Dum igitur üd merita laude digna nobilis Qt dilecti
consiliarii nostri Bernardi de Capraria militis vesiri
nobilis et dilecti consiliari nostri Bernardi vicecomilis
Caprarie patris qui pride die scilicet nativitatis domi-
ni proxime preterite post celebrationem solemnis mis-
se in capella papali civitatis Avinionis per dominum
papam Innocentium sextum celebrare ín ipsius domi-
ni pape et reverendorum sacrosancte romane ecclesie
cardinalium ibi astantium presentía a nobis honorifi-
ce' militare singulum assumsistis nec non ad nobis et
nostre reipubiice fructuosa utiliaque impensa servitia
per ipsum patrem vestrum causa unionis nephande
suscitare dudum in regnis Aragonum et Valencie
tempore cujus pretextu corona noslra regia nostraque
respublica inmensarum turbationum et periculorum
sustinerunt non módica detrimenta el sperabantur
majora etiam suslineri nisi recinderetur provisionibus
debitis quod nefando ordiri inceptum fuerat ipsius
prave unionis pretextu que unió ipsius nobilis pa-
tris vestri potissime labore ingenti et studioso trac-
tatu perpetuis temporibus ad nichilum reduela extitit
( 459 )
et etiam abolila tamque in ¡minenti guerra inter nos
et nosJros subditos ex una parte et januenscs públi-
cos nosiros hostes ex altera^ qua vigente dictus no-
bilis genitor vester eosdeni januenses in maribus Sar-
dinie satis prope locum de Algerio bello hoslili ini-
to sufragante salvatoiis elementia que iiostram con-
suevit clementer confovere justitiam nostrosque pros-
perare successus iriumphali divisit victoria cum nos-
tro felici stoleo galearum qua obtenía locum de Al-
gerio nostre regie corone sedule acquisivit post ipsam
acquisitionein in Sardinie Ínsula in Callari campitaneo
non nulios nostros rebeiles qui prosperam tune ad-
versus nostrum regale dominium calcaneum rebellio-
nis erexerant in campo belligero cum noslro exercitu
equitum et peditum strenuo avide serravit ex ipsis
rebellibus pluribus diré atque juste uliionis gladio in-
teremplis ex quorum hostiura et rebellium laudabilí
et triumpbali prostratione et inleritu celsitudo nostra
regia in doniino comendabilis non modice exaltationis
suscepit honorem quam etiam in viagio nostro Sardi-
nie quo loeus predittus de Algerio in quo post díc-
lam adquisitionem nonnuUoium infidclitatis astucia
rebellionis contra nos ingens malilia pullularat ex
magna et continua obsidione adjuvante fortuna felici
ad manus costras potenter pervenil abjcctis inda nos-
tris rebellibus et etiam inimicis sub quibus dictus lo-
eus diu fucrat ante dictaui acquisitionem primevam
lirannida manu detentas. Durnque ad servitia per vos
dicium vicecomitem nohis impensa comendabiliter at-
que prompte a lempoie citra quo portandi arma per-
( 460 )
soiie vestre leñera etas valui't sustinere et signaiiterin
dictis maris H terre triuiuphalibus victorüs ¡n quibus
personaliter ac slienue laborastis et in dicto uostro
Sardioie viagio in quo nos secutus fuistis et nobiscum
continué excesistis cum condecenti et bona equitum
et peditum comitiva et que eliam impenderé non
cessatis animo indefesso persone veslre iaboribus et
periculis et bonorum pluribus sumplibus non vitalis.
Et que etiam per eundem nobilem patrem veslrum
et vos Deo danie speramus imposterum exhiberi el ad
convenienliam vicecomitatus Caprario et castrorum de
Moniclus et de Montepalatio de Senlaiscle et de Sol-
ierra et Yallis de Osor et castri de Angles et termi-
ni de Sau et castri de Taradell cum parrochia de vi-
lla Adran et castrorum de Voltrega de Torello et de
Capraria et locorum de Roda et de Qavelana de Bar-
res Caslilionis de Bas et Bastido dicte Dinfern et
castri de Oris ac vicecomitatus de Basso nec non ci-
vitalis Vici scilicet partis vestre et partis quam no-
bilis Margarita de Fuxio uxor vestra habet in civi-
tate eadem et unius leuce circumquaque a qualibet
parte ipsius civilatis de nostri mandato et comissio-
ne limitato per Poncium de Altariba militem Bercn-
garium de Codinachs magisirum rationalem curie nos-
tre et Pelrum ga Costa bajulum Catbalonie generalem
consiliarios noslros nec non castrorum de Gurbo de
Thona de Malla et aliorum dictus nobilis pater vester
et vos nec non nobilis Timbors vicecomitissa Caprarie
mater vestra et dicta uxor vestra conjunctim vel divi-
sim qualitercumque babetis inlra Calhalonie principa-
( 461 )
tum et ¡psorum latitudinem habundantiam et aineni-
tntem victiialiiim et friictuum ac reddituum oppulen-
linm vertimus cedule aciem mentís noslre dignum ar-
hitrainur ei decens ut dictus vicecomitntus ct ipsam
civitatein et dicta castra et loca cum eorum tam ma-
r¡s quam terre terminisappendicüs et pertinentüs uni-
versis per nos propensoris nobilitaiis titulo extollan-
lur domusque dicti patris veslri et vestra propter dic-
ta signata servicia per ipsurn el vos nobis et nostre
reipublice impensa signo notabili decorctur. Eí\ prop-
ter tenore presentís privilegii et instrumenti publici
perpetuis temporibus valituri per nos et successores
nostros dictos vicecomitatns et dictam civitatem Vici
cum pnrrochia terminis territorio et perfincntiis suis
cum dicta leuca limitata ut pretangitur et alia castra
et loca jamdicta et omnia alia predicta ínter dictum
principatum Cathaloníe consistentia cum eorum tam
maris quam terre terminis appendicíís et perlinentiis
universis sub condítionibus et retentíonibus ínfras-
criptís in titulum et hcnorem comílatus quem Ausone
comiíatum perpetuis temporibus nuncuparí decreví-
mus ducímus erigendum. Et vos vestrosque succes-
sores eidem comitatus cum dignítate ct honore comi-
tatibus plenariis ex nostre regie potestatis plenítudine
t'onstituimus creamus et etiam insignímus volentes et
vobis el vestrís successoribus per nos et noslros per-
petuo concedenles quod in dicto comitalu et alias
bujusmodí promotionis constítutionis creationís et in-
signimenti pretextu illís ómnibus et singulis gaudea-
tis et utamini prerrogativis et graliis preeminenliis
( -4t)2 )
privilegiis et libeitalibus dignilatibus ac juribus et ni-
galüs quibus alii corniles regnorum comitatuum et
terrarum noslrarum generaliler gaudere et uti con-
sueverunt et debent et qui a jure et alus majoribus
et majoris dignilatis comitibus conceduntur. Reline-
mus lamen nobis et nostris omnia alia jura nobis et
nostris spectanlia in predictis ratione generalis domi-
nii et supei'ioritatis quibus juribus ut Rex et princeps
utimur et uti consuevimus et debemus generaliler in
ómnibus coniitalibus regnorum comitatuuin el terra-
rum noslrarum. Retinemus eliam nobis et nostris quod
vos et veslri successores perpetuo in dicto comitatu
intitulemini comités Ausóne lanlum titulo viecomitis
Caprario et vicecomilis de Basso in vos et veslros
successores lotaliter in posterum et perpetuo quies-
cente. Et quod vos et vestri successores in dicto co-
mitatu in perpeluum teneamini venire ad curias gene-
rales et generalia parlamenta que per nos seu nostros
successores in Calhalonia indicentur. Teneamini insu-
per tenere et observare inibitiones generales per nos
et nostros successores fiendas in Calhalonia observan-
das cum per nos seu nostros successores vobis seo
vestris successoribus fuerint intimate salvo etiam et
retento nobis et noslris ac Ínclito et magnifico infanú
Johanni carissimo primogénito nostro duci Gerunde
cornilique Cervario et suis omnia jura nobis et ipsi
perlinentia et pcríinere debenlia ratione eorum qne
in predictis seu aliquibus ex ipsis a nobis seu dicto
duce tenentur in feudum quibus hujus erectionis et
perfectionis seu quorumcumque contentorum superius
( ^63 )
vel inferí US pretextu renuri liare aut perjudicare non
intendimus ullomodo quin potius ea permanere volu-
mus in eorum robore perpetuo et valorí.'. Et declaran-
tes decernimus stutuimus et etianí ordinanjus vobis-
que et vestris successoribus et dictis patri malri et
conjugi vestris et suis successoribus per nos et nos-
tros concedimus quod dicte liinitationis ralioue quam
facimus cum presenti in quantum dicti vicecomitatus
et dieta civitas et dicta leuca limilata ac dicta castra
et loca vestra el dictis patris et inatris ac consoriis
vestrorum et eorum termini appendicia pertinentie et
territoria se extendunt aut ratione perfeclionis de vo-
bis facte in dicti tilulum comitatus aut pretextu ali-
quarum in feudum per vos factarum recognitionum
nobis seu dicto duci vel ejus curatori de quibusdam
ex superius expressatis dicti vicecomitatus seu pars
quam dicta uxor vestra babel in dicta civitate Vici
seu castra seu loca vestri et dictorum patris matris et
uxoris vestrorum seu quavis jura aut res vestri seu
ipsorum plus quam hodie submissa sunt aut erant
tempoie novarum infeudationum nobis seu dicto duci
vel nostris aut suis successoribus submissa aut sub-
jugata minime censeantur imp ipsa omnia et omnia
etiam jura alodialia et alia que hodie habetis et ha-
bent et babebatis et habebant tempere dictarum no-
varum infeudationum vobis et ipsis remaneant illibala
integre et illesa hujusmodi erectione et perfectione et
dictorum novorum feudorum recognitionibus quos in
suis íinibus deberé Jecerniraus remanerc obsistenti-
bus nullo modo. Mandantes ínclito iníanti Johanni
( 464 )
primogénito nostro duci Gerunde comitique Cervarie
anledicto et noslris el suis successoribus ac inclitis
infantibus et alus excellse regie domus nostre nec
non eomitibus vicecomitibus baronibus militibus et
alus universis et singulis officialibus et subditis nos-
tris et quibuscumque alus inter limitationem dicti
tomitatus habitantibus preseniibus et futuris quod
vos et vestros successores ut comités Ausone vene-
rentur el ad honores privilegia dignilates libértales
preeminentias et alia omnia et singula supradicta qui-
bus salvis dictis retentionibus vos dictum nobilem co-
mitem Ausone veslrosque successores presentí privi-
legio et instrumento publico insignimus et eiiam co-
munimus recipiant perpetuo et admittant vosque et
ipsos traetent cum debila reverentia ut corniles in
agendis. In quorum testimonium presens privilegium
et instrumentum publicum fieri jussimus bulla nostra
áurea comunitiim. Datum et actum Barchinonc die
prima martii anno a nativitate Domini MCCC quin-
quagesimo sexto nostrique regiminis vicésimo primo.
Expediatur.
Signum gg Petri Dei gratia Regis Aragonum etc.
Qui hec laudamus concedimus et firraamus.
Testes hujus rei simt venerabilis Petrus Oscensis
inclitus infans Raymundus Berengarii comes Impuria-
lum egregios Alfonsos Denie comes miles Hugo v¡-
comes Cardone domicellus Malheus Mercerii camer-
lengus 'et Asbertus de Trilea milites consiliarii dicti
domini Regis.
Fuil clausum por Malheum Adriani prothonotn-
( 465 )
rium sigilla tenentem et notarium publicum.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani. \iditeam
dominus R. Matheus prothonotarius,
X.
Carta por la que el Duque de Gerona manda á los
caballerus y ciudadanos de esta ciudad que no ayuden
á los enemigos de Bernardo de Cabrera, ya que este
rehusa la ayuda ofrecida por dicho señor Duque.
Varia II. Infantís Jobannis locumtenentis Petri III.
Cenarnm de 1Ó51 á 86. n. m. 1801. fol. 136.
ínfant don Johan del molí alt e molt poderos prin-
cep e Senyor En Pere Rey Darago prirnogenií per la
gracia de Deu duch de Gerona e comto de Cervera.
Ais amats cavallers c¡!ilad;ins e altres de la nostra
ciutat de Gerona. Salut e düeccio. Be entenern que
sabets com lo sonyor Rey pare noslre e la senyora
Rebina noslra mare han ordenat que nos siam coma-
nats per nodrir al noble En Bernat de Cabrera per la
qual cosa nos lo soni tcnguls damar e honrar e daju-
( 466 )
dar e d<?íFendre con mester ho bagues ell e sa casa. E
cora sie cert que guerres se moguen de grans perso-
nes e nobles de la térra ab la sua casa e nos no de-
guessem de rabo fallir dajudar e deffensar la sua casa
per tal com costum es quels primogenits ban deffen-
sar aquelles persones qui son pus apropiados a ells
segons que ago vehe bom del Rey En Pere de bona
memoria mentre era infant e del Rey Namfos de bo-
na memoria avi nostre mentre era infant. Empero lo
dit noble ba dit a nos que en aquest cas no vol que li
ajudem nel deffenam perqué pus ell nou vol al cas
dará sobreseembi pero par que almenys dejam vedar
que deis nostres locbs no li venga dampnatge per-
queus pregara que cascuns de vosaltres vos vullats
scusar de no venir contra la part sua e que no donets
favor ne ajuda a la part contraria dell. E siacofetsaxi
com nos feni saber sera cosa que molí vos grabirem.
E si el contrari febiets seria cosa de quens fariets
enug ens desplauria fort. Dala en Terol a XX dies de
octubre en lany de la nativilat de nostre Senyor M
CCCL set. Expediatur.
Dominus Rex mandavit B. de Pinos.
{ 467 )
XI.
Carta del Rey al Sumo Pontífice acerca de una
cuestión entre el obispo de Vich y Bernardo de Cabre-
ra, por razón de esta ciudad que formaba parte del
ducado de Gerona.
Varia II. Pelri III. n. m. Í5i2. fol 205.
Saiitissimo ac beatissimo in Christo patri domino
domino Innocentio divina providentia sacrosancte ro-
mane iiniversalis ecclesie Summo Pontifici. Petrus Dei
gratia Rex Aragoniim Yaiencie Majorice Sardinie etCor-
sice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie ejus
humilis filius el devotus pedum oscula beaíorum. Sanc-
lissime pater fidedigna relalione nostris auiibus est
deductura quod venerabilis Kaimundus Vicensis epis-
copus questionem civilein que vertilur inter ipsum
episcopum ex una parte et nobilem et dilectum con-
siliarium nostrum Bernaidum de Capraria comitem
Ausonc ex aliera rationecivitatis Vici quam inelitus üt
magnificus infans Jolninues carissimus primogenitus
( 468 ) ■
nostcr dux Gerunde a nobis et dictus comes ab ipso
once tenent in feudum que quidem civilis questio se-
cundum juris el constitutionum Cathalonie gfneralium
aciisaticorum Barchinone ordinem siib noslri examine
ventilan deberet indebite occupavit et consequcnler
per ipsum ad romanam curiam ipsa questio extitil de-
voluta in qua per vestram sanlilatem auditores assig-
nati fuerunt in nostri nostrarumque regaliarum salva
semper vestre sanctitatis reverenlia juris non modi-
cum detrimentum. Quo circa de vestre sanctitatis jus-
tilia confidentes ad eandem ducimus fidutialiter recur-
rendum suplicantes eidem santitaii humiliter et devo-
te quatenus dignetur comissionem dictis auditoribus
factam et quid quid ex ea vel cjus pretexlu secutum
est lotaliter revocare ad hoc ne forte quod absit ex
premissis scandala aliqua valeant suboriii cum illus-
tres predficessores nostri et nos talia et tamque noto-
ria gravamina non consueverimus sustinere quin po-
tius tales provisiones semper faceré per quas dicta
gravamina sublevantur el regalie nostre remanent illi-
bata al mam personam vestram conservare dignetur
altissimus ad sua sancta seivitia per témpora plena
annis. Dala Barcbinone XXIX die aprilis anno a nati-
vilate Domini MCCCLIX. Visa Romeus.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.
WJ
Xll.
Nombramiento de curador de los bienes de Bernardo
de Cabrera , conde de Osona , á suplica de los hijos y
amigos de este, hecho en favor de Arnaldo G* de Be-
sor a.
Varia II Petri III. n. m. 1542 fol. 233.
Petrus Rex Aragonum Valencie Majorice Sardinie
et Corsice comesque Baichinone Rossilionis et Ceri-
tanie. Fideli nostro vicario Gerunde vel ejus locumte-
nenti. Salutem et gratiam. Quia ad supplicalionem pro
parte filiorum et amicorum Bernardi de Capraria co-
mitis Ausonie providimus Arnaldum G. de Besora do
micellum fore assignandnm in curatorem bonorum co-
initis antedicti. Propterea vobis dicimus et mandamus
expressc quatenus detis assignetis et decernatis dic-
tum Arnaldum G. in curatorem bonorum ¡psorum
preslita lamen prius per eum fidejussoria cautione ut
est in similibus fieri usitatum. Data Dertiise XVIl die
(470 )
februarii anno a nativitate Domini millesimo trecente-
simo sexagésimo quinto. P. cancellarius.
Jacobus Conesa mandato Kegis facía per R. Nepo-
tis consiliarium et premotorem.
XIII.
Orden al duque de Gerona^ dada por el Rey, en que
se le previene que cumpla las provisiones reales que se
le han eomunicado, sin contrariarlas, sobre el asunto
de la vizcondesa de Cabrera, la condesa y el conde de
Osona y sus hijos.
Varia 22 Petri III. u. m. 1542 fol. 233.
En Pere Rey de Arago Valencia Mallorca Sardenya y
Corsegqcomte de Barcelona Rossello y Cerdanya. Al alt
el magnific infant En Johan molt car primogenil e go-
vernador noslre general duc de Gerona e coróte. Sa-
jut et benediccio paternal. Com nos per deute de jus-
ticia hajam fetes diverses provisions sobrel fet tocant
]a vezcomtessa de Cabrera et la comtessa Dosona et
axi mateix lo comte Dosona et sos filis segons que en
( 471 )
les lelres sobre ago tetes veureis pus largament esser
coiiteiiííut. Per ^o volem et i\ vos manam de certa
sciencia que les (lites letres et provisions observets
segons lur continencia et tenor e aquelles no impug-
néis ni calumpniets com ab gran consell et tlelibera-
cio les (lites provisions sien feíes per justicia. Jassia
que nos aquests dies prop passats nos hajam atorgat
que no contrastant quel XV any de voslra edat no ha-
jats complit entro al qual compliment la aministracio
del ducat se pertanyia a nos per retencio iota en la do-
nacio que daquell nos fem vos pugals liberament aque-
lla aministracio exercir gens per ago ni per ais no vo-
lem que vos impugnets les diíes provisions per nos
fetes con per certes rahons se perlanya fer a nos aque-
lles provisions et no a vos majorment con vos dago nos
supplicassets lallre dia per voslra letra a prechs del
comte de Foix qui a nos el a vos ne havia escrit et
trames missatge special. Dada en Tortosa a XIX dies
de febrer en lany de la nativitat de nostre Senyor M
(XCLXV. k*. cancellarius. Rex Petrus.
Dorainus Rex mandavit niihi Jacobo Conesa.
472
XIV.
Carta del Rey al veguer de Gerona, mandándole que
en la restitución de los bienes y derechos ocupados á la
condesa de Osona y vizcondesa de Cabrera , prescinda
del mandato de la Reina, sin lo cual habia dicho el
referido veguer que no daría cumplimiento.
Varia 22 Pelri HI. n. ni. 1542. fol. 234.
Petriis Rex Aragonum Valencie Majorice Sardinie et
Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie
fideli nosiro vicario Gerunde et Bisulduni vel ejus lo
cum tenenti. Salutem et gratiam. Nuper vobis manda-
tum fecimus cum nostris certi tenoris litteris ut bona
et jura pernos occupata a comitissa Ausonie et vice
comitissa Caprario resiitueretis eisdem ut in dictis lit.
teris continetur. Et sicut pro parte ipsarum comitisse
et vicecomitisse nobis fuit reverenler expositum vos
ad presentatiouem nobis factam de dictis litteris etre-
quisitionem ut bona et jura restitueretis predicta facta
( ^"73 )
vobis fide de ipsis bonis el juribus que mandnbantur
restituí respondistis qiiod nisi supcr hoc intervcniret
mandatum illuslris Regine coiisortis nostie carissime
mándala per nos vobis facía minime servaretis de quo
non modicum admiramiir unde si ita esl vos inde mé-
rito argnonles qi¡ia sic mándala nostra ducitis in con-
temptum. Tanquaní pater et legittimus adminislrator
infanlis Johannis primogeniti nostri carissimi diicis
Gcí'unde et coniitis Cervarie vobis dicimus et manda-
mus expresse ac de certa sciencia quatenus omnia
mándala nostra super hoc vobis facía et facienda non
obstante quod mandatum dicte Regine non interve-
niat tamen non sit neccssarium nec opporteat exe-
quamirii et observetis jnxla ipsorum seriem et teno-
rem alias vos inobedientia fortiter puniremos. Datum
Dertuse X.V die febroarii anno a nativitale Domini
MGCCLX quinto. P. cancellarius.
Dominus Rex mandavit michi Jacobo Conesa.
TOMO XXXIV. 51
( 474 )
XV.
Donación real al duque de Gerona de la ciudad de
Vich y de todos los demás bienes que hahian sido de
Bernar) de Cabrera.
Varia 18 Petri III locumtenentis Infantis Johannis.
Diversorum et erectionibus ducatus Gerunde et
comitatus Cervarie. n. m. 1338. fol. llO.
Nos Petrus Rex Aragonum Valencie Majorice Sar-
dinie et Corsice comesque Barchinone Rossllionis et
Cerilanie. Reminiscentes dudum facía ereetione dedu-
catu Gerunde et comitalu Cervarie de quibus nos in-
clitum et niagnificum infanlem Johannem primogeni-
tum nostrum carissimum mérito insignivimus civitates
Gerunde Minorise et Vici et omnes villas el loca regia
universa intus limites dictorum ducatus et comitatus
sita et consistentia vobis dedisse et generóse conces-
sisse cerlis relentionibus pactis et condilionibus in
carlis inde faclis appossitis et adjcctis. Pensantes etiam
civilalom Vici que post ereclionem dicli ducatus ad
( 475 )
siibscii|jliini iiomitt'in do fado pcrver.erat ol omnia
iilia loe:.) que íuerunt nobilis Bernardi do Capraria ejus
filii olim coinitis Aiisonie viventis coruní demeritis cx-
higeiitibus í'uisse nosti-o erario iiovilt-r confiscata. Ideo
iiolenles sicut nec convenil vos diclum nostrum pti-
mogenitiun dicta civilate Vici seu alus loéis predictis
noslro dominio el polestaii novitei' devolutis privare
sed potius vestri concessioni addere velut siía et coii-
sisteniia intr.i diclorum ducatus el comitatus lifuites
et confines. Tenore luijnsmodi priv¡ieí;¡i nostri damus
et concedinuis vobis dicto nostro primoííenilo sub óm-
nibus illis modis formis conditionibus retentionibus
alque paeiis iii ereclione dictorum ducatus et comita-
tus conlenlis et expi-essis jam dictam civilatem Yici
nec non omnes alias el singulas villas castra et loca
redditus el jura universa que fuei'unt dictorum Ber-
nardi de ("iapraria quvondam et Bernardi de Capraria
ejus filii viventis et alia quovismodo nobis periinen-
tia seu perlinere dehentia tam iní'ra comitatum et
vicecoiíiiíatum predietos quam extra. Hanc auíem
donationem eí ex causa donalionis concessionem faci-
mus vobis dicto nostro primogénito modis formis con-
ditionibus et rclenlioniluis atquc pactis in erectione et
(ionationc dictorum ducatus et comitatus appositis et
adjectis. Danles et concedontes vobis dicto .primogé-
nito noslro ac procuratori vestro ¡n diclis ducatu et
comitatu conslilulo et constituendo liberam et plena-
riam facultatcm aprebendcndi posses.^ionem diclarum
civitatis villarum et locorum prodictorum et aprehen-
sam licite letincndi. Nos enim doñee ipsam corpoi-a-
{ 476 )
lem possessionem vel quasi inde adepli fueritis confi-
temur et constituimus nos predicta omnia et singula
que vobis damus de super pro vobis veslroque nomi-
ne precario possidere. Mandantes per hanc eandem
universis et singulis habitanlibus et habitaluris in dic.
tis civitate villis el locis prediclis presentibus et futu-
ris quod non obstante prestatione homagii per ipsos
nobis pridem facti velut eorum domino nalurali vobis
dicto nostro primogénito tamquam eorüm domino na*
turali et vestris jussionibus obediant etpareant in óm-
nibus velut nostris. Intendimus tamen et sub hiis pac-
to el conditione vobis dicto nostro primogénito hanc
donationem vobis facimus quod bajulus generalis Ca-
thalonie generalis qui nunc est et pro tempore fuerit
possit uti oflicio sibi comisso in civitate predicta et
alus locis predictis ubi uti convenit antequam de pre-
dicto comitatu dicto comiti donationem fecissemus et
non in alus quovismodo. In cujus rei testimonium pre-
senlem fieri et sigilio nostro pcndenti jussinuis comu-
niri. Datum Barchinone XXV die septembris anno a
nativitate Domini MCCCLXVI nostrique regni tricési-
mo primo. Visa Homeus.
Dominus Rex presente domina Regina mandavit
mihi P. de Tarraga.
Vidit eam dominus Rex. Bernardus Michaelis pro-
motor.
( ít? )
XVI.
Restitución hecha por el Rey d Bernardiiio de Cabre-
ra nieto de Bernardo, de las tierras , lugares y demás
bienes que habían sido confiscados á este por ciertas
causas.
Graliarum Petri III. n. m. 923 fol. lil v.
Pelrus Uex Aragonum Valencie Majorice Sardinie
et Coi'sice comesque Barchinone Rossülionis et Cerita-
nie. Fidelibus nostris castellanis bajulis procuratoribus
bominibus et mulieribus castrorum de Vallreí,^ano et
de Torello et lerminorum suorum et alus quibuslibct
ad quos bec peitinere noscanlur salutem et graliam.
^'os cum alia litera nostra data ut infra ex causa avi-
ncnlic el transactionis presenil die initis inler nos ex
una parte et nobilem et dilectum nostrum Bernardum
de Capraria domicellurn ex altera super restitulione
quam per nos sibi licri supplicavit de teiiis et loéis el
alus bonis et juribus que íuerunt nobilium Bernardi
( m )
de Capraria avi et Bernartli de Capraria ejiís íilii co-
mítis Ausonie patris ipsius Bcrnardini rmilitum et
utriusque eorum quas et que occupavimus ex certis
causis et tenemus hodie occupata commisimus vene-
rabili in Chrislo patri Romeo divina providentia epis-
copo üerdensi et íkleü Berengaiio de Relato thesau-
lario iÜustris Alienore Piegine Aragonum consortis
nostie carissime consiliariis nostris et in eorum ma-
nibus posuimus castra predicía cum jurisdiclionibus et
juribus ipsorurn tenenda per ipsos de comuni conscn-
su ad liec electos doñee nobiles Margarita de Fuxio
niater et Poneius de Capraria frater dicti Bernardini
eontractum ratione dicíarutn avineniie et transnctionis
die presenli ceiebratum in posse Tidelis scripíoris nos-
tri Guillermi Oliverii serretarii dicte Regine firmave-
rint cum eñectu prout hec et alia in dicta litera latius
e.\plicantur. Quare volnrnus vobisque et cuilibet ves-
trum dicinius et mandamus expresse quatenus de dic-
lis castris jurisdictionibus et juribus ipsorurn dictis
episcopo et Berengario de Relato aut Simoni Martini
portario dicte Regine quem ad bec lileratorie ipsi
cpiscopus et Berengarius surrogarunt eorum nomine
respondeatis integre eí complete cosque babeatis pro
vestris dominis ex causis in dicta litera contenlis ac
dicto Simoni Martini ipsorurn nomine prestclis pro
predicJÍs homagium íidclilatem el jniamcntum. Nos
íjnim dicio Simoni premisso nomine pofesiaíem plena-
riam elargimur cum presenli quod vos et quemlibet
vestrum a juramento et bomagio et alia quacumquo
obligationc tidelitatis in qnilius nobis sitis astricli scu
( 479 )
modo quocumque obligaii absolvere possit sicut nos
absolvimus ct quitios appellamus cum eadem vobis ía-
men dicta bomagia et sacramenta prestanlibus dicto
porlario nomine memóralo. Et si forsan ipsa bomagia
et sacramenta sibi faceré recusaveritis seu distuleritis
commiitimus et mandamus dicto Simoni nomine pre-
dicto quod vos et quendibet vestrum ad ea facienda
compellal lilis viis et modis quibns sibi videbitur
faciendum. xMandantes cum eadem universis et singu-
lis officialibus nostris et eorum locatenentibus quod
sibi prestant super predictis auxilium consilium etfa-
vorem si et quando inde fuerint requisili a predictis
vero homai^iis et juramentis per vos prestandis valeanl
dicii episcopus et Bcrengarius de Relato aut eorum
subdelegandi cum dicta castra demiserint seu tradide-
rint dicto Bernardino juxta dictam avinentiam et tran-
sactionem vos et quemlibet vestrum absolvere et qui-
tios appellare. Per hoc aulem non intendimus juribus
que dilecli el fideles Franciscus ga Garriga alguatzi-
rius noster et Berengarius Morey SHccamerarius dicte
Regine habent in castris predictis et ejus terminis ct
pluribus in á'liquo derogare. Datum Barchinone XXII
die decembris anno a nalivitate Domini MCCCLXX se-
cundo. Visa Piomeus.
G. Olivcrii i:.andato PiCgis facto per Berengarium
de Relato el Jacobum de Vallesicca consiliarium.
480
XVII.
Restitución hecha al noble Bernardino de Cabrera
del vizcondado de Bas, en la que el Rey viene á reco-
nocer la inocencia de Bernardo de Cabrera, abuelo do
aquel, y ensalza sas virtudes.
Gratiarum 62. Petri III. n, m. 958. fol. 6o v.
In Dei nomine. Nos Pelrus Dei gratia Rox Arago-
num Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque
Barchinone Rossilionis ct Ceritanie. Cunctis notum
esse volumus quod licct posl diversas et largifluas
donationes quas nobili Bernardo de Capraria consilia-
rio nostro et Bernardo vicccomiti Caprarie ejiís filio
nunc defiinctis feceramus ipsum eiiam vicecomitem ad
comitalem tiluliim videlicft Ausonie extollendo in quo
comitatu Ínter celera erat vicecomitalus de Dasso jara
antea eis datus quas donationes nos fecisse et juste re-
co.limus propler diversa el nolabilia ac ardua servitia
( -481 )
{jue ambo nobis feceranl ol spetialitei' in parlibus Sar-
dinie. Nos dum patriam nostram iiimium el plus sóli-
to urgeret guerra quam babebamus cum Potro quou-
diirn Rege Castelle eredentes hoc culpa dioti quondaiu
Bernardi de ('apraria accideie nam cum vir esset alli
coidis magnique consüii nedum dicte gueire sed etiara
üiunia alia magna negotia noslra fere ejus consilio ge-
rebantur adversus enm ac dictum comilem ejus filium
tune capUim in posse dicti Regís Castelle liostis nostri
suspitionem conceperimus fuerimusque adver.sus eos
ad indignationem el irucundiam piovocali et ínter ce-
teros rigores quos adversus ¡psos propterea exercui-
inus occupaverimus ad manus nostras nedum loca de
qiiibus eis dictas feceramus donaliones sed etiam illa
que de eorum patrimonit) et nliis litulis justis babe-
bant. Attamen postmodum quia vos nobilís Bernar-
dus de (Capraria domicellus filius dicli quoiidam comi-
tís de innocenlia parentum el benignitate ac justicia
liostra conüsus ad nos venislis supplicando nobis ut
erga vos nos clementer et benigno dignaremur babe-
ro. Nos contemplaritOo vcstram tune adolescenlíam ob-
time fore indolis nec dictoriim sorvitiorum per dictos
avum et palrem vestros nobis impensorum prorsus
obliii vos in gratiam nostram admisimus et successu
teinporis loca qui' ipsi avus et pater de (^orum patri-
monio et parteen de donationibus predictis babebant
vobis tanquam lierodi et successori eorum ralionabi-
liter reslilueuda providiuius et pailiui nobis reíiuui-
mus ex corla conventiono inter nos et vos tune tc(n-
poris l'ucta. JVunc autcm prodiclos rigoiet> [)cr oa ([uc
( 482 )
hucusque erga vos ut prodicitur benigne egimus non-
dum satis temperasse credentes et quia maliimus
qiiod de nobis apud posteros dicatnr polios fecisse
clementiam et sorvitia nobis exbibila habundanter re-
tiibuisse quam nimiiim nos obslantibus ipsis serviciis
exercuissc rigorem. Et quia etiam vos dietus Bernar-
diniis de Capraria proiDptum videmus ad quecumqiie
sei'vitia nostra et ex alus eliam justis et rationabili-
biis causis que ad hoc nostrum animum induxerunt
voientes vobis super hiis satisía^íere ad que per jusli-
ciam astí'icti su:nus cum ipsam avinenliam feceritis
et firmaveritis ac juraveritis vos et celeri parentes ct
amici vestri vobis existente spoliato et mudato óm-
nibus bonis dicloruní avi et patris vestrorurn et in ela-
te niinori etiam constituto. Ideo gratis et ex certa
scientia per nos et omnes heredes et suecessores nos-
tros loco dez Mayol et de Castello et totum integriter
vicecomitatum de Basso qui et que constitulus et
constitoti sunt in diócesi Gerundense et Vicense vobis
eidem Bernardo de Capraria tanquam heredi dicti
quondam patris vestri et veslris successoribus perpe-
tuo ex debito justicie restituimos concedimus et tor-
íiamus in feudum tamen honoratum et absque alicujus
servicii prestatione juxla usaticos Barchinone et cons-
tituliones Cathalonie. Jam dicta itaque loca dez Mayol
et de Castello et totum ipsum vicecomitatum de Bas-
so cum castris et locis ipsius vicecomilaíus et cum
ómnibus alus castris locis et fortaliciis et alus hedifi-
ciis intra ipsum vicecomitatum constructis et cons-
truendis et cum terminis lerritorüs feudis decimis cas-
{ 483 )
lanis feíulalai'üs sive infra dictum vicecomilatum ha-
bitantibiis sive extra ad jns dicti vioecomitalus perli-
uenlibiis ac otiain ciini dicío loco seu castro de Cas-
tello de Bas iíominibiis et inulieribiis inira dictum
viceconiitaUun el lociim ac eorum términos et tenito-
ria habitantibus el liabi'.aturis et cum direclis et ut¡-
libus domiiiiis et (juil)uslibet superioi'itatibus et juri-
bus cujuscumqiie dominii et cum mansis mansoveriis
bonis fuinis molendinis aquis montibus plañís et eum ,
cenis alberg s censibus a^^rariis el alus redditibus ex¡-
libus et juribus quibuscumque et cum pace guerra
hoste et cav.iicala ac redemptiontbus eorundem etcum
mero et mixto imperio el omni jurisdieiione alta et
baxa civiji el ciiminali et alia quacumque et cum ser-
viciis servitutibus questüs ademprivüs et quibuscum-
que dominiis personarum et rerum ac alus apparenti-
bus quibuscumque juribus íam reaübus quaiii perso- '
iialibus quam etiam alus apparenlibus vel non appa-
Fi^nlibus quocumque sint et quocumque nomine cen-
seanlur nobis vel Ínclito nostro primogénito in dicto
vícecomitalu de Basso et in dicto loco de Castello et
alus casliis et locis teiminis el teriitoríís eorundem
aut ratione eorum competenlibus et compelere deben-
tibus aut valenlibns lam iníVa quam exli'a quovismodo
vübis dicto Bernaiilo de Caprai ¡a el vesíris ac quíbus
volueríiís perpetuo in feudum honoratum ípsum vice-
comilatum ut predicíüs et absque alicujus scrvícii
pieslalíoue juxla usaticos Baicbinonc et conslitu-
tíortes Calbalonie reslituimus concedimus et loma-
mus. Et siquid juris nobis vel dicto nostro primo-
( 484 )
í^enito })()st (liclam occupationenj ratione ejusdem
occupationis aul ex causis (juilnis ipsam fecimus
occupationeiii corapetüt aut non competit in dic-
to vicecomitalu aut dicto castro de Caslello el alus
predictis que vobis ut predicilur tornamus illud jus
quicquid et quantum sit vobis el successoribus vestris
donamus donatione pura perfecta et irrevocabili Ínter
vivos prout nielius el utilius potest dici et inlelügi ad
vestri comodum ac bonum et sanum intelleclum. Et
cum hoc presentí publico instrumento inducimus vos
de dicto vicecoínitatu el alus predictis in corporalem
possessionem vel quasi ad habendum tenendum om-
nique tempore pacifice possidendum prout per nos
vobis melius restituía et donata sunt et superius ac
inferius conlinentur. Et promiltimus vobis quod de eis
Iradcíiius vobis vel cui loco vestri volueriíis dictam
corporalem possessionem vel quasi et nicbilominus
cum pt'c-senli instrumento damus el concedimus vobis
auctoritatem iicentiam et plenum posse quod propria
auctoi'itale vestra et absque faíica et requisilione nos-
l!! aut dicti ducis vel officialium noslrorum possitis
per vos vel ofíiciales aut procuratores vestros dictam
corporalem possessionem vel quasi apprehendere et
apprehensam licite leíiuere. Nos enim doñee ipsam
possessionem vobis tradiderimus seu tradi fecerimus
vel vos eam apprehenderitis ut est dictum constilui-
mus nos el dictum noslrum primogenilum et fatemur
interirn predicta omiiia et singula que vobis ut predi-
cilur resliiuimus concedimus et tornamus pro vobis
et vestro precario nomine possiderc vel quasi. Et ex
( 485 )
causa liujusuiodi rcslitutionis ot donationis daruus ce-
dimus et mandnmus por nos ol dictum nostrum pri-
moiienilinn ac noslros et ipsius vSiicossoros vobis dicto
Bornardo de Ca piaría ac vestris successoribus perpe-
tuo oinnia loca jura voces et acliones reales et perso-
nales mixtas útiles et directas et alias quascumque ad
exercitium earundem uobis competentes et compelen-
tia ac competeré debenles et debeniia in et pro pre-
dictis que vobis ut predicilur restituimus et dona-
mus el contra qua8cum(|ue personas et res raiione eo-
rum. Quibus siquidem iocis juribus vocibus et actio-
nibus possitis vos et veslri uti agere et experiri agen-
do defendendo el omnia alia el singula faciendo in ju-
ditio et extra judiiium que quiiibel in et de re sua
propria faceré potest el que nos poteramus ante hu-
jusmodi reslitutionem et donationem ac jui'ium ces-
sionem et possemus nunc vel postea quandocumque.
Constituentes vos in biis dominum et procuratorem
ut in rem vcstram pi'opriam. Mandantes hujus serie
¡nstruinenti q.uod vicem epistole in bac [-arte gerére
voiumus universis et singulis castlanis feudatarüs ac
alus hominibus et mulieribus in dicto vicecomitatu et
ejus terminis ct territoriis babitanlibus et habitaturis
seu inibi quicumque pío nobis seu dicto nostro pri-
mogénito in feudum seu emphiieosim lenentibus quod
amodo vos et successores vestros habeant et teneant
pro veris et naturalibus dominis suis et predictorum
que vobis ut prefertur restituimus ac donamos et quod
vol)is et vestris pareant obediant respondeant et silis-
facianl de ómnibus censibus d^cimis acrariis reddiíi-
( 486 )
bus obteníionibus exilibus juribus et alus predictis
vobisque et offieialibus ac procuraloribiis vestris seu
ciii loco vestri volueiilis parcant obediant et attendant
de scipsis et in de ac íuipet' oiiínibus et sifjguüs in
et de qiiibus nobis seu diclo noslio prirnogenilo ante
presentem reslitutionem ac donuiionem debebant et
tenebantur responderé o])edii'e alteiidere el parere et
quodqiie vobis tamquam domino eorum ac predicto-
rum que ut predicitur volds restituimus el donamus
vel procuiatoi'i pro vobis juramenta et bomagia el fi-
deüíatem piesíent et ad ea omnia vos modis ómnibus
illos compellere valeali.s. Nos enim cum ipsi dicta ju-
ramenta bomagia et íidelilatis"' vobis vel qui loco ves-
tri volueritis prestiteiint nunc pío tune absolvimus
ipsos et eorum quemlibet ab ómnibus boíuagiis el ju-
ramentis et quavis alia obligatione naturalitatis et ne-
cesitatis quibus nobis vel dicto nosíro primogénito as-
iricti vel obligati eífisVant pro biis qui ut predicitur
restituimus et damus vobis et presentem nostram res-
titulionom et donationem íirmiíalem perennem ol)li-
nere volumus et alia pi'edicta el infrascripta fieri et
compleri de certa nosíra scienlia et ex nostre potes-
tatis plenitudinem non obstantibus quibuscunique
privilogiis seu concessionibus per nos seu dictum nos-
irum primogenitum factis universitatibus ac bomini-
bus dicti viceeomitalus seu alus de non separando ¡p-
stim aut aliqua castra vel loca ejnsdem a corona Ara-
goiium vel comitatu Barcbinone quanlnmcumque ver-
ba derogaloria ipsa privilegia seu concessiones obti-
ner.nt quanlumcumque etiam fueiint juramento vel
( 487 )
nliis obligationibus scu securilalibus vallata. Ex pi'e-
diclis enim causis et alus juslis et ralionaljilibus abs-
que nostre lesione conscicntie vel í'ame non potuimus
denegare quin hujusniodi resíitulionem faceré babe-
remus. Per ipsam aulem resíitulionem et donationem
non intendimus in vos dictuní Rernardum de Capraria
vel successores vestios in personas militurn seu gene-
rosorum aut eorum bona majus jus tran.iferre quo ad
jurisdiclionem super eos per nos excrcendam quam
babeaní ceteri barones Catalonie in personas simih's
conditionis vel status populatis inter baronias eorum
in quibus babent nierum el mixtum iinpeí ium et ju-
risdiclionem omnimodaní seu bona ipsorum. Reline-
mus lamen nobis ac dicto nosíro primogénito nostris-
que heredibus et successoribus et sub talibus condi-
tione modo et forma ac retentione bujusmodi restilu-
lionem et donationem de dicio vicecomitalu vobis fo-
cimus quod vos et veslri in hiis successores infra de-
cem dies posl requisilionem leneamini nobis vel dic-
to nostro primogénito ac noslris successoribus comi-
tibus Barcbinone iralis et paccalis daré potestatem
de fortaliciis dictorum locorum de Mayol el alus dic-
li vicecomitalus pro loto dicto vicecomitalu in casi-
bus in quibus polcstas per vassallum est danda do-
mino juxla usaticos Barcbinone. Et pro predicto vice-
comitalu vos et vestri silis vassalli nostri el dicli nos-
fri primogeniti et successorum nostrorum nobisque et
eis obediatis et obediant ac fidelitatem observetis et
observent. Sic quod de dicto viceconiitatu vel locis
ejusdern ac de vobis seu vestiis nobis vel successori-
( 488 )
bus nostiis malum sen damnum nulio unquam leni-
püie evenial seu conlingai. Quinimo iri dicto viceco-
mitatu accipiatis et lecolligalis nos vt dictum noslrurn
primogeniturn noslrosquo et ipsius successores ira-
tos et paccatos et eo modo quo voluerinius toliens
quotiens inde í'ueritis requisiti. In liiis aiUem que ut
predicilur de dicto vicecomilatu vobis restituimus ct
donamus non pioclametis neo facialis aliiim dominurn
nisi tamem nos et dictum nostrum primogenitum nos-
tiosque successores comités Barchinone sed tamea ii-
ceat vobis el vestris lu hüs successoribus post irigin-
ta dies ex quo in nobis seu prefato nostro primogé-
nito aut aüis nostris successorihus falicati fueritis
predicla que vobis ut prefertur damus et restituimus
venderé et alienare vestro consimiü. Salvistamen sem-
per jura et dominio nostro. Teneamini eliam vos et
successores vestri observare inbibiliones nostras ge-
nerales et omnes usancias ordinationes et usus mo-
netas et observantias comitlatus Barchinone atque
etiam vocati venire per vos vel procuralorem veslrum
ad parlamenta et curias generales per nos et succes-
sores nostros indicenda et indicendas in dicto comi-
tatu líarchinone prout veniunt et lenenlur venire alii
barones ejusdem comittatus et alia etiam faceré et
complere que alii pro nobis teñen tes feuda honorata
¡n Cathalonia faceré tenentur et debent. Sic tamen
quod si sunt aliqua in predicíis nunc restitutis torna-
tis seu dalis que fuerunt empta seu alias pretetquam
ex donationibus nostris habita a dictis avo vel patre
vestro quod illa habeatis et tí^neatis modo quo ípsi ea
( 489 )
habebniu auto occiipationoni nostiam. Pi'omiítiínus
itnque vobis dicío Beniiirdo de C:ipr.u¡;i nc clinm ju-
raimis por dominum Oeuin ct cjus snncta quatuor
cvangclia inanibus nostris corporalitcr lacla predicta
oninia ct singiila prout superius sunt narrata rala íj-a-
ta et firma semper liabere el per nos el dictuin du-
cern iiostrosque et ipsius successores tenere et obser-
vare el oa non revocare vcl alias contra ea faceré vel
vonire aiiniio jure canosa seu ralione. Mandamus etianí
eidem duci primogénito nostro aliisqiie succossoribus
noslris et ijisius et cunctis officialibus ct subditis nos-
tris presenlibus et futiiris nt reslitutioncfn el donalio-
netn hujiismodi teneant ¡nviolabiliter et observent ct
non contraveniant nec aliquern contravenire perinillant
aliqua ratione. Nos enim ipsas reslilulionem et dona-
tioncm in fendnrn deceinimus robur oblincre perpetué
firmitatis non obslantlbns dictis ptívih^güs sen conces-
sionibus contrariis vel alus sique dici possent contraria
nd premissa cuín no$ remaneamus dominis direclis ut
superior eornndem. Et supplemusac tollimus de nostre
potestatis plenitudine omneai defectuu) nullilaleni et vi-
ciun:i sique foi-san quacumque causa ¡ntervenorint seu
posscnl obici el dispensantes supcr eis ómnibus ex
eadeni plenitudine potestatis o'e dicto siquideni feu-
do vos dictum Dernar duní de Capraria per Iradilioneni
cujusdam ensis presenlialiter investimos. Ad hec cgo
Bernardus de Capraria predictus accipiens a vobis ex-
cellenlissimo domino Rege Aragonum predicto resti-
tutionem ct donalionem prediclas de dicto vicecomila-
tu investiluraní dicli fcudi curo humiü gratiarum ae-
ro ai o Nwiv. r>2
( 490 )
tione promitto vobis eidem domino R(;gi stipulanli
nomine vestro et dicti domini dunis primogeniti ves-
tí'i ceterorumque successorura vestrorum ac juro per
dominum Deum et ejus sánela quatuor evangelia ma-
nibus meis corporalitar tacta predicta omnia ct singu-
la per vos ut predicitur retenta et conditta attendeie
complere tenere et observare et ad ea tenenda con-
plenda et observanda me et successoi'es mees obligo
et voló esse perpetuo obligatos. Et nichilominus pres-
to et fació vobis eidem domino Regi homagiura ore et
manibus comendatum. Sub quorum juramenti et ho-
rnagii virtute* promitto quod ego et successores mei
in dicto vicecomilatu el alus per vos ut predicitur m¡-
chi restitulis et concessis erimus vobis et dicto domi-
no duci aliisque successoribus vestris romitibus Bar-
cbinone boni et legales vassalli pro dicto feudo. Et
prout vassalli tenentes féudum honoralum pro quo nu-
llum prestant servicium ad consueludinem Cathalo-
nie suo domino sunt aslricti. Et in premissorum
omnium testimoniis nos dominus Rex huic ins-
trumento publico ad majorem corroboraíionecn bul-
lam nostram plumbeam jussimus apponendiim. Dn-
tum et actum in Aljafana nostra Cesürauguste quin-
ta die febraarii auno a nalivitale Domini MCCCL-
XXX primo. Regnique nostri quadragesimo sexto.
Luppus cancellaiius.
Signum ;Q Petri Dei gratia Regís Aragonum ele.
Qui predicta laudamus concodimus ílimamus el ju-
ra mus. Rex Pelrus.
Sig gg num Bernardi de Capraria prcdicti. Qui
( 491 )
predicta lando concedo firmo et juro.
Testes huius rei sunt nobilis Philipus Dalrnacii
vicecomes de Uuppcbertino Raymundus de Villa-
nova camerlengus Manuel de Men^a promotor Ja-
cobus March ct Guillermus de Palafollis milites con-
siliarii dicti domini Regis.
Sig^num inei Bernardi Michaellis dicti domiai
Regis secrelarii ejusque auctoritate notarii publici
per toiam terram et dominationem suam. Qui pre-
dictis interfui eaque scribi feci cum raso in lincis
Vil vestras nobis impensorum prorsus oblili vos et
in XXXVII et rationabilibus absque et clausi.
Dominus Rex mandavit mihi Bernardo Michaelis
in cujus posse juravi et dictas Bernardus firmavií
et juravit.
( 492 )
XVIII.
Orden al lugarteniente del Gobernador de Cataluña y
al veguer de Gerona paraque entreguen á Bernardo de
Cabrera, heredero del conde de Osona, la posesión de
los lugares de Mayol y Castelló y de todo el vizcondado
de Bas, de que había sido desheredado, mandando ó los
castellanos y feudatarios que le presten el debido ho~
menage.
GraUaruiu 62 Pelri III. n. ra. 956. fol. 68.
Petrus Dfíi gralia Rex Aragonum Valencie Majorice
Sardinie et Corsice comesqiie Barchinone Rossilionis
et Ceritüiiie. Dilecto nostro Bartholonieo de Yilafran-
clia militi locumtenenti gerenlis vices gubernaioris in
Catnlonia nec non universis et singulis portariis tain
nostris quam noslii carissimi primogeniti ad quem seu
quos presentes pervenerint neo non vicario Geinnde
ve! cjus lociiinlenenti salutem et dilectionem. Ecce
C|uod nos reslituimus et tornavinius noviter nobili et
( 493 )
dilecto nostro Bernardo de Capraria domicello tanquam
filio et heredi comilis Ausone quondam et suis suc-
cessoribus perpetuo loca dez Mayol et de Cnstello et
totiim integriter vicecomitalum de Basso in diócesis
Gerundense et Vicense constituta cum terminis et ter-
ritoriis castlanis ícudataiiis dominihus et mulieribus
redditibus exitibus mero et mixto imperio et omnimo-
da alia jurisdiotione alta et baxia et ómnibus alus ju-
ribus nobis et nostro (arissimo primogénito in eis-
dem spectantibus quovismodo ut de ipsa restitulione
constat per instrumentum pubücum inde factum die
preseríli })uila noslra plúmbea in pendenti sigillatum
et clausum per fidelem secretarium noslrum Bernar-
dum Michaelis auctoritate nostra notarium publicum
cum quod velimus restitulionem eandem debitum sor-
tiri eíeclum vobis et unicuique vestrum dicimus co-
miltimus et mandamus quatenus accedendo persona-
Hter ad dictum vicecomitatum et alia loca predicta per
liOs ut predicitur dicto nobili restituía vice nomine ac
in personam nostri tradatis eidem nobili vel cui loco
sui voluerit possessionem corporalem seu quasi pre-
dictorum vicecomitatus et locorum cum ómnibus su-
pradictis et alus per nos ut predicitur sibi datis et
in dicto instrumento publico expressatis et contentis
compeliendo homines in dictis locis et vicecomitatu
degenles ad faciendum et preslandum eidem nobili vel
cui voluerit sacramentum et liomagium et omnia alia
faciendo quibus et prout plena ct realis possessio re-
rum siinilium est tradenda. Nos enim prcdictis homi-
nibus el unicuique eorum mandamus expresse sub
( 494 )
fide et naturalitate quibus nobis el dicto nostro primo-
g(?nito lenentur quod ómnibus preceplis jussionibus
et mandalis per vos aut unumquemque veslrum eis
fiendis obediant eaque compleant et exequeant tan-
quam si per nos seu ipsiim nostrum primogenitum es-
senl facta. Quoniam nos super predictis ómnibus et sin-
gulis cum dependentibus emergentibus el connexis vi-
ces nostras comittimus plenarie cum presenti. Per
quam universis et singulis officialibus et subditis nos-
tris mandamus quod super premissis preslent vobis
consilium auxilium et favorem quotiens et prout opus
fuerit et inde extiterint requisiti. Datum Cesarauguste
quinta die februarii anuo a nativitate Domini Millesi-
nio CCCLXXX primo. Luppus camerarius.
Franciscus PelÜcerii mandato Hegis facto per Ber-
nardum Michaelis secreta rium.
.41)5 )
INDICE DEL APÉNDICE-
I.
Pág.
Ordenación del Ducado de Gerona y encargo
hecho al nohle Bernardo do Cabrera para que
cuide de la educación del Sr. Duque 381
II
Autorización y poder á Ber/iardo de Cabrera ,
para lomar posesión del áucp.áo de Gerona en
nombre del Duque ó infante don Juan .... 304
lli.
Declaración pública sobre la ureccioii del duca-
do de Gerona y la educación del Sr Duque enco-
mendada á Bernardo de Cabrera 397
IV.
Mandato Beal pai-a que los síndicos y procura-
dores de las ciudades y villas del Ducado de Ge-
rona presten los liomena'j'cs á Bernardo de Ca-
( 490 )
brera como maestro, procurador y ador del Sr.
Duque 408
V.
Muestra de los homenagcs prestados por los sín-
dicos de las ciudades á Beinardo de Cabrera co-
mo maestro procurador y actor del Duque de Ge-
rona; consistente en el prestado por la ciudad de
Manresa 414
VI.
Promesa hecha por el Rey en Cerdeña á Ber-
nardo de (labrera y á su hijo el vizconde de Ca-
brera^ de que, dentro de cuatro meses, cuando es-
tuviese de regreso, raudiiria este título en el de
conde de Osona, en recompensa de los L-randes
servicios (que se enumeran en el documento,)
prestados por dichos padre é hijo en las guerras
de la espresada isla 420
Vil.
Nombramiento de curador del duque de Gero-
na, hecho á favor del infante llamón Berenguer^
conde de Arapurias, en el que se menciona á Ber-
nardo de Cabrera, y por el que podria deducirse
acaso algún cambio en el valimiento de que antes
disfrutaba este personaje 430
Vlll.
Permuta y cambio de la ciudad de Vich con
( 497 )
Villafranca del Pimadés, á favor de Bernardo viz-
conde de Cabrera, en atención á los servicios pres-
tados por él y su padre Bernardo de Cabrera, y
en parte como compensación de una cantidad de-
bida á este por la corte del Rey 435
IX.
Creación del condado de Osona á favor del hijo
de Bernardo'de Cabrera, en la que se relatan por
extenso los honores y méritos de este, así como los
grandes servicios prestados al Rey y á la patria
por el padre y el hijo, pero mas especialmente
por el primero 457
X.
Carta por la que el Duque de Gerona manda á
los caballeros y ciudadanos de esta ciudad que
no ayuden á los enemigos de Bernardo de Cabre-
ra, ya que este rehusa la ayuda ofrecida por di-
cho Sr. Duque 465
XI.
Carta del Rey al Sumo Pontífice acerca de una
cuestión entre el obispo de Vich y Bernardo de
Cabrera, por razón de esta ciudad, que formaba
parte del ducado de Gerona 407
Xíl.
Nombramiento de curador de los bienes de Ber-
nardo de Cabrera, conde de Osona, á súplica de
TOMO XXXIV oo
( 498 )
los hijos y amigos de este, hecho en favor de Ar-
naldo G. de Besora 469
Xlll.
Orden del duque de Gerona, dada por el Rey,
en que se le previene que cumpla las provisiones
reales que se le han comunicado , sin contrariar-
las, sobre el asunto de la vizcondesa de Cabrera,
ja condesa y el conde de Osona y sus hijos. . . 470
XIV.
Carta del Rey al veguer de Gerona, mandándo-
le que, en la restitución de los bienes y derechos
ocupados á la condesa de Osona y vizcondesa de
Cabrera, prescinda del mandato de la Reina, sin lo
cual había dicho el referido veguer que no daria
cumplimiento. . . * 472
XV.
Donación Real al Duque de Gerona de la ciu-
dad de Vich y de todos los demás bienes que ha-
blan sido de Bernardo de Cabrera 474
XVI.
Restitución hecha por el Rey á Bernardino de
Cabrera, nieto de Bernardo, de las tierras, lugares
y demás bienes que hablan sido confiscados á es-
te por ciertas causas 477
( 499 )
XVIl.
Hestilucion hecha al noble Bernardino de ('a-
brera del vizcondado de Bas, en la que el Rey
viene á reconocer la inocencia de Bernardo de Ca-
brera, abuelo de aquel, y ensalza sus virtudes. . 480
XYllI.
Orden al lugarteniente del Gobernador de Cata-
luña y al veguer de Gerona, para que entreguen á
Bernardo de Cabrera, heredero del conde de Oso-
na, la posesií)n de los lugares de Mayol y Casíelló
y de todo el vizcondado de Bas, de que habia sido
desheredado, mandando á los castellanos y feuda-
tarios que le presten el debido homenaje . . . 492
FIN DEL TOMO TRIGÉSIMO CUARTO DE LA COLECCIÓN , TER-
CERO DEL PROCESO CONTRA BERNARDO DE CABRERA.
O
^ • trchivQ General de 1»
^^ f^""; df Ar^on, Barcelona
1?^, =°^Coleccifn de documentos
t.34 inéditos
sf-i'í-'s:^
"-^"í.v'í^r'""