Skip to main content

Full text of "Colección de documentos inéditos"

See other formats


' 


HANDBOUND 

AT  THE 


UNIVERSITY  OF 
TORONTO  PRESS 


^f 


COLECCIÓN 

DE 

DOCÜllEMOS  lÍDITOS  DEL  ARCHIVO  GEMAL 


CORONA  DE  ARAGÓN, 

PUBLICADA    DE     REAL    ORDEN 

SU  ARCHIVERO, 

I».  Manuel  de  Bofarall  y  de  Sartorio. 


TOMO  XXXIV. 


PROCESO 

CONTRA  BERNARDO  DE  CABRERA, 

MANDADO  FORMAR  POR  EL  REY  DON  PEDRO  IV. 

POR 

D.  MANUEL  DE  BOFARULL  Y  DE  SARTORIO, 

Ircbitoro  de  Is  Corona  de  Ániíoa, 


Tomo  III. 


BARCELONA. 

1868. 


aw    x,j^   re^viK.Tín-r j\.   -nuLX.    ./^nosca-vo. 


J)p 

fí¡5 


7(i335fl 


V.  la  última  página  del  tomo  anterior. 


Que  la  preso  del  comte  Dosona  la  qual  fo  feta  a  Me- 
des  per  lo  Rey  qui  fo  de  Castella  sia  stada  voluntaria 
90  es  que  lo  dit  comte  voluntariament  se  lexas  pendre 
par  que  sien  los  indicis  seguents  probats  per  la  inqui- 
sicio  segons  que  deval  se  conté. 

Primerament  car  lo  dit  comte  ab  los  altres  qui  foren 
preses  ab  ell  foren  a  Medes  e  partiren  sé  daqui  anant- 
sen  ves  Belmunt  per  tal  con  segons  que  deven  que- 
rien  entrar  en  Calataju  e  quant  foren  a  Bellmunt  to- 
reo sentits  per  la  host  del  Rey  de  Castella  e  tornaren- 
sen  en  lo  dit  loch  de  Medes.  Ago  par  que  deposen  II 
testimonis  (¡.o  es  G.  Acor  e  Johan  Peris  vicari  del  dit 
loch  de  Medes  de  sciencia.  E  lonrat  En  Johan  Exeme- 
nez  Dorrea  en  LXXVI  fulles  de  oyda  dir  de  I  macip  de 
don  P.  de  Luna  appellat  Pedrola  lo  qual  fo  ab  los  dits 
comie  e  don  P.  e  a  Beylmunt  e  a  Medes.  E  En  Beren- 
guer  Togores  en  CXXVIll  de  oyda  dir  den  R.  de  Bla- 
nes  lo  qual  fo  pres  ab  lo  dit  comte.  E  que  fossen  sen- 
tits deposeu  don  Johan  Alfonso  de  Xiricha. 

Lo  segOH  cor  par  que  apres  que  foren  sentits  e  foren 
lomáis  en  lo  dit  loeh  de  Medes  sen  pogucren  esser 


(6) 
anats  salvament  ans  que  negu  del  Rey  de  Castella  fos 
ates  en  lo  dit  loch  e  nou  volch  fer  lo  d¡t  comte  ans 
atura  aquí  algún  temjjs  ab  los  altres.  A90  par  que  de- 
pos  lo  dit  G.  A^or  qui  diu  que  foren  tornats  al  dit  loch 
de  Medes  lo  diluns  ans  del  die  e  estegeren  aqui  tot  lo 
die  de  diluns  e  tola  la  nit  seguent  e  lo  dimarts  mati 
hague  aqui  companya  del  dit  Rey  qui  fo. 

ítem  lo  dit  Johan  Periz  vicari  lo  qual  deposa  de  mes 
temps  qo  es  que  foren  tornáis  a  Medes  a  hora  de  ves- 
pres  e  feren  aqui  apparellar  gallines  e  estegueren  aqui 
tota  la  nit  e  lendema  tot  lo  dia  e  la  nit  seguent  e  que 
en  lálba  fo  aqui  companya  del  Rey  de  Castella. 

ítem  lo  dit  noble  don  Johan  Alfonso  de  Xirica  en 
CXXXI  qui  deposa  que  be  sap  de  cert  que  si  ferho 
bagues  volgut  lo  dii  comte  que  sen  peguera  esser  be 
anal  sens  tot  perill  que  bcn  hague  spay  prou  car  ell 
testimoni  fo  lo  primer  hom  qui  aplaga  al  dit  loch  de 
Medes  per  lo  dit  Rey  qui  fo  do  Castella.  ítem  lo  dit 
honrat  Johan  Exemenez  Dtírrea  de  hoyda  dir  del  dit 
Pedrolo.  E  lo  dit  Berenguer  de  Togores  de  oyda  dir  del 
dil  R.  de  Blanes. 

Lo  terr,  cor  les  escoltes  del  dit  loch  de  Medes  torna- 
ren dients  que  gran  cavalleria  de  castellans  havien  sen- 
tida. E  digueren  ho  al  dit  comte  e  encara  segons  que 
par  no  sen  volch  anar.  Sobre  ago  deposa  lo  dit  G.  A^or 
que  lo  comte  lo  diluns  a  nit  bavia  gitades  scoltes  e  lo 
dimarts  seguent  ans  del  die  les  dites  escoltes  vengue- 
ren  a  aquest  testimoni  lo  qual  ensemps  ab  les  dites  es- 
coltes anaren  al  comte  e  a  don  Pedro  qui  dormien  e 
despertáis  e  digerenlos  ques  levassen  que  a^i  prop  en 


( " ) 

lo  terme  de  Valpomer  havia  (pelada  de  be  DG  homens  a 
•caval.  E  lavors  lo  córale  respos  eiitrenseii  lotes  les  es- 
coltes e  taiicbats  les  portes  que  corredors  son  e  axi^ 
iious  temats.  ítem  lo  dit  Johan  Pérez  vicari  qui  depo- 
sa que  la  derrera  nit  que  lo  comle  e  los  altres  jague- 
ren  a  Medes  en  lalba  foren  en  cerca  del  logar  molts 
castellans  qui  foren  a  la  rador  los  quals  la  nit  passada 
se  eren  ja  meses  en  la  gelada  e  que  lo  dia  quant  los 
díts  castellans  foren  aquí  aquest  testimoni  diu  que  dix 
al  comte  Senyor  aqui  ha  companyes  do  enamichs.  E 
quel  comte  respos  callats  que  ades  ni  haura  mes.  E 
diu  mes  avant  aquest  teslimoni  que  apres  que  sabe  lo 
comte  que  la  gelada  deis  castellans  eren  apres  del  loch 
de  Medes  que  be  sen  pogueren  esser  anats  e  que  axi 
1;  s  ho  deyen  aquells  del  loch.  ítem  frare  Domingo 
Marti  Dalgeravi  en  LXXI  canonge  de  Jheiusalem  e 
¡irior  del  regne  Darago  qui  deposa  que  oy  dir  a  Fran- 
chón Sanxis  del  Bosquet  qui  solia  habitar  en  lo  dit 
loch  de  Medes  en  casa  del  qual  lo  dil  comte  posava  lo 
die  que  fo  pres  que  lo  dit  Franchón  dix  al  dit  comte 
que  les  escoltes  eren  vengudes  e  dien  que  han  oyt  gran 
royda  de  homens  a  caval  e  axi  tenits  per  be  de  caval 
car  e  nosaltres  menarvosem  per  loch  segur  salvament 
a  Derocha.  E  lo  dit  comle  resposli  que  nou  voliafer  fins 
que  bagues  menjat.  E  don  P.  de  Luna  qui  present  li 
era  e  frare  Artal  deyen  al  dit  comte  que  be  deya  lo  dit 
Franchón  e  axi  que  sen  anassen.  E  lo  dit  comte  res- 
ponia  quepercert  ans  menjaria.  E  ells  estant  en  aqües- 
tes paraules  los  castellans  hageren  agerquat  lo  dit  loch. 
E  al  dit  daquest  teslimoni  se  acorda  assats  la  deposicio 


(8) 
del  dit  Exemenez  Dorrea  qui  deposa  de  hoyda  dir  del 
dit  Pedrolo. 

Lo  quart  car    par  que  lo  comte  fos  primer  comensa- 
dor  e  promovedor  qiies  relessen  al  dit  Rey  qui   fo  de 
Castella.  Sobre  nc^o  deposa  lo  dit  G.  Agor  que  quant  lo 
Rey  de  Castella  fo  altes  al  dit  loch  fo  sobre  aquell  ab 
XII  o  ab  XIllI  entre  Irebuchs  e  brigoles  e  taníost  co- 
mensaren  a  scalonar  lo  loch  e  fer  caves  aquells  del 
Rey  de  Castella.  E  lo  comte  e  don  P.  e  los  altres  ve- 
hent  que  nos  podien  teñir  ne  defendre  jatsesia  que  hi 
fessen  lur  poder  cridaren  aquest  testimoni  e  alcuns  al- 
tres del  dit  loch.  E  lo  dit  comte  dix  lus  aytals  parau- 
les  o  semblants   Senyors  ab  lo  Rey  de  Castella  ha  ja 
promens  de  Calataju  e  som  certs  que  lo  dit  loch  de  Ca- 
líttaju  es  ja   apatiat  ab  lo  Rey  de  Castella   e  ja  vehels 
los  gins  quey(  h  ha  fets  dressar  e  lo  loch  qui    esta  so- 
bre caves  e  axi  no  veig  quens  puxam  teñir  perqué  ve- 
jam  ab  lo  Rey  de  Castella  gins  pendria  a  pati   qo  es 
queus  salv  vide  e  membres  e  que  nons  fassen  anar  per 
la  térra  del  Senyor  Rey  Darago  per  go  que  no  li  fassam 
perdre  la  sua  térra  90  es  que  nons  fessen  anar  per  los 
castelís  del  Senyor  Rey  e  que  diguessem  a  aquells  quils 
leñen  quels  retessen.  E  sobre  ago  lo  dit  comte  dix  a- 
quest  testimoni  que  isques  defora"'  al  Rey  de  Castella 
sils  pendrie  a  merge  axi  con  demunt  es  dit,  E  aquest 
testimoni  dix  que  noy  exiria^que  mes  amava^morir  que 
viura.  E  lo  comte  dixli  que  ell  hi  iria  si  li  passava.   E 
aquest  testimoni   bague  ho  fer  perllal  con|segons  que 
diu  aquest  testimoni  era  lo  dit  comte  capita  del  Sen- 
yor Rey.  E  lo  comte  dix  aquest  testimoni  aytals  parau- 


(9) 
les  AriatsvOvSen  al   Rey  de  Castella  e  comanats  nos  en 
sa  gTíH'in  o  deyísli  ({ue  nos  lo  pregaín  pernierge  qiiens- 
juquesca  parlar  ab  Jolian  Alfonso  c  ab  altres  V^   o   Vi 
riebs  homcns  de  Caslella.  Empero  diu  aquest  testimo- 
ni  inteirogat  perqué  nos  tenien  que  per  90  con  nos  po- 
geren  teñir  poch  ne  molt  al  podei*  del  Rey  de  Caste- 
lla c  dix  aytanhe  interrogat  que   los   dits  tractaments 
de  retres  se  íeren  a  conseyl  de  tots  e  no  per  conseyl  o 
per   imporíunitnt  del   comle.  E  dix  interrogat  que  lo 
comte  no  bague  pier  de  la  preso  ans  se  mena  tota  bo- 
ra  valentment  aytant  con  pocb  axi  con   bon   cavaller 
que  eil  es.  ítem  lo  noble  don  Joban  Alfonso  de  Xerica 
diu  que  qiiant  !o  Rey  de  Castella  fo  aplegat  al  dit  locb 
de  A!edes  lo  comte  Dosona  demana  aquest  iestimoni  a     . 
parlaiTient  e  ell  testimoni  ensemps  ab   Marti  López  e 
Marti  Anyes  e  Matheu  F<?rrandes  de  manainení  del  Rey 
demuntdit  parlaren  abell  dient  que  li  volia  dir.  E  lo  dit 
comte  dix  no  vull  ais  al  Rey  sino  quem   salv  vi  de  e 
membrcs  e  quem  assegur  de  no  fer  mala  preso  e  que 
nom  íoils  de  íer  rescat  ultra  rna  volentat  e   ab  aytant 
linrar  me  a  ell.  E  aquest  torna  al    Rey  e  dixioy.  E  lo 
Rey  respos  que  li  plabia  poro  volia  saber  don  P.   de 
Luna  si  volia    fer   semblaní   o   si  volia    fer    altra  co- 
sa de  si  mates  e  aquest  testimoni  torna  al  comte  e  re- 
romplali  la  resposta  del  Rey  e  dix  a  don  Pedro  ell  que 
Gi. tenia  afíerde  (;'i  matex.  E  don  P.  rcspos  certes  que 
siíii  podie  defendi'e    que   amaría   mes    morir   que   no 
quem  liuras  mas  estech  en  poder  daquest  vilans  qui 
creu  que  decontinent  se  retrien  e  axi  nom  se  quem  d¡- 

gu(;  bonament.  E  ladoncbs  respos  lo  dit   comte   o   dix 
To:\io  axxiv.  2 


(  '10  ) 
den  P.  e  que  dirieu  ben  se  que  aquella  plesenteria  que 
jo  fas  farets  vos.  E  ladonchs  tornaren  ho  a  dir  al  Rey 
de  Castella  e  relerense.  liem  sobre  aquest  judici  de- 
posa pus  clarament  lo  dit  Exemencz  Dorrea  de  oyda 
dir  del  dit  Pedroio. 

Lo  quint  judici  si  es  con  lo  dit  comle  abans  que  fos 
pati  de  retres  per  que  no  demana  quels  lexas  anar  e 
axi  tantost  dix  ques  volia  retre  sots  forma  demunt  en 
JO  precedenl  judici  conteniruda.  E  aquest  judici  pí¡r 
ques  prou  per  ^.o  que  es  dit  sobre  lo  demunt  dit  quart 
judici. 

Lo  VI  judici  car  axi  con  aquells  del  loch  dona  lo  dit 
Rey  spay  a  retre  si  dins  cert  temps  no  eren  socorre- 
guts  e  qué  sen  po'guessen  anar  a  allres  locbs  del  Sen- 
yor  Rey  appar  presumidor  que  si  lo  dit  comte  ho  ba- 
gues demenat  que  ay  tambe  loy  bogera  atorgat.  E  sobre 
aquest  spay  et  pati  deposa  lo  dit  G.  Acor  qui  diu  que 
deraanaren  spay  de  XY  dies  e  fo  los  atorgat.  Ítem  Jo- 
han  Exeminis  de  Saya  dix  que  sabia  que  lo  loch  de 
Medes  demunt  dit  se  tench  per  spay  de  I  mes  apres 
que  lo  comte  e  los  altres  qui  ab  ell  eren  se  foren  reluts. 
E  dix  que  lo  dit  G.  A^or  ab  voiuntat  deis  bomens  del 
loch  se  apatia  a  I  mes  per  h:iver  socors  si  havcr  lo  po- 
dien  del  Senyor  Rey  e  que  lo  dit  G.  Agor  ne  ana  al 
Senyor  Rey  quils  feu  letres  quels  tenia  per  bons  e  per 
leyals  e  que  desemparassen  lo  loch  e  la  gent  que  sen 
anas  a  Derocha.  E  aqüestes  coses  diu  que  oy  dir  al 
dit  G.  Agor  e  a  Francischo  Sanches  del  Busquet  del 
loch  de  Medes. 

Lo  Vil  car  lo  dit  G.  A^or  ana  al  dit  Rey  e  parla  ab 


(  -M   ) 
ell  e  lo  Rey  demanali  si  eran  dins  lo  comte  ne  don  P. 
e  los  altres  e  lo  dit  G.  A^or  dix  que  no.  E  vehent  lo  dit 
G.   A(;'or  que  lo  Hey  qui  fo  de  Castella  no  ho  sabia  de 
cert  que  elis  hi  fossen  jatsesia  que  lo  Rey  demunt  dit 
diiiues  que  ell  ho  sabia  per  escoltes  del   dit  loch  que 
bavia  preses  e  que  per  unafenedurade  posas  bavia  vist 
en  lo  dit  loch  fiare  Artal.   Negaliho  e  tornassen  al  dit 
comte  e  dixli  que  lo  Rey  de  Castella  no  sabia  de  {cert 
que  cUs  hi  fossen  axi  que  ell  no  loy  bavia  volgut  ator- 
í^ar  ans  1¡  bavia  dit  que  anats   sen  eren.  E   lavors   lo 
comte  fello  e  ab  males   e   vils  páranles  feu  ley  tornar 
dientli  que  li  dignes  que  ells   hi   eren  e  que  li  digucs 
QO  que  ell  li  bavia   dit   axi  con  demunt  se  conté  en  lo 
quai  t  judiei  perqué  apar  que  voluntarios  vengues  a  la 
preso.  Sobre  ar.o  deposa  de  sciencia  lo  dit  G.  A(,!0i'.  E 
En  Berenguer  Togoi'es  de  oyda  úen  R.   de  Blanes  que 
fo  ladonchs  pres.  E  Joban  Exeminis  de  Saya  de  oyda 
del  dit  G.  Aíjor  et  den  Francischo  Sanxis  del  Busquet 
del  dit  lorb  de  Medes. 

Lo  Ylíl  judiei  si  es  con  lo  dit  comte  de  sa  propia 
ma  escrivi  lo  albara  de  la  dita  segurtat  que  lo  Rey  qui 
fo  li  feu  lo  qual  aytamlie  lo  dit  Rey  de  sa  ma  subscri- 
vi.  E  no  par  vresemblant  que  si  la  preso  no  fos  volun- 
taria que  lo  dit  comte  sen  fias  en  albara  de  sa  ma  pro- 
pria  scrit.  Sobre  a'^o  deposa  lo  dit  noble  don  Joban  Al- 
fonso de  Xerica  qo  es  que  lo  dit  comte  scrivi  de  sa  ma 
lo  dit  albara  e  lo  Rey  de  sa  ma  hi  sots  scrivi. 

Lo  IX  car  en  lo  acle  de  la  preso  lo  comte  no  feu 
mala  cara  ne  Irista  ans  alegre  quaix  que  no  fos  res  bur- 
laut  e  truffant  ab  lo  dit  Rey  qui  fo.  Sobre  ago  deposen 


(  12  ) 
(le  sciencia  lo  clit  don  Johaii  Alfonso  de  Xiricha  e  San- 
xis  Gossalbis  de  Heredia  en  LXXXYII.  Salvant  que 
aqiiost  no  deposa  que  truffas  ne  burlus  al  lo  dit  Rey 
qui  fo.  E  diu  aquest  que  tols  aquells  de  la  hosl  del  Rey 
de  (^astella  se  n):jravellaren  de  la  cara  e  del  compor- 
ta mcnt  del  dit  comte. 

Lo  X  si  es  car  par  que  quant  foren  preses  de  conli- 
nent  fes  mala  preso  ais  alires  e  nou  feu  al  dit  oomle. 
Sobre  a^o  deposn  lo  dit  Johan  Alfonso  de  Xirica  qui 
diu  que  nuyl  temps  no  fo  feta  mala  preso  al  comte  ans 
vebe  aquest  testimoni  diverses  vegades  que  lo  Rey  de 
Casleíla  lo  anava  veura  es  leyen  la  1  ab  alire  e  lo  Rey 
li  traraetia  de  ses  viandes  fort  soven  e  vebe  aquest  tes- 
timoni molles  vegades  que  estant  lo  Rey  de  Castella 
sobre  lo  setge  de  Calataju  que  lo  dit  comte  Dosona 
cavalcava  ab  lo  dit  Rey  es  reya  es  Irufava  ab  ell  e  un 
die  que  feyen  mostie  lo  dit  comte  vencb  a  mirar  la 
mostré.  ítem  Andreu  Gomis  en  CXCV  babitador  de 
Calatiu  deposa  que  quant  lo  Rey  de  Castella  fo  anata 
Medes  ells  bague  preses  e  sen  bague  menat  lo  comte 
e  don  P.  e  los  abres  qui  ab  eüs  eren  a  Calalaju  que 
meteren  En  Pedro  de  Luna  et  frare  Arlal  e  Goter  Dies 
de  Sandoval  en  una  cambra  e  viu  que  tenien  una  cade- 
na en  les  carnes  e  que  lo  comte  esta  va  en  una  altra 
cambra  de  Marti  López  sens  ferres  e  din  que  da^o  se 
maravellaven  molt  aquells  de  la  vila  perqué  los  uns 
lenien  ferres  et  laltre  no.  Mas  pensavanse  que  a^o  fos 
per  lestada  del  dil  comte  per  co  *íon  bavia  stat  ab  lo 
Rey  de  i^ustella.  E  viu  que  iavors  lo  Rey  de  Castella 
posava  lo  bi-as  pe!  coll  al  dit  coinle  eli  deya  agora  vos 


(  t'i ) 

tenguc  comte  e  que  lo  coiu'e  1¡  responia  molt  esforsa- 
(üamcnt  e  no  con  hom  qiii  paragues  que  fos  en  perill 
ans  paria  mus  que  builassen  ell  e  lo  Key.  E  viu  que 
don  P.  e  frara  Artal  ploraven.  ítem  frare  Gil  Perig 
guardia  deis  frares  menos  de  Calataju  deposa  que 
quant  fo  presa  la  vila  de  Calataju  per  lo  Rey  de  Cas- 
tella  que  le  dit  Rey  dix  al  dit  testimoni  que  anas  al 
dit  comte  e  que  fes  tot  go  que  lo  comte  li  diría  e  que 
parlas  ab  el!  e  diu  que  viu  lo  comte  solt  de  la  preso 
mas  axi  con  dech  parlar  ab  ell  li  meteren  una  cadena 
al  peu.  Mas  que  aquella  [¡reso  que  ell  tenia  quant  a  sos 
viares  era  fenta  car  molts  majors  presons  segóos  que 
dix  tenien  lo  dit  don  P.  e  frare  Arta!  que  lo  comte. 

Lo  XI  judici  per  que  puxe  hom  compendre  la  depo- 
sicio  daquest  frare  Gil  Perig  que  diu  que  quant  lo  com- 
te li  dona  la  letra  de  crecnga  lo  dit  frare  li  demana  si 
don  Bernat  vostre  pare  me  demanava  la  voslre  preso 
con  es  estada  feta  que  li  diria  e  lo  comte  diu  que  res- 
posli  via  no  hajats  cura  daxo  car  mils  ho  sab  ell  que 
vos  no  ley  sabriets  comptar. 

Lo  XII  judici  es  pus  era  estat  sentit  per  ques  metía 
en  lo  loch  de  Medes  que  era  tan  prop  de  Calataju  e  del 
setge  que  lo  Rey  de  Castella  hi  tenia  e  que  sia  axi  prop 
diu  se  que  es  notorium permanenlis. 

Lo  XIII  judici  con  se  metía  en  lo  dil  loch  qui  no 
era  forts  nos  podia  teñir  al  poder  del  dit  Rey  segons 
que  deposa  lo  dit  G.  Agor  e  es  etiam  segons  ques  diu 
nolorí. 

L.0  XIV  judici  fa  la  deposicio  del  honrat  En  Johan 
Exemenis  Dorrca  qui  diu  que  abaos  que  ells  fossen  pre- 


{ 1^ ) 

ses  un  missatge  sen  vench  de  Navarra  e  aporta  certifi- 
cacio  a  aqiiest  testimoni  dalcuns  amichs  seus  caste- 
llans  e  navarresos  quen  Bernat  de  Cabí-eía  e  son  íill 
lo  comte  havien  promes  al  Rey  de  Castella  qui  li  da- 
rien  en  son  poder  deis  niajors  liomens  del  Bey  Dara- 
go  e  la  major  partida  que  ells  porien.  E  dago  aquest 
testimoni  scriviu  a  P.  de  Luna  que  era  a  Darocba  ab 
lo  comte  e  lo  fedri  qui  porta  la  letra  troba  segons  que 
recompta  lo  dit  don  P.  durment  e  lo  dit  comte  qui 
pessejava  per  lo  carrer  devant  la  porta  de  la  sua  posa- 
da qui  dix  al  fedri  qui  li  donas  la  letra  e  feu'ho.  E  a 
cap  de  pessa  dix  lo  dit  comte  a!  fedri  segons  que  dix 
que  sen  anas  cuyladament  que  la  letra  hauria  re- 
capta. 

Lo  XV  judici  si  es  quen  Bernat  de  Cabrera  feu  deis 
missalgers  de  Medes  qui  vengren  ai  Senyor  Bey  pendre 
informacio  sobre  la  preso  del  comte  con  sí3  era  feta. 
E  feuse.  E  quant  fo  presa  supplica  ai  Senyor  Bey  que 
la  fes  cremar  o  fo  cremada  segons  que  deposa  mossen 
B.  de  Vilanova  qui  pies  la  dita  informacio  e  diu  que  lo 
Senyor  Bey  li  dix  que  a  prechs  den  Bernat  la  havia  fe- 
la  cremar.  ítem  En  Jacme  Sentteliu  deposa  que  la  in- 
formacio se  rebe  mas  no  diu  res  del  cremar. 

Ítem  a  corroboracio  e  confirmacio  daquests  judiéis 
es  fama  e  veu  comuna  e  axis  prove  en  lo  proces  per 
mohs  testimonis  que  la  dita  preso  del  comte  fo  fenta 
e  voluntaria. 

Perqué  resta  conclusio  se  es  provat  per  per  aqüestes 
coses  demunt  recompiades  que  la  dita  preso  sia  estíída 


(  15  ) 
voluntaria  e  que  per  aquesta  raho  lo  dit   comte  puxe 
esser  dit  transfuga. 

Apres  se  din  que  lo  comte  apres  que  es  eslat  pres 
es  anat  solt  per  Sibilia  et  altres  lochs  axi  que  sis  vol- 
gues  que  sen  poguera  esser  anat  e  fuyt  e  nou  ha 
fet. 

Proves  per  lo  proces  per  inolts  lestimonis  que  lo 
comte  depuys  que  lo  Rey  de  Castella  feu  lo  stol  qui 
pres  les  !V  galeas  nostres  no  eslech  pres  ans  par  per 
dits  dalcuns  lestimonis  que  a  Pascha  hague  un  any  axi 
de  la  preso  e  que  de  lavors  en^a  noy  torna  fíns  ara  a 
la  derrería  que  lo  Rey  qui  fo  de  Castella  es  estat  des- 
possehit  que  estech  pres  alcuns  pochs  dies.  E  concor- 
den se  molts  teslimonis  quel  han  vist  anar  solt  de  tots 
ferres  e  de  tota  preso  cavalcant  ab  lo  Rey  de  Castella  e 
sens  ell  e  ab  Marti  Anyis  e  sens  eil  per  Sibilia  per  Al- 
gisira  a  Cartaginia  a  Dinia  a  Tholedo  é  en  altres  lochs. 
E  anant  ab  lo  Rey  a  cassa  e  menjant  ab  lo  Rey  e  es- 
tant  ab  ell  e  dien  alcuns  que  a  sos  viares  sen  poguera 
anar  sis  volgues.  E  altres  e  niolís  dien  que  stava  sots 
guarda  de  Marti  Anyes  e  molts  que  un  macip  de  Marti 
Anyes  castella  li  cavalcava  en  les  anches  de  la  muía  e 
altres  molts  que  no  cavalcava  negu  ab  ells.  ítem  hi  ha 
molts  teslimonis  de  oyr  dir  e  de  fama  con  anava  lo  dit 
comte  solt.  ítem  molts  lestimonis  con  don  Pedro  de 
Luna  e  tots  los  altres  presoners  neguna  vegada  no  son 
stals  desliurals  de  la  preso. 


( 1^ ) 

Es  en  (lupte  si  pot  hom  dir  que  aquest  poguus  es.*>i'r 
fuyt  o  que  per  a^o  con  nou  ha   fet  que   sia  dit  trans- 


fuga. 


Apres  se  diu  que  lo  dit  comte  era  en  conseyls  del 
dit  Rey  de  Gastella  e  en  los  ti'aclaments  que  feya  con- 
tra lo  Senyor  Rey  de  Arago  e  per  aquesta  raho  {»ot 
esser  dit  lo  dit  coinle  tránsfuga.  Sobre  acó  deposa  Pvo- 
derich  de  Guitaria  CLiíI  castella  que  si  lo  Rey  de 
Gastella  tengues  conseyl  que  peí-  pochs  quey  fosseu 
si  hi  era  appellal  e  hi  era  lo  dit  comte.  ítem  Diego 
Ferrando  castella  deposa  que  a  Algisira  lo  comte  era 
en  les  conseyls  e  iractaments  del  dit  Rey  ab  Marti  An- 
yjs  e  Malheu  Ferrandis  e  alti es  de  conseyl.  ítem  Ro- 
drigo Darica  guascho  en  CLXí!  deposa  que  viu  lo  dit 
comte  a  Dinia  cavalcant  ab  lo  dit  Rey  e  que  era  en  tots 
sos  consells.  Iieni  Aliim  Gofem  jnheu  en  CLXIV  qui 
deposa  que  viu  alcunes  nits  lo  dil  Rey  ab  Marli  Anyes 
e  Malheu  Ferrandiz  entrant  al  dit  comle  a  parlar  ab 
ell  e  dix  que  quant  lo  Rey  e  los  altres  demunt  dits  exi- 
ren  del  dit  parlament  posaren  se  apilronats  en  una 
nayla  e  levors  oy  que  lo  dit  Matheu  Ferrandis  deya 
que  bo  era  lo  conseyl  que  lo  dit  comte  Dosona  havia 
dal  ^0  es  saber  quel  dit  Rey  qui  fo  fes  gran  armada  de 
naus  e  de  galeas  en  les  quals  anassen  gran  multitut  de 
cavallers  e  que  fessen  la  via  de  Morvedre  e  que  par- 
tent  daqui  anassen  a  les  fortaleses  del  dit  comte  qui 
son  prop  mar  e  que  posassen  aqui  los  liomens  a  caval 


{  n  ) 

e  que  per  a^M)  metrien  tola  la  térra  en  bruhit.  Ítem  Ari- 
(Ireu  Gomis  «le  Calata] (i  en  CXCV  deposa  que  viii 
molles  vegades  en  Alinanga  e  en  al  tres  loclis  que  si 
ell  queria  consoyl  daleunes  coses  axi  con  lo  solie  tenii* 
cavalcanl  seiupre  hi  demana  va  lo  comte  e  aqucll  coni- 
le  ere  sempre  en  son  conseyl  e  que  si  no  fossen  sino 
Jl  o  111  en  conseyl  que  lo  dil  comte  era  lo  segon  o  lo 
tercer.  ítem  Enyego  Navarro  de  Calat'jju  en  CaCVÍÍI 
deposa  que  viu  lo  dit  comte  e  Marti  Anyes  e  Matlieu 
Ferrandiz  ab  I  missatger  qui  venia  del  princep  de  Gal- 
les qui  tenien  conseyl  ab  lo  Rey  deaiunt  dit  quanl  lo 
dit  missatger  vench  del  dil  princep  on  ¡o  dit  Rey  lo 
bavia  trames. 

Ítem  hi  ha  molts  teslimonis  de  oyda  dir  e  de  fama 
que  lo  dit  Rey  prenia  consells  del  dit  comte  e  que  al 
consell  dell  feu  larmada 

•         •         •  *  • 

quels  castellans  no  ii  desondrassen  sa  mare  e  sa  mu- 
11er.  Encara  diu  que  li  dix  que  si  les  dones  aqo  no  vo- 
lien  fer  quen  tregües  los  infants 


la  comtessa  ab  los  infants  si  be  lo  regne  de  Castella 
se  era  en  aquella  tribulacio  no  be  ell  se  era  tornat  a  la 
preso  que  accident  era  eslat  e  ne  cstegues  si  be  lo 
íemps  del  guiatge  era  passat  car  segurament  podien 
venir.  E  axi  mateix  lo  dit  comte  trames  En  Ramonich 
d«  Castellbell  a  la  comtessa  muller  sua  et  a  la  ves- 
comtessa  mare  sua  que  ab  los  infants  e  ab  tot  lo  mo- 
ble que  poguessen  haver  de  Muntsoriu  sen  anassen  en 


(  18  ) 
la  térra  íVancesa.  E  a^o  deposa  lo  dit  R.  do  Castellbeil 
mas  diu  que  lo  comte  I¡  dix  queu  feya  per  tal  con  ha- 
vía  entes  qucl  Senyor  Rey   e   lo  comle  de  Trestainara 
se  voüen  pendre  sa  térra  e  que  havia  por. 

ítem  Jacme  Julia  barber  deposa  que  viu  nioltes  ve- 
gadf's  lo  dit  comte  anant  en  la  mar  ab  lo  dit  Rey  en 
un  leny  armat  sereant  les  galees  e  ordonant  go  que  les 
galees  bavien  affer. 

Apres  que  no  tan  solament  donanl  consells  ans  en- 
cara de  fet  e  de  obra  lo  dit  comte  donas  ajuda  al  dit 
Rey  qu¡  fo  contra  lo  Senyor  Rey  deposan  molts  testi- 
monis  de  certa  sciencia  que  lo  dit  comte  fo  en  lestol 
del  dit  Rey  qo  es  saber  en  la  galea  de  Marti  Anyis 
quant  lo  stol  del  dit  Rey  desbarata  lo  nostro  e  pres 
les  IV  galees.  ítem  deposa  P.  Perdigo  que  de  parí  del 
ditcomtt-  fo  íet  manament  'a  un  pairo  castella  que  te- 
nia Naverso  quel  amanasscn  en  la  dita  galea  de  Marti 
Anyis  on  era  lo  dit  comle  e  axis  feu.  ítem  Rodrigo  Da- 
richa  guaseo  deposa  que  lo  comte  feu  manament  que 
tots  aquells  de  la  exurmíi  de  ía  galea  den  Sentmenats 
fossen  tots  degolats  mas  que  lo  patro  qui  la  havia  pre- 
sa dix  que  nou  volia  fer  si  non  havia  manament  de  son 
Senyor  lo  Bey.  ítem  deposa  Johan  Rodrigues  que  oy 
lo  Rey  de  Castella  qui  feu  manament  que  liurassen  ar- 
mes al  (omte  e  a  un  seu  macip  que  pujas  en  lestol  el 
seguis.  ítem  lo  dil  Rodrigo  Darica  deposa  que  lo  coní- 
te  stant  en  popa  de  galea  deya  al  dit  Rey  qui  fo  quant 
les  diles  lili  galees  foren  preses  Senyor  fets  degollar 
tota  aquesta  exurma  car  depuys  nous  feran  guerra, 
hem  deposa  que  viu  que  quant  lo  Rey  entrava  en  les- 


(  19  ) 
tol  per  regonexei*  e  endressar  aquell  quel  comte  hi  en- 
trava  ab  ell.  Ítem  Laiirens  Aulot  deposa  que  viu  lo 
ooiiite  entrar  ab  io  dit  Key  en  la  mar  per  regonexer  e 
endressar  les  galees  con  degren  partir  de  Cartaginia* 
Ítem  Andreu  Gómez  de  Calataju  deposa  que  Vil  o 
VIH  dies  ans  de  la  íesta  de  Sánela  Macia  de  marz  a- 
quest  teslimoni  era  en  Burgos  ab  io  Rey  demunl  dit 
qui  fo.  E  lo  Key  don  Enrich  era  sobre  l3ilforado  e  oy 
dir  al  comle  Dosona  ab  qui  ell  teslimoni  daltres  aíTers 
havia  molt  parlat  que  si  lo  Rey  damunt  dit  li  queria 
dar  Mí)  a  la  gene  (a  que  de  grat  pellegeria  ab  lo  comte 
de  Denia  qui  seía  apartat  levors  en  ya  Brivescha.  Ítem 
Barlhumeu  Pico  mariner  deposa  que  ara  con  lo  dit 
Rey  desemparava  la  térra  viu  lo  dil  comte  qui  ajudava 
a  traure  de  la  lorra  del  tresor  la  moneda  quel  dít  Rey 
sen  volia  portar  e  la  trametia  a  la  galea  de  Marti  An- 
yes  la  qual  era  en  lo  riu  a  lals  de  la  dita  torra.  Ítem  F. 
Marii  mariner  deposa  que  dinuus  a  XI  de  maig  lo  dit 
Rey  qui  fo  parii  de  Xibilia  et  viu  quel  comte  Dosona 
lo  acompanyava  e  viu  que  vestia  bones  cuyrasses  quel 
comte  Üosona  empra  En  P.  de  Luna  e  vescomte  Dylla 
e  Naymerich  de  Scentcyles  e  molts  dalli'es  deis  preso- 
ners  qui  eren  en  la  Dressana  que  fossen  en  valenga 
e  en  ajuda  del  dit  Rey  e  de  sa  Ierra  e  ({ue  aquells  res- 
poneren  queu  farien  volenters  mas  que  no  veudrien 
contra  lo  Senyor  Rey  Darago  ne  son  senyal  e  que  líf- 
vors  lo  dit  Rey  qui  to  leu  donar  moneda  ab  ques  ap- 
parellassen  al  dit  En  P.  e  ais  altres.  Ítem  P.  Despi  ma- 
riner diu  que  viu  que  lo  comte  Dosona  per  parí  del 
dit  Rey  emprava  los  cavaliers  e  richs  borneas  e  altres 


(  20  ) 
qiii  aqui  eren  preses  que  fossen  e.'i  v;ilen<;a  e  en  ajiuhi 
de!  dit  Rey  e  de  ses  lenes  e  que  dac-o  fessen  segurtat 
e  peí'  tal  con  Naverso  nou  havia  volgut  atorgar  lo  dit 
comte  lin  menessa  en  hague  noves  ab  e!l.  Encara  diu 
que  v¡u  pagar  lo  sou  ais  dits  cavallers  altres  o  quel  dit 
pagament  f<;ya  lo  dit  comle  ab  lo  dit  Rev  qui  fo.  ítem 
Jacme  Nogera  deposa  que  viu  !o  dit  comte  parlar  ab 
Naverso  e  oynt  aquest  teslimoni  lempra  que  fos  en  ser. 
vey  e  ajuda  del  dit  Key  qui  fo  e  que  lo  dii  Fiancesch 
no  lin  volch  atorgar  e  que  hageren  noves  entre  ells  e 
que  lo  dit  eornte  ne  menaga  al  dit  Francesch  Da- 
verso  . 

ítem  hi  ha  molts  testimonis  qni  deposen  de  oyda  dir 
e  de  fama  que  lo  dit  comte  consella  al  dit  Key  qui  de- 
yolas la  exurma  de  les  galees  e  ni  ha  alcuns  qui  depo- 
sen de  oyda  dir  a  aquells  castellans  qui  eren  en  lo  stol 
del  Rey  de  Castella  que  lo  dit  comte  feya  perseguir  la 
galea  del  capita  cridant  al  cart  al  cart  e  que  feu  penjar 
En  Sentmenat. 

Ítem  hi  ha  testimonis  qui  deposen  de  oyda  dir  c  de 
fania  que  lo  comte  devia  fer  venir  sa  muller  e  loí^.  in- 
fants  en  Castella  e  metre  los  en  poder  del  dit  Rey  per 
tal  que  lo  dit  Rey  se  pogues  mils  fiaren  lo  dit  comte. 
E  que  lo  dit  Rey  apres  lo  íeria  gran  senyor  e  li  daria 
gran  térra  en  Castella.  E  alcuns  testimonis  que  lo  la- 
ria  cap'la  de  la  guerra  e  daltres  mol'.s  quel  feria  almi- 
ray  o  capita  de  la  armada  sua. 

E  sobre  ago  son  en  lo  preces  letres  del  comte  per 
les  quals  appar  que  ell  pcssa  feya  son  poder  de  fer  los 
venir  en  Castella  jatsesia  que  (ligues  queu  fes  per  ra- 


(  21  ) 
ht)  del  seu  rescat.  E  ha  lii  una  letra  sua  qu¡  fo  feta  ara 
quanl  lo  Rey  de  Castella  era  en  son  despossehiment 
que  Irametia  a  dir  que  no  eslegues  per  res  (!els  mals 
üaelamenls  que  En  Bemat  de  Cabrera  haviaab  lo  Rey 
de  Castella. 

En  Beienguer  Fabi-e  cavaller  deposa  en  XXXVI  fu- 
lles  del  priniei' proces  deposa  que  estant  pres  a  Mur- 
Vedre  oy  dir  aquells  del  algulzir  quil  gunrdaven  e  a  1 
del  offici  del  rebost  que  al  Rey  de  Castella  ei'a  greu  C'O 
que  havia  oyt  de  la  mort  den  Bernat  de  Cabrera. 

ítem  lonrat  En  Bernat  de  Serra  semblantment  a 
XXXVlll  fuíles. 

Ítem  mestre  Berenguer  Dalos  deposa  a  C\  íulles 
que  un  noiari  qui  esta  a  Seragossa  appellat  Sanxo  ^ue- 
:a  li  compta  temps  ha  que  havia  oyl  dir  an  Bertrán  de 
Lir  scuder  qui  solía  esser  senyor  de  Guanyalur  quen 
tetups  quen  Bernat  de  Cabrera  fo  ab  lo  Rey  de  Castella 
en  Sibilia  apres  que  la  pau  fo  feta  lo  dit  Bertrán  era 
en  Xibilia  e  viu  un  vespre  quel  dit  En  Bernat  de  Ca- 
brera stech  molí  eu  conseyl  al)  lo  dit  Rey  de  Castella 
axi  que  era  ja  gran  hora  de  nit  e  isque  del  conseyl  un 
bisbe  e  que  cr  ¡dant  deya  Santa  Maria  val  c  ses  com- 
panyes  demanaren  li  que  era  ello  e  ell  respos  (jue  la 
mayor  traycio  si  traclava  qui  fos  feta  del  comte  Julia 
a  enga  e  que  Arago  era  vendido.  Diu  encara  que  mes- 
ire  Beithomeu  de  Tresbes  fisich  qui  solia  esser  de  Sa- 
ragossa  sen  ana  ab  sa  muller  a  Bayona  e  con  fo  la  sa 
muyler  trames  una  letra  a  sa  marc  qui  era  en  Seragos- 
sa la  qual  aquest  testimoni  legi  en  la  qual  feyíí  assa- 
ber  a  la  dita  mare  sua  <|ue  havia    oyt   dir   an   Bayona 


(  Í22  ) 
que  la  míijor  traycio  se  pi  eslava  en  Arago  qiii  hanc  fos 
perqué  li  plaguera  que  sa  mare  sen  anas  a  Bayona  e 
diu  que  fatna  era  en  Arago  que  per  los  Iraclamonts  den 
Bernat  de  (labrera  la  ierra  se  havia  perdre  e  ques  de- 
ya  que  a  Pascha  de  mayo  lo  Rey  de  Castella  hauria 
presa  Valencia  e  a  Senl  Johan  Saragossa. 

Ilem  En  Bonanat  Senlfeliu  cavaller  deposa  a  CVll 
fulles  quell  vinent  de  la  niissatgeria  de  Gi-anada  ft-u 
relacio  an  Bernat  de  Cabrera  e  ell  demanali  que  feyen 
en  regne  de  Valencia  e  eil  leslinioni  dix  que  tot  honi 
hi  stava  desespera!  con  Terol  era  levors  perdut  e  ve- 
hien  tota  la  tena  perdre  e  no  vehien  que  nogun  hi 
acorregues  e  que  per  tal  con  aquest  testimoni  tenia  En 
Bernat  per  senyorli  volia  dir  c-o  qwe  tot  hom  de^age- 
neralment  que  lo  ho  feya  En  Beinal  aquest  lagui  per 
tal  que  la  ierra  se  perdes  e  que  era  un  gran  liaydor. 
E  lo  dit  Bernat  respos  lexats  los  dir  e  ensutzar  les  len- 
gues  car  vos  ne  los  allres  nous  en  devets  entremetre 
car  lo  Senyor  Rey  hi  ell  hi  provehirien  en  tal  manera 
que  sera  servey  et  honor  sua.  E  apres  ell  testinioni 
suplica  al  Senyor  Rey  que  plagues  irametre  a  Murve- 
dre  homens  de  cav;d  e  de  peu  car  ell  havia  vist  lo  loch 
e  era  en  al  slament  car  per  aquell  loch  sis  perdia  lo 
regne  se  poria  perdre.  E  lo  Senyor  Rey  respos  que 
ver  deya  e  queu  posaria  en  consel  e  ordonaria  quals 
companyes  hi  deurien  anar  e  puys  diu  que  parlan  an 
Bernat  e  eH  respos  que  quant  de  son  conseyl  noy  iría 
nen^u  car  Morvedre  sil  perdien  en  un  dia  laltre  lo  co- 
brerien.  E  ell  testimoni  dix  que  no  faricn  axi  tost  car 
en  temps  de  la  unió  nou  deya  ell  axi  que  ans  deya  que 


(  23  )  ^ 
per  Murvedre  se  salvaría  es  perdria  Velencia.  E  lo  dit 
En  Bernat  respos  que  aquell  era  un  tmips  e  aquest 
es  altre  e  axi  que  sen  anas  quel  Rey  sabia  que  si  ha- 
via  affer.  E  apres  anassen  al  Senyor  Piey  e  íouli  sem- 
blant  resposta  quen  Bernat  li  liavia  felá.  ítem  dix  que 
quant  lo  Senyor  Rey  se  acostas  a  Murvedre  on  era  !o 
Rey  de  Castella  e  sen  anas  a  la  Losa  II  iiomens  de 
Murvedre  vengren  foit  exalenats  e  digeren  al  Sonyor 
Rey  ques  acostas  lost  a  Murvedi-e  e  ques  combates  ab 
lo  Rey  de  CasleHa  car  no  bavia  batalla  a  MI)  homens 
a  caval  que  sol  los  naturals  del  Senyor  Rey  qui  eren 
ab  ell  tant  tost  que  vessen  lo  paño  del  Senyor  Rey 
los  vensrien  et  celera 


P.  Roi^  del  loch  de  Tordefumus  del  regne  de  Caste- 
lla deposa  a  XXIV  fuiles  delsegon  procos  que  stant  lo 
Rey  a  Borriana  En  B.  En  R.  Alamany  anaren  a  Mur- 
vedre e  parlaren  ab  lo  Rey  de  Castella  e  con  se  foren 
anats  lo  Rey  de  Castella  crida  Marti  Anyes  e  dixli  ay- 
lals  paraules  o  semblants  Peí  corpo  de  Dieus  numqua 
tainanya  traycio  no  viu  ne  oy  con  ara  aqui  se  dixo.  E 
Marti  Anyis  respos  Senyor  perqué.  E  el  Rey  dix  aqui 
no  ba  mes  de  desir.  E  dix  que  ell  viu  e  oy  e  era  pre- 
senl  en  aqüestes  paraules  en  lo  palau  del  Rey. 

ítem  lonrat  frare  P.  Munyis  maestre  de  Calatrava  diu 
que  apres  que  í'o  feta  la  pau  a  Murvedre  dos  castellana 
li  digeren  que  con  lo  Rey  «le  Castella  fo  passat  vers 
Meylen  ehavia  passat  Ebre  que  noy  era  passat  per  nen- 


f  24  j 
guna  bona  manera  ans  per  al.  E  d¡x  mes  avant  que  axi 
en  Arago  con  en  Valencia  con  en  Caslella  es  comuna 
fama  quo  per  mals  tractaments  qnen  Bernat  c  lo  corn- 
íe  liavien  ab  lo  Rey  de  C.astella  la  térra  del  Senyoi" 
Rey  se  era  pe»  duda  es  perdía. 

ítem  G.  Agor  qui   deposa    a  XXXIIl  fulles   diu   a(,íO 
matex  que  fama  es  comuna  que  la  dita  térra  se  perdía' 
es  era  perduda  per  tractaments  quen  Bernat  e  lo  com- 
le  havien  ab  lo  Rey  de  Castella. 

Ítem  García  López  de  Tosa  deposa  a  XXXVll  fulles 
e  diu  quel  Rey  de  Navarra  1¡  díx  quen  Bernal  pleya 
que  nos  avenguessen  lo  Rey  Darago  e  de  Navari-a  no 
lo  comte  de  Trastamara  ans  dix  quey  mesclava  tola 
discordia  que  pogues  dients  que  sí  no  se  avenien  nes 
veyen  que  mils  ne  vendria  la  pan  del  Rey  Barago  a 
de  Caslella  e  que  lo  dít  En  Bernat  bague  gran  pler  con 
se  pei'dc  Guandia  díet t  que  mils  ne  vendria  lo  comte 
de  Dinía  a  la  pau  affer  per  cobiar  lo  locb. 

ítem  Blascho  Dauson  notarí  de  Ceragossa  deposa  in 
efeetu  que  un  die  quant  deyen  quel  Rey  de  Castella  hí 
devia  venir  se  tenia  conseyl  en  Calataju  e  quant  fo 
tengut  diu  que  Sancbo  de  Serenyena  scriva  del  batle 
general  Da)*ago  e  levors  locbtínenl  seu  qui  fo  en  lo  dít 
conseyl  con  sen  leva  díx  aquest  teslimoni  aytals  ])a- 
raules  tot  torbat  Aquests  bomens  bous  han  baut  ar- 
dil quel  Rey  de  Castella  fa  gran  pertrel  e  temen  que 
venga  sobre  Calataju  e  ban  entes  per  un  bom  a  qui  do- 
nen créenla  que  bavia  oyt  dir  al  bisbo  de  Cihuenga  qui 
era   molt  privaí    del    Rey  de  Castella  quen  Bernat  de 


(25  ) 
Cabrera  e  son  fil!  havien  basada  la   niajor  traycio  que 
hanc  füs  del  coiiite  Julia  a  enqn. 

Itenj  Joliaii  Esemenis  de  Saya  deposa  a  LXíli  fulles 
que  ell  stanl  pres  en  la  Dressana  (ie  Sibilia  en  lenips 
que]  Senyor  Rey  era  al  camps  de  Ten-ers  e  lo  Rey  de 
Castella  era  sobse  Fariza  que  reunanls'e  ab  Gutcr  Fer- 
raüdis  de  Pradanos  lo  qual  stava  a  Terassona  ab  Con- 
ivalvo Con^alvcc^  de  Lucio  que  ell  teslimoni  11  dix  que 
aqui  hauí'ien  batayla  los  dits  Reys.  E  lo  dit  Cúter  Fer- 
randis  respes  que  no  hauria  que  empres  eia  entre  lo 
Rey  de  Castella  e  don  Bernat  que  nuil  temps  lo  Rey 
Darago  no  dará  batalla  al  Rey  de  Castella  e  que  per 
ago  stava  lo  Rey  de  Castella  tan  segur  a  Feriza. 

Lo  noble  don  Enrich  eoaite  de  Trestarnara  deposa  a 
LXX  fulles  quen  R.  Alanaany  de  Cervello  e  En  Jaume 
Conesa  li  bavien  di  I  que  ¡o  Rey  de  Navarra  haguera 
preses  dos  missatgers  del  Rey  de  Castella  qui  eren 
en  Navarra  per  fer  alcuns  tractaments  ab  lo  dit  Rey  e 
quels  haguera  liurats  al  Rey  Barago  sino  quen  Bernat 
de  Cabrera  ho  havia  torbat  e  enten  aquest  testimoni 
que  si  ios  fet  fora  slat  comensament  de  guena  entre 
lo  Rey  de  Castella  e  de  A'avarrá  empero  quen  Ber- 
nat de  Cabrera  sen  cobria  dient  queu  havia  fet  per  fer 
altío  fet  major. 

iieni  lonral  e  religios  raisser  P.  R.  de  Muntlorii  doc- 
tor en  decrets  canonge  e  ai  diacha  de  Seragossa  deposa 
en  LXXV  fulles  e  diu  quel  abal  de  Fischam  li  dix  en 
Navarra  en  lo  loeb  Dolit  que  lo  Rey  de  Castella  li  ha- 
via dit  quen  Bernat  de  Cabrera  ultra  los  eapilols  de  la 
pau  li  havia  algunas  cosas  promeses  en  secret  qui  se- 

TOMO  XWIV  o 


(  2(1  ) 
rien  a  gran  profit  del  dii  Rey  e  que  per  tal  queu  cre- 
gues  1¡  dix  lo  dit  Rey  ([iie  sen  prengues  esment  quant 
En  Bcrnai  pendria  comiat  dell.  E  lo  d¡t  abal  feu  ho. 
E  lo  Bey  dixli  aytals  páranles  Don  Bernal  pregam  que 
lo  tráete  de  la  pau  que  sirf  ferm  e  quens  alanats  so 
quens  haveu  promes  en  secrel.  E  En  Bernat  resposli 
per  lo  cor  de  Deu  Senyor  lo  secret  vos  sera  attes  et 
complil. 

ítem  lonrat  En  Johan  Exemenis  Dorrea  deposa  en 
LXXX  fulles  que  quant  eslaven  en  debat  si  passarien 
a  la  Losa  o  no  la  en  lo  grau  de  Morvedre  lo  dit  En 
Bernat  dix  que  iria  veure  lo  pas  si  porien  passar  sens 
perill  ab  P.  Querello  e  ab  En  Joban  de  Franca  e  axis 
feu  e  mentre  lost  los  seguia  vencli  un  cavaller  daquest 
testimoni  appellat  Fortuny  Aznares  de  Falses  e  P.  Gar- 
cía procurador  daquest  leslimoni  lo  qual  dix  altament 
denant  tot  bouj  al  infant  En  Ferrando  qui  aqui  ere 
present  Senyor  gran  traycio  es  aquesta  quejo  be  vist 
un  janet  qui  aporta  letres  de  don  Bernal  al  Rey  de 
Gastella  lo  qual  sen  es  pessat  al  dit  Rey  de  Castella 
denant  mi  e  altres  ab  les  dites  letres.  E  estant  en  a^o 
lo  dit  En  Bernat  ab  Pedro  Carrello  e  Johan  de  Fran- 
ca tornaren  de  vers  lo  dit  pas  contrastant  del  passal- 
ge  a  la  fi  quen  Bernat  dix  quen  passar  qui  passar  na 
volria  quell  non  pessaria  ans  ne  feria  tornar  lo  Roy  e 
feu  Ion  tornar.  Ítem  diu  que  un  frare  menor  aporta  le- 
tres an  Bernat  de  Cabrera  del  Rey  de  Castella  per 
iractament  de  pau  e  que  el!  ans  que  lo  frare  menor 
fof»  a  Qeragossa  be  III  dies  hagje  aquest  teslimoni  ar- 
dit  dalcuns  amichs  seus  qui  son  en  les  parts  de  Navar- 


(27  ) 
ra  e  de  Casteüa  que  ultra  les  ietres  que  (luya  palasa- 
nient  iie  (luya  de  amagades  eosidcs  culre  dos  soles  do 
sábalos  en  qucs  contenia  lo  tractaraenl  de  la  mort  del 
infant  En  roñando  o  del  comte  de  Trestamara  e  dallres 
qui  eren  en  nombi-e  de  XVll  e  daltres  íractaments  qui 
eren  eníre  lo  Rey  de  (^aslella  e  En  Bernat  de  Ca- 
brera. 

P.  García  lo  qual  deposa  a  LXXXll  fulles   din  que 
quant    lo   Sfíiyor  Fiey  era  a   Nuulers   ab   la    sua   ost 
c   partí    daqui   per   anar  ves  la  Losa  aquest   testimo- 
iii  viü  qiien  Bernat   de   Cabrera   se  partí   del  Senyor 
Rey  e  déla    companya  e  trias  a  un  de   part  e  ar-o  ib 
con   lo   dít   Senyor  st^n    devia  tornai-   vers  Nuulers  E 
en2;ír  den  Bernaí  baauo  Hí  o  iV  homens  a  cava!  ab  qui 
En  Bernat  se  reunava  e  specialmenl  ab  un  e  puys  En 
Bernat  partís  deis  dils  nomens  á  caval  e  tos-nassen  ves 
lo  Rey.  En  aquell  insíant  vencb  un   clergue    conexent 
daquest  deposüiit  e  dixlí  aytals  paraules  o  semblants 
Sapials  qiien  Bernat  de  Cabrei-a  parlava  alí  ab  uns  ca- 
vallers  o  en  special  han  Iríat  un  e  parlant  ab  aquell  jo 
be   víst  quel   dít   En  Bernat  ba  dades   unes  lelrcs  a 
aquel!  ab  qui  parlava  atríat  e  he  víst  que  aquell  ab  les 
Ietres  ba  tengut  lo  cami  devers  la  Losa  o  vers  Alma- 
nara  e  he  vist  que  ses  mésela t  ab  les   conj|)anyes  del 
Rey  de  Casiella  e  sen  es  anat  ab  ells  e  semblanls  pa- 
raules díx  que  oy  dir  en  aquell  ínstant  a  un  jove  que 
havia  vist  lo  nom  del  qual  no  lí  recordé. 

ilcm  lo  noble  En  P.  Ferrandís  Disar  deposa  a 
LXXXIV  fulles  que  lo  dit  Rey  de  Castella  estant  sobre 
lo  setge  de  Crdataju  que  5  porter  del  dit  Rey  passa  per 


(28  ) 
lo  terme  Dixar  amagadanient  e  fo  pres  per  companya 
íJaquest  testimoni  e  forenli  trobades  alcunes  letres  axi 
(le)  Scnyor  Rey  con  den  Bcrnat  de  Cabrera  con  dal- 
Ires.  E  en  Ja  letra  den  Bernai  se  contenia  que  li  gra- 
hia  molt  con  li  havia  fet  saber  que  la  sua  térra  havia 
fet  jurar  per  scnyor  lo  senyor  infant  don  Alfonso  fiil 
del  dit  Rey  fahenl  li  encara  assaber  quels  seus  aífers 
estaven  en  bon  stament  e  quel  comte  de  Trestamara 
era  en  Proenca  e  *que  nol  queria  duptar  de  res  e  quel 
dit  En  Bernat  seria  tost  al  dit  Rey  de  Castella. 

ítem  Furtuny  Estiares  cavaller  qui  deposa  en  LXXXV 
fulles  diu  que  ja  en  la  primera  gueri'a  del  Rey  de  Ara- 
go  e  de  Castella  oy  dir  a  Gonsalvez  Dendoxella  e  P. 
Alveris  Barrada  cavallers  de  Navarra  e  a  Diego  Xan- 
chez  del  Faro  cavaller  de  Castella  e  a  daltres  molts 
que  don  Bernat  de  Cabrera  havia  jurat  e  promes  al 
Rey  de  Castella  de  darli  lo  regne  de  Aragón  o  de  ferli 
subjugar  lo  Rey  e  el  regne  e  de  darli  los  millors  ho- 
mens  Darago.  ítem  dix  que  con  lo  Senyor  Rey  era  a 
la  Losa  que  alcuns  cavallers  vengeren  aquest  deposant 
qui  era  aqui  e  digerenli  vejats  vets  aquell  genet  qui 
sen  va  aquell  leva  cartes  de  don  Berna^i  e  portales  al 
Rey  de  Castella  e  en  ago  ell  testimoni  e  altres  qui  ab 
ell  eren  guardaren  e  viren  lo  genet  qui  sen  anava  ves 
la  ost. 

ítem  lonral  don  Garcia  Sentia  deposa  en  LXXXV 
fulles  in  efectu  axi  con  lo  noble  En  P.  Francesch  Di- 
xar ha  fet  de  sus. 

ítem  En  R.  de  Vilanova  deposa  en  CIII  fulles 
(|ue  en   lo   tractament  de    la  pau    quis   feu  dega  noy 


(  29  ) 
cabe   negii  deis  missaiges  sino   En  Bernal. 

Ítem  En  Berenguer  Togores  deposa  a  CXXVIII  fu. 
lies  que  havia  oyt  dir  a  Anrich  Auiiches  adalantat  de 
Murcia  que  la  donclis  era  ab  lo  Rey  de  Castella  que 
En  Bernat  de  Cabrera  e  altres  qui  eslaven  en  torn  del 
Bey  Barago  feyen  lo  fet  de  la  guerra  ab  gran  traycio 
e  que  si  no  fos  per  ells  e  per  lurs  traclaments  que  lo 
Rey  de  (^aslella  no  volia  la  guerrg.  Ilem  dix  que  lo 
dii  Rey  de  Castella  dix  aquest  testimoni  que  si  lo  Rey 
li  torna  va  lo  regne  de  Murcia  axi  con  sos  predecessors 
lo  havieri  possebit  e  tengut  aquell  faria  pau  perpetual 
ab  lo  Rey  Barago  car  ell  no  liavia  voíuntat  de  fer  guer- 
ra al  Rey  Barago  mas  aquells  qui  staven  entorn  lo 
Rey  Barago  li  feyen  fer  la  guerra  ultra  ga  voíuntat. 
ítem  dix  que  comunament  bavia  oyt  dir  diverses  ve- 
gades  a  tots  aquells  qui  cabien  en  los  affers  del  Rey 
de  Castella  quel  Piey  de  Castella  trametia  letres  an  Ber- 
nat de  Cabrera  de  sos  aflfers  e  an  Bernat  al  dit  Rey  e 
diu  que  oy  dir  a  homens  de  Murcia  qui  eren  presents  ■ 
quanl  lo  Rey  ho  dix  que  quant  lo  Piey  de  Castella  se 
bague  a  lavar  del  Grau  de  Valencia  on  tenia  son  reyal 
dix  lo  dit  Rey  que  ara  creya  que  era  mort  En  Bernat 
de  Cabrera  con  ell  no  havia  sabuda  la  venguda  del 
Rey  Barago. 

ítem  dix  que  del  loch  de  Murvedre  trames  aquest 
testimoni  un  fil  den  Johan  G.  Borlóla  al  Senyor  Rey 
dientli  (jue  no  tengues  les  troves  que  bavia  fetes  car  si 
nos  lenien  lo  Rey  de  Castella  era  mort  e  perdut  tan 
pocha  companya  havia  e  tan  poch  esfors. 

ítem  dix  que  don  P.  Massa  li  havia  dit  dementre  es- 


(  30  ) 
tnva  pres  a  Moivedre  que  seru  coiifessat  que  havia  tra- 
mes a  dir  al  Senyor  Iley  de  Arago  moltes  paraules  en 
que  stuva  gran  profit  de  sos  ullVrs  si  o  sahia  guardar 
sino  gran  perill  e  que  si  ell  james  scapava  de  la  preso 
que  si  ell  sabia  pei'dre  lo  cors  que  ell  atfrontaria  de 
guisa  En  Berna t  de  Cabrera  ques  sabrien  publica- 
ment  per  tuyt  toles  ses  obres  quals  eren  per  ques  per- 
diu  el  regne. 

ítem  lo  noble  En  Johan  Alfonso  de  Xiricha  deposa 
en  CXXXIÍl  fulles  que  fama  publica  era  en  Castella 
que  lo  Rey  de  Castella  havia  tractaments  ab  En  Ber- 
nat  de  Cabrera  e  que  oy  dir  atjuest  testimoni  al  Rey 
de  Castella  quel  Bey  Darago  no  podia  res  fer  que  ell 
nou  sabes  e  vehe  e  oy  moltes  vegades  que  con  amana- 
ven  alcuns  lioniens  catius  de  la  terre  del  Rey  Darago 
al  dit  Rey  de  Castella  quel  Rey  ius  demanava  En  Ber- 
nat  de  Cabrera  que  feya  ne  si  era  sans  o  si  eia  ab  lo 
Rey  Darago.  E  dix  que  vehe  en  Murvedre  í  dia  quen 
Marti  López  tenia  una  letra  que  dix  que  era  venguda 
den  Bernat  de  Cabrera  al  Bey  de  Castella  la  qual  mons 
tra  aquest  testimoni  qui  conecb  be  en  lo  sobreseí  it  qui 
era  scrita  de  ma  den  Bernat  et  axi  ho  dix  Marti  López 
mas  no  sap  que  si  contenia.  Dix  encara  que  con  lo  ves- 
comte  Diyla  fo  pj  es  a  Magalo  quen  Bernat  vench  a  Re- 
molines que  es  vora,  del  riu  de  Ebre  e  aqui  vengueren 
hornons  a  caval  del  reyal  del  Rey  de  Castella  e  que  fo- 
rcn  cridáis  per  part  den  Bernat  e  (jue  per  aquells  lo 
dit  BíM'nat  trames  una  letra  al  Rey  de  (Castella  la  qual 
bague  lo  Rey  car  axi  diu  que  loy  digeren  aquells  de 
la  genela  del  dit  Rey  ais  quals  En  IJernat  havia  dada 


(  Si  ) 
la  dita  letni.  E  a^o  matox  li  d¡x  un  scuder  seu  casfcella 
qiii  era  ab  ells  e  diu  que  oy  dii'  comunament  entre 
aquells  de  la  casa  e  del  reyal  del  Rey  de  Castella  que 
los  ti'üctaments  qui  eren  entre  En  Bernat  lo  Key  eren 
que  delengues  lo  Rey  Damgo  que  no  acorregues  a  sos 
lochs  e  que  destolgues  que  baliilla  nos  pogues  fer  en- 
tre ells  aindos  e  dix  que  sab  que  en  lo  Iractament  de 
la  pau  En  Bernat  de  Cabrera  parla  lot  sois  en  una 
cambra  a  Murvedre  ab  lo  Rey  de  Castella  e  que  quant 
digeren  al  dit  Rey  quen  Bernat  era  mort  que  feu  inolt 
mala  cara  e  quen  feu  appares  que  li  era  fort  greu  e 
dix  moltes  vegades  que  en  mala  ora  fos  del  seu 
morir. 

Ítem  En  Vidal  de  Vilanova  cavaller  qui  deposa  a 
CXXXV  fulles  diu  quell  fo  trames  per  lo  Senyor  Rey 
per  missatger  en  Castella  e  la  fo  li  mostrada  de  mana- 
ment  del  Rey  de  Castella  per  Matheu  Ferrandis  son  se- 
cretari  una  letra  quen  Bernat  de  Cabrera  li  havia  Ira- 
mesa  en  la  qual  havia  tres  capitols  e  entre  altres  I  que 
conlenia  que  sobre  lo  fet  quel  dit  Rey  de  Castella  e 
lo  dit  Bernat  sabien  serie  lo  dit  Bernat  ab  lo  Rey  de 
Castella  dins  breus  dies  e  que  sobre  aquell  fet  se  faria 
go  que  lo  dit  Rey  de  Castella  manarla  e  ordenaría  de 
la  qual  cosa  ell  testimoni  hac  gran  suspita  duplant  se 
que  entre  ells  no  bagues  quals  que  mals  traclauients  e 
ago  fo  I  poch  abans  que  tornas  la  guerra  apres  que  la 
pau  fo  fermada  a  dega. 

ítem  don  P.  Eximenis  de  Lomberio  qui  deposa  a 
CXXXVIií  diu  que  quant  En  Bernat  e  son  íill  feren  la 
missatgeria  en  Castella  ques  dix  publicameni  en  Cas- 


(  3-2  ) 
tella  qnen  Bernat  et  lo  comte  sn  eren  fets  vassals  del 
Rey  de  Castella  e  a^o  sab  per  tal  eon  En  P.  de  Xi- 
richa  ab  qui  aquest  deposant  era  conlinuament  ne  ha- 
íTue  let?es  de  Casteüa.  ítem  diu  que  quant  En  Bernat 
e  lo  comíe  de  Denia  foren  a  Murvedre  per  la  pau  En 
Bernat  tot  so)  perla  una  gran  stona  ab  lo  Bey  de  Cas- 
tella  e  con  parti  lur  parlar  dix  lo  Rey  de  Castalia  en 
presencia  de  molts  don  Bernat  eus  ben  guardat  vos- 
tre  íill  et  lo  dit  Bernat  dix  boc  senyor  e  jo  Gu  en  Den 
que  vos  mandarets  bon  comle  el  guardareis  be.  E  diu 
que  fama  es  publica  en  Castella  quen  Bernat  de  Cabre- 
ra lolia  que  per  res  los  Reys  nos  combatessen  e  que 
feyatant  trigar  avenir  lo  Senyor  Rey  Darago  a  defen- 
dre  ses  fronteres  que  los  lochs  se  perdien  per  tal  con 
no  havien  ajuda  e  a^o  deya  comunament  tot  hom. 

Ítem  hi  es  la  letra  que  mossen  Francesch  de  Pere- 
lios  trames  a  la  Senyora  Reyna  es  a  CLIIl  fulles. 

ítem  Ahim  Coffen  jubeu  de  Casteüa  deposa  a  CLXY 
fulles  que  oy  dir  a  molts  qui  venien  del  estol  del  Rey 
de  Castella  que  lo  Rey  de  Arago  e  de  Castella  bagren 
hauda  batayla  si  En  Bernat  de  Cabrera  ab  sos  tracta- 
ments  nou  bagues  vedaí  quiu  havia  fet  per  amor  del 
Rey  de  Castella.  E  axi  deyen  los  sotsmeses  del  Rey  de 
Castella  que  beneyt  fos  en  Bernat  de  Cabrera  quiu  ba- 
via  cessat  e  dix  queu  havia  fet  Eu  Bernat  no  per  honor 
o  profit  del  Rey  Darago  nías  de  Castella  per  tal  con 
aquell  Rey  havia  perduda  )a  major  partida  deis  caváis 
de  la  host  et  no  era  be  apparellat  per  combatre  ab  lo 
Rey  Darago.  E  aquest  lestimoni  deposa  apres  en  C- 
LXYII  fulles  que  en  lo  tractament  de  la  pau  de  Mur- 


(  33  ) 
vedre  vengueren  En  Berriat  do  Cabrera  En  R.  Ala- 
niany  ab  II  galees  devant  Morvedre  e  Maili  Anyis  en- 
tra on  la  galea  on  ells  eren  e  parla  ab  aquells  e  puys 
tornassen  ül  Rey  de  Castella  e  que  lo  Rey  de  Castella 
se  alegra  molt  daqiu^lles  coses  que  li  d¡x  Marti  Anyis 
e  que  apres  sendema  los  dits  EnBernat  de  Cabrera  En 
R.  Alamany  exiren  de  les  galees  e  vengren  al  Rey  de 
Castella  e  ab  aquell  parlaren  molt  e  daco  lo  Rey  de 
Castellii  se  alegra  n;olt  e  a^o  per  tal  con  en  la  ost  del 
Rey  de  Casiella  havia  gran  maialtia  e  que  havia  per- 
dut  gran  pait  deis  caváis  segons  que  aqüestes  coses  dix 
que  havia  oydes  dir  a  í!  scuders  de  Marti  Anyes.  Dix 
apres  que  encontinent  quel  infant  En  Ferrando  fo  mort 
quen  Bernat  de  Cabrera  ab  ses  letres  o  notifica  al  Rey 
de  Castella  segons  que  ago  dix  queu  havia  oyt  dir  a 
ulcuns  homens  de  Requena. 

ítem  Marti  Yalag  Senyor  de  Goys  cavaller  de  Por- 
tagal  deposa  a  CLXVilí  í'ulles  que  viu  En  Bernat  de 
Cabrera  En  R.  Alamany  en  la  riba  de  la  mar  de  Mur- 
vedre  pailants  ab  lo  mestre  de  Santyago  de  Castella  e 
ab  lo  {jrior  de  Sent  Johan  e  Marti  Anyes  e  diu  que 
bov  dir  al  mestre  de  Santva£(o  del  regne  de  Portacfal 
cosi  daquest  testimoni  aytals  páranles  o  semblants  en 
acaba ment  Tio  tolo  lo  mondo  es  pleno  de  trahicions 
e  de  maldades  quel  traidor  don  Bernat  de  Cabrera  tie- 
ne vendido  su  Rey  y  su  regno  e  per  cobrar  su  íillo  fa- 
ria  tota  maldat  et  a  un  mas  que  la  ciutat  de  Valencia 
se  perde  per  consello  suyo  e  juga  muy  bien  a  nos  que 
nos  iremos  e  mas  ayna  e  mas  en  salvo.  E  aqüestes  pa- 
raules  diu  ({ue  li  forea  uiles  en  la  leuda  la  qual  tenia 


(  34) 
en  !()  reyal  del  Rey  de  Gaslella  en  la  orta  de  Muivedre    ■ 
e  diu  que  oy  ananí  caminant  ab  lo  Rey  de  Castella  par- 
tent  de  Muivedre  e   anant  a  Raquena  quant  foren  de-        , 
des  les  ireues  que  lo  Rey  de  Caslella  dix  a  be  CL  pre-        ^ 
soners  que  tenia  del  Rey  Darago  que  li  suplicaren  ques 
desliuras  Ha  fijos  de  putas  dentro  pochs  dies  jo  daré 
les  tornayes  de  les  bodes  al  seroso   embriago  de  vues- 
tro Rey  que  se  cuya  "agora  que  casa  ab  sa  fiya.  Dix  en. 
cara  que  oy  dir  a  moits  de  palau  e  de  conseyl  del  dit 
Rey  que  missatges  de  Valencia  eren  venguts   Ilí  o  IV 
vegades  al  Senyor   Rey  Darago  per   demanar  ajuda  e 
quen  Bernat  de  Cabrera  los  ne  havia  fets  tornar   sens 
■  resposta  e  que  havia  vedat  que  no  haguessen  ajuda. 

E  diu  que  a  Morvedre  era  oppinio  daquesl  testimoni 
e  deis  altres  de  la  ost  djel  Rey  de  Casteila  que  si  lo  Rey 
Darago  bagues  batayat  ab  lo  Rey  de  Castella  aqui  que 
havien  por  que  negu  del  Rey  de  Castella  íie  pogues 
scapar  per  íal  con  de  be  VI  mil  homens  a  caval  que 
h^ivia  io  Rey  de  Castella  envides  ni  havia  CCCC  quis 
poguessen  combatre  per  los  quals  qui  eren  íorí  magres 
e  destrouhiis  per  tal  con  no  menjaven  civada  e  diu  que 
multes  vegades  bague  en  la  dita  ost  gran  íVelura  e  que 
al  dit  mestre  de  Santyago  de  Portagal  un  dia  costaren 
Vil  pans  C  morabalins  e  que  En  Bernal  En  R.  Ala- 
many  o  podien  be  saber  e  tot  hom  qui  entras  en  la  host 
si  diligencia  ne  bagues. 

íiem  En  Francesch  Sent  Climent  de  Leyda  deposa  a 
CLXXXÍ  fulles  que  un  castella  lo  qual  anava  per  mis- 
satgeria  al  Senyor  Rey  quant  lo  Rey  de  Castella  te- 
nia assetiat  Calalaju  dix  a  un  allre  castella  conexent  del 


(  35  ) 
dit  Francesch  Sent  Cliraent  lo  qual  era  ab  la  comtes- 
Sü  de  Trestamara  en  Barchinona  lo  qual  lo  dit  Fran- 
cesch havia  pregat  qtie  parlas  ab  ell  e  sabes  son  ente- 
niment  maravellantse  aquest  testimoni  que  Calalaju 
fos  assetjat  e  que  missatger  vengues  al  Senyor  Rey 
per  la  pau  aylals  páranles  o  semhlanls  parlant  de  la 
suá  venguda  en  aquell  cas  que  no  hages  dupte  que  ell 
anava  sobre  cosa  certa  e  qutd  Rey  de  Castella  venia 
fort  acordat  a  ía  pau  e  que  ell  portava  letra  an  Bérnat 
de  Cabrera  del  Rey  de  Castella  e  encara  qucl  dit  Rey 
dix  al  missatger  que  con  fos  ab  En  Bernat  de  Cabi'cra 
quel  abressas  detras  e  que  1¡  diges  En  Bernat  molt 
vos  saluda  lo  vostroamich  lo  Rey  de  Castella  e  pre- 
gueus  qiieus  membre  dell. 

Ítem  Andreu  Goniis  habitador  de  Calataju  qui  depo- 
sa a  CXCVfulles  din  que  quant  lo  Rey  de  Castella  ab 
son  poder  fo  a  Borriana  e  sen  venia  a  la  Losa  que  la 
nuyt  ora  de  prinier  son  ans  quel  Senyor  Rey  vengues 
a  la  Losa  viu  venir  En  R.  Alamany  de  Cerveylo  molt 
secretameni  cavaicant  en  I  muí  e  aconpenyavel  Gómez 
García  de  Foyos  alcayt  de  Sibilia  e  entra  lo  dil  R.  al 
dit  Rey  en  la  casa  que  fo  den  Jacme  Blanch  de  Murve- 
dre  e  estecb  en  la  cambra  del  dit  Rey  on  solamení; 
eran  Marti  Anyes  Malheu  Ferrandez  e  lo  mestre  de  San- 
tyago  e  Marlin  López  be  anadura  de  lí  ieugues  e  puys 
tornassen  lo  dit  R.  Alamany  ab  lo  dit  Gómez  García  e 
hoy  dir  lavors  aquest  testimoni  a  Marti  García  cama- 
rer  del  Rey  de  Castella  quel  dit  Rey  se  pa^^ava  molt 
den  R.  Alamany  e  li  havia  dada  molla  bella  joya.  ítem 
diu  que  apres  quen  Beruat  de  Cabrera  tu  morí  el  mes- 


(3G) 
tre  de  Seníyago  de  Castella  del  qual  aquest  lestimoni 
era  molt  privat  un  dia  staní  en  Calataju  en  sa  posada 
dix  aquest  lestimoni  aylals  paraules  o  seniblants  An- 
dreu  saps  noves  e  aquest  testimoni  dix  Senyor  no 
Sapias  dix  ell  qucn  Bernat  de  Cabrera  es  mort  quel 
han  fet  matar  la  Reyna  Darago  e  lo  Duch.  E  aquest 
testimoni  respos  ja  mal  segle  hage  ell  que  molt  mal 
nos  feya,  E  lo  dit  mestre  dix  callats  en  ora  mala  que 
siu  deyts  pesara  al  Rey.  E  a  cap  destona  lo  dit  mestre 
crida  aquest  testimoni  altra  vegada  ab  les  lagramesals 
uyls  e  dix  aytals  paraules  Qui  nos  ha  descuberts  esta 
puridat  qre  jo  vos  prometo  en  buena  fe  Andrez  Gomis 
que  en  Sivilla  estuviemos  ell  dizendo  lo  del  dito  Ber- 
nat e  jo  e  Marti  Yanyes  quando  don  Bernat  fue  alia 
per  al  feyto  de  la  ajuda  quel  Rey  Darago  fesia  contra 
lo?  mores  a  assi  era  don  Bernat  de  mi  Senyor  el  Piey 
como  jo  que  quando  vino  el  Rey  Darago  a  la  Losa  que 
nos  eslavemos  a  Morvedre  como  sabedes  que  fuyendo 
bovyeramos  saludo  dalli  a  la  media  noche  sino  fuere 
por  ell. 

Ítem  Ferrando  Martínez  scuder  castellano  qui  fo  al- 
cayt  de  Mores  deposa  a  CXCVll  fulles  que  quant  lo 
Piey  de  Castella  era  a  Morvedre  e  lo  Senyor  Rey  vench 
tro  a  la  Losa  I  die  ell  testimoni  cavalcant  en  les  an- 
ques  de  la  muía  que  cavalcava  lo  mestre  de  Sanlyago 
e  don  Bernat  de  Cabrera  cavalcava  ab  lo  dit  mestre  e 
eren  costa  les  lendes  del  Rey  qui  fo  e  viu  que  parla- 
ren abdos  e  dago  que  parlaren  oy  aquest  testimoni  a^o 
que  dix  lo  dit  Bernat  al  dit  mestre  a  mesler  que  tot  se 
faga  90  quel  Rey  querrá  a  sa  honor. 


(  37  ) 
Ítem  Envegue  Navarra  de  Calataja  deposa  en  CXCV- 
ííl  fulles  que  quant  lo  Senyor  Roy  vench    a  la  .Losa 
per  pelleiar  ab  lo  Rey  de  ílastella  que  lo  Rey  de  Cas- 
ít'lla  no  havia  D  de  caval   qui   fossen  de  pelleya  e  que 
lots  quants  hi  eren  se  tenien  per  perduts  e  que  hague- 
ren  desemperat  Murvedre  e  sen  foren  fuyts  si  lo  Sen- 
yor Rey  fos  venguí  tro  Alnianara  e  que  era  fama  entre 
el!s  quen   Bernat   de  Cabrera   ab   sos  tractaments  los 
havia  desliurat  daquells  perills  e   que   quant  lo  veyen 
venir  per  !o  traclamení  quen    havien  gran  pler.  ítem 
dix  que  quant  En  Bernat  de  Cabrera  fo  morí,  oy  dir  al 
mestre  de  Sentyago  en  Calataju  Dich  vos  per  bona  fe 
que  lo  mellor  servidor  eia  quel  Rey  de  Castella  havia 
en  aquest   temps  diení  ho   del   dit  En  Bernat.  E  viu 
aquest  teslimoni  que   lo  mestre  e  tols  los  majors   ho- 
mens  havien  gran  pesar  de  la  dita  mort  e  que  viu  mel- 
les veus  que  quant  al  dil  mestre  ne  a  Marti  López  de 
la  cambra  ne  ais  altres  majors  del  Rey  de  Castella  de- 
yen  noves  quel  dit  En  Bernat  era  sa  e  que  era  acos- 
tat  al  Senyor  Rey  axi  con  solia  quells  ne  havien  gran 
pler  segons  per  enga  en  demanaven  moit  soven. 


In  nomine  Domini.  Paleat  universis  presentís  seriem 
inspecturis.  Quod  die  veneris  qua  computebalur  X  die 
decembris  anno  a  nativitale  Domini  MCCC  sexa^esi- 
mo  primo  circa  horam  terciarum  ipsius  diei  venerabi- 


f  38  ) 
lis  Pelriis  ^a  Costa  cnnsiliariiis  domini   Reíjis  ac  ejiís 
hiijulus  et  pi'ocuraíor  fiscalis  Cafalonie  generalis  exis- 
lons  ¡n  presentía  illustrissimi  priiiripis  el  dominl  do- 
mini  Pe!ri  Dei  gratia  Regís  Arngoniim   Vaientie  Majo- 
rice  Sardinie  ol  Corsi(  e  comitisquo  Barcliinone  Rossi- 
lionis  et  Ceritnnie  ot  sui  honorahiüs  et  pnidentis  con- 
silii  presente  ibidem   nobiü  viro  Bernardo   de  Capra- 
ria rniliie  qui  jana  citatus  ad  insíanciam  dicti  procui-a- 
toris  fiscalis  fuerat  per  Petrura  de  Podio  poriarium  dic- 
ti domini  Regís  ¡n  sciintis  obtulit  contra  dictum  nobi- 
lem  quendam  querimoniam  qnaíii  legi  ibidem  requisi- 
vit  et   fecit   per  me   Bertrnndum  de  Pinos  scripiorem 
pi-eíati  domini  Regís  ac  ejus  aucioritale  nolarium  pu- 
blicnm  per  totam  íerram  et  dominationem   suam  pre- 
seníibus  íestibus  egregio  viro  Alfonso  comité    Kippa- 
curcie  el  de  Denia  nobilibus  Olfo  de  Proxida  camer- 
lengo  Stepbano  de    Aragonia   et   venerabilibus  Petro 
Jord;ini  Dunics  majoi'domo  el  Raimundo  de  Viilanova 
aigualzirio  miíitíhus  et  coasiliariis  prefali   domini  Re- 
gis  tenoris  subsequentis. 


Conqueritur  i^etrus  91  Costa  bajulus  et  procui'ator 
fiscalis  Calalonie  generalis  de  nobiü  viro  Bernardo  de 
Capraria  milite  qnod  det  et  restituat  domino  Regí  vi- 
cecomitaliim  de  Basso  et  cuneta  alia  que  per  dictum 
dorainum  Regem  habet  et  que  pro  ipso  in  feudum  te- 
net  quem  imperpeluum  perderé  debet.  Ex  eo  quia  1¡- 
cet  ídem  uobilis  inde  per  Hieras  regias  nionitus  eidem 
domino  faüivit   de  juvamine  quod   faceré   sibi  potuit 


(  3!)  ) 
contra  gentes  extraneas  quas  idem  domlnus  Rex  audi- 
vit  anno  presenii  contra  se  venirc  ad  debellandum  et 
quod  per  lerrarn  Rossilionis  entrando  terram  Catalonie 
invaserunt  in  tali  et  íanla  multitudine  quod  sucursus 
tocius  Principalus  Catalonie  eidem  necessarius  videba- 
tur.  El  firraavit  idem  procurator  fiácalis  super  predic- 
lis  per  decem  aureis  cum  augmento. 


Qua  siquidem  querimonia  oblata  et  ut  predicitur  iec- 
ta  idem  nobiiis  petiit  de  eadem  íi-ansumptum  et  acor- 
dium  super  ea  sibi  dari  et  concedí. 


Que  fuerunt  sibi  concessa  per  dictum  dominum  He- 
gem  et  hora  vesperorum  ejusdem  diei  ad  comparen- 
dum  coram  eo  et  dicto  suo  bonorabiii  et  prudenti 
consilio  ad  respondendurii  eidem  querimonia  assig- 
nata. 

]n  qua  hora  vesperorum  superius  assignata  coram 
prefato  domino  Rege  constituto  personaliter  in  came- 
ra alba  superior!  sui  palatii  civitatis  Barchinone  el  suo 
honorabili  consilio  comparuit  dictus  venerabilis  Pelrus 
9a  Costa  bajulus  el  procurator  íiscalis  Calhalonie  ex 
una  parle. 

Comparuit  etiam  dictus  nohilis  Bernardus  de  Capra- 
ria miles  ex  parle  altera  qui  oblulit  quandam  cedulam 
papiream  continentie  subsequentis. 


40  ) 


Senyor  parlan  ab  reverencia  de  la  vostra  altea  jo  no 
so  tengul  a  les  coses  de  les  quals  lo  vostre  fiscal  posa 
clam  contra  mi  per  qo  cor  en  lo  temps  que  la  convo- 
caeio  del  dit  usatge  se  feu  o  per  lot  !o  temps  que  les 
gents  eslranyes  estigueren  dins  lo  vostre  Principal  de 
Callialunya  jo  era  malalt  de  tan  gran  malaltia  que  per- 
sonalment  en  los  dits  afers  nous  pogra  servir  o  socor- 
rer segons  la  forma  del  dit  usatge.  Empero  Senyor  co- 
beyaní  servir  a  vos  me  fiu  portar  en  andes  e  fuy  a  !I 
legues  pres  de  vos.  E  per  (,;o  encara  con  levors  entenia 
e  alscuns  doctors  e  savis  amicbs  me  donasen  enteueo 
que  per  virtut  del  dit  usatge  jo  nous  era  tengui  de  so- 
correr per  Qo  con  vos  Senyor  no  haviets  oyt  que  Uey 
o  princep  vengues  contra  vos  per  comba  tres  mas  gents 
eslranyes  sens  Rey  e  sens  princep  en  lo  quaí  cas  no 
parla  ne  provehex  expressamenl  lusatge  de  Barcbino- 
na  qui  comensa  princeps  namque  per  virtut  del  qual 
vos  faes  la  dita  convocacio.  E  axi  Senyor  parlan  ab  la 
reverencia  que  desús  nom  dona  vigares  que  jo  baja  fa- 
llit  en  lo  socors  o  ajuda  de  lo  qual  en  lo  dit  clam  se  fa 
mencio  e  per  be  Senyor  ques  tí  obas  que  jo  hi  bagues 
fallit  ago  sesdevendrie  no  scientment  ne  per  menys 
preu  mes  cor  segons  consell  que  de  grans  e  seients 
persones  ne  bavia  haut  entenia  quel  dit  usatge  no  ba- 
via  loch  en  lo  dit  cas.  Perqué  Senyor  bomilment  vos 
supplich  que  ans  que  en  res  per  rabo  del  dit  clam 
enantets  contra  mi  vullats  declarar  si  lo  dit  usatge  ba 
locb  en  lo  dil  cas  cor  enlench  Senyor  que  aquesta  de- 


c-laracio  siu  expodient  o  necossnria  entro  les  altrcs  co- 
ses per  Qo  con  lo  dit  cas  no  es  clarament  compres  en 
lo  dil  usatge.  E  per  go  que  jo  e  los  altres  vos  servis- 
cam  ab  millor  e  pus  ciar  cor  en  lo  dit  cas  con  declarat 
sia  e  per  yo  encara  majormení  con  lo  brag  deis  barons 
e  deis  cavallers  en  la  cort  que  ara  havets  tenguda  en  la 
ciutat  de  Barchinona  daquestes  coses  vos  ha  suppíicat. 
E  vos  Senyor  a  lur  supplicacio  responent  digues  que 
Iota  hora  que  ciam  o  supplicacio  sobre  a^o  fos  dat  per 
lo  dit  bra(;.  o  per  alen  daquell  brag  vos  sobre  aquella 
supplicacio  fariets  go  qui  fahedor  fos  per  justicia.  E 
encara  mes  digues  que  si  justes  rahons  vos  eren  pro- 
posades  que  per  la  dita  deciaracio  fer  se  degue.!  que 
erets  appereliats  de  fer  aquella  segons  la  forma  conten- 
guda  en  les  constitucions  de  Cathalunya  dago  parlants 
e  en  cas  Senyor  que  declaras  lo  dit  usatge  haver  loch 
vos  supplich  que  misericordiosament  vos  hajals  vers 
mi  relexanme  lo  dit  clam  e  les  coses  en  aquell  dema- 
nades  per  go  con  bonamení  no  poria  esser  dit  ni  scient- 
ment  ni  per  menys  preu  haver  falh't  a  vos  Senyor  en  lo 
dit  spcors  mas  ignorantment  e  per  rahons  provables  se- 
gons que  desús  es  dit. 


De  qua    cédula   dictus  procurator  íiscalis  petiil  co- 
piam  sibi  dari  que  sibi  concessa  fuit. 


Et  dictus  dominus  Rex  volens   supcr  premissis  de- 
liberare diem  crastinam   post  missam   ad   audiendum 
TOAIO  xxxiv.  4 


(  -^2  ) 
suam  deliberalionem  dictis  parlibus  assignavit. 


Quibus  die  et  hora  comparuerunt  coram  dicto  do- 
mino Rege  et  ejus  honorabili  et'prudenti  consilio  in 
auiea  videlicet  in  qua  tenetur  consilium  dictus  venera- 
bilis  Peirus  qa  Costa  procuraior  fiscalis  qui  supra  ex 
parle  una  et  diclus  nobilis  Bernardus  de  Capraria  ex 
altera. 


Et  confestim  dictus  dominus  Rex  habita  dehberatio- 
ne  cum  suo  honorabili  et  prudentissimo  consilio  dixit 
quod  attentis  causis  propositis  in  supplicatione  per  dic- 
tum  nobilem  Bernarnum  de  Capraria  super  hoc  utpre- 
mitlilur  oblatis  etaliis  etianí  atlendendis  placebat  sibi 
quod  juxta  formam  couslitucionum  Cathalonie  super 
hoc  editarum  fieret  decía  ratio  seu  interpretalio  per  par- 
tem  dicti  nobilis  supplicata. 


Ob  quod  juxta  formam  constitucionum  super  hoc 
editarum  pro  dicta  declaratione  seu  interpretatione 
fienda  presentibus  dictis  partibus  fuerunt  electi  qua- 
tuorprelati  videlizet  reverendos  P.  Archiepiscopus  Ter- 
racone  et  venerabilis  Romeos  episcopus  llerdensis  fra- 
ter  Guillermus  Sanctarum  Crucium  et  R.  Sánete  Ceci- 
lie  abbates  et  quatuor  richihomines  videlicet  ¡ncliti 
infans  Raymundus  Berengarii  Impuriarum  comes  in- 
fans  Ferdinandus  Marchio  Dertuse  et  nobilis  P.  Calce- 


(43) 
randi  de  Pinos  et  R.  Arnaldi  de  Bellera  et  qualuor 
etiam  milites  videlizet  Bernardus  de  Camporrellis  Be- 
leng.n'ius  de  limis  Omberíus  de  FoiioUario  et  Ray- 
miindiis  Arnaldi  (;a  Cirera.  Et  etiam  (luatuor  cives  v¡- 
delicet  Jacobus  Cavallarii  R.  de  Plano  cives  Barchinone 
Petrus  de  Munlanyana  civis  llerde  et  Bernardus  Stru- 
cii  civis  Gerunde  et  eliam  jurisperiii  subscripti  videli- 
cet  Beruiirdus  de  Ulzinellis  Ihesaurarius  legum  doctor 
Jacobus  de  Faro  canccllarius  domini  Ducis  ejiísdem 
domini  Uegis  prim.ogenili  Geraldus  de  Palaciolo  promo- 
tor negotiorum  et  Berengarius  de  Pratis  auditor  curie 
ejuvsdem  donjini  Rogis  consiliarii  Petrus  ga  Piovira  et 
Petrus  Terreni  leguin  doctores. 


Quibus  peraclis  diclus  dominus  Bex  volens  super 
predictis  dictas  parles  audire  coram  se  et  prelatis  ri- 
cliis  hominibus  militibus  civibus  et  jurisperilis  supe- 
lius  nominalis  boram  vesperoruoi  ejusdem-diei  ad 
compaicndum  coiam  eo  ct  personis  nominatis  supe- 
rius  et  ad  dicendum  et  allegandum  quicquid  dicere 
et  allegare  voluerint  super  predictis  dictis  jKirtibus 
assignavit. 


Et  nicliilominus  idem  dominus  Bex  mandavit  per- 
sonas superius  nominatas  ratione  predicla  dicta  hora 
in  dicto  suo  palacio  congregari  quod  mandatum  factum 
fuit  personis  predictis  cuique  ipsarum  singulariter 
per portarium   dicti   domini   Regis    ut  ip- 


(  44  ) 
semet  portarius  retulit  rráhi  dicto   notorio. 


Qiia  hora  vesperorum  dicte  diei  sabbali  coram  dicto 
domino  Rege  in  dicta  aula  sua  majori  constitulo  con- 
gregatis  et  assistentibus  sibi  prelatis  richis  hominibus 
rnilitibus  civibus  et  jurisperitis  superius  nominatis 
comparuerunt  dicte  partes  videlicet  dictus  venerabilis 
Petrus  (?a  Costa  procurator  fiscalis  ex  una  parte  et  dic- 
tus nobilis  Bernardas  de  Capraria  ex  parte  altera. 


Et  statim  in  presencia  dicti  domini  Regis  et  prelato- 
rum  richorum  hominum  militum  civium  et  jurisperi- 
torum  superius  nominatorum  dictus  venerabilis  Petrus 
^a  Costa  procurator  fiscalis  obtulit  que  secunlur. 


Senyor  a  mostrar  que  la  interpretacio  se  deu  fer 
quel  usatge  princeps  namque  baje  loch  en  lo  cas  del 
qual  es  la  preseut  questio  o  dupte  apar  per  go  ques 
seguex. 


Qo  es  que  la  intencio  daquell  qui  feu  lo  dit  usatge 
e  la  rabo  per  ques  feu  es  que  la  térra  de  Catalunya  fos 
defesa  e  lo  princep  daquella  térra  no  pogues  pendra 
gran  minua  o  desonor.  On  con  aquesta  rabón  sia  axi 
ben  en  les  gents  eslranyes  que  en  gran  muUitul  o  ab 
gran  poder  venen  eontra  lo  princep  de  Cathalunya  axi 


(45) 
con  si  Rey  o  princep  hi  veuiü  seguex  se  quel  usatge 
e  la  piovisio  daqueli  hajen  loch  en  lo  dit  cas.  E  ago 
manifestament  apar  per  la  fi  del  dit  usatge  Princeps 
namque  on  se  diu  que  algún  a  tan  gran  necessitat  no 
deu  fallir  a  son  princep  la  qual  necessitat  era  en  lo 
cas  damunt  dit  lo  qual  enguany  ses  esdevengut  segons 
que  ixqo  es  manifest  e  notori  a  vos  Senyor  e  a  totes  ' 
les  gents  de  Cathalunya. 


Per  que  Senyor  supplich  vos  humilment  que  la  dita 
inlerpretacio  fahen  declarets  lo  dit  usatge  en  lo  dit  cas 
haver  loch. 


Quibus  oblatis  idern  nobilis  Bernardus  de  Capraria 
obtulit  similiter  que  secuntur. 


Senyor  les  rahons  que  mi  Bernat  de  Cabrera  han 
rnogut  a  entendre  e  aquells  qui  a  mi  han  consellat 
a  consellar  quel  usatge  princeps  namque  no  bagues 
lüch  en  lo  cas  de  que  es  la  queslio  son  aqüestes  entre 
les  altres  quis  seguexen. 


Primerament  cor  jalsia  quel  usatge  princeps  nam- 
que pi'ovehesca  en  cas  quel  princep  de  Catalunya  oya 
algún  Rey  o  princep  contra  si  venir  per  combatres  res 
empero  ao  provehex   on  cas  que  oya  gents  estranyes- 


(46) 
sens  Rey  o  prinoep  contra  si  venir.  E  nxi  con  lo  dit 
usatgo  sia  special  nos  ñeu  altre  cas  sino  a  aquell  en 
que  parla  extendre.  Ne  contrasta  si  per  algún  es  dit 
que  aquost  norn  de  prinoep  es  general  cornprenent  no 
solament  Rey  o  princep  havent  regne  o  principal  de 
dignitat  ans  encara  tot  bom  qui  sia  cap  o  capita  de 
i'ompanyes  o  superioritat  do  ofíici  baja  car  acó  senten 
segons  larga  significacio  daquest  nom  princep  havent 
principal  per  dignitat  segons  lo  qual  vulgar  e  común 
US  de  parlar  los  usatges  sentenen  e  son  acustumats 
denlendre. 

ítem  que  la  rabón  la  qual  es  en  Rey  o  princep  vi- 
nenís  contra  lo  princep  de  Calídunya  per  combatres  no 
es  ni  esser  pot  en  companyes  estranyes  en  les  quals 
no  sia  algún  qui  regne  o  principal  de  dignitat  no  baja 
eor  pus  perillosa  cosa  e  [)us  vorsemblant  de  tembre  e 
si  algún  princep  qui  gran  regne  o  principal  de  ierra 
baja  ve  contrel  princep  de  Catalunya  per  combatres 
que  no  si  algunes  companyes  qui  regne  o  principal  de 
térra  no  bíijen  venien  contra  eil  cor  no  es  verseioblanl 
que  aquelles  axi  puxen  baver  viandes  no  allres  appa- 
rellaments  de  combatre  con  aquells  qui  de  lur  térra 
propia  les  poden  haver. 


Perqué  Senyor  bumihnent  vos  supplicb  que  la  dita 
declaracio  o  interpretacio  per  r.o  quejo  enten  e  segons 
que  dessus  es  dit  fassats  ensemps  ab  los  prelats  ricbs 
bomens  cavallers  cintadans  e  savis  per  nos  sobre  les 


(47  ) 
diles  coses  deputals  con  axim  dona  viyares  que  per  jus- 


ticia fer  se  dege. 


Et  premissis  ómnibus  peractis  dominus  Rex  volens 
super  predicta  declaratione  seu  interpretacione  íienda 
deliberare  cum  prelalis  richis  hominibus  militibus  ci- 
vibus  ac  jurisperitis  supradictis  ad  audiendum  suam 
deliberationem  dictis  partibus  et  etiam  ad  publican- 
dum  declarationem  seu  interpretalionem  petitam  diem 
inartis  proxime  sequenteni  ¡n  terciis  assignavit. 


In  nomine  Domini  Amen.  Congruit  bono  et  gravi 
principi  ut  paccatam  et  quietam  teneat  terram  suam 
quod  non  diíicile  obtinebit  si  ommissis  rigoribus  in 
regendo  sibi  subditos  vias  mites  affectat  ut  plurimum 
et  assumat.  Eí  inler  se  et  suos  subditos  jurgiorum  ma- 
teriam  que  rancorem  et  discordiam  parit  evilet  peremp- 
niter  et  evellat.  Et  ab  eisdem  subditis  animorum  ideni- 
titatem  quem  amorem  et  concoidiam  nutrit  cupiatpa- 
riter  et  acquirat.  Sic  enim  peragendo  genlium  corda 
habebit  et  principatum  suum  augendo  in  pace  eí  quie- 
te tenebit  et  sibi  adversantes  cum  ei  nocere  voluerint 
superabit. 


Hinc  est  quod  cum  occasione  querimonie  coram  no- 
bis  Petro  Dei  gratia  Kege  Aragonum  Valencie  Majori- 
ce  Sardinie  et  Goisice  comitequc  Barchinone  Uossiüo- 


(  -^i8  ) 
nis  et  Cei'itanic  per  íidelem  consiliariuui  iiostrum  Pe- 
Irum  ga  Costa  bajulum  et  procuratoreiri  fiscalem  Ca- 
thalonie  generalera  contra  nob  lem  Bernardum  de  Ca- 
praria óblate  coneludectis  ad  hoc  quod  idem  nobilis 
daret  nobis  et  restitueret  vicecomilatunri  de  Basso  et 
cuneta  alia  que  per  nos  habet  et  pro  nobis  in  feudum 
tenet  quem  perderé  debet  ex  eo  qnia  licet  idem  no- 
bilis  per  litteras  regias  inde  monitus  fallivit  de  juva- 
mine  quod  nobis  faceré  potüit  contra  gentes  extraneas 
quas  audivimus  anno  presenti  contra  nos  venire  ad  de- 
bellandum.  Et  que  per  terrarn  Rossilionis  intrando  ter- 
ram  nostram  invaserunt  et  taü  et  tanta  niultitudine 
quod  succursus  tocius  Cathalonie  necessarius  nobis 
YÍdebatuf.  Et  occasione  etiam  responsionis  per  diclum 
nobilem  post  dictam  querimoniam  facte  continentis  Ín- 
ter cetera  se  ad  contenta  in  dicta  quorimonia  í'ore  mi- 
nime  obligatun).  Tum  quia  tenrqjore  convocationis  vi- 
gore dicti  usatici  facte  et  quamdiu  etiam  dicte  gentes 
extranee  in  Cathalonia  extiterunt  idem  nobilis  fuit  ta- 
li  et  taní  gravi  infirmitate  delectus  quod  succursum 
faceré  nequivit  quem  dictus  usaticus  exigebat.  Tum 
quia  cupiendo  nobis  ultra  posse  serviré  in  andis  fe- 
cit  se  deíTerri  ad  duas  lencas  prope  civitatem  Gerunde 
in  qua  nos  cum  magno  exercitu  tune  eramus.  Tum 
etiam  quia  ipse  nobilis  inlendebat  et  per  viros  pru- 
dentes et  antiquos  fuerat  sibi  datum  intelligi  dictum 
üsaticum  in  dicto  casu  in  quo  dicte  gentes  extranee 
sine  Rege  vel  principe  veniebant  sibi  locum  minime 
vondicare. 


(40) 


Dubinm  interdictas  partes  exorlum  fuisset  an  otianí 
in  casu  quo  princeps  Catalonie  audiret  gentes  extra- 
iieas  in  quibuslicet  capitaneum  vel  caput  familie  ha- 
berent  Rex  vel  princeps  non  essent  contra  se  venire 
ad  debeliandum  locum  haberel  dictus  usaticus  princeps 
üanique. 


Dicto  procuratore  fiscali  allegante  locum  habere  ex 
eo  quia  eadem  r.  .......  in  gentibus  extrañéis  in 

magna  multitudine  sine  rege  el  principe  contra  prin- 
cipem  Cathalonie  ad  debeliandum  sint  cum  Piege  vel 
principe  venieníibus  et  ita  per  unas  gentes  sicuti  per 
alias  princeps  Cathalonie  est  et  dici  potest  positus  in 
iiecessitate  et  tanta  quod  nuUus  ei  debet  fallere  de  suc- 
cursu. 


Dicto  aulem  nobili  in  conlrarium  allegante  et  dicen - 
te  quod  cum  verba  dicti  usatici  dictum  casum  non 
comprehendant  expresse  non  est  ipse  usaticus  cum  sit 
penalis  absque  inleipretatione  cum  solemnitate  debita 
fienda  ultra  suos  términos  extendendus  et  etiam  quia 
non  est  eadem  ratio  in  uno  casu  sicuti  in  alio  curn 
verisimilibus  tinieri  debeat  Rex  vel  princeps  suum 
latum  Regnum  vel  principatum  habens  qui  gentes  na- 
turales babel  el  terram  unde  victuaüa  et  suos  appara- 
lus  habere  potest  quam  gentes   divcrsarum   nacionum 


(50) 
ciominum   naturalem   secum    non   ducentes  que  tei*- 
ram  propiiam  non  haberent    unde  viclualia  aut  appa- 
ratus  hab(3re  possent   vel    se    in  ea   yemali  presertira 
tempere  sustinere. 


Et  ob  hoc  pro  parte  dictí  nobilis  fuisset  nobis  hu- 
militer  suppücatum  ut  super  hoc  declarationem  seu 
interpretacionem  juxla  formam  in  constitucionibiis  Ca- 
thalonie  de  hoc  loquentibus  contenta m  faceré  dignare- 
mur  quam  ídem  nobilis  fore  expedienten!  et  necessa- 
riam  allegavit  ex  eo  quia  non  intendebat  dictum  ca- 
sum  in  dicto  usatico  deberé  cornprehendi  ex  hiis  que 
per  ipsum  fuerunt  superius  allegata.  Et  ex  eo  quia 
casu  quo  declaratum  esset  dictum  usaticum  locum 
hiibere  nobis  meliori  et  clarión  corde  succurrerent  ba- 
rones milites  et  alii  intra  principatum  Cathalonie  po- 
pulati.  Et  ex  eo  eliam  quia  in  curia  quam  pridem 
Barchinone  celebravimus  expósito  nobis  pro  parte  bra- 
chii  baronum  et  militum  quod  intendebat  íore  expe- 
diens  dictam  fieri  declarationem  obtuíimus  nos  paratos 
quod  dicto  clamo  vel  supplicatione  per  dictum  bra- 
chium  vel  aliquem  ex  eo  super  prejuditio  quod  occa- 
sione  dicte  convocaíionis  pretenderet  sibi  factum  eis 
ve!  ei  inde  justitiam  redderemus  et  plus  eliam  nos  ob- 
tuíimus quod  in  casu  quo  rationes  juste  coram  nobis 
exponerentur  ex  quibus  dictam  declarationem  faceré 
deberemus  parati  eramus  eandem  faceré  juxta  formam 
in  constitulionibus  Cathalonie  comprehensam. 


51   ) 


Nos  tándem  cum  doctoribus  et  sapientibus  nostre  cu- 
rio et  toto  etiam  nosti-o  consilio  super  predictis  habita 
deliheratione  solerti  et  eandeiii   deliberalionem   dictis 
partibus  publicando  diximus  et  equm  reputavimus  el¡- 
gentes  in  hoc  viam  mansiieíudinis  polius  quam  rigoris 
attentis  rationibus  per  pariem  dicti  nobilis   super  hoc 
allegatis  et  alus  etiam  attendendis  nobis  placeré   quod 
tieret  declaralio  seu  interpretatio  supradicta   ob   quod 
juxta  formam    consíiíulionum   Cathalonie   super    hiis 
editarurn  pro    dieta   declaratione    seu   iuterpretatione 
fienda  fueruní  elecii  el   dictis  partibus  publicati   qua- 
tuor  prelati  videlicet  reverendus   Pelrus  archiepisco- 
pus  Terrachone  et  venerabiles  Romeus  episcopus  Iler- 
densis  frater  Guiliermus  Sanctarum  Crucum  et  íraler 
Pelrus  Sánete  Cecilie  abbales  et  quatuor  richibomines 
videlicet  inclili  infans  Raymundus  Berengarii  Impuria- 
rum  comes  infans  Ferdinandus  Marchio  Dertuse  et  no- 
biles  Petrus  Galcerandi  de  Pinosio  et  Raimundus  Ár- 
naldi  de  Bellaria   et    quatuor  etiam   milites   videlicet 
Bernardus  de  Camporrellis  Berengarius  do  Ulmis  Um- 
bertus  de  Fonollario  et  Raimundus  Arnaldi'de  Giraría 
et  quatuor  etiam  cives  videlicet  Jacobus  Gavallarii  Pe- 
trus de  Muntanyan  Ravnjundus  de  Plano  et  Bernardus 
Asturcii.  Nec  non  etiam  jurisperiti  sequentes  videlicet 
Bernardus  de  Ulzinellis  legum  doctor  thesaurarius  Ja- 
cobus de  Faro  inclili    et   magnifici   iiifanlis   Johunnis 
primogeniti  noslri  cancellarius  Geraidus    de  Palaciolo 
promolor  negociorum  curie  nostre  in  legibus^licencia- 


(52) 
tus  Berengarius  de  Prato   nostrc  curie  auditor  consi- 
liarii  nostri  ac  Pelrus  qa  Uovira  et  Petrus  Terreni  le- 
lium  doctoris. 


Electis  igitur  personis  superius  norninatis  ac  eisdem 
in  nostri  presencia  et  palacio  noslro  civitatis  Barchi- 
none  congregalis  el  nobis  assistentibus  in  predictis  et 
ad  plenum  auditis  dictis  partibus  super  eis  habitoque 
etiam  per  nos  et  dictos  nobis  assistentes  super  predic- 
ta  declaratione  seu  interpretacione  digeslo  consilio  et 
maturo  et  deliberatione  plenaria  super  istis.  Finaliter 
cuní  predictis  nobis  assistentibus  tractavimus  et  deli- 
beravimus  qualiter  et  per  quantum  modum  fieret  in- 
terpretaiio  sepedicta  et  sic  eam  dictari  et  in  scriptis 
redigi  et  redactam  in  presentia  nostra  et  dictarum  per- 
sonarum  nobis  in  hiis  bssistencium  ex  scripíi  recita- 
tione  legi  fecimu.-  et  eliam  recitari  quam  tune  bonam 
i;ítionabilem  et  equam  omnes  reputavimus  el  eidem 
nostrum  perebimus  assensum.  Ad  perfecíionem  deni- 
que  dicte  interpretationis  mvocato  Christi  nomine  ve- 
nientes cum  predictis  prelatis  baronibus  militibus  civi- 
bus  et  jurisperitis  superius  norninatis  et  de  consilio 
et  assensu  eorundem  declarationem  sen  interpretatio- 
nem  fecimuseamque  in  oostro  magno  consilio  seu  con- 
sistorio mandamus  sub  forma  que  suprascribitur  et  in- 
fra  sequitur  recitari. 


Attentis  verbis  et  mente  dicti  usalici  Princeps  nam- 


{  53  ) 
que  declaramiis  íic  declarando  intorpretamur  ¡psum 
iisaticum  Princeps  namque  locuns  habere  otiam  in  ca- 
sii  quo  Princeps  Cathalonie  audierit  gentes  extraneas 
in  quibus  licet  capitaneum  vel  capud  familie  haberent 
Piex  vel  Princeps  non  fuorlt  contra  se  venire  ad  debel- 
landum  in  tali  videlicet  possíí  ct  muililudine  quod  su- 
cursus  totiiis  principatus  Cathalonie  necessarius  eidem 
principi  videatur. 


Mandamus  ¡taque  dicto  Ínclito  ac  magnifico  iníanti 
Johanni  primogénito  nostro  nec  non  gubernatoribus 
generalibus  eoruniqiie  vices  gerentibus  in  Cathalonia 
vicariis  bajulis  et  cunclis  alus  ofitiaiibus  et  subditis 
noslris  prcsentibus  et  futuris  quod  interpretationem  et 
declarationem  prédictam  firmarn  habeant  et  observent 
et  íacianl  a  cunctis  inviolabiliter  observan  et  contra 
eam  vel  contenta  in  ea  non  veniant  nec  aliquem  contra- 
venire  permitant  aliqua  ralione. 


Que  omoia  supradicta  ut  superins  sunt  expressa  et 
largius  dcclarata  fuerunt  acta  lecta  rocitata  declárala 
inlerpretata  et  publicata  ad  mandatum  dicli  dornini  Ue- 
gis  et  de  volúntate  omnium  premissorurn  prelatorum 
richorum  bominura  militum  et  peritorum  in  hiis  dic- 
to domino  Regi  as^istentium  et  in  presentía  eorundem 
per  me  scriptorem  et  nolarium  subinsertum  in  civitate 
Barcbinone  in  palacio  regaü  dicli  dornini  Regis  in  au- 
la videlicet  veteri  ejusdem  die   martis  in   tertiis  qua 


(  54  ) 
compiitabaturquintadecima  die  decembris  auno  a  na- 
tivitate  Domirii  millesimo  trecentessimo  sexagésimo 
primo.  Presentibus  pro  testibus  venerabili  in  Chrislo 
paire  Guillermo  Barchinonense  episcopo  Arnaldo  de 
Busquelis  decretorum  doctore  Piaiinundo  Honiei  caiio- 
nicis  Barchinone  et  nobüibus  viris  Oifo  de  Proxida  ca- 
merlengo  Artaldo  de  Fossibus  Stephano  de  Aregonia 
consiüariis  prefati  domini  Regis  ac  Berengario  de  Pi- 
no Francisco  de  Fontecubería  militibus  Ermengaldo 
Martini  de  Perpiniano  Berengario  de  Menna  de  Cerva- 
ria Petro  de  Angularia  de  Montealbo  Guillermo  de 
Campis  de  Minorissa  et  Raymundo  de  Pcrcapa  de  Tar- 
rega  et  pUiribus  alus  in  muhittidine  affluenti. 

Signum  ^  Petri  Dei  gratia  Reíais  Aragonum  etc.  Qui 
predicla  omnia  el  singula  tanquam  de  noslris  mandato 
et  assebsu  ac  expressa  volúntale  et  consensu  omnium 
premissorum  nobis  facía  declárala  et  interprétala  et  in 
hüs  assistencium  ex  nosíri  liberaütaíe  certificati  ad 
plenum  de  ómnibus  supradictis  laudamus  approbamus 
ratiñicamus  él  confirmamus  eaque  concedimus  et  jura- 
mus  huicque  publico  instrumento  sigillum  magestalis 
nostre  jussimus  apponendum. 

Sigi^  num  Petri  Terrachonensis  archiepiscopi.  Sig^  . 
num  Romei  Ilerdensis  episcopi.  Sig^num  Guillermi 
Sanctarum  Crucum  abbalis.  Sig^num  Pelri  Sánete 
Sicilieabbatis  prelalorum.  Sigi^num  ¡nfanlis  Raimun- 
di  Berengarii  comilis  Impuriarum.  Sigggnum  Infantis 
Ferdinandi  marchionis  Dertuse.  Sigí^  num  Pelri  Gal- 
cerandi  de  Pinos.  Sigi^num  Raimundi  Arnaldi  de  Be- 
llaria  richorumhominum.  Sigí^  num  Bcrnardi  de  Cam- 


(  55  ) 
porrellis.  Sigi^num  Berengaiü  de  ÍJImis.  Sig!^  num 
Omberli  de  Fonüllaiio.  Sig  i^num  Haimundi  Arnaldi 
Qii  Cirera  militum.  Sigj^Bnum  Jacobi  Cavallarü.  S¡g^ 
num  Raimundi  de  Plano.  Sígggnum  Pelri  do  Mun- 
taiiyana.  Sig^nuin  Bernai'di  Strucci  civium.Sig^  num 
Beinai'di  de  Ulzinellis  legum  doctoris  ihesaurarii.  Sig- 
j^num  Jacobi  de  Faro  incliti  ac  magnifioi  iníantis  Jo- 
Iiannis  primogeniti  dicti  domini  Regis  ducis  Gerunde 
et  coniitis  Gervarie  cancellarii.  Sig ^ num  Geraldi  de 
Palaciolo  licenciati  in  legibus  promotoris  negotiorum 
curie  dicti  domini  Regis.  Sig  ^  num  Berengarii  de  Pra- 
to  auditores  consiliarioium  prefati  domini  Regis.  Sig- 
ggnum  Petri  ga  Ruvira.  Sig"^num  Peíri  Terremi  le- 
gum  doctoris  píurium  omnium.  Qui  predicta  omnia  et 
singula  tanquam  de  nostris  assensu  et  volúntate  facta 
pronunciata  declarata  et  inlerpretata  laudamus  appro- 
bamus  firmamus  concedimus  et  juramus. 


Nos  Petrus  etc.  Regalis  benivolentie  proprium  et  bu- 
manitatis  opus  pulcrum  hoc  esse  judicamus  ut  omni 
tempere  subditorum  cómoda  íam  investigare  quam  eis 
mederi  procuremus  utquod  aliquando  errantibus  et  ad 
penitentiam  postea  venienlibus  linimentum  misericordie 
demosíremus,  Et  quamquam  iiostre '  dextere  largitas 
ómnibus  quos  nostre  diiionis  regie  imperinm  pluri- 
mumque  debeat  esse  comunis  circa  illos  tantum  exten- 
ditur  quadam  elemenlie  specialite  libentior  qui  ubi 
culpa  clara  non  est  culpam  meíucntes  corde  hurnili 
veniam  a  nobis  postulant  de  comissis. 


56 


Hinc   est   quod  recitata    nudius   in    nostro   magno 
consilio  seu  consistorio    interprotalione  per   nos  cum 
reverendo  et  venerabiiibus  in  Ghristo  patribus  Petro 
Terraconense  archiepiscopo  Romeo  llerdensi   episco- 
po  fFratre  Guillermo  Sanctarum  Cmcum  et  ffratre  Pe- 
tro  Sánete  Sicilie  abbatibus  et  }H'elatis.   Et  inclitis   et 
Dobilibus  Infante   R.   Berengárii   Impuriarum   comité 
patruo  infante  Ferdinando  marcbione  Dertuse  et  domi- 
no de    Aibarrazino  fratribus  nostris  carissimis  Petro 
Galcerandi  de  Pinos  et  R.  Arnaldi  de  Bellariá  in  richos 
homines  ac  dilectos  B.  de  Camporrells  Berengario  de 
Ulmis  Raimundo  Arnaldi  ga  Cícera  et  Omberto  de  Fo- 
nollario  in  milites  ac  eliam  fidelibus  Jacobo  Cavallarii 
Petro  de  Muntanyana  Raimundo  de  Plano  et  B.  Struc- 
ci  in  cives  et  sex  jurisperitis   in  ipsa  nominatis  inter- 
prelalione  per  nos  electis  et  assumptis   et  de  consilio 
et  assensu  ipsorum  omnium  facta  ad  tollendum  dubi- 
um  in  quadara  causa  que  inter  nostrum  procuratorem 
fiscalem  ex  parte  una  et  nobilem  et  dilectum  consilia- 
rium  nostrum  Bernardum  de  Gapraria  militem  ex  al- 
tera ratione  in  processu  ipsius  cause  contenta  diceba- 
"lur  exortum  super  eo  videlicet   an  usaticus   princeps 
namque  cujus  occasione  dicta  ducebatur  causa  locum 
haberet  etiam  in  casu  quo  princeps   Caíalonie  audiret 
gentes  extraneas  in  quibus  licet  capitaneum  vel  caput 
familie  haberent  Rex  vel  princeps  non  esset  contra  se 
venire  ad  debellandum.  Et  potinus  post  ipsius  inter- 
prclationis  recitationem  nobis  pro  tribunali  adhuc  se- 


( f>' ) 

denliljiís  pro  parte  prenominatorum  prelatoriini  richo- 
rum  hominum  mllilum  et  civium  et  etiam  nobiliurn 
Arnaldi  Kogerii  comllis  Palliarensis  Ugonis  vicecomi- 
tis  Cardone  Bernardi  de  Capraria  predicti  Rayrnundi 
Alamanni  de  Cervilione  Guillermi  R.  de  Cervilione  Ar- 
naldi de  Cervilione  Berengarii  de  Podiolo  Rayrnundi 
dePagariaet  plurium  aliorurn  baronum  militiim  civium 
et  aliorum  ibidem  presenlium  oblata  suplici  pelitione 
que  in  ibi  de  mandato  nostri  et  ad  ipsorum  instanciam 
fuit  publice  lecta  cujus  tenor  sequitur  sub  hac  forma. 

Molt  alt  Senyor  pus  Deus  ha  ordonat  quel  contrast 
qui  era  per  rahon  del  usatge  princeps  namque  es  de- 
clarat  tois  quants  som  ayi  denant  vos  ajustáis  axi 
prelats  con  barons  cavallers  ciuladans  e  homens  de  vi- 
les humilment  vos  supplicam  que  jatsia  queus  cuydem 
be  haver  servil  e  no  baver  fallit  en  la  convocacio  del 
dit  usatge  queus  plagia  vulla  que  sia  comesa  colpa  per 
alcu  deis  pobláis  dins  lo  principal  de  Cathalunya  o  no 
de  remetre  totes  penes  les  quals  demanar  poguessets 
axi  a  nosakres  coin  a  totes  altres  persones  e  universi- 
tals  de  Cathalunya  per  rahon  de  la  convocacio  que  en- 
guany  ses  feta  per  vigor  del  usatge  princeps  namque  o 
per  occasio  daquella  sias  que  aquelles  persones  o  uni- 
rerslials  sien  en  alio  colpables  o  no.  E  si  es  que  per 
ignorancia  o  per  qualsevol  altra  manera  aquelles  penes 
haguessen  encorregut  e  que  contra  aquelles  persones 
o  universilals  per  via  de  inquisicio  acusacio  denuncia- 
cio  clam  o  en  qualsevol  altra  manera  no  puxa  esser 
procehit  en  que  les  caries  que  les  dites  persones  o  uni- 

TOMO  XXXIV.  o 


(58  ) 
versitats  ne  dcmannran  sien  dados  franqiies  de  segell 
e  que  sien  dictodes  be  e  largament  a  profit  lur  segons 
que  es  acustumat  dictar  complides  remissions. 


Fuit  per  nos  qui  parcendo  credimus  Dei  benivolen- 
tiam  et  circa  genus  humanum  nimíam  clemenliam 
quantum  nostre  nature  pos§ibile  est  imitari  qui  coti- 
dianis  hominum  peccatis  semper  dignatur  innoscere  et 
penitentiam  nostram  suscipere  et  ad  meüorem  eliam 
statum  deducere  quod  si  circa  noslros  subjectos  im- 
perio diíferremus  faceré  nulla  venia  digni  eliam  vide- 
remur  confestim  facía  et  ad  finem  ipsius  supplicalionis 
scripta  responsio  veniam  continens  sub  hiis  verbis. 

Plau  al  Senyor  Rey.  Exceplat  que  si  algún  era  tan 
foll  e  tan  abrivat  que  lo  juhi  daquesta  nostra  ¡nlerpre- 
tacio  per  alguna  art  oengeny  assojas  de  fot  con  de  dret 
no  pogues  recusar  aquesta  gracia  a  aquel!  no  profitas 
car  no  seria  rahonable  cosa  que  dego  que  aquel!  ses- 
forgas  de  recusar  e  don  merexeria  esser  greument  pu- 
nit  de  nos  gracia  o  remuneracio  aconseguis  e  encare 
vol  quen  sien  exceptáis  los  caYallers  e  homens  de  pa- 
ratge  prelats  ciutats  e  viles  los  quals  son  eslals  appa- 
rellats  e  han  estat  en  aquesta  con.  E  encare  lolsr  ba- 
rons  pobláis  en  Gathalunya  si  dones  no  reeben  daques- 
tes  co^es  remissio  dins  un  mes  los  presenls.  E  los  ab- 
sens  pus  sien  dins  Gathalunya  per  lót  lo  mes  de  fejbrer 
primervinent  e  los  qui  son  fora  Gathalunya  dins  1  mes 
despuys  que  sien  cu  Gathalunya.  Es  entes  empero  que 


(59) 
larchabisbe  de  Torragone  puscha  pendre  la  dita  remis- 
sio  per  tots  los  prelals  c  clcrgues  e  aquella";  bast.  E  la 
ciutat  de  Barchinona  per  totes  les  ciulats  e  viles  e  lochs 
reals  e  que  aquella  bast. 

Nos  igiiur  ad  predicta  omnia  et  signanter  ad  ea  que 
iii  dicta  continetur  suplicatione  respectum  habentes  et 
ea  nwstre  inenlis   cacuniine   meditantes  ad   bumilem 
supplicatioiiem  vestri  reverendi  in  Christo  patris  Petri 
archiepiseopi  Terracone  pro  Yobis  et  cunctis  alus  pre- 
latis  clericis  et  personis  ecclesiasticis  et  universitatibus 
bominibus  vestris  et  ipsorum  omnium  hanc  remissio- 
nem  seu  induigenliam  a    nobis  humiliter  postulantis. 
Cum  presentí  carta  nostra  vobis  dicto  archiepiscopo  et 
cunctis  aliis  prelaíis  clericis  personis  ecclesiasticis  et 
vestris  et  ipsorum  universitatibus  et   bominibus  corde 
ilari  et  iiberali  perdonamos  remittimus  et  iudulgemus 
omnem  acíionem  petilionem  et  demandara  civilem  et 
criminnlem  quam  contra  vos  et  cunctos  alios  prelatos 
clericos  et  personas  ecclesiasticas  et  etiam  contra  uni- 
versitates  cujuscumque  civilatis  ville  loci  caslri  atque 
quadrc  vestrorum  et  ipsorum  ac  ipsarum  univorsitates 
singulares  faceré  moveré  tam   in  personis  et  bonis  et 
alias  et  lam  in  juditio  quam  extra  possemus  ratione  aut 
occasione  eorum  que  in  dicta  supplicatione  continentur 
sic  quod  pro  ipsis  aut  occasione   ipsorum  non   possit 
per  nos  aut  oíficiales  nostros  vel  alios  quoscumque  vi- 
ce  aut  auctoritate   nostra   contra  vos  et  cúnelos  alios 
prelatos  et  personas  ccclesiasiicas  ac  bomines  vestros 
et  ipsorum  nec  contra  universitates  el  cjus  singulares 


predictos  per  viam  acusationis  deniintialionis  inquisi- 
tionis  querele  aut  alias  in  personis  aut  bonis  eoruiii 
procedí  in  prediclis  vos  predictus  archiepiscopus  et 
alii  prelati  et  persone  ecclesiastice  ac  etianí  homines 
vestros  et  ipsorum.  Et  etiam  dicte  universiíates  aut 
earum  singulares  et  eorum  homines  et  cuncti  alii  pre- 
dicti  quibus  presens  indulgencia  fit  ut  prefertur  cul- 
pabiles  fueritis  sive  non  et  sive  in  eisdeni  «cienter  vel 
ignoraoter  delinqueritis  sive  non.  Quonian  nos  super 
predictis  in  dicta  supplicatione  contenlis  nobis  et  nos- 
tris  ofíicialibus  impensimus  silenlium  sempiternum. 


Volentes  et  decernentes  quod  pretexta  hujus  remis- 
sionis  seu  indulgenlie  nullus  prediclorum  quibus  pre- 
sens fit  indulgenlia  possit  infamiam  aliquam  incurrere 
ullomodo.  Et  si  forsan  dici  posset  aliquem  eam  inde 
incurrisse  quod  non  credimus  ipsum  talem  ad  íamam 
cum  presentí  rcducímus  et  díctam  infamiam  lollímus 
et  omnem  etíam  deffectum  suplemus  ex  certa  soientia 
et  ex  noslre  regie  plenítudíne  potestatis.  Iníbentes  qui- 
buscumque  nostrís  subditís  ne  infamiam  aut  maculam 
aliquam  contra  predictos  quibus  presens  fit  indulgeniia 
aut  aliquem  ipsorum  possínl  unquam  ullo  tempere  obi- 
cere  impíngere  vel  etiam  allegare  si  de  nostra  confidit 
gratiavelamore.Ad  hac  tamen  indulgenlia  seu  rcmissio- 
ne  excludimus  et  excipimus  omnes  íllos  et  sub  illis  mo- 
do et  forma  ([ui  et  sub  quibus  in  responsíone dicte  sup- 
plicationi  per  nos  facta  cxcepli  sunt  superius  et  exclu- 
sí  quos  sub  presentís  remissionis  seu  indulgenlie  be- 


(  (H  ) 
nefficio  nisi  per  rnodum  in  ¡psa  responsione  contentum 
nolumus  comprendí.  Mandamos  itaque  cum  presentí  ín. 
clíto  infantí  Johanni  etc.  Nec  non  et  nostro  procuralo- 
ri  generali  et  ejus  vícesgerentibus  in  Catlialonie  vica- 
ríís  bajulis  et  cunctis  alus  officialíbus  nostris  presenti- 
Lus  et  fiituris  quod  hanc  nostram  indulgenliam  remís- 
sionem  et  veniam  íirmam  habeant  et  observent  et  con- 
tra eam  non  veniant  vel  aliquem  contraveníre  permi- 
tant  sed  ipsam  faciant  ab  ómnibus  teneri  ¡nviolabilíter 
et  observarí. 

ín  cuyus  rey  testímoniíim  presentem  fieri 

Los  documentos  que  preceden,  desde  el  que  empieza  con 
las  palabras  Nos  Petrus  etc.  se  repiten  ahora  por  dos  ve- 
ces, lo  que  no  estrañará  el  lector  si  observa  que  cada  se- 
rie corresponde  á  cada  uno  de  los  tres  brazos,  prelados, 
barones  y  ciudades  ó  villas^  insiguiendo  este  orden,  y  so- 
bre todo  que  el  texto  de  aquellos  no  es  enteramente  igual 
en  los  ejemplares  repetidos  ,  pues  varían  algunas  de  sus 
cláusulas  y  referencias. 

Nos  Petrus  Dei  gratía  ele.  Regalis  benivolenlie  pro. 
prium  et  humanilatis  opus  pulcrum  hoc  esse  judícamus 
ut  omni  tempore  subjectorum  cómoda  tam  investigare 
quam  eis  mederi  procuremos  utque  aliquandos  erran- 
tibus  et  ad  penitentíam  postea  venientibus  linimentum 
jnisericordíe  demostremus.Et  quamquam  noslre  dexle- 
re  largitas  ómnibus  quos  nostre  dictionis  regie  impe- 
rium  plerumque  debeai  esse  comunis  círca  illos  tamen 
extenditur  quadam  clementie  spetialilatc  libenlior 
qui  ubi  culpa   clara  non  est  culpaní  metuenles  corde 


{  ^2  ) 
humili  veniam  a  nobis  postulanl  de  comisis.  Hinc  est 
quod  recitata  nudius  in  nostro  magno  consilío  seu 
consistorio  interpieíatione  per  nos  cum  reverendo  et 
venerabilibus  iu  Christo  palribus  Petro  archiepiscopo 
Terrachone  Romeo  episcopo  llerdensi  fralre  Guiller- 
mo Sanctarum  Crucum  et  fratre  Petro  Sanóte  Gecilie 
abbatibus  in  prelatos  ac  inclitis  et  nobilibus  infante 
R.  Berengarii  ímpuriarum  comité  patruo  infante  Fer- 
dinando  marchione  Derluse  et  domino  de  Albarrazino 
fratre  nostris  carissimis  Petro  Galcerandi  de  Pinos  et 
R.  Ar.  de  Bellaria  in  richos  homines  ac  dilectos  Ber- 
nardo de  Camporrellis  Berengario  de  Uimis  R.  Ar.  de 
Girarla  et  Umherto  de  Fonollario  in  milites  et  eliam  fi- 
delibus  Jacobo  Gavallerii  Pelro  de  Muntanyana  R.  de 
Plano  et  Bernardo  Strucci  in  cives  et  sex  jurisperitis 
in  ipsa  nominaíis  interprelatione  per  nos  electis  etas- 
sumptis  et  de  consilio  et^ssensu  ipsorum  omnium  fac- 
ta  ad  lollendum  dubium  in  quadam  causa  que  ínter 
noslrum  procuratorem  íiscaiem  ex  parle  una  et  nobi- 
lem  Bernardum  de  Gapraria  ex  altera  ratione  in  pro- 
cessu  ipsius  cause  contenta  ducebalur  exortum  super 
eo  videlicet  an  usaticus  princeps  namque  cujus  occa- 
sione  dicta  ducebatur  causa  locum  baberet  etiam  in 
casu  quo  princeps  Gathalonie  audiret  gentes  extraneas 
in  quibus  licet  capitaneum  vel  caput  familie  haberent 
Rex  vel  princeps  non  esset  contra  se  venire  ad  debe- 
llandum.  Et  prolinus  post  ipsius  interpretationis  reci- 
tationem  nobis  pro  tribunali  adhuc  ^edentibu.s  pro  par- 
te prenominatorum  prelatorum  richorum  bominum  mi- 
litum  et  civium  et  etium  nobilium  Arualdi  Rogeri  co- 


(03) 
Ulitis  Pallariensis  Uí^bnis  vicecomitis  Cardone  Bernar- 

di  de  Capraria  predicli  Raymundi  Alamanni  de  Cervl- 
üone  Guillermi  R.  de  Cervilione  Arnaldi  de  Cervilione 
Berengarü  de  Pediólo  R.  de  Pagaria  et  plurium  alio- 
i'um  barón  um  militurn  civium  et  aliorum  ibidem  pre- 
sentium  oblata  suplici  petilione  que  ¡nibi  de  mandato 
nostro  et  ad  ipsorum  instantiam  fuit  publice  léela  cu- 
jus  tenor  sequitur  sub  hac  forma. 

Molt  alt  Senyor.  Pus  Deus  ha  ordonat  quel  contrast 
qui  era  per  rabo  del  usatge  Princeps  naoique  es  de- 
clarat  tots  quants  som  a^i  devant  vos  ajustats  axi  pre- 
lats  con  barous  cavallers  ciutadans  e  hoinens  de  viles 
humilnient  vos  supplicam  que  jatsia  quens  cuydem  be 
baver  servil  et  no  haver  defallit  en  la  convocacio  del 
dit  usatge  queus  placía  vulla  que  sia  comesa  colpa  per 
alcu  deis  poblats  dins  lo  Principal  de  Cathalunya  e  no 
de  remetre  totes  peños  les  quals  demanar  poguessets 
axi  a  nosaltres  con  a  totes  allres  persones  et  universi- 
tats  de  Cathalunya  per  rabo  de  la  convocacio  qui  en- 
guany  ses  feta  per  vigor  del  usatge  princeps  namque  o 
per  occasio  daquella  sias  que  aquelles  persones  o  uni- 
versitats  sien  en  alio  col  pables  o  no  e  sias  que  per  ig- 
norancia o  per  qualsevol  altra  manera  aquelles  penes 
haguessen  encorregut  e  que  contra  aquelles  persones 
o  universitats  per  via  de  inquisicio  aeusacio  denuncia- 
cio  clam  o  en  qualsevol  altra  manera  no  puxa  esser 
procehit  e  que  les  caries  que  les  dites  persones  o  uni- 
versitats ne  demanaran  sien  dades  Tranques  de  segell 
e  que  ifticn  dictados  be  et  largament  a  proíit  lur  segons 


(  64  )     ^ 
que  es  acustumat   dictar  complides  remissions. 

Fuit  per  nos  qui  parcendo  credimus  Dei  benivolen- 
tiam  et  circa  genus  hnmanum  nimiam  clemenliam 
quantum  nostre  nature  possibile  est  irnmitari  qui  coli- 
dianis  hominuní  peccalis  semper  dignatur  innoscere 
et  peniíentiam  nostram  suscipere  et  ad  meliorem  etiam 
statum  deducere  quod  si  circa  nostros  subjeclos  im- 
perio diíferremus  faceré  nulla  venia  digni  esse  vide- 
remur  confestim  facta  et  ad  finem  ipsius  supplica- 
tionis  scripta  responsio  veniam  continens  sub  hiis 
verbis. 


Plau  al  Senyor  Rey  exceptat  que  si  algún  era  tan  foll 
o  tan  abrivat  que  lo  juhi  daquesta  nostra  interpretacio 
per  naguna  art  o  engeny  assajns  de  fet  con  de  dretno 
pogues  recusar  aquesta  gracia  a  aquell  no  profitas  car 
no  seria  rahonable  cosa  que  de  90  que  aquell  se  es- 
forcas  de  recusar  e  don  merexeria  esser  greument  pu- 
nit  de  nos  gracia  o  remunerado  aconseguis  e  encare 
vol  quen  sien  exceptáis  los  cavallers  e  homens  de  pa- 
ratge  prelats  ciutats  e  viles  los  quals  son  estats  appe- 
Uats  e  han  eslat  en  aquesta  cort  e  encare  tots  barons 
pobláis  en  Catalunya  si  dones  no  rebeben  daquestes 
coses  remissio  dins  í  mes  los  presents.  E  los  absents 
pus  sien  dins  Catalunya  per  tot  lo  mes  de  fahrer  pri- 
mor vinent.  E  los  qui  son  fora  Catalunya  dins  un  mes 
depuys  que  sien  en  Catalunya.  Es  entes  empero  que 
larchabisbe  de  Terragona  puscha  pendre  la  dita  remis- 


(  fi5  ) 
sio  per  tots  los  prelals  o  clergues  e  ;iquella  bast.  E  la 

ciulat  (le  Barchinona  per   totes  les  ciiitats   e   viles   e 

lochs  reals  e  que  aquella  bast. 


Nos  igilur  ad  predicta  omnia  et  signanler  ad  ea  que 
in  dicla  continenlur  supplicatione  respectum  babenies 
el  ea  nostre  mentis  cacuniino  meditantes  ad  humilem 
suppHcalionem  vestri  nobilis  Bernardi  de  Capraria  pro 
nobis  et  cunctis  vestris  homÍDÍbus  au-t  alus  infra  ba- 
roniarn  vel  lerranj  vestram  populatis  hanc  remissio- 
nem  seu  indulgentiam  liumiliter  postulantis  cura  pre 
St^nli  carta  nostra  vobis  dicto  nobili  el  cunctis  homini- 
bus  vestris  et  alus  etianí  infra  baroniam  vel  terram  vcs- 
iram  populatis  corde  ilari  et  liberali  perdonamus  re- 
miltimus  et  indulgemus  omnera  actioaem  petiiionem 
et  demandanfi  civilem  et  criniinalem  quam  contia  vos 
et  dictos  homines  vestros  et  alios  etiarn  infra  baroniam 
vestram  popúlalos  de  quibus  superius  niencio  est  facta 
faceré  aut  moveré  tam  in  persoiiis  et  bonis  et  alias  et 
lam  in  judilio  quam  extra  possemus  ratione  aut  occa- 
sione  eoium  que  in  dicla  suplicatione  conlinentur  vel 
eíiam  occassione  querele  per  dictum  nostrum  procura- 
lorem  fiscalem  contra  vos  in  dicta  causa  queintervos 
ei.  ipsum  ducebatur  ut  prefertur  óblate  per  quamqui- 
demprocuratorem  fiscalem  procedendo  vosin  prebendo 
nobis  auxilium  in  adventum  illarum  extranearum  gen- 
tium  que  uudius  in  magna  multitudine  intrando  co- 
mí tatum  Rossilionis  terraruiíi  noslrarum  invaserant 
fallivisse  petebaí  vos  compelli   ad  Uadendum  et  res- 


(  66  ) 
liíuenclum  nobis  vicecomitalurn  de  Basso  et  cuneta 
alia  que  pro  nobis  in  feudum  tenetis  sic  quod  pro  ip- 
sis  aut  occassíone  ipsorum  non  possit  per  nos  aut  offi- 
ciales  nostros  vel  alios  quoscumque  vice  aut  auctorita- 
te  nostra  contra  vos  et  dictos  homines  vesíros  seu  ali- 
quem  ipsorum  per  viam  acusationis  denuntiationis  in- 
quisiiionis  querele  aul  alias  in  personam  aut  bonis  ves- 
tris  aut  dictorum  bominum  vel  aliquem  ipsorum  pro- 
cedí sive  in  predictis  vos  aut  dicti  homines  aut  aliquis 
ipsorum  quibus  presens  indulgentia  fit  culpabiles  fue- 
rilis  sive  non  et  sive  in  eisdem  scienter  vel  ignoranler 
delinqueritis  sive  non.  Quoniam  nos  super  predictis  in 
dicte  supplicatione  contentis  nobis  et  nostris  officiali- 
biis  imponimus  silentium  sempiternura. 


Volentes  ét  decernentes  quod  pretextu  hujus  remis- 
sionis  seu  indulgentie  nuilus  predictorum  qnibus  pre- 
sens íit  indulgentia  possit  infamiam  aliquam  incurrere 
ullo  modo  et  si  forsan  dici  posset  aliquem  eam  incur- 
risse  quod  non  credimus  ipsum  talem  ad  famam  cum 
presenti  reducimus  et  dictam  infamiam  tollimus  etom- 
nem  etiam  deffectum  supplemus  ex  certa  scieulia  et 
ex  nostre  regie  pleniludine  potestatis.  Inibentes  qui- 
buscumque  nostris  subditis  ne  infamiam  aut  maculam 
aliquam  contra  predictos  quibus  presens  íit  indulgen- 
tia aut  aliquem  ipsorum  possint  unquam  ullo  tempere 
obicere  impingere  vel  etiam  allegare  si  de  nostra  con- 
fidit  gratia  vel  araore.  Ab  hac  tamen  indulgentia  seu 
remissione  excludimus  et  excipimus  omnes  illos  et  sub 


(67  ) 
illis  modo  ct  forma  qiii  et  sub  quibus  in  responsienc 
dicte  siipplicationi  per  nos  facta  excepti  sunt  superius 
et  exclusi  quos  sub  presentís  remissionis  seu  indul- 
gentie  benefíicio  nisi  per  modum  in  ipsa  responsione 
conlentum  voluraus  comprehendi. 

Maudamiis  ¡taque  cum  presentí  ínclito  ínfantí  Jo- 
hanni  piimogenito  nostro  carissímo  duci  Gerunde  et 
comiti  Cervarie  nec  non  et  nostro  procuratori  genera- 
li  et  ejus  víces  gerentíbus  in  (üalulonia  vicariis  bajulis 
et  cundís  alíís  offfcíaíibus  nostris  presentíbus  et  futu- 
rís  quod  hanc  nostram  índulgentiam  remíssíonem  et 
veníam  firmam  habeant  et  observeut  et  contra  eam 
non  veniant  vel  aüquem  contravenire  permittant  sed 
ipsam  faciant  ab  ómnibus  leueri  invioiabílíter  et  ob- 
servar!. 

In  cujus  rey  testimoniara  preseatem  fierí  et  sigillo 
impendenli  nostro  jussimus  comuníri.  Data.     .     .     . 


Nos  Petrus  etc.  Regalís  benívolentie  proprium  et  hu- 
manitatis  opus  pulcrum  hoc  esse  judicamus  ut  omni 
tempore  subjeclorum  cómoda  tam  investigare  quaní  sie 
mederí  procuremus  utque  aliquando  erranlibus  et  ad 
penítentíam  postea  veníentibus.  Et  quamquaní  nostre 
dextere  línímenlum  misericordia  démostremuslargílas 
ómnibus  quos  nostre  ditionis  regie  ímperium  plerum- 
i[ue  dcbeat  csse  comunis  círca  illos  tamen  extenditur 
quadam  clementie  spetialítale  libentior  quí  ubi  culpa 


(68) 
clara  non  est  culparii  metnentes  corde  butnili  veniam 
a  nobis  postulant  de  comissis. 

Hiñe  est  quod  recitata  nudius  in  nostro  magno  con- 
silio  sen  consistorio  inlerpretatione  per  nos  cum  reve- 
rendo el  venerabilibus  iu  Christo  patiibus  Petro  Ter- 
raconense  archiepiscopo  Romeo  episcopo  llerdense 
fratre  Guillermo  Sanclarnm  Crncum  et  ffratre  Petro 
Sánete  Sicilic  abbatibus  in  prelatos  ac  inclitis  et  no- 
bilibus  infante  Raimundo  Berengarii  ímpuriarum  co- 
mité patruo  infante  Ferdinando  marclúone  Dertuse  et 
domino  de  Albarrazino  ffratre  nos'.ris  carissimis  Petro 
Galcerandi  de  Pinos  et  Raimundo  A.  de  Bellaria  in 
richos  homines  ac  dileclis  Bernardo  de  Camporrellis 
Berengario  de  Ulmis  Raimundo  A.  de  r.iraria  et  Om- 
berto  de  Fonollario  in  milites  et  etiam  fidelibns  Jacobo 
Caballeril  Petro  de  Muntanyana  Raimundo  de  Plano 
et  Bernardo  Strucii  in  cives  et  sex  jurisperitis  in  ipsa 
nominatis  interpreíatione  per  nos  eiectis  et  assumplis 
et  de  consilio  et  assensu  ipsorum  omnium  facta  ad 
tollendum  dubium  in  quadan)  causa  que  inter  nostruní 
procurntorem  fiscalem  ex  parte  una  et  nobilem  Ber- 
nardum  de  Capraria  ex  altera  ratione  in  processu  ip- 
sius  cause  contenta  ducebatur  exortum  super  eo  vide- 
licet  an  usaíicus  princeps  namque  cujus  occasione  dic- 
ta ducebatur  causa  locum  haberet  etiam  in  casu  quo 
princeps  Catalonie  audiret  gentes  extraneas  in  quibus 
licet  capitaneum  vel  caput  familie  haberent  Rex  vel 
princeps  non  csset  contra  se  venire  ad  debellandum. 
Et  prolinus  post  ipsius  interpretationis  recitationem 
nobis  pro  tribunali  adhuc  sedentibus  pro  parte  pre- 


(  09  ) 
noininatorum  jirelatorum  richorum  hominum  militum 
et  cívium  et  ctiam  nobilium  Amaldi  Rogerü  coiuitis 
Pallariensis  Ugonis  vicecomitis  Cardone  Bei'nardi  de 
Capraria  predicti  Raymundi  Alamani  de  Cervilione 
Guillermi  R.  de  Cervilione  Arnaldi  de  Cervilione  Be- 
rerigarii  de  Pediólo  Uayniundi  de  Pagaria  et  plurium 
alioriim  baronum  militum  civium  et  aliorum  ibidem 
presentium  oblata  supplici  petitione  quem  inhibí  de 
mandato  noslri  et  ad  ipsorum  inslantiam  fuit  pLiblice 
lecta.  Cujus  tenor  sequitur  sub  hac  forma. 


Molt  alt  Senyor.  Pus  Deus  ha  ordonat  quel  eonlrast 
qui  era  per  rahon  de!  usatge  princeps  namque  es  de- 
clarat  tots  quants  som  agi  denant  vos  ajustats  axi  pre- 
lats  con  barons  cavallers  ciutadans  e  homens  de  viles 
humilment  vos  supplicam  que  jatsia  quens  cuydem  be 
haver  servit  e  no  haver  fallit  en  la  convocacio  del  usat- 
ge queus  placia  vulla  que  sia  comesa  colpa  per  alcun 
deis  poblats  dins  lo  piincipat  de  Catalunya  o  no  de  re- 
metre  totes  penes  les  quals  demanar  poguessets  axi  a 
nosaltres  con  a  totes  altres  persones  e  universitats  de 
Catalunya   per  raho   de   la   convocacio   que   enguany 
ses  felá  per  vigor  del  usatge  princeps  namque   o  per 
ocasio  daquella  sias  que  aquelles  persones  o  universi- 
tats sien  en  alio  colpables  o  no.  E   sias  que  per  igno- 
rancia o  per  qualsevol  altra  manera  aquelles  penes  ha- 
guessen  encorregut  et  que  contra  aquelles  persones  o 
universitats  per  via  de  inquisicio  acusacio  denunciacio 
clam  e  en  qualsevol  altra  manera  no  puxa  esscr  pro- 


(  70  ) 
ceyt  e  que  les  cártes  que  les  dites  persones  o  univer- 
sítats  ne  (iemanaran  sien  dades   Tranques  de  segell.  E 
que  sien  dictades  he  e  larííament  a   j)rot)t   lur   segons 
que  es  acustumat  dictar  compüdes  remissions. 

Fuit  per  nos  qui  parcendo  credimus  Dei  benivolen- 
tíam  et  circa  genus  humanum  nimiaísi  clementiam 
quanlum  nostre  nalure  possibile  est  immilari  qui  co- 
lidianis  hominum  pecatis  semper  dignatur  innoscere 
et  penitentiarn  nostram  suscipere  etad  meliorern  etiam 
statum  deducere  quod  si  circa  nostros  subjectos  im- 
perio diíFerremus  faceré  nulla  venia  digni  esse  videre- 
mur  et  oonfestim  facta  et  ad  fmem  ipsius  supplica- 
lionis  scripta  responsio  veniam  continens  sub  hüs 
verbis. 

Plau  al  Senyor  Rey  exceptat  que  si  algún  era  tan 
foll  o  lan  abrivat  que  lo  juhi  daquesia  nostra  interpre- 
tacio  per  alguna  art  o  engeny  assnjas  de  fet  con  de 
dret  no  pegues  recusar  aquesta  gracia  a  aquel!  no  pro- 
fitas car  no  seria  rahonable  cosa  que  de  co  que  aquell 
se  esforgas  de  recusar  e  don  merexeria  esser  greument 
punit  de  nos  gracia  o  remuneracio  aconseguis.  E  en- 
care vol  quen  sien  exceptáis  los  cavallers  e  homens  de 
paratge  prelats  ciutats  e  viles  los  quals  son  estats  ap- 
pellats  e  han  stat  en  aquesta  cort.  E  encare  tots  ba- 
rons  poblats  en  Catalunya  si  dones  no  rebeben  daques- 
tes  coses  remissio  dins  I  mes  los  presents.  E  los  ab- 
sents  pus  sien  dins  Catalunya  per  tot  lo  mes  de  fahrer 


(71) 
primerament.  E  los  qui  son  fora  Catalunya  dins  I  mes 
despuys  que  sien  en  Catalunya.  Es  entes  empero  que 
lai'chabisbe  de  Terragona  puscha  pendre  la  dita  reinis- 
sio  per  tots  los  prelats  c  clergues  e  aquella  bast.  E  la 
ciutat  de  Bajchinona  per  toles  les  ciutats  e  viles  e 
lochs  reals  e  que  aquella  bast. 


Nos  igitur  ad  predicta  omnia  et  signanter  ad  ea  que 
in  dicta  continentur  supplicatione  respectum  habentes 
et  ea  nostre  mentis  cacumine  meditantes  ad  humilem 
supplicatiouem  vestri  fidelium  consiliariorum  el  probo- 
rum  hominum  civiíatis  Barchinone  pro  ipsa  civitate 
Barchinone  et  ejus  singularibus  et  cunctis  alus  civita- 
tibus  villis  castiis  et  Iccis  nostris  iníra  principatum 
(^atalonie  conslituíis  et  personis  singularibus  in  eis- 
dem  degentibus  et  ipsarum  etiam  hominibus  remissio- 
nem  veniam  et  indulgenliam  de  predictis  a  nobis  bu- 
mililer  postulantibus  cum  presentí  carta  nostra  vobis 
et  dicte  civitati  Barchinone  et  ipsius  singularibus  et 
alus  ómnibus  tam  universitatibus  dictarum  civitatum 
villarum  castrorum  et  looorura  nostrorum  regiorum  et 
singularibus  ipsorum  et  hominibus  etiam  eorundem 
corde  ilari  et  liberali  perdonamus  remittimus  et  indul- 
gemus  omnem  actionem  peticionem  et  demandam  ci- 
vilem  et  criminalem  quam  contra  vos  et  diclam  civi- 
latem  nostram  et  ejus  singulares  et  etiam  contra  uni- 
versitates  et  singulares  personas  et  earundem  homines 
de  quibus  superius  mentio  est  facta  faceré  aut  moveré 
tam  in  personis  et  bonis  et  alias  et  tam  in  juditio  quam 


(  72  ) 
extra  possemus  ratione  luU  oceassione  eorum  que  in 
dicta  supplicalione  coiilinenlur  sic  quod  pro  ipsis  aut 
occasione  ipsonim  non  possii  j)er  nos  aut  officiales 
ijostros  vel  alios  quoscumque  vice  nut  auctoritale  nos- 
Ira  contra  vos  et  dictam  civitalem  Barchinone  el  ejus 
singulares  nec  contra  universitales  ac  personas  singu- 
lares predictas  et  earum  homines  per  viam  acusationis 
deiiuntiationis  inquisitionis  queréis  aut  alias  in  perse- 
nis  auí  bonis  eorum  procedi  sive  in  pí  edictis  vos  pre- 
dicli  consiliarii  et  probi  homines  et  civitas  Barchinone 
aut  ipsius  singulares  et  eliam  dicte  universitatis  aut 
earum  singulares  et  eorum  homines  et  cuncti  alii  pre- 
dicti  quibus  presens  indulgentia  fit  ut  prefeitur  cul- 
pabiles  fueritis  sive  non  et  sive  in  eisdem  scienter  vel 
ignoranter  delinqueritis  sive  non.  Quoniam  nos  su  per 
predictis  in  dicta  supplicatione  contentis  nobis  et  nos- 
tris  officialibus  imponimus  silentium  sempiternum. 


Volentes  et  decernentes  quod  preiexlu  hujus  remis- 
sionis  seu  indulgentie  uullus  prediclorum  quibus  pre- 
sens fit  indulgentia  possit  infamiam  aliquam  incurrere 
ullomodo.  Et  si  íorsan  dici  posset  aliquem  eam  inde 
incurrisse  quod  non  credimus  ipsum  taleni  ad  famam 
cum  presenil  reducimus  et  dictam  infamiam  toUimus 
et  omnem  etiam  deffectum  supplemus  ex  certa  scien- 
lia  et  ex  nostre  regie  plenitudine  potestaiis.  Innibentes 
quibuscumque  noslris  subditis  no  infamiam  aut  ma- 
culam  aliquam  contra  predictos  quibus  presens  fit  in- 
dulgeniia  aut  aliquem    ipsorum    possint  unquam   iillo 


(  73  ) 
tempere  obicerc  impingeie  vel   etiam  allegare  si  de 
noslra  corifidit  gratia  vel  amorc. 

Ab  luic  lamen  iiitlulgentia  ^eu  remissione  axcludt- 
miis  et  excipimus  omncs  illos  etsiib  illis  modo  et  for- 
ma qui  el  sub  (juibus  in  responsione  dicte  suplicatio- 
ni  per  nos  facta  excepli  sunt  tuperius  et  exclusi  quos 
sub  presentís  remissionis  sen  indulgentie  benefficio 
iiisi  per  moJiiui  in  ipsa  responsione  conlentum  nolu- 
mus  eoniprehendi. 

Mandaaius  itaque  cum  presentí  Ínclito  ac  magnifico 
infanli  Johanni  primogenilo  nostro  carissimo  duci  Ge- 
runde  el  comiti  Cervarie  nec  non  el  nostro  procurato- 
r¡  generali  eí  ejus  vices  gerentibus  in  Gatalonia  vica- 
i'üs  bajulis  el  ouncíis  aliis  ofOcialibus  noslris  presen- 
tibus  et  íuluris  quod  hanc  noslram  indulgentiam  re- 
missionetií  et  veniam  firmam  habeant  et  observent  et 
contra  eam  non  veniant  vel  aliquem  contravenire  per- 
milant  sed  ipsam  faciant  ab  ómnibus  teneri  inviolabi- 
liter  et  observjiri. 

In  cujas  rei  testiinonium  presenten!  fieri  jussimus 
noslri  pendenlis  si  ilii  niunimine  comunitam. 


En  lo  nom  de  Deu.  Die  lune  qua  computabalur  XX 

die  decembris  anno  a  nativitale  Domini  Millesimo  tre- 

centesiino  sexagésimo   primo.    ín   civitale  Barchinone 

fuit  facta  cum  domino  Kege   subscripta  avinentia  per 

Ínclitos  inlanles  ad  quosdam  riebos   honiines   miiiles 

el  alies  inferius   denótalos  de  certo  juvamine   fiendo 

ti  ¡tí  o  domino  llegi  casu   quo   gentes  extranee  ad  has 
TOMO  xxxiv.  G 


(74) 
partes  sicut  alias  fecerunt  decelero  se  declinenl. 


Los  richs  homens  e  cavallers  e  honiens  de  paralge 
de  Catalunya  aquells  qui  agi  son  fan  avinenca  ab  lo 
Senyor  Rey  per  tots  los  homens  pobláis  en  lurs  baro- 
nies  Ierres  castells  lochs  e  quadres  e  termens  daquells 
e  fan  la  cadau  per  si  segons  lo  compertiment  deis  fochs 
fet  en  la  cort  de  Cervera  segons  lo  qual  compartimenl 
la  dita  avinenga  entre  tots  los  barón s  cavallers  e  ho- 
mens de  paratge  de  Catalunya  deura  muntar  a  D  ho- 
mens a  cavall  la  meytat  armats  e  la  meytat  alforrats 
e  II  mil  D  hQmens  de  peu  bons  e  triats  e  que  la  ter^a 
part  sien  ballesters.  En  la  qual  avinenga  ne  ve  al  alt 
infant  En  R.  Berenguer  comte  Dempuries  per  tots  los 
homens  pobláis  dins  son  conntat  e  Ierres. 

Homens  a  cavall    .     .     .     .     L. 

ítem  homens  a  peu     .     .     .     CCLIII. 

ílem  al  alt  infant  don  Ferran- 
do marches  de  Tortosa     .     L  ho,  a  cavall. 

Ilem  homens  de  peu  .     .     .     XX. 

Ítem   al   egregi  baro   En  P. 

comle  Durgell    .     .     .     .     L  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  de  peu .     .     .     CX. 

Ítem  al  egregi  baro  En  Johan 

comte  de  Prades.   .     .  XV  ho.  a  cavall. 

Ucm  homens  de  peu  .     .     .     XLVII. 

ítem  al  noble  En  Bernat  de 
Cabrera  comte  Dosona  ab 


(  75  ) 

son  pnre  En  Bórnat  de  Ca- 
brera lo  vell L  ho,  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu   .     .     .     CX. 
llem  al  noble  Nnrnau  Roger 

comie  de  Pallars    ...     XV  ho.  a  cavall. 
ítem  homens  a  peu  .     .     .     XXX. 
ítem  al  noble  Nuguet  ves- 

comte  de  Cardona  .     .     .     L  ho.  a  cavall. 
ítem  homens  a  peu    .     .     .     XXX. 
Ítem  al  noble  En  Roger  B. 

de  Foix  vescomte  de  Cas- 

tellbo XV  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    .     .     .     XLVII. 
ítem  al   noble   En   Dalmau 

vescomte  de  Rochaberti  .     XV  ho.  a  cavall. 
ítem  homens  a  peu  .     .     .     XLVll. 
ítem  al  vescomte  de  Ylla  et 

vescomte  de  Evol  et  a  tots 

los  allres  nobles  et  cava- 

Uers  et  homens  de  parat- 

ge  de  Rossello  ....     XXX  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    .     .     .     .     .     . 

ítem  al  noble  En  P.  de  Vi- 

lamur  vescomte  de  Vila- 

mur     .     .  • III  ho.  a  cavall. 

ítem  homeus  a  peu    ...     V. 
ítem  al  noble  En  G.  R.   de 

Monchada: IV  ho.  a  cavall. 

Ítem  homens  a  peu    .     .     .     VI. 
ítem  al  noble  En  P.  Galcc- 


{  76  ) 

ran  de  Pinos     .     .     .     .  V  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    .     .     .  XIV. 

ítem  al  noble  NarnauDorcau.  III  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    .     .     .  VIII. 
ítem  al  noble  En  G.  R.  de 

Cervello IV  ho.  a   cavall. 

ítem  homens  a  peu    ...  II. 
ítem  al  noble  En  Gilabert  de 

dentelles IV  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    ...  VI. 
ítem  al  noble   En  R.  Dan- 

glesola  senyordeBellpuig  VI  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu.   .     .     .  XV. 
ítem  al  noble  En  R.  Dangle- 

sola  senyor  Danglesola     .  lí  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    ...  IX. 
ítem  al  noble  En  Felip  de 

Castre II  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    .     .     .  VIII. 
ítem  al  noble  En  Luis  Cor- 

nell 

ítem  homens  a  peu 

ítem  al  noble  En  Dalmuu  de 

Queralt V  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu   ...  X. 

ítem  al  noble  Narnan  Derill.  V  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    ...  X. 

ítem    al  noble  En  R.  A.   de 

Bellera V  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    ...  IX. 


.      (  77  ) 

ítem  al  noble  En  Jacme  de 

Pallars II  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    .     .     .     XII. 

ítem  al  noble  En  G.   Galce- 

ran  de  Rochaberti ;     .     . 

ítem  homens  a  peu 

ítem  al  noble  En  Gilibert  de 

Cruylles  de  Peratallada    .     lY  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu.  .     .     .     VIH. 

ítem  al  noble  En  Berenguer 

de  Cruylles  de  Bestraca 

ítem  homens  a  peu 

ítem  al  noble  En  P.  de  Ma- 

lany Ilho.acavall  et  lalforrat. 

ítem  homens  a  peu  ...     V  servents  el  mig. 

ítem  al  noble  Nuget  de  San- 
ta Pau. III  ho.  a  cavall. 

ítem  homens  a  peu    .     .     .     I     .     ... 

ítem 


Cavallers. 


Bernat  Gerau  de  Boxadors  .  I  cavall  armatet  I  alforrat 

ítem  homens  a  peu    ...  IV. 
Tudor  den  Bernat  de  Vila- 

demany III  ho.  a  cavall  armats. 


(  '78  )     . 

ítem  servents  entre  losquals 
ni  hac  VI  ballesters    .     .     XIII. 

A  do  Cervello  servents  .     .     VI. 

R.  de  Peguera  servents  .     .     XIÍ. 

Jacme  dez  Far II  cavalls  armáis. 

Pong  deQ  Caslar  loha  la  dita 
avinenga  e  p romes  de  ser- 
vir ab  aytants  horaens  a 
cavall  con  li  vendrien  deis 
segons  lo  nombre  deis  ho- 
mens  que  ha. 


Vicésima  die  decembris  anno  a  nati vítate  Domini 
MCCGLX  primo. 

E  los  dits  richs  homens  e  cavallers  e  homens  de  pa- 
ratge  fan  la  dita  avinen^a  ab  les  condicions  seguents. 

Primerament  quel  Senyor  Rey  aquesta  vegada  atorch 
aytant  empero  de  lemps  con  la  dita  ajuda  se  fara  que 
no  US  del  usatge  princeps  namque  ne  de  la  interpre- 
tacio  daquell  novellameot  feta  en  los  barons  cavallers 
e  horaens  de  paratge  de  Catalunya  e  homens  poblats 
dins  lurs  baronies  ierres  castells  lochs  o  quadres  e  ler- 
mens  daquells  sino  en  aquells  deis  dessus  nomenats 
qui  la  dita  avinen^a  fer  o  seguir  no  volran  o  en  aquells 
qui  ab  lo  Senyor  Rey  o  ab  los  barons  o  cavallers 
aquell  Senyor  seguents  conlra  les  diles  genis  estranyes 


(  '79  ) 
no  irán  en  los  quals  lo  Senyor  Rey  puxe  usar  del   ílit 
usalge  aquesta  cov¡nen<;a  no  contrastant. 


ítem  que  aquesta  avinenga  fan  en  cas  quel  usatp;e 
princeps  namque  o  la  interpietacio  novellament  sobre 
aquell  teta  baje  loch  et  no  en  altra  manera. 


ítem  quel  Senyor  Rey  no  puxe  fer  avinenga  ab  los 
brames  de  prelats  clergues  et  religiosos  ne  de  les  ciutats 
et  viles  et  lochs  reals  de  Catbalunya  pus  baixa  daques- 
ta  avinen^a  que  fa  ab  ells  ne  encara  de  nenguna  avi- 
nenga  que  fassa  ab  los  damunt  dits  prelals  clergues  et 
religiosos  e  ciulats  e  viles  e  locbs  reals  de  Catbalunya 
no  puga  pendre  diners  si  donchs  daquells  no  eren  sol- 
dejades  gents  de  cavall  et  de  peu  per  seguir  lo  dit 
usatge  Princeps  namque  e  que  placie  al  Senyor  Rey 
que  en  aquell  cas  e!l  ne  son  tresorer  ni  sos  ofíicials 
ni  altre  persona  per  ell  no  sen  puxe  res  teñir  ni  pen- 
dre ni  haverne  daco  res  lexar  ans  1¡  placie  ques  baje 
a  aministrar  per  persones  certes  deis  dits  brages  de 
prelals  et  de  ciulats  e  de  viles. 


ítem  aquesta  avinenga  fa  cascun  per  si  segons  que 
entre  ells  es  dessus  compartit  a  nos  obliga  la  un  per 
laltre  ans  si  alcun  deis  desús  nomenats  bi  bavia  qui 
aquesta  avinenga  no  volgues  fer  que  non  sia  forssat 
mas  quel  Senyor  Rey  lus  fassa  servar  lo  usalge  Prin- 


(80) 
cops  niu-nque.  E  que  no  fassa  gran  lexa  alcuna  ne  amor 
a  aquells  qui  la  dita  avinenga  ab  ell  fan  car  poria  esser 
din  del  Senyor  Rey  o  desonor  encare  de   tols  e  gran 
dampnatge  e  perill  de  la  cosa  publica. 


ítem  que  si  alcun  pus  la  dita  avinen^a  baje  feta  ab 
lo  Senyor  Rey  no  podía  haver  los  homens  a  cavall  los 
quals  deu  haver  segons  lo  compartimenl  desús  dit  que 
en  loch  daquells  qui  11  falrien  so  es  en  loch  de  I  hom 
a  cavall  armat  puxa  dar  II  homens  de  paratge  o  II  ciu- 
tadans  o  homens  de  vila  qui  hajen  acustumat  de  por- 
tar armes  sobre  cavall  cavalcants  en  muís  los  quals  ho- 
mens empero  sien  be  armats. 


E  si  alcun  tot  lo  servey  deis  cavalls  alforrats  o  par- 
tida daquells  voira  convertir  en  cavalls  armats  que  ago 
puxa  fer  e  en  aquell  cas  li  sien  preses  en  compte  los 
II  solidos  que  costa  lo  hom  a  cavall  armat  mes  quel  al- 
forrat. 


E  si  alcun  volra  mudar  los  homens  a  cavall  armats 
o  alforrats  en  homens  de  peu  o  homens  de  peu  en  ho- 
mens a  cavall  que  ago  puxe  fer  tant  solament  de  la 
quinta  part  dago  que  aquell  qui  ago  por  fer  ne  vendrá 
axi  que  per  hom  a  cavall  armat  baje  a  donar  Yí  sir- 
vents  e  per  cavall  alforrat  V  sirvents  los  quals  sien 
bons  e  iriats  e  deis  quals  ni  baje  baveí-  la   terga  part 


(  81  ) 
ballestors.  E  axi  maxox  si  volra  ciexer  la  quinta  part 
de  homens  de  peu  en  homens  a  cavall   1¡  sien  abatuts 
Vi  homens  a  peu  per  hom  a  cavall  arniat  e   V  homens 
a  peu  per  hom  a  cavall  alforrat. 


Jtem  en  cas  que  segons  lo  dit  compartiment  la  dita 
avinenra  no  pogues  irumtai-  per  alcuna  rahon  ais  dits 
D  homens  a  eavaJl  e  II  mil  de  homens  de  peu  que  los 
dits  richs  homens  cavallers  e  hon)ens  de  paratge  qui 
ab  lo  Senyor  Rey  se  avendrán  segous  la  forma  damunt 
dita  no  sien  tenguts  de  dar  complimcnt  al  dit  nombre 
deis  dits  D  homens  a  cavall  e  II  mil  D  homens  de 
l)t'u  ans  solament  quescun  sia  tengut  a  aí^ío  que  lin 
pervendra  segons  lo  dit  compartiment  o  avinen^a  et 
no  mes. 


ítem  que  aquesta  avinen^a  no  sentena  sino  solament 
per  lo  cas  dará  go  es  que  aqüestes  companyes  qui 
dien  ques  ajusten  vinguesscn  contra  lo  Senyor  Rey 
per  combatres  ans  si  a^o  no  era  res  o  si  era  passat  la 
present  coviiien^a  fos  cassa  e  hauda  per  no  feta  e  que 
aquesta  covirienga  dur  solament  per  dos  meses  si  mes. 
ter  hi  sera  segons  lo  dit  usatge  o  la  declarado  daquen 
feta  e  en  cas  que  les  dites  companyes  de  sa  Sent  Mi- 
ciiel  vinguessen. 


Ítem  que  per  la  present  aviuent^-a  uo  sia  fel  ne  puga 


(  82  ) 
csser  fet  alcnn  prejudici  per  temps  esdevenidor  al  Sen- 
yor  Rey  ne  ais  dits  richs  homens  cavallers  e  homens 
de  paratge  qui  la  dita  avinen^a  firmaran  ne  puga  esser 
tret  a  consequencia  e  que  lot  ago  sie  entes  a  bo  et  sa 
enteniment . 


Testes  fu eriint  presentes  ad  predicta  nobiles  Olfus  de 
Proxida  Stephanus  de  Aragonia  et  venerabiiis  Raimun- 
diis  de  Villanova  alguazirius  Raimundits  Nepotis  audi- 
tor Raimundus  de  Perilionibus  et  Petrus  Guillermi  Ca- 
talani  uxerii  armorum  prefati  domini  Regis. 


ín  Dei  nomine.  Pateat  universis  presentís  seriem 
inspecturis.  Quod  nos  Petrus  Dei  gratia  Rex  Aragonum 
Valentie  Majorice  Sardinie  et  Corsice  comesque  Bar- 
chinone  Rossilionis  et  Ce»Mtanie.  Considerantes  vos  di- 
lectos et  íideles  nosiros  Romeum  de  Busquetis  Rai- 
mundum  dé  Plano  Raimundum  de  Sánelo  Clemente 
Berengarium  de  Montejudayco  legum  doctorem  et  Gal- 
cerandum  Marqueti  consiliarios  hoc  anno  civilatis  Bar- 
chinone  tam  nomine  proprio  quam  nomine  totius  uni- 
versitatis  civiíatis  jamdicte  et  ejus  singularium  subs- 
criptam  compositionem  seu  avinentiam  causis  et  ralio- 
nibus  in  ea  contentis  et  expressis  nobiscum  fecisse  et 
firmasse  ut  in  quibusdam  capitulis  per  vos  nominibus 
quibus  supra  coram  nobis  oblatis  bec   et   alia    liquide 


(  8S  ) 
sunt  videndn.  Quonini  quídem  capituloriim  tenores  se- 
cuntiir  por  huno  rnodum. 


Senyor  los  consellers  e  prohomens  de  la  ciutat  de 
Barchinona  en  cas  que  fos  loch  al  usatge  qui  cornenga 
piinceps  namque  e  a  la  ¡nlerpi'etacio  daqucll  feta.  At- 
tenents  que  pus  profilosa  cosa  seria  a  la  defensio  de  la 
ierra  e  a  la  vostra  honor  haver  certes  e  tríades  perso- 
nes a  cavall  que  si  tota  la  gent  de  la  ciulat  anava  pro- 
feren  en  cas  que  a  vos  Senyor  plagia  per  la  universitat 
de  la  dita  ciutat  e  per  tols  los  singulars  daquella  e  en 
esínena  e  loch  del  dit  usatge  CC  homens  a  cavall  la 
meytat  armats  e  la  meytat  alforrats  donant  tant  sola- 
ment  a  raho  de  YII  solidos  per  cavall  armat  e  V  soli- 
dos per  cavall  alforrat  cascun  jorn  la  qual  ajuda  fan 
sots  la  forma  e  condicions  e  per  lo  temps  dejus 
scrits. 


Primerament  que  durant  la  dita  ajuda  la  qual  de- 
claren e  entenen  que  dur  per  II  meses  lan  solament 
en  cas  que  dessa  la  festa  de  Sent  Michel  prop  vinent 
sia  loch  al  dit  usatge  e  a  la  iníerpretacio  daquell  feta 
vos  Senyor  ne  altre  per  vos  durant  o  faent  lo  dit  ser- 
vey  no  puxats  usar  del  dit  usatge  en  la  dita  ciutat  e 
singulars  daquella  ne  la  host  daquella  ciutat  ne  los 
singulars  daquella  trer  per  alcuna  raho  e  occasio.  J\e 
encare  Senyor  dessa  la  festa  de  Sent  Michel  no  puxats 
traure  defera  la  ciutat  per  rulio  e  occasio   de  aveni- 


í  84  ) 
ment  de  gonts  estranyes  la   dita  host  o  singulars   du- 
quella.  Plau  al  Senyor  Rey. 


]lem  que  si  los  dits  consellers  no  podien  haver  de 
la  dita  ciutat  ne  de  lur  veynat  compliment  ais  dits  CC 
homens  a  cavall  que  puxen  donar  sis  volran  11  ciuta- 
dans  qui  sien  acustumais  de  portar  armes  sobre  cavall 
ab  besties  mulars  be  armáis  en  compensado  de  I  ca- 
vall armaf  e  en  cas  encare  que  ab  tot  ago  no  bastassen 
al  dit  nombre  de  CG  bomens  a  cavall  que  vos  Senyor 
bajats  a  baver  aquells  quils  falguessen  a  compliment 
del  dit  nombre  elis  pagant  ais  dits  homens  a  cavall 
que  vos  lurs  assignariets  lo  sou  desús  dit  90  es  tenso- 
lament  Vil  solidos  per  cavall  armat  e  V  solidos  per 
cavall  alíbrrat  e  que  vos  Senyor  lurs  assignassets  tais 
bomens  a  cavall  qui  ja  no  fossen  ordonats  ab  alcuo 
deis  braQos  de  Catalunya.  Plau  al  Senyor  Rey  ab  que 
tol  lo  mes  de  janer  primer  vinent  o  pus  tost  si  fer  se 
pora  sien  tenguts  los  sobredits  de  noroenar  aquells  ca- 
vallers  qui  lurs  fairan  e  quels  puxen  dir  En  P.  ca  Cos- 
ta o  an  Jacme  dez  Far  en  persona  del  Senyor  Rey  e 
que  aquells  homens  a  cavall  sien  tenguts  de  fer  lo  dit 
servey  tota  vegada  quen  serán  requests  axi  per  lo  Sen- 
yor Rey  con  per  son  governador  con  per  altres  havents 
poder  de  ago  del  dit  Senyor  Rey  sobrevinent  empero 
lo  cas  demunt  dit. 


ítem  Senyor  que  ais  dits  bomens  a  cavall  sia  fet  et 


(  ^S5) 
tengut  comple  per  alcun  ciutada  de  Darchinona  quels 
dits  consellers  hi  ordonaran  e  ab  albera  daquell  la  di- 
ta companya  sia  paguada  per  la  dita  ciutat  axi  Sen- 
yor  que  ofíícial  vostre  alcun  en  lo  dit  compte  ne  pa- 
gua del  dit  sou  no  baje  res  a  fer  |ne  a  ministrar  ne 
bajen  baver  pnrt  ne  dret  de  offici  en  naguna  ma- 
nera. 

Plau  al  Senyor  Rey  exceptat  quen  puxa  demanar  e 
baver  moslra  per  qo  que  la  térra  sia  defesa  per  lal 
gent  con  se  pertany  a  la  deíTensio  de  aquella. 


Ítem  Senyor  que  placia  a  vos  que  no  fassats  a  nen- 
gun  de  la  térra  de  Catalunya  singularment  o  general 
del  dit  usalge  o  de  la  reemso  per  aquell  feta  o  faedora 
car  interés  es  gran  de  vos  Senyor  e  de  tota  la  térra 
que  la  dcíFensio  sia  bona  e  baslant  e  feta  per  tuyt  co- 
munament.  Plau  al  Senyor  Rey. 


ítem  que  vos  Senyor  fassats  fer  letres  e  manaments 
exequtoris  al  veguer  e  batle  de  Barchinona  e  a  lurs 
iocbs  tinenls  que  tantost  que  per  los  dits  consellers  de 
Barcbinona  requests  ne  serán  destrenguen  fortmenten 
persona  e  en  bens  lots  e  seiigles  singulars  de  la  dita 
ciutal  de  qualque  condicio  o  cstament  sien  a  pagar  ^o 
que  serán  talxats  per  los  consellers  e  altres  assigna- 
dors  per  lo  consell  de  Barchinona  a  pagar  en  lo  sou 
deis  dits  ce  homens  a  cavali.  E  á^o  fassen  los  dits  of- 
íicials  remoguda   tota  appcllacio  e  excepcio  e  no  con- 


(  80  ) 
trestíint  ])rivilecjis  no  í'ranqueses  o  inmunitats  per  vos 
Senyor  o  per  vostres   ])re(leeessors  alorgacles   per  tal 
con  lo  dit  usatge  es  de  ta!  vigor  (jue   íol  hom  hi  es 
obligal  con  loch  ha.  Plau  al  Senyor  Rey. 


ítem  que  aquesto  avinenga  nos  entena  sino  solament 
en  lo  cas  de  ara  c-o  ^^  si  aqüestes  companyrs  que 
dien  ques  ajusten  venien  contra  vos  Senyor  en  Cata- 
lunya per  combatres  ans  si  ago  no  era  o  si  era  passal 
la  present  avinen^a  fos  cassa  e  nulla  e  hauda  per  no 
feta.  Declarans  encare  Senyor  que  la  dita  avinenga  ba- 
ja loch  en  cas  que  les  ditc-s  companyes  venguesseu  en 
Catalunya  dessa  la  festa  de  Sant  Micbel  primer  vinent 
e  no  en  altra  manera.  Plau  al  Senyor  Rey. 


Ilem  que  per  la  present  aviuenga  no  sia  fet  ne  en- 
gendrat  perjudici  o  derogacio  alcuna  ara  o  en  ternps 
esdevenidor  al  dret  de  vos  Senyor  ne  a  la  dita  ciulat 
ne  ais  smgulars  daquella  ne  ais  privilegis  libertats 
franqueses  o  inmunilats  a  aquella  ciutal  e  a  aquells 
singulars  atorgades  ans  ronianguen  en  la  forí^^a  e  valor 
axi  con  debans.  E  quel  present  fet  daqui  avant  no  pu- 
xa  esser  tret  a  eximpli  e  a  consequencia.  Plau  al  Sen- 
yor Rey. 


Ítem  que  placia  a  vos  Senyor  que  totes  letres  e  car- 
tes  e  scriptures  quels  consellers   vullen    daquest  fet  o 


(  87  j 
per  occassio  daqiicll  qiiels  sien  felcs  o  liurades  íVan- 
ques    c   quilies  de  dret   de   segell  e   de   toles  altres 
coses. 

Plau  al  Sensor  Rey. 


Ideo  preinserta  capitula  et  omnia  et  singula  in  eis 
contenía  ut  superius  sunl  expressa  cuín  responsioni- 
bus  per  nos  in  fine  cujusübet  ipsorum  factis  animo 
gratuitu  acceplantes  eaque  firma  híjbentes  promilti- 
mus  et  convenimus  in  íide  nosira  regia  vobis  dictis 
consiliariis  presentibus  ac  toli  dicie  universitati  civita- 
lis  jam  dicte  et  ejus  singularibus  absentibus  in  manu 
et  posse  scriptoris  et  notarii  inírascripti  tamquam  pu- 
blice  persone  hec  a  nobis  pro  vobis  et  pro  dicta  univer- 
sitate  et  ejus  singularibus  ac  abis  quibuscurnque  per- 
sonis  quarum  inteiest  el  intereril  ac  interesse  potest 
aut  polerit  legitime  stipulantis  pacissenlis  et  recipien- 
tis.  Que  prenótala  et  distincta  capitula  ac  in  eis  con- 
tenta cum  responsionibus  eorundem  ut  superius  sunt 
descripta  et  largius  denótala  vobis  lamen  dictis  consi- 
liariis  et  probis  bominibus  complentibus  et  fatientibus 
ea  que  faceré  et  adimpiere  tenemini  et  debeiis  nomi- 
ne proprio  et  dicte  universitalis  prout  per  vos  desuper 
promissum  extitit  et  oblatum  lenebimus  et  observabi- 
mus  et  leneri  et  observari  faciemus  et  contra  ea  non 
veniemus  seu  fieri  permilemus  aliquo  jure  causa  vel 
eliam  ratione  sub  bonorum  nostrorum  omnium  ypo- 
iheca.  Ad  hec  nos  Komeus  de  Busquetis  Kaimundus 
de  i*lano  et  Raymundus  de   Sánelo   Clemente  Beren- 


(  88  ) 

garins  de  Montejudiiyco  legum  doctor  et  Galceíandiis 

Marqueli  consiliarii  hoc  anuo  prefate   civitat'S.  Atten- 

dcntes  vos  serenissimum  ac   exceüentissiiuimi   domi- 

num   dominuní  Pelrum   Dei   gialia  regeiii  Aragoiftjm 

predictum  preinserlam  compositioneni  et    avinenliam 

accepíasse  easque  servan  promisisse  juxta  sui  seriem 

predistinclam    nobis  íaiitutn  coiuplenlibus  caque  juxta    ' 

eas  faceré   tenemur  et   debemus   lam  nomine  propiio 

quam  nomine  dicte  uiiiversitatis  eí  ejus   singularirm. 

Promittimus  el  convenimus  currs  illa  reverenlia  quod 

decet  vobis  dicto  dosnino  Regi  et  vestris  quod  predic- 

ta  capitula  et  omnia  eí  singóla   in  eis  contenta  quate- 

nus  nos  et  dictam  iiniversitatem  ac  ejus  singulares  tan- 

gant  tenebimus  et  observavimus  inconcusse  juxta   eo- 

rnm  seriem  pleniorem  et  non  conlraveniemus  aliqua 

ralione  sub  oblígatione   bonorum   nostrorum   et  dicte 

universitatis  et  ejus  singularium   ubique  habilorum  et 

habendorum.  In  cujus  reí  teslimonium  prescns  publi- 

cum  instrumentum  fieri  et  sigiílo  nostro  pendenli  jus- 

simus  coiimniri.  Dalum  et  aclum  in  civitaíe  Barcbino- 

ne  XX!X    die    decembris    anno    a   nativitate   Domini 

MCCC   sexagésimo    sexto   nostrique   regni    vicésimo 

séptimo. 

Signuíií  ^  Petri    Dei   gratia  ílegis    Aragonum   etc.  * 
Qui  etc. 

Sig^num  Romei  de  Busquetis.  Sig^nura  Raimun- 
d¡  de  Plano.  Sigggnuro  Raimundi  de  Sancto  Clemente. 
Sig)í¡gnum  Berengarii  de  Montejudayco.  Sigggnum 
Galcerandi  Marqueli  consiliariorum  boc  anno  civitatis 
Barchinonc. 


(  89  ) 
Testes  fuerunt  presentes  ad  predicta  nobiles  Olfus 
de  Proxida  camerlengus  R,  Alamanni  de  Cervilione 
Gilabertus  de  Ciritillis  et  venerabiles  P.  Jordani  Dur- 
ries  majordomi  Berengarius  de  Ulmis  auditor  milites 
Jacobus  de  Faro  cancellarius  domini  ducis  et  P.  ^a 
Costa  bajulus  Catbalonie  generaiis. 


In  civiíatc  Barchinone  XIX  die  januarü  anno  a  Nati- 
vitate  Domini  MCCGLX  secundo. 

Ha  lo  prior  de  Calhalunya  dins  Cathalunya  11  mil 
CCCCXX  fochs  qui  munlen  a  rabo  de  diner  e  m. 
per  foch  cascun  jorn  CGXCV  solidos  IX  de  que  deu 
fer  a  rabo  de  XII  diners  per  servenl  CGXCV  servents 
e  IX  diners. 

Los  quals  servents  deuen  esser  bons  e  triats  e  deu 
hi  haver  la  terga  part  de  ballesters  e  deuen  servir  Iota 
bora  que  per  lo  Senyor  Rey  o  per  lo  portant  veus  de 
Calbalunya  o  per  altrc  havenls  poder  del  Senyor  Rey 
lo  prior  o  son  locbtinenl  ne  sie  request  en  cas  empero 
que  gents  esti-anyes  vinguessen  en  Calbalunya. 


E  lo  dit  servey  e  ajuda  deu  durar  solament  per  II 
meses  en  cas  que  les  dites  gents  estranyes  de^a  Sent 
Micbcl  vinguessen. 

TOMO  xxxiv.  7 


(90  ) 
E  en  aqiiell  cas  lo  Senyor  Rey  atorga  que  no  usara 
en  lo  dit  prior  ni  en  son  lochtinent  ni  en  los  conie- 
nadors  e  frares  ni  homens  del  prioral  dins  lo  princi- 
pal de  Calhalunya  pobláis  del  usalge  princeps  namque 
aytant  empero  con  la  ajuda  o  el  servey  deis  dits  ser- 
vents  se  fara. 

Lo  prior  de  Calhalunya  pagara  per  II  mili  CCCCXX 
fochs  que  ha  dins  Calhalunya  per  los  quals  ha  pagat 
en  lo  comparliment  fel  en  les  corts  de  Cervera  e  per 
aquell  pagara  a  la  raho  desús  conlenguda  90  es  I  di~ 
ner  m.  per  foch  sois  aytal  condicio  quel  Senyor  Rey 
foFQ  e  haja  a  forjar  ab  acabament  a  raquesla  del  dit 
prior  tols  homens  los  quals  lo  Senyor  Rey  o  sos  ofíi- 
cials  hage  fets  exir  deis  lochs  del  spital  que  ha  en  les 
parís  de  Rosseylo  e  slien  en  los  lochs  del  Senyor  Rey. 
E  si  lo  Senyor  Rey  request  per  lo  dit  prior  ago  no  fe- 
ya  que  al  dit  prior  sia  deduit  del  dit  comple  e  ell  no 
sia  res  tengut  de  pagar  per  aquells  ans  per  aquesta  co- 
vinenga  ell  e  sos  homens  ne  sien  absolts  quant  empe- 
ro a  la  quantitat  qui  ais  dils  homens  ne  vendrie. 

Testes  venerabiles  P.  de  Lauro  frater  P.  Scribe  et 
Laurencius  deTurribus. 


Senyor  los  consols  e  prohomens  de  la  ciutat  de  Ter- 
ragona  en  cas  que  fos   loch   al   usatgc    qui  comenta 


(91  ) 
princeps  namque  e  a  la  interpretado  daquell  fcta  alte- 
nenls  que  pus  profilosa  cosa  sera  a  la  defensio  de  la 
térra  e  a  la  vosira  honor  haver  certes  e  triades  perso- 
nes a  cavall  e  de  peu  que  si  tota  la  gent  de  la  ciutat 
anave  profcren  en  cas  que  a  vos  Senyor  placia  per  to- 
ta la  universitat  e  faldes  de  la  ciutat  e  per  tots  los  sin- 
gulars  daquella  en  esmena  e  loeb  del  dit  usatge  per 
tots  los  foehs  que  en  aquel!  cas  serán  en  la  dita  ciutat 
e  en  les  faldes  daquella  IH  mayles  per  focb  cascun 
jorn  de  la  qual  quantilat  \'0s  darán  Senyor  aytant  con 
munlara  ne  bastara  la  dita  moneda  les  II  parís  en  ho- 
niens  a  cavall  entre  armats  e  alforrals  e  la  terga  pas^t 
en  servents  qo  es  les  dues  parts  lancers  e  la  terga  ba- 
llesters  la  qual  hajuda  fan  sois  forma  e  condicions  e 
per  lo  temps  dius  scrit.  Lo  Senyor  Rey  accepta  agra- 
dablement  lo  present  do  sots  les  condicions  e  respos- 
tes  dius  scrites. 


Primerameni  que  durant  la  dita  ajuda  la  qual  de- 
claren e  entenen  que  dur  per  11  meses  ten  solament 
en  cas  que  dessa  la  festa  de  Sent  Michel  prop  vinent 
sia  loch  al  dit  usatge  e  a  la  interprelacio  daquell  feta 
vos  Senyor  ne  allre  per  vos  durant  e  fahent  lo  dit  ser- 
vey  no  puxats  usar  del  dit  usatge  en  la  dita  ciutat  e 
singulars  daquella  ni  la  host  daquella  ne  los  singulars 
trer  per  alguna  rabo  o  occassio  ne  encare  Senyor  des- 
sa la  í'esia  de  Sent  Michel  no  puxats  traure  de  fora  la 
dita  ciutat  per  rabo  e  occasio  df;  eveniment  de  gents 


(9-2  ) 
estranyes  la   dita   host  o   siiigulars  daquella.  Plau  al 
Sen}or  Rey. 


IteQi  Senyor  que  ais  dits  homens  a  cavall  e  de  peu 
sie  fel  e  tengut  compte  per  algún  ciutada  de  Terrago- 
na  que  los  dils  consols  hi  ordonaran  e  ab  albera  da- 
quell  la  dita  companya  sia  paguada  per  la  dita  ciutat 
axi  Senyor  que  official  vostre  algún  en  lo  dit  cotnpte 
ne  pagua  del  dit  sou  no  baja  res  a  ferne  ne  aministrar 
ne  bajen  a  haver  part  ne  dret  de  offici  en  alguna  ma- 
nera. Plau  al  Senyor  Rey  exceptat  quen  puxe  dema- 
nar  e  haver  mostra  per  qo  que  la  lej'ra  sia  defesa  per 
tal  gent  con  se  pertany  a  la  defensio  de  aquella. 


ítem  que  si  los  dits  consols  no  podien  baver  de  la 
dita  ciutat  ne  de  lur  vehinat  compliment  a  les  diles 
parís  deis  dits  homens  a  cavall  entre  armats  e  alforrats 
quen  puxen  donar  sis  volran  II  ciutadans  qui  sien  acus- 
lumats  de  portar  armes  sobre  cavall  ab  beslies  mulars 
be  armats  en  compensacio  de  1  hom  a  cavall  armat  e 
en  cas  encare  que  ab  tot  ago  no  bastasson  a  les  di  tes 
dues  parts  que  puxen  donar  VIÍ  servenls  per  cascun 
hom  a  cavall  armat  e  V  homens  servents  per  hom  a 
cavall  alforrat  deis  quals  les  dues  parts  sien  lancers  o 
laltre  ballesters.  Plau  al  Senyor  Rey. 


ítem  Senyor  que  placía  a  vos  que  nofassats  guerra 


{  93  ) 
a  nagun  de  la  térra  de  Callialunya  singularnient  o  ge- 
neral del  dit  iisatgG  e  de  la  rehemso  per  aqiiell  feta  o 
fahedora  car  interés  es  gran  de  vos  Senyor  e  de  tota  la 
térra  que  la  defensio  sia  bona  e  bastant  e  feta  per  tuyt 
comunament.  Plau  al  Senyor  Rey. 


ítem  Senyor  que  vos  fassats  fer  letres  e  manaments 
executoris  ais  veguers  de  Terragona  c  a  lurs  lochsti- 
nents  que  tanlost  que  per  los  diis  consols  de  Terrago- 
na requests  ne  serán  destrenguen  fortment  en  persona 
e  beris  tots  e  sengles  singulars  de  la  dita  ciutal  de 
qualque  condicio  o  stament  sien  a  pagar  go  que  serán 
tatxats  per  los  dits  consols  e  altres  assignadors  per  lo 
consell  de  Terragona  a  pagar  en  lo  sou  deis  dits  ho- 
mens  a  cavall  e  servents  e  ago  fassen  los  dits  officials 
reinoguda  tota  appellacio  e  excepcio  e  no  contrastant 
privilegis  franqueses  e  inmunitats  per  vos  Senyor  o  per 
vostres  predecessors  atorgades  per  tal  con  lo  dit  usát- 
ge  es  de  tal  rigor  que  tot  hooi  hi  es  obligat  con  loch 
ha.  Plau  al  Senyor  Rey. 


Ítem  que  aquesta  avinenc^'a  nos  entena  no  tensola- 
ment  en  lo  cas  de  ara  go  es  que  si  aqüestes  compan- 
yes  que  dien  ques  ajusten  venien  contra  vos  Senyor  en 
Cathalunya  per  combatre  ans  si  ago  no  era  o  si  era 
passat  la  present  avinenga  fos  cassa  e  nulla  e  hauda 
per  no  feta.  Declarans  encare  Senyor  que  la  d' ta  avi- 
nenga baja  loch  en  cas  que  les  dites  companyes  ven- 


(94) 
^uessen  en  Cathaliinya  dessa  la  festa  de  Sent  Michel 
primer  vinent  e  no  en  altra  manera.  Plau  al  Senyor 
Rey. 


ítem  Senyor  la  dita  proferta  et  atorgament  fan  e  en- 
tenen  affer  si  la  ciutat  de  Barchinona  e  les  altres  ciu- 
tats  et  viles  de  Cathalunya  fan  per  semblant  manera  et 
forma  e  que  si  altres  gracies  o  concessions  eren  ator- 
gades  per  vos  Senyor  a  la  dita  ciutat  o  ais  altres  lochs 
de  Cathalunya  per  aquesta  raho  que  semblanls  gracies 
o  concessions  vos  placie  atorgar  a  la  dita  ciutat  de  Ter. 
ragona  e  ais  singulars  de  aquella.  Plau  al  Senyor  Rey 
que  les  gracies  o  concessions  atorgades  a  Barchinona 
o  per  aquesta  raho  sien  atorgades  a  la  dita  ciutat  em- 
pero no  vol  que  la  present  proferta  baje  alcuna  condi- 
cio  sino  a^tal  con  ha  la  ciutat  de  Barchinona. 


ítem  que  per  la  present  avinenga  no  sia  fet  ni  en- 
genrrat  prejudici  o  derogado  alguna  ara  o  en  temps 
esdevenidor  al  dret  de  vos  Senyor  ni  a  la  dita  ciutat 
ni  deis  singulars  de  aquella  ni,  ais  piivilegis  lihertats 
franqueses  e  inmunitats  a  la  dita  ciutat  e  singulars  da- 
quella  atorgats  ans  remanguen  en  sa  forssa  e  valor  axi 
con  abans  e  quel  present  fet  daqui  avant  no  puixe  tier 
a  eximpli  o  a  conscquencia.  Plau  al  Senyor  Rey. 


ítem  que  totes  caries  letres   et  altres  provisíons  a 


(95) 
ago  necessai'ies  sien  dades  a  la    ciulat  franches.  Plau 
al  Senyor  Rey  de  dret  de  segell. 


XXYU  die  januarii  anno  a  nativitate  Domini  Mille- 
simo  CCCLX  secundo. 

Pelrus  Vitalis  sindicus  ville  Aqualate  de  quo  sindi- 
cato plene  constat  per  instrumentum  publicum  factum 

auctoritate notarii  dicte  ville  Aqualate  promi- 

sit  nomine  universitatis  dicte  ville  faceré  seu  prestare 
servitium  dicto  domino  Kegi  easu  quo  propler  adven- 
tum  gentium  extranearum  locus  sit  usatico  Barchino- 
ne  qui  incipit  princeps  namque  loco  dicti  usatici  et  in 
compensationem  ipsius  deceni  equites  quorum  media- 
tas sint  armati  altera  vero  medietas  alforrati  ad  dúos 
videlicet  menses  dum  taxat 

( No  sigue. ) 


El  proceso  que  empieza  desde  ahora  es  uno  de  los  tan- 
los  que  existirian  aislados  antes    de  reunir   en  una   sola 


■  {  96  ) 
pieza  todos  los  que  se  formaron  ,  bajo  diferentes  concep- 
tos, contra  Cabrera,  lo  que  advertimos  para  que  no  se  ex- 
trañe la  diversidad  de  fechas  que  hay  entre  los  que  ante- 
ceden sobre  declaración  del  usage  Princeps  naraque  y  de- 
más y  el  que  sigue  ahora  ,  de  carácter  ya  mucho  mas  cu- 
rial que  aquellos. 


iXoverint  universi.  Quod  die  mercurü  octava  die  ina- 
dii  anno  a  nativitaté  Domini  Millessimo  CCCLX  quai- 
lo.  Cum  de  lilis  nephandis  proditionis  et  lose  mages- 
talis  crimiiiibus  et  sceieratissimis  facicorihus  contra 
personam  domini  Regis  et  ejus  liberorum  lemqiip  pu- 
blicam  suoruní  regnoruní  et  terrarum  perpelratis  co- 
gitatis  et  inliitis  de  quibus  nobiles  Bernardus  de  Ca- 
praria sénior  et  Bernardus  de  Capraria  ejus  filius  co- 
mes Ausone  delati  existunt  fuerit  de  mandato  illus- 
irissime  domine  Regine  habentis  de  hoc  a  dicto  do- 
mino Rege  spetiale  mandatum  eeptum  inquirí.  Ideo 
dicta  domina  Regina  habita  deliberatione  solerti  cum 
suo  honorabili  consilio  in  quo  non  nulli  doctores  civi- 
latis  Barchinone  interfuerunt  et  maturo  ac  digesío 
consilio  super  istis  mandavit  predictos  nobiles  citari 
voce  preconia  in  civitate  Barchinone  sub  forma  se- 
quenti. 


Ara  ojats  queus  fa  hom  a  saber  de  part  del  Senyor 
Rey  que  con  los  nobles  En  Bernat  de  Cabrera  major 
de  dies  c  En  Bernat  de  Cabrera  íill  daquell  coíiile  Do- 


(97  ) 
sona  stants  consellers   del   dit  Senyor   Rey  sien  stats 
delatáis  e  inculpáis  al  dit  Senyor  que  han  comeses  crim 
de  lesa  magestat  per  molts  e  diverses  tractaments  mal- 
váis fets  per  ells  ab  lo  Rey.  de  Castclla  publich  ene- 
mich   del    dit   Senyor   Rey  contra  la  persona  del  dit 
Senyor  Rey  e  regnes  e  terres  sues  per  los  quals  mal- 
váis tractaments  ses  seguida  es   seguia  gran  perdición 
e  destruccio  del  dit  Senyor  Rey  e  deis  regnes  e  Ierres 
sues  e  de  la  sua  cesa   publica.  Per  (¿o  lo  dit    Senyor 
Rey  ab  aquesta  present  crida  cita   los   dits  nobles  e 
cascun  dells  que  per  la  dita  rao  compareguen  perso- 
nalment  davant  lo  dit  Senyor  Rey  o  son  general  loch- 
tinent  en  la  ciuíat  de  Barchinona  dins  lo  paiau  del  dit 
Senyor  Rey  lo  dcen  dia  del  mes  de  juny  prop  vinent 
si  feriat  no  sera  sí   no   lo  seguent  no  feriat  en  alfra 
manera   si  a^o  no  fahien  lo  dit  Senyor  Rey  los  certi- 
ficha  que  procehiv  fara  contra  ells  a  bandajar  lurs  per- 
sones e  annotar  lurs  bens   e   en  altre   manera  segons 
que  la  qualitat  del  dit   crim   requer   e  de   dret    sera 
faedor. 


Quequidem  proconitzacio  dicta  die  mercurii  fuit  pu- 
blico facía  in  civitate  predicía  Barcbinone  in  iocis  as- 
suetis  ipsius  civitatis  ubi  preconitzalioues  símiles  íieri 
consueverunt  cum  tubis  videlicet  lubicella  ac  tabali- 
bus  per  Jacobum  Clos  preconem  publicum  civitatis  pre- 
dicte  presente  Petro  Roma  scriptoic  júralo  sub  me 
Petro  de  Goslemps  scriptorc  dicti  domini  Regis  ac 
notario   et  scriptorc   presentís  procesus  ul  ídem   Ja- 


(98) 
cobus  Clos  et  Petrus  Roma  nunch  dicto  notario  retu- 
lerunt. 


Et  nichilominus  eadem  die  fiiit  deliberatum  per  dic- 
tam  dominam  Reginam  in  prediclo  consilio  quod  dic- 
ta citatio  publicaretur  in  civitatibus  Dertuse  Ilerde  et 
Gerunde  et  villa  Perpiniani  et  ob  boc  fuii  scriptum  vi 
cario  dicte  civitaíis  Darluse  per  literam  domini  Regis 
tenoi'is  seguenlis. 


En  P.  per  la  gracia  de  Deu  Rey  Daragon  de  Valen- 
cia de  Mallorques  de  Cerdenya  e  de  Córcega  e  comte 
de  Rarchinona  de  Rossello  e  de  Cerdanya.  Al  amat 
nostre  lo  vaguer  de  Tortosa  et  déla  Ribera  de  Ebre  o  a 
son  loclitinent.  Salut  et  dileccio.  Sapiats  que  nos  bavem 
feta  fer  en  la  ciotat  de  Rarchinona  ab  veu  de  crida  la 
citación  seguent.  Ara  ojats  queus  fa  hom  asaber  de  part 
del  Senyor  Rey  qwe  con  los  nobles  En  Rernat  de  Ca- 
brera major  de  dies  e  En  Rernat  de  Cabrera  íil  da- 
quell  comte  Dosona  stants  consellers  etc.  Inserto  teno- 
re  citationis  jam  facte  in  civitate  Rarcbinone  post  cu- 
jus  seriem  sequitur  boc.  E  com  hajaní  provehil  que  en 
la  dita  ciutat  de  Tortosa  e  en  alscuns  altres  notables 
lochs  de  Cathalunya  sia  preconitzada  aquesta  citación 
per  (^-ous  dehim  et  manam  quen  continent  la  dita  cita- 
ción ab  veu  de  crida  en  los  lochs  de  la  dita  ciutat  on 
semblants  citacions  o  crides  sa  fan  fagats  publicar  e 
hauda  relación  daquesta  publicado   certifñcats  nosen 


(  09  ) 
per  lo  portador  de  la  present  ab  letra  vostra  ab  segell 
del  vostre  offici  sagellada  en  la  qual  la  citación  damunt 
di  la  sia  inserta.  Dada  en  Barchinona  a  Vlíl  dies  de 
maig  en  lany  de  la  nalivitat  de  nostre  Senyor  MGCC 
LXIV.  Visa  Romeus. 


Quequidem  litera  eadem  die  fuil  tradita  Pelro  de 
Atedia  cursori  curie  ferenda  per  eum  vicario  su- 
pra dicto. 


Fuit  etiain  scriptiim  per  modum  predictum  et  cum 
simili  litera  domini  Regis  vicario  llerde  et  Pallarien- 
si  vel  ejus  locumtenenii  que  litera  fuit  tradita  Lau- 
rencio Johannis  cursori  curie  ferenda  per  eum  ipsi  vi- 
cario vel  ejus  locumtenenti. 


Similiter  eliam  fuit  scriptum  et  cum  simili  litera  do- 
mini Regis  vicario  Gerunde  et  Bisulduni  vel  ejus  lo- 
cumtenenti. 


ítem  etiam  fuit  scriptum  vicario  Rossilionis  et  Yal- 
lispiri  vel  ejus  locumtenenti  et  fuerunt  hec  due  lilere 
dicta  Vil!  die  madii  tradite  Berengario  Clareli  cursori 
curie  fcrcnde  per  eum  dictis  vicario  Gerunde  et  vica- 
rio Rossilionis  aut  eorum  locatenentibus. 


(  100 


Et  redicns  dictus  Petrus  de  Atlieca  refferensque  XV 
die  dicti  oiensis  madü  predictam  literam  regiam  dicto 
vicario  Dartuse  direclam  eidem  vicario  vel  ejus  locum- 
tenenti  preseniasse  tulit  ipsius  locumtenentis  rcs- 
ponsivam  literam  clausam  et  viccarie  officií  sigillo  ut 
prima  apparebat  facie  sigillatam  tenoris  sequentis. 


Molt  alt  et  molt  poderos  Senyor  ab  humil  e  deguda 
reverencia  reebi  una  letra  dissapte  ques  comptava  XI 
dies  de  maig  del  any  de  la  encarnación  de  nostre  Sen- 
yor MCCCLXIV  de  la  tenor  seguent.  En  P.  per  la  gra- 
cia de  Deu  Rey  Darago  de  Valencia  de  Mallorques  de 
Cerdenya  de  Corsegua  e  conite  de  Baichinona  de  Ros- 
selo  et  de  Cerdanya.  Al  amat  nosti-e  lo  vegiick^  de.Tor- 
tosa  e  de  la  ribera  de  Ebrc  o  a  son  lochtinenl.  Salut 
e  dileccio.  Sapiats  que  nos  havem  lela  fer  etc.  Inserto 
toto  tenore  liíere  regie  predicte  per  diclurn  Petrurn  de 
Atheca  dicto  vicario  vel  ipsius  locumíenenti  presénta- 
te post  cujus  data  sequitur  boc.  On  Senyor  volent 
complir  los  vostres  nianaments  encontinent  la  dita  ci- 
tación de  mot  a  niot  segons  que  en  la  dita  letra  es 
scriía  e  ordonada  fiu  publicar  ab  ven  de  ciida  publiea 
e  ab  trompes  e  ab  tabals  e  anafil  en  lots  los  lochs  de 
la  ciutat  on  semblants  citacions  e  crides  se  fan  e  son 
acuslumades  de  fer.  E  feta  relación  a  mi  et  en  la  cort 
per  lo  cridadorjurat  fiu  scriura  en  lo  libre  de  la  cort 
totes  aqüestes  coses  certificant  la  vostra  n)olt  gran  al- 


(  iOi  ) 
tea  que  totes  aqüestes  coses  son  stades  fetes  e  segui- 
des  segons  que  vos  Senyor  ab  la  dita  letra  son  stades 
a  mi  manades  per  la  qual  cosa  senyor  vos  tremet  a- 
quesla  letra  segellada  ab  lo  segeli  del  offici  de  fa  ve- 
gueria.  Scrita  en  Tortora  dissapte  a  XI  de  maig  en  ora 
del  seny  en  lany  de  la  incarnacion  de  nostre  Senyor 
MCCCLXIV. 

P.  de  Bruscha  sotzvaguer  de  la  ciutal  de  Tortosa 
besanls  Senyor  hun)ilmenl  las  vostres  nians  e  los  vos- 
tres  peus  ma  coman  en  vostre  gracia  e  nierce. 

Tenor  vero  subscriptionis  dicte  literc  talis  est. 

Al  inolt  alt  e  inolt  poderos  princep  e  Senyor  lo  Sen- 
yor Piey  Darago. 


Ítem  elinm  diclus  Laurencius  Johannis  cursor  re- 
diens  XYÍ  die  madii  auni  predicli  reíTerensque  diclam 
litteram  regiam  quam  predicto  vicario  llerde  seu  ejus 
locuujlenenti  porlaverat  se  ipsi  locumtenenti  presen- 
tasse  tulil  ipsius  locumtenenti  responsivam  literam  pa- 
tenteni  e^  sigillatam  in  doi  so  sigillo  officii  dicti  vicarü 
conlinenlie  subsequentis. 


A  la  vostra  gran  excellencia  Senyor  bumilment  no- 
tifich  jo  Jacme  dez  Puig  lochtinent  de  veguer  e  cort  de 
Leyda  per  la  vostra  altea  en  la  dita  ciutat  mi  haver 
reebuda  una  letra  vostra  per  En  Lorens  Joban  correu 
vostre  de  la  tenor  seguent.  En  P.  per  la  gracia  de  Deu 
Rey  Darago  de  Valencia  de  Mallorques  de  Serdenya  de 


(  102  ) 
Corsega  e  comte  de  Barchinona  de  Rosselo  el  de  Cer- 
danya.  Al  amat  nostre  lo  veguer  de  Leyda  e  de  Pa- 
llars  (^a  son  lochtinent.  Salut  e  düeccio.  Sapiats  que 
nos  havem  feta  fer  en  la  ciutat  de  Barchinona  etc.  In- 
serto tolo  tenore  litere  regie  predicte  dicto  vicario  Iler- 
densi  directe  et  per  dictum  Laurencium  Johannis  cur- 
sorem  ipsi  vicario  ut  predicitur  late  post  cujus  litere 
datam  sequitur  hoc.  La  qual  letra  reebiida  ab  aquella 
major  humilitat  que  pugui  lo  dia  meteix  e  ora  quem 
fou  presentada  es  assaber  dissapte  a  XI  dies  de  maig 
del  any  present  de  continent  Senyor  fiu  fer  la  crida  pu- 
blicament  en  la  ciutat  de  Leyda  per  los  locbs  acuslu- 
mats  en  fer  crides  publiques  o  citacions  semblants 
perqué  moU  excellent  Senyor  segons  lo  manament  a 
mi  fet  per  vos  en  la  dita  letra  vos  ceriifich  de  les  dites 
coses  ab  la  leti'a  mia  segellada  ab  lo  segell  del  offici. 
Recoman  me  Senyor  en  la  vostra  gracia  e  merce  ab 
besament  de  peus  e  de  rnans.  Data  Ilerde  XU  die  ma- 
dii  auno  a  nativitate  Domini  MCCCLXIV. 


ítem  etiam  dicta  XVI  die  madii  Berengarius  Clareti 
rediens  et  refferens  literas  quas  dictis  vicariis  Gerunde 
et  Rossilionis  portaverat  se  locumtenenti  vicarii  Ge- 
runde  et  vicario  Rossilionis  tiadidisse  tulit  ejusdem  lo- 
cumtenentis  et  vicarii  responsivas  íilteras  clausas  et 
dictorum  vicaríorum  sigillis  ut  apparebat  prima  facie 
sigillalas  et  est  responsiva  liltera  dicti  locumtenentis 
vicarii  Gerunde  hujusmodi  seriey. 


(  103  ) 


Molt  alt  et  molt  poderos  príncep  e  Senyor.  Sania  la 
Vüstra  gran  altea  que  vuy  que  es  divenres  et  hora  de 
tercia  he  reebudes  II  letres  les  quals  ma  presentades 
En  Berenguer  Claret  correu  de  vos  Senyor  go  es  la 
una  de  citación  deis  nobles  En  Bernat  do  Cabrera  e 
den  Bernat  son  fill  e  laltra  de  cridar  les  osts  e  manar 
aquellos  a  la  Belladona  per  dimarts  lot  dia  prop  vinent. 
Perqué  molt  alt  Senyor  decontinent  jo  fiu  citar  ab  veu 
de  crida  per  los  lochs  acustumats  de  la  ciutat  de  Ge- 
rona los  dils  nobles  e  apres  c¡idar  les  dites  osls  e  Deu 
volent  Senyor  jo  seré  per  dimarts  lot  dia  ab  les  osts 
al  dit  loch  de  Na  Belladona  segons  tenor  et  forma  en 
las  letres  de  vos  Senyor  insertados  e  contengudes  la 
qual  citación  Senyor  deis  dits  nobles  la  tenor  es  axi 
com  se  seguix.  Ara  ojats  queus  fa  hom  a  saber  de  part 
del  Senyor  Rey  que  con  los  nobles  En  Bernat  de  Ca- 
brera major  de  dies  e  En  Bernat  de  Cabrera  fdl  da- 
quell  comte  Dosona  stants  consellers  del  Senyor  etc. 
Inserto  toto  tenore  cilationis  proclámate  in  dicta  civi- 
tate  Barchinone  et  in  dictis  litleris  regiis  inserte  cujus 
tenorem  sequitur  hoc.  Deus  Senyor  molt  alt  vos  don 
victoria  deis  vostres  enemichs  per  molts  de  temps. 
Scrita  a  Gerona  divendres  a  X  dies  de  maig  lany  de 
la  nativitat  de  nostre  Senyor  MCCCLX  quatre. 

Lo  vostre  humil  servidor  qui  besant  la  térra  quels 
vostres  peus  Senyor  calsiguen  sa  comana  en  voslra 
gracia  et  merce  Jacme  Yerd'eguer  sotzvaguer  de  Ge- 
rona. 


(  i04  ) 
Subscripcio  vero  dicte  liitere  talis  est. 
Sacre  Regie  Aragón um  magestati. 


Tenor  vero  dicte  responsive  littere  predicti   vicarii 
ílossilionis  sequitur  in  hec  verba. 

Molt  alt  et  molt  poderos  e  molt  excellent  Princep 
e  Senyor.  Sapia  la  vostra  reyal  magestaí  que  jo  roebi 
una  letra  reyal  de  la  voslra  gran  altea  dissapte  a  XI  de 
maig  que  fo  la  vespra  de  Pentacosta  lany  present  la 
tenor  de  la  qual  es  aytal.  En  P.  per  la  gracia  de  Den 
Rey  Darago  de  Valencia  de  Mallorques  de  Cerdenya  e 
de  Corsega  comte  deRai'chinona  de  Rossello  e  de  Cer- 
denya. Al  amal  noslre  lo  veguer  de  Rossello  e  de  Va- 
llespir  o  son  locbtinení.  Salut  et  düeccio.  Sapiats  que 
nos  havem  feta  fer  en  la  ciutat  de  Barchinona  ab  veu 
de  crida  etc.  Inserto  toto  litere  regie  predicte  per  dic- 
tum  Bcrengarium  Clareti  dicto  locumtenenti  presénta- 
le. Post  cujus  litere  datam  seguitur  boc.  La  qual  letra 
Senyor  ab  tota  aquella  reverencia  que  pusch  ne  se  ree- 
buda  encontinent  fiu  publicar  sollempnament  la  dita 
crida  e  citación  en  la  vila  do  Perpenya  per  los  locbs 
acustumals  per  la  manera  en  aytals  coses  acustumada 
segons  et  per  la  forma  en  la  preinserta  letra  reyal  con- 
tenguda.  Scrita  en  Pei'penya  dissapte  a  XI  de  maig 
lany  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  MCCCLXIV.  Vi- 
carios. 

Lo  vostre  humil  Francesch  sa  Garriga  veguer  de 
Rossello  prostrat  en  térra  ab  besament  de  peus  e  de 
mans  se  comuna  Senyor  en  vostre  gracia  el  merce. 


(  105  ) 
Et  erat  subscripta  lUtera  per  hec  verba. 
Sacre  Kegie  Arjgonum  mai^estali. 


Postea  aiUem  die  Inne  que  erat  décima  die  junü 
anno  predicio  et  ora  vesperorum  coram  serenissima 
domina  Alienora  Dei  gratia  Piegina  Aragonum  predicti 
domini  Regis  conjuge  et  generali  locumtenenle  et  ho- 
norabili  ipsius  domini  Regis  consilio  inter  quos  erat 
venerabilis  Franciscus  Boma  legum  doctor  ejusdem 
domini  Regis  vícecancellarius  existenlibus  in  palacio 
regio  Barchinone  comparuit  venerabilis  Petrus  sa  Cos- 
ta bajulus  Cathalonie  generalis  ac  procurator  fischalis 
predicti  domini  Regis. 


Et  quia  in  dicto  palacio  predicti  nobües  Bernardus 
de  Capraria  et  Bernardus  de  Capraria  ejus  filius  comes 
Ausone  non  comparueíant  nec  ibidem  videbanlur  in 
domo  videlicet  majori  dicti  palacii  ubi  cumuniter  au- 
dientiam  leneUir  in  quaquidem  plures  gentes  inlere- 
rant  Petrus  Capmany  portarius  dicti  domini  Regis  qui 
ascendeial  in  quibusdam  gradibus  fusteis  qui  in  capite 
dicti  palacii  sunt  in  quibus  dictum  consih'um  regium 
sedebat  prociaraavil  altis  vocibus  de  mandato  domine 
Regine  Es  bic  lo  noble  En  Bernat  de  Cabrera  ne  lo 
comte  Dosona  son  fill.  Es  hic  lo  noble  En  Bei-nat  de 
Cabrera  ne  lo  comte  Dosona  son  lili.  Es  hic  lo  noble 
En  Bernat  de  (labrera  ne  lo  comte  Dosona  son  fill. 

TOMO   XXXIV.  8 


(  106  ) 


Set  quia  dicii  nobiles  vel  alter  inibi  reperti  non  fue- 
runt  predictus  bajulus  general is  ac  procuralor  fiscba- 
lis  eorum  contumaciam  acusavit. 


Est  tamen  verum  quod  dum  proclamabantur  dicta 
verba  per  dictum  portarium  frater  Bernardus  Albern 
monachus  monasterii  Sancti  Salvatoris  de  Brea  et  Gui- 
Uermus  Geraldi  presbiter  qui  coram  ipso  portarlo  sla- 
bant  dícebant  quod  ipsi  erant  inibi  pro  nobilibus  su- 
pradictis. 


Et  ibidem  post  aliquam  pausara  jam  ora  cene  jam- 
que  curia  vicarii  Barchinone  levata  ut  inichi  Petro  de 
Gostemps  notario  presentis  processus  relulerunt  Be- 
rengarius  Fonoyeda  scriba  dicte  curie  et  Petrus  Bu- 
gatelii  sagio  ejusdem  curie  iterum  dictus  Petrus  Cap- 
many  de  mandato  dicte  domine  Regine  existens  in  dic- 
lis  gradibus  fusteis  altis  vocibus  proclamavit  Es  hic  lo 
noble  En  Bernat  de  Cabrera  ne  lo  comte  Dosona  son 
fdl.  Es  hic  lo  noble  En  Bernat  de  Cabrera  ne  lo  com- 
te Dosona  son  íill.  Es  hic  lo  noble  En  Bernat  de  Ca- 
brera ne  lo  comte  Dosona  son  fill. 


Et  dum  dicta  verba  predictus  proclamabat  porta- 
rius  dicti  frater  Bernardus  et  Guillermus  Geraldi  di- 


(  107  ) 
xerunt  bis  vel  ter  quod  ipsi  erant  inibi  pro  nobilibus 
supradiclis. 


Dictusverovenerabilis  Petrus  sa  Costa  procurator  fis- 
cbalis  qui  supra  quia  dicti  nobiles  non  comparuerant 
eorum  conturnalianí  acusavit  nec  minus  obtulil  hanc 
scedulam  quam  in  presentí  processu  inserí  man- 
davit. 


Quia  in  causa  criminalí  presertim  tali  et  tanta  qaan- 
ta  est  causa  criminis  legis  Julie  magestatis  procu- 
rator íntervenire  non  potest.  Et  ob  hoc  prefali  nobiles 
de  dicto  lese  magestatis  crimine  inculpati.  Et  propterea 
legitime  citati  ob  hoc  quod  personaliter  non  compa- 
ruerunt  die  et  loco  in  cílatione  eis  facta  assignatis  re- 
pulari  debent  mérito  contumaces.  Idcirco  requirit  ve- 
nerabilis  ^.a  Costa  procurator  fischalis  ipsos  nobiles  pro 
contumacibus  haberi  el  contra  ipsos  et  eorum  bona 
procedí  tanquam  contra  contumaces  occasione  crimi- 
nis antedicti. 


Et  iterum  coram  dicta  domina  Regina  in  dicto  pa- 
lacio existente  dictus  procurator  fischalis  requisivit 
instantia  quanta  potuit  ut  dicti  nobiles  cSntumaces 
reputarentur  et  qnod  contra  ipsos  et  eorum  bona  in 
eorum    contumatiam    procederetur    prout    tantorum 


(  J08  ) 
criminum   qualitas  de  quibus  inculpati  sunt  postulat 
ct  requirit. 


Quibus  aclis  domina  Regina  locumtenens  generalis 
predicta  assidente  sibi  dicto  venerabili  vicecancellario 
et  consilio  regio  supradicto  quia  dicti  nobiles  Beinar- 
dus  de  Capraria  et  comes  Ausone  ejus  filius  citati  le- 
gitirbe  et  expectati  usque  ad  oram  debitam  non  cora- 
paruerant  personaliter  contumaces  eosdem  nobiles  re- 
putavit  lamen  de  gratia  ipsos  si  personaliter  compare- 
re  voluerint  per  lotam  crastinam  diem.  et  eliaro  per  to- 
tam  diem  mercurii  proxime  si  dicta  crastina  dies  fe- 
riata  fuerit  voluit  expeclari. 


Et  quasi  incontinenti  post  recessum  lamen  dicte 
domine  Regine  a  palacio  supradicto  et  aníe  presen- 
tiam  dicti  bonorabilis  consilii  regii  quod  indicio  pala- 
lio  remanserat  in  quo  ínter  alios  dictus  vicecance- 
llarius  erat  venerunt  prefali  frater  Bernardus  Albertí 
et  Guillermus  Geraldi  el  oblulerunt  in  scriplis  hec  quo 
sequntur. 


Ab  deguda  reverencia  bumilmenl  proteslant  jo  G. 
Gerau  preveré  del  bisbat  de  Gerona  axi  con  a  procu- 
rador substituit  de  mossen  En  Berenguer  de  Mavlla 
cavaller  procui-ador  general  deis  nobles  mossen  Ber- 
na t  de  Cabrera  e  del  comte  Dosona   son  fill   que  per 


(  i09  ) 
res  que  jo  diga  no  s¡a  feí  perjudici  ais  dits  nobles  per 
^0  con  jo  no  he  pogut  haver  consell  de  savis  ne  dallres 
bones  persones  les  quals  me  bajen  volgut  consellar* 
E  üQO  perpauhor  de  incurrer  ira  et  indignación  de  vos 
molt  alta  Senyora  Rebina  Darugo  la  qual  parlant  ab 
deguda  reverencia  noni  havets  volguts  donar  savis  ne 
licenciar  ab  los  quals  sobre  los  afifers  deis  demunt 
dits  nobles  me  pegues  aconsellar  per  be  que  a  vos  ne 
sia  moltes  vegades  stat  suplicat.  E  axi  malex  per  pa- 
uor  que  vos  molt  alt  Senyor  lo  duch  per  qo  con  laltra 
dia  mossen  En  Thomas  de  Mar(;a  en  norh  vostre  ma- 
naca  al  abbat  de  Sent  Salvador  Dabrea  de  tolra  lo  cors 
per  rao  con  ell  se  entremetía  de  rahonar  davanl  la  Sen- 
yora Reyna  los  aífers  deis  dits  nobles  per  que  jo  dit 
G.  Gerau  per  nom  demont  dit  vull  e  protest  ab  degu- 
da reverencia  que  si  alscunes  coses  hic  ha  scrites  que 
sien  en  prejudici  deis  demunt  dits  nobles  que  sien 
haudes  per  no  scrites.  E  si  alcunes  axi  mateix  hic  son 
lexades  les  quals  hic  fo^en  necessaries  en  lur  deffen- 
sio  que  no  puxa  noura  a  ells  per  go  con  no  es  culpa 
dalcun  ne  de  mi  qui  no  he  pogut  haver  consell  de  sa- 
vis per  les  rahons  demunt  dites.  E  sots  les  dites  pro- 
teslacions  devant  vos  molt  alta  Senyora  Reyna  Barago 
e  davanl  vos  molt  alt  Senyor  Duc  o  davantla  I  de  vo- 
sallres  del  qual  se  pertangua  jo  dit  C.  Gerau  per  nom 
dámunt  dit  ab  deguda  reverencia  dich  et  propos  go 
quis  segueix. 


Primeramcnt  dicb  ct  propos  ídj  dcgiída  reverencia 


(  no  ) 

qiiels  dits  nobles  no  son  tenguts  ne  poden  comparer 
per  cilament  quels  sia  stat  íet  davant  lo  Senyor  Rey 
ne  son  procurador  per  ^.o  con  lo  dit  noble  mossen 
Bernat  molt  abans  que  fos  citat  «ra  pres  e  es  encara 
vuy  en  poder  del  Rey  de  Navarra.  E  lo  dit  comte  molt 
abans  que  fos  citat  era  stat  pres  en  servey  del  Senyor 
Rey  en  poder  del  Rey  de  Castella  en  poder  del  qual 
encara  vuy  sta  pres  e  a^o  es  cosa  notoria  de  vos  molt 
alta  Senyora  e  a  vos  molt  alt  Senyor  Duc  e  *a  tot  hom 
perqué  con  ells  no  son  de  lur  voler  axi  con  aquells 
qui  son  preses  en  poder  daltra  no  es  cosa  possible  a 
ells  de  comparer  per  ben  que  o  volguessen  e  segons 
rabón  nul  hom  a  inpossibililat  no  pot  ne  deu  esser 
obligat, 


ítem  con  segons  que  appar  per  la  dita  crida  los  dits 
nobles  sien  stats  cilats  per  cosa  la  qual  sembla  que 
toch  lur  fe  per  ^o  ab  humil  reverencia  humilment  su- 
plich  et  requir  jo  dit  G.  Gerau  per  nom  demimt  dit 
que  vos  contra  los  dits  nobles  no  dejats  procehir  per 
la  dita  rao  sino  aytant  con  sia  segons  usatges  e  cons- 
titucions  de  Gathalunya  car  jom  offir  per  nom  damunt 
dit  que  los  dits  nobles  quant  que  sien  fora  les  dites 
presons  lur  fe  scundiran  per  bataylla  e  en  altra  mane- 
ra segons  que  degen  per  usatges  o  per  conslitucions 
generáis  de  Gathalunya  ho  en  cas  que  vos  molt  alta 
Senyora  o  vos  molt  alt  senyor  Duch  vullats  licenciar 
alscuns  nobles  e  cavallers  los  quals  jous  anomanare  en 
cas  que  per  vosaltres  me  sia  atorgat  los  quals  la  fe  deis 


(ill) 

dits  nobles  ab  deguda  reverencia  parlanl  de  present 
per  bataylla  o  en  altra  manera  scundiran  segons  los 
dits  usatges  e  constitucions  generáis  de  Cathalunya  e 
a^o  ab  deguda  reverencia  humilment  suplich  jo  dit  G. 
Gerau  quem  sia  atorgat  en  guisa  que  vos  molt  alta 
Senyora  e  vos  molt  alt  Senyor  Duch  conegats  que 
aquells  qui  a  la  fe  deis  dits  nobles  toquen  ne  dien  re 
parlant  ab  deguda  reverencia  fan  gran  malvestat  e  ago 
me  offir  de  metre  al  juy  de  Deu  segons  que  he  dit  en 
guisa  que  apparega  qui  fa  malvestat. 


ítem  molt  alta  Senyora  et  molt  alt  Senyor  en  cas 
que  les  coses  demunt  dites  no  vullats  fer  humilment 
suplich  jo  dit  G.  Gerau  que  ais  dits  nobles  e  a  lurs 
procuradors  deífensions  covinents  per  vosaltres  sien 
atorgades  les  quals  sots  tengut  de  donar  segons  consti- 
tucions de  Cathalunya  jurades  oc  encara  parlant  ab  de- 
guda reverencia  no  podets  ne  devets  denegar  per  yo 
con  deffensions  per  dret  de  natura  sien  atorgades  lo 
qual  dret  de  natura  per  princeps  no  es  stat  constituit 
en  tant  que  sils  diables  dinfern  a  nostre  Senyor  dema- 
naven  defifensions  el  les  lus  hauria  atorgar  segons  jus- 
ticia perqué  molt  alta  Senyora  e  molt  alt  Senyor  su- 
plich que  per  les  dites  rahons  vullats  donar  e  licenciar 
savis  e  rahonador  ais  dits  nobles  o  a  lurs  procuradors 
ab  consell  deis  quals  ab  deffensions  la  inocencia  da- 
quells  puxen  clarament  mostrar  e  que  axi  mateix  en 
los  processes  contra  los  dits  nobles  per  vosaltres  fae- 
dors  vullals  haver  savis  et  persones  no  sospitoses  ais 


(  li2  ) 
dits  nobles  en  guisa  qiiels  dits  nobles  et  lurs  procura- 
dors  de  vosaltres  Senyora  et  Senyor  puxen  haververa 
justicia  axi  cou  de  dret  e  de  ralion  sa  pertany. 


E  de  les  coses  damont  dites  deman  per  vos  notari 
dejiis  scrit  esser  fetes  aytantes  caites  et  aytantes  va- 
gades  con  per  mi  o  per  mon  principal  ne  serets  re- 
quest  e  no  res  menys  requer  aqüestes  coses  esser  me- 
ses en  lo  proges  de  les  dites  coses  comensant  si  alcun 
es  per  lo  notari  q  scriva  del  dit  proces  qui  axi  metéix 
men  faga  carta  et  caries  aytantes  con  haver  ne  volre 
per  nom  damunt  di£. 


Nec  minus  ad  faciendam  fidem  de  eorum  procura- 
tionibus  obtulerunt  sequentia  instrumenta. 


Notum  sit  cunctis.  Quod  ego  Berengarius  de  Meda- 
lla miles  prrcurator  generalis  nobilis  viri  domini  Ber- 
iiardi  de  Capraria  senioris  sive  majoris  dierum  prout 
de  ipsa  mei  procuratione  constat  plene  per  quoddam 
publicum  instrumentum  confeclum  in  loco  Sancti  Bau- 
dilii  de  Lobregat  diócesis  Barcbinone  quintadle  men- 
tís novembris  anno  a  nativitate  Domini  MCCCLX  se- 
cundo et  clausum  per  Francischum  de  Villa  civem 
Vicensem  auclorilate  regia  nolariuin  publicum  por  lo- 
tam  Cathalouiam.  Et  etiam  procuratoi'  generalis  nobi- 
lis viri  domini  Bernardi  de  Capiaria  Dei  gratia  comi- 


(  M3  ) 

lis  Ausono  dictiqno  domini  BernarHi  filü  cum  publico 
instrumento  ¡nde  confeeto  in  quodam  campo  sive  ho- 
nore  torro  constituto  satis  juxta  ecclesiam  Sánete  Eu- 
lalie  de  Prolien(;ana    dicto  diócesis   Barcliinone  sexta 
die  mensis  octobris  anno  a  nativitale  Domini  MCiCCLX 
primo  et  clauso  per  Franciscum   Bovcrii  notarium  in- 
frascriptum.  Attendcns  ad  mei  audientiam  pervenisse 
qnod  dieli  nobües  domini   et  utcrque   eorum  fuerunt 
nuper   citati   voce  preronia  ¡n  civitate  Barcbinone  ut 
decima  die  mensis  junii   presentis   compareant  perso- 
nab'tercoram  illustrissimo  ac  mac;n¡fico  principe  et  do- 
mino domino  Petro  Dei  gratia  Rogé  Aragonum  Valen- 
tie  Majorice  Sardinie  et  Corsice  comiteque  Barcbinone 
Rossillionis  et  Corilanie  sou  ejus  gcnerali  procuratore 
in  palacio  regio  dicte  civitatis  Barcbinone  causis  et  ra- 
tionibus  in  dicta  preconitzatione  contenlis  et  expres- 
eatis.  Attendens  etiam  quod    dicti  nobiles   domini   et 
uterque  ipsorum  sunt  legiliíne  el  personaliter  inipedi- 
t¡  sic  el  intantum  quod  non  possunl  personaliter  com- 
parere   noc  eonim  deffensiones  exceptiones  .-ausas  et 
rationes  justas  veras  et  legitimas  quas    habent   dicere 
proponere  el  allegare  causis  veris  juslis   et  rationabi- 
libus  et  Ínter  alií?s  quia  sunt  capti  diu  est  et  capti  de- 
tinentur  videlicet  dictus  nobiüs  dominus  Bernardus  de 
Capraria  major  dierum   in   posse   Begis  Navarro  et  in 
rogno  suo  Navarre   et   dictus  nobilis   dominus  comes 
in  el  proservitio  dicti  domini  Begis  Aragonum  in  posse 
hostis  scilicet  rogis  Castelle  ratione  guerre  que  est  Ín- 
ter dictum  illusírissimum  dominum  Bcíiom  Ara¡2:onum 
el  dictum  llegem   Castollc  proptcr  quod   dicti  nobiles 


(  114  ) 
babent  comparere  per  eorum  procuratorem  et  rallones 
eorum  absentie  et  alias  eorum  rationes  exceptiones  et 
defenssiones  proponere  dicere  el  allegare.  Attendens 
in  super  me  alus  arduis  nogolüs  dictorum  nobilium  et 
meis  propriis  fore  multipliciter  occupatiim  taliter  et 
intantum  qiiod  in  et  circa  infrascripta  fiícienda  et  pe- 
ragenda  non  possenj  intendere  seu  personaliter  inte- 
resse.  ídcirco  c-oníidens  de  fide  industria  et  probitate 
et  legalitate  vestri  venerabilis  et  religiosi  fratris  Ber- 
nardi  Alberti  monachi  monasterii  Sanctí  Salvatoris  de 
Brea  diócesis  Gerunde  gratis  consulte  et  ex  certa  scien- 
tia  non  tamen  revocando  alios  procuratores  per  me  quo 
supra  nomine  ad  hec  vel  qnevis  alia  conslitutos  ordi- 
natos  seu  substitutos  aucloritate  dictarum  mearum 
procurationum  et  ex  parle  micbi  in  eis  ut  utraque  ea- 
rum  tradita  et  concessa  fació  substituo  el  ordino  vos 
dictum  fratrem  Bernardum  Alberti  procuratorem  dic- 
torum nobiliufn  dominorum  et  utriusque  ipsorum  ac 
mei  eorum  nomine  certum  et  spetiaiem  presentem  et 
recipientem  de  licentia  et  volúntate  reverendi  domini 
Ferrarii  Dei  gratia  abbatis  monasterii  prelibati  ad  com- 
parendum  pro  dictis  nobilibus  dominis  et  utroque  eo- 
rum et  me  nomine  eorum  et  utriusque  ipsorum  coram 
dicto  illustrissimo  domino  Rege  et  coram  illustrissima 
domina  Aüenora  Dei  gratia  Regina  Aragonum  et  co- 
ram Ínclito  ac  magnifico  domino  infante  Jobanne  dic- 
torum domini  Regis  et  domine  Regine  primogénito 
duce  Gerunde  comiteque  Cervarie  et  etiam  coram  pro- 
curatore  seu  gubernatore  generali  aut  locumtenenti 
dicli  domini  Regis  et  etiam  coram  quibuscumque  alus 


(  H5  ) 
dominis  seu  personis  hiimilibus  vel  excelsis  et  aliis 
etiam  quibuslibet  coraní  qua  seu  quibus  pro  predictis 
seu  eoi'um  occasione  comparere  debealis  et  teneamini 
et  quolibet  ipsoriim  seu  ipsarum  de  quibus  ac  si  ac 
proul  vobis  visum  fuerit  faciendum.  Et  ad  dicendurn 
proponendum  allegaridum  piobandum  et  prosequeo- 
dum  tam  in  judilio  quam  extra  pro  predictis  nobilibüs 
et  utroque  ipsorum  coram  illustrissimis  domino  Rege 
domina  Regina  et  Ínclito  domino  Duce  predictis  ac 
etiam  coram  procuratore  gubernatore  seu  locumtenen- 
te  dicti  domini  Regis  et  aliis  etiam  personis  predictis 
et  quolibet  seu  qualibet  eorum  seu  earum  tam  verbo 
quam  in  scriptis  eis  viis  modis  et  forn>is  quibus  melius 
vobis  videbitur  faciendum  causas  et  raliones  absentie 
et  impedimenti  dictorum  nobilium  dominorum  domini 
Bernardi  de  Capraria  et  domini  comitis  Ausone  filii  sui 
et  utriusque  ipsorum  rationes  excusaliones  exceptiones 
et  deffensiones  sicut  melius  de  jure  etsecundum  cons- 
titutiones  et  usanlias  Cathalonie  generales  et  usaticos 
Barchinone  et  alias  dici  et  fieri  debeam  sive  possit  ac 
eliam  prout  melius  et  utilius  vobis  fien  expediens 
videatur.  Etad  proteslandum  probandum  et  allegandum 
monendum  et  requirendum  de  et  pro  ut  de  jure  dicto- 
rum nobilium  et  utriusque  ipsorum  in  et  super  predic- 
tis ómnibus  et  singulis  et  ea  tangentibus  seu  inde  de- 
pendentibus  aut  emergentibus  quovis  modo.  Et  protes- 
talis  monitis  et  rcquisitis  ac  responsis  ex  adverso  se- 
mel  et  pluries  respondendum  et  replicandum  et  inde 
publícum  et  publica  instrumentnm  et  instrumenta 
ficri  faciendum  petendum   el  recipiendum   et  gene- 


(  i\C}) 
raliter  ad  omnia  alia  et  singula  procurandum  facien- 
dum  et  exercendum  in  et  super  predictis  de  qiii- 
bus  dicti  nobilis  delali  existunt  licet  (ontra  verita- 
tem  reverenliam  et  honerem  dictorum  domini  Regís 
domine  Regine  el  domini  Ducis  eorumque  offitialiura 
im  ómnibus  et  per  omnia  semper  salvis  et  pro  quibus 
citati  fuerunt  et  nliis  ea  tangenlibus  seu  inde  depen- 
dentibus  vel  emergentibus  quoqnomodo  quecumque 
«tilia  vel  neccssaria  fuerint  aut  etiam  opporluna  et 
que  ego  qno  siipra  nomine  facerem  aut  faceré  pos- 
sem  in  eisdem  si  essem  personab'ter  constitutus  etiam 
si  talia  essent  que  mandatum  exhigerent  speliale  et 
sive  quibus  predicta  comode  íieri  et  expediri  non  pos- 
sent.  Quoniam  ego  auctoritate  et  potestate  dictarum 
mearum  procurationum  el  utriusque  earum  in  et  super 
predictis  ac  quolibet  eorum  et  ea  tangenlibus  scu  in- 
de dependentibus  vel  emergentibus  quovis  modo  Ira- 
do et  comino  vobis  dicto  procuratori  substituto  totum 
locum  meum  el  plenarie  vices  nostias  cum  plena  li- 
bera el  generali  administrationo.  Promittens  vobis  ct 
riotario  infr.iscripto  tanquam  publice  persone  vice  et 
nomine  vestri  dicti  procuratoris  substituti  ac  aliorum 
omnium  ct  singulorum  quorum  interest  intererit  et 
potest  aul  poterit  quouiodolibet  inlerere  hec  a  me  no- 
mine quo  supra  legitime  stipnlanti  et  rccipienti  per 
dictos  nubiles  dominum  Bernarduin  de  Capraria  et 
dominum  comitem  Ausone  cujus  filium  et  utrumque 
ipsorum  ac  me  eorum  nomine  babere  semper  ratum 
gratum  et  firmum  quicquid  per  vos  diclum  procurato- 
rem  substitutum  in  et  super  predictis  et  quolibet  eo- 


(  117  ) 
ruiidem  actum  el  gestuní  fuerit  sive  modoquoiibet 
procuratum  et  nuUo  leujpore  revocare  sub  obligatione 
Oíijniurij  büiioium  diclorun»  nobilium  et  utriusque  ip- 
soi  uní.  Actum  est  hoc  in  monasterio  supradicto  die  jo- 
vis  VI  die  mensis  junii  anno  a  nativiíate  DominiMille- 
siiíiO  CCC  sexagésimo  quarto.  Sig^num  Berengarii 
de  Medalia  procuraloris  prudicli  qui  nomine  et  auclo- 
rilate  dictarum  procuraliunum  mearum  et  utriusque 
ipsarum  hee  firmo  et  laudo.  Sigi^num  nostri  Ferrarii 
Dei  gralia  abbatis  predicli  qui  dicto  fratri  Bernardo 
AlíDerli  recipienti  procurationem  hujusmodi  eaque  li- 
bere utendi  et  exercendi  facultatem  et  licentiam  ple- 
uarie  inipartimur.  Testes  hujus  rei  sunt  discreti  Ber- 
nardas Caga  canonicus  ecciesie  Saneti  Felicis  Gerun- 
de  Bonunatus  de  Condomina  rector  ecciesie  de  Hos- 
talrich  et  Jacobus  de  Sánelo  Felice  civis  Yicensis. 

Sig^num  Francisci  Boverii  civis  Yicensis  notarii 
publici  aucLoritate  illustrissimi  domini  Begis  Arago- 
num  per  lolam  Cataloniaai.  Qui  premissis  vocatus  in- 
terfuit  et  hec  seripsit  et  clausit. 


Notum  sit  cuntis.  Quod  ego  Berengarius  de  Medalia 
miles  procurator  generalis  nobilis  viri  domini  Bcr- 
nardi  de  Capraria  senioris  sive  majoris  dierum  pro 
ul  de  ipsa  mea  procuratione  constat  pléne  per  quod- 
dam  publicum  insirumentum  confectum  in  loco  Sane- 
ti Baudilii  de  Lobregat  diócesis  Barchinone  quinta  dio 
mensis  novembris  anno  a  nativitale  Domini  MCCCLX 
sc'cundo  et  clausuin  per  Franchiscum    de   Villa  civem 


{  1Í8  ) 
Vicensem  auctoritate  regia  notarium  publicum  per  to- 
tam  Cathaloniam  et  etiarn  procurator  generalis  nobilis 
viri  doniini  Bernardi  de  Capraria  Dei  gratia  comitis 
Ausone  cum  publico  instrumento  inda  confecto  ia 
qiiodam  campo  sive  honore  ierre  conslitulo  satis  juxta 
ecclesiam  Sánete  Eulalie  de  Prohengana  dicte  diócesis 
Barchinone  sexta  die  mensis  octobris  anno  a  nativita- 
te  Domini  Millesimo  CCCLX  primo  et  clauso  per 
Franciscum  Boverii  noiarium  infrascriptum.  Attendens 
ad  mei  audientiam  pervenisse  quod  dicti  nobiles  domi- 
ni et  uterque  eoruní  fueruntnuper  citati  voce  preconia 
in  civiíate  Barcbinone  ut  X  die  mensis  junii  presenlis 
compareant  psrsonaliter  coram  illustrissimo  ac  magni- 
fico principe  et  domino  domino  Petro  Dei  gratia  Rege 
Aragonum  Valencie  Majorice  Sardinie  et  Corsice  comi- 
teque  Barchinone  Rossilionis  et  Ceiitanie  'eu  ejus  ge- 
neiali  procura lore  in  palacio  regio  dicte  civitatis  Bar- 
chinone causis  et  ralionibus  in  dicia  citatione  conten- 
lis  et  expressatis.  Attendens  etiam  quod  dicti  nobiles 
domini  uterque  ipsorum  sunt  legitime  ct  personaliter 
impedili  sic  et  intanlum  quod  non  possunt  personali- 
ter compareré  nec  eorum  deífensionts  exceptiones 
causas  et  rationes  justas  veras  et  legitimas  quas  ha- 
bent  dicere  proponere  et  allegare  causis  veris  juslis 
et  rationabilibus  et  inter  alias  quia  sunt  capti  cui  est 
el  capti  delinentur  videlicet  dictus  nobilis  Bernardus 
de  Capraria  major  dierum  in  posse  Regis  Navarre  et 
in  regno  suo  Navarre  et  doniinus  nobilis  dominus  co- 
mes in  et  pro  servitio  dicti  domini  Regis  Aragonum 
in  posse  hostis  scilicet  Regis  Casielle  ralione  guerre 


(  411)  ) 
que  est  inler  dictum  illustrissimiim  dominum  Regem 
Aragonum  et   dictum    Regem   Castelle   propter  quod 
dictí  nobiles  habent  comparere  per  eorum  procurato- 
rem  el  rallones  eorum  absentie  et  alias  eorum  rallo- 
nes excepliones  defensiones  proponere  dicere  et  alle- 
gare. Attendens  in  super  me  alus  arduis  negotiis  dic- 
lorum  nobiiium  et  meis  propriis  foro  multipliciter  oc- 
cupatum  taliler  quod  in  et  circa  infrascripta  facienda 
et  peragenda  non  possem   inlendere   seu  personaliler 
interesse.  Idcirco  confidens  de  fide  industria  probitate 
et  legalltate  vestri  venerabilium  el  discrelorum  Jacobi 
Burgués  civis  Barchinone   Baymundi    de  Área   Petri 
Franch  Guillermi  de  Villatortrela   et  Berengarii  Vieta 
Guillermi  Geraldi  Arnaldi   Garrió   el  Franciscl  Fuxa 
presbiierorum  diócesis  Gerunde  et  cujuslibet  veslrum 
gratis  consulte  et  ex  certa  scientia  non  tamen  revocan- 
do alios  procuratores  per  me  quo  supra  nomine  ad  hec 
vel  quevis  alia   constituios   ordinalos   seu   substitutos 
au'cíoritate  dictarum  mearum  procurationum  et  ex  po- 
testale  mihi  in  eis  et  ulraque  earum  tradila   el  con- 
cessa  fació  subslituo  el  ordino  vos  dictos  venerabiles 
Jacobum  Burgués  Haymundum  de  Área  Petrum  Franch 
Guillermum  de  Villatortrela  Berengarium  de  Molendi- 
no  Guillermum  ga  Mascorda  Raymundum    Monet  Be- 
renííaiium  Vieta  Guillermum  Geraldi  Arnaldum  Garrió 
Francischum    Fuxa  et  quemlibet  veslrum   insolidum 
et  pro  tolo  procuratores  dictorum  nobiiium  dominorum 
el  ulriusque  ipsorum  ac  mei  eorum  nomine  certos   et 
spetiales  ad  comparendum  pro  dictis   nobiübus  domi- 
nis  et  utroque  eorum  et  me  nomine  eorum  et  utrius- 


(  120  ) 
(jiie  ípsorum  coram  dicto   illustrissirno  domino   Roire 
x\í'agonuni  ei  corain  illusliissiíDa  domina  Alienora  Dei 
gratia  Regina  Aragonum  ct  coram  incülo  ac   magnifi- 
co domino  infante  Johanne  diclot  um  domini   Regís  et 
domine  Regine  Arügonura  primogénito  duce  Gounde 
conjiteque  Cervarie   et  etianí  coram  procui-atore    seu 
gubernatore  generali   aut  locumienente   dicti   domini 
Regís  et  etiam  corarn  quibuscumque  alus  dominis  seu 
pci'sonis  humilibus  vel  excelsis  el  alus   etiam   quibus- 
libet  coram  qua  seu  quibus   pro   piediciis  seu   eoium 
oceasione  compaiere  debeaiis  et  leneamini  el  quolibet 
ipsoruui  seu  ipsarum  de  quibus   et   si   ac  prout  vobis 
vel  aliquibus  aut  alicui  vestrum   visum   fuer.t  facien- 
dum.  Et  ad  dicendum  proponendum   allegandum  pro- 
bandum  et  prosequendum  lam  in  juditio   quam    extra 
pro   predictís    oobilibus    et   utroque  ipsorum   coram 
illustrissirno  domino  Rege    domina   Regina   et  Ínclito 
domino  Duce  predictís  et  eliam  coram  procuraioie  gu- 
bernatore seu  locnmtenente  dicti  domini  Regís  et  alus 
peisonis  predictís  et  quolibet   corum   seu   earum  tam 
verbo  quam  in  scriptís  eís  viis  modis  et  fonriís  quilus 
melíus  vobis  vel  aliquibus  aut  alicui  vestrum   vídebi- 
tur  faciendum  causas  et   ratíones  absentíe   et  impedi- 
menti  dictorum  nobilium  dominorum  domini  Bernardi 
de  Capraria   et    domini    comitis  Ausone   filíi   sui    et 
ulríusqutí  ípsorum  el  etiam  alios  eorum  el  ulriusque 
ípsorum  ratíones  excusaiiones  cxceptiones   et   deffen- 
siones  sicut  melíus  de  jure  et  sccundum  constituciones 
et  usancias  Cathaloníe  generales  et  usalicos  Barchino- 
ne  et  alios  d¡ci  et  fieri   debeat  sive    possit  ac  eliam 


(  12!  ) 
prout  melius  et  utiliiis  vobis  vel   aliquibus   seu  alicui 
veslriim  íieri  expediens  videatur.  Et  ad  protestandum 
prohandum  et  allegandiim  monendiim  el  requirendum 
de  et  pro  jure  diclorum  nobilium  et  utriusque  ipsorum 
in  et  super  predictis  ómnibus  et  singulis  et  ea  tengen- 
tibus  seu  inde  dependenlibus  aut  emergentibus  quo- 
vis  modo.  Et  protestatis  monitis  et  requisitis  ac  respon- 
sis  ex  adverso  semel  et  pluries  respondendum  et  re- 
plicanduii!.  Et  inde  publicum  el  publica  inslrumenlum 
et  instrumenta  fieri  faoiendum  pelendum  et  recipien- 
dum  et  generaliter  ad  omnia  alia  et  singula  procuran- 
dum  faciendum  et  cxercendum  in  et  super  predictis  de 
quibus  dicli  nobiles  delati  existunt  licet  contra  verita- 
tem  reverentiain  et  honorem  diclorum  domini  Regis  et 
domine  Regine  et  domini  Ducis   eorumque  offitialium 
in  ómnibus  et  per  omnia  semper  salvis  et   pro  quibus 
eilati  existunt  et  alus  ea  tangentibus  seu  inde  depen- 
denlibus vel  emergentibus  quoquomodo   quecumque 
utilia  vel  necesaria  fuerint  aut  etiam  opportuna  et  que 
ego  qu()  supra  nomine  facerem   ac   faceré   possem  in 
easdem  si  essem  personaliter  conslitutus  etiam  si  talia 
essent  que  mandatum  exhigerent  spetiale  et  sive  qui- 
bus predicla  comode  fieri  el  expediri  non  posscnt.  Quo- 
niain  ego  aucíorilate   et  potestate   dictarum    mearum 
procurationum  et  utriusque  carum  in  et  super  predic- 
tis ac  quolibel  eorum  et  ea  tangentibus  seu  inde   de- 
pendenlibus vel  e[Dergeniibus  quovismodo  Irado  et  co- 
mino vobis  dictis  procuratoribus  substitutis  el  cuili. 
bet  vestrum  insolidum  lolum  locum  meum  et  plenarie 
\ices  meas  cum  plena  libera  et  generali  adminislralio- 

TOMO    XXXIV.  9 


(  422  ) 
no  promitlens  vobis  et  notario  infrascripto  tanquam 
puMicc  persone  sue  et  nomine  vestris  dictorum  procu- 
ratorum  substitutorum  et  cuilibet  vestrum  ac  aüoruai 
omnium  et  singulorum  quorum  interest  intererit  et 
potest  aut  poterit  quoinodolibel  iníeresse  hec  a  me  no- 
mine qiio  supra  legitime  stipulanli  el  recipieriti  pre- 
dictos  nobües  dominum  Bernardum  de  Capraria  et  do- 
minum  comitem  Ausone  ejus  filium  et  utrumque  ip- 
sorum  ac  me  eorum  nomine  habere  scaiper  ratum  gra- 
tum  et  firmum  quicqiiid  per  vos  procuratores  substi- 
tutos sen  per  aliquos  aut  aüquem  vestrum  simul  vel 
divisim  in  et  super  predictis  el  quolibet  eorundem  ac- 
tiim  et  gestum  fuerit  sive  quomodolibet  procuraíum 
et  nidio  t'jmpore  revocare  sub  obligatione  omnium  bo- 
norum  dictorum  nobilium  et  utriusque  ipsorum.  Ac- 
tum  est  hoc  in  monasterio  Sancti  Salvaloris  de  Brea 
diócesis  Gerunde  die  jovis  Vi  die  mensis  junii  anno  a 
nalivitate  Domiíii  MCCGLXIV.  Sig^num  Berengarii 
de  Medalia  procuratoris  predicti  qui  nomine  et  aucio- 
ritate  dictarum  mearum  procuiationum  et  utriusque 
ipsaruro  hec  firmo  et  claudo.  Testes  hujus  rei  sunt  re- 
verendus  dominus  Ferrarius  Dei  gratia  abbas  dicti  mo- 
nasterii  discrelus  Bernardus  Caga,  canonicus  ecclesie 
Sancti  Felicis  Gerunde  Bonanatus  de  Condomina  rec- 
tor ecclesie  de  Hostalrico  et  Jacobus  de  Sancío  Felice 
civis  Gerunde. 

Sig^num  Francisci  Boverii  civis  Vicensis  ^notarii 
publicv  auctoritate  Uluslrissimi  domini  Begis  Arago- 
num  et  per  toiamCathaloniara  qui  premissis  vottam  (?) 
interfuit  et  hec  scribi  fecit  cum  supraposito  in  VIH  li- 


i 


(  123  ) 
nea   ubi  dicitur  dominus  et  in  XXIl  ubi  legitur  inde 
et  clausit. 


Su  per  quibus  oblatis  per  dictos  procuratores  dictum 
consilium  r.eg¡um  absque  tamen  perjudilio  ordinato- 
rum  per  dictam  dominam  Reginnm  que  dictos  nobiles 
contumaces  reputavit  voluit  deliberare  dicens  quod  eis 
respondebitur  in  domo  babitalionís  dicte  domine  Re- 
gine  die  mercurii  proxime  venienii. 


Dictus  vero  procuralor  fischalis  dixit  quod  procura- 
tores predicti  admittendi  non  sunt  máxime  attenla  cri- 
minis  qualitale  preserlim  quia  presbileri  in  tam  cri- 
minali  admitti  non  debent. 


Die  mercurii  sequenti  que  eral  XII  dies  junii  anno 
prediclo  cuní  erina  difis  mariis  que  fuerat  XI  dies  ip- 
sins  mensis  f'eriaía  fuisset  videlicet  festum  beati  Bar- 
nabe  apostoli  coram  illustrissima  domina  Regina  lo- 
cumtencnte  generali  predicta  el  boaorabili  domini  Re- 
gis  consilio  Ínter  quos  erat  venerabilis  Franciscus  Re- 
me dicii  domini  Regis  vicecancellarius  in  hospicio 
lunc  dicta  domina  Regina  hos[)itabatur  ora  scilicet  ves. 
perorum  existenlibus  ejusdem  diey  compar.uit  venera- 
bilis  Petrus  qa  Costa  procura tor  fischalis  q ai  supra  qui 
in  scriptis  abtulit  que  sequntur. 


(i  2/1.  ) 


Petil  procurator  íischalis  in  contumaciam  dictorum 
nobilium  contra  personas  et  bona  ipsorum  procedí  et 
enentari  utjam  extilit  requisituin  non  obstantibus  pro- 
positis  et  allegatis  pro  parte  predictorum  nobilium  que 
illegitime  et  per  personas  minus  idóneas  ac  in  causa- 
runí  proposita  extiterunt. 


Coraparuerunt  etiam  dicti  frater  Bernardas  Alberti 
et  Guillermus  Geraldi  procuratores  qui  supra. 


Et  dicta  domina  Regina  íocumtenens  generalis  pre- 
dicta  assidente  sibi  dicto  consilio  regio  attendens  dic- 
tes nobiles  citalos  non  comparuisse  nec  comparere  per 
se  nec  per  procuratores  sufficientes  nec  sufficienter 
instructos  reputavit  eosdem  nobiles  exhigente  justicia 
contumaces.  Quare  decrevit  procedí  ad  banniendum 
personam  Bernardí  de  Capraria  senioris  el  bona  sua 
annotandum  prout  fieri  debet  et  in  similibus  est  ííeri 
assuetum.  Quo  ad  banniendum  aut  personam  dicti  co- 
mitis  et  bona  sua  annotandum  voluit  plenius  delibera- 
re quousque  alíter  per  ipsam  domina m  Regínam  fue- 
rit  ordinatum.  Et  quia  frater  Bernardas  Alberti  el  Gui- 
llermus Geraldi  procuratores  predicti  qui  pro  parte 
dictorum  nobilium  comparuerant  requirebant  me  Pe- 
trum  de  Gostemps  notarium  hujus  processus  sicul  jam 
díe  lune  proxime  pretérita  bora  quam  in  dicto  palacio 


{  125  ) 
regio  ut  supradictum  est  comparuerant  requisierant  ut 
de  hüs  que  ipsi  obtulerant  et  que  eis  presenlibus  acta 
fuerant  eis  facerem  pubücum  instrumentum  ipsa  do- 
mina Regina  mandavit  michi  dicto  notario  ut  predic- 
tum  instrumentum  conficerem  ac  traderem  procurato- 
ribus  supiadictis  presenlibus  testibus  reverendo  do- 
mino Romeo  Dei  gratia  llerdense  episcopo  nobili  Ar- 
naldo  de  Focibus  camarlengo  dicte  domine  Regine 
et  Rerengario  Carbonelli  ejusdem  domine  Regine  scrip- 
tore  portionis. 


Postea  die  veneris  que  erat  XIV  dies  junii  anuo  jam- 
dicto  ora  tertiarum  in  palacio  regio  Rarchinone  per 
consilium  domini  Regis  aliquibus  adhibitis  docloribus 
Rarchinone  inter  quos  de  consilio  domini  Regis  erat 
dictus  honorabilis  vicecancellarius  fuil  deliberatum 
quod  dictus  nobilis  Rernardus  de  Capraria  major  die- 
rum  banniatur  et  pro  bannito  publicetur. 


De  mandato  igitur  prefate  domine  Regine  íacto  per 
dictum  consilium  et  ad  instantiam  venerabilis  Petri  ga 
Costa  procuratoris  fischalis  supradicti  fuit  factum  ea- 
dem  die  post  vésperos  in  civitate  Rarchinone  predicla 
dictum  bannimentum  prout  per  dictum  consilium  re- 
gium  ordinalum  fuerat  sub  forma  sequenti. 


Ara  ojats  per  manament  de  la  Senyora  Reyna  loch- 


(  i2G  ) 
tinent  general  del  Senyor  Rey  que  con  lo  noble  En 
Bernat  de  Cabrera  niajor  de  dics  conseller  et  domes- 
lich  del  Senyor  Hey  sia  slat  citat  ledesmament  ab  veu 
de  crida  dins  la  ciutat  de  Barchinona  e  encara  en  les 
ciutats  de  Leyda  de  Tortosa  de  Gerona  e  en  la  vila  de 
Perpenya  que  lo  X  die  del  present  mes  de  juny  com- 
paregues  personalment  davant  lo  dit  Senyor  o  son  loch- 
tinent  dins  lo  palau  del  dit  Senyor  Rey  en  Barchinona. 
E  lo  dit  noble  personalment  no  sia  comparegut  e  per 
aquesta  rao  la  dita  Senyora  Reyna  con  a  lochtinent  ge- 
neral demunt  dita  lo  baja  reputat  per  contumaz  e  baja 
ordonat  que  contra  la  persona  sia  procebit  en  banda- 
jar  e  contra  los  seus  bens  innotar.  Per  yo  la  dita  Sen- 
yora Reyna  axi  con  a  lochtinent  del  dit  Senyor  Rey  e 
en  nom  e  en  veu  e  en  persona  daquell  Senyor  ab  a- 
questa  present  veu  de  crida  bandeja  lo  dit  noble  e  diu 
et  mana  a  tota  persona  de  qualque  dignitat  condicio  o 
slament  sia  sois  pena  de  M  morabatins  dor  que  lo  dit 
noble  no  acullen  en  ^o  del  iur  ne  a  aquell  donen  con- 
sell  alcun  favor  ne  ajuda  ans  si  per  ventura  lo  vahien 
lo  preñen  si  pendre  lo  poden  sino  so  malent  lo  segues- 
sen  sots  la  dita  pena. 


Que  quidem  preconíizatio  dicta  die  veneris  post  ves- 
peros  fuit  facta  in  civitate  Barchinone  in  locis  videli- 
cel  ubi  similes  preconiízationes  fieri  consueveruní  per 
Jacobum  Clos  preconem  publicum  ejusdem  civitalis 
ut  Ídem  Jacobus  Clos  retulit  michi  dicto  Petro  de  Gos- 
temps  notario  supradicto. 


¡Ti 


Nec  miniis  ut  bannimenium  hujusiiiodi  per  civiíates 
et  loca  insignia  Calhalonie  publicetur  í'uit  scriptum 
vicario  Uerde  et  Pallariensis  per  litteram  domini  Re- 
gís suo  sigillo  in  dorso  sigillalam  tenoris  sequenlis. 


En  P.  per  la  gracia  de  Deu  Rey  Barago  de  Valencia 
de  Mallorques  de  Cerdenya  de  Córcega  e  comte  do 
Barcliinona  de  Rossello  et  de  Cerdanya  al  amat  nostre 
lo  vaguer  de  Leyda  et  de  Pallars  o  a  son  lochtinent  sa- 
lul  et  dileccio.  Sapiats  que  nostra  cara  companyona  la 
Regina  Darago  axi  con  a  general  lochtinent  nostre  per 
tal  con  lo  noble  En  Bernat  Je  Cabrera  major  de  dies 
citat  ledesmament  per  nos  no  es  comparegut  ha  ban- 
dajat  aquell  noble  e  fet  publicar  per  bandejat  en  la 
ciutat  de  Barchinona  segons  la  forma  scguent.  Ara 
ojats  per  nianament  de  la  Senyora  Reyna  lochtinent 
general  del  Senyor  Rey  que  con  lo  noble  En  Bernat 
de  Cabrera  major  de  dies  etc.  Inserto  tenore  banni- 
menti  in  próximo  precedenti  folio  scripli.  E  con  vu- 
llam  que  en  les  ciutals  e  lochs  insignes  de  Cathalun- 
ya  9»  es  en  cascun  cap  de  vagueria  lo  dit  bandajament 
sia  puMicat  per  <;;ous  dehim  eus  manam  que  fagáis  ab 
trompes  aquest  bandajament  publicar  en  los  lochs  on 
se'mblanls  coses  fels  fer  e  rescrivets  nos  per  voslra  le- 
tra liuradora  al  portador  de  la  prescnt  (jue  aquesta  pu- 
blicacio  hajats  felá  feí'.  Dada  en  Barchinona  a  \!V  dies 


(  128  ) 
de  juny  en  lany  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  MCCC 
LXIV.  Visa.  R. 


In  forma  predicta  fuit  scríptum. 
»  Vicario  Dartuse  vel  ejus  locumtenenti. 

Vicario  Terracone  et  Campi  vel  ejus  locumtenenti. 

Vicario  Viccarie  Montis  Albi  vel  ejus  locumtenenti. 

Vicario  Vicarie  Tarrago  vel  ejus  locumtenenti. 

Vicario  Cervario  vel  ejus  locumtenenti. 

Vicario  Bagiarnm  Berge  etBergitani  vel  ejus  locum- 
tenenti. 

Vicario  Villefranche  Penitentium  vel  ejus  locumte- 
nenti. 

Vicario   Gerunde  et  Bisulduni    vel   ejus   locumte- 
nenti. 

Vicario  Campirotundi  vel  ejus  locumtenenii. 

Vicario  Rossilionis   et  Vallispirii  vel    ejus   locum- 
tenenti. 

Vicario  Confluentis  vel  ejus  locumtenenti. 

Vicario  Ceritanie  vel  ejus  locumtenenti. 


Que  quidem  littere  tradite  fuerunt  videlícet  litlere 
dictis  vicario  Bagiarum  et  vicario  (^ampiratundi  direc- 
to Laurencio  Johannis  cursori  curie. 

Et  littere  dictis  vicariis  Ilerde  Tarrago  et  Cer- 
varie  directe  fuerunt  Iradite  Bernardo  de  Muro  cur- 
sori curie. 

Littere  autem   dictis    vicariis  Gerunde    Rossilionis 


(  '120  ) 
Confluentis  et  Ceritanie  directe  fuerunt   tradite  Petro 
de  Atecha  seu  de  Moros  cursori  curie. 

Littere  etiam  directe  dictis  vicaríis  Dartuse  Torra- 
chone  Montisalbi  et  Villefranche  Penitentium  directe 
fuerunt  tradite  Guillermo  de  Appiaria  cursori  curie. 


Postea  Vero  die  lune  XVI  die  junii  in  vesperis  coram 
serenissima  domina  Regina  Aragonum  locumtenente 
generali  predicta  in  palacio  regio  Barchinone  veniens 
coram  ipsa  domina  Regina  venerabilis  Petrus  qa  Costa 
procurator  fischalis  qui  supra  el  fecit  eidem  domine 
Regine  requisitionem  sequentem  in  scriptis  quam  ego 
de  volúntale  ejusdem  íischalis  legi  et  ipsius  requisitio- 
nis  tenor  talis  est. 


Existens  in  presentia  vestri  excellentissime  domine 
Regine  locumtenentis  seneralis  illustrissimi  domini 
nostri  Regis  Petrus  sa  (]osta  Lajulus  Cathalonie  gene- 
ralis  et  procurator  fischals  dicit  quod  pridem  domino 
ncstro  Rege  in  villa  seu  loco  de  Almudever  personali- 
ter  existente  fuit  ex  parte  ipsius  domini  Regis  perejus 
uxerium  et  alios  ¡njunctum  et  niandalum  nobili  Ber- 
nardo de  Capraiia  majore  dierum  in  eodemloco  simili- 
tar  existenii  ul  pro  quibusdam  criminibus  lese  mages- 
talis  adversus  personam  ejusdem  domini  Regis  remque 
suam  pubücaní  et  fidem  etiam  pridicti  nobilis  concer- 
nentibus  que  illuslris  Rex  Navarre  tune  in  dicta  villa 
existens  dicto   domino   Rcgi   retulerat   statim   veniret 


(  130  ) 
ídem  nobilis  nnle  piesenliam  ejusdem  domini  Regis 
qu¡  ipsum  nobilem  de  premissis  cuní  dicto  Rege  afron- 
tare volebat  quodquidem  mandaíiim  ne  duní  diclus  no- 
bilis  adimplere  recusavit  imnio  dedit  etiam  terga  fugue 
dicit  etiam  dictus  procurator  fischalis  quod  dicto  nego- 
tio  per  dicíum  dominum  Regein  excellentie  vestre  co- 
misso  absque  tauíen  perjiíditio  coniumatie  jam  per  dic- 
tum  nobilem  comisse  fuit  idem  nobilis  Bernadus  de 
Capraria  iterum  de  mandato  vestro  latione  predicto- 
rum  citatus  uí  certa  die  coram  dicto  domino  Rege  vel 
ejus  generali  locunitenente  in  civitate  Barcbinone  in- 
tus  palatiom  regium  personaliter  compareiet.  Sane 
cum  diclus  nobilis  ñeque  coram  domino  Rege  in  dic- 
to loco  de  Almudever  ñeque  etiam  postea  coram  ipso 
domino  Rege  vel  vobis  die  sibi  prefixa  nec  etiam  die 
postmodum  sibi  de  gratia  concessa  non  curaverit  com- 
parere  et  ob  hoc  per  vos  dictam  dominam  Reginam 
ut  locumtenentem  domini  nostri  Kegis  reputatis  idem 
nobilis  fuerit  coníumax  juslitia  exbigente  fueritque  per 
vostram  excellentiam  decreíum  procedí  ad  bannien- 
dum  personan!  ejusdem  nobilis  et  bona  sua  annotan- 
dum  et  postmodum  ipse  nobilis  voce  pieconia  in  dicta 
civitate  Barcbinone  do  mandato  vesíro  pro  dictis  cri- 
minibus  bannitus  fueril.  Ideo  petit  dictus  prociiralor 
fiscbalis  et  reqiiiril  procedí  ad  annotandum  bona  dicti 
nobilis  eaque  postmodum  reseribendum  et  alias  supor 
hiis  fieri  justilie  complementum. 


Et  siatim  dicta  domina   Regina  locumtenens  pre- 


(  iSl  ) 
inissa  assidente  sibi  in  Iiiis  dicto  regio  consilio  volens 
id  quod  siiprn  per  eum  fuerat  decrctum  exequi  et 
t'ompU're  sedens  more  principis  judiíium  exercenles 
prócessit  su  per  requisitis  per  dictuní  procuratorem 
fischalem  ul  sequilur. 


Nos  Alienora  Del  gratia  Regifia  Aragonum  Valencie 
Majorice  Sardinie  comitissaque  Barohinone  Rossilionis 
et  Ceritanic  Serenissiaii  principis  domini  Petri  ejus- 
deni  aralia  Reííis  remioium  et  comilis  comitatuurn  pre- 
dictorum  viri  et  domini  nosiri  carissimi  generalis*Io- 
cumtenens  visa  requisifionne  per  dictum  Petrum  9a 
Costa  procuratorem  fischi  in  hac  causa  roram  nobis 
oblata  et  bus  que  coniinentur  in  ea  et  abis  per  ipsum 
procuratorem  oblatis  et  productis  in  consibo  dicli  do- 
mini ilegis  et  nostro  expositis  et  per  nos  plenius  re- 
cognilis  et  discussis.  Aüendentes  nobilem  Bernardum 
de  Capraria  majorera  dierum  primo  de  mandato  domi- 
ni Kegis  et  postea  etiam  de  mandato  nostro  fuisse  ci- 
tatum  b.'giiime  ad  ea  que  et  prout  in  dicta  requisitione 
et  citationibus  predictis  continentur  ipsumque  nobilem 
diebus  et  locis  sibi  preíixis  minime  comparuisse  et 
proplerea  reputantes  ipsum  contumacem  decreverimus 
procedendum  foro  ad  banniendum  personara  ejusdem 
et  bona  sua  anuollandum.  Considerantes  étiarn  quod 
atienta  enormitate  criminis  lese  magestatis  de  quo 
Ídem  nobilis  delatus  existit  locus  fuit  annotalioni  bo- 
noruin  prout  per   nos   decrctum  extitit   ut   prefertur. 


(  132  ) 
Ideo  pensantes  parum  prodesse  obedientiam  obedien- 
tibus  si  contemplus  conliimacibus  non  obesset  omnia 
bona  mobilia  et  inmobilia  ac  se  movencia  predicti  no- 
bilis  annotamus  et  ea  in  banno  fischi  regii  poniraus. 
Decernenles  quod  nisi  infra  annum  idfím  nobilis  co- 
ram  domino  Rege  aut  nobis  ut  generali  locumtenenti 
ejusdern  comparuerit  et  se  ut  debuerit  purgaverit  om- 
nia bona  predicta  sint  statim  posl  lapsum  anni  íischo 
regio  adquisita.  Decernenles  etianí  omnia  dicta  bona 
deberé  describi  et  mobilia  seu  movenlia  ac  fruclus 
quoscumque  etiam  inmobilium  deberé  poni  in  seques- 
tro  et  prohiberi  etiam  quibuscumque  debitoribus  ne 
quicquid  interim  eidem  nobili  solvant  et  etiam  dicti 
nobili  ne  aliquid  de  dicíis  bonis  inlerim  alienent  ad 
finem  ne  ex  eis  fuga  dicti  nobilis  inslrui  possit  seu 
quomodolibet  adjuvari. 

Lala  fuit  dicta  pronuntiatio  per  predictam  dominara 
Reginam  locumtenentem  que  supra  in  camera  majori 
que  est  contigua  capelle  majori  palacii  Regii  Barcbi- 
nene  pro  tribunali  sedeniem  el  lecta  de  mandato  suo 
in  scripíis  el  ex  scripti  recital ione  per  Petrum  de 
Gostemps  scriptorem  dicti  domini  Regis  et  auctorita- 
le  ejusdem  notariuin  publicum  per  tolam  terram  et 
dominationem  suam  die  lune  que  est  XVí  dies  junii 
anno  a  naliviíate  Domini  MCCC  sexagésimo  quarto 
presente  dicto  pracuratore  regio  et  fischaü  et  presen- 
tibus  teslibus  reverendis  dominis  fratre  Johanne  Ar- 
chiepiscopo  Callan lani  Romeo  episcopo  Ilerdense  et 
fratre  Guillermo  abbate  monasterii  Sanctarum  Cru- 
cum  ac  nobilibus  Berengario  de  Apilia  Artaldo  de  Ca- 


( m  ] 

prai'ia  et  Hugueto  de  Sánela  Pace  ac  venerahilibus 
Francisco  Roniei  legiim  doctore  domini  Regis  viceean- 
cellario  et  Jacobo  de  Faro  cancellario  domini  Ducis  Pe- 
tro  de  Sancto  Clemente  et  Francisco  Burgesi  civibus 
Barchinone  Berengario  de  Cabestany  legum  doctore  et 
Petro  Fabre  ville  Perpiniani  Berengario  Carbonelli 
scriplore  portionis  domine  Regine  Feírario  de  Maga- 
rola  scriptore  domini  Regis  et  Guillermo  Oliverü  de 
thesauraria  ipsius  domine  Regine  ac  alus  pluribus. 


Deinde  ibidem  ad  requisitionem  dicti  procuraloris 
fiscbalis  predicta  domina  Regina  mandavit  describí  bo- 
na  dicti  nobilis  Bernardí  de  Capraria.  Et  constat  quod 
in  bonis  dicti  nobilis  est  castrum  de  Mimtscriu  cum 
suis  terminis  et  pertineniius  in  qiioquidem  castro  ipse 
nobilis  suum  tenet  domicilium. 


Et  quia  in  civitate  Barchinone  non  sciebatur  veri- 
dice  imo  ignorabatur  que  castra  vel  loca  dictus  nobilis 
Bernardas  de  Capraria  habebat  et  quot  caslani  feude- 
larii  rustici  seu  pagenses  et  que  feuda  casllanie  et 
mansi  sunt  in  diotis  caslris  et  locis  el  eorum  terminis 
et  quos  reddilus  et  jura  idem  nobilis  percepit  in  eis- 
dem.  Ideo  dicla  domina  Regina  locumtencns  generalis 
predicta  Omberlo  de  Bellescar  domicello  tenenti  locum 
gerenlis  vices  gubernatoris  in  Cathalonia  quem  apud 
comitatum  Ausone  pro  alus  ipsa   domina  Regina  mi- 


(  i^4  ) 
serat  de  prediclis  comissionem  fecit  cum  littera  ipsius 
domine  Regine  papiroa  in  dorso  sigiüo  ejusdem  domi- 
ne Regine  sigillata  lenoie  sequentis. 


Alienora  Dei  gratia  Regina  Aragonum  Valentie  Ma- 
jorice    Sardinie   el  Corsice   comitissaque  Baicliinone 
Rossilionis  et  Ceritanie  doniini    Regis  domini   et  viri 
nostri  carissiaii   generalis  locumtenens.   Fideli  nostro 
Omberto  de  Beüescar  domicello  locuralenenti  gerentis 
vices  gubernatoris  in  Cathalonia.  ^alulem  et  gratiam, 
Quia  bona  nobilis  Rernardi  de  Capraria  niajoiis  dierum 
qui  de  crimine  lese  magestatis  adveisus  personam  dic- 
ti  domini  Regis  et   ejus    rempublicam   delatus  existit 
sunt  legitimo  et  cum  c3a  sollempniíate  qua  decuit  per 
nos  ejus  exbigente  contumacia  annotala   esl  quod  de- 
cretum  per  nos  ut  cuneta  ipsa  bona  tam  mobilia  quam 
etiam  se  movenlia  describantur   el  mobilia    etiam  ac 
fructus   seu  redditus  inmobilium   sequestrentur  quod 
que  cunctis  ejusdem  nobilis  debitoribus  inhibcaíur  ne 
sibi  decelero  in  eo  in   quo   sibi    tenentur  respondeanl 
ne  ex  mobilium  et  fructuum   peiceptione  sua  contu- 
matia  possit  instrui  aut  aliqualenus  adjuvari.   Ideo  de 
veslra  industria  et  legalitate  confidentes  ad  plenum  ad 
describendum  omuia  et  singula   bona  predicti  nobilis 
Rernardi  de  ('apraria  el  omnia   alia    que  ut  predicitur 
per  nos  decreta  sunt  exequendum  vos  eundem  Omber- 
tum  hujus  serie  deputamus.  Mandantes  vobis  quatenus 
apud  civitatem  Vici  castra  villas  el  loca  predicti  nobi- 
lis atlendendo  describaiis  omnia  bona  ejusdem  nobilis 


(  i35  ) 
videlicet  parlem  et  omnia  jiiia  sen  reddilus  que  in 
dicta  civitato  et  ejus  lerminis  liabet  et  peicepit  et  si- 
mili  modo  quüdlibel  castruní  villam  et  locufn  quod 
quam  sen  quem  repereriiis  dicti  nobilis  et  quot  east- 
laui  seu  feudatarii  aut  rustici  seu  pagenses  et  que  feu- 
da  castlanio  seu  mansi  etquolibet  castro  villa  seu  loco 
predioíis  sint  et  quos  etiam  redditus  seu  jura  ipse  no- 
bilis  percepit  et  consuevit  percipere  in  eisdem  descri- 
batis  etiam  cuneta  bona  mobilia  aul  se  moventia  dicli 
nobilis  que  esse  repereritis  in  diclis  civitate  castris  vi- 
llis  et  loéis  et  iiicbilominus  in  jam  dicta  civitate  et  quo- 
libel  ex  dictis  castris  villis  el  locis  facialis  preconiízari 
publice  quod  nullus  vassalíus  seu  feudatarius  ruslicus 
vel  pageses  aut  quivis  alius  debitor  dicti  nobilis  res- 
pondeant  eundem  de  cetero  de  aliquibus  redditibus 
juribus  seu  debitis  set  solurn  vobis  quem  ad  tenendum 
in  sequestro  piedicta  ducimus  aquitandum  et  cuneta 
alia  inmobilia  seu  se  movenlia  bona  predicti  nobilis 
ad  manus  veslras  in  sequestro  recipiatis.  Si  quos  au- 
tem  lanía  teuieritate  audatia  í'ultos  repereritis  quod 
dicte  descriptioni  et  executioni  aliorum  premissorurn 
ausi  fuerint  contrahire  eosdem  per  proeessum  soní 
emissi  el  alias  a  premissis  rigide  arcealis  et  nichilo- 
minus  contra  eosdem  cum  exercitibus  etaliter  proce- 
datis  viriliter  el  potenter.  Comillentes  vobis  super  pre- 
diclis  ómnibus  et  singulis  cum  emergentibus  depen- 
denlibus  et  connexis  plenarie  vices  nostras.  Datum 
Barchinone  XXVII  junii  anno  a  Nalivitate  domini 
MCCtLXlV.  B. 


(  130  ) 


Que  quidem  littera  fuit  missa  dicto  Amberto  de  He- 
llescar. 


Postea  vero  die  jovis  dicta  XXVIl  die  junii  anno  pre- 
dicto  Laurencius  Johannis  cursor  jam  dicUis  qui  litte- 
ras  regias  superius  insertas  quarum  data  fuit  Barchi- 
none  XIY  die  mensis  que  vicariis  Bagiarum  et  Carn- 
pirotundi  vel  eorum  locatenentibus  dirigebanlur  ipsis 
tulerat  reversus  Barchinonam  tradidit  ínter  res[)onsivas 
literas  eorum  patentes  et  sigillatas  in  dorsis  sigillis 
offitiorum  ipsorum  quarum  tenores  sunt  tales. 


Molt  alt  Senyor  et  Princep  molt  glories  Senyor  En 
P.  per  la  gracia  de  Deu  Rey  Barago.  Sapia  la  vostra 
molt  gran  altea  e  magnificencia  Senyor  que  lo  feel  vos- 
tre  En  Francesch  Nerell  sotsveguer  de  Manresa  et  de 
Bages  dimocres  a  ora  del  so!  post  a  XIX  dies  de  juny 
del  any  davall  scrit  humilment  ab  tota  aquella  reve- 
rencia ques  pertany  reebe  de  ma  de  Lorens  Johan  cor- 
reu  vostre  una  letra  vostra  Senyor  la  qual  comenta  va 
En  P.  per  la  gracia  de  Deu  Rey  Darago  etc.  et  la  dada 
daquella  era  per  la  forma  seguent  Dada  en  Barchioona 
a  XIV  dies  de  juny  en  lany  de  la  Nativitat  de  nostre 
Senyor  MCCCLXIV  en  la  qual  Senyor  la  vostra  molt 
gran  altea  e  magnificencia  manava  al  dit  sotsvaguer 
'que  faes  publicar  ab  trompes  lo  bandajament  feyt  per 


(  i37  ) 
la  inolt  alta  et  poderosa  Senyora  la  Senyora  Rey  na 
lochtinent  general  voslra  lo  noble  En  Bernat  de  Cabre- 
ra major  de  dies  en  aquella  letra  contengut  en  los  locbs 
on  sembiants  coses  lo  dit  sotzvaguer  fah>a  fer  la  qual 
cosa  Senyor  fae  fer  encontinent  que  la  dita  letra  bac 
reebuda  ab  veu  de  trompes  et  danafil.  Dada  en  Manre- 
sa  a  XIX  dies  del  mes  et  anv  damunt  escrits. 


Molt  all  Senyor  e  princep   molt  glorios  Senyor  En 
P.  per  la  gratia  de  Den  Rey  Daragon.  Sapia  la  vostra 
molt  gran  altea  et  magnificencia    Senyor  que  lo  faell 
nostre  En  P.  Sola  jutja  ordinari  de  Campredon  en  ab- 
sencia  del  vaguer  de  Campredon  lo  dia   daval  scrit  a 
ora  de  mig  jorn  hrmilment  ab  tota  aquella  reverencia 
ques  pertany  reebe  per  man  den  Lorens  Joban  corren 
vostre  una  letra    vostra   Senyor  en  la  qual  Senyor  la 
vostra  molt  gran  altea  e   magnificencia  manava   al  dit 
veguer  que  faes  publicar  ab   trompes  lo  bandajament 
fet  per  la  molt  alta  e  poderosa  Senyora  la  Senyora  Re- 
bina locbtinent  general  vostra  contra  lo  noble  En  Ber- 
nat de  Cabrera  major  de   dies  en  la  dita  vostra  letra 
Senyor  contengut  en    los  locbs  on  sembiants  coses  lo 
dit  vaguer  tabla  fer  la  qual  cosa  Senyor  feu  fer  lo  dit 
jutja  encontinent  que  la  dita  letra  bac  reebuda  ab  veu 
de  trompes  et  danafil.  Dada  en  Campredon  et  ab  segell 
de  la  cort  del  du  locb  segellada  XX  secunda  die  junii 
anno  a  nativitate  Domini  MCCCLX  quarto. 


TOMO  xxxiv.  iO 


í  138  ) 


ítem  Bernardiis  de  Muro  cursor  curie  superius  no- 
minatus  qui  litíeras  regias  predictas  vieariis  llerde 
Tarrege  et  Cervarie  vel  earuní  locatenentibus  directas 
tulerat  reversus  Barchinonain  tradidit  michi  litteras 
responsivas  eorundem  patentes  et  sigülatas  in  dorsis 
sigillis  offitiorum  ipsorum  tenore  sequentium. 


A  la  vostra  gran  excellentia  Senyor  humilment  no- 
tifich  jo  Jacme  dez  Puig  lochtinent  de  vaguer  e  cort  de 
Leyda  per  la  vostra  altea  en  la  dita  ciuíat.  deputat  mi 
haver  reebuda  una  letra  vostra  per  Bernat  de  Mur  cor- 
ren vostre  de  la  tenor  seguent.  En  P.  per  la  gracia  de 
Deu  Rey  Darago  de  Valencia  de  Mallorques  de  Cerden- 
ya  e  de  Corsega  comte  do  Barchinona  de  Rossello  e  de 
Cerdanya.  Al  amat  nostre  lo  veguer  de  Leyda  et  de  Pa- 
llars  o  a  son  lochtinent.  Salut  et  gracia.  Sapiats  que  la 
Reyna  nostra  cara  companyona  axi  con  a  lochtinent 
general  nostre  per  tal  con  lo  noble  En  Bernat  de  Ca- 
brera major  de  dies  citat  ledesmament  per  nos  no  es 
compareguí  ha  bandajat  aquell  noble  e  fet  publicar  per 
bandajat  en  la  ciutat  de  Barchinona  segons  la  forma  se- 
guent. Ara  ojats  per  manament  de  la  Senyora  Reyna 
lochtinent  general  del  Senyor  Rey  que  con  lo  noble 
En  Bernat  de  Cabrera  major  de  dies  conseller  e  do- 
mestich.del  Senyor  Rey  sia  stat  citat  ledesmament  ab 
veu  de  crida  dins  la  ciutat  de  Barchinona  e  encara  en 
U'R  ciutats  de  Leyda  de  Tortosa  o  de   Gerona   e  en  la 


í  139  ) 
de  Perpenya  que  lo  X.'^  (lia   del   present  mes   de  juny 
compareiíues  davant  lo  dit  Senyor  o  son  lochlinenl  dins 
lo  palau  del  dit  Senyor  Rey  en  Barchinona.  [E  lo  dit 
noble  personalment  no  sia  eomparegut  e   per  aquesta 
rao  la  diía  Senyora  Reyna  con  a  lochtinent  general  da- 
munt  dita  lo  baja  reputat  per  contuinaQ.  E  baja  ordo- 
nat  que  contra  la   sua  persona  sia  procebit  a  bandajar 
el  contra  los  seus  bens  annolar.  Per  go  la  dita  Senyora 
Reyna  axi  con  a  locbtinent  del  dií   Senyor  Rey   e   en 
nom  e  en  veu  e  en  persona  daquell  Senyor  ab  aquesta 
present  veu  de  crida  bandeja  lo  dit  noble.  E  diu  e  ma- 
na a  tola  persona  de  qualque  dignitat  condicio  o  sta- 
ment  sia  sots  pena   dó  M   morabalins  dor   que  lo  dit 
noble  no  acullen  en  qo  del  lur  ne  aqueü  donen  consell 
alcun  favor  ne  ajuda  ans  si  per  ventura   lo  vebien  lo 
preñen  si  pendrell  poden  si  no  so  matent  lo  segues- 
quen  sots  la  dita  pena.  E  con   bajam  ordonat  que  en 
les  ciutats  e  locbs insignes  de  Catbalunya  so  es  en  cas- 
cun  cap  de  vagueria  lo  dit   bandejament   sia   publicat 
per  gous  debim  eus  manam  que  facats  ab  trompes   a- 
quest  bandajament  en    los   locbs  on  semblants  coses 
fets  fer.  E  rescrivits  per  vostia  letra  lloradora  al  por- 
tador de  la   present  que  aquesta   publicado  bajats  íe- 
ta  fer.  Dada  en  Barchinona  a  XIV  dies  de  juny  en  lany 
de  la  Nativitat  de  nostre  Senyor  MCCCLXIV.  Visa  Ro- 
meus.  La  qual  letra  reebuda  ab  aquella  majoi  humili- 
tat  que   pugui  lo  dia  nieteix   ora   quem  fo  presentada 
es  assaber  divenres  a   XXI   dia   del   mes   de  juny  del 
a[)y  present  de  continent  Senyor  íiu  fci-   la   crida  pu- 
blicament  en  la  cinta t  de  Leyda  per  los  lochs  acustu- 


{  140  ) 
mats  en  fer  crides  publiques  o  citacions  semblants  per 
que  molt  excellent  Senyor  segons  lo  manament  a  mi 
íet  per  vos  en  la  dita  letra  vos  certiíFich  de  les  di  tes 
coses  ab  letra  mia  segellada  ab  lo  segell  del  offici.  Re- 
comanant  ma  Senyor  humilment  en  la  vostra  gracia 
e  merce  ab  besament  de  peus  et  de  mans.  Dada  en 
Leyda  a  XXI  dia  de  juny  en  lany  de  la  Nativital  de 
nostre  Senyor  MCCCLXIV. 


Jo  En  B.  Serres  tinent  locb  del  honrat  En  Ramón 
Folquet  regent  loffici  de  la  vagueria  de  Tarrega  per 
lo  molt  alt  Senyor  Rey  atorch  a  vos  an  Bernat  de  Mur 
correu  del  Senyor  Rey  que  lo  dia  e  any  daval  scrils 
mavets  presentada  una  letra  del  Senyor  Rey  en  la  qual 
me  manava  que  faes  fer  una  crida  en  la  dita  inserta  en 
la  qual  es  contengut  que  la  Senyora  Reyna  con  a  loch- 
tinent  general  del  dit  Senyor  Rey  bandeja  lo  noble  En 
Bernat  de  Cabrera  et  mana  a  tot  hom  sots  pena  de  M 
morabatins  dor  quel  dit  noble  no  acullen  ne  aquell 
donen  favor  ne  ajuda  ans  lo  preña  somatent  lo  se- 
guescha  segons  que  largament  en  la  dita  letra  reyal 
es  pus  largament  contengut.  E  jo  deeontinent  reebuda 
la  dita  letra  fiu  fer  publicar  la  dita  crida  en  lo  loch 
de  Tayladell  en  testimoni  de  la  qual  cosa  fag  vos  la 
present  letra  ab  lo  segell  del  offici  del  dit  regent  lo- 
fici  de  la  vagueria  segellada.  Scrila  en  Tarraga  XX  dio 
junii  anno  a  Nativitate  MCCCLX  quarto. 


( i-^^í ) 


Jo  En  Berenguer  Moxo  tinentloch  del  honrat  En 
Dalmau  Delentorn  vaguer  de  Cervera  per  lo  Senyor 
Rey  atoi'ch  a  vos  En  Bernat  de  Mur  oorreu  del  Senyor 
Rey  que  lo  dia  e  any  daval  scrils  mavets  presentada 
una  letra  del  Senyor  Rey  en  la  qual  ma  nianava  que 
faes  íer  una  crida  en  la  dita  letra  insería  en  la  qual  es 
contengut  que  la  dita  Senyora  Reyna  axi  con  a  loch- 
linent  general  del  dit  Senyor  Rey  bandeja  lo  noble  En 
Bernat  de  Cabrera  et  mana  a  tot  hom  sots  pena  de  Mil 
morabatins  dor  quel  dit  noble  no  acullen  ne  a  aquell 
donen  consell  favor  ne  ajuda  ans  si  per  ventura  lo  va- 
hien  lo  preña  si  prendel  pot  si  no  so  matent  lo  se- 
guescha  segons  que  largament  en  la  dita  letra  reyal  e 
crida  es  contengut.  E  jo  decontinent  reebuda  la  dita 
letra  fiu  fer  et  publicar  la  dita  crida  ab  trompes  et  ab 
trompeta  per  la  vila  de  Cervera  e  per  los  lochs  acustu- 
mats  en  aquella.  En  testimoni  de  la  qual  cosa  fas  vos 
la  present  letra  ab  lo  segell  del  offici  del  dit  vaguer 
segellada.  Dada  a  Cervera  a  XIX  dies  junii  anno  a  Na- 
livilate  Domini  MGCCLXIV. 


Ítem  Petrus  de  Atheca  a[ias  vocatus  de  Moros  cur- 
sor curie  predictus  qui  dictas  literas  regias  dictis  vi- 
cariis  Gerunde  Rossilionis  Confluentis  et  Ceritanie  di. 
rectas  poriaverat  rediens  Barchinonam  et  asserens  se 
ipsas  literas  diclis  vicariis  seu  eorum  locatenenti- 
bus  prescnlassc  tulil  eorundem    responsivas    litteras 


(  142  ) 
sigillis    coruní    ofíitioi'uní    sigillatas    tenore    sequen- 
liiim 


Molt  alt  et  molí  excellent  et  molt  poderos,  princep  et 
Senyor.  Sapia  la  vosüa  molí  gran  altea  que  vuy  que 
es  (Jimecres  he  reebuda  ab  aquella  reverencia  que  se 
ne  pusch  una  lelra  vostra  reyal  de  la  tenor  seguent. 
En  P.  per  la  gracia  de  Deu  Rey  Darago  de  Valencia  de 
Mallorques  de  Cerdenya  et  de  Cor^aga  o  comte  de 
Barcbinona  de  Rossello  et  de  Cerdanya.  Al  amal  nos- 
tre  lo  vaguer  de  Gerona  et  de  Beselun  o  a  son  loch- 
tinent.  Salut  et  dileccio.  Sapiats  que  la  Reyna  nostra 
cara  companyona  axi  con  a  locblinent  general  noslre 
per  tal  con  lo  noble  En  Bernat  de  Cabrera  major  de 
dies  citat  ledesmainonl  et  inserto  tenore  dicte  littere 
regle  predieto  vicario  direcle  posl  cujus  datani  sequí- 
lur.  Aytant  tosí  Senyor  fui  publicar  per  la  ciutat  de 
Gerona  et  per  los  locbs  acustumats  en  aquella  ab  trom- 
pes lo  dit  bandajament  segons  et  per  la  forma  en  la 
preinserta  letra  ccnteuguda  per  na  Alegra  Satayllada 
crida  publicli  de  la  cort  e  ciutat  de  Gerona.  Dada  a 
Gerona  a  XXYll  de  juny  en  lany  de  la  Nativitat  de 
nostre  Senyor  MCCCLXIV. 

Joban  Beienguer  Rajadell  veguer  de  Gerona  pros- 
Iral  en  térra  ab  basament  de  mans  et  de  pcus  sa  co- 
mana  senyor  en  vostra  gracia  et  rficrce. 

Subscripcio  vero  dicte  littere  queclausa  erat  tális  esí. 

Al  molt  alt  et  molt  excellent  et  molí  poderos  prin- 
cep  el  Senyor  lo  Senyor  Rey  Darago. 


í  \U  ) 


Molt  alt  el  molí  excellent  et  molL  poderos  princep. 
et  Senyor.  Sapia  la  vostra  molt  gran  altea  que  vuy  que 
es  dimarts  reebuda  ab  aquella  reverencia  que  se  ne 
pusch  una  letra  voslra  reyal  de  la  tenor  seguent.  En 
P.  per  la  gracia  de  Deu  Rey  Darago  de  Valencia  de 
Mallorques  de  Cerdenya  et  de  Corgega  compte  de  Bar- 
rhinone  de  Rossello  et  de  Cerdanya.  Al  feel  nostre  lo 
vaguer  de  Rossello  e  de  Yallespir  o  a  son  lochtinent. 
Salut  et  gracia.  Sapiats  que  la  Reyna  nostra  cara  com- 
panyona  axi  con  a  lochtinent  general  nostre  per  tal  con 
lo  noble  En  Rernat  de  Cabrera  major  de  dies  cilat  le- 
desmament  per  nos  no  es  comparegut  ha  bandajal 
aquell  etc.  Inserto  toto  tenore  dicte  liltere  regie  pre- 
dicto  vicario  directe  post  cujus  data  sequitur  Aytanl 
lost  Senyor  fiu  publicar  per  la  vila  de  Perpenya  et  per 
los  lochs  acustumats  ab  trompes  lo  dit  bandajament 
segons  et  per  la  forma  en  la  preinserta  letra  conten- 
guda.  Scrita  en  Perpenya  a  XXV  dies  de  juny  lany  de 
la  Nativitat  de  nostre  Senyor  MCCCLXIV.  Vi.  Rica. 

Berenguer  Ysern  lochtinent  de  vaguer  de  Rossello 
proslrat  en  térra  ab  basament  de  peus  e  de  mans  sa 
comana  Senyor  en  vostre  gracia  et  mer^-e. 


Excellenti  regie  magestaii  bumiliter  suplicando  sig- 
niíícat  Franciscus  de  Sancto  Felice  domicellus  vicarius 
Coní'luentis  quod  die  dominica  que  í'uil  XXlil  diesju- 
nii  annj  a  nativilale  Domini  MCCCLX  (juarli   íuit  pu- 


(  144  ) 
buce  publicata  per  Villamfrancham  quedam  preconit- 
zacio  inserta  in  quadain  littera  regie  mageslatis  pre- 
misse  ipsi  vicario  presentata  per  Petrum  de  Moros 
cursorem  domini  Regis  in  cujus  reí  testimonium  pre- 
sentem  scripturam  dictus  vicarius  tradi  fecit  dicto  cur- 
sori  et  sigillo  sue  curie  sigillaii. 


Exceüenli  regie  magestati  humililer  significat  Ber- 
nardus  Dolvany  locumtenens  venerabilis  vicarii  Ceri- 
tanie  quod  die  sabbati  XXII  die  mensis  junii  anno  a 
Nativilate  Domini  MCCCLX  quarto  fuit  publice  publi- 
cata per  villam  Podiiceritani  preconilzacio  inserta  in 
quadam  littera  vestra  nobis  presentata  per  Petrunri 
Xanxis  de  Moros  cursorem  vestrum  die  predicta.  In 
cujus  reí  testimonium  presentem  sibi  íieri  jussimus 
sigillo  noslri  ofíicii  sigiilala. 


ítem  Guillermus  de  Appiaria  cursor  curie  predictus 
qui  dictas  litteras  regias  diclis  \icariis  Dartuse  Terrá- 
cone  et  Yillefranche  Penitentium  vel  eorum  locatenen- 
tibus  directas  portaverat  reversus  Barchinonam  prima 
die  julü  anno  predicto  tulil  dictorum  vicariorum  Dar- 
tuse et  Terracone  responsivas  litteras  continenciarum 
hujusmodi. 


Molt  alt  et  molt  poderos  Senyor  ab  humil  c  deguda 
Veverencia  rcebi  una  vostra  letra  diluns  ques  comptava 


(  145  ) 
XXIV  dies  junii  anno  Dominice  incarnationis  MCCCLX 
quai'to  de  la  tenor  seíjjuent.  En  P.  per  la  gracia  de  Deu 
Rey  Darago  de  Valencia  de  Mallorques  de  Serdenya  de 
Corgega  et  comte  de  Barchilona  de  Rossello  et  de  Cer- 
dauya.  Al  feeJ  nostre  lo  vaguer  de  Tortosa  et  de  la  ri- 
bera Debra  o  a  son  lochtinent.  Salut  et  gracia.  Sapials 
que  la  Reyna  nostra  cara  companyona  axi  con  a  loch- 
tinent general  nostre  per  tal  con  lo  noble  En  Bernat 
de  Cabrera  etc.  Inserto  tenore  dicte  litlere  regie  pre- 
dicto  vicario  direcfe  post  cujus  datamsequilur.  On  Sen- 
yor  volent  complir  los  voslres  manaments  lo  dit  ban- 
dajament  de  mot  a  mot  segons  que  en  la  dita  letra  es 
contengut  e  ordonat  íiu  publicar  e  cridar  ab  veu  de 
trida  publica  e  ab  trompes  e  ab  tabals  et  nafil  en  tots 
los  lochs  de  la  ciutat  de  Tortosa  on  semblants  banda- 
jaments  et  crides  sa  fan  et  son  acustumades  de  fer.  E 
feta  relación  a  mi  et  en  la  cort  per  lo  cridador  jurat 
ñu  scriura  en  lo  libre  de  la  cort  de  la  damunt  dita 
ciutat  totes  aqüestes  coses  certificant  Senyor  la  vostra 
molt  gran  altea  que  toles  aqüestes  coses  son  stades  fe- 
tes  et  seguides  segons  que  per  vos  Senyor  ab  la  dita 
letra  son  stades  a  mi  manades  per  la  qual  cosa  Sen- 
yor vos  tramet  aquesta  letra  segellada  ab  lo  segell  del 
offici  de  la  vagueria.  Scrita  en  Tortosa  diiuarts  a  XXV 
del  mes  de  juny  en  lany  de  la  incarnacio  de  nostre 
Senyor  MCCCLX  quolra. 

P.  de  Bruscha  sots  vaguer  de  la  ciutat  de  Tortosa 
besant  Senyor  humilment  les  vostres  mans  et  los  vos- 
tres  peus  ma  conian  en  vostra  gracia  et  merce. 

Suscriptio  vero  dicto  littere  que  clausa  erat  talis  est. 


(  UO  ) 
AJ  molí  all  et  inalt  poderos  priricep  el  Senyor  Seii- 
yoF  En  P.  per  la  gracia  de  Deu  Rey  Da^jago. 

Molt  alt  et  excellent  princep  et  Senyor  meu  singu- 
lar. Vuy  ora  de  vespres  reebi  una  letra  vostra  ab  hu- 
mil  reverencia  per  lo  portador  de  la  present  continent 
en  acabament  que  fes  publicar  ab  veu  de  crida  loban- 
dajament  lo  qual  la  Senyora  Reyna  ha  fet  contra  lo 
noble  En  Bernat  de  Cabrera.  Perqué  Senyor  humii- 
inent  significh  a  la  vostra  senyoria  que  enconlinent  ab 
veu  de  crida  publica  ab  trompes  et  tabals  et  anafil 
fiu  publicar  lo  dit  bandajament  per  la  ciutat  de  Tarra- 
gona per  los  lochs  on  semblants  crides  son  acustuma- 
des  de  fer.  Comanma  Senyor  en  la  vostra  gracia  et 
merce  la  qual  man  a  mi  humil  servidor  seu  lot  go  que 
li  placia.  Scrita  en  Terragona  a  XXI  dia  dejuny. 

Humil  et  devot  servidor  Bernat  de  Foix  caveller  ve- 
guer vostre  en  Terragona. 

Tenor  veré  supscriptionis  dicte  littere  taiis. 

Al  molt  alt  et  poderos  princep  et  Senyor  lo  Senyor 
En  P.  per  la  gracia  de  Deu  Rey  Darago. 


Memoria  sia  al  noble  En  Bercnguer  Dabella  dago 
que  ha  a  fer  en  les  parts  Darago  et  en  Rcgne  de  Na- 
varra sobre  la  informacio  que  deu  pendra  o  fer  pen- 
dre contra  lo  noble  En  Bernat  de  Cabrera  et  altres 
fautors  seus  sobi-c  los  crims  daque  son  inculpáis. 


(  147 


Priineramenl  quel  noble  En  Bernat  de  Cabrera  s¡a 
demanat  sí  ell  feu  fer  la  liga  ques  feu  a  Perpenya 
entre  lo  Senyor  Rey  et  lo  venecia  ne  que  hach  del 
venecia  que  faes  fer  la  dita  liga. 


Ilem  per  quina  rabo  ne  a  quina  fi  feu  et  sapodera 
qua  lonrat  En  Fiancescb  de  PerelJos  ab  les  galeas  que 
certs  armadors  havian  íetas  armar  contra  lo  janoves 
anas  en  ajuda  del  Rey  de  Franca  contra  lo  Rey  Dan- 
glalerra. 


ítem  per  quina  rabo  ne  per  quina  fi  íehia  son  po- 
der quel  Senyor  Rey  fos  et  stigues  coníinuament  en 
guerres  et  en  graos  afTers  ne  per  que  sesdevencb  que 
despuys  que  ell  entra  en  cort  quiy  enlra  en  lany  de 
MCCCXLVII  lo  Senyor  Rey  no  stech  un  dio  menys 
de  e;ueri'a. 


ítem  si  ell  tracta  ab  lo  dit  En  Francescb  de  Perellos 
con  aquell  P>ancesch  pnrti  ab  les  dites  galeas  de  Bar- 
cbinona  que  faes  alcun  dan  o  escarn  al  Rey  de  Caste- 
11a  o  a  ses  gents  perqué  aquell  Rey  bagues  occasio 
de  moure  guerra  contra  lo  Senyor  Rey. 


(  148 


ítem  per  ques  apodera  contra  acort  deis  demes  del 
consell  del  Senyor  Rey  apres  que  fo  fermada  la  pau 
entre  los  Reys  en  poder  del  cardenal  de  Bolunya  fos 
felá  liga  entre  lo  Senyor  Rey  et  lo  Rey  de  C;islella  ab 
valenga  de  la  un  al  altre  de  VI  galeas  armades  car  vaes 
es  sabes  quel  Rey  de  Castella  sen  anava  ab  cor  de 
moure  guerra  al  Rey  de  Granada  e  per  conseguent  lo 
Senyor  Rey  havia  a  fer  la  ajuda  de  VI  galeas  la  qual 
cosa  li  era  fort  difícil  per  les  grans  messions  quel  Sen- 
yor Rey  havia  fetas  en  la  guerra  les  quals  coses  al  dil 
En  Bernat  foren  dites  per  lo  dit  conseyll. 


Ítem  con  apres  de  poch  temps  que  les  dites  ligas 
forcn  fermades  lo  Senyor  Rey  fos  request  per  lo  Rey 
de  Castella  que  li  faes  la  ajuda  de  las  dites  VI  galeas 
contra  lo  Rey  de  Granada  ab  qui  havia  moguda  guerra 
perqué  aquell  En  Bernai  no  dona  endres  que  les  di- 
tes VI  galeas  fossen  trameses  al  Rey  de  Castella  per 
que  no  bagues  occasio  de  moure  guerra. 


ítem  per  que  con  per  lo  Senyor  Rey  et  son  consell 
li  fos  dit  l;ivors  con  ho  faria  hom  quel  Rey  de  Caste- 
lla pus  les  VI  galeas  no  11  eran  trameses  no  mogues 
guerra  responia  aquell  Bernat  lexats  ho  star  a  mi  que 
jo  farc  que  ell  nos  sen  tendrá  per  agreviat  ney  moura 
guerra. 


149 


ítem  per  que  lo  dit  Bernat  feu  quel  comle  Dosona 
son  íill  ana  en  Caslella  con  noy  fos  necessari  ney  me- 
na alscuns  daquells  savis  qui  en  lo  tractament  de  la 
pau  eran  cabuts. 


Itera  si  ne  quins  tractaments  faeran  lo  dit  comte  ne 
aquell  En  Bernal  ab  lo  Rey  de  Castella  contra  lo  Sen- 
yor  Rey  ne  la  sua  cosa  publica. 


ítem  con  se  pot  fer  que  pus  quel  Rey  de  Castella 
se  apparallava  de  fer  guerra  al  Senyor  Rey  que  ell  ne 
lo  comte  son  fill  non  stravassen  res. 


ítem  si  la  preso  del  comte  fo  fenta  ne  a  quina  fi  fou 
que  aquella  preso  se  faes. 


ítem  per  que  fou  con  lo  Rey  de  Castella  tenia  asse- 
lyat  Calateheju  quel  Senyor  Rey  recusa  de  pendre  aju- 
da  de  M  homens  a  cavall  et  de  certs  ballesters  que  la 
cort  de  Cathalunya  ajustada  en  Barchinona  li  fahia  per 
salvar  Calatbeju. 


ítem  perqué  lavors  ell  fo  anar  lo  Senyor  Rey  en  les 


(  150  ) 
parts  de  Rosseyllo   ne  ell  perqué   ana    lavors  en   les 
parís  de  Lengadoch  sois  color  de  les  grans  corapanyes 
deles  quals  ne  hacíh  un  glavi  ne  un  horn  a  caval  ey  feu 
despendra  grans  quantilals  de  diners  per  haverles. 


ítem  per  que  dona  torp  ne  lagui  a  les  corts  de  Munt- 
so  ne  perqué  tenia  que  lo  comte  de  Trasteniara  no 
Tingues  en  ajuda  de  la  térra. 


ítem  con  lo  Senyor  Rey  ab  gran  cavallaria  fos  a  Se- 
ragoga  perqué  feu  anar  lo  Senyor  Rey  a  Sos  ne  per- 
qué aquí  lo  tench  tant  de  temps  con  vahes  a  huyll 
quel  Rey  de  Castella  prenia  et  occupava  la  térra  del 
Senyor  Rey. 


ítem  con  lo  Senyor  Rey  ab  sa  host  exi  de  Rorria- 
na  et  tot  hom  comunamenl  lengues  que  passassen  la 
Losa  et  anassen  ves  lo  Rey  de  Castella  qui  lavors  te- 
nia mal  partit  perqué  ell  sapodera  ab  lo  Senyor  Rey 
que  noy  anas. 


ítem  pus  lo  Senyor  Rey  lavores  tenia  la  mar  et  ba- 
gues mellor  partit  perqué  feu  que  pau  fos  tractada  ne 
ten  desonrable  con  era  fos  fermada  con  sabes  quel 
Rey  de  Castella  bavia  trencada  la  pau  feyta  en  poder 
del  cardenal  de  Rolunya  que  era  fermada  ab  les  ma~ 


(  151  ) 
yors  penas  temperáis  et  spiHtuals  que  ter  se  pogues. 


íteai  con  fou  lo  d¡t  En  Bernal  a  Morvedra  sots  co- 
lor de  traclar  pau  si  dix  a  Marti  Xanxi^  quil  demana - 
va  si  moriia  lo  Rey  de  Castella  no  Marti  Sanxií;.  ne 
haura  mes  mal  que  jo  o  semblants  páranles. 


ítem  si  aquell  En  Bernat  repta  lo  dit  Marti  perqué 
havia  fet  venir  lo  Rey  de  Castella  en  tan  estret  pas 
dienli  que  si  ell  et  sos  amichs  no  fossen  ell  íbra  moi't 
o  pres. 


Ítem  con  sia  ver  quel  comte  Dosona  fos  en  Morve- 
dra slant  lo  Senyor  Rey  a  Borriana  lo  dit   En  Bernal 
qui  anava  per  lo  Iractament  de  la  páu  et  havia    vistes 
ab  lo  dit  comte  son  ílU  quines  parautes  e  rahonamenís 
et  Iractamenls  havia  ab  lo  dit  comte. 


ítem  con  lo  Senyor  Rey  vingues  a  Exea  sots  color 
de  finar  la  dita  pau  si  el  dit  Bernal  havia  tractat  que 
Rey  de  (iaslella  prengues  en  aquellas  sahons  lo  Sen- 
yor Rey  et  si  tractat  no  havia  per  quina  manera- 


ítem  perqué  allonga  tant  de  temps  lo  Iractament 
del   Rey    de  Navarra  con  vaes  que!    Rey  de  Castella 


(  i52  ) 
fos  ja  en  Regna   de   Valencia  occupant  gran  res  de  la 
térra. 


Ilem  pus  vehia  quel  iractament  del  Rey  de  Navarra 
era  impossible  ques  pogues  complir  per  lo  Senyor 
Rey  perqué  feu  fer  ne  fermar  lo  dit  iractament. 


Ilem  sin  pres  renda  ne  moneda  del  Rey  de  Navarra 
ne  per  ques  feu  hom  seu  ne  perqué  conseylla  qse 
semblantment  los  alires  tractadors. 


ítem  si  feu  que  fos  donat  al  Rey  de  Navarra  molt 
mes  que  ell  ne  les  sues  gents  no  demanassen  ne  si  feu 
que  linfant  En  Marti  se  metes  en  reenes  cor  se  diu 
que  ago  et  moltes  daltres  coses  qui  foren  promeses 
dit  dit  Iractament  no  eran  demanades  de  part  del  Rey 
de  Navarra. 


ítem  quines  paraules  dix  lo  dit  En  Rernat  al  Rey 
de  Navarra  con  se  diu  quel  aporta  e  guardava  en  la 
cambra  hon  Un  dix  siy  havia  negii. 


ítem  quines  paraules  dix   al  Senyor  Rey  lo  dit  En 
Bernat  en   Almudever  lo  mati  del   divendres  sant  del 


(  i53  ) 
Rey  de  Navarra  et  deis  comtes   de  Treslamaru  iie   de 
Deuia. 


Ítem  perqué  no  vench  lavors  denant  lo  Senyor  Rey 
cor  aquel!  Senyor  liu  manas  per  En  G.  Doix  et  daltres 
et  perqué  fugi  Dalmudever. 


Ítem  con  García  López  de  Sesse  lagues  aconseguit 
mentra  fugia  et  li  manas  que  vingues  denant  lo  Sen- 
yor Rey  perqué  aquell  Bernat  nou  feu  ne  perqué  se 
lexa  anar  contra  lo  dit  García  López. 


ítem  con  lo  dit  García  López  lo  bagues  ailueyat  a 
Castello  sí  et  perqué  aquell  Bernat  reques  los  homens 
daquell  loch  que  prenguessen  lo  dit  García  López  quíl 
encalsava  per  so  con  eil  fugia  no  volent  consentir  a  la 
mort  quel  Senyor  Rey  havia  feta  del  Rey  de  Navarra 
en  lo  dit  locli  Dalmudever. 


Ítem  quals  persones  de  consell  del  Senyor  Rey  o 
sotsmeses  seus  ajudaren  en  los  díts  afíers  o  en  alscuns 
daquells  al  dit  En  Bérnato 


ítem  perqué  ni  a  quina   fi  feu  fer  camerlench  del 
Senyor  Duch  En  Ramón  Alamany  de  Cerveyllo. 
TOMO  XXXIV.  a 


154  ) 


ítem  lo  dit  noble  prengue  lestimonis  del  Rey  de  Na- 
varra de  mossen  Johan  Remirez  Darellano  et  de  to- 
tes altres  persones  que  viyares  li  do  sobre  les  coses 
dejus  scrites. 


Primerament  quines  páranles  o  tractaments  dix  lo 
dil  En  Bernat  al  Rey  de  Navarra  contra  lo  Senyor  Rey 
et  en  favor  o  ajuda  del  Rey  de  Castella. 


ítem  quines  paraules  dix  lo  Rey  de  Navarra  al  com- 
te  de  Denia  que  dignes  al  Senyor  Rey  a  fi  que  nos  fias 
en  lo  dit  En  Bernat  ans  se  guardas  dell. 


ítem  quines  paraules  o  tractaments  que  lo  dit  En 
Bernat  menava  contra  lo  Senyor  Rey  et  la  sua  térra  lo 
dit  Rey  de  Navarra  dix  et  descobri  a  aquell  Senyor  en 
lo  dit  locb  Dalmudever. 


Ítem  si  lo  dit  En  Bernat  feu  mes  prométra  al  Rey 
de  Navarra  en  los  tractaments  que  aquell  Rey  o  ses 
gens  no  demanaven. 


ítem  si  dit  En  Bernat  donave  allongament  ais  dits 


(  155  ) 
tractamenis  per  qo  quel  poder  del   Senyor  Rey  et  de 
sa  tena  se  minvas. 

ítem  si  sap  lo  Rey  de  Navarra  o  creu  a  quina  fi  lo 
dit  En  Bernat  feu  íer  En  Ramón  Alamany  camerlench 
del  senyor  Duch. 


ítem  los  deman  lo  dit  noble  sobre  aqiiells  capitols 
deis  dessus  dits  et  sobre  tota  cosa  altra  que  viya- 
res  li  do. 

ítem  deman  si  fer  se  pot  los  homens  de  Carcaslello 
sobre  les  páranles  que  aquell  En  Bernat  dix  contra  lo 
Senyor  Rey  que  bavia  mort  lo  Rey  de  Navarra. 


ítem  preña  lestimonis  deis  homens  Dalmodever  so- 
bre (,ío  ques  diu  que  ell  lus  dona  entenent  quel  Senyor 
Rey  volia  matar  lo  comte  de  Trestamara  et  a^o  maleix 
dona  entenent  a  alscuns  de  companya  daquell  comte 
per  co  que  aquell  comte  se  guardas  es  recelas  dol  Sen- 
yor Rey. 


Dimecres  a  XXIIII  dies  del  mes  de  juliol  del  any 
dessus  dit  la  Senyora  Reyna  reebe  un  coern  de  paper 
del  dit  noble  En  Berenguer  Dabeylla  dos   et  segellal 


(  156  ) 
ab  II  segells  lo  qual  mana  que  fos  en  lo  present  proces 
continuat  et  lo  qual  fo  obert  per  mi  P.  de  Gostemps 
notari  del  dit  proces  et  la  tenor  del  qual  se  seguéis 
tro  al  testimoni  que  comana  Johan  Xemenes  de  Sayes 
inclusivament. 


Com  lo  molt  alt  Senyor  Rey  Darago  bagues  felá  ai 
noble  mossen  Berenguer  Dabeylla  conseller  seu  ab  le- 
tra sua  patent  et  en  lo  dors  segellada  la  comissio  se- 
guent. 


Petrus  Dei  gratia  etc. 


E  axi  mateix  fossen  liurats  al  dit  noble  los  capitols 
en  la  dita  letra  de  comissio  contenguts  la  tenor  deis 
quals  capitols  es  aytal. 


Memoria  sia  al  noble  En  Berenguer  Dabeylla.  ele. 


Emperamor  dago  diluns  primer  die  de  juliol  en  laoy 
de  la  nativitat  de  noslre  Senyor  MCCCLXIV  lo.dit  no- 
ble mossen  Berenguer  Dabeylla  constituit  personal- 
ment  en  lo  castell  de  Novales  lo  qual  es  del  noble 
mossen  Joban  Remirez  Derellano  en  lo  qual  era  de- 
tengut  pres  lo  noble  En  Bernat  de  Cabrera  enterroga 


(  i57  ) 
et  demana  lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera  ensemps  ab  mi 
Berna t  dez  Jonquer  notari   sobre  los  capitols  dessus 
diis  singularroent  et  distincte  per  la  forma  seguent. 


Lo  noble  En  Bernat  de  Cabrera  jurat  et  dernanal  en 
sa  propria  confessio  en  son  fet  propri  et  axi  con  a  tes- 
timoni  en  fet  daltre  sobre  los  capitols  dessus  dits  sin- 
giilarment  et  distincte.  E  primerament  fon  demanat 
sobrel  primer  capítol  qui  comensa  Primerament  quel 
noble  En  Bernat  de  Cabrera  sia  demanat  etc.  Dix  En 
Bernat  de  Cabrera  que  ell  ab  molts  daltres  de  consell 
del  Senyor  Rey  consella  la  dita  liga  del  Venecia  con- 
tra lo  janoves  et  ago  per  tal  con  los  genoveses  de  lonchs 
tenjps  a  enga  sobre  pau  et  sobre  treva  robaven  et  pre- 
nian  et  feyan  gran  dampnatge  ais  sotsmeses  del  Sen- 
yor Rey  Darago  hoc  encara  en  sa  presencia  cromaren 
11  galeres  que  eran  en  la  pía  ge  de  Barchinona  et  mol- 
tes  daltres  coses  que  eran  notorias  feyen  contra  lo  dit 
Senyor  Rey  e  ses  gents  et  axi  que  ago  ho  havicn  apor- 
tat  que  los  demes  deis  navegants  del  dit  Senyor  havien 
a  portar  senyal  de  Genova  segons  ques  dehia  hoc  enea, 
la  lo  fill  del  Duch  stanl  en  pau  et  en  treva  vench  as- 
setyar  la  ciutat  de  Sasser  et  aquella  aporta  a  punt  de 
perdía  hoc  encara  En  Jacme  de  Mallorques  ab  lur  ar- 
mada vench  II  vegades  a  Mallorques  si  aquella  poria 
haver  el  aqüestes  coses  moltes  et  daltres  de  gran  su- 
perbia  feyen  los  dits  janoveses  contra  lo  dit  Senyor  et 
sos  sotsmeses  en  treva  et  en  seguretat  perqué  lo  dit  En 
B  ernat  quant  en  si  era  viyai  es  que  la  liga  del  Venecia 


(  158  ) 
contra  lo  jenoves  fos  al  dit  Senyor  profitosa  per  tal  con 
pagaven  en  la  armada  quel  Senyor  Rey  fehia  la  terga 
part  de  la  moneda  que  costava  et  daltra  guisa  lo  dit 
Senyor  no  poguera  bastar  a  les  armades  que  feu  con- 
tra lo  genoves  sino  fos  la  ajuda  del  venecia  pero  dix 
que  ago  consella  ell  al  Senyor  Rey  ab  molis  daltres  car 
dix  que  a  Perpenya  ajusta  lo  dit  Senyor  be  LXX  de 
son  consell  sobre  lo  dit  fet  deis  quals  era  la  I  linfant 
En  Ramón  Berenguer  lo  vezcomte  Disla  Narcis  de  Mo- 
qet  et  En  Bernat  de  Tous  et  Et  Berenguer  Dabeylla 
et  molt  daltres  en  nombre  de  LX  o  de  LXX  e  per  tols 
fou  deliberat  que  la  guerra  se  faes  contra  lo  genoves 
no  contrastants  los  prohomens  de  Barchinona  et  de 
Mallorques  qui  eran,  allí  per  contrastar  que  la  dita 
guerra  nos  faes  et  digucren  tots  lurs  rahons  e  dix  lo 
dit  En  Bernat  de  Cabrera  que  ?o  que  ell  ne  conse- 
lla al  Senyor  Rey  ii  consella  a  bona  fe  et  leyalment 
et  no  li  era  tengut  dais.  Quant  es  ago  ques  conté  en 
lo  dit  capitel  e  que  hac  del  venecia  que  faes  fer  la  di- 
ta guerra  dix  lo  dit  En  Bernat  que  ell  no  hac  dabans 
ne  despuys  res  del  dit  venecia  per  la  diui  rabo  ne  per 
altre  exceptat  que  un  deis  missatgers  quiy  eran  per 
Venecia  li  dona  un  saffir  qui  valia  tro  a  LX  solidos  e 
con  hac  ven^ut  lo  genoves  lo  cnpita  del  dit  venecia  li 

trames  íl  gre et  lo  dil  En  Bernat  trames  a  ell  una 

espasa  e  be  a  cap  de  un  any  vench  a  ell  un  venecia 
qui  aporta  a  ell  un  privilegi  quel  dit  En  Bernat  fos 
ciutada  de  Venecia  el  nol  ques  e  dix  lo  di!  En  Bernat 
que  en  aquell  temps  con  ell  et  los  altres  li  donaren 
lo  dit  consetl  lo  dil  Senyor  era  de    edat  de  XXVIH 


(  459  ) 
en  XXX  anys  et  axi  que  ben  podia  triar  lo  bo  et  el 
millor  et  que  ell  li  havia  a  donar  son  consell  a  son  ar- 
bitre pus  qurl  ne  demanava. 


Sobre  lo  segon  capitol  fou  demanat  lo  qual  comen- 
sa  ítem  per  quina  rabo  ne  a  quina  fi  feu  ele.  E  dix 
que  tant  de  lemps  ha  et  tantes  coses  son  stades  des- 
puys  que  no  li  pot  menibre  tot  empero  membrelin  se- 
gons  que  dix  qo  ques  segueix  qo  es  que  li  es  viyares 
quel  Rey  de  Franga  fes  ligues  et  matrimonis  grans  ab 
lo  Senyor  Rey  Darago  segons  que  ago  tot  bom  sap  et 
que  trames  a  dir  al  Senyor  Rey  per  En  Francescb  de 
Perellos  o  per  altre  que  pugnes  haver  dell  YIII  o  X 
galeres  et  ago  feu  en  Barchinona  et  haebni  partida  de 
son  consell  qui  digueran  que  feya  a  fer  et  que  tota 
favor  li  fos  donada  pus  era  ligat  no  feya  liga  ab  lo 
Senyor  Rey  et  hac  ni  axi  mateix  de  aquells  de  son 
consell  qui  digueran  que  no  fahia  a  fer.  E  lo  dit  En 
Bernat  dix  que  ell  era  daquells  a  qui  era  viyares  que 
feya  a  fer  majorment  pus  una  cosa  era  ab  lo  Senyor 
Rey  et  ago  era  e¡i  la  ciutat  de  Barchinona  et  nos  de- 
termena  de  tot.  E  apres  lo  Senyor  Rey  paríi  de  Bar- 
chinona et  annassen  a  Perpenya  el  lo  dit  En  Bernat 
seguil  tro  a  Sent  Celoai  et  romas  en  sa  térra  et  stech 
be  un  mes  que  no  fo  ab  lo  dit  Senycr  et  apres  hac 
letra  del  dit  Senyor  que  anas  a  Perpenya  et  ell  anahi 
et  con  fo  a  Figueres  troba  lo  dit  Francescb  de  Perellos 
qui  venia  en(;a  lo  qual  li  compla  quel  dit  Senyor  havia 
deliberat  que  les  dites  Y 111  galeas  se  amiassen  et  q^ue 


(  ^^'0  ) 
havia  íJnat  ab  ell  de  lol  et  que  sen  anava  recollir  et 
con  lo  dii  En  Bcrnat  de  Cabrera  fou  a  Perpenya  be  a 
cap  de  YIII  dies  fou  parlat  molt  sobrel  dit  íet  et  fou 
dcb'brrat  que  fos  Iramesa  letra  al  dit  Franeesch  de 
Perellos  que  tornas  et  anas  al  Alguer  qui  soferia  gran 
destret  et  lo  dit  Senyor  trameslin  letra  scrila  de  sa  ma 
en  la  quai  deliberacio  fou  lo  dit  Bernat  et  lo  dit  Fran- 
cesch  fou  partit  de  BarcLinona  et  no  sap  despuys  que 
sen  seguí  sino  que  hoi  dir  que!  dit  Francesch  sen 
era  anat  ab  les  diles  VIH  galeas  en  ajuda  del  Rey  de 
Franga  et  despuys  hoi  dir  so  que  sen  segui.  Demanat 
si  lo  dit  Bernat  hacli  res  del  Rey  de  Franca  ne  li  fo 
res  prefert  per  la  dita  rabo  de  part  sua  et  dix  que 
no  exceptat  que  una  vegada  En  Francesch  de  Perellos 
li  aporta  una  letra  del  Rey  de  Fi-anga  que  ell  1¡  do- 
nava  D  lliures  de  renda  no  pas  per  la  dita  raho  mas 
perqués  faes  son  vassayll  ét  lo  dit  En  Bernat  no  ho 
volch  reebra  ans  li  rete  la  dita  letra.  Fou  demanat 
qui  eran  aquells  qui  lavors  eran  en  lo  dit  consell  que 
la  ajuda  de  les  VIIÍ  galeas  se  faes  o  iios  faes.  E  dix 
que  no  li  membra. 


Sobrel  tercer  capítol  fo  demanat  qui  comensa  ítem 
per  quina  raho  ne  a  quina  fi  feya  son  poder  etc.  Dix  lo 
dit  En  Bernat  que  james  no  feu  son  poder  de  metra 
la  dit  Senyor  en  guerres  sino  per  aqiielles  coses  que 
i¡  p'irían  rahonables  et  con  ell  vench  al  dit  Senyor 
veiichi  en  aquell  temps  q.ie  era  la  unió  e  lo  dit  Sen- 
yor volch  en    (ota  manera  que  lo  dit  En  Bernat   anas 


(  m  ) 

ab  ell  en  Arago  et  en  lo  dit  fet  de  la  unió  lo  dit  En 
Bernat  nb  daltres  scgons  sos  viyarcs  li  consella  e  li 
ajuda  de  son  poder  et  ab  grans  perills  axi  qiiel  Senyor 
Rey  qui  havia  en  perdicio  son  regne  lo  salva  e  axi  be 
de  aquells  affers  et  apres  no  sap  que  de  lavors  tro  a 
la  guerra  deis  genoveses  lo  dit  Senyor  bagues  guerra 
ab  negu  despuys  quen  Jacme  deMallorques  fou  mort. 
Es  veritat  quel  tenien  en  suspita  linfant  En  Ferran- 
do et  la  Reyna  sa  mará  mas  no  sen  seguí  guerra  e  es 
cert  que  con  fos  alcun  moviment  contra  lo  dit  Senyor 
Rey  el  Rey  de  Castella  qui  vuy  es  del  qual  moviment 
hom  entenia  que  guerra  degues  comensar  quel  dit  En 
Bernat  de  Cabreía  volent  pacificar  lo  dit  fet  ab  gran 
tj  ebayll  quen  hac  lo  pacifica  ab  En  Joban  Alfonso  Dal- 
boquer  qui  lavores  cabía  mes  en  los  affers  del  Rey  de 
Castella  mes  que  altre  et  lo  dil  En  Bernat  era  lavores 
fort  malalt  et  en  perill  de  mort  el  perqué  lo  fet  se  pa- 
cificas fes  portar  en  andes  a  les  vistes  la  qual  pau  se 
feu  et  fou  de  gran  bonor  al  Senyor  Rey  perqué  no  ap- 
par  quel  dit  En  Bernat  bagues  voluntat  de  fer  ne  de 
moure  guerra  sino  en  aquelles  coses  que  a  ell  era  vi- 
yares  que  no  fessan  a  soíTerir  et  agos  febía  ab  consell 
seu  et  daltres  et  en  ago  bavia  molts  daltres  qui  en  los 
dits  fets  debían  lurs  víyares  ey  donaven  lur  consell. 
E  lo  dit  Senyor  era  lavors  de  edat  que  podía  conexer 
qui  li  consellave  be  o  mal  et  podía  triar  qo  que  li  pla- 
gues e  dix  encare  lo  dit  Bernat  ques  maravell  da^o  con 
a  ell  ne  daven  carrecb  que  per  semblant  manera  hí  ba 
bagudos  guerres  en  Fianga  et  en  Italia  el  en  Sicilia  et 
en  Napols  et  en  altres  paitides  del   mon.  E  con   a^o 


(  162  ) 
que  Deus    ordona    noy    pot    ell    ne  negu    dar  altre 
consell. 


Sobrel  quart  capítol  fou  demanat  lo  qual  comenga 
ítem  si  ell  tracta  ab  lo  dil  En  Francesch  de  Perellos 
etc.  E  dix  que  no  nes  poguera  fer  car  qo  que  fou  den 
Francesch  de  Perellos  et  del  Rey  de  Castella  fou  occa- 
sio  car  lo  Rey  per  ventura  era  vengul  a  Cádiz  ab  una 
galea  et  era  impossible  ques  pogues  saber  dago  ne  da- 
xo  ne  dais  ell  no  parla  ab  lo  dit  Francesch  sino  dego 
ques  conté  en  lo  segon  capitel. 


Sobrel  quint  capítol  fou  demanat  lo  cual  comensa 
ítem  perqués  apodera  ele.  E  dix  que  ell  nos  apodera 
aqneli  fet  mes  dixhi  son  viyares  et  lo  dit  Senyor  quen 
trias  so  que  lin  paregues  que  XXX  anys  havia  passats. 
E  dix  que  es  ver  que  ell  ho  consella  e  que  li  fo  viya- 
res que  fos  bo  la  raho  perqué  es  aquesta  go  es  que  ell 
vehia  la  pau  ques  fehia  entréis  Reys  la  qual  eia  fort 
bona  et  fort  profilosa  al  Senyor  Rey  car  de  present 
cobrava  tot  so  que  perdut  havia  qui  eran  be  XX  cas- 
tells  et  encare  la  vehia  profitosa  que  si  la  pau  se  se- 
guís axi  con  se  fern)a  lo  Senyor  Rey  stant  be  ab  lo 
Rey  de  Castella  no  temía  negu  'jltre  ans  stava  en  bon 
stament  ell  et  son  regne  et  per  tal  con  lo  En  Rernat 
de  Cabrera  ana  al  Rey  de  Castella  a  Dega  et  vahe  lo 
dit  Rey  fort  ardent  en  la  dita  covinensa  et  que  de  tot 
en  tot  hi  tenia  et  volia  en  aquella  que  la  ajuda  fos  de 


(  163) 
X  galeas  lo  dit  En  Bcrnat  de  Cabrera  per  tal  quels  dits 
Reys  mils  ne  fossen  amichs  ét  que  mils  se  tingues  la 
pau  consella  ques  faes  et  haviani  molts  qui    tenían  ab 
ell  ques  faes  e  haviani  molts   qui   tenían   lo  contrarí 
pero  tota  vegada  consella  jo  dít  En  Bernat  que  fos  ba- 
xat  de  la  dita  ajada  ahnenys  que  baxar  se   pogues  es 
baxas  que  no  fossen  sino  VI   galeas.  E  encara  fo  mes 
en  la  covinenga  que   nos  haguesscn  a   valer  per  térra 
sino  per  mar  et  agos  feu  per  tal  que  al  Regne  de  Na- 
varra per  la  dita  covinensa   no   pogues  venir  dan  per 
qo  con  no  ha  marítima.   E   dix   lo   dit  En  Bernat  que 
a  ell  era  vivares  que  aquesta  covínenna  fos  mes  en  be 
del  Senyor  Bey  que  en  dan   car  les  galeas  lo  Rey  de 
Caslella  no  les  havia  ops  sino  contra  Moros  et  a^o  era 
li  gran  merii  en  cas  quey  bagues  a  despendra  qo  del 
seu  et  en  vida  del  Rey  de  Castella  pare  daquest  lo  dít 
Senyor   Rey  li  havia  feta   major  ajuda   que  no  era  a- 
questa  a  VI  vegadas  contra  ios  dits  moros  et  encare  lo 
Senyor  Rey  de  aquesta  valen(;a  contra  moros  se  podía 
ajudar  de  moltes  coses  axi  con   de  decimas  et  de  al- 
moynes  et  de  raho  ho  devia  haver  et  de  moltes  altres 
coses  d;K]ue  en  altres  íéts  nos  puguera  ajudar.   E  era 
al  dít  Senyor  gran  avantatge  la  dita  covinen(;a  con  lo 
dit  Rey  de  Caslella   li   havia  a  fer  valenga  de  VI  ga- 
lees  contra  jenoveses  qui  lavors  eran   en  gran  suspita 
ab  lo   dit  Senyor  de   haver   guerra.  E  encare   era  ab 
gran  sospíta  ab  lo  Rey  de  Napols  per  tal  con  ell  ente- 
nía  a  pendra  los  affers  de  Sicilia  en  aquell  pas.  E  en- 
care era  lo   dit   Sonyor  lavors  en   gran  suspíla  ab  lo 
jutge  Darborea  de  haver  conlrast  et  en  tot  a^o  era  gran 


(  164  ) 
aventíifge  al  dit  Senyor  la  dita  covinén(;a  perqué  lo  dít 
En  Bernat  de  (labrera  consella  la  dita  covinen^a  ab 
molts  dailres  per  tal  quels  dits  Reys  ne  fossen  mils  et 
major  concordia  et  major  amor  se  seguís  entre  ells 
et  encare  bo  consellava  per  tal  con  li  era  viyares  que 
íes  mes  avanlatge  del  Senyor  Rey  Darago  que  del  Rey 
de  Casteila  e  maravellas  fort  lo  dit  En  Bernat  con  ay- 
lals  interrogacions  li  son  fetas  que  baje  retra  compta 
de  consells  dats.  E  consellar  Senyor  den  baver  liber- 
tat  que  quescu  consell  segons  son  seny  et  specialment 
quel  Senyor  Rey  no  sia  pubill  ans  baja  passats  XXX 
anys  et  sia  de  condicio  que  sapia  triar  et  que  tots  los 
consells  se  tenguen  es  determenen  en  sa  presencia. 


Sobrel  VI  capítol  fou  demanat  lo  qual  comenga 
íloni  con  apres  de  poch  de  temps  ele.  E  dix  que  con 
la  pau  fo  feta  ell  an;í  a  Estella  ab  lo  cardenal  per  con- 
cordar los  capitols  de  la  pau  e  que  eran  ab  e!l  En  Jae- 
me  dez  Far  et  a  ses  viyares  micer  Guerau  de  Palou 
et  stecb  la  entro  quels  capitols  de  la  pau  íoren  tots 
concordáis.  E  apres  per  tal  con  era  ujalalt  vencbsen  a 
Ceragossa  et  a  pocbs  dies  lo  Senyor  Hey  parti  de  Ce- 
ragoga  et  per  lo  riu  Debre  avall  anassen  en  Catbalun- 
ya  e  con  foren  a  Mora  lo  dit  En  Bernat  íbu  tant  fort- 
ment  malait  que  no  poch  passar  de  Falget  avant  et 
aqui  stecb  malait  be  II  mesos  poch  mes  o  menys.  E 
apres  bac  ardil  del  dit  Senyor  que  en  totes  maneras  a 
ell  per  rabo  con  les  grans  companyes  eran  entrades 
en  Rossello  e  lo  dit  Bernat  en   andas  ab  gran  perill 


(  165  ) 
de  sa  persona  ana  ni  dit  Senyor  et  no  passa  per  Bar- 
chinona  per  grans  rogarias  que   la  Senyora  Reyna  lin 
faes  per  tal  que  fos  tosí  ab  lo  dit  Senyor  et  con  fou  a 
Hostalrich  lo  dit  En  Bernat  troba  aqui  lo  Senyor  Rey 
qui  sen  tornava  per  tal  con  les  diles  grans  companyes 
sen  eren  tornades  et  oxides  de  Rossello  et  a  pochs  de 
dies  lo  dit  En  Bernat  hach  ardil  del  dit  Senyor  que 
sen  entras  en  Barchinona  et  anabi  et  aqui   fou  parlat 
et  acoí'dat  de  la  ajuda  de  les  galeas  quel  Rey  de  Cas- 
tella  bavia  demanades  en  les  covinengas  al  Senyor  Rey 
Barago  e  per  tal  con  lo  cardenal   era  aqui  et  profería 
molt  que  ell  faria  son  poder  quel   Senyor   Rey  hauria 
les  decimas  de  son  regne  del  Papa  per  armar  les  di- 
tes  VI  galeas  fou  acordat  quel   dit   Erx  Bernat  portas 
ab  II  galeas  lo  dit   cardenal  a  Avinyo   per  satisfer  al 
dit  cardenal  qui  sen  volia  anar  per  mar  et  que  dema- 
nas les   dites   décimas  del  Papa  per  armar   les  dites 
VI  galeas  et  axis  segui  et  con  fou  lo  dit  En  Bernat  de- 
mana les  dites  decimas  al  Papa  per  armarles  dites  VI 
galeas  et  lo  Papa  atorgaiesli  ab  condicio  que  a  ell  ne 
romangues  certa  part  et  lo  dit  En  Bernat  no  ho  volch 
reebra  ab  aquella  condicio  sens  consentiment  del  Sen- 
yor Rey  et  con  fou  tornat  Davinyo  et  fos  en  Barchi- 
nona fou  acordat  quel  dit  En  Bernat  anas  al  dit  Rey 
de  Castella  ab  les  dites  II  galeas  et  acó  per  dues  ra- 
hons  la  primera   quel  Senyor  Rey  no  li  era  tengut  de 
armar  les  dites  VI  galeas  per  la  letra  que  li  bavia  tra- 
mesa  con  ne  fos  requesta  aytal  con  devia  esser  segons 
la  covinenga  per  tal  con  la  covinenga  qui  era  entre  ells 
era  egual  et  dehia  que  fossen  amichs  de    amichs  et 


(  i06  ) 
enamichs  de  enamichs  el  dehia  lo  Rey  Darago  que  I! 
Reys  havia  en  Granada  la  un  era  lo  Rey  Vermeyll  et 
laltre  era  aquest  que  vuy  es  el  aquesi  que  vuy  es  era 
amich  del  Rey  de  Casteíla  el  enamich  del  Rey  Darago 
et  lo  Rey  Vermeyll  era  amich  del  Rey  Darago  et  ena- 
mich del  Rey  de  Casteíla  et  que  axi    devia   ajudar  lo 
Rey  de  Casteíla  ell  ajudant   al  Rey  Vermeyll   qui  era 
son  amieh  con   lo   Senyor  Rey  al  dil  Rey  de  Casteíla 
ell  ajudant  al    Rey  que  vuy  es  de  Granada  qui  era  son 
amich.  La  segona  que  dehia  lo  Rey  Darago  que  ell  no 
era  request  que  desafias  lo  Rey  de  Granada  et  per  les 
páranles  de  la  dita  covinensa  no  devia  ajudar  tro  ha- 
gues  desafiat.  E  per  aquesta  raho  con  no  era  request 
del  desafiament  no  era  tengut  de  ferli  la  dita   ajuda  et 
per  ago  quel  dit  En  Rernat  ho  pacificas  fou  trames   ab 
les  dites  dues  galeas   en    Casteíla   et   ell  pacifica  quel 
Rey  de  Casteíla  consentí  que  entro  a  aquell   die  quen 
Bernat  de  Cabrera  partis  de  Sibilia  que  sen  tornara  lo 
Rey  Darago  no  fos  tengut  deco  que  passat  era  mas  que 
daquell  die  avant  armas  les  dites  VI   galeas   et  con  lo 
dit  En  Bernat  fo  en  Valencia  lo  Senyor  Rey  feu  posar 
taula  per  les  dites  galeas  et  axi   maleix   a  Barchinoua 
et  a  Mallorques  et  stant  en  ago  hac  ardit  lo  Senyor  Rey 
et  lo  dit  En  Bernat  del  Rey  de  Casteíla  que  les  diies 
VI  galeas  nos  armassen  et  la  dita  letra  era  signada  de 
ma  del  dit  Rey  mas  que  li  trámales  companya  per  tér- 
ra axi  con  li  devia  armar  les  ditos  galeas  et  dago  pre- 
gava  molt  lo  Senyor   Rey  et  fou   acordat  quel  dit  En 
Bernat  anas  al  dit  Rey  ab  CGC  homens  a  cavall  et  axi 
fo  acordat  que  don  Pedro  de  Luna  hi  devia  anar  ab  C 


(  167  ) 
de  cavall  ab  ell  et  dallres  et  menlra  que  lo  Hit  En  Ber- 
nat  et  los  altres  qui  ab  ell  sen  anaven  e  devien  anar 
en  Castella  se  apparallaven  lo  dit  En  Bernat  liac  letra 
del  Rey  de  Caslella  signada  de  sa  nja  que  con  ell  ba- 
gues feta  pau  ab  lo  Rey  de  Granada  que  no  havia  mes. 
ter  la  dita  companya  de  cavall  mas  quel  dit  En  Bernat 
la  per  ques  fermassen  los  tractaments  del  matrimoni 
de  don  Alfonso  fiU  del  dit  Rey  lo  qual  havia  fet  lavors 
jurar  ab  la  infanta  dona  Elienor  filia  del  Senyor  Rey 
Darago  et  quel  dit  Rey  sen  venia  en  les  fronteras  per 
rabo  con  les  grans  companyes  ab  lo  comte  de  Tresta- 
mara  devian  venir  vers  son  Regna  et  en  aquell  punt 
ell  vench  assetjar  Calaiaju  per  que  respes  et  dix  lo  dit 
En  Bernat  que  ell  en  les  galeas  armar  feu  so  que  poch. 
Empero  no  entenia  que  fos  tengut  de  armar  les  dites 
galeas  mes  que  un  altre  deis  altres  consellers.  Réten- 
se empero  lo  dit  En  Bernat  que  les  dites  coses  no  ba- 
ja a  provar  empero  dix  que  per  lo  sagrament  que  fet 
havia  quey  havia  dit  sos  viyares  de  so  que  sabia. 


Sobrel  Vil  capítol  fou  demanat  que  comensa  ítem 
con  per  lo  Senyor  Rey  etc.  E  dix  que  no  li  membra 
que  ell  dignes  que  bi  daria  consell  mas  que  li  par  que 
digues  que  si  pendria  consell  et  ago  volch  dir  segons 
ques  conté  en  lo  pus  prop  capítol. 


Sobre  lo  VIII   capítol  fou  demanat   que  comenga 
Ítem  perqué  lo  dit  En  Bernat  feu   quel  conté  Dosona 


(  iC8  )  • 
etc.  E  dix  qne  con  lo  dit  comlc  p:irti  ell  no  era  en 
(^athalunya  ans  era  Avinyo  per  lo  fet  de  les  decimas 
segons  que  dessiis  en  lo  VI  capiíol  se  conten.  Empero 
con  fou  lornat  hoi  d¡r  que!  dit  coriite  sen  era  nnat  al 
Rey  de  Castella  et  que"  nagu  deis  savis  qui  havien  ca- 
buí  en  los  iractaments  de  la  pau  noy  eren  volgiils  anar 
perqué  ell  sen  havia  rnenat  mi(  er  Bernat  de  Palou  et 
que  anaven  per  finar  tots  los  capitols  del  traclamcnt 
de  la  pau  et  dago  havien  plena  comissio  o  procuracio 
del  Senyor  Rey. 


Sobrel  IX  capitol  demanat  lo  qual  comenca  ítem 
quins  tractaments  feren  lo  dil  comte  etc.  E  dix  que 
no  negu  quant  es  per  si  ne  sap  ne  enien  quel  dit  com- 
te ne  faes  et  quis  queu  diga  ment  per  la  gola  et  es  ap- 
parellat  lo  dil  Bernat  de  ferne  íot  so  et  quant  noble  o 
cavaller  fer  ne  dega  per  excusacio  súa  ne  naguna  rabo 
no  aporta  que  ell  ago  degues  fer  ans  en  aquell  fet  ana- 
va  axi  con  vassall  deu  fer  a  bon  Senyor  en  havia 
rabo. 


Sobrel  X  capitol  demanat  lo  qual  comenga  ítem  con 
se  poí  fer  etc.  E  dix  que  ell  nou  sentí  et  que  ell  si  ho 
sentis  que  diguera  axi  con  vassall  deu  dir  a  son  Senyor 
mas  aytant  poch  sen  suspitava  ne  sen  pensava  res  con 
lo  Rey  Darago  e  maravellas  fort  que  ells  se  pensen  quel 
dit  Bernat  pugnes  saber  lo  cor  deis  homen?  et  special- 
ment  daytal  Rey  que  es  fort  cubert  et  cautelos. 


(  169 


Sobre  lo  XI  capítol  demanal  lo  qual  comenta  ítem 
si  la  preso  del  comte  etc.  Dix  lo  dit  En  Bernat  que  no 
sap  res  en  la  dita  preso  mas  enten  es  cuyda  qiiel  dit 
comte  el  don  Pedro  de  Luna  fossen  preses  per  fer  as- 
sayalat  sei'vey  al  Senyor  Rey  per  tal  con  la  vila  de  Ca- 
lataju  era  en  bandos  o  en  divisio  et  en  la  vila  no  ha- 
via  cap  ct  segons  qo  que  ha  hoit  dir  lo  dit  En  Bernat 
ells  entraven  et  volien  entrar  en  la  dita  vila  per  paci- 
ficar los  dits  bandos  et  perqué  la  vila  sen  tingues  mi- 
lior  et  que  per  sobre  foren  preses  e  salva  honor  da- 
quells  qui  aquests  capitols  han  fets  es  mal  eximpü  que 
aquells  qui  son  preses  en  servey  de  lur  Senyor  e  so- 
beran  aylal  afany  con  aquests  han  soslengut  sien  fe- 
las  ayials  inieriogacions  et  aytals  difamacions  e  dix  que 
noy  sap  ais. 


Sobrel  XI 1  capítol  fou  demanat  lo  qual  comenga 
Ilem  perqué  feu  con  lo  Rey  de  Castella  etc.  E  dix 
(jue  cll  consella  al  Senyor  Rey  que  ell  entonia  que  val- 
gues  mes  el  fos  pus  profitos  al  Senyor  Rey  que  ba- 
gues ajudas  singulars  que  no  per  corl  car  per  corls 
demanen  molts  capitols  et  melles  veciadures  e  encara 
cort  de  Cathalunya  es  fort  dura  de  concordar  et  ixen 
niolts  punts  da^o  seria  pus  prest  et  acó  enten  ques 
feu  per  lo  miilor  et  aquesl  consell  dona  ell  ai  Senyor 
Rey  et  a  la  Reyna  el  donal  lusleyalment  et  vertedera 
a  sos  viyaies  et  no  era  de  pus  tengut. 

TOMO   XXXIV  12 


170  ) 


Sobre  lo  Xlll  capítol  fou  demanat  lo  qual  comenta 
Ítem  que  ell  lavors  leu  anar  lo  Senyor  Rey  etc.  E 
dix  que  li  fo  fet  manameiit  per  lo  Senyor  Rey  que 
con  ell  bagues  ardit  que  les  grans  companyes  venian 
ab  lo  comte  de  Trestamara  quel  dlt  En  Bernat  anas 
en  Rosseylio  et  que  tractas  ab  lo  dit  comte  et  ab  les 
grans  companyes  quel  dit  Senyor  les  pogues  haver  en 
ajuda  de  Calataju  qui  lavors  era  assetyat  et  con  lo  dit 
En  Bernat  ib  a  Perpenyu  a  on  ana  a  les  majors  jor- 
nades  que  poch  ja  les  grans  companyes  foren  en  Nar- 
bones  et  anavensen  envers  Toisa  mas  lo  comte  de  Tres- 
támara  ^venia  ben  detras  ben  de  XII  o  de  XV  jonis  et 
lo  dit  En  Bernat  no  poch  res  tractar  entro  quel  com- 
te vengues  e  lant  tost  quel  dit  compie  secosta  lo  dit 
Bernat  ab  altres  prohomens  de  Perpenya  anaren  a  ell 
et  viuse  ab  lo  dit  comte  a  Beses  et  aqui  los  tracla- 
menls  nos  podien  avenir  tro  quel  dit  comte  bagues 
parlat  ab  les  grans  companyes  nel  dit  En  Bernat  de 
Cabrera  nos  alravira  ais  dils  tractaments  sens  sabuda 
et  consenliment  del  dit  Senyor  Rey  e  per  aquesta  ra- 
bo lo  dit  En  Bernat  tornassen  a  Perpenya  et  scrivi  al 
Senyor  Rey  que  con  aquells  affers  fossen  fort  passats 
e  ley  anas  molt  que  ell  deoontinent  fos  a  Perpenya  et 
que  amenas  ab  si  linfant  En  P.  el  alscuns  pjohomens 
de  Barchinona.  El  Senyor  Rey  vench  a  Perpenya  ab 
los  dessus  dits  e  aqui  lo  Senyor  Rey  hac  acorl  ab  ell 
et  ab  molts  daltres  de  la  térra  de  son  consell  en  nom- 
bre de  XXV  ornes  sobre  asso  que  era  slat  parlat  a  Be- 


( 171 ) 

ses  el  sobre  ago  ib  acordat  qucl  ilit  En  Bernat  anas  a 
Caslellnou  Darri  per  finar  los  dits  iractaments  en  lo 
qual  loch  devian  esser  lo  comte  de  Tresiarnara  et  ma- 
nosoalde  Denna  et  alscuns  alires  de  les  diies  cotn- 
panyes  et  fou  acordal  que  anassen  ab  ell  savis  el  als- 
cuns prohomens  do  ciutats  et  de  viles  los  noms  deis 
quals  no  li  membren  exceplat  den  P.  Burot  et^o  que 
feu  la  feu  ab  ells  et  tornan  íer  relacio  lo  Senyor  Rey 
et  tol  a^o  feu  per  tal  con  ell  nos  volia  pleuir  deis  dits 
tractaments  per  tal  con  era  gran  cosa  sens  consenli- 
menl  del  Senyor  Rey  et  de  son  consell  perqué  fou 
necessari  la  añada  del  Senyor  Rey  el  ago'^feya  a  bon 
enteniment  rétense  empero  lo  dit  Bernat  que  en  les 
coses  dessus  dites  no  baja  a  donar  proves  rnas  quens 
ba  dita  veiitat  dec^o  queus  sabia  per  lo  sagramenl  que 
fet  havia. 


Sobrel  XIV  capítol  fou  demanat  lo  qual  comenta 
Ítem  perqué  dona  torp  etc.  E  ú\\  que  per  nuil  lemps 
no  dona  lorp  a  les  diles  corls  ans  molís  loy  donaven 
per  accusar  ell  et  encare  dix  quel  major  lorp'qui  fon 
en  les  dites  corts  fou  per  les  imposicionsj  deis  richs 
homens  el  cavallers  et  dix  que  con  agos  moch  que 
ell  no  era  en  les  dites  corts  ney  fou  de  be  VIH  dies 
aijs  era  en  Navarra  et  que  con  vench  troba  la  cort 
divisida  los  prelats  ricbs  bomens  et  cavallers  de  una 
part  et  ciutats  et  viles  dallre  et  bac  a  teñir  et  li  con- 
vench  per  íorca  de  teñir  ab  lo  seu  brag.  ítem  la  rabo 
perqué  tenia  quel  comió  de  Tiestamara  no  vengues 


(  472  ) 
era  aquesta  que  duptava  que  la  térra  ho  pugues  sos- 
tenir  pero  la  venguda  del  comte  ell  no  conlrastava  si 
vengut  lo  dit  comte  hon  anas  en  Caslella  de  continent 
o  que  vengues  ab  D  o  DC  o  DCC  de  cavall  perqué  la 
térra  ho  pugues  sostenir  et  a^o  no  feya  altre  conlrast 
sino  quey  dehia   sos  vivares. 


Sobrel  XV  capítol  fou  denianat  lo  qual  comenga 
ítem  con  lo  Senyor  Rey  ab  gran  eavalleria  etc.  E  dix 
quel  dit  Senyor  ana  a  Sos  per  haver  vistes  ab  lo  Rey 
de  Navarra  ab  consell  del  infant  En  Ferrando  et  del 
comte  de  Trastamara  et  de  molts  daltres  et  fou  acor- 
dat  que  anas  ab  ell  lo  dit  comte  el  don  Blascho  el 
bisbe  de  Teragona  et  molts  altres  cavallers  Daiago  et 
lo  dit  Bernat  ab  ells  ensemps  et  lo  dit  Bernat  aytant 
con  poch  tracta  et  feu  per  guisa  que  les  vistes  se  faes- 
san  con  abans  puguessen  e  go  quel  dit  Senyor  hi  feu 
feu  de  consell  del  dit  comte  et  deis  altres  qui  ab  ell 
eren  axi  be  con  de  consell  del  dil  Bernat  et  ago  fehia 
lo  dit  Bernat  seguís  que  dix  leyalment  et  axi  con  mils 
lo  poch  consellar  segons  sos  viyares  et  a^os  feu  per 
tal  quel  Rey  de  Navarra  ajudas  al  dit  Senyor  o  al- 
menys  que  no  no  lin  vengues  contrari  la  qual  cosa  lo 
dil  Rey  de  Navarra  no  feu  go  es  que  no  li  vench  con- 
tiari  despuys  per  la  qual  cosa  se  segui  gran  be  al  Reg- 
ué Darago. 


Sobre   XVI  capitol   fou   denianat  lo  qual   comensa 


(  ns) 

ítem  con  lo  Scnyor  R^y  ab  sa  hosi  ele.  E  dix  quel  dit 
capítol  salva  honor  daquells  qui  fel  lan  no  conté  veri- 
tal  be  es  ver  quel  Senyor  Rey  acorda  que  anas  alber- 
gar a  la  íont  de  la  Losa  et  lo  dit  En  Bernat  dix  que 
no  feya  a  fer  per  tal  con  hi  havia  un  pas  qui  covenia 
a  passar  II  per  II  et  que  era  gran  perill  a  la  añada  et 
major  la  tornada  et  en  ago  hac  gran  debat  que  gran  res 
de  tots  tenían  que  liom  ab  tendas  et  ab  zembles  anas 
Iiom  albergar  a  la  dita  font  et  lo  dit  En  Bernat  tenia 
ab  fort  pochs  que  hom  lexas  la  hosl  et  que  no  menas 
hom  embles  et  que  hom  cavalcas  batalla  aytant  con  lo 
pía  de  Nules  durave  con  hi  havia  hom  dat  die  de  ba- 
talla el  que  sen  tornas  hom  albergar  a  la  ost  della  hon 
hom  era  partit  pero  a  la  derrería  lo  dit  Senyor  delibe- 
ra quel  consell  deis  mes  valia  mes  qo  es  que  anassen 
ab  etzembles  et  ab  tot  albergar  a  la  dita  font  et  dona 
lu  deventera  al  infant  En  Ferrando  et  al  comte  de 
Trestamara  E  lo  dit  En  Bernat  no  ana  ab  ells  en  la 
di!a  de  ventera  ans  ana  en  la  reeguarda  ab  lo  Senyor 
Rey  et  con  la  dita  deventera  fou  prop  del  pas  dupta 
<]e  annr  avant  et  segons  que  hoí  dir  lo  dit  En  Bernat 
hagueran  cavaüers  antíchs  deis  dits  infant  et  comte 
qui  anaren  ver  lo  pas  et  oyda  relacio  de  aquells  acor- 
daren que  no  feya  a  fer  et  feran  ho  saber  al  Senyor 
Rey  et  tornarensen  et  en  aquest  consell  lo  dit  En  Ber- 
nat no  fou  no  pertant  que  siy  fos  digueray  sos  viyares 
axi  con  los  allres. 


Sobrel  XVII   capítol   fou  demana!  lo  qual  comensa 


(  174  ) 
ííem  pus  lo  Scnyor  Uey  lavors  etc.  E  dix  lo  dit  En 
Bernül  que  ell  ana  íbrgat  a  tracíar  la  pau  et  lo  Senyor 
Rey  lin  forga  et  anahi  ax¡  matex  lo  comle  de  Dinia  et 
ana  ab  ells  En  Bamon  Alamany  ct  En  Berenguer  de 
Pau  et  a^o  per>  la  priniera  vegada.  A  la  segona  vegada 
et  depuys  ana  ab  ells  micer  Guerau  de  Palou  qui  fon 
vengnt  et  cabe  en  tots  los  traclamenls  et  En  Jacme  Co- 
nesa  qué  tota  vegada  hi  era.  E  diu  lo  dit  En  Berna t 
que  con  vencb  ques  foren  avenguts  deis  capitols  lo 
Senyor  Rey  ab  gran  consell  bac  son  acort  ét  mana  ais 
dessus  dits  que  anassen  fermar  los  dils  capilols.  E  los 
dits  comte  de  Denla  el  Bernat  de  Cabrera  et  los  des- 
sus dits  anaren  la  per  fermar  et  fou  lus  tramesa  apres 
ells  stants  la  abans  que  haguessan  fermat  una  letra  del 
dit  Senyor  Rey  en  quels  feya  saber  que  con  alscuns 
conlrastassen  en  la  dita  pau  el  no  la  tenguesen  per 
bona  que  no  la  fermassen  tro  allre  ardit  haguessen  et 
lavors  los  dits  comte  et  Bernat  sobresegueran  en  fer- 
mar la  dita  pau  et  tramateren  lo  dit  En  Berenguer  de 
Pau  que  plabia  al  Senyor  Rey  que  faessan.  E  lo  dit 
Senyor  trameslus  una  letra  en  la  qual  lus  feya  saber 
que  con  ell  bagues  lengut  son  consell  sobrel  fet  de  la 
pau  si  la  fermarien  o  no  que  havia  deliberat  ab  la  ma- 
jor  partida  que  la  dita  pau  se  feímas  et  axi  que  la 
fermassen  el  daquesta  leíra  faeren  fer  carta  publica 
]ter  En  Jacme  Conesa  do  la  qual  carta  ba  translat  se- 
gons  que  dix  en  los  cofres  del  dit  En  Bernat.  E  per 
virtut  daquesta  letra  formaren  la  dita  pau  el  pensaves 
lo  dit  En  Bcrnal  que  si  la  ])au  se  seguis  segons  que 
Qv:\   eniprcs   que  era   proíilosa   al  Senyor  Rey  segons 


(  ri5  ) 

lenteniment  quel  Senyor  Rey  havia  del  qual  enleni- 
ment  sia  demanat  lo  Senyor  Rey  quin  lavia  et  con  se 
feya  acort  de  molts  90  quis  feya  et  si  lo  Rey  de  Cas- 
tella  no  la  len^ues  ax¡  con  nos  feu  devia  cobrar  lo 
Senyoi  Rey  per  reenes  Murvedra  et  Alí)ienar  si  veri- 
tat  li  fos  observada.  Encara  lo  Rey  de  Navarra  qui  era 
rstret  per  covincn^a  ab  lo  Rey  de  Castella  de  ajudarli 
et  valer  fos  solt  daquella  covinen(:>a  et  podía  ajudar 
al  Senyor  Rey  pus  aquell  no  servava  la  pau  perqué 
ell  consella  axi  con  semblaní  li  era  el  son  bon  ente- 
niment  et  molts  dallres  quis  tenían  a  son  consell  et  en 
special  los  comtes  de  Denía  et  de  Trestamara. 


Sobrel  XVIII  capítol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  que  con  fou  lo  dít  En  Rernat  a  Murvedra  etc.  E 
dix  que  les  coses  en  lo  dit  capítol  contengudes  no 
contenan  verítat  et  fora  gran  paguesa  de  dírho  car  la- 
vores  no  podia  esser  vedat  al  Rey  de  Castella  que  no 
sen  anas  per  lo  cami  de  Terol  aytanl  poco  con  no  loy 
ha  pogut  vedar  ara.  E  axi  nega  les  coses  en  lo  dit  ca- 
pítol contengudes. 


Sobrel  XIX  capítol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  sí  aquell  En  Bernal  etc.  et  dix  que  no  contenia 
verítat  ans  ho  negava.  E  dix  que  no  par  sien  vcrilat 
les  coses  en  lo  dit  capítol  contengudes  car  en  sem- 
blant  cars  sera  posat  ara  lo  Rey  de  Castella  que  lavo- 
I  es  se  posa. 


70  ) 


Sobrel  XX  capítol  fou  demanal  lo  qual  comensa 
Jlem  con  sia  cert  quel  comte  Dosona  etc.  E  dix  quel 
d¡t  capítol  no  come  veritat  ans  nega  les  coses  conten- 
gudes  en  aquell  esser  veras  car  después  quel  dít  com- 
te fon  pres  lo  dii  En  Bernat  nol  vahe  et  ago  saben  a- 
quells  qui  son  preses  ab  lo  dít  comte  ensemps  et  en- 
care aquells  qui  cabien  et  anasen  en  los  tractaments 
de  la  pau  a  Morvedra  ab  lo  dit  En  Bernat  e  es  cert 
quel  dít  comte  no  vench  lavors  en  Morvedra  ans  era 
pres  en  Sibilía. 


Sobrel  XXI  capítol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  con  lo  Senvor  Rey  vengues  a  Exea  etc.  E  díx  que 
les  coses  en  lo  dít  capítol  contengudes  no  conienan  ve- 
ritat ans  aquells  nega  éxpressament  et  díx  que  tot  hom 
quiu  diga  ne  ment  que  lavors  ne  dabans  ne  despuys 
ell  iractas  res  contra  lo  Senyor  Rey  e  encara  díx  que 
con  lo  Senyor  Rey  vench  a  Exea  solament  hí  atura  una 
nít  et  un  die  per  tal  que  alienes  so  que  havía  promes 
que  hi  devia  esser  aquell  díe  et  lo  Rey  de  Cáslella  de 
bons  VI  díes  no  fo  en  aquellas  fronteras  apres  et  con 
lo  dit  Rey  de  Castella  fou  en  les  diies  frontéres  lo  Sen- 
yor Rey  sen  era  puyat  en  les  munlanyes  de  Jaqua  en 
les  quals  podio  star  salvament. 


Sobre  XXII  capitols  fou   demanat  lo  qual  comensa 


(  n7 ) 

llem  perqué  allonga  tant  de  temps  etc.  Dix  lo  dit  En 
Bernat  que  ell  vcnch  fort  forr.at  de  venir  al  Senyor 
Rey  per  aquell  tractat  del  Rey  de  Navarra  ne  per  al- 
tra  per  tal  con  era  puxat  a  Montsoriu  et  que  delli  no 
enlenia  a  partir  tro  lo  dit  Senyor  faes  la  entrada  que 
havia  a  fcr  et  mas  soccorrer  en  regne  de  Valencia.  E 
ago  dix  lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera  a  mossen  Beren- 
guer  Dabeylla  et  encara  li  dix  que  ell  nol  entenia 
aconsellar  en  res  per  tal  con  li  era  acusat  en  mal  mas 
quel  servirla  de  son  poder  axi  con  un  cavaller  vol- 
guesse  en  frontera  o  en  batalla  en  aquella  part  on  lo 
Senyor  Rey  volgues  et  daquesta  rabo  lo  dit  Senyor  tra- 
mes al  dit  En  Bernat  nioltes  el  diverses  letras  scrites 
de  sa  ma  con  daltres  que  cuyt«s  sa  vengada  el  lo  dit 
En  Bernat  escusava  que  no  cabria  en  sos  tractaments 
iiey  iria  entro  fes  en  sa  partida.  Empero  tant  1¡  conti- 
i>ua  lo  dit  Senyor  et  letres  et  missalges  quel  dit  En 
Bernat  hach  anar  al  dit  Senyor  e  con  fou  a  ell  lo  dit 
Senyor  li  mana  que  ell  anas  en  Navarra  per  los  dits 
tractaments  et  ell  escusassen  aytant  con  pocb.  Empe- 
ro a  la  íi  bacbi  anar  el  nalii  lo  comte  de  Denia  et  En 
Ramón  Alamany  et  En  Berenguer  de  Pau  et  En  Jau- 
me  Conesa  el  en  tot  so  que  li  feu  foren  presenté  los 
dessus  dits  axi  be  con  lo  dit  Bernat  ct  cnten  que  tots 
faeran  lur  poder  de  accursar  lo  fet  aytant  con  podien 
et  lo  Senyor  Rey  e  la  Senyora  Reyna  qui  eran  j)res 
podien  ver  que  ells  no  podien  ais  fer  e  con  negu  diga 
quel  dit  Bernat  b¡  fes  res  apart  diunc  gran  falsía. 


( ns ) 


Sobrel  XXIlí  capitol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  pus  vehia  qviel  tractament  del  Rey  de  Navarra 
etc.  Sí  dix  lo  dil  En  Bernat  quel  dit  iractament  nel 
dit  ferrnament  no  feya  ell  fer  a  cabal  car  daltres  ni 
havia  axi  Darago  con  de  Calhalunya  ab  quis  acorda 
con  se  ferma  et  encare  dix  lo  dit  En  Bernat  que  per 
descarrech  sen  én  lo  loch  de  Barbastre  lo  dit  Eo  Ber- 
nat denaní  lo  Senyor  Rey  et  denant  la  Senyora  Rey- 
na  et  denant  larchabisbe  de  Tarragona  et  de  molts 
daltres  en  nombre  de  X  o  XII  ell  dix  al  Senyor  Rey 
aytals  páranles  o  semblants  Senyor  vos  mavets  mes  en 
aquest  tractament  del  Rey  de  Navarra  ab  graa  des- 
plaer  quen  be  bagut  en  be  e  per  qo  con  son  cert  que 
moUs  ne  darán  carrech  a  mi  vos  suppHch  queiis  pla- 
cía agi  acordar  sil  dit  tractament  vos  es  profitos  o  no 
car  si  profitos  nous  es  que  no  digats  ara  car  jo  fare  per 
guisa  que  sens  altra  desonor  del  Rey  de  Navarra  aquest 
fel  se  partirá.  E  lo  dit  Senyor  et  la  Senyora  Reyna  et 
tols  aquells  qui  aqui  eran  digueran  en  acó  sos  viyares. 
E  jatsia  que  la  Senyora  Reyna  en  alcuna  cosa  hi  tra- 
mases larcbabisbe  de  Tarragona  empero  a  la  fi  fou 
deliberat  ques  faes  da^o  fer  levar  carta  publica  lo  dit 
En  Bernat  an  Jacme  Conesa  notari  la  qual  es  appare- 
llada  de  monstrar.  Hoc  encare  dix  que  con  lo  Rey  de 
Navarra  bagues  trameses  II  missatgers  a  Barcbinona 
per  reebre  moneda  et  lo  dit  Bernat  sentis  que  murmu- 
raven  molts  del  fet  de  Navarra  sen  ana  al  palau  denant 
lo  Senyor  Rey  et  la  Senyora  Reyna  ct  eran  bi  linfant 


{  179  ) 
En  P.  et  ciytadans  de  Bntchinona  entre  les  quals  hi 
eran  En  P.  Senlcümenl  et  En  Reeiat  et  molts  daltres 
en  guisa  que  eran  en  nombre  de  mes  de  XXX.  E  dix- 
]i  Senvor  jo  daltres  vegades  vos  he  dit  go  que  araus 
dieh  aquets  missatgers  hie  son  del  Rey  de  Navarra 
perqué  li  fa^ats  aleuna  paga  que  li  devels  fer  et  han- 
me  dit  que  per  90  con  ells  saben  que  molt  hom  mur- 
mura daco  que  s¡  vos  volets  neus  tenils  per  lirat  de 
les  covinen^es  del  Rey  de  Navarra  que  ell  les  soltara 
volenter  sens  que  contra  vos  et  ell  noy  haura  mes  de- 
samor et  ax¡  Senyor  regonexets  ho  sius  es  fahedor  o 
no  ara.  E  dit  sos  viyares  per  queseun  fo  acordat  etde- 
liberat  en  lo  dit  consell  que  les  covinenses  ques  ten- 
íiuessen  axi  que  dix  lo  dit  En  Bei'nat  que  aquest  fet 
nol  fíHi  lo  Senynr  Rey  ab  ell  a  cabal  ans  los  feu  ab  toís 
los  afrontes  dessus  dits  et  ab  molts  dallres  ab  qui  lo 
dit  Senyor  nach  consell  et  acort  pero  dix  que  a  sos 
viyares  la  cosa  era  profitosa  de  íer  ab  que  la  entrada 
de  Castella  sa  faes  sens  tiigo  per  qo  con  hom  rnelia 
lo  dit  Rey  de  Navarra  lant  tost  en  la  guerra.  E  pus 
fossen  dins  í^aslelia  de  rabo  no  devian  iie  podían  exir 
sens  batalla  et  el  Rey  de  Castella  perdía  son  regne  et 
si  la  batalla  guanyassen  tot  era  lur  el  si  la  perdessen 
tot  era  perdut  et  sens  lo  Rey  de  Navarra  la  dita  entra- 
da be  nos  podia  fer  et  axi  per  aportar  los  dits  aífers 
en  aquest  punt  era  li  viyares  que  axis  degues  íev  car 
nos  pensava  que  pegues  molt  durar  el  a^o  consellava 
segons  sos  viyares  eta  bon  enteniment  et  a  bona  fe. 


(  i80 


Sobrcl  XXIV  capitol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
llem  sin  pres  renda  ne  moneda  etc.  E  dix  quel  Rey 
de  Navarra  li  moch  a  un  Castello  ques  faes  son  vassall 
el  lo  dil  El)  Bernat  dix  que  no  li  desplagues  que  vell 
era  et  que  per  nuil  temps  no  era  stat  vassall  de  negu 
sino  del  Rey  Darago  et  con  foren  a  fermar  en  la  cape- 
lla  los  dits  tractals  lo  Rey  de  Navarra  jura  denant  lo 
Senyor  Rey  et  En  Jacme  Conesa  que  per  nuil  temps 
fermaria  si  lo  dit  En  Bernat  nos  feya  son  vassall  et  lo 
Senyor  Rey  perfia  molt  ab  lo  dit  En  Bernat  queu  faes 
et  lo  dit  En  Bernat  no  ho  volia  fer  el  a  la  fi  manali 
que  per  la  fe  et  naturalesa  a  que  li  era  tengut  que  ho 
fes  et  ell  vahent  quel  Senyor  Rey  o  volia  fort  et  li  ho 
manava  feuse  vassall  del  Rey  de  Navarra  retinentse  lo 
Seayor  Rey  et  lo  senyor  Duch  et  de  lotes  les  coses 
dessus  dites  ni  ha  carta  publica  presa  per  En  Jacme 
Conf'sa.  E  en  lo  ditloch  Uncastiello  lo  dit  ros  no  pro- 
mes  ne  dona  res  al  dit  En  Bernat  mas  a  cap  de  temps 
En  Ramón  Alamany  et  En  Berenguer  de  Pau  foren  en 
Navarra  et  con  vengueran  della  aportaren  una  carta  al 
dit  En  Bernat  per  la  qual  lo  dit  Rey  donava  al  dit  Ber. 
nat  de  Cabrera  lo  castell  de  Monreyal  ab  11  milflorins 
de  renda  de  sa  vida  et  axi  que  trámales  a  reebre  la 
possessio  et  lo  dit  En  Bernat  dixho  al  Senyor  Rey  et 
no  volch  pendra  la  possessio  ne  les  caries  ans  spera- 
va  quel  dit  Rey  se  fos  mes  en  la  dita  guerra  pero  les 
cartes  tenia  En  Ramón  Alamany  a  sos  viyaies  es  ver 
que  li  feu  pagar  II  mil  florins  per  la  renda  de  un  any 


(  181  ) 
axi  con  feu  al  comte  de  Denia  et  au  Ramón  Alamany 
e  an  Berenguer  de  Pau  deis  quals  II  mil  florins  de  la 
renda  de  un  any  feu  apecha.  E  diu  que  per  (¡o  con  era 
son  vassall  ne  rebuja  de  pendra  les  coses  dessus  d¡- 
les  car  de  tol  Senyor  daqui  hom  sia  vassall  pol  hom 
reebra  do  et  gracia  el  specialuíeul  pus  sera  fel  ab  vo- 
lé r  del  Senyoi  Rey  son  vassall. 


Sobrel  XXV  capilol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  si  leu  que  fos  duuat  ele.  E  dix  lo  dit  En  Bernat 
que  ell  feu  son  poder  con  niils  poch  que  ell  ne  tragues 
lo  Senyor  Rey  con  mils  pugnes  et  ab  mellor  avanlal- 
ge  el  que  noy  pucb  ais  fer.  Quant  es  del  infant  don 
Alarti  dix  que  anans  que  ell  anas  aquesta  derrera  ve- 
gada en  iS'avarra  ja  lo  dit  ¡nfanl  era  stat  demanat  per 
lo  d¡l  Rey  et  que  nos  moch  per  ell  et  en  aqo  ell  no  feu 
res  sino  ab  lo  dit  comte  de  Denia  ensemps  et  ab  los 
allres  qui  per  ac^o  hi  eran. 


Sobrel  XXVI  capitel  fou  demanat  lo  qual  comensa 
Ilem  quines  páranles  dix  lo  dit  En  Bernat  etc.  E  dix 
que  moltes  vegades  ab  lo  dit  Rey  en  la  cambra  car 
moltes  vegades  lo  dit  Rey  lo  feya  jaure  en  sa  casa  et 
li  feya  liurar  una  cambra  mas  no  l¡  membren  nagunes 
páranles  quel  dit  En  Bernat  digues  ancb  al  dit  Rey 
(jue  fossen  desonesles  ne  en  que  cabessen  falsies  ne 
desleyalíals  ne  contra  son  Senyor  ne  feu  res  da  que  sa 
fe  degues  menys   valer   el   tot  hom  qui    lio  diga  menl 


per  la  goln.  E  lo  d¡t  En  Bernat  offerse  apparellat  de 
í'erne  tot  so  que  cavaller  ne  deja  nen  puxa  fer  et  en 
escusacio  sua  si  alcun  ho  diu  et  ayo  locha  per  tal  con 
li  es  stat  fet  saber  quel  Rey  de  Navarra  lo  divendres 
sant  con  lo  dit  En  Bernat  sen  ana  dix  alscunes  páran- 
les al  Senyor  Rey  les  qiials  salva  sia  sa  honor  no  son 
veras  et  les  jura  yo  es  que  tractava  quel  comte  de  Tras, 
támara  morís.  E  diu  lo  dit  En  Bernat  de  Cahiera  que 
ell  per  nuil  temps  tracta  la  mort  del  comte  de  Tras- 
tamara  et  dago  es  apparellat  de  fer  lot  so  que  deja  et 
ayo  jura  ir  que  fou  digmenge  lo  dii  En  Bernai  soi)i'el 
cors  de  Jesuchrist  en  la  capella  de  Novales  denanl  Be- 
renguer  Dabeylla  mossen  Joban  Reniirez  et  denant  mi 
Bernat  dez  Jonquer  notari  et  molts  dallres  et  encara 
dixlo  dit  En  Bernat  que  ayo  excusu  denanl  lo  dit  Rey 
de  Navarra  per  VIIÍ  dies  que  estech  en  sa  cort  tot  die 
en  presencia  de  tot  hom  per  aytals  pai-aules  que  tot 
hom  qui  digues  que  ell  bagues  tractai  quel  comte  de 
Traslamara  moris  ne  encara  bagues  dat  consell  ne  fet 
íractament  per  quel  Senyor  Rey  perdes  son  be  ne  sa 
honor  que  debia  gran  íalsia  ans  so  que  11  consellava  a 
bon  enteniment  et  leyal  axi  con  bon  vassall  leyalment 
deu  consellar  son  Senyor  ne  nagun  tractament  no  hach 
ab  lo  Rey  de  Navarra  ne  ab  allre  contra  lo  Rey  Dara- 
go  et  tot  ayo  jura  axi  con  dessus  sobrel  cors  de  Jhesu- 
christ  saatificat  et  ja  mes  per  lo  Rey  de  Navarra  ne 
per  altre  noy  fou  respost  con  ell  ho  escusava  et  da- 
questa  salva  et  escusacio  se  pot  provar  per  molts  ca- 
vallers  axi  Barago  con  de  Navarra.  E  si  ver  es  quel 
Rey  de  Navarra  les  havia  dites  la  qual  cosa  dupla  en- 


(  m ) 

ten  et  eren    que   les   ha^e   tutes  per  mala  volunlat  car 
certa  cosa  es  que  ell  solía  voler  gran  mal  al  dit  En  Ber- 
nat  major  que  nuil  hom  et  axi  ho  dix    nolorianienl  et 
publica  moltes  vegades  et  ho  dix  al  dit  Bernat  la   pri- 
mera vegada  denant  molts  que  pus  li  liavia  volgul  que 
a  hom  del  mon  e  parech  ho  en  una  leira   que  trames 
ais  Aragonesos  la  qual  !a  Senyora  Reyna  vahe  el  molís 
la  han  vista  per  la  qual  feya  saber  que  tot  ^o  que  ell 
havia  fet  al  Rey  de  Castella  havia  fel   per  mals  et  fal- 
ses  consells  quen   Bernat  de  Cabrera    donava  a!  Rey 
Darago  et  encara  hi  havia  moltes  paraules  desordona- 
des  etdissolutes  per  les  quais  apparia  evidentment  que 
ell  lo  havia  en  gian  oy  et  esquira  et  aquesta  letra  era 
per  que  el!  lo  faes  avolotar  e  la  dita  letra  venia  al  in- 
fant  axi  mateix  e  dublé  lo  dit  En   Bernat  de  Cabrera 
quel  dit  oy  et  iniquitat  encare  li  sia    passada  et   quel 
vassallatge  que  volch  haver  dell  el  les  allres  faíagaries 
que  li  feya  de  fet  et  de  paraula  els  dons  no  11   fes  per 
tal  que  hom  lo  creegues  mils  dec-o  que   ell  li  entenia 
a  posar  per  go  que  li  faes  perdra  lo  cors  el  la  fama  et 
dayo  en  si  mateix  ha  moltes  sospites  primerament  per 
tal  que  ell  sospitas  de  la  Senyora  Reyna  el  que  ella  lin 
fos  pus  contraria  dix  al  dit  Bernat  denant  la  comte  de 
Denia  et  denant  En  Berenguer  de  l*au  et   denant  En 
Pero  Jordán  Dorrias  majordom  del  Senyor  Rey  aques- 
ta derrera  vegada  que  foren  en  Navarra  aytals  paraules 
o  semblanls  Bernat  de  Cabrera  tu    es   morí  et  no   ten 
guardes  sapies  que  la  Reyna  Darago  me  ha  fet  traclar 
per   En  Johan  Ramírez  Darellano    que   si    jot  auciu 
que  tot  ([uanl  jo   vuüa  sera  fi't  en  Arago.  Ilem   apres 


(  18i  ) 
dix  per  <;o  que  no  lo  puxa  negai'  laii  felá  fcr  caita  pii- 
blica  el  axis  feu  de  fel  hoc  encare  con   lo  Senyor  Rey 
fon  en  Ceiagoga  dix  lo  Rey  de  Navarra  al  dil   Senyor 
denant  lo  comte  de  Denla  ot  denant  lo  dil  En  Bernat 
aytals  paraules  o  semblants  Vos  perdrets  aquest   hom 
car  cert  sials  que  la  Regina  lo  vol  fer  alciura  car  a  mi 
ha  fet  parlar   an  Johan   Remirez  Derellano   que  si  jo 
lalciu  que  tot  go  que  jo  vuila  sera  fet  en  Arago   pero 
lo  dit  Johan  Remirez  diu  que  no  es  verilat  que  ell  lin 
haja  dit  ne  james  no  lin  parla  la  Senyora  Reyna  et  que 
ago   es  apparelal  descusar  que  hanc  ell  non  parla  al 
dil  Rey  ne  si  la  Senyora  Reyna  non  paila  a  ell  perqué 
presomeix  lo  dil  En  Bernat   de  (labrera  que  si   lo  dit 
Rey  de  Navarra   ha  dit  res  al  Senyor  Rey  del  dil   En 
Bernat  que   ho  ha  dit  per  la  iniquitat  antiga   la  qual 
encare  no  li  era  passada  et  encara  presomeix  lo   dit 
En  Bernat  que  la  dita  iniquitat  li  dura  con  lo  feu  pen- 
dra a  grans  coltellades  et  pogueral  haver  pres    en   sa 
cambra  et  fou  nafrat  a  la  moii  hoc  encare  presomeix 
que  la   dita  iniquitat  no  li  era  passada  per  tal  con  a- 
quell  vespre  que  ell  lo  feu  pendra  lo  havia  guialab  la 
letra  scrita  de  sa  ma  no  haguera  hom  añada  al  leí?  de 
miga  leuga  lo  qual  guiatge  no  li  ha  lengut  ne  serval 
la  tenor  del  qual  guiatge  es  aytal. 


Nous  Charles  por  la  grace  de  Dieu  Rey  de  Navarre 
et  comte  de  Enreny  fasons  savou  que  comme  vous  no- 
ble homme  don  Bernat  de  Cabrera  de  la  volonte  du 
Rov  Daraí-on  vos  fesistes  nolre  vassall  de   loule  volre 


(  185  ) 
via  et  per  c-o  vous  vous  eras  tenux  garde  et  defendre 
comme  notre  cose  prope  de  preserst  soyes  venus  en  no- 
Ire  Reyanme  et  le  Pioy  Daragon  aucune  hayne  o  corno- 
ni  contra  vous  et  per  ceste  rayson  vous  comme  notre 
vassall  nous  prenans  en  notre  sauve  garde  e  protecion 
et  vos  prometem  de  no  rendie  remelre  no  deliurer  per 
aucuna  manera  au  d¡i  Hoy  Darago  por  requisicions  ne 
por  res  a  nous  faytes  ne  a  autre  persona  sanz  votre 
voloiite  et  consentiment  mez  vous  guardarons  et  de- 
fendrons  aussi  comme  bo  singueur  doit  fayre  son  bon 
vassall.  En  testimoni  de  ce  a  vous  script  ceste  letre  de 
notra  man  ct  seellet  de  notre  anell.  Scrit  en  OHt  VI 
jour  de  auril  lany  de  grace  MCCCLXIV. 


Perqué  dubte  lo  dit  Bernat  de  Cabrera  qué  per  la 
desamor  antiga  lo  dit  Rey  de  Navarra  nol  baja  aportat 
a  ^0  que  ara  es  ab  paraules  que  ba  dades  entendra  al 
Senyor  Picy  perqué  suppüca  bumilmcnt  lo  dit  Bernat 
al  Senyor  Rey  et  a  la  Senyora  Rey  na  et  a  son  consell 
que  ells  si  el  dit  Rey  de  Navarra  ba  dit  res  contra  ell 
que  li  donen  loeh  et  manera  que  ell  ho  puxa  escusar 
car  ell  es  apparellat  de  ferne  toles  aquellas  escuses 
que  honi  ne  deja  for  el  dirá  con  ne  sia  demanal  mol- 
tes  dallres  coses  perqué  sil  Rey  de  Navarra  ha  a^o  dit 
que  non  deu  esser  cregut  et  par  quel  Senyor  Rey  deja 
donar  loeh  a  son  vassall  de  escusar  sa  fe  car  tots  temps 
los  seus  ho  han  fet  et  ell  deu  haver  goig  et  plaer  que 
quascun  sotsmes  se  puxa  escusar  de  tola  cosa  que  to- 
cha sa  fe  et  specialment  lo  dit  En  Bernat  qui  leyalment 

TOMO   XXXIV.  15 


(  ^80  ) 
lo  ha  servit  et  eli  et  sa  casa  per  lonch  temps  et  tot  a^o 
lo  dit  En  Rernat  diu  en  cars  quel  Rey  de  Navarra  haja 
dit  res  contra  ell  la  qual  cosa  no  creu. 


Sobrel  XXVII  capitel  fou  demanal  lo  qual  comensa 
ítem  quines  paraules  dix  al  Síínyor  Rey  etc.  E  dix 
que  la  nit  del  divendres  sanf  li  fou  íet  saber  per  per- 
sona digna  de  fe  quels  comtes  de  Trasíamara  el  de  De- 
nla havien  dites  alscunes  pnraules  al  Rey  de  Navarra 
fort  males  dell  et  ab  mal  so  axi  que  tota  la  nit  bac  gran 
suspita  del  dit  fet  et  en  lendema  lo  dit  En  Bernat  tra- 
mes al  Senyor  Rey  que  li  plagues  quel  vengues  voure 
con  nos  era  be  sentit  et  lo  dit  Senyor  feuho  et  ell  dix 
al  Senyor  Rey  aytals  paraules  o  semblants  Senyor  bom 
se  den  fiar  en  Deu  et  en  son  Senyor  natural.  Senyor 
a  mi  han  dit  et  fet  saber  que  grans  mals  ne  son  per- 
cassats  ab  vos  et  hanme  fet  saber  aquesta  nit  que  a- 
quests  II  qui  son  la  dient  ago  deis  comtes  de  Denia  et 
de  Trastamara  qui  aqui  eran  presents  bi  consenten  los 
quals  son  en  covinenga  ab  mi  placieus  Senyor  que  vos 
de  mi  no  vullats  creure  neguna  cosa  cor  jo  vos  son 
slat  leyal  servidor  el  som  vuy.  E  lo  Senyor  Rey  dix 
que  sen  maraveliave  quels  dils  comtes  li  fossen  con- 
iraris  et  que  non  bavia  res  boit  et  sobre  ago  lo  dit  En 
Bernat  pres  son  comiat  et  besali  la  ma  et  lo  dii  Sen- 
yor sen  ana.  Demanat  si  li  dix  res  del  Rey  de  Navarra 
dix  que  no  li  membra  que  res  lin  dignes  empero  quel 
Senyor  Rey  ho  sap.  Demanat  qui  fou  la  persona  qui  li 
dix  les  dites  paraules  la  nit  del  divendres  sant  et  dix 


(  i87  ) 
que  nou  diria  que  sobral  cors  de  Jhcsuchrist  ojuraet 
liu  feu  homanatge  sots  pena  de  Irahicio. 


Sobrel  XXVIIl  capitel  fou  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  perqué  no  vench  denant  lo  Rey  etc.  Dix  que  per 
tal  noy  vench  con  se  suspltave  de  n)ort  que  nol  coite- 
llejassen  sobre  páranles  et  quería  fiigir  a  aquell  punt. 
Demanat  si  aquella  suspita  havia  del  Senyor  Rey  et 
dix  que  mes  la  havia  daltres  que  del  Senyor  Rey.  De- 
manat si  fou  verilat  que  mossen  G.  Doix  et  lo  vezcom- 
te  de  Rochaberti  li  diguessen  de  part  del  Senyor  Rey 
que  anas  denant  ell  et  dix  que  hoc  veritat  fou  mas  que 
ell  per  la  dita  suspita  de  mort  sen  ana  el  que  sen  ana 
en  Navarra  et  serivi  decontinental  Senyor  Rey  per  le- 
tra de  sa  ma  scrita  que  «11  sen  era  vengut  en  Navarra 
per  la  dita  suspita.  Empero  que  si  hi  havia  aicu  qui 
bagues  dit  res  perqué  se  fe  degues  menys  valer  ne  per- 
(jue  caigues  resposta  que  ell  era  apparellat  de  ferne 
toi  áo  que  cavaller  ne  degues  fer  per  escusarse  a  fer 
yo  que  degues.  Demanat  si  mossen  G.  Doix  el  vez- 
comte  li  digueran  can  li  feran  manament  de  part  del 
Senyor  Rey  que  anas  denant  ell  aytals  paraules  o  sem- 
blants  Lo  Senyor  Rey  vos  mana  que  anets  denant  ell 
per  tal  con  vol  afrontar  alscunes  paraules  que  son  sta- 
des  ditos  contra  vos  et  dix  que  no  li  membra  et  si  les 
li  digueran  que  no  les  entes.  En  tot  ayo  dix  lo  dit  En 
Bernat  que  no  ha  cuydada  fer  otfensa  al  Senyor  Rey 
sino  per  dubte  de  mort  et  que  sis  sen  ana  que  anassen 
en  Ierra  del  Rey  qui  era  son  amich. 


(IM) 


Sobrel  XXIX  capítol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  con  lo  dit  García  López  etc.  E  dix  que  lo  dil 
Bernat  no  vahe  lo  dit  Garcia  López  ne  parla  ab  ell  de 
tot  aquell  encal^  ben  si  acostaren  homens  a  cavall  et 
lo  dit  Bernat  girasi  per  defendres  empero  noy  era  Gar- 
cía López  ne  hom  que  ell  conagues.  Be  es  verítat  que 
con  vench  lendema  malí  en  hora  dalba  fou  aquí  Garcia 
López  de  Sesse  et  iroba  les  portes  lancades  de  Carcas- 
tello  hon  lo  dit  Bernat  era  et  reques  quel  dit  Bernat 
fos  pres  et  los  homens  digueran  que  nou  farian.  E 
lo  dit  Garcia  López  dix  que  volia  parlar  ab  lo  dit  En 
Bernat  et  entra  en  lo  dit  loch  assegural  si  ter?  et  par- 
la molt  ab  lo  dit  En  Bernat  et  lo  dit  En  Bernat  tra- 
mes la  letra  dessus  dita  al  Senyor  Rey  per  lo  dit  En 
García  López.  Demanat  quines  páranles  li  dix  lo  dit 
García  López  de  Sesse  dix  que  no  li  membra.  Dema- 
nat sí  li  mana  de  part  del  Senyor  Bey  que  anas  a  ell 
dix  que  no  li  membra  pero  be  ií  membra  que  dix  al 
dit  Garcia  que  ell  era  apparellat  de  escusar  sa  fe  de  tot 
so  que  haguessen  dit  contra  ell. 


Sobrel  XXX  capítol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  con  lo  dit  Garcia  López  hac  aclusat  ele.  E  dix 
que  les  coses  en  aquell  capítol  conlengudes  no  son 
veres  ans  aquellas  nega  esser  veras. 


(  485  ) 


Sobrel  XXXI  capítol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  quals  persones  de  consell  etc.  E  dix  que  nulla 
persona  no  ha  cabut  en  res  ab  ell  que  sia  stat  de  ser* 
vey  del  Senyor  Rey  ne  de  que  sa  fe  vaylle  menys  ne 
ell  non  ha  res  Iractal  et  si  negu  ho  d¡u  dix  lo  dil  Ber- 
nat  quen  ment  et  que  es  apparellat  de  escusar  sa  fe  et 
de  ferne  tot  90  que  cavaller  ne  deja  fer. 


Sobrel  XXXII  capitol  fou  demanat  lo  qual  comensa 
Ítem  perqué  ne  a  quina  fi  feu  etc.  E  dix  quel  dit  En 
Berna t  no  feu  res  ne  prega  ans  ho  feu  lo  Rey  de  Na- 
varra. Es  ver  que  li  plach  per  tal  con  era  et  es  son 
amich  et  es  veritat  que  abans  quel  dit  Bernat  vaes  lo 
Rey  de  Navarra  fou  parlat  en  Rossello  quel  dit  En  Ra- 
món Ahunany  fos  ab  lo  dit  Senyor  Duch  per  molts  de 
consell  del  Senyor  Rey  el  de  la  Senyora  Reyna. 


Diluns  a  XV  dies  de  juliol  del  any   dessus  dit   feu- 
reebut  lo  teslimoni  seguent. 


Lo  noble  mossen  Johan  Remirez  Darellano  testimo. 
ni  jurat  et  demanat  sobre  los  dits  capitols  et  en  espe- 
cial fou  demanat  sobrel  primer  capitol  deis  derrers 
qui  comensa  Primerament  quines  paiaulcs  etc.  E  dix 
que  ell  noy  sabia  res  de   veritat   per  tal  con  lo  dil  En 


(  1(90  ) 
Bernat  se  recelava  del  dit  mossen  Johan  et  no  consen- 
tía que  ell  cabes  en  consell  quel  Rey  de  Navarra  et  ell 
lenguessen.  Es  ver  qwel  dil  Rey  de  Navana  dix  al  dit 
mossen  Johan  aytals  pnraules  o  semblants  Vos  mossen 
Johan  me  jurareis  quem  tendréis  secret  so  que  jous 
diré  tro  que  sia  publicat.  Jo  slich  en  gran  dupíe  el  non 
see  quem  fa^a  que  som  amich  del  Rey  Darago  et  son 
en  jura  ab  ell  et  veig  son  gran  dan  et  sa  gran  perdua 
el  non  deig  sofferir  que  son  dan  tornara  a  mi  a  la  fi 
que  vertaderament  mossen  Bernat  va  falsament  en  a- 
quests  affers  que  tracta  ab  mi  per  lo  Rey  Darago  et 
no  es  raho  que  jo  ho  consenta  que  verlederament  lo 
dit  En  Bernat  no  enten  ne  fa  quel  Rey  Darago  acorre- 
ga  a  Valencia  ne  fa^a  enirada  ans  fa  per  guisa  que  ¡a- 
guiy  per  ques  perda  Valencia  per  tal  que  haja  a  feí' 
pau  cal  que  sie  desonor  del  Rey  Darago  el  seu  dan  tor- 
nara a  mi  a  la  fi  e  james  Rey  ne  Reyna  no  foren  en- 
gañáis axi  per  un  hom  con  son  lo  Rey  Darago  el  la 
Reyna.  E  si  la  Reyna  vol  mal  a  don  Bernat  no  fa  toit 
negu  car  ell  li  cerca  et  11  percassa  toi  mal  que  pol.  De- 
manal  si  sap  ho  ha  hoit  dir  al  dil  Rey  o  a  allre  quin 
mal  percassave  a  la  Senyora  Reyna  lo  dit  Bernat  e  dix 
que  non  sap  mas  dix  que  aquesta  vegada  mas  altre  lo 
dil  Rey  de  Navarra  dix  al  dil  mossen  Johan  quen  Ber- 
nat de  Cabrera  dehia  que  si  aíjuesla  desamor  que  la 
Regina  li  havia  durava  moh  qne  per  cert  ell  li  percas- 
seria  la  mort.  Demanat  si  lo  dit  mossen  Johan  ha  res 
hoit  dir  al  dit  En  Bernat  contra  la  Senyora  Reyna.  E 
dix  que  con  vench  quel  Rey  de  Navarra  venia  en  lo 
loch  de  Dalmodever  per  haver  vistes  ab  !o  Rey  Darago 


(  *91  ) 
et  fossen  en  lo  loch  de  Correa  et  lo  dit  mossen  Johan 
fos  en  la  posada  del  dit  mossen  Beinat  lo  dit  En  Ber- 
nat  present  En  Galceran  de  Vilarig  dix  aytals  páranles 
o  semblants  Que  ell  nos  /iaria  en  la  Senyora  Reyna  ne 
en  loch  on  ella  fos  ne  en  hom  a  qui  ella  be  volgues  ne 
fos  son  servidor  et  assayaladament  que  nos  fiaria  en  lo 
dit  mossen  Johan  e  que  ell  sabia  be  que  la  dita  Sen- 
yora Reyna  bavia  fet  parlar  de  sa  mort  al  Rey  de  Na- 
varra de  les  quals  coses  lo  dit  mossen  Johan  segons 
que  dix  l¡  respos  que  ell  no  crehia  que  la  dita  Senyora 
Reyna  bagues  Iractada  morí  a  ell  ne  a  altre.  E  havent 
sobre  ago  molts  daltres  páranles  dix  lo  dil  En  Bernat 
que  la  Senyora  Reyna  en  hora  mala  guardas  sos  Iray- 
dors  en  Sicilia  que  en  Arago  non  havian  vat  de  fer  tra- 
hicions.  E  apres  altre  die  en  lo  dit  loch  de  Correa 
&lants  denant  lo  dit  Rey  de  Navarra  sobre  alscunes  pá- 
ranles lo  dit  En  Bernat  dix  que  james  dona  no  vench 
en  naguna  térra  tan  mal  con  ella  era  venguda  en  Ara- 
go que  ella  feya  gran  desonor  a  tot  lo  regne  que  per 
son  consell  se  perdia  tot  so  ques  perdia  que  james  no 
fou  dona  que  sentramates  de  guerra  sino  aquesta.  E 
per  ago  la  dita  Senyora  volia  mal  al  dit  En  Bernat  con 
ell  no  consentía  que  ell  sentrametes  del  fet  de  la  dita 
guerra  e  per  aquesta  rabo  la  dita  Senyora  ií  percassa- 
va  la  mort  e  lo  dit  mossen  Johan  segons  que  dix  hoi- 
des  aquestas  páranles  respos  et  dix  al  tlit  En  Bernal 
que  ell  no  crehia  nes  pensava  que  la  dita  Senyora  Rey- 
na bagues  enviades  a  dir  aytals  paraules  al  dit  Rey  de 
Navarra  et  encars  qucu  bagues  que  loy  hagueía  trames 
a  dir  ans  per  lo  dit  mossen  Johan  que  per  nagu  altre 


(  19í2  ) 
et  que  la  Senyora  Reyna  james  aytals  coses  no  Iracia 
contra  ell  nc  aJlre.  Empero  con  ell  o  altre  cavaller  hi 
bagues  que  digues  quen  mentía  et  quel  dit  mossen 
Johan  se  oíferia  apparallai  de  escusarne  la  diía  Sen- 
yora et  de  ferne  tot  so  que  degues.  E  lo  dit  En  Bernat 
respos  et  d¡x  be  sera  quius  ho  fara  dir  con  locb  hi  ba- 
ja. E  lo  dit  mossen  Joban  respos  et  dix  que  po'lia  es- 
ser  que  la  dita  Senyora  no  volgues  mes  et  no  degues 
esser  mils  creeguda  en  regne  Darago  et  en  altra  ierra 
que  lo  dit  En  Bernat  et  nos  pensava  que  al  mon  ba- 
gues mellor  muller  ne  mas  savia.  E  lo  Rey  de  Navarra 
Vaent  que  ells  eran  moguts  de  les  dites  páranles  ma- 
náis que  lexassen  les  dites  paraules. 


Sobrel  segon  capitol  deis  derrers  fou  demanat  qui 
comensa  Ilem  quines  paraules  dix  lo  F\ey  de  Navarra 
etc.  e  dix  que  nos  sabia  mas  be  11  dix  lo  Rey  de  Na- 
varra qne  ell  bavia  enviat  lo  comle  de  Denia  al  Rey 
Darago  et  al  comte  de  Trastamara  per  desengañar  los 
que  nos  fiassen  en  lo  dit  En  Bernat  et  encara  dix  lo 
dit  Rey  de  Navarra  al  dit  mossen  Johan  quel  dit  En 
Bernat  vertederament  traclava  la  mort  del  dit  comte 
de  Trastamara  et  assayaladament  lin  parla  en  lo  loch 
de  Serac;ossa  con  Gómez  Tavllen  venia  en  lo  dit  loch 
ab  lo  comte  de  Denia  et  ab  lo  dit  En  Bernat  et  que 
lavores  responent  lo  dit  Rey  de  Navarra  ais  tracta- 
ments  quel  dit  Eu  Bernat  feya  conlial  comte  dix  al 
dit  En  Bernat  perqué  li  fels  tant  grans  segurelats  pus 
li  percassats  que  muyra.  E  lo  dit  En  Bernat  respos  per 


{  «93  ) 
aytals  paraules  o  semblants  Vos  no  sabéis  res  que  con 
mils  lo  asseLíurarets  ans  lo  matareis.  Demanat  si  el  Rey 
de  Navarra  o    altre   dixeren  mes  páranles  lavores  del 
dil  En  Bernal  dix  que  no  lo  d¡l  Key   mas  que  es  ver 
(jiiel  bisbe  de  Caslrimonia  lo  qual  es  de  Navarra   el  P. 
Alverez  Dacrado  los  quals  foreu  Irameses  per  missal- 
gers  al  Rey  de  Casíella  |ier  lo  Rey  de  Navarra  comp- 
iaren al  dit  mosen  Johan  con  foren  venguis  de  Malheu 
Ferrandez  scriva  del  dit  FU-y  ot  canceller  del  segell  se- 
cret  seu  dix  ais  dils  missatgers  denant  lo  Rey  de  Cas- 
íella havent  esmenl  los  dita  missatgers  al  Rey  de  Cas- 
leila  per({ue  no  complia  la  pau  al  Rey  Darago  fermada 
a  Morvedra  no  gilen    en    colpa   mi  Senyor  el  Rey   de 
Casíella  con  no  ha  complida  la  pau  con  no  es  complit 
^0  que  En  Bernal  de  Cabrera  pronies   con  ell  promes 
el  jura  que  ma  laria   lo   comte  de  Traslamara  ol  faria 
ociura  el  que  sil   dil  En  Bernal  dehia  que   no  fos  axi 
que  ell  loy  combatria.  E  aqüestes  paraules  dix  lo  dit 
mossen  Johan  al  dii  En  Bernal  en  lo  loch  Dolit.   E  lo 
dit  En  Bernal  que  respos  que   ell    nos   combatria  da- 
quella  rabo  ab   scriva  mas  que   sil  Rey  de  Casíella  li 
donava  par  o  caldera  ques  combatria  per  la  dita  rabo 
que  no  era  veri  tal. 


Sobrel  ler^  capilol  deis  derrer  fou  demanat  qui  co- 
mensa  Ítem  quines  paraules  o  tractaments  etc.  E  dix 
que  noy  sap  res  cor  a  les  paraules  quel  dil  Rey  de  Na- 
varra havia  ditos  al  Senyor  Rey  Darago  no  bavia  sino 
los  comles  de  Dcnia  el  de  Traslamara.  Es  ver  quel  dit 


(  194  ) 
Rey  de  Navarra  dix  al  dit  mossen  Johan  que  ell  jura- 
va  que  per  n»l!  temps  ell  nos  armaria  per  la  guerra  sil 
Rey  Darago  no  prcnia  e  inatava  lo  <i¡t  Kn  Betnat  pus 
lo  dit  Rey  li  havia  delscubeitas  les  trahicions  quel  dit 
En  Bernat  Iractava  coutra  ell  et  son  regne. 


Sobrel  quart  capítol  deis  derrers  lo  qual  comensa 
ítem  si  lo  dit  Bernat  feu  mes  prometra  etc.  E  dix  es- 
ser  ver  quel  dit  mossen  Johan  et  lo  dega  de  Tudeia 
foren  en  lo  Castelinoudarri  lo  qual  dega  hi  era  de  part 
del  Bey  de  Navarra  per  tractar  deis  dits  affers  ab  En 
Bernat  de  Cabrera  qui  hi  era  de  part  del  Senyor  Rey 
Darago  et  que  ell  no  havia  manament  de  demanar  tant 
gr  ins  quantitatíí  de  moneda  ne  tantes  gians  coses  con 
despuys  li  foren  ñ  torga  des  ne  ells  non  demanaren  et 
eri'are  dix  esser  ver  quel  dit  mossen  Johan  el  dit  dega 
demanaren  lo  matrimoni  del  Duch  ab  la  germana  del 
Roy  (le  Navarra  sens  exovar  axi  con  despuys  ses  fet  e 
C  mil  florins  daltra  ¡)art  et  sou  per  D  homens  a  cavall 
lo  qual  muntava  de  VIH  ir)il  en  X  mil  florins  ab  so  que 
era  dat  per  la  persona  del  Rey  de  Navarra.  E  despuys 
dix  lo  dit  mossen  Johan  que  el!  stech  molt  mara-vellat 
con  viu  en  los  capitols  tant  gtans  quantitats  promeses 
al  dit  Rey  de  Navarra  per  lo  dil  Senyor  Rey  per  tal  con 
ell  sabia  que  no  eran  slades  demanades  per  lo  (¡it  Rey 
de  Navarra  en  lo  comen^ament  deis  traciaments  et  ha 
presumit  et  presomeix  et  creu  quel  dit  En  Bernat  ho 
faes  con  altre  no  baje  eabut  en  los  dits  tractaments  en- 
tro quels  capitols  foren  fermats  per  los  dits  Reys.  De- 


(  «95  ) 
manat  si  en  los  tractaments  moguts  en  lo  dit  Casteli- 
iioiid.'irri  fon  domanat  per  lo  dil  mossen  Johaii  et  per  lu 
dit  dt'íía  (jiiel  Rey  D;m':íí¡;o  liaLriier»  a  donar  XXX  mil  fio- 
rins  per  eNovaí"  id  comie  de  Foix  per   la  germana  del 
Rey  de  Navarra  dix  que  no  li  tneníbia  neu  sabe  iro  que 
v¡u  los  eapitols.  Dix  encare  dem.inat  que  en  la  vila  de 
Sangossa  slanls  aqui  mossen  Bernat  et  lo  comte  de  Di- 
nia  et  En  Ramón  Aiamany  et  En  Beranguer  de  Pau  per 
lo  Senyor  Rey  et  lo  dii  n)Ossen  Johan  et  mossen  Jo- 
han  de  Famitort  et  mestre  Simón  et  encare  11  es  viya- 
res  qiiey  h¡  fos  lo  dega  de  Tíldela  per  lo  Rey  de  Navar- 
ra. Los  de  pai't  del  Rey  de  Navarra  en  presencia  dol  dit 
Rey  demanaren  I. XVI  mil  floiins   per  paga  de  111  me- 
ses passats.  E  los  de  pai't  del  Rey  Darago   deyen  (]ue 
nols  semblava  quels  deguessen  haver  pu«  no  havia  fe- 
ta  guerra.  E  sobre   aro  lo   dit   mossen  Johan  Remiriz 
aporta  lo  Bey  de  Navarra  el  dixli  que  li  semblava  que 
demanava  gian  toit   que   pus   ell   no   havia    tengudes 
comj);uiyes  ne  havia  feto  guerra  nols   devia  haver  ex- 
cef>tats  ios  dos  mil  floriiis  sens  per  cascun   mes   et  lo 
dil  Rey  respos  jo  con  sia  a  Sors  lus   lexare  per  pre- 
garlas de  la  Senyora  Reyna.  E  apres  alcuna   estona  a- 
quell  die  mateix  lo  dil  Rey  de  ^!lvarra  dix  al  dit  mos- 
sen Johan  vejats  les  maneras   den  Bernal  de  Cabrera 
que  envial  ma    a  dir   que  si  soíh  pregai   de  lexar  los 
LXVl  mil  florins  que  tenga  fort  que  ell  los  me  fara  dar 
et  puys  con   lo   dii    Rey   fou  en  Sors  hacne  XXX  mil 
deis  dits  LXVl  mil.    Inierrogat    si  lo   dit  Rey  li   dix 
per   qui    li     havia    enviat    a    dir   lo    dit    En    Bernat 
les  páranles  dessus   diles.  E    dix  que  no   li  recordé 


(  i96  ) 
empero  quen  sia   demanal  En  Hamon  Alamany. 


Sobrel  quint  capítol  fon  demanat  lo  qual  comensa 
ítem  sü  dii  En  Bernat  donave  ele.  E  d¡x  que  noy  sap 
ros  de  veritat  empero  queu  lia  hoit  d¡r  al  Rey  de  Na- 
varra quel  dit  En  Bernat  feya  son  poder  de  allongar  los 
Iractamenis  perquel  dit  Rey  de  Castella  se  apoderas. 
Dix  encare  demanat  quel  dit  Rey  li  dix  que  mossen 
Bernat  li  havia  dil  que  li  consellava  ques  partís  deis 
tractaments  del  Rey  Darago  et  que  prengues  los  trac- 
taments  del  Rey  de  Castella  per  tal  con  ell  vehia  per- 
dut  lo  Rey  Dai-ago  et  sa  térra  et  sqo  li  dix  mossen 
Bernat  en  lo  loch  de  Sors.  Demanat  si  sap  ne  ha  hoit 
dir  que  per  instigacio  del  dit  En  Bernat  lo  Rey  de 
Navaira  demanas  liníunt  don  Marti  per  reenes.  E  dix 
que  non  sap  nt'U  ha  hoit  dir.  Es  ver  quel  dil  Rey  de 
Navarra  dix  al  dit  mossen  Johan  quel  dil  En  Bernat  li 
havia  dit  que  ell  demanas  graos  reenes  et  grans  segu- 
retats  del  Rey  Darago  per  quen  fus  be  segur.  Dema- 
nal si  sap  ne  ha  oil  dir  quel  dit  En  Bernat  degues 
haver  alcuna  part  deis  diners  quel  Rey  Darago  donava 
al  Rey  de  Navarra  et  dix  que  no  es  ver  quel  Hey  de 
Navarra  dona  al  dit  En  Bernat  de  tota  sa  vida  lo  cas- 
lell  de  Montreal  et  II  mil  florins  quescun  any  de  ren- 
da et  sap  que  li  dona  11  mil  florins  daquells  qui  foren 
pagats  al  dit  Rey  en  lo  loch  de  Sors  mas  be  li  promes 
lo  dit  Rey  de  Navarra  denant  lo  dit  mossen  Johan  que 
rí  lo  dit  En  Bernat  havia  a  traure  son  fill  de  preso  per 


(  iST  ) 
diñéis  que  lí  daria  en  ajuda  XX  mil  t'Iorins  de  aquells 
quel  Key  Darago  li  devia  donar. 


Sobral  VI  capítol  fon  demannt  lo  qual  comensa 
Itern  si  eap  etc.  E  dix  que  noy  s.ip  res  de  veritat  mas 
ques  pensa  queu  feya  a  fi  (pie  bagues  persones  ab  lo 
dii  Senyor  Duch  que  fossen  amigues  del  dit  En  Ber- 
nat  per  tal  que  la  Senyora  Reyaa  no  bagues  tan  gran 
poder  con  bavia. 


Interrogat  si  sap  ne  ba  oit  dir  quel  dit  En  Bernal  ba- 
ja fet  ne  dit  ne  tractal  res  contra  lo  Senyor  Key  ne  la 
Senyora  Reyna  ne  sa  térra  sino  so  que  ha  deposal  et 
dix  que  no  bo  sap.  Es  ver  que  ba  oit  dir  al  dit  En  Ber- 
nat  et  al  romie  son  fiU  alscuncs  simpleses  del  Senyor 
Rey  quaix  en  menys  preu  et  que  boi  dir  al  dit  mossen 
Bernat  alscunes  páranles  de  la  Senyora  Beyna  les  quals 
ell  no  deposaria  de  present  mas  que  les  dirá  al  Senyor 
Rey  et  a  la  Senyora  Reyna  con  Ion  demanaran. 


Es  ver  que  totes  les  coses  dessus  scrites  foren  dites 
et  respostes  per  lo  dit  mossen  Joban  en  son  lenguatge 
mas  per  tal  con  scriva  no  les  puguera  pronunciar  ne 
scriure  et  foren  vuidades  en  calbala  et  apres  foren  le- 
gides  al  dil  mossen  Joban  et  dix  constavan  en  veritat 
so  que  dessus  se  contenia  que  axi  ho  bavia  dit. 


[  \9S  ) 

E  apres  dijoiis  a  XViU  dies  del  mes  de  juliol  a  hora 
de  vespres  en  Ja  ciuial  de  Ceragossa  lo  discret  En  üo- 
mingo  Marlinez  de  Leytago  uotyri  el  scriva  del  Senyor 
Rey  liura  a  mi  Beinat  dez  Jonquer  nolaii  de  lu  pre- 
sent  informacio  de  manament  del  dii  mossen  Beien- 
giier  Dabeylla  en  absencia  mia  havia  preses  ab  lo  dit 
Domingo  en  la  dita  ciutat  de  Ceragoga  et  daco  me  feu 
fe  lo  dit  Dommgo  axi  con  a  notari. 


Les  quals  deposicions  lo  dit  mossen  Berenguer  ma- 
na a  mi  que  contiriuas  en  lo  present  proces  perla  for- 
ma seguent. 


Traslat  de  la  informacio  reebuda  en  Aragón  por 
mossen  Berenguer  Oabelía  contra  don  Bernat  de  Ca- 
brera et  su  filio  etc. 

In  civiíate  Cesarauguste. 

Dia  mercóles  X  dias  del  mes  de  julio  por  razón  de 
la  información  que  fue  comendada  por  el  Senyor  Rey 
al  noble  don  Berenguer  DabeMa  que  recebisse  en  Ara- 
gón sobrel  fació  de  los  traciamenios  que  don  Bernat 
de  Cabrera  se   dezia   segunt   publica  fama  que  havia 


(  199  ) 
feylo  con  el  Rey  de  Casiella  contra  el  dicto  Senyor  Rey 
i-^  por  do  partida  de  la  tierra  del  Senyor  Rey  se  era  per- 
dida et  encara  sobre  la  manera  de  la  preson  que  fizo 
el  Rey  de  Caslella  de  la  persona  del  comte  Dosona  en 
el  lugar  de  Miedes  fiPue  interrogado  el  honrado  et  reli- 
gioso don  ffray  Gil  Pérez  de  Terrer  guardia  qui  era  la 
ora  de  la  orden  de  los  f'rayres  menores  de  Calataju  el 
qual  di\o  qoe  aquesto  es  lo  que  ell  con  verdal  sabe 
que  en  ol  tiempo  quel  Rey  de  Caslella  tenia  cercada 
la  villa  de  (^alalaju  que  udio  que  en  el  lugar  de  Miedes 
aldea  de  Calataju  que  eran  stades  preses  es  asaber  el 
comte  Dosona  et  el  noble  don  Pedro  do  Luna  et  ffray 
Anal  de  Luna  su  hermano  et  que  vido  que  por  los 
hombres  buenos  de  la  villa  de  Calataju  havida  fama 
de  la  lur  preson  como  era  stada  feyta  por  el  Rey  de 
Castiella  fue  dito  publicament  en  el  dito  lugar  que 
aquella  preson  no  era  stada  buena  ni  perecía  seyer 
feyta  como  devia  et  que  por  cierto  segunt  oppinion  de 
todos  comunament  de  los  de  la  dita  villa  que  don  Pe- 
dro et  íiíay  Artal  eran  stados  vendidos  por  el  dito  con- 
de al  Rey  de  Casliella.  Et  aquesto  dezian  et  havian 
dito  lodos  comunament  del  dito  lugar  et  que  ell  en  su 
consciencia  ende  huvo  en  si  alguna  sospiía.  Ítem  dize 
mas  que  quando  la  diía  villa  fue  presa  por  el  Rey  de 
Caslieda  que  si  el  dito  Rey  embio  por  el  que  cuytada- 
ment  viniesse  anie  ell.  Et  ell  venido  le  deianí  que  el 
Rey  de  Casliella  enire  otras  muytas  palauras  que  fue- 
ron entre  ellos  que  le  dixo  que  fuessen  al  comte  Doso- 
na et  que  fablasse  con  el  et  que  faziessen  todo  aquello 
íjue  ell  lo  diria  et  ell  yendo  en  tal  dito  con<le  que  vido 


(  200  ) 
aquell  seyer  suelto  de  presones  pero  que  assi  como  el 
devia  fablar  con  el  que  vido  que  le  metieron  una  ca- 
dena al  pie  jalsia  que  depues  dizcendo  el  dito  conde 
que  demenlre  el  seria  en  la  tabla  con  el  dito  guaidian 
que  le  lirassen  la  dita  cadena  que  gola  havian  tirado. 
Mes  que  aquella  preson  que  el!  tenia  quanlo  a  su  ve- 
yer  parcela  seyer  feta  per  razón  que  muylo  mayores 
presonnes  tenian  los  ditos  don  Pedro  et  ffiay  Arlal  que 
no  el  dito  conde  et  que  la  ora  el  dito  conde  le  dio  una 
letra  de  creyenga  que  aduxiesse  a  don  Bernal  de  Ca- 
brera do  quiere  que  fuesse  la  qual  creyenga  fue  expli- 
cada al  dito  mossen  Berenguer  largament.  ítem  dize 
mas  que  dita  et  enmendada  a  ell  por  el  dito  conde  la 
dita  creyenga  et  liurada  a  ell  la  letra  de  la  dita  creyen- 
ga que  si  el  dito  don  ffi-ay  Gil  interrogo  et  dixo  al  di- 
to conde  Senyor  si  vuestro  padre  don  Bernat  me  de- 
mandare de  la  vostra  preson  et  de  la  manera  como 
fuesses  preso  yo  que  li  daré  et  que  la  ora  respuso  el 
diío  conde  guardián  dixo  no  hayades  cuydado  que  mi- 
llor  lo  sabe  ell  que  vos  non  ge  o  sabriedes  contar  et 
que  la  ora  el  dito  Guardian  concibió  en  si  de  las  ditas 
palauras  mala  sospita.  ítem  dize  que  por  consiguient 
que  ell  a(|uestes  palauras  explico  etdixo  a  don  Bernat 
en  Perpenya  el  que  en  verdal  ell  conexo  por  los  sem- 
blanlec  que  fizo  don  Bernat  quant  gelo  dixo  que  aque- 
llas palauras  le  havian  desplazido  porque  el  dito  con- 
de las  havia  ditas  al  dito  guardián.  Iiem  dize  mas  que 
quando  el  devia  partir  de  la  villa  de  Calalaju  pora  ve- 
nir a  don  Bernat  con  la  dita  letra  de  creyenga  que  si  el 
maestro  de  Sentiago  qui  tenia  Calataju  por  el  Rey   de 


(  201  ) 
Castiella  ombio  por  el  ct  le  dixo  aquestas  palauras 
Guardian  vos  d«vedes  ir  en  Aragón  a  mi  amigo  don 
Bernat  de  Cabrera  el  assi  ruego  vos  que  me  lo  satu- 
dedes  muyto  e  quel  digades  que  el  maestro  su  amigo 
tiene  Calataju  por  el  Rey  de  Castiella  et  que  no  quie- 
ra fer  el  tracto  o  los  tractos  que  fizo  de  Tera^ona  de 
Calataju  que  yo  la  tengo  pero  que  si  lo  fazia  o  lo  faze 
quel  consellava  que  ell  non  viniesse  en  la  delantera 
mas  quey  enbias  a  Osades  el  vizcomile  de  Cardona  et 
que  mas  noy  sabe. 


Blaso  Danson  notari  habitador  de  la  ciutnt  de  ^ara- 
go^a  testigo  jurado  et  por  el  sagrament  a  ell  dado  fue 
interrogado  por  el  dito  mossen  Berenguer  Dabella  en 
las  dites  cosas  que  es  lo  que  el  hi  sabe  el  qual  por  el 
dito  sagrament  dixo  que  aquesto  es  lo  que  ell  hi  sabe 
quel  otro  anyo  este  testigo  se  acerco  en  la  villa  de  Ca- 
lataju con  don  Sancho  de  Saranyena  scrivano  del  bay- 
lle  geni-ral  Daragon  et  la  ora  tenient  lugar  de  baylle  ge- 
neral el  qual  dito  Sancho  ensemble  con  los  aldeanos  de 
la  villa  de  Calatayu  et  algunos  prohombres  de  la  dita 
villa  se  eran  plegados  en  la  orden  de  los  frayres  predi- 
cadores per  desembargar  algunos  affcres  de  la  villa  ct 
aldeas  de  Calataju  ct  havida  sn  fabla  los  ditos  tenient 
lugar  et  hombres  buenos  et  dito  testigo  seyendo  a  un 
de  parí  a  pocho  ralo  que  se  levantaron  de  la  fabla  dixo 
el  dito  testigo  que  b.avia  venido  a  ell  el  dito  Sancho  Sa- 
ranyena tenient  lugar  de  baylle  sobre  dito  todo  turba- 
do et  le  ha  vi  a  dito  tales  palauras  como  se  siguen  Es- 
tomo xxxiv.  ÍA 


í  202  ) 
tos  hombres  buenos  han  ardil  quel  Rey  de  Castiella 
faziíi  gran  pertreyt  et  temen  que  vienga  sobre  Calataju 
perqué  han  entendido  por  hombre  a  qui  dan  creyenga 
que  ©yo  dezir  al  bisbe  de  Cihuenga  qui  era  muy  pri- 
vado del  Rey  de  C;isliella  que  desta  vegada  havian  bar- 
dido  don  Bernat  de  Cabrera  el  su  filio  la  mayor  Irahi- 
cion  que  hanc  fues  de  la  del  conde  don  Julián  aqua.  E 
apres  el  dito  testigo  dentro  breves  dias  íue  en  la  ciu- 
dat  de  Caragoga  et  contó  estas  palauras  a  Domingo 
Martin  de  Lcytago  scrivano  de  la  scrivania  del  Senyor 
Rey.  Et  sabe  el  dito  testigo  que  dentro  XX  dias  apres 
que  estas  palauras  le  fueran  ditas  en  Calataju  fue  cer- 
cada la  dita  villa  de  Calataju  por  el  Rey  de  Castiella 
et  que  mas  noy  sabe.  Interrogado  si  sabe  a  quien  o 
conlra  quien  la  havien  bardido  aquella  traycion  los  di- 
tos don  Bernat  et  su  filio  respuso  et  dixo  que  el  en- 
tienda que  dezian  que  contra  el  Senyor  Rey  el  su  tier- 
ra mas  que  de  cierta  sciencia  el  mas  noy  sabe  sino  de 
lo  que  havia  oydo  segunt  dito  yes.  Interrogado  si  sa- 
bia mas  en  las  ditas  cosas  o  alguna  de  aquellas  et  di- 
xo que  no.  Interragatus  de  cor.  .  .  et  subor.  .  .  nega- 
vit.  Fuit  sibi  lectiim  et  perseveravit  in  predictis  injunc- 
tum  fuit  sibi  silentíum  ele. 


Johan  Ximenez  de  Sayas  sendero  habitador  qui  solia 
seyer  de  la  vila  de  Calataju  testigo  jurado  et  interroga- 
do sobre  las  ditas  cosas  dixo  que  esto  es  lo  que  el  hi 
sap  que  udio  dezir  a  don  Pero  Muniz  maestro  de  Ca- 
latrava  en  la  villa  de  Darocha  fablando  sobrel  íeyto  de 


(  208  ) 
la  preson  del  comte  Dosona  que   el  comte   Dosona   le 
havia  dito  que  el  Rey  Daragon  lo  embiava  por  tal  que 
el  vidiesse  el  reyal  de  Castiella  en  que   manera  stava 
por  razón  quel  quería  acorrer  a  la  villa  de  Calataju  et 
(jue  el  dito  maevStro  le  havia  dito  que  ell  noy  fues  co- 
mo aquello  podi-ia  scyer  gran  periglo   que   si   ora  en- 
cerrado en  algún  lugar  de  aquellos  chicos  que  el   Rey 
de  Castiella  lo  cerrarla  et  los  hauria  luego  et  que  de 
aqueste  acurdo  mismo  era  don  Pedro  de  Luna  et  íFray 
Artal  et  después  quel   comte   Dosona   havia  mostrado 
una  letra  del  Senyor   Rey  a  don  Pedro  de  Luna  en   la 
qual  le  mandava  que  ell  que  fues  a  veyer  el  reyal  del 
Rey  de  Castiella  et  que  la  ora  con  muytas  inducciones 
que  havia  inducido  a  esto  don  Pedro  de  Luna  et  ffray 
Artal  en  tal  manera  que  no  conlrastant  el  consello  del 
dito  maestro  que  havian  ido  alia.   Et  que  como  uvie- 
ron  visto  el  real  que  havian   tornado  al  lugar  de  Mie- 
des  del  qual  lugar  por  elección  de  los  hombres  buenos 
del  dilo  lugar  era  capitán  Guillem  Aztor  sendero  habi- 
tador del  dito  lugar.   Et   el   comte    Dosona   que  havia 
mandado  aquella  nueyt  que  fuessen  gitadas  escueytas 
et  que  assi  se  havia  feto  las  quales  escueytas   havian 
tornado  en  el  alba  et  que  havian*dito  que   no  havian 
sentido  alguna  cosa  ni  havian  passado  corapanyas  en- 
ea parles  de  Darocha.  Et  el  dito  conde  dixo  (¡ue  muy- 
lo  era  manyana  et  que  íornassen  a  las  ditas  scueytas. 
Et  en  la  tornada  fueron  tomadas  las   ditas  scuytas  por 
companyes  del  Rey  de  Castiella.  Et  que  sobre  esto  vi- 
no Francisco  Sánchez  de  Busquet  vezino  del  dilo  lu- 
gar al  dito  conde   et  dixole   que  las  scuytas  eran  lo- 


(  204  ) 
maclas  et  que  seria  bueno  que  sen  fuessen  que  no  sta- 
van  bien  alli.  El  el  dito  conde  respuso  que  mas  valia 
que  se  al^asse  el  dia  et  que  descubrir  sia  la  tierra.  Et 
stando  en  esto  que  havia  venido  D^^  hombres  de  cava- 
lio  et  havian  cercado  la  villa.  Et  luego  encontinent  el 
dito  Guillen  Azlor  dix  al  dito  conde  et  a  los  otros  que 
sende  fuessen  ante  que  mas  companyas  viniessen  que 
el  los  levaria  en  salvo  fasta  a  Darocha.  Et  luego  encon- 
tinent qne  cavalgarou  don  Pedro  de   Luna  fray   Artal 
Gutier  Diaz  et  todos  los  otros  salvant  el  dito  conde  qui 
no  se  havia  querido  levantar  de  una  camenya  do  jazia 
ante  dixo  atendet  me  que  bien  se  que  no  me  lexare- 
des  aqui.  Et  sperando  lo  vino  el  Rey  de  Castiella  et  de- 
mando fabla.  Et  el  dito  conde  mando  al  dito  Guillem 
Aztor  que  salliesse  a  fabla  con  el  Rey  de  Castiella.  Et 
el  dito  Guillem  Aztor  salió  a  la   dita  fabla.  Et  lo  Rey 
de  Castiella  demando  le  si  era  alli  el  dito  conde  et  don 
Pedro  de  Luna  et  el  respuso  qne  no  que  ya  se  eran 
ydos  a  Daroea  et   que  havia  dito  el  Rey   de  Castiella 
que  no  podria  seyer  et  que   el   dito  Guillem  Aztor  le 
havia  respuesto  si  a  la  mia  fe  senyor.  Et  luego  encon- 
tinent el  dito  Guillem  Aztor  sen  torno  enea  el   dito 
conde.  Et  fizo  le  relación  de  lo  que  havia  feto  nio  dito. 
Et  que  la  ora  el  dito  conde  que  le  havia  diio  que  mal 
havia  feto  et  assi  que  si  tornas  et   quel   dixes  que  allí 
eran.  Et  ell  dixo  que  non  lo  faria.  Et  la  ora  el  dito  con- 
de de  part  del  dito  Senyor  Rey  et  assi  como  a  capitán 
le  mando  expressament  que   lo   faziesse.  Et  la  ora  el 
dito  Guillem  Aztor  del  dito  mandamiento  fizend  ñizer 
carta  publica.  Et  feta  la  dita   carta  publica  fue  al  Rey 


(  205  ) 
de  Castiella  et  dixo  le  que  alli  eran.  El  el  dito  Rey  de 
Castiella  dixo  al  dito  G.  Azor  que  fuesse  al  dito  conde 
et  que  le  dixesse  que  salliesse  a  ñibla  con  el.  Et  el  di- 
to G.  Azor  dixolo  al  dito  conde.  Et  luego  encontinent 
el  dito  conde  sallio  a  la  fabla  et  fablarou  entramos  por 
su  cabo.  Et  feta  la  dita  fabla  ca valgo  el  dito  conde  en 
las  anquas  de  la  muía  del  Rey  de  Castiella  et  fuessen 
con  el.  Et  dixo  a  los  otros  que  se  rendiessen.  Et  assi 
se  fizo  interrogado  el  dito  testimonio  si  sabia  que  des- 
pués que  el  dito  conde  et  nobles  se  eran  rendidos  si 
el  dito  lugar  de  J\Iiedes  se  era  tenido  ni  defendido  al 
dito  Rey  de  Castiella.  Et  dixo  que  si  por  spacio  de  I 
mes.  Et  que  el  dito  G.  Azor  con  voluntat  de  los  hom- 
bres del  dito  lugar  habia  aplazado  el  dito  lugar  con  el 
Rey  de  Castiella  por  spacio  de  I  mes  que  viniessen  de 
tiempo  de  socorrerse  al  Senyor  Rey  si  les  entendían 
socorrer  o  que  les  mandarla  fer.  Et  dentro  este  tiempo 
el  dito  G.  Aztor  fue  al  Senyor  Rey  a  Barcelona.  Et  que 
el  dito  Senyor  Rey  que  dio  letras  o  cartas  al  dito  G. 
Azlor  en  las  quales  se  contenían  que  el  Senyor  Rey  los 
dava  por  buenos  et  que  desenparassen  el  lugar  et  que 
las  gentes  se  fuessen  a  Daroca.  Interrogado  el  dito  tes- 
timonio como  sabe  las  cosas  por  el  ditas  de  part  de  su- 
so que  passaron  en  el  lugar  de  Miedes.  Et  dixo  que 
porque  las  havia  oydo  dezir  al  dito  G.  Azlor  et  á  Fran- 
cisco Sánchez  del  Busquet.  ítem  interrogado  dixo  que 
ell  slando  preso  en  la  Daragana  de  Sivilia  en  el  tiem- 
po quel  Rey  Daragon  era  en  las  partidas  de  Campos 
de  Terres  et  el  Rey  de  Castiella  era  sobre  Fariza  que 
razonando  se  con  Cutir  Ferrandez  de  Pradanos  el  qual 


(  206  ) 
stava  con  Gon^alvo  Gonzalvez  de  Lucio  en  Taragona 
et  el  qual  assi  mismo  era  preso  en  la  dita  preson  que 
dixo  el  dito  testimonio  al  dito  Gutier  Ferrandez  que 
pues  el  Key  Daragon  era  en  Terrer  et  el  Rey  de  Cas- 
tiella  era  en  Fariza  que  no  se  podia  scusar  o  seria  gran 
maravella  que  no  pelleyassen.  Et  respuso  el  dito  Gu- 
tier Ferrandez  al  dito  testimonio  et  dixo  que  stades  que 
postura  es  entre  el  Rey  de  Castiella  et  don  Bernat  que 
nunea  lo  Rey  Daragon  dará  batalla  al  Rey  de  Castiella 
et  por  aquesto  esta  tan  seguro  sobre  Fariza.  Interro- 
gado si  sabia  mas  en  las  sobre  ditas  cosas  et  dixo  que 
no.  Fuit  sibi  leetum  et  persevera\it.  Interrogatus  de 
cor.  .  .  et  subor.  .  .  negavit.  Injunclum  fuit  sibi  si- 
lentium  et  cetera. 


Testes  sequentes  fuerunt  recepli  per  Petrum  de 
Prato  notarium  tam  in  loco  de  Burriana  quam  in  civi- 
tate  Valentie  de  mandato  sibi  facto  per  illustrem  domi- 
nam  Reginam  locumtenentem  generalera  Illustrissimi 
domini  Regis. 


Dissapte  a  XV  de  juny  del  any   de  la  nativitat  de 
Nostie  Senyor  Mil  CCCLXlílI  en   la   vila  de  Gaste- 


(  207  ) 
lio  de  Burriana  jura  et  deposa  lo  testimoni  seguent. 


Pedro  Roig  del  loch  de  Tordefumus  del  regne  de 
Castella  testimoni  jurat  et  interrogat  sobre  les  coses 
damunt  dites  et  davall  scrites  dir  veritat  la  qual  sapie. 
E  primerament  interrogat  quant  ha  que  parti  deMur- 
vedre.  E  dix  que  dimecres  pus  prop  passat.  Interrogat 
si  lo  comte  Dosona  fiU  del  noble  En  Bernat  de  Ca- 
brera era  en  lo  castell  o  vila  de  Murvedre.  E  dix  que 
hoc.  Interrogat  con  ho  sap.  E  dix  que  per  go  con  lo 
havia  no  havie  molis  dies  vist  al  palau  del  Rey  dins 
Murvedre.  Dix  que  encara  interrogat  que  aquest  testi- 
moni stant  diluns  pus  prop  passat  en  lo  dit  loch  o  vila 
de  Murvedre  a  la  posada  del  maestre  del  Cantara  qui 
sopava  aquest  testimoni  hoi  dir  al  dit  mestre  quel  Rey 
de  Castella  havie  ordenáis  los  frontales  90  es  que  ca- 
dau  anas  a  sa  froniaria  et  que  lo  dit  Rey  de  Castella 
havie  manai  quel  dit  comte  Dosona  qui  era  en  lo  dit 
loch  remangues  al  dit  loch  de  Murvedre  per  capita  de 
Mil  de  cavall.  E  axi  matéis  se  deia  e  era  fama  comuna 
en  lo  dit  loch  de  Murvedre  que  lo  dit  comte  era  aqui. 
Dix  encara  aquest  testimoni  interrogat  que  ell  oi  dir 
al  dit  mestra  de  Cantara  que  lo  Rej  de  Castella  havie 
dit  al  dit  comte  Dosona  que  ell  lo  feia  capita  de  mil  de 
cavall  el  que  ell  li  gitava  la  maladiccio  sino  sabia  ven- 
yar  la  mort  de  son  pare.  Interrogat  si  lo  dit  comte  era 
ne  stave  ferrat  en  lo  dit  loch  de  Murvedre.  E  dix  que 
hoc  ab  una  cadena  de  ferré  en  la  cama.  Interrogat  con 
sab.  E  dix  que  per  f;o  con  ell   lo   viu   no  havie  molis 


(  208  ) 
dies  passats  en  lo  palaii  del  Rey  que  es  deval  en  la  vi- 
la  de  Muivedre  moltes  vegades  ab  la  dita  cadena  en  la 
cama  et  que  iavors  aquest  testimoni  viu  lo  dit  comte 
Dosona  vestit  de  negre  et  ab  capell  negre  en  lo  cap.  In- 
terrogat  si  sab  ho  si  ha  hoit  dir  que  haien  deferrat  lo 
dit  comte  et  dix  que  nos  sab.  Dix  encara  aquest  testi- 
moni interrogat  que  ell  havie  hoit  dir  a  moltes  el  di- 
verses persones  en  la  ciutai  de  Toledo  que  lo  noble  En 
Bernat  de  Cabrera  havie  trames  al  dit  comte  Dosona 
fill  seu  enguany  be  dues  somades  de  florins.  Interro- 
ga! si  sab  ni  ha  hoit  dir  per  qui  lo  dit  noble  En  Ber- 
nat de  Cabrera  li  trames  los  dits  florins  et  dix  que 
nos  sab.  Interrogat  on  los  li  trames.  E  dix  que  nos  sab. 
Interrogat  a  qui  ho  havie  hoit  dir  les  dites  coses.  E 
dix  que  moltes  e  diverses  persones  los  noms  de  les 
quals  no  li  recorden  en  la  ciutat  de  Toledo.  Dix  encara 
aquest  testimoni  interrogat  que  ara  ha  un  any  poch 
mes  o  menys  que  dementrá  lo  Senyor  Rey  era  en  Bur- 
riana  qre  un  dia  lo  qual  no  li  recordé  mas  que  dix  que 
era  quaix  en  aquest  temps  lo  noble  En  Bernat  de  Ca- 
brera ensemps  ab  lo  noble  En  Ramón  Alamany  de 
Cervello  sen  anaren  ab  doses  ab  galees  vers  la  Grau  de 
Murvedre.  E  puys  los  diis  nobles  anaren  sen  a  Murve- 
dre  qo  es  en  la  vila  en  la  posada  del  Rey  de  Caslella 
et  los  dits  En  Bernat  de  Cabrera  et  En  Ramón  Alamany 
de  Cervello  triarense  ab  lo  dit  Rey  de  Castella  a  un 
triat  e  parlaren  bona  estona  tots  ensemps.  E  con  ha- 
gren  parlat  los  dits  En  Bernat  de  Cabrera  et  En  Ra- 
món Alamany  de  Cervello  preseren  cornial  del  dit  Rey 
de  Castella.  E  con  sen  forcn  anats  lo  dit  Rey  de  Cas- 


(  209  ) 

tella  crida  Marti  Anyes  et  dixli  aytals  paraulcs  o  sem- 

blants  a   Marti   Anyes   et   lo   dit  Marti  respos  senyor 

queus  plau  per  corpo  de  Dieus  nunqua  tamanya  tray- 

cion  no  viu  ne  oy  con  ara  aqui  se  dixo.  E  Marti  Anyes 

respos  Senyor  porque.   E    lo   dit  Rey  de  Castella  dix 

aqiii  no  ha  mas  de  dcsir.  E  tan  lost  lo   Rey  comenta 

a  parlar  de  altra  raho.  ínterrogat  con  sab  aquest  testi- 

moni  les  dessus  dites  coses.  E  dix  per  90  con   ho   viu 

eu  oy  con  lo  Rey  de  Castella  dix  les  dites  páranles  a 

Marti  Anyes.  E  viu  axi  maleix  con  los  dits  En  Bernat 

de  Cabrera  et  En  Ramón  Alamany  parlaren  ab  lo  Rey 

de  Castella.  ínterrogat  qui  eren  presents  con   lo   Rey 

de  Castella  dix  les  dites  paraules  a  Marti  Anyes.  E  dix 

que  ell  h¡  era  present  et  nioites  daltres   persones  los 

noms  deis  qnals  no  li  recorden.  ínterrogat  en  qual  loch 

se  digueren  les  dites  paraules.  E   dix  que  en  lo  paiau 

del  Rey.  ínterrogat  quina  hora  foren  los  dits  En  Bernat 

de  Cabrera  et  En  Ramón  Alamany  ab  lo  dit   Rey  de 

Castella.  E  dix  que  apres  diñar.  ínterrogat  qual  dia  ni 

qual  sepmana  ib.  E  dix  que  no  li   recordé.  ínterrogat 

si  oquesl  testimoni  viu  les  dites  galees  ab  que  hi  ven- 

gueren.  E  dix  que  hoc.  ínterrogat  quantes  eren  et  dix 

que  nos  sabie. 


Dimarls  a  XVfll  de  juny  del  any  demunt  dit  en 
la  ciutat  de  Valencia  jura  e  deposa  lo  testimoni  se- 
guent. 

Pero  de  Einyan  de  Calatahiu  testimoni  jurat  et  in- 


(  210  ) 
UíiTOgat  sobre  les  coses  damHnt  (lites  et  davall  scriles 
dir  veritat  la  qual  sapie.  E  primerament  interrogat  so- 
bre lo  primer  capitol  si  sab  que  stant  lo  comte  Dosona 
et  don  Pedro  de  Luna  a  Darocha  en  temps  que  Cala- 
taju  era  assetiat  lo  dit  comte  induis  lo  dit  don  Pedro 
que  ell  ab  fort  pochs  en  nombre  gó  es  fra  Artal  de 
Luna  Guter  Días  et  Sent  Doval  En  Ramón  de  Blanes 
et  En  Vidal  de  Blanes  se  metessen  en  Calataju  donant- 
los  entenent  que  per  ells  se  podia  restaurar.  E  dix  a- 
quest  deposant  que  solament  hi  sab  ago  go  es  que  en 
temps  que  Calataju  stava  o  era  en  cerls  patis  ab  lo  Rey 
de  Castella  et  puys  encara  apres  que  Calataju  fo  pres 
oy  dir  axi  a  castellans  con  encara  a  homens  de  Calata- 
ju que  lo  dit  comte  ab  los  damunt  nomenats  devien  en- 
trar en  lo  loch  de  Calataju.  E  encara  que  hoy  dir  que 
lo  comte  Dosona  havia  fetes  unes  cartes  o  letres  po- 
ques  les  quals  havia  meses  enfre  cera  et  dónales  aun 
corren  que  les  portas  ais  prohemens  de  Calataju  et 
dementre  que  lo  dit  corren  an^jve  ab  les  dites  caries 
o  letres  a!  dit  loch  de  Calataju  lo  dit  corren  fo  aguay- 
tat  et  sentit  per  companya  del  Rey  de  Castella  et  de- 
mentre la  dita  companya  encalyava  lo  dit  corren  aquell 
corren  langa  la  dita  cera  on  eren  les  dites  cartes  o  le- 
tres puys  que  lo  dit  corren  fo  pres  ells  li  demanaren 
on  eren  les  dites  cartes  o  letres  que  levava  et  lo  dit 
corren  respos  que  langades  les  havie  et  cercarenles  et 
aquelles  per  la  dita  companya  del  Rey  do  Castella  fo- 
ren  atrobades.  Interrogat  si  sab  o  ha  hoit  dir  ques  con- 
tenia en  les  dites  cartes  et  dix  que  nos  sab.  Interrogar 
a  qui  hoi  dir  les  dites  coses  et  dix  que  a  moltes  et  di- 


(  21 1  ) 
verses  persones  axi   castellans    con   de    Calataju    los 
noms   del  quals  no  li  recorden. 


Sobre  lo  segon  capítol  interroga!  si  aquest  deposant 
sab  ho  ha  hoit  dir  quel  dit  don  Pedro  el  los  altres  da- 
munt  nomenats  a  gran  importunitat  del  dit  comte  ator- 
gassen  al  dii  comte  que  anassen  vers  lo  dit  loch  de  Ca- 
Ifllaju  per  c-o  ques  metessen  laintre  et  que  tols  VI  ab 
los  rocins  genets  venguessen  a  un  bosch  que  era  no  a 
una  legua  de  Calataju  et  daqui  mirant  la  host  del  Rey 
de  Castella  veessen  la  dita  ost  arrevatar  perqué  don 
Pedro  dix  al  comte  que  sen  anassen  que  sentits  eren 
et  lavors  puyaren  en  lurs  genets  et  fugent  faessen  la 
via  de  Miedes  et  jatse  fos  que  don  Pedro  dignes  al  com- 
te que  a  Darocha  sen  podien  anar  salvament  que  gran 
avantatge  havien  et  lo  dit  comte  faes  que  romangues- 
sen  a  Miedes  et  dix  aquest  deposant  que  ell  hi  sab  so- 
lament  ago  que  apres  que  lo  loch  de  Calataju  fo  pres 
ell  hoi  dir  a  moltes  et  diverses  persones  axi  a  caste- 
llans con  de  Calataju  los  noms  deis  quals  no  li  recor- 
den que  lo  comte  Dosona  vench  per  hadar  ab  En  Pe- 
dro de  Luna  et  ab  fra  Arlal  de  Luna  et  ab  Guter  Dies 
de  Sentdoval  en  ab  En  Ramón  de  Blanes  et  ab  En  Vi- 
dal de  Blanes  la  host  del  Rey  de  Castella  empero  se- 
gons  que  aquest  deposant  dix  interrogat  nos  sab  de 
qual  loch  lo  vengren  mirar  et  puys  que  companya  del 
Rey  de  Castella  quels  encalcaren  et  lo  dit  comte  ab 
lois  los  altres  ques  reculliren  on  lo  loch  de  Miedes- 
Dix  encara  interrogat  que  stant  lo  comte  ab  les  demunt 


'  (  2i2  ) 
dits  en  lo  dit  loch  de  Miedes  que  lo  dit  En  Pedro  de 
Luna  dix  al  dit  comíe  que  isquessen  daqui  ear  annr 
sen  podien  a  lur  sau  a  Daroca  o  on  se  volguessen  car 
bons  rocins  tenien  et  lo  dit  comte  dix  tota  vegada  que 
per  cert  ans  se  dinarien  aquí  et  estant  axi  en  lo  dit 
loch  lo  Rey  de  Castella  fo  aquí  lo  qual  tench  ensercat 
lo  dit  loch  et  aquells  aquí  pres.  Interrogat  si  al  dit 
comte  plague  la  dita  preso  ne  sis  feu  de  volentat  sua. 
E  dix  que  no  sab.  Interrogat  a  qui  ha  hoides  dir  les 
dites  coses  et  dix  que  a  moltes  et  diverses  persones 
los  noms  de  les  quals  no  li  recorden.  Interrogat  on  oy 
dir  les  dites  coses  et  dix  que  en  molts  et  diversos  lochs 
Darago.  Interrogat  quant  stigueren  en  lo  dit  loch  de 
Miedes  ans  que  fossen  assitiats  et  dix  que  nos  sab. 


Sobre  lo   III  IV  V  et  VI  capitols   interrogat  et  dix 
que  noy  sabia  res  jatsia  fos  diligentment  interrogat. 


Lo  dit  dia  jura  et  deposa  en  la  dita  ciulat  de  Valen- 
cia lo  testimoni  seguent. 


Ferrando  Gongalbo  de  Linyan  mayor  de  dies  de  Ca- 
lataju  testimoni  jurat  et  interrogat  sobre  les  coses  da- 
raunt  dites  et  davall  se  rites  dir  veritat  la  qual  sapie. 
E  primerament  interrogat  sobre  lo  primer  capitel  dix 
aquest  deposant  que  solament  hi  sab  a^o  qo  es  que  ell 
oy  dir  al  mestrc  de  Calalrava  que  lo  dit  mestra  havia 


(  213  ) 
visla  una  carta  del  Senyoi   Rey   en  la  qual  manave  al 
dit  comte  que  anas  veer  leslol  del  Rey  de  Castella  qui 
era  sobre  Calataju  en  quina  manera  stíivc  per  qo  que 
vis  si  lo  dit  comte  podia  entrar  lanys  lo  dil  loch  de  Ca- 
lataju per  restaurar  aquell  et  sobre  ago  dixeren  lo  dit 
mestre  et  En  Pedro   de   Luna  que  ells  lo  acompanya- 
rien  empero  dix  lo  maestre  que  no  era  bo  queanassen 
la  ne  era  servey  del  Rey.  E  lavors  don  Pedro  de  Luna 
dix  que  ell  era  apparellat  de  seguir  lo  dit  comte  el  tot 
loch  per  servir  lo  Senyor  Rey.  E  lo  dit  comte  dix  al 
mestre  romanits  aci  per  guardar  la  vila  de  Darocha  et 
tantost  lo  dit  comte  et  En  Pedro   de   Luna  trameteren 
a  frare  Artal  et  a  Guter  Dies  de  Sentdoval  et  per  En 
Ramón  de  Rlanes  et  En  G.  de  Blanes  et  con  foren  de- 
nanl  lo  dit  comte  lo  dit  mestre  et  tots  los   damunt  no- 
menats  juraren  sobre  los  sants  lili  evangelis  de  Deu 
que  de  ago  ells  no  diguessen  res  a  negu  de  sos  vassalls 
ne  encara  a  allres  persones  sino  que  anavcn  al  Senyor 
Rey  Darago.  Interrogat  on  era  aquest  deposant  con  hoy 
dir  les  dites  coses  al   dit  mestre  et  dix  que  en  la  vila 
Darago.  Interrogat  si  slech  molt  que  lo  loch  de  Cala- 
taju se  perdes  apres  que  aquest  deposant  oy  dir  les  di- 
tes  coses  al  dit  maestre.  E  dix  que  li  dona  vejares  que 
lo  Rey    de  Castella  tingues  ja  rahenes  del  dit  loch  de 
Calataju.  Interrogat  si  sab  o  ha  oitdir  quel  dit  En  Pe- 
dro ne  los  altres  anassen  vers  lo  dit  loch  de  Calataju 
per  impurtunitat  del  dit  comte  et  dix  que  nos  sabia. 


Sobre  lo  segon  capítol  interrogat  et  dix  que  noy  sa- 


(  214  ) 
bie  res  ais  sino  que  liavia  hoil  dir  n  moltes  persones 
los  noms  de  les  quals  no  li  recorden  que  lo  dit  comte 
ab  tots  los  damunt  nomenats  sen  vench  al  dii  loch  de 
Miedes  et  dix  que  nos  sab  si  sen  ana  partint  de  Daro- 
cha  o  quant  et  ais  dix  que  noy  sabia. 


Sobre  lo  Ilí  capilol  inlerrogat  si  cotí  lo  dit  comte  et 
los  aítres  damunt  nomenats  foren  a  Miedes  et  lo  Rey 
de  Castella  bi  fo  aconseguit  si  lo  ditalcayt  los  dix  que 
sis  volien  ells  los  tendría  aqui  secrets  o  encara  per  be 
quel  Rey  de  (lastella  sabes  que  fossen  aqui  los  hi  ten- 
dría a  desplaer  del  dit  Rey  III  o  IV  meses  la  qual  co- 
sa lo  dit  comte  no  volch  ans  tantost  isques  a  parlament 
al  dit  Rey  es  rete  a  ell  et  feu  retre  los  altres  qui  ab  ells 
eren  et  fou  lavors  comuna  fama  que  la  dita  preso  pla- 
gue al  dit  comte  et  que  per  aquesta  rabo  era  vengut 
aqui  axi  que  no  per  forga  mas  per  sa  volentat  et  en 
loch  de  r  ebene  fo  et  es  en  la  dita  preso  et  dix  aquest 
testimoni  quey  sabia  solament  üqo  90  es  que  oy  dir  al 
alcayt  de  Miedes  que  estant  lo  comte  Dosona  ab  En  Pe- 
dro de  Luna  et  ab  los  altres  del  dit  locb  de  Miedes  que 
lo  Rey  de  (Castella  tenia  asseiiat  lo  dit  loch  de  Miedes 
on  eren  lo  dit  comte  et  los  demunt  nomenats.  E  lo  Rey 
de  Castella  trames  a  dir  al  dit  comte  et  ais  altres  qui  áb 
ell  eren  ques  retessen  sino  que  ell  lurs  trametria  leyn- 
tra.  E  lo  dit  Rey  de  Casiella  assegura  lo  dil  comte  tan 
solament  et  lo  dit  comte  tot  sol  anassen  vers  lo  Rey  de 
Castella  et  parl'i  molt  ab  ell  et  parlat  que  lo  dit  comte 
hac  ab  lo  Rey  de  Castella  lo  dit  comte  tornassen  al  dit 


(  2i5  ) 
loch  de  Míedes  et  tantost  lo  dit  comte  el  don  Pedro  et 
los  allres  damunt  noinenats  et  lo  dit  loch  decontinent 
se  reteren.  Interrogaí  si  los  dits  En  Pedro  et  los  altres 
ne  encara  aquells  del  loch  se  reteren  per  induccio  o 
pregarles  o  per  altre  raho  quel  dit  comte  los  faes  e  dix 
que  ans  lo  dit  loch  ells  se  pense  ques  retessen  per  qo 
que  nos  poguerén  teñir  al  poder  del  Rey  de  Castella. 


Sobre  lo  lY  V  VI  capiíols  interrogat  el  dix  que  noy 
sabie  res  jal  se  fes  diiigentment  inlerrogat. 


Dissabte  a  XXII  de  juny  del  dit  any  en  la  ciutat  de 
Valencia  jura  et  deposa  lo  testimoni  seguent. 


Lonrat  fra  Pere  Munig  maestra  de  la  orde  de  Senta 
Maria  de  Calatrava  testimoni  jurat  et  interrogat  sobre 
les  coses  damunt  diles  et  davall  scrites  dir  verital  la 
qual  sapia.  E  primerament  interrogat  sobre  lo  primer 
capítol  e  dix  quey  sabie  aQO  que  lo  comte  Dosona  ans 
que  don  Pedro  de  Luna  fos  a  Daroca  dix  aquest  depo- 
sant  que  era  en  lo  dit  loch  de  Daroca  que  ell  volia  en- 
trar en  lo  dit  loch  de  Calataju  o  de  peu  o  de  cauall  si 
fer  ho  podie  et  aquest  deposant  dix  que  bes  podie  fer 
et  lo  dit  comte  dix  aquest  deposant  lavors  e  moltes  de- 
vegades  si  hi  iria  ab  ell  et  aquest  deposant  neguna  ve- 
gada no  hi  volch  anar  et  puys  a  pochs  dies  apres  lo 
dit  comte  stant  lo  dit  En  Pedro  de  Luna  a  Daroca  pre- 


(  216  ) 
ga  En  Pedro  de  Luna  et  ffra  Artal  de  Luna  el  Guter 
Dias  de  Sentdoval  quey  anassen  ab  cll  la  qua!  cosa  los 
damunt  dits  li  alorgaren.  Inlerrogat  con  sab  qo  que  da- 
munt  ha  deposat  et  díx  per  qo  con  aquest  deposanl  hi 
era  present  con  lo  comte  los  ho  dix  et  con  ella  lin  alor- 
garen. Interrogat  en  qual  loch  lo  dit  comte  los  ho  dix 
et  dix  que  en  lo  loch  de  Darocha.  Interrogat  quiy  era 
present  con  los  empra  els  dix  les  dites  paraules  et  dix 
que  don  Pedro  et  los  altres  damunt  nomenats  ensemps 
ab  aquest  deposant. 


Sobre  lo   segon  capítol   inlerrogat  et  dix  les  coses 
contengudes   en  lo  dit  capitel  esser  veres.  Inlerrogat 
con  ho  sab  qo  que  deposa  et  dix  per  90  con  aquest  de- 
posant  oy  con  lo  dit  comte  pregava  don  Pedro  el  los 
altres  damunt  dits  quel  acompanyassen.  Interrogat   en 
qual  loch  ho  oy  dir  et  dix  que  en  lo  dit  loch  de  Daro- 
cha. Interrogat  qui  eren  presents  con  lo  dit  comte  dix 
les  dites  coses  an  Pedro  de  Luna  et  ais  altres  et  dix  que 
hi  era  lo  comte  et  don  Pedro  el  los  demunt  nomenals. 
Interrogat  qual  dia  lo  dit  comte  sen   ana  per  mirar  la 
dita  host  et  dix  que  noli  recordé.  Interrogat  qual  dia 
ni  qual  sepmana  lo  dit  comte  sen  vench  al  dit  loch  de 
Miedes.  Et  dix  que  nos  sabia.  Interrogat  si  sab  que  la 
cavallaria  del   Rey  de  Castelia  los  encalcas  tro  al  dit 
loch  de  Miedes  et  dix  que    negu    nols   encalca  segons 
que  oy  dir  ans  sen  vengren  gallardament  al  dit  loch  de 
Miedes.  Interrogat  a  qui  hoy  dir  et  dix  que  a  Guillem 
Assor  scuder  seu  qui  stave  a  Miedes  et  encara  a  mol- 


(  !217  ) 
les  (lallrcs  persones  los  noiris  de  les  quals  no  li  recor- 
deii.  Inlerrogat  si  eon  foren  en  lo  loch  tle  Miedes  lo  dit 
comte  ab  los  altres  daniunt  nomenats  qui  ab   ell  eren 
si  sen  podien  anar  al  loch  de  Derecha  o  en   allre  loch 
et  dix  que  hoc  que  be  II  o  111  dies  aturaren   en  lo  dit 
loch  de  Miedes.  Interrogat  si  lo  dit  comte  et  don  Pedro 
el  los  altres  damunt  nomenats  qui  ab  ell  eran  stigue- 
reu  gayre  en  lo  dii  lóch  de  Miedes  ans  que  lo  Rey  de 
Castella  ni  cavalleria  sua  los  assetias   et   dix  que  hoc 
be  II  dies.  Interrogat  con  sab  etdix  per  yo  con  ho  ha- 
via  hoit   dir  al  dit  Guillem  Assor  et   a  moltes  daitres 
persones  ios  noms  de  les  quals  no   li  recorden.  Inter- 
rogat si  lo  dit  En  Pedro  dix  al  dit  comte  que  sen  anas- 
sen  a  Daroeha  et  dix   que   hoc.    Interrogat  con  sab  et 
dix  que  per  go  con  havia  hoit  dir   a   moltes  persones 
los  noms  deis  quals  no  li  recorden.  interrogat  si  lo  dií, 
comte  íeu  que  romanguessen  al  dit  loch  tie  Miedes.  E 
dix  que  crehia  que  hoc  con  be  II  dies  stigueren   en  lo 
dit  loch  de  Miedes  ans  que  lo  Rey  de  Castella  ne  cava- 
lleria altra  del  dit  Rey  los  assetias.  Interrogat  per  que 
no  sen  anaven  el  dix  que  per  (^o  con  lo  dit  comte  nou 
volia.  Interrogat  per  que  nou  volia  et  dix  que  nos  sab. 
Inleirogat  per  que  lo  dit  comte  no  volia  que  sen  anas- 
sen  et  dix  que  nou  sab.  Interrogat  con  sab  aqucst  de- 
[)Osant  que  lo  comte  no  volgues  que  sen  anassen  et  dix 
que  per  go  con  axi  ho  havia  boit  dir  a  moltes  persones 
en  lo  loch  de  Daroeha  quaix  tantost  que  ells  foren  pre- 
sos. Interrogat   qui  eren  los  presoners  a  qui  oy  dir  les 
dites  coses.  E  dix  que  no  li  record. 

TOMO    XXXIV.  13 


218 


Sobre  !o  III  capítol  inlerrogat  si  sab  que  con  lo  Rey 
de  Caslella  fo  aconseguit  al  dit  loch  de  Miedes  que  lal- 
cayt  digues  al  dit  comte  e  ais  altres  qui  ab  ell  eren 
que  sis  volien  que  ell  los  tindria  secreí  o  encara  per  be 
quel  Rey  de  Casteíla  sabesque  fossen  aqui  que  elisios 
hi  tendria  a  desplaer  del  dit  Rey  líl  o  lili  meses  la 
qual  cosa  lo  comte  nou  volch  ans  tantost  isqucs  a  par- 
lament  ab  lo  dil  Rey  de  Casteíla.  E  dix  aquest  depo- 
sant  quey  sab  solament  a^o  90  es  que  havia  hoit  dir 
al  dil  G.  Assor  que  ell  havie  dit  al  dit  comte  dementre 
que  eren  en  lo  dit  loch  de  Miedes  que  sis  volia  que  ell 
los  tendria  aqui  alcuns  dies  sacretamenl  et  que  lo  com- 
te nou  volch.  InteiTOgat  si  don  Pedro  et  los  altres  o  vo- 
lien et  dix  que  nos  sab.  Interrogat  si  sab  que  lo  dit 
comte  estantassitiat  al  dit  loch  de  Miedes  isques  a  par- 
lament  al  dit  Rey  de  Casteíla  et  dix  que  axi  ho  havie 
hoit  dir.  Interrogat  a  qui  ho  havia  hoit  dir  ei  dix  que 
al  dit  G.  Assor  ét  a  dallres  persones  los  noms  de  les 
quals  no  li  recorden.  Interrogat  hon  ho  oy  dir  et  dix 
que  a  Darocha.  Interrogat  si  sab  o  ha  oyt  dir  que  la  di- 
ta preso  plegues  al  dit  comte  et  dix  que  nos  sabie.  In- 
terrogat si  sab  que  lo  dit  comte  fos  vengut  al  dit  loch 
de  Miedes  per  qo  que  lo  Rey  de  Casteíla  ley  prengucs 
axi  que  no  per  forya  mas  per  sa  volentat  et  en  loch  de 
rehene  ios  la  dita  preso.  E  dix  aquest  deposant  que 
nos  sabie  mas  empero  queu  havia  hoit  dir  axi  a  casíe- 
llans  con  a  aragoneses  con  encara  a  caialans  et  aytal 
era  comuna  fama   per  Darocha   et  per   tols    los  altres 


(  219  ) 
lochs  que  olí  era  vengut  aquí  per  co  q"e  fos  pres.  In- 
teiTogat  qu(?    os    faiDfi  et  dix  que  q.o  que    les  genis 
dier>. 


Sobre  lo  IV  en })itol  interrogat  si  apres  que  fou  feta  la 
pau  o  trova  lo  Rey  de  Castella  estant  a  Murvedre  et  lo 
Senyor  Rey  u  Burriana  et  lo  Senyor  Rey  sen  fo  anat  en 
Arago  fou  dit  a  la  Senyora  Reyna  quí  lavors  era  a  ^a- 
rago^a  ab  lo  Senyor  Rey  ensemps  que  lo  dit  Rey  de 
Castella  era  anat  en  les  parts  de  Maylen  et  havie  pas- 
sat  Ebre  sois  scusa  de  cagar  mas  la  veriíat  era  que  ell 
havia  empres  ab  En  Bernat  de  C:ibrera  que  preñes  lo 
Senyor  Rey  per  la  dita  manera  e  que  emprenessen  que 
ert  alcuns  camps  de  aquelles  partides  baguessen  vistes 
amenantsab  si  alscuns  pochs  de  mules  et  que!  Rey  de 
Castella  en  aleun  soto  gitas  celada  de  hornens  de  cavall 
los  quals  devian  pendre  lo  Senyor  Rey  sí  a  les  vistes  li 
fos  exit  etaxi  que  per  fe  de  Deu  ques  guart  den  Ber- 
nat de  Caluera  et  de  sos  Iractamenis  etdix  aquest  tes- 
timoiii  que  solaruent  sabia  a(;o  sobre  les  dites  coses 
que  con  lo  Rey  de  Castella  fo  passat  vers  Mayllen  et 
havia  passat  Ebre  que  dos  castellans  digueren  a  aquest 
deposaut  que  lo  Rey  de  Castella  noy  era  passat  per 
neguna  bona  manera  ans  ho  era  be  peral.  íntei-rogat 
si  en  les  dites  coses  sabie  res  En  Bevnat  de  Cabrera 
ne  En  RaTuon  Alamany  de  Cervello  et  dix  que  no  sabia 
en  les  coses  coníengudes  en  lo  dit  capítol. 


220 


Sobre  lo  V   capilol  interrogat  et  dix   que  noy  sabia 
res  en  les  coses  contengudes  en  aquel!. 


Sobre  lo  VI  capítol  interrogat  si  es  fama  c®muna  no 
solament  en  la  senyoria  del  Senyor  Rey  ans  en  la  tér- 
ra del  Rey  de  Castella  li  ha  tolta  et  encara  en  Casteila 
quel  dit  En  Rernat  de  Cabrera  et  lo  comte  Dosona  et 
cascun  dells  bajen  hauts  tractaments  ab  lo  Rey  dé 
Castella  per  los  quals  la  dita  Ierra  ses  perduda  o  que 
sia  estat  en  damnatge  del  Senyor  Rey  o  de  la  térra  et 
dix  que  noy  sabia  ais  sino  que  de  les  coses  contengu- 
des en  lo  dil  capilol  era  comuna  fama  axi  en  Arago  con 
en  Valencia  con  encara  en  Castella.  Interrogat  con  sab 
90  que  deposa  et  dix  que  per  go  con  ho  ha  oyt  dir  a 
castellans  et  a  aragoneses  et  encara  a  allres  gents  et 
encara  que  tot  dia  se  diu  per  tota  la  térra  del  Senyor 
Rey  e  que  lo  Senyor  Rey  et  cadau  o  podia  conexer 
segons  go  que  feia  lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera.  Inter- 
roga! que  feia  lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera  que  lo  Sen- 
yor Rey  degues  conexer  les  dites  coses  ne  encara  ai- 
tres  persones  o  deguesseh  conexer  et  dix  que  per  go 
con  lo  Rey  de  Castella  era  en  un  loch  que  ell  feia  star 
lo  Senyor  Rey  en  altre.  Interrogat  con  sab  aquest  de- 
posant  que  lo  dil  Bernat  de  Cabrera  loy  fes  star  el  dix 
que  per  go  con  tot  dia  ho  podia  hom  veer. 


«í)*>l 


Lo  dit  (lia  en  la  ciutat  de  Valencia  jura  et  deposa  lo 


lestimoni  seguent. 


Guillem  A^or  habitant  en  lo  loch  de  Miedes  testimo- 
n¡  jural  et  interrogat  sobre  les  coses  damunt  dites  et 
davall  scriles  dir  veritat  la  qual  sapie.  E  primerament 
interrogat  sobie  lo  primer  capitel  si  sab  que  stant  lo 
comte  Dosona  et  don  Pedro  de  Luna  a  Daroca  etc.  E 
dix  queu  sab  ayo  que  con  disabte  qo  es  ans  de  la  festa 
de  Senta  María  dagost  o  de  setembra  aquest  deposant 
estant  en  lo  loch  de  Miedes  envers  ora  de  miyanit 
vench  en  lo  dít  loch  lo  comte  Dosona  et  don  Pedro  de 
Luna  et  En  R.  de  Blanes  et  un  seu  germa  et  Gutei'Dies 
de  Sentdoval  cavalcant  en  lurs  cavalls  et  II  homens  de 
peu  deis  quals  lau  era  fill  de  Pedro  el  soguero  de  Cala- 
taju  et  laltre  era  de  ^aragosa  lo  nom  del  qual  no  li  re- 
cordé et  con  foren  en  vers  la  dita  hora  de  miya  nit  al 
dit  loch  ells  cridaren  aquells  del  loch  et  tentost  aquest 
deposímt  ab  alcuna  companya  de  peu  devallaren  a  ells 
et  lo  dit  comle  demana  a  aquest  deposant  que  li  liuras 

II  homens  quils  mostras  lo  cami  desforamat  fins  a  Bell- 
munt  enguisa  que  no  haguessen  encontré  de  enamichs 
et  lavors  aquest  deposant  liurals  dos  homens  qo  es  la 
un  En  Marti  de  Codos  et  laltra  En  Marti  Domingo  del 
dit  loch  de  Miedes  et  aquest  deposant  feu  los  devallar 

III  et  cavalcant  begueren  et  begut  que  agüeran  decon- 
tinent  anarensen.   Interroga!  si  sab  on  anaren.   E  dix 


(  222  ) 
que  lavors  no  li  digueren  que  anassen  sino  fins  a  Bell- 
munt  et  pregaren  aquest  deposant  que  no  digues  a  ne- 
gu  qui  ,eren  ni  que  no.  Interrogat  si  sab  que  anassen 
per  entrar  en  lo  loch  de  Calataju  et  dix  que  hoc.  In- 
terrogal  con  sab  et  dix  que  per  go  ells  tornaren  al  loch 
de  Miedes  lo  diluns  per  lo  mati  apres  seguent.  E  a- 
qnest  deposant  viu  lo  comte  Dosona  et  los  altres  cava- 
llers  qui  ab  ell  eren  fort  irats  con  no  pogueren  esser 
entráis  lo  digmenge  passal  en  lo  dit  loch  de  Calataju. 
Inlerrogat  perqué  noy  pogueren  entrar.  E  dix  que  per 
Qo  con  lo  dit  comte  stant  lo  digmenge  en  lo  loch  de 
Bellniunl  trames  los  damunt  dits  dos  homens  de  peu 
co  es  lo  fdl  del  dit  Pedro  Seguero  e  laltre  de  ^aragoga 
ab  cartes  a  la  vila  de  Calataju  ^o  es  q  hora  de  primer 
son  el  a  cab  de  un  pocb  con  los  dits  lí  houiens  sen  fo- 
ren  lunyats  dells  lo  comte  et  ios  altres  qui  ab  ell  eren 
oyren  arevatar  et  cridar  en  la  hosi  del  Rey  de  Caste- 
11a  alta  veu  a  armes  a  armes.  E  decontinent  lo  comte 
ana  dir  jo  creu  que  los  homens  que  nos  Irameiien  ab 
les  cartes  a  Calaíaju  son  presos  et  tantost  cavallcaren 
vengren  vers  lo  dit  loch  de  Miedes.  Inlerrogat  con  sab 
(¡o  que  deposa.  E  dix  que  per  go  con  lo  dit  comie  ,et 
los  altres  foren  tornats  al  dit  loch  de  Miedes  comptar 
ren  toles  les  dites  coses  a  aquest  deposant  e  ais  altres 
que  aquí  eren.  Inlerrogat  si  con  lo  comte  el  los  allres 
sen  tornaien  a  Miedes  sils  encalr.ava  negu.  E  dix  que 
nou  viu  neu  hoi  dii  que  negu  lo?  encalcas  mes  empe- 
ro que  aquest  deposant  oy  dir  al  dit  comíe  et  ais  al- 
lí es  qui  ab  ell  eren  que  molla  cavallerja  de  la  hosl  del 
Rev  de  Caslella  se  movía  el  se  i  avala  va  vers  e\h  et 


(  223  ) 
que  ells  queu  senliren  et  que  taníost  ab  lurs  cavalls  fu- 
giren  vera  lodiíloch  de  Miedes.  Inlerrogat  quina  hora 
foren  lo  dit  comte  el  los  altres  damunt  nomenats  qui 
ab  ell  eren  en  lo  dit  loch  de  Miedes.  E  dix  que  lo  di- 
luns  ans  del  día.  Inlerrogat  si  don  Pedro  dix  al  comle 
que  a  Darocha  sen  podien  annr  salvament  que  gran 
avantatge  havien  et  axi  que  sen  anassen  e  que  lo  dit 
comte  nou  volgues  fer  ans  fes  que  aturassen  a  Miedes 
eí  dix  aquest  deposant  que  noy  sabie  res.  Inlerrogat  si 
lo  dii  cotnte  et  los  altres  qui  ab  ell  eren  sen  podien 
anar  salvament  a  Darocha  lo  dit  dihins  et  dix  que  hoc. 
Inlerrogat  con  sab  et  dix  que  per  go  con  ells  no  foreíi 
assetiats  per  lo  Rey  de  Castella  ni  per  cavaileria  suá 
fins  ais  dimarls  vers  hora  del  jorn.  Inlerrogat  [jerque 
no  sen  anaven  lo  diluns  ans  que  fossen  assetjats.  E  dix 
que  nos  sab.  Inlerrogat  lo  dit  comte  et  los  altres  qui 
ab  ell  eren  que  feyen  lo  dit  diluns  en  lo  dit  loch  de 
Miedes  perqué  no  sen  anaven  el  dix  que  lo  comte  lo 
diluns  per  lo  mati  mana  quels  fos  apparellat  de  diñar 
et  lo  consell  de!  dit  loch  feu  los  apparellar  de  diñar 
pensantse  tol  lo  dit  consell  del  loch  que  con  fossen  di- 
ñáis que  sen  anassen  esupero  nou  feren  ans  con  foren 
dinats  cercaren  et  remiraren  lo  dit  loch  el  lo  dil  comte 
axi  con  a  capila  .mana  a  aquells  del  loch  que  alcuna 
obra  quey  feya  a  fer  la  feessen  puys  fet  acó  posaicnse 
a  dormir.  E  con  foren  levats  de  dormir  manaren  quels 
apparellassen  de  sopar  et  soparen  et  dormiren  lo  ves- 
pre  seguent  en  lo  dit  loch  et  con  vench  lo  dimaats 
apres  segueni  el  dia  ells  foren  assetiats  per  be  DCX' 
homens  a  cavall  del  Rey  de  Castella  et  ais  dix  que 


(  224  ) 
noy  sab   sobre   les  coses  contengudes    en   lo  dit  ca- 
pitol. 


Sobre  lo  leu;  capítol  ínierrogat  si  con  lo  Rey  de 
Castella  fo  aconseguit  al  dit  loch  de  Miedes  si  lalcayt 
los  dix  que  sis  volien  que  ell  los  tendrie  aqui  secrets 
ct  dix  que  noy  sab  res  ne  sab  encara  que  en  lo  dit  locb 
bagues  alcayt  negu  es  be  ver  que  segons  que  dix  aquest 
deposant  interrogat  que  lo  dit  comíe  bavie  gitades  scol- 
íes  lo  diluns  a  nit  et  lo  dimarts  apres  seguent  ans  del 
dia  les  dites  scoltes  vengueren  et  aquest  deposant  en- 
seinps  ab  les  dites  scoltes  anassen  ai  comte  et  don  Pe- 
dro qui  dorniien  et  despertalos  et  diguerenli  aqüestes 
páranles  o  semblants  Senyor  Ijsvaís  vos  que  veus  aci 
prop  en  lo  ternie  de  Yail  de  Pamer  que  ha  celada  de 
be  DC  bomens  a  cavall  et  lavois  lo  comte  respes  en- 
trensen  totes  les  escoltes  et  tancats  les  portes  que  cor- 
i'odors  son  el  axi  nous  temáis  et  a  cap  daltia  stona  a- 
quells  de  la  selada  isqueren  et  pasaren  se  ais  camins 
et  asseliaren  lo  dit  ioch  et  apres  en  vers  hora  de  tercia 
lo  Piey  de  Castella  fo  sobre  lo  dit  locb  de. Miedes  ab  Xll 
o  XIV  trabuchs  o  brigoles  et  tantost  los  del  Piey  de 
Castella  comentaren  a  fer  caves  e  a  escalonar  lo  dit 
locb  et  con  lo  comte  et  don  Pedro  el  los  altres  viren 
que  nos  podien  teñir  ni  defendre  jal  se  fos  que  los  dits 
comte  et  don  Pedro  et  los  altres  qui  ab  el!s  eren  faes- 
sen  lur  poder  de  deíendrel  cridaren  aquest  deposant  et 
alcunes  altres  persones  del  dit  locb  et  lo  dit  comte 
dixlüs  aylals  páranles  o  semblants  Senyors  ab  lo  Picy 


(  225  ) 
(le  Gastelia  lia  ja  prohomens  do  (lalataju  ct  som  certs 
cjiíe  lo  d¡t  loch  de  Calataju   es  en  pati  ab   lo   Rey  de 
Cnstella  et  ja  vets  axi  oíateix  los  guins  que  lo  Rey  de 
Castella  ha  fets  dregar  en  lo  loch  que  esta   sobre  bo- 
deg:ies  o  caves  et  axi  jo  no   veig  quens  puxam  teñir 
j)erque  vejam  ab  lo  Rey  de  Castella  sins  pendra  a  pati 
VO  es  quens  sau  vida  et  meaibres   et   que  nons   facen 
anar  per  la  Ierra  del  Rey  Darago  per  90  que  no  li  fa- 
^am  perdre  la  sua  térra  90  es   que  nons  faes  anar  per 
los  castells  del  Senyai'  Rey  et  que  diguessen  a  aquells 
que  teñen  los  dils  castells  ques  retessen.  E  sobre  ago 
lo  comle  dix  a  aquest  teslimoni  que  isques  defora  al 
Rey  de  Castella  siis  pendria  a  merce   segons  que  da- 
munt  es  dil.  E  aquest  tesiiuioni  respes  et  dix  que  noy 
exeria  que  mes  amava  morir   que   viure   et  quey  en- 
viassen  aquell  ques  voiguessen.  E  lo  comte  dix  a  aquest 
deposant  que  ell  hi  ¡ria  si  li  pasava  et  aquest  deposaní 
hac  a  fer  lo  manament  del  dit  comíe  axi  con  aquell  qui 
era  capita  del  Senyor  Rey  car  daltrament  be  pogra  mo- 
rir segons  que  dix  que   noy  anare   et  lo  comte  dix  a 
aquest  deposant  aytals  páranles  o  semblants  Anatsvos- 
en  al  Rey  de  Castella  et  comanatsvos  en  sa  gracia  e 
deyeli  que   nos   lo  pregam   per  merce  quens  jaguesca 
parlar  ab  Jolian  Alfonso  et  ab  be  V  o  Yí  altres  richs 
homens  del  Rey  de  Castella  los  noms  deis  quals   no  íi 
recorden  a  aquest  deposant  et  aquest  deposant  tantost 
anassen  al-üey  de  Castella  et  lo  dit  Rey  demana  a  a- 
quest  deposant  si  en  lo  dit  loch  de  Miedes  era  lo  com- 
te Dosora  el  don  Pedro  et  fra  Anal  de  Luna.  E  aquest 
deposant  respes  eí  dix  que  noy  eren  que  la  nit  passa- 


(  226  ) 
da  sen  eren  anats  et  lo  dit  Hey  de  Castella  d¡x  a 
aquest  deposant  perqué  ho  deia  car  ell  havia  vist  per 
una  fenedura  de  un  poslis  ffra  Arlal  et  encara  que  lo 
dit  Rey  li  volia  tirar  segons  que  dix  ab  una  sageta  a  la 
cara.  E  encara  que  eil  ho  sabia  de  cert  per  les  scoltes 
que  havien  preses.  E  aquest  testimoni  qui  viu  que  lo 
dil  Rey  no  sabia  de  cert  que  lo  dil  comte  ne  los  allres 
demunt  nomenats  fossen  al  dit  locb  de  Miedes  aquest 
deposant  negava  al  dit  Rey  de  Caslella  qui  de  cert  noy 
eren  jatse  ios  que  li  fos  stat  manal  per  lo  dit  comte  a 
aquest  deposant  que  dignes  al  Rey  de  Caslella  que 
ells  eren  aqui  eí  puys  aquest  depssant  lo  qual  era  anat 
ni  dit  Rey  de  Castella  ab  segurctat  tornassen  al  dit  loch 
de  Miedes  et  tornat  que  fo  al  dit  loch  de  Miedes  dix  al 
comte  Dosona  aytals  páranles  o  semblanls  Senyor  sa- 
piats  quel  Rey  de  Castella  no  sab  de  cert  que  vos  ne 
(ion  Pedro  ne  los  altres  vosires  cavallers  sials  aci  por- 
que Senyor  jo  no  li  he  volgul  dir  qo  que  vos  me  ma- 
nas qo  es  que  vos  Senyor  fossels  aci.  E  lavors  lo  dit 
comte  anas  fort  enfellonit  contra  aquest  deposant  et 
dixli  que  hi  tornas  eí  que  ii  digues  go  que  damunt  Ú 
havie  dit  et  aquest  deposant  torna  al  dit  Rey  de  Cas- 
tella et  dixli  que  lo  comte  Dosona  et  don  Pedro  et  fra 
Artal  se  comanaven  en  sa  gracia  et  pregavenlo  que  per 
merce  quels  jaquis  parlar  ab  Johan  Alfonso  et  ab  V  o 
VI  altres  richs  homens  del  Rey  de  Castella  los  quals 
li  anomena  los  noms  deis  quals  ara  a  aquest  deposant 
no  recorden.  E  lo  Rey  de  Castella  respos  et  dix  que 
nou  volia  per  qo  que  nols  li  matassen  mes  que  si  ells 
volien  devallar  aqui  quey  parlassen  et  lavors  lo  comte 


(  2:^7  ) 

Dosona  síibudes  aqüestes  paiaules  ebsemps  ab  los  de- 
munt  dils  VI  cavallers  qui  ab  el!  eren  tots  armats  a 
peu  devallaren  al  peu  del  castell  el  aqui  parlaren  ab  lo 
d¡í  Johan  Alfonso  et  ab  los  allies  el  a  la  períi  fets  que 
hagiieren  lurs  tractamenls  olls  se  leteien  al  dit  Ivey 
de  Castella.  E  núnls  ques  foien  lo  Rey  de  ('astella  ma- 
na ais  homens  del  loch  de  Miedes  que  devallassen  et 
quel  jurassen  per  senyor  et  aquells  nou  volgren  fer 
mas  suplicarenli  que  1¡  plagues  quels  donas  XV  (lies 
axi  con  havie  fet  a  aquells  de  Calataju  per  que  pogues- 
sen  haver  irames  al  Senyor  Rey.  E  si  dins  los  XV  dies 
lo  Senyor  Rey  nols  havie  dal  consell  que  ells  1¡  linra- 
I  ien  lo  castei!.  Empero  que  jaquis  anar  tots  los  del  cas- 
tell a  la  teiia  del  Senyor  Rey  et  axis  leu.  Jníerrogat 
si  don  Pedro  et  fra  Artal  manaven  basta  lo  dit  diluns 
ans  que  fossen  asseliats  al  dit  córate  que  sen  anassen 
a  Darocha  et  dix  que  nou  hoi.  Interrogal  quins  foren 
los  tractaments  del  coniíe  que  feu  ab  lo  Rey  de  Caste- 
lla el  dix  quels  salvas  vida  el  nienibres  segonsque  ja 
demunt  ha  dit.  Inleirogat  pei-quc  nos  defenien.  E  dix 
que  per  ^,o  con  nos  pogien  teñir  poch  ni  molt  al  poder 
del  Rey  de  C-)stel!a.  Interrogat  si  los  dils  traclamenls 
se  feren  per  consell  e  per  importunitat  del  dit  comle  e 
dix  que  a  consell  de  lols  se  feren.  Interrogat  con  sab. 
E  dix  que  per  ^-o  con  ho  viu.  Inierrogat  si  lo  dit  Coni- 
te  hac  plaer  de  la  dita  preso.  E  dix  que  no  per  cert 
ans  se  n)ena  Iota  hora  aylant  quant  poch  valenlinent 
axi  con  a  bou  cavaller  que  ell  es.  E  aira  dix  que  noy 
sabia  sobre  lo  dii  capilol  jat  se  ios  diligentment  inter- 
roííat. 


(  228  ) 
Sobre   lo   V  capítol    interm^M  .f  v 
res.  '  'nííTrogat  et  dix  que   noy  snh 

"it  En  Bornat  de  Cai,     ao    :"""  "n '""''"'"  ""^l 
"^  pe,.  ,„s  qua  s  I   dL  r^"""'  "' '"  ""^y  '^  ^aste- 

i  it^btimoni  seguent 

««piíol.  E  dix  ies  cose?  .     ,     ™''"  '°'"''^  '»  P'-'-^^r 

veres.,„,e.„.aT    r^arT^'n'"  ''"   """'"'  -- 
esser  veres,  i  di,  "ue  *"'     ''  '•'"'^^  ^"'  "«?»« 

-a  a  ,no„es  a„  e'e .  «  e"!"  '^''"^  •^''  «"^^  et  en- 
'■•  recorden.  Interro^  en  T  T"  ''^'^  "J'''-''^  "<> 
'toposa.  E  dix  ZTur"  ^  *■"  ""  '"■  ^^  ^l"" 

''-- ''O-- ««i.' .oque  depose  E  i  í:t;""^"" 
-pn^ona  „„  po^ia  di,-  eo.  ,a„,es  v  „!  hoh  '  "!■' 
1"e  no  li  membre.  I„(erro".t  c;  1       ,  *"  ""  ''"' 

"-  <■■•.•  ans  que  ,o  1001^:  f "  ""^  ""  '■"^- 
<"  "-  que  despuys  e.  dabanl     '"   "  '""'  "  ^''^""-^^ 


(  221)  ) 

Sobre  lo  11  capítol  ¡nterroi^ut  et  dix  osser  ver  go  que 
en  aquell  se  conle.  Interrogat  con  sab  qo  que  (lepóse. 
E  dix  que  per  ^o  con  ho  havia  boit  dir  al  alcayt  G.  As- 
sor  et  a  moltes  daltres  persones  del  iocb  de  Miedes  et 
encara  fora  del  d¡t  logar  los  noms  deis  quals  no  I¡  re- 
corden. 

Sobre  lo  111  capitel  interrogat  et  dix  que  havia  boit 
dir  les  cosos  contengudes  en  aquell  el  encara  que  co- 
munament  per  tols  los  locbs  Darago  et  altres  navia 
bom  mala  pronunciado.  Interrogat  a  qui  ba  oit  dir  les 
coses  damunt  dites  et  dix  que  a  moltes  persones  los 
noms  deis  quals  no  li  recorden.  Interrogat  on  bo  ba 
oit  dir  les  dites  coses  et  dix  que  en  molts  et  diverses 
locbs  Darago  et  fora  Arago.  Interrogat  per  que  navia 
bom  al  pronunciado  et  dix  que  per  co  tion  no  sen  deia 
negun  be. 

Sobre  lo  lili  capítol  interrogat  dix  aquest  testimoni 
que  noy  sab  ais  sino  que  lo  Rey  de  Castella  passa  Ebra 
per  quina  manera  ni  perqué  dix  que  nos  sabia. 

Sobre  lo  V  capítol  interrogat.  E  dix  aquest  testi- 
moni quey  sabia  ayo  go  es  que  aquest  divendres  sant 
pus  prop  passat  lo  Senyor  Rey  staní  en  Arago  mentre 
ques  devia  legir  la  passio  lo  Rey  Darago  mana  cridar 
aquest  deposant  et  manali  que  anas  a  la  posada  den 
Bernat  de  Cabrera  e  que  li  dignes  que  vengues  lantost 
davant  ell  o  que  nos  partis  de  la  posada  en  altra  ma- 
nera quel  pieses.  E  con  aquest  deposant  fo  a  la  posada 
del  dit  En  Rernat  lo  dit  En  Bernat  noy  lo  et  aquest 
deposant  toinassen  al  Senyor  Rey  et  dixli  que  sen  era 
anal  el   lo  Senyor   Rey   mana  a   aquest  deposant  que 


(  230  ) 
anas  derrere  lo  dil  En  Berna t  et  cjuel  prengues  et  lavors 
aquest  deposant  dix  al  Seriyor  Rey  que  es   íi(;o  et  e!l 
respos  que  quería  afrontar  lo  dit  En  Bernat  ab  lo  Rey 
de  Navarra  per  paraules  quel  Key  de  Navarra  deia  que 
havia  dites  don  Bernat  e  tractades  ab   eil  et  deia   lo 
Senyor  Rey  al  Rey  de  Navarra  et  al  comte  de  Tresta- 
•  mará  et  al  comte  de  Denia  et  an  Berenguer  Dabella  et 
ais  daltres  qui  ab  ells  eren  los  noms  deis  cmals  no  li 
recorden  aytals  paraules  o  seaiblanls  O  acó  gran  tray- 
cio  es.  E  lavors   lo  Rey  de  Navaira  dix  crets  Senyor 
qne  qo  que  jous  dich  es  veritat.  E  aquest  deposant  dix 
al  Senyor  Rey  Senyor  ab  poqua  companya  son.  V,  lo 
comte  de  Trestaniara  dix    vagen   los   meus  genets  ab 
vos  et  aquest  deposant  lavors  ab  alcuna  companya  ca- 
valca  et  tencb  son    earai   derrera  io  dil  En  Bernat  et 
con  aquest  deposant  ib  en  dret  de  Exea  aquest  depo- 
sant viu  que  En  Bernat  lexava  lo  cami  mayor  de  Xea 
et  traversava  vers   lo  munts  et  lo  dit  En   Bernat  lexa 
dos  homens  a  cavall  en  lo  cami  per  scusa  que  ferraven. 
E  aquest  deposant  vesselas  per  tal  con  era  sol  etpres 
per  un  barranch  et  ana  per  una  riba  amunt  axi  que  con 
ells  se  regonexeren  aquest  deposant  ib   davant  ells  et 
aquells  dos  homens  a  cavall  anaren  dercera  aquest  de- 
posant entro  prop  Dexea.  E  dix  a  companyes  del  Sen- 
yor Rey  qui   eren  aqui  quel  st^guissen  per  manament 
del  Senyor  Rey  el  cavalcaren  aleones  daquelles  com- 
panyes  ab  ell  el  con  foren  ibra  daqui   aquest  deposant 
los  dix  que  li  aydassen  a  pendre   mossen   Bernat  qui 
sen  anave  contra  voluntat  del  Senyor  Rey  et  son  ma- 
nament et  lavors  comentaren  sen  anarlos  uns  dedales 


(  231  ) 
iiltres  de  la  deirera  lo  dit  Ed  Beinat  axique  aqucsl  de- 
posanl  ana  deirera  ell  el  perseguil  t!0  al  loch  de  Car- 
easlello.  E  con  aquest  deposant  fo  del  dil  loch  viu  que 
lo  dit  En  Dernat  slant   on   un  corralet  fora  lo  mur  lo 
qual  havia  parlat  ab  los  homcns  del   loch  segons  que 
aquest  teslimoni  sabe  despuys  pei-que  los  homens  del 
dit  loch  li  demanaven  que  es  ar.o  En  Bernat  tonvenits 
axi  et  ell  respes  que  venia  fugent  perqué  lalgualzir  del 
Rey  Darago  venia  ab  grans  companyes  de  cavall  et  de 
peu  derrera  ell   ()er  pendrell  et  amenarlo  al  Rey  per 
go  con  lo  Rey  de  Navarra  lur  Senyor  ab  lo  qual  ell  era 
anal  de  Sadava  entro  Alinodever  devia  esser   rnort  el 
havien  per  morí  lo  Rey  Darago  et  ses  genis  et  lo  corn- 
te  de  Treslamara  et  lo  comte  de  Denia  ab   lurs  íienis 
et  per  co  con  eli  hajudava  al  Rey  de  Navarra  en  la  pe- 
lea en  la  qual  havia  'morles  be  CCCC  persones  per  co 
lo  dit  algualzir  venia  pí^r  pendre  ell  ei  axi  que  ell  sen 
venia  per  emparar  en   lo  loch  et  terme  de  Navarra  et 
encara  queis  pregava  que  li  jaquessen  que  li  jaque&sen 
lo  baten  jjer  passar  laygua  del  riu  Barago  per  go  con 
lo  dil  loch  era  flach  et  lo  dit  algualzir  nos  staria  de  me- 
nar  sen  lo  dit  En  Bernat  et  los  habitants  del  dit  loch 
digueren  al  dit  En  Bernat  axo  nos  poria  fer  mas  en- 
trat  vos  en  en  aquest  loch  el  nos  dot'eíidremvos.  E  es- 
lanl  en  aqüestes  paraules  aquest  deposant  ib  al  dit  loch 
et  feu  melre  homens  a  cavall  en  gir  del  dit  loch  per  los 
portáis  et  con   lo   dit  En  Bernat  viu  aq.o  volch  exir  a 
una  orta  quey  havia   et  un   [)arent  daquest  deposant 
qui  era  ab  aquesl  deposant  viu  lo  dit  En  Bernat   et 
broca  vcrs  ell  ello  dit  En  Bernat  lornassen   en   lo  dit 


{  á32  ) 
corral  el.estanl  lo  tlit  En  Bornal  en  lo  tlil  cüiíüI  el  ul- 
giins  daltres  qui  ab  ell  eren  (;o  es  Eii  Moliiis  lo  porter 
ct  En  Guilemet  de  Fontes  er  En  Bort  de  (lastellbo  et 
daltres  les  noms  deis  quals  no  1¡  recoiden  lereii  un  fo- 
rat  ab  les  mans  en  lo  inur  del  dit  loch  per  lo  qual  son 
entraren  dins  la  vila  et  tota  la  nit  aquesl    deposant  ab 
aquells  qui  ab  ell  eren  stigueren  vellant  et   ananl  en- 
gir  lo  mur  tro  al  jorn  que  aquest  deposanl  hac  parla- 
ment  ab  los  officials  et  prohomens  de  la  vila  el  dixlos 
que  ell  era  aqui  per  manament  del  Rey   Darago  et  del 
Rey  de  Navarra  qui  venia  derrere  En  Rernat  per  pen- 
drel  sil  pogues  haver  a  conseguir  dins  lo  teime  Darago 
éntrava  dins  lo  terme  del  Rey  de  Navarra  per  pendrel 
sil  trobas  fora  aloun  loch  et  manarlo  davanl  los   Re}s 
et  pus  que  aquest  deposant  et   a  clls   era  cert   et  ells 
úou  podien  negar  per  con  booiens  qui  eren  ab  aquest 
deposant  lavien  vist.  E  axi  que  ios  requería  que  ell  fos 
pres  el  retengut  entro   haguessen   manament  de   lur 
Senyor  lo  Rey  de  Navarra  et  lavors  ells  respongueren 
et  digueren  com  es  ago  et  aquest  deposant  los  dix  que 
axils  ho  íiianava  ell  per  manament  del  Rey  de  Navar- 
ra qui  li  havia   dil  que   si  nol  podía  pundre  en  Arago 
quel  fes  reteñir  en  la  sua  térra    el  ells  maravellarense 
da^o  et  digueren  a  aquest  deposant  que  En  Bernat  o 
deya  en  aítra  manera  segons  que  ja  damunt  ha  dil.  E 
lavors  aquest  deposant  los   dix  Bons  homens   fels  axi 
preñéis  ell  et  mi  et  si  ell  diu  verilal  matáis  me  sobte 
et  si  jo  dich  verilal  ell  sia  pres  en  sia  fel  go  quel  Sen- 
yor Rey  Darago  et  de  Navarra  volran  et  ells  digueren 
en  bona  ora  el  axis  feu  de  íet'et  lavors  prengueren  a- 


(  233  ) 
quest  deposant  et  meterenlo  dins  In  vila  et  la  compan- 
ya  (laqiiest  deposant  romas  defora  el  amenaren  aqiiest 
deposant  davant  En  Bernat   de  ('abrera  qui  eslava  en 
un  fossar  en  mig  de  la  vila  et  digueren  los  dits  proho- 
mens  En  Bernat  aquest  cavallcr  quis  din  alguatzir  del 
Rey  Darago  diu  que?is  leqiier  queus  prengam  per  ma- 
nament  del  Ptey  de  jVavarra  nostre  Senyor  et  per  rna- 
nament  del  Rey  Darago    et  nos  maravellam   nos  molt 
(lago  que  vos  havets  dit  et  dego  que  ell  requer  et  per 
eo  nos  linrem   el!  et  vos  preses  fins  hajam   ardit  del 
Rey  de  Navarra  axi  que  lavors  con  En  Bernat  viu   a- 
quest  deposant  et  los  prohomens  que  deien   aqüestes 
paraules  pres  se  tot  n  trcínolar  et  dix  a  aquest  deposant 
vos  mes  sots  dalguatxir  que  iota  aquesta   nit  rodau  la 
vila  del  Rey  de  Navarra  et  dix  ais  prohomens  del  loch 
qui  aqui  eren  si  vosallres  prohomens  fossets  bons  ho- 
mens  vosallres  lo  deguereu   tantost   matar  ell   et  tots 
aquells  qui  ab  ell  son  per  qo  con  es  gosat  entrar  dJns 
lo  teime  de  Navarra  que   si   negu  o   assajas  en  Arago 
tot  fora  peceiat  axi  que  feu  son  poder  ab  un  abbat  quey 
liavia  de   Oliva  que   aquells   del   loch  laguessen  mort 
sino  que  aquest  testimoni  los  dix  barons  vosallres  nols 
(levéis  creure  que  baste  que  tingáis  ])rcs  ell  et  mi  con 
pensar  vos  podcts  que  jo  no  fora  entrat  dins   term^e  de 
Navarra  sens  manamenl  del  Rey  de  Navarra  et  si  axi 
no  es  quem  matéis  et  ab  ag-o  ells  assuaviariense  el  la- 
vors aquest  deposant  el  don    Bernat  comen(;,aren   se  a 
j-ahonar  el  aquest  deposant  dixli  que  fort  se  njarave- 
líave  perqué  era  tan  fuyt  ne   de  que   havia  hauda   tan 
gran  por  del  Rey  Darago.  E  e!l  (\h  que   per  por  de  la 
TOMO  xxxiv.  16 


(  284  ) 
inort  QO  es  que  io  Senyor  Rey  et  lo  comte  de  Tresta- 
mara  et  lo  comte  de  Denia  lo  voliea  alsir  et  que  age 
feia  la  Reyna  dient  alcunes  paraules  desonestes  déla 
a  les  quals  aquest  teslimoni  li  respos  cor  encara  deya 
paraules  desonestes  del  Senyor  Rey  les  quais  paraules 
no  faien  a  replicar  car  ja  les  sabien  lo  Senyor  Rey  et 
la  Senyora  Reyna.  E  stant  en  ago  vench  un  porter  et 
un  scriva  del  Rey  de  Navarra  et  entraren  per  mig  la 
vila.et  vengren  la  on  los  dits  En  Bernat  et  aquest  de- 
posanl  slaven  et  lo  dit  porter  dix  aylals  paraules  a 
aquest  deposant  Vos  sots  alguatzir  del  Rev  Darago 
et  aquest  deposant  respos  que  hoc  et  ell  los  dix  los 
Reys  vos  gracxen  rnolt  aquest  servey  quels  havets  fet 
axi  con  aquell  qui  per  seguiment  que  havets  fels  de 
mossen  Bernat  los  haveis  dais  los  regnes  que  aquest 
hom  dient  don  Bernat  de  Cabrera  feya  gran  traycio  en' 
tre  elis  per  la  qual  devia  esser  pres  et  lavors  lo  dil  En 
Bernat  torna  tot  rnort  et  lo  dit  porter  pres  lo  dit  En 
Bernat  et  tots  sos  homens  qui  ab  ell  eren  et  lavors 
levaren  En  Bernat  de  Cabrera  et  tots  aquells  qui  ab 
ell  eren  al  castell  de  Moréis  qui  es  de  della  laygua  et 
faeren  a  aquest  deposant  tota  aquella  honra  que  po- 
gueren  et  diguerenli  que  sen  vengues  al  Rey  Darago 
la  qual  cosa  aquest  deposant  segons  que  dix  fou.  Em- 
pero aquest  deposant  feu  fer  carta  publica  con  ell  ja- 
quia  lo  dit  En  Bernat  en  poder  del  dit  porter.  Inter- 
rogat  en  poder  de  qui  íeu  la  dita  carta  et  dix  que  en 
poder  den  Bernat  Miquel  scriva  del  Senyor  Rey  etde- 
nientre  aquest  deposant  sen  venia  al  Senyor  Rey  troba 
en  lo  cami  lo  Rey  de  Navarra  el  lo  dit  Rey  de  .Navarra 


(  235  } 
ól\  a  aquest  deposant  que  ell  era  ceii  que  de   uymcs 
eren  clescubertes  quantes   Irahicions   havia   fetes  don 
Bernat  et  que  lo  Uey  de  Navarra  faria  mérce  a  aquest 
deposant  tots  temps  en  sa  casa  per  lo   servey  que  fet 
li  havia  et  que  nos  pensas  que  pocli  servey  bagues  fet 
a  ell  no  ai  Rey  Darago  et  ab  aytant  venguessen  aquest 
deposant  al  Senyor  Rey  qui  era  en  Carago^a  et  coiii- 
tali  go  que  fet  bavia  de   la  qual  cosa  lo  Senyor  Rey 
hac  gran  plaer.  Interrogat  si  sab  quines  eren  les  trahi- 
cions  que  lo  dit  En  Bernat  feia  o  traclave  et  dix  que 
aquest  deposant  deniana  al  Rey  de  Navarra  con  lo  tro- 
La  el  rami  Senyor  que  es  ago  per  que  don  Bernat  es 
fuyt  el  lavets  fet  pendre   en  vostra  Senyoria  et  lo  dit 
Rey  de  Navarra  respes  que  lo  dit  En  Bernat  tractave 
mal  entre  ell  etlo  Rey  Darago  que  li  dix  encara  que 
a  don  Bernat  placia  que  no  savinguessen  nes  veessen 
lo  Rey  Darago  ne  lo  Rey  de  Navarra  ne   lo  comte  de 
Trestamara  ans  dix  que  hi  mesclava  tota  discordia  que 
fer  pogues  dient  que  si  los  Reys  ne  el   comte   no  se- 
venien  nes  veien  que  millor  vendría  la  pan  del  Rey  de 
Castella  et  Darago  et  encara  dix  lo  Rey  de  Navarra  a 
aquesl  deposant   que   don  Bernat  hac  gran  plaer  con 
se  perde  Gandía  con  don  Bernat  havie  dit  al   dit  Rey 
de  Navarra  con    !i    digueren  que  Gandia  era  perduda 
que  ella  quiu  fos  que  per  cobrar  lo  dit  loch  lo   comte 
de  Denia  lo  dit  comte  no  cohírastaria  tant  en  la  pau 
quis   tractave   entre  los   Reys.   E   lo  Rey  de  Navarra 
veent  aqüestes  irahicions  descubrí  lll  coses  al  Rey  Da. 
rago  el  axi  nos  ei-a  maravella  si  fugia  mas  empero  que 
en  loch  era  que  ell  Ion  pagaiia  et  ais   dix   aquest  de- 


(  236  ) 
posanl  que  noy  sabia  sobre  lo  dit  capítol  jatse  fes  di- 


lingentmcDt  interrogat. 


Sobre  lo  VI  capítol  interrogat  et  dix  que  es  fama 
comuna  et  queu  ha  hoít  dír  qo  que  en  lo  dít  capítol 
se  conté  no  solament  en  la  senyoría  del  Senyor  Rey 
ans  encara  en  la  térra  que  perduda  ha  et  encara  en  lo 
realme  de  Navarra  et  en  totes  altres  parts.  Interrogat 
a  qui  ho  ha  hoít  dír  et  díx  que  a  tantes  persones  que  no 
lí  recordé.  Interrogat  que  es  fama  ét  díx  que  qo  que 
les  gens  dien i 


No  continúa. 


Sigue  Uiego,  bajo  el  título  SecretorumR  egesinim,  una  co- 
lección de  carias  que  transcribimos  á  continuación. 


Infans  Johannes  sereníssimí  domíni  Regís  prímoge- 
nitus  ejusque  terrarum  et  regnorum  generalis  gubei- 


(  237  ) 
nator.  Dilecto  et  fídelibus  siiis  Johanni  Berengarü  de 
Rajadello  militi  vicario  Gerunde  et  Bisulduni  neo  non 
Guillermo  de  Yineolis  et  Petro  Cantoni  jurisperitis 
dicte  civitalis  Gerunde  et  inicuique  vestrum  salulem 
et  dilectionem.  Cum  nos  de  expressis  mandato  et  vo- 
lunte prefati  domini  Regis  genitoris  nostri  ac  domine 
Regine  matris  nostre  carissimorum  qui  de  hüs  facul- 
tatem  nobis  plenariam  contulerunt  inquisito  non  per 
nos  dictum  vicarium  nudius  ad  mandatum  dícti  domi- 
ni Regis  factam  seu  inchoatam  contra  fidelem  consi- 
liarium  et  expensorem  nostrum  Bernardum  Margariti 
de  quibusdam  giavioribus  criminibus  multipliciter  in- 
culpatum  velimus  ex  causa  et  ex  certa  sciencia  per 
nos  omnes  aut  per  vos  dictes  jurisperitos  seu  unum 
ex  vobis  dictis  jurisperitis  insolidum  cum  exacta  dili- 
gentia  continuarl  perfici  et  compleri  et  tam  juxta  vo- 
bis dicto  vicario  tradilam  certam  formam  quam  juxta 
contentis  in  quibusdam  capituHs  que  clausa  et  sigilla- 
ta  nostri  sigilli  munimine  vobis  transmitamus  eum  pre- 
senti.  Propterea  vobis  ómnibus  et  unicuique  vestrum 
dicimus  comittimus  ét  mandamus  quatenus  inquisitio- 
nem  prcdictam  cum  pervigili  cura  et  diligencia  vocato 
ad  hec  fideli  procuratore  nostro  fiscali  Guillermo  Ba- 
yerii  perficiatis  et  compleatis.  Et  nichilominus  ultra 
jam  inquisita  de  contentis  in  dictis  capitulis  indige- 
tis  diligentissime  veritatem.  Et  si  testes  per  dictum 
vicarium  et  inquisitionem  predictam  jam  receptos  rc- 
pereritis  non  fuisse  suíicienter  interrógalos  ad  interro- 
gandum  eosdem  iterum  et  alios  recipiendum  tam  su - 
per  contentis  in  dictis  capitulis  quam  supcr  alus  con- 


(  238  ) 
tía  diclm  Bernarcium  denuniiatis  totaliter  procedatis. 
S¡c  quod  vos  omnes  aut  vos  dictiis  vicarius  una  cum 
altero  vestrum  dictorum  jurisperitorum  et  non  sine 
vobis  vel  altero  vestrum  aut  vos  ambo  dicli  jurisperiti 
sine  vicario  vel  unus  ex  vobis  dictís  jurisperitis  in  so- 
lidum  casu  quo  vos  dictus  vicarius  et  alter  vestrum 
dictorum  jurisperitorum  et  vel  circa  predicta  vacare 
comode  nequealis  inquiratis  de  ómnibus  supradictis  et 
circa  predicta  continué  laboretis  et  intendatis  doñee 
perfecta  et  completa  fuerit  inquisitus  supradicta  quam 
cum  perfectam  fuerit  clausam  et  sigillatam  vestíais  si- 
gillis  munimine  ad  nostram  presentiam  ubicumque 
eam  esse  sciveritis  transmittei'O  procuretis  ul  ipsius 
inerilis  visis  et  recognitis  valeamus  super  eis  de  justi- 
cia providere  taliter  cum  summa  diligentia  super  pre- 
dictis  ómnibus  vos  habendo  et  quod  de  diligenlia  va- 
loalis  in  nostro  conspectu  prout  de  vobis  confidimus 
comendari  et  non  de  negligentia  reprebendi.  Quem  nos 
vobis  super  predictis  ómnibus  et  predicta  tangenlibus 
seu  emergentibus  ex  eisdem  aut  conexis  vices  nostras 
plenarifc  comittimus  per  presentes.  Datum  Barchino- 
ne  sextadecima  die  madii  anno  a  nativitate  Doniini 
Millessimo  CCCLXIV. 

Bernai  dus  de  Pinos  mandato  domini  Ducis  facta  per 
Petrum  qa  Costa  bajulum  Cathalonie  generalera  et  con- 
siliarium. 


Infans  Johannes  serenissimi  domini  Regis  primoge- 
nitus  etc.  íideli  noslro  Guillermo  Bayerü  procuratori 


(  230  ) 
fiscali  in  civitate  et  vicaria  Gerunde  salutern  et  gra- 
tiam.  Ecce  quod  nos  mandamus  inquirí  et  veritateni 
indegari  per  vicarium  Gerunde  et  Guillermum  de  Vi- 
iieolis  et  Petrum  Cantoni  jurisperitos  Gerunde  vel  al- 
terum  ¡psorum  diclorum  jurisperitorum  de  quibusdam 
denuntiatis  contra  fidelem  consiliarium  et  expensorem 
nosirum  Bernardum  Margariti  ut  in  alia  littera  nostra 
sub  presentís  dicta  confecta  hec  et  alia  videbitis  latius 
contineri.  Quare  volumus  ac  vobis  precipiendo  manda- 
mus  quatenus  visis  et  recognitis  quibusdam  capitulis 
prefatis  vicario  jurisperitis  noviter  missis  ad  adminis- 
trandum  et  producendum  coram  ipsisomnes  et  quos- 
cumque  lestes  quos  scire  noveritis  in  predictis  diebus 
singulis  et  cum  per  vigili  diligentia  continué  inlenda- 
tis.  Taliter  quod  culpa  seu  negligentia  vestri  veritas 
tanti  facli  nullatenus  occulteniur  sed  vestri  sólita  dili- 
gentia potius  elucescat.  Data  Barchinone  XVI  die 
madii  anno  a  nativitate  Domini  Millesimo  CCCLX 
quarto. 


Iníans  Johannes  serenissimi  domini  Piegis  primoge- 
nitus  etc.  Dilectis  et  fidelibus  vicario  et  bajulo  ac  sub- 
vicario  Gerunde  et  Bisulduni  aliisque  universis  et  sin- 
gulis oñitialibus  dicii  domini  Regís  atque  nostris  vel 
eorum  locateneniibus  ad  quos  presentes  pervenerint. 
Salulem  et  dilectionem.  Cum  Constanlia  uxor  Francis- 
ci  Formosa  notarii  Barcbinone  fuerit  apud  nos  de 
quibusdam  facinorosis  criminibus  incúlpate  et  propte- 
rca  velimus  et  affectrmus  quam    plurimum  ipsam  ad 


(  240  ) 
líos  captam  adduci  ej*is  demeritis  puniendam.  Idcirco 
\obis  et  cuilibet  vestrum  dicimus  el  mandamus  firmi- 
ter  et  expresse  quaienus  indagando  et  perquirendo 
cum  pervigili  diligentia  ipsam  Constanliam  per  juris- 
dictionem  vobis  et  cuilibet  vestrum  comisara  eam  si 
repeiire  poteritis  ilico  capiatis  captaque  sub  fida  cus- 
todia nobis  remittere  non  tardetis  ut  de  ipsa  juxta  ejus 
demerita  valeamus  justiciara  faceré  sicut  decet.  Ca- 
yendo atlenlius  quod  laliter  cum  summa  causa  inpre- 
dictis  vos  habere  curetis  quod  ípsa  Constanlia  a  vestris 
posse  et  manibus  aliquatenus  non  evadat  alias  habeatis 
pro  constauti  quod  illud  imputebatur  culpe  nostre  vos- 
que  nichilominus  de  tanla  necb'genlia  puniremus.  Da- 
ta Barcbinone  XXXI  die  decembris  anno  a  nativitate 
Domini  miliesimo  trecentesimo  sexagésimo  quinto.  Ja. 
Cancellarius. 

Berlrandus  de    Pinos  mandato  domini  Ducis  facta 
per  canceliariura. 


Noverint  universi.  Quod  die  sabalti  qua  computaba- 
tur  Xílí  dies  julii  anno  a  nativitate  Domini  Miliesimo 
CCC  sexagésimo  qüarto.  Circa  "horam  vesprorura  ip- 
sius  diei  in  presentía  mei  Bertrandi  de  Pinos  protbo- 
no*arii  domini  Ducis  ac  venerabilium  et  circunspecto- 
lum  virorum  Tome  de  Marciano  mililis  majordomi  et 
Jacobi  de  Monello  locumtenentis  canccllarii  et  Petri  de 
Tarrega  secrctarii  ejusdem  domini  ducis  ipso  domino 
duce  ¡n  civitate  Cesarauguste  presenlialiter  existente. 
Pascasius  dez  Puytg  cursor  Illustrissime  domine  Alio- 


(  241  ) 
Dore  Rogine  Aragonum  matris  dicti  domini  duciscons- 
titutus  persouaüter  in  dicta  civitate  ct   in  hospicio  re- 
verendi  domini  Archiepiscopi  Cesaraugustein  quoidem 
dominus  Dux    tune  hospitabatur  presentavit  sepedicto 
domino    Duci   existenti    videlicet   in   quodam  palacio 
magno  inferiori  ipsius  hospicii  tam  ex  parte  dicte  do- 
mine Regina  qnam  ex  parte  nobilis  viri  Berengarii  de 
Apilia  prefati  domini  Ducis  majordomi   quam  aliorum 
diversas  litteras  papireas  quanmi  tenores  inferius  per 
ordinem  siint  inserti.   Et   quia   littere    supradicte   et 
inferius  denótate  erant  clause  item  dominus  Dux  man- 
davit  eas  apperiri  in  sui  presentía  per  dictum  Thomam 
de  Marciano.  Quibus  litteris   aperlis  in  conlinenti  dic- 
tus  dominus  Dux  legit  de  verbo  ad  verbum  easdem  lit- 
teras nulla  deficiente  et  ipsis  lectis  injunxit  mihi  dic- 
to suo  protbonotario  et  de  hora  qua  eedem  littere  sibi 
fueranl  preséntala  per  cursorem  prediclum  processum 
faoerem  et  nichilominus  easdem   in  presentí   processu 
de  verbo  ad  verbum    nichil  addito   nichilque   remoto 
etiam  copiarem  et  manu  propria  registrarem  easque  in 
earum  prima  figura  etiam  conservarem  et  ponerem  in 
loco  tuto  et  secnro.  Ad  cujus  domini  Ducis  mandatum 
ego  dictus  Bertrandus  de  Pinos  prothonotarius  qui  sii- 
pra  sepedicfas  litteras   de  nna  in   unam   per  ordinem 
copiari  et  in  hoc  registro  registran   nianu    propria  ut 
per  eundem  dominum  Ducem  fnerat  michi  m;!ndntum 
expressius  et  injunclum. 


ínter  quas  litteras  erat  quedam  liltera  que  dirigeba- 


(  242  ) 
tur  per  Allelzato  domino  Duci  ex  parte  dicte  domine 
Regine  ut  in  ejus  prescripiione  lucide  denotabatur  te- 
nore  subsequenlis  cujusquidem  prescriplio  dicte  liltere 
erat  talis.  A  nostron  car  primogenit  Duch.  Et  intus  lit. 
leram  illam  erant  descripla  lalia  verba. 


La  Reyna. 

Car  Primogenit  nostre  nos  havem  cobrada  respecta 
del  Senyor  Rey  sobre  lo  fet  den  Rernat  de  Cabrera  e 
segons  son  enteniment  queus  fa  saber  lo  dit  Senyor 
vol  que  dit  En  Rernat  muyra.  E  ago  per  tal  con  lo 
Rey  de  Navarra  ho  requer  fort  que  no  sap  et  sobre  ago 
lo  dit  Senyor  scriu  de  sa  ma  et  mossen  Dabella  et  per 
tal  que  nos  dubiam  quel  dit  En  Rerenguer  pogues  fer 
justicia  del  dit  En  Rernat  en  Arago  nos  ho  comanam  a 
vos  que  vos  ho  fagats  personalment  perqué  tantost  que 
haurets  aquesta  letra  nostra  hajats  consell  ab  lo  dit 
mossen  Rerenguer  e  ab  los  altres  de  voslre  consell  et 
si  acordats  que  la  jusli<n*n  se  fage  en  Saragoga  tí-ame- 
tats  lo  dil  mossen  Rernat  ab  companyes  e  quel  ame- 
nen  en  Saragoga  o  la  on  acordareis  ques  faca  la  justi- 
cia empero  abans  de  totes  coses  volem  que  per  tor- 
ments  o  en  al  Ira  manera  sapiats  ab  lo  dit  En  Rernat 
si  havien  culpa  en  aquests  affers  mossen  R.  Alamany 
ne  En  Rerenguer  de  Pau  ne  altres  e  quen  hajats  clara 
informado  de  tot.  Et  apres  farels  ne  go  quel  Senyor 
Rey  mana  a  mossen  Rerenguer  Dabella.  E  ago  no 
lardets  neu   allonguets  per  alcuna   manera.  Dada  en 


(  24a  ) 
Barcelona  sots  nostre  segeli  secret  a  VIII  de  juliol  en 
lany  MCCCLXIV. 


Erat  etiam  ínter  dictas  litteras  dicto  domino  üuci  ut 
preíangituí-  piesentatas  per  cursorem  jamdictum  que- 
dam  littera  manu  propria  dicti  nobilis  Berengarii  de 
Apilia  scripta  que  dicto  donnino  Duci  dirigebatur  ex 
parte  dicti  nobilis  Berengarii  de  Apilia  ut  in  ejus  pres- 
ciiptione  liquide  a[)parebaí  que  prescriptio  talis  eral. 
A  mon  Senyor  lo  Senyor  Duch  de  Gerona.  Verba  vero 
desci'ipta  inlus  dictam  litterana  erant  talia  que  se- 
cuniur. 

Monsenyor  be  sap  la  vostra  gran  altesa  con  jo  son 
pariit  huy  que  CvS  divenres  de  vos  per  venir  a  Novales 
per  reebre  de  mossen  Johan  Remireg  En  Bernat  de  Ca- 
brera. E  jo  senyoi'  fora  men  enlrat  esta  nit  en  Hosca 
per  tal  que  men  menas  son  fill  don  Johan  Kemirez  Da- 
rellano  lo  qual  jo  tenia  en  rahenes  entro  ell  me  ba- 
gues donat  En  Beinat  de  Cabrera  et  agi  en  Almude- 
ver  on  mera  atui'at  per  tal  que  men  anas  ab  la  luna  es 
conseguit  a^i  !  corren  lo  qual  vos  enviu  ab  letres  Sen- 
yor que  la  Senyora  Reyna  envia  a  vos  encara  Senyor 
vos  enviu  jo  una  letra  la  qual  la  dita  Senyora  ma  en- 
viada en  la  qual  me  mana  c-o  que  vol  que  sie  feyt  den 
En  Bernat  de  Cabrera.  Encara  dins  aquella  monsenyor 
vos  nenviu  altra  scrila  de  ma  del  Senyor  Rey  la  qual 
axi  matex  vos  enviu  perqué  monsenyor  jo  no  moure 
mossen  Bernat  tro  baje  ardil  vostre.  E  si  a  vos  no  fos 
atían  Senyor  valgra  mes  ques  tengues  justicia  dell  en 


(  244  ). 
Oscha  per  alscunes  rahons.  Empero  Senyor  enviatmo, 
a  dir  que  volrets  que  sen  fa^a  e  si  entenets  que  vaje 
aqui  enviatsme  X  homes  a  cavall  quel  aeonipanyen  e 
que  sien  persones  de  que  hom  puxe  fiar.  Mas  pus  se- 
gura via  serie  la  Doscha  e  poriets  venir  lo  I  dia  a  fue- 
ra et  laltre  Almudever  laltre  a  Oscha  a  diñar  baje  jo 
ardit  de  conlinent  que  jo  noni  moure  ne  fare  res  tro 
vos  ho  manets.  Man  a  mi  Senyor  be  vostra  altesa  qo 
que  li  plaura.  Scrita  de  la  mia  ma  XII  de  juliol.  Placie 
la  vostra  altesa  Senyor  de  fer  estojar  les  leties  mies 
que  jo  les  puseha  haver. 

Besant  los  vostres  peus  jo  Berenguer  Dabella  me  co- 
man en  vostra  gracia  et  merce. 


Inquam  erat  ibi  alia  littera  de  qua  in  preinserta  lit- 
tera  íit  mentio  spetialis  que  dirigebatur  dicto  nobili 
Berengario  de  Apilia  ex  parte  dicte  domine  Regine  le- 
nore  subsequentis  cujusquidem  littere  prescriptio  erat 
talis.  Al  noble  e  amat  nostre  mossen  Berenguer  Da- 
bella etc.  Et  intus  dictam  litteram  crant  descripta  ver- 
ba sequentia. 

La  Rey  na. 

Mossen  Berenguer  íFem  vos  saber  que  huy  es  tornat 
a  nos  En  Berenguer  Carbonell  ab  resposta  complida- 
ment  a  tots  los  capilols  que  li  comanam  et  segons 
quens  fa  saber  del  dit  Senyor  plau  molt  quels  capitols 
primerament  fets  et  fermats  entre  ell  e  el  Rey  de  Na- 
varra sien  del  tot  romputs  e  los  capitols  ordonats  en- 
tre vos  e  mossen  Joban  Remirez  derrerament  que  sien 


(  2/^5  ) 
per  vos  fermats  et  fináis.  E  axi  vos  ho  manam  de  part 
del  Senyor  Rey  queu  fagats  et  quí;  1¡  assegurels  los  Vil 
mil  florins   qui    romanen  axi  con  vos    vullals   car  al 
temps  que  enpendrels  nos  los  li  pagarem  sens  tot  dup- 
te  axi  mateix  nos  plau  que  li  liurets  los  XV  mil  florins 
sollament.  Mas  primeramont  hajats  en  voslre  poder  En 
Bernat  de  Cabrera.  E  lo  dil  Senyor  Rey  sobre  aquest 
fet  den  Bernal  de  Cabrera  vos  scriu  una  letra  scrita 
de  sa  ma  la  qual  nos  havem  uberta   e   trametem  laus 
dins  aquesta  ab  la  qual  vos  mana  e  semblantment  o  fa 
saber  a  nos  que  pus  lo  Rey  de  Navarra  es  ceri  de  les 
malvestals  del  dit  En  Bernat  e  requer  que  no  sap  sem- 
blantment lo  Senyor  Rey  mana  a   vos  que  li  donets 
mort  publicament.   Empero  abans  e  primerament  vo- 
lera  eus  manam  quen  sapiats  clarament  la  veritat  ab 
lurments  o  en  altra   manera.  E  apres  tantost  quel  fa- 
q:ats  malar  publicament.  E  per  tal  con  dubtam  que  vos 
age  poguessets  fer  en  Aragón  on  vos  no  havets  alcuna 
jurisdiccio  scrivim  a  nostron  car  primogenit   lo  Duch 
que  ell  ab  vos  ensemjis  ab  aquelles  companyes  de  ca- 
vall  et  de  peu  queus  sera  semblant  vage  a  Novales  c 
que   prenga  a  mans  sues  lo    dit   En  Bernat  et  apres 
quel  tendrá  en  son  poder  quel  menets  o  a  Oscha   o  a 
Saragoga  la  on  entenats  que  sie  pus  expedient  e  menys 
perillos.  E  tantost  con  serets  en  la  una  de  les   dites 
ciutats  quel  turmentets   e  quen   sapiats  la  veritat  en 
scrits  e  sens  altre  consell  et  acort  fets  lo  manament  del 
Senyor  Rey  e  dago  nous  cal  sperar  altra  resposta  nos- 
tra  mas  quey  fagats  segons  que  de  vos  se  pertany  et 
jassie  que  darnunt  vos  fa(^am  saber  quel  Duch  vage  a 


(  246  ) 
Novales  per  haver  lo  dit  En  Beinat.  Empero  es  nos 
semblant  que  no  li  cayla  anar  mas  que  vos  h¡  anets  ab 
companyes  si  acordáis  quel  fet  se  ía^e  en  Saragoca  et 
si  acordáis  ques  fage  en  Oscha  ladbnchs  acordareis 
per  quina  maíjera  hi  ira  lo  Duch  et  ago  comanam  a 
vostra  distrecio  queu  acordéis  ab  lo  Duch  e  ab  son 
conseil.  Sobre  tot  fots  per  manera  quen  sapials  la  ve- 
ritat.  Axi  mateix  no  conlrastant  go  (jue  damunt  se 
conté  volem  eus  manatn  que  de  continent  que  la  pre- 
sent  haurets  reebuda  sens  altre  acort  e  triga  turmen- 
tets  lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera  e  sie  que  ell  atorch 
o  no  alorch  fagats  dell  go  quel  Senyor  Rey  vos  mana 
cor  cumplahi  la  consciencia  del  Rey  de  Navarra.  E  los 
turments  nols  demanam-sino  per  lal  que  sapia  qui  te- 
nia ab  ell  en  aquests  tiactamenls.  Dala  en  Barcelona 
sois  nostre  segell  secret  a  VIH  dies  de  juliol  en  lany 
MCCCXIV. 


Litteravero  domini  Regis  manu  mu  propria  scrip- 
ta  de  qua  in  preinserta  littera  domine  Regine  íit  men- 
lio  spelialis  sequitur  sub  hiis  verbis.  A  mossen  Beren- 
guer  Dabella. 
Lo  Rey. 

Mossen  Berenguer  vostra  letra  havem  lesta  e  aque- 
lla enconlinent  esquinsada  a  la  qual  responem  quens 
plaguera  nmolt  quel  Rey  de  Navarra  nons  estrenses  que 
nos  hajam  affer  o^e'w  an  Bernat  de  Cabrera  cor  en- 
conlinent que  nos  a^o  li  promclessem  pecariem.  Pero 
pus  ell  qui  sab  los  affers  com  van  e  enlen   que  deje 


(  2^7  ) 
morir  consentirn  que  muyra  coníianí  de  sa  conscien- 
oia  que  justa  es  la  sua  mort.  Pero  pus  en  nostra  ierra 
es  volem  ques  íassa  en  publich  e  en  nom  nostre.  Es- 
crita de  nostra  ma  en  Liria  a  XXVIll  de  juny.  Et  est 
certum  quod  in  dicta  liltera  dicti  doniini  Regís  mana 
ipsius  propria  scripta  fueíat  inmissa  et  inlerclusa  que- 
dum  cédula  ejusdem  domini  Regís  manu  scripta  hu- 
jusmodi  seriei.  Lo  jorn  doy  que  es  sent  P.  nos  es  es- 
tada liurada  Liria  poderosament. 


Rursus  erat  ibi  inter  alias  lítteras  supradictas  que- 
dara littera  que  dirigebatur  dicto  Thome  de  Marciano 
ex  parte  dicli  domine  Regine  ut  per  ejus  prescriptio- 
nem  clarius  apparebat  cujus  siquidem  prcscriptio  dic- 
te littere  sequilur  in  bunc  modur^.  Al  amat  nostre 
mossen  Tilomas  de  Marga  majordom  de  noslron  car 
primogenil  lo  Duch.  Verba  vero  que  intus  eandem  lit- 
teram  erant  descripta  sunt  talia  que  sequntur. 

Mossen  Thomas  nos  scrivim  al  Duch  e  a  mossen  Be- 
renguer  Dabella  sobre  alscuns  aíFers  den  Bernat  de 
Cabrera  vejáis  les  letres  e  nianamvos  que  segons  la 
entencio  del  Senyor  Rey  e  nostra  faí;ats  cuytadament 
desembargar  los  affers.  Data  en  Barcelona  sois  nostre 
segell  secret  a  VIH  de  juliol  en  lany  MCCCLXIV. 


Ullerius  fuit  ínter  alias  invenía  quedam  alia  liltera 
dicto  domino  Duci  directa  ex  parte  Jacobi  de  Faro  can- 
ccllarii  dicti  domini  Ducis  lenore  subsequentis. 


(  248  ) 
A  Monsenyor  lo  Duch. 
Molt  alt  e  molt  excelleni  Sensor.  Hiiy  es  vengul  agi 
en  Barcelona  del  Senyor  Rey  En   Carbonell  e  compla 
que  Liria  ses  relucía  al   Senyor  Rey  et  Johan  Alfonso 
qui  la  tenia  ab  CCX   homens  a  eavall  es  vengul  a   sa 
obediencia  e  1¡  ha  fet  homenalge.  E  de  continent  lo  dit 
Johan  Alfonso  es  partil  daqui  el  es  anal  a  Xericha  e  a 
tols  los  castells  de  la  honor  quis  tenien  per  ell  el  per 
sa  guarda  per  retrels  al  Senyor  Rey  axi  que  al  dia  de 
huy  enlen  hom  que  sien  ja  en  mans  del  Senyor  Rey. 
Semblantment  lo    vezcomte  de   Cardona    ab   mossen 
INolfo  de  Proxida  anaren  a  Almenara  ab  CC  homens  a 
eavall  e  ab  certs  homens  de  mar   et  per  forga  darmes 
han  la  presa  e  hanhi  pres  lo  bisbc   del   Leo   exceptat 
una  torra  en  que  ha  tro  a  Vil  i»omens  ques  lenia  con 
En  Carbonell  ne  parli.  Mas  pensas  que  a  la  hora  dará 
sie  presa.  Lo  Senyor  Rey  es  sobre  Murvedre  ab  tota  sa 
host  et  ha  pres  tot  lo  raval  e  han  hi  niorts   entre   dos 
pelenges  tro  a   XXV   homens  a   eavall   on   castellans 
entréis  quals  hi  ha  un  fort  notable  hom  appellat  Ro- 
drigo de  Buzmeano  el   finalmenl    enten   hom   Senyor 
que  dins  breu  temps  lo  Senyor  Rey    haura  cobral  qo 
que  perdut  ha.  E  la  Senyora  Reyna  vos  scriu  Senyor 
del  fet    den  Bernat  de  Cabrera  e  lo  Senyor  Rey  nes- 
criu  a  mossen  Berenguer    Dabella  e  axi  a  mi  non  cal 
scriure  car  cerl  som  Senyor  que  farets  go  quel  Senyor 
Rey  et  la  Senyora  Reyna  manen.  Deus  Senyor  vos  don 
bona  vida  et  longa  ab  creximent  de   honor  et  victoria 
contra  vostres  enamichs.   Scrita   en   Barcelona   a  VIH 
dies  de  juyol. 


(  249  ) 
Humil  servidor  et  hom  voslre  Jacme  dez  Far  qui  ab 
besament  de  peus  et  de  mans  se  comana  en  voslra  gra- 
cia el  merce. 


Ultra  preinsertas  et  distinctas  litteras  dicto  domino 
Duci  et  Thorne  de  Marciano  missas  et  directas  tam 
ex  parte  domine  Regine  quam  ex  parte  nobilis  Beren- 
garii  de  Apilia  quam  ex  parte  Jacobi  de  Faro  fuerunt 
misse  venerabili  Thome  de  Marciano  'dicli  domini  Du- 
cis  majordomo  due  littere  una  videlicet  ex  parte  dicti 
nobilis  Berengarii  de  Apilia  altera  vero  ex  parte  dicti 
Jacobi  de  Faro  dicti  domini  Ducis  cancellarii. 


Quarum  litterarum  una  incipit  in^prescripiione  ip- 
sius  ut  per  inspeclionem  ipsius  clarius  videbatur  sic 
Al  molt  honrat  mossen  Thomas  de  Marga  mayordom 
del  Senyor  Duch.  Et  intus  lilteram  illam  sequebantur 
verba  sequenlia. 

Mossen  Thomas  jo  enviu^al  Senyor  Ducb  letres  que 
venen  a  ell  e  a  vos  e  encara  1¡  enviu  las  que  [la  Sen- 
yora  Reyna  ha  enviades  a  mi.  Encara  una  que  lo  Sen- 
yor Rey  ha  enviada  a  mi  de  sa  ma  scrila]  les  quals 
Senyor  vos  placie  mestojets  e  quant  es  a  mi  Senyor 
par  me  quel  Duch  deje  venir  a  Hosca  et  ques  face  a 
Oscha  o  almenys  Almudever  per  tal  con  ell  fugi  dagi 
e  anis  dexela.  Si  ve  lo  Senyor  Duch  fets  aportar  los 
arreos  del  turmentar  encara  siy  ha  nuil  hom  quen  sie 
destre  quels  amenets  si  vol  que  jo  vage  aqui  ab  ell  en- 

TOMO     XXXIV  17 


(  950  ) 
viats  me  X  hómens  a  cavall  o  mes  de  que  jo  puxc  fiar 
haje  per  correu  cuytat  tot  ardit  del  Senyor  Duch  quem 
man  que  vol  que  jo  fa^e  car  nom  moure  tro  haje  ma- 
namenl  seu.  Serita  de  la  mia  ma  XII  de  juyol. 
Berenguer  Dabella  amich  vostre. 


Alia  vero  Hilera  que  dirigebalur  dicto  Thome  de 
Marciano  ex  parte  dicli  Jacobi  de  Faro  seqiiilur  per 
huno  modum  Al  molt  honral  mossen  Thomas  de  Mar- 
ga majordom  del  Senyor  Duch.  El  inlus  diclam  litte- 
ram  conlinebanlur  hec  que  sequntur. 

Mossen  Thomas  deis  ardits  que  hic  son  scriu  larga- 
ment  al  Senyor  Duch  et  axi  prech  vos  que  de  conli- 
nent  fagáis  mostrar  la  dita  letra  a  mossen  Inrchabisbe 
e  quem  comanats  en  gracia  sua  e  que  li  digáis  que  no 
li  scriu  per  tal  con  lo  correu  hague  a  partir  cuytada- 
ment  et  placieus  quem  saludéis  En  Jacme  dez  Monells 
et  En  Bertrán  de  Pinos.  Serita  en  Barchinona  a  VIH 
de  Juliol. 

Jacme  dez  Far  apparellat  a  vostre  plaer  et  honor. 


Quibus  litteris  prefato  domino  Dut  i  per  cursorera 
predictura  ut  pietangitur  presenlatis  idem  dominus 
Dux  voluit  habere  acordium  et  deliberationem  super 
contentis  in  eisdem  ad  finem  ut  sciret  quid  fiendiira 
eral  super  eis  et  spelialiler  si  ipse  accederet  ad  civi- 
tatem  Osee  nec  no  pro  complendo  predicta  sibi  injunc- 
ta  per  dominan!  Keginam   pariter  et  precepta  aut  si 


(  251  ) 
destinaret  aliquam  equitum  comitivam  apud  locum  de 
Novalis  iii  quo  idem  nobilis  Bernardus  de  Capraria  de- 
linebatur  caplus  per  nobilem  Johannem  Remirez  Da- 
rellano  el  sub  ejus  custodia  ut  adducorent  ad  hanc  ci- 
vitatem  Cesarauguste  ipsum  nobilem  Bernardurn  de 
Capraria  in  civitate  suis  demeriüs  punienduin. 


Et  íinaliler  ad  deliberandum  super  istis  presente  me 
dicto  proihonotario  sepediclus  dominus  Dux  vocavit 
et  vocari  fecit  coram  se  venerabiles  Thomam  de  Mar- 
ciano majordomum  Jacobum  de  Monello  locum  tenen- 
tem  cancellarii  consiliarios  nec  non  Dominicum  Cer- 
dani  justitiam  Aragonum  et  Dominicum  Lupi  Sarnes 
merinum  civitatis  Cesarauguste  milites  ut  auditis  et 
coram  ipsis  litteris  ad  plenum  perlectis  consulerent 
dictum  dominum  Ducem  super  predictis  et  eorum 
consilium  e¡  darent. 


Demum  cum  super  predictis  contentis  in  litteris 
preinserlis  quilibet  predictorum  consiliariorum  dixis- 
set  intentionem  suam  ffuil  per  omnes  univoce  concor- 
dantes nemine  discrepante  concordatum  et  decisum 
et  dicto  domino  Duci  traditom  pro  consilio  matura  et 
digesta  deliberatione  habita  super  hiis  quod  dictiis  do- 
minus  Dux  debebat  mandata  dicte  domine  Kegine  si- 
bi  directo  in  ómnibus  et  per  omnia  vclociler  adimple- 
re  faciendo  justiciam  de  dicto  nobili  Bernardo  de  Ca- 
praria qualem  ipsa  domina  Rei^ina  íieri  decrevcrat  in 


{  252  ) 
suis  litteris  preinsertis  et  quod  ad  istud  exequendum 
debebat  ídem  dominus  esse  solicitus  et  allentus  ac  pro- 
cederé sine  mora  per  ipsum  videlicet  modum.  Quod 
miUeret  seu  destinaret  dictus  dominus  Dux  ad  dictum 
nobilem  Berengarium  de  Apiüa  qui  erat  in  loco  Dal- 
mudevar  cui  dictus  nobilis  Bernardus  de  Capraria  erat 
tradendus  nomine  dicti  domini  Regis  per  dictum  iio- 
bilem  Johannem  Remirez  apud  locum  predictum  de 
Novalles  aliquam  equitum  comitivam  pro  associando 
et  concomitando  dictum  nobilem  Berengarium  de  Api- 
lia  de  loco  de  Novales  ad  hanc  civitatem. 


Quiquidem  nobilis  Berengarius  de  Apilia  ducebat 
et  ducere  debebat  dictum  nobilem  Bernardum  de  Ca- 
praria prout  sibi  per  dictum  dominum  Ducem  manda- 
tum  extiterat  et  injunclum  et  quod  super  hoc  scribere- 
tur  dicto  nobili  Berengario  de  Apilia  per  cursorem  ve- 
locem  et  per  litteras  dicti  domini  Ducis  notifficando  ei 
consilium  quod  dictus  dominus  Dux  habuerat  in  predic- 
tis  et  a  predictis  consiliariis  superius  nominatis  et  quod 
magis  erat  expediens  ac  cautum  atque  tutum  verius 
vía  tutior  quod  dictus  nobilis  Bernardus  de  Capraria 
veniretad  hanc  civiíatem  pro  suportando  ultimum  su- 
plitium  quaní  si  dictus  dominus  Dux  accederet  ad  ci- 
vitatem Osee  vel  locum  de  Almudevar  seu  ad  alias  par- 
tes pro  condempnando  dictum  nobilem  Bernardum  de 
Capraria  ad  mortem  ul  pretangitur  et  quod  erat  valde 
periculosum  dicto  domino  Duci  precipuo  inspectis  pro 
ipsis  negotiis  seu  alus  quo  ad  presens  exire  civitatem 


(  253  ) 
Cesarauguste  suis  teneris  elate  et  conditione  ac  caíore 
qui   mullum  viget  aut  facit  íd  partibus  istis  et  potius 
in  Oscensibus  partibus. 


Quiquidem  dominus  Dux  volens  dictum  sibi  tradi- 
tum  consilium  ¡n  ómnibus  sicut  et  convenit  adimplere 
Guillermum  Petri  Alcaydum  de  Vallderoures  cum  vi- 
ginti  tribus  equitibus  ad  dictum  nobilem  Berengarium 
de  Apilia  apud  locum  de  Novales  qui  dictum  nobilem 
Bernardum  de  Capraria  ducere  captum  debebat  de  lo- 
co predicto  de  Novales  ad  hanc  civitatera  evestigio  des 
tinavil. 


Postea  die  martis  qua  computabatur  XVI  dies  julfi 
anno  predicto  circa  horam  pulsationis  cimbali  latronfs 
vel  circa  nobilis  Berengarius  de  Apilia  et  dictus  Gui- 
llermus  Petri  qui  ivant  ad  dictum  nobilem  Bernardum 
de  Capraria  veniendo  de  dicto  loco  de  Novales  ingres- 
si  ífuerunt  civitatem  Cesarauguste  una  cum  dicto  no- 
bili  Bernardo  de  Capraria  quem  captum  adduxerunt 
quemque  in  quadam  domo  qua  est  in  capite  Palacii 
majoris  hospicii  Archiepiscopi  Cesarauguste  in  quo 
dictus  dominus  Dux  bospitabatur  immiserunt  custo- 
diendum  per  aliquos  officii  alguazirii  dicti  dominiDu- 
cis  qui  ad  custodiam  ipsius  fuerunt  per  eundem  do- 
inínum  ducem  deslinali. 


(  254  ) 


Subsequenter  vero  die  mercurii  XVII  die  julii  anno 
predicto  sepedictus  dominus  Dux  volens  procederé  ad 
cxequendum  niandatum  sibi  factum  per  dictam  domi- 
nam  Reginam  injunxit  congregari  et  vocari  omnes  de 
suo  consilio  Ínter  quos  ífuit  nobilis  Berengariiis  de 
Api  lia  venerabiles  Dominicus  Cerdan  juslicia  Arago- 
num  Dominicus  Lupi  Garcías  Merinus  civitatis  (^esa- 
rauguste  Thomas  de  Marciano  majordomus  militis  et 
Jacobus  de  Monello  locumtenens  cancellarii  dícti  do- 
m!ni  Ducís  et  hüs  presenlibus  fecit  iterum  preinser- 
tas lítteras  de  una  in  unaní  et  de  verbo  ad  verbum 
nedum  semel  sed  sepuis  per  me  dictum  prothonola- 
rium  legi  et  recognosci  ac  cum  summa  dilígentia  exa- 
minari. 


Quibus  litteris  díversis  vicibus  recognitis  et  recen- 
sitís  ac  díversis  allerationibus  disputalionibus  collo- 
quiis  seu  parlamentis  habitis  super  ipsis  ffuit  demurn 
repertum  et  in  dubium  adductum.  Quod  cum  littere 
preinserto  lam  dominí  Hegis  quam  domine  Regine 
fuerint  et  existanl  fúndate  super  conscienlia  illustris 
Regis  Navarre  eo  quia  ídem  Rcx  Navarre  verbo  et 
scriplis  seu  nobilis  Remirii  Dai'ellano  et  quídam  se- 
cretarius  nuncii  dicti  dominí  Regis  requísiverant  et 
postulaveranl  cum  magna  instancia  nomine  dicti  Re- 
gis mortem  dicti  nobilis  Bernardi  de  Capraria  asseren- 
tes  et  pretendcntes  ínter  alia  fore  actum  et  in  pactum 


{  255  ) 
deductum  inter  ipsos  nohilem  Johannem  Remiri  Da- 
rellímo  et  dictuní  secretarium  nuntios  prefati  Regis  Na- 
varre  ex  parte  una  et  nobiiem  Beiengarium  de  Api- 
lia  pro  parte  dicli  domini  Regis  Aragouum  ex  parte 
altera  dudum  in  villa  de  Exea  quando  Iractabatur  de 
remissione  dicti  nobilis  Bernardi  de  Capraria  quem 
ídem  Rex  Navarre  captum  detinebal  quod  dictus  no- 
bilis  Bernardus  de  Capraria  caso  quo  remileretur  dic- 
to domino  Kegi  sicut  nunc  est  traderetur  morti  et  quod 
nullomodo  evaderel  ab  eadem  ne  malum  aut  darap- 
Dum  tam  dicto  domino  Regi  quam  ejus  regno  quam 
dicto  Regi  Navarre  quam  ejus  regno  ullalenus  evenire. 
Et  nunc  remisso  dicto  Bernardo  de  Capraria  dicto 
domino  Regi  seu  facta  remissione  de  eodem  idem 
Rex  Navarre  seu  dicius  nobilis  Johannes  Remirii  Da- 
rellano  nomine  ipsius  descedens  a  conditione  seu  pac- 
to predicto  requirat  aut  instet  pro  dicto  nobili  Ber- 
nardo de  Capraria  ne  tradatur  morti  ñeque  fíat  de 
persona  ejus  executio  aliqualis  saltem  doñee  idem  Rex 
Navarre  coUoquium  sive  parlamentum  habuerit  cum 
dicto  domino  Rege  Aragonum  üt  de  hiis  ómnibus  cons- 
taf  dicto  domino  Duci  per  relacionem  factam  per  dic- 
tuní nobiiem  Berengarium  de  Apilia  ct  ejus  consilio 
supradiclo. 


Proplerea  dictus  dominus  Dux  de  consilio  predicto- 
rum  de  ejus  consilio  decrevit  maturo  et  digesto  con- 
silio liabito  super  hiis  prefatam  dominam  Beginan) 
antequam  ad  alia  ipsum  nobiiem  Bernardum  de  Ca- 


(  256  ) 
praria  tangen  lia  procederetur  fore  de   ómnibus    istis 
suis  litteris  consultandam. 


Qua  decisione  facta  in  dicto  consilio  prefatus  domi- 
niis  Dux  scripsit  dicte  domine  Regine  per  sus  litteras 
tenoris  sequentis. 


Molt  alta  e  molt  excellent  Senyora  mare  e  senyora 
a  mi  molt  cara.  Sapie  la  vostra  molí  gran  altesa  mi 
haver  reebudes  dissapte  prop  passat  de  la  vostra  al- 
tesa unes  letres  de  la  tenor  seguent. 

A  nostron  car  primogenit  lo  Duch  la  Reyna. 

Car  primogenit  nostre  nos  havem  cobrada  resposta 
del  Senyor  Rey  sobre  lo  fet  den  Bernat  de  Cabrera  c 
segons  son  enteniment  quens  fa  saber  lo  dit  Senyor 
Rey  vol  quel  dit  En  Bernat  muyra.  E  age  per  tal  con 
1(»  Rey  de  Navarra  ho  requer  fon  que  no  sap  et  sobre 
ago  lo  dit  Senyor  scríu  de  sa  ma  a  mossen  Berenguer 
Dabella  e  per  tal  con  nos  dubtam  quel  dit  En  Beren- 
guer pogues  fer  justicia  del  dit  En  Bernat  en  Arag- 
go  nos  bo  comanam  a  vos  que  vos  bo  fagats  personal- 
ment  perqué  lantost  que  hauíets  aquesta  letra  nostra 
bajáis  consell  ab  lo  dit  mossen  Berenguer  e  ab  los  al- 
ires  de  vostre  consell  et  si  acordáis  que  la  justicia  se 
fage  en  Saragoga  trametets  lo  dit  mossen  Berenguer 
ab  companyes  e  quel  amenen  en  Saragoga  o  la  on 
acordareis  ques  face  la  justicia.  Empero  abaiis  de  to- 


(  257  ) 
tes  coses  volem  que  per  lurments  o  en  altra  manera, 
sapiats  ab  lo  dit  En  Bernat  si  havien  culpa  en  aquests 
aífers  mossen  R.  Alamany  ne  En  Berenguer  de  Pau 
ne  altres  e  quen  hajats  clara  informacio  de  tot  et  apres 
farets  ne  go  quel  S»nyor  Rey  mana  a  mossen  Beren- 
guer Dabclla.  E  ano  no  tardéis  neu  allonguets  per  alcu- 
na  manera.  Dala  en  Barcelona  sois  noslre  segell  secret 
a  YIll  de  juyol  en  lany  MGCCLXIV.  F.  E  aquelles  les- 
tes voienl  exseguir  vostre  manament  segons  que  fer 
devie  e  son  tenguts  deconlinent  fiu  justar  mon  consell 
eu  lo  qual  foren  los  dejus  nomenats  exceptat  mossen 
Berenguer  Dahella  el  fou  aqui  delermenat  que  mes  va- 
lia e  pus  segura  via  era  que  la  justicia  del  dil  En  Ber- 
nat se  fahes  en  Saragoca  que  en  alcun  altre  loch  per- 
qué decontinent  ordone  que  XXV  homens  a  cavall  fos- 
sen  trameses  a  Novales  on  era  mossen  Berenguer  Da- 
bella  e  que  H  fos  scrilde  ma  part  molt  expressament 
que  encontinent  amenas  agí  en  Seragoga  lo  dit  En  Ber- 
nat de  Cabrera  et  axi  Senyora  se  segui  de  fet  en  ma- 
nera que  lo  dimarts  seguent  a  nit  lo  dit  mossen  Be- 
renguer et  lo  dil  Bernal  de  Cabrera  foren  en  la  cin- 
ta t  de  Saragoga  en  lalberch  del  archabisbe  de  Sarago- 
9a  en  lo  qual  jo  pos.  E  aqui  en  una  cambra  la  qual  jo 
li  hagui  felá  endre^ar  per  go  que  fos  mils  guardat  liu 
metre  lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera  ab  bones  et  fels 
guardes.  liuy  Senyora  que  es  dimarls  jo  fiu  altra  ve- 
gada justar  mon  consell  en  lo  qual  foren  mossen  Be- 
renguer Dabclla  lo  Justicia  Darago  lo  Mermo  de  la  ciu- 
tat  de  Sarago^a  mossen  Thomas  de  ]\Iar(.!a  e  En  Jacme 
des  Monell  e  fiu  regonexer  e  liger  aqui  allra  vegada 


(  258  ) 
i«s  dites  Jetres  vostres  Senyora  et  encara  aquelles  quel 
Senyor  Rey  havie  trameses  al   dit   mossen  Berenguer 
Dabella  scrites  de  sa  ma.  E  aquelles  lestes  Irobas  cla- 
rament  per  m¡  et  per  los  del  dit  consell   meu    que  la 
consciencia  del  dit  Senyor  Rey  e  vostre  Senyora  pro- 
cehie  et  proceeix  per  la  condicio  entre   les  altres  de- 
manada  laltre  jor  h  en  la  vila  de  Exea   per  mossen  Jo- 
han  Remirez  Darallano  e  per  un  secretari    del  Rey  de 
Navarra  ({uis  viren  ab  lo  dit   mossen   Berenguer  en  la 
dita  vila  de  Esea  los  quals  portaren  letres  de  crehenga 
al  dit  mossen  Berenguer  de  part  del  dit  Rey  per  vigor 
de  la  qual  crehenga  sobre  la  remissio   lavors  fahedora 
del  dit  En  Bernai  de   Cabrera  demanaren  que  del  dit 
En  Bernat  fos  feta  justicia  en   manera   que  no  scapas 
per  90  que  non  pogues  venir  dampnatge  al  Senyor  Rey' 
ni  a  sa  ierra  ne  al  dii  Rey  de  Navarra  ni  a   la  sua  se- 
gons  que  de  toles  aqüestes  coses  feu  lo  dit  mossen  Be- 
renguer segons  que  diu  larga  relacio  a  vos  Senyora  et 
a  la  cort  de  Catalunya  en  la  ciutat  de  Barcelona.  E  en 
cara  ne  ceriifica  lo  dii  Senyor  Rey  clnrüment   per  ses 
letres  segons  dit  del  dii  mossen  Berenguer  Dabeila.  E 
la  dita  letra  Senyora  quel  dit  Senyor  Rey  ha  iramesa 
al  dit  mossen  Berenguer  scrita  de  sa  ma  diu  que  gran 
plaer  haguera  lo  dit  Senyor  quel  dit  Rey   de   Navarra 
nol  estrenses  a  servar  la  dita  condicio  go  es  que  donas 
mort  al  dit  En  Bernat  de  Cabrera.  Empero  que  pus  lo 
Rey  de  Navarra  axi  o  requer  que  sie   fet  empero  vol 
lo  dit  Senyor  Rey  que  pus  lo  dit  En  Bernat  de  Cabre- 
ra es  en  sa  senyoria  ques  face   publicament  e  en  nom 
seu  e  la  vostra  letra  Senyora  (pie  vos  havets  enviada  a 


(  259  ) 
rn¡  par  que  vulle  d¡r  aquella  cosa  matexa.  E  lo  correu 
vostre  Senyoia  qu¡  poilave  les  ielres  a  mi  troba  lo  di* 
mossen  Beronguer  en  lo  loch  Dalmuvedar  e  donali  les 
lelíps  que  vos  Senyora  e  lo  Senyor  Rey  li  enviavets  e 
legi  les  6  puxes  reinesles  a  mi  e  com  lo  dit  mossen 
Beirnguer  fo  en  Novales  hac  lo  dit  mossen  Johan  We- 
mirez  e  volch  que  davantsciivan  publich  e  teslimonis 
11  digues  la  (ondicio  dessus  dita  per  q-o  que  posques 
apparer  car  la  letra  del  Senyor  Bey  ho  renielia  axi 
mateix  a  la  dita  condicio  et  lavors  lo  dit  mossen  Johan 
Req[)¡rez  segons  quel  dit  mossen  Berenguer  ha  dit  et 
felá  relacio  a  mi  e  a  mou  consell  dix  et  diu  ara  de  nou 
que  no  demane  la  dita  condicio  ans  amaría  mes  quel 
dit  En  Bvrnat  no  moris  tro  quel  dit  Rey  de  Navarra 
se  fos  vist  ab  lo  Senyor  Bey  e  per  aquesta  rabo  Sen- 
yora  jo  per  lo  dit  consell  meu  bavem  at  ordat  et  deli- 
berat  que  per  ^o  con  les  Ielres  del  dit  Senyor  Bey  et 
vostres  se  funden  en  la  dita  condicio  e  aquella  per  lo 
dit  mossen  Johan  Bemirez  en  nom  del  dil  Bey  de  Na- 
varra es  ara  novellament  denegada  en  la  manera  que 
lavors  se  íeu  segons  relacio  del  dit  mossen  Berenguer 
ara  novelaojent  a  mi  feta  que  la  vostra  altcsa  sie  per 
mi  consultada  de  lotes  les  di  tes  coses  per  qo  quen  sie 
seguit  r,o  que  a  vos  Senyora  ne  plaura  perqué" Senyo- 
ra  sie  morete  vostra  mi  certificar  clarament  queus 
plaura  ques  fa(;e  de  la  persona  del  dit  en  Berna t  de 
Cabrera  e  axi  en  turmentar  acpiella  cor  en  fer  execucio 
daquella  segons  que  vos  Senyora  manareis  o  volrets 
empero  Senyora  jo  en  aquesl  endeniig  fare  ben  guar- 
dar lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera   en  manera  que  da- 


(  260  ) 
quell  se  pora  seguir  go  qne  la  vostra  altesa  ordonara 
e  volra.   Jo  Senyora  he  manat   per   major  informado 
vostra  a  mossen    Berenguer  Dabella  queus    trameta 
translat  de  la  confesio  del  dit  En  Bernat  de  Cabrara 
el  dalscuns  testimonis  qui  se  son  reebuts.  Scrila  en  Sa- 
ragoya  a  XYllI  de  juyol  en  lany  MCCCLXIV. 
Senyora. 
Lo  vostre  humil  primogenit  besant  vostres  peus  et 
mans  se  comane  en  voslra  gracia  e  benediccio. 


Encara  Senyora  parlant  et  dísputant  jo  e  mon  con- 
sell  del  fet  del  dit  En  Bernat  de  Cabrera  havem  par- 
lat  del  turmentar  del  dit  En  Bernat  e  apar  a  mi  et  a 
aquests  de  mon  consell  parlant  ab  reverencia  vostra 
quel  dit  En  Bernat  no  h^e  aturmentar  pus  que  en 
íipies  li  bagues  hom  a  donar  mort.  Car  si  per  ventura 
lo  dit  En  Bernat  no  atorgava  o  confessava  alcuna  cosa 
daquelles  de  que  sera  interrogat  qo  que  piesomeix 
hom  que  no  fara  ni  atorgara  e  puxes  li  dave  hom  mort 
serie  gran  carrech  de  la  consciencia  del  Senyor  Rey  et 
mia  et  infamia  daquells  de  mon  consell  et  sis  feya  per 
saber  veritat  en  fet  daltre  mes  valrie  segons  viares  de 
aquests  de  mon  consell  que  dallres  ne  fossen  tortoráis 
quel  dit  En  Bernat.  Et  axi  proveesca  hi  la  vostra  alle- 
sa  segons  que  li  plaura.  Dala  ut  supra. 


Apres  que  aquesla  letra  fou  feta  e  espátxada  no  em- 
pero encara  liurada  al  correu  qui  portar  la  devie  vench 


'     (  261  ) 
Guillermo  ^afont   correu  del   Senyor  Rey  e  porta  al 
Senyor  Duch  de  part  de  la  Senyora  Reyna  de  la  tenor 
seguent. 


Al  alt  infant  En  Johan  Duch  de  Gerona  e  comte  dé 
Gervera  car  Primogenit  voslre. 
La  Reyna. 

Car  primogenit  lahre  dia  vos  scrivim  con  lo  Senyor 
Rey  havie  manat  a  mossen  Berenguer  Dabella  que 
donas  mort  an  Bernat  de  Cabrera  e  nos  scrivim  a  vos 
que  la  dita  justicia  de  mort  se  fes  per  vos  en  nom  del 
Senyor  Rey.  E  per  90  con  los  correus  van  ab  perill  al 
temps  dará  dubtam  que  la  dita  letra  hajats  hauda  per 
go  volem  eus  manam  expressament  que  si  del  dit  Ber- 
nat no  havets  feta  la  dita  justicia  de  mort  encara  que 
lan  fassats  en  continent  segons  la  tenor  de  la  letra  per 
lo  dit  Senyor  Rey  tramesa  sobre  ago  al  dit  mossen  Be- 
renguer Dabella.  Empero  aus  que  la  dita  justicia  de 
mort  sie  feta  del  dit  En  Bernat  vullats  saber  dell  per 
grat  o  per  forsa  qui  era  consent  o  sabent  en  les  tra- 
cions  que  ell  tractave.  Et  a^o  sie  fet  encontinent.  Data 
en  Barcelona  sots  nostre  segell  secret  a  XV  de 
juliol. 


La  qnal  letra  reebuda  et  lesta  davant  lo  dit  Senyor 
Duch  et  son  consell  lo  qual  lo  dit  Senyor  feu  justar 
per  aquest  fet  lo  dit  Senyor  Duch  de  consell  de  tot  son 
consell  persevara  encara  en  lo  acort  que  dessus  havie 


(  262  ) 
haut  go  es  que  fos  consultada  la  dita  Senyora   de  lots 
aquests   aíFers   en  la    manera  .contenguda    en  la  letra 
per  lo  dil  Senyor    Duch   t.iamesa  a  la    dita   Senyora 
Reyna. 


Encaia  sobre  aquest  fet  reebe  lo  dit  Senyor  Duch 
en  la  ciutat  de  Saragoga  dijous  a  XVlll  de  juyol  una 
letra  de  la  Senyora  Reyna  de  la  tenor  seguent. 

A  nostron  car  primogenit  lo  Duch.  La  Reyna.  ' 

Car  primogenit  nos  havem  ardil  del  Senyor  Rey  que 
es  ben  sáns  merge  de  Deu  et  que  es  ab  ses  gents  so- 
bre Murvedre  lo  qual  feu  combatre  a  VIII  dies  a  la  re- 
donda. E  en  lo  dit  combatiment  son  estáis  morts  mos- 
sen  Pero  Ximenez  de  Sent  Per  e'  En  G  Morey  e  no 
plus  alscuns  hi  son  siats  ferits  mas  no  han  perill.  Lo 
Senyor  Rey  ten  Liria  et  Almenara  lo  casteil  e  molts 
altres  lochs  ques  son  lornats  a  ell  et  tornen  cascun 
dia.  La  vila  Dalacant  sera  tornada  a  nos  e  En  Rodrigo 
Diez  el  Johan  Martínez  dez  Lava  e  alscuns  altres  de  Al- 
coy  e  daquelles  partidos  eren  hi  venguts.  E  lo  Sen- 
yor Rey  havia  hi  trameses  V  galeas  e  ben  de  geris  de 
Murcia  e  de  Eltx  et  daquelles  partides  laltre  dia  feri- 
ren  en  los  nosties  e  han  pres  gran  dampnatge  los 
nostres  per  lur  colpa  car  fora  la  vila  los  acossaren  alba 
de  jorn  que  feriren  en  ells.  Lo  Senyor  Rey  ha  acordat 
de  lexar  Murvedre  e  entrar  en  Castella  ab  lo  comte  de 
Trastamara  et  sobre  ago  nos  havem  ocordat  de  anar  al 
Senyor  Rey  ab  una  galea  que  havem  agi  feta  aturar  per 
contrastar  a  la  entrada.  E  partirem  dagi  Deu  velen t  di- 


(  203  ) 
rnecres  prop  vinent.  Aqüestes  corls  son  acabades  e  han 
nos  atorgades  CXX  mil  Iliures  uiíra  lo  fogatge  de  rnig 
any  quens  donaren  lallra  dia  a  ops  de  la  armada.  Al- 
tres  noves  noych  havem  de  queus  caylla  scriure.  Fets 
vostron  poder  que  hajats  a  mans  vostres  En  Berna t  de 
Cabrera  e  per  grat  o  per  ferga  sapials  ab  ell  la  veritat 
que  tenia  en  los  tractamenls  en  special  den  R.  Ala- 
many  et  den  Berenguer  de  Pau  e  tantost  desembargar 
vos  en  segons  quel  Senyor  Bey  ha  rnanat  a  mossen  He- 
rehguer  Dabella  a^o  no  vege  nuil  honi.  Dada  en  Har- 
ebinona  sots  nostre  segell  secret  a  XV  de  juiiol  en 
lanv  MCCCLXIV. 


Divenres  mati  ques  comptave  XIX  dias  de  juyol  en 
la  ciutat  de  Sarago^a  reebe   lo   dit  Senyor  Duch   una 
letra  de  la  Senyora  Reyna  de  la  tenor  seguent; 
A  mon  car  Primogenit  lo  Duch.  La  Reyna. 

Car  Primogenit  nit  passada  a  miga  nit  haguem  ardil 
del  Senyor  Rey  que  ses  levat  de  Murvedre  e  que  era 
vengut  a  Burriana  et  con  son  cami  vers  Tortosa  e  a- 
pres  en  Aragón  hans  fet  saber  quens  sperara  a  Torro- 
sa  per  la  qual  raho  nos  parlim  sus  ara  da^i  ab  les  ga- 
leas et  fem  la  via  de  Tortosa.  Nos  car  íill  havem  gran 
dubte  que  con  lo  Senyor  Rey  sia  en  Aragón  que  no 
man  soltar  En  Bernal  de  Cabrera  e  siu  fa  sens  dupte 
speram  ne  gran  destruccio  del  regne  per  queus  manam 
(\ue  tantost  hajats  a  vostres  mans  lo  dit  En  Bernat  de 
Cabrera  e  tantost  o  publicainent  o  amagada  fets  li  do- 
nar mort  e  nqo  no  tardets  axi  con  desijats  lo  ben  del 


(264  ) 
i'cgne  e  noslra  gracia  e  benediccio  et  guardáis  vos  que 
aquesta  íelra  mostréis  sino  al  arcbabisbe  et  a  mossen 
Berenguer  Dabella  e  a  mossen  Thomas  e  manat  lus 
quen  tenguen  secret  et  ques  faga  de  fel.  Dada  en  Bar- 
chinoua  sots  nostre  sagell  secret  a  XVII  de  juliol  en 
lany  MCíXLXIV.  E  mostráis  ais  damunt  dits^  aquesta 
letra  e  preñéis  dells  sagrament  et  honienatge  queu  ten- 
guen secret  e  a  nuil  allra  no  la  mostréis.  Dada  ut 
supra. 


Aquest  dia  matex  en  hora  de  menjar  reebe  lo  dit 
Senyor  Duch  altra  letra  de  la  dita  Senjora  Reyna  de 
la  tenor  seguent. 

A  mon  car  primogenit  lo  Duch.  La  Reyna. 

Car  Primogenit  nostre  jaus  havem  huy  scril  de  les 
coses  seguents.  Es  assaber  que  nos  havem  ardit  cert 
quel  Senyor  Rey  sen  va  en  Aragón  e  dublam  nos  que 
no  faga  soltar  En  Bernat  de  Cabrera  de  la  qual  cosa 
se  seguirá  gran  dampnalge  al  Senyor  Rey  et  a  nos  e 
vos  e  a  lots  los  regnes.  Perqueus  manam  axi  cou  desi- 
jats  noslra  gracia  el  benediccio  que  encontinent  hajats 
a  mans  voslres  lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera  e  encon- 
tinent lo  fets  matar  publicament  o  amagada  et  ago  no 
tardéis  car  gran  perill  poria  esser.  Nos  hic  partim  sus 
ara  ab  V  galeas  per  anar  al  Senyor  Rey  que  deuen 
trobar  en  Tortosa.  Aquesta  lelra  mostráis  secrelament 
al  arcbabisbe  e  a  mossen  Berenguer  Dabella  e  a  mos- 
sen Thomas.  Dada  en  Barchinona  dimecres  a  XYII  de 
juliol  hora  de  vespres. 


265  ) 


Semblíintment  de  la  materia  sobredita  fo  scrit  de 
pan  de  la  dita  Senyora  Reyna  a  mossen  Thomas  de 
Mar^a  en  la  forma  seguent. 

Al    amat  nostre  mossen  Thomas   de  Marga.  La 
Reyna. 

Mossen  Thomas  nos  scrivim  una  letra  a  nostron  car 
primogenit  lo  Duch  sobre  uns  aíFers  secrets  e  deu  vos 
mostrar  la  dita  letra  secretament.  Manam  vos  que  qo 
que  nos  li  fem  saber  baja  compliment  e  acabamentaxi 
con  desijats  nostra  gracia  e  merce  et  per  res  nou  mu- 
déis. Dada  en  Barchinona  a  XVII  de  juliol. 


En  apres  aquest  dia  matex  fo  scrit  al  dit  mossen 
Thomas  de  Marga  de  la  materia  sobredita  de  part  de  la 
Senyora  Revna  en  la  forma  seguent. 

Al  auiat  nostre  mossen  Thomas  de  Marga. 

Mossen  Thomas  ja  huy  vos  havem  scrit  per  abres 
lelres  de  semblant  rabón  qo  es  que  nos  altra  vegada 
scrivim  a  nostron  car  primogenit  lo  Duch  sobre  als- 
cuns  affers  fort  seci-ets  e  cuytats.  Manam  vos  quel  cre- 
gats  e  queu  coraplats  per  obra  e  que  sia  secret.  Dada 
en  Barchinona  a  XVII  de  juliol  ora  de  vespres. 


Dimarts  a  XXIÍíde  juyol  en  lany  damunt  dii  en  la 
ciutat  de  Saragoga  lo  dit  senyor  Duch  reebó  letres  de 
la  Senyora  Reyna  de  la  tenor  seguent. 

TOMO  xxxiv.  18 


(  2G6  ) 
A  mon  car  primogenit  lo  Duch.  La  Reyna. 
Car  primogenil  nos  havem  huy  reebuda  una  letra  de 
mossen  Berenguer  Dabella  per  la  qual  havem  enles 
quen  Bernat  de  Cabrera  devia  esser  dins  un  dia  o  II 
en  vosire  poder.  E  segons  la  dita  letra  sua  poria  que 
si  donavels  mort  publicament  al  dit  En  Bernat  que  li 
deviets  donar  deffensions.  E  age  entenem  nos  que  se- 
ria fort  gran  lagui  e  gran  dampnatge  que  sen  seguiría 
haut  sguart  a  qo  quel  Rey  de  Navarra  demana  qui  no 
vol  que  muyra  et  dabans  o  demanava  ab  gran  instan- 
cia e  en  altra  manera  nol  volia  liurar  si  donchs  hom  no 
li  donava  mort.  E  per  tal  com  en  ago  porien  venir  molts 
destorbs  havem  axi  acordat  et  volem  eus  manam  eus 
pregam  que  vos  per  gran  profit  deis  Regne  el  de  tota 
la  térra  del  Senyor  Rey  et  vostra  vos  encontinenl  que 
tengáis  en  vostres  mans  lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera 
tantüst  lo  fagats  turmentar  per  manera  quen  sapiats  la 
veritat  daquells  qui  sabien  o  consentien  en  lo  fet  de  la 
malvestat  e  sapiats  lo  fet  largament  e  breu.  E  enconti- 
nenl sens  altra  allargament  de  vostron  cap  fets  lo  ma- 
tar publicament.  E  en  ago  nons  cal  baver  altre  acort 
ne  consell  car  lo  Senyor  Rey  ho  vol  que  axis  faga  et 
ago  es  mester  ques  faga  breument  et  tot  en  un  dia  per 
tal  con  havem  dubte  que  con  lo  Senyor  Rey  sia  en 
Aragón  lo  Rey  de  Navarra  ab  ses  bones  maneres  nol 
laya  soltar  et  sens  tot  dupte  seria  molt  gran  dampnat- 
ge del  Senyor  Rey  e  de  sos  Regnes  et  axi  car  fill  vos 
cníbrtidament  e  de  vostron  seny  fets  lo  matar  publi- 
cament o  amagada  con  vos  vullats  ab  que  muyra  et 
aquesta  letra  solament  mostráis  al  archabisbe  e  a  mos- 


(  267  ) 
sen  Tilomas  e  nulla  altra  persona  ñola  vege.  E  tantost 
nos  en  scrivils.  Nos  partim  de  Barchinona  dimecres  e 
speram  nos  al  cap  de  Lobiegat  on  haguem  ardit  (juel 
Senyor  Key  venia  a  Barchinona  e  vuy  per  lo  malí 
tornaní  en  Barchinona  et  si  lo  Sonyor  Bey  no  es  aques- 
ta nií  ab  nos  dema  Deu  volent  que  sera  disapte  per  lo 
mali  tornarem  en  la  galea  et  partirem  daci  per  fer  la 
via  del  Senyor  Bey.  Dada  en  Barchinona  divenres  a 
XIX  de  julio!  ora  de  prim  son. 

Aquest  correu  deu  esser  ab  vos  dins  III  dies  e  par- 
teix  dagi  a  mige  nit. 


Axi  matex  fo  scrit  daquesta  niatexa  rabo  a  raossen 
Thomas  de  Marga  una  letra  de  part  de  la  Senyora 
Beyna  de  la  tenor  seguent.  • 

Al  arnat  nostre  mossen    Thomas    de  Mar^a.    La 
Beyna. 

Mossen  Thomas  nos  scrivim  nostron  car  primogenit 
lo  Duch  sobre  lo  fet  de  queus  havem  scrit  ja  per  altres 
correus.  Manam  vos  que  axi  con  desijats  nostra  gracia 
ét  merce  fayats  complir  lo  fet  de  que  nos  li  scrivim.  E  , 
la  dita  letra  no  veje  altra  persona  sino  lo  Duch  el  ar- 
chabisbe  et  vos.  E  tantost  fets  quel  fet  baja  acabament 
el  bon  recapte.  E  si  res  ne  fallia  nos  o  complariem  a 
colpa  vostra.  Guardáis  vos  que  nuil  hom  no  veje  vostra 
letra.  Data  en  Barchinona  a  XIX  de  juliol  ora  de  prim 
son. 


(  268 


En  apres  dijous  a  XXV  del  dit  mes  de  juliol  lo  dit 
senyor  Duch  estant  en  la  ciutat  de  Saragoga  reebe  una 
letra  del  Senyor  Rey  de  sa  propia  ma  scrita  de  la  te- 
nor seguent. 


A  nostre  car  Primogenit.  Lo  Rey. 
Car  Primogenit.  Regonegut  lo  proces  qui  es  stat  fet 
contra  En  Rernat  de  Cabrera  major  de  dies  e  vistes 
Jes  colpas  et  crims  que  ha  comeses  contra  nos  et  nos- 
tres  Regnes  condempnam  aquell  esser  escapssat  en 
guisa  que  muyra  el  en  loch  publich  segons  la  ma- 
nera e  sentencia  que  dins  aquesta  letra  vos  trametera. 
Scrita  de  nostra  ma  en  Rarchinona  a   XXII   de  juliul. 


La  forma  empero  et  manera  de  la  sentencia  per  lo 
dit  Senyor  P^ey  ordonada  et  per  lo  dit  senyor  Duch  ex- 
seguir manada  la  qual  era  en  una  cédula  dins  la  so- 
bredita  letra  al  dit  Senyor  Rey  interclusa  es  de  la  te- 
nor seguent. 


in  nomine  Domini.  Nos  Petrus  Dei  gratia  Rex  Ara- 
gonum  Valencie  Majorice  Sardinie  et  Corsice  comes- 
que  Rarchinone  Rossilionis  et  Ceritanie.  Quia  nobis  ut 
principi  constat  et  est  notum  Rernardum  de  Capraria 
majorem  dierum  existente  ipso  consiliario  et  domesti- 


(  2G9  ) 
€0  nostro  plura  et  diversa  crimina  lese  magestatis 
contra  nos  et  nostram  rernpublicam  comisisse  videli- 
cet  tractatus  sub  colore  pacis  et  alias  in  favorem  Re- 
gis  Casteüe  publici  hostis  nostri  et  in  destructionem 
et  depopulationem  nostre  reipublice  faciendo  et  mala 
super  bus  consilia  nobis  dando  atque  etiam  alus  mul- 
tis  modis  nostram  rempublicam  destruendo  prout  de 
hiis  ómnibus  nostia  conscienlia  fuit  veridice  ex  rei 
evidentia  et  indiciis  indubitatis  ac  violentibus  presump- 
tionibus  infórmala  ex  quibus  malis  tractatibus  et  con- 
silüs  Ínter  alia  que  propler  eorum  detestationem  in 
favorem  nostre  nationiscaremus  civitatum  et  plurimum 
et  diversaruní  villarum  et  castrorum  nostrorum  des- 
tructio  et  depopulalio  et  occupatio  etiam  ac  diversa 
alia  dampna  et  discrimina  fuerunt  nostre  reipublice 
subsecuta.  Ideo  habita  prorsus  in  nostro  pleno  consilio 
delliberatione  solerti  et  digesto  ac  maturo  consilio  su- 
per istis  per  hanc  nostram  diffinitivamsenientiamquam 
per  nostrum  carissimum  primogenilum  proferri  pro- 
vidimus  dictum  Bernardum  de  Capraria  ultimo  srpli- 
cio  condempnamus  sic  quod  ab  ejus  spatulis  caput  si- 
bi  in  loco  publico  amputetur  et  per  consequens  pro- 
nuntiamus  omnia  bona  mobilia  et  inmobilia  ipsius  Ber- 
nardi  ac  jura  sua  universa  fore  nostro  erario  ac- 
quisita. 


Encara  lo  dia  sobredit  lo  dil  senyor  Duch  reebe  una 
letra  scrita  de  ma  del  Senyor  Rey  de  la  tenor  se- 
guent. 


270  ) 


A  nostre  car  Priniogenit.  Lo  Key. 
Car  Primogenit  huy  vos  havem  scrit  con  nos  havenri 
condempnat  En  Bernat  de  Cabrera  a  perdre  lo  cap 
perqué  volem  que  enconlinent  con  sie  feta  Ja  execucio, 
quens  trametals  lo  cap.  Scrita  de  noslra  ma  en  Barce- 
lona a  XXII  de  Julio 


En  apres  divenres  ques  comptave  XXVI  dies  del  mes 
de  juyol  en  la  ciutat  de  Saragoga  lo  dit  Seriyor  Duch 
haut  acort  plenerament  ab  tot  son  consell  en  lo  qual 
soren  molts  et  diverses  cavallers  et  savis  et  altres  de 
fon  consell  volent  exseguir  segons  ques  pertany  los 
dits  manainents  a  ell  fets  axi  per  lo  dit  Senyor  Rey 
con  per  la  Senyora  Reyna  sobre  la  execucio  fahedora 
de  la  persona  del  dit  En  Bernat  de  Cabrera  mana  et 
ordona  davant  si  venir  en  lo  pati  del  alberch  del  ar- 
chabisbe  de  Saragoga  en  lo  qual  lo  dit  senyor  Duch 
posave  lo  dit  En  Bernat  de  Cabrera  per  oyr  la  dita 
sentencia  contra  ell  donada  per  lo  dit  Senyor  Rey. 


Lo  qual  Senyor  Duch  sehent  pro  tribunal  en  una 
taula  sobre  la  qual  li  fo  apparellada  una  cadira  et  sos 
])araments  cntorn  daquella  segons  que  a  princep  et  a 
Senyor  volent  donar  sentencia  a  gran  persona  et  as- 
senyalada  de  son  regne  axi  con  es  lo  dit  En  Bernat  de 
Cabrera  e  applegat  aquí  gran  multitut  de  poblé  lo  dit 


(  271  ) 
En  Bernat  de  Cabrera  a  mort  condempna  per  la  ma- 
nera en  la  sentencia  dessus  insertada  coulenguda.  La 
qual  sentencia  present  lo  dit  mullitut  de  poblé  publi- 
cament  mana  esser  legida  al  dit  En  Bernat  de  Cabre- 
ra per  Bertrán  de  Pinos  son  prothonotari.  Presents 
per  testimonis  los  nobles  et  honráis  don  Loys  Cornell 
don  Gombalt  de  Tramagel  En  Domingo  f  erda  justicia 
Darago  mossen  Velascho  Aznarez  de  Borau  batle  gene- 
ral Darago  Fortunyo  de  Liso 

.   .  jurats  de  la  ciutat  de  Sarago^-a  e  molts  daltres  en 
multitut  copiosa. 


La  qual  sentencia  al  dit  En  Bernat  de  Cabrera  dada 
et  per  mi  dit  prothonotari  lesta  encontinent  lonrat  En 
Garcia  López  de  Luna  cavaller  alguazir  del  dit  Senyor 
Duch  aquella  de  manament  del  dit  Senyor  exsequi  go 
es  que  en  lo  mercal  de  la  ciutat  de  Ceragoga  li  feu 
tolre  lo  cap  lo  qual  ab  lo  cors  ensemps  estech  per 
exemple  lot  aquell  jorn  aqui  matex  que  non  fou  levat 
lendema  fou  soterrat  ais  frares  menors  de  la  dite 
ciutat. 


En  apres  digmenge  a  XX.V11I  de  juliol  del  any  da- 
munt  dit  presentaren  al  dit  Senyor  Duch  una  letra  a 
ell  tramesa  de  part  de  la  Senyora  Reyna  la  tenor  de  la 
qual  es  ayta!. 


272  ) 


A  iiostre  car  Primogenit  lo  Duch.  La  Reyna. 
Car  primogenit  nostra  vostre  letra  havem  vista  en 
'  la  qual  era  inserta  una  nostra  letra  queus  haviem  tra- 
mesa  sobre  lo  fet  den  Bernat  de  Cabrera  a  la  qual  vos 
responem  que  nos  havem  gran  maravella  de  vostres 
consellersquis  son  meses  en  disputar  et  enterpretar  les 
letres  del  Senyor  Rey  el  nostres.  E  hagueren  millor  fet 
que  les  haguessen  meses  en  execucio  que  con  se  son 
meses  en  enterpretar  aquellas  car  nos  pertanyia  dells 
majorment  pus  no  haviem  manat  de  certa  sciencia 
quel  dit  En  Bernat  moris.  E  nqo  per  tal  con  erem  cer- 
ta de  la  entencio  del  Senyor  Rey  e  poden  pensar  los 
de  vostre  consell  que  si  nos  no  sabessem  la  volentat 
del  dit  Senyor  que  nou  manarem  ax¡  fer  soltament  car 
perill  fora  de  nostra  anima  e  mes  quen  hagaierem  re- 
prehensio  del  dit  Senyor  et  no  fora  liir  la  colpa  mes 
fora  nostra  per  que  en  tot  cas  vos  et  ells  deviets  exe- 
guir  nostres  manaments.  Mes  pus  agí  es  ja  lo  Senyor 
Rey  lo  dia  passat  vos  ha  scrit  de  sa  ma  son  enteni- 
ment  a  la  sentencia  queus  tramet  ordenada  pensant 
que  vosaltres  qui  no  gosariels  o  nousabriets  fer.  E  axi 
car  fill  consellam  vos  per  profit  vostre  que  vos  exese- 
gueschats  lo  manament  del  Senyor  Rey  e  la  sentencia 
que  ha  donada  contra  lo  dit  En  Bernat  e  sos  bens  car 
lo  dit  Senyor  es  cert  de  molts  mals  tractaments  quel 
dit  En  Bernat  ha  fets  contra  les  persones  del  Senyor 
Rey  e  vostra  e  contra  sos  regnes  e  quant  ara  non  vu- 
llats  plus  saber  ne  demanar  altre  consell  nc  acort  car 


(  ^73  ) 
noy  serio  expedienl  ni  pi  oíitos  ne  nons  ho  cal  metra  en 
dispiilacio  axi  con  havets  fet  tro  arj.  E  vol  lo  Senyor 
Rey  e  nos  ho  volem  eu  toñim  per  boa  que  abans  que 
donets  mort  al  dit  En  Bernat  lo  far-ats  ben  et  fort  tur- 
menlar.  E  que  sie  diligentinent  inlerrogat  quales  per-  ' 
sones  cabien  en  los  tractarnents  en  special  den  R.  Ala- 
many  e  den  Berenguer  de  Pau  qui  son  stats  encolpals. 
E  digáis  a  vostres  consellers  qae  es  mester  que  sia 
ben  iníerrognl  de  punt  en  punt  e  que  non  fallega  res 
en  lo  proces  quen  faran  ans  del  tot  sapiats  la  veri- 
tat.  E  axi  con  ara  se  son  meses  a  enterpretar  nostres 
letres  que  sapien  inlerrogar  lo  dit  En  Bernat  car  pus 
necessari  es  que  no  90  que  ells  disputaven  qui  no  era 
sino  allongar  temps  la  qual  cosa  tenim  per  mal  feta. 
Mes  lexat  estar  tot  ago.  Volem  eus  manam  que  exe- 
guescliats  et  complescals  la  sentencia  quel  Senyor  Rey 
TOS  ha  tramesa  dictada  e  nous  tardéis  apres  empero 
quel  haurets  turmentat.  Dada  en  Barchinona  sots  nos- 
Ire  sagell  secret  a  XXIV  dies  de  juliol  en  lany  MCCC 
LXlIil. 


Aquest  dia  matex  lo  Senyor  Duch  reebe  allra  letra 
de  la  Senyora  Reyna  de  la  tenor  seguent. 


A  nostron  car  Priniogenil  lo  Duch.  La  Reyna. 
Car  Primogenit  lo  Senyor  Rey  ab  gran  consell  e  de- 
lliberacio  ha  condempnat  a  morí  En  Bernat  de  Cabre- 
ra c  tramet  vos  dictada  la  sentencia  dins  una  letra  sen- 


(  274  ) 
ta  de  su  rna.  Volem  cus  pregara  que  fa^ats  yo  que! 
Senyor  Rey  na  ordenal  envól  si  ja  nou  havets  fet.  E 
per  res  nou  laguiets  neu  mudets.  Empero  tenim  per 
béti  quen  sapiats  la  veritat  de  tot  ^,0  que  saber  no  pus- 
cháts.  Dada  en  Barchinona  sots  nostre  segell  secret  a 
XXlll  de  juliol  en  lany  MCCCLXIV. 


Aquest  dia  mateix  la  dita  Senyora  Reyna  trames  una 
letra  a  niossen  En  Thomas  de  la  tenor  seguent. 


Al  amat  nostre  mossen   Thomas   de  Marga.  La 
Reyna. 

Mossen  Thomas  nos  scrivim  a  nostron  carprimoge- 
nit  lo  Duch  una  letra  la  qual  volem  que  vejats  sobre 
lo  feí  den  Bernat  de  Cabrera.  E  ja  lo  dia  passat  lo 
Senyor  Rey  li  scrivi  ab  letra  scrita  de  sa  ma  dins  la 
qual  era  ordenada  la  sentencia  quel  dil  Senyor  volque 
liaja.  Per  queus  manam  que  encontinent  íagats  exse- 
guir la  dita  sentencia  e  dngo  no  esperets  allre  mana- 
ment  ne  altre  consell.  Empero  sobre  lotes  meslerque 
fa^cits  turmentar  lo  dit  En  Bernat  el  quen  sapiáts  la 
veritat  quals  hi  tenien  colpa  e  apres  tnntosl  exeguit  la 
sentencia.  Dada  en  Barchinona  sots  nostre  segell  se- 
cret a  XXIV  de  juliol.  En  lany  MCCCLXIV. 


Aquest  dia  mateix  fo  scrit  de  part  del  Senyor  Duch 
al  Senyor  Rey  sots  la  forma  seguent. 


275 


Molí  alt  et  molt  excellent  Princep  el  Senyor  Pare 
et  Senyor  a  mi  molt  car.  Sapie  la  vostra  molt  gran  al- 
lesa  que  huy  en  hora  de  tercia  en  lo  pati  o  entrada  del 
alberch  del  archabisbe  de  ^eragoQa  en  lo  q nal  jo  pos 
solemnialment  et  .publica  Jo  done  sentencia  contra  En 
Bernat  de  Cabrera  la  qual  donada  de  continent  üu  lo 
menar  al  mercal  de  la  ciutat  et  aqui  fui  li  tolre  lo  cap 
segons  que  per  vos  Senyor  ei'a  stat  ordenat.  E  cregats 
Senyor  que  les  genis  de  la  ciutat  foren  molt  pagades 
de  aquesta  cxecucio  a  la  qual  si  son  juslades  en  lan 
gran  nombre  que  no  es  ma  fe  que  persona  que  hi  sie 
poscuJa  esser  sia  romasa  en  la  ciulat  que  toles  no  sien 
vengudes  a  veser  la  dita  justicia.  Scrita  en  ^arago^a 
divenres  en  hora  de  tercia  a  XXVI  de  juyol  en  lany 
MCCCLXIY. 

Senyor  lo  vostre  humil  primogenit  besant  vostres 
peus  et  mans  se  comane  en  vostra  gracia  et  bene- 
diccio. 

Simiii  modo  íuit  scriptum  domine  Regine  sub  forjna 
supradicta. 


A  nostre  car  Primogenit  lo  Duch.  Lo  Rey. 
Car  Primogenit  vista  havem  una  letra  escrita  de 
vostra  ma  la  qual  haviols  tramesa  a  noslra  cnra  com- 
panyona  la  Reyna  sobrel  fet  del  comte  Dosona  e  rego- 
neguda  la  dita  letra  loam  vostra  diligencia  e  la  mane- 
ra que  havets  tenguda  en  significarlo  dil  fet  a  la  dita 


(  276  ) 
Reyna  e  femvos  saber  que  es  ver  que  En  Francesch 
Solivera  segons  ques  comte  en  vosira  letra  es  vengut 
a(;¡  a  nos  per  la  vezcomlessa  de  Cabrera  e  hans  mostra- 
da una  letra  de  paper  la  qua!  appar  es  din  que  es  del 
Rey  qui  fo  de  Castella  do  pactes  o  covinenges  fetes  en- 
trel  dit  Rey  e  lo  dit  comte  Dosona  per  lo  rescat  del  dit 
comte  de  la  qual  letra  vos  Irametem  trellat  dins  la 
present  per  quen  siats  mils  informal.  E  sobre  ago  lo 
dit  Francesch  ans  snplicat  que  guiem  lo  dit  comte.  E 
con  per  la  dita  vostra  letra  hajam  entes  que  la  com- 
tessa  Dosona  ab  un  de  sos  filis  e  11  filies  sen  es  añada 
al  comte  de  Foix  e  a  nos  sia  dat  a  entendre  segons  que 
es  a  vos  mateix  ques  nes  añada  peralcuns  tractaments 
molí  dampnosos  a  nos  e  a  la  nostra  cosa  publica  los 
quals  nos  deuen  en^ercar  esquivar  e  tolre  aytant  con 
pnscham.  Per  go  volem  eus  manam  eus  pregam  que 
baut  per  vos  plener  acort  sobre  ago  regonegats  e  ve- 
jats  si  val  mes  e  es  pus  profitos  a  nos  o  mes  espedient 
que  tremetats  a  la  dita  comtessa  o  al  loch  on  tenia  son 
domicili  e  li  manets  que  de  les  torres  de  nostra  sen- 
yoria  no  ischa  sens  noslra  licencia  o  que  procehiscats 
contra  ella  et  sos  bens  per  rabo  de  la  sua  añada  e  ab- 
sencia  e  dells  dits  tractaments  per  los  quals  ella  va 
contra  nos  et  la  cosa  publica  e  nostres  Regnes  e  ter- 
res  e  alio  quen  acordareis  per  millor  exeguits  de  fet 
ab  gran  diligencia.  Dada  en  Saragoga  sots  nostre  se- 
gell  secret  a  XXVI  dies  de  marg  del  any  MCCCLXVÍ. 
Rex  Petrus. 


277  ) 


La  Reyna. 
Car  Primogenit  vostra  lelra  havem  reebuda  sobre  ló 
fet  dej  comte  Dosona  e  responem  vos  que  sobre  lo  dit 
íei  e  sobre  altres  iiiolts  affers  lo  Senyor  Rey  e  nos  Ira- 
inetem  a  vos  los  amats  nostres  niossen  Francesch  de 
PerelloDS  e  a  mossen  Ramón  de  Planella  de  intencio 
del  dit  Senyor  e  nostra  plenerament  inforinats  quius 
dirán  que  volein  que  sia  fet  en  lo  dit  fet  e  en  tots  ios 
altres  per  quels  Irametem.  Dada  en  Sarago^a  sots  nos- 
Ire  segeli  secret  a  XXVI  dies  de  marg  del  any  MCCC 
LXVl.  Petrus  Marti. 


Carta  de  Don  Pedro  que  fue  Rey  de  Gastiella  sobrel 
fevio  del  comte  Dosona. 


Sepan  quantos  esta  caria  verán  como  yo  don  Pedro 
por  la  gracia  de  Dios  Rey  de  Castiella  de  Toledo  de 
León  de  Gallicia  de  Sevillia  de  Cordova  de  Murcia  de 
Jahen  del  Algarbe  de  Aljezira  et  Senyor  de  Vizcaya  e 
de  Molina.  Conosco  et  atorgo  que  fogo  compasión  et 
abenencia  con  vusco  don  Bernal  conde  de  Osona  en 
ragon  de  vuestra  rendición  en  esta  manera  et  con  estas 
condiciones  que  aque  dia  que  vos  el  dicbo  conde  que 
me  dedeí)  et  peguedes  por  vuestra  rendición  en  cin- 
quanta  millia  florines  doro  viejos  de  los  de  Florencia 
e  que  me  los  peguedes  aqua  en  Sevilla  en  fres  pagues 


(  27«  ) 
en  esta  manera.  Los  diez  mili   florines   dellos  en  todo 
el  mes  de  abril  primero  que  viene  que  sera  en  la  Era 
de  mil  el  quatrozientos  e  qiiatro  anyos.    E   los  veynt 
mili  florines  en  el  otro  mes  de  abril  del  anyo  seguien- 
te que  sera  en  la  Era  de  mil  e  quatrocientos  et  cinquo 
anyos.  E  los  otros  veynt  mili  florines  en   el   otro   mes 
de  abril  del  anyo  segundo   seguiente   que   sera   en  la 
Era  de  mili  e  quatrocientos  et  seis  anyos.  E  vos  el  di- 
cho conde  que  me  dedes  en  el  dicho  mes  de  abril  des- 
le  anyo  primero  que  sera  en  la  Era  de  Mili  e  quatro- 
cienios  e  quatro  anyos  los  dichos  diez  mili  florines   et 
a  rahenes  por  los  dichos  quarenta  mili  florines  que  se 
an  de  pegar  en  los  dichos  dos   anyos  a  don  Bernaldin 
vuestro  fljo  el  major  e  a  dona  Leonor  e  a  dona  Johan- 
na  vuestras  fijas  e  a  Bernald  Güillern  fijo  del  vezcom- 
te  de  la  lila.  E  assi  como  yo  sea  pagado  de  los  dichos 
diez  mili  florines  e  tiengua  las  dichas  arahenas  que  vos 
dexe  vuestro  quorpo  suelto  e  desembargado  e  vos   de 
guia  e  companyes  que  vos  ponguon  en  salvo   do  qui- 
sieredes  fuera  de  miio  regno.  E  que  yo  tienga  las  ditas 
arahenas  en  esta  manera  que  desque  el  dicho  mes   de 
abril  del  anyo  de  quatrocientos   e   cinquo  anyos  fuere 
legado  e  me  vos  ovieredes  pagado  los   venyt  mili  flo- 
rines de  la  paga    primera   que   yo  que  vos  dexe  e  de- 
sembargue de  las  ditas  arahenes  al  dicho  Bernald  Gu¡- 
llem  flijo   del  dicho  vescomde.  E  a  una  de  las  dichas 
vuestras  fijas  qual  vos  quisíerdes  e  que  tienga  en  ara- 
henes por  los  dichos  vient  mili  florines  de  la  paga  pos- 
tremera al  dicho  don  Bernaldin  vuestro  fijo   e   una  de 
las  dichas  vuestras  fijas  la  que  vos  dexaredes  para  que 


(  279  ) 
la  tenga  fasta  que  sea  complida  la  paga  postermera  de 
los  otros  veynt  mili  florines  que  irie  liavedes  de  pagar 
en  el  dicho  mes  de  abril  de  quatrocientos  e  seys  an- 
nyos.  E  vos  el  dicho  conde  o" otro  per  vos  haviendoma 
complido  la  paga  de  lodos  los  dichos  cinquanta  mili 
florines  en  la  manera  que  dicha  es  que  yo   que  vo  de 
e  desembargue  v^in  condición  a)cuna  las   dichas  rahe- 
nes  que  yo  toviera  e  que  las  mando  poner  en  salvo  en 
aquella  parte  do  ellos  quisieren  fuera  del  mió  scnyo- 
rio.  E  yo  el  dicho  conde  atorgo  a  vos  el  dicho  Senyór 
Rey  de  vos  dar   por  la   dicha  mi  rendición  los  dichos 
cinquenta  mili  florines  e  las  dichas  archenas  por  ellos 
a  los  dichos  plagos  e  sin  la  manera  que  dicha  es.  Et 
con  las  posturas  et  condiciones  que  dichas   son  e   en 
esta  carta  se  contienen  e  de  mas   desto  que  dicho  es 
pongo  convusco  el  dicho  Senyor  Rey  que  desque   me 
vos  hayades  suelto  e  desembergado  fasta  que  vos  haya 
pagado  todos  los  dichos  cinquanta  mili  florines  que  no 
tome  armas  ni  me  arme  dellas  ni  faga,  guerra  ni  danyo 
ninguno  a  vos  ni  a  vuestras  gentes  ni  a  neguna  tierra 
de  vuestro  Senyorio  por  obra  ni  en  dicho  ni  en  fecho 
ni  en  cossejo  salvo  sino  fuere  sobre  defendí  miento  del 
condado  de  Barchinona  yendo  alia  por  mar  o  por  tier- 
ra poder  vuestro.  E  juro  per  al  nombre  de  Dios  et  de 
Santa  Maria  et  de  los  Santos  evangelios  en  que  pus  los 
manos  de  lo  assi  gardar  e  tenor  e  complir  e  de  non  yr 
contra  ello  nin  contra  parte  deila  por  ninguna  manera. 
E  de  mas  desto  obligo  las  dichas  mias  arahenas  para 
que   fagades  dellas  lo  que  quisierdes   si   lo  assi  non 
guardare  e  cunqdiere.    E  yo  el  dicho  Senyor  Rey  pro- 


(280  ) 
meto  de  tener  e  guardar  ct  complir  lodo  lo  que  sobre- 
dicho es  e  en  esta  carta  se  conliene  assin  como  lo  he 
prometido  e  jurado  en  vuestras  manos  el  porque  desto 
seades  cierto  di  vos  esta  carta  seellada  con  mió  seello 
en  que  escrevi  mi  nombre.  Fecha  en  Sevilla  di  es 
de  Deziembre  era  de  J\lill  et  quatrocientos  ef  tres 
anyos. 

Yo  El  Rey. 


Lo  Primogenit  del  Senyor  Rey. 
Entes  havem  per  persones  dignes  de  fe  quel  Bis1>e 
de  Vich  o  sos  officials  e  degans  estants  en  la  ciutat  de 
Manresa  de  poch  de  temps  a  enga  no  tements  ne  dub- 
tanls  prejudicar  a  nos  en  les  jurisdiccions    et  altres 
drels  a  nos  con  a  princep  e  senyor  de   la  dita  ciutat 
pertanyents  imposen  o  imposar  fan   certa  pena  pecu- 
niaria a  les  persones  legues  que  venguen  fertestimoni 
davant  ells  o  que  sots  la  dita  pena  no  demanen  dago 
licencia  al  batle  o  altre  official  nostre  de  la  dita  ciutat 
la  qual  cosa  si  axi   es  torna   en  molt  gran  e  notori  et 
irreparable  prejudici  et  lesio  de  la  jurisdiccio  et  altres 
drets  reyals  a  nos  pertanyents  en  la  dita  ciutat  e  sobre 
los  habitants  en  acfíjella.  On  con  aytals  prejudicis  ma- 
nifests  sis  vol  per  nostre  propri  ínteres  sis  vol  per  in- 
terés deis  dits  nostres  sotsmeses  soffei'ir  no  pugam  ne 
dejam  segons  que  ter  no  devem  com  dretament  serie 
tolre  et  levar  a  nos  indirectament  tot  poder  et  tota  ju- 
risdiccio a  nos  pertanyent  sobre  voslres  sotsmeses.  Per 
co  a  vos  de  certa  sciencia  sots  incurriment  de  la  ira  et 


(  281  ) 
indignacio  nostra  el  per  la  fe  et  naturalesa  quens  sots 
tengut  deliim  el.  manam  que  si  per  ventura  ara  o  da- 
qui  avant  atrobarets  o  sabréis  alcun  sai'g  o  altre  mi- 
satge  deis  dits  Bisbe  dega  o  altres  officinls  daquell  fa- 
hents  semblant  raaiiament  a  alcun  de  nostres  sotsme- 
ses  segons  que  dessus  c-o  ps  quel  d¡t  interroga!  cita 
alcun  lech  per  fer  testimoni  ab  pena  pecuniaria  o  que 
sots  aquella  pena  o  altra  face  inibicio  al  dit  citat  que 
no  denian  licencia  sis  volra  a  vos  o  a  altre  baile  o  of- 
ficial  ordinari  qui  es  o  sera  en  la  dita  ciutat  de  anar 
al  dits  Bisbe  deg^a  o  ofíicial  daquell  per  fer  testifiioni 
o  per  altra  cosa  alcuna  que  aquell  saig  deis  dits  Bisbe 
dega  o  official  seu  ([ui  aytal  manament  fara  prenats  et 
penjets  per  lo  coll  de  continent  sens  tota  merge  en 
manera  qnen  muyre.  E  ago  sens  tota  solemnitat  de 
diet  la  qual  en  aquest  cas  no  volem  que  servets  ne 
guardéis.  Promelents  a  vos  en  noslra  íe  real  de  guar- 
dar vos  de  tot  dampnatge  daquesta  execucio  e  mana- 
ment. Dala  en  Barcelona  a  XXÍII  de  agost  en  lany  de 
la  Nativitat  de  nostre  Senyor  MCCCLXV.  Primogenit. 
Dominus  Dux  mandavit  B.  de  Pinos. 
Dirigitur  Bajulo  Minorise. 


Lo  Primogenit  del  Senyor  Rey. 
Pi'obomens  entes  bavcm  per  persones  dignes  de  fe 
que  entre  los  altres  proceses  e  enantaments  que  lo 
bisbe  de  Yich  o  sos  officials  fan  contra  lo  nostre  batle 
fan  cascun  día  a  tres  horas  repicar  a  gran  clasch  tots 
los  senys  et  esquellas  de  la  Seu  et  de  les  altres  csgle- 

TOMO  XXXIV.  19 


(  282  ) 
yes  de  la  ciutat  de  Manresa  la  qual  cosa  so  fa  en  menys 
prcu  del  Senyor  Rey  pare  nostre  molt  car  et  de  nos 
qui  som  Pi  incep  et  Senyor  vostre  et  de  la  jurisdiccio 
reyal  per  deffensio  de  la  qual  lo  dit  baile  es  vedat. 
Hon  con  semblants  coses  en  la  dita  clulat  nuil  lernps 
sien  acustumades  de  fer.  E  nos  aytals  fets  quis  fan  con- 
tra noslres  officials  sofferir  no  puxam  ne  dejam  major- 
ment  con  lo  dit  repicament  se  fa  ab  los  dits  senys  e 
esquelles  qui  son  voslres  e  per  los  quals  contra  nos- 
tres  officials  nos"  deu  repicar  per  semblant  cas  sino 
segons  ques  acustuma  de  fer  per  altres  lochs  de  Ca- 
thalunya.  Per  go  vos  dehim  eus  manam  que  vista  la 
present  requiráis  lo  pabordre  e  canonges  de  la  dila 
Seu  qui  daqui  avant  aytal  repicament  e  semblant  de 
senys  e  de  esquelles  no  íaqen  ne  fer  lexen.  E  si  per 
aquesta  requesla  estar  no  sen  volen  manam  vos  sots 
pena  de  M.  morabatins  dor  al  fisch  noslre  aplicadors 
que  de  continent  remováis  tots  los  batays  deis  dils 
senys  e  squelles.  E  si  per  aventura  alscuns  per  lur 
propria  auctoritat  assejaran  de  repicar  ab  allre  enginy 
los  dits  senys  e  squelles  certifficat  nos  dago  cor  nos 
los  ne  punirem  en  tal  manera  que  a  ells  e  ais  altres 
semblants  coses  assejants  ne  sera  eximpli.  E  ago  per 
res  no  mudéis  ne  allonguets.  Data  en  Barchinona  a  II 
dies  de  selembre  en  lany  de  la  Nativitat  de  nostre  Sen- 
yor MCGCLXV.  Primogenit. 

Dirigitur  consiliariis   et   probis    hominibus  civitatis 
Minorisse. 

Dominus  Dux  mandavit  michi  B.  de  Pinos. 


(  ^2S3 


Infonl  Kn  Johan  del  molt  alt  Senyor  Rey  priraoge- 
nit  Duch  de  Gerona  e  comte  de  Cerrera.  Al  feel  iios- 
tre  En  P.  Ramón  baile   de  Manresa.   Salut  et  gracia. 
Com  per  algunes  justes  rahons  nos  vullam   essér  pre- 
ses En  P.  de  Gravalosa   major  de  dies  e  En  Johan  de 
Segales  ciutadans  de  Manresa  per  go  a  vos  expressa- 
ment  deim    e  manam   e   comananí  que  en  quaí  que 
loch  los  daniunt  dils  atrobarets  dins   la  jurisdiccio  a 
vos  comanada  o  altre    jurisdiccio  del  Senyor    Rey   e 
nostra  que  aquells  preñáis  en  persona  et  preses  et  ben 
guardáis   sois  fe!  guarda  e  custodia  lingats  destro  de 
nos   bajáis  altre  rnanament  usant  et  aquest  fel  de  la 
preso  damunt  diía  saviainenl  e  secreta  en  tal  manera 
que  vinga  a  bon  acabament  car  nos   per   les  presents* 
manam  al  sotsveguer   de   Manresa  e   al  batle  de  Sent 
P.  Dor  e  a  lots  et  sengles  altres  officials  e  sots  meses 
del  Senyor  Roy  e  nostres  que  a  vos   sobre   les  dites 
coses  sois  la   fe   e   leyaltat  que  son  lenguts  al  Senyor 
Rey  e  a  nos  donen  eonsell  favor  e  ajuda  e  vos  acom- 
panyen  e  seguesquen  tant  e  aylantcs  vegades  con  per 
vos  requests  ne  serán.  Volents  encara  e  a  vos  manants 
que  fagáis  fer  fe  del  abit  quels   damunt  dils  portaran 
en  temps  de  la  lur  preso.  Data  en  Rarchinona  a  Yl 
dies  de  setembre  en  lany  de  la  Nativitat  de  nostre  Sen- 
yor MCCCLXV.  Primogenit. 


lufanl  En  Johan  etc.  Ais  feels  nostres  En  Francesch 


(  284  ) 
Nerey  sotsveguer  de  Manresa  En  G.  Savanera  batlle  dé 
Seiit  r.  Dor  e  a  tots  e  sengles  altres  officials  del  Sen- 
yor  Rey  e  nostres  ais  quals  la  present  pervendra.  Sa- 
lut  e  gracia.  Con  nos  hajam  comanades  e  manades  fer 
al  batle  de  Manresa  algunes  coses  qui  per  justicia  son 
fahedores  e  ais  dits  affers  lo  dit  batle  baja  mesler  la 
vostra  ajuda.  Per  co  a  vos  e  a  cascun  de  vos  expres- 
sament  deim  e  manam  sots  viríut  de  la  fe  e  leyaltat 
que  tenguls  sots  al  Senyor  Rey  e  a  nos  que  tota  ve- 
gada que  per  lo  dit  batle  ab  companya  o  en  aquella 
manera  que  ell  volra  e  que  en  les  dites  coses  que  nos 
manam  esser  fetes  donéis  aquell  consell  favor  e  ajuda 
en  tal  manera  que  bajen  bon  acabament.  Guardant  vos 
be  que  per  colpa  o  negligencia  vostra  res  no  bi  per- 
da  en  altra  manera  comptar  sia  a  colpa  vostra.  Dala 
en  Barchinona  a  YI  dies  de  setenibre  del  any  de  la  na- 
tivitat  de  nostre  Senyor  MCCGLXV.  Primogenit. 


Lo  Primogenit  del  Senyor  Rey. 
Vostra  lelia  bavem  reebuda  sobre  la  gran  injuria 
e  violencia  quel  Bisbe  de  Vich  ha  felá  en  persona  vos- 
tra e  de  vostre  assessor  al  Senyor  Rey  et  a  la  juris- 
diccio  reial  a  nos  tramesa  e  aquella  be  entesa  respo- 
nem  vos  que  si  axi  es  con  a  nos  bavels  fet  saber  vo- 
lem  e  a  vos  sots  pena  del  cap  a  perdre  deyín  e  ma- 
nam que  vistes  les  presen ts  ab  aquella  companya  que 
conexerels  esser  necessaria  a  íer  e  exseguir  les  coses 
davall  scrites  vos  manéis  personalmenl  al  palau  del  dit 
Bisbe  o  en  altre  loch  on  -abréis   lo    dit  Bisbe   et   ses 


(  285  ) 
companyes  esser  dins  vostra  jurisdiccio  e  tales  les  di- 
tes  companyes  del  dit  Bisbe  axi  clergues  con  lechs 
prenats  de  continent  exceplat  la  persona  del  dit  Bisbe 
havenl  sobre  a^o  sobirana  cura  e  diligencia  en  tal  ma- 
nera quel  dit  Bisbe  ne  alcun  de  ses  companyes  non 
puxa  res  saber  tro  fet  sia.  E  aquells  tenits  preses  e 
ben  ferrats  et  guardáis  tant  de  temps  tro  que  de  nos 
hajats  haut  altre  manament.  Certificants  vos  que  si  en 
aquesls  affers  no  havets  major  diligencia  que  no  ba- 
gues con  vos  jaquis  pendre  lo  vostre  assessor  a  voslre 
costal  en  gran  minve  et  vituperi  vostre  et  desonor  de 
la  jurisdiccio  damunt  dita  nous  costara  sino  lo  cap  de 
les  spatles  sens  tota  merce.  Manants  a  vos  que  de  con- 
tinent deliurets  lo  dit  vostre  assessor  de  la  preso  o  per 
for^a  o  per  grat.  E  acó  sots  la  pena  damunt  dita.  Data 
en  Barcelona  a  XIV  dabril  en  lany  de  la  Nativitat  de 
nostre  Senyor  MCCCLXVI.  Primogenit. 

Dominus  Dux  raissit  eam  signatam  expediendam. 

Dirigitur  Petro  Febroarii  bajulo  ville  Cervarie. 


Infans  etc.  Fidelibus  suis  vicario  bajulo  judici  ordi- 
nario et  subvicario  Gerunde  vel  corum  loca  lenentibus 
Salutem  et  gratiam.  Cum  nos  pati  nequeuntes  nonnu- 
11a  et  intollerabilia  prejuditia  gravamina  et  novitales 
per  episcopum  Gerunde  et  ejus  officiales  ipso  Episco- 
po  tractante  ])rocurante  et  gratum  habentc  nobis  et  jii- 
lisdiclioni  nostre  factas  et  irogatas  nulla  preambula 
justa  causa  temporalitatcm  cjusdem  cpiscopi  recipi  vi 
ad  manus  vestras  occupari  providcrimus  el   velimus. 


(  280  ) 
Ideo  nobis  et  ciiilibet  vestrum  dicimus  et  mandamus 
quatenus  lemporalitatem  rerum  reddiluum  et  juriuin 
dicti  episcopi  ad  manus  vestras  visis  presentibns  vice 
el  nomine  nostris  occupetis  et  recipiatis  et  de  eadem 
faciatis  vobis  ipsis  integre  responden  et  penitus  obo- 
diri.  Data  Barchinone  vicésima  octava  die  madii  anno 
a  nalívitate  Domini  MCGCLX  sexto.  Primogenit. 

Dominas  Dux  missit  eam  sigiiatam  expediendam* 


Lo  Primogenit  del  Senyor  Rey. 
Con  En  Nicolau  Figuera  preverá  de  la  Séu  de  Gero- 
na affirmant  si  esser  notari  publich  del  Bisbe  de  Gero- 
na contra  manament  prohibicio  e  ordinacio  noslres  fe- 
tes  e  ab  veu  do  crida  publicades  per  la  ciutat  de  Ge- 
rona en  gran  e  manifest  tort  prejudici  e  lesio  de  la  ju- 
risdiccio  del  dit  Senyor  Rey  e  nostra  baje  preses  car- 
tas publiques  e  preña  conlinuament  con  a  notari  pu- 
blich havent  auctoritat  del  dit  Bisbe  de  Gerona  la  qual 
cosa  fer  no  pot  segons  que  sabets.  Per  qo  nos  no  po- 
dcnts  segons  que  no  devem  soferir  tan  gran  prejudici 
et  lesio  de  nostra  jurisdiccio  a  vos  dehim  et  expressa- 
menl  manam  que  vistes  les  presents  prenats  o  pendre 
facats  lo  dit  Nicolau  Figuera  et  aquell  pres  liurals  en 
ora  secreta  et  descuydada  al  feel  del  offici  del  algua- 
zir  nostre  Pere  Segrera  la  qual  vos  Irametem  per  a- 
questn  raho  liurant  a  aquell  dit  P.  Segrera  companya 
covinent  a  la  ora  que  ell  vos  dirá  per  menar  aquell  la 
on  a  ell  manat  es  estat  et  per  nos  ordenat.  Guardant 
vos  sobiranament  que  en  tal  manera  e  asi  secreta  vos 


(  287  ) 
hajats  en  la  preso  daquest  preverá  que  per  ignorancia 
o  per  no  cura  ell  pogues  fugir  o  escapar  a  vostres 
mans  e  del  dit  P.  Segrera.  E  no  resmenys  vos  manam 
sots  aquella  major  pena  que  poriets  encorrer  que  a- 
quest  manament  e  aquest  fet  tingáis  axi  secret  que 
hom  del  mon  no  puxe  presumir  ni  saber  que  es  es- 
tat  del  dit  Nicolau.  Data  en  Barcelona  a  XXVIÜ  dies 
de  Octobre  en  lany  de  la  Nalivitat  de  nostre  Senyor 
MCCCLXVI.  Primogenit. 

Dominus  Dux  qui  eam  propria  manu  signavit  misit 
eám  expediendam. 

Dirigilur  vicario  bajulo  et  subvicario  Gerunde. 


In  Dei  nomine.  Pateat  universis  presenlem  sepiera 
inspecturis.  Quod  nos  Infans  Johannes  etc.  Certifficati 
ad  plenum  de  tractatibus  qui  ducuntur  et  íiunt  Ínter 
dictum  dominum  Regem  genitorem  nostrum  et  illus- 
trem  ac  ma^^nificum  dominum  Edoardum  principen! 
Aquitanie  et  Yallie  ac  dominum  Regem  Anglie  patrem 
suum  illustrera  super  certis  alligantiis  et  confedera- 
tionibus  aliisque  pactis  et  conventionibus  inter  nos  et 
eos  fiendis  adinvicem  et  íírmandis  in  quibusquidem 
tractatibus  sicut  nobis  dictus  dominus  Ptex  noster  Ge- 
nitor inlimavit  nosler  requirilur  spelialis  conscnsus 
imo  et  expedit  quod  dicli  tractalus  seu  eorum  aliqui 
concedantur  sive  corroborentur  alque  firmentur  per 
nos  vel  nostros  procuratores  speliales  aut  nuntios  ad 
prcdicta  per  nos  spetialiter  doputandos.  Ideo  volentes 


(  288  ) 
consumationi  dictorum  tractatuum  daré  locum  de  ex- 
pressis  assenssu  et  volúntate  dicli  domini  patris  noslri 
gratis  delibérale  ac  de  certa  scienlia  cum  !:oc  presen- 
ti  publico  ínslrumenlo  fiíníilcr  valituro  constituimus 
facimus  et  ordinamus  cerlos  et  speiiales  ac  indubita- 
tos  procuratores  nostros  et  nuntios  vos  vonerabilem  et 
religiosum  ffratrem  Johanneni  Ferdinandi  de  Heredia 
castelianum  Empos'.e  ac  priorem  Sancti  Egidii  Castelle 
et  Legionis  et  Franciscum  de  Sancto  Clemente  mili- 
tem  majordomum  ac  Berengarium  de  Pratis  legum 
doctorem  consiliarios  nostros  dilectos  licet  absentes 
tanquam  presentes  et  dúos  ex  vobis  absenté  vel  quo- 
modolibet  impedito  videlicet  ad  interveniendun)  seu  in- 
teressendum  pro  nobis  et  íamquarn  spetiales  procura- 
tores nostri  et  nuntii  tractatibiis  supiadictis  tam  coram 
dicto  domino  principe  quam  coram  domino  Rege  An- 
glie  patre  suo  vel  coram  quibusvis  alus  regibus  seu 
principibus  sive  magnatibus  quorum  assensus  vel  pre- 
sentía in  hiis  quomodolibet  requiraíur.  Et  ad  firman- 
dum  pro  nobis  et  nomine  nostro  dictas  alliganiias  con- 
federationes  pacta  et  conventiones  omnesque  dictes 
tracíatus  sive  capitula  inde  facía  et  íienda  ea  sciiicet 
vel  juxta  ea  que  per  dictum  dominum  Picgem  genitor 
rem  nostrum  aut  vos  lamquain  procuratores  suos  et 
nuntios  ipsius  nomine  firmabuniur  vel  ea  eliam  que 
vobis  aut  duobus  vestrum  absenté  vel  impedito  quo- 
modolibet ut  preferlur  íirmanda  nostro  nomine  vide- 
buntur.  Et  ad  prestandum  pro  nobis  ac  nomine  et  vice 
nostris  et  in  animam  noslram  super  premissis  et  quo- 
libet  eorum  i¡)  quibus  et  prout  vobis  videbitur  facien- 


(  280  ) 
(liim  corporalo  ad  sánela  Dei  evangelia  jurium  et  alias 
quaslibet  securitates  et  obligationes  tam  sub  pena  ex- 
comunionis  et  interdicti    et  tam  in  curüs  ecclesiasii- 
cis  et  seeiilaribus  quam   alias  de  quibus  et  proiit  du- 
xeritis  concoidandum  sou  que  ¡n  predictis  requirantur 
vel  fuei'int  opportuna  el  omnia  alia   etiam  noslro  no- 
mine faciendum  in  premissis  et  circa  premissaque  vo- 
bis  et  duobus  ex  vobis  ut  est  dictuní  videbuntur  Tien- 
da et  que   nos    possemus   si    person.iliter   adessemus 
etiam  si  fueriut  talia  que   requirerent  spetiale  manda- 
tum  vel  sine  quibus  predicta  explicari  non  possent  vel 
effeciui  mancipare   ac   etiam   ubi  majora  vel  graviora 
essent  superius  expressalis.  Promitentes  atque  jurantes 
in  animam  nostram  per  dominum  Deum  et  ejus  sancta 
qualuor  evangelia  manibus   nostris   corporaliter  lacla 
nos  semper  habere  ratum  gratum  et  firmum  quicquid 
per  vos  dictes  precuratores  noslros  et  nuntios  seu  dúos 
ex  vobis  absenté  vel  ut  premittitur  impedito  tractatum 
concessum  atque  firmatura  seu  gestum  fuerit  in  pre- 
dictis seu  quolibet  eorundem  et  nullo  tempere  revoca- 
re sub  bonorum  nostrorum   omnium  ypolheca.  Quod 
fuit  actum  in  villa  Regali  Regni  Yalentie  XV  die  madii 
anno  a  nativitate  Domini  MGCCLX  octavo. 

Signum  i^  Infantis  Jobannis  serenissimi  domini  Re- 
gis  Aragonum  primogeniti  ejusque  regnorum  et  terra- 
rum  generalis  gubernatoris  ducis  Gerunde  et  comitis 
Cervario  qui  bus  consentimus  eaque  íirmamus  et  ju- 
ramus. 

Testes  ffuerunt  presentes  ad  predicta  nobilis  Beren- 
garius  de  Apilia  majoidomus  Lupus  de  Correa  camer- 


(  290  ) 
lengus  et  Rodericus  Saneii  de  Calatpjubio  milites  con 
siüarii  dicli  domini  Infantis. 

Sigi^niim  Berlradi  de  Pinos  dijli  domini  Infantis 
prothonotari  et  notarii  piiblici  auctoritate  dicti  domini 
Regis  Aragonum  per  totam  terram  et  dominationem 
ipsius.  Qui  predictis  ómnibus  prcsens  interfiiit  hecque 
manu  propria  scripsit  et  clausit. 

Dominus  Dux  mandavit  Bartholomeo  do  Pinos  in 
cuJLis  posse  predieta  firmavil  et  juravit. 


Capitulum  primum  super  captione  de  Medes. 

Probatur  per  Guillermum  Agorquod  comes  Ausone 
cum  consortibus  suis  cum  "vellet  ingredi  Calatajubii 
dif*  June  fuit  sentitus  per  exercitum  Regis  Castelle  qui 
se  arrevatabat  versus  dictos  ingredientes  qui  fugerunt 
ad  locum  de  Medes  et  ülum  locum  recognoverunt  non 
deífensabilem  sed  gentes  dicti  Regis  tune  non  seque- 
bantur  eos  ipse  testis  vidissel.  Et  quod  postea superve- 
nerunl  les  gelades  be  DCC  homens  a  cavall  quos  dic- 
tus  comes  senliens  mandavit  ingredi  scultas  dicens 
quod  clauderent  januas  el  non  limerent  quia  curritores 
erant.  Et  postea  circa  horam  tertie  diei  martis  sequen- 
tis  Rex  Castelle  supervenit  cum  machinis  et  potentia 
et  tune  comes  et  alii  videntes  quod  non  poterant  se 
tenere  et  deffendere  fecissent  suuní  posse  deíFendendi 
ut  dixit  dictus  comes  convocatis  consortibus  dixit  quod 
Rex  Castelle  eral  ibi  cum  machinis  et  locus  erat  talis 
quod  ipse  non  poterat  videre  quod  possent  se  tenere 


f  291  ) 
et  sub  certis  paclis  qiiod  redderent  se  dicto  Reg¡  et 
tune  mandavit  testi  quod  ¡ret  ad  regem  si  reciperet 
eos  a  merge  cui  recusanti  dixit  quey  iría  si  li  pesava 
qui  ivit  cum  mandato  dicti  comitis  scilicet  quod  roga- 
bal  dicium  ílegem  per  merge  quod  dirnitteret  eos  lo- 
qui  cum  Johanne  Alfonso  et  alus  quem  nuntium  Rex 
Castelle  interrogavit  si  eral  ibi  comes  qui  negavit.  Et 
tune  Rex  Caslelle  dixit  quare  negabat  quia  ipse  vide- 
rat  fralrem  Arlaldum  et  quod  ipse  hoc  sciebat  de  cer- 
to  per  les  scoltes  quas  ceperat.  Et  tune  ille  redit  vi- 
dens  quod  dictus  Rex  nesciebat  de  certo  quod  dictus 
comes  esset  ibi  ad  dictum  comitem  et  dixit  ei  quod 
Rex  nesciebat  ipsos  esse  ibi  et  tune  dominus  comes 
enfellonis  conira  el!  el  dixli  quey  tornes  pro  eo  quod 
primo  dixerat  sibi  et  ivit.  Et  tune  Rex  Castelle  res- 
pondit  quod  volebat  ilios  milites  mittere  et  finaliter 
comes  descendit  ad  eos  el  habuit  tractatus  cum  ipsis 
et  tándem  reddiderunl  se  domino  Regi  et  proul  dictus 
testis  asserit  se  reddiderunt  cor  nos  pogueren  teñir 
poch  ne  molt  al  poder  del  Rey  de  Castella.  E  feu  se 
segons  que  ell  iliu  a  consell  común. 

ítem  probatur  per  vicarium  de  Medes  quod  comes 
cerlifficatus  que  la  pelada  magna  erat  ibi  dixit  callats 
que  ades  ni  hauta  mes.  Et  quod  tune  secundum  dic- 
tum testem  el  prout  dicebant  homines  loci  poterat  fu- 
gere  et  non  fugit. 

Ítem  probatur  per  Sanciuum  Gónsalvis  de  Heredia 
et  8UÜ.S  contestes  quod  dictus  comes  dum  ducebatur 


(  292  ) 
ad  dictum  Regem  faciebat  bonam  faciem  ilarcm  el  ri- 
sibilem  ceteris  caplis  cum  eo  malam  et  tristem  fa- 
ciem facienübus  eí  qiiod  eral  fama  publica  ¡n  iota  Ara- 
gonia  et  per  lotam  terram  domini  Piegis  Aragonum 
quod  caplio  dicti  comitis  fuit  facta  voluntarie  et  non 
j)er  forsa. 


ítem  probatur  per  Johannem  Alfonso  qualiter  se 
reddidit  dominus  comes  cum  alus  habita  littera  pacto- 
rum  scripta  mandato  comitis  et  subscripta  per  ma- 
num  domini  Regís  Castelle  quodque  si  voluisset  seu 
poguera  esser  be  anal  sens  toi  perill  que  ben  hac  prou 
spay  con  ell  testimoni  fo  lo  primer  hom  que  aplega  al 
dii  locb  de  Medes  per  manament  del  dit  Rey  de  Cas- 
tella  que  encara  noy  havia  vengut  algún. 


Ítem  probatur  per  Vitalem  de  Blanes  quod  cum  fu- 
giebant  timentes  tumultum  exerciius  Regís  Castelle  in 
uno  nemore  concordarunt  daré  civatam  a  Medes  et  fi- 
naliter  iré  Darocham  et  secundum  consílíum  et  men- 
tem  hujus  testís  el  quorundam  alíorum  melíus  érat  fu 
gere  Darocham  quam  remanere  in  dicto  loco  de  Medes 
propter  periculum  exercítus  domini  Regís  sed  domi- 
nus comes  et  Petrus  de  Luna  qui  per  se  habebant  con- 
sílíum in  una  camera  deliberarunt  aíiter  sed  ipse  tes- 
tís nesciebat  eorum  consílía. 


293 


ítem  quod  dictiis  comes  luit  bcne  locoüectus  per 
tiictum  Uegem  sed  quod  í'uit  posita  una  cathena  ¡n 
pede  dicti  comitis  et  aliorum  suorum  sotiorum. 

ítem  pi'obatur  per  Pelrum  de  Luna  quod  audito  ru- 
more exercitus  retiierunt  non  tamen  penganíes  quod 
essenl  sentiti  et  remanserunt  ut  dicunt  alii  in  loco  de 
Medesquem  locum  lecognitum  viderunt  non  deffensa- 
bilem  sed  ibi  remanserunt  pro  tanto  tandiu  ut  habe- 
rent  resp«nsum  de  nuntiis  quos  miserant  apud  Calula- 
jubi.  Et  in  islo  intermedio  venerunt  dueenli  equites 
domini  Regís  qui  siabiliverunt  passus  et  sic  non  po- 
tuerunt  exire  propter  passus  stabilitos  et  postea  super- 
veniente cxercitu  domini  Regis  cum  machinis  et  po- 
tentia  cogitaverunt  recedere  in  nocte  per  unum  pas- 
suní  qui  non  erat  stabiliius  quem  postea  viderunt  sla- 
bilitum.  Et  sic  iraclavenmt  isto  incohante  Iractatu  post 
visas  litteras  dicti  Regis  requirentis  eos  de  redditione 
quod  se  redderent  dicto  Regi.  Est  tamen  verum  quod 
ipsi  ante  miserant  dictum  Guillermum  Assor  ad  dicen- 
dum  dicto  Regi  quod  ipsi  non  erant  ibi  et  finaíiter  ha- 
bita responsione  quod  Rex  sciebaí  quod  ipsi  erant  ibi 
consumarunt  dictum  tractum  et  sub  certis  pactis  ha- 
bilis  cum  nuntiis  dicti  Regis  habita  littera  dicti  Regis 
pro  qua  signanda  de  manu  Regis  ivit  primus  comes 
Ausonie  reddiderunl  se  domino  Rcgi  et  fuerunt  ducti 
«oram  eo  et  excusat  nioram  quam  fecerunt  et  non  fu- 
gerunt  ad  locum  de  Darocha  qui  non  erat  sic  pericu- 
iosus  quia  propter  periculum  venerunt  et  in  dicto  lo- 


(  294  ) 
cü  cjuiíi  magis  propinquus  lul  reclounduní  speclare  vo- 
lebant  nec  volebant  expeclare  ¡n  loco  de  Pulcronioníe 
quia  nimis  propinquus  liostibus. 


Capitulum  sccundum  si  dictus  comes  Ausonie  erat  in 
carceribus  vel  ibat  solutus. 

Super  captione  probatur  per  F.  Gomig  quod  ince- 
debat  dominus  comes  cum  duobiis  calhalanis  familia- 
ribus  cum  dicto  Rege  Castelle  sine  ferramentis  veriim 
^st  quod  dicebatur  per  gentes  quod  etat  in  dicto  loco 
lanquam  captus  et  quod  aliqui  homines  custodiebant 
eum  tamen  ipse  testis  non  vidit  ductum  comitem  cap- 
-lum  nec  existeniem  in  alia  captione  sed  aüos  videbat 
-caplos  in  Xibilia. 

ítem  per  Rodericum  de  Guitaria  Regni  Caslelle  quod 
In  eodem  loco  vidit  dictum  comitem  equiíantem  per 
se  solum  et  sequentem  Regem  ut  liberatum  et  sine 
custodibus  et  sequentem  consilia  domioi  Regís  qui  se 
comuniter  írabebal  cum  dicto  comité  cum  vocabat 
consilium  quantumcumque  paucos  traherat  ad  dictum 
consilium  et  comedebat  prior  cum  militibus  domini 
Regis  ante  mensam  dicli  Regís  celeris  stantibus  in  cap- 
tione ut  solebant. 

ítem  probatur  per  mullos  testes  quod  dictus  comes 
postquam  ante  Pascha  stabat  captus  et  ferratus  venjl 


(  295  ) 
ad  Regem  Castelle  ad  locum  de  Alguisira  ubi  eral  sio- 
leum  et  fuit  visus  per  multos  equites  solus  et  inter- 
dum  quodam  retro  equitante  in  muía  et  sine  qiiibus- 
cumque  custodibus  el  etiam  ¡n  Denia  et  Carlai!,enia  et 
in  alus  multis  locis.  Est  tanien  verum  quod  aüquide- 
poiiunl  quod  erat  sub  custodia  Mariini  Anyis  licet  non 
fuissent  interrogalus  de  certa  sciencia  nec  eliam  niul- 
lis  deponeniibus  quod  ibat  sine  custodibus  suní  ¡nler- 
rogati  de  certa  scientia  verum  Exemen  Dor¡<^.  deponit 
que  lo  dit  comte  era   en  tant  gran  stament  ab  lo   dit 
¡Rey  qui  fo  de  Castella   que   sen   peguera    esser  anat 
moltes  vegades  el  no  stave  en  poder  de  alguízir  ne  de 
gardes  e  si  aquest  deponent  fos  stat  tranch   solament 
una  vegada  axi  con  lo  comte  que  perdes  lo  cap  si  fos 
trobat  en  Castella.  E  diu  Marti  Morera  quel  dit  comte 
anave  solt  et  que  staven  tols  maravellals  con  axi  anave 
solí  et  que  si  aquest  testimoni  fos  en  aquel!  cas  que 
-era  lo  dit  comte  que  baguere  assejat  de  anar  sen.  Mas 
diu  que  oy  dir  que  alscuns  lo  gardaven  de  la  couipan- 
ya  de  Marti  Anyis.  Sed  multi  concordant  quod  eral  in 
consiliis  dicti  Regis  esto  quod  non  essent  cum  domi- 
no Rege  nisi  dúo  vel  tres.  El   probatur  per  Rertran- 
dum  Daibi  cui  ut  dixit  relulit  dictus  comes  quod  tém- 
pora quo  dicte  galee  venerunt  dictus   comes   ascendit 
in  dictum  stoleuin  deííerrat  e  solt  e  quey  bavia  comen- 
damenl  e  que  cerqua  cascuna  de  les  IV  galeas  del  I 
cap  al  altre  ab  la  spaba  en  la  ma  per  sercar  lo  vescom- 
te  de  Cardona  per  matarlo  que  no  vengues  viu  devant 
lo  dit  Rey. 


Í96 


ítem  de  sceleratis  seu  prodilionalibus  conciliis  et 
tractalibus  datis  domino  Hei-i  per  dictum  comitem 
et  contraclis  cum  eodem  Rege  probatur  per  Cahim 
Cofen  judeum  quod  cum  exiissent  de  consilio  in  que 
fuerant  cum  Rege  qui  cum  Marlino  Anyis  et  Matheo 
Ferrandez  quod  bonum  eral  consilium  quod  dictus  co- 
mes dederat  videücet  quod  Res  Castelle  facerct  mag- 
nam  armatam  navium  et  galearum  in  quibus  irent 
raultiludo  equitum  faciendo  viamde  Murvedre  et  quod 
postea  acederunt  abinde  recedendo  ad  fortaiicia  dicti 
comitis  que  erant  propre  mare  et  ex  hoc  metrien  tota 
la  térra  en  brugit. 


ítem  probatur  de  auditu  multorum  per  Petrum  dez 
Coll  de  Vilajoyosa  quod  cum  galee  Regís  Castelle  re- 
cesserunt  de  Cartagenia  quod  Rex  Castelle  debebat 
ascenderé  et  quod  facerel  viam  de  Catbalunya  et  simul 
cum  dicto  comité  debebat  venire  ad  locum  de  Rlanes 
quem  locum  dictus  com.es  promiscrat  tradere  domino 
ülim  Regi  o  de  Irer  de  la  térra  sa  rauller  per  manarla 
en  Castella. 


Ítem  probatur  circa  idem  per  Martinum  de  Gallego 
que  ell  íeslimoni  bavia  XL  jorns  slat  en  Portogal  eti 
casa  del  Rey  de  Portogal  hon  era  stat  tiames  per  lin- 
fanla  de  Poitogal  e  oy  dir  a   scuders   deis  missatgers 


(  297  ) 
del  Rey  de  Caslella  qui  eren  en  P()rtop:al  parlant  quol 
Rey  de  Poitogal  feya  gran  pertret  de  armada  quel  dit 
pertreí  feya  íer  lo  dil  Rey  do  Castelia  a  ¡ndusíria  e 
consell  del  dit  comte  Dosona  e  que  lo  dit  comte  dcvia 
esser  capita  e  partent  de  Porlogal  vinent  en  Aragón  e 
travessant  per  Castelia  oy  aquest  testimoni  d¡r  comu- 
nament  a  tot  hom  e  en  lots  lochs  dins  Castelia  hon  ell 
fo  aytals  paraules  o  semblants  que  mal  viatge  faes  lo 
comte  Dosona  qui  tan  gran  hestoi  feya  fer  al  Roy  de 
Castelia  e  quel  Rey  de  Castelia  creya  lo  dit  Comte 
molt  e  li  dava  gran  fe  e  tot  quant  feya  feya  ab  son  con- 
sell  e  que  de  oert  devia  muntar  capita  en  lestol  del  dit 
Rey  de  Castelia  olim. 


Ilem  probatur  circa  idem  per  En  Yago  Navarra  de 
Calataju  que  quant  lo  missatger  quel  Rey  de  Castelia 
havia  tjamt's  al  Princep  de  Gales  torna  quel  dit  com- 
te fo  en  lo  consell  que  tengueren  ab  lo  dit  missatger. 


ítem  probatur  per  G.  Alanya  presbiterum  quod  Re- 
ge Petro  olim  Castelle  et  principe  et  alus  mullisprin- 
cipibus  existentibus  ¡n  Bayona  iti  domo  ífratrum  m¡- 
norum  comes  Ausonie  venil  ad  dictum  locun)  et  posuit 
se  simul  cum  dictis  prmcipibus  et  cum  debuerunl  in- 
trare  consilium  Rex  Petrus  et  dictus  comes  traherunt 
se  ad  partem  per  aliquam  pausam  loquentes  invicem 
et  postea  dictus  Rex  Petrus  rediit  ad  alios  in  consilio 
et  dictus  comes  reoessit  et  ivit  ad  domum  suam.  ítem 

TOMO   XXXIV.  20 


(  298  ) 
prout  diclus  Guillermus  tleponit  fama  erat  in  dicto  lo- 
co quod  dicli  Reges  et  comités  erant  congregati  pro 
faciendo  intratam  in  Caslellam  et  quod  infans  Majori- 
ce  debebat  venire  pro  faciendo  aliqua  alia  empreni- 
raenta  scilicet  de  mtrando  per  Rossilionem  aiidivit  in- 
super  dici  quod  dictus  comes  venerat  illud  pro  facien- 
do paceni  inter  principem  et  comitem  Fuxii  sed  alia 
dicebanl  quod  venerat  pro  affermando  se  de  quanlita- 
te  pecunie  quam  dictus  Princeps  petebat  ab  eo  etquod 
erat  certum  quod  filius  dicti  comitis  stabat  pro  resena 
iu  posse  dicti  principis. 


ítem  probatur  per  Bernardum  Roig  de  villa  Hostal- 
rici  quod  dictus  comes  in  Bayona  venit  ad  domum 
predicatorum  ubi  erat  dictus  Rex  olim  Caslelle  et  ibi 
vidit  dictum  Regem  manu  ad  manum  euntem  et  apar- 
tanlem  se  cum  dicto  comité  et  loquentes  invicem  sub- 
lus  unam  tlgueriam  et  hoc  per  spalium  unius  leuce  et 
nulius  poterat  eos  audire  et  postquam  ibi  steterunt 
per  dictum  spacium  recesserunt  inde  ad  aliam  partem 
ubi  steterunt  colloquentes  de  vesperis  usque  ad  sero. 
ítem  per  eundem  quod  dictus  comes  fuerat  arresta  tus 
ut  audivit  a  familiaribus  dicli  comitis  ad  inslanciam 
dicti  olim  Regís  qui  conquerebatur  de  X  mille  duplis 
quas  dederat  dicto  comiti  ut  sequeretur  ipsum  Regem 
et  noluerat  sequi.  Ítem  in  craslinum  audivit  dici  a 
quodam  nominalo  Poncio  quando  rediebat  ab  locum 
de  Ortes  quod  valde  plangebat  quia  Bernardinus  filius 
dicti  comitis  veniebat  ad  resenam  et  quod   nunquam 


(  299  j 
rediret  et  quocl  comes  debebat  venire  a  Sordova  et  ¡bi 
ínveniret  dictiim  Bernardinum  et  ducere  eum  a  Bayo- 
na cum  domino  de  Bruylano  et  ita  audivit  dici  quod 
fuit  postea  sequtum  de  facto  et  dicliis  comes  redüt  ad 
Ortes. 


Ítem  probatnr  per  Simonem  Majoris  quod  audivit 
dici  quod  comes  Ausonie  fuerat  caplus  a  Bayona  pel- 
lo mayre  de  la  ciutat  de  Bayona  a  qua  captione  non 
fuit  liberatus  usque  ad  adventum  Begis  olim  Castelle 
et  tune  liabuit  poneré  in  posse  dicti  principis  filium 
suum  Bernardinum  et  iste  teslis  viditdiclum  comitem 
euntem  et  venientem  de  Bayona  a  Ortes  et  e  contra  et 
vidit  dictum  Principem  tenere  magnum  parlamentum 
cum  alus  prlncipibus  el  dicto  Bege  et  eo  tune  dictus 
comes  loquebatur  valde  frequenter  cum  dicto  Bege  Pe- 
tro  et  erat  in  magna  familiarilate  secum  el  cum  alus 
de  familia  dicti  Kegis  prout  hic  testis  vidit.  Yidit  insu- 
per  quod  dictus  comes  invitavit  Mariinum  López  et  plu- 
res  aliüs  de  familia  dicti  Begis  amicos  suos  et  cotidie 
veniebat  ad  domum  Begis  loquendo  et  stando  cum 
familiis  suis  in  dicto  loco  de  Bayona.  Et  audivit  dici 
quod  dictus  Bernardinus  stabat  in  resena  usque  quo 
questio  que  eral  Ínter  ipsum  Begem  et  dictum  comi- 
tem esset  determínala. 


ítem  prcbatur  per   Johannem   Mercerii  quod  dictus 
comes  Ausonie  fuit  captus  in    Bayona  pro  eo  quia  ut 


(  300  ) 
dicebatur  fuerat  habitus  in  suspitione  cum  transiebaí 
sublus  pontem  de  Bayona  non  dicentem  aliquid.  Qiiod- 
que  veniens  Rex  olim  Castelle  in  Bayonam  requisi- 
v¡l  ne  dictus  comes  exiret  a  dicta  captione  sine  vo- 
lúntate sua  ut  dicebant  cives  dicte  civitalis  et  vidit 
sepe  loqui  simul  dictum  Regem  cum  dicto  comité  el 
quod  ut  audivit  dici  et  erat  cogitatio  sua  et  aliorum 
multorum  quod  dictus  comes  iractabaí  de  duobus. 
Primo  qualiter  deliberaretur  de  eo  quod  Rex  Petrus 
petebal  ab  eo.  Secundo  quod  servirel  Regí  Castelle  et 
faceret  guerram  pro  eo  et  quod  dictus  Rex  bereditaret 
ipsum  comitem  in  Castella  in  casu  tamen  quo  non 
posset  convenire  cum  domino  Rege  Aragonum  et  quod 
audivit  dici  quod  antequam  donainus  Rex  Petrus  re- 
cederet  de  Xibilia  remansit  et  erat  in  certis  avinentiis 
cum  dicto  comité  el  quod  de  boc  erat  fama  in  dicta  ci- 
vitate  de  Bayona.  Dicit  insuper  de  vero  quod  dictus 
comes  posuit  filium  suum  Bernardinum  in  posse  dic- 
li  principis  in  quodam  castro  prope  Bayonam  et  quod 
audivit  dici  a  quodam  factore  suo  vocato  En  Fartaner 
quod  duxerat  dicto  comiti  loquendo  cum  eo  quodque 
si  comes  vellet  furarentur  cum  quibusdam  clientibus 
dictum  Bernardinum  qui  respondit  que  no  sen  curava 
que  la  menys  ansia  era  que  havia.  Ítem  quod  audivit 
dici  a  diversis  personis  et  erat  fama  publica  quod  dic- 
tus comes  tractabat  quod  si  non  posset  convenire  cum 
domino  Rege  Aragonum  quod  cum  infante  Majorice  et 
familiis  quas  posset  babero  faceret  guerram  contra 
dictum  dominum  Piegem  Aragonum. 


301  ) 


Cap.  quarium  supér  directione  galearum  seu  stolei. 

Siiper  directione  galearum  Regis  Castelle  probatur 
per  plures  testes  quod  quando  ipse  Rcx  Castelle  cum 
uno  lembo  veniebat  per  endressar  les  galees  ¡ncede- 
bat  cum  eo  dictus  dominus  comes  pro  dirigendo  dic- 
tas galeas  e  sercant  e  ordonant  les  dites  galeas  ab  lo 
dit  Rey  et  eiiam  per  vicecomitem  Castriboni  de  audi- 
tu  nuntioruní  dicli  Regis. 


Capitulum  quintum  super  decollatione  xurme. 

Super  decollatione  xurme  probatur  per  Rodericum 
Darica  gasconem  quod  dictus  comes  cum  viditgaleam 
den  Sentmenat  interrogavit  cujus  erat  dicta  galea  et 
certificatus  quod  erat  den  Sentmenat  mandavit  que 
tots  fossen  degolláis  sed  patronus  galee  Sancti  Jacobi 
dixii  quod  non  faceret  sine  mandato  Regis  et  circa 
Ídem  probatur  de  fama  et  audilu  quod  dictus  comes 
fuerat  occasio  dicte  decoUationis. 


ítem  circa  ídem  frater  A.  Ermengol  del  ordo  del 
Espital  deposa  que  ha  oyt  dir  a  I  fadri  de  Torlosa  ape- 
llat  Bernat  Orenga  remer  lo  qual  fo  pres  en  la  galiota 
de  Tortosa  ab  les  IV  galees  nostres  qui  foren  preses 
quel  comte  Dosona  dix  al  dit  Rey  qui  ib  apres  que 
bac  feta  degollar  la  xurma  aqüestes  páranles  o  sem- 


(  302  ) 
blans  Senyor  si  ax¡  lio  haguessets  fet  tola  vegada  la 
¿guerra  fora  pessa  finada.  E  deya  lo  dit  Bernat  Oíenga 
al  dit  testimoni  per  cert  Senyor  jou  juraria  en  fa- 
ria  testimoni  que!  dil  comte  feu  degollar  la  dita 
xurma. 

ítem  se  prova  per  Eymerich  de  Sentelles  que  lo  dit 
comte  restaura  Naverso  segons  que  oy  dir  al  dit  com- 
te et  semblantment  se  prova  per  altres  quel  comte  lo 
restaura. 

ítem  probatur  circa  idem  per  aiiquos  spetialiter  per 
En  Perdigo  trompeta  quod  fuit  petitus  Naverso  ex 
parte  comitis  Ausonie  et  fuit  ductus  ad  galeam  de  Mar- 
ti Anyis  sed  tamen  Naverso  dicit  quod  ex  parte  dicli 
Marti  Anyis  fuit  petitus  et  ad  diclum  dicti  trompeta 
concordat  dilus  Bertrnndus  Dalbi  qui  audivit  dici  a 
dicto  comité  quod  habebat  comendamenlum  in  dicto 
stolo.  Et  aliqui  deponunt  de  fama  et  auditu  a  pluribus 
quod  dictus  comes  cum  eral  in  dicto  stolo  cridave  al 
cart  al  cart. 


ítem  probatur  per  unum  testem  quod  Rex  Caste- 
lle  precepit  dari  arma  pro  dicto  comité  et  uno  suo 
nuntio  cathalano  quando  debebat  se  recoliigere  in  dic- 
to stoleo. 

ítem  probatur  per  Andrearn  Gomig  de  Calataju  quod 
audivit  dici  a  dicto  comité  quod  si   Rex   Castelle  da- 


(  303  ) 
ret  sibi  mille  quingentos  de  la  geiieta  que  de  grado  pe- 
lleyaria  con  lo  comte  de  Denia  qui  sera  apartado    en 
Briviescha. 


Probatur  per  Bertrandum  Dalbis  siiperpredictis  que 
aquest  testimoni  vengut  en  la  ciutat  de  Xibilia  e  feta 
reverencia  al  d¡t  Rey  Enrich  lo  comte  Dosona  convido 
aquest  testimoni  e  parlali  de  la  mort  de  son  pare  e 
empra  ell.e  altres  caps  de  companyes  que  li  valgues- 
sen  contra  lo  Bey  de  Navarra  qui  era  stat  occasio  de 
la  mort  de  son  pare  e  atorgaren  lin  mas  apres  diu 
quel  dit  comte  Dosona  I¡  dix  depuys  que  nols  volia 
contra  lo  Rey  de  Navarra  ans  quant  se  fos  alunyat  de 
Xibilia  una  jornada  ell  sen  volia  anar  seguir  lo  Rey 
don  Pedro  per  fer  guerra  al  Rey  Enrich  car  dins  Xibi- 
lia ell  no  volia  explicar  que  per  qo  los  volgues.  Mas 
queu  deya  per  scusa  sua.  E  lo  Rey  Enrich  sabent  quel 
dit  cornle  amprava  aquest  testimoni  per  haver  compan- 
yes mana  al  dii  comte  que  no  sen  entremeses.  E  sobre 
ago  lo  dit  comie  dix  a  aquest  testimoni  e  ais  altres 
que  havia  amprals  que  nols  podía  complir^o  quels  ha- 
via  promes  con  no  bagues  la  moneda  de  present  e  per 
qo  con  lo  Rey  Enrich  li  havia  menassat. 

E  lo  sentdema  lo  dit  comte  trames  per  aquest  tes- 
timoni e  I  veylet  qui  era  ab  lo  dit  comte  Dosona  dona 
a  aquest  testimoni  una  letra  de  creenga  del  comle  de 
Foix  per  virtut  de  la  qual  creenga  li  dix  (|uc  en  tot  go 


(  304  ) 
que  ell  pogues  ajudar  lo  comle  Dosona  en  sa  deliura 
queu  faes.  E  apre*  a  preclis  del  dit  comte  Dosona  a- 
qucst  teslinioni  atorga  al  dit  comle  Dosona  quel  se- 
guiria  lio  a  Orles  al  comte  de  Foix  el  lavors  lo  dit 
comle  Dosona  promes  1¡  sa  fe  de  son  cors  ab  sagra- 
ment  e  homenatge  de  donar  a  aquest  teslimoni  dins  VI 
dies  apres  qtie  fossen  a  Orles  MD  florins.  E  aquest  li 
feu  sagrament  e  homenalge  de  ferli  companya  e  teñir 
la  fe  tro  a  Ortes. 


Dix  encara  que  ell  teslimoni  stant  en  Xibilia  viu 
Menrroys  de  Cenabre  caslella  qui  sera  enipres  ab  bé 
CCC  de  cavall  per  anarsen  al  Rey  don  Pedro  a  Bayo- 
na o  la  hon  fos.  E  viu  quel  comle  Dosona  feu  donar 
per  Marli  Anyis  li  mil  peges  dor  al  dit  Menrroys  per 
fer  partir  los  dits  CCC  homens  a  cavall.  E  viu  encara 
fer  grans  tractamenls  al  dil  comle  Dosona    ab    lo   dit 


Marli  nos  sab  quins  ne  de  que. 


Ítem  probalur  per  eundem  queoy  dir  al  dit  comte 
Dosona  quel  vescomle  Dilla  li  havía  fet  sagrament  e 
homenalge  de  venir  ab  ell  en  Gascón  va  e  per  esser  ab 
ell  a  fer  guerra  la  on  la  volgues  fer  e  que  oy  dir  al 
dil  vescomle  que  ell  sen  devia  venir  ab  lo  dit  comte  a 
Ortes  e  que  sen  bi  fora  vengul  sino  que  con  foren  a 
Burgués  hac  I  missatge  de  Calhalunya  apcllat  Griffo  e 
lavors  enconlinent  los  dits   comte  e  vescomle  acorda.- 


(  305  ) 
ren    quel   dit   vescomte    sen    anas    en    Cathalunya  e 
axis  feu. 


Dix  encara  lo  dit  Bertrán  esser  ver  quel  dil  comte 
par[ent  ab  lo  dit  lestimoni  de  Buigucs  e  tinent  lur  ca- 
mi  vers  Bayona  foren  en  I  loch  apellat  Castro  Daygo 
e  aqnil  empra  de  niissalgeria  faedora  al  Rey  de  Cas- 
tella  ab  certs  oapitols  que  li  dona  los  quals  contenen 
^0  quis  segueix  en  acabament.  Primerarnent  quel  ex- 
cusas per  certes  rahons  con  uo  sen  ana  ab  lo  dit  Rey 
con  paríi  de  Xibilia.  ítem  quel  dit  Rey  partís  de  Galli- 
cia  al  pus  tost  que  pogues  e  que  anas  al  princep  de 
Gales  car  perill  ere  que  ses  genis  nols  trahissen.  ítem 
ques  guardas  de  Marti  López  comenador  Dalcanlera  e 
de  Cabeses  de  Yaques  e  daltres  qui  havien  tractament 
ab  lo  Rey  Enrich  de  liurar  lo  al  dit  Rey  don  Elnrioh  & 
que  acó  sabia  lo  dit  comte  per  bocha  del  Rey  don  En- 
rich qui  dit  lin  havia  en  Xibilia.  liem  que  ell  se  podia 
fiar  al  comanador  Johan  Dente  e  a  Matheu  Ferrandez. 
ítem  que  tractas  matrimoni  de  la  sua  filia  major  ab  lo 
I  deis  filis  del  Rey  Danglaterra  e  quel  faes  Rey  apres 
sa  vida  e  que  tractas  matrirnoni  ab  doncella  de  la  se- 
gona  filia  e  quel  dit  comle  tractaria  de  la  altra  filia  ab 
lo  fill  del  comte  de  Foix  e  que  li  dones  la  ierra  de 
Biscaya  ab  CC  mil  florins.  ítem  quel  dit  comte  Doso- 
na  havia  parlat  ab  lo  maestre  de  Calatrava  en  I  loch 
apellat  Almagro  e  ab  alcun  allre  qui  fo  presoner  den 
Bernal  de  la  Sala  los  quals  tendrien  la  veu  del  Rey  don 
Pedro  si  entrava  en  Castella.  ítem  quel  dit  Rey  tractas 


(  ;^06  ) 

al)  lo  Rey  de  Navarra  que  donas  passíitge  a  CCC  ho~ 
inens  a  cavaü  qui  devien  exir  de  Castella  per  anar  al 
dit  Rey  en  Gascunya  e  que  per  honor  del  dit  Rey  lo  dit 
comte  Dosona  faria  pau  ab  lo  Rey  de  Navarra  ab  que 
lo  dit  Rey  de  Navarra  lo  asseguras  que  daqui  avant 
no  li  tractas  negun  mal.  ítem  que  per  go  quel  dit  Rey 
se  confias  del  dit  comle  e  dago  queli  íeya  a  saber  que 
ell  era  apparellat  de  metra  en  poder  seu  los  filis  e  fi- 
lies seus  en  resenes  e  que  stiguessen  la  on  slaven  les 
filies  del  dit  Rey.  E  aquests  capilols  ab  una  letra  de 
créenla  del  dit  comte  qui  sendressava  al  dit  Rey  mons- 
tra  lo  dit  comte  en  scrits  al  dit  teslimoni  pregantlo  ca- 
rament  que  faes  la  dita  missatgeria  la  qual  aquest  tes- 
timoni  recusa  de  fer  sguardant  la  malicia  del  dit  Rey 
e  con  era  siat  en  servey  del  Rey  don  Enrich  de  la 
qual  cosa  lo  dit  comte  fo  fort  irat.  Dix  encara  que  oy 
dir  stanl  a  Ortes  a  aquells  de  la  cambra  del  comte  de 
Foix  quel  comte  Dosona  havia  parlat  ab  lo  comte  do 
Foix  del  dit  malrimoni  de  una  filia  del  dit  Rey  ab  lo 
fill  del  dit  comte  de  Foix  e  quel  dit  comte  Dosona  de 
part  del  dit  Rey  don  Pedro  li  havia  promes  LX  mil 
dobles  e  que  lexas  anar  iota  la  sua  gent  en  ajuda  del 
dit  Rey  qui  fo.  E  que  daltra  part  lo  dit  Rey  los  darie 
lur  sou.  E  quel  dit  comte  Dosona  fos  capita  de  aquella 
gent.  E  que  lo  dit  comte  de  Foix  havie  respost  que 
non  faria  res  ans  havia  tengut  lo  dit  comte  Dosona  per 
un  musan. 


Dix  encara  que  con  foren  a  Bayona  lo  dit  comte  e 


(  307  ) 
íiquest  testimoni  hon  arribíiren  per  mar  e  lo  dit  comte 
a  manament  del  mayre  de  Bayona  no  volgues  calar 
mentre  passava  sots  lo  pont  con  segons  que  aquell 
cointe  dix  havia  temor  deis  Navarres  foren  axi  lo  dit 
comte  con  aquest  testimoni  preses.  E  apres  con  lo  Rey 
don  Pedro  fos  arribat  a  Sant  Sabastia  aquell  Rey  tra- 
mes una  letra  al  senescal  de  Guiana  e  al  mayre  de 
Bayona  quel  dit  comte  no  partis  de  Bayona  tro  en- 
semps  haguessen  partat.  E  apres  alscuns  dies  lo  dit 
Rey  feu  saber  al  dit  comte  que  el!  entraría  a  Bayona 
e  que  aquell  comle  1¡  fos  deffora  la  qual  cosa  no  poch 
fer  lo  dit  comte  per  go  con  no  havie  besties. 


Dix  encara  que  per  lo  dit  comte  stant  en  Bayona 
foren  trameses  per  missatgers  lo  Senyor  de  Bruylana 
e  aquest  testimoni  al  Rey  don  Pedro  qui  era  lavors  a 
Saut  Sabastia  ab  letra  de  créenla  del  dil  comte  la  qual 
creenga  en  acabament  era  aytal.  Que  lo  comle  havia 
entes  quel  dit  Rey  se  tenia  per  agreviat  con  nol  havia 
seguit  con  partí  de  Xíbilía  car  Goier  Diez  1¡  dix  de  parí 
del  dit  Rey  aquest  testimoni  presont  que  lo  dit  comte 
havia  fet  contra  sa  fe  per  qo  con  nol  havia  seguit.  E  lo 
dit  comte  diu  que  es  apparellat  de  scundír  sa  fe  siy 
ha  nengun  de  casa  del  dit  Rey  quí  dignes  lo  contrari 
car  con  lo  dit  comte  hac  armat  lo  dit  Rey  ana  ais  ca- 
ihalans  e  aragoneses  personcrs  que  ab  cll  ensemps 
acompanyassen  e  seguissen  lo  dit  Rey  e  nou  volgren 
fer  et  que  cntrelaiit  ell  fo  exit  de  la  cíutat  e  troba  lo 
dit  comte  l^s  portes  tancades  e  gran   remor  axi   (jue 


(  308  ) 
nol  poch  seguir  e  que  Martí  Anyis  li  huvia  dit  lo  ves- 
pre  que  si  lo  comte  acompanyas  lo  dit  Rey  que  ell  li 
hagra  dal  de  la  langa  per  los  pits  e  per  aqüestes  ra- 
hons  lo  dit  comte  no  havia  seguit  lo  dit  Rey  ne  havia 
fet  contra  sa  fe  e  en  a^o  era  apparellat  de  metrehi  les 
mans  si  negun  deya  lo  contrari.  ítem  que  era  appare- 
llat de  observar  al  dit  Rey  les  covinen^es  que  liavia  fe- 
les  ab  ell  e  promeses  en  Caslella  e  per  la  diía  rabo  de 
metre  en  poder  seu  en  resenes  sos  íills.  E  dita  la  dita 
créenla  lo  dit  Rey  respos  que  ell  bavia  per  excusat  lo 
dit  comte  e  que  dins  II  dies  seria  a  Rayona  e  parla- 
rien  ensemps.  E  axis  feu  que  tots  dies  veya  aquest 
testimoni  que  los  dits  Rey  e  comte  ensemps  parlaven 
secretament  III  hores  lo  dia  e  lo  dit  Rey  bavia  consell 
ab  lo  dit  comte  mes  que  ab  negun  allre  e  lo  dit  com- 
te manava  lo  dit  Rey  axi  con  se  volia. 


Dix  encara  que  depuys  lo  dit  Rey  entra  a  Bayona 
e  posa  ais  prehicadors  e  enconlirient  lo  dit  cornto  ana 
a  ell  e  parlaren  ensemps  en  la  cambia  mas  nos  sab 
ques  parlaren  e  en  aquells  VIH  dies  quel  dit  Rey  se 
atura  en  Bayona  cascun  dia  III  vegades  los  dits  Rey  e 
comte  ensemps  parlaven  de  consell  sens  altres  qui  noy 
foren  presents. 


ítem  quod  diclus  comes  dixit  Bertrando  Dalbi  qui 
hoc  audivit  ab  eo  in  loco  de  Bayona  que  quant  lo  com- 
te era  en  Castalia  lo  dit   Rey  li  havia  donada  tota  la 


(  309  ) 
iionor  Daguilar  e  qo  qui  ara  es  del  marques  de  Bille- 
na  e  allres  lochs  de  la  frontera  Darago  deis  quals  no  11 
niembre  los  quals  devia  havcr  c  pendre  lo  dii  cümle 
tanlost  con  lo  dit  comte  bagues  mes  en  resenes  sos  in- 
fanls  en  poder  del  dit  Rey  axi  con  lin  havia  promes  e 
atorgat.  E  puys  stant  en  Bayona  lo  dit  Rey  lo  havia 
fet  comte  e  donáis  tots  los  dils  lochs  e  quel  dit  comte 
havia  acceptat  lo  don  e  que  havia  fet  sagrament  e  ho- 
menatge  al  dit  Rey  de  entrar  ab  ell  en  (  astella  e  de 
servir  lo  be  e  leyalment  e  de  liurarli  I  de  sos  filis  go 
es  lo  major  lo  qual  te  lo  Senyor  de  Pruylana  ab  sagra- 
ment e  hotnenatge  per  noai  del  dit  Rey  e  no  per  lo  dit 
Princep. 


ítem  per  eundem  probalur  lo  dit  comte  haver  dit 
al  dit  Bertrán  segons  que  ell  dix  que  quant  eren  en 
Xibiiia  que  don  Pedro  e  lo  vescomle  de  Yüa  e  lo  dit 
comte  havién  feta  certa  avinenga  entre  ells  ab  sagra- 
ment e  homenatge  nos  sab   de  que  era  la  avinenga. 


ítem  deposa  que  lo  dit  comte  li  dix  que  ell  havia  fet 
tractament  ab  don  Pedro  do  Castella  e  havia  parlat  ab 
Satle  e  Auley  angleses  caps  de  companyes  que  dit 
comte  ab  los  dils  caps  fossen  CCC  o  CCCG  langes  e 
que  sen  venguessen  a  Hoslalrich  lo  qual  ja  devien  ha- 
ver  pres  les  gents  del  seu  comtaí  e  que  faessen  guer- 
ra aqui  e  correguessen  a  Barchinona  e  a  Gerona  e  per 
tot  lo  pays  e  que  stablissen  de   companya   mes  avant 


(  310  ) 
Muntsoriu  Argimon  e  Castello  e  encara  toles  altres  íov- 
<;es  qui  fossen  entorn.    E   apres   que    faessen  guerra 
guerrejada  contra  lo  Senyor  Rey  c  les  sues  genis  e  en- 
cara que  liníant  de  Mallorques  ab  iM  langcs  entras  la- 
vors   en    ílossello  e   que   enconlinent  li  devien  esser 
liurals  Ylla  e  Canet  e  que  ell  faes  guerra  aqui  de   una 
part  e  lo  dit   comle  Dosoiia  de^a  e  Ío  Rey  de  Caslella 
qui  fo  en  Aragón  daltra  e  que  axi  era  estat  convengut 
entre  lo  dit  Rey  e  linfanl  e  lo  comte  e  que  abago  lo 
Senvor  Rev  ne  la  sua  ueni  no  sabrien  hon  sen  anas- 
sen.  E  que  meírien  tola   la  tena  en   tabustol.  E  dix 
quel  dit  comte  empra  aquest  teslimoni  que  tos  capita 
de  Hostalrich  e  li  oy  dir  quel  jutge  Darborea  í'aria  ve- 
nir prou  forment  e  ordi  a  Blanes  ab  que  toles  aque- 
lles  companyes  serien  sostengudes  de  viandes.   E  dix 
que  en  totes  aqüestes  paraules   eren  presenls  los  dits 
capitans   e   aquest  testimnni  era  torsirnany   entre  los 
dits  capitans  e  lo  dit  comte  per  go  con   nos  entenien 
e  no  nagues  dallres  encara  li  oy  dir  que   de  aquests 
afers  confiave  en  alscuns  richs  homens  de  Calhalun- 
ya  los  quals  anomena  e  deis  quals  deya  lo  comte  que 
si  no  li  vahen  almenys  no  li  nourien  ans  li   abando- 
narien  lurs  viles  c  lochs  axi  quen  porien  baver  vian- 
des e  nols  farien  mal. 


Dix  encara  interrogat  que  stant  aquest  teslimoni  en 
Bayona  dix  al  dit  comte  Dosona  que  no  curas  de  la 
mort  de  son  pare  e  que  lexas  los  tractaments  que  feya 
mas  ques  iractas  que  tornas  en  gracia  del  Senyor  Rey 


(  311  ) 
e  quel  servís.  E  lo  dit  cointe  respos  Bertrán  nom  po- 
ria  bastar  lo  cor  de  servir  neguii  quim  liaja   mort  mon 
pare  iiel  poria  servir  de  bon  cor  neli  íaiia  james  res 
que  li  dcgues  í'er  e  dago  no  parlem  plus. 


E  en  apres  dix  que  stant  aquest  leslimoni  a  Orles 
viu  be  YII  o  VIH  vegades  anar  lo  dit  comte  a  Bayona 
hon  era  lo  dit  Bey  qui  í'o.  E  vee  que  con  lo  dit  Bey 
partent  de  Bayona  ana  a  Bordeu  hon  se  feu  lo  parla- 
ment  general  ab  lo  princep  lo  dit  comie  ana  a  Bordeu 
ab  lo  dit  Bey  e  fo  al  dit  parlament  segons  que  comp- 
lava  publicament  aquel Is  qui  ab  lo  dit  comte  eren 
anats  e  tornáis.  E  axi  niateix  ha  vist  que  tots  jorns 
anaven  missatgers  del  dit  comte  al  dil  Bey  e  del  dit 
Rey  al  dit  comte. 


E  apres  passats  los  dits  VIH  dies  lo  dit  comte  se 
ana  a  Orles  c  trames  son  íill  al  dii  Bey  segons  que 
aquest  testimoni  oy  diral  dit  comte  ell  li  havia  trames 
son  íill  en  resena  per  argent  quel  dit  Bey  li  demana- 
va  e  dix  que  segons  que  ell  creu  e  es  ven  comuna  lo 
dit  fill  es  per  resena  e  no  per  argent. 


E  apres  Vil  o  VIH  dies  quel  dit  comte  hac  stat  a 
Orles  lo  dit  comte  sen  torna  a  Bayona  al  dit  Bey  Pe- 
dro e  aquest  ab  ell  per  pagar  sa  ferman(,ía  c  vehic 
quels  princep  de  Gales  e  el  Bey  Pedro  el  Bey  de  Na- 


(  312  ) 
varra  el  dit  comte  ensemps  tot  dia  havien  parlaments 
e  consells  es  ver  quel  dit  comle  Dosona  hac  traeta- 
ment  ab  Salle  e  Onlenl  capiíans  e  ab  dallres  capitans 
que  en  cas  quel  Rey  Pedro  el  princep  nos  avenguesen 
quel  dit  comte  pilguas  coi'ta  quantitat  dargent  del  dit 
Rey  Pedro  ais  dits  capitans  e  quel  dil  comte  fos  lur 
capita  major  e  que  en  nom  del  infant  de  Mallorcha 
ell  faria  guerra  en  la  térra  del  Rey  Daragon  e  aqüestes 
coses  oy  dir  aquest  ais  diis  comte  e  capitans  en  la  es. 
gleya  deis  preycadors  de  Bayona. 


E  apres  aquest  testimoni  ab  lo  dit  córate  sen  torna  a 
Ortes  don  sen  volia  partir  e  prenent  comiat   del  dit 
comte  lo  prega  que  no  sen  partis  tement  lo  dit  comte 
segons  que  aquest  testimoni  entenia  que  aquest  no  sen 
tornas  en  Cathalunya  et  feu  lo  dit  comle  lant  quel  feu 
aqui  aturar  al  comte  de  Foix  et  lavors  aquest  testimo- 
ni trames  letres  al  Senyor   Rey  conlinens  que  aquest 
testimoni  era  slat  pres  a  Bayona  e  sabia   mol  tes  coses 
sobrel  fet  del  Rey  don  Pedro  e  del  comte  Dosona  et  axi 
que  li  trámeles  En  Belescar  o  altre  de  ques  fias  al  qu  al 
aquest  testimoni  digues  les  diles  coses  les  quals  letres 
aquest  testimoni  sabe  apres  que  no  eren  stades  presen, 
lades  al  Senyor  Rey  ans  eren  stades  donades  a  la  com- 
lessa  Dosona  per  la  qual  rabo  lo  comle  de  Foix  a  gran 
requesta  de  la  comlessa  fo  pendre  aquest  testimoni  et 
stech  pres  mes  de  XV  dies  apres  deis  quals  a  preclis 
de  les  companyes  sues  lo  dit  comle  de  Foix  deliura  a- 
quest  testimoni  de  la  preso  empero  ans  que  fos  deliu- 


(  313  ) 
rat  hac  a  jurar  en  ma  del  maestre  del  hostal  del  com- 
te  de  Foix  que  no  dexelas  res  deis  tractaments  del  Rey 
don  Pedro  et  del  comte  Dosona. 


Sextum  capitulum  super  h  erediíamento  facto  per 
Piegem  Castelle  dicto  comiti  et  quod  se  fecerat  homi- 
nem  dicli  Kegis  et  quod  oh  hoc  eranl  tradende  resene 
per  dictum  comitem  dicto  Regí. 

Quel  Rey  de  Castelia  dona  al  dit  comte  Dosona  stant 
en  Castelia  gran  herrtament  de  moltes  viles  e  lochs  e 
per  aquell  hereta»)ent  1¡  feu  homenatge  es  feu  son 
hom  e  que  lo  comte  per  90  que  mils  se  fias  en  ell  lo 
dit  Rey  havie  promes  al  dit  Rey  de  metreli  en  resenes 
qa  muller  e  sos  infants.  Proves  per  los  testimonis  se- 
guents. 

Primerament  se  prova  de  oyda  et  de  fama  en  la  ciu- 
tat  de  Valencia  per  Lop  Alvereg  Despeyo  quel  dit  Rey 
havie  dal  al  dit  comte  Dosona  lo  comtat  de  Denia. 

ítem  deposa  un  porter  del  dit  Rey  que  ell  mes  en 
possessirt  lo  procurador  del  dit  comte  deis  lochs  de 
Morata  et  de  Valí  de  muro  quel  dit  Rey  1¡  havie  dats 
durant  la  pau. 

ítem  deposa  de  oyda  deis  presoners  Exemen  Doris 
quel  dit  comte  devia  metre  en   resenes  en  poder  del 

TOMO   XXXIV.  21 


(  314  ) 
dit  Key  ga  mulleí  e  sos  infans  a  fi  quel   dit  Rey  rnils 
se  confias  del  dit  comte  el  que   1¡    liuras  companya  e 
ques  faes  la  guerra. 

Ítem  Ramonich  de  Castellbell  deposa  a?o  malex  del 
comtat  Je  Trestamara  e  axi  matex  deposa  que  ell  fo 
trames  per  lo  comte  ab  letra  de  creenca  a  la  comte^a 
sa  muller  e  a  sa  mará  el  an  Berenguei-  de  iMalIa  que 
la  comtessa  e  sos  infans  ab  tot  lo  moble  millor  que 
sen  pog'uessen  portar  isquessen  de  Cathalunya  e  sen 
anassen  en  la  térra  francesa  e  que  anassen  veslils  con 
a  homens  e  que  aquesta  missatgeria  se  feu  ab  sabuda 
e  volentat  del  dit  Rey. 

Ítem  se  prova  per  Johan  Alfonso  quel  Rey  de  Cas- 
tella  feu  venir  lo  comte  a  Murvedre  per  go  que  faes 
tractaments  ab  los  amichs  e  parens  que  ha  en  Aragón 
contra  lo  Rey  Daragon  no  sab  hom  que  sen  fo. 


ítem  per  En  Perdigo  trompeta  qui  oy  dir  ais  ho- 
mens qui  eren  en  les  galeas  del  Rey  olim  de  Casteüa 
que  lo  comte  Dosona  havie  promes  al  dit  Rey  (jue  ell 
traurie  Qa  muller  e  los  infans  de  Cathalunya  et  los  me- 
tria  en  poder  del  dil  Rey. 

Ítem  Diego  Ferrandiz  de  Xibilia  casíella  que  comu- 
nament  se  deya  per  los  homens  de  la  corl  del  dit  Rey 
que  11  servieo  quel  dit  comte  se  era  fet  hom   del  dit 


(  315  ) 
Rey  ab  sagratnenl  et  homenatge   et  que  lo  d¡t  comte 
devia  liurar  son  comlat  al  dit  Rey. 


ítem  Jacme  Julia  barber  deposa  que   comuna   fama 
era  en  lestol  del  dit  Rey  quel  comte  Dosona  deya  que 
si  ell  ab  iestol  era  en  Catbalunya  que  hauria  9a  muÜer 
e  sos  infaiis  els   rnetria   en  poder  del  dit  Rey   per  q.o 
que  mils  se  fias  en  el!.  Dix  mes  avant  que   quant  olí 
testimoni  fo  toinat  en  Xibilia  por  lo  rescat  den  Averso 
viu  e  legi  una  letra  que  la  comteca   havia   Iramesa  al 
comte  en  i;i   qual   se   contenia   entre  les  altres  coses 
que  la  comteca  sescusava  al  comte  con  no  havíe  com- 
plit  c-o  H"^  ^^^  \o\\ii  et  que  un  any  hi  havia  leguiat   et 
que  sobre  ago  donas  creen(:a   a  aquell  qui  portave  la 
letra  quiy  sabia  aytantcon  el!a  matexa  e  quetotquant 
havie  bavie  perdut  en  servey  del  dit  comte.  Dix  enca- 
ra que  aquest  testimoni  oy  dir  an  Huguet  Steve  fillas- 
tre  den  Fií^ncesch   do   Pereüos  que    aquest  testimoni 
qui  era  stat  repres  no  starie  pres  sino  per  tot  lo  mes 
de  man;  segoris  que  havie  oyt  dir  al   vescomte  Dilla 
con  dins  aquell  temps  En  R.  de  Gurb  seria  tornat  de 
Cathalunya  en  Castella  et  devia  manar  si  fer  ho  podie 
la  comieda  Dosona  et  sos  infans  en  Castella  e  metrels 
en  poder  del  dit  Rey  e  lavors  lo  dit  Rey  a  fiar  sia  dell 
e  darli  hia  molta  tena  el  faria  gran  senyor  e  li  dona- 
ría cavallaria  per  íer  la  guerra  oontra   lo   Senyor  Rey 
Darago  et  semblants  paraules  oy  dir  a  molts  de  casa 
del  dit  Rey  de  Castella. 


31G  ) 


ítem  Rodrigo  Daricha.  ídem. 


ítem  probantur  predicta  per  plures  testes  de  fama 
et  auditu  comuni  tam  in  Xibilia  quam  in  stoleo  dicti 
Regis. 


ítem  probatur  per  vicecomitem  Castriboni  que  ell 
stant  ab  lo  comte  de  Foix  a  Ortes  vengueren  II  missat- 
gers  del  Rey  de  Castella  al  dit  comte  de  Foix  e  lo  un 
qui  era  eavaller  dixli  aytals  para  ules  eu  acabament 
que  lo  comte  Dosona  lo  pregave  que  li  ajudas  endres- 
sar  que  ell  pogues  haver  ^a  muller  e  sos  infans  per 
jal  quels  metes  en  resena  en  poder  del  dit  Rey  perqué 
lo  dit  Rey  se  pogues  en  lo  dit  comte  fiar  et  que  si  po- 
día haver  ga  muller  e  sos  infans  que  lo  dit  Rey  se  te- 
nia per  tengut  de  ferli  gran  be.  Encara  diu  lo  dit  tes- 
timoni  que  troba  un  corren  qui  porlava  una  letra  del 
dit  comte  a  la  comteya  la  qual  ell  testimoni  legi  et  con 
tenia  si  que  ell  se  era  rescatat  del  Rey  de  Castella 
perqué  ell  li  pregave  que  decontinent  ab  los  infans  de- 
gues  partir  de  Munlsoriu  e  que  sen  portas  tot  ^o  que 
bon  fos  qui  no  faes  gran  comu  el  que  no  bagues  pa- 
hor  que  no  pogues  pagar  lo  rescat  ab  que  ella  sen  anas 
et  que  anas  a  Bayona  empero  ques  gardas  que  no  pas- 
sas  per  nagun  loch  de  sos  amichs  ne  que  sos  amichs 
non  sabessen  res. 


(  317 


ítem  se  prova  per  En  March  Sanl  Agosti  qui  diu 
que  era  anat  al  Rey  lavors  de  Castella  per  lo  rescat 
del  vescomte  Dilla  que  con  sen  tornava  una  fernbra  li 
aporta  una  letra  del  dit  conile  Dosona  dins  la  qual  era 
una  eedula  et  la  tenor  de  la  letra  et  de  la  cédula  es 
aytal.  Corntega  En  Berenguer  de  Malla  En  Gurb  mol- 
tes  vegades  vos  he  fet  saber  quem  amanassets  aque- 
lles  reyenes  qo  es  a  saber  mes  filis  e  ara  parme  que 
nou  volets  fer.  Placía  a  nostre  Senyor  Deu  que  ell  vos 
ho  denmn  al  cors  et  a  la  anima  de  la  pahor  et  del  af- 
fany  quem  fíiets  soferir  perqué  decontinent  venits  a 
Bayona  e  noliejats  una  ñau  et  venits  dretament  a  Xi- 
bilia  e  nous  nietáts  pus  lo  cap  entorn  ne  ab  lo  comte 
de  Foix  ne  ab  negun  neus  ne  stigats  si  be  aquest  reg- 
ne  es  en  aquesta  tribulacio  neus  ne  stigats  si  be  a- 
quest  Rey  m.a  tornat  ferrar  cor  accident  es  stat  dagi 
avant  nous  ne  scriuria  pus  sau  que  si  no  bo  fets  clam 
men  a  Deu  que  ell  vos  en  ponescha  et  ells  filis  sien 
maleyts  de  Deu  et  de  mi  si  per  ells  vos  nestals.  Scrita 
de  ma  ma  a  Sibilia  a  XXIV  dies  dabril.  En  cas  que  los 
filis  del  vescomte  no  venguessen  venits.  Del  comte  Do- 
sona. E  lo  sobrescrit  es  aytal.  A  la  comtega  Dosona  e 
an  Berenguer  de  Malla  En  Gurp. 

Comtessa  en  cas  que  no  haguessets  tots  los  diners 
queus  fiu  saber  que  adugues  En  Gurb  venguen  les  re- 
senes ab  partida  deis  diners  et  no  dubtets  si  be  lo 
guiatge  ses  passat  que  segurs  podets  venir  et  pensats 
que  menys  ho  volrria  jo  qne  vosaltres  mas  aquest  la- 


(3i8) 
gui  que  fets  creu  que  no  sia  aire  sino  que  volriets  tots 
que  noych  isque.  Aquesta  cédula  va  a  vos  et  an  Malla 
el  En  Gurp.  Scrila  de  nía  ma  a  XXIV  dabril. 
Del  comte  Dosona. 


ítem  se  prova  per  En  Berenguer  Üolms  ál  qual  se- 
gons  que  deposa  la  ves(  omlega  havie  recitada  la  cieen- 
^a  que  En  P.  de  Murles  liavia  aportada  de  Castella  de 
part  del  vescomte  Dilla  que  la  dignes  a  la  Senyora  Re- 
gina que  la  dita  vescomte(;a  dix  al  dit  Berenguer 
Dolms  quel  dit  Mufles  li  havie  dit  que  Marti  Anyis  li 
dix  quel  comte  Dosona  havie  final  ab  lo  Rey  de  Cas- 
tella et  quel  havie  fet  aliniray  et  quel  die  quel  dit  En 
Murles  partí  de  Casíelia  devia  lo  dit  comte  muntar  en 
la  armada  e  encaia  lo  havie  heretat  de  terres  et  lochs 
dins  Castella. 

ítem  deposa  lo  vescomte  Dula  que  oy  dir  al  dit  com- 
te que  devia  metre  en  resenes  son  íill  per  lo  res- 
cat   seu. 


Capilulum  septimum  del  amprament  fet  per  lo  com- 
te Dosona  en  Castella  de  ajudar  al  Rey  don  Pedro  ej 
com  pres  diners  del  dii  Rey. 

March  Sant  Agosli  doposa  que  oy  dir  en  Alguizira 
del  Fadre  a  V  presoners  de  Xibilia  que  quant  lo  Rey 
de  Castella  sen  ana  dona  al  dit  comte  Dosona  CCC  mil 


(  319  ) 
morabalins  los  quals  li  tolgueren  mentre  sen  anave  a 
la  posada. 


ítem  se  prova  per  En  Lorens  Aulet  calefat  que  oy 
dir  a  molts  deis  presoners  quin  eren  specialment  deis 
Lons  qiiiy  eren  que  lo  comte  los  havie  emprats  de  ser- 
vir et  valer  al  dit  Rey  olini  de  Caslella  et  que  per  tal 
con  nou  volien  alorgar  lo  dit  comte  los  deya  que  vol- 
guessen  o  no  siu  farien  si  no  que  serien  degolláis. 


Ítem  deposa  Jacme  Julia  que  viu  un  die  apres  quel 
comte  fora  la  Darassana  gran  coutrast  entre  lo  dit 
comte  et  Naverso  et  oy  quel  comte  dix  an  Averso  que 
no  era  la  hon  se  pensava  et  Naverso  dix  que  ver  era 
e  ell  testimoni  apres  acostantse  an  Averso  demanali 
que  era  e  Naverso  resposli  aquest  traydor  parlant  del 
dit  comte  nos  adura  lots  a  mort  con  lots  nos  ha  em- 
prats que  fassam  segurtat  de  esser  et  de  defendre  lo 
dit  Uey  qui  fo  et  con  nou  volem  fer  hans  dit  queu  ha- 
vem  a  fer  o  que  serem  tots  degollats  et  dix  mesavant 
que  aquest  emprament  oy  axi  matex  dir  a  tots  los  al- 
tres  presoners. 


Ítem  se  prova  axi  matex  per  molts  testimonis  de  oy- 
da  dir  ais  presoners  deis  dits  empraments. 


(  320  ) 


Deposa  F.  Marti  niariner  que  lo  dit  comte  empra  Pe. 
dro  de  Luna  vesconile  Dula  et  Naymerich  de  Sentelles 
et  molts  daltres  presoners  que  fossen  en  valenga  et 
ajuda  del  dit  Key  et  de  la  sua  térra  et  que  ells  li  res- 
pongueren  queu  farien  volenter  mas  que  no  vendrien 
contra  lo  Senyor  Rey  Darago  ne  son  senyal  et  que  la- 
vors  lo  dit  Rey  feu  donar  moneda  a  don  Pedro  de  Lu- 
na et  altreg  ab  ques  apparellassen. 


Deposa  P.  dez,  Pi  mariner  que  viu  que  lo  comte  Do- 
sona  per  part  del  dit  Rey  qui  fo  empra  los  cavallers  et 
richs  homens  presoners  que  fossen  en  valenga  eí  aju- 
da del  dit  Rey  et  de  ses  terres  et  que  dago  faessen  se- 
gurtat  e  que  per  tal  con  Naverso  nou  havie  volgut 
atorgar  lo  dit  comte  li  raanassa  en  hac  noves  ab  ell  e 
encara  yiu  pagar  lo  sou  ais  dits  cavallers  et  altres  et 
quel  dit  pagament  feya  lo  dit  Rey  ab  lo  dit  comte. 


Ítem  in  eíFectu  Jacme  Noguera   salvant  que  no  diu 
res  del  pagament  del  sou. 


Ítem  deposa  frare  A.  Ermengol  que  oy  dir  quel  Rey 
de  Castella  volia  ou(;iure  los  presoners  mes  que  Marli 
Anyis  li  dix  que  lo  major  enemich  quel  comte  de  Tres- 
tamara  havie  era  lo  comte  Dosona  per  la  mort  de  son 


(  321  ) 

para  et  que  lo  dit  com!e  dn  Trestamara  venia  per  de- 

seietarlo  ab  lo  comte  de   Denia  et   alscuns  richs  ho- 

mens  car  lo  Rey  Darago  noy  era  ans  folgaria   el  axi 

que  consella  al  dit  Rey  que  soltas  lo  dit  comte  Doso- 

na  car  pus  lo  dit  Rey  nos  podia  fiar  en  los  seus  que  lo 

dit  comte  Dosona  et  los  altrcs  richs  homens  presoners 

et  XXV  scuders  ab  ells  faessen  sagrament  e  homenat- 

ge  de  servir  lo  dit  Rey  et  de  acompanyarlo  la  hon  anas 

et  de  valerli   conlra  tota   persona   exceptat  contra  lo 

Senyor  Rey  Daragon  et  son  primogenit   et   ga  térra  et 

haul  lo  dit  consell  lo  dit  Rey  hac  noves  que  un  castell 

seu  apellat  Morón  se  era  alssat  contra  ell  c  feu   soltar 

de  preso  decontinont  lo  dit  comte  et  ab  lo  dit  Rey  ana 

ab  ce  de  cavall  vers  lo   dit  caslell  et  tornantsen  da- 

quell  foren  a  Alcalá  hon  era  aquest  testimoni  presen- 

semps  ab  daltres  e  lo  dit  Rey  feuse   venir   lalcayt  del 

dil  iüch  e  manali  que  soltas  de  preso  tots  aquells  quel 

comte  Dosona  li  diria,  E  lo  dit  comte  veent  et  oyent  a- 

quest  testimoni   fo   a  la  porta   de   la  preso  et  feu  ne 

trau:e  V  ais  quals  dix  segons  que  aquest  testimoni  oy 

dir  ais  dits  V  co  es  Nasbertich  qa  Tria  R.  de  Cartella 

etc.  semblants  paraules  Jo  dix  lo  comte  me   era  res- 

catat  LX  mil  ílorins  e  lo  Rey  jaqueix  los  me  et  liam 

emprat  quel  deja   servir  contra   tota   persona  salvant 

céntralo  Senyor  Rey  Daragon  et  son  primogenit  et  ga 

térra  et  jo  be  liu  atorgat  gardant  la   gracia   quem  ha 

feía.  E   vull  que   vosaltrcs   sials   ab  mi  e  jo  fer  vos 

he  soltar  de  la  preso  et  entencb  vos  a  fer  gran  gracia 

et  no  dubtes  en  res  que  ago  no  pot  molt  durar  que  da- 

g¡  a  VIII  jorns  lo  dit  Rey  no  posehira  un  palm  do  ler- 


(  322  ) 
ra.  E  B(^G  podets  fer  que  non  vaina  menys  vostra  fe 
que  contra  lo  Rey  no  son  primogenit  ne  ga  térra  no  li 
seriem  tenguts  fie  res.  E  dix  que  a^o  fo  un  dissapte  a 
VIH  de  maig  e  lo  diluns  segiient  aquest  testimoni  et 
los  altrcs  íoren  tots  soltats  de  la  preso  et  semblants 
paraules  e  emprament  feu  lo  dit  comte  a  aquells  qui 
eren  en  lo  aljub  e  en  la  Darassana  de  Xibilia  segóos 
que  oy  dir  a  molts. 


ítem  deposa  Julia  de  Canyeics  que  apres  quel  comte 
foQ  desferral  la  derrera  vegada  sen  vench  en  lo  aljub 
hon  aquest  testimoni  slave  pres  e  parla  ab  En  Vidal 
de  Blnnes  e  ab  aquest  testimoni  et  ab  daltres  preso- 
ners  dient  los  en  acabament  quel  Rey  de  Castella  lo 
havie  soit  e  havie  feta  pau  ab  lo  Rey  Darago  el  li  ba- 
vie  iota  gracia  que  ab  XXX  de  cavall  lo  servis  e  axi 
que  ell  los  pregave  que  fossen  ab  elí  et  fariels  soltar 
de  preco  e  darlos  hic  cavall  armes  e  bon  sou.  E  ells 
dublauts  en  ago  que  no  trencassen  lur  fe  lo  comte 
dixlos  que  pensar  se  podien  que  ajtaní  be  se  volia  ell 
gardar  sa  fe  et  que  lur  fe  non  valrriu  menys  pus  no 
eren  contra  lo  Senyor  Rey  ne  contra  son  primogenit 
ne  contra  ^a  térra  et  sos  affers  et  que  axi  ho  assegura- 
ve  lo  dit  Rey  mas  que  defenessen  lo  dit  Reye  ¡a  ciu- 
tat  de  Xibilia  contra  lo  dit  Rey  don  Enrich  et  aquells 
qui  ab  ell  venien.  E  con  aquells  encara  dubtassen  lo 
dit  comte  los  dix  que  era  fort  indignat  contra  los  dits 
presoners  e  que  si  nou  feyen  que  ell  los  faria  degollar 
e  finalment  que  ells  ho  alorgaran  e  lin  bagueren  a  dar 


(  323  ) 
resenes  et  fer  segurtats  les  quals  faeren  forgats  etper 
palior.  Dix  encara  que  oy  d'iv  que  havie  emprats  con- 
tra lo  dit  Rey  (ion  Enrich  En  Podro  de  Luna  etlo  ves- 
comte  Dilla  Evnjcrich  de  Sentelles  e  allres  richs  ho- 
mens. 


ítem  deposa  Francesch  Daverso  que  oy  d¡r  a  molts 
deis  richs  homens  ct  ( avalléis  qui  eren  preses  quel  dit 
cornte  los  empia  que  fossen  en  valencia  et  en  ajuda  del 
dit  r»ey  e  íUk  que  enipia  lo  dit  comte  aquest  leslimoni 
per  aytals  patauies  Naverso  jo  he  presa  manera  ab  lo 
Rey  que  tots  siats  desferials  e  soUs  pero  hau  alorgat 
ah  aylal  condicio  que  fassats  cascuns  sagranienl  et  ho- 
menatge  de  vaierli  contra  totes  persones  que  1¡  venguen 
dessus  salvant  la  persona  del  Senyor  Key  ct  sa  bande- 
ra o  contra  son  primogenit  o  homens  qui  per  el!  sien 
vengDls  ab  aqüestes  companyes  contra  lo  dit  Rey.  Et 
üQO  dich  per  tal  con  he  entes  que  lo  comte  de  Denia 
hi  es  ab  moltes  companyes  et  axi  fets  vos  desferrare 
íarels  lo  dit  sní^rament  e  homanatge.  Diu  empero  a- 
quest  testimoni  que  ja  lavors  hi  havie  molts  deis  richs 
homens  desferrals  et  aquest  testimoni  pregal  que  nol 
faes  desferrar  ans  romangues  aqui  mes  tcrrat.  E  lo 
comte  respos  ab  fcllonia  e  con  Naverso  entonéis  vos 
que  jo  e  daltres  molts  qui  som  agí  preses  no  cntenam 
aylant  be  aquesl  fel  con  Vos  e  gardar  nostre  fe  cert  si 
fem.  E  si  he  ho  voliels  pensar  Deu  fa  noslres  affers  cor 
lo  Rey  de  Castella  nos  dará  diners  per  quens  porem 
encavalcar  e  comprar  armes  e  valrrans  mes  esser  fora 


(  324  ) 
de!s  ferros  el  de  la  Drassanae  esser  encavalcats  e  spe- 
rar  noslra  ventura  que  si  moriem  a  mala  mort  dins  lo 
dit  loch.  E  aquest  íestimoni  respos  que  ell  no  volia 
esser  desferrat  per  aquesta  raho.  E  lo  dit  comte  fello- 
nameni  dixli  que  no  era  la  hon  se  pensava  et  que  ell 
faria  (^o  quels  altres  o  li  poria  ma^a  costar  con  ja  sa- 
bie  les  maneres  del  dit  Rey  con  jugave.  E  aquest  tes- 
timoni  lávors  no  lin  volch  atorgar  mas  dix  que  ente- 
nia  que  lo  córate  lio  deya  a  bon  enteniment  per  go 
quel  dit  testimoni  no  romangues  en  la  preso. 


ítem  deposa  Bernal  de  Vilacorba  que  es  ver  que 
jipres  quel  comte  Dosona  fo  tornat  derramenl  en  la 
preso  fo  desferrat  lí  dies  ans  quels  altres  e  dix  si  ha- 
ver  oyt  dir  al  comte  e  a  Marii  Anyis  que  lo  dit  Key 
qui  fo  havie  proposat  de  degollar  tots  los  presoners  e 
que  Marti  Anyis  lin  desconsella  e  li  consella  que  faes 
quels  presoners  cathalans  fossen  en  son  servey  e  que 
lo  dit  Rey  li  atorga  que  li  playa  et  dix  que  Maiti  An- 
yis o  un  altre  privat  seu  lo  nom  del  qual  no  li  mem- 
bre  apres  quel  Rey  liu  liac  atorgat  empra  lo  dit  com- 
te et  don  Pedro  et  lo  vescomte  et  los  altres  e  alorga- 
renü  e  no  sab  que  lo  comte  los  empras  e  dix  que  ha 
oyt  dir  que  lo  dit  emprament  eren  maneres  perqué  los 
presoners  fossen  solts  el  desferrats  mas  que  la  prome- 
tenssa  era  que  ajudarien  al  dit  Rey  contra  tota  perso- 
na exceptat  contra  lo  Senyor  Rey  el  son  primogenit 
et  Qa  bandera  et  que  no  entrassen  en  sa  térra  e  dix  en- 
cara esser  ver  que  lo  dit  Rey  per  son  tresorer  feu  pa- 


(  325  ) 
gfiment  al    comle  Dosona  per  si  e  sa  companya  e  al 
vescomte  per  si  ct  qi\  companya   e   ax¡  a   cascun  deis 
richs  homens. 


IlciTi  depüsa  Bernal  Arenes  que  es  certa  cosa  quel 
Rey  lavors  de  Castella  dona  diners  al  córale  Dosona  et 
al  vescomte  Dula  et  ais  altres  richs  homens  e  aquells 
empraren  companyes  en  procassaven  e  donaven  III  mil 
morabatins  per  persona  de  que  sen  cavalcassen  es  ma- 
tessen  en  cuns  e  que  aquest  testimoni  fo  emprat  per 
Naymerich  de  Sentelles  et  per  companyes  sues  que 
fos  ab  ells  en  servey  del  dil  Rey  qui  fo  en  defensio  de 
les  companyes  qui  venien  en  Castella  et  aquest  testi- 
moni respos  que  nou  farie  que  les  companyes  venien 
en  servey  del  Senyor  Rey  Darago. 


ítem  deposa  Francesch  Xanxi  Munyos  de  Terol  que 
oy  dir  an  Vidal  de  Blunes  et  an  Berenguer  Moreyl  et 
a  tots  los  allres  presoners  de  Cathalunya  que  lo  comte 
los  bavie  emprals  de  part  del  dit  Rey  qui  fo  que  fos- 
sen  en  ajuda  e  defeniment  seu  contra  totes  persones 
exceptat  la  persona  del  Senyor  Rey  Darago  et  de  son 
primogenii  et  que  noy  fos  lur  bandera  empero  que  oy 
dir  a  tuyt  coraunament  quel  Rey  don  Enrich  el  les 
companyes  qui  ab  ell  eren  venien  en  ajuda  e  a  sou  del 
dit  Senyor  Rey  mas  dix  que  ell  testimoni  e  los  altres 
Darago  foren  emprals  per  En  Pedro  de  Luna  quinera 
siat   empi'at   por  lo   dit   comte   e   con    aquesls   dub- 


(  326  ) 
tassen  de  atorgar  loy  lo  idit  En  Pedro  dix  que  ells 
staven  perillosos  aqui  que  no  fossen  degolláis  per  lo 
(iit  Uey  e  que  per  aquesta  raho  exirien  de  preso  e 
serien  encavalcats  e  con  fossen  en  vista  de  les  corn- 
panyes  se  mesclarien  ab  eils. 


ítem  'deposa  En  Vidal  de  Blanes  que  oy  dir  que  lo 
comte  em|)ra  don  Pedro  de  Luna  e  los  altres  lichs 
homens  e  cavaliers  que  fossen  en  ajuda  e  valcnga  del 
dil  Rey  contra  lo  comte  de  Trastamara  et  les  compan- 
yes  exceptat  que  noy  fos  lo  S.^nyor  Rey  Barago  ne^a 
bandera  ne  naturals  seus  e  dix  que  lo  dit  comte  nern- 
pra.  aquesl  lestinioni  et  que  lin  alorga  ab  lo  dit  rete- 
ñí ment  empero  dix  que  ell  teslimoni  et  los  allres  alor- 
garen  a(:o  per  tal  con  eren  preses  et  havicn  oyt  dir 
quel  dil  Rey  bavie  acordat  que  tots. fossen  dogollats 
e  per  aquesta  via  scaparien  et  exilien  de  preso  e  dix 
que'  ell  teslimoni  et  los  altres  se  pensaven  que  les 
companyes  qui  entraven  en  (.aslella  que  a  ajuda  e  ma 
del  Senyor  Rey  nostre  entrassen  en  Casteila. 


Ítem  Exemin  Dorig  deposa  que  apres  quel  dil  com- 
te fo  exil  de  la  preso  ara  la  derrera  vegada  vencb  ca- 
valcant  en  la  Drassana  et  vencb  al  aljub  bon  aquest 
teslimoni  stave  pres  be  ab  XVlll  altres  e  aqui  ell  se  * 
feu  pujar  alscuus  daquells  preses  qui  apres  coijiptaren 
a  aquest  deposant  que  lo  comte  los  bavie  emprats 
quél  servissen  el  acompanyassen  con  ell  entenia   ser- 


(  32-  ) 
vir  lo  dit  Rey  qui  fo  contra  toles  persones  e  dix  enca- 
ra que  viii  quel  dit  Rey  qni  fo  dona  al  dit  comte  CCG 
mil  niorabalins  per  piígar  aquells  que  havie  emprals  et 
(\ue  cll  lestimoni  ne  luivie  haut  a  ^a  part  X  mil  mora- 
baiins.  Ítem  dix  que  En  Pedro  de  Luna  empia  aquest 
test! moni  et  allres  qtfe  fossen  en  defensio  del  dit  Key 
contra  lotos  persones  exceptat  lo  Senyor  nostre  et  lo 
Senyor  Duch  et  lurs  regnes  et  bandera  lur  e  que  si 
eren  sults  no  1¡  servasscn  lo  homenalge. 


ítem  Marti  de  Morera  deposa  que  un  die  apres  quel 
dit  comte  la  derrera  vegada  fo  delliurat  de  la  preso 
vencb  al  aljub  dienlli  aqüestes  páranles  o  semblanís 
vosaltres  devets  saber  quel  Rey  de  Casiella  rna  fet  be 
e  merce  que  axi  con  solía  anar  ab  gardes  ma  soltat  e 
vag  menys  de  guardes  e  puys  fer  a  ma  guisa  axi  que 
jom  tench  per  tengut  e  me  mes  en  mon  cor  de  servir 
lo  dit  Piey  el  de  relrcli  guardo  del  servey  e  merce  que 
fet  ma  e  han  atorgats  XXX  de  \osa!tres  perqué  Marti 
de  Morera  lo  un  de  vosaltres  dos  germans  romangue 
en  resenes  en  lo  aljub  et  laltre  venguessen  ab  mi  et  fer 
ma  homanalge  con  los  allres  ja  han  fct  (¡o  que  a  fer 
havien  a  mi  e  ell  testimoni  dix  que  ell  no  seria  contra 
lo  Senyor  Rey  ne  son  primogenit  ne  ges  terres  et  que 
aquelles  genis  que  venion  per  lo  Senyor  Rey  hi  erea 
■  et  lavors  lo  dit  comte  dix  a  aquest  deposant  que  no 
exirien  de  Xibilia  ans  defendrien  aquella  ciulat  a  les 
companyes  franceses  e  al  comte  de  Denia  e  al  malvat 
cotnle  de  Trastamara  e  a  sos  valedors  e  que  pau  havie 


(  328  ) 
entre  lo  Rey  Darago  et  lo  Hey  de  Castella  la  qual  ha- 
vien  cridada  e  que  en  ago  anave  mes  a  ell  per  gardar 
na  fe  que  en  aquest  lestimoni  car  i'i  ell  hi  anave  la 
muller  e  los  infans  e  mes  bens  que  havie  en  Catha- 
lunya  e  lavors  aquest  deposant  haut  acort  ab  alscuns 
a  fi  que  scapas  a  preso  et  a  morí  car  deyen  que  si  nou 
feya  que  ell  e  son  gorma  morrien  alorgau  ho  al  dit 
comte  rilas  no  li  volch  fer  homanaige  et  axi  matex 
deposa  que  aquesl  teslimoni  ab  daltres  acompanyaran 
lo  dit  comte  a  la  Torra  del  Or  e  viu  quels  officials  del 
dit  Rey  qui  aqui  eren  obeyen  al  dit  comte  et  que  tan- 
tost  con  lo  comte  deya  dats  me  a(;o  et  ago  tantost  era 
fet  axi  que  aquest  testímoni  ab  daltres  qui  eren  ab  lo 
dit  comte  prengueren  XX  sacbs  en  los  quals  bavie  en 
cascun  X  mil  morabatins  los  quals  son  feu  portar  lo 
dit  comte  Dósona  e  hac  ne  una  partida  lo  vescomle 
Dilla  Pedro  de  Luna  et  Eymeiich  de  Sentelles  et  viu 
quel  dit  Pedro  partia  la  dita  moneda  entre  sos  cavallers 
et  homens  de  peu. 


Itern  deposa  Berenguer  Moreyl  quel  dit  comte  vench 
al  aljub  et  de  qui  feu  exir  aquesl  deposant  Yidal  de 
Blanes  Francescb  Dolms  e  daltres  e  quels  empra  per 
servir  al  dit  Rey  salvada  lur  fe  et  naturalesa  del  Sen- 
yor  Rey  que  nos  combatessen  ab  ell  ne  sen  primoge- 
nit  et  lur  bandera  et  que  no  oífenessen  lurs  regnes  o 
terres  e  si  nou  feyen  que  morrien  axi  que  alorgaren 
liu.  E  axi  mates  diu  quel  dit  Rey  mana  donar  al  dit 
comte  CC(i  mil  morabatins  deis  quals  reebe  CGL  mil 


(  329  ) 
per  piit^'u'  los  XX.X  que  devien  roma nd re  ab  ell  en  ser- 
vey  del  dit  Rey  e  aquests  diners  parlireri  lo  comte  don 
Pedro  de  Luna  vescomte  Dilla  et  Naymerich  de  Sen- 
telles  entre  (;es  companyes. 


ítem  deposa  Pedro  de  Luna  que  un  die  apres   quel 
conile  fo  solí  vench  a  la  Drassana  e  empra  aquest  les- 
limoni  dientli  en  acabarnent  aytals  paraules  jo  he  pre- 
sa manera  ab  lo  Rey  de  Castella  que  vos  e  los  altres 
exirets  de,  preso  sius  volrels  qo  es  que   li  fassats  sa- 
grament  et  homanatge  de  valerli  et  de  defendre  ^a  per- 
sona et   son  regué  eonlra  totes  persones  e  ell  dar  vos 
ha  bon  sou  et  cavall  e  armes  el  íot  ^o  que    obs  hau- 
rets  e  no  dubtets  en  res  que  con   sials  fora  de  preso 
et  be  eneavaleats  jo  e  vosaltres  e  con  veureni  la  host 
del  Rey  Enrich  passarem  nosen  a  ell  e  lo  dit  testimo- 
ni  no  fiantse  be  en  les  paraules  dc\  dit  comle  pensani- 
se  que  fossen  maneres  reteneh  se  acort   e   haut  acort 
respos  que  li  playa  exceptal  que  no  valrrien  ne  serien 
ell   ne   scs  companyes  contra   la  persona  del   Senyor 
Rey  ne  de  son  primogenit  ne  lur  bandera  ne  que  ha- 
guessen  anar  contra  les  terres  del  dit  Senyor.  E  lavors 
lo  dit  comte  dix  que  axiu  ho  entenia  ell  e  que  1¡  pla- 
ya e  lo  dit  comte  lornassen  al   dit  Rey  et   í'oren  tots 
soltats  de  preso.  La  rabo  per  que  ell  teslimoni  nos  fia. 
ve  be  en  les  paraules  del  cointe  dix  que  era  con  li  fa- 
ya  pahor  que  no  fos  engan  o  maneres  per    90   con  lo 
dit  comte  era  anat  e  havie  seguit  tola  hoia  lo  dit  Rey 
e  per  go  con  ja  dalgun  tem[)s  abans  aquest  testimoní 

TOMO  XXXIV  22 


(  330  ) 
et  lo  dit  comte  nos  liraven  be.  Dix  encara  que  no  pre- 
nercn  lo  soii  neis  fo  liiirat  per  ma  del  comte  mas  lo  dit 
Rey  dona  albera  al  dit  comte  que  1¡  donassen  CCG  mil 
morabatins  mas  non  hac  sino  CCL  mil  deis  quals  bao 
íiquest  deposant  LX  mil  et  alscuns  mes  avant  que  no 
li  recorda. 


Ítem  deposa  Naymericb  de  Sentelles  que  ell  fo  em- 
prat  per  lo  Rey  de  Castella  o  per  part  sua  que  ajudas 
al  dit  Rey  a  defendre  ca  persona  e  son  regne  e  alor- 
galin  per  pahor  que  no  moris  exceptat  que  no  fos  con- 
tra la  persona  del  Senyor  Rey  et  de)  Senyor  Duch  et 
de  sos  officials  et  de  ga  bandera  et  de  sa  térra  ne  al- 
tre  quiy  fos  per  lo  Senyor  Rey  ne  sab  que  don  Pedro 
ne  lo  vescomte  fossen  emprals  per  lo  dit  comte  mas 
que  íoren  emprats  per  lo  dit  Rey  et  diu  que  oy  dir 
que  abans  lo  dit  comte  bavie  emprats  alscuns  homens 
de  paraíge. 


ítem  deposa  lo  vescomte  Dilla  que  es  wv  que  Roiy 
Garcia  alcavt  lavors  de  la  Drassana  de  Xibilia  empra 
aquest  testimoni  et  don  Pedro  de  Luna  et  Naymericb 
de  Sentelles  et  dixlos  que  si  volien  exir  de  preso  que 
promelessen  de  ajudar  al  dit  Rey  qui  fo  contra  lo  Rey 
Enrich  et  les  companyes  et  aquest  testimoni  ab  los 
demunt  nomenats  atorgaren  lin  per  go  que  poguessen 
exir  de  preso  et  depuys  ells  tols  III  ab  lo  comte  Doso- 
na  anaren  sen  al  dit  Rey  qui  fo  et  prorneteren   li   lur 


{  331  ) 
fe  segons  custuina  de  Castella  de  ferli  la  dita  ajuda  ex- 
ceplat  que  noy  ios  paño  del  Senyor  Rey  ne  gent  sua 
natural.  E  totes  aqüestes  coses  digueren  et  faeren  a  ñ 
que  exissen  de  preso. 


Octavum  capitulum  quod  dictus  comes  ajuda  a  armar 
lo  dit  Rey  don  Pedro  e  en  lo  armament  aucis  o  nafra  1 
hora  en  deífensio  del  damunl  dit  Rey. 

Deposa  Julia  de  Canyeles  que  oy  dir  a  molts  caste- 
llans  quel  die  quel  dil  Rey  parli  de  Xibilia  ara  la  der- 
rera  vegada  con  sen  ana  quel  comte  lo  ajuda  armar  e 
que  li  sanyi  1  percint  de  pedrés  precioses  e  deperles. 

Ítem  deposa  Francesch  Davcrso  que  havie  byt  dir  al 
dit  comte  que  aquell  die  quel  ilit  Rey  sen  dech  anar 
lo  dit  comte  era  en  la  cambra  del  dit  Rey  aydantlo  a 
armar  et  slant  aqui  entraren  V  o  VI  bastays  ab  la 
spaha  en  la  ma  e  comensaren  a  robar  la  cambra  del 
dit  Rey  et  quel  dit  comte  pres  I  venable  e  dona  una 
langada  en  la  cuxa  a  un  daquells  e  feu  los  ne  anar  e 
tencha  la  porta. 

ítem  deposa  Francesch  Xanxi  Munyos  de  Tarol  que 
oy  dir  a  molls  castelians  et  altres  quel  dit  comte  ha- 
vie ajudat  armar  lo  dit  Rey  e  era  en  la  cambra  ab  ell 
mentre  larmava  e  que  vengueren  alguns  bastays  qui 
robaven  la  dita  cambra  e  quel  dit  comte  ho  defenssa 
en  nafra  un  daquells  ab  un  venable. 


(  832  ) 

Ítem  deposa  Vidal  de  Blanes  que  oy  diral  dit  com-^ 
te  que  ell  era  en  la  cambra  ab  lo  dii  Rey  con  se  ar- 
mave  et  quel  ajuda  armar  e  que  viu  quel  dit  Rey  se 
senyia  un  percint  en  que  havie  segons  ques  deya  pe- 
drés precioses  et  ago  dix  lo  dit  comte  et  aquest  de- 
posant. 

Ítem  deposa  Exemen  Dorig  cavaller  que  oy  d  ir  al 
dit  comte  que  ell  havie  armat  lo  dit  Rey  lo  die  que 
isque  de  Xibília  et  con  lo  hac  armat  entraren  VI  o 
Vil  bastays  qui  robaven  la  cambra  del  dit  Rey  qui  fo 
al  qual  lo  dit  comle  dix  Ho  Senyor  con  ho  podets  so- 
ferir.  E  dix  lo  dit  Rey  que  volets  que  faga.  E  lavors  lo 
dit  comte  pres  un  venable  et  van  ferir  un  daquells  et 
feu  los  ne  exir  segons  quel  dit  comte  matex  ho  comp- 
ta  a  aquest  testimoni. 


ítem  deposa  Marti  de  Morera  que  no  sab  quel  aju- 
das  armar  nel  acompanyas  mas  lo  viu  ara  con  se  de- 
via  anar  de  Xibília  lo  dit  Rey  que  era  en  despossey- 
ment  de  son  regne  que  lo  dit  comte  Dosona  cavalcave 
per  la  ciutat  armat  ab  un  bell  cavall  ab  un  fort  bell  en- 
sellament  qúel  dit  Rey  li  havie  dat. 

ítem  deposa  Berenguer  Moreyl  que  oy  dir  al  dit 
comte  que  ell  havie  armat  lo  dit  Rey  et  oy  dir  an  Ey- 
merich  de  Sentelles  quiu  havie  oyt  dir  al  dit  comte 


(  333  ) 
que  havie  nafrat  ab  I  manable  I  daquells  bastays  qui 
eren  entrats  a  robar  en  la  cambra. 

Deposa  En  Pedro  de  Luna  que  oy  dir  al  dit  comte 
et  a  altres  que  lo  dit  comte  havie  ajudat  armar  lo  dit 
Rey  ara  con  devia  anar  et  partir  de  Xibilia. 

ítem  deposa  Eyraerich  de  Sentelles  que  oy  dir  quel 
dit  comte  havie  ajudat  armar  lo  dit  Rey. 


Nonum  capitulum  con  lo  comte  Dosona  acompanya 
armatlo  dii  Rey  con  devia  exir  de  la  ciutat  de  Xibilia. 

Deposa  F.  Marti  que  dimarts  a  XII  de  maig  lo  dit 
Rey  qui  fo  parti  de  Xibilia  e  viu  quel  comte  Dosona 
lo  acompanyava  et  viu  que  vestía  bones  cuyrages. 

ítem  deposa  frare  A.  Ermengol  que  oy  d^r  es  deya 
comunament  per  tuyt  en  Xibilia  quel  comte  Dosona 
cavalcant  en  I  cavall  et  armat  havie  acompanyat  lo 
dit  Rey  tro  a  la  porta  qui  es  tro  un  tret  de  ballesta 
'uny  del  alcasser  e  puys  lornassen  vers  la  ciutat  ab 
una  langa  eu  la  ma  cridant  Xibilia  Xibilia  peí  bon 
consell. 

Ítem  deposa  Julia  de  Canyelles  que  quant  lo  dit  Rey 
sen  fo  anat  de  Xibilia  lo  comte  proposa  devant  lo  qon- 
^ey\  de  Xibilia  que  ells  sabien  lo  fet  de  son  para  e  que 


(  334  ) 
havie  dubte  de  si  matex  quel  Rey  Enrich  nol  inal  trac- 
tas  perqué  los  pregave  quel  assegurassen  et  que  ell 
romandrie  et  sino  que  per  ventura  ell  sen  irla  ab  lo 
Rey  don  Pedro.  E  lo  dit  consell  asseguralo.  E  aqües- 
tes coses  oy  dir  a  molts  castellans  quin  foren  presents 
a  les  dites  páranles  segons  que  oy  dir. 


ítem  deposa  Bernat  Arenes  que  viu  lo  comte  qui 
acompanya  e  ana  ab  lo  dit  Rey  ara  con  sen  ana  tro 
part  lo  riu  de  Xibilia. 


ítem  deposa  Exemen  Dorig  que  viu  quel  dit  comte 
Dosona  cavalcant  en  I  bel!  cavall  qui  era  stat  del  dit 
Rey  et  ab  son  engellament  acompanya  lo  dit  Rey  qui 
fo  ara  la  derrera  vegada  con  exi  de  Xibilia  tro  a  la  por- 
ta de  la  Darassana. 

ítem  deposa  Berenguer  Moreyl  que  oy  dir  a  molts 
cathalans  quel  dit  comte  havie  acompanyat  lo  dit  Rey 
tro  a  la  porta  de  la  Drassana.  E  dix  que  viu  lo  dit  com- 
te cavalcant  en  I  bell  cavall  ab  I  en^ellament  fort  bell 
que  li  havie  dat  Marti  Anyis  et  viu  V  o  YI  Relies  fort 
fiches  quel  dit  Rey  havie  dades  al  dit  comle  les  quals 
li  havie  mosírades  lo  dit  comte. 


ítem  deposa  Eymerich  de  Sentelles  que  oy  dir  al  dit 
comte  que  ell  dix  al  dit  Rey  con  sen  dech  auar  Sen- 


(  iJ35  ) 
yor  que  maoats  fer  a  aquests  richs  homens  ne  a  mi  de 
qo  queus  havem  promes  et  lo  dit  Rey  resposli  Ja 
veets  en  quin  cas  son  et  axi  si  volets  anar  anats  si  vo- 
léis remanir  romanits  et  fets  queus  vullats  que  jous 
absol  de  tota  promete  n^a  quem  hajats  feta  vos  et  ell. 
Dix  encara  que  oy  dir  al  dit  comte  que  con  lo  Rey  lo 
hac  sohat  de  tot  ell  li  besa  la  ma  e  li  feu  gracies  per 
que!  treya  de  preso  et  lo  dit  Rey  li  va  dir  que  de  vuy- 
mes  si  sen  volia  anar  que  sen  anas  ho  que  romangues 
si  volia  remanir.  E  que  lo  dit  comte  segons  viyares  da- 
quest  testimoni  respos  al  dit  Rey  aqüestes  o  semblants 
paraules  Senyor  ab  vos  vull  anar  o  ab  vos  vull  reman- 
dre  segons  quel  dit  comte  dix  a  aquest  leslimoni. 


Decimum  capitulum  com  lo  comte  ajudave  a  traure 
lo  tresor  de  la  torra  et  feya  portar  en  la  galea  de  Mar- 
ti Anyis. 

Barthomeu  Picho  deposa  que  viu  quel  dit  comte  aju- 
dava  a  traure  de  la  Torra  del  tresor  la  moneda  quel 
dit  Rey  sen  volia  portar  e  la  trametia  a  la  galea  de 
Marti  Anyis  la  qual  era  en  lo  riu  a  lats  de  la  torra  e 
a^o  fo  abans  quels  altres  presoners  fossen  deliurats. 


Ítem  deposa  Jacme  Sala  que  ell  viu  quel  comte  era 
present  e  aydave  metre  lo  tresor  en  la  galea  de  Marti 
Anyis  con  lo  levava  de  la  Torra. 


(  336  ) 

ítem  (ieposa  Barthomeu  (jes  Oliveres  et  diu  que  viu 
que  lo  dit  comte  feya  devallar  moneda  de  la  Torra  del 
Tresor  mas  no  viu  a  qui  la  donave  et  deyen  que  la  ha* 
vie  comanada  an  Pedro  de  Luna  e  lavors  eren  ab  lo 
dil  comte  casíellans  et  homens  de  palacio  qui  havien 
servil  lo  dit  Rey. 

Ij-em  deposa  Beroat  Arenes  que  viu  moltes  vegades 
lo  comte  Dosona  ab  companyes  del  dit  Rey  entrar  en 
la  torra  del  Tresor. 


Undecimum  cap.  sobre  les  convinences  fetes  per 
lo  dit  comte  en  Xibilia  de  venjar  la  mort  de  son  para. 

Deposa  lo  noble  Naymerich  de  Sentelles  esser  ver 
qnel  dit  comte  stant  pres  en  Xibilia  émpra  aquest  tes- 
timoni  et  don  Pedro  de  Luna  í'rare  Artal  vescomte  Di- 
lla  e  En  Vidal  de  Blanes  qui  staven  lavors  preses  en- 
semps  ab  lo  dit  comte  Dosona  que  li  ajudassen  a  ven- 
jar la  mort  de  son  para  en  lot  hom  qui  en  aquella 
morí  bagues  cabut  exceptat  lo  Senyor  Rey  et  la  Sen- 
yora  Reyna  et  sos  infans  et  aquest  teslimoni  et  ios  al- 
tres  atorgarenlin  empero  aquest  testirnoni  lin  atorgn 
raes  per  pahor  que  per  amor  per  (,^0  con  se  dubtave 
que  si  lo  dit  comte  era  be  ab  lo  dil  Rey  de  Castella 
que  nol  mal  méselas  e  no  lin  vengues  dan  a  la  sua  per- 
sona et  axi  matex  se  pensa  per  aquexa  rabo  bo  ator- 
gassen  los  altres  e  parien  be  en  lurs  paraules  et  coníi- 


(  337  ) 
"  uens.  E  dayo  ell  e  los  altres  faeren  sagrameni  et  ho- 
menatge. 

Ítem  deposa  lo  vescomte  Dilla  que  lo  ditcomle  Do- 
sona  empra  aqiiest  deposant  don  Pedio  de  Luna  et 
Naymerich  de  Sentelles  et  frare  Artal  a  venjar  la  mort 
de  son  para  en  aquesta  manera  go  es  quels  dix  quel 
Senyor  Rey  a  induccio  del  Rey  de  Navarra  et  de  son 
frare  li  havie  niort  son  para  lo  qual  era  mort  per  ave- 
lolament  de  gens  per  quels  precave  que  contra  los 
dessus  dits  Rey  de  Navarra  et  frare  seu  et  altres  qui 
haguessen  cabut  en  la  mort  del  dit  Bernat  para  seu 
li  ajudassen  a  venjar  la  mort  del  dit  En  Bernat  excep- 
ta! lo  Senyor  Rey  et  la  Senyora  Reyna  et  sos  filis  et 
altres  de  que  !ur  fe  ne  valgues  menys  e  aquest  depo- 
sant ab  los  altres  atorgaren  lin  en  la  forma  demnnt 
dita  et  excepta t  lo  comte  de  Trastamara  per  c-o  con 
sabien  que  era  en  servey  del  Senyor  Rey  et  de  la  cosa 
publica  et  daquest  emprament  faeren  sagrament  al  dit 
comte  et  homanatge  segons  son  viyaies  mas  no  li  re- 
corda  be. 


Duodecimum  capitulum  que  la  preso  derrera  del  dit 
comte  fo  lenianient  felá. 

March  Sant  Agosli  deposa  que  oy  dir  quel  Rey  qui 
fo  de  Castella  feu  rependre  lo  dil  comte  per  suspita 
que  baviü  quel  dit  comte  no  fugis  e  sen  anas  al  Rey 
don  Enrich  e  aro  per  lal  con  se  deya  que  un  algutzir 


(  338  ) 
del  dit   Rey  olim  era  fuyl  et  sen  era  anat  al  Rey  don 
Enricli  et  lo  die  avans  que  fugis  lo    dit  algutzir  havia 
demanat  a  son  nabot  de  Marti  Anyis    que    11   lexas  lo 
cornte  per  tal  con  volia  jaure  ab  fembra  aquella  nit. 


Ítem  in  scriba  írare  Arnau  Ermengol  ajustanl  hi  que 
oy  dir  quel  dit  Rey  manassa  al  dit  comte  ab  paraules 
furioses  el  feu  meire  en  preso. 


Ítem  in  effectu  En  Julia  de  Ganyeles. 

ítem  probalur  per  Antonium  Parets  et  quamplúres 
alios  que  fama  comuna  era  en  la  dita  Dressana  per  tot 
hom  que  aquesta  preso  se  feya  per  cautela  de  cobrar 
los  aíFers  del  dit  comte  e  per  fer  alscuns  tractaments 
ab  los  presouers  et  que  era  slada  fenta. 


llem  se  prova  por  G.  Balaguer  et  molts  daltres  que 
la  derrera  vegada  quel  dit  comte  fo  repres  isque  de  la 
preso  per  alscuns  dies  abans  quels  altres.  E  deposa 
Bernal  Torres  mariuer  que  oy  dir  quel  dit  comte  isque 
ans  de  la  preso  quels  altres  per  go  con  sen  volia  anar 
ab  lo  dit  Rey. 


ítem  deposa  Bernat  de  Vilacorba  que  oy  dir  quel 
dit  comte  fo  toinat  en  la  preso  per  90  con  volia  fugir. 


(  3S9  ) 

Ítem  deposa  idem  in  eíTectu  G.  Dolms. 

ítem  deposa  Bernat  Arenes  que  oy  dir  que  la  preso 
derrera  del  comte  eren  stades  maneres  del  dit  Rey  per 
go  quel  dit  comte  pogues  parlar  e  iraclar  ab  don  Pe- 
dro de  Luna  et  los  altres. 


Ítem  Exemen  Doris  cavaller  deposa  que  oy  dir  en 
Xibilia  que  per  qo  havien  tornat  lo  dit  comte  en  preso 
per  Qo  con  volia  fugir  et  sen  volia  anar  ab  un  algutzir 
empero  creu  aquest  lestimoni  que  aquella  preso  fos 
fenla  et  simulada  per  ^o  con  lo  dit  comie  era  en  tant 
gran  stament  ab  lo  dit  Rey  que  sen  poguera  esser  anat 
moltes  vegades  et  no  stave  en  poder  de  algutzir  ne 
daltres  gardes.  E  si  aquest  deposant  fos  stat  francb  so- 
lament  una  vegada  axi  con  lo  comte  que  perdes  lo  cap 
si  fos  trobat  en  Castella. 


Ítem  Marti  de  Morera  deposa  que  oy  dir  quel  dit 
comte  fo  tornat  en  la  preso  per  go  con  volia  fugir  ab 
un  algutzir. 

ítem  Berenguer  Moreyl  qui  encara  dix  que  quant  lo 
dit  Rey  fo  íora  de  Xibilia  e  lo  Rey  Enricb  fo  dins  oy 
dir  a  Marti  Anyis  que  ell  havie  acabat  ab  lo  dit  Rey 
quel  dit  comte  isques  de  la  preso  donant  entendre  al 


(340  ) 
dit  Rey  que  havie  fet  pendre  lo  dit  cora  le  por  suspita 
de  fugir  que  no  fugiria  per  res  ne  entenia  a  fugir. 


llem  deposa  En  Pedro  de  Luna  que  oy  dir  al  dit 
comte  qtie  eli  fo  tornat  en  la  preso  per  tal  con  lo  Rey 
havien  mes  en  suspita  que  volia  fugir  ab  I  alguizir 
seu.  Dix  empero  que  per  IV  dies  axi  abans  lo  dit 
comte  quels  altres  presoners  e  creu  que  per  90  que 
tractas  ab  aquest  testimoni  et  ab  los  allres  presoners 
que  valguessen  al  dit  Rey  qui  fo  a  fi  qwe  isques  de  la 
preso  e  puys  con  fossen  fora  faessen  obra  que  sen  pas- 
sassen  al  Rey  Enrich  et  aytal  creu  aquest  deposant 
que  fos  la  intencio  del  dit  comte. 

ítem  deposa  Eymerich  de  Sentelles  que  oy  dir  al 
dit  comte  que  lo  dit  Rey  lo  feu  ropendre  ara  tti  der- 
rera  vegada  per  90  con  lo  havien  mes  en  suspita  que 
no  fu  gis. 

Ítem  deposa  lo  vescomte  Dilla  idem  ul  Eymericus 
de  Sentelles  próximas  lestis. 


Tertiodecimum  capitulum  quel  comte  Dosona  hac 
guiaige  del  Rey  don  Enrich  e  de  la  ciutat  de  Xibilia. 

Proves  per  En  Pedro  de  Luna  que  li  hac  lo  dit  guiat- 
ge  del  dii  Rey  don  Enrich  el  diu  que  per  90  volch  ha- 


(  341  ) 
ver  lo  dit  guialge  del   dit  Rey   et  de  la  cíutat  per  go 
eon  se  dubtave  del  Rey   Enrich   que  havie  fet  au^iu- 
re  En  Bernat  de  (labiera  son  para  segons  que   liavien 
dit  al  dit  comie. 


ítem  prova  Francesch  Xanxi  Munyos  qui  viu  lo  dit 
guiatge  lo  qual  li  hac  don  Pedro  de  Luna  et  aquell  li 
aporta  Naverso  segons  que  aquest  testinioni  viu. 


ítem  Exemen  Doris  deposa  que  oy  dir  al  dit  comte 
que  liavie  haut  guiatge  del  Rey  don  Eniich  et  de  la 
ciutat  de  Xibiiia  per  pahor  que  liavia  quel  Rey  don 
Enrich  no!  prengues  el  remetes  pres  al  Senyor  Rey 
nostre. 

ítem  deposa  vescomte  Dilla  quel  dit  comte  hac  guial- 
ge del  Rey  don  Enrich  el  de  la  ciutat  de  Xibiiia  per 
qo  con  se  dubtave  del  Rey  Enrich  per  la  mort  den 
Bernat  de  Cabrera  et  ago  oy  dir  al  dit  comte. 


Ítem  se  prova  lo  dit  capitel  per  molts  allres  tcsti- 
monis  axi  de  vista  con  de  oyda  del  dit  comte  et 
daltres. 


Quarlodecimum  capilulum.  Quel  dit  comte  haja  de- 


(  342  ) 
servil  lo  Senyor  Rey  per  tal  con  se  diu  que  qiiant  la 
pau  fo  fermada  entre  lo  Senyor  Rey  et  lo  Rey  lavors  de 
Castella  a  de^a  migenssant  lo  cardenal  de  Bolunya  et 
puys  En  Bernal  de  Cabrera  et  lo  cornte  fossen  anats 
en  Castella  per  refermar  e  donar  coinplimenl  a  la  pau 
lo  dit  coffite  ab  tractament  del  Rey  de  Castella  del  qual 
segons  ques  diu  aduix  letra  de  créenla  a  la  muUer 
delinfanl  En  Ferrando  tractava  la  niort  del  dit  infant 
En  Ferrando. 


Sobre  ago  deposa  lo  noble  Nuch  vescomte  de  Car- 
dona en  XV  fulles  del  primer  proces  que  oy  dir  al  dit 
infant  que  lo  comte  Dosona  havie  aportada  per  part  del 
dit  Rey  de  (Castella  una  letra  do  créenla  fort  amorosa 
a  qa  muUer  que  ocies  lo  dit  infant  e  que  ell  pendria  la 
per  muller.  Mas  lo  comte  no  havia  gosada  dar  la  dita 
letra  a  la  dita  dona  mas  que  la  havie  dada  a  Die  Sán- 
chez de  Casada  que  la  donas  a  la  dita  dona.  E  lo  dit 
Die  Sánchez  havie  la  mesa  en  mans  del  dit  infant.  E 
diu  mes  avant  que  altra  hora  apres  lo  dit  infant  mons- 
tra  la  dita  letra* al  dit  vescomte  eta  Dia  Perig  Sermen- 
to  et  a  daltres  et  que  Dia  Perig  quantviu  la  letra  tan- 
tost  dix  que  de  ma  del  Rey  de  Castella  era  scrita.  E 
aqüestes  coses  matexes  diu  lo  dit  vescomte  que  li  re- 
compta  altre  die  lo  dit  Dia  Sanches  de  Casada. 


ítem  lo  dit  Dia  Sánchez  de  Casada  qui  deposa  a  XVI 
fullos  del  primer  proces  diu  que  quant  lo  comte  Doso- 


(  343  ) 
na  venia  de  la    missatgeria  de  Caslella  el  fos  ja  en 
Regne  de  Valencia  trames  aquest  teslimoni   letra  per 
un  corren  del  dit  comte  la  qual  11  ib  donada  en  un  loch 
qui  es  en  cami    de   Maella  a  Tortosa  hon  aquest  íesti-, 
moni  era  ab  linfant  et  que  li  fos  a  Tortosa  ror  lo  dit 
comte  havie  de  les  sues  feynes  parlat   ab  lo   Rey  de 
Castella  e  que  seria  son  prou.  E  lo  dit  testimoni  ab  vo- 
lentat  djel  dit   Infant  quil   prega  que  soslregues  al  dit 
comte  C'O  que  pogues  dublaiit  se  de   mals  tractaments 
ana  a  Tortosa  et  quant  fo  la  lo  comte    fou   pariit  e  ha- 
gueli  jaquida  aqui  una   letra  quel  seguis  tant  tro  quel 
bagues  aconseguit  en  la  sua  ierra  et  feuho.  E  oyda  mis- 
sa  en  un  loch  de   la   térra   del   dit  comte  con  lot  hom 
fos  exit  de  la  esgleya  lo  comte  feu  li  jurar  de  teñir  so- 
cret  co  que  li  diría  e  puys  liurali  una  letra  del  Rey  de 
Castella  signada  de  sa  ma  nos  sab  si  tota  ne  era  scri- 
la  perla  qual  letra  era  comenada  creenga  al  dit  comte 
la  qual  letra  se  endressave  a  la  dita  infanta  muller  del 
dit  infant  e  prega  lo  dit  comte  aquest  deposant  que  la 
donas  a  la  dita  infanta    et   que  faes  per  manera  quel 
dil  comte  pogues   parlar   ab  ella.  E   aquest  testimoni 
interrógalo  de  que  havie  parlar  ab  ella  e  lo  comte  dix- 
li  que  lo  Rey  de  Castella  la  volia  per  muller.  E  aquest 
teslimoni  resposü  con  se  poria  fer  axo  si  jan  ha.  E  lo 
comte  dix  que  ago  plauria  al  Rey   de  Portegal  e  qi'e 
da^o  hauria  letra  sua  linfanía  axi  que  si  ella  ho  volia 
consentir  que  ell  li  haurie  II  galeas  a  Tortosa   qui  la 
sen  menarien  secrelament.  E  dixli  mes  avant  que  ell 
havie  parlat  de  sos  affers  daquest  teslimoni  ab  lo  Rey 
de  Castella  et  trobavel  ne  de  bon  enteniment  per  que 


í  344  ) 
lo  pregave  que  ell  donas  la  dita  letra  a  la  dita  infama 
e  faes  que  pogues  parlar  ab  ella  e  lo  dil  tí^slimoni  per 
tal  con  era  en  go  del  dil  comte  dubiant  se  dell  atorga 
1¡  ho  et  vench  sen  ab  la  letra  et  dónala  al  dil  infant. 


Ítem  mossen  En  Gilaberl  de  SenteUes  qui  deposa 
en  XCII  falles  e  micer  Berna t  Dolzinelles  qui  dcpdsa 
en  XCVIII  del  primer  preces  dien  que  han  oyt  dir  a 
TOoItes  persones  de  les  quals  nols  recorda  que  lo  com- 
te quant  vench  de  Castella  aporta  letra  de  creenga  del 
dit  Rey  a  la  infanta  de  Portegal  que  ocies  linfant  ct 
que  ell  la  pendria  per  muller  mas  que  lo  comte  no  go- 
sa  dir  la  creenga  a  la  dita  infanta  ans  la  comena  a  Diez 
Sánchez  de  Casada  castella  la  qual  dona  la  dita  letra 
el  descobri  la  creenga  al  dit  infant.  E  lo  dit  micer  Ber- 
nat  deposa  que  aqüestes  coses  oy  axi  maiex  dir  al  dit 
Dia  Sánchez  de  Casada. 


Quintodecimum  ccipitulum  quel  dit  coróte  ha  dites 
páranles  de  gran  labor  del  dit  Rey  de  Caslella  et  grans 
deslaors  del  Senyor  Rey  nosíre. 

Sobre  ayo  deposa  lonrat  En  P.  de  Perapertusa  eó 
LXXXIX  fulles  del  primer  proles  que  quanl  lo  dit  cora- 
te  fo  vengut  de  Castella  e  hi  devia  tornar  ab  C  ho- 
mens  a  cavall  empia  aquest  téstimoni  que  hi  anas  ab 
el!  ot  luvors  lo  dit  comle  dixli  que  lo  Rey  de  Caslella 


(  345  ) 
era  bon  Rey  fort  e  qui  feya  grans  bens  el  doiis  grans 
a  les  persones  estrangeres  quil  servien  e  moltes  dal- 
tres  lahors  el  falagadures  de!  dit  Rey  de  Castella  e  del 
Senyor  Rey  iiostre  deya  raoltcs  deslahors  de  son  ser- 
vey  les  quals  dix  que  no  li  remenbraven  be. 

Ítem  lo  noble  mossen  Johan  Rernirez  Derelano  de- 
posa en  LVl  fulles  del  segoa  preces  que  oy  dir  an  Ber- 
nat  de  Cabrera  e  al  dit  comte  fill  seu  alscunes  simple- 
ses  del  Spuyor  Rey  quaix  en  menys  preu  e  al  dit  Ber- 
nat  de  Cabrera  alscunes  páranles  de  la  Senyora  Reyna 
les  quals  no  volch  deposar  mas  dix  que  ell  les  daría  al 
Senyor  Rey  o  a  la  Senyora  Reyna  con  Ion  derna- 
narien. 


Sexto  decimun  capitulum  que  lo  comte  et  En  Ber- 
nat  de  Cabrera  son  para  con  anaran  per  missatgers  de 
la  pau  en  (Castella  que  lo  Rey  de  Castella  los  feu  grans 
dons  de  grans  lochs  e  ierres  e  que  lo  dit  Bernat  et 
lo  comte  se  faeren  homens  seus  e  li  faeren  homanat- 
ge  per  ques  diu  que  es  sospila  contra  lo  dii  comte  e 
En  Bernat  que  no  fessen  lavors  alscuns  mals  iracta- 
nients  ab  lo  dit  Rey  de  Castella  contra  lo  dit  Senyor 
Rey  et  sa  térra  per  tal  que  pus  lo  Rey  qui  fo  de  Cas- 
tella no  liavie  lo  cor  de  teñir  la  pau  segons  que  appar 
bo  per  tal  que  quanl  En  Bernat  el  lo  comte  sen  foren 
venguts  de  Castella  quaix  encontinent  lo  dit  Rey  tor- 
na la  guerra  et  vench  asetjar  e  pendre  los  lochs  Dara- 

TOMO    XXXIV.  23 


(  346  ) 
gon  no  apparia  quels  degues  fer  tan  grans  dons  si 
quals  que  mals  tractanients  no  haguessen  ab  ell. 


Sobre  a^o  deposa  ñiossen  En  Francesch  de  Perellos 
en  LXX!  fulles  del  primer  preces  e  diu  quequantlo 
comte  fo  tornat  de  Caslella  oy  dir  al  dit  comle  que  lo 
Rey  de  Castella  li  havia  dats  certs  lochs  muñían  á 
gran  quantitat  de  renda  et  que  sobre  aquells  de  li- 
cencia e  gracia  quel  dit  Rey  lin  bavie  feta  havia  man- 
levada  certa  quantitat  de  moneda  quant  torna  de 
Castella. 

ítem  mossen  En  Gilabert  de  Sentelles  lo  qual  depo- 
sa a  XC  fulles  del  dit  primer  preces  diu  que  oy  dir 
al  comte  quant  fo  vengut  de  Castella  quel  Rey  de  Cas- 
tella havie  fet  a  aquell  gran  gracia  e  gran  do. 


Ilem  micer  Bernat  Dolzinellesqui  deposa  en  XCYIII 
fulles  diu  que  havie  oyt  dir  quel  Rey  de  Castella  ha- 
vie dades  cavalleries  al  comte  Dosona  tro  en  quanlilat 
a  sos  viyares  de  CC  mil  morabatins. 


Ítem  mossen  R.  de  Vilanova  deposa  a  CIV  fulles  que 
oy  dir  al  comíe  quant  fo  vengut  de  Castella  que  lo  Rey 
de  Castella  li  havie  dada  renda  no  li  membre  en 
quanta  quantitat  el  ques  era  fet  hom  del  dit  Rey 
de  Castella  garda nt   qo  que  devia  fer  al  Senyor  Rey. 


MI 


ítem  don  Pero  Ximenez  de  Lombrcra  qui  deposa  a 
CXXXVIIl  fiillcs  del  segon  preces  diu  ques  deya  pu- 
blicament  en  Xibilia  quant  En  Bernat  de  Cabrera  etlo 
comte  hi  foren  anats  que  los  dits  para  et  fill  se  eren 
fels  vassalls  del  Uey  de  Castella.  Et  ac^o  dix  si  saber 
per  tal  con  En  Pedro  de  Xirica  ab  lo  qual  aquesl  les- 
timoni  era  continuament  no  bague  lelres  de  Castella. 

La  summa  daquest  fet  sia  partida  en  III  parts  prin- 
cipáis. 

■  Después  de  algiioas  páginas  en  blanco,  se  encuentran 
las  siguientes  notas  ó  apuntaciones  ,  sin  precederlas  indi- 
cación ó  título  que  exprese  su  objeto,  y  presentando  tam- 
bién entre  unas  y  otras  ciertos  espacios  ó  blancos  ,  que 
marcaremos  por  medio  de  una  interlinea. 


La  primei-a  sobre  los  acles  que  feu  lo  comte  Dosona 
stant  en  la  senyoria  delSenyor  Rey  e  principalment 
sobre  la  preso  sua  de  Medes  la  qual  segons  ques  posa 
fo  voluntaria. 

La  segona  partida  deis  actes  que  lo  comte  feu  stant 
en  Castella  apres  que  fo  pres. 

La  tercera  deis  actes  que  lo  dit  comle  ha  fets  apres 
que  es  exit  de  Castella. 

La  primera  part  sia  subdividida  en   III  parts. 


(  348  ) 
La  segunda  sobre  los  actes  que  feu  ans  que  fos  pres. 
La  tercera  sobre  los  actes  qui  foren  apres  de  la  pre- 
so de  Medes. 


Toma  la  primera  partida  reduynt  a  memoria  con 
apres  que  la  pau  fo  feta  a  de^a  En  Bornat  de  Cabrera 
e  son  íill  foren  trameses  ppr  vos  Senyor  per  missatge- 
ria  al  Rey  lavors  de  Castella  per  dar  acabament  a  la 
dita  pau  e  diu  se  que  la  donchs  los  dits  Bernat  e  com- 
te  se  faeren  homens  del  dit  Rey  e  reeberen  dell  grans 
dons  de  lochs  et  Ierres  et  que  lavors  se  feren  aqui  als- 
cuns  mals  tractaments  contra  vos  Senyor  e  vostres 
Regnes  et  torres. 

Sobre  ayo  deposen  mossen  En  Francesch  de  Perellos 
mossen  En  Gilabert  be  Scentelles  micer  Bei-nat  de  01- 
zinelles  mossen  En  R.  de  Viianova  que  oyren  dir  al  dit 
comte  con  fo  vengut  de  Castella  que  lo  dit  Rey  li  ha- 
vie  fels  grans  dons  de  terres  rendes  et  lochs  en  Cas- 
tella mes  anant  mossen  En  R.  de  Viianova  que  li  dix 
lo  dit  comte  que  ell  se  era  fet  hom  del  dit  Rey  gardant 
go  que  düvia  fer  a  vos  Senyor. 


ítem  don  Pero  Exeminig  de  Lombera  deposa  ques 
deya  publicament  en  Xibilia. 

ítem  un  porter  del  dit  Rey  qui  deposa  que  ell   mes 


(  349  ) 
en  possessio  lo  procurador  del  dit  comte  Dosona  deis 
lochs  de  Morata  et  de  Valdemur  quel  dit  Rey  li  havie 
dats  durant  la  pau  quant  En  Bernat  ot  lo  coaita  hi  fo- 
ren  anats  quels  dits  para  e  fill  se  eren  fets  vassals  del 
Rey  de  Castella  et  ago  dix  si  saber  con  En  Pedro  de 
Xericha  ab  lo  qual  ell  testimoDi  era  conlinuament  na- 
bague  lelres  de  Castella. 


ítem  deposa  maestre  Berenguer  Dolos  metge  de  Ce- 
ragoga  que  oy  dir  a  Xanxo  Suera  de  f  aragossa  que  ha- 
vie oyt  dir  a  Bertrán  de  Lir  qui  solía  esser  Senyor  de 
Guanyalun  que  un  vespre  viu  quel  dit  En  Bernat  es- 
tech  molt  en  conseyl  ab  lo  dit  Rey  et  isque  del  consell 
un  bisbe  etc. 


Ítem  sobre  la  missatgeria  e  créenla  que  lo  comle 
con  venia  de  Castella  apportave  a  la  infanta  de  Navarra 
sobre  la  mort  del  infant  En  Ferrando  marit  seu  depo- 
sen  Dia  Sánchez  de  Casada  castella  a  XVI  fulles.  Iiem 
de  oyda  dir  al  dit  infant  et  del  dit  Dia  Sánchez  lo  ves- 
comte  de  Cardona  en  XV  fulles  e  mossen  En  Gilabert 
de  Sentelles  et  micer  Bernat  Dolzinelles  de  oyda  dir  de 
moltes  persones.  E  lo  dit  micer  Bernat  de  oyda  dir  del 
dit  Dia  Sánchez. 


ítem  sobre  los  lahors  del  dit  Rey  et  deslaors  de  vos 
Senyor  deposen  lo  noble  mossen  En  Johan   Remirez 


(  350  ) 
Derelaiio  en  LVi  fulles  e  lonral  En  P.  de  Perapertusa 
en  LXXXIX  fulles  del  segon  proces. 


Ítem  la  deposicio  del  honrat  Johan  Exemenis  Dor- 
rea  cavaller.     .......  et  lileía  Navarre  et 

quia  non  invenit  ad  locum  de  Moros   ubi  fuerat  coin- 
prehensurn. 

Apres  Senyor  con  Calataju  fo  assetjat  lo  comte  Do- 
sona  ana  a  les  parts  Daragon  axi  con  a  capila  vostre. 
Senyor  e  proves  que  empra  alscuns  que  entrassen  ab 
ell  a  Calataju  per  restauracio  del  dit  loch  e  entre  los 
altres  En  Pedro  de  Luna  ab  lo  qual  era  a  Darocha  et 
stant  aqui  segons  que  deposa  Exemins  Dorrea  en 
LXXVí  fulles  del  primer  proces  lo  dit  Esemins  hac 
letres  de  alscuns  arnicbs  seus  que  havie  en  Navarra 
e  en  Castella  etc.  E  En  Pedro  de  Luna  deposa  que  no 
hac  la  dita  letra  ne  lo  dit  comte  nolin  dix  res. 


Apres  s  prova  que!  dit  comte  ab  En  Pedro  et  dal- 
tres  un  dissapte  a  nit  a  miga  nit  etc.  doposa  C.  Agor  Pe- 
dro de  Luna  el  Vidal  de  Blanes  conslant  quel  loch  no 
era  defenent. 


ítem  con  se  pogueren  esser  anats  ¡)0c  encara  apres 
de  la  celada  segons  que  deposa  lo  vicari  et  que  axi  los 
ho  deven  aquells  del  loch. 


351 


ítem  de  les  scoltes  que  havien  meses  et  de  la  res- 
posta  del  dit  gomte  sobre  la  qual  deposa  C.  Agor  e  lo 
vicari  de  Medes. 


ítem  de  verbis  quel  comte  dix  ari  G.  Acor  Vilanes, 
ítem  con  no  appar  ques  deífenessen. 


Ítem  de  la  letra  que  lo  comte  scrivi  de  sa  ma  depo- 
sa Joan  Alfonso  de  Xerica  e  con  lo  comte  ab  la  letra 
ana  primer  al  dit  Rey  per  íer  la  sotscriure  al  dit  Rey 
e  con  no  torna  depuys  a  Medes. 


ítem  con  demana  a  parlament  certs  ríchs  homens  de 
Castella  e  que  dix  an  Pedro  que  foria  semblant 
que  ell. 


Ítem  con  En  Vidal  de  Blanes  el  altres  tenien  per 
mal  lo  romaniraqui  tant. 


ítem  con  lo  loch  nos  rete  encontinent  ans  ab  patis 
que  fossen  sentits  deposa  G.  Agor  que  oy  dir  al  com- 


(  352  ) 
te  el  a  ais  altres  qiiant  foren  tornats  que   qiiant  los  II 
honiens  se  foren  alunyals  dells  lo  comte   et  los  altres 
qui  ab   ell   eren  oyren  arrevatar  et  cridar  en  la   host 
etc. 


ítem  deposa  En  Vidal  de  Blanes  qui  sentiren  la  ru- 
mor e  pensarense  quels  homens  fossen  preses  et  que 
fossen  senlits  et  muntaren  a  cavall  tornans  a  Bellmunt 
et  acordaren  de  anarsen  etc. 


ítem  Pedro  de  Luna  que  oyren  rumor  en  la  host  et 
axi  acordaren  que  pus  no  veyen  senyals  et  que  lespies 
no  tornaven  que  tornassen  atrás  empero  ells  no  sabien 
ni  en  fer  ells  digueren  ne  presumiren  que  ells  fossen 
sentits  et  tornarensen  a  Medes. 


Ítem  probatur  que  aqiii  foren  lo  diluns  mati  hora 
dalba  et  que  stigueren  aqui  tot  lo  die  et  la  nit. 


Diu  En  Pedro  de  Luna  quey  stigueren  tant  per  tal 
con  se  pensaven  quel  Rey  de  Castella  no  sabes  que 
fossen  aqui  sperans  la  dita  resposla. 


ítem  probatur  per  En  Pedro  et  G.  Agor  que  lo  loch 
no  era  defenent. 


(  353  ) 

ítem  probatur  que  materen  escoltes  lo  diliins  a  nit. 
Et  super  scultis  el  responsione  comilis  dcponunt  G. 
Ac-or  et  lo  vicari  tle  Medes  e  dix  lo  dil  vicari  que  apres 
que  les  escoltes  foren  tornades  els  ho  hagueren  dit 
que  sen  pogucren  esser  anats  a  lur  sau  e  que  axí  los 
ho  deyen  aquells  del  loch. 

Empero  diu  En  Pedro  de  Luna  que  lo  dimarts  mati 
hora  dalba  con  los  despertaran  dient  los  que  homens 
a  cavall  eren  en  la  orta  ell  et  lo  comte  etc. 


ítem  deposa  Vidal  de  Blaues  que  ell  neis  altres  no 
tenien  per  bo  lestada  que  fayen  a  Medes  e  que  ell  et 
írare  Artal  ne  parlaven.  E  En  Pedro  de  Luna  diu  que 
entre  ells  se  deya  et  entenien  que  perillosa  era  lesta- 
da mas  gardant  que  per  perill  etc. 


Ítem  con  nos  defensaren  gens  depo.  . 


Ítem  Johan  Alfonso  de  Xiricha  diu  que  lo  comte  lus 
demana  que  ell  e  altres  venguessen  a  parlament  etc. 

Berenguer  Togores  de  auditu  V.  de  Blanes  in.  .  . 
.     .     .  ut  G.  Azor. 

ítem  dcpüsen  molls  testimonis  que  han  oyt  dir  e  es 


(  354  ) 
fama  comuna  que  la  preso  del  dit  comte  fo  voluntaria 
e  que  ell  havia  trayt  En  P.  de  Luna  e  frare  Artal. 


Ítem  per  alcuns  de  oyda  dir  quen  P.  de  Luna  deya 
al  comte  que  sen  anassen  de  Medes  que  fer  lio  podien 
salvament  e  quel  comte  nou  volch  fer.  Et  hoc  deponit 
frater  Martinus  canonijus  de  Jherusalem  prior  de  Ca- 
thalunya. 


ítem  hoc  deponit  Johan  Eximinis  Dorrea, 


ítem  deponit  Diego  Yeniyes  de  Mandoga  Regni  Cas- 
lelle  que  lo  comte  Dosona  per  son  voler  et  per  son 
tractament  se  mes  en  la  preso  del  Rey  de  Castella  et 
ago  sab  per  tal  con  Marti  Anyis  lin  dix  etc. 


ítem  Andreu  Gomis  de  Calataju  deponit  in  effectu  de 
auditu  del  mestre  de  Santiago. 


Apres  que  lo  dit  comte  fo  pres  et  manat  a  Calatayu 
diu  se  que  lo  dit  comte  burlave  jan  parlant  et  anave  ab 
lo  Rey  lavors  de  Castella  cavalcant  et  que  En  Pedro 
de  Luna  et  los  altres  staven  en  preso  e  ferrats. 


(  355 


Sobre  ago  deposa  Andreu  Gomig  de  Calataju  que  En 
Pedro  de  Luna  et  frare  Artal  e  Goter  Diec  de  Santdo- 
val  v¡u  que  tenien  una  cadena  en  les  carnes  ct  que  lo 
coriite  stave  en  una  altra  combra  menys  de  ferres  et 
que  reya  e  burlave  ab  lo  dit  Rey  et  los  altres  plora- 
ven  et  staven  trisis. 


ítem  ¡n  effectu  Johan  Alfonso  de  Xerica  e  quel  Rey 
lo  anave  veure  sovint  et  li  trametia  de  ses  viandes  et 
quel  viu  cavalcar  ab  lo  dit  Rey  sobre  lo  setge  de  Cala- 
taju. E  apres  un  die  que  exiren  de  Calalayu  per  fer 
mostra. 


ítem  in  effectu  frare  Gil  PereQ  guardia  deis  frares 
menors  qui  porta  la  créenla  del  comle  an  Bernat  de 
Cabrera  per  manamenl  del  dit  Rey  qui  li  dix  con  la 
vila  de  Calataju  ib  presa  que  anas  al  comte  et  que  faes 
co  que  ell  li  diria.  En  aquesta  missatgeria  concorda  En 
Pedre  de  Luna  que  lo  Rey  et  lo  comte  trameieren  lo 
frare  menor  mas  diu  que  no  sab  perqué  fo  trames  mas 
dlu  que  viu  et  legi  una  letra  la  qual  En  Bernat  de  Ca- 
brera trames  al  comte  en  que  li  fcya  saber  que  dequi 
avanfno  li  scrivis  semblants  coses  que  li  liavie  scrites 
ne  encara  li  scrivis  per  naguna  manera  ne  rabo  per- 
qué no  era  be  seu  ne  del  dit  comte  e  que  se  imaginas 


(  356  ) 
con  per  mort  car  per  la  sua  mort  no    era  perduda  la 
sua  casa  n)as  que  sesforssas  be. 
Vidal  de  Blanesin  CCXLX. 


La  segona  part  principal  la  qual  es  deis  actes  que 
lo  comte  feu  slant  en  Castella  ha  V  partides  segons 
que  demunt  es  dit. 


La  primera  deis  actes  que  feu  stant  pres  e  ferrat  lo 
qual  ha  ¡1  actes.  Lo  primer  con  se  diu  que  lo  dit  com- 
te ana  a  Murvedre  per  fer  tractaments  ab  lo  dit  Rey 
contra  vos  Senyor  e  vostra  térra  per  la  morí  den  Ber- 
nat  qui  lavors  se  deya  que  era  mort  et  per  fer  trer  sa 
muller  et  sos  infants  etc. 


La  dita  ánada  se  prova  per  molts  tesiimonis  e  quey 
ana  ferrat  e  sobre  ago  deposa  specialment  En  Ramo- 
nich  de  Castellbell  qui  deposa  sobre  ia  njissatgeria  que 
devia  fer  a  la  comtessa  et  a  ga  mará  etg. 

ítem  que  lo  dit  Ramonich  anas  en  Cathalunya  per 
fer  la  dita  missatgeria  deposen  En  Bernat  de  Yilacor- 
ba  el  molts  dallres. 

ítem  lo  noble  En  Johan  Alfonso  de  Xerica  deposa 
que  ell  stant  en  servey  del  dit  Rey  oy  dir  al  prior  de 


(  357  ) 
Sant  Johaii  que  lo  córate  Dosona  con  vench  a  Murve- 
dre  trames  En  Ramonich  de  Gastellbell   en   Calhalun- 
ya  etc. 


ítem  A.  de  Blanes  donzell  diu  que  oy  dir  a  molts 
que  enconlinent  qnel  Rey  de  Castella  sabe  que  En  Der- 
nat  de  Cabrera  era  mort  se  feu  venii'  lo  dit  comte  el 
empra  que  fos  en  son  servey  et  quel  dit  comte  se  re- 
tench  acort. 


ítem  Michel  Rois  castella  scriva  del  prior  de  Sant 
Johan  de  Castella  diu  e  deposa  quel  Rey  de  Castella 
stant  la  derrera  vegada  a  Murvedrc  se  feu  venir  lo  dit 
comte  et  que  vench  ferrat  mas  quel  feu  desferrar  que 
aquest  testimoni  ho  viu  el  oy  dir  comunamenl  a  tots 
aquells  qui  cabien  en  los  aflfers  del  Rey  de  Castella 
queu  havie  fet  per  lal  con  lo  volia  fer  capita  de  Mur- 
vedrc e  lexarlo  aqui  ab  CCC  homens  de  cavall  et  ab 
altres  cornpanycs  et  que  li  havie  al  cor  de  ferli  be  et 
merce  axi  be  con  a  rich  hom  altre  qui  fos  en  Castella 
e  aQO  per  tal  con  se  deya  que  vos  Senyor  havets  fet 
matar  En  Bernat  de  Cabrera  para  seu  e  lo  comte  volia 
esser  en  servey  del  dii  Rey  empero  dago  nos  segui  res 
ans  lo  feu  tornar  en  preso  nos  sap  perqué. 


ítem  deposan  alcuns  de  hoyda  dir  que  lo  Rey  lo  feu 
venir  aqui  per  lexar  loy  capita  mas  nos  segui.  Mes  dien 


(  358  ) 
alcuns  que  lo  Rey  sap  quen  Bernat  no  era  mort  e  axi 
que  nos  feu. 


Lo  sogon  acle  con  se  diu  que  lo  dit  comte  empra 
alscuns  presoners  qui  staven  preses  ab  ell  i;nscmps  de 
venjar  la  mort  de  son  para. 


Sobre  ago  dopose  Naymerich  de  Sanlelles  que  lo  dit 
comte  stant  pres  en  Xibiiia  empra  En  Pedro  et  aquest 
testimoni  etc.  exceptat  lo  Senyor  Rey  et  la  Senyora 
Reyna  et  sos  infans. 


Ítem  in  effectii  lo  vescotnte  Dilía  declarant  quels  em- 
prave  contra  lo  Rey  de  Navarra  et  son  frare  et  altres 
etc.  et  exceptáis  altres  de  que  lur  fe  ne'volgues  menys 
et  exceptat  axi  matex  lo  comte  de  Trastamara  etc. 


La  segona  parí  90  es  los  actes  que  feu  lo  dit  comte 
apres  que  fo  fora  deis  ferres  son  V. 


Lo  primer  con  se  diu  quel  dit  comte  sen  peguera  es- 
ser  tornat  en  la  térra  del  Senyor  Rey.  Sobre  aquest. 
acte  ha  molts  testi monis  que  deposen  que  veyen  anar 
a  Denia  et  a  Cartaginia  etc. 


359 


Ítem  la  deposicúo  den  March  Sant  Agosti  et  daltres. 


'  ítem  la  deposicio  den  Andreu  GomÍQ  habitador  de 
Calatíiju  qui  deposa  que  YIl  o  VIII  dies  ans  de  la  fes- 
ta  de  Santa  María  de  mars  etc. 


Lo  segon  acte  con  se  din  quel  dit  comte  era  e  cabía 
en  los  consells  del  dít  Rey  et  ab  ell  aquest  acte  se 
prova  per  molts  testímonis  hoc  encare  ques  prove  per 
alscuns  que  per  secret  consell  que  tingues  lo  dít  Key 
encara  que  noy  fossen  sino  II  o  III  quel  dit  comíe  ñe- 
ra lo  un. 


Sobre  aro  deposa  Yego  de  Navarra  sobre  lo  consell 
ques  tench  con  lo  missatger  de  Castella  fo  vengut  del 
princep  de  Gales. 


Lo  terger  acte  con  per  consell  et  endressament  del 
dit  comte  lo  dit  Key  feu  lestol  qui  pres  les  noslres  IV 
galees. 

Sobre  ago  ha  molts  testimonís qui  deposende  oyda  et 
de  fama  e  hani  molts  qui  deposen  de  oyda  et  de  fama 


(  SGÓ  ) 
comuna  que  lo  dit  comte  ab  lo  dit  estol  devia  anar  en 
Cnihalunya  et  quen  devia  traure  la  muller  e  los  infans 
per  metrels  en  poder  del  Rey  de  Castella  per  90  que 
mils  se  pegues  fiar  en  ell  e  ha  ni  molts  qui  deposen  que 
pus  ya  muller  e  sos  niifans  fossen  en  poder  del  dit  Rey 
quen  fos  segur  quel  dit  Rey  donaria  al  dit  comte  grans 
ierres  et  el  ñiria  gran  senyor.  Altres  qui  deposen  quel 
devia  fer  almirayl  e  altres  deposen  que  lo  dit  Rey  de- 
via muntar  en  lo  dit  estol  et  quel  dit  comte  li  devia 
liurar  qa  tena. 


ítem   sobre  ano  deposa  Cahim  Cofen  juheu  caste- 
lla etc. 

liem  Marti  Gallego  qui  era  anat  per  linfanta  de  Por- 
tegal  per  missatgeria  al  Rey  de  PoitegaJ. 


Lo  quart  acte  es  con  lo  dit  comte  munta  en  lo  dit 
hestol.  Sobre  aquest  acte  ha  prova  plenera.  E  alscuns 
de  oyda  et  de  fama  quen  era  muntat  almirayl  e  solt. 
Altres  deposen  que  oyicn  dir  que  anave  sois  garda  de 
Marti  Anyis. 


ítem  se  prova  per  un  testimoni  quel  Rey  de  Castella 
mana  dar  armes  al  dit  comte  et  a  un  seu  macip  catha- 
la  con  se  devia  recollir  en  lo  dit  hestol. 


(  301 


Lo  quint  acíe  es  sobre  lo  degollameni  de  la  xurma 
de  les  dites  IV  galees  nostres  et  del  comendament 
quis  diu  quel  comte  havie  en  lestol  del  dit  Rey. 


Sobre  ago  ha  molls  testimonis  cathalans  e  castellans 
e  dalti'tís  que  era  fama  comuna  en  lestol  del  dit  Rey 
quel  dit  comte  fou  degollat  et  fo  occasio  del  degolla- 
ment  de  la  xurma  et  de  fer  penjar  En  Sentmanat  e  los 
al  tres. 


ítem  sobre  ago  deposa  Roderich  Daricha  gaseo  qui 
deposa  con  lo  comte  feu  manament  de  degolar  e  no  ho 
volgueren  fer  si  lo  Rey  no  ho  manava  e  puys  con  ell 
consella  al  dit  Rey  quels  fes  tots  degollar  e  axis  feu. 


Ítem  frare  A.  Ermengol  de  oyda  dir  de  un  fadri  de 
Tortosa  appelat  Rernat  Orenga  remer  etc. 


ítem  ni  ha  alscuns  qui  deposen  que  oyien  dir  en  les- 
tol quel  dit  comte  cridave  que  dressassen  al  cart 
al  cart. 


Itera  deposa  Perdigo  trompeta  que  Naverso  fo  dema- 

TOMO  XXXIV.  24 


(  362  ) 
nat  de  part  del  comte.  Ilem  Naverso  dien  quod  ¡mmo 
per  part  de  Marti  Anyis.  Et  idem  ciim  Naverso  Jacme 
Sala  de  Barchinona. 


Ítem  probatur  que  lo  comte  restaura  Naverso. 
ítem  deposa  sobre  aquest  acie  En  Bertrán  Daíbi. 


ítem  se  prova  que  lo  dil  comte  entrava  ab  lo  dit  Rey 
en  la  mar  per  ordonar  lestol. 


La  tercera  partida  qui  es  deis  acles  quel  dit  comte 
feu  con  fo  repres  en  Xibilia  ara  a  la  derrera  con  lo  dit 
Rey  era  en  desposseyment  de  son  regne  et  aquest  ha 
II  actes. 


Lo  primer  con  se  diu  que  la  preso  fo  fenta  et  ago 
dcposen  molts  testimonis  que  presumexen  esser  fenta 
et  alscuns  dien  que  per  qo  que  faes  alscuns  empra- 
ments  ab  los  altres  presoners  segons  que  a  ades  oy- 
rets  e  altres  deposen  que  fo  repres  que  ha  oyt  dir  que 
fo  repres  per  go  con  lo  dit  Rey  hac  suspita  que  no 
fugis. 


(  363  ) 


ítem  con  lo  dit  comte  exi  de  la  preso  abans  quels 
altres  prevés  que  síech  pres  per  alscunsdies  et  quen 
exi ^r  alscuns  dies  abans  quels  altres  per  inolts  tes- 
timonis. 


Lo  segon  acle  con  se  diu  que  ell  sera  fet  hom  del 
Rey  e  que  lo  Rey  lo  havia  aretat  de  la  honor  Dagui- 
lar  et  de  Villena  et  daltres  lochs  mas  que  slaven  per 
les  Ictres  que  trames  per  En  March  Sant  Agosli  a  la 
comlessa  et  an  Malla  et  an  Gurb  etc. 


ítem  la  añada  sua  de  Murvedre  et  la  missatgeria  den 
Castellbell. 


ítem  la  deposicio  del  vescomte  de  Castellbo. 


Ítem  la  letra  a  CLVfuUes  del  vescomte  Dilla  en  la 
qual  es  la  créenla  que  dix  En  Berenguer  Doms  a  la 
Senyora  Reyna  et  que  Marii  Anyis  dix  an  Merles  que 
lo  comte  havie  finat  ab  lo  Rey  e  que  pujava  almiray  © 
li  havia  ditos  grans 

ítem  Bertrán  Dalbis. 


í  304  ) 
llem  del  fet  de  Gurb  e  del  janoves. 


Ítem  johan  Alfonso  de  Xirica  que  oy  dir  estant  en 
servey  del  Rey  de  Castella  al  prior  de  Sant  Johan  que 
lo  comte  havia  trames  En  Castellbell  per  traure  la  mu- 
11er  et  la  mará  de  la  térra  e  manarlos  en  Castella. 


llem  A.  de  Blanes  donzel  qui  oy  dir  a  molts  que  lo 
Rey  se  feu  venir  lo  comte  quant  ío  pare  fo  mort  e  quel 
empra  que  fos  en  son  servey  e  quel  se  retench  acort. 


La  quarta  partida  que  es  sobre  los  actes  quel  di 
comte  ha  fets  apres  que  fo  delHurat  la  derrera  vegada 
de  la  preso  conten  V.  actes. 


Lo  primer  lo  emprament  que  feu  deis  prcsoners  que 
fossen  en  ajuda  del  dit  Rey  En  Pedio.  E  aquest  em- 
prament se  prova  per  molts  testimonis  (^o  es  per  En 
Pedro  de  Luna  En  Vidal  de  Blanes  qui  foren  empra ts 
per  lo  dit  comte.  Empero  concorden  se  molts  deis  tes- 
timonis quels  empra  que  fossen  en  ajuda  del  dit  Rey 
contra  lo  comte  de  Trastamara  les  companyes  que 
entraven  et  contra  tols  altres  exceptal  que  noy  fos- 
sets  vos  Senyor  ne  vostre  primogenit  ne  vostra  ban- 


(  365  ) 
dera  ne  que  anassen  contra  les  voslres  Ierres. 


Hani  alcuns  que  dien  que  generalment  los  empra 
que  fossen  en  ajuda  del  dit  Rey.  F.  Marti  P.  Aspi  ma- 
riner  Jacme  Naha  P.  de  Luna  cuní  replicatione  post 
sequía. 


Hani  daltres  qui  dien  quen  exceptava  lo  Senyor 
Rey  els  Senyor  Prirnogenit  et  sa  bandi  (síc)  o  ses  ier- 
res e  altres  qui  venguessen  en  servey  del  Senyor  Rey. 


Hani  alcuns  qui  doposen  que  con  no  ii  ho  volien 
atorgar  quels  manassava  que  serien  degolats. 


Hani  qui  deposen  que  lo  comle  deye  que  feynes 
eren  de  Deu  que  ells  exirién  de  la  preso  e  que  serien 
encavalcats  o  que  esperarien  lur  ventura  e  mes  los 
volria  que  si  eren  degolats. 


Deposa  En  P.  de  Luna  que  en  lo  cmprament  li  dix 
que  pus  serien  encavalcats  e  veurien  la  hosl  del  Rey 
Enricl)  que  sen  passaven  a  ell. 


Altres  que  lus  empra  que  no  exiricn  de  Sibilia  mas 


(  3.66  ) 
que  defendrien  aqui  la  ciutat  e  lo  Rey  contra  lo  comte 
e  les  companyes. 

Hani  qui  deposen  que  lo  comte  lus  dix  en  lo  e(n- 
prament  que  vos  Senyor  et  lo  Rey  de  Castella  haviets 
íeta  pau  e  que  nos  feya  lentrada  per  vos  ne  per  nom 
vostre. 

Hani  qui  dien  que  nols  empra  lo  comte  ans  lo  feu 
lo  Rey  de  Castella  o  altres  de  casa  sua  e  en  nom  seu. 


Hani  alcuns  qui  dien  que  lo  comte  lus  paga  deis 
diners  que  1¡  feu  donar  al  Rey  de  Castella  e  que  ell 
ab  lo  comte  ana  a  trer  los  diners  de  la  torra. 


Hani  alcuns  qui  deposan  que  lo  Rey  feu  o  feu  fer  a 
altres  lo  pagament  e  no  lo  comte. 


Hani  alcuns  qui  deposen  de  hoyda  con  vench  lo 
desliurament  car  lo  Rey  volia  fer  degolar  los  preso- 
ners  et  Marti  Anj  is  consella  etc.  puys  lo  comte  ib  des- 
ferrat  e  ana  a  Medes  e  puys  ells  íoren  desliurats. 

Vilaeorba  de  oydadel  comte  et  de  Marii  Anyes.  Fra-r 
re  Armengol  de  audiíu. 


Hani  que  dien  que  deya  con  los  emprave  que  romen- 


(  ^^"7  ) 

drie  en  rehena    per   tal  quel  servís  be  sino  que  ell 
pereria. 

Marti  de  Morera  Julia  de  Campelles. 


Haqi  qui  dien  que  lo  comte  lus  dix  que  lo  Rey  li 
havía  feta  gran  nierce  e  que  1¡  liavia  lexat  tot  lo  rescal 
e  de  tot  lo  havia  solial  e  que  no  anave  ab  guardes  e 
axi  que  ell  se  havie  mes  en  cor  de  servir  lo  e  que  ell 
havia  cabui  que  fossen  desliurats. 

Marli  de  Morera.  Ítem  En  Morey. 


Lo  segon  acte  sobre  la  ajuda  del  armar  quel  dit 
comte  feu  al  dit  Rey  apres  que  fofora  de  la  preso  der- 
rera  ara  con  lo  dit  Rey  sen  ana  de  Xibilia  e  de  les 
nafres  deis  bastays. 

Sobre  ago  depose  En  Francesch  Daverso  de  oyda 
dir  del  dit  comte  del  armar  e  deis  bastays. 


ídem  Exemin  Dori^. 

ídem  Berenguer  Morell  et  de  Andi.  Deis  bastays  En 
Eymerich  de  Scentellcs  qui  audiverat  a  dicto  comité. 

ítem  En  Vidal  de  Blanes  del  armar. 


(  368  ) 
ítem  En  Pedro  de  Luna  et  Naymerich  de  Senlelles. 


Lo  terQ  acte  sobre  la  ajuda  que  li  feu  en  portarsen 
lo  tresor  et  de  ajudarlo  metre  en  la  galea  de  Marti 
Anyis  qui  era  al  riu  a  lats  de  la  torra. 


Sobre  ago  deposen  Barthomeu  Picbo  et  Jacme  Sala 
de  Insu  e  En  Barthomeu  Ses  Oliveres  que  viu  que  lo 
dit  comte  feya  devellar  moneda  de  la  torra  del  Tresor 
mas  no  viu  a  qui  la  donave  mas  deyen  que  la  havie 
comenda  an  Pedro  de  Luna  et  lavors  eren  ab  lo  dit 
comle  castellans  et  homens  de  palacio  que  havien  ser- 
vit  lo  dit  Rey. 


ítem  En  Bernat  Arenes  qui  viu  molles  vegades  lo 
comte  de  Osona  ab  companyes  del  dit  Rey  entrar  en 
la  torra  del  Tresor. 


Lo  quart  acte  con  se  diu  quel  dit  comte  armatacom- 
panya  lo  dit  Rey  ara  la  derrera  vegada  con  sen  ana  de 
Xibiiia  per  tres  testimonis  quil  veeren  quel  acompanya 
e  lo  un  diu  tro  al  portal  de  la  Darassana  e  laltre  tro 
al  riu  de  Xibiiia  et  aquests  no  dien  quel  comte  fos 
armat  mas  lo  tercer  diu   que  vestía   bones   cuyrasses 


(  369  ) 
E  altres  deposen  de  auditu  quel  acompariya  e  special- 
ment  En  Berenguer  Moreyl  qui  viu  lo  dit  comte  ca- 
valcant  en  un  bell  cavall  ub  un  ensellament  fort  bell 
que  li  havie  dat  Marti  Anyis  et  viu  V  o  VI  celles  fort 
bclles  les  quals  deya  la  dit  comte  que  li  havie  dades 
lo  dit   Rey. 


La  quinta  part  la  qual  es  deis  actes  que  feu  lo  dit 
comte  en  Caslella  apres  quel  dit  Rey  sen  fou  anat  sia 
subdivisidti  en  V  actes  lo  primer  en  lo  guiatge  que  hac 
del  Rey  dou  Enrich  et  de  la  ciutat  de  Xibilia  e  aquest 
se  proba  clarament.  E  Julia  de  Canyelles  depose  de  les 
paraulcs  que  dix  al  conseyl  sobre  lo  guiatge  e  entre 
los  altres  que  si  nol  guiavenque  iriasen  ab  lo  Rey  don 
Pedro  et  hoc  de  auditu  plurium  castellanorum  qui  fo- 
ren  presens  a  les  paraules. 


Lo  acte  sobre   lo  emprament  de  les  conpanyes  et 
ídem  videatur  depositio  Bertrandi  Dalbis. 


Lo  terg  de  la  missatgeria  quel  dit  comte  estant  en 
Castella  volia  trameire  al  dit  Rey  et  leganlur  ca- 
pitula. 


Lo  quart  con  el!  ¡xent  de  CasteUa  sen  ana  a  Bayona 


(  370  ) 
torra  del  princep  de  Gales  los  altrejs  presoners  auan^ 
en  lur  tena. 

Lo  quint  acte  con  lo  cómte  féu  donar  a  Menroys 
de  Cenabre  casteliu  per  Marli  Anyis  II  mil  peges  dor 
per  fer  lo  partir  ab  CCC  homens  a  cavall  ab  los  quals 
devia  anar  al  dit  Rey  a  Bayona  la  hon  fos.  Berlran 
Dalbis  hoc  deposa. 


La  ter^a  part  principal  es  ^e\s  actes  quel  dit  comte 
hs  fels  slant  en  la  térra  del  priucep  de  Gales  los  quals 
aiptes  son  los  segucnts. 


Piimerament  con  lo  comte  vench  a  Bayona  et  per 
quina  manera.  Sobre  ago  deposa  Bertrán  Dalbis  que 
lo  comte  slant  en  Castella  lo  empra  quel  acompanyas 
tro  a  Ortes  et  promesli  de  darli  con  seria  la  MD  flo- 
rins  etc. 


Sobre  lo  dit  arrestament  deposa  Bernat  Roig  lo  qual 
fo  trapies  per  la  vesccnitega  a  Ortes  ab  letres  que  du- 
ya  al  comte  que  oy  dir  an  R.  de  Gurb  a  Orles  qui 
venia  de  Bordeu  per  saber  ab  lo  princep  perqué  lo 
comte  era  pres  quel  princep  nol  tenia  per  si  matex 
ans  lo  tenia  arreslat  a  instancia  et  requesta  del  dil  Rey. 
E  oy  En  Bayona  dir  a  companyes  del  dit  comte  et  spe- 


(  371  ) 
cial  a  un  comprador  seu  que  lo  comle  era  stat  arres- 
tat  a  instancia  del  dit   Rey  que  li  havie  dades  X  niii 
dobles  quel  seguis  e  per  go  con   nol   liavie  seguit  era, 
stat  pies. 

Simón  Mija  deposa  que  lo  comle  era  stat  pres  a  Ba- 
yona.per  lo  mayre  de  la  dita  ciutat  et  que  daquella 
preso  no  fo  delliurat. 


Ilem  Johan  Mcrcer  mas  que  oy  dir  que  fo  pres  per 
qo  con  passave  sots  lo  pont  et  no  deya  res  a  aquells  de 
la  ciutat  et  haiiueren  suspita  dell  et  oy  dir  a  aquells 
de  la  ciutat  que  deconlinent  quel  Rey  En  Pedro  fo  a 
Bayona  reques  quel  dit  comle  fos  arrestat. 


Lo  segon  acte  es  sobre  los  consells  de  familiaritat 
que  lo  comte  hivia  en  la  torra  del  princep  ab  lo  dit 
r»ey  et  ab  allres  princeps  qui  aqui  eren.  Bertrán  Dal-. 
bi  hi  deposa. 


Sobre  a^o  deposa  lo  dil  Bernat  Koig  que  lo  d  ssapte 
primer  dio  de  agost  pi'op  pnssat  lo  Bey  don  Pedi'o  ab 
lli  naus  et  una  galea  entra  en  Bayona.  E  lo  diumenge 
spguent  viu  lo  comte  anar  per  Bayona  ab  senyor  de 
Pruylana  a  peu.  E  viu  aquell  die  quel  dit  comte  et 
senyor  de  IVuylana  e  Bertrán  Dalbi  et  En  Gurb  anaren 


(  372  ) 
a  la  casa  deis  frares  preycadors  de  Bayona  hon  posava 
lo  dit.Rey  et  viu  lo  dit   Rey  que  pres  per  la  ma  lo  dit 
comte  e  amduy  tots  sois  etc. 

Deposa  Simón  Majoi'  que  vee  en  lo  temps  quel  prin- 
cep  de  Gales  ab  altres  barons  forena  Bayona  que  te- 
nien  parlament  ab  lo  dit  Rey  vee  lo  dit  comte  etc. 

Iiem  Johan  Mercer  etc. 


Sobre  la  resena  den  Bernat  fill  del  dit  comte  depo- 
sa  lo  dit  Bernat  Roig  que  oy  dir  a  Bayona  En  Pon^ 
majordom  de  la  vescomíessa  de  Cabrera  que  lo  dit 
Bornat  devia  entrar  en  resena  en  poder  de  mossen  de 
Pruylana  quil  devia  teñir  per  lo  dit  Rey  qui  fo  de  (]as- 
tella  et  axi  oy  dir  ques  segui  de  fet  mas  no  diu 
perqué. 


Deposa  G.  Alanya  quel  dit  Bernat  stave   en  resena 
del  dit  princep  mas  no  diu  per  qui  ne  perqué. 


Deposa.  Simón  Mayor  quel  dit  comte  con  fo  delliu- 
rat  de  la  preso  hac  metie  en  resenes  en  poder  del 
princep  de  Gales  un  fill  seu  apellat  Bernat  lo  qual  en- 
cara es  en  les  resenes  et  oy  dir  quel  tenia  tro  que  ha- 


{  373  ) 
^ues  declarada  la  questio  qui  era  entre  lo  dit  Rey  et  lo 
dit  coime  la  qual  Rey  demanave   al  dit  comte   X  mil 
dobles  que   havie  dades  a  ell  et  a  don  Pedro  de  Luna 
eí  a  vescomte  Dilla. 

l(em  Johan  Mercer  eic. 


Sobre  los  tractamenls  que  lo  dit  comte   havie  ab  lo 
princep  et  lo  dit  Rey  e  altres  deposa  G.  Alanya. 


Que  lo  dit  comte  anava  et  venia  soven  de  Bayona  a 
Ortes  deposa  lo  dit  Simón  Major. 


Bernat  Roig  deposa  etc. 


Concluye  aquí  el  original  del  tercer  registro  ó  volumen 
que  comprende  el  proceso  formado  contra  Bernardo  de 
Cabrera.  Considerado  curialmente,  pareceria  que  tiene  al- 
guna imperfección  este  linal,  pero  no  lo  estrañará  el  lec- 
tor si  recuerda  las  advertencias  y  observaciones  que  se  ha- 
cen en  el  pnilogo,  por  las  que  se  comprende  la  manera  ir- 


(  374  ) 
regular  como  se  llevó  á  cabo  dicho  proceso ,  y  la  necesí- 
(lad  que  hubo,  para  unirle  en  un  solo  cuerpo  ,  de  aglo- 
merar cuadernos  sueltos  sobre  informaciones  tomadas  en 
diversos  punios  de  los  Estados  de  Aragón,  asi  como  otros 
papeles  de  secundaria  importancia  ,  de  que  no  convenia 
prescindir  para  no  defraudar  ni  la  mas  leve  noticia  al  su- 
ceso. No  pudiendo  asegurar,  pues,  si  á  las  últimas  pági- 
nas del  original  les  fallaba  alguna  continuación  ,  si  la  im- 
perfección que  pudiera  haber  era  debida  solo  al  copista, 
ó  si  realmente  no  existia  mas  apuntación  ni  escrito  que  lo 
publicado,  contenido  en  los  tres  volúmenes  referidos, 
cumplimos  por  nuestra  parte  reproduciendo  con  toda 
exactitud  el  original  existente  y  cesando  en  el  punto  mis- 
mo que  este  acaba. 


APÉNDICE  AL  PROCESO 

CONTRA  BERNARDO  DE  CABRERA 


Apéndice. 


Siendo  niiosira  idea  presentar  bajo  el  verdadero  carác- 
ter que  respeclivamente  le  corresponde  á  cada  uno  de  los 
personajes  principales  que  intervienen  en  el  proceso  que 
damos  ;í  luz  ,  tanto  do  aquellos  que  son  objeto  del  mis- 
mo, como  de  los  que  tienen  empeño  en  promoverlo  ,  por 
si  no  basta  cuanto  se  desprende  de  los  documentos  hasta 
aquí  publicados  ,  cuyo  conjunto  viene  á  pertenecer  á  un 
solo  genero  y  es  producido  por  un  solo  interés  ;  hemos 
acudido  á  1  s  registros  de  Cancillería  Regia  depositados 
en  el  Archivo    general    de    la    Corona,  donde,  por  preci- 

TOMO    XXXIV.  2o 


(  378  ) 
sion,  habían  de  existir  otros  documentos  do  género  diver- 
so, anteriores  y  posteriores  á  la  muerte  de  Bernardo  de 
Cabrera ,  y  expedidos  en  tres  distintas  épocas,  como  son: 
la  de  su  gran  valimiento  ,  cuando  merecia  aquel  toda  la 
confianza  del  monarca,  siendo  su  áulico  principal  y  favo- 
rilo,  maestro  y  guarda  del  infante  primogénito  y  sucesor 
a  la  corona,  y  almirante  de  las  armadas  que  triunfaban  en 
Cerdeña;  la  de  su  desgracia,  en  que,  culpado  de  mal 
consejero  y  mal  patricio,  errante  en  las  cortes  estrange- 
ras,  se  vio  condenado  á  deshonrosa  muerte,  por  empeño 
de  la  Reina  ,  que  le  odiaba,  y  por  un  tribunal  cuyo  pre- 
sidente era  el  mismo  infante  Ueal  que  en  sus  primeros 
años  habia  tomado  lecciones  y  escuchado  consejos  del  pro- 
pio Cabrera,  cuyos  bienes  mandaba  confiscar  el  antiguo 
discípulo  por  orden  de  su  padre  y  por  instigación  de  la 
Reina,  en  perjuicio  de  la  familia  y  de  los  sucesores  del 
culpado  ;  y  finalmente,  la  posterior  á  la  muerte  de  este, 
en  que  los  desengaños  y  la  fria  razón,  libre  ya  de  la  in- 
fluencia de  bastardas  pasiones,  inducen  al  Rey,  en  cuyo 
nombre  se  habia  ejecutado  la  sentencia  contra  Cabrera,  a 
borrar  en  lo  posible  la  falta  cometida  por  efecto  de  su  ac- 
tivo carácter  ó  de  las  sugestiones  de  los  que  tenian  inte- 
rés en  hacer  desaparecer  al  antiguo  valido,  devolviendo, 
en  consecuencia,  los  bienes  confiscados  al  nieto  de  la 
víctima,  declarando  las  altas  cualidades  por  las  que  Ca- 
brera se  habia  distinguido,  y  hasta  apartando,  á  fin  de 
cumplir  esta  reparación,  los  móviles  que  á  ella  se  opusie- 
ran, como  se  opusieron  antes  á  salvar  la  vida  del  creído 
delincuente. 


( '^ ) 

Todas  estas  particularidades,  con  que  ha  de  quedar  mas 
perlecta  y  cimentada  la  verdad  histórica  tocante  á  la  cul- 
pabilidad ó  inculpabilidad  del  reo,  han  brotado  con  abun- 
dancia de  los  mencionados  registros,  que  guardan  precio- 
sos documentos  sobre  este  asunto,  y  examinándolos  noso- 
tros, hemos  escogido  un  número  suficiente  ,  con  el  que, 
después  de  colocados  por  orden  cronológico,  y  con  las  re- 
ferencias precisas,  pudiésemos  á  la  vez  demostrar  ,  con 
toda  claridad,  la  idea  histórica  que  nos  mueve,  y  ,  por  lo 
que  toca  á  la  parte  material  de  la  Colección,  llenar  el  es- 
pacio que  media  desde  la  última  página  del  Proceso  á  la 
postrera  del  tomo,  consiguiendo  de  este  modo  que  tenga 
este  el  número  exacto  de  páginas  que  le  corresponde  ,  y 
se  comprenda  en  tres  cabales  todo  cuanto  trata  exclusiva- 
mente del  noble  Bernardo  de  Cabrera. 


I. 


Ordenación  del  Ducado  de  Gerona  y  encargo  hecho  al 
noble  Bernardo  de  Cabrera  para  que  cuide  de  la  edur- 
cacion  del  Sr.  Duque. 


Varia  II  infantis  Johannis  locumtenentis  Petri  III. 
Genarum  de  1351  á  85.  n.  m.  1801  fol.  5. 


In  Dei  nomine  et  ejus  divina  gratia.  Si  naturaliler 
párenles  de  eruditione  et  custodia  filiorum  solliciti  de- 
bent  esse  potissime  Reges  el  principes  circa  suorum 
filiorum  primogenitorum  eruditionem  et  custodiam 
dcbcnt  soleiti  diligeniia  vigilare  cum  negligeniia  pa- 
rentum  circa  custodian!  et  erudilionem  ipsam  tanquam 
reprehensibilis  debcal  totaliter  evitari.  Hac  itaque  con- 
sideratione  commoli.  Paleat  universis.  Quod  Nos  Petrus 
Dei  gratia  Rex  Aragonum  Yalencie  Majorice  Sardinie 
et  Corsice  comesque  Barchinone  Rossillionis  et  Cerila- 
nie.  Prospicientes  ab  illustri  Alionora  Regina  Arago- 
num conjugo  noslra  karissima  ex  Dei  insigni  dono 
prolem  dcsideralam  diu  a  nobis  et  nostris  fidelibus 
subdifis  suscepisse   scilicet  inclitüm  infantem  Johan- 


(  382  ) 
neni  karissimum  primogenitum  nostrum  ducem  Ge- 
runde  quem  intimis  viceribus  cordis  noslri  dilectionis 
amore  et  benedictionis  paterne  dulcedíne  ampleclimur 
tolo  corde  animadvertentes  ¡nsuper  ulile  et  opfimum 
fore  ut  provideatur  dicto  infanti  primogénito  iiostro 
polissime  in  pueiiii  etaíe  que  opportunior  est  erudi- 
tioni  et  merum  infornialioni  de  alumno  et  educatore 
idóneo  próvido  et  modesto  qui  mente  ingeniosa  ho- 
^üestate  vite  ac  bonis  mor'ibbs  et  ^pérta  eruditibne  et 
doeti'ina  mullipHciter  sit  edoütus  ét  qui  sic  ad  curam 
doctrinam  et  eruditionem  ipsius  inieodat  qltod  de  dic- 
to infante  et  duce  dum  in  teñera  etate  fuerit  in  pro- 
\idendo  sibi  de  nutrice  profitua  et  alus  que  sibi  ne- 
cessaria  et  oppórtüna  ftieriftt  Ctíríirtí  hábedt  spetia- 
lem.  Et  eundem  etiam  infantem  et  ducem  cum  hoc 
requisierit  ejus  etas  in  bonis  insti  uat  nioribus  et  infor- 
met  quique  Ínter  ea  que  doceri  possunt  Deo  propitio 
sciat  eligere  meliora  neo  tolum  ex  alienis  studiis  acci- 
piat  sed  aliqua  et  multa  bona  inveniat  de  se  ipso  ut 
eundem  infantem  possit  inslruere  moribus  sapientia 
et  doctrina  que  in  ipso  infante  quem  speramus  pres- 
tante domino  post  cursum  nostre  presentis  vite  reg- 
iiaturum  feliciter  in  regnis  nostris  comitatibus  atque 
terris  necessaria  sunt  et  plaribus  esse  poterunt  útiles 
in  regimino  popülorum.  Idcirco  ad  vestri  nobilis  etdi- 
Ictti  consiliarii  nostri  Bernardi  de  Capraria  constan- 
tem  expertam  et  approbatam  industriam  ac  strenuam 
nobilitaiem  et  fidelitatem  prcoipuam  quam  preteritis 
temporibus  in  nostris  maxijíjjs  et  nostro  regio  nostre- 
que  reipublice   slalui    pcriculosis  negociis   que  inter 


{  383  ) 
alia  industria  ac  ingenioso  consilio  et  opera  vestris  fi- 
nein  optimuní  habuerunt  noLis  ulilem  hostendistis  et 
quam  in  dicto  filio  nostro  et  ejus  utili  eruditione  cus- 
todia et  doctrina  speramus  utile  et  profituum  afferre 
annuente  altissimo  incrementum  menlis  nostre  aciem 
dirigentes  vos  dictum  nobilem  in  alumpnum  et  educa- 
torem  dicti  infantis  et  ducis  eligimus  constituimus  de- 
cernimus  et  etiam  ordinamus.  Statuentes  et  decernen- 
tes  l)uju>  instrumenti  publici  serie  et  etiam  ordinan- 
tes  quod  idem  infans  et  dux  apud  vos  et  sub  vestri 
solerti  custodia  atque  cura  felici  usque  quo  idem  in- 
fans et  dux  etatis  sue  quintum  decimum  annum  com- 
pleverit  cuslodiatur  alatur  et  nutrialur  ita  videlicet 
quod  viventibus  nobis  et  illustri  Regina  predicta  ge- 
nilrice  iníantis  et  ducis  jamdicti  vel  eadém  Regina 
ab  hac  luce  subtracta  superviveníibus  nobis  ante  ,ta- 
j3a«n  quam  aliam  uxorem  dücamus  in  utroque  istorum 
casuum  idem  infans  et  dux  alatur  nutriatur  et  moretur 
in  villa  civilate  vel  loco  in  quo  nos  duxerimus  ordi- 
nandmn  nobis  autem  de  medio  sublatis  supervivente 
nobis  Regina  prefata  infans  idem  et  dux  alatur  nutria- 
tur  et  moretur  in  illa  civitale  vel  loco  in  quo  ipsa  Re- 
gina tenens  tamen  viduitatem  et  in  regnis  et  terris 
nostris  tune  habitans  duxerit  ordinandum.  Nobis  vero 
et  dicta  Regina  rebus  humanis  exemptis  vel  dicta  Re- 
gina dumtaxat  nobis  aliam  uxorem  ducentibus  in  utro- 
que isiorum  casuum  infans  idem  et  dux  alatur  nutria - 
tur  et  moretur  in  illa  c¡ vítate  veMóco  quo  vos  dictus 
nobilis  alumpnus  et  educalor  infantis  et  ducis  ejus- 
dcm    pioviderelis  ordinandum.   Nobis   autem  el  dicta 


{  384  ) 
Regina  et  vobis  dicto  nobili  ab  hoc  seculo  iransmi- 
gralis  jjost  decessLini  nostri  et  dicte  Regine  et  veslri 
nobilis  autefali  dúo  iiobiles  seu  milites  aut  generosi 
vicarie  Gerunde  et  Bisulduni  eiigeiidi  per  nobiíes  mi- 
lites et  generosos  ipsius  vicarie  aut  majo!  em  partem 
ipsorum  et  dúo  cives  civitatis  Geruude  eligendi  per 
univei'sitalem  civitatis  ejusdem  aut  riiajorem  partem 
ipsius.  Et  dúo  eliam  nobiles  seu  milites  aut  geuerosi 
vicarie  Bagiarum  Barge  et  Bsrguilani  eligendi  per  no- 
biles milites  el  generosos  ejusdem  vicarie  vel  majo- 
rem  ipsorum  partem.  Et  dúo  cives  civitatis  Minorise 
per  ipsius  civitatis  universitalem  aut  ipsius  niajorem 
parleui  eligendi  nec  non  etiam  dúo  nobiles  seu  mili- 
tes aut  generosi  vicarie  Ausonie  Vici  RivipuUi  et  Ri- 
vipullensis  Caiiipirotundi  el  de  Regali  eligendi  per  no- 
biles milites  et  generosos  ejusdem  vicítrie  vel  majcrem 
ipsorum  pariem.  Et  dúo  cives  civitatis  Yici  perijisius 
civitatis  universitalem  vel  ejus  majoiem  partem  eiec- 
ti  omnes  predicti  duodeciuí  sicut  premittilur  clecti 
seu  eligendi  vel  major  pars  eorum  on.nibus  vero  ad 
bec  vocatis  possiat  disponere  et  ordinare  de  persona 
seu  persouis  el  loco  seu  locis  apud  quam  vel  quas  seu 
in  quo  diclus  infans  el  dux  alatur  nutriatur  et  moretur 
usque  quo  dictam  ctatem  quindecim  annorum  com- 
pleverit  ut  esí  dictum.  íntendimus  tamen  quod  si  vos 
dietus  nobilis  nobis  prcdecederetis  possimus  consti- 
íuere  dicto  infanti  in  aluíripnum  et  educalorem  illam 
personam  de  qua  nobis  visum  fueiit  expediré.  Statui- 
mus  insuper  concedimus  deceruimus  ordinamus  ei  vo- 
lurnus  quod  iu  casu  quo  nos  el  dicta  Regina  precede- 


(  385  ) 
remus  ipso  infante  et  duee  vel  dict;i  Regina  dumtaxut 
confeslim  in  íHioque  istorum  casuum  iiobis  aliam  uxo- 
lem  dncentibus  absque  aliqua  tardilate  seu  mora  vos 
diciusnobilis  velaiius  seu  aüi  eügendusseu  eligendi  poí- 
nos aut  duodotim  supradictos  vel  nuijorem  partera  ¡p- 
sonim  percipiatis  et  percipere  possilis  vestra  auctori- 
tate  propria  per  vos  vel  illos  quos  vos  sen  ipse  elegen- 
dus  seu  elegendi  inde  conülituerilis  pro  provisione  dic- 
ti  infaníis  et  famiiie  sue  omnes  reddilus  proventiis  et 
jura  ducatus  prodicti  et  etiam  quod  ¡n  illo  casu  dictus 
ducatus  cun^  ómnibus  suis  juribus  sit  sub  vesiri  seu 
dicti  aul  dictoi'um  eiecti  seu  electotum  administratio- 
ne  et  regimine  pleno  jure  sic  videlicet  quod  vos  aut 
elecius  seu  eiecti  predicíi  teneatis  pro  dicto  infante  et 
diice  potenter  duratum  predicíum  adiiiinistrationem  et 
régimen  ejusdem  et  in  eo  et  in  quibuscumque  eliarn 
vicariis  bajuliis  procuralionibus  civitatibus  villis  eí  loéis 
quibuscumque  ponatis  eí  poneré  possitis  pro  vestro  et 
dicti  eiecti  .^eu  electorum  libilo  voiunlatis  procuratores 
vicarios  bajulos  coüectoi  es  reddituuní  et  peytaruní  seu 
esaciionum  judeoruiii  el  aliorum  quorumcun:ique  et 
alios  officiales  judices  seu  couHssarios  stníuere.  seu 
etiam  ordinare  el  destituere  et  exercere  seu  exerceri 
faceré  per  vos  seu  diclum  eleclum  seu  elecios  et  ofíi- 
ciales  quos  vos  aut  ipse  seu  ipsi  elegeritis  meruní  ct 
mixlum  imperiuiM  él  omnein  aliam  jurisdiclionem  al- 
tam  etbaxiam  paces  ct  ireuguas  et  cognilioneiii  eorum 
ac  recipere  et  reci[ji  fucere  potestalcs  honoruiu  el  cas- 
Irorum  que  infra  diclum  ducatum  pro  dicto  infante  et 
ducc  lenenlur  seu  lenebuntur.    El    bomagia   etiam  el 


(  :'M  ) 

sacratnenta  fidelitatis  ;i  baronibus  militibus  civibus  et 
burí>cns¡bus  et  hon)inibus  villarum  el  locorum  el  qui-  • 
buscumque  alus  personis  que  ralione  naturalitatis  vel 
feudoriim  dicto  infanti  et  duci  teneantur  faceré  et  pres" 
lare.  Nec  non  etiam  omnes  alias  regalias  et  jura  dicti 
ducatus  ve!  ad  ípsum  ducatum  quavis  causa  pertinen- 
cia. Et  que  dictus  infans  et  dux  si  major  esset  per  se 
faceré  et  exercere  posset  possiiis  possit  aut  possint  li- 
bere exercere  et  que  eliam  nos  poleramus  ante  dona- 
tionem  dicto  duci  per  nos  factam  etiam  si  essent  ma- 
jora  et  excellenliora  superius  nominatis.  Et  pro  niajo- 
ri  premissorum  securitate  sanccimus  statuimus  etordi- 
namus  et  volumus  quod  comités  vicecomites  comitoies 
barones  varvessores  milites  et  generosi  cives  burgen- 
ses  el  homines  villarum  et  locorum  dicti  ducatus  nunc 
de  presenil  faciant  et  prestent  et  prestare  teneantur 
vobis  aut  alü  seu  alus  quos  nos  ut  princeps  paler  et 
legilimus  administrator  dicti  infantis  et  ducis  staluen- 
dum  seu  statuendos  in  actores  seu  procuratores  dicti- 
ducis  duxerimus  aut  jam  statuimus  seu  ordinavimuS 
ipsius  infantis  el  ducis  nomine  recipienti  seu  reci- 
pienlibus  hotuagium  et  íidelitatis  juramentum  quorum 
virtute  et  religione  per  firmam  et  soleranem  stipulatio 
nem  promittant  quod  omnia  predicta  et  infrascripta 
attendent  el  complebunt  et  quod  etiam  juvabunt  teto 
eoi'um  posse  quod  premissa  et  subscripta  omnia  prout 
superius  et  inferius  scripta  sunt  omnino  etinconcusse 
serventur  attendantur  compleantur  exequantur  et 
effeclui  deducanlur  et  contra  ea  non  facient  vel  venien  t 
nec  aliqucm  contra  faceré  vel  venirc  permittent  palam 


(  387  ) 
v.el  oculte  de  facto  vel  consilio  sen  quovis  alio  ingenio 
sive  arte.  Et  quod  vobis  seii  eVecio  aut  electis  predic- 
tis  per  nos  nut  diclos  duodecim  vel  ipsorum  majorem 
partem  ut  predicitur  suo  casu  nomine  et  vico  dioli  in- 
fíintis  el  ducis  et  ipsi  etiarn  infanti  et  duci  erunt  boni 
fidelos  et  legales  ipsumque  infantem  et  ducem  et  vos 
dictum  nobilem  seu  eleclum  aut  electos  predictos  def- 
fendent  contra  omnem  hominern  mundi.  Et  nichilo- 
minus  qood  vos  aut  electun»  seu  electos  predictos  in 
tenendo  tute  personan)  dicli  infantis  et  ducis  et  re- 
gendo  bene  et  libere  per  vos  vel  dictum  electum  seu 
electos  et  alios  quos  vos  aut  ipse  vel  ipsi  suo  casu  vo- 
lueritis  dictum  ducatum  pro  toto  ^l  eorum  posseadju- 
vabunt  et  nullum  irnpedimentum  per  se  vel  interposi- 
tam  personam  palam  vel  occulte  de  facto  vel  cum  con- 
silio  aui  quovis  alio  ingenio  sive  arte  apponenl  seu 
preslabunt  aut  apponi  seu  preslari  facient  per  quos- 
cumque  injungentes  cum  hoc  eodem  instrumento  pu- 
blico vicem  epistole  in  se  gerenti  comittibus  viceco- 
mitibus  comitoi'ibus  baronibus  militibus  civibus  bur- 
gensibus  el  alus  supradictis  quod  vobis  dicto  nobili  seu 
dictis  procuratori  seu  procuraloribus  sacramentum  et 
homagium  faciant  autedicta  sub  forma  proxime  supe- 
rius  expressala.  Quoniam  nos  cum  presentí  omnes  et 
singulos  comités  vicecomites  comitores  et  barones 
varvessores  milites  cives  burgenses  et  alios  predictos 
absolvimus  ab  omni  homagio  dominio  el  íidelilate  qui- 
bus  nobis  astricli  sunt  [>ro  predictis  vel  modo  aliquo 
obligati.  Et  ut  predicla  majori  gaudeant  firmitale  tac- 
tispeí-  nos  sacrosanctis  qualuor  evangeliis  juramus  per 


(  388  ) 
Deuin  et  dicta  sancta  quatiior  evangelia  et  ipsiiis  vir- 
iiite  juramenti  promitlimus  vobis  dicto  nobil i  presentí 
el  recipiend  et  notario  subscripto  tanquam  publice 
persone  hec  a  nobis  dicti  infantis  et  ducis  ac  electi  seu 
electornm  et  aliorum  quorum  interost  intererit  autin- 
teresse  potes»  et  poterit  in  futurum  nomine  stipulanti 
et  recipienli  quod  non  mutabimus  nec  mutare  possi- 
mus  Ínter  vivos  aui  in  nostra  ultima  volúntate  quovís 
modo  quominus  vos  dictus  nobüis  aut  electus  seu 
elecli  predicti  régimen  persone  dicti  infantis  et  ducis 
et  etiam  dicti  ducatus  in  dicto  casu  habeatis  et  libere 
habere  el  esercere  possitis  possit  aut  possint  per  vos 
vel  ipsum  aut  ipsos  vel  alios  ut  superius  dictum  est 
síc  vidt'licet  quod  per  ordinationem  seu  dationem  tu- 
toris  vel  cujusvis  alterius  ordinationis  seu  administra- 
tionis  quovís  nomine  possit  seu  vaieat  nuncupari  per 
nos  dicto  infanli  et  duci  jam  dati  vel  imposterum  dan- 
di Ínter  vivos  vel  alia  ultima  volúntate  sub  quacum- 
que  verborum  forma  ipsa  datio  proccsserit  semper  sít 
et  ínlelügatnr  esse  exclusa  ab  ipsa  datione  potestas  re- 
gendi  personam  dicti  infantis  et  ducis  et  du-^atum  in 
dicto  casu  vobis  dicto  nobili  vel  alii  electo  seu  electis 
superius  atributa.  Quibuscumque  verbis  derogatoriis 
etiam  de  iiiis  expressam  ínenlionem  facienlibus  in  ipsa 
datione  appositis  vel  apponendis  obsistentibus  nidio 
modo  in  tanturn  quod  vos  aut  alius  in  dicto  casu  ut 
superius  continetur  electus  seu  electi  dicta  datione  aut 
quavis  alia  ordinationc  per  nos  facta  vel  Tienda  mini- 
uje  obsistcnte  possitis  legimen  persone  dicti  influitis 
et  dícií  etiam  ducatus  in  dicto  casu  libere  excrcerc  et 


(  389  ) 
vobis  aut  alii  seu  alus  iit  predicitiir  electo  seu  eleclis  tu. 
tor  datus  vel  dandus  nnllam  possil  faceré  inhibitionem 
monitionem  vel  mandatuni  super  non  utendo  libere  in- 
fantis  et  ducis  ac  ducatus  jamdictoium  regimine  sepe, 
fato  nec  etiam  idem  tutor  pro  aliquo  crimine  seu  ali- 
qua  actione  vel  ratione  possil  citare  vel  quemvis  alium 
processum    faceré    contra   vos    dictum    nobilem    aut 
alium  seu  alios  in  dicto  casu  elccíum  seu  electos.  Quo- 
niara  nos  nunc   ut  extunc  eximimus  prorsus  vos  dic- 
tum nobilem  et  alium  seu  alios  ut  dictum  est  electum 
seu  electos  a  jurisdictione  districlu  et  (¡uavis  superio- 
rilate  tutoris   dati  vel  dandi  jamdicti.   Et   de  predictis 
ómnibus  de  certa  scientia  et  consulte   legem  facimus 
hujus   serie    spetialem  quam   dicti   juramenti   virlute 
promittimus  per  íirmam  et  solemnem    síipulationem 
hic  appositam  in  posse  dicti  et  subscripíi  notarii  num- 
quam  revocare  nec  contra  eam   aliquas  provisiones  fa- 
ceré quovis  modo  quinimo  tollentes  quascumque  leges 
et  jura  comunia  municipalia   et  alia    et   quoscumque 
deffectus  qui  ct  que  predictis  in  totum  vel  in  partera 
possent  quomodolibet  obviare   dicti  juramenti  vigore 
promittimus  vobis  dicto  nobili  et  dicto   notario   slipu- 
lanti  ut  supra  predicta  omnia  et  singula  tenere  firrai- 
ler  et  observare  et  teneri  et  observari  faceré  et  contra 
ipsa  vel  eorum  singula  non  faceré  vel  venire  per  nos 
vel  inlerpositam  personara  quavis  ratione  jure  seu  cau- 
sa sub  bonorum  nostrorum  omnium  ypotheca.  Ad  hee 
nos  Alionora  Del  gratia  Regina  Aragonum  Valentie  Ma- 
jorice    Sardinic   et  Corsice    comiiissaque   Barchinone 
Rossilionis    et  Ceritanie  anledicta  vestri   «licti  nobilis 


(  390  ) 
strenuilate  et matura  circunspeclione  prospeciis  habeu- 
tes  gvataiTi  multiplieiter  et  acceptam  ordinalionem  re- 
giasn  antedictam  ac  de  certa  scienlia  et  consulte  eidem 
adereutes  m  quantum  in  nobis  est  pro  piediclis  dicto 
domino  Regí  viro  et  domino  nostro  carissimo  presentí 
gratiarum  referimus  et  non  inmérito  aciiones  neo  non 
et  ómnibus  et  singulis  per  eundem  dominum  Regem 
decretis  ordinatis  el  concessis  consentimus  el  ea  omnia 
et  singula  tanquam  rite  juste  et  uliliter  facta  íirmamus 
laudamus  et  approbamus  et  pro  ipsorum  meliori  ob- 
servotione  juramus  per  Deum  et  ejus  sánela  qualuor 
evangelia  manibus  nostris  corporaüter  tacta  et  dicti 
juranienti  virtute  promitlimus  vobis  dicto  nobili  pre- 
sentí et  dicto  notario  dicti  carissimi  filii  nostri  infantis 
et  ducis  et  dicti  seu  dictorum  electi  seu  electorum  et 
ab'orum  quorum  potest  seu  poterit  interesse  nomine 
recipienli  quod  per  nos  seu  alium  circa  régimen  per- 
sone dicti  infantis  et  ducis  et  ducatus  predicti  vobis 
dicto  nobili  et  suo  casu  electo  s^u  electis  predietis 
per  nos  vel  dictos  duodecim  vel  eorum  majorem  par- 
jem  üt  predicitur  comissum  non  prestabimus  seu  ap- 
ponemus  aut  prestari  seu  apponi  faciemus  seu  permit- 
temus  impedimentum  seu  obstaculum  aliquod  per  nos 
seu  alium  palam  vel  oculte  de  ñicto  vel  consilio  aut 
quovis  alio  ingenio  aut  aliqua  ratione  vel  occassione 
aut  jure  alio  sive  causa  etiam  si  nos  ejusdem  infantis 
et  ducis  contingeret  esse  tutriceni.  Ego  vero  Bernar- 
dus  de  Capraria  supradictus  quamvis  ad  lantum  por- 
tandum  onus  et  honorem  me  insufficiemtem  reputem 
etindignum  tamen  volendo  vestri  dicti  domini  Regis  et 


(  391  ) 
vestri  dicte  domine  Regine  precibiis  ¡mo  verius  jussio- 
nibus  elmandatis  expressis  in  ómnibus  obedire  ac  spe. 
tiaJiter  annuere  in  bac  parte  superans  virtute  rcsnmpta  in 
illoqui  assurgit  in  occursum  timentiumelimplorantium 
buniiliter  nomen   suum  quique  clementer  el  semitis 
suis  gressus  hominis  períícit  fingo  ancboram  spei  mee 
et  huic  tanto  oneii  imbecilles  bumetos  bumiliter  sub- 
mittendo  de  presentí  régimen  persone  dicti  domini  in- 
fanlis  et  ducis  et  dicti  etiam  ducatus  ¡n  casibus  supe- 
rius  et  sepius  declaratis  recipio   ac   firma  el  sollemni 
stipulatione  interveniente  promito  vobis   dicto  domino 
Regí  presentí  ut  principí  patrí  et  legitimo  aministrato- 
ri  domini  infantis  eí  ducis  predicti  et  notario  supra  et 
infrascripto   lanquam   publico   persone  ipsius  domini 
infantis  nomine  stipulanubus  et  recipientibus  et  tactis 
per  me  corporaliter  sacrosanlis  quatuor  evangeüis  juro 
et  homagíum  fació  vobis  dicto  domino  Regí  ore  et  ma- 
nibus  commendatum  quod  circa  régimen  persone  dicti 
domini  in.^»ntÍG  et  ducis  ac  ducatus  jamdictí  me  habe- 
bo  legaliier  atque  bene  et  quod  nunquam  scienter  ero 
in  consilio  vel  auxilio  vel  in  facto  quod   dictus  domi- 
nus  ¡nfans  et  dux  ammillat   vitam  vel  membrum   ali- 
quod  vel  quod  recipiat  in  personara  aliquan»  lesionem 
vel  injuriara  vel  contumeliam  vel  quod  ídem  dominus 
infans  et  dux  amraittat   aliquera  honorem  quera  nunc 
babet  vel  in  antea  possidebit  et  sí  sciero  vel   audiero 
de  aliquo  qui  velit  aliquid  istorum  contra   diclura  do- 
luinum  infantem  et  ducem  faceré  pro  posse  ut  non  fíat 
itnpedímentum  prestabo  et  si  impedimentum  prestare 
nequicro  dicto  domino  ir)tanli  et  duci  quam  cito  i)otero 


{  392  ) 
nnntiabo  et  contra  cumi  iit  potero  diclo  domino  infanli 
et  duci  auxilium  prestabo  et  si  contingerit  terram  al¡- 
qiiam  quain  dictus  dominiis  iníiuis  et  dux  habet  vel  habe- 
bit  injuste  vel  fortuitu  casu  amittere  eam  recuperare 
¡uvabo  et  rccüperatam  omni  tempere  retiñere  et  si  sci- 
A-ero  ipsum  dominiim  infantem  et  ducem  velle  juste  of- 
fendere  aliquem  et  inde  generalitíu- vel  speúaliter  fue- 
ro requisitus  meufii  sicut  potero  prestabo  auxilium  et 
si  aliqnid  rnichi  de  secreto  manifestaverit  idem  domi- 
nus  infnns  et  dux  illiid  sine  sui  licentia  nemini  pandam 
vel  quod  pandatur  faciam  et  si  consiüum  michi  super 
aliquo  facto  postulaverit  illud  eidem  dabo  consiüum 
quod  michi  videbitur  magis  expediré  et  nuncquam  ex 
mea  persona  aliquid  faciam  scienter  quod  ad  suam  in- 
juriam  vel  contumeliam  possil  quomodolibet  peiline- 
re.  Nos  etiam  Rex  prcdictus  presentis  tenore  statui- 
mus  decernimus  et  etiam  ordinamus  quod  idem  ho- 
ma2fium  et  fidelitatis  sacramentum  facial  scu  faciant 
et  faceré  teneatur  seu  teneaníur  ille  vel  üli  ¡í^ii  per  nos 
auí  dictos  duodecim  vel  eorum  majorcm  partem  in  ca- 
su jamdicto  electus  seu  electi  fiierit  seu  fuerint  ad  re- 
gimen  persone  dicti  infantis  et  ducis  ac  ducatus  pi'e- 
dicti  illis  videlicet  persone  seu  personis  que  per  eos- 
dem  duodecim  vel  eorum  majorem  i)artem  electa  fue- 
rit  seu  electe.  In  quorum  testimonium  nos  Rex  pre- 
dictus  noslre  magestatis  sigillo  et  nos  Regina  predic- 
la  sigillo  nostro  hoc  instrumentuin  publicum  jussi- 
mus  inpendenti  muniri.  Quod  est  actum  et  datum  in 
Castro  Perpiniani  die  vicésima  prima  januarii  anno  a 
nativitato  Domini  MCCíCL  primo.  Vidit  Jaspertus. 


(  393  ) 

Signum  gg  Í^Pti"»  I^6i  gratia  Regís  Aragonum  Valeti- 
cie  Mnjorice  Sardinie  et  Corsice  comitisque  Barchino- 
ne  Rossilionis  et  Ceritanie.  Quipredicta  íirmamus  con- 
validamus  laudamus  et  juranius  et  ex  noslre  regie  po- 
testatis  plenitudine  eisdem  nostiam  prestamus  auc- 
toritatem  pariter  et  decretum.  Rex  Petrus. 

Signum  38  Alionore  Dei  gralia  Regine  Aragonum 
Valencie  Alajorice  Sardinie  el  Corsice  comitisseque  Bar- 
chinone  Rossilionis  et  Ceritar>ie.  Que  predicta  firma- 
mus  convalidamus  laudamus  et  juramus. 

Sig^num  Bernardi  de  Capraria  predieti.  Qui  hec 
laudo  firmo  et  juro  el  homagium  fació. 

Testes  hujus  reí  sunt  nobiles  Pelrus  de  Fonolleto 
vicecomes  de  Canelo  et  de  Ínsula  Berengarius  de  Api- 
lia  et  Matheus  Mercerii  majordomus  dicte  domine  Re- 
gine miles  Jacobus  de  Faro  Berengarius  de  Codinachs 
magisler  rationalis  et  Jaspertus  de  Tregurano  consilia- 


ii  dicli  domini  Regís. 


&' 


Sigggnum  Mathei  Adriani  dicli  domini  Regis  scrip- 
toris  secretarii  et  regia  auctoritate  notarii  publíci  per 
totam  lerram  el  dominationem  ejusdem  qui  predictis 
interfuit  et  hec  scribi  fecit  el  clausit. 


TOMO  XXXIV.  26 


(  394  ) 


11. 


Autorización  y  poder  á  Bernardo  de  Cabrera  ,  para 
tomar  posesión  del  ducado  de  Gerona  en  nombre  del 
Duque  ó  infante  don  Juan. 


Varia  11.  Infantis  Johannis  locumtenentis  Petri  III. 
Cenarum  de  133l  á  86.  n.  in.  1801  -  fol.  10. 


In  Domine  Domini  Noverint  universi.  Quod  nos  Pe- 
trus  Dei  gratia  Rex  Aragonum  Valencie  Majorice  Sar- 
dinie  et  Corsice  comesque  Barchinone  Rossilionis  et 
Ceritanie  pater  et  legitimus  administrator  inclili  infan- 
tis Johannis  precarissimi  primogeniti  nostri  et  ducis 
Gerunde.  Attendentes  quod  propter  nonnullas  occu- 
pationes  quibus  nos  propter  reipiiblice  nostre  utilita- 
lem  vaccare  opportet  infrascriptis  in  tendere  non  va- 
leamus.  Idcirco  constituimus  creamus  et  ordinaraus 
certum  et  indubitatum  actorem  procuratorem  seu  in- 
frascriptorum  negotiorum  gestorem  pro  dicto  Ínclito 
infante  el  duce  cum  decreto  regentis  officium  cance- 
llarie  nostre  subscripti  cujus  jurisdictioni  nos  subi- 
cimus  in  hac  parte  vos  nobileni  et  dilectum  consilia- 


(  395  ) 
liiiri)  nostriim  Bernardum  de  Caprariíj  videlicet  ud 
adipiscendum  possessionem  plenariam  ducatus  Gerun- 
(le  pernos  dicto  íiHo  noslro  conccssi  et  (l(»nali  civita- 
liHi)  viliai'um  casti'orum  vicecomitatuum  el  aliorum 
qt'orumcumqiie  ad  dictum  diicalum  pertinentium  pioiit 
in  carta  constitiitionis  per  nos  facte  de  dicto  ducatu  et 
donationis  dicto  infanti  et  duci  facte  die  et  anno  subs- 
criptis  latius  continetur.  Nec  non  ad  recipiendiim  no- 
mine dicú  infanlis  homagia  sacramenta  fidelitatum  a 
comitibus  vicecomitibus  varvassoribus  baroiiibus  et 
alus  quibuscumque  nobibbus  militibus  bominibus  ci- 
vitatum  villarum  vél  castrorum  et  alus  quibuscumque 
bominibus  vel  mulieribus  cujuscumque  prebeminen- 
tie  stalus  vel  conditionis  exislant  infra  ducatum 
existentibus  supradictum.  Nec  non  etiam  ad  juran- 
dum  el  confirmandum  pro  dicto  infante  et  in  perso- 
nam  ipsius  privilegia  et  inmunitates  dicti  ducatus  ci- 
\ilr.tumque  villarum  et  castrorum  ejusdem  vel  tilia 
quecumque  si  que  et  prout  de  jure  vel  secundum  con- 
suetudines  Catbalonie  debent  eis  jurari  seu  etiam  con- 
firmari  nec  non  etiam  ad  faciendum  vobis  vice  et  no- 
mine dicti  ducis  pro  convalidationo  dicti  ducatus  ho- 
magium  ore  et  manibu^^.  comendatum  cujus  virlule  nos 
dictun!  ducem  ralione  dicte  donationis  in  persona  ves- 
tri  ad  hominem  recipimus  ore  et  manibus  comenda- 
tum. Dantes  et  concedenles  vobis  cidem  Bernardo  ac- 
tori  predicto  quo  ad  premissa  plenam  et  liberam  fa- 
cultatem  universa  et  singula  cxequendi  complendi  et 
ad  effectum  producendi  prout  nos  ut  pater  et  legi- 
timus  aministraloi"  [)ro  dicto  infante  et  duce  fdio  nos- 


(  396  ) 
tro  possemus  et  alíus  quilibet  pater  familie  pro  filio 
suo  faceré  posset  si  personaliter  intendere  possemus 
vel  posset.  Et  promitíimus  vobis  dicto  nobiU  procu- 
ratori  et  actori  nec  non  et  notario  infrascripto  tan- 
quam  publice  persone  pro  vobis  et  alus  etiam  perso- 
nis  quarum  interest  et  intererit  infuturum  legitime 
stipulanti  nos  semper  habere  ratum  gratum  et  firmum 
quicquid  pet  vos  dictum  procuratorem  et  actorem  in 
premissis  procuratum  actum  et  gestum  fuerit  sive 
facíum  et  nullo  lempore  revocare  sub  bononim  nos- 
trorum  omniura  ypotheca.  Actum  est  hoc  in  castro 
Perpiniani  die  vicésima  prima  mensis  januarii  anno 
a  nativitate  Domini  MCCG  quinquagesimo  primo.  Vi- 
dit  Jaspertus. 

Signum  8g  Petri  Dei  gratia  Regis  Aragonum  Valen- 
cie  Majorice  Sardinie  et  Corsice  comitisque  Barchi- 
none  Rossilionis  et  Ceritanie.  Qui  hec  laudamus  et 
firmamus  et  huic  instrumento  publico  nostrum  sigi- 
llum  appenditium  jussimus  apponendum.  Rex  Pe- 
trus* 

Testes  hujus  rei  sunt  nobiles  Petrus  de  Fonolleto 
vicecomes  de  Caneto  et  de  Ínsula  Guillermus  Galce- 
randi  de  Cabrencio  alias  diclus  de  Rocabertino  Petrus 
de  Monlecatheno  procurator  Cathalonie  Berengarius  de 
Apilia  camerarius  major  et  Jacobus  de  Faro  consiliarü 
dicti  domini  Regis. 

Sigggnum  mei  Jasperti  de  Tregurano  regentis  offi- 
cium  cancollarie  domini  Regis  qui  huic  actorie  tan- 
quam  legitime  facle  causa  cognita  mea  manu  propria 
meam  interpono  auctoritatem  pariteret  docretum. 


(  397  ) 
Sigggntim  Mathei  Adriani  dicti  domini  Regís  scrip- 
toris  secreta rii  et  regía  auctorítate  notaríi  publíci  per 
totain  terram  et  dominalíoiiem  ejusdem.  Qui  predíotís 
interfuít  ot  hcc  scríbi  fecít  ac  interveníenie  decreto  su- 
pra  proxime  apposito  hec  clausít  cum  litterís  rasís  et 
emendatís  in  línea  quarta  ubi  dicítur  adipis  et  ¡n  pri- 
ma linea  signi  firme  domini  Regís  predictí  ubi  cerni- 
tur    et  huic. 


Ili. 


Declaración  pública  sobre  la  erección  del  ducado  de 
Gerona  y  la  educación  del  Sr,  Duque  encomendada  á 
Bernardo  de  Cabrera, 


Varia  11.  Infantis  Johannis  locumlenentis  Petri  III. 
Cenaruní  de  1551  á  86  n.  m.  1801  -  fol  14. 


Pateat  cunctis.  Quod  nos  Petrus  Dei  gratia  Rex  Ara- 
gonum  Valencíe  Majoríce  Sardínie  et  Corsice  comesque 
Barchinone  Rossilionis  et  Cerílanie.  Attendentes  nu- 
per  nos  de  civitaiibus  Gerunde  Víci  et  Minorise  neo 
non  de  villis  Bisulduni  Turricelle  de  Montegrino  de 
País  et  de  Figueríis  omnibusque  et  singulis  caslris  vi- 
llis et  loéis  in   vicariis  et  bajuliis  ac  procuralionibus 


(  398  } 
Gerunde  Bisulduni  Minorise  Bagiarum  Berge  et  Ber- 
guitani  Ausonie  Vici  Bivipulli  et  Uivipullensis  Cnmpi- 
rotundi  ct  de  Begali  vicecomiíatus  de  Basso  Tunicelle 
de  Montegrino  el  de  Figuerüs  predictorum  unum  du- 
catum  erexisse  qui  Gerunde  nomine  appellatur  ipsum- 
que  comisisse  sub  certis  paclis  formis  et  conditionibus 
Ínclito  infanti  Johanni  precarissimo  primogénito  nos- 
tro  dueique  Gerunde  prout  hec  et  alia  latius  et  cla- 
rius  apparent  per  instrumentum  publicum  nostra  bu- 
lla áurea  insignitum  per  fidelemqje  secretarium  nos- 
trum  Matheum  Adriani  notarium  publicum  clausum 
datum  et  actum  in  castro  nostro  Perpiniani  vicésima 
prima  die  januarii  anno  subscripto.  Considerantes 
etiam  educationem  dicti  ducis  et  administi-ationem  ip- 
sius  ducatus  nobili  el  dilecio  consiliario  nostro  Ber- 
nardo de  Capraria  comendasse  sub  certis  formis 
pactis  et  conditionibus  de  quihus  clare  constat  per 
instrumentum  publicum  nostre  mageslatis  sigillo  et  si- 
gillo  etiam  illustris  Aiienore  Regine  Aragonum  consor- 
lis  nostre  amanlissime  subscripto  roboratuíu  clausum 
et  factum  per  diclum  notarium  die  et  anno  predictis. 
Animadvertentes  insuper  in  dictis  eieccione  et  con- 
cessione  comandaque  et  educatione  predictis  quedam 
verba  imposuisse  dubia  seu  obscura  que  possent  daré 
duplicem  legentibus  intellectum.  Nos  igitur  aspicien- 
tes  noslreque  menlis  aciem  dirigentes  quod  illius  est 
interpretari  cujus  esí.  condere  pre§.ertim  cum  nos  ve- 
liiiius  ut  convenit  dispendia  litium  equilatis  compen- 
dio qua  possumus  industria  coartare  instrumenta  jam- 
dicta  el  in  cis  singula  contenta  libcraüter   amplcctcn- 


(  399  ) 
tes  clarioraque  eíficere  cupientes  tam  niotu  proprio  ac 
propenso  et  digesto  consilio  quam  ad  supplicationem 
juraíorum  et  proborum  hominum  civitatis  Gerunde  et 
nuntiorum  per  universitatem  dicte  civitatis  ad  cul- 
men nostre  Regie  dignitatis  hac  de  causa  spetialiter 
destinalorum.  Tenore  prescntis  publici  instriimenti  fir- 
miter  valituri  volumus  sanccimus  statuimiis  et  supe- 
raddendo  instrumento  dicte  creationis  ducatus  et  con- 
cessionis  de  eodem  dicto  duce  facle  ducimus  ex  certa 
scientia  declarandum  quod  in  casu  quo  prefatamRegi- 
nam  consortem  nostram  contingat  decedere  et  nos  ei 
supervivere  et  ad  secunda  vota  convolare  dicto  infante 
Johanne  vitarn  in  humanis  ducente  quod  a  processi- 
bus  et  sentenciis  laiis  el  proferendis  per  electum  seu 
eligendum  a  regimine  dicti  ducis  et  ducatus  infra 
quindecim  annos  contentos  in  erectione  dicti  ducatus 
et  donatione  de  eodena  per  nos  facta  Infanti  jamdicto 
vel  eius  officiales  contra  singulares  personas  vel  jus 
ipsorum  seu  causis  eorum  tam  criminalibus  quam  ci- 
vilibus  possit  el  debeatprimitus  ad  dictum  ducem  cum 
dictam  etatem  compleverit  et  iníerim  ad  illum  cui  re- 
gimen  et  administratio  dicti  ducis  et  ducatus  spectave- 
rit  vel  comissa  fuerit  inmediate  appellari  a  dicto  ve- 
ro duce  cum  dictam  etatem  compleverit  et  interim  ab 
administralore  actore  seu  educatore  predicto  possit  ad 
nos  tanquam  principem  medíate  et  indubie  appellari 
et  per  appellalionis  remedium  recursus  haberi  quam- 
diu  nos  vitam  duxeiimus  et  humanis  et  doñee  dictus 
dux  apicem  Regie  dignitatis  fuerit  assumptus  et  non 
alias  ñeque  ultra.  Quibus  justis  appellalionibus  tenean- 


(  /iOO  ) 
liir  diclus  electus  el  alü  imposterum  eligendi  admi- 
nistrationem  et  régimen  dicli  ducatus  et  ducis  eorum- 
que  oficiales  dicto  durante  ternpore  indubilanter  def- 
ferre.  Et  apostólos  concederé  el  daie  et  alia  ac  aliler 
faceré  et  observare  sicut  et  prout  inferior  a  quo  appe- 
Ilatur  ad  superiorem  faceré  el  observare  tenetur  juxta 
legittimas  sanctiones  usaticos  Barchinone  Cathalo- 
nie  el  constitutiones.  Premissis  preterea  rationibus  in- 
duclis  ad  lollendum  ambiguítatera  quorumdam  nos 
volentes  infrascripta  clarius  aperire  dicto  instrumen- 
to erectionis  et  concessionis  clausulan!  in  medie- 
tate  sequemtem  cessandam  irritandam  removendam 
tollendam  et  anichilandam  ducimus  per  modum  inter- 
pretationis  et  declarationis  iit  predicitur  cum  presentí 
videlicet.  Et  etiam  in  omni  casu  et  eventu  retinemus 
nobis  bostes  exercitus  el  cavalcatas  in  bominibus  dic- 
tarum  civitatum  et  villarum  et  Ipcorum  omnium  pre- 
dictorum.  Loco  autom  clausule  preinserte  el  retenlio- 
nis  in  eadem  contente  retinemus  nobis  eí.  retiñere  vo- 
lurans  et  inlendimus  casus  contentos  et  expecificatos 
expresse  in  usatico  Barcbinone  incipienti  Princeps 
namque  quos  casus  et  usaticuaj  nobis  reservamus  et 
expresse  inlendimus  reservare  creatione  ¡seu  erectio- 
ne  ducatus  predicli  in  aliquo  non  obstante.  Addicien- 
les  quod  per  dictuní  crcationis  et  erectionis  ducatus 
instrumentum  et  concessionis  de  eodcm  dicto  nostro 
primogénito  factum  dicto  usatico  in  aliquo  derogare 
inlendimus  nullo  modo.  Preterea  quia  quamquam  in 
dicto  creationis  et  doní\lionis  instrumento  continealnr 
quod  nos   retinemus    ut   in   gonerali   curia  que   nunc 


(  401  ) 
Peipiniani  celebralur  et  alias  quoliens  in  futurum  con- 
tigerit  celebiai'i  in  Cathalonia  vel  alibi  curiam  vei  ge- 
nérale parlamentum  universitatis  civitatuin  YÍUarum  et 
locorum  infra  dictum  ducatum  sitorum  de  mandato 
nostro  vocate  vel  in  futurum  vocande  teneantur  ad  díc- 
lam  curiam  procuratores  suos  sen  sindicos  destinare 
nichilominus  per  quosdam  indubium  revocalur  an  dic- 
ti  sindici  vocari  debeant  prout  haclenus  vocari  con- 
sueverunt.  IXos  hoc  declarare  volentes  decernimus  et 
declaramus  ac  est  intentio  nostra  et  sic  volumus  quod 
universitates  predictarum  civitatum  et  locorum  vocen- 
tur  per  nos  et  vocaí  e  venire  et  interesse  teneantur  in 
ipsis  curia  et  parlamento  prout  faceré  tenebantur  ante 
donalionem  et  concessionem  et  ducatus  ereccionem 
supradictas.  Insuper  licet  in  instrumento  comande 
predicte  contineatur  quod  in  casu  quo  contingeret  dic- 
tum nobilem  educatoram  et  administratorem  decede- 
le  et  alium  elige» e  in  casibus  in  dicto  comande  ins- 
trumento expecificatis  quod  sint  de  electoribus  futuri 
educaioí'is  et  administraloris  dúo  nobiles  sen  milites 
aut  generosi  vicarie  Gcrunde  et  Bisulduni  eligendi 
per  nobiles  milites  aui  generosos  ipsius  vicarie  aut 
majorem  partem  ipsoium  et  dúo  cives  civitatis  Gerun- 
de  eligendi  per  universilatem  civitati.-  Gerunde  aut 
majorem  partem  ipsorum.  Altamen  utpote  rationi 
consonum  anjpüando  siatuimus  volumus  concedimus 
ethuius  serie  ordinamus  quod  in  casibus  memoratis 
sint  et  essc  possint  de  electoribus  ipsis  quatuor  nobiles 
milites  seu  generosi  el  quatuor  cives  civitatis  ipsius  ve- 
lul  capud  dicti  ducatus  primii  ordinalione  in  dicta  co- 


(  402  ) 
manda  contenta  nullatenus  obsislente.  Declarantes  et 
ex  certa  scientia  huius  serie  statuentes  quod  per  dic- 
tum  instrumentum  crealionis  et  (íoncessionis  predic- 
tarurn  non  facimus  nec  faceré  intendimus  aliquam  se- 
parationem  de  civitatibus  et  locis  contentis  ¡n  creatio- 
ne  dicti  ducatus  immo  predicta  orrinia  unimus  et  uni- 
ré intendimus  potius  per  predicta  comitatui  Barchi- 
none  et  corone  nostre  Regie  faciendoque  privilegium 
quod  virn  legis  habere  volumus  sanccimus  et  eliam 
ordinamus  quod  civitates  et  loca  predicta  contenta  in 
crcatione  dicti  ducatus  nunquam  possint  a  comilatu 
Barchinone  et  a  Coroua  Kegia  separari  immo  quod 
quicumque  fuerit  Rex  Aragonum  et  comes  Barchino- 
ne habeat  esse  dominus  civitatum  et  locorum  predic- 
torum  civítatesque  et  loca  predicla  per  Regem  Arago- 
num et  comitem  Barchinone  et  eius  oficiales  regi  ha- 
beant  seu  etiam  gubernari.  Declaramus  insuper  qgod 
quamquam  in  diclo  instrumento  creationis  et  conces- 
sionis  conlineatur  quod  per  nos  vel  per  dictum  ducem 
et  eius  successores  unquam  hec  creatio  seu  ducatus 
erectio  valeat  ad  consequentiam  trahi.  Est  tamen  nos- 
tre intentionis  et  volumus  ac  etiam  declaramus  quod 
quoad  primogenitum  vel  successorem  in  primogeni- 
tura  qui  proculdubio  post  dies  nostros  vel  suos  aut 
eius  successores  assumendus  esset  in  Regem  Arago- 
num. Sed  non  in  quemvis  alium  nobis  et  eis  liceaiim- 
posterum  similem  crealionem  ducatus  et  de  eodem 
concessionem  faceré  verbis  in  dicto  instrumento  appo- 
sitis  seu  alus  quibuscumque  obsislentibus  nullo  mo- 
do cum  p.  .  .  .  creatio  eJ  concessio  fiende  circa  talem 


(  403  ) 
si  forsan  fieri  contigeril  polius  agregatio  et  unió  quam 
corone  separatio  censeretur.  Ceterum  volumus  et  hu- 
ius  serie  statuimus  sanccimus  ¡n  perpetuo  etiam  ordi- 
namus  quod  constitutiones  Cathalonie  generales  facte. 
et  imposterum  faciende  et  usatici  Barchinone  habeant 
observar!  ¡n  locis  dicti  ducatus  et  privilegia  eis  conces- 
sa  et  usus  ac  consuetud"ines  et  observaniie  antiquetam 
per  vos  proprio  noíuine  et  utlegittimum  administrato- 
rem  quam  per  electuní  jam  dictum  et  imposlerum  eli- 
gendum  seu  eligendos  ad  régimen  dicti  duciset ducatus 
quam  per  ipsum  ducem  el  eius  oficiales.  Ita  quod  per 
dictam  creationem  nichil  conmutetur  sed  omnia  obser- 
ventur  sicut  observabantur  el  observari  habeant  ame  dic- 
tam creationem  et  ac  si  dicta  ducatus  erectio  facía  non 
fuisset.  Piediclas  i  taque  declarationes  addiliones  abla- 
liones  seu  remoliones  sanctiones  et  statula  et  alia  su- 
pradicla  facimus  et  promittimus  sicut  melius  dici  po- 
test  et  mtelligi  ad  salvum  scincerum  eliam  intellec- 
tum.  Volentes  et  etiam  huius  serie  dicti  juramenti  per 
nos  presíiti  vjoore  prefalis  nominibus  statuimus  sanc- 
cimus et  prómittirDus  ac  nunc  pro  tune  etiam  ordina- 
mus  quod  cum  dictus  dux  ad  etatcm  pervenerii  quod 
possit  regere  juxta  tenorem  instrumenti  dicte  cieatio- 
nis  et  etiam  antequam  legat  per  se  jurabii  laudabit  et 
fn  mabit  omnia  et  singuia  supradicla  sed  suíficiat  pre- 
dictum  ducem  omnia  et  singuia  supradicta  juvare  ia 
dicta  civilate  CiCiunde  lamen  tanquam  in  capite  dicti 
ducatus.  Volumus  etiam  et  deccrnimus  ac  statuimus 
quod  nunc  de  presentí  nobilis  et  dilectus  consiliarius 
nostcr  Bernardus  de   Ca^ípraria   (jucm   dicti   ducis  et 


(  404  ) 
ducatus  admínistratorem  fecimus  ut  est  dictum  et  alius 
vel  alii  et  quiciirnque  si  et  qui  post  eum  dicli  ducis  et 
ducatus  fuerint  adminislratores  in  principio  sue  ad- 
iniriistrationis  preslent  ad  sancta  Dei  Evangelia  jura- 
mentum  juratis  et  consulibus  vel  consiliariis  civitatum 
Gerunde  Yici  el  Minorice  predictarum  recipientibus 
pro  se  et  allis  ómnibus  et  singulis  personis  dicti  duca- 
tus si  presentes  fuerint  alias  notario  pro  eis  stipulan- 
li  predicla  omnia  et  singula  teneanl  inviolabiliter  et 
observent  hoc  etiam  intellecto  et  decláralo  expresse 
quod  quicumque  qui  post  dictum  Bernardum  de  Ca- 
praria fuerint  educatores  dicti  ducis  et  administrat«- 
res  ducatus  predicti  in  principio  sue  administrationis 
et  antequam  ea  ulanlur  prestent  et  prestare  teneantur 
dictum  juramentum  et  qualibet  dictarum  civitatum  Ge- 
runde  Vici  et  Minorise  in  presentía  juratorum  consilia- 
riorum  vel  consilium  earundem.  Et  ut  premissa  omnia 
et  singula  roajori  gaudeant  firmitale  tam  nomine  nos- 
tro  pioprio  quam  etiam  tanquam  pater  et  legiltimus 
administralor  dicli  ducis  primogeniti  noslri  juramus 
sponte  in  animam  nosti  am  per  dominum  Deum  et  eius 
sancta  quatuor  Evangelia  manibus  nosíris  corporaliter 
tticta  predicta  omnia  et  singula  lenere  et  observare  ac 
teneri  et  observari  faceré  et  in  aliquo  non  contrafacere 
vel  venire  jure  aliquo  causa  vel  etiam  ratione.  Man- 
dantes per  presens  publioum  instrumentum  universis 
et  singulis  officialibus  et  subdilís  tam  infra  dictum 
ducalum  quam  alibi  asistentibus  présentíbus  et  futuris 
quod  premissa  et  infrascripta  omnia  el  singula  que  fir- 
man et  jurari  facimus  per  diclum  uobilem  Beruardum 


{  405  ) 
de  Cappraria  tanquam  educatorem   ducis  et  adminis- 
Iratorem  ducatns  prodictorum  teneant  firmiter  et  ob- 
servenl  et  nh  alus  faciant  inviolabiliter  observan  et  non 
conlraveniant    nec  aliquem    contravenire    permittant 
quavis  causa  seu  etiam   ratione.    Nos    igitur  Aíienora 
Dei  gratia  Regina  Aragonum  Valencie  Majorice  Sardi- 
nie  et  Corsice  comitissaque  Barchinone  Rossilionis  et 
Cerilanie  prospicientes  premissa  omnia  et  singula  cau- 
sa  justa    previa   ad   utilitatem    dicti   nostri   dulcissi- 
mi  primogenili   et    ducis  fore  facta  ea  laudarnus  ap- 
probamus  ratifficamus  et  confirmamus   manibus  nos- 
tris  ad  sancta  Dei  quatuor  Evangelia  juramus  contra 
predicta  ve!  aliqua  ex  eisdem  nunquam  faceré  vel  ve- 
nire  aliqua  ratione.  Ad  hec  ego  Bernardus  de  Capraria 
educator  et  administrator  supradictus  attenciens  supra- 
dicta  omnia  redundare  ad  utilitatem  dicti   domini  du- 
cis et   perfectionem   premissorum  jam  dicto   nomine 
laudaos  approbans  ratifficans  et  confirmans   omnia  et 
singula  supradicta  juro  ea  omnia  nunc  et  ex  lunc  ut  ex 
nunc  per  Dominum  Deum  et  eius   quatuor  Evangelia 
meis  manibus  corporaiiter  lacla  predicta  omnia  et  sin- 
gula tenere  et  observare  et  in  aliquo  non  contrafacerc 
vol  venire  jure  aliquo  causa  vel  etiam  ratione.  Quininio 
prestabo  et  dabo  operam  cum  eífectu  et  faciam  etiam 
meum  posse  si  vixero  quod  dictus  dóminos  dux  su- 
pradicta omnia  firmabit  et  jurabit  cum  ad  elalem  per- 
venerit  supradictam.  Hec  igitur  omnia  et  singula  su- 
pradicta ut  dicta  et  expressa  sunt  supra  facimus  pacis- 
cimur  et  promittimus  nos  dicti  Rex  el  Regina  et  ego 
Bernardus  de  Capraria   nominibus  sepcdictis  quisque 


(  406  ) 
uostrum  et  se  dicta  vobis  juratis  et   probis  hominibus 
presentibus  nomine  dicte  universitatis  nec  non  et  nota- 
rio infrascripto  tanquam  publice  persone  pro  eis  el  pro 
aliis  universilatibus  civiíalum  Vici  et  Minorise  et  alia- 
rum  villarum  et   locorum   dicli    ducalus   et   pro  aliis 
etiam  personis  quarum  interest  et  intererit  et  inleresse 
potest  ac  poterit  in  í'utiiruin  recipienti  et  paciscenii  ac 
etiam  legittime  stipulanti.  Et  intendimus  ac  etiam  pro- 
testamur  quod  per  hoc  instrumentum  nec  per  conten- 
ta in  eo  íiat  prejuditiurn   aliquod  tacité  vel   expresse 
aliis  contentis  in  instrumentis  ereccionis  et  concessio- 
nis  ac  educationis  seu  comande  predictis  de  quibus  in 
presentis  declarationis  publico  instrumento  mentio  non 
fuerit  facía  nec  per  illa  habuit.  Quinimo  eadem  et  istud 
remanere  vohimus  et  intendimus  in  sno  pleno  robore 
et  valore.  In  quorum  omnium  testimonium  nos  Rex  et 
Regina  predicta  nec  non  Bernardus  de   Capraria  edu- 
cator  seu  actor  ac  administratorjam  dictus  ad  dictorum 
juratorum  supplicalionem  humilem    et   etiam   requi- 
sitionem  mandamus  fieri   de  premissis  tot  consimilia 
publica  instrumenta  sigillo  magestalis  nostre  dicti  Re- 
gis  et  nostre  dicte  Regine  ac   ducis  jíimdicti  munita 
scilicet  nobis  dictis  Regi  et  Regine  michique  Bernar- 
do de  Capraria  el  nostris  quibusübet   nominibus   se- 
pedictis  ac  universitatis  civitatis  prefalte  et  aliis  qua- 
rum  interfuerit  tradenda  per  scriptorem  ac  notarium 
infrascriptum.  Actum  et  datum  in  camera  timbrorum 
caslri  Regii  Perpiniani  sextadecima  dio  febroarii  anno 
a  nativitale  Domini  Millesimo  trecentesimo  quinquage- 
simo  primo. 


(  407  ) 

Signum  Qg  F^etri  Dei  gratia  Regis  Aragonnin  Valen- 
oie  Majorice  Sardinie  et  Corsice  comiiisque  Barchino- 
ne  Rossilionis  et  Ceritanie.  Qui  hec  jam  dictis  nomi- 
nibus  laudamos  juramus  et  firmamus. 

Signum  gg  Alienore  Dei  gratia  Regina  Aragonum 
Valencie  Majorice  Sardinie  el  Corsice  comitisseque 
Barchinone  Rossilionis  et  Ceritanie  que  hec  laudamus 
firmamus  et  juramus. 

Sigggnum  Bernardi  de  Capraria  educatoris  ac  ad- 
ministraloris  predicti  qui  jamdicto  nomine  hec  laudo 
firmo  et  juro. 

Testes  huius  rei  sunt  inclitus  infans  Raymundus 
Berengarii  comes  Impuriarum  venerabilis  Hugo  Va- 
lencie Episcopus  cancellarius  Matheus  Mercerii  miles 
majordomus  domine  Regine  et  Jasperlus  de  Tregurano 
procurator  curie  ac  consiliarii  dicti  domini  Regis. 

Sigggnum  Bartholomei  de  Lauro  scriptoris  dicto- 
rum  domini  Regis  et  domine  Regine  sigillaque  tenen- 
lis  domini  ducis  pretacti  et  auctoritate  dicti  domini 
Regis  notarii  publici  per  totam  terram  et  dominatio- 
nem  suam.  Qui  predictis  interfuit  et  hec  de  mandato 
domini  Regis  domine  Regine  et  educatoris  predicto- 
rum  et  ad  requisitionern  juratorum  predictorum  scri- 
bi  fecit  et  clausit  cum  litteris  rasis  et  cetera. 


(  40í^  ) 


IV. 


Mandato  Real  para  que  los  síndicos  y  procuradores 
de  las  ciudades  y  villas  del  Ducado  de  Gerona  'presten 
los  homenages  á  Bernardo  de  Cabrera  como  maestro, 
procurador  y  actor  del  Sr.  Duque. 


Varia  II.  iQfantis  Jobannis  locumtenentis.  Petri  III. 
Cenarum  de  1351  á  86.  n.  m.  1801.  lol.  11. 


Noverint  universi.  Quod  die  lune  vicésima  octava 
die  mensis  februarii  anno  a  Nativitate  Domini  Mille- 
simo  CCC  quinquagesimo  primo,  lüuslrissimo  ac  mag- 
nifico Principe  et  domino  domino  Petro  Dei  gracia 
Rege  Aragonum  Valencie  Maiorice  Sardinie  et  Corsice 
comiteque  Barchinone  Rossilionis  et  Cerilanie  cons- 
lituto  personaliler  cum  suo  magnifico  consilio  in  ca- 
mera scilicet  alba  sui  castri  Regii  Perpiniani  in  pre- 
sentía scilicet  mei  scriptoris  secretarii  et  notarii  ac 
testium  infrascriptorum  venerabilis  Raymundus  de 
Agario  Franciscus  de  Terradis  jurisperitus  et  Guiller- 
nnis  Sunyerii  cives  Gerunde   procuratore  s    sindici  et 


(  409  ) 
actores  ni)  univcfsilate  civitatis  Gorundo  ad  ¡nfrascr¡|)- 
ta  specialiter  ipsi  tres  insimul  constituti  cum  publico 
inslri) mentí)  anctoritate  et  decreto  Geraldi  de  Abbaeia 
judiéis  ordinarii    Gerunde   inibi  interveniente   elauso- 
que  per  Raymundum  de  Brngaria  notarium   puhlicum 
subsliluturn  aucloritate  Regia  a  Berna.'do  de  Cortilia- 
no  publico  Gerunde  notario  in  domo  fratrum  minoruin 
Gerunde  dio  maitis   hora   terciar um   intitulnta  octavo 
kalendas  (uarcii  auno  ab  incarnaüone  Domini  Miüesi- 
mo  trescentesimo  quinjjuagesimo.  Attendentes  ipsum 
dominum  Regem  nuper   de  civitatibus  Gerunde  Yici 
et  Minorise  nec  non  de  villis  Bisulduni    Turricelle  de 
Montcgíino  de  País  et  de  Figueriis  omnibusque  et  sin- 
gulis  casiris  vilüs   et  locis  et  vicariis   ac   baiuliis  et 
prociirationibus  Gerunde    Bisulduni   Bagiarüm  Berge 
et  Berguitani  Ausonie  Yici   Rivipulli   et  Rivipullensis 
Campirotundi  de  Regali   vicecomitatus  de  Basso  Tur- 
ricelle de  Moriteí;rinoet  de  Figueriis  predictorum  unum 
ducalum  ercxisse  qui   Gerunde   nomine  ápellalur   ip- 
sumquc  concesissc  sub  certis  paciis  formis  et  coudi- 
tionibus  incliio  ac  magnifico  domino   infanti  Johanni 
dicii  domini  Kegis  primogénito  ac  Dei  gratia  duci  Ge- 
runde  prout  hec  et  alia  latius  et  clarius  apparent  per 
inslrumcntuiri  publicum  Regia  bulla  áurea  insignilum 
clausumque  per  me  notarium  infrascriptum  die  vicesi- 
ma  prima  januarii  anno  prediclo.  Considerantes  eliam 
eundem  dominum'  Regem  educationem   dicti   domini 
ducis  et  administrationem  ducatus    predicti  comisisse 
seu  romendasse  nibili  viro  Bernardo  do  Capraria  con- 
siliario prefati  domini  Regis  suh   ceriis  scilicet  formis 

TOMO  XXXIV  27 


(  MO  ) 
pactis  et  conditionibus  de  quibus  clare  constat  por 
pubücum  insü'umentum  magest¿tlis  dicti  domini  Regís 
sigillo  et  otiam  siguió  serenissiine  domine  Ilegine  dic- 
ti domini  Ducis  genitricis  comunitum  clausum  et  fac- 
tum  per  me  infrascriptum  notariiim  die  et  anno  supra 
proxime  dictis.  Animadveríentes  insuper  jamdictum 
dominum  Regem  erectionem  el  concessionem  coman- 
damque  et  educationem  prodictas  declarasse  seu  in- 
terpretasse  íam  motu  proprio  quam  ad  suplicationem 
nuncioi  um  dicte  civitatis  Gerunde  cum  publico  instru- 
mento juramento  valíalo  sigillis  dicti  domini  Regis  et 
domine  Regine  prefate  munito  dato  et  acto  in  dicto 
castro  Perpiniani  soxtadecima  die  februarii  anno  su- 
perius  in  prinia  linea  comento  clausoque  per  Bartho- 
loíneum  de  Lauro  scriptorem  regium  sigillaque  te- 
nentem  dicti  domini  Ducis  et  notarium.  Aspicientes  ul- 
terius  universitatem  jamdictam  et  eius  singulares  pre- 
fatos  sindicos  et  procuratores  pretextu  manuali  ...  de 
per  dictum  dominum  Regem  eis  facti  apud  suam  Re- 
giam  magestatem  noviter  causa  homagium  et  fidelita- 
tis  juramenlum  infrascripta  preslandi  et  faciendi  des- 
linasse  qui  ab  eodem  domino  Rege  suppliciter  petie- 
runt  ut  cui  dictum  homagium  facerent  eis  mandare  ip- 
sosque  et  universitatem  jamdictam  et  eius  singulares 
ab  omni  homagio  et  fidelitatis  juramento  quibus  sibi 
astricti  seu  obligati  existerent  quovis  modo  nisi  ¡n  ca- 
sibus  in  dictis  instrumenlis  et  eorum  quolibet  conten- 
tis  et  reteniis  de  sui  sólita  clementia  absolveie  digna- 
retur.  Quibus  sic  recensitis  idem  dominus  Rex  in  pre- 
senlia  mei  notarii  et  teslium  subscriptorum  dictis  sin- 


(  411  ) 
dicis  el  procuiatoribiis  ex  certa  scienlia  ¡njuncxit  pre- 
cepit  et  ínandavit  ut  homagium  et  ficlelitatis  juramen- 
tum  predicta  preslarent  dicto  nobili  Beinai'do  de   Ca- 
praria tanquam  educatori  dicti  domini  ducis  et  procu- 
ralori  ac  actori  per  ipsum  dominum  Regem   tanquam 
patrotn  et  legitimurn  administratorem  dicti  doinini  du- 
cis ad  hec  et  alia  specialiter  deslinato  pro  dicto  domi- 
no duce  cum  publico  instrumento  sigillo  dicti   domini 
Regis  inpendenti  munito  ac  decreto  et  auctoritale  tune 
regentis  officium  cancellarie  dicti    domini  Regis  in(ei- 
venienlibus  cuius  foro  idem  dominus  Rex  tune  se  du- 
xit  submitendum  clausoque  per  me   infrascriptum  se- 
cretarium   et   notarium    die   vicésima  prima  januarii 
anno  sepedicto.  Et  nichilominus  absolvit  dictos  sindi- 
cos  presentes  et  prefatam  universitatem  et  eius  singu- 
lares ab  omni  homagio  et  fidelitatis  juramento  quibus 
dicto  domino    Regi   teneanlur  seu  alias  quomodolibet 
obligati  existant  nisi   in  casibus   in  instrumentis  jam- 
dictis  et  eoruní  ([uibuslibel   contentis    et  expecificatis 
liiis  siquidem  ómnibus  sic    peractis  incontinenti  dicto 
domino  Rege  et  preexceissa  domina  Alionora  Dei  gra- 
tín Regina  Aragonum   eius  consorte   parentibus  dicti 
domini  Ducis  constitutis  personaliter  in  camera  Regi- 
nali  dicti  castri  Regü  in  presentía  scilicet   mei   subs- 
cripti  secretarii  el  notarü  et  in  presehtia  eliam  testiuín 
subscriptorum  prefati  tres  sindici  nuncii  et  procuralo- 
res  eorum  flcxis  genibus  jurarunt  per  crucem  Domini 
noslri  Jhesu  Cristi  et  eius   sánela   (juatuor  Evangelia 
eorum   manibus   corporaliler  taeta   in  manu  et   posse 
dicti  nobilis  Bernardi  de  Capraria    inibi  tanquam  edu- 


(  412  ) 
catoris  seu  actoris  predieli  lesidentis  ¡n  animas  eorum 
et  etiam  dicte  universitaiis  et  singularium  de  eadem. 
Et  dicti  juramenii  vigore  promiserunt  jamdictis  nomi- 
nibus  prefalo  domino  Duci  absenti  neo  non  et  diclo 
nobili  Bernardo  de  Capraria  educalori  procuratori  et 
actori  constiluto  ut  predicitur  per  diclum  dominum 
Regem  ut  patrem  et  legitimum  administratorem  dicli 
domini  Infaatis  et  Ducis  presentí  et  recipienti  nomine 
et  in  persona  dicti  domini  Ducis  quod  iidem  sindici 
et  actores  ac  dicta  universitas  et  eius  singulares  erunt 
dicto  domino  Duci  et  nomine  ipsius  prefato  nobili 
Bernardo  de  Capraria  boni  fideles  et  legales  et  obser- 
vabunt  omnia  et  singala  que  continentur  in  fidelitatis 
sacramento  necnon  eiiam  quod  servabunt  omnia  et  sin- 
gula  contenta  in  diclis  instrumentis  superius  designata 
tam  ducatus  el  donationis  quam  comande  seu  educa- 
tionis  inde  factarum  quam  eliam  declarationum  seu 
interpretationum  inde  subsequentium  et  eorum  quoli- 
bet  de  quibus  fuerant  plenissime  informati  et  nunquam 
contravenient  seu  aliquem  conlravenire  permittent  iu 
quantum  in  eis  fuerit  quavis  causa.  Et  pro  predictis 
ómnibus  et  singulis  complendis  et  attendendis  ac  fir- 
miter  etiam  observandis  et  pro  non  conlravenire  dicti 
sindici  et  procuralores  quibus  supra  nominibus  fece- 
runt  omnes  tres  alter  post  alterum  diclo  nobili  Ber- 
nardo de  Capraria  educalori  et  procuratori  jamdicto 
nomine  et  in  personam  dicti  domini  Ducis  bomagium 
ore  el  manibus  comendatum  juxla  usaiicos  Barchino- 
ne.  Quibus  ómnibus  sic  peractis  confestim  tam  dic- 
lus  dominus   Kex   manda  vil  quam   dictus  Bernardus 


(  4iS  ) 
de  Capraria  qiio  supra  nomine quametiam  dicti  sindici 
et  procuratores  prefatis  nominibus  pelierunt  et  requi- 
sivei'unt  me  subscriplum  scriptorem  et  notarium  eis 
et  eoriim  cuilibet  ac  personis  quarum  interfuerit  fieri 
tot  quot  voluerint  el  petierint  publica  consimilia  ins- 
trumenta per  me  subscriptum  secretarium  et  notarium 
dicli  domini  Regis  sigillo  in  pendenti  munimine  robo- 
rala.  Que  omnia  acta  fuerunt  die  et  anno  supra  in 
prima  linea  contentis  et  locis  jaradictis  presentibus 
scilicet  me  subscripto  scriptore  et  notario  ac  ínclito 
domino  infante  Raymundo  Berengarii  Dei  gratia  co-^ 
mite  Impuriarum  dicti  domini  Regis  patruo  nec  non 
reverendis  dominis  Hugone  divina  providentie  Valen- 
cie  cancellario  Berenguario  Gerunde  episcopis  nobiíi- 
bus  viíis  Petro  de  Fonolieto  vicecomite  de  Canelo  et 
ínsule  Ademario  de  Mosselo  consiliariis  dicti  domini 
Regis  testibus  ad  premissa  spetialiter  voeatis.  H.  can- 
cellarius. 

Sigggnum  inei  Malhei  Adriani  dicti  domini  Regis 
scriptoris  secretarii  et  Regia  auctoritate  notarii  publi- 
ci  per  totam  terram  et  dominationem  eiusdem  qui 
predictis  interfui  et  hec  scribi  feci  cum  raso  et  res- 
cripto in  Vil  linea  ubi  dicitur  eundem  et  cíausi.     ' 


4i4 


Muestra  de  los  homenag es  prestados  por  los  síndicos 
de  las  ciudades  á  Bernardo  de  Cabrera  como  inaestro 
procurador  y  actor  del  Duque  de  Gerona;  consistente 
en  el  prestado  por  la  ciudad  de  Manresa. 


Varia  18  Petri  III  locunitenentiaí  infanUs 
Jobannis.  Diversorum  et  ereclionibus  du- 
catus  Gerunde  et  comitatus  Cervarie.  - 
n.  m.  1S58  fol.  26.  v. 


Noverint  universi  quod  die  sabbati  intitúlala  nona- 
decima  die  marcii  anno  a  nalivitate  domini  millesimo 
trecentessimo  quinquagesimo  primo.  Uluslrissimo  ac 
mugnifico  principe  et  domino  domino  Petro  Dei  gra- 
cia Rege  Aragonum  Valeneie  et  ceteía  ac  serenissima 
domina  Alionora  Regina  Aragonis  et  comitissa  comita- 
tuum  jamdictorum  constitnlis  personaliler  in' camera 
reginali  castri  Regii  Perpiniani  in  presentía  sciücet 
mei  scriptoris  et  nolarii  ac  testium  infrascriptorum 
venerabiles  et  discreli  Franciscus  de  Ferriaria  Jacobiis 
Sarta  et  Bernardus  de  Vado  civis  Minorise  procurato- 


(  i15  ) 
res  sipjliei  et  actores  una  et  insolidum  cum  veneiabi- 
li  Francisco  Amargos  jurisperito  et  cive  dicle  civitalis 
ab  universitalc  el  per  universilatem  dicte  civitatis  man- 
dato ipsi  universitali  fado  per  dictum  dominum  Re- 
gem  pro  subscriplis  homagio  el  juramento  íidclitalis 
prestandis  dicto  domino  Regi  tamquam  patri  et  legili- 
mo  adminislratori  incliti  ac  magnifici  domini  infunlis 
Johannis  eius  primogeniti  et  Dei  gratia  Ducis  Gerun- 
de  vel  alii  pi'o  eo  ipsa  bomagium  el  juramentum  reci- 
pienti  proul  de  eorum  sindicatu  plene  conslat  per  ins- 
Irumentum  publicum  confectum  die  veneris  intitúlala 
séptimo  kalendas  marcii  anno  prediclo  et  clausum  per 
Petrum  de  Gostemps  nolarium  publicum  Minorise. 
Attendentes  ipsum  dominum  Regem  nuper  de  civita- 
tibus  Gerunde  31inorise  et  Vici  et  de  Figueris  et  óm- 
nibus et  singulis  castris  viliis  et  locis  et  vicariis  et 
bajuliis  ac  procurationibus  Gerunde  Risulduni  Bagia- 
rum  Berge  et  Berguitani  Ausonie  Vici  Rivipulli  et  R¡- 
puUensis  Campirotundi  de  Regali  vicecomitatus  de 
Basso  Turricello  de  Montegrino  de  País  et  de  Figue- 
riis  predictorum  unum  ducatum  erexisse  qui  Gerunde 
nomine  appellytur  ipsumque  concessisse  sub  certis 
pactis  formis  et  conditionibus  Ínclito  ac  magnifico  do- 
mino infanti  Johanni  supradiclo  proul  bec  et  alia  la- 
cius  et  clarius  apparent  per  ¡nstrumenlum  publicum 
Regia  bulla  áurea  signitum  rlausumque  per  Matbeum 
Adriani  secretarium  dicti  domini  Regis  et  regia  auc- 
toritate  notarium  die  vicésima  prima  januarii  anno 
prediclo.  Considerantes  etiam  eundem  dominum  Re- 
gem cducationcm  dicti  domini  Ducis  et  adiniíiislralior 


■   (  416  ) 
nem  ducatus  predicti  coniisisse  seu  comendasse  nobi- 
1¡  viro  Bernardo  de  Capraria  consiliario  prefati  domi- 
ni  Regís  sub  certis  scilicet  formis  pactis  el  conditioni- 
bus  de  quibus  clare  constat  per  publicum  instrumen- 
tum  mageslalis  sigillo  dicri  domiai  Regis  et  etiam  si- 
guió   dicte    domine   Regine    comunitum    clausum   et 
factum  per  proxime  dictum  secretarium   et  notarium 
die  et  anno  super  proxime  dictis.  Animadvertentes  in 
super  jamdictum  dominum  Regem  erectionem  et  con- 
cessionem  comandamque  el  educalionem  piedictas  de- 
clarasse  seu  iaterprelasse  lam  motu  proprio  quam   ad 
supluationeni  nuntiorum  dicte  civilatis  Gerunde  cum 
instrumento  publico  juramento  valíalo  sigillis  dicti  do- 
mini  Regis  el  domine  Regine  prefale   munito  dato  et 
acto  in  dicto  castro  Terpiniani  XA' I  die  febroarii  anno 
superius  in  prima  linea  conícoto  clausoque    per  me 
Bartholomeum  de  Lauro  notarium  infraspriptum.   As- 
picienles  ulterius  universitatem  jamdiclam  et  eius  sin- 
gulares prefatos  sindicos  el  procuratores  pretextu  man- 
dati  inde  per  dictum  dominum  Regem   eis  facti  apud 
suam  re^iam  raaffestatem  noviter  causa  homní¿,ium  eí 
íidelitatis  juramenlum  infrascripta  prestandi  et  facien- 
di  utpremittiiur  deslinasse  qui  ab  eodem  domino  Rege 
snpliciter  petierunt  ut  cui  dicluin  bomagium  f;u;erent 
eis  mandare  ipsosque  et  universitatem  el  eius    singu- 
lares ab  omni  bomagio  et  íjdelitatis  juramento  quibus 
sibi  ¡istricíi  seu   obligali  existerent   quovis   modo  nisi 
in  casibjs   in   diclis   insliument's   et   eorum  quolibet 
conteníis  et  relontis  de  sui  clcmeníia  absolvere  digna- 
i'etur.  Quibus  sic   recencilis   indem   dominus  Rex  in 


{  ^n  ) 

presentía  mei  nolaiü  ol  teslium  ¡nt'rascriptorum  dictis 
sindicis  et  procuraloribus  ex  certa  scientia  injuncxit 
precepit  et  mandavit  iil  bomaídum  et  fidelilatis  jura- 
nieiilum  predicla  preslarenl  dicto  nobili  Bernardo  de 
Capraria  lamquam  educatori  dicti  domini  Ducisetpro- 
ciiralori  ac  actori  per  ¡psum  doininum  Regem  tam- 
quam  patrem  el  legitimum  administratorem  dicti  do- 
mini Ducis  ad  bec  et  aba  speliaiiter  deslinato  pro  dic- 
to domino  Duce  cum  publico  instrumento  sigillo  dicti 
domini  Regis  in  pendenti  munilo  ac  decreto  et  auc- 
toritate  tune  regentis  cancellarie  offictum  dompni  domi. 
ni  Regis  intervenientibus  cuius  foroidem  dominus  Rex 
quo  ad  bec  se  duxit  submittendum  clausoque  per  supra 
scriptum  secretarium  et  notarium  die  XXI  januarii  an- 
no  sepedicto.  Et  nicbiluniinus  idem  dominus  Rex  absol- 
vit  dictos  sindicos  presentes  et  prefatam  universitatem 
et  eius  singulares  licet  absentes  tanquam  presentes 
tenoro  buius  pubJici  instrumenii  in  manu  et  posse 
mei  scriptoris  et  notarii  infrascripti  vice  el  nomine 
dicte  imiversitatis  eteius  singularium  ac  aborum  etiam 
omnium  et  singuiorum  quorum  interest  et  potest  aut 
poterit  interesse  hec  et  aba  omnia  el  singula  supra 
et  infrascripta  ab  eodem  domino  Rege  legittime  st¡- 
pulantis  et  recipientis  ab  omni  bomagio  et  fidebtatis 
juramento  quibus  dicto  domino  Regi  teneanlur  seu 
aiias  quomodobbet  obb'gati  existant  nisi  in  casibus  in 
instrumentis  jamdiclis  et  eorum  quibusbbet  contentis 
et  specificatis  quam  quidem  absolutionem  bomagii 
supradicti  diclus  dominus  Rex  fecil  universitati  et 
singularibus    supradictis  ducatu   durante  prcdicto  co 


(  .418  ) 
vero  finiío  miivorsitas  siipradictM  et  eius  singulares 
dicia  absolülione  minime  obsistente  censeanlur  et  in- 
telligantur  etiarn  et  sint  astricli  homagio  et  fidelitali 
dicti  domini  Regís  sicut  et  quemadmodum  erant  prius 
et  etiam  interim  ¡n  casibus  per  dictuin  dominum  Re- 
gem  reservatis.  Hiis  siquidem  ómnibus  sic  peractis 
incontinenti  iidem  sindici  et  procuralores  eorum  fle- 
xis  genibus  jiirarunt  per  criicem  domini  nostri  Jhe- 
su-Christi  et  eius  sancta  quatiior  Evangelia  eorum  ma- 
riibus  corporaliter  tacta  in  manu  et  posse  dicti  no- 
bilis  Bernardi  de  Capraria  boni  fideles  et  legales  et 
observabunt  omnia  et  singula  que  eonlinentur  in  fide- 
litatis  sacramento  necnon  etiam  quod  servabunt  om- 
nia et  singula  in  dictis  instrurnenlis  superius  designa- 
ta  tam  ducatus  et  donationis  quam  comande  seu  edu- 
cationis  ac  declarationum  inde  í'actarum  el  eorum 
quemlibet  de  quibus  fuerant  plenissime  informati  el 
numquam  contravenient  seu  aliqnem  contravenire  per- 
íj^itlent  Ir  quantum  in  eis  fuerit  qnavis  causa.  Et  pro 
prediclis  ómnibus  et  singulis  compiendis  el  altenden- 
dis  ac  firmiter  etiam  observandis  et  pro  non  contrave- 
nire dicti  sindici  et  procuralores  quibus  supra  nomi- 
nibus  fecerunl  omnes  tres  alter  post  alterum  dicto  iio- 
luli  Bernardo  de  Capraria  educatori  et  procuralori  jam- 
dicto  nomine  et  in  personara  dicti  domini  Ducis  boma- 
gium  ore  et  manibus  comendatum  juxta  usaticos  Bar- 
chinone.  Quibus  ómnibus  sic  peraclis  confestim  lam 
dictus  dominus  Rex  mandavit  quam  dictus  Bernardus 
de  Capraria  quo  supra  nomine  quam  etiam  dicti  sin- 
dici et  procuralores  prefatis    nominibus    petierunt  et 


(  .419  ) 
requissivernnt  me  subsciipluní  scni)toreni  et  notariurn 
eis  el  corum  cuilibet  ac  personis  quarum  inlerfuerint 
ñer'i  tot  quod  volueriiit  et  petierint  publica  consi- 
milia  instrumenta  per  me  subscriptum  seriptorem  et 
notariurn  dicti  domini  Regis  sigillo  appendicio  robora- 
ta.  Que  ómnia  facta  fuerunt  die  et  anno  in  prima  li- 
nea contentis  et  loco  jamdicto  presentibus  scilicet  me 
subscripto  scriptore  et  notario  ac  reverendis  Hugone 
dicti  domini  Regis  cancellario  et  divina  providentia 
Valentino  episcopo  nec  nonBerengario  Gcrundesi  epis- 
copo  nobili  viro  Petro  de  Fonolleto  vicecomiie  de  Ca- 
neto  et  insule  Vitale  do  Blanis  abbate  sancti  Felicis 
Gerunde  Raimundo  de  Coponibus  et  Thoma  de  Mar- 
*  ciano  militibus  consiliariis  dicti  domini  Regis  testibus 
specialiter  ad  premissa  vocatis. 

Signum  mei  Bartholomei  de  Lauro  scriptoris  dicti 
domini  Regis  et  eius  auctoritate  notari  publici  per  to- 
lam  lerram  et  dominationem  suam.  Qui  predictis  in- 
terfui  et  hec  scribi  feci  et  clausi. 


42Ü 


VI. 


Promesa  hecha  por  el  Rey  en  Cerdeña  á  Bernardo 
de  Cabrera  y  á  su  hijo  el  vizconde  de  Cabrera,  de  que, 
dentro  de  cuatro  Ineses,  cuando  estuviese  de  regreso, 
mudaría  este  título  en  el  de  conde  de  Osona,  en  recom- 
pensa de  los  grandes  servicios  [que  se  enumeran  en  el 
documento,)  prestados  por  dichos  padre  é  hijo  en  las 
guerras  de  la  espresada  isla. 


Varia  22   Petri  III.  ii.  ni.  1542,  fol.  1. 


INoverinl  univeisi.  Quod  Nos  Petrus  Dei  gratia  Rex 
Aragonum  Valencie  Majoricarum  Sardinie  et  Corsice 
comesque  Barchinone  Rossilionis  ct  Ceritanie.  Pros- 
picienles  quod  nostre  regalis  excellenlie  culmen  sic 
lenetur  suos  servitores  spetiales  ex  sue  largitalis  mu- 
nificeniie  titulis  decorare  suisque  muneribus  letribue- 
re  atque  donis  ut  juxta  suorum  exhibitionem  servitio- 
i'um  ¡psi  servitores  retributionis  gratiam  assequaritur 
ct  alii  eorum  exemplo  ad  nostra  servitia  animosius 
iüducantur.  Igitur  ad  merita  laude  digna  vestri  nobilis 


(  421  ) 
■et  dilecti  consiliarü  nostri  Bernardi  de  Capraria  nos- 
trarum  armataruin  capitanei  gencralis  nec  non  ad  ser- 
viiia  per  vos  tam  unionis  nefande  dudum  suscitant  in 
regnis  Aragonis  el  Valencití  tempore  que  veslro  poiis- 
sime  tracialu  el  labore  ingenti  et  sludioso  perpetuis 
temporibus  extitit  aboüía  et  reduela  ad  nichilum  tan- 
quam  in  guerra  inminenti  inter  nos  et  noslros  fideles 
subditos  ex  una  parte  el  januenses  públicos  hostes 
nostros  ex  altera  qua  vigente  eosdern  januenses  in 
mari  bello  hostili  inito  Dei  adjuvante  sufragio  trium- 
phabililer  devincistis  quorum  obtenta^icíoria  in  Sardi- 
nie  insHla  in  qua  nonnullos  nostros  rebelles  qui  in- 
provide  coutra  nostrum  regale  dominium  calcaneum 
rebellionis  erexerant  in  campo  belligero  avide  ac  stre- 
nue  superastis  pluii  us  ex  ipsis  rebellibus  diré  ulcio- 
nis  juste  gladio  interemplis  ex  quorum  hostium  et 
rebellium  laudabili  et  iriumphali  victoria  Regius  sta- 
tus noslre  non  .  odice  exaltationis  suscepit  honorem 
quam  in  presenti  Sardinie  viagio  quo  locus  de  Algerio 
ex  magna  et  continua  obsidione  ad  manus  nostras  Dei 
dono  peivenit  abjectis  inde  nostris  rebellibus  et  etiam 
¡nimicis  sub  quorum  diu  fuerat  lirannida  manu  delen- 
tus  vertentes  sedule  aeiem  mentis  nostre  cupientes- 
que  ut  tenemur  vobiscum  et  vestri  intuítu  ac  propter 
servitia  nobis  prompte  et  laudabiliter  presilla  per  no- 
bilem  et  dilectum  consiliarium  nostrum  Bernardum 
vicecomitem  Capiarie  íilium  vesirum  in  dictis  trium- 
phalibus  victoriis  in  quibus  personaliter  presens  fuit 
et  strenue  ac  fideliter  laboravit  et  in  presenil  Sardinie 
viagio  in  quo  nos   secutus  fuit  cum   decenli   et  bona 


(  4-22  ) 
«quitiim  et  pediturn  comitiva  et  que  eliam  non  desinil 
impenderé  animo  indefesso  persone  sue  periculis  ac 
expensis  et  laboribus  non  vilalis  cuín  eodem  filio 
vesti'o  vicecomite  pro  premissis  serviciis  relributionis 
premio  compensare.  Ex  causis  jamdiclis  molu  proprio 
aítendentes  quod  nedum  rem  nostiam  propiiam  lali 
casu  imo  eíiam  alienam  posseb^soribus  auíerre  licet 
nobis  et  legittirae  benemerentibus  nostris  comilitoni- 
bus  elargii'i  per  nos  et  noslros  successorés.  Tenore 
presentis  publici  instrumenti  no.mine  proprio  el  tam- 
quam  pater  et  Icgittimus  aniinistiator  inclili  et  niagni- 
fici  infanlis  Johannis  carissimi  primogeniti  nostri  Du- 
cis  Gerunde  et  comitis  Cervarie  habito  super  hiis  con- 
silio  cum  nobiiibus  miülibus  et  alus  nostris  consilia- 
riis  nobiscum  hic  esistentibus  vel  eorum  majori  parte 
ac  previo  ut  designatur  inferius  per  nos  prestito  jura- 
mento ad  sancta  Dei  Evangelia  promittimus  vobis  dio 
to  nobilí  Bernardo  de  Capraria  presenti  et  hanc  pro- 
missionem  recipieníi  et  dicto  nobili  filio  vestro  vice- 
comiti  absenli  et  vestris  successoribus  eí  per  firniatn 
et  solennetn  stipulationem  nos  obligamus  quod  infra 
quatuor  menses  computandos  continuo  a  die  qua  pri- 
mo in  regnis  et  terris  nostris  ultramarinis  personaliter 
erimus  constiluti  civiíalem  Vici  cum  ómnibus  suis  ju- 
ribus  et  perlinencüs  nniversis  et  cum  tolo  eo  quod 
nobilis  Margarita  de  Fuxio  vicecomitissa  Caprarle  nu- 
rus  \estra  dictique  vicecomitis  consors  habet  in  civila- 
te  eadem  et  cum  vicecomitatibus  Caprarie  et  do  Basso 
et  cum  alus  casíris  yíIÜs  terris  et  locis  que  vos  et  no- 
bilis  Timbors  uxor  vestra   vicecomitissa    Capraiie    et 


(  423  ) 
dicii  conjuges  filius  vestcr  et  eins  uxor  conjunciirn  vel 
(livisiin  qualitercumque  híibelis  et  piedicti  habenl  in- 
tra  Cathaloniam  et  ciini    una    lenca    ternnini   quaní   in 
circuitu  a  (jualibet  dicte  civilatis   Vici   parte  limilabi- 
rnns  sen  linniari  facicmns   latiludinir.   et    lon£>¡tnd¡n¡s 
qnarnm  leuce  terre  Ausonie  sunt  vel  esso  solenl  ¡nUa 
dictorum  quatuoi*  mensium  spatium  nt  infeiius  conti- 
nentur  el  cuín  ómnibus  fortaüciis  castris   et  locis  qui 
et  que  inibi  sunt  et  erunt  in  comitarus  Ausonie  hono- 
rcnri  et  tilulum  erigemus  et  ipsius  comitatus  vos  seu 
dictum  vicoconutem  natum  vestrnm  illuní  videlicet  ex 
vobis  ambobns  quem  vos   malueritis  pro  vobis  et  ves- 
tris  ac  vestros  successores  perpetuo  in  comitis  Auso- 
ne  honorem  et  litulum  extollemus  et   nrivilea;ia  ac  bo- 
ñores  prebeminentias  comitibus  nostris  subditis  débi- 
tos et  concedi  solitos  effectualiter   concedemus  et  vo- 
bis seu  dicto  vicecomiti  et  vestris  vel  suis  perpetuo  ut 
confíilibus  Ausonie  dabimus   et   donabimus  puré  sim- 
pliciter  et  irrevocabiliter  pleno  jure  in  feudum  tannen 
et  juxia  propriam  naturam   feudi  totam   partem  nos- 
tram  quam  babemus  et  habere  debemus  et  nobis  per- 
tinet  el  periinere  polest  et  debel  quovis  modo  in  Vici 
civitate  prelacia  et  eliam  infra  limitationom  unius  leu- 
ce  predicle  limilande  per  fidelem  consiliarium  nostrum 
Petrum  (Ja  Costa   bajulum  Cathalonie  generalem   ex 
parto  nostra  et  per  nos  et  per  dilectum   consiliarium 
noslrum  Franciscum  Togores  mililem  ex  parte   vestra 
el  per  vos  seu  dictum  vicecomitem  vel  vestros  aut  suos 
electos  qui  urmm  lerciuin  e¡ig;mt   et  eligendi  babeant 
plenissiínam  potestatem  cum  quo  altor  ipvsorum  si  pre- 


I  424  ) 
dicti  ambo  convehire  non  possent  limitare  leucarn  va- 
leal  supradictum  et  cum  militibiis  et  dominabus  ac 
alus  hominibus  et  feminis  cuinsvis  legis  status  seu 
conditionis  sint  vel  fiierinl  inibi  habitantibus  el  habi- 
tatui'is  et  cun]  mero  et  mixto  imperio  el  alia  jnredic- 
tione  alia  el  baxa  et  cum  ómnibus  redditibus  exitibus 
proventibns  et  sdeveninientis  furnis  molendinis  aquis 
aqueductibus  et  reductibus  et  resclosis  montibus  ne- 
moribus  alque  silvis  plañís  pratis  pascuis  et  garrigiis 
venalionibus  ac  piscalionibus  mineriis  atque  Irobis 
emparis  ac  eslacamentis  et  cum  ómnibus  alus  juribuS 
et  pertinenciis  universis  prout  melius  dici  poterint  et 
etaní  nominari  que  hic  pro  expressatis  haberi  voluiniis 
queque  in  instrumentis  et  privilegiis  de  biis  fiendis 
specificari  et  declarari  totaliíer  faciemus.  Que  omnia 
que  vobis  vel  dicto  vicecomiti  aut  vestris  vel  suis  da- 
bimus  vos  vel  diclus  vicecomes  et  vestri  vel  sui  per- 
petuo pro  nobis  et  nostris  in  feudum  et  juxta  própriam 
naturam  feudi  Jenebilis  et  tenebunt  honoratum  taniem 
absque  alicuius  serví  til  prestatione.  Excepta  poteslate 
quam  de  predictis  que  vobis  seu  ei  dabimus  vos  vel 
vesirí  aut  ipse  et  sui  ruccessores  nobis  et  nostris  daré 
tenebamini  el  lenebuntur  iratis  et  paccatis  tolíens 
quotiens  índe  requisili  fuerint  et  hoc  juxta  usaticos 
BarchinOne  et  eonstítutíones  Cathalonie  generales. 
Promittimus  etiam  vobis  et  dicto  vicecomiti  et  vestris 
et  suis  successoribus  per  firmam  et  solemnem  stipu- 
lationem  quod  satísfacto  per  nos  príniitus  dicto  íncli- 
to infantí  Johanni  primogénito  nostro  Duci  Gerunde 
et   com/iti  Cervarie  ac    hominibus  dicte  civitalis  Víc^ 


(  m  ) 

rt  alus  ómnibus  el  singulis  personis  quarimi  siiper  hür 
qiiodvis  interrsse  vertatur  scu  vertí  possit  in  el  supes 
ómnibus  et  sinírulis  in  et  super  quibus   cis   ve!  alieuí 
ex  eis  pro  prediciis  vcl  aliquibus  ex  ¡psis  possit    per- 
judicium  generari  in  et  pro  quibus  vel    quorum  pre- 
textu  premissis  vel  aliquibus  ex  ipsis  obviare   possent 
vel  quomodolibeí    contraire  cum  quibus  nosti'is  pro- 
priis  sumptibus  conveniemus  eisque  de  nostro  proprio 
salisfaciemus  laliler  quod  super  premissis  eis   perpe- 
luum  silenlium  imponetur  et  ab  inde  per  eos  vel   ali- 
queni  eítrum  vel  ab  ipsis  causam  habentes  super  jam- 
dictis  nulla  íiet  (juestio   peiitio    vel   demanda  predicla 
omnia  que  vobis  vel  dicto  vicecomiü  et  vestris  vel  suis 
daré  promitimus  in  feudum  honoratum    ut  prcdicilur 
libera  et  expedita  spetialiter  a  dicto  Diice  primogénito 
nostro  et  generaliter  ab  omni  persona  tara  ecclesiasti- 
ca  quam  secular!  nec  non  ab  omni  collegio  et  univer. 
sitale  et  a  quacumque  alia  condicione  scu  gravamine 
aut  oncre  et  cum   eirectu  vos  vel  vestros   aut   dictum 
vicecomitem  vel  suos  predictorum  omnium  intra  men- 
siuin  spatium   qualuor  predictorum   in  possessionem 
corporalem  seu  quasi  inducemus  et  induclum  perpe- 
tuo manulenebimus  in  oadem  et  vobis  Vel  veslris  aut 
dicto   viceconiiii  et  suis  pro  cisdem  faciemus  cviclio- 
nem  expressam  de  qua  nobis  et  eis  lenebimur  nos  et 
noslii    prout  tulius  et  firmius   fieri   et  diclari  poterit 
seu  eliam  ordinari.  Declarantes  et  vobis  et   predictis 
consorti  filio  et  nurui  vestris  totaliler   remitentes   seu 
concedemos  quod  predictorum   vel    aliquorum    ex  eis 
prelextu  vcl  ratione  rccognicionis  dicti  feudi  per  vos 

TOMO   XX XIV.  28 


(  426  ) 
vpI  diclum  vicecomitem  et  vestros  vel  suos  nobis  et 
nostns  Tiende  pars  qiiam  dicta  nurus  veslra  habet  in 
dicta  civitate  sen  dicta  castra  teiro  et  loca  vestra  et 
dicte  vicecomilisse  vestre  uxoris  aut  dicli  viceconútis 
íilii  vestri  et  ipsius  vicecomilisse  consortis  sue  seu  ju- 
rn  queciimque  que  in  ipsis  habeiis  et  habent  plus 
quam  hodie  submissa  seu  subjugata  sunt  dominio  nos- 
tro  nobis  seu  eidem  nostro  dominio  vel  nostrorum 
subjugata  vel  submissa  minime  censeantur  inio  ipsa 
et  ipse  el  oinne  jus  quod  in  ipsis  habetis  et  superius 
nominati  habent  vobis  et  ipsis  illibalum  remaneatur 
lolaliter  integrum  et  illesum  dicti  feudi  recognilione 
in  aüquo  non  obstante.  Hec  autem  vobis  promitimus 
et  predicta  ut  superius  dicta  sunt  vobis  vel  dicto  vi- 
cecomiii  et  vestris  vel  ^is  perpetuo  dabimus  hiis  con- 
ditionibus  apposilis  et  adjectis  quod  ex  tune  postquaní 
predictoruín  posséssionem  vos  vel  diclus  vicecomes 
aut  vesiri  vel  sui  successores  paciíice  adepli  fuerilis 
comitem  tamen  Ausone  nominemini  scilicet  unus  post 
alium  successive  vicecomilis  de  Capraria  el  de  Basso 
titulo  seu  nomine  totaliter  et  perpetuo  quiescente.  Et 
quod  iníra  unum  annum  a  die  dicte  possessionis  adep- 
ta seu  adipiscende  continué  computandum  omnia  et 
singula  castra  et  íbrtalicia  que  nostia  sunt  vel  erunt 
usque  ad  tempus  dicte  donationis  fiende  intra  limita- 
tionem  íiendam  leuce  unius  premisse  funditus  diruan- 
tiir  et  quod  intra  eandem  leucam  extra  tamen  dictam 
civitatem  in  busque  vobis  vel  dicto  vicecomiti  dabi- 
mus nullo  unquam  tempore  íortalicia  aul  castra  per 
vos  ve!  dictum  vicecomitem  seu  quemvis  alium  cons- 


(  427  ) 
trui  seu  hediíicui'i  possint  absque  nostri  et  nostrorum 
expressii  volúntale  ac  spetiali   licentia   et  permissu. 
El  si   casu   quocunKíue   de  nostri  vel   nostrorum  vo- 
lunuite    seu    permisáu    intra    limites    leuce    predicte 
extra  dictam   civilatem   aiiqua  in   hiis  que   vobis  vel 
dicto  vicecomiii  dabimus  ntcontinetur  superius  cons- 
truerentur  fortaücia  sive  castra   quod   ipsa   oninia    et 
singuía'pro  nobis  et  nostris  teneantur  in  feudum   et 
juxta  propriam  naturam  feudi  cnm  ipsorum   potestaie 
sub  modis  et  formis  quibus  pro  nobis  feudum  tenebi- 
tur  sepedictum.  Nos  vero  et  nostros   successores  con- 
sulte et  de  cei'la  sci(:'ncia  astringimus  et  dictum   feu- 
dum nostro  dominio  Reaio  et  corone  nostre  Regie  ¡n- 
corporamus  et  totaliter  counimus  íaliier  quod  dictuní 
feudum  nos  vel  nostri  successores  non  possimus  vobis 
aut  eidem  vicecomiti  vel  vestris  aut  suis  seu  cuieum- 
que  alii  quavis  ratione  vel  causa  aut  quovismodo  etiam 
pro  reíribulione  armorum  servicii  per  comilitones  quo- 
quomodo  nobis  vel  nostris  successoribus   impendendi 
concederé  sive  dai'e  aut  quíicumque   íiViix   ratione  im- 
pignorare  permutare  aut  excambiare  aut  alio  modo 
quocumque  alienare  seu  transferre  aut  separare  a  co- 
rona nostra  Regia  supiadicta  nec  vos  seu  ipsum  viee- 
coiniíer»!  vel  vcstros  aut  suos  aul   a    uobis   ve!    ¡psis 
super  premissis  quali.tercumqne  causam  habentes  quo- 
modoübet  ab  eodem  feudo  enfranchire   vel    illud   feu- 
dum enervare  seu  diminuere  quoquomodo  possimus.' 
Quoniam  nos  de   hiis   legem   facientes   super  eisdem 
nobis  et  nostiis  demimus    et  auferimus   omnimodam 
potestatcín  ex  nosire  Regie  plenitudine   potestatis  ex 


(  428  ) 
eadem  plenitudine  polestatis  decernentes  hac  lege  per- 
petuo observanda  prorsus  nunc  pío  tune  et  tune  pro 
nunc  cassum  irritum  et  inane  quidquid  per  nos  seu 
nostros  successores  circa  concessionem  donalionem 
alienationem  aut  franchitatern  enervationem  seu  dimi- 
nutionem  dicti  feudi  in  vos  vel  diclum  vicecomilem 
seu  vestros  aut  suos  aut  quoscumque  alios  actum  fue- 
rit  seu  íiet  amodo  quovismodo  idque  ex  nosli  e  Regie 
plenitudine  potestatis  vacua  mus  totis  viribus  et  effcj- 
tu.  Et  ad  validiorem  et  majorem  corroboratioüem  et 
íirmilalem  fortiorem  premisse  promissionis  per  nos  et 
nostros  successores  vobis  et  vestris  facte  juramus  ad 
sacrosancta  Dei  quatuor  Evangelia  coram  nobis  posita 
et  manibus  nostris  corporaliler  tacta  et  dicti  juramenti 
virtute  et  religiono  promitimus  vobis  dicto  nobili  pre- 
senli  et  recipienti  et  vestris  el  notario  subscripto  hec 
a  nobis  legittime  stipulanli  et  recipienti  quod  dicto 
vicecomite  filio  veslro  absenté  et  pro  ómnibus  alus 
quorum  interest  intererit  aut  interesse  potest  et  pole- 
rit  in  futurum  quod  predictam  promissionem  et  obli- 
gaiionem  observabimus  et  complebimus  et  observari 
et  compleri  etiam  faciemus  et  nulio  unquam  tempere 
contraveniemus  vel  faciemus  de  jure  vel  de  fado  nec 
alíqueni  contravenire  seu  contrafacere  aliqua  ralione 
vel  causa  directe  vel  indirecte  permjtemus  nec  consen- 
liemus  palam  vel  oculte  et  quod  de  predictis  privile- 
gia instrumenta  et  cartas  noslras  fieri  et  expediri  bu- 
llari  et  sigillari  faciemus  cum  juramentis  clausulis  le- 
nunliationibus  ac  clausulis  et  evictionibus  expressis  in 
¡psis  et  pro  ipsis  nccessariis  seu  etiam   oppoitunis  ad 


(  4*29  j 
sensum  fidelis  consiliarii  noslri  Francisci  Roma  legiim 
doctoi'is  vel  Jasperli  de  Tregurano  aut  Jacobi  de  Faro 
illius  videlizet  quem  vos  vel  dictus  viceeomes  aul  ves- 
tri  vel  ¡psius  successores  duxeritis  eligendum  tot  quot 
necessarie  fueiint  vel  etianí  opportune  concessionihus 
donationibus  seu  privilegiis  sub  quorumeumque  forma 
sen  conceptione  verborum  faciis  quas  et  que  de  certa 
scientia  et  consulte  pro  premissorum  corrobora lione 
revocamus  et  etiam  anullamus  non  obstantibus  qui- 
buscumque.  In  cuius  rei  testimonium  presens  instru- 
menluní  publicum  fieri  jussimus  nostro  pendenti  si- 
guió munitum.  Datum  et  actum  ¡n  castro  Calleri  die 
vicésima  quarla  aprilis  anno  a  nativitate  Domini  Mí- 
llesimo  trecentesimo  quinquagesimo  quinto. 

Signum  ^  Petri  Dei  gratia  Regis  Aragonum  et  ce- 
lera. Qui  hec  concedimus  promitimus  firmamus  et  ju- 
ramus. 

Testes  hujus  rei  sunt  nobilis  Gilaberlus  de  Cintillis 
gubernator  Regni  Maiorice  Franciscus  de  Perilionibus 
maiordomus  et  Matheus  Mercerii  camerarius  milites 
consiliarii  dicti  domini  Regis.  Rex  P. 

Dominus  Rex  mandavit  Maiheo  Adriani  in  cuius 
posse  firmavit  et  juravit. 

Fuit  clausum  per  Matheum  Adriani  prothonotariuní 
sigilla  tenentem  et  notarium  publicum. 


(  430 


VIÍ. 


Nombramiento  de  curador  del  duque  de  Gerotia,  he^ 
eho  á  favor  del  infante  Ramón  Berenguer ,  conde  de 
Ampurias,  en  el  que  no  se  menciona  á  Bernardo  de  Ca- 
brera, y  por  el  que  podria  deducirse  acaso  algún  cam- 
bio en  el  'valimiento  de  que  antes  disfrutaba  este  per-r 
sonaje. 


Varia  22  Petri  H^  n.  m.  1642,  fol.  78. 


Notum  s¡t  cunctis.  Quod  Nos  Petrus  et  celera.  At- 
tendentes  per  non  nullos  quosdam  Iractatus  fuisse  no^ 
bis  motos  £uper  quibusdam  civitalibus  villis  et  aliis 
locis  incliti  et  magniíici  infantis  Jobannis  carissimi 
primogeniti  nostri  Ducis  Gerunde  comitisque  Cervarie 
infra  dictos  ducaliim  et  comilatum  ipsius  Ducis  sisten- 
libus  que  pro  nobis  in  feudum  tenentur  cum  non  nul- 
lis  villis  et  aliis  locis  eorum  melioribus  et  ma^is  uti~ 
libus  permutandis.  Attendentes  etiam  circa  ipsos  Irac- 
tatus el  perí'ectionem  ipsarum  permutationeni  nos  qui 


( ^31 ) 

pater  et  legitlimus  administrator  existimus  dicli  Ducis 
quibiisdam  nrduis  nostris  negocüs  et  nostre  rei  publi- 
ce  occiipatos  non  ])oss<^  inlendere  comode  sen  vaccare 
et  sic  prospecta  ulilitale  dicli  Üuris  fore  eqiium  et 
consonum  rationi  ut  que  ad  dicta  peragenda  negotia 
dicto  Diici  piüvideamus  de  aliquo  idóneo  ciiratore.  Id- 
ciiTO  coníidcnles  de  fide  et  induslria  et  legalitak»  ves- 
tri  inclili  infantis  Raymundi  Berengarii  coniilis  Im- 
pui'iarum  palrui  nostri  carissimi  Ijabita  prius  super 
hiis  in  noslro  consilio  deliberatione  solerti  damus  et 
assignamus  vos  dictum  Infanlem  in  curatorem  quo  ad 
negotia  dictarum  permutationuai  et  quarumcumque 
aliarum  quas  útiles  diclo  Duci  esse  prospexeritis  pe- 
ragenda.  Coní'erentes  vobiá  potestatem  plenariam  ipsas 
permutaliones  tractandi  et  nomine  dicli  Ducis  ad  elec- 
tum  ducendi  et  possessionem  villarum  et  locorum  que 
dicto  Duci  ex  causa  permutationis  concesse  fuerint 
per  vos  vel  alios  quos  ad  hec  elegeritis  vice  et  nomi- 
ne dicli  Ducis  recipiendi  et  iradondi  etiam  possessio- 
nem civitatum  villarum  et  locoium  que  per  vos  nomi- 
ne et  vice  dicti  Ducis  concesse  fuerint  illis  cuiii  qui- 
bus  permutaliones  feceritis  prelibatas  et  omnia  alia  et 
singula  in  prediclis  et  circa  predicta  et  dependenlibus 
ac  emergenlibus  ex  eisdem  seu  ea  quovis  modo  tan- 
genlibus  faciendi  et  libere  exercendi  que  diclus  Dux 
si  perfecle  esset  elalis  faceré  posset.  Quoniam  nos  de- 
cernimus  quecumque  per  vos  ut  curatorem  dicli  Du- 
cis super  prediclis  ómnibus  et  singulis  aclj»  et  quomo- 
doÜbet  gesta  fuerint  firmitatem  perpeluam  oblinere. 
luterponentes  super  eis  ómnibus  ut  princeps  judex  et 


(  432  ) 
superior  dicli  Ducis  aiUoritatem  nostram  pariter  et 
decretum.  InteiKÜmus  tamen  quod  vos  diclus  curator 
satisdelis  reni  dicii  Ducis  salvam  fore  et  prestelis  ju- 
ranientum  de  ulteiius  dicli  Ducis  circa  predicta  pro- 
curandis  et  ¡nutilibus  evitandis  et  omnia  alia  ad  que 
ratione  dicte  cure  teneamini  faciatis  etiam  et  prestetis. 
Ad  hec  ego  dictus  infans  Raymundus  Berengarii  Em- 
puriarum  comes  suscipiens  dictam  curam  lactis  per 
me  sacrosantis  quatuor  evangeliis  juro  utilia  dicti  do- 
mini  Ducis  in  predictis  el  circa  predicla  procurare  et 
inutilia  evitare.  Promitens  per  firmam  et  solennem 
slipulationem  vobis  dicto  domino  Regí  et  subscripto 
protonotario  nomine  ipsius  domini  Ducis  legillime 
stipulanli  rem  et  bona  dicii  pupilli  ad  que  curator  sum 
datus  custodire  el  salvare  et  omnia  alia  et  singula  fa- 
ceré ad  que  occasione  huius  cure  sum  estrictus  salvo 
quod  semper  uíi  valeam  verilate.  Et  obligo  inde  om- 
nia bona  mea  et  insuper  dono  íldejussores  videlicet 
egregium  Alfonsum  inclili  domini  infantis  Petri  Ripa- 
curcie  et  Montanearum  de  Prades  comitis  carissimi 
fratris  mci  primum  natu  comitem  Denle  et  nobiiem 
Gilabertum  de  Cintillis  gubernatorem  regni  Maiorica- 
rum  xVsbertum  de  Trilia  Berengarium  de  Pau  Francis- 
cum  Togores  promotorem  negotiorum  Regiorum  Ma- 
ihoum  Mercerii  cainei-lengum  et  Thomam  de  Mariano 
auditorem  nudienlie  regle  milites  consiliarios  vestros. 
Qüi  omnes  inslmul  et  quilibeí  eoriim  in  solidum  ad 
bcc  omnia  mecum  et  sinc  me  totaliter  tencanlur.  Nos 
autem  Alfonsus  dicli  doniini  iníanlis, Petri  primas  na- 
tu Gilabeitus  de  Cintiilis  Albeilus  do  Trllea  Rerenga- 


(  433  ) 
rius  de  Pau  Franciscus  Togoies  Malheus  Mercerii  et 
Thomas  de  Mariano  predicti  suscipienles  in  nos  dic- 
tam  ri(ie¡uss¡onern  et  pro  domino  infante  super  pre- 
diclis  Hdcjubentes  piomitiimus  vobis  dicto  domino  Re- 
gí et  dicto  |)iothonola;'io  nomine  dicti  domini  Ducis 
slipulanti  quilibet  videlicel  nostrum  insolidum  teneri 
ad  omnia  piedicta  per  diclum  dominum  Infantem  cu- 
ratorem  qui  supra  superius  promissa.  Obligantes  inde 
omnia  bona  nostra.  Renuntiantes  epislole  Divi  Adriani 
et  legi  dieenti  quod  prius  conveniatur  principalis  quam 
fidejussor  et  nove  constitulioni  el  omni  alii  juri  ratio- 
ni  et  consuetudini  predictis  obviantibus  quoquomodo. 
Postremo  nos  Rex  predictus  predicte  cure  et  ómnibus 
et  singulis  predictis  auctoritatem  nostram  Regiam  in- 
terponimus  pariter  et  decretum  decernentes  habita  de 
predictis  ómnibus  in  nostro  consilio  ut  premittitur  de- 
liberatione  solerti  cum  hac  nostra  pracmatica  sanccio- 
ne  dictam  curam  et  omnia  alia  predicta  robur  perpe- 
tuum  obtinere  non  obstante  quod  dicto  üuci  in  infan- 
lili  eiate  constituto  curator  ad  predicta  datus  fuerit 
nec  obstante  lege  rom.ana  que  innuere  vidcatur  Infan- 
t¡  curatorem  non  deberé  dari  nec  quavis  alia  lege  Ro- 
mana ac  jure  quo  presens  cura  aut  aliqua  predictorum 
infringí  possent  aut  eliam  annullari  quoniam  omnes 
legesetjura  predictis  obviantia  tollimus  et  omnem 
deffectum  si  (juis  in  predictis  esse  aut  notari  posset 
suplemus  ex  nostrc  Regio  plenitudinc  potcstalis.  Hanc 
pracmaticam  sanctionem  omncs  alias  leges  et  jura  pre- 
dictis contraria  corrigentem  volentes  sanclientes  ot 
slnluentes  [)ro  Icgc  in  \\;\c  {»rescnl¡  cura  et  alus  i>rc- 


(  434  ) 
missis  omnímodo  observari.  ín  quorum  rci  teslimo-' 
nium  presens  iustnimentum  fieri  jussimus  nostro  pen- 
denli  siglllo  munitum.  Dalum  et  aclum  Barchinone 
die  octava  decima  febraarii  anno  a  naiivitaie  Domiiii 
MCCCL  sexto. 

Signum  ^  Petri  Dei  gratia  Regis  Aragonum  el  ce- 
lera. Qui  heclaudamus  concedimus  et  firmamus  huic- 
que  cure  auctoritalem  iiostram  interponimus  et  de- 
crelum. 

Sigi3§num  infaniis  Raj^mundi  Berengarii  comilis 
Impuriarum  curatoris  predicii.  Qui  hec  laudo  concedo 
firmo  et  juro. 

SJg@88^S^98^na  Alfonsi  Gilaberti  de  Cinti-' 
llis  Asberli  de  Trilea  Berengarii  de  Pau  Francisci  To- 
gores  Mathei  Mercerii  et  Thome  de  Margano  fidejus- 
sorum  predicloí  um.  Qui  hec  laudamus  et  íirmamus. 
El  ego  dictus  Alfonsus  quia  minor  sum  viginli  quin- 
qué annis  maior  vero  decem  octo  annis  jurans  per 
Deum  et  cius  sancia  quatuor  Evangelia  coram  mei 
posita  et  corporaliler  lacta  promilo  quod  contra  hu- 
iusmodi  fidejussionem  non  vcniam  aliquo  jure  causa 
vel  eiianí  ratione.  Imo  certiíicatus  de  omni  jure  meo 
renuncio  de  certa  scienfia  et  expresse  beneficio  mino- 
ris  elatis  et  reslitulionis  ín  integrum  et  omni  alií  juri 
/oro  legi  rationi  consfitutioni  et  eonsuetudini  contra 
hec  repugnantibus.  Quod  est  aclum  die  loco  et  anno 
prefixis. 

Testes  huius  rei  sunt  Bernardus  de  Ulzineilis  mi- 
les legumque  doctor  consiliarius  et  thesaurarius  Ray- 
mundus  de  Perilionibus  armorum  uxerius  Gondisalbu» 


(  435  ) 
de  Castro  veleri  de  camera  et  Johanes  Petri  de  Acar- 
ren scriptor  secretarius  dicti  domini  Regís. 

Dominus  Rex  mandavit  Matheo  Adriani.  Vidit  eam 
dominus  Rex  qui  eam  misit  sui  anuli  sigillo  sigi- 
llatam. 

Fuit  clausum  per  Matlieum  Adriani  protonotarium 
sigilla  tenenlem  et  notarium  publicum. 


VIII. 


Permuta  y  cambio  de  la  ciudad  de  Vich  con  Villa- 
franca  del  Panadés,  á  favor  de  Bernardo  vizconde  de 
Cabrera,  en  atención  á  los  servicios  prestadns  por  él  y 
su  padre  Bernardo  de  Cabrera,  y  en  parte  como  com- 
pensación de  una  cantidad  debida  á  este  por  la  corte 
del  Bey. 


Varia  22  Petri  III.  n.  m.   I5i2  fol.    83.  v. 


In  nomine  Sánele  et  individué  Trinitatis  scilicel  Pa- 
tris  el  filii  el  Spiritus  Sancti.  Pateat  cunclis.  Quod  nos 
infans  Raimundos  Rerenga rii  Serenissimi  domini  Ja- 


(  436  ) 
cobi  bone  rnemorie  Regis  Arngonum  filius  comes  Im- 
pune curalor  dalus  et  ¡nter  alia  ad  infrascripta  assig- 
natus  per  Excelientissimiim  ac  magniíicum  principem 
et  (lominum  dominum  Pelrum  Dei  gratia  Regem  Ara- 
gonuní  Yalericie  Majorice  Sardinie  et  Corsice  comiiem- 
que  Barchinone  Rossilionis  et  Ceritanie  Ínclito  et  mag- 
nifico Infanti  Johanni  ipsius  domini  Regis  primogéni- 
to duci  Gerunde  comilique  Cervario  cum  instrumento 
publico  ipsius  domini  Regis  sigillo  pendenti  munito 
dato  et  acto  clausoque  per  ipsius  domini  Regis  subs- 
criptum  prothonotarium  die  octava  decima  mensis  hu- 
ius  febi'uari  anni  subscripli.  Prospicientes  dictum  do- 
minum Regem  tam  prius  prelium  rationibus  auditis 
cognita  per  suam  pronunliationem  latam  die  sabbati 
XX  die  februarii  aano  subscripto  dcclarasse  dictum  do- 
minum ducem  posse  permutare  el  alienare  si  hoc  fa- 
ceré voluerit  et  elegerit  ad  utilitatem  et  comodum 
suum  civitatem  Vici  seu  partem  eiusdem  et  alia  que 
habet  in  dicta  civitate  parrochia  ac  terminis  eorundem 
prout  hec  et  alia  in  processu  inde  habito  et  dicta  pro- 
nuntiatione  latius  continentur.  Atiendentes  etiam  no- 
bilem  Petrum  de  Montechateno  procuratorem  Cathalo- 
nie  generalem  ac  a  dicto  domino  Rege  super  hiis  spe- 
tiales  poteslatem  et  comissionem  habentem  causa  cog- 
nita declarasse  ac  decrevisse  subscriptam  permutatío- 
nem  dicto  duci  fore  utilem  et  nobis  uí  curatori  ipsius 
permisisse  et  concessisse  auctoritatem  et  licentiam  fa- 
ciendi  cum  efectu  vite  et  nomine  dicti  ducis  infras- 
criptam  permutationem  et  omnia  et  singula  quem  in 
ea  aut  ratione  vel   occasione  ipsius  necessaria  fuerint 


(  437  ) 
aut  ctiam  opportuna  prouthecet  alia  plene  patent  per 
processuro  habilum  de  ejsdem.  Ideo  altentis  ómnibus 
et  siiiííulis  sapradictis   inlervenientihiis   auctoi-itate  et 
decreto  dicti   iiobilis  procuratoris   de    premissis    spe- 
cialein  comissionem   l\eü;iam    habentis.   Gratis    et   ex 
certa  scientia  permulamus  et   ex    causa  permutationis 
¡n  feudurn  concedimus  vobis  uobili  viro  Bernardo  vi- 
cecomiti  Caprarie  civitatem  Vici    quatenus  ad  dictum 
dominum  ducem  spectat  cum    parrocbia    territorio  et 
terminis  ac  pertinenciis  suis  universis  cum   militibus 
videlicet  et  dominabus  civibus   et  alus   borainibus  et 
feminis  mero  et  mixto  imperio  el  omni   alia  jurisdic- 
tione  alta  et  baxa  et  cum   redditibus   el    proventibus 
pace  et  guerra  et  alus  cunctis  juribus  et  rebus  que  ad 
illustrissimum    dominum  Regem   Jacobum   recolende 
memorie  patrem   nosirum    ex  permutatione  Ínter  ip- 
sum  et  reverendum  patrem  Berengarium  tune  Vicen- 
sem  epischopum  cum   assensu    sui   capitoli   pervene- 
lunt  et  cum  etiam  ómnibus  alus  juribus  ad  dictum 
dominum  ducem  ex  larííilionibus   dicti   domini  Rcííís 
patris  sui  et  alias  de  jure   usu  vel  alias  pertinentibus 
quovismodo etiam  sisint  majorasuperius  expressatis  el 
talis  etiam  nature  quod  sine  expressione  speciali  non 
iransirent  quoniam  ea  omnia  volumus  hic  pro  expresis 
baberi  et  sub  dicta   generalitatc  eiiam  comprehendi 
exceptis  in   rebus   et  juribus    sique    ante   pre-entem 
permutalionem  per  dictum  dominum  Regem  nomine 
et  jure  suo  proprio  aut  ut  patrem  et  legittimum  am- 
ministratorem  dicti  ducis  aliénate  fuerinl  que  in  pre- 
senil permutatione  inlelligimus  non  venire.  Salvo  jure 


(  438  ) 
luendi  aut  alio  quovis  dicto  domino  duci  ad  redimen- 
dum  vel  repetenduwi  eadem    coinpetenti   qiiod  in   hac 
permutatione  volumus  conipreliendi.  Hanc  autem  per- 
niutatiouern  et  ex  causa  perrnutationis  iu  feudurn  con- 
cessionem  vobiscum  diclo  vicecotnite   et   vestris  suc- 
cessoribus  sub  modis  tamen   et  reientionibiis  infras- 
criplis  pro  Viliafraiicha  Penilencium  qnequidein  villa 
una  cum  villa  de  Ar-bucio  ac  caslris  de  Olerdoia  et  de 
Fonte  rúbeo  ac  crirninali  jurisdiclione  quatn  dictus  do- 
minus  Hex  habebat  in  Castro  veteri  Penilentiiim  alias 
vocato  Casiellviy  Stremei*  ad  vos  dictum  vicecomitem 
pervenit  parlirn  in  solulum  certarum  qiiantitatum  pec- 
cunie   nobili   viro  Bernardo   de  Capraria  palri   vestri 
dicli  vicecomitis  per  curiam  dicti  domini  Regis  debi- 
tarum  et  per  ipsum  jure  cesso    i;i  vos  dictum  viceco- 
mitem translatarum  et  partim  in  retributionem  preci- 
puorum  servitiorum  per  i[>sum  nobileíu  el  vos  dictum 
vicecomitem  dicto  domino  Regi  et  Sde  reipublice  im- 
pensorum  ut  consta t   ex  tenore    cuiusdam    privilegii 
ipsius  domini   Regís   bulla  plúmbea  comuniti  acti  et 
clausi    per    subscriptum    piothonotarium    in    camera 
timbrorum  Castri  Perpiniani  die  octava  decima  janua- 
ri  anni  inferius  scripti  facimus  vobis   dicto  vicecomití 
sicut  melius  et  plenius  dici  potest  et  intelligi  ad  ves- 
tri dicti  vicecomitis  et  vestrorum  securitalem    et   sal- 
vamentum   et   sanum  etiam  iniellectum.   Et  predicta 
omnia  et  singula    que  diclo   nomine  vobis  dicto  vice- 
comiti  permutamus  infeudum  exirahentes  curatori  no- 
mine predicto  de   jure   dominio  et  posse  dicti  domini 
du(  is   et  suorum  eadem  in  feudum   ul  premittiíur  in 


(  439  ) 
jiis  dominium  et  posse  vestri  dicti  vicecomitis  et  ves- 
trorum  rnittimus  el  Irnnsíerirmis  ¡rrevocabiliter  pleno 
jure.  Et  quia  a  dicto  domino  Rege   cum   dicto  cure 
instrumento  firmam  et  concensum  hal)uimus  faciendi 
eupatorio  nomine  quo  supra  peimutationem  de  civita- 
tibus  villis  et  alus  Jocis   quas  in  feudum  pro   domino 
Rege  dictus  dominus  dux  tenet  ideo  inducimus  cura- 
torio  nomine  predictO   vos  dictum  vicecomitem  et  ves- 
tros  de  piedictis  ómnibus  et  singulis  quem    vobis  su- 
perius    permuiamus  in  possessionem  coiporalem  seu 
quasi  ad  habendunj  Icnendum   omnique  tempore   pa- 
citice  possidendum  pro  ut  melius  per  nos   vobis  dicto 
vicecomiti  in  feudum  data  sunt  et  superius  et  inferius 
continetur.    Promitentes  vobis   dicto   vicecomiti  quod 
trademus  vobis  aut  vestris  aut  cui  vohienüs  loco  ves- 
tri possessionem  corporalem  seu   quasi   omnium  pre- 
dictorum  per  nos  vobis  permutalorum.  Et   nichilomi- 
nus  dicto  nomine   damus   et   concedimus  vobis   dicto 
vicecomiti  et  vestris  auctoritatem  iicentiam  et  plenum 
posse  quod  vos  el  vestri  per  nos  et  nostros  vel  alium 
nomine  vestro  auctoritale  vestra  propria  possitis  pos- 
sessionem coi'poraiem  sea  quasi  omnium  poedictorum 
et  singulorum  libere  aprebendere  et  aprebensam  lici- 
te retiñere.  Nos  enim  dicto  nomine  doñee  vobis  diclo 
vicecomiti  aut  vestris  dictam  possessionem.  tradiderimus 
vel  vos  eam  aprehenderilis   constituimus  vos   inteiim 
dicto  nomine  prcdicta  omnia  et  singóla  pro  vobis   et 
vestris  titulo  precario  tenere.  Et  ex  causa  huius  per- 
mutationis  in  feudum  diclo   nomine  cedimus  per  dic- 
Inm  dominum  duciMn  et  sims   vobis  dicto   vicecomiti 


(  440  ) 
et  vestris  porpelno  omnia  juia  omnesque  actione  rea- 
les et  personales  mixtas  iitiles  et  directas  et  alias  quas- 
cumque  dicto  domino  dnci  compelerles  eí  competen- 
cia et  compelere  debentia  in  prediciis  ómnibus  et 
singulis  et  contra  quascumque  personas  et  res  ratione 
tíoium.  Qiiibus  juribus  et  actionibus  nos  dictus  vice- 
cornes  et  vestri  possitis  uti  et  experiri  agendo  et  de- 
fendendo  et  alias  quomodolibet  in  juditío  \v\  extra 
quemadmodum  dictus  dominus  dux  et  nos  dicto  cure 
nomine  possemus  ante  buiusinodi  pernmtationem  et 
jurium  cessionem  et  nunc  vel  etiam  postea  quaudo- 
cumque.  Et  etiam  dicto  curatorio  nomine  oiandamus 
tenore  huíus  publici  instrumenti  vicom  epistole  in  hac 
parte  gerentis  ómnibus  et  singulis  militibus  et  domi- 
nabus  et  civibus  et  etiam  quibus<umque  alus  homi- 
nibus  et  feminis  cuiuscumque  status  legis  sen  condi- 
tionis  sint  vel  fuerint  habiíantibus  et  habilaturis  in 
dicta  civitate  Vici  et  terminis  territorio  parrochia  et 
pertinentiis  suis  in  quantum  ut  premittitur  ad  dic- 
tum  dominum  ducem  pertinebat  quod  de  ómnibus  et 
singulis  que  vobis  in  feudum  permutamus  vobis  dicto 
vicecomiti  et  veslris  perpetuo  respondeant  et  vos  dic- 
tum  vicecoiriitem  et  vestros  pro  eorum  dominis  ha- 
beant  leneant  et  admitant  nobisque  et  vestiis  in  ómni- 
bus decelero  obediant  tanquam  eorum  et  predictorum 
que  ut  premittitur  vobis  permutamus  domino  sive  do- 
minis natural  i  seu  naturalibus  et  homagium  faciant  ac 
fidelitatis  juramentum  que  per  vassallos  eorum  domi- 
no predicto  domino  duce  feudum  tenenti  prestari  de- 
bent  el  sunt  etiam  fieri  assueta  et  de  ómnibus  et  sin- 


(  -Ul   ) 
gnus  jiiiibiis   vobis    et  vcslris  respondeant  de  quibus 
dicto  domino  duci  aiit  domino  Regiutpalri  el  legitlinio 
amministiatori  ciusdem  lespondere  lenebantur  et  con- 
sucverant  qiiavis  causa.  Quoniam  nos  dicto  nomine  vos 
dictum  vicecomilem  et  veslros  in  pi'edictis  que  supra 
vobis  in  feudum  permutamus  in  jus  dicti   domini  du- 
cis  ponimus  sub  modis  et  relentionibus  infrascriplis  et 
constituimus  ac  facimus  vos  el  vestros  ib¡  et  inde  do- 
minos  actores  et  procuratores    in  vestri    dicli  viceco- 
mitis  et   vestrorum   propria    ad  dandum   vendendum 
alienandum  distrahendum  permutandum   et   impigno- 
randiim  eis  tamen  modo  et  forma  quibus  feuda  similis 
nature  vendi  et  alias  alienan  possunt  secundum  usa- 
ticos  Barchinone  et  constitutiones  et  usanlias  Catha- 
lonie  et  ad  faciendum  inde  vestras  et  vestrorum  omni- 
modas  volúntales.  Vos  vero  diclus  vicecomes  et  vestri 
successores  perpetuo  in   et  de  hiis  que   vobis  supra 
permutamus   sub    infrascripta  forma   teneamini   dicto 
domino  duci  el  suis  successoribus   daré  de  dicta  civi-. 
late  quatenus  ad    dictum    dominum    ducem    cum  alus 
prediclis  permutalis  speclabant   et  nunc  in   vos  dic- 
tum vicecomilem  ex  presentí  permutatione  transfeiun- 
lur  polestatem  irali   et   paccati    toliens   quotiens  inde 
fueiilis  requisiti   juxla  usaticos  Barchinone  et  consti- 
tutiones Cathalonie  generales,  lia  videlicet  el  non  alias 
(juod  diclam   poleslatem   dicto    domino   duci  aut   alii 
domini  Kegis  primo  successori  si  ídem  dominus  dux 
quod  Dcus  avertai  antequam  dictus  dominus  Rcx  diem 
suum  claudat  extremum  dicte  civitatis  et  aliorum  pre- 
dictoi'um  vel  lutoribus  aut  alus  amministratoribus  vel 

TOMO   XXXIV.  29 


(  442  ) 
procuratoribus  ipsorum  ducis  seu  primi  successoris  in 
dicto  casu  dicti  domini  Regis  nullomodo  teneamini  vos 
aut  successores  vestri  universales  vel  singulares  daré 
vel  tradere  nec  ipse  dominus  dux  aut  primus  ut  pre- 
dicitur  dicti  domini  Regis  successor  possint  eandem 
vobis  vel  vestris  successoribus  petera  doñee  diclus 
dominus  dux  aut  primus  dicti  domini  Regis  successor 
cum  instrumento  publico  juramento  et  alus  cauteüs 
debitis  valíate  et  alias  cum  eficacia  jure  et  facti  confir- 
raaverit  ad  uliliorem  vestri  et  vestrorum  cautelam  vo- 
bis dicto  vicecomiti  et  dictis  vestris  successoribus  jux- 
ta  formam  inferius  dictatam  presentem  permulatio- 
nem  hoc  tamen  adjecto  et  decláralo  quod  si  dominus 
Rex  nunc  regnans  dominus  directus  et  alodiarius  dic- 
te civitalis  quatenus  tamen  ad  dictum  dominum  du- 
cem  spectat  et  aliorum  que  in  bac  permutatione  ve- 
niunt  requisierit  sibi  potestatem  de  predictis  dari  per 
dictum  dominum  ducem  eo  casu  vos  diclus  viceco- 
mes  aut  vestri  successores  ipsam  poteslatem  domino 
Regí  et  non  dicto  domino  duci  teneamini  tradere  at- 
que  daré.  Dicta  vero  confirinatione  facta  vos  dictus 
vicecomes  et  vestri  dictam  potestatem  daré  et  tradere 
dicto  domino  duci  seu  dicti  domini  Regis  primo  ut 
dicitur  successori  et  suis  successoribus  teneamini  li- 
bere prout  dari  et  tradi  debet  juxta  usaticbos  Barchi- 
none  et  usantiam  Cathalonie  presenti  relentione  seu 
modificalione  in  aliquo  non  obstante.  Volumus  tamen 
et  expresse  retinemus  quod  vos  aut  vestri  successo- 
res non  possitis  seu  vobis  aut  eis  non  liceat  in  termi- 
nis  territorio   el   pertinenciis   supradictis  in  quantum 


(  443  ) 
ad  dictnm  dominum  ducem  pertinebant  ullo  unquam 
tempore  fortalicia  aiit  castra  consiruero   vcl   edifficare 
aut  constriii  sen  cdifficari  faceré  absqiie  dicti  domini 
ducis  vel  suopum  expressa  volúntate  et  speciali  per- 
missii.  Et  si   quocumque   casu.de  dicti  domini  ducis 
vel  suoriim  sucoessorum  volúntate  et  permissu  intia 
dictos  termines   lerritorium   parrochiam  et  pertinen- 
tias  in  quantum  ad  dictnm  dominum  ducem  pertine- 
banl  aliqua  construerentur  castra  seu   fortalicia  quod 
ipsa  omnia  et  singula  castra  et  fortalicia  pro  dicto  do- 
mino duce  aul  suis  successoribus  teneantur  in  fcudum 
et  de  eis  vos   dictus  viceconies  eí   vesíri  dicto  domi- 
no duci  et  suis  daré  teneamini   potestaíem  jnxta   for- 
mam  super   dicto   feudo  jam    superius    expressatam. 
Nos  vero  ex    potestate  nobis   atributa   in  officio   cu- 
re jamdicte  ad   dicti   domini   ducis   utilitalem  intime 
aoelanies  et  honorem   vestri   vicecomiíis  preiibati  ip- 
sum  dominum  ducem    et    suos    consulte  et  ex  certa 
scientia  astringimus  et  specialiler  obligamus  et  diciuní 
fcudum  dicti  domini  ducis  dominio  incorporamus   to- 
taliter  et  uninius  sic   quod   ipsum  fcudum  dictus  do- 
minus  dux  vel  ipsius  successores  non  possint  ab  eis- 
dem  seu  ab  eorum  dominio  separare  (juovis  jure  titu- 
lo sive  causa  ncc  illud   cuicumque  alii   cuiusvis  status 
dignitatis  aut  preeminencio  sit  vel   fuerit   nisi  primo- 
genitus  suus  vel  suorum  successorum  fuerint  qui  suc- 
cedere  debeanl  in  domini  Hegis  predicli  regnis  comi- 
talibus  atque  terris  quacumque  raliono  seu  causa  aut 
quovismodo  etiam   pro  retributione  armorum  servicii 
per  aliquem  baronem  seu  milifem  aut  quemvis  alium 


(  444  ) 
ciiiüscumque  preheminentie  fueiii  ipsi  domino  duci 
vel  suis  prestandi  vel  pro  redemptione  captivorum  ac 
alus  casibus  spetialibus  in  jure  exceplis  vel  qui  pacto 
contrahentium  vel  alias  videanlur  exceplis  etiam  si 
siot  spetialiores  et  majores  casibus  superius  exprés- 
satis  concederé  sive  daré  aut  quacumque  alia  ratione 
inpignorare  permutare  aut  excambiare  aut  alio  quo- 
cumque  modo  alienare  seu  transferre  nam  condicimus 
et  in  pactum  deducimus  illis  casibus  vos  dictuní  vi- 
cecomitem  vel  successores  vestros  non  teneri  recog- 
noscere  dictum  feudrm  vel  daré  potestalem  alii  quam 
dicto  domino  duci  vel  primogénito  suo  vel  suis  suc- 
cessoribus  qui  succedere  debeat  in  domini  Regis  pre- 
dicíi  regnis  comitalibus  atque  terris  nec  vos  dictum 
vicecomitem  vel  vestros  successores  aut  a  vobis  vel 
vestris  super  predictis  qualitercumque  causam  babentes 
quomodolibet  ab  eodem  feudo  enfranchire  vel  illud 
feudum  enervare  possint  quoquomodo.  Quoniam  su- 
per eisdem  dicto  domino  duci  et  suis  successoribus 
omnimodam  demimus  polestatem.  Decernentes  pror- 
sus  nunc  pro  tune  et  tune  pro  nunc  cassum  irritum 
et  inane  quidquid  prediclum  dominum  ducem  aut  suos 
successores  circa  concessionem  donationem  alienatio- 
nem  aut  franchitatem  enervationem  seu  diminutionem 
dicti  feudi  in  nos  dictum  vicecomilem  vel  vestros  aut 
quoscumque  alios  dicto  excepto  primogénito  actum 
fuerit  seu  fiet  aut  agi  seu  fieri  inceptum  amodo  quo- 
vismodo  idque  vacuamus  nunc  pro  lunc  et  tune  pro 
nunc  tütis  juribus  et  effectum.  Volentes  insuper  de 
certa  scientia  et  etiam   vobiscum   dicto   vicecomite  et 


(  445  ) 
vestris  successoribus  condicentes  quod  in  casu  quo  vos 
dictus  vicecomes  vel  vestri  franchitatem  enervationem 
sen  diminutionem  aliquam  leceperitis  de  factovel  de 
jure  quod  dictum  feudum  essel  ¡pso  jure  vobis  dicto 
vicecomiti  et  vestris  successoribus  aut  in  predictis  a 
vobis  vel  eis  causam  habenlibus  predictum  et  dicto 
domino  duci  acquisitum  licel  hoc  fieret  de  dicti  domi- 
ni  ducis  vel  suorum  successorum  molu  proprio  vel 
concensu  non  obstantibus  quibuscumque  verbis  que 
per  dictum  dominum  duceni  vel  eius  successores  in 
dictis  franchitate  encrvatione  seu  diminutione  aponi 
seu  adici  valeant  quovismodo  et  predictas  incorpora- 
lionem  dicto  domino  duci  et  suis  ac  non  separationem 
fiendam  el  omnia  posita  ad  corroborationem  ipsarum 
promittimus  nomine  predicto  vobis  infrascripto  pro- 
ibonolario  stipiilanli  nomine  generalis  Cathalonie  ac 
omnium  et  singulorum  locorum  sitorum  in  Calhalonia 
seu  ducatu  Gerunde  inviolabililer  observari.  Renun- 
tiantes  expresse  dicto  nomine  omni  juri  quo  liceat  ¡n 
predicíis  vel  eorum  aliquo  conlraire  dando  dicto  no- 
mine potestatem  hominibus  ducatus  singulis  civííati- 
bus  atque  locis  infra  ducatum  constitutis  nunc  ut  ex 
lunc  et  tune  ut  ex  nunc  quod  possint  faceré  síndicos 
et  procuratores  qui  possint  coram  dicto  domino  duce 
et  successoribus  suis  supplicare  requirere  et  protesta- 
ri  quod  per  nos  premisso  nomine  promissa  circa  pre- 
dicta  perpetuo  observentur.  Et  sub  pi-rdictis  et  in- 
frascriptis  conditionibus  et  retenlionibus  dicto  cura- 
torio  nomine  promittinius  et  convenimus  in  bona  fide 
et  slipulationc  solemni  vobis  dicto  vicecomiti  et  ves- 


(  446  ) 
tris  suecessoribus  quod  predicta  que  vobis  et  vestris 
supra  permutamus  faciemus  dicto  nomine  vos  dictum 
vicccomitem  et  vestios  habere  et  teneie  et  possidere 
ia  pace  contra  oaines  personas  vobis  dicto  vicccomi- 
ti  vel  vestris  suecessoribus  super  predictis  vel  aliquo 
eorundem  molestianí  inferentes  vel  petiiionem  vel  de- 
mandan! facientes.  Promitentes  dicto  nomine  vobis 
dicto  vicecomiti  et  vestris  stipulatione  solemni  bona 
fide  quod  dictus  dominas  dux  cum  ad  elatem  quin- 
decim  annorum  pervenerit  primo  ac  intervenienti  ju- 
ramento ad  sancta  quatuor  Evangelia  cum  instrumento 
publico  eius  pendenli  sigillo  muniendo  in  quo  pre- 
sentís permutationis  de  verbo  ad  verbum  series  inse- 
retur  ratificabit  laudabit  et  approbabit  per  se  et  suos 
successores  perpetuo  permutationem  huiusmodi  sub 
hiis  verbis.  Nos  infans  elcera  viso  quodam  instrumen- 
to permutationis  per  inclitum  iníantem  Rainiunduní 
Berengarii  comitem  Impuriarum  dicti  domini  genito- 
ris  nostri  patruum  et  per  ipsum  dominum  Regem  no- 
bis  quo  ad  infrascripta  permutationem  et  alias  quas- 
cumque  nobis  ulilcs  in  curaíorem  datum  cuius  tenor 
talis  est.  In  nomine  sánele  eí  individué  trinitatis  etcé- 
tera fatentes  nos  excessisse  etatem  quindecim  annorum 
foreque  minorem  viginti  annis  per  nos  et  successores 
noslros  permutationem  predi ctam  et  omnia  et  singu- 
la  et  ipsa  contenta  laudainus  approbamus  el  eliam 
coníirmamus.  Et  íacíis  per  nos  sacrosauclis  qualuor 
Evangeliis  coram  nobis  positis  cerciorali  super  hiis 
de  omni  jure  noslro  per  subscriptum  notarium  non 
cQucli  seducti  nec  aliquo  circumventi  set  gratis  el  es 


{  447  ) 
certa  scientia  ac  spontanea  volúntale  juramus  et  dicti 
jurarnenii  virtute  promitlinius  vobis.  .  .presentí  et 
recipiénti  et  vestris  quod  dictam  permutalionem  et 
omnia  et  singula  superius  expressata  tenebimus  et  ob- 
servabimus  inviolabiliter  et  observari  etiam  faciemus 
inconcusse  et  contra  ipsa  vel  eoruin  aliqua  non  fa- 
ciemus vel  veniemus  aut  contrafíeri  sinemus  aut  per- 
milemus  ratione  minoris  etalis  aut  restitutionis  in  ¡n- 
tegrum  aut  alio  quovis  jure  seu  causa.  Renuntiantes 
super  hüs  dicio  beneficio  minoris  etatis  et  restitucio- 
nis  in  integrum  et  omni  alii  juri  foro  legi  ralioni 
constitucioni  et  consuetudini  contra  hec  repugnanti- 
bus.  In  cuius  rei  etc.  Datum  etc.  Declarantes  dicto 
curatorio  nomine  quod  postquam  dictus  dominus  dux 
etatem  quindecim  annorum  excesserit  pro  predictis 
nec  juramentum  seu  homagium  vos  dictus  vicecomes 
vel  successores  vestri  prestare  nec  etíam  dictam  po- 
lestalem  daré  dicto  domino  duci  vel  primo  dicti  do- 
mini  Regis  successori  predicto  teneamini  doñee  sub 
dicta  forma  dictus  dominus  dux  vel  dictus  primus  dic- 
ti domini  Regis  successor  vobis  dicto  vicecomili  vel 
vestris  huiusmodi  permutationis  confirmationem  ef- 
fectualiter  fecerit  predestinctam  facta  vero  dicta  con- 
firmatione  vos  dictus  vicecomes  et  vestri  eidem  do- 
mino duci  et  suis  dicta  juramentum  et  homagium 
prestare  et  dictam  potestatem  daie  teneamini  ut  su- 
perius est  jamdictum.  Declaramus  insuper  et  ex  pac- 
to Ínter  nos  et  vos  diclis  nominibus  inilo  pro  dicto 
domino  duce  et  suis  retinemus  expresse  quod  dicta 
coníirmatioue  facta  dicta  Yillafrancha  Penileniiuní  vel 


{  448  ) 
íiÜquo  de  eis  perlinentiis  pro  evictione  plusquam  alia 
dicli  domini  ducis  bona  non  sit  nec  inlclligalur  aliquid 
obügata  sed    pro  eadem   evictione   in   geneíali  omnia 
bona  et  res  dicti  domini  ducis  perpetuo  obligíUa  exis- 
tant.  Et  pro  prediclis  ómnibus  et  singulis  per  nos  cu- 
ratorio  nomine  prediclo  et  liictum   etianí    dictum  du- 
cem  et  successores    suos   attendendis   et  complendis 
obügamus   cum  auctoriíate    et    decreto    dicli   nobiüs 
procuratoris  Calhalonie  omnia  bona  dicti  domini  ducis 
presentía  et  futura.  Renuniiantes  omni  legi  consueludi- 
iii  que  predictis  possent  aliquatenus  contiaire.  Versa- 
vico  nos  dictus  Bernardus   vicecomes  Caprarie   miles 
recipientes  a  vobis  dicto  domino  infante   cuiatore  qui 
supra  sub  pactis  modis  conditionibus  et  retentionibus 
supradictis  permutationem  hiiiusnn)di  in   feudum  ho- 
noratum  ut  predicitur    et   predictis   ómnibus   consen- 
.ientes  ac  promitentes  omnia  el  singula   pacta   reten- 
tiones  et  modos  predictos  et  omnia  alia  predicta  ut  ex- 
pressa  sunt  superius  attendere  etcomplere  permulamus 
ut  ex  causa  seu  titulo  permutationis  concedimus  vobis 
dicto  domino  infaníi  curatori  presenli  et  recipienti  ip- 
sius  domini  ducis  nomine  et  suorum  ac  pro  dicto  do- 
mino ducc  et  suis  per  franchum   et  liberum   alodium 
pro  dicta  civitate  Vici  et  alus  superius  largius  exprés- 
satis  per  vos  dictum    dominura   curatorem  nobis  dicto 
curatorio  nomine  permutatis   et   titulo   permuialionis 
nobis  traditis  el  concessis  dictam  Yillamfrancbam  Pe- 
nitentium  cum  suis  terminis  et  períincntiis    universis 
et  cum  mero  et  mixto  imperio  et  alia  jurisdictione  alta 
et  baxa  civili  el  crimiuali  et  cum   clasllanis   niilitibus 


(  449  )  . 
es  doniinabus  et  alus  hoiuinibus  et  feminis  cuius- 
cumque  leíais  suilus  sen  condilionis  sint  vel  fue- 
rini  inibi  hab¡t;inlibus  el  babilatuiis  et  cum  hoste 
exercitu  et  cavalcata  et  redernptione  earimdem  et 
eum  piscalionibus  et  venationibus  mliieriis  atque  tro- 
bis  et  cum  ómnibus  redclilibus  exitiims  proventi- 
bus  el  questiis  peytis  suhsidüs  adempriviis  et  alus 
esdevenimenlis  et  exaolionibus  quibiiscumque  furnis 
melendinis  aquis  aqucíluctibus  et  reductibiis  et  res- 
closis  rnontibus  nemoribus  atque  silvis  plañís  pratis 
pascuis  et  garrigiis  bovalico  monetalico  cenis  albergis 
feudis  feudatariis  potestatibus  et  emparisetestacamen- 
t¡s  servicüs  servilutibus  realibus  et  personalibus  et 
cum  ómnibus  aiiis  juiibus  m  dicta  Yillafrancha  et  eius 
lerniinis  apendiciis  et  pertinenciis  ipsorum  nobis  per- 
{inentibus  et  pei'tinere  debentibus  de  jure  usaticis 
conslitutionibus  usibus  prout  melius  et  plenius  ea  in 
dicia  villa  el  eius  terminis  appendicüs  et  pertinenciis 
habemus  et  liabere  debemus  et  nobis  compeíunt  quo- 
quomodo  vigore  dicte  donalionis  perdictum  dominum 
Regem  nobis  facte  ex  causis  supei-ius  jam  expressis. 
Quamsiquidem  per  francbum  el  liberum  alodium  per- 
mutalionem  vobis  dicto  domino  inñinti  curatori  qui 
super  presenti  et  recipienti  pro  diclo  domino  duce 
et  suis  facimus  sicui  melius  et  plenius  dici  potest  et 
inielligi  ad  dicti  domini  ducis  et  suorum  successorum 
salvamenlum  ac  sanum  etiam  intcllectum.  Et  cxtra- 
bentes  predicla  omnia  et  singula  que  vobis  diclo  do- 
mino infanti  dicto  curalorio  nomine  i)ermutamus  per 
francbum  el  liberuui  alodium  de  jure  dominio  et  pos- 


(  450  ) 
se  nostri  dícti  vicecomitis  et  nostrorum  eadem  in  jus 
domínium  et  posse  dicli  domini  ducis  et  suorum  suc- 
cessorum  tiansferimus  iirevocabiliter  pleno  jure.  In- 
duceiites  vos  dictum  dominum  curatorem  et  ipsum 
domiíium  dueeni  et  suos  dicto  nomine  in  possessio- 
nem  corporalem  seit  quasi  nam  cum  dictam  Yilam- 
fraucham  cum  eius  terminis  et  pertinenciis  universis 
dictus  dominus  Rex  a  nobis  dicto  vicecomile  precario 
teneat  dictam  precariam  possessionem  et  jus  quod  in 
ea  et  ad  eam  habemus  vobis  dicto  domino  curaiori 
dicto  domini  ducis  nomine  et  suorum  cedimus  et 
transferimus  volenie.s  eam  esse  penes  vos  dictum 
dominum  curatorem  et  dictum  dominum  ducem  et 
suos  successores  pleno  jure  si  quod  dictus  dominus 
Rex  amodo  ipsam  villam  cum  terminis  et  pertinenciis 
suis  universis  pro  dicto  domino  duce  el  suis  titulo 
precario  teneat  sicut  ante  presenten!  permutalionem 
pro  nobis  titulo  precario  tenebat.  Et  nichilominus  ciic- 
le  permutationis  titulo  donamus  et  concedimus  vóbis 
dicto  domino  curatori  dicti  domini  ducis  nomine  li- 
centiam  et  plenum  posse  quod  vos  vel  dictus  domi- 
nus dux  per  vos  vel  ipsum  vel  alium  nomine  etauc- 
toritate  vestri  et  dicti  domini  ducis  possitis  posses- 
sionem seu  quasi  omnium  predictorum  el  singulorum 
libere  aprehenderé  et  aprebensam  licite  retiñere  sicu- 
ti  nos  ante  presenten!  permutalionem  hec  faceré  po- 
teramus  et  nobis  etiam  licebat.  Nos  enim  doñee  vobis 
dicto  domino  infanti  curatori  vel  dicto  domino  duci 
aut  suis  dictam  possessionem  tradiderimus  vel  vos  dic- 
to nomine  eam   aprebenderiiis  constituimus  ioteriai 


(  451  ) 
nos  et  eliam  dictum  dominum  Regem  qui  pro  nobis 
nunc  precario  titulo  dictam  villam  cum  eius  termi- 
nis  el  pertinenciis  deiinet  predictam  villam  et  omnia 
et  singula  predicla  pro  vobis  dicto  nomine  precario 
possidere.  Et  ex  causa  huius  permulationis  cedimus 
dicU)  nomine  per  no»  et  successores  nostros  vobis 
dicto  domino  curatoii  et  dicto  domino  duci  et  suis 
perpetuo  omnia  jura  omnesque  ácliones  reales  et  per- 
sonales mixtas  útiles  et  directas  et  alias  quascumque 
nobis  dicto  vicecomiti  competentes  et  competentia 
et  competeré  debentia  in  prediclis  ómnibus  el  singu- 
lis  et  contra  quascumque  personas  et  res  ratione  eo- 
rum  quibus  juribus  et  actionibus  possitis  vos  dictus 
dominus  curalor  et  dictus  dominus  dux  et  sui  per- 
petuo uli  el  experiri  agendo  et  defendendo  et  alias 
quomodolibet  in  juditio  vel  extra  quod  admodum  nos 
possemus  ante  permutationem  huiusmodi  et  jurium 
cessionem  et  nunc  vel  etiam  postea  quandocumque 
et  etiam  lenore  presentís  publici  instrumenti  vicem 
epistole  in  se  gereniis  mandamos  dicto  nomine  uni- 
versis  et  singulis  castlanis  militibus  et  dominahus  et 
alus  hominibus  et  feminis  cuiuscumque  status  legis 
seu  conditionibus  sint  vel  fuerint  habitantibus  et  ha- 
bitaturis  in  dicta  villa  et  eius  terminis  et  penditiis  et 
pertinentis  universis  quod  de  ómnibus  et  singulis  que 
vobis  supradicto  nomine  permutamus  vobis  dicto  no- 
mine et  dicto  domino  duci  ac  suis  perpetuo  impen- 
dcant  et  vos  dicto  nomine  et  dictum  donunum  ducem 
el  eorum  dominis  naturalibus  babeanl  el  admillant 
nobisque  el  dicto  domino  duci  et  suis  ¡n  ómnibus  de- 


(  452  ) 
cetero  obedient  tanqiiam  eorum  et  predictorum  que 
vobis  dicto  nomine  permutamus  dominis  homagium 
el  fidelitatis  eliam  juramentum  quem  ¡psis  militibus 
et  dominabus  et  hominibus  et  feminis  vobis  dicto  do" 
mino  ciiratori  dicti  domino  ducis  nomine  ipsa  boma- 
gium  et  juramentum  facientibus  et  prestanlibus  nunc 
iit  ex  tune  eosdem  absolvimos  et  liberamus  ab  omni 
dominio  et  quovis  vinculo  seu  obligationis  genere  quo 
nobis  sint  aut  censeantur  astricti  vel  aliquatenus  obli- 
n:ati.  Vos  et  enim  dictum  dominum  curaíorem  et  dic- 

o 

tum  dominum  ducem  et  suos  et  ipsius  successores  in 
predictis  que  vobis  permutamus  in  locum  nostri  dicti 
vicecomitis  ponimus  et  transferimus  pleno  jure  et 
constiluimus  ac  facimus  vos  dictum  dominum  curato- 
rem  et  dictum  dominum  ducem  et  suos  ibi  et  inde 
dóminos  actores  et  procuratores  el  in  rem  dicti  domi- 
ni  ducis  propriam  ad  dandum  et  vendendum  alienan- 
dum  distrabendum  et  permutandum  et  impignoran- 
dum  et  ad  íaciendum  inde  vestras  dicto  nomine  et 
dicti  domini  ducis  et  suorum  omnímodas  voluntites 
et  per  nos  et  nostros  successores  bona  fide  et  stipula- 
tione  solemni  vobis  dicto  domino  curatori  et  dicto  do- 
mino duci  et  suis  promitimus  quod  predicta  vobis  dic- 
to domino  curatori  quo  supra  nomine  permutamus  fa- 
ciemus  nos  diclus  vicecomes  et  nostri  dictun»  dominum 
ducem  et  suos  perpetuo  babere  et  tenere  ac  possidere 
in  pace  contra  omnes  personas.  Pieterea  donamus  el 
remitimus  donatione  pura  simplici  et  irrevocabili  Ín- 
ter vivos  vobis  dicto  domino  curatori  et  dicto  domino 
duci   el    suis   perpetuo  quidquid   predicta   que  vobis 


[    453  ) 
(liclo  domino   cui'atori  permulamus  nunc  plus  valent 
aiit  valebuDt  imposterum   hüs   que   dicio  curalori  no- 
mine uobis  diclo  vicecomiti  ut  premittitur   permuta- 
tis  eliam  si  diniidia  jusli  precii  plus  valcreiit.  Uenun- 
tianíüs  expresse  legi  sen  juri  qua  seu  quo  deceptis  ul- 
lia  dimidia  justi  prelü  subvcnitur.    Et   tactis  per  nos 
sacrosanctis    quatuor   Evangeliis   coram  nobis   posilis 
juramus  et  ipsius  juramenti  vigore  promiltimus  in  bo- 
ua  fide  per  nos   et  nostios   successores  sub  bonorum 
nostrorum  oinnium  ypotecba  vobis   diclo  domino  cu- 
latori  el  dicto  domino  duci  et  suis  et  subscripto  pro- 
ihonotario  lanquam  publico  persone  hec  a  nobis  diclo 
vicecomile  pro  dicto  domino  duce  el  alus  quorum  in- 
terest  inlererit  aut  interesse   potesl  et  polerit  in  fulu- 
rum  legittinje  stipulanli  et  recipienti  quod  predicta  et 
infiascripta  omnia  el  singula   nos  diclus  vicecomes  et 
nosiri  perpetuo  tenebimus  firmiler  et  perpetuo  obser- 
vabimus  et  conlra  ipsa  vel  ipsoi'um  aliqua  non  venie- 
mus  necaüquem  coniravenire  permilemus.  Asserentes 
virlule   dicli  juramenti   nos    etatem  viginti   annorum 
excessisse  et  per  consequens  juxta  usaticos  Barchino- 
ne  el  consueludinem   Cathalonie   peifecle   elalis  esse 
sed  ubi  appareie  posset  nos  deberé  aul  posse  judicari 
minoris  esse  elalis  eo  tasu  promiltimus   virlule  dicti 
juramenti  nos  premissa  adimplere  el  conlra  ea  non  ve- 
nire  eliam  ratione  minoris  elalis   aut   rcstilutionis  ¡n 
iiitegrum  aut  ab'o  quovis  casu  causa  seu  eliam  ratione. 
lienuMliantes  (¡uantum  ad  bec  de  cerla  scienlia  de  om- 
n¡   jure   nostri   dicli  vicecomilis  certioratus   benefilio 
njinoris  elalis  et  restitutionis  in  integrum  el  onmi  alii 


(  454  ) 
jiiri  foro  legi  ratiorii  con?!titutioni  ot  consuotudini  con- 
tra hec  repiignantibus  et  etinm  legi  illi  que  subveni't 
renuntiationem  í?enepaiem  non  valere.  Et  iterantes  in- 
ramentum  pretactum  facimus  vobis  dicto  domino  cu- 
ratori  ipsiiis  domini  ducis  et  suoruní  nomine  pro  dic- 
to feudo  homagium  ore  manibus  comendatum.  Et  nos 
dictus  infans  el  curalor  dicto  nomine  recipientes  a  vo- 
bis dicto  vicecomite  juramentum  et  homagium  ante- 
dicta per  tradiíion^m  ensis  investimus  vos  de  feudo 
jamdiclo  super  eodem  feudo  dicti  domini  ducis  et 
suorum  jure  in  ómnibus  semper  salvo.  Et  nomine  cu- 
ratorio  predicto  salvis  et  retentis  diclo  domino  duci  et 
suis  conditionibus  et  reteníionibus  que  superius  con- 
tinentur  convenimus  et  promittimus  per  dictum  domi- 
num  ducem  et  suos  successores  vobis  dicto  vicecomi- 
ti  et  vestris  sucessoribus  et  predicto  ac  supscripto 
prothonotario  nomine  omnium  quorum  interesse  po- 
test  el  polerit  in  futurum  recipienti  el  legitime  stipu- 
lanti  ac  paciscenti  quod  dictus  dominus  dux  et  sui 
successores  perpetuo  predictam  permutationem  et  om- 
nia  et  sinG;ula  in  ea  contenta  tenebunt  et  firmiter  ob- 
servabunt  et  obscrvari  facient  invioiabiliter  ac  teneri 
et  contra  eam  vel  ipsa  non  facient  aut  venient  aliqua 
ratione.  Hec  igitur  omnia  et  singula  ut'largius  supe- 
rius narrantur  ad  uberiorem  cautelam  et  securitatem 
omnium  pcedictorum  facimus  permutamos  et  promit- 
timus concedimus  et  paciscimur  nos  dictus  infans 
curatorio  nomine  quo  supra  et  nos  dictus  Bernardus 
vicecomes  Cnprarie  nobis  ad  invicem  et  eliam  nos  dic- 
tus vicecomes  diclo  domino  duce  in  manu  vidtlicel  et 


(  455  ) 
posse  prothonotarü  subscripti  lanquam  publico  perso- 
ne hec;  a  nobis  et  utroqiie  nostrum  legitime  stipulan- 
lis  paciscentis  et  recipientis  nomine  noslri   et  utrius- 
que  nostrum    et   dicti  domini    ducis   el   succcssorum 
siiorum  et  noslri  dicti  vicocomiüs  et  successonim  no- 
mineque  etianí  omnium  aliorum  et  singuloi'um   quo- 
rum   inierest    interorit   ct  inleresse   polesl  et  poterit 
seu  debebit.  Premissa  eiiam  nos  dictus  vicecomcs  fa- 
cimu.í  de  consensu  et  volúntate  dicti  domini  Bernardi 
de  Capraria  patris   nostri   presentis  firmantis  et  con- 
sencientis.  Et  de  predictis  |ier   me  subscriptum  pro- 
ibonolariumfueruiit facía  dúo  consimilia  instrumenta  al- 
terum  retinendum   ])enes   dictum    dominum    curato- 
rem  et  alterum  tradendum  nobili  vicecoraiti   memo- 
rato.  Que  acta  fuerunt  in  palatio  regio  Barcbinone  die 
vicésima  sexta  februarii  anno    a   nativitate  Domini  M 
CCCL  sexto. 

Signum  ^  Infantis  Raimundi  Berengarü  comitis  Im- 
puriarum  curatoris  predicti  qui  hec  laudamus  conce- 
dimos et  firmamus  nomine  curatorio  supradiclo. 

Sig^num  Bernardi  vicecofnitis  Caprarie  predicti. 
Qui  hec  laudamus  concedimos  firmamus  et  juramus 
et  homagium  facimus.  Sigj^Sjnum  Bernardi  de  Capra- 
ria dicti  vicecomitis  patris  predicti  qui  hanc  permu- 
talionem  de  nostri  consensu  et  volúntate  íiictam  lau- 
damus approbamus  et  in  eadem  nostrum  assensum 
prestamns. 

Testes  huius  rei  sunt  nobiles  Gilaberlus  de  Cinti- 
llis  et  Franciscus  de  Cerviano  iionorabiles  Roderieus 
Didaci  miles  legum  doctor  vicccancellarius  Bernardus 


(     •Íi><>     ) 

de  Ulzinellis  miles  legum  doctor  thesnurariüs  Francis- 
cus  Togores  miles  Pelriis  ga  Cosía  i)aju!us  Cathalo- 
nie  generalis  Geraldus  de  PaJaciolo  proinoto»'  nego- 
íiorum  cu?¡e  regie  Bernardus  de  Palaiiolo  et  Petrus 
Terreni  licentiali  ¡n  legibus  et  Petrus  de  Sánelo  Cle- 
mente civis  Barchinone  consiliarii  doraini  Regis. 
Tenor  vero  decreti  talis  est. 

Sigggnum  nobilis  Petri  de  iMonthecateno  consiliarii 
domini  Regis  eiusque  procuratoris  generalis  Calhalo- 
nie  ac  de  subscriptis  ab  ipso  domino  Rege  spetialem 
polestatem  el  comissionem  habentis.  Qui  huic  per- 
muíationi  et  in  feudum  concessioni  legitime  faclis  auc- 
torltatem  suam  causa  cognila  et  de  el  cum  consilio  ve- 
nerabilis  et  discreti  Bernardi  de  Palaíiolo  in  legibus 
licentiali  quem  super  biis  in  asscssorem  et  consiliaiiura 
assumpsit  interposuit  pariter  et  decietum  appositum 
per  manum  mei  Petri  de  Aquaviva  notarii  publici  per 
totam  terram  et  dotninalionem  dicti  domini  Regis 
scriptorisque  oñicii  dicte  procuralionis  in  cuius  manu 
et  posse  dictus  nobilis  procurator  banc  íirmam  fecit 
die  et  anno  ac  presentibns  testibus  in  presonti  instru- 
mento conlenlis.  Et  ideo  Ego  dictas  notarius  hec 
scripsi  et  hoc  meum  hic  apposui  Siggguum. 

ítem  Bernardus  de  Palatiolo  predictus  subscripsit 
sub  bac  forma. 

Ego  predi L'tus  Bernardus  de  Palatiolo  licentiatus  in 
legibus  de  cuius  consilio  dictus  nobilis  procurator 
predictum  decrelum  apposuil  manu  propria  hic  wo 
subscribo. 


457  ) 


IX. 


Creación  del  condado  de  Osona  á  favor  del  hijo  de 
Bernardo  de  Cabrera,  en  la  que  se  relatan  por  exten- 
so los  honores  y  méritos  de  este,  asi  como  los  grandes 
servicios  prestados  al  Rey  y  á  la  patria  por  el  padre  y 
el  hijo,  pero  mas  especialmente  por  el  primero. 


Vario  22  Petri  III.  n.  m.  15i2.  tol.  97. 


In  Dei  nomine.  Nolüm  sit  cunctis.  Quod  nos  Petrus 
De¡  gratia  Hex  Aragonum  Valónele  Maioriee  Sardinie 
et  Corsice  comesque  Barchinone  Rossilionis  et  Ceri- 
tanie.  Et  si  munificentie  nostre  gratianí  libenter  ad  sin- 
gulos  extendimus  quos  Pídeles  nobis  ad  operam  expe- 
rimento sentiraus  circa  illoruní  tamen  gratiose  me- 
rita  prosperanda  libenlius  dexíeiam  nostre  liberalita- 
tis  adducimus  pro  quibus  non  solum  devotionis  et  fi- 
dei  purilas  set  gratiludo  servitiorum  multiplicum 
apud  nostram  celsiludinem  inlercedunl.  Conspitien- 
tes  igitur  quod  de   nilore   Ironi   rcgii    vel   ut  a   fonte 

TOMO  XXXiV.  30 


(  ^58  ) 
vinculi  et  a  solé  radii  sic  corte  terrene  prodeunt  dig- 
niíates  ut  regie  lucís  integrilas  et  regalis  preeminen- 
tie  claritas  rninosis  luminis  non  senliant  delrimenta 
set  tanto  potius  regale  seeptrum  concernatur  extolli 
quanto  ejus  subditos  juxta  eorum  coiidiliones  et  me- 
rita  personarum  convenienliasque  locorum  honorifi- 
cis  titulis  promovet  et  exaltat  ex  muniíicencia  regie 
largitatis  et  ad  decorenfi  reipubiice  personas  et  loca 
quibus  convenit  insignis  prerogative  potioris  attoUit. 
Dum  igitur  üd  merita  laude  digna  nobilis  Qt  dilecti 
consiliarii  nostri  Bernardi  de  Capraria  militis  vesiri 
nobilis  et  dilecti  consiliari  nostri  Bernardi  vicecomilis 
Caprarie  patris  qui  pride  die  scilicet  nativitatis  domi- 
ni  proxime  preterite  post  celebrationem  solemnis  mis- 
se  in  capella  papali  civitatis  Avinionis  per  dominum 
papam  Innocentium  sextum  celebrare  ín  ipsius  domi- 
ni  pape  et  reverendorum  sacrosancte  romane  ecclesie 
cardinalium  ibi  astantium  presentía  a  nobis  honorifi- 
ce' militare  singulum  assumsistis  nec  non  ad  nobis  et 
nostre  reipubiice  fructuosa  utiliaque  impensa  servitia 
per  ipsum  patrem  vestrum  causa  unionis  nephande 
suscitare  dudum  in  regnis  Aragonum  et  Valencie 
tempore  cujus  pretextu  corona  noslra  regia  nostraque 
respublica  inmensarum  turbationum  et  periculorum 
sustinerunt  non  módica  detrimenta  el  sperabantur 
majora  etiam  suslineri  nisi  recinderetur  provisionibus 
debitis  quod  nefando  ordiri  inceptum  fuerat  ipsius 
prave  unionis  pretextu  que  unió  ipsius  nobilis  pa- 
tris vestri  potissime  labore  ingenti  et  studioso  trac- 
tatu  perpetuis  temporibus  ad  nichilum  reduela  extitit 


(  459  ) 
et  etiam  abolila  tamque  in  ¡minenti  guerra    inter  nos 
et   nosJros  subditos  ex  una  parte  et  januenscs  públi- 
cos nosiros  hostes   ex   altera^  qua  vigente  dictus  no- 
bilis  genitor  vester  eosdeni  januenses  in  maribus  Sar- 
dinie  satis   prope  locum  de    Algerio  bello   hoslili  ini- 
to  sufragante  salvatoiis  elementia  que  iiostram   con- 
suevit  clementer  confovere  justitiam  nostrosque  pros- 
perare successus  iriumphali  divisit  victoria  cum  nos- 
tro  felici  stoleo  galearum  qua   obtenía   locum  de   Al- 
gerio nostre  regie  corone  sedule  acquisivit  post  ipsam 
acquisitionein  in  Sardinie  Ínsula  in  Callari  campitaneo 
non  nulios   nostros  rebeiles  qui  prosperam    tune   ad- 
versus  nostrum  regale  dominium  calcaneum  rebellio- 
nis  erexerant  in  campo  belligero  cum  noslro  exercitu 
equitum   et  peditum  strenuo  avide  serravit    ex  ipsis 
rebellibus  pluribus  diré  atque  juste  uliionis  gladio  in- 
teremplis  ex  quorum  hostiura   et  rebellium   laudabilí 
et  triumpbali  prostratione   et  inleritu  celsitudo  nostra 
regia  in  doniino  comendabilis  non  modice  exaltationis 
suscepit   honorem  quam  etiam  in  viagio  nostro  Sardi- 
nie quo  loeus  predittus  de  Algerio   in  quo  post  díc- 
lam   adquisitionem   nonnuUoium    infidclitatis    astucia 
rebellionis    contra   nos    ingens    malilia   pullularat  ex 
magna  et  continua  obsidione  adjuvante  fortuna  felici 
ad  manus  costras  potenter  pervenil  abjcctis  inda  nos- 
tris  rebellibus  et  etiam  inimicis  sub  quibus  dictus  lo- 
eus diu   fucrat   ante  dictaui  acquisitionem   primevam 
lirannida  manu  detentas.  Durnque  ad  servitia   per  vos 
dicium  vicecomitem  nohis  impensa  comendabiliter  at- 
que prompte  a  lempoie  citra  quo  portandi  arma  per- 


(  460  ) 
soiie  vestre  leñera  etas  valui't  sustinere  et  signaiiterin 
dictis  maris  H  terre  triuiuphalibus  victorüs  ¡n  quibus 
personaliter  ac  slienue  laborastis  et  in  dicto  uostro 
Sardioie  viagio  in  quo  nos  secutus  fuistis  et  nobiscum 
continué  excesistis  cum  condecenti  et  bona  equitum 
et  peditum  comitiva  et  que  eliam  impenderé  non 
cessatis  animo  indefesso  persone  veslre  iaboribus  et 
periculis  et  bonorum  pluribus  sumplibus  non  vitalis. 
Et  que  etiam  per  eundem  nobilem  patrem  veslrum 
et  vos  Deo  danie  speramus  imposterum  exhiberi  el  ad 
convenienliam  vicecomitatus  Caprario  et  castrorum  de 
Moniclus  et  de  Montepalatio  de  Senlaiscle  et  de  Sol- 
ierra  et  Yallis  de  Osor  et  castri  de  Angles  et  termi- 
ni  de  Sau  et  castri  de  Taradell  cum  parrochia  de  vi- 
lla Adran  et  castrorum  de  Voltrega  de  Torello  et  de 
Capraria  et  locorum  de  Roda  et  de  Qavelana  de  Bar- 
res Caslilionis  de  Bas  et  Bastido  dicte  Dinfern  et 
castri  de  Oris  ac  vicecomitatus  de  Basso  nec  non  ci- 
vitalis  Vici  scilicet  partis  vestre  et  partis  quam  no- 
bilis  Margarita  de  Fuxio  uxor  vestra  habet  in  civi- 
tate  eadem  et  unius  leuce  circumquaque  a  qualibet 
parte  ipsius  civilatis  de  nostri  mandato  et  comissio- 
ne  limitato  per  Poncium  de  Altariba  militem  Bercn- 
garium  de  Codinachs  magisirum  rationalem  curie  nos- 
tre  et  Pelrum  ga  Costa  bajulum  Catbalonie  generalem 
consiliarios  noslros  nec  non  castrorum  de  Gurbo  de 
Thona  de  Malla  et  aliorum  dictus  nobilis  pater  vester 
et  vos  nec  non  nobilis  Timbors  vicecomitissa  Caprarie 
mater  vestra  et  dicta  uxor  vestra  conjunctim  vel  divi- 
sim  qualitercumque  babetis  inlra  Calhalonie  principa- 


(  461  ) 
tum  et  ¡psorum  latitudinem  habundantiam  et  aineni- 
tntem  victiialiiim  et  friictuum  ac  reddituum  oppulen- 
linm  vertimus  cedule  aciem  mentís  noslre  dignum  ar- 
hitrainur  ei  decens  ut  dictus  vicecomitntus  ct  ipsam 
civitatein  et  dicta  castra  et  loca  cum  eorum  tam  ma- 
r¡s  quam  terre  terminisappendicüs  et  pertinentüs  uni- 
versis  per  nos  propensoris  nobilitaiis  titulo  extollan- 
lur  domusque  dicti  patris  veslri  et  vestra  propter  dic- 
ta signata  servicia  per  ipsurn  el  vos  nobis  et  nostre 
reipublice  impensa  signo  notabili  decorctur.  Eí\  prop- 
ter tenore  presentís  privilegii  et  instrumenti  publici 
perpetuis  temporibus  valituri  per  nos  et  successores 
nostros  dictos  vicecomitatns  et  dictam  civitatem  Vici 
cum  pnrrochia  terminis  territorio  et  perfincntiis  suis 
cum  dicta  leuca  limitata  ut  pretangitur  et  alia  castra 
et  loca  jamdicta  et  omnia  alia  predicta  ínter  dictum 
principatum  Cathaloníe  consistentia  cum  eorum  tam 
maris  quam  terre  terminis  appendicíís  et  perlinentiis 
universis  sub  condítionibus  et  retentíonibus  ínfras- 
criptís  in  titulum  et  hcnorem  comílatus  quem  Ausone 
comiíatum  perpetuis  temporibus  nuncuparí  decreví- 
mus  ducímus  erigendum.  Et  vos  vestrosque  succes- 
sores eidem  comitatus  cum  dignítate  ct  honore  comi- 
tatibus  plenariis  ex  nostre  regie  potestatis  plenítudine 
t'onstituimus  creamus  et  etiam  insignímus  volentes  et 
vobis  el  vestrís  successoribus  per  nos  et  noslros  per- 
petuo concedenles  quod  in  dicto  comitalu  et  alias 
bujusmodí  promotionis  constítutionis  creationís  et  in- 
signimenti  pretextu  illís  ómnibus  et  singulis  gaudea- 
tis  et  utamini   prerrogativis  et    graliis    preeminenliis 


(  -4t)2  ) 
privilegiis  et  libeitalibus  dignilatibus  ac  juribus  et  ni- 
galüs  quibus  alii  corniles  regnorum  comitatuum  et 
terrarum  noslrarum  generaliler  gaudere  et  uti  con- 
sueverunt  et  debent  et  qui  a  jure  et  alus  majoribus 
et  majoris  dignilatis  comitibus  conceduntur.  Reline- 
mus  lamen  nobis  et  nostris  omnia  alia  jura  nobis  et 
nostris  spectanlia  in  predictis  ratione  generalis  domi- 
nii  et  supei'ioritatis  quibus  juribus  ut  Rex  et  princeps 
utimur  et  uti  consuevimus  et  debemus  generaliler  in 
ómnibus  coniitalibus  regnorum  comitatuuin  el  terra- 
rum noslrarum.  Retinemus  eliam  nobis  et  nostris  quod 
vos  et  veslri  successores  perpetuo  in  dicto  comitatu 
intitulemini  comités  Ausóne  lanlum  titulo  viecomitis 
Caprario  et  vicecomilis  de  Basso  in  vos  et  veslros 
successores  lotaliter  in  posterum  et  perpetuo  quies- 
cente.  Et  quod  vos  et  vestri  successores  in  dicto  co- 
mitatu in  perpeluum  teneamini  venire  ad  curias  gene- 
rales et  generalia  parlamenta  que  per  nos  seu  nostros 
successores  in  Calhalonia  indicentur.  Teneamini  insu- 
per  tenere  et  observare  inibitiones  generales  per  nos 
et  nostros  successores  fiendas  in  Calhalonia  observan- 
das  cum  per  nos  seu  nostros  successores  vobis  seo 
vestris  successoribus  fuerint  intimate  salvo  etiam  et 
retento  nobis  et  noslris  ac  Ínclito  et  magnifico  infanú 
Johanni  carissimo  primogénito  nostro  duci  Gerunde 
cornilique  Cervario  et  suis  omnia  jura  nobis  et  ipsi 
perlinentia  et  pcríinere  debenlia  ratione  eorum  qne 
in  predictis  seu  aliquibus  ex  ipsis  a  nobis  seu  dicto 
duce  tenentur  in  feudum  quibus  hujus  erectionis  et 
perfectionis  seu  quorumcumque  contentorum  superius 


(  ^63  ) 
vel  inferí  US  pretextu  renuri  liare  aut  perjudicare  non 
intendimus  ullomodo  quin  potius  ea  permanere  volu- 
mus  in  eorum  robore  perpetuo  et  valorí.'.  Et  declaran- 
tes decernimus  stutuimus  et  etianí  ordinanjus  vobis- 
que  et  vestris  successoribus  et  dictis  patri  malri  et 
conjugi  vestris  et  suis  successoribus  per  nos  et  nos- 
tros  concedimus  quod  dicte  liinitationis  ralioue  quam 
facimus  cum  presenti  in  quantum  dicti  vicecomitatus 
et  dieta  civitas  et  dicta  leuca  limilata  ac  dicta  castra 
et  loca  vestra  el  dictis  patris  et  inatris  ac  consoriis 
vestrorum  et  eorum  termini  appendicia  pertinentie  et 
territoria  se  extendunt  aut  ratione  perfeclionis  de  vo- 
bis  facte  in  dicti  tilulum  comitatus  aut  pretextu  ali- 
quarum  in  feudum  per  vos  factarum  recognitionum 
nobis  seu  dicto  duci  vel  ejus  curatori  de  quibusdam 
ex  superius  expressatis  dicti  vicecomitatus  seu  pars 
quam  dicta  uxor  vestra  babel  in  dicta  civitate  Vici 
seu  castra  seu  loca  vestri  et  dictorum  patris  matris  et 
uxoris  vestrorum  seu  quavis  jura  aut  res  vestri  seu 
ipsorum  plus  quam  hodie  submissa  sunt  aut  erant 
tempoie  novarum  infeudationum  nobis  seu  dicto  duci 
vel  nostris  aut  suis  successoribus  submissa  aut  sub- 
jugata  minime  censeantur  imp  ipsa  omnia  et  omnia 
etiam  jura  alodialia  et  alia  que  hodie  habetis  et  ha- 
bent  et  babebatis  et  habebant  tempere  dictarum  no- 
varum infeudationum  vobis  et  ipsis  remaneant  illibala 
integre  et  illesa  hujusmodi  erectione  et  perfectione  et 
dictorum  novorum  feudorum  recognitionibus  quos  in 
suis  íinibus  deberé  Jecerniraus  remanerc  obsistenti- 
bus   nullo   modo.   Mandantes  ínclito   iníanti   Johanni 


(  464  ) 
primogénito  nostro  duci  Gerunde  comitique  Cervarie 
anledicto  et  noslris  el  suis  successoribus  ac  inclitis 
infantibus  et  alus  excellse  regie  domus  nostre  nec 
non  eomitibus  vicecomitibus  baronibus  militibus  et 
alus  universis  et  singulis  officialibus  et  subditis  nos- 
tris  et  quibuscumque  alus  inter  limitationem  dicti 
tomitatus  habitantibus  preseniibus  et  futuris  quod 
vos  et  vestros  successores  ut  comités  Ausone  vene- 
rentur  el  ad  honores  privilegia  dignilates  libértales 
preeminentias  et  alia  omnia  et  singula  supradicta  qui- 
bus  salvis  dictis  retentionibus  vos  dictum  nobilem  co- 
mitem  Ausone  veslrosque  successores  presentí  privi- 
legio et  instrumento  publico  insignimus  et  eiiam  co- 
munimus  recipiant  perpetuo  et  admittant  vosque  et 
ipsos  traetent  cum  debila  reverentia  ut  corniles  in 
agendis.  In  quorum  testimonium  presens  privilegium 
et  instrumentum  publicum  fieri  jussimus  bulla  nostra 
áurea  comunitiim.  Datum  et  actum  Barchinonc  die 
prima  martii  anno  a  nativitate  Domini  MCCC  quin- 
quagesimo  sexto  nostrique  regiminis  vicésimo  primo. 
Expediatur. 

Signum  gg  Petri  Dei  gratia  Regis  Aragonum  etc. 
Qui  hec  laudamus  concedimus  et  firraamus. 

Testes  hujus  rei  simt  venerabilis  Petrus  Oscensis 
inclitus  infans  Raymundus  Berengarii  comes  Impuria- 
lum  egregios  Alfonsos  Denie  comes  miles  Hugo  v¡- 
comes  Cardone  domicellus  Malheus  Mercerii  camer- 
lengus  'et  Asbertus  de  Trilea  milites  consiliarii  dicti 
domini  Regis. 

Fuil    clausum    por  Malheum   Adriani   prothonotn- 


(  465  ) 
rium  sigilla  tenentem  et  notarium  publicum. 

Dominus  Rex  mandavit  Matheo  Adriani.  \iditeam 
dominus  R.  Matheus  prothonotarius, 


X. 


Carta  por  la  que  el  Duque  de  Gerona  manda  á  los 
caballerus  y  ciudadanos  de  esta  ciudad  que  no  ayuden 
á  los  enemigos  de  Bernardo  de  Cabrera,  ya  que  este 
rehusa  la  ayuda  ofrecida  por  dicho  señor  Duque. 


Varia  II.  Infantís  Jobannis  locumtenentis  Petri  III. 
Cenarnm  de  1Ó51  á  86.  n.  m.  1801.  fol.  136. 


ínfant  don  Johan  del  molí  alt  e  molt  poderos  prin- 
cep  e  Senyor  En  Pere  Rey  Darago  prirnogenií  per  la 
gracia  de  Deu  duch  de  Gerona  e  comto  de  Cervera. 
Ais  amats  cavallers  c¡!ilad;ins  e  altres  de  la  nostra 
ciutat  de  Gerona.  Salut  e  düeccio.  Be  entenern  que 
sabets  com  lo  sonyor  Rey  pare  noslre  e  la  senyora 
Rebina  noslra  mare  han  ordenat  que  nos  siam  coma- 
nats  per  nodrir  al  noble  En  Bernat  de  Cabrera  per  la 
qual  cosa  nos  lo  soni  tcnguls  damar  e  honrar  e  daju- 


(  466  ) 
dar  e  d<?íFendre  con  mester  ho  bagues  ell  e  sa  casa.  E 
cora  sie  cert  que  guerres  se  moguen  de  grans  perso- 
nes e  nobles  de  la  térra  ab  la  sua  casa  e  nos  no  de- 
guessem  de  rabo  fallir  dajudar  e  deffensar  la  sua  casa 
per  tal  com  costum  es  quels  primogenits  ban  deffen- 
sar aquelles  persones  qui  son  pus  apropiados  a  ells 
segons  que  ago  vehe  bom  del  Rey  En  Pere  de  bona 
memoria  mentre  era  infant  e  del  Rey  Namfos  de  bo- 
na memoria  avi  nostre  mentre  era  infant.  Empero  lo 
dit  noble  ba  dit  a  nos  que  en  aquest  cas  no  vol  que  li 
ajudem  nel  deffenam  perqué  pus  ell  nou  vol  al  cas 
dará  sobreseembi  pero  par  que  almenys  dejam  vedar 
que  deis  nostres  locbs  no  li  venga  dampnatge  per- 
queus  pregara  que  cascuns  de  vosaltres  vos  vullats 
scusar  de  no  venir  contra  la  part  sua  e  que  no  donets 
favor  ne  ajuda  a  la  part  contraria  dell.  E  siacofetsaxi 
com  nos  feni  saber  sera  cosa  que  molí  vos  grabirem. 
E  si  el  contrari  febiets  seria  cosa  de  quens  fariets 
enug  ens  desplauria  fort.  Dala  en  Terol  a  XX  dies  de 
octubre  en  lany  de  la  nativilat  de  nostre  Senyor  M 
CCCL  set.  Expediatur. 

Dominus  Rex  mandavit  B.  de  Pinos. 


{  467  ) 


XI. 


Carta  del  Rey  al  Sumo  Pontífice  acerca  de  una 
cuestión  entre  el  obispo  de  Vich  y  Bernardo  de  Cabre- 
ra, por  razón  de  esta  ciudad  que  formaba  parte  del 
ducado  de  Gerona. 


Varia  II.  Pelri  III.  n.  m.  Í5i2.  fol  205. 


Saiitissimo  ac  beatissimo  in  Christo  patri  domino 
domino  Innocentio  divina  providentia  sacrosancte  ro- 
mane iiniversalis  ecclesie  Summo  Pontifici.  Petrus  Dei 
gratia  Rex  Aragoniim  Yaiencie  Majorice  Sardinie  etCor- 
sice  comesque  Barchinone  Rossilionis  et  Ceritanie  ejus 
humilis  filius  el  devotus  pedum  oscula  beaíorum.  Sanc- 
lissime  pater  fidedigna  relalione  nostris  auiibus  est 
deductura  quod  venerabilis  Kaimundus  Vicensis  epis- 
copus  questionem  civilein  que  vertilur  inter  ipsum 
episcopum  ex  una  parte  et  nobilem  et  dilectum  con- 
siliarium  nostrum  Bernaidum  de  Capraria  comitem 
Ausonc  ex  aliera  rationecivitatis  Vici  quam  inelitus  üt 
magnificus  infans   Jolninues    carissimus  primogenitus 


(  468  )  ■ 
nostcr  dux  Gerunde  a  nobis  et  dictus  comes  ab  ipso 
once  tenent  in  feudum  que  quidem  civilis  questio  se- 
cundum  juris  el  constitutionum  Cathalonie  gfneralium 
aciisaticorum  Barchinone  ordinem  siib  noslri  examine 
ventilan  deberet  indebite  occupavit  et  consequcnler 
per  ipsum  ad  romanam  curiam  ipsa  questio  extitil  de- 
voluta in  qua  per  vestram  sanlilatem  auditores  assig- 
nati  fuerunt  in  nostri  nostrarumque  regaliarum  salva 
semper  vestre  sanctitatis  reverenlia  juris  non  modi- 
cum  detrimentum.  Quo  circa  de  vestre  sanctitatis  jus- 
tilia  confidentes  ad  eandem  ducimus  fidutialiter  recur- 
rendum  suplicantes  eidem  santitaii  humiliter  et  devo- 
te  quatenus  dignetur  comissionem  dictis  auditoribus 
factam  et  quid  quid  ex  ea  vel  cjus  pretexlu  secutum 
est  lotaliter  revocare  ad  hoc  ne  forte  quod  absit  ex 
premissis  scandala  aliqua  valeant  suboriii  cum  illus- 
tres  predficessores  nostri  et  nos  talia  et  tamque  noto- 
ria gravamina  non  consueverimus  sustinere  quin  po- 
tius  tales  provisiones  semper  faceré  per  quas  dicta 
gravamina  sublevantur  el  regalie  nostre  remanent  illi- 
bata  al  mam  personam  vestram  conservare  dignetur 
altissimus  ad  sua  sancta  seivitia  per  témpora  plena 
annis.  Dala  Barcbinone  XXIX  die  aprilis  anno  a  nati- 
vilate  Domini  MCCCLIX.  Visa  Romeus. 

Dominus  Rex  mandavit  Matheo  Adriani. 


WJ 


Xll. 


Nombramiento  de  curador  de  los  bienes  de  Bernardo 
de  Cabrera ,  conde  de  Osona  ,  á  suplica  de  los  hijos  y 
amigos  de  este,  hecho  en  favor  de  Arnaldo  G*  de  Be- 
sor  a. 


Varia  II  Petri  III.  n.  m.  1542  fol.  233. 


Petrus  Rex  Aragonum  Valencie  Majorice  Sardinie 
et  Corsice  comesque  Baichinone  Rossilionis  et  Ceri- 
tanie.  Fideli  nostro  vicario  Gerunde  vel  ejus  locumte- 
nenti.  Salutem  et  gratiam.  Quia  ad  supplicalionem  pro 
parte  filiorum  et  amicorum  Bernardi  de  Capraria  co- 
mitis  Ausonie  providimus  Arnaldum  G.  de  Besora  do 
micellum  fore  assignandnm  in  curatorem  bonorum  co- 
initis  antedicti.  Propterea  vobis  dicimus  et  mandamus 
expressc  quatenus  detis  assignetis  et  decernatis  dic- 
tum  Arnaldum  G.  in  curatorem  bonorum  ¡psorum 
preslita  lamen  prius  per  eum  fidejussoria  cautione  ut 
est  in  similibus  fieri  usitatum.  Data  Dertiise  XVIl  die 


(470  ) 
februarii  anno  a  nativitate  Domini  millesimo  trecente- 
simo  sexagésimo  quinto.  P.  cancellarius. 

Jacobus  Conesa  mandato  Kegis  facía  per  R.  Nepo- 
tis  consiliarium  et  premotorem. 


XIII. 


Orden  al  duque  de  Gerona^  dada  por  el  Rey,  en  que 
se  le  previene  que  cumpla  las  provisiones  reales  que  se 
le  han  eomunicado,  sin  contrariarlas,  sobre  el  asunto 
de  la  vizcondesa  de  Cabrera,  la  condesa  y  el  conde  de 
Osona  y  sus  hijos. 


Varia  22   Petri  III.  u.  m.  1542   fol.  233. 


En  Pere  Rey  de  Arago  Valencia  Mallorca  Sardenya  y 
Corsegqcomte  de  Barcelona  Rossello  y  Cerdanya.  Al  alt 
el  magnific  infant  En  Johan  molt  car  primogenil  e  go- 
vernador  noslre  general  duc  de  Gerona  e  coróte.  Sa- 
jut  et  benediccio  paternal.  Com  nos  per  deute  de  jus- 
ticia hajam  fetes  diverses  provisions  sobrel  fet  tocant 
]a  vezcomtessa  de  Cabrera  et  la  comtessa  Dosona  et 
axi  mateix  lo  comte  Dosona  et  sos  filis  segons  que  en 


(  471  ) 
les  lelres  sobre  ago   tetes  veureis  pus  largament  esser 
coiiteiiííut.  Per   ^o  volem  et  i\  vos   manam    de   certa 
sciencia  que   les  (lites  letres  et   provisions  observets 
segons  lur  continencia  et  tenor  e  aquelles  no  impug- 
néis ni  calumpniets  com  ab  gran  consell  et  tlelibera- 
cio  les  (lites  provisions  sien  feíes  per  justicia.   Jassia 
que  nos  aquests  dies  prop  passats   nos   hajam  atorgat 
que  no  contrastant  quel  XV  any  de  voslra  edat  no  ha- 
jats  complit  entro  al  qual  compliment  la  aministracio 
del  ducat  se  pertanyia  a  nos  per  retencio  iota  en  la  do- 
nacio  que  daquell  nos  fem  vos  pugals  liberament  aque- 
lla aministracio  exercir  gens  per  ago  ni  per  ais  no  vo- 
lem que  vos   impugnets  les   diíes  provisions  per  nos 
fetes  con  per  certes  rahons  se  perlanya  fer  a  nos  aque- 
lles  provisions  et  no  a  vos  majorment  con  vos  dago  nos 
supplicassets  lallre  dia  per  voslra    letra   a  prechs  del 
comte  de  Foix  qui   a  nos   el  a   vos  ne  havia  escrit  et 
trames  missatge  special.   Dada  en  Tortosa  a  XIX  dies 
de  febrer   en    lany  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  M 
(XCLXV.  k*.  cancellarius.  Rex  Petrus. 
Dorainus  Rex  mandavit  niihi  Jacobo  Conesa. 


472 


XIV. 


Carta  del  Rey  al  veguer  de  Gerona,  mandándole  que 
en  la  restitución  de  los  bienes  y  derechos  ocupados  á  la 
condesa  de  Osona  y  vizcondesa  de  Cabrera  ,  prescinda 
del  mandato  de  la  Reina,  sin  lo  cual  habia  dicho  el 
referido  veguer  que  no  daría  cumplimiento. 


Varia  22  Pelri  HI.  n.  ni.  1542.  fol.  234. 


Petriis  Rex  Aragonum  Valencie  Majorice  Sardinie  et 
Corsice  comesque  Barchinone  Rossilionis  et  Ceritanie 
fideli  nosiro  vicario  Gerunde  et  Bisulduni  vel  ejus  lo 
cum  tenenti.  Salutem  et  gratiam.  Nuper  vobis  manda- 
tum  fecimus  cum  nostris  certi  tenoris  litteris  ut  bona 
et  jura  pernos  occupata  a  comitissa  Ausonie  et  vice 
comitissa  Caprario  resiitueretis  eisdem  ut  in  dictis  lit. 
teris  continetur.  Et  sicut  pro  parte  ipsarum  comitisse 
et  vicecomitisse  nobis  fuit  reverenler  expositum  vos 
ad  presentatiouem  nobis  factam  de  dictis  litteris  etre- 
quisitionem  ut  bona  et  jura  restitueretis  predicta  facta 


(  ^"73  ) 
vobis  fide  de  ipsis  bonis  el  juribus  que   mandnbantur 
restituí  respondistis  qiiod  nisi  supcr   hoc   intervcniret 
mandatum  illuslris  Regine  coiisortis  nostie  carissime 
mándala  per  nos  vobis  facía  minime  servaretis  de  quo 
non  modicum  admiramiir  unde  si  ita  esl  vos  inde  mé- 
rito argnonles  qi¡ia  sic  mándala  nostra  ducitis  in  con- 
temptum.  Tanquaní  pater  et  legittimus  adminislrator 
infanlis  Johannis   primogeniti  nostri    carissimi    diicis 
Gcí'unde  et  coniitis  Cervarie  vobis   dicimus  et  manda- 
mus   expresse   ac   de    certa    sciencia  quatenus  omnia 
mándala  nostra  super  hoc  vobis  facía   et  facienda  non 
obstante  quod  mandatum   dicte   Regine   non    interve- 
niat   tamen  non   sit    neccssarium  nec  opporteat    exe- 
quamirii   et  observetis  jnxla   ipsorum  seriem  et  teno- 
rem  alias  vos  inobedientia  fortiter  puniremos.  Datum 
Dertuse  X.V   die  febroarii   anno   a   nativitale  Domini 
MGCCLX  quinto.  P.  cancellarius. 

Dominus  Rex  mandavit  michi  Jacobo  Conesa. 


TOMO   XXXIV.  51 


(  474  ) 


XV. 


Donación  real  al  duque  de  Gerona  de  la  ciudad  de 
Vich  y  de  todos  los  demás  bienes  que  hahian  sido  de 
Bernar)   de  Cabrera. 


Varia  18  Petri  III  locumtenentis  Infantis  Johannis. 
Diversorum  et  erectionibus  ducatus  Gerunde  et 
comitatus  Cervarie.  n.  m.  1338.  fol.  llO. 


Nos  Petrus  Rex  Aragonum  Valencie  Majorice  Sar- 
dinie  et  Corsice  comesque  Barchinone  Rossllionis  et 
Cerilanie.  Reminiscentes  dudum  facía  ereetione  dedu- 
catu  Gerunde  et  comitalu  Cervarie  de  quibus  nos  in- 
clitum  et  niagnificum  infanlem  Johannem  primogeni- 
tum  nostrum  carissimum  mérito  insignivimus  civitates 
Gerunde  Minorise  et  Vici  et  omnes  villas  el  loca  regia 
universa  intus  limites  dictorum  ducatus  et  comitatus 
sita  et  consistentia  vobis  dedisse  et  generóse  conces- 
sisse  cerlis  relentionibus  pactis  et  condilionibus  in 
carlis  inde  faclis  appossitis  et  adjcctis.  Pensantes  etiam 
civilalom  Vici   que  post  ereclionem  dicli  ducatus  ad 


(  475  ) 
siibscii|jliini  iiomitt'in  do   fado   pcrver.erat   ol  omnia 
iilia  loe:.)  que  íuerunt  nobilis  Bernardi  do  Capraria  ejus 
filii  olim  coinitis  Aiisonie  viventis  coruní  demeritis  cx- 
higeiitibus  í'uisse  nosti-o  erario  iiovilt-r  confiscata.  Ideo 
iiolenles  sicut  nec  convenil  vos   diclum  nostrum   pti- 
mogenitiun  dicta  civilate  Vici  seu   alus  loéis  predictis 
noslro  dominio  el  polestaii   novitei'   devolutis  privare 
sed  potius  vestri  concessioni  addere  velut  siía  et  coii- 
sisteniia  intr.i  diclorum  ducatus   el   comitatus  lifuites 
et  confines.  Tenore  luijnsmodi  priv¡ieí;¡i  nostri  damus 
et  concedinuis  vobis  dicto  nostro  primoííenilo  sub  óm- 
nibus illis    modis   formis   conditionibus  retentionibus 
alque  paeiis  iii  ereclione  dictorum  ducatus  et  comita- 
tus conlenlis  et  expi-essis  jam  dictam  civilatem    Yici 
nec  non    omnes   alias  el   singulas  villas  castra  et  loca 
redditus  el  jura  universa  que  fuei'unt   dictorum    Ber- 
nardi de  ("iapraria  quvondam  et   Bernardi   de   Capraria 
ejus  filii  viventis  et  alia  quovismodo  nobis   periinen- 
tia   seu    perlinere  dehentia   tam   iní'ra   comitatum  et 
vicecoiíiiíatum    predietos    quam   extra.    Hanc  auíem 
donationem  eí  ex  causa  donalionis  concessionem  faci- 
mus  vobis  dicto  nostro  primogénito  modis  formis  con- 
ditionibus  et  rclenlioniluis  atquc  pactis  in  erectione  et 
(ionationc  dictorum  ducatus  et  comitatus   appositis  et 
adjectis.  Danles   et  concedontes  vobis  dicto  .primogé- 
nito noslro  ac  procuratori  vestro   ¡n   diclis   ducatu    et 
comitatu  conslilulo  et  constituendo  liberam    et  plena- 
riam  facultatcm  aprebendcndi  posses.^ionem  diclarum 
civitatis  villarum  et  locorum  prodictorum  et  aprehen- 
sam  licite  letincndi.   Nos  enim  doñee  ipsam  corpoi-a- 


{  476  ) 
lem  possessionem  vel  quasi  inde  adepli  fueritis  confi- 
temur  et  constituimus  nos  predicta  omnia  et  singula 
que  vobis  damus  de  super  pro  vobis  veslroque  nomi- 
ne precario  possidere.  Mandantes  per  hanc  eandem 
universis  et  singulis  habitanlibus  et  habitaluris  in  dic. 
tis  civitate  villis  el  locis  prediclis  presentibus  et  futu- 
ris  quod  non  obstante  prestatione  homagii  per  ipsos 
nobis  pridem  facti  velut  eorum  domino  nalurali  vobis 
dicto  nostro  primogénito  tamquam  eorüm  domino  na* 
turali  et  vestris  jussionibus  obediant  etpareant  in  óm- 
nibus velut  nostris.  Intendimus  tamen  et  sub  hiis  pac- 
to el  conditione  vobis  dicto  nostro  primogénito  hanc 
donationem  vobis  facimus  quod  bajulus  generalis  Ca- 
thalonie  generalis  qui  nunc  est  et  pro  tempore  fuerit 
possit  uti  oflicio  sibi  comisso  in  civitate  predicta  et 
alus  locis  predictis  ubi  uti  convenit  antequam  de  pre- 
dicto  comitatu  dicto  comiti  donationem  fecissemus  et 
non  in  alus  quovismodo.  In  cujus  rei  testimonium  pre- 
senlem  fieri  et  sigilio  nostro  pcndenti  jussinuis  comu- 
niri.  Datum  Barchinone  XXV  die  septembris  anno  a 
nativitate  Domini  MCCCLXVI  nostrique  regni  tricési- 
mo primo.  Visa  Homeus. 

Dominus  Rex  presente  domina  Regina    mandavit 
mihi  P.  de  Tarraga. 

Vidit  eam  dominus  Rex.  Bernardus  Michaelis  pro- 
motor. 


(  ít?  ) 


XVI. 


Restitución  hecha  por  el  Rey  d  Bernardiiio  de  Cabre- 
ra nieto  de  Bernardo,  de  las  tierras  ,  lugares  y  demás 
bienes  que  habían  sido  confiscados  á  este  por  ciertas 
causas. 


Graliarum  Petri  III.  n.  m.  923  fol.  lil  v. 


Pelrus  Uex  Aragonum  Valencie  Majorice  Sardinie 
et  Coi'sice  comesque  Barchinone  Rossülionis  et  Cerita- 
nie.  Fidelibus  nostris  castellanis  bajulis  procuratoribus 
bominibus  et  mulieribus  castrorum  de  Vallreí,^ano  et 
de  Torello  et  lerminorum  suorum  et  alus  quibuslibct 
ad  quos  bec  peitinere  noscanlur  salutem  et  graliam. 
^'os  cum  alia  litera  nostra  data  ut  infra  ex  causa  avi- 
ncnlic  el  transactionis  presenil  die  initis  inler  nos  ex 
una  parte  et  nobilem  et  dilectum  nostrum  Bernardum 
de  Capraria  domicellurn  ex  altera  super  restitulione 
quam  per  nos  sibi  licri  supplicavit  de  teiiis  et  loéis  el 
alus  bonis  et  juribus  que  íuerunt   nobilium   Bernardi 


(  m  ) 

de  Capraria  avi  et  Bernartli  de  Capraria  ejiís  íilii  co- 
mítis  Ausonie  patris  ipsius  Bcrnardini  rmilitum  et 
utriusque  eorum  quas  et  que  occupavimus  ex  certis 
causis  et  tenemus  hodie  occupata  commisimus  vene- 
rabili  in  Chrislo  patri  Romeo  divina  providentia  epis- 
copo  üerdensi  et  íkleü  Berengaiio  de  Relato  thesau- 
lario  iÜustris  Alienore  Piegine  Aragonum  consortis 
nostie  carissime  consiliariis  nostris  et  in  eorum  ma- 
nibus  posuimus  castra  predicía  cum  jurisdiclionibus  et 
juribus  ipsorurn  tenenda  per  ipsos  de  comuni  conscn- 
su  ad  liec  electos  doñee  nobiles  Margarita  de  Fuxio 
niater  et  Poneius  de  Capraria  frater  dicti  Bernardini 
eontractum  ratione  dicíarutn  avineniie  et  transnctionis 
die  presenli  ceiebratum  in  posse  Tidelis  scripíoris  nos- 
tri  Guillermi  Oliverii  serretarii  dicte  Regine  firmave- 
rint  cum  eñectu  prout  hec  et  alia  in  dicta  litera  latius 
e.\plicantur.  Quare  volnrnus  vobisque  et  cuilibet  ves- 
trum  dicinius  et  mandamus  expresse  quatenus  de  dic- 
lis  castris  jurisdictionibus  et  juribus  ipsorurn  dictis 
episcopo  et  Berengario  de  Relato  aut  Simoni  Martini 
portario  dicte  Regine  quem  ad  bec  lileratorie  ipsi 
cpiscopus  et  Berengarius  surrogarunt  eorum  nomine 
respondeatis  integre  eí  complete  cosque  babeatis  pro 
vestris  dominis  ex  causis  in  dicta  litera  contenlis  ac 
dicto  Simoni  Martini  ipsorurn  nomine  prestclis  pro 
predicJÍs  homagium  íidclilatem  el  jniamcntum.  Nos 
íjnim  dicio  Simoni  premisso  nomine  pofesiaíem  plena- 
riam  elargimur  cum  presenli  quod  vos  et  quemlibet 
vestrum  a  juramento  et  bomagio  et  alia  quacumquo 
obligationc  tidelitatis  in  qnilius  nobis  sitis  astricli  scu 


(  479  ) 
modo  quocumque  obligaii   absolvere  possit   sicut  nos 

absolvimus  ct  quitios  appellamus  cum  eadem  vobis  ía- 
men  dicta  bomagia  et  sacramenta  prestanlibus  dicto 
porlario  nomine  memóralo.  Et  si  forsan  ipsa  bomagia 
et  sacramenta  sibi  faceré  recusaveritis  seu  distuleritis 
commiitimus  et  mandamus  dicto  Simoni  nomine  pre- 
dicto  quod  vos  et  quendibet  vestrum  ad  ea  facienda 
compellal  lilis  viis  et  modis  quibns  sibi  videbitur 
faciendum.  xMandantes  cum  eadem  universis  et  singu- 
lis  officialibus  nostris  et  eorum  locatenentibus  quod 
sibi  prestant  super  predictis  auxilium  consilium  etfa- 
vorem  si  et  quando  inde  fuerint  requisili  a  predictis 
vero  homai^iis  et  juramentis  per  vos  prestandis  valeanl 
dicii  episcopus  et  Bcrengarius  de  Relato  aut  eorum 
subdelegandi  cum  dicta  castra  demiserint  seu  tradide- 
rint  dicto  Bernardino  juxta  dictam  avinentiam  et  tran- 
sactionem  vos  et  quemlibet  vestrum  absolvere  et  qui- 
tios appellare.  Per  hoc  aulem  non  intendimus  juribus 
que  dilecli  el  fideles  Franciscus  ga  Garriga  alguatzi- 
rius  noster  et  Berengarius  Morey  SHccamerarius  dicte 
Regine  habent  in  castris  predictis  et  ejus  terminis  ct 
pluribus  in  á'liquo  derogare.  Datum  Barchinone  XXII 
die  decembris  anno  a  nalivitate  Domini  MCCCLXX  se- 
cundo. Visa  Piomeus. 

G.  Olivcrii  i:.andato   PiCgis   facto  per  Berengarium 
de  Relato  el  Jacobum  de  Vallesicca  consiliarium. 


480 


XVII. 


Restitución  hecha  al  noble  Bernardino  de  Cabrera 
del  vizcondado  de  Bas,  en  la  que  el  Rey  viene  á  reco- 
nocer la  inocencia  de  Bernardo  de  Cabrera,  abuelo  do 
aquel,  y  ensalza  sas  virtudes. 


Gratiarum  62.  Petri  III.  n,  m.   958.  fol.  6o  v. 


In  Dei  nomine.  Nos  Pelrus  Dei  gratia  Rox  Arago- 
num  Valencie  Majorice  Sardinie  et  Corsice  comesque 
Barchinone  Rossilionis  ct  Ceritanie.  Cunctis  notum 
esse  volumus  quod  licct  posl  diversas  et  largifluas 
donationes  quas  nobili  Bernardo  de  Capraria  consilia- 
rio nostro  et  Bernardo  vicccomiti  Caprarie  ejiís  filio 
nunc  defiinctis  feceramus  ipsum  eiiam  vicecomitem  ad 
comitalem  tiluliim  videlicft  Ausonie  extollendo  in  quo 
comitatu  Ínter  celera  erat  vicecomitalus  de  Dasso  jara 
antea  eis  datus  quas  donationes  nos  fecisse  et  juste  re- 
co.limus  propler  diversa    el  nolabilia  ac  ardua  servitia 


(  -481  ) 
{jue  ambo  nobis  feceranl  ol  spetialitei'  in  parlibus  Sar- 
dinie.  Nos  dum  patriam  nostram  iiimium  el  plus  sóli- 
to urgeret  guerra  quam  babebamus  cum  Potro  quou- 
diirn  Rege  Castelle  eredentes  hoc  culpa  dioti  quondaiu 
Bernardi  de  ('apraria  accideie  nam  cum  vir  esset  alli 
coidis  magnique  consüii  nedum  dicte  gueire  sed  etiara 
üiunia  alia  magna  negotia  noslra  fere  ejus  consilio  ge- 
rebantur  adversus  enm  ac  dictum  comilem  ejus  filium 
tune  capUim  in  posse  dicti  Regís  Castelle  liostis  nostri 
suspitionem  conceperimus  fuerimusque  adver.sus  eos 
ad  indignationem  el  irucundiam  piovocali  et  ínter  ce- 
teros  rigores  quos  adversus  ¡psos  propterea  exercui- 
inus  occupaverimus  ad  manus  nostras  nedum  loca  de 
qiiibus  eis  dictas  feceramus  donaliones  sed  etiam  illa 
que  de  eorum  patrimonit)  et  nliis  litulis  justis  babe- 
bant.  Attamen  postmodum  quia  vos  nobilís  Bernar- 
dus  de  (Capraria  domicellus  filius  dicli  quoiidam  comi- 
tís  de  innocenlia  parentum  el  benignitate  ac  justicia 
liostra  conüsus  ad  nos  venislis  supplicando  nobis  ut 
erga  vos  nos  clementer  et  benigno  dignaremur  babe- 
ro. Nos  contemplaritOo  vcstram  tune  adolescenlíam  ob- 
time  fore  indolis  nec  dictoriim  sorvitiorum  per  dictos 
avum  et  palrem  vestros  nobis  impensorum  prorsus 
obliii  vos  in  gratiam  nostram  admisimus  et  successu 
teinporis  loca  qui'  ipsi  avus  et  pater  de  (^orum  patri- 
monio et  parteen  de  donationibus  predictis  babebant 
vobis  tanquam  lierodi  et  successori  eorum  ralionabi- 
liter  reslilueuda  providiuius  et  pailiui  nobis  reíiuui- 
mus  ex  corla  conventiono  inter  nos  et  vos  tune  tc(n- 
poris  l'ucta.  JVunc  autcm  prodiclos  rigoiet>   [)cr  oa  ([uc 


(  482  ) 
hucusque  erga  vos  ut  prodicitur  benigne  egimus  non- 
dum  satis  temperasse  credentes  et  quia  maliimus 
qiiod  de  nobis  apud  posteros  dicatnr  polios  fecisse 
clementiam  et  sorvitia  nobis  exbibila  habundanter  re- 
tiibuisse  quam  nimiiim  nos  obslantibus  ipsis  serviciis 
exercuissc  rigorem.  Et  quia  etiam  vos  dietus  Bernar- 
diniis  de  Capraria  proiDptum  videmus  ad  quecumqiie 
sei'vitia  nostra  et  ex  alus  eliam  justis  et  rationabili- 
biis  causis  que  ad  hoc  nostrum  animum  induxerunt 
voientes  vobis  super  hiis  satisía^íere  ad  que  per  jusli- 
ciam  astí'icti  su:nus  cum  ipsam  avinenliam  feceritis 
et  firmaveritis  ac  juraveritis  vos  et  celeri  parentes  ct 
amici  vestri  vobis  existente  spoliato  et  mudato  óm- 
nibus bonis  dicloruní  avi  et  patris  vestrorurn  et  in  ela- 
te  niinori  etiam  constituto.  Ideo  gratis  et  ex  certa 
scientia  per  nos  et  omnes  heredes  et  suecessores  nos- 
tros  loco  dez  Mayol  et  de  Castello  et  totum  integriter 
vicecomitatum  de  Basso  qui  et  que  constitulus  et 
constitoti  sunt  in  diócesi  Gerundense  et  Vicense  vobis 
eidem  Bernardo  de  Capraria  tanquam  heredi  dicti 
quondam  patris  vestri  et  veslris  successoribus  perpe- 
tuo ex  debito  justicie  restituimos  concedimus  et  tor- 
íiamus  in  feudum  tamen  honoratum  et  absque  alicujus 
servicii  prestatione  juxla  usaticos  Barchinone  et  cons- 
tituliones  Cathalonie.  Jam  dicta  itaque  loca  dez  Mayol 
et  de  Castello  et  totum  ipsum  vicecomitatum  de  Bas- 
so cum  castris  et  locis  ipsius  vicecomilaíus  et  cum 
ómnibus  alus  castris  locis  et  fortaliciis  et  alus  hedifi- 
ciis  intra  ipsum  vicecomitatum  constructis  et  cons- 
truendis  et  cum  terminis  lerritorüs  feudis  decimis  cas- 


{  483  ) 
lanis  feíulalai'üs  sive  infra  dictum  vicecomilatum  ha- 
bitantibiis  sive  extra  ad  jns  dicti  vioecomitalus  perli- 
uenlibiis  ac  otiain  ciini  dicío  loco  seu  castro  de  Cas- 
tello  de  Bas  iíominibiis  et  inulieribiis  inira  dictum 
viceconiitaUun  el  lociim  ac  eorum  términos  et  tenito- 
ria  habitantibus  el  liabi'.aturis  et  cum  direclis  et  ut¡- 
libus  domiiiiis  et  (juil)uslibet  superioi'itatibus  et  juri- 
bus  cujuscumqiie  dominii  et  cum  mansis  mansoveriis 
bonis  fuinis  molendinis  aquis  montibus  plañís  et  eum  , 
cenis  alberg  s  censibus  a^^rariis  el  alus  redditibus  ex¡- 
libus  et  juribus  quibuscumque  et  cum  pace  guerra 
hoste  et  cav.iicala  ac  redemptiontbus  eorundem  etcum 
mero  et  mixto  imperio  el  omni  jurisdieiione  alta  et 
baxa  civiji  el  ciiminali  et  alia  quacumque  et  cum  ser- 
viciis  servitutibus  questüs  ademprivüs  et  quibuscum- 
que dominiis  personarum  et  rerum  ac  alus  apparenti- 
bus  quibuscumque  juribus  íam  reaübus  quaiii  perso- ' 
iialibus  quam  etiam  alus  apparenlibus  vel  non  appa- 
Fi^nlibus  quocumque  sint  et  quocumque  nomine  cen- 
seanlur  nobis  vel  Ínclito  nostro  primogénito  in  dicto 
vícecomitalu  de  Basso  et  in  dicto  loco  de  Castello  et 
alus  casliis  et  locis  teiminis  el  teriitoríís  eorundem 
aut  ratione  eorum  competenlibus  et  compelere  deben- 
tibus  aut  valenlibns  lam  iníVa  quam  exli'a  quovismodo 
vübis  dicto  Bernaiilo  de  Caprai  ¡a  el  vesíris  ac  quíbus 
volueríiís  perpetuo  in  feudum  honoratum  ípsum  vice- 
comilatum ut  predicíüs  et  absque  alicujus  scrvícii 
pieslalíoue  juxla  usaticos  Baicbinonc  et  conslitu- 
tíortes  Calbalonie  reslituimus  concedimus  et  loma- 
mus.  Et  siquid  juris   nobis  vel   dicto   nostro   primo- 


(  484  ) 
í^enito  })()st  (liclam  occupationenj  ratione  ejusdem 
occupationis  aul  ex  causis  (juilnis  ipsam  fecimus 
occupationeiii  corapetüt  aut  non  competit  in  dic- 
to vicecomitalu  aut  dicto  castro  de  Caslello  el  alus 
predictis  que  vobis  ut  predicilur  tornamus  illud  jus 
quicquid  et  quantum  sit  vobis  el  successoribus  vestris 
donamus  donatione  pura  perfecta  et  irrevocabili  Ínter 
vivos  prout  nielius  el  utilius  potest  dici  et  inlelügi  ad 
vestri  comodum  ac  bonum  et  sanum  intelleclum.  Et 
cum  hoc  presentí  publico  instrumento  inducimus  vos 
de  dicto  vicecoínitatu  el  alus  predictis  in  corporalem 
possessionem  vel  quasi  ad  habendum  tenendum  om- 
nique  tempore  pacifice  possidendum  prout  per  nos 
vobis  melius  restituía  et  donata  sunt  et  superius  ac 
inferius  conlinentur.  Et  promiltimus  vobis  quod  de  eis 
Iradcíiius  vobis  vel  cui  loco  vestri  volueriíis  dictam 
corporalem  possessionem  vel  quasi  et  nicbilominus 
cum  pt'c-senli  instrumento  damus  el  concedimus  vobis 
auctoritatem  iicentiam  et  plenum  posse  quod  propria 
auctoi'itale  vestra  et  absque  faíica  et  requisilione  nos- 
l!!  aut  dicti  ducis  vel  officialium  noslrorum  possitis 
per  vos  vel  ofíiciales  aut  procuratores  vestros  dictam 
corporalem  possessionem  vel  quasi  apprehendere  et 
apprehensam  licite  leíiuere.  Nos  enim  doñee  ipsam 
possessionem  vobis  tradiderimus  seu  tradi  fecerimus 
vel  vos  eam  apprehenderitis  ut  est  dictum  constilui- 
mus  nos  el  dictum  noslrum  primogenilum  et  fatemur 
interirn  predicta  omiiia  et  singula  que  vobis  ut  predi- 
cilur resliiuimus  concedimus  et  tornamus  pro  vobis 
et  vestro  precario  nomine  possiderc    vel  quasi.  Et  ex 


(  485  ) 
causa  liujusuiodi  rcslitutionis  ot  donationis  daruus  ce- 
dimus  et  mandnmus  por  nos  ol  dictum  nostrum  pri- 
moiienilinn  ac  noslros  et  ipsius  vSiicossoros  vobis  dicto 
Bornardo  de  Ca piaría  ac  vestris    successoribus  perpe- 
tuo oinnia  loca  jura  voces  et  acliones  reales  et  perso- 
nales mixtas  útiles  et  directas  et  alias  quascumque  ad 
exercitium  earundem  uobis  competentes  et  compelen- 
tia  ac  competeré  debenles  et   debeniia  in  et  pro  pre- 
dictis   que   vobis  ut   predicilur  restituimus   et   dona- 
mus  el  contra  qua8cum(|ue  personas  et  res  raiione  eo- 
rum.   Quibus  siquidem  iocis  juribus  vocibus  et  actio- 
nibus  possitis  vos  et  veslri  uti  agere  et  experiri  agen- 
do  defendendo  el  omnia  alia  el  singula  faciendo  in  ju- 
ditio  et  extra  judiiium  que  quiiibel    in   et  de  re   sua 
propria  faceré  potest  el  que  nos  poteramus   ante  hu- 
jusmodi  reslitutionem  et  donationem   ac  jui'ium   ces- 
sionem  et  possemus  nunc  vel  postea   quandocumque. 
Constituentes  vos  in  biis   dominum   et   procuratorem 
ut  in  rem  vcstram  pi'opriam.  Mandantes  hujus   serie 
¡nstruinenti  q.uod  vicem  epistole   in   bac  [-arte  gerére 
voiumus  universis  et  singulis  castlanis   feudatarüs   ac 
alus  hominibus  et  mulieribus  in  dicto  vicecomitatu  et 
ejus  terminis  ct  territoriis   babitanlibus  et  habitaturis 
seu  inibi   quicumque  pío  nobis  seu  dicto  nostro   pri- 
mogénito in  feudum  seu  emphiieosim  lenentibus  quod 
amodo  vos  et   successores  vestros   habeant  et  teneant 
pro  veris  et  naturalibus  dominis   suis    et  predictorum 
que  vobis  ut  prefertur  restituimus  ac  donamos  et  quod 
vol)is  et  vestris  pareant  obediant  respondeant  et  silis- 
facianl  de  ómnibus  censibus  d^cimis  acrariis   reddiíi- 


(  486  ) 
bus  obteníionibus  exilibus  juribus  et  alus  predictis 
vobisque  et  offieialibus  ac  procuraloribiis  vestris  seu 
ciii  loco  vestri  volueiilis  parcant  obediant  et  attendant 
de  scipsis  et  in  de  ac  íuipet'  oiiínibus  et  sifjguüs  in 
et  de  qiiibus  nobis  seu  diclo  noslio  prirnogenilo  ante 
presentem  reslitutionem  ac  donuiionem  debebant  et 
tenebantur  responderé  o])edii'e  alteiidere  el  parere  et 
quodqiie  vobis  tamquam  domino  eorum  ac  predicto- 
rum  que  ut  predicitur  volds  restituimus  el  donamus 
vel  procuiatoi'i  pro  vobis  juramenta  et  bomagia  el  fi- 
deüíatem  piesíent  et  ad  ea  omnia  vos  modis  ómnibus 
illos  compellere  valeali.s.  Nos  enim  cum  ipsi  dicta  ju- 
ramenta bomagia  et  íidelilatis"' vobis  vel  qui  loco  ves- 
tri volueritis  prestiteiint  nunc  pío  tune  absolvimus 
ipsos  et  eorum  quemlibet  ab  ómnibus  boíuagiis  el  ju- 
ramentis  et  quavis  alia  obligatione  naturalitatis  et  ne- 
cesitatis  quibus  nobis  vel  dicto  nosíro  primogénito  as- 
iricti  vel  obligati  eífisVant  pro  biis  qui  ut  predicitur 
restituimus  et  damus  vobis  et  presentem  nostram  res- 
titulionom  et  donationem  íirmiíalem  perennem  ol)li- 
nere  volumus  et  alia  pi'edicta  el  infrascripta  fieri  et 
compleri  de  certa  nosíra  scienlia  et  ex  nostre  potes- 
tatis  plenitudinem  non  obstantibus  quibuscunique 
privilogiis  seu  concessionibus  per  nos  seu  dictum  nos- 
irum  primogenitum  factis  universitatibus  ac  bomini- 
bus  dicti  viceeomitalus  seu  alus  de  non  separando  ¡p- 
stim  aut  aliqua  castra  vel  loca  ejnsdem  a  corona  Ara- 
goiium  vel  comitatu  Barcbinone  quanlnmcumque  ver- 
ba derogaloria  ipsa  privilegia  seu  concessiones  obti- 
ner.nt  quanlumcumque  etiam   fueiint  juramento   vel 


(  487  ) 
nliis  obligationibus  scu  securilalibus  vallata.    Ex  pi'e- 
diclis  enim  causis  et  alus  juslis  et  ralionaljilibus  abs- 
que  nostre  lesione  conscicntie  vel  í'ame  non   potuimus 
denegare  quin  hujusniodi   resíitulionem   faceré  babe- 
remus.  Per  ipsam  aulem   resíitulionem  et  donationem 
non  intendimus  in  vos  dictuní  Rernardum  de  Capraria 
vel  successores  vestios  in  personas  militurn  seu  gene- 
rosorum  aut  eorum  bona  majus  jus  tran.iferre  quo  ad 
jurisdiclionem  super  eos  per    nos   excrcendam   quam 
babeaní  ceteri  barones   Catalonie   in   personas  simih's 
conditionis  vel  status  populatis  inter   baronias   eorum 
in  quibus  babent  nierum  el  mixtum    iinpeí  ium  et  ju- 
risdiclionem omnimodaní  seu  bona   ipsorum.  Reline- 
mus  lamen  nobis  ac  dicto  nosíro  primogénito  nostris- 
que  heredibus  et  successoribus  et  sub  talibus  condi- 
tione  modo  et  forma  ac  retentione   bujusmodi  restilu- 
lionem  et  donationem  de  dicio  vicecomitalu  vobis  fo- 
cimus  quod  vos  et  veslri  in   hiis  successores  infra  de- 
cem  dies  posl  requisilionem  leneamini  nobis  vel   dic- 
to nostro  primogénito  ac  noslris  successoribus  comi- 
tibus  Barcbinone  iralis  et    paccalis    daré    potestatem 
de  fortaliciis  dictorum  locorum  de   Mayol  el  alus  dic- 
li  vicecomitalus  pro  loto  dicto  vicecomitalu   in   casi- 
bus  in   quibus  polcstas  per  vassallum  est   danda  do- 
mino juxla  usaticos  Barcbinone.  Et  pro  predicto  vice- 
comitalu vos  et  vestri  silis  vassalli  nostri  el  dicli  nos- 
fri  primogeniti  et  successorum  nostrorum  nobisque  et 
eis  obediatis  et  obediant  ac    fidelitatem   observetis   et 
observent.  Sic  quod   de   dicto   viceconiitatu   vel   locis 
ejusdern  ac  de  vobis  seu  vestiis  nobis  vel  successori- 


(  488  ) 
bus  nostiis  malum   sen  damnum  nulio  unquam  leni- 
püie  evenial  seu   conlingai.  Quinimo  iri  dicto  viceco- 
mitatu  accipiatis  et  lecolligalis  nos  vt  dictum  noslrurn 
primogeniturn   noslrosquo  et  ipsius   successores   ira- 
tos  et  paccatos   et  eo   modo   quo   voluerinius    toliens 
quotiens  inde  í'ueritis  requisiti.  In   liiis  aiUem    que  ut 
predicilur  de  dicto  vicecomilatu  vobis   restituimus  ct 
donamus  non  pioclametis  neo  facialis  aliiim  dominurn 
nisi  tamem  nos  et  dictum  nostrum  primogenitum  nos- 
tiosque  successores  comités  Barchinone  sed  tamea  ii- 
ceat  vobis  el  vestris  lu  hüs  successoribus  post  irigin- 
ta  dies  ex  quo  in   nobis   seu  prefato  nostro  primogé- 
nito  aut   aüis  nostris  successorihus     falicati    fueritis 
predicla  que  vobis  ut  prefertur  damus  et  restituimus 
venderé  et  alienare  vestro  consimiü.  Salvistamen  sem- 
per  jura  et  dominio   nostro.  Teneamini  eliam  vos  et 
successores  vestri  observare  inbibiliones  nostras  ge- 
nerales et  omnes  usancias  ordinationes  et  usus    mo- 
netas   et  observantias   comitlatus     Barchinone  atque 
etiam  vocati   venire  per  vos  vel  procuralorem  veslrum 
ad  parlamenta   et  curias  generales  per  nos  et   succes- 
sores nostros  indicenda  et  indicendas  in   dicto   comi- 
tatu  líarchinone  prout  veniunt  et  lenenlur  venire  alii 
barones   ejusdem   comittatus   et  alia   etiam   faceré  et 
complere  que  alii  pro  nobis    teñen  tes  feuda   honorata 
¡n  Cathalonia  faceré  tenentur   et  debent.   Sic  tamen 
quod  si  sunt  aliqua  in  predicíis  nunc  restitutis  torna- 
tis  seu  dalis  que  fuerunt  empta   seu  alias  pretetquam 
ex  donationibus  nostris  habita    a   dictis  avo  vel  patre 
vestro  quod  illa  habeatis  et  tí^neatis  modo  quo  ípsi  ea 


(  489  ) 
habebniu    auto   occiipationoni    nostiam.    Pi'omiítiínus 
itnque  vobis  dicío  Beniiirdo  de  C:ipr.u¡;i  nc  clinm  ju- 
raimis    por   dominum    Oeuin    ct  cjus   snncta   quatuor 
cvangclia  inanibus  nostris   corporalitcr    lacla  predicta 
oninia  ct  singiila  prout  superius  sunt  narrata  rala  íj-a- 
ta  et  firma  semper  liabere  el   per  nos  el  dictuin   du- 
cern  iiostrosque  et  ipsius  successores  tenere  et  obser- 
vare el  oa  non  revocare  vcl  alias  contra  ea  faceré  vel 
vonire  aiiniio  jure  canosa  seu  ralione.  Mandamus  etianí 
eidem   duci  primogénito  nostro  aliisqiie  succossoribus 
noslris  et  ijisius  et  cunctis  officialibus  ct  subditis  nos- 
tris  presenlibus  et  futiiris  nt  reslitutioncfn  el  donalio- 
netn   hujiismodi  teneant  ¡nviolabiliter  et  observent  ct 
non  contraveniant  nec  aliquern  contravenire  perinillant 
aliqua  ratione.  Nos  enim  ipsas  reslilulionem  et  dona- 
tioncm  in  fendnrn  deceinimus  robur  oblincre  perpetué 
firmitatis  non  obslantlbns  dictis  ptívih^güs  sen  conces- 
sionibus  contrariis  vel  alus  sique  dici  possent  contraria 
nd  premissa  cuín  no$  remaneamus  dominis  direclis  ut 
superior  eornndem.  Et  supplemusac  tollimus  de  nostre 
potestatis  plenitudine  omneai  defectuu)  nullilaleni  et  vi- 
ciun:i  sique  foi-san  quacumque  causa  ¡ntervenorint  seu 
posscnl    obici    el  dispensantes  supcr   eis  ómnibus  ex 
eadeni  plenitudine  potestatis   o'e  dicto   siquideni   feu- 
do vos  dictum  Dernar  duní  de  Capraria  per  Iradilioneni 
cujusdam  ensis  presenlialiter  investimos.  Ad  hec   cgo 
Bernardus  de  Capraria  predictus  accipiens  a  vobis  ex- 
cellenlissimo  domino  Rege   Aragonum  predicto  resti- 
tutionem  ct  donalionem  prediclas  de  dicto  vicecomila- 
tu  investiluraní  dicli  fcudi   curo    humiü  gratiarum  ae- 
ro ai  o   Nwiv.  r>2 


(  490  ) 
tione  promitto  vobis  eidem  domino  R(;gi  stipulanli 
nomine  vestro  et  dicti  domini  dunis  primogeniti  ves- 
tí'i  ceterorumque  successorura  vestrorum  ac  juro  per 
dominum  Deum  et  ejus  sánela  quatuor  evangelia  ma- 
nibus  meis  corporalitar  tacta  predicta  omnia  ct  singu- 
la  per  vos  ut  predicitur  retenta  et  conditta  attendeie 
complere  tenere  et  observare  et  ad  ea  tenenda  con- 
plenda  et  observanda  me  et  successoi'es  mees  obligo 
et  voló  esse  perpetuo  obligatos.  Et  nichilominus  pres- 
to et  fació  vobis  eidem  domino  Regi  homagiura  ore  et 
manibus  comendatum.  Sub  quorum  juramenti  et  ho- 
rnagii  virtute*  promitto  quod  ego  et  successores  mei 
in  dicto  vicecomilatu  el  alus  per  vos  ut  predicitur  m¡- 
chi  restitulis  et  concessis  erimus  vobis  et  dicto  domi- 
no duci  aliisque  successoribus  vestris  romitibus  Bar- 
cbinone  boni  et  legales  vassalli  pro  dicto  feudo.  Et 
prout  vassalli  tenentes  féudum  honoralum  pro  quo  nu- 
llum  prestant  servicium  ad  consueludinem  Cathalo- 
nie  suo  domino  sunt  aslricti.  Et  in  premissorum 
omnium  testimoniis  nos  dominus  Rex  huic  ins- 
trumento publico  ad  majorem  corroboraíionecn  bul- 
lam  nostram  plumbeam  jussimus  apponendiim.  Dn- 
tum  et  actum  in  Aljafana  nostra  Cesürauguste  quin- 
ta die  febraarii  auno  a  nalivitale  Domini  MCCCL- 
XXX  primo.  Regnique  nostri  quadragesimo  sexto. 
Luppus   cancellaiius. 

Signum  ;Q  Petri  Dei  gratia  Regís  Aragonum  ele. 
Qui  predicta  laudamus  concodimus  ílimamus  el  ju- 
ra mus.  Rex  Pelrus. 

Sig  gg  num    Bernardi    de    Capraria    prcdicti.    Qui 


(  491  ) 
predicta  lando   concedo  firmo  et   juro. 

Testes  huius  rei  sunt  nobilis  Philipus  Dalrnacii 
vicecomes  de  Uuppcbertino  Raymundus  de  Villa- 
nova  camerlengus  Manuel  de  Men^a  promotor  Ja- 
cobus  March  ct  Guillermus  de  Palafollis  milites  con- 
siliarii  dicti   domini  Regis. 

Sig^num  inei  Bernardi  Michaellis  dicti  domiai 
Regis  secrelarii  ejusque  auctoritate  notarii  publici 
per  toiam  terram  et  dominationem  suam.  Qui  pre- 
dictis  interfui  eaque  scribi  feci  cum  raso  in  lincis 
Vil  vestras  nobis  impensorum  prorsus  oblili  vos  et 
in   XXXVII  et  rationabilibus  absque   et  clausi. 

Dominus  Rex  mandavit  mihi  Bernardo  Michaelis 
in  cujus  posse  juravi  et  dictas  Bernardus  firmavií 
et  juravit. 


(  492  ) 


XVIII. 


Orden  al  lugarteniente  del  Gobernador  de  Cataluña  y 
al  veguer  de  Gerona  paraque  entreguen  á  Bernardo  de 
Cabrera,  heredero  del  conde  de  Osona,  la  posesión  de 
los  lugares  de  Mayol  y  Castelló  y  de  todo  el  vizcondado 
de  Bas,  de  que  había  sido  desheredado,  mandando  ó  los 
castellanos  y  feudatarios  que  le  presten  el  debido  ho~ 
menage. 


GraUaruiu  62  Pelri  III.  n.  ra.  956.  fol.  68. 


Petrus  Dfíi  gralia  Rex  Aragonum  Valencie  Majorice 
Sardinie  et  Corsice  comesqiie  Barchinone  Rossilionis 
et  Ceritüiiie.  Dilecto  nostro  Bartholonieo  de  Yilafran- 
clia  militi  locumtenenti  gerenlis  vices  gubernaioris  in 
Catnlonia  nec  non  universis  et  singulis  portariis  tain 
nostris  quam  noslii  carissimi  primogeniti  ad  quem  seu 
quos  presentes  pervenerint  neo  non  vicario  Geinnde 
ve!  cjus  lociiinlenenti  salutem  et  dilectionem.  Ecce 
C|uod  nos  reslituimus  et  tornavinius  noviter   nobili   et 


(  493  ) 
dilecto  nostro Bernardo  de  Capraria  domicello  tanquam 
filio  et  heredi  comilis  Ausone  quondam  et  suis  suc- 
cessoribus  perpetuo  loca  dez  Mayol  et  de  Cnstello  et 
totiim  integriter  vicecomitalum  de  Basso  in  diócesis 
Gerundense  et  Vicense  constituta  cum  terminis  et  ter- 
ritoriis  castlanis  ícudataiiis  dominihus  et  mulieribus 
redditibus  exitibus  mero  et  mixto  imperio  et  omnimo- 
da  alia  jurisdiotione  alta  et  baxia  et  ómnibus  alus  ju- 
ribus  nobis  et  nostro  (arissimo  primogénito  in  eis- 
dem  spectantibus  quovismodo  ut  de  ipsa  restitulione 
constat  per  instrumentum  pubücum  inde  factum  die 
preseríli  })uila  noslra  plúmbea  in  pendenti  sigillatum 
et  clausum  per  fidelem  secretarium  noslrum  Bernar- 
dum  Michaelis  auctoritate  nostra  notarium  publicum 
cum  quod  velimus  restitulionem  eandem  debitum  sor- 
tiri  eíeclum  vobis  et  unicuique  vestrum  dicimus  co- 
miltimus  et  mandamus  quatenus  accedendo  persona- 
Hter  ad  dictum  vicecomitatum  et  alia  loca  predicta  per 
liOs  ut  predicitur  dicto  nobili  restituía  vice  nomine  ac 
in  personam  nostri  tradatis  eidem  nobili  vel  cui  loco 
sui  voluerit  possessionem  corporalem  seu  quasi  pre- 
dictorum  vicecomitatus  et  locorum  cum  ómnibus  su- 
pradictis  et  alus  per  nos  ut  predicitur  sibi  datis  et 
in  dicto  instrumento  publico  expressatis  et  contentis 
compeliendo  homines  in  dictis  locis  et  vicecomitatu 
degenles  ad  faciendum  et  preslandum  eidem  nobili  vel 
cui  voluerit  sacramentum  et  liomagium  et  omnia  alia 
faciendo  quibus  et  prout  plena  ct  realis  possessio  re- 
rum  siinilium  est  tradenda.  Nos  enim  prcdictis  homi- 
nibus   el  unicuique   eorum   mandamus   expresse  sub 


(  494  ) 
fide  et  naturalitate  quibus  nobis  el  dicto  nostro  primo- 
g(?nito  lenentur  quod  ómnibus  preceplis  jussionibus 
et  mandalis  per  vos  aut  unumquemque  veslrum  eis 
fiendis  obediant  eaque  compleant  et  exequeant  tan- 
quam  si  per  nos  seu  ipsiim  nostrum  primogenitum  es- 
senl  facta.  Quoniam  nos  super  predictis  ómnibus  et  sin- 
gulis  cum  dependentibus  emergentibus  el  connexis  vi- 
ces  nostras  comittimus  plenarie  cum  presenti.  Per 
quam  universis  et  singulis  officialibus  et  subditis  nos- 
tris  mandamus  quod  super  premissis  preslent  vobis 
consilium  auxilium  et  favorem  quotiens  et  prout  opus 
fuerit  et  inde  extiterint  requisiti.  Datum  Cesarauguste 
quinta  die  februarii  anuo  a  nativitate  Domini  Millesi- 
nio  CCCLXXX  primo.  Luppus  camerarius. 

Franciscus  PelÜcerii  mandato  Hegis  facto  per  Ber- 
nardum  Michaelis  secreta rium. 


.41)5  ) 


INDICE  DEL  APÉNDICE- 


I. 

Pág. 
Ordenación   del   Ducado  de  Gerona   y  encargo 
hecho   al    nohle   Bernardo  do  Cabrera    para  que 
cuide  de  la  educación  del  Sr.  Duque 381 

II 

Autorización  y  poder  á  Ber/iardo  de  Cabrera  , 
para  lomar  posesión  del  áucp.áo  de  Gerona  en 
nombre  del  Duque  ó  infante  don  Juan    ....  304 

lli. 

Declaración  pública  sobre  la  ureccioii  del  duca- 
do de  Gerona  y  la  educación  del  Sr  Duque  enco- 
mendada á  Bernardo  de  Cabrera 397 

IV. 

Mandato  Beal  pai-a  que  los  síndicos  y  procura- 
dores de  las  ciudades  y  villas  del  Ducado  de  Ge- 
rona presten  los  liomena'j'cs   á    Bernardo  de   Ca- 


(  490  ) 
brera   como    maestro,  procurador  y  ador  del  Sr. 
Duque 408 

V. 

Muestra  de  los  homenagcs  prestados  por  los  sín- 
dicos de  las  ciudades  á  Beinardo  de  Cabrera  co- 
mo maestro  procurador  y  actor  del  Duque  de  Ge- 
rona; consistente  en  el  prestado  por  la  ciudad  de 
Manresa 414 

VI. 

Promesa  hecha  por  el  Rey  en  Cerdeña  á  Ber- 
nardo de  (labrera  y  á  su  hijo  el  vizconde  de  Ca- 
brera^ de  que,  dentro  de  cuatro  meses,  cuando  es- 
tuviese de  regreso,  raudiiria  este  título  en  el  de 
conde  de  Osona,  en  recompensa  de  los  L-randes 
servicios  (que  se  enumeran  en  el  documento,) 
prestados  por  dichos  padre  é  hijo  en  las  guerras 
de  la  espresada  isla 420 

Vil. 

Nombramiento  de  curador  del  duque  de  Gero- 
na, hecho  á  favor  del  infante  llamón  Berenguer^ 
conde  de  Arapurias,  en  el  que  se  menciona  á  Ber- 
nardo de  Cabrera,  y  por  el  que  podria  deducirse 
acaso  algún  cambio  en  el  valimiento  de  que  antes 
disfrutaba  este  personaje 430 

Vlll. 

Permuta  y  cambio   de   la   ciudad  de  Vich  con 


(  497  ) 
Villafranca  del  Pimadés,  á  favor  de  Bernardo  viz- 
conde de  Cabrera,  en  atención  á  los  servicios  pres- 
tados por  él  y  su  padre  Bernardo  de  Cabrera,  y 
en  parte  como  compensación  de  una  cantidad  de- 
bida á  este  por  la  corte  del  Rey 435 

IX. 

Creación  del  condado  de  Osona  á  favor  del  hijo 
de  Bernardo'de  Cabrera,  en  la  que  se  relatan  por 
extenso  los  honores  y  méritos  de  este,  así  como  los 
grandes  servicios  prestados  al  Rey  y  á  la  patria 
por  el  padre  y  el  hijo,  pero  mas  especialmente 
por  el  primero 457 

X. 

Carta  por  la  que  el  Duque  de  Gerona  manda  á 
los  caballeros  y  ciudadanos  de  esta  ciudad  que 
no  ayuden  á  los  enemigos  de  Bernardo  de  Cabre- 
ra, ya  que  este  rehusa  la  ayuda  ofrecida  por  di- 
cho Sr.  Duque 465 

XI. 

Carta  del  Rey  al  Sumo  Pontífice  acerca  de  una 
cuestión  entre  el  obispo  de  Vich  y  Bernardo  de 
Cabrera,  por  razón  de  esta  ciudad,  que  formaba 
parte  del  ducado  de  Gerona 407 

Xíl. 

Nombramiento  de  curador  de  los  bienes  de  Ber- 
nardo de  Cabrera,  conde  de   Osona,  á  súplica  de 

TOMO  XXXIV  oo 


(  498  ) 
los  hijos  y  amigos  de  este,  hecho  en  favor  de  Ar- 
naldo  G.  de  Besora 469 

Xlll. 

Orden  del  duque  de  Gerona,  dada  por  el  Rey, 
en  que  se  le  previene  que  cumpla  las  provisiones 
reales  que  se  le  han  comunicado  ,  sin  contrariar- 
las, sobre  el  asunto  de  la  vizcondesa  de  Cabrera, 
ja  condesa  y  el  conde  de  Osona  y  sus  hijos.     .     .  470 

XIV. 

Carta  del  Rey  al  veguer  de  Gerona,  mandándo- 
le que,  en  la  restitución  de  los  bienes  y  derechos 
ocupados  á  la  condesa  de  Osona  y  vizcondesa  de 
Cabrera,  prescinda  del  mandato  de  la  Reina,  sin  lo 
cual  había  dicho  el  referido  veguer  que  no  daria 
cumplimiento.   .     .     * 472 

XV. 

Donación  Real  al  Duque  de  Gerona  de  la  ciu- 
dad de  Vich  y  de  todos  los  demás  bienes  que  ha- 
blan sido  de  Bernardo  de  Cabrera 474 

XVI. 

Restitución  hecha  por  el  Rey  á  Bernardino  de 
Cabrera,  nieto  de  Bernardo,  de  las  tierras,  lugares 
y  demás  bienes  que  hablan  sido  confiscados  á  es- 
te por  ciertas  causas 477 


(  499  ) 

XVIl. 

Hestilucion  hecha  al  noble  Bernardino  de  ('a- 
brera  del  vizcondado  de  Bas,  en  la  que  el  Rey 
viene  á  reconocer  la  inocencia  de  Bernardo  de  Ca- 
brera, abuelo  de  aquel,  y  ensalza  sus  virtudes.     .  480 

XYllI. 

Orden  al  lugarteniente  del  Gobernador  de  Cata- 
luña y  al  veguer  de  Gerona,  para  que  entreguen  á 
Bernardo  de  Cabrera,  heredero  del  conde  de  Oso- 
na,  la  posesií)n  de  los  lugares  de  Mayol  y  Casíelló 
y  de  todo  el  vizcondado  de  Bas,  de  que  habia  sido 
desheredado,  mandando  á  los  castellanos  y  feuda- 
tarios que  le  presten  el  debido  homenaje  .     .     .  492 


FIN  DEL  TOMO  TRIGÉSIMO  CUARTO  DE  LA  COLECCIÓN  ,  TER- 
CERO DEL  PROCESO  CONTRA  BERNARDO  DE  CABRERA. 


O 


^  •    trchivQ  General  de  1» 
^^  f^"";  df  Ar^on,  Barcelona 

1?^,    =°^Coleccifn  de  documentos 

t.34   inéditos 


sf-i'í-'s:^ 


"-^"í.v'í^r'""