Skip to main content

Full text of "Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón"

See other formats 


Google 


This  is  a  digital  copy  of  a  book  that  was  prcscrvod  for  gcncrations  on  library  shclvcs  bcforc  it  was  carcfully  scannod  by  Google  as  parí  of  a  projcct 

to  make  the  world's  books  discoverablc  onlinc. 

It  has  survived  long  enough  for  the  copyright  to  expire  and  the  book  to  enter  the  public  domain.  A  public  domain  book  is  one  that  was  never  subject 

to  copyright  or  whose  legal  copyright  term  has  expired.  Whether  a  book  is  in  the  public  domain  may  vary  country  to  country.  Public  domain  books 

are  our  gateways  to  the  past,  representing  a  wealth  of  history,  culture  and  knowledge  that's  often  difficult  to  discover. 

Marks,  notations  and  other  maiginalia  present  in  the  original  volume  will  appear  in  this  file  -  a  reminder  of  this  book's  long  journcy  from  the 

publisher  to  a  library  and  finally  to  you. 

Usage  guidelines 

Google  is  proud  to  partner  with  libraries  to  digitize  public  domain  materials  and  make  them  widely  accessible.  Public  domain  books  belong  to  the 
public  and  we  are  merely  their  custodians.  Nevertheless,  this  work  is  expensive,  so  in  order  to  keep  providing  this  resource,  we  have  taken  steps  to 
prcvcnt  abuse  by  commercial  parties,  including  placing  lechnical  restrictions  on  automated  querying. 
We  also  ask  that  you: 

+  Make  non-commercial  use  of  the  files  We  designed  Google  Book  Search  for  use  by  individuáis,  and  we  request  that  you  use  these  files  for 
personal,  non-commercial  purposes. 

+  Refrainfivm  automated  querying  Do  nol  send  automated  queries  of  any  sort  to  Google's  system:  If  you  are  conducting  research  on  machine 
translation,  optical  character  recognition  or  other  áreas  where  access  to  a  laige  amount  of  text  is  helpful,  picase  contact  us.  We  encouragc  the 
use  of  public  domain  materials  for  these  purposes  and  may  be  able  to  help. 

+  Maintain  attributionTht  GoogXt  "watermark"  you  see  on  each  file  is essential  for  informingpcoplcabout  this  projcct  and  hclping  them  find 
additional  materials  through  Google  Book  Search.  Please  do  not  remove  it. 

+  Keep  it  legal  Whatever  your  use,  remember  that  you  are  lesponsible  for  ensuring  that  what  you  are  doing  is  legal.  Do  not  assume  that  just 
because  we  believe  a  book  is  in  the  public  domain  for  users  in  the  United  States,  that  the  work  is  also  in  the  public  domain  for  users  in  other 
countries.  Whether  a  book  is  still  in  copyright  varies  from  country  to  country,  and  we  can'l  offer  guidance  on  whether  any  specific  use  of 
any  specific  book  is  allowed.  Please  do  not  assume  that  a  book's  appearance  in  Google  Book  Search  means  it  can  be  used  in  any  manner 
anywhere  in  the  world.  Copyright  infringement  liabili^  can  be  quite  severe. 

About  Google  Book  Search 

Google's  mission  is  to  organizc  the  world's  information  and  to  make  it  univcrsally  accessible  and  uscful.   Google  Book  Search  hclps  rcadcrs 
discover  the  world's  books  while  hclping  authors  and  publishers  rcach  ncw  audicnccs.  You  can  search  through  the  full  icxi  of  this  book  on  the  web 

at|http: //books.  google  .com/l 


Google 


Acerca  de  este  libro 

Esta  es  una  copia  digital  de  un  libro  que,  durante  generaciones,  se  ha  conservado  en  las  estanterías  de  una  biblioteca,  hasta  que  Google  ha  decidido 

cscancarlo  como  parte  de  un  proyecto  que  pretende  que  sea  posible  descubrir  en  línea  libros  de  todo  el  mundo. 

Ha  sobrevivido  tantos  años  como  para  que  los  derechos  de  autor  hayan  expirado  y  el  libro  pase  a  ser  de  dominio  público.  El  que  un  libro  sea  de 

dominio  público  significa  que  nunca  ha  estado  protegido  por  derechos  de  autor,  o  bien  que  el  período  legal  de  estos  derechos  ya  ha  expirado.  Es 

posible  que  una  misma  obra  sea  de  dominio  público  en  unos  países  y,  sin  embaigo,  no  lo  sea  en  otros.  Los  libros  de  dominio  público  son  nuestras 

puertas  hacia  el  pasado,  suponen  un  patrimonio  histórico,  cultural  y  de  conocimientos  que,  a  menudo,  resulta  difícil  de  descubrir. 

Todas  las  anotaciones,  marcas  y  otras  señales  en  los  márgenes  que  estén  presentes  en  el  volumen  original  aparecerán  también  en  este  archivo  como 

tesümonio  del  laigo  viaje  que  el  libro  ha  recorrido  desde  el  editor  hasta  la  biblioteca  y,  finalmente,  hasta  usted. 

Normas  de  uso 

Google  se  enorgullece  de  poder  colaborar  con  distintas  bibliotecas  para  digitalizar  los  materiales  de  dominio  público  a  fin  de  hacerlos  accesibles 
a  todo  el  mundo.  Los  libros  de  dominio  público  son  patrimonio  de  todos,  nosotros  somos  sus  humildes  guardianes.  No  obstante,  se  trata  de  un 
trabajo  caro.  Por  este  motivo,  y  para  poder  ofrecer  este  recurso,  hemos  tomado  medidas  para  evitar  que  se  produzca  un  abuso  por  parte  de  terceros 
con  fines  comerciales,  y  hemos  incluido  restricciones  técnicas  sobre  las  solicitudes  automatizadas. 
Asimismo,  le  pedimos  que: 

+  Haga  un  uso  exclusivamente  no  comercial  de  estos  archivos  Hemos  diseñado  la  Búsqueda  de  libros  de  Google  para  el  uso  de  particulares: 
como  tal,  le  pedimos  que  utilice  estos  archivos  con  fines  personales,  y  no  comerciales. 

+  No  envíe  solicitudes  automatizadas  Por  favor,  no  envíe  solicitudes  automatizadas  de  ningún  tipo  al  sistema  de  Google.  Si  está  llevando  a 
cabo  una  investigación  sobre  traducción  automática,  reconocimiento  óptico  de  caracteres  u  otros  campos  para  los  que  resulte  útil  disfrutar 
de  acceso  a  una  gran  cantidad  de  texto,  por  favor,  envíenos  un  mensaje.  Fomentamos  el  uso  de  materiales  de  dominio  público  con  estos 
propósitos  y  seguro  que  podremos  ayudarle. 

+  Conserve  la  atribución  La  filigrana  de  Google  que  verá  en  todos  los  archivos  es  fundamental  para  informar  a  los  usuarios  sobre  este  proyecto 
y  ayudarles  a  encontrar  materiales  adicionales  en  la  Búsqueda  de  libros  de  Google.  Por  favor,  no  la  elimine. 

+  Manténgase  siempre  dentro  de  la  legalidad  Sea  cual  sea  el  uso  que  haga  de  estos  materiales,  recuerde  que  es  responsable  de  asegurarse  de 
que  todo  lo  que  hace  es  legal.  No  dé  por  sentado  que,  por  el  hecho  de  que  una  obra  se  considere  de  dominio  público  para  los  usuarios  de 
los  Estados  Unidos,  lo  será  también  para  los  usuarios  de  otros  países.  La  l^islación  sobre  derechos  de  autor  varía  de  un  país  a  otro,  y  no 
podemos  facilitar  información  sobre  si  está  permitido  un  uso  específico  de  algún  libro.  Por  favor,  no  suponga  que  la  aparición  de  un  libro  en 
nuestro  programa  significa  que  se  puede  utilizar  de  igual  manera  en  todo  el  mundo.  La  responsabilidad  ante  la  infracción  de  los  derechos  de 
autor  puede  ser  muy  grave. 

Acerca  de  la  Búsqueda  de  libros  de  Google 


El  objetivo  de  Google  consiste  en  organizar  información  procedente  de  todo  el  mundo  y  hacerla  accesible  y  útil  de  forma  universal.  El  programa  de 
Búsqueda  de  libros  de  Google  ayuda  a  los  lectores  a  descubrir  los  libros  de  todo  el  mundo  a  la  vez  que  ayuda  a  autores  y  editores  a  llegar  a  nuevas 
audiencias.  Podrá  realizar  búsquedas  en  el  texto  completo  de  este  libro  en  la  web,  en  la  página|http :  /  /books  .  google  .  com| 


r 


■■^■p»-»"^^ 


•«■^^v^M 


COLECCIÓN 


DE 


DOGVIENTOS  lÉDlTOS  DEL  IRCHIVO  GENERAL 

DE  LA 

CORONA  DE  ARAGÓN, 

PUBLICADA    DE    REAL    ORDEN 
Nft 

SU  CRONISTA, 

é»  Batarall  y  Mmmemré, 


TOMO  XII. 


22/229 


^ 


^\^' 


V 


J 


.\^ 


\^ 


CENSO 


DE  CATALUÑA, 


ORDfilfADO 


EN  TIEMPO  DEL  REY  DON  PEDRO  EL  CEREMONIOSO, 


CUSTODIADO  Eü  EL  ARCHIVO  GENERAL  DE  LA  CORONA  DE  ARAGÓN 


.^Cr.B.EXC^X>0  X»JSr   .R1SUÍ..C  ÓMLXiJSISr 


pMT  wm  er«Blfl4a, 


D,  PRÓSPERO  DE  BOFARULL  Y  MASCARÓ. 


•~«"20S)O;23^ft^ 


*         «  •   % 


BARCELONA : 


1856. 


,  »• 


NOMBREMENT  DELS  rtíCñS  1»E  GATBALUinrA  SEGONS  LES  GOETS 
DE  CERVERA ,  LES  QUÁLS  8E  GELEBRAREH  EH  LAinf  HCGCLIX 
PER  LO  S.  REY  EN  PEES  TERg  (1). 


COMISSIO  DE  BARCHELONA. 


FOCHS  REYALS. 

Fochs; 

Primo  citttat  de  Barchelona»- 

7661  • 

Yila  de  Sabadel  et  castell  de  Rabona 

162. 

Yila  e  tenne  de  Terraja* 

228. 

Yila  Major. 

U. 

Tagamanent 

12. 

Corro  jusa. 

20. 

Fochs  de  perrochia  de  Martoreyes  qui 

( I )  Este  censo  forma  el  registro  4548  de  los  de  este  srcbiTO,  5  hemos* 
creido  que  no  seria  fuera  del  caso  el  darle  á  luz,  después  de  publicado» 
los  repartimientos  de  Mallorca,  Valencia  y  Gerdefia,  por  las  curiosas  é  im- 
portantes noticias  que  suministra  acerca  de  la  población  de  casi  toda  Cuta— 
lona,  á  mediados  del  siglo  X(V. 


•      •   • 

•     •      • 


■  <       •  .  •  ' 


•  •      •-*,,♦  ••  • 

-  •   ♦  •    •       •  • 


(6) 
cóñtribuexen  ab  los  demunt  dits  de  Corro 
jusa.  5. 

Maherata.  8. 

Corro  subirá.  14. 

Cardedeu.  36. 

B^'enguer  Annengol  de  perrochia  de 
Seat  liarti  de  Prohensals.  4 . 

Castell  de  Muncada :  del  senyor  Rey.        56. 

En  Payos  de  parrochia  de  Santa  Eulalia 
de  Prohensana  del  terme  de  Munbuy.  1. 

Sent  Julia  de  Lissa  sobira  :  reyals  del 
dit  terme.  2. 

Sent  Julia  de  Polou :  reyals.  2. 

Perroquia  de  Parets.  2. 

Santa  María  de  Galechs.  2. 

Tiana :  reyals.  7. 

Santa  Coloma  de  Gramenet :  reyah  1. 

Alella:  reyals.  4. 


FOCHS  ALOERS. 


Primo  Castell  de  Sant  Mar^L  5. 

Sent  Genis  de  Gudells.  8. 

Badalona:  aloers.  6. 

Premia:  aloers.  4. 

Sent  Marti  de  Prohengals:  alou.  i. 

Sent  Andreu  de  Palomar.  7. 
P.  Yerdagiier:  qui  es  les  dues  parts  alou 


(T) 

e  la  ter^  desgleya.  2^ter9. 

Santa  Perpetua  de  Megoda:  alows.  2. 

Serria:  aloers«  39. 

Bandada  del  Espital  de  Prohensana.        4. 

Bandada  des  Banyoles:  aloers..  4. 

Santa  Creu  de  Lorda:  aloers.  4. 

Sent  Jarvari :  aloers.  5. 

Perroquia  de  Sent  Barthoineii  dea  San» 
e  Sent  Feliu  de  Lobregat.  11. 

Sent  Just  des  Yers:  franquers  e  aloers».  18.. 


Cornelia :  aloers* 

5  mig, 

Bandada  de  la  Mtintanya  de  Sent  Boy. 

2. 

Bandada  del  Prat  de  Sejit  Boy. 

9. 

Molet:  aloers. 

4. 

Canovelles:  aloers. 

3. 

Taya:  aloer. 

i. 

Palau  Solata:  aloers^ 

% 

Santa  Agnes  de  Malenya :  aloer.. 

i. 

Mertoreyes :  aloers. 

2. 

Sent  Esteve  de  Ripollet:  aloer. 

• 

1.. 

POCH»  DE  CIOTADANS. 

Primo  Santa  Eulalia  de  Corro  Jusa.  3. 

Bemat  Canyes  de  perroquia  de  Carde- 
deu:  de  dutada.  1. 

Sent  Genis  de  Gudells:  de  ciutada.         28^ 
Perroquia  de  Badalona :  de  ciotada.        90«^. 
Premia:  qui  son  de  ciutada.  13.. 


(8) 

Sent  Andren  de  Palomar:  de  ciutada.     30. 

Sent  Marti  de  Prohensals :  de  ciutada.     3. 

Bandada  del  Spital  de  Prohensana:  de 
ciutada.  18  mig. 

Corro  jtissa :  de  ciutada.  3. 

Bandada  Prat  de  Prohensana  da^a.  5. 

Bandada  des  Banyols :  de  ciutadans.        5. 

Santa  Creu  de  Lerda :  qui  son  den  P. 

Ferriol  ciutada  de  Barchelona.  7. 

Castell  de  Lorda:  qm  son  den  Beren- 
guer  de  Relat.  19» 

Perroquia  de  Sent  Barthomeu  des  Sans: 
de  ciutada.  14 

Cornelia :  qui  son  de  ciutada.  15  mig. 

Bandada  de  Sent  Boy:  qui  son  den  Fran- 
cesch  Sa  Bastida  ciutada.  55. 

Bandada  de  Fonollar:  qui  son  den  P»  de 
Gualbes.  8. 

Bandada  des  Prat  de  Sent  Boy:  deciu- 
tadans.  28. 

Sent  Just  des  Vers  e  Sent  Feliu  de  Lo- 
bregat.  36  mig. 

La  Rocha:  den  P.  March  ciutada.  23. 

Castell  de  Fells:  den  Berenguer  de  Ree- 
lat.  31. 

Vila  de  Cans:  den  Francesco  Burgués.     43. 

Torra  Burguesa.  2. 

Picalquers:  den  Franson  Terre  ciutada.  7. 

Quadre  de  Vallirana:  den  Ombert  de  Vi- 
lafrancha.  14. 


(9) 
Gaya  e  la  Pobla  den  Orta:  qui  son  den 

FransoD  Terre.  37. 

Sent  Johan  des  Pi :  de  ciutada.  24. 

Yalvidrera :  de  ciutada.  3. 

Quadra  de  Yilanova:  de.micer  Guerau 

de  Paloiu  9- 

Mertoreyes:  de  ciutadans.  21 

Santa  Perpetua  de  Mogoda:  de  ciutada.  2. 

Sent  Esteve  de  RipoUet:  de  ciutada.  1. 

Castell  de  Matero :  deis  hereus  de  P.  de 

Marques.  173.. 

Yila  de  Molin  de  Reig  e  castell  de  Ciuro.  89. 

Castell  de  Qa  Rocha :  de  P.  A.  Marques 

ciutada.  i  47. 


FOCHS  DESCLEYA  S  DE  CAVALLERS. 


Prima  Granoylers.  129. 

Quadra  de  TaudeH :  de  cavaller.  4. 

Jacme  Pereut  hom  espars  de  perroquia 
de  Caudell :  desgleja.  1 » 

Quadra  del  Monastir  de  Gartuxa.  4. 

Fochs  de  caraller  de  perroquia  de  Sent 
Julia  Daltura  ()o  Ramón  Sellent  hom  den 
Johán  de  Togores.  1. 

Yila  Major:  desglosa.  40. 

Tagamenmt:  desgleya  e  de  cavallers.       16. 

Fochs  desgleya  e  cavaller  del  terme  de 


(10) 
la  vilade  Sabadell  edelcastel  de  Rahona... 

Corro  jusa  e  sobira:  desgleya  ab  IIU  que 
nia  de  cavaler  ab  IX  fochs  desgleya  e  de 
cavallers  de  Maherata.  26. 

Gardedeu :  desgleya  ab  I  que  nia  de  ca- 
valler.  24. 

Yila  dé  Caules  de  Muntbuy  :  del  infant 
En  Marti.  123. 

Sent  Genis  de  Gudells:  desgleya  ab  I  de 
cavaller.  19. 

Perroquia  de  Badalona:  desgleya.  40. 

Premia:  qui  son  desgleya  ab  X  e  mig 
que  nia  de  cavaller.  32  mig. 

Sent  Andreu  de  Palomar:  desgleya  e  ab 
II  de  cavaller.  71  e  ter^». 

Sent  Martí  de  Prohensals :  desgleya.        12. 

Sarria :  qui  son  de  cavaler  lo  qual  ha 
nom  Berenguer  Mertorell.  1. 

Sarria :  qui  son  del  monastir  de  Padral- 
bes.  67. 

Sarria:  qui  son  de  diverses  seny oríes 
desgleya.  14. 

Bandada  del  Spital  de  Prohensana:  qui 
son  desgleya.  28  mig.. 

Bandada  del  Prat  de  Prohensana  de  ^a- 
laygua:  desgleya.  13. 

Bandada  des  Banyols:  qui  son  desgleya.  16. 

Santa  Creu  de  Lorda:  qui  son  desgleya.  8. 

Perroquia  de  Sent  Berthomeu  de  Sans: 
qui  son  desgleya  a  I  foch  de  cavaler.  13^ 


(H) 

Sent  Just  des  Vers  de  Sent  Feliu  de  Lo- 
bregat:  qui  son  desgleya.  54  mig. 

Cornelia:  qui  son  desgleya.  24. 

Vila  de  Sent  Boy :  den  Galceran  de  Ro- 
sanes.  72. 

Bandada  de  Sent  Boy:  qui  es  de  la  Al- 
moyna  de  Barchelona.  16. 

Yila  de  Sent  Boy:  qui  son  desgleya.        71. 

Bemat  Peraylada  hom  espar9  del  terme 
del  castell  de  Ben^iure.  1. 

Molet:  qui  son  desgleya.  30. 

Castell  de  Caneyes:  de  cayaller  ab  IIII 
que  nia  desgleya.  30. 

Sent  Feliu  de  GanouUes :  desgleya  e  de 
cayaller.  12. 

Palau  daries  del  terme  del  castell  de 
Monboy:  desgleya.  13. 

Sent  Feliu  de  Codines:  desgleya  del  ter- 
me de  Muntbuy.  35. 

Sent  P.  de  Bigues :  desgleya  e  de  cava- 
lers  del  dit  terme.  31. 

Santa  Eulalia  de  Vohensana :  desgleya  e 
de  cavallers  del  dit  terme.  38. 

Sent  Julia  de  Li^a  sobira  del  terme : 
desgleya  e  de  cavallers.  38. 

Sent  Genis  de  Sámenla  e  de  Sent  Ber- 
thomeu  de  Muncas:  qui  son  desgleya  e  del 
dit  terme.  27. 

Sent  Sabastia  de  Munmajor :  desgleya 
del  dit  terme.  5. 


(12) 

Sent  Julia  de  Palou:  desgleya  e  de  ca- 
valler.  37. 

Perroquia  de  Porets :  desgleya.  24.. 

Cerdanyola :  de  cavaller.  24. 

Santa  María  de  Galechs :  desgleya.  4. 

Castell  QsL  Pera:  desgleya  e  de  cayallers.  37. 

Taya :  desgleya  e  de  caVallers.  55. 

Tiaiía :  desgleya  e  de  cavallers.  41.. 

Santa  Coloma  de  Gramanet:  desgleya.     29. 

Alella:  desgleya  e  de  cayallers.  SSL 

Castell  de  la  Prunya:  de  mossen  Jacme 
March  ab  IIII  fochs  desgleya.  32. 

Quadra  de  la  Sentiu :  den  Berenguer  de 
Conit  donzell.  14. 

Quadra  de  Torra  Badal:  de  perroquia  de 
Santa  Creu  de  Lorda.  6. 

Quadra  de  Vallírana :  del  Prior  de  Sent 
Cugat  de  Valles.  6. 

Quadre  de  Sent  Pon^:  desgleya.  6. 

Sent  Christofol  de  Bogues:  de  mossen 
Jacme  March  ab  III  fochs  desgleya.  34. 

Sent  Johao  des  Pi:  desgleya.  27. 

Ramoa  Hom  de  Deu :  de  Sent  Johan  des 
P¡.  1. 

Sent  Climent:  qui  es  de  mossen  Jacme 
March.  32. 

Sent  Climent:  desgleya.  20. 

Val  Yidrera:  desgleya  e  de  cavallers.       18.. 

Yila  de  Sent  Cugat  de  Velles.  169». 

Castell  de  Cabanes:  de  la  Almoyna  de 


(15) 
Barchelona*  i  1 . 

Sent  Julia  des  Feu :  desgleya  e  de  ca- 
Tallep.  8. 

Sent  Salvador  de  Pulinya,  19. 

Palau  solata:  desgleya.  16. 

Munt  Molo  :  desgleya.  19. 

Quadra  de  Sentiga:  desgleya.  8. 

Quadra  de  Setiga :  de  cavallers.  8. 

Castell  de  Derrius:  desgleya  e  de  cava-^ 
Uers.  42. 

Castell  de  Belloch:  den  P.  dé  Belloeh.    24. 

Santa  Agnes  de  Mal  Anya :  desgleya  e 
de  cavaller.  7. 

Sent  Genis  de  Plegamans:  de  cavaller  e 
desgleya.  22. 

Castell  de  Muntornes:  de  cavaller  e  des- 
gleya. 65. 

Valí  Comdal:  desgleya  e  de  cavaller.       17. 

Castell  de  Set  Manat :  de  cavaller  ab  XI 
fochs  desgleya  e  I  fbch  de  ciutada.  32. 

Sent  Stheve  de  la  Garriga  :  desgleya  e 
de  cavaller.  30. 

Sent  Fost:  desgleya  e  de  cavaller.  12. 

Mertoreyes :  desgleya.  25. 

Quadra  de  Samalus :  desgleya.  8. 

Castell  de  Muntmany :  ab  III  fochs  des- 
gleya. 21. 

Santa  Perpetua  de  Mogoda :  desgleya.     34. 

Sen  Stheve  de  Ripollet:  desgleya.  19. 

Castell  des  Far  den  Bernat  de  Corbera.  78. 


{U) 

Líqa  jusa :  desgleya  e  de  cavallers.  27^ 

Cavall  jusa  e  sobira:  desgleya  e  de  ca- 
vallers. 12. 

Castell  de  Califa :  desgleya  e  de  cava- 
Uer  ab  I  foch  de  ciutada.  17. 

Santa  María  de  Huyastrell:  desgleya.       14. 

Matha  de  Pera :  desgleya.  29. 

Caules  des  Tarach :  desgleya.  4. 

Sent  Adria :  desgleya.  1 1 . 

Hospital  de  Gervelo :  desgleya.  45. 

Quadra  de  Cañáis:  desgleya.  16. 

Castell  de  Corbera :  de  cavaller.  30. 

Yila  Daulesa  :  desgleya.  i  10. 

Castell  de  Rubí :  de  cavaller.  40. 

P.  de  Roques :  de  la  perroquia  de  Rubi 
hom  sparc.  1. 

Castell  des  Papiol:  de  cavaller.  32. 

Mas  Roquer:  hom  esparg  del  terme  del 
dit  castell.  1. 

Santa  Magdelena  de  Splugues:  desgleya.  18. 

Castell  de  Cervello :  qui  es  del  infant 
En  Merti  ad  X  desgleya.  96. 

Quadre  de  Torreyes:  de  cavaler  ab  1 
foch  desgleya  del  terme  del  dit  castell.       28. 

Quadre  des  Soler:  den  P.  March  ciuta- 
da  del  dit  terme.  24. 

Quadre  de  la  Palma:  desgleya  del  dit 
terme.  13, 

Quadre  de  Palaya:  de  ciutada  e  de  ca- 
valler del  dit  terme.  33. 


(15) 

Quadra  de  la  Gort:  desgleya  e  de  cava- 
1er  del  dit  terme.  i  2. 

Yila  de  Sent  Celoni  del  Spital.  119. 

Sent  Yícen^  de  Gualba  :  desgleya.  44. 

Castell  de  Mutnegre:  desgleya  e  cavaller.  30. 

Barbara :  desgleya  e  de  cavaller.  27.    . 

Agualada.  1 79. 

Sant  Faliu  de  Cabrera.  59. 

CasteU  de  Canoves:  qui  son  de  ciutada.  % 

Perrochia  de  Caules:  qui  son  den  Tur- 
rích.  5. 

Sant  Julia  de  Palou:  de  ciutada.  10. 

Perrochia  de  Parets:  de  ciutada.  3. 

Castell  de  Sant  Margal :  de  ciutada.  63. 

Castell  de  Castellar:  de  ciutada.  48. 

Castell  de  Sant  Yigents  Dargentona  ab  / 

Y  fochs  Dorrius:  del  prior  de  Clara.  81. 

Vila^ar :  den  P.  des  Bosch.  77. 

Tiana:  de  ciutada.  16. 

Santa  Coloma  de  Gramanet:  de  ciutada.  1. 

Sant  Jarvari :  de  ciutada.  2. 

La  vila  de  Moya.  50. 

Castell  de  Vilardell.  8. 

En  Manent  e  En  Cayenias  de  Sant  Yi- 
cent  de  Jonqueres.  2. 

Antich  Febrer  e  I  altre  de  Sant  Pau  de 
Rísecb.  2. 

Suma  de  tots  los  fochs  de  la  Ya« 
gueria  de  Barchelona.  13227. 


*  4 


^ 


(16) 


VEGUERÍA  DE  LEYDA. 


FOCHS  REYALS. 

Primo  ciutat  de  Leyda. 

1213. 

Bell-loch. 

53. 

Alamus. 

16. 

Lesbot^es. 

72. 

La  Cugulada. 

4. 

Castellot. 

10. 

Fochs  poblats  dins  lo  territori  de  Ley- 
da  quí  teñen  torres.  5. 

Rufia  de  la  perroquia  de  Sent  Lorene 
de  la  ciutat  de  Leyda.  22. 

Sanahuy  de  la  perroquia  de  Sent  Marti 
de  la  dita  ciutat.  26. 

Timinells.  42. 

Almateylles  de  la  perroquia  de  Sent  Lo- 
ren^.  51. 

Yilanova  del  Picat  de  la  perroquia  de 
Sent  Gili  de  la  dita  ciutat.  37. 

Loch  de  Yilanova.  18. 

Lo  Palau  de  la  Orta.  8. 

Loch  Dorrit:  reyal.  9. 

Limiana :  del  merquesat  5 1  • 

Yilanova  de  Maya:  del  dit  merquesat.     99. 


(17) 

Loch  de  Gastello  de  Maya.  10. 

Font  Lon{$a.  22. 

Loch  Darriot*  ?. 

Loch  de.  Alos  del  merquesat  ab  La  Nou 

e  Matana.  57. 

Loch  de  Baldemar:  del  dit  merquesat  1& 

Camarasa  ab  lo  seu  balliu.  73. 

Lorenc:  ea  lo  merquesat  10. 

Loch  de  Muntgay.  27. 

Loch  de  Priya.  i3. 

Loch  .de  Santa  Linia;  en  lo  dit  Bderqiie*- 

sat  *  2a 

Loch  de  Cubelle^:  en  lo  dit  merquesat  8ft. 


FOCHS   DE   CIUTADANS. 


Primo  Loch  de  Grealo:  qui  ea  den  Ber- 
nat  Grayla  ciutada  de  Ley  da.  ,  & 

Puigvert:  del  hereu  den  P.  Despeos  dé 
Leyda.  1 3. 

Pradell :  qui  es  den  Johan  Gabrecw  ciu- 
tada de  Leyda.  9. 

La  Torra  den  Broch:  ^i  es  den  Jofre 
de  Brassal*ola  de  Leyda.    .  5. 

Mayáis:  qui  es  del  honrat  En  Johan 
Mercer  ciutada  de  Cerago^a  (i^  Tortosa).    83. 

Loch  de  Flix:  qui  es  den  Berna tBosch 
ciutada  de  Leyda  (ab  Tortosa).  35. 

TOMO   XII.  2 


\ 


(  18) 
Mas  de  Flix:  qui  es  del  dit  En  Bosch  (ab 

Tortosa),.  5. 

La  PaLma:  del  dit  En  Bosch  (ab  Top- 
^^tosa).  a7* 

Loeh  dé  Peal:  den  Bertrán  des  Yall 
ciutada  de  Leyda.  7. 

Loeh  Daltano :  qui  es  dds  kereus  den 
Johan  de  Barriach  quondam  ciutada  de 
Leyda.  i  9. 

Loeh  de  Sunyer:  qui  es  deis  dits  heraus.  1^. 

Loeh  de  AUbp:  deis  dits  iiereua.  98. 

Loeh  de  Tabaeh:  deis  dits  hereus.  3. 

Loeh  de  Rejmat:  qui  es  den  P.  de  Mua* 
tanyana  ciutada  de  Leyda.  10. 

Loeh  de  Suchs :  del  dil  P.  de  Muntan- 
yana.  17. 

Loeh  de  Bertrán:  den  Francesch  de 
Naves.  5. 

MoUarufa :  ^i  es  den  Berenguer  Moli- 
ner  ciutada  de  Leyda.  30* 

Loeh  de  Faraoddla:  q«i  es  del  dit  Mo-  • 
liner.  i  6. 

Bellfort :  qui  es  den  Thcnuis  Calbet  ci«* 
tada  de  Leyda.  3» 

Loeh  de  Soes :  qoí  es  den  Francesch  de 
Sent  Mertí  ciutada  de  Leyda.  44. 

Loeh  de  Vimpeleeh :  qui  es  den  Ben- 
thomeu  dé  Sent  Marti  de  la  dita  chilat.       1 7. 

Muntoliu:  qui  es  den  Bertrán  Navarra 
4Íe  la  dita  ciutat  23. 


.  (  4«  ) 
Loch  de  Yinfaren:  qui  es  den  Muntser- 

rat  Romeu  ciutada  de  Ley  da.  i% 

Loch  de  Lomatra :  qui  es  den  Nicholau 
sabater  de  Ley  da.  15. 

Loch  de  la  Torra  Grossa:  den  Domingo 
de  Mimtsuar  ciutada  de  Leyda»  di. 

Matxarra:  qui  es  de  la  muUer  den  A» 
Coriít  quondam  ciutada  de  Leyda.  ^ 

Trígel :  de  la  dita  doüa.  4. 

Muntroig:  qui  es  den  Anthoni  Masaanat.  t6. 

MiravaU:  qui  es  de  la  muUer  den  Artiau 
de  Riusech  ciutada  de  Leyda.  7.    ' 

Puig-gros:  qui  es  de  la  dita  dooa.  9ÍK  - 

Loch  de  MgIods:  qui  es  den  P.  Jaiier 
ciutada  de  Leyda.  4 

^Ahnanar  :  den  P.  de  Carcassona  de 
Leyda.  U^ 

Lo  mas  qui  es  den  G.  dé  Nogales:  qai 
es  den  Johan  Marees  eiutada  áe  Ceraf)Ofa 
(ab  Tortáse).  3. 

Vilaplana:   den  P.  Arlori   ciutada  de    ' 
Leyda.  8. 

Bena^ent:  qui  es  den  G.  de  Muntohada 
de  Leyda.  9* 

Blanchafort:  qui  es  den  Juifre  de  la  fira- 
cerola  savi.  .i& 

Loch  de  Seat  Adria:  den  P.  Cadella.       9. 

Pradell:  den  Simón  de  Torres^  de  Ley« 
da.  11. 

La  Torra  de  Santa  María.  SL 


(20) 


FOCH8  DESGLEYA  E  DE  CATALtEftS. 


Primo  Loch  Daspa :  qui  es  del  bisbe  de 
Ley  da.  15. 

Vallmaaya :  del  dit  biabe.  5. 

Cugulh  del  monaatir  de  PoUet,  16. 

La  Maoresana:  del  dit  monaalir.  3. 

Sisquela:  del  dit  momstir.  lOi 

Loch  deis  Tonns:  del  dit  monasttr.         IL 

Lo  Solarac:  del  dit  monastir.  9. 

Loch  de  la  Grange :  del  abat  Desearp.     12. 

Loch  Dialbatarra:  del  monastir  de  Bon- 
repos.  12. 

La  Jonoosa:  del  abat  de  Poblet  35. 

Loch  de  les  fieles :  del  dit  monastir^       12. 

Loch  Dalbages:  qui  es  dd.  monastir  de 
Poblet  12. 

Loch  Dalfarras :  de  la  abadessa  de  Sent 
IlarL  12. 

Loch  de  Malcoreig:  del  abad  Descarp.     19. 

Juneda  ■:  qui  es  del  vescomte  de  Yila- 
mur.  4S. 

Ceros:  qui  es  del  noble  En  Notich  de 
Muntchada.  52. 

Itona :  qui  es  del  dit  noble.  71. 

Vilasecha:  del  dit  noble.  6. 

Loch  de  Gorfa :  del  dit  noble.  5. 


(M  ) 
Loch  de  £ologer  des^leya  e  de  cata- 

Dere.  28. 

Gastelldaseos :  qut  es  del  noble  En  Jac- 
me  de  PaUars.  éS. 

Castellot:  qui  es  del  <Ut  nofile.  11. 

Castell  Darbecha :.  d!el  dit  BOble  En  Jac* 
me  de  Pallars.  '68. 

Benayent:  ée  la  Seo  deLeyda.  4. 

Alcarras:  qui  es  de  Mossen  Eln  Fran- 
cesch  Sent  Clíméntk.  i  14. 

Granyenela  :  del  dit  Mossen  Francesch.  5.    ' 

Montagut :  del  dit  Mossen  Franceseh.       80. 

Lardecans :  qui  es  del  dit  Mossen  Fran- 
cesch. aa. 

La  Rbcba :  qui  es  del  dit  Mossen  Fraa«-  ' 
cescb.  33. 

Granadella :  qui  es  de  Mossen  P.  Moli* 
ner.  79^ 

Torres  Beces:  del  dit  Mossen  9.      *      '  19. 

Granyana:  qui  es  del  dit  Mossen  P.  '   '  14. 

Boyera:  qtii  es  del  dit  Mossen  P»  40. 

Loch  de  la  Pbbla  de  la  Bella  Guarda: 
qui  es  del  dift  mossen  P.  6. 

Padres:  qui  es  del  dit  mossen  P.  Mo- 
liner.  46. 

Mai^alef:  qui  es  de  mossen  R.  Sa  Costa.  4S. 

Loch  de  Vinferre:  den'Gerau  de  Reque- 
sens  canonge  de  Leyda.  6. 

Loch  de  Alendir:  de  Mossen  G.  Beren-r 
ger  Dolzínelles.  8.. 


(ií) 

Altea:  deis  bereus  de  Mieer  Francesch 
Roma.  19. 

Loch  de  M ont^onk  e  de  la*  Foradada : 
deis  dits  bereus.  S9.. 

Loch  de  Muntclar :  áéls  dita  bei^eiia         I  i. 

Loch  del  Ester:  deis  herens  den  A.  Cea 
Comes  de  Borriach  quondam.*  5L   ^ 

Torra  Serena:  den  6.  Berenger  Dolzine* 
lies  cavaller.  8. 

Gastello  de  Farfanya:  de  la  Comteasa 
Dni^ell.  .  iSS. 

Loch  de  Endani:  qiti  es  den  P.  de  No- 
gueres  denzelL  3. 

La  TonH  deis  Homens:  qui  es  den  P.  de 
Puigvert  donadl.  i- 

Yila  áéí  Algerri:  de  la  dita  Comtessa.     72. 

Loch  del  Boix :  del  Comte  Doi^ll.         9. 

Vila  Dager :  del  dit  Comtt».  88* 

Loch  de  Fent  de  Pon.  18. 

Loch  de  ^ilanova  :  del  dit  Comte.  3. 

Loch  de  Oreners :  den  Berenguer  Josa 
donzell.  6. 

Loch  dé  Sent  Just:  del  dit  Berenguer 
de  Josa.  7. 

Loch  dé  Milla:  del  Comte  Durgell.  15. 

Loch  fle  Claramunt:  del  dit  Cofntie;        7. 

Loch  de  liuntassor;  qui  es  ddi  dit 
Comte*    .  3w 

Loch  Dalberola:  qui  es  den  Fluvia.         5. 

Loch  de  Os :  qui  es  del  dit  Comte.  54. 


Loefa  dé  fa  Fijguisra:  den  niifvert  dmi* 

lell.  8. 

Loch  de  Peru.(md  al^  ManyaneU  t  del» 
Johan  de  Muncada  donzelL  19. 
Loch  Vilues!  del  Goaftte  DufigelL  iO» 
Grealo :  del  dit  Comte.  4. 
Castell  de  Muntmagastre^  del  dit  Comnew  96. 
Loch  Domers :  den  P.  Claraimnit  Don- 
zelL 1. 
Agramunt:  del  Cornte  DurgelL  ÍFli 
ClareL  ± 
Puigvert:  del  dit  Cemté.  16. 
Ftorejachs:  den  Befengiter  de  iotm.  4k 
Ciyes:  del  dit  Berenguer.  ^. 
Olióla  e  W  terme:  del.dH  Cdmie.       .  i% 
Cabana  bona :  den  Canet.  5« 
Guardiola« ,                                        :  3.    ' 
Cocto:  deis  hcreus  den  P.  Duluja.  4. 
Sero:  den  P.  Ramea  de  Camporellaft»^  (L    ' 
Lo  DoxMcell:  del  dit  P.  Ramón.  11. 
La  Sentiu:  den  Jacme  de  M^a.  i 3. 
Malfeyt :  den  Ramón  Medbuu  6« 
Giutatde  Balaguer.  344. 
Ramoneda :  den  Bernat  Torra.            .  3. 
Tiarase:  del  Conite  DurgelL  .  10. 
Vilapltna:  del  dit. Coopte.  % 
Miralpex :  den  Giapert  de  JLilieUes»  3. 
Rialp  e  la  ballia:  del  dit  RtbeRe3«  II . 
Perampla  ab  la  baüia :  qiü  e»  dtío  Ber* 
nat  de  Pétamela.  22.. 


(24) 

Taranau :  den  Ferrer  Dabeya.  5. 

ParacoUs:  den  Jaeme  de  Meya.  5. 

Lochs  de  Lu^s  e  de  Levanta:  del  dit 
Jacme  de  Meya*  12. 

Gasteltnou :  qui  es  de  moaoen  Beren*- 
guer  Daier.  3.: 

Loch  de  Bayall.  YIIL 

Loch  de  Cardet  VU. 

Loch  Disirch.  VI. 

BuantSemi.  Y. 

Lochs  de  La  Guardia  de  Xus  Ventola 
Vilva  Rens  Sent  Johan  de  Geroaella  XVIIL    . 

Loch  de  Maciveift  Dorta  de  CasteUa  e  del 
Pont  de  Suvent  XIL 

Tots  aquesta  son  del  abat  de  Laox :  son 
en  summa.  56. 

Loch  de  Mercenau:  den  P.  de  Torra 
donzelL  3. 

Loch  Descallar:  del  Merques  ée  Bi- 
lena.  4.  • 

Yilaneva  de  CasteH  Pages:  del  Spital  de 
Sent  Johan  de  JherusaleiB.  10. 

Loch  Dartesa:  del  dit  SpitaL  ^^ 

Loch  de  Madrona:  del  dit  Spital.  6. 

Loch  de  UmetUo:  del  dit  Spital.  18. 

Castell  de  Torres:  del  dit  Spital  50. 

Loch  de  Urxea:  del  dit  Spital.  5. 

Loch  de  Gudendl:  del  dit  Spital.  96. 

Calaterra:  del  dit  Spital.  11. 

Loch  de  Gebut:  del  dit  SpitaL  34. 


(2S) 

Loeh  de  Corbins:  del  dit  Spital.  i9. 

Loch  de  la  Torra  de  .Maho:  del  dit 
Spiuü.  i± 

Loch  de  Les  Cásese  de  Corbins*:  <{el  dit 
SpitaL  n. 

.  Loch  dé  La  Torra  Ferrem  de  Sagria:  del 
dit  Spital.  li. 

Loch  del  Canic:  del  dit  Spitál.  2. 

Loch  dé  Rossello :  del  dit  Spital.  9. 

Loch  del  Guayre  :  de  la  prioreseá  Dal* 
guayre.  109v 

Loch  de  Ratera:  de  la  dita  prioressa.     15. 

Loch  de  Vil«iovii  de  Sagria:  <te  la  dita 
prioressa.  21^ 

CastellnoU':  den  P.  de  Sent  ¡Merií.  5. 

Les  Case»  da  Aguilo :  del  abat  Dager.      2.^ 

Loch  de  La  Menla:  del  dit  abat.  7. 

Loch  de  La  Regula:  del  dÜ  abat  II. 

Loch  de  Cas:  del  dit  abat  5u 

Loch  de  Ceuta:  del  dit  abat  4. 

Loch  de  Sent  Lorenc:  del  dit  abat         4. 

Loch  des  Comu:  del  pabordre  de  Mur.    3. 

Loch  de  Bellmunt:  del  «monestir  de  Po- 
blet  7. 

Burcenich:  del  dit  moiiestn*.  14* 

Loch   de  Les  Ventosos:   del  Orde  del 
Spital  de  Sent  Joban.  4. 

VaMlobera :  del  abat  de  Bellpuig.  8. 

Bellfort:  del  Orde  del  Spital  de  Sent 
Johan.       '      '  5. 


(») 

Locfa  da  Gaten :  den  Guillem  de  Munt^ 
ctiada.  M^ 

Sauro :  qui  son  den  Ramón  de  Josa.        6*. 

ítem  en  lo  dít  looh  de  Saaro  qui  son  del 
pabordre  de  Solsona.  7. 

Augem :  den  Ramón  de  JFosa.  2L. 

Altes :  dea  Ramón  de  Josa.  2*^ 

Mirambell :  den  fierenguer  Qa  Costa 
donzelL  2. 

La  Portella:  del  dit  Berenguer.  2. 

Castell  de  Salavert:  den  Salavert  don- 
zelL S« 

Castell  Dalmenara :  de  Messen  P.  Ra-* 
mon  ^a  Costa.  % 

Castell  de  Muntale:  den  Tudella  donzell.  1. 

Castell  de  Tarrasso :  de  mossen  P.  Ra- 
món Qa  Costa.  3. 

Castell  del  Mesor:  den  Berenguer  de 
Rib  elles.  6. 

Castell  de  Bellstar:  del  dit  Ribellea.       Ai^ 

Castell  de  La  Rápita :  de  ipadona  den 
Cervera.  4k 

Castell  de  Timonal :  dra  P.  Cortil  don* 
zell  de  la  dita  veguería.  9. 

Castell  de  la  Saydia:  den  P.  Cortit 
donzell.  7» 

Castell  de  Filela :  den  Franceseh  Morell 
donzelL  11.^ 

Castell  de  Yallfogona:  den  P.  Cortit        ISt 

Castell  de  Lineóla  :  del  Cointe  DurgelL  30^ 


(27) 

Locfa  de  PlaDeHes:  de  Veguería  Dagren.  3. 

Castell  del  Planál  den  Fexe»:  del  dit' 
Comdal  Durgell.  í. 

Puigvert:  den  Luis  de  Mur.  2L 

Loch  dé  Menargues :  del  Yescomte  Dur* 
gell.  42, 

Loch  Dalbésa :  del  Cocote  Ihirgéll.  97. 

Castell  de  Tartareu:  del  dit  Comte.         i 8. 

Sunima  major  deis  foohs  de  la  dir 
ta  Vagueria  de  Leyda.  5622^ 


•        « 


YEGUERIA  DE  VILAFRANCHA. 


FOCHS   REYÁLS. 

Vilafraocha  de  Penades* 

453. 

Vila  de  Cerbos. . 

i37. 

Piera. 

US. 

Gualada. 

179. 

Cubelles. 

i06. 

Castell  de  Fontrubia  e  son  terme.  S5. 


FOCHS   DE   GIUTADAlfS. 


Quadra  de  Canyelles:  den  R.  Merquet 


(  28  ) 
eíutada  de  Barcheloaa.  15.. 

Pujades  de  Les  Cácales  ab  lo  Mas  den 
Torra  del  terme  de  Piera. 

La  Cort  Comdal :  qui  es  den  R»  Pellker 
de  Yilafrancha.  1. 

Castell  de  Gillida:  den  Francoy  Bertrán.  d5. 

€asteU  de  Calafell ::  de  M icer  Gerau  de 
Palou.  16. 

Quadra  de  Rocha  Crespa :  qui  es  den  G» 
Ledo  eíutada  de  Bárehelona.  il^ 

Quadra  de  Salicrup  del  terme  dei  Cas^ 
tell  de  Sa  (íuialtrun:  qui  es  den  Bemat 
Merquet  ciutada  de  Barchelona..  5. 


FOCHS  DESGLEYA.  E  DE  CAYALLERS.^ 


Altafidla  e  Sanou:  den  Luys  de  Reque- 
sens.  36*». 

Castetl  de  ^a  Guialtrun:  qui  es  den  Gue- 
rau  de  Sanehuja  donzelL  62.. 

Castell  Desperaguera :  qui  es  del  prior 
de  Muntserrat.  51.. 

Castell  de  llbsqu«fa:  qui  es  del  pebor- 
dre  del  Penedes.  14.. 

Monistrol  de  Noya :  qui  es  del  prior  de 
Muntserrat  8. 

Quadre  de  La  Fortesa :  de  la  Almoyna 
de  Barchelonai.  5- 


(29) 

Seot  Jacme  Ces  OUveres  e  Santa  Creu 
de  Crexa :  cpii  son  del  rector  del  dit  loch 
dek  quals  ni  ha  YI  den  Pont  Ces  Torres  e 
lUI  reyals.  24 

Castell  de  Frexa :  del  pabordve  de  Sol- 
sona.  15. 

Sent  P.^de  Riudebirles:  del  Cardinal  de 
SentP.  5a 

Castell  de  Terrasola:  qui  es  del  dh  Car- 
dinal. 32.^ 

Loch  de  M alcavaller  e  Quadra  de  Bañas: 
del  prior  de  Munteerrat.  9. 

Loch  o  quadra  del  Córner:  del  pebor- 
dre  de  Solsona.  5. 

Santa  Fe :  del  archabisbe  de  Terra^^ona*  1 6. 

Castell  de  La  Granada:  qui  es  del  bisbe 
de  Barcbelona.  27« 

Perroquia  de  Sent  Cugat  Ses  Garrtgues : 
qui  son  del  rector  del  dit  loch  e  daltres 
persones  ecclesiastiques.  35. 

Loch  de  Sent  Sabastia:  qui  es  dd  Car- 
dinal DagrafuUa.  i  4. 

Castell  de  Avinyo:  den  March  de  Avinyo.  24. 

Quadra  de  Cantalops:4el  prior  de  Sent 
PoL  15. 

Quadra  Dórdal:  del  Espital  de  Cervello.  7. 

Castell  de  Franer  de  Sent  P.  de  Me- 
lanta:  qui  son  del  abbat  de  Sanies  Creus.  12. 

Quadra  Dalbereda :  qui  es  del  dit  abbat.  8. 

Castell  de  Pontons:  del  dit  abbat  45. 


(-30) 

Castell  de  La  Raqueta:  del  dit  nbbat.      5. 

Quadra  de  Yilaubi:  de  la  Almoyna  de 
Barchelona.  11. 

Gayaos:  del  abbat  de  Santes  Creus.         17. 

Castell  de  MuDtmell:  qui  es  del  bisbe  de 
Barchelokm  ab  V  fochs  de  la  Quadra  den 
G.  Dayguavira  donzelL .  43. 

Vila  Bódona:  del  bisbe  de  Barchelona.  5. 

Castell  de  Muntornes :  de  Santes  Creus.  30. 

Castefi  de  Crexell  Bara  e  Roda :  del 
Prior  de  Caserre^  33. 

Sent  Vicens  des  Calder:  del  abat  de 
Sent  Cugat  de  Valles.  28. 

Castell  de  Bonastre:  del  dit  abat.  AS. 

Castell  Dabinyana:  del  dit  abat.  34. 

Loch  del  Venrell :  del  dit  abaU  (>6. 

Santa  Oliva:  del  dit  abat.  33. 

Albornar:  del  dit  abat  6« 

Castell  de  Banyeres:  del  bisbe  de  Bar- 
cbelona.  45» 

La  Lacuna  del  terme  del  Castell  de  Cas^ 
tellet:  del  abat  de  Santes  Creus.  15* 

Moja:  qui  es  del  pebordre  de  Penades.  13. 

Sent  Steve  del  Castellot:  qui  son  del  dit 
pebordre  e  den  Mas-dovelles  donzell.         8. 

Castell  de  Ribes  de  cavaller  ab  I  fi>ch 
de  la  Quadra  des  Cortey.  35b 

Quadra  del  Clot  del  terme  de  Ribes.       4. 

Castell  de  Ciges:  de  la  Almeyna  de  Bar«- 
cbelona.  109. 


(51  ) 

Castell  de  Campdasens :  desgleya.  4  5. 

Castell  de  Garraf :  del  prior  de  Garraf.  % 

Castell  Delmella:  desgleya.  16. 

Perroquia  de  Santa  Margalida:  de  direí^ 
ses  senyors  ecclesiasticbs  ab  XIII  de  cava- 
Uers.  3& 

Quadra  de  La  Serra  de  Santa  María  des 
Pía :  qui  es  de  caTaller.  4. 

Parroquia  de  La  Bleda:  de  Sgleya.  & 

Castell  de  Colbato:  de  Sgleya.  3± 

Castell  de  La  Guardia  des  Bruch :  des-    . 
gleya.  43* 

Castell  de  Plerola  e  Quadra  d^s  Vilar : 
de  cavallers  ab  II  fochs  de  la  Quadra  de 
Castellet  84. 

Castell  de  Sobirats :  del  noble  En  Ra- 
món Alamañy  de  CerveHo.  169. 

Castell  de  Sanit:  de  cavaller  ab  lili  fecbs 
de  la  Quadra  de  Puig  Alber  qui  es  de  Mi- 
cer  Guerau  de  Palou,  41. 

Castell  de  Cabrera :  de  cavaller  e  Qua- 
dra de  Vallbona.  26. 

Castell  dé  Piachs:  den  Ramón  de  Bar- 
bera ab  IH  fochs  qui  son  del  monastír  de 
Santas  Creus  e  lili  fochs  qüi  son  del  Spi-* 
tal  de  Sent  Johan  e  II  de  la  Almoyna  e  II 
fochs  den  Vilafrancha.  21» 

Castell  de  Sent  Marti:  qui  es  del  infant 
En  Marti  ab  la  Quadra  de  Vemet  qui  es 
den  Arnau  de  Vemet.  95. 


(  32  ) 

Castell  de  Foix  ;  de  cavaller.    .  43. 

Mas  de  Pontons:  den  Jacme  Davioyo 
donzell.  -4. 

Castell  de  Vila  de  Mager :  den  Guerau 
de  Cervello.  .  03. 

Castell  de  Miralles:  den  Guerau  de  Cer- 
Tello.   '  39. 

Castell  ^  terme  de  Querol :  de  .Mo6sen 
En  Ramón  Alaniaiiy  de  Cérvello.  89. 

.  Castell  e  terme  de  Muntagut:.del  dit  no- 
ble. 60. 

Castell  de  Salba:  den  Bertrán  de  Galli- 
fa  ab  II  focbs  de  Yikrdida  qui  es  den  Ta- 
merit.  2!2* 

Castell  é  terme  de  Seguer:  qui  es  den  P. 
de  Muntagut  donzell.  3. 

Quadra  de  Puig  Loret:   den  Jaban  de    . 
Muntagut  donzell.  G. 

Santa  Perpetua.  25. 

Castell  de  Marmellar:  den  A.  de  Vernet.  id^ 

Quadra  de  Címitrells :  den  Bertrán  de 
Califa:  15. 

Ardenya  del  terme  de  Muntohu:  qui  es 
den  Bertrán  de  Califa.  8. 

Quadra  de  Virgili:  den  Berenguer  de 
Boxados.  0. 

Castell  de  Secabecbs:  de  cavaller.  1. 

Torra  den  Barra:  den  Berenguer  Dolzi- 
nelles.  SS. 

Mas  den  Armengol  (nos  troba  comptat).  2. 


(53) 
Castell  de  Vespella  e  terme :  den  DaU 
mau  de  Queralt.  33. 

Roda  e  Bara:  del  Prior  de  Caserres.        1& 

Quadra  de  Bellvey:  den  Eymerich  de 
Bellvey.  18» 

Castell  Nou  e  Esquomal:  den  Francesch 
de  Montbuy.  13. 

Lorenc  e  Lotger:  den  Bemat  de  Tous 
donzelL  22. 

Castell  e  terme  de  Castellet:  den  Blas- 
cho  de  Castellet  69. 

Castell  de  Conit  qui  es  den  Berenguer  de 
Conit  e  la  Quadra  de  Segur  qui  es  den 
Jacme  de  Miralpex  e  la  Quadra  de  Yila*- 
secha.  25. 

Quadra  de  Sent  P. :  qui  es  del  prior  de 
Cnbelles.  3. 

Quadra  de  Califa:  qui  es  den  Jacme  de 
Miralpex  donzell.  iO. 

Castell  de  Miralpex:  dmk  Jacme  de  Mi- 
ralpex donzell.  14. 

Quadra  de  Ses  Gunyoles:  desgleya  e  de 
cavallers.  19. 

Quadra  den  Veia  e  de  Adarro:  den  Ber- 
nat  de  Castell  Bisbal  donzell.  6. 

Casa  de  Jafer.  i. 

Clariana:  qui  es  den  Riera.  2. 

Olerdola:  desgleya  e  de  cavallers.  i  2. 

Quadra  de  Yila  de  Lops  :  del  comanedor 
de  Vilaf rancha.  16. 

TOMO  XII.  5 


(34) 

Cástell  de  ^elma:  del  Spital  de  Sent 
Johan.  32. 

CasteU  de  Claramunt:  del  Comte  de 
Cardona.  53. 

CasteU  Dorpi:  den  Berenguer  Sallent      15. 

Homens  de  Santes  Creus  poblats  en 
terme  del  dit  castell.  6. 

Homens  den  Bernat  de  Tous  castla  de 
Clarmunt  3. 

Homens  de  Vilanova  del  Cami :  de  Mos- 
sen  Johan  de  Muntbuy.  7. 

Quadra  de  Vilanova  Despeya  :  son  den 
Spitles  donzell.  5. 

Quadra  de  Capellades :  del  pabordre  de 
Sent  Cugat.  22. 

Quadra  de  La  Torra  de  Clarmunt:  qui 
es  den  R.  de  Clarmunt  20. 

Castell  de  Mediona  ab  XH  foehs  de  la 
quadra  den  Gispert  de  Barbera  e  ab  III 
de  la  quadra  den  R.  Sa  Noguera  e  ab  Y 
fochs  de  Santa  Margalida  de  Clarmunt 
e  ab  II  fochs  de  Sent  P.  de  Riu  de  Bir-* 
les.  88. 

Castell  Dodena.  52. 

Castelleuli :  del  Comte  de  Cardona.  27. 

Castell  de  Muntbuy.  41. 


(55) 


rOCHS   ALOERS    fi   FRA^íQUERS. 


Ramón  des  Ortisn  ,  ,  ^  «    rr 

^  _.       „      /del  terme  de  Terra- 

Ramon  Venrell:    >     ,  o  • 

^  ,T  «         (cola.  3. 

Bertrán  Valles:    ; 

P.  Fabre:        \ 

Bemat  Fabre: !  del  terme  de  ^anit.  3. 

Bertrán  Feliu:; 

Galceran  Bertrán:  1  de  perroquia  de  Sent 

Beren^pier  Jofre:   |  Cugat  Cea  Garrigues.  3* 

P.  Soler  de  Durban: 

Jacme  Rossell: 

Harch  Alabutz: 

P.  Font: 

Francesch  F. 

Bonanat  Ruvire  de  Cases:! 

Martines:  1  de  perroquia 

P.Massana:  ?  de  Santa  Mar-  14. 

P.  Tergell:  [  galida. 

G.  Palau: 

R.  Bertrán  Gilabert: 

Berenguer  Gilabert: 

P.  Soler  de  Cases  blanques: 

a  Balart:  ' 

Clara  (nos  troba  que  sia  comptat). 


(36) 

Berenguer  Cuniy: 

R.  Triter: 

R.  Brugal:  }de  Olerdola* 

G.  Soler: 

Berenguer  de  Caldoy: 

Mas  de  Palams:  del  terme  de  Piera.        1. 

La  muUer  den  Bemat  Pellicer  quon- 
dam :  de  la  quadra  de  Ces  Gunyoles.  1- 

P.  Miro  de  Sent  P-:  de  Sent  P.  de  Me- 
lania. *" 

Francesch  Jorda :  de  Adarro.  1. 

Jacme  Gual:      j  ^^  ^^  p^^roquia  de  San- 
Francesch  Mas:  ^  ^^^^  ¿^  j^  gj^ ¿^      3 
P.  Busquet:       ) 
Romeu  Sans  hom  espars:  dd  terme  de 

Ribes.  ^ 

P.  Rossell  des  \iver  hom  espars:  del 

terme  de  Cabelles.  *• 

P.Guerau  aloer  áel^ 

mas  des  Cortal:  I 

3     17      ^«,   f  aloers  del  terme  de 
Jacme  des  Frexes:   \ 

G.  Paschal  des  Masr^^^^^^""^-  ^ 

de  Canaletes:  ' 

G.  Garriga:  \ 

Berenguer  Clariana:  /aloers  de  Castell 
R.  Johan  alias  Jorda:  ÍNou  e  Desgomal.    4. 
R.  Johan:  ; 

Castell  Viy  de  Panades.  109- 

Lo  Mas  de  Narbones.  4. 

Los  homens  de  SantLoren?  e  de  Salame.  26. 


(57) 

Puig  Tinyos;  25. 

Los  homens  de  la  Figuerola  e  del  Mas 
Loren^.  17. 

Rocha  Mora.  5. 

Lespital  de  Sant  Johan  del  terme  de  Ca»- 
teO  Viy.  5. 

ítem  homenS'  sparsos  de  Sanies  Creus 
del  dit  terme.  4. 


veguería  e  camp  de  TERRAGONA. 


FOCHS   RETÁLS. 


Cambríls  Muntbrío  e  La  Grassa.  197. 


FOCHS  DE  SGLEYA. 


Ciutat  dé  Terragona  é  les  faldes  sd)  lo 
Codony  XIIU  focbs.  i  127. 

Contesti :  quí  es  del  archabisba*  199. 

Tamarit  e  son  terme.  51. 

Mimtoliu:  del  dit  archabisba.  41. 

Sa  Cuyta :  del  abbat  de  Sentes  Creus.      40. 

Castell  e  terme  Descomalbou:  del  ar- 
ehabisba.  14L. 


127^ 


(38) 

Alfolie:  del  dit  archabisba  e  lo  termew 

Alforge  LXXVIII. 

Les  Borges  XX\II. 

Ríudecols  \III. 

Los  Bayns  X. 

Lo  Domenge  IIIL 

Yilabela :  del  archabisba  ab  II  fochs  de 
Pedros.  45. 

Yilalonga  e  Puig  Dolfi :  de  mossen  Be- 
renguer  de  Requesen  e  de  Montoliu.  40. 

Yilay^rt:  del  archabisba.  51. 

Riudons:  del  archabisba.  172. 

Peralta  e  Renau :  den  Muntoliu  cava- 
Uer.  8. 

Morell:  den  Jofre  des  Prats  donzell.        8. 

Gaudels  Pobla  de  Mafumet  ePerafort: 
de  cavalkr.  19. 

La  Maso:  desgleya.  6w 

Munt  Roig  :  del  archabisba.  68. 

Guarda  Mar :  desgleya.  6. 

Molnas:  den  Muntoliu  cavaller.  4. 

Alcoyer:  del  archabisba.  256. 

Yila  de  Vals :  del  archabisba.  399. 

Reus:  del  camerer  de  Terragona.  356. 

La  Selva  Albiol  e  Burguet:  del  pebor- 
dre  de  Terragona.  319. 

Castell  des  Castlar:  den  Guerau  de  Que- 
ralt.  78. 

Yinyels:  del  archabisba.  25« 

Senta  María  del  Pía:  del  archabisba.       58. 


(390 
La  Pobla  des  Caudell:  del  dil  atrcha^ 

bisba.  ± 

Quadra  de  Ferran:  den  A.  de  Ribes«.      4. 

Puig  Palat :  del  Espital  de  Sent  Johan.  22. 

AbraBoi:  qui  es  del  bisbe  de  Barche^ 
lona.  39* 

Alio:  qui  es  del  pabordre  de  Terragona.  33. 

Valmol :  del  comte  de  Cardona.  54. 

Torrelles:  del  dit  comte*  4. 

Casa  Fort :  dea  Francesch  de  Monlboy«  5. 

Nuyes:  qui  es  de  Mossen  Bernat  de 
Foix.  20. 


veguería  de  MONTBLANCH. 


FOCIIS  DE  SGLEYÁ  E  CAVALLERS* 


Vinbodi:  del  Monestir  de  Poblet  78. 

Yinaxa :  del  dit  Monestir.  58. 

Vila  de  Torres:  del  dit  Monestir.  iO. 

Fuleda:  del  dit  Monestir.  31. 

Olmels :  del  dit  Monestir.    ,  ^3. 

Muntblanquet:  del  dit  Monestir.  i  3. 

Sanam  :  del  dit  Monestir.  12. 

Figuerola:  del  dit  Monestir.  1& 
Castell  de  Pena  Freyta  de  Miramar:  del 

dit  Monestir.  i  7- 


(40) 

Yerdu :  del  dh  Monestír.  128: 

'    Rocha  Laura:  del  Monestir  de  Yalbona*  19. 

Olmels  de  Na  Gaya :  del  dit  Monestir.     47. 

Rocha  Fort:  del  dit  Monestir.  21. 

Loren^:  del  dit  Monestir.  10. 

Yila  Mayanor:  del  dit  Monestir.  17. 

Munt  Esquí  e  Sant  Sperit.  17. 

La  Guarda  des  Prats :  del  abat  de  San- 
tas Creus.  50. 

Pont  Dermentera:  del  dit  abat.  27. 

Gualech :  del  bisbe  de  Yich.  20. 

Bellianes:  del  pebordre  de  Terragona.    17. 

Rochafort:  den  Dalmau  de  Queralt  46., 

Ciutadila:  den  Gisperto  de  Guimera.       96. 

Geumons:  den  Bernát  de  Boxadors.        14«. 

Les  Piles  :  den  Bemat  de  Boxadors.        19.. 

Savella :  del  dit  Boxadors.  29* 

Pontills:  den  Guerau  de  CerveHo.  48.^ 

Santa  Perpetua:  del  dit  Guerau.  25. 

Yal  Espinosa:  den  A.  de  ^ervello.  15. 

Yal  Clara  e  son  tenne:  qui  es  del  abat 
de  Poblet  28. 

Yaloséll:  del  dit  abat.  61.. 

Sent  Marti  de  Malda:  den  R.  Dongleola.  3^ 

Sámenla:  den  G.  de  CerveOo.  5. 

Malda:  del  comte  de  Cardona.  35. 

Maldanell:  del  comte.  5. 

CervoHes  e  La  Fumada :  del  abat  de 
Poblet.  21. 

Cervia  de  Madona:  den  Acart  de  Mur*    17. 


(4t) 

Castell  del  Albi :  de  la  dita  dona.  63. 

Todos:  que  es  del  monestir  de  Poblet.  3. 

Barbara;  de  la  Orda  del  Espital  de  Sent 
Johan  88. 

Ollers.  6. 

Apiera :  de  la  dita  Ordá.  34. 

Pasasnant :  de  la  dita  Orda.  19; 

Glonera:  del  dit  Espital.  12. 

Biure:  del  dit  Espital.  18: 

Val  Vert:  del  dit  Espital.  9. 

Lo  GoguU  :  del  dit  Espital.  6. 

Muntbruns :  del  dit  Espital.  4. 

La  Spluga  de  Francoli  jusana :  del  dit    ' 
EspitaL  58. 

La  Spluga  de  Francoli  sobirana:  del  dit 
Espital.  49: 

Bellianes :  del  dit  Espital.  3i. 


FOGHS  DE   CIUTADAIfS. 


Lespluga  Calva:  den  Gabriel  Conesa.      42: 

Loch  de  la  Sala :  den  Muntanyana  de 

Leyda.      »  8. 

Beltay:  den  G.  Janer.  17. 

Solivella :  den  Macia  Massaguer.  55. 

Lo  Rach:  den  G.  Janer.  17. 

Sa  Cirera:  del  dit  G.  13. 


(tí) 


rOCHS  REYAtS. 

^a  Reyal. 

191. 

Cabra. 

50. 

Fores  e  Lavella  e  lo  Foneyll. 

ill 

Conesa  e  Salayem. 

^m 

\ila  de  MuntUanc. 

457, 

Rojals  del  terme  de  Muotblanc. 

24. 

La  Val  de  Ladrons  del  dit  terme: 

5. 

Blanchafort  del  dit  terme. 

66. 

Blanchaforti. 

30. 

Loch  de  La  Illa  del.  dit  terme. 

28. 

dastell  de  Clara. 

5. 

COMISSIO  DE  TORTOSA. 


FOCHS  REYALS. 


Primo  eíutat  de  Tortosa.  991 

Terme  de  la  Ciutat. 

La  orta  de  la  pertida  Darenes  qui  va 
tro  a  la  Porquería.  17» 


(43) 

nía  e  los  Olí»  quí  son  déla  lo  pont.  26. 

Masos  de  Solso  ab  la  ribera  qui  va  tro 

a  la  ciutat.  8. 

Loch  de  Mihanes.  6. 

Loch  de  La  Galea.  12. 

Loch  de  Godayls.  16. 

Loch  de  Marrades.  .    4* 

Loch  de  Carescai.  i  8» 

Loch  de  Adro  ver.  iO. 

Loch  de  Xerta.  50. 

Loch  de  BenifelleL  18. 

Loch  de  Tivenig.  ,    5. 

Loch  de  La  UUzína.  5. 

Loch  del  Alentar*  7. 

Loch  de  Custuma*  14. 

Loch  de  Bassa  de  CanalL  3. 

Mases  deis  Malorquins.  3. 

Mases  de  les  Barraques.  4. 

Loch  de  Yin  Axarob.  3. 

Loch  de  La  Fuyola.  19. 

Loch  de  La  Font  del  Paralo.  53. 

Loch  deis  Garídlles.  8. 

Loch  de  Gamarles.  4* 

Lo  de  Buriagenia.  3. 

Mases  qoi  son  en  la  ribera  prop  Den- 
posta.  '  4. 

Loch  de  Amposta.  46. 

Fochs  de  la  Orta  de  Punpi  tro  a  Ti-* 

Tanig.  29. 


(i4) 


FOCHS  DE   GÁTALLERS» 


Primo  loch  de  Caries:  quí   es  den  P. 
Sent  Manat  donzell.  37. 


FOCHS  DE  CroTÁDÁNS* 


Loch  de  Pauls :  qui  es  del  honrat  En 
Ramón  des  Puig  ciutada  de  Tortosa.  33« 


FOGHS  DSSGLEYA. 


( Son  en  la  Castelenia» ) 

Camenaduria  de  Miravet. 

Primo  loch  de  Resquera.  20» 

Loch  de  Genestar.  10. 

Loch  de  Mudefor.  8. 

Loch  de  Algas*  13. 

Loch  de  Les  Pinyeres.  33. 

Loch  de  Batea.  94». 

Poblé  de  Yilabona.  16. 

Loch  de  Corbera.  80» 


(  *5) 

Loch  de  Miravet  34. 

Loeh  de  Benicene.  31* 

LochdePinelL  35. 

Loch  de  Salvaterra*  N^chiL 

Loch  de  Gandesa.  152. 

Comanadoria  DorttL 


Loch  de  Prat  de  Gomte. 

2a 

Loch  de  Bot 

33. 

Loch  Dorta. 

1 

81. 

Loch  Dames. 

65. 

Loch  de  Ferres. 

± 

Loch  de  Caseres. 

8. 

Comenedaria  Basco. 

Primo  loch  de  Barrans.  4. 

Loch  de  Ribaroja,  17. 

Loch  DaAco.  45. 

Loch  de  Gamposerius.  14. 

Loch  de  La  Faterella.  66. 

Loch  de  Yilalba.  82. 

Loch  de  Yinebre.  i& 

Loch  de  La  Torra  den  Spanyol.  8. 

Comanedoria  de  Ull  de  Cena. 

Pruno  loch  de  UU  de  Gona.  259. 

Loch  de  Ganar.  59. 


(46) 

Loch  de  Les  YentaTls.  14w 

Loch  de  Les  Ferragenals.  12. 

Loch  de  La  Cinia.  39. 


VEGUERÍA  DE  TARRAGA. 


FOCHS   KEYALS. 


Primo  Yila  de  Tarrea.  195. 

Villa  Grassa.  60. 


FOCHS  BE   CICTADAKS. 


Palau  Danglola :  qui  es  de  Mí^er  P.  Sa 
Calm.  22. 

Loch.  de  Cidamunt  qui  es  del  dil  Mi* 
9ep  P.  32. 

Loch  de  Fogat:  den  Macia  Massager  ciu- 
tada  de  Barchelona.  3. 


FOCHS  DESGLEYA  £  BE  CAYAIXERS. 


Primo  Quars:  del  Comte  DurgelL  49. 


(47) 

Gnnil:  den  Paschal  Loren^.  4. 

Loeh  de  Figuerosa:  del  pabordra  de  Sol- 
sona.  5. 

Prexana  :  de  la  abadessa  de  Yalbona.      57. 

Axades:  de  la  dita  abadessa.  13. 

Engleola:  del  noble  En  Berenguer  Dan- 
gleola.  111 

Munt  Argull:  den  Riusech  donzell.  3. 

Belver  Uxa  Fava  e  los  Alberchs:  deis  he- 
reus  den  Dalmau  de  Mur.  21 . 

Munt  Roíg:  deis  dits  hereus.  16. 

Castell  de  Bolidor :  den  Monsenis  don- 
zell. 5. 

Castell  de  Clares  Yalls:  den  P.  Mola 
donzell.  5. 

Miralcamp:  del  noble  En  Berenguer  Dan- 
gleola.  14. 

Corbella:  quí  es  den  G.  Sa  Corbella  don- 
zell. 

Guimera:  de  mossen  Bernat  de  Pinos.    174. 

Lfoch  des  Tajadell :  de  la  Órda  del  Es- 
pital  de  Sent  Joban.  2. 

Loch  de  Belpuig :  del  noble  En  Ramón 
Dangleola.  36. 

Loch  de  Mor:  del  dit noble.  i. 

Loch  de  Soana :  del  dit  noble.  4. 

Castell  nou  de  Ceana  :  del  dit  noble  En 
R.  Dangleola.  25. 

Loch  de  Colmes:  qni  es  del  noble  En  Ra- 
món Dangleola.  24. 


(48) 

Yilanova:  qui  es  del  dit  noble.  35. 

Loch  de  Muntperler :  del  dit  noble.  3. 

Loch  de  MoUeru^a.  30. 

Loch  Dalfadarella.  16. 

BellforL  3. 


Suma  major  deis  fochs  de  la  di- 
ta Taguéría  de  Tarrega. 


VAGUERIA  DE  CERVERA, 


968. 


FOCHS  REYALS. 

Primo  Vila  de  Cervera^ 

485. 

La  Yila  des  Prat»  de  Sagarra. 

93. 

Copons. 

54. 

Yeciana. 

9. 

Sadao  e  Riber. 

26. 

Guardia  Paloaa. 

7. 

Munt  Manen. 

19. 

Sent  Marti  de  Sgleyoles: 

10. 

Yeitos  de  la  ribera  de  Cervera. 

13. 

La  Paladella. 

6. 

FOCHS  DE  CIUTADANS. 


Castell  de  Muntcortes:   den   Lombart 


(40) 
de  Cervepa.  3. 

Munt  Leho  :  den  G«  Carboners  cíutada 
de  Barchelooa.  15* 

Loch  de  Saranyo:  den  Muntsuar  de 
Leyda.  3. 

Qaadre  de  Saguer:  den  Francesch  des 
Camps.  5. 

Brien9o:  den  G«  de  Carboners  de  Bar* 
cheiona.  7; 

La  Cardosa :  den  R.  P.  de  ^ervera.  11* 

Palamos:  den  G*  Riquer.  3. 

Loch  de  Riquer:  qni  es  den  R.  de  Ri- 
quer. 2. 

Loch  de  La  Mora:  dea  Jacme  Ferrer.      4. 

Castell  den  Sent  P.  Daguilo :  den  Fran- 
cesch Sagrera  de  Golada.  6. 

Hont  Paho:  en  qui  ná  I  den  Bertrán  des 
Yall  e  III  del  paborbre  de  Sent  P.  de  les 
Arquells.  4. 

Castell  de  Rabinat:  den  Berenguer  de 
Castellet  151 

Puig  Tornw:  áent  Bort  de  Gravalosá  de 
Manresa.  6. 

Escars:  den  Pons  de  Yilalonga.  8. 

Loch  de  Pomar:  den  G.  de  Carboners 
ciutada  de  Barchelona.  8. 

Tudola :  qui  es  den  P.  de  Oldomar  de 
Barchelona.  24. 

Loch  de  ^a  Cruillada:  den  Jacme  des 
Valí.  •       5. 

TOMO  \II. 


(30) 


FOCHS  DESGLEYA  E  DE  CAVALLEKS. 


Primo  Guaver:  dea  Guerau  de  Qneralt.  9. 

Palarolls:  del  dit  Guerau.  21. 

Biura.  1. 

Robíola  e  Sa  Calsada.  1. 

Sen!  Antoli:  den  Guerau  de  Queralt.      18. 

Timor:  del  dit  Guerau.  5. 

Muntfa:  deo  Berenguer  de  CoDcbabeUa.  4. 

Tordera:  den  Bemat  Sa  Cirera.  1. 

Taylada  e  \ilalla:  den  R.  de  Caldea 
donzell.  10. 

Castell  Dargensola:  den  Berenguer  Dstf- 
gensola  donzell.  36. 

Castell  de  Santa  María  :  deis  hereus 
den  Guerau  Duluge.  2. 

Segur  de  Vila  Majer:  dea  Hatheu  de 
Caldes  donzell .  22. 

Loeh  de  La  Rabasea :  qui  es  deis  he- 
reus den  R.  Duluga.  8. 

Uluja  sobirana:  d^ü  R.  Duluge  donzell.  11. 

Castell  de  Tora :  dd  comta  de  Cardona.  50. 

Castell  de  Ceguda:  del  dit  compte.         9. 

Castell  de  Bitfret:  del  dit  comte.  9. 

Lo  Lor:  den  Berenguer  de  Copons.         7. 

Bellvebi  de  M^ :  den  Verges  donzell.  18. 

Frexenet:  desgleya  e  de  cavallers.  8. 


(51  ) 

Bellyehi:  qui  es  den  G.  Sa  Cirera  don- 
zell.  14. 

La  MaD resana:  qui  es  den  Bernat  de 
Massina  janaros.  16i 

Loch  de  Puig  de  Maguer:  qui  és  den 
Muntfalco  donzelL  4. 

Castell  Nott  Duluja:  den  P.  Duluja  don- 
zelL 10. 

Castell  de  Pinos:  den  Ramón  de  Pinos.  i3i 

Pluvia  e  Tapióles:  den  Berenguer  ^a 
Costa  donzelL  22. 

Talayera  e  Pavia :  den  Johan  de  So.        25« 

Guardiola :  den  Ramón  Talamancha.        4. 

Quaraltil:  den  Galceran  de  Yergos  don- 
zelL a 

Sent  G.  prop  la  Rabassa:  qui  es.den  G. 
Sa  Cirera.  4. 

Santa  Fe:  den  Barlliomeu  de  Fanchs.     10. 

Tudela  e  Carras:  den  Galceran  Diüuge 

doDzell.  10. 

Qa  Goda:  den  Maymo  ^a  Cirera.  4. 

Clariana :  del  dit  Máymo.  1 7. 

Munt  ArguU:  den  Dalmau  de  Queralt.     10. 

Raurich:  del  dit  Dalmau  de  Queralu      13. 

Sistero:  qui  es  den  Arnau  de  Verdu.      4. 

Sent  P.  Sa  Levinera :  den  R.  de  Boxa- 
dors.  23. 

Rubio:  den  Bernat  de  Boxados.  37« 

FonoUeres:  deis  hereus  den  Guerau  ^a 
Torra.  5. 


•    (52)     . 
Canos :  tieü  Gueraulich  ^a  Torra  don** 
zell.  4. 

Vila  Major. 

Senta  Coloma  de  Queralt:  del  noble  En 
Dalmau  de  Queralt.  16i. 

Castell  de  Queralt:  del  dit  noble.  37. 

Castell  de  Aguilo  ah  la  Quadra  de  Munfr- 
fret :  del  dit  noble.  39. 

Munt  Palau:  den  R,  Doluge.  iO. 

Loch  del  Stor :  den  G.  de  Aguilar.  10. 

Sent  G.  des  Lor :  den  G.  Sa  Cirera.         il. 

Loch  de  Bordell.  5. 

Yalmanya:  qui  es  den   Berenguer  de 
Rajadell.  ia 

Ulugejusana:  den  P.  Duluge  donzell 
ab  III  fochs  de  Santas  Creus.  i  2, 

Munt  Squiu :  qui  es  de  P.  de  Gaver.        2. 

Quadra  de  La  Rocha :  den  Daimau  de 
Queralt  (nos  troba ). 

Castell  de  Boxadors :  den  R.  de  Boxa- 
dors  donzell.  1& 

Yergos  Guerrajat:  den  R.  Doluge  don- 
zell. 9. 

Salent:  den  Guerau  de  Sanafauge  donzelL  5. 

Lundars:  de  pabordre  de  Sent  P.  des 
Arquelles.  3. 

Vila  Grasseta :  del  monestir  de  Sanctes 
Creus.  18. 

Muntoliu :  del  dit  abat  de  Santas  Creus.  28. 

Loch  de  Sent  P.  Sa  Cruilada:  del  coma- 


(S5) 
Dador  de  Rodes.  3. 

Porta  España. 

Rocha  Mora:  del  prior  de  Bfunt  Serrat  13. 

Belmunt :  del  dit  Prior.  8. 

Savit  de  Bordelk  del  prior  de  Munt  Ser- 
rat e  dea  P.  Ferrer  e  daltres.  i«^ 

Loch  de  Carbesi :  del  dit  Prior.  iO. 

Solanelles :  de  la  abadessa  de  Yaldaora.  7. 

Ses  Conamines :   del  abat  del  Stany  del 
terme  de  Castalia  (nos  troba).  3. 

Los  Albarellst  del  prior  de  Munt  Serrat 
(qos  troba).  i  1 . 

Sent  P.  dek  Ar^piells :  del  pabordre  ' 
deis  Arquells.  6. 

RiudoYelles :  qui  es  de  la  abadessa  del 
Padregal.  4 

Rubia  e  Altadil :  de  Sent  Anthoni.  3. . 

Locb  de  Sent  Sapulcra:  de  Abad  de  San- 
tas Creus.  2. 

Loch  Dalta  Riba:  del  dil  abat.  4« 

Malgrat  e  Pruinosa:  del  pabordre  de  Sol- 
lona.  16. 

Lo  Far :  del  dit  pabordre.  2. 

Comabella :  del  dit  pabordra.  3. 

Has  de  La  Portefla  (nos  ^oba).  i. 

Loch  de  Granyanella:  del  abat  de  Po* 
blet  9. 

Sent  Domi :  qni  es  de  la  abadessa  de 
Valldaura.  '  &. 

La  Vespi :  desgleya  e  de  cavallers.   .      6. 


(64) 

Portell :  del  pabordre  de  Solsona.  7. 

Yiver:  del  dit  pabordre.  3. 

Torra  Feyta:  del  biabe  Durgell.  14. 

Nial :  del  capitel  Durgell.  2. 

Sent  Merti  de  la  Plana:   del  capítol 
Durgell.  5. 

Guissona:  del  bisbeDorgéU.  70. 

Sanahu^a :  del  dit  biaba  e  la  baúia  de 
Sanahuja  ab  Paloll  104. 

La  Torra  den  Bort:  desgleya  (nos  troba).  3. 

Sent  P.  des  Yim :  del  prior  de  Santana 
des  Prat.  6. 

Agramuntell:  qni  es  del  abat  de  Santas 
Creus.  i2. 

(iastell  de  Miralles:  desgleya.  13. 

Sent  Galart  e  Figuerola:  del  abat  de  San- 
tas Creus.  12. 

Loch  de  Contrast:  desgleya.  4. 

Pujalt:  del  comle  de  Cardona.  35» 

Ondara:  qui  es  den  Pons  de  Correga.    & 

La  Torra  den  Portella  :  den  Johan  ^a 
Portella.  3. 

Castellde  Jorba  de  Jorba:  deo  R.  de* 
Castell  Ouli  donzell.  S& 

^a  Rocha  del  tenne  Daguilo :  den  Gal- 
ceran  de  Miralles  donzell.  6. 

Castell  de  FiloU:  del  comte  de  Cardona.  1 7. 

Quadra  den  Ramón  de  Massons  donzell.  i. 

Calaf:  del  comte  de  Cardona.  63. 

Lo  Vilar  de  perroquia  de  Yeciana :  den 


(85) 

Hatheu  de  Caldes.  i . 

GasteU  de  Calonge:  del  comte  de  Car- 
dona.   '  18. 

Gastell  de  Mirambetl:  del  dit  eocnte.      7. 

Castell  de  La  Mol^Matdel  dit  eonte.    9K. 

La  Seu  DurgeU.  230. 

Tost:  del  capitel  Durgell.  26. 

Lato:  del  dh  capitoU  7. 

La  Coma  Denabives.  8. 

Arcedo.  6u 

Nabinera.  8. 

Loges.  7« 

HantFerrer.  ift» 

Trixeo.  33. 

Hostaran.  30. 

Gavarra.  $. 

Perroqiiia  de  Laorto.  15. 

Mars.  i4« 

Adaral,  9. 

Lavan^a .  35. 

La  Mora  Comdal.  0. 

Fomols.  16. 

Gomalana.  5. 

Asfa.  5. 

La  Loaa:  v 

Temes: 

Apcevol:  \  ¿el  bisbe  Durgell.      «4. 

Agunrri: 

Pía  de  Sentís: 

La  Valí  Dorques: 


(56) 
Issona.  50* 

Munt  Cía.  28, 

Mas  Sa  Clasio  de  perroquia  deis  Prats 
de  Sagarra:  den  Gdleeran  de  Caldes.  i. 

Grenyena:  del  Orda  del  Hospital  de  Sent 

« 

Johan.  52: 

Muntornes :  del  dit  Hospital.  29. 

Mas  de  Bondia :  del  dit  Hospital»  19. 

Lamenla :  del  dit  Hospital.  ()i. 

Segura :  del  dit  Spítal.  21. 

Lalbio  e  la  Torra  Dalbio:  del  dit  ^ital.  40. 

Capestan:  del  dit  Spital.  6. 

La  Guardia  Lada:  del  dit  Spital.  32. 

Porqueri^es:  del  dit  Spital.  i2l 

Castell  Nou  de  Porchariges :  del  prior 
de  Montserrat  7v 

Guardia  Palosa :  del  dit  prior.  2. 

Quadrá  anomanada  dins  la  perroquia  de 
Sent  Merti  Desglayoles.  2. 

Loch  de  Amoros :  qui  es  del  camarer 
de  Solsona.  4. 

La  Morana  :  den  R.  ^a  Cirera.  9. 

RibelleS  e  lo  terme:  den  Gispert  de  Ri- 

bellos.  !• 

Guardiola :  del  dit  Ribelles.  S^ 

Yilalta  :  del  dit  Ribelles.  ± 

La  Oltsina  :  del  dit  Ribelles.  4. 

Ribelles.  *• 

Falchonera.  ♦• 

Pujol.  2. 


(57) 

Yila  Nova  de  \atdoria:  den  Berenguer 
de  Cardona.  ^       •  19. 

Ponts  e  son  termer  del  comte  Durgell.  65. 

Torra  Btancha:  den  Galeeran  de  Toraya.  4. 

Bertrán  Busco:  den  P.  de  Falcons.  i. 

Biosca :  den  Bemat  de  Camporrells.         36. 

Garram :  den  Galcéran  Duluya  donzell.    5« 

Grassar  den  Garau  Dol«ge.  13. 

Concha  Bella :  del  dit  Guerau.  10; 

Espaylargues :  den  Johan  de  Concha 
Bella.  14. 

Paylagalls :  del  dit  Johan.  10. 

Yila  de  Cardona  e  la  batlia  daquella:  del 
comte  de  Cardona.  249. 

Castell  de  Matha  Margo  del  dit  comdat : 
es  de  mossen  Paguera.  14. 

Castell  Salen:  de  mossen  R.  deYilalta.    5. 

Castell  de  Maya:  que  es  del  dit  mos- 
sen R.  8. 

Quadret  den  Jacme  Suria  donzell.  2. 

Perroquia  de  Cárgala  e  Frigols.  8. 

Castell  e  perroquia  des  Pujol  de  Planers: 
es  den  Johan  des  Pujol  donzell.  6. 

Castell  de  Querol :  den  Johan  des  BruU 
donzell.  3. 

Castell  de  Clariana:  del  dit  Johan.  6. 

Castell  e  perroquia  de  Capollat  e  la  bat- 
lia  daquell.  40. 

Castell  e  perroquia  deCastello:  del  com- 
te de  Cardona.  35. 


(58) 
Perroquia  de  Coma:  del  dit  comte.        2f^ 

Batlia  e  perroquia  de  Yall  de  Lort  so- 
bira:  del  dit  Gomte.  33^ 

Castell  de  la  Pedra :  del  dit  comte.         21*. 

Castell  de  Castell  Tort  e  perroquia  de 
Tort :  del  dit  comte.  SO. 

Castell  de  Siquer  perroquia  de  Linars: 
del  dit  cointe*  29» 

Castell  de  Ladurs:  del  dit  comte.  10. 

Castell  e  perroquia   de  Jovals:   del  dit 
comte.  5. 

Castell  de  Montpolt:  qui  es  den  G.  Gue- 
rau.  4. 

Castell  de  Terrassola:  qui  es  den  Fran* 
cesch  Sa  Torra  donzell.  5. 

Castell  de  Clara:  lo  qual  es  den  Albert 
de  Pinos.  6. 

Castell  de  Lobera:  del  dit  senyor,  SO» 

Castell  de  Dodeny :  den  R.  Sola  de  Sol- 
sona.  13. 

Yila  de  Solsona:  del  dit  comte.  2i2. 

Castell  des  Torrents:  den  Amau  Dalta 
Riba.  5. 

Castell  de  Castellar.  6. 

Castell  de  Rayner:  qui  es  del  dit  comte.  28.. 

Castell  de  Sen  Climens:  del  dit  comte.  4. 

Castell  de  Solsona :  del  dit  comte.  13.^ 

Cambrils  de  Aljuya :  del  dit  comte.  23L 

Quadre  de  Peracamps :  den  Font  Star 
del  dit  comdat.  4» 


(89) 

Castell  <Je  Canalda:  qui  es  den  PreBtadir 
de  SolsoDa.  10. 

Castell  de  Miravet:  del  dit  comte  de 
Cardona,  5. 

Castell  de  Linera:  del  dit  coaite.  12. 

Castell  de  Lobarola:  den  Jacme  ^a  Ci- 
rera.  30. 

Castell  de  Yalforosa:  den  R.  Brull.  24. 

Castell  FoUit  den  Riabragos:  del  dit 
comte.  47. 

Castell  Derdevol:  del  dit  comte.  36. 

Castell  de  Fontanet :  del  dit  comte.         4. 

Castell  Ferran:  del  dit  comta  11. 

Castell  Divorra:  del  dit  comte.  25. 

Castell.de  CUret:  del  dit  comte*  8. 

Castell  de  Sellos :  deis  hereus  de  Pinos.  6. 

Quadra  de  Matha  de  Porros:  den  G,  Cor- 
rege.  3. 

Castell  de  Munt  Falcho:  del  dit  comte 
de  Cardona.  10. 

Castell  de  Torreja:  del  dit  comte.  33. 

La  Clusa:  del  bisbe  Durgell.  3. 

Aguilar.  3. 

Lo  Mas  de  Socarráis:  de  Sent  Ponf.        1. 

Guardasmens :  del  dit  bisba.  3. 

Yila  M^or:  del  cajpitol  Durgell.  3. 

Ratera  Ratera:  del  rector  de  Tauladells.  1. 

La  Fignerosa :  del  pabordre  de  Solsona.  5. 

Talam :  del  dit  pabordre.  4. 

Claret:  de  capella.  3. 


(60) 

Osso :  del  dit  bisbe.  f  5^ 

Rochaberta :  qui  es  de  I  capella  Dagra- 
muqt  2. 

Gerp :  del  dit  pabordre  de  Solsona.         28^ 

Gauter:  del  prior  de  Gauter.  4. 

Paupa :  del  dit  pabordre;  3. 

En  Ribera  del  castell  de  Jovals:  es  de 
Santa  María  de  Solsona.  i. 

Rallia  de  Lona  e  de  Terrassolar  del  pa- 
bordre de  Solsona.  4. 

Ballia  de  Muntpolt :  del  dit  pabordre.      2. 

Castell  de  Naves :  del  dit  pabordre.  27.^ 

Perroquia  de   Timoneda:  del   dit  pa- 
bordre. 6. 

Castell  de  Basorar  del  dit  pabordre.        7. 

Quadre  del  dit  castell:  del  dit  pabordre.  3. 

Castell  DoIíds  :  del  dit  pabordre.  13: 

Castell  de  Osta  Franch:  del  capitel  Dur- 
gell.  i3. 

Castell  de  la  Guardia:  del  Spital  de  Sent 
Johan.  9. 

Castell  de  Comabous:  del  abat  de  Po- 
blet.  9.. 

Castell  de  Barbens :  del  Spital  de  Sent 
Johan.  15. 

Castell  Divars :  del  capitel  Dui^ell.         4. 

Castell  de  Tarros:  de  la  abadessa  de 
'  Santa  Cilia.  3.. 

Castell  de  La  Fdiola  :  del  monesUr  de 
Poblet.  5. 


(«I ) 

Castell  de  Buldu :  del  dit  monestir.  6. 

Gastell  de  Clara:  del  abat  de  RipoU.       i 8. 

Casítell  de  Les  PláBjelles:  del  Spital  de 
Sent  Johan.  8. 

La  Torra  den  Arau:  del  prior  de  Gauter.  i « 

Gastell  deis  Archs:  del  abat  de  Bellpuig«  S. 

Gastell  de  Bellcayre:  del  abat  de  Po- 
blet.  4. 

Gastell  de  Belvis:  del  capítol  de  la  Seu 
de  Leyda.  i  8. 

Gastell  de  Termens:  del  Spital  de  Sent 
Johan.  i  3. 

Loch  de  Portella:  de  la  abadessa  del 
Cayre.  i  3. 

Loch  Ae  Campordls :  del  abat  de  Bell- 
paig.  4. 

Gastell  de  Les  Ayellanes:  del  abat  de 
Bellpnig.  18. 

Vilanova:  del  dit  abat  i  3. 

Aleay  de  perroquia  de  Sent  P.  Calar^ : 
del  abat  de  Cardona.  3. 

Loch  de  Sent  P.  Calars:  del  dit  abat      2. 

Gastell  de  Conil :  del  dit  abat.  7. 

Gastell  de  Durfor:  del  dit  abat  3. 

Gastell  de  TaltauL  26. 

Gastell  de  Puig  de  Maguer:  de  la  aba- 
dessa de  Berga.  4. 

Gastell  nou  de  BasUa:  del  bisbe  Durgell.  6. 

Castell  de  Tous.  33. 


{(») 


veguería  de  manresa  de  berga  e 

BERGADA- 


FOCHS   ]>ESGLEYA    E   DE   OWALLERS. 


Castell  de  Cohaner:  desgleya.  2. 

Castell  de  Caserres:  de  diverses  per- 
sones. 13. 

Perroquia  Da  vía  :  desgleya.  13. 

Perpoquia  de  Feírerons:  desgleya.  6. 

Castell  bell:  den  Jacme  des  Far.  38. 

Castell  de  Gaya :  de  cavaler.  1 4. 

Castell  de  Guardiola:  den  Thomas  des 
Far.  28. 

Castell  e  terme  de  Granera :  qui  es  den 
P.  de  Planella  donzell.  i 3. 

Castell  de  Murea:  qui  es  den  P.  de  Pla- 
nella. 24. 

Castell  de  Vaqueriles:  den  Johan  des 
Far  donzell.  48. 

Castell  de  Rocha  Fort:  del  monestir  de 
Sént  Banet  de  Bages.  23. 

Perroquia  de  Monistrol  de  Rejadell:  del 
pebordre  de  Manresa.  2. 

Perroquia  de  Valhonesta:  del  pabordre 
de  Manresa.  11. 


(63) 
Qnadra  de  Sent  Genis  des  Mujáis :  de 
mossen  Paguera.  5. 

Parroquia  de  Manresa:  qui  iton  de  diver- 
sas senyos  e  son  desgleya.  14  mig. 
Parroquia  de  Valformosa:  desgleya*          4 

Castell  de  Rejadell  e )  ,  n  t  n 

A   j     j    c    /^-  H®  cavaller.  48. 

Quadra  de  Sa  Cirera:      \ 

Perroquia  de  Seat  Johan  de  Vila  Torra- 
da a  de  Sent  Daniel  de  Palou  :  desgleya.     4. 

Parroquia  de  Belcebre  e  de  Sent  Julia.    4  mig. 

Parroquia  de  Castellar:  de  cavaller.         3. 

Castell  de  Yinyo:  deis  hereos  del  noble 
EnBerenguer  de  Cardona.  16. 

Castell  Dartes  e  de  Salent  e  de  Castell 
nou:  desgleya  (bisbe  de  Yich).  143. 

Castell  Deguilar:  del  pabordre  de  Man- 
resa. I.  24. 

Castell  Adral:  den  Yilalta  de  Cardona.    31. 

Castellet  de  Tornet:  den  Galceran  de 
Castellet  donzell.  1 7. 

Castell  FoKt  des  Boix :  den  R.  Dodana 
donzall.  28. 

Castell  de  Taules:  den  Bernat  Talaman* 
cha  donzéil.  48» 

Castell  de  Gravalosa :  de  la  Almoy na  de 
Barchelona.  17. 

Castell  Gali:  den  Dalmau  Ses  Torces 
donzell.  22. 

Castell  e  terme  de  Lu^a  :  de  mossen  R. 
da  Paguera  (ha  pagat  a  Yich).  105. 


(6i) 

Castell  de  Macana  sobirana :  qu\  es  den 
Asbert  des  Prat  donzell.  8. 

Castell  de  Manyas:  desgleya.  iO. 

Castell  e  terme  del  Castell  Dolió :  del 
abat  del  Estany  (a  Yich  II  reyals).  42. 

Castell  de  Sent  Matheu  de  Bages:  den  R. 
de  Boxados.  37. 

Castell  de  Talamanctia:  den  R.  de  Tala- 
mancha.  29. 

Val  de  Marganell :  den  Johan  de  Ganer 
donzell.  6. 

Perroquia  de  Sent  Sadorni  de  Salells:  de 
pabordre  de  Manresa  ab  I  focli  del  mones- 
tir  de  MonserraL  9. 

Perroquia  de  Santa  María  de  Macadas: 
del  abat  de  Santa  Cilia.  2. 

Perroquia  de  na  Vateles:  del  abat  de  Sent 
BaneL  15. 

Perroquia  de  Sent  P.  de  Serrahima  (Nos 
troba  sia  scrit  Noy  esta  ningu). 

Perroquia  de  Sent  Fritos  :  de  Sent  Ba* 
net  de  Bages.  14. 

Perroquia  de  la  Yilella :  de  Sent  Banet 
de  Bages.  17. 

Perroquia  de  Sent  Jacme  Dolzinelles  : 
del  abat  del  Estany.  4. 

Perroquia  de  Sent  Genis  de  la  Val  deis 
Orts:  desgleya.  1. 

Perroquia  de  Sent  Marti  de  Torroella: 
de  diversos  senyors  desgleya.  12. 


(68) 

PeiToquia  4e  Joncadelli^:  deagleya*  3. 

Perroqnia  de  Santa  María  de  Vilador- 
das:  den  K  Ses  Comes  t^  del  abat  de  Seil 
Banet  3. 

Quadra  de  Sent  Marti  de  SerrahMna:  del    , 
monestir  de  Sa  Poftella  e  del  oamerer  de 
Sent  Baaet.  6« 

■ 

Quadra  de  Sayal  de  Gaya:  de  eavaller*    4. 

Yila  de  Moiqstrol  de  Monserrftt :  4^1 
prior  de  Monserrat  98. 

Gastell  de  Mqnt  Major;  den.  Ferrar  da 
Castellet  -4, 

Gastell  de  Yíner:  denfiajadeU  CQV^Her.  30.. 

« 

Gastell  de  Guirdipla:  del  abat  á0  Sent. 
Loren?.  ,  ^0. 

Perroqüia.de  Mer^la:  desgleya.  \* 

Gastell  de  Serratex:  4el  abat  de  Serrateiu.  17« 

Gastell  de  Gerohella:  del  ncuble  En  P.    - 
Galceran  de  Pinos.  .;1Ó. 

Perroquia  e  ballia  de  Sagars:  del  dit 
noble.  .      ^  34. 

Gastell  de  La  Quar:  del  dit  noble.  II.. 

Gastell  de  Paloi^rola :  del  dit  noble.        28. 

Gastell  9  terme  de  Hoset:  del  noble  En  ; 
P.  Galceran.  25. 

Yila  de  Baga:  del  dit  noble  ab  ¡11  fochs 
de  la  Quadra  de  Gvaraxer.  99. 

Gastell  de  Saldes:  del  dit  noble.  36. 

La  Poblé  de  Lilet :  del  dit  noble.  46. 

Gastell  de  GosoU:  del  dit  noble.  42. 

TOMO  XII  5 


(86) 

Castell  de  Josa }  del  ¿ií  noble  (  fal  tota 
la  baronía).  13L 

Castell  de  Todes :  del  dít  liobte.  ^* 

Perroquia  Dorua:  del  dít  noble.  15. 

Perroqnía  Dena  Va:  del  dít  noble.  9. 

Perroquia  de  Planers:  del  dit  noblo.        3. 

Perroquia  de  Castellar:  del  dit  noble.       18. 

Perroquia  UaruB:  del  dit  noble.  7. 

Perroquia  de  Santa  Cilla :  de  la  Yal  de 
Lílet  & 

Castell  de  Gaverret :  de  la  dita  ValL        ii. 

Perroquia  de  Broca:  de  la  dita  Valí.        11. 

Perroquia  del  Puig :  del  dit  noble.  4. 

Perroquia  del  Mulnell :  del  dit  noble,      4. 

CasteH  de  Gasclaren:  del  dít  noble.         6. 

Perroquia  de  Lavanerea:  del  dit  noble.  3. 

Perroquia  de)  Vay:  de)  dit  indble.  17. 

Perroquia  de  Mundam  e  Quadra  de  Sent 
Merti  de  Mundarn  :  desgleya  e  de  cara- 
Uers.  8. 

Perroquia  Dcspinalbet:  desgleya  e  de 
cavallers.  3. 

Perroquia  de  Borr eda  del  tenne  de  Cas- 
tell de  la  Palmerola:  de  RipoU.  10. 

Perroquia  de  La  Nou  :  del  abat  de  Ri- 
pol.  1 4. 

Perroquia  de  Velcebre  de  Sent  Julia  e  de 
Sent  Cliineat:  desgleya.  32. 

Perroquia  de  Sent  Salvador  de  la  Ver* 
dura:  desgleya-  12. 


(Ül) 

Perroqttta  de  Clara:  desgleyal  '  3^  * 

Perroquia  de   Cerdayola:  del   d>at  ile 
Seot  Lofeti^.  1(K 

Perroquia  de  SeiH  Seitá  de  Malaxen:  d^l  * 
abat  de  RipolL  9i 

Perroquia  de  Rogens  (nos  troba  que  sia 
scrit). 

Perroqiíia  de  GuarzilaiiB  s  desgtejm  {n¿9' 
troba).   • 

Perroquia  de  Bergá!  desgleysí»  i^ 

Perroquia   Delbiobt    det  pab<M>dVe  de^ 
Bei^a.  5% 

Perroquia  de  Sent  P.  de  MadíroAft :  des^ 
gleya  e  cíe  cavalleta»  i8w 

Perroquia  de  Seht  Mei^tí  d^  HUTuntoW: 
desgleya  (ños  troba  qne  sia  comptat)» 

Castell  de  Rendos  t  qui  ^  ée<i  -  R.   de 
Talamanciía.  5w 

Castell  Terfol :  del  abat  del  fi^taD^.        ^. 

Castell  Sir:  qui  es  den  Éetlot^h.  II. 

Perroquia  de  Marfa:  desgleya  ab  I  foek 
de  la  perroquia  de  Santa  Coloma.  '  ^ 

Castelt  «e  terme  de  Bal^eren :  de  mossen 
R.  de  PaguéM  áb  Vi  focfas  Dargen^la.      28; 

Castell  e  terme  Dolost :  del  dit  méSMii 
R.  de  Paguera.  20* 

Castell  e  terme  de  Tornamira  :  del  dit 
mossen  Ramón.  33. 

Castell  de  Paguera  t  del  dit  mossen  R.  e 
perroquia  de  Fumanya  e  ]^M«qciiii  FéV^ 


(€8) 
rens  de  Belcebre  de  Cerchs.  33. 

Castell  de  La  Spunyola:  dd  dit  mos- 
sen  R.  15w 

Perroquia  de  Santa  lacla  de  Bages.  4. 

Qoadra  de  Serrasans :  del   camerer  de 
RipoU.  4. 

Perroquia  de  Santa  Blaria  de  Claret :  del 
abat  de  Sent  Banet  de  Bages.  1. 

Castell  de  Soria:  del  comte  de  Cardona.  34. 

Castell  de  Falchs:  del  dit  cooite.  29* 

Perroquia  des  Cans  o  Camps:  del  dit 
comdat  16. 

Castell  Taylat:  del  dit  comte.  26. 

Perroqoia  de  Fonoyosa :  desgleya.  13. 

Santa  Cilia  de  Montserrat  ab  Castell 
Marro.  6. 

Castell  de  Puig  Reig:  del  Spital  de  Sent 
Johan.  27. 

Perroquia  de  Pedret:  desgleya.  5. 

(Aquests  nos  troben  «a  la  nomina  com 
ja  nia*...  reyals). 

Perroquia  Darayonet;  del  abat  de  Sent 
Johan.  14. 

Quadra  del  Priorat:  del  abat  de  Sent 
Jachme  de  Frontinva.  13. 


FOGHS  REYALS. 


Primo  ciutat  de  Manresa.  463. 


(09) 

Vila  de  Sént  P.  Ddr.  í 30. 

Masos  de  la  peiroqufa  de  Sent  P.  Dor.  8: 

Vila  de  Berga.  344. 

Vila  de  Moya  ab*  I  foch  de  Fererons.  fl9. 

Castell  de  Cohaner.  '  -  <  8. 

Castell  de  Towoella:  7. . 

Castell  de  Fi*oniir.  II. 

Gadtell  de  Casserres.  17. 

Castell  de  Mtmtclar.  5. 

Perroquia  Davia.  •   •  7. ' 

Quadra  de  )a  Méltia.  í. 

_  »  

Perrocpiia  de  Berga.  4. 

Perroquia  de  Castellar.  4. . 

Perroquia  de  Merola.  )3; 

Perroquia  de  Padrel.  5. 
(En  aquesta  na  f  lll  reyals  e  I  desgléya.) 

Perroquia  de  Beleebre  e  de  Sent  liilía»  4.    ' 

Perroqnia  Despiínabet  '      '  3/ 

Perroquia  de  Madrona.  2. 
Lo  Mas  de  Yila  Gaya  del  Castell  de 

Gaya.  1. 


FOCHS   DE  CIUTADAKS. 


'M 


Castell  de  Fromir  Bolner  e  Mirapal:  qui 
es  den  A.  Carbesi  de  Berga.  ^4; 

Castell  de  Castellar  e  perr^oquta  de  Mas^ 
sana  jusána :  den  Gravelosa  de  Manresa*      1 7L 


(70) 
Caste)l  ^e  Callus :  den  Eymeriefa  ^a}ent 
de  Manresi.  i4^, 

Perroquta  de  Monístrol  deRejadell:^!;^  * 
son  den,  Bernat  Eymerícii  V  lofclis  ^  4eii 
Jacme  des  Prat  I  foch.  .   6w    . 

Perroqqf^  de  Manresa  90  es  R.  Davei^i 
e  la  meytat  del  Mas  den  Simón  Sa  Torra 
e  En  Bernia t  Major.  ■    -  ■  %  míg^ 

Perroquia  de  Val  formosa :  de  cíutadi«i    K  *     «. 

P,  de  P^lau  de  Aguilar.  .1, 

Castell  <)e  Castellet:  denJohan  de  Segué» 
lers,^  44*  . 

Perroqtiia  de  Sent  Joan  de  ^UaUnrada. 
e  de  Sent  Daniel  de  Paloli.  i^ 

Castell  de  Blanchafort  ab  V  foehs  ^e  la 
perroquia  de  LabeUs  e  terme  del  dit  caa-r 
tell :  qtii  eá  dea  P«  Fre^cb  de  Befga«  19« 

Castell  de  Figols :  den  Joban  Sahrn  ^e 
B<;rga.  8* 

Perroquia  de  Castellar:  de  oíuiada*.        %. 

Cercuns  de  perroquia  de  Mundan.  1^ 

En  Biu  de  perroquia  Despinalbet.  1. 

En  Cort  de  perroquia  de  Berga,  1* 

Quadra  de  Fogcup;  de  Madona  deq  Vola 
de  Berga.  4^ 

Castell  de  Muntclar:  den  Francesch  de 
Muntclar,  4« 

Perroqilia  de  Cerdeyola.  4^. '  . 

P.  Solaras;  |  de  CasléUbeD.  i. 

P,  S^  Franquesai 


íl  '! 


(  7*  ) 

G.  Ferrer:  daXa&t^t  dc)  ^ag^s^,  i* 

Lo  Mas  de  Splugiies:  |  del  CasteU  de  Mu- 
En  Gon^nines:  ira.  2. 

Ramón  Ses  Conamines  de  perroquia  de 

Tila  Dordis.  •     .  ;  /      1. 

BernatdeJoncadella:.^^  perroquia  de 
CSaSala:  .     Uóncadella.  3. 

Thomas  Ses  Torres:    » 
Bonanat  Morera  del  Castell  de  Rejadell.  1. 
Jacme  Domingo  de  Sa  Cirera«!.      »     ;    *  1^ 
G.  Saval  del  castell  de  Castellar.  i , 

Lo  Mas  den  Yila  de  Massana  de  Jussana.  1. 
Cathala  des  Caus  de  Castell  de  Guilar.  1. 
P.  Lobet  de  perroquia  de  Monistrol  de 

Rejadell.  1- 

Jacme  Paner:  i  de  perroquia  de  Santa 

Anthoni  RovisU  María  de  QtraU'  ^     .^^4. 

■ 

Lo  mas  de  Ift  Serr^N  j  i>     j        i        ^ 

.  ,    1       .        1  de    perroquia    de. 

hapagatib  la  cmtat'>  „  *      '      x^ 

,  .     -.,  í  Manresa.  2* 

elo  mas  des  Pía:        ; 

Ramón  Calafell  de  Castell  Gali.  i« 

Galceran  de  Casa  Nova  de  perroquia  de 

Seut  Jacme  Dolzinelles.  1* 

FOCHS  ALOSAS  DE  BERGA.  (^ 


.'  I 


Lo  Mas  Dalta  Riba  de  U  perroqifia  déi  '•  - 


1  •   '    t 


Labells.  1-'  ' 


(72) 
En  Casélles  aloer  de  perroquia  de  Munt'- 
darm.  t. 


yegüería  de  palars. 


FOCHS  BEYALS. 


Loch  da  la  Guardia.  83: 

Talara^  87. 

76. 


rOCHS  DE  auTADAns. 


Frígobf  qui  es  den  Jacme  RosselL  6. 

Seat  Feliu :  den  Bernat  de  MoM  metea- 

•      ■ 

der  honor  des  Pilis.  4. 

10. 


,  rOCHS  DK  CAVALLERS  E  DESGLEYA» 


Primo  Tila  de  Tremp :  qui  es  del  bisbe 

Durgell.  i94 

Puig  Cercos  XII :  i  ¿^,  ^^¿^^ 

Moror  XIII:  f    ,     ^^ 

Olzina  nU:  ^'   ^""^  ^""  ,, 

1^      y,  \  entre  tots.       o4. 


(75) 
Galiners  ttli: '     ' '  -     \ 
Vila  Mijana  XV:  /  del  bisbe  Durgell 

Mant  Squiíi  VI:  1 8<mMÚ'e  táts.         '281 

Poig  del  Anell  Ili:       )      ' 

Isona  XXVI:  \  ,  ,       .   ,  ,'  ', 

LofdaVIl:  del  oaprtol  (?e  la.  .; 

CoTit  VII:  r"  '^"'^*"  '°°       .. 

Vasqueri  VIHI:.  W^*  *»*«•  ^^' 

LochsdeCastemerieStarri:  delabatdelaO.  5; 

Val  de  Barrues  X: 

Loch  de  Gamb  ili: 

Loch  de  YilalarXI: 

Loch  de  Coll  Vlí        (delbisbedeley. 

Loch  Dalcsp  mi:         (¿^oneiitre  tote.      43. 

Loch  de  Castello  IIII: 

Loch  de  Ca  Rocha  II: 

Loch  de  Yiu  III: 

Loch  de  Sa  Clua :  del  abat  de  Lavax.  Sli 

Palau:  de  Espita!  de  Sent  Joan  de  Jheru-     ' 
salem.  2T; 

Seat  Steve  de  Sarga :  del  rector  del  dit 
loch.  8. 

Pralans:   deis  hereus   den  R.  Paschai 
doozell.  4; 

Gartuy:  del  abat  de  Reines*  6'. 

Loch  de  Mur:  den  Loys  de  Mtir.  8. 

Perroqmes  de  Míralles  e  Cs^mus :  den  R. 
de  Mírayles  dónaelL  6* 

Loch  de  MahuU:  den  Berengaer  Dartus 
doDzell.  3» 


(74) 

Loch  de  Careu  e  Roca  España:  den  hétt 
de  Talara.  3.. 

LochDaroles:  draSimonDaroles  dobtelL  ^ 

Loch  deMuntlobar:  del  dit  Simón..         3. 

Castell  Nou :  del  bisbe  DurgelL  4«. 

Loch  de  Tolo  e  Mundor:  del  vesconite . 
Vilamup.  .2^ 

Loch  de  la  Torra  Doulet :  den  G.  Dal-^ 
^amora.  3^ 

Castell  de  Sendell:  del  merquesat  U 

Spluga  Tresserra:  den  Ramón  do  Qara- 
munL  '  & 

Pertusa  de  Madona:  den  Pon^  ^a  Tortau  SL 

Loch  de  Conchas  LVII: 

Figoerola  XXXl: 

Orchau  XVII: 

í"^^' Sagrada  yill:         [     j  3^^  ¿^1  no- 

Benarent  VIIII:  '  bleNaraauDor- 

Olient  II:  / 

-,        ^1.       w,w  cau  e  son  per 

Torra  Dohent  III:  I     ,  ^      .  -o 

Itot.  153^ 

Peralba  IIII: 
Coll  de  Ven  II: 
Arentis  XVIIII: 

Loch  de  Samus:  del  dit  noble.  2* 

Claret:  qui  es  den  Bernat  da  Claret.        7» 
Loch  Dal^amora:  den  Bramón  Dalca* 
mora  donzelL  4« 

Loch  de  la  Nehia:  del  demunt  dit  noble«  9L 
Malmercat:  qui  es  del  comte  de  Pallars.  5«. 
Castell  Tallat :  den  A.  Dorcau.  5^ 


(75) 

Sotarrania:  del  dit  noble  A.  Dwcan*        1{« 

Sent  Lobi:  del  dit  noble.  8# 

Sent  Bertbomeu:  del  dit  noble.  6. 

Loeh  Dortaneda:  del  dit  noble.  ■  •  5. 

Loch  Dorba  Savina:  del  dit  noble.  :Bm 

Loeh  de  Vilamur  XXX^  '      - 

Sayerneda  III: 

Toroafort  V: 

Soríguera  IIII: 

Les  Lacunes  V: 

Robio  lili: 

Lo  Bruch  III:  I  qw»  «on  á^ 

Lo  Tornado  V:  Wescottite  d« 

LoFrexalII:  '     ly^suúwj  .    $». 

Mesons  de  Junyet  III: 

La  Torra  III: 

Pobla  de^Sagii  XII: 

Puig  de  Sagú  VI: 

Bastur^  (es  de  siossen  Aiv 
Dau  Doreau)  XII: 

Loch  des  Torm  e  de  Vila  Muñera :  qai 
son  de  mossen  F.  de  Parues.  7. 

Tendrim:  qui  es  del  abat  Dañen;.  S. 

Castell  Sent.  II* 

Loch  Daramunt:  del  vjescoúite  de  Caa- 
tellbo.  17. 

Sent  Salvador  de  Tolos  del  demmit  dtt 
vescornte  de  Vilamur.  16« 

Loch  de  Rialp  XXY: 

U  Suy  XYIll: 


I 


(7d) 


tots  aqaets  sod 
del  noble  En 
Jaban  de  Bele- 
ra  que  son  en 
suma*  183. 


Loeh  de.  la  Tojrra  XII:       / 

Saupi  XYII: 

Bamuy.VI: 

Locb  del  Tora  VIIII: 

Surp  XII: 

Yilamijanes  Vil: 

Locb  den  Suy  VIIII: 

Arescuy  VII: 

Rocba  Balera  VII: 

Vilela  V: 

Salmanuy  V: 

Santa  Coloma  de  Belera  III: 

Locb  Dalerent  Ili: 

Locb  de  la  Bastida  III: 

Locb  Darden  IIII: 

Tavill  I: 

Locb  Dentíst  III: 

Castell  Asco  II: 

Locb  Doneig  IIII: 

Locb  de  Daydiro  VII: 

Lestella  IIII: 

Castell  de  Bey  XII: 

Locb  de  TabuU  XVI: 

Locb  de  Dorro  XII: 

Locb  de  Barubera  VIIII: 

Locb  del  Puy  XIIII: 

Locb  de  Capdella  XIIII: 

La  valí  de  Sent  Sarni  VIII:I 

Locb  de  Cervolles  XIIII: 

Locb  de  Boyra  I:  \  tots  aquets  s^nr 


j 


del  noble  Nar- 
nauDarileson 
en  summa.        Id4 


(77) 
Loch  ^e  Seirahís  Vil : 
Hayanet  X: 

Lo  Batlliu  de  Cars  Ylll: 
Castell  Germa  III: 
Loch  de  Daviu  III: 
Loch  de  Domps  YI: 
Loch  de  Pinyana  UI: 
Loch  de  Eos  YIIII: 
Loch  de  Pañíes  YI: 
Loch  de  -Torroella  II: 
Loch  de  Mal  Pas  YI: 
Loch  de  Peranera  III: 
Castell  Darill  IIII: 
Loch  Despills  YIIII: 
Loch  de  Sapera  XII: 
Loch  Desplugues  e  de  les 
Spones  II: 
Loch  Yerri  I: 
Garega:  de  mossen   Ferrer  de  Perúes!    10. 
Loch  des  Cars :  del  dit  mossen  F.  4. 

Loch  de  Sent  Roma  YII:    \ 
Yall  Espir  III: 
Gerre  XXII: 
Loch  de  Guars  X: 
Loch  Daches  X: 
Loch  den  Yall  U: 
Loch  de  Caváis  II: 

Sent  Marti  de  Caváis  Yll:  I  tots  aquets  son 
La  Roqueta^  I:  I  del  abat  de  Ger- 

Sem  Sabastia  III:  V  re  e  del  Priorat 


(78) 

Locli  de  fiaiiÍM>  Y:  <le  Valerge.    82. 

Loch  Dosen  I:  . 

Loch  de  Ausen  UIIc  \ 

Loch  de  Cuberes  V:  y 

Loch  de  Sorre:  qui  es  de  mossen  .Perreí* 
de  Peraes»  fi, 

Sots  Terres:  del  Spital  de  Seitl  Jobaú.:  7. 

Castello  del  Pusch:  del  dit  SpiUl.  4. 

Loch  de  Selles:  del  Spital.  L 

Figols:  del  dit  Spital.  2. 

Splugues :  de  la  pobordria  Daniui%  % 

Loch  de  la  Torra  Saota  María  (es  en  la 
vagueria  de  Leyda) :  del  camerer  de  Sol* 
sona.  í). 

Loch  de  Ai-buU :  del  Spital  de  Sent  Jo^ 
han  de  Jherusalem.  3b 

Loch  de  Trago:  de  la  abadessa  de  Val- 
verL  18* 

Salavert:  de  la  dita  abadesaa.  3. 

Loch  de  Canelles:  de  la  dita  abadessa.   4» 

Loch  de  Torrayla  VIII: 

Torrello  IlII:  ¡^^^  aquests  son 

Claverola  III:  (¿^i   ^^^^    ¿^ 

Val  de  Banyu  V:  /  p^y,j,,^  ^„  ^„ 

ArinyaVI:  ^summa.  40. 

Rigart  V:  j 

Pobla  de  Beluchi.  9. 

Fochs  de  Santa  Maria  de  Liníana  e  del 
Spital  en  lo  merquesaL  7. 

Castello  jusa  e  de  Sent  Merti  e  de  Sent 


(79) 
Cristofol :  qui  son  del  prior  de  Maya.  1 8. 

Gayet:  del  Spital  de  Sent  Johan  de  Jhe^ 
rusalem  (de  mossen  Namau  Dorcau).  6. 

Santa  Maria  de  Maya:  qui  es  del  prior  de 
Maya.  1 1 . 

Loch  de  Rubis  de  Cabrera  de  Gurvia  e 
de  Figuerola.  13. 

Loch  de  Mutroig  de  Sus :  del  dit  prion   3. 

Lochs  de  Passanade  e  de  Vilanovac  qui 
es  de  Ramón  de  Pallara.  11. 

Loch  de  Rodes:  qui  es  de  mossen  Ramón 
de  Perúes.  4. 

Loch  de  Peratals  e  lo  loch  de  Sentella: 
de  mossen  F.  de  Perúes.  7. 

Fochs  den  Bort  de  Pallars:   qui  son  en 
terme  de  Liniana.  8. 

Loch  de  Castello  sobira  en  lo  marque- 
sat:  es  de  mossen  F.  de  Perua  6. 

Gai*zelles :  den  Jacme  Bresco  en  lo  mer- 
quesaL  4. 

Loch  Dargentera :  qui  es  de  mossen  R. 
Despens.  4. 

Loch  de  La  Cluha  en  lo  merquesat:  es 
den  Berenguer  Dengleola.  10» 

Loch  de  Sentomia :  qui  es  den  Gispert 
Dal^amora.  24. 

Loch  de  Robi :  qui  es  dea  Luis  de  Mur 
en  lo  merquesat.  6. 

Loch  de  Flix:  qui  es  den  A.  de  Muntsonis 
donzell  en  lo  merquesat.  1. 


(80) 

Loch  de  Pugis :  qui  es  den  Beraat  de 
Torra  cavaller.  1. 

Loch  de  Ben^:  qBÍ  es  de  mosseD  Fran<* 
ceschMorell  cavalleí'^  % 

Loch  .de  la  Torra  de  Fluyia :  qui  es  den 
Berenguer  de  Pluvia  donzell  en  lo  mer- 
quesat  6. 

Loch  de  Abeyla:  qni  es  del  noble  en  Be- 
renguer de  Beyla.  31. 

La  Torra  Daroles:  qui  es  del  dit  aoble.   iO. 

Castell  de  Sent  Roma:  del  dil  noble.       1% 

Loch  de  Boxols  :  del  dit  noble.  9. 

Suma  major  deis  fochs  de  la  Sots- 
vegueria  de  Pallas.  4657. 


VEGUERÍA  DOSONA. 


FOCHS  RBYALS. 


Primo  ciutat  de  Yich:  la  part  qui  es  del 
rey.  313* 

Perroquia  de  Vich.  8. 

Perroquia  de  Sent  Andren  de  Guix*         11. 

Perroquia  de  Sent  Julia  de  Sorba.  2. 

Perroquia  de  Sent  Salvador  de  Yespela 
del  terme  de  Gurp.  2. 


V 


BASES  DE  ESTA  PUBLICACIÓN. 


Si  no  lo  impiden  otras  atenciones  perentorias  del  Ar- 
chivo, saldrá  á  luz  cada  mes  un  cuaderno  de- 100  á  H2 
páginas  de  impresión. 

Su  precio  es  de  5  reales  vellón  pagaderos  por  adelan- 
tado. 

Se  admiten  suscripciones 

En  Barcelona:  en  la  portería  del  mismo  Archivo. 

En  los  demás  puntos  de  España  :  mediante  carta  fran 
ca  al  Director  de  esta  Colección,  acompañando  el  importe 
de  la  suscripción  en  una  libranza  sobre  correos. 

En  el  extilanjero:  en  todos  los  consulados  españoles» 


^dsz^ /ví-ssa® 


COLECCIÓN 


DE 


DOCUMENTOS  INÉDITOS  DEL  ARCHIVO  GENERAL 


DE  LA 


CORONA  DE  ARAGÓN, 


PUBLICADA    DE    REAL    ORDEN 


SU  CRONISTA, 

V.  Pró0i^er«  de  Boffarnll   y  Mm»emvé. 


Cuaderno  58* 


.    BABCELOUA: 

KIV   E.A   IIIPRRMTA   DEE.  ARCHIVO. 


-z^^^^^- 


ñ 


D        : 


I 


■sr-i 


{di  ) 

Perroquia  de  Santa  María  de  Folgarole&  3. 

Perroquia  de  Seat  Julia  de  Bell  Puig.     % 

Perroquia  de  Riu  de  Peres:  P-  G.  Eyme- 
rich.  1. 

Lo  mas  des  Ferrer  de  perroqAia  de  San*    « 
ta  María  de  Vílalaons.  I . 

Perroquia  de  Santa  Eugiaia  de  Bei^a.  4. 

Castell  e  terme  de  Toua.  12. 

Quadra  de  Torra  Libreta.  4. 

Quadra  d^  Clavelles.  5. 

La  Guardia  prop  Lm  Lo^es  (nos  .troba). 


FOGHS  DESGLEYA  E  DE  CÁVALLERS. 


Primo  de  la  cíutat  de  Viieht  quí  son  del 
Tescomte  de  Castellbo.  134. 

Sent  Boy:  del  bisbe  de  Yich.  21. 

Yila  de  Bipol:'  qüi  es  del  ménestir  de 
Ripol.     .    .  »  174. 

Gastell  de  la  Guardia:  del  dit  monestír.  61 . 

Ripolles  de.foralavilUL  91. 

Vila  de  Sent  Johan  Ses  Abadesses:  del 

■ 

abat  de  Sent  Johan.  58. 

Castell  de  Laers :  .  del  dit 

Perroquies  de  Johan  Apaulu:  1  |^^*  de 
Sent  Merti  de  Aguassa:  I  j^^^  g^" 

Sent  Merti  de  So  Rocha:        i  Abades^ 
Sent  Pau  de  Sesgorilles.         ;  ses.  1 05. 

TOMO  XII.  6 


(88) 

Castell  áe  DoaeauMella:  qui  es  den  G.  Sa 
Sala  donzeH.  90. 

Gastell  de  Basora:  den  A.  G.  de  Basera.  20« 

Castell  de  Malany:  |  de  mossen  Roger  de 

Valí  Fogona:  JMonchada.  56. 

C.  Gonill  den  Malla.  22. 

Gastell  de  Re|>it:     I  de  mossen  Gilabert 

Gastell  de  Fornils:)de  Grailes.  81. 

Perroquia  de  Saderre:  den  A.  de  Se- 
derre.  7. 

Gastell  de  SenteUes  a))  son  teraae:  es  den 
Eymerich  de  Sentelles.  89. 

Loch  de  Sent  Miquel:  qui  es  den  Dal- 
mau  de  Rochabrane  donzell. 

Lo  terme  de  Muntanyola  :  del  abat  del 
Stany.  18. 

Perroquia  de  Sent  Mertí  de  Ri«  de 
Peres.  16. 

Perroquia  de  Folgaroles.  20« 

Terme  e  perroqiúa  éA  Gaatdi  de  Maya 
ab  11  focha  de  Quadra  Reyal.  27. 

Perroquia  de  Sent  P.  de  Patgas  ( es  de 
la  casa  taixada )  del  terme  de  Gastell  de 
Bas.  9. 

Perroquia  de  Gurb:  desgleya  e  de  ca- 
vallers.  30. 

Perroquia  de  Sent  Julia  de  Sorba  del 
terme  de  Gurb.  8. 

Perroquia  de  Seot  Salvador  de  Vespella: 
del  terme  del  castell  de  Gurb.  7. 


k 


(85) 

Tenue  de  Yigilans  de  la  diáM  perro<piit 
de  Sent  Salvaáer  den  Franeesch  de  MaHa.  S. 

Perroquia  de  Sent  Mia  de  Bel  Pnig; 
desgleya  e  de  eayallers.  8» 

Castell  e  terme  de  Tavertet:  de  Roiier 
de  Mayla.  l<t 

Castell  e  perroquia  de  Muntet :  qqi  e$ 
den  R.  de  9rull.  7. 

Castell  e  terme  de  Manten :  qiii  e«  den 
Eyoierich  Sentelles.  58. 

Castell  e  terme  de  TeirmdaU:  qui  es  dan 
Vilademany.  71. 

Castell  e  terme  de  Solterra  e  caaa  dp  h 
Ruvira:  qui  e(9  den  Ou4>  don^elL  9& 

Castell  e  terme  de  Blanchafort  ab  11 
fochs  de  La  Qwidrii  Ae  Qt%t» :  qtíA  wn  M 
abat  de  Sent  Johan  Sea  Abadesses.  22. 

Castell  e  terme  de  Torroella ;  qui  es  del 
bisbe  de  Vich.  20. 

Quadra  de  la  pdbordria  de  Palati :  del 
monestir  de  RipolL  41. 

Perroquia  de  Sent  Steve  de  GranuUers  : 
desgleya.  13. 

Quadra  de  Sent  Fertos  de  perroqiuía  de 
Sent  Stheve  de  GranuUers.  2. 

Quadra  de  Cuolomers  de  la  dita  perro- 
quia. 4* 

Perroquia  de  Sent  Julia  de  Yilamirosa 
del  terme  de  Gurb.  $• 

Perroquia  de  Santa  Eujinia  de  Berga.     7. 


(  8*) 
Castelle  termpde  Seo!  Fores:  qui  es 

del  bisbe  de  Yíeh  áb  Ul  fochs  de  Aíilam- 

bert  e  ab  YI  f ocfas  de  8eñt  Joháo.  23. 

Perroquia  de  Tavernelles  e  terme  del 
castell  de  SavMsoQa  aytant  com  es  de  ju- 
rediccio  del  senyorRey  com  los  romanents 
sien  den  Bernardi  .de  Cabrera:  e  aquesto 
son  desgleya.  iO. 

Perroquia  de  llanta  Mariá  de  Vilalehons: 
desgleya.  42. 

Castell  e  térme  des  Brulle  qui  es  del  bis- 
be de  Yicíi.  40- 

Perroquia  ^ch :  desgleya.       '  16. 

Perroquia  de  Santa  Maria  de  Folgaroles: 
de  sgleya.  20. 

Castell  de  M (iritanyola :  del  abaft  de  Est 
tany.        *  -  •  •     •       18. 

i      '» 

t 

V AGUERIA  DE  SJ^JIDANYA. 


rOCHS  REYALS^ 

i 

Primo  Puig  CeHa. 

654 

Vilalobent  e  la  perroquia. 

12. 

Caylaster. 

4. 

Salagostf. 

13. 

Enveig.          ' 

18. 

\adrinyas. 

4. 

Querol. 

3. 

f      I 


>l  (.. 


(.«5) 
Jiravalls.  '  '         &. 

I 

Savaiiaster.  •  ?  *  .  .  &     .  v 

Perroqpiia  de  Ventola  (Val  de  Ribes).       6.  •".'  ? 
Parroquia  de  MossolL  ^m  •  I 

Soriguera  de  perroquía  deaCoU.  .4«t.  I  - 

Sorigiierola.  '  •  >! iif  r<  S^ 

Tártara.  *  ,  -        f. 

Adas..  . .  .*  • !'  . -,'8. 

Alp.       '  .     '  .•..••  .117.,:'/ 

Prats.  .f  :t  .1  ..• .•  í>5^  , .     , 

Planoks  e  la  perroquia.  '    \    i     SI*.! 

Caldeges  e  Ontes.  8>     .  : 

Lívia  e  la  parroquia.  21-.:.  .  - 

Palmanil.  -  .:  ir!  "i>  <  :j<^ri.    ' 

Tayltorta.                       j,*:»;.  r:-i  mj  iJ  •*  ^'^4:'  •••■  » 

OrdoD  e  Taltendre.  •     -  ■  I  ,  ^  * '.^^!"  '   * 

Sent  Marti  des  Castells.  .  .«.',  *  '\  •,       :ás, : 

Ger  e  la  penroquia.    •  •...:<    i.  ílíK    .'i 

Saga  co  es  Johan  TorrenL  1 

Sent  Merti  Darano.  .'.          ?  S*. .     i 

Santa.  Eularia.  .  ..3i : .  t    * 

Gurgutaya.  %    -   - 

Val  Johan.  Sv  i  u\ 

Ariscot.  id¿ :  i  i 

Loch  del  Lo.  Ift.  v.> 

Perroquia  de  Hu'rhani:  de  senyor  Den-íi-   •    •  í 

veg  e  III  reyals.  •"&;:  ^  i  J 

Perroquia  de  En  Goscrina.  '  AS^^  </! 

Yilano^a  de  Les  Caldos  e  la  perroquia.  12;.:     r 

Perroquia  de  Derros.  14*^  .• 


•    I 


(86) 

PentMiuia  Dayl.  it. 

Maraage»  e  la  parroquia.  i9. 

Oler.  6. 

BellTtr.  53. 

SolMrer.  4. 

Oeeya  e  la  perroqoia.  32. 

Santa  Locaye  e  la  perroqoia.  i  9» 

Perroquia  de  Hix.  4. 

Arre:  del  enfermer  de  Seni  Michel  Fu- 
xa  (acustttmen  de  pagar  ab  los  reyals).       10* 

Nabina  e  la  perroquia.  & 

Ribes.  41. 

Astaa^  S. 

Perroquia  de  Fusteoya.  S. 

Queralps  e  la  perroquia.  41. 

Campeyles  e  la  perroquia.  20. 

Perroquia  de  Perdines.  37. 

P.  de  Riab  (no  es  desta  comissio  que  no 

si  troba).  1. 

Perroquia  de  Broguera.  12. 

Cerenya.  1. 

Sedret.  3. 

La  Tor.  8. 

Rialtos.  5. 

Agnw.  4. 

CorvesiU  5. 

Les  Httoles.  4. 

Padrduei:  3. 

Porta:  8* 

Portea.  12. 


(«T) 

Anes*  5. 

Lerenf  de  Pedre».  1  • 

Pruylans.  4. 

Bor  de  la  beUia  de  Belye r.  6. 

Ítem  del  ^ital  de  Jlieniflileiii..  3. 

Pi  de  It  dita  batlia.  13. 

Baders  e  Baltaii|;e  de  la  dka  batlia.  6. 

Caborriu  de  la  dita  ballia*  7. 

^              Santa  Eugínia  de  la  dita  batlia.  9. 

TeUo  e  Yibella.  3. 

Bexecb*  3. 

Astana.  14. 

Bertoli  texidor  de  perroquia  de  Yilar  de 

Fetges:  es  del  abbat  de  RifloU  mw9  eeii'- 

tríbuex  ab  reyals.  1. 

P.  Alegre:     \          ,     ,                 . .  ^ 

p  if  ^  .       (^^"  "®  '^  perroquia  de 

/^  ¥>  ji.  1        ÍTergasona.  o. 
I               G.  Baoalosa:;  .   ^ 

Perich  Perrera  del  loch  de  Cata;  1* 


rOCHS   DE   GIUTAÜANS. 


Primo  Alf:  den  Giro  de  Piug  Cevda.       3. 
Cassanet:  den  PujiDl  de  Puig  Cerda.        3» 
Fochs  Dalp  qui  son  den  Maranges  de 
Puig  Cerda.  3. 

Fochs  Dof den  e  de  Tideeidre:  ftfi  son 


('88) 
den  Simón  Riba  de  Puig  Cerda.  3. 

Fochs  Ael  Tello  e  de  Vilella.  2. 

En  Lofa:      |  den  P.  Bosser  de  Puig  Cer- 

En  Sabater:  |  da  son  del  loeh  de  Bexech.  2. 

Lo  Mas  de  la  Guerra :  den*  Bernat  Man- 
resa  de  Pnig  Cerda.  4. 

Guardíola:  den  Thémas  Calvet  de  Ley- 
da  (de  la  comissio  de  Leyda).  4. 


FOCHS  DESGLEYA  E  DE  CAYALLERS. 


r 


Primo  lochs  Age  é  la  |)erroqiiia:  del 
abat  de  RipoU  (paga  com  a  rey  ais).  10. 

Crosel :  den  Tragura  cávaller  (  aquests 
IIH  nos  troben  en  la  comissio  de  Puig-  • 
cerda).  4. 

Saltagéll:  den  Johan  de  Lucano.  '  28. 

Censor:  del  Prior  de  Cornelia  (paga  com 
reyals).  3.. 

Pampanell :  den  Josa  (de  la  comissio  de 
Leyda).  4. 

Mucer  e  Alp:  del  Yescomte  de  Cas- 
tellbo.  4. 

Bar:  del  dit  veácobte.  -       "  ^SSL 

Beset:  del  prior' de  Cornelia' (ban  pagat 
ab  los  reyals).  4; 

Eguils :  del  abat  de  Santos  Creus.  S9. 

Fochs  des  Vil»  de  Pcrg^ :  úen  Ber- 


(89) 
nardi  Dolms.  3. 

IsogoU :  del  abftt  de  Ripoll  (paga  com  los 
reyals).  5. 

Gonceylabra:  del  abát  de  la  Portella 
(paga  com  loe  reyale).  6. 

Arceguell:  den  Jacme  CadelL  23. 

Soyeig.  3. 

Aranser:  den  Ramón  de  Juyá  cavaller.    10. 

Toloriu:  den'^Sicart  de  Lordat  caraller.  46. 

Cava  e  Sant  €hristofol:  den  Dalmau  dé 
Sent  Merti  donzell.  14. 

Nansonell:  del  vescornte  t>evoll.  16. 

Lo  Quer:  del  dit  véseomte.  ■   13. 

Les  Vallieles  e  TreVerseres:  den  Cadelt.  17* 

Pruylans  e  La  Bastida:  deii  Jacme  Ca- 
delL 9. 

Vilanova :  den  Jacme  CadelL       *  9. 

Urg:  I  del  vescornte  de 

Perroquia  de  Caxans:  i  Castellbo.  26. 

En  Veíg  e  les  perroquies:  de  la  dona 
Denveig.  15. 

Clopda :  qui  es  den  Ramón  de  Peguera.  9. 

Scoyll :  den  Picey  de  Mér^a.  4. 

Escauar  e  Bayanda:  del  vescornte  DevoL  14* 

Avia :  den  Jacme  Comes  de  Puigcerda  e 
del  abat  de  Sent  Merti  de  La  Pertxa  per 
indivis.  45. 

Bolquera  e  la  parroquia :  del  vescornte 
de  Castellbo.  48. 

Er  e  la  perroquia:  del  dit  vescornte.    27. 


(«0) 

Cortas  r  den  Bort  Daragay.  X 

Sent  P.  de  Forcats  e  Riufret:  del  abat  de 
Sent  MicheL  5.. 

Loch  Deseara:  qai  son  de  la  almoyna  de 
Puigeerda  III  den  Gavella  lUl  qui  son  per 
tots.  7. 

Tergassona:  del  abat  de  Sent  Merti.        ISL 

Vilalta :  del  dit  abat  4. 

Palau :  de  Santes  Greu&  10. 

Orus  e  la  batlia:  qui  son  del  abat  de 
Guxa.  9. 

Ríu  dé  Pera:  del  dit  abat  4. 

Aragosilla :  del  abat  de  Sent  MicheL       3. 

Bolvir  e  la  perroquia:  del  dit  abat         16. 

Odelle:  del  abat  de  Sent  MértL  10». 

Heguet:  del  dit  abat  8. 

Sellens  (nos  troba):  de  P.  de  Bolvir. 

Serrat  7. 

Erden  e  Taltendre:  del  vescomte  de 
Gastellbo.  3. 

La  Ribera  de  Baders:  del  dit  vescomte.  2. 

Hur :  del  senyor  Den veig.  & 

Castell  Nou  de  Gardolze :  den  Sicart  de 
Lordach.  16* 

Calvin  va  db  sa  batlia:  qui  es  del  dit 
Dalmau  de  Sent  Merti.  7. 

Cemunt:  qui  es  del  dit  Dalmau.  5» 

Perroquia  de  Fustenya:  qui  aon  den 
Tort  1 

Focha  de  Saga ;  qui  son  den  Berenguer 


(91) 

Dolms.  2. 

Perroquia  de  La  Perera.  4. 

Cruells :  del  abat  de  Sent  Johan.  2. 

Heyna:  del  prior  de  Cornelia.  15. 

Planes :  del  monestír  de  RipoL  5. 
Yilar  de  Fetges :  del  prior  de  Cornelia.    2. 

Oliana :  del  comte  DurgelL  30. 

La  YaU  Dan :  del  dit  comte.  5. 

Madrona :  den  Josa.  15. 

Bordeli :  den  Ramón  de  Josa.  0. 

Pinell:  den  Ramón  de  PínelL  14. 

Altes:  del  comte  DurgelL  5. 

Assaranya:  den  Josa.  3« 


BISRAT  DE  GERONA. 


Focas  0E  CAVALLERS. 


P.  Arnifat :  den  Rafart  donzell.  4 . 

Fochs  de  cayallers  del  loch  de  Bascha- 
Don:  son  den  Eymerich  déla  Via  donzelL  11. 

Fochs  qui  son  den  Vilanova  donzell  dd 
prop  dit  loch.  2. 

Fochs  de  perroquia  Daygtiayiya:  qui  son 
d^  Yilademany.  2. 

Bemat  Tarrea  del  loefa  de  Vilannia:  den 
YilanoYa  donzell.  1. 


(92) 
Fochs  de  caTalIerdeperroquiadeFanals: 

f 

qui  son  den  Lop  de  Labia.    *  i^^ 

Fochs  de  perroquia  de  Romanya  qui  son 
den  Gílabert  de  Cruilles.  '2. 

Fochs.  de  cayaller  de  perroquia  de  Go- 
longe.  47.. 

Fochs  de  la  perroquia  de  Vilaroma:  qui 
son  den  Sbert  Ca  Tria.  2. 

Casteli  de  Lagostera :  den  Gasto  de 
Muntcbada.  104. 

Caules  de  Malaveya:  del  dit  Gasto.  81. 

Casteli  de  Ca^a:  del  dit  Gasto  de  Munt- 
cbada. 99. 

Fochs  de  perroquia  de  Calige  :  qui  son 
den  Yilademany.  2  míg. 

Fochs  de  cavallers:  qui  son  en  la  per- 
roquia de  Contestins  son.  10. 

Fochs  de  cavallers  den  Roger  de  Munt- 
chada:  son  de  perroquia  de  Sent  Gre- 
gori.  9. 

Fochs  den  R.  de  Juya  cayaller:  son  de 
perroquia  de  Juya.  11» 

Fochs  de  cayaller  de  perroquia  de  Sent 
Merti  Vey-  2. 

Francesch  Mostera  de  perroquia  de  Ma- 
dramanya:  es  den  Mians  donzell.  1. 

G.  Stampa  de  perroquia  de  Molet:  den 
Eymerich  de  La  Via.  1. 

Fochs  dez  Guerau  de  Cervia  cayallar: 
qui  son  de  perroquia  de  Burdills.  7. 


(95) 

Castell  de  Msídinya  e  Santa  Fe  de  Ma* 
dinya:  denXatmar.  34. 

Focha  de  mossen  Guerau.  de  Cerria 
del  castell  de  Cervia.  26. 

Fochs  qui  son  en  la  perroquia  de  Gra- 
DoUers:  qui  son  den  Galceran  de  Car- 
taya.  21 . 

Fochs  de  cavaller  de  perroquia  de  Vila- 
dasens.  S. 

Fochs  del  Loch  de  Bayeres  de  perro- 
quia de  Sent  Sedorni :  del  hereu  den  Fér-^' 
rer  de  Segurilles.  8. 

Foch  de  Loch  de  Ses  Arados  de  la  dita 
perroquia:  del  dit  hereu.  7. 

Fochs  de  cavallers  del  loch  de  Trahau.  2. 

Castell  de  Paloll  de  Riudenits.  25. 

Santa  Coloma  de  Farners:  den  Vilade- 
rnany.  51  • 

Fochs  de  perroquia  de  Biert:  qui  son 
de  cavallers.  4. 

Fochs  del  Castell  Dorriols:  son  de  liios- 
sen  Norriols.  11. 

Perroquia  de  Cartanya :  de  cavaller.        4. 

Perroquia  de  Lembiles :  de  cavaller.        2. 

Lochs  deis  Birins:  de  mossen  Bernat 
Alamany  Dorriols.  67. 

Castell  de  Foxa  vila  e  terme  daquell:  del 
dit  Bemat  Alamany  Dorriols.  60. 

Perroquia  Dar^ilaguer  del  terme  del 
castell  de  Muntpalau.  32. 


(  94) 

CasteU  e  vila  e  terme  de  Caslellfolil:  son 
V  penroqoies.  139L 

P.  Cooran  depenroqnia  de  Socairats:  de 
caTaller.  i. 

Fochs  de  caTaDers  de  perroquia  de  SaD- 
ta  Mei^ida.  3^ 

P.  Qb.  Nespleda:  de  cayaUer  de  perroquia 
de  Sent  P.  dea  Puig»  1. 

Perroquia  de  ÁTeDaiia  Corba  de  Yegüe- 
ría de  Campredou:  den  Pone  de  Casdarís»  2. 

CasteU  e  pwroqoia  de  Grexenturi :  den 
Gílabert  de  CruyUes.  8. 

Perroquia  de  Lanars  de  veguería  de 
Campredon :  den  Joban  de  So.  2. 

Perroquia  de  Yilalonga  e  tenne  del  cas- 
tell  de  Casllar  de  v^^uería  de  Campre- 
don. 49. 

CasteU  e  perroquia  de  Rochabruna.        9. 

Perroquia  de  Puig  Perdines  del  dit  ?es- 
comdat  de  Bas:  de  cayaUer.  8. 

Perroquia  de  Sent  Privat:  qui  son  de  ca* 
vaUer.  9. 

Lo  casteU  e  yila  del  Mayo!  de  la  perro- 
quia de  Sent  PríyaL  % 

Perroquia  de  Junents  del  dit  vescomdat: 
de  cavallers.  13. 

Perroquia  de  Sent  Steye  (lalví  del  dit 
vescomdat.  i2. 

Perroquia  de  Sent  Anthoni  de  Bas.         2. 

Perroquia  de  Sent  Merti  de  Campnia- 


(95) 

jor  de  veguería  de  Busulu. 

2. 

Perroquia  de  Sent  Michel  de  Campma- 

jor  de  yeguaria  damunt  dita. 

5. 

Perroquia  de  Sent  Michel  de  Campma- 

jor  de  contribucio  del  castell  e  casa  de 

Folgons. 

1  mig. 

Castell  e  perroquia  de  FolgonA. 

11. 

Perroquia  de  Yentayol  de  veguería  de 

Büsoln. 

1. 

Perroquia    de  Briolif  de   la  dita  ve* 

goeria. 

5. 

Perroquia  de  Biure  de  la  batlia  de  Fi* 

goeres. 

15. 

Perroquia  de  Puigarnolf. 

2. 

Perroquia  Deseáis. 

1. 

Perroquia  de  Sent  Merti  de  Curzavell. 

4 

Castell  e  terme  de  Ma^anet:  del  noble  En 

Calceran  de  Rochaberti. 

88. 

Castell  e  terme  de  Yilarig.   . 

28. 

CasteU  áe  Muntroíg. 

8. 

Castell  de  Santa  Pau. 

89.    ^ 

Castell  e  tenme  de  Belda. 

26. 

Perroquia  de  Corta. 

1. 

Veynat  des  Guell  de  la  perroquia  de 

Bosalu. 

5. 

Palera. 

2. 

Mayan. 

9. 

PoDtODS. 

10. 

Romayan  apres  Baschara. 

2. 

Perroquia  de  Borrata. 

12. 

(96) 

VilafaDt.  iO. 

YilaoDanL  i  7. 

Guanta.  1 . 

FoDtaDÜes.  7. 

Palao  de  La  Ter.  22. 

Buadella.  5. 

Sent  Feliu  de  Buadella.  il. 

Font  Clara.  11. 

País.  4. 

Peratallada ;  del  noble  En  Gilabert  de 

Cniylles.  OO, 

Canapost:  del  dit  noble.  14. 

Peralta:  del  dit  noble.  20. 

Begur:  del  dit  noble.  24. 

Sclanya :  del  dit  noble.  10. 

RayancQS :  del  dit  noble.  22. 

Cruilles:  del  dit  noble.  ü3. 

Sent  Sobria  de  Lado:  del  dit  noble.  19. 

Sent  Sobria  des  Avs:  del  dit  noble.  28. 

Santa  Palaya:  del  dit  noble.  17. 

Torrent  12. 

Torenti.  2. 

Yall  Dostales:  del  noble  En  G.  Galce- 

ran  de  Rochaberti  son  YII  perroquies.  118. 

Perroquia  de  Sent  Anjel  del  terme  de 

Castell  de  Santa  Pau.  22. 

Fanestres  del  dit  terme.  3. 

Sent  Steye  de  Lemena  del  dit  terme.       12. 

Soberocha.  9. 


{97) 


^ 


FOCHS   ALOERS   E   FRANQUERS. 


Ramón  des  Yilar:  ñranquer  de  la  perro- 
qoia  de  Santa  Eugenia.  1» 

Fochs  franquers  poblats  en  lo  Palau  e 
Mootiberi  de  perroquia  de  Sent  Feliu  de 
Gerona.  5, 

Fochs  franquers:  qui  son  en  lo  PaloU 
Donyar.  7. 

Elicsen  sa  Yila  de  la  Yall  de  Sent  Daniel 
prop  Gerona.  1. 

Fochs  franquers  dé  Yilablexex^  3. 

P.  Franch  de  Montfuya.  1, 

P.  Santa  María  de  perroquia  de  Stan- 
yol.  1. 

Fochs  de  perroquia  Dayguavita:  fran*^ 
quers.  3. 

Fochs  qui  son  de  perroquia  de  Be- 
llocb.  ± 

Fochs  franquers  de  perroquia  Dareu.      5. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Ro^ 
manya.  2. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Ca- 
longe.  24. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Sent 
Andreu  de  Salón.  4. 

Fochs  franquers  de   la   perroquia   de 

TOMO  XII.  7 


(»8) 
Camploncb.  5. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  For- 
nells.  5. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Riu  de 
Lots*  2. 

Fochs  franquers  del  loch  de  Yílalbi.        8. 

Fochs  franquers  qui  son  en  la  perroquia 
de  Contestins.  6. 

Fochs  franquers  qui  son  en  la  perro- 
quia de  Santa  Cilia.  3. 

Fochs  franquers   de  perroquia  de  Sent 
Gregori,  3. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Sal- 
ran.  16. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Jhiyan.  11. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Sent 
Merti  Yey.  48. 

Franquers  de  perroquia  de  Madramaya.  16. 

Fochs  franquers  del  loch  de  Padriyan.    2. 

Fochs   de  franquers  de   perroquia  de 
Corssau.  4. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Ca 
Pera.  60. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Fias- 
san.  7. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Molet.  12. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Bor- 
dills.  15. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Loran.  2. 

Fochs  franquers  de  perroquia  de  Vila- 


(99) 
dasens.  4. 

Fochs  franquers  del  casteli  de  Termt*    14. 

P.  Ses  Pagueres  de  perroquia  Dadri.       i. 

Simón  March  de  perroquia  de  Sent 
Madir.  1. 

Fochs  de  perroquia  des  Castellar*  3. 

Bernat  Veguera  de  perroquia  de  Seat 
Sadumi.  1. 

Fochs  qui  son  en  la  perroquia  de  Vila*- 
freser.  3, 

Bernat  Sa  Manso  de  perroquia  de  Ga- 
mos. 1. 

Perroquia  de  Cartanya.  6. 

Perroquia  de  Lembiles.  3. 

Berenguer  Sa  Vila  de  perroquia  de  Seot 
P.  des  Puig.  i. 

Perroquia  de  Campredon:  franquers.       3. 

PeiToquia  de  Layars  de  veguería  de 
Campredon.  0. 

Bonanat  de  Foncalquer  de  perroquia 
de  Puigperdines.  1. 

Perroquia  de  Sent  Privat  7. 

Castell  de  Vila  del  Mayol  de  perroquia 
de  Sent  Privat.  i  1 . 

Perroquia  de  Sent  Steve  Salvi.  3. 

Perroquia  de  Samiyana  del  terme  del 
castell  de  Samiyana  de  veguería  de  Busulu.  1. 

Perroquia  de  Busuldo.  mig. 

Perroquia  de  Mieres.  7. 

Castell  e  perroquia  de  Folgons.  3. 


(100) 

Gtistell  de  Bestrecan.  5. 

Perroquia  de  Puig  Arnolf,  1, 

Perroquia  Deseáis.  1 . 

Parroquia  de  Merlant  1. 
Perroquia  de  Sent  Merti  de  Gurzanell.     1  • 

Castell  de  Santa  Pau.  4. 
Yeynat  des  Guells  de  perroquia  de  Bu- 

sulu*  ^ 

Pageses  forants  de  perroquia  de  Sent 

Merti  de  Capellada.  2. 

Oirsinya.  1. 

Sagarre.  2. 

Vilavenut.  i . 

Pontons.  13. 

Perroquia  de  Borra9a,  H. 

Santa  Logaya  Dalgama.  4. 

\ilafant  de  batlia  de  Figueres.  3. 

Vilert.  3. 

Sponella.  2. 

Crespia.  4. 

Vila  de  Nures.  2. 

Sent  Merti  ^a  Serra.  3. 

Sistela.  2- 

Guanta.  1- 

BISBAT  DE  GERONA. 

FO€HS   REYALS. 

Giutat  de  Gerona  ?o  es  qui  son  poblats 


101  ) 
dins  la  ciutat  DCCCXXXIX  et  ciutadans 
pobláis  en  lo  territori  de  la  dita  ciutat  de 
Gerona  CXIII  fan  tots.  952. 

Fochs  reyals  de  perroquia  de  Sént  Feliu 


de  Gerona. 

5. 

Perroquia  de  Quart. 

23. 

Loch  de  Palamors. 

49. 

• 

Sent  Feliu  de  Guixols. 

115. 

Vila  de  Campredon. 

174. 

Cornelia. 

3. 

Puyalt  deis  pageses. 

5. 

Perroquia  de  Sorts. 

6. 

Puyalt  deis  cayallers. 

4. 

> 

Perroquia  de  Corts» 

6. 

Banyoles. 

1. 

Perroquia  de^ent  Cristofol  de  Usay. 

2. 

Perroquia  de  Fontcuberta. 

15  «1  terq. 

Perroquia  de  Sarinya. 

7. 

Busulu. 

150. 

Figueres. 

105. 

Torroella  de  Muntgri. 

178. 

País. 

30. 

FOCHS  DESGLEYA. 

Fochs  desgleya  qui  son  en  la  perroquia 
de  Santa  Euginia.  4u. 

Fochs  desgleya  de  perroquia   de  Sent 


(102) 

Feliu  de  Gerona  son  poblats  en  lo  Palati 
de  Montiribi.  13» 

En  Siureda  hom  de  Sent  Daniel  de  per- 
roquia  de  Quart.  1. 

Fochs  desgleya  de  PaloU  Dexar.  5. 

A.  Ses  Eres  des  Plan  de  Geronella.  i. 

Seirian:  qui  es  del  abat  de  Sent  P.  de 
Galigans.  16. 

Castell  de  Montagut:  del  abat  de  Sent  P* 
de  Galigans.  18. 

Fochs    desgleya    del  loch   de    Camp- 
dora.  5. 

La  Yall  de  Sent  Daniel  prop  Gerona.      6. 

Fochs  desgleya  de  VilablexeiL  9. 

Montfuxa:  que  son  desgleya.  i1. 

Fochs  desgleya  del  loeh  de  Bascanno.     6. 

Perroquia  de  Stanyol  qui  son  desgleya.   23. 

Castell  de  Brunyola:  qui  es  de  la  Almoy- 
na  del  pía  de  la  Seu  de  Gerona.  76. 

Perroquia   Dayguaviva :  qui  son  des- 
gleya. 26. 

Fochs  desgleya  del  loch  de  Vilasua.         4. 

Fochs  de  la  perroquia  de  Sant :  qui  son 
desgleya.  2. 

Perroquia  de  Peret  Rosin:  des^eya.        17. 

Fochs  de  perroquia  de  Belloch:  qui  son 
desgleya.  3. 

Loch  de  Solins:  qui  son  desgleya.  20. 

Perroquia  de  Fayals:  qui  es  desgleya.     18. 

Perroquia  Daren:  qui  es  desgleya.  68. 


(103) 
Perroquia  de  Romanya:  qui  qs  deagleya.  <8. 
Perroquía  de  Calonge:  ^¡  sen  de^eya*  29. 
Parroquia  de  Vilaroma:  del  biabe  de 
Gerona.  23. 

Perroquia  de  Yallobrega :  desgleya.  20. 

Sent  Ainaoto  prop  Sent  Feliu  de  Guixols: 
del  abat  de  Sent  Feliu.  i2. 

GasteU  de  Tossa :  del  abat  de  RipoU.      66. 
^         Sent  Andreu  de  Salou:  qui  son  desgleya.  11« 
Perroquia  de  Camplonch:  desgleya.        2i. 
GasteU  e  perroquia  de  Fornells:  des- 
gleya. 29. 

Focha  de  perroquia  de  Ri«delot3  de  la 
Selva:  qui  son  desgleya.  85. 

Fochs  de  Yilalbi:  qui  son  desgleya.         12. 
GasteU  de  Loret:  de  la  pabordría  4el  roes 
de  novembre  de  la  Seu  de  Gerona.  67* 

Perroquia  de  Salige:  qui  son  de^leya.    47. 
Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Con- 
testios .  2. 

Fochs  desgleya  qui  son  en  la  perroquia 
de  Santa  Cilía.  7. 

Perroquia  de  Sent  Michel:  qui  son  del 
abat  de  Amer.  28. 

Sent  Genis  ^a  Costa :  del  dlt  abat.  A. 

Sent  Julia  de  Loret:  del  dit  abat  7. 

Sent  Climeut  de  Amer:  del  dit  abat.       i^. 
Sent  Julia  des  Lor:  del  djil'^at.  7. 

Vila  de  Amer :  del  dit  abat.  92. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Sent 


(  10*  ) 
Gregori»  ÍR 

Focha  desgleya  de  perroquia  de  Salran.  60. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Juyan.    13. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Seot 
Merti  Vey.  la 

Fochs  de  perroquia  de  Madramanya:  qni 
son  desgleya.  2S. 

Fochs  del  loeh  de  Padríuyan:  qui  son 
desgleya.  4. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Cassan 
de  Pairas.  5. 

Perroquia  de  Corean :  qui  son  desgleya.  31 . 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Sa 
Pera.  21. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Fiaban.  25. 

Fochs  de  perroquia  de  Molet:  qui  son 
desgleya.  13. 

Fochs  de  pwroquia  de  BurdiHs:  qui  son 
desgleya.  12. 

Perroquia  de  Ginestar  qui  son  desgleya.  6. 

Perroquia  de  Sent  Merti  de  Leniana.      12.. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Sent 
Julia  de  Rames  é  de  Vilavachas.  15. 

Lochs  de  Olivars  de  la  dita  perroquia : 
qui  son  desgleya.  5. 

Fochs  desgleya  del  castell  de  Cervia.      31» 

Fochs  de  la  perroquia  de  Sent  Andreu 
Desteria :  qui  son  desgleya.  7. 

Fochs  desgleya  déla  perroquia  de  Raves.  25» 

Fochs  de  la  perroquia  de  Loran:  qui  son 


(  405  ) 
desgleya.  J6. 

Fochs  desgleya  del  loch  de  Lampanys.  15. 

Fochs  desgleya  de  la  perroquia  de  Yi- 
ladasens.  i  7. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Palmes.  13. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Riuda- 
lots.  i  8. 

Fochs  desgleya  qui  son  en  lo  loch  de 
Mont  Juych  de  perroquia  de  Sent  Faliu  de 
Gerona.  4. 

Fochs  desgleya  de  la  perroquia  de  Sa 
Uocba.  12. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  Dadri.        15. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Sent 
Madir.  16-. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Monbo.  &• 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Canet.   29. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Cas- 
tellar.  7. 

Fochs  desgleya  del  loch  de  Teyolan.       li. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Mont- 
negre.  19. 

Fochs  desgleya  del  loch  de  Gabanyes.     4. 

Castel^de  Ruppia  ab  la  perroquia  de 
Paralavan  :  qui  es  del  bisbe  de  Gerona.       74. 

Castell  de  La  Bisbal:  qui  es  del  dit 
bisbe.  79. 

Castell  e  perroquia  de  Sent  Sedumi:  qui 
es  del  dit  bisbe  de  Gerona.  41. 

Fochs  desgleya  del  loch   de  Traban  e 


(106) 
Rissech  de  la  perroquia  de  Sent  Sedurni.  14. 

Fochs  desgleya  de  perroqaia  de  Biert    5. 

Fochs  desgleya  de  perroquia  de  Yila- 
fraser.  1 7. 

Fochs  desgleya  qui  son  del  castell  Dor- 
riols.  7. 

Fochs  desgleya  del  loch  de  Sent  Yicens 
de  Gamos.  37. 

Perroquia  de  Santa  Maria  de  Gamos:  qui 
son  desgleya.  20. 

Santa  Ágata:  desgleya.  3. 

Perroquia  de  Montcayl:  desgleya.  7. 

Vilar  de  Sen  Andreu.  7. 

Perroquia  de  Gartanya:  desgleya.  14. 

Yila  Roja  de  perroquia  de  Sent  Feliu  de 
Gerona:  desgleya.  5. 

Perroquia  de  Lembiles.  i  i . 

Fontajan.  2. 

Yeynat  de  Palau  de  perroquia  de  Mon- 
tagut  de  vegueria  de  Busulu.  17. 

Lo  yeynat  de  La  Illa  e  Desparch  de  per- 
roquia de  Sent  Johan  Ses  Fons.  5. 

Yila  de  Ollot:  del  abat  de  Ripoll  134. 

Perroquia  DoUot:  del  dit  abat  3t, 

Perroquia  de  Sent  Ghristofol  Ses  Tous: 
del  dit  abat.  20. 

Perroquia  de  Sent  Andreu  des  GoU:  des- 
gleya. IK 

Perroquia  de  Socarrats  de  vegueria  de 
Gampredo:  desgleya.  5» 


(  107  ) 

Perroquia  de  Santa  Margalida  de  vegue- 
na  de  Campredon:  desgleya.  14. 

Perroquia  de  Sent  P.  des  Puig  de  ve- 
guería de  Campredon :  desgleya.  8. 

Perroquia  de  Ulamal :  desgieya  de  ve- 
guería de  Campredon.  8. 

Perroquia  de  Tornari^a  de  Sent  Salva- 
dor de  Sent  P0D9:  del  abat  de  Sent  Johan 
Ses  Abadesses.  36. 

Perroquia  de  Capsech :  desgieya  vegue- 
ría de  Campredon.  9. 

Perroquia  de  Bolos :  desgieya  de  la  dita 
v^ueria.  10. 

Perroquia  de  Porreres  de  la  dita  ve- 
guería. 5 

Perroquies  de  fa  Cots  e  de  Sent  Faliu 
des  Bach:  desgieya  de  la  dita  veguería.       4. 

Perroquia  de  Setcases  de  la  <lita  vegue- 
ría: desgieya.  31. 

Perroquia  de  Lanars  de  veguería  de 
Campredon.  13. 

Perroquia  de  Campredon:  desgieya.         14. 

Perroquia  de  Baget:  desgieya.  6. 

Perroquia  de  Treguran :  del  abat  de 
Sent  Johan  Qes  Abadesses.  16. 

Perroquia  deMoyon:  del  abat  deRipoU 
e  de  veguería  de  Campredon.  29 

Yeynat  de  Capalleres  e  de  Mexons:  des- 
gieya. 3. 
Perroquia  de  Baget  del  terme  del  cas- 


(108) 
tell  de  Rochabruna.  20* 

La  vila  e  perroquia  de  Riudaure  del 
yescomdat  de  Bas*  32-. 

Perroquia   de  Puig   Perdines    del  dit 
Yescomdat :  qui  son  desgleya.  9. 

Perroquia  de  Sa  Pinya :  del  dit  ves- 
comdat.  15. 

Perroquia  de  Seut  Privat :  qui  son  des- 
gleya.  &. 

Castell  e  vila  del  Mayol  de  la  perroquia 
de  Sent  Privat  de  Bas:  desgleya.  i. 

Perroquia  de  Ses  Preses   del  yescom- 
dat de  Bas  :  qui  son  desgleya.  23. 
'  PeiToquia  de  Ballos  del  dit  yescomdat»  5» 

Perroquia  de  Sent  Steye  ^aluy  del  dit 
yescomdat  16. 

Perroquia  de  Sent  Canti  de  Bas.  i. 

Perroquia  de  Salent  de  yegüería  de  Bu- 
sulu.  11. 

Perroquia  de   Samiana  del   terme  del 
castell  de  Samiyana  de  yegüería  de  Busulo.  ISL 

Perroquia  des  Mor  de  contribucío  del 
castell  de  Limiyana.  4. 

Perroquia  des  Torn  de  yegüería  de  Bu- 
suido.  3  mig- 

Perroquia  de  Mieres:  del  abad  de  Ban- 
yols.  48. 

Perroquia  de  Mieres:  qui  son  daltre  con- 
tribucio.  7» 

Perroquia  de  Sent  Merti  Campmajor  de 


(  109  ) 
veguería  de  Busulu.  13. 

Perroquia  de  Sent  Michel  de  Campma- 
jor  de  veguería  de  Busulu.  8. 

Perroquia  de  Sent  Michel  de  Camp- 
major  dé  contribucio  del  castell  o  casa  de 
Folgons.  10  mig. 

Perroquia  de  Frexon  de  la  dita  vegue- 
ría. 5. 

Castell  e  perroquia  de  Folgons.  4. 

Perroquia  de  Yentayol  de  veguería  de 
Busulu.  5. 

Perroquia  de  Lerona  de  la  dita  veguería.  6. 

Perroquia  de  Sent  Merti  de  Torayes  de 
la  dita  veguería.  5. 

Castell  de  Bestracan  de  la  dita  veguería.  10.  5/6. 

Perroquia  de  Riu  de  la  dita  vegueria.      7. 

Perroquia  de  Aguya  de  la  dita  veguería.  7, 

Perroquia  de  Font  Freda  de  batlia  de 
Figueres.  12. 

Perroquia  des  Yilar  de  la  dita  batlia.      4. 

Perroquia  Dolmeda  de  la  dita  batlia.       3. 

Ferrer  Salom  de  perroquia  de  Biure.       1, 

Perroquia  de  Puig  Arnolf.  7. 

Perroquia  Deseáis.  3. 

Perroquia  de  Merlant.  6. 

Vilabertran.  63. 

Yilatenim.  11. 

Castell  de  Santa  Pau.  60. 

Perroquia  de  Sent  Lorens  des  Mont.       3. 

Cornelia.  10. 


(lio  ) 

Puigalt  deis  pageses. 

17. 

Bui^unya. 

8. 

Perroquia  des  Sorts. 

17. 

Puigalt  deis  cavallers. 

10. 

Perroquia  de  Corts. 

19. 

Banyoles. 

203. 

Perroquia  de  pageses  forants  de  JBan- 

yoles. 

2i. 

Perroquia  de  Sent  P.  de  GamelL 

3. 

« 

Porqueros. 

35. 

Perroquia  de  Sent  Christofol  de  Usay. 

12. 

* 

Perroquia  de  Font  Cuberta. 

22  2/3 

Matha  prop  Banyoles. 

8. 

Sent  Roma :  desgleya. 

5. 

Perroquia  de  Sarinya. 

38. 

Busulu  I  foch  qui  es  del  abat  de  Sent  P. 

de  Besolu. 

1. 

Pageses  forants  de  la  perroquia  e  terme 

de  Sent  Vicent  de  Busulu. 

4. 

Yeyuat  dez  Guell  de  la  perroquia  de 

Besulu. 

22. 

Pageses  forants  de  perroquia  de  Sent 

1 

Merti  de  Capellada. 

10. 

Orsinya. 

4. 

Palera. 

7. 

Ligorda  e  lo  veynat  de  Boxols  de  la  per- 

roquia de  Ligorda. 

7. 

Mayan. 

21. 

Desquers. 

20. 

Perroquia  de  Fares. 

9. 

(  iU  ) 

Sagaro. 

17. 

Vilayenut. 

19. 

Pontons. 

10. 

Romayan  apres  Baschara. 

10. 

Perroquia  de  Borrata. 

29. 

Senta  Logayda  Dalgama. 

14. 

Palou. 

3. 

Vilasant  de  batlia  de  Figueres. 

10. 

Baschara. 

39. 

Vilert. 

27. 

Sponella. 

12. 

Crespia. 

22. 

Gasamor. 

S. 

Caxas. 

11. 

Vilademines. 

16. 

Sent  Merti  Ca  Serra. 

11. 

^a  Cirera. 

2. 

destella. 

13. 

Cabanelles. 

13. 

Ledo. 

36. 

Cistella. 

31. 

Taravaus. 

13. 

Avioyoaet. 

40. 

Vilanonat. 

20. 

Gaanta. 

13. 

Fontaniles. 

14. 

1311a. 

43. 

País. 

7. 

Santa  Coloma  de  Fitor. 

11. 

Palaforgell. 

77. 

(  H2  ) 

Lofrin.  1 7. 

Muntras.  S6. 

Torren  fc  4. 


FOCHS   DE   CIUTADANS. 


Geronella  des  Pía  :  qui  es  dea  Ramón 
de  BoxoUs.  7. 

Fochs  de  ciutada  qui  son  en  lo  loch  de 
Campderan.  14. 

Fochs  de  ciutadans  de  Yilablexex.  7. 

Fochs  de  ciutada  de  perroquia  de  Stan- 
yol.  a 

Fochs  de  ciutada  de  perroquia  Daygua- 
viva.  3* 

Fochs  de  ciutada  den  Bernat  Stru^  del 
loch  de  Vilascua.  11. 

Fochs  de  perroquia  de  Sant :  qui  son 
den  Cijar  ciutada  de  Gerona.  3. 

Jacme  Cama  den  Seguriolles  de  Gerona 
son  en  la  perroquia  de  Romanya.  i. 

Perroquia  de  Palamos :  qui  son  den  Pa- 
llares. 4. 

Fornells.  4. 

P.  Mescardell  de  perroquia  de  Camp- 
lench:  es  de  Micer  Johan  Guerau.  1. 

Fochs  de  ciutadans  de  la  perroquia  de 
Riudalots.  2. 


(  il5  ) 
Vilalbi.  30. 

Fochs  de  perroquia  de  Salige:  qui  son 
de  micer  Johan.  2  mig% 

Fochs  de  ciutada  de  perroquia  de  Sent 
Gregori.  3. 

Fochs  de  ciutada  de  perroquia  de  Sal- 
ran.  la 

Berenguer  Tori  Gran  de  perroquia  de 
Juya:  es  den  P.  Scala.  I. 

Perroquia  de  Sent  M erti  Yey:  qui  es  den 
P.  Tort  1. 

Fochs  de  perroquia  de  Sent  M erti  Vey : 
qai  son  den  Francesch  ^a  Casademunt 
franquer.  2. 

Fochs  de  ciutadans  qui  son  en  la  per** 
roquia  de  Madramanya.  8. 

G.  Sa  Olivera  den  Gispert  deCamploach 
del  Padriyan.  i. 

Castell  de  Pubell:  qui  es  den  Gispert  de 
Camplonch.  24 

Fochs  de  perroquia  de  Gassan:  qui  son 
del  dit  GisperL  3. 

Fochs  de  ciutadans  de  perroquia  de 
Corean.  (5* 

Berenguer  Ramada  de  perroquia  de  Sa 
Pera:  es  den  Gaxans  de  Gerona.  i. 

P.  Michel  de  perroquia  de  Flassanr  es 
den  Bardills  de  Gerona.  i . 

Fochs  de  ciutadans  de  perroquia  de 
Molet.  3. 

TOMO  XII.  8 


( il* ) 

Fochs  de  cíutadans  de  perroquia  de 
Burdills.  9. 

Focbs  de  ciutadaos  de  perroquia  de 
Loran.  3^ 

Focbs  de  cíutadans  de  perroquia  de 
Falines.  2. 

Francésch  Ferrer  de  Montjuych  de  per- 
roquia de  Seüt  Feliu  de  Gerona:  es  den 
Gijar  de  Gerona.  i. 

Bonanat  Ca  Bragada  de  perroquia  Da- 
dri.  1 . 

Fochs  de  ciutadans  det  lock  de  Ca- 
banyes.  2. 

Focbs  de  ciutadans  de  Rocha  Corba.      % 

Santa  Ágata :  de  clutada.  3. 

Perroquia  de  Montayl:  de  ciatada.  3. 

Perroquia  de  GarCanya:  de  ciutada«         i. 

Perroquia  de  Lombiles :  den  Lobet  no^ 
tari.  5« 

Gastell  e  terme  de  Sales.  75. 

Perroquia  de  Gampredeü:  -de  ciutada.      5. 

Perroquia  de  Lanars:  de  ciutadans  ve- 
gueria  de  Gadupredon.  4. 

Perroquia  de  Bages  :  del  terme  del  cas- 
tell  de  Rocbabnlna.  2. 

Perroquia  de  Sent  Privat.  6. 

Perroquia  de  SamiyHná  del  terme  del 
castell  de  Samiyana  de  veguería  de  Bu* 
sulo.  ± 

Gastell  de  Bestracan.  20  5/6. 


(  115  ) 

Perroquia  de  Puig  Araolf. 

4. 

Perroquia  de  Merlant. 

i. 

Spouella. 

10. 

Guanta. 

1 

28. 

País. 

2. 

BISBAT  DE  EUiNA. 


FOCUS  REYALS. 


Primerament  Tila  de  Perpenya.  1640. 

Habitants  de  Perpenya  poblats  en  diver- 

ses  lochs.  582» 

Castell  Dargiles.  16i. 

Gopliure.  305. 

Loch  de  Tresserra.  16. 

Castell  de  Muntsquiu :  qqi  es  del  senyor 

duch.  90. 

Locb  del  Voló :  del  dit  senyor.  9S. 

Loch  de  Maurelans  del.  ...  60. 

Loch  de  Lauro.  5. 

Castell  de  Cursavi:  qoi  es  de  la  duquesa.  32. 

Vila  de  Prats:  qui  es  de  la  dita  duquesa.  149. 

Castell  de  la  Bastida :  qui  es  de  la  du- 
quesa. 52. 

Loch  de  Lotes :  del  Rey.  5. 

Case  Fabre :  del  dit  senyop.  9. 


( H« ) 

Salses:  qui  es  del  dit  senyor.  69L 

Castell  Dopol :  del  dit  senyor.  29« 
Loch  de  Toyr:  qui  es  del  senyor  duch.    161. 
Loch  de  Toluges:  qui  es  del  senyor  rey.  1. 

Rodes :  del  senyor  rey.  20. 

Yilella :  del  dit  senyor.  4. 

Muntbaulo :  del  senyor  rey.  26. 

Ropidera:  del  senyor  rey.  8. 
Yall  de  Conach  :  del  dit  senyor. 

Nabilles.  3. 
Arietes. 
Nuedes. 

Orbanya.  8. 

Conach.  4. 

Eróles.  3. 

Yallans.  5. 

Yilafrancha:  del  senyor  rey.  171. 

Marminas:  del  dit  senyor.  1. 

Flassa:  del  dit  senyor.  5. 

La  Guardia:  del  dit  senyor.  1. 

Marles:  del  dit  senyor.  1. 

Setdenya  :  del  dit  senyor.  8. 

Juncet:  reyal.  6. 

Fromiguera:  reyal.  20. 

Puig  Yalador  abtota  la  calíanla.  13. 

Garramach:  de  la  dita  calíanla.  2. 

Riutort:  de  la  dita  calíanla.  9. 

Galba :  de  la  dita  calíanla.  4. 

Sposoyla:  de  la  dita  callania.  6. 

Yilanova:  de  la  dita  callania.  6. 


(  H7* ) 

Rial :  de  la  dita  callania.  9; 

Puig:  de  la  dita  callania.  6. 

Gerola:  del  dit  seoyor  rey.  3. 

Saorra:  reyal.  22. 

Comeyla:  del  dit  senyor.  (4. 

FuUa:  del  dit  senyor.  li. 

Focha  habitans  de  la  vila  de  Perpenya 
qui  son  poblats  en  la  térra  de  Gonflent  e 
de  Capcir  segons  ques  segueix. 

En  Dalmau  de  Talla. 

Ramón  Tassarana  de  Yílafrancha. 

G.  Aman  Maso  de  Taurinya. 

Amau  Daniu  de  la  Valí  de  Sent  Mi- 
cheL 

P.  Soluja  de  Prada. 

Johan  Selma  de  Fulla. 

En  Croses  de  Jocb. 

C.  Font  de  Marcaxanes. 

Jacme  Vicens  del  Royre  deis  Yilars. 

P.  Agramunt  de  Fromiguera. 

Suma  maior  de  tots  los  fochs  re- 
jáis del  bisbat  de  Euna.  5940. 


FOCHS  DE  CAVALLERS. 


Lo  Maso:  qui  es  den  Sella.  i 4. 

Castell  de  Perella:  qui  es  den  Porgues.  iO^ 


(US) 

Loch  de  Sent  Steva:  de  mieer  Francesch 

Roma.  18. 

Ens:delTe8ComteDilla.  33. 

Coma:  den  Tregura.  5. 

Molig:  den  Tregura.  11. 

Campoma :  del  dit  Tregura.  8. 

Grosels:  del  dit  Tregura.  4. 

Mosset :  del  vescornte  DíUa  ab  los  loehs 
qui  ab  ell  contribuexen.  45^ 

Los  Orts :  den  Bernat  de  So.  .  5. 

Julols:  den  G.  Bernat  de  Sen  donsell*      15. 

Evol:  del  vescornte  Devol.  19. 

Font  Rubiosa:  den  Bemardi  de  Qf>  don- 
zell:  12. 

Salto  de  Fetges:  del  vesconite  DevoL      12. 

Puriyanes  Uyer  e  la  Rota :  den  Bernat 
de  Banyuls  donzell.  19. 

Vinsa:  del  comte  Dampuries.  67. 

Fornols:  de  mossen  Castalio ca* 

valler.  5. 

Loch  de  Vemet:  den  Bertrán  de  Veraio- 
la  donzell.  IL 

Loch  de  Caussa:  qui  es  del  dit  Bertrán.  18. 

Loch  de  Sent  Laurenf :  del  comte  Dam- 
puries. 34. 

Loch  de  Qayra  :  qui  es  del  dit  comte.     92. 

Loch  de  Sent  Faliu  Davall :  qui  es  del 
vescomte  Dilla.  31 . 

Loch  de  Canet :  qui  es  del  dit  yescom- 
te  Dilla.  95. 


( «s^) 

Loch  del  ScJer  Davall:  qui.  es  dd  dit 
Tescomte  Dilla.  5. 

Loch  de  Saota  María  de  la  Mar:  del 
dit  yescomte»  ^* 

Loch  de  Tautauyl  :  del  dit  yescomte.      38. 

Loch  de  Illa:  del  dit  Teaioonte.  Í4f3. 

Sent  Faliu  Damunt:  qui  es  del  dit  ves- 
comte.  18. 

Loch  de  Torrelles :  qui  es  del  dit  ves- 
eomte.  23. 

Loch  de  Yilalonga:  qui  es  den  Franei 
de  Bell  GasteU.  31. 

Loch  de  Pontala  ab  Sent  Nieholau:  qui 
es  de  la  muller  den  Dalmau  del  Yolo  doiH   . 
zell  quondam.  i  9* 

Loch  de  Lupia:  qui  es  de  la  muller  del 
honrat  En  Pone  de  Lupia  donaell  qupn^ 
dam.  '16. 

Loch  de  Bages:  qui  es  den  Ramón  de 
Lupia  donzell.  43. 

Loch  de  Tesa :  qui  es  de  la  muller  dan 
Guerau  de  Dardena  donzell  quondam.         5. 

Loch  de  PoUestres:  qui  es  den  Felip 
Roig  donzell.  16. 

Focbs  del  loch  de  Alanya :  qui  fou  den 
Amill  de  Perapertusa  donzell.  4. 

Loch  de  Yilarnau  Davall :  qui  es  den 
Valguarnera  donzell.  2* 

Loch  Dortafa:  qui  es  denBeresguer  Dor- 
tafa  cayaller.  i9^ 


(  12») 

Loch  de  Panestortes :  q[u¡  es  den  Mot 
Dolms  donzell.  27. 

Loch  de  Na  Fiacb:  qui  entre  lonrat  Nar- 
nau  de  MíDars  e  Madona  den  Bollera 
quondam.  12» 

Loch  de  Casanoves:  ha  qui  son  den  Ber- 
nat  Dilla  donzdl.  5» 

Castelt  de  Perallos:  qui  es  del  vescondte 
de  Roda.  '  4. 

Loch  de  Moner:  qui  es  del  dit  yescomte.  22. 

Loch  de  Millars:  qui  es  del  dit  ves** 
corote^  86* 

Loch  de  Regleya:  qui  es  del  dit  ves^- 
comte  de  Roda.  9.. 

Loch  de  Yila  Qara :  qui  e&  de  madona 
Caramany.  15. 

Loch  de  Totf  o  Davall :  qui  es  den  Jo- 
han  P.  de  Totzo  donzell.  60. 

Les  Abolles  (diuse  que  es  de  la  casa  ta- 
xada  del  comte  Dampuries):  qui  son  de 
mossen  Berenguer  de  Pau.  18; 

Loch  de  Banyuls.  de  les  Aspies :  qui  es 
den  Dalmau  de  Banyuls  donzell.  3& 

Sent  Merti  de  FonoUedes :  qui  es  den 
Sent  Merti  donzelL  8. 

Loch  de  Riunoguers:  de  mossen  Marich 
Laurador.  7«. 

En  Puigdoliba  de  perroquia  de  Riuno- 
guers: qui  es  den  Ferrer  de  Sent  Merti.      1. 

La  Clusa :  qui  es  den  Berenguer  Dolms 


(  121  ) 
doDzelI.  231 

Viyers:  qui  es  den  Berenguer  des  Yírers 
doDzelL  12. 

Loch  de  Croanques:  qui  es  den  Arnau 
des  Voló  doQzelL  9. 

Sent  Johan  de  Plan  de  Corts:  qui  es  de 
mossen  Berenguer  Dortafa.  66. 

Loch  de  Palafol :  qui  es  de  madona  den 
Castlar.  lOl 

Loch  de  les  Ules:  qui  es  den  Jaufiré  Da*- 
Tinyo  donzelL  12. 

Gastell  de  Muntferrer:  qui  es  de  raossen 
En  Berenguer  de  Castell  Nouv  42. 

G.  Marti  de  Alecha :  qiii  és  den  Casella 
Darles  de  la  perroquia  de  Molet  1 . 

Castell  de  Sent  Mercal:  qui  es  del  yes- 
comte  de  Roda.  20. 

Castell  de  Bellpuig:  qui  es  del  yescom- 
te  Dilla.  18. 

Castell  de  Calmasella:  qui  es   den  Gk 
Dolius.  1 4. 

Castell  Dolm&:  qui  ea  de  mossen  Fran- 
cesch  Dolms.  16. 

Castell  de  Tallet:  qui  es   de  mossen 
Francesch  Dolms.  10.. 

Muntauriol  e  Taulis :  qui  son  den  Ra- 
món de  Bages  donzelL  1 4. 

Castell  Nou :  qui  es  del  yescomte  Dilla.    38. 

Castell  de  Corbera:  qui  es  den  Franci 
Qa  Garriga.  13. 


(  122  ) 

En  la  honor  de  Cabru^  quí  es  del  no- 
ble En  Galceran  de  Rochaberti  «on  los 
fochs  segóos  ques  seguexen. 

Primo  en  la  perroquia  de  Serralonga.  50. 

En  la  perroquia  de  Gostrenyes.  21. 

En  lo  terme  de  Fontamls.  8. 

En  lo  terme  de  Munlalba.  30. 

En  lo  terme  de  Pálauda.  21. 

En  lo  terme  de  Rayners.  Afk 

Gastell  de  Bula :  qui  es  del  yescomte 

Dilla.  36. 

Yilleraeh :  qui  es  den  Bernat  Dolms.  3. 

Scoer:  del  vescomte  Dilla.  12. 

Joch:  de  mossen  R.  de  Perellos.  12. 

Finestret:  qui  es  del  dit  Perellos.  11. 

Saorla  :  qui  es  del  dit  Perellos*  8. 

Spiranell :  den  G.  Gadell  donzell.  5« 

Suma  de  tots  los  fochs  de  cava- 

llers  del  bisbat  de  Euna.  1978. 


FOCHS  DESGLEYA. 


Vidal  Presta  del  Spital  de  Goll  Darbres.  1. 
En  Losa  de  Les  AUades:  qui  es  del  ce- 
Uerer  de  Gampredon.  1» 

Fochs  del  abat  de  Gampredon.  6» 

Johan  Gasals:  del  abat  de  Sent  Lorenc 


(  125  ) 
DesmunL  1. 

En  Landrich  de  Pera  da  Gosa:  del  prior 
de  Ledo.  1* 

Fochs  del  mooestir  Darles.  3. 

Fochs  de  la  esgleya  de  Sent  MertL         4. 

Fochs  del  Sacrista  Deuna.  2. 

En  Pujol  de  Yilaplana:  den  P.  Adrouer.  1. 

Loch  de  Tesarach:  de  la  honor  de  Sent 
Michel.  4. 

Loch  de  Marcenoll:  del  prior  de  Marce- 
nolL  5. 

Loch  de  Erbussols:  de  la  honor  de  Sent 
Michel.  & 

Loch  de  Calla:  de  la  dita  honor  de  Sent 
Michel.  16. 

Lugols:  de  la  honor  de  Sent  Michel.        7. 

Bell  Loch:  del  prior  de  CorneHa.  7. 

Loch  de  Arria ;  de  la  honor  de  Sent  Mi- 
chel. 19. 

Salra:  del  abat  de  Sent  Marti  de  Canigo.  3. 

Loch  de  Aurelia:  qui  es  del  dit  abat.       4. 

Loch  Gissa  :  qui  es  del  dit  abat.  3. 

Loch  de  Cabrils:  del  abat  de  Sent  Mi* 
chel.  2. 

Tehegol:  qui  es  del  dit  abat*  2. 

Los  Plans:  del  abat  de  Sent  Michel.         3. 

Talau:  del  dit  abat.  1. 

Sansa:  del  prior  de  Cornelia.  9. 

Aygua  Tabesa  :  del  capítol  Dui^gell.         17. 

Matha  Mala:  de  la  honor  de  Sent  MicheL  13. 


(124) 

Coaangle:  de  la  dita  honor.  2. 

Yallsera :  del  dit  abat  de  Sent  Michel.  3. 

Angles:  del  dit  abat  14. 

La  Laguna:  del  abat  de  Sest  MiebeL       11. 

Prat  de  Balaguer  e  Font  Pradosa:  qui 
es  del  dit  abat.  17. 

Toers :  qui  es  del  dit  abat  & 

Canavelles:  de  la  honor  de  Sent  Michei.  5. 

Marasans :  de  la  dita  honor.  6. 

Sohanies :  de  la  dita  honor.  & 

Lar :  del  abat  de  Sent  Miehel.  4. 

Pi :  del  abat  de  Campredon.  10. 

En :  qui  es  del  abat  de  Sent  Miquel.         4. 

Scaro:  qui  es  del  dit  abat.  15. 

Yernet:  del  abat  de  Sent  Merti  de  Ca- 
nigo.  20. 

Gastell :  del  dit  abat.  3. 

FuloUs:  de  la  honor  de  Sent  Michel.        13.^ 

Girach  :  del  abat  de  Sent  Michel.  8. 

Taverina:  qui  es  del  dit  abat  de  Sent 
Michel.  H. 

Corts:  del  dit  abat  '  3. 

La  Yall:  de  Sent  Michel.  2. 

Codolet:  qui  es  del  dit  abat  18. 

Prada:  del  camerer  de  Grassa.  39L 

Lech :  de  la  honor  de  S^oit  Michel.  4. 

Clara :  de  la  dita  honor.  5. 

Senors:  del  Sacrista  de  Cornelia.  5. 

Yallmanya :  de  la  honor  de  Sent  Michel.  6» 

Yall  Destania:  del  camerer  de  Sent 


(<25) 
quel  de  Cuxa.  7. 

SefiUa:  del  dít  camerer.  4. 

Los  Yilars:  del  abat  de  Sent  Merti.         12. 

Bigarda:  del  prior  de  Serrabona  e  ma- 
dona  Elicsenda  muUer  den  Steve  de  Tor- 
res. 9. 

Marsaxaners:  del  abat  de  Sent  Mertí.      13. 

Glorianes  e  Safony ds  :  del  prior  de  Ser- 
rabona.  11. 

Lo  mas  de  la  Antzina:  del  prior  de  Mer- 
coYoL  4. 

Erreyanes:  del  abat  de  Sent  MiqueL         1. 

Croses:  del  abat  de  Sent  Miquel.  1. 

Loch  de  Bon  Pas :  qui  es  del  Espital  de 
SentJohan.  13. 

Loch  de  Sent  Ypolit:  qui  es  del  dit  Spi- 
taL  34. 

Loch  de  Sent  Narzari:  del  dit  Spital.       5. 

Loch  Derla:  qui  es  del  dit  Spital.  3. 

Loch  de  Baioles:  qui  es  del  dit  Spital  de 
SentJohan.  1. 

Loch  de  Santa  Coloma :  del  dit  Spital.     7. 

Loch  de  Capestany :  qui  es  del  dit  Spi- 
tal. 39. 

Loch  de  Yilamulacha:  qui  es  del  dit  Spi- 
tal e  del  prior  del  Camp.  11. 

Loch  Danylls:  del  dit  Spital.  17. 

Loch  de  Tarrats:  del  dit  Spital.  13. 

Loch  Dapia  :  qui  es  del  Arxevescha  de 
Narbona.  36. 


'       (  128  ) 

Loch  de  Nidoleres:  qui  es  del  pebordre 
de  Sent  IlarL  5. 

Loch  de  Sent  Johan  de  la  Sella:  qui  es 
del  abat  de  Sent  Jenis.  10. 

Loch   de   Forigues:    qui    es   del  abat 
Darles.  *  29. 

Loch  des  Yílar:  qui  es  del  pabordre.      10. 

La  Pobla  de  Panicars  e  la  Pobla  del 
Pertus  qui  es.  •  . .  14 

Loch  de   Torderes:  qui   es  del   abat 
Darles.  14. 

Yila  Darles:  qui  es  del  abad  Darles.        176. 

Codolet   deis  Banys:  qui  es  del  abat 
Darles.  15. 

Los  Banys  Darles:  qui  son  del  abad 
Darles.  28. 

La  Yall  de  Sent  Laurench  deis  Cerdans.  56. 

Serra  Bona :  qui  es  del  prior  de  Serra- 
bona.  6. 

Suma  maior  de  tots  los  fochs  des- 
gleya  del  bisbat  Deuna.  2222. 


rOGHS   DE    CIUTADANS. 


Primo  fochs  del  loch  de  Casanoves :  qui 

son  den  G.  Fuster.  3. 

Yall  de  Sent  Marti :  qui  es  den  P.  Blan 


(IS9) 
de  la.vila  de  Perp^aya.  19» 

Loch  de  Santa  Eugenia  del  boortit  En 
Johan  Yola  gnondam.  7» 

Loch  Sureda:  qui  es  dea  P.  Blail.  .^ 

Foche  del  loch  de  Alanya :  qui  son  im .  : 
P.  Blan.  7. 

Castell  de  Cei^t:  den  P.  Blan.  242. 

Enellen :  den  P«  Blan.  1  i  • 

Loch  de  Selva  Dai'bre  Gros:  den  P.  Blan.  6. 

Candera;  dmi  G.  Mercadwda  Pu^cerda«  7. 

CaateU  da  Qa  Rocha:  den Galceraja  Mo^ 
rey.  91. 

Crea  de  Capain  qui  et  den  Beroat  Xp^z 
guel  de  Puigcerda.  (S. 

Odells:  den  P.  Ouzes  de  Yilafrancha*      4 

Uytesa :  den  Guillem  Ayallenet  sayi  en 
dret.  4. 

Toren :  de  Madona  Sanxa.  7. 

Montet:  de  la  dita  dona.  4. 


Suma  major  de  tota  loa  focha  de 
ciuladaua  del  bisbat  Deuna.  344. 


I      « 


CASES  TATlUDeS  QUI  MO  ^09   EN   LO  liIBRE. 


Gasa  tatxada  del  comte  de  Impuries.        4600. 

TOMO  xii  9 


(  130  ) 
Gasa  tatxada  del  comte  de  Prades.  160O. 

CasatatxadadelvescomtedeRochaberti.  1600. 
Casa  tatxada  del  vescomte  de  Cabrera.  2006. 
Casa  tatxada  del  yescointe  de  Castelbo.  1600. 
Casa  tatxada  del  comte  de  Pallars.  1400. 


AQUESTS  LOCHS  SON  DESGLEYA  DE  LA  GASA  TATXADA  DEL 
COMTE  DOSONA  E  FOREH  DONATS  PER  SGRfT  A  LA  DBPOTACIO 
PER  EN  P.  FRANCH  QUI  EN  TEMPS  QUEL  SENYOR  REY  SE  IVE8 
LA  TERRA  DEL  DIT  COMTE  CULLI  I  FOGATGE  PER  MANUT  DEL 
DITS  LOCHS: 


Primo  iperroquia  de  Sent  Merti  de  Riu- 

deperes.  20. 

Perroquia  de  Folgaroles.  27. 

Terme  de  Yoltrega.  47  mig. 

Perroquia  Despinalbe^.  1 1  • 

Terme  de  Malla.  20. 

Quadra  de  Terrassola.  7. 

Quadra  de  Claveres.  3. 

Quadra  de  Sent  Johan  de  Riuprimer.  4. 

Perroquia  de  Vich.  18. 

Quadra  de  Santa  Eugenia  de  Berga.  7. 

Perroquia  de  Vilalahons.  12  mig, 

Quadra  Daguilar.  8. 

Tei^ma  de  Tona.  10  mig. 


(m  > 

Quadra  de  Torra  Laberta. 

4. 

Terme  de  Torálla. 

17. 

Tenne  de  Sent  Fores. 

6  mig. 

Quadra  de  Boquers. 

3. 

Terma  de  Sa  Meda. 

^. 

Terma  de  Cabreres. 

8. 

Terma  de  Roda. 

19. 

Terma  de  Casserres  ab  la  Quadra 

de 

Gasserras. 

a 

Quadra  Daygua  Preda* 

4.,      . 

Quadra  de  Sent  Fritos. 

3. 

Terma  de  Serrarols. 

8. 

Terma  de  Gurb. 

73. 

Qttadra  de  Yallbona. 

2. 

Quadra  de  Yilaguikns. 

1  mig. 

Qaadra  de  Rejal. 

mig. 

Ítem  loch  clos  del  prior  de  ManUeii. 

7. 

Gastell  de  Torroella. 

SS.: 

Terma  des  Bruyll. 

77. 

Yall  de  Gualba. 

43. 

Sént  Celom. 

177. 

LOS  LOCHS  BEIUS  SCAITS  SON  K  CAYAtLBKS» 


Primo  Manleu :  den  Eymerích  Sentelles.  74* 
Terma  Doris:  den  Oris  donzQlL  29» 

Terma  de  Tavertet:  den  Malla.  10.^ 

Terma  de  Sau :  den  Ombert  de  Sau.        SO^. 


(  <33  ) 

Terina  de  Savassona:  den  Sarassona.      22. 

Terma  de  Sa  Meda  :  qui  son  den  Malla.  6. 

ítem  en  la  ditterme:  qui  son  den  Alta- 
riba*  4. 

La  cafia  de  Bell  Puig :  qui  es  den  Sen- 
telles.  (6. 

Yila  Lahons:  qui  es  den  Sala.  S. 

Terma  de  Tarad^l:  qiii  son  den  Vilade-  * 
many.  101. 

Castell  de  Monten  1S«^ 

Quadra  de  ConanguelL  1. 

Quadra-  de  Pererada :  den  Sau .  3. 

Quadra^  des  Yilar.  3« 

Terma  de  Malla:  den  Malla.  3l 

Quadta  Dayguafreda:  den  Hostalrích.     13. 

Terma  de  Solterra  :  qui  es  den  Qurb*     33. 

Castell  de  Palafblla.  202. 

Mont  Negra :  den  Gualba.  31 . 

La  partida  damont  de  Yich:  del  ves^ 
comte  de  Castellbo.  197. 

La  partida  davall  de  Vich  :  rayáis.  995. 

Terma  de  Gurb.  55. 

Terma  de  Yoltrega.  1 8. 

Terma  de  Torallo.  82. 

Terma  de  Cabreres.  39. 

Terma  de  Roda.  19. 

Perroqüia  de  Polgaroles.  6. 

Perroqnia  deSent  Merti  de  Rio  de  Peres.  1. 

Santa  Euginia.  10. 

Terma  de  Thona.  35. 


{ 135  y 

Tenna  de  Malla.  7. 

Sent  Fores.  17  mig. 

Perroquia  de  Vtdhi.  12. 

Castell  Dangles,  128. 

LaVallDosor.  95. 

Quadra  de  Sont  ildhan«  2. 

Perroquia  de  Sils  le  de  llidáreneB.  ^  240« 
Castell  de  Santa  tecla.                        •    138. 

Batlia  de  Massanet.  140. 

Batlia  de  Tordera.  195. 

Castell  de  Blanes.  197. 

Castell  de  Munt  Palau.  355. 

Hostalrich.  134. 

Castell  de  Muntclusí  297. 

Suma  que  muntea  los  fbchs  que 

son  poblats  dins  los  dits  lochs.  4071   mig< 


Los  focbs  de  la  casa  taxada  de  mossen 
Bernat  de  Cabrera  segons  lo  quem  a  nos   ' 
trames  per  En  Jaeme  Nicholau  son.  4091   mig. 

Deis  quals  abatuts  M.DCXXV  focbs  et 
mígqui  son  delslocbs  qoiperlosenyorRey 
li  foren  presos  résfeú  per  lo  qúes  ba  a  pa- 
gar lo  dit  mossen  Bernat.  II«^  .CCCCLXVI. 

Ítem  per  los  focbs  del  ve^comtat  de 


(154) 
Bas.  C.LXXXV. 

Suma  Ilm  .DCLI  fochs  qai  a  rah» 
de  míg  florí  per  foch  valrien  de  III  meses 
IIII>».DCCGCCXXVI  florins  mig. 

Deis  quals  abatuts  DGGCC  florins  per 
DG  foch  que  lí  fem  de  lesa  restarían 
que  hauría  a  pagar  III'>>.LXXYI  florins- 
mig. 


Deu.mossen  Bemat  per  II>n.VL 

ítem  per  lo  vezcomtat  de  Bas  CLXXXY. 

ítem  per  Palafols  CLYIIL 

Suma.  II'».GCGXXXXVII1I. 


Deis  quals  abatuts  per  la  gracia  DC 
fochs. 

Resta  M.DGG.XXXXVIIIL 

Deis  quals  san  a  deduir  per  Yoltra- 
ga  XX\I1I1  fochs  XXXYIII. 

ítem  de  Tona  XIII  fochs  XXY. 

ítem  del  terme  del  Brull  XXXX  fodis- 
XXXVII. 

ítem  Doris  XX  fochs  VUIL 


(  135) 
ítem  de  terme  de  Manleu  XXIX  fochs. 

Suma  CXXXI. 


MLDCXVIII  que  valen  II«.CCCCXXVn 
floríns.  Deis  quals  abatuts  M.DCCCLXXy 
resta  que  han  a  tornar  DLII. 

ítem  per  la  valí  de  Gualba  per  XLIIII 
fochs  LXVI  floríns. 

Suma  que  a  tomar  DGXYIII  floríns. 


*    I 


APÉNDICE. 


RENTAS  Y  OTROS  DERECHOS 


DE  LOS  CONDADOS  DE  ROSELLON  Y  DE  GERDÁÑA. 


Como  trabajo  estadístico  qoe  tiene  grande  analogía  con* 
los  ya  publicados ,  relatíyos  á  diferentes  estados  de  los  que 
componían  la  Corona  de  Aragón ,  hemos  creído  oportu-^ 
no  dar  á  luz  el  libro  en  que  constan  detalladamente  las* 
rentas  y  demás  derechos  que  percibían  nuestros  soberano» 
de  uno  de  los  referidos  estados^  tan  notable  por  su  impor- 
tancia histórica ,  como  por  su  afinidad  con  otio  de  los  prin- 
cipales, del  que  solo  ha  dejado  de  formar  parte  en  muy 
cortos  períodos.  Los  condados  de  Rosellon  y  de  Cerda- 
ña,  durante  el  dominio  de  la  Casa  de  Aragón ,  siempre  se 

TOMO  XII.  10 


(138) 
han  eonsiderado  como  adjuntos  al  condado  de  Barcelona, 
si  se  exceptúa  la  época  en  que  la  dinastía  de  Mallorca 
rigid  en  algunos  estados  con  independencia  de  la  principal 
de  que  descendia ,  lo  que  prueba  el  mismo  censo  de  Ca- 
taluña y  ya  publicado ,  en  el  que  los  tres  estados  6  antiguos 
condados  se  hallan  comprendidos  bajo  un  mismo  y  espe- 
cial trabajo  estadlitico. 

Considerandos  pués  ^  el  indicado  libro  eomo  secuela  in- 
dispensable del  censo  á  que  nos  referimos ,  si  bien  de  di- 
ferente carácter,  por  comprenderse  en  él,  mas  que  la  lista 
de  las  ciudades ,  villas  y  castillos  de  Rosellon  y  Cerdaña, 
la  de  las  rentas  que  estos  producian ;  creemos  su  publica- 
ción de  grande  utilidad ,  pues  su  contenido  realza  el  inte- 
rés de  los  trabajos  que  le  preceden ,  y  acredita ,  en  cierto 
modo,  la  ilustración  de  nuestros  antiguos  reyes,  que  te- 
nían grM  cuidado  en  (fue  aqueUos  se  veriicasen  de  una 
manera   cuasi  superior  á  la  época  en   que  se  llevaron  á 

cabo. 

El  libro  que  nos  ocupa ,  y  que  bajo  la  antigua  división 
de  arcas  v  armarios  llevaba  el  núm.  28  extra  saceos  de 
la  arca  primera ,  según  una  larga  reseña  que  ostenta  en 
sus  cubiertas  y  que  le  sirve  de  título ,  contiene  las  villas, 
cmtiUos  y  Itkgaresy  rentas  y  otros  derechos  que  el  señor  Bey 
meatvmbraba  tener  y  recibir  antiguamente  en  los  condados 
del  BoseUm  y  de  Cerdaña,  así  como  todas  las  venías^  dona^ 
aioties  y  otras  enajenaciones  hechas  por  el  señor  rey  En  Pe- 
dro y  por  el  señor  rey  En  Juan,  su  hijo,  con  los  nombres 
de  cada  uno  de  los  que  los  poseen  actualmente,  Oc. 

Esta  última  expresión  se  refiere  á  la  época  en  que  se 
escribía  la  reseña,  né  á  la  de  la  formación  del  libro;  pues 
a^fuella  es  de  letra  del  archiv^o  Pedro  MigMl  CarbonelU 
quien  en  la  misma,  y  por  medio  de  notas  en  diferentes 


(  138) 
págUns,  rerehí  "que  el  citado  libro,  por  mandato  del  r^y, 

tiene  que  estar  recóndito  en  el  real  arebivo ;  que,  aegw, 
él  mismo  encontró  eMrito,  fue  formado  en  el  m^sde  {fh 
brero  del  año  1306,  en  la  tilla  de  Perpinan;  que  }o» 
condados  de  RoseUon  y  €er4aia  fiienon  eilipeaadoafior  el> 
rey  don  Juan  II  al  rey  de  Francia,  quedando  Ureliita  añoa 
separados  de  la  corona  de  Aragón,  hasta  que  el  último 
los  restituyó  al  rey  Católico  don  Fernando,  quien  juró  las 
libertades  y  privilegios  de  dichos  condados,  en  Perpiñan, 
el  13  de  setiembre  de  1495  (que, es  la  fecha  en  que  ha- 
bla el  mencionado  archivero);  que,  solicitado  personal- 
mente  dicho  empleado ,  después  de  tan  interesante  recu- 
peración, por  el  señor  rey  y  la  señora  reina,  para  bus- 
car en  el  archivo  algún  libro  en  que  se  mencionasen  las 
cenas  de  dichos  condados^  nada  habia  encontrado  mas  á 
propósito  ,  que  un  memorial  que  el  mismo  compró  en  una 
almoneda  pública  ,  muy  útil  para  el  real  patrimonio,  y 
que  gaardó  luego  en  el  archivo;  cuyo  memorial  añadió 
al  presente  libro  de  las  rentas  de  Resellen  y  Cerdaña, 
como  apéndice  del  mismo,  etc.  " 

Aclarada ,  pues ,  la  época  de  la  formación  del  libro , 
como  lo  comprueba  también  el  carácter  de  letra  en  que 
está  escrito  ;  patente  el  objeto  que  descubre  su  titulo, 
y  reconocida  su  importancia  por  lo  que  se  desprende 
de  la  relación  de  Carbonell ;  lo  daremos  á  luz  tal  como 
se  halla  conservado  en  el  real  archivo  ,  añadiéndole  el 
memorial  de  las  cenas  que  le  unió  el  mencionado  ar- 
chivero (se  entiende,  la  parte  correspondiente  tan  solo 
á  los  condados  de  Rosellon  y  Cerdaña )  ,  y  una  carta , 
sin  año  ,  del  regente  la  procuración  real  en  dichos  con- 
dados, Arnaldo  Porta,  en  la  que  da  cuenta  al  rey  de 
algunas  averiguaciones  que  ha  hecho  interesantes  al  real 


(líO) 
patrimonio;  y  sin  hacer  mas  variante  en  la pnblieacíon^ 
qne  h  indispensable  para  transformar  la  corresponden- 
cia de  las  páginas  á  que  se  refiere  el  índice  alfabé- 
tico qne  precede  al  referido  libro  de  rentas,  y  qne,  en 
este  caso,  conviene  colocar  despnes  del  testo;  para  ma- 
yor claridad. 


Irformacio  de  totes  les  tiles  gastells  e  lochs  ren- 
des E  DRETS  QUEL  SENYOR  REY  E  SOS  PREDEGES60RS  ANTI- 
GÜAMBNT  HAIV  ACOSTUMAT  DE  HAYER  £  POSSEHIR  EN  LW  COM- 
TATS  DE  R08SELL0  E  DE  GERDANYA. 


ROSSELLO-  —  PERPINYA. 


Alienat. 

E  primerament  ha  lo  dit  senyor  lo  castell  e  vila  de 
Perpenya  en  los  euals  ha  acustumat  de  rebre  aiitiga- 
ment  les  rendes  e  drets  seguents. 

Primo  la  leuda  major. 

ítem  la  leuda  del  peix. 

Ítem  lo  terf  del  delma  del  blat 

ítem  la  leuda  de  la  carn. 

ítem  lo  taulatge  del  peix  Mlat  e  ñ*esch. 

P.  Blan. 

Les  dites  rendes  fiaren  assígnades  per  lo  senyor 
Rey  En  Johan  ara  re^ant  a  la  paga  daquells  XI^" 
CCCCY  solidos  III  diners  annuals  de  censal  mort 
los  quals  foren  venute  an  P.  Blan  quondam  e  apres 


(142) 
per  lo  dit  Eln  P.  Blan  ne  foren  fetes  diverses  vendes 
e  traosportacions  en  altres  persones  les  cuals  Yuy  pos- 
seexen  les  diles  rendes  per  vigor  de  la  dita  assigoacio. 

Es  del  senyor  Rey. 

Itom  los  agrers  deis  blats  e  deis  rayms. 
Aquesta  renda  posseeix  yuy  lo  senyor  Rey. 

Del  senyor  Rey. 

Ítem  lo  taulatge  del  masell  del  Cali. 

La  dita  renda  posseeix  yuy  lo  senyor  Rey. 

Aliena!. 

ítem  los  molins  reyals  del  Valí  de  la  yila  de  Per* 
penya  e  de  Canohes. 

En  los  dits  molins  del  Valí  de  Perpenya  qui  son  Vil 
casáis  e  un  casal  del  loch  de  Canohea  e  altre  casal  qui 
es  dins  la  dita  yila  de  Perpenya  que  son  Vil  11  casáis 
acustumava  lo  senyor  Rey  de  reebre  casona  any  per 

cens  a  raho  de  XX  Iliures  cascun CXiXXX 

Uiuras. 

Jacme  i 

Johoit  I  de  Gualbes. 

PouQ    ] 

he^  quals  ditos  CLXXX  iliuras  foren  assígnades  per 


(145) 
lo  seoyor  Rey  en  P.  smi  Jacme  Johan  e  Pont;  de  Gua- 
bos ciutadans  de  Barchinona  en  paga  pro  rata  de  Vl^ . 
solidos  annuals  de  censal  mort  quils  foven  veniits  per 
lo  dit  senyor  Rey  en  P.  e  les  románente  CXX  Uiures 
lus  foren  assignades  sobre  la  mena  del  ferré  de  Con- 
flent 

Del  senyor  Rey. 

ítem  lo  cens  de  les  taules  de  la  pla9a  den  BastiL 
La  dita  renda  posseeix  vuy  lo  senyor  Rey. 

Alienmt. 

ítem  lo  cens  de  les  ciges  de  la  plaga  del  biat  lo  qual 
es  estat  dart;  a  aoapte  per  eo  P.  Vidal  procurador  reyal 
per  tal  com  alguns  aays  se  seguie  que  no  sen  haTÍa 
profit  algún  e  pagayensen  diyerses  carrechs  lo  qual 

acapte  fo  fet  a  rabo  cascun  any  de Y  Uiures. 

« 

Aliemu. 

Ítem  la  Escar^laria  de  P^erpenya  la  qual  lo  senyotr 
Rey  En  Joban  ara  regnant  ba  donaba  an  Penco  Car- 
reres  de  Besulun  al  qual  lo  senyor  Rey  En  P.  ne  ba- 
ña ja  feta  deftadio  «n  sa  vida  a  ^^^ws  aoaseun  any 
de VIU  IHurefl^ 

Perico  Bertrán, 

Les  dkes  diies  rendes  eosemps  ab  altres  son  esta-* 


( tu ) 

des  venudes  e  assignades  dn  Penco  Bertrán  ciutada 
def  Barchinona  en  paga  de  II 11^.  solidos  annuals  de 
censal  íiiort  los  quals  1¡  foren  venuts  per  lo  senyor 
Rey  ara  r^ant 

AlienaL 

ítem  la  scrivania  de  la  cort  del  veguer  de  Rossello. 

Divenes  universitats  de  Rossello  e  de  Conflent. 

Los  emoluments  de  la  dita  serivania  foren  per  lo 
senyor  Rey  en  P.  assignats  a  la  pagua  de  XIIi^.X  so- 
lidds  annuals  los  quals  foren  venuts  per  lo  dit  senyor 
Rey  a  diverses  persones  de  Barchinona  sobre  les  ren*- 
'des  de  diverses  universitats  de  Rossello  e  de  Conflent. 

AlienaL 

Itera  les  serivanies  publiques  de  Perpenya. 

P.  dez  Pía  Bemat  de  Canslari  de  Barchinona  Bepuat 

Luqnes  de  Perpimja. 

Les  di  tes  serivanies  enseinps  ab  les  rendes  Dargí- 
lers  foren-  venudes  per  lo  dit  senyor  Rey  En  P.  an  P. 
dez  Pía  Bernat  de  Canslari  ciutadans  de  Barchinona 
e  an  Bernat  Luques  notan  de  Porpenya  per  preu  de 
Lllll™.  solidos. 

E  aqüestes  scrivaaies  valien  uns  anys  ab  altres 


(  146  ) 
CXX  llifires  ultra  L  lliures^  qtii   sen  paguen  ais  'here* 
tere  de  móssen  Roger  de  Rohonae. 

A  lientU. 

ítem  Id  Bcrivania  de  la  cort  del  batle  dePerpenya. 

Bárihotneu  Sirvent. 

La  dita  scrivania  te  qual  val  uns  anys  ab  altres  CXX 
Iliures  e  mes  avant  com  en  lany  present  se  sie  arren- 
dada CL  Iliures  fo  donaida  per  lo  senyor  Rey  en  P.  an 
Barthomeu  Servent  prothonoiari  del' senyor  Rey  em- 
pero lo  dit  Barthomeu  ne  ha  eascun  any  a  respondre 
an  Beroat  Pauquet  maesti^e  de  gimd  per  coiicessio  re- 
yal  quen  ha  de  LIIII  Iliures  e  lo  remahent  román  al 
dit  Barthomeu  Serven t: 

Aliettat. 

liem  la  scrivania  dé  les  apellacions. 

Francesch  Magaña. 

La  dita  scrivania  fo  donada  per  lo  senyor  Rey  En 
Johao  an  Francesch  Massana  de  oflci  de  scriva  de  rá- 
elo ab  carrech  de  L  Iliures  quey  pren  eascun  any 
mossen  Ramón  Limos  per  rabo  de  venda  qui  lin  fo 
feta  en  satisfácelo  de  diverses  robes  qui  en  la  islla  de 
Sardenya  f(Nren  preses  e  ocupades  de  la  dona  Na  Ale* 


(446) 
granea  muUer  sua  e  acostumas  de  arrendar  una  anys 
ab  altres CX  Iliurea. 

Del  $enyor  Rey. 

iteiQ  ha  lo  dit  aenyor  los  cenaos  del  regatiu  det  r^ 
de  Tohir. 
Aqüestes  censes  posseeix  vuy  lo  senyor  Rey. 

Dd  senyor  Rey. 

ítem  ha  lo  dit  senyor  diverses  censes  quis  paguen 
dins  la  vila  de  Perpenya. 

Aqüestes  censes  posseeix  vuy  lo  senyor  Rey  pero 
aofí  assignats  a  les  obres  del  castell  de  Perpenya» 

Del  senyor  Rey. 

ítem  ha  lo  dit  senyor  los  forescapis  quis  reeben  de 
les.  vendes  de  les  propietats  qu¡  per  ell  se  teñen.     ' 
Aquests  forescapis  posseeix  yny  lo  senyor  Rey. 

Alienat. 

Ítem  havia  lo  dit  senyor  prop  lo  dit  castell  de  Per* 
penya  un  camp  lo  qual  era  estat  comprat  per  lo  rey  de 
Mallorques  qui  aquell  havia  ordenat  a  assejar  e  correr 
cavalls. 

Güabert  de  Cruillés. 
Lo  dit  camp  vene  lo  senyor  Rey  en  P.  a  mosaeo 


Cilabert  de  Cruilles   ladoncbs  governador  per  preu 
de LXXXXVIlll  Uiures. 

Alienat. 

ítem  havia  b  senyor  Rey  prop  lo  dit  castell  de 
Perpenya  un  alberch  lo  cual  era  stat  confiscat  a  la 
corU 

Thomas  de  Martza. 

Lo  dit  alb«reh  posseeixen  Yuy  loa  herelers  de  mo&- 
88D  Thama&  de  Martza  per  donado  del  senyor  Rey 
EnP. 

VERNET. 

Del  senyor  Rey. 

Ítem  ha  lo  dit  Senyor  en  lo  dit  loch  de  Vernet 
lo  qual  loch  es  antigament  den  Bertrán  de  Yer- 
niola  e  de  sos  predecessors  les  Vil  parts  del  del- 
me  de  pan  e  de  yin  e  de  altres  coses  quis  leren  en 
«Hi  territorL 

Les  dites  Vil  parts  de  delma  posseeix  vuy  lo 
senyor  Rey  empero  son  assignades  ais  capellans 
de  la  capella  del  dit  castell  de  Perpenya  e  acus- 
tumense  de  arrendar  cascun  any  en  torn  •  .  .  .  C 
Uiures. 


(148) 
ARGILERS. 

Lo  senyor  Rey. 

ítem  ha  la  dit  senyor  e  posseeix  vuy  lo  dit  loch 
de  Ai^ilers  e  la  jurediccio  daquell. 

jP.  dez  Pía  e  al  tres. 

ítem  ha  en  lo  dit  loch  lo  dit  senyor  diyerses  rendes 
les  quals  segons  que  atrás  es  oonteqgut  ea  titol  de  les 
scrivanies  publiques  de  Perpenya  son  estadea  vénudes 
ensemps  ab  les  dites  scrivanies  an  P.  dez  Pía  e  an 
Bernat  de  Caslari  ciutadans  de  Barchinona  e  an  Ber- 
nat  Luques  notari  de  Perpenya  per  preu  de  LIIII'^ . 
solidos.  E  valen  les  dites  rendes  uns  anys  ab  al- 
tres CXX  Uiures. 


COCHLIÜRE- 


Alienaí. 


ítem  havia  lo  dit  senyor  lo  castell  e  vila  de  Cop- 
liure. 

Senyora  Reyna. 

Lo  dit  castell  e  villa  ha  venuts  lo  senyor  Bey  a  la 


<149) 
senyora  Reina  muller  sua  en  paga  de  diverses  e  grans 
quantitats  que  per  lo  dit  Senyor  eren  degudes  a  la  di- 
ta Senyora  e  a  la  sua  cort 

Alienat. 

ítem  hayia  lo  dit  Senyor  en  lo  dit  eastell  e  vila  la 
leuda  de  mar  e  de  térra  e  divereíeB  altres  vendes. 

Cansáis  de  Cochliure. 

La  dita  leuda  e  aUres  rendes  son  eatades  yenudes 
e  meses  entre  mans  per  lo  dit  senyor  Rey  En  Johan 
ais  consols  e  prohomens  de  la  dita  vila  en  satisfaccio 
de  diversos  censáis  los  quals  per  lo  dit  Senyor  e  per 
afers  de  la  sua  cort  havien  venuts  a  diverses  persones 
sobre  la  universitat  de  la  dita  vila  e  singulars  daquella 
los  preus  deis  qi^als  reebe  lo  dit  senyor  ho  son  treso- 
rer.  E  podien  valer  les  dites  leuda  e  rendes  uns  anys 
ab  altres M.DC  Uiures. 


CASTELL  DE  LA  ROCHA. 


Alienat. 

Ítem  habia  lo  dit  Senyor  lo  dit  castell  de  la  Rocba  ab 
diverses  rendes  e  drets  de  aqnell  les  quals  ensemps 
ab  los  forescapis  se   arrendaven  uns  anys   ab  al- 


(150> 
tres.  .  .  .' LXV  Uiures. 


Guülem  Marey. 

Lo  dit  castell  ab  totes  les  rendes  e  drets  de  aquell 
foren  venuts  per  lo  senyor  Rey  En  P.  an  Guillem  Mo- 
rey  ciutada  de  Barchinona  per  preu  de  XC  ^.  solidos 
barchinonesos  los  quals  paga  en  diners  comptants  los 
quals  foren  convertits  en  afers  de  la  guerra.  E  de  la 
dita  venda  fo  feta  carta  publica  per  En  Guillem  de 
Muutmarny  notan  de  Barchinona  en  lo  mes  dabril  del 
any  M-CCCXXIIU. 


CASTELL  DE  MONTESQUIU. 


Alienaí. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  lo  dit  castell  e  loch  de 
Muntesquiu. 

Berenguer  Dohm. 

Los  dits  castell  e  loch  son  estats  venuts  e  meses  en- 
tre mans  per  lo  senyor  Rey  En  Johan  an  Berenguer 
Dolms  ho  a  sos  hereus  en  paga  de  cert  deote  quils 
era  degut  en  la  taula  den  Barthomeu  Gari  caminador 
quondam. 


(  18*  > 

AliemU. 

Jtem  havia  lo  dit  senyor  en  lo  dit  castell  e  locb  di- 
verses  rendes  e  drets. 

üniversitMt  del  dit  loch. 

Les  diles  rendes  e  drets  entegrament  son  estados 
yenndes  per  lo  dit  senyor  Rey  En  Johan  e  meses  en- 
tre mans  a  la  vniversitat  del  dit  loeh  en  satis£aceio  de 
certa  quantiiat  que  lí  prestaren  per  la  qual  Teñeron 
sobre  si  mateix  certes  quantitate  de  censáis  a  cortes 
persoAos» 


CASTELL  DEL  VOLÓ, 


Alienaí. 

Ítem  habia  lo  dit  senyor  lo  castell  e  locb  del 
Voló. 

Guillefií  Jorda. 

Lo  dit  castell  e  loch  ab  tota  la  jurisdiccio  daquell 
fo  vemit  per  lo  senyor  Rey  En  Joban  a  mi^er  Gni- 
llem  Jorda  en  paga  de  certa  qnanlitat  de  diners  entre 
principal  e  mogubbell  la  qual  li  era  deguda  en  la  tau- 
la  den  Barthomeu  Gari  cambiador  quendam. 


(  1S2  ) 

Alienat. 

ítem  havia  en  lo  dit  castell  e  loch  diverses  rendes  e 
drets. 

Universiíaí  de  la  dita  vila. 

Les  ditos  rendes  e  drets  foren  per  lo  dit  senyor  Rey 
En  Johan  a  la  universitat  de  la  dita  vila  venudes  ho 
meses  entre  mans  en  satisfaccio  dalguns  censáis  que 
veneren  e  carregaren  sobre  si  mateixs  per  afers  del 
dit  senyor  lo  preu  deis  quals  reebe  lo  dit  senyor  o  son 
tresorer.  E  poden  valer  uns  anys  ab  altres  .  .  .  CCCG 
Iliures. 

CASTELL  DE  MAÜRELAS. 


Alienat. 

llem  havia  lo  dit  senyor  lo  dit  castell  ab  totes  les 
rendes  drets  e  esdeveniments  daquell. 

Vescomte  de  Rocaberti. 

Lo  dit  castell  ab  la  jurediccio  rendes  e  drets  a 
aquell  pertanyents  vene  lo  senyor  Rey  en  P.  al  ves- 
comte de  Rocaberli  e  poden  valer  les  dites  rendes  uns 
anys  ab  allres XV  Iliures. 


{ 1^ ) 


CASTELL  DE  LAURO. 


Alienaí. 

Ítem  havia  lo  dit  senyor  lo  castell  de  Lauro  ab  son 
terme. 

Senyora  Reyna. 

Lo  dit  castell  e  terme  te  vuy  la  senyora  Reyna  per 
cert  títol  quen  ha  del  dit  senyor. 

AlienaU 

ítem  havia  en  lo  dit  casteU  algunos  rendes  e 
drets. 

Diverses  universitats. 

Les  dites  rendes  e  drets  qui  poden  valer  uns  anys 
ab  altres  YIIII  Iliures  vene  lo  senyor  Rey  en  P.  a, al- 
gunos universitats  de.Rossello  de  Conflent  e  de  Gap- 
(ir  per  satisfácelo  de  XU.'^X  solidos  que  veneren  e 
carregaren  sobre  si  mateixs  segons  quen  es  feta  men- 
cio  atrás  en  titol  de  la  scrivania  de  la  cort  dél  veguer 
de  Rossello. 

TOMO  XII.  11 


(  1S4  ) 


LA  VALL  DE  PRATS, 


Alienat. 


ítem  havia  lo  dit  senyor  lo  loch  e  valí  de  Prats. 

Senyora  Reyna. 

Lo  dit  loch  e  Valí  de  Prats  te  vuy  la  senyora  Reyna 
per  cambra  sua  ab  tota  jurediccio  rendes  drets  e  es- 
dcTeniments  daquelL  E  poden  valer  cascun  any  XVIL» 
solidos  comptats  los  forescapis. 


CASTELLS  DE  CORSAVI  DE  CASTELL  NOÜ  DE 
RELLPÜIG  DE  MUNRAULO  DE  LA  RASTIDA. 


Alienat. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  los  castells  dessus  dits  de 
CoMavi  de  Gastellnou  de  Bellpuig  de  Muntbavlo  e  de 
ia  Rastid^. 

Senyora  Reyna. 
Los  dits  castells  son  estats  assignats  per  lo  senyor 


(  155  ) 
Rey  a  la  seniora  Reyna  per  cambra  sua.  E  podien 
valer  les  rendes  daquells  entorn .  •  •  .  CLXX  Iliures. 

Ramón  de  Bages. 

Es  ver  quel  dit  castell  de  la  Bastida  es  estat  trans- 
portat  per  lo  senyor  Rey  En  Johan  an  mossen  Ramón 
de  Bages  p^  cert  dente  gracios  que  li  era  degnt 

Es  ver  encara  que  en  lo  dit  castell  posseeix  vuy  lo 
senyor  Rey  lo  delme  lo  qual  es  assignat  ais  capellans 
de  la  capella  del  castell  de  Perpenya. 


TOHIR. 


Alienat, 


ítem  hayia  lo  dit  senyor  lo  castell  e  loch  de  Tohir. 

MvUer  den  Barthomev.  Gari. 

Lo  dit  castell  e  loch  ab  la  jurediccio  daquell  ha  Te- 
nut  lo  senyor  Rey  En  Johan  a  la  muller  den  Bartho- 
meu  Gari  cambiador  quondam  en  satisfaccio  da^o  que 
per  la  cort  del  dit  senyor  era  degut  al  dit  Barthomeu 
Gari  quondam. 

Atienat. 

ítem  bavia  lo  dit  senyor  en  lo  dit  castell  e  loch  di- 


(  iS6  ) 
Terses  rendes  e  altres  drets  les  quals  podien  valer  tms 
anys  ab  altres CCC  Uiures. 

Universitat  del  dit  loch. 

f      V 

Les  dites  rendes  e  altres  drets  foren  veouts  per  lo 
dit  senyor  Rey  En  Johan  a  la  universitat  del  dit  loch 
per  raho  de  certa  qnantitat  de  diners  que  presta  al  dit 
senyor  per  la  qual  veneren  alguns  censáis  sobre  si 
mateix. 

MOLINS  DE  SANTA  ClLIA. 

AlienaX. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  los  dits  molins  apellats  de 
Santa  Cilia  qui  poden  valer  uns  anys  ab  altres  •  •  •  X 
Iliures. 


CASA  FABRE  E  DE  LOTTES. 


Álienat. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  la  jurediccio  de  casa  Fabre  e 
de  Lottes. 

Francesch  Qa  Gatriga. 
Los  dits  molins  de  Santa  Cilia  e  jurediccio  de  Casa 


(157) 
Fabre  e  de  Lottes  ha  venuts  lo  senyor  Rey  En  Johao  a 
mossen  Francesch  ^a  Garriga. 


LOCH  DE  NEFIACH. 


AlienaL 

I 

ítem  habia  lo  dit  senyor  lo  loch  de  Nefíach  ab  to- 
tes rendes  e  drets  de  aqnell  qui  podien  Taler  uns  anys 
ib  altres  LX  Uiures  ultra  diverses  feqs  quel  dit  sen- 
yor hi  ha¥ki. 

Vescomíe  de  Roda. 

Lo  dit  loch  ab  totes  les  rendes  drets  e  feus  damunt 
dits  cambia  lo  senyor  Rey  En  P.  ab  lo  vescomte  de 
Roda  per  certa  part  quel  dit  vescomte  havia  en  los 
emoluments  de  la  cort  del  dit  loch  e  per  lo  dret  de 
les  lengues  deis  bous  qui  morien  aqui  e  per  altres 
drets  quel  dit  vescomte  hi  havia. 


TOLUGES. 


Del  senyor  Rey. 
ítem  ha  lo  dit  senyor  lo  loch  de  Toluges. 


(  1d8  ) 
Lo  dit  loch  ab  la  jurediccio  daquelt  posseeix  Yuy  lo 
senyor  Rey. 

Alienat. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  les  rendes  drets  e  esdeve^ 
niments  del  dit  loch. 


Universüats  de  Rossello  e  de  Conflent. 

Les  dites  rendes  drets  e  esdeyeniments  foren  per  lo 
seuyor  Rey  En  P.  venudes  e  meses  entre  mana  a  al- 
gunes  universitats  de  Rossello  e  de  Conflent  en  satis- 
faccio  daquells  XI 1°^.  X  solidos  censáis  que  per  afers 
de  la  cort  yeneren  sobre  si  mateixs  segons  que  atrás 
ne  es  feta  mencio. 

Del  senyor  Rey. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  en  lo  terme  de  Totuges 
delma. 

Bernaí  Eybru 

Pertida  del  dit  delma  ha  afranquit  lo  senyor 
Rey  En  Johan  an  Bernat  Eybri  de  Perpenya  f  o  es 
de  las  térras  quel  dit  Bernat  hi  ha  en  lo  qual  ter- 
me lo  dit  Bernat  puxa  teñir  bestiar  e  pexer  ett  pu- 
xa  foragitar  tot  altre  bestiar. 


(139) 


Alienat. 

rtem  havia  lo  dit  senyor  dret  de  senyoria  en  alga- 
lies terres  de  I  mas  que  En  Guillem  Amarell  quondam 
havia  dins  los  termens  de  Toluges  encara  en  lo  dit  mas. 


6?.  Amarell. 


Lo  dit  dret  de  senyoria  dona  e  afranqui  lo  senyor 
Bey  En  P.  al  dit  G.  AmarelL 


CASTELL  DE  SANT  ESTEVE. 


Alienat. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  lo  dit  castell  ab  totes  ren- 
des e  drets  daquell  qui  podien  valer  uns  anys  ab 
altres C  Uiures. 


Francesch  Roma. 


Lo  dit  castell  fo  venut  per  lo  senyor  Rey  En  P.  ab 
totes  les  dites  rendes  e  drets  a  mi^er  Francesch  Ro-* 
ma  per  preu  de  M  Uiures* 


(160) 


LA  LEUDA  DE  STAGELL  EMOLUMENTS  DE  LA 
CORT  E  MOLINS  DEL  DIT  LOCIL 

Alienat. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  en  lo  dit  loch  de  Sta- 
gell  la  dita  leuda  emoluments  de  la  cort  e  molins 
qui  podien  valer  uns  anys  ab  altres C  Uiures. 

Bemat  Senesterra. 

m 

Les  dites  rendes  e  totes  altres  quel  dit  senyor  ba- 
gues en  lo  dit  loch  vene  lo  dit  senyor  Rey  En  P.  a 
mossen  Bemat  Senesterra  lo  qual  despuys  ho  ha  transa 
portat  en  lo  Tescomte  de  Roda. 


CASTELL  DE  TAUTAHÜLL^ 

Alienat. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  lo  dit  castell  de  Tautahull 
ab  totes  les  rendes  e  drets  daquell  los  quals  podien 
uns  anys  ab  altres CCXXV  Iliures* 

Berenguer  Dortafa. 

Lo  dit  castell  es  estat  per  lo  senyor  Rey  En  Johan 


(161  ) 
venut  ho  donat  en  franch  alou  a  mossen  Berenguer 
Dortafa. 


CASTELL  E  LOCH  DE  SALVATERRA  O  DE  OPOL. 


Ítem  ha  lo  dit  senyor  loi  dit  castell  e  loch  de  Sal<- 
Tateira. 

Del  senyor  Rey. 

Lo  dit  castell  e  loch  ab  jurediccio  daquell  posseeix 
vuy  lo  dit  senyop  Rey» 

Uuiversiíats  de  Rossello  e  de  ConflenL 

E  les  rendes  daquell  vene  lo  senyor  Rey  En  P.  a 
algunes  universitats.  de  Rossello  e  de  Conflent  per  ra- 
bo de  certs  censáis  que  carregaren  per  lo  dit  senyor 
segons  que  atrás,  nes  feyta  mencio. 

ítem  ha  lo  dit  senyor  en  lo  dit  loch  lo  delme  qui 
pot  valer  uns  anys  ab  altres  una  Iliura. 

■ 

Del  senyor  Rey. 

Aquest  delme  posseeix  vuy  lo  senyor  Rey  e  es  as- 
signat  ais  capellans  del  castelL 

AlienaL 

Ítem  havia  lo  dit  senyor  cascun  any  de  cetis  sobre  la 


(  162) 
universitat  del  dít  castell  XVIII  Iliures  per  raho  del 
pesquer  del  erbatge  del  terme  del  dit  loch. 

Thamas  de  Martza. 

Les  dites  XVIII  Iliures  eosemps  ab  altres  rendes  re- 
yals  tro  a  compliment  de  C  Iliures  censáis  yene  lo 
senyor  Rey  En  P.  per  preu  de  XX'"  solidos  a  mossea 
Thomas  de  Martza. 


CASTELL  DE  SALSES. 


ítem  ha  lo  dit  senyor  lo  castell  e  loch  de  Salses. 

Del  senyor  Rey. 

Lo  dit  castell  e  loch  ab  la  jurediccio  posseeix  la 
senyor  Rey. 

AlienaL 

ítem  ha  lo  dit  senyor  en  lo  dit  loch  la  font  e  estany . 

Bernat  Senesterra. 

La  dita  font  e  estany  vene  lo  senyor  Rey  En  P.  a 
mossen  Bernat  Senesterra  per  remuneracio  dalguns 
serveys  que  havia  fets  al  dit  senyor. 


f' 


(  163  ) 

Aliena  t. 

ítem  ha  lo  dit  senyor  en  lo  dit  loch  la  leuda.. 

Alienat, 

ítem  hi  ha  XXVIII  Iliures  censáis  que  li  fa  la  uni- 
rersitat  per  raho  de  la  pastura  pagadores  cascun  any 
a  Nadal. 

Les  diíes  universitats. 

Les  dites  leuda  e  censal  vene  lo  senyor  Rey  En  P. 
ho  mes  entre  mans  a  algunes  universitats  de  Rossello 
e  de  Conflent  per  raho  deis  censáis  ques  carrejaren 
segons  que  atrás  nes  feta  mencio. 

Del  senyor  Rey. 

ítem  ht  ha  lo  delme  del  estany. 
Lo  dit  delme  posseeix  vuy  lo  senyor  Rey  pero  es 
assignat  ais  capellans  del  castelL 

Alienat. 

ítem  hi  ha  lo  molin  apellat  mija. 

Berengi^er  dez  Catllar* 

Lo  dit  molin  fo  establit  per  lo  senyor  Rey  En  Johan 


(  |64  ) 
an  Berenguer  dez  Catllar^lo  qual  ne  ha  a  respondre  a 
la  dona  sa  muller  per  raho  de  M.D  florins  quey  te  as- 
signats  per  raho  de  donacio  quel  dit  senyor  lín  feu  en 
ajuda  de  son  dot  de  LXX  Uiures  lany.  E  daltra  part 
ne  ha  a  respondre  al  dit  senyor  de  XXX  Uiures  lany. 
E  ultra  af  o  ha  a  teñir  en  condret  lo  dit  moli. 

Alienaf. 

ítem  hí  ha  I  casal  de  molins  apellats  Estramers. 

Francesch  Tettel. 

Lo  dit  casal  ío  establit  per  En  Guíllem  Miro  an 
Francesch  Tellet  de  Salses  a  cens  de  XXI  Uiure  lany 
pero  foli  remes  lo  dit  cens  a  VI  anys» 

Berenguer  dez  Catllar. 

E  en  apres  de  les  di  tes  XXI  Uiure  de  cens  foren 
yenudes  XX  Uiures  per  lo  senyor  Rey  En  Johan  o  per 
son  tresorer  al  dit  Berenguer  dez  Catllar  per  preu  de 
GC  florins. 

Del  senyor  Rey. 

E  romanen  hi  vuy  al  dit  senyor  los  romanents  XX 
solidos.  E  daltra  part  XXX  solidos  qui  fa  de  cena  e 
obligat  lo  dit  CastUar  a  obres  e  altrea  coses. 


(  165  ) 

I 

Del  senyor  Rey. 

ítem  hi  ha  lo  forn. 

Les  rendes  del  dit  forn  posseeix  vuy  lo  dít  senyor 
Rey  pero  aquellas  reeb  lo  castella  del  dit  castell  en 
paga  de  son  salari. 

ítem  h¡  ha  la  scrirania. 

La  dita  scrivania  posseeix  yuy  lo  senyor  Rey. 

AlienaL 

ítem  hi  hayia  lo  dit  senyor  los  agrers  qui  podien 
valer  uns  anys  ab  altres  de  LXXX  en  C  Uiures. 

Ipolü  Garrius. 

Les  dits  agrers  son  estats  establits  per  lo  senyor 
Rey  En  Johan  an  Ipolit  Garrius  fill  den  Julia  Garrius 
a  cens  cascun  any  de  un  capo.  E  fo  lo  preu  o  entrada 
del  dit  establiment  dos  perells  de  capons  del  qual  es- 
tabliment  fo  feta  carta  publica  en  poder  den  Jacme 
Quinta  notari  e  scriva  del  senyor  Rey  a  XXVI  dabril 
del  any  M.CCCXCI. 

CASTELLS  DE  CLAYRA  DE  VLNgA  DE  SENT 

LORENg. 

Alienat. 
ítem  havia  lo  dit  senyor  los  dits  castells  de  Clayra 


(168) 
quals  eren  pagadors  a  Nadal  cascun  any  XX  solidos. 


TORDERE& 


Aliénate 

ítem  havia  lo  dit  senyor  en  lo  dit  loch  de  Torderes 
los  quals  li  fahia  cascan  any  de  cens  IIII  eymines  e 
lili  mesures  dordi  venables  les  quals  podien  valer  uns 
anys  ab  altres  II  Uiures  X  solidos.  E  daltre  part  los 
quals  eren  pagadors  cascun  any  a  Nadal  XX  solidos. 

Senyora  Re^na. 

Los  dits  "cenf es  deis  dits  III  lochs  e  tots  altres  drets 
quel  dit  senyor  hi  bagues  ba  venuts  lo  senyor  Rey  En 
Joban  a  la  dita  senyora  Reyna  muUer  sua  ia  qual  loa 
te  els  posseeix  vuy. 


VILAMULACHA. 


Alienat. 

ítem  bavia  lo  dit  senyor  en  lo  dit  loch  de  Yilamu- 
lacha  los  quals  li  fabia  cascun  any  de  cens  II  eymi- 
nes VI  mesures  venables  dordi  les  quals  podien  valer 


(  169  )^ 
uns  anys  ab  altres  XXVIII  solidos.  E  daltre  part  los 
qoals  eren  pagadora  a  Nadal  XV  solidos. 

Senyora  Reyna. 

Los  dits  censes  ha  renuts  lo  senyor  Rey  En  Johan 
a  la  dita  senyora  muUer  sua  la  qual  los  te  e  posseeix 
yuy. 

POLLESTRES- 

■ 

Alienat. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  les  quals  lo  dit  loch  de 
Pollestres  li  fahia  cascun  any  de  cens  VI  aymínes 
dordi  raseros  pagadores  a  Sent  P.  e  Sent  Feliu.  E 
daltra  part  los  quals  eren  pagadors  a  Nadal  XXX 
solidos. 

Felip  Roig. 

m 

Los  dits  censes  ha  venuts  lo  senyor  Rey  eú  P.  an 
Felip  Roig  ensemps  ab  la  jurediccío  del  dit  loch  de 
Pollestres  per  preu  de  D  florins. 


REGLELLA. 


Del  senyor  Rey. 


ítem  ha  lo  dit  senyor  en  lo  dit  loch  de  Reglella  los 

TOMO  XII  12 


'(  i70  ) 
quals  li  fa  cascun  a»j  lo  dit  looh  pagadoi^s  a  Na4al  de 
cens  XY  solidos. 
Lo  dit  cens  posseeix  vuy  lo  dit  senyor  Rey. 


BANYULS- 


Alienaí. 

Ítem  ha  lo  dit  senyor  en  lo  dit  loch  de  Banyuls  les 
quals  li  fa  cascun  any  lo  dit  loch  pagadores  a  Nadal 
de  oens  Y  lliures. 

Perico  Bertrán. 

Lo  dit  cens  ha  yenut  e  assignat  lo  dit  senyor  Rey 
En  Johan  an  Perico  Bertrán  ciutada  de  Barchinona 
en  satisfácelo  daquells  lUI."^  solidos  censáis  que  li  fo- 
ren  venutá  per  lo  dit  senyor  segons  que  atrás  es  con- 
t^ngut 

♦ 

CORBERA. 


Alienaí. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  en  lo  dit  loch  de  Corbera 
les  quals  li  fa  cascun  any  lo  dit  loch  pagadores  a  Na- 
dal de  cens  XY  Uiures. 


( "1 ) 

Universiíats  de  RúSseUo  e  de  CanflenU 

Lo  dit  eens  ha  tenut  lo  dit  smy or  B^y  eit'-  P.  a  cor- 
tes oniTersitats  de  Rossello  6  de  Goofledten  sMirfaio- 
cío  de  certs  ceasals  morts  que  veneren  sobre  tk  ma^ 
teixs. 

ALIAMA  DELS  JUEUS  DE  PERPINYA. 


\  I 


AliéwdL 

En  la  dita  aliama  acustumave  lo  senyor  Rey  de 
haver  e  reebre  cascan  any  per  trahut  o  demanda 
ordinaria X.»  sólidos. 

_  • 

Los  Gualbes  G.  dez  T&rrent  e  alíres  de  Barchinona. 

m 

Los  dits  X  millo  solidos  cascun  any  vene  lo  senyor 
Rey  En  P.  per  neeessitata  dé  la  sua  cort  a  oenaalnort 
cascua  any*  E  coimgMorenlos  los  Gualbe»  e  En  Gof» 
llem  dez  Torrent  e  altres  cinta  dans  de  Barchinona. 

En  en  apres  los  tresorers  del  senyor  Rey  en  P.  e 
del  senyor  Rey  En  Johan  comentaren  de  fer  de- 
manda graciosa  cascun  any  a  la  dita  aliama.  E  pri- 
merament  ne  hagueren  un  any  II  mille  solidos^  Apres 
allra  any  lili  mille  solidos.  E  axi  poch  a  poch  mun- 
taren  la  dita  demanda  graciosa  a  XIIII.™  solidos 
lany. 


(172) 

Alimat. 

E  aqueste  ILIÜL^  solidos  o  aytant  com  fos  la  dita 
demanda  distribuiren  los  dits  senyors  en  la  forma 
ques  seguax. 

Huc  de  Santa  Pau. 

Es  assaber  quen  vene  lo  senyor  Rey  En  P.  a  mos- 
sen  Valor  de  Lige  los  quals  a^res  compra  lo  noble 
mossen  Huc  de  Santa  Pau  IIII.°>  solidos  censáis. 

Mesíre  Ramón  Querol. 

ítem  Jie  asaigna  lo  dit  senyor  cascun  any  a  mostré 
Ramón  Querol  VI-™  solidos. 

P.TequL 

ítem  lo  senyor  Rey  En  Johan  hi  ha  vemits  an  P.  To- 
qui mercader  de  Perpenya  cascun  any  BLD  aolidos 
censáis. 

•    ■    * 

Johan  Garriüs. 

ítem  ne  posseeiic  En  Johan  Garrius-  per  titol  qnen 
ha  del  dit  senyor  Rey  En  Johan  lo  qual  títol  los  ju- 
heus  no  son  certs  quin  es  cascun  any  lU  mille  so- 
lidos. 


(173) 


CONFLENT.  —  VILAFRANCHA, 


ítem  ha  lo  senyor  Rey  la  Tila  de  Vilafráncha  de 
Conflent  en  la  qual  acustumaya  de  hayer  e  reebre  les 
rendes  e  drets  seguents. 

Aliénate 

Primo  lo  fora  yell. 
ítem  lo  forn  nou. 

ítem  los  censes  del  masell  e  altres  censes, 
ítem  la  scríyania  de  la  cort  del  yeguer  de  Conflent. 
ítem  la  leuda  del  pes  e  mercat  de  Vilafráncha. 
ítem  la  renda  de  la  Saionia  de  Conflent 
ítem  lo  forestatje  del  bosch  de  Queren^a. 
ítem  lo  cens  del  moli  serrador, 
ítem  C  Iliures  annuals  sobre  lo  dret  de  la  treta  de 
la  mena  del  ferré  de  Conflent. 

Diverses  universitats. 

Totes  les  dites  rendes  e  altres  drets  daquellas  en- 
semps  ab  les  rendes  del  forescapi  de  Lauro  qui  es  en 
Rossello  e  ab  XXV  Iliures  quel  senyor  Rey  prenia  de 
cens  a  Pontella  sobre  lo  estany  Stanyer  e  ab  XV  Hiñe- 
res e  IH  solidos  quel  dit  senyor  reebia  a  Corbera  e  ab 
la  renda  de  la  leuda  de  Salses  e  ab  XXVIII  Iliures  queL 


{•tu ) 

dit  senyor  hi  prenia  de  cens  cascmi  anj  per  rabo  de 
pastura  e  ab  la  renda  Dopol  e  ab  la  renda  de  Toluges 
ab  forescapía  e  alCres  drete  daquellas  #  de  k  scrivania 
de  la  cort  del  veguer  de  Rossello  son  estadea  meses 
entre  mans  per  lo  senyor  Rey  en  P.  a  les  universitats 
de  Vílafirancha  de  Conflent  de  Roders  de  Cornelia  de 
^FüUa  de  Sahorra  de  Secdraya  e  de  Contft  es  Conflent 
de  Puig  Valedors*  e  de  Formiguera  ea  Capi(;tr  de  Mau- 
rellans  de  TautahuU  Dopol  de  Salses  e  de  Argillers  en 
Rossello  en  sattsfaccia  de  aquells  VILm  solidos  an- 
nuals  que  havíen  venuts  e  carregats  sobre  si  mateixs 
per  afers  del  dit  senyor  entre  ceqsals  .  mQrts  venuts  a 
rabo  de  X.™  solidos  per  millenar  e  alguns  vialarts  ve- 
nuts a  rabio  de  VIL"^  solidos  per  mUleaajr, 


Alienat. 

ítem  bavia  lo  dit  senyor  los  qu^ls  aicustumave  de 
reebre  cadcim  any  de  cens  sobre  les  scrivanies  publi- 
ques de  Vilafrancha* XXX  Uiures  X  solidos* 


Thomas  de  Martza, 


i  ' 


LesditeQiXXX  Iliures  X  solido/»^  easemps  ab  altres- 
rendes  reyals  tro  a  cumpliment  de  (  Iliures  censáis 
vene  lo  sienvor  Rey  En  P.  per  prdu  de  XX."^  solidos 
á  raosseb  Tbomaá  de  Martza» 


(175) 


SAHORRA.  FULLA. 


Aliehat. 

ítem  bflfvit  k>  Mnyor  los  dite  loehs  al)  totes  les  ren- 
des e  drets  dé  aquélla. 

Berenguer  Dolms. 

Lm  díts  lochs  ab  totes  les  rendas  e  dreté  dácpi^  estr- 
ceptades  les  menes  dargent  e  de  ferré  e  daltre  metall 
son  estatft  yenuts  a  mossen  Berenguer  Dolms  per  lo 
sfflyor  Rey  En  P.  per  preu  dé  XX.^  solidos.  E  poden 
valer  uns  anys  ab  altres L  Iliures. 


FORMIGUERA. 


AUenat. 

Itrai  havia  le  sanyor  Rey  loeaM^  e loch  de  Por- 
migera* 

Johan  Sa&ms^ 

'  •  I 

Lo  dit^casteU^dé  FV)piiiigenií  ab  les  reii4fe»de  aquell 
e  áb  les  rendes  de  la  Mata  e  ab  lo  delma  del  I^nA*  de' 


(  178  ) 
Johap  CXX  lliures  cascun  any  an  Johan  e  an  Luis  de 

Gualbes  a  compliment  de  VLm  solidos  censáis  q^ii  fo- 

ren  veDuts  sobre  los  molins  reyals  de  Perpenya  e  de 

Canohes* 

üniversüats  de  Confient  e  de  Rossello. 

Ítem  hi  son  estados  assignades  per  lo  senyor  Rey 
en  P.  a  les  uorverñtats  de  Conflent  e  dé  Rossello  en 
paga  e  satisfácelo  del  censáis  de  que  atrás  es  feta  men- 
cio  C  lliures  anuals. 

Mareh  Pujol. 

ítem  hi  son  estados  assignades  XXXX  lliures  an- 
Buals  per  lo  senyor  Rey  En  Johaá  an  Ifaroh  Pujol 
de  la  sua  cambra  e  son  de  aqueiles  LXX  lliures  an- 
nuals  quel  dit  senyor  li  ha  veñudos  sobre  cortes  ren- 
des sues  per  satisfaccío  de  MXCC  florins  que  li  dona 
en  ajuda  de  son  matrimonia 

CASTELL  DE  RODERS. 
AliefuU. 
ítem  bavia  lo  dit  smiyor  lo  dit  casteH  de  Roders.^ 

YeseonUe  de  Roda^ 

Lo  dit  eastell  de  Roders  ensemps  ab  la  jurediccío 


(i79) 
no?ÍB8  e  reodes  de  aquell  e  ab  les  rendes  de  Ropide- 
n  san  estats  veouts  per  to  seayor  Rey  fin  Johan  al 
rescomle  de  Roda  e  yakii  les  dites  rendte  mis  aoys 
ab  altres  .  •  ^ LXXX  Uiures* 


CASTELL  E  "íkLL  UE  CONAT. 


AUenM. 

Ítem  havía  It^.  dit  senyoi*  lo  dit  eastelt  loafa  e  valí 
de  CoDaU 

Senyora  Reyna. 

Lo  dit  eaalell  leoh  e  valí  ab  totes  les  nendies'  e  drets 
daqnells  te  Toy  la  senyoifaReyna* . 


CASTELL  E  LOCH  DE  YINgA. 


Altenat. 

» 

Ítem  havia  lo  seoyor  Rey  lo  dit  castell  e  loch  de 
Vin^a. 

Senyora  infanta  dona  Johana. 
Lo  dit  cabtell  e  loch  fo  mes  entre  mans  loneh  temps 


(i80) 
ha  per  la  senyor  Rey  En  P.  per  certs  titak  a  la  seD- 
yora  infanta  dona  Johana  filia  sua  ensomps  al  les  ren- 
des e  drets  daquell.  E  poden  valer  uns  anys  ab  al- 
tres ,  XLlliares. 


CASTELL  DARELEU. 


AHenat* 

ítem  haYia  lo  dit  senyor  lo  dit  castell  Dareleu. 

P.  Blan  quondam. 

Lo  dit  castell  ensemps  ab  les  rendes  daquell  qui 
poden  valer  uns  anys  ab  altres  LXX  Iliures  fo  venut 
per  lo  senyor  Rey  En  P.  an  P.  HIan  quondam. 


CERDANYA.  —  PÜIGCERDA. 


ítem  ha  lo  dit  senyor  Rey  en  Cerdanya  e  en  la  vi-* 
la  de  Puigcerda  les  rendes  e  drets  davall  scrits. 

Alienat. 

Primo  los  censes  grosses  e  menuts  en  la  dita  vila 
de  Puigcerda  e  en  alguns  lochs  esparces  de  Cerdanya 


(181  ) 
poden  valer  cascun  any.  .  •  XLII  Uíures  XIIII  solidos, 
ítem  hi  ha  alcuns  censes   e  loguers  dalberchs  del 
cali  de  Puigcerda  qui  poden  valer  cascun  any.  •  XLII 
Uiures  XVIin  solidos. 

Perico  Bertrán. 

Los  dits  censes  e  logúers  son  estats  venuts  ensemps 
ab  altres  rendes  an  Perico  Bertrán  ciutada  de  Bar- 
chinona  en  satisfaccio  de  IIIL'»  solidos  censáis  qui  li 
foren  venuts  per  lo  senyor  Rey  en  Johan  per  preu  de 
lULin  florins. 

Ítem  hi  ha  lo  dit  senyor  algún s  censes  quis  reeben 
dins  la  vila  de  Puigcerda  los  quals  munten  cascun 
any XXI  Uiures  XVIIII  solidos  VI  diners. 

Lo  senyor  Rey. 

De  les  dites  XXt  Uiures  XVUII  soHdos  VI  diners 
red)  vuy  lo  senyor  Rey  VIII  Uiures  XVII  solidos  VIII 
diners. 

Guillem  GibillL 

E  les  romanents  XIII  Uiures  I  solido  X  diners  reeb 
Ed  Guillem  Gibilli  scriva  del  dit  senyor  per  donacio 
quen  ha  per  lo  senyor  Rey  En  Johan. 

Alienat. 

Ítem  hi  ha  les  rendes  seguents. 


( 1% ) 

Loguero  deis  taulerg  del  masell  de  Puigcerdd. 

Leuda  pes  e  mereát. 

Scrivania  de  la  eort 

Molins  drapers  e  fariners  reyaia  de  Puigcerda. 

'  Francéach  Bertrán. 

Les  dttes  rendes  reeb  vuy  moBsen  Franeeseh  Ber- 
trán tüe  en  4)uantitat  de  \llILn\  DCXLVIil  .solidos  X 
dineps  de; censal  mort  quey  teassignat  e-  lo  roma- 
nentsi  res  kí  sobre  es  del  senyor  Rey. 

AlienaL 

Ilem  Kayia  lo  dit  senyor  los  quals  reebia  cascun 
any  de  cens  sobre  lofici  deis  sobreposats  de  mercers 
sabaters  e  altres  de  Puigcerda  LlUíures  X  solidos. 

Thomas  de  Martza. 

Les  dites  Ll  Uiures  X  solidos  ensemps  ab  altres  ren-* 
des  reyals  tro  a  compliment  de  G  lliures  censáis  vene 
le  senyor  Rey  en  P.  preu  de  XX.m  solidos  a  mossen 
Thomas  de  Mártza. 


CASTELL  DE  QÜEROL. 


ítem  hi  ha  lo  dit  castell  de  QueroL 


( «^ ) 

Lo  tenyoT  Rey, 

Lo  dk  eatteU  de  Qaerol  e  la  juredijccio.  daipiell  te 
vuy  lo  isenyor  Bey*. 

Franceach  Bertrán* 

E  les  rendes  de  aquell  te  vuy  lo  dit  mossen  Frao- 
cesch  Bertrán  per  lo  titol  dessi»  dit,  . 


VALL  DE  RIBES- 


AUenat. 


ítem  hi  ba  la  ditayall  de  Bibes  ab.  la  dita  pastura 
de  Coma  de  Vaques. 

P.  Galceran  de  Pinas, 

La  dita  valí  de  Ribes  ^lisemps  ab  la  dita  pastura 
vene  lo  senyor  Rey  en  P.  al  noble  moB&en  P.  Galce- 
ran de  Pinos  per  preti  de  XJ^  fibrina.  E  Tuy  pos^ 
seeixho  lo  noble  En  Galceran  de  Pinos  frare  seu«  E 
poden  valer  cascun  any •  •  •  D  Uiures. 

CASTELL  DE  ARISTOT. 
Ítem  hi  ha  lo  dit  castell  e  loch  de  Aristot. 


(  i84  ) 


Perico  Bertrán. 


Lo  dit  castell  e  loch  ab  la  jurediccio  lan  solament 
te  Yuy  lo  senyor  Rey.  E  les  rendes  daquell  te  obl^a- 
des  lo  dit  En  Perico  Bertrán  per  los  IIIL*"  solidos  cen- 
sáis de  que  atrás  es  feta  menoio. 


VALL  DE  MORANGES. 


ítem  hi  ha  la  Yall  de  Moranges* 

Del  senyor  Rey. 

La  dita  valí  ab  la  jurediccio  daquella  tan  solament 
te  vuy  lo  senyor  Rey. 

Promens  de  Moranges. 

E  de  les  rendes  de  la  dita  valí  se  retoñen  los  pro- 
homens  daquella  cascun  any  XX  Iliures  en  satisfácelo 
daltres  XX  Iliures  censáis  a  les  quals  per  áfers  de  la 
cort  son  obligats  an  Francesch  dez  Puig  sari  en  dret 

Perico  Bertrán. 

E  *lo  romanent  de  les  dites  rendes  reeb  lo  dit  En  Pe- 
rico Bertrán  per  raho  del  titol  atrás  contengut.  ' 


\ 


(i85) 


ISOGOL. 


Alienot. 

En  fa>  cMtdl  a  locit  de.  Isogollo  quál  «8  de  csgleya 
ha  lo  seúyóir  ftegr  la  VLa  part  del  ¿elnka. 


Perico  Bertrán. 

La  dita  YI*  part  de  delma  te  vuy  lo  dit  En  Perico 
Bertnm  per  lo  tilol  desans  dit  ! 


GASTELL  DE  LA  ROCHA  DE  VILLECH. 


Alienat. 

En  lo  dit  castell  e  loch  acustumava  lo  senyor  Rey 
de  raebre  certa  part  de  les  reiides  qui  ]||>odÍen  valer 
uns  anys  ab  altres XXV  Iliurea* 

Perico  Bertrán. 

Les  dites  rendes  quel  dit  senyor  havia  en  lo  dit 
eastell  e  loch  te  vuy  lo  dit  En  Perico  Rertran  per 
lo  dit  titoL 

TOMO  Xfl.  13 


i  196) 


CASTELL  DE  LIVIA. 


Del  senyer  Rey. 

hem  M  ka  lo  dit  isMjmr  le  dti  castéH  ét  Livii.  Lo 
dit  castell  ab  lo  ioch  <e  jwedi^o  daffedl  te  Tuy  le 
senyor  Rey. 

PofiQ  dez  Catllar. 

E  les  rendes  daquell  reeb  En  Vúnf  dM  Catllar  i^n 
es  castella  perpetual  per  tal  con  no  bastan  a  C  Iliures 
quel  dit  castla  ha  cascun  any  per  salarí  ordinari  de 
la  diAi  easflánia. 


LOCH  DE  ANQOSTRINA. 


ítem. ha  lo  dit  «ebyor  lo  dit  loch  de  AngoalruMU 

Del  senyor  Rey. 

Lo  dit  loch  ab  la  jurodiccio  daquell  te  vuy  lo  dit 
staybr  Rey. 

Ítem  ha  en  lo  dit  loch  rendes  quí  podra  valer  cas- 
cun any  XXV  Uiures* 


(187) 


YILAR  DE  NIULA. 

^  ítem  ha  lo  dit  Bmjor  le^  dit  Yikr  de  NíiÉfau 

Del  sénp&r  Re^, 

Lo   dit  ITilár  ab  fai  juredioeia  dsqfuell  lie  my  lo 
dit  Müjor  Rey» 

Alienat. 

ítem  ht  Kt  randas  ^i  poden  Taler  una  aaya  ak 
altares  XII  Iliurcs. 

March  Pujol. 

Lea  dites  rendes  de  Angostrina  e  de  Niula  ensemps 
ab  la  renda  de  la  treta  de  la  mena  del  ferré  de  Con- 
flent  de  que  abras  es  feia  mencio  son  estados  assig- 
nades  an  March  Pujol  de  la  cambra  del  senyor  Rey 
En  JoImui  em  paga  e  satísAweío  de»  LXX  Hiiraa  an- 
noals  e  rendáis  quel  dit  senjorli  ka  veñudas  per  pimi 
de  MLGCC  florins  que  li  dona  en  ajada  de  son  matri- 
moni. 

CASTELL  I>&  BELLYER. 

ítem  ha  lo  dit  senyor  lo  dit  casleH  de  Bellver. 


(  iS8  ) 

Lo  senyor  Rey. 

La  proprietat  del  dit  castell  e  loch  daquell  enaemps 
ab  la  juradiecio  te  vuy  16  senyor  Rey. 

Francesch  Castdlo.  E  te  ho  vuy  Ipolit  Garrius. 

E  les  rendes  ensemps  ab  la  castellania  del  dit  cas- 
tell e  baúia  de  la  vila  de  sotvegeria  de  Banda  Yene  lo 
senyor  Rey  En  Johan  a  Mi^er  Francesch  Gastello.  E 
vuy  te  aquellas  Ipolit  Garrius  fiU  den  Julia  Garrius 
tresorer  del  senyor  Rey.  E  poden  valer  uns  anys  ab 
altares  LXXXX  Uíuras  ultra  los  forescapis  que  lo  dit 
Ipolit  reeb  aximateix. 


SAJONIA  DE  GERDANYA- 


AUenat. 

ítem  havia  lo  dit  senyor  la  dita  renda  apellada  Sa^ 
|on¡a  qut  pot  valer  4^ascun  any  XYI  lliures. 

Perico  Bertrán. 

La  dita  renda  es  estada  assignada  al  dit  En  Perico 
Bertrán  ensemps  ab  les  altres  rendes  e  per  lo  titol  de 
que  atrás  es  feta  mencio. 


(180) 


VALLSEBOLLERA, 


Del  senyar  Rey. 


Itma  ha  lo  dit  senyor  la  dita  Yailsebollera. 

La  dita  Yall  ab  la  juredíccio  daquella  te  vuy  lo  sen- 
yor Rey. 

ítem  ha  eo  bt  dita  YaU  rendea  qae  valen  caaeun 
any XXXV  Iliurea. 


SALAGOSA. 


Del  senyar  Bey. 


Uem  hi  ha  lo  dit  senyor  lo  dit  lodi  de  Sálagosa. 

Lo  dit  loeh  ab  la  jurediooio  daquell  te  vuy  lo  sm* 
yorRey* 

bem  ha  en  lo  dit  loeh  rendes  qui  valen  onscun  any 
XXXY  Uinres. 


PRATS. 


Ítem  ha  lo  dit  senyor  lo  castell  de  Prats. 


{  *80) 


Del  senyar  Rey. 


Lo  dit  castell  ab  la  jurediccio  daquell  te  Tuy  lo 
senyor  Rey. 


BOLVIR. 


kem  ha  lo  dit  seayor  en  3e  casteU  de  Bolvír  Jo  «qual 
es  d^  aUiat  4e*Sent  Bfíqaell  alguns  censes  de  rendes. 

Del  senyor  Rey. 

E  monten  cascun  any  entre  les  rendes  de  Prats  e 
de  Bolvir XXX  Uíures. 

Totes  les  dites  rendes  .de  Vallsebollera  de  Selagosa 
de  Prats  e  de  Bolvir  ensemps  ab  XX  Uiures  quels  ho- 
mens  «db  Maran^es  m  vetenea  omovo  .any  sen  estados 
«osignades  e  meses  enUre  mltfis  a  les  ttoWersitats  deis 
dits  lochs  per  satisfaccio  de  C  Uiures  de  censal  laort 
gne  venenan  sobré  si  miateÍK  per  prau  de  U^  Aorins 
los  quals  per  lo  senyor  Rey  En  Johan  quin  £$  lenganA 
ab  gr^n  malvestat  foren  donata  an  Asbert  ^a  Trolla 
del  castell  de  Perpenya  donant  a  entendre  al  dit  s^i*- 
yor  que  daqui  avant  lo  salari  del  dit  castella  del  dit 
castell  seria  de  quantitat  de  LX  Uiures  e  mes  avant  lo 
qual  salari  lo  dit  Asbert  reebia  a  rabo  de  CL  lliores« 
E  aximateix  donared  entonen  al  dit  senyor  Rey  fue 


per  los  dits  U.^  florins  seria  quiti  del  sou  deis  servents 
qui  guarden  lo  dit  eaalett  e  so  fo  aití  ana  dina  fort 
brea  tempe  lo  dit  Aabert  cobra  lo  dit  aalari  de  CXi 
lliorea.  £  «o  ««»  meoya  lo  dH»  Wísmf  liafl  «  iMigaf  loa 
dits  aervfota  axi  eom.  ae  ^  imj.  K  l9>  dj(  A^mw^  kk%^ 
sea  pórtate  loa  dita  IL™  floiim  ^  fea  difiM  C  Uiura^  d« 
cenad  moft  ae  pagu»a  T«y  de  )m  irtn^W  4el  a^njor 
Rey  ao  Franoaacb  dez  Puíg  «rí  m  4n^\^  $i  laalayt». 
aiea  tota  aquélla  qui  iib  aeroblasta  bamlMíea  «ogunm 
lo  aeuyor  Rey. 


GASTELLS  DE  BAR  MUSSE  E  ALT. 

Alimat. 

ítem  ha  lo  dit  senyor  loa  dits  caatella. 

VesconUe  de  Casteltto. 

Aquesta  caatella  ab  totea  lea  rendea  e  drets  dtqiiettv 
qui  poden  yaler  uns  anya  ab  altrea  L  Uiuras  foren  ve* 
ñuta  per  lo  aenyor  Rey  En  Pt  a)  veacomte  de  Caa« 
tellbo. 

SALTAGUKLL. 

AUenat. 
Itrai  havia  lo  dii  sanyet  lo  h^rb  de  Sa»tagud. 


(m) 

^ñim'sHat'de  Puiffcerda^ 

1      •    •    '  *       '  I 

Lo^^tllech  'enSempaTálí  totes  les  rendes  é  ¿rets  da-^ 
qftefl  Vene  la  «en^ar  Rey  e**  P.  al  noble  E&  laome' de- 
Pallartí  per  'preú  de  XVIIL»  solidos,  E  en  ápres  ft>.  Te- 
íiut  per' le  «dit  iácmé  An  lohan  dé  Los6ana.  E  en 
áprek  per^  los  bei-ecis  del  dit  Jóban  es  estat  ténttt  á  la 
MiveMitat'dé^i^^cerda  dbihaisffiíe  ^  fehna  del  sényor 
Rey  e  ab  I^  amortitzacions  per  preu  de  XKlUI.in  so- 
lidos. E  poden  valer  les  dites  rendes  uns  anys  ab  al- 
tres LX  Uioras. 


ALLO. 


Alienat. 

ítem  havia  lo   dit   senyor  lo   dlt  castell  e   loch 
de  Alio.      1 


t 


: '     r'    ' 


Ve^coktéf  de  Róia. 


Lo  dit  castell  e  loch  te  vuy  lo  vescomte  de  Roda 
ensemps  ab  la  jurediccib  déliiiés  rendes  e  altres  drets 
daqaell  quí  poden  valer  cascun  any  pus  de  CX  Iliu- 
ras  sots  lo  titol  quis  segueix*  Es  assaber  quel  senyor 
Rey  En  Johan  vene  al  dit  vescornte  lo  castell  de  Ro- 
ders  per  eert  preu  lo  <]pial  lo  dit  vescomte  pagua  en- 


(  í»5  ) 
tre  diners  e  cautelas.  E  en  apres  lo  dit  senyor  compra 
la  castellania  del  dit  castell  de  Roders  la  qual  era  deis 
hereos  de  mossen  Ramón  de  Perellos  per  preu  de 
XX.^'  solidos  en  paga  e  satisfaccio  deis  quals  lo  dit 
seoyor  y^ie  ais  dits  hereus  lo  dit  castell  de  Alio  los 
quals  hereus  en  apres  han  trasportat  lo  dit  castell  en 
lo  dit  vescomte.  E  en  apres  lo  dit  senyor  ha  donada 
la  dita  castellania  de  Roders  al  dit  vescornte  de  Roda 
ab  retínenla  de  C  Uiuras.  E  aquesta  donacio  ha  feta 
a  el  e  ais  seus  perpetualment  axi  que  en  cas  quel  dit 
senyor  yolgues  restituir  al  dit  vescornte  lo  preu  del  dit 
castell  de  Roders  lo  qual  ha  pagat  entre  diners  e  can-* 
telas  segons  que  dit  es  encara  lo  dit  vescornte  reman- 
gues castla  daquell  ab  lo  dit  salari  o  retinen^a  d0  C 
Uiuras  cascun  any. 


DONACIONS  E  ElfFRÁNQÜlMENTS  ESPARCES  FETS  PER  LO 
SEIVYOR  REY  EN  P.  E  PER  LO  SENYOR  REY  EN  JOHAN  A  DIVER- 
SES  PERSONES  EN  LOS  GOMTATS  DE  ROSSELLO  E  DE  CERDANYA 
DE  QUE  LO  PATRIMONI  DEL  SENYOR  REY  HA  PRESA  GRAN  DIMI- 
iniCIO  SEGONS  QUES  SEGUEIX. 


Universiíats  de  Citara. 

Primerament  lo  saíiyor  Rey  En  Johan  ha  enfran- 
quits  en  franch  alou  los  homens  de  la  universit&t  de 
Qajfa  áA  drat  del  paaqaer  del&  loro  besliars  de  4|ue 
lo  sesyor  Rey  aouCumava  de  hayer  usa  a&ys  ab  al* 
tres  de  XX  eo  XXV  IliuraB. 

Dherses  universiíats  de  Rosseílo  de  Confimt  e  de 

Cerdanya. 

kwi  lo  dtt  senyor  Rey  En  F.  e  eieara  lo  dit  seByor 
Rey  Sft  Mbaa  haü  enfiranquídes  dÍ¥erBM  univienuliato 
e  persones  poblades  eB  RoeseUo  e  en  Cooflent  e  «í 
Cerdanya  e  encara  en  altres  lochs  de  Cathalunya  del 
dret  de  la  leuda  e  paasa^^  que  devien  pagar  de  que 
lo  dit  patrimoni  se  es  diminuit  uns  anys  anys  ab  al- 
tres eotom GCL  Uiuras. 


(196) 

Johan  Fabre. 

ítem  lo  senyor  Rey  En  Jahan  ara  regoant  ha  venut 
an  Johan  Fabre  burges  de  Perpinya  les  postats  e  drets 
senyories  e  dret  de  prelatura  e  fadiga  de  reteñir  quel 
senyor  Rey  havía  en  la  forga  de  Montbran  en  Rossello 
qui  es  forga  molt  notable. 

ídem. 

ítem  lo  dít  senyor  Rey  En  Johan  ha  veñuda  al  dit 
En  Johan  Fabre  la  senyoria  de  la  Yall  de  Sent  Marti 
deis  castells  db  Rossello. 

Mem. 

ítem  hi  ha  yenudes  les  postats  e  drets  senyories  e 
dret  de  prelatura  e  de  fadiga  de  retaair  quel  dit  sea* 
yor  havia  en  lo  castell  de  Areleu  en  Conflent 

Johan  Fabre. 

ítem  ha  yenuda  lo  dit  senyor  Rey  En  Johan  al  dit 
Johan  Fabre  la  jurediccio  ciyil  e  criminal  drets  sen- 
yories luismes  e  foresoapis  quel  dit  senyor  hayia  en  U 
saionia  de  Serdanya  en  térra  de  €onflent. 

Ramón  DabMa. 

ítem  lo  senyor  rey  En  Johan  ha  donat  a  mossen 


(197) 
Ramón  Dabella  tot  lo  cens  dreta  senyoría  forescapi  e 
tot  altre  dret  quel  dit  senyor  Rey  bagues  en  lostal  den 
Perestortes  dins  la  vila  dé  Perpinya. 

Berenguer  Bortafa.    - 

■ 

ítem  lo  senyor  Rey  En  Johái>  a  venut  a  mossen  Be^ 
renguer  Dortafa  la  jnrediccio  quel  senyor  Rey  havia 
en  la  vila  e  termens  de  BruUa  ensemps  ab  X  solidos 
(le  cens  quel  abat  de  Sant  Ginis  fabia  cascun  any  al 
senyor  Rey  e  ab  XY  solidos  de  cens  que  fabia  cascun 
any  En  Berenguer  deí  Vivers. 

P.  de  Bcrga. 

ítem  lo  senyor  Rey  En  Joban  ba  dats  an  P.  de  Ber- 
ga  alguns  censes  menufs  forescapis  drets  e  senyo>ríes 
quel  dit  senyor  Rey  bavia  en  lalbereb  qnel  dit  eñ  P. 
deBerga  ba  dins  Perpínya  e  en  alguns  altres  at- 
bercbs  contiguus  a  aquells. 

Berenguer  Dortafa. 

ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  Joban  ba  donat  a  mossen 
Berenguer  Dortafa  la  jurediccio  e  reculHta  deis  bo- 
mens  del  locb  de  Yingran  qui  dabans  eroD  de  reeu- 
llita  del  castell  Dopol  lo  qual  es  del  senyor  Rey  e  ara 
hanse  a  recuUir  en  lo  castell  de  Tautaull  lo  qual  es 
del  dit  mossen  Berenguer  axi  que  en  cas  de  necesitat 
lo  senyor  Rey  ab  sos  diners  bauria  a  fomir  lo  dit  cas- 


(198) 
tell  Dopol  de  vitualles  e  de  genta. 

JohaiitFabre. 

Itera  ha  lo  dit  senyor  Rey  En  Johan  venudes  an  Jo- 
han  Fabre  burges  de  Perpinya  XXXIII  Uiuras  de  ren- 
da quel  dU  senyor  acustumava  de  reebre  sobrel  dret 
del  pasqoer  del  loch  de  Yin^a  en  Canflent 

VesconUe  Dula. 

ítem  lo  senyor  Rey  en  P.  dona  al  vescomte  Dilla  lo 
feu  e  les  postats  del  castell  de  ParacoUs  en  Conflent. 

Gispert  de  Tregura. 

Itera  lo  dit  senyor  Rey  en  P.  dona  a  niosaen  Gis- 
pert de  Tragura  castella  del  castell  de  Perpenyq  dues 
soraades  de  mena  de  ferré  cascun  dia  les  quals  a  ra-- 
ho  de  XII  diners  cascuna  vallen  lany  XXXVI  Uiuras. 

.  Jacme  Quinta. 

Itera  lo  dit  senyor  Rey  En  P.  dona  an  Jacroe  Quinta 
seriva  dd  senyor  Rey  un  alberch  lo  qual  era  per  ha- 
bitado del  dit  senyor  en  Yilafrancha  de  ConflenL 

ídem. 

Itera  lo  senyor  Rey  En  Johan  ha  donat  al  dit  Jac- 


me  Quinta  L^  somada  de  mena  de  ferré  cascun  dia 
quí  pot  valer  cascun  any XVIII  Uiuras. 

Berenguer  Dolms. 

ítem  lo  senyor  Rey  En  P.  vene  a  measen  Berenguer 
Dolms  la  jurodiccio  q«el  senyor  Rey  havia  en  los  lochs 
de  Pi  de  Mimcet  yle  Toren  e  de  Vuytesa  en  Gonflent 


ídem. 

ítem  vene  lo  senyor  Rey  En  P.  al  dit  mossen  Be- 
renguer Dolms  tota  la  juredicdo  quel  dit  senyor  ha- 
via en  loa  lodis  de  Gaudens  dins  Conltent  e  de  Crou 
dins  Capfir. 

VesconUe  Devol. 

ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  P.  dona  al  vescomte  De- 
Tol  la  )urediccio  deis  lochs  de  Ayga  Tebesa  deis  Pu- 
jáis de  JttUols  dins  Conflent  e  en  una  bastida  que  ha 
dessua  S^anya. 

Güperí  de  Tregura. 

ítem  lo  senyor  Rey  En  Johan  dona  a  mossen  Gis- 
pert  de  Tregura  la  jurediccio  del  castell  e  valí  de  Pe- 
racolls  en  Gonflent 


i  900  ) 
Bernat  Dolms. 

« 

ítem  lo  senyor  Rey  En  P.  vene  an  Bernat  Dolms  la 
jurediccio  del  loch  e  terme  de  Vilarach  dins  Conflent 

Gisperí  de  Tregura. 

ítem  lo  senyor  Rey  En  P.  dona  ai  itaofisén  Gisport 
de  Traerá  la  jnrediccib  del  loch  de  Goma  e  de  Scenils 
dins  Conflent 

Ramón  de  Perellos. 

ítem  lo  senyor  Rey  En  P.  ba  donadt  a  mossen  Ra- 
món de  Perellos  la  jurediccio  regalies  e  altrcs  drets 
quel  dit  senyor  havia  en  los  lochs  e  termes  de  Joch 
de  Finestret  e  de  Sahorla  en  Conflent 

VesconUe  Dula. 

ítem  lo  dtt  senyor  Rey  en  P.  dona  al  veseomte  Di- 
Ua  la  conexeii^a  deis  oficiáis  e  les  aygues  de  tots  los 
locbs  quel  dit  vescomte  havia  e  posAehia  en  Rossello 
e  en  Conflent  en  que  lo  dit  vescomte  no  hagues  jure- 
diccio alta  e  en  los  lochs  on  havia  la  dita  jurediccio  li 
dona  tots  los  drets  e  regalies  quel  dit  senyor  hi 
hagues. 

Guillem  Jorda. 
ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  P.  dona  a  micer  Gui- 


(  201  ) 
llem  Jorda  la  jurediccio  el  pasquer  deis  Cortáis  e  cert 

terme  prop  los  dits  Cortáis  en  Conflent. 

,       Pofíf  dé  Perellos. 

Ítem  lo  seuyor  Rey  En  Johan  ha  venut  a  mosseu 
PooQ  de  Perellos  lo  loch  de  Rigarda  ab  tota  juredic- 
ciü  e  ab  la  jurediccio  deis  lochs  de  Glorians  e  de  Se- 
silla  dins  Conflent. 

Consola  de  Puigcerda. 

» 

Ítem  lo  senyor  Rey  En  Johan  ha  donat  ais  Consols 
e  YÜa  de  Puigcerda  lo  dret  del  mesuratge  quis  pagua 
en  la  dita  vila  del  blat  quis  ven  es  mesura  aqui  e  pot 
Taler  uns  anys  ab  altres  de  XV  en  XX  Uiuras. 

ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  Johan  ha  donat  ais  dits 
Consols  e  Vila  de  Puigcerda  los  ports  de  Cerdanya  los 
quals  en  proprietat  eren  del  senyor  Rey  exceptat  lo 
port  de  Sobiranes  qui  era  propri  de  la  dita  imÍTerai- 
tat  e  podien  valer  uns  anys  ab  altres  los  pasquers  en- 
toro  C  floi4ns  jassia  quel  procurador  reyal  qui  vuy  es 
Dols  vulla  mantenir  en  lur  possessio. 

Guillem  Galcei^an  de  Rocabertu 

Ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  P.  vene  al  noble  en  G. 

Galceran  de  Rocaberti  les  jurediccions  altes  deis  lochs 

de  Palauda  de  Rayners  de  Montalba  de  Costria  e  de 

la  honor  de  Cabrens  en  Rossello. 

TOMO  xii.  14 


(202  ) 


Vescomte  Dula. 


ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  P.  dona  al  vescomte  Di- 
Ha  la  jurediccio  alta  del  loch  del  Soler  davall. 


Vescomte  de  Roda. 

ítem  lo  senyor  Rey  En  Johan  dona  al  vescomte  de 
Roda  la  conaxen^a  e  jurediccio  civil  e  criminal  de  les 
universitats  consds  sindichs  batles  saigs  e  altres  ofi* 
ciáis  6  de  camins  publichs  daygues  e  fluvis  dds  lochs 
que  posseeix^i  Rossello  e  en  Cerdanya. 

Berenguer  Dortafa. 

ítem  lo  senyor  Rey  En  Johan  ha  transportada  en 
mossea  Berenguer  Dortafa  la  jurediccio  civil  e  crimi- 
nal mer  e  mixt  imperi  quel  dit  senyor  havia  en  los 
lochs  Dortala  e  de  Sent  Johan  de  Plan  de  Corts. 

ídem* 

ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  Johan  ha  venut  al  dit 
mossen  Berenguer  Dortafa  la  jurediccio  alta  e  btixa 
que  havia  per  pariatge  e  la  host  e  la  cavalcada  del 
loch  de  Vingran  ab  tota  conexen^a  de  oficiáis  e  de  ca- 
mins  e  ab  totas  altres  regalies  quey  bagues. 


( ios ) 

Ckmsols  DargÜers. 

ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  Johata  per  CC  florins  ha 
atorgat  ais  consols  Dargilers  quel  batle  del  dit  loch 
exerceBoba  la  jurediccio  de  conaob  oficiala  de  camins 
les  quab  coses  acustumava  dé  uaar  lo  ye^ner  de 
Rossello. 

Ahhat  de  la  ReyíU. 

ítem  ha  yenut  lo  senyor  Rey  En  Johan  al  abbat  de 
la  Reyal  de  Perpinya  la  jurediccio  civil  e  criminal 
mer  e  mixt  imperi  host  e  cavalcada  e  altres  drets  quel 
senyor  Rey  hagues  en  los  lochs  de  Tura  e  de  Espira 
exceptat  que  si  ha  retenguda  la  jurediccio  alta  de 
mms  de  ques  degues  seguir  mort  o  mutilacio  de 
membres. 


Alamanda  muller  den  Julia  Garrius. 


ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  Joban  ha  transportada 
en  la  dona  Na  Alamanda  muller  den  Julia  Garrius  tre- 
sorer  seu  la  jurediccio  quel  dit  senyor  havia  en  los 
lochs  de  Sant  Ipolit  e  de  Garrius. 

Vescomíe  de  Roda* 
ítem  lo  dit  senyor  Rey  En  Johan  ha  yenuda  al  yes* 


(804) 
comte  de  Roda  la  jurediccio  alta  del  loch  de  Monner 
e  de  Perellos. 

Berenguer  Dolms. 

Ítem  es  estada  veñuda  per  lo  senyor  fley  En  Johan 
a  mossen  Berenguer  Dolms  la  jurediccio  alta  del  loch 
de  la  Clusa. 


MemORIALE  CEIVAAUM  PRESfefiTLE  QUAflT  DOMimJS    REX    HE- 
CEPIT  m  GOMITATIBLS  RtSCINOKlS  ET  CERRETANIX. 


In  Podio  Cerrelano. 


Primo  hominibus  de  LÍYÍa«  CCCC  solidM* 
Ítem  hominibus  de  Bellver.  CCCC  solidos, 
ítem  hominibus  de  Querol.  CGC  solidos, 
ítem  hominibus  de  Berga.  DCCC  solidos, 
ítem  hominibus  Villae  Begalis.  CCL  solidos, 
ítem  hominibus  loci  de  Formiguer a.  CCC  solidos. 
Ítem  hominibus  de  Pessilla  in  Perpiniano.  CCCC 
solidos, 
ítem  Universitati  Civitatis  Elnae.  DLV  solidos. 
Ítem  hominibus  de  Apia.  CCCLXXX.V  solidos. 
ítem  Comendatorí  de  Baynelas.  CCCCXL  solidos. 
ítem  hominibus  de  Eluolo.  CCCC  solidos, 
ítem  Príorí  de  Spira.  DL  solidos. 

In  Perpiniano. 

ítem  homin3>us  de  Bon  Pas.  •  . 

ítem  hominibus  de  Canoves.  GCCXXX  solidos. 

ítem  hominibus  de  Terrats.  CCXXX  solidos. 


(»6) 
ítem  hominibus  Corniliani  del  Ribera.  CCCLX  so- 
lidos, 
ítem  hominibus  de  Capstany.  CCCC  solidos» 
ítem  hominibus  de  Palau.  DLX  solidos, 
ítem  la  Torra  del  Bisbe.  CCCL  solidos» 
ítem  Priori  del  Camp.  DL  solidos, 
ítem  hominibus  de  Torques.  D  solidos, 
ítem  Priori  Saneti  Stephani.  CCCLXXV  solidos» 
ítem  hominibus  de  PúUestres  stante  domino  Rege 
Perpiniani  solyerunt  CCCXXX  solidos. 

ítem  hominibus  Doria  stante  domino  Rege 
niani  solverunt  GCCXLI  solidos. 


Letra  tramesa  al  senyor  ret  per  hárnau  porta  re- 
GEirr  LA  procvracio  real  dkls  gomtats  de  rossello.et 
de  cerdarya» 


Molt  ah  e  molt  poderos  priseep  e  senyor* 
A  la  Tostara  melt  sacra  reyal  maiestat  humilment 
snpplicant  notifleh  que  he  regoneguts  los  rostros  cas- 
tells  de  Cerdaoyafo  es^Livia  Bellver  oasteU  de  Querol 
e  la  Torra  Cerdana  e  he  fet  inventari  de  les  armes 
qui  en  aqueUti  seo  e  memorial  de  les  obres  neeessaries 
que  jateia  no  íñen  grans  son  be  urgeots  en  gran  cu^a 
daquells  quiu  han.  regit  com  obra  pocha  jaquir  apor- 
ta apres  gran  despesa  e  vergonya  axi  senyor  eom  tos 
he  scrit  de  1»  pla^a  de^  les  cois  de  Perpenya  que  ab 
Deas  he  feta  obrar» 

ítem  senyor  apres  he  citat  lo  Tescemte  DotoI  En  Si- 
cart  de  Lordat  e  tois  los-  altres-  fradataris  Tostres  da- 
questa  veguería  seayor  de  Gerdanya  per  los  feus  que 
teñen  per  tos  &ent  Ubre  apartat  de  regonexences  de 
tots  loa  dita  feus  qui  son  díns  la  dita  Tegueria.  £  sem-» 
blant  senyor  entench  a  fes  deis  feus  de  las  Tegeriea 
de  Conflent  de  Rossello  e  Yailspir  eom  trobarets  sen** 
yor  que  en  lofici  de  la  vostra,  procuracio  son  axi  los 
libreado  Tostares  feus  e»tremesclat»que  es  confusio  da 
eercar  aquells. 


{  208  ). 

ítem  senyor  he  trobat  lo  vostre  feu  de  la  honor  de 
Enveyg  obligat  a  censáis  e  benifets  tot  destroit  et  dis- 
sipat  sobre  lo  qual  ab  consell  de  savi  he  posada  em- 
pana real.  Si  a  la  vostra  senyoria  sera  recorregut  per 
390  placiaus  manar  veure  lo  proces  per  interés  vostre. 

ítem  senyor  he  regonegut  tot  lo  vostre  patrimopi 
daquesta  vegeria  hon  he  trobats  los  empenywaments 
seguents : 

^o  es  primerament  lo  vostre  castell  de  Alio  qui  fo 
empenyorat  p^r  lo  excellekit  Rey  Johan  dalta  recorda- 
do ñrare  vostre  a  mossen  lo  vesoomte  de  Roda  segons 
he  entes  par  mil  liures.  Diose. senyor  que  pot  valer 
eent  liuresf  de  renda. 

ítem  senyor  Im  ppohomens  de  Pnygeerda  teñen  lo 
vostre  castell  dé  Salte^el  qui  fon  doaat  en  feo  per  lo 
excellent  e  glonos  senyor  Rey  En  Pere  de  beoa  me- 
moria pare  vostre  a  móssen  Jacme  de  Pallara  per  pres 
de  XYIII.''^  solidos  qui  apres  lo  vene  an  Johan  de  Lu- 
gano quil  revene  a  lá  universitat  de  Paygoerda*  Dkise 
senyor  que  val  de  renda  XXX  liures  pero  yo  trob  aen- 
yoi*  que  si  a  vostra  senyoria  bagues  plagut  tramettre 
letres  de  créenla  e  provisions  en  a^o  covinents  que  los 
consols  e  promens  de  Puygoerda  vostres  venen  acor- 
dats  de  fer  aci  bon  peu  de  cobmr  voetre  patrímoni  e 
en  lo  preu  del  dit  castell  fer  tMit  per  reverencia  vos^ 
tra  que  merexeran  vostra  gracia  e  merca.  Si  a  la  vos- 
tra senyoria  senyor  plaura  fer  les  dites  letres  yo  son 
apparellat  treballar  hi  de  mon  poder. 

ítem  senyor  la  valí  vostra  de  Yillech  e  lo  delma  de 
Sogol  e  les  rendes  de  Maranges  e  de  la  Sajonia  e  los 


(  909) 
cense»  groMoó  de  Puygoerda  ab  lo  eastell  de  Ai*escot 
M  390  foo  empenyoral  segom  trop  an  Ipolit  Garrias 
per  XXXVI.™  solidos.  Valen  les  rendes  de  les  dites  co- 
ses segons  senyor  he  trobat  per  inibrmacio  daqaells 
qut  les  han  admimstrad^s  90  es  1m  omses  grossos  de 
Pmygcerda  LXXXi  líura  XVIUI  solidos  Marangés 
XXVUll  liures  X  solidos  Villeeh  XXIi  liures  X  soHdos 
Arescot  XVI  liures  X  solidos  Isogol  lili  liures  XI  so- 
lidos la  Sajonia  XVU  liures  que  munten  totes  les  di- 
tes  rendes  .«•;.••.. ^  .  CL^XII  IKures« 

Es  yer  empero  aenyior  que  aprés  lo  dit  Ipolit  Gar- 
rías revene  a  micer  Nicholan  de  Palón  k>  dit  delme  de 
Isogol  e  la  dita  Sajonia  e  lo  caatell  Daveseot  lo  qual 
castell  Dareseot  fon  apres  atorgat  segous  senyor  be 
entes  an  Bort  Daragall  ak  salari  de  XXV  liures.  E  Irop 
senyor  en  loa  libres  anttehs  vostres  de  la  dita'  procu« 
racio  que  no  solía  baver  de- salari  sino  cent  solidos. 

ítem  aenyor  lea  vostres  rendes  Dangostina  e  de  Sliu- 
la  daqoest  comdat  «isemps  ab  daUres  vostres  rendes 

_  ■ 

de  Genflent  forcncí  raíipenyorades  per  lo  dit  excellent 
Rey  Joban  an  Hárch  Pu^l  de  la  sua  eambra;  Diuse 
que  les*  dütea  rendiís  foren  empenyoradeis  per  Xñé^  so- 
lidos quis  diu  li  foren  donats.  per  ¿sotar  de  una  don- 
zella  de  cort. 

Ítem  senyor  les  vostres  rendes^  de  Pratsdo^c^a  e  de 
Salagosa  ab  daltres  son  empenyorades  an  Francesch 
de^Puyg  savi  de  Perpenya  per  XXIL<n  solidos  de  que 
ell  culi  11.™  solidos  censáis  qui  es  a  rao  de  Xl.m  per 
milenar.  Gom  me  paragues  que  vos  senyor  perdiets  en 
^  mes  de  XXI  liura  tots  anys  fiu  li  letra  requisitoría 


(  2*0  ) 
quau  tornas  a  preu  just  áe  que  ses  molt  esquivat  per 
que  ho  remet  senyor  a  Tostra  senyoria.  Mas  per  por 
de  n^u  no  estare  de  dir  la  veritat  lia  hon  veyg  vostre 
gran  interés  senyor. 

ítem  senyor  la  leuda  de  Puygcerda  passatge  e  pes 
6  lo  masell  e  los  taulers  de  la  cort  del  veger  e-  del 
batle  e  los  molins  ab  les  rendes  de  Querol  es  empen- 
yorat  a  mossen  Franeesch^  Bertrán  per  preu  de 
GXXXY.'"  solidos  e  mes  par  que  aquest  preu  sia 
just  com  es  per  censal  de  VIIII.»'  DCXXXXIIU  solidos 
X  diners  a  rabo  de  XIIIL°^  per  milenar  e  si  les  rendes 
munten  mes  es  vostre  senyor. 

ítem  senyor  les  rendes  e  drets  vostres  del  tauler 
deis  clams  e  reclama  del  baile  e  y^uer  de  Puigcerda 
se  solia  tostemps  cullir  per  I  scriva  qum  bavia  XXY 
liures.  E  apres  senyor  lo  dit  excellent  Rey  Johan  do" 
na  lo  dit  tauler  an  Guillem  Gibilli  scriva  seu  e  sobre 
lo  dit  tauler  donali  mes  XXV  liures  per  que  seayor  vos 
perdets  en  a^o  les  dites  XXV  liures  de  renda  part  a^o 
senyor  li  dona  los  censes  del  vegueriu  que  lo  veger 
de  Cerdanya  solia  pendre  per  son  ofieí  e  apres  foren 
ajustados  a  la  procuracio  reyal  per  pobresa  del  ofici. 
Valen  de  X  en  XII  liures. 

ítem  senyor  lo  castell  e  Valí  de  Ribes  fo  empenyo* 
rat  a  mossen  Bernat  de  Pinos  per  XV.»  florins.  Diuse 
que  los  V.™  florins  de  cauteles  de  son  frare  e  apres  li 
son  estats  enadits  altres  X.''^  florins  e  mes  per  deutes- 
de  la  cort 

De  totes  les  dites  coses  senyor  yo  be  parlat  »  mos- 
sen Ton-elles  lo  veger  e  ab  lo  jutge  vostres  daci  per 


(  2H  ) 
¡iifonnar  yostra  senyoría  qui  en  los  dito  afers  li  placia 
provehir  speciafanent  en  trametre  letres  per  la  dita 
reempfo  ais  consals  et  promens  de  Puygcerda.  Mos- 
tré Senyor  Deus  vos  do  vida  longa  e  victoria  contra 
vostres  enemicbs»  Escrite  en  Puygcerda  a  XXVI  da- 
gosU 

Senyor. 

Lo  vostre  humil  vassall  qui 
besant  vostres  mans  et  peus  se 
comana  en  vostra  gracia  e  merce* 

Arnau  Porta. 


(  2i3  ) 


A. 


Argilers Pág.  148. 

Aljama  de  juheus  de  Perpinya  .  171. 
Castell  de  Ariscot    .    •    .    «    ¿    •    ,    .    188. 

Loch  de  Angostrina 186. 

Gastell  de  Alt 191. 

Gastell  de  Alio 102. 


B. 


Gastell  de  la  Bastida .    «    «    .  154. 

Banyuls 170. 

Gastell  de  Belver 187. 

Gastell  de  Bolvir 190. 

Gastell  de  Bar 191. 

Gastell  de  Bellpuig.  . 154. 


C 


Gastell  de  Gochliure 148. 

Gastell  de  Gor^avi 154. 

Gastell  de  Castellnou id. 

Gasa  Fabre  e  4e  Lottesi  •    •     •  156. 

Gastell  de  Glayra .    . 165. 

Loch  del  Gamp 167. 

Loch  de  Gorbera. 170. 

Castell  e  valí  de  Gonat 179. 

Gerdanya 180. 


(«14) 

D. 

Castell  de  Daraleu 180. 

E. 

Castell  de  Sant  Esteve iS9. 

■  •  •  • 

Loch  de  Falla 175. 

Castell  de  Formiguera id. 

I. 
Castell  de  Isogol 185. 

L. 


t  É 


Castell  de  Lauro i  53. 

Leuda  de  Stagell.  -  Emoluments  de  la  eort 

e  molins  del  dit  loch 160. 

Castell  de  Sant  Loreu^ 165. 

Castell  de  Livia i  86. 


M. 


Castell  e  loch  de  lluntesquiu 150. 

Castell  de  Maurelas *    .  158. 

Castell  de  Munbaulo 154. 

Molins  de  Santa  Cilia.     •    .    .  156. 

Yall  de  Morangues 184. 

Castell  de  Musser .    .*.••••    .  191. 


( 213 ) 


N. 


Loch  de  Nafíach 157. 

VikrdeNiula.    .........  187. 

O. 

Castell  de  Opol 161. 

P. 

Vila  de  Perpinya 141. 

YalldePrats 154. 

Portella 166. 

Loch  de  Pollestres 169. 

Castell  de  Puigbaladocs 176. 

Pesquer  de  Conflent .    .    .    .    .  177. 

Villa  de  Puígcerda 180. 

Castell  de  Prats  . 189. 


Q. 


Castell  de  QueroL 182. 


R. 


Castell  de  la  Rocha 149. 

Loch  de  Aeglella t69. 

Castell  de  Roders '    .  178. 

ValldeRibes 183. 


(  216  ) 
Castell  de  la  Rocha  de  Yillech.    .    .    .    .     i85. 


S. 


Loch  de  Stagell .  160. 

Castell  e  loch  de  Salvaterra i6i. 

Cástell  de  Salses i  62. 

Loch  de  Sahorra i  75. 

Sajonia  de  Cerdanya 188* 

Loch  de  Salagosa.     • i  89. 

Loch  de  Santaguell i9i. 


T. 


CasteU  de  Tohir 155. 

Loch  de  Toluges 157. 

Castell  de  Tautahull 160. 

Loch  de  Tresserra 167. 

Loch  de  Torderes. 1G8. 

Treta  de  la  mena  de  Conftent 177. 


V. 


Loch  de  Vernet 147. 

Castell  del  Voló 151. 

Castell  de  Vin^a 165. 

Loch  de  Yilamulacha 168. 

Yila  de  Vilafrancha  de  Confien  t.    •    .    .  173. 

Castell  de  Vin^a 179. 

Yallsebollera 189. 


RENTAS  REALES  EN  1315 


DE  CATALUÑA   VALENCIA   Y   ARAGÓN. 


TOMO  xn  IS 


Í-i<     I      f\ 


<.  w        A. 


.  '  n  .  í  /  , 


I  / 


/     /.  i.. .    1  I  Á  /     /  ^.  i.i  /   I  /    I 


i  •     í  •  I  .         -  I 


En  aqvest  libre  son  cónteitetJDEft  t  sidünd  müIie^üt 

FERTICULARMENflfi  DECLAftÁBAMfEItT  lí^tfeá  ÚÉÁ  fllÉ»í¡ltí^  fjfiBt 
8ENY0R  REY  HA  EN  €ATHALTOYA  EY  Élt  REÜÑE  M}  tAI£NCIA 
ET  EN  REGNE  DÁRAGO.  ENCARE  M  SON  ^RitS  E¥  CDNYÉllíGÜTS 
TOT8  LOS  YIOLARIS  ET  TOTES  LES  ASSIGNAGIONS  FETES  MRL^ 
1>IT  8ENY0R  REY  O  PER  SOS  PREDECESSORS  EN  LES  DITES  REN- 
DES E  LOGHS  EN  LA  FORMA  QUES  SEGUEDL. 


1 1 


En  lany  de  nostre  senyor  de  M.GCCXV  fo  fet  aquest 

libre  per  ma  dé  fVatieetoh  Penriol. 

I'  •  »  .  , 


■  I 


Assi  comensen  les  rendes  qael  seoyt^r  itey^  ba  en 
Cathalunya  e  los  tiohrris  e  Msignacioiis  quedar  ten- 
cessio  del  seiiyor  Rey  e  lie  «te  predeoes^ew '  pHsmá 
en  les  dftes  retidM  'íAcmis  fiébs  bom^M  ^e  «eovaHéirft 
e  altres  homeñs  Út  Gálbafutiya. '     >  .  -       i    > 


,t 


"•   Lo  iUh  "ée  "PiguBré^. 

ScíKddft  bÉréMllo«- 

Valen  les  rendes  áe  Pñgueres  segoas       o^a^s. . 
que  son  acustumades  de  Yondre  uns  anys 
ab  altres  cascun  any.  3000  s. 


(  290) 
ítem  valen  los  esdevenimens  del  dit 
loch  uns  anys  ab  altres  cascun  any  pa- 
gat  lo  salari  del  baüe  que  es  CCC  soli- 
dos lany  tro  a.  300  s< 

£  ea  <)ert  que  en  les  ditesreqdes.  e  es- 
deveoinioas  ha  En  P«  de  FonoUet  cas- 
cun any  per  otor^ment  del  senyorRey 
ad  beneplacitum  IIL™  solidos  barchi- 
nonenses. 


Pontons  Crexell  et  Borrassa. 


Las  rendes  del  csiptell.de  Poatojis  e 
de  Crexell  e  de  Borrassa  valen  cascun 
any  segons  que  son  acustumades  de 
vendí©  uns.  anys  ab  altres.  1500  s. 

Itew  val^  los  esdevenimens  de  la  . 
bft^,  deis  dits  locbs  ca»cun  any  segpns 
^tie  «¿los  tempspaBsatsl^anvalgut  tro  ^.  55  «., 

E  per  aquesta  raho  val  tam  poch  car 
la  jurisdiccio  deis  dits  lochs  se  destreny 
per  lo  bafle  de  Figueres. 

E  en  les  dites  rendes  et  esdeveni- 
mens pren  misser  Dalmau  de  Pontons 
vicecanseller  del  senyor  Rey  per  ator- 
gament  del  senyor  Rey  a  ell  fet  a  vi- 
da sua. 


(221  ) 


Campredan. 


Les  rrades  de  Canipredon  e  tots  los 
esdeyeoimeos  te  lo  noble  en  Jaspert  de 
Castellnou  de  aa  yida  m  «xí  ^ueji  seor 
yor  Rey  no  hi  .pren  res^  E  poden  valer 
les  rendes  caecun  any  tro  a.  .    1000  s. 


Iha  Gmt^Um. 


Les  rmdes  de  Dua  Caatella  valen  uns 
anys  ab  altres^ .  3^  s. 

Ítem  los  esdeyenínens  del  dit  loch  ¥»*  *    . 
len  fort  poch.  . 

Buftuld^ 


Les  rendes  de  BosuldQ  velen  cascun 
any  segons  que  son  acustumades  de  ven- 
dré uns  anys  ab  altres.  2800  s. 

ítem  los  esdevenimens  del  dit  loch  va- 
len tro  a.  ••  . 

En  les  quals  rendes  ha  En  Jacme  de 
Cornelia  cascuii  any  a  violkri  S£  solidos. 


{  9B&  ) 
Tot  lo  romanent  es  assignata  la  mes-* 

8Í0  de  casa  del  senyor  Rey. 


Gerona. 

Les  rendes  ife'Cid^^á'tviteii  CMCitti    '    ' 
any  segons  qué  sbn  adtt^ttltnaklM  de  TeQ-  ^ 
dre  uif^  atíyd  ab  al  tres.  '>  '       '    ^^MOO  si» 

ítem  los  esdevenimens  del  dit  loch 
tro  a.  •  •  • 

En  les  quals  rende»  hti  En  VL  Gibes 
cascun  any  a  violari  IL™  D  solidos. 

Tot  lo  romanent  es  assignat  a  la  mes* 
sio  de  casa.      ••>•.';  ■  .     i 

ítem  lo'tiribut  deis  jaeus  de  Gerona  et 
de  Gerones  ablotá^'cullétá  caseÁMiy 
et  pren  lo  Tresorer  per  lo  senyor  Rey.    I380O  a» 

Totes  les  rendes  damunt  dites  de  Ge^ 
roña  et  trahut  son  asisl^aadteys  ara  ais 
marmessors  del  comte  Durgell  et  a 
aquells  qne  havien  assignacion  en  les 
rendes  de  Ley&ít.  Saltatit  lil;^  solldM  " 
quin  romanen  tt  ib  ttessiO  4é'\^  oaMu    • 

.'•    f  -  i  .'".'. 

Lagostera.  .  ., 

'  '■■  •        ....    V'X     ■     •■      . . 

Les  rendes  del  oasteli 'de  Lagostira  ab 


•     I 


lo6  esdevenimwfii  podwi  vulw  fIMSWV    >    •'  c 
anytroa.    :  6500:  f^ 

Lo  qual  loab  abkis  :toMi<k9»M  m4«->i  .  ¡.  >  .1  .  r 
venimens  teEn.C)uarau(l#<BMh«lhBpti(Ai-      '  . 

violan.  '  •.  li  '    jf  ...••  \  'U  ,'  ■ 

{   .     ..  •  '■  ,   //  ".:•  r   y   ..    :. 

Les  rendes  de  Caules  de  Malaveya  va- 
len cascun  any  segOM  <)iie  son  «cnüjia- 
mades  de  vendré  una  anys  ab  al  tres.       3500  s. 

ítem  los  esdevenimens  del  dit  loeh 
valen  tro  a.         .  ^•  /.  •.  :..  >-  ^.\.  Sl^^^,    ,• 

Les  quals  r«A4ea  et  ««^ev^nijae^fi ««,  i  /  •  , 
Ganbert  Dalalof  .^ti  •  preiik)S  -  per  eH  /^  .  '  < 
Johan  deOodms  mercader  de  Perpinya 
en  paga  de  %WÍ^  .S)(X1V4{[  .«pjidw 
barGhinoneDse»4lá^:dl  f#iiMpi«n:|i  pft^ 
gar  de  una  grw  fMntMat  .et  tAlW:^ 
pagues  quen  soüífttef  jfte  sdHiMil^Mi9(Vq 
any  en  la  fi  de  la  carta  del  deute. 


. »  ^  1.' 


:    / 


• '    .1    '1  •. 


Palomas. 


.    í 


Les  rendes  de  Palamós  valen  un  any 
segons  gtre^sOtt  aVtastttittMlM'  ét  vendré      ' 
unas  anyes  al)  aitireSf  2S5  s. 


(Mi) 
ítem  los  esdttVisnimetis  db\  tfít  tochiiah 
len  tro  á.  75  8» 

En  les  quals^Müdesban  «ssignacio  los 
hereus  den  SittKm  dé  Geronella  de  IL« 
migeres  de  fonnent  et  de  YIII  migeres 
de  ordi  et  de  XY  solidos  en  diners. 

ítem  hi  pren  En  R.  de  Senta  Pau  qui 
no  ha  poyns  a  TiolarL  810  s. 

Sent  Esteve  4e  Palomas  ^ 


Les  rendes  de  Sent  Eisteve  de  Pala- 
mes  valen  caMnn  any  segons  que  seo 
acustumades  de  vendré  ans  anys  ab  al^ 
tres.  600  s. 

E  de  les  dites  rendes  feu  donacío  k> 
senyor  Rey  peM  tots  temps  an  SlfVfoii 
de  Geronella  ^enréré  et  ais  liereils  e 
successora  del  dit&mon  de  GereDeHa;. 


TorreUs  de  Muntgru  (1) 
Les  rendes  de  TorreHa  de  Muntgri 


(i)  Etu  poMft€Í0ii  j¡íf$  m$$  i9Bí€  ^^f^mm  tneamínñ.t^hííáu  en  el 
códice,  y  al  airgen  se  lee  la  aiguienle  neta:  Tots  aqoests  loclis  ha  retuu 
lo  senyor  Rey  an  Bernat  do  GruyUes  et  ha  desfet  lo  cambi. 


(  »5  ) 

» 

Talen  cascun  mj-  seftmn  qaé  son  dcns- 
tumades  de  Tendré  uns  anys  ab  altres.  4  4250  8. 

ítem  talen  los  esderenimens^  de  Toiv 
relia  tro  a.  2000  s. 

En  les  quals  rendes  et  ésdevenimens 
pren  lo  noble  En  Dalman  de  Castellnou 
UL"^  solidos  cascun  any  90  es  11."^  so- 
lidos per  la  guarda'  del  cast^I  á-  elf  et  a 
son  hereumasde  el  M;8<>Utitfs  perpetuáis:        -  . 

Ítem  Iki  pren  En  Gispert  de  País  per 
rabo  de  la  guarda  et  del  estatge  del  pa^ 
lau  del  senyor  Rey  de  Torrella  CC  soli- 
dos ad  beneplaciniBoL 

Ítem  hi  pren  En  Bémat  de  Tous  cor^ 
reu  del  senyor  Rey  a  TÍotart  per  guar^ 
dar  los  boschs  Bt  les  dereses  qoel  sen-^ 
jorReyba  a  Torrella  G€XL  solidos.  Eol- 
tre  a$o  li  a  donada  Id^enyói^  Rey  la  corv 
retoña  de  Torrella  la  <^itl  nó  es  enclo-^ 
sa  e  nos  ven  en*  tes  dites  rendes. 

ítem  bi  pren  labada  del  castell  CXrXX 
solidos. 

E  oltre  90  quel  senyor  Rey  ba  d<)nat 
an  Gisbert  de  País  per  la  guarda  del  dit 
palau  ba  donada  L*  sajonia  qui  val  be 
CC  solidosi  la  qual  sajonia  ne  entre  ea 
les  vendes  de  les  dites  rendes. 

Totlo  romanent  de  les  rendes  damunt 
dites  son  assighades  a  la  roessio  de 
casa. 


Aqüestes  ha  dade»  ora»  la  swyw.  R^jjF 
al  ln{ait:do|i  lAiífn^  ' 


Per^Wjíl§4(3^ 


Les  rendes  <|6t PeratpyM» .Taten^W- 
cuD  any  segóos  quei  fioa  acuMuwades.  4». 
vendré  uns  any^i  a])<  abres.  ,  QSQQi  9»- 

ítem  valen  Im  esdeveoun^ps^  4^1 4it 
loch  de  Perátaliliada.  ,^^.- 

En  les  quals  rendes  preñen  perp^taialii! 
les  dones  de  SMncta  Uliria  i»  la  JII«r  d«^ 
Palamors  per  nws^es,.a  ^t  C  soUda9% 

ítem  hi  pren  labada  del  castell  de  Pe- 
ratallada  cascunaQyCXXjSoUdosIteiáJEa 
Berenguer  Daqnilo,  «4  benaplacUum.p^r 
serviy.  de  I  cav^  armat  CCL  aolidc^. 
ítem  P.  Cerones  per  seaJrfant  rabo  alr 
tres  CCL  soli^oy. 

Tot  lo>emanent  de  les  dites  rendes^ 
es  assignat  a  la  m«s3Ío  de  capa. 


Cn^^iks* 


Les  rendes  de  CFiiyl)99.vali9n.qMeuQ 
any  segons  que  son  acustumades  de  ven- 


(2») 
dre  uDs  anys  éb  ttltrBi¿  --901^ 

Ítem  Talen  los  eadevcniíneihs  delliidh ' 
de  Cruylles.  .... 

En  les  quals  rendes  pren  la  guarda  del 
castell  del  dit  loch  cascan  any  CXX  so- 
lidos. 

Ítem  hi  pren  En  Berenger  ^a  De- 
Tesa  per  rabo  ^iLaua  qae'le.i]Éi.'«iS  db     '  ' 
terme  de  Cniyttdftto/cplal  ilti|Ui>Eta)B«r4^f 
oat  de  Clujdies  lo  havía  assignat  a  tioh 
larL  E  del  qus^;  man  11  i»  saésigiiflife  i|dfltH !         ' 
ge  et  lia  gtiaanyat  per  sentencia  quen 
reeba  tot  90  qma  Iuíbé^  £.  d^ditBerdat' 
de  Cruylles  deü-Wbftf  al  «M^njor  Ré;p'    ' 
de  tot  90  que  mira  éü  dit  ^s  oafoott    . 

Tot  lo  romannn^  de  léSffUtefiüeodeb 
de  Cruylles  es^  asd^|dab.a!la  m^id  Ae 
casa. 


f  • 


.  /   »  t    .  .  í  '  t 


Esclanya  et  Regencons. 

Les  rendes  de  Esclany  et  de  Regen- 
cons  valen  casoim  an^  ae^ds  ^^e  soái 
acustunKtdeB  de  yendise  uns  ioyd.  ab 
altres.  .  1.  1900  s« 

E  aqüestes  reoíka  boÚí  asiigdadea  a  la  . 
messio  de  casa  atilofriadeiMkaMa.M 
dit  locb  responenala  eártAñ  PwataUada. 


(  228  ) 
Tots  aquests  lochs  ha  retuto  ara  lo 
senyor  Rey  an  .Bernat  de  €rtiylles^ 


Gurb. 


Les  rendes  de  Gurb  y$lea  caacm  aay 
segons  que  son  acüatumades  de  vendré 
uns  anys  ab  altrés.  1S50  s. 

ítem  los  esdevenimens  dd  dit  loch  va- 
len tro  a.  100  8. 

Les  quals  rendes  son  assignades-aliMH 
ble  En  R.  Foloh  len  pago  daquells  X.^ 
solidos  quel  senyor  Rey  li  dona  en 
lochs  certs  de  Cathalunya  per  ses  cava- 
Ueries.  E  ara  el  senyor  Bey  ha  «asigna- 
des  les  rendes  del  dit  loéh  al  biabe  de 
Vich. 


Yicfu 


Les  rendes  de  Vicb  ab  loa  eadeveni* 
mens  valen  una  ab  akrea  tro  a.  800  a. 

Los  esdevenimens  sí  negu  ni  ix  van 
ab  aquella  que  treeb  lo  batle  de  Gufb. 

Les  dites  rendes  siwi  aaaignadea  al  no* 
ble  En  K  Folcb  en  pago  deis  dhs  X.» 


(299) 
solidos  que  pren  caseun  any  per  ses 
cayalleries. 

E  les  rendes  quel  senyor  Rey  ha  nor- 
vellament  en  Vidí  per  lo  evsiÁ  qué  hn 
ab  lo  bisbe  de  Vich  son  tro  a  DCC  so- 
lidos. 

Deis  quals  ha  donata  lo  senyor  Rey 
an  Peyro  escoder  de  misser  Dalmau  de 
Pontons  les  crides  que  yalen  tro  a  CG 
solidos.  E  axi  romanen.  500  s. 


Tagamanent. 


Les  rendes  de  Tagamanent  valen  cas- 
cun  any  tro  a.  825  s. 

ítem  los  esdeyenimens  del  dit  lodh 
valen  tro  a.  55  s. 

En  les  quals  rendes  pren  casonn  any 
per  violaii  En  Bort  de  Munt  Cortes  VI 
diners  cascun  dia  que  fa  eascun  any 
CLXXX  solidos. 

Tot  lo  romanent  de  les  ditas  rendes 
es  assignat  a  la  messio  de  casa. 


VíUmajar. 


Les  rendes  de  Vilamajor  valen  cas- 


(830) 
can  any  tro  a  ( me»¡ps  del  Mme  ).         140p  0. 

Les  dites  rendes  son  assignades  an  G. 
Santa  Coloma  a  vi^Uirt;  '!         :  ^  :    .;       '  .    i  -       i 

ítem h¡  es  loéélme  f¿i>^t  viilqr  éiti¿  • 
cun  any  tro  a.  '  ■  •   »  •  •'     40819  ¿. 

Aquest  delme  es  assignat  a  violan  an 
Riambau  desFisiri    '    '.        '•  '        •   •  ^      ;       *» 

ítem  valen  los  6fiNfoir^nráiim«  li^l  dlt: 
loch  los  qual&'preti  lo  bfttle  de  Cairde-    -  '     •    • 
den  e  ^é  Vilamajor  quin  dona  <eMi|p€e  - 
ab  90  qne  reeb  de  Cardedeu  et  poden 
valer  pagat  lo  violan  del  batle  qui  es 
ce  solidos  tro  a.  100  s. 


Cardedeu. 


Les  rendes  de  Cardedeu  valen  cus-* 
can  any  tro  a.  700  s« 

ítem  valen  Iob  Mieveminmím  dtr  la 
baúia  del  dit  léch  A  lé»  esd^v^itoieüs 
del  dit  loch  dd  VUaffUftjdr  tM  a^  S76  s. 

E  les  dites  rendes  ha  donades  lo  seth 
yor  Rey  a  vioteri  m  itianibaü  des^Fw/ 


Catdes  de  Muntbuy. 


Les  rendes  de   Caules  de   Muntbúy 


(151) 
valen  cascun  any  tro  a.  2850  8. 

Ítem  los  esdevenimens  de  la  batlia  del 
dit  ioch  vatefi  ébatiDs  CL  scttidos  qtiey ' 
pren  lo  batle  per  son  salari  tro  á.  50  s. 

Le^  qoals  rendes  son  assignades  al  no- 
ble En  R.  Foleh  eti  pájg^  ^a^éüé^  X.m> 
solidos  (fae  ell  pren  ^en  áltt^ef»  lochi)  át 
Gathalunya  pef  «M  ^carva^rie». 

E  ara  té  les  dites  rendes  lo  bisbe  de 
Yicb  per  lo  cambí  qcreí  fet  ha^  ab  lo  Mtt*  * ' 
yor  Rey. 


.'   « 


I  > 


•  I 


• '  '  \ 


•  \  * 


Sení  P.  4or. 


M      » 


•'it 


Les  rendes  de  Sent  P.  dor  valen  cas- 
cun any  tro  a.  ^  SflOO  s« 

Ítem  valen  los  esdev€»iitti6ni9  ca^cuu 
any  abatut  Id  needelme  ^ley  pren  •  \%  í 
batletrtta.  •  ^^      ■    '    i^^É. 

Les  quals  rendes  son  assigimdes  al    ' 
noble  En  R.  Folch  en  paga  deis  dits  \J^- 
solidos  que  ell  p^én  «obré  algún»  IúkííBí 
de  Gathalunya  per  ses  cat^áAl^ies.  fi^  ará  " 
te  les  dites  rendes  lo  bisbe  de  Vich  per 
lo  dit  cambL 


(  VA  ) 


Rendes  antigüen  de  Bergua  el  de  Berguadá. 


Les  rendes  antígues  de  Bergva  et  de 
Bei^eda  valen  cascun  uiy  tro  a.  2350  s« 

ítem  los  esdevenimens  4e  loysmes 
tro  a.  iOO  8. 

Les  quals  rendes  tíon  assígnades  al  dit 
noble  En  R.  Folch  en  paga  del  dits  X.»^ 
solidos  que  pren  per  ses  cavalleries. 


Rendes  de  Bergua  et  de  Bergueda  novelles. 


Les  rendes  novelles  de  Bergua  et  de 
Bergueda  les  quals  foren  haudes  de  la 
comtessa  de  PaUars  per  lo  oambi  que 
feu  ab  lo  senyor  Rey  valen  cascun  any.  i  1750  s, 

ítem  valen  los  esdevenimens  del  dit 
loch  tro  a.  .  •  . 

En  Jes  quals  rendes  han  assignacio 
los  Preycados  de  Bttrqliinona  de  l\J^  sa- 
lidos a  violaría 

ítem  En  R.  Esquirol  servent  per  vio- 
lar! LX  solidos. 

ítem  hi  pren  la  Casa  de  Sent  Johan  del 
Espital  de  Bergua  per  V  pebordríes  que 


(255) 
hi  assigna  A.  Roger  M.  solidos. 

ítem  dona  hom  cascun  any  a  aquell 
qui  te  et  guarda  el  palau  del  senyor  Rey 
de  Bei^ua  CCCLX  solidos. 

ítem  hi  pren  lo  noble  En  R.  Folch 
per  assignacio  quel  senyor  Rey  Un  ha 
feta  novellament  per  ses  cavalleries  per 
fo  que  li  leva  de  la  assignacio  que  ha-, 
via  en  les  rendes  que  eaitibia:a]>  lo  bis- 
be  de  V^ich  qo  es  en  los  loes  de  Gurb  e; 
de  Seut  P.  dor  et  de  Couleia  áe  Munt* 
buy  V.m  L  solidoa. 

ítem  ha  cambial  lo  senyor  Rey  ab.la- 
bat  de  Sent  Lorens  de  Baga  les  rendes 
de  Balcebra  qui  aoo  de  les  dites  rendes 
et  poden  yaler  de  DCC  a  DCCC  solidos 
ab  los  esdevenimens.  En  axi  qime  la  mey* 
tat  de  les  dites  rendes  son  sues  perpe- 
tualment  e  laltre  meytat  pren  en  paga  de 
Il.m  D  solidos  que  romanien  a  pagar  da- 
quells  III.'"  solidos  quel  senyor  Rey  li 
dona  en  lo  cambi  quels  preña  tant  tro 
que  sia  pagat 

ítem  hi  pren  En  RamoA  DabeUá  loa 
quals  solia  pendre  en  les  rendes  ele  Ley- 
da  et  hals  li  mudats  lo  senyor  Rey  ILi» 
solidos  barchinonesos. 


I  • 


H 


TOMO  XII.  16 


< 


{  254  ) 


Manresa. 


Les  rendes  de  Mantesa  valen  rnrscun 
any  tro  a.  4400  s. 

ítem  los  esdevenimens  valen  tro  a. . . 

En  les  quals  rendes  ha  violan  Na  Be^ 
i*engere  des  Puyol  D  solidos. 

ítem  Na  Sans^perviolari  CLX  solidos. 

Les  quals  rendes  exceptáis  los  (orné 
et  II  parells  de  capóos  quet  senyor  Rey 
si  ha  retenguts  ba  cambíades  ab  lo  bi8«> 
be  de  Vich.  E  pot  valer  90  que  hi  pfen 
lo  bisbe  tro  a  DCC  a  DCCC  solidos. 


Termssa. 


Les  rendes  de  Terrassa  valen  eaacun 
any  tro  a.  .^200 

Ítem  los  esdevenimens  valen  tro  a* « . 

De  les  quals  rendes  pren  En  Bemat 
Marti  batle  per  salan  de  la  dita  batlia 
CCC  solidos. 

Tot  lo  romanent  de  les  dites  rendes  es 
assiguat  a  la  dona  Na  Sibilia  de  Saga  en 
paga  daquells  X.""  solidos  que  ella  ha 


(  235  ) 
assignats  sobre  la  bailiai  de  Barckioona 
a  yiolari. 


1   '.    .  .' 
Asi  comensen  les  rendes  de  Bürchmoná*  =  - 


Leudes  de  les  Moles  de  terfa  de  Barchinana,  ' 


Les  leudes  de  les  Moles  de  térra  de 
Barchinona  valen  tro  a.  '  180  s. 

ítem  les  leudes  de  les  Moles  de  mar 
et  del  cava II  fu^t  ralea  tro  a.       .  3^  s» 

E  aqüestes  rendts  aon  assignades  a  la       . 
dona  SHu  SIbilia  de  Saga  en  paga  da- 
quells  X."*  solidos  que  ella  te  assignats 
sobre  les  rend^  damust  dites. 


•  i 


.1  1 


I  )  • .  > 


>   I 


,  '•   •.., 


Leudes  de  vin  de  mar  tí  de. ierra  de  U  cmM  de 


ítem  valen  lea  leudes  dri  trin  de'  mar 
et  de  térra  de  la  ciutat  de  Barchinona 
tro  a,  1550  i. 

ítem  valen  les  leudes  del  peix  e  de  les. 
olles  de  Barchinona  tro  a.  260  s. 

En  aqüestes  leudes  ha  assignats  la  ca- 


.1 


(  336  ) 
pella  de   Yalldaupe  perpetuáis   CCCC 
solidos. 

Els  romanens  son  assignats  a  la  dona 
Na  Síbilia  de  Saga  a  compliinent  deis 
li.^  solidos  damunt  dits. 


Renda  deis  Maclls  de  Barchinona  et  deis  censáis 

daquelkí. 


Les  rendes  deis  Maells  de  la  ciutat  de 

Barchinona  et  deis  censáis   daquelles 

rendes  valen  cascun  any  segons  que  son 
acustumades  de  vendré  uns  anys  ab  al- 

tres*  1550 

En  les  quals  rendes  prén  En  R.  de 
Conit  cavaller  per  rabo  de  f a  muUer 
cascun  any  perpetuáis  DLX  solidos.  E 
aqnests  pren  per  interesse  de  M.  mor- 
batins  quel  pare  de  la  dita  dona  presta 
al  senyor  Rey  En  Jacme  et  deis  quals  na 
assignacio  del  dit  senyor  Rey  En  Jacme. 
ítem  hi  ha  assignats  En  Berenguer  de 
Finestres  a  violari  X  morbatins  que  va- 
len XC  solidos. 

Totlo  romanent  de  les  dites  rendes 
es  assignat  a  la  dona  Na  Sibilia  de  Sa* 
ga  en  paga  deis  X.'"  solidos  damunt 
dits. 


(237) 


Rendes  deis  Melins  Reyals  dd  senyor  Reif  de  la  chUat 
de  Barchifwna  et  de  la  Fameria. 


Les  rendes  deis  dit»  nudihede)  sea^ 
yor  Rey  valen  caacun  hn^  ab  la  Pac- . 
nería.  SaiMX)  s. 

E  en  aquesta  venda  senclou  'so  que  al*^ 
guns  forestershí  han  qui  hi  preñen  lar 
part  per  ma  del  batle  e  son  aqvests:  En 
Jacme  (abastida  &iwon  d^s  Lor  per.  En 
G.  ^a  Rocha  et  per  lareu  den  Romeu 
Gerart  et  per  En  Be  mal  Daversso.  En- 
cara (O  quey  preAeii  los  hereiis  den  Si- 
món de  Vich  et  aqo  que  hi  preñen  lo 
comprador  ho  met  en  compte  al  aenyof 
Rey  en  les  díte  XXH.'"  solidos. 

ítem  hi  meten  los  dits  comprados  los 
censáis  anticha  que  ha  assignats  a  Yall- 
daure. 

Primerament  miontahí:  part  quey  pren 
Jacme  (¡abastída  per  IL^  moles  et  II 
quartans  quey  ha  per  compra  que  A  (!a« 
bastida  pare  sen  ne  feu  den  P.  Boyl  a 
qui  lo  senyor  Rey  lo  havia  donat  et  pot 
valer  eascun  any  tro  a  IIII.^  solidos. 

ítem  munta  la  part  quey  prénetfi  los; 
hereus  de  la  doáa  Na  Berengarona  mu* 


(  288  ) 
11er  que  fo  den  Romeu  Gerart  en  lo  mo- 
li  que  te  el  casal  del  Clot  el  molnar  de 
Bftrchiftonft  lo  ^ual  li  veae  lo  senyor 
Rey  Namfosper  alotí  per  preu  de  XIIIÍ  »* 
solidos  et  am  carta  que  fo  feta  Yll  ka- 
lendas  marcii  anno  M^CC<^XC^  la  qual 
carta  es  registrada  en  le  libre  o  registre 
de  la  batlia.  .  ^:*  E  nds  troba  que  bi 
agües  oñrCá.de  gracia.  Empero  creu  que 
en  les  sentencies  qqen  Jacme  de  Bieayn 
dona  apres  la  fi  del  senyor  Rey  Na«áft)k 
se  trobara  qué  lá  dita  Tenda  fo  revocada 
paguant  lo  senyor  Rey  a  la  dita  dona 
los  dits  X[IIL")'8olidoset|)renbi  caacun 
any  entorn  de  DC  a  DCC  solidos. 

ítem  munta  la  papt  que  pren  En  Ber« 
nat  Daverso  e»  lo  moHqoe  te  el  casal 
del  Clot  veyll  lo  qoal  li  dona  la  senyor 
Rey  a  vida  sua  ab^carta  qoi  fo  feta  Vlll^ 
idus  madii  anno  M.CGCYIII.  E  munta 
(O  que  pren  cascun  soiy  tro  a  DG  q  a 
DCLXXX  solidos. 

ítem  munta  la  part  quey  pren  En  Si* 
mon  des  Lor  áb  les  11.^  mo1)es  q^e  te 
qui  foren  den  O.  ^a  Rocba  de  DGCGC 
a  M.  solidos. 

ítem  munta  la  part  quel  senyor  Rey 
pren  en  lo  molL  appellat  Carbooell  la 
qual  part  preñen  los  herevs  dea  Stmoa 
de  Yich  per  inleresse  da90  quels  es  de* 


I  >  i 


/ 

f 

I 


(  339  ) 
gut  per  la  corl  Jo  DC  a  DCC  j»olidos. 

Ítem  iDunta  ^fi  qmls.ctoíssft^éof  m^-* 
ten  en  compte  al  senyor  Rey  deis  cen- 
sáis que  fá  doiuii:  w  B^naftdf^lütoñwon 
per  raho  de  VaU4«uw  et  ab  \w  LXXV. 
solidos  que  lex#^  les  dopes^d^  Sept  V^ 
de  Barchinona  que  fayen  censáis  Jos 
quals  censáis  9cní  GC  sqíüw  <^€t  i^irei- 
nen  en  lo  molí  ^n  @u|)il>^r|;  de  lütiya 
DCXCV  solidos. 

E  axi  rauntaría  i¡o  dek  f(Mne)9laero  et  po 
deis  eensals  qoe  meteiQ  en  eonpte  u*o  a 
VUI.™  solidos. .  • 

ítem  preñen .  09  les  diteSi  r(|iide9  deis 
molins  lesmanoireted  de  BarchoiQfiafMir- 
petuals  DCCXX  wlídes. 

ítem  hi  prea  £n  *F«  de  VilftrdeU  <iW ' 
es  baile  deis  dits  molins  Vi  dioers  oaa^ 
cun  dia  que  fan  Imiy  CLKXX  solido^. 

ítem  hi  preo  layguador  oaseifn  aay 
tro  a  CCCLX  solidos .  .        ' 

ítem  hi  pren  En  Badia  scriva^dels  dits 
molins  poc  mes  o  meays  wgoip  que  Uat 
val  CCXL. 

ítem  hi  pren  En  P.  March  per  la  mol- 
tura que  hi  deu^  pendue  14)11  ^Udos» 

ítem  hi  prea:6filaf9m¿«  .  •  •  •  de  la 
cambra  del  seRyor  Rey  poc  1114)3  o  iqwys 
CCCLX  solidos.  ' 

Itera  hi  pren,£¡a  G.  Jord^  II  qqartfos 


.1  t      : 

<  r 


1 


r      / 


(ilO) 
de  forment  molto  que  Talen  segon  que 
blat  val  de  DCCXX  soKdos  a  DCCXL 
solidos. 

ítem  hi  pren  Eb  Bertrán  Riqner  quels 
hia  a  yiolari  caseim  any  CGC  solidos. 
Aquests  son  ara  assignats  a  les  Menore- 
tes de  Barchinona. 

ítem  en  G.  Lobet  frare  del  P.  Lobeft 
per  II  quartans  de DCCXX  soli- 
dos a  DCCXL  solidos. 

ítem  hi  pren  la  nudríssa  qui  fo  de 
dona  M.  filia  del  senyer  Rey  altres  II 
quartans  de  DCCXX  a  DCCXL  sólidos. 

ítem  En  Polit  qui  ha  assígnacio  a  vio- 
lan sobre  la  Farnería  de  CCC  solidos. 

Ítem  en  P.  de  Cardona  qui  gaarda  lo 
Palau  de  Barcbinona  qui  hi  pren  de  vio- 
lan sobre  la  Farnería  CCXL  solidos. 

ítem  En  G.  de  Quadres  de  la  betella'- 
ria  del  senyorRey  I  [I  dinei's  tots-diea 
qui  fan  lany  XC  solidos. 

Suma  que  munten  los  damunt  dits 
violarís  et  salaris  mes  de  V."^  solidos. 

ítem  hi  pren  madona  Na  Sibilia  de 
Saga  a  qui  fallen  a  compliment  deis  dits 
X."^  solidos  V.in  solidos  a  vegades  mes  o 
menys  segons  que  les  rendes  de  Barcbi- 
nona en  (jue  ella  ha  assignacio  se  venen. 


(241). 
ítem  meten  en  conste  los  comprada 

les  obres   reyals  necesarios  qui  si  fan 

les  quals  fan  lo  baüe  él  scriva  deis  mo- 

lins  qui  les  donen  serites  per  menut  el 

compte  es  a  cegados  mólt  a  yegades* 

poch. 

ítem  meten  en  compte  \o$  dita  com* 
pradors  les  vagues  d^  moUns^^iui  a 
v^ades  a  mal  temps  munten  a  graa. 
quantitat  et  a  vegtfdes  <  a  cominal  mas 
tots  temps  hia  '▼agiies. 

ítem  lo  bade  goneiral  hi  a  a  fer  tots 
anys  obra  novella  qui  munta  a  vegadefi 
a  quantitat  de.  ...  « 

ítem  hi  a  assignacio  lo  noble  Eü  R« 
Folch  per  ses  cavalleries  no  contrestant 
negune  assignacio  M.  solidos. 

E  tot  90  que  sobre  de  les  dites  rendes 
es  assignat  a  la  Dona  Na  Sibilia  de  Saga 
en  paga  dasso  que  lí  es  degut  de  90  que 
li  es  fallit  de  tempd  passut  que  tnunta 
be  a  VIlL>n  solidos. 


Tribuí  deis  Juh&us  de  Barchinona. 


Lo  tribut  deis  jae^s  de  BarcbincMia 
val  cascun  any.  34000  s. 

Los  quals  son  assignats  axicomse  se- 
gueix: 


(242) 
Primerameat  hi  prea  lo  noble  Eq  R. 

Folch  XIIll.i"  solidos. 

ítem  hi  preo  la  dona  Na  Sibilia  de 
Saga  a  violari  V  »  solidos. 

Ítem  hi  prea  £n  Bernat  Ricart  a  vio- 
lan 111.°^  solidos. 

ítem  son  assignats  los  quals  sobre  de 
la  dita  quantitat  a  la  idmbío  de  la  casa 
del  senyor  Rey.. 

Daquests  11.°^  solidos  mana  dooar  lo 
senyor  Rey  an  G.  de  Xanesveres  M»  so- 
lidos et  els  romaneos  romanen  a  la  dita 
messio  de  casa. 

E  axi  son  tots  los  dits  XXIIIL><^  so- 
lidos complits  m  la  dita  fbrma. 


Quintar  de  Barohmma. 


Lo  quintar  de  Barohinofá  ten  per  lo 
senyor  Rey  en  G.  Oulomar  jutge  .de  la 
cort  a  cens  de  XX  morbatins  que  son.  i80  s» 

E  daquests  ne  paga  lo  dit  G.  Olomar 
a  la  esgleya  et  son  perpetuáis  C  solidos. 

E  tot  lo  romanent  pren  la  muUer  den 
G.  Corroger  ^aieorere  sartre  del  senyor 
Rey  qui  hi  pren  a  violari  CL  solidos.. 

E  axi  dago  no  sobre  ires^ 


(  243  } 


Leudes  éd  Rmdór  de  Barekinona. 


Les  leudes  ddl  Roudidr  da.Batchhiona 
son  establidesate.hweM'dtti.Beneiisiier  -■ 
May  oí  an  Miehel  Marchet  et  an  Bemat 
Marchet  et  valen  de  renda  tro  a.  4000  s. 


Leudes  qud  senyor  Rey  solía  pendre  et  haver  en 

Barchinotia. 


Les  leudes  qubl  i&txfof  Rey  soliá  ha^ 
ver  en  Barchioona  valen  de  i^endatrb  a*-  6000  s. 

E  el.aetiyor  Rey  establiles  an  Bernat 
Marchet  et  ais  hereua  d^h-^P.  Burgués  a ' 
cens  de.  .  .  .  .' 


.  •  .        ■       .  /    ■     ,,.,•.•:■ 


«  *      É 


Molins  del  Coll  de  la  Qelada  de  Bar  chimba. 


ft  ■    • 


La  renda  deis  molins  del  'coll  do  la 
(pelada  de  BarcUakona  Talen  oascaa  any 
tro  a.  3000 

E  el  senyor :  Rey  estabules  a«»  P«  dez 
Ledo  scriva  setia  céns  de»  •  .  ;  .  • 


(  244  ) 


BatUa  de  Barckinona, 


Los  esdevenimens»  de  la  batlia  de  la 
ciutat  de  Barchinona  valen  cascan  aáy 
/  troa.  3000  a. 


Vüafrancha* 


Les  roldes  de  Vilafrancha  valen  cas- 
cun  any  tro  a.  7000  w^ 

ítem  los  esdevenimens  de  la  baüia  del 
dit  loch  de  Yilafrancha  valen  cascun 
any  tro  a,  300^  a* 

En  les  quals  rendes  et  esdevenimens 
ha  as&ignacio  la  dona  Na  Brunissen  de 
Gervello  a  violari  Y.i°  solidos. 

ítem  En  Bertrán  de  Canelles  a  violari. 
M.D  solidos. 

ítem  la  muller  den  G.  Torroge  perpe- 
tualment  la  meytat  de  la  sajonia  que  val 
CCCC  solidos  cascun  any. 

ítem  En  G.  de  Mirambell  a  violari 
CCG  solidos. 

ítem  se  ha  a  levar  deis  diñara  damunt 
dits  la  messio  ques  fa  nes  fara  en  lo  plet 


(248) 
quies  entrel  senyor  Rey  e  lalmoyna  deis 
fets  de  les  PeraUtdes. 


Font  Rubia. 


Les  rendes  del  castell  de  Font-pubia 

poden  valer  cascun  any  tro  a 

E  son  assignades  an  Ramonet  de 
Mediona  per  IL»  morbetins  qael  senyor 
Rey  li  ha  donats.  En  axi  que  prenga  las 
rendes  et  fassa  snes  (M'  quel  senyor  Rey 
baja  pagada  la  dita  quantitsfti 


Bruch  et  Qa  Guardia. 


Les  rendes  deis  castells  de  Bruch  et 
de  Sagnardia  poden  valer  oascun  any 
tro  a 

Les  quals  rendes  te  a  violari  En  Ra- 
monet de  Mediona. 


Apkra  et  Agualadu. 


Les  rendes  de  Apiera  poden  valer  cas- 


(  246  ) 
cun  any  tro  a  XII.»  solidos  ab  lis  es-* 
deyenimens.  Ítem  les  rendes  de  A^uárt 
lada  ab  los  esdevenimeus  IIL'"  solidos. 
E  axi  poden  valer  cascun  any  entre  am- 
dos  los  dits  loes.  i 5000  s. 

E  totes  les  dites  rendes  son  assigna- 
des  al  noble  En  R.  Folcb  de  sa  vida. 


Araprm/^a. 


<  t  I   I 


Les  rendes  del  ebstell  Dalm^runya  po-, 
den  valer  cascun  any  tro  a.         .      >       1500  a« 

ítem  poden  valer  los  esdevenimens 
tro  a.  i20  s. 

E  les  dites  rendes  son  assignadi»  a 
violari  an  Galceran  ^a  Cort 


T^rreffWéL 


■      ■ 


Les  rendes  de  Tarregona  valen  cas* 
cun  any  al  senyor  Rey  tro  a.  4700  s. 

E  daquestes  ha  assignats  lo  senyor 
Rey  cascun  any  a  lia  obra  del  oaetell  de 
Tarregona  11."*  solid(»s. 

ítem  hi  pren  En  F.  de  Manresa  per- 
petuáis M.  solidos. 


\ 


(247) 
ítem  hi  pren  per  Ttolari  iNa  R.  Goíás-  • 
cha  C  solidos. 

E  tot  lo  romanent  es  assignat  al  no- 
ble Ed  P.  de  Queralt  per  rabo  de  les 
cavalleries  que  te  del  senyor  Rey. 


V(ük  et  SaiMd  María  de$  Pia. 


Los  rendes  de  Valls  eb  de  Sania  Mar  i 

ría  des  Pía  valen  oMcqn  any  tiio  a.     '    Í9r75. 

ítem  vaka  los  esdevenimens  del  dit    . 
loch  tro  a.  .    i      <  •   55  & 

E  les  dítes  rendes  et  esdeveoilfiiens    .. 
son  assignades  al  noble  En  P.  de  Que^ 
ralt  per  rabo  de  les  di|es  eeyaUei^ies, 


Cambrils. 


Les  rendes  de  Cambrils  valen  cascun 
any  tro  a.  1500  «. 

ítem  valea  los  esdevenimens  cascun 
any  tro  a.  100  s. 

£1  senyor  Rey  ba  assignades  les  dites 
rendes  al  noble  En  G.  Dentensa  per 
M.CCCL  solidos  queyha  dassignacio  los 
({uals  pren  en  paga  daquells  YL!"  solidos 


i . 


(-248) 
quel  senyor  Rey  ti  asslgna  dé  sa  vida 
sobre  les  rendes  Duxo  (1). 


La  Montanfü  de  Prades. 


Les  rendes  de  la  Montanya  de  Prades 
valen  cascun  any  ab  los  V  loes  de  la  di- 
ta montanya.  20000  s. 

ítem  los  esdevenimens  e  les  batlies 
deis  dits  loes  valen  eascun  any  ab  les 
questes  tro  a.  5000  &. 

E  totes  les  di  tes  rendes  et  esdeveni- 
mens  son  assignades  ais  marmessors 
del  noble  Comte  Durgell  per  interesse 
tro  sien  pagats  del  deutedel  preu  del 
comdat. 


Monblanch. 


Les  rendes  de  Muntblanch  valen  eas- 
cun any  tro  a.  5000  s. 


( 1 )  Este  párrafo  se  baila  escrito  al  máijen,  como  en  snstitacion  de 
otro  tachado,  en  el  que  se  leen  las  siguientes  palabras:  E  aqüestes  rendes 
son  assignades  a  la  messio  de  la  casa  del  senyor  Rey. 


{  *48) 
ítem  los  esdevenimens  valen  tro  a.      350 
Les  quals  rendes  et  esdevenimens  te 

la  molt  alta  dona  Alienor  muUer  del 

senyor  Infant  don  Jacme. 


Esprats  Sent  Marti  et  la  Manresana^ 


Les  rendes  Desprats  de  Sent  Marti  et 
de  Sa  Manresana  valen  cascun  any  tro  a.  700  s. 


Argensola. 


Les  rendes  Dargensola  valen  cascun 
any  tro  a.  600  s. 


Vissiana  Muntfalco  Rubiola  et  Biure. 


Les  rendes  de  Vissiana  et  de  Muntfal- 
co et  de  Qa  Rubiola  et  de  Biure  valen 
cascun  any  tro  a.  800  s. 

E  totes  les  rendes  deis  loes  escrits  en 
aquesta  pagina  son  en  Segarra  et  son 
assignades  al  noble  En  P.  de  Queralt 
per  ses  cavalleries. 

TOMO  XII.  17 


t 


.  « 


)  ■  .  i 


(280  ) 


Tim9r. 


Les  rendes  do  Timor  valen  cascun 
any  taro  a.  560  s. 

En  les  quals  rendes  ha  assignacio  En 
P.  de  Mediona  ad  beneplacitum  (X  so- 
lidos. 

Pallarols. 


Les  rendes  de  Pallarols  valen  cascun 
any  tro  a.  250  s. 


Muntmaneu  et  Sa  Páladella. 


Les  rendes  de  Muntmaneu  et  de  ^a 
Paladella  valen  cascun  any  tro  a.  340  s. 


Guardia  Patosa. 


Les  rendes  de  la  Guardia  Palosa  va- 
len cascun  any  tro  a.  620  s. 


<  254  ) 


Puigalt. 


Les  rendes  de  Puigalt  Talen  cascun 
any  tro  a.  550  s. 


SadAho  et  Riber. 


Les  rendes  de  Sadaho  et  de  Riber  va- 
len cascun  any  tro  a.  240  s. 


SelUenioli. 


Les  rendes  de  Sententoli  Talen  cas*»   » 
cun  any  tro  a.  240  s. 

Les  rendes  de  aquests  VII  loes  da- 
munt  en  aquesta  carta  contengudes  son 
assignades  al  noble  En  Berenger  Dan- 
gleola  a  XV  anys  los  quals  comensaren 
X.^  kalendas  deeembrts  axuio  Domini 
M.<^CCGIX  lo  qual  dia  la  carta  del  ator- 
gament  fo  feta.  E  fíait  \o  dit  temps  de 
XV  anys  ba  atorgat  et  donat  lo  senyor 
Rey  al  dit  noble  de  gracia  II.™  solidos 


(  SS2  ) 
p«r  V  anys  sobre  les  dites  rendes  cas- 
cun  any  apres  los  dits  XV  anys. 


Munt  Cortes. 


Lo  loch  de  Munt  Cortes  ha  donat  lo 
senyor  Rey  an  Berenger  de  Jorba  per  a 
tots  temps  a  ell  et  ais  seus  a  serviy  de 
I  cavall  armat.  E  el  senyor  Rey  hasi  re- 
tengut  mirimperi  et  host  et  cayalcada. 


Copons. 


Les  rendes  del  loch  de  Copons  ha 
donades  lo  senyor  Rey  an  Jacme  de  Co- 
pons de  sa  Tida« 


Gaver. 


Les  rendes  de  Gaver  poden  valer  cas- 
cun  any  tro  a.  i50  s. 

En  les  quals  rendes  ha  perpetuáis  la 
casa  de  Sent  Antoni  de  Cervera  C  soli- 
dos jaccenses. 


(M5) 
E  tot  90  que  roiuan  de  les  ditec^ rendes 
pren  En  Geraldi  Duluga  de  sa  vida. 


Cervera. 


Lea  rendes  de  Cervera  valen  cascun 
aoy  tro  a.  141000  s. 

ítem  los  esdevenimens  de  la  baüia  del 
dit  loch  de  Cervera  valen  easeon  any 
tro  a 

En  les  quals  rendes  ha  de  violari  per 
sea  cavalleríes  lo  noble  En  G»  de  Hun* 
cada  IIILm  solidos. 

ítem  hi  pren  lo  Monestir  de  Santos 
Creus  per  rabo  de  una  capellanía  qüd 
senyor  Rey  hi  establi  CCCC  solidos. 

E  ara  lo  senyor  Rey  en  lo  cambi  que 
feu  ab  lo  bisbe  de  Vicfa  bali  cambiados 
de  les  rendes  del  dit  loch  CXYI  mige- 
res  et  I  quartera  V  puyerons  dordi  a  ra- 
bo de  V  solidos  la  migera  que  muntá 
DLX&Xnii  solidos.  En  aytal  condicio 
que  del  luyame  que  pervendra  deles 
honor  per  ques  fan  les  ditea  migerea 
baja  lo  senyor  Rey  les  11.^  parts  et  el 
biabe  la  ter^a  part«  ítem  ba  escambiats 
lo  delme  del  forment  del  dit  loeh  et  dd 
ordi  et  de  la  mestura  et  de  la  avena  et 


(ÍS6) 
ta  batlia  cascun  any  tro  a.  350  s.  }. 

E  en  les  dites  rendes  et  esdevenimens 
pren  lo  baüe  per  son  salari  M.  solidos 
jaccenses. 

ítem  hi  preñen  les  sors  menors  de 
Leyda  M.  solidos  jacemses. 

Itein  hi  pren  En  R.  Gibos  D  solidos, 
jaccenses. 

ítem  Michel  Dun  Castello  CLXXX 
solidos. 

ítem  P.  de  Penafreyta  per  guarda  del 
castell  de  Leyda  CL  solidos. 

ítem  hi  pren  En  Johan  Sanf  per  vio- 
lari  cascun  dia  XII  diners  que  fan 
CCCLX  solidos. 

ítem  hi  pren  En  Johan  Ruvira  sar* 
tre  per  yiolari  cascun  dia  XII  diners 
jaccenses  que  fan  CCCLX  solidos  jac- 
censes. 

ítem  hi  pren  Na  Mingueta  Doscha  IIII 
diners  jaccenses  cascun  dia  per  violart 
que  munta  per  I  any  CXX  solidos  jac- 
censes. 

ítem  hi  pren  En  Bernat  des  Soler  de 
Rabinat  YI  diners  jaccenses  cascun  dia 
per  violari  que  fan  per  I  any  CLXXX 
solidos. 

ítem  hi  pren  Na  Ramona  de  Rubio  et 
Nastorina  per  violari  cascun  any  LX 
solidos  jaccenses  90  *  es  cascun  día  II 


(  Í57  ) 
dioers  jaccenseft  et  I  cafis  de  forment 
segons  que  Tal. 

ítem  hi  pren  En  Bemat  Percasset 
cascuD  dia  XII  dioers  jaccenses  cascun 
día  per  violari  que  fan  per  tot  I  atíy 
CCCLX  solidos. 

ítem  hi  pren  la  nobla  dona  Infanta 
dona  Blancha  cascun  any  IL™  DCXL 
solidos  jaccenses. 

ítem  Naperici  Munter  cascun  dia  per 
yiolari  XII  dinerS'  jaccenses  qui  fan  per 
I  any  CCCLX  solidos. 

ítem  hi  a  Nesteve  Qsí  Redorta  alssig- 
nacio  de  I  gran  quantitat 

ítem  en  les  dites  rendes  preñe  cascun 
any  Na  M.  Solivera  a  violar!  CCCLX  so* 
lidos  barchinonenses. 

ítem  hi  pren  En  R.  Dabella  a  violari 
IL^  solidos  barchinonenses. 

ítem  de  les  dites  rendes  se  preñen 
cascun  any  a  ops  de  la  obra  del  castell 
de  Leyda  tot  90  quen  román  de  les  dites 
rendes. 

ítem  ha  hom  a  pendre  en  compte  al 
comprador  de  les  rendes  per  raho  de  la 
caldera  et  de  la  mesura. 

En  les  dites  rendes  son  ara  assignats 
per  lo  senytír  Rey  ais  marmessors  del 
comte  Dui^ell  \l.^  solidos  jaccenses  en 
esmena  de  la  térra  que  ara  ha  hom  re- 


(  258  ) 
tuda  an  Bernat  de  Gruilles  et  tots  los 
demes  deis  violaris  qni  eren  assegurats 
ais  sobredits  lurs  ha  hom  assignats  so- 
bre les  rendes  que  tenia  hom  a  la  mes- 
sio  de  la  casa  en  Cathalunya. 


Almassélles. 


Les  rendes  Dalmacelles  poden  valer 
cascun  anv  tro  a 

En  les  quals  rendes  pren  En  G.  Ga- 
Uissa  per  violar!  D  solidos  jaccenses. 

E  tot  lo  romanent  pren  en  paga  dasso 
que  li  es  degut  per  la  corL 


Guiminells. 


Les  rendes  de  Guiminells  poden  va- 
ler cascun  any  tro  a.  70  s. 

E  totes  les  dites  rendes  ensemps  ab 
les  peytes  questes  cenes  monedatge  ca- 
lonies  reensons  dost  et  ab  tots  altres 
drets  te  En  R.  de  Bolas  de  vida  sua.  £ 
apres  la  mort  dell  que  hi  preña  lo  seo 
hereu  D  solidos  jaccenses  cascun  any 
tro  que  sia  paga!  daquells  M*  inorabe- 


( sra ) 

tíos  qnel  senyor  Rey  li  dona  et  qiie  nols 
preña  en  paga  del  dit  dente. 


Almenar.     • 

Les  rendes  Dalmenar  no  pren  lo  sen- 
yor Rey  mas  pren  los  esdevenimens 
que  poden  valer  tro  a.  150  a. 

£  el  dit  loch  teñen  los  marmessorí^ 
del  noble  compte  Durgell. 


Muntayana.  Areny. 

Lo  loch  de  Muntany  es  atribotak  et  fa 
cascun  any  per  tribut  200  s.  j. 

ítem  Areny  altres.  200  s.  j. 

E  totes  les  rendes  et  esdevenimens 
daquests  II  lochs  dessus  dits  ab  Pallars 
jusa  son  assignats  al  noble  En  R.  de 
Cardona  per  cavalleries. 


Los  loes  Dalos  et  de  Meya. 


Valen  los  loes  de  la  térra  Dalos  etde 
Meya  entre  les  rendes,  els  esdevenimens 
cascun  any  tro  a.  10000  %.  ]. 


( aeo ) 

Aquest  loch  teñen  los  marmessors  del 
noble  comte  Durgell. 


Camerasa  Cubells  et  Mungay, 


Valen  les  rendes  de  Camerasa  et  de 
Cubells.  o  de  Mungay  cascan  any  ab  los 
esdevenimens  tro  a.  2000  s.  j. 

E  totes  les  dites  rendes  et  esdeveni- 
mens son  assignats  ais  marmessors  del 
noble  comte  Durgell. 


Santa  Linia  et  Larens* 


Valen  les  rendes  de  Santa  Linia  et  de 
Lorens  cascun  any  ab  los  esdeyenim^as 
tro  a.  3000  s.  y 

E  tenenles  los  marmessors  del  comte 
Durgell. 

Tortosa. 

Valen  les  rendes  de  Tortosa  ab  los  es- 
devenimens tro  a.  40000  s» 

Tortosa  te  la  senyora  Reyna  qui  pr^i 
totes  les  dites  rendes  et  esdevenimens. 


(961  ) 


A8si  comensen  les  rendes  quel  senyor  Rey  ha  en  lo 
regne  de  Valencia  dassa  el  Riu  de  Xuquer  e  los' tío- 
larís  et  assignacíons  que  per  concessio  del  senyor  Rey 
o  de  sos  predecessors  preñen  en  les  dites  rendes  al- 
eaos richs  homens  et  cavallers  et  altres  homens  del 
dit  regne. 

Valencia.  {1). 
Primerament  la  taula  del  pes  de  la 


( 1 )  El  sísterai  seguido  hasu  aquí  fmra  consignar  ordensdsoiente  los 
réditos  de  las  iMblaciones  y  la  distribución  de  los  mismos  Tsria  algnn 
tanto  en  la  parte  qne  corresponde  al  reino  de  Valencia  ,  pues  no  precede 
i  cada  relación  particular  de  un  pueblo  el  nombre  del  que  en  esta  se  cita, 
7  las  distribuciones  y  vitalicios  Anrman  listas  especiales  y  separadas.  Para 
guardar  toda  la  uniformidad  posible  bemos  creido  que  no  seria  impropio , 
y  que  basta  ayudaría  á  la  mayor  intelijencia  del  trabajo  estadístico,  poner 
los  nombres  de  las  poblaciones  como  se  ve  en  los  otros  estados  que  abra- 
za el  códice ,  dejando  lo  demás  que  advertimos  tal  como  se  baila ,  pero 
dando  noticia  de  ello  al  lector,  por  si,  con  mayor  trabajo,  quiere  averi- 
guar todo  lo  que  se  refiere  á  un  solo  pueblo ,  ya  que  no  se  le  presenta  en 
coijunto.  Otra  advertencia  debemos  bacer,  y  es  que  si  se  encuentra  al- 
guna equivocación  en  las  somas,  procede  de  ciertas  enmiendas  qne  se  no- 
tan en  las  partidas  especiales,  y  que  se  verificarían  sin  duda ,  después  de 
hecbas  aquellas,  sin  prever  la  variación  que  indispensablemente  hablan  de 
producir  en  el  total  los  cambios  de  cifras. 


( aes ) 

ciutat  de  Valencia  pot  valer  cascun  any 
comptats  uns  anys  ab  altres  tro  a.  24fOOO  s. 

Es  de  la  messio  de  casa. 

ítem  la  quinta  del  peix  pot  valer  cas- 
cun any  tro  a.  20000  s. 

Es  de  la  messio  de  casa  exceptats 
Xy*™  solidos  que  hi  pren  la  Reyna. 

ítem  lo  fastar  tro  a.  3000  s. 

Es  dé  la  messio  de  casa. 

ítem  la  gabella  de  la  sal  tro  a.  10000  s. 

Pagats  violaris  et  perpetuáis  et  es  de 
la  messio  de  casa. 

ítem  lo  ter9  del  delme  del  pa  et  del 
vin  de  la  orta  de  la  ciutat  de  Valencia 
tro  a.  6500  s. 

ítem  lalmudi  de  la  dita  ciutat*  4050  s. 

ítem  lo  ter9  del  delme  de  la  ortelissa 
de  la  dita  ciutat.  2020  s. 

ítem  bany  de  la  morería  de  la  dita 
ciutat.  i  i  50  s. 

ítem  la  morería  de  la  dita  ciutat.        1520  s. 

ítem  valen  los  marchs  los  quals  se  pa- 
guen cascun  any  per  lo  preu  de  les  dites 
rendes  tro  a.  1264  s. 

E  sonde  la  messio  de  casa  los  marchs 
deis  lochs  qui  son  assignats  a  la  messio 
de  la  dita  casa. 

ítem  rounta  cascun  any  lo  censal  lo 
qual  lo  senyor  Rey  ha  en  la  ciutat  de 
Valencia.  102...  s. 


(  265  ) 

Son  de  la  messio  de  casa. 

ítem  donen  los  jueus  de  Valencia  cas- 
cun  any  per  trahut.  3000  s. 

ítem  donen  los  dits  jueus  per  bidenus 
cascunany.  .40  s. 

ítem  munte  lo  loguer  ^dels  obrados 
de  la  soch.  1730  s* 

ítem  ha  lo  senyor  Rey  en  Valencia  un 
fondech  lo  qual  te  En  Bernat  de  Bolea 
a  cens  de  CGCG  solidos  per  atorgament 
del  senyor  Rey  deis  quals  lo  senyor  Rey 
li  ha  otorgat  ques  retenga  de  yida  sua 
CCC  solidos  cascun  any  et  C  «obren  que 
val  cascun  any  lo  dit  fondech.  100  s*  : 

Suma  de  totes  les  dites  rendes  les 
<{uals  lo  senyor  Rey  pren  cascun  any 
dins  la  ciutat  de  Valencia  axi  com  per 
menut  son  scrites.  79624  s. 


Morella 

Valen  les  rendes  de  Morella  ca^eun 
any  comptats  uns  anys  ab  altres  tro  a.  31500  s. 
Aquest  loch  te  la  senyora  Reyna. 

Castello. 
ítem  les  rendes  de  Castello  tro  a.        11600  s. 


(d64  ) 
Son  de  la  infanta  dona  Eilionor.  * 

Uxo. 

ítem  les  rendes  Duxo  tro  a.  8250  s. 


Murvedre. 


ítem  les  rendes  de  Murredre  tro  a.  13500  s. 
Son  de  la  messio  de  casa, 
ítem  donen  los  jueus  del  dit  loch  de 
Murvedre  cascun  any  pac  trebuL  300  s. 

Son  de  la  messio  de  casa. 


Algesira 


ítem  les  rendes  Dalgesira  tro  a  14550  s. 

Aquest  loch  te  lo  senyor  infant  don 
Jacme. 

ítem  donen  los  jueus  del  dit  loch  Dal- 
gesira per  trehut  cascun  any,  50  s. 


Corbera. 


It&ok  les  rendes  de  Corbera  tro  a.        3050  s. 


( 9^ ) 

Aquest  loch  es  donat  al  senyor  Infant 
don  Jacme. 

Cultera. 

■ 

ítem  les  rendes  de  CuUera  tpo  a.  4S00 

Son  del  dit  senyor  infant  Jacme. 


Gandía. 

>  í  I  '  ;       .       í    '         '  •   ¡    .  .  •  !  •    í 

ítem  les  rendes  de  Gandia  tro  a.         5350  s. 
Son  de  la  messio  de  casa. 


.   Dinia. 

ítem  les  rendes  de  Dinia  tro  a.  6150  s. 

Son  de  la  messio  de  casa. 


I  > 


BegOé 

Ítem  les  rendes  de  Pegó  tro  a.  8200  s. 

Son  den  Santa  Colpma  et  de  la  obra 
del  mur. 

Doníinyen. 

Ítem  les  rendes.  Doritihy^n  tro  a.         3800  s.    ' 

TOMO  XII  18 


( a66 ) 

Son  de  la  messio  de  casa. 

Madrona. 

ítem  les  rendes  de  Madrona  tro  a,       5000  s. 
Son  de  la  messio  de  casa. 


Biar. 


Ítem  les  rendes  de  Biar  tro  a  •  iiOO  s. 


Sexona. 


ítem  les  rendes  de  Sexona  tro  a.         740  s. 


Bocayren. 

ítem  les  rendes  de  Bocayren  tro  a.  1300  s. 
Son  de  la  messio  de  casa. 

ítem  munten  los  marchs  deis  difas 
loes  uns  anys  ab  altres  cascun  any  tro  a*  2S73  s. 


BunyoL 
ítem  les  rendes  de  Bunyol  les  quals 


(  267  ) 
DOS  venen  n^un   any  ans  o  cuyl  Ea 
Jacme  de  CasteUnou  per  lo  aenyor  Rey 
et  Talen  nns  anys  ab  altrés  cascan  any.  20000  a* 

Aqueett  loch  te  ara  lo  senyor  Iséant 
don  Alfonso  al  qual  lo  senyor  Rey  la 
donaL 


Gallinera. 


ítem  les  raides  de-  GaHioera  nos  ve* 
Den  ans  loa  moros  del  dit  loch  donen 
cascan,  any  al  senyor  Rey  X\J^  solidos  et 
valen  alcuns  altres  drets  et  rendes  quel 
senyor  Rey  hi  pren  tro  a  II."'  solidos  per 
cascun  any  et  axi  valen  cascun  any  tro  a.  13000 

Son  de  la  messto  de  casa. 

ítem  val  lerbatge  cascun  any  tro  a.      10000 

Son  de  la  messio  de  casa. 

ítem  lo  camatge  tro  a.  100  s. 


XaUvu. 


ítem  valen  les  rendes    qael  senyor 
Rey  pren  cascan  any  en  Xativa  tro  a.     27328  s^ 
Son  de  la.  Infanta  dona  Elionor. 
ítem  manta  cascun  any  lo  censal  quel 


(  968  ) 
senyor   Rey  ha  en  Xativa   endoses  e 
comptats  CCCC  solidos  que  donen  cas- 
cun  any  los  jueus  per  trehut  2456  s.  7  d.. 

ítem  manten  casdun  any  los  besaos 
del  dit  loch  de  Xativa  tro  a  CCGCXLYIII 
que  Talen  a  raho  de  III  solidos  IIII  di- 
ners  per  besaoL  14d2  s.  4  d. 

Totes  les  rendes  deis  sobredits  lochs 
de  Xativa  te  la  senyora  Infanta  dona 
Elionor. 

Suma  de  les  rendes  quel  senyor  Rey 
pren  cascun  any  en  Xativa  coímptats  uas, 
anys  ab  altres  meDys  deis  esdevenimens  11376 &  lid» 

Suma  de  totes  les  rendes  deis  lochs.  1 71280.  s.  II  d.^ 

'.         •  '  '        .  .       '  • 

Suma  mayor  de  totes  les  rendes  quel 
senyor  Rey  ha  cascun  any  en  lo  dit  reg- 
ué de  Valencia  dessa  el  riu  de  Xudier 
axi  con  es  scrit  per  loenut  et  •en  summa 
troassi.  250913  s.  lid. 


Burriana. 


Les  rendes  de  Burriana  pren  lo  ooUe 
En  G.  Dentensa  et  valen  uns  anys  ab 
altres  tro  a.  7500  s. 


(!Í68  ) 


*'    .      '    '        *    •'   ,'    \  )   1  \  ' 


Liria. 


ítem  les  rendes  de  Liria  pren  la  noble 
dona  Yiolant  et  vftfen  nné  ativys'  É¡b  aW 
tres  tro  a-  700Í)  s. 


ítem  los  molins  qui  son  dins  lo  ter- 
me  de  la  ciutat  de  Yaletícia  et  tenense 
per  lo  senyor  Rey  et  teñios  de  vida  sua 
En  R.  ^a  Costa  Talen  de  rendes  cascan 
any  menys  de  fedigiies  ét  (íe  luyfiMieis;.;.» 


< . •    '  .'  •  .   . .  ■  .  < 


t . 


Alaguar  ^  Exhlo. 


Alaguar  et  Eialó  te  lo  nobte  En  Ber- 
nat  de  Serria  per  atorgamefit  del  senyor 
Rey  de  9a  vida  et  valen  les  rendes  or- 
dinaries  tro  a.  20000  s. 


God$Usá 


ítem  Godolest  te  lo  dit  AoVíé  de  9a 


(872  ) 
han  et  9a  mare  sobre  les  dites  rendes 
del  almudi.  300  s. 

ítem  pren  maestre  Pau  sobre  les  ren- 
des del  dit  almudi  per  guarde  de  la  Da- 
rassana.  400  s. 

ítem  pren  Namau  Messeguer  sobre  les 
rendes  del  ter9  del  delme  de  la  orteli^a.  600  s. 

ítem  pren  Na  Isabel  filia  den  Salva- 
dor de  Terol  sobre  les  dites  rendes  de  la 
ortelí^a.  100  s. 

ítem  pren  en.  la  renda  á»l  ¡bany  de^  la 
morería  En  P«  Bou  p6r  violar]  (et  ajra  • 
cessen).  ..  SOQ  »«  . 

ítem  preñen  los  hereus  den  Johan  Es- 
coma per  assignapio  quel  Benjm.  Biey  -. 
lur  na  feta  tro  quels  baja  donabf  et  as^ 
signats  en  ahre  lodi  semblant  qvaatítat  . 
( son  perpetuáis ).^  400,  s^ 

ítem  pren  En.  Martí  D^JbUtefi  m  la: 
morería  de  Yalekicía  per  violftrí»  1000  a. 

ítem  pren  Pisano  Despinell  a(d)re  les  ; 
dites  rendes  de  la  morería  per  yiolari.     200. 

ítem  pren  la  dona  Jaeomina  de  Ga- 
nell  sobre  el  censal  de  la  ciutat  de  Ya- 
lencia  per  yiolari.  ...  500  s. 

ítem  pren  la  muUer  den  P»  Passedo*    . 

res  sobre  el  dit  cexisal-  .  182  s.  O  d. 

> 

ítem  ))renen  los  hereus  den  Johai»  Es* 
coma  sobre  el  dit  censal.  100  s. 

ítem  pren  Na  Berengere  Lulla  sobre 


í 


(  273  ) 
lo  dit  censal.  1000  s. 

ítem  pren  En  Berengow  de  Ratera 
per  salari  de  cuUir  lo  dit  censal.  300  s. 

ítem  pren  En  Pons  de  Matere  sobre 
el  trehut  deis  jueus  de  Valencia  per  vio- 
lan. 1000  B. 

AqueslB  son  tomata  a  lameMio  déla 
casa. 

ítem  preñen  lea  falcóneihs  per  lur  qui** 
tacio  sabré  el  dit  trehut.  8000  s. 

Ítem  pren  fio  P.  Payral:  sobré  lo  lo-*  ' 
guer  deis  obradora  de  la  goch  per  rio* 
lari.  300  s. 

Prenlos  lo  bisbe  de  Barcfainona  per 
lo  senyor  Rey. 

ítem  bi  pren  En  Jaquet  de  Leo.  365  s. 

ítem  hi  pren  En  Johan  de  Paylla.        800  s. 

PrenliOB  aara  En  Nidielau  Dapiers. 

ítem  bi  pren  En  Ferrando  Lopp  per 
goarda  deis  dita  obradom.  60  a. 

Presos  Aznar  de  Biesca. 

ítem  hi  pren  Narmeásen  muller  qoe 
fo  den  Andrea  Eymerich  ^aenrere  tro  U 
sia  satisfet  en  1  déute  quel  seayor  Rey 
li  dea.  180  a. 

Nols  pren  ara.  per  90  emn  <es  pagada; 

Ítem  hi  pren  la  dita  Narmessen  cas« 
cun  any  en  paga  del  dit  dente.  240  s. 

Nols  pren  ara  per  90  com  es  pagada. 

Ítem  pren  En  Domingo  Blaiich  per 
Tolao  XII.  19 


(  274  ) 
Tiolari  en  les  rendes  de  Morella.  BOO  s. 

Aquests  li  son  mudats  mi  les  rendes 
de  Valencia  90  es  de  la  tauku 

ítem  hi  preñen  Iqs  folconers  per  lur 
quitacio.  9000  s. 

.  ítem  hi  pren  En  Romeu  Gerau  en  les 
rendes  de  Gastello  pér-Tiolari.  500  s. 

ítem  hi  pren  lo  dit  En  Romeu  Gerau 
cascun  any  per  reperacio  de  les  cases 
del  senyor  Bey.  100  8. 

ítem  hi  pren  En  SaiYeder  de  Tero!  «1 
les  dites  rendes  de  Gastello  XX  cafis  de 
forment  que  valen  uns  anys  ab  altres 
tro  a.  400  8. 

ítem  pren  lo  noble  En  G.  Dentensa  en 
les  rendes  Duxo.  4650  8« 

ítem  pren  En  G.  de  Gwes  vetes  per 
violari  en  les  rendes  de  Murvedre.  iOOO  s. 

Son  de  la  messio  da  casa» 

ítem  hi  pren  Maestre  Berenguer  des 
Far.  500  s. 

Prenlos  lo  bisbe  de  Barchinoaa  per 
lo  senyor  Rey. 

ítem  hi  pren  NalfonsoMartinMet  deu* 
ne  feri  eavall  armat.  1000  $• 

Prenlos  lo  bisbe  de  Bai^binoiía  per 
lo  senyor  Rey. 

ítem  pren  Nuguet  de  Boxeram  m  les 
rendes  de  Cullera.  300  s. 

Es  mort  et  axi  no  prexien  res. 


(273) 

Ítem  en  les  rendes  de  Madrina  ptre* 
neD  lo  bisbe  et  el  capítol  per  les  \L^ 
parte  del  delme.  333  &  4  d. 

ítem  en  los  rende»  de  Btaayol  6t  de 
son  terme  preñen  lo  dil  bisbo  ^t  él  cd- 
pitol  per  les  D.^  pasts  del  delme.  -  •  lOOft  A. 

Aquést  loch  es  del  senyorfaiiacrt  don 
Alfonso  comte  DurgelL 

Ítem  hi  pren  doida  Jacomina  do  €aáiell 
per  Tiolari.  500  &> 

Ítem  hi  pren  En  G.  de  Pertosa  IHI 
cafis  de  forment  que  valéti  ueo  aoys  db 
altares  tro  a.  100  s. 

Ítem  prenia  perpétualmotit  En  Pona 
G.  et  ara  prenho  En  R.  Costanti  qui  ho 
compra  del  dit  Pons  G.  en  les  rondes  de 
GaUinera.  1000  $. 

Ilem  preñen  en  les  dités  rendes  do 
Gallinera  lo  bisbe  et  el  capilol  per  les 
IL^  parts  del  delme.  425  s. 

Ítem  pren  En  P.  Ribalta  per  violari 
en  la  renda  del  erbatge.  4000  s. 

Ítem  hi  pren  En  G.  det  ValL  340  s. 

Ítem  pren  Namau  (¡afont  per  TÍokiri 
en  totes  les  rendes  de  la  dita  batlia«        iOOO  s. 

Es  mort  et  axi  noy  preñen  res. 

ítem  hi  pren  En  G.  Jafer.  1000  s« 

Ítem  hi  pren  cascun  any  deis  diñéis 
de  la  ditabatlia  a  Hadona  Santa  María 
del  Puig  de  Videncia  lUI  eiris  qui  pe- 


276  ) 
sen  C  libras  et  Talen  nns  anys  ab  al- 
tres.  1€6  8.  8  d« 

Iten  bi  pr^i  en  les  dites  rendes  de  la 
batlia  el  noble  En  Semat  de  Serráu       3000  & 

ítem  hi  pren  En  G.  des  Freix  et  dea«- 
ne  fer  I  cavall  annat*  300  s» 

Es  tornat  orb  et  axi  prenne  D  soli-* 
dos  a  violari. 

ítem  hi  pren  En  Domingo  de  Qaf<-  . 
munt  per  diversos  escriptures  que  fa 
en  lofíci  de  la  dita  batlia.  150  s. 

ítem  bi  pren  &d  Bernat  Oll^r.  150  s. 

ítem  pren  En  Gon^albo  jabata  per 
successio  de  ^a  mare  en  les  rendes  ^ 
Xaliva.  1000  s. 

Ítem  hi  pren  En  P.  Jacme  oapella  qni 
cante  el  castell  de  Xativa.  400  s. 

ítem  hi  pren  En  J.  Bosdi  balester.    ^AS  s    4  d. 

ítem  hi  pren  Nampu  Dentist  hade  de 
Xativa  per  salari  de  la  dita  batlia  ho 
qual  que  sia  batle.  400  s. 

ítem  hi  pren  En  Bernat  Dargen^ola 
savi  per  avoear  et  rahonar  los  drets  de 
la  damuñtdita  batlia/  50  s. 

ítem  hi  pren  lalcayt  de  la  moreria  de 
Xativa.  900  s. 

ítem  hi  pren  lalcadi*  50  s. 

ítem  el  Salt  el  (¡ahat  Medina.  30  s. 

ítem  hi  pren  lo  saig  de  Xativa»  10  s. 

Ítem  pren  lo  baile  general  del  Regne 


(  277  ) 
de  Valencia  per  son  salar  i  en  l0a  i^eiiid^B   - 
de  la  battta.  .      .        4500  s. 

Itembi prfeD  lo  batle  da  Bunyol  1^  A 

Lo   senyor  Infant   don   Alíotiscí   te 
aquest loch.      .    ;  . 


■  •«       .     .     5    ;  . 


• '    • 


Suma  de  tot&  los  yialári^  qties  paguen : 
cascun  any  en  lo  dU  R^pe  de  Valeneia  .  . 
de  sa  el  ríu  de  Xucb^r  axi  ^od  esrQon- 
tenguu  .  47S2&í*iOd- 


4  f 


.  ■    *  ■  •   -      ,  • . 

Les  qwifUitats  iéitts'  seritei-  piéffueú  cascitn  anf  per 
guardes  deis  castells  del  regne  de  Valencia. 


pren  lalcayt  del  castell 

de  Morella  per  guarda  del  dit  castell.  1500  s. 

ítem  lalcayt  d«l  casteU  de  Olocan.  300  s. 

ítem  lalcayt  Duxo;  2000  s» 

ítem  lalcayt  de  BunyoL  3000  8. 

ítem  lalcayt  de  Madrona.  2700  s. 

ítem  lalcayt  de  Bayren.  1500  s. 

ítem  lalcayt  de  Denia.  2500  s. 

ítem  lalcayt  de  Gallinera.  1500  s. 


(  278) 

ítem  lalcayt  deSexona.  700  s. 

ítem  lalcayt  de  Biar.  2000  a. 

ítem  lalcayt  de  PenecádelL  1000  s» 

ítem  lalcayt  de  Xativa»  0000  a. 

ítem  pren  lo  dit  alcayt  de  Xatíya  per 
obra  del  dit  castell.  2000  s. 

ítem  lalcayt  del  castell  de  Corbera.     400  s. 

ítem  lalcayt  del  castell  de  Macastre 
CCC  solidos.  E  part  los  dits  CCC  solidos 
pren  YIII  cafis  entre  forment  et  pani^ 
que  valen  CC  solidos.  E  axi  munta  90 
que  pren  uns  anys  ab  altres  tro  a.  500  s» 

Suma  da^o  ques  paga  per  les  dites 
guardes.  30100  s. 

Suma  mayor  de  tots  los  Tiolaris  et 
de  totes  les  guardes  deis  castells  ques 
paguen  de  les  rendes  del  Regne  de  Va- 
lencia. 77935  8. 10  d. 

E  munten  les  rendes  axi  com  son  as- 
sumades.  250918  a.  11  d. 

E  axi  equalat  aqoest  eompte  roma- 
nen que  sobren  de  les  dites  rendes  que 
en  lo  dit  any  foren  venudes.  1 72988  a.  1  d» 


(279) 


Assi  comensen  les  rendes  quel  sm^or  Rey  ha  etilo 
Regne  de  Valencia  della  el  Riu  de  Xuquer  eú^septats  las 
loes  de  Ella  et  de  Nwella  e  de  Asf. 


Primerament  lo  dret  del  quirat  de  la 
Duana  deis  mocos  de  la  rila  Ddch  ab 
tendes  foros  molins  baoys  et  calonies  et 
alquieda  abatuts  salaria  et  messioos  pot 
valer  uns  anys  ab  altres  casoin  any 
tro  a.  14500  s 

ítem  Lalmoxerifat  de  la  Düana  deis 
crisiiaDS  del  dit  loch  90  es  lo  d^^  quels 
mercaders  crístiafts  paguen  de  les  mer- 
caderies  que  compren  et  venen  cascun 
any  tro  a.  1500  s. 

ítem  pot  valer  caaeun  «ny  lo  dret  quis 
culi  en  lo  port  del  cap  del  Aljub  abatut 
lo  salari  del  coHidor.  £000  s. 

Itom  munta  cascun  any  lo  dret  de  les 
cabetes  quels  moros  de  la  vila  Delefa  et 
de  son  terme  paguen  cascun  any  al  sen» 
yorRey.  4500  s. 

Ítem  pot  valer  cascun  any  latzaque . 
quels  dits  moros  paguen  per  lo  beetiar 
menut  que  tenea  abatut  salari  deis  co- 
llidors  tro  a.  500  s. 

ítem  poden  valer  cascun  any  les  ga- 


(  280  ) 
Uínes  quels  dits  moros  paguen  al  senyor 
Rey  aba  tu  t  salari  del  collidor  tro  a.        300  s. 

Itetn  pot  valer  cs^sciin  any  lalahbe^ 
de  les  olWeres.  500  s. 

ítem  poden  valer  les  almajares  en  qoe 
fan  loli  los  dits  moros  tro  a.  100  s. 

ítem  pot  valer  laygua  quel  senyor  Rey 
ha  en  Elch  lo  qual  se  ven  es  pertex  per 
cascun  dia  ais  moros  de  les  alqueries 
del  dit  loch  Delch  abatuts  salaria  deis 
pai'tidors  et  cnUidors  cascun  any  tro  a»  4000  s« 

ítem  pot  valer  klbayat  i¡o  es  lo  dret 
que  paguen  los  moros  del  dit  loch  per 
la  térra  blanca  que  sembréñ  tkro  a.  100  s. 

ítem  pot  valer  lalmagran  quels  dits 
moros  paguen  cascun  any  al  senypr  Rey 
abatut  salari  del  collidor.  14500  s. 

ítem  pot  valer  cascun  any  lalfarda 
quels  dits  moros  paguen  al  senyor  Rey 
tro  a.  .  7000  6¿. 

ítem  pot  valer  lalahbe^  de  les  mes* 
quites  cascun  añy  tro  a.  333  s.  4  d. 

ítem  val  de  cens  cascan  any  lo  Reyal 
del  senyor  Rey  lo  qual  te  Nalfon^  G.  900  s. 

ítem  pot  valer  la  tafureria  Délch  cas- 
cun any  tro  a»  300  s. 

ítem  es  lo  tribut  quels  juheus  del  dtt 
loch  paguen  cascun  any  al  senyor  Rey.  500  s. 

ítem  pot  valer  lalbufera  Delch  cascun 
any  tro  a,  500  s. 


(281  ) 

ítem  poden  yaler  los  delmes  quels 
moros  del  dit  loch  donen  cascun  any 
tro  a.  5000  s. 

ítem  pot  valer  lerbatge  de  les  caba- 
nes  del  bestiar  qui  entra  pexer  en  lo 
terme  de  la  dita  partida  cascun  any 
tro  a.  1000  s. 

ítem  pot  valer  la  duana  del  port  Da- 
lacant  tro  a.  3500  s. 

ítem  pot  valer  la^oc  et  lalmudi  del  dit 
loch  de  Alacant  cascun  any  tro  a.  1000  s. 

ítem  pot  yaler  la  tafuraría  del  dit  loch 
tro  a*  500  s. 

ítem  pot  Yaler  lalmoxerifat  de  Oriola 
cascun  any  tro  a.  4000  s. 

ítem  donen  cascun  any  los  juheus  del 
dit  loch  de  Oriola  per  tribut  al  saiyor 
Rey.  500  s. 

ítem  poden  valer  les  rendes  de  Guar- 
damar  cascun  any  tro  a.  1500  s» 


Suma  major  de  totes  les  rendes 
quel  senyor  Rey  ha  en  la  dita  partida 
del  regne  de  Valencia.  68333 


TOMO  XII.  20 


(  282  ) 


Les  qtiantitats  deim  scrites  se  paguen  cascan  any  per 
retinencies  deis  castells  el  lochs  de  la  dita  partida  del 
Begne  de  Valencia. 


Primerament  pren  cascun  any  Nar- 
natí  Torrelles  per  retinencia  del  castell 
Donóla*  6000  s. 

ítem  Garfia  \iscarres  per  retineacia 
del  castell  de  Callosa.  800  s. 

ítem  Berenguer  de  Itfagaiiet  per  reti* 
aencia  del  castell  de  Guardamar.  1000  s. 

ítem  En  Gombau  de  Trama^et  per 
retinencia  del  castell  de  Alacaot.  5000  s. 

ítem  P.  Loppes  de  Rufes  per  retinen- 
cia de  la  Calahorra  de  Elch.  1000  s. 

ítem  lo  seftyor  bisbe  et  el  capítol  de 
Cartaginia  preñen  cascun  any  per  lo 
delme  de  les  rendes  Delch.  1000  s. 

ítem  pren  Nalfon^  G.  alcayt  del  port 
del  cap  del  Aljub  per  salari  de  la  dita 
alcaydia.  800  s. 


(283) 


Aqnests  son  los  stdaris  ques  paguen  cascun  any  en  la 
dita  partida  del  Regne  de  Valencia. 


Primerainent  pren  Narnau  Torrelles 
per  salar!  de  la  dita  procurado  cascun 
any.  3000  s. 

ítem  pren  cascun  any  lo  assessor  del 
dit  procurador  per  salari  de  la  asses- 
soria.  i  460  s. 

ítem  pren  per  salari  cascun  any  lo 
batle  general  per  salari  de  la  batlia.  2000  s. 

ítem  Domingo  Pongano  per  salari  de 
la  batlia  de  Oriola.  300  é. 

ítem  Bernat  Qa  Revira  per  salari  de 
la  batlia  Dalacant  200  s. 

ítem  pren  lescriva  de  la  duana  del 
port  Dalacant  cascun  any.  304  s«  2  d. 

ítem  Nalfonso  G.  per  salari  de  reebre 
loscomptesmurischset  trasladar  aquells 
en  cristianescb.  400  s. 

ítem  preñen  cascun  any  los  alcaldes 
moros  per  salari  de  la  alcaldía  lur.  180  s. 

ítem  pren  Nalmoxerif  per  salari  com 
es  alarif  deis  moros  et  per  90  eom  aja- 
da cascnn  any  a  la  alfarda  que  paguen 
al  senyor  Rey*  150  s. 


(  284  ) 


Aquests  son  los  violaris  quel  senyor  Rey  mana  donar 
cascun  any  en  la  dita  partida  del  Regne  de  Valencia. 


Prímerament  pren  En  Ponf  de  Matero 
quel  senyor  Rey  li  mana  donar  cascun 
any  per  violaría  1500  s. 

Aquests  pren  ara  la  casa, 

ítem  En  Berenguer  de  Puigmolto  cas- 
cun any  per  violari.  1000  s. 

ítem  Domingo  Pongano  per  violar! 
cascun  any.  1000  s. 

ítem  Johan6t  fill  et  hereu  den  Johan 
de  Galye  cascun  any  per  víoIarL  1000  s. 

ítem  Johan  Pere^  de  Yesques  per  vio- 
lari  cascun  any.  500  s. 

ítem  P.  Andreu  Dodena  cascun  any 
per  violari.  500  s« 

ítem  Narrigo  de  Quintayall  per  vio- 
lari  cascun  any.  1000  s. 

ítem  Michel  Garfia  de  Pertusa  cascun 
any  per  violari.  500  s. 

ítem  P.  de  Muntpaho  corren  per  vio- 
lari  cascun  any.  243  s.  4  d. 


bad 


(  285  ) 
Ítem  G*  des^  Soler  correu  per  yiolari 
cascuaany.  243  s.  4  d. 


Aqüestes  son  les  assignacions  guel  setiyor  Rey  mana 
pagar  cascun  any  de  les  rendes  deis  düs  lochs  que  son 
en  partida  del  Regne  de  Valencia. 

Primerament  al  noble  don  Johan  sen- 

yor  de  Viscaya  perXX.»" (1)  dargent 

quel  senyor  Rey  li  mana  donar  óáscun 

any  que  valen  tro  a.  25000  s. 

Aquests  pren  ara  la  messio  de  la  casa. 

ítem  an  Bernat  Desplugues  batle  ge- 
neral del  Regne  de  Valencia  quel  senyor 
Rey  li  mana  donar  cascun  any  pera  fer 
paga  a  alcunes  retinencies  de  castells  et 
TÍolaris  del  dit  Regne.  13020  s* 

Aquests  pren  ara  En  F.  des  Cortey. 

ítem  an  Pero  Michel  quel  senyor  Rey 
li  mana  donar  cascun  any  per  la  guarda 
del  Molinello.  200  s. 

ítem  an  Michel  Martines  vebi  Delch 
cascun  any.  150  s. 

ítem  an  Berenguer  de  Puig  Molto 
quel  senyor  Rey  li  mana  donar  cascun 


(i)  No  ha  podido  descifrarse  qué  clase  de  moneda  seria  la  que  espresa  la 
palabra  omitida,  por  la  confusión  de  la  abreviatura. 


(!Í86  ) 
aDy  meutre  a  ell  placía  per  senriy  de  lí 
caYalls  armats.  2000  s. 

ítem   son  assignats  sobre  les  dites 

rendes  a  correas  del  dit  senyor  per  lur 

vestir  que  pot  muntar  cascun  any  tro  a.  1000  s. 


Les  quantiícUs  deius  scrites  mana  lo  senyor  Rey  esser 
pagades  cascun  any  de  les  diles  rendes  per  obres  deis 
casíells. 


Primerament  al  castellDoriola  cascan 
any  per  obra.  4000  s.  ^ 

Ítem  al  castell  Dalacant  per  obra.         2000  s. 

ítem  ais  mars  de  Eltx  per  obra  et  re- 
paracio  daquells.  2000  s. 

Sama  mayor  de  totes  les  qaantitats 
que  paguen  en  la  dita  partida  del  Reg- 
ué de  Valencia  per  retinen^es  de  cas- 
tells  et  de  loes  et  per  salaris  de  officials 

et  per  violaris  et  per  assignacions  axi 

com  son  scrites  per  menuL  81250  s.  lOd. 

E  munten  les  rendes  axi  com  son  as- 
sumades.  68333  é.  4  d. 

E  axi  no  basten  les  rendes  a  les  di- 
tes  pagues  an«  ne  fallen.  12917  s.  6  d. 


(  287  ) 


Aqüestes  son  les  rendes  qvsl  senyar  Rey  ka  (mscun  nmy 
en  los  lochs  de  Ella  et  de  Novella  eí  Dasp. 


¿álldm-. 


Primerament  munta  cascun  any  lal- 
magran  del  loch  de  Ella  que  paguen 
eascun  any  los  moros  del  dit  loch  al 
senyor  Rey.  12895  s.  9  d. 

ídem  munta  latzaqae  del  besüar  del 
dit  loch  cascun  any  tro  a.  300  s. 

ítem  munten  les  gallines  quets^  moros 
del  dit  loch  donen  cascun  any  ta-o  a*        300  s. 

ítem  munten  les  cabetes  quels  moros 
damunt  dits  paguen  cascun  any  tro  a.      2000  s. 

ítem  munten  les  tafulles  del  safra  et 
del  alasfor  per  les  quals  paguen  los  dits 
moros  per  tafuUa  que  sombren  IlII  di- 
ners  que  poden  valer  cascun  any  tro  a.  50  s, 

ítem  munten  los  delmes  ab  la  alfacra 
quels  moros  del  dit  loch  donen  ¡al  senyor 
Rey  cascun  any  tro  a.  3000  a. 

ítem  munta  cascun  jaiiy  latarif  a  la 
part  del  senyor  Rey  tro  a.  50  s. 

ítem  munta  lalcanaxer  quels  dits  m«- 
ros  paguen  cascun  any  tro  a.  50  s. 


(  288  ) 

ítem  muDta  lalbegre  cascun  any  tro  a.  10  s* 

ítem  val  cascun  any  lo  forn  de  les  te- 
nalles  tro  a.  300  s. 

ítem  val  cascun  any  lalcahieda  tro  a.  400  & 

ítem  valen  cascun  any  los  molins  del 
dit  loch  de  Ella  tro  a.  350  s. 

ítem  munta  lo  tribu t  deis  juheus  del 
dit  loch  cascun  any.  100  s. 

ítem  munta  cascun  any  lo  quirat  qui 
es  dret  quels  dits  moros  paguen  per  les 
coses  que  compren  y  venen  uns  anys  ab 
altres  tro  a.  3500  s. 

ítem  valen  cascun  any  les  calonies 
quels  dits  moros  paguen  tro  a.  4000  s» ' 

Suma  de  totes  les  rendes  quel  senyor 
Rey  pren  en  lo  loe  de  Ella  cascun  any 
tro  a.  23705  s.  9  d. 


Novella. 


Primerament  munta  lalroagran  quels 
moros  del  dit  loch  de  Novella  donen 
cascun  any  al  senyor  Rey.  12173  s»  3  d. 

ítem  val  latzaque  quels  moros  del  dit 
loch  donen  cascun  any  al  senyor  Rey 

tro  a.  350  s. 

■ 

ítem  valen  les  gallínes  quels  dits  mo- 


(  289  ) 
ros  donen  cascun  any  tro  a.  200  s. 

ítem  munten  les  cabetes  quels  dits 
moros  paguen  cascun  any  tro  a.  1500  s. 

ítem  valen  les  tafulles  del  safra  et  del 
alasfor  quis  fa  en  lo  dit  loch  cascun  any 
tro  a.  20  s. 

Ítem  yalen  los  delmes  ab  la  alfacra 
quels  moros  del  dit  loch  donen  cascun 
any  al  senyor  Rey.  3000  s. 

ítem  val  latarif  a  la  part  del  senyor 
Rey  caficun  any  tro  a.  50  s. 

ítem  val  lalcanaxer  quels  dits  moros 
donen  cascun  any  tro  a.  50  s. 

Ítem  valen  los  molins  del  dit  loch  da 
Novella  cascun  any  tro  a.  300  s. 

ítem  val  lalfondech  del  dit  loch  cas- 
cun any  de  loguer  tro  a.  60  s. 

ítem  val  lalcahieda  cascun  any  tro  a.  500  s. 

ítem  val  lo  quirat  quels  dits  moros 
paguen  cascun  any  tro  a.  3200  & 

ítem  valen  los  bayns  del  dit  loch  cas- 
cun any  tro  a.  400  s. 

ítem  poden  valer  cascun  any  les  calo- 
nies  deis  dits  moros  tro  a.  500  s» 


Suma  de  les  rendes  quel  senyor  Rey 
pren  cascun  any  en  lo  dit  loch  de  No- 
vella. 22303  s.  3  d. 


(  290  ) 


Asp. 


Primerament  val  lalmagran  deis  mo- 
ros del  loch  Dasp  cascun  any*  4600  s. 

Itern  val  latzaque  del  bestiar  deis  dits 
moros  cascun  any  tro  a.  350  s. 

Ítem  valen  les  gallines  del  dit  loch 
cascun  any  tro  a.  120  s. 

ítem  valen  les  cabetes  del  dit  loch 
cascun  any  tro  a.  iiOO  s. 

ítem  valen  les  tafulles  del  safra  et  del 
alasfor  del  dit  loch  tro  a.  60  s. 

ítem  valen  los  delmes  ab  la  alfacra 
quels  dits  moros  donen  cascun  any 
tro  a.  2600  s. 

ítem  val  lo  • .  ex  quels  dits  moros  pa- 
guen cascun  any  per  lo  delme  de  la  ve- 
nema.  100  8. 

ítem  latarif  a  la  part  del  senyor  Rey 
cascun  any  tro  a.  20  s, 

ítem  val  lalcanaxer  quels  dits  moros 
donen  cascun  any  tro  a.  30  s. 

ítem  valen  les  rendes  del  quirat  et  de 
la  alcahieda  del  dit  loch  cascun  any 
tro  a.  2300  s. 

ítem  valen  les  calonies  deis  dits  mo- 
ros cascun  any  tro  a»  250  s. 


(9ñi  ) 

ítem  val  la  alfarda  quels  moros  del 
dit  loch  donen  cascun  any  tro  a.  2000  s. 

Suma  de  totes  les  rendes  quel  senyor 
Rey  ha  cascun  any  en  lo  loch  de  Asp 
tro  a.  13530  s* 

Suma  mayor  de  totes  les  rendes  et 
drets  quel  senyor  Rey  ha  cascun  any  en 
los  lochs  de  Ella  et  de  Novella  et  Dasp.  59539  s. 


Aqüestes  son  les  quantUats  quel  senyor  Rey  tnana  es- 
ser  pagades  cascun  any  de  les  rendes  deis  dits  loes  de 
Ella  et  de  Novella  et  Dasp. 


Primerament  al  senyor  Infant  don 
Jayme  cascun  any  de  les  rendes  deis 
dits  loes.  54000  s. 

Puys  fo  ordinat  que  preses  et  agües 
totes  les  rendes  et  esdevraimens  deis 
dits  111  loes. 

ítem  al  bisbe  et  al  capitel  de  Cartagi- 
nia  per  delme  de  les  rendes  deis  loes 
damunt  dits  cascun  any.  1040  s. 

Ítem  an  Pelegií  de  Muntagut  per  re- 


(  292  ) 
tinengadelcastelldelaMolacascun  any.  3000  s. 

ítem  an  Michel  de  Libia  per  retineñQa 
del  castell  de  Ella  cascun  any.  2500  s. 

ítem  pren  lo  batle  per  salari  de  la  bat- 
lia  de  la  dita  valí  cascun  any.  30O  s. 

ítem  mana  lo  senyor  Rey  que  de  les 
dites  rendes  sien  meses  cascun  any  en 
reparado  deis  murs  del  loch  Dasp.  200  s. 

ítem  ais  moros  de  Novella  a  ops  de 
lurs  mesquites  cascun  any  axi  com  han 
acustumat  et  han  ne  carta  de  conferma- 
cio  de  la  senyora  Reyna  de  bona  me- 
moria. 80  s. 

ítem  ais  pobladors  de  la  Mola  quel  sen- 
yor Rey  lur  mana  donar  cascun  any  en 
ajuda  per  90  com  fan  vehinatge  YII  ca- 
fis  dalcandia  et  altres  YII  cafis  de  pañi» 
que  valen  cascun  any  tro  a.  •  .  • 


(  295  ) 


Assi  comensen  les  rendes  quel  senyor  Rey  ha  en 
Arago  et  los  víolañs  et  assignacions  que  per  concessio 
del  senyor  Rey  e  de  sos  predecessors  preñen  en  les 
dites  rendes  alcuns  richs  homens  et  cavallers  et  altres 
homens  del  Regne  de  Arago. 


Terol  et  ses  aldeas. 


Primerament  es  la  peyta  de  les  aldeas 
de  Terol.  7000  s.  j, ' 

E  daquests  pren  el  Judes  M.  solidos 
per  son  ofici  cascun  any. 

ítem  hi  pren  CC  solidos  per  cuUir  la 
peyta. 

ítem  hi  preñen  lUI  alcaldes  CCCC 
solidos. 

ítem  VIII  jurats  DCCC  solidos. 

ítem  lescriva  del  consell  C  solidos. 

ítem  IIII  andadores  CC  solidos. 

ítem  II  saigs  LX  solidos. 

ítem  I  cridador  C  solidos. 

ítem  el  consell  de  la  vila  de  Terol  per 
armes  CCC  solidos. 


(  294  ) 

ítem  el  Justicia  XL  solidos. 

Suma  de  90  que  hi  preñen  los  damunt 
ditscascun  any  HI^^CC  solidos  jaccenses« 
E  axí  romanen  cascun  any  de  la  dita 
peyta  111.»  DCCC  solidos  jaccenses. 

E  aquests  te  assignats  lo  noble  En 
Jaeme  de  Xerica  per  Vil  eavalleries. 

ítem  lo  peatge  del  dit  loch  de  Terol  te 
assignat  lo  noble  En  Jaeme  de  Xericha 
per  Vil  eavalleries  ensemps  ab  la  dita 
peyta  et  ab  les  altres  rendes  de  Terol 
exceptades  les  rendes  deius  scrites  les 
quals  no  son  assignades  al  dit  noble  (1). 

ítem  an  Rodrigo  Gil  Tari  vehi  de  Sa- 
rago^a  per  I  cavalleria  cascun  any  D 
solidos  jaccenses. 

ítem  a  don  Lopp  Sanxes  de  Luna  per 
una  cavalleria  cascun  any  D  solidos. 

ítem  al  noble  En  Pero  Martínez  de  Lu- 
na per  ses  cayalleries  cascun  any  M. 
DCCCLVIII  solidos  VIH  diners- 

Suma  de  les  dites  assignacions  III.™ 
CXIU  solidos  IX  diners. 


(1)  Signen  aqni  dos  párrafos  en  los  que  se  da  cuenta  de  lo  que  produ- 
cía el  tríbulo  de  los  judíos  de  Teruel,  y  se  esplica  el  objeto  á  que  esta  par^ 
te  de  renta  se  desuñaba;  pero  ambos  se  ven  tachados»  leyéndose  una  nota 
al  pie,  de  igual  letra  que  la  del  códice,  en  que  se  avisa  que  aquellos  fueron 
cancelados,  por  hallarse  dicho  tributo  de  los  judíos  de  Teruel  incluso  en  el 
de  todos  los  Judios  de  Aragón,  que  aparecerá  mas  adelante. 


(295  ) 
E  axi  es  egual  la  peebuda  del  dit  tri- 
but  a  les  dites  assignacions. 

ítem  la  tintoria  de  Terol  val  cascun 
any  tro  a.  70  s.  j, 

ítem  donen  los  moros  de  Terol  per 
trahut  cascun  any  cascun  1  besant  que 
poden  muntar  tro  a  CL  besant. 

A90  te  En  Lopp  Alvares  de  Speyo  per 
III  cavalleries  ensemps  ab  CC  solidos 
de  la  cena  et  ab  los  esdevenimens. 


Salines  de  Arcos. 


Les  salines  de  Arcos  poden  valer  cas- 
cun any  tro  a.  8000 

Primerament  hi  pren  •  •  .  .  per  la 
decima  C  solidos  jaccenses. 

ítem  la  guarda  de  la  sal  cascun  any 
CCC  solidos  jaccenses. 

Ítem  la  Confedria  deis  cavallers  de  Te- 
rol L  solidos  jaccenses. 

ítem  la  Candela  de  la  esgleya  mayor 
de  Santa  María  de  Terol  CL  solidos  jac- 
censes. 

Ítem  Sanxo  Yvanyes  de  Santa  Maria 


(  296  ) 
en  esmena  del  parral  Dalbarra^in  CCC 
solidos  jaccenses. 

Aqüestes  quantitats  que  son  ensumoia 
DCCCC  solidos  jaccenses  son  perpetuáis. 


Albarrofin. 

Pot  valer  cascun  any  el  peatge  tro  a.      800  s.  j. 

Daquests  te  assignats  Simón  Yvanyes 

ce  solidos- 
ítem  Johan  Días  altres  GC  solidos. 

Romanen  CCCC  solidos. 

ítem  el  montatgo  te  En  Parran  Loppes 
Daredia  per  M.  solidos  quel  senyor  Rey 
li  dona  per  guarda  del  dit  castell  sia  quel 
dit  muntatgo  valla  mes  o  menys  et  part 
los  dit  M  solidos  pren  lo  dit  Parran  Lop- 
pes per  la  dita  guarda  Ih^U  solidos  et 
telos  asssignats  en  la  peyta  deis  al- 
deans. 

ítem  la  peyta  de  los  moros  que  es 
cascun  any.  200  s.  j. 

E  axi  romanen  que  venen  a  ma  del 
batle  DC  solidos .  los  quals  deu  donar 
cascun  any  a  la  obra  del  dit  castell  Dal- 
barra^in  et  dasso  hia  letra  del  senyor 
Rey. 

ítem  lo  terme  Dalbarrasi  son  les  sa- 
lines de  Valltaulat  et  teles  ad  benepla- 


{  297  ) 
citom  Domingo  Yago  adálrll  et  poden 
valer  cascan  any  tro  a  CCC  solidos. 


Arcayne. 


I 


\ 


Vale  n  l^s  rendes  de  Areayne  casenn 
any  tro  a.  600  s. 

E  aquests  pren  En  R.  de  Bolas  en 
paga  de  M  solidos  jaceenses  que  te  as* 

signats  cascun  any  per  guarda  del  cas-^ 
tell  de  Arcayne :  el  romanent  té  aang- 
nat  en  los  diners  del  erbatge  de  Exea* 


.'{ 


Huesa  e  ses  aldeof. 


Primerament  donee  lo6  homens  de 
Huesa  et  de  ses  aldeas  caaeun  any  per 
tribut  3000  b. 

E  aquests  pren  lo  n(Ale  Nartal  Dorta 
comanador  de  Muntalba  per  VI  cava- 
Herios. 

Ítem  pot  muotar  la  sofra  et  els  erbat* 
ges  et  altres  drets  quel  senyor  Rey  ha 
en  los  dit  loch  tro  a  D  solidos.  ítem  que 
donen  cascun  any  los  moros  per  dret 
tro  a  CCC  solidos.  E  exi  es  per  tot  a^ o.  800  s. 

TOMO  XII.  21 


(298) 
Aquests  proa  lo  dítcomanador  deMvn- 
talba  per  una  cavalleria  et  mige. 


Darocha  et  ses  aldeas. 

Primerament  donen  loshomens  de  les 
aldeas  de  Darocha  cascun  aay  per  peyta.  10000  j 

E  daqueMts  pren  el  judes  cascun  any 
per  son  salari  CC  solidos* 

Ítem  ne  presen  eascua  any  VII  ju- 
rados DCCC  solidos. 
Les  quals  H.^  quantitats  abafaides  ro- 
manen IX.m  solidos.    ' 

E  aquests  pren  lo  noble  En  Jacme  de 
Xericha  per  XYIII  cavalleries. 

ítem  val  el  merinadó  casctm  any  tro  a.  2000  s. 

E  aquests  pren  En  Jacme  de  Xerica  al 
qual  lo  senyor  Rey  los  ha  donats  en  be- 
neplacilum  menys  de  negua  senriy. 

ítem  yal  el  peafge  et  el  pes  et  los  mo- 
rabetias  de  les  taules  de  la  camiceria  et 
el  loguer  de  algunes  tendes  uhs  anys  ab 
altres  ab  la  tinytoreria  et  ab  lo  muntat- 
go  tro  a.  4f500  s. 

E  daquests  pren  Gan^ia  Ferrandes  per 
retinen^a  del  eastell  de  Rodenas  M  so- 
lidos. 

ítem  per  IL^  cavallenes  altres  M  so- 
lidos. 


(  290  ) 
ítem  hi  pren  ExemeirSiinxesD^Ifíim- 

bre  per  retínenla  del  castcll  de  Tormos  -' 

ad  beneplacitum  M  solidos, 
ítem  hi  pren  Johan  Remires  per  reti* 

■ 

nen^a  del  castell  de  Sencet  ad  benepla-^ 
citum  D  solidos. 

ítem  hi  pren  ell  meteix  a  violari  CCO 
solidos.  "* 

ítem  hi  pren  Gombau  de  Cast^Ihiou 
per  La  cavalleria  D  solidos. 

E  axi  abatudes  les  dites  qiiantrtats  ro'^ 
manen  GC  solidos. 

ítem  los  moros  de  Barochá  doneii  citi^ 
cun  any  per  tribat  780 -s« 

ítem  donen  oaloníies  quan  hi  venen.  •    ' 

Los  dits  DCCXXX  solidos  solía  pendre 
Garfia  Simón  a  yiolari  per  II  cayalls  ar- 
mats.  E  apres  la  mort  del  dit  G«r^a  Sis- 
men el  S0nyor  Rey  assigna  les  dites  ren- 
des a  pagar  los  distes  qu^l  dit  En  Gar* 
9ia  Simón  devia. 

ítem  los  cusrals  del  Uat  poidM  raler 
cascun  any  tro  a-  309  s. 

E  aquests  semblantment  son  assignate 
apagar  los  deutesdel  dit  En  Gangía  Si-« 
mon  tro  que  sien  pagats. 

ítem  hi  son  les  salines  deOyos  negros 
que  es  aldea  de  Dar  ocha  el  valen  cas» 
cun  any  tro  a.  1000  s. 

E  aqüestes  din  En  Gon^alvo  Garfia 


''I 


(300  ) 


(  iJÜU  ) 

tjue  li  ha  donades  per  heretament  per 
tots  temps. 


Cidatayn  et  ses  aldeas. 


Donen  cascun  any  los  homents  de  les 
aldeas  de  Calatayu  per  peyta.  9140  s. 

Edaquests  preñen  cascun  any  los  mon- 
gos de  Huerta  CCCL  solidos. 

ítem  hi  preñen  los  VI  adalentados  et 
lescriva  delesaldeassenglesmorabetins 
que  muBten  cascun  any  XLIX  solidos. 

Tot  lo  romanent  pren  lo  noble  En  Jo- 
han  Xemenez  Durrea  per  XVIII  cavalle- 
ríes. 

ítem  val  cascun  any  lo  peatge  et  el 
pes  tro  a.  15000  s. 

E  daquests  ha  cascun  any  el  Temple 
CCC  solidos. 

ítem  hi  te  assignats  En  Pero  Sanies 
de  Calatayu  M.^\i  solidos  per  cavalle- 
ries  ad  beneplacitum. 

ítem  D  solidos  a  TÍolari. 

ítem  sen  paguen  a  la  guarda  del  ca»- 
tell  de  Somet  lo  qual  te  ara  Nartal  des 
Lor  DCC  solidos  que  son  per  totes 
aqüestes  assignacions  IILi^DCC  solidos. 

Tot  lo  romanent  et  totes  les  al  tres 


f 


(301  ) 
rendes  et  esdeyeDimeDs  del  dit  loeh  ab 
ses  aldeas  te  la  senyora  Infanta  dona 
Eliaoor  qui  ho  te  per  cambra. 


SiUines  de  Fedra. 


Valen  les  salines  de  Pedra  cascun 
any  al  senyor  Rey  en  les  quals  ha  la 
ter^a  part  et  aquests  pr e&  lo  batlé  de 
Calatayu  tro  a^.  '  166ft  s! 


Sántos'*^ 


Donen  cascun  any  al  senyw  Rey  per 
tríbut  350  s.. 

Aquests  pren  En  Genitivo  Garfia. 


Cetina» 


Donen  los  bomens  de  Cetina  cascan 
any  al  senyor  Rey  per  peyta.  1500  s.- 

E  te  aquests  lo  noble  En  Johan  Xe- 
menez  Durrea  per  III  cavalleríes. 


(308) 


Farifa  oí  ses  Meas^ 


Primeram^it  pagUMi  cmcud  any  al 
senyor  Rey  loe  homens  de  la  yíla  de 
Fariña  et  de  ses  aldeas  per  peyta»  5000  s. 

Aquests  te  asaignaLs  el  noble  don  Pe- 
ro Dayerbe  per  X  caYalIeríe& 

ítem  Tal  el  peal^  caacua  any  tro  a.    idOO  s. 

E  dacfMSts  pren  En  Gon^Wo  García 
cascun  any  per  retínenla  del  castell  de 
Fariña  M  solidos. 

ítem  ea  Gon^alvo  Roya  de  Fariña  D 
solidos  per  retínenla  del  castell  de  Bor- 
dalua  DC  solidos. 

ítem  donen  loa  moros  de  Fariña  cas- 
cun any  per  tribut  500  s» 

E  aquests  son  assignataala  retinen9a 
del  dit  castell  a  compliment  de  MD  soli* 
dos  que  hi  pren  cascun  any  lo  dit  En 
Con^alvo  Garfia  per  la  dita  retinenga. 

ítem  poden  valer  les  calonies  de  cris- 
tians  et  de  moros  et  homicidis  tro  a.       400  s. 


TaresBona. 


Val  el  peatge  et  les  saques  ab  lo  tribut 


(  503  ) 
de  les  t^des  et  ab  la  tintorería  et  ab  lo 
dret  deis  cussols  de)  almiidi  éél  pa  et  la 
leuda  de  la  caniiceria  deis  moros  easteim  i 
any  tro  a.  7()00  «. 

£  daquests  te  assignats  k>  ncItAe  En 
Pero  Dayerbe  XIU  caTaReries. 

ítem  ne  pren  lo  batle  per  dret  de  les^ 
saques  tro  a.  M  solidos. 

Etaxi  no  basten. 

ítem  es  tribut  que  donen  los  mores 
cascun  any.  600  s. 

E  daquests  preñen  perpetuáis  les  mofl* 
ges  del  monestir  die  Tolobres  CCL  do^ 
lídos. 

ítem  en  Gil  Darada  cascun  any  per 
cavalleríes  CC  solidos. 

Los  romanens  que  son  CL  solidos  pren 
lo  noble  Naxemen  ée  Fosses  per  ses  ea- 
yalleríes. 

ítem  pot  valer  cascun  any  lafaquimat 
tro  a.  MO  si. 

E  aquests  te  assignats  lo  ditNaxemea 
de  Fosses  per  ses  cavalleries  et  en  defe- 
Uiment  dasso  sobre  lo  peatge  ét  les  sa- 
ques de  Borja. 


I  ) 


Tatrellm. 


Donen  cascuti  any  per  pciyta  los  ko^. 


(  304  ) 
mens  del  dit  loch.  1200  s. 

Aquest  loch  te  EnPerü  Jorda  Dalcole- 
ga  cavaller  per  la  compra  quel  wnyor 
Rey  fen  de  Los  Fayos  per  preu  de  XIIL" 
morabetins  dor.  Ejt  preof  aqüestes  rep- 
des  lo  dit  £n  Pero  Jordán  per  interease 
del  dit  preu. 


Sení  Marti. 

4 
•  I 

Aquest  loch  te  A  noble  Nartal  desuna 
per  donacio  quelsenyor  Rey  lin  feu^ 


Los  Fayos. 

Yalen  les  rendes  de  Los  Fayos  cascun 
any  tro  a.  1600  s. 

Deis  quals  pren  Marti  Xemenesde.Yo^ 
ra  per  reti&en^a  del  castell  del  dit  loch 
M  solidos. 

Éls  romanens  DC  ^olido8  pren  en  pa- 
ga del  preu  quel  senyor  Rey  li  deu  peír 
la  compra  daquest  loch. 


Senta  Creu. 


Aquest  loch  pot  valer  cascun  any  tro  a.  700  s* 


(30B) 
Empero  solia  mes  valer  mas  es  des- 
poblada. 

Aqüestes  rendes  pren  Martiii  Xemenez 
de  Vera  per  interéssé  del  preu  qael  señ- 
yor  Rbj  li  deu  per  lo  loch  de  Los  Fayos. 


Molían. 


Donen  cascnn  axiy  per  tribat  IQOO  s. 

E  daqueets  pren  caseim  any  En'  Lopp^ 
Sanxes  de  Luna  per  retínenla  del  dit 

castell  de  Mallon  D  solidos. 

ítem  ne  pren  dona  María  El  Moral 
yeyne  de  Taressona  per  violar!  CCC  so- 
lidos. 

Del  romanent  que  son  CC  solidos  lur 
ha  feta  gracia  lo  senyor  Rey  ad  bene- 
placitum  per  90  com  le  loch  es  pobre. 

Ítem  hia  lo  senyor  Rey  heretament  90 
es  yinyes  e  camps  et  I  forn  que  pot  va^ 
1er  de  renda  tro  a.  400  s. 

E  aquest  beretament  te  Pero  Martines 
de  Calatayu  seriva  del  senyor  Rey. 


Borja. 


Primerament  lo  tribut  et  la  peyta  que 


(  306) 
donen  cascun  aii!y  los  cristíans  es*        3500  s* 

E  aquests  pren  lo  noble  Nartal  de 
de  Luna  per  YI{  cayaUeries. 

ítem  donen  los  moros  del  dit  loeb 
cascun  any  per  tribut.  3000  s.. 

Aquests  pren  fo  noble  Nartal  de  Luna 
per  \I  cavalleries* 

ítem  poden  valer  cascun  any  los  drets 
de  les  saques  ab  les  tendes  et  ab  les  far- 
reries  et  de  les  sabateries  et  ab  lo  dret 
deis  cussols  del  almudi  del  pa  et  ab  ai» 
cuns  altres  drets  del  dit  loch  tro  a.  3000  &. 

Deis  quals  pren  En  Pero  Sanices  de 
Galatayu  per  retinen9a  del  castell  de 
Borja  M  solidos. 

ítem  ne  prenFortaner  de  Binyech  per 
I  cavall  armat  ad  beneplacitum  D  so- 
lidos. 

ítem  ne  pren  Pero  Pere^  Daleolega 
per  I  cavall  arnoat  ad  beneplacitum  et 
son  hi  mal  meses  D  solidos. 

Lo  romanent  que  es  tro  a  M  solidos 
pren  lo  batle  general. 

ítem  pot  valer  lescrivania  et  lalfaqut- 
mat  et  el  sapsala  cascun  any  tro  a.        300  s. 

E  daquests  te  En  Ferrando  porter  del 
senyor  Rey  a  violari  CC  solidos. 

EIs  romanens  pren  lo  batle  general. 

ítem  havia  lo  senyor  Rey  el  dit  loch 
de  Borja  I  heretameot  ^  es  la  térra 


(307) 
et  I  foro  que  valía  mes  de  IL"*  mortm- 
tins  dor  et  aquest  beretament  solia  es- 
ser  de  la  retinen9a  del  dit  cd^tell.  E  el 
senyor  Rey  ha  ho  donat  pera  teto  temp» 
al  noble  Nartal  de  Luna. 


MagalloTu 


Donen  lo»  bomens  de  Magallon  ca»- 
cun  any  per  peyta  et  per  (¡oesta  et  par 
azembles  et  per  oavallerie&  3000  s. 

Aquests  pren  lo  noj>le  Nexeoien  Car-- 
nell  per  YI  cavalieries; 


Saragoga. 


YaI  el  peatge  de  la  ciutat  4e  Sarago- 
9a  cascun  any  tro  a.  3000  a* 

ítem  ral  la  renda  del  almudi  del  pa 
de  Sarago^a  ab  les  carníeeriesr  deis  jueüa 
et  ab  alcuns  altres  tributa  quél  senyor 
Rey  ha  en  la  dita  ciutat  tro  a.  9000  s. 

ítem  yal  caseun  any  lo  pes  de  la  di- 
ta ciutat  tro  a.  i  700  s. 

ítem  val  la  tintorería  tro  a.  300  s. 

ítem  Tal  el  fusíello  del  oli.  i30  s. 


(  306  ) 

ítem  lanfondega  de  la  dita  ciutat         130  s. 

ítem  les  rendes  de  Riela  90  es  la  car- 
nicería el  pes  els  cussols  valen  tro  a.      200  s. 

Suma  daquestes  rendes.  14460  s. 

E  aquests  pren  lo  merino  de  Sara- 
go^a  et  paguen  perpetuáis  et  yiolaris  et 
poden  ne  sobrar  que  romanen  al  me- 
rino quin  dona  compte  tro  a  III.™  so- 
lidos. 

E  part  a^o  pren  lo  merino  tots  los 
homicidis  et  calonies  de  jueus  et  de  mo- 
ros que  poden  muntar  a  lN>na  quantitat 

ítem  es  lo  tribut  quels  moros  de  la 
dita  ciutat  donen  cascun  any  ab  lalfarex 
deis  dits  moros  que  son  tro  a  M  solidos.  3000  s* 

Aquests  pren  lo  noble  En  Pedro  Da- 
yerbe  per  VI  cavalleries. 

ítem  oltra  390  poden  valer  les  escam- 
padures  del  almudi  del  blat  ab  90  que 
les  gens  donen  a  les  mesures  oltra  «Is 
cussols  et  teho  Martin  de  la  Lo^a  a  vio- 
laií  tro  a.  800  s. 

(quitis.) 

ítem  val  lescrivania  del  salmedinat  de 
Sarag09a  la  qual  es  del  senyor  Rey 
tro  a.  900  s. 

Aquesta  scrivania  ha  donada  el  sen- 
yor Rey  entre  Domingo  Johan  e  el  fill 
de  Bonet  de  Vidosa  90  es  a  cascun  la 
meytat  e  apres  la  mort  del  di C  Domingo 


(  309  ) 
Joban  que  sia  tota  del  fiU  de  Bonet  de 
Vidosa  a  yiolari. 

ítem  el  peatge  de  Gallur  pot  valer 
tro  a.  500 

Aquesta  pren  1,0  noble  En  Pero  Marti- 
nes de  Luna  per  1  cavaUeria  et  prenlos 
per  ma  del  merino  de  Sarago^a. 


F<mte$. 


Paguen  los  homens  del  dit  loch  cas* 
cun  aoy  per  cavaUeries.  2000  s. 

ítem  paguen  cascun  any  per  cena.        300  s^ 
Aquest  locb  ba  comprat  lo  bisbe  de 
Sarago^a  ab  carta  de  gracia  que  ha  en-^ 
trel  senyor  Rey  et  ell  et  asi  el  dit  bisbe 
pren  les  rendes. 


Epila. 


Donen  cascun  any  al  senyor  Rey  los 
homens  del  dit  loch.  2000  s. 

ítem  donen  per  peyta  cascun  any.        i 000  s. 

ítem  val  cascun  any  lo  peatge  del  dit 
loch  ab  la  leuda  de  la  carniceria  e  veno 
el  batle  general  et  preu  los  diners  el  me- 


(510) 
riño  de  Sarago^a  tro  a.  660  s. 

E  daquests  prea  En  Felip  de  Boyl  per 
I  cavall  armat  ad  beneplacitum.  500  s. 

ítem  ha  el  ( senyor  Rey )  en  Grizenich 
un  heretament  quis  te  per  lo  senyor  Rey 
a  cens  de  II  cafis  de  forment  et  pi*enlo8 
el  merino  de  Sarago^a. 


Riela. 


Donen  cascun  any  los  homens  del  dit 
loeh  per  peyta  et  per  tribuí  cascun  any.  2000  6. 

Aquest  loch  es  assigoat  al  noble  Ne- 
xemen  Cornell  per  YU  cavalleríes. 

ítem  val  lo  pes  et  els  cussols  et  la  car'- 
niceria  et  el  mercat  del  dit  loch  tro  a 
ce  solidos.  £  prenlos  el  merino  de  Sa- 
rago^a:  axi  nes  ja  feta  meucio  en  les 
rendes  de  Sarago^a. 


Nuelian 


Donen  cascun  any  per  peyta.  500  s. 

ítem  donen  per  exerican^a  et  per  al- 

tres  rendes  quel  senyor  Rey  hia  altres.  500  s. 
Aquests  pren  lo  noble  En  R  de  Car- 


(  31*  ) 
dona  per  interesse  de  XX.>"  solidos  jac- 

censses  quel  senyor  li  *deu. 


Arando. 


Donen  cascun  any  los  homens  del  dit 
loch  per  tribu t  lo  dret  ques  segueix  qo 
es  que  tota  casa  en  que  estien  marit  et 
muUer  donen  una  arrova  de  blat  90  es 
mig  ordi  et  mig  form^nt* 

E  donen  los  moros  del  dit  loch  exeri- 
canges  et  algunes  sofreí  ot  aU^iiella  eft  ' 
tributa  de  forns  et  de  múlins  et  donen  lo 
quart  del  fruyts  del  rega.  et  deb  fruyt» 
del  seca  el  quint  ítem  donen  easc^m  any 
per  peyta  MD  solidos.  E  segons  lo  temps 
dará  poden  valer  totes  les  dites  coses 
cascun  any  ab  lo  peatge  et.  ab  la  leuda 
de  les  carniceries  tro  a,  350Q  s. 

Aquest  loch  te  el  noble  En  Pero  Fer- 
randes  per  IX  cavaller ies. 

El  castell  del  tlit  loch  te  Pero  García 
de  Lusuan  vassall  del  noble  En  Pero 
Ferrandes  de  Ixer.  E  pren  per  relineu^a 
del  dit  castell  en  les  salines  de  Remo- 
ÜDs  DCC  solidos  jaccenses. 


(542) 


Illiíaca, 

Aquest  loch  te  Michel  Pere^  de  Gotor 
perpetualment  a  serviy  de  III  cayalls 
annats. 

Roda. 


Les  rendes  del  dit  loch  yalen  cascuD 
any  tro  a.  1000  & 

E  aquest  loch  te  el  noble  Pero  Martí- 
nez de  Luna  per  IL»  cavalleries. 

El  castell  de  Roeda  te  En  Martin 
Loppez  de  Roda  ad  beneplacitum  et 
pren  per  retínenla  lerba^  del  dit  loch 
et  lort  del  castell  et  laretament  daquell 
casteU.  E  el  peatge  et  la  leuda  que  es 
dita  del  sendero  que  pot  valer  tro  a  XXX 
solidos.  ítem  el  fusiello  et  el  foro.  E 
aqüestes  rendes  que  pren  lo  dit  En  Mar- 
tin Loppes  per  retinenfa  del  dit  castell 
poden  valer  tro  a.  1500  s. 


Alago. 


Donen  los  homens  del  dit  loch  cas- 


(  515  ) 
ton  any  per  tribut  segons  lo  privi- 
legi  de  Tbaust  per  jou  de  bestias  cosa 
certa  et  per  exedar  cosa  certa.  ítem  per 
cafíssades  daretamens  cosa  certa  et  axi 
metex  cosa  certa  per  bestiar  major  et 
menor  et  tot  ago  no  yal  pus  de.  1000  s. 

E  ago  te  el  noble  En  Pero  Ferrandez 
per  V  caTalleries. 

ítem  lo  peatge  ab  lalmudi  et  tributa 
de  teades  pot  valer  cascun  any  tro  a.      850  s. 

ítem  lo  fusiello  cascun  any  tro  a.        50  & 

ítem  lo  tribut  deis  moros  cascan  any 
tro  a.  300  s. 

Suma  da^  (1).  liOO  s. 

Aquets  pren  la  dona  Contesina  de  Ca* 
lamendrana  muUer  ^aerrere  den  Johan 
Martinez  de  Luna  et  prenlos  en  paga  de 
son  exovar. 


Valí  de  Raurss. 


Lo  dit  loch  ab  tot  sos  termens  te  el 
bisbe  de  Sarago^a  a  feu  honrat 


(4  )    En  esU  suma  no  se  comprende  la  primen  partida ,  según  lo 
i  entender  cierta  sefial  que  se  nota  en  el  códice. 

TOMO  xn.  22 


<5U) 

Suera  et  ses  aldeas. 

Donen  cascun  any  per  peyta  et  per 
tribut  14000 

E  áquests  pren  lo  noble  Nartal  de  Lu* 
na  per  XXVIII  cayalleries. 

E  part  a^o  ha  el  senyor  Rey  en  Soera 
lo  tribut  deis  forna.  Itero  el  pealge.  ítem 
los  cussols  del  pa.  ítem  los  pares  de  la 
cassa-^o  es  eunills  et  perdins  que  paga 
cascun  cassedor  I  perell  en  cascun  any. 
ítem  les  calonies  del  mont.  E  pot  valer 
tot  a^o  cascun  any  tro  a.  300  s. 

E  aqüestes  rendes  te  Pero  Xemenez 
.  .  .  leudaba  qui  b¡  pren  a  violan  CC  sop- 
lidos. 

La  Pena  de  Catavello  ab  la  honor  et 
ab  Jas  et  ab  la  valí  de  Trist  et  Mist  et 
Rompesacos  te  Sanxo  Dagues  ensemps 
ab  lo  castell  de  la  Pena  et  pren  totes 
les  rendes  a  violari  et  valen  tro  a.  500  s» 


»k 


Almudevar  et  ses  aldeas  que  son  aquestesi 
Tardejanta  Torralba  Fomells  de  Violada  Vilanova. 

Donen  cascun  any  peí*  peyta.  10000  s. 


(  318  ) 

Te  ho  lo  noble  Nartal  Dalago  per  XX         « 
cavalleríes. 

ítem  cascuD  cassador  de  perdius  o  de 
cunills  donen  cascan  any  sengles  perells 
et  pot  valer  tro  a.  ,    40  s. 

ítem  hia  una  Torra  de  muli  que  dona 
lo  senyor  Rey  an  JohanDalmudevarpor- 
ter  et  fan  cascun  any  II  perells  de  ca- 
pons. 

A90  pren  lo  batle  general. 


Bolea. 


Donen  cascun  any  per  tribut.  2000  s. 

Et  C  cafis  de  forment. 

Et  C  cafis  dordi. 

Suma  que  pot  yaleyr  tot  a^o.  3500  s. 

Aquest  loch  jassia  que  valla  molt  mes 
te  En  Pero  Martínez  de  Luna  per  V  ca- 
valleries  tan  solament. 


Loarre. 


Los  homens  daquest  loch  solien  donar 
cascun  any  MD  solidos.  Mas  pus  que  fo- 
ren  rob  ats  per  En  Pero  Dayerbe  en  temps 


(5!6) 
ée  la  guAira  de  Sarago^a  no  peyten  sino.  1009  «• 

E  aquesta  pren  En  Blasco  Peres  des 
Lor  ^  es  los  D  solidos  per  una  cavalle- 
ria  ad  beneplacitum  et  els  romanens  D 
solidos  per  retínenla  del  dit  castell.  E 
ell  te  d  dit  loch  ab  totes  ses  calonies. 


Lunú. 


Les  rendes  daquest  loch  te  En  Pero 
Martínez  de  Luna  per  III  cavalieríes  et 
son  priTÜegiats  que  donen  cosa  certa  per 
jou  de  besties  majors  et  menors.  Et  pot 
Taler  lo  tríbut  que  donen  tro  a.  800  s. 

ítem  el  pea^  del  pont  de  Luna  pot 
Taler  cascun  any  tro  a.  80  s. 

E  a^o  te  Pero  Garles  Matafogo  a  tío- 
lari. 


Takust. 


La  peyta  o  tribut  del  dit  loch  pren 
lo  noble  Nartal  de  Luna  per  cavalleries 
segons  que  munta  cascun  any.  E  donen 
cosa  certa  per  jou  de  besties  et  per  bes- 
tiar  major  et  menor  et  per  cafissades  de 
térra* 


(  517  ) 
E  pot  valer  la  peyta  o  tribut  tro  a.       3000  &» 
ítem  |K)t  valer  lo  peatge  daquest  loch 
ab  les  saques  et  ab  la  sal  de  Compás  et 
ab  los  cussols  tro  a.  600  s*. 

E  daquests  pren  cascun  any  per  as- 
signacio  del  senyor  Rey  Johan  Aznares 
de  Lusia  qui  fo  cavalleris  del  senyor 
Rey  Namfos  en  paga  de  I  quantitat  quel 
dit  senyor  Rey  li  devia  CCC  solidos.  La 
romanent  pren  lo  batle  generaL 


Sadava^ 


Pot  valer  lerbatge  et  el  peatge  et  les 
saques  et  la  meytat  de  les  calonies  del 
munt  cascun  any  tro  a.  2800  a. 

Aquests  pren  lo  noble  En  Johan  Xe- 
menez  Durrea  per  laxovar  de  dona  Si- 
bilia  Dangleola  muller  sua. 

Ara  ho  te  lo  senyor  Infant  don  Jayme 
quil  reemi  del  dit  noblt; 


Un  Castiello. 


Solien  donar  cascun  any  los  homens 
del  dit  loch  per  cavalleries.  4000  s» 


(  518  ) 

E  pays  lo  senyor  Rey  privilegiáis  qoe 
pagassen  per  jous  el  per  bestiar  cosa 
sabuda.  E  apres  lo  senyor  Rey  revoca* 
ho.  E  te  ara  lo  dit  loch  Nexemen  Cor- 
nell  per  Vil  cavalleries. 

ítem  ba  lo  senyor  Rey  en  lo  dit  locb 
peatge  que  val  tro  a.  170  s» 

Aquests  pren  lo  noble  En  Pwo  Mar* 
tinez  de  Lona  en  paga  de  ses  cavalleries. 

ítem  bia  lo  senyor  Rey  un  pocb  da- 
retament  que  11  fo  confiscat  et  pot  valer 
de  renda  cascun  any  tro  a.  10  &. 

Aquests  pren  lo  batle  generaL 

El  dit  beretament  pot  valer  tro  a  CL 
solidos. 

ítem  lo  castell  del  dit  loch  te  En  Jo* 
ban  Garles  a  violan. 


BM. 


Donen  cascun  any  los  cristians  pey* 
teros  per  tribut  I  cafis  de  forment  et  al- 
tre  dordi  per  jou  de  besties  et  arroves 
de  blat  de  les  cases.  E  els  exades  fan 
cosa  sabuda  de  blat.  E  pot  muntar  tota 
la  renda  daquest  locb  ab  lo  tribut  deis 
jueus  que  es  CGL  solidos  e  no  son  ea^ 
closes  en  lo  tiñbut  deis  altres  jueus.        1000  s. 


(519) 
Aqüestes  rendes  prea  lo  noble  Eq  Jo- 
han  Xemenez  Durrea  per  interés  dei 
exoyar  de  dona  Sibília  Dangleola  mu- 
Uer  delL 

Ara  lo  te  lo  senyor  infant  don  Jayme 
qui  la  reeniut. 


Longares  et  Ivardues. 


Les  rendes  del  dit  loc&  exceptada  la 
peyta  pren  lo  noble  En  Pedro  Day^erbe 
per  I  cavalleria  et  no  hi  basta. 

Ítem  donen  d$  tribut  p^  I  jou  de  bes- 
ties  II  morbetíns  et  aquell  qui  ha  mig 
jou  I  morbeti.  Ítem  laxadero  I  morbeti» 


Assotiello  e  Oroc^U. 


Aquests  lochs  son  erms  et  despobláis 
que  no  hi  esta  negu.  E  les  erbes  del  dit 
loch  poden  valer  cascun  any  tro  a.  300  s^ 


Lobera. 


En  aquest  loch  no  están  sino  pocs  in* 


(  520  ) 
fansoDs.  E  estanhi  II  o  III  peyteros.  E 
solia  valer  he  CCXXX  solidos.  E  ara  no 
Tal  de  renda  al  senyor  Rey  pus  de.  20  s. 

E  aquest  loch  te  el  noble  En  Pero  Mar- 
tínez de  Luna  per  miga  cavalleria. 


Qer  cüstiello. 


Qev  castiello  que  es  dit  Ruyta  noy  ba 
sino  tansolamait  el  castiell  et  el  munt 
E  aquest  castell  te  Alfonso  Dartieda  per 
lo  senyor  Rey  ad  beneplacitun.  E  pren 
per  retínenla  del  dit  castell  la  cena  de 
Castell  listar  et  de  Yerdu  que  es  CG€CL 
solidos.  E  te  laretament  del  castell  que 
pot  valer  tro  a.  200  s. 

ítem  val  lerbatge  tro  a.  900  s» 

Aquesta  pren  lo  batle  general. 


Urries. 


Donen  cascun  any  per  tribut  los  bo- 
mens  del  dit  loch.  500  s, 

Aquest  loch  te  Martin  Gil  Datrossillo 
per  una  cavalleria. 

ítem  ha  un  forn  lo  qual  es  a  trabut  et 


(  521  ) 
fa  cascan  afny.  20  i. 

Aqueats  pren  lo  batle  general* 


Rendes  de  Sos. 


Donen  loa  homens  del  dit  loch  90  ea- 
aquella  qui  han  casa  III  solidos  cascan 
aoy  et  donen  los  pegallares  90  es  aqaells 
qai  no  han  casa  et  han  bens  qae  yalen 
LXX  solidos  donen  axi  mateix  III  so- 
lidos. 

ítem  dona  tot  lo  consell  €  kafis  del 
blat  meytat  forment  et  meytat  ordi  et  te)  2009  a. 
aqüestes  rendes  lo  noble  En  Pero  Mar» 
tinez  de  Luna  per  Ull  cavalleries.  E  po- 
den valer  tro  a. 

ítem  yalen  cascun  any  los  tributa  deis 
foros  tro  a.  300  s. 

Aquests  pren  Gil  Martínez  Dandues 
qui  te  el  dit  castell  per  lo  aenyor  Rey  ad 
beneplacitum. 


LaReyal. 


Los  homens  daquest  loch  son  franch»^ 
de  totes  coses  et  Tense  el  peatge  del  dit 


(aí2 ) 

loch  tro  a.  800  s. 

Aquests  pren  En  Ferrando  frare  del 
senyor  Rey  en  paga  de  ses  cavalleries. 

ítem  les  saques  del  dit  loch  poden 
valer  cascun  any  tro  a.  300  s. 

Aquests  pren  lo  batle  general  et  son 
assignats  an  Michel  Pérez  Darbe  en  pa- 
ga de  una  cavalleria. 


Hisurre. 


Donen  cascun  per  tribut  blat  que  pot 
Taler  tro  a.  200  s^ 

Aquest  loch  te  Pero  lo  gran  de  Ma- 
nesses  en  paga  de  ses  cavalleries  ad  be- 
neplacitum. 


Merinado  dé  Jacca. 

Puypiníano  Undu^spintano  et  CastielUh 

qui  peyten  ensemps. 


Donen  per  tribut  cascun  any  per  ce- 
na et  per  peyta.  1000  s* 

Aquests  lochs  te  En  Gombau  de  Tra- 
messet  per  II  cavalleries. 


(  323  ) 


Ruesta. 


Solien  donar  per  tribut  DCG  solidos. 
E  el  senyor  Rey  ais  poblats  que  donen 
certa  cosa  per  bestiar  menut  et  per  ca- 
físsades  de  terra  et  per  jou  de  besties. 

ítem  hia  lo  senyor  Rey  un  forn. 

E  aquest  loch  te  el  noble  En  Pero  Da- 
yerbe  per  11.^^  caTalleríes  et  no  hi  basten. 


Tiermas. 


Donen  per  tribut  tots  los  bomens  qui 
ha  casa  II  solidos  cascun  any  et  pot  va- 
ler tro  a.  800  s. 

ítem  hi  solia  haver  I  forn  lo  qual  es 
darrocat 

Los  bomens  del  dit  loeh  son  franchs 
a  temps  de  tota  re  la  qual  franquea  no  es 
encare  complida. 


Escha. 


Donen  cascun  aiiy  per  tribut  500  s. 


(  324  ) 
Aquest  loch  te  Michel  Pere^  Darbe  a 
violari  et  pren  la  renda  en  aquesta  con- 
dicio :  apres  la  mort  del  dU  Michel  pa- 
gan lo  senyor  Rey  II.™  solidos  ais  hereus 
seus  que  cobre  el  dit  loch* 


Aríieda» 


Donen  cascun  any  per  tribut  C  kafís 
de  blat  meytat  forment  et  meytat  ordi. 

Aquest  loch  tenia  En  Ruy  Xemenez 
de  Luna  et  sos  filis  dius  certes  condi- 
cions  et  encare  el  senyor  Rey  nol  ha 
cobrat. 


Vila  real» 


Donon  tots  los  homens  quí  han  casa 
en  lo  dit  loch  II  solidos  cascun  any. 

E  te  aquest  loch  En  Pero  Martínez  de 
Luna  per  una  cayalleria  et  no  hi  basta» 


Lorbes. 


Donen  ios  homens  qui  hi  han  casa 


(  525) 
cascun  any   11  solidos  et  pot  muntar 
tro  a.  120  s. 

Aquest  loch  te  Michel  Pérez  Darbe  ab 
altres  loes  ensemps  per  una  cayalleria. 


Salvaterra. 


Donen  per  eascuna  casa  II  solidos  per 
cascun  any. 

E  te  aquest  loch  el  noble  En  R.  de 
Cardona  per  ll.<»  cavalleries  et  no  hi 
basta  la  renda. 

Lo  castell  del  dit  loch  te  Michel  Pé- 
rez Darbe  ad  beneplacitum  del  senyor 
Rey.  E  pren  per  retínenla  M  solidos  90 
es  D  el  tribut  deis  jueus  axi  com  nes 
feta  mencio  en  lo  dit  tribut  et  els  roma- 
nens  D  solidos  en  les  salines  de  Remo- 
lins. 


que  son  Fago  Arahuas  Omat 
Gomar. 


Donen  cascun  any  per  tribut.  1000  s. 

Aquests  pren  el  noble  En  Pero  Mar- 
tínez de  Luna  per  IL«  cavalleries. 


(  326  ) 


Verdun. 


Donen  per  peyta  et  per  cena  cascun 
any.  1000  s. 

Aquesta  pren  el  noble  En  Pero  Mar- 
tínez de  Luna  per  II  cavalleries. 

ítem  pot  valer  lo  mercat  del  dít  loch 
tro  a.  300  8. 

Aquest  mercat  te  a  violari  G.  de  Seta. 


Xivaregay, 


Donen  cascun  any  per  peyta.  4000  s. 

ítem  G  kafis  de  forment 

ítem  hía  el  senyor  Rey  vinyes  et  he* 
retament 

Suma  que  pot  yaler  per  tot  cascun 
any.  2000  s. 

Aqüestes  rendes  teñen  los  filis  den 
Garfia  Garles  per  ínteres  de  1  quan- 
titat  de  diners  quel  senyor  Rey  lur 
deu  la  qual  quantitat  segons  que  ells 
dien  es  tro  a  XL.°^  solidos  jaccenses. 


(  527  ) 


En  la  valí  de  Echo  son  aquesís  lochs  et  pey  ten  eñsemps: 
Echo  Siresa  Estaves  Orduas  Biesa  Catarecha. 


Aqueste  lochs  donen  cascan  any  per 

cavalleries.  1500  s. 

« 

La  dita  valí  te  el  noble  Nexenien  Cor- 
nell  per  III  cavalleries. 

Vüanova  LarraQ  Suesa  Basa. 

Aquests  lochs  son  assignats  al  noble 
En  Ferrando  frare  del  senyor  Rey  per  I 
cayalleria. 


La  vila  et  la  valí  de  A  mes. 

La  dita  vila  et  valí  te  el  noble  en  Pe- 
ro  Ferrandez  de  Ixer  per  una  cavalleria 
et  no  hi  basta. 


En  la  valí  Daysa  son  aquests  loes  et  peyten  ensemps 

Aysa  Siyunas  Esposa. 

Aquests  Illlochs  donen  per  peyta  cas- 


(  328  ) 
cun  any  90  es  Aysa  CCC  solidos  Esposa 
LXXV  solidos  Siynues  LXXV   solidos.  450  s. 

Aqueste  pren  el  noble  En  Pero  Fer- 
randes  de  Ixer  per  I  cayalleria. 


Arahues  de  Solano. 


Donen  cascun  any  per  peyta«  130  s. 

Aqueste  pren  el  noble  Nexemen  Cor- 
nell  en  paga  de  ses  cavalleries. 


Sagua. 


Donen  per  peyta  cascun  any  lili  cafis 
de  forment  a  mesura  de  Jacca*  E  pren- 
los  Michel Pérez Darbe  per  retínenla  del 
castell  de  Grossi. 

ítem  pren  lerbatge  del  puíg  del  castell 
que  yal  tro  a.  90  s. 

E  el  dit  castell  te  I  hom  per  lo  dit  Mi- 
cbel  Pérez  Darbe  per  casa  plana. 


Oscha. 


En  la  ciutat  de  Oscha  es  el  peatge  lal- 


(  529  ) 

I 

mudi  la  tintorería  obradora  tendes  tra- 
büts  de  la  pobla  del  senypr  Rey  trafauts 
de  les  agitanes.  E  poden  valer  totes  aqües- 
tes rendes  cascun  any  (;i*o  a* . .  • 

ítem  donen  los  moros  per  tribut  cas- 
cun any.  1000  s< 

Aquest  loch  te  p^r  cambra  la  senyo- 
ra  Infanta  dona  Elianor. 

Les  quantitats  dius  scrites  se  paguen 
cascun  any  perpetualment  de  les  dites 
rendes  de  Oscha. 

Prímerament  per  adobar  et  reparar  los 
murs  de  la  ciutat  cascun  any  M  solidos. 

ítem  a  la  prebosteria  cascun  any  DGC 
solidos. 

ítem  al  Temple  MDXL  solidos. 

ítem  al  baüe  major  deis  cristians  et 
deis  jueus  per  salari  CCCC  solidos. 

ítem  al  batle  de  la  moreria  per  son  sa- 
lari Cr4  solidos. 

ítem  al  noble  En  Pero  Dayerbe  et  a 
dona  Violant  9a  muller  M  solidos. 

Ítem  al  abat  de  Muntarago  per  una 
tenda  que  loga  a  la  tintorería  per  exugar 
los  draps  XX  solidos. 

ítem  al  scriva  que  scriu  les  .  rendes 
quan  se  venen  per  salari  seu  XX  solidos. 

ítem  ais  jurats  Doscha  per  90  com  ve- 
nen la  bon  les  rendes  se  venen  C  solidos. 

TOMO  xn  25 


(  330  ) 

ítem  al  corredor  del  Consell  qui  crida 
les  rendes  per  la  ciutat  el  en  encant  X 
solidos. 

ítem  a  I  jueu  corredor  qui  crida  la 
venda  de  la  alcat^eria  et  de  los  baldrase- 
ros  Xll  diners. 

ítem  al  savalaquen  de  les  aventures  de 
la  morería  per  raho  de  sos  arien^os  90 
es  que  ha  de  XII  diners  III  malíes. 

ítem  del  románent  de  les  dites  aven* 
tures  ha  lo  Salmedina  per  son  quart  de 
XII  diners  III  diners. 


Ciuíat  de  Jaeca. 


En  Jacca  es  lo  peatge  lalmudi  la  cal- 
dera de  la  tintorería  E  poden  valer  cas- 
cuu  any  pagat  qo  que  hi  pren  lesglea 
per  delmes  tro  a.  2500  s. 

Teho  el  noble  Nex^nen  de  Fosses  per 
V  cavalleríes  sia  que  valla  mes  o  menys. 


Campfranch. 


Donen  per  peyta  cascun  any.  500  s. 

Aquest  loch  te  el  noble  En  Pero  Mar- 


(  351  ) 
tioez  de  Luna  per  una  oavalleria. 

ítem  lo  peatge  del  pbrtKl  de  C«np- 
franch  et  del  caatell  de  Camdelxn  pot 
valer  ab  les  saques  et  ab  lo  pe«tge  del . 
peix  fresch  tro  a.  5000  s^ 

En  aquests  ha  les  assignacions  quis 
seguexen. 

Es  assaber  lo  noble  Nexemen  G>nieli 
en  paga  de  ses  cavalleriesMCXX solidos. 

ítem  lo  noble  En  Blascho  Massa  de  ^ 
Yergua  per  ll.es  cayalleries  M  solidos. 

ítem  Sanxo  Dagoes  porter  dtra  totes 
les  rendes  que  pren  de  la  Pena  et  de  Jas 
et  de  la  valí  de  Trist  et  Mist  et  Rompe- 
sachos  a  compliment  de  la  retinenga  del 
castell  de  la  Pena  que  te  a  violari  CLXX 
solidos  • 

ítem  prenhi  la  retinenga  del  castell  de 
Yerdego  lo  qual  te  Garfia  de  Vera  per 
les  retenes  del  matrimoni  de  la  Inürata 
de  Castiella  et  del  senyor  Infant  En  Jac- 
me  DC  solidos. 

ítem  preñen  hi  II  scrivans  qui  guar*- 
denet  scriuen  totes  les  mercaderíes  quen 
passen  90  es  cascu  CLVI  solidos  que  son 
GCCXIl  solidos.  E  los  dits  scrivans  son 
F.  de  la  Nu^a  et  Johan  Ferrer. 

ítem  lo  noble  Nexemen  de  Fosses  per 
una  cayalleria  D  solidos. 

ítem  el  castell  de  Camdalxu  que  te 


(354) 
Nexemen  de  Toiria  a  X.  anys  qui  comen* 
^aron  en  les  kalendas  de  maíg  del  any 
M.GCCXI  sots  esta  forma  que  ell  se  pach 
de  Yll.m  DCCCCXX  solidos  VII  diners 
jaccenses  et  III.<n  DCCXXXYII  solidos 
YI  diners  barohínonenses  en  les  saques 
de  les  coses  yedades  et  finits  los  dits  X 
anys  lo  senyor  Rey  deu  cobrar  lo  dit  cas- 
telL  E  pren  lo  dit  Exemen  de  Tovia  per 
retínenla  del  dit  castell  en  lo  dit  peat- 
ge  DC  solidos. 

ítem  pren  Bemat  Guasch  juglar  en 
les  rendes  del  dit  peatge  a  yiolari  CCC 
solidos. 

Suma  per  tot  ago  IIIU'^DCII  solidos. 

Lo  romanent  que  es  CCCXCVIII  soli- 
dos pren  lo  batle  general. 


Camp  de  Jacca  ab  la  honor» 


Te  ho  el  noble  En  Jacme  de  Xeríca 
per  una  cavalleria  et  no  hi  basta. 


Savinyanego  et  la  honor. 


Te  ho  don  Ferrando  frare  del  senyor 


(  333  ) 
Rey  per  I  cavalleria  el  no  hi  basta- 

Vullprap  Jacca. 

» 

Los  homens  daquest  loch  donen  mor- 
beti  per  jou  et  poden  muntar  cascun 
any  a.  10  morfaetinSi 

Aquests  te  En  G.  de  Jacca  a  violari.. 

Biescasa. 


Aquest  loe  te  En  Ferrando  frare  del 
senyor  Rey  per  1  cavalleria  et  no  hi 
basta. 

ítem  lo  mercat  et  els  eussols  poden 
Taler  et  prenlo»  el  batle  general  tro  a*    100  s*. 

Valí  de  Tena. 

Donen  cascun  any  per  peyta.  1000  s» 

Te  la  dita  valí  Naxemen  Comell  per 
1L«»  cavalleries. 


Casteüar. 


Los  homens  daquest  loch  donen  cas- 


(  554) 
cun  any  per  peyta.  4000  s. 

Aquest  loch  te  En  Pero  Martínez  de 
Luna  per  VIII  cavalleríes. 

ítem  hia  lo  senyor  Rey  lo  peatge  de 
la  aygua  que  pot  valer  cascun  any  tro  a.  200  s* 

Aquests  pren  lo  noble  En  Peto  Martí- 
nez de  Luna  per  ses  cayalleries  mas  no 
li  entren  en  paga  de  ses  cavalleries. 

ítem  val  sal  de  compás  de  Castellar 
tro  a.  80  s. 

E  aquests  pren  lo  merino. 


Merinado  de  Exea. 


Los  homens  del  dit  merinado  son 
franchs  per  privilegi  del  senyor  Rey  de 
totes  coses.  E  el  senyor  Rey  ha  erbatge 
en  Exea  a  M  vaques  et  a  \L^  ovelles  et 
ago  ven  lo  batle  general  cascun  any  et 
pot  valer  tro  a.  2500  s. 

E  en  aquests  ha  assignacio  En  R*  de 
Bolas  en  paga  tro  a  concurrent  quanti<- 
tat  de  M  solidos  que  te  a  vida  sua  per 
retínenla  del  castell  Darcayne  CCCC 
solidos. 

El  romanent  es  assignat  a  la  obra  de 
les  cases  de  Exea. 

ítem  val  el  peatge  del  dit  loch  tro  a.  200  s. 


(  355  ) 
Aquesls  preo  el  noble  £a  Jacme  de 

Xericha  ensemps  ab  les  calonies  dek 

pieus  per  11.^  cavalleríes. 
ítem  poden  valer  lea  saques  et  els 

cussols  et  la  meytat  de  la  casa  de  la  Bar- 

dena  de  la  Marcuara  tro  a,«  150  s. 

Aquests  pren  lo  batle  general 


Mordía. 


Donen  cascan  any  per  peyta  o  tribuL  2000  s. 
Te  ho  Nexemen  Cornell  per  lili  cava- 
Heries. 


Bellguey  Senta  Maria» 


Donen  cascun  any  per  tribi)t*  150  s. 

Teo  En  Gil  de  Jacca  a  TÍolarí. 
ítem  hia  un  h^retament  que  fa  de 
eens  11  cafis  de  forment  et  II  de  ordL 


Penna  de  Santa  Eulalia  et  La  Mesa  et  Lusar. 


Paguen  cascun  any    os  homens  de 


{  336  ) 
Santa  £ulalia  et  de  La  Mesa.  200  s. 

ítem  los  homens  deLusar.  i  7  s. 

E  I  caíis  un  quartans  dordi. 

ítem  cascuna  casa  I  gallina  que  pot 
muntar  lany  IX  gallines. 

ítem  lo  carnatge  et  les  calonies. 

Suma  que  pot  muntar  per  totes  coses.  300  s. 

Aquests  pren  Blasco  Peres  des ,  Lor 
per  retinen<^  del  castell  de  la  Pena  et 
de  Santa  Eulalia  ad  beneplacitum. 


Sarayena  ab  ses  aldeas. 


Los  homens  de  Saranyena  et  de  ses 
aldeas  donen  cascun  any.  12000  s. 

Teho  En  Pero  Ferrandez  de  Ixer  per 
XXIIII  cavalleries. 

ítem  hia  II  molins  et  II  forns.  ítem 
peatge  et  pes  et  tintorería  et  cussols  del 
blat  et  del  mercat 

E  totes  aqüestes  coses  te  el  dit  En  Pe- 
ro Ferrandes  per  V  cavalleries. 

Suma  da^o.  14f500  s* 

Et  teho  lo  dit  noble  per  XXIX  cavalle- 
ries. 

£  oltra  asso  pren  En  Johan  de  Valles 
a  violari  en  los  cussols  del  mercat  II 
quarlans  de  íbrment  cascun  día  que  po- 


(  S57  ) 
den  valer  XYI  diners  un  temps  ab  altre* 

ítem  en  lo  terme  del  dit  loch  ha  sali- 
nes de  compás  que  valen  tro  a.  50  s. 

Aquests  pren  lo  batle  general. 

ítem  lo  muntatgo  te  Johan  de  Ceren- 
yene  et  donen  cascun  any  los  quals  prra 
lo  meri  de  Oscha.  80  s. 


Nocito  et  sa  honor. 


Los  honfens  daquest  loch  donen  cas-- 

■ 

eun  any  450  s« 

Aquest  loch  te  Nartal  des  Lor  de  vida 
sua  et  de  I  fiU  seu  qual  se  vnlla.  E  enca- 
re apres  vida  dells  no  la  puxa  cobrar  lo 
senyor  Rey  tro  que  hija  pagats  al  hereu 
del  dit  Nartal  des  Lor  X.^^  solidos  et  qué 
el  de  miga  no  preña  lo  dit  hereu  les  ren* 
des  en  paga. 


Honor  de  Pavana. 


Aquesta  honor  te  lo  dit  Nartal  des 
Lor  per  heretament  a  tots  temps  et  han 
a  fer  1  cavall  armat. 


(  358  ) 


Costean. 


Donen  cascun  any.  500  a. 

ítem  hia  lo  senyor  Rey  I  foro. 
Aquest  loch  diu  Nartal  des  Lor  que  es 
seu  per  heretament  a  ell  et  ais  seus. 


Pertusa  et  ses  aldeas. 


Donen  cascun  any.  6000  s. 

Aquest  loch  te  Nexemen  deFosses  per 
IX  cay  alienes. 

ítem  hi  es  lo  mercat  et  cussols  et  leu- 
da que  ven  lo  batle  et  pot  valer  cascun 

any  tro  a.  120  s. 

« 

Aquests  te  assignats  En  Michel  Peres 
Darbe  ensemps  ab  altres  loes  per  una 
cavalleria* 


Barbastre. 


Es  hi  lalmudi  del  pa  la  caldera  de  la 
tintorería.  ítem  el  peso  et  II  peatges» 


(  330  ) 

La  ter^  part  daquestes  rendes  pren 
Bernat  G.  Dentensa. 

La  Esglea  de  Barbastre  pren  lo  delme 
en  les  dites  rendes. 

ítem  la  morería  del  dit  loch  fo  den 
Bernat  G*  Dentensa. 

ítem  lescrivania  deis  jueus  fa  de  trí- 
but  1L«*  carregues  de  vin, 

ítem  hia  un  casal  de  bayns  que  no 
val  re. 

Les  dítes  rendes  pren  Gombau  de  Be- 
nayentper  IlII  cavalleries  et  noy  basten. 

E  oltra  fes  dites  rendes  ha  el  senyor 
Rey  en  Barbastre  la  meytat  de  la  renda 
de  la  barcha  de  Cinqua  que  pot  valer.  200  s. 

Laltre  meytat  los  homens  de  la  vüa. 

ítem  hi  es  lálnrania  que  es  dita  deis 
Gassols  que  dona  al  senyor  Bey  per  tri- 
but  cascun  any  et  prenlos  lo  batle  ge  * 
neral.  20  s. 


Alquessar  et  ses  aldeas. 


Donen  cascun  any.  2500  s. 

Deis  quals  pren  Johan  de  Bidaure  qui 
te  el  dit  loch  ad  beneplacitum  a  senrey 
de  IIII  cavalls  «rraats  11.™  solidos.  Els 
romanens  D  solidos  pren  En  Boyl  per 


(540) 
retínenla  del  dtt  castelL 


Ahuescha. 


Los  homens  del  dit  loch  donen  cas* 
cun  any.  1070  s. 

Aquest  loch  te  a  violari  En  Pero  Mar- 
tínez de  Luna. 


Sevü  et  los  Castellones. 


Donen  cascun  any.  fSO  8. 

Aquest  loch  te  En  Pero  Martínez  de 
Luna  en  paga  de  ses  cayalleries; 


Nabal. 


Es  hí  un  forn  en  que  coen  tots  los  es- 
tedans  del  loch.  ítem  una  casa  de  mulí 
ab  una  mola.  ítem  III  vínyes.  ítem  un 
ort.  ítem  IX  camps.  ítem  donen  los  mo- 
ros cascun  any  per  peyta  C  solidos.  ítem 
XY  cafis  entre  forment  et  ordi  et  avena, 
ítem  fan  sofra  (o  es  que  tots  díssaptes^ 


(541  ) 
porten  lenya  al  castell  et  fan  altres  ser- 
viys  al  castell  quan  ops  hi  es.  ítem  do- 
nen los  dils  moros  la  novena  part  deis 
fruyts  que  cuUen.  ítem  los  carnicers 
donen  leuda  de  les  rarns  en  axi  que  de 
tot  bestíar  que  haja  mes  de  I  any  donen 
I  diner.  ítem  de  cascuna  vaque  IIII  dU 
ners,  ítem  pren  lo  dit  castell  ter?  de  les 
calonies  de  vinyes  et  de  orts. 

Totes  les  dites  rendes  te  Nexemen 
Cornell  per  una  cavalleria  et  miga  et 
basta  hi  covinentmen  et  ell  te  lo  dit 
loch. 

« 

Aynsa. 


Es  hi  el  peatge.  ítem  los  cussols  del 
mercat  Ítem  I  muli  que  fa  de  tribut  LX 
solidos.  ítem  leuda  de  les  mercaderies 
qui  passen  per  aquell  loch. 

Te  ho  ló  noble  En  Pero  Ferrandis  de 
Ixer  per  II  cavalleries  et  no  hi  basten  be. 


Bielsa. 


Belsa  donen  cascun  any  per  una  ca-<- 
valleria.  500  s. 


(  542  ) 
Aquests  pren  Nexemén  de  Fosses  per 

una  cavalleria. 
ítem  les  ferreries  poden  valer  tro  a.  1000  s. 
Aquests  pren  lo  dit  Nexemen  de  Fos* 

ses  per  IL«s  cavalleries. 


En  la  valí  de  Gestan  Saravella. 


Fan  cascun  any«  250  s. 

Aquests  pren  el  noble  En  Pero  Marti- 
nes de  Luna  ensemps  ab  les  calonies 
del  dit  loch  per  una  cavalleria. 


Valí  de  Portóles. 


Donen  cascun  any  tro  a.  250  & 

Te  ho  el  noble  En  Pero  Martinez  de 
Luna  per  mige  cavalleria. 


Boltanya  et  ses  aldeas. 


Los  homens  daquest  loch  donen  cas- 
cun any.  8^  s* 
Aquests  pren  lo  noble  En  Gombau  de 


(  343) 
Tramesset  per  Il.es  caTaUeríes  ensemps 
ab  ce  solidos  que  pren  en  les  rendes 
de  Tamarit  de  Litera. 


Valí  de  Breoto. 


Donen  cascun  aoy  los  homens  deis  loes 
de  la  dita  valí  certa  quantítat  de  blat 
que  pot  miintar  tro  a  LXXX  cafís. 

A90  te  en  Ferrando  frare  del  senyor 
Rey  per  una  cavalleria 


Torla. 


Los  homens  del  dit  loch  donen  cascun 
any  LX  moltons. 

Aquests  pren  en  Gil  de  Jacca  a  vio- 
lar! • 


Seguran  et  A  huerta  et  la  honor. 


Los  homens  daquests  loes  donen  cas- 
cun any.  400  s. 
Aquests  pren  el  noble  En  Pero  Mar- 


(544) 
tinez  de  Luna  per  ses  cavalleries. 


Oson, 


Aquest  loch  ha  donat  lo  senyor  Rey 
an  Pero  Pomar  per  a  tots  temps  sots 
esta  forma:  quels  homens  del  dit  loch 
no  puxen  fer  mal  ne  donar  don  al  regne 
Darago  abans  lo  senyor  Rey  los  puxa 
haver  en  temps  de  guerra. 


Possant. 


Los  homes  daquest  loch  donen  cas- 
cun  any.  500  s. 

Aquest  loch  te  Nexemen  Comell  per  I 
cavalleria. 


BarbegaL 


Donen  per  tribut  cascun  any.  20  s. 

ítem  donen  per  peyta  ordinaria.  3000  s. 

ítem  per  cavalleria.  1000  s. 

Aqüestes  rendes  son  assignades  a  la 


(  545) 
messio  de  la  casa  del  senyor  Rey. 
Te  ho  ara  la  infanta  dona  Blancba.. 


CortiUes  et  la  honor  et  Comes  et  Beseran. 

Aquests  loes  te  En  Ferrando  frare  del 
senyor  Rey  per  una  cavallería  et  basta- 
hí  escassament 


Sardmsa. 

Los  homens  daquest  loch  fan  cascun 
any  per  tribut  11  cails  de  forment  et  II 
cafis  de  civada. 

Aquests  pren  lo  batle. 


Archussa  et  Castellasso. 

« 

Fan  aquests  loes  per  peyta.  375  s. 

Aquests  loes  te  don  Pedro  Dayerbe 
per  I  cayalleria. 

Boyl. 

Donen  per  peyta  et  per  tribut  cas- 

ennany.  iOOO  s. 

TOMO  xii.  24 


Aquest  loch  te  En  Goinbaa  de  Tra- 
inesset  per  11  cayalleries. 


Elseru 


Donen  cascua  any  lo  qoyb  de  tote  los 
camps  reelencs  que  pot  inuntar  cascun 
any  tro  a.  140  s. 

Daquests  deu  dar  compte  el  batle  de 
Ribacorfa. 


Monolus  et  ses  aldeas. 


Donen  cascun  any  per  peyta  los  cris- 
tians  del  dit  loch  L  solidos.  Ítem  IX  ca- 
fis  de  blat  terf  ench.  ítem  hia  trahuts  de 
cases  de  molins  que  son  cascun  any  XI 
solidos.  ítem  lo  camatge  que  val  tro  a  C 
solidos.  E  poden  Taler  totes  aqüestes 
rendes  tro  a.  900  s. 

Aqüestes  pren  Garfia  Loppes  Dansa-  * 
no  per  retinen^a  del  castell  de  Monclus. 
E  oUra  a^o  pren  per  retinen^a  del  dit 
castell  CLXXX  solidos  en  la  cena  de 
Sent  Esteve  de  Littera.  E  sobre  el  tri- 
buí deis  jueas  CCCCL  solidos  axi  com 


(547) 
es  cmtengnt  en  \ú  tribut  deis  jueua  Da- 
rago. 


En  la  valí  de  Tarancona  swt  aqnesís  loes : 
Palo  Trillo  Mordió. 


Aquests  loes  solien  donar  caseun  any 
M  solidos  per  II  cavalleríes  et  ara  per  la 
pobrea  que  han  los  horoens  deis  dits 
loes  per  ^0  com  tots  aquells  loes  son 
erms  no  paguen  sino.  500 

Aquests  loes  te  En  Pero  Martines  de 
Luna  per  una  cavallwia* 


Ribofforfo. 

Les  rendes  quel  senyor  Rey  ha  en  Ri- 
bagor^a  son  assignades  al  noble  En  R. 
de  Cardona  per  IIII  cavalleries. 

ítem  paguen  caseun  any  los  homens 
de  Ribagor9a  al  senyor  Rey  per  peyta 
caseun  any.  6230  s. 

Lo  tribut  delsjueus  de  tot  lo  Regne  Barago. 
ítem  donen  los  jueus  del  Regne  Da- 


(548) 
rago  cascun  anypertríbntalseDyorRey.  43300  s.  j. 

Aqüestes  assignacions  son  sobre  els 
diners  del  dit  tribut. 

Primerament  hia  assignats  Fortaner 
de  Binyech  per  retínenla  del  castell  de 
Sadaya  cascun  any  M  solidos. 

ítem  Míchel  Pérez  Darbe  per  la  mey- 
tat  de  la  retínenla  del  castell  de  Salva- 
térra  D  solidos. 

ítem  Blascho  Xemenez  Dayerbe  el  se- 
gó per  violari  M  solidos. 

ítem  dona  Al  vira  Loppez  de  Quadret    . 
muUer  que  fo  den  Johan  jabata  per 
violari  D  solidos. 

ítem  Micbel  de  Correa  ad  beneplaci- 
tum  per  IIII  cavalls  armáts  11.°^  solidos. 

ítem  Exemen  Peres  de  Pina  el  jove 
per  IIII  cavalls  armats  ad  beneplacitam 
II.™  solidos. 

ítem  Pero  Pomar  per  IIII  cavalls  ar- 
mats ad  beneplacitum  11.°^  solidos. 

ítem  Michel  Peres  de  Gotor  per  II  ca- 
valls armats  ad  beneplacitum  M  solidos. 

ítem  Martin  Gil  Datrossill  per  II  ca- 
valls armats  ad  beneplacitum  M  solidos. 

ítem  la  senyora  Infanta  dona  Blancha 
monge  de  Sexena  per  9a  provisio  M 
solidos. 

ítem  Rodrigo  Gil  Tari  per  I  cavall 
armat  ad  beneplacitum  ollra  11."^  solidos 


(  549  ) 
fue  te  en  les  salines  de  Remolins  et  en 
lo  guiatge  de  Ribagorga  D  solidos. 

ítem  el  noble  En  Pero  Martínez  de 
Luna  en  paga  de  ses .  cavalleríes  IL<" 
DLYIII  solidos  et  son  ne  los  M  sotidoa 
a  violan. 

ítem  Forran  SanxesDuch  ad  benepla- 
Gitum  per  I  cavall  armat  D  solidos. 

ítem  Sanxo  Garfia  de  Setes  per  re* 
tinenta  del  castell  de  Darocha  DCCC- 
solidos. 

ítem  En  P-  Lcbet  scriva  delsenyor. 
Re;^  a  Tiolari  CCL  solidos. 

ítem  Geralt  Ayarcha  per  III  cavalls . 
armats  ad  beneplaoitom  MD  solidos* 

ítem  Gil  Darada  en  paga  de  ses.  car- 
vaUeries  DO  solidos. 

ítem  Exornen  Blasco  Dayerbe  per  Ilir 
eavalls  et  mig  armats  ad  beneplacitum. 
ILinCCXLIIlI  solidos. 

ítem  Blasco  Massa  de  Vergua  per  II; 
eavalleries  M  solidos^ 

ítem  Pero  Gar^s  Matalbgo  a  violarL 
C  solidos. 

ítem  P.  del  Rey  a.  violori  CLXXXU . 
solidos  \l  diners. 

ítem  lesglea  de  Senta  Maria  del  Puig: 
de  Barbastre  a  sosteniment  de  una  ca- 
pellanía en  que  deu  cantar  tota  temps  I., 
preverá  hi  son  perpetuáis  CC  solidos.. 


(  380) 

ítem  dona  Sanxa  Martines  Guerra 
muller  que  fo  de  Blasco  Xemenez  Da- 
yerbe  a  víolari  M  solidos. 

ítem  Johan  Garles  Dalagoperretinen- 
f  a  del  castell  Dimcastiello  que  te  a  vio^ 
larí  oltra  C  solidos  que  te  per  la  dita  re- 
tínenla en  les  salines  de  RemoMng  DG 
solidos. 

lem  Vicente  Gonsalyes  Corondl  a  vio^ 
lari  GC  solidos. 

ítem  Gonsalvo  Peres  Dalago  falconer 
per  9a  provisio  GGCG  solidos  ad  bene- 
placitum. 

ítem  Garfia  Loppes  Dansano  per  reti- 
ñenga  del  castell  de  Muntclus  ad  bene- 
placitum  GCGCL  solidos  et  el  romanent 
prea  en  les  rendes  de  Muntclus; 

ítem  Nadal  de  Castello  a  yiolari 
CLXXXII  solidos  VI  diners. 

ítem  Enego  Roys  porter  a  yiolari 
CCGLXV  solidos. 

ítem  el  noble  En  Pero  Dayerbe  en  pBr 
ga  de  ses  eavalierieB  que  te  en  Ruesta 
GGC  solidos. 

ítem  lo  tribut  deis  jueus  de  Oscha  que 
es  VI.™  LXVII  solidos  V  diners  malle 
pren  lo  batle  Doscba  et  respon  ne  a  la 
senyora  Infanta  dona  Blancha* 

ítem  lo  tribut  deis  jueus  de  Galatayu 
que  es  X.ni,XLI  solidos  VII  diners  malle 


(381  ) 
pren  lo  batle  de  Callitityu  et  respon  ne- 
a  la  senyora  Infanta  dona  Elianon 

Les  quals  quantitats  que  mo  asaigna*' 
des  sobre  el  dit  tribat  monten  a  XLli.« 
XLI  solidos  I  dmers  et  son  tóts  jaceenses 
sino  M  solidos  barckinonenseé. . 

Lo  romanent  pren  lo  batle  general. . 


Salines  dé  Remolins* 


Les  dites  salines  peden  ráler  eascun^ 
any  tro  a.  27000  s;  et 


raes. 


En  les  dites  rendes  son  assi^ats*  los- 
perpetuáis  et  ele  violaris*  et  les  retinen- 
ses  deis  castells  et  altees  assifnacions » 
axi  com  se  segueix. 

(Perpetuáis.) 

Primerament  bipren  la  casa  del  Tem-- 
pie  de  Sarago^a  los  quals  pren  lamtnis^ 
trador  de  la  dka  tasa  et  son  perp^uals^ 
CXX  solidos,  ttem  X  cafls  de  sal. 

Ítem  los  homens  de  Castellar  per  una 
barcha  que  han  a  tenti^  francba  en  lo  riu 
de  Ebro  a  tot  hom  qui  pessar  ne  Tulla 
GCCC  solidos. 


(  S52) 
ítem  los  jurats  de  Sarago^a  per  repa* 
racio  deis  murs  daquells  M  solidos  que 
han  assignats  en  lea4rendas  de  Sarago^a 
preñen  en  lalmudi  de  la  sal  la  terfa  part 
que  son  (ICCXXXIII  solidos  HII  diners. 
ítem  lo  senyor  de  Pradella  cascua 
any  D  solidos. 

(Yiolarís.) 

.  ítem  Geralt  del  Perer  per  yiolari  DCC 
solidos. 

ítem  Jacme  de  Luch  a  yiolari  DCC  so* 
lido& 

ítem  Domingo  Johan  capeHa  de  la  Al- 
jaferia  de  Sarago^a  el  deu  cantar  missa 
cascun  dia  en  la  capella  de  lo  dita  Al- 
jaferia  XII  diners  cascun  dia  et  LXX 
solidos  lany  per  vestir  que  es  lany 
CCCCXXXV  «olidos. 

ítem  Ato  de  Jassa  a  violari  cascun  dia 
YIII  diners  que  munlen  lany  CCXLIIII 
solidos  III I  diners. 

ítem  En  Francesch  de  Riusech  VIII 
diners  cascun  dia  qué  munten  lany 
CGXLIII  solidos  lili  diners. 

ítem  P.  de  Lusia  XII  diners  cascHU 
dia  que  fan  lany  CCCLXV  solidos. 

ítem  P.  del  Rey  IIII  diners  cascun  dia 
que  fan  lany  CXXII  solidos  YIII  diners. 


(  355) 

ítem  P.  MesBeger  YUI  diners  cascnn 
dia  que  fan  lany  GGXLIIl  solidos.  Em- 
pero deu  hi  teñir  I  pesador  que  costa 
lany  XCIII  solidos  lUI  dioers;  Los  ro^ 
manens  que  son  CL  solidos  pren  ell.  E 
el  senyor  Rey  ha  'ordonat  que  apres  la 
fi  del  dit  P.  hi  tenga  laministredor  lo 
pesador  per  90  quels  dits  CL  solidos 
remanguen  a  la  cort. 

It^B  en  R.  de  Roda  eascnit  dia  VI 
diners  que  fan  CLXXXII  solidos  VI 
diners. 

ítem  Valles  Dordas  de  la  botellería 
VI  diners  cascun  dia  fan  CLXXXII  so- 
lidos VI  diners. 

ítem  dona  Thoda  muller  que  fo  de ' 
un  hom  qui  pensava  de  un  cavall  del 
senyor  Rey  cascun  smy  C  solidos. 

ítem  P.  Carbonell  cascun  dia  illl  di- 
ners que  fan  lany  CXXI  solidos  VIII 
diners. 

ítem  R.  Bemat  per  raho  del  ofici  de 
la  scrivania  qui  hi  deu  teñir  scríTa 
CCCC  solidos.  E  per  ordinacio  del  sen- 
yor Rey  et  del  racional  abaterenlin 
CXX  solidos  per  I  scriya  per  90  com  no 
hi  fa  fratura  quel  claTer  es  scriva  et 
aquests  romanen  al  senyor  Rey.  Los 
romanens  que  son  CCLXXX  solidos  pren 
lo  dit  R.  Bernat  E  el  senyor  Rey  ha  or- 


(354) 
donat  que  apres  la  mort  daqueli  oos^ 
donen  nes  fassa    messio  negnna  per 
scriva. 

ítem  Lopp  de  Sos  portar  cascuo  dift 
IIII  diners  que  muntan  CXXI  solidos- 
VIII  diners» 

Ítem  dona  María  Peres  de  lo  Gronyo 
mare  de  don  Sanxo  Darago  CGC  so« 
lid  os. 

ítem  G.  Batesa  cascms  día  VI  diners 
que  muntan  CLXKXII  solidos  VI  dinerSé. 

ítem  Johau  de  Sales  porter  VI  diners 
cascun  dia  que  iáa  CLXXXII  salidos* 
VI  diners. 

ítem  dona  Maria  de  Linyan  cascun 
dia  IIII  diners  que  fan  CXXI  solidos^ 
VIII  diners. 

*  ítem.  Pero  Martínez  barbw  M  solidos 
barchinonenses. 

ítem  A.  Messeger  cascun  dia  VIII  di- 
ners que  fan  lany  CCXLIII  solidos  IIII 
diners. 

ítem  Johan  Garles  Dalago  D  solidos*. 

ítem  el  Justicia  Darago  a  violari  ILp- 
solidos» 

(Beneplacitum«) 

ítem  Berthomeu  des  Lava  savi  ad  he^ 
neplacitum  M  solidos. 


(  558  ) 
ítem  A.  Roig  savi  per  la  procuracio* 

que  solia  teñir  Garfia  de  Casues  D  so* 

lídos. 
ítem  Maestre  Marti  4e  Gal^a  Roga  per 

^a  proyisio  IIL>»  solidos» 


(Retínenles  de  castells.) 

ítem  lo  castell  Daranda  que  te  Pero 
Garcia  de  Lesaan  vassall  den  Paro  Fer- 
randes  Dixer  per  retínenla  del  dit  cas^ 
tell  ad  beneplacitum  DGG  solidos. 

ítem  Gonsalyo  Gil  de  Vera  qui  te  el 
castell  de  Terrallon  ad  beneplacitum 
DG  solidos. 

ítem  Michel  Peres  Darbe  qui  te  el 
castell  de  Salvaterra  ad  beneplacitum 
de  M  solidos  quen  pren  cor  los  roma- 
nens  pren  sobre  el  tribut  deis  jueus  D 
solidos  axi  com  ^:i  lo  dit  tribut  nes  feta 
mencio. 

Itein  los  homens  de  Huntreal  aldea  de 
Farissa  D  solidos. 

ítem  Johan  Garges  Dalago  a  cumpli- 
ment  de  DCG  solidos  que  pren  per  re- 
tinenta  del  castell  Duncastiello  a  viola* 
ri  C  solidos.  Los  romanens  |DG  solidos 
pren  sobre  el  tribut  deis  jueus  axi  com 
en  lo  dit  tribut  nes  feta  mencio. 


(336  ) 
(Provisio  de  munters.) 

ítem  Juanyes  Daviía  et  A.  Dalmenar 
cascan  per  provisio  de  sa.  persona  Y! 
diners  per  II  savosos  que  teñen  cascan 
90  es  per  casca  sayoso  III  malíes  que 
manta  per  tot  I  any  DXLYII  solidos  VI 
diners. 

ítem  Domingo  Davila  per  ^  provisio 
et  per  II  savosos  a  la  dita  rabo  CCLXXIll 
solidos  IX  diners. 

ítem  Gil  Daliaga  VI  diners  per  9a  pro- 
visio. ítem  per  III  alans  VI  diners  que 
munta  lany  CCCLXV  solidos. 

ítem  Pero  Finestrelles  per  9a  provisio 
VI  diners.  ítem  per  II  savosos  III  diners^ 
que  munta  cascun  any  GCLXXIII  soli- 
dos IX  diners. 

ítem  Gil  Daliaga  VI  diners  per  provi- 
sio sua.  ítem  per  II  savosos  III  diners- 
que  son  lany  GCLXXIII  solidos  IX  diners. 

ítem  Johan  Davila  VI  diners.  ítem  per 
lili  alans  VIII  diners  que  munta  lany 
GGGGXXV  solidos  X  diners. 

ítem  Johan  Navarre  VI  diners.  ítem 
per  IIII  alans  VIII  diners  que  son  lany 
GGGGXXV  solidos  X  diners. 

ítem  poden  muntar  les  messions  del 
almudi  de  Remolins  et  de  Sarago^a  cas- 


(  557  ) 
cun  any  tro  a  Yl.m  solidos. 

En  aquesta  forma  que  si  poden  tallar 
cascun  any  tro  a  V.m  cafis  de  sal  et  a 
vegades  mes  e  menys  segons  que  la  yen- 
da et  costa  de  tallar  la  cafis.  ítem  tra- 
metne  hom  a  Sarago^a  tro  a  U.^  cafis 
poch  menys  et  aquests  costen  de  portar 
en  les  barques  per  lo  riu  de  Ebro  VIH 
diners  lo  cafis.  E  ba  a  mostrar  laminis- 
tredor  cartes  testimoniáis  deis  talladors 
quanta  sal  tallen  ne  a  qual  preu.  E  el 
Ray^s  de  les  barques  quanta  sal  porten  al 
almudí  de  Sarago^a  et  a  qual  preu.  E 
quant  la  sal  es  a  la  riba  de  Ebro  a  Sa- 
rago^a  pórtenla  besties  a  loguer  al  al- 
mudi.  ítem  munta  lo  salari  del  adminis- 
.tredor  et  un  claver  et  boter  et  scriva  que 
es  I  hom  qui  esta  en  les  dites  salines  ¿e 
Remolins  et  altre  en  Sarago^a.  E  mun- 
ten  el  salari  daquests  III  tro  a  DCCC. 

E  poden  muntar  totes  les  dites  quan- 
titats  ques  paguen  de  les  dites  salines 
tro  a  XXIIII.*»  DCL  solidos. 

Tot  lo  romanent  se  paga  a  aquells  qui 
teñen  mesnaderies  per  solidos  et  libras. 
E  son  aquests  ques  segueixen. 

Primerament  Michel  de  Correa  per  I 
cavall  armat  D  solidos. 

ítem  Exemen  de  Tovia  per  II  cavall  s 
armats  M  solidos. 


(368  ) 
ítem  Michel  Pérez  Darbe  per  un  ca- 

vall  armat  D  solidos, 
ítem  Lopp  Sanxes  per  lili  cavalls  ar* 

mats  IL">  solidos. 

r 

ítem  Michel  Pere(  de  Gotor  per  II  ca- 
yalls  armats  M  solidos. 

ítem  Johan  Martinez  de  Bienes  per  un 
cavall  armat  D  solidos. 

ítem  Lopp  de  Correa  per  I  cavall  ar- 
mat D  solidos. 

ítem  Garfia  Pereg  Dayerbe  per  I  ca- 
vall arnlat  D  solidos. 

ítem  Pero  lo  gran  de  Bbuieses  per  III 
cavalls  armats  MD  solidos. 

ítem  A.  de  Sadava  per  II  cavalls  ar- 
mats M  solidos. 

ítem  Gonsalvo  de  Pomar  per  I  cavall 
armat  D  solidos. 

ítem  P,  Alfonso  fill  den  Jacme  Pere^ 
per  II  cavalls  armats  M  solidos. 

ítem  Gil  Garces  Datrosillo  per  II  ca- 
valls armats  M  solidos. 

ítem  Rodrigo  Dahones  per  I  cavall  et 
mig  DCCL  solidos. 

ítem  Felipp  de  Boyl  per  I  cavall  ar- 
mat D  solidos. 

ítem  Alfonso  de  Fanlo  per  II  cavalls 
armats  M  solidos. 

ítem  Andreu  Martines  de  Sorita  per 
III  cavalls  armats  MD  solidos. 


(  359  ) 
ítem  Gil  Barrada  per  III  cavalleríes 
MD  solidos. 

Suma   daqoesles  mesoaderies 
XVI.«DCCL  solidos.  (1) 


Calonies  deis  Jueus  et  deis  moras  et  els  homim  del 
merinaí  de  Saragopa  de  Oscha  Barbasíre  Jaeca  Exea 
Terassona  Calatayu  Oscha  Darocka. 


Les  calonies  deis  jueus  et  deis  moros 
et  els  homicidis  de  Saragoya  et  de  son 
merinat  pren  lo  merino  de  Sarago^a.  E 
poden  yaler  cascun  any  a  arbitri  den 
Esteve  de  Roda  tro  a.  3000  s. 

ítem  poden  valer  los  homicidis  del 
merinat  Doscha  et  de  Barbastre  ab  90 
que  ve  a  ma  del  dit  meri  cascun  any 
tro  a.  4000  s. 

ítem  pot  valer  lo  merinat  de  Jacca  et 
de  Exea  cascun  any  tro  a.  2000  s. 

ítem  lo  merinat  de  Taressona  cascun 
any  tro  a.  500  s. 


(I)  Eotre  esta-sumt  y  te  siguiente  lista  de  calooias  nediaii  dos  fojss 
en  blanco,  en  cuyo  estzemo  se  leen  dos  títulos  aislados,  4  saber,  en  la  pri- 
mera Saiiñei  DarchoSy  y  en  la  segunda  Salines  de  Nabal.  Esplicar  la  cau- 
sa porque  se  omitieron  las  relaciones  correspondientes  á  estos  punios,  cree- 
mos que  seria  aventurado. 


(360) 

ítem  los  esdevenimens  et  calonies  deis 
cristians  et  deis  jueus  sarrayns  et  la  ter- 
(a  part  deis  homeys  de  Calatayu  pren  lo 
batle  de  Calatayu  et  poden  valer  cascun 
any  tro  a.  2000  s- 

Aquest  loch  te  per  cambra  la  senyora 
Infanta  dona  Alienor. 

ítem  los  esdevenimens  et  ealonies  deis 
cristians  et  jueus  et  serrayns  de  Oscha 
que  semblantment  te  per  compra  la  sen- 
yora Infanta  dona  Alienor  poden  valer 
cascun  any  et  pren  ho  el  baúe  de  Oscha 
tro  a.  JOOO  s. 

ítem  el  merinat  de  les  aldeas  de  Da- 
rocha  qo  es  les  calonies  et  els  homici- 
dis  poden  valer  et  metehi  merino  el 
noble  En  Jacme  de  Xerica  qui  ho  te  per 
cavalleries  mas  no  ho  pren  en  paga  de 
les  ditos  cavalleries  ne  sabaten  de  90 
que  la  cort  li  deu  per  90  com  En  Lopp 
de  Luna  solía  teñir  lo  dit  merinat  per  lo 
Rey  don  Alfonso  en  paga  dago  que  li  de- 
via.  E  apres  y&ach  En  Jacme  Pérez  qui 
t^nch  les  dites  aldeas  per  cavalleries  et 
ell  demana  al  senyor  Rey  queu  tengues 
axi  com  don  Lopp  de  Luna  o  tenia  no 
faen  mencio  que  sabates  de  sos  deutes. 
E  semblantment  te  ho  En  Jacme  de  Xe- 
rica que  nou  te  en  paga  de  sos  deutes 
ans  ho  pert  lo  senyor  Rey  tro  a.  2000  s. 


(361  ) 
Les  calonies  de  tots  los  altres  loes  Da- 
rago  exceptat  (o  que  preñen  los  roerins 
deis  dits  loes  pren  lo  batle  general  Ba- 
rago* E  poden  muntar  ab  la  ter^a  part 
ques  pren  en  Darocha  deis  omicidís  et 
en  Farisa  et  en  ses  aldeas  ques  pertan- 
yen  al  senyor  Rey  tots  los  homicidís  et 
poden  muntar  totes  aqüestes  calonies 
eascun  any  tro  a  (a  vegades  mes  a  ye- 
gades  menys.)  7000  s. 

Encare  ha  lo  senyor  Rey  en  molts 
lochs  Darago  cenes  en  absencia  de  que 
poden  muntar  cascun  any  tro  a.  18000  s. 

ítem  ha  molts  loes  en  Arago  hon  pren 
cenes  en  presencia  que  non  pot  dema- 
nar  diners.  E  el  senyor  Rey  ha  ost  et  ca- 
valcada  en  tot  Arago  en  los  lochs  seus. 
E  quels  demana  peytes  o  questes  quan 
se  yol  exceptats  en  los  loes  que  son  pri- 
vilegiats. 


TOMO  XII  2S 


(  365  ) 


A. 


Cataluña, 

Apiersu Pág.  245 

Aguatada Id. 

Arapruoya 246 

Argensola •    .     •    •    .  249 

Almasselles 258 

Almenar 259 

Areny.  ' .  Id. 

Los  loes  Dalos  et  de  Meya  .    .    •    •  Id. 

'  Valencia. 

Algesira 264 

Alaguar 269 

AdemuQ 270 

Alpont Id. 

Assignacions   quel   senyor   Rey  mana 

pagar 285 

Asp 290 

Aragón. 

Salines  de  Arcos 295 

Albarracin Id. 

Arcayne  .    • 297 

Aranda    • 311 

Alago 312 

Almudevar  et  ses  aldeas 314 

Assotiello 319 

Artieda 324 

Ansso  ab  la  Valí 325 


(361  ) 

Aráhuas  . I<L 

La  yíla  et  la  valí  de  Arues  •    ...  327 

Aysa Id. 

Arahues  de  Solano 328 

Al^essar  et  ses  aldeas 330 

Ahuescha 340 

Aynsa .  341 

Ahueita 343 

Archussa 345 


B. 


Cataluña. 

Borrassa 220 

Busuldo  .    .    • 221 

Rendes  antigües  de  Berguaet  de  Bergueda  232 
Rendes  de  Bergua  et  de  Bergueda  novelles  Id. 

Rendes  de  Barchinona 235 

Brach 245 

Biure 249 

Bell  Loch 255 

Valencia. 

Biap 266 

Bocayren Id. 

Bunyol Id. 

Rumana 268 

Aragón. 

Bopja 305 

Bolea 315 

Biel 318 


(36o  ) 
Biessa     ............  ®T 

Bossa ...Id. 

Biescasa..     .    .    .    .    .    .    .    .    .    .333 

Bellsuey .335 

Barbastre .  338 

Bielsa. 341 

Boltanya  et  ses  aldeas .    .    .    .    .    .  3^ 

Breoto ,    .    .  343 

Barb^al .    .    .    .    1    .    .    .    .    .    .  344 

Beseran .345 

Boyl .    .Id. 

Beneplacítum  . .354 

c.  g. 

CcUalma. 

Grexell .220 

Campredon 221 

Caules  de  Malareya 223 

CroyUes ,    .    .  226 

Gardedeu 230 

Caules  de  Muntbuy  . Id. 

Molins  del  Coll  de  la  Celada  de  Bar- 

chínona .    .  243 

^a  Guardia 245 

Cambrils. .  247 

Copons , 252 

Cervera  253 

Camerasa 260 

Cubells Id. 


(  366  ) 

Valencia. 

CasteDo WS 

Corbera 264 

GuUera 265 

Gastellhabib .    .  270 

Aragon.^ 

Calatayu  et  ses  aldeas.    .    *    ,    .    .  300 

Cetina 901 

ger.Castiello   .......    ^    .  330 

Castiello 32* 

Catarecha 327 

CsiDdpfranch      .    .    .    .    .    .^    .    .    .  330 

Camp  de  Jacca 332 

Castellar.    .    -    . 333 

Costean 33& 

Los  Castellones 340 

Cortilles 345^ 

Cernes Id. 

Castellasso .^Id. 

Cálenles  deis  jueus  etc- 359 

D. 

Cataluña. 

Dua  Castella 221 

Dalos 259 

Vale?wia. 

Dinia 265 

Dontinyen Id. 

Aragón. 
Darocha  et  ses  aldeas 298 


(367.) 


E. 


Catalina. 

Esdsmya. 22? 

Esprats 249 

ValencUf. 

Eulo .269 

Ella    .    . .    .287 

Aragón, 

Epila 309 

Escho. 323 

Echo asi 

Estaves Id. 

Esposa ..Id. 

Merinado  de  Exea 334 

Elsen. •    .346 


F. 


Cataluña. 

Lo  loch  de  Figueres. 219 

Font  Rubia.    ........    .245 

Aragón, 

Farí9a  ab  ses  aldeas. 302 

Los  Fayos. 304 

FoDtes. 309 

Fomell  de  Yialada 314 

Fago  . 32S^ 

Favana    337 


(  368  ) 


G. 


Cataluña. 

Gerona ^2 

Gurb •    ...  228 

ga  Guardia 245 

Guardia  Palosa .~250 

Gaver. 252 

Guiminells  .    i    .........    .  258 

.     .  Valencia. 

Gandia 265 

Gallinera 261 

Godolest     . 269 

Guardes  deis  castells 277 

Aragón. 

Gomar. 325 

Gestau. 342. 


H. 


Aragón.. 
Huesa  e  ses  aldeas  ......    ..297 

Hisurre 322. 


I. 


Aragón. 

llluaca 3Í2 

Ivardues -    .  319 


(369) 


J. 


Cataluña. 
Tribut  deis  Juheus  de  Barchinona.    .  241 

Aragón. 

Marinado  de  Jacca •  322 

Gíutat  de  Jacca 330 

Camp  de  Jacca   • 332 

Tribut  deis  jueus  de  tot  lo  regneDsdrago.  347 
Calonies  deis  jueus  et  deis  moros  et  els 
homicis  del  merinat  de  Sarago^  de 
Oscha  Barbastre  Jacca  Exea  Terasso^ 
na  Calatayu  Oscha  Darocha.    .    .    •  359 


L 


Cataluña. 

Lagostera 222 

Leyda .  255 

Lorens  .    .     .    , 260 

Valencia. 
Liria .  269 

Aragón.^ 

Los  Fayos 304 

Loarre 315 

Luna 316 

Longares 319 

Lobera.    • Id. 

LaReyal.     . .321 


(370) 

Lorbes 324 

Larra^ •  327 

Los  Gastellones •    .  340 

M. 

Cataluña. 

Manresa •  234 

Monblanch  . 248 

La  Manresana 249 

Muntfalco Id. 

Muntmaneu 250 

Munt  Cortes. 252 

Muntayana 259 

Los  loes  Dalos  et  de  Meya*   .    .    .    ,  Id*. 
Mungay 260 

Valencia. 

Morella •    .    .  263 

Murvedre 264 

Madrona •  266 

Aragón. 

Mallon. 305 

Magallon 307 

Morello 335 

Monclus  et  ses  aldeas^ 346 

Morello 347 

Provisio  de  Munters 356 

L. 

Valencia. 
Novella .    .    .    .  288 


(  371  ) 

Aragón. 

Nuelia. 310 

Nocito.    . 337 

Nabal 340 

O. 

Vdenda. 

Ontinyen 265 

Obres  deis  castells 285 

Aragón. 

OrocaL   ., 319 

Ornat 325 

Orduas 327 

Oscha 32S 

Oson 344 


P. 


Catalma. 

Pontons 220 

Palamos 223 

Peraylada    ..........  226 

La  Montanya  de  Prades 248 

Pallareis .  250 

SaPaladella Id. 

Puigalt 251 

Valencia. 
Pego..    .    .    '. 265 

Aragón. 
Salines  de  Pedra 30i 


(  372  ) 

Paypintauo 322 

Pertusa  et  ses  aldeas 338 

Portóles 342 

PossanU 344 

Palo .347 

Perpetuáis 351 

Provisio  de  munters .356 


R. 


Cataluña. 

Regencons •     .     .     .     .  227 

Rubiola 249 

Riber. 25* 

Valencia. 
Retinencies  deis  castells  •     .     •     .     •  282 

Aragón. 

Riela 310 

Roda 312 

La  Reyal 321 

Ruesta.     . .  323 

Ribagor^a 347 

Salines  de  Remolins     ......  351 

Retínenles  de  castells 355 


S* 


Cataluña. 

Sent  Esteve  de  Palamos 224 

Sent  P.  dor 23i 


(  373) 

Santa  María  des  Pía 247 

Sent  Marti 249 

Sa  Paladella .  250 

Sadaho .  251 

Sententoli Id. 

Santa  Linia 260 

Valencia. 

Sexona     266 

Salaris  ques  paguen 283 

Aragón. 

Salines  de  Arcos 295 

Salines  de  Pedra 301 

Santos Id. 

Sent  Marti 304 

Santa  Greu Id. 

Sarago^a 307 

Suera  et  ses  aldeas. 314 

Sadava 317 

Rendes  de  Sos 321 

Salvaterra 325 

Siresa 327 

Suesa Id. 

Siyunas Id. 

Arabues  de  Solano 328 

Sagaa .  Id. 

Savinyanego 332 

Senta  María 335 

Sarayena  ab  ses  aldeas 336 

Sevil 340 

Sarayella 342 


(374) 

Segaron 343 

Sardassa •     •     •  345 

Salines  de  Remolins 351 


T. 


Cataluña. 

Torrella  de  Muntgri 224 

Tagamanent 229 

Terrassa ....  234 

Tarregona 246 

Timor 250 

Tarrega 254 

Tortosa 260 

Aragón. 

Terol  et  ses  aldeas    • 293 

Torrellas .303 

Tardejanta 314 

Torralba. Id. 

Tahust 316 

Tiermas 323 

Val!  de  Tena .  333 

Torla.      ...     - 343 

Tarancona 347 

Trillo Id. 


ü. 


Valencia. 
Uxo 264 


(  375) 
Aragón. 

Un  Castiello 317 

Urries 320 

Unduespinto 322 


V. 


Cataluña' 

Vich ;     ....  228 

Vilamajor 229 

Vilafrancha 244 

^alls 247 

'Vissiana 249 

ATilagrassa 254 

Valencia' 

'Valldayora   . 270 

Aquesta  son  los  violaría 271 

'Violaría  quel  senyt^r  Rey  mana  donar   •  284 

Aragón. 

'Valí  de  Roures 313 

Vilanova 314 

Vila  real 324 

Ansso  ab  la  Valí 325 

Verdiin 326 

Valí  de  Echo 327 

Vilanova Id. 

Valí  de  Arnés Id. 

Valí  Daysa Id. 

Yull  prop  Jacca 333 

Yall  de  Tena Id. 


(  376) 

Vaü  de  Gestau .  342 

Valí  de  Portóles Id. 

Yall  de  Breoto 343 

Yall  de  Tarancona 347 

Yiolaris  .     .     .     , 352 

X. 

Valencia. 
Xativa 267 

Aragón. 
Xlyaregay.  .     .     « 326 


/. 


i(^ 


'. 


> 


BASES  DE  ESTA  PUBLICACIÓN. 


Si  no  lo  impideo  otras  atenciones  perentorias  del  Ar-* 
chivo,  saldrá  á  luz  cada  mes  un  cuaderno  de  100  á  112 
páginas  de  impresión. 

Su  precio  es  de  5  reales  vellón  pagaderos  por  adelan- 
tado. 

Se  admiten  suscripciones 

En  BaIIcelona:  en  la  portería  del  mismo  Archivo. 

En  los^demás  puntos  de  España  :  mediante  carta  fran 
ca  al  Director  de  esta  Colección,  acompañando  el  importe 
de  la  suscripción  en  una  libranza  sobre  correos. 

En  el  extranjero:  en  todos  los  consulados  españoles. 


¡m 


?^BBBSS^^^a^^BBSSÍ 


tej^*^ 


I 


COLECCIÓN 


DE 


BOCllNE?iTOS.INÉDITO$  DEL  ARWU  GENERAL 


DE  LA 


CORONA  DE  ARAGÓN, 


Pt'Bl.lCADA     DE     REAL    ÓRDEit 


SÜ  CROMSTA, 

I».  Pré»per«   de  Bofornll   y  iiaiiearé. 


«k* 


Tomo  ILIII. 


BARCELONA: 

mn  É.A  inrPBBniTA  ivbl.  abchivo. 

i  857. 


6 


,.^-C5ír>- -^^-.■§B' 


COLECCIÓN 


DE 


DOGDHENTOS  INÉDITOS  DEL  ARUTO  mmi 


DE   LA 


CORONA  DE  ARAGÓN, 

PUBLICADA    DE    IIEAL    ORDEN 


Sü  CRONISTA, 
TOMO  XIII. 


ANTIGUA  LENGUA    CATALANA 


(M«U«  Xlir  j  X¥J 


G^JOOV  JOME  JKLXJL^,  ^^lO^J^ 


POR 


D.  PRÓSPERO  DE  BOFARÜLL  Y  MASCARÓ, 


CtwMi  kt  la  Cmn  4i  ini«. 


-'^/tfiíSfSSesií/^ 


BARCELONA 


1857. 


PRELIMINAR. 


La  riqueza  que  encierra  el  áurcbivo  general  de  la  Corona 
de  Aragón  ea  un  presente  de  gran  Talia  para,  la  historia 
uaeional  y  también  para  la  literatura  y  las  ciencias. 

Asi  lo  expresamos  en  el  preliminar  de  esta  Colección,  al 
cwsignar  los  desvelos  de  la  Reina  Ntra.^  Sra.  para  que 
se  difundiesen  las  luces  en  todos  sus  dominios;  y  deseosos 
de  satíi^oer  esta  laudable  mira,  á  par  que  de  acreditar  lo 
que  en  un  principio  indicimoSf  bemos  creido  conveniente 
hacer  alternar  con  las  muestras  diplomáticas  ya  publica** 
das,  y  que  interesan  mas  de  cerca  á  la  historia  ,  otras  de 
interés  literario  y  científico,  no  menos  importantes  en  es** 
tos  tieíopos,  en  que  los  estudios  filolójicos  devuelven  su 
importancia  á  los  idiomas  olvidados,  y  en  que  la  literatura 
deduce  grandes  verdades  hasta,  á  veces,  de  simples  y  lige* 
ros  fragmentos. 


Por  esto,  al  tratar  de  la  publicación  de  este  volúmeD,  que 
puede  considerarse  mas  literario  que  diplomático ,  hemos 
procurado  que  su  contenido  fuese  de  materias  diversas, 
amenas  tan  solo  algunas  de  ellas,  y  útiles  todas  en  general, 
,  de  modo  que  la  variedad  ha  sido  una  de  las  leyes  de  pre- 
ferencia que  hemos  seguido,  al  ordenarlas.  Las  coleccio- 
nes de  códices  que  guardamos  de  los  desaparecidos  mo- 
nasterios de  RipoU  y  San  Cucufate  del  Valles  ( restos  pre- 
ciosos, pero  escasísimos,  por  desgracia,)  son  las  fuentes  á 
que  hemos  acudido,  para  llevar  á  cabo  nuestro  intento  :  en 
ellas  se  encuentran  esparcidos  ejemplos  de  todo  género  li- 
terario, tanto  por  lo  que  toca  á  la  novela,  como  á  la  com- 
posición religiosa  en  general,  y  hasta  á  la  traducción,  real- 
zando mas  la  importancia  de  tales  ejemplos  la  circunstan- 
cia de  pertenecer  algunos  de  ellos  á  una  época  notable, 
cual  es  el  siglo  que  corre  desde  mediados  del  XTVo  ^  igual 
término  del  XY<>,  (según  se  verá  en  la  tabla  de  materias 
que  sig;ue,)  época  que  fijamos  por  nuestra  propia  opinión, 
que  confirma,  en  parte ,  por  lo  que  toca  á  los  códices  de 
Ripoll ,  el  catálogo  compuesto  por  el  sabio  monge  Olzine- 
lies,  existente  en  el  Archivo. 

No  hay  que  recordar  aqui  la  escasez  de  signos  ortográfi- 
cos que  se  empleaban  en  los  siglos  anteriores  á  la  impren- 
ta, y  la  confusión  de  ciertas  inflexiones,  para  espresion  de 
las  cuales  se  emplea ,  alguna  vez ,  diferente  signo ,  según 
sea  la  comarca  á  que  pertenezca  el  escritor ,  así  como  la 
dificultad  de  interpretación  de  palabras  equivocadas  por  los 
escribientes :  para  lo  primero,  advertimos  que,  insiguiendo 
nuestro  sistema  de  dar  á  la  publicación  todo  el  carácter 
posible  de  antigüedad,  solo  hemos  empleado  el  punto  fi- 
nal para  marcar  la  separación  del  período ,  y  para  lo  últi- 
mo, esto  es,  para  la  correcion  de  palabra»  equivocadas. 


I  hemos  hecho  Un  solo  las  salvedades  que  marcan  las  notas 

y  los  paréntesis ,  con  los  interrogantes  en  casos  dudosos, 
según  se  podrá  ver  en  el  decurso  del  yolúmen,  si  bien  he- 
mos creido  necesario,  para  el. mejor  sentido  ,  en  algunos 
casos,  hacer  separación  de  párrafos  que  estaban  unidos 
debiendo  ser  separados,  ó  al  contrario. 

Respecto  á  lo  segundo ,  ó  sea  Ío  concerniente  á  la  gra- 
mática ó  filolojía,  no  hemos  hecho  variante  alguna,  por  ser 
parte  que  no  nos  corresponde:  tales  dudas,  asi  como  la 
estima  del  mérito  que  tengan  las  obras  y  fragmentos  que 
ofrecemos ,  las  resolverán  los  estudiosos  que  escojan  este 
campo  para  investigar  y  deducir  cual  pudo  ser  la  impor- 
tancia de  la  literatura  catalana  en  otros  dias. 


TABLA 


DE   LAS   MATERIAS  QUE   COMPRENDE    ESTE   TOMO. 


tpoulelmaniiscrílo. 
Med.  del  8.   XV  .  . 

Ult.  ter.  del  s.  XIV. 

FiDes  del  s.  XIV.  . 

Ult.    del   8.    XIV    y 
prin.  del  XV  .  .  . 


Fines  del  s.  XIV.. 


Med.  del  s.  XV.  . 

Fin.  del  s.  XIV  .  .  . 
Prin.  del  s.  XV .  .  . 

Med.  del  s.  XV  .  . 

Ult.  ter.  del  s.  XIV  . 
Med.  del  s.  XIV.  .  . 
UU.  ter.  del  s.  XIV . 


Sitio  y  destrucción  de  Jernsalen 

por  Vespasiano d 

Historia  del  rey  de  Hungría ....  53 

Historia  del  Caballero  Tuglat  •  •  81 

Mascaron 107 

Vida  de  Santa  Margarita 119 

La  pasión  de  Jesu-Cristo  ....  131 

Oracio  de  nostro  Sr.  J.  C.  .  .  .  149 

Oracio  de  nostra  dona  Sta.  María  151 

Gozos  á  la  Virgen 152 

Oración  á  la  Virgen 155 

Confesión  General 156 

Fracmento  de  una  oí  ación  á  J.  C.  159 

Oración  á  Santa  Catalina  •  .  .  .  160 

Máximas  morales 165 

Máximas  políticas 184 

Sentencias  Morales 186 

Libro  de  Catón 303 

Doctrina  moral  y  política ....  31 1 

Boecio 395 

Carta  de  S.  Bernardo  á  su  ber- 
mana  traducida  por  Fr.  A.  Ca- 
ñáis M.  de  Sagrada  Teología .  415 


SITIO  TOMA  Y  DESTRUCCIÓN  DE  JERÜSALEN 


POR  EL  EMPERADOR  VESPASIANO.  (!)• 


Apres  XL  anys  que  Déu  fo  levat  en  creu  en  Jhera- 
salem  Yespesia  lemperador  qui  fo  fiU  de  Just  Seear 
emperador  de  Roma  e  de  la  maior  part  de  tota  Lom^ 
bardia  e  tenia  en  destret  Jherusalem  Roma  era  cap 
de  tot  paganisma  e  lemperador  creyá  e  adorave  les 
idoles  e  feya  adorar  per  tot  son  emperi  e  ell  era  be 
goarnit  de  la  riquesa  dequest  mon  e  ell  ama  bona  ca« 
Taleria  sobre  tots  los  altres  barons  4^1  mon  e  avía  un 
fin  sert  e  savi  qui  hayia  nom  Titus  e  Ál  stave  en  aquest 
delit  en  aquesta  abundancia  del  segla  e  no  pensaye 
dais  sino  delitar  son  eos.  Deus  reguarde  la  sua  gran 
error  car  pres  per  els  pasio  e  mort.  En  aquell  temps 
era  mantenguda  e  continnade  deis  continnamens  deis 


(1 )    Códices  del  monasierío  de  RipoU|  núm.  IttS ,  161.  36.' 
TOMO  XIIU  2 


( 10  ) 
Idoles  e  deis  dimouis  e  la  perdicio  del  poblé.  E  tra* 
mes  Deus  una  malaltia  qui  hayia  nom  cranch  en  la  ca- 
ra de  Yespesla  lemperador  que  tot  lo  ñas  e  les  galtes 
li  menjayen  tro  a  les  dens  e  caygerenli  les  maxeles 
e  la  barba  tot  en  axi  com  hom  la  li  bagues  palade  tota 
que  anc  noy  romas  pels.  Lemperador  fou  dolent  de  sa 
malaltia  e  tots  los  seus  barons  stegeren  ne  fort  mera<- 
Telats  e  feren  yenir  metges  tots  los  milos  que  hom 
poc  trobar  e  com  aquels  metges  com  mes  obrayen  en 
ell  layos  ell  pigoraye  mes  si  que  tots  los  metjes  lo  de- 
senpararen  e  digueren  que  res  no  li  podien  yaler  mas 
que  lo  cranch  li  hayia  donat  li  menya  totes  les  galtes 
e  al  ñas  e  ac  per  tot  lo  cors  lebrosia  qui  tot  lespe- 
seiaye  e  era  ten  mal  adobat  que  nos  podie  teñir  ais 
peos  ans  li  coyenia  ajaure  de  nit  e  de  dia  en  aquel 
temps  que  Deus  yench  e  anaye  ab  sos  dexebles  I  da-* 
quells  lo  cual  ayia  nom  Climent  fou  yengut  en  Roma 
e  aquell  per  la  malesa  deis  pagans  e  per  la  duresa  del 
emperador  no  gosaye  preycar  scondidament  e  amega- 
de  e  un  senescal  del  enperador  qui  sepelaye  Gays  ea 
lo  qual  lemperador  se  fiaye  sobre  tots  los  aUres  ba- 
rons seus  yeent  preycar  Sent  Climent  e  les  gents  me« 
nudes  scoUayenlo  molt  yolentes.  E  quant  parti  de  qui 
yeoch  denant  lemperador  e  guárdalo  e  yiulo  malar* 
ment  adobat  e  comensa  a  plorar  greument  e  lempera-- 
dor  dixli  —  bel  amidí  no  píos  car  los  deus  man  do- 
nade  aquesta  stremetat  els  lem  tolran  cant  los  plaura 
e  pregemlos  ne  fort  que  sim  garexen  iols  bastiré  un 
temple  lo  pus  bel  que  hanc  bastit  fos.  —  Sénior  —  so 
dix  Gays  lo  senescal  —  no  eren  que  agen  negun  po- 


(U  ) 
dér  mas  al  temps  de  Just  Sesar  vostre  pare  hoy  pr&- 
ycar  e  dir  que  en  Jherusalem  avia  un  sant  profeta  qui 
avia  nom  Jhesu-Christ  e  feya  grans  miracles  que  ell 
mundaye  los  lebrosos  que  eren  ferits  daquela  maleu- 
tía  e  ais  sechs  donave  lur  veer  e  ais  sorts  donaye  loyr 
e  ais  muts  feya  parlar  e  ais  contrets  feya  anar  e  ais 
morts  resusitar  e  tots  los  malalts  daquella  maleltia 
aguesen  sanave  e  los  juheus  per  enveya  e  per  mi-» 
ráeles  que  li  veyen  fer  leyarenlo  en  creu  e  Pilat  lo 
teu  prebost  justieialo  a  mort  e  e  hoit  preiear  que  al 
ter^  jorn  resusita  e  mes  he  hoit  dir  que  qui  podía  aver 
alguna  cosa  que  al  cors  del  profeta  hages  tocat  de 
qualque  malaltia  que  agües  seria  guarit  ab  que  agües 
fianza  e  ferma  fe  e  ferma  créenla  en  lo  profeta  é  yo 
creu  be  aso  que  si  res  ne  podien  aver  que  sin  ayíets 
que  sempra  seriets  guariL  — So  dix  lemperador — yuU 
que  dignes  si  saps  aquell  profeta  si  creya  ni  adoraye 
los  nostros  deus.  —  Respes  lo  senescal  e  dix  —  Sen« 
yor  marayel  me  fort  com  podets  dir  que  aquell  sant 
profeta  aso  agües  ne  adoras  los  deus  ques  senyor 
major  deis  e  de  tot  lo  dit  sant  profeta  —  aso  dix  lo 
senescal  al  emperador  —  e  ana  per  la  térra  e  ayia 
LXXYI  dexebles  qui  anayen  tots  els  e  avietii  daquels 
tríats  XII  qui  eren  de  son  sacret  e  de  aquels  XII  avia 
ni  un  qui  hayia  nom  Judes  e  aquell  traylo  e  yenel  ala 
Juheus  per  XXX  diñes  e  quant  aquest  dexeble  yiu 
que  havia  liurat  a  mort  lo  sant  profeta  ais  Juheus  pe* 
nedisen  e  torna  los  diñes  ais  judeus  e  els  nol  yolgeren 
pendra  e  ell  gitals  al  mig  del  templa  e  puys  penjas  e 
anasen  a  infern  tot  aso  e  hoit  preiear.  Totes  aques- 


\0 


(12) 
tes  demandes  —  so  dix  lo  senescal  —  senyor  jaqtiits 

anar  mas  trenüetets  en  Jherusalem  si  trobarets  res  da- 

quell  sant  profeta  o  que  agües  tocat  al  eos  del  sant 

profeta  car  siats  sert  que  mantinent  serets  guarit  car 

e  gran  fe  que  trobarets  alcuna  cosa  que  ell  tocade  ho 

tengude  al  seu  beneyt  cors  axi  com  he  hoit  preycan 

—  Dix  lemperador  —  si  axi  es  com  tu  dins  nou  ha- 
lergem  mes  mas  que  tentost  sies  aperallat  per  anar  la 
e  si  res  trobes  que  mo  aporta  e  si  lo  sant  profeta  me 
Tol  garir  iol  yengere  per  sert  que  aytantes  dinades 
fare  deis  juheus  XXX  per  I  diner  com  ell  fo  yenut  per 
XXX  diñes.  Mas  aso  vuU  que  dignes  a  Pilat  mon  pre- 
bost  que  molt  mes  greu  com  nom  ha  trames  lo  traut 
nol  ma  tremes  que  solía  trametre  a  mon  pare  com  nol 

'^  ma  tremes  sino  per  tres  anys  e  no  li  perdonare  car 
per  set  anys  lo  ma  faliL — Senyor — so  dix  lo  senescal 

—  be  complire  lo  Tostro  manament  si  a  Deu  plau.  — 
Cant  lo  senescal  vae  le  volentat  de  son  senyor  apare- 
lias  anar  al  pus  honradement  que  poch  axi  com  a  mit> 

^'^  satger  denperador  e  com  ell  pretenia  de  fer  que  era  no- 
ble ai  major  quel  emperador  agües  mas  ell  no  volch 
anar  ab  grans  compayes  ni  ab  gran  berga  mas  pres 
IIII  cáveles  seus  nobles  axi  com  pertanya  aytal  baro 
apres  pres  scudes  e  atzembles  e  gran  re  'daltre  mey- 

u4  nade  e  pres  comiat  del  emperador  e  yan  cavalcar  ea 
lus  pelafrens  e  van  partir  de  Roma  e  vengeren  per  to- 
ra tro  a  Berlet  e  aqui  age  feit  aparellar  una  ñau  e  Tas 
reculir  ab  tota  sa  gent  e  pensaren  de  nav^r  tant  que 
per  la  volentat  de  Deu  van  aribar  a  Nacre.  E  cant  fo- 
ren  venguts  a  Nacre  vas  reculir  en  un  leny  e  ana  tro 


(  15  ) 
a  Sesaria  e  de  Seseria  anasen  en  Jherusalem  e  elberga 
príyadament  en  selade  en  la  ciutat  ab  un  sayi  juheu 
qni  havia  nom  Jacob«  Aquest  Jacob  era^  pare*  de  María 
Jacobi  e  cant  lo  senescal  acb  sejornat  en  la  ciutat  III 
jpms  que  no  seré  feyt  conexer  a  Jacob  son  ata  lo  pres 
per  la  ma  e  dixli  — hoste  senyor  noble  hom  parets  di- 
gats  me  saladement  don  sots  ne  ne  qual  tera  sosts  ne 
a  que  sots  yengut  a  demanar  si  jons  hi  puch  aconse- 
lar  de  neguna  cosa  axi  com  es  de  mercadería  jou  fare 
molt  yolentes.  —  Lo  senescal  respes  —  gracies  oste 
Jacop  yo  son  hom  del  enperador  e  son  senescal  e  pla- 
neix  lemperador  se  de  mi  mes  que  alto*a  amich  que  ell 
haia  e  car  yos  semblats  prous  hom  direus  la  yeritat 
Vespesia  lemperador  per  lo  qual  Jherusalem  se  des- 
treny  es  sobrepres  de  una  gran  maleutia  qui  ha  nom 
eranch  qui  li  ha  menyade  e  guastade  tota  la  cara  e  tot 
los  ha  lebros  e  espeseiat  que  nos  pot  sostenir  an  peus 
que  ia  ans  li  coye  ajaure  de  nitr  e  de  dia«  E  a  ten  gran 
ira  en  si  matex  ell  e  sos  barons  e  tota  se  gent  que  ne 
saben  ques  fasen  e  no  poden  trobar  metges  quil  pus- 
qaen  garír  cascun  jorn.  E  jo  hayia  hoit  parlar  del  sant 
profeta  que  los  juheus  ausieren  a  gran  tort  eñ  aques- 
ta ciutat  e  icb  pres  pasio  que  ten  grans  miraeles  feya 
en  sa  yida  e  apres  sa  mort  que  si  pogesem  trobar  ai- 
cuna  cosa  que  ell  agües  tocade  que  tentost  com  lem- 
perador leuria  ne  le  tocaría  fós  gorit  per  la  yertut  del 
sant  profeta.  E  sapiats  que  io  sóm  asi  yengut  e  sí  yos 
ne  sabets  res  ni  alcuna  cosa  de  so  que  io  deman  en- 
seiatsmo  que  gran  be  e  gran  honor  yos  fare  ayer  dd 
emperador  mon  sénior  c  faraus  be  en  sa  cort  sobre 


(14) 
tots  los  altres  per  que  si  sabets  coses  pofitables  a  mon 
sénior  enseiatslesme  e  do  les  me  selets  perqué  tentost 
quey  anem  que  io  no  tomare  denant  ell  tro  que  aja 
coDsell  trobat  —  Jacop  respes  —  mon  sénior  lempe^ 
rador  creu  en  lo  sant  profeta  ni  ladera. — ^Lo  senescal 
respes  —  ell  adore  les  idoles  e  no  lexería  los  caltiye* 
mens  de  sos  deus  per  negune  res.  —  Jacob  respon  — 
amich  tomatsTosen  a  vostro  emperador  que  si  ell  no 
creya  en  lo  sant  profeta  qui  pres  pasio  que  iol  tíu  da- 
valar de  la  creu  e  metre  al  moniment  a  Josep  son 
amich  puys  lo  viu  com  fo  resucitat  e  preiear  ais  de- 
lebles é  dix  anata  preiear  a  totes  criatures  lavangdi 
e  digatslos  qui  creura  lo  fil  de  la  Vei^e  e  sera  bata* 
yat  salvat  sera  e  qui  nou  creura  sera  oomdempnat 
Per  a9o  tos  dich  que  si  ell  aso  no  creya  e  nol  adorave 
axi  com  a  tot  poderos  senyor  com  ell  es  ja  ell  no  pot 
guarir  mas  si  ell  ho  yol  creure  el  sera  tost  guarit  de 
la  lebrosia  axi  com  ne  son  gorits  daltres  molts»  E  io 
direus  un  eximpli  de  veritaL  Una  fembra  qui  ha  nom 
Verónica  qui  es  de  Galileya  era  lebrosa  fort  que  no 
gósaye  star  ab  laltre  gent  e  cant  ella  sabe  que  Jhesu- 
Christ  fo  leyat  en  creu  e  ach  gran  del  que  ella  se  peoh 
save  e  avia  se  creensa  que  ell  la  sanas  e  la  mundas  de 
sa  malautia  e  yench  a  monti  Galvari  e  viu  que  los  ju- 
heus  agüeren  penyat  Jhesu-Christ  en  creu  e  al  peu  de 
la  creu  era  la  Yerge  Maria  ab  un  disipol  qui  ha  nom 
Johan  e  Verónica  nos  gosave  apropiar  a  la  Verge  Ma- 
ria ne  al  dexeble  qui  era  ab  ella  per  la  gran  malautia 
que  era  en  ella  e  la  Vei^e  Maria  cant  yin  que  la  fembra 
plorave  adresas  e  signali  que  venges  a  ella  e  ella  yench 


(Í5) 
teDtofit  e  la  Yerge  María  pres  una  tovallola  que  la  Ye-* 
romea  portare  eo  soa  cap  e  eapendili  la  cara  del 
Beu  beneyt  fil  e  axi  ¿emostrali  tentost  la  cara  de  la 
presiose  ymage  de  nostro  Senyor  Jhesu^Chríst  e  do^ 
nala  a  la  dita  Yeronica  e  afytentost  caut  le  Yeronica 
tench  la  toyalola  on  era  la  tas  afaysonade  de  Jhesu- 
Chríst  fo  senade  e  muda  de  tota  ae  lebrosia  e  ella  te 
aquella  tovallola  encara*  —  Sényw  —  so  dix  lo  senes- 
cal —  tot  aso  creu  veramenta tramatam  pw  la  fem- 
bra  e  manemle  a  mon  senyor  lemperador  que  io  se  be 
fue  el  creura  aso  fermament.  e  cant  sera  guarit  tota 
«restiandat  sera  exelsade  per  ell  e  es  me  fe  que  ell 
Tengera  la  mort  de  Jhesu-Cbrist.  —  Jacob  lo  ssri  ju- 
heu  trames  a  I  sen  misatge  per  demanar  le  dita  Y^ 
roñica  que  vinges  denant  ell  que  mester  levie  e  cant 
fo  ymgut  Jacob  en  quina  manera  era  vengut  de  la  lo 
senescal  del  emperador  era  en  Jherusalem  queus  ni* 
rets  ab  ell  en  térra  de  Roma  per  guarir  lemperador 
que  era  fort  destrouit  de  la  lebrosia  quil  avia  tot  spen- 
aeiat  e  trencat  que  no  avie  membre  sobre  si  e  ella 
respes  que  volentera  hi  hiria  car  creu  quella  virtut  de 
Deu  garira  lemperador  e  tot  son  poblé  creura  en  Deu 
Jbesu-ChrisL  E  Gays  lo  senescal  ac  gran  goig  e  ape- 

raíganse  de  tomar  en  lur  térra  e  l^nperador  mas  lo 
senescal  se  records  e  dix  a  Jacob  —  yo  vull  parlar 

ab  Pilat  — E  Jacob  dix  — *  jous  hi  segire  molt  volen-» 
teses  e  an^fn  hi.  —  E  enasen  abdosos  a  Pilat  e  troba- 
mqIo  denant  lo  temple  de  Salame  lo  senescal  lo  salu* 
da  e  dixli  —  Senyor  Pilat*  yo  son  misatger  del  em- 
perador de  Roma  mon  scnior  e  vostre  que  es  e  ma«» 


(16) 
naus  per  mi  que  vos  lí  anviets  lo  traut  de  Vil  aiiyv»  e 
ayetsho  mal  fet  car  tos  per  cascun  any  no  ley  avets 
trames  e  dixme  que  mal  sea  te  per  pagat  empero  car 
sta  térra  stant  luny  nous  ho  tendré  en  mal  e  trama- 
tets  lo  li  e  io  rahonar  vos  he  ab  ell  e  asi  seny  w  Pilat 
ajats  Yostre  bon  consol  e  trámetela  lo  li  per  mi  al  vof- 
tre  boa  senyor  lo  traut  —  Pilat  cant  ach  scoltat  e  en- 
tes lo  senescal  molt  li  feu  lega  cara  e  respongeli  argu- 
losament  e  ab  manases  e  dixli  quen  auria  consey  e  I 
maligne  hom  qui  [era  del  consel  de  Pilat  el  senescal 
que  era  e  avia  nom  Barabas  e  dixli  ha  vista  de  tote 
que  li  donave  per  consel  que  ia  lo  traut  ne  lomeoatge 
no  regoneges  al  emperador  mas  ques  fes  senyor  de 
Jherusalem  e  de  tot  lo  poblé  pus  que  els  los  volen  per 
senyor  e  lemperador  qué  romanges  sénior  de  Roma  e 
de  Lombardie.  E  per  so  dix  Barabas  a  Pilat — pus  cer^ 
tament  que  si  lemperador  dessa  vol  pasar  ab  ses  gens 
noy  pot  venir  per  freytura  daygua  que  non  ich  troba- 
ran. — E  Pilat  crege  lo  consell  que  Barabas  li  donave 
e  volch  ausiure  tentost  Gays  lo  senescal  mas  Barabas 
li  dix  que  misatger  no  devia  mal  pendra  ana  devia 
recaptarse  misatgeria  al  milor  que  pogues.  Sobre  aao 
Gays  lo  senescal  se  parti  felonament  de  Pilat  lo  pri- 
mer jom  del  mes  de  maig  e  pres  comiat  de  Jacob  son 
oste  e  comanall  a  Deu  e  isquese  de  Jherusalem  ab  Ve- 
rónica e  ab  tota  se  companya  enansen  dret  a  Sesaria« 
E  puys  dequi  vingeren  a  Nacre  e  puys  recuUrense  en 
lur  uau  e  Deus  donáis  bon  temps  e  vingeren  al  port 
de  Barlet  ab  gran  goig  que  ageren  de  venir  en  lur 
térra  é  sobre  tots  agüe  goig  lo  senescal  car  ell  avie  8% 


(  17  ) 
creensa  f^rmament  que  Deus  lí  fayia  tanta  donor  de 

008  trdl>ays  serien  sana  e  cant  foren  aribat  ageren 
asajornats  11  joras  e  van  cavalcar  en  Ins  palafrens  e 
metense  al  cami  ab  lus  atzembles  e  yengeren  sen  en 
Boma  hon  era  lemperador  molt  destret  de  la  maleatia. 
E  cant  lemperador  hoy  le  vengada  de  son  senescal  ac 
gran  goig  e  fo  mol  desitgos  de  parlar  ab  elL  En  aque- 
Ua  fayso  que  Gays  fo  yengut  Vespesia  lemperador  avia 
manado  se  cort  ab  tots  los  barons  de  son  imperi  axí 
rey^  princeps  comtes  e  duchs  e  portes  e  capitals  e 
de  tota  laltre  caYaleria  de  sa  los  monts  del  emperador 
car  ell  era  axi  turmentat  e  menyscabat  de  sos  mem- 
bres  per  la  gran  maleutia  qui  era  en  ell  e  que  no  cuy- 
date  aver  speranga  de  la  beaenansa  e  del  honrament 
deqiiest  segle  e  yole  coronar  Titus  son  fil  emperador  e 
que  governas  limperi  e  tots  los  barons. 

El  segon  dia  que  Gays  lo  senescal  fo  yengut  deyia 
eaer  coronat  Titus  emperador.  Gays  yench  denant  lo 
senyor  emperador  e  salúdalo  e  lemperador  demanali 
si  avia  trobade  alcuna  cosa  que  li  poges  donar  salut 
e  ell  resposli  —  Sénior  alegrauyos  e  fets  gracie  a  nos- 
tro  Senyor  Deus  car  yo  he  trobade  una  bona  fembra 
e  santa  que  ha  la  fas  de  Jhesu-*Christ  en  una  bela  to- 
yallola  e  aquesta  presiosa  toyallola  que  aquesta  santa 
fembre  queus  he  amanado  yos  en  garira.  Car  en  sta 
manera  matexa  ella  era  tocado  malament  de  lebrosie 
ai  que  tota  sa  cara  neyie  speseiade  axi  com  yos  ayeu 
de  tot  lo  yostro  cors  e  axi  senyor  ab  que  yos  ajau  for- 
ma fe  e  ferma  creensa  en  Jhesu-Christ  que  cant  ye- 
yats  la  sua  fas  que  cr^ats  yertaderement  que  es  yer 


(18) 
Déos  tot  poderos  senyor  sobre  tot  quant  es  e  aqaeil 
cregats  e  quel  adorets  e  toraarots  a  la  sua  lig  e  tos  se- 
rets  tentost  guarit  e  si  aso  no  creets  tots  temps  sta- 
reta  en  aquesta  trístícia» 

E  ¡emperador  respos — cortes  jou  creube  tot  aso  qae 
tum  dius  e  si  ell  me  fa  tanta  de  grasia  e  de  honor  que 
ell  me  do  sanítat  jo  venjare  la  sua  mort  e  fetsme  f enir 
la  fembra  e  aport  la  tovallola  santament  axi  com  si 
tanye. —  Senyor — dix  lo  senescal — quant  tota  le  baro- 
nía sera  ajustado  jo  fare  aparellar  la  santa  fembra  e 
farele  venir  denant  vos  e  tota  la  baronía  veura  lo  gran 
mirado  e  creura  tuyt  mils  Jhesu-Christ  e  tos  sénior 
porets  coronar  yostro  fil  Titus.  —  E  ¡emperador  credi 
aso  que  son  senescal  li  dix  e  dix  lemperadw — a  pler  de 
Deu  sia  fet. — ^E  son  senescal  sen  toma  en  son  alberch  e 
¡emperador  romas  en  soix palau. — ^E  cantío  senescal  fo 
yengut  troba  la  santa  dona  Verónica  e  dixli  —  dema 
Tol  mon  senyor  ¡emperador  que  vos  anets  a  ell  e  pre* 
garets  nostro  Senyor  que  li  demost  miracle  en  eil  per 
tal  que  tot  lo  poblé  crega  en  tot  lo  poderos  Deu& —  E 
la  bona  de  dona  hoy  e  gitas  en  oracio  e  prega  molt  de- 
votament  nostro  Sénior  Jhesu-CIirist  en  ayta¡  manera 
— Senyor  Deus  qui  voiguist  exa¡sar  ¡o  teu  sant  nom  e 
e¡¡  benenuyrat  Pere  e  eH  ¡lenenuyrat  Pau  e  en  tots  los 
teus  de3Leb¡es  posist  ¡a  tua  vertut  e¡s  donist  poder  de 
sanar  ¡es  gens  e  de  enca¡sar  los  diablos  tu  sana  aquest 
gentil  hom  per  tal  quel  crega  en  sol  Deus  vertader  per 
tal  queU  pob¡e  vinga  a  sant  batisma.  Senyor  Deus 
sálvalo  axi  com  salvist  a  mi  per  la  tua  gracia  e  per 
honor  de  la  tua  presiosa  mare  quem  dona  la  tua  fiu» 


(19) 
—  Mentre  orave  e  pr^aye  Deus  fortment  un  dexd>le 
de  nostro  Sénior  Jhesu-^Ghríst  pasa  denant  la  porta  e 
Ytfonica  giras  e  viulo  e  conechlo  e  dixli  —  not  temes 
ne  aias  pahor  que  santa  crestíendat  sera  exelsade  per 
tu  e  tu  nom  coneys  gens  sino  to  deya  sapies  te  que  io 
son  aquella  fembra  qui  era  lebro  en  Galilea  e  cant  yo 
hoy  dir  que  Jhesu-Christ  fo  levat  en  creu  animen  la 
hon  era  e  la  sua  benenuyrade  mare  pres  I*  toTallola 
que  io  portave  en  mon  cap  e  mostrala  denant  la  fas 
de  nostro  Senyor  e  mantinent  hi  fo  feta  en  la  fovallola 
la  sua  fayso  e  la  sua  semblanza  del  seu  presios  tuU 
e  eytentost  com  lagul  tooade  io  fuy  tota  ganda  e  ara 
son  venguda  en  sta  térra  per  manament  del  empera- 
dor e  TOS  anats  ab  mi  e  fets  vostro  sermo  de  nostro 
Senyor  Jhesu-Christ — Lo  dicipol  conech  que  per  lor- 
donament  de  Deu  sera  feyt  —  mas  vuul  quem  diges 
eom  as  nom* — E  la  dona  li  dix — yo  e  nom  Verónica. — 
E  lo  dicipol  pres  comiat  de  Verónica  e  vasen.  E  cant 
Tonch  lemperador  no  yoleh  adorar  sos  deus  que  solía 
adorar  car  noy  havié"  ferma  creensa  per  aso  que  li  dix 
lo  senescal  e  cant  vench  lendema  en  tota  la  térra  e  to- 
ta la  cort  e  tota  los  barons  foren  qustats  per  coronar 
Titus  emperador  e  Vespesia  lemperador  feu  ajustar  la 
hon  era  la  baronía  e  feu  si  portar  un  noble  lit  e  puys 
feu  se  venir  son  senescal  e  Verónica  e  Sent  Climent 
Teoch  ab  ella  e  Verónica  porta  la  tovalola  en  la  ma 
dreta  e  liurala  denant  tots  a  Sent  Climent  e  cant  foren 
denant  lemperador  Verónica  lo  saluda —  Sénior  ente- 
nam  lo  sermo  e  apresto  sermo>ebrets]sanitat  dequest 
sant  hotn  qui  fo  dexeble  de  Ihesu-Christ  —  E  lem- 


(20) 
perador  feu  fer  manament  a  tota  la  sua  gent  e  baro- 
nía que  hom  lescoltas  benignament  e  sens  brugit  e 
apres  Sent  Climent  puiasen  en  un  alt  cadafal  e  comen- 
ra  a  preycar  e  preica  de  la  incarnacío  de  nostro  Seo- 
ior  e  de  la  natívitat  e  de  la  circunsicio  e  del  batisma 
e  com  Yolch  esser  bataiat  en  flum  Jorda  e  de  la  qua^ 
rentena  quant  lo  diablo  lo  volch  temptar  en  lo  desert 
e  com  Judes  lo  trahi  ell  vene  per  XXX  diñes  ais  ju«- 
deus  e  de  la  pasio  com  lo  puiaren  en  creu  e  cora  Pilat 
lo  jutga  a  mort  en  Jherosalem  e  com  Josep  I  gentil  ca* 
Taller  lo  mes  al  sepulcre  e  el  deyeble  de  la  creu  e  eom 
spolía  linfem  en  trague  lomanal  linage  e  de  la  resu- 
reccio  e  de  la  asensio  e  cant  sen  puia  ais  cels  e  puyes* 
com  trames  lo  sant  sperít  sobre  los  apostols  e  com 
deuen  venir  al  derer  jom  jutgar  los  vius  e  ais  morts. 
E  cant  ac  longament  preycat  ell  feu  son  sermo  edix — 
amen.-^Apres  se  jonola  e  reclama  a  Deu  e  a  Santa  Ve- 
rónica e  atresi  e  cant  foren  levats  de  la  orasio  ell  des- 
plega la  tOTallola  a  veent  de  tots  e  apropias  a  Imipe- 
rador  e  feuli  adorar  la  fas  e  tentost  lemperador  agüe 
tocado  la  tovalola  ell  fo  gorit  e  mundat  de  tota  se  ma- 
leutia  en  aytal  manera  que  anch  dapa  ne  altra  cosa 
no  agüe  ne  parech  que  sobre  son  eos  agües  aut  altre 
mal  axi  fo  bel  e  mudat.  Cant  fo  gorit  lemperador  e 
curat  de  sa  malaltia  no  poch  ayer  maior  goig  ell  e  sa 
baronia  e  en  axi  deliurantment  e  poderosa  com  si  no 
agües  aut  negu  malí  nec  re  e  fo  ayten  leuger  com 
negun  deis  altres  cávales.  Cant  lenq>erador  ab  tota  se 
baronia  agüeren  fetes  grasies  e  lahos  a  nostro  Senyor 
Jhesu-Christ  axi  com  Sent  Giment  los  adoctrina  eU 


(M  ) 
aDseñia  e  lendema  lemperador  lo  sentdeina  corona  son 
fil  Titas  emperador  molt  honradament  e  Sent  Climent 
qui  preyca  a  lemperador  e  a  tots  sos  barons  e  lescol- 
taren  ab  gran  devosio  e  diligentment  volentes  e  cant 
ac  dit  son  sermo  ell  dix  a  hoint  de  tuit  a  lemperador 
—  Sénior  si  Jhesu-Christ  vos  a  fayta  gracia  de  la  vos- 
tra  malautia  de  queus  a  gorit  de  la  qual  vos  erets  fort 
destret  plasieus  per  la  vostra  beneyta  amor  qneus  fa- 
sata  bataiar  a  la  sua  santa  lig  e  axelserem  erestiandat 
e  fets  ho  saber  a  tota  Tostra  gent  ques  fasen  batayar 
e  n^u  qui  batayar  se  vulia  no  li  sia  contrastat. —  Aso 
respes  lemperador  —  jo  deig  donar  gran  galardo  en 
aquesta  santa  dona  que  ses  trebalade  per  mi. — Apres 
parlaU  —  dona  prenets  de  mon  enperi  tot  so  queus 
Yullats  que  ious  he  do  sien  viles  sien  castels  sien  siu- 
tats  fora  Roma  que  es  mon  cap  de  tot  mon  imperi  de 
tot  laltre  que  io  aia  prenetsne  so  queus  placia*  —  E 
Verónica  respes — gracies  a  Deu  de  tot  so  quem  volets 
dar  mas  donata  ho  a  la  santa  fas  de  Jhesu-Christ  car 
vos  vets  que  io  mi  son  donade  e  comanade  a  ella. — E 
lemperador  dix  —  jous  ho  atorch.  Clama  Sent  Cli- 
ment Sénior  vos  e  aquesta  dona  prenets  so  queus 
vuulats  de  mon  inperi.  — E  Sent  Climent  dixli —  Sen- 
yor  de  vos  avem  tant  queus  bataiets  eus  fasats  bata- 
tar e  tota  vostra  gent  —  E  lemperador  respes  —  sen- 
yer  yo  vuull  que  siats  apostoli  tot  primerament  e  siats 
cap  de  crastiandat  e  preicats  e  fets  preycar  per  tota  la 
térra  la  santa  fe  e  tot  aquells  quey  porets  tornar  molt 
me  pleurie  mas  sapiats  senyer  que  io  nom  batayare 
entro  que  aia  vegade  la  mort  de  Jhesu-Christ  mas 


(22) 
coiüYench  tentost  com  yo  seré  tornat  de  lia  si  plau  ai 
Deu  yom  batayare  e  a  nostro  Senyor  e  tots  los  barons 
6  tota  la  gent  de  ma  térra  mas  primerament  si  plau  a 
nostro  Senyor  Jhesu«-Christ  que  ma  faita  tanta  de  ho- 
nor pendre  yenjance  de  la  sua  mort  e  tro  que  laye 
vengado  yo  no  aure  gran  alegria  car  ell  pres  pasio  a 
tort  — Lemperador  leva  Sent  Climent  apostoli  e  puys 
feu  fer  una  sgleya  de  Sent  Simón  Justus  e  sus  en  laltar 
ell  mes  la  tovallola  entre  dos  pilas  e  aqui  ses  encare.  E 
cant  lesgleya  fo  fayta  e  stablides  les  fonts  Sent  Climent 
bataya  Santa  Verónica  e  no  li  cambia  son  nom  e  so- 
vent  la  preicave  en  part  vayros  e  molts  batajavense  e 
cant  tot  aso  fo  feyt  Gais  lo  senescal  vench  denant 
Vespesia  lemperador  e  dixli  —  Senyor  gran  goig  áe^ 
yets  ayer  car  vos  sots  ten  be  garit  de  yostra  maleutia 
e  yul  yos  comtar  de  Pilat  yostre  prebost  com  me  res- 
pos  com  li  digui  queus  trametes  lo  traut  ell  feume  le- 
ga care  e  respos  me  argulosament  e  dix  que  iames 
nous  en  trametria  ni  en  res  nous  conexia  en  la  siutat 
e  dic  yos  que  si  io  res  li  agües  tornados  noyes  yolen- 
tat  ayie  quem  ansies  e  io  de  gran  goig  que  hayie  per 
^  com  ayie  trobat  so  per  que  hi  era  yengut  nom  yolgi 
contrestar  ab  ell  mas  lo  el  manasí  de  part  yostra  e 
cant  jo  bayie  ab  ell  aqüestes  noyes  ab  ell  se  leya  I  sa-* 
yi  juheu  e  profetiza  denant  Pilat  e  dix  que  ten  gran 
carestía  auria  e  tendrie  poch  de  temps  en  Jherusalem 
que  la  mare  menjaria  son  fiU  de  fam  quey  aurie.  E  un 
judeu  qui  hayie  nom  Isach  dix  atresi  que  yerament 
Jhesu-Chríst  ho  hayie  dit  de  sa  boca  que  en  breu  temps 
yendria  la  destreccio  de  Jherusalem  que  noy  roman-^ 


(35) 
dría  pedra  sobre  pedra  e  auría  leyns  ten  gran  carestía 
6  ten  gran  fam  que  la  mará  mataría  aon  infant  E  Pi« 
lat  quant  boy  fo  fort  despegat  e  dixlos  qae  sí  mes  ne 
pariaven  ell  los  faria  justiciar.  E  dix  —  Sénior  veiats 
Tostre  prebost  com  vos  es  leyaL  —  Cant  lemperador 
bo  hoy  ach  gran  maravella  e  mana  cridar  ses  ots  per 
tota  la  térra  que  vingesen  tuit  en  Roma.  Mantinent  fo 
complide  sa  volentat  e  tots  los  barons  e  altres  vinge- 
ren  aperallats  al  pus  honradament  que  pogueren  pa- 
sar ai  Jberusalem  aqui  yingeren  reís  comtes  ducbs 
marqueses  e  potestats  e  capitana  sens  comta  ab  tanta 
eavalaría  que  be  ni  ach  CC  milia  caYales  part  laltre 
gent  Lemperador  ac  son  navili  aperalat  entre  naus 
lenys  e  galeas  eren  XX  milia  e  fei*en  Tele  ensemps  a 
cap  de  V  setmanes  vingeren  aNacre  I  dia  mayti  cant 
lo  sol  exia  e  aytentost  aquels  qui  staven  eh  Acre  re- 
teren  la  vila  a  lemperador  a  sa  volentat  e  cant  agüe- 
r^n  aqui  refrescat  anaren  en  I  castel  qui  avie  nom  Ja- 
fel  aquest  castel  era  molt  gran  e  forts  e  tenienlo  ju- 
heus  e  cant  yeren  que  ten  gran  gens  eren  ajustades 
per  els  a  destrouir  els  se  reteren  Yolentes  si  lempera- 
dor los  volges  pendra  a  merce  e  cant  lost  fo  entrado 
en  tom  del  castell  nostro  Sénior  trames  tante  de  neu 
e  tan  gran  vent  que  apenes  poch  durar  nul  hom  en 
la  ost  E  ell  castel  fo  be  bestit  que  un  savi  jubeu  lo 
feu  bastir  qui  fo  de  Natseret  qui  avia  nom  Jafell  qui 
era  cosin  germa  de  Jacob  lo  noble  cavaller  qui  mes 
nostro  Sénior  al  seu  sepulcro  aquest  sénior  del  castell 
era  molt  bo  cavaller  e  noble  e  savi  bom  de  gerra  e 
dix  a  lemperador  quel  preses  a  merce  e  lemperador 


\ 


(24) 
dixli  que  ia  merce  no  li  aoríe  e  cant  vench  apres  poch 
de  temps  ¡emperador  pres  lo  castell  e  fea  auaiura  tots 
los  juheus  levats  deu  quis  amagarea  en  una  cova  8aa 
ab  Jafell  qui  era  dins  lo  castell  e  aqui  stegeren  ama* 
gats  III  jorns  e  cant  veren  que  morir  los  covenia  aqui 
de  fam  los  VIII  juheus  enprengueren  queus  osisiesw 
los  uns  ais  altares  ab  los  coltels  salvant  Jafell  e  un  seu 
cosí  qui  nou  volgeren  fer  e  cant  los  VIII  juheus  se  fo- 
ren  morts  Jafel  dix  a  son  cosi  — io  era  sénior  dequest 
castell  era  tengut  per  molt  savi  gran  folia  seria  si 
axins  lexam  morir  iscam  de  si  e  anem  a  lemperador 
clamar  mérce  que  cant  sabrá  que  som  nos  nons  ausiu- 
ra  lemperador. 

Pilat  e  lo  rey  Arquilaus  fan  cridar  per  la  dutat 
cant  tots  se  foren  desermats  que  tuit  que  portasen  pe- 
drés o  cántala  sus  per  los  descoiys  e  per  les  bastides 
deis  murs  los  quals  era  be  guamit  Jherusalem  e  ab 
aytant  foren  LX  milia  e  mes  que  tots  aporten  pedrés 
e  cantáis  per  gamir  los  murs  de  la  ciutat.  E  Pilat  e 
lo  rey  Argilaus  puiaren  sus  al  mur  ab  X  cavallers  sens 
pus.  E  Pilaut  e  lo  rey  Arquilaus  foren  en  cors  e  casen 
ac  vestit  un  brial  de  faxe  de  un  vermel  sisclato»  E  Pi- 
lat tench  en  la  ma  un  basto  pelat  e  Vespesia  lempe- 
rador ab  Jafel  e  ab  Gais  son  senescal  e  ab  XV  cava- 
lies  que  manave  yench  al  mur  de  la  ciutat  la  on  yin 
Pilat  e  lo  rey  Arquilaus  e  demana  a  Gais  son  senes- 
cali  qual  dequels  era  Pilat  e  Gais  li  dix  que  aquell  qui 
tenia  la  yerga  pelade  qui  staye  sobre  la  bastida  del 
mur  e  Vespesia  lemperador  comensade  rahonar  ab  Pi* 
lat  e  dixli  —  lo  meu  noble  pare  Just  Sesar  te  comana 


(25) 
Iherusalem  que  le  li  gordases  be  e  yolch  que  foses  son 
prebost  e  que  guardases  tota  la  térra  per  ell  e  quant 
tu  sabíst  que  fo  mort  no  regdneguist  traut  ni  senyoria 
per  III  anys  era  stat  VII  anys  que  ans  giens  no  men  as 
Tolgut  trametra  e  Gais  mon  senescal  cantjol  te  tra-^ 
mis  reposistli  argulosament  e  diguistli  que  no  temes 
res  per  mi  mas  que  yo  gordas  be  Roma  que  tu  gor^ 
dañes  be  Jherusalem  de  mi  e  de  tots  tos  anamichs  e 
que  Dom  regonexies  traut  ne  senyoria  e  per  so  vuul 
que  tum  fases  obrir  les  portes  de  Jherusalem  que  yuU 
fer  mes  volentats  de  tu  e  de  tots  aquels  qui  de  dios 
son« — ^E  aquesta  páranla  resposli  Pilat  e  dixli  que  au- 
rien  son  conselL  E  feu  venir  tots  sos  barons  e  k>  rey 
Arquilaus  dixli  que  no  li  calía  aver  por  de  les  manases 
que  lemperador  It  fayia  car  ell  se  podie  be  defensar  a 
ell  encara  que  ell  havie  tanta  de  bona  cavalleria  e  se- 
ría gran  onta  si  nos  nos  retiem  al  emperador  per  fer 
ses  Yolentats  e  mananli  a  qui  aquest  consdl  nos  dona- 
ra. Apres  que  lo  rey  Arqailaue  ac  párlat  se  leva  en 
peu  Barabas  un  conseller  de  Pilat  lo  qual  creya  molt 
fort  e  dix  -*-  lo  rey  Arquilaus  tos  dona  bon  consell  e 
creetslon  per  tal  que  mils  Ion  cregals  e  direus  e  fareus 
oonexer  com  lemperador  no  pora  conquerir  ni  pendra 
la  ciutat  de  Jherusalem  car  sapiats  que  ell  no  inch 
pot  star  gayre  ab  aa  barc«ia  al  pus  luny  de  dos  me- 
ses entreges  que  els  com  vos  sabets  no  han  aygua  ne 
le  poden  ayer  sino  van  mes  de  miga  jomado  so  es  al 
flum  del  diablo  la  on  periren  dues  ciutats  Sedoma  e 
Samagora  e  seríenlos  luny  p^tret  a  tanta  gent  e  per 
so  creu  lemperador  noy  pora  molt  star  entom  de  nos 

TOMO  XII.  5 


(26) 
perqué  ious  do  per  consell  queua  desiseats  del  rey  Ar- 
quilaus — E  tots  los  cavalles  teagerenho  a  boa  coiiaeU. 
E  Pilat  partís  del  consol  ab  lo  rey  Argilaus  e  \tn%^ 
vea  la  hon  lemp^rador  Yespesía  los  tenia  ab  sos  ba- 
rons.  E  Klat  respos  comeasa  a  parlar  al  emperador  e 
dixli  «^Sénior  emperador  tomatsvosen  e  guardats  be 
Tostra  térra  e  io  gordare  aquesta  be  de  vos  e  de  tota 
mos  anamichs  e  sapiats  que  la  ciutat  nous  retria  mas 
asos  consel  que  no  volgesets  tos  ne  yostra  gatf  asi 
star  e  queus  entomasets. —  Tomar — dixlemperador — 
non  me  manets  tomar  mas  asa  tuuI  quem  digues  sim 
r^rets  la  ciutat  axi  com  aquell  qui  som  axi  com  a 
senyor  lo  cual  tu  no  la  deus  teñir  ea  aylal  manera 
que  tu  ne  hom  qiu  leyns  sia  non  pendre  a  merce.— £ 
Pilat  li  dix — ^molt  parkts  argulosament  sapies  que  la 
ciutat  not  retria  gens  ans  de  aquesta  ora  anairt  voa 
acuyde  que  io  faro  pits  de  tos  que  vea  no  cuydats  fer 
de  mi  e  fets  tol  vostro  poder  que  nous  enpreu  un  di* 
ner.-— Leraperadorae  partes^  de  qui  hraasen  ves  loste 
comtabo  a  Titos  son  fiH  e  Titus  age  gran  goig  e  dix — 
beneyt  ne  sia  Jhesu-Ghrist  car  ell  no  yol  que  lo  trey- 
dor  de  Pilat  venga  a  nostra  merce  que  io  avie  dupte 
que  vos  li  agesets  merce  e  vuy  mes  no  pot  esser  quA 
ia  merce  pusque  trobar  pu&queJhesuGhristno  la  tro- 
vade  ab  ell. — Sénior  emperador~ao  dix  Titus-*«entMh 
dets  be  que  Deus  bo  vol  per  veritat  que  axi  sia  car 
Pilat  soferi  la  tresio  de  Jhesu-Christ  que  ell  hi  con*- 
senti  e  ell  ne  sera  destrouit  e  tota  la  ciutat  ne  B&m 
enderocade  e  tota- la  gent  ne  sera  liurade  a  mort.  — 
Cant  aso  ac  dit  Titas  vingeren  los  trotes  qui  pensa- 


(27)  . 
Ten  dds  caváis  e  deU  palafraíis  e  deis  atzembles  e  di-* 
gueren  al  emperador — Senyor  que  íarem  que  diaa  a 
XV  miles  DO  trobam  aygna  per  abeurar  vostres  bi0» 
tíos  ne  res  que  mester  nos  es  isia  e  nos  no  podam 
durar  que  cant  aom  mogots  en  lalba  es  pies  dora  no- 
na •ans  que  siam  lornats  e  no  trobam  aygua  sino  al 
fhim  deis  díables  on  périren  II  siutats  Sadoma  e  Sa» 
magora.  E  sapíes  que  la  ost  no  poreCs  soatenir  sido 
avets  aygua  ^s  prop. — ^Lemperador  acb  eaok  graik 
meravella  e  demana  a  Jafel  de  Jafe  quin  conaell  li 
dmaaria  e  ell  dix  que  lo  li  donare  bo»--^n¡or-^i(0 
dix  Jirfell — vos  aurets  gran  bestiar  de  bous  e  de  va- 
ques e  de  brafols  e  de  camek  e  fetsbo  tot  scorxar  e 
aabur  e  pnya  fetsbo  be  adobar  los  coya  e  ooslr  be 
los  una  ab  los  «Urea  finrt  e  ferm  e  fetoe  enottyrar 
tot  lo  val  de  Joaofaa  e  puys  aureta  moltes  %%imi^ 
bles  e  fara  hom  portar  aygua  cascun  jom  del  flum 
del  diable« — E  cant  lemperador  hoy  aso  a  bon  con- 
sell  bo  crech  o  feu  seorxar  bous  e  vaquea  e  brofols 
e  camela  be  LX  milia  e  feulos  salar  e  adobar  tá>ta 
los  cuys  e  cosir  fort  la  I  ab  kltre  e.  feulos  teoír  e 
feu  encuyrar  tot  lo  val  de  Josefas*  E  cant  la  val  fo 
encuyrade  e  aponjade  be  e  aparallade  lemperador 
dix  a  Jafel  de  Jafe  que  pénsas  de  omplir  lo  val. 
E  Jafel  feu  aparellar  II  milia  atzembles  cascun 
portaven  aygua  del  flum  del  diablo  entro  que  Agüe- 
ren  complída  tota  la  val  de  ras  a  ras  e  tenchse  ay- 
ten  be  com  si  fos  sistema  e  volé  Deus  que  layga  se 
tench  ten  bona  e  ten  fresca  com  si  fos  flum  cor-- 
reoL  Pilat  e  al  rey  Arquilaus  ageren  gran  marave- 


(28) 
Ha  e  tots  seis  de  Jherusalem  cant  veren  la  valí  de 
losofas  ten  gran  ajustament  dayga  e  albirasen  que 
Jáfel  de  Jafe  ho  avie  trectat  e  feit  car  sapíen  que 
moU  era  hom  savi  e  de  gran  engin  e  cant  yin  Pi- 
lat  ten  gran  ajustament  avien  daygua  las  anamtcbs 
imajinarense  fort  e  volgeren  eser  fora  la  ciutat  áb 
un  p'eu  e  penedis  fort  com  la  ciutat  no  havie  >etade 
al  emperador  cant  loy  dix  per  fer  a  totes  ses  vo- 
lentats  asasi  que  no  saben  ques  facen,  ten  fort  ses* 
mayare;  Lo  rey  Arquilaus  e  Barabas  qui  li  harien  do- 
nat  lo  consell  volgeren  confortar  Pilat  e  diguerenli 
—  perqueus  smayat  que  si  leraperador  avie  stat 
ab  tota  sa  gent  VII  anys  sobre  la  ciutat  no  la  anríe 
pressa  per  forsa  e  ell  no  pot  asi  btar  tant  temps  e 
no  ajats  por  que  tots  ne  ^rem  honráis. — Gant  Ja«- 
cob  hoy  aso  molt  ho  tench  a  gran  fblia  e  dix  a  Pi- 
lat— Sénior  molt  me  do  gran  maravella  com  podets 
creure  so  que  aquests  vos  dien  car  sapies  per  cert 
que  nos  nons  podem  teñir,  contra  ¡emperador  nostro 
sénior  mas  jous  donaría  bon  eónsell  si  vos  lo  volets 
creure.  —  E  Pilat  volch  saber  quin  consell  ly  dona- 
ría e  dixli  Jacob  —  Senyer  frametetB  al  emperador 
Tostro  ardit  que  vos  li  retrets  la  ciutat  per  fer  ses  vo- 
lentats  e  axi  jo  creu  e  e  fe  que  ell  vos  aura  bona  mer^ 
ce.  — ^Pilat  respes  —  tu  est  condempnat  e  as  renegada 
nostra  lig  e  not  deu  hom  creure  tu  ne  ton  consdl  car 
si  lemperador  avie  aquesta  ciutat  aytentost  creuríes 
en  la  Hg  que  es  pega  e  per  90  dente  hom  creure  meins 
car  se  que  tu  li  emviist  la  máivade  fembre  Verónica 
sorterra  del  diable  que  ab  sort  la  garit  e  axi  jo  pen- 


(  29  )  ^ 
are  be  yeajan^e  de  ta.  —  E  axi  íeulo  pendra  e  ligar 
ab  1  cadena  e  feulo  metre  en  1  volta.  soterranya  sots 
lopalau  maior.  Cant  Jacob  fou  en  Ib  preso  scura 
mdt  reclama  Jhesu-Christ  que  ell  per  sa  merce  nal 
jaques  aquí  morir.  Sancta  María  Jacobi  qui  era  sa 
filia  hoy  dir  que  son  pare  ere  pres  en  la  preso  e  que 
era  mal  menat  per  Pilat  reclama  fort  Jhesu--ChrÍ8t 
e  dix  en  axi  —  Sénior  Deus  pare  glories  regarde  lo 
meu  pare  ton  amích  qui  es  en  la  preso  per  tu  quels 
seus  anamichs  no  11  puxen  dan  teñir  quel  deliurets  de 
preso  de  Pilat  can  los  maWats  juheus  lageren  enclos 
per  justiciarlo  e  tu  per  te  merce  deliurel  de  les  mans 
de  sos  anamichs  e  axi  sia  te  merce  que  deliures  mon 
pare  de  la  preso  e  de  les  mans  de  Pilat.  —  Cant  agüe 
fayta  se  oracio  I  ángel  vench  a  la  porta  on  stave  pres 
Jacob  e  trobal  abocat  que  dormia  e  langell  apalalo 
per  son  nom  e  Jacob  se  leva  e  reguárdalo  e  viu  ^an 
claredat  e  ac  gran  pahor  e  langel  dixli  —  no  ages 
por  car  io  son  misatge  de  Jhesu-Christ  quet  vench 
deliurar  de  tes  peñes  per  son  manament  car  tu  e  ta 
filia  María  Jacobi  lo  reclamas  de  bon  cor  e  ara  am 
tremes  asi  quet  deliura.  —  So  dix  Jacob — Deus  naie 
gracies  car  no  ma  Tolgut  oblidar.  —  E  langell  dil  a 
Jacob  —  deliurat  de  les  cadenes  e  seguexme.  —  E 
ell  dix  que  no  ho  podie  fer.  —  Respes  langel  —  leve 
tes  cames  e  tots  toi  brasos. —  E  aytenfost  leya  e  cay- 
gereali  les  cadenea  e  langel  lo  pres  per  la  ma  e  Toen- 
ho  les  guardes  traclon  si  que  negunes  de. les  guardes 
nos  pogueren  veure  aytenpoch  cóm  si  fosen  tots  li- 
gáis e  manalsen.  per  amia  res  al  pápalo  de  Yespesia 


(SO). 
lemperador  e  tb  aytant  desenperal  e  muenr  e  Gays 
lo  senescal  isque  del  pápalo  hoa  lemperador  era  e 
anas  decosta  Jacob  e  tentost  com.  lo  ree  lo  oooech.  e 
Tal  abrasar  «  besar  e  menal  al  emperador  Veiq[>eÁa  e 
dixlí  —  Sénior  aquest  es  Jacob  quím  ensenya  Vero- 
nica  per  amor  de  tos.  —  K  lemperador  vali  demanar 
com  era  exit  de  Jherusalem  que  hoit  avie  dir  qne  Pi- 
lat  levia  mes  en  presso..  E  Jacob  eomtali  tot  per  orda 
com  era  stat  ne  com  Pilat  levie  mes  eu  presso*  e  per 
qual  rabo  ne  com  JhesU'-Cbrist  lí  tremes*  laogelL  qnel 
avia  deslíurat  del  mal  de  Pilat  e  tot  lo  pader  dds  ju- 
beus«  Lemperador  cant  ac  parlat  ab  Jacob  molí  lonra 
e  li  porta  gran  amor  e  votch  qae  foa  de  son  eoosell 
ab  Jafel  de  Jafe  e  ab  Gaia  son  senescaK  Lemperador 
Yespesia  trames  quarir  son  fill  Titus  emperadsa  elt 
lo  pres  ab  I  depart  a  oonsel  e  feu  venir  Jafel  de  Jafe 
e  Jacob  e  XXX  barons  qui  foren  del  secret  e  lempe- 
rador Vespesia  comensa  a  parlar  prtmerament  denant 
aqnests  e  dixlos  — *  segons  per  so  vos  be  dit  e  Jet» 
Teñir  e  ajusta  r  que  aiem  consell  com  &sam  nostre» 
afes  dequesta  cíntat  e  tuII  qoell  me  do  primerament 
Jacob  a  qui  nostre  Sénior  a  fayta  tanta  de  honor  qae 
ii  tramis  son  ángel  quel  deliuras  de  les  mana  de  Pilat 
e  de  sa  preso  ell  mana  asi  hon  es  en  loch  segur.  E  axi 
Jacob  digats  tos  com  se  capte  Pilat  dina  ne  al  rey 
Arquilaus  ne  laltre  poblé  qui  de  dins  ea  ne  quin  par^ 
lament  teñen  per  nos  ne  com  es  ne  com  no. —  S^nyor 
—  respes  Jacob  — jous  diré  la  Teritat  per  sert.  Sa- 
piats  que  dins  no  ha  gayre  Ttande  nea  poden  gayre 
teñir  es  ten  fort  smayat  Pilat  per  la  gran  gent  que 


(31  ) 
dins  es  que  en  tota  aquesta  térra  no  ha  romas  juheu 

que  tote  no  sien  vei^ts  a  teñir  la  festa  en  Jberü- 
salenoi  qai  es  oaseun  any  e  cant  fos  tengut  eus  f«s 
mes  entom  Jherusalem  ab  la  ost  ana  puya  negü  nbn 
poch  exir  e  per  aso  son  fort  smayats  e  destreta  de 
Tiandes  perqiie  nos  podm  teñir  longameot  mas  per 
akunes  parta  oreu  que  sen  porien  exir  si  mester  los 
era.  E  per  aso  feto  fer  entom  la  eiutat  gtan  vals 
e  ampies  e  pregona  que  no^  pusqMn  exir  negUta 
joheu  SMS  Yostro  voler  e  cant.  le  yiande  los  fálra 
ek  se  retran  qne  ia  per  forsa  negmi  tempa  no  serte 
presa  per  quendo  per  consol  qve  so  que  ioaa  dich 
no  ña  pus  aloi^t  mas  que  sia  fet  tentost.  —  Leitt- 
perador  ab  son  fíl  tengerenbo  a  bo  so  que  Jacob  ach 
dit  e  tots  los  XXX  barons  qui  eren  al  consell  6  ea&t 
vench  lendema  di  feu  cridar  per  la  ost  que  tots  los 
manestrals  que  sabes^i  yalegar  que  tengesen  al  pá- 
palo de  Vespesia  lemparador  e  tantost  bi  foren  e 
comtal  hom  que  eren  be  V  milia  e  kanperadcxr  e 
son  fil  manaren  que  tots  fesen  entera  Jbenisalem 
grana  vals  e  manaren  a  Jacob  e-a  JafeU  quris  ne  fe- 
sen  caps  e  miniatrados  dequella  obra^  e  ek  respon- 
geren  que  molt  vol^ites  farien  son  maqamentSé  £  ay- 
taotost  Jacob  e  Jafell  de  Jafe  pensaren  desmanar  la 
bon  ferien  los  vals  he  manarenhi  los  obres  e  van- 
ka  fer  comenaar  e  feren  de  XV  cokes  de  pregont 
e  XXX  dample  e  manaren  ab  lus  meneatrals  XX£ 
milia  arques  eacudatS'  •  be  gamir  per  gordar  los  vá- 
kjadoa  e  axt  obrarea^  axi  com  Jacob  e  Jafell  de  Ja- 
fa  ks.manaven  obran.  Cant. Pikt  viu  que^  axi  ten^ 


(52) 
Btretsmeúl  los  asetjaTen  ac  son  consell  ab  lo  rey 
Arquilaus  e  ab  Josep  Abeoemacia  e  un  savi  juheu 
Josep  dix  a  Pilat  —  Senyer  de  so  quen  podem  noe 
aire  fer  que  ious  diré  lo  malor  consell  que  io  hi  se 
si  TOS  me  volets  creura  com  vendrá  dema  matí  nos 
nos  areem  tot  los  cavalles  e  tots  los  balestes  e  tots 
los  servens  e  sils  podem  syemr  creu  que  eb  auran 
talent  de  lexarnos  e  de  asatgar  ten  prop  de  nos. — 
Lo  oonsel  tench  Pilat  e  lo  rey  Arquilaus  a  bon  con- 
sell e  feren  cridar  lo  vespre  que  al  mat»  en  lalba 
fosen  tots  armats  que  vingesen  tots  denanl  lo  tem- 
pla de  Salame  e  cant  rench  lendema  en  klba  fo 
feyt  axi  com  Pilat  ac  manat  e  aperattaren  be  los  ba- 
lestes e  trobaren  que  XX  millia  cayelles  foren  a 
eayal  be  aperallats  e  LX  milia  ^ifre  lauses  e  bates- 
tes  e  Pilat  mana  que  saviement  isquesen  en  la  ba- 
talla e  que  degu  nos  desenrecasen  mas  que  stíger 
sen  tots  saviement  axi  com  hom  los  avie  m^iaft» 
Pilat  e  al  rey  Argilaus  capdelaren  loa  XX  milia  ca- 
velles  e  comensaren  exir  per  la  porta  de  la  ciutat 
e  un  deis  guardes  que  staven  en  los  vals  veeren  que 
grans  gens  exiren  de  dins  armats  de  la  siutat  ten- 
test  puia  a  un  cavall  e  brocha  e  corech  al  pápalo  de 
Yespesia  lemperador  e  trobal  que  jayia  encara  lo 
sol  no  ere  exit  e  comtali  com  Pilat  era  armat  ab 
tota  sa  gent  per  combatre  e  cant  lemperador  hoi  tra- 
mes tentosts  per  Titus  son  fil  e  per  Jacob  e  per  isr 
fel  e  menals  tentost  que  fesen  cridar  per  tota  la  ost 
armes  armes  e  encontinent  fo  fet  e  gant  oiren  los 
cavalles  gran  goig  negeren  e  els  sirvens  e  ais  bales* 


(35) 
tes  e  demantínent  sermtren  tota  e  lemperador  com" 
taLs  com  lemperador  yenia  contra  els  ab  tota  sa 
gent  e  asinestrals  com  ordonasen  e  stablísen  la  bá- 
talas. E  cant  leinperador  ío  arinat  Titus  son  fil  é  tots 
los  cavelles  e  tota  laltre  gent  foren  tana  entre  a  ca- 
yal  e  a  peu  que  nols  pogera  armar  hom»  E  cant  fo- 
ren yenguts  la  on  la  ost  erd  de  Pilat  fo  be  tersia  e 
encara  no  era  exit  tot  la  ost  de  Pilat  de  Jherusalem 
maú  quant  foren  tots  exits  de  Jherusalem  e  les  bá- 
tales foren  arengades  per  amdues  les  parts  els  se 
mesclaren  e  fmrense  de  ten  gran  poder  ab  lus  ar- 
madures  forts  qne  teni^  de  cade  part  que  la  prime- 
ra batalla  muriren  de  la  ost  de  Pilat  e  dd  rey  Ar- 
qoilaus  mi  milia  enü*e  cayalles  e  sirvens  e  dequels 
del  emperador  DGCC  e  dura  la  batalla  fins  a  hora 
nona.  Apres  aquesta  batalla  tiráronse  atrás  endues 
les  osts  e  cant  se  foren  reposats  un  poch  la  batalla 
toma  de  cap  e  dendues  les  parts  en  axi  que  IIII  mi- 
lia  J)CC  moriren  de  la  part  de  Pilat  e  del  rey  Ar- 
qoilaus  e  de  la  part  de  Yespesia  e  de  son  fiU  empe- 
rador MCC  e  dura  la  batalla  entro  al  vespra  quel  sol 
sen  Yolch  entrar  mas  nostro  Sénior  Deus  que  yole 
que  la  sua  mort  fos  yengade  fou  aqui  gran  miracle 
que  cant  se  cüydayen  abdues  les  parts  quel  sol  fos 
post  e  sen  tornaven  cascun  a  lus  posados  lo  sol  isque 
tantost  e  fo  tornat  a  orient  on  solia  exir  per  la  yo- 
Icntat  de  Deu  axi  com  lo  mati  fo  e  lo  sol  comensa  a 
luir  e  fer  bella  matynade. 

Yespesia  lemperador  e  son  fil  lemperador  noyel 
yeren  aquest  gran  miracle  ageren  gran  goig  e  peo- 


(34) 
sarense  que  encare  Deus  no  volie  que  encara  isqoe- 
sen  del  camp  e  axi  van  capdelar  lur  gent  e  anoiinea^ 
trar  e  van  ferir  yes  els  e  dura  la  bátala  tro  hora  nona 
baxa  e  muriren  de  la  part  de  Pilat  e  del  rey  Arqui* 
laus  MCCL  qui  de  uns  e  daltrea  e  de  la  part  del  em* 
perador  ML  na  moriren  qui  de  cayal  qui  de  peu  las 
osts  foren  fort  scalfals  la  una  contra  laltre  e  foren 
molt  lasos  e  cant  yench  entorn  vespres  els  tomaren  al 
cap  de  cascuna  part  e  dura  la  bátala  entro  quel  sol 
sen  entrare  e  muryren  de  la  part  de  Pilat  U  milia 
CCL  entre  tots  e  de  la  part  dd  emperador  moriren 
CCCL  e  axi  moriren  de  la  part  den  Pilat  enfre  to- 
tes aqüestes  bátalas  XIII  milia  e  de  la  part  del  empe- 
rador II  miliá  e  de  entre  corales  e  al  tres  (^ens  dar- 
mes.  E  axi  vanse  e  leva  lo  camp  lemperador  daque»- 
tes  bátales  ab  ses  gens  encalsaren  tro  al  portal  de  la 
ciutat  e  cant  se  feu  lencals.  ausierenbi  un  home  que 
tots  jorns  hi  havíe  cridat  lána  Vespesia  a  Jbemsa- 
lem  per  tal  quel  poblé  vaie  a  gran  despagament  car 
alcuns  creyen  que  aso  fos^  profeta  e  fon  nafirat  biep 
ab  una  lansa  per  les  euxes  non  ac  tequa.  PQai  e  lo 
rey  Arquilaus  foren  molt  lasos  e  ageren  gran?  despa- 
gament de  la  perdua  que  fayta  avien  e  annaren  per 
tota  la  ciutat  gran  dolí  que  anch  no  fo  fet^  Lmnpera* 
dor  ab  son  fil  ab  ses  gens  sen  tomaren  en  tur  ten* 
des  e  papalons  e  posáronse  tant  eren  molt  lasos  e 
menjaren  e  refrescaren  e  cant  vench  lendema  Pilat 
e  al  rey  Arquilaus  no  ageren  volentat  de  tomar  en 
la  batalla  e  ageren  per  consol  que  guardasen  be  la 
vila  que  prou  hi  bavien  fet  ab  gordar  solamente  Lem* 


(38) 
perador  e  ab  Titas*  cant  se  tovea  levats  Toeren  les 
gens  per  la  ost  e  yeren  qm  Pilat  nols  Tolia  teñir 
geiis  camp  feu  yenir  Jacob  e  Jafel  que  pensasen  da 
fer  los  yals  e  els  pw  tost  amantar  ageren  mes  obres 
e  agüeren  XY  milia  qni  tots  obrayen  an  poch  de 
temps  els  ageren  fait  lo^  yall  entom  la  eiutat  si  que 
Itonc  de  leyns  non  poch  hom  exir  los  yals  ageren 
XXX  peas  de  pregont  e  LX  dample  e  qiiant  Pilat  yin 
qae  de  Jherusalem  negun  hom  non  podie  exir  des- 
eofiortas  fort  e  tots  los  barons  de  la  eiutat  uns  e 
altares  cridayen  e  deyen  —  aquell  que  tot  oyses  cri- 
daye  e  deia  yina  Yespesia  en  Jherusalem  es  mort  e 
nos  er^em  que  alo  era  profeta  contra  nos.  Pilat  mal 
consey  aguist  com  ]a  eiutat  no  relist  a  lemperador. 
Ara  yeem  quel  temps  se  proisma  de  so  que  haquell 
hom  profetitsaye.  «^  Cant  Pilat  hoy  lo  cridament  de 
les  gens  feyen  ten  gran  dolí  ac  son  consell  ab  lo  rey 
Arqnilaus  e  ab  Josep  e  Josep  respes  —  Senier  que 
pot  hom  fer  daso  mas  que  hom  fasa  calar  la  gent  ais 
noy  se  milor  e  que  hom  fasa  dos  carnes  en  que  me* 
ta  hom  tots  los  morts  qui  apres  no  sien  que  gran  pa- 
hor  e  farea  seria  de  nos  que  no  aquesem  gran  pudor 
e  iria  a  ywtura  que  nos  no  agesem  gran  enfermetat 
ea  la  eiutat  e  axi  stigam  be  e  sayiement  e  fets  streier 
tota  la  yiande  que  sapiats  que  fort  pocha  nich  ha 
e  aynch  pus  de  XXX  milia  homens  stranges  quey- 
geren  yenguts  a  la  festa  ni  gitar  ni  enyiar  nols 
hich  pot  hom  per  loync  que  ynch  sia  perqué  cascu 
serie  ops  e  guardar  so  que  ha  de  yiande.  «-«*  E  com 
9íqo  ac  dit  Josep  e  Pilat  li  comana  que  fees  a  sa 


(36) 
guisa  axi  coai  ell  tindria  per  bo  e  tantoet  Josep  feu 
fer  fore  los  murs  de  santa  ciutat  II  grane  carnes  e  gi- 
tarenli  los  morts  e  ac  inch  per  comte  XIII  mil  en 
apres  ell  feu  streier  la  riande  e  gardar  aquella  quin 
avien.  E  cant  vench  a  poch  de  temps  agüe  ten  gran 
carstia  en  la  ciutat  que  noy  romas  erba  salvatge  a 
menjar  que  aver  la  pogesen  e  les  bisties  que  mo- 
rien  menjavenles  totes  fosen  caváis  o  palafrens  o  al- 
tres  bisties  car  ten  gran  era  la  fam  e  la  carestía  que 
ali  era  entre  le  gent  stranya  que  noy  havie  comta  car 
nous  podien  aver  duyta  viande.  E  cant  vench  aptes 
poch  de  temps  les  gen»  cridaven  et  ploraven  per  les 
carreros  e  morien  a  grans  clapes  de  fam  que  avien  e 
tantost  portavels  hom  en  aquels  II  carnes.  Cant  Pilat 

viu  que  ten  grans  gens  morien  de  fam  que  sol  un 
jorn  ne  trobaren  de  morts  CCCLX  e  ac  molt  gran  dolí 

tenchse  fort  per  destruch  e  feu  cridar  per  la  ciutat 
que  tot  hom  qui  no  ages  que  menjar  quen  prenges  en 
tot  loch  on  ne  trovasen  ab  tant  la  pobre  gent  ac  gran 
goig  e  tentost  verets  anár  per  les  carrero»  a  grsms 
compaies  les  pobres  gens  qui  mes  colpa  ne  pus  stusi- 
dament  podia  aydar  a  barajar  aquell  que  valia  mes 
anaven  spiant  e  scoltant  e  holent  per  les  carrerea  ais 
alberchs  deis  promens  e  aytentost  com  fumar  hi  ve- 
ye  n  entravensen  dintre  era  tot  robat  e  tolt  e  axi  an 
poch  de  temps  fo  gostade  la  viande  solament  e  anch 
res  ni  trobaren  que  meniar  que  totes  les  portes  de 
Jherusalcm  eren  encuyrades  de  cuys  de  brufols  e  les 
gens  curien  e  descuyraven  les  portes  e  coyen  los  cuys 
e  ipenjavenlo  e  en  la  ciutat  costave  I  pa  LX  basans  e 


(  57  ) 
I  poma  I  basant  e  I  ou  V  basans  e  cant  vench  quel 
barex  fo  fet  de  les  yiandes  aneb  noy  troba  hom  res  a 
vradre  per  ayer  tíe  "per  argent  ans  cant  trovaben  les 
rates  les  meijjavbn  los  melos  que  i  fosen  e  era  ten 
gran  la  carestía  e  lo  destret  de  la  fam  que  sens  eomta 
mori^i  les  gens  per  les  carrerea.  E  al  lemps  de  Jhe- 
sü'Chrítt  quant  fo  levat  en  eren  lo  rey  Dafrica  morí 
e  cant  fo  mort  la  regine  sa  moUer  no  volcb  pendre 
marit  ans  volch  servir  Deu  e  lexa  tot  son  regisme  e 
ab  I  filia  que  avie  entrasen  en  Jhertisalem  e  feuse  ba* 
tajar  e  ae  nom  María  e  manave  una  richa  dona  per 
eompaiona  ab  si  quí  aqüestes  dones  soven  pregaven 
Jhesu*<Zhrtst  que  fort  avien  gran  fe  que  la  regina  nacb 
jequida  tota  sa  térra  per  servir  JhesU'^Cbrist.  Aquesta 
dona  regina  ablaltre  dona  qoi  la  servia  prou  viandas 
meses  en  Jherusaleni  per  lus  ops  axi-  oom  pertanyiia 
a  regina  e  los  jnheus  qui  lavien  robades  totes  les  vian- 
des  aguerenleli  robades  e  toltes  que  no  Un  ageren 
res  lexat  mas  sol  les  erbes  »de  1  jardi  qui  era  en  son 
albercb  et  aquellos  eles  les  éoyme  les  menfaven.  Cant 
totes  les  erbes  íoren  menyades  e  la  filia  de  la  regina  ^ 
fo  molt  aflebbida  de  fam  si  que  oiori  sens  altre  malal- 
tia.  Cant  la  donzela  fo  morta  la  regina  agüe  gran  dol 
e  comensa  a  plorar  e  lo  fll  de  la  dona  qui  era  eom- 
paiona de  la  regina  era  atresi.  mort  de  fam  e  cant  lo 
fil  fo  mort  les  dones  no  saberen  ques  fesen  mas  que 
manaren  gran  dolí  e  ageren  tal  fam  que  apenes  se 
pogueren  sostenir.  Cant  la  eompaiona  de  la  regiua 
viu  que  la  dona  manave  ten  gran  dolí  dixlí  —  dona 
lexem  aso  star  e  prengam  mon  fil  e  trenquemlo.  — 


E  cant  la  regina  ho  ac  hoyt  de  farea  que  agüe  cayge 
smortida  en  térra.  Ab  aytant  I  angelí  yench  en  lal- 
berch  e  confórtala  e  díxli  —  dona  Deas  tos  mana  per 
mi  que  meniets  del  infant  —  Ab  aytant  fo  complit  so 
que  Deus  dix  ais  joms  deis  rama  palmarum  cant  ell 
entrave  en  iherusaiem  ab  sos  dexebles.  — En  aquesta 
generacio  «—so  dix  Jhesu-Christ — sera  pastilencia  de 
fam  en  Jherusalem  que  la  mará  menjara  son  infant  de 
fam  que  auran  e  sera  destrouida  la  ciutat  e  noy  ro- 
mandra  pedra  sobre  pedra  sobre  altra  e  la  occasio  del 
poblé  e  la  dolor  deis  sera  complida. — ^E  per  so  dix  lan- 
gel  —  menjats  e  sera  complit  so  que  Deus  dix  que  no 
pot  esser  ais.  —  Langel  se  parti  deles  e  anasen  e  les 
dones  romangueren  plorant  e  prenguereo  linfant  e 
trencarenlo  per  lo  costat  dret  ab  laspatla  e  meteren* 
ho  a  rostir  e  rostirenlo  axi  com  si  fos  altra  cam  e  axi 
com  se  rostia  axia  del  alberc  tan  bona  aulor  que  tota 
la  carrera  confortave  aquels  quin  sentien.  Pilat  e  al 
rey  Arquilaus  anaven  per  les  carrerea  e  gordaven  e 
regonexien  que  porien  fer  e  aturáronse  prop  dequi 
bon  era  lalberch  de  la  regina  on  rostia  linfant  e  vench- 
na  a  Pilat  ten  bona  odor  nave — e  digats  a  elles  de  qui 
es  que  men  tremeten  que  andi  de  res  no  agui  maior  ta- 
lent — ^Los  servensvan  bolentperla  carrera  e  sentiren 
bon  se  rostia  la  cam  e  yengeren  al  alberch  de  la 
regina  e  tocaren  a  la  porta  e  la  dona  obrilos  e  ten*- 
tost  e  cant  foren  leyns  saludaren  molt  les  dones  e  di- 
geren  a  les  dones  —  Pilat  yostre  senyw  tos  diu  eus 
mana  que  li  enviets  dé  la  Tostra  carn  dast  que  anch 
no  fo  ten  volenteros  de  res  a  roeniar  ne  ten  desiyos. 


(30) 
«-*  E  la  dona  companyona  de  hi  regina  dixlos  —  per 
Deu  amich  danroa  nem  molt  voléalas.-^  E  apropias  al 
iiifant  don  fo  mogut  ha  lo  que  rostien  e  pres  un  eol- 
tell  e  dixlos  —  tenit  daltra  part  que  trametemlin  de 
era  e  ell  fasellse  eoure  a  sa  guisa. — ^Los  sénrents  eom 
T«ren  linfant  spasaiat  e  que  els  lo  T(£en  spasagar  mes 
per  trametre  a  Pilat  hageren  ten  gran  pabor  que«  ab 
poch  nos  isqueren  de  lur  seny  e  anch  no  sen  cuyda-* 
ren  esser  tomats  vengeren  denant  Pilat  spaordits.  E 
Pilat  los  dix  —  com  venits  Tosaltres  axi  que  ten  fera 
color  arets  perqué  del  dst  nom  ayets  aportat.  — E  els 
comensaren  a  parlar  com  I*  dona  avie  q>e8eiat  son 
infant — e  rostienlo  que  devien  menjar  e  com  tos  en 
Yolien  tremetre  I  poch  e  nos  cant  ho  veem  agem  ten 
gran  fareha  que  hanc  ten  gran  no  la  hagem  e  yingem- 
nosen  per  la  gran  fareha  que  hagem.  —  Pilat  eom 
aso  entes  tencbho  a  gran  farea  e  anasen  sus  al  palau 
e  gitas  sus  al  lit  de  gran  tristor  que  anch.  Les  dones 
foren  remases  e  comensaren  a  manjar  del  infiínt  pío- 
rant  e  llamantagant  cant  los  covenia  a  menjar  del  in«- 

« 

íant  a  cascuna  blastemas  a  la  taula  tres  yegadea  men- 
tre  que  menjaven  del  infant  mas  cor  Deus  ho  ha- 
yie  ordenat  manat  et  dit  de  sa  boca  no  podie  esser 
aira*  Cant  lageren  tot  menjat  meujaren  la  filia  de  la 
regina  dona  María»  Aqui  hach  maior  dol  eant  la  re- 
gina comensa  a  parlar  o  a  menjar  de  sa  fiUa  e  qui 
yáñ  les  dones  plorar  e  fer  ten  gran  desconort  era  una 
pietat  que  negu  quiu  ves  nos  abstingei'e  de  plorar. 
Cant  Pilat  ac  stat  III  joriís  dins  son  alberch  yrat  e  trist 
axi  dequt  e  yench  al  rey  Arquilaus  denant  lo  tem- 


(-10) 
pie  de  Salomo  e  feu  yenir  tots  sos  barons  a  si  e  ach 
son  consell  aqui.  E  Pilal  dixlos  —  senios  no  veig  que 
puscam  pendre  consell  contra  aquest  emperador  ne 
ses  gens  e  nos  som  fort  destrets  de  y  ¡andes  e  1»  gran 
marayella  a  sdeyenguda  en  aquesta  cíutat  que  les  ma- 
res menjen  los  in&nts  e  axi  jo  yuU  e  do  per  consell 
qua  reistm  la  ciutat  al  emperador  e  sim  yol  destrouir 
faseu  que  mes  am  que  jo  muyré  que  si  aquest  po- 
blé tot  lo  morie  que  sab  be  lemperador  que  ne- 
gu  non  mer  mal  dequest  fet  sino  io  e  creu  que 
ell  aura  merce  de  tots  yosaltres.  —  Cant  els  hoy* 
ren  aquest  consol  molt  foren  dolents  e  digueren  —  ay 
Deus  que  ferem  de  nostro  bou  sénior  e  de  nostro 
lonch  sénior  goyemador.  —  Los  píos  e  los  crits  se  le- 
yaren  ten  grans  per  tota  la  cíutat  que  hanch  ten  gran 
desconort  no.fo  fet  per  negunes  gens  que  aqueils 
qui  eren  en  la  ost  ho  podien  be  hoir  era  maior  la  do- 
lor per  90  com  de  dins  morien  uns  ab  altres  pus  de 
CCCC  persones  de  fam  e  Pilat  dix  que  en  totes  gi- 
ses se  fes  so  que  ell  ayie  dit  e  armas  e  al  rey  Ar- 
quilaus  ab  V  milia  caVales  e  yengerensen  al  yals 
de  la  ciutat  on  era  lemperador.  E  Pilat  apella  les 
companyes  del  enperador  que  li  fesen  que  ab  ell  yo- 
lien  parlar.  Cant  lemperador  ho  sabe  feu  yenir  Titus 
son  fíU  ab  X  milia  cayalles  e  ab  Jacob  e  ab  Jafell  e 
entren  tots  la  on  Pilat  los  esperaye»  Cant  lempera- 
dor fo  yengut  la  on  era  Pilat  e  lo  rey  Arquilaus  Pi- 
lat comensa  a  parlar  ab  lemperador  e  son  senyor  e 
dixli  •—  Sénior  emperador  aiats  misericordie  de  mi 
e  de  tot  aquest  poblé  ^i  a  yos  plau  e  prenets  yostra 


(4< ) 

cíatat  e  tot  cuant  lú  ha  e  leiiatoDOs  anar  a  nostres 
Ierres  e  exelatsnos  de  tot  lo  mon.  —  Lemperador  res- 
pos  e  dixli  -—  si  tom  yola  retre  la  ctutat  ab  tu  e  ab 
aquels  qui  dios  son  per  fer  totes  mes  yolentats  jou 
fare  a  me  guisa  que  ia  e  dite  e  no  en  altre.  —  Aso 
respes  lo  rey  Arquilaus  e  díx — Sénior  emperador  io 
fuy  fll  del  rey  Erodes  sénior  de  Galileya  e  cant  se 
morí  romas  a  mi  son  regisma  e  prenetsme  a  merce  e 
nom  TuUats  destrouir  que  anch  io  ne  mon  pare  no  fom 
contra  vos.  —  Repos  Vespesia  lemperador  e  dix  — 
qui  merce  no  haura  me^'ce  no  trobara.  Cant  ton  pa«- 
re  ausis  Jhesu-Chríst  profeta  que  los  jubeus  ausíerea 
a  tort  en  Jherusalem  tots  los  infanta  que  anch  pot 
trobar  que  eren  en  son  regisma  qui  eren  de  II  anys 
ayall  que  anc  negu  nom  troba  merce  e  foren  per 
comte  CLX  milia  e  per  qo  —  dix  lemperador  —  tu 
deus  compra  la  sua  iniquitat  —  Cant  lo  rey  Arqui- 
laus  hoy  aso  que  lemperador  li  dir  yradement  de- 
xendet  de  son  cayall  e  desermas  tot  e  quant  fo  deser- 
mat  ell  trage  lespase  e  dix  al  emperador  —  ia  Deus 
lo  gran  no  yulla  que  vos  ne  vostres  gens  paganos  vos 
puscats  venar  de  me  mort  —  e  messe  lespasa  sots 
la  mámele  e  donali  una  gran  empenta  que  tota  sen 
entra  per  la  squena  en  axi  que  passa  un  gran  palm  de 
laltre  part  e  mantinent  caeeh  mort  dins  en  lo  valL 
Cant  lo  rey  Arquilaus  fo  mort  en  axi  fo  molt  dolent 
e  irat  Pilat  e  los  jubeus  qui  ab  els  eren  e  tomarensen 
en  la  ciutat  e  aqui  verets  molt  gran  dolí  e  grana  píos 
per  los  cavalles  de  rey  Arquilaus  e  per  totes  ses^  gens 
tots  sesquinsaren  es  dolien  fortment  e  plangielo  tot 

TOMO  XIII.  4 


(42) 
lo  poblé  de  la  ciutat  feya  atretall  que  anch  sa  par 
dolor  no  fo  yista  ne  hoida  en  negüna  ciutaL  E  cant 
vench  lendema  Pilat  feu  venir  Joaep  Barabam  son 
senescal  e  tots  sos  cavelles  e  tot  lo  poblé  e  voch 
aver  consell  deis  e  dix  —  senyos  be  vets  que  nos  nons 
podem  teñir  molt  que  Deus  nos  ha  tots  hoplidats  e 
no  avem  viande  que  anch  mes  neguna  siutat  no  fo 
en  maior  tríbulasio  quem  consallats  que  fasa.  — Se* 
nior  —  so  dix  Josep  —  a  so  quin  consell  Tolets  que 
nol  vos  poden)  donar  que  lemperador  nous  vol  ptti* 
dre  a  mei-^  e  bon  consol  vos  dona  sell  quius  dona 
per  consell  queus  levasets  contra  lemperador  car  be 
podíets  saber  que  contra  ell  no  podiets  aver  forsa  ni 
mens  podem  molt  teñir*  — ^Pilal  respes  — ^  io  no  se  ais 
quen  fasam  mas  en  aquesta  ciutat  a  gran  tresaür 
daur  e  dergent  e  de  pedrés  presioses.  E  lemperador 
e  totes  les  gens  cuydenho  haver  tot  e  io  consell  que 
ia  res  non  auran  e  fasam  pólvora  de  tot  lo  veer  en 
inortes  de  coure  e  fasamlo  menut  fortment  e  tot  mafi-* 
gemlo  e  quant  laiam  menjat  ia  nol  poran  trobar  que 
aytan  bona  merce  trobaran  com  avien  lo  tresaur.  — 
Cant  lo  consell  fo  donat  tots  ho  tingueren  a  bon  con- 
sell e  amar^  mes  meniar  lo  trasaur  ^pie  si  romanges 
al  emperador  ne  a  sa  gent  tentost  se  partiren  dequi 
e  ^narensen  a  lus  alberchs  e  cascu  pren  son  aur  e 
son  argent  e  tridarenlo  e  menjarenlo  e  seis  que  no 
ne  avien  donavelsne  hom  prou  per  ^o  que  tost  fos 
menjat  e  destrouit.  Cant  aso  fo  fet  vengeren  denant 
Pilat  e  digueren  —  Sénior  vostro  manament  avem  fet 
e  nos  ha  romas  aur  ne  argent  ne  pedrés  presioses 


(») 

que  tot  arem  men|at  e  deitrduiL  -^  Apres  mo  digiie^ 
ren  —  mamtnos  que  fasam.  — ^  Pilat  eant  hof  looU 
eomensa  a  plorar  e  descbnorlar  ai  oíateK  defiant  Má 
dix  ---  vo$aItres  sanios  mevéts  ktoblit  séniof  Iqud  valr 
ges  que  io  foa  voatre  govwnád^r  de  xuy :  m^  de  n 
aTSDt  non  puch  eoer  per  amor  dp.l>»u  pardoQfnQlDQ 
si  anch  vos  fiu  res  quiut  desplages  que  mo.  pendo^ 
neta*  -^  Cant  las  jubeus  hoiMD  aae^  molt  M.daacotiai^ 
taren  e  noy  ach  negu-qoi  no  ploras  de  grfen  yi^  no  U 
pogeren  respandrá  mas  loto  ensemps  Be.pl<^rKvea  t$ 
playien  car  se  pensave  que  serien  destHmilfiLr  E  Pi^r 
lát  lar  sénior  los  dix  ->*-  anemhoa  reirá  a  mtrce  del 
emperador  que  mes  val  que  si  utioriip  da  fiua  que  ntí 
es  negun  jorn  que  en  idta  eiutat  no  muyren  CCC  pan* 
sones  de  fam  perqué  val  niés  qué  nos  nos  retam  fU6 
qupIcQ  nescapara  e  axt  non  acaparle  I  que  tuts  no 
morisem  d^  fam.  Cant  aquet  consdl  fo  fat  Pifait  ^b 
tota  se  gent  isque  de  la  eiutat  a  réneh  tro  al  val)  qui 
ere  fet  entotn  la  eiutat  e  Titus  lempera^av  noVeU 
anave  cavalcánt  alent  áb  sos  cavailes  e  Pil^t  íOOn^cbU) 
en  les  armes  ab  sagql  dagnila  e  sonalo  |dh  ses  gens  « 
cant  TiUis  ho  viu  v^ich  corrent  ab  sos  cavailes  la  bou 
Pilat  era  é  Pilat  cprneínsa  a  parlar  a  dlx  «i-  Seqi qr 
Titus  sía  vostra  mei*ce  qoem  scoltets  e  paegüUs  pkW 
senyor  lemperador  vDstpe  pare  qnecis  ale  a  merca  f 
miserieordie  sobre  tot  aquest  poblé  que  4XÍ«f  piTgfi 
plorant  sénior  emperador  no  gordets  les  qps^n^^  muh* 
lisies  ne  les  nostres  iniquitats  mas  la  VQstra  bonoa  e 
aie  merce  de  nos.  —  Com  Titus  hoi  aso  que  Pilat  le 
dix  trames  dos  cavailes  a  son  pare  lemperador  que  li 


cemptasea  tot  aso.  Cant  lemperador  hoy  aso  mana  tot» 
sos  cavafles  armar  e  vas  armar  lemperador  de  sea  no- 
bles awnadures  e  veoch  a  Titos  son  fill  queU  spora- 
ve  sus  al  canto  del  val  e  Pilat  fo  de  la  una  part  e  Ti- 
tas de  la  altre  e  lemperador  son  pare  de  la  altre  part 
e  Titas  oomensa  a  parlar  al  emperador  —  a  Pilat  sé- 
nior ses  «cordal  que  voten  vos  retra  la  ciutat  mas 
queU  prengato  a  merce.  ~  E  respos  Vespesia  lempe- 
rador  bel  fil  no  «8  ara  hora  de  4emanar  merce  car 

ell  la  demanade  e  mes  no  pot  -—  E  lemperador  Ves- 
pesia dresas  ves  Pilat  e  -dixli  —  si  tam  vols  retra  la 
ciutat  ab  tots  quans  dins  son  per  fer  totes  mes  vo- 
lentals  iom  »o  apereUat  de  pendre  e  dicte  que  ayten 
pocb  revem  .merce  com  de  tots  los  altres  com  vosal' 
tM»  ages  merce  d«  Ihesu^^airist  cant  lo  jutgas  a  mort 
e  ell  penias  én  la  creu  a  tort  E  fasvos  asaber  que 
la  sua  mort  fcera  vengado  an  vosaltres  que  ia  mer- 
ce de  nos  no  trobarets.  —  Pilat  cant  hoi  aso  fo 
inolt  despagat  e  Irat  forlment  ell  e  tot  lo  seu  po- 
bló. E  lemperador  no  sabiem  altre  que  fesem  mas  Pi- 
lat dix  al  emperador  — .  Senier  preaets  nostra  ciutat 
e  tots  cüants  som  e  fetsne  a  jostre  pler  asi  com  a 
senyor.  —  Cant  lemperador  viu  que  Pilat  li  volch  re- 
tra la  siatat  fou  áytentost  cesar  los  váyls  de  la  ciu- 
tat e  áytentost  oom  fo  feit  «11  trames  IlII  inilia  ca- 
veHes  be  armats  que  entrasen  en  la  ciutat  e  que  ten- 
casen  be  les  portes  si  que  negu  non  pogue  exir.  E 
Titas  lemperador  novell  entra  dins  ab  els  e  Jacob  e 
Jkfell  e  cant  foren  entrats  en  la  ciutat  Titas  pres  Pi- 
lat e  comanall  a  deu  cavalles  qud  guardasen  e  Ja- 


(4S) 
eop  pres  Josep  e  puis  entra  Vespeflia  ab  tota  sa  gent 
quant  fon  entrat  feu  manament  que  tota  los  juheua 
pren'guesen  hom  e  los  ligas  e  bom  los  li  manas  pres- 
aos denant  e  feu  aparellar  sos  caralles  e  dii^os  —  ba- 
rons  aquesta  ciulat  avem  en  nostre  podei^  e  axi  tiiH  j 
pendre  e  fe  merca t  deis  jub^us  éar  ella  fereá  mevcat 
de  oostre  Senyor  Jhesu-Christ  lo  cual  ma  garrk  e  oii* 
rat  mon  cors  de  la  lebl-osi^  de  la  cual  era  deátret 
malament  e  exi  ellsf  lo  -  veneren  per  XXX  Minera  e  lo 
dame  deis  XXX  per  un  diner  e  qnin  yolra  cbiBÍ>n|r    : 
Tinga  anant* — E  ab  aytant  1  eavaller  Tenefa  densmt  kitar 
perador  e  dixli*-*  Sénior  jou  volria.  *-^.E  ayteótost  fon 
fet  e  feulí  liUrar  e  eant  lo  caveller  ac  pres  XXX  jtt« 
deus  e  ae  pagat  son  diner  ya  trer  lespase  e  Vench 
denant  los  judeus  que  ac  eompi*atae  fbriá  I  ab  les*  ^6 
pasa  e  isque  dé  la  altré  part  un  palm  e  tentost  caeefa 
mort  e  lo  eavaller  tira  lespasa  del  eos  e  éll  tirar 
quen  feu  van  exir  per  la  nafre  del  aur  e  del  argent 
que  avien  menjat  et  lo  eavaller  ac  gran  maravdla 
eant  tot  bo  viu  que  tot  era  pie  daur  é  dergettt  e  pres  zo 
I  daquels  juheus  per  la  raa  e  deslígalo  e  tragelo  a 
(  depart  e*  dixli  —  diguesme  aquesta  BÍak*aveUa  si  'O 
saps  com  es  dequest  juheu  que  áxi  era  pie  daur  e 
dei^ent.  —  Sénior  -^  so  dix  lo  juheu  -^  ai  tum  asegu- 
res de  mort  que  tuinom  ansies  io  to  diré.  -^  E31  ea- 
valler asegúralo  ell  eomtali  com  Pilat  los  avie  fet 
menjar  lo  tresaur  de  Jherusalem  axi  com  era  aur  e 
argent  e  pedrés  presioses  e  tota  la  vaxella  daur  e 
dargent  que  en  la  ciutat  fosen  si  que  res  noy  romas 
per  tal  que  lemperador  ne  sed  gens  no  pogesen  mes 


(46) 
V&ler-^e  <aid  senyor  ¿om  fo  goatat  e  partit  e  tota 
la  gént  coTninalment  que  aquels  c|ui  dob  avlea  hom 
les  ne  donaye  pl:*<«  «  axi  méayis  e  debti'om»  tot  lo 
tr^sattp  qué  ros  noy  roinaa*  — Cant  \$  cayaller  boy 
ti80  ác  moU  gran  maravclla  e  crida  a  do»  acude»  «eua 
19  manab  quel  XXVIII  fubeus  qu«la  teñesen  lo  cap 
que  attic noy  romas aiiioaquell  que ach asegurat  e tote 
feulos  fendre  ab  oolteU  pw  lo  mig  deis  yentrea  e  feu- 
níe  tirar  tot  laut*  e  largenté  &  tetitoatt  fb  aebul^  per  losi 
qneis  judeus  ayiíBQ  meoiat  leu  treaauf  t  ^é  nereu 
plena  e  axi  yenefa  gran  re  de  gent  ál  emperador  e  di- 
gtt^f«tili  ciascuha  quels  ne  fcjs  dkiaide  e  féUoe  lempe^ 
mdor  IHirar  a  tots  los  cayallea  quin  rolgeste  a  cas- 
úmk  dinade  e  aytentost  com  los  ayien  aula  ele  k)a  au- 
«ieh  •  ftnienlbs  per  lo  yentre  lot  per  lo^  tresaur  que 
¿yien  Id  oom.  Mal  eonadl  loa  dona  Pilat  que  gran  re» 
ne  HnóHren  per  lo  treaaqr  «^ue  menlut  áyien  que  nos 
morireá  ai  meniat  nel  agesen.  Cant  lemperador  yíu 
j^tie  tansí  compradora  ayie  afe  jubnits  e  tand  neyien 
^sDopráÉs  aoá  baroris  é  yiu  que  tote  los  ansien  fea 
i^oihtar  quana  ni  hayie  romasos  e  comtarenlos  e  not 
trobatfen'  déla  jndeua  sino  VI  dinades  que  tota  lo^ 
ayien  y«li¡ulB?  o  xnorts  emperador  di  A  que  non  yolie 
pus  Tendré  «  que  ell  los  s6  volie  reteñir  a  sos  opa. 
La  occaak)  fo  laitfei  tan  gran  en  Jfaeraaak»n  deis  ju* 
déus  ipoie  fbren  yenuto  XXiX  per  I  diner  que  foren  de 
VI  milla  que  ia  per  la  siutat  no  pogere  hom  anar 
sino  per  morta  que  tota  eren  sbaconats  axi  com  quila 
yolges  4dlitr  perqué  mala  n^enjaren  lo  tresaur  que  Pi* 
bt  los  eonsela.  Gant  la  mort  fo  fajta  lemperador  loa 


(  47  ) 
feu  aportar  tots  ais  carnes  e  apres  ell  feu  enderocar 
los  murs  de  la  ciutat  ai  que  anc  res  noi  romas  pedra 
sobre  pedre  mas  ten  solament  lo  temple  de  Salomo  e 
k  Tora  de  Dauyi  que  Deus  no  volie  que  senderocas. 
Ab  aitan  fo  compUt  so  que  Deus  avie  dit  de  sa  bo<^a 
e  al  ramis  palmarum  Titus  lemperador  novell  ana  per 
la  ciutat  e  feu  pendre  totes  les  armadüres.e  los  elm 
e  les  cubertes  dds  caváis,  e  les  spases  e  tots  loa  al- 
tres  garniments  deis  cuals  era  be  ganiida  la  ciutat 
e  tots  los  drapes  de  seda  els  porpres  els  samits  ek 
Tayrs  els  gris  que  na  avie  gran  moltitut  e  molt  gran 
laquea  e  feuho  tot  pendre  e  ajustar  mas  negu  akra 
tresaur  noy  trobaren  car  los  jubeus  lageren  tot  men- 
)at  per  lo  consell  de  PilaU  Mal  consell  fo  aqudl  ops 
deis  ^e  tots  ne  foren  morts  levats  les  Yl  dinades 
pei*que  lemperador  sai  retench  a  sos  ops  la  regina 
Drafiga  e  la  dona  na  Clarysa  que  era  ab  ella  de  la 
anal  avets  hoít  dir  contar  axi  com  demunt  es  scrit 
tr^iarenles  mortes  ella  e  sa  companyona  en  Inr  al- 
berch  e  dattres  fembres  e  infants  e  gent  manude  nuA- 
ta  per  tota  la  ciutat  que  tots  eren  morts  de  fam  axi 
que  noy  avie  eomta.  Cant  la  ciutat  fo  destrouide  e 
endei^cade  e  la;mortaldat  fo  falta  deis  judeús  lempe*- 
Pddor  sen  voch  tornar  en  sa  ten*a  ell  e  ses  gens  e  me- 
misen  Pilat  e  les  sis  dinades  deis  judeus  presos  e  U- 
gats  e  vingeren  a  Nacra.  Cants  lemperados  ageren 
saiornat  a  Nacre  lili  joms  Yespesia  lemperador  feu 
apei'eUar  HI  naus  e  mes  en  cascuna  ñau  LX  judeus 
e  ferenlos  traure  del  port  de  Nacre.  E  cant  vench 
que  foren  denant  lo  caslell  qui  a  nom  Cay  fas  e  aquí 


• 


(48) 
feren  vele  les  aaus  e  lexals  hom  anar  a  Deas  e  a  sa 
Tentara  mas  els  no  hageren  pa  ni  vi  ni  ayga  ni  ho- 
mens  qae  sabesen  govemar  les  naas  ni  regir  e  per  la 
Tolentat  de  Dea  car  Jhesu-Christ  volch  que  tota  tempe 

',  remenbradre  fos  la  saa  pasio  qae  fosen  aspies  de  no- 
saltres  quels  juheas  que  avien  de  hir  temps  vingeren 
aribar  a  Narbona  de  les  tres  naus  la  II'  vene  a  Bor- 
dea e  la  ter^a  vench  aribar  a  Taltra  e  tota  vengeren 
sana  e  saas  en  les  terres  de  que  ageren  gran  goig  e 

lOcuidarense  que  Deas  ho  ages  fet  per  amor  dells  e 
ell  nou  fea  gens  mas  volch  que  tots  temps  los  rep- 
tas hom  de  la  saa  pasio  e  los  jabeas  son  aribats. 
Lexemlos  star  e  lemperador  e  parlem  deis  emp^ 
rados  qui  son  a  Nacre  ab  las  gens  e  volensen  tor- 

^nar  en  lar  térra  e  Vespesia  lemperador  mana  a  son 
senescal  e  a  Jacop  e  a  Jafel  que  fesen  aperellar  lur 
navilí  e  las  marines  e  feerenho  tentost  e  levaren  ay- 
gua  e  bescuyt  ous  e  fariña  e  galines  e  carn  salade  e 
finita  e  tot  alo  que  mester  avien.  Cant  les  naus  foren 

z^  agiades  de  lus  viandes  que  mester  les  era  feren  re- 
culir  lus  cavalles  e  les  atzembles  e  melerenhi  tots  lus 
garntments  e  lus  armadures  e  cant  ho  ageren  tot  re- 
colit  los  emperados  ab  totes  ses  gens  se  van  recolir 
en  ses  naus  axi  com  fo  ordonat  e  van  exir  del  porC 

^  e  fan  vella  Deus  donalls  bon  temps  e  vingeren  nave- 
gant  e  a  cap  de  X  joms  a  port  de  Barleta  sans  saus  o 
sens  que  no  sajomaven  e  vengerensen  tentost  a  Ro- 
ma. E  cant  lapostoli  sent  Climent  sabe  quels  empe- 
rados venien  ab  totes  lurs  gens  feusi  a  carrera  ab  los 
clorges  ab  gran  profaso  e  ab  gran  alegría  reberenlos 


(40)  . 
ab  graa  gotg  que  ach  en  Roma.  E  cant  lemperador 
yju  lepoatoU  venir  e  ell  ab  ten  gran  profaso  e  ab  ten 
gran  alegría  vanse  abrasar  e  basar.  E  lemperador  ncH 
vel  feu  atretall  e  vasen  entrar  en  Roma  ab  gran  ale- 
gría e  pagament  que  fou  en  la  ciutat  per  los  empera-  5 
dors  que  ageren  venjade  la  mort  de  Jhesu-Chríst  no^ 
tre  Senyor  e  son  tornats  ab  lus  gens  sans  e  saus  e 
seat  Climent  predícave  cascun  jorn  al  emperador  e  a 
ses  gens.  Cant  fo  vengut  ell  e  sos  barons  quel  scolta- 
ven  volentes  e  cant  lemperador  ac  seiomat  YIII  jorns  C/' 
e  Sent  Climent  levas  deves  ell  e  dix  —  nostre  Sénior 
Jhesa-^hríst  nos  ba  fayta  gran  bonor  quens  ha  hon- 
rat  de  vostres  enemichs  e  nostres.  E  axi  senyer  les 
covinences  que  avets  fetes  en  nostre  Sénior  promes 
atenetslesli  ab  bon  cor  e  ab  bona  volentat  alegra-  ^^ 
ment.  —  E  lemperador  dix  que  era  bo.  E  lepostoli 
dix  ques  bátalas  com  lavie  promes.  E  lemperador  res- 
pos  —  a  pler  de  Deü  sie  fet  jous  ho  atorch  e  fetsho 
aperaUar  les  fonts.  —  Lepostoli  sent  Climent  se  par- 
ti  del  emperador  apres  IIII  jorns  ach  faytes  aperallar  2^0 
les  fonts  e  comensa  a  bataiar  lemperador  Yespesia  en 
nom  del  pare  e  del  fil  e  del  sant  sperit  e  anch  no  li 
cambia  son  nom.  E  apres  el  bataia  Titus  lemperador 
novel  atresi  e  apres  Jacop  e  Jafell  e  Josep  e  lo  se- 
nescall  e  apres  los  comtes  e  ais  duchs  e  ais  merque-  ^'^ 
ses  e  totes  les  altres  gens  que  ali  fosen.  Cant  tota  le 
cavaleríe  fo  batajade  e  lo  poblé  veren  quels  cavelles 
seren  batajats  van  dir  a  sent  Qiment  quels  bátalas  a 
la  fe  de  Jhesu-Christ.  Cant  sent  Climent  hoy  quell  po^ 
bles  quería  hatajar  ac  gran  goig  e  feu  gracias  a  Jhe-  ^^ 


(80) 
su-Chmt  e  feu  cumplir  C  tínes  daiga  e  seialaedix.al 
poblé  que  entrase  en  layga  en  nom  del  pare  e  del  fíl 
e  del  sant  sperit  —  e  serets  batayats.  —  Cant  lo  poMe 
acfa  entes  cascun  sana  metre  a  batayar  ab  ferma  cre- 
en^ que  ageren  en  Jbesu^C^ist  e  cant  negu  malalt 
se  batajave  de  qualque  mal  agües  mantinmt  era  g(H- 
rit.  E  cant  tot  lo  poblé  fo  bataiat  e  mostra  los  miní- 
eles deis  malalts  no  crege  hom  per  tota  la  térra  de 
Roma  en  les  ydoles  mas  sol  en  Jhesu-Christ.  E  los 
temples  qui  eren  malignes  deis  dimonís  abaterenlos 
tots  si  que  anch  negu  noy  romas  ans  enderocaven  los 
fbnaments  per  90  que  ses  de  mal  noy  romanges. 
Cant  le  cort  se  parti  e  los  barons  sen  tomaren  en 
luft  terrea  que  ageren  pres  comiat  deis  emperados  e 
de  sent  Ciliment  cascu  portave  la  créenla  de  Jfaesu* 
Ghríst  nostre  Senyor  com  es  la  fe  católica  e  al  credo 
in  Deum  e  cascun  feu  batajar  los  homens  de  sa  térra 
e  apres  tremes  per  les  torres  a  {ireicar  e  a  xelsar  lo 
sen  sant  nom  gloríes.  E  axi  per  tota  la  térra  del  em- 
perador fon  convertida  e  gitada  de  la  errar  deis  idolea 
e  no  les  adoraven  mas  solament  Jhesu-Chríst  pare  gg 
e  fil  gg  e  sant  gg  sperit  gg.  Lemperador  Vespesia  fea 
venir  son  fiU  Ti  tus  novell  emperador  e  foren  al  pa« 
lau  un  dia  mati  cant  ageren  oida  lur  missa  que  sent 
n  Climent  ac  cantade  a  lemperador  trames  misare  ais 
senados  de  Roma.  E  cant  for^a  venguts  denant  lem^ 
perador  ell  vals  manar  que  justificasen  Pilat  segons 
que  era  mal  senioi;.  Els  senados  tragerense  apart  a 
consell  e  vwen  lo  fet  e  dig^enli  — ^  nos  sénior  que 
a  mort  servida  en  Roma  per  tal  com  a  Just  Cesar  luv- 


(81) 
Borable  pare  vostre  stabli  que  asís  íeMa  les  justicies 
e  DOS  qoe^  fosem  en  aquest  jutyament  qae  sia  jutiat  e 
mort  «^  Cant  lemperador  oy  que  a  mort  levien  jutiat 
mana  a  XXX  eavelles  qail  tenien  en  garda  que  ans 
sena  alengament  lo  manasen  a  Viane  la  siutat  E  ells 
cavelles  feeren  tentost  lar  manament  e  portarenli  scrí* 
ta  la  sentencia  quells  senados  del  emperador  de  Ro^ 
ma  ageren  donado^  E  cant  foren  a  Viane  los  burgesos 
saberen  que  aquiells  cayelles  eren  misatges  del  empe- 
rado!^  honrarenlos  fort  e  reberenlos  ab  gran  honor  e 
ab  gran  alegría  los  cavelles  prengeren  Pilat  de  part 
del  emperador  e  liurarenlo  a  la  justícya  de  \iana  e 
donaren  la  sentencia  scrita  quells  swados  li  ageren 
donade  contra  Pilat  demantinent  lo  prengeren  ell  me- 
teren  en  un  pou  pregont  prop  layga  havie  una  cadíra 
hon  hom  lasege  puyes  vench  una  barra  ampie  tor- 
naiade  de  so  qui  era  encastado  en  la  cadira  e  mesle- 
1¡  hom  sobre  los  pits  e  tencay  hom  ab  cadenat  e  anch 
n3  ach  poder  ques  moges  e  puys  hi  mes  hom  unes 
grana  pots  en  ques  sostinges  los  peus  e  aqui  stech  de 
nit  e  de  die  e  donali  hom  a  menjar  pa  e  aigua  ben 
poch  que  mes  ne  menjare  la  meytat  En  aquesta  dolor 
Tisque  II  anys  e  a  cap  de  II  anys  la  justicia  Ion  trage 
e  b*encaren  les  pots  axi  que  fo  mes  que  catiu  que  anch 
nos  pot  sostenir  e  era  ten  palos  que  no  lí  paria  uls 
ne  cara  la  justicia  lo  pres  e  feulo  lavar  en  un  rosi  luny 
part  per  lo  pont  de  Roser  el  los  feu  portar.  E  aqui  al 
flum  avie  una  casa  en  que  hom  matyia  tots  aquells  qui 
avien  faita  tresio  e  Roser  ere  environat  entorn  tota 
la  casa  que  noy  podie  hom  entrar  mas  ab  un  berqueta 


(Sí) 
ab  aquells  qail  manaven  qud  meteaen  dina  e  ferea 
obrir  la  porta  e  vanhi  metre  Pílat  e  tentost  com  Pí- 
lat  fo  dina  la  casa  comensa  malament  a  tremolar  e 
decantas  tota  la  casa  e  la  justicia  cant  o  viu  e  tota  loa 
altres  ageren  gran  pahor  e  fugiren  e  meterense  en  la 
berqueta  e  noy  gosaren  estar.  Cant  foren  de  fora  la 
casa  sen  fo  entrade  en  abis  si  qoe  anch  no  viu  hom 
pedre  sobre  altre  ne  sebe  bom  que  sesdevench  mas 
encara  hi  conex  hom  lo  loch  en  que  era  la  casa  e 
veuhi  hom  tomajar  layga.  Axi  com  avete  hoit  dir  fo 
venjade  la  mort  de  ihesu-Christ  per  Vespasia  lempe- 
rador  e  per  Ti  tus  lemperador  novel  e  Jafell  de  Jafe 
scrivi  tot  aquest  fet  per  consell  de  Jacop  e  de  Josep 
que  staven  en  Jherusalem  tro  que  la  cinta  fo  presa 
e  ells  feren  tots  aquests  fets  e  tots  tres  dictarenho  de 
lur  boca  axi  com  fa  la  veritat  e  Jafell  scriviho. 


Finito  libro  sit  laus  gloria  Christo^ 

Qui  scripsit  scribat  semper  cum  Domino  vívat. 


HISTORIA  DEL  REY  DE  HUNGRÍA  (1). 


En  nom  de  Deu  sia  et  de  madona  sancta  María.  Co- 
mensa  aquest  libre  del  rey  Dungria  be  de  sa  fila  la 
qual  fo  muler  del  comte  de  Proensa. 


En  Ungría  bac  un  rey  qui  avia  per  mnler  le  pus 
bela  dona  del  mon.  El  rey  per  la  belesa  que  avie 
e  per  so  con  bere  molt  bonesta  e  molt  bona  done  ama- 
yele  mes  que  res  que  fos  el  mon.  E  avie  dequesta  do- 
na una  file  sens  plus  qui  era  le  pus  bele  ereatura  deis 
mon.  E  esdevencbse  que  la  regina  morí  e  non  ro- 
mangueren  infans  sino  le  dita  donzela.  El  rey  per 
so  com  amaye  molt  la  regina  sobre  totes  coses  del 
mon  feune  tant  gran  dolí  el  e  tota  la  sua.  térra  que  so 
fo  una  gran  maravele.  E  quant  bac  estat  lo  rey  axí 
un  gran  temps  los  barons  e  los  comtes  pensarense 
quell  dolí  de  la  regina  serie  pasats.  E  acordarense  que 
li  diguesen  que  preses  muler  per  so  quel  regna  no  ro 


(1)  Códice  del  monasterio  de  san  Cucuíate  del  Valles  titulado  MUceWh- 
nea  ascética,  fól.  32. 
Códices  del  monasterio  de  RipoU,  núm.  155,  fól.  i. 


(54) 
meses  a  gens  estrayes  per  fretura  de  rey.  Lavos  los 
comtes  e  los  barons  anarensen  a  el  e  diguerenli  — 
Senyor  nos  som  venguts  a  vos  per  gran  faeltat  queus 
aportam  e  per  so  som  tenguts  queus  diguam  so  que 
sia  vostra  honor  e  bonrament  de  vostron  regne.  Vos 
senyor  sabets  be  que  no  avets  areu  sino  aquella  file 
perqueus  volem  preguar  e  clamar  merce  que  vos  que 
prengats  muler  de  que  romangen  ereus  daquel  regne 
e  pres  vostra  mort  no  venges  an  poder  de  gens  as- 
trayes  e  nos  no  romanguesem  menys  de  senyor  na- 
tural. —  Lo  rey  respes  que  molt  o  delr  be  e  con  a 
bons  e  a  leyals  vesals  e  quels  ho  greye  molt  mas  no 
era  causa  ades  en  volentat  de  pendre  muler  —  enpe- 
ro  pus  vosaltros  ho  volets  e.  mo  consola  ts  si  podets 
atrobar  tan  bela  dona  con  la  regina  qui  morta  es  acor- 
darme e  empero  dícvos  que  si  tan  bela  no  era  que  non 
pendria  gens  mas  pus  que  tant  ho  volets  vosaltrcs 
vesjali  la  beutat  de  la  regina  e  axi  anata  per  lo  mou 
sercant  si  atrobarets  tan  bela  dona  ni  donzela  e  si  be 
no  ses  fila  de  rey  ho  de  comte  ans  sia  fila  de  quis  vu« 
la  jo  la  pendre  per  muler»  —  E  cant  los  barons  age* 
ren  hoyda  la  volentat  8el  rey  acordaren  que  trámese^ 
sen  cavalers  per  diverses  terrea  e  que  cerquasen  si 
trobarien  tan  bela  dona  con  la  regina  era.  E  cant  age- 
ren  molt  sercat  tomaren  al  rey  e  diguerenli  que  mol- 
tes  de  beles  na  trobaven  tan  bela  con  la  regina  era. 
—  Adonchs  dix  lo  rey — lexatsme  star  que  nul  temps 
no  aure  muler  sino  era  tant  bella  com  la  regina  qui 
morta  es. — E  axi  partirense  del  rey  et  anarensen.  E 
cant  agi*an  stat  un  temps  ajustarense  los  comtes  e 


(8S) 
los  barons  e  los  burzeses.  E  cant  foren  ajustats  en* 
cara  asagaren  sis  podie  mudar  de  son  enteniment 
lo  rey  que  volgues  pendre  muler.  E  achni  I  qui 
dix  —  sényora  lo  rey  nos  vol  partir  de  son  ente- 
niment que  no  secorde  de  pendre  muler  si  no  ere 
tant  bele  com  la  regine  qui  morta  es.  Ara  anem  a  el 
que  jon  son  pus  belle.  —  Dixearen  los  barons —  qua* 
la  sera  aquexa. — Respes  aquel—  sa  fila  es  molt  puB 
bela  que  sa  mare  no  fo  anch  e  el  rey  amela  mes  que 
res  del  mon  e  si  li  ho  conselats  acerdar  sia  molt  yo- 
lenter.  —  Lavos  digueren  los  altros  qui  lí  conselarie 
tan  gran  peccat  ni  tan  cruel  fet.  —  Vos  —  spos  aquel 
— bon  si  acordarle  e  sevendra  del  peccat  ab  Deu  e  la 
mala  fama  sera  tost  passada.  —  E  axi  per  anach  de* 
qud  acordarensi  tots  los  altres  que  lindiguesen.  E 
anarense  al  rey  et  preguarenlo  que  secordas  de  pen* 
dre  muler  per  tall  que  els  no  romanguesen  apres  de 
sa  mort  menys  de  senyor  netural.  —  Barons  —  so  dix 
lo  rey  —  gaus  he  dita  ma  volentat.  —  E  respes  aquel 
mal  restia  e  dix  —  Senyor  quius  atrobave  tant  bele 
dona  ho  pus  bela  que  la  regina  no  era  pendríetsle.  — 
Hoc  —  dix  lo  rey  —  volentes.  —  Respes  aquel  mal 
vestio  e  dix  —  yo  senyor  lo  se  e  leus  mosta*are.  *—  E 
dix  lo  rey  —  quala  aquexe  dons»  —  Dix  aquel  —  ma- 
dona  Yostra  fila  es  molt  pus  bella  que  sa  mare  no  era. 
—  Sa  mare  —  respes  lo  rey  —  con  pondría  jo  ma  fila 
per  muler  so  que  anch  mes  no  fo  fet  —  Kesponeren 
los  altres  —  Senyor  pregam  vos  queu  fasats  que  si 
de  peccat  vos  en  temets  quant  neuret  auts.  11.  o  IIL  in- 
fans  podrets  vos  partir  déla  et  farets  penitencie.  E 


(86) 
romandran  areus  per  tos  temps  de  vos.  —  Respos  lo 
rey  —  ara  barons  jom  acordare  sobre  so  e  reteusen 
resposta.  —  Los  comtes  e  los  barons  adoncbs  se  par* 
tiren  del  rey  ab  diablo  fo  apárela  que  lin  meses  en 
cor  quen  fases  agüe  pusa  sa  fila  per  moler.  E  el  ana 
veure  sa  fila  e  vese  maravelosament  bella  encara  molt 
pus  bella  que  sa  mare.  E  posa  tot  son  cor  puximent 
del  diablo  que  lé  preses  per  muler.  E  no  pres  altre 
corC  mas  el  matex  ho  dix  a  sa  fila  e  dixli  ax¡  —  ma 
fila  mos  contes  e  mos  barons  man  molt  pregat  que 
preses  muler  per  so  quel  regne  no  remases  an  poder 
de  gens  estrayes.  E  jo  los  avia  respos  que  tant  amare 
vostra  mare  que  sino  atrobarien  tan  belle  dona  con 
dle  era  que  nul  temps  no  pondría  muler.  E  anne  ser- 
cades  diverses  terres  e  non  an  trobada  neguna  con 
vostra  mare.  E  puis  sonse  acordats  que  vos  sots  pus 
belle  que  vostra  mare  e  anme  pregat  ques  preña  per 
muler  e  jo  els  atorgat  que  ho  fare.  E  per  so  ma  fila 
hajats  aquesta  honor  que  siats  regina  Dongria  corona- 
da que  si  altra  estraya  nich  venia.  —  E  ladonzele  coa* 
hay  aqüestes  peraules  fo  fort  despegado  en  son  cor 
e  dix  a  son  pare  —  Senyor  no  fo  anch  mes  hoit  que 
pare  preñes  sa  fila  per  muler  he  precvos  que  nom 
perlets  aquexe  rabo  que  nous  diré  que  vos  qui  sots 
mon  pare  preñe  que  no  he  en  cor  ne  en  volentat  que 
nul  temps  preñe  marit  que  a  Deu  he  oferta  ma  ver- 
genitat.  —  Respos  lo  pare  e  dix  —  ma  fila  que  vos 
serets  ma  muler  e  serets  regina  Dongria.  —  Ab  tant 
partis  lo  pare  della  e  feu  cridar  corts  per  tota  sa  térra 
e  en  les  dites  corts  se  ajustaren  comtes  e  barons  e 


(57) 
eavalers  e  bun^eses  e  daltres  menetes  de  g^uisena 
eomte.  £  aqui  venglen  jutglas  de  totea  parta  ab  eatpr^ 
meos  e  de  diveroes  mañerea  davant  la  filia  del  rey  de 
nit  e  de  día  mas  Dea  aab  ella  quin  cor  avia.  E  axi  la 
eort  e  la  festa  ^ra  tant  gran  que  nul  hom  apenes  a» 
porie  albirar.  E  el  rey  fea  fer  vestedures  molt  mera^ 
Teloses  de  diversos  x^olors  de  sisnaatons  e  de  draps 
doff  ab  pedrea  preciosos  e  samits  daltres  eolors.  E 
ferenlesli  asegar  jat  se  sia  so  que  ola  fos  despagada 
e  que  li  clamas  merco  que  tan  gran  peceat  no  íaes 
mas  ni  li  teme  prou  que  con  mes  la  veya  pus  anarao* 
rat  axi  con  lo  diablo  e  males  gens  lo  ensenien  ea  la 
apa  amor  el  rey  feuli  fer  une  corone  daur  ab  podres 
preciosos  mo^t  belle.  E  cant  vench  lo  vespre  que  lar-* 
doma  le  devie  pendre  per  muler  et  les  gens  feyeaaque- 
lia  festa  e  foren  aqui  de  totes  parts  aplegadea  e  les 
Tostadures  foren  acabados  o  totes  les  allres  coses  fo* 
rea  complides  lo  rey  vench  veer  sa  filia  et  aportaK  la 
corona  dor  e  diidi  axi— ma  fila  jous  esposper  muler  e 
yol  que  tos  siats  regine  Dongria  e  doma  serete  ma  m? 
1er.  —  E  posalí  la  corona  dor  sobre  lo  cap.  E  la  don* 
zela  que  Teihe  quel  fet  saprpismave  gitas  en  temí 
deyant  son  pare  plorant  e  prégalo  que  aquel  fiet  no 
fes  per  res.  El  rey  respes  et  dixli  —  la  mia  fila  ate- 
gratvos  que  aquest  fet  no  pot  remanir  per  rea  que  vos 
no  siats  ma  muler.  —  Senyor  —  dix  la  don^ela  —  tan- 
ta bello  dona  ha  per  lo  mon  prenets  dequeles  qui  son 
pus  nobles  o  molos  que  jo  no  son  e  porietsbo  fw  aens 
peceat  —  Ma  fila  —  respes  lo  rey  ^—  no  ha  tant  bdla 
dona  al  mon  con  vos  sots  o  encara  pus  bella  que  vos*- 

TOMO  xiu.  5 


(  58  ) 
^Minare  no  fo  ftDch.  —  Senyor — áix  la  donzelt — 
e  qoines  helleaes  he  jo  mea  que  aia  iBare««-r4o  Toa  didí 
--t.  dix  lo  fey  —  semhlato  Yoaira  aiareen  totee  tea** 
toes  feyaons  encare  que  aveta  molt  púa  bdttea  mana 
que  ella  no  havia.  —  Dix  la  donzela  —  e  per  ks  maAa 
aola  enemorat  de  mi  que  awa  veleta  pendre  par  mu* 
ler*  T^  Respoa  lo  rey  •*-  ma  fila  per  lotea  lea  bdlaaea 
qui  aon  en  roa  ne  aon  je  anamorat  ^ap^siaioieirt  per 
ka  h^ea  mana  perqueus  prec  ma  filia  que  voa  ipieua 
alegreta  e  car  ófiTM  aereta  regina  Dongria  e  major  |lo^ 
Bar  no  porieta  aver,  —  Ab  tant  lo  rey  se  parti  dalla  el 
aUaromaa  ab  lea  denaelea  en  gran  penaameoL  E  pre-i 
gaff  e  npatro  Senyor  que  la  guardaa  dequel  pacoat  qae 
noavolgues.  E  cant  vench  ^  Teapre  que  tota  loaaq 
eaufata  feu  tancar  lea  portes  de  la  canora  e  ^tella 
una  doéaele  qui  estove  uk  ela  cambra  e  IL  daUrea  e 
dialoa «—  voaaltrea  me  jurarets  que  farets  so  que  joua 
diré,  -t*  Och  la  senyora  —  diserenli.  E  eon  liu  agren 
juna  e  prqmef  ela  los  dix —  mon  pare  lo  rey  ma  vol 
paadra  par  mular  per  mala  coDaelea  que  ha  auta  e  dia 
qaé  ealanamiorat  de  mi  e  specialment  per  la  beleaa  de 
laa  mana  e  jo  am  mea  perdre  lea  maus  que  si  perdía 
raa  veiigiadtat  qe  conaentria  a  tan  peceat  perqueus 
pite  e  dic  et  ua  man  per  lo  aagrament  que  fet  areta 
fue  vpsoltrea  quem  tállete  lea  mana.  ~-  E  caat  ellea 
hoiren  aae  comenaaren  a  cridar  e  díxeren  —  per  m 
del  m^  nou  faríem  ana  naa  lexariem  hociure.  —  Sa* 
piats  -*<-  dix  la  filia  del  rey  -n*  que  ai  no  ho  fets  jo  cri- 
dare e  fareus  eremar  a  mon  pare,  —  E  cant  ellea  hoí* 
ven  a^o  agrai  pahor  que  no  fosen  cremades  ne  teri** 


(59) 
gatadas.  E  ligarenli  les  mans  la  une  sobre  laltra  e  po*^ 
salee  ela  matexa  sobra  L  fust  e  la  una  II  tench  lo  coU 
tel  sobre  les  mans  e  laltra  ab  una  mace  feri  sobrdl 
cohell.  E  axi  ab  gran  dolor  tancarenli  las  oMins:  E  tast 
tost  agren  un  fere  talant  azi  com  ela  ho  hac  ordonat 
e  tongjierenli  los  moyons  e  fet  ase  ela  feu  metre  les 
nans  en  L  bell  talador  dargent  e  feules  cobrír  ab 
nna  bela  tovayola  de  seda  e  ela  feuse  metre  en  lo  lit 
e  boa  abrigar  e  era  fanta  la  dolor  qoe  soferie  que  wA 
bom  no  so  porie  pensar  mas  ^  sola  sabia  la  verital 
qai  le  sentía.  E  cant  veoch  en  lalbe  tota  le  goal  se  1^ 
▼a  ell  brogit  deis  esturmens  fo  lo  mayor  del  non  e  Ist 
porta  de  la  cambra  de  la  filia  del  rey  donave  caváis  ^ 
palafrens  e  daltres  dons  sens  mesura.  E  adonehalo  r^ 
apella  IL  eeoiies  e  diilos  qae  anasea  despertar  sa 
filia  car  dies  era  clars.  Ek  dits  eomteis  maolínttit  aMN 
renseoí  a  la  porta  de  la  cambra  bon  la  donzeb  Jabki  e 
tacaren  a  le  porta  e  mil  hom  nds  iHBspea  no  sois  ñola 
bobriren  la  porta.  E  tomarensen  al  rey  e  dtaerealr 
que  negtt  nols  avia  reapost  e  qoe  les  portes  eren  tan-^ 
eades.  Larros  respoe  lo  rey  e  dix  —  aoa  fiia  vol  que  yo 
le  vaga  despertar.  Be  sap  que  fa.  —  E  dtt  a^  adesea 
la  a  tocha  a  la  pona  E  sa  fila  mana  qu»  K  obriaen^ 
£  fereidio  e  ell  entra  moit  alegra  e  dix  a  les  donae^ 
les- com  dorm  encara  ma  fila, -- asspoaeren  eles e^ 
diaeren  —  sertes  molt  ha  vellat  esta  nit  e  seme  fert 
malaute.  -—  No  es  ara  hora  —  dix  lo  rey  —  de  f  ser 
malauie  con  ella  pendra  vuy  lo  major  honrament  que 
hanc  dona  preses.  Entratahi  -^  dix  lo  rey  —  e  des^ 
perjtats  la  senyora.  —  Dixeran  les  donzeles  no  gosa* 


•  (60) 
rien  au  coa  lur  done  los  ho  aviamanat.  Eéllrqr 
qui  hoi  afio  entrasen  en  la  cambra  e  anasen  al  lU 
hon  ella  rjahia  fbrt  cuberta.  —  Ma  filia  —  se  dix  la 
rey  —  lerats  sus  que  gran  dia  es  >e  veslitsTos  e  ape- 
ralatSTOS  he  anem  a  le  e^leya  que  tota  la  gent  y4M 
espera.  —  Lavos  respes  sa  fiUa  e  dix  —  xnon.  senyor 
damros  merce  que  aquestfet  no  fasats.  — Dix  lo  rey 

—  ma  filia  no  men  perlets  dequexe  rabo  que  no  pot 
romanir  per  res.  —  Donchs  —  dix  ella  —  Jous  daré  90 
que  perqué  vos  bic  sots  Tengut  ne  de  que  sots  axi 
anemoraL  —  E  apdla  11.^  donzeles  e  feuli  dar  lo  tay- 
lador  en  que  eren  les  aues  mans  e  dixli  —  Senyor 
veus  aqui  les  mies  mans  e  veus  aci  los  meusmoyona. 

—  E  mostrali  los  brasos  el  rey  qui  la  yehe  esmoyo^ 
nade  htsques  reben  de  la  cambra  e  comensa  a  cridar 
com  a  bom  horat  aperit  de  seny.  E  aqui  se  aplegaven 
tota  los  comtes  e  los  barons  e  molta  gent  cant  hoyren 
al  rey  tan  gran  dol  fier  e  demanarenli  —  que  a^o  sen* 
yor  perqué  crídats  axi. —  E  cant  aeh  un  pelit  estat  el 
los  dix  —  vegats  senyors  que  íet  la  desleyal  ma  fiUa 
que  les  mans  sa  toltes.  —  E  mostrales  a  tuyt  E  lavoa 
tota  la  gent  se  parti  dali  e  anarensen  tots  con  a  gent 
desbaraUída  que  no  esperen  los  «ns  els  altres  salvant 
los  comtes  e  los  barons  qui  romangueren  ab  lo  rey  per 
aconortarlo.  E  ancb  no  Tes  festa  tan  poch  durar  ne  ab 
tant  gran  dolor  con  aquela  fo.  Con  vench  a  cap  de  pe- 
sa lo  rey  aplega  son  conseyl  e  dixlos  axi  —  barona 
quina  justicia  a  afayada  ne  quina  pena  den  soferir 
aquela  qui  aytal  honta  ma  feta.  —  Digueren  aquels  qui 
li  avian  conselat  que  la  preses  per  muler  que  la  faes 


( «i ) 

Mrasar  e  puis  cremar  els  altres  deyenqne  la  faes  de* 
Torar  a  bestíea  salvaltjes  ^  casca  dona  male  sentencia 
sobra  ela  per  fer  pler  al  rey.  E  achhi  L  savi  conté 
que  díx  al  rey  —  Senyor  vostra  filia  e^i  contra  yos^ 
Nons  serie  neguna  bonor  si  la  feyes  bociore  mas  fetla 
metra  en  I.  barcha  e  vageper  la  maraxi  con  Deas  la 
Tolra  gitar  e  sia  sa  yentura  sis  vol  mubire  ne  si  vol 
Tiare  e  tos  non  serets  axi  tengat  a  Dea;  -~  El  rey  e 
tots  los  altres  tengueren  a<iuest  consell  «per  bo  el  rey 
mana  que  encontinent  fos  mese'  en  L  barcha  sens  nal 
govem.  En  e  axi  fó  mese  en  mar.  E  el  fora  romas  fort 
trist  e  deespagat  tostemps  de  la  sua  videe  atfeh  pus 
no  ach  moler  ne  cose  qu¡  molí  li  plaguen.  E  con  la 
raesquina  de  donzela  fo  dins  en  lá  barque  es  yehe  en 
mar  fe  molt  desconortada  e  no  es  mararela  si-eoferie 
gran' dolor  perbo  neu  pot  saber  nega  .sino  ell»  sola 
qui  era  sens  mans  e  sens  negun  consol  >s¡no  solament 
la  ajada  de  Dea.  Mas  nostro  Senyor  <lhesu-Christ  qm 
des  empero  aquels  qni  en  els  se  fien  d4>nali  tant  bon 
temps  qae  a  pochs  de  dies  vencfa  aribar  al  port  de 
Másela.  E  jatsia  a^oqnel  dtt  port -agües  fort  male  en*- 
trade  e  estreta  tot  axi  sen  entra  en  lo  port  con  si  lo* 
melor  maríner  del  mon  le  gaias-e  la  goairomas  e  sus  a: 
hora  de  migge  tercia  el»  fo  «us  al  port  de  Mércela  de* 
Tant  lesgleya  del  espital  de  sent Johan  en  una  gi*an  pía- 
9a  en  qae  avie  marines  e  molta  daltra  gent  qui  yeeren 
la  barcha  venir  e  noy  yeren  mila^  persona*  sino  sola*- 
ment  la  donzela  molt  pensosa»  E  demanarenli  don  era 
ne  con  venia  axi  sola  e  ela  respes- que  fembra  peca^ 
dría  ere  mes  noy  ach  nul  bom  que  le  entones  ne  ela 


(02) 
dft.  Un  poch  estant  éia  axí  en  la  barqueventures  fo  de 
Deu  quel  conté  de  Proeosa  cavalcava  ribe  lo  port  de 
Méselo  e  yae  la  gent  aplegada  a  la  barque  demena  que 
jen  alo  de  aquela  tanta  gent  e  diguereoli  que  L  fem- 
bra  era  yeiiguda  tota  sola  an  I.  barque  e  que  no  havia 
mana.  Al  eonte  anay  e  vea  meravelósament  blancba 
e  de  beles  colos  faysons  mas  que  era  descolorida  e 
no  era  maravela  per  lendurar  e  per  lo  trebal  de  la 
mar  que  avia  soferL  El  comte  feu  aerear  si  trobarie 
nul  hom  qui  lenteoes  e  vene  un  alamay  que  dix  que 
el  lentendría.  B  el  comte  dixli  que  li  demanas  don 
era  e  eUa  respes  que  Dungria  era»  E  el  li  demana  coa 
^ra  aqui  yenguda  ne  con  avia  perdudes  les  maas  ella 
no  Yoleh  ais  respondre  sino  que  fenbra  pecadriu  era 
oanava  axi  con  a  Deus  playo.  Lo  comte  adoneba  nach 
pietat  e  per  $o  que  no  vengues  an  mana  domeña  qui 
la  bontasea  feula  pendre  a  H«  cavalers  e  aportar  en 
son  palau.  El  conté  manalsan  a  sa  mare  e  prégala 
per  amor  de  Deu  li  ages  bon  solas  e  quen  peosas  be. 
E  la  contesa  sa  mare  era  male  dona  e  sena  miseri- 
cordia e  respes  axi  —  e  que  la  farem  nos  fenbra  que 
aia  esrooyonada.  —  Madona  —  dix  lo  conté  —  major 
merco  farets  an  aquesta  que  an  altre  qui  fos  adreta^ — 
E  la  oontesa  con  veo  la  voleniat  de  son  ftU  la  oontesa 
feuna  pwsa  male  leig.  E  cant  la  donzela  ach  estat 
alscuna  diea  toma  L  poch  en  color  e  fo  la  pus  bala 
dómela  qui  fos  al  mon.  E  con  lo  comte  la  vee  tan  be- 
la  comensasen  de  enamorar  e  feu  aerear  si  atrobarie 
hom  neguna  dona  qui  la  entones.  E  trobaren  I.*  fen- 
bra de  Alaroaya  que  dix  que  la  antendria.  Al  conté 


(65) 
malla  a.a<]9elá  fénbra  que  la  sarrié  coa  tBÁli  ff^fS/itOB 
e  feüho.  E  la  donaelaio  fort  huckúll  ^  tant  avineot  %m 
tuyt  la  aniaVen  e4i  Sajen  con  mea  de  pies  podíeo.  E 
al  conté  plac  mollb  la  sua  balea  e  ete  aeas  cottiport»-  _ 
menSé.E  aenhláy».  be  que   vengues  de  bon  loch  e  - 
renchU  al  cor  que  la  pteses^  per  maler»  Lo  oonte 
adcMDchs  fae  apriráda  tant  ab  ella  qjM  apreses  per  floai* 
ler  lo  eonv^ie..  E  ela  la^^en  e  cant  vcfticli.L  gp^im  i&a- 
tí  ana  al.att»  lo  eonte  feu  reTcstír  lo  capek  a  la.mlltt 
«na  que  aa  mal^  foa  levada  nel  cávfeleM  £oí$eii  veDgats  1^ 
tot  pritadament  ati  la  (íua  cápela.. a  la  ^rea.  molerá  E  la- 
6onteaa.8a.aiare  qui  a^o  sabe  en.  loeh  de  rabiosa  co^ 
mensa  a  cridar  e  du  -»  v^ais^ lojiie  múñ  ñ\l  qui  a 
presa  una  ládria  esmoyonada  per  mirier.  •—  E  lod  car 
▼alers  e  los  comtes  els  burlases  o  les  attres  gens  qui  ^^ 
aqui  eren  ajptade&  de  Másela  con  ago  boyren  dona* 
rensen  gran  maravela  con  avia  presa  SSaAm  per^oe 
Bo  sabíe  don  sentctinarment  con  no  a^es  mana  mas 
negtt  nol  ne  gosave  rq>tar.  La  contesd  sen  áaa  adoodbs 
no  bo  pot  pus  soferír  cant  vabe  fld  oe«te  tto  amar  aa  "^^ 
lAtf Iw  e  partía  de  Másela  e  vaseu  star  I.  eaelel  riba 
marra  L*  jornada  luy  da  Mésela^ qni  ba  nMíiErea.£\ 
la  contesa  novela  so  es  la  itiuler  á^  saúm  }a  parlar 
aquel-  lenguatge^e  fo  la^pus  avinentiav«avalers  e  a  bttff«- 
guesea  he  a  ricbs  e  a  pobres  qiiekaüdbi  pegues  ésaer  ^'^ 
nda  dona^.  E  axi  tota  la  gent  amavelá:  miólt  axi  con  eb 
meteys»  per  la  gran  humilitat  que  avie.  SdeVeachse.  cpie 
a  fateu  de  temps  la  dona  hac  del  comte  l.bel  fil  e  ¡^ 
le  conté  e  tota  la  gent  amavela  mes  que  riss»  E  caaft  lis* 
Uú%  fo  ja  granet  que  poch  anar  tot  día  no  faya  sino  ^ 


(64) 
cáTalcar  sobre  L'  cam  e  earer  per  lo  palavu  El  infaoC 
era  ben  nodrit  e  larch  e  proas  qoe  tot  so  que  li  dona- 
ye  sa  mare  per  menjar  tot  ho  donave  ais  altres  ín- 
fims  e  les  vestadures  atretal.  E  al  conté  playe  molt  so 
que  veya  fer  al  infant  e  amaval  mes  que  res  del  mon 
e  be  faya  apares  que  de  b<m  loch  yenia.  Lo  conté 
adoncha  moltes  yegades  con  era  priyat  ab  la  dona  H 

ayia  demanat  el que  li  dignes  de  qul  era 

filia  ne  quines  gens  que  ela  no  seria  per  el  menyaprea- 
de  si  yol  fos  fila  del  pus  sotil  boro  del  mon.  E  haac 
ella  no  liu  yolch  dir  nule  yegade*  Sdevencse  I.  dia  qoel 
conté  li  yencb  dayant  et  prégala  que  an  totes  gises  del 
mon  que  lin  diges  pus  que  infant  na  bayia  qué  be  Un 
podia  dexelar  con  no  era  bora  buy  mes  de  penedir. — 
Senyor  —  dix  ela — pus  que  tant  bo  yolets  saber  mon 
senyor  sots  e  mon  marit  e  sapiats  de  eert  que  jo  son 
filia  del  rey  Dongria.  —  E  contali  con  era  son  afer  e 
con  son  pare  la  yolie  pendre  per  mnler  e  con  se  feu 
talar  les  mans  ella  mateixá.  Contali  tota  la  istoria  se* 
gons  que  damunt  es  dit  e  con  lo  conté  bac  boyt  aso 
acb  lo  major  goig  del  mon  e  feu  yanir  los  cayalera  els 
burgueses  contáis  con  sa  muler  era  fila  del  rey  Don- 
gria e  feu  major  festa  e  la  major  cort  del  mon*  E  eant 
les  gens  ho  agüeren  boyt  si  primerament  mayen  molt 
ara  lamaren  molt  mes  e  per  so  con  saberen  con  era 
de  tan  bon  linaje  mas  lo  comte  feu  manament  4pie 
tot  bom  qui  yuolgues  sa  amor  ne  sa  gracia  amas  la 
contesa  e  honras  et  faes  tot  so  que  el  manas.  E  canch 
yencb  a  cap  de  gran  temps  lo  comte  sa  pensa  que  sa- 
bes la  yeritat  de  ^  que  sa  muler  li  ayie  dit  que  fos 


(65) 
filia  del  rey  Dungria  e  díx  a  sa  moler -^  dona  si  a  vos 
phu  jo  volria  aoar  yenre  Tostrom  pare  no  pas  que  jo 
dopte  (joe  vos  no  siats  sa  filia  au  con  mevets  mas  pw 
•o  con  se  qne  ell  tos  ama  moh  e  ell  major  goyg  que 
el  pegues  ayer  seria  que  sabes  que  vos  fosets  títs. — 
Senyor  —  dix  ela  — *  sapiats  per  cert  que  res  que  vos 
Tuhts  a  mi  no  sera  greu  jatsia  a^  qne  la  rostra  par- 
tida sia  a  mi  moh  dura.  —  E  eant  lo  cmate  hac  oída 
la  Yolentat  soa  feu  aparelsr  ñauo»  e  galeres  e  be  C. 
cávales  tots  vestil»  de  tres  perels  de  vertedures  ab  beh 
eavalft  e  palaírens  e  ab  armes  totes  noves  ell  sa  apare- 
Ila.  E  cant  se  dech  recolír  el  feu  aplegar  los  burgueses 
de  Másela  e  ab  tot  son  consol  el  palau  davant  sa  mu- 
ler  e  dixlos  axi  —  barons  vosaltres  sota  los  bomens 
qne  jo  mes  am  e  en  qui  mes  me  fiy  e  per  lo  sagrament 
que  fet  avets  e  per  lom^aag^  que  mavets  fet  vos  dieb 
eos  man  que  vossditres  amets  la  mia  dona  eontesa  qui 
es  aci  e  la  hónrete  e  la  obeyscats  de  tot  so  que  ela  vol- 
ra  encaraus  dicfa  eus  man  que  negun  manament  altre 
de  veguer  ne  de  baile  no  sie  hobeyt  si  no  so  que  ela 
manera»  —  Adonchs  lo  consel  de  Másela  respes  et  di- 
jeren —  nos  manarem  fer  tot  so  que  ela  dirá.  —  Ab 
tant  lo  eomte  pres  comiat  de  sá  mulw  e  de  ses  gens 
e  recolirense  en  les  naus  e  feren  vela  e  anarensen  en 
Hangria  be  armats  e  areats.  E  cant  foren  arríbate  en 
Ungria  demanai'en  en  qual  loch  ere  lo  r^  e  tremes  la 
IIL~  cavalers  e  dixlos  que  li  diguesen  quel  comte  de 
Proensa  era  aribat  el  port  qui  wa  vengut  parlar  ab  els 
e  sin  volie  qnel  aseguras  de  pendra  térra  el  e  tota  sa 
compaya.  Ais  cavalers  feren  lo  manament  del  comte 


1 


«  anaren  devaet  le  rey  Dungraa  e  dixerenlí  8#^  ^Uel 
comte  los  avie  dit  El  rey  respes  qni  moli  b  playe  <j^i 
preses  tara  e  q«e  vengues  sa»  e  sagur.^  Lavers  los  al- 
valers  tomaren  al  oomte  e  dixerenlin  qiiel  rey  playe 

^  molt  que  preses  e  qne  anas  a  el  san  e  sagnr^  Adonclis 
lo  comte  et  tota  sa  gent  axiren  en  térra  e  fon  amuir 
los  cayalers  e  los  caváis  vestir  de  les  pvs  beles  veitta-> 
dures  ab  trompes  e  ab  nafils  e  ab  molts  altres  estas^ 
mens  e  anaren  deves  lo  rey  el  rey  con  sabe  qnd  con- 

(v)  te  venie  axi  honradament  entraren  an  la  ciulat.  E  cant 
lo  comte  e  totes  ses  gens  foren  aplegados  an  la  ciutat 
lo  comte  ana  veer  lo  rey  el  rey  fenli  senblant  acnlU 
be.  -^  Senyor  -^  dix  lo  conté  -^  jo  volrie  parlar  ab  vds 
L  poch  per  privat  •**-  An  bonaora  —  dix  lo  r^  ^^  é 
entrarensen  en  la  cambra  abdos  ell  comte  dix  al  tenf^^ 
Senyor  jo  son  vengut  de  longues  torres  per  vos  veure 
e  per  parlar  ab  vos»  E  vul  quem  donets  UL  dons  le 
primer  que  nous  irescat  de  ^  que  jous  demanare  ne« 
diré  laltre  quem  digats  veritat  de  90  qpie  jous  demana^ 
re  lo  teree  que  sius  desplaya  so  que  jous  diré  que  no 
£asats  mal  a  mi  ni  a  ma  eonpaya  mas  qüéns  ana  lexefts 
tomar  saus  e  sagum  an  nostra  térra.  —  Ell  rey  r0S«- 
pos  que  li  playe  molt  e  aso  U  promes  an  sa  fe.  Dísl  le 
conté — jo  senyor  vos  deman  si  agoea  aue  fiU  ne  fiHa* 
—  Lo  rey  qni  aso  oy  estech  L^pessa  qne  no  respoe  e 
venguerenli  tota  los  uls  an  ayga«.  Laves  dix  lo  rey  an 
omte  «^  promes  vos  he  qaeus  diré  veritat  e  nem  cuy* 
dave  que  com  demanareta»  Sapiats  que  jo  agui  I^  ñ^ 
lia  la  pus  bela  dona  del  men  e  per  mals  consola  vofi»- 
la  pendre  per  muler  ellafeuaa  talar  les  mana  axi  coa 


r^ 


C»7) 

a  bona  chríaliana  qne  era  — »  e  eontalt  tota  la  estoria 
M  fet  axi  (xm  deaus  arats  boyt  -^  pwqiie  jo  depuya 
no  fny  alegre  ne  sére  oíd  tempa  con  a  tan  gran  tort  la 
fin  ociure*  —  Dix  lo  comte  al  rey  —  Senyor  aquexa  do- 
na que  Toa  deyts  qne  ea  Yoatra  filia  e  voa  la  fiMs  ociu^  S 
re  ea  ma  mnler.  -~  Axo  -«**  dix  lo  rey  —  noa  pot  fer  aa 
n^pina  manera*  *~  Sapiata  aenyor  qne  reritat  ea  -~  e 
eontali  con  era  aribade  a  Maaela  e  tot  k>  íet  axi  con 
era  atat  —  e  aaapiata  aenyor  qne  jo  ne  L  bel  fil  e  ya 
foa  ao  qne  jo  lancregnes  que  iba  yoatra  filia  con  ella  ^  ^ 
me  hac  comtat  ab  aa  Tolentat  jo  son  yengnt  aci.  —  Lo 
rey  qui  hoy  que  sa  filia  era  viva  e  que  avia  tan  hontat 
marit  hac  lo  major  goig  del  mon  e  ana  breaur  e  a  ba* 
aar  lo  comte  de  gran  gdg  que  hac  no  pedia  perlar  maa 
que  plorare  e  béaave  lo  comte.  Puya  a  cap  de  gran  pe-  1  ^ 
aa  isqueren  de  la  cambra  el  rey  tenie  k>  comie  per  la 
ma  que  nol  se  Tolte  luyar  de  si  e  tantost  feu  cridar 
general  cort  e  feu  manamenl  que  tny t  lobeysen  lo  eomr 
te  qui  era  aon  genre  e  son  fill  parque  volia  qne  el  foa 
rey  mentre  que  fos  an  sd  t^rra.  E  eant  k  cert  fe  apl^ 
gade  lo  rey  los  dix  axi  —  barras  vens  aci  Jo  comte  de 
Pro^dsa.  —  E  contáis  con  avia  presa  sa  fiHa  per  nm^*- 
1er  e  tot  lo  fet  con  fo.  Adonch  los  comtea  els  barans 
Dongría  foren  molt  alegres  e  faeren  tota  honor  que  fer 
pogneren  al  conte  el  rey  nol  apellava  sino  fill  e  ab  ell 
menjaven  an  I.*  talla  e  ahdos  jahien  en  L*  cambra  e 
nos  partían  de  nit  ne  die  abdos.  E  cant  yench  qnel 
comte  hac  atat  alsguns  dies  el  dix  al  ray  qne  san  yol«- 
ría  tornar  an  sa  torra  al  rey  raq^oa  e.dix-^  sapiata  fil 
ifue  nos  pot  fer  que  tanlost  yoe  pertiaeast  de  mi»  ^^  E 


(88) 
con — 60  dix  lo  conté— <|ue  fare  tant  aei  vostra*  fílla  sen 
meravela. — Dix  lo  rey  — trametamhi  Lmisatge  a  me 
filia  vostra  muler  e  a  yostres  gens  e  fetlos  asaber  qne 
Yos  sots  aci  sa  et  alegre  a.  la  merce  de  Den.. —  Coa  lo 
conté  Tae  la  yolentai  del  rey  fen  fer  L^  letra  a  sa  mu- 
ler e  ais  burzeses  de  Másela  e  feulos  asaber  que  sa 
muler  era  filia  del  rey  Dongria  e  que  lo  rey  lo  avia 
rabut  ab  gran  honor  e  que  nol  lexave  partir  aneara 
de  aci  mas  an  breu  lo  Tourien  sí  a  Deu  plan  sa  e  ale- 
gre e  quels  pregare  els  manaya  que  amasen  e*  honra- 
sen sa  muler  e  que  manasen  fer  tot  af  o  que  ella  ma- 
nas ne  Tolges.  —  E  axi  per  L  coreu  el  trames  stes  le^ 
tres  al  consol  de  Másela.  E.  cant  lo  coren  acb  meses 
les  letrea  an  la  bustia  e  yenchsen  a  Másela  per  mar 
mas  quant  foren  al  port  de  Másela  e  agren  vent  cou'- 
trari  e  no  pogueren  antrar  al  port  per  forsa  venchtos 
a  pendre  térra  al  castell  on  la  mare  del  conté  era  ell 
coreu  dixli  con  lo  rey  Dongria  lo  amave  el  onrave  e 
que  la  contesa  muler  de  son  fill  era  filia  del  rey  Don- 
gria. E  cant  la  yela  contesa  hoy  stes  peraules  fou  fbrC 
hirade  e  despagade  e  pensas  eon  porie  anblar  les  le- 
tres  al  coreu  e  díxli  axi  —  mon  amich  vos  sots  treba- 
lat  de  la  mar  posats  vos  yuy  tot  dia  e  dema  entrar  vos 
nets  a  Mácela.  —  Madona  —  respes  lo  coreu — jo  he 
manament  del  comte  que  nom  atur  en  negun  locfa  tro 
eia  a  Másela.  —  Sapiats— dix  ell— que  pus  tan  bonea 
noves  maportats  vuy  de  mi  nous  partiréis.  —  Axi  feíH 
lo  alurar  e  donali  tant  a  boure  en  tal  gisa  que  a  la  nit 
fo  anlmach  tant  fort  que  no  sabie  on  sera  e  adormía- 
se e  cant  fo  adormit  feuli  anblar  la  bustia  en  que  eren 


(69) 
les  letres  e  tantost  va  cremar  aqueles  qui  anaven  a  la 
miiler  del  comte  e  al  consdl  de  Másela  e  feu  L*  falsa 
letra  qul  dix  a&i  —  De  nos  an  P.  per  la  gracia  de  Deu 
comte  de>  Proensa  ais  faels  seus  salut  et  gracia*  Fem* 
TOS  asaber  que  nos  som  fort  despagats  e  hirats  con 
L<  fembra  astraya  avem  presa  per  mulen  E  axins  ha 
anganats  quens  donave  ha  entendre  que  ela  filia  del 
rey  Dongria  he  nos  avem  sercf  da  la  térra  e  ayeni  tro- 
bat  que  es  vill  fembra  e  que  per  ladronici  li  foren  ta- 
ladea  les  mans  e  fo  exelada  de  la  térra  Dongria  per* 
qneus  deyem  eus  manam  en  pena  de  cors  he  daver 
que  vistes  stes  letres  sens  altre  alongament  prenets 
ella  e  son  fiU  e  fetlos  tirasar  per  tota  la  villa  de  Mace- 
la  e  puis  cremar  per  90  con  nos  a  axi  anganats  que  no 
Yolem  que  de  tan  vill  fembra  romangé  areu  an  Proen- 
sa. E  fetsho  an  tal  gisa  que  con  nos  deurem  entrar  a 
Másela  que  noy  atrobem  ella  ne  son  flU  mas  que  ajats 
eomplit  lo  nostro  manament.  E  femvos  asaber  que  si 
con  nos  vendretn  no  avets  fet  fo  queus  manam  que 
nos  farem  de  vosaltres  e  de  vostros  fiUs  senblant  jus^ 
ficia  ci  que  laver  no  storcia  lo  cors.—  E  eant  la  vella 
de  contesa  ach  fetes  aqüestes  falsos  letres  mesles  an 
la  bustia  e  tómala  al  cap  del  lit  del  coren.  E  el  coren 
se  desperta  gran  mati  e  anasen  a  Másela.  E  cant  fou 
prop  de  Másela  se  guarlande  de  flos  e  entra  cantant 
per  Másela.  E  anasen  primerament  a  la  contesa  e  sa- 
lúdale de  part  del  comte  e  contali  tot  lo  fet  axi  con 
era  stat  e  quel  rey  son  pare  no  Uexave  partir  dell  tan- 
tost más  que  an  bren  vendrie  ab  gran  honor.  Puys  lo 
coren  partis  de  la  dona  ab  gran  goyg  e  anasen  al  con- 


(70) 
sell  de  Másela.  E  a\i  per  la  carrera  les  gens  U  dema-» 
oaven  del  comte  ell  responiels  que  be  estave  e  moU 
los  saludave  e  que  la  contesa  era  fiUa  dd  rey  Dongria* 
E  cant  vench  que  fo  al  palau  del  consell  de  Macedla 
ell  atroba  aquí  los  conseles  e  saludáis  de  part  del 
eomte  e  donáis  les  letres  que  cuydave  qudl  comte 
tremeses' e  dixlos  de  páranla  la  honor  del  rey  Don«- 
gria  que  faye  al  comte  per  honw  deaa  filia  la  coatesa 
e  que  nol  lexaye  partir  aneara  mas  que  tost  sen  ven- 
dría  e  quels  deye  els  manave  que  amasen  e  honrasm 
la  contesa  axi  con  an  les  letres  sa  contenia  e  que 
faesen  tot  so  que  día  noanas.  E  cant  los  conseles  age* 
ren  rebuda  la  letra  d^  eomte  faeren  fer  crida  que 
tuyt  renguesen  al  palau  dell  consell  hoir  noveles  et 
maaamrat  delL  E  cant  tot9  foren  aplegats  loa  eonaeles 
obriren  les  letres  e  demanarenles  a  L  scríva  que  les 
l^gis.  Cant  lescriya  volch  legir  les  letres  e  vee  qud 
comte  iaye  aytal  manament  contra  la  cootesa  dupta  e 
Qí^  Tolch  legir  les  letres  davant  tuyt  mas  apdki  las 
consdes  a  L  depart  e  legils  les  letres.  E  eant  los  con- 
seles  boyren  quel  comte  mtinaya  a^  dealretament  del 
comte  e  son  fiU  dagesan  steresar  e  puya  cremat  sino 
quel  forie  aytal  deles  e  die  lurs  mulera  els  foren  spor* 
dits  e  no  saberen  qiiin  ccmsel  sapresesen»  E  apela* 
ren  lo  ccnreu  e  demanarenli  a  L«  part  la.  Teritat  e  di<- 
xerenli  — tu  dius  de  peraula  de  part  del  comte  que 
amem  e  honrem  la  contesa  e  vet  les  letres  qui  diea 
lo  contrarL  —  Jo  nom  se  —  dix  lo  coren — ques  dien 
les  letres  mas  jous  dicb  veritat  que  ella  es  fiUa  del 
rey  Dongria  e  si  yosaltres  no  la  amats  e  no  la  presats 


í  71  )       - 
«apiftts  qud  comte  ne  sera  fort  deepaguak  —  AU  cen** 

aelea  ageren  aoort  ab  loa  buf^esea  de  Másela  que  fa- 

fkn  de  la  conteaa  ne  de  son  fiU  e  los  uns  els  attrea 

d^en  —  mes  val  que  muyre  día  e  son  fiU  paa  lo 

comte  ho  manava  qme  ai  eb  ne  lurs  fils  ne  lurs  mar 

Un  neren  deatrets  ote  deslrooita  per  tostemps.  —  Ela 

abres  deyen  -^  con  audurem  nos  da  ne  son  fill  per 

letares  que  lo  coren  digna  lo  eontrari.  —  E  axi  staven 

aabai^ats  que  nos  aabien  (pies  fesen.  Et  adihi  L 

aavi  que  dix  -^  Senyor  lo  fet  aque¿t  es  mok  perUoa 

es  fets  so  que  lea  lelres  dien  per  aventura  lo  conté 

nou  aura  manat  e  senbUe  quñ  les  letrea  sien  stades 

iabades  per  aneuna  manera  sogons  lo  eontrari  que 

din  lo  coreo  e  si  aso  es  ver  erariem  fortment  si  fiin 

yem  so  que  la  le  e  si  no  ho  £éts  e  el  ho  a  manat  lote 

ne  so«  en  gran  peril.  Bon  jo  cenaelarie  baraM  la  eon^ 

teaa  es  bona  dona  e  con  que  vage  dell  fet  saben  be 

qud  oomte  amave  meh  día  e  son  fill  e  que  nos  los 

hoeiam  a  tan  male  mort  no  senUe  ques  dege  fer  noas 

preñéis  la  dona  e  lin&nt  e  m^tetsloa  an  L*  barqué 

axi  coa  fo  atrobada  en  la  mar  e  nostro  Senyor  lasen 

80  que  li  plaeie  car  per  «veoture  lo  eomte  es  axi  irat 

contra  ella  e  seriali  pasada  la  fidoma  con  serie  ad 

pus  qae  no  la  atrobas  e  vosaltres  trobaríets  ab  ell 

mei€e.  -^  Aquest  consell  playe  a  tuyt  E  anaren  a  la 

condesa  e  aportarenli  les  letres  qud  comte  los  avie 

trameses  e  dixerenli  —  madona  ab  gran  dolor  e  ab 

gran  despagament  que  avem  nos  tota  quans  som  an 

la  térra  som  venguts  aci  a  vos  per  dirvos  e  a  nos  ve*- 

ñus  quines  letres  nos  trameses  lo  comte.  —  E  feeren? 


{7Í) 
li  legir  les  letres  devani  día  qui  les  hoü  caeeh  espor- 
dida  an  térra.  E  a  cap  de  grao  pessa  eon  fo  tornade 
an  sa  color  dix  —  Senyor  con  porien  esser  veres  síes 
letres  que  al  castel  de  sa  mare  la  hon  ariba  lo  corea 
les  li  anblaren  e  les  li  fausaren  exi  precbyos  que  no 
anantets  c<»itra  mi  antro  quel  comte  sie  vengut  ho 
que  jo  li  age  tremeses  letres  ho  alcun  misatje.  —  Sa- 
piats  madona  —  dixeren  dls  —  que  nos  ho  faríem 
Yolentes  mas  lo  manament  es  axi  perilos  que  no  ho 
gosaríem  alongar  mas  ferros  em  tanta  de  gracia  que 
nous  auciurem  exi  con  el  ho  mana  mas  metremvos  a 
L«  harque  an  mar  ab  Tostron  fill  axi  con  tos  troba 
hom  e  anats  a  vostra  ventura*  —  Gant  la  dona  ach  oí- 
dos stes  noves  si  fo  dolente  e  despeado  no  fo  manive- 
la e  feu  lo  major  dol  del  mon.  E  els  apelaren  L*  barqne 
e  meserenhi  la  dona  e  son  fill  e  puys  meserenloa  an 
mar.  E  la  dona  axi  del  port  de  Másela  e  ana  rodant 
per  la  mar  axi  alcuns  dies  axi  con  a  Deu  plague.  E 
anant  axi  per  la  mar  amunt  e  aval  vench  aribar  a  L 
monestir  de  dones  qui  era  riba  la  mar.  E  pescados 
qui  axien  de  pescar  per  opa  del  numestir  e  veren  la 
barqua  venir  seos  nul  govern  e  anarenla  pendre  e 
veeren  dins  la  dona  e  linfant  e  veeren  que  no  havie 
mans  e  demanaranli  quina  fembra  era  ne  con  era  aqui 
venguda.  E  ella  dix  que  fembra  peocadora  era.  £ 
amanarenla  a  labadesa  del  monestir  e  cant  la  abadesa 
la  vae  tan  belle  e  sol  fill  tan  bell  infant  maravelaren* 
sen  molt  e  demanaren  de  ses  condecions.  E  ela  respes 
que  fembra  era  peocadora  era  e  no  volch  dir  ais  e  la 
abadesa  achne  pietat  déla  e  de  son  fill  e  dixli  si  volia 


(73) 
romanir  ab  eles  que  sirvis  Deu  an  aquel  monestir  e 

ela  respes  que  hoc  volentera.  E  vestirenla  de  draps 
religiosos  e  fo  pus  bumil  e  pus  arinent  de  so  que  po* 
dia  que  totes  les  amavan  e  la  servien  axi  con  a  eles 
matexes.  Can  hac  stat  I.  poch  de  temps  les  monges 
eonselarén  a  la  badesa  que  la  fes  portera  e  feuho  e 
fo  axi  ayinent  e  de  bona  resposta  a  totes  persones  que 
tots  sen  tenien  per  pagats.  E  son  fiU  nodries  an  lo 
monestir  an  las  dones  monges  e  la  dona  era  axi  de 
gran  abstinencia  stava  an  oracio  cascun  dia  an  la  es- 
gleya  davant  laltar  de  nostra  dona  Sancta  Maria  antro 
que  totes  les  mises  eren  dites  per  90  con  no  sabia  legir 
ne  cantar  ab  les  altres  monges.  E  cant  acb  stat  aci 
be  y.  anys  sdevencse  I.  dia  que  siava  a  la  missa  da- 
vant laltar  an  oracio  al  preveré  Yolch  aministrar  e  me- 
tre  del  vi  e  de  la  aygua  an  lo  calzer  e  noy  acb  scola 
ni  nega  qui  li  donas  les  canadeles  e  ella  con  áQo  yee 
acb  gran  volentat  que  li  donas  les  canadeles  mas  no 
podia.  E  mantinent  ela  vee  davant  laltar  penjai*  dues 
mans  les  pus  beles  que  bancb  fosen  visles  e  pensas 
que  Deus  e  nostra  dona  Sancta  Maria  li  volien  fer  gra- 
cia e  be  ab  gran  devocio  e  reverencia  acostas  al  altar 
stes  los  moyons  ves  aqueles  mans  e  sempre  les  mans 
se  preseren  ais  seus  moyons  aytant  be*  o  mils  que 
hanc  no  les  avie  audes  levat  L  filet  fort  suptill  quey 
parie  la  on  les  savia  fetes  talar.  E  pres  les  canadeles 
e  servi  devotament  al  preveré  ell  preveré  qui  la  cone 
e  lavia  vista  moltes  vegades  sens  mans  viu  que  ella 
avia  cobrades  les  mans  no  sabie  con  ne  con  no  ne  el 

non  avia  vist  meravelasen  molt  E  con  ach  dita  la  mis- 
TOMO  xiiu  6 


(71) 
-s/í  apella  la  abadesa  e  dixli  q^e  aquela '^lona  avie  oa^^ 
bi^des  les  mans.  E  la  abadesa  apella  la  dona  e  te^ 
mostrar  les  mans  e  dixli  coo  les  avie  cobr^dea.  E 
^l|a  contali  tot  E  con  a^a  acb  boyt  la  badesa  ieula 
antrar  an  la  misaa  e  cantaren  totes  les  moQge^  te 
Deum  laudamus  per  lo  gran  miracle  qui  ^*a  scde^ 
vencb^e  (1)  a  quela  dona,  E  la  abadesa  e  les.  inonges 
foroQ  fort  alares  de  la  gran  gracia  que  Dew  bam 
fata  agerenla  en  gran  reverencia  e  feyenli  tota  honw 
que  podien  ela  kT9s  fo  pus  umill  e  pus  aviueol  e 
servia  a  totea  axi  con  pudie  e  la  abadesa  per  b  gran 
gracia  que  avie  deles  lexala  esser  portera  e  stech  ao 
lorde.  ara  lexjem  star  la  dona  qui  es  an  lorde  e  anmi 
al  córate  qi|i  es  ab  lo  rey  Dongi*ia. 

Cant  lo  comte  ach  stat  ab  lo  rey  el  rey  lac  menat 
per  tot  son  regne  partis  del  rey  e  el  rey  donalí  grans 
dofis  ajxi  con  anels  dor  e  pedrés  precioses  e  parles  e 
dvaps  daur  e  moltes  daltres  joyes  que  aportas  a  sa  mu» 
1er  9  a  el  dona  e  palafrens  e^tos  e  falcons  bie  or  et  ar» 
gent  e  altres  riqueses  e  doiis  e  s^ilo  ab  contes  e  ab 
barons  e  ab  gran  cayaleria  tro  sujs  a  la  riba  de  la  man 
EIí  comte  pres  comiat  del  rey  e  de  la  sua  gent  6  re-» 
culis  ab  tota  sa  compaya  an  les  naus  e  ab  grao  goig 
Tjengueren  a  Másela  e  cant  foren  al  port  de  Másela  lo 
comte  feu  tocar  trompes  e  tabals  e  nafils  e  altres  stur* 
mens  e  ab  gran  goig  entraren  al  port.  E  ans  que  el 
avalas  de  les  naus  los  burgueses  de  Másela  con  mili 


(t)    (sdevengut) 


(7S) 
podien  axienli  a  carera  e  pugaren  an  la  ñau  hon  era 
lo  comte.  E  cant  los  ach  saluda  t  tantost  los  demaiia 
con  estave  la  sua  dona  la  contesa  els  calaren  tots  que 
noy  ach  negu  qui  resposes.  Dix  lo  comte  —  con  no 
responets  es  morta  ho  viva.  —  Senyor  —  dixeren  loé 
conseles  *-*  e  no  sabets  vos  quines  letres  nos  trem»» 
se8«  —  E  quines  —  so  dix  lo  comte»  —  Ades  les  vou- 
rets  —  dixeren  els  et  mostrarenlesli.  El  conté  coa  ach 
visies  et  legides  les  letres  fo  lo  pus  irat  hom  del  mon 
e  dixlos «—  avets  vosaltres  fet  so  que  les  letres  dien* 

—  E  els  dixeren*—  Senyor  no  que  ans  nos  so m  aven-* 
turats  destar  a  vostra  merce  que  no  la  volgem  ociure 
ella  ne  son  fil  mas  mesemios  a  1.^  barque  axi  con  la 
dona  fo  átrobada  dins  an  la  mar  a  la  ventura  de  Deu* 

—  Lo  comte  adonchs  feu  apelar  lo  coreu  e  dixli  -*- 
aportest  tu  aqüestes  letres»  —  Hoc  senyor  —  dix  elL 
-—  E  girestte  an  negun  loch.  —  Hoc  senyor  — ^  dix  lo 
coreu  —  al  castell  de  madona  la  con  tesa  mare  vostra 
que  mal  temps  nos  hi  gita.  — ^  Aylas  — dix  lo  coate 
— -la  desleyall  ma  mare  a  feta  aquesta  falcia  e  ma  tot» 
ta  la  res  que  jo  mes  amave  al  mon  nkas  jo  fare  della 
80  que  ella  avia  ordonat  de  ma  muler*  —  EU  conpite 
Tolch  anar  la  hon  era  sa  mare  e  que  la  fes  tirasar  e 
eremar  e  sos  cavalers  e  ses  gens  preguarenlo  que  non 
faes  que  gran  peccat  seria  que  fill  ocies  mare  e  inale 
fama  quil  ne  ensegiria  e  per  a^o  non  trobarie  abans 
aa  muler  ne  son  filL  E  axi  stechsen  e  feu  devalar  tota 
la  gent  an  térra  e  dix  que  el  ja  may  noy  devalaría  tro 
que  sabes  noveles  de  sa  muler  si  era  morta  ho  viva* 
E  apres  ab  L'  ñau  armada  et  ab  dues  galeres  partís  d^ 


(T6) 
Másela  sercant  tots  los  ports  e  les  ciatatse  tes  yiles 
e  an  cascuü  loch  faye  devalar  cavalers  e  denianár  e 
sercar  si  avian  vista  I.»  fembra  esmoyonada  ab  L  in- 
fant  petit.  E  axi  rodejant  e  sercant  la  mar  YJl  anys 
que  no  n  atroba  negunes  noveles.  E  con  vench  a  cap 
de  Vil  anys  sdev^nch  endret  lo  monestir  hon  era  sa 
mu  1er.  E  aqui  la  ñau  stecb  aualbaina  que  no  avia  v^nt 
nes  podie  moure.  Lavos  dix  lo  comte  —  pus  que  no 
avem  vent  anats  aquell  monestir  e  pregatslos  queus 
donen  pa  be  vi  e  fruyta. — E  devalaren  dos  cavaler^s  de 
la  ñau  e  anarensen  al  monestir.  E  cant  foren  a  ]a  por- 
ta de  la  clausta  tróbaren  la  dona  qui.  era  portera  e 
cant  lageren  saludade  dixerenli — madona  1?  ñau  a  en 
mar  hon  ha  I.  comte  quins  ha  tremeses  aci  et  pre- 
gueus  que  li  venats  pa  et  vi  e  fruyta  per  refrescament 
—  E  don  es  aquex  comte —  dix  la  portera.  Dixeren 
els  —  de  Proensa  era  conté.  —  Con  la  dona  hoy  a^o 
tot  lo  cort  li  eomensa  a  saltar  e  dix  al  cávales  —  ara 
sius  plau  vos  sperats  I.  poch  e  jo  antrare  a  madona 
la  badesa  e  ferlaus  he  venir  a  la  porta.  —  E  la  feu  va- 
nir  ais  dits  cavalers  la  abadesa.  E  els  dixerenli  quel 
comte  de  Proensa  la  pregava  que  li  venes  refresca- 
ment E  la  abadesa  respes  que  no  len  vendría  mas 
que  Un  daría  volentes  de  so  que  agesen  e  donáis  pa 
he  vi  e  fruyta  els  cávales  preseren  comiat  de  la  aba- 
desa e  de  la  portera  e  tornarensen  an  la  ñau.  E  men- 
tre  qué  sen  anaven  dix  la  1.  al  altre  —  sancta  María 
beneyta  e  que  senbla  aquela  portera  madona  la  contesa 
sertes  cuytme  que  ella  sia.  —  Dix  laltre  —  con  ho  po- 
dets  vos  dir  que  la  contesa  no  havia  mans  e  aquesta 


(77) 
ba  les  pus  beles  mans  que  hanc  vees  a  neguna  dona 
del  moD.  Serles  si  les  mans  no  fosen  jom  cuydare  que 
ella  fos.  — E  con  foren  a  la  ñau  digeren. al  comte  en 
esta  manera  —  Senyor  la  badesa  vos  sahida  molt  e 
trametvos  aqüestes  coses  e  no  ma  volgul  pendre  di- 
ners.  £  sapiats  quey  ba  L®  portera  la  pus  bella  dona 
del  mon  e  senbla  madona  la  contesa  axi  fórt:  que  no 
direts  sino  que  ella  es  si  no  fosen  les  mans  que  aques- 
ta ba  fort  tibies.  —  Layos  dix  lo  comte  —  semblela  xi 
fort — Sapiats  senyor  que  si  no  li  veyet&les  mans  vos 
deriets  de  tot  an  tot  que  ella  es.  —  Adoncbs  dix  lo 
conté — birela  vaer  per  amor  de  la  contesa.  —  E  de- 
vala de  la  ñau  e  ansen  al  monestir.  £.  la  abadesa  con 
hoy  dir  quel  comte  venie  hisqueli  ab  gran  compaye 
de  dones  a  carrera  al  comt«5.  E  cani  el  ve^e  la  dona 
portera  el  cor  li  deya  que  era  sa  muler  e  cant  veya  les 
mans  descreyen.  E  nientra  quell  comte;  la  guardave 
que  non  podie  partir  luí  lo  fíU  de  la  portera  vench  e 
sol  no  ach  cura  de  la  portera  ne  de  les  autres  mongos 
axi  con  solia  ans  abrasa  lo  comte  el  streye  e  saeosta 
a  elL.axi  qiie  les  dones  sen  meravelaren  e  cridáronlo 
e  nos  volia  partir  del  comte.  Lo  comte  adoncbs  sa  aci- 
ge  antre  la  badesa  e  la  portera  mas  avie  cura  sino  de 
.  guardar  la  portera.  E  cant  la  ach  moU  guai*dade  dixli 
la  portera  —  Senyor  con  me  guardats  axi  e  no  parlats 
ab  madona  la  badesa  e  ab  aqueles  altres.  dones. — Ma- 
dona —  dix  lo  comte  —  no  mo  tingats  an  mal  que  per 
sous  guart  con  vos  me  senblats  I.^  dona  que  jo  ha^^ 
tío  per  muler  per  la  qual  jo  vaig  axi  axerat  e  amave- 
la  mes  que  res  que  fos  al  mon  sino  que  no  avie  mans» 


(78) 
E  sapiate  que  de  tot  an  tot  me  dona  yigares  que  tos 
siats.  — ^E  esvosbo  yigares  que  le  senble  jo  axi  con  tos 
deyt8«  —  Hoc  —  dix  eli  —  madona.  — :  Sapiate  donchs 
senyor  que  an  res  noy  arate  ney  anato  eoganat  que  son 
aquella.  —  Cant  lo  eomte  hoy  dir  que  aquella  era  la 
contesa  anala  abrasar  an  les  mans  he  en  la  cara  e  ela 
atrestel  al  comte.  E  la  abadesa  qui  a^o  yee  esquivas 
fort  e  senblantment  les  alires  dones  e  dix  la  abadesa 
al  comte  qjie  gran  mal  anseyament  faye  et  vilania  que 
faya  aytels  vilanies  et  aytals  coses.  —  Eli  comie  no 
sen  lexaye  per  tot  af  o  que  ell  no  la  tengues  abrasado 
e  be  streta  e  la  besaye  e  la  dona  trestal.  E  layos  dix  a 
la  badesa  —  ay  dona  e  nos  per  tal  dona  tos  teniero* 
Con  pódete  soferir  madona.  Nous  maravelete  que  ans 
fo  mía  que  yostra.  Sapiate  madona  que  ella  es  ma  mu- 
1er  e  son  anat  per  la  mar  Vil  anys  que  no  deyale  an 
ten*a  tro  ara.  —  Layos  dix  lo  comte  a  la  badesa  e  al 
convent  con  la  avia  presa  per  muler  e  puys  con  la 
avie  perdude  e  con  la  avia  sercade  e  tota  la  istoria  del 
fet  segons  que  damunt  avets  hoyL  An  apres  prega  a  la 
abadesa  e  a  les  mongos  que  nols  fos  greu  que  pus  que 
tant  na  avie  trebalat  e  la  avie  atrobade  volialasen  ma- 
nar en  Proensa  e  la  abadesa  respes  que  pus  que  sa  mu- 
ler era  jatsia  ago  quels  fos  molt  greu  que  si  la  dona, 
ho  volia  que  la  sen  menas.  Lavos  la  dona  req>os  que 
ver  era  que  el  era  son  marit  e  son  senyor  e  ab  ell  sen 
volia  anar.  Lavos  lo  comte  dona  al  monestir  tot  caht 
aver  portave  que  no  sen  porte  sino  solament  so  que 
avie  mester  per  viande  tro  a  Másela  e  pres  sa  mular 
e  son  fill  et  prengueren  comiat  de  la  abadesa  e  del 


(  79: ) 
eonveat  e  veDgerensen  ab  gran  goig  e  uareBaen  a  Ha* 
aela..E  cant  los  cávales  e  los  hurgases  hoiren  quel 
comte  e  la  dona  he  son  fiU  Yenien  et  que  ella  avie  co- 
hrades  les  maiis  ah  gran  goig  e  ah  gran  festa  exirenli 
a  carrera  e  reberenlo  molt  alegrament  Et  axi  lo  córa- 
te ah-gran  trehal  cohra  sa  muler  e  son  fiU  e  la  dona 
ab  grans  trihulacions  a  son  marit  E  visqueren  puys 
ansems  ah^gran  henenansa  aytant  con  a  Deu  plago  e 
ageren  fiUs  he  files  maridades  de  le  qua}/»  files  fo  I.« 
muler  del  rey  Darago  e  laltre  del  rey  de  Franco  e  lal- 
tre  de  rey  de  Castella  et  laltre  del  rey  Danglaterra  e 
daqueles  isque  lo  linatge  Darago  els  altres»  E  puis 
aprea  daquesta  yida  anarenseu  an  la  gloria  celestial  a 
la  qual  nos  aport  nostro  Senyor  per  la  sua  merce  Amen. 


Finito  lihrosit  laus  gloria  Christo 

Qui  8áu*¡psit  acrihat  semper*  cum  Domino  vivat^ 


I 


HISTORIA  DEL  CABALLERO  TüGLAT  (1). 


En  I.>  provineía  qm  es  apelade  Irbenia  era  I.  cava- 
1er  qui  avia  nom  Tuglat  lo  qual  era  jove  e  masip  de 
bon  tal  e  galart  de  persona  e  de  gran  linatje  e  ab  ri- 
quesa  lo  qual  avia  pocha  cura  de  res  qui  fes  be  ne 
profit  de  la  sua  anima  car  la  sua  joven tut  e  la  sua  ba- 
lesa  e  el  seu  linalje  la  faya  axorar  axi  que  per  sa  fo- 
lia tot  son  temps  despenia  en  vanitats  e  en  folias  da*- 
quest  mon  e  largriave  e  despenia  son  terops  mala- 
ment  e  no  avia  cura  ne  ancia  ne  pler  de  Deu  ne  de 
fer  ne  de  dir  nagunes  coses  qüi  a  Deu  tornasen  a  pler 
ne  a  profit  de  la  sua  anhna*  Molt  greu  cosa  U  era  hoyr 
mises  ne  sermons  ne  la  paraule  de  Deu  ne  a  pater 
Bostres  ne  altres  hobres  el  dir  no  podia  e  donave  pe- 
ques almoynes  per  amar  de  Deu.  Aquest  cavaler  ten 
peccador  volch  Deus  que  per  se  pietat  que  per  dar 

aximpli  a  •  .  • .  vaes  e  hoys moltas  cosas  que 

recentas  a  nos  per  les  quals  tots  prenguesen  avinen- 
tesa  de  fer  be.  Sapiats  que  aquest  cavaler  jac  mort 
per  III  dies  entre  aquels  III  dies  la  sua  anima  fo 
portade  per  lo  Sant  Apgel  de  Deu  per  molts  logas  bon 
viu  e  soferi  moltes  menes  les  quals  per  horda  hoy- 
rets.  Sapiats  que  aquesta  anima  viu  les  penes  soferen  . 


(i)  Códice  del  monasterio  de  san  Gucufate  del  Valles  titulado  Jiíiscella- 
nea  a$eeíicaf  fól.  102. 


(82) 
los  mals  e  los  bons.  Aquesta  cosa  dura  del  dímeeres  t 
ora  X.«  tro  al  disapte  aquexa  matexa  era  el  dos  (i)  del 
cayaler  tenien  per  mort  e  ageren  soterat  sino  foe  po- 
cha de  calentura  que  li  trobaren  al  costat  sinestre.  £ 
esdevencfase  que  con  ven  lo  disapte  demunt  dit  a  ora 
nona  per  volentat  de  nostro  Senyor  lo  eos  eomen^  a 
suspirar  molt  agrément  en  presencia  de  molles  gents 
qui  lo  eos  acompaniaven  clergues  e  leebs  els  qui  sop* 
tosament  yeren  lo  coa  moure  foren  ícftts  oieraTelats  e 
espordits  e  soptosament  el  obri  los  uls  e  feulos  senyd 
que  li  aportasen  lo  corpus  Christi  que  confesas  e  cobs- 
bregas  Tolia  e  els  ho  feren  deinantinent  e  cant  W  cor^ 
pus  Christi  ac  rebut  el  se  leva  en  peus  e  lava  los  uls 
e  les  mans  al  cd  e  alta  tou  en  presencia  de  tots  d 
comenta  a  fer  moltes  gracies  e  loas  a  nostro  Senyor  e 
dix  axi  — ho  poderos  miserícordios  Senyor  Dens  ma- 
jor  es  la  tua  pietat  b^gna  que  no  ea  la  mia  malTes- 
tat  jatcia  aQO  sia  grans  sene  comperae]0<»  Bb  Senyor 
quantes  nuiles  tribulaciona  e  angoxes  nom  owsIfQts 
empero  per  la  tua  pietat  de  tots  huIs  mas  deliiifal  e 
mas  gitat  del  abis  de  la  tenra  ^  es  de  les  angoste»  din* 
fém.  —  Apres  da^o  kon  lo  cavalw  fo  toraat  ea  sea 
seyn  e  en  sa  memoria  el  se  feu  vamr  teta  quana  po- 
bres poch  atrobar  en  la  térra  e  tot  so»  avev  e  tota,  sa 
riquesa  el  dona  per  honor  de  Deu  e  les  perli  de  tet 
se  despupala  e  yolch  viur e  puya  pdbte  per  Dea  a  dea- 
puya  muda  k  sua  vida  el  seu  eslanaent  qoa  baa  mea* 


(i)    (eos) 


(85) 
ter  e  dona  a  conexer  en  ses  hobrea  que  molt  espavan^ 
tat  e  caatígat  yeock  del  altare  segle  de  les  penes  que 
soferets  e  Tistes  avia  e  era  fort  volenteros  e  cobejos 
de  ganyar  le  booananses  qoe  vistes  avia» 


Afi  cúmemen  totes  les  forta  meiUmrés  que  lesmesqmines 

de  mimes  soferen. 


Senyors  hoyats  totea  les  forta  aventures  que  aqoela 
mesquina  de  anima  esdevengneren  entre  aquels  III 
dies  que  esteeh  fora  del  eos.  Sapiats  que  aquela  ani«- 
naa  daquel  cavaler  eon  fo  álgida  del  eos  avie  molt  gran 
pahor  com  se  sentía  mott  erade  e  colpable  e  nos  sa- 
bia ques  fes  ne  hon  sen  anas  e  tornaresen  volentera 
al  eos  qui  la  er  lín  donas  e  no^  sabia  nula  via  ne  nu- 
la carrera  que  tenges  eor  sola  e  desemperade  se  tro- 
bave  sino  tea  solament  de  la  misericordia  de  Deu  que 
altres  obres  en  ella  no  avia  e  demontre  que  ella  axi 
estave  esmarida  e  ploran  e  Jsonegan  e  tremcdant  e  gar- 
dant  los  mals  que  íets  avia  viu  vanir  tan  gran  com- 
paye de  diablea  no  ten  solament  la  casa  hon  lo  mort 
jaya  mas  tots  los  corráis  e  les  places  e  les  taulades 
eren  plenos  deis  e  tenien  larme  tot  ratom  environa- 
de  e  encerclade  e  molt  onriblement  els  la  estridaven  e 
la  manasaven  e  deyan  axi  —  turmentem  aquela  «ani- 
ma e  canten  daquest  nostro  servent  cantar  de  mort 
e  tro  e  menjar  de  foc  amiga  es  descuredat  e  de  tene- 
bres  e  anamiga  de  claredat  e  de  lugor«  —  E  ago  dien 


(84) 
tíranse  ves  ela  e  cuydayenla  sorbir.  E  la  meaquina  de 
anima   qui   390  veya   moU  aDgoxosament  comenta 
aquest  plant  díent  —  ay  caytiva  quem  fare  aquesta 
es  la  compaya  que  en  ton  ostal  aculies^  e  que  tant  ao- 
rayes  e  servies  ara  yeyg  que  per  tostemps  estaras  ab 
els  al  foch  dinfem  ne  tes  noyes  ne  tes  delits  que  so- 
lament  usaves.  ne  lergul  que  ayer  solías  Ibrfc  es  decaut 
e  umiliat  com  no  &s  adulteri  que  leys  ta  bona  muler 
per  tolra  la  sua  a  ton  conpare  c  a^o  yeyen  perqué  fas 
fornicado  que  yages  duna  fembra  en  altre  con  no  ya», 
ara  en  orat  ab  horaens  fols  mésela  barales^  e  discordia 
entre  amicha  e  yays  hon  son  les  tuas  yanitats  hon  son 
los  esturmens^  e  les  riales  fades  e  la  tua  yana  gloria 
hon  es  lo  teu  sobremenjar  e  boura  ab  gran  gloto«- 
nia  hon  es  lo  teu  jugar  e  taficrar  hon  son  los  teusba^ 
bayos  que  tu  menayes  desmesuradamenL  Tot  es  -ara 
pasat  en  catín  tu  penaras  per  tostemps  en  les  penes 
dinfern.  —  E  per  aquestos  coses  la  mosquina  de  ani- 
ma en  tots  aquesta  retreta  e  daltrea  yiu  tots  sos  ana^ 
michs  ajustas  per  ella  aturmentar  estaye  molt  espa*- 
yentade  e  no  sabia  ques  fes.  E  dementre  estaye  axi 
en  aquesta  pahor  yin  yanir  L  ángel  bel  e  ciar  e  res- 
plandent  lo  qual  alegrement  e  ab  bele  cara  la  salude  e 
la  consola  e  ella  conforta  a  gran  merayela  e  la  anima 
comenQa  a  plorar  de  gran  alegria  que  hac  del  e  dix — 
ho  senyor  goyemador  meu  hon  as  tant  stat  dolos  din- 
fem me  tenien  presa  tot  entom  ajudem  e  acompayem 
sit  ye  de  placer.  —  El  donchs  li  respon  en  axi  —  ara 
mapeles  tu  senyor  e  goyernador  com  te  yeus  en  cuyta 
e  en  trebals  90  que  hanc  nul  temps  mentre  al  eos  sta- 


;  (88) 

ves  no  fayst  e  nit  e  jorn  te  aministrave  et  servia  hanc 
nttl  temps  non  agist  en  memoria  mentre  al  eos  esta- 
yes.— Repos  la  anima  e  dixli-^Senyor  mentre  el  eos 
fuy  nul  temps  not  viu  net  conegui  mas  tan  solament 
ara  qne  hoyda  la  tua  veu  tan  dol<;a  e  tan  graciosa  e 
tío  la  tua  fas  e  la  tua  persona  plasent  demantinent 
eon^ui  que  eras  ángel  de  Deu  benigne. — ^Respos  lan- 
gel  e  dixli — per  (o  es  male  cosa  desconexen^a  e  ser- 
Teiy  perdut  axi  com  lo  meu  es  estat  en  tu  que  tos- 
temps  puys  tu  fust  engenrade  encreade  al  ventre  de 
ta  mare  te  tengude  en  la  mia  custodia  hon  que  tu 
anases  jo  anave  ab  tu  que  hanc  de  tu  L  pas  nom  par- 
tí mas  dayesme  pocha  reyerencia  e  honor  que  mon 
coDsd  hanc  no  yolgist  creure  ne  hobeyr  ans  tota  via 
mas  menyspreat —  E  langel  quant  ac  a^o  dit  pres  L 
diable  per  la  ma  daquels  qui  mes  eseam  se  trayen  de- 
la  cant  era  al  eos  e  dix  —  yeus  aquest  ta  mal  afigu- 
giirat  aquest  es  aquel  que  tu  aseyaladament  que  tu 
mes  ereyes  e  la  y<^entat  del  qual  tu  fayas  e  menys- 
preayes  mi  e  fayes  fort  mals  caid>is  enpero  sies  sa«- 
gura  e  no  ages  paor  que  hfms  per  sa  bontat  a  pie«- 
tat  de  tu  e  non  soferas  tans  males  ne  tantos  penes  com 
tu  merexiries*  jatsia  a^o  que  soferiras  moltes  penes  e 
molts  turmens  e  puys  tornaras  al  eos  per  tal  que  tu 
remes  e  esmenes  ta  yida  e  quet  guarts  de  tot  mal  e 
que  fá^es  be  e  per  amor  de^o  posa  be  ton  cor  e  ta 
pensa  en  totes  coses  que  vouras  e  oyras  e  relínles 
be  que  les  pusques  comtar  per  orda  con  sies  tornad- 
de  al  COS.  —  Los  diablos  con  yeren  e  hoiren  aqueles 
coses  que  lengel  li  contave  que  encare  tomaría  al 


(86) 
C08  e  faria  penitencia  e  que  layiai  perduda  la  ale* 

gria  qui  era  entre  tristor  e  cridayen  altament  ab  graa 
confusio  e  maleyen  noatro  Senyor  cara  els  aTÍen  fe  e 
eaperanae  que  aquela  anima  fos  lur  e  yeyan  que  pus 
al  coa  tornaye  que  perduda  la  ayien  per  tostemps  e 
axi  clamayense  de  Deu  quels  faya  sobres  e  tort  e  re^ 
treienli  que  el  no  era  detrurer  e  uqo  deyen  els  per  90 
ccoi  el  alongaye  tetüps  e  yida  e  espay  de  íet  peni-» 
teneia  a  la  anima  pus  que  en  cam  ayia  a  tomar  al  coa 
es  que  si  Deus  no  agües  mudado  la  sentencia  que  la 
anima  al  eos  tornas  que  peragera  que  tort  lo  faes  cor 
els  ayien  posesio  e  prescripcio  mas  ho  sabe  en  ma^ 
ñera  de  les  parts.  Apres  aqüestes  coses  dix  langel  a 
la  anima  —  pensem  de  seguir.  —  Apres  la  anima  rea- 
pos  —  Senyor  si  aquesta  diablea  me  yan  derrera  peiH 
dreme  e  portarmen  an  en  infern.  —  E  reaposli  laqgel 
e  dixli  —  no  ages  por  que  pus  forts  som  e  mes  qué 
ds  car  Deus  es  ab  noa.  -^  Aquela  hora  la  anima  ana-^ 
sen  darera  langel  eom  pos  prop  podia  del  car  nos  sen* 
tía  be  asegurado.  Axi  eom  anayen  perlor  cami  la  ani- 
ma no  ayia  altre  lugor  ne  claredat  sino  de  la  resplan^ 
dor  del  ángel  e  axi  yengueren  soptosament  en  L*  ynl 
Mcura  e  taiebrosa  e  eapayentable  la  qual  era  moh 
pregón  e  plena  de  carbons  molt  ardents.  E  aquí  so** 
bre  aquela  yal  estabe  L«  cobertera  de  íere  la  qual  avia 
VI  col^s  de  gros  e  damples  mes  de  I.  miler  e  a  totea 
parts  era  pus  cremant  e  pus  ardent  que  la  aua  calor 
sobraye  la  calor  deis  carbóns  e  pudia  molt  malvado* 
ment.  E  aqui  sobre  aquela  cobertora  queyen  moltea 
de  animes  mesquines  de  quis  fregien  totes  en  sofra  ea 


(  87  ) 
cremaven  axi  eom  fa  lo  pex  en  la  paela  e  apres  que 
eran  fregides  totes  se  fonien  en  regalament  et  axi  se 
eslcNDgayen  de  la  eobertora  e  queían  ab  gran  crdiant 
jas  pregón  sobréis  carbons  flamejans.  E  cant  la  anima 
yin  aqüestes  penes  e  dolos  hac  molt  gran  por  e  dolor 
e  traehse  L  poch  arera  e  dix  al  ángel  —  preete  sen-* 
yor  qnem  dignes  qne  avien  f^  aqüestes  animes  mes* 
quines  aqüestes  penes  soferen.  —  Respes  langel  —  tal 
merex^i  los  bomisides  que  aucien  e  traexen  lus  pa* 
res  crestians  e  encara  tots  cants  los  ho  consenten 
ne  los  ajuden  e  tu  matex  en  a3rtal  matexa  pena 
est  i¡Q  sabs  tu  be  cor  daytal  obre  as  usat  mas  fe 
tu  gracias  a  Deo  qsi  per  sa  gran  pietat  ten  vol^ 
ra  deliurar  e  gard^ten  be  con  seras  tomado  al  eos 
que  no  fa^es  ne  dignes  per  aqüestes  penes  sofiresne 
ma|06.  —  Despuys  dix  kngel  a  la  anima  -^  anem  meé 
avant  que  longe  carrera  avem  a  seguir.  —  E  axi  eom 
els  anaron  atrobaren  I.«  muntaya  molt  alte  e  gran  e 
á»  gran  paor  car  aqui  avia  moh  estraya  carrera  e  ma* 
le  de  1.^  part  e  de  la  altra  part  avia  I.*  yal  pregón 
don  axia  molt  salvatje  pudor  e  de  la  altra  part  avia 
molt  gran  multitut  de  neu  e  gran  gelade  ab  gran 
retít  plnyg  qui  segaye  com  areor.  E  tota  la  muntaye 
era  aytal  de  la  I.*  part  com  de  laltra.  La  carrera  era 
plena  de  diablea  qui  eataven  aperalats  de  animes 
aturmentar  los  quals  tenien  forques  e  ganxos  de  fere 
molt  aguts  e  altres  aperelamens  ab  que  los  enpeyien 
al  focb  apres  gitavenles  del  foch  e  gitavenlos  en  la 
neu  glasade  e  axi  lesmesquines  de  animes  van  de 
mal  en  piyor  e  de  pena  en  pena  e  de  turment  en  tun* 


(88) 
menL  E  aquela  hora  matexa  dix  la  anima  al  ángel  — 
ay  seoyor  e  que  sera  de  mi  com  pore  estorcre  da- 
quest  peril  que  si  mal  ha  L'  part  piyor  del  altre. 
—  Resposli  langel  —  not  temes  pensem  de  seguir.  — 
Exiren  L  poch  hayant  e  comensaren  avalar  L*  val 
molt  pregón  e  tenebrosa  mas  fos  hom  Youre  ne  podia 
tant  avia  desmesuráis  fos  e  avia  gran  brogit  dins  e  de- 
sús aquela  val  la  térra  tremolave  per  rao  de  L  gran 
foch  qui  aqui  curia  del  qual  axi  gran  fum  e  gran  pu- 
dor e  aqui  avia  molt  grans  veus  e  grans  udalamens  e 

grans  crits  quey  menaven  grans  dolos  e  a^o  eren  ani- 
mes qui  dins  staven  enpresonades  e  soferien  moltes 

cruels  e  aspres  penes  e  L'  taula  estave  posado  en  locb 
de  pont  de  la  L«  riba  de  la  val  entro  en  laltre  la  qual 
avia  de  loch  M.  pases  e  L  palm  danple  per  la  qual 
taula  nagu  pasar  no  podia  que  en  la  val  no  caygues 
si  donchs  no  era  stat  de  fort  pura  e  neta  vida.  E  la 
anima  esguardant  e  meravelant  daquela  cosa  vae  aqui 
pasat  de  animes  mes  que  no  a  al  cami  de  sent  Jacme 
romeus  ho  en  L"  gran  formiguer  formigues  e  totes 
quantes  hi  vanien  queien  daval  soptosament  si  que  en 
menys  de  L'  ave  Maria  a  dir  be  M.  miles  de  animes 
foren  caygudes  dintre  sens  nul  retiniment  E  apres  vas 
vanir  I.'^  palagri  vel  e  feble  e  molt  mal  enescat  ab  los 
peus  tots  crivalats  ab  sola  L«  esclavina  vela  pelosa  ab 
I.  ram  de  palma  en  la  ma  en  ques  sostenie  a  gran  do- 
lor renqucjant  e  molt  ardidament  e  alegra  el  comen* 
sa  a  mnntar  sobre  la  dita  val  en  poca  dora  el  fo  pasat 
molt  seguramente  E  cant  la  anima  vae  aquel  pont  ten 
forts  e  ten  perilos  dix  al  ángel  —  ay  mesqui  jo  pecca- 


(89) 
dor  oom  estorcre  daquest  pont  tan  estran  e  ten  flach 
que  no  caie  lajus  ab  los  altres.  —  Respos  langel  — 
no  ages  por  que  daquesta  pena  deliurat  seras  que  non 
auras  mal.  — *E  tentost  presla  per  la  ma  e  pásala  molt 
segurament.  E  con  la  anima  fo  estortra  del  peril  díx 
al  ángel  —  prechte   senyor  quem  digues  daquestes 
animes  qui  han  ten  dura  pena.  —  Respos  langel  — 
aquest  loch  ten  pregón  e  ten  escur  es  donat  ais  er- 
gulosos  qui  yiuen  desordonadament  e  supertiosa  axí 
com  los  diables  comensaven  en  Peradis  perqué  cay- 
geren  per  aytal  pregón  en  abis  com  tu  veus  e  quantes 
lur  vía  teñen  ne  tardón  irán  ab  els  ensemps  e  encara 
tots  los  jugadors  e  los  ladres  e  los  robados  qui  en- 
gañen e  roben  e  fan  perdent  90  de  lus  pares  cristiana. 
— Apres  dix  langel  —  e  segexme  que  encare  no  as  res 
vist  que  majos  coses  que  aqüestes  as  encare  a  youre. 
—  £  aquela  ora  anaren  I.  poch  mes  avjint  per  l.^  car- 
rera al  e  negrosa  ab  gran  fangar  molt  negre  e  vér- 
menos tot  píen  de  serpens  e  de  calapets  e  pedia  molt 
astrayament  e  aqui  no  avia  sino  escuredat  perquen 
caminaye  hom  a  gran  dolor  e  aviay  hom  anat  debá- 
teos de  trebal  en  trebal.  E  axi  com  anaven  per  aque- 
la carrera  la  anima  no  vaya  hon  anave  ne  hon  sos 
peus  posave  sino  aytant  con  avia  resplandor  e  clare- 
dat  del  ángel.  E  con  daquest  mal  se  foren  axits  la  ani- 
ma romas  anima  trompado  e  aviado  del  trebal  que  pa- 
sat  avia  e  están  axi  reguardant  enant  viu  vanir  udo- 
lant  e  cisclant  e  batent  e  balant  I.»  bestia  molt  hori- 
ble  e  desfigurado  sens  nula  comperacio  que  no  es  nul 

hom  quin  pegues  escriure  ¡ne  recontar  de  bocha  sa 
TOMO  xin.  7 


(90)     . 
fayso  mtis  al  mils  que  mon  seny  abaistara  leus  a  fay- 
so  fere  cor  ela  faya  inajor  comu  que  la  major  muu* 
taye  que  hanc  hom  ves  e  era  tota  picada  e  royosa  -e 
claposa  e  velosa  e  corienli  les  plages  totes  sanch  e 
pudrit  e  venia  tocaut  e  gayolant  com  fa  truga  ab  sos 
porcels  mólt  sutza  cosa  ab  sa  bocha  uberta  ten  gran 
que  M.  cávales  tots  enserops  aperelats  nratraren  en  I. 
colp  e  avia  les  IIII  dens  primores  pus  agudos  que  na* 
guna  agula  e  pus  largos  que  L^  lance  dun  cavaler  e 
en  cade  dent  tenia  L'  anima  enastado  los  uls  avia 
molts  grosos  e  desmesurats  vormela  e  terbols  e  axer 
polats  tots  corens  de  lagaya  e  la  sua  esgardadura  tan 
lera  e  espaventable  que  glay  metia  a  hom  al  ven* 
tro  e  flama  de  foch  haxia  per  la  bocha  quis  depertia 
en  UL^  parts  covenia  entrar  les  mesquines  dañimes 
qui  aqui  entraven  reculantles  en  son  ventre.  La  lana 
daquela  bestia  era  molt  pudent  o  corumpable  e  gla- 
tiali  lo  ventre  a  totes  parts  e  de  les  dolos  e  engoxes 
que  les  carnes  suas  pasaven.  E  com  la  anima  vae 
aquesta  bestia  ten  sutza  quis  acostave  a  ela  fo  for  es- 
maride e  plorant  feuse  envés  langel  e  dixli  — -ay  sen- 
yor  per  amor  de  Deu  aqueste  encombre.  —  Bespos 
langel — nol  podem  fugir  no  esquivar  queper  ola  avem 
a  pasar,  —  E  axi  langel  pros  lanima  per  la  ma  e  me- 
nala  denant  la  bocha  de  la  bestia  e  aquí  langel  desen- 
perale  e  lexala  sola  e  encontinent  tots  los  diablos 
dinfern  qui  aqui  eran  environarenla  e  la  encloyeren 
tot  entorn  golosament  sorbí  renla  axi  com  a  cans  ra- 
biosos tenpestavenla  en  jugaven  a  la  pilota.  Com  sen 
ibren  be  sadolats  e  batalats  molt  vílment  rosegant  ab 


(91  ) 
ganxos  gitarenla  al  ventre  de  la  malvado  bestia.  Les 
penes  que  aqui  soferi  no  les  poria  hom  comptar  ne 
asumar  empero  en  la  vida  que  apres  feu  con  fo  tor- 
nado al  cos'pogeren  conexer  aquels  que  vist  lavien  ne 
contengut  que.moltes  penes  e  turmens  soferets  avia 
despuys  que  del  eos  axíe  que  sesmane  e  coregi  sa  vi-, 
de  e  son  estament  especialment  en  lo  ventre  de  la  mal- 
vade  bestia  soferi. molta  pudor  e  molta  calentura  e  al- 
tres  turmens  diverses  mes  que  bocha  dom  no  poria 
comptar  ne  pesar.  E  axi  com  ela  jeya  al  ventre  de  la 
bestia  plorant  sos  mas  e  recomptant  e  jamegant  ses 
colpes  a  cap  de  L  temps  que  a^o  acb  durat  elas  tro- 
ba  per  la  misericordia  de  Deu  foré  del  ventre  de  la 
bestia  ab  gran  alegría  mas  banc  saber  ne  conexer  no 
poch  len  qual  manera  ne  axi  com  ela  lase  se  jaya  a  I. 
depart  tota  trencade  e  quascade  ela  obrí  sos  uls  e  de- 
nant  si  I.  poch  ela  vae  langel  qui  la  solia  guiar  e  la 
anima  desenperade  alta  veu  cridant  dix  —  ayme  es- 
peranse  e  ma  vida  e  ma  claredat  con  mas  desempera- 
de  hon  as  tant  estat  Grans  gracies  ret  a  nostro  Sen- 
yor  Deus  de  tant  de  be  que  ma  fet  e  de  tanta  de  gra- 
cia com  tu  mas  tomat  dant  per  guiador  governador  e 
defenedor  que  ten  desconsdade  me  avies  lexade. — 
£  langel  resposli  cortesament  e  dixli — fila  e  amiga  axo 
jo  to  avia  ja  dit  que  major  es  la  misericordia  de  Deu 
que  les  tues  malvestats  mas  tu  ne  nagu  nos  fiy  en  aso 
car  molts  e  meites  sen  troben  enganats  car  jatsia  a^o 
quel  sia  misericordios  axi  matex  es  dreturer  no  pot 
mantir  perqué  en  la  fi  del  jutjament  dará  a  cascu  se- 
gons  que  aura  merit  ne  servif  e  per  amor  da^o  con- 


(92) 
'selte  e  amoneste  que-quant  sera  volentat  de  Deu  que 
^u  seras  tornade  al  eos  no  faees  obres  vilanes  ne  des- 
eonexens  per  que  perdes  la  gran  goya  de  Peradis  ne 
ages  a  tornar  en  aqüestes  ne  en  altres  pus  cruels  pe- 
nes. Leva  daqui  e  anem  avant  que  altres  turmens  tro- 
barem  ades  davant  nos. —  E  ladonehs  la  anima  Tolch 
avant  anar  e  no  poch  seguir  langel  tant  era  cansade  e 
trebalade  e  dix  al  ángel  —  ha  senyor  no  pusch  mes 
avant  anar.  —  E  ladonehs  langel  tooale  e  donali  for- 
-9a  e  poder  que  pegues  anar  e  eant  agüeren  molt  anat 
vaeren  I.  estany  gran  daygua  podrida  e  sutza  pudent 
la  qual  se  trebalave  molt  regament  e  faya  tais  hondos 
B  tais  tempestats  que  senhlave  quel  cel  sen  deguesen 
muntar  e  aquel  mal  estany  en  loch  de  pex  era  pie  de 
males  besties  qui  cridaven  gola  badade  qui  esperaven 
Íes  mesqutnes  danimes  que  les  tengesen  e  les  ma- 
nasen e  les  devorasen  e  de  gran  malesa  e  iniquitat  gi- 
taven  foch  ten  legament  per  la  bocha  que  laygue  del 
astany  feyen  bolir  pus  que  altre  foch  noy  pogeren  fer. 
E  sobre  aquel  estany  avia  I.  pont  qui  tenia  be  de  lonch 
de  C<X.  M.«  pases  e  mes  e  no  era  pus  ampie  que  la  pal- 
ma de  la  ma.  Aquesta  era  la  pus  greu  e  mesquina  pe- 
na que  les  altres  que  lexades  avien  aquest  clau  (1)  era 
tot  menut  clavat  de  claus  molt  aguts  les  puntes  amunt 
longues  e  axi  era  de  gran  peril  de  pasar  per  rao  de  la 
estretura  e  deis  claus  e  encara  per  rao  de  les  besties 
qui  lajus  estaven.  E  sobre  aquel  pont  lanima  vae  pa- 


(1)  (pom) 


(  93  ) 
sar  I.  hom  plorant  e  descah  regen  caregat  e  jatsia  ayo 
qae  les  soles  del  peus  fosen  foradades  e  menjades  deis 
elaus  mes  amave  teñir  aquel  cami  que  no  caure  en  la- 
bocha  de  les  besties.  E  con  la  anima  vae  que  per  lo- 
pont  avia  a  pasar  ab  gran  paor  tr^nolant  dix  al  an- 
gd  — ^ay  lo  meu  senyor  saber  yolria  per  quals  anime» 
aqüestes  penes  son  aperelades. — Respos  lángel  edix-* 
li  —  aqüestes  penes  son  aperelades  a  aquels  quí  fan 
forga  ne  engan  ne  tort  en  neguna  manera  a  lus  pares 
crestians  ne  a  altres  gens  e  tu  be  saps  que  aqüestes 
penes  mereys  com  yolentes  abrasaves»  avaricia  e  no 
guardaves  en  qual  manera  per  tal  qm  la  ufana  da-- 
quest  segle  que  comensade^  avies  pogueses  mantinir 
mas  per  la  pietat  de  Deus  ara  seras  deliurade  daques- 
ta  pena  enpero  covente  a  pasa  per  lo  pont  tota  so- 
la sens  mi  e  que  pas  ab  tu  I.  bou  mal  e  brau  que  tu 
saps  que  enblest  a  L  teu  conpare.  —  Re^os  lanima 
—  ver  es  mas  sil  li  anblr  puys  lo  li  retí.  —  Dix  lan- 
gel — ^ne  grat  ne  grasia&per  qo  lali  retist  com  amagar 
nol  pogist  ne  tolre  mas  molt  te  pesa  e  axi  Deus  gar<* 
da  la  volentat  enpero  non  soferas  tante  de  pena  con 
feres  si  ab  tu  fos  romas. — E  lavos  aperechlr  lo  bou 
mal  e  brau  e  langel  aderga  la  anima  ab  lo  bou  en-r 
semps  meslos  en  lo  pont  e  ades  balencejave  la  L  de 
9a  laltre  de  la  per  caure  per  la  malea  del  pont  e  del 
cor  e  mal  son  grat  anant  vengeren  al  mig  lodi^  del  pont 
e  aqui  encontrarense  ab^loranqualos  qui  portave  lo 
fex  del  forment  e  acostas^a  la  anima  dixli  pregant  qu» 
la  lexas  pasar  e  laltra  respos  —  lexa  tu  mi  pasar  quí 
son  primera  e  aqui  ab  gran  engoxa  son  tro  aci  ven-:- 


'  {U) 
gut.  —  Dem  entre  que  axi  estayen  ab  gran  paor  de  caer 
lajas  eh  escusayen  és  penedien  deis  mals  que  fets  ayies 
per  les  quals  eran  dignes  daqueles  penes  e  de  majo» 
gran  pietat  era  qnils  yeia  neis  hoya  tais  gemegamens 
que  paria  quel  cor  los  degues  trenear  e  sanch  yiya 
quils  axia  deis  peus  e  no  podien  ayant  anar  ne  enrera 
tomare.  E  ladonchs  aprech  langel  a  la  anima — beD 
sies  yenguda  fila.  Daqui  ayant  no  ages  cura  del  boB 
car  d.eliurada  est  e  la  colpa  es  asmanade*  —  E  layes 
)a  anima  mostra  los  peus  al  ángel  com  los  ayia  na- 
frats  que  no  podia  anar.  Respes  langel  e  dixli  —  re- 
membrarte dauria  com  les  ayies  longes  e  delitoses  per 
correr  duna  yanitat  en  altre.  Sapiesne  que.  si  no  fos 
per  pietat  de  Deu  en  greus  penes  series  tunnentade» 

—  E  ladonchs  langel  tócala  e  dixli  —  pensen  daña  e 
seguexme  que  I.  turmentador  molt  fort  negre  e  cruel 
nos  esta  esperant  —  lo  turm^tit  del  qual  nos  podien 
fugir  per  neguna  manera.  E  axi  con  els  anayen  per  uns 
lochs  salyatjes  he  aspres  e  tota  yia  escurs  e  preslos  en 
la  carrera  L^  cosa  nberta  la  qual  era  axi  gran  com  L* 
gran  muntaya  seria  e  era  redona  e  flamejaye  axi  com 
a  foch  ardent  la  flama  qui  de  la  axia  per  M.  pases  ros* 
tia  totes  les  animes  que  trobaye  entorn  si.  E  ia  anima 
quant  yae  afo  dix  al  ángel  e  axi  matexa  —  ay  mesqoi- 
na  quem  fare  que  jans  acostam  a  les  portes  de  la  mort» 

—  Respos  langel  e  dixli  —  daquesta  flama  qui  hix 
fora  daquesta  cosa  no  ageiá  por  mas  dintre  sapies  quet 
couyendra  entrar  hon  auras  molt  majos  p^ies.  —  E 
ladonchs  lanima  yae  estar  molts  turmentados  denant 

• 

la  porta  daquela  cosa  en  senblanse  de  camises  qut  te- 


(  95  )  - 
nien  déstrals  e  coltels  per  espesexar  e  per  espaventar 
les  animes  qui  estaven  en  aquela  flama  qui  denant  les 
parts  daquela  cosa  estayen.  E  cant  les  animes  avien 
escorxades  gitayenles  dins  en  aquela  cosa  ardent  e 
aqui  soferien  moltes  penes  per  les  glotonías  e  luxir-  5 
ríes  que  fetes  avien.  E  ladoncbs  dix  la  anima  al  angd 
quant  va6  que  aqueste  pena  era  major  que  les  altres 
que  vistes  e  sofertes  avia  —  prechte  e  clamte  merce 
quem  deliurea  daquest  mal  loch  e  mitme  en  altres  pe- 
nes. —  E  langel  resposli  e  dixli  —  pots  escapar  per  ^^ 
naguna  manera  que  en  aquela  cosa  tu  no  entres  cor 
cans  rabiosos  te  van  esperan  en  aquel  lognar. — Eab  ay- 
tant  desenpera  lanima  e  cant  los  diaMes  veren  que 
langel  avia  lexade  la  anima  en  lur  poder  vanla  rebre 
e  ab  aqueles  aperelamen»  que  turmentaven  les  altres  ^? 
vanla  talar  tota  e  la  picaren  majus  vet  com  quin  quer 
fer  janet  e  moroerol.  E  con  fo  talade  e  espeseyade  gi* 
tárenla  en  aquela  cosa  ardent.  E  quantes  penes  qoe 
aqui  pasa  no  es  nul  hom  qui  esmarles  poges  ne  comp* 
tar.  E  sapiats  que  aquels  menbres  ab  que  peccat  avia^ 
aquels  especialment  e  aseyalade  eren  pus^  formenttur- 
mentatse  majorment  en  aquels  lo<^s  qui  son  vei-goyo- 
sos  de  dir.  E  .con  la  mesquina  de  anima  fo  regen  tur- 
mentade  e  cuyta  segons  que  merit  avie  nos  sabe  con 
ne  con  no  sen  fo  axide  e  trobase  fora  del  mal  loch  ca- 
pero la  lasa  estave  en  tenebres  entro  quel  ángel  ti  ape- 
rech.  Con  ella  lo  viu  dixli  —  ay  senyor  hon  es  aquela 
medeya  e  misericordia  de  Deu  que  tum  prometieS' 
que  jo  mesquina  tans  mals  turmens  e  pasats.  —  Res- 
pos  langel  —  ho  mesquine  tantea  ne  van  a  perdicio . 


per  sospita  daquexa  peraule  misericordiosa  que  no  la 
entren  axi  com  es  dita  car  Deus  ha  misericordia  ais 
penidens  faent  penitencia  e  per  fer  misericordia  nos 
lexa  de  fer  justicia  e  segons  ques  diu  es  ver  justicia 
dona  a  cascu  so  que  merex  que  no  fa  tort  a  negu  e  se^ 
goDs  la  sua  misericordia  perdona  molts  peccats  e  molo- 
tes Golpes  especialment  aquels  quis  convertexen  e  faa 
esmena  e  satisfacio  e  con  a  vegades  en  lur  vida  no 
hac  complide  la  penitencia  que  manado  los  es, — E  deye 
que  eren  dignes  en  alo  a  complirenaytals  con  aquests» 
Apres  la  anima  demana  al  ángel  —  ay  seoyor  aquels 
.  qui  son  justs  e  an  yiscut  en  bona  vida  sens  peeeat  per 
que  los  amene  hom  a  youre  aquests  turmens  qui  son 
donats  ais  peccadors.  —  Róspos  langel  —  per  90  que 
facen  laos  e  grades  a  nostro  Senyor  e  ajen  major  com- 
pliment  de  alegría  com  daquests  mals  son  estorts  e 
ven  en  ten  gran  gloria  repos  car  com  hom  veu  la  e 
atreci  los  malvats  veen  la  b^ienanse  deis  bons  per  90 
que  mariment  e  tristor  los  cresque  e  les  penes  los  do- 
ble que  Deus  per  la  sua  bondat  los  avia  aperelat  e  per 
lur  folia  lauran  perdut  e  vul  que  sapiats  quel  cápela 
a  qui  tu  vist  pasar  lo  pont  ten  espertament  e  ten  se- 
gura era  molt  bo  e  perfet  de  dit  e  de  hobra  e  de  fe 
en  Deu  a  si  matex  e  a  son  proisme  per  que  ara  li  esta 
aperelat  lo  complit  gardo  e  per  90  vol  Deus  que  pas 
per  aqüestes  e  que  aje  alegría  major  per  90  com  avia 
esquiváts  pecats  e  no  temia  de  soferir  aqüestes  penoA» 
—  E  pres  da90  di]^  langel  a  la  anima  —  pensem  da- 
ñar que  encare  no  as  vist  tots  los  mals  que  as  a  veure 
hon  com  vists  los  auras  major  be  e  major  vide  te  sera 


(97)  ^ 
ear  per  aqaesta  rao  tut  sabras  mils  servir  Dea  e  sa 
YolentaL  —  E  ladoncfas  dix  lanima  —  pensem  dañar 
a  la  pena  per  tal  que  tost  sia  a  la  gloria.  —  E  axi  con 
ana  ven  veren  denantsi  una  bestia  molt  e  negre  la  qual 
era  molt  de  senblant  a  les  altres  que  ja  avien  vistes. 
E  era  feta  en  esta  manera  dos  peus  avia  molt  grans 
e  dues  ales  al  col  molt  largues  e  agudos  e  per  la 
boque  axienli  flames  de  foch.  Aquesta  bestia  estave 
posado  sobre  I.^  basa  molt  gran  la  qual  era  gelade  e 
aqui  estant  ela  serbia  e  menjave  totes  quantes  animes 
aver  podia  e  puys  que  menjades  les  avia  e  dins  son 
Tentregas  e  moltes  penes  e  dolos  soferides  avien  gita- 
veles  per  la  part  de  fora  per  dejus  puys  queia  en  la 
ba^a  qui  era  gelade  e  axia  de  gran  calentura  anaven 
en  gran  fedrura  per  aver  major  turmens  totes  aqueles 
animes  maluyrades  qui  en  aquela  ba^a  queian  encon- 
tínent  seren  enpreiades  la  qual  cosa  es  molt  merave- 
losa  e  espaventable  doyr  e  cant  devien  pertir  gitaven 
tais  crists  e  tais  brams  de  les  dolos  e  de  les  angoxes 
que  soferien  que  a^o  era  gran  mariment  doyr  cor  ay- 
tanbe  senprenien  los  homens  com  les  fembres.  —  E 
axi  perien  ten  solament  per  los  locbs  ordonat  per  na-- 
tura  de  les  fembres  mas  tots  quans  menbres  avien  en 
lo  eos  axi  ^  com  per  les  boques  e  peí  ñas  els  uls  e 
mans  e  peus  e  per  molts  altres  locbs.  Per  les  boques 
parien  per  90  com  moltes  glotonias  naviá  menjades  e 
moltes  vilanos  e  sutzes  peraules  navia  axides  per  lo 
ñas  per  molts  delits  quen  avia  auts  en  hodorar  e  en ' 
sentir  de  especies  de  mosquet  e  de  flos  que  avien  usat 
desordonadament  per  los  uls  per  moltes  falsos  ulades 


(98) 
gaionies  en  senblant  que  fet  avien  e  Tistes  aítres  co- 
se» que  veura  no  degueren  per  les  mans  per  malte 
palpas  e  toces  en  ires  e  abrasas  et  homisides  e  roba- 
rles e  altres  coses  qui  no  eren  bones  hobres  ne  corte- 
ses per  los  peus  a  que  ayien  coregut  a  balar  e  a  bixu- 
ries  e  a  altres  males  obres  boa  los  peus  portarien  kom^ 
saven  per  los  altres  locbS'  per  cascu  podens  entendre 
per  moltes  horens  e  leges  e  moltes  doleos  e  pies  car^ 
nals  que  ayen  auts  recobrant  molts  ñbles  amargos  so 
es  a  saber  de  aqueles  coses  que  parlen  que  nous  cuy- 
dats  so  es  que  infans  perisen  que  ansho  fajan  calapeta 
e  serpens  e  escurpins  e  vibres  e  allres  males  cuques 
e  afaram  molt  cruels  e  envirinats  e  ab  mals  vechs  e  en- 
gleslos  quals  sobre  al  que  lo  vrapterien  de  fora  se  re- 
torcienegiraveneflblaven  lo  eos  don  exien  axi  com  fan 
los  cranchscom  hom  los  toque.  Encare  mes  en  los  eoses 
avia  aguions  e  ab  ganxos  enforcats  axi  com  a  bam  de 
pascar  que  nols  lexaven  de  tot  en  tot  nexer  per  tal 
que  puys  se  concolgasen  e  abastasen  e  scisclasen  e 
meniavenlos  e  royen  totes  les  polpes  entro  sus  en 
los  osos.  Los  crits  e  los  plants  que  els  fayen  entro  sus 
al  cel  pujaven  hon  sapiats  que  ten  gran  era  lo  tabus- 
tol  el  brogit  e  les  veus  els  udolamens  de  les  animes 
cativos  que  sí  sol  los  diables  aguesen  deis  tanta  de 
pieta  com  faria  de  coma  I.  gra  de  mostale  se  seria 
a  els  molt  mas  no  digats  que  pietat  naguesen  que  ans 
los  en  orexia  alegría  goig  e  gran  pler.  E  con  la  ani- 
ma va  tantes  angoxes  e  tríbulacioqs  tot  porugament 
dix  al  ángel  —  prechte  senyor  quem  dignes  per  qual 
rao  soferen  aqüestes  animes  ten  desmesurados  penes. 


(99) 
—  Respos  langel  e  dixli  —  tais  penes  merexen  los 
falses  crestíans  axi  com  fan  los  mals  frares  e  les  ma- 
les dones  e  altres  persos  malvades  seglas  en  qualque 
condicio  que  sien  qui  an  de  fora  peraules  moxes  e 
planes  e  son  axi  com  a  grava  en  lo  cor  en  les  lengues 
en  les  obres  axi  com  a  lops  rabats  qui  degolen  e  roben 
les  altres  bones  e  religiosos  persones  de  sancta  vida 
e  neta  e  pura  consiencia  e  les  difamen  e  los  talen  lus 
bons  noms  sens  dret  e  sens  rao  que  non  aurien  e  tu 
saps  que  en  aquest  peccat  de  infamia  as  peccat  e  per 
90  soferas  estes  penes. — ^Ladonchs  langel  soptosament 
despera  la  anima  e  los  malvats  prenguerenla  tantost 
e  donáronla  a  la  bestia  a  menjar  e  surbila  tantost  eur 
tegre  en  I.  colp  estant  al  ventre  cregats  que  pasa 
moltes  penes'  qui  serien  longues  de  contar.  E  con 
aqni  ac  estat  h  gran  temps  la  bestia  gitala  en  la  ba- 
sa qui  era  gelade  e  pudent  Estant  sobre  aquel  glas 
langel  li  aperech  e  dixli  —  leva  filia  mia  que  de 
questa  pena  deliurada  seras  de  huy  mes.  —  E  ga*- 
rila  e  señale  de  les  plages  que  avia  e  dixli  —  pen- 
sem  de  seguir.  —  E  aytantost  meserense  al  cami  per 
pus  mals  los  que  pasats  navien  e  la  darera  molt  escu- 
ra la  qual  tota  via  anave  devalant  e  era  la  carrera  tan 
costa  aval  que  tota  via  avien  a  correr  que  teñir  nos 
podien.  E  axi  com  els  sen  anaven  abana  de  molt  que 
a  Paradis  fosen  els  veren  L»  gran  ciutat  molt  alte  e 
ben  murado  e  sobre  los  mura  qui  eran  ben  alts  els 
veren  gran  multitut  de  gens  90  es  a  saber  homens  fen<- 
bres  tots  vius  e  aqui  batíais  molt  gran  vent  pluig  e 
desmesuradament  lo  qual  fpr^adament  avien  a  soferir» 


(fOO) 
E  part  tot  af  o  soferien  gran  fam  e  set  empero  aveí^ 
lum  e  claredat  e  do  avien  altre  turment  ne  pudor.  B 
en  apres  lanima  demane  a  langel  qui  eren  aquels  qai 
estaven  en  aquel  rapos  e  benenanse  segons  los  ahres 
marimens  que  vists  e  pensats  avien.  Respes  langel  — 
gens  foren  qui  no  foren  ten  perfetes  com  degeren  e» 
au  que  no  foren  gens  sinples  que  asats  se  gardarea 
de  mal  a  fer  e  a  dir  mas  no  feren  tant  be  com  dege- 
ren le  pogeren  ais  pobres  de  Deu  ajudar  e  nou  partí- 
ren  ab  nostro  Senyor  90  que  comenat  los  avia  na 
agüeren  compacio  ne  pietat  de  lus  amichs  ne  de  lus 
proismes  al  quals  veien  pesar  moltes  necesitats  en  les 
quals  pogeren  aver  ajudat  sens  lur  dan.  E  a^o  han 
per  penitencia  per  90  com  ais  amichs  de  Deu  avant 
fretura  no  ageren  pietat  e  axi  com  los  pobres  eren 
nuus  e  avien  fret  et  fam  e  tot  e  alfares  mals  axi  soferen 
els  aquests  trebals  matexes  per  digna  justicia  algún 
temps  mas  no  perdurablament  ans  los  esta  apres  da90 
la  gloria  de  Deu  aperalade.  —  Apres  a9o  langel  e  la** 
nima  anaren  avant.  Axi  com  anaven  els  veren  I.*  por^ 
ta  gran  e  alte  e  bele  la  qual  tentost  denant  els  se  obri 
per  els  a  rebre  I.  bel  verjer  plentat  de  molts  arbres 
freturosos  ben  odelens  e  saborosos  e  altres  galerdies 
e  delits  tantes  que  contar  ne  dir  nos  porian.  E  lo  loch 
aquel  era  molt  ciar  e  resplandent  e  tot  aquel  jardi  e 
verjer  era  pié  de  gran  multitud  de  animes  qui  guar- 
daven  ves  Deu  altament  els  cridaven  e  salegraven  en 
nostro  Senyor  Deus  en  diverses  maneres.  E  al  mig 
loch  daquel  verjer  qui  era  molt  reyal  avia  I.^  molt  be> 
He  font  dayge  saborosa  e  quant  lanima  víu  890  dix 


( ioi ) 

iib  gran  alegría  —  lo  nom  de  -Deu  sia  beneyt  com  per 
la  sua  gran  misericordia  ma  deliurades  de  les  penes 
<le  la  mort  e  a  ma  duyta  en  aquest  loch  de  ten  gran 
repos  e  ten  glories.  Ara  veig  e  enten  que  es  veritat 
paria  so  que  recompta  la  santa  escriptura  que  uls 
mortals  ne  porien  veure  ne  bocha  constar  ne  horeles 
lioir  ne  escoltar  ne  hom  pensar  la  benuyransa  que 
Deus  te  aperelade  al  seus  amicha  e  a  sos  servidos 
s¿  donchs  per  lur  hicnorancia  nou  poden  ho...  lar. — 
£nqaare  dix  lanima  al  ángel  —  prechte  senyor  quem 
diges  de  quals  animes  es  aquest  —  Respes  langel  e 
dixli  —  aqüestes  persones  foren  molt  bones  e  quis 
gardaren  de  mal  mas  enpero  no  foren  de  tot  perfets 
ne  acabats  de  totes  bontats  que  algún  defalíment  hi 
havia  e  per  amar  da^o  no  poden  esser  ajustades  a  la 
eompaya  deis  sants  qui  son  en  gloria  mas  estar  san 
aquí  entro  venge  lur  temps.  Aquela  font  es  apelado 
font  de  vida  e  a  qui  daquela  font  boura  per  tostemps 
set  no  aura.  —  Apres  lanima  sen  ana  per  lo  jardi  e 
entre  aqueles  compayes  ela  viu  alcuns  de  sos  cone-^ 
xeñ8  entre  els  el  viu  dos  reys  los  quals  ben  conexia 
car  fo  lur  privat  deus.  E  dix  lanima  al  ángel  —  e  com 
ses  esdevengut  a^o  que  veyg  que  aquesta  dos  reys  que 
aci  son  feren  en  lur  vida  de  grans  gracias  e  ena- 
michs  mortals  íoren  tostemps.  —  E  encara  demana 
lanima  de  lur  vida  al  ángel.  E  resposli  langel  e  díxli 
—  tu  no  saps  com  ne  com  no  son  aci  mas  jo  to«dire 
entenho  be.  Sapies  que  aquests  dos  ans  que  morisen 
feren  digna  e  complida  penitencia  que  en  altra  mane- 
ra noyh  foren.  E  sapias  que  la  I.  daquests  dos  reys 


(  102  ) 
dessertament  mebli  e  per  voleatat  de  Deu  garí  molt 
be.  Apres  que  fo  guarit  el  se  mes  en  horde  e  serví 
Dostro  Senyor  Deus  molt  be  e  gint  e  laltre  ach  ay  tem- 
be  gran  malaltía  la  qual  soferi  e  pesa  ab  gran  umili- 
tat  e  paciencia  e  erant  gracias  a  nostro  Senyor  Deus 
del  trebal  que  Deus  li  dave  per  sos  peccats  e  pert  tot 
a^o  el  pres  tot  quant  bac  e  de  tot  se  despula  e  de  la 
sua  ma  en  sa  vida  ho  perti  tot  ais  pobres  de  Deu 
que  nou  espera  a  la  fi  queu  fesen  los  mermesos.  E  per 
a^o  com  els  ten  be  esmenaren  lus  vida  son  els  ara  en 
aquest  locb.  E  tu  contaras  totes  aqüestes  coses  quant 
seras  tornado  al  eos.  —  E  quant  langel  a^o  damunt 
dit  diges  a  lanima  anaren  L  poch  ayant  e  trobaren  L 
arbre  molt  bel  e  meravelos  ten  alt  que  toca  al  cel  lo 
qual  arbre  avia  XII  branques  ten  solament  les  quals 
sostenien  molt  luy  e  lo  dit  arbre  era  molt  dret  e  agual 
e  ben  fet  e  tot  pie  e  caregat  de  beles  flos  e  de  beles 
fules  e  de  fruyts  de  diverses  mañeros  la  L  melor  que 
laltre.  E  dejus  lo  dit  arbre  avia  gran  abundancia  de 
«flos  e  de  lires  e  de  rosas  e  de  violes  e  daltres  bones 
flos  les  quals  gitaven  ten  gran  bona  hodor  de  si  ma- 
tex  que  per  tot  a^o  a  gran  mera  vele  confortaven  e  en- 
care desots  les  rames  del  dit  arbre  avia  ajustades 
gran  multitut  de  gens  les  quals  avien  senblance  de 
bones  persones  e  devotos  e  cascuna  persona  seya  en 
molt  bela  cadira  e  en  lus  caps  tenien  cascuns  L«  richa 
corgna  daur  e  de  pedrés  preciosos  e  tota  lur  ancia  era 
contar  e  loar  noslro  Senyor  Jhesu-Ghrist  e  la  beneyta 
sancta  trenitat  E  lavos  dix  lanima  al  ángel  —  Sen- 
yor encaret  prech  sit  plau  quem  diges  quin  arbre  es 


(  105  ) 
aquest  ten  meravelos  que  haiic  non  viu  nen  hoy  par- 
lar son  par  encare  quines  gents  son  aqueles  qui  dejus 
el  están  en  ten  gran  seyoria. — Respes  langel — aquest 
arbre  te  senblanse  a  la  sancta  esgleya  e  el  cap  seu 
qui  es  ten  bel  e  tan  alt  es  comperat  a  Jhesu-Christ 
qui  es  cap  de  cristianisme  e  les  rames  e  les  branques 
son  XII  apostols  encare  hi  poden  esser  en  repos  los 
sants  pares  qui  son  pasats  e  la  sancta  ésgleya  per  re* 
ger  lo  poblé  de  Deu  axi  com  los  apostols  els  arcabis- 
bes  els  rectos  e  altres  bones  persones  relegioses  qui 
preicaren  e  sembraren  la  paráula  de  Deu  e  per  lus 
bons  castigamens  e  bones  doctrines  la  multiplicaren 
per  les  quals  molts  e  moltes  desenperaren  la  carrera 
male  e  seguiren  la  bona  e  an  fet  servey  molt  a  Deu  e 
aqüestes  conpayes  que  tu  veus  aci  son  aqueles  que  tu 
aydes  e  encare  que  ych  son  aquels  qui  per  els  sa  con- 
yertien  e  lo  manament  de  Deu  en  que  lur  vida  obser- 
varen e  en  aquela  perseveraren  entro  a  lur  fi  que  nos 
baxaren  nes  torceren  a  naguna  part  per  paor  ne  per 
amor  ne  per  serveys  ne  per  naguna  tentacio  per  que 
pots  ver  que  tot  lur  trebal  es  tomat  en  repos.  —  E 
dementre  que  a90  damunt  dit  deya  langel  a  la  anima 
anaren  I.  poch  mes  avant  e  trobaren  L^  molt  noble  e 
richa  ciutat  la  qual  ciutat  era  pus  onrade  e  mils  feta 
que  gran  delit  era  de  voura  la  qual  ciutat  era  Jheru- 
salem  e  era  entorn  closa  e  murado  dun  mur  molt  fort 
e  bel  e  alt  e  gran  e  fort  meravelos  mas  era  fort  gran 
afay  de  entrar  dins  per  qo  com  aqui  no  podia  entrar 
si  donch  fort  purgados  e  ensaminades  no  eran.  Lo 
rour  daquesta  ciutat  avia  gran  sobrepujament  de  ba- 


(  104  ) 
lesa  e  de  ríc[uesa  sobre  totes  les  altres  ciutats  quels 
vistes  avien  per  ^o  com  tot  era  hobrat  de  soles  peres 
preciosos  axi  com  son  marachdes  e  safis  e  jaspis  e 
stopacis  e  robis  e  altres  pedrés  de  diversos  mañeros 
e  de  gran  valor  e  de  gran  vírtut  e  eren  totes  segelades 
e  encastados  en  aur  fi  e  pur  per  que  aquest  loch  era 
de  gran  virtut  alegría  a  tots  quants  ho  veien.  E  axi 
langel  e  lanima  anaren  avant  tot  entom  del  mur  e 
remira  sa  belesa  que  hanc  dins  no  pogeren  entrar  ans 
los  covench  a  pujar  sobre  lo  mur  per  esgardament  de 
la  ciutat  e  per  vers  qui  era  dins  e  quant  foren  sus  lo 
mur  alt  els  veren  tantos  meraveles  que  no  es  viu  al 
mon  que  recontar  ho  pegues.  E  aquel  loch  era  pus 
delitable  e  pus  complit  de  tots  bens  qui  aqui  res  no 
falia  com  totes  abundancies  de  benenanses  eren  aqui 
ajustades  axi  com  es  vida  sens  mort  goig  sens  tot  ma- 
riment  e  repos  sens  trebal  bastament  sens  fretura  e 
altres  benenanses  sens  comte  les  quals  serien  longes 
de  contar  axi  que  en  aquel  loch  no  avia  nagun  defa- 
liment  sino  solament  de  mal  que  aqui  no  podía  enú*ar 
ne  saber.  E  la  anima  romas  tota  sola  e  viu  les  ordens 
deis  angels  o  deis  arcangels  e  de  les  virtuts  e  de  les 
potestats  e  deis  princeps  e  deis  trons  e  de  les  domina- 
cions  e  de  xerlibin  e  de  serafín  qui  no  sesan  de  loar 
nostro  Senyor  dient  Santus  Santus  Santus  dominus 
Deus  Sabaot  e  altres  laos  moltes.  Adonchs  I.  ángel 
daquels  de  dins  garda  lasus  al  mur  e  viu  lanima  e 
dixli  lo  ves  del  Saltiri  lo  cual  diu  axi  Audi  filia  et 
vide  et  inclina  aurem  tuam  com  es  a  dir  escolta  e  en- 
ten  fila  de  Deu  e  obri  la  tüa  oreyla  e  enten  so  que 


(  105  ) 
hoyras  e  oblida  lo  teu  poblé  90  es  los'  teus  peccats  el 
mon  e  les  benananses  careses  e  delits  car  lo  Senyor 
rey  de  gloria  a  cobejade  e  volguda  la  tua  belesa  e  ne- 
desa.  E  axi  nons  qual  fer  grans  noves  de  recontar  la 
gloria  e  la  benenanse  qui  en  aquel  loch  sant  es  e  ente- 
nem  que  aqui  deu  esser  ixies  e  en  altre  loch  com  sa- 
bude  cosa  es  i  entesa  que  gran  goig  e  gran  alegría  e 
gran  gloria  e  gran  dignitat  deu  esser  en  la  compaya 
deis  angcls  e  deis  patriarques  e  deis  profetes  e  vaenne 
la  conpaya  deis  angels  ten  bella  e  yaenne  la  fas  de 
les  yerjens  ten  amorosos  qui  cantaven  tan  dol^ament 
los  goigs  e  les  saluts  de  le^  mares  de  Deu.  E  sobre 
tot  390  vaeren  lo  sol  de  justicia  e  font  de  pietat  90  es 
lo  Senyor  de  gloria  acabament  qui  es  perfeccio  de  tots  ' 
bens  e  qui  esta  en  sa  reyal  magestat  hon  es  vista  la 
sua  fas  benigno  la  qual  es  alegría  e  consolacio  de  tots 
los  sants.  Axi  apres  daquesta  vida  frebol  e  mosquina 
nos  vejam  tots  ensemps  en  la  gloria  de  Paradis  Amen. 

Deo  gratias. 


TOMO  XIII.  8 


MASCARON  {iy 


Sapiats  que  com  lo  fii  de  Deu  fos  nat  de  madona 
Sancta  María  e  anas  per  ten'a  lo8  demonis  asajaren  en 
moltes  maneres  aquel  til  de  Deu  e  estaven  molt  me- 
ravelats  daquel  e  a  les  deyegades  per  los  miracles  que 
lí  vaien  fer  avien  pensament  que  fos  fil  de  Deu  cor 
enpero  yesen  que  el  soferis  fam  e  set  e  menjaye  pen- 
sayense  que  no  fos  fil  de  Deu.  Empero  yistes  aqueles 
esteles  e  profecies  e  escriptures  conegeren  aquel  esser 
fil  de  Deu  diens  entreoí  —  ci  aquest  mor  aquest  es 
qui  deu  entrar  en  ios  ínfems  els  deu  despular  de  les 
animes  qui  aquí  son  turmentades.  —  E  per  aquesta 
rao  plens  denyeja  per  tal  que  les  dítes  animes  no  fo- 
sen delíurades  e  tretes  de  les  penes  dinfern  pensaren* 
se  e  cogitaren  entre  si  en  quina  manera  poguesen  au- 
bergar  la  mort  de  Deu  e  per  f  o  com  els  no  trobayen 
al  mon  pus  certa  cosa  com  fenbra.  car  lo  primer  mal 
consel  era  axit  daquela  ésguardant  que  Pílat  avía  mu- 


(1)  Códice  del  monasterio  de  san  Cucufate  del  Valles,  titulado  MiseeUa^ 
fua  ascética^  fól.  115. 
Códices  del  monasterio  de  RipoH,  núm.  iS5,  fól.  23. 


(108) 
1er  molt  care  a  el  los  dits  demonis  congelaren  a  la  mu* 
1er  de  Pilat  que  per  maligne  esperit  que  aubt^gas  la 

mort  de]  fíl  de  Deu  per  ques  lig  en  la  pacia  que  la 
muler  de  Pilat  volia  aubergar  la  dita  mort  dix  que 
moltes  coses  avia  vistes  per  aquel  mas  enpero  segons 
que  era  profetitzat  covenies  aquel  morir  per  lo  poblé 
la  saviesa  diabolical  de  la  fenbra  en  a^o  no  poch  con- 
trestar  $o  es  que  Jhesu-Christ  no  morís  per  los  pec- 
cados.  E  per  tal  com  les  dites  raons  los  dits  dimonis 
vaerense  escarnits  e  enganats  hordonaren  e  feren  L 
procurador  per  nom  Mascaron  I.  demoni  molt  savi  e 
discret  e  est^lati  que  en  la  presencia  del  fíl  de  Deu 
ana  legir  pleyt  denant  aquel  contra  lumenal  linatje. 
Enpero  algún  poria  dir  en  quina  manera  podia  con- 
parer  demoni  qui  es  dapnat  denant  la  presencia  del 
cel  e  de  la  térra  e  a^o  se  poden  asignar  duas  raons 
com  parlen  en  manera  humane  per  comperacio  axi 
com  poden  parlar  faent  conperacio  de  la  cort  terrenal 
pot  se  va  ser  que  en  la  cort  terrenal  just  e  peccador 
hi  poden  entrar  e  majorment  quant  entenan  a  dema- 
na justicia  e  per  tal  rao  cor  la  pena  qui  es  donade  ais 
demonis  nos  departex  daquels  ans  hom  que  si  mane 
soferen  aquela  pena  en  axi  que  sil  labros  jasia  en  la 
cambra  e  en  lo  lit  de  1.  rey  la  pena  de  la  lebrosia  nol 
desenparia  si  be  se  jauria  en  lo  lit  axi  per  comperacio 
poden  vanir  los  demonis  en  presencia  del  Creador 
nostro  Senyor  Jhesu-Christ  axi  com  a  procurador  deis 
altres  demonis. 

—  E  Creador  de  totes  coses  tu  es  vera  justicia  e  jo 
son  procurador  de  tota  la  inquesia  infernal.  E  pux  que 


(  109  ) 
tú  es'  vera  justicia  e  dins  tu  es  nadé  e  áe  tu  es  axidlst 
placia  a  tu  quem  vules  hoyp  en  justicia. — 

E  dix  lo  Creador  — si  tu  es  procurador  mostrem  la 
tua  procuracio  e  fem  daquela  plena  fe  e  plena  justi* 

m 

cia. — 

E  espos  Mascaron  procurador  al  Creador  —  jo  pri- 
merament  vul  infernar  sobre  I.  gran  article  qui  tocha 
lo  meséis  de  totes  les  penes  infernáis  e  feta  aquesta 
infernacio  jo  mostrare  carte  de  ma  procuracio.  — 

E  dix  lo  Creador  —  jo  ja  conex  les  tues  falcies  e 
tu  matex  per  que  en  nom  yules  pexer  de  peraules  in- 
flnnatoris  e  que  noy  sia  algu  del  umenal.linatje  qui 
fo^a  part  contra  tu  axi  com  tu  demanes  e  entens  a  de- 
manar  contra  el  mestre  sit  vols  la  carta  de  la  tua  pro- 
curacio sino  seras  gitat  defora  la  cort  e  daqui  avant 
no  seras  hoyt.  — 

E  lo  demoni  tement  lo  Creador  To  qual  no  vae  que 
li  fo  jutge  forable  mostra  con  era  fet  procurador  de 
tota  la  iniquitat  infernal  e  perlant  axi.  com  a  umenaU 
ment  pot  hom  perlar  la  carta  fo  feta  axi  bastant  e  ao*- 
fecientment  que  en  alguna  manera  in  pert  no  avia  de- 
faliment  ne  la  pogera  hom  anuUar  en  nula,  manera. 
E  lad^nchs  nostro  Senyor  just  jutjo  dix  al  dit  dimoni. 

—  Dona  te  demanda  per  escritor  yoIs  anantar  en  tos 
afes.  -^  E  encontinent  fo  donado  segons  ques-segex 

—  io  Mascaron  procurador  dit  me  clam  per  nom  de 
procurador  que  com  jo  e  tots  los  altres  demonis  deis 
qual  jo  som  procurador  tostempsinñnit  temps^  siám  e 
ajam  en  plana  posesio  de  teñir  en  turmentar  cruelment 
ajusticiar  tot  humanal  iinatje  en  los  infems  ara  no- 


( no ) 

velament  no  servant  orda  de  dret  en  nosúra  part  spe^ 
lada  mas  ten  solainent  per  yolentat  son  privats  de  la 
dita  posesio  eú  la  qual  eram  per  que  da^o  me  clam 
molt  plores  prepos  denant  tu  que  justicia;  nos  sia  serva- 
de  per  tu  de  aquesta  rao  e  que  a  tu  placie  que  fiíeea.ape- 
lar  lumanal  linatje  e  que  a  sert  día  denant  tu  a  mi  pro^ 
curador  en  justicia  respondedor»  Enpero  prímerament 
ans  que  altres  coses*  sia  enantat  deman  quem  tome» 
en  ma  posesio  darament  e  franque  Ies<  animes  qui 
abiten  e  son  en  lo  sel  e  en  porgatori  e  de  tofes^  qui 
son  nades  e  qui  daqui  ayant  nexeran. — 

E  dix  lo  Creador  — jo  te  be  entei*  tu  demoni  de- 
manes que  sia  fet  dia  asignat  al  umanal  linatje  que 
respona  a  la  tna  demande.  —  E  lo  demoni  dfx  que 
aquesta  demándeos  molt  gran  e  perilosa  e  que  seguir 
que  sia  tost  dia  asignat  e  que  sia  en  aquela  tost  enan- 
tat car  lo»  demonis  están  despulata  de  les  dites  ani- 
mes e  per  tal  demana  lo  dit  Mascaron  que  sia  dia 
asignat  al  umanal  linatje  per  la  humenalment  de- 
mande. 

E  respes  lo  Creador  al  dit  procurador  infernal  — 
fil  de  demoni  e  de  dapnacio  iniquicia  e  falcedat  mal- 
Tat  demoni  tu  casent  del  cel  e  si  erets  lo  mig  del  cel 
e  de  la  térra  jo  a  tu  al  umenal  linatje  asignat  sert  dia 
a  comparer  denant  mi  f  o  es  a  saber  lo  divenres  sant 
de  la  mia  pació  en  lo  qual  jo  fuy  crucificat* — 

E  respes  Mascaron  —  jo  aquex  dia  nol  pren  cor  en 
aytal  dia  nol  podia  nul  hom  ans  bon  que  sia  es  fe- 
rial. — 

E  respes  lo  Creador  — jo  e  fets  los  drets  axi  jo  dis^ 


í  m  ) 

pon  e  ul  que  sia  aquel  dia. — 

E  de  continent  lo  Creador  apela  lo  beneyt  aiigel  Ga« 
¿riel  e  dixli  —  apárela  lot  humanal  linalje  que  con- 
parega  aoficimtment  e  *8ia  que  vega  e  no  sera  anantat 
en  aquest  negosi  axi  com  orde  de  dret  e  de  rao  he 
requer.  — 

E  ab  tant  lo  dit  procurador  torna  ais  infems  e  tot 
qui  era  enantat  en  la  dita  questio  coiüptant  ais  altres 
dimonis  da  qui  era  percurador  e  ageren  gran  dol  e  fo* 
ren  molt  despagats  quant  veren  e  eonegeren  que  la 
justicia  de  nostro  Senyor  Jhesu-Christ  nols  era  favo* 
rabie  en  lur  negocL  E  ladonchs  Lucifer  levas  e  dix 
—  no  ajets  paor  com  Jhesu-Chríst  diu  que  es  Tere 
,  justicia  la  cual  cosa  no  es  yeritat  enpero  si  es  justicia 
nos  calayrem  aquesta  nostra  demande  e  aquel  farrai 
teñir  per  fol  e  li  farem  dir  de  boque  sua  que  no  es  jus- 
ticia» —  E  dix  Mascaron  —  al  dia  asignat  e  compare 
per  nos  e  per  tota  la  niquicia  infernal.  —  E  respes 
Mascaron  —  jo  mes  amaría  aci  estar  crucificat  e  tur- 
mentat  cruelment  que  comparer  denant  lo  Creador  eo 
lo  qual  es  tot  goyg  e  tota  alegría  en  nula  manera  quant 
yeyg  aytal  goyg  non  pux  alegrar  ans  hom  mes  lo  yeg 
lo  dit  goyt  e  mes  e  de  dolor  e  de  turment  e  de  pen» 
mas  enpero  axi  com  aquel  a  qui  jo  son  tengut  de  ho» 
beyr  íare  com  que  mes.  — E  parlar  umanalment  com- 
pareeh  Mascaron  denant  la  Creador  en  lo  dit  diar 
yench  en  hora  dalba.  E  estant  en.  lo  paiau  tot  sol  e» 
I.  angle  e  sabia  be  que  major  deuría  esser  la  contu- 
macia daquel  qui  demana  que  daqnel  qui  es  demanat 
e  per  aquesta  rao  era  vengut  axi  mati  per  tal  que  no* 


(112) 
lí  pogues  lo  jutje  escriure  fadiga  en  lo  plet  e  tenia  al>» 
doses  les  óreles  be  aparelades  que  en  lo  palau  no  fes 
naguna  cosa  contra  el.  E  con  fo  hora  de  mig  díe  vench 
Mascaron  a  la  presencia  de  Deu  e  dix  —  Pare  Sant  jo 
som  Tengut  mati  e  encara  esper  lumanal  linatje  e  en- 
care no  es  vengut  fe  en  a^o.  —  E  dix  lo  Salvador  — 
ve  ye  ye  que  encara  no  es  pasat  lo  día.  —  E  lo  dímo- 
ni  tornasen  estar  en  lo  dit  anglé  del  palau.  A  ora  de 
vespres  lo  dit  Mascaron  yench  ab  gran  brogit  denant 
la  presencia  del  Creador  dient  —  Senyor  Deus  hon  es 
justicia.  — • 

£  respes  lo  Creador  —  malvat  na  e  dit  que  encara 
no  es  pasat  aquest  dia.  —  E  ladonchs  lo  dit  dimoni 
tornasen  en  lo  dit  angle  del  palau  e  espera  tot  lo  dia 
tro  ft  la  completa. 

E  ladonchs  com  yaes  que  quax  sen  axien  de  la  cort 
molt  fortment  crida  Mascaron — ^ho  hon  es  justicia  cor 
be  la  yeg  falida  en  los  regnes  deis  cels.  — 

.  E  ladonchs  lo  Creador  feu  apelar  Mascaron  qui  en- 
continent  yench  denant  el  e  dix —  uy  tot  dia  e  esperat 
en  lo  regne  de  justicia  e  no  e  trobade  justicia. — 

E  dix  lo  Creador — Mascaron  que  demanes. — Jo  — 
dix  Mascaron  —  demanam  si  es  algu  que  respona  per 
lumanal  linatje  e  nagu  per  lumanal  linatje  ne  compa- 
rech.  —  E  altre  yegade  nostro  Senyor  dix  a  Mascaron 
— que  demanes.  —  Jo  deman  que  dret  sia  a  mi  servad 
com  algu  no  deya  e^ser  denegat  deman  que  lumanal 
linatje  que  a  fet  citar  per  III  letres  comparega  sofe- 
cientment  denant  tu  a  men  justicia  respondedor  cora 
aquel  no  sia  comparegut  jat  se  sia  que  per  tot  aquest 


M  H5  ) 
día  aquel  aja  eaperat  — 

E  lo  Creador  enpero  volent  usar  de  iniquítat  mes 
de  justicia  axi  com  aquel  qui  be  sabia  que  Mascaron 
no  entenia  en  ais  sino  en  destruccio  del  linatje  huma- 
nal díx  a  Mascaron  —  tu  sabs  be  que  jutje  a  les  deve» 
gades  husa  de  inlquitat  a  vegades  de  justicia  axi  com 
liplau  e  Jo  ara  vul  usar  de  iniquitat  Asignara  dia  a  do- 
ma a  ora  de  prima. — 

E  encontínent  Mascaron  partís  daqui  de  la  presen- 
cia del  Salvador  e  tomasen  ais  ínfems  e  oonta  ais  di- 
monís so  que  ayia  fet  en  lo  negosi  e  Lucifer  díx  a 
Mascaron  —  tu  ve  dema  mati  al  día  asignat — E  Mas- 
caron díx  ho  faría. 

E  com  madona  Sancta  María  sabe  quel  humanal  li- 
natje era  citat  moguda  de  gran  pietat  axi  com  damor 
materna]  parlant  humilment  ach  despleer  e  dix  publi- 
cament  al  humanal  linatje  — no  tiens  paor  que  jo  de- 
ma e  tots  temps  seré  avocade  del  humanal  linatje. — ^E 
ab  aytant  tota  lorde  deis  angels  salegra  e  ach  pláer 
de  gran  leticia/ 

E  com  lo  Creador  en  lo  dia  asignat  sient  en  la  sua 
cadira  ab  infinida  compaya  dangels  e  patriarques  e 
profetas  cantant  ave  regina  deis  cels  aye  dona  deis 
angels  la  dita  vocade  ab  bul  que  hom  sol  gardar 
hom  qui  no  es  gracios  garda  lo  dit  Mascaron  adyersa- 
ri  del  umanal  linatje  e  estat  sola  ayocade  pres  del  seu 
fil  car  Jbesu-Christ  dix  —  calats  f  o  es  que  jo  parla- 
re. —  E  dix  —  fil  meu  jo  e  entes  que  lumanal  linaje 
del  qual  tu  e  jo  som  enbargat  denant  tu  per  I.  dapnat 
traidor  e  reprobat  falsari  axi  com  ja  sabs  lo  qual  en 


{  114  ) 
lo  regne  meu  jo  e  vist  e  per  aquesta  rao  les  entrame- 

nes  del  meu  ventre  que  tu  an  portat  me  son  molt  co- 

mogudes  enpero  com  tu  est  justicia  en  Deus  en  justi* 

cia  falir  yinga  lo  adyersari  quis  qui  sia  ardidament  e 

men  son  plet  tu. — E  ladonchs  los  angels  e  los  amicha 

de  Deu  agerm  gran  plaer  e  apellaren  Mascaron  dieos 

-^  vine  Mascaron  dapnat  e  reproTat  cor  ara  as  troba* 

de  part  qui  defendre  lumanal  linatje. — 

E  lo  Creador  dix  a  Mascaron  —  di  so  quels  uls. — 
E  Mascaron  pie  denveja  e  de  tot  engan  vench  e  no 
gosa  levar  los  uls  yes  la  care  de  la  avocado  qui  al  ul 
de  dona  irade  lo  guardava  axi  com  Mascaron  ho  po- 
día conexer. 

E  lo  Creador  dix  a  Mascaron  —  di  so  quet  vules. — 
E  dix  Mascaron  al  Creador — e  justicia  ho  en  te  clamad- 
de  ho  veritat  sens  falcedad  ho  via  sens  arade  vules  ayr 
mi  mesqui  procurador  e  placia  a  tu  que  carn  ne  sanch 
no  enclin  que  justicia  no  sia  per  tu  servade  e  tengu- 
de  jo  deman  a  tu  licencia  que  puxa  parlar. — 

E  dix  lo  Creador  —  di  so  quet  vules.  —  E  dix  Mas- 
caron —  tot  hom  sap  que  judici  esta  en  11!.  persones 
qo  es  a  saber  lo  jutja  e  aquel  qui  demana  e  aquel  qui 
es  demanat  vet  tu  qui  est  jutje  e  jo  qui  son  demana- 
dor  la  persona  del  demanat  ne  lo  ich  veig  sens  la  qual 
no  sera  agnal  lo  judici. — 

E  dix  la  avocado — nous  mírets  en  dimoni  veus  mi 
apelade  en  defencio  del  umanal  linatje. — Respon  Mas- 
caron —  Pare  Sant  placiat  que  la  tna  mare  en  nula 
manera  no  sia  rebude  en  aquest  pleyt  ne  en  altre  axi 
ho  prou  jo  per  rao  cor  mase  hi  es  sospitosa  per  qo 


(  H8) 
com  es  mare  e  leugerament  te  poria  fer  girar  a  fer 
part  contra  mi  e  per  altre  rao  cor  esta  es  fembra  e  los 
drets  aii  divináis  cqm  umanals  vedan  que  fenbra  no 
sia  avocade  —  e  díx  Mascaron  —  ara  respona  que  res- 
pondre  volra. — 

E  la  avocade  mare  de  Deu  axi  gira  los  beneyts  uls 
ves  lo  seu  beneyt  fil  e  dix  —  aquest  dimoni  en  mon 
regne  vol  girar  e  pervertir  los  meus  drets  per  tal  com 
el  diu  que  son  sa  mare  eüpero  fenbra  son  e  son  per  lo 
dit  procurador  infernal  en  aquest  ji)j  apelado  per  tal 
com  IbI  afi^t  den^nt  tu  hvnuuial  linatje  del  qual  jo  son 
e  jatsia  que  jo  sia  mare  no  son  mare  axi  con  los  al- 
tres  cor  jo  son  mare  sens  corrumpcio  e  fuy  preys  sens 
to  greuje  e  infante  sens  dolor  e  quals  drets  veden  que 
part  qui  es  demanade  de  qualque  bofici  que  sia  que 
no  puxa  desenperar  sí  farra  si  era  eretje  e  escomes 
90  que  Deus  no  vula.  E  no  sabs  que  jo  son  orde  de 
madrimoni  e  de  la  orde  daquels  qui  están  en  consien* 
eia  e  de  virginitat  con  jo  fuy  el  mon  esposa  de  Josep 
verge  ans  del  pírt  e  en  lo  part  e  apres  del  part  encon- 
tinent  e  ordisi  de  hom  nul  temps  no  agi  a  desnotar  e 
sacrificar  que  jo  desig  avochade  del  umanal  linatje.  E 
cant  lo  dit  malvat  procurador  diu  que  fenbra  no  pot 
enpendre  bofici  de  advocado  axo  no  a  loch  a  perso- 
nes mesquines  e  en  vidues  e  en  pubils  e  en  horfens  e 
enicnocens  persones.  Fil  meu  K  persona  mosquina  com 
es  aquest  mon  lo  qual  aquest  malvat  procurador  fal^ 
sari  vol  tornar  e  teñir  en  servitut  perqué  no  contrasta 
les  coses  dites  e.prepos  ades  per  lo  dit  adversari  do- 
man que  sia  rebude  en  aquest  bofici.  —  El  dit  procu- 


..•* 


(  H6  ) 
rador  malvat  fortment  dix  que  no  deyia  esser  rabude 
e  deman  quel  jutje  deges  saber  aquest  punt.  Dix  la 
avocade  —  fil  meu  aquest  depert  mostré  en  les  páran- 
les que  tu  as  major  sobre  tu.  —  E  ladonchs  lo  Creador 
dix —  no  contrastant  a  les  coses  preposade&la  part  de 
Mascaron  la  mars  rebe  en  aTocade.i — 

—  En  lo  libre  de  Genesi  en  les  dites  páranles  que 
foren  dites  a  Adam  e  a  Eva  se  segex  quel  dimoni  e  la 
serpent  dix  a  Adam  e  a  Eya  —  si  menjarets  daquest 
pom  sarets  com  a  Den. —  ^ 

—  E  aqüestes  páranles  nQ¡¡P„  aquest  falc^stf'^.  Isfdre  e 
malyat  procurador  Mascaron  no  les  a  dites  ans-  les  a 
amagades  que  no  a  volgut  parlar  e  yes  car  fil  meu 
falcia  e  malesa  del  dimoni  que  daquela  matexa  cosa 
la  qual  hon  a  comes  per  consol  subjeccio  deis  dimo- 
nis  aquels  dimonis  yolen  lumanal  linatje  acusa  e  a^ 
nos  poden  fer  cor  eternal  linatje  acusar  certa  eosa  es 
que  crim  del  qual  es  engan  es  punidor  e  aquel  qui 
del  crim  den  esser  punit  no  pot  altre  acusar  per  que 
quant  aquest  punt  aquest  demoni  no 'les  a] tres  jo  no 
respondria  cor  segons  que  es  mostrat  e  dit  los  dimo* 
nis  foren  rao  cor  Adam  e  Eya  pecaren  per  tal  com  lo 
dimoni  los  fo  conselat  que  menjasen  del  fruyt  e  men- 
jarenne  per  tal  com  el  lo  dix  que  serien  senblant  a 
Den  e  apar  que  els  foren  tractados  del  peccat  perqué 
feune  engan  no  den  a  els  ajudar  ne  per  lo  dit  pecat 
no  deuen  ne  poden  aconseguir  lome  que  sia  dapnat 
eternalment  Deo  gracias. 


(H7) 


Finito  libro  sit  laus  gloria  Christo.  Amen. 
Qui  scripsit  scribat  semper  cum  Domino  viyat. 


Qui  es  fol  de  seyn  venga  en  Francesch  alconer  del . 
rey  de  les  bogies  qui  esta  pres  car  segons  lom  qui  se- 
ra lo  consel  si  laura  enparo  es  master  que  sia  dinant 

« 

per  aver  gracia  atscftara  enpero  protesta  lo  dit  Fran- 
coi  que  qui  son  consel  volra  que  primer  a  boura  li  do- 
ra yin  grech  e  si  vin  grech  no  hia  daúi  varmel  car 
bo  li  sera. 


VIDA  DE  SANTA  MARGARITA  (i). 


A^i  comenta  la  yida  de  la  benuyrada  Sancta  Mar-- 
ganda  qui  pres  martiri  an  poder  de  Heredes  Dar- 
mansa. 


La  benuyrada  Sancta  Mergarida  fo  filia  den  Teodes 
qui  era  gentil  e  patriarcha  deis  gentíls  e  adoraven  e 
creien  idoles  e  sancta  Mergeride  era  conplida  de  la 
gracia  del  Sant  Sperít  e  cant  fo  nade  de  la  süa  mare 
ella  fo  dada  a  masia  en  L^  villa  qui  fo  prop  Dantiotxa 
XV  sestedes  e  cant  la  sua  mare  fo  morte  la  sua  no-, 
drisa  sa  pres  de  la  garde  per  reteñir  e  per  nodrir  ella 
per  tal  com  era  molt  bella  e  anomenave  Sant  Sperit 
e  creia  e  adorave  Deu  e  per  so  ere  de  son  pare  en  hoi- 
de  e  de  nostro  Senyor  Jhesu-^hríst  amade.  E  cant  fo 
an  adat  de  XV  anys  hoy  parlar  deis  martís  com  ra- 
bien martiri  per  Jhesu-Ghrist  Salvador  nostro  e  llu- 
ras a  Deus  que  la  salvas  en  sa  verginitat  gordade  a 
tots  homens.  La  benüyrade  Sancta  Mergarida  gardave 


(1)    Códice  4el  monasterio  de  San  Cucu&te  del  Valles,  titulado  JUisce" 
íianea  ascética  ^  fól.  59. 


(  120  ) 
hovelles  de  la  sua  nodrisa  ab  les  altres  puelles  e  an 
aquels  dies  pasave  aquén  Holanbres  qui  venia  Dasia  e 
sen  anave  en  Antíotxa  per  encalsar  los  crestians  e  per 
adorar  los  seus  deus  e  viu  Sancta  Mergarída  qui  guar* 
daye  les  óyeles  ab  les  altres  puelles  e  per  la  sua  gran 
belesa  cobeyala  molt  e  di]L  a  sos  vasals —  anats  tost 
aquela  punsela  e  amanatsla  e  si  es  franque  aurela  per 
muler  e  si  es  sérvenla  aurela  per  amiga  e  per  rao  de 
la  sua  belesa  tendrala  ab  ma  casa.  —  Cant  le  preseren 
los  cávales  ella  comensa  Deus  a  preguar  e  anomenar 
e  dix  —  o  Senyor  Deu  merce  ajes  de  mi  no  sie  la  mia 
anima  perdude  ab  los  mals.  Senyor  fem  alegrar  an  tu 
e  amar  e  loar  e  lo  meu  coratge  e  la  mia  anima  no  sia 
partido  de  la  mia  fe  ne  lo  meu  cors  no  sia  tf*asmudat 
la  mia  balesa  no  sia  gitade  an  vil  loch  la  mia  saviea 
no  sia  transmudada  ne  anoreade  en  la  saviea  del  dia- 
ble  ans  Senyor  me  trametes  langell  quin  sia  governa- 
dor  e  mobre  la  mia  boque  a  respondra  al  mal  hom  de 
Linbres  escampador  de  s^ancb  deis  teus  creens.  Sen- 
yor vet  en  axi  com  la  ovela  qui  sta  an  mig  deis  lops 
feta  son  axi  com  lo  pardal  qui  es  an  mig  deis  apar- 
ves prese  son  ánfilats  e  axi  com  lo  pex  an  lam.  Senyor 
ajudam  e  guardem  que  non  jaquesques  an  les  mans 
deis  mals  homens  ne  del  diablo.  —  Vengeren  los  cá- 
vales a  Olimbres  e  diguerenli  —  Senyor  tu  e  ella  no 
sots  cominal^  que  ella  servex  los  nostros  deus  mas  L 
deu  tan  solament  aora  e  Crist  preyque  lo  qual  los 
juus  pujaren  an  oreu.  —  E  cant  Olinbres  aso  hoy  mu- 
dase de  color  e  feula  venir  davant  si  e  dixli  —  tu  de 
qual  linage  est  diguesmo  est  francha  ho  serventa.  — 


(  12!  ) 
Sancta  Margarida  respos  —  yo  son  franche.  —  Est 
cristiane  per  qual  te  goyernes  ne  con  as  nom — dix  Ho- 
linbres.  Sancta  Mergarida  respos  —  Id  meu  nom  es 
Hergarida.  < —  Dixli  Olinbres  —  qual  deus  cois  ne 
qual  deus  baores.  —  Sancta  Mergarida  respos — aquel  ^ 
Deu  tot  poderos  colch  e  aor  al  seu  fíll  Jhesu-Christ 
qui  entro  al  día  de  vuy  a  la  mia  yirginitat  guardado^ — . 
E  dixli  Olinbres  —  tu  anomenes  Cfarist  lo  qual  nos- 
tros  pares  crucificaren.  —  Sancta  Margarida  respos — 
los  teus  pares  crucificaren  Jbesu-Christ  e  per  so  peri-  i  ^^ 
ren  tots  yerament  Jbesu*Christ  durara  per  tostemps 
al  seu  regne  no  aura  fi«  —  Olinbres  fo  hirat  e  me  la 
metre  en  carse  e  puys  el  entrasen  en  la  ciutat  Den* 
tiotcha  adorar  sos  deus  sorts  e  muts.  E  al  segon  dia 
ana  aportar  deyant  si  Sancta  Mergarida  e  dixli — mes*  ^'^ 
quine  ages  merce  de  ton  eos  e  de  la  tua  balea  acense* 
let  ab  mi  e  adoraras  los  meus  deus  e  darte  gran  ayer 
e  auras  be  sobre  tota  atra  conpay.  —  Respos  Sancta 
Mergaride  —  Deus  conex  e  sap  que  la  mia  yii^initat 
mensenya  que  tu  mansutzases  e  de  la  yia  de  yeritat  y  e> 
nom  pots  gitar  en  la  qual  jo  comens  anar  jo  ador  aquell 
per  qui  sestremex  la  térra  e  per  qui  la  mar  ondeja 
la  qual  los.  yents  e  totes  criatures  temen  per  qual  lo 
seu  regne  astara  sens  fí.  —  Olinbres  dix  —  sí  no  ado- 
res los  meus  deus  ab  los  meus  glays  te  deyorare  e  es- 
campare la  tua  ossa  sobre  foch  cremant  mas  si  tu  creus 
mi  ne  adores  los  meus  deus  lo  teu  eos  sera  an  mi  an 
amor  e  dient  dayant  tots  quet  aure  per  muler  e  auras 
be.  —  Sancta  Mergarida  non  pos  —  jo  do  a  Deu  lo 
meu  eos  quin  dará  repos  ab  los  sants  e  ab  los  justs  e 
TO^O  xiii.  9 


(122) 
áb  les  yerg^ds  an  Peradis.  JbeMi-Ghriét  liura  e  ai  ma* 

tex  a  mort  per  nos  per  que  jo  no  dupte,per  ella. — ^Lin- 
bres  mana  ais  martoriadors  seus  que  panjasen  la  yer- 
ge  sus  en  la  ora  del  tunn«nt  e  ab  yergei  la  batesan. 
Sancta  Merguarida  sus  al  cel  e  dix — o  SenyorDeu  en 
tu  esperansa  guarden)  de  eonfoniment  perpetual  e  no 
mescamesgiias  los  meus  anamicbs  cor  aquels  qui  pe- 
na soferen  per  lo  teu  nom  no  an  mil  confoniment  per 
90  com  lo  teu  nom  es  beneyt  per  tots  los  secgies  deis 
seegles.*^Sancta  Mei^rida  aora  e  dix — Senyor  merca 
majes  reguarde  en  mi  e  delliuram  ^de  les  mana  deis 
camices  e  tramitma  ros  de  sanitat  qui  alenesque  les 
mies  plagues  e  la  mia  dolor  repos  e  retom  en  goy.  — 
En  aquela  ora  los  martoriados  baterenla  ab  yergues  si 
que  la  sanch  del  seu  cors  corech  en  tere  axi  com  ay<- 
gua  clare  de  font.  Olinbres  dix  a  ala  —  o  Malparida 
criu  los  meus  deus  e  auras  be  sobre  totes  ponsalaa. — 
Ayia  aqui  molles  geus  qui  estayen  an  gir  e  suspirayan 
per  la  sancb  que  yeien  axir  de  la  yei^e  e  ayiani  de 
tais  —  o  Margarida  molts  som  dolents  de  tu  cor  te 
vem  nua  balre  e  maseliar  el  teu  cors  escorxat.  O  qual 
riqueae  per  ta  menscreensa.  Ollinbres  te  auciura  et 
delira  sobra  térra  criulo  e  yiuras  sobre  térra.  —  San- 
ta Mergarida  respos  —  o  yosaltres  mala  consala  mal* 
yats  com  roe  cuytals  de  sobre  que  si  lo  meu  cors  es 
merturíat  la  mia  anima  ab  les  yei^ens  reposara  els 
tarmens  temporals  son  de  les  animes  esperituals.  Vos 
ereets  lo  meu  Deu  qui  es  fort  an  yirtut  e  aqiiels  quill 
demanen  sa  regira  els  bou  e  aquels  quil  perden  e  li 
clamen  merce  perdona  els  obra  la  porta  de  Peradis 


(123) 
mas  jo  DO  erech  tos  ne  adorave  los  vostros  deus  qui 
son  sorts  e  muts  e  tets  d^  maiis  de  homens.  —  OUin- 
bres  dix  a  ella  —  o  Mei^erida  criu  los  meus  deus  cor 
ta  fas  obra  de  ton  pare  lo  diablo.  —  Sancta  Mergarida 
respes — ^ho  no  fa^ats  mesclados  que  Deu  lo  meu  Sen- 
yor  es  an  mi  ajudador  e  si  de  la  ma  es  a  tu  dat  poder 
de  tormentar  lo  meu  Senyor  deliurara  la  mía  anima 
de  les  tues  mans  e  la  posara  en  la  gloria  de  Peradis 
ab  los  justs.  —  Fuynat  Holinbres  e  mena  que  la  pen* 
jasen  en  la  are  del  turment  ab  ungles  e  feula  tota  rom- 
pre*  La  benuyrada  Sancta  Margañda  reguarda  sus  al 
cel  e  dix  —  o  Senyor  Deu  cans  molts  me  teñen  i*esin- 
glade.  e  consel  d^  malignes  ansenen  mi  tu  Deu  meu 
resgira  an  mi  la  tua  ajuda  salva  la  mia  anima  de  la 
boque  del  diable  e  garde  la  mia  anima  que  no  sia  co- 
rumpuda  ne  la  mia  verginitat.  —  Los  martiriados  la 
pujaren  al  tormén  axi  com  Olinbres  dix.  Olinbres  co- 
bri  son  cap  e  sa  fas  e  tots  los  altres  qui  eren  ab  el  per 
la  sanch  qui  de  ela  axia  per  tal  que  non  Tesen  e  dix 
ela  Olinbres  —  perqué  nom  creus  e  de  tu  matexa  no. 
as  merce  si  tu  no  fas  lo  meu  manament  ab  glays  pe- 
seyre  a  la  tua  cara  e  la  toa  ossa  e  los  teus  nuus  des* 
nuare  davant  tots.  —  Sancta  Mergarida  respes  —  o  tu 
desconexent  de  Deu  si  jo  era  manblant  de  la  mia  cam 
ni  avia  merce  de  la  mia  anima  seria  en  demnat  jo  am 
mas  que  jo  liure  la  mia  cam  a  turments  per  tal  que  la 
mia  anima  sia  coronada  al  cel.  —  Olinbres  fo  irat  e 
manala  tomas  en  la  carse  e  tenebres.  Sancta  Mergari- 
da quant  hi  entra  senya  lo  sen  cors  ab  lo  seu  sant  se- 
yal  de  la  creu  e  comensa  a  horar  e  dix  — Senyor  Deu 


(  124  ) 
tu  est  jutjador  dreturer  tu  qui  est  pare  defens  tu  qiii 
est  lum  de  les  lums  tu  qui  est  Senyor  de  totes  coses 
regurde mi  que  solasen  lo  meu  pare  eternal* mas nom 
desgarpesques  Senyor  Deu  ajes  mércele  mi  e  prechte 
que  veje  lo  meu  anamich  fas  per  fas  que  a  mi  síe  a 
tal  e  que  parle  áb  el  e  tn  Senyor  qui  est  ju^a  deis 
vius  et  deis  morts  tu  jutja  centre  mi  e  el  not  iresques 
Senyor  enyes  mi  ne  k  mia  anima  no  sia  deguastada 
ne  al  meu  seny  tramutat  áb  les  idoles  sordes  e  mudes. 
En  tu  Senyor  es  me  esperanza  tu  ^i  est  beneyt  per 
tot  lo  setgle.  --f-En  aso  la  sua  nudrise  ministrave  a  ella 
pa  et  aygu&  e  guardave  per  una  finestra  e  escrivia  la 
oracio  de  Sancta  Margarida  e  ab  gran  temor  esguar- 
daTe  totes  les  eoses  que  venien  a  Sancta  Mei^rida.  E 
en  aso  ivarsosament  axi  I.  drach  orrible  dd  angle  del 
castre  e  ere  yritat  de  diverses  oólors  los  seus  cabéis 
e  la  sua  barba  eran  daurats  les  sues  dens  com  a  ferré 
los  uls  resplandens  com  a  carvoncle  deis  seus  narils 
axi  fum  e  foch  le  sua  lenga  avalava  sobro  son  coll 
e  ere  com  a  serpent  gtayose.  Lo  castre  ere  píen  de 
pudor  e  el  drach  ere  en  mig  del  castre  e  siulave  molt 
fortment  el  castre  luye  tot  del  foch  que  de  la  sua  bo- 
qua  axia.  Sancta  Mei^aride  ach  pahor  e  tornali  la  sua 
care  e  la  sua  color  aytal  con  lerbe  secba  e  tota  la  osa 
li  estremi  e  ab  aquela  pahor  ficha  los  jenols  en  térra  e 
estes  les  sues  mans  e  aora  e  dix  aqüestes  paraules  — 
o  Senyor  Deu  qui  formist  Peradis  e  a  la  mar  terme  do- 
nest  e  en  infern  alest  al  diablo  liquest  e  poder  al  drach 
tolquest  regarde  mi  mosquino  que  solé  e  orfe  son  tre- 
balado  en  gran  tribulacio  ajes  merce  de  mi.  Ho  Sen- 


(  125) 
jrorsia  CDO-pIáer  que  aquesta  fera  bestia  don  Dom  pus- 
que  teñir  e  jo  que  la  ven^a  que  jo  comte  quell  puya 
sobre  mi  quim  sorbesqua.-*-E  mentare  que  Sancta  Mer- 
garida.  oravtt  lo  dracb  obri  la  beque  sobrell  cap  de 
Sancta  Mergarida  e  la  lengua  sobre  lo  talo  e  suspirant 
transgulila.al.8eu  centre  mas  la^virUiUde' la  creu  que 
ella.feu  ansi  marcella.e  streba  an  la.  boqne  del  draeh 
et  an  dues  parts  rdéparti  del  4rach.  Sancta  Méi^arida 
axi  del  yentre  del  dradi  sea  -mal  negu*^*  que  non  hac 
pres  an  aquela .  bora.  Demantin^rt  que  fo  axida  de  la 
boque,  del  draeb  guarde  d^veala  part  sinestra  dd  car- 
se  e  viu  L.altre  diablo  caer  ai  semblanse  dom>  negué 
qui  ach  les  mans  ligados  eücals  jonols  Sancta  Mergari- 
da aora  e  dix — Senyor.Deu.lo  ten  nom  lou  be  beneecb 
alegrem  en  la  toa. fe  quéll .diablo  Rufin  v^  j|ien  en  tev- 
ra  mort  et.pesegat  e  veg  la.mia  ereufolbir  e  VegJe 
meu  eos  .an  odor  de  saviea  e-per  ago  Senyor  Dea  Jbet» 
au-4!Ibrist  á  tu  fas  graciea  rey.  perpetual  gpveroador 
deis  pecados  corona  deis  martis  Salvador  e^Greador  de 
totes  cosea  Seny or.  tu  est  rey  beneyt.per  tostemps.  — 
E  quantacb.orat. levas  lo.:diable  dix^a  Sancta  Mei^«- 
ride  —  h&OL  eA  so  que  faist  sofert  de  la  mia  persona 
que  fort  te  veg. star,  an.oracio  JQ  tramiaa  tUvlo.meu 
firare  Rufián  senblanse  de  dracb  quit  sorbis.e  que  tceo- 
cas  la  tua.vii*g{nitat  e. tu  ab  lo.senyal  de  Cbrist  as  lom 
mort.e  vols  fer  aylal  de  mi  per  ancantament  prech 
quet  moves  de  mi.  — E  lavos.  Sancta  Mergaride  pres 
lo  diable  per  li)s^4:abels  e  gital  an  térra  e  posali  lo  peu 
dret  sobre  lo  eoU  e  dixli  —  o  tu^diable  ceset  de  la  mia 
virginitat  que  Jbesu-Christ  es  lo  meu  governador  e  J9 


son  serventa  e  sposa  dell  jo  son  serrenta  de  Dea  e 
amiga  del  qual  es  lo  seu  nom  beneyt  lo  secglew  —  E 
cant  aso  ach  dit  sobra  resplandi  Inm  an  lo  carsce  e 
yiu  L^  eren  de  Jhesu-Christ  qui  tench  antro  al  cel  e 
sobre  aquella  creu  stech  I.*  coloma  qai  dix  —  o  tu  be- 
nuyrada  Mei^rida  los  sants  de  Deu  te  speren  e  les 
portes  de  Peradis  te  son  ubertes.  —  Ladonchs  Sancta 
Mergarida  respes  dient — grades  fas  a  Deu  —  e  retor^ 
ne  ve  al  diablo  e  diili  —  o  ta  diable  dtm  com  as  nom 
e  dim  la  tua  vida.  *^  Lo  diable  respes  —  prechte  ser^ 
venta  de  Cbrist  que  leos  lo  peu  sobre  lo  meu  edil  que 
L  petit  pusque  posar  e  dirte  totes  les  obres  que  fas. — 
Sancta  Margarida  leva  son  talo  del  col  el  diable  li  dix 
— jo  e  nom  Yieltevol  e  puis  Belsebub  e  en  mon  Ten* 
tre  e  tragut  mol  trebal  de  justs  e  puys  tostemps  con- 
tra  tots  e  n^u  nom  pot  Tencre  e  tu  as  la  niia  yirtot 
trencade  e  Rufin  ausiest  per  lo  senyal  de  Cbrist  per 
lo  qual  an  tu  a  fruyt  de  justicia  e  per  aquell  matex  as 
mí  ligat  e  yensut  e  veg  que  Cbrist  asta  ab  to  per  go  fe 
quet  placie  de  mi.  Aneara  fas  mes  ab  los  justs  men  tre- 
ball  e  fas  lus  uls  sechs  e  fas  lur  seny  cabiar  e  faslos 
oblidar  lo  nom  celestial  vencb  sobre  els  cant  dorment 
e  faslos  pecar  an  qualque  part  me  vul  tot  aqueta  que 
trop  sens  senyal  de  creu.  Ho  benuyrada  Mergarida  tu 
mas  yensut  e  no  fore  merayela  si  I.  joyes  hom  magues 
yensut  O  tu  Mergarida  on  es  la  tua  fe  on  es  la  tua  yi- 
da  o  en  qual  manere  es  Cbrist  antrat  an  tu  digaesme 
e  jo  diré  a  tu  totes  les  mies  obres.  —  Sancta  Mergari- 
de  respes  —  no  es  de  mi  que  jo  digua  a  tu  aqüestes 
coses  que  not  veg*digne  que  les  bojes  per  la  gracia  de 


(  127  ). 
Deu  son  anao  que  son- —  Lo  diablo  Irdix  -**  jo  no  906 
parlar  ab  tu  que  Chríst  veig  anar  an  gir  tu  e  en  gran 
paor  mas  prechte  serventa  de  Deu  quem  leys  parlar  I. 
poch  ab  tu  com  jurte  Mergaride  per  Deu  Jhesu-Cbrist 
que  tu  creus  que  mes  an  aquesta  pena  nom  leys  star 
mas  ligem  e  anyien  per  la  térra  que  de  tota  la  mis  TÍde 
an  mi  ni  ab  los  justs  nom  trebalL  —  Sancta  Merfari- 
de  respes  * —  diable  no  hoyre  la  toa  paraula«.-^E 
eostres  an  la  ángel  de  la  térra  e  dixli— ^e  Setanat  tol- 
te  de  mi*  «*  E  la  térra  sorbill  e  reculilo.  Con  rencb 
lendema  Delinbres  dix  que  hom  li  amantas  Saneta  üler- 
garida  davant  e  cant  ella  axi  del  carsce  ella  senyfl  son 
eos  ab  lo  seyal  de  Deu  e  les  gens  de  la  ciutat  v«nge- 
ren  veer  la  pena  que  Saneta  Mergarlda  soferia.  OUa- 
Bres  dix  a  ela  —  Mergaride  aconselet  ab  mi  e  adoro 
los  mens  deus.  —  Sancta  *Mei^ride  respes  -^  melor 
es  que  hom  ador  lo  meu  Deu  qui  es  tot  podewM.  sobre 
totes  coses  que  no  los  teus  deus  qui  son  sorts  é  muts. 
—  Olinbres  dix  —  despulatsla  e  ab  fnst  bátetela  ireí^ 
sosament  —  E  axi  faerenho.  Sancta  Mei^gurida  aora  e 
dix  —  Senyor  Deu  los  meus  lenbles  el  meu  coa  garde 
que  an  mi  no  age  iniquítat  tum  as  s«iyada  ab  lo  teu 
senyal  e  ooronade  an  la  gloria. — Ladoadies  Olímbres- 
lo  mana  gitar  an  L  vaxell  dayga  ab  les^mans  ligadas 
e  ab  los  peus  per  tal  que  morís  aqui.  Sancta  Mergari- 
de garde  ves  lo  sel  —  ho  Senyor  Deus  aquesta  aygua 
sia  illuminade  de  sahit  e  vuy  sia  a  mi  font  de  batíame 
e  vestadures  nupcials.  Venge  sobre  mi  la  tua  sancta 
coloma  reblida  del  Sant-Sperit  que  benesque  ab  lo  ten 
nom  aquesta  aygua.  Senyor  tul  de  mi  lo  meu  peccat  e 


(  128) 
renovela  áe  la  tua  benedicck)  e  deliurem  de  totes  ma- 
les obres  et  salvem  an  la  taa  gloria  e  batismem  en 
nom ,  del  Pare  e  del  Fill  e  del  Sant-Sperit  lu  qui  est 
beneít  per  tot  lo  seegle. —  An  aquda  ora  vencb  terre^ 
tremol  e  vench  I.«  coloma  del  cel  qui  porta  an  la  bo- 
que L*  corona  dor  easechse  sobre  Sáncta  Mei^arida 
e  mantinent  li  foren  desligáis  los  p^is  e  les  mas  e  aú 
de  la  aigua  loant  nostro  Senyor  e  la  coloma  del  cA 
dix  —  vine  Mergaride  al  repos  del  cel  benuyrada  est 
cor  yirginitat  persegíst  —  E  en  aquela  ora  cregueren 
an  Jhesu-Christ  XY-M.^  homens  menys  de  fenhres  e 
dinfims  e  Olinbres  feulos  tets  degolar  en  la  ciutat 
Darman^  e  puya  mena  que  San<^  Mergarida  fos  mer- 
tíriade  ab  coutels  e  mantinent  lo  nuurtiriador  prese^ 
renla  e  gitarenla  fora  de  la  ciutat  e  aqui  avia  I  bom 
qui  avia  nom  Malch  e  díx*  a  ela  —  estin  ton  col  e  rip 
lo  colp  del  coltel  e  ages  me  merce  que  an  gir  de  tu 
Teg  anar  Chríst  —  Sancta  Mergarida  respes^  precb- 
te  fraore  que  si  tu  veus  Christ  an  gir  mi  quem  speres 
antro  que  laja  aorat  e  comanere  lo  meu  sperit  an  loch 
de  repos.  —  Malch  It  dix  —  fe  quet  Tules.  —  Sancta 
Mergarida  aora  et  dix  —  o  Senyor  yer  Deus  tu  ojes 
les  mies  pregaries  aquel  qui  legira  te  tendrá  an  la  sua 
Boa  lo  libre  de  la  mia  gesta  ne  la  mia  pado  ne  la  oirá 
legír  an  aquela  ora  li  sien  perdonats  tots  los  seus  pecp 
cats  e  sí  ne^u  es  posat  an  juy  terrible  e  es  remenbrant 
del  meu  nom  Senyor  Deu  tu  lo  delíure  del  turment 
car  nos  son  Senyor  de  carn  e  de  sane  e  tostemps  pe* 
cam  e  prechte  Senyor  que  aquel  qui  del  meu  nom  fa- 
ra  stela  ne  del  seu  lum  just  cremar  i  fara  que  tots  sos 


(  <29  ) 
peccats  li  íien  per donats  e  qui  la  mía  paecio  scriura 
ae  la  tendrá  ne  dement  an  sa  eaaa  qae  aqui  noy  nas- 
que  infant  eontret  ne  sech  ne  aonbrat  de  maligne  sper 
rit  e  si  quer  perdo  de  son  peccat  tot  li  sia  perdonat. 
-«-  E  an  aQo  la  coloma  ab  la  creu  parla  a  Sancta  Mer^ 
ganda  e  aquels  qui  staven  en  gir  per  la  virtut  de  Dea 
tots  caygueren  an  térra  e  la  coloma  tocha  Sancta  Mer- 
garida  e  dix  —  benuyrada  est  Mergarida  qui  a  Deu 
quisit  an  les  tues  oracions  eres  remembrant  deis  pe- 
cados per  mi  matex  jur  e  per  la  gloria  deis  meus  an- 
gels  que  de  totes  les  tues  preguares  te  axoida  et  da^o 
on  est  remembrant  tot  te  sia  complit  et  en  qualque 
loch  sien  les  tues  reliquies  o  la  tua  pació  qualque  per- 
cador qui  la  age  es  peneda  de  sos  peccats  e  aerara  en 
la  sua  boque  e  sobreposara  lo  teu  nom  en  aquela  ora 
li  perdonarem  tots.  sos  peccats  e  sies  tu  benuyrada  al 
loch  on  reposes  e  totes  les  gens  sien  benuyrades  qui 
per  tu  creen  ni  creuran.  Vine  iversosament  al  loch  quit 
es  aperalat  que  son  ab  tu  e  obrirem  la  porta  del  reg- 
ué selestial.  —  E  Sancta  Mergarida  dix  —  o  vosaltres 
pares  e  mares  frares  e  sos  amicha  meus  conjurvos  per 
lo  gran  rey  de  tot  lo  mon  que  vosaltres  fasats  remem- 
branza de  mi  el  meu  nom  nomenets  e  si  be  jo  son  pe- 
cadriu  jo  si  prech  nostro  Senyor  Jhesu-Christ  per  yo- 
saltres  queus  do  ^emisio  de  yostros  peccats  e  queus 
fassa  eretes  al  regne  de  la  sua  gloria  e  queus  illumen 
al  regne  de  la  sua  claredaU  E  fas  gracies  a  Deu  rey 
de  totes  coses  quim  feu  antrar  an  la  compaya  deis 
justs  e  lou  Deu  e  glorifích  qui  es  beneyt  per  tot  lo  set- 
gle.  —  E  cant  as  aso  dit  ab  gran  goig  ella  dix  al  mar- 


(130) 
turiador — prin  lo  coltel  e  auciome  quel  mon  aqoest  es 
vensut  — E  Malch  respos  —  jo  no  auciure  la  Terge  de 
Deu  com  jo  veg  que  Dea  parle  ab  tu  per  que  jo  not 
val  ociure.  —  Sancta  Mei^aríde  respos  —  si  aso  no 
fas  no  auras  part  an  Paradis.  —  Lavos  Malcb  ab  gran 
temor  pres  lo  coltel  e  tolch  lo  cap  a  Saficta  Mei^ride 
e  aore  Deu  e  dix —  o  Senyor  perdonam  aquest  peccat 
—  e  caech  a  la  dreta  part  de  Sancta  Mergarida  e  vaa- 
geren  los  angels  e  sigeren  sobre  lo  eos  de  Sancta  Mer- 
garide  e  beneyrenlo.  E  a^o  boíren  los  malvats  qui  eren 
cechs  e  contrets  e  sorts  e  andemoniats  e  tocaven  lo 
eos  de  Sancta  Mei^aride  e  mantinent  eren  garits  els 
angels  reberen  la  anima  de  Sancta  Mei^aride  e  pujá- 
ronla al  cel  cantant  Sanctus  Sanctus  Sanctus  dominas 
Deus  Sabaot  pleni  sunt  celi  et  térra  gloria  tua.  Osan- 
na  ni  excelcis.  E  L  bon  hom  qui  avia  nom  Auti-- 
mus  pres  ley  relíquies  de  Sancta  Mergarida  e  mesles 
en  1.  scrim  de  pedra  e  pósales  an  la  ciutat  Dentiotxa 
ab  molt  gran  honor  an  I.^  casa  de  L^  bona  fembra  qui 
avia  nom  Caudicia  e  el  scrivi  la  sua  pasio  e  oracions 
a  honor  de  nostro  Senyor  Deu  lo  pare  celestial  ab  lo 
qual  les  nostres  animes  sien  coronades  al  goyg  de  Pe- 
radis  Amen. 


LA  PASIÓN  DE  JESUCRISTO  (1). 


Aci   comenta  la  pasio  de  Jhesu-Christ  Salvador 
nosti*e. 


Jhesus. 


Qui  dará  aygua  al  meu  cap  e  pluya  de  lagremes  als^ 
meus  uls  per  90  que  puxa  plora  día  e  nit  tro  que  nos- 
tro  Senyor  aparega  a  mi  servidor  seu  per  vista  o  per 
somoi  confortant  la  mia  anima.  Ho  vos  filies  de  Jera- 
salem  esposes  e  amados  de  Deu  Jhesu-Christ  vostro 
espos  escampats  ab  mi  ensemps  lagremes  entro  quél 
espos  vostro  benigne  e  suau  vengua  a  vos  en  la  sua 
balesa  e  nedesa.  Remembreus  a  vos  filies  e  pensats  vos 
ab  saviea  pensa  cant  es  amargosa  cosa  pertirse  e  lu- 
yar  de  aquel  al  qual  vos  esposas  e  al  qual  vos  prome- 
tes viure  a  el  so  es  en  tota  sanctadat  de  vide  e  pus 
donchs  havets  fet  vot  retetsvos  a  el  al  qual  promete? 
vosaltres  matexes  ratetsvos  a  Deu  Jhesu-Christ  Cor- 


(1)  Códice  del  monasterio  de  sao  Gucufate  del  Valles»  titnlado  MiteeUa- 
nea  oicetica,  fól.  72. 


(  138) 
teses  fines  corteses  sanctes  yergens  prometéis  casta'- 
dad  al  Senyor  ver  Deus  Jhesu-Chríst  coreos  totes  en- 
care a  la  verge  Sancta  María  quí  aquel  porta  car  cor- 
tes ola  porta  lo  rey  de  gloria  e  la  qual  es  donadora 
deis  bens  de  nostro  Senyor  Jhesu-Christ  fil  seu  a  tot 
demanant  aquell  ab  tot  ferm  cor  aquela  beneyta  yer- 
je  laporta  e  al  IXJ^  mes  lo  enfanta  e  al  YIII.  jom  lo 
circunsis  e  al  XL.®  jora  lo  oferí  al  temple  e  oferi  dues 
tortres  e  11.^  colomes  per  el  en  sacrificí.  En  apres  fu- 
gen  al  rey  Erodes  porta  ^aquel  seu  fil  beneyt  en  Egip- 
to e  aletant  aquel  seu  fil  beneyt  e  nuyrent  e  ayen  cu- 
ra daquel  seguir  en  tot  loch.  hon  anaya  perqué  creu 
fermament  que  aquesta  era  la  I.^  daquestes  fenbres 
que  seguien  lur  mestre  Jhesu-Chríst  e  li  ministrayen 
e'nagu  nos  deu  merayelar  si  ela  lo  saguia  majorraent 
com  el  fos  tota  dolsor  e  desig  seu  90  es  de  la  umil 
yerge  madona  Sancta  María  mare  sua  e  jo  me  esmaya 
que  aquesta  fos  entre  aqueles  doléntes  he  gamegans 
qui  plorayen  Jhesu-Chríst  lur  Senyor  mes  encara  po- 
día esser  aquesta  yerament  entre  aqueles  dones  filies 
de  Jerusaiem  a  les  quals  Jhesu-Chríst  nes  ciar  per  in- 
peri  mas  pie  descarnir  ensutzat  per  escupimens  tur- 
mentat  et  per^  batimens  portant  la  creu  aci  en  türment 
de  mort  e  axi  estant  giras  a  elas  e  dixlos  axf — a  yos 
filies  de  Jherusalem  amigues  mies  qui  per  amor  dé 
mi  ayets  desenperat  lo  mon  e  tot  delít  e  tot  plaer  no 
ulats  plorar  sobre  mi  mas  plorats  sobre  yos  matexes 
f  o  es  en  lo  peril  en  lo  qual  esdeyendrets  e  sobre  yos- 
tres  filies  f  o  es  que  no  sia  descreens  en  la  mia  mort — 
E  adonchs  diuli  el  —  dona  amade  mia  esperansa 


(  Í33  ) 
ihia  regina  del  cel  mare  daquel  matex  Senyor  Jhesu- 

Chríst  es  vera  serventa  de  Deu  so  que  jo  dich  prech 
YÍda  mia  que  digues  a  aquest  teu  servidor  no  digne 
de  neguns  de  tos  benifícis  tu  qui  est  honrament  de 
Paradis  e  goig  del  cel  e  veritat  daquesta  cosa  placia  a 
tu  no  Tulas  remembrar  la  qual  sofarist  eom  lo  teu 
amat  fil  vist  morir  de  la  qual  cosa  jo  no  dupte  en  res 
que  aso  yer  no  fos  a  tu  greu  martirí  a  Deu  plages  do- 
na mia  quem  donases  gracia  que  aquela  greu  dolor  fos 
eascun  dia  en  les  mies  entramenes  axi  com  eren  en 
les  tues.  Adonchs  plages  encara  avocade  nostra  que 
en  aquell  dia  beneyt  en  lo  qual  tu  ten  pugist  al  ^el  per 
so  que  tostemps  te  alegrases  ab  ton  amat  fil  ageses  a 
mi  demostrados  les  tnes  lagremes  de  dolor  car  per 
aqueles  conegera  jo  quanta  amargura  agist  tu  verja 
pura  ab  Jhesu-Christ  amat  teu  ay  e  vejes  aquel  qui 
era  poc  de  mi  sant  era  crucificat  ab  claus  en  lo  fust 
de  la  creu  e  inclinat  son  cap  liura'  son  esperit  prech- 
te  dona  mia  regina  del  cel  que  per  aqüestes  páranles 
que  jo  uy  a  tu  dir  dessiyant  sebre  e  santir  tes  dolos 
que  not  ules  irexer  jat  se  cia  afo  que  les  pedrés  de- 
gesen  troncar  totes  per  aqüestes  páranles  remembrans 
ta  pació  qui  es  donchs  aquel  regnant  lasus  al  eel  o 
peregrenaut  en  la  térra  esser  tengut  en  sa  pensa  que 
no  agües  gran  dolor  ^o  es  en  qual  manera  lo  Senyor 
delH  angels  fo  fet  escarn  deis  homens  per  que  jo  mas- 
qui  no  plor  vilesa  de  pobol  menut  no  poria  continua- 
ment  teñir  les  lagremes.  Gertes  tu  ten  alegraries  de 
gran  goig  90  es  que  ara  es  glorificado  al  cel  ab  aquel 
lo  qual  tu  fust  to  cade  amergosament  en  te  pensa  ab 


(154) 
claus  per  la  pació  de  la  mort  e  an  axi  prechte  que  tu 
escampa  en  mi  aqueles  lagremes  les  quals  agist  en  la 
del  teu  fil.  E  per  tal  que  pus  leugerament  me  sentí 
em  regal  en  la  pació  del  teu  amat  fil  Deu  be  Senyor 
meu  raonem  vos  dona  quí  sots  miral  de  humilitat  tos 
e  jo  daquest  fet  e  prechvos  dona  vos  qui  sots  mare 
yerja  e  cambra  subírana  humilitat  e  trinitat  quem  di- 
gats  con  fo  per  horda  sius  plau  aquectta  veritaL  — 

Al  qual  la  Yerje  María  respes  en  axi  —  fil  ago  que 
tum  demanes  puyment  es  de  gran  dolor  e  axi  pus  que 
son  glorificado  no  püx  plorar. — k  la  cual  Sent  B^*nat 
respos  —  ho  regina  deis  cels  ho  mare  del  Grucificat 
donam  sit  plau  90  quet  deman  per  ^ o  que  jo  ho  pus- 
que  fer  e  complir  donam  dona  qo  que  desig  placia  a 
tu  quem  ules  hoir.  Dignes  dona  mía  dignes  sit  plau 
mare  mía  si  eres  en  Jherusalen  con  lo  teu  dol^  fil  fo 
pres  e  ligat  e  liurat  e  amenat  a  Anna  e  a  Pilat  qui  te- 
men lavos  lo<!h  de  justicia.  — 

Al  qual  la  umil  yerge  respos  en  axi  —  fil  —  dix 
nostra  dona  —  jo  era  en  Ifaerusalem  con  me  yengue- 
ren  les  noyeles  del  meu  fil  dolorosos  e  ani  axi  com 
pogi  al  meu  Senyor  lo  qual  jo  yees  ten  leyg  menejar 
e  tractar  ab  colades  e  percudir  ab  puyados  e  escupir 
en  sa  beneyta  c^ará  e  coronat  de  les  espines  e  yin  que 
tuyt  lescamíen  totes  les  mies  entramenes  sescomoge* 
ren  e  defali  mon  esperít  e  no  ayia  nalex  quax  porania 
ne  no  era  ab  mon  seny  e  eren  ab  mi  mes  jermanes  e 
altres  dones  moltes  qui  lo  playien  axi  com  si  cascuna 
lagues  en  son  eos  portat  entre  les  quals  era  S.  María 
Magdalena  la  qual  se  doliá  sobre  totes  salyant  mi  de- 


(  i35) 
mentre  Jhesu-^ühríst  fos  liurat  al  turment  Pilat  li  me- 
na que  portas  la  creu  e  la  janas  crídant  denant  el  e 
gran  multítut  de  gent  ana  prea  del  lo  qual  menaven 
ab  gran  desonor  e  los  uos  escupien  sobre  el  e  los  al- 
tres  lescamien  e  los  altres  li  gitaven  lo  fanch  e  mol- 
tes  daltres  sutxeries  sobre  lo  seu  cap  presíos.  Jo  fil 
meu  beneyt  qui  era  sa  mará  qui- sabia  el  qui  era  molt 
trísta  e  com  entes  a  seguir  aquel  ab  daltres  dones 
moltes  quil  avien  seguit  et  aministrat  de  Galilea  tro 
en  Jherusalem  las  quals  me  tenien  en  sosteniment  per 
í¡o  com  era  axi  com  a  morta  tro  sus  al  loe  bon  lo  cru* 
cificaren  devant  mi  e  el  vaent  mi  en  creu  posat  e 
ferat  ab  claus  en  lo  fust  molt  cruelment  jo  mesquine 
Taent  el  peu  de  dolor  e  de  molta  amergura  vaent  mi 
seoglotave  per  gran  dolor  avent  major  compacio  de  mi 
que  de  si  empero  el  no  sonave  mot  ne  obria  facha  ans 
estave  axi  com  ayel  qui  estaré  denant  aqud  quil  tom« 
E  jo  dolenta  e  maride  estave  denant  lo  meu  Senyor  e 
lo  meu  fil  muyren  a  lega  mort  e  cruel  per  que  tea 
gran  dolor  era  jo  turmentade  en  mon  cor  que  no  ho 
poria  comtar  ne  dir  e  viu  la  sanch  que  decoría  per 
mi  parta  del  eos  que  hanc  no  sabe  pecat  e  rajave  en' 
senblant  dorda  per  les  mans  e  per  los  peus  qui  eran 
ficats  en  lo  fust  de  la  creu  ab  dos  claus  tota  la  belesa 
era  ja  axida  de  la  cara  del  íill  meu  Jhesu-Christ  ea 
tant  que  el  qui  era  bel  sobre  tots  los  homens  adonchs 
paria  que  fos  pus  leyg  que  tots  los  altres  e  en  a^o  fo 
complide  la  profecía  de  Hizasies  parlant  del  en  axí 
vane  aquel  qui  no  senblave  sol  aquel  qui  debans  era 
no  avent  belesa  tot  desenperat  senblant  a  lebros  e  pía- 


(136) 
pat  per  los  escupimens  e  per  los  batimens  nafrat  de 
nafres  mortals  per  nostras  iniquitats  e  per  qui  fo  fel 
af  o  per  la  enyeja  deis  jueos  axorbats  qui  tots  aquests 
mals  en  lur  Senyor  compliren  malisiosament.  —  Di 
donchs  mare  de  Deu  que  reyes  ne  senties  de  dolor. 
—  Aquesta  -7-  deya  ella  —  era  molt  gran  dolor  mía 
90  es  cor  veya  mi  pertir  de  aquel  lo  qual  era  ma  sa* 
lut  e  lo  qual  avii^  porta  en  mon  ventra  e  no  men  ro* 
manga  altre  sino  aquel  e  per  90  la  mia  dolor  nos  pe- 
dia pertir  de  mi  tota  ma  páranla  avia  ja  quax  perdu- 
da  mas  en  loch  de  aquela  donare  jamegamens  e  grans 
suspis  de  dolos  e  no  poria  parlar  com  la  dolor  qui  an 
mi  era  ma  rumpia  en  trencaye  mes  páranles  quant  la 
páranle  era  rabudo  dintra  en  ma  pensa  e  yolia  axir 
defora  la  gran  dolor  del  cor  la  coronaye  dins  e  nom 
podia  axir  e  la  yeu  sonaye  tristament  per  lo  cridar  que 
faya  rugolosament  cor  la  lengua  negra  per  lo  cridar 
ayia  perdut  Ins  del  perlar.  Apres  estant  mi  en  aqües- 
tes dolos  tota  transida  e  cax  fora  de  mi  axida  ab  gran 
dolor  yeni  morir  aquel  lo  qual  la  mia  anima  amaye 
carement  e  defalia  tota  per  trebal  de  dolor  e  el  ab 
molt  benigno  care  gardayem  com  me  yeya  axi  plorar 
e  yolchme  confortar  ab  peques  páranles  mas  jo  ñora 
pogi  consolar  ans  mes  ploraye  dient  e  plorant  deya  al 
meu  fil  en  axi  ho  fil  meu  gran  dolor  sofir  yules  que  jo 
muyre  per  tu  qui  son  ta  criatura  ho  mosquina  que  fa- 
ro ho  mosquino  que  diré  lo  meu  fil  mor  perqué  donchs 
jo  mare  molt  trista  no  more  abel  oy  fil  meu  molt  bel 
L^  amor  fil  mol  dol9  nom  yules  jaquir  axi  tramit  hic 
sit  plan  per  tal  que  muyre  ab  tu  ensemps  fil  meu  a 


i 

{ 
I 


(137) 
greü  mort  te  veyg  morir  pus  que  axi  es  aquesta  mare 
qui  ta  portat  muyre  ab  tu  ho  mort  mesquine  nom  vules 
perdonar  ho  mort  descruel  molt  me  plaits  a  trerme 
les  foonees  del  cor  per  90  que  muyra  ab  lo  meu  fil  ho 
fil  Deas  ho  goyg  meu  singular  ho  vida  mia  ho  solas 
mea  a  tu  placía  que  en  guisa  ho  £aces  que  jo  mesqui- 
ne morís  ab  tu  ensemps  ho  fil  meu  regonex  aquesta 
mare  tua  molt  desconortada  e  vules  hoir  la  mia  pre- 
gueria  cor  covinent  cosa  es  que  fil  obeesca  mare  com 
la  veu  desconsolado  precfate  fil  quem  vules  hoyr  e 
quem  rebes  al  teu  turmen  cor  aquels  qui  viuen  en  L* 
carn  e  samen  de  bona  amor  rao  es  que  muyren  en- 
semps a  !.«  mort  ho  jueus  mesquins  ho  jueus  malvats 
nom  vulats  perdonar  90  es  pus  quel  meu  fil  crucifi^ 
eats  crucificats  mi  qui  son  áa  mare  bon  turmentats  per 
alguna  allra  male  mort  per  tal  que  muyre  ensemps  ab 
lo  fil  meu  ho  térra  de  Judea  .tu  tolsara  la  luu  al  mon 
e  fas  mi  vidua  del  meu  fil  car  ay  dolor  ara  mor  la  mia 
vida  e  la  mía  salut  tota  la  mia  esperanse  man  tolta  e 
levado  de  térra  perqué  donchs  viu  la  mare  eu  ten  gran 
dolor  apres  la  mort  de  ton  dol^  fil  venits  cruels  pron- 
tos mi  mare  e  penjats  mi  ab  lo  fil  ho  jueus  malvats 
pus  no  perdonats  al  fil  no  perdonets  a  mi  qui  son  sa 
mare  bu  mort  cruel  levet  contra  mi  car  gran  conort 
me  sería  si  moria  ensemps  ab  lo  meu  fil  car  Jhesu- 
Chríst  dol^a  cosa  es  a  mi  mosquina  morír  mas  la  mort 
desiyade  se  partex  de  mu  Ho  Jhesus  fil  meu  gran  es 
ma  pena  e  ma  dolor  cor  a  mort  molt  cruel  te  sobre- 
pren  e  liga  molt  mes  amarla  morir  a  qualque  mort  que 

si  avia  vide  ten  cruel  pació  ay  mesquina  la  mort  me 
TOMO  xiu.  i  O 


(f38) 
fuyg  em  jaquex  fort  desconselade  rooH  ne  seria  p«;ga-* 
de  bo  fíl  car  ho  fíl  benigee  ne  ages  merca  de  iatua 
mare  e  «jes  les  mies  preguertes  fil  meu  a^oeug^  e  no 
Tules  esser  dur  a  la  lúa  mare  qui  es  estat  íjottiexapñ 
molí  benigne  a  ela  fíl  meu  reb  la  tua  m»re  a  menos 
ab  tu  ensemps  so  es  ai  la  creu  per  tal  que  viua  toa- 
temps  ab  tu  apres  mortoor  bo  es  naguna  cosa  ten  doi* 
^  a  mi  mas  que  pusque  ab  tu  estar. e  que  pasque  Áb 
tu  esta  en  la  creu  cor  ceftes  no  es  cosa  ten  amai^Ma 
com  es  v^iva  apres  de  la  tua  mort.  Hoy  lasa  meaquine 
fil  tora  eres  payre  tu  eres  mon  espos  tu  eres  fil  mea 
en  tu  finalment  jo  avia  totes  coses  ay  mesquine  tot 
mes  mudat  are  son  or£ane  de  pare  are  son  vidua  de 
espos  are  son  desoonortade  de  ^^1  ara  per  totes  coses 
ho  fil  meu  quem  fare  de  huy  mes  qüim  regirá  ho  boa 
fil  hon  iré  ho  fil  meu  piados  qual  solas  me  jaquits 
qaal  sera  aquda  cosa  quim  do  de  qui  avant  ciNisd  ne 
aj«de^  Ho  fil  molt  dol^  la  tua  voléntat  ne  sie  conplide 
ais  menys  si  not  plau  que  muyre  ab  tu  lexem  al  tea 
solas  4)enigne« 

A  la  qual  Verge  Maria  respes  Jhesu-Chríst  nostre 
Senyor  ya  molt  turmmtat  en  la  crea  e  regardant  sa 
mare  dix  a  Sent  Johan  —  fenbre  —  dix  el  •—  vet 
aci  lo  teu  fil.  —  E  lo  Sant  verge  Sent  Johan  era  aqoi 
present  ab  trisla  dolor  mostrea  t  sa  dolor  e  plorant  tot 
día  ab  mokes  lagremes.  E  Jhesus  comesa  a  dir  axi  a 
la  sua  mare  per  (¡o  na  avia  gran  conpacio  gran  —  ho 
dol^a  mare  dolorqsa  Ingremosa  longida  lasa  de  suspi- 
rar perquet  tormentes  ne  perquet  laguex  e  not  re- 
membre f o  que  jat  avia  dit  cor  ben  saps  tu  mará  mia 


(139) 
ipie  per  ^o  son  yengut  en  aquest  mon  e  e  presa  earn 
de  tu  que  per  lo  turment  de  la  creu  aalvas  lamaiial.  Mr 
oatje  cor  ea  axi  deueft  esaer  complidies  Les  escríptttife$ 
e  ben  saps  tu  encare  que  eofe  que  jo  prengue  mon 
per  salut  déí  humanal  lioa^  e  resueiiare  al  teroer 
jom  e  apare  mantféstacnenC  a  tu  nmre  vei^e  e  ala 
meus  dexeble&  Per  90  mare  no  yules  plorar  e  lexa 
aquexa  en^sa  e  aquena  d^r  )o  men  yay  al  roeu^M^ 
re  e  men  pug  ala  oela  per  rebre  la  gloría  de  la  pater- 
nal  mageataL  Certesr  dooichs  hen  te  deuries  alegrar 
per  rao  de  ini  car  ara  deig  trobar  la  hoyela  so  ea  loa 
peccados  que  havia  perduts  per  molt  de  «emps^  Jo 
muyra  tot  sol  per  tal  que  lo  meu  pauut  resucitar,  tota 
moríen  p&t  los  pepeats  de  Adam  e  ara  tots  aertn  lé- 
vala per  la  mia  moi$t  donchs  mare  mia  molt  aiaada 
porqoet  deeplaiy  cant  so  que  plan  a  Deu  lo  pare  uet 
perquet  despiau  a  la  k>  turment  que  a  lo  meu .  para 
plau  que  sofire.  No  toIs  tu  mare  mia  que  a&i  sia  en4- 
pero  axis  deu  fer  oor  ea  axi  es  eaeríl.  Ja  doikchs 
mare  mía  e  esposa  mia  not  vules  player  na  {rfopar 
ho  mare  mia  |o  pas  not  desenpar  ne  not  les  sola 
ab  tu  s<m  tots  temps  e  sare  jat  se  sia  ago  que  Ae* 
gons  la  carm  me  son  sotmes  al  enperi  de  la  oiort 
enpero  segons  ma  divinilat  son  tos  temps  e  sare  no 
mortal  ne  pnx  soferir  neguna  pena  ne  negun  mal 
hea  saps  mare  roía  don  son  jo  axit  ne  vengut  per* 
que  donques  plores  net  maravdes  si  tom  \k  don 
son  deyalat  car  de  huy  mes  temps  es  que  me  tom 
al  mai  pare  qui  ma  trames  en  aquets  mon  mas  tu 
mare  mia  nom  pots  saguir  encara  ne  anar  la  hon 


{  í40) 
jo  vays  jatsecia  que  apres  poch  de  tempe  to  hi  ven- 
drás entretant  mare  mía  pus  que  mi  no  pots  aver  prin 
Johan  en  te  íidnce  qui  es  ton  nebot  e  sera  a  tu  coma 
ñ\  e  el  apres  mi  aui*a  de  tu  cura  e  sera  a  tu  moltfael 
gardo  e  solas  e  ton  coral  servidor.  —  En  apres  d  ites 
aqüestes  peraules  lo  Senyor  per  gran  dolor  que  sofe^ 
ria  axi  com  tot  desenperat  de  tota  vide  mudas  tot  e 
acostas  a  la  mort.  E  el  estant  en  aquest  transich  alón- 
gámeút  axi  t^om  poc  regarde  sent  Joban  e  dixli  axi  — 
amich  Joban  Tet  aci  ta  mare  servexli  e  ages  sit  plau 
eura  déla  cor  jo  a  tu  la  coman  axi  com  a  mare  e 
mon  tresor  gran  e  axi  rebla  axi  con  a  mare  mia  e  tua 
vet  a  tu  la  coman.  —  Con  corrinent  cosa  era  e  digna 
que  el  qui  era  pur  e  verge  fos  conpayne  de  la  vei^ 
^  es  del  part  e  en  lo  part  e  apres  del  part  — Demen- 
tre'que  Jhesu-Ghrist  angoxos  digne  aqüestes  paravdes 
a  sent  Johan  e  lo  amdosos  90  es  la  verge  María  a  Sent 
Johan  molt  amats  comensaren  a  senglotar  e  carament 
a  plorar.  Aquests  dos  martris  calaven  abdosos  e  no 
ppodien  parlar  no  lex  la  I.  al  aitre  per  la  gran  dolor 
que  avien  aquests  dos  verjens  boiriHi  Jbesu-»Cfarist 
parlaat  ab  veu  rugalosa  c  vania  lo  morir  poch  a  poch 
e  no  li  poden  perlar  cor  veienlo  ja  quax  mort  e  no 
podian  perlar  ne  cridar  ans  defalien  e  avien  ja  per- 
duda  la  veu  de  perlar  entanien  e  calaven  per  (o  com 
no  podien  perlar  e  ago  per  gran  angoxa  que  avien  los 
esperits  daquels  eran  tots  defalits  sola  dolor  e  plw 
era  romas  a  aquels  cor  anasen  plorosament  amergo- 
sament  se  dolian  cor  lo  oovent  de  la  mort  de  Jbesu- 
Christ  tresposave  los  cosos  damdosos  malament  e  per 


(141  ) 
qo  com  Jitesa-Christ  aiuave  mes  Sent  Johan  per  qo  d 
lo  feu  guarda  e  fil  de  sa  mare  e  major  de  tots  90^  es 
6D  alguB  priyalelje  la  mare  sentía  les  dolos  de  Jhesu^ 
Ghrist  la  mare  verja  qui  lo  avia  infiantat  soferia  lo  eojb- 
tel  de  la  dolor  de  dolor  de  son  fil  les  dolos  cruek  de 
Jhesu-Christ  eren  nafres  de  la  mare  gratis  dolos  eran 
esk  lo  eos  de  la  mare  e  erp  espeseyade  de  la  mort  idél 
fil  la  mare  era  ferida  ab  la  punta  de  la  lanée  aftí  la 
qoal  los  maWats  avien  oeneat  lo  costat  de  Jhésu-Chríst 
aquela  era  qui  avia  gran  dolor  en  sa  pmsa  e  crexienh 
1¡  ten  fort  les  grans  délos  que  no  podia  axir  de'  foira  e 
tréneavela  fort  <sruelment  dintre  les  dolos  del  fil  ool^ 
tekjaven  lo  eos  de  la  mare  e  Jhesu'^Chríst  Salvador 
nostro  pagave  lo  dupte  de  la  mort  od  la  cárn  cor  pus 
grea  eosa  era  a  la  mare  com  lo  vaia.turmentat  qve 
sil  avies  morir  mal  ne  soféria..Entretant  qqant  Jhesu*^ 
Christ  ac  comanade  la  sua  beneyta  mare  al  verje  Sent 
Johan  dix  — set  be.  —  E  aquels  eruels  que  lo  crucifií- 
caven  donarenli  a  boure  vinagre  ab  fel  mesclat  e  com 
Jhesu-Christ  lo  ages  testat  el  dix  —  compUt  esUA  — 
^ea  que  totes  aqueles  coses  qui. del  son  escritos  eran 
complides  e  acabados  e  com  nagnea  testat  no  vok  bou» 
ra.  E  Jhesu-Chríst  adonchs  crídant  alta  veu  diene-*- 
Deu  meu  perqué  mas  desemperat  —  e  dien  aqüestes 
páranles  el  Hura  son  esperit  a  Deu  lo  pare.  E  adoocluí 
tremola  la  telra  lo  solé  la  luna  sescuriren  loa  cela  >plo« 
raven  la  luna,  perde  sa  claror  la  resplandor  se  parti 
tota  del  cel  les  padres  se  trancaven  les  alteses  de  les 
escurerelitats  se  partien  molts  morts  resucitaren  e  exi- 
ren  deis  monimens  confesen  nostro  Seynyor  Jbesu-* 


{  142) 
Ghríst  publícaat  ab  gram  veu»  Aci  pwh  pensar  eaacv 
canta  dolor  sofería  adonchs  la  mare  de  Jfafiau-^Chriat 
etnn  tes  coses  qui  no  avien  anima  ni  vÍTÍeii  se  dolka 
tan  fortment  eom  tenga  del  fabm  miu  poría  ákt  ne  cor 
peosar  per  tant  gran  dolor  era  trebalat  I0  eor  de  la 
Terje  María.  La  mareestave  eom  a  morte  propia  eren 
¡del  MU  fil  JhesQ*Cfarxst  le  qnal  la  mare  soa  avia  con- 
aeUat  ela  estant  verje  per  obra  delSant  Esperítadonch» 
dá  neaviá  paóraula  car  la.  gran  dolor. qijte  ella  sofería 
U  avia  toltes  les  forses  ja  eta  qnax  morta  axi  axi  eom 
a  mért  viu  ja  ja  e  viven t  moría  ao  pedia  morir  mas  vi- 
vía eom  a  mobte  k  dolor  del  fil  fugia  fort  en  la  mare 
ans  deKgave  mes  morir  que  no  viure  aprto  la  mori 
de^  aso  fil  la  vérje  María  vivia  fort  déseonsetade  eer 
«va  axi  eom  a  morte  prop  la  eren  esta  ve  axi  eom  a 
«dolenta  e  pleüa  de  gi*an  dolor  esperaa  qne  hom  deva» 
las  lo  eos  de  Jhesu*GhrísC  de  la  eren  la  diemun  dita 
•marei  de  Jhesu^^lhríst  plorave  díent  axi  —  ay  lasa  ay 
dolenta  e  trista  o  barons  prenieus  pietat  de  mi  mes- 
quine  retets  lo  eos  aquesta  mesquine  pas  que  aveta 
conpH  t  en  el  vostro  mal  desig  e  aso  <|iie  prometes  avets 
mels  senyors  pus  lo  avefs  mort  retalo  a  mí  meaqnine 
qui  •son  sa  mare  bo  si  ave  afer  de  morir  plaeios  quem 
aneíats  ab  el  ens^aips  per  fo  que  les  mies  dolos  pus- 
qñeo  aver  fi  ensemps  ab  les  wea  precbvos  senjen 
meiis  quel  me  devaléis  de  la  creu  devalats  lo  meu  e 
ife  jo  mesquine  lo  eos  del  meu  fil  eor  aquel  es  mon 
solas  e  mon  alegre.  E  estave  nostra  dona  Sánela  Vbh 
ría  prop  de  la  eren  regardant  Jhesu^brist  fil  aeu  be- 
nignament  e  bumílment  penjan  entre  el  fust  de  la  ereu 


(  i43) 
e  elá  estave  aquí  livave  les  nians  en^  alt  e  abrasavela 
ereu  a  queia  en^aquela  part  en  la  qual  la  prof^  oiv- 
da  de  la  de  Jhesu*ChrÍ8t  rajave  e  al^avee  en  ab  par 
gran  for^a  desperit  per  90  qpe  pegues  abresar  Jbesu* 
Christ.  E  Gom  no  he  pegues  fer  levave  les  maos  e9 
alt  e  les  manejases  e  ujades  queián  enseiupe  bax  piar 
gadese  aquí  mátex  les  levave  altre  vegada  de  térra 
eatrelasades  e  alsavese-axi  com  pedia  ves  Jbesu-Christ 
que  li  tecave  lo  cor  e  con  nol  tociM*  lexavee  anar  sens 
naguna  pietat  térra  e  geya  aquí  eaturoientade  e  pre^ 
muda  per  gran :  dolor  que  soferia  de  Hiesu-Chriat  e  la 
for^a  de  la  gran  dolw  de  Jhesu^Chríst  90  es  que  el  qar 
vía  la  costreyia  levat  de  térra  e  com  fes  levado  esta- 
ttia  les  mans  en  alt  per  ^  quepoges  per  $0  car  son  fil 
Jhe8u*Christ  tant  era  turmentade  de  gran  dolor  que 
tota  senderoeave  en  terra«  Hoy  Deus  e  quis  pork  pei^ 
sar  no  dir  cante  dolor  e  cant  languimeat  avia  dooehs 
la  verje  pura  miral  de  tota  virtud  creura  poc  bom  qui 
pus  greu  cosa  li  wa  viure  en  ten  cruel  vida  que  si  los 
malvats  jueus  la  auciesen .  ab  coltels  ay  tal  color  avia 
oom  si  fos  morta  la  cara  e  la  boque  avía  tota  verm^ 
la  de  la  sanch  del  seu  fiL  Apres  ago  vencb  L  \jiom 
noble  per  nom  Jósep  Abiramecies  qui  era  dexeble 
de  Jbestt-Christ  e  ana  amagadement  a  Pilat  e  de^ 
manali  lo  eos  de  Jhesu-Chríst.  E  con  el  ley  agües  otor- 
gat  el  anpla  I.  savi  bom  per  nom  Nicodemus  e  vei^e*- 
rea  abdosos  al  loch  hon  nostro  Senyor  era  crucificat 
les  qusds  aportaren  ab  si  feramens  ab  los  quals  li  tra- 
guesen  los  claus  de  les  mans  e  deis  peus  e  quel  deva* 
lasen  de  la  creu  e  com  la  verge  Maria  tota  dolorosa  e 


(  144  ) 
langide  per  gran  dolor  vaes  aqnels  qui  lo  volren  de- 
yalar  de  la  creu  lo  sen  esperit  reviscola  poch  a  pock 
axi  con  boin  qui  resucita  de  mort  e  jat  se  fos  qae  ela 
fos  molt  defalide  aytant  con  podia  aydave  a  els  e  da* 
valas  aquela  ajude  que  podia  cor  la  I.  la  traya  los 
claus  de  les  mans  e  laltre  lo  sostenía  per  tal  que  no 
caygues  lo  eos  del  Senyor  Jhesu-Christ  e  la  sua  be^ 
neyta  mare  li  levave  sos  brasos  en  alt  e  sostenía  les 
gloriosos  mans  de  Jhesu-Cbríst  qui  lo  mon  forníaren 
e  lo  cap  qui  penjave  sobre  son  pits  lo  qual  c(»n  lo 
volgues  abrasar  per  abrasamens  que  aya  e  nos  podM 
sadolar  de  la  vista  del  seu  car  fiL  A9Í  pot  pensar  tola 
persona  devota  qual  dolor  den  aver  la  sua  maré  se- 
gons  lo  mudament  quel  seu  fil  acb  pres  aquela  bora 
Qo  es  qual  era  com  fo  devalat  de  la  creu  ne  qual  era 
con  era  viu  mas  quant  lageren  devalat  de  la  creu  e 
posat  en  térra  la  verje  María  mare  sua  caeecb  en  ter^ 
ra  sobre  el  e  estecb  axi  com  a  morte  per  gran  dolor 
al  cap  de  son  fil  e  besaveli  entretant  la  care  ab  grans 
lagremes  e  gitave  sospis  molts  e  greus.  Ho  quantes 
vegades  se  playia  molt  amargosament  e  faries  ab  ses 
mans  lo  cap  dient  —  bo  fil  meu  car  que  as  tu  fet  que 
hon  te  degnes  bociure  per  que  lo  jueus  tan  crucíficat 
e  mort.  Ara  tencb  en  la  fael  mort  fil  molt  es  trísta  la 
tua  mare  qués  fara  donebs  aquesta  mesquina  boy  lasa 
fil  meu  bon  es  aquel  goig  ten  gran  que  jo  agí  com  tos 
nasques  boy  lasa  dolenta  en  tan  gran  dolor  es  tomat 
aquel  goig  fil  meu  no  e  altre  conort  sino  que  muyre 
pus  que  vos  an  mort  —  E  a^o  dient  besaveli  la  cam 
e  los  uls  e  lo  front  e  la  bocba  e  gitave  lagremes  a  tea 


( í^) 

gran  baaitament  que  paría  quel  eos  e  la  anima  se  sol-* 
Tes  en  lagremes  e  ragave  lo  eos  de  Jhesu^Christ  fíl 
smi  ab  les  lagremes  e  la  perra  en  lo  qual  lo  avien  po- 
saL  En  apres  tornaves  pensar  los  seus  fets  90  es^  los 
hontes  que  hom  havia  feles  ne  dites  pensave  mes  en^ 
eare  qui  ne  qual  era  son  fil  e  eom  lo  avia  consebut  ne 
engenrat  seos  paría  de  hom  e  enfantat  sens  dolor  e 
deya  en  plorant  en  axi  di  —  fil  meu  molt  dol^  e  ear 
diges  amor  mia  singular  vida  de  la  mía  anima  goig 
meu  esperansa  mia  per  quem  jaquits  sofarír  tan  gran 
dolor  per  queus  sots  logat  tan  de  mi  vos  qui  sots  mon 
Deu  e  mon  solas  e  conort  de  k  mia  anima  entin  fil 
meu  e  reguarda  mi  e  vules  aver  pietat  de  mi.  — 
Digua  si  dir  ho  pot  nagu  qual  mesura  de  plant 
e  de  dolor  tenia  adonehs  la  mare  de  Deu.  Sertes 
eren  que  hom  nou  pegues  comparar  ne  dir  ne  pen- 
sar enpero  amor  dreta  avia  e  tenia  manera  e  nos 
desesperave  mas  piadosament  e  justamen  se  dolía 
cor  be  sabia  que  resocitaria  al  tercer  jorn  e  plo- 
TSíYen  ab  ela  ensemps  algunos  dones  stants  jatsecia 
que  pocha  fosen  qui  plora vesen  Jhesu*Christ  en  axi 
com  la  verge  María  aqui  era  los  angels  trists  e  do- 
leuts  si  enpero  dolor  podien  aver  e  ^itranls  Josep 
Abiramacia  hom  sant  e  just  ab  Nicodemus  ensemps 
quil  avien  devalat  de  la  eren  segons  que  diu  laven^ 
geli  pósalo  en  I.  drap  precios  nou  frech  e  bel  e  ún- 
talo ab  preciosos  especies  e  pósalo  devotament  e  la- 
ger  en  I.  sepulcro  nou  lo  qual  avia  fet  per  aci  matex 
adonehs  It  cantaren  hofici  de  laos  los  angels  qui  tots 
ensemps  venguts  al  sepulcre  de  Jhesu-Christ  e  los  an. 


( f^) 

gds  cantayeo  tant  laor  e  nostra  dona  Sancta  Mam 
gitava  sospís  e  gamegamens  de  gran  dolor  els  d6va«- 
laven  les  yeua  al  eel  e  noatra  dona  Saneta  Maria  plo^ 
rave  molt  amergosaaient  prop  del  sepulcro  e  com  Jo- 
sep  Abramasia  e  Nicodemus  posaren  Jhesu^Iuriat  al 
sepulcro  relias  la  maro  trista  gitar  e  sobolir  ab  el  en* 
semps  e  sofaries  tota  sobre  sos  amicbs  alNrasaTO  son 
fil  Jhesu-Cbrist  e  deja  —  barons  ajats  merco  de^  mi 
amicbs  meus  preneus  pietat  de  mi  jaquits  lom  aius 
plau  encara  sol  L  poeb  e  leyatBli  lo  vel  de  la  cara 
per  tal  quem  puxa  raonar  ab  el  I.  po^  e  a  Toer  sa 
plasent  cara  e  aver  un  pocb  de  conort  —  E  apres  de» 
ya  —  bo  amicbs  meus  no  les  sotarets  t^tost  sius  plau 
donats  per  ypstra  bonesa  a  la  mosquino  de  mare  sua 
e  age  lo  mort  pus  que  nol  pot  ayer  viu  bo  al  manya 
posats  mi  mosquina  al  sepulcro  cor  sens  el  trísta  nda 
fara  la  mosquina  doma.  —  E  ells  prenien  lo  eos  de 
Jbesu-€brist  e  posayenlo  al  sepulcro  e  ela  lo  tírave  a- 
ci  defora  e  ela  lo  volia  reteñir  ab  si  e  daltre  part  els 
lo  Yolian  sebulir  en  axi  era  entre  els  piadosa  conten* 
ció  enpero  tots  ploraven  amargosament  que  apenes 
podia  ferma  la  páranla  planerament  o  yaian  encare  la 
mare  desenperade  de  tot  solas  per  que  ploraven  mes 
per  dolor  déla  mes  que  per  dolor  del  ñl  qui  era  ja 
mort  e  major  compacio  aven  de  la  mare  que  no  avien 
de  la  mort  de  lur  Senyor  ploraven  doncbs  tots  ab 
grans  gamegamens  ab  gran  dolor  axi  com  sobolien  lur 
Senyor  de  mort  e  de  vida.  Apres  que  lur  Senyor  sebu- 
lit  la  mare  tota  desconortade  abrasave  ab  gran  pker 
lo  sepulcro  e  ab  tot  son  cor  axi  com  podia  beneyia  lo 


(  «47  ), 
8011  fíl  mitretant  sofertes  e  gitarés  sobre  lo  sepnkte 
lea  inans  esteaee .  bwtaYelo  soto»  e  plorare  k>  sea 
Sesyor  continaanHmt  A  aniwgDsos  aanglots*  Fet  a^o 
lo  sea  gran  amich  e  leyal  ial  qual  lo  sen  medtre  Jbe- 
Bu-Cbrist  la  üYia  comanade  acostas  a  ela  puya  dolaa- 
meot  e  tot  ploros  lévale  ab  gran  a&ny  de  aepnkre  to- 
ta pIoruAá  e  el  exi  matex  plorave  cor  no  sen  podía 
abstenkr  e  soíeriala  en  ees  btasos  car  tant  avia  treba« 
kt  e  tsDt  era  hojadeie  lasa  áe  suspira  e  de  ploriur  e  de 
cridar  que  qes  podía  soslemr  en  sos  peas  enpero  axi 
eom  pooh  a  les  altres' dones  é  st^ns  qui  la  aconpayren 
tots  ensemps  ploran  entrasen  ab  els  ensemps  en  Jhe* 
rusalem  e  axi  matex  mol  tes  fenbres  de  la  cíutat  de 
Jberusaleni  com  la  vaien  ten  forment  plorant  e  dolo- 
rejant  per  gran  pietat  quen  avien  comensaven  a  plorar 
e  algunes  anaven  detras  ela  plorant  Moltes  plaraven 
per  gran  compacio  que  avien  déla  cor  la  sua  dolor  ne 
faya  moltes  dolentes.  Tota  persona  qui  la  vaya  plorar 
apenes  se  pedia  abstenir  de  plorar  ten  piadosament  se 
plorave  e  tea  amai^osament  se  dolía  que  per  ago  lo 
seu  piados  piare  molts  nescomovia  a  plorar  en  axi  que 
gran  dolor  sescomovia  per  qualque  locb  on  ela  pasas 
plorave  ela  ploravense  encare  moltes  qui  li  axien  a 
carera  e  axi  la  menaren  ploran  fins  a  la  casa  de  Sent 
Johan  e  aqui  estech  e  Sent  Johan  tenchla  aquí  e  ama- 
la mes  que  si  fos  sa  mare  ab  tot  son  cor.  Despuys 
quel  Senyor  fos  sebolit  lo  jueus  posaren  senyal  al  mo- 
niment  e  liurarenlo  a  cávales  quel  guardasen  e  entre- 
tant  la  verje  María  estave  en  la  casa  de  Sent  Johan 


eor  lastre  (i)  ujade  era  e  per  gran  dolor  no  podía  anar 
ne  sesaye  de  ploi*ar  dia^  ne  nil  e  no  era  nagu  qui  la  po- 
ges  confortar  de  so»  amichs  ses  germanos  ne  encare 
Sent  Johan  dolor  li  faya  (2) 

riosa  e  pos  gloriosa  que  altre  a  tu  dona  mia  jo  peeea^ 
dor  e  pecadríu  tot  moh  co8  e  tota  ma  anima  e  tota 
ma  vida  e  tota  ma  mort  e  ma  resureccio  a  tum  coman 
tu  yerja  aies  beneyta  en  per  tostema  encara  mes  ab  lo 
teu  fil  car  e  Senyor  nostre  Jbesu-Ghrist  qní  ab  Deu  lo 
Pare  e  ab  lo  Sant  Esperit  viu  e  regna  en  per  tostempa 
sens  finament  Amen  Amen. 


(1)  (lasse  e) 

(2)  (Falta  un  folio  eo  el  manuscriio.] 


ORACIO  DE  NOSTRO  SENYOR  JHÉSU-CHRISt  (1). 


JhenirChríst  fill  de  Deu  tíu  per  la  voleotat  de  po- 
me  (2)  he  per  hebra  del  Saat  Sperit  e  per  la  tua  sanó- 
la misericordia  yengist  an  aquet  mon  presit  cam  urna- 
na  e  nesquist  de  la  Yei^e  e  donist  batisme  e  peniten- 
cia e  sacriBci  els  altres  sagramens  de  Sancta  Esgleya 
an  remisio  de  nostros  peccats  e  soferíst  per  nos  fam  e 
set  e  calor  et  íret  e  tribulacions  et  angoxes  e  mala- 
nanees  e  suor  de  sanch  e  persegist  he  venut  e  pres  e 
ligat  e  despulat  e  asotat  e  justiciat  e  estridat  e  anbe* 
neat  e  apelat  e  ferit  e  acupit  e  scamit  e  elauficat  e  de 
fel  e  de  vinagre  aboprat  e  lenseyat  e  mort  e  sabolit 
per  la  nostra  redempoio  e  devalest  en  infem'tragistne 
los  teus  amicha  e  resucitest  el  tero  dia  e  pugest  e  la 
tua  vertut  gloriosament  a  la  dreta  part  del  teu  ¡mre  e 
vandras  el  dia  del  judici  a  julgar  los  tíus  e  los  morts 
e  darás  a  quescu  son  guardo  segons  que  auras  servit 
tu  est  Senyor  meu  e  Creador  e  Redemptor  e  Salvador 
meu  refugi  gloria  amor  e  dolf or  heretat  et  esperansa 


(1)  Códice  del  monasterio  de  san  Cucnfate  del  Valles,  titulado  MiteellO' 
nea  aseeíica^  fóL  51. 
(2]  (pare  omnipotent) 


(  150  ) 
mia  tu  Setiyor  Creador  e  lou  e  beneesch  e  a  tu  fas  grat 
he  grades  del  ben  del  honrament  e  de  la  misericordia 
que  as  fet  a  aquest  teu  peccador  e  a  tota  la  tua  cres- 
tiandat  a  tu  Senyor  me  pinet  em  comfes  de  tots  mos 
peccats  que  hanc  fiu  del  dia  ansa  que  fuy  nat  antro 
a  la  ora  daré  en  pensar  an  obrar  an  parlar  en  oyr  ne 
en  negune  altra  manera  que  jo  pusque  aver  peccat  de 
tot  so  quim  membre  e  nom  membre  de  tot  dich  ma 
€olpa  e  prae  Den  quem  aja  rera  merce  e  precie  Sen*- 
yor  tu  qui  yengifit  apdlar  los  peccMlos  a  penitencia 
.que  no  garts  los  meas  peccats  ne  les  mies  falides  mas 
donem  gracia  e  illuminament  que  jols  pusque  conexer 
e  antendra  e  quen  vengua  a  Ten  penitencia  e  a  vera 
confesio  e  a  vera  esmana  e  a  vera  satisfacío  e  plaeia 
a  tu  Senyor  qui  perdeotst  a  aiadoiiQ  S«ieta  María  Mag*' 
delena  e  a  moyií  sent  P«  e  ai  ladre  an  la  crai  e  rebs 
a  merce  tots  los  veft  penidens  que  tu  ajíes,  mereedn'*- 
quest  ver  peccador  e  perAopam  segods  la  tua  miseria 
cordia  e  guardem  de  pecar  e  ée  6dir  e  de  fais  testí* 
moni  e  de  male  fama  e  de  mort  soptane  e  mostram  a 
dir  e  a  fer  la  tua  sancta  volentat  e  a  t^r  tostemps  dé 
la  mia  vida  antro  al  dia  de  la  mki  fl  e  an  totes  les  mies 
cuytes  Senyor  te  ciam  vena  merce  quem  síes  ajudador 
e  defenedor  e  quem  amparo  lo  meu  sperit  an  les  tues 
beneytes  mans  e  quem  déos  vide  perdurabla  Amen. 


(  151  ) 


ORACIO  DE  NOSTR\  DONA  SANCTA  MARÍA  (1). 


Prechte  Madona  Sancta  María  mare  de  Den  e  de  mi- 
serícordía  e  per  aquela  alegría  la  qual  hach  lo  teu  es- 
perít  quant  te  fo  ananciat  el  fill  de  Deu  e  per  aquel 
ministre  del  qual  es  en  honbrat  lo  Sant  Sperít  sobre- 
vinent  en  tu  e  per  aquel  complit  gMg  lo  qual  ach  la 
tua  anima  beneyta  caiit  fb  lerade  sobre  tota  la  sua  be- 
lesa  ais  sants  del  cel  que  a  mí  pecador  recaptes  ab  lo 
ten  beneyt  fill  la  gracia  del  Sant  Sperít  que  ben  bor- 
dón la  mía  pensa  los  meas  fets  e  les  mies  páranles  e 
los  meus  pensamens  e  tota  la  mía  TÍda  entro  a  la  fi  e 
qnem  mostres  la  tua  bene3^  £as  en  la  ora  de  la  mía 
fi  Q  et  quem  fasas  asebre  lo  día  et  le  hora  de  le  míe 
mort  et  quem  rebes  en  la  toa  beneyta  compaye. 


(i)  Códice  del  monasterio  de  Stn  CaeoCile  del  Filies,  titnlado  MUee^ 
Utmea  ateeíim,  m.  53. 

(' )  Este  finaü  esti  escrito  de  letra  algún  tanto  diferente  de  la  del  resto 
del  nuurascrito,  3f  es  la  misma  de  los  versos  que  siguen  hasta  el  que  dice 
—  Dona  lo  Jom  de  Sentcio  -  indwive. 


( 4^2 ) 


GOZOS  A  LA  VIRGEN  (1). 


Aci  comensen  lo  VII  goy  de  le  verge  Marie  et  altres 
oratíons  en  rimes. 


Sancta  María  Verge  puella 

Done  gloriosa  et  bella 

Regina  casta  et  cara  et  puré 

Reneyta  fo  lo  ventre 

Cant  nombro  Senyor  vos  manda 

Per  langel  quant  tos  saluda. 

Lo  primer  goy  que  ne  agets 

Del  Yostron  car  fiU  fo  aquesL 

Lo  segon  fo  cant  vench  en  vos 

Cel  qui  per  vos  fo  mes  mitre  nos 

EU  dona  cant  nesque 

Cell  qui  totlo  mon  reseme. 

Al  quart  fo  dolfs  regina 

Cant  los  tres  reys  ab  goy  rraseves 

Gaspar  Melxior  Baltastar 

Mire  e  ansenes  et  aur  au  ciar 

Vengeren  auferír  de  jonnolons 


(1)     Códice  del  monasterio  de  San  Gucufate  del  Valles,  titulado  JUisce- 
Uanea  ascética,  fói.  53.  v.» 


(1S5) 
A  vostron  car  fíl  golorios 
Eli  qui  fo  taut  rich  e  agúales 
Lo  vostron  gey  doae  et  ayales 
Qene  nuU  hom  altro  no  pot  asmar 
Boque  dir  ne  cor  pensar 
So  fo  cant  fo  resocitat. 
Lo  vostron  fill  beneuyirat. 
Lo  VI  fo  quant  vos  ne  vis 
Pugar  vostron  fill  JhesB-Christ 
Sus  al  cell  al  supirc  trp 
Dona  lo  jorn  de  Sentcio. 
Lo  I.  goyg  que  Christ  que  vos  fes 
Fo  regine  cant  vos  tremes 
Los  angels  queus  fes  pujaren 
Ab  bons  cans  nous  volc  lexarm 
E  volch  que  al  oA  acegeses 
En  gloria  la  hon  oleses. 
Per  aquests  VII  goygs  gloriosa 
Del  fill  de  Den  mare.  •  .  •  • 
E  los  los  altres  atresi 

Que  avets  auts • 

E  per  cels  que  aneare  íinrets 
E  per  la  merce  qui  an  vos  e$ 
Vos  clam  merce  »que  vo  • .  •  sats 
Dol^e  regina  ogau  sius  plats 
Per  la  umilitat  qui  an  vos  es 
E  per  los  mons  hon  heu  se  mes 
.  •  •  •  juda  regina  mare  de  Deu 
En  vos  quir  per  amor  de  Deu 
Quem  siats  cap  deis  e  giys 

TOMO  xui  i  I 


(i54) 
De  tot  quant  íki  anch  ne  dix 
£m  guardáis  doña  salvament 
Larme  e  mon  >C08  e  mon  seny 
E  pregats  sel.qui  vench  an  vos 
E  an  la  beneyta  creu 
Fo  per  nos  pecados  levats 
Quel  me  perdo  tots  inos  peceats 
Axi  com  perdona  a  Longi 
Perdo  a  mi  ans  de  ma  fi 
Con  larme  del*cu8  exira 
Per  la  sancta  merce  que  el  ha 
Ab  si  matex  me  sia  giys 
Em  guy  larme  an  Peradis. 
Eu  lo  prech  con  a  bon  payre 
Senryor  veray  Deu  fíí  giayre 
De  tot  lo  mon  vos  mi  giats 
Bel  Senyor  e  mi  aconselats 
Rey  sobre  tots  los  reys 
Emperador  de  totes  leys 
Guardáis  mon  eos  e  má  persona 
De  dan  e  blasme  e  de  vergoya 
Em  donats  so  que  sabets 
Axi  con  vos  poder  naveta 
Spiritual  sperit  del  mon 
Rem  mon  cors  e  marme  atreci 
Ver  Deus  ajes  merce  de  mi 
E  de  tots  crestians  ament 
Deus  nos  aport  a  salvament  Amen. 


(155) 


ORACIÓN  A  LA  VIRGEN  (1). 


Aquesta  oracio  ha  aytal  propietat  que  tota  persona 
que  la  diga  11I.<^  vegades  o  la  fes  dir  no  morra  sens 
penitencia  ne  pot  morir  a  mort  soptane  ne  pot  perir 
en  foch  ne  an  aygiia  e  quálque*  persona  que  agües  mal 
sperit  en  si  que  la  fasca  legir  ab  1/  canela  beneyta 
sobre  lo  malait  sperit  de  mantinent  se  pertira  deL  An- 
eara dona  qmanas  an  part  e  no  poges  infamar  feb  la 
legir  sobre  si  IlL»  vegades  ab  1a  «aockla  beneyta  e 
mantinent  sera  desliarada  ab  Den.*  ^  i 

Comenta  aii — 

Ais  saüts  membres  maeoman  em  do  de  MadooaSanc* 
ta  María  mon  coa  e  ma  Tida  e  a  mon  Senyor  seni  Toi- 
mas  ma  cam  e  ma  sanch  a  tos  filia  de  Deu  jo  precb 
la  verge  Madona  Saneta  liaría  saludada  del  ángel  pla- 
na de  gracia  acompayada  de  Deú  mare  de  JiieainChríst 
regina  deis  angels  de  Peraflis  he  did  mon  stela  de  la 
mar  gloría  deis  sants  guardia  profeta  deis  crealians 

• 

honor  de  les  fenbres  leticia  deis  homens  esposa  de 
Jhesu^Ghríst  cambra  del  Qant  i^rít  flor  de  les  ver*- 
gens  oonsel  de  les  vergens  (vidues)  speransa  deis  pee* 


(i)    Códice  del  montsterio  de  Son  Cucofote  del  Valles,  titulado  Hisce^ 
Uanea  ateetiea,  161-  55.  y.« 
Códices  del  monasterio  de  Ripoll,  núm.  155.  fól  35,  V.» 


(196) 
cados  fontana  de  misericordia  vide  de  salvacio  «  stele 
del  cel  porta  de  Peradis  a  vos  madona  coman  la  ani- 
ma etlo  eos  e  lespepit  meu^et  d^  totes. animas  chris- 
tianes  Amen. 


OOJNFESIOfll  GENERAL  (1). 


•  io  peocador  me  eonfes  a  Deu  he  a  Madona  Saüáte 
María  e  *  a  tots  los  Sasts  e  les  Santea  de  Perays  «  a 
vos  frare  que  e  peccat  e  agreugat  Deu  e  moo.  proiame 
en  moltes  maneras. 

'  Primerament  e  agreujat  I>eit  eu  ámnt  U.  soo.atat  des- 
conéxeot  con  el  maja  fet  be  eriat  e  reaemut  e  xnolts 
«daltres  beoE  e  gracies  ajereabudeaa  cascan  4íe  no 
téñB'  de  fermeii  e  jo  de  rebre  no  e  auda  memoria  ae 
remembranaa  del  mal  ne  de  les  dolos  que  el  per  los 
peccat»  vokh  soferir  e  Mpecialmeot  quant  volch  per 
mi  pendre  mort  e  pació  e  rembre  díel  poder  del  .dimo- 
Al  e  axi  an  qualqoe  manera  ne  en  qualque  tempa  oí 
tantos  de  vegades  ne  en  qualque  loch  aja  errat  an 
peccaf  de  desconexenseni  anles  les  sues  brasas  con- 
fesmen  a  Deu  e  a  vos  e  dich  mea  culpa. 


(1)    Códice  del  monasteriu  de  San  Cuciifate  del  Valles,  titulado 
Uatiea  ascética,  fól  5G. 


(  Í57  ) 

Eacarai  mes  me  confós  a  Deu  he  a  vos  que  nom 
eonfes  ten  so^en  con  a  mi  ferie  mest^  mé  penses 
mos  peccsts-ans  que  negua  a  la  coníécío  9oá  coa  me 
serie  niester  ne  veoch' axi  'ferm  éet^o  tornar  ne  be 
aquele  contreccio  de  eorcooi  a  la  aiia  aDima  serie 
mester  deis  méus  peccato  per  qíie  jeób  son  Gaygut  en 
*peQcat  de  necli'genciaper<piee&qualqiiemanere'hragé 
pietat  dich  mea  culpa. 

Encare  ines  me  coofes  a  Den  e  a  ves^  que  no  be  ten- 

gttda  le  penitencia  ne  la  orado  ^oe  ite-oeustiunade  dé 
fer  ab  aquella  bumilitat  ne  deTocioni  ab  aquell  ascal- 

fament  de  k  aknor  de  Deu  cmn  a  mi  fere  mester  ans 

faent  oraeio  pos  meo  cor  etñ  pens  moltes  yanitats>  e  tik 

totes  de  que  negun  fruyt'  nó  profit  nos  ayda^e  aspe** 

eialment  que  algunes  estant  aú  oracio  be  parlat  &  tepon 

tada  ma  oraoie-  que  leyta  penpie.  dieb  mea^ci4pa^.    . 

Encara  confes  a  Deu  ea  vos  que  son  venguteontra 
lo  s^oA  münament  an  qoe  vac  e  jura  lo^npm  di^Deu 
en  va  desor^onaoic^  d^nt- monsogea^  e  fale^es^p^r 
tal  qiien  fosnabans^ cregut  i^ntost  joriiv^. la- nómade 
Deu  iversosament  que  pqgues  varificar  S4^  que  jo  d^ye 
e  altres  Vegades  per.&lonia  parque!  4kk^  mea  culpa. 

EncaraDL  confes  a  Deu  e  a  vos  que  e  peecat  lo^ter9 
mammaient  caqt  tío  be* ..... » ades  les  festes  oar  axi 
com  degrft  star  •  j .  on  temps  enoracio  een  eontem- 
plecio  jon(  posava  a  parlar  coses  vanos  ds^quest  mon  e 
lea  eaooltay^  vdlenter  ey  be  trobat  mottea  vegades  pler 
per  quen  dio  mea  culpa. 

Enearam  confes  a  Dea  e  a  ves  que  e  peecat  an  lo 
quart.manament  que  no  he  anlat  ne  servil  mon  pare 


(168) 
De  ma  niare  ne  knnporalmeiit  ne  sperítaalmeat  axí 
eom  sop  teogttt  que  moltés  vegades  pogera  preguar 
he  fer  preguar'  Déu  e  enoara  fer  im^l^s  almoynes  que 
DO  he  fetes  e  afo  aonio  ha  tolt  sino  gmu  mesquinesa 
e  pereaa  e  avaricia  per  qoeo  dic  ibea  culpa* 

EDearaoi  confes  a  Oeu  et  a  tos  ^e  he  peceat  eo  lo 
V.  maDameDt  en  quaal  e  portada  mala  T^leutat  per 
hoy  o  per  ira  a  mon  proisme  mes  per  colpa  mia  que 
per  lasua  multes  Tegade^^qne  avia  duDs  mou  cor  per 
Id  milorameot  e  .ptajMpeot^quels  eeneiia  per  quea  dic 
meaculpa^  /    •    .   • 

Enoaram  covifes  ^  Deo  ^t^a'  vos  quehe  peoeat  an  lo 
Vi.^  manament  an  cant  e  tolt  angunes  persoDes  lo  ben 
quQ  faye»  ho  ere  aa  aqttels  dieatoe  molt  menys  que  an 
aquels  no  era  axi  cem  de  oracions  dejunys  delmoynes 
o  de  qualsqne  b^s  qtiie  fe^n  axl  niiite&  si  e  anblal  ne 
toh  res  a  négu  de^lojt  refre  ^  son  tengut  car  an  so  dal- 
tré  jo  joy  áeg  ávér  l*es  seíis  iMidia  sua  si  bo  faye  pe- 
cai^ie  mórtahnent  per  quén  dic  mea  culpa. 

Encaram  confeb  ^  Deu  e  a  vos  que  é  peceat  an  lo 
Vn  mánattiettt  an  quant  e  aül  pensamens  caraals  dur- 
ment  e  vetltfnt  an  los  qtísfls*  e  trobatpler  el  delii  aa  mí 
xnatex  melles  de  vegades  pensan  an  so  que  avia  oyl  dir 
de  esta  materia  án  so  que  avia  feC^  axi  que  si  ndm  fos 
mal  star  del  mon  quékn  agua  plagut  quen  ages  perlat 
ho  oyt  perlar  a  altres  per  qu^  dic  mea  ci|lpa. .  > 

Encaram  confes  a  I>eu  ét  á  vos  que  he  peceat  an  lo 
'  YIII  manament  en  quant  e  raonat  e  jutjat  alguoes  per- 
sones per  akunes  coses  les  quals  a  mi  no  eren  serles 
e  a  les  quals  jo  no  volie  gran  be  dient  contra  aquels 


(ISO) 
alsetuies  foleáes  e  axi  9Íao  n^gunaigisa  jo  e  alkvat  fafe 

teatiinoDi  ne  corporal  ni  speritualment  dic  mea  culpa. 

EncAram  oonfea  fi  Dpu  e  a  voa  qae  e  peccat  an  lo 
IX.  jiiaiiain«at  en  quant  he  4e6igat  la  muler  daltri  o 
q^en  playón  glguD^s  fienbrea  a^i  cojoq  degeren  per  qjien 
dic  mea  culp?. 

Encaram  eonfes  a  Den  e  a  vos  que  e  peccat  an  lo 
X  iMnament  en  cant  i;ie  cobeejat  bens  tenporals  de 
e^r  he  de  perai}la  de  mpn  proisme  e  axir  an.  qyalque 
manera  ni  an  quantes  de  vegadas  ni  en  qualque^t^mps 
ni  an  qualque  loch  a|a  arat  ni  peccat  an  loa  X*  .mana- 
ments  que  no  aja  amat  Den  ne  la  mia  anima  ne  mon 
proisme  confesmen  a  Deu  e  a  vos  e  elam  merce  a  Jher 
su-Ghrist  que*  Hio  pffrdofi  Aniep.    : 


FRAGMENTjOi  DE    UNA    ©RACIÓN   A 

JESUCRISTO  (1)- 


.. .  •  .  .  •  ..  •.  •  an  laltre  e  p«  tota  aqueHs  qui  son  an 
pecat  moiial  que  vinguen  a  vera  confasió  e  a  vera  sal* 
vacio  e  pei^  tots  aquels  que  hanc  be  mi  faran  que  tu^ 
Sanyor  meu  Jhesu-^hrist  los  an^  retes»  bon  guardo  a 
per  los  meus  anamicbs  on  que  sien  quem  guarts  qu&^ 
Bom  puien  noure  an  dit  ni  an  fet  el  dia  de  la  mia  ñih^ 


Ci)    Códices  M  mouascerío  de  RipoU,  muu  155,  fóK  31. 


(i60) 
de  les  mies  cuytes  Senyor  meu  Jhesu-Christ  reclam 
merce  quem  sies  ajudador  e  defenador  e  que  rad>6a 
la  mia  anima  an  les  tuas  baneitas  mans  e  quem  dons 
YÍda  perdurable  ab  los  teas  santa  ab  lo  tea  regué  ce- 
lestial qui  tíu  e  regne  ab  Deu  lo  Pare  an  unítat  del 
Esparit  Sant  de  Deu  per  tots  los  segles  e  deis  segles 
Amen. 

Apres  quant  aiats  dita  aquesta  orado  daifs  aqoest 
yers  del  Psaltiri  quis  sagueit  apres  -^Dírumpistí  vin- 
cula mea  tibi  sacriflcabo  ostiam  laúdis  in  nomine  Do^ 
mini  iuTOcabo  Amen    Amen    Amen» 


ORACIÓN  A  SANTA  CATALINA  (4). 


Aquesta  oracio  es  de  la  bumil  verge  madona  Sancta 
Catalina  esposa  de  nostro  Senyor  Deus  Jhesu-Christ 
la  qual  raeapta  gracia  ab  nostre  Seny<H*  que  tote  don- 
zella  que  devotament  sa  raclamas  a  ella  e  per  amor  de 
nostro  Sanyor  volgues  tanir  yirginitat  e  castadad  axi 
con  ella  feu  e  agües  dupte  de  esser  temptada  de  pee- 
cat  de  luxuria  fassa  dir  esta  sancta  oraeío  a  bonor  sua 
e  sia  serta  que  ella  li  racaptara  gracia  ab  nostre  Sen- 
yor  que  la  sua  pregaría  li  sera  exaudida  e  no  sera 
temptade  de  peccat  de  luxuria  ans  tiura  eastament  e 
honesta  faent  dir  esta  sancta  oracio  per  XXX  Aies 


(1)    Códices  del  uionaKlerio  d«  Ripoll,  num.  155,  CU.  51. 


( im ) 

eontíDuameiit  Axi  matex  es  bona  a  tot  hom  que  sie 
deregue  e  i^  a  préposar  la  páranla  de  Deu  darant  lo 
poboL  Axt  matex  e»  bona  a  infante  o  donzelles  o  a 
qnalsseydi  altares  personen  que  Tullan  ap^endre  de  le- 
tra o  de  la  scielicia.  de  Deu  e  agen  lo  cor  dur  o  an- 
patxat  per  péccate  digsm  o  fassan  dir  este  sánete  ora- 
do e  lur  antaniment  sera  obert  e  dar  per  apendra  e 
per  parlar  totes  coses  que  de  Deu  í?ien.  Axi  matoix  es 
bona  a  tot  hom  que  age  anamichs.  Axi  matei)^  es  bo- 
na a  metra  pau  enfre  marit  e  miülw  oob  aneara  es 
bona  a  metre  e  amor  ebfra  anamiehft.  Axi  mateix  es 
hona  a  done  qui  yage  an  part  es  cosa  proTada  que  tót 
hom  o  dona  qui  devotement  dirá  o  fara  dirá  este  sáne- 
te oracio  per  XXX  dies  cootinuament  no  aura  dupte 
que  an  aqu^l  ayn  sa  qremaquell  ^Iberch^ni  sera  toca-^ 
de  de  lamp  ni  speHt  maligne  noi  porra  noura  ni  £er 
mal  e  diu  axi  este  $aneta  orado. 

Beate  Cath^na  humil  Terge  fila  d^  rey  Gosti  e  fes 
nada  e  bateiade  an  aqudla  eiutat  de  Alexandriit  e  tu 
verge  fuUt  pupilla  pura  e  nete  sens  nagun  eorumpi- 
ment  foist  sposada  per  obra  del  Sadt  i^irit  e  inlumi-* 
nade  e  quant  tu  verge  fuBt  donzella  pus  bella  de  gra-* 
eia  e  de  grada  satiesa  angelical  e  tu  yerge  íust  molt 
plaent  e  tu  yerge  dajunaves  tres  dies  la  setmana  e 
quant  venge  lo  ten  pare  fon  pasat  daquesta  yide  an 
laltra  mon  e  tu  yei^e  romanguist  desconsolada  ab  la 
tua  mare  ansempsL  Un  rey  lí  astaya  de  prop  qui  la 
damanaya  per  muller  molt  coytosament  e  tu  yerge  res- 
ponguist  que  a  honor  de  les  V.  plagues  que  Jhesu- 
Chríst  avie  sufertes  tu  verge  damanist  L  any  despay* 


( <^ ) 

Entretant  L  sant  armita  demana  de  la  sua  vide  e  res- 
pes lo  sant  a]^ini)a  tu  verge  auras  lo  príiner  marit  qoit 
complira  de  mol  tes  gracies  e  dé  moltes  grana  Qobleas 
angelicals  e  langri  Sant  Gabriel  le  fon  trunes  per  la 
sancta  divinítat  que  tu  aurias  lo  fil  déla  verge  mado^ 
na  Sancta  María  si  tu  recebras  lo  sant  bdi)tisme  per 
aspos  e  ttt  verge  molt  plaent  e  molt  agredosa  anclinist 
los  teus  ionolls  an  torra  ab  gi^n  deyoeio  e  givist  loa 
teus  uyla  misericordiosos  aves  Deus  lo  Pare  e  damist 
merce  que  agueseá  vide  de  salvacio  e  taotost  lo  sant 
arnnta  te  dona  vide  de  sant  babtisme  e  lo  fil  de  lai 
gloriosa  vei^  madona  Sancta  María  lác  iluminada  e 
lanel  ta  dona  per  castadad  e  per  virginitat  per  tal  que 
dagueses  viure  an  la  sancta  gloria  de  Paradis  cant  tu 
Yerge  fuist  pm*iñcada  e  asplasniadar  de  les  aanctes  pa- 
raules  quel  fil  de  Peu  Jhesus  tach  salvada  e  tu  vei^ 
molt  plaent  te  volguist  conbatre  ab  aquell  malvat  rey 
Maxenci  qui  mal  obrava  contra  los-  Christians  e  di- 
guistU  —  o  tu '  malvta  rey  iaquix  asar  aqueixs  deus 
que  tu  adoras  car  sapies  per  cert  que  no  es  sino  dia- 
blo inferDal.~'E  lavos  lo  malvat  rey  mogut  de  gran 
fallonia  e  de  gran  ira  díxta  vertaderament  que  si  tu  na 
fayes  verge  so  que  el  volgues  ell  ta  faría  cramar  de 
continent  e  tu  verge  fuist  iluminada  del  Sant  spirít  e 
lo  malvat  rey  feu  vanir  aqui  davant  tu  VI.  doctora  ab- 
gran  cavallaria  e  los  doctors  comensaran  a  disputar 
contra  tu  verge  molt  purificado  e  con  los  dita  savia^ 
disptttassen  contra  tu  verge  molt  plaent  e  agredosa 
anist  venere  la  obra  diabolical  e  quant  vei^e  lo  rey 
viu  aiso  fou  molt  dolent  e  despagat  e  mana  ancontl- 


(103) 
nent  qnels  savrá  fosseA  cramats  e  tu  vcorge  fust  molt 
piadcea  e  pr eguist  a  Deu  lo  pare  que  les  lurs  animes 
no  foseen  perdiides  e  va  vanir  Teü  molt  resplandent 
e  dix — ^Fiat  —  Fiat  -^  Fiat — que  tots  aquels  o  aque- 
llos quit  raélamaran  auran  gloria  perdurable.  E  ládoncs 
valieren  ángélls  e  arcangeis  qui  sen  pujaren  les  ani- 
mes deis  dits  defunts  enconfinent  lo  rey  malval  sen 
tend!  a  fu  verge  molt  piaént  e  dixte  —  Catherina  fe 
so  que  que  yo  Tofare  e  no  viilles  perdre  la  tua  juven- 
tut  -^  E  tu  verge  reponguist  —  o  tu  malvat  cruel 
fe  so  quet  vuUeá  que  yo  son  asposada  daquell  qui  ma 
feta  e  formado.  —  E  lo  malvat  rey  ab  gran  ira  mana 
que  fos  feta  nna  roda  da  rads  tollants  e  daltres  forres 
molts  punyents  e  mana  que  tota  una  tu  verge  foses 
posada  en  aquel  malvat  torment  e  tu  verge  faist  ora- 
do a  Deu  lo  pai^é  quet  vulgos  a  ver  merco.'  Ancón  ti- 
nenft  vanr  vanir  angels  qui  trancaran  la  róde  e  morirá- 
ni  Hirmilia  parsones  pasadlas.  E  lavos  lo  rey  fon  molt 
doloDt  e  despagat  an ^i  tnateisL  e  la  ragina  fon'  molt 
ascalfade  en  la  baneita  virginitat  e  visiblement  ab  mol- 
tes  de  compayes  reseberen  bobtisme  de  ibest^Christ 
e  lo  rey  malvat  e  inich  e  mugut  de  gran  fellonia  ma- 
na que  aqfoells  qui  avian  pres  babiisraa  que  fossen 
craraats  e  tu  verge  faist  oracio  a  la  gloriosa  verge  ma- 
dona  Sancta  Maria  que  degues  radámar  lo  seu  benuy- 
rat  car  fil  que  les  degues  anparar  lurs  animes  e  la  dita 
oracio  fon  eompUda  veueh  vea  dd  eel  qui  dix  que  na- 
gua ni  nagune  no*  pandrie  mal  en  aquel  foeh  ni  fia- 
mes.  E  quant  verge  lo  rey  viu  olquest  miracle  mana 
que  perdesen  los  caps  encontinent  foren  ascapsats 


(  164  ) 
apres  mana  que  fosseo  soterrato  e  lo  rey  dix  —  verge 
vench  a  tu — e  dix  que  ai  tu  no  volies  jaqinr  aiiar  lan- 
tauiment  que  yolgueses  fer  la  volantat  quel  ta  pandríe 
per  muler  e  pef  ragina.  E  tu  verge  molt  gloriosa* 
ment  anist  respondre  que  ja  eras  asposada  del  Salva* 
dor  de  tot  lo  moa  e  lo  rey  nuilvat  píen  de  gran  mali- 
cia e  de  gran  ira  mana  ancontinent  que  fos  ascapsada' 
e  tu  verge  molt  gloriosament  e  afectuosament  praguist 
a  Deu  lo  pare  quet  raebes  la  tua  sancta  anima  e  da- 
manist  aquest  do  e  aquesta  sancta  gracia  que  tota 
aquells  qui  devotament  sa  reclamasan  que  los  fos  do- 
nat  ancontinent  tot  so  que  instament  demanassan.  Tan- 
tost  fon  ausida  una  vou  del  cel  que  dix  — ;  vina  aspo- 
sa  mia  molt  amada  com  vet  oberta  la  porta  angelical 
que  so  que  tu  demanas  molt  plaent  sapi^  vei^  molt 
gloriosa  que  auran  per  amor  tua  tot  fo.  qpe  demana- 
ran  justament  a  Deu.  —  E  quant  tu  verge  aguist  pres 
lo  san  martiri  de  la  tua  preciosa  sanch  exidet  e  van- 
gueren  angels  qui  sanpujaren  la  gloriosa  e  beneita  ani- 
ma molt  resplandent  alt  al  cel  e  ancontinent  verge 
molt  gloriosa  lo  precios  cose  moltgracios  fon  sotar- 
rat  an  lo  mont  de  Synai. 

Es  cosa  provada  que  qui  aquesta  sancta  oracio  dirá 
o  fara  dir  per  XXX  continuament  que  auran  tot  so 
que  demanaran  instament  a  Deu  car  es  cosa  provada) 
per  moltes  dones  honradas  e  per  donzeles  que  avieo 
tot  so  que  demanavan  justament  a  nostre  Senyor  Deu» 
Jhesu-Christ  per  merits  de  la  molt  humU  verge  aspo- 
sa  de  nostro  Senyor  Deus  Jhesu-Christ  Amen;  Amea 
Amen    Amen- 


(  165) 


MÁXIMAS  MORALES  (i). 


.  •  •  Si  tol  ton  senyór  guayar  en  aquest  seegle  guayal 
et  si  yol  laltre  an  poder«:  Diu  lo  savi  mostré  ton  po- 
der al  nici  e  pren  daquel  qui  sap.  Si  no  fas  a^o  apeb- 
dras  fo  que  no  sabios.  Diu  lo  savi  cove  a  tot  hoin  qui 
pren  negun  saber  que  porta  sa  puya  e  son  tractament 
ün  profit  e  antendre  so  que  apren  de  manera  que  sen 
pusque  aydar  en  son  loch  e  si  aso  no  fe  no  aura  pro- 
fit ne  altre  fniyt  levat  afey  e  trébal  axi  com  oel  qui  a 
trobada  I.  mont  damr  e  per  pesa  que  no  la  age^  a 
portar  logua  homens  apoch  apoch  feo  lo  tirar  ais  bo- 
mens  e  cant  hac  esplegat  ana  a  la  casa  pensant  que 
tot  laver  fos  justat  atroba  que  casen  deis  homens  la- 
geren  a  lur  case  portat  e  &xi  no  aelk  levnt  lo  trebál 
sipo  lo  afay  del  cavar  per  50  com  nol  guarde  nel  pro- 
cure beí).  Diu  lo  savi  que  el  no  a  compliment  tro  que 
bom  lo  roete  an  obra.  Diu  lo  savi  cerque  saber  per  qo 
que  ten  profit  que  qui  vol  met  an  obra  no  eomplex  son 
antenimenL  Demanaren  a  Aleicandre — per  que  honres 
mes  ton  mestre  que  ton  pare— per  so  com  mon  pare 
ma  mes  an  vida  fínable  e  mon  mestre  an  vida  dura- 


(1)  Códice  del  monasterio  de  san  Cucufate  del  Valles»  titulado  Miscella^< 
nea  cuceíica,  fól.  1. 


(166) 
ble.  —  Seny  es  pus  noble  que  negun  horament.  Seny  . 
es  atrobat  de  la  ab  pensament  e  saber  90  perqué  astat 
que  es  niolta  es  mercat  levat  de  seoy  ^e  con  mes  vas 
es  pus  car.  Aquel  a  seny  quí  reta  sa  lengua  e  nici  qui 
no  conex  sa  valor.  Qui  a  seny  per  so  com  conex  e  sab 
los  vicis  cuberts  qui  son  an  si  no  a  goig  de  so  que  pert 
de  ses  bones  obres.  No  a  senat  sel  qui  conei  be  e  mal 
mas  cel  qui  conex  de  dos  mals  Ip  milor.  Qui  a  neüy 
es  pregat  de  aver  bou  nodriment  e  qui  es  mci  fuxli 
amich  ver.  Del  hom  es  son  seny  e  son  anaiuich  hora 
dura.  En  la  peraula  conex  hom  lo  mísalje  del  eel  quil 
tramet  la  valor  e  per  lo  present  aquel  quil  presente. 
Qui  es  preguat  de  ai.watex  mastra  que  ha  poch  ^ny. 
A  major  ops  saber  bou  nudriment  qu^l  eos  menjal* 
ni  boura.  Qui  sc^uex  son  seny  110  era  e  qui  segex  sa 
volentat  penitsea.  Seuy  es  bon  castiguador  e  bou  ser^ 
vador  e  seoy  es  quis  mostra  so  que  a  celat  e  balance 
de  (O  quit  dona  ton  dreL  Qui  no  a  seny  no  es  senyor 
de  sa  ii^.  Dix  lo  savi  fort  es  qui  conex  son  seny  e  son 
saber  e  sa  valor.  Mes  val  mal  volenfa  de  senat  que 
benvolenga  de  nici.  Qui  a  seny  cove  que  dq  'age  nom 
e  quin  es  freturos  no  cove  que  age  no^oo  sino  de  figu- 
ra. Qui  a  seny  no  visita  cels  qui  fugen  del  ni  conten 
noves  a  qui  no  les  scolta.  Diu  lo  savi  seny  es  de  hom 
de  Deu  e  de  bon  nudriment  guay  el  hom  deus  apo- 
dera tota  res*  La  pació  que  es  partida  a  la  gent  del  se- 
gle  es  an  dues  coses  guardador  e  guardant  el  guar- 
dant  es  laver  el  guardador  es  lo  seny.  Diu  lo  savi  qui 
a  seny  aconortes  de  son  trebal  per  dues  coses  la  I.«  per 
goyg  que  a  de  so  que  li  es  romas  laltra  per  50  que  ben 


(467) 

m 

tstorca  e  lo  nici  donas  gran  dol  del  trebal  que  a  an 
duas  raons  la  i.*  per  dol  que  a  de  so  que  a  perdut  e 
laltra  per  reguart  que  a  de  so  que  li  es  romas  que  no 
ho  perde.  Cant  es  complit  lo  seny  minuen  les  perau- 
les.  Dix  I  sayi  an  lom  ha  IIII  compleccions  seny  ni- 
ciesa  sinplese  e  tolentat  lo  seny  es  contrari  de  la  ni- 
ciese  e  la  simplesa  contrari  de  la  volentat  é  la  volen- 
tat  contrari  de  la  sinplesa  e  hom  es  senyor  de  tot.  Qui 
fa  be  an  guardo  e  qui  fa  mal  esna  punit.  Diu  lo  sayi 
en  pus  avol  stament  es  qui  es  freturos  daver.  Diu  lo 
sari  qui  repta  lo  nici  per  no  a  seny  es  axi  com  qili 
repte  lorp  com  nos  veu  pus  es  natura  tanta  a  tota  cosa 
qui  sia  molta  es  anamich  de  la  natura,  h  menjar  ne  ve 
de  molts. 


Del  menjar. 


Aleuje  ton  menjar  e  seras  segur  de  tota  malaltia. 
Qui  eominalment  yol  usar  no  a  trop  si  saguart.  Qui  a 
seny  jaquex  qo  que  ama  per  qo  que  no  age  a  pendre 
so  que  no  ama.  Malaltia  natural  axi  es  la  malaltia  al 
cors  com  lo  sabo  al  drap  quil  adoba  el  añna.  So  que 
menjes  ab  talent  menges  tu  mas  so  que  menges  menys 
de  talent  es  for^at  go  que  no  auria  talent  Menjar  poeh 
de  so  que  a  afany  val  mes  que  menjar  molt  de  so  que 
li  e  profílosi  Ans  que  sies  maiaut  apodera  tetares.  No 
sies  cuytos  de  nula  cosa  de  senament  Qui  te  celat  al 
metje  son  yici  es  longuesa  de  malaltia. 


(  168  ) 


Del  Secgle. 


Aquest  secgle  ho  laltre  es  axi  com  hom  qui  a 
IL^  mulers  que  si  la  L»  ps  pagada  irexse  ab  laltra. 
Lo  secgle  es  aytal  com  cel  qui  donn  he  somia  so  que 
yol  he  no  vol  he  departes.  Prím  aquest  secgle  per  di- 
da  e  laljtre.per  mare;  Qui  esta  en  aquest  segle  es  axi 
com  lostaler  sen  deu  moure  lo  •  •  •  tat  de  yentre  retu t 
Aquest  secgle  guaya  hom. .  •  (1)  ayer  he  laltre  ab  bones 
obres.  Dix  L  sayi  mon  fll  yiu  aquest  secgle  per  laltre 
et  guayar  los  as  abdosos  e  no  yenes  laltre  per  aqnest 
que  perdrieslos  abdosos.  Lo  temps  castigua  cels  qui 
romanen  per  cels  qui  sen  yan.  Din  lo  sayi  axi  es  com 
sinat  lo  secgle  a  tos  antsesos  com  si  eren  ara  a  tu 
axi  com  ais  anganats  anganara  a  tu.  Lo  segle  menys- 
prea  seis  qui  solia  dar  a  menjar.  Lo  secgle  es  casa  de 
temps  sabuL  Qui  tranoet  hom  a  casa  durable  no  a  po- 
san^a.  Sel  qui  jaquex  aquest  segle  tro  que  nos  placía 
que  sia  tost  ab  sos  anamichs^  Lo  segle  es  axi  com 
serp  qpii  es  blana  de  tast  e  auciu  hom  ab  lo  fíblo.  Qui 
es  abaniduat  al  segle  de  so  que  yol  donali  dema  90 
que  no  yol  hom.  Guaye  aquest  segle  ab  amichs  e  lal- 
tre ab  bones  hobres.  Cant  es  lo  cors  malalt  e  pie  da- 
yols  humos  no  li  pronta  menjar  ni  honra  axi  lo  cor 


(1)    (ab) 


(  169  ) 
qui  ama  aquest  secgle  no  li  te  proñtament  negu.  Diu 
lo  savi  menysprear  aquest  secgle  es  posansa  a  la  ani- 
ma e  al  cor&  Dix  I.  savi  aquest  secgle  agreuge  ais  bons 
e  plau  ala  ayols  e  es  axi  com  lausel  que  com  mils 
cante  metió  hom  an  gabia.  Dix  I.  savi  aquest  segle 
exalte  los  avols  e  enclina  los  bons  axi  com  la  balan- 
za qui  al^a  lo  poch  e  enclina  lo  molt.  Lo  secgle  es 
carscer  del  creent  e  pereys  del  menyscreent  Digeren  a 
]•  savi — cal  es  aquel  qui  conex  aquest  secgle — dix-~ 
aquel  qui  no  a  bon  saber  de  benenansé  de  trebal. — 
Damanarenli  qual  cosa  senble  mils  al  altre  dix  que  so 
que  román  del  secgle  ab  so  que  es  pasat  Demanarenli 
que  es  temps  dix  111  dies.  Ires  mestre  castigador  e  jaquit 
son  saber.  Vides  compano  de  que  as  gran  desig  de  aver 
e  estar  ab  el  e  el  es  cuytos  de  partirse  de  tu  dema  es 
scam  no  saps  si  seras  de  sa  compaya  ho  no.  Dix  lo 
savi  si  no  fosen  los  honrats  despoblar  sia  lo  secgle.  De- 
manaren  a  I.  savi — que  es  a^o  de  que  deu  hom  esser 
cuytos — dix — per  laltre  segle  axi  com  si  dema  deviets 
morir  a  guayar  aquest  secgle  axi  com  si  tots  temps  de- 
vie  hom  viure. — 


De  fer  ben. 


Fe  ben  per  custuma  e  mal  per  ops.  Qui  fa  mal  en 
ci  matex  lo  porta.  Dix  lo  savi  fil  dignes  que  mente  cel 
qui  diu  que  mal  ab  mal  samorta  e  siu  vol  provar  que 

TOMO  XIII.  12 


( 170  )  . 
fa^  *dos  fochs  erexats  si  amerara  la  L  laltre  naas  bmi 
amona  lo  mal  axi  com  laygue  lo  foch.  Dix  lo  «avi  fe 
ben  si  toIs  que  ten  facen.  Qai  no  a  poder  de  fer  ben 
JBqnesques  de  fer  mal  e  fara  ben.  Quí  penae  an  be  c(h 
ve  que  hobre  e  qoi  fa  mal  cove  que  sen  jaquesque.  Dix 
lo  savi  fe  aquel  be  que  pasques  si  ben  ses  poch  que  ja 
no  fariets  lo  molt  si  lo  poch  no  Toliets  fer.  Nos  prove 
qui  es  bon  faent  be  mas  proves  jaquinsa  del  mal. 
Mal  quí  no  a  durade  val  mes  que  ben  qui  no  a  durade. 
Dix  lo  savi  fort  me  maravel  de  eel  qui  diu  ben  e  qo 
es  an  el  com  so  alegre  de  cel  a  qui  dien  mal  e  es  el 
qui  sen  irex.  Demaiiaren  a  I.  savi — qual  es  la  cosa  de 
que  a  major  bonesa  — dix — fer  ben  asosparens.^-Qui 
congela  fer  ben  aylant  val  com  cel  qui  fa.  Umilitat  cero 
la  valor  a  esser  umil  a  avant  valor  es  major  valor  que 
res.  1.  valor  qui  no  es  humil  ansi  no  es  faonrat  per  la 
gent.  Lo  ben  cant  crex  de  honrament  es  humil  a  el  e 
vi  (f )  ab  honrament  es  altiu.  Sia  ta  care  humil  e  ta 
parauia  sinpla  e  seras  amat  per  la  gent  mes  que  stls 
daves  aur  ne  argent.  Mes  val  anar  a  nici  umil  que  a 
franch  savi  altiu.  Dien  que  un  hom  desturava  L  savi 
e  anaval  asajant  e  desourant  entro  a  la  casa  dix  lo  sa- 
vi umilment — sit  a  romas  res  que  ages  a  dir  diu  e  ve- 
ten not  trop  neguns  deis  fols. — Si  no  auras  aquels  bens 
qui  es  umil  ab  honrament  e  perdonant  avent  poder 
fort  es  bon  perdo  specialment  avent  poder.  Sel  perdo. 
na  qnin  a  poder  de  venjar.  Aquel  perdona  quis  tarda. 


(l)    ^e  vid) 


(171  ) 
Tardar  es  cuyta  de  penedir.  Obeex  prechs  decels  quid 
demanen  pei'do.  Qui  atoga  la  errade  es  rao  que  li  cia 
perdonade.  Lo  bou  saber  dd  perdonar  val  mes  quel 
bou  saber  del  menjar.  Dien  que  L  manava  anciure  L« 
gran  compaya  de  catius  e  dix  1.  deis  catius  —  Senyor 
nos  avem  fet  grau  mal  eram  quin  be  faras  tu  ^u  per- 
donar. —  DÚL  lo  rey  ^^  oo  ya  aegu  tan  bo  com  aqüest 
^*-e  maoa  que  attcLeséu.  Hunkilment  ve  4anént  la  ter^ 
ra  dairal  na- de  pvs  ahíos.  Aitive  fa  morí  aquel  qui  Isu' 
Qui  es  pergal  de  'si  .mátela  SMiie  moljbs  quiu  soíi  de^. 
pagaU.  Aquel  qui  ea  albulos  que  uo  y#I  parlar  diiili 
hom  parláis  que  Deus  parla  a  Meyaes.  Tota  vei^ya: 
ea  bona.  Si  no  ic0  verg^ya  auciei'eiiae  les  g«M.  Tod 
bom  deu  airer  vergoya  an  si  mdtex.  Qui  a  vei^oyá  de 
la  gent  e  de  si  maüex^  eooex  hom  que  poe  val.  Mayor 
Térgoya  a  ceis  qu(  qs  ben  daquels  quil  loen  que  no 
aquel  qui  es  avol  de.quels  quil  repten*  Diu  lo  sajl  fbrti 
es  bóna  yergoya  an  especial  añ  fenbres.  No  faces  res 
su  celatt  de  que  ajes  yergoya  an  deseubert  ai  era  sa*** 
but.  De  qui  es  pocha  sa  veritat  son  pocha  aos  ami^h& 
Qui  es  yerdader  cbeu  hom  que  es  mouBoo^gues  e  mea** 
tidor  no  creu  h^m  sea  yerilats.  La  veritat  iOs  balaiifá 
de  Deu  qui  va  per  dr^tura»  Lo  joaonsonege  es  niow0- 
negé  del  diable  qui  ve  per  falcia.  Lo  pus  amargaBt 
cosa  qui  cia  au  lo  mon  es  veií tat  e  no  la  poch  soferi# 
levat  cel  qui  la  conex.  De  tot  hom  fa  bou  boir  veritat 
levat  de  juglar  que  ai  yol  dir  veritat  no  orees  da-»       "^ 
michs.  No  diu  veritat  layat  fadri  boral  e  anbriacb.  Dé 
la  veritat  se  irex  hom. 


(  i72  ) 


De  masa  parUuu 


Qui  parle  mase  do  es  segar  de  erades  si:no  es-savi 
ho  bon  parler  donchs  sies  escoliador  calant  Diu  lo 
savi  la  valor  que  hom  sobre  les  besties  es  :1o  parlar  e 
lo  entoodre  e  si  hom  cale  e  no  aaten  es  bestia.  La  pa- 
raula  iorade  so  que  no  foradaria  la  lengua.  Tot  hom 
del  fruyt  de  la  lengua  menja*  Diu  lo  savi  no  digaes 
páranles  que  depuys  ages  a  dir  no  placía  a  Den  que 
]•  les  aya  ditos.  Qui  diu  de  negu  so  que  11  es  greu  díea 
del  so  q|ie  no  li  sapiío*  Diu  lo  savi  la  lengua  es  de 
tayl  e  fa  gran  tal.  Diu  lo  savi  de  tota  nafra  garex  hom 
leva(  daquela  que  fa  la  lengua.  Qui  mok  parle  molt 
ere.  Quant  es  le  parlado  honrat  sia  lescoltador  as^aat. 
Diu  lo  aavi  toi  -hom  poch  conex  en  sa  paraula  si  hia 
ooapliment  de  seny  axi  com  lo  cantar  que  si  hom  lo 
fer  pot  hom  conexer  si  es  tranjiat  ho  cencer.  IHx  hom 
as  conegut  qui  ^isa  aa  so  que  usa  de  fer  an  sa  valor. 
Enmasa  ñure  an  masa  teñir  sedas  erra  molt  per  ma- 
sa poslar  ei  vas  respondre  £a  i  vas  erar.  €alar  es  sa- 
ber e  soné  poch  quin  nsen*  Parlar  os  saeh  de  erades. 
Galdr  es  pnofitos  a  les  gens  e  ais  aucels.  Quantes  pá- 
rvulos digueren  LUÍ  reys  deis  quals  se  avengueren  la 
Idix — jom  son  r^epresdeso  que  he  dit  moltes  vegades — 
lo  segon  dix — jom  puch  tomaivde  so  que  no  he  dit  mes 
que  de  so  que  e  dit — ^lo  tercer  dix — quant  he  dita  la 
paraula  e  poder  en  mi  e  si  no  la  dich  e  poder  an  ela 


(  173.) 
lo  (i).. 

Qui  a  poch  DO  es  poch.  No  ages  vergoya  de  donar 
que  pobresa  as-  mcDys.  No  es  franch  qui  per  sobras 
daver  usa  mas  aquel  es  franch  qui  a  poch  e  dona.  No 
sies  franch  de  donar  al  honi  a^qulno  tany^aquel  donar 
anaytal  loches  cobeesa. 


Bel  ovan 


La  pus  avol  cosa  que  hom  pot  aver  e9  esser  avar  é 
Tolpey  e  es  lo  milor  que  fkibra  pot  aver«  Avér  es  ayol 
per  ^  com  dopte  la  mer^e  de  Deu.  ATaridá  andero- 
eha  la  hobra  delaTaTor,  Düi  lavar  no  dons  que  Deus 
es  pus  noble  e  pus  íránch  que  res  demanara  que  no 
ages  ops  be  es  ver  si  volchesen  seguir  la  Tolen*- 
tat  deis  pobres  de  donar  de  ton  aver  seriem  an  ptus 
avol  stament  que  els.  Qui  dona  áon  aver  dooft  a  sa 
anima  per  <¡o  com  no  pot  aver  durada  métiys  del  díx 
que  no  guarde  hom  de  trebáh  Mon  ñl  mes  a  la  gent 
axi  com  cels  qui  jugen  ais  daus*  Prio  del  lur  e  guarde 
lo  teu  guardo  so  que  as  que  mes  es  ser  avar  que  des- 
mañar a  avar.  Qui  es  rich  es  axr  com  lo  muí  e  lase 
qui  porten  aur  e  menjen  palé  e  ordi.  Qui  es  avar  de 
son  argent  ais  pobres  trametli  Deus  ira  de  senyor.. 


(1]    (Faltan  tres  folios^  en  el  manuscrito  que  debieron  ser  los  XV4.  XVU 
y  XVUl). 


(171) 


Bd  enreyos. 


Qúi  es  enreyos  a  meajn  alegría  qne  negun  hom. 
Lenyeyos  pensa  que  si  tn  as  saber  que  el  lo  puga  aver. 
Enyeye  menge  les  bones  hobres  m  com  lo  focb  men- 
ge  la  leya.  Bastament  ha  lenyeyos  que  aje  ira  com  tu 
as  alf^a;  Tanir  mal  yoles^  al  cor  es  axi  com  ama- 
gar la  brasa  eu  la  senra.  Quí  es  prop  es  luy  ab  mala 
yolen^a  e  qui  es  luy  es  prop  ab  bona  volen^a.  Diu  lo 
sari  mon  fil  do  compres  Hial  yolen^  dun  bom  per  ben 
Toleu^  de  molla.  Eremistat  aalra  parens  es  axi  com 
•qai  met  foeh  aii  L  gorch*  Aoia  tos  parens  e  tos  amichs 
e  fak*as  grenje  a  tos  amichs.  Fifl  es  fruyt  del  teu  cor. 
Ama  ten  fil  e  castigal  be.  Ton  fil  es  ton  senyor  Y.  anys 
e  Vé  ton  servicial  e  Y.  ton  eonpayo  e  puya  gran  amich. 
Demanaren  a  I.  savi  qual  fil  amave  mes  lo  poch  tro 
que  es  gran  o  b  luy  tro  quel  veg  e  lo  malat  tro  que 
es  guarít.  Digoei^en  a  L  pfailosof-**per  que  no  yols  fila-^ 
pw  90  com  los  ham  e  nold  y uL-**-Qui  castigue  son  anúch 
fe  greuje  a  son  amich.  Diu  lo  sayi  qui  castigue  son  fil 
com  es  poch  an  goy  com  es  gran.  Qui  no  fa  seure  son 
fil  de  poquesa  la  hon  li  es  greu  no  siura  com  aera  gran 
lá  hon  li  plaura.  Qui  a  germans  a  aytor.  Hama  tos  ger- 
mans  per  90  com  son  honrament  ab  benenanse  e  ay*- 
tori  ab  trebal.  Bon  germa  es  aquel  qui  oblida  tota  era- 
de  e  no  sen  yol  venjar  e  ta  fet  plaer  e  no  to  r^ita  e 
no  ten  fa  redret.  Avols  germans  son  asi  com  arbre 


(  f.75  ) 
ée  foch  qui  crema  la  I.^  rama  e  laltre.  Bon  hom  de  son 
metal  de  ton  germa.  Ayda  a  ton  germa  a  tort  i  a  dret 
Bon  germa^  es  aquel  quit  aida  de  la  guerra  del  temgs» 


De  amor^ 


La  amor  primera  es  amor.  No  fó  tríát  lo^jMirtit  le» 

* 

Tat  per  conexer  lo  bon  saber  de  la  amor.  Ira  de  ama<<^ 
dor  tanpoch  dura  que  no  a  ops  scasador  estíu*^  Ira  4^ 
amicha  es  axi  com  pluga  de-  atiu.  Aquel  es  stray.qui 
no  a  amichs.  Tanta  rea  damichs  es  bo  lerat  lo  partit. 
Demanaren  Aristotil — que  es  amich — I  cor  ab  duea 
coses....  et  en  amor  daquel  qui  no  ho  Ai  per  opa  quet 
age. — ^ot  fiys  an  amor  de  aenyor  sit  vol  mal  lo  major- 
dom.  No  ajes  privadansa  afr  aquel  quet  honra  per  ai- 
cuna  cosa  quet  aje  ops  de  tu  que  ten  aura  so  que  au- 
ra, opa  menyaprearta.  Si  trobea  ton  amich  féli  loch  e 
comenael  a  saludar  e  cridel  per  lo  milor  nom  que'  age. 
Les  amich  son  de  1IL<^  mañeros  la  primera  son  axi 
com  a  viande  i^e  no  pot  estar  menys  déla  b  aegona^ 
es  axi  com  la  medicina  que  a  hom  ops^  a  yeggdea  ln 
ter^a  es  axi  cont  la  malaltia  que  no  la  hom  opa  nut 
tempa»  Honra  lamich  de  ton  amich  qjDie  mea  operara 
que  si  honraves  el  bon  amich  e  bon  privat  es  axi  cem 
bon  specier  que  si  be  not  dona  de  lea  specieriea  do-* 
nat  de  la  bona  hodor  e  lavos  es  axi  com  lo  ferré  qne- 
si  no  creme  les  vestedures  fat  afay  ab  lo  fum.  Amor 
es  defeniment  de  cor  defenat.  Mes  val  sol  estar  qjie 


(  176  ) 
ab  mal  par.  Qui  pren  tota  la  gent  an  L  grau  no  ha 
amich  tota  hora  mas  do  prova'tro  ais  ops  lavos  amich 
es  aquel  quit  es  abandonat  ab  largesa  e  no  ajude  a  la 
carestía.  Diu  lo  sayi  qui  vol  conexer  home  demanen 
aquel  a  privat  Ama  cel  qui  not  ama  tro  quet  am  hora. 
Guaya  ab  amor  so  que  no  pots  guayar  per  for^a.  Diu 
lo  savi  aquel  hom  que  jo  e  mes  amat  es  cel  quim  diu 
mos  vicis  antre  mi  e  el.  Dix  aquel  es  savi  quis  guar- 
de de  sos  amicha  e  de  son  amich  ais  ops  no  a  ops  pa- 
rens  ne  amicha  ab  ques  venjen  de  son  anamich.  Dix 
L  sayi  faet  faent  bones  hobres  e  veetit  bones  custu- 
mes.  Dix  L  savi  lo  milor  consel  que  tu  pots  fer  an  fet 
de  tos  amicha  queb  gits  a  ta  amor  si  fer  se  poL  Dix 
Plato  quis  toI  venjar  de  sos  anamichs  deu  cercar  e  cre- 
xer  sa  yalon  iSi  hom  yiu  sayi  qui  pregaye  Deus  quel 
guardes  de  sos  amicha  e  dixli — ^per  que  preguats  Deu 
queus  guart  de  yostros  amicha  e  no  de  yostros  ana- 
michs— e  dix — I.  (1)  pueh  guardar  de  mos  amicha  e  no 
de  mos  anamichs. — ^Dix  I.  sayi  major  profitsegexhom 
de  son  anamich  que  de  son  amich  per  90  com  hom  se 
guarde  de  errar  per  que  son  anamich  no  sen  yenje  e 
nou  fa  de  son  amich.  Lo  nici  a  sanamích  de  si  matex 
com  sera  amich  daitre.  Guardet  dequel  qui  ayorex 
yostro  cor.  No  ages  goyg  de  priyadesa  de  anamichs 
que  axi  es  com  laygua  que  ab  tot  ben  ses  calda  cau 
sobre  lo  foch  e  alciulo.  Not  flys  an  amor  de  anamich 
per  90  com  lanel  del  fet  sin  en  amistat  e  per  ops  que 


(1)    (jo) 


(177) 
ha  a  hom  mostra  amor  e  cant  a  trobat  90  que  a  opa 
torna  a  lanel  de  son  fet  e  es  axi  com  laygua  qui  es- 
ealfa  lo  focfa  e  cant  lán  legare  fredor.  Demanar^i  a 
Jop  cal  cosa  tes  stada  pns  greu  — dix  —  lo  goig  deis 
anamichs* — 


De  f entres. 


Fenbre  a  cor  de  diable.  Legesa  es  acordador  de  fen- 
bres.  Contrasta  ab  ta  Tolentat  e  ab  fenbres  e  fe  qaet 
vales.  Seny  de  fenbres  es  en  sa  balesa  e  balesa  de  hom 
an  son  seny.  Dix  I  sayi  mon  fil  ye  derera  lo  leo  e  lo 
drago  e  no  veges  derrera  fenbres  e  dix  pregua  Deas 
qoet  guart  de  les  males  fenbres  e  tu  guardet  de  les  bo- 
nos. No  loets  cativa  qui<;ost  poch  ni  donzela  qui  sport 
molt  axovar.  Qui  es  novi  pensa  esser  rey.  Bones  foren 
les  noses  sino  fos  la  mesio.  Demanaren  a  L  savi^-que 
dius  de  pendre  muler — edix  que  esbon  saber  de  I.  mes 
e  aucia  de  tostemps.  Demanarenli — que  dius  de  fenbres 
— dix  que  axi  son  con  a  baladre  qui  a  bela  fula  e  bela 
flor  e  si  hom  ne  menje  mor  hom.  Plato  viu  I."  donze- 
la qui  axia  lafinestra  e  dix — aquesta  no  hix  per  voure 
mas  per  tal  que  sia  vista. — ^Viu  I.  casador  qui  parlave 
ab  L«  fenbra  e  dixli — casador  guardet  que  no  sies  ca- 
sat. — Seny  de  fenbra  es  an  son  saser  e  cant  sen  leva 
cauli.  La  vida  del  hom  esta  an  tres  coses  anpla  casa 
roolts  servidos  e  bela  dona.  Avol  vida  es  an  III.  coses 
avol  vey  e  fol  fil  e  muler  ab  avols  custumes.  IlII.  co~ 


{  178  ) 
ses  son  letjes  e  altres  IIU  pus  leges  aYMÍeia  en  rieh  e 
ira  an  sayís  e  falsía  an  jutges  e  leyg  parlar  an  faihres. 
Qaatre  son  qui  nos  sadolen  ul  de  vesser  e  óreles  de 
oir  et  terre  de  pluye  e  fenbre  de  home.  IIIL  coses  son 
qui  aucien  lom  qui  masa  les  usa  amar  fenbres  e  casar 
e  joch  e  tí. 


De  ben  strueh^ 


Bela  eqperansa  es  oomensament  de  boa  astre^  Aqvdí 
es  ben  estmch  qni  tíu  molt  e  Ten  an  sos  anamichs  sa 
que  li  plan.  Aqud  es  ben  estmch  a  qni  Dens  dona  bon 
seny  e  bona  gracia  e  compliment  de  TolenM  e  anmr 
de  la  gent  Aqud  es  estruch  qui  per  altre  sa  castiga» 
Aquel  es  mal  estruch  qui  nos  fia  an  nugu  per  arol 
dupte  que  a.  Cd  que  en  negu  nos  fia  an  el  per  avolr 
obres. 


De  ansia^ 


Ansia  es  mitja  valesa  dix  lo  savi.  Si  duras  lo  dol 
axi  com  comen9a  anciuria  hom.  Dix  tota  res  comensa 
podi  e  crex  levat  lo  dol  qui  comensa  gran  e  minua«. 
Tristor  es  malaltia  del  eos  exi  com  la  dolor  es  malal-*^ 
tía  del  cora*  Guardet  de  ton  germa  com  es  felo^ 


(  179  ) 


De  ira» 


Qui  segex  sa  ira  pert  son  bon  nodriment  Ira  es  ro- 
Tel  de  seny  e  no  coDex  eel  qui  fa  ben  ne  mal  quen 
apreogue.  Ira  de  aici  es  venjade  aú  paraules  e  ira  de 
savia  an  fet.  Qui  sirex  ab  cel  qui  no  ha  poder  lengua 
es  sa  ansia.  Qui  es  senyor  de  sa  ira  no  es  senyor  de 
son  bOn  nudríment  No  es  atol  falonia  daqnd  quis 
asaje  debadea.  Aquel  es  avol  custuma  qui  no  es  sen**- 
yor  de  sa  ira.  Lo  nici  no  es  senyor  de  sa  ira  cor  si  ne 
ofossavi  fora.  Qui  segex  sa  yolentat  dona  al  anaffiieh 
so  que  YoL  Contrasta  a  la  Tostra  yolentat  axi  eom  coü- 
trastas  al  vostro  anamich*  Quis  esforsa  ab  sa  yolentat 
es  feble  de  consol*  Contrasta  a  ta  yolei^t  e  no  faces 
qo  que  yol  que  ta  yolentat  es  anamich  e  eontrastaot  a 
amich.  Si  yols  esser  segur  que  ajes  so  que  desiges  d^ 
sige  so  que  pots  ayer.  Qui  es  senyor  de  sa  yolentat  es 
sagur  de  no  hayer  trebal.  Si  not  yolen  donar  so  que 
demanes  si  ta  falonia  sobra  tu  matex  per  lo  demanar 
que  sobre  cel  qui  not  yolra  donar  per  complir  ta  yo- 
lentat Flixet  de  ta  yolentat  que  faries  contra  ton  seny 
si  la  complies.  Diu  lo  sayi  qui  consegex  conipliment 
de  so  que  yol  d^u  ayer  regart  que  apres  no  aje  so  que 
li  sia  greu.  Qui  yench  sa  yolentat  no  a  seny  son  saber. 
Riquesa  es  paratje  de  cel  qui  no  na.  Dix  lo  savi  jo  be 
bastament  mes  que  negun  rey.  Demanarenli  com — jo 
e  bastament  prou  com  el  a  molt  e  no  li  basta  e  el  au« 


( m ) 

cíea  de  molts  e  jo  uo  de  oegu. — Haver honra  lo  tíu.  La- 
Ter  fa  amar  son  senyor.  Ordonament  crex  lo  poeh  • 
k)  mal  mester  degaste  los  molts  diñes.  Son  Tóstres  les 
nafres  del  temps.  Laur  an  la  casa  es  axi  com.lo  sol  an 
lo  segle.  Dix  I.  savi — ^mon  fil  no  sía  la  formiga  pus  cer- 
ta que  tu  quü  ajusta  an  lestiu  so  que  a  opsanlivem. — 
Mes  val  sperar  so  que  hom  ha  que  so  que  hom  no  a. 
Riquesa  de  cor  val  mes  que  riquesa  de  ayer.  Lo  ayer 
no  pot  teñir  profit  sí  no  partex  de  Deu.  A  vegades  au- 
eiu  hom  per  son  ayer  axi  cem  hom  attciu  lo  paho  per 
les  beles  plomes.  Layer  es  reí  de  ancia  e  de  trebal  per 
f o  minuats  yostra  ancia.  Dix  layer  se  yol  seryir  e  quí 
seryex  altri  no  es  franch.  Dix  com  menjen  ton  ayer 
ab  L«  ma  menge  tu  ah  dues.  Lo  pobre  a  menys  ana- 
michs  que  lo  rich.  Qui  sofer  pobresa  a  gran  sa  fe  an 
Deu.  Lo  pobre  a  fe  de  esser  rich  e  lo  rich  dupte  de 
esser  pobre.  De  la  yalor  de  la  pobresa  es  que  fa  hom 
neguna  cosa  contra  Deu  per  teser  pobre  axi  com  fa 
hom  per  esser  rich. 


Dd  freytnro^ 


Bsser  freturos  de  la  cosa  yal  mes  que-  demanar  a 
eel  qui  no  li  tany  que  hom  ti  deman.  Bona'  fora  la  po- 
bpesa  e  lo  acaptar  si  no  fos  Deus  yos  en  do.  Pobresa 
es  ajustament  de  molts  yicísr  No  se  qual  es  pus  ayol 
ho  mor  de  rich  ho  yide  de  pobre.  Les  morts  son  dues 
mas  la  pobresa  es  la  milor.  Tres  coses  no  han  consd 


(  181  ) 
iMilara  ab  enveje  e  malaltia  ab  yelesa  e  pobresa  mes- 
dade  ab  peresa.  Conort  de  hom  pobre  mes  Tal  salut 
que  aver.  Despei  ton  boli  et  toro  pobre  contaras  no- 
yes de  reys. 


De  loar  lo  benifet. 


Loar  benifet  es  manera  de  crexer  aquel 

quit  a  fet  plaer  «  fe  plaer  a  quit  loa.  Quit.  loa  per 
pocb  merex  molL  Qui  pren  plaer  daltri  es  catiu  del 
plaer  tro  que  la  ^ardonat  al  menys  loan.  Si  ta  ma  es 
breu  de  retra  guardo  sia  ta  lenga  larga  de  loar.  Qui  ^ 
no  loa  l)eu  ne  honrar  bomens.  Benifet  no  pot  durar 
si  es  neguat  e  nol  ¿ol  si  es  vedat.  Dit  lo  savi  guardet 
no  sia  lo  ca  pus  conexcoit  que  tu  que  si  hom  li  dona 
del  pa  no  ladra.  A  loar  benifet  e  servitut  e  retre  guar- 
do es  reaon.  Benifet  es  comande.  Si  es  franch  loa  lo 
pocb  si  es  avar  menje  lo  molL  Mes  val  loar  e  bona  fa- 
ma que  aver  que  alo  román  e  lo  aver  sesplegue*  Dema- 
narenaAlexandre-— de  qual  cosa  as  bautmajor plaer»— 
dix — com  e  baut  plaer  de  retre  guardo  a  quim  feu  plaer 
molt  mes  que  el  no  men  feu. — ^Deus  retra  bon  guardo 
a  quins  ne  trau  nostros  visis.  Sofarir  es  manera  de 
cels  qui  ais  no  poden  fer.  Soferir  es  an  dues  manares 
soferir  hom  so  que  no  vol  e  soferirse  de  $o  que  voL 
Qui  no  sofer  l.«  páranle  bouna  moltes.  Qui  vol  viure 
se  guart  de  erades.  Masa  contunuar  es  condiment  e  es 
atorgament  de  la  erade.  Acompayet  ab  cel  quit  ayda 


(  182  ) 
al  temps  que  el  sap  la  manera.  Qui  compre  so  que  no 
a  ven  so  que  a  opa.  No  ya  tan  bo  misatje  oom  lo  di- 
Ber«  Laur  e  aura  an  la  meaio  ea  mig  guany.  Amatemos 
com  a  germans  e  mersen  astranys  mercaées  com  áe 
irex  la  roba  li  alta.  Qui  creu  coredor  román  menys  de 
diñes.  De  tota  cosa  es  milor  mercat  com  es  hom  ajus- 
ta e  lo  temp pen.  No  loa  lo  mei*cat  si  no  cel 

quin  a  guayat.  So  que  nos  vem  es  car  si  as  (1) 

Noy  a  milor  amich  que  salut  ne  major  anamich  que 
m^lakía.  Dues  ceses  ap  oonexen  hom  tro  que  lea  per! 
salut  e  jovent.  Al>  la  dolor  de  la  malallia  conex  hom 
la  delf  or  de  la  sanitat  Si  ya  neguna  cosa  damant  vida 
es  sanitat  Si  a  neguna  cosa  aytal  es  riqnese.  Si  y  ha 
ueguna  cosa  damimt  moort  es  malaltia  e  si  es  neguna 
cosa  aytal  es  pedresa»  Qui  poye  a  LXX  anys  playse 
menys  de  malaltia.  Gimríls  vostres  makliies  ab  almoy^ 
«íes.  Dix  lo  savi  ancie  es  malaltia  de  anima  e  alaria 
sanitat.  Qui  viu  molt  pert  sos  amicha.  Qui  yiu  poeb  no 
li  ye  desastre  sino  de  si  matex.  Pensa  que  la  vida  m 
mesio  que  tan  donade  e  que  no  la  yules  maüneire  qo 
que  despei^dras  e  a3d  no  malmecras  ta  yide*  Mort  ea 
yide  del  altre,  decgle.  No  veyg  Twítat  sens  dupte  que 
parega  dupte  menys  de  veriíat  levet  la  mort  Mort  es 
sageta  anverinade*  Qui  servex  e  no  fa  preu  hix  menys 
de  loger.  Aquel  fa  sobres  qui  fa  tort  per  fer  palor  a 
alu*i.  Si  fas  tort  e  sobres  a  pus  minué  de  tu  siesaagur 


(1)    (FalU  un  folio  en  el  mamiscrílo^  que  aeria  el  XXVU.] 


(185) 
que  tan  retra  guardo  pus  alt  que  tü.  Fe  servey  e  seras 
amat  Present  fa  hobrir  porta  tancade.  Presen  t  fa  gran 
loch  al  €os.  Qui  adenansa  son  present  acaba  so  que 
ToL  Guardet  de  mal  compayo  que  axi  es  com  lespasa 
qui  fa  bona  vista  e  fa  mal  señal.  Not  acost  a  rey  si  es 
felo  ni  a  la  mar  si  es  forts.  Not  acompayes  ab  mals  que 
quila  acompaye  es  leuge  ancia. 

Del  mester. 

Aprín  calque  mester  per  90  que  si  venies  a  pofaresa 
no  ajes  mester  negu.  Guardet  de  contrastar  ab  seyoria 
de  barale  de  pobol.  Tratet  de  conexer  tu  matex  abans 
que  vules  conexer  altri.  Mort  ve  a  hom  menys  de  co* 
miat  no  oblits  ela  not  oblide.  Fort  es  gran  castigament 
leximple  deis  morts  qui  si  vol  pensar.  Pocbs  son  cels 
qui  an  anvege  de  la  mort  e  molts  cels  qui  dien  mon««- 
sonegues.  Not  tars  de  penidre  que  la  mort  ve  an  dexop- 
te.  Diu  lo  sayi  fort  me  maravele  de  cel  qui  cerque 
aquest  seogle  e  la  mort  cercha  a  el  e  es  aecligent  e 
sab  que  non  port  storce»  Un  saviobrave  I.*  case  de  ca- 
yes et  demanarenli  perqué  no  obrave  de  feste  e  dix — ^be 
ata  a  qui  deu  morir, — Qui  esbo  mor  e  a  posanse  e  qui 
es  mal  mor  e  an  la  gent  pensanse*  Mes  Tal  la  moart  que 
avol  vide  per  90  com  avol  vide  es  mort  del  eos  e  de  la 
anima.  Deus  reta  bon  guardo  a  la  mor  qui  trau  les  ani- 
mes de  trebal  e  les  acosta  a  Parays.  Qui  no  fa  a  sa 
anima  ja  nol  fara  a  altri.  Deo  gracia  Amen. 

Finito  libro  sit  laus  gloria  Christo. 


(184) 


MÁXIMAS  políticas,  (i) 


Aseren  (o  gran  savi  e  dix — ^lo  rey  reeb  dan  per  Y.  co- 
ses 80  es  per  furtuna  de  temps  de  grans  sacados  e  per 
minua  daver  e  de  conduits  en  los  a  almatzems  per 
usar  molt  ab  fembres  e  an  daports  per  aver  males 
mañeros  de  no  esser  dreturer  e  esser  de  cruel  pena 
lia  oif  nos  marex.  La  Y.  es  per  ayer  molts  anamichs 
e  contrastadors.  — 

Les  millors  mañerea  quell  hom  pot  ayer  son  que  sía 
franch  e  varlader. 

Looi  franch  no  pot  aver  mala  yida  ni  al  vartader  no 
pot  esser  denostat  ni  lumil  desamat  ni  al  masurat  an 
son  comptar  malalt  ni  aquel  qui  guarda  be  an  so  que 
fa  panadir. 

Nos  coye  al  rey  quis  fiu  an  aquell  quil  menysprea 
ni  an  hom  molt  copdicios  ni  an  hom  qui  age  soferit 
gran  pobreá  ni  an  aquell  qui  age  fet  tal  arrade  qui 
maresque  pena  per  el  ni  an  aquel  a  qui  aura  tolt  son 
ayer  e  son  sanyoriu  ni  an  aquel  qui  reeb  dan  per  son 
rágnament  e  amistat  ab  son  anamic. 

Lo  pus  priyat  conseler  del  rey  es  lo  seyn  e  al  milor 
trasor  es  la  obra  e  lo  miUor  deis  homens  son  aquells 
qui  son  yartaders  e  al  millor  adoctiínador  es  lo  sayi  e 


(1)    Códices  del  monasterio  de  Ripoll»  nOm.  i5u.  fií>l.  35. 


(18S) 
la  inillor  riquesa  es  aquella  qui  es  guanyada  on  sa  voll 
que  fos  trobade. 

Core  aquell  qui  ha  ^uanyat  alcun  raguat  quel  guart 
faent  iusticla  car  molt  greu  cosa  es  guanyar  ragnat  e 
pus  greu  cosa  es  saberlo  guardonas 

Lo  pus  complit  seyn  es  aquell  qui  si  mateix  coneix 
encare  que  age  gran  riquesa  e  aquel  qui  no  sentris- 
ieix  nid  líxa  de  obaír  a  D^u  per  naguna  occasie  que 
tí  asdertenga  mas  aisper  del'boti'gnásardo.      • 

La  8{i?i'^iinya  'eü  altinyarsa  tu  dan  -é  lo  riici  punya 
an  acostarlo  a  bíJ  ;'...'.. 

Gove  aquel  qili  ha  ser^  que  aoompanyn  al  rey  que 
si  li  véu  fór  «Icuna  cosa  nbible  a  ell  o  a  sa  tea^a'  que 
li  trague  eximplis  deis  fets  que  sesdevengtien  sobrd  tal 
rao  per  so  quel  desviu  dallo  enpero  de  guisa  que  no 
antena  que  ho  diu  per  ell  etc.' 


TOMO  xni. 


13 


(M6) 


SENTENaAS  MORALES  (i). 


t 


m  '¥ 


qai  vol  aver  gloria  fr^a  que 

ell  8Ía  tal  com  ell  vol  üeieíoablar.  E  dtu  Maximia  quel 
hom  vell  loa  lea  eoaea  paseadas  e  blaama  les  preseDis 
per  (¡0  com  nostra  vida  piiora  contíouament  que  les 
edats  dcAs  pares  son  püors  á|tte  deis  avia  e  pos  som  pi- 
iors  que  nostres  pai-es  e  encabe  seniD  aoatres  filis  ptos 
plena  de  vilis. 


Com  hus  ensenya  tot  quant  hom  sap. 

Filis  yo  son  vell  e  ia  havets  hoit  dir  com  en  ma  fa* 
drinesa  e  servit  lo  rey  En  Pere  e  apres  en  ma  iuren- 
tut  lo  rey  En  Joban  lo  qual  senyor  per  sa  merce  no 
contrastant  que  yo  fos  son  sobrecoch  sen  volia  que  yo 
regis  lo  ofici  de  algolzir  qui  per  mi  indigne  fo  regit 


(i)  Códice  del  mooasterio  de  md  Cucu&te  del  Valles,  Utnlido  Senten-' 
eUu  Moraiet,  161.  i.« 

Falta  ilgiui  folio  al  principio  del  códice ,  aunque  no  gran  parte  de  la 
materia ,  como  se  deduce  por  el  contenido  de  esta  página,  que  es,  sin  du- 
da alguna,  la  continuación  del  prefacio  liecbo  por  el  autor,  antes  de  espo- 
ner  las  sentencias. 


(  187  ) 
flns  al  dia  de  la  sua  fi  ond  yo  fui  presenL  E  aprea  se- 
guida la  sua  mort  icmimen  en  Mallorquea  en  los  con- 
sells  6  negossis  de  la  qual  ciutat  per  sort  qui  hü  a 
portat  son  entrevengut  longament  don  he  regits  di<* 
verssos  ofícis  íureditiala  e  mísatieria  de  aquella  per 
la  qual  rao  e  ^abut  en  diveraso^  e  grana  actes  deis 
qoals  per  ignorant  qoe  yo  sia  mes  romas  alguna  prae* 
tica  e  bus.  E  mes  avant  vehets  que  yo  continuu  de  le* 
gir  diverfos  libres  guarnits  de  seny  e  de  saviesa  e  si 
en  mi  no...  aqueU  saber  que  Tolgueraiaforameny  si  los 
áamunt  dits  actes  no  fossen  car  sapiata  que  bus  en* 
s^aya  tot  quanl  hom  sap  e  lo  cors  del  hom  se  oodreix 
apreoent  e  coneix  e  enten  rabo  en  vebent,  Adonebs 
legits  e  aprenets  doclrina. 

Car  din  ikesus  fiU  de  Sirach  al  eomensament  de  ta 
iuveutut  reb  doctrina  e  seras  savi  en  ta  vellesa  qnel 
Texell  rete  longament  la  odor  que  ell  pren  quant  es 

BOU. 

Aristotil  frantant  de  aquesta  materia  diu  queLmillor 
de  i^ilosoíia  ata  en  yirtuoses  operatíons  per  fue  del 
saber  vuUalsne  obrar  car  lo  saber  es  larbre  e  h  okn  e* 
lo  fruyt  e  bom  qui  no  a  saber  es  axi  com  ciutat  manya 
de  alguna  gent. 

£  diu  Sant  Agosti  que  ben  dir  e  mal  obrar  es  con- 
demnar  si  matex  per  son  perlar  e  saber  que  no  apra-^ 
fita  es  axi  com  tresor  qui  nos  despen«  Los  bomens  bsA 
diversa  manera  de  saber  pero  lo  saber  dalgu  no  es  res 
81  donchs  altri  nol  sab. 

£  din  Sanct  Pan  que  no  deu  hom  pus  saber  que  la 
fe  catholica  no  requer. 


(188) 

'Din  Sjsnecha  que  xiquell  ha  ia  gran  part  ide  bondat 
qui  ha«Yoler  per  esser  bow  ^ 

E  diu  TttUi  que  totes  coses  que  nos  volen  per  alt 
coralge  son  obtengudes  per  virtut  de  cor  e  les  obres 
nobles  e  bones  han  delítabla  remembranza  per  lonch 
tráips.  Apres  totes  coses  per  laugeres  que  sien  yos  se- 
rán greus  si  aquelles  fetsab  enug  e^mokes  vegadesse 
sdeve  que  per  be  obrar  munten  los  faomens  eú  gcaa 
dignitat. 

'  Car  diu  Juvenal  que  mes  amAña^esser  fill  de  Terci- 
des  o  q¿e-«emb]a$  Ector  que  si  Ector  lo  bagues  <en- 
gendrat  e  que  semblas  Tercídes  qui  fou  lo  pus  dolenl 
hom  de!  mon.  E  per  tal  podets<conexer>quel  saber  no 
ha  compliment  fíns  que  es  mes  en  obra. 

liin  Sant  Matheu  quel  arbre  que  no  lara  fruyt  «era 
tatlft  e  mes  al  fooh.  Adonchs  qui  no  fara  bones  obres 
sera  'tal}at  e  ines  al  foch  de  perditio  o  ver  tribulatio 
per  90  com  la  bondad  deis  homens  no  es  complida  si- 
no áb  bou  saber  e  obrar  pero  membreus  que  la  anima 
es  fermttn^a  de  yostrea  obres.  E  eom  en  ma  continua- 
da amen«statio  e  doctrina  a  Tosaltr^s  donada  pocha 
dies  ha  passats  haiats  la  hu  de  vosaltres  a  mi  respost 
quel  Evangeli  diu  que  algún  no  pot  ben  servir  dos 
senyos  ^0  es  Den  e  lo  mon  dicfavos  que  lo  seny  de 
aqueja  páranla  no  es  tal  com  vosaltres  entenets  car 
t<^tes  qnantes  coses  son  plasents  a  Deu  son  agradables 
al  moD  sino  una  qo  es  la  veníanla  la  qual  es  moU  di- 
ferent  fentre  Deu  e  lo  mon  segons  davall  entench  pus 
tergament  a  tracíar. 


(  189) 


Del  peccat  de^  ar^tUl. 


Primerametit  dicfa'  que  negona  coáa  no  eá  TÜ'sine 
aquella  qué  Dea  no  fa  90  es  peccat  eár  totes  iMtfues 
ebres  son  bones  enoUe»  el  hon>  fa  mal  en  doea  niá>- 
néres  e  en  pemainmit  o  en  obra  e  aqüeH  de  «la*  pensa 
es  appellat  iniqnitat  e  aquett  qui  es  eBtobra^eft/iqpfie^ 
Uat  peceat^ 

Pero.  David*  en  lo  coménsameut  del  Sidtiri' ooiÉenfi 
trestnaneresdépecbat  laprioKera  es  en  la  penssla qMl 
ve  per  teütatio  la  segonaes  en  obm  la  tersar  perisever 
ratío  del  mal  per  la  qual'lom  dona  ais  akres  taemple 
de  mal  afer  e  peccat  no.  es  altrá  eosa  «no  treápaásai* 
la  divina  ley  e  no'  ob^yr  ais  celestials  manaments  e 
com '  la  primer  manaémcDl  sie  amar  Deu;  sobro  totes 
eoses  e  ton  proisme  axr  com  tu  mateix.  lo  qual  mana>- 
ment  diu  Sant  Halheu  que  es  pas  agradable  a  Deu 
que  algún  saerifiei  cierta  cosa  es  quet  senrant  Vosaft* 
Ires  aquest  manakn^it  seiTarets  tots  bs  akres  é  aqn^• 
vareta  erguU  per  la  qual  rabo  serets.  amata. per  Deu.e 
greyis  per  lo  mon  e  es  ben  rahonabIé¿. 

Car  diu  Job  que  si  ei^ll  montava  fins  ab  cel  o  son 
cap  tocava  a  les  nuus  a  la.  &  covendria  cauré  e  tomar 
a  no  res.  Neguii  bom  no  ha.  tan  pocba  pabor  de  Deu 
eom  bom  orgullos  e  qul  no  tem  Deu  de  tafees  coses  mt 
ra  pahor  e  qui  tem  Deu  no  tem  altri  el  bom  erguUoa 


(  490  )       ^ 
tostems  alribueix  a  si  e  a  sos  merits  so  que  a  per  gra- 
tía   de    altri  el  ei^uHos  parent  dona  a  sos  parents 
anuigs  e  treballs, 

Diu  Salamo  que  entre  los  ai^llosos  tostems  a  con-» 
teses  é  com  argullos  ment  cuyda  dir  veritat  e  per  90 
diu  Cerveri  tais  hia  per  argull  teñen  la  bocha  uberta 
«teñen  tanchat  lo  ull  e  no  fan  obra  serta. 

^gull  engendra  enyeta  e  anveia  engendra  falsía  e 
faiflia  engendra  de^eebiknent  «e  desoebknent  engendra 
ira  e  ira  engendra  aialTolensa  e  nMiWoleasa  engendra 
iiqMBÍírtatie  inamiatat  engendra  bregues  e  bregues  tren^ 
quen  la  ley  e  guasta  la  ciutat  quels  erguUotos  a  totes 
parte  aíusten  a  elb  enemichs  e  si  algan  es  fet  amich 
tte  algún  argullos  oove  que  de  molts  sie  aaemieh»  Et 
argidloa  no  i^arda  de  hon  ve  roas  la  on  yol  anar. 

.E  aabets  que'Oeus  nos  íeu  de  térra  qui  es  lo  pas 
baix  flanent  el  argullos  toI  star  pus  ah  que  tots  los 
akHss  alamente  e  par  90  a  la  fi  tribulatio  es  medecina 
pév  guarir  la  superfaia  car  Ltieüer  axi  cora  per  Dalu«- 
1^  devia  puiir  es  cajgut  per  argull  o  per  huraíUuu 
qtti  ea  TÍrtat  contraria  de  aquest  yici  e  peccat  guanya 
hom  Dea  e  lo  mon  perqué  vullata  considerar  que  axi 
eooi  ha  engáñate  e  morts  aquells  afaans  de  vosahrea 
axi  ahganarlBi  e  auciura  vosaltres  e  axi  com  los  drelxH 
res  preñen  guarda  de  les  bones  obres  en  gloría  axi  00^ 
Te  quels  málvate  sien  per  lurs  peccats  aturmentate  e 
val  mes  lo  hom  avar  o  foll  humil  quel  franch  e  sayi 
aitiu/(H)edientia  e  passientia  son  filis  de  bumilitat  e 
paseientia  plora  en  lo  comensament  e  ría  a  la  fi  e  dbe* 
^lientia  val  mes  que  sacrifici  car  obedientia  compra 


(f9t) 
¥e)iiDtat.  Dea  4ix^  ar<  Siiiil  quert^bédientía^  Tolia^e  no  n^ 

Pero  din  Alanas  qpe  alguna  pérséna  noa  pot  gin»-^ 
dar  de  mal  si^  no  ha  óon^fsen^a  de  a<|HelL  e  noaal&re^ 
8o«  tan  fretoig  e  tan  obs^^is  qaealjané^eénexem  lo 
mat^quela  altres  fan  quo^no  aquoU  i^'ntosalttoli  fbm. 


Aimrieié. 


*  t . 


PiOa^ai  voaattrea  amata  DbQ  evostre  profame  pw 
aquella' amor  aq^varets  avarílía  cae  diu  Ariatotll  ava- 
rftia  ea  gran  fretura.  E  San  €eron¡m  dib  qwe  al  hom 
avar  defiarll  tot  50  que  lia  e  tot  ao^^  que  noi  Ka  cai^  hom 
púa  ha  lo  tcbm  e  pus  li  defall  e  qui  pocft  eobeia  de 
poch  afiretura. 

Wú  lÍAleri  qud  liom  es  rich  pev  poelí  deaüar  e  no 
per  molt  posseir  e  per  90  din  que  k  podra  ^rtfiígi 
ais  aríasona. 

En  lo  ffion  quatre  letgeaea  so»  la  primera  es-  afarii<^ 
tia  de  picbs  ira  de  sayis^  falcia  de  vitioa  e  loig  parlar 
de  fenbres  e  la  pus  avol  eostuma  quel  b#m  pot  aver 
es  aTarítia  e  volpellatge  es  la  miHor  qae  fom|>ra  pot 
boYor  quel  bem  avar  fe|  loa  bena  fue  pasaeeix  a  Deír 
e  a  m  maloix  b  Den  qul  os  arayor  delstena  e  riqueaoa* 
daquest  mon  presa  poeh  aq¡uolIse  foliólos»  vilis  eoMllot^ 
xen  en  lom  e  lavarítia  reioveneix  pero  lom  amt  no  te 
imotau  de  son  harer  ana  la  te  la  fortuna. 

Diu  Pictagoras  que  aquell  es  rícb  que  res  no  eobei*. 


(i9ft.) 
eLavar  es  pohre  e  tot  h^9in  ayar  ía  mes  per  pahor  que 

per  amor  e  desconexensa  abita  mes  en  lom  avar  que 

ea  ^re  homo-  el  hom  ri^jb.  a.avar  66  axy  c^m  le  B^e 

carregat  dor  e  argeot  qui  na  ineoia  sipa  ordi  e  ps^ 

hoc  aneara  que  fa«m  ricb  ayer  no  reb>  íruyl  de  la  «Ha 

riquesa  e  Dull  teasyi  pent  ancw* 

Din  Cato  quel  malvat  rich  es  senyor  de  son  haver 
e  no  de  si  matex.  Mes  avant  din  al  rich  avar  que  1¡ 
aprofita  la  riquesa  si  per  sa  avvuñeia  tostemps  abunda 
en  pobresa  car  lo  rich  avar  de  malla  ha  fretura  com 
de  moneda  sie  catíu  e  no  senyor. 
t  Oiu  Casiodoiro^  que  axi  e^m^la  spenia  oe  ret  laygua 
si  l^oifí  no  la  streny  axi  lo»  avar  w  dj»oa  .roa  sino  per 
forga.  ^  lom  P^r  tres  coses  fa  cfu^tat  per  avaritia  o 
Pf^  paJÍMU'f  g;  pw  cobeiwfa  de  dignitat  e  pfr  fo  no  de» 
niAqetsicoQSell.  a  hom  avar  e  siii  fie^a  vuHatsen  aa 
aquell  molt  guardar  e  dubtan 

Diu  Orati .  que  la  mofieda  o .  ella  aeryeix  a  eUa  es 
servida  perqué.  ^1  diu  yo^  vuU  ^otsmetre  mes. coses  a 
mi  no  pas  mi  a  mes  ríqueses  car  la  mesura  de  les  ri-- 
quesfts  es  90  que  necQsita^  requ^r  el  hom  avar  vol  tre- 
saiirizar  la  sua  casa  don  se  yuUa  que  vinga.^ 

I>iu  lo  Apóstol  que  aqueUs;  que  hap  cura  de  guan- 
yar  riqueses  caen  en  teatatia  e  Ifi^  del  diable  e  ea 
moUs  desigs  desordonafal  I04  fuals*  aeabiMluem  Ion  ^a 
mwt  de  cors  e'  de  amma  e  qui  mataMen^  aquista  ri-^ 
qubses  tots  les  despen  que  profit  que  vinga-d)»  mala 
nonMviada  os  dampaat. 

Diu  Sahimo  que  al  dia  del  iudici  mal  obrara  iuati* 
cía  que  tiH^sor  c  peí*  <;o  lom  dcu  mes  amar  ben  des- 


pendre  que  letiament  gnanyar  car  satisfactio  en  lotne 
avar  no  ba  loch  perqué  denehs  pua  avaritia  ea  axi  r^ 
prenaible  haiats  liberal  francesa  ab  tota  aquella  ab 
qui  haurets  a  oootraK^tar  e  venácreta  UH  lo .  mo&  siua 
sotametets  a  rabo  car  boa  ffa»^  elUbental  ea  aenyor 
del  mon* 

Diu  Ariatotíl  que  a  venadea  pejr  lexar  bom  poch 
guoanya  bom  molt  e  per  ^  aiata  larcba  en  donar  e 
no  gena  agres  en  demanar  qiiel  boin  deu  mea  amar  no 
pendre  .que  no  donar  quel  piior .  bayer  ea  aquell  qui 
no  aei^eix. 

.  Pero  avertita  en  so  que  ,diu  Tullí  guarda  que  toa 
dona  no  nogen  a  Qells  a  qui.tu  los  doñea  o  a  altrí  cajr 
qui  dona  a  altri  coses  que  li  noguen  eU  no  fa  paa  be* 
nefici  mas  maleficí  e  molts  son  axi  eobena  de  gloria 
que  ells  tolen  ala  una  peí*  donar  ala  altrea  e  qui  pren 
malvadament  per  bfw  defpendre  mea  fa  de  mal  que 
no  fa  de  be.  E  per  90  diu  Saoct'  laiodpro  que  aquell 

■ 

qui  tol  a  tort  no  dpna  rea  a  dreU 

■ 

Diu  Senecba  quim  dona  per  yanagloria  dona  a  ella 
e  no  pas  a  mi  e  qui  dona  ab  teista  caro  pert  lo  do  e  lo 
gualdo  car  bom  pressa  lo  do  aegona-  la  yoluntat  e  qui 
dona  sena  yoluntat  lo  do  no  11  ea  greit. 

Diu  Sant  Gregori  qife  totes  lea  t^rrenala  caaes  per- 
dem  per. guardar  eatoiar  e  guQitnyamies.per  donar  pe- 
ro, cell  qui  dona  no  degudament  per  dues  yegadea  90 
que  dona  lu&urian.t  e  menia^t  so  que  ba  e  si  matéis, 
£  si  yolet^  prometre  at^nets  e  si  no  ieqpitsyoaen  car 
mes'.yal  dir  de  no  a  aon  germa  que  dir  hoc  e  tardar 
car  triga  denigra  lo  do  e  minué  lo  merit.  E  per  90  diu 


Salmo  DO  digaéi»  á  ton  amkh  torna  detna  t  donarte 
af  o  ai  tantost  loy  pola  donar. 

Car  diu  Señeoha  qoél  bom  no  aab  grat  del  da  qai 
loDgattiMt  triga  entre  lea  Aoans  del  donador  e  di«  ine$ 
avant  que  qtii  tiart  dona  longament  penaa  de  no  donar^ 
E  encara  diu  qae  de  tant  apoqueya  tu  la  gratia  eom 
tu  Imses  de  triga  qne  prometre  de  hom  franch  ea  de 
fét  donar  e  donar  de  eobeu  es  prometre  qvel  prome- 
tre ea  malaltia  e  atiendre  ea  sanitat  e  lo  tardar  ea^ 
mort  Axknateix  loprometre  ea  eom  a  niivol  el  aten--^ 
dre  ea  eom  la  pluie  mas  qui  dona  fo  que  no  ama  no^ 
a  largeaa*  E  diu  Pere  Alberti  que  qui  laugerament  pro* 
H)et  no  ha  eor  de  pagar  e  qui  playn  ^o  que  dona  no^ 
ea  larcb  ear  ell  no  dona  per  largueaa  maa  per  ver- 
goyna  o  per  altra  paaaio. 

Diu  TuUi  que  pus  pipecios  es  faun  petit  do  fet  bella- 
ment  que  vn  grM  do  que  ab  pena  ea  donat. 

E  Tobtes  diu  quel  do  qui  Ta  al  encontré  é  que  e» 
fet  sena  requesta  sobremunta  tota  natura  de  do.  Per 
(O  eom  donarets  haiats  a  memoria  so  que  diu  Tulli 
que  ta  ley  de  ben  fer  entre  dos  es  tal  que  la  bu  deo 
toat  oblidar  ^  que  U  ha  donat  e  laltre  ae  den  tcit|onk 
recordar  de  $o  qne  di  ha  rebut 

Per  90  diu  Genreri  si  tu  serríei  prens  a  molts  or 
deus  e  sil  fea  maiorment  a  tota  o  deus  eelar  e  si  algui» 
nous  sab  grat  de  ^  que  li  darets  ell  no  fara  tort  a 
Toaaltres  mas  a  ell  e  celia  qui  fan  retreta  oa  penede» 
de  lur  do  creroen  tota  la  gratia  hoc  e  una  cosa  es  iac^ 
tarse  de  dar  cosa  que  hom  nos  pot  reteñir  e  yuHata^ 
caritativament  satisfer  a  cascun  segons  lurs  merita  e 


{m) 

Gonditío  em  si  hun  home  per  spersn^a  de  goanyar  vos 
dona  e  vosaltres  li  retets  cantar  per  paga  ell  no  sen 
tindra  per  content.  Mas  ayisTos  quels  bens  factors  qni 
fan  be  ais  altres  amen  roes  cells  ais  quals  ells  fan  be 
quells  no  son  amats  de  cells  qnil  be  reben  qucd  ben 
factor  ama  per  dente  de  gracia  car  ell  es  en  loch  de 
pres  tador  e  cell  qnil  benefici  reb  es  en  loch  de  deutor 
e  lo  prestador  ama  mes  son  deutor  qne  son  deutor  a 
ell.  E  yo  crecb  quels  bens  fels  son  milis  smersats  ais 
pobres  bons  que  ais  malvats 


Que  per  squivar  avaricia  no  sie  ham  guasíador. 


Enpero  per  stablir  a  vosaltres  salut  publica  vos  de- 
nunciu  que  necessitat  es  mare  de  peccats  e  son  mes 
aquelU  quis  peneden  de  trop  dar  que  de  trop  reteñir 
que  dir  no  guarda  hom  de  ireball  e  dir  hoc  lol  bene* 
venturanza  car  riquesa  no  creix  per  donar  mas  per 
aíostar  e  guardar  e  tot  90  que  hom  dona  a  persona  in- 
digna es  perdut  e  qui  dona  ultra  mesura  escampa  e 
vessa  so  del  sen  e  tost  ve  a  la  riba  de  amargosa  po- 
bresa.  E  per  ^  lom  deu  guardar  son  haver  que  per 
fugir  a  avaritía  no  sia  guastador  que  si  lom  qui  pos- 
aeeix  grans  riqueses  es  avar  ell  no  ha  res  e  si  es  guas* 
tader  DO  li  durara  gayre  son  haver. 

E  din  Pkrto  que  la  térra  devora  los  homens  e  lo 
guastador  devora  la  térra.  Adonchs  mes  val  esser  avar 
que  demanar  al  avar. 


(196) 

Car  diu  Cato  que  cell  qui  son  haver  consuma  follar 
ment  ais  strans  demana  vergoyosanieiit  e  la  gracia  de 
cell  qui  dona  aminua  ai  a  ell  cove  pregar  loé  altreSi 

E  diu  Senecha  que  neguna  cosa  no  es  pus  car  com« 
prada  que  90  que  hom  compra  en  pregaoL. 

Tóbíes  diu  aximateix  que  pr^ar  es  ¥eu  de  misera* 
ble  e  páranla  e  dolor  car  aucelL  plomat  00  canta  be. 
£  per  algúns  es  feta  questio  qui  aneara  no  es  di- 
cernida  qual  es  maior  ddor  la  mott  del  rich  o  la  vida 
del  pobre  ia  quel  pobre  a  fe  que  sera  rich  e  lo  rich 
a  pahor  que  sera  pobre  pero  cell  q^i  ab  pobresa  de 
ben  Yiure  se  ordena  rich  hom  es  car  pobresa  be  am^ 
nistrada  sab  a  una  cominal  riquesa^ 

Car  diu  Pictagoras  que  mes  val  malánansa  qui  preu 
te  que  benenansa  que  prou  no  te  e  qyi  a  90  que  vol 
no  es  pobre. 

Diu  Cato  que  pus  segur  passa  homper  hunpetit  riu 
que  per  un  gran  e  pregón  flum¿  Lo  pobre  a  menys  ene* 
micha  quel  rich  e  no  es  home  al  mon  qui  volgues  ha» 
ver  totes  les  riqueses  del  mon  per  viure  redus  e  soL 

Dimostides  quant  volch  maridar  sa  filia  dix  que 
ell  amava  mes  ho|u  sens  diners  que  diners  senshom* 

Car  diu  Sócrates  que  departiment  a  entre  riquesae 
seny  car  riquesa  pot  esser  guoanyada  per  hom  avar  e 
ab  poch  de  seny  mas  seny  no  pot  venir  sino  per  gratia 
de  Deu  mas  per  qo  com  riquesa  es  hu  deis  tres  bens 
de  fortuna  e  deu  eascun  honestameat  voler  aquella 
maiorment  com  lo  linatge  sens  riquesa  no  es  stimafes»* 
ser  de  alguna  valor  car  riqueses  fan  honrar  lom  vil 
que  multa  mala  taca  es  cuberta  per  les  riqueses  e  vuy 


( 197  ]r 

cascun  ha  tanta  fe  com  a  diner  en  la  caxa*  Lo  clíner 
es  axi  com  iusticia  sens  anhna  per  90  com  ell  es 
miia  per  lo  qual  les  coses  son  egnalades.  E  diners  son 
enguents  per  les  nafres  del  temps  pero  qui  daquest  se- 
gle  Tol  mes  de  a^o  que  li  pot  bastar  donchs  tot  no  li 
bastaría.  Alguns  han  poch  e  bastáis  altres.han  molt  e 
nols  basta  e  per  90  lom  deu  squivar  los  strems  vieior 
sos  QO  es  avaricia  e  prodigalitat  e  anar  per  lo  niig  qui 
es  carrera  virtuosa  la  qual  es  plasent  a  Den  e  al  moa 
e  stendre  lo  bras  en  tal  manera  qud  musdé  nos  des- 
cobre quéi  molt.  el  poch  de  mesura  fretura  e  haver  di- 
ligentia  e  fretura  son  anamichs  entan  que  no  poden 
habitar  ensems  e  a  ^an  necessitát  gran  diligentia  que 
hom  diligent  a  tart  e»  répres  car  oell  qui  ha  diligentia 
ab  discretío  tost  aten  90  que  voL 

E  diu  Boeei  que  diligentia  destrooeiK  la  grosseria 
del  enteniment 

San  Bernat  diu  quel  hom  negligent  fa  la  casa  ruy- 
nosa  e  aquella  caura  e  perira  car  negligentia  din  que 
es  foch  enees  que  crema  la  casa  axi  que. negligentia 
es  mala  cosa  mas  piior  cosa  es  son  trefcall  vanament 
despendve. 


Luxuria. 


ítem  que  si  amats  Deu  e  vostre  proisme  squivarets 
luxuria  e  amarets  castedad  car  bus  de  camal  delit  que 
es  la  luxuria  es  destrüctio  del  cors  e  abreviament  de 


•(  198  ) 
TÍda  corruptio  de  víriut  trespassameot  de  la  ley  e  en- 
gendra costums  femenils. 

Diu  Cato  no  «es  luxurioa  ni  avar  car  aquests  vilis 
son  contraria  a  honesta  Vida. 

San  Geronim  diu  per  90  que  la  luxuria  ensutza  la 
anima  aflaqueix  lo  cors  tol  la  fama  ofen  lo  proisme  e 
porta  laníma  a  daoipnalio  que  peccat  de  luxuria  es  de 
maior  infamia  entre  les  gens  que  negun  deis  altres. 
Richs  omaments  son  instruments  de  luxuria. 

Diu  Píciagoras  que  ver  ornament  de  dona  es  millor 
la  castedad  que  no  la  vestidura  de  que  diu  Juvenal 
que  bondat  no  sacosta  gens  ab  casiedad. 

£  diu  Saut  Agosti  que  axi  com  la  «iba  Tert  neix 
prop  laigua  axi  lo  peccat  de  luxuria  neix  en  lome  per 
la  vista  de  les  fembres  e  per  tal  deu  hom  &^ir  en  a^o 
que  es  legut  per  $0  que  hom  no  caia  en  (o  que  no  es 
legut  pero  aquell  qui  no  fa  obres  de  castedad  conii  a 
son  voler  no  den  esser  eomptat  per  cast. 

Diu  Saut  Ambros  que  no  es  casta  aquella  qui  per 
pahor  es  forsada  de  servar  virginitaL 

Salón  diu  que  pus  noble  do  de  dona  es  vida  casta 
que  castedad  corrumpuda  nos  pot  reparar  per  algu- 
na art 

Diu  Santa  Annes  quel  cors  iames  no  es  ensutzat  sí- 
no  del  consentiment  de  la  pensa. 

E  diu  Salón  que  aquella  dona  es  casta  de  qui  fa- 
ma dupta  ineutir  90  es  de  que  les  gens  han  pahor  de 
mentir. 

Diu  Valeri  que  hun  home  avia  una  bella  donzella 
casta  e  hun  gran  seuyor  per  nom  Apríus  Claudius  vo- 


.(  i99  ) 
lia^a  corrompre  e  lo  pare  de  la  doozelk  sabent  a^o 
aucila  díeüt  que  mes  ainava  eaaer  omeyer  da  sa  filia 
eaata  <pie  pare  de  aquella  mateixa  corruoipttda*  E  axi* 
mateix  se  diu  ea  lo  libre  Deuterooomi  que  si  fdguna 
vei^e  era  aposada  e  úffin  la  bavia  corrumpuda  o  ella 
no  ha  cridat  per  tal  que  U  fos  aiudat  que  aytd  yerge 
dea  esserallapi  dada» 

£q  lo  terg  libre  I)is|lo|^niai  din  qael  papa  presta 
lo  aeu  cavaU  a  bao  savi  quel  feu  cavalcar  a  sa  mular 
e  apres  cqm  lacb  tornat  lo  cavall  no  cQiisenti  quell 
papa  lo  cavaldlás  daqui  avaAt.  Doa  apar  que  de  gran 
reTerentía  es.  la  quasta  vida  pontifical  a  la  qual.tan 
gran  revereptía  feu  lo  bistia  iaratÍQuaL  £  David  qui 
era  borne  rational  mogut  per  iMXMria  de  la  bettesa  de 
Berzabe  feu  homey  e  adulleri« 

E  Salame  fiU  seu  per  amor  de  Idumea  adora  los  ydo- 
les  e  falsa  la  ley. 

Samso  descobri  a  sa  amiga  la  for^a  que  ell  havia 
en  sos  cabella  per  f}0  que  ell  perde  sa  for^a  e  sa  viftut 
e  morí  ell  jb  tots  los  seus. 

Aristotil  e  Merli  foren  desebuts  per  íembra. 

Alejandre  que  fon  mál$  virtaos  e  trihunfant  senyor 
qui  vence  XXII  nal;¡ons  de  barbaros  e  XHI  nations  de 
grecbs  fo  vensut  per  luxuria  e  per  vi.  e  a  la  fi  mori 
per.  veri. 

Grans  senyors  e  princeps  Troya  e  altres  moltes  tor- 
res foren  destruydes  per  folla  amor  de  luxuria  segons 
recompten  les  istories  de  que  romangueren  renecba 
molts  castells  e  cremades  sgleyes  destryts  monestirs 
de  homens  e  de  fembres  e  foren  despoblados  moltes 


(.200  ) 
ciutats  axi  que  negun  poseidor  en  aquelles  no  habitava 
mas  bestiea  occnpaTen  los  lochs  los  quals  primera- 
ment  mullátQt  domens  ocuparen  e  ténien*  Per  quem 
par  que  hoqn  kixarios  qüi  per  inmundes  obres  e  per 
folla  amor  quf  es  fondada  en  bdUesa  qui  ?e  de  volta  e 
passa  laugerament  e  qui  ab  sega  pen^a  e  perversses 
mañeros  vol  incorrer  tantos  abh(M¿inations  es  axi  com 
a  bodi  qui  I  es  hestiá  lüxuriosa  pudetít  Donchs  si  tan 
explicables  e  males  obres  concorren  en  aqnest  yici  e 
peccat  de  luxuria  no  es  dupte  que  no  sia  desplasent  a 
Deu  e  al  mon  e.  virtut  de  castedad  per  lo  contrari  e 
son  molts  bomens  qui  ibun  per  bun  se  defenen  de  un 
altre  e  nos  saben  defendre  de  una  fehibra  mas  les  co- 
tes acostumades  inclinen  e  tiren  lo  bor  pus  aparella- 
dament  a  la  amor  e  al  desig  que  pertany  a  les  coses 
usitades  qui  at  contrari. 


De  ira. 


Encaras  dich  que  si  amáis  Deu  e  vostre  proisme  ser- 
varets  los  altres  manaments  e  guardarTOsets  de  ira. 

Car  diu  Cato  que  ira  ampatxe  lo  coratge  que  no  pot 
conexer  Yoritat  e  sabéis  que  ira  es  rovell  de  seny  e 
qui  no  a  seny  no  es  senyor  de  sa  ira  que  ira  no  vol 
esser  regida  e  torbas  contra  veritat  car  lome  ii*at  fa 
mes  que  no  core  pero  aquells  qui  sens  ira  contrasten 
a  la  veritat  ab  simples  paraules  no  son  orbs  sino  per 
ignorantia  els  altres  per  malitia  que  calige  de  ira  tor- 


(  201  ) 
ba  la  vista  e  ira  engendra  inanasses  e  troba  armes  per 
fer  e  dir  tola  malvestat 

Diu  Aristotil  qae  ira  perlongada  es  manera  de  cor- 
regir molt  fort  e  ira  qui  poeh  dura  es  manera  de  in- 
fant 

E  per  90  diu  Plato  quel  seny  no  a  ira  mas  mostrala. 

E  diu  Senecha  que  ira  e  cuyta  son  contraris  a  con- 
sell. 

Diu  Tulli  quel  hom  irat  se  pensa  que  la  fellonia  sia 
eonsell. 

Diu  Ovidi  que  la  ira  del  foll  es  en  páranles  mas' 
aquella  del  savi  es  en  fets  car  la  ira  quis  cela  aquella 
nou  al  enemich.  Moltes  vegades  lo  diablo  se  lexa  de 
mal  a  fer  per  paor  de  Deu  e  lo  mal  christia  iros  no  sen' 
lexa  per  paor  ne  per  amor  a  inclinarse  ti  pietat  e  pas- 
cientia  ni  trompa  la  ira.  E  per  90  donchs  sciats  pas- 
cients  e  benignos  car  mes  val  seglar  benigno  que  no  fa 
lo  monge  iros. 


De  guola. 


E  mes  avant  di  amats  Deu  e  vostre  proisme  squi- 
varets  peccat  de  guola  que  jatsia  que  sie  destractio  de 
la  anima  encara  destroueix  lo  cors  car  glotonía  es  peo* 
cat  qui  consuma  sanitat. 

Que  diu  Cato  que  molt  meniar  e  beure  es  occaftio 
de  malaltia  car  lom  glot  com  ell  no  menia  plora  e  com 
a  meniat  se  pinet  que  90  que  menie  ab  talent  ell  o  me- 

TOMO  XIII.  14 


(  202  ) 
nie  e  (o  que  menia  seus  taleat  menia  a  ell. 

P^r  90  diu  Salamo  qiie  mes  val  tempranea  en  vo- 
luutat  que  sabor  eu  bocha  car  diu  que  quí  no  ha  tam- 
praufü  prop  es  de  inalaltia  e  de  mort  e  qui  ha  tem* 
pran^a  no  fretura  de  metge.  Mes  avant  diu  que  vera 
tempranea  compra  mort.  Encara  mes  diu  com  seras 
CQnvidat  convida  tempransa  pero  convit  de  meniar  en- 
tréis bons  es  aiustament  de  amistat  e  entre  los  mal- 
váis, discordia.  El  hom  glot  ab  ventre  pie  sospira  e  pe- 
nitse  e  nos  castiga  e  com  glotonía  plora  tempranea  riu 
e  molts  son  qui  resplandirien  per  consell  sino  fo6  la 
gola  quils  ha  rebabáis. 

Diu.  Senecha  que  gran  multitut  de  aucells  se  farten 
en  hun  petit  bosquero  el  hom  glot  per  molt  que  meny- 
ge  no^  pot  fartar  de  totes  les  viandes  del  mon  pero  la 
térra  menia  a  tols  aquelis  a  qui  dona  a  meniar.  Donchs 
no  haiats  amistat  dome  savi  que  sie  nodrit  entre  folls 
e  glots  que  persona  qui  <^s  glota  de  piment  ab  tan  gran 
plaer  lo  beu  ab  anab  de  fust  com  dargenL  Lom  glot 
comunament  desiie  \o  vi  e  com  es  eubriach  per  folies 
páranles  acusa  son  vici  e  algu  no  den  portar  la  corda 
ab  la  qual  sab  que  den  esser  pres  e  lligat  La  taverne 
es  temple  glorificat  per  los  ambriachs  e  gola  es  ante- 
cedent  preparatori  de  luxuria. 

Car  din  Simt  Ancelm  que  lo  golosament  de  les  vian- 
des coiqou  la  luxuria  de  la  carn  e  lo  glot  malalt  lexa 
90  que  li  diu  lo  metge  e  pren  90  de  que  ha  sabor  da 
qoe  per  son  defallimeut  se  abreuia  la  vida  que  en  la 
vianda  contraria  no  ti*pba  hom  remey  si  hom  no  la 
cambia.  E  totes  coses  onestes  den  hom  fer  per  haver 


(  205  ) 
sanitat  quaiit  mes  que  per  squiyar  peccat  de  gola  puxa 
bom  conservar  aquella. 

Lemperador  Costanti  per  salut  volch  donar  tot  son 
imperi  car  dien  los  pobres  que  mes  val  salut  que  rí- 
quesa  car  malallia  e  velleza  son  raéis  de  totes  ti*ibu- 
lations. 

Diu  Saiit  Gregori  que  una  gran  malaltia  fa  soyent 
estar  temprat  e  amesurat  aquell  qui  en  sanitat  era  tot 
embriacli  de  peccat. 

E  per  90  diu  Job  que  la  malaltia  del  cors  es  sanitat 
de  la  anima  qye  les  coses  aspres  maduren  la  pensa  e 
an  aquell  ve  mal  per  be  qui  de  mal  afer  se  abste. 

Sobre  a^o  diu  Serverí  que  lo  meniar  den  lom  de- 
sliar per  tal  que  haia  vida  e  no  viure  per  voler  meniar 
que  es  vida  bunida  pero  lo  maior  amich  que  tempran- 
sa  es  pobresa  e  abondar  es  pestilent  veri  el  bom  qui 
te  triaga  no  deu  beure  veri  per  ñan^a  daqueUa  ans 
es  lom  de  molí  savia  manera  com  sa  voluntat  obeex. 
a  rabo. 


De  enveia. 


E  si  amats  Deu  e  voslre  proisme  squivarets  en- 
veia. Car  diu  Serveri  enveia  es  causa  de  les  instes  del 
mon  que  sell  ([ui  ab  si  la  aiusta  primerament  confon. 
E  enveia  es  de  tan  ambitiosa  cobeiansa  que  ella  vol 
esser  riqua  sens  bondat  quel  enveios  amagreix  tot  iorn 
de  les  coses  grasses  deis  altres. 


(  204  ) 

Lo  enveio8  no  pot  soferír  quant  de  uegun  altre  ou 
bea  dir.  Lenveios  se  condol  de  tots  los  bens  que  ais 
altres  venguen  e  qui  de  algu  no  a  enveia  aera  noaior  e 
si  a  enveia  sera  menor. 

Al  enveios  es  velares  quel  avansament  deis  altres 
sia  abaxament  seu  oar  ell  desiie  esser  sobre  tots  e  per 
lá  sua  verinesa  enveia  no  pot  aturar  en  loch  on  .haia 
altres  mellors  que  élL  E  en  390  sembla  al  calapet  jqui 
per  90  com  ell  es  verinos  o  enverinat  avorreix  tota  ed« 
sa  que  sia  pura  e  neta  e  per  tal  fuig  de  les  vinyes  quant 
son  en  flor  car  no  pot  sofrir  la  bona  odor.  E  algún  no 
deu  haver  enveia  daltra  bonesa  qui  bes  confia  de  la 
«ua  pero  costuma  es  del  enveios  qui  a  enveia  del  be 
que  veu  en  los  altres  lo  qual  en  si  no  vol  haver. 

E  per  90  diu  Senecha  daltra  bona  fama  no  síes  en- 
veios ne  de  la  tua  parler.  Lo  enveios  no  sta  may  sena 
dolor  nel  ypocrh  sens  temor.  Lenveios  dona  consell 
anaquell  qui  nol  damana« 

Diu  Cleobodo  que  mes  nos  devem  guardar  de  la  en- 
vela deis  amichs  que  deis  aguayts  deis  enamichs  car 
aquell  es  mal  cubert  e  aquest  es  manifest  que  de  nou- 
re  aytant  es  pus  poderos  com  hom  meys  sen  dubta« 

Axi  apren  al  enveios  com  ais  fadrius  qui  alcansen 
los  papallons  que  demontre  quels  ancalsen  cauen  en 
les  fosses. 

Diu  Oraci  que  tot  enveios  desiie  coses  diverses  car 

lo  bon  desiie  fre  e  sella  e  lo  cavall  desiia  laurar  e  yo 

— diu  ell — iutiaria  que  «ascun  se  tenga  aquell  mestre 

al  qual  ell  es  liurat* 

Quel  rey  Husias  iatsia  que  ab  devotio  se  acostas  per 


(  205  ) 
encensar  laltar  íóu  greument  punit  e  repres  per  90  com 
usurpara  lofici  qui  no  pertanyia  a  éll  o  a  son  stament 
ans  pertanyia  ais  preveres  ais  quals  Deu  ho  havia  aco- 
manat.  E  per  90  diu  Sant  Pau  que  quascun  se  deu  es- 
forsar  en  servir  Deu  en  aqueH  stament  o  ofici  que  Deu 
lo  ha  appellat. 

Car  diu  Boeci  que  algún  vici  no  es  sens  pena  ne  al- 
guna yirtQt  sens  loguen  Finalment  al  enveios  no  fre- 
tura  quel  trameten  misatge  o  algún  per  deute  de  sen 
loguer  car  ell  mateix  se  paga  de  son  trebalL 


Dd  peresa. 


ítem  si  amats  Deu  e  vostre  proisme  guardarvosels  • 
ée  peresa car  peresa e tristor  son  veynese  per  90  diu 
Salame  que  desigs^  maten  lo  pereos  e  hom  qui  es  pere- 
os  no  fa  gran  son  YÍatge. 

E  per  90  diu  Serveri  quel  pereos  vol  son  prou  e  no  toI 
e  ades  diu  faras  a^o  hoe  no  spermo  al  mayti.  Perqué 
diu  Oraci  tu  perlongues  los  bons  féts  ta  seras  tal  com 
lo  vila  qui  vol  tant  sperar  a  passar  laygua  del  riu  que^ 
ella  sia  tota  decorreguda  mas  ella  corre  tostemps. 

E  per  tal  diu  Sócrates  quel  hom  que  ha  peresa  ana- 
deix  en  sa  triga.  Mes  avant  diu  que  la  carrera  per  la 
qual  lo  pereos  aconsegucnx  so  qiíe  vot  aquella  destorba 
al  savi  so  que  demana. 

E  diu  Ovidi  que  laygua  qui  nos  mou  soveny  toma 
podrida.  E  per  semblant  diu  Pallan  que  laygua  que  a 


( ao6 ) 

molt  que  es  an  la  sistema  oo  es  guayre  saoa.  E  axi 
apren  al  liom  desestruch  per  esser  oecios  e  pareos. 
Lom  oecios  desije  oyr  novitate. 

Dio  Luchan  quel  hom  oceios  muda  sovint  diversos 
pensaments  e  ociositat  es  mestre  de  molts  mala.  Car 
diu  Cato  que  fa  lom  descurat  t[ue  dona  occasio  de 
peccat. 

Pero  diu  Sant  Beruat  tart  poras  luñyar  mala  fortu- 
na de  peresa  e  si  lo  pereos  pensava  en  90  que  es'  a  ve- 
nir res  no  li  seria  sobtos  car  qui  en  son  temps .  no  fa 
la  obra  nos  profíta  del  fruyt  daquella. 

Pero  diu  Salame  que  si  tu  no  est  pereos  ton  blat 
vendrá  a  tu  com  a  font  e  fretura  sera  luny  de  tu  quel 
senyor  de  les  coses  es  lo  recepte. 

Lo  anet  vegue  en  laygua  la  luor  de  una  stela  e  pen- 
sant  que  fos  peix  volchlo  pendre  e  noy  troba  res.  E 
un  altra  vegada  viuhi  un  peix  e  pensanC  que  fos  tal 
com  laltre  no  si  volch  acabusar  e  endura  per  sa  gran 
peresa. 

E  per  f  o  diu  Isidoro  que  humana  cosa  es  peccar  e 
diabof ical  perseverar  e  angelical  smenar.  E  aquest  vici 
de  peresa  entréis  altres  es  del  pus  veces  del  mon  en- 
tant  quel  hom  pereos  me  par  pus  abil  e  milis  dispost 
per  esser  porch  qui  es  brut  animal  que  per  esser  pers- 
sona  e  home  rational. 


De  virtut  de  noblesa  e  de  fama 


Filis  ya  podets  veure  que  qui  ama  Deu  e  son  prois' 


(  207  ) 
me  s^iiiva  tos  Til  peccats  mortals  e  serva  los  X  ma- 
naments  en  los  quals  penia  tota  nostra  ley  e  qui  aquells 
serva  a  la  gloria  de  Deu  e  la  gloria  tempoiral  e  ab  loa- 
bla  TÍáa  remoguda  veniansa  serveix  dos  senyors  90  es 
Den  e  lo  mon.  E  per  squivar  prolixitat  e  sumariament 
continuades  les  rahons  damuht  dites  maiorment  com 
lo  libre  de  vici  e  virtuts  tracta  deis  dits  actes  larga- 
meM  e  difusa  e  molt  pus  distinctament  que  mon  po- 
bre saber  no  basta  mas  dichvos  que  si  péccat  no  fos 
no  fora  ni  malitia  ne  virtut  pero  moltés  vegádes  loa 
vicis  simulen  de  esser  Tirtut. 

E  per  90  diu  Plato  que  qui  a  pau  ab  Tes  virtuts  ab 
los  vicis  a  guerra  mas  los  folls  tanquen  les  portes  á  les 
virtuts  e  óbrenles  ais  vicis  pnblicament  e  mániféstsu 

Din  Oraci  que  virtut  celada  no  es  diferent  de  ma- 
Testat  amagada.  Los  mals  liomens  ayren  peccat  per 
paor  de  pena  e  los  bons  lo  ayren  per  dreta  virtut 
e  per  (}o  la  virtut  va  e  deu  anar  primera  qu6  no  lá. 
honor. 

Car  diu  Boeci  que  honor  de  virtut  no  fo  atqnisida 
per  la  dignitat  mas  honor  de  dígnitat  vé  per  les  vir- 
tuts. E  axi  diu  Senecha  que  qui  vol  be  iutiar  lom  tot 
nuu  lo  deu  guardar  e  iutiar. 

Diu  Salame  axi  com  ab  virtuts  pots  ennobleir  la  no- 
velletat  de  ton  linatge  axi  ab  vicis  pots  envilenir  la  an* 
tiguitat  de  ton  linatge  car  moralment  res  no  es  bó  si- 
bo  virtut  ni  mal  sino  vici» 

E  diu  Senecha  que  virtut  es  segons  natura  mas  vici . 
es  son  enamich.  E  per  go  val  mes  resplandir  per  vir^ 
tuts  que  per  riqneses. 


(  208  ) 
.    Les  mosques  segnexen  la  mel  els  lops  los  corsos 
morts  e  los  viciosos  seguexenlos  los  yícís*  Yirtut  es 
abstinentia  de  cosas  plasents  e  delítables. 

E  per  totes  aqueste  coses  diu  TuUi  quel  maior  he- 
retatge  quells  filis  han  de  lur  pare  e  qui  sobremunta 
tot  patrimoni  si  es  gloria  de  yirtut  pero  la  valor  e  no- 
blesa  del  pare  no  val  al  fiU  si  lo  fiU  no  val  e  es  bo  per 
si  per  90  com  al  mon  no  es  res  bo  si  ell  no  es  en  si 
bo  roas  lo  vil  hom  de  paraíge  de  son  paratge  fa  scut 
par  cobrir/se  de  ses  errades  cual  mes  lom  virtuos  fil  de 
pobre  quel  vicios  fill  de  noble. 

Car  diu  Sant  Geroni  que  la  cls^redat  de  virtut  es  so- 
})irana  noblesa.  E  diu  Alexandre  que  qoblesa  no  es  al- 
tra  cosa  sino  qui  aoroa  lo  coratge  de  bones  costumes^ 
Donchs  aquell  no  ha  en  si  neguna  noblesa  qui  usa  vi- 
da desonesta  que  noblesa  no  es  ais  sino  resemblar  en 
obres  la  natura  que  mes  val  e  viltat  no  es  altra  co- 
sa sino  resemblar  en  obres  la  natura  pus  baixa  que 
la  sua. 

Diu  per  90  mestre  Arnau  de  Yilanova  que  alguna 
creatura  no  fa  obres  de  noblesa  quant  fa  so  quis  per- 
tany  a  pus  minnue  de  si  car  lo  lebrer  que  cassa  rates 
no  es  noble  per  90  car  fa  obres  de  gat  ni  lo  falco  qui 
cassa  los  polis  de  la  gallina  no  es  noble  per  90  car  fa 
obres  de  mila  mas  si  lo  lebrer  cassava  <¡o  que  lo  leo 
xsassa  e  lo  falco  90  que  la  águila  pren  serien  nobles 
que  tant  quant  lom  es  de  pus  alta  natura  aytant  deu 
fetr  pus  altes  e  pus  nobles  obres  e  ab  pus  alt  e  pus 
4)ob1e  entenimeot  car  tot  .vici  es  pus  leig  de  tant  com 
sccll  qui  pecca  es  maior. 


( ao9 ) 

Diu  Juvenal  que  de  taot  es  lom  pus  blasmat  del  mal 
afer  com  les  gens  cuyden  que  ell  sía  de  pus  gran  U- 
natge  que  ab  gran  treball  se  conserva  la  gran  fama  pe- 
ro  aquella  fama  es  mellor  ques  diu  per  la  bocha  deis 
bons  que  no  fa  deis  mals  car  aquella  es  neta  de  tots 
crims. 

Bona  fama  resona  per  tot  lo  mon  e  ais  bons  resta 
fSEima  en  lo  mon  e  premi  eternal  en  lo  cel  e  alia  on 
bona  fama  se  absenta  tota  virtut  y  defall  e  quant  lom 
es  tacat  de  mala  fama  ell  a  mester  molta  daygua  pera 
si  allavar.  E  donchs  pus  tan  virtuosos  homens  testifi- 
quen en  los  dits  actes  be  es  digna  cosa  que  la  porania 
del  hom  savi  sia  creguda  quant  ses  obres  testifiquen 
a  les  sues  peraules  car  lo  ben  dir  no  saccaba  sino  ab 
les  bones  obres  e  mes  deu  hom  creure  la  obra  quel 
parlar  que  molts  son  actors  e  reprenedors  de  hun  ma- 
teix  crim. 

Diu  Sant  Jeronim  per  90  guartse  del  mal  afer  qui 
de  altre  aquell  vol  reprendre. 

Sant  Gregori  diu  dret  es  que  la  preycatio  de  aquell 
sia  en  menyspreu  la  vida  del  qual  es  menyspreada 
quel  preveré  deu  confirmar  per  obres  la  preycatio  que 
fa  per  go  que  ceils  qui  ell  ensenya  per  paraules  adoc- 
trin  per  bon  exempli  quel  foU  e  mal  preycador  no  edi* 
fica  lo  poblé  en  la  religio  diristiana  ans  enderrocha  90 
que  hi  es  edificat  e  tant  com  en  pus  alta  dignitat  es 
posada  la  persona  indigna  aytant  se  manifesta  los  seus 
defalliments  e  per  ^ o  maior  desonor  es  a  la  persona 
idiota  e  ignorant  miintar  a  grau  de  magisteri  que  ro- 
mandre  en  stament  de  dexeble.  Donchs  no  vuUats 


(  210  ) 
meuysprear  nlgnn  prelat  ni  persona  per  linatge  mas 
per  les  males  costumes. 


Que  la  ventanea  pertany  a  Deu. 


Segons  damuQt  avets  oyt  lo  voler  de  Den  ab  lo  to- 
ler  del  roon  es  tant  solament  diferentiat  en  la  venian- 
9a  car  Nostre  Senyor  diu  en  lo  sinque  libre  de  la  ley 
quels  joheus  appellen  Addarim  e  per  nosaltres  es  ap- 
pellat  Deuteronomi  diu  que  la  Teníanla  es  sua  e  que 
ell  la  retribuirá  a  cascu  segons  lurs  merits»  E  per  90 
algu  no  la  deu  usurpar  a  si  mateix  car  si  alguna  pri- 
vada persona  usurpara  la  iurediciio  real  cometria  crim 
de  leza  magestat  e  aquest  aytal  ani  com  a  colpable  e 
transgressor  de  la  ley  seria  incorregut  en  pena  de  cors 
e  daver  donchs  quants  mes  aquells  qui  fan  contra  la 
magestat  divinal.  Sert  be  es  necesari  que  Deu  bi  vulla 
usar  de  misericordia  que  segons  ley  culpable  es  aquell 
qui  sen  treme  t  da^o  que  nos  pertany  a  ell. 

Din  Sant  Matheu  que  tots  aquells  qui  salvar  se  vol- 
ran  cove  que  entren  per  streta  porta  car  la  via  per  la 

qual  hom  va  a  Paradis e  molts  passen  per 

aquella.  E  per  90  segons  Deu  lo  seny  del  borne  abana 
deu  esser  inclinat  a  merce  que  a  veníanla  e  si  lom  qui 
es  iniuriat  en  lo  mon  se  vol  veniar  fa  contra  lo  mana- 
ment  de  Deu  e  ia  la  venian^a  no  tol  que  ell  no  sie  stat 
eniuriat  Mas  lo  mon  mesqui  ba  intreduyt  que  la  se- 
gona  iniuria  que  es  feta  al  adversan  es  appellanda  ven- 


(211) 
iao^  la  qual  lo  peccador  desestrucfa  te  a  honor  e  a 
remey  de  la  sua. 

E  per  tal  díu  Cato  que  deport  es  ais  mesquins  haver 
companyons  en  lurs  penes. 

Dm  Parlando  que  obra  de  hom  sayi  es  no  voler 
noura  com  puga  que  mes  val  haver  gloria  per  enginy 
que  per  for^a. 

E  diu  Smiecha  que  mes  val  perdonar  que  penedír 
appres  de  la  Teníanla  per  f  o  com  pascientia  es  remey 
de  tota  dolor  e  qui  dobla  sos  mals  per  dolor  amplia. 

E  diu  Aristotil  que  per  negun  fet  no  deu  mostrar 
fellonia  tro  que  en  aquell  fet  haia  pensat.  E  a^o  diu 
ell  per  90  com  lo  penedir  es  fruyt,  de  la  cosa  feta  seos 
algún  acorL 

Diu  per  tal  Arnau  Alejandre  retarda  la  venian^a 
tro  sus  la  ira  te  sia  passada. 

Diu  Isidoro  mes  val  quet  guarts  de  mal  afer  que 
smenar  90  que  mal  hauras  fet  car  maior  victoria  es 
venere  sos  enamichs  ab  coi1;esia  que  ab  armes  e  qyi 
vol  viure  segur  guartse  de  errades  car  tot  hom  qui  es 
segur  en  lo  dia  present  se  deu  tembre  de  aquell  ques 
a  venir  que  molt  es  perillosa  cosa  voler  massa  afecta- 
dament  star  viure  perseverar  en  divisions  bregues 
guerres  e  batalles.  Mas  proprietat  del  hom  foU  es  vo- 
ler noure  e  no  poder  e  lom  qui  una  vegada  stor^  de 
'  una  gran  paor  no  es  segur  que  non  haia  un  altra 
maior.  E  aquell  qui  una  vegada  calsiga  la  serp  e  nol 
mord  no  si  deu  tomar  altra  vegada  mas  les  males  vo- 
luntáis ofoUen  los  bons  fets. 

Diu  Tarenci  quel  savi  hom  deu  serquar  spediment 


(  212  ) 
ans  de  totes  coses  ques  combata  que  mes  val  preveiF- 
re  que  rebre  lo  damnatge  e  pux  veniar  car  lo  ligam  se 
met  al  coU  qul  provoca  o  aremoreix  son  énamícb. 

Diu  Cato  ques  val  lom  sofirent  quel  fort  que  pus  lau- 
gera  cosa  es  moure  la  casa  asvanada  que  asvanar  la 
casa  moguda.  Axi  donchs  que  segeos  Deu  val  mes 
perdonar  per  haver  la  gloria  celestial  que  no  haver  la 
gloria  mundanal  qui  dura  poch  que  aquest  segle  pont 
es  per  ond  passam  sens  aturar  e  mal  qui  no  dura  val 
mes  quel  be  que  no  dura  e  per  qo  deu  hom  pendre 
aquest  segle  per  vida  el  altre  per  mare. 

Car  diu  Sócrates  que  aquest  segle  es  cosa  de  treball 
e  de  perill. 

Aquest  segle  e  laltre  en  Ik  venianpa  son  axi  com 
lom  qui  a  dues  muUers  que  com  la  una  te  pagada  se 
ireix  ab  laltra. 

E  sobre  ago  diu  Nostre  SenyorenloEvangeli  que  axi 
com  nos  pot  fer  quel  blat  del  camp  sia  ensems  erba  e 
^a  tot  axi  nos  pot  fer  que  ensems  puxa  hom  enteodre 
en  la  gloria  daquest  segle  e  ser  fruyt  celestial  ans  me- 
reix  que  11  sia  dit  axi  com  dix  Elies  al  poMe  quels  dix 
perqué  renquellaven  de  dues  parts  que  apres  bell  iom 
ve  la  negra  nit 

Ediu  Tarenci  aquel  qui  gosa  descebre  son  pare  que 
fara  deis  altres  e  qui  no  perdona  a  si  mateix  com  per- 
donara ais  altres. 

Pictagoras  diu  que  si  la  ma  ofen  uUs  e  les  deots  a 
la  lenga  algún  no  pren  veuian^a  car  siu  fahia  assi  ma- 
teix ofendria.  E  per  so  diu  lo  desesti*uch  guardati  ca«- 
pa  que  io  garte  vull. 


(  215  ) 


Com  lo  mon  din  que  hom  se  dm  vmiar. 


Per  lo  contrari  diu  lo  mon  al  hom  quis  te  per  eniu- 
riat  mesqui  paunich  com  not  venges  sino  seras  ap- 
pellat  sach  de  iniuries  e  la  memoria  de  ta  honor  sera 
del  mon  rasa.  Donchs  fe  ta  honor  e  no  haies  paor  car 
diu  Senecha  quel  hom  pauruch  veu  los  perills  la  on 
no  son  e  axi  disponte  ab  aquell  preparatori  quis  per- 
tany. 

Que  din  TuUi  que  lonch  apparellament  de  batalla 
fa  breu  yictoria.  E  si  aquell  ta  feta  tal  ofenda  per  gui- 
sa que  ell  ne  port  pena  aquella  que  mereix  que  les 
penes  deuen  esser  correspondente  a  les  erros.  E  en  lo 
mon  virtuos  la  paor  no  ha  durada  car  mes  dura  ver- 
gonya  que  paor  e  a  cent  paors  1.  dan  que  la  ofenda 
yrosa  den  fer  brava  la  tua  pensa  que  si  aquell  se  mor 
abans  quet  sies  peniat  tostemps  viuras  envergonyit 
quel  hom  pauruch  e  sospitos  pus  covinent  es  a  morir 
que  a  viure. 

Mas  diu  Senecha  quel  hom  pus  sovent  a  paor  per 
pensa  que  per  obres  car  la  ocha  ab  pensa  spaordida 
alsa  hun  peu  per  paor  que  aquella  térra  no  sen  entre 
ab  ella  ensems  e  a^o  es  paor  femenil  e  dolor  e  paor 
abaten  les  obres  de  virtut.  E  son  tres  coses  de  cascu- 
na  de  les  quals  tot  hom  a  tan  gran  part  com  hom  se 
vol  90  es  paor  e  vergonya  e  ardiment  Donchs  mem- 
breus  que  aytant  dura  la  brega  com  lom  cuyda  esser 


(214) 
vensedor  e  en  brega  deu  hom  mes  fugir  coardia  letia 
que  no  a  la  mort  que  hom  que  veia  lo  coart  lo  fugir 
no  li  aiuda  car  ab  ell  porta  lo  vergonyos  carrech  e  ar- 
didament  avanza  lom  en  batalla  e  vergonya  rete  bom 
de  fugir. 

E  per  90  diu  Vesesci  que  vergonya  dementre  veda 
hom  de  fugir  fa  esser  bom  vensedor  pero  aquell  qui 
mes  que  no  deu  ama  la  vida  corporal  laugerament 
enlegeix  letia  fuyta. 

jDiu  Aristotil  quel  bom  no  deu  molt  encalsar  lom 
qui  fuig  de  brega. 

Diu  Luebam  que  fugir  es  letia  cosa  en  la  qual  algu 
no  cau  sino  per  mesquinesa  e  per  defalliment  de  cor 
pero  be  deu  hom  fugir  quant  have  hun  gran  períll 
quel  bom  no  pot  sostenir.  E  lladonchs  lo  ben  fugir  es 
gran  peresa. 

Si  fets  compai*atio  entre  peresa  e  paor  la  peresa  se- 
ra ardiment 

E  si  fets  comparatio  entre  peresa  e  ardiment  la  pe- 
resa sera  paor  que  ardiment  neix  de  amor  e  voUpe- 
Uatge  de  paor. 

Mas  lom  se  deu  guardar  de  foU  ardiment  axi  que 
ell  no  cayga  en  paor  car  cell  es  ardit  qui  ampren  90 
que  fa  empendre  e  que  fuix.  en  90  que  deu  fugir* 

Mas  lo  pauruch  no  fa  la  hun  ni  laltre  el  foll  ardit 
fa  la  bu  e  laltre  e  per  90  savi  ardit  sera  a  duptar  foll 
ardiment  No  pot  durar  paor  car  ardiment  corromp 
la  peresa*  car  lom  qui  ha  paor  fuig  per  totes  co- 
ses el  ardit  empren  totes  coses  e  axi  peresa  es  anar 
per  lo  mig  entre  ardiment  e  paor.   Pero  mes  val 


(  215  ) 
morir  gloriosaroent  que  viure   dolorosament. 


Qml  hofn  se  den  lunyar  de  contesa. 


kú  podets  asi  yeure  tota  Ja  di varsitat  e  disqordaii-* 
9a  qui  es  entre  Deu  e  lo  moa.  Perqueus  prech  queus 
lunyets  de  contesa  e  no  baiats  prívadesa  de  hom^ns 
OGcasionats  de  foUs  ni  de  viciosos. 

Molts  son  per  lo  mon  qui  soq  tan  qial  acosUimats  e 
radicats  en  mal  que  a  miiga  requesta  serqpen  roydo 
ab  foUs  esguarts  ab  musclades  ab  páranles  punyitives 
quasi  qui  din  a  tu  o  dich  filia  ententi  npra  e  a^o  los 
mou  de  follia  dargull  e  de  euTeja  e  volense  ipostrar 
ardits  e  ferse tembre a  la gent menyspresant anaquell 
e  al  altare. 

E  per  90  din  Cato  que  qui  a  tots  menyspresa  a  tots 
desplau.  E  cells  qui  Tolen  esser  temuts  necessariament 
hauran  a  tembre  aquells  que  ells  volen  quels  temen. 
Per  90  val  mes  esser  amat  que  tement  car  los  homens 
ayren  cells  qui  temen. 

Perqué  hom  savi  no  deu  fer  per  vent  que  veia  an 
aquella  sguarts.  E  deuse  lunyar  del  ancontra  ab  mane- 
ra innorant  o  dissimulada.  E  nos  deu  entendre  en  aque- 
lles  páranles  maiorment  pus  del  tot  nou  declara  bas- 
tarli  deu  com  aquell  foU  no  lin  vol  o  no  loy  gosa  dir 
pus  ciar  e  axi  o  aconsella  Salomo  qui  din  a  tos  ena^ 
michs  fes  tos  uUs  slranys  e  tes  orelles.  Car  diu  que  qui 
soven  membra  e  soven  parla  de  son  enemicli  sovent  a 


(  216  ) 
pass¡o  e  apres  pus  a  conexensa  de  la  follia  de  aquel 
deuse  tolre  de  conversar  en  loch  on  aquell  sia  car  de- 
ñigir  de  mal  es  saviesa.  E  a  la  fí  aquell  foll  continuant 
sa  bofonia  Deu  qui  fa  sos  fets  per  ministres  li  prepara 
un  altre  íoU  qui  a  tot  punt  li  diu  a  mitga  requesta  de 
cascu  dientli  que  guardes  o  com  nos  axi  o  so  que  dius 
diuso  per  mi.  E  laltre  replicant  per  lo  veri  de  lurs  pá- 
ranles ladonchs  venen  a  brega  de  que  fan  mal  de  lur 
prou  e  aci  no  si  guoanya  res  ans  son  causa  de  crimi- 
nosa mort  que  mal  qui  fa  mal  e  piior  quil  pren.  Don 
apres  pot  ell  dir  qui  serqua  mal  el  troba  Deu  lo  en- 
dressa  e  aquell  qui  abans  li  difugi  que  digne  sia  qui 
sofresqua  que  deu  paga  que  les  coses  peques  laugera- 
ment  se  deuen  remetre  axi  com  a  un  petit. 

Serventescb  diu  perdona  tost  pauch  fayt  com  sesde- 
ve  e  de  leig  fayt  hages  fera  merce. 


De  contesa  de  par. 


Encara  fan  mes  los  dits  folls  que  com  houen  parlar 
algún  tantost  tantost  ab  gran  arogantia  dien  lo  contra- 
ri  perqué  ells  cuyden  mes  saber  o  mes  valer  o  raes  po- 
der e  per  qualsevol  daquests  sia  rabo  tot  es  discordia 
e  gran  follia.  E  per  qo  diu  Jhesus  fill  de  Syrach  quel 
hom  discordant  e  foll  de  páranles  es  spaventable  a  la 
ciutat  Donchs  guardatvos  de  contendré  e  de  parlar  ab 
home  discordant  e  foll  de  páranles  per  qo  que  no  me- 
tats  lenya  en  son  focb  que  maior  saviesa  es  callar  per 


(217) 
son  proflt  que  paria^  a  son  daiupnatge  quell  foll  com 
li  defiíUen  paraules  ab  aiuda  de  garralitat  recorre  a  k 
follia. 

E  aoD  moUs>qi)i  ab  so  de  batalla  dieo  verament  y6 
valecb  mes  qqeno  feoros. 

Per  (O  diu  Salame  do  respongues  al  íoU  segóos  la 
sua  oradvra  per  tai  ¡que  ao:  síes  fet  spmblant  aell. 

Mas  si  ]ler  Tentura  se  sdevenia  qoe  semblanspa** 
raules  tos  fossea  di  tes  per  algu  nousne  agreugets.  Car 
mcits  son  los  hcroens  en  lo  mon  qui  vak^  mes  o  molt 
mes  de  Tosaltres  empero  encara  son  mes  aquella  quli 
valen  menys  que  vosaltres  e  don<^bs  ^us  diea  veritel 
nous  fan  a%un  tort  maiorment  com  per  los  lurs  dits 
no  es  derogat  lo  vostre  esser  ni  Tostres  fets  no  sen  mi- 
lloren  ni  sen  piioren. 

E  diu  Sócrates  que  qui  dona  passada  a  les  coses  do- 
na repos  a  son  cor. 

Diu  Seuecha  usa  pus  sovent  les  orelles  que  la  lengua. 

Gar  per  oqo  diu  Plato  quel  bom  qui  molt  parb  e 
pocb  seolta  les  sues  orelles  ela  lengua  híxep  ded|*et 
que  les  omUes  son  dues  e  la  lengua  es  una.  Adopchs 
mea  operatio  deoen  £er  dss  que  Jio  bu  e  si  dieui  iaktá 
ia  hi  devets  dar  menys  com  a  aigu  no.  es  bonést  esser 
stímador  de  sa  propr{a  valor  car  prc^ria  valor  ño  me^ 
reix  premi  que  la  laor  en  propria  bocba  es  fosca  e 
sorda. 

Diu  Artstotil  que  james  no  veurets  algún  que  i^ll  mft- 
teix  se  lou  que  sia  loat  per  algu. 

Altres  de  meno  stament  (Uen  aytants  de  mos  prede- 
cessors  bavia  en  larcha  de  Noe  com  deis  vostres  e  par- 

TOMO  xui  15 


.   (  «8  ) 
kn  per  atbitres  e  Eafitighan  de  parlar  db  raho  be  es 
Ter  que  del  pos  trial  catiu  ^pie  aia  viiUaa  moro  o  iartre 

o  de  qualque  nassío  se  vuUa  sia  ni  havia  de  sos.  pre«- 

■ 

é^eessors  en  la  di  la  aivfca  ^om  da  qi^ahevol  ce;  qat 
en  lo  mon  e  en  una  matexa  manera  aon  eogenrata  « 
Bexan  ^  maren  los  reya  eja  fematera. 

Diu  Josephtts  que  ñaua  icfa  en^aoi  es^naal  meu  e 
nona  ittfa  exírefla.,  Pero  sparaesiia  es  maro,  de  neritat  e 
ia  que.  aquella,  ooraparalioi  sia  «lagrfa  a  vana  vasaUmi 
nana  dereas.  pensar  que  algm  nona  goa  dir  ñas  foeua 
éeaplaeía.  &Iq1is  haa  pardooata  lora  «laimclis  doncha 
fwcque  vosályrea  no  petdoaarets  ais. perneaos  ala  ne^-* 
geaits  ne  ais  foU^  parlers  de  aquest  eiiganaUe  noa. 


'.  Cúm  Im  diferencia  de  hmis  h§mens  a  ñltret. 


•  .ff oeaca  dócn  mes  qbe  tots  son  íttls  de  Adam  e  Bva 
isi jaisíá  que.  diguen  verilat  no  entenen  qoe  dien  e  tmui 
{leyqub^'NostDe  Seayor  Ueu  en  lo  eome&aam^at  deí mon 
finri  una  grossa  materia  sena  übraaa  e  seos  figura  b  qual 
appella  lUetti.  e  de  aqnieata  feu  lo  eel  loa  angela  los  ho^ 
meas  loa  dueells  lea  heatiea  loa  peíaos  e  los  trea  i^«* 
aiattta.e  tot  quant  es  e  daquell  nom  iliem  haiq  pres 
nom  los  alaments  e  posat  que  tot  sia  fet  de  una  mate-- 
xa-  maCeaifi  cascan  qu¿  seay  haia  pol  conexer  que  molt 
son  diferenciades  les  upes  coses  da  les  altvea  axl  en 
valor  com  en  poder  saber  e  altrea  virtats.  Le  perqué 
elt  ho  sap. 


(2<9) 

E  per  (O  dix  hun  savi  pus  Adam  es  noBtre  pare  e 
tmre  de  tols  sía  Eva  perqué  doDcha  no  aom  tota  agúala 
per"  noblesea.  Réaipoa  ell  mateix  e  dix  degctaerem  loa 
bomeaa  e  per  vieia  ao»  feta  menors  e  virtut  exaba  IfNt 
seus  per  noblesa. 

E  da90  frare  Fraoceseb  Ximenia  meat^e  eo  Teolo- 
gia  del  arde  deis  frves  meDora  ne  traota  molt  oopio* 
aament «» lo  lilire  de  doclrina  compeiidioaa.  Mad  bo 
obatant  ai^  jona  ne  daré  figura  e  apeiientia  molt  gpos-. 
sera  aparent  en  1*  moo. 

Ud  ?idrier  ik  de  bun  idateix  Vidre  doa  vaxella  sis 
fílala  dona  diverja  talla  e  a  la  hun  laet  noao  ta^  e  al 
altre  cutimuL 

E  un  jaitreí-  fk  de  huna  mateixa  térra  altrea  doa  va* 
xeBs  axi  diTeitssata  de  talla  e  de  ikhi  la  ho  déla  qualtf 
aprpella  stiadeUa  e  al  altre  beredgnera  e  la  ta^a  e  la 
acvdletta  asaeu  hom  en  la  taula  prqpria  e  qiiiy  metia 
la  berenguera  el  orinal  aería  tengot  per  fott  e  lansaria 
hom  aquella  TaKells  en  térra*  E  per  ^  val  mes  lo  loeb 
en  fan  hom  aseare  que  cell  don  fon  a  bon»  letto. 
Donchs  si  la  cesa  morta  qui  do  es  vés  sol  per  lo^  nom 
o  talla  quel  hom  hia  donada  es  axi  diferenciada  qdént 
wms  la  cresAara  rational  yirtuosa  o  viciosa  qni  per  no»- 
tre  Senybr  Deu  es  stada  formada^  Pero  no  dieh  paa 
i^l  hora  per  talla  ni  per  bdloEa  de  cora  tan  solamenf 
deia  mes  valer  que  per  virtots  car  diría  follia  que  Itf 
baladve  que  a  bolles  fuUes  e  flor  (piil  meníova  tantost 
morria. 

En  lo  cavall  deu  bom  guardar  forma  belleza  e  bo»* 
dat  e  color.  Mas  cascun  home  deu  hom  presumir  que 


(220  ) 
9Íe  bo  si  4o  centvari  no  es  provaL 

La- belieza  del  hom  esoen  <soo  seoy  e  «eny^de  fem- 
bra  en  ea  belleza  pero  mes  val  virtet  de  cor  qbe  be- 
lleza dé  persona  car.  belleza  de  fembra  es  perdisaio  de 
ella  e  de  altre. 

Dio  Sant  Ambros  que  en  la  belleza  del  cora  la  ver» 
gonya  hl  resplandeix.  Mas  a  la  fembra  sobre  totea  co- 
ses la  ret  pus  ampia  e  bella  quant  a  Tei^onyaa  sgurd 
e  temprac  la  qual  vei^onya  si  en  lo  mon  es  iMda  rook 
mes  resplandeix  en  la  fembra  que  al  borne. 

Diu  Sócrates  que  de  la  belleza  de  la  fembra  qui  pe- 
dia tomar  so  que  sta  diiis  son  cors  a  defora  venria 
hom  com  es  bella  e  neta  e  los  bells  bomens  comuna*- 
ment  son  pus  abtes  a  amar  que  a  batallar.  Donchs  ca- 
Hensa  de  axi  folies  allegalions  car  no  saben  quea  dien 
ans  son  buyts  de  rabo  e  de  virtáis  axi  com  tebal  que 
sil  toebata  lan^a  gran  veu  e  sil  obrits  trobarlola  buy^ 
o  axi  com  la  ydola  o  ymatge  ^qui  per  la  figura  moatra 
que  sie  hom  o  fembra  mas  dina  si  no  ka  speriL 

Per  fo  diu  lo  veroifícador  que  scieocía  joventa  r¡* 
quesestoUen  al  hom  oonexer  ell  qui  es. 

E  si  ab  aqaell  cóncorre  alguna  de  aqüestes  coses 
quasi  no  es  maira relia  si  nos  coneíx  penque  es  gran 
seny  respondre  saviamcnt  al  foll  cm-tesament  al  viia 
benignameiit  al  fello  e  hmnilment  al  ergullos  car  tot 
hom  menia  del  fruyt  de  sa  lengua. 

E  som  tres  coses  qui  no  han  <ü]rada  hom  banlla- 
dor  cavall  saltador  e  odre  de  bon  vi  e  per  90  vagen 
serquar  girgoles  la  boa  ha  panicalt  que  contendré  ab 
pus  fort  de  si  es  foHia  e  perill  ab  agual  de  si  dubte  e 


( »1 ) 

temor  e  afi  menor  de  si  gran  Tergonya.  Perquem  sem- 
bla bona  cosa  fugir  a  contesa  e  discordia. 

Car  diu  Alexandre  que  totes  les  coses  del  mon  ne* 
xen  petites  e  tomen  grans  sino  lo  dol  que  nex  lo  maior 
que  esser  pot  e  apres  va  minuanL  E  per  ^o  de  caseun 
mal  deu  bom  mar  lo  contrari  car  lo  ase  qtíi  boTBfrtf can 
porta  la  c^ha  pelada  per  fo  com  ha  la  níuda  de  son  to- 
Tar  tirantloper  la  eolia  arranquen  les  serres. 

E  predhvos  donchs  que  vullats  axi  viiire  al^  los  me^ 
iiors  de  vosaltres  com  Tolrien  que  flA>  vosakMs  vi9^ 
quessén  los  maíors  de  tosaltres  e  tota  v^egadfr»  queus 
sotsvendra  lo  poder  que  vosaltr«8>haftelB  sobre  vos- 
tres  menors  membreus  que  niaior  poder  a  lo  rey  so^ 
bre  vosaltres  car  axi  com  lestament  baix  e  minué  qui 
eomensa  a  puiar  en  honor  deu  esser  favovit  per  Iéb  no- 
tables persones  na  pas  menyspresat  car  sotrant io  lop 
es  tianda  de  ftirmigues  e  tal*  cosa  la  al«ny«ttiata  piun- 
yint  qué  lo  leono  nafra  roerdent. 

La  ratla  panada  qdi  no  es  omada>*no  pot  altres  or^ 
nar  ans  de  nits  scarneix  les  aueells  e  sr  es  trc^da  de' 
dies  los  aucellls  la  destruen.  Axi  que  >  donchs  cell  qui 
ab  moltes  coses  descemeix  de  moltes- coses  es  blasmaC 
e  qui  savianoent  serveix  ha-  huiM^  gran  part  de  sen- 
yoria. 

Diu  Aristotil  quel  bon  aerador  deu  easer  viu<  en 
guardar  ta  honor  e  coses^  de  son  senyor  e  mort  en  se- 
oret  teñir  e  aquell  no  es  bo  ni  leal  servent  qui  ha  Tei^ 
gonya  de  servir  son  senyor  davant  la  gent  Car  diu  Sa- 
lame que  negu  tío  pot  ben  servir  son. senyor  si  nol 
ama. 


(  222) 


De  requeridar  e  defmedor. 


AHtm  folla  ha  me»  avAiit  p&t  lo  moo  qa^  ion  par^ 
lera  ocMpala  qui  ab  tírwieal  aobergueria  vol^n  a  Hh 
ta  lur  requeata  voleii  moore  d«  brega  ap'  aquella  qw 
ara  yobfieo  limonar*  fi  per  aqveata  l«s  leya  diea  e  en- 
iwrieii  ^ue  honi  pot  defen4re  Corva  ab  fóisga  e  eogaoar 
a  fM^nadoiv  £  per  i^  calla?  ^  lo  primer  ai4>er  lo 
a^^a  acollar  lo  ter^  deUiberar  e  lo  q^art  ea  obrar  axi 
^e  bom  deu  defixgir  e  acusar  aquella  taat  com  aie 
i^ajble« 

€ar  ém  TuUi  que  ooa  devem  fi»r  aemblaot  que  dupr 
tem  é  aioem  a  a^wella  ab  qui  upa  perlamu 

l^ero  dju  Bat^  quío  a¡u$  buoúliata  al  hfm  flach  la- 
Tors  ae  ret  pos  brau  e  ai  11  i^ontraatata  callara  e  ai 
4aontraatata  al  boi»  quios  te  eu  vil  aeraua  púa  brau  e 
aiua  bawiliala  eallara. 

E  per  go  ai  a  tala  folja  bomeDs  no  pot  be  acapar 
tottempa  deu  bom  fbsr  per  guiaa  que  bom  remanga  ^ 
feoedcor  ai  fer  ae  pol  e  vaia  com  ae  vuUa  car  iuatea 
dolors  porta  quis  vol  veniar  e  al  hom  iniuriat  ao  U 
mauípieo  pregadora  e  gran  favor  es  donada  couUnva- 
a»eut  per  la  cort  ala  4efeuedara  e  tot  lo  covtrart  ala 
naqueüidons* 

Lo  defienedor  £r  ehrea  de  cbrialia  e  uo  lo  requerí-- 
dor  e  lo  requeridor  vol  ofendre  e  per  cooaegueat  toft 
ensemps  se  ha  defendre  e  lo  defenedor  solament  ea 


(2») 
taengut  a  ékSmdn  e  ¿efeaent  gutinya  son  ioch  e  pmr 

biM  Taledók^^uel^  rcquepidor  hhk  «i  los  parens  son 

qptdn  lo  dafeDtdor  Tbl  Vi  (lM^k°t>^  ^  eibpero  qtteé 

Tuik'  i«egír  per  bou  oódadll. 

üv  din'  Ta)H(  que  poch  «profiteil  les  wcíáem  defom 

ftí  ll>  onnatll  no  es  ttite^la  en»  e  a^i  nnfteix  per  booa 

ardioaik)  car  «tnrent  scédeTe^qséb  podha'bbn  arduoats 

son  TMéedotti*  de  la.  iDéllítilt-  dem^doiiada.  jatoeaif 

qae  chaeans  Tiiied'ab'trebaldefltrMtia  orperiU  iDa8«a« 

Teot  paesar  p^sriil  fk  meayripreriar  periHéi  E  á^o:  «éa 

quánt  en  aqueHa^qne  Mtí  lurs  ¡con^deiiteeoCB  aoD  fors^ 

sata  de  brega  per  la  qual  defedtio  poden  lar  aas 

naiHent  inatiftcar.. 


QUe  déu  fér  lim'que*es  ikiuriií^ 


Ara  vogahuÉís  mt  ^egátn  qiiMa  digt  qbe^^éli  ftr  lout 
quis  veu  eniuriat  e  en  aquell  cali  que^vnila  imp^tMttn^ 
Ám  en  la  gtoria  eeleatial  temporal  qoe  A#  etn  la.  gtoria 
eeleatiaL  E  yo  per  noi^tei  rÉbofts  eaüeb  rnioliúMím* 
tíu  de  tractái^  áé  aqneata  «materia*  i^  deoer  citaaett  acH 
bre  aq¡aelld..  Mas  sabent  qae^  a9^  vosaitnsa  na  ptf  oh  re* 
pordre  dir  vos  e  do  tnoa  pobre  eotostoll  fo  qw  mato  pw 
e  nous  callare  i^s  qcre  ^  dir  ü^  en  acpieat  loeb  e  en 
aqaest  temfia  ttias  oallare  dé  le»^sea*e  altreb|wrtidea 
de  4\ti»  de  les  qtials^  lo>  cor  parta  hulla  qae  la^  len^jNHt 
que  la  scriptura  los  dictats  la  prosa  parlen  dé  éivwt^ 
ses  actes  e  los  homens  han  diverses  oppinions  e  glo^ 


sea  e  per  diverses  intentions  e  parlen. sef^oss  hir  cali- 
tat  o'coniplectio  quel  moito  negrc  com  beUá  dio  be  e 
ios  altres  diuen  me.  Perliuaus  dtch  que^  kKjaeaCa  tér- 
ra príncipalment  on  es  proybit  lo  garreñnr  qiiel  home 
que  entrds  altres  ha  eonyeniar  per  tal  ^6  per  aquella 
no  sie  m^TjFSpresat  per  milla  satisfer  aasa  honor  tant 
eom  pasa  deu  disimélar  sa  iúkiria  e  nos  ileu  absentar 
p^r^^  qoe  pnblicanieút  nos  reta  ininriat  si  donchs  la 
ana  iniuria  qo  w  masaa  igreri  e  niolt  aparensar*la  soa 
absentia  e  deyxinieBts  ails  tramef .  denoten  menasses  e 
les  oys  pubUeats  é  manífestáta  pendfsn  loeh  de  venian- 
^a  e  acman  los  eoanoiehs  e  aquellsi^utls  grana  greuges 
e  les  grans  nafres  soste  passientment  eab  scilenci  lau- 
gerament  se  pot  veniar.  E  per  90  vos  dich  quel  hom 
de  be  no  deu  menassar  mas  la  sua  proesa  deu  fer  tem- 
bre  los  enemiehs  e  maiorment  en  temps  de  adversitat 
que  no  son  bones  manasses  car  lo  manassar  es  cosa 
que  aytant  ne  sab  fer  lo  pus  coart  hom  del  mon  com 
lo  pus  arditJ  E  qui.  menassa  e  n^  pot  veniar  dobla  sa 
onta  e  pert  aon  parlar. 

.  £  si  del  tot  en  ,tot  Ioíq  toI  maaassar  no  deu  niolt 
parlair.ni.crídv  ia  que  t<)itiea  eirrar  per  poéh  que  aie 
e  nos  vulla  massá  cuytar*  qiie  púa  lo  deutof  «o  muyra 
lojdeute  no  mor  car  qia.massas  cuyta  moltensop^a 
ntaf»  le  dii  jniuriat  deu  consideras  lo  cas  lo  loeh  qui 
es  di  ni  qui  es  aquell  ab  qüi  a  d^rtir. 

E  iKitats  ,aci  que  axi  com  es  gtan  difiereotia  de  ca- 
Taller  tñumphant  al  ea vallar  civil  axi  es  en  tot  altare 
stamenL 


(SSS) 
Dm  Senecha  que  qui  fa  sos  fets  a  Tetittfra  aquest 

tal  passa  eors  ée  «atdra. 

La  ibiuria  es  slimada  segóos  la  coácKeio  e  gran  dú 
£Mitor  e  <kqiieU  a  qui  es  fetd  car  aroeUes  e  aglaut  ab 
baatase  abaten  eiqui  Tolia  abatre'flgiiesnetaiin^faria 
mes  que  nos  deu. 

Diu  Tullí  que  .en  4utts  maneras  pot  easer  feta  iniu- 
ria  a  algu  e  perfor^a aú com d  leo d perfrau ú%i  eom 
a.volp  peifo  qui  per  fyau.DOUiperfirau  pereix  e  mol  tes 
CMOS  acdiSeguei^  hotti  persukeia  o  per  art.qui  nos 
poideb  acon^eguir  per  for^a  ans  easouba  eosa'  fuig  a 
s^n  oontrari  si  ao  li  pot  contrastar  é  tnl  cosa  aednse* 
gUQix  hora  ÍQgent  que  nos  po%  aoonscjguif  enoalsant. 

Diu  Senecha  q^6  qui  res  no  pensa  dai^o  que  ea  pas- 
sat  pert  la  vida'e  qui  no,  cura  preveurede  (¡o  que  pot 
o  dea  sdeyenir  en  totes  coses  menyaoába  descuyda- 
dament» 

Pero  no  fa^a  taht  eom  fer  poria  oras  sa  intentio  sia 
per  acabalar  e  que  pus  for^afesíá  per  la  yei^onya  roun- 
daoal  que  per  iCrueltat  deve  manca»  Car  crueltat  qui 
tant  eom  pot  no  dupta  de  somoure  e  aiecutar  tota 
a^piells  e  maioirs  máls  que  no  san  )os  xnals  oomuns  fa 
cruel  fí  caent  facilment  de  la  sua  cruel  cadira  e  doachs 
si  per  páranles  se  pot  veniar  noy  meta  les  mana  ne 
fa^a  obra  de  impietat  e  si  per  metreles  matas  de  colps 
es  de  son  adversari  asats  reintegrat  s^goiks  lo  mon 
deuli  prott  bastar  e  no  deu  Tolelr  fer  aanch  ne  homey 
que  ab  tant  prim  fil  es  texida  la  nostra  yida. 

Obra  de  bestia  salvatge  es  e  no  pas  de  hom  desiiar 
la  sanch  del  adversari  mes  que  la  victoria  e  axi  faga 


(  29S) 
808  fét8  ab  defliberatío  que  les  coses  mal  comeAsades 
a  tart  o  negun  temps  fenexen  ht  fero  guart  no  Se^ 
avantal|;e  per  la)  que  no  li  avenga  áxi  com  al  mdlto 
de  Perpenya  qni  ana  en  A^ago  per  comprar  lana  e  ^om 
fbu  alia  tolguermii  la  swt  qiie  cujda  poder  mes  ^itel 
aeu  poder  matex. 

Pero  diu  Salamp  a  ton  enamich  no  dotia  loa  teus^ 
anys.  B  per  co  diüen  los  casteHans  que  qni  ii  m  ena^ 
migo  popa  a  sos  manea  aunere*  Car  segens  lo  non  mes 
Tal  asravar  bíl  dolofr  ab  sanch  delá  enamiclia  que  om^ 
goxa  ab  propriea  lagremes  e  ia  que  la  dita  renian^ 
no  are  plasent  á  Deu  yo  erech  que  aquella  sola  absii^ 
nenda  que  ha  que  no  rol  osar  de  emcAtat  sera  a  efi 
algtiH  remey  de  la  sua  pena  pero  apma  que  sie  venial 
nos  deu  glorieiar  de  la  veníanla  per  ell  feta  mas  si  per  ^ 
algún  es  d^  ditnegoci  tractada  pan  queyTuUa  dftrde 
bon  grat  oreylla  e  si  a  rao  se  acosten  no  contenen  per 
les  pugezes  nos  Tulla  tan  ampltr  la  finida  de  honor 
que  apres  despux  no  la  puga  aportar. 

E  notats  asi  quel  jorn  quel  hom  fa  pau  per  flaar 
%o»  debata  C»  sa  honor  o  lo  contrari  taít  daqni  atant 
en  lo  dit  fet  no  pot  reparacio  fisv  ne  alguna  altrft 
antena.. 

Moltea  ahrea  ceses  coneorren  en  aquesta^  aetea  les^ 
quals  per  los  rabons  damunt  di  tea  toa  ham  mea  dír 
de  paraola  que  aquells  reduyrvos  en  aeriüa  por  $0- 
eom  la  letra  seria  sabent  loa  secreta  de  U  amagada 
pensa. 


(«7  ) 


Com  Imvietaria  es  incertü. 


Aí^o  es  art  qui  bonameal  nos  pót  mostrar  smm)  f«r 
pratielia  la  qoal  praticba  es  siucni  dampnada  qui  per 
actas  provocatius  e  desCractio  ab  promtitut  de  morrr 
porta  los  homens  a  final  perditio*  Car  los  feCs  de  la 
brega  ao  veneo  toda  vegada  axi  com  hom  ee  coyda  se 
irolria  abaos  es  be  cosa  incerta  axi  com  d&i  frare  Ab^ 
tboni  Caóals  mestre  ea  Théologia  del  orde  deis  frares 
preyeadors  en  buna  letra  que  trames  al  dudt  de  Gan- 
día ensemps  ab  lo  parlameot  de  Scipio  e  Aniba}  sobra 
la  Ibr  batalla  ci^assanit  osd  diu  axi  «-^ 

No  trop  entre  totes  quantes  coses  son  jas  Den  mateí- 
ria  pus  inserta  que  eomprendre  la  rao  e  cansa  de  3es 
Tictories  en  les  batalles  ear  en  una  batalla  yo  1¡¿  qué 
son  stats  vencedora  los  christáans  e  en  akra  loe  inféls 
e  en  buna  los  mes  e  en  akra  los  meixy»  e  en  Iwnalos 
requeridors  en  altra  los  defeneots  en  faana'  queH  fvi 
bavia  feta  la  inínria  en  laltra  lo  iniariat  en  bnna  Id 
iiist  en  laltra  lo  peccador  ea  les  quals  victories  no  es 
bom  vivent  que  be  hi  puxa  asiiignar  alguna  rabo«. 

E  com  qui  dará  rabo  tié  suficient  causa  perqué  stant 
Luys  rey  de  Franca  coobatpntse  contra  los  infela  fon 
pres  ea  E^gipte  e  morí  en  la  preso.  Den  es  aquell  qui 
sap  perqué  ne  la  causa  e  la  rabo  lo  quais  dona  oo»* 
sell  dues  vagad  es  ais  filb  de  Israel  que  isqueasen  a 
combatre  contra  los  de  Beniamin  e  los  filis  de  Israel 


(  SB8  ) 
fbren  veirsuts  en  la  primera  e  segona  batalla  e  no  ha- 
gueren  victoria  flns  a  la  ter^a. 

Adonebs  sis  fa  en  aquesta^n^ue  Aníbal  qui  fo  axi 
Tictorios  en  moltes  batalles  fo  vensut  en  aquesta.  Noy 
ba  mellor  resposta  sino  que  lo  secret  de  Deu  o  sab 
daraaient  si  doneb^  ia  no  dehiem  que  per  venlura 
U  fattiriefa  algtmes  coses  qui  solien  donar  gran  aperaih 
^  de  obtenir  yictoria  en  fes  batalles. 

La  pritnera  es  auctoritat  de  princep  sens  lo  qual  al- 
ga rio  deu  combatre  car  al  dit  princep  es  comenada 
la  cura  del  ben  publicb  al  qual  pertany  stirpar  ab  guer- 
ra o  ab  batalla  los  enamicfas  de  la  cosa  pubKca. 

Lá  segona  cosa  es  causa  i  asta  car  diu  Sant  Aguostí 
qué  aquellos  batalles  e  guerrea  son  iustes  qui  ponexen 
les  iniuries  e  -hn  tornar  a  iitsticta  la  iniuría  colpa- 
blement  comesar 

La  ter^  cosa  es  la  intencio  dreta  e  correcta  la  qaal 
deu  havar  sguard  a  una  de  dues  coses  qo  es  quel  be 
sia  promogut  o  quel  mal  sia  squivat. 

La  qiiarta'  cosa  es  folla*  presumptio  car  Dm  tol  lo 
oor  ais  qui  miassa  presumexen  de  lor  for^a  e  per  tal 
diu  Sadt  Aguosti  que  cobetan^a  de  voler  noure  cruel« 
lat  de  veánian^a  coratge  superibios  iniqnitat  de  rebellio 
e  desig  dé  senyoria  fa  n  culpables  e  iustes  las  batalles. 
E  donchs  guartse  cascun  de  folla  presumptio  o  que  nos 
moga  sen»  insta  causa  e  que  en  la  brega  haia  saviesa 
peF  companyona  a  la  sua  for^a  car  per  les  arrades  se 
perden  los  iódiB  e  tais  arrades  Teñen  ab  la  exequulio 
ensemps  e  a^o  c:^  lo  letouari  on  a  de  totes  sabors  pe- 
ro la  fí  de  tot  qualsevol  Cet  es  lauhor  o  blasme.  — 


(  239  ) 


De  poM. 


« 

Biu  Tolli  que  amor  de  ciutadaoB.es  ilfor^.c|ue  Dos 
pot  combalre. 

E  diu  Axistotil  que  pau  en  los  lets  de  la  ciufiat  es 
manteogttda  mas  loa  denles  se  combatOD  pter  alguna 
cobeian^ia  que  ¿auia  que  no  haia  pus  priesa  cosa  al 
mon  comía  victoria  pero  nous  es  s^rta  ans  l|i  qpfrfip* 
9a  de  vencire  es  .coQg03;.osa  car  gloría  de  bataUai  ;no,  ve 
menya  de  auor.  £  per  (o  la  pus  bella  cosa  del  oiqq.^ 
la  pau  que  pau  es  l^ina  digna  virtut  la  qiial  Deu  eq  sf>n 
testauíent  lesa  ala  bons  obristiana  e  beoeyta  es  jU  iorr 
nada  quel  bom  se  desperta  ab  pau  que  sol  per  lo  PQr 
menar  de  aqueHa  tota  la  cara  ae  alegra  e.qpi.  qpine- 
na  guerra  tota  la  cara  arronza  car  lo  fruyt  de .  la  pau 
es  repos. 

E  per  90  diu  Salamo  que  mes  val  hun  boci  de  pa 
sech  ab  pau  que  la  casa  plena  de  viandes  ab  renyina 
e  baralla. 

Diu  Senecba  quels  homens  viurien  molt  ab  pau  si 
dues  paraules  no  fossen  90  es  teü  o  meu.  Anibal  qui 
tot  lo  lempa  de  sa  vida  bavia  guerreiat  conjra  los  ro- 
mans  e  vensudes  diversses  e  grans  batalles  a  la  fi  90 
es  en  los  seus  derres  dies  com  se  degue  combatre  ab 
Scipio  Africha  vench  ab  ell  a  parlameot  dientli  ab.tals 
paraules — dicte  Scipio  cpie  molt  fora  alada  bella  cosa 
si  haguessem  banda  cura  per  haver  pau,  entre  noaal* 


(230) 
tres  car  dicte  que  Scicilia  ne  Serdenya  sera  cruel  ne 

la  gran  tenguda  de  tota  la  Spanya  no  son  premis  sufi- 
cíents  qui  valguen  a  tantes  morts  de  tanta  gent  dar- 
mes  ne  a  la  sanch  tan  abondosament  escampada  en  les 
gu^rres  que  havem  haudes  mas  condítio  e  natura  es 
de  len  eoses  passades  que  tes  podem  rependra  e  inti- 
tular  no  pas  corregir  ne  mudar. — 

Adonob»  mrfats  caar  be  son  paraoles  de  gt*att  exem- 
pte  a  núsAltres  e  prevocativ  semio  per  squinr  tola 
manera  de  bandosifiat  e  cebeiñt  la  pan  e  amÍ0lM  car 
per  batidositai  vaíi  los  homens  per  mal  cap  e  Ivrs  ca- 
ses BOft  desiruydes  e  disdpades^acbfifidositat  es^  dMop^ 
nalio  de  k  ttfiima  corromp^  lo  coro  e  destMu  los  bens 
e  pef  rao  efe  bandosittit  core  computar  e  sosteoir  mala 
hornees  e  qúá  iiodreix  e  soste  mals!  hometis  es  per^ 
net  déte  hirs  peccats* 

Car  diu  Sanct  Sobria  que  no  es  tuny  dé  peccat  qoi 
en  peccat  daltri  cosent  e  pan  e  amietat  es  lorióle  orna* 
ment  entre  aquella  qui  ensemps  conyersen. 


De  amichs. 


Sapiats  fiUs  que  axi  es  lom  menys  de  amiefaB  com 
la  anima  no  es  ab  lo  oors.  E  diu  Aristotíl  que  com  roa- 
ior  es  lo  arbre  taut  Im  mester  maior  sosteaim^it  e  taai 
com  la  persona  es  mator  aytant  ha  mester  inaiors 
amicha*  Car  les  rames  taUades  e  separades  de  lyrs 
branques  perden  la  bellesa  de  lur  verdor  e  de  les  er- 


(251  ) 
bes  si  be  mn  ilaques  h  hom  ligams  o  sognes  per  li- 

f  ar  loA  orilaoys  e  amichs  se  goayen  per  tres  coees  hen- 
ráelos  en  presentía  loarlos  en  absentía  e  Valerios  tma 
los  fá  ops,  k%\  donchs  que  de  amkhs  aaato  ne  pot 
hom  conquerir  mas  poch  valen  qui  nols  guarda- 
Per  Qo  diu  Oraci  que  no  es  taüt  gran  seny  de  per- 
easiar  l^ens  e  aniichs  oom  de  guardar  aquella^ 

E  doDcjha  sofKu  a  TMlpes  amichs  lurs  tilia  per  ^ 
que  ells  sofiren  los  Tostres  .qui  sell  quj  yol  amicfa  sem 
vid  reman  seqs  amich  >e  én  qon  eas;  e  leeh  fieiilos 
obres  de  amiéhis.  . 

Car  diu  Senecha  que  aquella  fui  no  servexen  lura  ' 
amichs  qnant  poden  aeran  abandonats  quant  ó  haur 
ron  cnester. 

DSa  Sant  Berna!  que  moasto  per  ittudar  ais  ámlchs 
rahonabla  e&  Amicha  e  metges  eo  lea  neeessaiats  aon 
coneguts  e  qui  ama  tem  e  qui.  tem  no  ama  e  per  $e 
amor  deu  anar  primera  que  temor  car  bon  amIch  tes« 
tempe  ama  mes  no  prova  tro»  ais  ops»  Diu  Sanct  Gaet 
gori  que  aquell  oo  ha  vevtadSera  am^r  qui  no  .  la  gala 
defora  si  mateix  qo  es  que  la  amostre  ala  obs«  Cav 
poch  val  la  candela  qui  no  pot  donar  lum  e  alwta  hom 
de  fum*  fiiu  Sanl  Agostí  que  amislat  es  dolf  a  per  btu* 
ni^t  e  ai^stament  de  molts  coratges.  Amistat  es  axi 
eom  dos  rius  quis  aipaten  eosemps.  E  diu  Sani  Joban 
Bocha  dor  que  amistal  fa  (O  que  natura  no  pot  fér 
que  dos  amichs  lo  bu»  a  Barcbinona  el  altre  aci  son 
hun  voleí*  e  1  cors. 

Diu  Sant  Geronim  qui  lonoh  spay  no  deparleix 
aquells  qui  vera  amor  aiusta. 


(  252  ) 
Din  Senrerí  qu6*hun  sol  amith  volría  aytal  com  la 

ma  es  al  hom  car  proa  nauria  mas  al  iñon  non  es 

gens  semblant  Sil  uU  deu  pendre  algún  colp  la  ma  si 

para  davant  per  lo  eolp  a  defendre  meya  al  pendre  noa 

guara. 

Si  honrats  lo  amich  de  vostre  amicb  mes  hq  presa- 
ra que  si  hoqraTets  a  ell  e  ai  vosáltaes.  no  dupla ta  de 
swrir  qudls  quiuscuydan  queus  servírien  quedeuen 
fer  an  aquella  qui  iaus  hi^n  aenrits. 

Diu  Senecha  que  aquell  es  malvat  qui  no  ret  guar* 
do  e  pus  malvat  quil  oblida.  Bon  amich  es  axi  eom 
aspecier  que  encara  que  nops  do  de  lea  spiciea  alus 
dará  de  la  bona  odor  e  miú  amich  es  a^i  oom  a  fer* 
rer  que  si  nous  crema  donaus  anuig  ab  lofum.  Natu- 
ra ea  de  diabte  destiruir  aquella  quil  servasen.  Molt 
Qúñ  grafta  los  bens  quis  seguexen -per  deute  de  amia- 
tat  e  molt  dignes  de  copsolatio  e  entre  loa  altrea  si 
forea  dos  aroichs  per  nom  Demon  e  I?iciaa  que  fiaren 
axi  bons  amichs  que  Monis  lo  tiran  iutia  la  hua  per 
sés  merits  a  morí  e  aquell  demana  hun  poob  de  jterma 
que  pegues'  anar  assa  casa ;  per  ordonar « aoa  feta  e 
laltre  romas  en  guatgé  per  conir^n^  ai  aquell  no  tor* 
ñas  que  ell  morís  e  quant  aquell  torna  lo  iorn  promes 
lo  tiran  se  maravella  de  la  lur  amor  e  aila  prega  que 
ells  lo  acuUisen  per  tercer  e  aquell  fo  restaurat  per 
virtut  de  leal  amich.  Amistat  alegra  al  amich  e  sa* 
pientia  al  savi  e  iusticia.  al  iust 

Diu  Salame  que  qui  despita  son  amich  es  pobre  de 
virtuL  E  mes  avant  diu  qui  si  vols  repondré  ton  amich 
castigal  secretament  e  loal  manifestament  ja  que  en 


(  235  ) 
trop  loar  pot  haver  sospita  de  malvolen^a.  Pero  diu 
Sant  Berna t  oue  no  tingues  per  amich  aqueil  qui  en 
t^  presentía  ta  loat 

E  diu  Catho  que  no  deu  hom  mes  creure  los  altrea 
de  si  matex  que  la  sua  propria  consciencia  car  eell 
qui  creu  quel.hom  consentaa  son  voler  lo  loara  el 
amara  mes  per  ^  com  lome  loa  90  que  cóneix  e  ama. 
Diu  TuUi  quelagoteria  es  contraría  a  la  amistat  per 
tal  com  ella  deleix  e.anulla  le  veritat  sens  la  qual  nom 
de  amislat  no  val  ne  pot  res  apr<^tar«  Car  no  es  al^ 
guna  cosa  segons  que  diú  Sant  Aguostí  que  axi  cor- 
rompa los  coratges  deis  homens  com  fan  lagots.  Car 
mes  nou  lengua  de  lagoster  que  no  fa  lo  coltell  de  per- 
seguidor. 

Diu  Beda  que  qui  es  amich  de  dos  enamichs  abdoa 
lo  hauran  en  sospita.  Pero  dichros  que  qui  no  fa  dife- 
rentia  de  fets  a  fets  e  de  hom  a  hom  e  de  amich  a  amich 
e  vol  endiferentment  esser  amich  de  tots  aquest  no 
ha  algún  amich. 

Diu  Bias  que  pus  greu  es  iutiar  entre  dos  amidis 
que  entre  dos  enamichs.  Esser  bo  assimateix  no  es  proa 
mas  que  hom  sia  bo  per  si  mateix  e  a  sos  amichs.  Car 
mes  Tal  amistat  que  parentesch  per  90  com  lo  paren- 
tesch  ve  per  sort  de  nativitat  aytal  com  sia  aqueil  qui 
nei^  en  vostre  linyatge  vullas  sia  avol  o  bo  aytal  es 
Yostre  paren  I;  vuUats  o  no.  E  algu  no  es  per  vosaltres 
amat  sino  aqueil  qui  es  elegit  per  vostra  voluntat  mas 
bo  per  bo  vos  dich  que  leix  exempli  es  amar  mes  los 
stranys  quels  dom.  Car  diu  Salusti  que  si  tu  est  ena-* 

mich  deis  teus  com  serán  tos  amichs  los  stranys. 
TOMO  xiii.  16 


(354) 


Com  den  honi  usar  de  amíHarvQa. 

Diu  fiias  que  axi  deu  hom  usar  ^e  amistani^a  «que 
hnm  fi»a  membrant  quepot  tornar  en  gran  deaamistan* 
9a  que  amor  no  ha  alguna  cosa  de  certanitat  car  -ella 
es  mutabia  cosa  ^e  si  ellas  muda  toal  la  e  apenes  re- 
ve.  Diu  Sócrates  que  aquell  quis  dona  molt  ais  horneas 
no  pot  esser  que  nos  acompany  ab  los  mala  e  per  f  o 
cove  al  home  ques  aco6t  ais  homens  per  mesura  e  ^les 
allonoh  dells  ab  mesura. 

Hun  amich  dix  a  hun  altre  —  quem  te  prou  la  toa 
amistat  sino  fas  90  quet  prech.  -7  Aquell  li  respos  — 
mas  quem  faami  la  tua  si  per  tu  he  res  afer  desonest^ 
-*^  Que  si  hom  fa  tot  ^o  quels  amicha  voten  ia  no  es 
amista!  ans  es  coniuralio. 

E  diu  Senecha  que  aquell  qui  solament  se  fia  en  sos 
serveys  ell  no  ha  tan  perillos  mal  90  que  ell  cuyda  que 
aquelk  sien  sos  amicbs  los  quals  ell  no  ama  e  per 
sen^ant  aquella  qui  amen  per  delit  e  per  profit  no 
amen  gena  per  dreta  amor. 

E  per  90  diu  Sanct  Ambros  amistat  es  virtut  e  no  pas 
mareaderia. 

Dhi  Salarao  que  no  erogues  gens  negun  de  tos  pa* 
renta  qui  ham  mes  tos  bens  que  ta  persona. 

Diu  Boeci  que  fortuna  dezcobre  la  certenitat  deis 
amicbs. 

E  Senecha  diu  que  90  que  tu  de  la  amistat  no  pots 
saber  per  ton  benefíci  tu  sabrás  per  ta  pobresa.  Car 


(SK) 
molto  MU  tos  'Mftichs  en  noMibre  ma*  pacdi»  son  hen 
tos  fels  de  la*  necesBÍtit 

Pero  lo  bon  amioh  axi  ama  ien  advercitait  aom  en 
prosperitat  e  aiaAitat  qne  toefc  se  preaenta  laugerameni 
ae  pevlJ  Car  tirta  oosa  defioctiva  produeis  toal  soa  früyt 
que  laygmi  qui  *ast  «e  aealfii  e  toat  rafreda  daemoatra 
^ue  «B  langttm.     ^ 

Din  Snnot  JBérnat  qnsigran  aboodnatia  eade  aarrieiii 
de  páranla  e  aii  dsn  ell  mes  te  fia  del  anicb  foi  del 
«M  te  d^^na  qucr  iaqnell  quki  profer  de  paraula;  Lo 
Ma  aoiiifa  ab  Ctnta  diatHnoliitio<  affOfta  plant  en  loch 
de  iuinseH  maa  si  algon  amiofajhaTkifidlU  en  ooaadon 
corregues  períll  e  havia  mester  esfer^  nol.  Tnlka  la^ 
4om)ui  rejpeodMper  ntf  donar  sanayO  man.  fbnfat  e 
aconsellar  tro  sus  que  sie  fova  de  aquell  periiL 

Diu  Tulli  que  entre  males  persones  no  ba  vera  amis- 
tat  mas  fictio. 

Lo  piior  amich  es  aquell  qui  falleix  e  la  piior  mu- 
Uer  la  descoTinent  el  piior  rey  aquell  del  qual  hom  se 
tom  aens  culpa  e  la  ¡MÍor  térra  ea  la  teotonoaa  j^ro 
axi  coBi  lo  fehp  diner  ea  toat  eenegufc  tot  axi  kt  eidNii^ 
ta  amástat  ea  fioat  deaenberta  que  tres.cosaa  aon  qm 
no  ha* dorada  ombra  déla  «nhu  aaoiatat  dda  mftla.fao^ 
aleas  e  fama  menaongqera.  Car  diu  Senacha  que  toir^ 
temps  trobaras  en  males  amora  ocoassio  de  dawpnat^ 
ge  e  per  ^  val  mes  morir  qne  Mnfare  aaortalnwaá^  axi 
<lels  amicha  com  deis  enaniicha.  Lo  saví  hom  no  paa^ 
sa  amor  ab  aquel!  qní  es  ataC  aon  mal  enamid»  sino 
en  cas  de  cuyta.  Car  los  filis  de  les  bestias  sc^gntxen 
lurs  mares  e  axis  segui  entre  lo  gat  e  la  nrta  aegona 


es  coniHitttt'^  lo. Ubre  de  Dinnme  Gaililla  qufl3«ábi« 
qui  amarga  si  tot  lo  untats  de  mel  nos  mudara  de  Ja 
aoa  sosiamtb.  E  dontlis  nos  recoldeta  en*  cánjh  4Miica- 
da  car  si  o  feta  iatrarTos  ha  per  la  na. 

E  a^o  diu  Seneéha  raes  val  morir  per  sokx  anveh 
que  vinre  ab  son  enemich  que  si  mon  enemich  me 
ofen  fa  qo  que  deu.  Diu  Pere  Alfon90  que  not  acon|« 
panys  ab  tos  enamieha  com  ab  altrea  teq[M]gttes  aeem- 
panya^  caír  si  tu  las  mal  ella  o  notaran  e  si  fas  beieUs 
o  'damnaraik  Diu  Serveri  enot  «era  aanitak  si  ab  maF- 
éells  prens  :companyia  qui/aaoosta  ate  málvala .gdatt 
es  que  no  sen  planya  que  cell  qui  ab  aago  se  .mésela 
porohs  lo  mengen. 

Diu  Salame  bates  melts  amicbs  mas  entre  ai|udls 

haies  bün  cpasel)er  entre  «liL 

t 

t         ■ 

De  consell  e  de  seny. 

'Njatnra  de  hom  savi  es  pensar  e  examinar  en  son 
consell  eaíT  consell  ,sens  dettiberatio  es  duptos»  Pero 
dip  Salamo  tos  uUs  vqgen  danant  toa  peus  go  ea  quel 
eonsell  ¿Taia.darant  les  Testl*es  obres.  E  donclis  fets 
1^  coBfell  tot  qoant  farets  e  apres  aous  ne  penedireta. 
Gap  qm  damana  conadl  sil. ave  es  loat  ejsil  erra  no  es 
blasHWt  hoe  encara  la  anima  se  endolseix  per  lo  con- 
sell del  bonamich*  Pero  consell  de  hom  savi  ral  mes 
tpie  no  de  rich  e  conaeli  de  borne  iuve  fa  greumeint 
squmr  o  «1  menys  duptar.  Car  los  demes  no  han  lo 
seny  madur. 


( aw ) 

É  per  qo  Roboam  fill  de  Sakmo  perqué  eegiii  Iogod^ 
seH  éeh  ju^m  perde  hi  malor  ipsrt  de  mq  régnel 

E<  dki  AríBttttll  que  bom  no  deu'  pendre  conqell  dd 
hmn  molt  vell  car  ani  mm  aflaquéir  lo  oors  a^i  áflai* 
qoeiiL  lo  tenj:  Mas  alguiítf  aón  ala: qQats  natairahiude" 
negada  for^a  qai  tesplenAexeti  pei^  cxinqeli'U)-<^ptei  to^ 
ta  persona  ha  maio#  aperan^  en  flqbella^^luüraevél'eii^ 
E  p»  ^  prech  'a  vdsáltres'qiieus  áoopsfaUeta*  ob  at^ell 
tfui  ha  provades  lea  eosés  é  dar  Vo8a>dd^adeaild:OD»¿ 
aeil  qne  li'  háttra  costatean  £i«»  "mostrea  cen^eHs  no 
teinferals'  agres-  puraéies  mas  lea*  blanes  car  aqnelliqífi 
púa  éÉaú  ya.  pus  iemí- tnBpegiá •  e '  lajrgéa:'  ^i!  conn  ind 

aporta- veris     ' 

E  per  90  diu  Jhesus  fill  d^  Siranfa  que'.inal  eonaaU 
tornara  aobre  aqiiell  qsn  tal  lordonara'e  nb  eonexéra 
don  li  ve.  Molí  dona  qui  beii:con8elldo»aie"pocfaK  do- 
na to'cottsell  aquell  qui  calla.  Pio>Sanot>Bieniatqsttdi 
aconselles  ton  amich  no  cerches  de  plaurelvmas.  eni> 
cercha  de  plaure  ab  raho  e  dignesli  ayxi  mes  vetares 
que  deveta  fer  e  no  li  dignes  afermativament  axi  fá- 
rets  o  axi  devets  fiar  car  si  16  tonsell  a  mai  exement 
6  mala  fi  pus  laugerament  sen  segueix.  repreniment 
que  no  fa  laor  quant  lo  consell  no  ha  bona  fi. 
i'DioflHato.que  meavsd'eaaer  anvicper.  altaes*:sarvis 
qoe  foU  e  poofa  per  sv.  mateix.  dar  peguesá^ds  iqort 
déla  TÍua¿-  E  tpet  <fo  q«i  segueix  san  aeily  no*  •erra  e  se« 
Ipleit  sa  Toluntat  pinetse  qvel  senj  üo)  vdl  nes.la  on 
bom  vol  seguir  la  voIuntaL'EIhoni  al  qiaal  la  volun-* 
tat  venera  lo  seny  eau  en  vergonya.  Car  qui  per  vo^ 
Iwitat  ae  vol  regir  molt  ensopega  e  viu  desordonada-* 


(«8) 
nMDt  t  tai  voluotat  ea  nuda  0  dezputtada  de  tota  ra- 
bo. LfCs  bistMa  han  volnstat  imta$9  de  muy  ^  la  ¡ei«a* 
tdra  ^6  a  eritenifüanL  no  a  ral  tao  ptopfl  eoia  la  wo* 
lobfeaüfiep  90  oam  Deu  IÍ.ba.d<^iiall9  frabeh  6  Htbenil 
arbkHe.  La  sen^  m  rdel  d»  tote*  csoaeV  e  Hi.prova  fOQ 
lea  bffwqnéti  pem  lo  cap  ddi  a^oy  a  pvea  la  erdieoaa 
del^ea  e  la  benVolpngt  déla  hiaaieaa« 
'  Dm  Aristelfil  quel  cora  e^  cítftat  ^e  lo^  aanjr  es  njr  * 
hi  aniífaa  aa  i^ataraador  a  laai  qiiatti  kiAi  a  u^et^  sany 
tao  «á  paa  car  ^  af  a  «n  eaaaioa  'proTtalíá  ai  «optiiari 
dar  ttítaa  eoaaea  oeaédsatiaa  ée  Tldit  ImmMal  00  en  laa 
Indiea.  val  o^  fo  pólíol  (piel  pebm*  lataiipá  <iue  al-moa 
yo  no  se  rea  pus  agualment  partit  quel  seny  car  eaa* 
cttB  ne  duyda  baTter  aaaatii.  ^ 

Per  90  diu  Mioae  Ated  del  heme  qvia  prtiaa<faeaa«' 
vi  eaide  sen aatternofiuaieil  raí.  £  dic  S^cracet  qm» 
dréÉf  e  iNmUent  cídaa:^  gtiardarses  de  totjioiii  qul  m 
baia  aeny.   ..;''• 


■  I    • 


Dm  Sidime  de  folh. 


'  Diu  Saifuno  quel  foU  qaanA  va  pervüa  tota  aquella 
te  per  foUs  per  (a  cdm  eli  nos  canfenna  que  eH  aía 
foU  no  eeueix  lo  aarri  ear  nuil  leaapa  o  fon  aaaa  le  aatti 
be  eéneíx  lo  foll  per^o  cesi  ea  alai  foU«  Lo  amidí  dd 
fbtt  ea  ed^aal  quel  fbll  ha  variables  movUnénte  ara 
aoi 'ara  aquí  ara-lop  ara  anyell  ara  teuebres  ara  Ivm  e 
es'anaibích  de  sa  anima  donchs  com  sera  amich  dat- 


(  259  ) 
Iré.  E  per  tsú  val  mes  aspra  vida  enfirelssavis  qoe  ber 
iia¥enturan9a  entréis  foUs. 

E.  eocan  ral  mes  la  aiaWoleiifa  del  savi  que  la  ke« 
mrvolfiiitía  del  foU  e  ^uí  va  afieles  savis  sera  savi  di 
amicb.  del  foU  dera  soo  semblant  car  inalakia  es  qod-« 
tagiosa  car  la  paradla  del  foU  no  approfita  ti  sí  ma-^ 
teU  na  altre-oar  no  aab.dir.be  e  diu  fo  que  sab  e  p^ 
90  aquell  qtti^  ab  lo  fell  parila  de  aaviesa  fa  axi  úom 
aquell  qui  parla  en  dorment  e  qui  vol  de  aygua  omplir 
la*  bota  qui  no  ha  sol  e  aqpell  quU  repta  dient  per- 
qué no  baaseny  fa  axi  com  aquell  qui^rapta  lorp  e  diu 
perqué  nos  veu. 

Diu  Salame  a^  les  orelles  del  foll  no  digues  res  car 
•U  deapita<Ioa  enaenyamenta  de  la  páranla. 

E  encara  din  naa  que  na  reptes  lo  faU  eli  caalígA 
Be  per  tal  que  ell  not  syr  ear  per  lo  ayrap  eidevendriá 
aire  piior.  E  diii  no  valles  castigar  lotn  qur ababa  apeíH 
dries  tu  de  la  sua  fóRia  que  ell  no  farta  de  la  Im  sah 
viesa  car  lo  fnst  dret  nos  pot  ben  coniunyir  ab  lo  tort 
ne  ab  fdllia  n&  val  medecina  ana  axi  com  al  foll  ea 
franch  arbitre  ¿campar  folies  paraules  axi  es  k>at  al 
aavi  aceitar  aqveliea  e  no  respondre.  Car  ab  lea  follea 
páranles  es  contada  la  foUia  de  quell  qui  la  ám  e 
voatrea  paranl^|Meran  inportunea  si  per  for^a  volreta 
eastigar  aquell  qui  nous  scoltara  e  aeran  axi  com  qui 
toque  sturmenta*  entre  aqndls  qui  ploren.  E  aquell  qn 
per  Deu  no  sia  tengut  en  guarda  no  pot  esaetf  corre- 
gh  per  altre  per  qo  eom  no  es  laagera  cosa  trastea^ 
nar  per  paraules  aquelb  qui  son  endurayts  en  malitiSi^ 

Car  diu  Salaino  quel  mal  hom  pus  que  es  vengut  aa 


(240) 
lo  abís  del  peccat  meiiyspresa  tota  amoneatamente  e 
tpta  correctio. 

O  tan  bella  cosa  es  sobremonfar  tots  loa  altres  de 
seny  e  mala  e  letia  cosa  es  decaure  e  foUeiar  e  esser 
no  sabent  e  esser  desabut  pero  aqueHs  qui  totes  lea 
coses  del  mon  posehexen  defall  bom  qiiils  digne  ve- 
ritat.  E  per  (o  qui  castiga  lom  savi  maior  gratia  deu 
trabar  ab  ell  que  aquell  quil  engaña  ab  lansengeríes. 


Com  cusen  deu  entendre  a  coses  en  que  ell  sia  eovinent^ 


La  rabo  es  cosa  propria  al  bom  car  si  lom  a  forga 
lo  leo  a  for^  e  si  lom  es  bell  lo  pago  es  bell  e  ai  lom 
es  lauger  lo  cayall  es  lauger  e  axi-  donchs  de  totes  lea 
áltres  virtuts.  E  doncbs  vullats  be  entendre  ipo  queus 
diré  que  tot  bom  qui  ba  desig  de  saber  ha  desig  de 
oír  mas  tot  bom  qui  ba  desig  de  oír  no  ba  desig  de 
saber. 

Diu  Claudianus  que  scientia  closa  defall  ela  uberta 
revé.  E  per  90  qui  ais  altres  ensenya  si  maleix  adoc- 
trina car  áxi  com  lo  focb  no  mimva  quaot  preñen  dell 
sino  per  ^0  com  no  ba  lenya  axi  m^ix  lo  saber  no 
mimva  com  aprenen  dell  mas  los  savis  lo  fan  perdre  e 
mimvar  per  90  com  nol  volen  mostrar. 

Diu  TuUi  que  bom  deu  metre  sa  intencio  en  coses 
que  ell  sie  covínent  segons  sa  talla.  Car  si  ell  es  feble 
de  son  cors  c  a  bon  enginy  e  viva  memoria  no  deu 
pas  seguir  cavalleria  mas  studi  de  letra  e  do  clerecía. 


(241  ) 
Car  algún  no  .deu  anar  contra  natura  qo  que  ell  no  pot 
aeonseguir* 

Diu  Senecha  que  qui  no  appren  deaapren  e  qui  es 
ver  sayi  daltri  desiia  saber.  Car  qui  de  tots  vol  apon- 
dré pus  sava  sera  que  tots  e  qui  per  sí  mateix  no  sab 
e  altre  no  creu  ab  tot  son  senv  cau. 

Diu  Tarenci  que  algún  no  fo  iames  tan  pie  de  seny 
que  la  cosa  o  la  edat  ol  usatie  no  requira  tot  iom  al- 
guna cosa  novella  que  di  no  sap  e  yol  proirar.  Car 
moltes  coses  semblen  esser  bones  abans  que  sieo  as- 
saiades  qui  apres  hona  les  ttchsL  malvadas. 

O  diu  Senecha  que  no  basta  pas  al  borne  que  ell 
veía  e  que  no  coQega  le^  coses  qui  son  danant  sos 
uU$.  Car  per  les  coses  clares  devets  enlendre  les  acu- 
res e  les  péttMs  per  los  granse  per  les  prapinqnes  les 
luoydanea  e  per  una  partida  les  devets  entendre  totes. 

E  perqué  adoncbs  si  veleta  apondré  scientia  per 
affuella  porets  oonexer  les  coses  terranals  per  les 
quals^  cooexei*et^  les  naturals  deis'  elements  e  de  les 
coses  fetes  dells. 

E  per  sapientia  coneix  bom  les  coses  spirituals  axi 
com  los  secrets  de  Deu  de  la  Trinitat  e  deis  aiigels. 

Prudencia  es  conexensa  de  bones  costiimes  per  les 
quals  sab  bom  viure  entréis  altres '  lo  qual  no  dona 
mals  exemplis  ni  rep  aquella. 

E  per  ^  diu  Tullí  que  prudentia  va  datant  les  al- 
tres yirtuts. 

Mas  diu  Arislolíl  que  scola  complida  talent  *  dapen- 
dre.  A  la  scola  maleslruch  a  repos  e  desesperes  de 
apendre. 


(  242  ) 

Les^  arte  liberáis  son  YU.- 

Primera  la  gramatteha  qui  e»  comensafnent  e  no- 
dritsa  de  totes  les  aKs. 

Logicha  qm  argvmevitanl  disputa. 

Rethoridia  qui  leosenya  dieot  «n  beH  parlar  4)  01^ 
donar* 

Jaumelría  qai  aaseoya  de  mesaras  les  terrea. 

Arismeticba  qui  ensenya  de  eompCar. 

Muaicha  qui  eosenya  concordaos  de  cant  e  deatur* 
menta» 

Estronofoía  qot  demosira  la  natura  dek  cú  e  aldea. 

E  aqüestes  scrivi  Cam  ilt  de  Nobe  abana  del  diu- 
tí  en  Vil  cofomnes  de  matall  e  en  VII  da  térra  eiilMls 
eaaeuna  déla  diluvia  ^  ea  de  foeb  o  daygva.  E  aqoe-^ 
Ues  de  matall  díen  que  aon  en  torres  de  Sitia  car  aqae» 
ttea  de  térra  díen  que  foreo  destraídes  per  lo  dilurf. 

Les  tres  primerea  son  carrera  e  lea  lili  aiires  se- 
gaents  a  lea  dites  tres  ensenyen  a  parlar  a  les  lili  da* 
neti  a  entendre. 

Les  tres  demostíren  natura  de  les>  coses^  Lea  IIII  i»* 
formen  la  lengua.  Les  llil  informen  la  penaa. 

Igromanaia  no  ea  de  lea  ditea  arta  car  tracta  de  aa* 
tes  diaboUcala. 

E  diis  Algatzdl  que  Stronomia  axi  pocb  na  es  de  ka 
dites  arts  per  90  com  parla  de  coses  simples  aii  cam 
de  Deu  e  deis  angela  e  les  VU  arta  parlen  de  cosea 
compostes. 


(  343  ) 


De  reíhoricha. 


Marchas  Tullios  Cicero  consol  de  Roma  fo  lo  miUor 
parlaat  bom  del  inon  e  mesire  de  rathoiiclia  lo  qual 
diu  que  U  pus  alta  scientia  de  gnorevnir  ckitfit  es  nn 
thoridia  90  es  soientia  de  pavlar  car  si  páranla  no  fos 
na  faren  ciutats  oe  $igan  stablimeot  de  iostíioia  ne  de 
hantoa  oenpany  ia« 

E  meitre  Bronet  Latí  dio  que  aiu  com  lor  soihre-« 
RMOta  tota  manera  de  malall  axi  es  la  scáeotia  de  ben 
parlar  e  de  govemar  gent  pus  noble  que  neguna  ahra 
art  del  mond* 

E  derets  saber  qae  les  paraules  son  de  qoatre  ma-* 
nerea  car  hiins  homens  hia  qoi  soa  guarnits  de  graa 
seny  e  de  booa  paraula  e  a^o  es  la  flor  del  mond.  Loa 
altres  son  buyts  de  bona  paraula  e  de  seny  e  sqo  es 
gran  4lefidUmeat.  Los  altres-  son  buyts  de  seny  mas 
seo  heü  parlante  e  a^o  es  gran  perUL  Lee  aUnea  son 
plens  de  seny  mas  ells  callen  per  U  pobresa  de  hrr 
paraula  e  quant  hun  hom  lia  bona  lengua  e  no  ba 
gens  de  conaell  sa  páranla  es  mdt  periloaa  a  la  ciutat 
6  ais  amkhs. 

Diu  Galbo  que  paraula  es  dada  á  tots  mas  savies«| 
a  poebs  pero  ab  les  paraules  coneix  hom  la  valor  del 
seny  e  aqnell  sap  verament  parlar  qui  prtm»tin(ient 
callant.sap  apendre, 

E  diu  Tulli  que  tots  los  dits  son  de  V  mañeros  o 


(  244  ) 
son  onests  o  contparis  o  vils  o  duptosos  o  scors.  E  per 
tal  com  YOsaUres  voirets  parlar  guardats  Yl  coses  la 
primera  qi3Í  sots  vosarltres  que  volets  dir  e  a  qui  e  per- 
qué 6  com  e  en  qual  temps.  E  diu  mes  que  la  sola  pá- 
ranla es  per  natura  mas  en  la  bona  peraula  se  conve* 
nen  tresi  cósefr  fo  es  natura  hns  e  art. 

E  diu  Jfaesufi  fill  de  Sirach  que<  citóles  e  Tildes  fan 
sua»  e  pli0eiit  melodia  mas  la  leagiia»  emm  les  apaga 
totes»  Car  los  savis  honiens  ab  bell  pariar  fan  moaré 
Í4^s  raquea  90  es  los  homens  --  durs  ée  eot«  eom  a  pe» 
dres.  E  per  90  lo  savi  parler  com  propon  deu  abTeu 
sonorosa  e  grascLosa  primer  dir  les  bones  rabona  e 
apres  les  ílaques  o  apres  deu  dir  en  la  fi-los  fbHB'm^ 
guments  en  los  quáls  ell  mes  se  fia  per  tal  (pxe  son  ad^ 
versari  no  li  pusqua  contrastar  e  que  diga  aquella  iab 
bdk  mots  próprís^e  acostumati  car  huiii  bell  mot  una 
similítut  un  exem^ple  una  istoría  qae  sie  semblant  a  la 
BKileria  confirma  toles  les  páranles  a  les^  quals  fa  be- 
Ues  e  credibles. 

Istoria  es  comptar  les  ooaes  antigües  qni  son  stadea 
e  faulft  es  dir  coses  que  no  son  veres  ne  de' v«r  sem* 
Uant  evidenéia  alguna. 

X  Argument  es  dir  alguna  msa  fenta  qui  be  poria  es* 
ser  la  qual  se  diu  per  semblan^  de  alguna*  eosa  mas 
quant  la  materia  de  que  bom  parla  es  axi  onesta  que 
per  sa  dignitat  sens  altra  daüradura  de  pi^olech  plau 
ais  homens  qni  la  ouen  no  mea  cal  fer  larch  prolecb 
o  s^mo  car  lo  qui  á  compliment  de  seny  abrevia  sea 
que  de  peques  paraules  trau  grans  e  belles  rahons  e 
molt  profitoses. 


í  245  ) 
Car  per  qo  diu  Salame  que  la  lengua  del  savi  enbe- 
Ueix  la  seientiai  En  axi  hom  den  dir  la  cóaa  al  pus 
breuqae  puga  que  sembla  que  la  memoria  sía  reno- 
vellada  no  pas  lo  parlament  Car  longues  páranles  tost 
anadoUen  aquella  qni  lea  oen..E  molts  son  qui  lo  die 
los  defall  abans  que  les  párauies.  -  Hoch  encara  que 
moltes  tegades  se  sdeve  quel  pai4ar  es  púa  confus  per 
loi^^oes  paraules  que  no  per  les  seures. 


Conclusio  del  hórn^  gros$er  e  atraviL 

Pero  veiirts  si  es  confusio  del  grosser  atrevit  qui  en 
totes  eangregations  rol  parlar  e  per  (o  com  no  sap  ne 
troba  lo  cami'  scup  moquas  ab  lo  dit  encara  que  no 
haia  res  en  lo  ñas  e.  toaseis  pux  badaUánt  ab  lengua 
mal  diserta  diu  tais  e  seiublants  inhutils  paraules  — 
Veramant  senyors  com  dix  aquell  ara  veíate  sen  yors. 
-*-  E  apres  com  o  ha  entonat  ab  gran  prolixitat  e 
treball  debat  la  lengua  maneia  lo  cap  alga  les  calles 
cluca  los  uHs  obre  les  narils  fenjrse  les  galles  diforma 
la  bocha  ell  mateix  se  seolta  e  no  senten  tor^  lo  coU 
e  al^a  los  nrasclos  maneía  los  brassos  e  signa  ab  les 
mans  trau  lo  gavinet^de  la  daga  hi  escures  les  ungles 
apres  garda  al  kagninat  quasi   que  deboxa  (o  que 

yol  dir. 

Diu  Serveri  sobi^  aquest  que  la  ma  no  deu  parlar 
ne  la  bocha  Teser  ne  la  orella  guardar  ne  luU  dar  ne 
teñir.  Inclina  lo  cors  yincla  los  genolls  mou  los  peus 
eteques  de  puntes  e  tot  se  carmena  ahonda  en  paran- 


(24«) 
les  e  no  clou  res.  Don  sapiats  que  pus  segura  cosa  es 

esser  niot  que  dir  paraules  que  negun  no  enleua«  No 

sen  sap  lexar  oe  deaexir  e  quanl  a  dit  toI  tomur  re* 

capitolar. 

E  par  qo  diu  Plato  que  quaot  te  bastara  una  panu* 
la  no  parles  pud.  Repren  los  ahres  e  nos  sap  smenar. 
Per  dret  a  qui  fet  Yol  comenaar  en  la  fí  deu  entendreu 
EU  mateix  se  blasma  ell  mateix  se  loa  díeut-^  jo  noo 
se  dir  tambe  com  altres  mas  del  entendre  non  daría 
avantatie  a  negu. — 

E  per  aquesta  diu  Catho  no  lous  a  tu  mateix  net 
vulles  inculpar  car  manera  es  de  folL  E  per  conclusio 
ab  viciosa  parlería  diu  axi — que  es  ara  aeny  yo  mo  en- 
tench  axi  que  o  fas.— -E  ago  es  de&Uiment  de  rao  <pa 
per  la  g^ya  scieocáa  es  appellat  peda^aer  per^e  li 
yalria  raes  caliar  que  parlar  ne  apedassar  roas  vol  luy- 
tar  ab  natura  qoen  ordooa  lo  contrari  e  a  la  fi  oom  a 
molt  garrulát  ras  no  a  dit  e  ai  algu  U  diu  —  que  dieu 
senyer — respon — dan  conaell  a  vostra  coUatio  qaeia 
bo  edit  eno  se  pintar  paraules  aoí  ba  quim  entenen— 
e  altre$  paraules  degenerant  tot  lo  parbment.  £  afo  es 
regosta  mular  car  a  hum  muí  fo  demanat  qui  era  son 
pare  e  ell  respes  quell  cayaU  era  son  oocle  e  lo  iuter^ 
rogant  romas  ab  la  ¡gnorantia  precedeiit.  Pero  buo  co- 
nort  podets  haver  de  tais  fexucbs  o  grossers  parlera  que 
tostems  bauen  pler  de  lur  parlería  que  jatsia  do  oiau 
com  comenta  a  parlar  sin  baveu  pler  com  sen  lexeu 
per  rabo  de  aqüestes  axi  tais  incongruitafa.  E  sobre 
a^o  diu  Epitus  que  la  millar  cosa  e  la  piior  que  esser 
puga  es  la  paraula. 


(247) 


Cam  li4)m  den  dir  veriíat. 


(  Diu  Aristotil  que  bell  parlar  es  poques  paraules  ab 
veritat.  Car  diu  que  veritat  es  rael  de  totes  lea  coses 
del  tmn  per  huos  son  laades  e  per  altres  blasmades  si- 
no veritat  e  lealtat  que  per  tots  son  loades*  Yeritat  vid 
mes  a  hom  pobre  que  mentir  a  bom  rich. 

Diu  Sant  Pau  que  veritat  es  odor  de  vida  ala  verta^ 
ders  e  odor  de  mort  ais  mon^onaguers.  Mas  axi  cooi 
u  vegades  la  veritat  a  cara  de  faleia  axt  la  falcia  es  cu- 
bería ab  semblw^a  de  veritat 

Diu  Pere  Abellart  que  aquell  qui  diu  ver  no  treba*- 
lla  iñolt  al  dir  mas  aqüell  qui  ment  cove  ques  fenya 
les  galles  e  pux  parlar  que  mentida  so  ha  ardiment 
ne  veritat  pahor.  Car  veritat  no  sereba  rabona. 

Diu  Sant  Jeronim  qae  mes  val  grosseramem  dir  ve- 
ritat que  discretament  dir  falcia.  Car  páranles  caute^ 
loses  son  labres  del  diable.  E  per  90  val  raes  groase*- 
ria  virtuosa  que  snbtilitat  viciosa. 

Diu  Yaídoro  quel  engañador  comensa  paraules  de  ve- 
ritat. E  axi  longament  diu  sentament  veritat  tro  sus  que 
ell  puga  dir  enganant  falcia.  E  axi  los  ne  pren  com  a 
la  abella  qui  aporta  la  mel  en  la  bocha  e  lo  fiblo  en 
la  coba  mas  los  homens  mes  creen  ais  ulls  que  a  les 
orelles  car  no  es  ver  90  ques  diu  en  noces.  Car  sovent 
la  veritat  es  cuberta  ab  vestidura  de  mon^onega  per 
tal  que  no  sie  coneguda  ia  que  la  falcia  abans  mor  de 


(  24«  ) 
son  temps.  Pero  axi  com  falcia  cregiida  te  loch  cíe  Te* 
ritat  axi  ?eritat  que  no  es  creguda  es  en  loch  de  falcia. 
E  per  90  diu  Sanct  Euzebi  quels  aguayts  de  falcia  no 
criden  veritat 

Piu  Ovidi  que  les  verinoses  bevendes  son  caberles 
ab  dol^or  de  mel  mas  ab  lo  sonar  del  canter  coneix 
hom  si  es  sencer  o  no. 

Diu  Serven  que  aquell  quí  vol  niolt  periar*osant 
moltes  páranles  vol  sa  anima  nafrar  metent  per  veri- 
tat falcies.  E  mes  avant  din  que  per  les  tues  páranles 
seras  iustificat  si  com  gint  les  entaules  o  ben  leu  com- 
damnat 

Diu  Sócrates  que  aytals  com  son  les  paraules  aytal 
es  la  vida  del  hom  e  leties  paraules  corrumpen  bons 
conslums  car  (o  qui  es  letiesa  de  fer  es  desonestat  de 
perlan 

Diu  Salame  quel  hom  acostumat  de  dir  paraules  fo- 
lies nos  pot  smenar  de  tota  sa  vida. 

Diu  Aristotil  quels  sofistes  ab  moltes  paraules  cuy- 
den  engañar  los  savis  mas  no  fan  car  no  dien  sino  fal- 
cies.  E  diu  que  aquesta  han  desig  de  semblanza  e  no 
han  cura  del  saber  e  son  semblants  ais  ypocríts  que 
ab  fenta  sanctedad  e  honestat  par  sien  bons  christians 
e  de  la  fe  no  han  sino  la  semblanza  car  90  que  fan  en 
presentía  dezfan  en  absentia.  E  per  tal  diu  ell  que  ypo- 
cresia  es  vestidura  del  foll  quar  ells  volen  plaure  ab 
párenla  de  sanciedad. 

Diu  Sanct  Matheu  en  lo  Evangeli  que  maledictio 
sera  a  vosaltres  maestres  de-  la  ley  e  phariseus  ypo- 
crítes  qui  sots  tais  com  sepulcros  exalbats  los  quals 


(  249  ) 
defora  semblen  bells  a  la  gent  e  nets  e  de  dins  Mii 
plens  dossos  e  de  sutaura.  Car  axi  sots  semblants  vo- 
sa] tres  a  la  geDt  de  f<Nra  viata  e  dins  son  plens  de  ypo- 
cresia  e  de  iniquitat  car  ab  dol^s  páranles  e  ab  bene- 
dictions  enganats  los  innocents. 

E  per  ipo  dio  Salame  que  mes  val  eaaer  ladre  que 
iot  iom  mentir.  E  encara  m6a  vos  dich  que  manera  e$ 
de  malicia  dir  alguna  cosa  amagadament  e  mostrar  lo 
contrari  a  pales* 

Din  Sanet  Agostí  que  mes  val  iustament  blasmar 
que  ftilsament  loar.  Mas  cascuns  cuyden  esser  tais  que 
per  dret  deien  esser  loáis. 


De  secret  e  de  natura. 


Cor  de  bon  hom  es  fossa  de  secreta  e  callar  sach  de  • 
errades.  Diu  Sócrates  que  qui  son  secret  diu  la  on  no 
deu  si  mateix  engaña.  Car  com  vosaltres  retindrets 
vostre  secret  ell  es  en  vostre  car^re  mas  quant  lo  du- 
réis deseubert  ell  vos  tendrá  en  sa  preso.  * 

Diu  Senecha  que  si  tu  no  saps  callar  com  pregaras 
altre  que  cali  que  les  peraules  no  han  retran. 

Diu  Catho  quel  secret  teu  dignes  a  ton  leal  compañ- 

yo  e  ton  mal  al  leal  metge  mas  guartse  aquell  com- 

panyo  o  amicb  al  qual  los  dits  secrets  en  fe  serán  co« 

manats  e  revelats  que  si  cas  o  desastre  portava  entre 

ells  alguna  separatio  de  lur  amistát  que  aquells  tais  * 

secrets  no  vulla  denuntiar  ans  aquells  tingua  perpe- 
TOMO  xin.  17 


( 2se ) 

*tii3liBeqt  Uüctfto  dins  lo  arxíu  d^  son  secrét  Car  'en 
aitra  uumena  cometi'ia  a^  gvev  e  letia  malera  coip  si 
ám$  It  tiempo  de  lur  aiQistat  bi^o^  a^piolls  i^anifes- 
tat^  Car  fe  09Afda  90  qipel  hom  li  comtwa  f^  4^  ^ 
quet  j)romet  E  qui  pert  la  fe  dagui  ayaiit  oo  pot  res 
p^rdf«.  Be  ama  felUa  baver  sp^nt^  pa  la  fe  daqMll 
per  la  M'dicio  df|I  qyal  filgu  fas  stfit  ^ngwitt  e  desoebuL 
E  p^r  ^  &mt  Fftbia  abaas  volgqe  e89er  probre  de  pa- 
trimoni  que  no  de  lavle. 

Pero  goardatsvos  de  secretear  ab  fembra  que  seovet 
de  fembra  solaaiefi&  cela  $0  que  00  sap  oar  oatiira  as 
de  fembra  e  cosa  comuna  que  op  sab^a  calliM*  üi  c^ 
brir  les  coses  secretes  e  en  a^  semblen  en  j^art  la  se- 
guonya  qui  no  ha  lengua  ab  que  pusca  parlar  ne  can- 
tar e  per  apetit  que  a  de  parlar  fa  tan  gran  brogít  de 
son  bech  que  de  miga  lengua  de  lony  se  fa  mentir  e  no 
ha  conexenf  a  si  din  mal  o  be. 

Oiu  Serreiri  que  si  fas  alguna  cosa  solada  de  ta  mu- 
llir \P  gtiarda  c^r  sí  la  fiís  irada  crídaiitt^e^dira  com 
tm*4l$t.  Mes  avant  diu  a  oiell  df^^  comanar  secret  sil 
l)j^a  diiT  que  haia  veigonya  de  errar  e  p9or  de  fallir.  E 
pei^tal  algu  ao  deu  melre  son  t/resor  ep  la  caxa  de  la 
cpfal  ef  sert  que  noi  pot  esaer  gijardat  ni  segur* 

Diu  Oraci  que  si  lo  carp  podía  callar  quaot  roenia 
fü  aviria  mes  vianda  e  meys  de  opsa  e  deenveia.  E 
jamey  .do  yeurets  bom  gran  parler  que  sía  gran  óbrer 
ear  maHl  parlar  buida  lo  cor.  Mas  si  hom  leom  perlava 
leo  paraules  non  despendria  hom  tantes. 

E  diu  Jhesus  fiU  de  Sirach  quel  savi  oalla  fins  al 
temps  e  lo  foll  no  guarda  saho.  E  per  90  diu  Sant 


(íol  ) 
Agosli  que  costuma  es  altra  natura. 

E  díu  Aristotil  que  natura  es  tal  que  per  ella  totes 
coses  se  mouen  o  reposen  per  elles  matexes.  Car  lo 
foch  per  natura  va  amunt  e  la  pedra  reposa  mas  qui 
enclou  lo  foch  que  ell  no  puxa  montar  e  qui  geta  la 
pedra  ea  aii  a^p  fti  fonpa  e  m  aaJtMfa  e  l]^  ¿an  a  ibr- 
^a  rabino  ha  kieb- 

Dia  aas  .que  totes  las  dos^a  4«I  ntpn  8e  poden  eíw- 
biar  si«o  U  naiiitra .oar  .de  lafiror  ^  c«ihft.«^..  euUíreti» 
pebre  e  mudalír.bml.e^<fa«tiim  ea  pus  U^ger»  coi9a  qua 
mudar  natura. /Cae.  Id  ^anpa  p^asA  mMu;«  ñu  de  t^rra 
e  Ip  pdpattO'VUitidaliaíep.  e  Ib  ^{gn^andra  viv  de  foch 
e  la  gnatiota  .viu  idalygiüa  i€),qajj|fi  violía  ¡f^r  uriui^  «MMi^a 
luf  Mtara  no  baurien  dotada  ¿av  luft  nalma  ea  inoo* 
mutable )inaa. a  wgadésieadguna  DodrA«ient$  y«no  na* 
tuM  pené  iui|kun«  m  ha  que  fer  de  cosa  que  Dieu  rete 
eD  Ba  pQttesf  aL 

Din  Salcuno  qu^  fapm  parieriio  sera  endrcMal.aa- 
bre  la  térra.  Lo  ca  ladra  al  so  de  las  campanea  ^  ^C9#- 
nupa  ven  que  eU  4>u  a  n^  fieQ/^a  si  es  vau  4#  aoqicb  ja 
que  mea  ha  a  fer  aquell  qui  ?p)  cyjp^jXf^  .«i  «s^^.q^e 
qui  nq\  coii«x6ir  ^óa  éUffeg,  £  p^r  tai  «iqiiellp  tiKb.«nw 
foUsMoeotqui  Tolan  haver  eoncMA^a  4ie  Jea  CQv^féh- 
ranes  e  relexen  lestudi  de  conexer  si  niateyx.  P^ííh>  idir 
gate  parque  no  yeaett  Jos.  mips  a  ka  Gases  deis  sfiTis  e 
Tan  los  sayis  a  les  oaaes  dek  rieba.  Diuae  que  f^r  ^o 
000(1  los  aavis  .conexen  la  mAllDjría  del  haver  e  los  riphs 
DO  conexen  la  noUeaa  del  saber. 


(252) 


Com  lom  deu  parlar  poch. 


Tot8  los  savis  homens  del  mond  se  acorden  quel 
poch  parlar  es  s^viesa  e  entre  los  altres  Salamo  qui 
diu  parla  poch  e  fes  assats  de  be  e  en  callar  e  parlar 
segons  damunt  es  dit  dea  hom  guardar  temps  e  saho. 
Car  dol^  cantar  desplaa  en  temps  de  doL 

E  peír  (o  dm  Salamo  que  tems  hia  de  cuUír  pedrés 
e  tems  hia  de  triar  aquelles  e  mes  guanya  hom  per 
scoltar  que  per  parlar  que  qui  mal  scolta  mal  respón 
e  lo  ben  respondió  de  foon  seny  mou.  E  per  90  lom  qui 
no  es  sdvi  ne  bol  parler  deu  callar  e  scoltar  yolenter. 

Diu  Sócrates  que  mes  val  callar  90  que  hom  sap 
que  dir  e  manifestar  qo  que  hom  no  sap  car  altra- 
ment  es  appellat  de  superflua  parlería  mes  que  de 
cortesa. 

E  diu  Arístotil  quel  dir  nooi  se  es  mig  saber  e  per 
tal  algü  no  deu  respondre  fins  que  la  demanda  es  fi- 
nida. Mas  no  fan  axi  los  foUs  que  al  primer  mot  ínter 
rompen  ab  lengua  solta  responent  dien  ja  se  que  vo- 
lea dir. 

E  per  90  diu  Salomo  que  cpii  primer  respon  que  oge 
foll  se  dtmostra  e  digne  es  de  gran  coafusia 

Diu  Aristotil  quel  tost  respondre  fa  hom  errar  per- 
qué ell  diu  que  aquella  qui  poch  saben  tost  responen 
e  pronuncien.  E  los  savis  allonguen  la  sentencia  fins 
al  temps  mas  lo  qui  verilat  demostra  pot  apres  la  de- 


(2») 
manda  laugerament  respondre  pero  }onh  qui>  ha  vioi 

de  parlar  yo  crech.  ^«e  quil  fiDi^ava  de  callar  ell  $€la- 

tana.  Loa*  cana-  iw  ladren  a  lurs  privata  ne  an  aquella 

quils  donen  pa.  da  mala  parlera  primerament  difamen 

kura  amieha  e  per  molt  quela  dónela  no  aeatan  de  mal 

parlar  e  dir  pero  lenga  aolta  mata  aon  seoyor. 

Un  borne  forioa  pariava  ab  búa  aen  pareiit  dient 
mal  ddi  e  qoaai  de  tota  ao»  propria  párente  e  aquel! 
dixli  reaponenk -—tu  haa  apt ea  a  dir  mal  e  yo  e  aprea 
a  menyapreaar  aquett  e  per  fo  e  fet  manament  A  lea 
miea  oreyllea  que  aten  diligente  a  óyr  e  a  la  lengua  de 
eallar  e  ai  cor  que  no  aen  felloneaeba.  ««^  departirá 
dell  car  parlar  •  departir  ab  hom  qui  no  enlen  es  axi 
cóm  qui  rega  larhre  aeeb» 

E  pér^  din  Yaidoro  que  mes  vai  la  mal  volan^a  del 
malyat  que  aa  companya.  Car  axi  com  lom  aa  iutie  lea 
coaea  dolf  ea  per  dol^ea  e  lea  amarguea  per  aowrguea 
e  lo  malalt  inlia  tot  lo  eontraritot  en  axi  le  mal  hom 
les  malea  coaea  li  aemblen  bonea  e  lea  bonos  li  sem- 
blen malea  obrea.  Diu  lo  libre  de  y¡ci  virtuta  quds 
mala  bomena  toateim  ae  oolnran  ah  qualque  pali  de  be 
o  en  error  don  ae  enboliquen  melts. 


Com  hom  deu  pensar  en  obrar  en  be^ 


Diu  Salame  que  sapientia  no  es  trobada  en  la  casa 
de  aquella  qui  viuen  delicadament.  En  axi  poch  la 


(  2S4  )  ^ 
aiuda  de  Deu  nd  re  a  Is  ioimiiat  de  tfifueUs  quí  voien 
Tiare  eom  ai  (éaíbreis*  Ihü  é»  oi^rad  «  io  009  dea  set^ 
vtr.  Mds'díü  Yp6étií%  qrfMl  tor  t'  dues  amiadiáe»  peÓHK 
fñent  e  ti4^tor  é  hi  trtsiof  es  p)ik<  te»  Mses  pMrtidM  e 
fa  lom  doi^imr  e  lo  pemaviiefit  és  pe?  tesr  cmee^  sdeve- 
nidores  e  fa  facmi  Vellar  <^1'  cor  es  aifi  óom  a  inoü 
^ui  no  fa  Bino  rodar  dé  ^nsnáenf  en  pdhsamdit  e  de 
defií;^  en  deaig  e  itwl  quMrt  tt  nnfior  lo  peUsáincxit 
taiM  etf  m&ior  fa^  raspir»'  E  per  fo  lom  dea  procwar 
quel  seu  molí  moíl^  formflDt<9e  tts  quelcerpeosboi» 
peíaianiehta  en  deeiga  liartméés  «ar  lo*  ndtrineot  dri 
coi^  es  doble  la  hho  es  pehsameirt  de  rao  lafttre  es  de* 
srg  de  voluntat  e  desorderádés  ii^Hieiea  de  yiore  cor* 
rumpen  los  bons  husus  e  costnas  dé  Us/  ciotatai 

E  per  $0  diu  Sánct  Agosti  fne  láfirHit  es  labona 
máMrtt  del  coi^  per  la  qual  hlgan  no  fo  aud  pero  mala 
coMoma  toatems  es  desplaaeat  é  la  vfda  deb  bons» 
Car  lá  gloria  deis  bbils  es  infera  ale  laiAyáti. 
'  E  si  bom  maltat  es  en  ah  ^gat  ó  poeat  aebyal  es 
qae  Deu  lo  vol  daninar  cdr  a  veigádea  Den  ébom  lo  be 
ais  inalH  bomené  en  aqaeei  moa  per  gnrdonarloa  de 
algún  poch  de  be  que  hie  haii^ad  fet  en  dqoesl  mise» 
rabie  mond.  E  axi  Deu  se  quita  dells  que  pux  nols  deu 
res  e  pux  donáis  en  laltre  mond  perpetual  pena.  E  per 
90  cascun  se  deu  lunyar  de  malezes  e  de  vanitals  car 
axi  com  la  pols  que  fan  les  dvelles  es  medecina  ais 
ulls  deis  lops  axi  lo  vent  de  vanagloria  e&  medicina 
ais  ulls  del  diablo  e  deu  squivar  desordenáis  peosa- 
mcnts  car  del  desordonament  del  cor  nex  lo  desordo- 
nament  del  cors. 


(  25o  ) 

De  que  ^h  Sénecba  que  fichs  e  .mafs  ormmencs 
défóra  Éon  íilisátgérs  de  mala  penaaf  e  que  en  tote  aos 
actes  se  vtíHá  dispondré  e  <>rd(mar  segons  costtims  e 
maúera  delsr  altres  sttnblanto  a  ell  d  ^r  ncor  ite  per 
bdlesfl  no  fai^ií  res  ¡bpertiiietik  Gár  diu  )o*  Itbro'  éé- 
Diimd  é  (^afítla  qtie  Hdltt  ééiía  léngut  ^  M\  éH  c»^ 
Dametit  deb  fieüft  póMafta  hóiri  al  cap  e-átj^etl  «dél^éap 
apoiitarVtf  iMiií  tH^  ^em.  E  á^6  M  siuia  inMtyá|»Mtt 
delt  dñiáméiMs  «as  foflíé  de  qtti  é  fa(#i«. 

Diu  lo  Hbr&  de  vid  viHüW  que  silo  pago  sé  f^Aéiiá 
de  la  coba  e  lo  gall  de  la  cresta  tié  ^  iQktuvMa  dar 
natura  los  hó  dona  más  lem  o^  fetnbM  paf  i^obri»  lur 
miseria  cerqua  ab  art  e  trebal  la  láml>  dfe  les  baMiM 
no  sen  deu  glorieiar. 

Ans  sobre  ago  Sant  Bernat  diu  que  vestidura  de 
gran  despesa  prova  es  de  pocb  seny.  E  per  qo  diu«  elt 
studia  que  placíes  a  la  gentper  bonesa  no  pas  per 
vestidura  ne  vuUes  vestir  grans  beneficis».  Car  diu  lo 
dit  Sant  Bernat  que  ¿ran  e  desordenadla  eobeián^a  de 
edificar  nó  es  tofta  pe^  ft^  ediflcis  ans  spMa  qoc^  ede^ 
ficis  son  a  vendré. 

Diu  Oraei  que  en  petita  easá  pef  .hotti  ménar  real, 
vida. 

E  diu  Senecha  que  algutía  casa  fao  es  trop  pétita  qür 
acull  assats  amicha  e  gran  casa  on  algu  ñú  itítrii  es- 
onta  a  son  éenyMv 

íyw  TuTIi  4ue  ló  ^nyor  no  deu  e&ser  eniíobleyt  pe^ 
la  casa  mas  la  casa  per  ell.  E  diu  Sant  Bernat  qoél 
bom  deu  esser  induyt  a  edificar  ¿asa  per  sa  neceasítat 
e  no  per  voJuntat.  E  deu  procurar  per  haver  loa  mw 


'     (  22»  ) 
Ilors  maestres  que  de  aals  manestrals  oe  pot  haver 
boa  mereat  que  mellor  lagor  los  faria  per  eessar  de 
la  obra  que  reber  lur  obra  meiiys  de  loguer^ 

Ditt  Plátho  que  no  demauets  quea  íassa  toat  la  vos- 
tra obramas  que» fassa bona  car  los  homens dien bo- 
na  es  aquesta  obra  e  no  demaueo  gens  seis  feu  tost. 

E  sobre  a^o  diu  Sant  Agosti  que  les  |K>Dipes  de  les 
exequiea  de  les  sepulturea  deis  morts  son  mea  solas 
deis  YÍns  que  en  aluda  deis  morts«  Car  honrada  sepul- 
tura DO  te  prott  al^  dampnats  ne  desonrada  e  tU  se- 
pidtura  no  té  ue^m  dan  ais  dampnats. 
.  Abs  diu  Salame  que  tot  es  vanitat  de  vanUats  e  ya- 
nitat  no  ha  verilaL 


De  muUer. 


Diu  Senecha  que  tot  axi  com  no  ha  al  mond  millor 
cosa  que  haver  bona  muller  axi  no  tu  piior  cosa  que 
hayer  mala  mullen 

Diu  Salame  que  qui  atrobara  muller  savia  e  bena 

É 

haura  gran  alegría  de  Nostre  Senyor  car  los  parents 
donen  les  riqueses  mas  la  muller  savia  es  donada  de 
papt  de  Deu. 

O  tant  bella  vida  es  ampia  casa  molts  servidora  e  mu- 
ller avinent  e  mala  vida  es  foll  fitl  e  mal  vei  e  avUer 
davols  costums.  ^ 

Diu  Salame  mal  vei  nol  erogues  ne  dessa  muller  ne 
de  lu  lúa  mas  si  voléis  viure  priminent  haiats  cativa 


(  257  ) 
de  gran  pi^u  e  muller  ab  poeh  doU 

Diu  Catho  que  fijges  a  la  muldr  qu9  no  la  prengues 
tan  solament  per  nom  die  son  dot 

E  diu  Cenreri  que  per  cob^eianga  dargent  la  miiller 
no  peudras  lexala  mantíneiit  que  adultera  la  sabraa. 
Mes  avaot  diu  Ui  n^uUer  despagada  uo  cregues  tota 
ora  dits  de  muUer  irada  d^cep  son  marit  quant  plora 
car  la  mala  íemhra  deqien  lagremes  qui  saben  false- 
iar.  E  per  90  diu  Salawo  que  not  flus  a  muUer  que  sia 
mentídora, 

Diu  Sanct  Bemat  qoie  mala  muller  castigaras  abans 
ab  rialies  que  ab  basto  e  no  la  cobeiets  tant  solament 
per  bailesa  car  bailesa  de  muller  no  es  tan  gran  exuo- 
yar  com  bom  se  ci^da. 

Car  sobre  afo  diu  Salamo  ama  mes  ta  muller  per 
bondat  que  per  bellesa  que  abans  deu  bom  ypler  aque- 
lla ab  virtuofi  propoit  per  haver  filis  a  conser\'atk)  e 
perpetuacio  de  son  linatge.  Pero  Ayiceiuíia  en  lo  libre 
deis  animáis  diu  que  la  gallina  que  £a  molts  bous  o  la 

« 

dona  que  fa  moUs  infanta  enyellQxen  abans  de  lur 
temps  mas  no  obstant  a^o  cascun  ab  sayia  pensa  e  per 
stament  loable  o  deu  axi,  zelar.  Car  milis  nes  enbellit 
lo  talam  nupcial  jatsseaia  qu^  multiplicament  de  la 
specia  quila  fa  en  lo  matrimoni  no  ^s  obra  principal 
de  aquells  qui  hi  sop  en  aquell  stament  car  si  yer  fos 
tots  aquells  qui  bi  son  baurien  infanta  mas  principal- 
ment  es  obra  del  Creator  quils  dona  alia  ond  li  plau. 
E  per  90  aquell  quis  met  en  matrimoni  per  dar  seryey 
a  Deu  deis  infanta  que  nexeran  ell  se  forcé  de  servirlo 
da^o  que  li  dará  en  o  dago  que  ha. 


(  258  ) 

Car  diu  Safamo  abans  nod^efx  ta-  mullér  afi  amor 
que  ab  temor:  Pé^o  diü  ell  a&  amor  síes  privat  de  bo* 
na  muHer  e  ab  temerr  de  mala. 

Meé  9tvttít  diü  (jile  davaltt  sa  m^ulTér  htjr  deu  bom  par- 
lar de  léÁ  dre^toiMandcfs  de  dferderia..Cai*  diti  qtfel  ma- 
rit  ab  lá  iMik  fM*ilitáito  fiOrdréht  iotni^atl^»  ett  Tófoioítab 
de  sá  muner  é  qü¡  iMteay  tetnpta^ba  Mtiller  toreny  alé 
pirfét.  C^r  fbrííicátid  ¿>  Ik  iriaiotr  cofftthiHetat  que  pot 
esser  catire  marit  e  tíüAíiít.  E  pef  0  dlil  élI  que  siéi^ 
cast  per  90  qpe  ta  mnller  sia  casta. 

Car  diu  Bant  Béfnat  ^se  dolor  de  mala,  moflíer  sera 
asvenada  qoadt  sabrán  mal  dé  les  tbttlters  deis  altréi^.. 

Diü  \i>  tibre  dé^  Tict  virtatír  qtie  dé  s^  J>ropta  Épkik 
sepothom  auciure  e  aquell  vin  úb  pesar  qiits  aiiista 
ab  muHer  bella  e  no  la  pot  ^irexar  dan  ella  K  ba  dir 
son  pesar.  Sálamo  difei  a  ta  mullér  no  sies  avát^^ 

E  ^ohre  a^o  di»  SancfePaii  queles  fembrc^i^  son  éoU^ 
meses  a  lurs  tnaHts  ú%\  cem  a  senyors  de  dquelle^^^ear 
lo  marit  c»p  es  de  1»  nmller  axi  eom  Ibesu-Christ  es 
cap  de  la  Iglesia  ^  que  ajcl  com  íá  Sglezia  0s  sotsteéMi  a 
Jbesu-<*Cfaríirt  ati  sori  les  miillerd  sotsMesés  a  llbísbid- 
ríts  en  totes  coses»  Bonefastosahresiúaritsamat^Vds- 
tres  mullers  áxi  com  Jliesti-Christ  aitialá  saa  Sglcizia- 

Lo  scaravat  volado^  mira  diversefi  fruvle»^^  e  flors  e- 
posa  tot  son  delít  et)  abrdssar  e  contorvái"  satBUl*a  e 
les  abelles  de  flor  en  flor  tiren  a  elles  la  sustantia  de- 
aquelles  e  per  lur  gran  Tirtut  no  obfiftant  que  líien  pe- 
tites  de  doble  fruyt  servexen  los  temples  don  apar  que 
tota  creatura  naturalment  vol  mes  esscr  ab  90  que  me^ 
ama. 


(  259  ) 


Deis  sinch  senys  Corportds. 


En  lo  Ifbre  dfe  ira  tora  deis  ariinialÉf  diti  éei  áiíich 
nenyn  ctirpoMi  qtíe  tútfáúi*  é  igúiiat  Mb  piíti  pédeto- 
W8  en  lom  <t^é  éll  átirá  tf^eáVMís  pera  k)  te<rre  él  ojrf 
el  odOf'ffr  Mh  detnétiorpcyéereiilÓítteqcféefi^ffMaifri- 
iii&K  Mdfií  la  boníe  Im  ha  fm^  kitelIectBflls  éf  lo  odoráf 
per  ^e  com  eá  pbé  tíh  "t^^ñ  le  ee)  a(jM\  taétar  ^féftlUn- 
U(  a  ell  e  ójf  qisrt  ia  e«  |)«^  ttl«  cfue  Wta  Mbreintinta  a 
tota  que  de  püá  Idny  veheib  ((rie  no  ehiM^  E  per  ^o 
diu  Jhesus  fi)l  de  Sirach  que  la  yista  deis  ulls  alegra 
lanima. 

A  un  orb  dignéis  k  toa  oaéa  #e  ereMá  e  ell  respos 
bem  plaguera  que  ho  pegues  veure.  Car  la  lum  no  ser- 
veix  ais  orbs.  E  per  qo  es  be  foU  lorb  qui  scaraeíx  lo 
aort  ear  aquefi  de  qui  soií  dlla  sen  mabiita  lo  sea  cbrs 
es  ttít  lenebrM^ 

Dm  Sanee  A¿o«lti'itu<$  ala  vrAa  fiíalaka  la  Máfi'  e§úáíth 
sa  la  qual  es  sens  aiMblei  Peto  lo  mei^e  no  áiú  al  hom 
qui  ba  los  nHa  lagreibofcoa  quefe  ée  f»AM  tftmre  mas 
guarir  e  sanar  que  élU  no  pecpien  si  k  diseretio  del 
cora  loa  gorenia  e  qui  va  de  flfita  mdfo  en^opegai 

Del  oír  vos  dich  que  algún  máldienf  no  Aerta  qui 
volenter  audir  ilot  volia;  Din  Sefaéca  que  res  iátit  no 
defbll  ab  grans  hoMens  coito  vei^díents  car  de  flacta- 
dors  e  de  mentiders  han  sobres  de  gran  ínerdlat. 

Una  serpent  qui  a  nom  aspis  a  tanta  de  discretio 


(asa) 

que  cam  la  voleo  encantar  ella  se  clou  a  la  una  desses 
orelles  ab  la  térra  e  laltra  ab  la  coha  que  no  hoge  lo 
ancantador  qul  la  yol  áuciure. 

Pero  diu  Mestre  Brunet  Latí  quel  cap  ha  trea  telea 
una  davant  per  apendre  altra  al  mig  per  conexer  la 
ter^a  detrás  per  la  memoria  per  les  qpals  Ion  deu  tot 
iom  apendre  per  haver  conexesa  de  mal  e  de  be  car 
saber  mal  no  es.  mal  saber  mas  fer  mal  es  mal  e  deu 

« 

remembrar  les  coses  passade»  per  proTeir  el  present 
e  al  sdevenidor.  E  per  qo  dhi^  Mosse  Natán  que  soma* 
da  que  kun  pot  dressar  dos  ni  ha  obs  al  levar  que  molt 
membrar  e  entendre  fan  atemprada  v<4entat.  E  donchs 
qui  te  la  ma  en  la  maf^  no  prenga  en  lestaca*. 


De  arueio  almajfm  e  canfessio^ 


Com  feu  oracio  din  Sant  Ysidre  que  ab  beut  parlam 
e  com  legim  que  Deu  lavons  parla  ab  nos.  £  diu  Sanct 
Sobria  fiU  eom  &s  orado  si  tu  mateix  not  ous  e  not 
entens  Deu  not  audira  nit  entendra. 

E  per  90  diu  Sócrates  que  la  lengua  es  servici  de  la 
oracio  pero  les  ales  de  la  bratio  per  muntar  a  aquella 

alt  al  cel  son  deiüais  e  almoynes  ear  almoyna  apaga 
lo  peccat  azi  com  aygua  al  foch. 

Diu  Lapostol  que  mes  bens  o  mes  obrea  de  caritat 
nexen  de  les  almoynes  que  de  la  missa  car  caritat  es 
amar  Deu  sobre  totes  coses  per  amor  dell  e  no  amar  res 
sino  per  amor  del!. 


(  Mi  ) 

Diti  Sant  Pau  que  caritat  es  pacient  sofirent  e  be- 
nígne.  E  diu  que  per  moltes  virtuts  que  hom  haia  sí- 
no  ha  caritat  no  haura  la  vida  etemal  abans  li  aprofi- 
taria  axi  poch  com  lo  so  a  la  campana  qui  dona  in- 
formatio  ais  altres  e  no  aproflta  res  a  si  mateix. 

Car  caritat  diu  Sant  Johan  que  no  es  altra  cosa  sino 
diligentia  de  observar  e  complir  la  doctrina  e  mana- 
ment  de  nostre  Senyor  Deu. 

Diu  Salame  que  qui  ha  merce  del  pobre  presta  a  Deu 
ab  usura  mas  advertits  en  a^o  que  almoyna  que  sia 
sembrada  en  loch  gras  pert  son  non  e  sa  virtut  e  si  es 
sembrada  en  loch  magre  ret  de  una  quartera  set  Car 
si  en  un  vaxell  que  sia  pie  de  alguna  licor  o  metre  mes 
avant  licor  4ota  vessara.  E  per  tal  no  deu  hom  metre 
la  ond  no  na* 

Diií  Ysaies  que  com  veuras  los  pobres  mesquins  o 
despuHats  tobriis  de  tos  draps  e  no  menyspreus  ta 
cam  e  ta  natura  que  piatat  e  misericordia  apaguen 
molts  péccats  e  alguna  cosa  no  es  fexuga  quis  fa^a  per 
medecina. 

Diu  Sant  Pau  que  medecina  govema  lom  en  aques- 
ta vida  e  en  laltra  dona  salvatio.  Medecina  adonchs  es 
gran  virtut  e  ferma  cosa  la  qual  neix  ab  lom  e  per 
aquella  hom  se  reprem  molt  de  peccar.  Per  la  qual 
reprentio  diu  Séneca  que  peccat  qui  tost  se  castiga 
tost  se  perdona.  Mes  avant  diu  que  vera  confessio  e 
faumil  es  companyia  de  ignorantia  mas  aquell  qui  ab 
rialles  se  confessa  mor  sens  confessio  e  aquell  cuyda 
decebre  Deu  qui  son  confessor  angana.  E  per  90  dien 
per  vila  que  qui  al  cel  scup  a  la  cara  li  torna. 


(%2) 


De  la  valor  del  SoL 


De  la  Talar  4el  sol  m  la  conex  hoo)  tro  fins  qiies 
amaga  sa.  á^alor.  Qur  lo  sql  e9  fla^sada  d^l  po^w.  E 
dien  los  strolechs  quel  sol  es  ceat^sexauta  yega^jes  ma- 
ifir  qufs  }a  %prr»f  K  kt«  áteles  pp  podep  j^iiste^nir  la  lum 
díd  sol  qyi  ab  Miosg  F«5plap4w  hix  sl^k^  4(3  Wbs 
ans  totas  sie  aipaguw  coip  Ip  sol  se  moatra. 

Nostre  Sepyor  I)eu  lo  primer  wn  qwe  feu  lo  woftd 
mes  lo  sol  en  signe  de  irifis  qy|  i^  )f)  ^p  «  a^  ^p  ep- 
cara.  E  per  90  aquej  ior»  qi|i  fe  jpiMg^Vt  PW*  ep  ^fx 
gran  con  la  nit  e  pux  lo  iora  va  crexent  e  la  j*¡t  ijwip- 
vaní  fins  a  (¡¡mf^  dj^  de  jp»y  e  Ipdwp^s  e»  Jo  sol  al 
pun  alt  qjie  ei^sw  po$,  E  los  pWIpsaops  fyifff^  ep  h 
ciutat  de  Cjjpni^  him  ppnt  de  im9^:«u^  cpj^qa  dp  41W- 
gon  e  eo  lo  mes  dp  jjipy  ÍQ  sqI  de  dre|;  ,en  dret  /íptra 
per  aquell  e  apres  de  dret  en  dret  avant  lo  día  p  (cre- 
xent  crexe»t  ¿  nf^  fips  ^  ^pww?e  dia  d^  S^twJire  el  al- 
tre  ¡opn  apres  es  eU  e^i  dr^t  jcqníp?  de  srips  e  ^xi  ma- 
teix  en  a([uell  temps  es  lo  jo^  ^gual  ai)  ],a  nit  e  lo  dia 
natural  a  XXJUl  bpres  mas  lo  día  artificial  dura  lant 
com  lo  sol  íllumina  la  térra.         , 

E  la  luna  a  XXIX  jorns  Vil  orea  e  set  dezens  de 
huna  ora.  C  jatssia  que  lo  compije  de  la  Sgleua  diga 
que  la  luna  a  XXIX  jorps  e  mig  pero  los  XU  mesos  de 
la  luna  han  CCCjLUII  iorns  axi  quels  mesos  del  sol 
han  mes  XI  iorns  mes  que  aquells  de  la  luna. 


(  265  ) 

Numai)  Pampalio  qui  fo  lo  segon  rey^  deis  romans 
díen  que  aiusta  dos  me^os  en  l^pj  (o  ^s  fe})rer  e  ge* 
Dar  car  daban9  ao  posaven  síiii^  X  mespi^r 

E  mes  avant  si  volets  saber  en  quin  signe  e9.1a  liji- 
na  comptats  q^uianta  jorns  ha  jqua  &$  gir^d^  e  d^blats 
los  dies  s  aiustatelii  Y  e  1^  ^uiPA  p^rtits  per  ^ípqueq^ 
6  tantes  sinqu^gs  com  hi  ()!H>Mre|s  aytap^  si^i^es  ha 
passats  la  luna  despuxs  que  es  girada  e  tf^ní  coip  hia 
mes  que  no  )>asjt4  if^nt  es  ella  4^0^  lo  altre  sign^  e  de 
lili  en  lili  anys  ^99  «9  /duf^mifélU  wys  qn^hono  po( 
partir  per  ((uplre  seos  f^r  ipjg  9x4  cam  dfe  X^  pode(s 
fer  qmatire  fWPt»  ^efx^  partir  9lgu9  dia  ena4exbi  hoqii 
per  rabo  del  baxest  en  lo  pii$9  ^  de  febrer  Imn  loj^n  lo 
qual  iom  es  e^  1a  l^tr^  F  q;ui  es  a  %X}}1\  (leí  >dit 
mes  que  es  la  festa  d^  San^  l^f^ita^  Aj^  dotnchs  que 
com  sesdeve  a  II  dies  ^^  dita.  le^9  Ff 

E  per  CQ  prenf nt  figifra  4el3  ppl)re;9  qftxl»  áhi^^nm 
e  fan  del  sol  flassada  vos  prech  quejus  abriguets  de 
cliMrar  de  yirtuL  C^  si  1q  ipru  de  yuy  es  q}^  4ema 
sera  scur.  E  4x1  caip  4^mwf  havets  yiat  eo  lo  papitol 
q^i  traOa  4e  yirtpt.  £^r  .to^ts  los  vipjs  fug^a  es  aipa- 
guen  del  borne  qui  y j^,ta(;:  ajfií^p^  ei)  ^¡  demostra. 


De  Justicia. 


Esdras  scriya  emestre  de  la  ley  per  divinal  reyelalio 
resorivi  la  ley  que  Moyaes  havia  donada  ais  jueus 
la  qual  los  caldeus  bavlen  cremada  e  destruida.  E  en 


Gretia  lo  rey  Judis  abans  ach  cura  per  haver  leys  que 
Ulat  car  abans  que  laurassen  ne  sembrassen  ia  havien 
leys.  E  per  aquest  rey  foren  los  ofícis  servils  imposals 

al  poblé. 

E  Nnma  Pampalio  rey  segon  deis  romans  lo  qual 
fonda  lo  Capitoli  fo  lo  primer  qui  dona  sou  *a  cava- 
llers  els  dona  leys  sobre  les  guerres  e  sobre  moltes  al- 

tres  coses  e  fets. 

E  apres  gran.temps  lo  emperador  Costanti  comensa 
a  fer  altra  novella  ley  e  per  semblant  apres  feren  al- 
tres  emperados.  E  mes  avant  Justinia  les  corregí  totes 
e  ordena  segons  que  vuy  son.  Pero  no  fon  mellor  co- 
sa trobar  leys  que  servar  aqueües  car  iatsesia  que  les 
gents  halen  ley  a  vegades  los  plan  mes  usar  de  la  in- 
formada que  de  la  digesta  nova  o  vella. 

Axi  com  diu  \aleri  quels  ciutadans  de  Atenes  ba- 
vien  los  drets  bons  e  sans  mas  ells  havien  malvados  e 
antigües  voluntáis  e  mals  enginys  e  volgueren  mes 
usar  de  lurs  malvados  costnmes  que  de  les  leys  instes 
e  per  90  la  ciutat  perde  honor  e  vench  al  baix. 

E  per  tal  diu  Sant  Agosti  que  regiment  de  regne  re- 
moguda  iusticia  no  es  sino  ladronicí  que  justicia  filia 
es  de  la  ley.  Justicia  es  quasi  lo  quint  element  sens  la 
qual  les  gents  no  porien  viure  car  no  solament  es  iie- 
cessaria  ais  bons  ans  encara  ais  homens  malvats. 

Car  diu  TuUi  que  ella  es  de  tanta  eficacia  que  si  lo 
capita  deis  ladres  en  partir  la  roba  no  usava  de  iusti. 
cia  no  hauria  durada  car  lo  companyo  lo  matarla  el 
derelinquiria.  E  per  qo  lo  rey  qui  vol  usar  de  iusticia 
obs  es  que  conega  la  causa  e  si  volia  usar  de  poder  no 


(  26»  ) 
li  calría  sino  manar.  Pero  lo  príneep  irat  contra  aon 

poblé  es  semblan!  al  tudor  qui  perseguex  son  popill  el 

d^oila  ab  la  spasa  la  qual  havia  presa  per  defendre 

aquell. 

Din  Aristotil  que  a&i  com  lo  rey  nos  dea  cotabatre 
ab  son  poblé  axi  nos  dea  irexer  contra  ell  car  lo  po- 
blé— diu  ell —  que  es  axi  com  a  ?erger  on  a  molts 
fraytes  e  que  no  es  axi  com  a  blat  que  Cassa  a  tallar 
e  ques  renoTdla  cascan  any.  Axi  que  iustícia  no  es 
solament  en  tokifttai  mas  encara  en,  obres  e  donar  a 
cascan  segons  lo  seu  bon  dret  o  mal. 

Rey  e  iusticia  son  germana  e  no  pot  durar  la  hun 
meys  del  altre. 

Diu  Tullí  que  qui  ha  hun  fa  tort  a  molts  monada  e 
fa  paor  a  moltes  genis.  E  diu  que.  res  no  fa  pus  te«- 
nir  senyoria  que  esser  amat  e  alguna  cosa  no  es  pus 
stranya  que  esser  dubtat 

E  per  90  diii  Salame  abans  fuig  de  mal  poUe  que  de 
mal  princep.  Has  obediencia  a  la  senyoria  es  obra  so- 
biranament  dignificant  los  observants.  Que  les  abolles 
no  hixen  de  lar  statge  abana  qud  rey  ans  son  lots  ober 
dienls  e  amables  a  ell  sens  resistir. 

lias  diu  lo  libre  de  moríbns  hominum  quels  lom* 
barts  de  totes  parts  costrenyen  e  aprenien  a  ells  bata* 
lies  e  graos  guerrea.  Mas  aquells  no  feren  ne  nafren 
moU  ab  armes  ne  ab  darts  mas  ab  traysions  engans  e 
falsies  cascun  dia  costreny^i  e  trdiallen  e  enderro- 
quen  lurs  enamichs  no  guardant  ley  sagrament  kakat 
ne  algunos  covinences.  Car  los  rassalls  contra  lurs  sen- 
yors  se  leyen  e  fugen  a  les  senyories  naturals  e  yolen 

TOMO  XIII.  18 


(  966  ) 
esser  dónate  a  lUbertaL  E  pef  tal  ea  iusta  oa^sa  que 
avi  com  lo  traidor  e»  pemomr  en  la  traiycio  axí  &ia 
peraooef  c».la  paor  e  per  cofiaegitent.  ea  la  peiia  car 
algún  nos  deu  pensar  que  li  sía  res  legut  quí  per  ley 
sia  yedat  ais  altres  mas  90  que  es  legut  a  tols  e  qo  que 
es  vedat  d  tots.  Car  vasall  «qiii  p«r  rey  es  encabat  tot 
lo  mond  li  es  poch  spay  a  fugir. 

Se  son  alguna  <p]i  per  kir  dignitai  e  ofifiis  axi  oom 
son  olergues  xnonedws  e  aib'os  alguna  ftiogulars  privi* 
legis  deis  fuals  les  altres  gena  ea  gcüwal  no  sea  po- 
den alegrar  com.  a  tots  ganeralmeat  toa  sia  atoi^at. 
Car  privUegi  de  poch  no  fa  ley  comuna* 


De  Julges  e  de  advoixtfs. 


Toftemps  lo  jutge  deu  seguir  fiAStiGÍa  e  vertiat  ^üe 
scienoia  sens  iusticia  deu  ^esseiriniUa  apellada  maficia 
i|ue  sciencia  car  tota  seienda.ea^lKNEíaien  si  matexa  sí 
enperOi  es  reeoldada  ab  veritat.  Mas  loa  advocats  se* 
guexen  alguna  veu  go  que  sembla  yeritat  e  voléala  de- 
fendre  ia  quenosie  veritat.  E  my  lo  maior  engañador 
ea  puto  digne  de  loar  en  pledeiar  per  qo  com  ab  dila* 
ticos  frustatoriea  e  vanes  prolonguen  los  £tta  de  quas 
segueaen  grans  daña  que  púa  profitos  seria  ala  plede* 
ians  perdre  Inrs  plets  preatament  qiie  goanyariea  ab 
loaga  tarda.  Pero  iuristes  ells  ab  dk  no  pledeieft  ans 
tantost  se  avenen  car  jamay  hun  corp  no  trau  liill  al 
altre  corp. 


(967) 

Diu  •Sonet  GM^a?t  qué  aqu€ll8  qui  lian  la  savíesa 
terrena)  deiion  jütfarKld  terrM^Is  negpeifi/        ' 

E  diu  Sant  Pau  que  molt  es  bonrj<itie-qi|i  loat  enteq 
e  itkvi  jtitiá.  Car«n  jotiár  eojftá  es  Blafatmada  e"aqifell 
qui  Mb*  jutía  (fo^médír  86  cwftn  e  si  algm  dona  síem 
tentia  sens  oyr  la  part  posat  que  sia  iusta  es  justie'iii'» 

Car  din  Aleioabd^ft  «^ue*  j«iiy  paga  lia  hu  e^desfiagelal- 
\m  e  TéiilM^  i^agaileé  duefi  pabt».    ' :      '  i'      '  »  ^ 

Sindi  ¿oÉM^mi  qol  voihpeii'}ar  ids<icia'ainor  oy  pnm 
tenvor  e  pdegai^iís.f  €ay  ni  temps  (ie  yuy  lo  juy  6b  purt 
blica  mereaderib  e Tei4iat  qui  nohii prea* no deu etacf 
per  sert  preu.  Pero  les  mans  qai  no  eiilenon  «Ido  ert 
vendré  cuydén  qué!  dt^et^Ia  alld  on  á  ihaior  léguéir  e 
aqueü  qüf  Ten  justftiia  ve»  ^o  lyue  ell  lío  ba  e  éi  loia« 
dre  es  tefngut  h  r^itucio  de  molt  rnes  es  lengut  aqueH 
qui  falsa  contra  la  ley. 

Díó  S6i^eHi  <(ae  non  es '  tiom  dret  iutiat  si  loft-  sa 
rayéo  hona  pév  iwtie  désjf^agát  si  primer  del  seu  níA  do^ 
na.  Car  éb  fále^  aKiíéiosa  volen  esmr  tdst  lichs.  £ 
la  pitóla  que  tost  puia  tost  devalla  pus  tost.  Car  mal 
eximent  a  aquella  cosa  la  qual  per  virtut  e  per  merits 
deu  esser  feta  com  per  diners  es  comprada. 

Diu  TuUi  quels  iuties  soven  tolen  al  rich  per  enveia 
e  donen  al  pobre  per  misericordia  e  afo  es  frau  e  no 
es  gItfHa  Iwklkí.  Gar  dqweil  Mbaqui  to)  ipadifestMiént 
e  aqueA  ftirta  ifm  pveA  odáéttment 

E  Sen  aHres  trenitgiirats  én  semblaní^  ée  arfniatres 
de  iusticia  qui  ab  graciosa  e  fal^a  parlería  sots  color 
de  stipendi  de  bon  grat  se  aturarían  les  cosos  deis  al- 


(  268  ) 
tres  £UDo  per  -paor  de  pena.  E  lom  qui  les  t^oses  deis 
mitres  ret  o  lexa  per  pahor  e  no  per  yolontat  no  es  iust 
per  si  Bilis  peraltare. 

Lealtat  va  de  dia  e  falcedal  de  nks»  E  leáltat  nos 
poi  oomprar  per  moneda  mas  solament  per  vk^Uit  se 
goanya. 

Díu  Forforis  aquell  de  qui  sa  lealtat  es  poqua  sos 
eaaHiicbs  son  molls  e  lo  íutíe  dedeal  porta  closa  fau- 
na cosa  en  los  pits  e  laltra  en  la  bodia.  E  aquests  ab 
cara  discordant  ab  les  páranles  son  hereus  deis  fraus 
de  lurs  pares.  £  per  90  poden  esser  dits  filis  de  ini- 
qiiitat  pares  de  malvestat  e  doctors  de  perversitat  sens 
fermetat  de  ben  exemple. 

Díu  Sa«t  Matheu  que  aquests  scupen  lo  moscart  e 
beuski  k> .  camell.  hxi  quel  fab;  dodor  ab  gran  simcte- 
dat  mostren  de  fer  huna  cosa  e  fan  pux  tot  lo  con- 

trarí. 

Mas  diu  Sant  Gr^ori  quds  uUs  que  peccat.  tanqua 
la  pena  los  obra.  Mes  avant  diu  que  la  conseiencia 
acusa  la  rabo  iutia  la  pahor  ligua  e  la  dolor  tunnenta. 


De  ofimls^ 


Diu  TuUi.que  dues  maoerea  bia  de  torta  la  una  es 
quil  fa  altra  qui  nol  fa  coptraria  an  aquella  quil  fiín.  E 
es  axi  blasmable  consell  qui  no  aiuda  a  sos  flUs  na 

asa  ciutat 
E  per  90  si  en  la  ciutat  las  leys  e  statauts  son  ser- 


(  999  ) 
vades  ta  cosa  pubfíca  es  ben  cooservada  car  tads  son 
los  pobles  de  les  ciutats  com  es  aquell  quil»  rageix 
elU  gomeroa.  Mas  aur  e  «rgent  exorben  e*  fan  m vis  ^als 
oficiáis.  E  malicia  de  ofidal  ¡Hrosseeix  de  BMaeiia  de 
senyor  car  oficial  iniost  increpa  lo  priicepu  de  ioius- 
ticia. 

Díu  Serrefi  que  qai  te  locb  de  senyor  neies  d»u  te»- 
bre  fallir  sil  senyor  a  valor  mes  que  altre  den  ponir. 

Justicia  proceeix  del  iust  Deu  del  qual  ditt  En  Da- 
vid que  an  cb  no  viu  lo  iust  deseroparat  ne  la  sua  se- 
men^a  querís  pa. 

E  d  iu  Senecba  que  a  la  iusticia  le  cove  baver  me- 
sura  c«r  Iu  nodeus  ess^  negligent  en  govemar  les 
coses  grMs  e  les  petites.  Car  la  tua  fas  no  deu  esser 
trop  moHa  ne  Irop^  cruel.  Ton  rw-  ao  sia  trop>  sepr e 
qne  no  haia  algún  seidblant  de  butrnliUil^ 

Gar  din  Sant  Gregort  que  vera  iostioia'  ha  coinpa»» 
sie  e  la  faifa  a  indignalio.  Pero  lo  iulge  den  ^nar  per 
dreta  senda  axi  del  civil  com  del  criminaA  segóos  loe 
merits  de  eascvn  quels  críikie  crexeOi  demenire  que 
noiB  pmexeo.  E  quí  no  t^astiga  peccat  mana  que  sia 
fet  peceat.  E  per  90  diu  Senecha  que  ais  bons  non  e 
ais  mal»  perdona  e  si  la  intentio  del  iutíe  es  dreta  ab 
legitima  aetoritat  per  ministrar  iusticia  squivant  les  Y 
coses  danlunt  dites  Deu  sera  son  eonseUer. 

Mas  sobre  tot  en  lo  criminal  vulla  squivar  oraeltot 
e  u'sar  de  alguna  miserioordia.  Car  iusticia  sens  mise- 
ricordia es  dita  ci^ehat  e  míserioerdia  seos,  dvétva 
es  dita  flaquesa  parque  del  bu  ne  del  altre-  no  vnlla 
usar  que  90  que  sembla  dret  al  iutie  sentía  tort  ai 


(S70  ) 
Aofirent  E  do  pu»ir  \m  cirWils^  engeiMira  g08ar  per-  Cer- 
ne mt». . 

Dtt  Sdaítio  qae  fer  olmside  miserteArdía  «4e  d^et 
iudbi  BOttB  plaH  a  anosfrb  Sdüyar  (fue  taerifici« 

E-mefe  avan*  devats  saber  que  aFjrtaatd6splau.a  Deu 
condempDar  lo  iust  que  iustificar  lo  maiyat  Pero  la 
peaa  <pia  ea  inivata-  ab  Mdr  es  auatenidant 


I  •     •  •         '      *    1 


De,  fortuna^ 


Fordma  varieía  la  aua  £avor  e  ilo  .Tarteia  a  imyt 
Ogualmeot  en  ao;  piH]t  lei^  subilMijea  <ilo$ea.'«guala  ab 
1m  «DsaoeB  qtie  fortana  etffQfwa  de;  luna  ñdoí  cReKeDl 
ades  mimvaBt.  adres  j^letiaadb^  aulla.  £  coiti.diam  ^oe 
1»  fortuna'  adea  «4  bona  ade4  es  «ala  a^d  tea  vici  de 
MKstDe  paliar  qui  a  fes  deIeaacÍQQfidieii).bMiB  0  a  ies 
tríbttlaciona  diem  noíab. 

..  E  per  i;q  diu  Seneoha  qtie  Dta  es  lerluna  quina  de- 
'  *na  lea  ooaea  detitaUas  daqueat  mond  .variablament  t 
inafable  eai*  a  buaa  le6  doaa  e  a  altrea  Ids.td^  a<  qiit 
Íes  móltes  ka  dóoía  e  a  q«i¿  lea  a  doaadea  les  tol  ades 
úe  dtona  moU  ades  poch  a  huns  l^s  dem  per  Jeiieh 
temps  e  altrea  per.poofa  segeos  lo  beniplaaít  4ela  sua 
!roloirtat.: 

E  íper^o.dtfi  Cathó  qu^  «n  lempa  de  pfoapiarítat  ^e 
deH  beoí  fardar  de  dautre  e  ebutema  de  tribulatio 
star '  e»  bona  aperante. 

Diu  Senecha  que  la  fortuna  deis  homeiis  vo  es  a  dir 


(Í71  ) 
fai  veotara  es  vidrieiifa  que  com  mes  resplandeix  pas 
test  se  treneaw 

Dtu  8aat  Cfegwt  ^oe  lom  no  perT  sens  dolor  sino 
qé  ^üiB  te  sens  amor  e  i|iie  da  tant  dtt  quant  m  :lom 
fué  all  puiat  4é  aylan  cib  pos  ^reu  lo  daure. 

E  per 90  din Platoiqser<axi bom ^or  el  argeatse pro- 
ven ea  la  foph  axis  prov^  les  persones  en  les  tarit>u- 
UtioDs;/ 

Diu'Séneoha  qée  Vida  segmrb  es  semblant  a  la  mar 
moita  en  la  quál  bim  éia  las  naos  háuian  iagitt  en  lal- 
tre  perneo* 

E  per  tal  din  Boeci  que  fortuna  ladenchs  ínosira  lo 
sea  gran  poder  coiti  diíia  una  hora  üa  lom  esaer  hetia- 
Tenturat  e  iñlaerable*  *  > 

Encara  diu  mes  que  la  fortuna  no  fara  ia  aqilelles 
eoses  filien  eertes  qui  a  vosalires  son  slraayes  per  lur 
natura.  Car  beretalis  en  tr^s  maneras  son  á^  Jae  liaaia 
de  la  anima  altra  del  cors  ahra  de^  fortuna; 

E  los  bens  de  fortuna  son  altres  tres  cé  es  ríq«esa 
gloffai  e  seirjroria. 

E  ios-bens  del'Ooys'8on>YLlo  primerea  bctfidaÉ  no- 
bleaa  belleaá  fdr^  grandor  e  sanitaL  ArqoeHé  da  la 
anima  son  los  bens  de  gracia  axi  aonl  sóii;  aknaijiifis 
deiunis  oraoions  e  attrisa  sembláis  vintat^  Pan)  dels^ 
bens  del  cors  sanitat  val  mes  que  riquesa  a  riqílMa 
y$l  mes  que  forga  de  cors  e  boiia  sanitat  val  mea  quo 
grandor  e  for^a  e»  millor  que  bcjUeaa  e  gloiia  ifX  mea 
que  riquesa  e  renda  de  cintat  val  mes  que  de  camps. 

Diu  Senecha  quel  carop  massa  gras  fa  caure  lo 
blat  quant  es  en  erba  e  massa  gran  pes  de  ponies  f¡3u 


(^272  ) 
trenobar  les  pomeres  e  les  branques  deis  arbres  e  mas* 
sa  gran  multitut  de  fruyta  ofega  la  buna  e  laltra  e  do 
ye  'a  temps  de  madurar.  E  moltes  cotes  son  qui  poch 
aluden  e  molt  deliten*  E  aqniell  qui  de  pocba  cosa  be 
exalsa  es  appellat  no  res  car  prosperitat  es  veotosa  e 
corrent  axi  com  aygua  de  torrent. 

Hoc  e  intemperancia  de  feUcitat  es  massa  destem- 
prada  la  quall  appella  e  crida  e  fa  venir  males  cogi* 
tacions  en  lo  cor  deis  hcnnens  deis  hsas  de  fortuna. 

Car  diu  Sant  Agosti  que  continua  beDaventuran^sa 
de  bens  temperáis  es  serta  demostran^a  de  perpeturi 
dampnatio. 

Pero  veiam  quals  coses  netes  vos  pot  dar  lo  mon 
qui  es  sutze  que  prosperitat  com  appar  blana  dolea- 
ment  engaña. 

E  mes  avant  din  lo  dit  Sant  A^sü  que  amor  de 
bens  temperáis  es  vida  de  penes  i^erituals. 

E  per  90  no  den  hom  res  desliar  de  ques  puxa  pe- 
nedir  que  fredor  no  fa  mellor  lo  cavall  mas  parlant 
ab  lenga  bonesta  laiuda  deis  bomens  es  carrea  del  tot 
ignorada  per  tal  com  algu  mentre  que  es  viu  no  pot 
esser  beneuyrat  per  (o  com  fins  al  dia  de  la  mort  es 
sotsmesa  a  fortuna. 

E  per  (¡o  diu  Salamo  que  no  lous  lom  en  sa  vida  mas 
loal  apres  sa  morL 

Car  din  Tarenci  que  nos  som  grossers  e  petits  ae^ 
gons  que  fortuna  ns  porta. 


( '273  ) 


Com  tot  lo  man  es  submgat  a  farítma. 


Tot  lo  mond  es  subiugat  a  fortuna  la  qual  es  mise^ 
rabie  e  transitoria  e  an  aquell  qui  tost  Te  la  mort  e 
mor  no  li  ve  desastre  sino  de  si  inateix.  E  qut  molt 
viu  pert  sos  amichs  e  navega  per  lo  gran  pelecfa  de 
fortuna  ades  prospera  ades  ádverasa  segons  orde  de 
mutabíliCat.  €ar  fortuna  en  la  huna  ma  porta  yeri  e 
en  lattra  tríaga. 

E  diu  Sant  Bernat  quel  stament  de  lea  coses  mua* 
dáñala  el  eximent  deis  negocis  sots  fortuna  trdimlen* 

Doochs  sí  fortuna  prospera  seguéis,  lom  deu  loar  e 
beneyrDen  e  nos  deu  desconexerne  follament  gloríeiar 
de  lú.  calor  de  la  sua  fortuna  car  seria  obra  mijoneh- 
cha  quel  miyo  a  subtosa  alegría  el  hom  es  conegut  en 
qo  que  husa  de  fer  e  pert  sa  valor  en  massa  riure  e  es 
meyspresat  per  massa  teñir  solas  que  moh  riure  toll 
al  hom  reverentia  e  fa  al  hom  tornar  veH  e  lom  qui 
ha  la  lengua  ioglaresa  no  sera  amat  sobre  la  térra. 

Diu  Serverí  que  si  puies  en  ríqneses  quant  may 
poder  bauras  te  menobre  la  pobresaque  snferta  hauras. 

E  per  90  algún  nos  deu  massa  alegrar  de  la  roda 
variable  la  qual  es  instabilitat  de  fortuna.  Car  los  bens 
de  fortuna  o  per  nóstra  mort  los  desempañan  o  ells 
en  nostra  vida  nos  desenparen.  E  fortuna  de  90  que 
dona  nos  despulla  car  f  o  que  ba  uns  a  donat  com  se 
vol  los  o  sab  tolre. 


{  274  ) 

Pero  diu  Sant  Agosti  que  alegría  de  virtut  es  axi 
com  fontana  de  alegría  qui  neíx  dins  la  casa  e  aque- 
lla alegría  es  rabonobla  e  meritoria  e  tal  ioya  no  ve 
tan  solament  ais  homens  ríchs. 

Diu  Catho  mésela  alegría  a  vegades  en  los  fets  e  so- 
feras  milU  lo  ti^ebalL 

E  SoklBkno  diu  que  al^un  delit  no  es  naíor  qoeaquell 
dd  cor,  A^ar  dcndis  que  >aqoc8ts  be  loben  alegría  mas 
que  sift  ab  balan^b  de  dberetío.  Car  axi  com  damuot 
68  dit  qui  jqaassa  ña  «&  Masmat  mas  qui  gois  no  Hu 
es  appeibt  efakatge  ecroel  an.donehstqiiel  home  dea 
riure  mas  no  fadeíar  semblant  deis  folb  que  ü  liai^oa-* 
naiMPaula  fadegen.  Pero  a  viegades  se  édeíT«ú  que  tris- 
tor  lio  pot  auciure  en  aquella  qui  goig  maleu  Car  Titus 
oom  hoi  a  dir  que  Yespesia  pare  seu  fe  elet  en  em- 
peradw  per  sbbres  óe  goig  loma  ocniret  e  J<ise* 
pbus  metge  jueu  cura  aqueU  donantli  certa  oécasio  de 

E  per  i¿Q  Ypocras  veniíit  ab  gran  fastia  de.doastudi 
tranae^a  dir  a  son  pare  e  aa  mare.que  ell  bavia  per- 
duda  la  vista  iataia  que  ao  fas  ver  mas^  feíio  per  tal 
que  par  gran  goix  aoa  nxxrissen. 

E  per  lo  contrari  lom  al  qual  fortuaa  segtteiK  nos 
deu  mblt  eatristar  car  la  balanza  que  puía  Ib  poch 
abatxa  lo  omlt  e  ^ui  be  se  conorta  be  se  sfor^ 

E  diu  Plato  que  no  deu  bom  pensar  en  so  que  a 
perdut mas  en  assoque román. 

E  diu  Soerates  que  ab  la  cosa  qaes  la  alegría  ab 
aquolla  se  fa  lo  dol.  E  acostas  molt  mes  a  natura  de 
be  la  bella  cara  c  alegra  ab  la  bona  voluntat  del  ho- 


(  276) 
me  pobre  qué  AO  fa.la  éára  trista  ab  la  bona  yokintat 
del  borne  permolt  cpic  sia  ricb; 

E  9PBi  alguna .  málvate  qui  ab  criminas  pensazifient 
se  desesperen  de  ki  gracia  de  Den  en  tant  que  per  dub- 
loaa  alMítrftnf  a  se  doñea. a><nopt  doo  p^dén  acpiest  se- 
^eel;aUi>e.i  .  i    ,.     ' 

. .  O  CoUs  iDQ^quíns^  isiperan^  axi  eam  diu  SalaaM  no 
fa  gran  4^3p6aa,rtiaf»  ;s^ara^9a  a  aoiar  entrécambíen  la 
crel^epsp.,  Pejro  .^ran^a  per  merit  |wee6(leiites  iüsta. 

CW  diu.  .lo;  m^treí  dt^  Iks  Seoteotáea  <pie .  speran^a 
a(|fM^,^kfiút»  na  ea.áperan^a.ans  es  erguU  e  gran  pre* 
sumpiio;./.  ..•:•• 

Car  diu  Senecha  que  speran^a  es  la  derrera  eonso*^ 
latió  de  tots  mals  e  bona  speranga  es  vensuda  per  pa- 
hor  anciosa  e  la  persona  quis  mata  ho  fa  per  tristor 
ho  per  temor  o  peír  odi  o  per  speran^a  de  inaior  be. 

E  diu  Aristotil  que  aquell  qui  mata  si  maleix  es  ílac 
e  molí  que  no  ha  cor  per  sustenir  la  pena  que  1¡  ve  al 
davaDt  ansper  ftsgii'en  aquella  sq  mata.  E  per  ^o  qui 
pe]t.specan9a  partmoUes  «oses  e  totes  éuflrences'qael 
hom  fa  de  bon  grat  son  loables  e  digbes  de  merits  e 
aqueU  ^s  di^ne  deiüODeritsqiie  sia  loat  qüi  contrasta  ais 
periUs  delniíujaménidé  prosperitarL 

E  {fer  i;;í>  Iten  i^QU  rebt^.  oanaolatío.  Car  dolor  réb 
en  si  consolatio  e  vella  tristor  fa  lome  Sitarniv  e  a^o 
no  esisens.fisusa  qar  ella.es  fenta  e  folla  que  donar  o 
detolre  es  ofiel  e  oibra.da  fortana*  £  en  lesferCuDea 
apar  qfii  es  bou  «marina  tedotiprat  en  popa  e  mar  de 
boiian0i  no  mostea  quices  'bon  tnariner  ne  bon  tíf- 
moner. 


(  276  ) 

Mas  diu  David  que  lo  diable  abat  los  forte  a'^destra 
per  vaDagloria  e  a  sinestra  per  adyercitat 

Pero  aquest  enamich  no  dea  esser  tamut  car  no  pot 
venere  sino  aquell  qm  vol  esser  veásut 

E  per  90  lom  quis  veu  afortonat  deu  for^adaoMnt 
acorrer  al  remey  saludable  si  algún  ni  ha  sino  a  pas- 
sienda  que  assate  es  pocha  la  dolor  qui  pot  robre  con- 
sell.  Car  ab  aygua  calda  apaga  hona  lo  foch  enses. 

Mas  veig  que  nu>lts  homens  son  christians  per  fe  It 
qual  cosa  es  creare  so  que  hom  no  vea  pero  en  obres 
se  discorden  de  la  veritat  diristiana.  Quel  loguer  de 
la  fe  no  es  acabat  fins  a  tant  si  tot  quant  creliem  po«- 
dem  veure. 


Que  per  legir  sab  hom  totes  coses^ 


Encaraus  prech  que  no  vullats  metro  en  eblit  lo  le^ 
gir.  Car  diu  Alexandre  que  la  ploma  es  mostradora 
del  seny  e  de  la  lengua. 

E  per  una  de  tres  coses  es  fet  lom  sa^ri  la*  primera 
90  es  per  molt  viure  eper  molt  legir  e  per  molt  veure; 
K  si  velete  entendre  a  la  salut  corporal  legite  los  1¡- 
briis  de  Galien. 

E  si  legite  los  libres  de  €aÍho  aquest  traela»  de  bo- 
nos oostumes  per  Jes  quals  lom  vil  es  exalsat 

E  si  voleto  legir  los  libres  de  saviesa  legtte  aquella 
que  feu  Aristotil  e  los  libres  que  feu  Salame  lo  qaal 
deis  dons  de  Deu  elegí  saviesa* 


(  277  ) 

£  diu  Catho  que  si  volete  coneixer  la  manera  del 
conrear  de  les  terres  que  legials  lo  libre  de  Virgilio  E 
aquest  feo  libres  com  hom  pusques  haver  riquesas. 

E  si  Tolets  baver  conexensa  de  la  TÍrtut  de  les  eibes 
que  legiats  lo  libre  de  Maser  qui  es  yersificat. 

Mes  diu  Sócrates  que  no  deu  hom  tastar  alguna  er- 
ba  que  hom  no  conega. 

E  si  volets  saber  les  batalles  e  fets  deis  romans  le- 
git  lo  libre  de  Luchan. 

£  si  legits  lo  Ubre  appellat  de  Ovidi  appellat  de  ar- 
te amandi  aquest  tracta  de  folla  amor  la  qual  es  amar* 
gof  de  Tertadera  amor.  Car  per  lo  legir  poreta  saber 
en  breu  90  quels  altres  han  sabut  en  k>neh  temps  de 
studi  los  quals  ha  hom  trobat  e  apres  registrat  en  di- 
verges übresL  Car  entre  tots  los  homens  del  mon  han 
trobades  e  sabudes  totes  les  seiencies  arts  e  astacies  e 
artelleries  qui  per  hun  sol  no  son  totes  stades  troba* 
des  e  sabudes. 

Car  Cahim  fiU  de  Adaoi  lo  qual  diu  Aristotíl  que 
era  roig  e  vermell  que  mata  Abel  son  frare  de  que  fo 
lo  primer  qui  edificba  ciutats  e  mur  e  fo  lo  primer 
homiciida  e  per  qo  com  era  ladre  e  mala  persona  e  te- 
mies  de  aquells  a  qui  feya  mal  e  posa  termens  a  les 
possessions  e  arterosament  troba  lo  pes  e  la  mesura. 

E  Tubal  fiU  seu  troba  obrar  de  ferro  e  de  matalL 

Norma  filia  del  dit  Cahim  troba  lo  teoyir. 

Jael  del  linatge  de  Cahim  troba  tendea  e  c^banes  e 
separa  les  cabres  de  les  ovelles  e  comenta  a  fer  senyal 
al  bestiar. 

Juban  de  aquell  mateix  linatge  troba  cant  e  muzi* 


(278) 
cka  e  storments  <le  viula  e  orgefis  d  alfre^  sttimx^ns 
de  corda.  i  .      •     .. 

Enoeh  fo  ]o  primer  qui  tjrubk  tetra.  ?    ■   •  . 

E  Cabini'  e  Noeme  Mis  de  Luftiech  tmobarM  l^s  arts 
machaniqve^  •...'. 

Lo8  liéians  foreti  los  primers  quitrobafeti  'navín  e 
comensaren  a  navegar.  '  ••!  >í  » 

En  üveti^  en  )A  ^egto'^de  Ubarnia  forén  con^in^a- 
des  de  fer  galeres.  .  -     •  * 

En  Creta  qtii  es'iHdr  cóménanren  de  fer  i'ems  e  ta- 
getes.     »'.•.:  !»...»•    í.  i  ■•.     • 

En  ki  ilia;  de  Cbr patos  de  Grecia  que  es  éfitf e  Egrp- 
te  e  Hhodes^ Anrea  priiber  oomen^iádei»  les  granií'  aqos 
a  les  qoala  dibim  earpalie^.  >    *    i   .i    .  ' 

Satomus  tnoba  quek  naVilIs  Atittssen'al»  irélá  €'trd^ 
ba  qoeli  cavaiknrtt  •en  ItaKá  p^rMsen  Bohut  e  éapélts 
de  forra  e  Am  9prés  que  son  fíü  IvpitQr  laeh  q^filálkle 
Creta  de  hon  Saturnus  era  rey  e  mosira'  fl'lesgenB 
que  aníeara  eren  rude$  en  ed4fiear  mtek  áqdi  ctfr  dá- 
baos babítaveA  eiv  baltiieft  e  dab¡aiie^  e  qtiotiea  e  bar-* 
naipes  de  rama  ekiamosim'de  platiUir  vlnyeá  éaHtre» 
e  laurar  le&  terrea  e  viüra  $b  eostums  humanáis  bar 
solien  viure  eom  a  beeiieé  dé  agíais  e  de  sembfírm 
viandea  e  troba  esser  diners  e  prknernies  «qui  b  $e* 
meofa  del  fomiefit. 

E  per  f o  Janus  rey  primer  en  Italia  afires  fi  1¡ 
lexa  son  regne  e  les  geús  deliien  que  SaUínius  era 
Deu.< 

Minerva  fo  buna  dona  savia  qui  per  stucia  arti^ial 
troba  divérses  arta  axi  com  obrar  lanía  fer  olí  e  fcr 


(  279  ) 
fabrtchar  edificis  fierque  digueren  que  era  Deu  e  fe- 
renli  bun  temple. 

En  la  ylla  de  Sanio  se  coRien9a  a  far  váxeUa. 

Erutnmo  fiU  de  Ulsa  troba  camro.  . 

Tloyolo  troba  la  carretha.  ,    . . 

Apollo  troba  la  art  de  medecína. 

En  la  ciutat  de  Corintbi  per  Desuita  lo  atiíob^a  la 
art  del  pintar. 

Caiímia  rey  Deatioies  qui  abans  quelB  greeha  la  des- 
traisaen  era  appellada  Tebes,  tvoba  letres  gregpM.  > 

En-  la  ciutat  de  Noh  qui  es.  en  Napols  comensa^ 
reo  a  fer  campanea  e  per  ^o  en^  latí  son  appiellades 
noles.   . 

Pifiatbeu  fo  lo  primer  qui  (roba  anell.e  fenlode 
ferro  q  apéllalo  ungo  car axi  epmla  uqgU  ata^esoas* 
tada  en  la  carn  sis  fa  la  pedra  en  lo  andl  e  ondona 
que  per  .omanieQt.lo  aportas  alquart  dit  de; la  ma 
squerra  car  es  de  maior  dignitat  per  tal  oom  din  «q^e 
daqui  partex  buna  Tena  la  fual  va  a  frontar  e.ferii^  en 
lo  cor.        '  .  . 

£  Pieto  fill  del  dit  Satnnnia  fo  lo  príoier  qui  en* 
senya  femar  hn  camps  e  per^  li  diaei  Stercos» 

E  Numa  Pampalia  seayor  rey  deis  romana  feu  fer 
ymatges  en  los  diners  scriure  son  nom  e  per  qo  en  la- 
tí son  nomioats  nuooos. 

E  Thesália  fo  feta  la  primera  dor. 

TuUius  Ostilio  lerf  rey  deis  romans  fo  lo  prim«y 
que  troba  que  bom  pagas  sens  en  la  cosa  publicba. 

Tarqoino  e  Soperbo  aete  e  derrer  rey  deis  ranans 
ab  terrible  rigorositat  fio  lo  primer  qui  troba  cadenes 


(  980  ) 
iseps  carcres  e  lígaments  bandeíammts  e  diverses  ma- 
neres  de  turroents. 

Los  carribans  trobaren  la  manera  de  bailar  correr 
e  saltar  ab  so  desturmens  e  a^  b'obaren  en  \w  fets 
darmes  e  per  (¡o  bailar  es  dit  corrí ttar  e  fo  en  vida  de 
Moyses. 

Di  en  los  ebreus  que  Salamo  troncara  lo  marbre 
molt  laugerament  ab  sanch  de  yermens  qui  son  appe- 
Uats  samir  de  la  qnal  tantost  com  hom  tocaya  la  pe- 
dra  se  partía  es  segava  e  a^o  troba  per  tal  manera. 
Eli  fea  ancloure  hun  pulí  de  stur^  dins  en  hun  vaxell 
de  yidf e  e  quant  lesturg  yahe  que  ell  no  podía  dar  a 
meniar  al  puUet  anassen  al  desert  e  aporta  daquells 
yérmeos  e  de  present  que  tocha  lo  dit  yaxell  se  tren- 
cha  e  Salamo  pensas  que  aytal  faria  la  pedra  e  de 
contínent  proyaho. 

Lamech  fo  lo  primer  qui  hac  dues  mnllers  ensemps 
perqué  fou  lo  primer  bigamus. 

Abraam  fo  lo  primer  que  prediefaa  Deu  esser  hun 
creador  e  qui  de  tota  la  presa  que  feu  com  ach  yensut 
lo  rey  Godor  Laomor  senyor  de  Sodoma  e  Gomorra 
dona  delme  a  Melsiscedech  rey  de  Jherusalem  lo  qual 
era  cappella  e  per  90  aquest  fo  lo  primer  qui  dona  lo 
deinna. 

Abel  dona  la  primicia  e  fo  lo  primer  pastor  lo  qual 
fou  molt  iust  car  les  mellors  coses  ofería  a  Den  per  sa- 
crífici  pero  algu  no  pot  esser  dit  Abel  qui  us  de  la  ma- 
licia de  Caym. 

Samuel  fo  lo  primer  qui  ordena  coyent  de  religío 
per  loar  Deu  e  a^o  fen  apres  qué  hague  yensut  l^aul. 


(Mi ) 

£  totes  aquf  alts  eafi«6  e  maltas  alfares  scieneies  e  co- 
M8  [)0t  hom  90^  p«tf  iiioU  l^ir  e^i  4e  aquellas  vol 
be*  918M*  >eii  $po^ jc#r 'l>r9taraii  tana  beHn  pensameats  qu« 
víure  ab  grao  sf^erai^AiA^nch  segur  e  alftf re  entre  to^ 
tes  les  altres  gents. 

Car  4io  SaQt  Pa»  ^ue  totes  i^oses  soa  serit^  pera 
IU)$  qui  sou  MeiAgiits.  al  derretr  temps  del  segle.  Pero 
diea  loa  stiidiiMiis  que  qui  m>  lig;  eu  lo^idpiwenges  e  les 
f«sles  aquel!  ta)  ao  sab  á»l  Codi  ne  d^  leí»  Digeatea» 


'•  *    *  •     •  ■  í.  «1  .'' 


í  í  »  ^      .        '  '  ' 

D#  /a  ardl^^4«  iVi^e  ^  ^  /«i  edaís  del  mond. 


Jataeffía  ^  de^la  preseut  ordonaeio  yo  hala  algua 
trebttU  pehl  lo  parc^  es  lieagut  pjbr  be  aTenir  seu  e  de 
sos  filis  ab  dUíg^dcia  atüdioaa  susteoir  aytals  e  molts 
i^aiofa  Jbre|)^ls  ^egam^ui  gran  parfc  ba?8i»  .eiempla  de 
NoliQ  que  noobstaüt  que  per  dispoeitio  djvíiml  fees  la 
arcaba  encam  per  tíwt  patwmá  ab  cacasaio.de  treball 
e  despesa:  iio>:eoiN;tMtaiit  -.qinft  per  les  geata  Íob  notat 
saarhU  e  repretf  fo  iiKtojtl .  ieontiimar  aquella  obra. 
Car  diu  Sidamo  que  Dea  seameix  loa  scamidors  e 
dona  sa  gracia  ais  bjunib.  La  qual  arcba  fea  de  fusta 
e  baTia  de  lávcb  CCCCL  coites  e  daniple  CCC  e  dalt 
XXX  e  dien  que.  aqiteUa  junyi  ab  Ika  qui  bíx  deis 
stiauífs  de' Siria  io  qml  lim  es  ap^llat  batum  e  es  tan 
fort  quíS  fuata  o  allni  cosa  que  ab  ell  sia  juncia  nos 
pot  sobré  sino  ab  saoeh  superfina  de  fembra  axi  eom 
son  mosques  papaHoos  e  yermens.  E  al  cap  de  un  any 

TOMO  XIII  19 


<  982  ) 
«eiribl&ni  dia  nurtein  tfiiél  Aii  tülttyi  fe  pá^Mt  pet*  oba- 
iiábient  de  Dm  ifiMjoel^tíB  dé  ht  d(l4  tfrchtt  e  la  primom 
tet^a  qa\B  deticóbri  iü  la  yllft  áppéHttdá  Dekm  te  i|ual 
lob  gt^elis  áppétleti  OMigiai  El  lad«tt«ba  Qm  la  priHiará 

lidat  del  mond. 

E  comenta  la  ^Otla  Adtft  qtii  átorli  fina  Abram  en 
Id  qbal  tetíips  áegétts  Ioéi  détnea  diétt  áfúli  mil  e  XXXI 
any  eid  dita  U^é  filis  de  NtAe  se  panrMH  p«r  feí^  t«Ma 
la  térra  del  labtid.  fiíem  hagm  a  la  aaá  ^átt  titta  AsM 
la  gran  Cam  tola  África  e  Jafet  tota  Europa. 

E  apres  del  diluvi  Nohe  visque  CCCL  anys  e  vegue 
de  sa  generatio  XXIIII  milia  hotnMis  MMya  de  fem- 
bres  e  dinfants. 

E  daquell  batum  en  aquesta  s^ona  edat  per  Nam- 
Wot  lo  gegant  fo  obrada  la  tomi  Blabel  e  taddneUa  eo« 
íneviga  la  ditéi^sitat  deis  Iivii^mím  ear  dabába  M««fc 
les  \ét^\Pin  del  inúnd  parlaVefi  en  ébmúj 

La  tim¡ií  edM  ^ui  fo  dé  Ahrstti  fínn  a  DaVtit  dttVá 
DGGCCLXXnn  a^  ^  Atoam  áb  toloiitat  d#  Sütta 
iñtíVitíc  düá  qui  ^ra  veAa  e>  iiq  hatia  Ittftmta  a<úh  4^  la 
átttt  béV^iita  appélladfl  A«|lr  dii  fflll»  qual  fb  appeMac 
laiMel  b  tít  adat  de  XlKaiiys  feuhy  cireum^ir  e  de 
a<|a^  son  pmdehits  los  mol-ós  qpi  en  semblaM  adaí 
ftti  b  Xlll  anys  k  h»  «itaiiKJisMK 

ti  apréa  per  molantat  dé  Des  Abknin  abla  dlla  Sár^ 
ra  engendra  Ysach  e  Ysaeh  angqndra  Esau  e  Jaéob  é 
Jacob  engétidt^  Josefa»  a  sos  fraHH  diel  qs&l  taquarán 
loa  Xtl  tripa  de  Israel.  £  deliankique  Deti  paifftiéi  á 
Abraam  la  terrá  db  prdkiiissie  Am  al  íarn  quel  toa  |M^ 
ble  isffue  de  Egip te  bague  GGCCXXX  anya. 


.(285) 

E  la  quaf*ia  adat  dora  D  atiys  qui  fo  de  DaTid  fins 
al  temps  de  ^aráo  ü\  ({tial  dikien  axi  per  la  sua  crael- 
tat  car  son  nom  era  appellat  Centés. 

La  quinta  adat  fon  de  Pharao  fins  a  Jhesu-Christ  a 
la  sua  nativitat  e  en  aquesta  quinta  adat  qui  dura  se- 
gons  dieh  los  demeé  MCCCCLXXXIII  ánys  foren  los 
poetes  els  philossofs.  E  per  los  romana  fon  Heredes 
elegit  per  esser  rey  deis  jueus. 

E  la  siéettá  ftdát  es  ám  da  la  Nativitat  de  Jbesu- 
Chríst  fkis  ti  lá  fi  éél  itiond. 

E  cútíí  lo  dft  p^le  de  tsrael  fo  exit  ée  figipte  al- 
gans  malvaM  nmniittMrea  eom  tots  los  sacerdots  eren 
del  tríp  dé  Lotí  e  fio  del»  tkltres  e  per  $o  MoTses  feu 
ápoi^tar  XII  verguea  seques  dé  ameller  segóos  los  XII 
trips  e  posfai^nted  eri  lo  altar  é  en  cascona  scritiren  lo 
lioni  de  htiiri  tf*{p  e  htiiía  altra  en  la  qual  eren  scrits 
los  notffi^  de  tótft  )ós  XII  trips  e  án  dqüelld  <|Ui  per  tní- 
racle  flortrá  dé  ilc[ttéH  trip  daqtii  avant  fossen  loa  sa-- 
cerdots  é  dé  tóls  si  k  eomuna  floria  é  trobftren  que 
aquella  de  Leti  ét*a  ñllladá  e  florida  e  hagoe  feteá  ame- 
lles e  dfaqui  avañt  cftHAtSéñ  e  manáis  Üeú  guardar  la 
vergua  á  niemdiitt  de  dquest  fót.  Axi  qué  del  dütré^ 
ba)l  dé  Mee  se  Mn  áeguits  e  posseits  no  tant  solamcM 
loft  beAS  qtie  fins  al  ioM  dé  tuy  a  gloría  e  honor  de 
Nostre  Senyor  Deu  sdli  Mtats  én  lo  mond  ana  encara  la 
sua  géttéMtto  Ués  stadá  coníiel*v&dti  e  multiplicada. 

E  per  (}b  alguA  nos  deu  tftar  per  res  de  be  c^rar« 

E  qui  del  be  uo  pot  fe  (o  que  volria  vullan  fer  90 
que  porft;  Gáf  dé  pocha  séftién^a  creix  gran  blat  E 
dé  petites  fontaues  íiexén  grans  flums.  Mas  de  la  se^ 


•     (  28i  ) 
ment  soterrada  algH  no  sap  sa  bondat  -fios  que  ajypar 
sobre  la  térra.  Per  ^ o  4{ue  go  que  yo  vuH  non  puch  di 
donchs  Deu  no  ho  vol. 


Se  mnlHplicufio  e  dumkmlio  deh  a/nimalsu 


Alguns  9tan  admiratíus  pus  en  la  dita  archa 
de  cascuna  manera  de  auceUs  e  de  animáis  egualm^nt 
«engles  máseles  e  femella.  £  de  aqüell  <eni{»  en  aa  les 
gens  qui  abans  del  diluvi  no  solían  nMÚar  G«rn  balen 
continoament  meniat  e  mengw  de  aipicüs  aiicdls  o 
animáis  que  menien  erba  e  gra  axi  com  son  galUnes  e 
perdius  coloms  bous  inoltons  cabres  e  altares  sem* 
blants  los  quals  tots  aquests  axi  mateix  son  deyorats 
continuament  per  aucells  de  rapiña  e  per  altares  ani^- 
mals  que  menien  carn  axi  com  son  aguiies  voltors  stors 
falcons  leons  lops  e  altares  semblants  per  que  daquells 
aucells  e  animáis  meniant  erba  e  gra  se  troben  tan  in- 
numerable multitud  e  tants  grans  esbarts  e  mandras  e 
de  altres  qui  menien  carn  son  tan  poehs  en  sguard  deis 
altres  maiormeat  com  la  Tacha  la  OTolla  e  la  cabra 
cascuns  no  fa  sino  hun  pulí  dins  en  lany  e  totes  ne  fan 
caseun  any  e  la  leona  fa  dos  o  tres  cadells  la  locha 
Vil  o  VIU  e  axi  deis  altres  per  semblants  animáis  deis 
quals  alguna  persona  no  menia  de  lur  carn  don  apar 
que  aci  haia  divinal  secret  Mas  gran  e  sovenyeiada 
sperientia  nos  demostra  que  a^  no  es  sens  algún  gran 
misten  car  los  ocells  e  bisties  que  menien  erba  e  gra 


(  S8K} 
TÍuen  eofiem»  pasBificament  axi  en  gabies  com  en  cor- 
ráis 6  per  tots  e  qualaeTol  altres  locha  viuen  tan  acia- 
nent  de  la  infldentia  del  greix  de  la  tww  <;ai<per  Deu 
a-  ella  es  atoroada  e  de  les  biatíes  e  aucells  qmh  men- 
gen  carn  lur  linatge  requer  art  agresta  per  90  coin  en* 
semps^  habitar  no  poden  tant  son  croéis  e  plena  de  ar- 
gidl  de  ira  e  de  envela  e  iatasia  que  per  Inr  iniqnitat 
a  yegades  ells  ab  eHs  se  aooiasen  ia  per  fo  la  hnn  no 
vol  meniar  de  la  carn  del  altre  ana  tan  solament  vo- 
ten menkHr  dda  allrea  benigoes  e  avaos  e  paaaiflcba 
animáis  e  de  aquella  viuen.  E  per  tal  aabent  af  o  lactor 
de  Dinrna  e  Calilla  dix  que^  bestia  qui  nienia  erba  no 
deu  fer  companyia  ab  bestia  qui  menia  canu  E  ai  al- 
gún dio  quels  corpa  qui  menien  carn  han  conversatío 
maerops  ne  din  quels  voltora  e  altres  menien  carn  de 
ca  que  aximateix  los  cana  menien  cam  axí  menien  gra 
els  cans  qui  menien  cam  per  semblant  menien  pa.  E 
per  90  los  corps  els  cans  axi  com  lo  muí  es  en  ter^a 
specia  del  cavall  e  de  aze  e  lo  aomniar  en  ter^a  specia 
de  dormir  e  vellar  axi  son  ells  en  terf  a  specia  de  cam 
6  de  gra.  E  sobre  aquesta  pettta  Ueuma  poria  hom 
hediflcar  un  gran  castell  pero  no  voH  caure  de  man 
roci  ana  tornare  a  mon  primer  proposit 

E  dich  que  daquesta  general  multiplicatie  e-  dimi^ 
ttutío  deuen  be  los  homens  d&qnest  mond  pendre  flgu* 
ra  maiorment  aquella  qui  velen  vitire  arxi  com  aucella 
de  rapiña  o  ab  continuada  bandoaitat  o  guerra.  Car 
diuen  los  castellans  que  riu  buelto  ganancia  de  ]pesca- 
dores  90  es  guany  del  dtable. 

Mas  diu  lo  Evangelista  Sanct  Matbeu  que  cove  que 


H     A 


(880) 
eo  k)  aiou  sien  «caqdoli»  q  mala  aia«  giiay  per  aquelk 

qttils  faran. 

B  No8tr9  S^ayar  diu  que  })«ui¥c»4iiirata  son  Um»  paa* 
sifichs  car  ella  a^paa  appflUat»  filia  d»  N«9tre  Senyor 
Detu 

E  la  aít  de  Nadal  an  aqiif Ua  ora  qw  Den  oaaipie 
loa  angela  caatiireQ  gloria  aia  a  Deu  aa  lea  altexea  e 
pau  entre  los  koinena  de  bona  voHiiillrt- 

E  aqueala  aytala  la  maior  graoia  fii%  Dea  antiga- 
meiit  eft  lo  moa  kis  prometía  era  bena  geoeratlo.  E  per 
^  aquell  ao  ea  paa  gana  profltoa  ifla  Mtrea* 

Maa  dio  Senreri  qo^  corpa  hm  gnu  i4aaer  testa 
lempa  del  mal  que  lan  los  lepa. 


Que  la  desíruccio  de  Traya/oü  ñonm  /wdifieada. 


La  ciiitat  de  Troya  quí  aDtigf^iqent  havia  oom  Friga 
h^  qual  havia  DCCCÍXXll  aoys  qne  era  hedíficada  fo 
per  Antbeneor  qui  aprea  fooda  la  ciutat  de  Paria  e 
per  Eneas  e  Polidemas  de  nits  traída  e  liurada  ala 
grecbs  qui  la  tenien  asaetíada  la  qvwl  per  aq vells  fon 
destruida. 

E  aquesta  Eneas  e  Polideipaa  fpren  aquella  qqí  ab 
Paria  anaren  a  pendre  Elepa  per  rabo  de  la  qi|i|l  pre- 
sa €onMafa  la  dita  guerra  la  qiial  dura  X  anya  Vil 
meaos  1(11  torna  e  deis  grecbs  qui  ab  ipa  fraqcba  f»r 
bien  batalles  sangonoses  moriren  en  la  dita  guerra 
DCCCLXXXVl  miUía. 


(«87) 

mM<Sp*  imm  h»Yi«  iQortA  mu»><i  PQ,.X)^V(  niiUi» 

ipep,9a.|Qii4«r  o.ftr  llAn«4%.qtt«l.'p«r  rU  ei  per  «Itp«s 

KatirMgilirMNMl*  }i^U)i»il  aipeillAl  Tap^uiíMa  Sw 
PM^  etmSSk  Tarqniou*^  per  9^  «m  iMpioat  fili^ 
LiMwetifi  pw  la  ,qiMd.o<MMÍQ  no  volpiare*  que  ileqiii 
awf  itf  bffWM  «07  «B  .|lQm«\0a»  foo:«ov«ni4^  l»ítl(^]!üll 
any»  peroooMlft  Im  qtnle.appfilk'veí»  seoa4«ffH  qw  V9l 

dir  aiastament  de  homens  vells. 

E  «pre«  CCCCLXXXf  U  ARFs  que  1a  cM)V)t,de  llopia 
ft>«  eoflimíede  mogiiew  «alvolev^a  e  gneriv  eptre 

Roma  e  Cartayna  per  rao  de  le  HUfl  ABiliel  ñwit^  4e 
Girtejii»  |)aw«  en  YiaHA  wd  vei«ei?  40014^8.^(4(1)168 
<K>pti«  IfteriNWMi^i  e  notcipe»  a.  e)l  wA^'í  tfota  i^nveH» 
tww  e  «¡m.emre  XVH  «97»  ¿a>weci(»  q»e pef  gpsai» 

lim}píiAb«wi per  n^e lie  4ft .4i(e  gne^i^  Imww#  W9l| 
4i«rit  e9  $pwye  «vi  ai^  tota  la  t^rr^  des^  lof  iq^nt^ 
Pirioew  U>P  qttale  .^jp^iwnofl  wfrip  ^lii^  e  Cí^Vm»  r 
$iiem;fHiM<e  Qeyen»  de  Qu«eeppyA'<e,jRop{}efi  » >pt  lo. 
pei^anent  e*  eniJnep^ivfMrt  ^e^-fi^ai'. 

l&i«pvw  PAT  ge  mi»  S«ipie  A^olif^  <pM  fM4Mf»^tiefi4 
iMSi^  GfMpdi  ene  eli  molte  .geQ(  Mim»  4eM  «emepe 
pAMül  en  Afffiehe  Q«d  Ita'viA  gt>eD)wda  paa.beítem  <lel«- 
«arlbegioeeos  tram^leren  per  Apibal  lo  qual  tanto»' 


(288) 
venéh  ab  lote»  ses  gente  e  com  (o  asMta  praprde  Afrí- 
eha  feu  mutilar  ua  wMtmf  a  4a  ¿aliíi*^  de.la  aua  nau 
si  veguera  la  terr á  lo  qttal  noiariner  étm  alliii  soa^  *d» 
qué  no  vehia  rea  «ila  «liio  hutiá^Mpublfra  t€nM  ek^a- 
da  en  moltes  partidtis  de  (a'qbat  viaéib^iMliaenyii  ntok 
Aníbal  tanint  aquella  ^^idala^á]/ 

E  a  poch  tempd  fo  Aníbal  per  lo  dit  Seipio  vaisut 
per  batalla  e  tola  AtHqba  sétiKMs -á  Rohmi  e  a^  fo  a 
DXXXXVl  anyé  ápres  que  Roma  Sm  fliftéadlt;  E  per 
concordia  que  era  ieqtre  loa-  áUá  Tbimim  tirtbimpliaBt 
ab  fama  e  gloría  abondqsa  ^conqvUta^eii  iMa  la  no- 
hQrehía  del  mend  car  ab  émcordio  lea*  poqiMl  ooaes 
crexen  e  ab  dia<5ordta  lea  gran  «oaed"  afuiinuriD  e  per 
concordia  es  la  comtmittit:  en  ii  mtleíxa  to^  e  da  mth 
mícbs  tarrible.  '  •     • 

E  lea  terrea  quela  rom&na  fora  dé  Italia  en  tenipa 
de  Inr  concordia  attbiugsiveii  appellaven  provineteai  E 
daqui  prea  nom  ProheiMsa.  '         .  )  • 

Yirtut  de  concordia  ea  dé  lanl  gran  esdteCMsía  e 
dignitat  qüel  slurment intélMible peraoÉtlcert há sen- 
tíment  daquella.  Car  >en  loa  merála  dé  SabcC  Gregeri 
es  contínuat  que  si-dos  kiita  énsémpa  teaopratlí  dé  buii 
acort  lá  hú  es  de  squena  poaat  eÉf  algvn.  k>Oh  e  que 
pozets  de  través  una  palla  ñcbte  dues  de  hé  siiM  cor- 
des  mas  que  sia  lan  curta  qué  no  toeb  les  iltns  e 
apres  tocbats  aqueltea  semblattts  éordes  del  áhré  lavt 
concordant  a  ell  que  aqóeila  palla  tremolkrt  en  tal  ma- 
nera que  tremol  ant- dé  fet  en  tal  maMra  la  dita  palia 
caura  per  sentiment  de  la  veo  de  son  acort  E  de  fet  ani 
es  per  alguns  dignes  ile  fe  e  per  mi  sfat  sperlmentat 


(M8) 
Mas  din  Sanct  Aguostí  que  concordia  axi  cotn  es 

profitosa  entréis  bous  que  wxi  ttateix  es  dampoosa  en- 
tréis mals. 

E  per  90  dtnvSaiictCragorí  que  per  metre  discordia 
entre  mals  homens  goanya  hom  meriu 


Com  fo  CatthaiM  destruida. 


-.' 


En  la  dita  ciutatde  Roma  fo  lo  primer  mtracle  del 
mond  (O  es  bun  temple  en  lo  qual  haTla  aytanies  ymat- 
ges  com  eren  maneres  de  genis  en  lo  mond.  E  cascu* 
na  ymatge  tenia  scrít  al  pits  lo  nom  de  aa  geiit  e  bo- 
na  campana  peniada  al  eoU  e  per  eneantament  eren 
aod  consagradas  qoe  si  alguna  gent  TolgiMi  rebellar  a 
la  aenyoria  de  Roma  tunfost  aquella  yiiMge  daquella 
gent  girava  lasquena  a  la  ymatge  del»  romans  e  la 
campana  que  tenia  al  coll  peniada  sonat».  B  los  oapi- 
tSBOS  del  Capitolt  denuntiaTtobe  ais  senadora  qui  de 
preamt  trametian  hirs  osts  per  cidsi||iir  amella  gent 
de  ques  segiiia'  que  per  rebeWe  que  veyen  que  fiíbien 
los  carthagíneaea  apres  DCU  aoys  que  Rova  fou  he-^ 
dificada  los  romana  posaren  en  Afrtcba  e  abateren  e 
cremaren  la  ciutat  de  Cartbayna  que  bavia  DGC  anys 
^ne  wa  fondada  e  los  romana  aturaren  illl  anys  en 
Africha  per  destruir  aquella  térra. 

« 

E  apres  com  la  hagueren  destruida  ab  les  veles  ple- 
nos de  gloria  honor  e  audacia  tomarensen  en  Roma 
ab  gran  influencia  de  coses  mundanals  e  per  exalsar 


(  S80) 
6  proapernr  la  «anyoríg  de  Roma  íofteparablemeot  caa- 
80ot  milf  e  potablea  ordooaineQta  ab  aeort  de  oonu 
de  tots  entenien  en  lo  ben  publicb  e  entre  Im  aUrea 
per  conaerva^ío  de)  lar  Unatge  e  paUaeio. 

Diu  Valer!  que  cem  CamiHo  n^a  en  lo  ofiei  d«  la 
aenyoría  poaats  iutges  per  corr^ir  les  costumea  deis 
homens  feren  una  statud  e  ley  per  la  qual  obligaren  e 
feren  tributaria  aqipeDa  qwi  QQ  Yalguw^E  de  lur  vida 
pendre  muller  venint  a  la  lur  velleza  manantloa  que 
portassen  lo  dit  trabut  al  erari  qui  era  loeh  ond  me» 

tien  la  moneda  del  pfibU«h  p  denim«areolq«  qnela 
puniriea  pa«  agr«o)«n(  sia  goaaven  en  rea  ílkmu  de 
la  ley  o.conatitudo  que  tant  iuatameot  htmm  feta  f 
inerepareiiloa  per  la  e^pient  forna  dient  i-- 

Natura  bmnana  %%i  eooi  ¥oa  bt  donada  hqr  de  erei<^ 
xer  axhia  ba  donada  Ify  de  engeodvar  e.ai  baceta  tovt 
gonya  del  aete  de  g^oeratío  guárdate  yoatrea  ¡Mrea 
quiua  engmdraren  ena  nodriren  eUi{^l!iroft  qnela  en^ 
genrraaaeta  da  nodríaaeta  qei»  ear  deriiaTOQ  porpiMuar 
lur  liuatge  e  per  fo  baveta  aeonaejpüc  d#  de  íbrtnna 
quina  ba  fm^Mí  l^ph  ten^  per  «Pfeiidrar  aenMmta 
de  Toaaterea  nateya^  e  danuH  aqiieat  tev|»  loa  voab«s 
dies  aon  paaaata  e  peaduta  e  Toaallraa  románela  de 
nona  de  pare  e  do  marit*  Anataroaen  doncba  o  pegata 
lo  tribuí  a  Yoaaltrea  aapro  e  profitoa  ala  bomena  qui 
aprea  de  toe  aeran  ongondrata  piu  axi  baveta  «enya^ 
preada  la  buroana  generaoio. — 


(m) 


Com  los  nmam  bet(ifiewrw  C«rt»gin§  e  «tprei  entengue- 

ren  en  lur  bmprofi. 


E  DCXXyi  npys  qv»  Roron  ton  h«4ifict4a  lee  se- 
wt^n  acQrdfi^n  4u«  ^  ^m^t,  4#  Carlbufina  la  qoal 
«U?  hayiep  ct^struiclfi  f49  rf4iQM(l  «  p«l>lAr«q)«  de 

gsDt  romaiui  9(f.\  qq^  del  Mv  d«Ptrpiipent  0p«  a  la  aua 
fedifioacio  hague  XXUU  mj*»  6  piiya  Hoqia  per  infu< 
sia  dí^  Qoblea  üfiq^^Ff  paa$ijBioiim«Qt  poaa^iren  tota 

r 

la  damunt  dita  moparcl^i^  4^1  mw4« 
Hm  «pres  i^rup  ^inp»  «f  99m  dísc^nii»  eqtre  los 

rQinaw  per  qq  w«\  Qr^U^a  qui  pqr  ordípaoiP  ^la  »a- 
mdom  fo  el^  q^i  pcir  bnn  »py  lw  mitliwtrf  e  pode-^ 
ron  d«l  pabla  ^ela  jropi«pa. 

E  ep  aqpell  jiny  mari  \l%\v^  quí  ara  i^^y  da  Mía  a 
l^sa  tot  soD  hayar  e  aon  ragua  aü  |H)aifipf  e  )a  dit  Grin* 
tw  qpi  encara  cobfíifivA  iMfvav  la  awofaría  pfr  lapy 
i^es  Yineat  latgptej*  lo  pp^la  diaqt  q«e  tp|«  )a«  )>9a9 
que  lo  rey  Atalus  bavia  lexata  ala  romapa  davifP  afAar 

data  e  eoipp9rti<f  «pt^a  U  gan<  ipf Pvdn^  £  apc«r9  aan- 

tradiguerep  Scipio  Naai^ípba  la  opppellfp  e  Qnwtp« 
Pompeiua  par  la  qual  cpiit|*9dictio  a  por^difl  ipogpa 

grap  diviaio  eo  |a  c|pta(  a  lo  pable  ab  anveg  aor** 
recb  a  la  oort  a  «qpí  bague  gmp  bnga  qp  moH  lo 

dít  Graluy  a  €C  de  aa  partida  ^  aa  dal  poblfV  K  ap^aa 
la  dita  morí  fo  de  la  dita  diviaío  feta  pau  aptre  ella  ep 
Roma. 


(  292  ) 
Mas  per  avant  a  DCLXIIII  anys  que  Roma  fo  hedí- 
ficada  los  ciutadans  de  aquella  ciutat  ab  vida  pomposa 
eotengueren  en  lor  be  propri  de  ques  seguireD  enve^ 
ges  divisions  bregues  e  a  ells  moltes  males  ventures 
per  la  qual  rabo  los  consols  posaren  la  vestidura  de 
plor  la  qual  appellaven  saga. 

E  per^  com  tos  dits  consols  faavien  elet  Silla  quí 
era  absent  de  la  ciutat  per  anar  contra  lo  rey  Mili- 
drates  qui  tenia  la  menor  Erminia  e  Gayns  Maurus 
volia  que  ell  hi  fes  elet  per  aquella  énveia  entre  elk 
multiplica  maior  divisio  guerra  e  mal  que  dura  X 
anys  metent  en  exequucio  tots  aquells  mals  que  ba- 
vien  temuts  de  fer  en  temps  passat. 

E  en  aquesta  guerra  ciutadana  moriren  XXIIII  con- 
sols CC  senadors  YI  princeps  de  pretori  LXX  barons 
e  CL  millia  bomens  deis  romana  ultra  altres  pobles  de 
Ytalia  e  daltres  nations  de  que  apres  la  cosa  publica 
de  Roma  enbolcada  en  tantea  tenebres  es  venguda  en 
gran  menyspreu  e  per  inflada  ira  ba  subportats  innu- 
merables e  perpetuáis  mals  e  treballs.  Axi  adonchs  que 
per  cobeian^  de  privada  ríquesa  ban  obtengnda  co^ 
muña  pobresa. 

E  per  occasío  de  lá  dita  divisió  Julf us  Cezar  qui  fou 
lo  primer  emperador  de  Roma  com  per  ley  no  pes- 
ques esser  rey  obtench  lo  dit  imperí  lo  qual  tench  tres 
anys  e  VI  mesoi  e  los  romana  aucierenlo  a  traycio. 

E  apres  fo  emparador  Oetovia  nabot  seu  qui  abana 
de  la  Natívitat  deJhesu-CbristregnaXXXXUanyseYI 
mesos  e  apres  de  la  dita  Nativitat  Xlfl  anys.  E  aquest 
destruí  tots  aquells  que  bavien  mort  Juliud  Cezar» 


(295  ) 


De  eobéianca  de  sensoria. 


Ara  pensats  e  comprenets  quant  fou  gran  k  felici- 
tat  e  alt  stament  que  Roma  per  iadivisa  uoilat  ob- 
tench  per  lo  moad  e  daltra  part  quantee  maJea  dea- 
tructíons  e  afanys  iaportableaJia  obteogutaper  liir  di- 
viaío  e  ira  eujlida  e  aiuatada  per  diversos  aetes  proa- 
aeyto  pw  ambitía  de  seoyoria  qtii  díf^ment  ai  vol 
baver  deu  eaaer  milla  appellada  a^rvitud  que  aeayoria* 
Pero  veiata  quina  o  qual  fia  ban  feta  ne  fán  tota 
aquella  qui  abuaaut  de  tala  aetea  aon  cauaa. 

Car  Minua  qui  fou  aet  de  Nambrot  lo  gegaut  fo  lo 
prímer  qui  per  ambitio  de  aeuyoria  aeiia  ioat.  titol 
aiuata  gent  en  guerra  e  per  oafra  de  bmia  aageta  mo» 
ri  a  mala  morL 

Anibal  e  Alesandre  mpguta  per  la  dita  amhUio  mo- 
ríren  p«r  yeri. 

Nabugadeoazor  qui  fo  rey  de  Babilonia  no  per  dret 
car  ell  no  era  de  linaje  real, ana  era  hom  atrany  nat 
de  adulteri  e  aqueat  déatrui  Jheniaalem  e  crema  lo 
temple  e  enjNreaona  tota  loa  jueua  e  feu  moltea  perver- 
sitata  per  que  ell  aubtoaament  perde  tota  aa  aenyoria 
e  toma  bou  be  babita  Yll  anya  en  lo  deaert  ab  lea 
biatiea  aaWatiea  ia  que  aqueata  yolien  la  aenyoria  cri* 
miqal  e  qui  te  aenyoria  ea  Ioat  e  qui  la  pert  ea  blaa- 
mat. 

Lo  damunt  dit  Gratua  qui  fo  lo  primer  comendador 


(  «94  )  ^ 

de  la  divisio  de  Roma  lo  qual  morí  axi  com  damunt 
es  dit. 

E  axi  mateix  lo  dAtnuiit  dil  Mattl^üs  Guayus  lo  qual 
per  semblant  feu  mala  fi. 

Per  fo  diu  Salamo  ama  mes  leal  servitud  que  falsa 
senyoriftb 

E  ddtiohs  81  tiiti  aqufeste  aytali  Volin  ád  cóntiliuar 
maior  mus  cdtnpa^atfo  ketib  lo  toIuíh  daquéM  mate- 
rial qb«  m  éS  t€^(  Id  pfMedéAt  \ibte. 

Mas  qoéM  Onl  )l«hadi«  figtoM  «lúo  de  nosaltrés  e  de 
aquesta  eidtat  qoi  dltis  eki  tftto  poeh  do  bímps  apfes 
que  de  nía  dé  fúorM  fb  gtoriosattietit  eduq^slada  fe 
ab  concordia  k%\  ttdVaiUent  e  sibgylál'  rediñeáda  én 
tant  que  apenes  ieh  iMivaMtft  sim  fttrt  pncpieii  «n 
nombfe  e  petlies  ense»  qui  sie^  dé  obra  Méviscbti. 

Loé  álbéf^hs  óia»  Id  éiulát  1m  uWne^lirs  sgleyab 
e  une*  ab  altt^  MoH  püb  béllés  e  b«lle*  qttede  qttiil- 
sevol  altra  ciutat  de  la  senyoria  del  rey  e  los  albértbb 
de  lee  posséclonÉ  fbMUfeé  lé«  déiAéfe  délft  qunlá  pai*  6ten 
castells  o  palaus  menobrat  solien  bave^  CCGLX  trátis 
de  K«bili  é  yny  éUU^e  teta  I»  «tlrfétfándét  dé  $á  léstret 
de  tAtttA  grauft  hó  Héíi ifJbm  táírteá  en  n«nib^ede  lés 

quals  ne  haviá  XXIlIi  easéUM  de  tMfé  éilbéMa^. 

Mes  ATont  ««obáÉ-éts  pei"  leffáifléOt  6  stimma  per 
serta  oftusá  fetd  la  qMl  M  en  Id  amiu  de  la  pfoe«ra- 
tio  real  que  ioh  havíá  XXX  mllUa  DC  hoinens  de  iñár 
ultra  altre  eument  de  gente  lee  quals  leh  ei>en  seiis 
compáratto  en  gintt  ttombré. 

E  encara  mes  ich  haviá  moltes  altres  singularitats  de 
bonor  e  de  riquei^á  de  que  tuy  en  grari  part  fi^etui*an. 


'(  295  ) 

O  Deu  e  pet^Ue  havete  pei*fnes  que  apres  tanta  pros- 
peritat  t  claror  de  fortuna  sifeii  Mbrevengudeft  tantea 
perseqüationa  dimmuiciona  e  obseUretat  de  teoebreitf. 

Mas  ai  Yolem  considerar  pérqot  trolbarets  que  tres 
coses  son  stades  e  concorren  en  nosaltres» 

De  les  quals  diu  Senecba  que  destruen  ta  ciutat  90 
es  odi  amagat  singular  profít  el  xonsell  de  bomens 
juvens. 

Pero  demanats  de  aquella  qui  yiciosament  en  los 
negocis  de  aquesta  ciutat  ban  tenguda  lur  ma  sabréis 
segcMls  ddnMmt  es  dit  quina  fi  han  fifeta  oe  que  bi  ro- 
mán db  lür  exida  de  cara  bom  de  ploma.  B  per  oataea 
no  v*U  9^0  mes  ampUar  ana  VtiU  pilitar  aquest  cap 
meya  de  í¡ob(k  maidnlieiit  pus  medipioa  no  ea  baslafiit 
a  repeUir  antiga  malieia^ 

Mas  diu  Sant  Grégort»  que  paraula  i^enl  a^iteMs 
ceostray  ida  qaala  techa. 

Pero  Inestre  Franceecb  Eftimeriis  biabe  Deloa  del 
orde  áh  Slurt  Fr«ioesoh  diil  ed  Id  libM  dek  angela 
quels  sancts  doctors  dien  que  tíóm  molts  se  procohan 
laoncMra  dele  quals  eoa  indigaee  e  Dea  tot  poderos  nols 
hi  appella  ans  li  dezplau  qfae  ellahaieik  no  coatrie¿- 
tant  que  permeCa  que  les  obtebgtten  per  tal  qae  a  k  fi 
ell  loe  gitara  a  térra  ela  cenfradra  axi  oenn  a  bometts 
ykieaoa  e  ladrea  qa»  ka  boaers  cpii  aún  oeaea  dmatls 
se  ban  procurados  axi  cora  a  robadora  qui  cora  volen 
robar  no  curen  entrar  per  la  porta  mas  per  la  paret 
amagadament  e  per  (¡o  per  la  porta  bixen  azi  com  a 
ladres  davant  tot  bom.  Car  a  ond  que  tasts  la  mar  sa- 
lada la  trobaras* 


(  288  ) 
faccio  de  la  respoU  danaunt  dita  per  han  de  vosaltres 
a  iQÍ  feta  e  narrada  en  lo  B€(gon  capítol  del  preseat  li- 
bre e  contínuades  totes  lea  rahon^  precedents  mesclant 
peraules  apsres  ab  dolf  es  axi  spirítuals  com  munda- 
nals» 

E  encs^ra  per  conclusio  daquelles  ea  lo  present  cor- 
relari  yw  dicb  q«e  tost^wps  fo  e  sara  mal  e  be  tant 
oqu)  lo  woo  (iur^ra  e  no  sera  algiin  mai  qqe  per  linea 
de  iuaticia  no  sia  ponit  e  algún  be  que  no  sia  remu- 
nerat. 

E  cascu  pot  e  deu  esser  iutge  de  son  peccat  e 
es  tengut  a  punir  si  mateix  per  penitencia  e  satis- 
facftio. 

E  los  peccats  per  greu  que  sien  daqudl  qui  ab  dis- 
arecio  fara  penitencia  e  satisfaccio  serán  consellats  e 
rendt^sQs  o  aoichilats  en  lo  libre  del  racional  de  nos- 
tro  &e9yor  Deu. 

Per  90  diu  Salame  que  aquell  qui  pecca  per  ape- 
ran^ de  la  misericordia  de  nostre  Senyor  Deu  que 
ai}iMll  tal  69  damnat. 

E  diu  Catbo  que  speran^a  de  perdo  per  sacrificí 
menys  de  aatis£actio  es  follia. 

Mas  diu  Ezechiel  propheta  que  en  qualque  ora  lo 
peccador  en  son  cor  haiira  dolor  es  penedira  de  sos 
peccats  Deu  li  dará  gracia  de  vida  etemal. 

Car  la  sanch  que  scampa  la  ora  de  la  sua  passio  se- 
ra en  redemptio  daquells  car  aquell  es  bastant  a  sme- 
nar  la  fallida  de  la  desobediencia  de  Adam  e  Eva  quar 
lo  roerit  de  la  sua  passio  es  molt  maior  que  la  culpa 
de  aquells« 


(  389  ) 

E  de  a^ o  no  duptets  res  que  clarament  ho  havem 
per  notissia  e  nota  speriencia  de  Sant  Pere  qui  rene* 
ga  Deu  Sant  Pau  axi  matéis  qp»  ab  arme»  faent  omeys 
perseguia  los  christianfl  Sant  Mhateu  lo  qual  era  gran 
usurer  Sancta  María  Magdalena  qui  era  publicana  e  al- 
tres  sants  e  santes  qui  dabans  eren  grans  peccadors 
los  quaka  per  di^ofeta  ptonitoi^M  s^nQtMqept  han  d)- 
teoguda  la  f^oatm  dpi  PwadAS*. 

E  pee  90<  diob  diaorete  c^^r  loa  aanto  dkta:  que  indis- 
creta penitencia  m  ^metU  Catr  discü^tia  «  mesura  ia- 
formen  totea  i^irtirta«  C^P  ago  es  pwa  caiidela  del  en- 
toDiBieal. 

Pero  diu  Sant  Agosti  que  aquell  qui  permet  perdo  a 
aquell  cpiis  panidiva  no  U  pr^is^  lo  dia  de  dama  mas 
de  j^esejMh  M94  huAw  qj^  tray  Jbes^-Cbrist  Lucifer 
que  li  Yolia  furtar  la  sua  gloria  e  altres  malvats  pec- 
c9Aom  n0  eanfiAtne  reclainaat  la  misericordia  de  Deu 
e  qua  nQ  b«n  volguda  iei^  p^niteacia  han  obtengudes 
ab  tristar  pevdarabW  les  ombras  infernials.  E  qui  tal 
fara  tal  pendra  e  gara. 

Jétasía  qa^  Deu  pugA  49iQipaar  quis  rol  mas  son 
vpler  no  yoI  damppar  wH  hom  sena  rabo, 

E  sabeta  parque  per  (¡o  oom  rajbo  e  iast¡icia  si  con- 
venen e  coia  la  Toluntat  e  juatícia  de  Deu  sia  huna 
cosa  per  (o  nostre  Senyor  Deu  no  dampna  nuil  hom 
seos  culpa. 


(  200  ) 


tJom  per  occupado  de  altres  negossis  don  breu  /i  al 

present  tractat. 


E  percal  com  de  -  altres  ^egocis  al  present  son  molt 
occupat  no  puch  lo  traetat  de  aquesta  materia  pus 
lar^gament  continuar.  Car  aquell  qui  son  cor  en  molts 
lochs  te  schampat  apenes  lo  pot  reeullir. 

Mas  lo  pobre  qui  no  ha  entendre  sino  en  la  sua 
vida  crema  son  oli  comptant  noves  o  istoríes  de 
reys. 

Hoch  encara  qui  de  la  pluia  qui  tot  ses  profit  e  TÍda 
de  la  gent  si  dura  molt  es  massa  privada  e  ano- 
gensen. 

Pero  filis  no  entanats  que  aquest  libre  ye  baya  tret 
de  mon  cab  ni  de  mon  saber  lo  qual  es  assats  pech 
ans  axi  com  lom  qui  culi  <ie  totes  flors  e  de  aquelles 
axi  com  venen  totes  ensemps  no  servant  orde  fan  han 
ram  lo  qual  liga  ab  hun  simple  e  pobre  fil  e  lo  qual 
ram  axi  com  es  de  diverses  flors  axi  es  de  diverja 
fragancia  e  colors  tot  en  axi  e  yo  cullit  de  diversos  li- 
bres les  rahons  e  actoritats  damunt  spacificades  e 
aquelles  axi  com  a  referendari  per  supplir  a  la  reqves* 
ta  de  vosaltres  ab  mon  simple  e  pobre  saber  no  ser- 
vant orde  grosserament  aiustades  compilant  lo  present 
tractat  e  ordinacio  lo  qual  ha  diverja  fragancia  e  di- 
verses colors  de  les  quals  si  res  hi  a  que  síe  útil  iie 
4ligne  de  labor  alio  ne  vullats  atribuir  a  Deu  qui*  de 


(  301) 
bon  obrar  te  lá  ploma  car  tot  lo  defalliment  qui  bi 
irobarets  prosseeix  de  la  mia  ignorancia  la  qual  sots- 
inet  a  correctio  e  esmena  de  la  Sancta  ^lesia  Roma- 
na. E  nostre  Senyor  per  sa  merce  e  infinida  ciernen- 
tía  TOS  leix  yiure  al  sen  sant  servey  eus  port  a.  vida 
perdurabla  e  per  semblant  a  mi  si  fassa.  Amen. 


Finüa  libro  sit  laus  gloria  Christo.  Amen^ 


Orate  pro  scripíore. 
Exegi  toíum  pro  pena  da  michi  potum^. 


LIBRO  DE  CATÓN.  (1) 


Cam  deis  bomens  constituits  en  ho»  de  rao  se  per- 
tangua  enquerir  e  serqiuar  la  vía  e  carrera  la  qual 
mitíaDsant  puscham  haver  conexen&a  de  Dei>  e  at- 
quirír  la  gloria  e  repos  de  la  sua  aDima  en  laltre 
mood  e  en  aquesta  visquen  e  sien  feto  dignes  de  ho- 
nor e  reverentia  e  agradables  a  les^  gents  e  atquíres* 
quen  de  gran  butilitats  e  profits  e  tal  carrera  sia  la  yia 
de  yirtute  aquellos  donebs  devem  inquerír  ab  sumraa 
diligencia.  Les  quals  virtuts  son  lili  ^o  es  a  saber  Jus- 
ticia Teinpranga  Fortaleza  e  Prudentia  les  quals  entre 
los  altres  libres  son  abgran  brevitat  posades  per  aquell 
gran  savi  apellat  Catho  en  lo  seu  petit  libre  lo  qual 
per  los  maestres  e  doctors  es  stat  constituit  legir  or- 


(1)    Códice  d«l  monasterio  de  San  Gucufate,  títul#do  Seníenctíu  Mo^ 
taUyíbX,  72. 

Este  libro  do  es  mas  que  un  breve  fracmento  que  comprende  unas  cuan^ 
tas  páginas  del  |>rincipÍo,  pero  hemos  creído  conveniente  colocarlo  á  conti^ 
miacloa  del  qine  precede,  ya  por  sei^  análoga  la  materia  de  ambos,  ya  por 
pareeer  que  es  obra  de  un  mismo  autor,  á  Juzgar  por  el  estilo  y  hasta  por 
el  carácter  de  letra  con  que  está  escrito,  ya,  finalmente,  por  hallarse  en  elf 
mismo  códice. 


V. 


(  304  ) 
dinaríament  per  tots  studis  e  scoles  a  gloriosa  iotro- 
ductio  deis  juvens  per  la  sua  gran  preciositat  de  sen- 
tencies. 

Com  adonchs  lo  dit  libre  sia  compost  en  leti  e  no 
sen  aprofíten  sino  los  gramatichs  per  tal  que  daqui 
avant  sen  pasquen  aprofítar  los  qui  no  son  gramatichs 
axi  homens  com  dones  e  pensat  reduirlo  al  vulgar  ro- 
mans  encara  que  per  ventura  altri  lo  haia  abans  spla- 
nat  so  que  no  he  vist  E  a^o  es  fet  vuy  a  XXYIÍ  de 
juny  de  MCCCCLXII. 

Per  (O  com  de  tot  bon  pare  se  pertany  adoctrinar  lo 
seu  fíU  lo  qual  li  es  molt  car  per  amor  paternal  lo  gran 
savi  Catho  pren  asi  loch  de  pare  e  apella  fíU  a  tota 
persona  que  vol  pendre  los  seus  consells  e  doctrina. 
E  de  aquesta  orde  que  primeraroent  posa  bun  prohe- 
mi  e  apres  son  tractat  lo  qual  prohcmi  comensa  axi. 


Pensant  yo  Catho  dins  lo  meu  cor  que  molts  ho- 
mens vivien  en  gran  erros  e  vicis  per  sola  ignorancia 
de  virtuts  e  bons  costums  himaginí  sóccorrerlos' de 
bons  consells  perqué  visquessen  gloriosament  e  que 
atanguessen  a  honors.  Ara  donchs  fiU  car  yot  vuU 
mostrar  en  quina  manera  bordones  los  costums  del 
leu  coratge  e  lig  los  documents  que  yot  posare  asi  en 
tal  muñera  quels  enlengucs  car  legir  e  no  en  tendré  e 


(  305  ) 
no  volerhi  posar  lo  cor  alio  es  menyspresar  la  scrip- 
tura.  Primerament  eD  totes  les  tues  obres  humilment 
invoca  a  Deu.  Ama  e  honra  ton  pare  e  ta  mare.  Hon- 
ra tos  parens.  Conserva  donatiu  quet  sia  fet  Síes 
subiecte  a  la  rao.  Si  alguna  cosa  hauras  a  donar  dó- 
nala, mas  guarda  a  qui  dones.  Yes  ab  bones  coni- 
panyies.  ?4ot  vuUes  aplegar  a  consells  daltres  sino  .ti 
damanen.  Yiu  net  e  pur  en  ta  conscientía.  Saludaras 
liberalment  les  gens.  Donaras  loch  a  maior  de  tu.  Hau- 
ras temor  a  ton  senyor  e  maestre*  Seras  vergonyos. 

_  ■ 

Guardaras  so  del  teu.  Seras  diligent  en  tos  afers»  Haies 
cura  de  la  tua  companya.  Convida  a  tart  Dorm  per 
mesura.  Ama  la  tua  muUer  e  servali  lo  sagrament. 
Sies  temprat  en  lo  beure.  Deus  puiar  per  lo  regne  ce- 
lestial. Guardat  de  creura  foUament  alguna  cosa.  Fuig 
de  tota  mala  fembra.  Usa  de  virtuts.  Juga  a  la  trompa 
e  a  les  taules  fuig.  Apartet  de  tot  altre  pech.  Lig  libres 
e  mette  en  la  memoria  so  que  ligiras.  Instrueys  en  vii^- 
tuts  los  teus  filis.  Apren  de  letra.  Not  vulles  enfellonir 
sens  causa.  Guardat  de  scharnir  a  n^u.  Entreven  en 
iuy.  Seras  en  cort.  Seras  donador  de  consell.  Jutgeras 
los  homens  a  meys  que  no  merexen.  No  vulles  cobeeiar 
(0  daltri.  Treballa  en  obrar  la  casa  insta.  Fes  be  ais 
bons.  Sies  recordant  de  benefici^  pres  daltri.  Parlaras 
poch  en  los  convits.  No  scarniras  lo  miserable.  Porta 
libei^alment  bon  voler  a  tota  pei'sona. 


Per.  90  com  Deu  es  scondrinyador  del  cor  axi  com 
scriplurcs  nos  lio  dien  aquell  Deu  colré  e  honrar  ab 


{  306  ) 
pura  pensa.  \ella  molt  not  deus  adormir  car  la  fol- 
gansa  de  cade  dia  ministra  nodriment  a  vicis  e  a 
peccate. 

Yo  crech  que  la  primera  virtut  es  refrenar  la  len- 
gua. Aquell  es  mes  propinque  a  Deu  qui  sab  cdlftr 
ab  rabo. 

No  YuUes  esser  contrari  repugnant  a  tu  matex  ¿ar 
nos  convendrá  ab  altri  qui  nos  conve  ab  si  matex. 

Si  be  guai^das  la  tida  els  costums  dds  bomens  com 
buns  enculpen  ais  altres  no  es  qui  tiscba  sens  peceat. 
Desempara  so  quet  nou  encara  que  li  ports  Toler  ear 
lo  profit  es  preposadór  danaot  les  coses  poseides. 

Seras  fort  e  constant  e  blan  segons  que  la  cosa  o 
demanara  car  lom  savi  muda  los  costums  sens  períll 
en  sos  temps. 

No  Tulles  creure  follament  a  la  muUer  clamantse 
deis  serveys  car  moltes  vegades  la  muller  en  odi  aquell 
que  lo  marít  ama. 

Com  tu  amonestaras  a  algu  e  ell  no  Tolra  esser 
amonestat  no  ten  vuUes  lexar  si  ell  sera  a  tu  car  e 
acostat 

No  Tulles  contendré  ab  paraules  contra  tos  parlers 
car  la  páranla  es  donada  a  tots  e  parlar  ab  saviesa  a 
pocb's. 

Ama  en  tal  manera  ais  altres  que  sies  car  amich  a 
tu  matex  sies  en  tal  manera  bo  ais  bons  que  gran 
damnatge  not  seguescha. 

Apartat  de  baralla  no  sies  de  aquella  comensador 
car  callar  no  nou  e  nou  a  vegades  lo  parlar. 

No  vulles  prometre  a  allri  en  ser  so  quet  sara  pro- 


(  507  ) 
mes  car  no  qual  donapse  «n  les  panauleB  deb  homeDs. 

Quant  alg«n  te  loara  sies  iutge  4e  so  «qtfet  loara  e 
no  vulles  de  alio  creure  mes  a  altri  que  a  tu  matéis. 

Los  fetB  virtuosos  qtie  altri  fára  be  los  pota  publi- 
car e  si  tu  obrares  coses  virtuoses  callttr  los  as. 

Si  tu  seras  veH  e  contairas  coses  virtuoses  -Aaltri  fes 
que  en  ton  juvent  iMiies  axi  obrat  quet  serrescha  a  la 
Tellesa. 

Not  fossa  cura  si  algims  parlaran  de  secret  car  los 
sospitosos  pensen  que  tot  hom  parla  dells. 

Quant  seras  en  prosperitat  guarda*  de  adversitat  car 
la  fl  de  les  coses  no  responen  eií  vma  matexa  maneta 
ais  princípis. 

Com  la  nostra  vida  natural  sia  ta^l  frevol  e  dup- 
tosa  no  Tulles  posar  la  «ua  speransa  en  la  mort  daltri. 

Com  lo  amich  pobre  te  fara  donatiu  e  sera  poch 
prm  aquell  ab  cara  alegra  e  loal  planaríament. 

Com  untura  te  haia  ereát  infant  n«iu  e  éMpülIat  por- 
ta ab  pasciencia  lo  treball  e  carrech  de  la  pobresa. 

No  baies  paoír  a  la  tnort  perqué  sin  fi  de  la  tua 
vida  car  aquéH  qni  mnsta  la  tem  per  tot  ptáer  de 
la  vida. 

Si  per  los  teus  desimrits  «os  nmicbs  se  volran  apar- 
tarse de  tu  non  vulles  inculpar  a  Den  mas  n  tu  mateix^ 

Tracta  los  teus  bens  en  manera  que  no  vinguen  a 
menys  e  per  tal  >qne  sien  conservats  sta  ab  temor  que 
not  falleguen. 

Si  poras  prestar  alguna  cosa  no  la  vulles  prometre 
dues  vegades  per  tal  que  volent  esser  vist  bo  no  sies 
vist  ventola. 


(308  ) 

Si  algún  se  mostrara  ton  amich  de  páranla  e  non 
sera  de  cor  fesli  atrestal  e  así  la  sua  art  sera  schami- 
da  per  la  tua. 

No  vulles  ab  páranles  massa  blanes  loar  altre  car  lo 
brill  canta  dolsament  qnant  lo  brillador  deseep  lo  ceL 

Si  hauras  filis  e  los  tens  bens  serán  pocha  mostráis 
oficis  ab  que  pusquen  gnanyar  la  lur  vida. 

La  casa  que  es  cara  en  preu  stimala  en  vil  e  la  t9 
cara  e  axi  no  seras  a  tu  cobdiscios  ne  avaricios  a 
daltri. 

Si  tu  te  fas  castigador  guardat  que  no  peque  en  so 
de  que  castigaras  car  gran  vergoña  te  sera  si  la  culpa 
redai^uhia  a  tu  matex. 

Demana  so  que  es  ¡ust  o  al  menys  alio  que  veuras 
onest  car  folia  te  seria  demanar  so  que  iustament  te 
poden  negar. 

No  Tulles  lexar  lo  conegut  per  lom  no  conegut  car  iat 
conté  lo  conegut  per  ton  iuy  lo  no  conegut  solament  a 
chas. 

Com  la  duptosa  vida  del  bom  se  gira  en  serts  pe- 
rills  fes  que  tots  los  dies  que  tréballaras  te  vinguea 
en  profit 

Encara  que  tu  poguesses  venere  ton  companyo  do- 
nali  loch  car  los  amichs  ab  plaers  e  .aserveys  se  sos- 
tenen. 

Com  tu  demanes  grans  coses  no  duptes  de  donarles 
qui  tes  car  ab  semblants  coses  se  conserva  la  gracia 
entre  los  amichs. 

Guardat  no  haies  discordia  ab  lo  ten  amich  car  la 
desamistat  engendra  avorriment  e  la  concordia  amor* 


(  309  ) 

Quant  la  culpa  deis  teus  serveys  te  provocara  a  ira 
deuste  temprar  per  tal  quels  pusques  perdonar. 

Ven9  algunes  vegades  ab  pasciencia  al  que  pots  ven- 
cer car  la  pasciencia  es  entre  les  virtuts  molt  gran 
virtut. 

So  que  tens  guoanyat  conservan  per  ton  poder  car 
quant  lo  treball  es  damnatge  creix  mortal  pobresa. 

Sies  algunes  vegades  al  conegut  flach  e  car  ais  amichs 
com  seras  benaventurat  seras  tostemps  proisme  a  tu. 

Si  per  ventura  volras  conexer  los  lauraments  de  la 
térra  legiras  un  libre  quen  feu  Virgili. 

E  si  mes  avant  vols  saber  les  virtuts  de  les  erbes 
lig  lo  libre  de  Mascer. 

Si  desiges  saber  les  batalles  romanes  o  les  de  Afri- 
cha  lig  lo  Lucha  qui  posa  les  batalles  del  deu  Mars. 

Si  a  tu  plan  amar  ho  apendre  de  amar  legint  legi- 
ras lo  Ovidi  de  art  de  amar. 

E  si  desiges  viure  saví  ou  iot  so  que  pusques  e  lig 
de  saviesa  per  les  quals  coses  la  vida  del  hom  es  apar- 
tada de  vicis. 

Donchs  disponti  e  apren  legint  quina  cosa  es  savie- 
sa aprofita  a  tot  hom  e  encara  ais  no  conaguts  si  pots 
car  mes  profitos  es  atquirir  amichs  ab  merexements 
que  regne. 

Lexat  de  serchar  los  sacrets  de  Deu  e  quina  cosa 
sia  lo  cel.  Ton  pensament  sia  en  les  coses  mortals  axi 
com  tu  est  mortal. 

Lexa  la  paor  de  la  mort  car  folla  cosa  seria  que  tos- 
tems  per  tembre  la  mort  haies  a  perdre  los  goixs  de 
la  vida. 


(  510  ) 

No  vuUes  pendre  ira  ne  contendré  de  cosa  inserta 
car  la  ira  empatxa  lo  enteníment  que  no  conega  la 
veritat. 

Fes  la  tua  despesa  tewpradament  axi  com  la  cosa  o 
reguerra  car  segons  la  cosa  o  lo  tems  demana  es  la  co- 
sa de  donar. 

Lexa  so  qui  es  massa.  Alegrat  de  la  cosa 


DOCTRINA  MORAL  Y  POLÍTICA  (1). 


María  nostia 

Dona.  Et  misericordia  eiu$  a  progenie  in  progenies  ti- 
fnentibus  eum.  Tergament  amor  e  obediencia  a  Deu  car 
scrit  es  per  aante  doctom  gtd  Hmet  Deum  diliget  iUum 
et  obediet  eu  Yol  dir  qni  tem  Deu  ama  aqueil  e  ii  es 
hobedient  Quartament  ajuda  e  proteccio  de  Dea  car 
scrit  es  per  lo  Profeta  qui  timent  DeuM  speraverunt  in 
Domino  adjiUor  eonm  et  protector  eorum  est.  Yol  dir 
aquella  qui  temen  nostre  Senyor  Deu  han  aperan^  en 
ell  e  ell  es  hir  ajudador  e  guardador.  Quintaraent  es- 
ser  temut  per  tots  aitres  car  scrit  es  pear  sants  doetors 
qui  timet  Deum  omnia  timent  eum.  Yol  dir  que  qui  tem 
Deu  totes  coses  lo  temen.  Sisenament  guany  sens  tre- 
baU  car  scrit  es  per  sants  doetors  timor  Domini  sit  ne- 
goíiatio  tua  et  veniet  tibi  lucrum  sine  labore.  Yol  dir  a 
cascu  de  nosaltres  la  temor  de  Deu  sia  ta  merchade- 


(1)  Códice  del  monasterio  de  San  Gucufate  del  Valles,  titulado  Colla- 
ció,  fól  7. 

Faltan  los  seis  primeros  folios ,  y  algún  otro  mas  adelante ,  como  se  ad- 
vertirá. 


(  512  ) 
ria  e  vendrá  a  tu  guany  sens  treball.  Setenament  abun- 
dancia de  tot  be  car  scrit  es  per  lo  Profeta  Tímete  eum 
omnes  sancti  eius  quoniam  no  est  inopia  timentibus  eum . 
Yol  dir  temets  Deus  tots  los  seus  sants  car  no  han 
fretura  de  be  aquells  quil  temen.  Yuytenament  clau  e 
hubertura  a  tot  be  e  mayorment  a  la  celestial  gloria 
car  scrit  es  per  los  los  sants  doctors  Timor  Domini  da- 
vis  est  ad  omne  bonum  et  ad  perpipiendum  gloriam  con- 
ductu.  Yol  dir  que  la  temor  de  Deu  es  clau  he  ubertu- 
ra  a  tot  be  e  a  conseguir  la  gloria  de  Deu  en  segur. 
Novenament  beatitut  o  benaventuran^a  car  scrit  es 
per  lo  Profeta  Beati  omnes  qui  timent  Dominum  qui  am- 
bulant  in  viis  eius.  Yol  dir  que  benaventurats  son  tots 
aquells  qui  temen  nostre  Senyor  Deu  e  aquells  qui  van 
en  les  su  es  car  reres.  Deenament  e  derrera  que  per  la 
temor  de  Deu  aconseguirets  que  totes  Tostres  hobres 
serán  bones.  Car  scrit  es  per  lo  gran  maestre  Casio- 
doro  Semper  bene  agitur  qui  celestis  mecus  humanis  mo^ 
ribus  aponat.  Yol  dir  que  cascun  hom  tots  temps  fasa 
be  sos  afers  qui  en  aquells  preposa  lo  temor  de  Deu. — 


De  viríut  de  justicia. 


Dites  aqüestes  páranles  los  ciutadans  digueren  al 
frare  que  gran  consolacio  sentien  daquelles  e  quels 
era  vigares  que  aquelles  tochaven  lur  instruccio  e  edt- 
ficagio  a  part  de  dins  90  es  en  la  anima  e  quells  setn- 
blava  que  a  part  de  fora  es  a  saber  en  les  obres  fora- 


(  515  ) 
nes  haguessen  obs  instiniccio  e  doctrina.  E  per  a^o  lo 
pr^aven  que  de  ben  obrar  los  donas  doctrina  breu 
he  en  breus  peraules  solía  engendrar  enuyg  e  dar  ma- 
teria doblidanfa.  Lo  frare  pensa  un  poch  puys  dix  — 
poria  esser  caritat  sino  qne  valria  com  digne  Lapostol 
Caritatem  autem  non  habeam  nichü  sum.  Yol  dir  qoel 
hom  sens  caritat  no  es  res.  E  sapiats  (jae  de  obres  de 
caritat  h¡  ha  de  dues  mañerea  la  una  es  de  obres  cor-* 
porals  e  laltra  es  de  hobres  spirituals  90  es  quant  al 
sperit  Les  obres  de  caritat  corporals  son  VIL  La  pri- 
mera dar  a  menyar  ais  que  han  fam  la  segona  dar  a 
beure  a  aquella  qui  han  set  la  ter^a  yestir  los  despu- 
Ilats  la  quarta  albeldar  los  pobres  pelegrins  la  cinque- 
na  ajudar  a  rembre  los  catius  la  sisena  visitar  los  nía- 
lalts  e  los  encar^erats  la  setena  soterrar  los  morts.  Les 
obres  de  misericordia  sperituals  son  VIL  La  primera 
donar  consell  ais  ignorants  de  saber  la  segona  corre- 
gir los  herrants  e  fallents  e  feries  tomar  a  via  de  sa- 
lut  la  ter^a  consolar  los  trists  la  quarta  remetre  o  per- 
donar les  hontes  e  injuries  a  hom  mateix  fetes  la  quin- 
ta mostrar  la  santa  doctrina  a  aquells  qui  no  la  saben 
e  instruirlos  en  aquella  la  sisena  esribuir  e  mostrarse 
perticipant  en  la  tribulacio  del  proinne  e  ajudar  a 
aquell  la  setena  pregar  devotament  a  Deu  per  tots  fe- 
els  defuncts  e  per  los  vius  treballants.  Ara  a  cascu  de 
Tosaltres  dic  si  vehies  ton  proisme  perir  de  fam  o  de 
set  o  .de  fret  series  tant  cruel  e  tant  desastruch  que  de 
f  o  que  Deu  te  ha  donat  soberch  no  li  acorreguesses 
non  pens  vulles  tant  errar  com  dretament  tul  matarles 
car  scrit  es  Quando  pales  emrienli  subvenire  si  non  pos- 
TOMO  xiu.  21 


(SU) 
"cis^  extinguís  eum.  Yol  dir  qpittit  pots  ajudar  a  aquell 

quí  mor  de  fam  si  nol  peix  o  no  li  dcmea  a  menyar  tul 
mates.  Ítem  si  Deu  te  ha  dotat  de  seny  e  de  saber  e 
veus  toD  proisme  qui  per  feblesa  de  aeny  o  per  fretu- 
ra  de  consell  o  de  saber  se  va  perdre  nol  instruyras 
nol  aconsellaras  nol  metras  en  vía  dreta  gran  carrech 
nauries  e  seria  perdut^en  tu  ton  seyn  e  ton  saber.  Car 
scrít  es  J»  mundo  mnt  dúo  que  nil  ébtcondüa  prosunt 
fotms  uni  senssus  et  clausus  sub  pectore  9eMsus.  Yol  dir 
que  en  lo  mon  ha  dues  coses  les  quals  amagados  no 
leñen  prou  la  una  es  tresor  amagat  dejus  térra  laltra 
<es  seny  e  saber  enclos  dins  los  pits  de  alcu  que  nos 
mostra  ne  fa  exer^i^i.  Per  semblant  podem  dir  de  les 
alU*^  obres  de  caritat  axi  corporals  <:om  sperítuals  de 
que  no  cal  pus  declarar  car  qo  que  dit  hi  es  basta  pe- 
ra bon  entenedor. — 


Auctoriíat  e  aximplis  a  indúcelo  de  obres  de  caritat. 


— ^Empero  per  mes  induhir  easou  a  les  dites  obres  de 
caritat  se  poden  fer  grans  obres.  La  primera  es  qoel 
dia  del  juy  final  e  general  Jhesu-Críst  segons  di  ma- 
tex  din  en  los  sants  Evangelis  no  dará  rabo  ais  bons 
de  lur  salvaeio  ne  ais  mals  de  lur  dampnacio  per  al- 
tres  bones  o  males  obres  sino  de  oaritat  o  del  contra- 
ri  a  caritat  (o  es  que  no  dirá  ais  bons-— car  fos  hu- 
mils  e  cast  e  abstinents  e  devots  e  axi  daltres  sem- 
blants  virtuts  ^—  mas  dirlos  ha  —  car  hagui  fam  e  do- 


(5IS) 
nasme  a  menjar  hagiit  set  e  donasme  a  beure  e  fuy 
nuhii  é  de^uUai  e  .veotiane  e  axi  de  les  altres  hobres 
4e  caf ifat  venitt  beneUtb  del  meu  pare  possehits  lo 
regoe  celeatíal  lo  qpal  ea  •  apperellalí  a  vosaItre&  «^  E 
ala  mala  no  dirá  *»  bo  foa  himuls  ne  caatá  ne  doYots 
«  axi  daltrea  aemblasta  virtuta  —  maa  dirloa  ha  > —  cob 
bagoi  fam  e  BOm  ^eatia  e  axi  de  lea  altres  obres 
de  caritat  anatb  maleyts  del  loeit  pare  al  f odi  in- 
fernal qw  ea  appatieUtt  al  diablo  e  ala  angeb  seuB 
reprotats.  —  DinA;kis  mosquina  —  yamay  n<rt  veem 
aoaaltrea  fnoiokttt  aodej&nt  ne  nnfau  no  poaat  en  ajt- 
tres  neeessiltto*  •*?-  Bei^ondra  lo  Senyor  —  e  nous 
donaren  w<is  apostóla  eraUgeliates  e  altres  aants  mol- 
tea  doctrines  dAfuealii  rabo  e  yo  mateix  de  xna  pro- 
pia bocha  dix  Qmd  uni  ex  minmis  feoistia  michi  feeütis 
es  a  steüber  ^o  que  a  qu^  so  vol  daquosts  poqueUeta  po- 
bres faos  a  mi 'bo  jbes*  Encara  yos  dix  fíate  demoñ- 
fmm  et.omnw.dabuniur  vúbis  fo  es  data  almoyjna  e  to^ 
toa  coses  vos^serUn  donados.  Hoo  encara'  Imyjeís  un  ves 
tan  vulgar  e  lant .  publicb  que  no  sQla<nep(i  en  Iftitres 
ano  en  parefa  *tava  serit.qui  debiaikte  ésde^  in  fnenr- 
sa  primQ.de  fmifete  prnasa  nam  diimpaeiseum,...4miee 
Deum.  Pijería  w  $peeie  tmm  MUet  ipm  Ikni$.  Yol  dii* 
eoin  seus  a  la  taula  primeitiineat  pense  del  pobm  oom 
peáx  aquel  Den  peix  car  en  la  semblanfo  4el  pot^e  «tfi 
amagat  Deu,  E  totea  aqueates  e  altres  doqtrines  so;i^m 
^os  eren  pnehicades  en  esgleyas  en  monestíns  o  encob- 
re en  places.  A  ago  loa  joüesquins  no  hauran  que  dur 
ans  tantost  hiran  al  foch  dinfem  del  qnal  per  sa  mer^ 
ee  nos  defena  e  cascu  que  si  ajut  La  s^ona  de  les  di- 


(316  ) 
tes  rahons  dues  sap  a  Talor  corporal  e  encara  mental. 
Digaismc  —  dix  lo  frare  —  qnal  es  pos  hoiumdMe 
e  ptts  benaventurada  cosa  dar  o  reebre.  ^—  ftesp<mr 
^eren  -ios  ctutadans  *—  pamos  que  donw;  —  Dix  lo 
frare — massa  que  es  rer  e  no  de  pocb.  E  per  qo  los 
savis  doclors  e  los  philosofs  se  acordaren  é  digvereD 
BeeUius  est  da/re  qnam  accipere  qui  toI  dir  qoe  pus  be* 
nav^ntürada  e  pus  valerosa  cosa  es  donar  que  reebre. 
E  tot  bofl]  qiri  sen  y  ha  no  pot  be  deu  oonexar  al  menys 
en  90  quel  donador  mostra  mayoritat  de  sa  valor  ho- 
lior  richosítat  e  HberaKtal  e  lo  reebedor  en  son  dema- 
nar  e  en  son  reebre  demostra  de  si  poqúesa  mesqui- 
nesa  pobresa  vergonya  e  allres  «series.  Yejats  qoant 
ba  de  la  una  coudioio  a  laltra.  Empero  —  dix  lo  frare 
—  sapials  que  a^i  ba  una  cosa  asonyalada  ^ o  es  que 
nquestes  dues  rabons  derreres  o  alguna  daqodles  no 
prengats  o  fa^ats  per  causa  principal  o  final  o  per  pri- 
mera inten^io  a  fer  obres  de  caritat  No  la  primera 
per  sguart  del  primer  cap  ^  es  de  haver  guardo  car 
semblaría  voler  cambiar  dues  mealles  per  un  diner  o 
fer  la  merchaderia  que  dien  les  leys  imperíals  Do  tu 
des  fado  ut  fados  90  es  yot  don  perqué  dons  et  fa^ 
perquem  faites  car  ab  Deu  no  cove  tal  cambi  ne  tal 
mercbaderia  ne  per  sguart  del  segon  cap  tocbant  te- 
mor de  la  pena  de  infern  car  seria  temor  servil  qui  es 
cosa  dolenta  e  reprovada  segons  es  dit  Ne  aytantpoch 
iia  s^ona  rabo  car  poria  saber  a  vana  gloria  e  seria 
<^osa  perduda  mas  k  principal  e  final  intencio  e  causa 
de  fer  obres  de  caril^t  sia  per  sola  amor  e  reverencia 
de  Deu  e  per  caritat  e  compassio  del  proisme  en 


(  517  ) 
sguart  de  Deu.  E  si  ajustar  hi  volets  le»  dites  dnés  rx*^ 
hons  hagesles  per  accessories  e  inductives  be  empe- 
ro pott  haver  feítna  aperan^a  en  Deu  qpe  per  letdi- 
tee  e  ahrea  bonea  obres  que  fa9e8  Deu  te  endre^ara  e 
perdonara  toa  pecoals  et  daM  de^  la  apa  gracia  e  de 
Ba  la sua ^riaé E preelite ({uet sovenga Hóoat  1^ qna) 
i|oaix  tots  dtea  tou  hom  haim  no  fau  no  aera  hónik  quí 
per  donar  per  amor  de  Deu  mengues  a  menya  ana  la 
ana  casa  e  dek  aeua  ane^ehidors  tota  tempa  fo  e  aera 
prosperada  e  multiplieada.  E  per  oontravi una  bomtena 
doleota  trista  e  bnyta  de  caritat  encara  qve  .per  tota 
temps  sion  Tiats  airaa^ar  e  midtíplioar  empavó  eU^  a  la 
final  en  lur  yida  e  vi^eaa  o  apres  mort  ddít]uella  liirs. 
bereiis  eneorren  dnasirea  <e  perden  qo  que.  han  6  ro« 
manen  deserta  e  dea&ts  e  van  per  mal  cafk  e  no;  sena 
mIio  car  scrit  es  Quodman  habet  Chritíus  toUk  fisóus. 
Yol.  dir  qne  90  que  no  ha  Jheau^Criat  osea  pobrea  ae 
pren  o  tell  lo  fiaoh  90  ea  la  senyoria^  tomporaL  E 
donehs  — ^  dix  lo  frare  ais  emtadans  — panroa  qne  Ser 
^res  de  caritat  sia  dbr»  aánota  profitoaa  e  justa  e-  per 
conseguent  aete  de  justicia.  *--*  Reapongueren  los  eiu*^ 
tadana  —  cartea  hoe.  -r- 


Que  virtut  de  fe  es  acte  dejusíicia  e  axi  daltres  viríuts^ 


—  Parlat  havem  —  dix  lo  frare  —  deis  dos  caps 
dactes  de  justicia  un  enyes  Deu  altre  envés  lo  proís- 


(  318  ) 
me.  Resta  que  pérlem  (f)  •  .  . 


Hient  creMn  que  de  la  disposífio  divinal  e  deb  seta 
secreto  tí  abisals  jidiiís  axi  ea  ver  seiia  toli  dople-nlix 
lo  frare»—  e  per  corrobinÍM);*^  dix  *^  aqvestes  c(h 
sea  se;  poden  aligan  PrttneiMMpi-  les  pieranles  del 
apóstol  8efit  Paul  com  dis  ImiiSnUa  Bei  a  cfeatura 
Mindi  per  ea  ^uefactm  mtit  inteHectéí  wnspépiuníur.  Yol 
dtr  que  la  craatura  'i}0  es  lom  pote  dad  entendre  lea 
iarbibles'oosas  de  Den  pet*  lea  vib^bles  coses  que  son 
fetes  os; faof  i^o  ea  allrea  e  QMranrddLases  axi  coib  aqoe^ 
Uea  que  •haremí  dites  desos  e&  lea  dttea  proves  e  axi 
ceoí  son.altfed  maltes  e  divanises  a^  1»  qmls  entcBi- 
ment  oreat  no  bastaría  mas  sola  ordlnagio  he  Toler  de 
Deu  e  la  sna  odmipotweta  infinida.  Enoatn  mea — dix 
lo  frare^-^  voléis  veare  pns  Iraberla jneat.  e.  eonexar  la 
gran  virtpt  e  gran'  nieiit  da  1»  fe  <  legi|a  "^  eonsíderats 
en  los  santa  Evangelis  é  Iroharets  que  la  sanitat  de 
aninHi:  e  de  eors  e  lea  grades  que* les  gente  aoonse^ 
gviexen:  de  oostre  Salvador  heneftíJbesu^üriat  toles  los 
eren  per  di  aCorgadea  pw  mettt  de  fe»  Exinqdi  da  la 
Magdalena  de  la  Cananea  del  dentario  deis  lebroasa 
deis  cechs  deis  contrets  e  de  diversses  molts  e  altres 
languente  que  lo  Salvador  com  fahia  la  gracia  a  casen 
dehia  Fides  tua  te  salvum  fecit  90  es  la  lúa  fe  te  ha  fet 
saul.  Donchs  —  dix  lo  frare  —  provat  me  par  que  la 
virtut  de  fe  es  cosa  de  gran  raho  e  justa  e  per  cense- 


(I)    VAVkn  aquí  los  folios,  ^3,  %  y  Í7. 


(  519  ) 
quent  aete  de  jusiieia.  —  Respongueren  los  ciatadans 
—  per  cert  hoc.  —  Ara  pus  tant  ses  —  dix  lo^frare — 
proceiFcam  a  altres  yirtuts  a  demasats  de  ^usds  a  vo- 
saltres  placía. — 


Quesquivar  vki  de  gotof»  attres  e^a  exerQÍr  lurs  contra 

fies  virtuts  es  aete  de  juHiciav 


Respoa  UD^  deis  cíotedans  —  parriam  nous  degves- 
aem  enuyar  ne  fer  pus  proles  daqnesta  natoriá  car 
de  90  que  dk  es  tot  hom  discret  pot  traore  sén^lant 
juy  de  altees  virtuts  en  acle  de  justicia  segons  la  ea- 
^lítat  de  caacuna  daquelles  mas  parlassem  de  vigi» 
squivar  speciaknent  de  alscuns  que  no  se  entendre 
eom  se  puxen  squivar  del  tot  en  aete  de  jusllei»  axi 
eom  es  yu}í  de  gola  ear  covendria  que  tota  vegada  jo 
monjas  a  ^ert  pes  e  begues  a  certa  mesura  90  quem 
sembla  cosa  dificil  e  inconveniest  —  Lo  frare  respoi» 
e  dix  al  fiutada  -~  parme  (pie  de  pocb  siats  empatr* 
xaL.  Ara  entenets  afi*  Sapiats  que  alsouus  vieis  son 
que*  de  fi  en  fi  tota  vegada-  per  la  frevolesa  husMUal 
noe  poden  squivar..  E  per  90  en  tal  cas  lom  do  pecca 
idmenys  mortalmoit.  Axi  mateix  les  virtuts  contMrióa^ 
a^aqueUs^  per  la  dita  frevolésa  nos  poden  metve  tota 
cegada  en  operaeio  de  pie  en  pie  ja  per  90  lom  non. 
pert  son  dret  ne  son  merit  ans  guanya  aquel  segon» 
mes  o  menys  de  la  operaeio.  Ara  per  veuré  e  per  en- 
tendre a9o  pus  palpablement  dtch  a  cascu  de  v^osaltres- 


(  520  ^ 
parlanl  daquest  tí^í  de  gola  e  de  la  soa  contraría  víi*- 
tut  qui  es  abstinencia  en  la  toa  ymaginacio  fe  un  cer- 
cle  redon  ab  trompas  e  per  consi^ent  ab  pont  al  mig 
Tols  saber  qoal  es  lo  pie  daqnesta  yirtut  dabstinencia 
dichte  que  menjant  o  bevent  poch  a  sola  abstinencia 
del  cors  e  vols  saber  en  esta  aquest  pie  de  virtut  dich 
que  ^1  tora  o  prop  lo  punt  del  mig  del  cercle  mas  hau- 
ras  e  poras  tota  Tegada  e  en  tot  cas  e  loch  estar  en 
aquest  gest  o  punt  egualment  dichte  que  no  car  sdeve 
que  has  mayor  talent  e  mayor  set  mes  vegades  que 
altres  o  que  has  alcnn  aveata^  de  viandes  o  que  est 
en  convit  o  en  no^^  e  ladonchs  per  aquesta  Tirtot 
pots  del  punt  del  mig  anar  tro  a  la  ralla  dd  cercle  de 
part  de  dins  sens  vi^i  menyant  e  bevent  soficientment 
e  be  s^ons  lo  teu  apetit  e  segons  comu  menjar  e  bra- 
re  cortes  atemprat  en  altra  manera  en  conyit  o  en  no- 
ces poria  irritar  los  convidants  e  conridats  car  dañes 
a  parer  quet  agradasses  poch  deb  o  dd  convit  o  de 
les  no^es  empero  guardahi  aquests  nodriments  car  seos 
aqu^s  lo  poch  menjar  tornaría  en  yici  per  les  males 
circunstancies.  Prímer  que  si  est  convidat  no  síes  co- 
rios  ne  ansies  de  la  calitat  o  cantitat  de  les  Yiandes 
aii  oom  alscuns  foUs  que  tantost  que  son  en  la  casa  se 
preñen  da^o  sment  eu  susanyen  90  que  es  graa  vila- 
nia.  S^on  que  ans  de  seure  dignes  o  dir  leys  o  spen 
lo  vers  o  la  oracio  special  ques  pertany  a  la  taula  e  si 
lo  dit  vers  ve  a  tu  e  noy  sabs  ais  senya  al  meoya  la 
taula  e  tu  matéis  e  los  altres  e  dignes  lo  pater  noster 
e  a  la  fi  del  menjar  fe  gracies  a  Deu  e  al  convidant  que 
Sí  pertangue  en  cas  que  tu  síes  convidaU  E  no  ten 


(381  ) 
prenga  axi  coni  alscuns  qye  taiit  es  mal  lur  nódríment 
e  lur  cuyta  que  res  no  speran  ne  encarafse  curen  sen- 
jal  e  merexerien  quel  primer  bofi  los  entras  un  bon 
díable  e  axi  sesdeve  a  vegades.  Ter^  que  abans  que 
comen^^es  a  menjar  te  vage  ell  cor  ais  pobres  que  ha- 
gen  lur  bona  part  en  quant  sia  en  tu.  Quart  que  pren- 
gues  per  tandes  de  les'  viandes  ab  convinentesa  de 
temps  o  de  tempre  e  no  cuytadament  ne  soberga  axi 
com  alscuns  que  apenes  son  aseguts  a  la  taula  ja  vol* 
ríen  haver  tota  la  vianda  e  a  colp  en  lo  ventre  e  sen 
meten  sobres  en  la  bocha  e  la  mengen  mal  mastegada 
tant  son  glots  de  glotUr  hoc  que  sen  cuytea  tant  que  a 
vegades  per  la  calentara  de  la  vianda  sescalden  los 
paladars  e  la  lengua  90  que  es  gran  legesa  e  dan  deis 
ualexes.  Qttint  que  scies  e  raengs  asentadament  e  ab 
bon  gest  e  no  axi  com  alscims  que  no  poden  star  se- 
gnrs  a  la  taula  ne  callar  e  fan  leig  galig  deis  matexes 
speeialment  que  quant  preñen  la  vianda  mes  acosten 
la  bocha  a  la  ma  del  bofí  o  en  son  cas  de  la  copa 
que  la  ma  a  la  bocha  qjo  que  es  gran  bestialítat  Sise 
que  en  general  de  la  vianda  e  del  vi  prengues  en  tal 
o  tanta  cantitat  que  sia  de  ^  he  luny  de  golofria  e  de 
fa  luny  de  ambríaguesa  car  si  axi  nou  fahies  passa-* 
ríes  la  ralla  e  exiríes  fora  del  sercle  de  la  virtut  e  da- 
ríes  en  lo  dit  vi^i  de  gola  c|ui  es  fort  vil  e  molt  nohi- 
ble  a  la  anima  e  al  cors*  E  per  (o  din  una  auctorítat 
de  medipina  Plures  occidü  pibus  quam  gladius.  Yol  dir 
que  mes  hbmens  mata  vianda  que  coltell.  E  apos  diu 
de  vianda  presa  diverssament  e  destemprada  hon  con- 
sellen los  metges  a  cascun  que  en  pendre  la  vianda 


(  522) 
Bo  Yullen  asseguír  tot  lur  apetit  ans  la  prenguen  axi 
tempradament  que  a  la  fi  del  menjar  li  romanga  que 
acom  de  apetit  car  a^o  es  cosa  de  gran  sanHat  — 


De  oeciositat. 


— Semblant  podem  dir  de  altres  tícís  e  de  lura  con* 
traries  yirtuts  que  hagen  o  baver  puxen  ralla  o -mida 
axi  com  occiositat  que  es  spegia  de  pereaa.  Penmta 
que  tota  oceioaitat  sia  tí^  ana  es  eacrit  Ocfiumn&ñque 
evanisti  sed  qno  recreatur  virtus  kreprensSnie  judieaíwr. 
Yol  dir  que  occiositat  no  aquella  per  la  quri  ki  irirtuC 
se  svaneix  hos  apaga  mas  aquefla  per  la  qual  la  Tirtat 
es  recreada  no  es  reprenedora.  E  per  abrevyar  dinroa 
ne  un  eximpli  quiu  mostra  assats  ciar.  Ere  un  prom 
ermita  de  santa  vida  que  lonch  téknps  haria  estat  en 
son  ermitatge  dins  pregón  desert  e  un  dia  oom  ell  ba- 
gues dites  totes  ses  hores  e  apres  daqnelles  bagues  fst 
exercict  corporal  lavorant  en  sos  petits  ortdUets  de  sen 
bennitatge  e  fam  nd  mogues  encara  ba  son  pobre  di- 
ñar presse  a  jugar  ab  qualque  petita  bestiola  mansa 
axi  com  lebre  e  perdiu  o  semblante  E  jugant  axi  Teach 
un  ballester  demunt  acostantse  al  bermitatge  e  tíu  lo 
joch  quel  promenava  ab  la  bestiola  e  dix  entre  si  ma- 
teix  —  o  daquest  pages  orat  bom  lo  te  per  sant  e  rens 
quines  balomies  fa  be  jugaría  ab  ais  si  podia.  — *  kqo 
en  spertt  de  Deu  conecb  lo  prom  e  per  tal  que  lo  ba-^ 
Hestcr  no  sen  anas  mas  edificat  quant  foren  prop  es 


(383) 
foren  saludaU  lo  j^ram  faentse  ígooranl  demtna  al 
Ilester  que  ere  a^o  que  portaya  signant  en  ve»  la  ba- 
llesta. Respes  lo  ballester  que  ballesta  era.  E  lo 
prom  li  demana  a  que  era  bona.  Dix  lo  ballester  que 
ab  aquella  tiraven  e  luataven  les  besties  salvatges.  Lo 
prom  li  prega  que  li  mostras  com  ho  fahia.  E  lo  ba- 
llester per  milis  amostrarloy  para  la  ballesta  e  encas- 
tay  una  sageta  e  asesta  a  qualque  senyal  donant  a  en- 
teodre  al  prom  que  axi  asestave  a  la  caga  e  piiis  des** 
pera  la  ballesta  e  axi  matava  o  nafrava  sí  podia  la  ca- 
ga. Lo  i^om  faentse  maravellat  e  miran  t  a  totes  parts 
la  ballesta  axi  perada  tenia  a  noves  lo  ballester  tant 
que  elt  dix  que  maasa  tardava  a  desperar  la  baUeata 
e  lo  prom  dix  quet  lexas  mirar  que  quina  cuyta  ne 
^in  afany  U  era.  Reapos  lo  ballester  e  dix  que  st  gai-* 
ra  tardava  trenchar  sia  lo  brag  o  la  corda  de  la  bailes-* 
ta  os  aflaquiria  molL  E  ladoncha  lo  prom  parla  a  da- 
veres  e  dix  al  ballester  —  lot  ago  be  fet  per  dar  a  tn 
entendre  la  follia  de  ton  pensament.  Diguesme  si  aques- 
ta coaa  dientho  de  la  ballesta  que  es  sena  anima  e  sens 
sentiment  no  pot  sofertr  durada  da  treball  ana  treneha- 
ría  o  aflaquiria  segóos  que  tu  matex  dius  qoant  mea 
la  mia  carn  senssíble  e  flacha  e  dolenta  defallirÍB  per 
coBtino  treball  que  no  poria  servir  Deu.  E  axi  not  ma« 
raveQs  si  apres  mon  trd)all  que  vuy  be  ana  primera- 
ment  de  la  pensa  dient  mes  ores  e  puya  del  cors  la- 
vorant  en  aquests  orteilets  fag  aquest  petit  deport  per 
aleuna  recreatio*  —  Lo  ballester  confessa  son  peecat 
e  deoianant  e  obtengut  perdo  dell  prom  partis  delL — 
Continuant  ses  noves  dix  lo  frare  ais  ciutadans  —  ha- 


(  524  ) 
prou  en  a^o  ho  voletshi  mes  declaracíons.  --^  Respon- 
gueren  —  prou  hi  ha  parlem  daltres  coses.  — 


De  ira  e  fellonia. 


—  Axi  mateix  —  dix  lo  frare  —  podem  clir  d«  ira  e 
de  fellonia  que  tot  es  una  cosa.  Cuydatsvos  que  tota 
ira  sia  peccat  no  pas  ans  vos  diré  pus  fort  que  quaix 
pot  haver  que  no  hirexer  o  no  enfellonir  seria,  peccat 
axi  es  scrit  per  sants  doctora  Sicut  irasci  ab  ira  pecca- 
tum  esL  Yol  dir  que  axi  com  hirexer  o  eQfeHonír  sen- 
sa  rabo  es  peccat  tot  en  axi  no  hirexer  o  no  enfello- 
nir quant  hia  raho  es  peccat  En  la  santa  Scríptara  se 
lig  daquel  valent  hom  Finees  que  per  zel  de  la  ley  de 
Deu  feü  homey  e  diu  alli  mateix  Et  reputatum  est  ei 
ad  justiciam  <¡o  es  que  tengut  li  fo  a  justicia  car  ^ 
per  que  feu  lo  homey  era  capital  injuria  de  la  ley  de 
Deu.  Que  mes  lo  profeta  David  he  toquenho  en  ais- 
cuns  lochs  los  sans  Evangelis  digue  IrascinUni  et  noH- 
te  peecare  90  es  que  diu  a  cascuns  enfellonitvos  e  no 
TuUats  peccar.  Yo  dix  a  cascuns  —  dix  lo  frare  —  si 
hoiets  dir  o  fer  alcuna  malvada  cosa  specialmeat  que 
fos  blasfemia  de  Deu  o  de  la  sua  ley  o  de  nostra  Dima 
o  deis  sants  callar  ho  ietscert  starieus  mal  sí  no  dona- 
vets  apara  que  fos  mal  dit  o  mal  fet  e  quey  fesaets  fo 
ques  pertany  a  bon  zelador  de  Deu  e  de  sa  ley  e  de 
la  sagrada  mare  sua  e  deis  altares  santa.  E  ja  per  a^e 
dix  lo  savi  Salame  Iníerdum  meliar  est  ira  risu.  Yo) 


(  525  ) 
úiv  que  a  vegades  mes  val  ira  que  rialles.  Car  per  la 
tristicia  de  la  cara  se  corregeíx  lo  coratge  del^  delin- 
quent  Pero  notats  a^i  que  les  desús  dites  paraules  alia 
on  diu  Et  nolüe  pecoare  no  son  dites  seos  gran  miste- 
ri  e  los  santa  doctora  noten  sobre  aqueUes  mollea  co- 
«68  special  que  la  coaa  mal  feta  o  mal  dita  poden  tan- 
tost  ahirar  mas  no  tantost  la  persona  del  mal  dient  o 
faent  ana  la  denen  caritatiyament  corregir  s^ons  la 
doctrina  angelical  e  fer  en  quant  sia  eií  nos  peniten- 
cia e  amena  e  si  era  tant  obatinat  que  rea  non  volgoes 
fer  que  procuren  que  senyoría  o  cort  hi  meta  la  ma  e 
que  si  fa^a  90  que  si  pertany  per  zel  de  la  ley  de  Deu 
e  de  la  sua  justicia.  E  90  que  dit  es  desús  en  lo  pre- 
sent  capítol  se  pot  millo  averar  e  fundar  per  les  pa- 
raules e  obres  de  nostre  Salvador  beneyt  Jhesu-Crist 
recitadas  en  diverses  e  molts  lochs  deis  santa  Evange- 
lis  los  quals  son  nostra  instruccio  e  nostra  doctrina 

car  porets  veure  per  aqueUs  clarament  que  dient  quis 

• 

vol  o  faent  devant  lo  Salvador  cosa  no  deguda  tantost 
dell  en  alio  mostrara  de  páranla  e  per  obra  asenyala- 
dament  en  la  temptacio  diabolical  aci  fare  per  ydola- 
tria  que  era  acertiva  injuria  de  la  santa  divinitaU 
ítem  en  les  peraules  de  sent  Pere  cuydant  e  entenent 
embalsar  la  passio  de  Jhesu-Crist  Salvador  nostre 
quant  ell  ley  revella  secretament.  ítem  en  lo  embar- 
gament  quels  dexebles  fahien  ais  fadrína  pochs  de  no 
acostarse  al  Salvador  hon  spressament  sent  March  diu 
alli  del  Salvador  Quod  indigne  tulit.  Vol  dir  queu  pres 
ba  indignado  90  es  a  fellonia.  ítem  com  en  lo  temple 
derrocha  o  gita  les  taules  de  les  venderies  e  deis  cam- 


(  526  ) 
biadors  e  foragita  del  temple  los  venents  ells  com- 
prants  blastomantlos  e  dient  que  del  temple  qoi  era 
casa  de  Den  e  de  ondo  &hien  spluga  deis  ladres.  E 
per  sembhnt  en  diversses  altres  lochs  ^lels  saots  Eyan- 
gelis*  —  Cootinuant  ses  panules  díx  lo  frare  ais  ciu- 
tadans  —  entenets  eopero  que  90  que  he  dit  en  los 
presenta  e  pre^edeots  dos  eapítols  nos  pot  enteodre 
aquells  vicia  ne  lurs  contraríes  TÍrCats  los  quals  no 
han  o  no  poden  hayer  tala,  ho  mida  ne  tempre  enans 
en  qualque  manera  tochasses  a  aytals  vids  peecaríes 
mortalment.  E  sapies  qne  son  molts  mes  e  pus  grens 
axi  com  homey  furt  adulteri  saerilegi  fals  testimoni 
e  semblante  E  axi  guardatsvoshen  e  prests  Deus 
queus  en  iguart  Amen. — 


Declarado  de  misericordia  e  com  no  es  contraria  envers 

res  ajusticia. 


Un  deis  eiutadans  qui  molt  en  la  dita  collacio  ha- 
via  callat  dix  al  frare  —  en  gran  pensament  estich  e 
Teus  de  que  altament  e  be  ha vets  lobada  yirtut  de  jus* 
ticia  e  yo  hoit  dir  tots  temps  que  gran  vírtut  es  mise- 
ricordia e  par  que  aqüestes  does  Tirtnts  hagm  contra- 
rietat  e  nos  puxen  fer  ensemps  almenys  en  juhüs.  Car 
faent  justicia  fessa  missericordia  e  faent  misericordia 
cessa  justicia.  Donchs  com  ho  farem.—^  Respes  le  fra- 
re —  o  Deu  e  quants  son  qui  anomenen  misericordia 


(  527  ) 
e  no  saben  que  ses.  E  pai*me  que  vos  siats  un  daquells 
sino  no  diriets  tan  gran  error  com  misericordia  sia 
tan  gran  yirtut  ver  es  mas  que  haia  contrarietat  e  que 
nos  puxen  fer  be  ensemps  ab  justicia  és  gran  error  o 
gran  ignorancia  com  en  yeritat  justicia  be  miserioor- 
dia  se  avenguessen  fort  be  e  pugen  slar  ensemps  sens 
fer  nosa  la  una  al  altr a.  Ara  yullataho  apondré.  Sabets 
que  yol  dir  misericordia  a  la  letra  miseria  en  lo  cor  e 
sabets  qui  e&  son  significat  e  son  exerci^i  o  sa  opera- 
cio  jous  ho  dire«  Posem  axi  que  yos  sots  jutge  o  asse»- 
sor  o  conssdler  en  fet  o  en  juy  dmi  criminM  que  a 
yeritat  se  troba  colpable  dich  que  li  deyets  hayer  mi- 
sericordia e  yeus  com  dich  que  yos  haiats  miseria  e 
desplaer  en  yostre  cor  oom.aque8t  ha  errat  e  eom  yes 
lo  hayets  a  jutjar  o  a  punir  e  que  no  li  fa^ats  cara 
ne  gest  cruel  ne  terrible  ne  proles  de  capcio  mas  ca- 
ra e  gest  de  just  e  de  compensible  futge  e  li  fia^ats  lo 
procos  just  sis  yol  sia  expacxat  ell  indHÍschats  benig- 
nament  a  paciencia  hoc  encara  a  paiitencia  e  a  fer  fi 
de  bon  christia  pus  aparega  de  sa  colpa  de  manera  que 
ja  que  pert  lo  cors  no  perda  la  anima  en  quant  que 
puxats  e  a^o  es  la  medicina  e  son  significat  e  son  eier- 
ci^i  e  sa  operario  mas  que  en  tot  o  en  part  la  pena  o 
penes  de  la  ley  o  del  fur  sia.  misericordia  ja  Deu  nou 
yulla  ans  a^o  appellen  los  teolechs  cruel  miseracio  he 
es  capital  peccat.  E  yeus  per  quantes  rahons.  Prime- 
rament  que  es  fet  contra  la  justicia  de  Deu  e  ccmtra 
espres  manament  seu  que  diu  Molificas  vivera  non  fo- 
ciaris  90  es  que  diu  a  cascun  senyor  o  jutge  no  sofires 
yiure  los  mals  feytors.  Segona  que  es  emblar  o  tolre 


(528) 
son  dret  a  la  parí  privada  acusadora  e  denunciadora 
no  sens  gran  peccat  ne  sens  gran  carrech  de  rostí  lu- 
cio. E  per  fo  aytal  misericordia  com  cuydats  dir  no 
es  oe  pot  esser  en  ju^e  mas  en  la  part  Posem  axt  a 
caecon  de  vosaltres  dich  si  contra  tu  principalment 
ere  comes  alcun  delicte  o  crim  e  par  reverencia  de 
Deu  volies  haver  oompassio  del  crimines  e  remetre  e 
perdonarli  ta  propia  ofensa  en  ton  dret  propi  afo  se- 
ria caritat  e  hauries  merít  mas  que  tu  sies  julge  o  as- 
sesor  o  consseller  e  per  compasio  flixes  en  la  jusücia 
en  tot  o  en  part  no  es  sino  levar  lo  mal  al  criminos 
he  carregarlo  a  tu  mateix  de  que  romana  obligat  a  res- 
titucio  a  la  part  per  aquel!  cas  e  a  la  cosa  publicba  e 
a  caacun  singular  de  aquella  en  son  cas  per  tots  los 
casos  áá  crim  dalli  avant  sdevenidors.  Car  segous 
que  recita  Salu^ius  e  foren  peraules  yii^inals  de  Ca- 
tho  la  punicio  dalcun  crim  nos  fa  tant  per  aquell  crim 
car  ja  es  passat  e  no  ha  altre  remey  com  hom  ho  fa 
per  los  sdevenidors  crims  que  sien  sqnivats.  Doncbs 
si  tu  est  jutge  ho  assessor  o  conseller  e  no  castigues 
los  passats  crims  romana  e  es  causa  e  occasio  deis 
crims  sdevenidors.  Considera  donchs  e  veges  qoants 
carrechs  ne  ¡w^ns  e  si  tu  e  tot  ton  linatge  series  has- 
tant  a  restiUicio  dd  carrech.  La  ter^a  que  per  conse- 
guent  es  fraudar  nafrar  e  destruir  la  cosa  publicha  la 
qual  los  aingulars  daquelli  cuydeü  estar  segurs  en  con- 
fian^ daquella  e  Irobensi  desfebuts  e  dampnificats 
car  cert  es  que  no  punir  los  criminosos  es  multiplicar 
mals  e  nodrír  molts  malsfeytors.  Da^o  puix  dar  e  mos- 
trar dues  proves  ciareis.  La  una  es  molts  e  diversses 


(  399  ) 
díts  de  Deu  ede  santo  doclors  e  philosophs  e  savis  mo^ 
rala  que  tols  temps  cridaren  per  a^o  en  scriure  di- 
versses  auctoritats  entre  les  altres  les  seguents.  Lo 
Salvador  nostre  heaey i  ihesu-Ohmí  Noliíejudicare  se^ 
cundum  fúciem  sed  fmtumjudifiwnjtidioanL  Din  a  en- 
cun  jutge  no  vuUate  jutgar  segons  la  üsr^'  mas  jutgats 
dret  juy.  E  lo  Profeta  diu  Beati  qui  custodiunt  judi- 
cium  et  faciunt  jusíiciam  in  omni  íempare.  Yol  dir  be- 
natentorats  s(m  aqueUs  qoi  guacden  juy  e  fan  justicia 
tou  lempsi  Sant  Criaosteiii'  e  altres  parlen  pus  larch 
daqueata  materia  e  preAenne  les  lurs  pus  breus  pe¿ 
i^aules  áigüeren  Imfunitas  pmit  ofosum  fo  es  que  nó 
punyir  los  crims  en^ndra^  guosar  de  ferae  molts.  En-» 
eara  digueren&éi{^^(íi^mn(Uti^«ik/¿6afl^rtn^<fi9«t»iif  fo 
es  los  crims  demontre  nos  ponesen  crexan.  ítem  Sew 
necha  escelleot  moral  dix  B^nis  nocet  qui  pareit  f  o  efi 
que  aquell  qui  perdona  ais  mals  nou  ais  bous.  Ese  ara 
ókx  Qui »an luefet peccareottm  fos$U^ubet^ Yol  dir. que 
aquel  qui  ha  poder  de  vedar  o  de  castigar  peecat  e 
nou  €a  aquell  ayledmana  quesia fet  péoeat. FinalnMut 
molts  altres  boc  e  lesleys  imperials  han  ptarlat  tan  lar* 
gamént  daqueata  mataría  que  seria  euuyg  ée  rehilar. 
Laltra  prova  es  clara  espetfiencia  qúaÍK  ha  tota,  dies 
veiirets  diio  tempa  ha  ;en  9a  quants  hooieys  fiírts  vio<* 
lencies  invacions  e  altres  crims  se  son  fots  es  fiun  cr^r 
xen  e  multipliquen  de  dia  ai  dia  e  queu  fa  lawtt  ]^  po- 
cha punicio  e  la  pocha  justicia  que  sich  fa  de  a^o  crir 
da  tot  hom  he  negun  noy  proveeix  gran  temor  e  que 
no  torn  sobre  lo  cap  daquells  quin  son  en  colpa  o  en 
causa  e  ells  no  deuen  duptar  que  nos  fa^a  a  la  larga 

TOMO  XIII.  22 


(330) 
t)  aiabreu  per  obra  o  per  misteri  de  Deu  e  pus  ne 
dich  sobre,  aquesta  materia^ — 


Qnant  es  eanegos  e  morma  peccat  fer  faU  testimoni  per 

stalviar  Aom  crindnos  de  marL 


^~  Per  go  que  dit  es  ep  lo  pre^odeol  capitel  e  per 
altares  nhons  —  d»  lo  frare—  son  fort  reprenedors e 
leyalment  panidors  uns  nÍ9Í8  liomens  ultracnydats  que 
dien  que  per  stalviar  un  hom  criminos  de  more  ao 
dupten  deferíais  aagramente  fals  testímoni^fla  fiüs- 
aarla  traydors  abhomiñablds  a  Deo  e  al  mon  cptn  pot- 
den  ymáginar  tanta  malvestat  veob  qaahl  ouyden  fer 
que  molt  pus  greument  pequen  e  delenquereo  que  no 
ha  fot  lo  criminos  lo  qual  cuy  den  stalviar»  La  raho  es 
aquesta.  Certa  cosa  es  que  molt  pus  gre«meiit  es  pee- 
car  en  la  pwsona  de  Den  que  no  en  la  persona  del 
proistne  e  com  Deu  segena  ell  matéix  diu  e  axi  ea  aia 
vei^itat  e. juraran  ell  na  sia  aido  fer  del  e  en.dl  fer 
mal^  de:  veritat  e  en  tal  cas  los  traydtes  i^üasaria  ay- 
tala  en  tiant  quant  es  en  ells^d^n  de  Deu  e  en  Dea  fier 
mal  de  mentida  de  falsedad- e  en  quant  poden  lo  &1- 
siflq«^  ell  reneguen  segueixae  que  pequen  en  la  dívi- 
nal  píersena  ell  df éneo  molt  pus  greument  que  no  feu 
lo  crimines  sia  homeyer  ladre  o  quin  se  vol  qui  pecca 
en  la  persona  del  proisme.  Mes  avant  aqueats  aytals 
emblen  e  toUen  a  la  part  pritada  son  dret  no  sena  car- 
feéh  de  restitucio  he  dpmpnatge  de  tota  la  cosa  pu- 


(  531  ) 
blicha  aegons  dedarat  es  desús  en  lo  semblan t  per 
que  merexerm  que  liom  1¡  tallas  la  lengua  sol  per  dir 
tais  peraule»  e  fí  de  fet  bo  fahien  quels  cremas  hom 
tots  yius.he  encara  no  seria  condigna  punioio. — 


Que  fcr  prechs  ne  per  sgmrt  de  hamichs  no  deu  Iwm 
f erres  que  siordesonest  e  provau per molíes  atuííoritaís 
he  eximplis. 


I » 


Dix  un  altre  deis  ciuiadans  al  frare  —  senyer  cove 
que  hom  fa^a.que  ha  com  per  sos  hamichs  sino  poria 
pertir  la  amistat.  —  Dix  lo  frare  —  nous  enten  deela^ 
rat  voíJtres  páranles.  — *  Dix  lo  ciutada — veus  per  queu 
fem  vullvQS  dir.  Un  hom  es  caut  en  qualque  erim  es 
mon  hafmich  o  men  prenguen  mos  hamichs  no  li  seré 
favorable  ho  aju  dador  en  son  cas  ha  tan  avol  peraula. 
— ^  Dix  lo  frare  —  ha  qui  axi  que  vos  yolets  dir  que 
si  ea  la  juy  daytal  hom  cabéis  com  a  jutge  o  assessor 
o  coWi^Uer  quel  fayorejarets  e  si  es  proTat  quel  empe- 
rets  e  Jii  ajudets  per  tot  axo  ho  dich.  —  Dix  lo  ciuta-* 
da  —  o.  mak  anch  nasques.  —  Dix  lo  frare  —  e  no 
havets  vergonya  de  pensar  ne  dir  aytals  paraules. 
—  Donchs  que  fare  -*-  dix  ell  -^  perdren  yo  mos  ha* 
micbs. •—  Donchs  —  dix  lo. frare  —  mes  amats  perdre 
Deu  e  vos  mateix  que  vostros  hamichs.  Ara  scoltats  e 
conexerets  vostre  gran  error.  Sapiats  que  dix  un  sant 
doctor  appellat  Prosper  Sic  diligendi  sunt  amici  ut  er- 
rores eorum  non  diligantur  qui  enim  düigit  alium  con-- 


(332  ) 
venciendo  malum  non  illnm  düigit  set  podus  odil  et  se 
iptum  dempnabis  enim  peccat  qui  peccatum  acomoda 
Yol  dir^  los  hamichs  asi  volen  esser  amato  quelnrs-er- 
rors  no  sien  amados  car  qui  ama  altre  consintmtli  mal 
no  lo  ama  ans  lo  avorreix  e  dampna  si  mateix  com 
dues  vegades  pecca  aquell  qui  al  peccat  daltre  dona 
consentiment  ítem  dix  lo  gran  maestre  Tullius  NíMa 
est  excmacio  peecaíi  si  amid  tam  peccaveris  et  mamme 
in  re  turpi  ubi  dúplex  peccatum  est.  Diu  a  casca  no  has 
escusacio  neguna  de  peccat  si  peques  per  ráho  del 
amich  e  mayormeint  en  cosa  leja  on  ha  doble  peccat 
hem  dix  ell  mateix  Amid  vida  si  feras/ads  tua.  Diu 
que  si  tu  soferts  los  vicis  del  hamich  ^aquella  fas  teus 
propris.  ítem  digueren  alcuns  sants  doctors  Propich 
defensor  est  quidefendit  innoxium  dient  que  aquell  es 
propiament  detenedor  qui  defen  I#  colpable.  Encara 
digueren  Sofius  fit  culpa  qui  nocentem  juvaL  Yol  dir 
que  aquell  qui  ajuda  al  colpable  se  fa  companyo  de  la 
colpa  de  aquell. — E  lo  ciutada  qui  les  desús  dites  pe- 
raules  havia  posades  e  dites  «e  envergonyi  pero  per 
alcuna  color  dix  al  frare — gran  verítat  dehits 'pero  no 
van  á  yegades  alscunes  pregarías  armados  que  noypot 
bom  teñir.  —  Hosta  —  dix  lo  frare  —  com  tendriets 
a  prova  de  ballesta  que  a  peraula  no  puscfaats  teñir 
TOS  fetsfao  axi  com  un  clutada  de  Roma  apellat  Roci- 
lius  del  qual  recita  Yalertus  Maximus  aytals  peraules 
Cum  amids  cujusdam  injmte  ragadonis  resisteret  ad 
quod  hic  per  sumam  indignadonem  dixissét  quid  ergo 
michi  opus  est  amicida  tua  sid  quod  rogo  non  fads.  Re»- 
pondit  immo  quid  michi  tua  si  propter  te  fatturus  sum 


(  335  ) 
diquid  inhoMesíe.  \ol  dir  com  Rocilius  contrastas  a 
injusta  pregaría  de  un  seu  hamich  e  aquell  ab  gran  fe- 
llonía  li  digues  que  he  obs  yo  ta  hamistatsi  no  fas  qo 
4e  que  yot  prech.  Respes  Rocilius  mas  que  he  obs  la 
tua  si  per  tu  he  a  fer  res  éescmestament.  E  aquell  ha- 
Hiich  conexent  sa  herror  anassen  envergonyit. — 


En  qual  manera  pot  hom  guanyar  e  possehir  riqueses 

sens  peecat. 


Los  altres  ciutadans  digueren  a  lur  companyo — k- 
xem  axo  que  es  posat  en  lo  precedent  capitel  que  en 
bona  fe  es  dé  avol  materia  e  parlem  de  una  t^osa  la 
qoal  pus  comunament  tocha  los  horneas  del  mon  e  far 
la  bon  saber»  — ^  Que  es  axo  —  dix  lo  frare.  Digueren 
ells  —  gutnyar  riqueses  e  possehir  riqueses  es  peccat 
ho  no.  -r-  Respes  lo  frare  —  maravella  es  que  axo  igr 
norets  vosaltres  pero  dir^os  he  qo  que  yo  hi  enten. 
Sapiats  que  jatsia  les  riqueses  sien  causa  de  molts  lar 
90S  e  de  moltaperlUs  empero  responent  dretament  a. 
vostra  demanda  dich  que  si  hi  servats  les  coses  que 
declarare  no  es  peccat  en  altra  manera  hoc*  £  darvos 
ne  eximpli  e  prova.  Cert  es  que  molts  sants  patriatr 
ques  reys  princeps  barons  e  altres  guanyaren  e.  pos*- 
sehiren  grans  e  poderosos  riqueses  sens  peceat  mortal 
ans  Tisqueren  e  moriren  sants  homens  e  veus  breu-» 
ment  tres  coses  quey  servaren  e  quey  servarets.  La 
primera  es  guanyarles  justament  e  honesta  e  sens  en- 


(  534  ) 
gan  e  sens  frau  e  sens  baratería  e  sens  jactara  e  sei» 
peijadici  daltre  mas  planerament  ab  cara  e  correa- 
ment  de  ouUites  de  fruyts  de  la  terra  e  de  hamichs  o 
ab  justa  •merchaderia  ó  atoa  «rt  honesta  o  ab  jost  e 
honest  servey  e  per  legittmia  auccessio*  La  segona  es 
dispensar  o  administrar  les  degudameni  ddmes  y  pri- 
micies  a  la  sgleya  e  ais  servidors  de  Deu  e  faentne 
part  coyinent  ais  pobres  per  caritat  e  per  reverencia 
de  Deu  e  prenentne  a  la  tua  persona  o  a  la  toa  casa 
e  companyia  suficientment  e  no  ten  prenga  axi  com 
aquell  per  qui  Senecha  dix  aytals  peraules  Magna  sen- 
tencia est  heredis  sui  res  procurare  et  síbi  omnia  dene- 
gare. Yol  dir  que  gran  foUía  es  procurar  les  coses  de 
son  hereu  e  denegarles  totes  a  si  mataix  axi  com  fiía 
alscuns  málestruchs  servents  de  la  peccünia  que  nan 
assats  e  per  elts  e  per  lur  casa  o  companya  non  gao- 
sen  o  non  Tolén  pendre  part  alcuna  sino  ab  exei^iva 
scasedat  e  mesquinesa  ans  ho  aTan^en  he  iio  estogen 
per  son  heren  e  no  séhen  a  regades  quis  sera  e  viuen 
e  moreil  fort  mkerablement  Ae  que  en  aytals  eomu- 
namént  e  de  mes  sen  segaeix  dos  desastres»  Lo  pri- 
mer es  que  muUer  o  altre  de  sa  companya  fen  per  Be- 
cessitat  alcuns  incovenients.  Car  diu  Casiodoras  Sub 
quadwm  nepessitate  peccare  crediíur  cni  nepessarie  non 
prébeníur*  Yol  dir  que  segons  e  sota  alcuna  neeeasiiat 
crea  hom  que  pecca  aquell  al  qaal  no  son  dadea  les 
coses  axf  necessaries.  Lo  segon  desastre  ea  qae  peí* 
aquest  com  lom  aytal  es  seas  e  cruel  axi  mateix  e  a 
sa  companya  Deu  permet  la  heretat  venir  en  ma  de 
avol  hercu  quí  prestament  bo  gualdeix  eu  goasta  en 


í  335) 
•iBt  qu0  cpiaix  68  vist  desexirseD  tútt  axí  com  dé  fé* 
xuga  enrraga*  E  la  lerfa  de  les  ditos  tres  coses  seirva^ 
d«fes  es  lo  ceosell  qoey  doMi' lo  Prieta  áu^B)íHivicÍ0 
$¿  afhuint  noU(e  tor  $ígánere. ,  Vol  dir  qve  sí  ks^  ríqus-* 
ses  h¡  habpadeo:  noy  vulkrts  pesar  lo  o4)r».  E  3F0  «-^  dix 
W  fra#e  H^  dictt'  na  posar  k>  cor  na  la  speran^  an  ks 
rtquesésimas  en  nostre  Senyor  Deu  rataiItU  kors  e  gl*a- 
cies^^aipiest  banífat  re^oaeMOi  que  aqueUs  e  tota  tas 
altivas  davallan  de>la  aúbirana  font  da  la  suti  íiifiDida 
baseafli  E  skí  «^-r^k  loira^e  —  si  >aqatttas  aaaeühi 
aerváts-  podáis  ¿uanyar  e  poasair  rüqnMea  jaslamant 
aar  lé  mal  na  as  en  aUes^cómaia  boaa  erigida  per  Deu 
mas  .ea  a  pot  esser  en  hnp  par  mal  gaanyar  ♦  par  nsl 
admini^lfar  aqoaUes.  E  axi  sertmtslii  las  cosas,  que 
é)tea  ha  a  Deu  prosper arvas»  ha  de  ^  per  frocia,  e  db 
Ha  per  gkiria^.-^ 


Gimmfa  la  sagan»  parí  del  presmí  libre.de  doeírina 

compendiosa. 


En  aqüestes  páranles  fá.  ^fcals  ciutadana  qnd  fra- 
re  volgues  f a*  fi  e  calieren  mas  di  loa  dix  *—  tro  agí 
me  liavets  interrogat  e jous  ha  respMt  ara  pairiam  que 
jóos  degues  interrogar  de  alscunes  cases  e  quem  res^ 
poneaats  a  aqpsellesw  -^  E  ells  digueveB  -^  plan  nos  di^ 
gata  t^  qMus  placía  e  respondremhí  axí  ^oas  Dan  vos 
adminiairara.  -*-  Jo  dich  ~-  dix  la  frore  -*-  e  tot  iiom 
sap  que  vosaltres  soTen  cabets  e  sots  eo  coaadl  dis^ 


(586). 
post  a  caber  en  loa  oficia  e  en  lo  regiment  daqueaU 

ciutat  volria  fort  aaber  com  bí  Ta  e  no  penaeta  cpie 
a^o  deman  per  auspita  que  hage  de  Toaaltrea  ne  per 
encerchar  vostrea  obraa  car  ai  Deu  me  ajut  jo  creu  que 
Toaaltrea  e  dahrea  que  cefiech  cpie  bi  hafala  ratuda 
Toatra  leyaltat  e  voatra  düigeneia  inaa  demaHToabo  per 
2el  que  he  a  la  cosa  publica  daqueata  ciatat^  la  qual 
Yolria  que  Deu  proaperaa  e  avan^aa»  E  ai  oía  pobre 
doctrina  bi  podia  rea  profitar  fariabi  90  que  foa  en  mi 
volenter.  ^^  Regpoa  un  déla  cintadana  e  dix  al  bu^— 
ana  ardidament  cerebata  le»  obrea  de  eaacun^  E  en 
aqueat  caá  caacun  deo  parlar  per  ai  mateix  e  didk  pri- 
merament  per  mi  que  aon  prest  de  atarne  a  eomple 
devant  Deu  e  bomens.  —  Un  altre  datada  reapoa — jo 
dicb  axo  mateix  per  mi  que  son  prest  de  átame  a  comp- 
te  devant  Deu  e  bomens.  —  Mas  un  allre  dells  stedbi 
un  pocb  penssiu  e  puis  dix  ais  dos  qui  ya  bavien  par- 
lat  —  bayetsYos  pres  smen  de  les  peraules  deis  frare 
pus  prop  dttes.  A  mi  es  víyarea  que  son  dues  e  ban 
gran  substancia  f  o  es  que  bagen  rebuda  leyaltat  e  di- 
ligencia. Per  ma  fe  quant  a  la  primera  jo  juraría  de 
créenla  quen  vaya  be  a  tots  mas  de  la  aegona  quea  dili- 
gencia ai  bens  strenyen  bi  ba  prou  que  dir  e  que  fer* — 
Los  dos  fintadans  que  dita  bavem  perecb  que  aapitra- 
aen.e  stiguqren  pensius  e  un  altre  qui  era  pua^jove  de 
tots  e  no  bayia  tengut  ofigi  en  cap  dix  —  aembiem 
quedago  qui  paaaat  es  no  dejam  teñir  tenapa  ca  pocb 
valria  cano  caseu  guart  e  regonega  aa  conacieocia  e 
si  h\  troba  res  que  be  no  bi  stia  fa^nne  pemteBcia  e 
smena  mas  parríam  si  a  vos  seoyor  frare  plabia  quena 


(  357  ) 
deguessets  instriur  com  ne  en  qual  manera  cascun  en 
tais  coses  se  deja  haver  e  profitar  molt  en  sdevenidors 
hoc  encara  que  quant  ni  passit  miUs  porta  veure  e 
entendre  caseu  sa  culpa  sin  ha  e  ferhi  qo  que  ja  he 
dit  —  Respes  lo  frare — per  nía  fe  vos  havets  dit  milis 
de  tots  e  es  raho  que  axis  fn^a.  Ara-  tos  e  ais  altres 
enlenets  af¿« . 


De  dmeg  maneres  de  ítficis  publiehs  primera  de  juradie* 
mnals  e  id  urde  dek  afers  daquMs. 


Certa  cosa. es  le  canon  de  vosaltres  ho  sap  que  dués 
oíanereii  son  de  oficia  la  una  «s  de  ofií^^is  juradiccio- 
mlIs  90  es  que  usen  de  jtiradkoio  asi  com  ^OTemador 
bade  Tagaer  justicia  mostafaf  e  altres  semblanta  e  lid- 
tn  tt  d6  rcjimedt  aens  joradiccio  sino  en  peques  00- 
ses.que  pertanyen  ais  fets  de  tak  <ifiois  axi  com  jurats 
eottsellers  e  samblants.  E  aqoests  aytals  dretament  son 
procuradora  de  la  cosa  publicha  de  la  ciutat  perlaot 
deis  primera  qui  exergexen  juxadiccto  didí  que  aqoests 
ian  bo  fer  deuen  e  sol^a  tres  maneres  de  fets  e  de 
pletsi^  La  primera  es  dele  pobres  Se  Deu  e  per  conse- 
guant  de. Deu.  La  segona  es  del  fisch  o  de  la  senyoria 
temporal  90  es  del  seoyor  rey.  E  la  ter^a  es  de  les  pri- 
vades  persones  del  90  es  de  les  gents  comunes.  Ara 
digam  de  casouna  de  aqüestes  per  son  orde  axi  com 
les  he  desús  posades  scíentanent» 


(  338  ) 


Deis  pleU  e  tifert  dtí  pobres  de  Deu, 


.  • 


Car  primeramenl  tot  bón  ofienl  e  jtttge  den  eDletf* 
dre  en  los  afers  deis  pobres  de  Deu  e  aqmils  deTMit 
tots  altres  deu  donar  bon  spacxament  e  deuen  loy 
moure  dues  coses.  La  unb  es  cooipassio  del  pobre  e 
íhcha  persona  per  amor  e  per  carílat  de  Deu  e  k  a^ 
gona  la  gran  remuneratío  que  li  nes  promesa  per  Deu. 
Car  scrit  es  per  lo  Profeta  Beatus  qui  intelligit  super 
egenum  et  pauperem  in  die  mala  liberavií  eus  Daminus^ 
YoldÁr^benaTentarateftaqiidl  cjoi  emteawbte  lofre* 
turoi  e.lo  pobre  oar  en  lo  dia  mal  Ib  deünrara  nM«> 
tre  Senyor.  .£  sabats  qual  es  aqüestinal  dia  aquel  da 
que  sania  inare  Sglbya  eanth  en  lofí^  deis  •morta  Dees 
iüa  die$  iré  oalamüatis  et  misarte.  VoLdir  ed  dia  de  ira 
de  n^iserta  e  de  mesqáitiesa  4fo  es  lo  día  d<d  general  e 
final  juy  del  fiU  de  Deu  e  si  las  dflciáU  o  jutges  Tollm 
entendre  en  lea  pieraules  d^l  Profeta  óom  he  qwoit 
enteotfhrien^  en  lespaeatament  deis  pteto  e  afera  deis  po- 
bres e  flachs  donantlos  lur  dret  complidament  quant 
son'  demanadors  e  deliurenlos  de  la  madel  calump*- 
niador  €oá  son  defenedors  oert  nit  e  dia  hi  entendrien 
penaant  que  tanta  terribilitat  com  Mra  en  aquel  «ni 
dia  del  jvj  serien  ddturats  per  oosire  Senyor  per 
sguart  de  tais  obres  mas  a^o  nos  fa  asi  my  per  tots 
ne  dich  que  en  los  seguents  capitola  Teurata  duea  co- 
ses. Empero  notats  a^i  la  una  es  que  en  aquest  cas- 


(  539) 
9olainent  he  dit  e  dich  de  entendre  prioüerament  e 
asiduada  a  dar  bon  spacxamgnt  ais  plets  e  aférs  deis 
pobres  e  flaqtti^  persones  on  les  entench  a  compen- 
dre  vidties  e  pabills.  E  no  dich  pas  que  per  cómpasio 
o  en  alkra  manera  los  sia  jutjat  res  mes  avant  de  lür 
dret  car  segons;  dret  divinal  e  humanal  fort  son  re- 
provadors  aquellis  jutges  que  per  compássío  ajusten  al 
pobre  ultra«lur  dr6t  é  per  enteja  tolleil  al  rich  de  son 
dret  C0m  ja  no  seria  justióki  la  qüal  yol  qbe  cascun 
haja  qo  que  s(9u  es,  E  laltra  cosa  es  que  no  tots  aquells 
quis  moétren  pobres  e  flachs  preagafs  e  tingats  per 
ajtals^oom  a  vegades  alsgunes  persones  axi  faomens 
com  dones  e  assenyaladament  üns  qui  han  gitat  a  mal 
90  del  luí-  trobarets  de  tant  mal  bagre  queófi^i  fon  dé 
pledejar  a*  tort  o  a  dret  e  altra  faena  no  volen  fer.  E 
conliiraaateQt  ségnexen  les  certs  e  criden  esplanyen 
derant  rey  e  oficiala  seos  grans  e  pocha  e  cerquen 
mañerea  aeoenyaladament  per  via  de  miserabilitat  ab 
les  quals  calumpnies  aquell  e  lahre  ella-  fon  citar  e 
anar;dd[  loch  de  Jur  doñlioili  a  la  córt  reyál  en  han  a 
Tégadés  reschats  qu^Us  donen  alscuns  simples  bomens 
per  reembre  Texacío  aquestas  aytals  persones  squiva-- 
rets  com  a  diablea  car  dretament  fan  ofi^  dd  diablo 
cércftant  e  ordint  ribalderies  e  calupnies  e  mals. 


Deis  plets  e  efers  del  fiseh. 


Segonament  tot  bon  oficial  he  jutge  deu  entendre 


(340) 

en  los  afers  del  fisch  qo  es  del  senyor  rey  e  es  grao 

raho  car  lo  oñfi  e  les  juradiccioos  son  sues  a  per  ell 

se  regexen  e  axi  lo  segon  loch  apres  aquell  de  Deu  e 

de  sos  pobres  deu  esser  seu  e  aquests  afers  del  fisch 

han  o  háver  poden  dos  caps.  Lo  primer  es  si  quant 

1q  procurador  fiscal  mena  alscuns  plets  o  procesos 

ordinariamwt  per  lo  fisch  demanant  o  drfenent  ea 

aquests  píete  aytals  lo  fiseh  o  el  jutge  deu  entendre 

ab  diligencia  e  ben  spacxar  e  dar  son  dret  a  eascu  en 

manera  que  per  temor  amor  o  hoy  o  per  res  ab  no 

decant  de  neguna  parL  J^o  segon  cap  es  en  la  e&eou- 

cío  deis  bans  calupnies  e  penes.  E  sobre  jaqo  enteléis 

diligentment  car  a^i  penya  la  ley  e  los  profetes  da* 

questa  materia  JQ  dieh  que  les  gents  solen  e  han  acu»- 

tumat  e  acustumen  tots  dies  de  caure  en  penes  e  oh 

bans  en  una  de  tres  mañeros  a  vegades  per  ignoran* 

cia  a  vegades  per  necessitat  a  vegades  de  ^erta  scieok 

cia  o  per  malicia  cessant  necessitat  Quant  sdeve  la 

primera  manera  que  es  per  ignorancia  e  aparega  pro- 

vable  en  tal  cas  lo  oficial  o  lo  jutge  pus  hage  lo  poder 

no  deu  res  levar  del  han  o  de  la  pena  ans  bo  deu  dd 

tot  absolre  e  remetre  corregint  de  peraula  lo  errant 

per  ignotancia  e  ques  guart  de  errar  sino  que  pagaría 

per  lo  passat  e  per  lo  sdevenidor.  Quant  sdeve  la  se- 

gona  manera  que  es  per  necessitat  lo  fiscal  e  lo  jutge 

pot  e  deu  lavar  a  covinent  tempre  partida  de  la  pena  o 

del  han  segons  la  cantitat  de  la  persona  o  del  defalli*- 

ment  de  aquella  car  ja  per  sa  necessitat  no  deu  errar 

ne  fer  mal.  Mas  quant  sdeve  la  ter^a  manera  que  es 

de  9erla  sciencia  o  per  malicia  dich  que  lo  oficial  o  lo' 


(  341  ) 
jutge  no  tant  solament  deu  lavar  tota  la  pena  ho  ban 
ans  si  lexava  aquella  en  tot  o  en  part  faria  gran  pee- 
cat  car  daría  enteniment  o  atreviment  e  gosar  aqueH 
qui  ha  errat  de  certa  sciencia  o  per  malicia  e  ats  al- 
tres  de  mes  errar  en  menysprea  de  Den  e  de  ia  senso- 
ria temporal  e  en  dan  e  destraccio  de  la  cosa  puUi- 
cha.  Qnants  he  qnantes  son  axi  homens  com  dones  que 
per  confian^  de  mantenidors  e  de  pregadors  se  atr^ 
vexen  de  ^erta  sciencia  a  malicia; a  fer  fraus  e  engans 
e  falssies  e  mal  avenir  o  fer  contra  les  staftuts  pronto- 
ses  de  la  ciutat  que  no  sen  volen  star  per  res  que  hom 
los  diga  ne  los  fa9a  ans  dirán  espressament  e  a  pales 
Yia  Deus  me  prest  mon  compare  o  mon  hamích  naytal 
que  no  he  pahor  de  bans  o  de  penes  ne  de  negun  ofi^ 
cial.  E  en  confianza  de  a^o  fan  tots  desastres*  E  en 
bona  fe  sí  la  pena  o  ban  ere  levada  de  ras  en  ras*  da** 
quest  aytals  ells  é  ells  altres  se  castigarien  e  la  cofui 
publicfaa  no  sería  fraudada  ni  dampnificada  e  poría 
da^o  cascun  c^^ial  o  jutge  pendre  eximpli  e  doctrina 
de  la  santa  Sgleya  que  es  nostra  mare  e  nostra  maes- 
tra. Car  en  les  cartes  o  bulles  papáis  de  les  planaries 
indulgencies  e  remissions  qui  vulgarment  son  dites 
perdo  a  pena  e  a  culpa  trobarets  tots  temps  de  comu 
90  es  una  aytal  clausura.  Et  ne  quod  absií  huju^modi 
graciam  redderis  procUviar  ad  illicita  imposíerum  comi" 
tenda  volumus  quod  si  ex  confidencia  remismnis  huiusmo^ 
di  aliqua  forte  eommitreris  tibi  quo  ad  illa  predicta  re-- 
missio  nullatenus  sufragetur.  Diu  lo  papa  a  cascun  da- 
quells  a  qui  atoi^a  la  dita  indulgencia  e  remissie  tais 
peraules.  E  per  tal  qo  que  a  Deu  no  placia  que  per 


(  542  ) 
aquesta  gracia  not  retes  pus  inclinat  a  eometre  da^i 
avant  coses  no  legudes  vol^no  que  si  per  confianza  da- 
q[uesta  remissio  tais  coses  per  ventura  cometries  que 
quant  aquejes  la  dita  remissio  en  negup^  manera  not 
valva, net  s^pro^taf a.  Donchs  be  es  rabo  e  justicia  quel 
ofidal  ell  jutge  seglar  fi^^  semblant  a  ay  tala  berrants 
malieiosaxaent  e  de  fe^ta  seieneia  que  da^o  que  ban 
peecat  o  lienrat  per  oonfian^  de  pregarles  o  iuterces* 
sious  damicbs  nols  aprofit^  £  si  lo  oficial  o  lo  jntge  h 
loconirari  axi  coifi*los  pre^^en  se  carreguen  al  coll  e 
a  la  anima  canrecb  de  restitucio  tots  los  fraus  e  tots 
los  mals  que  aquella  ay  tais  fan.  Per  conclusio  daquest 
capitel  dicb  que  lo  oficial  o  lo  jutge  en  la  esecueio 
deis  bans.o  de  les  penes  se  djeu  baver  per  les  III  vies 
o  maneres  que  dites  he  e  que  la  sua  iotencio  princi- 
pal o  primera  sia  per  zel  de  justicia  e  de  castich  e  per 
aquivar  dan  e  nial  en  la  cosa  publicba.  E  la  segona 
inteocio  pot  esser  per  baver  los  drets  e  mohiments  del 
seoyor^rey  del  qual  ^o  es  propia  regalía  e  faent  ^qo 
au.lo  <^cíal  o  lo  jutge  fa  actes  de  justicia  en  guanya 
^1.  aconsegueix  gran  labor  e  merit  de  Deu  e  del  mon. 


Dds  plets  o  afers  de  les  gents. 


Tergament  tot  bon  oficial  o  jutge  deu  entendre  en 
los  afers  de  les  privados  persones  f  o  es  de  les  gents 
faoinl  assiduadament  examinant  diligentment  o  deter- 
menant  justament  e  presta  lurs  pleyts  e  contrasts  e 


(345  )  . 
presenranües  taat  com  en  ell  sia  de  treball  ()e  despe- 
ses de  oocasíoBs  e^ahres  inals.  £  notats  be  que  en*  les 
prop  dHes  peraules  se  toquen  IlII  ceaes.  Lq  prínera 
es  obir  Assi^iuiáaDEienti  La  segoqa  es  exaMimr  dili-* 
géntfmaoÉ.  La  t»fa  es-determenart  jqstameDt^  presta. 
La  qu^rta  és  preservar  los  pledejants  de  trebal^  é  ^e 
despeses  de  oecasiow  he  dáltres  znals.  A  la  pi4niera 
díefa  quel  ofteial  o  lo  jutge  deu  hoiv  assidnadaaketít 
les  génts  e  liii^b  plets  e  contraft  e  &ent  a<;o  fá  be  a 
aqpiells  e  ássi  ni  atéis  a  etts  per  enüeodre  be  la  questio 
car  si  be  no  es  entesa  no  pot  esser  be  examinada  ne 
d6terméii«da,  Encara' fe  be  a  mmateix  caír  áytals  afers 
han  sembíattfa'  de  cans  laídradors  los  ^als  sils  girats 
lasquánavenen vasegdn.>tfo  a  ks  feldes  e  avegádes 
mordeii  a  les  guarres  e  9ila  girats  la  cara  ft^en  axi  es 
de  talfi(  afi^s  que  sils  giráis  la'squena  sotsobrenTOS  es 
rdMUexenesi  losistdts^He  oal*a  jfíigen  .90  é$  que  áb 
menys  afany  e  ab  inenys  «emps  eossen  e  lo  oficial  o  lo 
jütge  nes  méiíys  infestát  «  per  comegaeot'  éo^a^b  fa 
be  a  si'  mateii;  A  la  s4gqnaque  diu  exatAinar  coñ^ 
neiitment  diebr'qife  tedv^de  neij^itát  ttxi  tia^fet'Sino 
seni  fet  juy  a  )es  obres  tío  sen^igi^n'  carredi?  bo¿  en* 
¿artel  dertrucoio.  La  xér^a  que  diü  determenar  justa- 
ment  e  presta  ba  dos  caps  los  quals  ensemps  covei^en 
a  büna  determinacio  en  altra  ttañera  no  tendrien  prou 
car  determinado. encara  que  tria  justa  si  molt  tarda  un 
perdre'Tale  si  es  presta  e  ño  justa  ja  val  menys  es 
sdeve  que  alscuns  sants  doetors  sob  entre  los  altres 
papa  b&no^ent  terg  que  dien  que  digue  que  a  vegades 
pus  profltos  seria  ais  pledejants  perdre  los  plets  pres- 


.  (  344  ) 
tament  que  no  guanyarlos  ab  gran  tarda  car  mea  li 
munten  los  treballs  massions  e  daña  de  pledejar  lon- 
gament  quel  fruyt  del  plet  de  la  sentencia.  Per  milk 
observar  la  quarta  que  diu  preaenrar  los  pledejanto  de 
treballs  e  de  despeses  e  de  occasions  e  daUrea  mak 
dich  que  tot  bon  oficial  o  jutge  se  deu  ben  pendre 
sment  no  tant  solament  de  la  cantítal  del  pleyt  mas 
de  la  condicio  deis  pledejants  e  de  luts  advocats  e  pro* 
curad[ors  e  si  coneix  que  alcun  daqndla  sia  malieios 
o  cavillos  o  inclinat  a  tardar  lo  plet  denlo  boro  rrire- 
nar  per  caritativa .  correccio  o  per  savia  manera  de 
restrenyer  les  asignacions  e  abrevyar  los  proeehiineiits 
e  spacxar  les  ^ntencies  aii  interioctatories  com  difi- 
nitíves.  En  altra  manera  pro^ebir  aumaríament  e  de 
pía  com  a^  puxa  fer  e  deja  per  son  ofici  segoea  leys 
o  furs  ho  usacges  e  ab  a^o  lo  oficial  o  lo  ju^  preser* 
Tara  los  pledejanto  de  treballs  de  measioHS  e  si  aeim 
daqudis  o  sot>  advocat  o  procurador  aera  taat  obatinat 
o  ahitnat  en  malicia  que  res  da90  que  dit  es  no  vuUa 
en  tal  cas  lo  oficial  o  jutge  pot  e  den  ab  riguor  aqnells 
aytals  resarvar  dé  lur  maligoitat  ab  penes  moltea  e 
cominacio  e  ab  legittima  pri vacio  de  efici  a  tempe  o 
per  tots  temps  del  advocat  o  del  procurador  a  casticb 
lur  e  aximpli  deis  altres  qui  sen  apitrarien.  €ar  diu 
un  proverbi  aragonés  qui  uno  fosliga  cento  castiga. 
Si  lo  jutge  o  lo  oficial  ven  o  aent  lo  plet  esaer  odios  o 
aparellat  a  materia  scandalosa  deu  squivar  totes  oc- 
casions ab  riguor  o  ab  savies  mañerea  e  asseoyalada- 
ment  impensat  les  forts  penes  e  provehiot  que  los 
principáis  tant  com  possible  sia  no  venguen  o  no  sien 


(  345  ) 
ensemps  personalsmetit  ala  aetea  del  juy  mas  lurs  pro^ 
curadora  o  la  I  dells  e  puis  laltre  si  obs  hi  serán  e  ab 
altres  covinents  maneres.  E  ab  afo  lo  oficial  o  jutge 
preservara  los  pledejatits  de  scandols  e  de  occasions 
axi  com  Tol  la  dila  quarta  cosa.  E  sapiats  que  alscuns 
savis  honaens  parlant  daytal  materia  han  dit  e  scrit 
que  tots  bons  oficiáis  o  jutges  se  deuen  mostrar  a  es- 
ser  balanga  ais  simples  e  aspre  ais  malieioses  beaigne 
ais  humils  rigores  ais  superbioses  plaent  ais  píaos 
brofech  ais  rebustechs  misericordios  ais  penidents  ia- 
fexible  qo  es  do  doblegable  ais  abstinats  o  induhiis  a 
mal  dreturer  a  tots  rolenteros  a  escoltar  e  enteadre 
asentat  en  examinar  mudar  (madut)  mn  deliberar  di- 
ligent  en  spacxar  discret  e  just  e  dreturer  en  jutjar  ri- 
guoros  en  executar  e  ferm  en  be  acabar.  — 


Que  les  coses  en  los  precedents  quatre  capüols  coníengu- 
des  no  son  observades  per  tots  al  temps  present  ans  sich 
fan  (dfhominadons. 


—  Ara  vejam  —  dix  lo  frare  —  si  les  eoses  posados 
en  los  prop  pre^ed^its  quatre  capitols  se  serven  es 
fan  axi  vuy.  X  bona  fe  yo  crech  que  res  no  sen  üa^  pe- 
ro descorregamho  tot  e  veuremho  millo.  Yo  primera- 
ment  pose  orde  ais  afers  deis  pobres  de  Deu.  Segona- 
ment  del  fisch.  E  terf  de  les  gents  e  aquesta  obra  ser- 
ves vuy  placiausho  veure  yertos  tots  los  oficiáis  del 
'mayor  al  menor  e  prenetsvos  sment  de  lurs  obres  e 

TOMO  XIII  23  * 


(346) 
trobarets  que  tote  a  una  ma  no  tant  soUunent  ho  ser- 
Ten  lo  dit  orde  ana  90  que  piyor  es  del  primer  e  del 
ter^  Dons  curem  sino  poeh.  Mas  del  segon  quant  al 
primer  e  segons  cas  daquel  parlant  de  execucio  da 
bans  o  de  penes  agües  ni  car  da(o  es  lur  registre  e  en 
Aqo  es  lur  estudu  E  af  o  es  lur  cura  e  lur  treball  e  al- 
menys  si  sobre  a^o  era  lur  intencio  e  lur  operario  per 
zel  de  justicia  e  de  casticb  o  per  squiyar  dan  e  mal  de 
la  cosa  publicha  axi  com  desús  es  posat  no  seria  tan 
greu.  Mas  noy  ha  res  da^o  ans  hnbertament  e  ab  holls 
aviste  fan  sobre  a^o  dues  horribles  abhominacions  sens 
tota  temor  de  Deu  e  de  la  senyoría  temporal  e  sens 
tota  Tei^onya  del  mon  entenensi  —  dix  lo  frare  — 
aquella  quin  fan  e  no  los  altres.  Car  sens  tot  dupte 
dix  Senl  Gregori  Generalis  sertno  quos  tangit  angü. 
\ol  dir  que  la  paraula  general  aquella  costreyn  los 
quals  tocha. 


Primera  abhominacio* 


Dichvos  que  lá  primera  abbominacio  es  quels  díte 
oficiáis  no  tan  solament  no  squÍTcn  los  peccate  fraus 
e  engaña  e  altres  mals  ans  per  haver  diners  los  uodre- 
:Ken  ells  mantenen  contra  propi  e  spres  manament  en 
gran  ofensa  de  Deu  e  en  difamacio  de  la  senyoría  tem- 
poral en  dan  e  destruccio  de  la  cosa  publicha  e  en 
dampnacio  de  Inrs  animes.  Eximpli  e  proTa.  Certa  co- 
sa es  que  en  aquesta  o  en  tota  altra  bona  ciutat  per 


(  547  ) 
staluts  daquella  e  per  privilegU  reals  e  penáis  los  quals 
cascun  oficial  a  qui  pertany  jura  specialment  e  spres- 
sa  de  teñir  e  observar  aquells  fermament  E  com  sien 
esquivados  coses  de  tafureria  com  sia  scola  del  dimo- 
ni en  la  qual  continuament  se  fan  es  canten  li^ons  a 
gran  plaer  e  gloria  de  aquell  e  a  gran  vituperi  e  blas-^ 
tomia  de  nostre  Senyor  e  de  la  Yei^e  sagrada  mare 
sua  e  deis  altres  sants  e  sanies  de  Peradis  e  los  ofi- 
ciáis aquests  per  be  empaliar  e  omplir  aquesta  scola 
arrendenla  per  ^erta  cantitat  de  diners  e  a  cascun  dia 
mes  avant  segons  statuts  e  prevílegis  que  axi  mateix 
juren.  E  per  bona  bonita t  les  avols  fembres  no  deuen 
star  entre  les  bones  a  esquivar  contrari  ans  deuen  star 
en  lur  deputat  loch  e  los  oficiáis  aquests  per  rescbat 
de  tais  fembres  lexenles  romandre  e  star  alli  mateix 
en  axi  que  ans  del  rescat  les  fan  avols  e  apres  del  res- 
cbat les  fan  bones  e  (o  que  es  ptyor  que  per  copdicia 
del  rescbat  ne  difamen  alseunes  sens  tacba  e  sens  cul- 
pa calumpniades  se  ban  a  rescbatar  e  per  baver  com- 
pliment  al  rescbat  fan  mal  de  lur  prou  que  nou  bavien 
fet  nil  faeren  si  per  ais  no  fos«  Mes  encara  segons  sta- 
tuts  e  prevílegis  los  quals  semblantment  juren  totes 
les  ohtes  e  coses  ya  fetes  fraudoses  sofistiques  e  cor- 
ruptives  o  vedados  deuen  esser  a  no  res  tomades  per 
foch  o  per  trencbament  o  per  squin^ament  o  lan^a- 
ment  daqnelles  segons  la  calitat  de  cascuna  a  tolre 
dan  o  frau  a  la  cosa  publicha  e  los  oficiáis  aquests  fan 
sobre  a^o  dos  desastres  la  I  que  per  rescbat  permeten 
e  lexen  star  e  vendré  la  cosa  ja  feta  fraudosa  sufisti- 
cbada  e  corrupta  e  vedada.  E  laltra  qui  es  piyor  que 


(548) 
per  resehat  permeien  o  lexen  ais  maestres  o  feadors 
d^quells  feyna  he  ferna  e  vendren  tantes  com  se  volen.' 


Segona  abkominacio. 


La  segona  abhotninacio  es  que  com  tot  bon  oficial 
per  son  ofi^i  e  per  la  caritat  de  Deu  que  loy  streny 
deya  e  sia  teugut  preservar  en  quant  sia  en  ell  les 
gents  e  mayorment  simples  de  £allir  e  de  errar  aquests 
mals  oficiáis  no  solament  a^o  no  fan  ans  90  que  piyor 
e  pus  leig  ^s  fan  enginy  e  preenzes  ais  mesqufais  de 
caure  en  bans  e  en  penes  prehen  e  alégrense  tais  ofi- 
ciáis que  eximpli  preñen  de  noble  e  de  valoros  ani- 
mal e  de  quin  de  leo  o  de  orifany  o  de  unicom  certes 
no  car  aquests  animáis  per  lur  valor  ais  humils  son 
benignes  e  ais  rebelles  son  braus.  Donques  de  quin 
animal  preñen  eximpli  e  ofi^i  dichvos  que  de  un 
mesqui  e  fort  dolent  ^0  es  aranya  e  v^ats  com  pri- 
merament  fan  ofi^i  de  aranya.  Tot  hom  veu  que  les 
teles  e  preenzes  de  la  aranya  son  tan  flaques  que  sola- 
ment preñen  e  retoñen  les  coses  petites  e  flaques  e 
mosquinos  axí  com  mosques  e  moscallons  e  semblants 
e  no  aquells  que  tant  o  quant  hagen  for^a  ans  aquella 
aytals  tronquen  e  desfan  les  dites  teles  e  preenzes 
dretament  axi  es  de  aytals  oficiáis  que  en  lürs  teles  e 
preenzes  preñen  he  retenen  solament  les  persones  sim- 
ples e  flaques  que  tant  o  quant  hagen  de  roba  mas  no 
men  tem  que  prenguen  ne  encara  assagen  de  pendre 


(  5*9  ) 
aquells  qui  han  satndi  en  luyll.  Car  aquests  be  sabrien 
e  guoaaríen  dír  lu»  malveslats  e  trencbarlos  lurs  teles 
e  lura  preanzeríes  ne  aytant  poch  retenen  los  que  han 
eonlpares  e  pregadora  per  delinquens  que  sien  ans 
aquests  aytals  engañen  les  preenzes  que  noy  son  reten- 
guts*  Parvos — dix  lo  frare  ais  ciutadans —  que  aquests 
aytals  oficíala  deguessen  esser  appellats  de  propi  nom 
aranyes  pus  fan  lur  ofi^i.  —  En  bona  fe  —  respon^ 
gueren  ells  ensomris — hoc.  — Semblen»  encara  que 
sien  cosea  leges  e  pudentes  les  dites  abhominacions. 
—  Respongueren  ells  —  non  poriets  prou  enquarir 
o  squivar.  —  E  lavors  la  frare  ab.  gran  suspir  res*» 
pos  e  dix 


Suspira  esdanta  lo  frare  de  fo  qui  mal  es  fet  per  oficiáls\ 


—  O  Qel  o  térra  o  elements  e  com  podets  soferir 
tanta  ofenssa  e  tanta  blasfemia  de  nostre  Creador  e 

• 

tantos  e  tant  manifestes  malvestats  en  dan  e  destruc^ 
eio  de  la  cosa  publicha  com  no^  busats  de  vostres  for^ 
fes  contra  aquests  malvats  he  perjurs  oficiáis..  O  prin- 
ceps catholichs.  e  com  noy  girats  la  cara  per  servir  e 
gloria  de  Den  e  labor  e  profit  de  vosaltres  matexes4pie 
deis  diners  que  daquestes  extorcions  qui  son  planes 
roberies  vosaltres  non  havets  part  ne  quatt  car  com 
se  hageu  de  illusions  e  vergonyoses  rabona  los  dits  ofi- 
ciáis 9elen  e  ableguen  les  dites  storcions  e  tota  la  re- 
buda  daquelles  hoc  encara  que  deis  emoluments  que 


(550) 
justament  e  per  justes  rahons  se  han  aytant  poch  vos 
ne  havets  part  ne  quart  car  ells  per  prechs^  o  per  im- 
portunitat  han  de  tu  tant  sobergnes  gracíes  e  asigna-* 
cíons  sobre  los  dits  emoluments  ultra  lur  salari  ordi<- 
narí  que  res  noy  basta  per  molt  qae  exeor!cen  que  es 
gran  peccat  que  dd  salari  ne  de  gracia  hagen  asignacio 
sobre  los  emoluments  de  lur  ofl^ i  mas  quells  fos  pa«- 
gat  lo  salari  daltre  locfa.  Si  noy  provehits  Senyorhaure 
a  creure  de  tu  la  peraula  que  Casiodoro  diiL  Tunch 
princeps  íuorum  oficialium  malefacta  retificat  eum  eius 
torpet  carreccio  m  delicíü.  Yol  dir  que  lavors  los  prin* 
ceps  ratifica  o  conforma  les  mallfetes  de  sos  oficiáis 
com  la  sua  correccio  es  pererosa  e  no  corregeix  los  de- 
Tictes.  O  feels  crestians  e  com  nous  sentits  de  tants 
mals  al  menys  per  vostre  propi  interés.  E  vosaUres  ^iu* 
tadans  quí  a^i  sots  perqué  no  fets  quey  sia  provehit 
com  sia  en  vos  entre  los  altres  de  esserhi  provehit  per- 
qué no  squivats  la  ira  divinal  la  qual  per  tal  e  tantos 
enormitats  vuUa  Deu  que  no  venga  sobre  vos  e  sobre 
los  altres  qui  mal  hi  meten. — En  aquest  pas  lo  ciuta- 
dans  stigueren  apiirats  e  quaix  trists.  Empero  un  deis 
dix  al  frare  —  senyer  qo  si  fa  que  fer  si  pot  ja  hi  ha 
inquisicions  contra  los  dits  oficiáis.  Vejam  que  mea  si 
pot  fer  que  inquisicions.  —  Dix  lo  frare  —  testinóonís 
volets  dir  car  jatsesia  aqüestes  malvestats  sien  tan 
manifestes  que  layre  les  veu  e  les  parets  les  senten. 
Empero  james  no  viu  ne  sabi  que  vostres  inquisicions 
de  bou  hic  faessen  una  punicio  ne  un  castich  ne  res 
ais  de  be  e  noes  maravella  car  son  de  vosaltres  ma- 
texes  e  aquells  qui  enguany  son  inquisidors  laltre  any 


(551  ) 
se  speren  esMr  oficiáis.  E  axí  serien  vists  fer  contra 

si  mateixs  e  amen  mes  usar  de  una  de  sa  peranla  vul* 
gar  ^i  diu  prestamen  wím  prestar  ten  he  altre*  Mas 
en  bona  fe  si  nn  strany .  sis  yoI  fos  lombart  e  hagut  ti* 
rant  üáhia  les  dites  inquisicions  o  que  al  menys  se  fes- 
sen  per  la  manera  antíga  los  oficiala  ae  guardarien  de 
foUejar  milis  que  no  han  fet  ae  &n  en  lo  present  tempe 
creeh  que  per  tal  com  Deas  nolsponeíx  tant  bagen  la 
íntencio  del  finU  que  diu  lo  Pr(rfeta  Diá^ü  imipUns  ni 
cdrde  suo  mn  etí  D&m.  Yol  dir  que  lo  foH  dix  eo  son 
cor  que  na  es  Deu  mas  jom  pens  que  no  haurien  tal 
intencio  si  considerayen  does  eoses.  La  primera  es 
una  auctorítat  scrita  per  alscuns  doctors  e  philo8o& 
que  diu  Lento  enim  gradu  ad  mndictam  divina  propedit 
ira  tarditatemque  inndicte  suplid  grbvikUe  mmpetiiant. 
Yol  dir  que  al  pereros  o  al  tardivol  grau  o  movimeüt 
la  divinal  ira  profeeix  a  sa  venyan^  mas  gara  que  la 
tarda  compresa  ab  la  gravitat  del  suplict  o  del  tar<- 
ment  90  es  que  per  sguart  de  la  tarda  la  la  punioio  tao 
greu  que  mal  ho  Tal  al  peccador  tota  la  spera.  Siats 
eerts  ~-  dix  lo  frare  al  aiiitadanB'*-^que  siU  tarda  n^s 
pert  que  com  mes  lois  tardara  pus  greument  aeran  pu- 
nits  si  nos  couTertexea  e  no  fan  penítenf ia  e  amena 
de  a^o  que  mal  han  fet.  E  que  noy  tarden  car  dix  lo 
aavi  Eelesiastidí  JV^  tardes  canwrti  ad  Bominum  et  ne- 
diferas  de  die  vn  diem  súbito  enm  venií  ira  ülius  et  m 
tempore  vindiete  disperdet  te.  Diu  a  cascuns  no  feses  de 
convertirte  a  Deu  e  n^a  alarchs  de  dia  en  dia  car  sop* 
tosement  ve  la  ira  sua  e  en  temps  de  la  vengan^  des- 
trouirta.  E  la  segona  cosa  es  qo  que  desús  en  lo  car- 


(3B8) 
pitol  de  fe  ves  la  fi  daquel  capítol  es  poBSt  paiiant  de 
les  obres  altes  e  marayelloses  de  Deu  e  de  la  leya  pu- 
nido e  grea  fi  de  les  malyades  persones.  En  aquest 
pas  me  sove  —  dix  lo  frare — de  an  gran  inconrenient 
que  he  hoit  dir  a  vegades  90  es  que  si  sdeve  jatsesia 
a  tart  que  Deu  dona  a  alcun  oficial  regent  coyinent- 
ment  son  ofid  o  que  alcun  príyat  diga  o.  fa^  qualque 
cosa  tochanl  honor  ho  be  de  la  ciutat  tantost  se  me- 
ten al  cap  de  haveme  paga  o  remuneracio  de  la  ciu- 
tat 90  que  es  gran  follia  car  pr^ilosne  a»  com  aquell 
qui  vertaderament  e  justa  deu  a  un  altre  qualque  deu- 
te  o  cantitat  e  vol  e  demana  que  per  pagar  aquella 
hom  Ion  paeh.  Certa  cosa  es  que  segons  ley  dÍTÍnal  e 
humanal  cascu  deu  essw  bo  e  virtuos  e  es  tengut  de 
fer  bones  obres  e  hayerse  leyalment  e  be  en  tot  90  que 
diu  e  fa  de  que  deu  sperar  merit  e  guardo  de  Deu  mas 
demaname  tal  paga  com  dita  es  desús  Teja  casoin  hom 
discret  de  quin  seny  pot  pertir  pero  ja  plagues  ha  Deu 
que  per  aquesta  manera  se  pegues  servar  tal  ^;ualUit 
90  es  que  lo  oficial  qui  diligentment  se  fos  haut  en  lo 
regíment  de  son  ofif  i  fos  ultra  son  salari  ben  remune- 
rat  per  la  ciutat  ab  que  aquell  oficial  qui  bagues  fet  lo 
contrari  fos  ben  punit  car  tot  seria  profit  de  la  cosa 
publicha  mas  es  e  seria  tal  mal  que  tais  remunera- 
cions  veurien  sovent  e  tais  punicions  no  james  ans  ^ 
que  piyor  seria  si  alcun  oficial  hi  sdevenia  covinent 
vendrienne  molts  altres  la  I  negligent  no  vuyll  dir  do- 
lent  e  altre  que  hauria  fetes  rabies  e  metria  en  ver  e 
forcarien  ab  amicbs  que  haurien  fetes  virtuts  e  hau- 
rien  la  dita  remuneracio  90  que  seria  malvada  cosa. 


(  855  ) 
£  axi  en  negan  cas  no  lou  la  dita  remuneracio  ^ o  que 
sería  mriyada  cosa.  E  axi  en  negun  cas  no  lou  la  dita 
remuneracio  car  menys  mal  es  sostenirne  un  mal  que 
dos.  — 


Alscunes  scusacians  de  oficiáis  e  repulsa  de  agüeites. 


Aquel  qui  paria  mayor  de  dies  deis  dita  ciutadans 
be  avia  regit  per  sos  anys  qiiaíx  tots  los  oflcis  de  la 
ciatat  dix  —  tot  sia  ben  dit  per  castích  e  bona  doctri- 
na 90  que  debits  mas  no  haiats  creec^  que  axi  mal 
Taja  com  denoten  vostres  clamors.  Car  a  Deu  mer^e 
aqiuesta  ciutat  entre  les  altres  que  se  ba  stat  comuna- 
ment  e  ata  prou  be  be  ab  sos  oficiala  qui  ab  veritat 
sobre  los  bans  e  falliments  e  calumpnies  paseen  assats 
benignaraent  e  be  ab  les  gents  en  tant  qoels  emolu- 
menta de  lurs  oficis  pagades  messions  tornen  a  poch 
<pie  a  Teg^des  no  basta  a  lur  salari  ordínari  e  a  la 
gracia  quells  es  feta  de  comu  uns  per  sguart  de  la  po- 
quesa  del  dit  salari.  E  a^o  se  yo  entre  los  altres  qui 
per  tots  som  passat — ^Deu  vuUa — dix  lo  frare  al  ciu- 
tada  — *  que  vos  cuydant  acusar  vos  mateix  e  los  al- 
tres nous  acusets  pero*si  volets  que  eomptem  prim  po- 
retsbo  trobar. — Gomptem  sis  yol  —  dix  lo  ciutada. — 
Demanvos  —  dix  lo  frare  —  perqué  foren  trobades 
leys  statuts  e  ordinacions  penáis.  ^—  E  lo  ciutada  res^ 
pos — per  milis  refrenar  los  homens  que  no  facen  mal 
e  per  squivar  dan  a  la  cosa  publícba  car  serán  e  son 


•     (364) 
alscuns  folU  que  mes  dupten  de  errar  per  la  pena 
teiQporal  sía  corporal  o  sia  peccnniaría  qae  no  fan  per 
booesa  e  per  virtat  ne  encara  per  la  temor  de  Dea.— 
Veritat  es  —  dix  lo  frare  —  e  per  90  san  Crísostom  e 
daltres  ban  dit  Oderunt  peccare  mali  farmidine  pene. 
Oderunt  peccare  boni  virtutis  amare  qo  es  que  los  bo- 
mens  mals  avorrexen  de  peccar  per  pahor  de  la  pena 
e  los  bons  avorrexen  de  peccar  per  amor  de  yirtut. 
Han  dit  encara  Facilitas  venie  inceiUivum  perit  ddin-- 
quendi  90  es  que  leugeria  de  Tenia  o  del  perdo  «Bgen- 
dra  o  pereix  enteniment  de  delenqnir  o  de  peecar. 
Diuse  per  tant  que  quant  los  homens  del  mon  ydim  e 
saben  que  leugera  cosa  es  abstenir  {cbtenir)  perdo  del 
mals  quis  fan  preñen  guosar  o  enteniment  de  fer  pee- 
cats  e  maldats. — Mes  avant  dix  lo  frare — ^ros  deman  sis 
cometen  es  fan  molts  mals  e  delictes  o  foUiments  e  si 
debades  bans  e  calnmpnies  se  cometen  assats.  — ^Rea- 
pos  lo  ciutada  —  de  tot  se  fa  obres.  ~Com  es  donchs 
—  dix  lo  frare  -^  quels  dits  emoluments  segons  que 
dehits  tornen  a  tant  poch.  —  Lo  ciutada  respes  -— com 
no  es  obs  que  tots  los  mals  vagen  a  tayll  ne  tots  los 
bans  e  calumpnies  se  prenguen  a  tot  lerar  sino  seria 
tengut  a  rabies  al  oficial  qui  axi  o  fes  ans  es  obs  que 
axis  comport  es  tempre  en  diversses  manares  segóos 
lo  fet  e  les  persones. — ^En  vostra  leyal  e  bona  fe — dix 
lo  frare  al  ciutada — digátsme  veritat  e  nom  ^elets  res 
de  90  que  ara  vos  diré  bous  demanare.  No  eurem  daU 
tres  afers  tos  qui  per  tots  los  oficis  sots  passat  faaTets 
obsorvat  en  leTar  e  en  remetre  tots  los  bans  e  les  ca- 
lupnies  los  III  pertits  per  mi  desús  posats.  Lo  primer 


(388  ) 
es  daquells  qui  erren  ignoraatmetat  Lo  segon  es  da* 
quells  qui  erren  per  necessitat  Lo  terQ  es  daquells  qui 
erren  de  certa  sciencia  o  malicia  cessant  necessitat — 
E  lo  chitada  stech  un  poch  penssiu  e  puix  dix  qudx 
fop^at  ~>  a  ma  fe  no  ans  hi  haguera  obs  milloria.  -~ 
E  no  declara  pus  ans  calla  puis.  —  Tant  ses  —  dix  lo 
frare  —  que  tos  ne  havéts  vergonya  jous  bo  diré  tot 
qui  ho  se  per  confessions  e  en  altres  maneres  hoc  e  a 
vegades  ho  he  vist  de  fet  lom  gran  e  maravellos  he 
poderos  e  lo  batallero  scaltrit  malendrí  tafur  e  alca- 
Yot  0  en  altra  manera  vicios  e  la  fembra  malvada  len- 
gua de  vibre  alcavota  o  avol  de  son  cors  o  regatera 
falsa  e  daltre  mal  víqí  qui  son  de  casades  o  han  man- 
tenidors  o  pregadors  for^ors  encara  que  de  fer  mal  fa- 
^en  ofi^i  e  per  ells  mes  que  per  altres  sien  fetes  les 
leys  e  statuts  e  ordinacions  penáis  tots  aquests  aytals 
be  passen  ab  vos  e  ab  altres  oficiáis  ab  poder  de 
prechs  e  ab  dons  de  qualque  laquería  ques  valra  poch 
e  a  vegades  ab  menajes  deis  grans  homens  per  si  o 
per  aquells  que  ells  emparen  e  mantenen.  Mas  al  sim- 
pie  hom  o  a  la  simple  dona  lo  peccat  mortal  los  es 
venial  e  ell  venial  mortal  e  si  hi  caben  cahenbi  mala 
per  ells  e  quaix  eslos  for^a  car  com  lo  carrech  del 
ofi^i  se  hage  a  portar  ab  los  emoluments  e  nols  vuUats 
haver  daquells  que  devets  90  es  daquells  qui  erren  de 
^erta  sciencia  o  malicia  cove  quels  bajats  daquells 
que  no  devets  90  es  de  les  persones  simples  herrants 
per  ignorancia  o  per  qualque  cas  fortuit  hoc  e  a  ve- 
gades sens  errar.  Mas  a  qualque  exaquia  o  occasio  son 
calumpniades  e  destretes  almenys  de  avioen^a  e  los 


(  356  ) 
malvats  van  a  regoa  solta  he  a^o  es  qui  fa  ayenir  los 
emoluments  a  poch  e  a  mal  profit  e  los  malvats  van  a 
regoa  solta  ne  los  mals  nos  castiguen.  Vejats  agi  qoan* 
ta  revesia  e  qnanta  abusio  en  ofenssa  de  Deu  en  lesio 
de  justicia  en  menyspreu  de  les  leys  e  ordinacions  en 
perjudici  de  les  regalies  e  del  dret  del  fisch  e  en  dan 
e  destruccio  de  la  cosa  publicba  no  es  sens  gran  car- 
reoh  de  vos  e  deis  altres  semblants.  —  Lo  ciutada 
quaix  cridant  díx  al  frare  —  gran  veritat  dehits  e 
molt  men  tench  per  peccador  ab  ferm  preposit  de  mea 
smenar.  — 


Sernw  repreensible  al  pable. 


—  Passem  carta  —  dix  lo  frare  —  e  vuyllrae  girar 
al  poblé  e  dirli  de  les  sues.  Saps  poblé  don  e  perquet 
venen  aytals  oficiáis  e  ten  vendrán  de  pus  greus  si  not 
adobes  dichte  que  venen  de  la  sobirana  Providencia  e 
provisio  divinal  per  tos  peccats.  Parria  per  ventura  a 
alscuns  que  he  impugnats  en  los  pre^edénts  III  capi- 
tols  bagues  dit  solament  per  los  mayors  de  la  cintat 
en  los  quals  caben  comunament  los  mayors  oficis  ver 
es  que  deis  ho  dich  hoc  e  de  tu  poblé  e  de  tota  los 
singulars  teus  miyans  e  menors  car  nols  ne  pusch  ne 
sen  poden  scusar  é  vet  perqué  sabs  e  se  que  en  los 
mayors  oficis  caben  molts  deis  miyans  e  deis  menors 
homens  per  ajudants  o  per  lochstinents  o  per  alscunes 
branques  o  pertides  quels  comanen  deis  dits  bfifis  mar 


(557) 
yors.  ítem  caben  en  ells  matexes  los  miyans  e  menors 
oficís  aquests  aytals  fan  de  les  sues.  Deus  hp  sap  e 
gents  ho  saben  e  jo  bo  se  que  boc  e  les  que  dites  he 
e  piyors  una  pur  ni  ajustare  e  declarare  que  aquests 
aytals  faent  lo  pecb  ^erda  assagen  e  cuyden  engañar 
Dea  asi  coni  si  fes  leuger  de  engañar  ab  un  pardal  no- 
TelL  E  fan  per  aquesta  manera  que  ban  fet  que  lur 
ofici  les  strenga  a  fer  o  no  a  fer  certes  coses  e  ells  per 
vergonya  de  les  gents  mes  que  per  religio  de  sagra- 
ment  no  les  volen  fer  vedar  personalment  mas  coma- 
nan  lur  locb  e  lur  empacxament  a  muUer  o  altre  do« 
mestícb  e  privat  lur  s^ientment  sens  tot  sagrament  e 
aquel  o  aquella  aytal  cuydense  pus  no  ban  fet  sagra- 
ment que  totes  coses  li  sien  legudes  de  fer  fa  desas- 
tres per  diners  scientment  e  sabent  ^qo  lo  oficial  aquel 
car  los  diners  entren  en  son  mal  profit  de  qué  ell  ro- 
mán perjur  tot  pía  e  tengut  a  restitucio  del  dan  que 
fa  al  qual  no  bastaría  ell  ne  tots  sos  perents  e  ba- 
micbs.  Ha  miserables  persones  e  no  saben  que  a  Deu 
no  solament  les  obres  de  fores  mas  les  pregones  de, 
dÍB8  del  cor  de  cascun  son  buberts  be  bo  sabem  mes 
presumpcio  e  ayarí^ialos  en^egua  ells  bo  fa  oblidar  o 
vedar  com  nols  mou  90  quels  altres  veen  a  buU  tots 
joras  que  aquella  qui  tais  obres  seguexen  Viuen  pus 
pobrement  e  pus  mosquina  en  moren  pus  lejament 
que  altres.  Car  Deu  .no  soste  que  guanys  malammt 
bauts  fa^en  frubit  ne  profit  ne  que  en  la  lur  vida  o  en 
la  mort  daytals  no  aparega  senyal  de  lurs  malvados 
obres.  — 


(  3S8  ) 


Alíre  sermo  de  senMant  materia. 


—  Espert  poblé  not  coyts  que  encara  hi  ha  mes. 
Printe  sment  e  veuraa  com  molta  deis  teus  sigulars 
aoD  plena  de  diversaes  e  molta  yicis  specialment  de  en- 
veja  de  iniquitat  de  inobediencia  de  impaciencia  de 
deaconexenga  de  moviment  de  barateries  de  engaña  de 
mal  parlar  de  greu  difamar  de  larch  variar  de  poch 
ajudar  ais  obs  de  pocha  huoülitat  e  quant  poden  de 
gran  superbiae  cruel  tat  no  tementsla  senyoria  divinal 
ne  terrenal  ne  prehan  los  mayors  cascun  cuyda  esser 
egual.  Finalment  no  volen  easer  sots  altare  ne  regir  ne 
oorregirse  per  altre  ne  poden  ne  saben  mas  desígen 
esser  sobre  altare  e  com  no  hagen  s^ienpia  ne  sapien 
ne  entonen  la  cosa  no  la  volen  apondré  ne  scoltar  ne 
ereure  les  sciencies  qui  les  saben  e  la  entonen  ans  los 
menyspreen  e  los  scamexen  e  deis  e  daltres  se  reten 
sospitoses  res  nols  ve  be.  Si  fets  proyisions  a  la  ciutat 
de  coses  ne^essaries  a  humanal  vida  e  a  tota  obs  no 
basten  piorna  e  si  res  no  saben  criden  e  ea  tot  cas 
blasmen  e  maleexen  a  tort  e  a  través  sens  raho  e  sens 
discrecio.  Cascuns  deis  altres  vicis  damunt  dits  pona 
declarar  e  aximplificar  m^  seria  sobres  larch  e  enu- 
yos  assats  me  par  a  tot  sa  entenedor.  Empero  a  con- 
fusío  daquests  aytals  pos  aquesta  eximplis  aytals  e  doc- 
trines. Certa  cosa  es  que  nostre  Senyor  Dea  Creador 
del  gel  e  de  la  térra  e  de  tot  quant  fo  es  e  sera  feu  di- 


(  359  ) 
fereDcia  e  deperiiiuent  e  graus  en  los  cels  en  la  ierra 

en  los  inferas  car  en  los  gels  totes  les  stelles  no  son 
de  una  egualtat  ne  granosa  luor  ne  influencia  ans  son 
be  diferents  segons  que  hom  veu  ab  hulls  del  cap  o  del 
enteniment  los  angels  no  son  tots  dun  egual  geratxia 
ans  hi  ha  mayors  miyans  e  menors  los  sants  en  lo  ^el 
no  han  tots  egual  grau  de  gloria  empero  tots  e  cas- 
cuns  se  tenen  per  pagats  e  ben  contents  de  lur  grau 
los  menors  son  obedients  ais  mayors  e  tots  a  Deu.  Axi 
matex  en  infera  tots  los  dampnats  no  son  en  egual 
grau  de  penes.  ítem  per  tot  lo  mon  ha  diferencies  sen- 
yaladament  que  unes  son  pus  temprados  que  altres  e 
pus  plenes  e  pus  bastes  los  animáis  son  deseguals  en 
forma  en  for^  en  leugeria  los  homens  no  son  eguals 
de  statura  de  for^a  de  leugeria  de  bellesa  de  aptesa 
daltres  dots  les  partides  del  cors  del  hom  no  han  pa« 
ritat  la  ma  no  val  tant  com  lo  cap  ne  la  melsa  tant 
com  lo  cor  los  dits  de  les  mans  no  son  eguals  los  graus 
e  staments  del  homms  no  son  eguak  la  un  es  papa  e 
aleuna  son  cardinals  altres  son  patríarques  altres  ar- 
chabisbes  altees  bisbes  e  dalli  devalla  en  diverses  stats 
tro  a  simples  clergues  lura  sciencies  ne  lurs  virtuts  no 
son  eguals.  ítem  alcun  es  emperador  alcuns  son  reys 
altres  son  duchs  altres  son  marqaeses  altres  comtes 
altres  barons  altres  eavallera  altres  ciutadans  altres 
menestrals  altres  pageses  eascun  en  son  grau  de  valor 
don  ve  certes  de  la  volentat  de  Deu  e  de  ordinacio  de 
natura  creada  per  Deo  e  en  les  dites  altres  coses  me- 
ravelloses  se  demostra  la  sua  omnipotencia  e  tu  po- 
blé e  los  teus  singulars  fets  vostre  poder  de  fer  venir 


\ 


(  360  ) 
contra  la  volentat  de  Deu  e  contra  ordinacío  de  natu- 
ra car  lo  menor  cuyda  e  vol  tant  valer  com .  lo  miya  e 
lo  miya  tant  com  lo  mayor  ell  ignorant  no  vnll  dir  bes- 
tia cuyda  tant  saber  com  lo  scient  tots  volen  esser  de- 
sobedients  e  plens  daltres  yicis  que  dits  he  desús  e 
axi  not  maravells  net  entranyors  si  Deus  te  dona  tais 
oficiáis  e  altres  adversitats  car  tos  peccats  ho  merexen 
e  tos  merits  ho  requeren.  Nous  penssets  nes  penssen  los 
dit  oficiáis  que  quant  a^ o  ve  per  dísposicio  e  permis- 
sio  divinal  ells  ne  sien  scusats  ans  tots  ayUüs  van  a 
9ent  millia  diables.  Car  la  infinida  saiáesa  de  Deu  ja 
ho  permet  uns  mals  homens  esser  execudors  daltres 
mals.  En  axi  exemplarment  parlen  ab  uns  seus  ene* 
michs  se  venguen  daltres  seus  enemichs.  Dones  poblé 
converteixte  a  Deu  e  toUte  deis  dits  vicis  he  daltres  e 
fe  obres  de  justicia  e  Deu  darta  bous  oficiáis  c  bons  re- 
gidors  e  altres  prosperitats  e  mostrarte  he  de  ¡H-esent 
si  usar  ne  vols  un  remey  jatsessia  grosser  mas  profi- 
tos  a  guardarte  de  mal  e  encara  de  mals  oficíala.  Sabs 
be  que  un  proverbi  vulgar  diu  axi  vols  que  cans  nat 
ladren  mitte  en  loch  que  not  v^en.  Per  semblant  te 
dich  vols  que  oficiáis  not  pengen  guardet  de  errar  e 
de  venir  contra  los  furs  e  stabliments  penáis  car  pus 
sabs  e  saber  pots  aquells  en  tu  es  de  guardarten  e  sí 
fer  nou  vols  culpa  es  tua.  E  axi  sofirte  lo  dan  e  calle- 
ten  no  ten  clams.  Car  diu  Ora^ius  Leviíer  ex  mérito 
quitquid  ptuiaris  ferendum  est  que  venü  indigne  pena 
dolenda  venit.  Yol  dir  parlant  a  cascan  la  passio  o  lo 
mal  que  has  per  ton  merit  deus  soferir  leugerameni  e 
callant  mas  la  pena  qui  ve  indignament  90  es  sens  cul- 


(  361  ) 
pa  daquella  aytal  pena  te  pots  doler  o  planyer  aJj 
veres.  — 


De  o/ici  de  jurats  de  consellers  e  regidors  de  ciutaís. 


—  Resta  —  dix  lo  frare  —  que  parlem  de  la  altra 
manera  de  oficiáis  90  es  a  saber  daquells  segons  dix 
que  solament  han  juradiccio  en  peques  coses  axi  com 
jurats  consellers  e  semblants.  Car  en  diversses  ciutats 
son  apellats  en  diverses  noms  pero  lo  qfi^í  es  semblant 
90  es  de  regir  e  de  procurar  los  afers  de  la  cosa  pu- 
blicha  de  la  fiutat  E  dievos  e  altres  ho  han  dit  que 
en  aquests  va  lo  tot  del  be  o  del  mal  de  la  ciutat 
aquests  son  la  tot  de  tots  los  altres  oficiáis  en  lo  be  o 
en  lo  contrari  de  la  ^iutat  segons  dejus  aparra  los  al- 
tres oficiáis  son  vists  fer  afers  de  singulars  90  es  de 
juy  entre  aquell  e  laltre.  E  aquests  fan  e  fer  deuen  los 
afers  de  tota  la  cosa  publica  e  deis  singulars  de  aque<- 
11a.  E  per  90  son  drets  comendataris  e  regidors  de  la 
9iutat  per  lo  princep  90  es  per  lo  senyor  rey.  Los  al- 
tres curen  deis  juhiis  de  lurs  oficis  e  aquests  curen  e 
curar  deuen  del  be  e  de  la  vida  de  tots  recaptant  e 
havent  les  coses  ne^essaries  a  humanal  vida  e  proeu- 
rant  stament  pacifich  de  la  ciutat  qui  es  vida  de  tots 
e  de  cascuns  singulars  daquella  e  altres  bens  e  prc^t 
lurs  los  altres  o  alscuns  dells  assagen  a  vegades  per 
inadvertencia  o  en  altra  manera  fer  o  venir  contra 
furs  usacges  previlegis  e  libertats  de  la  ciutat  e  aquests 

TOMO  XIII.  24 


:3e2) 

los  forcea  els  man  teñen  e  deuen  sfoi^ar  e  mantenír  si 
alscuns  oficiáis  fan  qo  que  fer  no  deuen  aquests  son 
bastants  e  deaenlos  afrontar  e  ferho  tomar  a  raho. 
Aquests  son  e  deuen  esser  port  de  salut  ais  tribulats 
adjutori  ais  ftachs  refugi  ais  calumpniats  contra  justi- 
cia fínalment  son  e  deuen  esser  be  ais  bons  e  mal  e 
pena  ais  malvats.  Si  nostre  Senyor  Deu  es  irat  contra 
la  9¡utat  f&t  peccats  e  dona  afliccions   a  aquella 
aquests  per  ordinacio  e  execucío  de  devotos  oración^ 
e  de  caritatives  obres  deuen  procurar  de  placear  la 
sua  ira.  Si  lo  senyor  rey  per  presampcio  de  veritat  o 
en  altra  manera  es  indignat  o  per  importunitat  e  en 
altra  manera  fa  o  yol  fer  f  o  que  li  plau  sía  de  injusti- 
cia o  sia  contra  libertáis  o  previlegis  de  la  ciiitat 
aquests  ab  humils  supUcacíons  lo  deuen  lunyar  de  sa 
indignacio  e  fer   oblidar  aquella  e  fer  retomar  los 
afers  ^n  be.  Considerats  e  vejats  si  cove  que  hi  sien 
elets  e  meses  homens  de  prova  ^ ert  hoc  per  tants  bens 
con)  dits  son  hoc  encara  per  tal  que  si  son  nquels  que 
deuen  les  malvestats  que  dites  son  desús  de  oficiala 
e  exercint  juracdicio  oos  faríen  e  los  vicis  deis  singu- 
lars  del  poblé  qui  passats  son  desús  serien  r^rauls 
e  adobats  e  nos  Carien  encara  sen  se^iria  a  la  ciutat 
moUs  altres  bens  e  prosperitats.  E  per  milis  entendre 
la  dignitat  e  preheminencia  del  ofici  daquests  regidora 
sapiats  quels  seoadors  (o  es  quels  regidors  de  la  ciu- 
tat de  Roma  son  entitulats  e  appellats  per  tota  hoc  per 
lo  emperador  paires  canscripti  que  yol  dír  pares  en* 
semps  scrits  e  diuse  per  tant  car  los  noms  de  tots  ells 
eren  ensemps  scrits  en  taules  da^er.  E  la  raho  per- 


(  563  ) 

quels  appellaven  pares  es  per  tal  car  axi  com  lo  pare 

natural  se  ba  envés  sos  propris  fiUs  allimitat  regínt 

instruint  aquells  en  virtuts  e  procurant  a  dls  honor  e 

be  lunyantlos  tot  sinistre  axi  los  dits  senadors  e  re- 

gidors  se  havien  e  haver  devien  envés  la  cosa  publi- 

cha.  ítem  lescríure  de  tots  los  noms  ensemps  sígnifí- 

cave  que  tots  ells  ensemps  de  I  cor  e  de  un  voler  de- 
uen  esser  e  entendre  en  lo  be  e  bon  regiment  de  la 

cosa  publica.  ítem  com  sia  ^ert  quel  a^er  es  pus  fort 

e  pus  durable  que  tots  los  altres  metalls  per  90  scríu- 

re  lurs  noms  en  taules  da^er  significave  la  magestat 

del  imperi.  E  sobre  a^o  dien  alscuns  doctors  quels  re- 

gidors  de  la  ciutat  han  particípacio  de  la  magestat  de 

lur  prin^ep  representants  aquella  per  lur  ofí9Í  en  loch 

seu.  E  per  aqüestes  rahons  son  e  deuen  esser  hauts 

en  gran  reverencia.  On  devets  a9i  notar  que  no  tots 

aquells  qui  si  afayten  deuen  esser  reebuts  e  meses  a 

aqueat  ofíci  mas  aquells  qui  no  tant  solament  sapieo 

e  puxen  ver  semblant  aprofitar  en  la  cosa  publique 

mes  encara  que  lurs  peraules  e  obres  sien  tais  que 

apareguen  honorables  e  denoten  qual  es  la  ^iutat  e 

lur  ofici  e  que  de  reverencia  pertanyent  a  la  dignitat 

del  ofi^i  no  porten  menyspreu  e  scam  en  minua  de  la 

ciutat  he  gran  confusio  daquells. — 


Lahors  de  diligencia  e  quant  es  necessari  a  tot  regiment. 


—  ítem  -**  dix  lo  frare  al  ciutadans  —  parlant  de* 


(  564  ) 
sus  a  priacipi  daquesta  materia  tocha  dues  coses  les 
quals  supposava  que  aquells  de  vos  qui  havets  ten- 
guts  ofícis  specialmeat  aquesta  de  regiment  hi  bague- 
sets  retuda  vostra  leyaltat  e  vostra  diligencia  e  jatssia 
tots  vos  acordassets  de  haver  retuda  vostra  leyaltat 
empero  un  de  vosaltres  feu  dupte  en  la  diligencia 
dient  que  hi  havia  que  dir  e  que  fer  e  perech  que  tots 
vosaltres  vos  apiirassets  perqué  a  mi  apar  que  al  pre- 
sent  yo  dqa  parlar  de  la  diligencia  la  qual  es  tan  ne- 
cessaria  a  tot  regiment  e  a  tots  afers  que  sens  aquella 
no  valria  res  ne  poi'ien  venir  a  bon  cap  encara  quey 
hagues  axi  com  haver  deu  tota  leyal  magestat  de  ofi* 
cial.  On  per  vostra  instruccio  a  esmenar  lo  passat  si 
cove  a  provehir  al  sdevenidor.  Devets  saber  que  molts 
doctoi*s  e  philosofs  en  moltes  mañeros  e  en  diversses 
peraules  han  loada  diligencia  tan  altament  e  tant  lar- 
ga que  seria  enuyg  de  recitar  mas  lur  suma  e  lur  subs- 
tancia breu  pot  esser  aquesta  que  diligencia  es  aque- 
lla cosa  que  fa  guanyar  al  hom  lo  cel  e  la  térra.  £  per 
contrari  negligencia  faria  perdre  al  hom  lo  merít  del 
9el  e  la  possessio  de  la  ten'a  com  tot  lo  mon  fos  seu. 
Prova.  Si  era  un  hom  axi  simple  que  en  si  no  hagues 
peccat  actual  e  en  fer  bones  obres  de  caritat  e  altres 
obres  virtuosses  fos  axi  negligent  que  res  non  faes  e 
que  li  valria  sa  simplesa  gertes  poch  o  no  res.  E  per 
(O  los  teolechs  determenan  que  encara  val  mes  lom 
que  fa  be  e  mal  que  aquel  que  no  fa  be  ne  mal.  E  ma- 
yorment  pus  lo  be  de  tant  o  de  quant  sia  mayor.  ítem 
si  a  un  hom  per  legitima  successio  o  per  altra  rabo 
jnsta  pervenien  bens  en  gran  o  soberga  valor  con  fos 


(  56o  ) 
nn  renegat  e  que  no  guardas  ne  procuras  aquel  nel 
conservas  diligentment  no  li  valria  res  car  tot  e  tost 
se  perdria.  E  per  ago  digueren  alscuns  savis  que  no 
es  menor  virtut  conservar  que  guanyar.  E  encara  di- 
gueren que  diligencia  e  freytura  son  enemigues^e  con- 
traríes en  tant  que  no  poden  star  ne  abitar  ensemps. 
E  axi  mateix  negligencia  e  riquesa  han  semblant  de- 
samistat  e  contrarietat  que  ensemps  no  poden  star. 
Interrogat  un  hom  qui  es  de  poch  estat  e  pocha  ri- 
quesa ara  muntat  a  gran  stat  e  gran  riquesa  com  ni 
en  qual  manera  li  era  axi  avengut  respes  que  ja  mes 
no  li  avench  que  a^o  que  pegues  fer  al  vespre  queu 
speras  al  mati  quaix  que  vol  dir  que  so  la  dQigencia 
bo  havia  feL  Molts  altres  eximplis  hi  poria  allegar 
mas  quey  cal  sino  rabo  queu  dicte.  Doncbs  pus  dili- 
gencia fa  tant  de  be  e  negligencia  fa  tan  de  mal  par^ 
TOS  cosa  necessaria  —  dix  lo  frare  ais  ciutadans  — 
quels  regidors  de  la  ciutat  degen  haver  de  gran  ne^ 
cessitat  sobirana  diligencia  e  squivar  negligencia  com 
a  foch  cremant.  —  Respongueren  ells  —  no  ha  dupte. 
—  E  si  axi  nou  fan  —  dix  lo  frare  —  demanvos  si  es 
gran  carrech  lur  e  sin  som  tenguts  a  restitucio  e  sin 
merexen  blasme.  E  encara  tal  pot  esser  lo  carrech 
qnen  merexen  punicio  en  aquest  segle  o  en  laltre. — ^E 
los  ciutadans  callaren  e  aperech  que  sentristasen.  — 
Noy  cal — dix  lo  frare — callar  ne  fer  mala  cara  que  axi 
es  com  he  dit  sens  tot  dupte  e  perqué  noy  puxats  me^ 
tre  scusacio  declararvos  bo  he  milis  eus  bo  provare 
per  dret  e  per  rabo.  Dit  be  desús  e  dich  quels  regidors 
de  la  ciutat  son  dreiament  procuradora  de  la  univer-'- 


(  366  ) 
sitat  daquella  e  fan  los  afers  de  aqueUa  los  quals  ells 
preñen  e  teñen  est  commda  a  en  proeuracio  o  en  ad- 
minístracio  ear  nos  pot  dir  que  sien  Isrs  propris.  E 
es  axi  per  dret  divinal  e  humanal  que  sobre  la  cosa 
que  yo  {Nrendii  en  comanda  o  en  procuraeio  o  en  ad- 
minístracio  yo  deig  e  son  teagut  hav^hi  diligencia 
tal  he  tanta  com  cascun  hom  diligent  ha  en  sos  pro-- 
pris  fets.  E  sino  yo  Ion  son  tengut  de  pie  en  pie.  — 
Respos  la  I  deis  ciutadans  Durus  est  hic  sermo.  Yol 
dir  que  dura  es  aquesta  peraula.  —  Dix  lo  frare  — 
dura  o  bkna  axi  es  e  n^iHi  nou  pot  neu  deu  ignorar 
cem  8ÍH  vulgar  proverhi  que  sabm  les  velles  encsura 
los  minyons  qui  diu  90  quis  comana  car  se  ven. 
Dendis  que  hona  volríets  vosáltres  lo  bell  bell  qo  es 
la  honor  e  la  bomba  del  ofíci  o  lo  salari  e  que  noy  fe- 
sets  profít  n^u  hec  si  Deus  ho  vol  no  va  axi  no  guar- 
den sino  solament  r^dors  de  ciutat  o  de  loch  hoc 
aneara  lo  Papa  ^  tos  reys  he  tots  altres  grans  senyors 
eelasiastichs  e  seglars  que  dos  mots  ensemps  e  no  la 
I  sens  laltra  teñen  al  dors  90  es  preesse  hac  pr^^desse. 
Lo  primer  es  gran  dignitat  e  honor  (¡o  es  pree$se  que 
vol  dir  exal^at  mas  lo  s^on  es  de  gran  a  fexuga  car- 
rega  90  es  prodesse  que  vol  dir  profitat  es  a  saber  que 
aquesta  aytals  deuen  e  son  tenguts  aprofitar  los  hirs 
sotsmesos  car  per  90  los  hi  ha  posats  Deu  de  qui  te- 
ñen loch.  E  sino  ells  hi  erren  sobres  en  compteD  «i 
aquest  segle  e  en  lahre  e  per  90  diu  una  auetorítat 
JV¿m  est  honor  sme  honore.  Yol  dir  que  no  es  honor 
sens  carrega.  E  per  tal  dix  un  savi  rey  de  Gástenla  — 
Ora  fuesse  yo  un  aldeano  richo  asseado  c  apar  todo 


(367). 
que  ni  conosciesse  ne  viesse  ell  rey  a  mi  — ^veus  conr 
conexm  aqüest  savi  rey  qaanta  carrega  tenia  aobre  si 
eiíÉcmpB  ab  la  dignitat  real.  Mea  at«nt  havia  70  dit 
deaus  qiieu  provaria  per  raba.  Digafa  per  vostra  fe  to- 
ta afeccio  cesaant  seria  cosa  r&bonable  que  la  iiniter^ 
aitat  e  lo  poblé  qui  esta  a  deftn  en  confian^  de  ato 
re^di^s  en  corregtiea  perill  o  da&  per  luí*  negligencia 
e  quei»  anas  per  aytal.  -^  Respongnei^en  loa  dutadaína 
—  masaa  poriem  eompendre  aio  rar  be  eurtaneni  ffm 
si  per  colpa  éé  álgnn  regidor  la  quftl  adevénga  per  at 
maldat  o  per  engán  o  per  altra  mala  i^abo  dé  feíla 
scientia  sua  la  univca^attat  o  lo  poblé  han  dan  queii  aiii 
ell  tengut  o  eneará  qnen  sia  punit  Mas  no  sabets  voai 
que  sia  sdeve  per  oblit  o  per  inadvertMcia'  de  q^sieB^ 
segueix  alcBDa  negügeneia  que  per  a^o  no  ara  lengut 
Dura  eosa  seria  e  mal  guardo  de  son  treball  lo  qual 
tots  dies  sosten  entendre  rahonar  acordar  eonaellár 
ordonar  sobre  los  afers  de  la  universitat^  — S^gotta- 
vostres  peraules  —  dix  lo  frare  ais  (iutadans  —  per- 
qué Tosahres  entenats  que  basta  aolanient  lur  parlarr 
e  ordonar  sens  altra  obra  e  extscucio  e  no  va  axi  coi^ 
sapiats  quella  anticbs  philosofs  disputañren  en  qne  sta- 
ve  lo  mes  e  millor  de  philosofi^  é  vench  den^er  Aria*- 
totil  e  determena  que  en  virtuoses  operdcion»  e  no  ett-* 
tenats  que  no  dix  virtuoses  peratflea  e  ordinaciona 
mas  virtuosos  operaeions.  E  aquesta  determina^io  ta 
e  es  per  tots  los  savis  aprovada  de  ques  segneix  que 
ultra  lo  perlar  e  ordenar  bí  ha  ais  millor  90  es  lo  fet 
e  la  operaeio  o  éxecucio  si  no  valria  bell  no  rea  se- 
gons  la  dita  determinacio  qui  atribueix  lo  be  de  pbi— 


(  368  ) 
losofía  ha  obra  e  no  a  periar  ne  ordenar.  Ara  no  cu- 
rem  de  Aristotil  ne  daltres  suptils  ne  gran¿  maestres 
mas  anem  a  grosseria  e  palpable  rabo  e  natura  e  es- 
periengia  quin  mostra.  Yosaltres  vehets  deis  au^ells  e 
deis  animáis  quals  cantants  son  acomperats  a  foUs  e 
negligents  e  los  obrai^ts  e  faents  a  savis  e  a  diligente. 
Eximpli  de  la  cigala  e  de  la  abolla  e  de  la  formiga  e 
daltres,  Quant  es  de  humana  natura  non  cal  dir  pré- 
ñete vos  sment  de  unes  persones  asi  homens  com  do* 
nes  qui  abunden  en  molt  periar  e  en  pintet  rahonar 
a  tart  los  trobarete  que  prosperen  ne  medren  e  no  e» 
maravella  car  lur  enginy  e  lur  temps  meten  e  despe- 
nen en  periar  la  obra  e  la  prospmtet  anatela  ^erdiar 
a  loure  e  trobaretela  en  persones  de  poques  noves  e 
de  bon  asentament  E  per  90  dix  lo  savi  Salamo  In 
omni  apere  tuo  habundancia  ubi  autem  plurima  verba 
ibi  frequenter  egestas.  Diu  a  cascuns  en  tota  la  tua  obra 
haura  abundancia  mas  hon  ha  moltes  peraules  alli  so- 
ven  es  pobresa.  No  tengani  t^nps  que  sens  dupte  ais 
regidors  en  tot  90  que  acorden  e  ordenen  e  en  lals  de 
lur  oflci  es  tant  necessaria  la  operacio  e  execucio  com 
es  la  vianda  a  la  vida  del  cors.  E  si  non  meten  o  fan 
metre  en  execucio  carreguenso  al  coU  e  a  la  anima 
en  son  tenguts  a  restitucio  car  nos  poden  scusar  de 
culpa.  Débete  notar  e  saber  quels  drete  fan  tres  graus 
de  colpa.  La  primera  es  appellada  lata  la  s^ona  le- 
vis  la  tercera  e  derrera  levissima.  Declaranúes  per  or- 
do regirant  dich  que  la  derrera  apellada  levissima  qo 
es  molt  leugera  es  aquella  la  qual  fort  leugerament 
pot  sdcveiiir  ha  hom  diligent  sobre  sos  fets  propris. 


(369) 
E  de  aquesta  es  acusat  cascun  regidor  o  qui  vol  teñir 
administracio  de  afers  daltres.  La  demig  que  es  dita 
leyis  (O  és  leugera  es  a  vegadas  scusable  a  vegades  no 
segons  les  circunstancies  e  la  calitat  de  la  cosa  e  de 
la  persona  a  savia  testa  de  bon  jutge.  E  laltra  que  pó* 
88  primera  apellada  lata  (o  es  manifesta  es  tal  90  es 
que  cascun  non  es  seusat  ans  los  drets  lo  acoinparen 
a  engan.  Yo  nopuixveure  ne  entendre  quals  regidora 
de  la  9¡utat  per  molt  que  diguen  ne  ordenen  sobre  los 
afera  de  aquella  si  alio  e  lals  que  ha  ops  fer  o  exeeu- 
cío  no  meten  o  fan  metre  en  obra  se  puxen  scusar 
de  caure  en  lo  maior  grau  de  colpa  no  puix  creare 
que  sia  sino  la  del  mig  que  es  levis  o  leugeria  en  tal 
specia  que  no  es  scusable.  E  per  a^o  hi  son  tenguts 
segons  dit  es.  — 


Disputa  sobre  culpa  comenta  per  negligencia. 


Respongueren  los  ^iutadans  al  frare  dient  —  nons 
tingats  per  tant  tépats  que  no  entenam  a  breu  perlar 
que  Ha  on  es  obs  fer  execucio  sia  bastant  ni  tinga 
prou  sola  peraula  o  ordinacio  car  no  seria  ais  sino 
comentar  sens  acabar  la  qual  cosa  no  val  res  ne  en- 
tenem  haver  contrast  ne  contrastar  mas  rahonar  al 
menys  per  apendre  si  aquell  carrech  es  deis  rigidoro 
de  la  (jutat  per  no  esser  mesos  en  obra  e  en  execucio 
lurs  ordinacioDs  e  altres  coses  de  lur  regiment  que 
han  obs  fer  execucio.  Gom  sia  ^ert  que  en  aquell  re- 


(  370  ) 
gimept  haja  altres  ajudants  los  quals  jatsia  sien  sois 
los  regidors  empero  en  lar  ofi^i  e  lur  exeeucio  axi 
com  soD  adroeats  sindiebs  scriyans  vagoers  e  altres 
com  si  Tendría  dones  que  qo  que  a  altre  se  pertany  de 
fer  haguessea  carrecb  los  regidors  posem  que  sieo 
appellaw  jurats.*^  A9Í  fermem  la  uof^a-^dix  lofrare 

—  car  gran  res  de  nostra  allerdiaeio  sobre  aquesta 
materia  stara.  Ed  a^o  per  milis  Teñir  en  concordia  e 
es  detérminacío  daqu^a  fas  tres  saj^posits.  Lo  pri*^ 
mer  es  que  en  aquest  e  et  tot  altre  regiment  es  neges^ 
sari  gran  diligencia  segons  desús  be  dit  e  pvoTsL  Lo 
segon  es  que  noy  basta  sola  peratila  e  ordinacio  ana 
necessariament  se  requer  fet  e  hobra  o  exeeucio  axi 
eom  Tosalcres  matexes  baTOts  dit  e  be^  E  lo  ter^r  ea 
que  si  lo  contrari  sen  sdoTe  qui  ha  la  colpa  baia  lo  car- 
recb  e  lo  dan.  —  Tots  aquests  supposits  son  Tertaders 
eus  atoi^am — diguerenlos  ciutadans — mastornem  al 
punt  e  Tejam  de  qui  sera  la  colpa,  —  Ara  be  —  dix 
lo  frare  —  e  per  entrada  demauTOs  qui  son  los  caps  e 
principáis  daquest  regimenL  —  Respongueren  ells  — 
los  jurats  e  semblants  per  qualque  nom  sien  appelkits. 

—  Tais  TOS  Tuylt  —  dix  lo  frare  —  donchs  segaeise 
que  ells  son  caps  de  la  negligencia  e  de  la  culpa  sía 
sdeTe  ara  la  haguesen  comesa  prin^ípalnient  elk  ara 
qualsevol  deis  altres.  -^Parlaait  ab  bonor  —  digueren 
los  ciutadans  -^  no  entenem  que  en  tot  cas  sia  axi» 
Posem  un  cas  aytal  a  qaal  se  Tol  ofif i  a  daltres  aje- 
dants  al  quals  se  pertanyen  ordinaríament  exeeucio 
deis  altres  de  aqüells  oficis  axi  com  al  sdTOcaf  oi^^o^ 
nar  en  serits  o  rabonant  de  paraula  en  los  plets  e  aféra- 


(  371  ) 
de  la  universitat  al  sindich  posar  e  pledejar  e  teñir  a 

prop  los  afers  e  plets  de  la  universitat  e  dar  boa  acá- 
bament  a  aquelk  al  scriva  dictar  e  seriare  los  actes 
de  son  ofici  e  axi  deis  al  tres  ajudants.  ítem  poaem  al» 
tre  cas  alcuna  cosa  es  rahonada  e  acordada  per  tota  la 
execucio  daquella  per  comu  acort  de  tots  es  comefiada 
speeialmen  t  e  spresa  a  dieun  deÜB  altrea  ajudants  o  a 
altre  per  ell  a  eceptada  de  fer  e  de  compltr  e  la  eosa 
es  tal  que  requer  cuyta  o  prest  spacxameat  e  aquel  a 
qui  es  comenada  non  fa  res  ho  tarda  tant  qm  per  sa 
negligencia  la  cosa  se  pert  o  la  ciutat  na  dan  e  per- 
judigi  sera  raho  que  en  qualsevol  de  aquesta  dos  ca- 
sos los  jurats  hi  sieo  tenguts  no  pensam  alcun  de  Im» 
seny  ho  vulla  dir  que  no  seria  ais  sino  pw  peecat 
duns  punir  altres  e  seria  contra  afo  que  dien  los  doc- 
tors  Quod  culpa  suos  débet  tenere  actores  90  es  que  la 
culpa  de  I  compendra  aquells  qui  la  fan.  —  Reapos  lo 
frare  —  a  simple  parlar  e  a  simple  entencio  veritat 
dehits  mas  gi*an  dupte  he  que  aqui  nons  caygue  lase. 
YuUats  entendre  e  a  cascun  deis  cases  que  he  posats 
70  declarare  ago»  Al  primer  posem  que  jurats  veben  e 
saben  que  qualsevol  deis  dita  ajudanta  comet  e  fa  al* 
ira  e  altres  faltes  e  negligeneies  en  90  que  ea  despae» 
xament  de  son  ofici  e  senten  e  conexen  que  aquell  ay- 
tal  de  sa  compleccio  o  de  son  hus  es  adormit « teben 
o  negligent  perqué  noy  proveexen  com  sia  en  ells  pos 
son  caps.  ítem  al  segon  cas  que  dignes  posem  qi»eb 
jurats  ab  temps  sabessen  o  sentissen  la  farda  o  negli- 
gencia aquella  e  noy  proveysen  jo  hi  ajuste  altre  cas 
posem  que  la  execucio  de  la  cosa  nos  pertayn  ordina- 


(  372  ) 
riament  a  alcun  altre  sino  a  ofici  deis  jurats  e  no  es 
specialment  comenada  a  altre  e  ells  tots  no  hi  donen 
recapte  qual  o  quals  deis  ley  darán  car  pot  esser  tal 
la  cosa  que  per  alcun  o  alscuns  deis  de  Toler  deis  al- 
tres  se  pot  executar  e  uns  per  altres  no  sen  curen  ana 
aquella  cosa  román  sens  execucio  demanyos  si  en 
qualsevol  deis  dits  cases  la  uníyersitat  pert  o  pren  per- 
judici  qui  sera  tengut  a  aquella.  —  Respongueren  los 
ciutadans  —  que  entenem  que  mala  hi  van  tots  e  ja- 
rats  e  ajudants  a  qui  tocha  e  que  tots  ensemps  e  cas- 
cun  dells  per  lo  tot  ne  sien  tenguts.  —  Dix  lo  frare— 
nostra  alterchacio  es  finida  e  nostra  obra  acabada  e 
non  enten  ara  a  dir  pus  sobre  aquesta  materia  mas 
comenar  vos  he  a  Deu.  — 


AUegacions  daquells  quis  retrahetv  de  fer  be  a  la  cosa 

publicha. 


—  Volets  queus  diga  —  dix  un  deis  ciutadans  al 
frare  —  alscuns  son  quis  retraen  de  fer  be  lo  qual  po- 
rien  a  la  comunitat  de  la  ciutat  per  dos  sguarts.  Lo 
primer  es  per  un  proverbi  Yulgar  qui  diu  qui  serveir 
a  comu  no  serveix  a  negu  e  laltre  es  per  eximpli  deis 
antichs  axi  de  Roma  com  daltres  ciutats  e  encara  dais- 
cuns  de  nostra  ciutat  e  de  nostre  temps  que  molt  ha- 
guessen  servir  a  la  comunitat  e  treballat  per  aquella 
longament  a  la  final  ne  havien  mal  guardo  en  axien 
per  mal  cap  e  a  vegades  punits  a  tort.  —  Dix  lo  frare 


(  375  ) 
a  aquell  piulada  —  entre  aquells  qui  axis  retraen  com 
dehits  sots  hi  vos  mateix.  —  Respes  lo  9iutada-^i>er 
ventura  hoc.  —  E  entant  li  dix  —  e  daquests  versses 
proverbis  e  eximplis  sabetsne  mes  sino  aquests  que 
dits  havets.  —  Respos  lo  ciutada  —  no«  —  Donehs — 
dix  lo  frare — jous  ni  afigíre  un  altre  perqué  milU  vos 
puschats  perfundar  sius  volets  en  avotesa.  Lo  proverbi 
vefa  queus  hi  afig  es  aquest  mes  mal  {val)  meu  que 
nostre.  Donchs  vos  entenets  segons  90  que  dehits  que 
de  bon  servir  e  de  bon  afer  reportets  bon  guardo.  — 
Respos  lo  ciutada  —  a  vegades  per  la  revesa  hi  entra 
hom  milis.  —  Ha  mal  guany  fa^a  —  dix  lo  frare--ell 
primer  qui  dix  ne  feu  tais  verssos  e  foUies  e  quin  peen 
doctrina  e  intencio  jous  promet  que  no  hisqueren  de 
Salame  ne  de  Sent  Paul  ne  de  Sent  Agusti  ne  encara 
de  Arístotil  ne  de  Tullius  ne  de  Senecha  ne  daltre 
tant  ne  quant  savi  o  discret  ans  hisqueren  de  testa  de 
qualque  foU  hom  ultracuydat  o  amant  massa  si  mateix 
e  no  altre  conexent  ne  enteniment  (entenent)  de  enten- 
dre  ques  Deu  ne  caritat  ne  que  es  comunitat  ne  cosa 
publique.  E  per  qo  que  milis  ho  entenats  eu  conegats 
devets  saber  que  Sent  Agusti  Sent  Greguori  e  altres 
sants  doctors  han  dit  Banum  comune  bonun  divinum. 
Yol  dir  comu  be  es  divinal.  Encara  devets  saber  que 
tots  los  antichs  philosofs  e  los  drets  canonichs  e  ei- 
vils  e  los  sants  doctors  teolechs  concordantment  di- 
gueren  e  scriviren  que  la  utilitat  publicha  o  de  la  co- 
mnnitat  deu  esser  proferida  qo  es  mesa  primerament 
o  devant  la  utilitat  privada  90  es  de  les  singulars  per- 
sones. E  a^o  posarem  tots  ab  gran  raho  e  per  evident 


(376  ) 
yor  que  envés  pare  e  mare  filis  germans  e  altres  pá- 
rente e  hamichs  e  tote  altres  singulars.  Ja  conech  yo 
*—  dix  lo  firare  —  que  vos  En  cinteda  debite  en  vos- 
tre  cor  o  com  se  pora  fer  que  los  homens  del  mon  se 
vallen  inclinar  a  a^o  e  responchvos  que  per  mal  pec- 
cat  nes  fa  de  molte  envés  la  amor  de  Deu  e  del  prois* 
me  pero  fer  se  deu  e  aquells  e  aqueste  si  nou  fan  ma- 
la hi  van.  E  dichvos  que  si  envés  la  cosa  publicha  nou 
volete  fer  per  sguart  de  Deu  e  per  consell  de  tante  e 
savis  homens  sino  que  almenys  ho  fágate  per  n^essi- 
tat  e  per  sguart  de  vos  mateix  car  en  lo  fe  e  contrari 
de  la  cosa  publique  vostra  part  vos  hi  va.  E  si  lesta- 
ment  de  la  cosa  publicha  per  axo  cau  ^ytant  be  vos 
perito  e  cabete  vos  mateix  e  los  altres  singulars.  Ara 
posem  que  vos  sote  tant  flach  de  cor  que  per  la  ne^es- 
sitat  de  la  cosa  publica  si  cas  sdevenia  nous  metríete 
a  martiri  de  mort  o  de  turmeni  al  menys  siateli  con- 
fessors  e  procurateli  be  sens  tochar  a  la  vostra  delica- 
da persona  o  al  menys  no  li  fágate  dan  de  certa  mali- 
cia ne  per  negligencia  e  mogueushi  si  valor  o  amor 
no  almenys  temor  deis  perills  ja  denótate  e  nous  nes- 
tiato  per  los  verssos  folla  e  no  vertaders  proverbís  e 
eximplis  que  demunt  diguem  e  los  quals  james  ísque- 
ren  de  teste  savia  segon  ja  digui  ne  teñen  prou  segons 
porete  veure  e  entendre  per  qo  quis  segueix. 


Satisfacio  e  foragitament  de  les  ditas  allegacians. 
Tot  hom  per  grosser  que  sia  pot  e  deu  entendre  e 


(577  ) 
conexer  clarament  quel  primer  deis  dits  proverbis  qui 
diu  qui  serveix.  a  comu  po  serveix  a  negu  es  fals  e 
foU  manifestament.  Dich  prímerainent  que  es  fals  e 
negar  nos  pot  que  faent  servey  a  comu  fa  hom  servey 
no  tant  solameat  a  Deu  e  a  la  comunitat  mayorment 
e  al  príneep  qui  es  cap  de  aquella  ans  encara  ais  sin- 
gulars  daquella.  E  per  qo  lo  mayor  servey  apres  aquell 
de  Deu  principalment  que  hom  fer  puxa  es  de  la  co- 
munitat car  lo  servir  de  la  oomunitat  apronta  a  aque- 
lla e  a  sos  singulars  segons  que  ja  es  dit  e  provat  de- 
sús que  en  lo  be  e  en  lo  mal  dé  la  universsitat  va  sa 
part  a  cascun  singular  de  aquella  e  no  es  axi  per  con- 
trari  90  es  que  servint  a  un  singular  servescha  a  la  co- 
munitat e  per  conseguent  molt  mayor  e  pus  compre- 
nent  e  pus  meritori  es  lo  servey  quis  fa  a  la  universi- 
tat  que  a  singular.  Yoletsne  pus  huberta  e  pus  palpa- 
ble conexen^a.  Certa  oosa  es  que  tot  covent  de  religio- 
sos mendicans  axi  com  frares  menors  preychadors  e 
daltres  semblants  es  dit  e  és  comunitat.  Ara  posem 
que  algún  volgues  fer  caritat  o  almoyna  a  alcun  mo- 
nestir  qual  sera  pus  comprenent  e  pus  meritoria  si  la 
fa  al  covent  en  comu  o  si  la  fa  a  alcun  o  alcuns  pochs 
en  singular  de  aquel  covent  ciar  es  que  si  la  fa  en  co- 
vent en  comu  car  es  feta  ha  molts  mes*  E  per  90  lo 
covent  sera  mantengut  e  perseverara  en  lo  servey  de 
Deu  e  sis  fahia  la  almoyna  en  singulars  cascun  da- 
quells  la  volría  convertir  en  son  propri  hus.  E  ab  tant 
lo  covent  poria  perir  e  si  pereix  un  singular  lo  covent 
no  pereix.  No  dich  si  per  qualque  special  rabo  alcun 
vol  fer  almoyna  a  alcun  singular  del  covent  quef  no 

TOMO  XIII.  25 


(578) 
isia  ben  fet  ab  que  lo^covenl  no  perda  sa  almoyna  la 
qual  deu  esser  en  moltes  dobles  mes  que  aquella  quis 
fa  al  singular  car  ha  a  servir  ha  molts  mes.  Semblan! 
es  e  deu  esser  en  nostre  proposit  que  si  volets  fer 
servey  o  bona  obra  a  singulars  de  la  ciutat  fetsho  car 
meritoria  es  mayorment  si  es  en  tal  cas  que  puxe  te- 
char interés  de  la  comunitat  axi  com  es  mantenint  o 
ajudant  a  alcun  singular  sobre  son  propri  fet  en  qual- 
que  llbertat  comuna  de  la  univer^itat  mas  lo  servey 
de  la  comunitat  sia  molt  mes  e  mayor  encara  primer 
car  molt  compren  e  per  conseguent  es  pus  meríteri. 
Donchs  apar  darament  quel  dit  proverbi  segons  que 
digui  es  fals.  Dich  encara  que  es  foll.  Sabets  qui  tro- 
ba  de  dir  tal  ve^ea  uns  folls  los  quals  entenen  en  jac- 
tan^a  e  si  qualque  be  o  bon  servir  fan  velen  que  tan- 
tost  ne  hagen  les  gracies  e  lahors  e  bomba  e  vanaglo- 
ria. E  com  la  universitat  no  ha  cors  ne  bocha  ab  quells 
pugnes  fer  spresses  gracias  e  lahors  e  darlos  veni  de 
pompa  e  de  vanagloria  entenem  que  tal  servir  es  per^ 
dut  no  attenent  que  de  tot  bon  servir  e  de  tota  bona 
hobra  deu  hom  sperar  principalment  lo  guardo  de 
Deu  e  lals  es  plana  follia.  Mes  avant  dich  quel  altre 
proverbi  qui  dehia  mes  val  meu  que  nostre  isque  de 
pocha  caritat  e  pocha  valor  e  malvada  cupdicia  e  de 
fina  oradura.  Lapostol  sent  Paul  qui  fa  a  creure  axi 
com  aquell  qui  en  santa  Sgleya  es  appellat  e  es  vaxell 
de  eleccio  entre  les  altres  lahors  de  caritat  dix  aytals 
peraules  Non  querít  que  sua  sunL  Yol  dir  que  caritat 
no  demana  e  nos  cura  de  aqo  que  seu  es.  Veus  donchs 
^uel*  dit  proverbi  es  contra  caritat  ne  aytant  poch  is- 


(  579  ) 
que  de  valor  alguna  cor  lom  valoros  tots  temps  te  que 
ya  Deus  no  li  do  be  a  soles  mas  quel  puxa  comunicar 
a  altre  per  sa  liberalitat  e  caritat  Mas  lo  dit  proverbi 
isque  de  malvada  cupiditat  la  qual  volria  teñir  tot  la- 
ver  del  mon  secret  en  ses  mans  quel  valent  dun  gran 
de  miyll  no  lin  «capas  que  pogues  a  altre  servir  o 
aprofitar.  E  per  conseguent  lo  <)lt  proverbí  isque  de 
fina  oradura  la  qual  se  mostra  manifestament  per  qo 
que  proisment  es  declarat  Ara  resta  —  dix  lo  frare — 
de  satisfer  al  eximpli  desús  posat  qui  fa  mencio  de 
alscuns  servidors  de  la  cosa  publica  reportant  mal 
guardo  de  lur  servir.  E  sobre  a^o  dich  que  jatsia  qiie 
la  mia  ignorancia  sia  gran  e  molta  empero  si  hom  de 
ma  edat  discorregue  james  molts  e  diversses  libres 
istorials  de  les  gents  de  totes  les  partides  del  mon  e 
libres  de  poetria  cuyt  esser  yo  mes  que  obs  nou  seria. 
E  dichvos  certament  aytant  com  per  aquells  libres  e  en 
altra  manera  puix  trobar  e  entendre  que  james  no  fo 
hom  qui  dretament  anas  e  perseveras  en  lo  servir  de 
la  cosa  publicha  e  bones  obres  daquella  quen  bagues 
mal  guardo  ans  sta  en  veritat  que  sdevenint  algún  a 
algún  segons  viyares  seu  o  daltre  tal  guardo  li  sdeven- 
dra  a  sa  colpa  o  a  son  peccat  per  tres  rabona  o  per  al- 
cuna  o  alcunes  daltres.  La  primera  que  alscuns  dells 
qui  tant  longament  e  be  havien  servit  a  la  cosa  publi« 
que  muntaven  per  alio  en  tant  dergull  e  en  tanta  su- 
perbia  que  hom  nat  no  podía  viure  ab  ells  de  ques 
seguia  que  per  lurs  peccats  Deu  los  lexava  venir  en 
juy  reprovat  e  fahien  tais  coses  que  eren  oribles  a  Deu 
e  al  mon  de  que  venien  a  mal  cap.  La  segona  que  ais- 


(  580  ) 
odiis  ddls  entre  lo  bon  senrey  qne  mostraven  secre- 
tament  -fafaien  alscuns  engioys  e  profit  lar  o  de  hirs 
parents  o  de  lurs  amicha  e  en  dan  de  la  cosa  publi- 
cha.  E  com  sia  cert  ^ae  negon  mal  no  es  sens  pmiício 
.  nostre  Senyor  Dens  aquesta  aytals  per  lars  peccats  le- 
xava  caure  en  qualqne  desastre  de  qne  havíen  justa 
punicío*  E  per  90  la  ciutat  de  Athenes  cap  de  la  sa- 
viesa  del  mon  a  cascun  de  cascun  bon  servir  remu- 
nerava  be  e  aquel  mateix  se  delenquia  o  sdevenia  que 
delenquis  punien  justament  dient  que  axi  com  del  be 
havia  hauda  remunerado  ere  rabo  que  del  mal  ba- 
gues punicío.  E  la  ter^a  que  altres  deis  fabien  aquel 
serrey  per  sola  fama  e  gloria  del  mon  e  altantse  de 
jactan^a  e  de  pompa  Tolien  e  demanaven  e  obtenien 
que  per  memoria  del  sdevenidor  fos  fet  senyal  en  lur 
servey  axi  com  linatge  o  pintura  o  scríptura  en  libre 
de  gestas  e  atribubien  la  obra  no  a  Deu  mas  a  lur* 
propria  virtut  e  ab  ago  perdien  tot  lur  merit  ells  sde- 
venia  qualque  sinistre*  E  axi  cascun  de  vos  e  daltres 
si  fets  alcun  bon  servir  o  bona  obra  a  la  cosa  publi- 
cba  esquivatsbi  90  que  dit  es  e  xpieus  diré.  Primera- 
ment  que  fa^ats  per  sguart  de  Deu  e  que  tot  sia  atri- 
buit  a  Deu  e  lin  fa^ats  .gracias  e  labors  en  tómets  pus 
humils.  S^onament  que  tots  temps  bi  hajats  neta  e 
dreta  intencio  e  noy  mesdets  res  de  mescbara.  Terpa- 
ment  que  perseverets  en  be  car  si  de  un  cap  1¡  fabiets 
be  e  daltre  mal  no  tendría  prou.  Quartament  quel 
principal  e  mayor  guardo  sperets  de  Deu.  E  si  aqües- 
tes coses  bi  servats  jous  fare  carta  que  james  no  han- 
rets  mal  mas  bon  guardo  de  Deu  e  del  mon.  E  per  90 


(  381  ) 
que  milis  entenats  quant  es  meritori  fer  be  a  la  comu- 
nitat  Gomptarvos  ne  un  breu  eximpli.  Ligse  en  la  vi- 
da de  Sent  Cebria  que  ell  navegant  en  les  partídes  de 
horieut  un  disapte  per  tempesta  de  temps  se  meteren 
ab  lur  fusta  en  un  speragol  de  una  poqueta  e  deserta 
ylla.  Stant  aqui  sen  ^ebría  isque  en  térra  per  recrear  e 
pasejant  allent  tíu  un  hom  asegut  a  la  vora  de  un  pou 

e  acostasi  e  aparechli  que  aqueH  hom  fos  molt  las 
e  que  reposas*  E  sent  Qebria  demanali  de  part  de  Deu 
qui  ere  e  lom  11  respes  que  ell  era  Judes  lo  traydor  e 
lo  sant  maravellantse  com  e  perqué  stave  allí  en  aque- 
lla manera  —  yo  yo  —  dix  ell  —  son  fort  turmentat 
en  infern  contínuament  per  tots  los  altres  dies  exyep- 
tat  lo  disapte  quem  traen  per  aquest  pou  e  repos  ayi 
per  guardo  de  una  obra  de  caritat  que  fiu  en  mon  jo- 
yent  a  la  cosa  publicha  ans  quem  acostas  a  la  com- 
panyia  del  Salvador  es  a  saber  que  caminant  yo  la- 
Tors  fuy  en  un  pont  en  lo  qual  sera  fet  un  forat  en  lo 
qual  homens  e  besties  hi  preníen  son  pesar  e  yo  per 
compasio  cerqui  e  mishi  una  bona  pedra  be  stant  en 
aquell  forat  el  adobe  en  tal  manera  que  stech  be  que 
altre  daqui  avant  noy  pres  mal  ne  dan.  —  Considerats 
—  dix  lo  frare  ^Is  ciutadans  — quant  deu  esser  lo  me- 
rit  daltres  mayors  bens  que  hom  faya  a  la  cosa  publi- 
cha que  aquest  per  tant  poch  aconseguis  repos  de  la 
setena  part  del  temps  qo  es  de  un  dia  de  cascuna  set- 
mana. 


(  382  ) 


Que  en  neguna  manera  no  sera  fet  dan  a  la  cosa  puUicha 
e  com  es  una  de  les  quatre  coses  qui  criden  por  si  ma- 
texes  a  Deu. 


Mas  en  tot  cas  e  en  tota  manera  vos  guardats  —  dix 
lo  frare  ais  ciutadans  —  si  tanta  yol  esser  la  volesa  o 
peresa  vostra  o  daltre  que  no  vuUats  fer  be  a  la  uni- 
verssitat  o  a  la  cosa  publicha  que  al  menys  no  lí  fa- 
^ats  dan  ne  mal  car  a^o  es  cosa  que  Deu  poneix  ter- 
riblemenL  Díen  los  sants  doctors  que  quatre  coses  son 
que  criden  per  si  matexes  a  Deu  e  ell  ne  fa  cruel  \eii- 
yauQa.  La  primera  es  la  sanch  del  ignocent  90  es  da- 
quell  que  hom  mata  sens  culpa  sua.  La  segona  es  tre- 
ball  de  jomaler  no  pagar  tantost  car  lo  mesqui  logat 
qui  tot  lo  jom  malda  e  treballa  sil  pagues  al  vespre 
tot  lo  treball  li  fuig  e  li  oblida  e  si  nol  pi^es  dobláis- 
li  son  afany  per  qo  no  pagarlo  tantost  que  ha  fet  son 
lavor  es  mortal  peccat  lo  qual  per  si  crida  a  Deu  e  ell 
lo  poneix  per  son  punL  E  per  a^o  consella  e  dix  un 
savi  Mercenari  merces  non  remaneat  apud  te  usque  ad 
mane  dignus  est  enim  mercenarius  merfedem  suam. 
Diu  a  cascu  lo  merce  o  lo  loguer  del  logader  no  re- 
manga envés  tu  fins  al  mati  car  digne  es  lo  jornalar 
de  son  loguer.  Aqo  mateix  dich  —  dix  lo  frare  —  de 
soldada  de  servent  o  de  serventa.  La  ter^a  cosa  es 
afliccio  de  la  vidua  o  del  pubill  e  de  la  persona  flacha 
o  mosquina  la  qual  cosa  es  desplaent  a  Deu  e  molí 


(585  ) 
punida.  E  la  quarta  cosa  es  lo  mal  o  lo  dan  que  hom 
fa  a  la  cosa  publica.  Aci  podets  dir  que  mostra  Deu  sa 
omnipotencia.  No  curem  de  eximplis  antíehs  car  as- 
sats  ne  havem^  de  novells  prenetsTos  sment  de  alscuns 
de  nostre  temps  que  los  uns  encorren  desastres  los  al- 
tres  en  vida  o  tantost  apres  lur  mort  ella  e  hirs  cases 
son  venguts  al  bax  hoc  e  del  tot  a  destnsecio  que  a 
filis  e  ha  hereua  lurs  nols  román  stapencia  e  que  ho 
fa  a^o  certes  la  disposicio  divinal  per  lo  mal  que  han 
fet  a  la  cosa  publicha.  E  notats  a^i  que  íntsesia  fer 
mal  o  dan  en  tant  o  en  qaoxtír  o  en  qualque  manera  a 
la  cosa  publicha  sia  molt  greu  e  desplaent  a  Deu  em- 
pero notablement  en  dues  coses  de  les  quals  vos  ^ar- 
dats  axi  com  de  foch  cremant.  La  una  es  himaginar  o 
teñir  manera  e  conservar  per  propri  profít  o  per  altra 
manera  o  raho  que  blats  ho  ahnes  viandes  sí  énque- 
resquen  car  a^o  es  dretament  matar  la  pobre  gent.  La 
segona  es  fer  o  consentir  o  dar  loch  que  novdl  o  no 
acustumat  vílígal  o  carrech  gran  ne  poeh  sia  posat  a 
la  gent  en  profit  de  la  senyoria.  Alscuns  oficiáis  e  al- 
tres  son  stats  e  son  que  per  lagotería  o  retreta  suptils 
oficiáis  e  profitoses  a  la  srayoria  han  trobades  nove- 
lies  mañerea  de  vitigals  o  de  carrecha  e  trobades  per 
algún  predecessor  seu  les  continúen  jatsesia  sapien  na 
esser  justes  e  encara  hi  afigen  he  hi  aprimen  e  no  es 
aens  afliccio  de  les  gents  specialment  6im|>les  ay  en 
tan  mals  anuya  hi  van  tots  ques  sotsmeten  a  restitufia 
de  90  que  profit  ne  ban¿e  noy  baataria  tot  quant  han^ 
ella  ne  tota  lur  generada  e  vanne  a  cent  mülia  dia- 
blos e  lurs  cases  e  filis  venen  finalment  a  mala  perr- 


(  38*  ) 
feccio.  Mirem  entom  daqaests  eximplis  Ti'sts  e  veem 

en  noslre  temps  prou  e  assats  e  noy  declararía  pus  car 

jom  pens  qae  bem  entenats.  — 


Que  per  tota  la  honorneper  fot  loprofit  déla  ciutaí  no 
sia  fet  dan  injuria  o  perjudici  a  alcun. 


—  DitYOS  he  desús  —  dix  lo  frare  ais  ciutadaos  — 
quant  es  carregos  e  perillos  fer  dan  a  la  cosa  publ.H 
eha  e  quant  es  meritoria  fer  be  a  aquella  per  lo  qual 
alcun  perill  de  mort  de  turment  ne  daltres  adversitats 
nos  deu  tembre  ne  rebuyar  a  regir.  Cortes  a  alio  yos 
enqueri  a^o  nous  encarrech  menys  que  pw  tota  la  ho- 
nor ne  per  tdt  lo  profit  de  la  f  iutat  no  dampnegefs 
injuriéis  o  perjudiquets  altra  contra  dret  e  rabo  car 
ya  no  seria  justicia  la  qual  vol  no  esser  feta  lesio  a 
negun  mas  retre  a  cascun  90  que  seu  es.  —  Donchs 
senyor  frare  —  dix  un  deis  ciutadans  —  com  farem 
a^i  que  si  la  ciutat  no  usa  de  les  leys  de  la  Enfor^da 
mes  que  de  la  Digesta  molt  poria  menyscabar  de  sa 
honor  e  de  son  be  e  molts  se  atreyirien  a  perjudicar- 
la que  per  temor  de  a^o  no  guosen.  Car  diu  un  pro- 
verbi  que  pahor  guarda  la  vinya.  Encara  diu  hom  yuI- 
garment  que  gran  prin^ep  e  gran  ciutat  deu  haver  ma- 
íit  ra  (le  ri u  que  en  temps  quey  ve  pocha  aygua  los  Ye- 
hins  per  crexer  lurs  camps  li  furten  ades  una  punta 
ádes  un  recolze  o  altre  cosa  axi  com  milis  ve  a  cascun 
e  lo  riu  calla  e  sofer  un  temps  puys  enfelloneixse  e  ve 


(385) 
ab  gran  for^a  e  niyna  e  portassen  tot  qo  que  li  ha 
furtat  e  mea  avant. — ^Entenetsho  vos  En  ciutada — dix 
lo  frare  -^  aquexes  leys  que  cuydats  dir  no  son  totes 
de  fin  argent  ans  ni  ha  multes  de  sofistiques.  Conse- 
Uarvos  hi  ha  que  nous  altassets  daquestes  aytals  o  de 
tota  for^a  ho  ruyna  de  riu  sino  porietshi  negar  o  tren- 
charvoshi  lo  colL  E  per  tal  que  vos  e  ais  altres  milis 
ho  entenats  devets  saber  quels  drets  son  pus  favora- 
bles Ad  dampnum  titandum  quam  ad  lucrum  captan^ 
dum  90  es  squivar  dan  mes  que  a  pendre  guany.  Diu- 
se  per  tant  que  si  negun  fahia  qualque  incovenient 
per  squivar  son  dan  pus  favorable  seria  que  sil  fahia 
per  pendre  e  haver  guany.  E.  per  90  quant  algu  fa  ho- 
mey  defenent  si  matrix  que  per  altra  manera  no  pus- 
cha  scapar  de  mort  o  de  perill  los  drets  lo  han  per 
scusat  daquel  faomey  e  non  farieu  si  en  altra  manera 
fos  staL  Dich  aplicant  a  mon  preposit  que  la  ^iutat 
pet  e  deu  húsar  de  les  leys  que  vos  dehits  e  de  justi- 
cia axi  com  si  algún  de  fet  o  per  forga  o  fer  li  asatja- 
va  ultratge  o  sobres  o  tort  o  tolliment  o  lesio  de  ses 
libertats  o  de  sos  drets, o  que  en  altra  manera  en  dan 
o  en  perjudici  daquella  alcun  de  fet  fos  desobedient 
a  juhi  o  a  justicia.  E  mayorment  la  ciutat  deu  mostrar 
sa  rigor  e  son  sfor^  e  punir  e  castigar  los  mals  feytors 
e  purgar  si  matexa  de  malvados  persones.  E  aci  den- 
ria  formar  los  pits  e  los  bracos  especialment  en  crims 
e  encimes  e  scelerades  persones  sis  vol  passant  un 
poch  la  ralla.  Car  vulgarment  e  be  se  diu  a  leig  crim 
leja  puniQÍo  e  tot  a^o  ya  ad  dapnum  vitandum  90  es 
squivar  dan.  Mas  dir  mes  vos  aquella  ciutat  per  am- 


(  386  ) 
pliar  o  stendre  ses  libertáis  o  sos  drets  o  per  aplicar- 
se qo  que  no  li  pertany  o  mes  que  no  li  pertany  o  per 

• 

altre  guany  o  aventatge  sen  usa  de  tais  leys  e  plor  qn^ 
ploren  390  no  sería  menys  que  anar  per  térra  o  per 
mar  a  roba  de  tot  hom.  Car  la  ciutat  si  ampliar  o  sten- 
dre si  Tol  ses  libertats  o  sos  drets  ho  proíits  alio  deu 
fer  per  gracia  o  per  gracies  justament  havedores  del 
prin^ep  o  per  qualque  bona  industria  sens  detriment 
daltre  e  lals  seria  e  es  cosa  molt  desplaent  a  Deu  e 
molt  reprovada  per  leys  divináis  e  humanáis  e  per 
auctoritats  moráis  é  encara  vulgars  proverbis  com  en- 
tre los  altres  Goren^ius  consella  e  dix.  molt  breu  e 
bell  Nequit  nimis  90  es  que  negu  no  vulla  90  que  es 
sobres  o  massa.  ítem  Valerius  Máximos  dix  Ea  fotes^ 
tas  demum  íua  est  qui  viribus  suis  modum  impanü.  Puya 
diu  Nichü  est  tam  preclarum  aut  tam  magni/tcum  quad 
moderadane  temperan  non  desidetur.  E  diu  alli  la  glo- 
sa Alivquin  minime  duraturum.  Vol  dír  finalment  aque- 
lla potestat  es  segura  qui  posa  manera  a  les  sues  for- 
jes. Car  no  es  tes  per  excellent  o  per  gran  que  sia 
que  no  baja  obs  tempranea  en  altra  manera  poch  du- 
ra. E  laltre  proverbi  diu  mesura  dura.  E  laltre  diu  qui 
tot  ho  yol  tot  ho  pert  e  moltes  altres  auctoritats  hi  ha 
que  si  ponen  allegar.  —  Digats  senyer  fráre  —  dix  lo 
9iutada — si  sdevenia  cas  de  necessitat  e  de  perUl  avi- 
dent  ho  asenyalat  irreparable  dan  de  la  ciutat  que  noy 
bastas  juy  ne  justicia  la  ciutat  no  poria  usar  de  les 
dites  leys.  —  Respes  lo  frare  — -prou  hi  cuyt  haver  dit 
si  res  hi  fali  leixho  a  savies  testes  de  bons  regidors. — 


(  587  ) 


Quals  coses  com  a  veri  e  a  foch  deuen  esser  squivades 

en  la  ciuíat. 


i  demyats  e  voléis  lo  be  e  la  prosperitat  de  la  giu- 
tat  e  de  yosaltres  matexes  squívats  com  a  veri  e  a  foch 
ardent  tres  coses*  La  primera  es  que  per  scalfament 
de  qualque  ofici  no  injuriets  negim  car^esplauria  molt 
ha  Deu  e  seria  e  esser  poria  cosa  molt  scandalosa  90 
es  que  per  la  potencia  de  la  Qiutat  o  per  altre  scalfa- 
ment no  dampnegets  o  perjudiquets  a  mayor  egual  o 
menor  ^iutat  o  loch  o  persona,  mas  siats  consents  que 
vostra  ciutat  haia  son  dret  bastantment  ne  donets  loch 
ho  manera  que  per  calumpnia  o  per  dileccio  o  per  te- 
mor o  per  allre  enginy  qualque  ciutat  vila  o  loch  o 
persona  qui  vos  haia  a  pertir  o  a  fer  ab  vostra  ciutat 
desempar  son  dret  o  sa  justicia  ans  ab  tota  benignitat 
donats  manera  e  loch  a  ton  bon  spacxament  de  a  com 
seguir  cascun  son  dret  si  no  siats  certs  que  Deu  hi  pen- 
dra e  dará  manera  e  remey  que  nous  plaura  car  la  co- 
sa que  mes  li  put  es  supei4)ia  e  engan.  £  quant  la  9ÍU- 
tat  o  la  persona  es  millor  o  pus  noble  entant  li  esta 
pus  leig  guinyonia  e  li  pertany  mes  benignitat  justicia 
e  liberalitat  e  ab  alio  prosperara  e  millorara  e  del 
contrari  hixen  guerres  dissencions  e  destruccions.  E 
per  a^o  dix  lo .  Profeta  íHsipa  gentes  que  bella  volunt. 
Diu  ell  pregant  a  nostre  Senyor  Deu  placíet  destruir 
les  genis  qui  volen  guerres  e  batalles.  Encara  dix  un 


(  388  ) 
philosof  Beata  civitas  que  bellum  in  pace  timet.  Vol  dir 
que  benaventurada  es  aquella  ^iutat  la  qual  sta  en  pau 
e  teoft  guerra  e  no  es  sens  rabo  car  ^ert  es  que  de 
guerra  hixen  molts  mals  e  asenyaladament  infinides  e 
importables  despeses.  E  per  90  diu  un  savi  Nemo  in 
guerra  constitutus  satis  dives  essepotest  quantumcumque 
enim  sit  dives  operet  ülum  si  diu  in  guerra  perseveratur 
aut  divicias  aut  guerram  prodere  vel  uírumque  simul  et 
personam.  Vol  dir  nuil  hom  constituit  o  posat  en  guer- 
ra no  pot  esser  prou  rich  car  quant  es  pus  rích  cove 
aquel  si  longament  perseyera  en  la  guerra  que  perdra 
aquella  o  ses  riqueses  o  tot  ensemps  e  la  persona.  ítem 
dix   altre  sayi   Excelsis  faeilius  casus.  Yol  dir  que 
aquells  quí  son  pus  alt  pus  leus  o  pus  perillos  es  e  no 
lo  cahiment.  No  res  menys  —  dix  lo  frare  —  tos  con- 
sell  que  no  Yullats  menysprear  la  minoritat  daltra  cíu- 
tat  yila  loch  e  persona  car  ab  aquests  aytals  fá  part 
nostre  Senyor  Deu  quant  sens  rabo  injusta  los  es  feta 
injuria  o  sobreria  a  tort.  E  per  a^o  dix  Gatbo  Carpo-- 
ris  exigui  noli  contempnere  vires  conssilio  pollet  eui  vim 
natura  negavü.  Dui  a  cascun  no  yullats  menysprear 
les  forjes  del  petit  cors  car  aquell  al  qual  natiH*a  ba 
negada  for^a  resplandeix  per  consell.  Nous  cal  exim- 
plificar  sino  qo  que  tots  dies  yehem  quels  menys  yen- 
cen  los,  mes  los  pocbs  ais  grans  los  ftacbs  ais  ardits. 
E  a^o  permet  la  diyinal  disposicio  p  er  demostrar  ais 
bomens  la  sua  omnipotencia.  Semblan  ment  en  natura 
yebem  e  sabem  que  la  nmstela  que  es  petita  bestiota 
al^iu  c  mata  lo  leo  rey  e  pus  fort  de  totes  les  besties  e 
lo  beselis  pus  terrible  que  tots  ells  e  a^o   fanb  o  per 


(  589  ) 
for^a  no  mas  per  engiyn.  La  ter^a  cosa  es  e  quaix  so- 
bre totes  les  altres  es  que  squivarets  discordia  entre 
lt>s  ciutadans.  Car  a90  es  pul  perillos  que  tots  altres 
cas  e  pus  cruel  que  tota  altra  guerra.  E  per  f  o  Y^e- 
cius  de  re  militari  appella  tal  discordia  Bellum  plus- 
quam  civile  dbintestinum  90  es  batalla  mes  que  civil  e 
batalla  qui  es  dins  les  entrámenos.  Ja  sabets  que  se- 
gons  evangelis  recompta  lo  nostre  Salvador  benehit 
Jhesus  qui  dix  de  la  sua  bocha  Omne  regnum  in  se  dir 
visum  desolabitur  eí  domus  supra  domum  cadet  90  fss  tot 
rc^e  e  comprensi  tota  ciutat  e  tot  loch  en  si  divis  se- 
ra desolat  e  la  una  casa  caura  sobre  laltra»  Ítem  dix 
Senecba  Concordia  parve  recrescunt  discordia  máxime 
delebuntur.  Yol  dir  que  per  concordia  les  poques  coses 
crexen  e  per  discordia  les  molts  grans  son  delídes  e 
anitxilades.  ítem  dix  altre  savi  Nichil  tham  moríifex  in 
civiíate  quam  sedicio  nam  sedido  civium  occasio  esí  hos-^ 
tium  90  es  que  en  la  ciutat  no  ha  res  tant  mortal  com 
<}edicio  e  discordia  deis  ciutadans  car  aquesta  es  oe« 
easio  deis  enemichs.  Finalment  dix  Senecha  Unum  est 
ineocpugnable  e  no  svayble  guamiment  po  es  amor  deis 
ciutadans.  No  mi  cal  pus  declarar  car  cascun  tant  o 
quant  discret  pot  aQO  entendre  clarament.  Donchs  al- 
tra vegada  per  gran  voler  e  consell  vos  dich  heus 
prech  que  sobres  tot  squivets  com  a  veri  e  a  focfi  la 
discordia  e  procurets  com  a  salut  e  a  pus  principal  be 
de  la  ciutat  e  vostro  la  pau  e  la  amistat  entre  los  ciu- 
tadans. — 


(  S90  ) 


Conclusio  que  tot  co  que  demunt  esdites  rahonable  ejnsí 
e  ocie  de  justicia  e  de  les  benaventuranges  deis  jusís. 


—  A  donar  fi  a  mes  peraules  —  dix  lo  frare  ais 
ciutadans — per  conclusio  daquelles  vos  deman  si  tot 
^  que  jous  he  dit  dessus  esser  feador  par  a  vosaltres 
just  e  rahonable.  E  per  contrari  si  90  que  jous  he  de- 
clarat  no  esser  feador  deu  esser  a^o.  Dich  aci  que 
sius  plau  res  qui  fa^a  a  millorar  faria  90  que  Deu  me 
administrara.  —  Respoiigueren  los  ciutadans — en  bo- 
na  e  leyal  fe  a  nosaltres  apar  que  tot  sia  rahonable  e 
just  e  molt  profitos  a  les  animes  de  cascuns  e  a  tota 
la  cosa  publicha.  —  Donchs  —  dix  lo  frare  — a  plaer 
e  labor  de  Deu  jo  he  mon  preposit  de  i¡o  queus  pre- 
pose  de  vírtut  de  justicia  com  era  molt  alta  he  molt 
comprenent  axi  com  a  regne  de  totes  les  altres  virUits 
car  pus  que  vosaltres  me  atorguets  que  totes  les  co- 
aes  que  he  dites  son  rahonables  he  justes  per  conse- 
guent  comprenen  actes  de  justicia  es  dit  just  E  per 
tal  tots  Yos  devets  sfor^ar  a  esser  justs  e  a  fer  actes 
de  justicia.  E  perqué  milis  hi  siats  inclinats  declarar 
TOS  he  alscunes  de  les  benaventuran^^es  que  nostre 
Senyor  Deu  per  bocha  deis  seus  sants  profetes  pro- 
met  ais  justs.  Dix  primerament  lo  profeta  David  Jus^ 
tus  ut  palma  florébit  sicut  cedrus  Libani  multiplicabiíur. 
Yol  dir  lom  just  axi  com  la  palma  floríra  e  sera  mul- 
tiplicat  axi  com  cedra  en  lo  munt  de  Liban  en  lo  qual 


(  591  ) 
munt  es  cert  quey  ha  erbes  de  cedra  e  arbres  qui  cre- 
xen  e  multipliquen  mes  que  en  tota  altra  part.  ítem 
dix  ell  mateix  Domirnts  diligit  justos  90  es  que  nostre 
Senyor  Deu  ama  los  justs  e  parvos  poch  esser  amat 
per  Deu  quis  yol  hagues  tot  lo  mon  e  yo  hagues  la 
amor  de  Deu  car  lo  mon  e  lo  ^el  tendria  tot  per  meu. 
£  per  a^o  canta  santa  maro  Sgleya  Serviré  Deum  reg- 
nare  esí  diu  que  senrir  Deu  regnar  es.  Aquest  servir 
aytal  fan  principalment  los  justs.  Encara  dix  aquell 
mateix  profeta  Júnior  fui  et  enim  senuy  et  non  vidijus- 
tum  derelictum  nec  semen  eius  querens  panem.  Yol  dir 
jo  son  stat  jove  e  son  envellit  e  james  no  he  vist  hom 
just  esser  desemperat  ne  la  sua  sament  90  es  los  de- 
vallans  del  que  retes  lo  pa  90  es  querents  e  freturosos 
o  mendichs.  Mes  avant  lo  savi  Salame  dix  Justi  adque 
sapientes  et  eorum  opera  in  manum  Dei.  Yol  dir  que  los 
justs  e  los  savis  e  lurs  hobres  stan  en  la  ma  de  Den. 
En  altre  loch  dix  Justorum  anime  in  manum  Dei  sunL 
Yol  dir  que  les  animes  deis  justs  son  en  la  ma  de  Deu. 
En  altre  loch  dix  axi  mateix  Stabunt  justi  in  magna 
constancia  adversus  eos  qui  se  angustiaverunt.  Diu  que 
los  justs  staran  en  gran  fermetat  contra  aquells  quils 
liavien  angustiats  o  donada  afliccio.  E  sobre  a^o  no- 
lats  una  cosa  la  qual  soven  yeurets  sius  en  prenets 
sment  90  es  que  lom  qui  justament  viu  ha  tots  temps 
fermetat  en  si  e  ben  guosar  e  per  contrari  lom  qui  viu 
en  peceats  e  en  vicis  es  flach  e  pauruch  e  no  es  sens 
rabo  car  temse  que  sos  peceats  nol  compreenguessen. 
E  per  a90  dix  Senecha  Nichü  hmninem  timidum  facit 
nisi  compreensUnlisviteconsciendam.  Yol  dir  que  res  no 


(  392  ) 
fa  lo  hom  temeros  sino  consciencia  de  compreensible 
Tida.  Vejats  quant  val  al  hom  just  la  vida  bona  e  jus- 
ta que  en  aquest  segle  viu  pus  segur  e  spera  pus  con- 
fiantment  laltre  segle  e  quant  nou  al  hom  mal  fer  ma« 
la  yida  que  ne  de  9a  tíu  segur  ne  li  cal  sperar  sí  en 
tal  cas  moría  gloria  celestial.  Moltes altres auctoritals 
hi  ha  —  dix  lo  frare — denotants  les  dites  e  altres  be- 
nuyrances  deis  justs  les  quals  serien  longues  de  reci- 
tar. Prou  enten  quey  haia  de  90  que  hi  he  diL  E  per  90 
fa9  fi  a  mes  peraules  e  comanvos  a  la  gracia  del  pare 
e  del  fill  e  del  sant  sperit  Amen.  — 


Prechs  e  at&rgaments  de  esser  meses  en  scriptura  les 

peraules  de  aquesta  collado.  . 


Los  ciutadans  tantost  digueren  al  frare  —  ha  per 
amor  de  Deu  attenets  un  poch.  Sabets  que  la  memo- 
ria del  hom  es  tant  flacha  que  tantes  peraules  e  doc^ 
trines  com  la  vostra  caritat  nos  ha  dites  no  porta  bo- 
nament  reteñir  e  seria  gran  peccat  que  tant  altes  pe- 
raules stiguessen  en  layre  e  en  oblit  hon  pregam  re- 
verentment  la  vostra  saviesa  e  religio  quens  ho  metats 
tot  en  scrit  a  memoria  e  instruccio  nostra  e  a  daltres. 
—  Respes  lo  frare  —  nom  scus  de  ferho>mar  dir  tos 
he  una  breu  regla  per  mils  a  reteñir  90  que  dit  he.  Sius 
hayets  pres  sment  totes  mes  peraules  he  posades  so- 
bre fonament  de  X  mots  deis  quals  los  VII  prímers  in- 
duexen  lom  a  esser  bo  e  virtuos  com  dix  Nichil  est 


(  595  ) 
omni  bonum  sitie  ipso  bono.  E  los  derrers  tres  mots  mos- 
treq  al  hom  esser  bo  e  virtuos  com  dix  e  lo  YlIIe  e 
IXe  mot  De  timare  e  lo  X®  e  derrer  com  dix  Justicia.  E 
a  pus  stret  parlar  podem  dir  quel  principal  fonament 
es  en  los  derrers  tres  mots  a  labor  e  reverencia  de  la 
Santa  Trini tat  E  parme  que  assats  leugerament  po- 
rets  reteñir  tots  temps  aquests  X  mots  e  per  aquells 
venir  en  alcuna  memoria  de  les  altres  peraules.  Em- 
pero com  es  ver  de  la  flaquesa  de  la  memoria  e  ins- 
trúcelo  Tostra  be  daquells  quiu  volran  fare  90  de  quem 
pregats  axi  empero  que  sius  bi  par  res  de  be  que  alio 
atribuyets  a  la  bonesa  de  Deu  e  lin  farets  lahors  e 
gracias.  E  90  quey  atrobarets  que  be  noy  stia  tot  alio 
inputarets  a  la  mia  ignorancia.  E  per  90  tot  ho  sots- 
met  a  smena  de  qui  mes  e  milis  bi  entena  que  yo.  E 
asenyaladament  a  smena  de  sancta  mare  Sgleya.  — 
E  en  aquesta  manera  e  ab  aquesta  condicio  bo  com- 
pli  lo  dit  frare  quin  baia  bou  guardo  de  nostre  Sen- 
yor  Deu. 

Amen  Amen  Amen. 


TOMO  XIII.  S6 


BOECIO.  (1) 


...  La  qual  cosa  en  breu  I03  vendría  en  ajuda  con- 
tra lo  dit  Theodorich  el  despoí  posseyría  del  regne  po- 
sant  íal^ament  titol  de  tracio  al  dit  Boheci  per  ^o  cor 
era  major  e  pus  virtuos  e  pus  poderos  quels  altres. 
Empero  era  ¡nnoceni  en  la  cosa.  E  en  absencia  del  dit 
Boeei  fo  promulgada  sentencia  contra  etl  que  fos  exiy- 
lat  e  mes  en  preso  en  la  ciutat  de  Pavia  on  per  colpa 
malament  fenta  fo  malmenat  e  per  a^o  car  era  bo  e 
discret  e  coratios  e  no  frevol  axi  com  virtuos  e  bo  jat- 


(i)  Códice  del  monasterio  de  RipoU,  titulado  Vidat  y  milagros  de  Sau' 
lof,  11.0  113,  fóli41. 

La  materia  que  encierra  este  fragmento  tiene  marcados  de  vez  en  cuan- 
do ooos  espacien,  que  serían  destinados  para  ocuparlos  con  el  námero  res- 
pectivo de  los  capitules  en  que  se  divide,  de  lo  que  se  olvidaría,  sin  duda, 
el  escribiente»  menos  en  los  espacios  quinto,  séptimo  y  octavo,  donde  efec- 
tivamente se  lee  la  palabra  copilol  con  el  número  que  ,  por  orden,  corres- 
l»onde  á  cada  uno.  Advertimos,  pues,  que  hemos  llenado  los  espacios  duti- 
de  se  omitieron  las  indicaciones  referidas,  con  las  que  les  correspondieran; 
y  esto  lo  hacemos,  tanto  paraque  se  note  mejor  la  distribución  de  la  mate- 
ría,  como  porque  asi  se  deja  ver  claramente  que  el  trozo  que  falta  al  prin- 
cipio ha  de  ser  tan  solo  una  pequefta  parte  del  capitulo  V». 


(  396  ) 
^ia  que  soferífl  tribulacio  en  lo  sen  cors  empero  tem- 
prava  e' vencía  la  sensualitat  per  bona  rabo  per  la  qual 
'  cosa  feu  aquest  libre  en  lo  qual  mostra  que  ell  «entía 
be  k  üíbulacio  en  lo  cors  mas  empero  axi  com  yir^ 
tuos  soferia  yalentment  la  fortuna  contraria  car  hu- 
manal cosa  es  sentir  les  adversitats  mas  empero  sil 
bom  leva  lo  seu  enteniment  alt  envers  la  veritat  so- 
birana  conexera  clarament  que  nos  deu  del  tot  esmey- 
lar  ne  si  matex  desemperar.  On  podets  notar  que  en 
altre  manera  esta  hom  trebayllat  per  passions  senssi- 
bles  e  en  altra  manera  quant  te  lo  enteniment  exalgat 
envers  los  bens  vertaders  e  per  qo  car  Phylosophia 
qui  vol  aytant  dir  com  saviesa  feu  levar  lenteniment 
del  bom  envers  los  dits  bens.  E  per  a(o  lo  dit  Bohe- 
ci  en  aquest  libre  posa  si  matex  en  loch  de  persona 
torbada  per  tribulacions  e  posa  la  Phylosophia  en  loch 
de  persona  qui  seguex  e  conex  veritat  axi  com  si  eren 
lies  persones  ques  rahonassen  perqué  posa  les  sues 
dolors  áb  les  rahons  de  les  dites  dolors  e  la  Philoso- 
phia  lo  consolava  anuUant  les  rahotis  de  les  dites  do- 
lors perqué  lo  dil  libre  a  nom  de  consulacio  de  Phy- 
losophia quaix  que  fossen  II  persones  (o  es  la  una 
malalta  e  laltre  que  fos  metge  e  que  fossen  maestre  e 
dexeble  perqué  lo  dit  Boeci  comenta  a  dir  planyeot 
en  axi. 


Lo  II  ca/pitol. 


—  Aylas  jo  qui  solia  esser  estudi  he  qui  he  feyts 


(  597  ) 
iDolts  Ubres  e-  diverses  dictats  e  qui  be  tcesladats 
molte  Ubres  de  Philosopbia  de  grec  m  lati  axi  com  la 
metfaaBsicba  de  Aristotil  e  la  arismetíoha  de  Nithoma* 
chí  pare  del  dit  Aristotil  mentre  jo  era  en  la  flor  del 
mea  estudi  estant  en  gran:  benanan^a  aylas  aram  cove 
de  fer  dictats  de  plant  e  de  dolor  per  los  quals  puxa 
mostrar  la  mia  miseria  regant  ab  lagremes  de  plor 
vertader  la  mia  cara  e  jatsesia  quem  bajen  tolt  tot  qo 
que  jo  posseya  empero  nom  ban  posoudes  tolre  les 
mies  sciencies  ans  aquellos  me  acompanyaran.  e  nos 
pertiran  de  mi  e  aquellos  soles  son  companyia-  mia. — 
On  es  notoria  cosa  que  lo  dit  malvat  Tbeodoricb  pm* 
la  sua  crueltat  tolcb  a  Bobeci  tota  persona  qui  bagues 
ab  eU  privadea  e  negun  seu  amicb  nol  gosa  seguir  ne 
li'  lexa  negun  seu  conexent  a  son  servey  e  part  a^o 
bavial  desposseyt  de  tot  quant  bavia  mas^  per  90  car 
losbenseles  riqueses  de  la  anima  no  desamparen 
bom  no  poden-  esser  toltes^  per  mans  estranyes  per 
aquesta  rabo  diu  que  les  scieocies^que  ell.  se^  baria 
guanyaées  estegeren  ab  ell  e  no  pogueren.  esser  en- 
petxades  per  negun.  E  per  90  dix  CaAo  aprín  alcuna 
sciencia  a  art  car  si  per  aventura  se  mudava.  e  fugia 
la  tua  fortuna  la  seiencia  tots*  temps  romanaría  ab  tu 
e  not  desemperaría  demontre  que  baguesses  vida.  En 
apres  Bobeci  fa  comperacio  del  seu  traaps  passat  al 
present  dient  aytals  peraules  —  ay  mesqul  la  gloria 
de  la  mia  benanan^a  que  e  hauda  en  los  temps  pas- 
sats  e  la  T^or  del  meu  jovent  aram  som  tomata  en 
desolacio  deis  mens  fets  en  la  mia  triste  veylesa.-^No* 
tats  que  compara  lo  jovent  a  verdor  car  axi  com  plan-^ 


(  398  ) 
ta  quant  es  be  vert  mostra  que  deu  be  aprofitar  en 
fruyts  axi  la  persona  cant  en  aon  jovent  comenta  ben 
faent  bones  obres'  e  virtnoses  es  garda  de  mal  demos- 
tra  que  deu  esser  bona  e  profitosa  plasent  a  Dea  e  a 
gents.  E  per  aquesta  rabo  Boeei  en  son  jovent  era  e»- 
tat  bo  e  virtuos  e  ara  en  se  veylea  se  veya  en  triator  e 
bavia  major  rabo  de  planyer  perqué  debia  --  ara  ea 
aquest  temps  per  los  mals  que  sofir  mes  veuguda  sop* 
tosa  veylea  la  qual  se  apar  en  ago  oar  soptasament 
son  tomat  canut  e  magra  e  nigat.  —  Aci  notats  que 
per  ^  cor  los  mala  e  les  tristoi^s  fan  cuytar  la  perso- 
na a  Teylesa  per  tal  quant  tots  kw  aeeidents  de  la  ani- 
ma exseptal  goig  e  alegría  sequen  lo  cors  de  la  bumi- 
ditat  radical  que  es  fonament  de  la  vida  e  per  a^o 
enyten  bom  a  la  mort  per  for^a  eove  de  enveylir  la 
peesona  per  tristors.  E  per  90  car  per  les  engoxes  éo 
la  anima  lo  cors  pren  mudament  s^ons  mes  e  menys 
pev  aquesta  rabo  lo  dit  Boeei  torna  canut  soptosa- 
ment'  de  la  qual  cosa  se  esdeveqcb  una  gran  meravey- 
la  en  Bakinya  la  grassa  on  quant  I  bom  fos  julgat  a 
mort  11  tomaren  tots  los  cabeylls  blanca  dina  espay  de 
I  die  natural  e  empero  non  bavia  negun  blaneb.  E  axi 
mateix  per  90  car  dolor  toll  a  bom  la  sabor  de  les 
viáüdes  per  90  lo  dit  Boed  no  podia  ben  menys^  per- 
qué torna  rugat  e  tremólos  per  90  car  per  defaliment 
dé  vianda  la  pell  del  bom  no  com|dieis  os  la  persoiia 
no  pot  haver  for^a.  En  apres  se  clamava  de  la  mort 
perqué  no  venia  car  per  la  dolor  qae  bavia  ne  sefe- 
ría  la  desiyave  dient  que  la  mort  lavores  es  crael 
([uant  ve  a  la  persona  estant  on  benanan^a  e  lavores 


(  399  ) 
66  bona  ^ant  lea  a  kom  en  tetaps  de  aá^ersiCat  e  áé^ 
pobrea  e  de  Iriáter  car  en  ayla)  umps  es  {>er  molts^- 
desigada  e  menya  ea  tonuda  mas  eenranaflieiit  fá  lo 
contrari  aú  eom  a  cnid  car  menytipMa  lea  pregariea 
a  les  lagrimes  e  las  soapime  getnedla  dé  les  parMaea 
qoe  la  desigen  qaantéotí  posadea  enamarki  e«  i^  a 
aqaeHft  qui  sea  eo  bena  anda  e  batí  $o  que  vtften  Muí 
—  o  Bíon  pc»ipi6'  ea  a&i  drucA  peH^^e  nía  lieta  ara 
quAiit  TíMyewñ  eataóte  ddlar  d¿  fuem  íkriéa  giwi  |>kk 
ser  e  fiíga  a  mi  mmtpii  poaat  eii  gra»  iriaiofe*.^*^  £  m 
apres  repran  los  beüamiefaa  dieat  a».-^  o  «micha 
roem  qaim  teniets  pet  benebuyrat  e  maRrala  moltaa 
vegadea  leat  twis  ara  ^ue  san  oaygQt  a  atetratadpta^ 
saman*  e  mes  vengada  mala  Tentuca  pawf^s  ]^odela 
cotiexer  qae  la  mia  bémiliujfranfa  wí>  ei*a  femía-ans 
era  vana  perqué  vimament .  soft  estat  loat  per  vasal- 
tees.  — 


Lo  III^  capüoL 


Mentre  ques  penssava  en  les  dítes  coses  ab  dolor  & 
bagues  callat  e  estíguea  tot  consíros  en  son  lit  ape- 
recbli  una  dona  a  la  part  dreta  del  seu  cap  la  qual  ha- 
Yift  la  cara  tMlt  belk  e  digne  de^grtfn^  i«rei«n^  e  &a- 
via  !és  iiuyüs  flafiá^^aiMa  e  meit  avista^  ia  «cotav  de  la^ 
saáf  ea^a  ^a  UMá  vivá  «e  fy%wé^  ea  aanyaü  da  boaav 
comfdeécie  e  de  beoigniteb  Á4faela  denabavta  molt 
gran  fot^  e  era  ten  antiga  e  veylla  qoe  no  poria  |a» 


(400) 
dir  la  sua  hedat  de  dies  e  de  ayw.  La  gránela  del  dea 
cors  era  molt  deptosa .  car  alsc^Dos  Y^;ade8  era  axi 
minaa  com  lea  altres  pwsones  e  a  vegadcis  era  ten  alta 
que  del  cap  toehava  al  eel  e  su  Tolia  I  poch  al^ar  tree- 
paasava  lo  ceL  Les  suea  yeatadurea  eren  fetea  de  fila- 
dura  molt  prkua  e  delicade  e  mplt  Mptílmeot  e  ereo 
de  tal  materia  que  nos  ponen  corrompre  les  quala  ve»- 
tadurea  la  dita  dona  havia  texidea  e  fetea  per  axima* 
texa.  La  color  de  las  dites  Testadurea  era  semblant  a 
negror  de  fum  que  román  en  les  pintures  enne|;ridea 
per  Teylesa  e  per  fom  e  en  les  eatretnitats  de  les  ditas 
Yestadures  eren  texides  dues  letres  ^  es  P  e  T  la  P 
era  baix  en  les  faldes  e  la  T  era  entwa  del  cabeg  e 
de  la  P  entro  a  la  T  havia  pintura  a  manera  de  gra- 
sons.  La  dita  vestadura  era  esquin9ada  en  aleuns  locha 
per  90  cor  alscuns  robadora  la  volien  pendre  per  for- 
9a  perqué  la  havien  rompuda  e  esquinada  ab  lea 
inans  car  fugi  e  no  la  preugueren.  La  dita  dona  tenia 
en  la  sua  man  dreta  libres  en  la  ma  esquerra  uu 
ceptra. 


Lo  IlII  eapüoL 


Aquesta  dona  era  la  Philosopbía  laf  qual  ea  dita  do- 
na per  90  car  axi  com  a  dona  se  pertany  segqps  la  aua 
oondicio  de  nodrir.  lom<.  E  per  90  naturalment  ordonar 
da  axi  la  Philosophia  fa  lom  perfeyt  e  acabat  nodrint 
o  informant  aqucll  nedeameat  ab  ella.  E  estava  sobre 


(•401) 
la  6eu  cap  per  90  eor  havia  torbat  lo  aea  enteoimept 
per  la  ira  que  havia  ao  la  poaa  eo  lo  cap  lo  qsal  es  lo 
seu  loeh  car  ii'a  empatxa  leotenimeot  que  no  pot  00- 
oexjer  la  veritat  darament  Aquesta  dona  fou  mare 
dells  satis  antiebs  perqué  Plato  e  Demostenes  dixe* 
rea  que  hayien  haüdes  dues  mares  90  es  natura  e  phi- 
losophya  e  dehien  que  natura  les  havien  feyts  mate- 
riáis  e  philosopbia  los  havia  d^ü^^ats  de  vicia  e  íih 
formitats  de  virtutz.  La  dita  dona  havia  la  sua  cara 
molt  bella  e  digne  de  gran  referencia  es  deguda  a 
persona  virtuosa  la  qual  coda  90  ea  que  alcun  ña  vir- 
tuos  segons  los  phisonomiohs  se  demostra  mes  en  la 
cara  que  en.  neguna  altra  pertida  de  la  persona  segons 
un  proverhi  (pu  diu  axi  la  vostra  cara  mostra  quina 
€8  la  condicio  vostra  car  per  la  cara  conex  faom  en 
alguna  manera  la  condicio  de  la  persona*  Encara  mes^ 
la  dita  dona  havia  los  huyls  flamt^jants  per  90  cor  la 
persona  savia  conex  clarament  e  soptil  veritat  e  bo- 
nesa  e  no  pot  esser  tost  engañada  car  gardes  de  en- 
gan.  E  la  color  de  la  cara  sua  mostrave  benignitat 
car  saviesa  e  fe  fan  esser  hom  benigne.  La  sua  hedat 
de  dies  era  molt  antiga  per  90  car  ja  era  en  lo  comen- 
(ament  del  mon  perqué  diu  Salame  en  lo  libre  deis 
proverbia  en  lo  ViU^  capitel  quant  Deus  apftrayla- 
va  los  cels  ja  era  ab  Deu  ordonant  totes  poses  per  la 
sua  estatura  duptosa.  Dona  entendre  que  a  la  per- 
sona savia  se  pertany  que  hage  cura  de  les  coses  al- 
tes e  axi  matex  algupes  vegades  de  les  coses  Jbaxes  90 
es  de  les  celestials  e  terrenals.  Per  les  véstadures  Ion 
enteses  les.  sciencies  car  axi  con  les  véstadures  coni- 


(40B) 
preneo  e  encloen^  dios  si  k  persona  vestida  axi  les 
scieocies  encloen  días  si  saviesa  e  la  embeleexeD  los 
fils  príms  son  los  príncipis  e  les  regléis  que  son  en 
eascuna  scieneiQ  los  quals  aparen  e  sdn  soptills  mas 
quant  son  be  ordonades  donen  compliment  a  la  sci^i- 
eía  los  quals  prinoipis  la  Pbilosopliia  aTia  texits  ear  a 
saviesa  se  pertany  de  fer  e  ordenar  les  dites  regles. 
Mas  per  90  ear  los  entichs  savis  feeren  molts  e  divi- 
ses libres  dé  pfailo8e|ihia  molt  escurament  per  ^o  car 
perlaren  per  smnblances  posa  que  la  color  de  les  Tes* 
tadnres  eran  sendl^lants  a  ymages  fíionoses  e  yeylles» 
Per  les  dites  letres  ^0  es  P  e  T  son  oleses  does  coses 
i}0  es  prineipi  e  terme  e  la  I  deu  esser  ab  laltre  car 
poch  valria  comentar  la  cosa  si  no  la  tevfnanava  bom. 
E  axi  com  aquell  qui  vest  es  comenta  a  vestir  les  fal- 
des  e  puis  vest  lo  cabe^  e  axi  vest  tota  la  vestadnra 
quant  de  les  faldes  es  vengat  al  cabe^  tot  en  axi  del 
prineipi  ab  grasons  (o  es  poch  a  poch  aconseguex  hom 
lo  terma  ^  es  a  saber  comen^ant  obres  virtuoses  e 
meylorant  en  aqueles  harent  conexensa  de  les  coses^ 
en  guisa  que  depuis  finalment  ptixa  pujar  a  la  con- 
templacio  divinal  on  aura  clara  conexensa  sens  miga 
e  sens  triga.  La  dita  vestadura  era  estada  esquingada 
forcivolment  A^os  diu  per  molts  qui  soptosametrt  e 
per  forf  a  volen  saber  les  sciencies  e  prenenne  de  la  H 
1  poch  e  de  laltre  altre  poch  e  finalment  non  han  ne- 
guna  empero  volen  esser  comtats  entre  els  savis.  Per 
los  libres  que  tenia  son  enteses  les  sciencies  les  qaala 
deu  ensenyar  persona  scient  e  les  quals  ell  ha  apre- 
sos per  los  libres  mes*  que  per  altra  cosa.  Per  lo  cep- 


(403) 
tra  es  entesa  correecio  car  al  hom  savi  se  fiertany  de 
corregir  e  de  castigar  los  homens  fols.  Aqoestes  does 
coses  90  es  ensenyar  é  corregir  bo  poden  esser  fetes 
seDB  savíesa.  Los  filosops  piütaTen  la  dita  Pbiloscrfya 
en  altpes  e  diveraes  numeres  ear  alsclms  la  pintaren 
¡uth&íiá  en  I  lit  per  qo  que  la  anima  reposant  eonqner 
saviesa  e  piataven  IIU  donaeles  que  aportaTsn  lo  Uk 
La  primera  havia  nom  amor  la  s^ona  trebdyl  k  tar^ 
$a  cura  la  quarta  vigilia  car  per  amor  obras  e  trebay* 
laoft  obr^  e  acaban  e  ab  cura  ptovehim  e  yey tlant  nos 
guardam  de  coses  contrarioses.  Alfares  la  pintaven  es^ 
tant  en  loa  portáis  deis  tdm|xles  e  sobre  lo  seu  cd¡p 
scrivienhi  aytals  peraules^**«uflttlge  fús.  engenrada  me«' 
ni<»*ia  ma  infantada  aTorreseh  los  fols  e  les  obres  va- 
nas. *—  Aqueste  breiunent  dehien  en  qaiaa  manera 
a  hom  sáviesa  e  90  de  qoes  dea  gardar  tota  persona 
savia.  Altres  les  pintaven  en  los  lodiis  ^e  les  Justicies 
axi  com  a  regina  éeent  en  cadira  e  ais  seas  peqs  es- 
taven  II  homens  enbíehs  qm  tenien  la  I  genoyl  baix  en 
térra  e  xuclavenli  les  mámeles  caaeun  la  aua  e  ella  es- 
tenia  los  seas  bracea  sobre  els  per  la  qual  cosa  es  en« 
tes  que  veritat  e  bonea  de  justicie  e  de  jirtgement  es 
feta  e  formada  e  nodrida  ab  let  de  philosophya  e  per 
aquella  es  fortificada  e  perfeta  e  acabada* 

íí  ■ 

Lo  Y^  capital. 


£u  aprcs  posa  que  feu  la  Philosophya  on  devets  no- 


(404) 
tar  que  per  a^o  car  havia  compassio  e  pietal  de  Boecr 
teoch  mamera  de  persona  qui  vol  donar  consolacio.  E 
primwanDent  li  lonya  90  qaí  li  donaya  tristor  e  depiiya 
posay  ^  que  li  doTÍa  donar  consolacio  perqué  ftr  I 
poch  comoguda  car  persona  savia  nos  deu  fortment 
enfelonir.  E  qoant  hac  vistes  les  rahons  de  la  sna  do- 
lor les  quals  lo  agrevyaven  e  uol  lexaven  tomar  al 
dret  joy  de  raho  dix  de  aqueles — qui  a  lexades  acos- 
tar a  aqaesl  malaut  aqüestes  putanyones  soylades^  les 
qaals  per  manera  de  medicina  li  donen  veri  lo  quai  fa 
les  sues  dolors  crexer  perqué  no  pot  garír  ans  se 
agreuge  quant  mes  va  mes.  —  On  devets  notar  que 
persona  savia  no  den  reteñir  ab  si  los  pensaments  que 
torben  la  raho  mas  denlos  Innyar  de  si  matexa.  E'per 
^  car  s^^ir  mes  la  volentat  que  la  raho  fa  hom  es<- 
ser  quaix  bestial  e  sutze  e  per  aquesta  raho  la  Philo* 
sophia  dix  de  les  cogitacions  s^uens  la  volentat  que 
eren  putanyones  soylades  car  aytals  cogitacicms  me- 
ven  hom  a  coses  sutzes  afalagant  ab  coses  plasent» 
axi  com  fan  les  putes  giten  los  homens  de  raho  els  fan 
delitar  en  sutzures.En  apres  giras  deves  les  coghacions 
dienlos  felonament  —  anatsvosen  en  mala  ventura 
car  sotz  axi  com  les  serenes  de  la  mar  que  cantant 
dol^ament  maten  les  gents.  — Diuse  en  les  faldea  que 
les  dites  serenes  son  en  forma  de  fembres  les  qualls 
canten  molt  dol^ament  e  tiren  les  naus  faent  faent 
adormir  los  homens  per  la  dol^or  de  lur  cant  e  puis 
aucienlos.  Axi  aytals  cogitacions  paren  plasents  mas 
fan  crexer  la  dolor  en  tant  que  fan  venir  hom  a  deses- 
peracio  si  molt  les  aturave  ab  si.  E  quant  a^o  acb  dit 


(  íOS  ) 
1«6  dhes  cogitacions  se  pertiren  de  Boeci  ab  ^an  con- 
fosio  e  no  pogren  respondre  axi  com  a  malmirents.  E 
apres  la  Philosophya  posa  aqui  les  sues  dozelles  90  es 
les  rahoDs  yirtuoses  e  bones  per  90  que  guarissen 
Boeoi  qui  havia  los  hoyls  plorases  e  la  pensá  aterrada 
lo  qual  quaot  hac  viste  la  dita  dona  e  hac  vist  ques 
era  ^xi  ensenyorida  com  no  la  conegaes  e  estedi  tot 
meráveylat  e  gira  los  seus  huyls  e  la  viste  fortment 
envers  la  térra  e  espera  que  faría  la  dita  dona.  Notats 
quel  hom  qui  es  sotsmes  a  la  sensualitat  per  avols  pen- 
saments  ans  ques  puxa  de  tot  levar  per  la  lum  de  la 
rabo  ha  primerament  batayla  dins  en  si  entre  la  sen- 
sualitat e  lenteniment  fort  trenca  hom  los  ligams  de  la 
sensualitat  regonexent  si  matex«  En  apres  la  Philoso- 
pbya  acostas  en  lo  lit  de  Boeci  e.asigues  sobre  lespo- 
na.  Aquest  lit  es  lenteniment  del  hom  e  la  espona  es 
la  sciencia  especulativa  en  la  qual  se  posa  la  Philoso- 
phya.  En  apres  parla  reprenent  Boeci  e  dix —  c  Deus 
e  tan  gran  dolor  es  aquesta  car  la  pen<;a  daquest  baro 
es  soptosament  enderrochada  pregón  per  vens  terre- 
nals  de  la  fortuna  e  esli  crescuda  .forment  cura  e  an- 
cla molt  dampnosa  e  ha  soptosament  perduda  la  sua 
propia  lum  e  es  caygut  en  escures  tenebres. —  Aquest 
hom  qui  era  virtuos  e  franch  de  totes  ancies  pegues  e 
solia  gardar  e  remirar  lo  cel  axi  com  sil  vees  ubert 
es  pensava  en  los  moviments  deis  cels  e  del  sol  e  de 
la  luna  e  de  les  altres  planetas  e  axi  mateix  de  les  es- 
teles es  pencaba  en  los  mudaments  deis  elaments  e  de 
la  mar  e  deis  vents  e  de  totes  les  dites  coses  vol  saber 
rabo  pensaves  encara  en  los  sperits  qui  mouen  los  cels 


(  406  ) 
e  per  quina  fin  e  com  e  encara  en  tots  los  temps  e  eo 
les  natures  e  en  tot  ^o  ques  feya  en  la  térra  e  en  lo 
eel  e  en  la  migania  e  perqué  era  babundanda  o  frey- 
tura  de  les  coses  ara  ipeus  aquest  aytal  con  jau  e  quaix 
te  apagada  la  lum  de  la  sua  penga  e  premut  efexugas 
e  greus  de  tristor  e  de  dolor  e  te  la  saa  cara  baxa.  O 
e  ten  gran  estranyedat  es  que  aquest  qui  ab  tan  gran 
pleser  solía  contemplar  les  coses  celestials  e  ara  es 
for^at  de  gardar  la  torra  nescia  e  folla  car  per  ella  qo 
es  per  les  coses  terrenala  moltes  persones  fáu  follies  e 
Descieses  e  lexen  estar  vertadera  saviesa. 


Lo  VI^  capitoL 


0 

Mas  de  huy  mes  temps  es  que  preqga  alcuna  savie- 
sa  e  medicina  de  bon  metge.  On  devets  notar  que  la 
Pbilosophya  tench  man^a  de  bon  metge  qui  devana 
e  Tol  saber  lo  conengament  de  la  malautbia  interro- 
giant  lo  malaut  e  per  a^o  &  interrogaeions  e  deoiandes 
a  Boeci  cortesaroent.  E  axi  com  lo  metge  per  les  res* 
postes  del  malaut  revella  e  mostra  al  malalt  alcunes 
coses  que  di  no  sabia  nes  pensave  perqué  lo  malalt 
conex  mils  lo  seu  mal  en  es  pus  obedieot  al  metge. 
E  axi  com  lo  metge  comenta  a  donar  al  malalt  medi- 
cines leugeres  e  en  apres  les  dona  pus  forts  segons 
que  a  obs  per  (¡o  car  les  forts  farien  mudaroents  mas- 
sa  soptoses  per  aquesta  rabo  la  Pbilosofya  tencb  sem* 
blant  manera  en  guarir  Boeci  consolantlo  de  les  sues 


(407) 
fieraules  comenijal  a  rependre  soau  e  leugerament 
guardaotle  en  la  cara  ei  dix  —  no  es  tu  aquell  c|tti 
eres  nodrit  ab  la  nostra  leyt  ^ o  es  ab  la  nostra  doe^ 
trina  e  es  erescot  e  Tecigat  a  peifeecio  per  les  noatras 
acienciea  e  qui  eres  eseapat  a  les 'persones  de  la  sen^ 
sualitat  e  eres  posaC  en  gran  fiortaleade  virtats  al  qual 
nos  blayiem  dades  moltes  bones  armes  les  qnafe  sine 
haguefises  langades  e  deaempetades  te.kagpen  yirtuo- 
sament  defensa!  e  no  fores  esfat  vengut.  Díguesme  tu 
al  qual  tantos  gracias  havem  fetes  coneysme  perqué 
cales  parla  ab  mi.  Demante  si  calles  per  vergonya  o 
per  esgleyament  car  certei^  mes  ataiaria  que  calasses 
per  vergonya  car  la  vergonya  no  tol  la  rabo  ne  lo 
seny.  Esgleyament  empatxa  lo  sen  el  enteniment  mas 
segons  q«ie  jo  conech  a  tu  pren  axi  espaordiiaent.  — 


Lú  VII^  capital. 


£  quant  la  PhiloMfya  vee  estar  Boeci  aii  mut  e 
quaift  peria  qve  no  bagues  lenga  posali  Íes  sues  mans 
QO  es  conaxen^a  del  séu  defelioietit  ais  seus  pits  ago 
es  quant  hom  toma  a  regonexenga  de  si  malex  e  la- 
tera jatsesia  que  la  rabo  sia  carregada  empero  no  es 
detal  venguda  ne  aterrada  perqué  dix  Pbilosofya  qpiant 
lo  bac  toquat  — aquesta  fiaalaltbia  no  es  períylosa  car 
es  litargia  que  es  exir  de  dret  e  de  juy  e  de  rabo.  Exo- 
blidato  li  son  —  dix  ella  -~  les  armes  que  nos  li  ba- 
viem  dades  mas  leugerament  les  cobrara  sins  pot  co- 


(  408  ) 
nexer  e  per  (¡o  quens  conega  tochar  liém  los  seos 
huyls  qui  están  coberls  de  gran  foscura  de  les  coses 
terrenals.  —  En  apres  torchas  los  huyls  90  es  la  rabo 
e  lenteniment  ab  la  sua  Tostadura  delicada  los  qnals 
eren  carregats  de  lagremes  qo  es  de  Yolentats  terre- 
nals  e  fosques  car  levalí  les  sues  turbacions  e  felonies 
de  la  sua  pen^a  e  lavores  lexaren  les  tenebres  de  tur- 
bacio  e  tomali  queoom  de  la  prima  vigor  90  es  que 
lo  seu  entenimeot  fo  iUumtnat. 


Lo  Vllh  capital 


E  qnant  Boeci  se  fo  I  poch  regonagut  e  hac  áclarit 
lo  seu  enteniment  Tolch  asseiar  si  conexeria  la  dona. 
E  quant  hac  al^ats  los  huyls  deves  ella  conech  que 
aquela  dona  era  Philosofya  nodriza  sua  90  es  cone- 
xen^a  del  sobiran  be  lo  quall  era  lo  derrer  e  milor  de 
la  sua  consolacio  les  esteles  de  la  qual  Boecii  havia 
molt  soTÍnyades.  E  quant  la  hae  conegnda  dixli  -*-  o 
maestre  de  totes  virtuts  qui  es  enviada  en  térra  e  ava- 
llada del  sobiran  be  ^  es  de  Deu  qui  la  treaiet  a  di- 
versos e  a  moltes  persones  com  ses  fet  a^o  que  tu 
sies  venguda  en  aquesta  solicut  e  preso  del  meu  exiyll 
es  tu  matexa  axi  com  jo  fal^ament  acusada.  —  Res- 
posli  la  Philosofya  en  axi  —  o  especial  amich  meu  e 
com  seria  a^o  que  jot  desemparas  specialment  ara  com 
per  amor  de  mi  sofers  ten  gran  trebayl  per  mantenir 
la  mia  doctrina  90  es  que  tot  pbilosof  deu  mantenir 


(400  ) 
sobre  totes  coses  veritat  e  bonea  e  deu  menysprear 
tota  tríbulado  qui  li  vinga  per  aquesta  raho.  E  per 
a^o  nom  estaría  be  que  jo  desemperas  les  persones  ig- 
noscens  qui  per  amor  mía  soferen  mal.  Lo  ten  afauy 
prench  jo  per  meu  ell  vuyl  ab  jtu  sofmr.  E  not  pens 
que  jom  meraveyl  del  teu  trebayll  car  a  mi  nom  es  no- 
Tell  empef o  ben  saps  tu  que  los  antichs  filosofs  per 
conservar  les  nostras  doctrines  e  per  amor  de  yeritat 
han  sofertas  moltes  tribulacions.  Car  bet  d^u  remem- 
brar  90  que  has  vist  qo  es  que  saviesa  es  molt  menys- 
preada  e  avilada  entre  maleé  persones  car  tots  temps 
le9  perlones  folies  contrasten  a  les  savies  e  a  les  dis- 
cretos. E  no  sapa  tu  que  ans  que  fos  Plato  amicb  nos- 
tre  ja  haviem  haudes  bataylles  per  los  savia  qui  foren 
ans  que  ell  dells  qualls  alscuns  foren  exillats  e  les  al- 
tres  hagereo  a  fogir  e  alscuns  prengueren  mort.  Ben 
saps  tu  que  vivent  lo  dit  Plato  amich  nostre  Sócrates 
maestre  seu  fu  molt  injustament  perseguí t  e  en  presen- 
cia nostra  pres  mort  per  mantenir  veritat  On  devets 
notar  que  Sócrates  maestre  de  Plato  feu  I  libre  de  uní 
tat  de  Deu  en  lo  qval  prova  per  manifestes  rahons  que 
no  devia  bom  fer  honor  ne  reverencia  divinal  sino  ten- 
solament  ba  I  Deu  per  la  qual  cosa  foren  somaguts 
contra  ell  los  sacerdote  de  les  ydoles  qui  prey  caven 
raolts  deus.  E  acusarenlo  ab  lo  princep  de  Alheñes 
dient  que  ell  havia  dit  mal  deis  deus  per  la  qual  cosa 
havia  esser  jutgat  a  mort  en  tant  que  fos  sentenciat 
que  bogues  I  anap  de  veri  en  nom  daquell  deu  que  el 
creya  la  qual  cosa  ell  no  rebuja  confiantse  en  Deu.  E 
quant  lo  hac  begut  no  li  feu  mal  negun  segons  que  diu 

TOMO  XIII  27  * 


1  doctor  per  nom  Macer.  En  apres  fo  for?at-quen  be- 
gues  altre  anap  en  nom  de  tota  los  deus  de  Adienes-e 
ell  protestant  que  per  a^o  moría  lo  qual  quant  lach 
begut  tentost  morí  per  lo  qoal  fo  irat  Urt  lo  pobla  qui 
aquí  era  present.  E  levarense  contra  los  dits  sacerdots 
e  ocierenlos  tots.  K  prenguerén  lo  oots  de  Sócrates  e 
ab  gran  honor  soterrarenlo  en  lo  templa  axi  c©m  aqueH 
qai  era  amich  de  Deu  vertader.  E  apres  la  mort  de 
Sócrates  los  seus  dexebles  se  depertiren  en  diversas 
oppinions  e  jatsesia  que  alscuns  mantinguessen  alscu- 
nes  errors  empero  aytembe  mantenien  alcuna  pérfida 
dé  veritat  e  per  aquella  soferlen  molts  trebays  jatsesia 
que  fossen  fols  en  altres.  E  si  a  to  no  baste  la  fuyU 
de  Anagaras  ne  lo  veri  de  Sócrates  ne  los  turmens  de 
Zeno  per  ?o  com  eren  grechs  e  estranys  de  la  tua  na- 
ció empero  deuriat  meobrar  de  Cani  e  de  Senecha  e 
de  Sora  car  tots  aquesta  foren  mólt  excellents  philo- 
sops  romans  axi  com  tu  metex  e  tots  hagueren  molts 
e  bons  dexebles  e  tots  han  sofeits  diverses  turmaits 
per  amor  de  veritat  e  de  bonesa-iCar  Senecha  se^ns 
ques  comte  en  U  istoria  deis  romans  fo  mestre  de  Ñe- 
ro quant  fo  feyt  emperador  e  faes  1  die  gran  convit  es- 
tant  en  la  sua  emperial  magastat  e  vees  Senecha  maes- 
'  tre  seu  qui  era  en  lo  palau  remembrali  com  moltes  ve- 
gadas lo  havia  ferit  pei^  nodrir  e  per  castigarlo  e  sop- 
tosament  mogut  de  gran  ira  feulo  venir  denant  e  dix- 
li  que  elegis  en  quina  mort  volia  morir  car  daqui 
avant  no  podia  mes  viure  e  mana  quel  maUssen  de- 
nant ell  en  aquella  mort  que  ell  mes  elegirla  lo  qua| 
formal  elegí  que  fos  sagnat  de  dos  brassos  e  posat  en  I 


(  4H  ) 
bayn.  E  an  axi  nodri  corp  qui  li  tolch  la  vida  e  mori.  ] 
Donchs  aquest  e  los  altres  daoiunt  dits  sofariren  mort 
per  los  casticbs  que  donaven  a  les  persones  malvades 
volentlos  nodrir  e  sostengren  moltes  e  diverses  tribu- 
lacions  empero  es  romasa  excellent  e  digna  memoria 
de  ells  e  no  havia  molt  temps  passat  que  eren  eslats 
morts  e  no  foren  naorts  axi  ne  tentost  sino  per  qo 
cor  eren  molt  savis  en  sciencies  e  en  custumes  de  les 
males  persones   perqué  foren  perseguents  car  tots 
temps  fo  que  les  bones  custumes  son  perseguidos  per 
aquells  qui  teñen  mala  vida.  Donchs  no  veig  rabo  per- 
qué tu  lot  deges  meraveylar  si  los  bons  homens  es- 
tant  en  la  mar  salada  e  tempestuosa  daquest  mon  so- 
feren  amergures  e  tempestáis  per  les  ondes  grana  qut 
hi  8on«  E  axi  com  la  mar  es  amergosa  e  salado  e  tem- 
pestuosa axi  es  la  vida  de  les  gents  mentre  son  en  lo 
mon  e  jatsesia  que  les  bones  persones  soveny  sofiren 
tribulacions  e  persecucions  per  los  mals  per  í;o  car  les 
bones  persones  son  peques  e  les  males  son  moltes  e 
quaix  sens  fi  ques  mouen  mes  bestialment  seguint  la 
lur  propia  voluntat  que  no  rahonablament  seguint  lo 
dret  juy  de  rabo  e  per  ago  perseguexen  los  bons  en 
moltes  mañeros  empero  per  90  car  saviesa  ven^  mali- 
cia e  bonea  sobr^uge  a  malesa  c  la  intencio  e  lo  pro* 
posit  deis  sayis  e  deis  bons  homens  es  aytal  que  no 
deuen  aver  anchia  deis  desplers  deis  mals  homens  ans 
los  plan  quels  sien  desplasents  per  raho  jatsesia  que 
les  males  persones  sien  moltes  e  molt  poderosos  per 
poder  mundanal  empero  no  deuen  esser  temuts  per 
aquesta  car  les  dites  males  persones  no  han  ab  si  re* 


(412) 
^idor  4¡uí  les  govern  car  defall-los  la  rabo  qoi  den  re- 
gir egovernar  les  gents  ans  son  axi com  la  oau  sens 
thimo  e  seos  govern  en  la  tempesta  qui  nos  pot  regir 
ans  esta  en  grao  períyll  e  per  aquesta  raho  si  ells  se 
ajusten  contra  aquels  quils  don^i  les  bataylles  no  po- 
ran  haver  victoria  deis  bons  cor  fermanse  en  aquella 
cosa  qui  no  ha  en  si  fermetat  e  los  bons  son  regils  per 
la  virtut  inteliectiva  que  es  regidora  deis  saris  e  in- 
formáis de  bonesa  e  de  veritat  e  menals  a  la  gran  for- 
9a  e  a  la  forts  torra  del  sobiran  e  vertadar  ben  bon 
han  plasent  contemplaeio  possehint  los  grans  tresors 
de  saviesa  perqués  poden  traure  escam  deis  fols  los 
qualls  han  lexat  lo  vertader.  be  e  sonse  occupats  en 
coses  qui  res  no  v^len  ne  poden  profltar  verament 
cor  son  transitorios  e  decaybles  e  leugeres  e  £revols 
e  altes  e  vallayades  de  moUs  bens.  E  axi  o  dix  Enpo- 
docles  segons  que-  recomte  Tbeofautus  en  lo  comea- 
9ament  del  libre  de  plantes  qui  diu  que  111  coses  son 
qui  per  lur  excellencia  sobrepugen  totes  les  altres  en 
aquesta  vida*  La  primera  menyspreu  de  la  honor  ter- 
renal e  de  fortuna.  La  segona  es  desig  de  la  benanan- 
qsL  eternaL  La  ter^a  es  illuminacio  del  enteniment  e 
de  la  volentat  La  primera  es  ten  bona  que  no  es  al- 
tre  pus  honesta  e  per  res  non  es  hom  ten  benehuyrat 
com  per  la  segona  e  no  es  res  que  tant  hom  fa^a  a 
conseguir  les  dites  II  com  la  tercera.  E  per  q^o  car  la 
torra  es  fon;a  dess. .  .  ta  es  ben  garnida  de  les  dites 
III  coses  per  aquesta  raho  no  ha  pahor  de  res.  E  po- 
sar teñe  eximplis  nalurals  en  coses  manifestes  bou  un 
hom  qui  ha  lenteniment  ciar  axi  com  lo  cel  com  es 


(«5)  , 
ben  seré  posa  sots  los  peus  tota  fortuna  contrarFa 
menyspreant  aquella  e  aquel  jutge  be  e  dreturerament 
quí  per  fortuna  contraria  nos  lexa  decaure  e  per  for- 
tuna de  benananga  no  exalta  lo  seu  cor  aquest  aytal 
pot  ben  tenrr  sens  temor  la  cara  fenna  contra  tota  ad- 
versitat  e  no  li  caira  haver  paor  de  les  pnes  tempes- 
tuosos mundanals  per  torbades  e  irados  qui  Tinguen  ne 
sera  sobrat  per  la  tempestat  de  la  mar  mundanal  ne 
sera  enderrocbat  per  enpenta  de  vent  ne  eremat  per 
ardor  de  foch  ne  aterrat  per  colp  de  pedra  de  giny 
ne  sera  mogut  de  son  loch  axi  com  para  la  furor  del 
poblé  a  moviment  de  mar  e  la  envege  deis  benamics 
lagoters  a  vent  e  la  ira  deis  senyors  mundanals  a  foch 
e  al  colp  de  pedra  de  giny  -  les  .quals  coses  temen  va- 
nament  les  gents  folies  e  per  a^o  son  vengudes  leuge- 
raroent  mas  les  persones  savies  no  les  qual  tembre. 
Seguexse  en  apres  o  mesquins  de  homens  e  perqué 
havets  temor  e  estats  espaordits  e  meraveyllats  de  les 
ires  malignes  e  cruels  deis  mals  senyors  car  sius  en 
prenets  be  esgart  no  han  ab  si  regidor  ne  capita  per- 
qué no  deuen  esser  temutz  car  no  han  forga  ne  vigor. 
E  per  aquesta* 


CARTA  BE  SAN  BERNARBO  A  SU  HERIANA. 


TtADVCIDAPOII 


FRAY  ANTONIO  GANALS  MAESTRO  DE  SAGRADA  TEOLOGÍA  (1) 


PRÓLOGO  DEL  TRADUCTOR. 


AL  lOLT  HONORABLS  lOSSEN  GAEGERAR  DB  SANTIENAT 

CAM£IVL£IfCH  DEL  MOLT  ALT  SERYOR  REY  DON  MARTI  FRARE 
ANTHOOÍI  CAIfALS  EN  LA  SANCTA  THEOLOGIA  INDIGNE  HESTRE 
DILIGENT  £  AFECTUOSA  SERYITVT» 


Molt  ha  stimuladá  la  mía  pensa  la  esvellada  iostaiieía 
que  Yostra  derocio  continuava  reqnerint  qae  espooes  io 
libre  que  sant  Beraat  trames  a  la  soa.  devota  sor;Som  de- 
termenat  a  complir  vostre  digne  requesta  per  tres  ra* 


(I)    Códice  del  monasterio  de  San  Cucufatc  del  Valles,  titulado  Carta 
de  S,   Bernaí  a  m  germana  iraduida  en  cátala  per  Fr.  Ántoni  Cañáis, 

tól.  1.0 


(  -«6  ) 

hoDs.  La  primera  per  iulroduhírvos  a  desiig  e  ordenada 
amor  de  libres  hon  ha  volgut  Deu  maDifestar  la  saviesa 
ais  hoDiens  en  sguarl  e  comparacio  de  la  qual  les  pedrés 
precioses  son  carbons  largent  es  fanch  laur  precios  es  fet 
areoa  seclia  lo  sol  e  la  lona  son  teoe^its  a  la  vstae  la 
mell  ensems  ab  la  manna  son  al  gust  absina  e  fel  amar- 
gos. O  celestial  do  de  la  divinal  liberalitat  lo  qual  dava- 
lías del  pare  de  totes  lums  per  tal  que  leus  al  cel  la  pen- 
ca racional.  Tu  es  celestial  vianda  del  entcniment  de  la 
qual  quin  menge  haura  fam  e  quin  beu  sera  assedeyat.  Tu 
es  doctrina  de  les  costumes  e  regle  la  qual  seguint  aquell 
qui  obre  no  errara.  Per  tu  regnen  los  reys  e  aquels  qui  or- 
denen les  leys  fan  justsstatuts.  Pertn  molts  deposant  o  le- 
xant  la  ruditat  o  rusliquesa  quels  ve  per  lur  natura  limant 
lurs  enginys  e  expurgant  lurs  lenguesdegrosses  epagesi- 
vols  parlars  aconseguexen  sobirans  graus  de  honors  car 
son  fets  pares  de  la  cosa  publicha  coUaterals  de  princeps  los 
quals  sens  tu  de  lances  hagueren  fets  ligons  earadres  o  fo- 
ren  stats  porquers  ab  lo  íill  dicipador.  O  tresor  molt 
amat  e  on  te  trobaran  les  animes  assedeyades.  Certes  mes- 
senyer  dichvos  que  la  dita  saviesa  en  los  libres  ba  posat 
son  thabemacle  en  libres  le  (el  ?)  ba  fuodada  laltisma  qui 
es  lum  de  les  lums  e  libre  de  vida.  Alli  la  resebra  tol  bom 
qui  la  demana  aqui  la  trobara  qui  la  cercha  e  ais  qui  to- 
caran sera  oberta  la  porta.  En  los  libres  estenen  lurs  ales 
los  cherubins  per  tal  qud  enteniment  de  aquell  qui  Kig 
sen  puig  en  alt  mirant  de  una  part  del  mon  fins  a  laltre  de 
sol  hixenl  al  ponent  e  del  milg  iorn  a  la  Iremonlana.  En 


(  «7  )      . 

los  libres  Deu  qui  es  incomprensible  aprehensiblament  es 
cootengnt.  En  b)s  libres  es  manifestada  la  natura  de  les 
coses  cdestíals  terrenals  e  infernáis.  En  los  libres  trob  yo 
los  morts  axi  com  si  eren  vius.  En  los  libres  jutge  de  les 
coses  sdevenidores.  En  los  libres  son  dispostes  les  batalles. 
Deis  libres  ixen  los  drets  de  pau.  Totes  les  coses  ju- 
sanes  se  corrompen  e  cessen  e  la  mort  continuadament 
devora  aquells  los  quals  natura  engendre.  Tota  la  gloria 
del  raon  saria  liurada  a  oblit  si  Deus  no  bagues  provesit 
alshomens  moríais  del  benifici  de  libres.  Alejandre  sub- 
yugador del  mon  Juli  esvesidor  del  segle  qui  ab  art  e 
ab  guerres  fou  lo  primer  qui  resebe  lo  imperi  en  unilat 
de  persona  Fabrid  lo  feel  e  Gato  lo  rigoros  yuy  no  foren 
en  memoria  deis  homens  si  la  aiuda  deis  libres  fos  defa- 
Uida.  Les  Ierres  son  derrocades  les  grans  ciutats  regirades 
les  ymages  tríumphais  son  fetes  sendre  qui  haura  doncbs 
uiemoria.  Com  sabrem  quin  privilegi  ha  lo  rey  nil  papa 
si  nons  es  d<^ostrat  per  libres.  Cortes  una  cosa  ha  Deu 
aoomaaada  ais  libres  en  que  gran  part  del  seu  poder  es 
comunicada  car  aquels  qui  son  for^iats  de  morir  per  lur 
natura  per  los  libres  son  fets  immortals.  E  per  so  diu  Tho- 
lomeu  en  lo  prolech  del  Almagest  que  nuy  11  temps  mor 
aquell  qui  ba  muniGcada  la  sciencia.  E  com  tots  los  ho- 
mens amen  immortalitat  molt  deuen  esser  amats  los  libres 
qui  contenen  materia  virtuosa  materia  divinal  e  celestial 
quins  porta  a  la  vera  immortalitat.  Aytal  es  lo  dit  libre  de 
sant  Bernat  ad  sororem  com  aquis  tráete  de  Deu  de  cel 
de  be  de  fe  de  anima  de  gracia  de  gloria  de  oracio  de 


(418) 

contemplacio  de  carítat  de  ^raose  de  amor  de  Deu  e  del 
proisme  hon  pengen  tots  los  libres  de  la  fey  e  deis  pro- 
phetes.  Imflaines  doncbs  mosseDyca*  vostra  amor  en  los 
libres  car  m)  veig  res  en  les  coses  jusaoes  que  tant  d^e 
esser  amada  com  libres.  Sab  be  vostra  prudencia  cpie  la 
saviesa  deu  esser  mes  amada  que  totes  les  riqueses  mate- 
ríals.  Laristotil  en  lo  libre  deis  Problemes  fa  questio  per- 
qué aquells  qui  ordonaren  que  los  qui  oombatrien  corpo* 
ralment  fosseo  premiáis  no  ordonaren  premi  a  la  saviesa 
a  la  qual  questio  respon  e  diu  que  en  los  trabáis  corporais 
lo  premi  o  loguer  es  cosa  millor  quel  trebayl  e  com  no  áa 
cosa  en  aquest  mon  millor  que  la  saviesa  per  90  no  lí  es 
assignada  temporal  retríbucio  e  com  la  saviesa  sia  conten- 
guda  en  los  libres  per  tal  schre  tota  cosa  deuen  esser  amats 
e  presats.  Sabéis  be  mosseoyer  que  mes  deu  ess^  amada 
la  amistat  que  les  riqueses  car  la  virtut  nos  pot  ab  rique- 
ses stimar  e  per  go  diu  Boeci  en  lo  segon  libre  de  con 
solacio  que  amichs  son  les  pus  precioses  riqueses  que  pus- 
quen  esser.  Sabets  be  que  mes  deu  esser  amada  la  veritat 
quels  amichs  segons  que  posa  Aristotil  en  lo  primer  libre 
de  les  Etiques  e  a^o  apar  en  los  nostres  martirs  que  ama- 
ren mes  la  verilat  de  la  fe  que  tota  lur  vida  corporal  e  com 
la  veritat  sia  contenguda  en  los  libres  qui  sera  qui  nols 
ame  ardentment  e  inflamada.  Manifest  es  a  tot  enteniment 
que  les  riqueses  temporals  pertanyen  a  necessitat  e  vida 
del  cors  la  virtut  deis  libres  pertany  a  la  perfec<;io  del  en- 
teniment  e  de  la  anima  que  sens  comparado  deu  esser  mes 
amada  quel  cors.  Qui  es  donchs  qui  no  am  libres.  ítem  los 


{  *19  ) 

cavallers  deuen  molt  amar  les  armes  de  lar  cavallería  les 
armes  de  nostre  cavalleria  son  la  fe  cristiana  qui  te  les- 
cut  per  defensar  e  lo  coltell  per  esvesir  ab  la  sua  virtuosa 
verilat.  Aquesta  veritat  sta  en  los  libres.  Aqüestes  armes 
pres  Jhesu-Crist  contra  lo  diable  com  dix  scrit  es  do 
templaras  lo  Senyor  Deu  teu.  E  com  la  Scríptiira  sia  ea 
los  libres  contenguda  qual  cavaller  sera  qui  no  am  lS)res. 
Tot  enteniment  ben  dispost  sab  que  mes  devem  amar  nos* 
tra  benaventura  que  totes  ríqueses.  La  nostra  benaven- 
tura  sta  en  la  obra  del  enteniment  co  es  quan  nostra  en» 
teniment  sta  elevat  e  attent  en  la  contemplado  de  la  veri- 
tat divinal  e  aquesta  operacio  es  la  pus  dditable  de  totes. 
Perqué  diu  Larístotil  en  lo  X  libre  de  les  Etiques  que  la 
philosophia  conté  en  sí  maravelloses  delectácions.  Sabem 
de  cert  que  la  contemplacio  de  la  veritat  reseb  grau  de 
perfeecío  per  los  libres  car  la  ymaginacio  continuada  per 
libres  no  lexa  fer  entrevavll  en  lacte  del  enteniment  en 

•i 

les  verítats  queis  libres  11  moslren.  No  sras  rabo  donchs 
diuen  los  doctors  que  Deu  en  lo  cel  es  libre  de  vida  la  qual 
com  sobre  totes  coses  sia  mes  amada  no  es  meraveUa  sils 
bomens  ban  ten  gran  amor  ais  libres.  La  segona  cosa 
quem  ha  mogut  a  espondre  lo  dit  libre  es  per  informar 
vostra  devocio  e  quina  forma  devets  servar  en  legir  los 
libres  car  diverses  vegades  vos  he  trobat  legínt  en  la  bi- 
blia vulgarizada.  E  per  la  present  imformacio  me  occor- 
re  al  endevant  Senecha  qui  en  la  segona  epístola  sua 
parle  enia  serení  forma  molt  escampa  lo  coratge  la 
mullilut  de  libres.  Tu  qui  litgs  voges  primerament  que 


(420) 

tu  ligint  díverses  doctors  e  nioils  volums  de  Ubres  la  lúe 
p»sa  no  sia  feta  vagabunda  e  instable.  Obs  es  que  ha- 
ges  algups  eletslibres  familiars  si  vok  saber  alguoa  cosa 
certa  laqual  romaogue  en  lo  teu  coratge.  Car  noes en 
loch  qui  en  tot  loch  es.  Aquels  que  van  en  peregrinatga 
passra  per  mdts  hostals  e  han  poehs  amichs.  Axin  pren 
ais  qui  velen  passar  los  ulls  per  moits  libres  e  nes  i^ 
quen  a  negun  libre  singularment.  No  aprofita  res  le  bo- 
ci  qui  tentost  hix  del  cors  quey  es  intrat.  No  florex 
larbre  qui  soven  se  (replanta.  Adonchs  com  tu  na  pus- 
ques  legír  tots  los  libres  assats  has  haver  certs  libres  en 
los  quals  líges.  Si  díus  ara  vuyll  cartayar  aquest  libre 
are  aquell  sapies  que  molt  enfestige  lo  ventrell  mengar 
moltes  viandes  car  diversitat  no  aprofita  ans  nou.  Litg 
los  libres  aprovats  he  sit  vols  divertir  a  I^ir  altres  li- 
bres torna  ais  primers  e  de  tot  quant  hauras  tegít  ele- 
geix  en  aquell  día  una  cosa  la  qual  ferms  be  en.ta  me* 
moría  en  guisa  que  romangua  ab  tu  per  tostemps.  Ad* 
pet  entendre  vostra  devocio.  que  hom  deu  legir  Ubres 
a{H*ovat3  no  pas  libres  vans  axi  com  les  faules  de  Lan- 
(lalot  e  de  Tristany  nil  romans  de  la  guineu  ni  libres 
prevocatius  a  cobeianca  axi  cem  libres  de  amors  li- 
bres de  art  de  amar  Ovidi  de  vetnla  ni  libres  qui  son 
inntils  axi  com  de  íaules  e  de  róndales  mes  libres  de- 
vots  lilH'es  de  la  fe  cristiana  hon  sta  nostra  salvacio 
sabents  que  sant  Jeronim  fou  agrament  acotat  per  90 
com  ligia  los  libres  de  Tulli  de  apparent  elocfüencia  e 
no  deuen  esser  lests  los  libres  segons  doctrina  de  Sene- 


(  421  -) 

cha  per  sol  passarne  los  ulls  car  la  letra  qiii  no  entra 
dins  la  anima  cors  mort  es  privat  de  vida  segons  din 
sant  Jeronim  ans  den  hom  de  ac^o  que  haura  legit  co- 
Ilir  alguna  doctrina  e  regle  la  qual  posant  dins  lanima 
isque  eli  actes  forants  virtuosos  per  lo  ímperí  de  la  pura 
Yolontat.  Perqué  mossenyer  prechvos  quel  dit  libre  de 
sant  Bernal  vullais  legir  attentament  en  lo  qual  troba^- 
rets  molta  devota  e  sperítual  materia  e  de  cada  capitel 
degits  alguna  bona  conclusio  la  qual  metats  en  obre  re- 
ri)rdantvos  de  la  páranla  del  Salvador  qui  dtu  quel  ser- 
vent  qui  sab  la  voluntat  de  son  senyor  e  no  la  compleix 
per  obre  sera  fortament  acotat.  E  nos  maravell  negu 
perqué  he  volgut  espondre  a  vos  lo  libre  qui  es  endre- 
cat  a  dona  e  maiorment  religiosa  car  a^  he  fet  per  pro* 
vocar  los  homens  a  obres  virtuoses  per  exempli  e  doc- 
trina de  dones  maiorment  pus  les  ressemblen  en  vestHs 
e  ornaments  raho  es  que  hagen  semblants  doctrines  e 
amoneslaments.  Gran  vergonya  es  al  hom  que  la  dona 
sía  pus  virtuosa  que  ell  e  a^o  tráete  sant  Gregori  en  la 
homelia  sobre  Lavengeli  Loquente  Jhesu  ad  turbas  hon 
"parlant  del  martirí  de  una  dona  verge  diu  ^xi  conside- 
rem  nos  qui  som  homens  que  sarem  stimats  en  compa- 
racio  de  aquesta  fembre.  Soven  proposam  fer  sdgunes 
bones  obres  mas  si  una  páranla  leugera  proceex  de  la 
boca  de  algún  burler  o  de  algu  «quins  esquernescha  tan- 
tost  nos  ne  lexam  empero  aquesta  dona  no  han  poguda 
sobrar  los  turments  durs.  Nosaltres  no  volem  donar  al- 
movna  de  acó  del  nostre  eom  ne  haiam  manament  de 


(  422  ) 

Jhesu-Crist  e  aquesta  fembra  per  amor  del  seu  espos  ha 
donada  la  sua  propia  caro.  E  donchs  lavors  com  yinreoi 
davant  lestret  juhi  de  Deu  que  direm  uosaltres  homeDs 
quí  veurem  la  gloría  de  aquesta  dooa.  Quina  escusacio 
hauran  lavors  los  homens  com  sera  demostrada  aquesta 
que  ha  vensut  lo  mon  ab  tota  la  sua  pompa  la  qual 
constituida  davant  los  princeps  armats  es  atrobada  pus 
fort  que  aquell  qui  la  tormentava  e  pus  alta  que  aquell 
qui  la  jutiava.  Que  direm  nos  barba  en  coll  flachs  e 
debíls  qui  vesem  anar  les  infantes  donzeles  al  regne  ce- 
lestial passanls  per  coltels  per  lances  e  espases.  Com 
per  nostra  flaquesa  la  ira  nos  sobre  la  superbia  nos  in- 
fla la  ambicio  nos  torba  e;  la  luxuria  nos  macula  cove 
donchs  legir  lo  dit  libre  per  tal  que  almenys  per  ver- 
gonya  .nos  promogam  a  fer  bones  obres.  La  tercera  ra- 
bo quim  ha  mogut  a  espondre  lo  dit  libre  es  per  (o  que 
com  la  cort  de  la  senyora  reyna  sia  una  honesta  religio- 
sa que  vos  vullats  comunicar  lo  dit  libre  a  les  dones  de 
la  dita  cort  specialment  a  les  donzeles  car  aqui  trobaran 
materia  plena  de  tota  pura  honestat  hon  si  attentamenl 
ligen  veuran  que  aquest  libre  es  pou  de  aygues  vives 
hon  les  animes  son  lavades  e  lo  coratge  hi  es  sadollat 
plenament  e  habundosa  e  les  fructiCcanU  spigues  ab 
les  mans  deis  apostols  freguades  per  90  quen  isque  suau 
vianda  pera  les  animes  famolents.  Aquest  libre  es  ia 
vena  e  cetra  daur  en  la  qual  es  contenguda  la  manera 
es  brescha  de  rael  e  celer  pie  de  vida.  Aquest  libre  es 
arbre  de  vida  e  flum  de  Paradis  divisil  en  lili  parts  ab 


{  423  ) 

lo  qual  la  humanal  pensa  es  sadolada  e  lanteniment  as- 
sedeyat  es  regat  habundantment  e  copiosa.  Aquest  libre 
es  larcha  de  Noe  e  scala  de  Jacob  e  cañáis  en  les  quals 
mirant  les  animes  justes  conceben  perfeccions  de  diver- 
ses virluts*  Adohchs  mosseyer  suplichvos  e  requirvos 
que  DO  siats  avar  de  comunicar  lo  dít  libre  a  la  cort  de 
la  senyora  reyna  car  del  be  que  sen  sequira  ne  haurets 
part.  E  yo  qui  prech  Deu  quem  vuUa  reebre  en  lo  me  (?) 
per  la  sua  clemencia  piadosa  en  guisa  que  vos  he  yo 
«nsemps  ab  los  alets  com  exirem  de  aquest  segle  legiam 
nnirem  e  contemplem  nostra  benaventuran^a  eternal  en 
lo  sobiran  libre  de  vida  Amen. 


CARTA  DE  SAN  BERNAT  A  SA  (¡ERMANA. 


Lo  prolech  que  feu  sant  Berna/  sobre  lo  seguent  libre. 


La  mía  moU  cara  sor  en  Jhesu^Crist  amada  grhn 
temps  ha  quem  preguist  que  volgues  scriure  a  tu  al- 
gún tracial  qut  cootengues  paraules  de  santos  amones- 
tacions  mas  com  la'Scriptura  Sancta  digue  que  voler 
instruir  a  millor  de  si  matex  sia  materia  de  manifesla 
superbia  tenguim  per  indigne  a  fer  c  eomplir  la  pro- 
sent  obra  e  per  (o  fiu  alguna  triga  en  la  cosa  46  quem 
preguist  Mas  per  90  com  has  replicades  tes  pregaries 
lavors  reduhi  a  la  memoria  la  parauln  del  mea  Senyor 
JhesU'Críst  qui  diu  sit  for^a  algu  de  anar  mil  pasaos 
ve  ab  ell  no  solament  mil  ana  dos  n]íiUia  e  liuret  a  tot 
bom  quit  demanara.  Adoncbs  axi  com  a  forgatper  ma- 
nament  de  mon  senyor  tirat  per  inclinac^o  de  caritat 
e  aiudat  ab  les  tues  sanctes  oracions  he  colides  mi- 
ques  sots  la  taula  deis  sants  pares  he  si  yo  no  ofei* 
a  la  tua  presencia  e  digne  santedad  en  lo  present  libüc 
la  materia  que  deig  fas  empero  a^o  que  pusch.  Adoncbs 
mol t  cara  sor  reseb  aquest  libre  e  posal .  davant  los 

TOMO   XHI.  28 


{  420  ) 
neus  úUs  axi  com  ud  spíl  e  so  ven  coütempla  en  aquell 
car  los  manaments  6  amonestaments  diyinals  son  q[)ills 
en  los  quals  miren  les  animes  e  mirant  en  ells  cone- 
xen  les  macules  de  kirs  legeses  car  no  es  algu  qui  sia 
net  e  pur  de  peccat  e  les  dites  animes  esmenen  los  vi- 
cis  de  lurs  cogitaoions  mirant  en  los  espills  demunt 
dits  ^  fabriquen  una  novella  ymage  ab  la  cara  molt 
resplandent.  jQuí  com  ab  tot  lur  coratge  e  pura  inten- 
ció  se  don^n  a  observar  los  manaments  divináis  e  ella- 
vors  remogut  tot  dubte  conexen  quina  cesa  piau  e 
qnina  es  despiasent -al  espos  celestial  Jhesu-Grist  ama- 
dor de  casta  vida.  Adonchs  venerable  sor  lig  aquest 
libre  vdleaterosament  e  religlo  moltes  vagadas  car  assi 
<^onei^ra8  com  amai*as  Deu  e  lo  proisme  com  manye- 
presaras  les  coses  terrenals  e  tranaitories  «n  qnina 
guisa  cobeseyaras  las  bens  etemals  e  cdestíals  com  ni 
«n  qnina  forma  sostendrás  pacsentment  ^r  amor  de 
JhepH-^Crist  tes  adversitats  del  {vresent  mon  e  com 
menyspresarasses  prosperitats  e delectacions.  ítem  co- 
nesei^s  .con  ni  en  qoina  forma  en  ies  tues  malehies 
retras  graeies  a  Deu  e  en  la  tua  sanitat  not  superbta- 
ras  en  quina  forma  not  inftaras  en  la  prosperitat  nit 
desesperaras  en  la  adversitat  Perqué  la  mia  cara  sor 
en  JheBU--Crist  moU  amiuia  precbíe  que  la  tua  saviesa 
disoorregua  per  aquest  libre  ligint  en  aquell  ab  gran 
studt «  pachte  que  c^ntimiament  plors  los  meus  pee- 
cats  eH  gúisft  que  com  yo  no  sia  digne  de  impetrar 
venia  ni  perdo  ab  vioslre  Senyor  Deu  almenys  ab  les 
tues  sanotes  eraei<ms  pusque  acooseguir  remissio  de 
anos  peecats  e  ell  qui  «es  tot  poderos  sia  en  la  taa  gar- 


(  427  ) 
da  e  portto  ensemps  ab  tots  aquels  qui  a  ell  s^rvoxen 
a  la  eternal  vida  Aiac^B* 


Capítol  priméis  qui  tráete  de  la  fe  catholica. 


Diu  Jliesu-Crist  en  lo  aeu  Evangeli  que  totes  cps¡e9 
son  poAsibka  a  la  persona  qui  ha  perfeta  fe  e  no  es 
qui  sena  fe  pusque  venir  a  la  eternal  benuyran^a  car 
aquell  es  benaventarat  qui  creu  perfetamenjt  e  viu  vú 
com  cr^i  e  vivint  be  garda  e  conserva  la  fe  que  ob- 
serva. E  per  so  diu  sant  Isidro  que  sens  fe  no  es  qui 
pusque  plaura  a  Deu.  La  fe  no  reseb  for^a  car  no  es 
algu  qui  creseguá  per  for^a  mas  bes  pot  dedarar  ab 
exemplis  e  ab  rahOé  AqucUs  qui  ereuen  e  reseben  for- 
fadament  la  fe  no  poden  perseverar  en  aquella  a  í&st- 
nía  e  semblanza  dell  arbre  novell  car  si  algu  pren  la 
sua  cima  e  for^adament  la  tira  e  la  enclina  a  térra 
tentost  que  la  lexera  tornara  al  seu  primer  stat  Fe 
sens  obres  morta  es.  Debades  se  glorieya  es  adelita  en 
la  sua  fe  aquell  qui  no  es  vestit  de  bones  obres.  Aquel! 
qui  porta  la  creu  deu  morir  al  mon  car  no  es  altra  co- 
sa portar  la  creu  sino  mortiñcar  ai  noiatex*  ¥4¡r  90  por- 
tar la  ereu  e  no  morir  al  mon  simuUcio  e  fíceio  es  de 
ypocrits.  Aquell  qui  no  dubtara  en  lo  seu  co?  ans  creu- 
ra  fermament  tot  quant  damanára  obtendrá^  Aquel! 
qui  creu  en  lo  fill  de  Deu  haura  vida  eternal  e  aquel! 
qui  no  creu  no  veura  la  vida  ans  sta  sobre  ell  la  ira 
de  Deu.  E  per  90  diu  sant  Jaehme  axi  com  1q  cors  qqi 


•(  438  ) 
no  ha^anima  es  mort  axi  la  fe  sens  obres  es  xnm*ta.  Sa- 
píes  germana  cara  que  molt  es  gran  e  profítosa  cosa 
la  fe  mas  no  val  res  sens  caritat  Adonchs  sor  molt 
venerable  conserva  en  tu  matexa  la  dreta  fe  e  te  la  fe 
sensera  garda  la  fe  sancta  persevera  en  tu  la  fe  dreta 
sia  en  tu  confessio  de  la  fe  pura  no  parles  en  res  so- 
lament  de  Jhesu-Crist  en  jochs  ni  en  trufes  no  ere  se- 
gues  de  Deu  cosa  que  sia  mala  tii  iníqua  no  vuUes  per 
res  ofendre  la  sua  amor  sta  e  persevera  en  fe  iusta 
hages  honesta  conversacio  ensemps  ab  la  fe  dreta  gar* 
det  que  no  denechs  per  obra  Deu  lo  qual  invoques  ab 
fe  car  lo  mal  qui  es  mesclat  ab  fe  ensutseex  la  perso- 
na. Un  mal  destroaex  molts  bens.  No  vulles  entr^ir  ea 
la  obra  pus  que  es  perfeta  en  la  fe  no  enlegeesques  la 
tua  fe  ab  mala  vida  no  corrompes  la  integritat  de  la 
tua  fe  ab  males  obres  no  méseles  vicis  ab  virtuts  not 
acompánys  mal  prech  Deus  sor  molt  amable  quet  con- 
serve en  sancta  vida  Amen. 


Gapüol  segofL  De  virlut  de  speranfe. 


Jhesu-Crist  din  en  lo  Evangeli  nous  vuUats  deses- 
perar haiats  en  vosaltres  la  fe  divinal.  La  esperance 
que  es  vista  ab  los  uUs  corporal s  no  es  sperance.  E 
com  qui  es  aquell  qui  veu  ago  que  spera  e  sí  nos  spe- 
ram  aáso  que  no  vesem  ab  paciencia  ho  speram*  E  per 
qo  diu  Salame  que  la  speransa  dells  justs  es  alegría  e 
goyg  he  que  la  speransa  éels  pecados  perira.  Adonchs 


(  429  ) 
sor  molt  cara  loayet  de  mal  e  Deus  exalsar  e  honrar 
ta  en  lo  día  de  la  sua  visitacío  fo  es  en  lo  día  de  la 
mort  e  en  lo  dia  del  juhi.  Aquells  qui  no  cessen  de 
fer  mal  debades  speren^  la  misericordia  de  Deu  e  dre- 
tament  la  sperarien  sis>  luyaveD  de  mal.  £  de  asso  diu 
sant  Isidro  gran  temor  deuem  haver  que  per  raho  de 
la  speransa  la  qual  Deus  nos  promet  vullam  perseve- 
rar en  los  peccats  nins  devem  aximetex  desesperar  de 
la  misericordia  de  Deo  per  go  com  vesem  que  ell  po- 
nex  los  peccats  stretament  mas  si  volem  elegir  lo  mi- 
lor  fugiam  a  cascun  perill  de  aquests  dos  90  es  quens 
luyem  de  mal  e  que  posem  nostra  speransa  en  la  mi- 
serieordia  divinal  car  tot  bom  iust  viu  en  speranse  hi 
en  paor  car  la  virtut  de  speranse  lo  leva  a  vegades  en 
goyg  lo  qual  damana  a  vegades  lo  fir  la  terror  ho  pa- 
hor  del  infern  el  fa  abaxar  ab  gran  tremolament 
Aquell  quis  desespera  de  obtenir  misericordia  del  pee- 
cat  mes  es  condempnat  per  la  desesperacio  que  per  lo 
peccat  que  haura  comes.  Adonchs  la  mia  sor  molt  ca- 
ra tota  la  tua  speranse  sía  en  Jhesu^Grist  espos  teu  en 
lo  qual  te  ferma  et  assegura  car  misericordia  de  Deu 
circuirá  e  enrevíronara  aquells  qui  posen  lur  speranse 
en  Jhesu-Crist.  Gara  sor  spera  fermament  en  lo  teu 

Senyor  e  fe  bones  obres  habita  en  la  térra  e  seras  sa- 
dolada  en  lo  r^ne  celestial  ab  les  sues  riqueses.  La 
mia  sor  venerable  prechte  quet  poses  en  justicia  spe- 
ra en  la  misericordia  divinal  separa  de  tu  la  iniquitat 
he  hageste  speransa  en  lá  salut  esmena  tu  matexa  e 
spera  en  la  divinal  clemencia  foragita  de  tu  iniquitats 
he  spera  la  indulgencia  de  Jhesu-Crist  corrogex  la  tua 


(  430  ) 
vida  e  spera  la  vida  cternal  a  la  qaal  té  vuHa  aportar 
aquell  quit  ha  eleta  ans  éeh  seglea  Ainterj. 


Capital  tere.  De  la  divinal  gracia. 


Lapostol  sant  Pau  diu  que  en  la  persona  koa  lo 
peccat  ha  regnat  en  gran  abondascia  sera  molt  pus 
faabundant  la  divinal  gracia  hon  axi  com  ha  regnat  lo 
peccat  per  mort  raho  es  que  regne  la  misericordia  per 
agracia  donant  vida  etemal.  Loguer  del  peccat  es  mort 
6  la  gracia  de  Den  es  vida  etemaL  k  cascu  de  nosal- 
tres  es  donada  gracia  segons  k  mesura  de  la  dociacio 
de  Jhesu-Crist.  Sapies  la  mia  sor  molt  cara  que  se- 
gons que  diu  sant  Isidre  tot  lo  be  ^uel  hom  fa  es  do 
de  Jhesu-Crist.  Adonchs  si  nos  apr(^tam  en  lo  do  del 
Senyor  necessarí  es  que  de  les  bones  obres  no  loem 
nosaltres  sino  Jhesu--Crist  No  es  qui  pugue  corregir  si 
matex  sino  li  ve  de  Den.  Lom  no  ha  res  de  be  que  sia 
propi  seu  car  la  via  e  carrera  de  la  present  vida  bo 
es  propia  sua  testificant  lo  Propheta  qui  diu  yo  se  que 
lio  es  del  hom  la  sua  via  o  carrera  ni  es  en  lo  poder 
del  hom  que  vaya  per  les  petyades  de  justicia»  Com 
algu  haura  resebut  algún  do  no  deman  mes  que  no  ha 
resebut  car  volent  usurpar  assi  la  iina  part  del  cors  lo 
oflci  dd  altre  pert  lo  oflci  al  qual  era  dedicada.  Hoa 
aquell  menbre  qui  no  tenintse  per  content  de  son  ofi- 
ci  se  vol  usurpar  lo  ofici  del  altre  torba  tot  lorde  del 
cors  en  lo  depertiment  delsdons.  Diversos  faomens  re- 


(  4M  ) 
ae&eii  di  vérsese  dépevtits  dons  del  Saut  Spirit'e  tote 
los  dcms  nú  asm  atorgats  a  un  bom.  E  a^so  ba  fet  Dea 
per  donar  a  nos  materia  de  humilitaten  g«u8a  qipe  la 
bttQ.  kage^  de  ques  puaque  iñ weTeUar  del  altre  car  a^o 
ques  lilg  enEzechid  que^le^  ales^dels  animeda^aa  fá^ 
ríen  la  una  a  laltra  aigniA^e  lea  virtiMa  dala  saxils  lea 
quals  se  promouen  la  dna  a  laltra  es  provoquen  a 
amor  e  a  aximpli  de  bones  obres»  Ver^e  sánela  e  bo^ 
nesta  no  vul  quet  sia  ainagat  ne  ignoras  «^  qiiina  for- 
ma sens  la  gracia  de  Deu  pervenienf  qo  es  q^e  mou 
Dostre  cor  a  fer  obres  virtooses  e  sens  la  gracia  eobo* 
perant  qo  es  que  ensemps  ab  nos  fa  les  obres  bone« 
no  poden  fer  res  de  be.  Car  la  gracia  de  0eu  npa  des- 
perta  per  so  qoe  vuUam  Ib  be  ens  aconpayiie  píOr  so 
quel  coraen&am  a  metra  en  obra  e  oj^ra  ensemps  ab 
DOS  per  90  que  acabem  lo^  be  910  ha^am  comeniiat  Ap* 
par  doncba  qué  voler  lo  be  comeMar  e  acabarlo  tot 
ve  de  Deu.  E  les  virtuts  son  dotaadea  a  nos  per  lo  Sen- 
yor  mas  los  vicis  e  los  peceals  bixen  d«  nos»  La  oaritat 
la  caatedad  e  la  boneatat  son  donados  a  nos  per  nos- 
tre  Senyor  Deu  e  la  superhia  aarariciia  e  cobeianse 
procaexen  de  nos  mateys«  Sens  Deu  ¡no  podra9  fer  res 
que  sia  bo.  Per  la  gracia  de  Deu  podeni)  fer  moita  bo- 
aa  obre.  Sens  la  gracia  divinal  som  feíls  poresoao^  ^r 
divols  e  tebeua  a  ben  obrar  e  per  te  gffüoia^de  Dep  aom 
feta  aneiosos  gracioaoa  e  devota  a  fer  bop«fi  obras.  Sen» 
Den  aom  tootost  aparalats  a  pecear  mas  per  la  gitacM 
divinal  de  peocat  aom  deti^rata^  Sena  Dea  naa  jawam 
desordonadaaient  les  coses  terrenal^  o  tranaítorie»  mas 
per  la  gracia  de  Deu  nos  meny^roaam  totes  quaates 


(458) 
coses  son  en  lo  present  moa  e  desiram  -lo  cd.  Per  lo 
peccat  del  primer  hom  nos  sotn  gilats  de  Paradis  mas 
per  la  gracia  divinal  cresem  retomar  a  Paradis.  Per 
lo  peccat  del  primer  hom  dcTallam  en  linfern  mas  per 
la  gracia  de  Dea  confiam  de  pujar  al  ceK  Car  posat 
que  nos  nos  siam  potens  *ricfas  savis  e  virtuoses  nons 
ve  sino  per  la  gracia  divinal.  La  mia  cara  sor  no  v«U 
que  tu  sapies  que  tots  quants  bens*  posseiiim  en  lo  pre- 
sent mon  tots  nos  venen  de  la  gracia  de  Deu  e  tots  los 
mals  nos  venen  per  nostres  peccats.  Deus  nos  dona  los 
bens  que  havem  per  la  sua  santa  gracia  e  misericordia 
e  per  nostres  peceats  nos  venen  los  raats  que  passam. 
Per  la  gi*acia  divinal  havem  les  prosperitats  e  per  nos- 
tres  miqíiitats  nos  venen  totes  les  adversiiats,.  Per  la 
gracia  de  Deu  obtenim  les  coses  quens  son  necessaríes 
e  per  nostres  vicis  nos  sdevenen  los  contraris.  O  donclis 
.sposa  de  ^hesu-Crist  necessari  nos  es  que  retam  gre- 
cies  a  Deu  reduiscam  tostemps  a  memoria  sos  beni* 
fets.  E  per  so  la  esposa  de  Jbesu-Grist  so  es  la  sane- 
tá  Sglesia  diu  en  lo  libre  deis  Canticbs  al  seu  spos  nos 
som  remenbrants  de  la  let  deis  teus  pits  qui  sobre- 
monta  tota  dol^or  de  vi  e  aqnells  qui  han  dreta  cons- 
ciencia  amen  a  tu  Senyor.  Quax  que  digua  aquells  te 
amen  Senyor  qui  son  remembrants  deis  teus  beneficis 
e  de  la  tua  gracia  e  misericordia  aquells  te  amen  Sen- 
yor qui  son  josts  en  lur  cor  aquells  son  justifícats  ea 
lur  cor  qui  no  atribuexen  a  lurs  meríts  res  que  sía  de 
santedat  e  de  iusticia  ans  ho  retribuexen  tot  al  do  de 
la  tua  gracia  aquells  te  amen  Senyor  qui  remenbrants- 
se  de  la  tun  grat^ia  son  salvats.  Vergc  honesta  sies  re- 


( 4^ ) 

membrant  per  tosteinps  que  tot  quant  be  es  de  vida 
es  be  per  la  gracia  divinal.  Oges  lapostol  sant  Pau 
que  diu  de  si  matex  gracia  de  Deu  so  tot  quant  so  e 
tu  iDolt  cara  sor  gracia  de  Deu  es  tot  quant  es.  Car 
que  tu  hages  menyspresat  ló  mon  que  hages  derencli- 
da  la  casa  del  teu  pare  quet  sies  volguda  fer  serrenta 
<l6  Deu  que  hages  proposat  de  senrir  a  Deu  en  lo  mo- 
nestir  que  hages  fet  vot  de  TÍure  entre  les  sposes  de 
Jhesu-Críst  tots  aquets  bens  son  prevenguts  a  tú  per 
la  gracia  divinal.  Car  que  tu  sies  verge  he  savia  nou 
has  de  tu  que  sies  aytal  sino  solament  per  la  gracia  de 
Deu.  —  O  frare  ineu  prechte  quem  dignes  que  vol  dir 
alio  quis  litg  en  la  santa  Scriptura  qui  diu  no  es  qui 
sia  sant  qui  sia  bo  ni  just  sino  solament  Deu.  —  Sant 
Bernat  respon  —  sor  molt  amada  axi  es  ver  com  es 
scrit  car  verament  sol  Deu  es  bo  sant  e  just  car  per 
sa  natura  es  bo.  Los  homens  son  bons  no  per  si  ma- 
teys  mas  per  nostre  Senyor  Deu.  E  per  so  sol  Deu 
es  bo  car  per  si  matex  es  bo.  Los  homens  son  bons 
justs  e  sants  no  per  si  mateys  sino  per  sola  gracia 
de  Deu  la  qual  cosa  manifesta  lespos  de  la  Sgle* 
sia  Jbesu-Crist  dient  en  lo  libre  deis  Cantichs  yo 
son  flor  del  camp  e  liri  de  les  valls  car  la  odor  de  la 
mia  virtut  escampa  per  tot  lo  mon.  Adonchs  diu  yo 
son  flor  del  camp  e  liri  de  les  valls  90  es  yo  son  san- 
tedat  bonesa  e  iusticia  de  tots  aquells  qui  confien  en 
mi  ab  humilitat  car  negu  dells  no  pora  esser  sant  ni 
bo  sens  mi  axi  com  digui  en  Lavengeli  sens  mi  no 
podets  fer  res  de  be.  Adonchs  diu  yo  son  flor  deis 
camps  e  liri  de  les  valls  car  axi  com  lo  camp  a^  ornat 


(  4St  ) 
de  flars  per  9«niblaDl  forma  lo  mon  es  enbdesit  de  £ar 
fe  e  de  la  conexensa  de  Jhesu-Críst  .Yo  donchs  d¿« 
lespos  aoD  flor  del  cam  e  liri  de  led  vals  car  4^na  1» 
mia  gracia  a  aquella  homens  qei  no  confieo  en  lur  so- 
la bonesa  ni  en  fairs  aoerita  aino  solament  en  oiL  Per- 
qué la  mi  sor  molt  honorable  yo  amoneat  la  tua  savie- 
sa  que  no  atribuesques  res  ais  teus  merits  no  presu- 
Boeaqoea  rea  de  tu  matexa  no  confius  en  la  tua  vir-* 
tut  ni  en  tes  forcea  no  poses  ta  speransa  en  tos  jobia 
ni  en  ta  justicia  atribuexho  tot  al  do  de  la  divinal  gra- 
cia on  totes  les  tues  obres  ret  gracies  a  Den  en  tola 
la  conversacio  tua  fera  D^u  gracies  la  tua  confianae 
sia  tostemps  en  Jhesu^Crist  quit  ha  creada  de  no  res 
et  salvara  per  sa  gracb  Amen« 


Capital  quart.  De  la  temor  dmnal. 


Sor  mia  tñcití  cara  oges  asso.  que  yot  dích  oges  asao 
de  quet  amonest  escolta  asso  de  quet  parle  tem  Den 
sobre  totes  ooses  e  serva  per  tostemps  los  seus  mana- 
ments  car  los  uUs  de  Deu  miren  aquells  quil  temen  e 
mts  aquells  qui  posen  lur  speransa  en  la  sva  misen- 
eordia.  E  Salame  diu  tem  Deu  he  lunyet  de  maL 
Aquell  qui  tem  Deu  no  posa  res  a  negligencia*  Per 
semblant  forma  dix  un  sant  la  temor  de  Deu  es  gloria 
alegría  corona  de  goyg  e  de  gran  solemnitat  La  temor 
de  Deu  alegra  lo  cor  e  dona  goig  e  alegría  ab  longuesa 
de  dies  e  aquell  qui  os  sens  temor  de  Deu  no  pora 


(  455  ) 
esser  justíficat  Lá  temor  divinal  es  doctrina  e  savie-- 
8a.  No  sies  incredul  en  la  temor  de  Deu  e  nol  acostes 
a  ell  ab  doble  cor  e  fént.  Vosaltres  qui  temets  Deu 
808teDÍts  la  8ua  misericordia  e  bous  lunyets  ddl  per 
80  que  no  caygaft»  Si  temets  Deu  creets  en  «11  e  iio  ae^ 
ra  va  lo  vostre  loguer.  Si  temets  Deu  creets  en  ell  e  ia 
sua  misericordia  vindra  sobre  vosaltres  plena  de  tota 
delits.  Si  temets  Deu  amátalo  e  los  vostres  coratges 
serán  illuminats.  Aquella  qui  temen  Deu  no  sefan  ¡n« 
creduls  a  la  sua  paraula  e  aquelis  quil  amen  gardaran 
sos  mananieuls.  Aquclls  qui  temen  Deu  es  studten  a 
fer  so  qui  li  es  plasent  e  aquella  quil  amen  aeran 
i'ecomplits  de  la  sua  ley.  Aquella  qui  temen  Deu  ap«- 
parellaran  uetament  les  lurs  animes.  Aquelh  qui  te^ 
men  Deu  serven  sos  manaments  he  hauran  paciencia 
com  veuran  la  adversitat  quells  vindra.  Los  ulls  del 
Senyor  miren  aquelis  quil  temen  e  ell  conex  totes  lurs 
obres.  La  fi  de  tembre  Deu  es  saviesa.  Al  qui  tem  Deu 
no  li  sdevenen  mals  ans  en  lo  temps  de  la  tempiacto 
Deus  lo  deliurara  de  tot  mal.  Deu  conforta  lesperit  de 
aquell  quil  tem  e  en  lo  seu  esgart  sera  benesit.  La  te« 
mor  de  Deu  es  axi  com  a  Paradis  de  benediccio  e  to- 
ta la  glona  de  Paradis  lo  enrevirona.  Benaventurat  es 
aquell  al  qual  es  donat  de  haver  la  temor  divinal.  Te« 
mor  de  Deu  es  comensaroent  de  la  sua  amor.  Sapies 
molt  amada  sor  que  no  ha  cosa  en  lo  men  que  axina 
gart  de  peccat  e  de  nostres  anemicbs  com  temor  de 
infem  e  amor  de  Deu.  Tembre  Deu  es  no  fer  mal  e  no 
lexar  de  fer  lo  be  que  hom  deu  fer.  La  temor  <de  Deu 
es  fonl  de  saviesa.  Lo  qui  tem  Deu  haura  be  en  la  der- 


(  «6) 
rera  bora  e  en  lo  die  de  la  8ua  mort  sera  beneyt.  Sor 
molt  honorable  bona  cosa  es  a  nos  que  temam  Deu 
car  la  temor  divinal  foragita  lo  peccat.  La  temor  de 
Deu  fa  lom  cauteles  e  ansies.  No  ha  temor  de  Deu  alli 
hon  ha  dissolucio  de  peccats.  Adonc^s  honesta  verge 
prechte  que  temor  e  speransa  habiten  tostemps  dins 
lo  teu  cor.  Sien  dins  tu  temor  e  consciencia.  Perseve- 
ren en  tu  speransa  e  temor  en  tal  manera  spet*a  en  la 
divinal  misericordia  que  temes  la  sua  justicia.  Mas  la 
mia  sor  molt  amada  yo  vuU  que  tu  sapies  en  quina 
forma  son  quatre  temos.  La  primera  es  humanal  la  sa- 
gena servil  la  tersa  inicial  e  la  quarta  es  temor  casta. 
La  humanal  temor  segons  que  diu  sant  Isidre  es  com 
nos  temem  de  sostenir  perills  de  la  cam  e  com  temeai 
perdre  los  bens  del  mon  per  la  qual  temor  peccam.. 
Aquesta  temor  mundanal  mala  eslaqualperexensems 
ab  lo  mon  la  qual  temor  reprova  Jhesu-Crist  com  diu  en 
loEvangeli  no  vuUats  tembre  aquels  qui  maten  lo  cors* 
La  segona  temor  es  la  servil  e  segons  que  diu    sant 
Agosti  es  com  per  temor  del  infern  hom  se  lunya  del 
peccat  ,e  lo  be  que  fa  nol  fa  per  amor  de  Deu  sino  per 
temor  del  infern.  Aquest  qui  axi  tem  e  axi  com  a  ca- 
tín quil  be  que  fa  nol  fa  per  amor  de  son  senyor  sino 
per  paor  deis  a^ots  e  no  fa  lo  be  per  temor  de  perdre 
lo  be  que  no  ama  ans  lo  fa  per  temor  de  soslenir  lo 
mal  de  que  sera  gran  temor  aquest  aytal  no  tem  per- 
dre los  abra^aments  del  espos  dol^  e  amores  ans  tem 
que  no  sia  tencat  e  mes  en  les  penes  infernáis.  De 
aquesta  temor  servil  diu  lapostol  sant  Pau  no  havets 
resebul  spirit  de  servitut  en  temor  axi  com  los  juheus 


(437) 
lisms  bavets  resebut  sperlt  de  filis  aclopltus.  Aquesta 
temor  servil  es  bona  e  profítosa  posat  que  sia  insufí'* 
GÍent  e  imperfeta  per  la  qual  crex  a  poch  a  poch  la 
custuma  de  bones  obres*  Com  lora  eomensa  creure  lo 
dia  del  jubi  de  allí  li  ve  la  temor  e  lavors  eomensa  a 
creure  e  a  tenbre.  Mas  aquell  qui  encara  tem  ño  ha 
perfeta  coufianse  en  lo  dia  del  juy.  No  es  perfeta  la 
caritat  en  aquel!  qui  axi  tem  car  si  en  ell  fos  la  cari* 
tat  perfeta  cert  ell  no  tembria  car  la  perfeta  caritat  fá- 
ria  en  lom  perfeta  justicia  e  lom  lavors  no  bauria  don 
se  bagues  a  tambre  ans  bauria  materia  de  baver  spe* 
ránse  per  tal  que  passe  la  iniquitat  be  vingue  en  lo 
r^ne  de  Deu.  E  com  que  es  perfeta  caritat  sino  per* 
feta  santedad  aquell  ha  en  si  perfeta  caritat  qui  vio 
perfetament  e  no  ha  en  si  res  perqué  deia  esser  damp^ 
nat  en  linfeiifi  ans  ha  fetes  tais  obres  per  les  quals.me- 
rex  esser  coronatenlo  cel.  Aquell  qui  ha  perfeta  cari- 
tat no  tem  esser  punit  en  linfem  ans  spera  ensems 
regnar  ab  Deu  en  la  celestial  gloria.  E  per  so  diu  \^ 
Psalmista  en  tu  Senyor  se  glorieyaran  tots  aquella  qui 
temen  lo  teu  nom.  Adoncbs  lo  temor  no  sta.ensems 
ab  la  caritat  car  la  perfeta  caritat  foragita  la  temor. 
La  temor  ve  primerament  en  lo  cor  del  hom  per  tal 
que  aparell  loche  a  la  caritat.  Apres  de  la  dita  temor 
servil  ve  tentost  la  inicial  la  qual  es  quant  hom  co  - 
men^a  a  fer  algún  be  per  la  amor  de  Deu  lo  qual  feya 
primerament  per  la  temor  del  infem.  De  aquesta  te- 
mor inicial  diu  lo  propheta  Davíu  en  lo  Psalm  co«- 
mensament  de  saviesa  es  tembre  Deu.  Adoncbs  inicial 
temor  es  com  hom  eomensa  amar  Deu  lo  qual  prime* 


(458) 
rament  temía  e  aquesta  temor  foragita  del  coi*  la  te- 
mor serTÍL  Apres  de  la  dita  temor  inicial  8e  seguex 
tentost  la  quarta  que  es  dita  temor  casta  per  la  qual 
temen  que  le^os  de  les  animes  nos  tarde  o  dos  luny 
de  nosaltres  e  que  nol  ofenam  e  que  no  pequem  con^ 
tra  ell  e  que  no  perdam.  Aquesta  temor  casta  detalla 
de  amor.  Aquesta  temor  neix  de  amor.  De  aquesta 
amor  diu  lo  Psalmista  la  temor  del  Senyor  santa  dib- 
rara  per  tostemps.  En  lo  cor  del  hom  ve  primerament 
la  temor  e  perqué  hi  ve  cortes  per  tal  que  apparell 
loch  a  la  caritat  e  com  la  caritat  comenaara  habitar 
en  lo  cor  del  hom  la  temor  que  li  havia  apparallat  lo 
loch  nes  foragitada  e  com  la  dita  caritat  creix  mes  en 
lo  cor  del  hom  tant  me  se  minva  es  apoqueix  la  te- 
mor car  la  caritat  la  gita  defora.  Sor  molt  amada  ages 
propia  semhlanse  de  aquesta  materia.  Soven  veem  que 
com  Tolem  cosir  alguna  cosa  primwament  entra  la 
aguUa  apres  de  la  qual  entra  lo  fiL  Per  semblant  for- 
ma primerament  entra  en  la  pensa  del  hom  la  temor 
e  apres  la  temor  entray  la  caritat  car  per  so  entra  la 
temor  que  introduescha  la  caritat  e  com  hi  es  intrada 
la  caritat  foragiten  la  temor.  Aquesta  temor  es  santa 
la  qual  en  la  pensa  del  hom  engendra  santedat  Es  te- 
mor santa  per  so  com  en  la  pensa  del  bom  entroduex 
perfeta  caritat  e  perfeía  caritat  es  perfeta  santedat.  La 
temor  present  es  dita  casta  per  so  car  no  reseb  en  si 
amor  corrupto  ans  ame  Deu  sobre  totes  coses  e  no 
preposa  res  a  la  divinal  amor.  Aquesta  temor  es  dita 
filial  f  o  es  temor  de  fiU  car  no  tem  Deu  en  aquella 
forma  quel  catiu  tem  son  senyor  cruel  ans  lo  tem  axi 


(  459  ) 
icom  lo  fill  tetn  lo  pare  dol^  e  beiiigiie.  Aqaesta  temor 
es  dita  filial  car  no  tem  axi  com  a  catíu  sino  axi  com 
fill.  Has  que  es  asso  (fae  diu  lo  Propheta  la  temor  de 
Beu  santa  dnra  per  tostemps  com  sant  Johan  digna 
^e  la  caritat  perfeta  foragíta  la  temor.  A^  es  la  cosa 
que  demunt  havem  dita  que  acpjell  ha  casta  e  santa 
temor  qui  no  tem  Deu  per  paor  de  les  penes  infernáis 
ni  per  los  torments  del  foch  sino  per  sola  reverencia 
e  amor  e  aquesta  temor  que  es  de  reverencia  divinal 
dura  per  sécula  seculorum.  Aquel  qui  tem  Deu  per  paor 
de  sostenir  les  penas  del  infern  no  ha  en  si  amor  cas- 
ta ear  no  ha  caritat  car  si  amava  Deu  perfetament  ni 
havia  en  si  perfeta  justicia  no  tembria  Den  per  les  pe- 
nas sino  solament  per  raverencia  e  amor.  E  la  lerror 
•de  pena  per  so  no  es  en  caritat  car  la  perfeta  caritat 
íbragita  la  temor.  En  una  guisa  tem  lo  catiu  lo  senyor 
en  abre  forma  tem  lo  fill  lo  pare.  Lo  catiu  tem  lo  sen- 
yor  ab  desesperado  e  ab  oy.  Lo  fill  iem  lo  pare  ab 
reverencia  e  amor.  Adonchs  sor  molt  reverent  amo- 
nestte  que  temes  Deu  ab  amor  e  reverencia  no  vuUes 
que  tu  jagues  tostemps  estivada  sots  jou  de  servitut 
ans  te  man  quet  leus  per  amor  a  Den  qui  es  pare  ten 
e  quit  ha  creada  axi  com  a  filia.  Encara  et  consell 
que  ams  Deu  castamenl  e  no  preposes  res  davant  la 
amor  de  Deu  que  li  sia  centran  ans  vuUes  metiyspre- 
sar  per  la  soa  amor  totes  quantes  coses  son  en  aquest 
moH.  Vei^e  honesta  prechte  e  amonestte  que  ab  sin- 
gular studi  corregesques  la  tua  vida  en  tal  forma  que 
la  tua  paraula  sia  casta  e  honesta  tesguart  humil  la 
lengua  afable  la  pensa  plena  de  amor  les  maná  plenes 


(  440  ) 
de  bones  obres.  Aiudant  a  tu  nostre  Scnyor  Deu  sens 
lo  xjual  no  poras  fer  res  de  be  la  mia  dol^a  germana 
en  Jhesu-Cri<«t  sim  vols  hoir  a\i  com  a  frare.e  germa 
teu  e  Yols  tembre  Deu  iie  tot  lo  teu  cor  creo  de  cert 
que  no  solaaient  en  la  present  vida  ans  en  la  sdeveni- 
dora  hauras  molt  de  be  Amen. 


Capítol  V.  De  la  virtut  de  carüat. 


En  lo  libre  deis  Cantichs  se  litg  lo  rey  me  ha  intro- 
duyda  en  la  celia  vinaria  hon  stave  lo  vi  e  ha  ordena! 
en  mi  caritat.  La  celia  vinaria  o  celler  es  la  santa  Es- 
gleya  en  la  qual  sla  lo  vi  de  preicacio  evangelícal.  En 
aquesta  celia  es  introduyda  la  sposa  so  es  la  santa 
anima  en  la  qual  es  ordenada  la  caritat  car  totes  les 
coses  no  deuen  esser  amados  egalment  hans  hi  devem 
fer  diferencia.  No  devero  amar  totes  coses  egalment  ans 
unes  coses  se  deuen  amar  mes  e  altres  menys  car  sa- 
ber que  devem  fer  e  no  saber  lorde  com  se  deuen  fer 
no  es  perfeta  sciencia.  Si  amam  les  coses  que  no  de- 
vem amar  no  havem  ordenada  caritat  e  si  amara  molt 
les  coses  que  devem  poch  amar  o  si  amam  poch  les 
coses  que  devem  amar  molt  no  servam  ordenada  ca- 
ritat Ordenada  caritat  es  que  amem  Deus  sobre  e  da- 
vanl  totes  coses  e  que  la  amor  de  Deu  sia  tosiemps  po- 
sada al  davant  Devem  amar  Deu  de  tot  nostre  cor  de 
tot  nostre  enteniment  e  de  tota  nostra  memoria  en 
guisa  que  tot  nostre  enteniment  totes  nostres  cogita- 


(  4il  ) 
cions  tota  nostra  vida  endressein  aDeu  del  qual  havcm 
tots  nostres  bens  en  tal  forma  que  no  sia  part  en  nos- 
tre  vida  que  romangua  ociosa  ans  tot  quant  occorrera 
es  presentara  al  coratge  sia  trames  e  endressat  ala  hon 
corre  la  amor  soptosament  en  tota  sa  for^a.  Adonchs 
sor  molt  cara  fort  es  digne  cosa  e  a  nos  molt  necessa* 
ria  que  amem  Deu  sobre  totes  coses  et  en  totes  coses 
lo  qual  es  sobiran  be  e  sobirana  veritat  e  amor.  Lo  so* 
biran  be  es  sobirana  benaYenturan9a  e  tant  com  la 
persona  amara  mes  Deu  tant  sera  mes  benaventurada. 
Qui  ama  a  Deu  es  bo  e  sí  es  bo  es  benaventurat.  Sa- 
lamo  diu  en  lo  libre  deis  Canticbs  la  amor  es  fort  ax^ 
com  la  mort  Cortes  be  es  dita  la  amor  que  es  fort  axi 
com  la  mort  car  axi  com  la  mort  sapara  la  anima  del 
cors  per  semblant  forma  la  amor  de  Deu  separa  lom 
de  la  amor  carnal  e  mundanal.  Verament  la  amor  de 
Deu  es  semblant  a  la  mort  car  per  la  amor  divinal  som 
mortifícats  deis  vicis  90  es  los  vicis  moren  dins  nosal- 
tres.  A90  que  fa  la  mort  en  los  senys  del  eors  fa  la 
amor  de  Deu  en  les  cobeyanses  del  segle.  Amat  deu 
esser  nostre  senyor  nostre  Senyor  Deu  per  la  sua  sola 
bonesa  90  es  per  tal  com  es  sobiranament  bo  e  com 
nos  faa  creats  de  no  res.  La  caritat  es  amor  per  la  qual 
Deus  es  amat  per  la  sua  sola  bonesa  e  lo  proisme  per 
amor  de  Deu.  En  lo  primer  loch  es  amat  Deu  segons 
que  es  dit  en  totes  e  sobre  totes  coses.  En  lo  segon 
loch  es  amat  lo  proisme  en  Deu  90  es  amanthi  Deu 
la  caritat  ha  dos  manaments.  Lo'  primer  pertany  a  la 
amor  de  Deu  lo  qual  es  lo  maior  manament  de  tots. 
Lo  segon  pertany  a  la  amor  del  proisme  e  es  semblant 

TOMO  XIII.  29 


(  442  ) 
al  primer*  Axi  com  es  scrit  amaras  lo  Senyor  Deu  leu 
e  lo  proisme  axi  com  tu  roatex  quax  que  digua  aque- 
lla fi  deus  amar  ton  proysme  a  la  qual  ames  tu  matex 
^0  es  que  sia  bo  e  que  pervengua  a  la  etemal  vida. 
Daquesta  amor  de  Deu  e  del  proisme  parla  Jhesu-Crist 
espos  a  la  anima  santa  sposa  sua  dient  en  lo  deis  Can- 
tichs  o  germana  mia  sposa  mia  e  com  son  belles  les 
tues  mamelles.  Les  odors  deis*  teus  unguents  sobrepu- 
gen  tots  perfnms»  E  que  es  entes  en  aquest  loch  pus 
propiament  per  mamelles  que  la  amor  de  Deu  e  dd 
proisme  de  la  qual  damunt  havem  parlat  car  per  les 
dues  mamelles  tramet  la  anima  santa  tols  los  seus  sen- 
timents  a  la  divinal  amor.  Lavors  com  es  coniuncta  ab 
Deu  ab  ligam  de  caritat  e  com  fa  tot  quant  pot  fer  de 
be  a  son  proisme  diu  lespos  la  odor  deis  teus  un- 
guents sobremunta  tots  perfums.  Per  los  unguents  en- 
tenem  les  yirtuts  que  nexen  e  proceexen  de  caritat 
Nos  devem  amar  nostres  proísmes  en  be  car  aquell 
qui  ama  mal  son  proisme  nol  ama  ans  la  en  oy  e  qui 
no  ama  son  proisme  lo  qual  veu  com  pora  amar  Dea 
qui  no  pot  esser  vist  ab  los  uUs  corporals.  E  aquel  qui 
ama  son  proisme  lo  qual  veu  ab  uUs  corporals  ab  los 
ulls  de  la  pensa  veu  Deu  qui  habita  en  ell  f o  es  la  ca- 
ritat car  Deus  es  caritat.  E  aquell  qui  no  ama  son  prois- 
me lo  qual  veu  ab  ulls  corporals  no  veu  Deu  qui  es 
caritat  lo  qual  habita  en  la  pensa  virtuosa  car  si  en  ell 
fos  la  caritat  Deus  fora  en  ell  qui  es  vera  caritat.  Nos 
devem  amar  nostres  proismes  si  son  bons  e  si  serve- 
xen  a  Deu.  Molt  mes  devem  amar  los  stranys  qui  son 
ab  nos  coniunts  ab  ligam  de  caritat  que  no  fem  los 


{443  ) 
parents  qui  no  amen  Deu  nil  sei'vexen.  La  rabo  si  es 
per  so  com  pus  santa  es  la  coniunccio  deis  coratges 
que  deis  cossos.  Tots  los  feels  christians  devem  amar 
jatsia  que  ab  tots  no  puscham  aprofitar.  Ab  aquells 
devem  conversar  e  pendre  l^rs  consels  qui  segons  re- 
quir  lo  temps  lo  loch  e  los  negocis  son  ab  nosaltres 
mes  coniunts  ab  amor  caritativa.  Egualment  devem 
desíyar  la  vida  eternsd  a  tots  los  homens  e  en  asso  de- 
vem  esser  tots  los  homens  amats  egalment  Amar  de- 
vem los  homens  caritativament  90  es  per  tal  que  ser- 
vesquen  a  Deu  perqué  sien  salvats  mas  no  devem  egal- 
ment  scampar  en  tots  los  homens  les  obres  de  mise- 
ricordia car  a  uns  ne  devem  fer  mes  e  a  altres  menys. 
Germana  mia  mdit  amada  si  nos  volem  conservar  la 
vera  e  perfeta  caritat  porem  aconse^uir  ajudant  noslre 
Seoyor  Deu  la  vida  eternal.  Los  nostres  enemichs  de-* 
vem  aiAar  per  la  amor  de  Deu  axi  com  ell  me  díu  en 
lo  Evangeli  amats  vostres  enemichs  e  fets  be  ais  quius 
porten  oy  e  pregats  per  aquells  quius  perseguexen  eus 
dampnifiquen  per  tal  que  siats  filis  del  pare  vostre  qui 
es  en  lo  cel.  Adonchs  venerable  sor  sapies  que  la  ca- 
ritat es  molt  necessaria  a  nos  sens  la  qual  no  podem 
plaura  a  Deu.  No  ama  Deu  aquell  qui  avorrex  lom  no 
ama  Deu  aquell  qui  menyspresa  sos  manaments.  La 
caritat  es  rayl  de  totes  virtuts.  Tot  quant  fem  sens  ca- 
ritat nons  aprofita  res.  Tot  nostre  studi  es  no  res  si  no 
havem  caritat  la  qual  es  Deu.  Alli  regne  carnal  cobe- 
yansa  hon  no  es  la  caritat  de  Deu.  Lavors  es  lom  per- 
fet  com  es  pie  de  caritat  Sens  amor  de  caritat  no  pot 
hom  venir  a  la  eternal  benuyransa.  Posat  que  hage 


(4.U) 
dreta  fe  tanta  es  la  virtut  de  caritat  que  si  ella  defall 
debades  ha  hom  les  altres  virtuts  e  sí  es  ab  hom  to- 
tes les  coses  son  posseides  justament.  Qui  no  ama 
Deu  no  ama  si  mateix.  Adonehs  la  mia  sor  moU  cara 
amoneste  que  sies  coniuncta  per  amor  al  teu  «pos  in- 
visible Jhesu-Crist  en  guisa  que  tota  sies  inflamada  en 
lo  seu  desitg.  No  cobeyg  res  que  sia  en  lo  presen  t 
mon.  La  longua  vida  del  present  mon  te  sia  pena  molt 
gran,  Cuytat  a  exir  daquest  segle.  No  rebes  oonsolacio 
en  aquesta  mortal  vida  ans  sospira  continuament  a 
Jhesu-Crist  lo  qual  ames  ab  tota  la  tua  pensa  desiyal 
spérel  congoxet  per  venir  a  ell  e  la  salut  del  teu  cors 
te  sia  feta  vil  e  menyspresada  per  amor  del  teu  spos. 
Sies  travessada  e  sagetada  ab  la  nafra  de  amor  en 
guisa  que  justament  pugnes  dir  yo  son  nafrada  ab  ca- 
ritat. La  mia  germana  molt  amada  en  Jhesu-Crist 
prechte  que  oges  les  páranles  de  Jhesu-Crist  ápos  teu 
qui  diu  aquell  qui  ama  mi  sera  amat  per  lo  meu  pare 
e  yol  amare  e  manifestar  me  a  elL  Adoncbs  la  mia  ca- 
ra sor  amel  en  la  present  vida  per  so  que  ell  te  am 
ensemps  ab  lo  seu  pare  en  la  eternal  gloria  Amen. 


Capítol  YL  De  les  obres  que  cotaensen  a  fer  los  quis 

convertexen  per  penitencia. 


Ais  qui  comensen  a  fer  bones  obres  es  promes  lo 
premi  mas  es  donat  ais  qui  perseveren  car  diu  la 
Scriptura  aquell  qui  persevera  fíns  a  la  íi  sera  salvat. 


(  tiS  ) 
E  elavors  es  plasent  a  Den  la  npstra  covcrsacio  com 
portam  a  bona  fi  lo  be  que  havem  comensal  Diu  la 
Scriptura  maleits  serán  aquells  qui  han  perduda  la 
persereranse  he  no  han  acabada  la  bona  obra.  Molts 
homens  son  quis  converteien  a  Deu  per  sola  devocio 
de  pensa  altres  son  quis  convertexen  forgats  per  af  ots 
e  adversitats  qui  nos  convertirien  per  devoeio.  Axi  ho 
diu  lo  Psalmista  Senyor  stríny  les  barres  de  aquells 
qui  a  tu  no  sacosten  ab  fre  e  ab  brida.  Tot  hooi  qui 
es  convertit  noyellament  per  penitencia  deu  plorar  al 
comensament  axi  plorant  passara  al  desitg  deis  bens 
celestials.  Sor  molt  cara  primerament  devem  levar  ab 
grans  lagremes  los  mals  que  havem  fets  per  tal  que 
ab  pensa  neta  e  pura  contemplen!  lo  be  que  cercam  e 
en  guisa  que  com  nos  plorant  lavant  la  macula  del 
peccat  mirem  francament  les  coses  celestials  ab  los 
ulls  del  cor  depuráis  he  deneyats.  Neccsari  es  a  tot 
hom  qui  novellament  se  convertex  a  Deu  que  apres  la 
temor  se  leu  a  Deu  per  amor  axi  com  a  fill  per  tal 
que  no  jagua  tostemps  catiu  sots  miserable  temor. 
Los  qui  novellament  se  conv^texen  a  Deu  deuen  es- 
ser  aconsolats  ab  páranles  dol^es  e  suaus  car  si  hojn 
los  comensava  axebucar  espaordits  per  la  forts  repren- 
sio  tomarien  ais  primes  peccals.  Aquell  qui  no  amo- 
nesta e  castiga  lo  novici  ab  suauetat  e  dolg or  mes  lo 
agreuya  el  torba  que  nol  corregex  nil  castigua*  Prime- 
rament deu  esser  castigat  e  corregit  lo  novici  de  la 
mala  obra  e  puys  de  la  mala  cogitacio.  Tota  novella 
eonversio  encara  es  mesclada  abla  primera  vida  e  re- 
te algunes  coses  de  la  vida  prop  passada.  E  per  so  no* 


(  446  ) 
es  virtut  al  mon  qnc  deya  de  aquella  exir  ais  ulls  del 
hom  fins  que  la  sua  antigua  conversassío  del  peccat 
ne  sia  del  tot  foragitada  de  la  pregonesa  del  coratge. 
Com  la  persona  se  acosta  al  senrey  de  Deu  tant  com 
mes  si  acostara  tant  mes  se  sintra  de  la  batalla  que  li 
donen  los  vicis.  Axí  com  lo  poblé  de  Israel  qui  era 
singularment  pus  apremut  e  agreviat  per  los  egip- 
cians  de  pus  greu  carrech  lavors  com  Deu  manifesta- 
ve  per  Moyses  la  sua  divinal  conoxensa.  Molts  son  qui 
ápres  lur  conversio  sostenen  gran  temptacio  carnal  la 
qual  certas  no  porten  a  lur  dampnacio  ans  los  prova 
Deus  donantlus  enemichs  ab  los  quais  combaten  con- 
tinuadament  per  foragitarne  la  peresa  si  empero  noy 
consenten  la  conversio  tebea  o  freda  fa  caura  a  molts 
en  les  primores  erros  els  fa  viure  en  vida  peresosa. 
Aquell  qui  tebesament  ses  convertit  no  considera  les 
sues  paraules  ocioses  e  vanes  e  folies  cogitacions  mas 
com  lo  coratge  se  desperta  de  la  son  e  de  la  paresa 
hon  doimia  tant  les  jutge  mes  esser  coses  viciosos  e 
malvados  quant  primerament  les  jutyave  esser  facils 
o  leugeras.  En  tota  obra  de  Deu  devem  esquivar  firau 
engan  e  peresa.  Lavors  fem  frau  e  engan  a  Deu  com 
de  la  bona  obra  que  fem  loam  a  nosaltres  mateys  e  no 
lo  nostre  Creador.  Lavors  erram  per  peresa  com  les 
obres  de  Deu  fem  negligentment  e  peresosa.  Totes  les 
arts  e  los  oficis  daquest  mon  han  ardents  amadora  e 
molts  spetxats  a  axegiiirles  e  metrales  en  obre  e  la 
rabo  es  aquesta  car  han  ab  si  present  la  remuneracio 
de  lur  obre.  La  art  de  la  temor  divinal  ha  molts  dexe- 
bles  tebeus  flacs  e  congelats  ab  peresosa  negligencia 


(447) 
e^  tk  raho  es  aquesta  oar  lo  premi  o  logner  de  íur  tre^ 

bali  Dols  sera  donat  en  la  preisent  vida  sino  en  la  sde- 
Teñidora*  Aquells  qui  noyellament  son  convertits  a- 
Deu  nos  deaen  enlajar  en  les  ancles  daquest  mon  ear 
sí  masse  si  freguen  serán  axi  com  larbre^qui  es  nove- 
llam^fit  plantat  qui  no  ha  fonnades  les  rayls  si  es^  fa* 
rit  ab  gran  vent  cau  e  secas.  A  yaguades  val  e  es^  molt 
profitos  ais  noyellament  convertits  per  salut  de  Itar  ani- 
me mudarse  de  un  loch  en  altre  car  di  verses  vegua- 
des  se  sdeve  que  mudant  lo  loch  se  muda  la  afeccio  de 
la  pensa.  Govinent  cosa  es  e  justa  que  hom  se  luny 
corporalment  del  loch  hon  ha  per  molt  de  temps  ser- 
vit  ais  vicis  e  peccats*  Germana  molt  honorable  scolta 
les  paraules  quet  diré.  Molts  son  quí&  convertexea  a 
Deu  mes  de  cors  que  de  cor  la  qual  cosa  nos  no  po- 
dem  dir  sens  greu  plor  e  gemech  porten  habit  de  re- 
ligio  e  no  han  la  pensa  religiosa  molts  han  habit  de 
religio  e  no  han  eoratge  religios  molts  venen  a  con- 
versio  e  stament  de  religio  mes  per  necessitat  que  pas- 
se  lo  lur  cors  que  per  salut  de  la  anima  los  quals  no 
s^rvexen  a  Deu  sino  a  lur  ventre  deis  quals  diu  La-* 
postol  quel  seu  ventre  es  lur  Deu  no  es  lur  intensio 
de  servir  a  Deu  dignament  sino  de  ben  menjar  ampl»- 
ment  e  beura  desmesuradament  vestirse  delicadament 
e  que  hagen  be  e  repos  en  lo  present  mon  e  per  so 
com  amen  les  coses  terrenals  perden  los  bens  celes- 
tials  e  de  aquests  diu  ihesu-Críst  en  Lavengeli  aquells 
han  reebut  lur  loguer  en  aquest  segle.  Perqué  la  mia 
cara  sor  molt  amada  forment  devem  squivar  les  coses- 
transitories  e  terrenals  e  amar  los  bens  celestials  ea. 


(448) 
guisa  que  no  perdam  ensemps  lo  cel  e  la  térra  e  per 
so  nos  amonesta  lo  Psalmista  dient  si  hayets  habun- 
dancia  de  riquesa  noy  yullats  posar  ni  formar  lo  vos- 
tre  cor  les  coses  terrenals  devem  posseir  en  us  e  les 
celestials  en  desitgs  los  bens  terrenals  devem  despen- 
dre e  los  spirituals  desiyar  car  en  aquells  spirítuals 
ha  una  merevelosa  cosa  e  gran  multitut  de  dol^or  la 
qual  nostre  Senyor  Deu  te  amagada  e  stoyada  a  aquells 
quil  amen  de  la  qual  es  scrit  que  uU  no  ha  yist  ni 
orella  no  ha  oit  ni  es  puyat  en  coratge  de  hom  asso 
que  Deus  te  aparelat  ais  quil  amen  de  la  qual  diu  lo 
Propheta  serán  sadoUats  com  aparexera  Senyor  la  tua 
gloria.  Perqué  la  mia  sor  preguem  Deu  que  aquell  sa* 
dolament  sia  nostre  benaventuransa  Amen» 


Capítol  VIL  De  consermeio. 


Jhesu-Crist  din  en  lo  seu  Evangeli  qoi  vol  venir  de- 
tras mi  reneg  si  matex  e  prengua  la  sua  creu  e  se- 
guesquem.  Mas  que  vol  dir  renegar  si  matex  sino  re- 
nunciar a  sos  propis  delits  e  pies  en  aquesta  manera 
que  aquell  qui  era  superbios  sia  humil  qui  era  iros 
sia  mans  e  benigno  qui  era  luxurios  sia  cast  qui  era 
enbriagos  sia  abstenent  e  qui  era  avaricios  sia  liberal 
e  larch  car  aquell  qui  renuncia  a  tot  quant  posseex  e 
no  renuncia  a  ses  males  costumes  no  es  déxdl>le  de 
Jhesu-Crist  aquell  qui  renuncia  a  sos  bens  ren^ua 
asso  del  seu  e  qui  renuncia  a  ses  males  costumes  re* 


(  449  ) 
n^ua  a  'si  matex.  Los  servents  de  Deu  fu  gen  axi  com 
a  ooses  contraríes  e  males  ais  bens  los  quals  amen  los 
aoíiadors  de  aquest  segle.  Los  servents  de  Jhesu-Crist 
mes  se  alegren  en  les  adversitats  que  en  les  prosperi- 
tats  daquest  mon.  Sapies  molt  cara  sor  que  les  coses 
dolges  del  present  mon  son  molt  contraríes  ais  ser^ 
vents  de  Deu  e  asso  fa  nostre  Senyor  Deu  per  tal  que 
consenten  aqüestes  coses  esser  a  ell  aspres  e  contra- 
rioses  lavors  sospíren  ab  gran  desitg  de  anar  al  regne 
celestial.  La  persona  que  es  menyspresada  daquest  mon 
resplendex  davant  Deu  ab  singular  gracia  e  ouor  car 
necessaria  cosa  es  que  aquell  qui  es  avorrit  per  lo  pre* 
sent  mon  sia  amat  per  nostre  Senyor  Deu.  Los  sants 
homens  peregrina  e  viandans  son  en  aquest  mon  e  sant 
Pere  per  so  fou  repres  com  volch  fer  tabernacle  en  lo 
mont  car  los  sants  no  deuen  haver  lur  tabernacle  en 
aquest  mon  ais  quals  lo  cel  es  casa  e  térra  propia.  Sor 
molt  amada  sapies  que  totes  les  coses  temperáis  son 
axi  com  a  erbes  quis  sequen  e  passen  dins  breu  temps 
e  per  so  los  servents  de  Deu  les  menyspresen  per 
amor  de  les  coses  eternals  que  nul  temps  passen  e  no 
son  semblants  ais  bens  de  la  present  vida  qui  no  ban 
neguna  fermetat  que  sia  al  mon.  Les  persones  san  tes 
les  quals  menyspresen  perfetament  lo  mon  axi  moren 
al  mon  que  solament  troben  dalit  en  viure  purament. 
en  Deu  e  tant  com  mes  se  departexen  de  la  conpaya 
del  present  mon  tant  mes  contemplen  la  presencia  di- 
vinal ab  los  ulk  de  la  pensa  e  jatsia  que  Deus  conser- 
va e  teogua  sots  la  sua  garda  la  vida  deis  alets  qui  ha- 
biten en  mig  deis  homens  carnals  empero  forl  es  a 


(  450  ) 
tart  que  lom  qui  es  posat  entre  lo8  delits  de  aqnest 
mon  visca  sens  peccats  car  no  sera  ben  segur  aquell 
qui  sta  prop  del  perill.  Sapieste  sor  molt  amada  que 
bona  cosa  es  que  lom  sia  lunyat  cerporalment  del  mon 
mas  molt  mes  val  esserne  separat  de  cor.  E  per  so  diu 
Job  que  lase  silvestre  menyspresa  la  cintat  e  lo  ser- 
vent  de  Jhesu-Críst  menyspresa  la  compayia  deis  bo- 
mens  seglars.  Loshomens  divináis  menyspresen  perfe- 
tament  aquest  mon  e  los  seus  pies  per  tal  que  com 
aquesta  vida  sia  per  ells  viltenguda  se  adeliten  mes  en 
les  coses  celestials.  Aquell  coratge  es  luny  de  Deu  al 
qual  aquesta  present  vida  es  molt  dol^a  e  aytal  no  sap 
ques  desiya  de  les  coses  celestials  ni  ques  menyspresa 
de  les  coses  terrenals  car  scrit  es  que  aquell  qui  creix 
en  sciencia  creix  en  dolor.  Tant  com  lom  men  eomensa 
a  conexer  les  coses  sobiranes  les  quals  cobeseya  be 
desiya  tant  mes  deu  baver  mayor  dolor  de  les  coses 
terrenals  e  transitorios  en  les  quals  es  enboltat  Los 
servidors  de  Jhesu-Grist  qui  procuren  ab  massa  gran 
diligencia  los  profíts  de  lurs  amichs  e  parents  se  lan» 
yen  es  separen  de  la  amor  divinal.  Los  spirituals  deoen 
en  tal  forma  aprofitar  a  sos  amicbs  e  parents  que  com 
se  studien  de  aiudarlos  en  la  favor  camal  e  mundanal 
nos  Innyen  nis  saparen  de  la  bona  obre  e  dd  bon  pro- 
posit  spirituaL  Germana  mia  en  Jhesu-Crist  molt  ama- 
da oges  la  sentencia  e  páranle  de  sant  Isidre  qoi  diu 
molts  canonges  monges  e  santos  fembres  mongos  per 
amor  de  lurs  parentes  se  ambolquen  es  giren  es  regí- 
ren  en  les  ancies  terrenals  barales  querimonies  e  grans 
plets  e  per  fer  proíit  a  lurs  parents  perden  lurs  ani- 


(  451  ) 
mes  com  empero  la  discrecio  deia  esser  ordenada  en 
tais  coses  car  la  misericordia  que  mostran  ais  stranys 
no  deu  esser  deneguada  ais  parents  ans  es  digne  cosa 
que  donem  a  nostres  parents  asso  que  misericordiosa- 
ment  donam  ais  estranys.  Piadosa  sor  sapies  que  no 
devem  haber  en  oy  nostres  parents  ans  solament  de- 
vem  avorrir  los  ampatxaments  de  aquellos  coses  quins 
fan  desviar  del  dret  cami.  Per  les  vaques  deis  philia- 
teus  qiie  p  ortaven  la  arca  de  Deu  a  la  térra  de  Isra* 
hel  entenem  lestament  de  aquella  qui  lexen  lo  mon 
per  amor  de  Deu  car  axi  com  los  philisteus  junyien 
les  vaques  al  jou  e  toncaren  e  endogueren  los  vadells 
en  una  casa  e  passaren  la  archa  de  Deu  sobre  lo  car- 
ro aximateix  lo  jou  de  Jhesu-Crist  leuger*  e  suau  es 
stat  posat  sobre  lo  cap  deis  servents  de  Jhesu-Crist  e 
axi  com  les  vaques  mugien  per  amor  de  lurs  filis  em* 
pero  nos  giraven  a  la  dreta  part  ni  a  la  squerra  ans 
anaven  per  lur  cami  dret  flns  al  loch  de  Bethsames 
qui  era  en  la  entrada  de  la  térra  de  Israel  per  semblant 
forma  deuen  anar  los  servents  de  Jhesu-Crist  per 
dret  cami  e  ja  per  amor  de  lurs  parents  nos  deuen  de- 
clinar a  la  dreta  part  ni  a  la  sinestra  de  lur  bon  pro- 
posit  ans  deuen  anar  dret  cami  íins  a  Bethsames  90  es 
fins  a  la  intrada  del  regne  celestial  e  axi  com  les  va- 
ques mugien  per  lurs  filis  per  semblant  forma  les  per- 
sones religiosos  deuen  mugir  per  lurs  parents  (o  es 
pregar  Deu  per  ells  que  visquen  en  bon  stament  e  que 
sien  deliurats  de  mal  e  comformats  en  bon  proposít. 
Germana  mia  en  Jhesu-Crist  molt  amada  axi  com  de- 
munt  he  dit  no  devem  avorrir  nostres  parents  ans  los 


(  452  ) 
devem  amar  mas  segons  diu  sant  Augusti  en  tal  forma 
los  devem  amar  que  sins  son  contrariosos  ens  ampat* 
xen  la  via  per  anar  a  Deu  sol  nols  som  obligats  de 
donarlas  la  sepultura.  Tu  cara  sor  es  exida  ab  Abraam 
de  la  tua  térra  de  la  lúa  generado  e  de  la  casa  del  teu 
pare  e  es  venguda  en  la  térra  la  qual  Deus  te  ha  mos- 
trada 90  és  en  lo  monestir,  Prechte  donchs  que  perse- 
veres en  aquell  en  bones  obres  e  en  bona  vida  en  gui- 
sa que  apres  la  tua  mort  pusques  reposar  en  lo  si  de 
Abram  90  es  tn  lo  repos  benaventurat  de  Paradis.  Tu 
germana  mia  en  Jhesu-Crist  molt  amada  es  exida  en- 
semps  ab  Lot  de  Sodoma  90  es  de  la  vida  del  segle 
perquet  prech  que  no  mires  detras  ab  la  muler  del  dil 
Lot  car  saries  feta  a  les  gents  eximpli  de  gran  per* 
versitat  90  que  Deus  no  vuUa  ans  te  prech  quet  sal- 
ves ab  Lot  en  lo  munt  <;o  es  en  lo  monestir  en  to  qaal 
dons  ais  altres  eximpli  de  santedat.  Tu  honesta  ver- 
ge  es  exida  ab  Josué  de  Egipto  90  es  de  aquest  segle 
prechte  que  .muyres  ab  ell  en  lo  desert  90  es  en  lo  mo- 
nestir hon  Deus  te  ha  apleguada  manna  car  donat  ta 
pa  de  páranle  celestial.  Perqué  sor  molt  amada  en 
,  Jhesu-Crist  amonestte  e  prechte  que  perseveres  en  lo 
monestir  axi  com  has  comen^at  vellant  pregant  can- 
tant  e  contra  lo  diablo  vígorosaroent  batallant  en  gui- 
sa que  vencent  tots  los  enemichs  e  sobrant  totes  les 
delectacions  de  aquest  mon  pusques  venir  ab  Josué  a 
la  térra  de  promissio  90  es  a  la  benaventuransa  de  la 
vida  celestial  hon  meresques  veure  la  fas  del  perpe- 
tual sol  Amen. 


(  433  ) 


Capítol  YIIL  Del  menyspreu  daquest  man. 


Germana  molt  cara  oges  Jhesu-Crist  que  diu  en  lo 
seu  Evangeli  tota  persona  que  desrenclíra  casa  o  pare 
o  mare  o  ^ermans  o  sors  o  filis  o  camps  per  lo  meu 
ñom  en  cent  doblarles  lo  reebra  e  posseira  la  vida 
cternal.  Molt  es  a  nos  profítosa  cosa  desrenclir  totes 
coses  terrenals  per  amor  del  nom  de  Deu  per  tal  que 
puscam  reebre  dell  los  seus  bens  eelestials.  Tota  per- 
sona que  volra  esser  amigua  de  aquest  segle  sera  feta 
enemigua  de  Deu  perqué  la  mia  sor  molt  amada  no 
amem  lo  present  mon  per  90  que  no  hajam  Deu  per 
enemich.  Facilment  e  leugera  menyapresa  tot  lo  mon 
aquell  qui  tots  jorns  pensa  que  deu  morir.  Si  tots 
jorns  reduym  la  mort  a  nostra  memoria  \^olenterosa- 
ment  menyspresarem'si  en  nostra  pensa  havem  lo  día 
de  la  mort  tentost  menyspresarem  totes  les  coses  de 
aquest  mont. — ^Mas  porietsme  tu  dir  frare  meu  volen- 
terosament  gequire  tot  quant  es  en  lo  mon  present  si 
havia  res  mas  com  no  hala  aur  ni  argent  ni  riqueses 
de  aquest  mon  nom  se  queni  Ick  per  amor  del  nom 
de  Jhesu-Crist. — E  tant  lexes  si  has  volentat  de  lexar. 
Molt  lexes  si  dispons  de  haver  desitg  de  no  pos- 
sehir  res.  Molt  derencleys  si  per  amor  de  Deu  menys- 
preses  les  delectacions  daquest  mon.  Molt  lexes  si 
renuncies  a  les  cobeyances  e  ais  desitgs  tqrrenals*  Sor 
honorable  tant  val  lo  regne  de  Deu  quant  tu  has.  Deus 


(  454  ) 
not  demane  (o  que  not  ha  donat.  Adonchs  donali  a(o 
quet  ha  dat  90  es  la  tua  pensa  santa  casta  neta  hones- 
ta religiosa  tement  Deu  e  ornada  de  totes  bones  cos- 
tumes.  Adonchs  honesta  sor  tant  val  lo  regne  de  Deu 
quant  esL  Tu  dona  tu  matexa  e  hauraslo.  Dona  tu  ma- 
texa  a  Deu  e  reseh  dell  lo  regne  deis  cels.  Liura  tu  ma- 
texa a  Jhesu-Crist  e  compra  dell  lo  seu  regne  not  tor- 
be  lo  preu  e  tu  not  torbes  per  ell  not  sia  difícil  not  sia 
gi*eu  car  Jhesu^Crist  rey  deis  cels  ha  donat  si  matex 
per  tal  quet  desliuras  del  poder  del  diable  et  conquis- 
tas al  seu  pare.  Adonchs  dona  francament  tu  matexa 
car  lo  teu  spos  Jhesn-Crist  per  tal  quet  salvas  dona 
tot  si  matex.  La  mia  sor  en  Jhesu-Crist  molt  amada 
menyspresa  les  riqueses  terrenals  perqué  pusques  acón- 
seguir  les  celestials.  Les  riqueses  porten  lom  fins  a  la 
mort.  Molts  son  cayguts  en  grans  perills  per  les  rique- 
ses. Les  riqueses  son  stades  mortals  a  molts.  Les  ri- 
queses han  engenrada  la  mort  de  molts  homens.  Nuil 
temps  ha  répos  de  pensa  aqubU  quis  entreliga^a  ea 
ancies  terrenals.  Les  ancies  del  mon  torben  la  pensa. 
La  pensa  que  es  occupada  en  ansies  terrenals  tostemps 
viu  en  congoxa.  Perqué  honorable  sposa  de  Jhesu- 
Crist  si  tu  Yols  esser  reposada  no  demans  res  de  les 
coses  que  son  en  lo  mon.  Tostemps  hauras  pau  de 
consciencia  sit  sostraus  et  separes  del  brogit  de  les 
faenes  temperáis.  Tostemps  hauras  repos  de  pensa  sit 
sapares  de  les  ansies  daquest  mon.  Sapies  de  cert  que 
quax  no  es  algu  qni  les  aconseguescha  ni  les  aminis* 
tre  sens  peccat.  Fort  es  a  tart  que  aquella  qui  possee- 
xen  riqueses  visquen  ni  vinguen  en  repos.  Aquell  quis 


(  455  ) 
mésela  en  ansies  terrenals  se  lunya  es  separa  de  la 
amor  de  Deu.  Aquell  quí  sapregona  en  la  amor  de  les 
coses  temporals  no  troba  delectado  en  Deu  ni  en  obres 
sues.  Les  ansies  de  les  coses  temporals  regiren  lo  co- 
ratge  de  la  consíderacio  divinal.  No  es  algu  qui  pus- 
que  amar  ensemps  Jbesu*Crist  e  aquest  mon  difícil 
cosa  es  servir  ensemps  a  les  coses  celestials  e  a  les 
ansies  terrenals.  Difícil  cosa  es  amar  ensemps  Deu  e 
lo  mon  car  no  poden  esser  amats  ensemps  egalment. 
Honesta  verge  oges  asso  que  yo  et  dich  jatsia  que  lom 
resplandescha  en  la  gloria  de  aquest  segle  posat  que 
sia  vestit  de  porpra  e  de  aur  posat  que  sia  vestit  de 
preciositat  posat  que  de  vestidures  seglars  molt  res- 
plendents  sia  ornat  posat  que  resplandescha  ornat  de 
pedrés  preciosos  e  de  perles  posat  que  sia  enreviro- 
nat  de  molts  notables  servidors  posat  que  sia  gardat  e 
defes  ab  multitut  darmes  posat  que  sia  vallayat  de  in- 
numerables servents  aquest  aytal  tostemps  es  en  pena 
e  engoica  tostemps  es  en  angoxa  tostemps  es  en  plor  e 
tostemps  es  en  paril  en  lo  lit  de  seda  jau  mes  es  tor-- 
bat  en  la  anima  en  lo  lit  daur  jau  e  reposa  mes  es 
mallalt  en  lansols  de  seudat  dorm  mes  es  frevol  e  me^ 
qui  jau  en  codera  mes  es  miserable  e  mortal.  La  mia 
sor  en  Jhesu-Crist  molt  amada  per  tal  te  dites  aqües- 
tes coses  que  conegues  com  es  vana  la  gloria  daquest 
mon  la  benaventuran^a  de  aquest  segle  es  molt  breu 
fort  es  pocha  la  gloria  de  aquest  mon  allenegosa  fre- 
vol  e  temporal  es  la  sua  potencia.  Adonchs  venera- 
ble sor  per  tal  que  tu  pusques  aconseguir  les  celes- 
tials riqueses  menyspresa  les  terrenals  renuncia  vo- 


{  436  ) 
lenterosament  a  les  coses  terrenals  per  tal  que  pus- 
ques  venir  ais  bens  celestials  menyspresa  les  coses 
traasitories  per  90  que  meresques  haver  les  etemals 
dona  les  eoses  poques  per  tal  que  aconseguesques  les 
grans  fug  a  la  coropayia  deis  homens  en  la  térra  per 
tal  que  en  lo  cel  hages  la  compayia  deis  angels  a  la 
qual  te  vulla  aportar  aquell  qui  ab  la  sua  preciosa 
sanch  te  ha  reemuda  Amen. 


Capitel  IX.  De  abit  e  vestidura. 


Diu  lo  Senyor  Jhesu-Crist  en  lo  seu  Evangeli  aquells 
qui  vesten  vestidures  moles  e  delícades  son  en  les  ca- 
ses deis  reys.  Per  90  son  dites  les  vestidures  moUes 
car  amollexen  e  aflaqnexen  lo  coratge.  En  moUes  ves- 
tidures se  adelite  la  cort  del  rey  e  la  Sglesia  de  Jhe* 
su-Crist  se  adelita  en  vestidures  humils  e  aspres.  Tais 
deuen  esser  les  vestidures  deis  servidos  e  deis  ser- 
vents  de  Jhesu-Grist  que  no  puscha  esser  notada  en 
elles  venitat  novitat  superfluytat  ni  cosa  que  pertan- 
gua  a  süperbia  ni  a  vana  gloria.  E  per  90  diu  sant  Je- 
ronim  que  no  embelex  lo  clergue  terrenal  vestidura 
sino  belesa  de  pensa.  Adanchs  germana  molt  cara  or- 
nem  nosaltres  mateys  ab  ornamenls  spirituals  90  es 
ab  caritat  humilitat  mansesa  obediencia  e  passiencia. 
Aqüestes  son  vestidures  ab  les  quals  porem  complau- 
ra  a  Jhesu-Grist  spos  celestial.  Jhesu-Crist  qui  es  in- 
visible spos  no  requer  belesa  de  fora  sino  de  dins  axí 


(  457  ) 
com  diu  lo  Psalmista  tota  la  gloría  de  la  filia  del  rey 
sta  de  dins.  Adonclis  sor  en  Jhesu-Crist  molt  amable 
prechte  que  les  tues  riqueses  sien  bones  costuroes  la 
tua  belesa  ^ia  bona  vida.  Cara  sor  gran  desitg  he  que 
sia  dita  de  tu  la  paraula  ques  litg  en  los  Canticbs  tota 
es  bella  amiga  mia  e  no  es  macula  en  tu  vine  amada 
inia  e  seras  coronada.  Certesbe  es  benaven turada  aque- 
Ha  anima  la  qual  serveix  sens  macula  a  Jhesu-Crist 
spos  celestial.  Per  semblant  forma  tu  sor  venerable 
seras  benaventurada  si  serveys  a  Jhesu-Crist  sens  ma- 
cula. Studiet  donchs  de  complaure  a  Jhesu-Crist  no 
ab  precioses  vestidúres  sino  ab  bones  obres  no  ab  be- 
lesa  de  cors  sino  ab  pura  pensa  no  en  la  fag  sino  en 
lo  cor  lo  teu  vestir  ni  el  teu  calgar  no  sien  massa  pre- 
ciosos ni  massa  vils  lo  teu  abit  sia  moderat  e  convi- 
nent  a  tu.  Sant  Augusti  diu  de  si  matex  verament  yo 
otorgue  que  he  conñisio  e  vergoya  de  portar  vestidura 
preciosa  car  no  pertany  aytal  vestidura  ni  es  convi- 
nent  a  aquesta  religio  ni  pertanya  aquest  stament  ni 
pertany  a  aquest  vell  ni  ales  mies  canes  que  sia  cubert 
de  vestiment  precios.  Honesta  verge  ornet  de  vestidura 
pura  no  a  belesa  sino  a  necessitat  del  cors  en  guisa 
que  tu  vestintte  vestidúres  precioses  no  caygues  en  le- 
gesa  de  la  anima  car  tant  com  lo  cors  se  orna  mes  de- 
forá  per  vana  gloria  tant  mes  la  anima  se  enlegeix  es 
ensutzeix  de  dins.  Adonchs  sor  en  Jhesu-Crist  amable 
mostra  la  tua  religio  en  abit  e  en  lo  teu  anar  e  en  lo 
teu  entrar  hage  simplicitat  e  en  lo  teu  anar  puritat, 
en  lo  teu  gest  maduresa  en  lo  teu  sgart  honestat.  No 

apparegua  en  lo  teu  anar  res  de  dissolucio  ni  de  leu- 
TOMO  xui.  50 


(  458  ) 
^6ria  ni  de  deshoocfitat  ni  de  oaif nalitat  ni  de  foHia  ni 
de  folla  juveatut  car  lo  coraige  se  demoslra  en  lo  gest 
del  cors  e  lo  gest  del  cors  es  ^sanyal  de  la  pensa  en  lo 
gest  del  cors  es  conegut  lo  ooratge.  Adoncbs  sor  molt 
cara  prechte  que  en  lo  leu  anar  no  hage  semblansa  <ie 
leugeria  lo  teu  anar  no  ofena  los  ulls  deis  altres  not 
mostrea  pw  tal  que  üies  mirada  no  dons  loch  que  sies 
jutyada  per  los  homms.  Sor  molt  amada  daueya  la 
tua  consotencia  de  tota  malicia  per  tal  4|ue  sia  dit  de 
tu  gloriosamenit  per  Jhesu-Crist  spos  teu  celestial  cer- 
tes  amada  mta  tu  e&  bella  molt  bella  es  he  has  los  ulls 
de  colomes  bella  es  per  la  perfeccto  del  cors  e  per  la 
bellesa  de  les  cogitacions  bella  es  car  la  intensio  del 
<cors  has  neta  e  simple  car  les  bonea  obres  que  fas  no 
les  fas  per  tal  que  siea  vista  per  los  homens  ans  les 
fas  per  tal  que  solara^nt  placies  a  Den.  Los  ulls  hau- 
ras  de  colomes  si  tu  conserves  tu  matexa  neta  de  tota 
malicia  e  de  tota  ypecresia  simulado  e  fíccio.  Sor  mia 
molt  amada  ea  Jhesu-Crist  prechté  axi  com  ja  te  dit 
qitet  vuUes  alegrar  dins  la  anima  mes  de  santes  vir tato 
que  delbra  e  lo  cors  de  precioses  vestidures.  De  afo 
pairlant  sant  Augusti  diu  ao  es  quis  adelite  ni  sevq/mt^ 
precioses.  vestiduras  siau  per  vana  gloria  car  fabo  per 
tal  que  per  les  di  tes  precioses  vestidui^es  sia  loat  e 
apparegua  a  tots  bell  e  honorable  no  es  quí  valla  ver- 
tir precioses  vestidures  sino  alii  hon  pot  esser  vist  per 
los  altres  donchs  per  sola  vana  gloria  es  vulguda  la 
preciosa  vestidura,  \evge  honorable  en  asso  conexem 
que  no  amam  lo.  mojd  com  no  amam  precioses  vesli- 
dures.  Aquell  qui  no  aii^a  lo  segle  no  d^moqA  precio-- 


(  459  ) 
ses  yestidures.  Gom  bom  se  alegre  de  la  belesa  del 
cors  la  sua  pensa  se  lunya  de  la  amor  del  seu  Creador. 
Tant  com  mes  aos  alegram  ea  oroamejQt  dd  cors  Vmt 
mes  oos  lunyam  de  la  subirana  amor.  Taat  com  0jes 
nos  alegram  ee  ks  ooses  terrenal^  e  transitories  tant 
menys  desiyam  les  coses  celestials.  Yerameot  la  mon- 
ja, ha  en  si  macula  $¡  ama  preciosa  vestidura*  No  es 
sens  macula  la  spoM  de  Jhesu-Grist  si  ama  preciosa 
vestidura^  La  servóla  de  Jhesu^Crist  qui  ama  pre- 
cios vestit  no  lia  encara  menyspresat  lo  mon  per- 
fetament.  La  serventa  de  Jhesu-Crist  qui  lexa  lo  mon 
perfetameo  cerca  a  toI  vils  yeslidures.  Lo  senyal  do 
la  vestidura  manifasla  la  humilitat  de  la  pensa.  Vil 
vestidura  es  menysprou  del  mon.  La  negror  del  vel  de- 
mostra  la  puritat  e  la  nedesa  del  coratge.  Lo  vel  ne- 
gre  senyal  es  de  castedat  e  de  santedaL  Adonchs  re- 
verent  sor  prechte  que  labit  que  portes  de  rclígio  vu- 
Ues  compltr  per  obre  precbte  quel  abit  del  leu  orde 
vulles  ornar  ab  bones  costumes.  Labit  es  sant  sia  donchs 
sant  lo  coratge.  Axi  com  son  santes  les  vestid urés  axi 
sien  santes  les  tues  obres  axi  sera  lo  vel  sagrat  si  la 
tua  obra  es  santa.  No  amagues  una  cosa  dins  mostrant- 
ne  altra  defora  no  síes  una  en  secret  e  altre  en  pu- 
blich  sies  aytal  com  vols  que  sies  tenguda  tal  com  es 
en  la  cara  aytal  sies  en  la  obre  aytal  com  es  en  les- 
gart  aytal  sies  de  fet  per  so  que  la  sobirana  veritat 
que  es  Deu  aconseguesques  Amen. 

Capítol  X.  De  puniment  de  cor. 
Puniment  de  cor  es  humilitat  de  la  pensa  lo  qmil 


(  4C0  ) 
puDiment  proceex  de  la  recordacio  del  peccat  o  de  la 
temor  del  juhi.  Aquella  compunccio  o  punimenl  es 
perfeta  qui  foragila  de  si  tota  delectacio  de  les  coses 
carnals  e  ab  tot  lestudi  de  la  sua  pensa  foraia  la  sua 
intencio  en  la  contemplacio  de  Deu.  Dues  compunc- 
cions  o  puniments  ligim  o  trobam  la  primera  conpunc- 
ció  es  com  la  anima  del  serven t  de  Jhesu-Crist  es  fe- 
rida  e  punida  reduhint  a  memoria  los  mals  que  ha 
fets.  La  segona  es  com  la  dita  anima  sospira  per  lo 
desitg  que  ha  de  la  vida  etenial.  En  quatre  guises  es 
punida  la  pensa  del  hom  jusl.  Primerament  es  punida 
per  memoria  deis  peccats  segonament  per  recordacio 
de  les  penes  dinfern  tercerament  per  lá  consideracio 
de  la  peregrinacio  de  la  presenl  vida  quartament  per 
desitg  de  la  eternal  gloria.  Volenthi  venir  espetxada- 
ment  tot  peccador  sapia  que  lavors  es  visitat  per  Deu 
com  es  punit  fins  a  provocacio  de  lagremes  car  sant 
Pere  lavors  plora  com  Jhesu-Crist  lo  mira  axi  com  es 
scrit  giras  Jhesu-Crist  e  mira  sant  Pei^e  lo  qual  exint- 
se  de  la  casa  plora  agrament  E  per  so  diu  lo  Psal- 
mista  mira  90  es  Jhesu-Crist  e  la  térra  tremola  es  co- 
mogue.  Lavors  tremola  la  térra  oom  lo  peccador  se  con- 
vertex  a  lagremes.  Amoneste  donchs  molt  cara  sor  que 
en  la  tua  oracio  reduesques  los  teus  peccats  a  memo- 
ria ab  «'rans  lagremes  car  aquell  qui  no  ha,  compunc- 
cio ni  contriccio  no  fa  pura  ni  oela  oracio.  Sor  en  Jhe- 
su-Crist amada  oges  los  exemplis  deis  sants  qui  ab 
compunccio  e  ab  lagremes  han  obtenguda  venia  e  ab- 
solució  de  lurs  peccats  davant  Deu.  Anna  mare  de  Sa- 
muel per  compunccio  e  lagremes  meresque  haver  fill 


(  461  ) 
hoe  e  obtengue  de  nostre  Senyor  Deu  do  de  propbeck 
Dotíu  per  conpunccio  «  lagremes  obtengue  venia  e 
perdo  del  bomey  e  del  adulteri  que  havia  comeso3. 
Axi  ley  dix  Natán  propbeta  no  morras  car  Deus  ba 
remes  lo  teu  peccat  Tóbies  per  compunecio  e  lagrer 
mes  meresque  reebre  sanitat  de  la  sua  9eguetat  e  con- 
solatío  de  la  pobresa.  Axi  loy  dix  langel  Rapbael  goig 
sia  a  tu  per  tostemps  bages  bon  cor  car  Deus  te  guar- 
ra  en  breus  dies.  Alaria  Magdalena  per  compunecio  e 
lagremes  meresque  oir  de  Jhesu-*Crist  los  teus  peccats 
te  son  remeses.  La  mia  sor  venerable  per  tal  he  pro* 
posat  a  tu  eximplis  de  sants  que  les  lagremes  de  com- 
punecio sien  a  tu  doleos  e  suaus.  Primerament  bo  es 
tresor  desiderable  qui  nos  pot  esmar  en  la  sua  valor  e 
es  goig  singular  qui  ve  en  la  pensa  del  hom.  La  ani- 
ma que  en  la  sua  oracio  ba  compunecio  aprofita  en  la 
sua  salut  Lom  forts  no  deu  esser  menys  loat  en  lo 
plor  que  en  la  batalla.  Doncbs  com  nos  apres  del  bab- 
trsme  hajam  eñsutzida  nostra  vida  devem  bateyar  e 
lavar  ab  lagremes  la  nostra  consciéncia.  Alii  hon  bau- 
ra  lagremes  alli  sera  en^es  foch  spiritual  qúi  illumi- 
nara  los  secrets  de  la  nostra  consciencia  e  de  la  pen- 
sa. Les  lagremes  deis  penidents  per  babtisme  son  jut- 
yades  per  nostre  Senyor  Deu.  Sor  molt  amada  en  Jhe- 
su-Crist  si  tu  has  compunecio  divinal  benaventurada 
es.  La  compunecio  del  cor  sanitat  es  de  la  anima.  Pu- 
niment  de  la  pensa  iUuminacio  es  de  la  anima  car  la- 
vorses  illuminada  la  anima  com  es  punida  fins  a  la- 
gremes. Puniment  de  lagremes  remissio  es  de  peccats 
car  lavors  son  relexats  los  peccats  com  son  reduhits  a 


(  462  ) 
memoria  ab  lagremes.  Puniíiient  produex  Lespírit  Sant 
a  hom  car  com  Le^pirit  Sant  visita  la  pensa  lantoat 
plora  hom  sos  peccats^-^Poriesmetn  dir  cara  sor  (úc) 
o  frare  meu  digoeétiie  quines  son  tes^  cauaes  e  rahoñs 
de  nostra  dolor  per  tas  quals  ploramf  en  aquesta  tida 
mortal.  —  Sapies  cara  sor  que  les  causes  o  nihons  son 
IlII  car  ploram  per  iiostres  peccats  per  lea  miserias 
daquest  mon  per  la  compassio  det  proisme  e  per  la 
dikcio  o  triga  del  premi  celestiaL  Per  los  peccats  plo- 
rave  aquell  qui  deya  cascuna  oil  lavare  ab  les  mies 
lagremes  lo  meu  )fl  e  ab  les  dité»  lagremes  negare  lo 
meu  cap^L  Aquest  metex  gemegave  de  les  miaeries 
de  aquest  mon  com  deya  aylas  qoe  la  mía  petegriiia- 
cio  es  maesa  alongada.  He  feta  ma  babitacio  ab  los 
babitadors  de  ceda  la  mía  anima  per  lonch  tempe  es 
feCa  peregrina.  Jhesu-Crist  per  compassio  plora  sobre 
Latzer  e  sobre  la  ciutat  de  Jberusalem  dieot  o  ciotat 
si  sabies  los  mals  quet  han  sdevenir.  Sant  Pau  nos 
mane  quens  alegrem  ab  tos  quis  alegren  o  que  plo- 
rem  ab  los  qui  ploren  car  ell  per  compacio  plorava  e 
deya  qúi  es  malait  que  yo  nou  sia  per  la  dilacio  o  tri- 
ga del  premi  celestiaL  Ploraren  los  justa  dieat  o  cin- 
lat  de  Sion  nos  remembrants  de  tu  sehiem  e  ploravem 
sobre  los  fluvis  de  Babilonia.  La  present  vida  es  mort 
car  es  plena  de  miseries  e  no  es  térra  propia  ans  es 
Vía  e  cami  e  la  dita  vida  no  es  en  casa  mas  es  en 
exili.  En  aquest  mon  no  som  en  nostre  ciutat  ana  aom 
en  peregrinacio  car  diu  sant  Pau  que  no  havem  aei 
ciutat  propia  ans  anam  a  la  ciutat  celestial.  Sor  molt 
amada  prechte  que  príiherament  plora  tos  peccats 


(  465  ) 
apres  piora  per  les  imserfes  daqveftt  ikion  e  puys  per 
la  compacio  del  proiame  dérrerament  per  la  amor  dé- 
Deu  e  per  la  triga  del  premi  eeleatiaLHonesla  Verge^ 
pn^  DeQ  do  tota  devocio  quet  don  ter  puáiment  de 
tpenaa  e  eootriocio  de  cor*  LorpODimeilt  conté  le  pot^ 
aeex  dina  si  Jbesih-Crist  fiU  unigenit  de  Déu  segons 
que  ell  matex  ne  fa  testimoai  dient  yo  e  moví  pare  vib^ 
rém  a  aqaell  quim  ama^a  e  farem  en  ell  nostra  habi- 
taciOé  Alii  bon  habutideti  lagretaes  no  si  poden  apos- 
tar males  cogitaciona  car  noy  poden  raetre  rliyls»  Les 
lagremes  nos  donen  tostemps  gran  confiansa  datant 
Deu.  Sor  en  Jhesu-Crist  moh  amada  oges  la  ven  de 
Jhesu-^rist  espos  tea  dient  levet  amada  miá  yídí  per 
amor  de  mi  jn  efe  pasáat  ÜTem  les  plngés  son  passa- 
des  e  sen  son  añades  les  flors  son  apparagndes  eo  la 
nostra  térra  Tengut  es  lo  temps  del  poder  lá  vea  de 
la  tortra  es  oyda  en  la  nostra  térra»  Aquesta  veu  efe  la 
ven  del6  apostéis  e  deis  qui  preiquen  eü  la  Sglesia. 
La  tortra  es  aucell  molt  cast  lo  qual  roltía  ttetemps 
posar  son  niu  e  habitar  en  arbres  alts  e  sobirans  e 
signifiquen  los  apostols  e  los  doctors  altnes  qui  poden 
dir  la  nostra  faabitacio  es  alt  en  los  cels*  Lá  dita  tortifa 
ha  gemech  per  cant  e  signifique  los  plors  dele  Mnts 
qui  provoquen  los  homens  a  plors  e  a  plaiit  dient  ho- 
mens  quius  plorats  e  gemegats.  Arddnchs  honesta  sor 
pren  eximpli  de  aquesta  tortra  e  plora  per  amor  de 
Jhesu-Crist  spos  ten  fina  quel  pvsques  veure  regnar 
en  la  cadira  del  seu  re^e.  Mes  te  val  plorar  per  amor 
dé  Jhesu-Crist  que  per  temor  del  infem.  Diu  lespos 
belles  son  les  tuc8  galtes  aii  com  les  de  la  tortrft.  Na- 


(464) 
tura  es  de  la  tortra  que  si  una  vegada  pert  per  mort 
la  sua  compayia  non  cerca  daquí  avant  altre.  O  sposa 
de  Jhesu-Crisl  síes  semblant  a  la  tortra  e  plora  nit  e 
die  per  desitg  de  Jhesu-Crist  spos  teu  qni  sen  es  pu- 
yat  al  cel  per  tal  que  tu  pusques  veure  la  sua  fa^  ell 
seent  a  la  dreta  p  art  del  pare.  Les  tues  galtes  sien  bo- 
lles axi  com  de  la  tortre  la  qual  sol  esser  molt  ver* 
gonyosa.  Sor  molt  honorable  tu  has  gattes  de  tortra 
si  per  vergonya  del  teu  spos  Jhesu-Grist  no  fas  res 
contra  h  sua  volentat.  Les  galles  has  de  tortra  si  per 
amor  e  reverencia  de  Jbesu-Crist  postposes  les  coses 
qui  son  a  ell  desplasents.  Les  galles  bas  de  tortra  si 
no  has  altre  amador  sino  Jhesu-Crist.  Adonchs  sor 
molt  cara  lave  continuament  los  teus  peecats  ab  la- 
grraaes  lava  tots  jorns  les  lúes  negligencies  ab  contric- 
cio  e  ab  lagremes  lava  ab  lagremes  les  trasgressions 
del  teu  orde  aoonseguex  ab  lagremes  remissio  de  tos 
peecats  ab  lagremes  e  ab  sospirs  aoonseguex  los  goygs 
eternals  plaoy  les  tues  iniquitats  plora  los  mals  deis 
teus  vicis  remembreten  ab  plors  los  mals  que  has 
fets  regua  la  tua  pensa  ab  la  ona  de  plor  provoca 
lo  riu  de  lagremes  lava  ab  lagremes  los  mals  que  has 
fets  destrouex  ab  ruina  de  lagremes  los  mals  que  has 
comesos.  Honesta  verge  fes  que  plors  los  teus  peecats 
en  aquest  segle  fes  per  manera  que  pusques  dir  a  Deu 
tu  Senyor  meu  has  posades  les  mies  lagremes  en  la 
tua  presencia.  Sor  molt  cara  sino  plors  les  tues  ini- 
quitats en  aquesta  vida  mortal  com  dirás  a  Deu  les 
mies  lagremes  me  son  stades  pa  lo  qual  menge  nit  o 
dia.  áimonestle  donchs  sposa  de  Jhesu-Crist  que  en 


(  465  ) 
aquesta  vida  mortal  plors  tos  p^cats  per  so  que  me- 
rosques  esser  aconsolada  en  la  térra  celestial  axí  eom 
es  scrít  beoaventurats  son  aquells  qui  ploren  car  ells 
serán  aconsolats. 


Capítol  XL  De  tristicia. 

Diu  Jhesu-Crist  en  lo  seu  Evangeli  dichvos  per  cert 
que  Tosaltres  plorarets  e  gemegarets  e  lo  mon  alegrar 
sa.  Yosaltres  vos  entristarets  mas  la  vostra  trístor  se 
convertirá  en  goig.  Salame  diu  lo  cor  goyos  alegra  la 
cara  lesperit  trist  se  aterra  en  la  tristor  de  la  anima 
lo  coratge  goyos  fa  la  edad  plasent  e  lespirit  trist  des- 
cecha  los  ossos.  Fill  meu  not  plangues  nit  clams  en 
los  bens  que  has  e  en  tota  cosa  quet  sera  donada  no 
hages  tristicia  de  mala  páranla  tota  plaga  es  tristor  de 
cor  e  alegría  de  cor  es  vida  del  hom.  Cor  malvat  do- 
nara tristor  e  lom  savi  li  contrastara  a  aquella.  Per 
tristor  se  cuyta  a  la  mort  Tristor  encuna  lo  cap  del 
cor.  Cor  alegre  fa  bon  fors  e  los  ojssos  del  hom  trit  se 
descoquen.  Sant  Ambros  diu  lom  trist  tostemps  mali-- 
cieya  e  entristeex  Lesperit  Sant  qui  habita  en  ell.  En- 
cara  asso  mostra  Lapostol  dient  no  vullats  contristar 
lo  Sant  Spirit  qui  habita  en  vosaltres  en  lo  qual  sots 
sanyalats  en  lo  die  del  babtisme.  Adonchs  sor  molt 
cara  prechte  que  no  entristeesques  lo  Sant  Spirit  qui 
habita  en  tu  per  tal  que  not  derenciescha  separa  de  tu 
tot  dupte  e  tota  angoxa  car  cascuna  de  aqüestes  coses 
eQtristee:!^  lo  Sant  Spirit  separa  de  tu  tristor  car  ger- 


(466) 
manai  es  de  desfianse  e  de  congoxa.   La  tristor  mun- 
danal  es  la  pus  mala  cosa  que  aia  en  lo  mon  e  nou 
molí  ais  serrents  de  Crist.  La  triator  mundanal  nafra 
trencha  los  servents  de  Den.  Lespírit  Sant  no  aoate 
tristicía  carnal.  Adonchs  sor  molt  cara  vist  tu  niatexa 
de  alegría  e  goig  spiritual  lo  qual  davant  Deu  obte  e 
impetra  gracia.  Tot  goig  spiritual  es  per  tostemps  bo. 
Cogita  en  be  e  menyspresa  la  vana  tristor.  Si  lo  goig 
spiritual  no  fos  bo  no  diría  lo  Propheta  yosal^es  justs 
alegratSTOs  en  lo  Senyor*  ^—  Poriesme  tu  dir  cara  sor 
(sic)  o  frare  meu  si  la  tristor  es  ten  mala  e  nou  bxi  ais 
serridors  de  Crist  perqué  donchs  diu  Salamo  lo  oor 
deis  savis  es  alli  hon  ha  tristicia  e  lo  cor  deis  Folt  as 
alli  hon  ha  alegría.  -«-^  Sor  molt  amada  asso  que  diu 
Salamo  de  la  tristor  deis  savis  e  del  goig  deis  fols  nos 
deu  entendre  sino  de  la  tristor  spiritual  e  de  la  alegría 
mundanal.  Lo  cor  donchs  deis  suvis  es  alli  hon  ha 
tristor  sperítual  e  lo  cor  deis  foylls  ed  allí  hon  ha  ale- 
gría carnal  e  mundanal.  Aquells  qui  segóns  Deu  haa 
trístor  son  savis  e  aquells  qui  segons  lo  mon  han  goig 
son  foUs.  E  per  so,  diu  en  Lavengeli  haiats  goig  e  ale- 
gratsvos  car  los  vostres  noms  son  scrits  en  los  cels.  £ 
sant  Pau  diu  siam  quasi  trísts  mas  alegremnos  en  spe- 
ransa.  ítem  diu  Lapostol  en  altre  loch  alegratsvos  per 
tostemps  en  Deu.  Altre  yeguada  vos  dich  qoeus  ale- 
gréis. Adonchs  la  tristicia  spiritual  es  bona  masía 
tristor  que  proceex  de  la  cobeyanse  de  les  coses  cor- 
porals  es  mala.  De  la  trístor  spiritual  eft  dit  benaven- 
turats  son  aquells  qui  aci  ploren  car  ells  serán  consó- 
lats  de  la  tristicia  mundanal.  Diu  Salamo  la  tristicia 


(  467  ) 
na  morts  molts  en  la  qual  no  ha  algún  proíit  ítem  del 
goig  spirítual  es  scrit  alegráis  lo  cor  de  aquells  quí 
cerquen  Deu.  ítem  del  goig  mundanal  es  scrit  aylas- 
sos  qui  ara  riets  car  temps  vindra  que  vosaltres  pío- 

« 

rarets  e  gemegarets.  Sor  molt  cara  prechte  que  oges 
asso  que  din  lapostol  sant  Pau  la  tristicia  que  es  se- 
gons  Deu  fa  venir  al  hom  salut  de  penitencia  e  la  tris- 
tor  de  aquest  mon  porla  mort.  La  oracio  del  bom  qui 
es  tostemps  tríst  no  ha  tirtut  ni  pot  puyar  a  Deti.  Com 
la  Iristor  se  mésela  ab  lo  iH)stre  spirit  la  oracio  que 
fem  no  es  acctptable  ni  piasen!  a  Deu  car  es  flacha 
6  no  pot  puyar  al  cel.  Perqué  sor  molt  amable  leiía  la 
tristicia  cessa  esser  trista  foragita  de  tu  la  tristór  not 
YttUes  donar  molt  a  tristor  no  perseveres  en  tristicia 
no  dons  lo  teu  cor  a  tristicia.  La  tristor  es  un  deis  \II 
vicis  principáis  e  per  so  deu  esser  molt  esquivada  per 
tots  los  servents  de  Crist.  E  per  so  diu  sant  Isidro  si 
tu  vius  justament  e  hona  nul  temps  seras  trista.  La 
bona  vida  tostemps  es  goyosa.  Perqué  honesta  sor  fo- 
ragita  de  tu  tota  tristor  car  axi  com  la  ama  menja  la 
Testidura  e  axi  com  lo  verme  rou  lo  fual  axi  la  tristor 
ron  lo  cor.  Deveia  donchs  lo  teu  cor  de  tota  tristor 
carnal  e  mundanal  e  lavors  la  tua  oracio  sera  plasent 
a  Dea.  Sor  molt  amada  plora  donchs  en  la  recordacio 
deis  teus  peccats  e  alegret  en  la  amor  de  Jhesu-Crist 
spos  teu  plora  en  la  memoria  deis  teus  peecats  que 
has  fets  e  alegret  en  la  speran^a  deis  bens  celesiials 
hages  dolor  de  les  tues  passades  culpes  e  negligencies 
e  alegret  de  la  prometen9a  ddi  i*egne  celestial  quet  es 
feta  entristexte  deis  passats  peccats  teus  e  alegret  del 


(  ^*68  ) 
goig  de  la  eternal  retribucio  al  qual  te  Bport  aquell  al 
qual  has  apparaiada  habitacio  en  lo  teu  cors  Tirgínal 
Amen. 


Capítol  XII.  De  la  amor  de  Deu, 


Jhesu-Crist  díu  en  lo  seu  Evangeli  aquell  qui  ama 
a  mi  e  complira  lo  meu  manament  lo  meu*pare  lo 
amara  e  yo  e  ell  vindrem  a  ell  e  farem  en  ell  nostra 
habitacio.  Sant  Johan  apóstol  din  amem  Deu  car  ell 
nos  ha  primeráment  amats.  Aquell  qui  ama  Deu  pre- 
gua  per  los  seus  peccats  e  gardar  sa  de  aquells.  Sor 
molt  cara  ama  a  Deu  e  invoquel  a  la  tua  salut  car 
amor  es  vida  e  oy  es  mort  Deus  no  vol  esser  amat 
solament  de  paraula  ans  vol  esser  amat  ab  pur  cor  e 
ab  bones  obres.  No  ama  Deu  aquell  qui  menyspresa 
sos  manaments.  No  es  en  la  térra  la  penga  de  aquell 
qui  ama  Deu  ans  es  en  lo  cel  car  per  tostemps  desi- 
ya  les  coses  celestials.  Mes  devem  amar  Deu  que  pare 
ni  mare  lá  rabo  es  aquesta  per  90  com  ell  a  fet  ab  ses 
propies  mans  nos  e  nostres  pares.  Axi  ho  diu  lo  Psal- 
mista  ell  nos  ha  fets  he  no  pas  nosaltres  mateys»  Ma- 
yors  coses  nos  ha  donades  Jhesu-Crist  que  nostres  pa- 
res e  per  qo  lo  devem  mes  amar.  Folla  cosa  es  amar 
altri  mes  que  a  Deu.  Aquell  qui  mes  ama  la  creatnra 
quel  Creador  fa  molt  gran  peccat  e  aquell  qui  la  amor 
de  la  creatura  posa  davant  a  la  amor  del  Creador  fa 
gran  en*ada.  Donchs  sobre  totes  coses  devem  amar  a 


(  469  ) 
Dcu.  Prechtc  honesta  verge  que  tu  digues  axi  de  Jhe- 
sn-  Crist  ab  amor  singular  lo  meu  amat  ama  a  mi  e 
yo  am  a  ell  lo  qual  fa  sa  pastura  entre  liris  íins  que 
passe  lo  dia  e  les  ombres  sien  en  declinacio.  Prechte 
sposa  de  Jhesu-Crist  que  digues  manifestament  lo  meu 
amat  sia  acompayat  a  mi  en  lo  vincle  de  carítat  e^de 
amor  e  no  seré  coniuncta  e  acompayada  a  ell  en  amor 
e  dileccio  lo  qual  sta  entre  los  liris  (o  es  alegres  e 
adalites  entre  les  virtuts  que  son  bellos  e  odorifícants  e 
entre  los  chos  e  compayes  deis  angels  e  de  les  vergens 
fins  que  passe  lo  dia  e  les  ombres  sien. en  declinacio 
qo  es  fins  que  sien  passades  les  scuradats  de  la  pre^ 
sent  vida  e  apparega  lo  die  90  es  fins  que  vingue  la 
claredat  de  la  eternal  benaventuranse.  Sor  molt  cara 
sapies  que  obre  es  de  justicia  amar  Deu  de  tot  son  cor 
e  unirse  ab  ell  de  tota  la  sua  yolontat  per  90  com  ell 
es  sobiran  be.  Amar  lo  sobiran  be  es  sobirana  bena- 
venturansa.  Aquell  es  bo  qui  ama  Deu  e  aquell  qui  es 
bo  es  benaventurat.  Tant  com  lom  mes  amara  Deu 
tant  sera  mes  benaventurat.  Amor  es  propia  e  princi- 
pal virtut  deis  sants.  Molt  amada  sor  per  90  ho  dich 
que  neguna  amor  de  aquest  mon  not  separ  de  la  amor 
de  Jhesu-Crist  Sposa  de  Jhesu-Crist  prechte  quem  di- 
gues alguna  cosa  de  la  amor  del  teu  spos  celestial.  Un 
feKci  de  mirra  es  lo  meu  amat  a  mi  lo  qual  habitara 
entre  los  meus  pits  90  es  la  memoria  e  amor  de  Jhe- 
su-Crist spos  meu  sera  toslemps  entre  los  meus  pits 
qo  es  en  lo  meu  cor  e  sis  vuUa  en  les  prosperitats  sis 
Tulla  en  les  adyersitats  tostemps  reduhire  a  la  mia 
memoria  tots  los  bens  quem  ha  donats  e  ham  amada 


(470) 
e  es  mort  per  nú  e  esseñ  ptigat  al  cel  e  per  90  que 
yo  vinguB  a  ell  appellam  dient  vioe  del  moa  del  Liba- 
no  e  seras  coronada.  La  ma  esquerra  de  Jhesu-Crist 
espos  meu  sta  sots  lo  meu  cap  90  es  lo  do  del-  Sant 
Spirit  reposa  en  mi  en  aquesta  present  yida  e  lenteni- 
ment  de  les  santos  Scriptures  sia  en  la  mía  paisa  per 
qo  quel  conegue  él  ame  perfetament  La  sua  man  dre- 
ta  abracara  90  es  me  fara  venir  a  la  etemal  benaven- 
taranta.  Cara  sor  pregua  los  servents  de  Jhesu-Crist 
qui  son  ab  tu  e  digueslus  omaume  de  flors  e  recum- 
pliume  de  pomes  car  yo  languesch  per  amor  del  spos 
meu  Jhesu-CrisL  O  vosaltres  santes  germanes  mies  les 
quals  ja  amats  Jhesu-Crist  sobre  totes  coses  e  no  pen- 
sáis res  dauant  la  sua  amor  ornaume  ab  exímplis  de 
bones  obres  e  mostratsme  com  pore  trobar  Jhesu*- 
Críst  amat  meu  car  per  la  sua  amor  son  enmalaltida* 
Aquesta  amor  es  dolfa  aquesta  dolor  es  suau  aquesta 
malaltia  es  santa  aquesta  amor  es  casta  aquest  aiusta- 
ment  es  sens  tota  temeritat  o  foHia  aquest  aiustament 
es  virginal  aquest  abra^ament  es  saiis  tota  corrupcio. 
O  vosaltres  santes  germanas  mies  omatsme  de  ílos  90 
es  de  aximplis  de  bona  conversado  car  tota  languesch 
per  amor  del  meu  Jhesu-Crist.  Honiesta  verge  vertade* 
rament  enmalaltex  e  languex  per  amor  de  Jhesu-Crist 
spos  teu  si  tot  quant  es  en  lo  present  mon  menyspre- 
ses  per  la  sua  sola  amor.  Tu  vertaderament  jaus  malal- 
ta  en  lo  lit  de  contemplacio  per  amor  de  Jhesu-C!ri8t 
si  a  ell  ames  sobre  totes  coses  tu  vertaderament  per 
amor  de  Jhesu-Crist  es  malalta  si  mes  ames  les  qoses 
celestíals  que  les  terrenals  tu  vertaderament  languevs 


(  471  ) 
c  languint  jaus  en  lo  lit  de  dol^a  e  amorosa  suavelat 
spíritual  si  en  les  sanies  obres  es  fort  e  en  les  obres 
terrenals  es  flacha.  Sor  moU  amable  en  Jhesu^Crist  si 
tu  ames  Jhesu-Crist  de  tot  bon  cor  e  no  poses  res  da- 
vant  la  sua  amor  tu  te  alegraras  ab  Jhesu-Crist  espos 
teu  en  lo  regne  celestial.  Si  tu  seguirás  JhesinCrtat  ab 
tota  la  tua  p^osa  el  amaras  ab  tota  la  tua  f!tK^a  ereii 
que  seas  tot  dubte  tu  tsdegrara»  ab  di  en  la  celestial 
térra  el  seguirás  ab  les  santea  vergens  en  tot  loeh  bon 
ell  ira«  Si  ab  tota  la  tua  deyoeio  te  aeompAyaras  ab 
JhesQ-Crist  o  a  ell  nit  e  dia  suspiraras  en  aqoest  se- 
gle  creu  sens  tot  dubte  que  ab  ell  te  alegraras  en  lo 
palau  celestial  e  cantaras  entre  aquels  chora  celestials 
aquella  doleos  ymnes  asi  com  es  acrít  tu  qui  tíos  e 
stas  entre  les  flos  de  líris  eircuit  de  ralis  de  les  san* 
tes  yergens  espos  bell  e  resplendent  e  glorios  donaot 
preaüs  e  loguers  a  les  spoees  en  tot  loch  hon  vas  te 
aegoexen  les  yergens  e  corren  detras  tu  cantans  gloria 
e  laus  ympnea  doleos  e  molt  plasoats.  Cara  sor  per  tal 
te  dites  les  precedenta  coses  que  tu  mds  Ihesu-Crisi 
sobre  totes  coses  e  que  no  poses  res  darant  la  sua 
amor.  Preehte  sor  molt  amada  que  no  sentes  altre 
dol^or  en  aquest  mon  sino  la  de  Jhesu^rist^  No  yu-* 
lies  belesa  sino  la  de  Jbesu*Crist  per  amor  de  Jhesu^ 
Crist  Plora  per  amor  de  Jhesa*Crist  te  pkny  fins  quel 
meresques  yeure  regnant  a  la  dreia  part  del  seu  pa« 
re  Amen. 


(472) 


I 

Capital  XIIL  De  la  amor  del  proysme. 


Sor  molt  cara.  Lo  Seiiyor  nostre  Jhesu-Crist  dix  ais 
seas  dexebles  en  asso  conexeran  tots  que  sots  dexe- 
bles  meus.  Sius  amats  los  uns  ais  altres  tots  los  feels 
christians  son  dexebles  de  Jhesu-Christ  Gaseu  es  de- 
xeble  de  aquell  la  doctrina  del  qual  seguex.  Adonchs 
aquell  que  vol  esser  dexeble  de  Jhesu-Crist  ab  tot  son 
studí  am  sos  proysmes axi com si  mateix.  La  amordel 
proysme  no  fa  males  obres  la  rabo  es  aquesta  car  la 
amor  es  compliment  de  la  ley.  Sant  Pau  apóstol  dio 
amats  en  dileccio  e  amor  axi  com  Jbesu«Crist  ha 
amats  vosaltres  e  ses  liurat  a  mort  per  vosaltres.  Sant 
Joban  apóstol  diu  aquell  qui  ama  son  frare  habita  en 
la  lum  e  nos  en  ell  escandal.  Aquell  qui  avorrex  son 
frare  viu  en  tenebres  e  va  en  tenebres  e  no  sab  hon  se 
va  car  les  tenebres  li  han  enfosquits  los  ulls.  Si  es  al- 
gu  qui  digue  yo  am  Deu  e  avorrira  son  proysme  men- 
tidor  es  e  no  ha  veritat  en  ell.  Aquest  manament  ha- 
vem  de  Deu  que  aquell  qui  ama  Deu  am  son  proisme 
lo  qual  veu  com  pora  amar  Deu  lo  qual  no  ven.  E  Sa- 
lame diu  tostemps  ama  aquell  qui  es  amich  e  lo  prois- 
me el  amich  es  provat  en  la  necesitaL  Sant  Augusli 
diu  tu  sobres lom  ab  humanal  a  {t'í)  temporal  bena- 
venturanfa  e  venfes  e  sobres  lo  diablo  ab  la  amor  del 
proysme.  Perqué  sor  mia  molt  amada  sapies  que  en- 
tre los  servents  de  Jhesu-Crist  no  deu  haver  amor  car* 


(  *75  ) 
nal  sino  spiritual.  No  es  davant  Deu  pus  bella  ni  pus 
plasent  cosa  que  la  virtut  de  amor.  No  ha  cosa  al  mon 
que  tant  desitg  lo  diable  com  es  apagar  la  inflamacio 
de  amor  e  de  caritat  La  santa  amor  no  ha  escandel. 
Tot  hom  qui  sia  f^el  e  leyal  te  per  frai'e  remembrant 
que  bon  mestre  nos  ha  formats.  La  vera  amor  no  ha 
amargor  de  escandeL  Sor  molt  amada  en  la  amor  del 
proisme  conejeras  én  quina  forma  poras  venir  a  la 
amor  de  Deu.  Axi  com  la  amor  eleva  la  pensa  axi  la 
malicia  la  acabuga.  No  pots  amar  Deusenslo  proysme 
nil  proysme  sens  Deu.  Tu  serves  vera  caritat  si  ames 
lamich  en  Deu  e  ames  lanemich  per  amor  de  Deu. 
Tant  com  seras  largua  e  entesa  en  la  amor  del  proys- 
me tant  seras  alta  en  la  conoxensa  de  Deu.  Si  tu  ames 
ton  proysme  en  veritat  lo  teu  cor  sera  en  repos  e  tran- 
quillitat  Aquell  qui  ha  en  oy  son  proysme  es .  circuit 
e  enrevirpnat  de  tenebres.  Amant  lo  proysme  purgues 
luí  de  la  pensa  a  veure  Deu.  Empero  molt  reverent 
sor  amonestte  que  no  ams  hom  al  mon  carnalment. 
Diu  sant  Ysidre  molt  es  apregonat  en  vici  aquell  qui 
ama  lom  mortal  carnalment  mes  que  no  deu.  No  po- 
dem  abitar  ab  Deu  si  no  volem  esser  en  aquest  segle 
dnn  cor  e  de  una  volontat.  Lamich  es  provpt  en  la  ne- 
eessitat.  Si  volem  servar  los  manauG^ents  de  Deu  devem 
amar  nostres  proismes   axi  com  nosaltres  mateys. 
Aquell  qui  sens  dissimulacio  o  fícelo  ama  son  proys- 
me tost  placea  o  ablanex  Deu  lo  pare.  Aquell  qui  ama 
lo  proysme  no  pot  fer  homey  ni  adulteri  ni  furt  ni 
perjuri  ni  fals  testimoni  ni  rapiña  ni  porta  enveya  ni 
es  litigos  ni  barallos.   Adonchs  honesta  verge  dichte 

TOMO  XIII.  51 


(  4T.t  ) 
<{ue  tots  temps  deyem  pensar  en  la  amor  de  Deu  e  del 
proysme  e  aquella  metre  en  obra  en  la  qual  penja  to- 
ta la  ley  els  prophetes.  Si  lo  ilustre  proisme  soste  al- 
guna tribolado  o  inalaltia  o  altre  dampnatge  o  es  en 
preso  si  havera  dolor  del  seu  mal  lavors  som  dins  lo 
eors  de  la  Sgleya  e  si  non  passam  dolor  ja  som  s^* 
rats  del  €ors  de  la  Sgleya.  La  caritat  que  cuyl  o  aius- 
ta  e  munífica  tots  los  membres  de  la  Sgleya  si  veu 
quens  alegram  de  la  ruina  o  destruccio  del  proysme 
tentost  nos  separa  deis  eors  de  la  Esgleya.  Tant  seot 
lo  dolor  lo  menbre  quant  es  aiustat  e  unit  ab  lo  eors 
«  si  lo  menbre  es  tallat  e  separat  del  eors  no  pora 
«entír  la  dolor  del  eors.  Aytal  es  tot  christia  qui  nos 
•dol  del  dampnatge  e  tribulacio  congoxosa  e  necessitat 
del  proysme  ans  sen  alegra  car  ja  es  separat  e  tallat 
del  eors  de  la  Sglesia*  Nosaltres  verge  honesta  si  to- 
lem  conservar  la  vera  e  perfeta  caritat  studiem  nos  de 
amar  tots  los  homens  feels  axi  com  nosaltres  mateys 
6  axi  com  Jhesu-Crist  es  cap  nostre  nosaltres  meres- 
cham  esser  fets  menbres  seus  en  guisa  que  com  Jbe- 
su-Crist  apparexera  qui  es  gloria  nostre  nosaHres  pvs- 
cham  esser  ab  t\\  en  gloHa  per  concordia  de  caritat 
e  per  amor  de  Deu  e  del  proysme.  Lavors  es  lamich 
vertaderament  amat  si  no  6S  amat  per  si  sino  per  sola 
amor  de  Deu.  Diu  sant  Isidro  aquell  qoi  son  amich 
ama  destempladament  ihes  lama  per  amor  de  si  que 
per  amor  de  Deu  e  allavores  es  bom  contrarios  a  la 
bonesa  e  a  la  justicia  de  Deu  com  léxa  e  menyspresa 
lamich  qui  es  posat  en  adversitat.  La  vera  amistat  nos 
desunix  nis  separa  per  tribulacio  nis  oblida  per  Ion. 


(475) 
guesa  de  temps  mas  hon  se  vuila  ques  gir  es  regir  lo 
temps  ella  roinau  ferma  e  segura.  Pochs  son  losamichs 
qui  fías  a  la  fi  amen  caritativament.  Aquella  es  vera 
amistat  la  qual  no  demana  res  que  si^  del  amich  sino 
sola  benvolenga  e  ama  graciosament  aquel  1  per  qui  es 
amat.  Adonchs  sor  amable  en  Ihesu-Cri^t  amoneslte 
que  amis  tos  amichs  en  Deu  90  es  en  tot  be.  Ama  tos 
enemichs  per  Deu  com  axi  es  serit  ques  fa^a  dient 
amats  vostires  enemichs  e  fets  be  e  aquells  quius  han 
en  oy.  I^ln  altre  loóh  diu  si  ton  enemich  ha  fam  dona- 
li  a  menja  si  ha  set  donali  a  beura.  En  altre  loch  se 
lilg  que  la  amor  es  germana  de  caritat  james  no  fo  ca- 
ritat  sens  amor  ni  amor  sens  caritat.  Honesta  verge 
sapies  que  la  amor  es  a  nos  necessaria  en  la  qual  les 
virtuts  habiten  sogurament  e  de  la  qual  nexen  molts 
bens.  Amor  ha  dues  ales  la  dreta  ala  es  amor  de  Deu 
la  sinistre  es  amor  del  proysme.  No  es  algu  qui  ab 
una  sola  ala  pusca  volar  al  ceL  La  rabo  es  aquesta  car 
la  sola  amor  de  Deu  no  pot  aconseguir  la  etemal  be- 
nayenturan^a.  Verge  savia  pren  ab  tu  aqüestes  dues 
ales  per  90  que  francament  puxes  volar  faent  bones 
obres  en  guisa  que  vingues  a  la  térra  del  regne  celes- 
tial Amen. 


Cüpitol  XIIIL  De  compassio. 


Molt  cara  sor  oges  a^o  que  diu  Jhesu-^Crist  nostre 
Senyor  tot  quant  be  volets  queus  facen  los  homens 


i  476  ) 
-vosaltres'fets  a  ells  car  390  es  la  ley  e  doctrina  deis 
prophetes.  Sant  Pau  diu  alegremnos  ab  los  quis  ale- 
gren e  plorem  ab  los  qui  ploren.  En  altre  loch  diu  re- 
sebets  los  malats  e  haiats  paciencia  a  tots.  Salame  din 
aquell  fa  gran  peccat  qui  menyspresa  son  proysme. 
Serva  fe  al  teu  proisme  com  vinra  a  pobresa  per  so 
quet  alegres  en  los  seus  bens  en  lo  temps  de  la  tribu- 
lacio  serva  fe  e  amor  a  ton  proysme  per  so  que  ha- 
ges  part  en  la  sua  eretat.  Aquell  qui  cava  lo  clot  o  la 
cova  a  son  proisme  caura  en  aquella  e  aquell  qui  apa- 
rella  e  obre  la  cija  hon  cayga  son  proysme  perira  en 
aquella.  Per  tal  diu  lo  Psalmista  ha  uberta  la  cija  e 
hsAa  cavada  e  es  caygut  en  la  cova  que  havia  feta.  No 
ama  perfetament  lo  proisme  aquell  qui  no  li  aiuda  en 
la  necessitat.  Tant  com  socorrem  a  nostres  proismes 
per  compassio  tant  nos  acostam  mes  ai  nostre  Crea- 
dor. En  tal  forma  devem  haver  cura  e  ansia  de  nos 
mateys  que  no  posem  a  negligencia  la  cura  de  nostre 
proysme.  Adonchs  sor  molt  amada  a^o  que  no  volries 
que  a  tu  esdevingues  no  desitgs  que  esdevingue  a  ton 
proysme.  Hages  dolor  de  les  miseries  deis  altres  plora 
en  les  malalties  deis'  altres  sies  trista  en  les  malalties 
deis  altres  com  enmaleltiras  sta  íerma  e  forts  plora 
los  mals  deis  altres  axi  com  los  teus  propis  planyte  ab 
los  quis  playen  gemegua  ab  los  qui  gemeguen  sanglo- 
teya  ab  los  qui  sanglotexen  plora  ab  los  qui  ploren 
sies  aytal  ais  altres  quels  desiges  que  sien  a  tu  no  fa- 
^es  a  aliri  afo  que  tu  no  volries  sostenir  no  faces  mal 
a  altri  e  a^o  per  tal  que  no  sostengues  semblants  mals 
axi  sies  piadosa  en  los  mals  daltri  com  en  los  teus 


(  477  ) 
propis  per  go  que  no  stimes  tu  en  una  guisa  e  los.  al- 
tres  en  altre.  Sí  ton  enero  ¡ch  cau  no  ten  alegres.  En 
la  destruccio  de  ton  enemich  not  exaltes.  Not  alegres 
de  la  persequcio  de  ton  enemich  per  90  que  no  vingua 
semblant  mal  o  altri  sobre  tu.  Not  exaltes  per  lo  de-* 
cayment  de  ton  enemich  com  per  .ventura  Deus«cdn- 
Tertiria  la  sua  ira  sobre  tu.  Aquell  quis  alegra  sobre 
lo  decahiment  e  destruccio  de  son  enemich  tost  veura 
lo  mal  que  li  sobrevindra.  Hages  donchs  eompassio 
humanal  al  miserable.  Porta  dolor  de  compasio  aLpo- 
bre.  Hages  amor  e  misericordia  al  aterrat  Si  ton  ene- 
mich ha  fam  donali  menjar  si  es  assedeg^t  donali  a 
beure.  No  menyspreus  los  pobres  na  viltengues  los 
firayturosos  no  esquernesques  nit  ríes  deis  pubils  ne- 
gu  nos  partesca  de  tu  trist  nos^  partescha  negu  confus 
de  tu  visita  los  malalts  consola  los  flachs  e  pauruchs 
per  90  que  meresques .  esser  aconsolada  per.  nostre 
Senyor  Deu  en  la  etemal  benaventuranga  Amen. 


Capítol  XV.  De  misericordia. 


Sor  molt  cara  nostre  Senyor  diu*  en  lo  seu  Evange- 
I¡  beneyts  son  los  misericordiosos  car  ells  aconsegui- 
ran  misericordia.  Siats  misericordiosos  axi  com  lo  vos- 
tre  pare  celestial  es  misericordios.  San  Pau  diu  siata 
los  uns  ais  altres  benignos  e  misericordiosos  e  vestits- 
vos  les  entramenes  de  misericordia  axi  com  a  elets  de 
Deu  e  homens  sants.  La  pietat  a  totes  coses  es  profir 


(  478  ) 
tosa.  Salamo  diu  que  raes  piau  a  Deu  fer  misericordia 
e  juhi  que  no  fa  fer*sacriñcis.  La  naisericerdia  dona 
loch  a  cascu  segons  los  merits  de  les  snes  obres.  Tota 
misericordia  deu  esser  envés  si  e  son  proisme.  La  mi- 
sericordia pren  nom  de  harer  compasio  de  la  miseria 
daltri.  Aquell  qui  no  sera  misericordios  a  son  proisme 
no  pora  obtenir  la  misericordia  de  Deu.  Prechte  sor 
mia  molt  amada  que  tostemps  te  vagen  davaat  mise- 
ricordia e  veritat.  Nuil  te^nps  desempars  misericordia. 
Gran  be  faras  a  la  tua  anima  si  es  misericordiosa. 
Aquell  qui  ha  misericordia  de  son  proisme  aconsegui- 
ra  la  misericordia  de  I>eu.  Sor  molt  amada  a^o  que  tn 
posseex  estoiaho  pera  fer  misericordia.  Com  faras  mi- 
sericordia fesla  sens  murmurado.  Aytal  com  sera  la 
tua  intencio  tal  sera  la  tua  obre.  No  ha  misericordia 
alli  hon  no  ha  benvolen^a.  Lo  be  que  fas  fel  per  es- 
gart  de  misericordia  no  pas  per  Tanagloria.  No  faces 
res  per  tal  quen  sies  loada  sino  solament  per  la  eter- 
nal  remuneracio.  No  faces  res  per  haver  temporal  ho- 
nor sino  solament  per  lo  eternal  loguer.  No  faces  res 
per  raho  de  haver  fama  sino  solament  per  aconseguír 
la  vida  eternal  a^la  qual  te  VuUa  aportar  Deus  qui  es 
tot  poderos  Amen. 


Capítol  XVL  Deis  exímplis  quens  kan  lexMs  los  satus. 


Molt  aprofiten  los  eximplis  deis  sants  a  esménar  e 
corregir  la  vida  deis  homens.  Sor  molt  cara  las  repa- 


■s 


(  479  ) 
racíoQS  e  los  decabioients  deis  sants  se  scriuen  per  90 
que  nosal tres  miserables  peccadors  nons  desesperem 
per  la  graa  multitut  deis  nostres  peccats  ans  reebam^ 
speraof  e  de  fer  penitencia  e  de  eximps  del  peecat  m^ 
tal  f<^ripa  que  nos  desesp^r  hom  apres  que  haura  pee- 
cat  de  la  bonesa  de  Den  cam  veu  e  mira  la  reparacio 
deis  aanta  feta  apres  lo  lur  decahiment  qui  es  atada 
gran  e  molt  sobergua  e  per  90  ba  posat  nostre  Senyor 
Deu  les  virtuts  deis  sants  a  nostre  eximpli  en  guisa 
que  seguint  lurs  petíades  puscam  venir  al  regué  deis 
cels  e  si  nols  volem  si^uir  en  fer  bones  obres  que  no 
haiam  escusacio  alguna  si  som  posats  en  les  pe^es 
dinfem.  Los  homens  sants  mentre  que  foren  en  ^quest 
segle  no  cessaren  correr  per  lo  eaoii  de  bones  obres 
anant  per  deiunis  per  almoynes  ab  castedad  ab  conti- 
nencia ab  perseveran^a  ab  pasciencia  ab  suauetat  ab 
oracioDS  ab  peraequeions  ab  benivolen^ a  ab  fam  ab 
set  ab  nuditat  e  molts  trebals  sostingueren  per  amor 
de  Jhesu-Crist.  Les  persones  santes  menyspresaren  lo 
roon  present  per  90  que  aconseguisen  lo  etemal  regne 
no  reeberen  assi  prometencea  ni  riqueses  miserables 
de  aquest  mon  les  quals  coses  porten  a  bom  al  infeni 
a  tots  aquells  qui  mal  ne  usen  ans  lexant  de  tota  lur 
intencio  la  present  mon  levaren  los  iiUs  ^  Jberusalem 
celestial*  Les  persones  santes  kan  sq^ivats  peccats  en 
páranla  en  fet  en  cogitacio  en  vista  en  oyda  en  movi- 
meqts  en  uylls  en  mans  en  peus  en  ira  en  baralle  ea 
furor  en  discencio  en  vanagloria  e  superbia  en  alacio^ 
,en  cobejanse.  en  gola  en  peresa  en  f^rnicacio  e  con— 
servaren  purament  lurs  animes  e  lurs  cossos.  En  dues 


(  4«0  ) 
guises  han  deiunat  los  dits  sants  ^.o  es  ques  son  abs* 
tenguts  de  vicis  e  de  viandas.  Bona  es  la  abstinencia 
deis  menyars  mas  moU  milor  es  la  abstinencia  deb 
yicis  e  deis  peccats.  E  que  profíta  deiunar  en  les  en- 
tramenes  e  daltra  part  ab  ca^ament  dulls  luxuríar  e 
abstenirse  de  menjars  e  cremar  de  peccats.  Perqué  la ' 
santa  Esgleya  diu  deis  dits  sants  les  mies  mans  han 
destillada  mirra.  E  que  entenem  per  la  mirra  sino  la 
mortificacio  que  feren  de  la  lur  cam  e  deis  vieig.  Los 
sants  homens  son  mans  de  la  Esgleya  qo  es  lurs  bo- 
nes  obres  deis  quals  diu  la  Esgleya  que  aytals  han  fe- 
tes  obres  de  justicia.  Lavors  les  mans  de  la  Esgleya 
distillen  mirra  de  bones  obres  com  mostren  a  nos 
eximplis  de  ben  viure  ens  preyquen  que  mortifiquem 
los  yicis  de  nostre  carn.  E  per  90  un  deis  dits  sants 
dix  si  Yosaltres  virits  segons  la  carn  morrets.  ítem  en 
altre  loch  diu  mortiíicats  los  membres  del  vostre  cors 
qui  son  sobre  la  térra.  ítem  diu  la  Esgleya  los  meus 
dits  han  mortificada  mirra  molt  apreciada  e  ellavors 
es  la  mirra  molt  aprovada  com  la  carn  es  perfetament 
mortificada  e  los  vicís  els  peccats  son  apagats  en  lom» 
Adonchs  sor  en  Jhesu-Crist  molt  amada  si  nos  desi- 
yam  haber  la  compayia  deis  sants  necessaria  cosa  es 
que  seguiscam  lurs  eximplis.  Si  nos  peccam  no  havem 
escusacio  del  peccat  e  es  aquesta  la  rabo  car  la  ley 
nos  amonesta  continuament  que  viscam  be  e  los  exim- 
plis deis  sants  pares  nos  conviden  incessantment  a  fer 
bones  obres.  E  si  en  temps  passat  havem  s^uits  los 
eximplis  deis  mals  homens  perqué  are  no  seguirem 
los  eximplis  deis  sants  pares  e  si  som  aparellats  a  res- 


(481  ) 
semblar  los  mals  en  mal  perqué  som  peresosos  a  res- 
semblar  los  bons  en  be.  Adonchs  sor  molt  amada  pre- 
guem  Deu  que  aquellos  yirluts  santes  les  quals  ha 
aparellades  ais  seus  sants  per  la  corona  no  sien  a  nos 
pena  e  dampnacio  sino  salot  e  perfeccio.  Nos  creem. 
sens  tot  dupte  que  si  volem  seguir  de  fet  los  eximplis 
deis  sants  pares  que  apres  de  la  present  vida  regnarem 
ab  ells  en  lo  cel  e  tant  com  nos  legim  mes  los  exim« 
plis  deis  sants  pares  tant  som  fets  mes  culpables  sino 
Yolem  seguir  e  ressemblar  lur  vida.  Adonchs  verge 
honesta  gran  rabo  es  que  preguem  Deu  tot  poderos 
quens  do  las  virtuts  que  dona  ais  sants  pares  90  es  la » 
humilitat  de  Jhesu-Christ  la  deyocio  de  sant  Pere  la 
caritat  de  sant  Joban  la  obediencia  de  Abram  la  pa- 
ciencia de  Isach  la  fortalesa  de  Jacob  la  castedad  de 
Josep  la  mansea  de  Moyses  la  fermetat  de  Josué  la  * 
benignitat  de  Samuel  la  misericordia  de  Daviu  la  abs- 
tinencia de  Daniel  ab  tots  los  altres  fets  deis  sants  pa- 
res en  guisa  que  apres  de  aquesta  vida  mortal  puscam 
Yenir  a  la  lur  compayia*  Verge  esposa  de  Jfaesu-Crist 
considera  ja  ab  quina  abstinencia  ab  quina  intencio 
e  ab  quina  compunccio  los  sants  homens  han  plagut  a 
Deu.  Sapies  que  en  persona  de  Jhesu-Críst  diu  la  san- 
ta Esgleya  en  lo  libre  deis  Cantichs  o  filia  del  princep 
e  com  es  bell  lo  teu  anar  en  lo  calcar  deis  teus  peus. 
Jfaesu-Crist  es  princep  de  totes  les  crea  tu  res  per  lo 
poder  de  la  sua  divinitat  E  per  90  la  santa  Esgleya  es 
dita  filia  del  princep  car  per  la  preycacio  d^  Jhesu- 
Crist  es  regenerada  en  novella  vida.  E  que  son  los  cal- 
^ars  de  la  Esgleya  sino  los  eximplis  deis  sants  pares 


(482) 
ab  los  quals  es  calcada  e  guarnida  en  la  carrera  e  vi- 
da del  mon  present  per  tal  que  vaia  eal^ada  per  mig 
de  totes  les  tribulacions.  Sor  en  Jhesu-Crist  molt  ama- 
da sapies  que  nos  calf  igam  spiritualment  ab  los  peus 
layors  com  prenem  deis  sants  pares  eximplis  de  ben 
viure  per  90  que  nos  prenent  eximpli  de  lur  vida  cal- 
eiguem  e  yensam  les  temptacions  del  mon  present. 
ítem  en  lo  dit  libre  deis  Cantichs  lespos  de  la  Sglesia 
Jhesu«-Crist  parla  a  la  sua  esposa  dient  yo  son  de?a- 
Uat  en  lort  per  90  que  vees  les  pomes  de  les  Tais  e 
miras  e  ya  les  vinyes  si  eren  florides  e  si  les  malgra- 
nes  havien  fructifica t.  Lavors  florexen  les  vinyes  com 
en  les  esgleyes  son  engenrats  los  filis  novellament  en 
la  fe  es  apparellen  a  santa  conversacio  áxi  com  a  fer- 
melat  de  bones  obres.  Les  malgranes  fructifiquen  la- 
vors com  les  persones  saotes  edifiquen  lur  proismes 
per  eximplis  de  bones  obres  els  renovellen  en  noveUa 
e  santa  conversacio  ab  lur  preycacio  é  demostracio  de 
bona  vida  perqué  la  mia  sor   molt  amada  en  Jhesu- 
Crist  prechte  que  a  totes  gents  dons  bon  eximpli  de  tu 
matexa  en  tota  la  tua  vida.  Verge  molt  amada  gran 
desig  he  que  la  tua  vida  resplandesca  devant  les  ser- 
ventes de  Deu  les  quals  son  ab  tu  en  lo  roonestir  car 
segons  que  diu  sant  Gregori  aquells  qui  lur  bona  vida 
amaguen  ais  altres  dins  si  roateys  flamegen  mas  no  son 
eximpli  ais  altres  e  aquells  qui  per  eximpli  de  vir- 
tuts  e  per  vida  de  santedat  e  per  páranla  de  preycacio 
demostren  ais  altres  la  lum  son  lanties  ardents  car 
mostren  ais  altres  la  carrera  de  saluL  E  per  90  diu  Jhe- 
su-Crist  en  lo  seu  Evangeli  la  vostra  lum  resplandes^ 


(  483  ) 
cha  davant  los  homens  per  go  que  regen  les  yostres 
obres  bones  e  donen  gloria  al  vostre  pare  qui  es  en  los 
cds  car  a  Deu  solament  es  deguda  gloria.  Yerge  sposa 
de  Jhesu-Crist  prechte  que  la  tua  bona  obre  sia  pu- 
blica en  tal  guisa  que  la  tua  intencio  romangua  ama- 
guada  90  es  que  no  vulles  vanagloria.  Adonehs  la  miá 
molt  amada  sor  en  Jhesu-Crist  prechte  axi  com  ja  de^ 
munt  te  amonestada  que  en  tots  tos  fets  en  totes  tes 
obres  en  tota  la  tua  conyersacio  vulles  ressemblar  les 
persones  santos  seguex  los  justs  e  posa  davant  los  teus 
ulls  los  .eximplis  deis  sants.  Considera  los  eximplís 
deis  justs.  Los  eximplis  deis  sants  te  sien  spill.  Los 
eximplis  deis  pares  sants  sien  a  tu  regla  de  doctrina. 
Atten  e  mira  les  virtuts  deis  sants  per  fer  bones  obres. 
Mira  les  doctrines  deis  sants  a  ben  viure.  No  scanda- 
lizes  la  tua  vida  per  infamia  daltri.  Not  entristeesques 
per  mala  oppinio  de  ton  proisme.  Apren  de  inflamar- 
te. Com  ous  ben  de  ton  proisme  hages  bon  testimoni. 
Conserva  la  tua  bona  fama.  La  tua  bona  fama  no  sia 
enfosquida  per  oprobis  e  escama  de  negn  ans  la  man- 
tenga lo  teu  espos  Jhesu-Crist  sanccerament  e  entegra 
Amen. 


Capítol  XVIL  De  contencio. 


Sant  Pau  diu  com  entre  vosaltres  hage  guerra  e  dis- 
cencio  e  nous  done  viyares  que  tota  vostra  vida  sia 
mundanal  e  carnal.  Salame  diu  tostemps  ha  guerra 


( ^^) 

entre  los  i;aperbiosos.  Lom  malvat  tostemps  dema- 
na e  cerca  mal  e  langel  mal  sera  trames  contra  ell. 
Aquell  cau  qui  va  per  lochs  perillosos.  Les  persones 
benignes  tostemps  esquiven  baralla.  Per  fort  pocha  ho- 
mens  son  amats  aquella  qui  tbts  dies  o  soven  se  ba* 
rallen  e  per  90  pau  e  concordia  son  fort  necessaries  a 
tots  los  bomens.  Cara  sor  oyes  que  diu  sant  Augusti  o 
e  com  serem  davant  Deu  fort  poch  represos  si  ab  tan- 
ta  diligencia  esmenam  nostres  vicis  ab  quanta  repre- 
nem  los  peccats  deis  altres  e  si  be  consideram  nostra 
vida  moltes  coses  podem  rependre  en  nos  mateys.  E 
vull  que  sapies  de  cert  que  no  es  pus  leía  cosa  entre 
les  persones  religiosos  que  es  bregua  e  contencio  los 
quals  religiosos  deuen  resplendir  en  lo  mon  per  con- 
cordia e  amor  axi  com  les  esteles  resplendexen  en  lo 
cel.  Les  contencions  e  baralles  solen  venir  e  exir  de 
énveia  e  detraccio  o  de  mal  parlar.  Mas  si  dins  la 
claustra  ha  baralles  e  contencions  hon  es  aquella  taci- 
tumitat  o  callament  que  mana  la  regla  hon  es  la  san- 
tedat  de  la  religio  hon  es  lo  scilenci  del  orde  hon  es 
la  religio  del  monestir  hon  es  lo  ligam  de  la  caritat 
hon  es  la  unitat  de  pau  hon  es  la  concordia  de  ger* 
mandat  hon  es  la  amor  de  tanta  compayia.  Aylas  que 
perduda  es  la  taciturnitat  o  callament  de  la  regla  tolta 
es  la  santedad  de  religio  defallit  es  lo  scilenci  del  orde 
a  no  res  es  vinguda  la  religio  del  monestir  anullada 
es  la  caritat  de  la  germandat.  Veges  e  mira  cara  sor 
si  aquella  qui  deurien  viure  en  pau  comencen  de  con- 
tendré barallant  e  desonrantse  hon  es  la  vida  reposan 
da  hon  es  la  vida  pacifica  hon  es  la  vida  abslineni 


(485) 
hon  es  la  vida  contemplativa  hon  es  la  vida  aiigelicaL 
Certes  no  pot  esser  pau  entegra  alli  hon  abita  lengua 
d^rahent  e  mordent  e  alli  hon  regnen  baralles  e  con- 
tencions  no  pot  esser  perfeta  religio.  Yeges  donchs 
sor  molt  amada  e  guarda  que  per  baralles  e  conten- 
cions  no  perdes  tots  tos  trebals  guardet  que  no  perdes 
tots  tos  dies  en  detraccions  e  baralles  atten  diligent- 
ment  que  per  baralles  e  contencions  no  perdes  les  ce- 
lestials  prometen^es  fes  tota  ta  punya  que  per  folies 
paraules  no  perdes  los  goigs  eternals.  Donchs  refrena 
la  tua  lengua  e  seras  vera  religiosa  car  si  no  la  refre- 
nes no  habitara  dins  tu  vera  religio.  E  si  per  ventura 
nom  creus  de  af  o  quet  dich  oges  almenys  lapostol 
sant  Jaume  qui  diu  si  es  algu  quis  pens  esser  religios 
e  no  refrena  la  sua  lengua  ell  engaña  lo  seu  cor  ell 
ensulze  e  enlegex  ab  la  sua  lengua.  La  religio  de  aquest 
aytal  es  fort  vana.  La  lengua  es  fort  petita  part  del 
cors  del  hom  mas  si  no  es  refrenada  tot  lo  cors  cor- 
rump  e  enlegex  car  axi  com  un  petit  de  levat  corrump 
tota  la  pasta  e  axi  cóm  una  petita  puma  de  foch  en- 
flama  e  met  foch  en  una  gran  cilva  o  boseh  per  sem- 
blant  forma  la  lengua  desfrenada  scandalitza  grans  e 
poéhs  senyors  e  regidors  eguals  é  menos  petits  e  grans 
jovens  e  vells  els  provoca  a  ira.  La  lengua  que  es  no- 
drida  a  contencibns  es  plena  de  veri  la  qual  si  no  es 
castiguada  e  corregida  tots  sos  compayons  portara  a 
scandeL  Adonchs  sor  molt  amada  bona  cosa  es  que 
refrens  la  lenga  de  mal  parlar  e  fes  en  guisa  quels  teus 
labis  no  parlen  engan.  Considera  don  es  venguda  a  que 
es  venguda.  Es  axida  del  mon  e  este  reculida  en  les 


(486) 
hosts  de  Deu  90  es  al  monestir.  Les  riqueses  del  mon 
bas  postposades  e  gitades  detras  tu  e  es  venguda  per 
aconseguir  les  riqueses  celestials.  Tu  has  elegida  po* 
bresa  la  qual  has  presa  voluntaríamMit  perqué  deus 
^itar  a  oblit  totes  quantes  coses  has  .derenclides  per 
amor  de  Jhesu-Cristw  Guardet  donchs  que  not  TuUes 
posar  davaot  les  altres  tant  com  sens  meyor  tant  te 
eonve  mes  humillarte  en  totes  coses.  Lesa  los  aius- 
taments  de  baralla  e  de  detraccío  fuig  a  murmura- 
oions  e  a  esser  portadora  de  noves  per  sembrar  mal 
410  oges  lo  sembrador  de  divisions  no  dons  orella  ais 
murmuradors  separa  les  tues  orelles  deis  mals  parles 
axi  com  si  eren  serps  verinoses  car  aquells  qui  parlen 
inál  de  lur  proisme  escampen  vari  mortal  en  les  ore- 
Ues  daquells  quils  oen.  Aquell  qui  es  detractor  e  par- 
le mal  de  son  proisme  pecca.  Ssi  mateix  se  pecca 
aquell  quU  ou  volenterosamenL  No  solament  peoca 
aquell  qui  diu  mal  daltri  ans  encara  erra  e  pecca 
aquell  qui  volenterosament  hou  lo  detractor  o  mal  de- 
•sidor.  Verge  honesta  prechte  que  oges  la  páranla  que 
-é'm  lo  Psidmista  yo  no  he  segut  en  lo  conseH  de  va- 
nitat  e  no  intrare  ab  aquella  qui  fan  vanitats  e  iniqui- 
tets^  Adonchs  tu  no  seugues  en  lo  consell  de  vanitat  e 
-not  méseles  ab  aquells  qui  dien  mal  de  negu.  No  vu- 
Jles  per  res  contendré  ab  negu  not  studius  de  dir  mal 
de  persona  del  mon.  Contencio  parex  baralles  conten- 
cio  apagua  la  pau  del  cor  contencio  engendra  bregues 
contencio  engendra  divisions  contencio  inflama  la  ca- 
ra ab  oy  e  rencor  contencio  romp  concordia  conten- 
cio torba  lull  de  la  pensa  axi  com  diu  Daviu  lo  meu 


(487) 
ull  ses  torbat  per  furor.  Adonchs  sor  molt  amada  en 
Jhesu-Grist  prechfte  que  not  contengues  per  tes  del 
nfton  not  contengoes  per  menyar  ni  per  beure  ni  per 
vestir  ni  per  calcar  ans  sens  tota  murmuracio  pren  4e 
les  mans  de  aqiiells  qui  regexen  lo  monestir  a^  quet 
donaran  reeb  sens  murmurado  tot  (o  quet  sera  admi- 
nistrat  per  tos  presidents  o  regidores  si  la  tna  sor  o 
monge  ha  resebuda  pus  bella  vestidura  que  tu  noto  ^- 
ges  cura  si  la  tua  regidora  te  dona  vil  vestidura  e  a 
la  lúa  sor  ne  dona  altre  preciosa  tu  non  murnius  si  les 
tues  sors  han  vestidares  preciosos  e  tu  les  reebs  víls 
e  menyspresades  no  vuUes  per  ago  contendré  en  cosa 
que  sia  al  mon  temporal  no  vuUes  elegir  les  millors 
coses  en  les  coses  que  son  trafnsitories  james  no  de- 
inans  la  millor  en  les  coses  mundanals  meHyspresa  les 
que  son  millors  car  be  saps  que  no  es  vongoda  en 
aquest  mon  a  riqueses  sino  a  pobresa  no  es  vengada 
en  aquest  monestir  per  aconsegnir  riqueses  temperáis 
sino  per  haver  virtuts  spirituals  no  es  vraguda  a  la 
claustra  per  resplendir  ab  vestidures  preciosos  sino 
per  (0  que  servesqoes  a  Den  ab  gran  simplicítat  no  es 
venguda  al  orde  per  ^o  que  davaot  los  homens  appa- 
regnes  gloriosa  ab  vestidures  preciosos  ans  es  venga- 
da per  complaura  a  Deu  ab  virtut  de  humilitat  no  es 
venguda  a  la  santa  coagreguacio  é  compayia  per  cum- 
plir la  tua  voluntat  sino  per  obeir  a  la  volontat  daltri 
e  per  menysprear  per  amor  de  Deu  totes  coses  terre- 
nals.  En  altra  guisa  mes  te  valguera  romandre  en  la 
casa  del  teu  pare  que  venir  en  lo  monestir  e  aquí  cer- 
car preciosos  vestidures  mes  te  valguera  haver  solas 


( ^i^ ) 

ab  los  teus  en  la  casa  del  teu  pare  que  moure  scandel 
entre  les  serventes  de  Den  per  coses  terrenals  e  tran- 
sitories  mes  te  haguera  valgut  habitar  en  la  tua  térra 
que  contendré  murmurar  e  baralarte  ab  les  serventes 
de  Crist  per  les  coses  temperáis  e  mundanals.  Adonchs 
sor  molt  cara  axi  com  demunt  te  ja  dit  no  sia  cosa  en 
lo  mon  en  la  qual  daqui  avant  te  studies  sino  sola- 
ment  en  complaure  a  Den  spos  ten  Amen. 


Capiíol  XVIIL  De  disciplina. 


Lo  savi  Salame  din  oges  fiU  meu  la  disciplina  o  cor- 
reccio  del  teu  pare  e  no  leyx  la  ley  de  la  tua  mare 
per  90  que  sia  multiplicada  gracia  sobre  lo  teu  cap  e 
sia  posat  un  bell  sargal  en  lo  teu  coU.  Te  la  disciplina 
e  no  la  leyx  e  consérvala  car  aquella  es  la  tua  mare. 
Pren  la  disciplina  e  no  la  foragits  de  tu.  Aquell  es  foU 
qui  avorrex  los  castichs.  Molt  erra  aquell  qui  deren- 
clex  les  reprensions.  Aquell  peoca  qui  menyspresa  la 
disciplina  o  correccio.  Aquell  ti*oba  vida  qui  conserva 
la  correccio  e  aquell  qui  no  vol  la  disciplina  o  correc- 
cio  troba  la  mort  Pobresa  o  miseria  viuran  sobre 
aquell  qui  lexa  la  disciplina.  Aquell  qui  creu  al  quil 
castigua  trobara  gloria  e  honor.  Lom  foU  avorreix  la 
disciplina  o  correccio  de  son  pare  e  aquell  qui  rete 
les  reprensions  e  les  observa  sara  savi.  Mes  aprofita 
al  hom  savi  lo  castich  de  la  lengua  que  no  fan  al  hom 
foU  cent  plagues  e  a^ots.  Lom  savi  e  adoctrinat  no 


(  489  ) 
murmurara  contra  aquell  quíl  castigua«  Emperd  ^api^s 
sor  molt  cara  que*  la  reprensio  deu  easer  moderada 
car  ditt  sant  Anibros  que  aquell  quies  castígat  süau- 
nieot  6  Mana  fo  reverencia  a  aquell  quil  castigua  e 
aquell  qi|i  eS'  eorrégit  e  castígat  asprament  ni  ab 

-crueltal  no  reeb  castich  ni  salut  car  segons  que  diu 
sant  CrUsostom  aqu^l  al  qoal :  es  poaat  soberch;  car- 

rech  de  penitenm  o.langa  de  si  la  penitencia  o  com 
no  la  pot  sostenir  r^manint  scandajUzat^pecca  mes  que 
no  feya.  Perqué  mes  val  en  lo  jubi  de  Deu  re^ra  rabo 
de  misericordia  que  de  rigor.  E  de  asso  es  notat  ea  lo 
decret  en.  la  XXVI«  causa  es  la  setena  questio  en  lo 
capítol  allegant  ab  suaü  e  benigno  pietat  deuen  esser 
fiupportats  aquella  qui  per  rabo  de  lur  flaquesa  no  po- 
den esser  oarragats.  Segonsla  diversítat  deU  qul  peci- 
quen  los^uns  deuen  esser  comporta ts  los  altre$  casti- 
gáis car  molt  es  diversa  la  manera  d&  aquels  qui  pee- 
qaen*  Los  prelats  de  la  santa  Edgleya  deuen  portear  lurs 
sotsmesos  los  quals  corregexen  e  corriegír  los  qui  por- 
ten. E.  per  90  SalanoK)  feu  pintar  en  les  colones  del 
temple  de  Deu  ymage  de  leo  de  bou  e  d$  cberubin.  E 
que. signifiquen  les  colones  del  temple  sino  los  prelats 
qui  son  en  la  santa  E^gleya  car  tpts  quants  reeben  la 
aásia  del  regiment  son  axi  com  a  colones  qui  sostenen 
lo  carrech  quils  es  damunt  posat.  Ghérubin  es  intei^- 
pretat  plenitut  de  sctencia*  Ea  les  colones  es  qiostrat 
lo  cberubin  car  los  prelats  de.  la  santa  Esgleya  deuep 
esMT  plena  de  sciencia  de  la  celestial  gracia.  Per  \q 
leo  es  figurada  la  terror  de  crueltaL  Per  lo  bou  es 

obostrada  la  paciencia  de  mansea  e  de  benignitaL 
tOMO  xni  32 


{480) 
Adonchs  en  les  colones  no  sí  posen  los  léeos  seos  los 
bous  nils  bous  sens  los  leons  car  los  prelats  de  la  san- 
ta Esgleya  deuen  cornegir  Iturs  sotsmesos  a  vegades 
ab  dolgor  a  vegades  ab  asproa  a  vegades  ab  paraules 
a  vegades  ab  a^ots  car  aquell  qui  nos  corregex  ab  pa- 
raules necessari  es  que  sia  corregí  t  e  repres  aspra- 
inent.  Ab  gran  dolor  deuen  esser  arrencades  les  na- 
fres com  nos  poden  guarir  leugerament  e  blana.  Aquell 
quí  com  es  amonestat  del  peoeat  seeretament  e  nos 
vol  corregir  publicanaent  dea  esser  repres  en  guisa 
que  la  nafra  la  qual  nos  guareix  amagadament  mani- 
festarnent  deu  esser  esmenada.  Manifeslan^ent  deuén 
esser  represos  aquells  qui  manifestament  nouen  per  90 
que  com  eUs  son  guarí ts  ab  publica  raprensio  eorre^ 
gits  sieki  aquells  qui  per  lur  exímpii  havien  peccat  per 
,  manera  que  com  un  es  corregit  los  altres  sien  sme- 
n(its^  Mes  val  que  un  bom  sia  condempnat  per  salvar- 
ne  molts  que  si  per  absolucio  de  un  ne  períea  molts. 
SaDt  Gregori  diu  alguns  son  qui  oen  paraules  de  cor- 
reccio  e  menyspresen  de  venir  a  stament  de  peniten- 
cia. Cascu  deu  hoir  del  regne  de  Deu  a^ o  que  aoMi  e 
de  infem  aQO  que  tem  per  manera  que  si  no  ve  al  reg- 
ne de  Deu  per  amor  almenys  quey  vingue  per  temor. 
Diu  sant  Ysidre  les  persones  bones  e  instes  reeben  be- 
nignament  lo  castich  com  son  represos  de  lurs  culpes. 
Sor  molt  cara  sapies  qae  la  disciplina  esmena  e  cor- 
r^ex  Cots  los  defaliments  perqué  no  deu  esser  menys- 
presada  e  per  go  devem  faoir  nostres  prelats  revwmt- 
ment  e  rebre  lu^s  paraules  benignament  car  ab  lurs 
castichs  e  repretisions  nos  tolen  les  pro(pries  voluMats 


(  ^91  ) 
e  les  cobeianses  mundanals  bon  de  a^ó  parlont  cascu- 
na  fel  anima  en  presencia  deis  prelats  dhi  eo  lo  libre 
deis  Cantichs  a  mi  trabaren  les  gaytes  qui  guarden  la 
ciutat   ferirenme  nafrarenme  e  portarensen  lo  meu 
mantel!.  Guardians  de  la  ciutat  son  los  pi*elats  qui 
guarden  lestament  de  santa  mare  Sgleya  los  quals  tro- 
ben  la  anima  feel  e  firenla  ab  lurs  preicaeions  amo- 
nestaments  e  mena^  e  náfrenla  ab  la  amor  de  cari- 
tat  de  Jbesu-Críst  e  nols  basta  a^o  ans  encara  1¡  tolen 
lo  mantell  90  es  tota  terrenal  delectado  e  bens  tem- 
porals  e  trametenla  al  regne  celestial  neta  e  pura  des- 
pulada  de  tots  peccats.  Adoncbs  sot^  en  Jheso-Crist 
molt  amada  molt  es  bona  cosa  qne  amem  nostres  pre- 
lats axi  com  a  pares  e  reebam  dells  volenterosament 
disciplina  e  correccio  de  nostre  salut  segons  lo  con* 
seH  de  Davin  propheta  qui  diu  prenets  la  di^iplina 
per  (O  que  Deus  nous  ahire  e  que  no  perescats  de  la 
carrera  iusta.  Adoncbs  sino  volem  perir  de  la  cancera 
iusta  necessari  es  a  nos  reebre  disciplina  e  si  aquell 
qui  no  reeb  la  disciplina  perira  de  la  carrera  iusta 
sena  dubte  aquell  qui  reeb  la  disciplina  sera  confor* 
mat  en  la  ria  iusta.  Adoncbs  sor  molt  amada  yot  amo* 
nest  que  volenterosament  tulles  reebre  disciplina  per 
tal  que  sies  desliurada  de  la  ira  de  Deu  e  sies  ferma^ 
da  e  asegurada  en  la  carrera  iusta.  Fes  moUes  gracies 
a  aquell  quit  castigara  e  a  aquell  quit  repondrá  fe  gran- 
eles e  not  tricbs  si  la  abadessa  o  prioressa  te  repre- 
nen  per  la  tua  salut  nou  reebes  ab  tristicia  com  la 
abadessa  o  la  prioressa  te  mostraran  la  carrera  de  sa- 
lut reeb  lur  doctrina  ab  moltes  gracies  com  algu  te 


(  492  )  . 
mostrara  la  Gausa  de  la  tua  salut  no  li  sies  rebelle  ama 
«quella  quít  castigara  de  tes  negligencies  ama  axi  eom 
a  pare  o  mare  tots  aquells  quit  rependran  de  les 
transgressions  e  defalliments  no  faces  ni  dignes  iniu- 
ries  ais  quit  castiguen  no  digues  injuria  ais  quit  re- 
prenen  no  retes  mal  per  be  no  Tulles  rebotegar  ala 
quit  donen  bon  consell  no  respones  mal  ais  quit  dí^oi 
bones  páranles  car  aquell  qui  ama  disciplina  ama  .sa- 
Tiesa.  Adonchs  si  tu  ames  disciplina  seras  savia.  Sayia 
seras  si  sostens  les  reprensions  a  saviesa  savia  seras 
si  portes  los  castichs  humilroent  Honesta  verge  per 
tal  soai  en  esta  vida  corregits  per  Den  e  per  los  nos- 
tres  prelats  que  no  siam  dampnats  ensemps  ab  aquest 
mouw  Molt  mes  nos  val  esser  corr^its  en  la  presenk 
Tida  per  nostres  prelats  de  nostres  negligencies  que 
no  esser  dampnats  en  la  vida  esdevenidora.  Mes  nos 
val  esser  castigats  en  aquest  segle  per  nostres  prelats 
de  nostres  culpes  e  transgressions  o  trencament  de 
manaments  que  no  esser  punits  en  lo  segle  esdevrai- 
dor*  Amable  sor  en  Jbesu-Crist  mes  te  val  esser  a^^ 
tada  per  mans  de  la  abadessa  «n  aquesta  vida  que  ne 
esser  tormentada  en  lo  pregón  infern.  Mes  te  val  ro- 
bre e  sostenir  en  aquest  mon  aQots  de  ma  de  la  aba- 
dessa que  sostenir  en  laltre  penas  infernáis.  Mes  te 
val  temporalment  esser  batuda  ab  vei^ues  per  ma  de 
la  abadessa  que  esser  cremada  ais  focbs  inleroals  deis 
quals  te  vulla  gardar  aquell  quit  ha  remuda  ab  la  sua 
preciosa  sanch  Amen. 


(  495  ) 
Capítol  XIX.  De  viríut  de  obediencia. 

Moh  cara  sor  oges  les  páranles  de  sant  Pere  apo»» 
tol  dient  no  es  potestat  al  mon  que  no  proceescha  de 
nostre  Senyor  Dea  e  les  coses  que  son  ordenado»  per 
nostre  Senyor  Deu  son  ordenados.  Perqué  apar  elara*» 
ment  que  aquell  quí  contrasta  a  la  potestat  contrasta  a 
laordinacio  divinal.  Donchsno  deyemmenyspresarles 
potestats  o  sien  del  mon  o  sien  de  la  Esgleya  car  totes 
son  ordenados  per  nostre  Senyor  Deu«  Perqué  apar  que 
com  nos  contrestam  a  nostres  prelats  per  inobediencia 
lavórs  fem  a  Deu  injuria  o  com  per  superbia  e  per  ino- 
bediencia som  rebelles  a  nostres  prelats  lavos  fem 
contra  los  manaments  de  Deu.  Com  al  nostres  prelats 
som  contumaces  e  inobedients  menyspresam  nostre 
Senyor  Deu  qui  dix  qui  a  Tosaltres  bou  a  mi  bou  90 
es  qui  a  vosaltres  es  obedient  a  mi  es  obedient  e  qui 
a  vosaltres  menyspresa  a  mi  menyspresa.  Adoncbs  sor 
en  Jhesu-Crist  molt  amada  manifesta  cosa  es  que 
aquell  qui  bonra  son  prelat  honra  Deu  e  qui  al  seu 
prelat  es  obedient  a  Deus  obeex.  Aquesta  virtud  de 
obediencia  loa  Samuel  propbeta  dient  mayor  cosa  es 
obediencia  que  sacrifici  e  mes  val  obeir  que  oferir  lo 
¿rex  del  molto  car  quax  peccat  de  miia  ydoletria  es 
contreslar  al  prelat  e  quasi  zel  e  afeccio  de  ydolatrar 
es  no  voler  creure  ni  obeir  a  son  mayor.  María  ger^ 
mana  de  Aaron  murmura  per  superbia  e  per  inobe^ 
diencia  contra  Moyses  germa  seu  e  tentost  fon  íeridar 


(  494) 
de  lebrosia.  Aquesta  María  la  qual  murmura  contra 
Moyses  prelat  o  germa  seu  al  qual  fou  rebelle  e  inobe- 
dient  significa  la  anima  de  casainá  persona  la  qual 
murmura  contra  son  prelat  al  qual  no  vol  obeir  ni  vol 
reebre  los  manaments  de  la  sua  salut*  E  per  90  com 
no  vol  per  obediencia  reebre  los  manaments  de  son 
prelat  es  ferida  ab  lebrosiá  de  peccats.  Sainblant  le- 

m 

gim  de  Dathan  e  Abiron  qai  ab  gran  superbia  e  ino<- 
bedieneia  se  levaren  c<H>tra  Moyses  e  Aron  tentost  ha- 
gueren  pena  car  axi  com  diu  lo  Psaloiista  obris  la  Ier- 
ra e  begues  Dathan  0  caygue  sobre  tota  la  congregacio 
e  compayia  de  Abiron.  ítem  din  lo  Psalmista  lo  foch 
s6  enees  en  la  lur  sinagoga  e  la  fiama  crema  los  pee* 
cados.  Per  semblant  forma  com  Ozies  rey  mogut  de 
superbia  e  per  inobediencia  e  rebellio  bagues  pres  lo 
encenser  e  volgoes  sacrificar  contra  la  ley  divinal  ten- 
tost  fou  ferit  de  lebrosia  e  maculat  en  lo  front  Saúl 
rey  perde  lo  regne  e  caygue  en  mans  de  sos  enemicbs 
per  90  com  fou  desQbedient.  Joñas  propheta  fugi  per 
inobediencia  e  beguelse  un  pex  el  acubu^a  en  la  pre- 
gonesa  de  la  mar*  Adonchs  molt  devem  guardar  de  le^ 
yarnos  contra  nostres  prelats  per  inobediencia  per  90 
que  Deu  en  persona  de  aquells  qui  leñen  son  nons  vi* 
sít  asprament  e  dura.  Sapies  amable  sor  que  Deas  ha 
posats  los  prelats  en  la  santa  E^leya  per  nostra  sa- 
lut  per  90  quens  proveesquen  e  que  reten  comte  a  Dea 
per  nosaltres  ens  garden  de  fer  maL  E  per  90  diu  la- 
postol  sant  Pan  obeyts  a  vostres  prelats  e  siatslos  sots- 
mesos  aiLi  com  aquells  qui  han  retre  rabo  de  les  nos- 
tres  animes.  Los  prelats  han  a  guardar  e  regir  la  ca- 


(  485  ) 
bitiifi  de  Jhe6U«CrÍ8t  ipali  esveUadaJttent  e  ab  gran  an-^ 
8Ía  deis  qiials  06  litg  en  lo  libre  deb  Canlichs  que  so* 
xapta  boBieiis  forte  e  vigorosos  círcüexea  lo  lit  de  Sh^ 
Uaie  teutntB  ooltels  eB  les  mans  com  hoinena  adoctrt^ 
nats  eo  fet  daitnea  portants  espases  sinyides  en  lo  eos- 
tát  e  aipa  per  lop  temos  áe  la  nit  que  es  periUosa.  La 
¥er  Salomo  es  Jhioaii^Cf  ist  lo  qual  es  tot  pascifích  car 
ha  reñsf  mada  pm  entre  Deií  e  los  bonoens.  Lo  lit  de  Sa- 
bmo  es  la  cou^guacLo  o  aiustamet)t  deis  feels  cbriis- 
tians  en  la  quál  I>eus  babita  e  r€fK>aa«  Lo  dit  lit  de  Sa- 
lamo  cifeuexen  sexanta  hornos  forts*  Aqueste  son  los 
prelats  de  la  santa  Esgleya  bs  quals  defenen  eastigaot 
repfrenént  corregíot  e  amonestant  circueiien  la  JEAgle*- 
ya  de  Deu  anaot  oootra  los  vicis  e  contra  los  enemidskS 
visibles  e  invisibles  los  quals  sexanta  son  dita  forts 
car  los  prelats  de  santa  mare  Esgleya  deuen  esser  per- 
fels  e  forCs  en  la  observacio  deis  maiiainents  divináis* 
Tots  aqneets  tenai  coltels  90  es  la  pai^aula  de  Den  car 
ab  lur  preicaeio  deuen  repondré  los  vicis  e  paccats  de 
lur  poblé*  Son  molt  abtes  forte  en  batalles  car  mo^9^ 
sari  lus  es  que  sien  instruits  en  les  batalles  spiriiUdls» 
Cascp  porte  la  espese  sinyida  sobre  lo  eostat.  Los  pr^ 
lats  de  la  santa  Esgleya  teñen  spasea  sobre  lo  ^oe<^t 
sinyides  car  primeraoient  deueo  tallar  e  separar  Wf 
vieis  de  si  raateys  e  apres  los  del  poblé  quila  es  eo- 
«nenat.  E  totes  aqüestes  eoaes  fm  per  les  teriaors  de  to 
nit  i^o  es  per  los  amagats  agayta  del^  maligoes  speritf 
qui  en  la  nit  de  aquest  moa  agayten  regen  los  prelai^ 
en  guisa  que  com  los  baurao  eaganats  pasquen  macja^ 
lar  e  sellar  lo  lit  de  Salatno  90  es  la  eongregac4o  deis 


(496) 
servents  do  Deu.  S^r  rttók  cara  per  90  te  dites  aques* 
tes  coses  que  tu  conegiies  com  deyotameiit  e  com  hu- 
milment  devem  obeyr  ais  prelats  d6'¡la  santa  Eb^^^. 
Obediencia  es  aquella  sda  virtul  qué  les  altres  tirtuts 
empelta  en  la  pensa  e  lea  ootiseírvaefi  áqadla  de  la 
qüal  diu  Salame  mqs  val  obediencia^  que  sacrificia  de 
aninfials  car  en  lo  sácrífici  de  la  bwtiá  es  oferta  e  ma- 
tada  la  carn  daltri  e  per  la  dbediencia  la  oostra  pro* 
pria  volontat  es  ofeHa'e  ligada.  Lo  obedient  enridea 
parle  de  ees  victorias  car  com  obeéK  bumiltoeat  a  la 
veü  daltri  sobra  e  VeriQ  si  matéx  dios  loseu-cor»  Adam 
caygue  dins  linfem  p^  90  com  fóu  desobedksbt  e  Jbe- 
su-Crist  sen  puya  ais  cela  per  90  com  ioa  a  la  mert 
fou  obedient  a  Deu  lo  pare.  Asi  com  per  la  inobedien- 
cia de  Adam  som  fets  molí;  peccadoa  axi  per  la  obe- 
dieficia  de  Jbesu-Crist  som  fetsmidt  justs  e  axi  com 
per  lo  peccat  de  Adam  tots  loa  bomena  foren  con* 
dempnats  a  mort  axi  per  la  justicia  de  Jbei^U'-Crist 
aconseguexen  justiíicacio  de  vida  e  axi  com  la  deso- 
bediencia del  primer  pare  nostre  ha  engenrada  la  mort 
axi  la  obediencia  de  Jhesu^^rist  ha  engenrada  la  vida. 
Adoncbs  sor  molt  amada  eq  JheBu^Crist  sapies  que  si 
per  amor  de  Jhesu^rist  seras  obedient  a  tos  prdats 
regñaras  ab  Jbesu-Crist  en  los  cels.  Nuil  temps  diguea 
aspra  ni  dura  puraula  contra  la  abadessá  mare  tua 
nuil  temps  vulles  rebollar  a  tos  prelats  nuil  temps 
contrastes  a  tos  presidents  o  r^gidors.  Hoara  aquella 
qui  han  mayor  sciencia  e  son  de  millor  vida.  Honra  a 
cascu  segons  lo  merit  de  la  sua  santedat  Al  qui  es 
maior  gruu  de  dignilat  fes  maior  honor.  Mot  egiials 


(  ^97  ) 
ab  aquell  qui  es  maior  en  grau  qoe  tu.  Ais  pus  entíchs 
que  tu  fes  réve^ eneift  e  obediencia  e  complei  humil*- 
ment  lurs  manaments.  Dona  lock  a  la  auctorítat  deis 
maicNTs*  SerVex  ais  maiors  de  tu  matexa.  Sies  obedienC 
a  tote  ea  los  inaoaíuents  laguts  e  hónests.  Enalpero  ^i^o- 
sa  de  Jhesu<-Cmt  en  tal  forma  sies  obedi^at  al  hom 
que  no  ofenes  la  voluntat  de  Deu.  Nuil  temps  sies  obe- 
dient  en  males  obres.  No  obeesques  a  aquell  quit  ma* 
na  fer  coses  de  peccat  Gom  te  manaran  que  faces 
mal  noy  consentes.  No  vulles  obeir  a  potestat  del  mon 
en  cosa  que  i»ia  mala  posat  encara  que  to  manassen 
sots  pena  de  obediencia  hoc  e  que  ten  deguessen  tur- 
mentar.  Com  mes  val  sostenir  moit  que  oomplír  los 
mals  e  iníchs  manaments.  Mes  yal  esser  d^oUada 
per  ma  de  faom  que  no  esser  comdempnada  en  lo  ju-- 
hi  eternal.  No  es  sens  culpa  aquell  qui  ha  observada 
obediencia  en  fer  n!iales  obres.  Adonchs  sor  ankable 

» 

prechte  que  sies  obedient  fíns  a  la  mort  e  Deus  donar 
ta  corona  de  vida  Amen. 


Capítol  XX.  De  virtut  de  perseveranpa. 


Sor  molí  cara  precbte  que  oges  sant  Geronim  qui 
diu  entre  los  cbristians  no  cercam  ni  demanam  les 
personas  ja  com  comensen  ans  guardam  a  la  fi  e  ja 
com  perseveren.  Sant  Pau  apóstol  mal  comensa  mes 
be  fini  e  termena  sos  '  dies.  Judes  Scariot  be  comensa 
mas  mal  fiuL  Lo  comensament  de  Judes  hac  laor  e  fa« 


(488  ) 
ma  mafi  la  fi  de  la  sujsi  yida  es  coadenipoadaw  Vana- 
ment  es  laat  lo  comenaament  del  hom  si  la  fi  de  la  aua 
vida  68  condeinpnada*  Per  ao  diu  aant  Gregori  que  la 
perseveraoaa  es  virlut  de  la  booa  obre.  Dd)adea  c^ 
inwsam  lo  be  sil  derendim  aas  del  terme  de  noatra 
vida.  De  a^o  parlant  sant  Isidre  diu  que  no  jutge  Deu 
lom  per  la  yida  passada  sino  per  la  sua  fi^  Cascu  sera 
salvat  o  demnat  es  lo  dia  de  la  sua  mort  car  scrít  es 
alli  hon  te  trobare  allit  jutiare  e  la  María  Alagdalena 
meresque  yeure  Jhesu-^Críst  ressussitanl  per  90  com 
havia  perseterat  en  cercarlo.  E  per  tal  se  diu  en  lo  li^ 
bre  deis  Gaoticbs  en  lo  nieu  lit  cerqui  per  totes  les 
nits  lo  meu  amat  lo  qual  ama  singularment  la  mía 
anima.  Amonestte  honesta  verge  que  cerques  Jhesii- 
Crist  espos  leu  en  lo  teu  lit  90  es  que  cerques  ab  res- 
pes de  pensa  e  ab  separacio  e  ab  contemplacio.  Cereal 
per  les  nits  90  en  aquesta  presen!  vida  gemegaot  e 
sospirant  per  tal  que  en  la  v¡da  esdevenidora  lo  pn»* 
ques  trobar  perfetament  e  veurel  regnant  en  la  cadira 
del  seu  pare  cereal  sens  entrevall  vivint  tostemps  be 
per  tal  que  meresques  veure  la  sua  fas  en  lo  regne  ce- 
lestial. Adoochs  sposa  de  Jhesu^Crist  cerca  lo  teu  glo- 
ries espos  per  90  que  puxes  dir  ab  Daviu  propbeta 
.  la  mia  anima  es  molt  assedegada  de  veure  Deu  qui  es 
font  viva.  O  e  quan  sera  aquell  die  en  lo  qual  appe- 
rexere  yo  e  veure  davant  mi  la  fa^  del  meu  Senjor* 
Sppies  verament  que  la  tua  anima  es  assedegada  de 
veure  DeU  sil  ama  sobre  totes  ooses  verament  ella  e» 
assedegada  de  Jliesu-Gríst  si  per  la  sua  amor  mesys- 
presa  totes  les  coses  transitoríes  e  terreoiatk  ardeot* 


(  489  ) 
ment  es  asBede^da  ai  oobeia  ab  gran  desitg  de  veo«- 
re  Jbeau-Crist  regnar  a  la  dreta  part  del  aeu  pare.  E 
de  a^o  noi9  amonesta  lo  dit  propheta  dient  cereats  Deu 
peraeveranbnent  cercats  la  sua  faf  en  per  tostemps  90 
es  en  prosperítat  e  en  tribulacio  en  pobretat  e  en  ba- 
bundancia  en  malaltia  e  eo  sanitat  en  jovent  e  en  te^ 
lesa  deven)  cercar  Den  ab  tota  nostra  peosa  e  ab  iota 
jiostra  intencio  per  ^.  que  merescam  per  ell  esser  fer* 
naats  en  santa  conversacio  e  per  90  quel  marescaoi 
trobar  e  veure  en  lo  regne  celestial  denegemnos  de  to- 
ta legea  de  la  carn  e  del  spirit  car  en  lo  die  de  la  ge- 
neral resurreccio  no  poriem  levar  lo  cora  al  cel  si  no 
era  pie  de  castedat  ni  poran  veura  la  gloria  de  la  di« 
vinal  magestat  sino  aqtiells  qui  son  i^urs  e  neta  de  cor# 
Sor  molt  amada  creume  que  lo  regne  deis  cels  no  sera 
donat  ais  ociosos  ni  vagabunts  ans  sera  donat  ais  qui 
cerquen  qui  demanen  e  qui  toquen  a  la  porta  car  Jhe* 
su^Crist  diu  demanats  e  reebrets  cercats  e  trabareis 
tocata  e  seraus  uberta  la  porta.  La  porta  del  r^ne  del 
eel  devem  demanar  ab  oracio  deu  essw  cercada  ab 
bdna  vida  e  devenidii  tocar  perseverant  en  lo  servey 
divinal.  No  es  suficient  cosa  comensar  la  bona  obra  si 
ja  aquell  qui  la  comensada  nos  studia  de  portarla  a 
bona  fí  a^o  que  ab  bona  intencio  ha  comensal  car  mes 
val  no  conexer  la  carrera  de  justicia  que  si  apres  que 
hom  la  conex  tornava  atrás  de  la  bona  vida.  Per  so  diu 
Jhesu-Crist  en  lo  Evangeli  que  aquell  qui  met  e  posa 
la  ma  a  laradre  e  mira  detras  no  es  digne  del  regne 
de  Deu.  Perqué  sor  mia  molt  cara  necessari  es  que  to- 
quem  tots  dies  a  les  orelles  de  Deu  tot  poderos  per  lo 


(  500  ) 
desítg  de  la  eleraal  benaventuran^a  no  defallint  en  los 
bens  que  havem  comensats  en  guisa  que  eom  appare- 
xera  merescam  esser  deliurats  del  carcer  de  aquesta 
mort  e  puscam  venir  a  la  porta  de  la  celestial  gloria. 
Sor  en  Jbesu-Gríst  molt  amada  bona  cosa  es  a  nos  per- 
severar en  lo  servey  de  Deu  car  la  persona  qué  M 
monestir  toma  al  segle  es  feta  pus  negra  que  los  car- 
bons  e  pus  freda  que  cbrbons  apagats.  La  rabo  es 
aquesta  car  per  la  peresa  de  la  pensa  son  morts  e  apa- 
gats  del  foch  de  la  caritat  de  Deu.  E  de  a^o  diu  sant 
Ysidre  que  aquells  qui  de  bona  vida  tornen  a  mala 
per  la  cobeianse  del  mon  son  en  tenebres  eusutzits  e 
solats  ab  la  negror  deis  vicis  e  son  lunyats  e  separata 
de  la  lum  de  la  súpernal  claredat.  Aquells  qui  del  mo- 
nestir fugen  al  segle  son  separats  de  la  compayia  deis 
angela  e  acompanyats  ais  dimonis  aquells  qui  lexen 
e  derenclexen  la  santa  con%'ersacio  e  devallen  en  1» 
vida  seglar  son  lunyats  de  la  compayia  de  Deu  e  son 
subiugats  a  la  diabolical  senyoria.  Sor  mia  en  Jhesu- 
Cfist  molt  amada  considera  que  bas  fet  rednex  a  la 
tua  memoria  don  es  venguda  a  que  es  venguda.  Tu 
per  amor  a  Jhesu-Crist  has  derenclit  e  menyspresat 
tot  quant  es  en  aquest  mon  e  per  la  sua  amor  bas  ele- 
git  lo  monestir.  Tu  has  comprat  lo  regne  deis  cels  e 
has  liurada  tu  matexa  en  preu  de  aquelL  Studia  donchs 
ab  subirana  diligencia  que  no  perdes  lo  regne  lo  qual 
has  comprat  ans  fe  per  guisa  que  pusques  haver  per- 
petualment  lo  be  que  loneh  temps  has  desijat  Guarde 
que  no  perdes  lo  regne  per  lo  qual  has  donada  tu  ma- 
texa en  preu.  Oges  lapostol  sant  Pau  dietit  no  sera  co- 


{  SOi  ) 
ronat  sino  aquell  qui  feelment  haura  batallat  Aquell 
ireballa  e  combat  feelment  qui  persevera  en  bones 
obres  ñns  al  die  de  la  sua  mort.  Aquell  se  combat  li- 
citament  e  leyal  qu¡  persevera  en  lo  servey  de  Den 
sens  frau  e  seas  fíccio.  Aquell  servex  a  Deu  diligente 
ment  qui  porta  a  bona  fi  la  obre  bona  que  ba  comen*- 
sada*  Aquell  treballa  be  en  bones  obres  qui  acaba  per- 
létameót  les  coses  que  ha  be  comensades.  E  per  90  la 
santa  Esgleya  diu  en  lo  libre  deis  Canticbs  de  les  per- 
sones que  perseveren  en  lo  servey  de  Deu  les  vigues 
de  les  nostres  cases  son  de  cedre  e  les  posts  son  de 
ciprés.  Les  cases  de  la  Esgleya  son  les  congregaeions 
deis  feels  qui  servexen  a  Dea  perseveran  is  en  les  co^ 
ses  que  son  de  Deu*  Lo  cedre  e  lo  ciprés  stfn  arbres 
qiui  nos  podrexen  e  signifiquen  los  sants  de  Den  qui 
ab  desitg  insaciable  flamegen  tots  en  la  amor  de  lur 
Creador  e  perseveren  en  bones  obres  fíns  a  la  lur  fi. 
Adoncha  amable  sor  sies  tu  ra  la  casa  de  ciprés  per-í- 
Mverant  en  bones  obres  e  en  bona  vida  e  seras  cedre 
si  dones  de  tu  matexa  eximpli  de  bona  vida  a  tes  eom- 
payodes  e  odor  de  bona  conversacio.  Yerge  santa  tot 
afo  he  dit  per  tal  que  tu  persevwes  en  bona  vida  axi 
com  has  be  comensat.  E  per  tal  lo  he  dit  que  ab  tota 
la  tua  pensa  menyspreus  la  amor  de  aquest  mon  per 
tal  ho  he  dit  que  nuH  temps  vulles  derenclir  la  vida 
religiosa  e  pendre  la  vida  seglar  per  tal  ho  he  dit  qué 
nuil  temps  valles  desemparar  la  vida  monacal  e  retor* 
nar  al  segle  axi  com  lo  ca  toma  al  vomit.  Amenestte 
sor  molt  cara  que  per  tots  los  dies  de  la  tua  vida  per- 
severs  e  estigues  en  lo  monestir  e  que  nuil  temps  de- 


(  802) 
sitgs  tornar  en  la  vida  seglar.  Jot  amones!  que  ab  so- 

biran  desitg  ams  lo  monestir  e  que  de  tot  lo  tea  cor 
postposes  lo  segle.  Amonestte  que  tots  temps  stigues  en 
la  casa  de  Deu  e  james  no  vuHes  tomar  al  segle  la 
rabo  es  aquesta  car  en  lo  monestir  ha  vida  contem- 
plativa en  lo  segle  ba  vida  tenebrosa  en  lo  monestir 
ba  vida  santa  en  lo  segle  ba  vida  criminosa  en  lo 
monestir  ba  vida  celestial  en  lo  segle  ba  vida  ter- 
renal en  lo  monestir  ba  vida  reposada  en  lo  segle 
ba  vida  torbada  en  lo  monestir  ha  vida  pacifica  en 
lo  segle  ba  vida  baralosa  en  lo  monestir  ba  vida  se- 
gura en  lo  segle  ba  vida  contenciosa  en  lo  mones- 
tir ba  vida  ab  concordia  en  lo  segle  ba  vida  ple- 
na de  guerrea  en  lo  monestir  ha  vida  casta  en  lo  se- 
gle ba  vida  luxuriosa  en  lo  monestir  ha  vida  plena  de 
virtute  en  lo  segle  ba  vida  plena  de  vicis  en  lo  mo- 
nestir ba  vida  de  aantedat  en  lo  segle  ha  vida  plena  do 
iniquitaL  Sor  reverent  precbte  que  oges  los  bens  qoi 
son  en  lo  monestir  e  bou  los  mals  qui  son  en  lo  segle 
oges  les  virtuts  del  monestir  e  oges  los  vicis  del  segle 
e  tu  has  boyda  la  vida  e  tu  has  hoydala  morL  Adonchs 
en  la  tua  presencia  es  lo  mal  e  el  be  devant  los  teas 
uUs  has  la  pterdido  e  la  salut  de  la  tua  anima  davant 
tu  has  la  vida  e  la  mbrt  davant  tu  has  lo  focb  e  lay- 
gue.  Estén  la  tua  ma  e  eleges  so  que  mes  ames.  Yel 
la  carrera  de  Paradis  e  vet  k  carrera  del  Infem  vet  la 
carrera  que  porta  a  vida  e  vet  la  carrera  que  porta  a 
morL  Donchs  ves  per  aquella  per  bon  mes  amaras 
anar  mas  precbte  que  elegesques  la  millor.  —  Pories- 
me  tu  dir  o  f  rare  meu  lo  teu  consell  reebre  e  la  mi- 


(  603  ) 
Hor  via  elegiré.  Bon  eonsell  me  doned  e  jo  per  la  gra«- 
cia  dirifial  lo  reebre.  Bona  corsa  es  a  mi  reebre  lo  leu 
consell  e  anar  ab  la  aiuda  de  nostre  Senyor  Deu  per 
la  via  que  porta  a  Paradis.  —  Honesta  Terge  yo  ret 
gracies  a  Deu  per  90  coift  tu  elegeys  la  millor  carrera. 
Prechte  doncbs  no  lexes  ni  deseoipares  la  bona  vida 
que  bas  comensada.  Per  tostemps  de  la  tua  vida  con- 
serva lo  bon  proposit  que  has  comensatde  ben  viure 
lators  sera  la  tua  obre  perfeta  si  dura  fins  a  la  fi*  La 
salut  es  promesa  ate  perseverants  lo  premi  ais  perse^ 
verants  es  donat  No  es  hom  benaventurat  per  fer  be 
sino  per  f^lo  perseterantment  Adonebs  si  tu  persea- 
veres  en  bone»  obres  flns  a  la  tua  ñ  sie$  serta  que  se^ 
ras  salva,  Axt  placía  a  |)eu  Amen. 


Capítol  XXL  De  viríut  de  virginitaU 

Les  verges  saviese  d  ¡seretes  rebeten  loltri  en  lurs 
cetros  ab  lanties.  Sor  molt  cara  <^8  a^o  quet  diré  les 
persones  que  son  vergens  de  colrd  e  de  pensa  no  son 
félles  ans  don  savies  e  poden  exir  e  rebreí  lar  espos 
per  (o  car  bafn  oli  m  lurs  oetres  ^  es  ban  castedat  en 
lars  penses.  Les  que  son  vergas  de  cors  e  no  de  pen- 
sa no  son  discreles  ans  son  fblles  e  no  poden  exir  a 
carr^ira  al  espos  car  no  hati  oli  en  los  ^etres  (¡o  es  no 
han  castedad  en  lurs  penses.  E  per  (o  diu  sant  Ysidre 
que  la  verge  de  cors  e  no  de  pmsa  no  ha  premi  en  sa  re«- 
muneracio.  E  Jhesu-Crist  diu  en  lo  Evangeli  de  les  ver 
gensMles  dtchvos  de  cert  que  noas  coneeb.  Per  aques- 


,.  (304) 
ta  raho  amonest  a  tu  sor  mia  molt  amada  que  sies  ver- 
ge  de  cors  e  de  pensa  en  guisa  que  aprecí  aquesta  vi- 
da meresques  esser  posada  per  Jhesu-Gríst  celestial 
espos  (eu  en  lo  talero  de  Paradis.  La  virgimtatha  do- 
ble do  car  en  lo  present  moa  no  ha  ansia  del  i^resent 
segle  e  en  la  vida  esdevenidora  reeb  premr  de  caste- 
dat  Aquells  qui  perseveren  casts  he  vergens  no  es 
dupte  que  no  sien  eguals  ais  angels.  Les  persones  ver- 
gens serán  pus  benaventurades  que  les  altres  en  lal- 
tre  segle.  E  de  a^  fa  testimoni  Isaies  qui  diu  nostre 
Senyor  Deu  diu  ais  castrats  yols  daré  lodi  en  la  mia 
casa  e  en  los  meus  murs  e.  entréis  meus  filis  e  filies 
hauran  nom  perpetual  e  donarius  he  cosa  que  no  pe- 
rira»  Tots  los  peccats  reben  perdo  e  remissio  per  la 
penitencia  mas  si  la  virginitat  allenegua  os  pert  nos 
pot  recobrar  en  neguna  manera  del  mon  car  jatsia  que 
reeba  venia  e  perdo  per  la  penitencia  empero  nul 
temps  pot  reebre  la  primera  puritat  en  la  qual  era  90 
es.sens  corrupcio.  Sapies  sor  molt  amada  que  no 
aprofita  res  virginitat  de  la  carn  si  noy  ha  integritat 
de  la  pensa.  Les  persones  vei^ens  quis  gloriegen  de 
lurs  merits  son  acomparades  a  ypocrits  car  desigen 
haver  de  part  de  fora  deuant  les  gents  la  gloria  de  bo- 
nes  obres  la  qual  deurien  possehir  dins  lur  conscieD- 
cia.  Ai?o  es  la  páranla  ques  litg  en  lo  Evangeli  diant 
que  les. folies  vei^ais  no  haviea  oli  en  lurs  lantíes  ^o 
es  ño  havien  dins  lur  consciencia  testimoni  de  booa 
obre  e  glorieiarse  defora  davant  los  hooiens  e  no  en 
lo  cor  davant  Deu  no  val  res.  Páranles  son  de  saot 
Augusti  no  aprofita  res  la  virginitat  de  la  cara  la  bon 


(  503  ) 
habita  ira  en  la  peésa.  Gran  diferencia  ha  entre  la  pu^ 
ritat  virginal  de  la  anima  la  qual  nuil  temps  e»  slada 
ensutzada  per  leía  cogitadlo,  e  de  la  anima'que  es  sla- 
da subiuguda  a  moka  iegea.  Sor  amable  oges  que  diu 
sant  Jeronim  no  aproíita  res  haTer  la  cara  verge  si  la 
pensa  es  córrumpnda  no  aprofita  conservar  la  virgi- 
nitat  e  integritat  del  cors  sino  reCrenam  lo  cor  de  ma- 
la cobeiansa  no  apcofita  la  virginitat  en  lo  cors  si  la 
caritat  e  bumiiitat  se  lunyen  es  pertexea  del  cor. 
Adonchs  honesta  verge  precfate  que  sies  vergo  de  cors 
8  de  pensa  prechte  que  rebes  en  tu  oli  de  bones  obres 
e  que  enhenes  la  tua  lantea  ab  bones  custumes  e  la 
illumius  ab  santes  virtuts  en  guisa  que  com  la  vou 
cridara  e  dirá  veus  lespos  qui  ve  exitsli  a  carrera  piis* 
ques  exir  a  reebre  lo  teu  espos  celestial  per  qo  quet 
pos  dins  lo  seo  ialeiñ  sup^nal  Alneni 


Capítol  XXII.  De  virtut  de  casledúi. 


Sor  moU  cara  prechte  que  ab  singular  devocio  oges 
les  páranles  de  la  mia  amonestacio.  Sapies  qüel  nom- 
bre de  XXX  te  lo  primer  grau  de  perfeccio  e  significa 
los  qui  son  ligats  ab  sagrament  de  matrimoai  lo  nom- 
bre de  LX  te  lo  segon  grau  de  perfeccio  e  signifícA  les 
vidues  qui  viuen  ep  continencia  lo  nombre  de  cent. te 
lo  tercer  grau  de  perfeccio  e  lo  pus  sobira  significa 
aquells  ais  quals  es  assignada  corona  de  virginitat« 

Sant  Jeronim  diu  alguns  son  qui  viviut  en  lur  jovent 
TOMO  xiii.  55 


(  S06  ) 
loxuriosament  e  «n  la  velen  se  adeliten  de  esser  Tete 
<:asts  e  continents  lavors  volen  servar  la  caaledat  com 
la  luxuria  loa  menyspresa  de  baverlos  per  calíus  al- 
táis no  ban  lo  premi  car  bo  ban  matengut  lo  trd^aM 
de  la  batalla.  Aquella  merexen  de  haver  gloria  qui  ban 
sustengodes  batalles  treballoses.  La  castedat  .fruyt  es 
de  suauetut.  La  castedad  es  bellesa  deis  ^ants.  La  cas- 
tedat es  saguretat  dé  la  pensa  e  sanitat  del  cor&  La 
IdXHria  aftaquex  la  earn  e  apórtala  a  vdesa  abaos  de 
bora.  Longoa  castedat  per  yirginitat  es  reputada*  Per^ 
que  molt  amada  sor  be  deu  esser  amada  la  belesa  de 
castedat.  Aquells  qui  viuen  castament  a  si  mateiss 
apparellen  habitacio  pera  rediré  I)eu.  Diu  Lapostol  que 
aquella  qui  viueu  castameíat  son  temple  de  Dea  e  lo 
SaM  Spirit  abita  en  ells.  La  continencia  fa  que  lomsia 
moltproisme  a  Deu.  Deus  abita  alli  bontroba  continen* 
cia.  La  castedat  a  juny  lem  ab  lo  cel.  Los  qui  yiuen 
castament  bauran  beretat  en  lo  cel.  Bona  es  la  cas- 
tedat matrimonial  raas  miUer  es  la  continencia  vi- 
dual mas  sobre  tot  es  la  integritat  virginal.  Mes  val 
vidua  bumil  que  la  vérge  superbiosa.  Mes  val  la  vidua 
qtie  plora  sos  peccats  que  la  verge  quis  loa  es  jacta 
de  sa  vitiginitat  davant  los  homens.  Mes  val  la  vidua 
que  plora  sos  peccats  e  ses  ioíquitats  que  la  verge 
qüis  glorieia  de  sos  merits.  Nos  deu  glorieiar  davant 
ios  bomens  la  vergé  del  do  de  la  sua  virginitat  car  si 
bo  fa  no  ha  oli  ab  ai  e  appagada  es  la  sua  lantia.  La 
Verge  no  deu  menyspresar  les  vidues.  La  verg^e  que 
vel  complaora  a  Deo  no  deu  menyspresar  les  dones 
^ue  viuen  castament  bar  si  bo  fa  desplatira  a  Dea  e 


{  S07  ) 
noura  a  si  matexa.  La  verge  que  menyaprésa  les  dones 
que  viuen  castament  ¿  servexen  Deu  fa  grao  superbia 
e  la  rabo  es  aquesta  eom  míUor  es  lo  peccador  hunnü 
quel  jttst  superbios.  Tu  adoDchs  amable  sor  m  menys^ 
pareas  les  dones  qye  fiOH  yeogudes  d^l  sqgle  al  mo* 
nestir  e  que  8O0  sUMÜes  maridades  e  qqe  han  eisgen- 
ralA  filis  car  sio  fas  molX  seras  culpabla  davant  IXeyju 
Anna  propbetíza  iQ^t  bague  empero  propbeita  de  Jbe* 
su-*Crist  £9  e  meresque  i^eureL  María  Magdalena  seglar 
(o  empero  fe  la  primara  que  vese  Jhesu-Crist  ressu^ 
sitat  e  mereaque  easer  apostolessa  deis  aposjtols.  Ho- 
nesta yerge  per  tal  \e  dít  a<;o  que  per  res  del  mon  no 
menyapraus  les  sarY^iites  de  Jbesu-Crist  les  quals  se 
4»on  pertides  de  la  i^ida  seglar  e  son  vengues  ep  lo 
inonestif  per  seryir  a  Den.  No  deus  meoyspresar  les. 
dones  qoe  del  aegle  son  veogudes  al  monestir  ms  les 
deus  hoinrar  car  no  deus  menyspresar  aquelles  les 
quals  Deus  Im  vulgudes  elegir.  Amonestte  donpbs  ver- 
ge  flU)U  amada  en  Jbesu-Crist  que  aquelles  aytals  qu^ 
i»on  vengudes  del  sogle  al  monestir  per  ser^ior  Deu  qll^ 
les  servfísques  per  amor  d^el  teu  espos  e  les  ams  e  las 
honres  axi  com  a  mares.  Sor  amable  sapies  que  per 
tal  les  deus  servir  e  amar  com  a  filies  o  a  mares  car 
Deus  les  ha  iirades  a  ai  de  la  vida  <jiel  segle.  Adonchs 
si  tu  les  menyspreses  gran  minua  fas  a  Deu.  Prechte 
molt  amable  sor  que  no  dignes  de  tu  matexa  que  es 
fuat  seoh  oe  dignes  que  es  aribre  sena  negun  fruy^t  car 
«i  lu  ames  e  items  lo  tan  cirios  espos  ^xi  com  4wu 
sapies  ique  Vil  áills  hauras  lo  primer  fill  seira  y^pf^- 
ya  lo  aegon  sera  paciencia  lo  ter^  temprana  Ip  qmft 


(  o08  ) ' 
abstinencia  lo  'Y  carítat  lo  Vi  humilitat  lo  VII  caste- 
dat.  Vet  donchs  sor  amable  en  quina  forma  per  la  gra- 
cia del  Sant  Spirit  has  perits  del  teu  spos  Jhe8u->Críst 
VII  ñlls  sens  corrupcio  e  sens  dolor.  Per  90  es  compli- 
da  en4u  aquella  scriptura  que  diu  que  la  exorcha»lui 
parits  VII  filis.  Adonchs  sor  molt  amada  en  Jhesu*CrÍ8t 
sapies  que  tu  deus  nodrir  los  dits  VII  filis  los  quah 
has  engenrats  del  teu  gloríos  spos  Jhesu-Crist  e'deu- 
los  alletar  aiudar  cenfortar  e  castigar.  NodrexIos  donchs 
ab  bones  costumes  engrexaUs  en  lo  si  de  la  tua  con- 
templacio  donéis  les  mamelles  de  la  eternal  dol^or  re- 
complexlos  ab  la  amor  de  la  superna!  suauetat  confor- 
téis ab  la  vianda  de  la  paraula  celestial  castiguéis  ab 
los  a^ots  de  la  temor  divinal  e  manéis  que  no  super- 
biegen  que  no  sien  leugers  de  seny  que  no  sien  trans- 
gressos  deis  manaments  de  Deu  e  que  nuil  temps  se 
pertesquen  nts  separen  de  tu.  Sapies  cara  sor  que  les 
vcrgens  teñen  principal  locb  en  lo  regne  de  Deu  e  no 
sens  rabo  car  han  menyspresat  lo  mon  e  per  90  vraen 
al  regne  celestial  al  qual  te  aport  aquell  al  servey  del 
qual  has  eonsegrat  lo  teu  cors  e  la  tua  anima  Amen. 


i^apitol  XXHL  De  peccat  ie  f&micabu) . 


Sor  molt  amada  en  Jhesu-Crist  prechte  que  ab  tota 
devocio  oges  les  páranles  de  Jhesu-Crist  dient  si  en- 
^enyts  vostres  loms  e  tenits  en  vostres  mans  lums  fia- 
ineyants.  Lavors  genyim  los  loms  eom  estrenyem  la 


(  309  )  . 
luxuria  de  la  carn  ab  continencia  lavors  tenín»  lums 
en  les  mans  com  mostrain  a  nostres  proismes  e&im- 
pli8  de  lum  de  bona  vida.  Fornicacio  de  la  anima  es 
senritut  de  ydoles  fornicacio  de  la  carn  es  adulteru 
Segons  que  diu  sant  Ysidre  les  prioieres  sagetes  de  la 
fornicacio- son  esguarts  desonests  les  segones  leges  par 
ranles.  Aquell  qui  no  es  pres  ab  los  ulls  be  pot  contres^ 
tar  a  les  páranles.  Tota  leia  puUulacio  es  dita  fornir 
cacio.  La  fornicacio  fa  caure  la  persona  en  molta  le* 
gea  de  sutzetat  car  de  la  delectacio  de  fornicacio  se 
engenren  molts  leigs  vicis  e  peccats  per  los^  quals  lo 
regne  de  Deu  es  tancat  e  lom  es  lunyat  e  separat  de 
Deu.  Entre  los  Yll  peccats  mortals  lo  peccat  de  forni- 
cacio es  lo  mayor  mal  car  la  legea  de  la  carn  ensut- 
zexs  lo  temple  de  Deu  tol  e  separa  lo  membre  de  Crist 
e  fal  esser  membre  de  la  avol  fembre.  Adonchs  ho- 
nesta vei^e  si  Jhesu-Crist  yiu  en  tu  sia  morta  en  tu  la 
fornicacio.  La  luxuria  es  enemigua  de  Deu  e  es  perdi- 
cio  e  destruccio  de  la  heretat  paternal.  La  fornicacio 
no  solament  macula  lo  cors  ans  enlegexs  la  conscien- 
cia  car  qui  ^s  luxurios  posat  que  aparega  viu  empero 
ell  es  mort.  Deu  dapnara  los.  fornicados  e  los  adulters- 
Sor  molt  amada  oges  les  páranles  de  sant  Ysidre  dient 
püor  es  que  tot  peccat  esser  ensutzat  per  fornicacio. 
Fornicacio  es  maior  entre  tots  los  peccats.  Fornicacio 
es  molt  leig  peccat.  Fornicacio  sobra  tots  los  peccats. 
Fornicacio  es  pus  greu  que  mort.  Mes  val  morir  que 
fornicar.  Mes  val  morir  que  esser  macula!  per  fornir 
eacio.  Mes  val  morir  que  perdre  la  anima  per  fornicar 
ció.  Luxuria  aporta  lom  a  les  penas  del  infern.  Luxur 


(  5i0  ) 
ría  acabu^a  lora  dins  linfern.  Luxuria  mét  lom  en  la 
pregonea  del  abis.  Loi»  ulls  son  misantes  de  fornicacio. 
La  vista  es  la  primera  occasio  de  fortticacio.  La  pen« 
sa  es  cativada  per  los  ulls.  Per  los  «As  entra  días  lo 
cor  la  sageta  de  la  mort.  La  vista  deis  ulls  tramet  sa- 
getes  de  fornicacio  a  lá  pensa  lolcuriosa.  Lall  es  la  pri- 
mera sageta  de  fornicacio.  Adonebs  amable  sor  en  Ihe- 
su-€rist  abaxa  e  repren  los  leus  ulls  amagua  la  tna 
vista  e  gitala  a  térra.  No  ferms  los  teos  ulls  en  la  be« 
lesa  camal  no  mires  negun  hom  quis  virfla  que  sia  per 
igo  quel  ams  carnalment.  No  envegeras  la  hq  del  hom 
per  90  quel  ams  en  mal  tira  los  téus  ulls  atrás  per  90 
que  no  tegen  vanitat.  No  cobeeig  la  belesa  del  bom. 
Diguesme  sor  quin  profit  ba  en  la  belesa  de  la  carn  e 
no  veus  en  quina  forma  se  descecba  axi  com  la  erba 
e  fuig  axi  com  a  ombra.  Diguesme  com  la^mort  vin- 
dra  aquesta  ten  gran  belesa  del  cors  bon  romendra* 
Com  tu  veuras  lo  cors  inflat  e  conveitit  en  podrimer 
e  no  tancaras  lo  ñas  per  la  gran  corrupcio  quen  exira 
lo  qual  no  poras  sostenir.  Diguesme  e  bon  sara  lavors 
la  gran  belesa  de  la  cara  bon  serán  les  páranles  dol- 
fes  les  quals  amoUien  los  coratges  deis  bomens  bon 
serán  los  graciosos  parlars  que  alegraven  los  boydors. 
Diguesme  sor  honesta  bon  serán  lavors  les  rialles  de&- 
moderados  e  los  jocbs  vans  bon  sera  lavors  la  vana 
alegría  la  qual  comovia  e  despertava  les  fades  rialles 
deis  bomens.  Tot  ago  perex  e  ve  a  no  res  e  passa  axi 
com  a  fum.  Aquesta  es  la  fi  de  la  bellesa  carnal  e  de 
la  vida  corporal.  Doncbs  sor  molt  amable  bages  cono- 
xen'sa  que  vana  es  la  belesa  de  la  carn.  E  per  so  dix 


(  Sil  ) 

Salamo  euguanadora  es  la  proqieiíUit  immdanal  e  v^i>^ 
na  es  la  belesa  del  cora.  Daochs-  sw  molt  amada. an^ 
Ihesu^^Críst  ai  la  bellesa  da  la  caro  es  wana  ai  la  baUe- 
aa  eainal  ea  podrimer  e  verme  ú  la  bellesa  dd  eersi^s*^ 
térra  e  cendra  guardet  que  no  mires  los  hoatons  per 
oobeiar  lur  belesa.  A  lol  quaat  es  en  lo  mon  pasaa  la 
mía  cobeiange  tot  quant  es  eo  lo  mon  o  es  cobeíao^e 
de  la  cam  o  deis  uUs.  Menyspresar  derem  doncha  la 
mon  per  amor  de  Jhesur^-Crist  e  totea  quaotAs  oeaes 
son  en  elL  E  tu  honesta  verge  la  qual  has  dereoelit  lo 
mon  per  amor  de  Iheau-Cr ist  not  disus  alegrar  en>  la 
belesa  deis  homens.  Amonestte  doilohs  molt  amada  sor 
que  sobre  totes  coses  ama  Jhesu-Grist  3po9  tea  per  tal 
que  pusqóes  regnar  ab  ell  en  la  cort  celestial*  Certes 
ai  la  pensa  troba  maior  deleotacio  en  la  cobeiaxi^e  de 
fomioacio  que  en  la  amw  de  caatedat  encara  re^a  lo 
peocat  en  lom  mas  si  maior  delectacio  troba  la  pansa 
en  la  bellesa  de  castedat  que  en  la  legesa  de  fornican- 
do ja  no  regne  en  lom  peccat  ans  bi.  regna  iuslicia. 
Posat  que  lom  sia  cast  en  lo  cora  e  luxudos  en  la  pien- 
sa lo  peccat  regna  en  lo  coTé  La  fornicacio  del  oors  es 
senrítot  de  les  ydoles.  Altra  foraicacio  hi  ha  la  qual 
es  sjHritaal  de  la  qual  diu  Jhesu-*Criat  eo  lo  seu£¥aQ* 
geli  qui  veura  la  dona  per  cobeiarla.Ja  ba  foriiicat  dn 
lo  seu  oor.  Per  la  laxaría  camal  sen  los  homens  sub^ 
ingats  al  diabla  mes  que  per  altrea  tieis*  Castedat  e» 
bailesa  de  lea  animes  e  per  aquesta  Ttrtut  es  egnalat 
lom  ais  merits  deis  sants  angela.  Sor  en  MeaurCriat^ 
molt  amada  creu  a  mi  e  sapiea  q^ie  molta  son  eayguts* 
en  paríll  de  perdre  lurs  animes  sol  per  l«squart  de 


(  512  ) 
iurs  ulls.  Pariesme  hj  dír  -*-  o  frure  mea  prechros 
quem  digats  si  sabets  que  alguii  hom  sia  stat  angua- 
nat  per  lesguart  de  soa  üIls.  ->*-  O  sdr  amable  molla  ne 
se  qui  son  stats  enguanata  per  la  vista  e  anla^ts  en  lo 
ligara  del  diable  deis  quals  ten  diré  alguns.  Dina  filia 
de  Jacob  isque  a  veure  les  doñea  de  aqudla  térra  e  Si- 
chem  presla  en  gran  amor  e  fórjala  e  corrompe  la  soa 
virginítat  fort  leiament  e  per  ^o  6om  la  miserable  in- 
fanta Tese  follament  a^o  que  no  devia  veure  perde  la 
sua  virginítat.  Davtu  stant  un  dia  en  lo  seu  portxe  vee 
lina  d(Hia  e  amala  molt  per  la  qoal  comete  dos  grana 
peccals  adulteri  e  homey  e  axi  enguanat  trenea  la  ley 
que  havia  feta   e  per  90  com  no  fou  cauteles  en  son 
veure  posa  macula  en  la  sua  fama  per  tots  los  dies  de 
la  sua  vida.  Sampso  lo  pus  fort  bom  del  men  davalía 
en  la  térra  deis  philisteus  e  vee  alli  una  fembra  la 
qual  ell  ama  en  la  falda  de  la  qual  se  adormi  e  ell  dor- 
mint  i-asli  los  cabéis  del  cap  e  liural  en  mans  de  sos 
enemichs  qui  li  tragueren  los  ulls  e  axi  aquest  mise- 
rable per  tal  com  vee  la  cosa  que  no  devia  veure  per- 
de  los  ulls  e  caygue  en  pairill  de  son  cors.  Donchs  co- 
nelxs  sor  molt  amada  com  son  cayguts  en  perill  del 
cors  e  de  la  anima  solament  pw  lo  veure  deis  uUs. 
Amonestte  denehs  sor  en  Jheau-*Crist  molt  amada  que 
faces  pacte  e  convinen^a  ab  los  teus  ulls  en  guisa 
que  no  veges  follament  a^o  que  no  deus  veure.  Guar- 
det  que  la  mort  no  entre  per  les  finestres  deis  teus 
ulls  a  la  tua  anima.  Adonchs  sor  en  Crist  molt  amada 
axi  com  demunt  te  ja  dit  si  la  tua  cam  te  impugne  ot 
combat  si  la  luxuria  encara  te  temta  sí  la  cobeian^e 


(  815  ) 
encare  te  convida  si  la  memoria  de  la  fomicacío  te 
turmenta  posa  devant  los  uUs  de  la  tna  pensa  la  me* 
moría  de  la  tua  mort  posa  devant  tu  los  turments  in* 
femáis  mostra  ais  teus  uUs  lo  jom  del  jndid  ofír  a  tu 
la  ymatge  del  juhi  esdevenidor  rednex  a  la  tua  me- 
moria les  orribles  penas  del  infem  la  ardor  del  'infera 
apagna  en  tu  la  ardor  de  luxuria  la  recordacio  de  la 
etemal  flama  foragita  la  mala  ardor  del  teu  cors  la 
flama  eternal  del  ínfern  foragita  de  tu  la  fomicacío  la 
üiaior  dolor  ven^a  la  ardor  de  la  menor  dolor  la  ioia- 
ior  dolor  ven^a  la  menor  lespaventament  orrible  de 
les  flames  dinfern  gita  de  tu  la  amor  de  la  cobeian^ 
carnal  axi  com  un  clau  ne  gita  altre.  Axi  soven  se  es* 
deve  que  la  ardor  de  la  flama  del  infern  foragita  la  ar^ 
dor  de  la  luxuria.  Sor  amable  yo  prech  a  Den  tot  po- 
deros quet  do  vertadera  castedat  de  pensa  e  de  cors 
Amen. 


Capiíot  XXIIU.  De  abstinencia. 


'Perfet  deiuni  es  com  lom  fora  90  es  com  lo  cors  de- 
iuna  e  lom  dintre  90  es  com  la  anima  fa  oracio.  Ora- 
cio  acompayada  ab  deiuni  pus  leugerament  penetra  lo 
cel  per  lo  deiuni  e  per  la  oracio  la  pensa  del  hom  es 
aiustade  ais  angels  e  unida  ab  Deu.  Los  deiunis  son 
forts*  armadures  contra  les  temptacions  deis  dimonis. 
Per  deiunis  e  oracions  son  ven^uts  los  diablos.  Sor 
amada  en  Jhesu-Grist  vols  hoir  quina  es  la  cosa  que 


restreoy  mes  ,1a  lüxuria.  Pones  tu  dir  hoc  ppecbte  qae 
mo  dignes.  O^s  donchs  amable  aor  e/a  Jhesu^-Criat 
aapies  que  per  deiuni  la  fornicaoio  es  sobrada  per  de- 
iiini  la  fomicacio  es  reskreta^  Si  lo  ventre  no  es  sado- 
Uat  no  senyoreiera  luxuría  lom.  La  abstinenda  Teo^ 
la  cara  refrena  la  luxuria  trencha  los  moviments  de  la 
camalitaL  La  abstinencia  romp  la  vigor  de  la  foraica- 
cio.  Per  fam  e  per  set  es  destrayda  la  luxuria.  Fem  e 
set  vencen  la  luxuria.  La  pensa  que  es  lassada  e  agre- 
viada  per  multítut  de  viandes  destroex  la  vigor  de  la 
oraci  o.  Aytal  com  es  la  cara  que  sla  gran  temps  seos 
menyar  aytal  es  la  ani  ma  que  no  reeb  sovin  viande  de 
la  páranla  divinal.  Sant  Jheronim  diu  qqels  deíunb 
deuen  esser  moderáis  per  $  o  que  no  afiaquesquen  mas- 
sa  lo  ventrell  e  la  vianda  pocha  e  temprada  es  pro* 
fltosa  al  cors  e  a  la  anima.  Lo  ventre  pie  de  greix 
no  pot  nodrir  subtil  enteniment.  Molt  mes  val  reebre 
tots  díes  pocha  viande  que  no  fa  meniar  tari  e  molt. 
Pocha  viande  e  ventre  tostemps  famolent  valen  mes 
que  deiunar  tres  dies  sens  menjar  e  beure.  Aquell  de- 
iuna  be  quis  abste  de  tots  vicis  e  de  peccats  que  de 
viandes  no  ha  bona  abstinencia  en  lo  ventre  qni  es 
massa  sadoUaL  E  per  qo  diu  sant  Ysidre  que  aquell 
rumina  e  mastegua  tot  lo  die  gualines  en  la  sua  pensa 
qui  tot  lo  die  apparella  com  pora  al  vespre  recomplir 
lo  ventre.  Lo  ventre  buyt  fa  vinclar  hom  en  la  oracio 
car  lo  ventre  qui  es  massa  pie  fa  lom  dormir  massa 
excessivament  no  podent  be  vellar  com  lo  ventre  es  pie 
de  viandes.  Sor  amable  preebte  que  desceques  lo  ten 
cors  per  desig  del  regne  celestial  per  ^  que  comples- 


(518) 
qiies  la  paraiula  del  Psalmista  dient  la  mia  anima  es 
stada  mol  assedeiada  de  Dea  é  la  mía  cara  ne  sesle 
gran  set.  La  cam  es  adsedeiada  de  Dea  cooa  per  lo 
deíuni  se  abste  es  desceca.  Sor  en  Jlnesu-^Crist  mok 
amable  crea  a  mi  que  si  en  aquefirta  mortal  vida  has 
perfetá  fam  e  perfeta  set  de  veore  Dea  per  ago  seras 
sadollada  en  la  gloria  celestial.  La  abstinencia  d(ma 
vida  a  la  anima  e  mata  lo  ccMrs.  La  abstíneocia  hedi*^ 
fica  virtáis  en  la  anima  e  destroex  los  vicis  del  cors; 
Ab  tot  nostre  studi  devem  menyspresar  la  gola  de  les 
viandes«  Menyspresada  deu  esser  la  eobeian^  de  la 
gola.  Moh  devem  esquivar  la  aneia  del  ventre.  Com  lo 
ventre  es  recomplit  desmesuradament  lo  cors  es  des* 
pertat  a  lu&uria.  No  devem  meniar  per  recomplir  lo 
ventre  maK  per  qo  quel  cors  sia  sustentat.  AUi  bon  lo 
ventre  es  replet  de  viandes  alli  es  inflamat  lo  focb  de 
luxuria.  Lo  cors  qui  es  trencat  e  macerat  per  absti*- 
nencia  no  es  cremat  del  foch  de  luxuria.  Aqaell  ricfa>- 
bom  vestit  de  porpra  qui  meniava  tots  jorns  habon- 
dosament  per  90  com  en  lo  present  mon  nos  volch 
abstenir  de  viandes  com  fou  posat  en  les  flames  din- 
fern  no  poch  impetrar  una  sola  gota  daygue  la  qual 
demanava.  Axi  com  per  la  abstinencia  totes  les  virtots 
spirituab  son  rahigades  e  edificados  en  la  anima  axi 
mateix  per  lo  sadolament  de  les  viandes  los  vicis  son 
nodrits  e  encorporats  en  lo  cors.  No  es  qui  pusque 
reebre  perfeccio  de  virtots  sí  primerament  no  restreny 
en  si  la  gola  del  ventre  e  per  qo  los  tres  infants  no 
cromaren  dins  lo  forn  flameiant  car  servaren  absti^ 
nencia.  Daniel  fon  desliurat  de  la  bocha  deis  leons.per  ^ 


(516  ) 
tal  com  serva  eo  si  abstinencia  de  viandes.  No  es  qui 
pusque  foragitar  de  si  niateix  les  tentacions  diaboli- 
cals  si  no  refrena  en  si  lo  apetit  de  la  gola.  Poríesme 
tu  dir lamia  cara  sor — ^frare  meu  prechte  quem  dignes 
en  quina  ^isa  castiguare  lo  meu  cors  ab  abstinencia. 
— Sor  molt  amada  axi  deus  tu  nodrír  lo  teu  cors  per  ma- 
nera que  nos  orguUesque  el  deus  en  tal  guisa  refre- 
nar que  DO  caia.  Axi  deus  sadoUar  la  cam  que  serves- 
cba  e  axi  la  deus  castigar  ab  abstinencia  que  no  pe- 
rescha.  Si  tu  dones  sobergua  afliccio  a  la  tua  cam  lo 
teu  ciutada  mates  e  si  la  dones  a  meniar  mes  que  no 
deus  ton  enemicb  nodreix.  Sor  molt  cara  en  tota  abs- 
tinencia tua  deus  observar  una  cosa  f  o  es  que  no  ma- 
tes la  tua  carn  e  que  mates  los  vicis  en  tu.  Adoncbs 
sor  molt  amada  en  Jhesu<Crist  castiga  lo  teu  cors  ab 
sdostinencia  deiuna  e  abstinte  de  viandes  sia  la  tua 
cara  grogua  e  no  roia  la  tua  fas  no  sia  vermella  ñus 
descolorida  sia  lo  teu  cors  descecat .  e  no  gras  lo  teu 
cors  no  sia  gros  sino  secb  e  magre.  No  vulles  massa 
nodrir  grassa  la  tua  carn  per  ais  vermens  menia  en  tal 
guisa  que  tots  temps  hages  talent  en  tal  guisa  mas- 
techs  que  tostemps  bages  fam  lo  teu  venlro  negun 
temps  se  recomplescha  de  viandes  soste  fam  e  set  íe 
abstinencia  descequet  Creu  a  mi  sor  amable  que  ja- 
mes no  poras  vencer  les  temptacions  si  primerament 
no  castigues  lo  teu  cors  ab  abstinencia.  Molt  menjar  e 
molt  beure  inflamen  la  luxuria.  Sadollament  de  vian- 
des desperten  la   luxuria  de  la  carn.  La  luxuria  es 
tostemps  acompayade  ab  sadollament  Lo  fret  de  les 
vellos  appaguen  en   tu  la  ardor  de  la.  luxuria.  Los 


(517) 

« 

spiríts  malignes  entren  mes  alli  han  vesen  mes  vian- 
da e  maior  exces  de  meniar  e  de  beure.  Sor  en  Jhe- 
su-Crist  molt  amada  axi  com  ja  te  dit  si  tu  vols  fogir 
perfetament  a  les  teoiptacions  de  la  cara  cove  quet 
abstingoes  do  solament  de  viandes  ans  aneara  de  totes 
delectacioQS  del  segle  en  guisa  que  apres  la  present 
Tida  te  pusques  alegrar  en  lo  cel  ab  los  sants  angels 
Amen. 


Capítol  XXV.  De  ambriaguesa. 


Sor  molt  cara  oges  les  páranles  de  Jhesu-Crist  dient 
guardatsvos  quels  vostres  corssos  no  sien  agreuiats 
per  gola  e  per  ambriaguesa.  Sant  Pau  apóstol  casti- 
gant  sos  dexebles  Ins  dix  nous  vuliats  ambriaguar  ab 
<vi  en  lo  qual  sta  luxuria.  E  Salame  dix  luxuriosa  cosa 
es  lo  vi  e  barallosa  cosa  es  la  ambriaguesa.  No  vulles 
mirar  lo  vi  com  bix  de  la  bota  en  se  gran  fragancia 
e  daurada  color  ni  com  resplandeix  en  lo  vidre  car 
sapies  que  fort  dol^ament  e  suau  entre  per  la  gola  e  a 
la  fi  mort  e  enverina  axi  com  la  serp  e  escampa  son 
veri  axi  com  la  vibra.  No  pot  star  res  secret  en  lom 
-en  lo  qual  regne  ambriaguesa.  Lo  vi  ha  destrohits 
molts  Íiomen<<  els  ha  portats  a  parill  de  perdre  los 
eorssos  e  les  animes.  Lo  vi  es  stat crea t per  alegrarlo 
cor  e  no  pas  per  ambriagar  lom.  En  tot  loch  hon  abun- 
dara sadollament  senyorayara  luxuria.  La  cobeianse 
de  luxuria  segueix  lo  ventre  qui  es  massa  pie  per  ha- 


huodancia  ele  viandes  e  regat  ab  moU  beure  maasa  so* 
vea.  La  ambriagnesa  dd>ilita  lo  cors  e  eala^  la  ani- 
ma. La  ambriaguesa  acdrex  torbaciona  de  pensa.  km- 
bdriaguesa  fa  crexer  furor  de  cor«  Ambriagu^a  en^en 
la  flama  de  fornicacio.  Ambriaguesa  gita  lom  axi  de 
Beny  que  no  conex  si  malex.  Lom  arobriach  es  axi  fo- 
»  de  seny  que  nos  sab  bou  ses.  Molts  son  loats  que 
beuen  molt  e  nos<  ambriaguen  los  quals  reprova  lo 
Propheta  dient  maladiccio  es  a  vosaltres  prava  e  mal- 
vada gent  qui  sou  poderosos  a  beure  lo  vi  e  homens 
forts  a  vencer  la  ambriaguesa.  En  altre  loch  diu  ma- 
ladiccio es  a  vosaltres  .homens  quius  levats  gran  mati 
a  seguir  la  ambriaguesa  bevent  fins  al  vespre  en  tant 
que  creroats  de  vi.  Lo  proph^a  Joel  crida  diept  des- 
per4atsvos  ambriacbs  e  plorats  e  eridats  tote  qoaots  be- 
vets  vi  en  dol^or  no  dix  que  bevets  vi  pw  nacessi- 
tat  mas  dix  que  bevete  vi  en  dol^or  ^  es  ^eo  gran  de- 
toctacio.  Embriaguesa  criro  es  mortal.  Auibriaguesa 
i;ran  peccat  es.  Ambriaguesa  es  comtada  eatre  borne- 
ycors  e  adulteris  e  forjiieadors.  Ambriaguesa  ^ta  lom 
fora  del  regne  de  Deu.  Ambriaguesa  gita  lom  de  Para- 
dla. Ambriaguesa  gita  lom  de  la  via  de  salvado.  Am*- 
briaguasa  aeabuiQa  lom  4ios  lo  pregón  infero.  Moe  fo 
la  primer  qui  begue  vi  e  €om  si  fou  ambriagat  mos- 
tna  ses  vergonyes  les  quals  havia  ^lades  e  anauíguades 
per  DC  aays.  Lot  se  ambriagua  e  couech  ses  SJies  car- 
nalmrat  empero  no  sentí  lo  peccat  com  fora  era  de  ai 
apotex*  Peosa  donchs  sor  moU  amada  com  dsu  easer 
avorrida  e  foragitada  la  ambriaguesa  per  los  servidors 
d^  Deu.  —  Poriesme  hi  dir  frar^  raeu  es  peccat  beu- 


(519) 
re  vi.  —  Dichte  la  mia  sor  que  no  es  peceat  si  hom  lo 
beu  temprat  e  amerat.  E  per  ^o  deya  sant  Pau  a  son 
dexeble  Tymotheu  beu  poc  vi  per  amor  del  teu  ven- 
trell  e  per  les  tues  sovineiades  malallies.  Oyes  que  diu 
Salame  lo  vi  begut  mesuradament  es  sanitat  de  cors 
e  de  anima  vi  deslMipradameiit  begut  vari  es  vi  qui 
no  es  ameraít  vetn^  e  sobra  lo  pensil.  Per  sobres  de 
massa  bevro  es  agneuiaida  la  ptens».  Per  la  vi  es  áfs^ 
partade  la  kixutia.  Molt  beiire  vi  nodrex  iuxnria.  Dess 
nos  ha  donat  lo  vi  per  alegrar  ki<2or  e  no  p»  per  am^- 
brkigamos.  Adonchs  honesta  sor  no  begüxi  segóos  lo 
ap^etít  o  el  éesilf  de  la  gola  mas  ten  solameiit  laü 
eem  requir  la  necessitat  Gaardemnos  que  a^o  qu« 
Deus  nos  ha  donat  per  medieina  del  cors  oeu  conver^ 
tiscfaam  en  vid  de  la  gola.  Guardaimios  qud  yi  q«e 
Deas  nos  ha  donat  a  ealut  deis  céasos  nol  girem  en 
QS  e  cast)«ina  de  vicis.  Guárdemeos  de  4[;onverlir  €ii 
vitei  de  ambriaguen  la  mediei«a  de  k  cara»  Moltt  na 
cativats  lo  diable  ab  lo  vi.  No  es  atara  cosa  ambria^ 
guesa  sino  manifest  dimoni.  Doticbs  tu  sor  eo  Jfaesu«> 
Crist  molt  amable  beu  lo  vi  atemimit  ^  aera  a  tu  sa* 
nitat  del  cors  e  alegría  de  la  pensa.  Beu  vi  a  mesura 
6  tolrat  p^sreaa  e  faxuguesa  e  farat  devola'  e  molt  es« 
vellada  en  lo  servey  de  Deu  car  lo  vi  tempradament 
begut  fa  lom  eavoUat  ep  oracio  «  agut  e  fWBotrant  an 
k>  «ervej  de  Deu.  Doaehs.sor  molt  cara  ai  tu  bous  a 
mi  qui  son  ton  frare  q  fas  tot  a^o  qaet  he  dit  sorae 
mqlt  savia  e  discreta  e  aconseguires  Paradis  Aman. 


{  520  ) 


Capítol  XX VL  Qui  parle  (He  peceaL 


Molt  cara  sor  oges  que  diu  Jhesu-Crist  en  lo  Evan- 
geli  tot  hom  qui  fa  peccat  es  serveat  del  peccaL  En 
dues  mañerea  se  comet  lo  peccat  90  es  o  per  amor  de 
cobeianQe  o  per  paor  de  pena  e  cometse  com  hom  yol 
haver  asso  que  cobege  e  com  hom  tem  que  no  li  Tin- 
gue lo  mal  de  que  ha  paor.  En  quatre  mañeros  se  co- 
met  lo  peccat  dins  lo  cor  e  en  quatre  mañeros  se  po- 
sa en  obre.  Primerament  pecca  hom  dins  lo  cor  o  per 
consol  o  t^nptació  del  diablo  o  per  dalectacio  de  la 
carn  per  consentimeot  de  la  pensa  o  per  defensio  de 
supei4)ia.  Lo  peccat  se  met  en  obre  a  veguades  ama- 
guadament  a  veguades  publicament  a  veguades  per 
longua  custuma  a  veguades  per  desesperado.  En  aques* 
tes  damunt  dites  guises  se  comet  peccat  en  lo  cor  e 
peccat  per  obra.  En  tres  guises  se  cqmet  lo  peccat 
Primerament  per  ignorancia  segona  per  flaquesa  tersa 
scientment  e  per  industria.  Per  ignorancia  pecca  Eva 
en  Paradis  car  segons  diu  Lapostol  Adam  no  fo  enga* 
nat  mas  la  fembra  fo  dessebuda.  Donchs  Adam  pecca 
indttstriosament  e  Eva  pecca  per  ignorancia.  AqueU 
qui  es  enganat  ignora  (o  en  que  conscent.  Sant  pere 
peoea  per  flaquesa  lavors  com  per  temor  de  una  ser- 
venta  renega  Jfaesu-Crist  Pus  greu  cosa  es  peccar  per 
flaquesa  que  per  ignorancia  mas  pus  greu  cosa  es  pec- 
car per  industria  que  per  flaquesa.  Pus  greument  pee- 


(  521  ) 
ea  aquell  qui  en  publich  erra  o  pecca  que  aquell  qui 
pecca  eo  amagat  car  aquell  qui  fa  lo  pecoat  en  publich 
en  dues  maneres  pecca  car  ell  pecca  e  fa  peccar  ais 
allres.  Ja  es  una  part  de  justicia  com  lom  conex  la  sua 
propia  iniquitat  e  ha  en  si  mateix  vergonya  deis  seas 
propis  peccats.  Mes  val  no  peccar  que  lo  peccal  fet 
esmenar.  Tot  hom  qui  pecca  es  superbios  car  faent 
Íes  coses  que  li  son  vedados  menyspresa  los  mana- 
ments  divináis.  Sor  cara  oges  a^o  quet  dich  e  veges 
de  quet  amonest.  Sapies  que  per  un  mal  perexen  molts 
bens.  Guarda  donchs  la  tua  anima  de  peccau  Aquell 
qui  haura  peccat  en  una  cosa  es  fet  culpable  e  mal- 
mirent  de  totes.  Per  un  peccat  perexen  mol  tes  iusli- 
cies.  No  abaxes  lo  ten  cor  a  ago  en  ques  delita  lo  cors. 
No  poses  la  tua  anima  en  potestat  o  senyoria  de  la 
carn.  Deneya  donchs  la  tua  consciencia  de  tot  peccat. 
Sia  la  tua  pensa  pura.  Sia  lo  teu  cor  purgat  de  tota 
iniquitat.  Sia  lo  teu  cors  sens  macula.  No  romangua 
en  lo  teu  cor  macula  de  peccat.  Nos  pot  corrumpre  lo 
cors  si  no  es  primerament  corrumput  lo  coratge.  Si  la 
anima  cau  ten  tosí  es  apparallada  la  carn  a  peccar.  No 
pot  fer  la  carn  sino  af o  que  vol  lo  coratge.  Deneia 
donchs  lo  teu  cor  de  iniquitat  e  la  tua  carn  no  pecca- 
ra.  Poriesme  tu  dir  sor  mia  —  digueaoie  car  frare  e 
ja  la  anima  del  hom  peccador  si  es  leia  e  negra  e  la 
anima  del  hom  just  si  es  bella  e  resplandent.  —  Sa- 
pies ma  cara  sor  que  tres  coses  son  les  pus  negros  e 
les  pus  piiors  de  aquest  mon  e  son  aqüestes  la  anima  ^ 
del  peccador  qui  persevera  en  pecpat  que  es  pus  ne- 
gre  quel  corp  e  los  diablos  que  la  arrapen  en  lo  die  de 

TOMO  XIII.  5^ 


(  522  ; 
la  moft  elo'irifem  hon  la  acabu^en  no  son  en  lo  mon 
pus  negres  ñi  piiors  tres  coses.  Alfares  coses  son  les 
pus  bailes  eles  pusresplendentsdel mon  e son  aqües- 
tes la  anima  del  hon)  just  qni  persevera  en  bones  obres 
la  qual  es  pus  bella  quel  sol  los  sants  aiigels  qui  la 
reeben  en  lo  die  de  la  sue  mort  e  Paradis  en  lo  qual 
es  coUocada.  No  ha  pus  belles  tres  acoses  entre  totes 
quantes  Deas  na  creados.  Los  sants  angela  presenten 
la  anima  dd  hom  |u6t  a  Deu  dtents  veus  Senyor  aques- 
ta anima  la  qual  tu  has  elegida  e  acostada  a  tu  la  qual 
abitara  per  tostemps  en  la  tua  casa.  Sor  en  Críst  molt 
amada  si  tu  deneiaras  la  pensa  tua  de  tota  iníquítat  e 
perseveraras  en  lo  servey  de  Deu  axt  com  has  pro* 
mes  sens  tot  dupte  tu  te  alegraras  ab  Jhesu-Crist  es* 
pos  teu  en  lo  talem  celestial  Amen« 


Capüol  XXVIL  De  confessio  depeccaís  e  de  Inr  pe- 

nitencia. 


Lom  comensa  esser  just  lavors  com  commsa  acu- 
sar si  mateix  deis  propis  peccats.  E  per  90  es  scrít 
quel  hom  just  comensa  acusar  si  matex.  No  ha  pijor 
cosa  al  mon  que  conexer  la  culpa  e  no  gemegar  ni  pío- 
rarne.  Tot  peccador  deu  plorar  sos  peccats  en  dues 
mañeros.  La  una  es  per  90  com  per  sa  negligencia  no 
ha  fet  lo  be  que  pogaera  laltre  per  90  com  per  sa  au- 
dacia ha  comesa  tanta  iniquitat  no  ha  fet  io  be  que 
peguera  e  ha  fet  lo  mal  i^e  fer  no  devia.  Aquell  qui 


(  525  ) 
pbiiiy  los  peccats  (vassats  fa  digne  penitencia  ab.  qiie 
hage  proposit  de  do  tornaír  altra  vegada  al  peccat  car 
aqtiell  (|ui  plora  lo  peccat  e  altre  vi^tda  lo  toraa  a 
fer  es  axi  com  aquell  qui  lava  la  reiola  crua  lo  qual 
com  mes  lá  lavara  mes  sen  ensuteera«  Si  lom  com  pot 
pecoar  sen  sta  e  sen  penit  correges  tota  la  sua  vida. 

■ 

Crega  sens  tot  dupte  que  com  vinra  lo  di^  de  la  sua 
mort  pervindra  al  eternal  repoa.  Aiquell  qüi  tostempt^ 
viu  mal  e  en  la  mórt  fa  penitencia  axi  com  la  sua 
dampnacio  es  incerta  axi  la  salvacio  e  penitencia  es 
duptosa.  Adonchs  qni  vol  esser  segur  en  I9  sua  mort 
de  indulgencia  o  remiasio  de  sos  peccats  faga  peniten- 
cia en  la  sua  i^anitat  e  plor  sos  peccats  m^ilre  que  es 
so.  E  doncfas  pus  la  misericordia  de  Jhesu-Crist  es 
amagada  neeessari  es  que  j^lorem  continuadamenL 
Sor  molt  cara  oges  les  paraules  de  toot  Isidro  no  es 
necessari  quel  penident  hage  seguretat  de  sos  peccals 
car  la  seguretat  porta  negligencia^  la  negligencia  ret 
lom  poch  cauteles  e  per  90  com  uo  ha  cautela  torna 
ais  primers  peccats.  Adonchs  sor  molt  cara  reeb  lo 
meu  consell  e  mentre  pots  esmena  la  tua  vida  mani- 
festa  los  peccats  mentres  Deus  te  dona  loch  plora  tos 
peccats  mentre  oas  spay  penitte  menlre  pots  plora  tos 
peccats  mentre  vius  esmena  los  mals  que  has  fets 
mentre  pots  retraute  deis  peccats  mentre  has  temp^ 
crida  a  Deu  mentre  has  loch  conquista  e  aiusta  per- 
donan^a  de  peccats  mentre  vius  en  lo  cors  fe  peni- 
tencia ans  que  vingua  lo  die  de  la  mort  penitte  ans 
que  lo  pou  del  infern  not  begua  e  ans  quel  infeiii  not 
arrap  plora  tos  peccats  plany  les  tues  negligencies  ans 


(  324  ) 
^qne  no  sies  ^icabufada^en  la  pregonesa  del  infern  hon 
no  ha  loch  de  misericerdia  hon  no  ha  temps  de  pene- 
dir  hon  no  ha  licencia  de  fer  esmena  hon  no  lia  loch 
de  coiífessare  la  raho  es  aquesta  car  en  linfem  noy 
ha  redempcio  alguna.  Per  molt  que  sies'peccadora 
per  la  penitencia  obtendrás  misericordia.  No  es  al  mon 
ten  gran  culpa  que  no  obtengua  venia  per  penitencia. 
Desesperacio  crex  lo  peccat  desesperacio  es  maior  que 
tots  quants  peccats  son  desesperacio  es  maior  que  tots 
quants  peccats  poden  esser.  Adonchs  sor  molt  amada 
creume  cerlament  que  tota  la  nostra  speran^e  de  sal- 
vacio  sta  en  la  confessio.  No  duptes  per  res  nit  deses- 
peres per  res  de  la  misericordia  de  Deu  hages  confian- 
te en  la  confessio  no  duptes  de  la  bonesa  de  Deu  e 
dignes  ax.i  — frare  meu  be^dius  bon  €onsell  me  dones 
placía  a  Deu  quel  meta  en  obra  Amen. 


Capítol  XXV UL  De  la  confesm  de  peccats. 


Ay  mi  lassa  peccadera  ay  mi  ddlorosa  mesquina  e 
en  lants  peccats  e  en  tants  crims  e  en  tantea  n^i- 
gencies  son  cayguda  que  plorare  primer^iment  que 
planyere  primer  que  lagremagere  primer  ni  que  dar- 
rer  yo  miserable  peccadora  quin  plor  pendre  en  lo 
primer  loch  yo  indigne  quines  lagremes  acampare 
primerament.  Nom  basta  la  memoria  a  redtar  la  gran 
multitut  de  mos  crims  e  peccats  que  he  comesos.  O 
kgremes  e  hon  vos  ne  sots  entrados  e  hon  sots  vosal- 


(  525  ) 
tres  fonto  de  lagnemes.  Prechyos  quens^  m^ats  e  qire 
abUodets  al  oieu  plor.  O  fonts  de  lagremes  regalatevM 
aobre  la  mia  £99  e  reguats  lea  mies  galtes.  Datsme 
plant  amargues  soconrez  Dea  Senyor  meu  ans  que 
muyre  ans  que  la  mort  nom  sopte  ans  que  linfern  nom 
arrap  aos  que  la  flama  dinfem  nom  crem  ans  que  les 
tenebres  dinfem  nom  conclogneou  Aiudem  Senyor  Deu 
meu  ans  que  vingue  ais  tiirments  ans  qu<sm  devor  lo 
foch  del  infem  ans  que  sia  turmentada  en  linfern  per 
sécula  secnlorum.  O  Senyor  meu  e  Deu  meu  e  que  fa- 
ro yo  com  Tindra  lo  ten  juhi  ten  espaventable  que 
respondre  yo  eom  vindre  a  la  examinacio  del  teu  es^ 
tret  juhi  que  diré  yo  miserable  peccadora  com  sare 
presentada  davant  la  cadira  de  tu  Deu  meu  Jhesu-Crist. 
Yo  creu  que  pore  dir  lavors  o  maleyt  fou  lo  die  en  lo 
qual  yo  pequi  o  cruel  fou  aquell  die  en  lo  qual  yo  fiu 
lo  pecoat  o  dampnal;  tou  aquell  die  en  lo  qual  yo  tren- 
qui  los  manaments  divináis.  Ja  aquell  die  no  bagues 
resplandit  sobre  mi  ja  no  fos  sobre  mi  exít  lo  soL  O 
die  cruel  o  die  abhomínable  o  die  qui  nos  deu  nome- 
nar  k)  qual  ma  fet  nexer  en  aquest  segle  e  quem  ha 
uberta  la  claustra  del  ventre  de  la  mia  mare.  Mes  me 
Talguera  no  esser  nada  en  aquest  mon  que  esser  tur- 
mentada  perpetualment  en  linfern-  Mes  me  valguera 
no  esser  engenrada  que  no  sostenir  eternals  flamea 
del  infem.  Mes  me  valguera  no  esser  engenrada  que 
no  sostenir  eternals  penes  de  la  flama  dinfern.  Mes  me 
valguera  no  esser  creada  en  aquest  mon  que  no  soste- 
nir mals  eternals.  Plorats  sobre  mi  cel  e  térra  plorats 
ftobre  mi  totes  coses  creados  totes  quanles  coses  pot- 


(  526  ) 
dets  haver  seny  escampáis  lagreme»  sobre  mi  car 
greument  he  peccat  cnielment  he  peccat  miserable- 
ment  he  peccat.  Los  meus  peccats  soo  seos  uombre  yo 
he  promes  voluntarianaent  de  ben  Yíure  mes  iames  do 
be  servats  los  bens  qoe  promis.  Tosteinps  son  toroada 
ais  peccats  tostemps  he  mohipiicats  peccats  tostemps 
he  retornáis  mos  delictes.  Noli  teraps  he  mudados  en 
ihillor  mes  costmnes  mili  temps  be  cessat  de  mal  a 
fer.  O  sants  homens  pragats  Deas  per  mi.  O  santa  del 
cél  siats  mos  enterGesso&  O  sanies  compayies  deis 
justs  entrevenits  per  mi  e  veiats  si  nestre  Senyor  Dea 
me  volra  perdonar  mos  peccats*  O  miserable  aniína 
mia  e  qoi  haura  meroe  de  tu  anima  mesqpina  t  quit 
acoDselara.  O  anima  trista  o  qui  plorara  per  tu.  O 
guardia  deis  homens  Senyor  nieu  e  bon  sois  Redemp- 
tor  de  les  animes  e  hon  abites  e  bon  sou  pastor  bo 
perqué  me  havets  menyspresada  perqué  bavets  girada 
]a  cara  de  mi.  O  Deu  meu  e  nom  vullats  oblidar  nom 
desemparets  eternalment  nom  lexets  &i  lo  poder  deis 
dimonis.  Peccadoraso  indigne  so  empero  yo  reoorredi 
a*  tu  Deu  meu  car  tu  es  dement  tu  es  piados  tu  es  pie 
de  tota  miserii^ordia  tu  Senyor  no  menyspreses  ño 
avorrreyxs  no  fuga  a  la  anima  que  vol  tornar  a  tu. 
Senyor  monstra  en  mi  la  tua  mifiericordia.  Prechte 
Senyor  meu  que  nom  denechs  aquella  cosa  qoe  mise- 
rieordiosament  a  molts  has  atorguada.  Senyor  meu  yo 
no  defeUBe  les  mies  iniquitats  no  amague  los  meus 
peccats  desplaume  molt  lo  peccat  que  be  fet  yo  mise- 
rable peccadora  he  greument  peccat  perqué  eonfes  la 
mia  eri^r  e  manjfesttelamia  culpa.  Yo  Senyor  meu  be 


^  {  527  ) 
peceat  perqué  suplich  a  tu  Senyur  meu  qse  bages- 
merce  de  mi  Dea  mea  yo  be  peceat  sies  tu  Senyor 
meu  míserícordiM  a  mi  peccadora  perdona  Seoyor  ala 
meuft  mala  perdona  Senyov  ala  meua  crims«.Si  tu  Sen- 
yor te  remembres  de  les  miea  ioiquitata  Senyor  yo  sou 
pore  aoatenir.  No  es  jual  9J  mon  que  puscba  easer  ae* 
^r  dayant  la  tua  examinaeio  o  com  qui  ea  ten  just 
qui  goa  dir  que  ell  sia  sena  peceat  no  es  en  lo  mon 
qui  sia  sena  peceat  no  es  ham  qui  sia  gur  e  net  da* 
yant  la  tua  presencia,  Vel  Senyor  que-  entre  tots  los 
santa  no  ea  algu  qui  sia  sens  macid«.  Los  qui  aww^ 
xen  Deu  en  aqueat  mon  no  son  atables  ni  fer^ns.  |&e 
encare  en  los  teua  angella  bas  trobada  iniquitat  les  es- 
teles no  son  nedees  davant  tu  los  cels  no  son  pqrs  da- 
vant  la  tua  presencia»  Si  doncbs  no  es  algu  qui  sia 
sant  ni  aens  macula  darant  la  tua  presencia  quant 
mes  yo  peccadora  son  culpable  davant  tu  qui  son  tota 
podrimer  e  verme*  O  filia  de  bom  e  de  dona  peccado- 
ra be  que  be  begudes  les  íniquitats  axi  com  a  aygues 
e  de  die  en  die  be  multiplicati»  mos  peccats  e  que  secb 
en  lo  pols  qui  abita  en  casa  plepa  de  fancb  la  qual  ba 
fonament  de  térra.  Deu  meu  allarguem  la  tua  man 
dreta  a  mi  peccadora  remembret  Senyor  quina  es  la 
mia  substancia  e  virtut  membret  Senyor  qu^  térra 
son*  Donem  Senyor.  medicina  ab  la  qual  guarescba 
liurem  medicina  ab  la  qual  sia  errada*  Yo  miserable 
peccadora  son  cayguda  en  lo  barraneb  deis  peccats  yo 
indigne  son  cayguda  en  la  pregonesa  dinfern.  peu  meu 
deliura  la  mia  anima  C9tivada  del  infern  nom  tanque 
la  pregonesa  del  infern  nom  begua  linfern  no  stren- 


(  828  ) 
gaa  sobre  mi  !o  pon  dinfern  la  sna  bocha  ne  que  la 
abis  me  retengoe.  Veus  que  lo  die  de  temor  ja  se  aces- 
ia ja  ve  lo  derrer  die  ja  es  prop  lo  die  de  la  mort  nom 
resta  pus  sino  la  sepultura.  Perdonem  Senyor  perdo* 
nem  ans  que  no  yage  a  la  térra  tenebrosa  sotsvine  a 
mi  Senyor  ans  que  vaia  a  la  térra  de  miserie  e  de  te- 
nebres.  Redemptor  de  les  animes  socorrem  ans  que 
muyre  e  trenca  los  ligams  deis  meus  peccats  ans  que 
vingue  a  la  mort.  Sor  en  Jhesu-Crist  molt  amada  Deus 
hage  merce  de  tu  et  relex  tots  los  teus  peccats.  Deus 
te  do  indulgencia  deis  teus  delictes  Deus  te  perdo  tot 
quant  has  peccat  Deus  te  lave  de  tot  peccat.  Adonchs 
fes  890  que  Deus  proposa  en  lo  teu  cor  que  de  qui 
avant  no  peques  fes  ley  en  lo  teu  cor  que  de  qui  avant 
no  fa^s  mal  guardet  de  tornar  a  les  culpes  passades 
not  ensutzesques  apres  lo  peccat  no  torns  al  peccat 
apres  lo  plor  de  penitencia  no  faces  altre  v^uada 
aquella  cosa  per  la  qual  altre  Yeguada  hages  a  plorar. 
No  es  penident  ans  es  scarnidor  aquell  qui  fa  cosa  de 
la  qual  se  haia  a  penedír.  No  apar  que  prech  ab  humi- 
litat  ans  es  escarnir  ab  superbia  aquell  qui  comet  lo 
peccat  del  qual  ha  feta  penitencia.  Per  ^  diu  sant 
Isidre  que  aquella  penitencia  es  vana  la  qual  ensot- 
zex  la  culpa  s^uent  apres  din  que  la  nafra  que  mol- 
tes  yeguades  se  retorne  tart  guorex.  Aquell  qui  soYin 
pecca  e  plora  envides  merex  perdo  ni  venia.  Sies 
donchs  confirmada  en  fer  penitencia  no  cesses  de  te- 
ñir la  bona  vida  que  has  comentada.  La  salud  es  jNro- 
mesa  ais  qui  en  be  perseveren.  Lo  premi  es.  donat  ais 
perseverants.  Per  90  diu  la  Scriptura  benaventurats 


(829) 
son  aquells  qui  guarden  lo  juhí  e  qm  fan  justicia  en 
per  tostemps.  ítem  en  altre  loeh  diu  qui  perseverara 
fins  a  la  fi  sera  salvat.  Honesta  verge  yot  amonest  que 
tostemps  hages  verguonya  en  la  cara  com  te  recorda- 
ras del  teu  peccat  Porta  vergonya  e  confusio  en  la  faf 
de  la  memoria  de  tos  crims.  Per  la  vergonya  del  teu 
peccat  hages  vei^onya  de  al^ar  los  uUs.  Ve  ab  la  fa^ 
baxa  ab  lesguart  plores  cilici  e  cendre  occupen  lo  teu 
cors  cilici  cobre  e  abrigue  la  tua  cam  la  térra  sia  lo 
teu  lit  lo  camp  sia  lo  teu  matalaf.  Pus  que  tu  es  pols 
seu  en  la  pols.  Cendra  es  donchs  vina  en  la  cendra.  Si 
es  tostemps  planyent  tostemps  plorant  tost^nps  g¡- 
tant  sorspirs  del  cor  tostemps  sia  compuncio  en  lo 
teu  cor.  Sia  plant  en  los  leus  pits  sien  gemechs  en  lo 
teu  cor  deguoten  sovin  lagremes  deis  teus  uUs  tos- 
temps stigues  apparellada  a  gitar  lagremes.  Venerable 
Yerge  creu  a  mi  que  los  servents  de  Deu  james  no 
deuen  esser  segurs  en  la  present  vida  e  jatsia  que  ella 
sien  justs  empero  tostemps  deuen  plorar  reduhint  a 
memoria  lurs  peccats  ab  lagremes.  Perqué  en  les  laors 
de  Jbesu-Crist  espos  de  les  animes  es  scrit  en  lo  li- 
bre deis  Cantichs  los  seus  cabella  son  axi  com  a  fu- 
lles  deis  palmers  negres  com  a  carbons.  E  que  ente- 
nem  per  los  cabella  de  Jhesu-Crist  sino  los  feels  cris- 
tians  los  quals'com  en  lur  pensa  conserven  la  fe  de  la 
santa  trinitat  aunintse  a  Deu  fan  a^o  que  cresen  Iqs 
quals  quasi  penjant  en  lo  cap  del  Salvador  fanli  honor. 
La  palmera  aprofita  crexent  en  alt  &  significa  victoria 
deis  peccats.  Los  cabella  adonchs  de  Jhesu-Crist  son 
axi  com  a  palmeres  car  aquells  qui  son  elets  puiant  e 


(  S50  ) 
eleyaotse  a  les  allees  de  les  virtiits  pervenen  molles 
yegoades  per  la  gracia  divinal  a  la  palma  de  victomL 
Los  cabeUs  son  negres  axi  com  a  corp  car  jatsia  qae 
los  dits  elets  se  eleyen^  alt  al  eel  puiantseo  de  una  TÍr- 
tot  en  altre  toslemps  empero  se  conexen  esser  pecca- 
dors.  Adonchs  tu  cara  sor  mia  jatsia  que  lu  visques 
be  e  religiosament  e  servesques  a  Deu  justamenl  e  de- 
vota empero  ab  tot  af  o  te  amonest  que  oo  desem- 
pars  les  lagremes  ans  si  tu  vols  lavar  les  macules  de 
tos  peccats  ama  tostemps  lagremes.  Los  plors  te  sien 
doleos  los  teus  delits  sien  planta  e  plors  nuil  temps 
desMnpars  plant  ni  plor.  Tant  qoant  es  stada  volunta- 
ria a  peccar  tant  sies  voluntaria  a  plorar.  Tanta  sia  la 
devocio  a  penedirte  quant  es  stada  la  iniquitat  a  pec- 
car. Segons  la  malaltia  deu  esser  la  medicina.  Grans 
peccats  greus  plors  han  nccessari.  Prechte  sor  molt 
amable  quet  vulla  aiudar  a  consolar  en  la  present  vida 
aquell  qui  es  adorat  per  los  angeis  en  la  celestial  e 
eternal  gloria  Arpen. 


Capítol  XX  VIIIL  Com  deu  h&m  reebre  lo  precios  can 

de  Jliesu-^risU 


Aquell  qui  moniara  lo  pa  sagrat  e  beura  lo  calzer 
de  Jhesu-Crist  indignament  peccara  en  lo  cors  e  en 
la  sanch  del  Senyor  90  es  cometra  greu  peccat  e  ma* 
culara  la  sua  anima.  E  la  rabo  es  aquesta  car  indig* 
nament  se  acosta  al  subirán  be*  Exemine  doocha  lom 


(  551  ) 
si  matex  e  lavors  menge  de  aquell  sagrat  pa  e  begua 
de  aquell  precios  vi.  Qoaix  que  dígue  considere  cáscu 
la  sua  vida  e  deneig  lo  seu  cor  de  tota  malicia  per  90 
que  dignament  se  puscha  acostar  a  ten  gran  sagra- 
ment.  Tot  hom  qui  menia  lo  cors  de  Jhesu^-Crist  e  beu 
la  su  sang  indignament  menja  pera  si  matex  juhi  90 
es  la  causa  de  sa  dampnacio.  £  per  90  diu  Sant  Ysi- 
dre  que  aquells  qui  en  la  Esgleya  viuen  mundanal- 
ment  e  tote  joros  combreguen  creents  que  per  lo  con- 
tinuat  combregar  son  deneiats  deis  peccats  sapien  de 
eert  que  nols  aprofita  res  a  hir  mundicia  e  puritat 
faent  testimoni  de  a^o  lo  Propheta  qui  diu  que  es  a^o 
quel  meu  amat  fa  en  la  mia  casa  moltes  iniquitats  e 
<M>ni  penseste  que  les  earns  santes  te  denegen  de  les 
toes  malicies.  Aquell  donchs  qui  yol  reebre  digna- 
ment lo  precios  cors  de  Jhesu-Crist  fofa  primerament 
tot  son  studi  e  esfor^  de  habitar  ab  Jhesu*X)rist  per  íe 
e  per  amor  car  axi  bo  diu  ell  matex  en  lo  seu  Evan- 
geli  qui  menia  la  mia  cam  e  beu  la  mia  sanch  en  mi 
es  e  yo  son  en  elL  Quaix  que  digue  aquell  es  en  mi 
qui  complex  la  mia  volontat  faent  bones  obres  car  en 
altre  foi*ma  si  ell  primerament  no  habita  en  mi  per  fe 
e  bones  obres  e  yo  no  habitare  en  ell  no  pot  digna- 
ment meniar  la  mia  cam  ni  beure  la  mia  sanch.  Que 
es  donchs  aqo  que  menien  los  homens  car  veem  que 
tots  reeben  los  sagraments  del  altar.  Certes  yo  confes 
que  tots  lo  reeben  mas  la  hu  re^  espiritual ment  la 
cara  de  Jhesu*Griíri;  e  beu  la  sua  sanch  altre  es  qui 
solament  reeb  lo  sagrament  go  es  reeb  lo  cor  de  ihe- 
su-Crist  sois  lo  sagrament  e  no  reeb  la  gracia  del  sa*- 


(  832) 
grameot  Sagrament  appeUam  lo  cors  ss^rat  de  Jhe*- 
su-Crist  nat  de  la  Yei^es  María.  Lo  be  del  sagrament 
appeUam  la  gracia  divinal  la  cual  conté  spiritoalment 
la  cam  de  Jhésu-CrisL  La  persona  justa  reeb  lo  sagra- 
ment e  la  gracia  del  sagrament  La  persona  peccado- 
ra  reeb  lo  sagrament  mas  no  la  gracia  e  per  90  lo  meo- 
ia  indignament  segons  que  diu  Lapostol  car  aytal  beu 
e  menia  juhi  no  provant  prímerament  si  matex  ni 
faent  diferencia  entre  lo  cors  de  Jhesu-Crist  e  les  al^ 
tres  yiandes.  Donchs  pories  tu  dir  que  menia  ni  que 
beu  lo  peccador.  €ertes  dichte  que  no  menia  la  cara 
ni  beu  la  sanch  spiritualment  a  salut  sua  ans  menia 
jubi  a  la  sua  dampnacio  jatsia  que  ab  los  altres  reba 
lo  sagrament  del  altar.  Adoncbs  un  es  aqaell  qui  reeb . 
lo  cors  de  Jhesu-CrisI  a  salut  sua  altre  a  se  dampna- 
cio» Aquell  qui  axicom  a  Judes  reeb  lo  cors  de  Jhesu- 
Crist  ab  Judes  traydor  es  condempnat  e  aquell  qoi  de- 
Yotament  lo  reeb  ab  sant  Pere  e  ab  los  altres  apostéis  • 
en  vera  fe  e  sens  tot  dupte  sera  santificat  en  lo  cors 
de  Jhesu-Crist  ab  sant  Pere  e  ab  los  altres  apostóla. 
Donchs  sposa  de  Jbesu-Crist  oges  les  páranles  de  sant 
Augusti  dient  aquell  qui  ab  cast  e  pur  cor  e  ab  neta 
consciencia  e  devota  pensa  ve  al  sagrament  del  altar 
sens  tot  dupte  aquell  vindra  tot  benaventurat  devant 
los  ulls  divináis  al  sobiran  aliar  lo  qual  es  bedificat 
en  los  cels.  Prechte  sor  amable  en  Jbesu-^Ürtst  que 
oges  la  saviesa  de  la  serp  car  com  ella  comensa  de 
anar  a  beure  laygue  gila  de  si  tot  lo  veri  ans  que  per- 
vingua  a  la  font.  Tu  molt  cara  sor  precbte  que  ressem- 
bles  a  la  dita  serp  en  aquesta  propietat  90  es-  que 


(  533  ) 
»bans  que  vifigues  a  la  font  de  la  coniunio  del  precios 
cors'devíhesu-Crist  e  de  la  sua  sagrada  carn  foragits 
de  tu  tot  Ywi  f  o  es  tot  oy  tota  ira  tota  malicia  tota 
enyeia  tota  mala  voluntat  ^e  tot^s  praves  cogitacions 
del  teu  cor  relesa  e  perdona  a  totes  tes  companyones 
e  a  tots  tos  proysmes  tot  quant  han  peccat  contra  tu 
per  (¡o  que  Deus  le  perdo  tots  los  peccats  car  lo  Sen- 
yor  ditt  perdonats  e  seraus  perdonat  Donchs  si  fas  to- 
tes les  coses  qne  derount  yo  te  dites  lavors  te  poras 
acostar  a  la  font  viva  co  es  a  Jhesu-Crist  qui  es  font 
de  tots  bens  car  ell  diu  de  si  matex  yo  son  pa  viu  qui 
son  devallat  del  cel.  De  aquest  pa  diu  lo  Psalmista  que 
lom  ha  meniat  pa  deis  angels  empero  aquella  vianda 
que  devalla  del  cel  e  aquell  abeuratge  quins  es  donat 
en  quant  eren  coses  corporals  no  pertayen  ais  angels 
mas  aquell  qui  es  pa  deis  angels  es  a  nosaltres  sagra- 
ment  ^o  es  la  sua  vera  carn  e  la  sua  vera  sanch  les 
quals  menia  e  beu  lom  iust  spíritualment  car  aiLÍ,  com 
fa  testimoni  lo  Apóstol  alguns  qui  foren  en  lo  desert 
aquella  matexa  vianda  menjaren  spiritualment  empe- 
ro roorts  son  a&i  matex  ara  dins  nostra  Esgleya  lo  cors 
precios  de  Jhesu-Crist  a  alguns  es  vida  e  a  altres  es 
pena  e  dampnatge  de  peccat  Sens  tot  duptelo  cors  de 
Jhesu-Crist  es  vida  a  aquells  qui  viuen  en  Jhesu-Crist 
e  «s  mort  a  aquells  qui  per  lur  culpa  e  ignorancia  e 
negligencia  son  membres  del  diablo.  Perqué  sor  molt 
amada  en  Jhesu-Crist  amonestte  que  com  tu  reebras 
lo  precios  cors  de  Jhesu-Crist  no  vulles  solament  con- 
siderar la  sabor  del  pa  que  tu  sents  en  la  bocha  mas 
vulles  contemplar  lo  profít  spiritual  qne  de  allí  os  se. 


I 


(  S54  ) 
giiex.  Oges  prechte  honesta  verge  a^o  que  lo  pi^evere 
diu  en  la  consecracio  del  precios  cors  de  Jhesu-Crisi 
preguam  que  aquesta  oferta  sia  feta  beneyta  per  la 
qual  nos  siam  beneys  scrita  per  la  cual  nos  siam  scríts 
en  lo  cel  ferma  e  certa  per  la  qual  siam  encorporals 
ea  les  entram^nes  de  Jhesu*Crist  rahonable  per  la  qual 
siam  despulláis  de  la  bestial  sensualitat  e  sia  felá  ac- 
ceptable  a  tu  Senyor  o  plaseat  en  guisa  que  nos  en  a90 
en  que  som  stats  desplasents  a  nostre  cobeiaose  siam 
fets  plasents  a  tu  migensant  lo  teu  unigenit  fiU  Jhesu- 
Crist  Salvador  nostre.  Sapies  donchs  honesta  verge 
que  axi  com  demunt  he  dít  Jhesu-Crist  de  si  mateix 
sadoUa  los  sants  angels  en  lo  cel  Jhesu-Grist  de  si  ma- 
tex  recomplex  los  feels  homens  en  la  térra.  Jhesu- 
Crist  ab  lesguart  de  la  su  fa^  sadolla  los  angels  en  h 
ceL  Jhesu-Crist  nos  recomplex  per  la  fe  en  la  térra 
per  qo  que  no  defalliscam  en  lo  cami.  Jhesu-Crist  de 
si  matex  sadolla  los  homens  els  angels  empero  román 
enlegre  en  lo  seu  regne.  O  e  com  es  bo  e  com  mere- 
vellos  aquest  pa  del  qual  los  angels  son  sadoUats  en 
lo  cel  e  tos  homens  son  recomplits  en  la  térra.  Aquell 
pa  que  kngel  menia  en  lo  cel  ab  plena  bocha  menja  e 
reeb  lom  per  qo  que  no  sia  lassat  e  fatígat  en  la  térra 
tentnt  la  via  e  cami  del  cel.  Jhesu-Crist  pa  de  vida 
qui  es  recompliment  deis  angels  es  redempcio  e  me* 
dicina  deis  homens.  Donchs  sor  moU  cara  pregua  Deas 
de  tota  la  tua  pensa  que  purífich  e  den^  la  tua  cons- 
ciencia  de  tota  malicia  en  tal  guisa  que  dignament 
pusques  reebre  lo  sagrament  del  cors  e  de  la  sanch  de 
Jhesu-Crist  Amen. 


(  S35  ) 


Capital  XXX.  Be  c&gitacio. 


Sor  molt  eara  prechfee  que  oges  a^  que  diu  lo  Sea^ 
yor  per  lo  propheta  Ysayes  separats  lo  mal  de  vostres 
oogitacions  e  de  vosfres  ulls  car  posat  quel  hom  oesse 
dé  fer  mal  empero  si  en  lo  cor  ha  males  oogitacions 
no  es  seos  culpa.  E  per  90  din  santlsidre  que  no  so*- 
lament  peccaiD  per  obre  ans  encara  peccam  en  les  co^ 
gilaciims  sins  hi  adalitam  pravament  com  se  oferen  a 
iiostra  peosa  hoB  axi  com  la  yibra  mor  per  los  filis  que 
te  dins  lo  Teutre  qui  li  rompen  les  entramenes  per 
semblant  forma  nos  maten  nostres  oogitacions  les 
quals  nodrím  dins  nosaltres  e  destroexen  la  nostra 
anima  ab  veri  de  yibra.  Donchs  sor  molt  amada  en 
Jhesu-Críst  amonestte  que  ab  tot  ton  sludi  guarCs  lo 
teu  cor  car  alli  es  lo  comensament  de  ia  bona  e  de  la 
mala  obre.  Per  90  diu  Lescriptura  guarda  lo  teu  cor 
car  de  aquell  proceex  la  vida  o  la  mort.  Prochte  la 
mia  sor  que  oges  la  páranla  que  diu  lespos  de  la  Es^ 
gleya  en  los  Canlidbs  los  cabells  del  teu  cap  son  axi 
com  la  porpra  del  rey  la  qual  es  aiustadá  a  les  cañáis 
la  porpra  es  liguada  en  diversos  fexos  dins  l$s  cañáis 
sobre  les  quals  com  es  abocada  laygua  corre  per  les 
cañáis  per  90  que  sen  tinyen  les  vestedures  e  de  alli 
reeb  nom  la  vestidura  car  tenyida  de  color  de  porpra 
es  dita  porpra.  Totes  aqüestes  coses  semblen  e  son 
apfopiades  a  la  santa  pensa  car  los  cabells  del  cap  son 


(  536  ) 
les  cogitacions  de  la  pansa  les  quals  son  liguades  en 
les  cañáis  car  en  les  santes  Scriptures  son  ligades  per 
fo  que  nos  dispergesquen  foUament  e  infructuosa. 
Donchs  verge  amable  guarde  lo  teu  cor  de  males  co- 
gitacions no  sobre  la  tua  pensa  leya  cogitacio.  Sia  por- 
pra  solament  la  tua  pensa.  Deus  no  solament  examina 
la  carn  ans  encara  escodrinya  la  pensa.  Deus  jutge  les 
eonsciencies  deis  homens  Deu  qui  es  jutge  del  cor  jut- 
ia  la  anima  en  les  sues  cogitacions.  Com  la  mala  éo- 
gitacío  te  plasenteia  d^yant  no  li  consentes  no  perme- 
tes  que  la  mala  cogitacio  remangue  en  lo  teu  cor.  To- 
ta hora  que  la  mala  cogitacio  te  tindra  devaot  fora- 
gitela  de  tu.  Tentost  que  lescorpi  te  apparexera  tren- 
cali  lo  cap  trenca  lo  cap  de  la  serpent  f  o  es  les  males 
cogitacions.  Alli  hon  neix  la  culpa  f  o  es  en  lo  cor  alli 
la  Tulles  esmenar.  Exella  del  teu  cor  lo  cap  de  la  ma- 
la cogitacio.  Si  es  algún  loch  en  lo  qual  sabs  que  no 
sia  Deu  en  aquell  pories  amaguadament  peccar.  No  es 
res  celat  a  Deu  ell  veu  totes  les  coses  per  amaguades 
que  sien  car  en  tot  loch  es  presenL  Lespirit  de  Deu 
omple  tot  lo  mon  la  magosta t  de  Deu  tot  poderos  pe- 
netra tots  los  elementa.  No  es  loch  el  mon  hon  no  sia 
Deu.  Lo  Senyor  nostre  sap  totes  les  cogitacions  deis 
homens.  Sor  molt  amada  vols  que  nulls  temps  sies 
trista  pories  tu  dir  —  hoc  frare  meu  vullho  e  a^o  be 
tostemps  desiyat.  —  Donchs  la  mia  sor  viu  be  car  si 
be  yíus  nuil  temps  seras  trista.  La  pensa  neta  e  segu- 
ra leugerament  soste  la  tristor  la  pensa  bona  tostemps 
ha  guox  ab  si.  Si  tu  vius  en  bona  vida  tota  tristor  se 
lunyara  de  tu.  Si  tu  vius  en  santedat  not  entristaras. 


(  557  ) 
Si  tíus  be  iustament  no  tembras^ plagua  ni  moH.  La 
consciencia  del  peccador  tostemps  es  en  pena.  Lom 
malmirent  nuil  temps  es  segur.  La  pensa  de  mala  cons* 
ciencia  tostemps  es  agulonada  ab  ses  propies  espines. 
Sor  amable  oges  la  paraula  que  Deud  dix  de  la  dona 
a  la  serp  la  dona  troncara  lo  tea  cap.  Lo  cap  de  la 
serp  es  Irencat  laVoi^s  com  la  culpa  es  mortificada  alli 
hon  neix.  Sor  molí  cara  lo  sobiran  Deu  e  Senyor  de*- 
neix  lo  teu  cor  de  tota  mala  cogitacio  en  guisa  qud 
pusques  servir  sents  tota  macula  Ajnen.  > 


Capüol  XXX L  De  Cilengu 


Diü  lo  prophefa  Ysahiés  quel  scilenci  es  ornameut 
de  justicia  e  seguretat  eternal.  E  per  90  Daviu  com 
fahia  oracio  deya  Senyor  posa  guardia  a  la  mia  bocha 
e  posa  porta  formada  e  toncada  davant  los  meus  labis. 
Loa  sants  pares  ab  tota  lur  diligencia  servaren  scilen- 
ci  es  studiaren  de  beure  e  testar  com  es  noslre  Sen- 
yor dol^  e  suau.  E  léxant  les  cures  e  ansies  de  la  vida 
activa  donáronse  tots  a  la  vida  contemplativa.  Sor  mott 
cara  prechte  que  vuUes  menyspresar  toles  páranles 
desonestes  fuig  a  páranles  leges.  La^  paraula  vana  tost 
ensutzex  la  pensa  e  facilment  es  fet  alio  que  voUente* 
rosament  es  hoyt  Na- proceescha  de  la  tua  bocha  ne- 
guna  paraula  que  pusque  noure  no  parles  sino  a^o 
ques  pertany  no  proceesquen  deis  leus  labis  sino  pá- 
ranles de  hediíicacio  fuig  a  hoyr  páranles  leges.  Vana 

'     TOMO  XHI.  55 


(  S38  ) 
:|>araüla  demostra  vana  coiiscieucia.  La  lengua  demos- 
vtra  la  cogitaeio  del  hom.  Tal  com  ea  la  paraula  aylal 
€8  lo  coratge  per  la  gran  habundancia  del  cor.  Per  h 
bocha  refreüa  la  tua  lengua  de  dir  paraula  ociosa. 
Restreny  la  tua  lengua  de  paraula  vana.  No  parles  le- 
gos róndales*  Not  ries  de  les  Tañes  panules  car  saptes 
que  paraula  ociosa  no  sera  sena  juhL  Cascu  haura  a 
r«tra  raho  de  les  páranles  ocioses  en  lo  die  del  ^l 
Les  páranles  de  cascu  starant  davant  la  sua  fa^  Les 
coses  que  parles  fes  que  sion  bones  e  creedores  e  a^ 
faras  ab  veritat  e  ab  mesura  de  parlar.  Sie  la  tua  pa- 
raula sens  tota  reprehensio.  Not  traescha  nit  condamp- 
ne  la  tua  lengua.  No  parles  cose  s  per  les  quals  ton  ene- 
mich  se  alegre  de  ton  mal  ans  serva  tostemps  scilen- 
€i*  Posa  guarda  a  la  tua  bocha  e  en  los  teus  labis  posa 
segell  posa  a  la  tua  lengua  clausura  de  scílenci.  Sapies 
be  en  quin  temps  deuras  parlar.  Considera  be  la  hora 
en  la  qual  parlaras.  Parla  en  temps  convinent  Calla 
fina  que  síes  interroguada.  La  int^roguacio  fa^a  obrir 
la  tua  bocha.  Sien  paques  les  unes  páranles .  No  pasees 
la  mesura  del  parlar.  Molt  parlar  no  es  seos  colpa 
molt  parlar  no  es  aens  peccat  La  verge  lenguda  es 
folla  la  verg«5  savia  fa  bren  sermo.  Parlar  molt  follia 
^68.  Sien  pesades  les  tues  páranles.  No  trespasaes  la 
manera  del  parlar.  Amable  sor  aquell  voUa  posar 
¿uarda  a  la  tua  bocha  quit  ha  diegida  en  esposa  Amen. 


(  539  ) 


Capítol  XXXIL  De  peccat  de  mentida  e  de  falda. 


Les  persones  falaeres  e  meotideres  fan  que  encare 
que  diguen  verilat  no  sien  creeguks.  Ab  sobiran  studi 
e  ab  gran  diligencia  deu  esser  esquivada  tota  mentida 
posat  que  sia  una  manera  de  mentir  la  qual  es  de  fort 
léugera  culpa  a\i  com  de  aquell  que  ment  per  salvar 
la  vida  de  algún  hom.  Mas  com  la  Scriptura  digne  que 
la  bocha  qui  ment  mata  la  anima  les  persones  perfetes 
fugen  ab  tot  lur  stadi  a  aquesta  manera  e  guisa  ^le 
mentir  car  ab  lur  falcia  no  deu  e^ser  defesa  la  vida* 
del  bom  car  per  prestar  la  vida  al  proisme  no  deuen 
Doure  a  la  lur  anima  jatsia  que  la  dita  mentida  leuge- 
rament  sia  perdonada.  Sor  molt  cara  amonestte  que 
tant  com  pusques  fuges  a  tota  manera  de  mentir  en 
guisa  que  ni  per  occasio  ni  per  industria  dignes  fal-* 
cia.  Not  studius  en  mentir  no  defenes  ab  mentida  la 
vida  de  ton  proisme.  No  es  al  mon  mentida  que  sia 
boca  ni  iusta.  Tota  mentida  es  peccat  en  quals  se  vol 
persones.  Tota  cosa  la  qual  discorda  de  veritat  es  int- 
quitat.  Les  leys  seglas  punexen  los  mentidors.  Adonchs 
si  la  mentida  es  dampnada  e  reprovada  per  los  ho- 
mens  si  la  mentida  es  punida  per  lo  humanal  jubi 
quant  mes  sera  punida  per  nostre  Senyor  Deu  qui  es 
testimoni  de  les  páranles  e  de  les  obres  davant  lo  qual 
cascu  ha  a  retre  rabo  de  tota  páranla  ociosa  e  deuant 
lo  qual  cascu  sostendrá  pones  per  eascuna  paraula  os- 


(  s*o  ) 

éiosa  car  DeuB  destroira  tots  aquells  qtii  parlen  menu- 
da e  lo  fals  testimoni  no  romendra  impuniL  Adonchs 
8or  amable  prechte  que  no  digues  falcialexa  la  men- 
tida per  la  veritat  nuil  temps  mentes  sies  vertadera  no 
decebes  algu  ab  mentida  no  digues  una  cosa  e  puys 
quen  fa^es  altre.  Sor  molt  amada  pregua  Deus  quet 
fa^e  parlar  yeritat  Amen. 


Capítol  XXXIIL  De  periurú 


Lü  Senyor  diu  en  lo  Evangeli  no  jurs  per  lo  cel  car 
cadira  es  de  Deu  ni  per  la  térra  car  alcorgi  es  deis 
seus  peus  ni  per  lo  seu  cap  car  no  pots  fer  un  cabell 
del  teu  cap  blanch  ni  negre.  Sia  la  tua  paraula  axi  es 
o  no  es  axi  car  tot  altre  jurar  proceex  de  mal.  Axi 
com  no  pot  hom  mentir  sens  parlar  axi  nos  pora  per- 
iurar  sino  aquell  qui  jura  en  quina  forma  o  art  del 
mon  de  paraules  jur  la  persona.  Deu  qui  es  en  lo  cel 
e  lo  qual  es  testimoni  de  la  consciencia  del  hom  ho 
enten  axi  com  aquell  a  qui  hom  fa  lo  juramenL  No 
deyem  fer  lo  mal  lo  qual  juram  que  farom.  Sor  molt 
amable  nuil  temps  te  periuraras.  Prechte  que  nuil 
temps  jurs  car  si  no  jures  not  periuraras.  Si  tems  per* 
iurar  no  jurs.  Sapies  que  la  persona  gran  juradora 
sera  complida  de  molta  iniquitat  e  plagua  nos  pertira  . 
de  la  sua  casa.  Prechte  no  vuUes  jurar  toU  de  tu  ma- 
texa  US  de  jurar.  Perillosa  cosa  es  jurar.  Us  de  jurar 
engendra  custuma  de  periurar.  Us  de  iurar  porta  la 


(  MI  ) 
persona  3  períurar.  Sí  a  en  la  tua  bocha  axi  es  axi  nú 
es  car  la  veritat  oos  fretiira  de  sagrament  Paraula  ver- 
ladera  e  feel  te  loch  de  sagrameDt  La  tua  ferma  fe  te 
sia  sagrament  Amable  sor  lo  Sant  Spirit  qui  en  lo  ten 
cors  virginal  ha  fet  temple  a  si  matex  pos  en  la  tua 
bocha  sagell  de  paraula  atempradament  Amen. 


Capitol  XXXIIIL  De  mal  parlar  daltri. 


Sor  en  Jhesu-Crist  molt  amada  oges  90  que  )ot)dich 
e  escolta  be  af  o  de  quet  amonest  Atten  be  a  les  pcurau- 
les  de  quet  parle.  Sapies  que  detraccio  o  mal  parlar 
daltri  es  greu  vici.  Detraccio  es  greu  peccat.  Detraceio 
es  greu  dempnacio.  Detraccio  es  greu  crim.  Tot  hom 
condampna  e  repren  lo  detractador.  Tot  hom  vitupera 
lo  qui  parla  mal  daltri.  Tot  hom  desónra  aquell  qui 
parla  mal  de  son  proisme.  Per  90  diu  lo  propheta  Da- 
viu  yo  perseguiré  aquell  qui  secretament  parla  mal  de 
son  proisme.  Aquest  vici  es  fort  leíg.  No  ha  pus  leia 
cosa  en  lo  mon  que  detraccio.  Los  qui  mal  dien  dal- 
tri ladren  eom  a  cans  áxi  com  los  cans  morden  ama* 
guadament  les  cames  de  aquells  qui  van  per  la  carre- 
ra axi  los  detractadors  morden  la  vida  deis  bons'  ho- 
mens.  Los  cans  solen  mordre  los  homens  e  los  detrae-* 
tadors  e  mals  parles  ab  lur  dent  difTamatoria  esquin- 
9en  la  vida  deis  proismes.  Prechte  sor  amable  que 
calis  de  la  tua  lengua  aquest  leig  vici  de  detraccio. 
No  rosechs  la  vida  de  ton  proisme  no  ensutzesques.la 


{  542) 
tua  bocha  ab  lo  mal  daltri  no  parles  mal  de  aquell 
qui  erra  mas  hagesne  dolor.  A90  que  jutges  esser  mal 
en  alguna  persona  tem  que  no  esdevengoa  en  tu.  Es- 
mena  en  tu  malexa  ago  que  repreos  en  altri.  Ab  tanta 
diligencia  quanta  reprens  la  vida  daltri  ab  tanta  dili* 
gencia  esmena  tu  matexa.  Gom  volras  parlar  mal  dal- 
tri exemina  primerament  la  tua  vida.  Cpm  volras  mor- 
dre  altri  mal  parlant  repren  primerament  los  teus  pec- 
cats.  Si  Yols  detraure  detrau  o  mal  diu  a  tos  peccats. 
No  mires  los  peccals  daltri  sino  ais  teus  propis.  S¡  be 
mires  tu  matexa  nuil  temps  parlaras  mal  daltri.  Sies 
donchs  ansiosa  en  esmenar  tu  matexa.  Sies  attenta  en 
corregir  tu  matexa.  A  salut  de  la  tua  anima  uo  Tulles 
hoyr  mals  parles.  No  dons  orella  al  qui  porta  noYes 
car  los  mal  parles  e  aquella  quils  hoen  ab  egual  pena 
serán  puníts.  Tambe  es  culpable  aquell  qui  bou  la  de- 
traccio  com  aquell  qui  la  diu.  Los  mals  parlers  no  pos- 
sehiran  lo  regne  de  Deu.  La  vei^e  que  desiya  venir  al 
celestial  talem  no  deu  dir  mal  deis  homens.  Verge 
amable  si  tu  separes  les  tues  orelles  deis  detractadors 
e  refrenes  la  tua  lengua  de  tot  mal  parlament  axi  com 
te  dit  sies  certa  que  seras  corotada  en  lo^  nombre  de 
les  savies  vergens.  Axi  sia  Amen. 


Capítol  XXXV.  De  envda. 


La  persona  envejosa  es  membre  del  diablo  per  la 
enveja  del  qual  la  mort  es  entrada  en  lo  mou.  La  en- 


(  í>45- ) 
veja  crema  totes  les  ramas  de  les  'virtuts.  La^  eiiTCjjat 
devora  tots  los  bens  ab  gran  ardor  plena  de  peslilen*- 
eia  la  enyela  es  ftinya  de  la  anima.  La  enteya  prime* 
rament  dampnifiqae  al  eoreyos  que  al  a  qui  porta  1» 
einreya.  La  envega  prímerament  n>ort  si  malexa.  L» 
enveía  mort  primeramenft  lo  enveyos.  La  enf  eja  discipa 
tot  lo  seny  del  bom  crema  lo  pits  mortifica  la  peosa  e 
rosegaa  lo  coratge  del  bom  axi  com  una  febre  peeti«* 
lenciaL  Perqué  la  bonesa  se  deu  posar  contra  la  en* 
▼eia  la  caritat  se  deu  apparellar  davant  la  enreia*  Sor 
molt  amada  no  bages  dolor  del  be  daltri^noi^entrístees- 
ques  del  profit  daltri  no  passes  turment>.  de>  la  beua- 
venturan^  daltri.  No  es  virtut  al  moo  a  la  qual  oo  aia 
contraria  la  enveia.  Sola  miseria  es  aquella  que  no  9» 
envela  car  no  es  algu  qui  port  enveya  al  miserable. 
La  verge  que  alt  en  lo  cel  vol  babitar  no  deu  pwtar 
enveia  ais  homens.  I^  verge  que  desüa  fer  no^es  ab 
Jbesu-*Grist  no  deu  baver  tristor  de  la  honor  de  son 
proisme.  Molt  cara  sor  prech  Deu  qu6  deneg  lo  leu 
cor  de  tota  malicia  e  de  tota  enveia  per  tal  que  aens 
tota  macula  lo  pasques  servir  Amen. 


Capiíol  XXXVI.  De  ira. 


Honesta  verge  oges  que  diu  Salario  la  OH^Ía  res^ 
posta  trenca  la  ira  e  la  páranla  dura  encen  la  fellonia. 
En  altre  locb  diu  paraula  dol^a  mitigua  los  enemichs 
e  multiplica  amichs.  Tant  cascu  es  menys  savi  com  es 


(  S44  ) 
Rienys  pacient  Los  sávis  per  la  ira  perden  lar  savie- 
sa.  Per  ira  es  fet  hom  fora  si  ma(ex«  AlgUDS  son  qai 
tost  se  airen  e  test  se  pacifiquen  altres  son  qui  fort 
a  tart  se  ahiren  e  tart  yolen  tornar  a  pau  e  amistat 
altres  son  e  aquests  bon  los  piyors  qui  tots  son  proYO- 
cats  a  ira  e  ab  gran  dilffioultat  son  inclinats  a  pau.  Mes 
Tdl  aquel]  qui  soptosáment  es  prorocüt  a  ira  e  leuge- 
refment  se  pacifica  qué  aquel  qui  tart  se  abira  e  a  fer 
pau  es  fort  a  tart  ioclinat.  La  mía  cara  sor  oges  qne 
din  sant  Jacme  tota  persona  deu  esser  promta  e  ap- 
parellada  a  boir  e  tardivol  a  parlar  e  tardivol  a  ira. 
La  rabo  es  aquesta  car  la  ira  del  bom  no  seguex  la 
justicia  de  Deu  e  sapies  sens  tot  dupte  que  la  ira  de  la 
verge  no  met  en  obre  la  ley  de  Deu.  La  verge  que  deu 
osser  feta  temple  de  Deu  nos  déu  airar  per  cosa  del 
mon  nos  pertany  a  la  sposa  de  Jbesu-Crist « que  sia 
irosa.  La  verge  que  en  lo  seu  pits  aparella  habitacio 
per  Jbesu-Crist  en  totes  maneras  deu  foragítar  la  ira 
del  seu  cor.  La  verge  que  desija  venir  ab  lo  sea  espos 
al  talem  celestial  deu  corregir  del  seu  coratge  tota  fla- 
ma de  ira.  Amable  sor  si  la  ira  perve  a  tu  restrenyla 
e  refrena  lo  soplos  moviment  de  la  ira.  Si  la  ira  ve  a 
tu  soptosáment  miliguala  tempre  lo  furor  tempra  la 
indignacio.  Si  no  pots  esquivar  la  ira  almenys  tempra- 
la  not  arrape  la  furor  not  inflame  la  ira  not  comogua 
la  indignacio  nos  pona,  lo  sol  sobre  la  lúa  ira.  Axi  pla« 
cia  a  Deu  Amen. 


{  545  ) 


Capítol  XXXVIl.  De  oy. 


Honesta  verge  hoges  ago  quet  dicb.  Sapies  que  hoy 
separa  la  persona  de  Paradis  loy  separa  lom  del  reg- 
ne  de  Deu  loy  gita  lom  del  cel  loy  no  es  remes  per 
gran  dolor  que  hom  sostengue  ni  es  purgat  per  marti- 
ri  ni  es  lavat  ab  la  sanch  deis  sacriScis.  No  devem 
hayer  en  hoy  los  homens  mals  sino  los  lurs  vicis. 
Aquell  qui  porta  hoy  a  son  proisme  es  en  ténebres  e 
en  ténebres  va.  No  ama  Deu  aquell  qui  avorreix  lom. 
Tanta  diferencia  com  ha  entre  la  petita  busca  e  la 
gran  bigue  tanta  diferencia  es  entre  ]ia  ira  el  oy  car  oy 
es  ira  envellada.  Per  ira  es  torbat  luyll  de  la  pensa 
per  loy  es  appagat  luU  del  cor.  Sor  en  Jbesu-Crist 
molt  amada  óges  ago  quet  parle  si  tu  dones  tristor  a 
la  tua  sor  satisfesli  si  peques  contra  la  tua  sor  fen  pe- 
nitencia davant  ella  si  has  scandalizada  alguna  ser- 
venta  de  Deu  preguala  quet  perdón  cuytet  a  reconsi- 
liarte  no  dormes  se  primerament  no  vens  a  satisfaccio 
no  reposes  si  primerament  no  vens  a  pau  si  ton  ene- 
mich  cau  no  ten  alegres  not  ries  de  la  destruccio  de 
ton  enemich  per  go  que  per  ventura  no  vingua  sobre 
tu  semblant  cosa  e  que  Deus  no  git  sobre  tu  la  sua 
ira  la  tua  delectacio  sia  haver  dolor  sobre  aquell  qui 
es  afliccionat  hages  dolor  en  les  miseries  deis  altres 
en  les  tribulacions  deis  altres  sies  trista  planyte  ab  los 
quis  planyen  plora  ab  los  qui  ploren.  Sor  amable  no 


(  S46  ) 
sies  dure  no  hages  dur  coratge  no  retribuesques  se- 
gons  la  sua  culpa  a  la  persona  que  pecca  contra  tu 
car  lo  juhi  de  Deu  ha  a  Teñir  sobre  tu  relexa  per  f» 
quet  sia  relexat  no  trobaras  perdonante  sino  otoipies 
a  ton  proisme  venia  foragita  hoy  del  teu  cor  no  ro* 
mangua  oy  en  la  tua  pensa.  Sor  amable  Deas  te  da 
amor  de  sí  e  del  proisme  Amen. 


Capital  XXXVUI.  De  superbia. 


Superbia  es  rael  de  tots  mals.  Hom  superbiM  es 
abhominable  a  Deu  e  ais  homens.  Lom  superbios  es 
semblant  al  diable.  Cobejan^  e  superbia  son  axi  un 
mal  que  ni  la  superbia  sens  cobejange  ni  la  cobejance 
pot  esser  sens  superbia.  Lo  diable  per  sa  cobeyanse  e 
superbia  dix  pujarmen  he  sobre  lo  cel.  Jheso-Crist 
diu  ab  humilitat  la  mia  anima  ses  humíliada  fins  a  la 
pols.  Lo  diable  per  superbia  e  cobejance  dix  yo  sare 
semblant  al  Altisme.  Jhesu-Crist  per  humilitat  es  fet 
obedient  fins  a  la  mort*  A  la  derrería  lo  diable  per 
superbia  es  acabuf  at  en  linfenu  Jhesu-Crist  per  hu* 
militat  es  levat  sobre  los  cels  e  quina  cosa  es  pecca  si- 
no menyspreu  de  Deu  ab  lo  qual  menyspresam  sos^ 
manaments.  Sor  m^lt  cara  creu  a  mi  que  vigilies  ora- 
cions  dejunis  almoynes  e  obres  treballoses  que  han 
durat  lonch  terops  si  fenexen  en  superbia  per  no  res 
son  jutjades  devant  Dea.  Adonchs  amable  sor  prechte 
que  no  estenos  les  ales  de  superbia.  No  leves  en  all 


{ ^-"  ) 

les  plomes  de  superbia  e  la  rabo  es  aquesta  car  la  su- 
perbia  ha  deposats  los  angels  ba  proslats  e  ateirals 
los  poderosos  e  destrobits  los  superbiosos.  Noslre  Sen- 
yor  Deus  contresta  ais  superbiosos  e  dona  la  sua  gra- 
cia ais  humils.  Amonestte  esposa  de  Jbesu-Crist  que 
mes  te  alegres  de  la  companyia  de  les  serventes  de 
Jhesu-Crist  que  de  la  noblesa  de  ton  linatge  prechte 
amable  sot*  que  mes  te  alegres  de  la  compayia  de  los 
pobres  vergens  que  de  la  noblesa  de  tos  parents  po  - 
sat  que  sien  richs  e  poderosos  la  rabo  es  aquesta  car 
Deus  no  es  acceptador  de  persones.  Aquell  qui  menys- 
presa  lo  pobre  fa  a  Deu  gran  injuria.  Aquell  quí 
menyspresa  lo  pobre  se  trau  scarn  de  aquell  quil  ha 
fet.  Amable  sor  Deus  te  do  per  sa  merce  pregona  hu- 
miltat  e  vera  carítat  Amen. 


Capítol  XXXIX.  De  jactancia  o  vanagloria. 


Vanagloria  deuen  esquivar  en  fets  e  en  páranles. 
Adonchs  sor  amable  guarde  e  mira  tu  matexa  e  not 
atribuesques  res  de  tot  quant  es  en  tu  sino  peccats  e 
defalliments  fuig  a  jactancia  esquiva  apelit  de  vana- 
gloria esquiva  studi  de  vanagloria  not  loes  not  vanes 
no  presumesques  res  de  tu  matexa  not  eleves  e  no  ten 
puig  en  alt  follament  not  atribuesques  res  qui  sia  be 
ni  perfeccio  not  gloriejes  de  la  bona  obre  no  síes  in- 
flada per  lo  vent  de  favor  menyspresa  les  laors  deis 
homens  no  vulles  attendre  quit  loa  ni  a  quit  vitupera 


(548  ) 
not  enguan  la  laor  nit  aterre  la  vituperacio.  Qui  ao  de- 
sige  la  laor  no  sent  la  injuria.  Les  verges  quis  glorie- 
gen  de  lurs  merits  davant  los  homens  no  han  oli  en 
lurs  vaxells  car  per  lo  desitg  de  la  vanagloria  han 
perdut  lo  loguer  lo  qual   merexien  haver  per  nostre 
Senyor  Deu   aquells  qu¡  amen  vanagloria.  Tostemps 
deveni  mirar  lur  abhominacio  e  sulzura  e  haver  dolor 
per  90  com  han  perduda  la  bona  obre  que  han  feta 
per  la  humanal  laor.  E  per  90  diu  Jhesu-Crist  en  lo 
Evangeli  dichvos  de  cert  que  aytals  han  perdut  lur  lo* 
guer.  Les  virluts  deis  sants  son  subiugades  a  la  senyo- 
ría  del  diablo  per  lo  studi  e  desíg  de  vanagloria.  Axi 
c  om  lo  rey  Ezechies  qui  ab  gran  jactancia  e  vanaglo- 
ria manifesta  ses  riqueses  ais  caldeus  e  per  90  hoi  per 
páranla  del  Propheta  que  les  perdria.  Lo  phariseu  qui 
era  vengut  al  tem  pie  per  fer  oracio  per  tal  perde  sos 
bens  com  los  manifesta  ab  gran  vanagloria.  Axi  com 
la  águila  de  les  altes  e  sobiranes  pertides  devalla  a  la 
viande  per  semblant  forma  se  acabu^a  la  persona  quis 
glorieia  en  les  coses  jusanes  e  terrenals  devallant  de 
la  gran  altitut  de  bona  conversado  per  lo  desig  de  va* 
nagloria.  Sor  molt  amada  prechle  que  no  poses  la  tua 
consciencia  en  lengua  daltri.  Loute  la  lengua  stranye 
e  no  la  tua  propia.  Loute  la  bocha  daltri  no  pas  la  tua. 
Jutge  tu  matexa  ab  ton  propi  juhi    e  no  pas  ab  juhí 
de  altri.  Negu  no   pot  saber  be  qui  es  tu  axi  com  tu 
mateixa  si  vols  be  mirar  la  tua  consciencia.  Sor  molt 
amable  en  Jhesu-Crist  vols  quet  digne  com  poras  muí' 
liplicar  les  tues  virtuts.  Pories  tu  dir — hoc  frare  mea 
ago  vull  e  prechte  que  mo  demostres.  —  Sor  amable 


{  549  ) 
si  tu  Yols  multiplicar  les  tues  virtuts  no  Íes  vuUes  a 
negu  manifestar  amagua  les  tues  virtuts  amagua  les 
tues  bones  obres  e  no  las  vuUes  mostrar  per  vanaglo- 
ria fuig  de  ^sser  vista  de  ago  de  que  deus  baver  me- 
rit  cela  e  amagua  les  tues  virtuts  manifesta  los  teus 
peccats  revela  los  vicis  del  teu  cor  amagua  les  tues 
bones  obres  nuil  temps  vuUes  manifestar  davant  la 
gent  lo  be  que  dirás  ni  faras  manifesta  espetxadament 
les  tues  males  cogitacions  car  lo  peccat  manifestat  tost 
es  curat  e  lo  crim  qui  es  callat  tost  es  multiplicat  y  si 
es  amagat  de  petit  es  fet  molt  gran.  Lo  peccat  com  se 
manifesta  se  aminua  e  les  virtuts  crexen  en  loch  ama- 
gat e  minuen  en  loe  publich.  Les  virtuts  son  anichi- 
lades  e  tornados  a  no  res  per  jactancia  e  vanagloria  e 
amagantles  humilment  se  multipliquen.  Adonchs  ho- 
nesta sor  convertex  e  gira  tostemps  a  Deu  la  tua  obre 
el  teu  consol  e  tota  obre  que  tu  fages  demana  la  aju- 
da  divinal  atribuex  tot  quant  be  has  al  do  de  la  divi- 
nal gracia  no  atribuesques  res  ais  teus  merits  no  pre- 
samesques  res  de  la  tua  audacia.  Cara  sor  oges  que 
diu  Lapostol  aquell  quis  vol  glorieiar  gloñegse  en 
Jhesu-Crist.  Adonchs  amable  verge  la  tua  laor  e  la  tua 
gloria  sia  tostemps  en  Jhesu-Crist  spos  teu  Amen. 


Capítol  XL.  De  humilitcít. 


Sor  molt  care  oges  Jhesu-Crist  espos  teu  que  diu  en 
lo  Evangeli  aprenets  de  mi  car  yo  son  benigno  e  suau 


(  550  ) 
humil  de  cor.  Sor  amable  humilia  tu  mateía  soU  la 
poderosa  ma  de  Deu  per  go  que  ell  te  exalte  en  lo  die 
de  la  tribulacio.  La  conscíeneia  de  la  verge  deu  esser 
toatemps  huroil  e  trista  en  guisa  que  la  humilltat  face 
que  nos  superbieg  e  la  tristor  faf  e  quel  cor  nos  dis- 
solgue  en  delectacions  mundanals.  Humüitat  es  virtut 
subirana  en  la  verge.  La  verge  humil  posat  que  sia  vil 
e  menyspresada  en  vestir  empero  davant  Deu  es  glo- 
riosa en  virtuts.  La  verge  superbiosa  posat  que  da- 
vant los  homens  sia  bella  e  blancha  e  en  lo  eors  ben 
formada  empero  davant  los  ulls  de  Deu  es  víU  menys- 
presada e  reprovada  e  la  rabo  es  aquesta  car  la  anima 
del  just  es  cadira  de  Deu  a&i  ho  diu  lo  Senyor  sobre 
quim  reposare  sino  sobre  lo  humil  e  reposat  e  temen t 
les  mies  páranles.  Mult  amada  sor  en  Jhesu-Crist 
prechte  que  sies  humil  sies  fundado  en  humilitat  sies 
derrera  de  totes  sies  entre  totes  la  pus  humil  not  po- 
ses en  loch  pus  honorable  not  jutges  esser  alta  ni  mi- 
llor  que  les  altres  jutge  les  altres  esser  maiors  que  tu 
tant  com  seras  maior  tant  te  humilia  mes  en  totes  co- 
ses. Si  has  humilitat  bauras  gloria.  Tant  com  seras 
pus  humil  tant  mes  te  seguirá  gran  altitut  de  gloria. 
Devalla  per  tal  que  puigs  humiliet  per  tal  que  sies 
exalcada  not  exaltes  per  tal  que  no  sies  abaxada  car 
aquell  quis  exalge  sera  humiliat  e  aquell  quis  humilla 
sera  exalgat.  Qui  puge  massa  alt  per  forse  ha  a  baxar 
e  a  caure.  Pus  fort  es  lo  cahiment  com  hom  cau  de 
pus  alt  Del  Ibch  pus  alt  se  segueix  maior  decahiment 
e  crebant.  La  humiltat  no  pot  caure  humiltat  no  sap 
que  vol  dir  decahiment.  Nul  temps  humilitat  sustencb 


(  851  ) 
rayna.  O  sposa  de  Jhesu-Crist  sapíes  que  Deus  es  ven* 
gut  humil  8apies  que  Deu  es  humiliat  en  forma  e 
semblante  de  servent  e  ses  fet  obedíent  fins  a  la  mort. 
Amable  sor  ves  axi  com  Jhesu*Crist  es  anat  segnex 
lo  aeu  eximpli  ressemble  les  sues  petiades  sies  vilifi- 
cada  sies  menyspresada  sies  desonrada  deaplau  a  tu 
matexa.  Aquell  qai  assi  matex  es  vill  davant  Deu  es 
gran.  Qui  assi  matex  despiau  es  plasent  a  Deu .  Cara 
sor  sies  pe  tita  davant  los  teus  uUs  per  go  que  sies 
gran  davant  los  ulls  divináis.  Tant  seras  davant  Deu 
pus  preciosa  quant  seras  en  los  ulU  deis  homens  pus 
menyspresada.  Sor  amable  si  tu  bauras  pregona  hu- 
militat  sapies  que  en  lo  celestial  regne  te  alegraras  ab 
les  vergens  discretes  e  savies  Amen. 


Céipüol  XLI.  De  paciencia. 


Jfaesu-Crifit  diu  en  lo  Evangeli  benaventurats  son  los 
pacifiebs  car  aytals  serán  apellats  filis  de  Deu.  Neces- 
saria  es  la  paciencia  car  la  paciencia  fa  obre  perfeta 
e  acabada.  La  verge  pacificha  es  savia  e  discreta.  La 
verge  ¡rosa  no  es  savia  ans  es  folla.  Sapies  sor  amable 
que  sens  ferro  e  coltell  poras  esser  mártir  si  tu  serves 
paciencia  en  lo  teu  coratge.  Lom  pacifich  merex  ha- 
ver  la  compayia  deis  angels  mes  lom  enveios  e  iros 
baura  participacio  ab  los  diablos.  Lom  iros  desperta 
bai*alles.  La  verge  benigne  com  soste  injuries  noy  do- 
ne res.  La  verge  pacificha  apparella  habitacio  en  lo 


(  552). 
seu  cors  a  Jhesu-Crist  e  la  raho  es  aquesta  car  Jhesu^^ 
Crist  es  pau  e  la  sua  costuma  es  reposarse  en  pau.  Lo 
fiU  de  pau  deu  amar  pau.  Pus  apparellada  sies  a  ree* 
bre  injuria  que  a  feria  apren  mes  de  sostenir  mal  que 
de  ferio  sies  pacient  sies  reposada  sies  suau  e  mansa 
e  amesurada  ama  pau  hages  pau  ab  totes  abraca  a  to- 
tes ab  caritat  e  mansea  sent  en  tu  matexa  que  mes 
ams  que  no  est  amada  prova  dins  tu  que  maior  amor 
portes  a  altri  que  a  tu  no  es  poicada  no  sies  leugera 
en  fet  de  amistat  rete  per  tostemps  lo  vincle  de  amis- 
tat  hages  paciencia  en  la  pensa  sies  benigne  sies  ayi- 
nent  en  la  tua  obre  sies  afable  en  lo  teu  parlar  hages 
gracios  coratge  a  tots  toU  tota  baralla  de  tosproismes 
menyspresa  divisions  viu  tostemps  en  pau.  Cara  sor 
§i  fer  se  pot  rete  pau  ab  totes  persones  ven^  ab  pa- 
ciencia los  vituperis  deis  mals  parlera  e  detractors 
trenca  les  sagetes  de  menyspreu  ab  lescut  de  pacien- 
cia contra  lo  coltell  de  la  lengua.  Gran  virtut  hauras 
si  no  nafres  iaquell  quit  ha  nafrada  gran  fortalesa  hau- 
ras si  perdones  ais  quifr  han  agreuiada  gran  gloria  se- 
ra la  tua  si  perdones  al  a  qui  has  pogut  noure.  Ama- 
ble sor  la  pau  de  Deu  la  qual  sobra  tot  enteniment 
guarde  lo  teu  cor  e  la  tua  anima  Amen. 


Capítol  XLII.  De  concordia. 


Sis  coses  son  diu  nostre  Senyor  que  yo  he  en  gran 
oy  e  la  setena  ha  en  gran  aTorricio  la  mia  anima  qo  es 


(  5S5  ) 
aquell  qui  sembra  díscordies  entre  germans.  Maleytes 
aquell  qui  sembré  discordies  éntrelos  servents  de  Deu 
e  qui  romp  concordia  e  pau  entre  ells.  Gran  injuria 
fa  a  Deu  aquell  qui  entre  los  servents  de  Deu  sembra 
discordia  e  la  rabo  es  aquesta  car  Jhesu-Crist  es  pau 
nostra  qui  ha  fets  concorts  los  homens  els  angels.  Con- 
cordia de  mals  contrarietat  es  de  bons.  Axi  com  de- 
vem  desiiar  que  los  bons  hagen  pau  axi  devem  desi- 
jar  que  la  conoordia  deis  mals  sia  rompuda.  Concordia 
pera  fer  peceat  mala  es  mas  conc^ordia  pera  fer  be  e 
a  fer  justicia  e  a  servir  a  Deu  bona  cosa  es.  Per  90 
som  aiustats  en  un  loch  que  en  lo  servey  de  Deu  haiam 
un  spirit  e  un  coratge.  Tots  aquells  qui  abiten  en  la 
casa  de  Deu  deuen  haver  una  ánima  e  un  cor  en  Deu. 
No  val  res  si  una  cosa  nos  conté  e  que  nostra  volontat 
fiia  diversa  e  separada.  Mes  ama  Deu  la  unitat  del  co- 
ratge que  del  loch.  Vet  que  nosaltres  som  en  aquesla 
casa  molts  homens  de  diverses  custumes  de  diversos 
coratges  e  de  diverses  volontats.  Totes  aqüestes  coses 
devem  aiustar  en  una  unitat  en  una  intencio  e  en  una 
amor  de  Deu.  En  asso  devem  esser  de  una  volentat 
que  serviam  a  Deu  e  que  ameiu  Deu  de  tot  nostre  cor 
e  de  tota  nostra  anima  e  nostre  proisme  axi  com  no- 
saltres mateyxs.  Necessaria  es  en  nosaltres  la  viitut  de 
concordia  car  si  yo  vuU  fer  la  mia  volontat  e  aquest 
la  sua  e  aquell  la  sua  seguir  san  moltes  divisions  na- 
xer  nan  moltes  baralles  ires  bregues  qui  son  obres  de 
la  carn.  E  segons  que  diu  Lapostol  aquells  qui  fan  ay- 
tais  obres  no  aconseguiran  lo  regne  de  Dou.  Cara  sor 

creu  a  mi  que  no  piasen  a  Deu  tant  nostres  dejunis 
Touo  xiu  56 


(^4  ) 
postres  oracions  ni  nostres  sacríficis  quant  li  plau  la 
nostra  concordia.  E  per  90  diu  Jhesu-Crist  en  lo  seu 
Evangeli  ve  primeramenl  a  reconsilíarte^d)  ton  proís- 
me  e  lavors  vindras  al  altar  e  offerras  ton  sacrifici. 
Amable  sor  sapies  que  molt  es  gran  devant  Deu  la 
YÍrtut  de  concordia  «ens  la  cual  no  li  plaen  no8lres45a- 
crificis  per  los  qualslos  peccatsson  perdonats.  Sapies 
cara  sor  que  com  nos  venim  a  conversio  prenem  kiy- 
ta  contra  lo  diablo.  Poriesme  tu  dir  cara  sor  —  frare 
meu  en  Jhesu-Crist  molt  amat  díguesme  si  el  diable 
tem  alguna  cosa  que  sía  en  aquest  mon.  — Responch- 
te  sor  «olt  amable  que  no  es  res  en  lo  mon  que  tant 
tema  lo  diable  com  fa  concordia  e  caritat  car  si  tot 
quant  possehim  donam  per  amor  de  Deu  a^  no  tem 
lo  diable  car  ell  no  vol  semblants  riqueses.  Si  dejunam 
nou  lem  lo  diable  car  ell  nuil  temps  menia  si  vdlam 
nou  tem  lo  diable  car  ell  nuil  temps  dorm  mas  si  te- 
nim  concordia  e  caritat  a^o  es  que  tem  molt  lo  diable 
car  tenim  e  possehim  en  la  térra  la  cosa  que  ell  no 
Yolch  teñir  en  lo  ceL  Af  o  es  la  páranla  ques  lig  en  los 
Canticbs  de  la  Esgleya  qo  es  que  es  terrible  e  orde- 
nada axi  com  a  hosts  de  gents  darmes  car  axi  oom  los 
enemichs  han  gran  temor  com  vesen  les  hosts  de  la  ba- 
talla ben  ordenar  axi  cortes  lo  diable  se  espaventa 
molt  com  ven  quels  homens  ab  spirituals  senys  de  ar- 
mes de  virtuts  viuen  en  bona  concordia.  Adonchs  tots 
devem  viure  en  la  casa  de  Deu  en  una  concordia  e  en 
un  coratge  per  tal  que  puscham  vencer  lo  diablo.  La 
serventa  de  Deu  que  vol  viure  en  concordia  primera- 
ment  deu  derenclir  totes  les  males  custumes  en  guisa 


(858) 
que  no  sia  malvadd  ne  sia  desordenad»  ne  mal  nódri- 
da  ne  sia  desreglada  per  90  que  lio  torbe  les  allres 
serventes  da  Jhesu^^Críst  ab  la  sua  perversitaL  E  ay*' 
tú\  deu  mesurar  e  arreglar  totes  les  mes  obres  e  tota 
los  seus  movin^ents  e  totes  les  sues  páranles  e  la  siia 
vida  en  guisa  que  vivint  segons  deu  se  puscha  con^ 
cordar  ab  aquellos  ab  qui  viu.  Adoncbs  sor  mqlt  araa-< 
da  aiiionestte  que  TÍsquQS  bumilment  e  concordante- 
ment  en  lo  monestir  ab  totes  les  serreiltes  de  Jbesu*- 
Grist.  Sor  amable  eontida  a  pao  totes  aquelies  qui  son 
discordants  a  pau  e  benvolen^a  no  dignes  páranla  en 
lo  mon  ques  pertangua  a  baratía  .0  que  pugne  engen-* 
rar  discordia.  O  sposa  dé  Jhesu^Crist  la  caritat  de  Den 
ta  separada  del  nion  placia.a  Deu  que  aquella  matexa 
caritat  te  aiuste  ab  ^11  Amen. 


Capital  XLIIL  De  paciencia  e  mstinenda. 


Molt  cara  sor  apren  de  Jbesu^Crist  una  ii^ o  de  gran 
tempranee.  Mira  be  altentament  Jhesu-Crist  e  no 
hauras  dolor  de  les  injuries  quet  son  fetes  car  soste-» 
nint  per  nos  passio  ha  lexat  exemple  9  nosallres  )o  qual 
com  fos  ferit  ab  palmes  en  les  gualles  at^^olat  én  les 
espalles  escarnit  ab  escopines  foradat  ab  grans  claus 
e  condempnal  a  greu  e  cruel  mort  de  lacren  tostemps 
calla  e  no  dix  mot.  Sor  molt  cara  com  algu  te  desou-» 
rara  dignes  tu  a^o  merexen  mos  peccats  com  te  fan 
injuries  dignes  tu  a^o  fan  los  meus  mals  en  tota  quan*^ 


(  5S6  ) 
\ñ  adversitat  sostendrás  digues  que  pa*  ton  peccat  te 
esdeve  pus  leugerament  sostendrás  totes  injuries  si 
consideres  los  peccats  per  los  quals  te  sdevenen  los 
msAs.  Donchs  com  algu  parle  mal  de  tu  fes  orack)  com 
algu  te  naaleira  beneexlo  tu  beneex  aquell  quit  ma- 
lehira  dona  benediecio  ^  quit  maleex  inonstra  pascíen- 
cia  al  quis  ahira  contra  iu  dissol  o  ablanex  la  ira  del 
furios  ab  dol^or  veng  la  iniquitat  ab  benignitat  yen^ 
la  malicia  ab  bonesa  sobra  los  mals  deis  altres  ab  la 
tu9  mansea  íoragita  e  destrouex  les  desonries  deis  al- 
tres ab  pensa  reposada.  Sor  amable  apparella  lo  teu 
cor  a  be  e  a  mal  e  porta  ab  paciencia  tots  los  bens  e 
los  mals  segons  que  vindcan  soste  les  coses  contraríes 
a  les  prosperes  plasents  e  profitoses  e  en  tot  loch  bon 
te  occorreran  sosteles  ab  pensa  pacient  menyspresa 
les  desonries  que  serán  di  tes  sobra  e  ven^  los  <le80- 
nors  que  a  tu  hauran  feles  e  menyspresabo  tot  menys- 
presa les  erros  quet  dien  los  xnals  parles  dissimu- 
lant  que  nou  bous.  Honesta  verge  posat  que  sies  per 
algu  comoguda  o  que  sies  provocada  o  que  sies  axe- 
bucada  o  posát  que  algu  te  saU  en  la  cara  o  quet 
aleu  crims  o  quet  provoch  a  l)aralla  o  quet  apparell  a 
contencions  o  quet  digue  improbris  o  quet  fa^e  inju- 
ria o  quet  menyspreu  tu  empero  calla  tu  no  digues  res 
tu  o  dissimula  4u  ho  menyspresa  tu  uo  parles  tu  te 
scilenci  no  respongues  injuriosament  no  digues  males 
páranles  no  desonres  a  quit  desonre  no  li  digues  lo 
quet  diu  no  respongues  ab  desonries  car  tu  callant  e 
ub. scilenci  venciras  pus  toL  O  sposa  de  Jhesu-Crist 
pren  fort  luyta  contra  les  adversítats  temporals  en  tots 


(5o7) 
los  cassos  que  esdevendran  sies  ferma  porto  totes  co- 
ses pacientment  Pacieotment  deu  hom  sostenir  alio 
<^ui  es  esdevengut  a  molts.  Axi  es  be  mortal  aquell 
qui  dona  afliccio  com  aquell  qui  la  soste  axi  morra 
aquell  qui  fa  lo  mal  com  aquell  quil  soste.  Amable  sor 
creu  a  mi  sapies  que  no  es  persona  el  mion  quet  pe- 
gues noure  si  Deu  no  lin  bagues  dat  poder.  Lo  tea 
enemich  no  bagra  sobre  to  potestat  si  Deu  non  ha- 
gues  permes.  Cove  que  per  moltes  tribulaeíons  entrem 
en  lo  regne  de  Deu.  No  son  suficients  los  mals  e  les 
passions  de  aquest  tanps  per  aconseguir  la  v^a  esde* 
venidera  ni  la  gloria  divinal.  Sor  molt  cara  impossi- 
ble  es  que  sies  dona  e  que  no  tastes  dolors  e  anguo- 
xes.  Tots  quants  som  en  aquest  mon  sostenim  conguo* 
xes.  Aquesta  vida  tota  es  plena  de  lagremes.  La  pre- 
sent  vida  comensa  son  xant  a  plor  e  a  lagremes.  Lin- 
fant  com  nex  en  lo  comen^ament  de  la  sua  vida  plora* 
Linfant  com  hix  del  ventre  de  la  sua  mare  primera- 
ment  plora  que  no  riu  plorants  e  lagf emajants  som  gi- 
tats  en  aquesta  present  vida.  Profitosa  es  la  tribulacio 
profitoses  son  les  pressures  de  aquesta  present  vida. 
Tant  com  som  mes  tríbulats  en  aquesta  present  vida 
tant  mes  som  forlificats  e  refermats  tanl  com  en  la  pre- 
sent vida  som  mes  aftigits  e  batuts  tant  mes  nos  ale- 
grarem  en  lo  segle  sdevenidor.  Si  a^i  som  be  faríts 
ab  a^ots  en  lo  juhi  divinal  serem  átrobats  purgats  e 
denejats.  Axi  placia  a  Deu  Amen. 


(  558  ) 


Capítol  XLIIIL  De  mahltiá. 


Nostre  Senyor  diu  en  lo  libre  del  Apoebalipsi  yo 
castich  e  reprencb  aqu^l  que  yo  am.  Eq  tres  maneres 
castigue  Deus  los  bomeos  en  la  presen t  vida  car  ell 
lir  los  reprovats  a  Inr  dampnacio  corregeix  los  elets  e 
^quells  que  ell  véu  errar  per  lur  preguacio  fir  los  justs 
per  crexer  lo  merit  de  lur  gloria  e  eiernal  renumera- 
do»  Deus  feri  Egipto  ab  plagues  e  afo  per  lur  damp- 
oaaeio  fon  plagat  Lazer  pobre  per  sa  preguacio  es  ba« 
4>ut  Job  per  provar  sa  paciencia.  A^ota  Deus  lom  ans 
que  faQe  peccat  per  so  que  no  sia  mal  bate  sant  Pau 
Jo.qual  temptant  lo  diablo  sostenía  agullons  camal& 
•Es  a  veguades  batiit  lom  per  nostre  Senyor  Deu  apres 
lo  peccat  per  90  que  sia  esmenat  e  corregit  axi  com 
aquell  qui  fou  liurat  a  Satanás  a  destruccio  e  afliccio 
<ie  la  carn  per  tal  qoel  spirit  fqs  salvat.  Profitosa  cosa 
jes  ais  forts  e  robusts  enmalaltir  per  tal  que  per  rabo 
de  lur  vigor  e  ferma  sanitat  nos  alegren  en  les  coses 
niundanals  roes  que  no  deuen.  Mala  es  la  sanitat  de  la 
carn  que  porta  loro  a  destruccio  de  la  aniroa  e  roolt 
eGí  bona  la  roalaltia  aquella  de  la  carn  que  porta  sani* 
tat  de  la  aniroa.  Lapostol  loa  la  roalaltia  de  la  carn 
dient  com  yo  son  malalt  lavors  son  pus  fort.  Lo  bon 
hom  nos  deu  entristir  per  los  a^ots  de  Deu  car  en  af  o 
en  que  es  castígat  es  corregit  e  smenat  Si  nos  redu- 
bím  a  memoria  los  mals  que  bavem  fots  pus  leugera- 


{  oS9  ) 
roeút  sostindrem  les  ntaialties  corporals.  No  deu  bom 
murmurar  en  la  malahia  ela  raho  es  aquesta  ear  lom 
es  juttat  per  aqnell  los  jubis  del  qoal  per  tostemps 
son  justs»  Com  algu  soste  maláUia  e  murmura,  contra 
Deas  lavors  acusa  lo  jubi  del  jutge  e  provoca  contra 
81  la  ira  de  Deu.  No  pot'esser  cosa  injusta  aquella  que 
pbu  al  jutge.  Just  e  dreturer  nostre  Senyor  Deu  cas» 
ligue  aquell  qui  ell  ama  e  bat  aquell  fill  lo  qual  ell 
reeb  sots  la  sua  cura  delitansi  axi  com  a  pare.  En 
aquesta  vida  Deus  perdona  ais  peccadors  e  no  penkn 
na  al  justs.  En  la  vida  esdevenidora  perdonara  ais 
justs  e  no  perdonara  ais  peccadors.  Aquell  qui  en 
aquesta  vida  no  merex  esser  batut  en  linfern  sf ra  atur* 
mentat  Sapies  cara  sor  que  dolor  e  tristor  son  coses 
comunes  a  tots.  No  es  bom  en  aquest  segle  qüi  no  ba- 
ge  dolor.  Deus  castigue  en  aquest  mon  aquells  los 
quals  apparella  a  posaebtr  la  sua  gloria  etemal.  Sor 
amable  precbte  que  not  entristesques  ai  les  tues  ma- 
lalties.  En  les  tues  dolors  fes  gracies  a  Deu.  Desija 
mes  baver  sanitat  de  anima  que  de  cors  car  la  malal* 
tía  nafra  la  carn  e  cura  la  pensa.  La  dolor  crema  los 
yi^is  e  trenca  les  forjes  e  vigors  de  la  carnalitat.  Sa- 
pies que  en  la  dolor  es  provada  per  90  que  not  trendis 
per  impaciencia.  En  la  fontal  se  prova  iaur.  Si  vols 
esser  denejada  de  totes  sutzures  obs  tes  que  sies  pur<« 
guada  en  fo  fornal  de  la  tribulacio.  Si  vols  apparexer 
pura  necessari  es  que  sies  denejada  ab  lo  foeb  de  per- 
secución Tu  es  posada  en  lo  focb  per  90  que  sies  pur- 
guada  de  tota  legea  de  peccats.  Totes  aqüestes  coses 
sostens  per  esser  provada*  Adoncbs  amada  sor  en  Jbe- 


(560  ) 
su-Crist  prechte  que  non  murmures  en  tes  malalties 
no  blaspbemes  no  digues  perqué  sostinch  tants  de 
mals  no  dignes  perqué  son  axi  ten  afiigionada  perqué 
son  axi  tan  passionada.  Poriesme  tu  dir —  frare  mea 
prechte  quem  dignes  que  deig  dir  en  les  mies  malal- 
ties e  com  deig  acusar  mi  matexa.  —  Sor  honesta  tu 
acusaras  tu  matexa  en  la  forma  seguent  yo  son  Sen- 
yor  meu  fort  gran  peccadora  e  no  son  punida  s^ons 
que  meresch  no  sent  tanta  venjan^ e  quanta  meresch  e 
merex  lo  meu  peccat  Menys  son  ferida  que  meresch. 
Menor  es  la  venjan^e  de  la  tribulacio  que  la  manera 
de  la  transgressio  del  meu  peccat.  No  son  eguals  les 
penes  ais  merits  deis  meus  peccats  ni  son  tantea  les 
penes  quantes  foren  les  culpes.  O  esposa  de  Jhesu- 
Crjst  sí  vols  esser  purguada  deis  peccats  acusa  tu  ma- 
texa en  la  pena  e  loa  la  divinal  justicia.  Si  tu  en  la 
tua  malaltia  glorifiques  nostre  Senyor  Den  lavors  Dens 
te  corregirá  piadósament  ab  a^ots  de  castiguacio  e 
exercitara  en  tu  la  sua  diciplina  e  Deus  qui  perdo- 
nant  te  foragitava  tu  de  si  matex  ferint  te  crida  que 
torna  a  elL  Amable  sor  cogita  tots  quants  turments 
son  el  mon  posa  davant  lo  ten  coratge  totes  quantes 
penes  poden  esser  totes  les  dolors  de  turments  toles 
les  pus  forts  e  les  pus  cruels  dolors  que  poden  esser 
en  aquesta  present  vida  e  acomparabo  tot  al  foch  del 
infera.  Lavors  te  sara  leuger  tot  quant  mal  sostens  en 
aquesta  present  vida.  Sor  amable  si  tu  tems  res  ha- 
ges  temor  de  les  penes  dinfern  car  aqüestes  penes  son 
temperáis  e  aquelles  son  eternals.  Morint  en  aqüestes 
penes  los  dolors  e  los  turments  sen  van  e  passen  mo- 


(861  ) 
rint  en  aquelles  suceeÍK  perpetualment  la  dolor.  Si  ta 
consideres  be  tu  matexa  yeuras  que  tot  quant  sostens 
es  esmena  de  la  vida  tua  car  los  a^ots  absolen  e  re- 
meten los  peccats  ais  quis  convertexen  a  Deu.  Les  pla- 
gues e  los  a^ts  aproflten  al  quis  convertex  a  sa  pur-> 
guació.  Aquell  qui  com  es  castigat  se  corregex  aci  en 
laltre  roon  es  desliurat  mas  aquells  qui  aci  son  batuts , 
e  a^otats  e  nos  corregexen  son  dampnats  a  pena  tem- 
poral e  eternal  e  son  jutjats  primerament  en  aquest 
segle  e  apres  serán  jutjats  en  lesdevenidor.  Aquests 
han  doble  dampnacio  aquests  han  dobles  a^ots  car  a^i 
han  comensament  de  turment  e  de  la  han  compliment 
de  penes.  Adonchs  sapies  que  la  ma  de  Deu  te  ha  liu- 
rada  a  pena  la  indignacio  de  Deu  te  ha  feta  afliccto- 
nar  e  ell  irat  ha  manat  que  hages  espariencia  de  tots 
mals.  Sapies  sor  amable  que  com  tu  es  troncada  e  cas- 
cada ab  flaquesa  de  cors  com  tu  es  subiugada  a  ma- 
lalties  de  la  carn  com  tu  es  turmentada  ab  aguUons 
espinosos  de  dolors  com  tu  es  esvahida  ab  pacions  de 
la  anima  com  tu  es  afliccionada  ab  congoxa  de  la  pen* 
sa  com  tu  es  liurada  a  impugnacio  deis  sperits  malig- 
nes tot  a^o  te  fa  sostenir  la  divinal  dreta  justicia  per 

ton  peccat.  Les  tues  armes  te  son  contraríes  e  bata- 

• 

lien  contra  tu  ab  les  tues  sagetes  es  penetrada  ab  los 
teus  darts  es  ferida  e  nafrada.  En  a^o  que  has  peccat 
en  alio  seras  turmentada  per  90  com  has  seguida  la 
carn  es  acotada  en  la  carn  en  alio  plores  en  que  has 
peccat.  Sor  amable  sapies  que  en  la  carn  es  turmen- 
tada en  la  qual  has  errat  en  aquella  has  juhi  de  pena 
en  la  qual  es  stada  la  causa  del  peccat  e  de  la  culpa. 


(  562  ) 
De  alli  bon  es  caygude  en  los  yicis  en  alli  sostens  tur. 
ment  O^espoi^  de  Jbesu-Crist  justanient  es  corregida 
e  jujstaoient  es  afliccionada  en  juhi  just  es  juljada  tem- 
pestát  justa  te  bat  justa  pena  te  prem  hages  paciencia 
en  la  malaUia  e  en  totes  les  adversitats  Amen. 


Cofitol  XL  V.  De  avaricia. 


Jbesu-Crist  diu  en  lo  seu  Evangeli  guardatsvos  de 
tota  avaricia  car  la  vida  del  hom  no  sta  en  la  habun^ 
dancia  de  les  coses  que  posseex  sobre  la  térra.  Sant 
Pau  apóstol  diu  no  sien  noroenades  entre  vosaltres 
fornicacio  ni  legea  ni  inmundicia  ni  avaricia.  ítem  diu 
lo  dit  apóstol  tot  fornicador  e  tot  inmundo  e  tot  aya** 
ricios  lo  qual  es  servitut  de  idoles  no  ba  heretat  en  lo 
regne  de  Deu.  Salamo  diu  que  aquell  qui  seguex  ava- 
ricia  torba  tota  la  sua  casa  lo  avar  per  negun  temps 
sera  recomplit  de  pecunia.  Aquell  qui  ama  riqueses 
non  aconseguira  fruyi  ni  profit.  No  ha  pijor  cosa  en  lo 
mon  que  amar  pecunies  car  aquest  aytal  porta  la  sua 
anima  venal.  Axi  com  la  avaricia  acabuga  lom  en  in* 
fern  axi  la  liberalitat  de  almoyna  lo  leva  sobre  lo  ceh 
Lom  avar  es  semblant  al  infem  axi  com  linfem  nuil 

• 

lemps  diu  assats  ne  axi  lavar  nuil  temps  se  sadoUa 
de  riqueses  e  axi  con  lo  ytropich  bon  mes  beu  roaior 
set  ba  per  semblant  forma  lo  avar  com  mes  ba  e  roes 
desija.  Avaricia  e  cobeian^e  son  germanes  e  la  super- 
bia  es  lur  mare.  Nuil  lemps  fo  superbia  sens  cobejao* 


(  563  ) 
96  ni  cobejan^e  sens  avaricia.  Sor  amable  no  sia  la 
tua  ma  presta  e  apparellada  a  reebre  e  tancada  a  do* 
Dar.  Maior  delit  e  plaer  vulles  trobar  en  donar  que  en 
pendre.  Precbte  sor  molt  cara  que  no  meta  raéis  la 
avaricia  en  lo  teu  cor  no  sia  atrobada  en  tu  avaricia 
foragita  del  teu  cor  avaricia.  Dichte  que  si  perfeta- 
ment  meny apreses  totes  les  coses  temperáis  e  terre- 
nals  per  amor  de  Jhesu-Crist  ab  aquell  matex  Jbesu^ 
Crist  espos  teu  te  alegraras  eu  la  celestial  gloría 
Amen. 


Capilol  XL  VL  De  cobeianfe. 


Rayl  de  tots  mals  es  cobeiance.  No  es  qui  puscha 
períetament  reebre  en  si  les  batalles  spirituals  si  ja 
prímerament  no  ha  aterráis  e  venguts  los  delits  car- 
nals.  No  es  alguna  pensa  que  puscba  francament  con- 
templar Deu  si  ella  cobeja  o  desija  les  coses  terrenals 
e  transitories  de  aquest  mon.  Lull  de  la  pensa  no  pot 
veure  ni  mirar  les  coses  altes  si  es  tancat  al  pols  de 
terrenal .  cobeiance.  Cobeiange  es  greu  peccat  car  es 
causa  de  tots  peccats.  No  es  meravella  si  a4]uells  qui 
moren  en  peccat  mortal  son  deputats  a  foch  eternal 
pus  que  vivints  en  aquest  mon  no  appaguareo  la  fla- 
ma de  cobejan^e.  Sor  molt  cara  posat  que  no  bages 
pecunia  si  empero  has  cobeiance  de  baverne  not  apro- 
fita  gens.  Not  val  res  la  nuditat  del  cors  si  has  cobe- 
jange  de  haver  moltes  vestidures.  Judes  per  cobeiance 


(564) 
de  moneda  vene  Jhesu-CrisL  Tots  nuus  nexem  en  la 
present  vida  perqué  donchs  cobeíam  ten  ardentment 
les  coses  terrenals  c  transitories.  Si  uosaltres  creem 
quels  bens  de  aquest  mon  deuen  perír  perqué  los 
amam  áb  ten  arden t  amor.  Si  nos  amam  tos  bens  de 
aqnest  mon  terrenals  e  transitories  mes  que  no  devem 
peccam.  Adonchs  sor  molt  amada  considera  lo  decabi- 
ment  de  la  tua  vida  e  couex  qne  a^o  poch  que  bas 
te  pora  bastar.  Si  donebs  la  cobejan^e  es  rael  de  tots 
mals  segons  que  havem  dit  necessari  es  que  la  gites 
del  teu  cor  per  tal  que  noy  cresquen  diversos  rams  de 
vicis  e  de  peccats.  No  sia  en  tu  mala  cobeian^e.  Sor 
amable  prech  Deu  qui  es  tot  poderos  que  peir  amor 
dell  te  fage  menyspresar  los  bens  de  aquest  mon  e  qne 
no  temes  adversitat  ni  fretura  Amen. 


Capítol  XL  Vn.  De  poSrestr. 


Benaventurats  son  los  pobres  de  spirit  car  dé  aqnellk 
es  lo  regne  deis  cels.  Molts  son  pobres  los  quals  lur 
pobresa  nols  fa  benaventurats  ans  los  fa  miserables 
car  no  sostenen  la  pobresa  per  amor  de  Deu  ans  la 
soslenen  fbr^adament.  Son  altres  pobres  ia  pobresa 
deis  quals  nols  fa  miserables  ans  los  fa  benaventurats 
car  sostenen  la  pobresa  per  amor  de  Deu  e  de  aquests 
aytals  se  diu  benaventurats  son  los  pobres  de  spiriL 
Sor  cara  altre  veguada  retorn  a  parlar  ab  tu  precbte 
que  oges  la  tribulaeio  e  la  paciencia  de  Job  e  per  ^u 


(568) 
te  amonesl  que  not  vulles  entrislir  per  desesperado 
en  la  tribulacio  nit  leus  en  alt  per  superbia  en  la  pros- 
peritat  de  aquest  ntoo.  Tu  ligs  quels  patriarques  foren 
richs  e  babundosos  en  peccunia  e  en  bens  temporals 
mas  foren  humils  en  lur  coratge  qui  fon  Abram  quí 
deya  yo  parlare  ab  lo  meu  Senyor  posat  que  yo  sia 
térra  pols  e  pendra.  Per  tal  sor  amable  seras  tu  bena- 
venturada  si  en  les  prosperitats  e  en  les  adversítats 
rets  a  Deu  tostemps  laors  e  gracies  creent  que  la  be- 
naventuran^e  de  aquest  roon  passa  e  transpassa  axi 
com  a  fum  axi  com  una  vapor  quis  leva  de  la  térra. 
Lapostol  sant  Pau  diu  si  tota  nostra  esperance  es  en 
la  present  vida  pus  miserables  som  en  Jhesu-Crist  que 
tots  los  homens  del  mon  car  Jhesu-Crist  per  90  que  no 
amassem  laur  nos  monstra  de  menyspresar  los  dons 
terrenals  e  per  qo  que  no  temessem  fam  deiuna  XL 
dies  e  per  qo  que  no  temessem  esser  nuus  mana  a  sos 
dexebles  que  no  haguessen  sino  una  vestidura  e  per 
90  que  no  haguessem  paor  de  les  tribulacíoñs  volch 
ell  esser  tribulat  e  per  90  que  no  temessem  la  mort 
volch  ell  reebre  mort  per  nosaltres.  Tot  quant  es  en 
lo  mon  o  es  cobeiance  de  la  cam  o  cobeian^e  deis  ulls 
o  superbia  de  vida.  Lo  mon  perira  e  tota  la  sua  co- 
beiance. Adonebs  sor  molt  amada  prechte  que  no 
ameui  les  coses  que  son  en  lo  mon  en  guisa  que  no 
perescam  ensemps  ab  lo  mon.  Cert  es  que  Daviu  reg* 
nave  e  com  ell  bagues  grans  tresors  dargent  e  daur  e 
senyorias  grans  pobles  ab  lo  seu  gran  poder  empero 
confessa  si  esser  humil  he  dix  yo  son  pobre  e  posat 
en  traballs  de  la  mía  juventut  en^a.  Itera  en  altre  loch 


(  S66  } 
diu  jo  son  strany  en  la  térra  e  peregri  axi  com  tots  los 
meas  pares  antessessors.  Sor  amable  prechte  que  not 
adolcescjin  los  bens  transitoris  n¡  los  proflts  terrenals 
nit  alegt*es  deis  guanys  mundanals  e  not  entristíras 
deis  dampnatges  terrenals  mas  fen  axi  com  es  scril. 
Si  habundes  en  riqueses  noy  valles  formar  lo  cor.  Les 
coses  que  ab  gran  amor  possehím  perdemles  ab  gran 
dolor.  Sposa  de  Jhesu-Crist  oges  que  dich.  Sapies  qae 
aquell  al  qual  servexen  les  coses  terrenals  e  celestials 
es  fet  pobre  per  nosaltres  e  a^o  per  tal  que  ab  la  sua 
pobresa  nos  enriqueex.  Tu  donchs  honesta  verga  ve 
per  la  carrera  per  la  qual  es  anat  prioierament  lo  tea 
spos  Jhesu-Crist  e  ab  passos  contínuats  segueix  lo  tea 
guiador  celestial  sens  tol  dupte.  Si  tul  segueix  regna- 
ra^  ab  ell  en  lo  ceL  Sor  molt  amable  mira  be  e  con- 
temple  la  virginitat  e  pobresa  de  la  verge  Maria  la 
qual  fon  axi  richa  en  nostre  Senyor  Deu  que  meres* 
que  esser  mare  de  Deu  empero  fou  axi  pobre  en  bens 
temporals  que  no  hac  serventes  ni  naadriiies  en  lo  seu 
part  e  lo  porxe  hon  infanta  fon  axi  stret  que  no  posa 
lo  seu  car  fiU  en  lo  lit  sino  en  lo  pesebre.  Per  sem* 
blant  forma  Joseph  de  qui  la  verge  Haría  fou  sposa 
com  fos  hom  just  fon  axi  pobre  que  sa  vida  e  son  ves* 
tir  havia  a  guanyar  ab  art  de  fusteria  car  legim  que  fon 
fuster*  Deis  sants  apostéis  legim  que  servien  a  nosire 
Senyor  Deu  en  fam  en  set  en  molts  dejanis  en  fret  en 
nudital  e  en  melles  vigilies.  O  esposa  de  Jhesu-Crist 
molts  exemplis  has  ab  los  quals  poras  menyspreaar 
les  riqueses  terrenals  e  desüar  les  riqueses  -celestials 
car  aquells  qui  volen  esser  fets  richs  en  aquest  niou 


( ^^ ) 

caen  en  moltes  temptacions  e  en  los  la^os  del  diable 
e  en  molts  mals  desitgs  qui  acabu^en  lom  en  infern. 
Yolenterosament  menyspre&en  les  riqneses  terreilals 
aquells  qui  perfetament  posen  lar  speranse  en  les  ri- 
queses  celestiais  car  lá  pobresa  voluntaria  rnet  lom 
dins  en  lo  regne  deis  cels.  No  som  venguts  al  mones* 
tir  per  90  quey  viscam  en  delits  ans  hi  som  venguts 
per  tal  que  vellant  pregant  dejunant  cantant  e  oontre 
lo  nostre  enemich  batallan!  vidgam  al  regne  quins  es 
lexat  endre^antaoshi  Jbesu-Crist  Per  ^o  nasqueni 
nuus  en  aquest  moa  e  per  90  nos  acostam  nuas  al  bab* 
tisme  que  nuus  e  seos  tot  empatxament  muntem  al 
ceL  Ye  com  es  cosa  mala  e  leia  e  impropia  que  aquell 
qui  per  sa  mare  es  engenrat  nuu  e  per  la  Sgleya  es 
reebut  nuu  que  vulla  entrar  rich  en  lo  regne  de  Deu* 
Pus  leugera  cosa  es  passar  lo  camell  per  lo  eos  de 
águila  quel  hom  rich  entrar  en  lo  regne  deis  cels.  Mes 
val  un  poch  freyturar  que  massa  haver.  Massa  es  avar 
aquell  al  qual  no  basta  Deu.  Sapies  sor  molt  amada 
que  si  en  aquest  mont'  sostenim  per  Jhesu-Crist  fam 
set  e  nuditat  sens  tot  dnpte  nos  faons  alegrarem  ab  ell 
en  lo  regne  celestial  Amen. 


Capítol  XLVIIL  De  murmurado. 


Lostal  del  nostre  cor  es  santifícat  per  la  gracia  de 
Deu  e  per  habitacio  del  Sant  Spirit  lavors  com  dins 
lo  cor  habita  caritat  pau  bonesa  humilitat  paciencia 


(  568  ) 
e  semblants  virtuts.  Aqüestes  son  les  nostres  riqueses 
90  es  bones  custuroes  e  bones  virtuts  mas  si  dos  co- 
meosam  a  barallar  e  murmurar  e  contendré  tentost 
som  despulláis  deis  bens  spirituals  e  romanim  buyts* 
E  la  rabo  es  aquesta  car  les  virtuts  no  poden  habitar 
ab  los  vicis.  Sabem  de  cer  que  un  petit  de  levat  cor- 
romp  tota  la  pasta.  Cascun  servent  de  Deu  en  lo  seu 
cor  deu  pensar  com  cau  en  gran  mal  si  ell  murmura 
per  les  coses  temperáis.  Aquell  qui  murmura  per  los 
bens  terreñals  es  fet  pobre  de  alli  don  davia  esser  fet 
rich.  Les  nostrej»  riqueses  deuen  esser  virtuts.  Donchs 
nos  perdem  les  virtuts  si  murmuram  per  menjar  o  per 
beure  o  per  vestir.  Greu  peccat  es  murmuracio.  Diu 
sant  Gregori  que  aquell  qui  murmura  no  redi)  lo  reg- 
ne  del  cel  e  aquell  quil  reeb  no  pot  murmurar.  Lo  co- 
ratge  del  foU  es  axi  com  a  roda  que  porta  fanch  e 
sutzura  e  murmura.  Aytals  son  molts  frares  e  moltes 
sors  en  la  congregado  qui  son  subiugats  a  desigs  car- 
nals  e  no  cessen  de  murmurar.  Perqué  sor  cara  moU 
es  necessari  a  nos  lo  consol  de  sant  Pau  qui  diu  no 
murmurets  a&i  com  alguns  de  aquella  qui  eren  en  lo 
desert  qui  murmuraven  e  periren  a  mala  mort.  Adoncbs 
perilosa  cosa  es  murmurar  car  si  murmuram  per  vea- 
tyra  perirem  en  lo  monestir  axí  com  aquells  periren 
en  lo  desert.  Perquens  cove  que  guordem  nostres  len- 
gues  de  murmuracio  per  90  que  Deus  no  vulle  que 
axi  com  aquells  periren  en  lo  present  mon  nosaltres 
no  periam  en  lo  sdevenidor.  No  murmurem  donchs  cd 
guisa  que  axi  com  aquells  periren  en  la  present  vida 
nosaltres  no  periscam  en  la  esdevenidora  esquivem 


(  369  ) 
tota  mnnnuracio  per  90  que  do  sostingam  en  les  ani- 
mes 090  que  aquells  sostínguereu  en  los  cossos.  Ítem 
Lapostol  consellaat  a  nosaltres  parla  dieut  áxi  no  tem- 
tem  Jbesu-Crisl  axi  com  alguns  de  aquells  lo  tempta- 
ren  e  periren  per  les  serps  quils  mataren.  Aquell 
tempta  Jhesu*Crist  qui  per  menjar  e  per  beure  e  per 
vestir  murmura  a&i  com  es  scrit  del  démunt  dit  po- 
blé templaren  Deu  en  lur  coratge  per  tal  oom.dema- 
naren  viandes  a  lurs  desitgs.  ítem  en  altre  locb  diu 
iniíirmuren  en  lurs  tabernacles  e  no  hovren  la  vou  del 
Senyor.  Aquel  tempta  Jhesu-Crist  qui  demanant  coses 
superflues  en  lo  monestir  murmura  contra  lo  president. 
Contra  Jbesu-Crist  fa  aquéll  qui  en  lo  monestir  de- 
mane  raes  que  no  deu  haver.  Contra  Jhesu-Crtst  pec- 
ca  aquell  qui  demanant  en  lo  monestir  coses  terrecíais 
e  transitorios  escandaliza  los  seus  presidenta  Aytals 
diu  que  periren  per  serps  perqué  per  serps  ca^  la  serp 
es  yerinosa  e  tot  hpm  qui  murmura  porta  en  la  lengua 
vai'i  del  diablo»  E  per  90  diu  sant  Jacme  que  la  len- 
gua es  mal  qui  no  troba  repos  e  es  plena  de  vari  mor- 
tal. Esquivem  donchs  murmuracio  per  90  que  no  pe- 
riscam  per  veri  diabolical  e  mortal.  Sor  molt  amada 
en  Jhesu-Crist  oges  que  diu  Jbesu-Crist  en  lo  sen 
Evangeli  dichvos  que  no  siatí  ansiosos  a  la  vida  vos-' 
tra  que  menjarets  ni  que  vistrets.  Quaix  que  digue  ma- 
nifestament  Deus  quius  ha  dada  la  vida  vos  dará  vian- 
da e  quius  ha  donat  lo  cors  vos  donara  vestidures.  E 
dix  apres  de  a^o  Jhesu-Crist  mirats  los  ocells  del  aer 
qui  no  sombren  ni  culen  ni  umplen  los  orons  nils  gra- 
ners  empero  Deus  los  governe.  E  donchs  si  üeus  go- 

TOMO  XIII.  37 


(  570  ) 
Averna  los  oodls  qui  %uy  son  e  áema  no  soq  la  anima 
deis  quals  es  mortal  quant  mes  doncfas  dará  ais  serri- 
dors  e  servents  de  Deu  vianda  e  vestiduras  la  anima 
deis  quals  es  inmortal  e  ais  qnals  es  promes  lo  r^e 
áels  cels.  ítem  diu  Jhesu*Crist  consideráis  los  liris 
deis  eamps  com  crexen  e  no  treballén  ni  filen  ni  tixen 
-empetx)  Deas  los  víst  de  molt  gran  bailesa  quant  mes 
vestirá  Deus  los  seus  servente  e  serventes.  No  matara 
Deus  la  vida  deis  seus  servidors  ai>  fam  ni  ab  set  ni 
db  nuditat  E  Ihesu-Crist  apres  da  tot  a^o  cooclos 
dient  cércate  e  demanatsprimeramentlo  regne  de  Deu 
é  la  sua  justicia  e  totes  les  altres  coses  necessaries  vos 
serán  donades.  Quaix  que  digue  servite  a  Deu  ab  temor 
cántate  e  alegratsvos  nit  e  die  ab  gran  reverencia  e 
ell  darvos  ha  totes  les  coses  quien  son  necessaries  en 
la  ipresent  vida  e  en  la  sdev^iidora  car  no  minuara  lo 
be  ais  qui  serquen  Deu.  Sor  molt  cara  Deus  quit  ha 
(reta  de  la  casa  del  teu  pare  si  tu  perseveres  oa  la  sua 
sei*vitüt  te  donara  tot  quant  be  demaoara  lo  teu  cor 
Amen. 


Capitúl  XLIX.  De  ben  propru 


Sor  molt  cara  sapies  que  gran  crim  es  en  los  ser^ 
vente  de  Jhesu-Crist  haver  res  propri.  Perqué  nuil 
temps  sia  trobat  en  tu  res  que  sia  propi.  Totes  quan- 
tes  coses  son  en  lo  monestir  son  comunes  a  toís. 
Adonchs  si  la  servente  de  Jhe$u*Cri«t  ha  res  amagat 


(  571  ) 
axi  coin  a  propri  la  qual  cosa  no  sapien  les  al  tres  ser^ 
yantes  de  Jhesu-Crist  alio  es  furt  e  furt  es  peccat.  La 
rabo  es  aquesta  car  tot  quant  ha  la  religiosa  deu  ha^ 
ver  en  comu  ab  totes  les  serventes  de  Jbesu-Grist  e  si 
alguna  cosa  amagara  axi  com  a  propia  fart  es  maní- 
fest  fraii  es  greu  peccat  es  cami  de  infem  es^  Per 
aquest  cami  los  ladres  davallen  al  infem  car  axi  com 
diu  sant  Pau  apóstol  ladres  ni  robadors  no  possehi- 
rau  lo  regnedelceL  La  serventa  deJhesu^Crist  que  se- 
para si  matexa  de  la  comunitat  deis  altres  amagant 
alguna  cosa  axi  com  a  propia  sera  separada  de  la  com- 
payia  de  la  gloria  celestial.  Molts  venen  a  la  comuna 
compayia  del  monestir  mas  no  viuen  tots  segons  lo 
Evangeli  la  qual  cosa  no  poden  dir  sens  gran  gemecíi. 
En  lo  monestir  son  los  apostols  de  Jhesu-Crist  boc  e 
hi  es  Judes  qui  trabi  Jhesu-Crist.  Eshi  tambe  Ananies 
ab  sa  muler  Sapheira  eshi  Giezi  dexeble  de  Eliseu. 
Aquells  qui  per  amor  de  Jhesu-Crist  derenclexen  tot 
quant  han  en  aquest  mon  semblant  que  foren  los  apos- 
tols e  a^o  tan  per  raho  de  haver  la  eternal  gloria  se- 
rán remunerats  ab  los  díts  apostols  en  la  eternal  be-^ 
naventuran^a.  Aquel  qui  apres  que  ha  lexat  lo  mon  ve 
al  monestir  e  presumex  fer  frau  en  los  bens  del  dit 
monestir  aytal  es  Judes  e  sostindra  en  lo  infern  la  pe- 
na de  Judes  per  ^o  com  la  cosa  comuna  vol  fer  pro*- 
pia.  Aquell  qui  de  la  vida  mundanal  se  converteix  al 
servey  de  Deu  si  de  les  coses  que  ha  possehides  en  lo 
present  segle  se  reserva  una^art  e  laltre  dona  al  mo- 
nestir ensemps  ab  si  matex  merex  haver  sentencia  de 
malediccio  ensemps  ab  Anania  e  ab  Saphira  mas  aquell 


(  572  j 
qui  del  segle  es  vengut  al  inonestir  e  la  cosa  que  no 
ha  poguda  baver  en  sa  casa  yol  haver  en  lo  monestir 
;e  ago  demana  ab  gran  instancia  aytal  sens  tof  dupte 
sera  ferit  ab  la  lebrosia  de  Giezi  car  sostendrá  en  la 
anima  la  lebrosia  que  Giezi  sostench  en  lo  cors.  Ho- 
nesta sor  B,\i  com  demunt  te  dit  gran  difarencia  ha 
entre  aquells  qui  viuen  en  lo  monestir.  Aquells  viuea 
en  lo  monestir  a  semblanf^^á  deis  apostéis  qui  de  tot 
quant  han  possebit  en  lo  mon  non  amaguen  res  en  lo 

monestir  ais  quals  es  endrassada  la  paraula  del  Psal- 
mista  dient  tot  lo  meu  be  es  unirme  ab  Jhesu-Crist  e 
posar  en  lo  Senyor  Deu  meu  tota  la  mia  «speran^ a. 
Posa  doncbs  tota  la  tua  cogitado  en  Deu  e  ell  prove- 
hir  ta.  Aquells  qui  axi  com  Judes  Escario^  retenen  en 
si  algún  be  propi  o  amaguen  alguna  cosa  del  mones- 
tir sen  pugen  fins  al  cel  e  devallen  fíns  ais  abissos  del 
infern  e  la  lur  anima  es  plena  de  mals.  Aquells  qui  ab 
Anania  e  Saphira  deis  bens  que  hagren  en  lo  mon  ne 
liuren  una  part  al  monestir  e  laltre  se  retenen  axí  com 
a  propia  confíen  en  lur  virtut  e  gioriegense  en  la  muí* 
titut  de  les  lurs  riqueses.  Mas  aquells  qui  axi  <M)m 
Giezi  demanen  en  lo  monestir  les  coses  que  no  han 
pogudes  haver  en  lo  mon  son  aquells  deis  quals  diu  lo 
Psalmista  véus  lom  que  no  ha  posat  Deu  en  sa  aiuda 
ans  ha  posada  sa  esperanza  en  la  multitut  de  les  sues 
rlqneses.  Tu  donchs  sor  amable  no  geles  res  no 
amachs  res  no  poses  res  pera  tu  en  loch  amagat  not 
retengues  res  no  romanea  res  amagat  ab  tu  a^o  que 
has  hagesho  ab  benediccio  e  ab  licencia  no  dons 
res  sens   licencia.  Honesta  verge  posa  tota  la  tua 


.  (  573  ) 
cogitacio  en  nostre   Senyor  Deu  e  ell  pirovehir  ta 
Amen. 


Capítol  L:  De  aracio. 


Sor  molt  cara  oges  a^ o  quet  dich.  Sapies  que  fer 
oracio  ans  de  hora  ordenada  providencia  es  mad  fer 
oracio  en  lo  temps  ordeiiat  es  obediencia  lexar  pas- 
sor  lo  temps  de  la  oracio  es  negligencia.  Tant  deu  es^ 
ser  la  oracio  pus  continuada  quant  es  pus  profítosa; 
Jhesu-Crist  diu  eu  lo  seu  Evangeli  tot  quant  demana- 
rets  en  la  oracio  invocant  lo  meu  nom  si  havets  vera 
créenla  tot  ho  reebrets.  Sant  Pau  diu  fets  oracio  sena 
entrevan.  Sant  Jaume  diu  molt  val  la  oracio  del  hom 
just  continuada.  Amable  sor  apparella  la  tua  anima 
ans  de  la  oracio  e  no  vulles  esser  au  cornea  hom  qui 
temp  ta  Deu  apparellet  a  la  oracio  e  mostra  la  cons- 
eiencia  del  teu  cor  per  90  que  aconseguesques  habun- 
dant  gracia  de  nostre  Senyor  Deu  e  allavors  pregues 
verament  com  non  cogites  altre  cosa  en  lo  teu  cor.  Lo 
jutge  es  tot  inclinat  a  les  pregarles  si  lo  peccador  es 
Gorregit  de  la  sua  malesa.  La  oracio  deu  esser  del  cor 
e  no  pas  deis  labis  mes  val  pregar  e  fer  oracio  ab  sci- 
lenci  que  pregar  Deu  solament  de  paraula  sens  inten^ 
ció  de  la  pensa.  Aquella  oracio  es  pura  la  qual  no  tor- 
ben  superflues  cogitacions  aquell  coratge  es  luny  de 
Deu  qui  en  la  oracio  es  occupat  en  les  cogitacions  de 
aquest  mou.  En  dues  numeres  es  empatxáda  la  oracio» 


(574). 
perqué  no  pot  esser  eoipetral  af o  que  es  demanat  (o 
es  si  hom  nos  sta  de  fer  mal  o  si  no  lexa  ]o  peccat  que 
te  en  lo  cor.  La  no^tra  pensa  es  celestial  e  lavors  con- 
templa Deu  en  la  oracio  com  no  es  ampatxada  per 
terrenals  cures  e  ansies  temperáis.  Tota  veguada  que 
hom  fa  oracio  apella  lo  Sant  Sperit  que  vingue  mes 
ans  que  vingue  lo  Sant  Sperit  fugen  del  hom  totes  les 
eogitacions  e  temptacions  deis  diables  los  quals  se 
acabugen  dios  les  penses  deis  hooiens  car  no  poden 
sostenir  la  presencia  del  Sant  Sperit.  Aquell  qui  es  in- 
juriat  no  cessa  de  pregar  Deu  per  aquell  quil  ha  inju- 
riat.  En  altre  guisa  sapies  que  segons  la  sentencia  del 
Salvador  aquell  pecca  qui  no  fa  oracio  per  sos  ene- 
michs,  Axi  c6m  no  apronta  la  medicina  a  la  nafra  faon 
román  lo  ferro  per  semblant  forma  no  aprofita  gens 
]a  oracio  de  aqudl  qui  reserva  loy  dins  son  cor.  Cul- 
pablement  estén  les  mans  a  Deu  aquell  qui  faent  ora- 
cio manifesta  sos  peccats  loantse  de  aquella  axi  com 
lo  pbariseu  glorieiantse  preguave  e  mes  loara  sí  ma- 
teix  de  les  bones  obres  que  feya  que  no  a  Deu.  Sor 
molt  amada  fes  oracio  ab  lagrimes  continuades  fes 
oracio  perseverantbi  pregua  Deu  die  e  nit  no  cesse  la 
tua  oracio  la  tua  oracio  sie  frequentade  e  sovineiada 
te  fort  amanides  les  armes  de  la  oracio  no  caygua  la 
oracio  de  la  tua  bocha  sta  soven  en  oracio  vesset  en 
oracio  gemegua  tostemps  e  planyte  dient  oracio  lévet 
en  la  nit  a  fer  oracio  vella  e  pregue  en  oracio  provo- 
ca e  vella  en  oracio  e  en  preguaries  donet  a  velles  famt 
oracio  tancha  un  petit  los  uUs  e  puys  pregua.  La  ora- 
cio sovineiada  remou  les  segetes  del  diable.  Oracio 


(  375) 
de  tots  dios  veof  los  darts  del  diaUte,  Oracio  es  la  pri- 
mera virtQt  coiitre  les  batalles  de  les  temptacioos.. 
Oraoio  sobra  les  temtaeioDs  deis  eoemichs  veo^loís 
diablea  sobre  los  lei^  spiriis*  Per  oracio  son  veosiits^ 
loa  diipQpts  per  oracio  ^(m  sobráis  los  diablas.  Oracio^ 
sobra  tots  mals.  Honesta  ^ef^e  la  tua  erario  sia  pura. 
Amonestte  cara  sor  que  precbs  per  los  l>uns  bomeiis^ 
qui  persevereii  en  be.  Preoble  ^e  precbs  per  }ps  oiaU 
que  Deus  los  conyerta  de  mal  ea  be  pregua  per.  tptp. 
amíchs  e  encara  per  toa  enemicbs  preguti  per  U>i6  los 
feels  christiaDS  vías  e  morts  sia  endre^asda  la  tea  o¡t^ 
cío  ai  i  com  lo  eoaens  dayant  Deu  A.npeu, 


Capítol  LL  De  li0o. 


Per  la  li^o  son  deneiate  los  peccats  per  Hqo  som 
adoctrinats  que  deTem  fer.  Fer  oraeio  e  legir  casca  es 
bona  cosa  siu  poden^  fer  ensenas  miller  cosa  es  pregar 
que  ligir.  Com  pregam  parlain  ab  Deu  com  ligim  Deus 
parle  ab  nosaltres.  Sor  molt  cara  si  veis  esser  ab  Deu 
per  tostemps  prega  Deu  tostemps  e  lig.  Molt  nos  es 
necessaria  la  lisso  divinal  car  per  lo  ligir  aprenem 
que  devem  fer  que  devem  squivar  hon  devem  anar. 
Per  90  diu  lo  Propheta  la  ta^  paraplA  S^iinyor  es  Itm 
afe  0)608  peus  0  a  1^  mies  petyades  p^r  la  li^o  er&P 
xen  lo  se»y  e  lenteqiment  la  IÍ90  908  loairiieK  cf  qi  de- 
vem ier  oracio  la  1¡90  nos  lá^f^nqa  9Pin  i)os  deve^Q  ha^ 
i(ér  en  la  vida  activa  6  coQjteqiplatiy*.  Per  90  di«  1<^ 


(  576  ) 
Psalmista  benaventurat  es  bom  qoi  contemple  en  k 
ley  dirinal  de  nit  e  de  die.  Li^o  e  bracio  son  armes 
ab  les  quals  es  ven^ut  lo  diablo.  Aqüestes  dues  coses 
son  obres  mijensant  las  quals  aconseguim  la  etenaal 
benayenturan^a.  Per  oracio  e  lif  o  son  destrouits  los 
vicís  e  les  yirtuts  son  nodrides  en  la  anima.  La  ser- 
venta  de  Jbesu-Crist  tostemps  deu  pregar  e  legir.  Per 
90  es  dit  per  lo  Psáfanista  non  sáre  conftisa  mentre 
ligire  los  teus  manaments.  Adoncbs  amada  sor  en  Jhe- 
su-Crist  continua  la  oracio  persevera  en  la  contempla- 
ció  de  les  santos  Scriptiíres  sies  diligent  en  legir  la  ley 
divinal  fes  tot  ton  stu¿i  en  los  libres  divináis  bages 
US  de  legir  la  tua  lif  o  sia  continuada  recorda  tots  joros 
en  la  ley  divinal;  La  IÍ90  destrouex  la  error  de  la  ma- 
la vida  e  arrancha  lom  de  la  vanitat  del  mon.  La  lifo 
t^  demostré  que  deus  fer  et  demostra  que  deus  squi* 
var  e  manifestet  lo  cami  per  hon  deus  anar.  Molt  apro- 
files  com  ligs  si  fas  agp  que  ligs.  Sor  amable  nostre 
Senyor  Deü  obre  lo  teu  coi*  en  la  sua  ley  e  en  los  seus 
xnMaments  Amen» 


Capital  LIL  De  fer  obres  de  mans. 


Diu  lo  propheta  Jheremies  levem  nostres  coratges 
ab  les  mans  a  Deu.  Aqnell  qui  fa  oracio  e  treballa  de 
mans  leva  a  Deu  lo  cor  e  les  mans.  Qui  fa  oracio  e  no 
treballa  de  mans  leva  a  Deu  lo  cor  e  no  les  mans.  Qui 
trebatla  e  no  f a  oracio.  leva  a  Deu  les  mans  e  no  lo 


(  877  ) 
cor.  Adoncbs  sor  moU  cara  necessari  dos  es  que  levem 
en  la  oracio  lo  cor  a  Deu  e  que  estenam  a  Deu  les 
mans  per  bona  obre*  La  rabón  es  aquesta  per  tal  que 
no  siam  represos  per  negligencia  deis  manaments  de 
Deu  lavors  com  volem  obtenir  salut  ab  la  sola  oracio 
o  ab  la  sola  obre.  £  per  (o  diu  Lapostol  aquell  qui  no 
treballa  rabo  es  que  no  mrage.  La  serventa  de  Jhesu- 
Crist  deu  tostemps  pregar  legir  e  obrar  per  tal  quel 
spirit  de  fornicacio  no  engan  la  penia  ociosa.  La  de« 
lectaeio  de  la  carn  se  veng  ab  treball.  Sor  molt  cara 
departeix  lo  die  en  tres  parts  en  la  primera  fes  ora- 
cio en  la  segona  lig  en  la  terga  treballa.  Lo  rey  Sala- 
me per  ociositat  fo  enbolcat  en  moltes  fornicacions  e 
per  la  eobejange  de  la  fornicacio  adora  les  ydoles.  Sor 
raolt  care  les  demunt  dites  coses  son  molt  necessaries 
90  es  oracio  IÍ90  e  obra.  Per  la  oracio  som  denejats 
per  la  li^  som  instrubits  per  la  obre  som  beatificats* 
Axi  ho  diu  lo  Sant  Spirit  en  lo  psalm  tu  mentaras  los 
treballs  de  les  tues  mans  benaventurat  es  e  be  hauras 
en  aquesta  present  vida.  Si  a  yeguades  cesses  de  ligir 
te  la  obre  a  ma  en  guisa  que  nuil  temps  sies  ociosa 
car  ociositat  es  enemigue  de  la  anima.  Lo  diable  en- 
guana  tot  aquell  lo  qual  troba  ocios.  Lo  diable  entra 
tots  jorns  en  clausura  e  si  troba  algu  ocios  ten  tost  lo 
acusa.  O  sposa  de  Jhesu-Crist  guardet  que  com  lo  dia- 
ble entrara  en  la  clausux'a  e  baura  escudriyats  los  fets 
de  casouna  sor  que  no  trob  en  tu  cosa  de  la  qual  te 
puscha  acusar.  Per  aquesta  rabo  te  amonest  sor  en 
Jhesu-Crist  molt  amada  que  per  amor  de  Deu  nuil 
temps  sies  ossiosa.  Prechte  que  a  les  tues  eompayones 


(  578  ) 
mostres  la  amor  de  Jhesus  no  iM>lainent  ab  pafaides 
mes  encare  ab  bones  obres*  Lavors  ames  Deu  verta- 
derament  si  per  amor  sua  fas  dquelles  booes  (Ares 
que  poras.  Gascuña  anima  sania  deu  monstrar  en  si  la 
temor  de  Deu  ab  páranles  e  ab  santes  obres.  E  per  90 
din  lespos  en  lo  Ubre  deis  Cantícbs  a  la  Esgleya  es- 
posa sua  posa  a  mi  axí  com  un  sagell  sobre  lo  ten  cor 
e  sobre  lo  teu  bra^.  En  lo  cor  son  les  cogitacions  en  lo 
braQ  son  les  operacions.  Adonchs  sobre  lo  cor  e  sobre 
lo  bra?  de  la  sposa  es  posat  lo  espos  axi  com  sagell 
car  demostré  en  la  velen lat  e  en  la  obre  quant  es 
amat  per  la  santa  anima  com  la  amor  de  Den  nuil 
temps  es  ociosa.  Si  es  vera  amor  grans  obres  fa  e  si  no 
obre  no  es  amor.  Prechte  donchs  amable  sor  que  aros 
Deu  perfetament  en  guisa   que  amant  ell  nuil  temps 
síes  ociosa.  Si  veranient  ames  Deu  nuil  lemps  seras 
ociosa  si  Deus  ames  en  veritat  per  amor  de  aquell  fo- 
giras  a  tota  ociositaU  Qui  ama  Deu  de  tota  sa  pensa 
postposa  tota  ociositat  per  amor  sua.  No  sera  dooat  lo 
regne  de  Deu  ais  ociosos  sino  a  aquells  qui  slodieo 
en  lo  servey  divinal.  Lo  regne  de  Deu  no  sera  donat 
ais  vaguabunts  sino  a  aquells  qui  treballen  dignament 
per  amor  de  nostre  Senyor  Deu.*Aquells  qui  en  bones 
obres  son  peresosos  e  tebeos  no  hauran  locb  en  lo 
regne  de  Deu.  Luxuria  enguana  test  los  homens  do- 
nats  a  ociositat  Luxuria  tost  enguana  lom  ocios  el 
hom  vaguabunt.  Luxuria  crema  e  inflama  lom  qui  tro- 
ba  ocios.  Luxuria  fug  a  occupacio  industriosa  e  a  vir» 
tuos  treball.  Lom  ven^  la  luxuria  ab  treball.  Lo  cor» 
qui  es  fatigat  per  treball  meoys  se  adelita  en  earoalir 


(  579) 
tais.  Perqué  amable  sor  en  Jhesa-Crist  esquiva  tota 
ociositat  DO  ams  ociositat  fatigua  lo  teu  cors  ab  tre* 
ball  e  exercitet  en  bones  obres  cerca  alguna  bona  obre 
en  la  qual  sia  occupada  la  intencio  del  teu  coratge  la 
tua  obre  e  la  tua  intencio  tostemps  sien  en  Deu  Amen. 


Capítol  LIIL  De  psalms  e  ympnes. 


Sor  molt  cara  com  tu  cantes  devant  Deu  psalms  e 
impnes  tráete  dins  la  tua  pensa  ago  que  cantes  ab  la 
tua  vou  la. tua  pensa  concorde  ab  la  tua  lengua  e  ab 
la  You.  No  cogites  una  cosa  e  quen  cantes  altre.  Si  tu 
cogites  una  cosa  en  la  pensa  é  altre  hon  cantes  en  la 
boca  perts  lo  fruyt  del  teu  treball.  Si  lo  teu  cors  sta 
en  la  esgleya  e  la  tua  pensa  va  defora  vaguabunda 
perts  lo  teu  loguer.  E  per  qo  diu  lo  Propheta  aquest 
poblé  me  loa  em  bonra  ab  los  labis  e  lo  lur  cor  es 
luny  de  mi.  Lapostol  diu  yo  cant  en  lo  meu  spirit  e 
cantare  en  la  mia  pensa  cantare  en  la  bocba  e  canta- 
re en  lo  cor.  Bona  cosa  es  preguar  Deu  per  tostemps 
en  la  pensa.  Bona  cosa  es  glorificar  Deu  ab  psalms  e 
ympnes  e  cants  spirituals  ab  so  e  ab  vou.  Axi  com  ab 
oracions  som  aiudats  axi  áb  la  melodía  deis  psalms 
som  recomplits  de  delectacio.  Los  cants  de  la  Eagle- 
ya  alegren  les  penses  del  homens  adeliten  los  fastiyo* 
sos  desperten  los  pereosos  e  conviden  los  peccadors  a 

4 

plors  e  lagremes  car  per  molt  que  sien  durs  los  corat- 
ges  deis  homens  seglars  tenlost  com  buen  la  dolfor 


(  580  ) 
deis  psalms  son  convertí ts  a  la  amor  de  pietat  Molts 
son  qui  son  punyits  ab  la  suauetat  deis  psalms  ploren 
lur  peccats.  La  oracio  en  la  present  vida  val  a  reme- 
tre  peccats  mas  lo  cant  deis  psalms  significa  la  laor 
perpetual  deis  goigs  de  Paradis  car  a^ci  es  scrit  per  lo 
Psalmista  dient  los  benaventurats  qui  habiten  en  la 
toa  casa  Senyor  te  loaran  per  sécula  seculorum.  Tot 
hom  qui  feelment  e  ab  peosa  attenta  canta  los  psalms 
a  Deu  es  acomparat  e  acompanyat  ais  angels  e  la  rar- 
ho  es  aquesta  car  lom   loa  aquell  en  la  térra  lo  qual 
los  angels  adoren  e  glorifiquen  continuadament  en  los 
cels.  Lo  cantar  del  psalms  nos  provoca  a  veguades  a 
lagremes  a  veguades  nos  convida  a  oracio.  Los  psalms 
nos  fan  esser  graeioses  les  velles  de  la  nit  dienl  a  nos 
alegratsvos  justs  en  lo  Senyor  car  ais  perfets  pertany 
loar  Deu.  Los  psalms  nos  denuncien  la  hora  de  prima 
portantnos  alegría  de  lum  dient  Senyor  Deu  salvem 
per  la  virtud  del  teu  nom  e  jutgem  en  la  tua  virtut» 
Los  psalms  nos  consagren  la  hora  de  tercia  com  diem 
vingue  sobre  nos  la  tua  misericordia  Senyor  e  salvens 
en  la  tua  páranla.  Los  psalms  alegren  la  hora  del  mig 
jorn  tractantnos  lo  pa  que  devem  menjar.  Los  psalms 
resolven  lo  dejuni  en  hora  de  nona  sadollantnos  ab 
dol^or  e  suauitat  spiritual.  Los  salpms  nos  comanen  a 
Deu  en  la  hora  de  vespres  dient  Senyor  sia  endressa^ 
da  e  tramesa  la  mia  oracio  davant  la  tua  presencia 
axi  com  lo  enséns  sen  puja  en  alt.  Lo  levar  que  yo  fas 
de  les  mies  mans  es  sacrifici  de  hora  de  vespres.  Los 
psalms  nos  amonesten  que  en  hora  de  completa  be- 
neiscam  a  Deu  dient  a  servents  de  Deu  beneits  lo  Sen; 


(581) 
yor.  Sor  mólt  amada  en  Jhesu-Crist  rete  fermament 
en  la  tua  memoria  que  com  la  anima  ab  amor  e  devo- 
cio  canta  a  Den  psalms  ympnes  e  cantichs  spirituals 
lavors  sona  fort  dol^ament  en  les  orelles  de  Deu.  £ 
per  go  lespos  Jhesu-Crist  amonesta  en  lo  libre  deis 
Cantichs  la  sna  esposa  qo  es  la  sancta  Esgleya  o  la 
anima  sancta  dient  o  sposa  mia  monstram  la  tua  fa^ 
soné  la  tua  vou  en  les  mies  orelles  car  la  toa  vou  es 
dol^a  e  la  tua  cara  es  molt  bella.  Tu  donchs  amada 
mia  jaus  en  lo  lit  de  molt  dolpa  contemplacio  en.  lo 
qual  desiges  de  complaure  a  mi  en  psalms  ympnes  e 
eants  spirituals  e  ab  devotes  oracions  vine  e  mostrem 
la  tua  fa^  go  es  hix  del  sacret  del  teu  cor  e  mostré 
ais  altres  la  bellesa  de  les  tues  obres  -virtuoses  per  go 
quen  reeben  bon  eximpli.  Car  din  lo  Evangelista  ve- 
gen  la  gent  les  vostres  bones  obres  e  glorifiquenne  lo 
pare  nostre  qui  es  en  los  gels  son  la  tua  vou  en  les 
mies  orelles  90  es  la  vou  de  la  laor  divinal  la  vou  de 
goig  e  de  alegría  spiritual  son  per  90  que  fages  les  al- 
tres  approfitar  en  laor  e  gloria  mia.  Los  cants  deis 
psalms  adolcexen  les  orelles  deis  hoydors  e  instroexen 
les  animes  a  ben  viure.  La  vou  de  aquells  qui  canten 
es  feta  una  car  nos  mesclam  paraulas  de  laor  ab  los 
angela  de  Den  los  quals  no  veem.  Los  servidors  de  Deu 
tostemps  deuen  loar  lo  nom  de  nostre  Senyor  car  les 
aygues  sobiranes  ho  demostren  de  les  quals  din  lo 
Psalmista  vosaltres  aygues  qui  sots  sobre  los  cels  be- 
neyts  lo  Senyor  car  los  elets  nuil  ten^s  cessaran  de 
loar  lo  nom  de  Deu.  De  les  aygues  jusanes  se  lig  en  lo 
Genesi  sien  aiustades  en  un  loch  les  aygues  que  son 


(  584  ) 
les  coses  terrenals  serquen  e  demanen  aquella  qui  son 
en  lo  camp  conreen  la  térra  car  sembren  la  paraula 
de  Deu  en  les  orelles  deis  homens  aquells  qui  son  en 
lo  lit  menyspresen  toe  quant  es  terrenal  e  mundanal. 
En  lo  peu  de  aquesta  escala  son  los  homens  del  segle 
en  mig  de  la  escala  stan  los  actius  en  la  sobirana  part 
de  la  escala  stan  los  contemplatius  ja  quaix  posats  en 
lo  cel  car  no  cogiten  sino  de  les  coses  celeslials. 
Aquests  son  los  angels  de  Deu  qui  pugen  e  devallan 
per  la  escala  pugen  a  Deu  per  conlemplacio  e  deva- 
llen  al  proisme  per  compassio.  Vida  activa  innocencia 
es  de  bones  obres.  La  persona  contemplatiya  renun- 
ciant  al  mon  tota  sa  delectacio  posa  en  yiure  en  Deu. 
Poriesnie  tu  dir  sor  molt  cara  —  frare  meu  precbte 
quem  digues  eoi  mostres  la  difarencia  que  es  entre  la 
vida  activa  e  contemplativa.  —  Sor  molt  cara  sapies 
que  molt  gran  difarencia  ba  entre  la  vida  activa  e 
contemplativa  car  la  vida  activa  sta  en  donar  pa  al  fa- 
majant  en  doctrinar  los  proismes  ab  paraula  de  savie- 
sa  en  corregir  aquell  qui  erra  en  redubir  lo  superii>¡os 
a  carrera  de  bumilitat  en  portar  a  concordia  los  dis- 
cordants  en  visitar  los  malalts  en  soterrar  los  morts 
en  reembre  los  catius  e  eucarcerats  en  distribuir  a 
caecu  de  ago  del  seu  segooe  la  necessitat  que  occorre. 
Sor  mia  molt  amada  ja  bas  hoydes  les  obres  de  la  vi- 
da activa  ara  sit  plau  precbte  que  oges  les  virtuts  de 
la  vida  contemplativa.  Sapies  que  la  vida  contempla* 
ti  va  es  reteñir  en  la  tua  pensa  la  caritat  de  Deu  e  del 
proisme  sostraures  deis  brogits  forans  treballar  en  la 
contemplacio  e  desitg  del  Creador  en  tant  que  daqui 


(  585  } 
arant  no  placía  a  la  persona  contemplativa  de  fer  res 
mundanal  ans  menyspreant  totes  les  ansies  e  cures  del 
mon  present  se  inflame  tota  sospirant  de  veure  la  fa^ 
del  sea  Creador  portant  ab  gran  plor  e  enuig  lo  gran 
carreeh  e  fexuch  pes  de  aquesta  corruptible  carn  de*- 
sijant  esser  en  mig  deis  angels  hoynt  lurs  ympnes 
psalms  e  cantichs  sospirant  continuament  esser  en  tre 
los  cintadaps  celeiitials  alegrantse  ab  e)ls  davant  Déu 
del  do  de  ineorrapcio»  Sor  amable  are  has  hoy  da  la 
yida  actiTa  e  has  hoyda  la  yida  contemplativa.  Prech- 
te  que  ab  la  Maria  Magdalena  v^illes  elegir  la  millor 
part  fo  es  la  vida  contemplativa.  Bona  es  la  vida  ac-- 
tiva  mas  millor  es  la  contemplativa.  Aquell  qui  primie- 
rament  aprofila  fer  en  la  vida  activa  pus  lei^erament 
sen  puja  a  la  contemplativa.  Tota  persona  que  desige 
lai  temporal  gloria  o  la  carnal  cobejance  aytal  es  em- 
patiada en  la  contemplativa.  Sin  vols  haver  eximpli 
de  la  vida  contemplativa  mira  Jacob  qui  com  amas 
Raxel  la  qual  signifique  la  vida  contemplativa  fouli 
donada  Lya  que  significa  la  vida  activa  la  qual  servex 
a  Deu  en  lo  treball  de  aquest  mon  car  reeb  e  alber- 
gua  los  pobres  e  aquells  visita  e  acensóla  e  soterra  e 
complex  totes  les  obres  de  misericordia.  Lya  que  sig* 
nifica  la  vida  activa  habunda  en  filis  car  molt  mes 
son  los  aetius  que  los  contemplatius.  Raxel  es  inter- 
pretada ovella  o  persona  que  veu  e  mira  lo  principi  o 
comen^ament  car  los  contemplatius  son  simples  e  ig* 
noscents  axi  com  a  ovelles  separata  de  tot  brogit  mun- 
danal per  90  que  ells  conjunta  se  a  la  sola  contempla- 
cío  divinal  vegen  aquell  qui  diu  yo  son  principi  e  co- 

TOMO  XIII.  58 


(  586  ) 
meoBament  qui  parle  ab  yo8alti«8.  Rachel  ha  dos  filk 
car  áu%B  formes  hi  ha  de  cootemplatius  car  los  uns 
son  qui  viuen  en  comu  ^ o  es  en  los  moaestírs  altres 
son  solitaria  separáis  deis  homens.  Molt  pus  benaveo- 
turada  es  la  vida  contemplativa  que  la  activa  a;ii  com 
la  águila  forma  lo  seu  uU  en  lo  raig  del  sol  e  nol  ne 
remou  sino  com  vol  donar  vianda  al  cors.  Per  sem- 
blan t  forma  los  santa  qui  son  en  aquesta  vida  presea! 
davallen  de  la  vida  contemplativa  a  la  activa  car  con- 
sideren que  posat  que  aquéllas  coses  axi  altes  sien 
molt  profitoses  empero  ab  tot  af o  les  coses  baxes  son 
queacom  necessaries  a  la  nostre  fraytura  e  per  (o  les* 
po6  Jhesu^Crist  parlant  a  la  sua  esposa  90  es  a  la  ani* 
ma  contemplativa  diuli  en  lo  libre  deis  Canticba  levet 
e  cuytet  amada  mia  coloma  mia  belesa  mia  per  vjrtnt 
de  castedat  levet  de  aquell  sobrédela  estament  (eu  90 
es  del  repos  de  contemplacio  en  la  qual  desiges  de 
complaure  a  mi  solament  en  psalms  ympnes  oracioM 
e  cantars  spirituals.  Cuytet  doncbs  e  vine  90  es  bix 
per  lo  profit  de  tos  proismes  per  90  quels  fa9es  rea- 
semblants  a  tu  per  ofíci  de  preicacio  e  per  eximplis 
de  bones  obres  a  salut  de  lurs  animes.  La  visio  dds 
animáis  deis  quals  se  lig  en  lo  libre  de  Ezechiel  qui 
anaven  e  no  tomaven  pertany  a  la  presencia  de  la  vi- 
da nativa  mas  la  visio  deis  animáis  qui  anaven  e  re- 
tornaven  pertany  a  la  mesura  de  la  vida  contemplati- 
va en  la  qual   com  lom  hi  es  sospes  e  elevat  tentost 
que  es  ferit  ab  la  sua  flaquesa  li  cove  devaliar  e  com 
es  devallada  prenne  for9a  e  vigor  renovellant  la  sua 
pensa  torna  a  pujar  alU  don  era  devallada  la  qual  ce* 


(  887  ) 
sa  no  pot  esset  feta  en  la  vida  activa  de  la  qual  si  al- 
ga devalla  per  po^b  que  sia  ieniMtse  ambolca  e^  re* 
gira  de  legeaes  en  Ineses  e  de  vicia  en  vicia.  Moltes 
vegbdes  esdeve  que  la  peosa  ae  dreipa  de  )a  térra  al 
cel  e  tentoat  per  la.fax.ugue8a  de  la  carn  que  la  agr^q^ 
ja  devaUa  del  cd  a  Ierra.  Deua  visita  moltes  persones 
seglars  e  per  la  sutf  gloria  les  leva  a  la  áltese  de  oodh 
teroplacio  e  son  awM»  oontemplatius  quí  aleneguen 
leiameot  eti  les  coses  camals  e  terrenals  los  quals  de- 
renclexen  Den  ab  lo  Séu  juhi  just  e  amagat.  Axi  com 
aqueU  qui  es  sotcirrat  en  lo  moniment  cessa  de  tota 
obre  terrenal  axi  aquell  qui  reposa  en  la  dol^r  de 
contemplacio  eessa  de  tot  aote  mundanal.  E  axi  com 
los  boinens  pujaatsen  per  la  vida  activa  son  soterrats 
en.  lo  repos  de  conteniplacio  per  semblant  forma  lun- 
yantse  de  la  vida  seglar  la  vida  activa  los  reebquaix , 
aoterrantlos  ^íi  si  malexa  hon  axi  com  la  vida  activa 
es  sepulcro  de  la  vida  se^ar  axi  matex  la  vida  con* 
templativa  es  moniment  de  la  vida  activa.  Los  homens 
aaiits  axi  eom  a  veguades  hixen  del  secret  de  contem* 
l^aeio  a  la  vida  activa  axi  matex  de  la  vida  activa  re* 
tornen  al  aecret  de  la  spiritual  contemplacio  per  ^tal 
que  díns  Loen  Den  car  dins  ell  proceeix  e  dios  si  han 
rehut  que  faijen  defora  obres  a  laor  e  gloria  divinal. 
Axi  com  Deiis  vol  que  a  veguades  los  contemplatíus 
tsquen  a  la  vida  activa  axi  vol  a  veguades  que  no  sien 
inquLetats  e  destorbats  ans  vol  que  reposen  en  lo  se*- 
cret  deia  suau  contemplacio  la  qual  cosa  manifesta* 
ment  en  los  Canticbs  e$  declarada  com  lespos  coniure 
les  filies  de  Jherusalem  que  no  desperteu  la  sua  ama^ 


(588  ) 
<}anGos  que  a  ella  placía  dient  coníurvos  filies  clelhe- 
rusalem  per  les  cabres  e  per  los  cervos  deis  temps 
que  no  despartets  ni  fa^ats  vellar  la  mia  amada  fins 
que  a  ella  placia.  ^o  tó  no  despertéis  ni  fa^^ts  cellar 
la  anima  donada  a  contemplado  a  oracions  a  li^ons  e 
occupada  en  obres  divináis  e  no  k  vullats  inquietar 
ab  obres  foranes  fins  que  a  ella  placia  90  es  fins  que 
sia  passat  lo  temps  de  contemplado  e  requerint  la 
frevoltat  del  cors  ella  vuUa  esser  despertada  del  dor- 
mir del  repos  spiritual  e  de  sobirana  dol^or.  Empero 
en  aquesta  present  vida  no  es  qui  puscba  contemplar 
Deu  perfetament  hont  sant  Joban  declara  a^o  en  lo 
Epocalipsi  dient  que  un  gran  scilenci  fon  fet  en  lo  cel 
quaix  per  mija  hora.  Lo  cel  es  la  anima  del  hom  just. 
E  per  90  diu  lo  Propheta  lo  cel  es  a  mi  cadira* 
« Adonchs  com  en  la  pensa  se  te  scilenci  de  coniempla- 
eio  lavors  es  fet  scilenci  en  lo  cel  qo  es  en  la  anima 
car  lavors  cessen  dins  les  cogitacions  los  brogits  de 
les  coses  e  de  les  obi*es  terrenals.  Mas  com  la  vida 
contemplativa  no  puscha  en  aquest  mon  esser  peifeta 
no  dura  lo  dit  scilenci  en  lo  cel  per  hora  entegra  mas 
quaix  mija  hora.  Aquel!  qui  perfetament  vol  teoir  la 
vida  contemplativa  deu  cessar  de  tota  obre  terrenal* 
E  per  ^0  en  lo  dit  libre  deis  Cantichs  diu  la  esposa  de 
si  matexa  yo  dorm  e  lo  meu  cor  vella  quaix  que  la 
pensa  santa  parlas  manifestament  e  dignes  com  yo 
dorm  defora  reposada  deis  brogits  mundanals  lavors 
dins  la  mia  cogitacio-  contemple  les  coses  celestials. 
Larcha  de  Noe  que  fon  departida  en  dues  parts  prin- 
cipáis la  una  de  les  quals  ere  jusana  laltre  sobirana 


(  589  ) 
significa  los  actíus  e  los  contemplatius  deh  quals  los 
actius  stan  en  la  part  jusana  los  contemplatius  en  la 
sobirana.  Larcha  de  Noe  hac  tres  cambres  e  signifi- 
quen tres  ordens  de  gents  que  son  en  la  santa  Esgle- 
ya  90  es  conjuguats  continents  e  yei^ens.  De  aquesta 
vida  contemplatÍTa  diu  Jhesu^rist  en  lo  seu  Evange- 
li  si  vols  esser  perfet  ven  tot  quant  has  e  donaho  a 
pobres  e  bauras  tresbr  en  lo  cel  e  vine  e  seguexme. 
De  María  Magdalena  diu  la  millor  part  ha  elegidarMa- 
i4a  la  qual  no  li  sera  tplta  en  la  vida  esdevenidora  e 
la  dita  vida  actira  fenex  en  lo  present  roon.  La  vida 
contemplativa  no  fenex  car  tostemps  persevera  la  vida 
activa  deial  eo  aquest  segle*  La  contemplativa  comen- 
9a  en  aquest  mon  é  a  son  compliment  en  lo  cel.  Ho- 
nesta vwge  amonestle  que  per  amor  de  Deu  menys* 
preus  lo  m<m  present  per  amor  de  Deu  te  separe  de 
totes  les  ansies  del  segle  studiet  servir  a  Deu  sens 
empatxament  de  aquest  mon  no  sia  ansia  en  lo  mon 
quet  sostragua  nit  separe  de  la  amor  de  Deu  no  sia 
trafech  en  lo  mon  quit  luny  de  la  intefiício  de  Deu  fo- 
ragita  de  tu  tota  cosa  quet  pugne  ampetxar  lo  bou  pro- 
posit  hages  en  oy  tot  quant  ama  lo  mon  preseiit  síes 
morta  al  mon  el  mon  sia  mort  a  tu  separet  de  la  amor 
del  mon  present  axi  com  si  eres  morta  no  cobeigs  la 
^oria  de  aquest  mon  sino  com  sí  foses  morta.  Sor 
molt  amada  en  Jhesu^rist  no  hages  cura  del  present 
mon  sino  com  si  eres  soterrada  en  lo  moniment  sepa- 
ret de  tot  neguofú  terrenal  axi  com  si  eres  soterrada 
en  lo  sepulcro.  Sor  en  Jhesu^Crist  amable  mentre  que 
vius  menyspresa  a^o  que  no  poras  haver  apres  la  moil 


I 

I 


(  390  ) 
e  si  axi  ho  fas  hauras  apres  la  mort  la  vida  eteraal 

Amen. 


Capital  L  V.  De  eurioñíat  que  es  valer  saber  cases  súper- 

flues  que  no  fon  profiL 


Molt  cara  sor  amottestle  que  tots  dies  te  stedios  de 
profitar  en  bones  obres  e  que  no  consideres  los  mals 
que  fan  los  altres  mas  considera  los  bens  que  ta  déos 
fer.  E  per  (o  dtK  un  sávi  no  yulles  escudrijar  de  sa- 
ber coses  Tañes  e  sens  tot  profit  no  es  cosa  necessaña 
a  tu  conexer  les  coses  que  son  separades  deis  seojs 
humanáis.  Digna  cosa  es  qnes  lex  de  jvtiar  les  penses 
deis  homens.  Aquell  qni  es  perfetament  no  pot  cone- 
xer los  c(Mratges  daltri.  La  rabo  de  a^  es  car  no  po- 
dem  jutiar  les  coses  incertes  fins  que  Tingue  Jbesa- 
Crist  qni  illuminara  les  tenebres  amagiiades  e  mani- 
festara los  consels  deis  coratges»  Digna  oosa  es  q«e 
sia  sens  peccat  aquell  qui  toI  corregir  los  tícís  dds 
alireSé  Los  homens  foUs  oom  volen  rependre  los  erres 
deis  altres  demostren  los  lurs»  Tant  com  lom  studia 
en  escodriyar  curíosament  e  ^vana  los  tícís  deis  altres 
tant  mes  ignora  sos  peccats  los  quals  deguera  conexer 
e  plorar  mas  com  lo  retorna  a  si  matex  es  mira  be  no 
fa  inquisicio  de  la  vida  ddís  altres  per  repasdrelos 
car  en  si  matex  troba  moltes  coses  que  deu  rep^idre 
e  plaiiyer.  E  per  ^  diu  sant  Greguorl  tant  mmys  de^ 
vem  rependre  los  coratges  deis  altres  quant  mes  sa- 


(  591  ) 
bem  que  no  podem  iiluminar  ab  U  nostra  vista  les  te^ 
liebres  de  la  oogHacio  de  noetre  proisme.  Sant  isidre 
diu  pus  apparellats  som  de  rependre  los  vicis  de  cas*- 
cun  hom  que  de  seguir  ses  vírtuts  e  no  desijam  saber 
lo  be  que  fa  algu  ans  taat  com  podem  escodríyam  lo 
mal  que  haura  fet.  Adoocbs  sor  en  Jhesu-Crist  molt 
amada  concelte  que  mes  vuUes  rependre  los  teus  vi- 
gis  que  los  daltri  síes  ansiosa  de  la  tua  curacio  sies 
molt  entesa  en  la  tua  salut  síes  aj^rellada  de  esttiew 
nar  tu  matexa  no  vuUes  fer  inquisicio*  de  aqo  que  a  tu 
no  pertany  nuil  temps  desigs  saber  e  ja  los  bomens 
que  parlen  entre  si  mateys  no  vulles  en  cercar  que  fa 
m  que  diu  ajtal  e  aytal  bom  no  sies  curiosa  lexa  les 
ansies  e  cures  dé  la  vida  daltri  no  sia  euriositat  en  lo 
naon  que  enguan  lo  teu  coratge  no  sia  cc^eianse  en 
lo  mon  de  vana  euriositat  que  entre  dins  lo  teu  cor  e 
ago  per  tal  que  no  fages  enquesta  de  les  costumes  deis 
altres  oblidant  les  tues.  Sposa  de  Jbesu-Crist  precbte 
que  ab  tanta  cura  e  ansia  corregesques  los  teus  vipis 
ab  quant  studi  reprens  los  vigis  daltri  no  hageií  cura 
de  saber  les  coses  amaguades  guarde!  de  encercar  les 
coses  que  no  deiis  saber  lexat  de  saber  le  cosa  que  no 
has  presa  ab  auctoritat  de  la  santa  Eseriptura  no  cer- 
ques mes  sino  tant  com  divináis  letres  te  mostreo  nuil 
temps  desigs  saber  ago  que  not  pertariy  de  saber.  Sor 
amable  sapies  per  tot  cert  que  euriositat  es  perillosa 
presumpcio.  La  euriositat  dampnosa  provoca  a  here- 
gia  acabuga  la  pensa  en  faules  piones  de  sacrilogis  en 
les  coses  escures  ret  los  bomens  audages  e  en  tes  co- 
ses ignorades  ía  los  bomens  soptosos  determenant  aco> 


(  592) 
qne  no  saben.  Sor  inolt  amada  ptechté  qae  ab  ton  atai- 
di  esmen8  la  tua  vida  per  tal  que  apres  de  la  present 
vida  vingues  ais  guoigs  etemals  Amen. 


Capítol  L  VI.  De  diligencia  esvellada. 


Prechte  cara  sor  que  oges  JhesQ-Críst  dieot  en  lo 
seu  Evangeli  vellats^car  no  sabets  qaan  dea  venir  lo 
vostre  Senyor.  Ítem  en  altre  loch  din  a  tots  ho  dich 
que  Tellets.  E  sant  Pere  apóstol  din  siats  savis  e  ve* 
llats  en  oracions  car  com  los  homens  dirán  ara  invem 
pan  e  segnretat  lavors  vindra  sobre  ells  lo  septos  de- 
cahiment  e  lur  destrnecio.  'E  Salame  diu  ja  son  alguos 
homens  justs  e  aavis  e  lurs  obres  son  en  la  ma  de 
Deu  empero  no  sab  lom  e  ja  si  es  digne  de  amor*  o 
de  oy.  La  rabo  de  a^o  es  car  les  coses  cortes  son  re- 
servados al  temps  sdevenidor.  Sor  en  Jhesu-Crist  molt 
amada  sapies  que  per  tal  nostre  Senyor  Deu  dos  ba 
(elat  lo  temps  del  seu  evaniment  per  tal  que  nos 
veents  lo  temps  incert  e  la  lengua  espera  en  tota  hora 
lo  esperem  jutge  esdevenidor  car  no  sabem  quan  vin- 
ra.  Páranles  son  de  sant  G^eguori  lo  plaser  de  la  pre- 
sent vida  axi  deu  esser  tractat  que  la  amargor  del  ea- 
devenidor  jubi  nuil  temps  se  partescha  de  la  nostra 
memoria.  Soven  lo  diablo  enguana  lom  faentlo  peecar 
e  com  lo  veu  trist  e  desolat  per  lo  cauro  que  ba  fet  al- 
tre veguada  lo  enguana  prometentli  gran  seguretat  de 
lengua  vida.  Adoncbs  sor  en  Jbesu-Crist  molt  amada 


(385  ) 
tostemps  nos  es  necessari  que  com  feni  algún  be  ten- 
tost  reduiscam  a  memoria  loe  mals  que  havem  fets  en 
guisa  que  nos  conexent  la  culpa  nuil  temps  nos  ale- 
grem  vanament  de  la  bona  obre  que  fem.  Per  tal  Deus 
ba  voigut  que  no  si^iam  la  bora  de  la  mort  perqué 
tostemps  Tiscam  en  sospita  en  guisa  que  com  no  la 
podem  Teurie  ni  saber  tots  dies  nos  apparellem  a  ella 
e  Dons  tínguam  per  segura  en  la  present  vida*  Sant 
Isidro  pos  amonesta  de  ago  dient  no  es  just  quis  deia 
confiar  en  la  sua  justicia  ni  es  peecador  quis  deia  de- 
sesperar de  la  misericordia  divinal  ans  deu  hom  baver 
ensemps  en  lo  seu  cor  espa^an^a  e  paor  e  en  tal  for- 
ma esper  en  la  misericordia  de  Deu  que  tostemps  te- 
ma la  sua  iosticia  e  jatsia  que  la  conversio  deis  sants 
sia  loable  empero  incert  nos  es  e  ja  quina  sera  la  nos- 
tra  fi«  Nuil  temps  deu  esser  lom  sens  paor  car  la  sa- 
tisfaccio  de  penitencia  en  lo  juhi  de  Deu  esta  no  pas 
en  lo  del  bom.  E  segons  que  diu  Cesarius  tant  com 
som  segurs  deis  peccats  passats  tant  devem  esser  an- 
siosos deis  esdevenidors.  Amable  sor  sapies  de  cert 
que  tota  la  vida  del  hom  savi  es  recordado  de  la  mort* 
Adonchs  sor  en  Jhesu-Crist  molt  amada  si  tota  hora 
vellos  en  lo  pensament  de  la  mort  seras'  savia  e  dis- 
creta si  tols  dies  leves  la  pensa  a  Deu  e  reduexs  a  la 
tua  pensa  lo  die  de  la  tua  mort  benaventurada  seras 
segons  la  páranla  del  savi  qui  diu  benaventurat  es  lom 
qui  tostemps  es  paurucfa.  Per  aquesta  rabo  te  amonest 
verge  bonesta  que  tostemps  sies  pauruea  tostemps  sos- 
pitosa  tostemps  sies  ansiosa  e  astuta  contra  les  temp- 
tacions  del  diable  tostemps  vella  e  batalla  ^^ontinuada- 


(894) 
ment  contra  lo  enemich  antich  de  dié  e  de  nit  sta  en 
oracio  esvellada  e  combat  Tirtuoaameiit  ccmtra  los 
egaayts  del  diáble  tota  la  tua  vida  estigne  iwrovehida 
contra  lanemícfa  e  gira  la  tua  ansia  contra  lea  eetucies 
del  diable.  Honesta  vergé  ogés  «90  que  Jhe8ü«<]rist 
espos  teu  diu  en  lo  Evangeli  benavénturat  es  aquell 
servent  ló  qual  oom  vendrá  lo  Senyor  trobara  vellaot 
Adonchs  si  tu  ab  tota  la  tua  pensa  velles  a  Jheau* 
Crist  Deus  teu  entre  los  benaventurats  seras  compta* 
da  en  la  eternal  benaTenturan^^a.  Benaventurada  seras 
8¡  ab  tota  la  tua  devocio  leves  los  uUs  de  la  tua  pensa 
a  la  vertadera  lum  que  es  Deu.  Yertaderament  seras 
beiiavraturada  si  ab  totes  tes  forges  vellos  a  Deu  car 
ell  ha  promesa  corona  ais  qui  vellen.  E  per  90  en  lo 
libre  deis  Canticbs  es  scrít  deis  ulls  del  espos  dient 
áxi  los  seus  nl]s  son  axi  com  a  colomes  sobre  los  rins 
de  les  aygues  les  quals  colomes  son  lavadés  ab  let  e 
stan  prop  deis  rius  habuodosos.  Los  ulls  del  espos  soo 
los  homens  sante  qui  vivtnt  en  lur  simplicitat  axi  com 
a  colomes  e  ab  lurs  preicacions  e  bons  eximplis  raos* 
tren  ais  altres  la  carrera  de  saluk  Aquests  aytals  stan 
sobre  les  rius  de  les  aygues  car  tostemps  conversen  o 
habiten  en  lo  sadolament  de  les  santes  Scriptures.  E 
aquesta  son  lavats  ab  let  car  en  lo  babtisme  son  de- 
neiats  deis  peccats  per  la  gracia  divinal.  E  que  ente- 
nem  nos  per  gi*an  habundancia  de  aygues  sino  les  pre- 
guoneses  de  la  santa  Scriptura  els  secrets  divináis  ak 
los  quals  nos  sadollam  lavors  com  lígint  o  hoint  per 
habundosa  doctrina  de  prop  aqüestes  habundoses  ay- 
gues stan  les  colomes  per  tal  que  en  les  aygues  miseá 


(  S95  ) 
la  ooibra  déls  o^els  de  rapiña  quils  yolen  demuat  ^ 
aoabn^antae  en  les  aygues  les  dites  colooies  scapen  a 
les  ungles  de  lurs  grans  enemichs.  Per  semblant  íoiwa 
les  persones  aantes  miren  en  la  santa  Seriptura  los  en- 
guans  del  diablo  e  per  les  difinicions  o  determinaeions 
qaey  vesen  qoasi  en  una  ombra  cooexen  lo  etiemieb 
e  fugen  a  sos  euguans*  Per  semblant  forma  tu  cara  sor 
leg  aoven  les  oootemplacions  de  la  santa  Seriptura  car 
en  aqueles  poras  conexer  en  quina  forma  poras  esqui- 
tar tos  agüayts  deis  enemichs.  Honesta  yei^e  altra  ve- 
gkiada  te  amonest  que  de  tot  ton  poder  te  recoman  s 
ais  confiéis  de  la  santa  Seriptura  90  es  que  no  fa^s 
1  es  sino  tant  com  la  santa  Seriptura  te  informara  car 
aili  trobaras  com  poras  fugir  ais  enguans  deis  diábles. 
Per  semblant  forma  te  amonest  que  per  paor  deis 
ocels  de  rapiña  90  es  deis  diablea  segues  sobre  los  rius 
de  les  sanies  Scriptures  en  guisa  que  tu  mal  provesí- 
da  qo  es  que  Deus  no  vulle  sies  feta  taca  ais  teus  ene- 
miohs.  Prechte  que  continuadament  yelles  sobre  los 
rius  de  les  santos  Scriptures  e  venciras  los  enguans 
de  tos  ehemichs.  O  lassos  e  folls  e  perqué  no  conexem 
6  perqué  no  entenem  que  hans  que  les  nostres  cogita- 
cions  pervenguen  a  obre  ja  son  manifestados  davant 
la  presencia  divinal  clarament.  En  va  lo  P&almista  diu 
que  Deus  escodrinya  los  royons  els  eoratges*  Per  qo  la 
inia  cara  sor  pensem  nos  en  quina  forma  stam  tos- 
temps  en  la  presencia  divinal  car  som  térra  e  pols. 
Vet  lo  SenyoF  nostre  qui  retribuirá  a  cascu  segons  les 
Bues  obres  jM'op  es  tost  vindra  e  no  tardara  ell  vindra 
e  farans  sálvate^  Yellem  donchs  ab  tota  perseveranga 


(  596  ) 
e  devocio  en  guisa  que  cotn  lo  Senyor  yindra  e  tocara 
a  la  porta  nons  trop  durmeots  sino  ydlaots  en  hs  sues 
laors  e  en  la  sua  amor  e  en  lo  sea  sant  serrey.  Corre^ 
guam  doncbs  mentre  havem  lum  per  90  que  nona  comr 
prenguen  les  tenebres.  Axi  ho  diu  la  saviesa  de  Den 
en  lo  libre  deis  proverbis  benaventarat  es  aquell  qui 
bou  a  mi  e  qui  vel)a  continnament  a  les  mies  portes 
e  observa  les  posts  de  la  mia  porta.  Aquell  qui  troba- 
ra  mi  trobara  vida  e  trobara  salut  de  nostre  Senvor 
Deu.  Yeige  esposa  de  Jhesu-Crist  per  tal  te  consell 
que  ab  tot  ton  studi  velles  en  Den  per  tal  que  en  lo 
dia  de  la  necessitat  lo  trobs  misericordios.  Adonebs 
honesta  verge  precbte  que  no  sia  cas  en  lo  mon  qoet 
trob  descuydade  no  sia  cas  el  mon  que  empatx  la  túa 
bona  cottsideracio/  Posa  davant  los  teas  qUs  que  no  es 
res  que  nos  puscba  esdevenir.  Remémbrente  per  tos- 
temps  les  miseries  esdeveuidores.  Com  hauras  pros- 
peritat  menbret  com  li  poras  contrastar  tostemps  co- 
gita en  la  tua  pensa  que  not  vingue  algún  contrari.  Al 
savi  hom  se  pertany  de  provesir  al  dampnatge  e  al  pe- 
rill  esdevenidor.  Totes  les  coses  que  son  previstes  pus 
leugeres  son  de  sostenir.  Los  mals  qui  detennenada- 
ment  son  esperats  mils  se  porten.  La  cosa  que  es  vis- 
ta de  luny  temps  no  sen  meravella  hom  com  se  esde^ 
ve.  La  previsio  precedent  trencha  les  soptoses  adver- 
sitats  que  sobrevenen.  La  cogitacio  e  previsio  prece- 
dents  aleugen  los  mals  esdevenidors.  La  previsio  pri- 
mera ablaneix  lo  aveniment  deis  mals.  Lo  mal  de  que 
hom  no  es  provesit  forment  ñr.  Molts  son  greus  \^ 
coses  que  no  son  stades  cogitades.   Cruels  coses  soa 


(  S97  ) 
aquelles  en  les  qoals  som  cayguls  sens  provi^io  pre* 
cedent.  Los  mals  ais  quáLs  no  ha  hom  proye9Ít  for- 
ment  firen.  Lo  mal  septos  test  trenca.  Lo  mal  al  qqat 
DO  ses  provesit  dona  mo\t  gran  aflicdo.  L^  soptosa 
tempeetat  de  la  mar  soroou  gran  terror  e  paor.  Lene- 
mich  qui  ve  soptosament  fa  gran  dampnatge.  Tols 
mals  soptosos  son  molt  greus.  Los  mals  qois  esdeve* 
nen  soptosament  agreugen  molt.  Adonchs  sop  en  Jhe*- 
su-Gríst  molt  amada  apparellá  lo  teu  cor  a  be  e  a  maU 
En  lo  die  que  hauras  be  not  obliden  los  mftls  passats. 
Sies  esveliada  ea  Id  teu  seny  en  guisa  que  yanes  cogi- 
taeiensuot  ensotzesquen.  Ama  la  seiencia  de  les  Scrip- 
tmres  e  menyspresa  los  vicis  déla  carn.  Sor  molleara 
sapies  que  si  tu  vellos  de  tot  lo  teu  cor  e  ab  tota  la 
tua  deyocio  serveysx  a  Deu  en  tota  la  tua  vida*  Sapies 
que  sens  tot  dupte  tu.regnaras  ab.eU  en  la  gloria  ee^ 
lestial  Amen* 


Capítol  LVIL  De  saviesa» 


Ser  molt  cara  oges  Jheso^rist  dient  en  lo  seu  £vanT 
geli  siats  savis  axi  com  a  serpenis  e  simples  com  a 
colomes.  E  Salame  diu  la  simplesa  deis  justs  los  en*- 
dref  ara  e  lenguan  deis  mals  homens  deslrobira  a  ells 
mateyxs.  La  carrera  del  hom  simple  es  carrera  de 
Deu  e  aquella  qui  fan  mal  stan  en  continuada  temor. 
La  justicia  del  simple  endre^ra  la  sua  carrera  e  lo 
malvat  caura  en  la  sua  malicia.  Lom  ignocent  creu  to* 


(  596  ) 
ta  paraula  e  aquell  qui  enguanara  los  justa  caora  en 
sa  propia  destruccio  e  los  homens  simples  poesehiran 
lora  beDs.  Los  hotnayers  han  en  oy  lom  simple  e  los 
justs  cerquen  la  salut  de  aquell.  La  santa  rustiquesa  o 
pagesia  o  grossaria  solament  aprofita  a  si  matexa  e 
tant  com  hedifica  la  Esgleya  de  Deu  tant  la  destroex 
sino  contrasta  ais  qui  destrouexen  la  yerítat.  E  segona 
que  diu  sant  Jheronim  en  los  servents  de  Jbesu^Críst 
no  deu  esser  cercada  bellesa  ni  ornament  de  cors  sino 
solament  simplicitat  de  pensa  mas  si  lom  es  simple  o 
es  rustech  nos  pense  pas  que  per  la  simplesa  o  rusti- 
quesa la  sua  santedat  stigue  en  la  sua  lengua  mas  ten 
solament  sta  en  la  pura  e  simple  consciencia  qui  ha- 
via  de  elegir  la  una  de  dues  coses  imp^eies.  Mcdt 
millor  cosa  seria  elegir  haver  grosseria  santa  que  len- 
gua peccadora  e  pintada.  En  maior  rerereneia  deu  es- 
ser  tenguda  la  santa  rusliquesa  e  grosseria  que  la  guar- 
guanta  molt  parlera.  Sor  en  Jhesu-Crist  molt  amada 
si  la  nostra  intencio  sera  simple  davant  Deu  les  nos- 
tres  obres  no  serán  tenebroses  en  lo  seu  juhi.  Aquells 
qui  no  saben  esser  casts  per  iusticia  no  poden  esser 
ignocents  per  simplesa.  La  santa  Esgleya  deis  elets  co- 
menta en  rirtut  de  temor  les  carrerea  de  drela  sim- 
plicitat e  termeoales  en  caritaL  Deus  no  solomeut  mi- 
ra les  páranles  ans  escodrinya  lo  cor  e  ama  aquells 
quil  servexen  en  simplesa  de  cor,  E  per  90  lespos 
parla  en  lo  libre  deis  Cautíchs  dient  una  es  la  colonia 
mía  perfeta  mia  una  es  eleta  a  la  sua  mare  e  a  la 
sua  engenradora»  La  gracia  de  Deu  es  mare  nostra 
per  regeneracio  per  la  qual  tioa  coloma  es  elegida  car 


(  309  ) 
soiameDt  aquells  bcuW  qui  persereren  en  siraplleitat  e 
nos  separen  de  la  unitaU  Molts  feels  christians  son  qui 
ab  toHa  lur  intencio  tarametea  a  Deu  e  ab  un  desig  de 
Jbeau*CrÍ8t  se  nodrexen  es  liguen  los  uns  ais  altres  e 
ellavors  fan  un  cors  eomposi  de  molts  menbrea  e 
aqüests  vivints  en  ima  simplieUat  son  fels  una  cqloma. 
Les  coses  que  pét  los  faomens  soo  menyspresades  e 
tengudes  per  vils  en  gran  gloria  son  devant  Deu» 
Adonchs  sor  amable  preguem  Deu  tot  poderos  queus 
trameta  lo  seu .  Sant  Sperít  del  cel  quins  fa$e  havcftr 
simplesa  de  coloma  e  satiesa  de  serp  car  la  serp  es 
animal  molt  aslut  car  ligse  de  la  berp  qoU  apella  aa^ 
pis  que  com  vea  yeiiir  lo  enoantador  fica  la  una  oren 
Ha  en  la  térra  e  laltra  se  tanca  ab  la  coa  per  90  que 
no  hoge  la  vou  del  encantador.  E  p^  (o  lo  Propheta 
párknt  de  aquells  qui  son  cruells  e  savis  en  knal  diti 
axi  la  furor  de  aquests  es  semblant  a  la  furor  de  la 
serp  axi  com  es  lo  aspis  sorde  la  qual  tancba  les.  bre^ 
lies  per  tal  que  no  hoge  la  tou  del  encantador  lo  qual 
encanta  sariamenL  Adonchs  sor  amable  ressemble  a 
la  serp  en  aquesbi  part  90  es  ^ue  tancba  les  orelles 
per  90  qne  no  hoges  males  páranles.  Honesta  vei^e 
pi*egua  Deu  que  lo  Kt  del  peccador  no  engrex  lo  teu 
cap.  Oli  del  peecador  es  la  laor  del  laguoter.  La  serp 
taqcha  la  orella  per  tal  que  no  hoge  lo  encantador.  Tu 
axi  matex  taneha  la  orella  per  ^  que  no  hoges  lo  mal 
parler.  La  serp  es  savia  que  no  vol  hoir  la  paraula  de 
la  mort  per  90  que  no  muyre.  Adonchs  sies  tu  savia 
&a  lo  hoyr  per  90  que  les  males  páranles  no  entren 
per  les- orelles  a  la  tua  anima  don  muyres.  Adunchs 


{  600) 
esposa  de  Jhesu-Críst  prechte  que  no  hages  en  tu  sa^* 
Tiesa  de  serp  sens  simpIicitaL  Hage  en  tu  astucia  de 
serp  per  £d  que  esquius  lo  mal  saviament  e  studiosa. 
Sie  en  tu  simplesa  de  coloma  per  90  quet  promogua  a 
fer  bones  obres.  Sor  en  Jbesu-Crist  molt  amada  sa- 
pies  que  la  coloma  ha  Yll  yirtuts  les  quals  poras  ha- 
ver  en  tu  per  gracia  del  Sant  Sperit.  La  coloma  repo- 
sa sovin  e  seu  sobre  los  rius  de  les  aygues  per  tal  que 
veent  venir  lo  falco  sobre  si  se  acabu^e  en  les  ones 
del  riu  e  que  escap  *  ítem  la  dita  coloma  elegeixs  los 
millors  grans  del  formen t  nodreixs  soyin  los  polis  dal- 
tri  no  fir  ab  lo  bech  no  ha  fel  fa  lo  niu  en  les  fines- 
tres  del  mur  ha  gemet^h  en  loch  de  cant.  Honesta  ver- 
ge  pregua  Deu  ab  tot  lo  teu  estudi  quet  do  aqüestes 
virtuts  de  la  cóloma  90  es  que  sagúes  sobre  Iqs  rius 
de  les  santos  Scriptures  en  guisa  que  per  lurs  conselb 
escaps  a  la  rapiña  del  diablo.  Gom  legiras  les  santes 
Scriptures  elegeixs  les  millors  sentencies  ab  les  quals 
te  sadols  nodreix  los  polis  daltri  90  es  converteix  a 
Deu  los  homens  quis  son  lunyats  de  yirtuts  e  a^o  fin- 
ras  ab  tes  bones  páranles  e  santes  e  santa  eximplis  no 
fires  ab  lo  bech  90  es  no  fa^es  mal  a  ton  proisme  ni 
li  dignes  mal  no  hages  fel  90  es  no  hages  ira  dins  tu 
matexa  en  les  finestres  de  les  pedrea  fe  ton  niu  90  es 
la  tua  esperanza  sia  f^ma  en  Deu  qui  es  dit  ferroa  po- 
dre hages  gemech  en  loch  de  cant  (o  es  que  axi  com 
los  homens  seglars  se  alegren  en  les  cantilenes  munda- 
nals  axi  te  alegres  tu  en  gemech  e  tristor  spirituaL 
Adonchs  sor  amable  a  tus  cove  segons  demunt  es  dit 
que  ab  tota  la  tua  ansia  entones  e  esquius  los  egaayts 


(  601  ) 
úeÍA  eúetnichs.  En  tal  forma  tes  niscessati  havéf  ignú^ 
eencia  de  simple  vida  qWd  ensemps  ab  la  simpleísa  de 
vida  hageB  prudencia.  Aquell  quí  no  mésela  la  prü-^ 
áencia  ab  la  simples»  segons  que  din  lo  Propbeta  es 
eoloma  enguan^da  la  qual  no  ha  cor»  Per  tal  es  colo*^ 
ma  com  es  simple  ipctr  tal  ba  sens  €or  cotoi  ha  pruden^ 
da  sens  éimplesa.  Sor  amable  altr^  veguade  te  aHio*^ 
nesl  que  apparells  dins  lo  teu  cor  digne  habitacio  a 
JhesB-Grist  en  guisa  que  ell  venint  ab  lo  pare  e  ab  lo 
Sant  Spirtt  Yulla  fersa  babilacio  en  la  cambre  del  teu 
pits  Ameni 


Gapit&l  LVHL  íSom  la  iiet^e  déu  es^ui^ar  óampanyia  dé 

dones  seglwté  e  legues^ 


Sor  moit  cara  prechle  que  fugte  a  la  cómpanyia  de 

les  dones  legues  e  seglars.  Les  dones  legues  que  no  han 

ab  tu  una  religio  nos  acosten  ab  tu  a  una  compayia 

car  alio  hot  prefaiquen  que  elles  amen  de  a^o  te  in^ 

fornoen  que  mes  Tolem  Per  90  deus  esquivar  la  com-^ 

payia  de  les  dones  seglars  car  lo  mon  amén  e  del  üion 

parlen  les  coses  terrenals  amen  e  per  90  de  les  coses 

terrenala  parlen  les  coses  transitorios  cobegen  e  per 

90  de  coses  transitories  unplen  les  tues  orelles«^;Per 

tal  diu  la  santa  Scriptura  dascu  loha  90  que  ame»  Cer- 

tes  sil  hom  amave  Ibs  coses  celestials  les  coses  celes*' 

tials  loarla  si  les  coses  eelestíals  amava  les  coses  ce» 

lestials  aprovaria  e  prehicaria  si  les  coses  celestial^ 
TOMO  xiu*  59 


(602) 
tM>beiava  de  aquelles  te  amonestaría.  E  per  qo  la  mia 
cara  aor  consellte  que  foragita  de  ta  la  companyia  de 
les  dones  seglars«  La  raho  es  aquesta  car  leygs  parla* 
ments  corrumpea  les  bones  customes.  Diguesme  cara 
sor  que  fa  la  muUer  del  hom  ab  la  esposa  de  Jbesu- 
Grist  que  fa  la  dona  maridada  ab  la  verge  a  Jhesu- 
Crist  devota  que  fa  la  dona  maridada  ab  la  verge  a 
Deu  consegrada  la  dona  que  ama  son  marlt  que  fa  ab 
la  verge  que  ama  Jhesu*€ríst  la  dona  que  no  te  lo 
teu  proposit  perqué  ve  a  la  tua  compayia  la  fembra 
seglar  que  no  porta  lo  teu  habit  perqué  se  acosta  a  la 
tua  compayia  que  tracta  ab  tu  la  dona  seglar  la  qual 
no  porta  ab  tu  lo  jou  de  Jhesu-Crist  la  dona  que  ab  tu 
no  sobiugua  lo  coll  al  jou  de  JUesu-Crist  perqué  se 
acosta  al  teu  coUoqui  e  parlament.  Labit  es  divers  e 
diversa  es  la  afeccio.  Axi  com  diverja  es  ab  tu  en  la 
vestidura  axi  es  diversa  en  lo  coratge.  La  dona  seglar 
orgue  es  de  Satanás  ella  canta  devant  tu  cantílenes  ab 
les  quals  te  vincle  a  les  delectacious  del  mon  e  ab  <piek 
mostré  les  pendes  del  diable.  La  serena  de  la  mar  se- 
gons  que  legim  es  del  melicb  amunt  axi  com  una  ver* 
ge  molt  bella  e  del  melicb  avall  es  axi  com  a  oceil 
canta  ab  molt  dolce  vou  e  ab  grans  aielodies  e  ab  molt 
gran  dol^or  fa  diverses  concordantes  empero  sovin  se 
esdeve  que  ab  dolces  cantílenes  enguana  los  marinera 
els  posa  en  gran  pariU.  Sovin  se  esdeve  quels  mari- 
nera navegans  per  la  mar  hoen  les  dol9es  vous  de  les 
serenes  e  son  enguanafs  per  les  dolces  vous  e  ab  los 
cantara  suaus  e  son  portats  a  perdicio  de  mort.  Axi 
com  les  serenes  enguanen  los  marinas  ab  lurs  doleos 


(  605  ) 
c^nts  axi  la  dooa  seglar  ab  ses  belles  paraules  engoa- 
nadores  digipa  les  serventes  de  Jhesu^rist  e  axi  com 
la  serena  ab  ses  dol^es  cantilenes  sol  desviar  los  nave- 
guants  de  lur  dret  cami  e  pórtalos  a  perdicio  axi  la 
dona  seglar  ab  ses  paraules  blanes  e  enguanadoi'es  sol 
traure  les  serventes  de  Jbesu'-Crist  de  lur  bon  propo* 
8it  portantles  a  perill  de  lurs  animes.  Adonchs  sor 
amada  en  Jbesu-Crist  fuig  ais  cants  de  les  serenes  per 
tal  que  tu  mentre  bous  les  deleetacions  terrenals  no 
sies  foragitada  del  cami  dret  de  les  santes  virtuts.  E 
com  e  que  son  les  paraules  de  les  fembres  legues  e 
seglars  sino  cants  de  serenes*  Donchs  fuig  al  cant  de 
la  serena  e  separa  les  tues  orelles  de  la  dona  quet  do- 
na  mal  consell  fuig  a  les  paraules  de  la  dona  seglar 
axi  com  al  siulet  de  la  serpent  guardet  que  en  lo  mo- 
nestir  not  enguan  la  lengua  de  la  dona  mal  parlera. 
Axi  com  la  serp  enguana  la  dona  en  Paradis  terrenal 
guardet  que  la  dona  vana  e  lenguda  no  escamp  en  les 
tues  orelles  verins  de  mort  guardet  que  la  mort  no  en- 
tre per  les  tues  finestres  qo  per  los  ulls  e  per  les  ore- 
lles dins  la  tua  anima.  Sor  amable  com  tu  veuras  la 
dona  diversa  ab  tu  en  lo  teu  proposit  arma  lo  teu  cor 
ab  lescut  de  la  fe  e  arma  contra  ella  lo  teu  front  ab  lo 
senyal  de  la  creu  victoriosa.  Honesta  vei^e  en  ago  so- 
lament  te  atorch  licencia  de  parlar  ab  dona  seglar  que 
ab  los  teus  sants  consells  li  faf es  derendir  lo  mon  e 
venir  al  monestir*  En  a^o  solament  te  do  licencia  de 
parlar  ab  dona  seglar  que  li  mostres  a  menyspresar 
les  coses  terrenals  e  amar  les  celestials  e  exir  del  mon 
e  servir  a  Deu  en  guisa  que  per  lo  teu  parlar  menys- 


(604) 

"preu  les  cüpes  transitories  e  cobeig  les  eternals.  Sw 
molt  cara  si  tu  fa^  a^o  quet  he  dit  guardaras  tu  ma- 
texa  de  mal  en  lo  present  mon  e  Feebras  de  oostre 

.  Sényor  Deu  corona  en  cel  Amen. 


Capital  LIX.  Cant  la  ^erge  no  deu  amar  famiiiarüat 

de  homens. 


Sor  moltxara  e  si  ab  ten  gran  studi  deus  fiígir  a  les 
fembres  quant  mes  deus  fugir  a  la  compayia  deis  ho* 
mens.  E  si  ab  tanta  ansia  esquives  la  familieritat  4e 
les'  dones  quant  mes  deus  esquivar  la  familieritat  deis 
homens  e  si  ab  «Mnta  cura  e  ansia  esquives  lo  parlar 
de  les  fembres  quant  mes'  deus  esquivar  los  enguans 
deis  homens  e  si  ab  ten  gran  treball  separes  les  ore- 
lies  de  les  páranles  de  les  fembres  quant  mes  les  deus 
separar  de  les  páranles  enguanadores  deis  homens.  Sor 
mia  en  Jhesu-Crist  consellte  que  per  sant  que  sia  lom 
no  hage  ab  tu  compayia  per  sant  que  sia  e  per  just  no 
hage  ab  tu  familiaritat  per  gran  religíos  que  sia  no 
soumeg  per  res  ab  tu  per  molt  que  sia  bo  no  hage 
continuacio.  ab  tu.  La  rabo  es  aquesta  per  tal  que  per 
sobres  de  gran  familiaritat  no  perda  la  un  e  laltre  la 
castedat  e  que  per  continuacio  de  vísitacio  no  sia  en 
cascuna  part  anuUada  la  honestat  e  per  continuat  par- 
lament  de  cada  part  la  religio  no  sia  difamada  e  que 
per  US  de  veures  tots  joms  no  sia  cascuna  part  de- 
jshonestada.  Aquell  can  de  la  caritat  del  proisme  qui 


(605) 
dona  oeeastacfo  fór  mol  car  posat  que  no  f«<^  mal  per 
obre  empero  engendira  oppinio  molt  mala.  Per  conti- 
nuacio  peeca  lom  pus  tost  Soyíik  se  esdéve  que  la 
avínentesa  e  familieritat  ven^  eno^pot  esser  sobrada 
la  occasio  de  peccar  e  sovin  endlna  la  yolontat  e  la 
met  en  obre.  La  contiouacio  e  avinentesa  sobre  aqiiells 
qui  no  pogren  esser  sobrats^  per  la-  delectacio.  Hom  e 
dona  aiustats  en  unlócb  alíalos  provoca  la  indinacib 
de  la  carn  don  es  a&ida.  L»  natural  flam»  de  la  carn 
se  encen  si  atteny  materia  hixnriosa.  Hom  e  dbna  son 
diversos  per  natura  los  quals  si  son  coUocats  en  un 
locb  posat  que  no  pequen  empero  per  sobres  de  con- 
tinuacio  nodrexen  entre  si  mala  fama  e  com  qui  por- 
tara foch  en  lo  seu  si  e  que  nos  crem.  Lo  focb  e  la  es- 
topa aiustats  ensemps  nodrexen  fiames  e  posat  que  no 
sien  contrarios  coses  si  son  posats  en  un  loch  nodre- 
xen gran  flama  per  semblant  forma  posat  que  la  dona 
el  bom  no  fa^en  mal  empero  per  sobres  de  gran  fami- 
liarítat  nodrexen  mala  fama  efan  los  altres  murmurar 
contra  ells.  Si  lo  frare  religios  e  la  monja  continúen 
massa  en  familieritat  donen  ais  altres  materia  de  mur- 
muracio.  Diversos  son  en  natura  generativa  lom  e  la 
donado  per  qo.sí  massa  continúen  ne  hix  occasio  de 
peccar.  Perqué  stan  donchs  en  una  lo  foch  e  la  estopa 
perqué  la.  serp  es  coUocada  dins  lo  si  perqué  lo  foch 
es  portat  en  la  falda  perqué  la  fembre  que  ha  prome- 
sa castedat  a  Dfeu  ha  compaytá  ab  bomens.  La  dona  que 
per  amor  de  Deu  ha  menyspresat  lo  segle  perqué  anía 
la  familieritat  deis  homens  perqué  ama  la  presencia 
dtsls  homens  la  dona  que  desija  entrar  ab  Jhesu-Crist 


(606) 
en  lo  talem  celestial  parque  la  fembra  que  es  dereta 
a  Deu  Tol  hoyr  les  paraules  enguanadores  deis  ho- 
mens  parque  aquella  que  no  ha  volgut  haver  marít  en 
lo  segle  com  es  posada  en  lo  monestir  eobeia  yeure  la 
fa$  deis  bomens.  Adonchs  sor  en  Jhesu-Crist  molt 
amada  si  vols  esser  segura  de  fomicacio  sies  separada 
de  cors  e  de  pensa  de  la  eompayia  deis  bomens  si  yoIs 
teñir  pérfetament  la  castedat  per  amor  de  Jhesu-Crist 
lunyet  deis  bomens.  Tu  com  seras  posada  pn^  la  serp 
no  seras  loncb  temps  segura.  Adoncbs  sor  en  Jhesa- 
Crist  molt  amada  oges  paraules  de  bon  consdl.  No 
senten  los  bomens  lo  teu  parlament  no  vegen  la  tua 
fa(  no  coneguen  la  tua  cara  posat  que  ogen  lo  teu  nom. 
Vefge  honesta  oges  les  paraules  del  Apóstol  dient  oba 
es  a  nos  que  baiam  bon  testimoni  de  aquells  qui  son 
de  fora  e  que  dins  nos  baiam  bona  yida.  Per  nostre  be 
e  bona  fama  e  per  be  deis  altres  sapies  sor  amable  que 
sr  per  amor  de  Deu  esquives  la  eompayia  deis  bo- 
mens reebras  per  Deu  en  lo  cel  la  eompayia  deis  an- 
gels  Amen. 


JL 


Capital  LX^Qiie  la  ver^e  deu  fugir  a  la  familieritat  deis 

homens  jovens. 


Cara  sor  si  los  bomens  sants  deuen  esser  axi  es- 
quivats  per  tal  que  per  continuacio  de  familieritat  no 
perescba  la  santedad  del  bom  e  de  la  dona  quant  mes 
deuen  esser  esquivats  los  bomens  jovens  qui  seguexeu 


les  tenebroses  carreres  e  delectacions  de  la  vida  tem-- 
poraL  E  si  ab  tancadura  e  ansia  deus  fugir  a  la  iami'^ 
liarital  continiiada  dek  sants  homens  quant  mes  co¥e 
a  tu  de  fugir  ais  homens  jorens  qui  seguexen  les  co- 
beian^es  del  present  ségie.  Lo  diable  presenta  darant 
los  ulls  de  la  dona  religiosa  la  fa^  deis  homens  jovens 
per  tal  que  en  la  nit  se  pens  en  la  bellesa  del  jove  que- 
baura  vista  en  lo  die  en  guisa  que  la  visio  e  lo  corpo» 
ral  esguart  se  giren  es  regiren  continuadament  en  lo 
coratge.  A&i  entra  la  sageta  de  Satanás  per  les  portes 
deis  ulls  fins  al  coratge.  E  per  90  diu  lo  Propheta  la 
mort  es  entrada  en  nostra  casa  per  les  nostres  fines- 
tres  no  entra  la  sageta  del  diable  dins  les  entramenes 
de  la  pensa  sino  per  los  senys  corporals.  Sor  en  Jhe* 
su-Crist  molt  amada  los  homens  poden  licitament  es- 
ser  amats  pero  que  sien  absents»  Amats  poden  esser 
los  homens  no  dins  mas  de  fora.  Amar  pots  los  ho- 
mens dins  ton  coratge  no  pas  dins  la  casa.  Ama  los 
homens  dins  la  pensa  mas  de  luny.  Amats  deuen  es- 
ser  los  homens  per  qo  com  son  obre  de  Deu  mes  fora 
la  casa.  Amats  deuen  esser  los  homens  no  pas  per  la 
bellesa  corporal  mas  per  tal  com  son  obra  del  Crea- 
dor. Sor  amable  altre  veguada  yot  amonest  que  james 
no  parles  sola  ab  hom  sol.  Hom  el  mo»  no  parle  ab 
tu  separadament  No  vulles  parlar  ab  negun  hbm  sino 
deyant  dos  testimonis.  Esposa  de  Jhesu-Crist  james  no 
deus  parlar  sola  ab  sol  hom.  sino  ab  lo  confessor  com 
te  confesses  de  tos  peocats^  La  fembra  monja  que  de- 
sija  parlar  sola  ab  hom  sol  ha  gran  folia  en  la  sua. 
pensa.  Oges  dpnchs  sor  amada  mia  si  tu  per  amor  de- 


(  608  ) 
Jiiesu-Crlal  vola  tenfar  perGeta  eastedat  Kg^  mok  MTe» 
6  Itioyet  de  compayia  de  hom  e  aies  certa  que  sí  ea^ 
tant  en  la  térra  bauras.  menyspreaada  perfetament  la 
famSiarítat  deis  hómesa  per  amor  dé  lbesa-«Crist  reg« 
oaraa  ab  eU  sepa,  tót  dupte  ^n  lo  oel  Amea^ 


QapÜQl  LXL  Que  Ick  ver  fe  nos  4eu  acmpmiffir  (ik.  matk 


Molí  oaira  sor  oges  lea  psuraules  de  l^lamo  dient  fiH 
meu  si  los  bocneDs.  peccadors  te  alleten  nols  cregues 
no  vulles  semblar  al  bom  injust  m  seguesques  la  lur 
carrera.  Separet  del  hom  inicK  e  barras  pau«  Homens 
jj^sts  sien  tps  compayoDs  e  la  tua  gloría  sia  en  la  le*- 
mor  de  Deu«  Tot  bom  qui  tu  conexetas  observar  la 
temor  de  Deu  sia  coojunt  ab  tu  ea  amístate  Sant  Am- 
bros  diu  que  la  vida  deis  sauts  bomenadeu  esser  nor- 
ma de  ben  viure  ais  altares  homena.  AcpieUquis  acamr 
panya  ab.  santa  persona  al  aeu  acostament  pendra  us 
de  ben  parlar  e  eximpli  de  booa  obre  per  90  que  la 
flua  amor  sia  encesade  díe  oadie  en  amor.  Na  es  gran 
ífkor  esser-  bo  ab  los  bous  mas  aqueU  dea  esser  ben 
loat  qui  es  bo  aK  los  mals.  AqueU  bom  es.  moU  loable 
qui  en  la  cbnipayiá  deis  n^als  ^  b<k  Axi  com  aqueH 
es  eolpable  qui  es  mal  entre  les  bous  axl  aqaell  es. 
V>able  qui  es  bo  entre  los  mals.  Les  paraules^dels  bo- 
W^ns  qui  temen  Deu  sen  páranles  de  vida  e  son  sank 
tíft.  de  animQ  als;  qui  les.  amen  e  les  se^exen<  Axi  coon 


(  609) 
lo  mi  com  hix  foragita  les  tenebres  axi  la  doctrina 
deis  sants  homeos  foragita  de  nostres  senys  les  tene- 
bres  deis  vicis.  E  per  qo  diu  lo  Psalmista  ab  los  sants 
seras  sant  ab  los  perversos  seras  pervers.  Adonchs  sor 
eu  JIiesu*Crist  molt  amada  si  vols  ben  viure  esquiva 
la  eompayia  de  les  males  persones  esquiva  los  inichs 
futg  ais  malvats  roenyspresa  los  ociosos  fuig  a  pressu- 
ra  o  a  gran  multitut  de  homens  mesquins  e  de  aquella 
quí  segons  la  edat  lar  son  inclinats  a  mal.  Not  acom- 
pañas ab  persones  males  not  méseles  ab  persones  leu« 
geres  de  seny  conjunte  ab  los  bons  desija  la  eompa- 
yia  deis  bons  requir  la  eompayia  deis  bons  acostet  al 
sants  e  no  tea  separa.  Si  es  ab  la  lur  eompayia  ay  tai&- 
be  los  acompayeras  en  la  conversacio  e  en  les  virtuts. 
Aquell  es  savt  quí  va  ab  los  savis  aquell  es  íbll  quís 
mesda  ab  los  folls.  Cascu  se  acompanya  ab  son  sem-* 
blant.  Pmlosa  cosa  es  viure  entre  mals  homens  peri- 
llosa  cosa  es  viure  entre  bomens  qui  son  de  prava  e 
malvada  voluntat.  Mes  val  haver  oy  deis  mals  bomens 
que  viure  en  lur  eompayia.  Axi  com  en  la  comuna 
vida  deis  sants  ha  molt  de  be  axi  en  la  eompayia  deis 
mals  ha  molt  de  mal.  Aquell  qui  tocara  la  cosa  leya 
aera  enlegit  e  aquell  qui  tocara  la  cosa  sutza  sera  en-- 
autzit  Adoncbs  sor  amable  si  tu  hous  volenterosa-^ 
ment  les  mies  páranles  e  les  complex  per  obre  seraa 
comptada  entre  lo^  elets  de  Deu  Amen.. 


(  610  ) 


Capital  LXIL  Que  la  verge  no  deu  reebre  dom. 


Sor  molt  cara  oges  af  o  que  yot  parle.  La  serventa 
de  Jhesu-Crist  que  reeb  dons  o  letres  amaguadament 
trencba  son  orde.  Gran  mal  fa  e  gran  peccat  comet  la 
vei^e  si  reeb  dons  deis  honiens  car  son  orde  trencha. 
Ghin  mal  fa  car  per  reebre  los  dons  temperáis  es  fe* 
ta  menyspresadora  e  trencadora  de  son  orde.  La  verge 
que  desija. entrar  en  no^es  ab  Jhesu-Críst  no  deu  do- 
nar ais  bomens  sudaris  pintes  correges  cintos  ni  cin« 
yels.  La  monge  que  espera  Jbesu-Crist  ab  la  lantea 
fiamejant  no  deu  reebre  deis  bomens  dons  del  segle 
90  es  pintes  espills  veis  e  anells  paternostres  daurats 
ni  altres  coses  semblants.  La  monja  que  per  amor  de 
Jbesu-Grist  es  velada  no  deu  reebre  de  sos  amichs 
dons  de  vanitat  La  monja  que  per  amor  de  Jbeso- 
Crist  ha  posat  vel  sagrat  sobre  lo  seu  cap  molt  pecca 
si  reeb  deis  bomens  dons  del  segle.  La  monja  que  en 
tais  coses  se  adelita  ab  gran  vanitat  es  enguanada  e 
demostra  sanyal  de  avol  fembra  e  de  a90  parlant  sant 
Jberonim  diu  que  la  santa  amor  nos  agrada  de  dol^es 
letres  e  pintados  ni  de  sudaris  ni  de  dons  sovineiats.. 
Quaix  que  digue  si  ten  la  pensa  de  la  monja  babitava 
santa  amor  no  reebria  deis  bomens  dons  de  vanitat  e 
de  superfluitaL  La  pensa  santa  e  religiosa  no  desija 
reebre  dons  deis  amicbs  seglars  sino  de  Jhesu-Crist 
per  amor  del  qual  ha  menyspresades  totes  les  coses- 


\ 


(  6«  )  . 
lerrenals  car  de  aquell  deu  desijar  los  dons  ab  lo  qual 
espera  ha  ver  goig  en  la  gloría  celestial.  La  dona  casta 
no  demana  dons  terrenals  sino  celestials.  Tant  com  la 
persona  se  adelita  mes  en  les  coses  terrenals  tant  mes 
es  lunyada  de  la  amor  de  Deu  e  si  les  monjas  fan  dins 
lo  monestir  a^o  que  dones  seglars  solen  fer  en  lo  se- 
gle  molt  son  culpables  devant  Deu.  E  diguesme  —  e 
no  haura  difarencia  entre  les  dones  mundanals  e  les 
monges.  —  No  haura  difarencia  entre  aquells  qui  son 
dins  lo  monestir  e  aquells  qui  son  en  lo  eegle.  E  no 
haura  departiment  ni  difarencia  entre  les  dones  se- 
glars e  religioses.  E  si  les  dones  monges  donen  a  sos 
amichs  dons  plasents  e  adelitables  axi  com  solen  fer 
les  males  fembres  hon  es  la  honestat  hon  es  la  reli- 
gio  hon  es  la  castedat  hon  es  la  poritat  hon  es  la  san- 
tedat.  E  si  les  monges  les  quals  deuen  plaure  a  Deu 
per  bones  obres  complaen  a  lurs  amichs  en  mal  do«- 
nanilus  dons  lujuriosos  hon  es  la  castedat  hon  es  la 
continencia  hon  es  la  reverencia  hon  es  la  vergonya. 
E  si  les  monges  mes  volen  complaura  ais  homens  en 
lo  segle  que  a  Jhesu-Crist  rey  eternal  en  lo  cel  hon  es 
la  puritat  de  la  religio  hon  es  la  rigor  del  orde  hon  es 
la  ardor  de  contemplacio  hon  es  la  nedesa  de  la  pen- 
sa  hon  es  la  contriccio  del  cor  hon  es  la  ansia  de  la 
oracío  hon  son  los  gemechs  deis  pits  hon  es  labit  mo- 
nacal. Si  les  monges  se  alegren  en  los  dons  temperáis 
axi  com  se  solen  alegrar  les  dones  s^lars  hon  es  lo 
menyspreu  del  mon  hon  es  la  temor  del  infern  hon  es 
la  memoria  del  juhi  divinal  hon  es  la'  recordacio  del 
eternal  foch  hon  es  la  amor  divinal.  E  si  les  monges 


(6í2) 
desigen  reebre  deis  homens  dons  de  vanitat  hon  es  lai 
memoria  deis  peccats  hon  son  les  lagremes  deis  ulls 
hon  es  la  recordacio  deis  delicies.  Aytal  monja  es 
menyspresada  viltenguda  avilada  e  a  no  res  tomada. 
Certes  la  monja  que  reeb  dons  deis  homens  en  los  quals 
se  adelita  menyspresa  son  orde.  La  monja  que  mes  se 
alegre  en  los  dons  de  sos  amichs  que  en  los  mana- 
ments  de  son  orde  e  en  son  bon  proposit  es  prevarica- 
dora e  trencadora  de  su  religio.  De  aqüestes  aytals 
diu  lo  Propheta  que  lur  man  dreta  es  plena  de  dons. 
Quaix  que  digue  posat  que  lurs  obres  pusquen  esser 
vistes  bones  empero  mes  se  alegren  en  los  dons  que 
en  les  bones  obres  mes  amen  reebre  deis  homens  dons 
temperáis  que  de  Jhesu-Crist  bens  etemals.  La  mon- 
ja que  ame  Jhesu-Crist  perfetament  no  reeb  superfluus 
ni  delitables  dons  deis  homens  car  Jhesu-Crist  ama 
sobre  tots  dons  mundanals.  Per  90  en  lo  libre  deis 
Cantichs  es  dit  a  la  Esgleya  bolles  son  les  tues  gual- 
tes  axi  eom  les  de  la  tortra.  La  Esgleya  es  acompara- 
da  a  la  tortra  e  cascuna  anima  santa  car  a  Jhesu-Crist 
ama  perfetament  e  no  posa  res  devant  la  sua  amor. 
La  tortra  apres  que  per  mort  ha  perduda  sa  compayia 
nuil  temps  ne  cerca  altre.  Per  semblant  forma  ho  deu 
fer  la  monja  car  apres  que  li  es  mort  lo  mon  no  dea 
reebre  de  qui  avant  amor  carnal  car  na  deu  amar  los 
homens  en  mal.  La  religiosa  fémbre  que  ama  negun 
hom  mes  que  Jhesu-Crist  no  es  casta  ans  es  adultra 
car  menyspresa  Jhesu-Crist  al  qual  es  esposada.  La 
religiosa  fembra  tentost  com  ve  al  monestir  pren  Jhe- 
su-Crist per  espos  e  si  apres  de-  a^o  ama  algún  hoen. 


(  013  ) 

camalment  lexantne  Jhesu-Crist  comet  greu  adulteri 
e  si  DO  es  adultra  en  lo  cors  esho  en  la  pensa.  Segons 
la  páranla  que  din  Jbesu-Crjst  aquell  qui  mira  la  fem- 
bra  cobejantla  ja  ha  fornicat  dins  lo  seu  cor.  Per  sem- 
blant  forma  fornica  la  dona  ab  lom  sil  cobeía  dins  son 
cor  e  sil  ama  carnalmenL  Perqué  molt  amada  sor  en 
Jhesu-Crist  consellte  quel  teu  espos  ams  sobre  totes 
coses  e  que  solament  desitgs  dell  reebre  dons»  Prechte 
que  Jhesu-Crist  espos  ams  sobre  totes  coses  e  per 
amor  dell  no  reebes  dons  mundanals.  Aquella  que  de- 
sija  dons  terrenals  sens  tot  dupte  no  espera  haver  dons 
celestials.  Los  dons  exorben  los  ulls  deis  savis  e  mu** 
den  les  paraules  deis  justs.  Cortes  si  los  dons  exorben 
los  ulls  deis  savis  axi  matex  torben  los  ulls  de  les 
penses  religipses  que  nols  lexen  veure  Deu.  E  per  90 
diu  sant  Isidro  que  uU  qui  es  tancat  ab  la  pols  no  pot 
veure  les  coses  altes.  Quaix  que  digne  manifestament 
lull  de  la  pensa  no  pot  perfetament  mirar  les  coses  ce- 
lestials si  la  pola  de  la  cobeian^ e  lo  tanca.  La  pensa 
del  servent  de  Deu  no  pot  esser  francha  en  sa  contem- 
plació  mentre  es  escuresida  ab  les  terrenals  cobeian- 
(es.  Si  la  pensa  de  la  monge  se  adelita  en  los  dons 
terrenals  no  contempla  perfetament  les  coses  celes* 
tials.  Si  la  monja  desija  complaure  ais  homens  reebent 
e  donant  no  ama  Deu  perfetament  car  Deus  menys- 
presan  aquells  qui  desigen  complaure  los  altres  en  les 
vanitats  de  aquest  mon.  E  per  (¡o  diu  David  Propheta 
Deus  ha  dissipats  los  ossos  de  aquells  qui  plaen  al 
homens  e  son  confusos  car  Deus  los  ha  menyspresats. 
Prechte  sor  amable  que  ab  tota  la  tua  devocio  oges  lo 


(  614  ) 
Propheta  Ysahies  dient  aquell  quí  lunya  les  sues  mans 
de  tot  do  habitara  en  lo  cel  e  veura  lo  rey  deis  saots 
en  la  sua  gloria.  Aquell  qui  per  amor  de  Jhesu-Crist 
no  reeb  deis  homens  dons  de  vanital  e  de  superfluilat 
veura  Deu  en  la  sua  magestat  e  alegrar  sa  perpetual- 
ment  en  la  sua  bellesa  ab  tots  los  sants.  Perqué  sor  en 
Jhesu-Crist  molt  amable  prechte  que  reebes  consell  de 
aquest  sant  propheta  dient  espolsa  les  tues  mans  de 
tot  do.  Altre  Yeguada  te  amonest  quet  studius  en  res- 
semblar  aquell  qui  diu  yo  acompanyat  de  justicia  com- 
parre en  la  tua  presencia  e  sare  sadoUat  com  apare- 
xere  en  la  tua  gloria  Amen* 


Capital  LXIIL  Que  la  ver  ge  deu  retre  ab  devocio  afo 

que  ha  promes  a  Deu. 


Sor  molt  cara  pensa  be  de  que  has  fet  vot  a  Deu  e 
com  lo  li  deus  retre.  Tu  matexa  has  votada  tota  tu 
matexa  entregue  li  deus  retre  acusa  tu  matexa  en  los 
peccats  loa  a  Deu  en  los  beneficis  no  atribuesques  res 
de  be  a  tu  matexa  dignes  que  de  algún  senyor  has 
reebut  tot  quant  has  confessa  Deus  esser  misericor- 
dios  e  tu  esser  gran  peccadora  aquell  esser  vertader 
e  tu  esser  mentidera.  Prechte  sor  molt  amada  que  di- 
gnes ab  lo  Propheta  yo  entrare  en  la  tua  casa  ^ o  es  en 
lo  monestir  ab  sacrificis  ^ o  es  ab  espirít  de  contriccio 
e  de  compunccio  e  de  punyiment  e  retret  los  nieus 
vots  90  es  ofarre  mi  matexa  a  tu  tota  entegra  en  lo  al« 


(  615  ) 
tar  del  cor  car  tota  me  so  votada  a  tu.  Necessai'i  es  al 
qais  yol  salvar  que  tot  quant  ha  votat  a  Deu  lí  reta  ab 
gran  devocio»  Tota  persona  que  desija  venir  ais  goigs 
etemals  necessari  es  ques  studiu  de  complir  los  bens 
que  ha  promesos  a  Deu.  E  per  qo  díu  lo  Propheta  vo* 
tats  e  retets  los  vots  a  Deu  Senyor  voslre.  Quaix  que 
dígue  votats  e  retets  vosaltres  mateixs  car  aquell  qui 
vota  se  fa  deutor  a  Deu.  Alguns  vots  son  comuns  a 
tots  altres  son  especiáis.  Vots  comuns  son  aquells  que 
havem  promesos  en  lo  babtisme  90  es  que  no  pecca*- 
ríem  e  que  renunciavem  al  diable  e  a  les  sues  pom- 
pes. Yots  specials  son  com  algu  vota  que  sera  mongo 
o  canonge  o  bermita  o  semblant  cosa  la  qual  si  aquell 
quiu  vota  nou  ret  nos  para  salvar.  La  raho  es  aques- 
ta car  aquell  qui  ha  promes  a  Deu  de  ben  viure  sino 
ho  complex  per  obre  nos  pora  salvar.  Aquell  qui  po- 
sara a  negligencia  de  complir  los  bens  que  ha  prome- 
sos a  Deu  no  pora  venir  ais  bens  que  Deus  ha  pro- 
mesos. Aquell  qui  no  vol  retre  a  Deu  los  bens  qui  ha 
votats  com  vol  reebre  de  Deu  lo  celestial  do  com  no 
li  vuUe  retre  son  vot  e  com  se  pensa  reebre  de  Deu  los 
dons  celestials.  Aquell  qui  posa  a  negligencia  de  pa- 
guar  á  Deu  sos  vots  car  aytal  no  es  feel  entre  los  in- 
fecís sera  comptat  aquell  qui  ha  negligencia  en  retre 
a  Deu  sos  vots  entre  los  infecís  perira  aquell  qui  lo 
seu  vot  no  acabara  ab  bones  obres.  Adonchs  sor  en 
Jhesu-Crist  molt  amada  prechte  que  fa^es  lo  be  que 
has  promes  no  sies  leugera  a  prometra  e  dura  a  me- 
traho  en  obre  no  prometes  a  Deu  cosa  que  no  deges 
atendré  no  presuniesques  ultra  tes  forjes  no  prometes 


(  61B  ) 
a^ o  que  no  poras  fer^  Davant  Deu  seras  molt  culpable 
sino  rets  lo  be  que  has  promes»  Molt  desplaen  a  Deu 
aquells  qui  no  completen  a  Deu  lurs  vots^  Entre  los 
infeels  serán  coUocats  aquells  qui  no  complexen  los 
vots  que  han  fets%  Mes  val  no  prometre  que  no  com-^ 
plir  la  fe  promesa.  Empero  sor  amable  en  les  coses 
mal  promeses  romp  e  trenca  la  fe  en  lo  leig  vot  mu- 
da ton  decret  e  a^o  que  has  promes  e  ordonat  no  fa^ 
ees  lo  mal  que  has  promes  no  complesques  la  cosa 
que  follament  has  promesa  mala  es  la  prometensa  ques 
oomplex  ab  peccat.  Adonchs  sor  esposa  de  Jhesu-* 
Críst  axi  com  te  dit  si  ab  vera  devocio  rets  a  Deu  los 
Tots  que  li  has  promesos  reebras  dell  los  eternals  bens 
que  ell  te  ha  estojats  Amen. 


Capítol  LXIV.  Que  la  ^erge  tostemps  deu  considerar  la 
¡i  perqué  es  venguda  al  monestiu 


Cara  sor  sapies  tu  matexa  qui  es  conex  tu  matexa 
reduex  a  la  tua  memoria  perqué  es  nada  síes  remem- 
brant  perqué  es  exida  en  aquest  mon  pera  quin  us  es 
engeorada  per  quina  condicio  es  feta  per  quina  cosa 
a  fer  en  aquest  mon  es  creada  membret  de  la  tua  con- 
dicio  serva  lorde  de  ta  natura  sies  la  cosa  que  es  feta 
tal  sies  qual  te  ha  íeta  Deus  sies  tal  qual  ta  instruyda 
lo  teu  faedor  ti  manera  en  tota  te  obre  hages  tem** 
pranga  en  tota  cosa  no  fages  res  sens  tempranea  no 
fages  i*es  ni  mes  ni  menys  que  vol  Deus.  En  lo  be  no 


(647) 
deu  esser  res  desraoderat  Totes  coses  poques  son  pro- 
fitoses  e  perfetes  en  sa  manera.  Les  coses  ques  fan  ab 
tempranea  porten  salut.  Lo  be  que  es  desmoderat  es 
fet  dampnos.  Tota  superfluitat  es  jutiada  esser  vici. 
Prudencia  es  temprar  les  virtuts  per  90  que  de  be  nos 
fa^a  mal.  Sor  molt  amada  guarda  que  la  cosa  que  fa- 
ras  sia  covinent  al  temps.  Primerament  guarda  que 
deus  fer  hon  lo  deus  fer  quan  lo  deus  fer  en  quina 
guisa  lo  deus  fer  per  la  discrecio  conexer  les  rabón  s 
de  les  coses  que  deuras  fer.  Ab  tota  diligencia  posa 
difarencia  en  les  coses  que  fas  ab  gran  diligencia  co- 
gita com  comensaras  lo  be  que  faras  e  com  lo  .finaras. 
Te  discrecio  en  totes  les  tues  obres.  Com  be  hauras 
discutida  la  tua  obre  lavors  la  possehiras  perfetament. 
Tot  quant  faras  sens  discrecio  sera  vici.  Moltes  coses 
son  viciados  per  mala  custuroa  moltes  coses  son  re- 
provades  per  mal  us  moltes  coses  son  mal  usurpados 
contra  bones  custumes.  Adonchs  lo  us  deu  seguir  lo 
seny.  La  ley  e  la  rabo  deuen  vencer  lo  mal  us.  Con- 
sellte  bonesta  verge  que  dins  lo  teu  cor  tingues  ferma 
fe  en  lo  cap  bacinet  de  salut  en  lo  front  lo  senyal  de 
la  creu  en  la  bocha  páranla  de  veritat  en  la  pensa  bo- 
na  voluntat  en  los  pits  amor  venadera  de  Deu  e  del 
proisme  en  lo  cors  senyal  de  castedat  en  la  obra  ho- 
nestat  en  la  vida  tempranea  en  la  prosperilat  humili- 
tat  en  la  tribulacio  paciencia  en  la  conversacio  sim- 
plesa  en  lo  teu  Creador  cerca  esperanza  amor  en  la 
eternal  vida  en  les  bones  obres  final  perseveranse 
Amen. 

TOMO  XIII  40 


(  6i8  ) 


Capítol  LXV.  Que  la  ver  ge  no  imlln  complaura  nl$  lun 
mens  ab  la  bellesa  de  la  ma  cara. 


Prechte  mtfU  cara  sor  que  esquivem  totes  belleses 
nohibles  per  90  que  no  cresquen  en  nos  rebrotíms  de 
tots  mal&  Aquell  quí  ama  bellesa  corporal  engusma  si 
matex.  La  raho  es  aquesta  car  la  bellesa  del  cors  es 
engoanable  vana  térra  cendra  e  enguan  deis  homens. 
E  per  ^0  dix  Salomo  qae  anguanadora  es  la  gracia  de 
bella  parlaría  e  vana  es  la  bellesa  corporal.  Molts  e  di- 
versos son  stals  anganats  ab  la  bellesa  del  cors.  Los 
homens  folls  consideren  la  bellesa  del  cors  caen  en  lo 
laf  del  diablo  com  miren  la  bellesa  de  la  cam  son  en- 
la^ats  en  los  filats  del  diablo.  Molts  son  ligats  en  pee- 
cats  p0r  la  bellesa  corporal*  Den  no  requir  la  bellesa 
del  cors  sino  de  la  anima.  Mes  ama  Deu  la  bellesa 
spiritual  que  la  carnal.  Jhesu-Críst  nos  adelite  en  la 
bellesa  del  cors  sino, en  la  puritat  del  anima.  AdoDchs 
sor  en  Jhesu-Críst  molt  amada  consellte  que  ams 
aquella  bellesa  en  la  qual  se  adelite  Deu.  No  vulles 
dios  lo  teu  coraje  amar  la  bellesa  deis  homens  no 
consideres  los  homens  per  intencio  de  alegrarte  en  lar 
belese.  Prechte  la  mia  cara  sor  que  not  pintes  la  cara 
per  complaure  ais  homens  e  com  per  tal  te  ha  Deas 
feta  la  cara  que  placies  ais  ulls  deis  homens.  No  sia 
aytal  la  tua  intensio  que  devant  los  homens  vulles  apa- 
i-exer  bella  car  si  per  tal  te  ornes  que  en  la  presencia 


(  619  ) 
deis  homens  sies  vista  esser  bella  gran  injuria  fas  a 
Jhesu-Crist  espos  teu  ab  lo  qual  es  esposada.  Si  tu 
Tols  aparexer  devant  los  uUs  deis  bomens  bella  ja  no 
esi  casta  sino  adultra  e  axi  coro  adultra  fas  a  Jhesu- 
Grist  injuria.  Si  per  tal  que  sies  aroada  roostres  ais 
bomens  la  tua  bellesa  diguesme  e  coro  poras  dir  que 
no  sies  adultra  si  roes  ames  los  bomens  que  no  a  Jhe- 
stt^'Crist  Coro  dirás  yo  no  son  adultra  coro  en  lo  róo- 
nestir  te  sies  Murada  a  Jbesu-Crist  e  ara  vulles  com- 
plaura  ais  boroeos  ab  la  bellesa  de  la  tua  cara.  Com 
a^o  fas  senyal  roostres  de  avol  fembre.  A90  acusturoen 
de  fer  les  avols  fembres  e  les  dones  que  son  rounda<- 
nals  car  píntense  la  fa^  per  tal  que  appareguen  bellcs 
ais  ulls  deis  horoens.  E  coro  es  leia  cosa  e  coro  abo* 
roinable  que  les  mongos  fagen  afo  que  solen  fer  les 
avols  fembres  e  les  dones  seglars.  Adoncbs  bonesta 
verge  oges  que  dicb  atten  al  raeu  consell  nuil  teraps 
te  erobellesques   la  cara  per  coroplaura  ais  boroens 
roas  orna  la  tua  conscíencia  ab  bones  virtuts  per  90 
que  placies  a  Jbesu-Crist  espos  teu.  Nos  adelita  Deu 
en  la  bellesa  corporal  sino  en  la  bellesa  della  pensa 
nos  adelita  Deu  en  la  pintura  de  la  cara  sino  en  bones 
costuroes  no  en  lo  gest  del  cors  sino  en  la  santa  con- 
versacio.  Com  la  aniroa  santa  per  aroor  de  Deu  es  or* 
nada  dins  sí  de  bones  costuroes  lavors  es  amada  per 
Jhesu^Crist  la  qual  cosa  declara  lespos  en  lo  libré  deis 
Canticbs  parlant  a  la  esposa.  Diu  axi  o  e  coro  es  bella 
aroada  roia.  Quaix  que  dignes  com  es  bella  amada  mia 
^0  es  tu  es  bella  vivint  justament  e  religiosa  es  amada 
roia  amant  a  mi  sobre  totes  coses.  Per  tal  es  bella  e 


(  620  ) 
respl^ndent  car  jeivint  be  converses  en  bones  obres  e 
per  tales -amigua  mia  car  amesme  perfeiament  e  no 
ames  altre  amich  mes  que  a  mi  e  no  solament  es  ama- 
da ans  encare  es  molt  cara  car  mes  desíjes  complaure 
a  mi  per  bones  obres  en  la  pensa  que  ais  homens  en 
la  bellesa  forana  del  cors  e  no  solament  es  amigua  ans 
es  molt  cara  plena  de  delits.  La  anima  santa  es  dita 
cara  en  delits  de  les  santos  Scriptures  car  no  pot  ve- 
nir perfetament  a  la  familieritat  de  Jhesu-Grist  aquell 
qui  menyspresa  habundar  en  delits  de  la  santa  Scrip- 
tura.  Aquell  pora  venir  perfetament  a  la  amor  de  Jhe- 
su-Crist  quis  recomplex  ab  ks  delits  de  la  santa  Scrip- 
tura  e  ama  Jhesu-Grist  e  es  amat  per  ell.  Mas  aquell 
qui  mes  desija  complaura  ais  homens  ab  la  bellesa  de 
la  sua  cara  que  a  Jhesu-Crist  ab  bones  obres  no  ama 
Jhesu-Grist  perfetament  ni  es  amat  per  elL  Amonestte 
donchs  sor  molt  cara  que  ams  Jhesu-Grist  sobre  totes 
coses  car  Deus  lo  pare  ta  eleta  per  ell  eternalmenL 
Prechte  que  sol  a  ell  cobeixs  complaure  e  que  no  va- 
lles reebre  deis  homens  laor  temporal  e  possehiras 
gloria  eternal  Amen. 


Gapitol  LXYL  Que  la  verga  no  deu  riure  desmoliera- 

dament. 


Molt  cara  sor  oges  les  páranles  del  savi  Salomo  qui 
din  yo  he  jutiat  lo  riure  esser  error  e  al  goig  be  dit 
perquet  enguanes  debades.  Error  es  dita  com  una  co- 


(  621  ) 
sa  se  deu  fer  e  fasen  altre.  E  ellavors  doncbs  se  fa  la 
error  com  ríu  aquell  qui  deuría  plorar  per  tal  es  dita 
error  car  com  hom  se  riu  no  ha  en  la  sua  memoria  e 
pensa  lo  die  de  la  sua  mort  Aquell  es  enguanat  vana- 
ment  quís  alegre  en  los  guoigs  temperáis.  Enguanats 
son  aquells  quis  alegren  en  les  prosperitats  de  aquest 
aegle.  Aquests  aytals  si  redokien  a  memoria  lo  die  de 
lur  mort  ans  plorarien  lurs  peccats  qttes  alegrassen 
nis  riessen  de  les  coses  vanes  e  si  bavien  dins  Inr 
pensa  los  mals  que  han  a  sostenír  no  riurien  ans^  plo- 
rarien. E  per  90  diu  Salame  que  les  rialles  serán  mes- 
clades  ab  dolors  e  lo  plor  occupa  los  extrems  del  goig. 
E  Jhesu-Crist  diu  en  lo  seu  Evangeli  benaventurfits 
son  aquells  qui  ploren  car  ells  serán  aconsolats.  No 
dix  benaventurats  son  aquells  qui  riuen  sino  los  qui 
ploren  car  aquells  son  vertaderament  benaventurats 
qui  ploren  lurs  peccats  no  pas  aquells  quis  rien  de  les 
coses  vanes.  Aquells  qui  segon&  Deu  plorea  son  bena- 
venturats car  ells  serán  aconsolats.  Sant  Jaume  após- 
tol repreu  aquells  qui  rien  follamént  e  diu  les  vostres 
rialles  se  convertirán  en  plor  e  lo  goig  en  Iristor.  Lo 
foU  se  exalte  en  grans  rialles  la  sua  vou  mas  lo  savi 
envides  conexeras  ques  ria.  Adoncbs  sor  mia  esquiva 
lo  riure  axi  com  a  error  e  convertex  en  plor  la  ale- 
gria  temporal.  La  raho  de  a^o  es  per  tal  que  tu  plorant 
en  aquest  exili  pusques  bealificar  tu  matexa  en  guisa 
que  en  lo  die  de  la  tua  mort  sies  trobada  benaventu- 
rada  si  en  aquest  mon  plores  tos  peccats.  Conex  tu 
matexa  esser  peregrina  en  aquest  mon  car  la  lúa  pro- 
pia térra  no  es  a^i  sino  en  lo  cel.  JSo  hayem  a^i  ciutat 


(622) 
certa  ni  segura  car  Deus  nos  ha  promesa  alt  en  lo  cel 
la  ciatat  celestial  de  Jherusalem  a  la  qual  desijava 
\eair  lo  propheta  David  com  deya  molt  me  son  ale- 
grat  en  les  coses  quem  son  dites  car  nos  irem  a  la  ca- 
sa de  nostre  Senyor  Deq.  De  aquest  desilg  flamejava 
lo  serven t  de  Jhesu-Crist  qui  deya  aylas  car  la  mia 
peregrinacio  la  mia  vida  temporal  es  massa  allongua- 
da  e  massa  dura.  Yo  he  habitat  ab  los  habitadora  de 
la  térra  de  Cedar.  Com  Daviu  deya  aqüestes  coses  nos 
reya  de  les  vanitats  de  aquest  mon  aus  plorava  de  la 
peregrinado  de  aquesta  vida  que  tant  durave.  Adoncbs 
honesta  sor  prechte  que  lo  teu  goig  sia  per  tostemps 
en  lo  cel.  Lo  goig  e  la  alegria  tostemps  sia  moderada 
e  reposada  seguint  la  sentencia  del  Apóstol  dient  ale- 
giatsvos  ab  lo  Senyor  tostemps.  Altre  veguada  vos 
dich  queus  alegrets.  Ítem  en  altre  locb  diu  que  goig 
es  fruyt  del  spiriL  Aquesta  alegria  no  torba  la  pensa 
ab  vanes  rialles  ans  leva  la  anima  per  desig  a  la  térra 
celestial  per  tal  que  pugue  hoyr  que  li  sia  dit  entra  en 
lo  goig  del  teu  Senyor.  La  fa^  del  hom  es  spill  del  cor 
en  les  rialles  pot  hom  conexer  lo  cor  de  la  monja.  Les 
rialles  e  los  jochs  vaos  mostren  quin  cor  ha  la  monja 
car  si  ha  lo  cor  cast  nos  riura  foUament  nuil  temps 
se  riura  sino  ha  deshonestat  en  la  pensa.  E  per  90  dio 
lo  Senyor  de  la  habundancia  del  cor  parla  la  bocha. 
Donchs  per  sobrehabundancia  de  cor  va  riu  la  verge. 
Si  en  la  pensa  de  la  dona  no  havia  vanitat  nuil  temps 
riuria.  La  pensa  casta  mes  se  alegre  en  lo  plor  que  en 
les  rialles.  Certes  si  la  monja  bagues  en  la  pensa  rera 
casted'al  mes  amaria  lagi*emes  que  alegria  temporal  s\ 


(  6íá5  ) 
I»  inoDJa  reduya  a  sa  memoria  les  sues^  negNgeneies  e* 
les  penes  mfernals  mes  amaria  lagretnes  que  rialles. 
ahí  hoo  babuDden  rialles  ejochs  noy  regna  perfeta 
caritat.   La  monja  que  perfetament  ama  Jhesu-Crist 
nil  t  em  nos  riu  ans  plora  per  la  sua  amor.  Maravell- 
me  perqué  ama  rialles  e  iochs  la  persona  que  es  ven** 
guda  al  monestir  per  escampar  lagremes  per  sos  pee- 
cals  marayellme  com  la  monja  no  ba  vergonya  com 
riu  algant  la  vou  a  grans  cisits.  Leig  sta  lo  riure  a  la 
persona  qui  en  aquesta  present  miseria  degra  tostemps 
plorar  sos  peccats»  Nosaltres  miserables  e  perqué  riem 
qui  bavem  a  retre  compte  a  Deu  en  presencia  de  tots 
los  angels  de  totes  nostres  obres.  Mes  nos  yal  en  la 
present  vida  plorar  que  riure  per  tal  que  puscbam 
aconseguir  de  nostre  Senyor  Deu  venia  e  remissio  de 
nostres  peccats  en  laltre  vida.  Precbte  sor  amable  que 
esquius  jochs  e  rialles  escampairt  eontínuadament  la- 
gremes per  tos  peccats.-  Fuig  a  jochs  e  rialles  e  plora 
los  peccats  incessantment.  Oges  esposa  de  Jhestt-Crist 
que  din  lespos  a  la  esposa  en  lo  libre  deis  Cantichs 
los  mens  nlls  son  axi  eom  a  fonts  daygues  que  son  en 
Esebon»  Car  com  la  anima  santa  plora  en  aquesta  .mi- 
seria de  aqttest  mon  lave»  deis  peccats  ab  la  grapí»  de 
Déu.  Pler  semblant  forma  deu  plorar  la  persona  santa 
eontinuadament  per  tal  que  puscba  esser  lavada  de 
sos  peceats.  Adoncbs  sor  molt  cara  si  eu  la  present 
vida  plorarem  nostres  peccats  ens  Innyarem  de  vani- 
tats  de  aquest  mon  creeguam  de  cert  que  obteadrem 
venia  e  perdo  de  nostre  Senyor  Deu  deis  nostres  pec- 
cats Amen. 


(  624  ) 


Capital  LXVIL  Que  la  ver  ge  no  deu  dedjar  veure  les 

ciutats. 


Sor  molt  cara  oges  en  quina  forma  lo  propheta  Jhe- 
remies  plora  nostres  iníquitats  dient  o  las  com  ses  es- 
curesit  laur  e  la  colar  maravellosa  d^  aquell  ses  mo- 
dada e  les  pedrés  del  sant  santuari  se  son  despergides 
en  lo  cap  de  totes  les  places.  Per  laur  entenem  la  vida 
religiosa  deis  homens  la  qual  era  daurada  per  gloria 
de  virtuts  e  era  escura  per  leges  e  sutzes  obres.  La 
color  merevellosa  del  aur  significa  lornament  de  les 
virtuts  lo  qual  per  bonos  obres  primerament  era  pre- 
cios e  merevellos  e  ara  per  los  vicis  e  per  les  obres 
mundanals  es  deniudat  vil  e  menyspresat.  Verament 
mudsit  ses  labit  merevellos  deis  religiosos  deis  nnonjos 
deis  canonges  e  de  les  santes  verges  e  mongos  car  mes 
se  ornen  huy  per  complaure  al  poblé  que  a  Deu.  Ve- 
rament mudada  es  la  color  merevellosa  del  aur  car 
mes  es  ornat  huy  labit  deis  religiosos  per  vanagloria 
e  per  90  que  placien  ais  homens  que  per  complaure 
per  humilitat  en  la  presencia  divinal.  Cortes  huy  son 
mudats  los  abits  e  vestirs  merevellosos  deis  religiosos 
car  mes  se  ornen  huy  per  qo  que  placien  en  lo  palau 
del  rey  que  en  la  presencia  del  Creador.  Seguexse 
donchs  que  son  despei^ides  les  pedrés  del  santuari 
en  lo  cap  de  lotes  les  places.  Les  pedrés  del  santuari 
signifiquen  les  persones  religiosos  que  nuil  temps  deu- 


(625) 
rieii  anar  vaguabunts^  fora  lo  monestir  ans  deuríen  tos* 
temps  star  contemplant  devant  los  uUs  divináis  en  un 
loch  secret  del  monestir.  Mas  huy  son  despergides 
aqüestes,  pedrés  del  santuari  en  lo  cap  de  totes  les  pla- 
cea car  com  los  religiosos  van  vaguabunts  fora  lo  mo- 
nestir  per  les  coses  vanes  e  mundanals  lavors  les  pe- 
drés del  santuari  son  despergides  en  lo  cap  de  totes 
les  places.  Com  les  persones  religiosos  amen  mes  ha- 
bitar en  lo  palau  del  rey  que  dins  la  clausura  del  mo* 
nestir  lavors  son  despergides  les  pedrés  del  santuari 
car  mes  desigen  hoyr  les  páranles  superflues  deis  richs 
homens  que  los  manaments  de  les  santos  Scriptures. 
Lavors  son  dispei^ides  en  lo  cap  de  totes  les  places 
les  pedrés  deis  santuaris  com  mes  se  alegren  en  los 
convits  e  parlamenta  deis  richs  homens  que  en  la  po- 
bretat  e  abstinencia  del  frares  religiosos.  Mes  deuen 
amar  los  servents  de  Deu  los  legums  dins  lo  mones- 
tir  que  no  habundosos  convits  en  lo  segle.  Los  homens 
religiosos  mes  se  deuen  alegrar  de  la  taula  pobre  deis 
frares  que  de  la  taula  richa  e  grassa  del  reys.  La  ra- 
bo es  aquesta  car  segons  que  din  sant  Agusti  mes  val 
un  poch  freytureiar  que  massa  en  riqueses  habundar. 
Mes  val  sosteoir  pobretat  en  lo  monestir  per  amor  de 
Deu  que  baver  moltes  riqueses  en  lo  segle.  Necessari 
es  donchs  al  religios  qui  desija  esset*  saiyat  que  menys- 
preu  lo  mon  e  ques  tanch  dins  la  claustra  del  mo- 
nestir. La  persona  religiosa  deu  fugir  a  la  congrega- 
do deis  homens  seglars  e  requerir  e  cercar  la  compa^ 
yia  deis  servents  de  Deu.  Los  homens  religiosos  mes 
deuen  amar  la  claustra  quel  palau  reyal.  Donchs  sor 


(«26  ) 
cara  oges  que  dich  esc8Íta  a^o  quet  consell  mes  te  val 
seiire  en  la  claustra  que  circuir  les  ciutats  mes  te  ^al 
reposar  dius  les  portes  del  monestir  que  aparexer  en 
la  presencia  del  poblé  mes  vuUes  amar  star  en  lo  mo* 
nestir  que  veure  les  ciutats.  Sit  enclpus  dins  lo  mo- 
nestir seras  amada  per  Jhesu-Crist  la  qual  cosa  dona 
entenent  lespos  com  diu  en  lo  libre  deis  Cantichs  la 
mía  sor  es  un  ort  tancat  ort  tancat  e  font  sagellada. 
Gascuña  anima  santa  es  entesa  esser  ort  tancat  car . 
mentre  nodrex  les  virtuts  engendra  flos  e  recomplexse 
de  virtuts  e  conserva  los  fruyts  que  ha  engeodralsi 
Ort  clos  e  tancat  es  dita  la  santa  anima  lavors  com 
per  amor  de  la  vida  eternal  se  lunya  del  brogit  dd 
present  mon  com  fuig  que  no  sia  vista  per  los  homims 
com  los  bens  que  fa  amagua  de  la  laor  del  s  homens 
com  per  amor  de  Deu  se  tancha  per  90  que  no  sia  vis- 
ta per  los  hoiúens  com  menyispresa  les  humanáis  laors 
e  com  ab  bona  intencio  se  enclou  per  tal  quel  ene- 
mich  antich  lo  diablo  no  puscha  trenchar  lo  mur  per 
tolre  los  bens  que  posseex  dins  si.  La  santa  persona 
religiosa  es  dita  font  sagellada   car  com  ella  cogita 
continuadament  les  coses  celestials  com  la  santa  Scrip* 
tura  aiusla  continuadament  en  la  sua  memoria- no  ees- 
sa  la  santa  pensa  engendrar  en  si  aygues  de  vida  ab 
les  quals   puscha   sadollar  los  proismes   assedegats. 
Adonchs  sor  molt  cara  axi  com  demunt  te  dit  si  man 
tre  vius  te  enclous  per  amor  de  Jhesu-Crist   dins  les 
portes  de  la  claustra  e  serves  períetament  los  mana- 
ments  de  la  tua  regle  apres  de  aquesta  vida  te  alegraras 
ab  Jhesu-Crist  espos  teu  en  lo  talem  celestial  Amen» 


(627) 


Capítol  LXVIIL  De  íemptacio. 


Molt  cara  sor  oges  sant  Jaume  dient  contrastats  al 
diable  e  fugir  vos  ha.  E  sant  Jherooim  diu  no  es  hom 
pus  fort  el  moD  que  aquell  qui  venq  lo  diable  e  aquell 
es  lo  pus  flacb  qui  es  veosut  e  sobrat  ab  la  soa  pro- 
pia caro.  Les  segetes  del  diable  deuen  esser  apagua- 
des  ab  fret  ab  velles  e  ab  deiunis.  Lo  ginyos  enemich 
nostre  tostemps  cerca  com  nos  pora  enguanar  e  no  cu- 
ra de  matar  los  cossos  sino  les  animes.  Axi  com  lo  lop 
dissipa  les  ovelles  axi  lo  diable  dissipa  les  animes 
com  destroex  e  mata  lo  poblé  christia.  Empero  lo  dia- 
ble no  tempta  los  alets  sino  tant  com  Deu  li  permet 
Com  lo  diable  tempta  los  servents  de  Deu  lavors  ser- 
veix  a  lur  profit  car  nols  enguana  ab  ses  temptacions 
ans  los  ret  cautelosos.  Moltes  veguades  esdeve  que  les 
temptacions  que  comou  lo  diable  a  destruccio  deis  ho- 
mens  Deu  les  convertex  a  profit  de  lurs  animes.  No 
poriem  sostenir  les  temptacions  del  diable  los  servents 
de  Deu  si  la  pietat  de  Deu  no  temprava  e  no  refrena- 
va  la  lur  iniquitat  jatsia  que  lo  diable  tostemps  desija 
temptar  los  servents  de  Deu  empero  sino  red)  de  Deu 
poder  de  temptar  no  pot  complir  per  obre  ag o  que  vol. 
Uon  posat  que  la  volontat  del  diable  tostemps  sia  in- 
justa empero  com  Deu  ho  permet  justament  li  es  do- 
nat  lo  poder.  Lo  diable  de  part  sua  injustament  vol 
temptar  los  servents  de  Deu  mas  nols  pot  temptar 


(  628  ) 
sens  licencia  de  Deu.  Decayó  es  scrit  en  lo  libre  deis 
Reys  hon  se  litg  quel  sperit  de^Deu  malvexava  a  Saúl. 
Axi  poriem  fer  ¡ustament  questío  si  era  spirit  de  Deu. 
Responch  que  en  aquest  loch  son  compreses  dues  co- 
ses 90  es  la  potestat  de  Deu  justa  e  la  volontat  del 
diable  injusta  car  spirit  mal  era  per  sa  mala  volontat 
e  aquest  matex  era  sperit  de  Deu  per  90  com  havia  re- 
sebuda  de  Deu  insta  potestat.  Lo  diable  no  pot  metre 
los  vicis  dins  la  anima  per  son  propí  poder  be  pot  en- 
gendre la  cobeian^e  e  no  pot  engendre  les  flames  de 
cobeianf  e  sino  alli  hon  veu  primerament  grans  delec- 
tacions  de  la  cogitacio.  E  si  nosaltres  foragitam  de  nos 
les  delectacions  de  mala  cogitacio  tentost  sen  pertex 
lo  diable  confus  e  euvergonyit  e  porta  troncados  les 
armes  de  la  sua  temptacio.  Lo  diable  ab  semblanza  de 
be  yol  enguantar  los  servents  de  Deu  fenyentse  esser 
ángel  de  lum  mas  tanta  deu  esser  la  discrecio  de  les 
persones  santos  que  puscha  jutiar  entre  mal  e  be  per 
90  quel  diable  nons  pusca  enguanar  ab  sos  fraus^ 
Aquesta  es  la  demanda  que  feya  Josué  dient  digues- 
me  es  nostre  o  es  deis  nostres  enemichs.  E  per  90  din 
lo  propheta  Jheremias  si  tu  separares  la  cosa  preciosa 
de  la  cosa  viciosa  seras  axi  com  a  bocha  mia.  Le  dia- 
ble es  molt  terrible  ais  uUs  deis  homena  seglars  mas 
ais  ulls  deis  servents  de  Deu  es  vil  e  menyspresat.  Los 
infecís  temen  lo  diable  axi  com  a  leo  mas  aquells  qut 
son  forts  en  la  fe  lo  menyspreseu  axf  com  si  era  un 
petit  vermitxol  e  com  lo  veen  sen  ríen.  Lo  diable  serp 
es  allenegosa  e  sino  contrasta  bom  al  seu  cap  90  es  a 
la  prímera  suggestio  tot  sen  entre  dins  en  les  entra- 


(629) 
menes  del  cor  alleneguus  axi  dol<;ameDt  que  no  es  sen- 
tit.  Los  comeo9ainents  de  les  teinptacions  diabolicals 
son  frevols  e  flaques  mas  si  lom  no  les  esquiva  e  pas* 
sen  per  gran  us  en  custunoa  a  la  derrería  se  enforte- 
xen  ten  poderosament  que  ab  gran  dífícultat  poden  es- 
ser  venguts.  Com  lo  diablo  vol  enguanar  algún  bom 
prímerainent  considera  la  sua  natura  e  alli  aplica  sa 
temptacio  hon  veu  lom  mes  inclinat  a  peccar.  E  per 
tal  diu  sant  Isidro  lo  diablo  tempta  lom  mes  en  aque- 
lla part  en  la  qual  lo  veu  mes  enclinar  a  vif  is  per  al- 
guna humor  que  crex  en  ell  en  guisa  que  don  crexen-» 
sa  a  la  humor  e  crexent  la  humor  crescha  la  tempta- 
cio axi  com  aquell  qui  porta  laygue  no  la  tramet  per 
altre  part  sino  per  aquella  hon  conex  que  correrá  mi- 
Uor.  Lo  diablo  per  tota  la  vida  del  bom  lo  desija  temp- 
tar  mas  molt  mes  en  la  fí  e  a^o  es  la  páranla  que  pri- 
merament  fon  anunciada  a  la  serpent  com  nostre  Sen- 
yor  li  dix  tu  aguaytaras  al  talo  del  hom  e  ellavors 
aguayta  lo  diable  al  talo  del  hom  com  se  esforga  de 
anguanarlo  en  la  fi  de  la  sua  vida  car  com  lo  diable 
no  pot  lom  enguanar  en  la  vida  en  la  fí  met  tota  la 
sua  fonQa  per  enguanarlo  per  la  qual  raho  per  molt 
que  lom  sia  bo  e  tust  obs  li  es  que  en  la  present  vida 
nos  tingue  james  per  segur  ans  li  es  necessari  que  ell 
staní  humil  tostemps  sia  cauteles  e  ansies  que  no  sia 
enguanat  en  la  sua  fi.  Adonchs  sor  molt  cara  necessa- 
ri es  a  nos  pregar  Deu  tot  poderos  que  nons  lex  esser 
temptats  mes  que  no  porem  sostenir  car  Deu  restreny 
les  for9es  del  diable  que  nons  nogua  tant  com  ell  de- 
sija. E  per  ^o  lo  Sant  Spirit  repren  lo  diable  en  lo  li- 


(  650  ) 
bre  deis  Cantichs  dient  levet  yent  tramuntanal  e  ?ine 
tu  vent  del  mig  jorn  e  bufa  sobre  lo  mea  ort  e  ha- 
bundara  la  fragancia  de  les  sues  odors.  E  que  eotenem 
per  la  tramuntana  qui  constreny  e  fa  los  homens  pe- 
resosos  sino  lesperit  diabolical  qui  tempta  e  posseex 
tots  los  reprovats  faent  peresozos  los  homens  en  lur 
T¡da  e  en  lur  bona  obre.  Per  lo  vent  del  mig  jorn  qui 
es  calt  es  entes  lo  Sant  Sperit  lo  qual  com  tocha  la 
pensa  deis  elets  los  desperta  de  tota  peresa  els  fa  ar- 
dents  e  flameiants  en  la  amor  divinal.  Donchs  leuse  lo 
"vent  de  la  tremuntana  90  es  partescha  lo  mal  sperit  de 
la  Esgleya  e  lunyse  de  cascuna  anima  feel  en  guisa 
que  no  tempte  mes  que  no  deu  e  Tingue  lo  mig  jorn 
e  bufe  en  lort  de  la  esposa  e  habunde  la  fraguancia 
de  les  sues  odors  per  tal  que  sobrevinént  Lesperit 
Sant  escampe  lo  foch  de  caritat  en  les  penses  deis  ho- 
mens e  despert  la  pensa  de  la  son  de  negligencia  e 
com  fa^a  af o  Lesperit  Sant  habunden  les  bones  obres 
car  Tenint  Lesperit  Sant  aquell  qui  primerament  dor* 
mia  per  peresa  se  desperta  a  fer  totes  bones  obres  e 
florex  axi  com  ort  e  apres  de  la  flor  fa  fruyts  habun- 
dosos  de  gran  odor  ab  los  quals  sadoUa  si  matex  e 
sos  proismes  raigensant  les  bones  obres.  Poríesme  dir 
tu  —  o  car  frare  prechte  quem  dons  remey  contra  les 
temptacions  del  diable.  —  So;*  en  Jhesu-Crist  molt 
amada  un  bon  remey  te  daré  contre  totes  les  tempta- 
cions  del  diablo  e  contra  tots  vi^is  lo  qual  es  aquest 
que  com  mes  seras  temptada  lavors  hages  major  re- 
eos  a  oracio.  Si  donchs  les  males  cogitacions  de  aquest 
segle  e  sutzes  torben  lo  teu  cor  e  com  consellen  de 


(  CBl  ) 
fer  alguna  cosa  mala  foi*agi tales  de  la  tiia  anima  ab 
oracions  purés  o  ab  valles  sanies.  Sla  davant  Deu  con- 
tinuament  en  lo  temps  de  la  tua  oracio  per  fo  que 
pus  leugerament  pusques  escapar  a  la  temptacio  del 
diable.  Venerable  sor  prechte  que  conegues  que  no  so- 
lament  devem  combatre  contra  les  temptacions  diabo- 
licals  ans  encara  contra  los  vicis  de  la  carn.  La  rabo 
de  a^o  es  car  la  cam  cobeia  contra  lesperít  e  lesperit 
contra  la  cam  e  per  90  devem  fer  oracio  ab  tanta  per* 
se  veranee  fins  que  ab  la  gracia  divinal  puscam  vencer 
les  suggestions  o  inclinacions  deis  desitgs  carnals  e  les 
temptacions  diabolícals.  La  oracio  sovineiada  apagua 
la  impugnado  deis  vicis  oracio  continuada  trenca  les 
lances  e  los  darts  del  diable  oracio  es  la  primera  vir- 
lut  contra  los  esvebiments  de  les  temptacions.  Adonchs 
sor  molt  cara  axi  com  te  ja  dit  ab  oracions  purés  e  ab 
santes  vellos  poras  sobrar  les  temptacions  diabolicals 
e  si  peí*  ventura  encara  sents  les  batalles  carnals  si  est 
ferida  ab  los  agullons  de  la  cam  si  la  memoria  de  la 
carnalitat  fa  co^eguelles  al  teu  coratge  si  la  tua  carn 
encara  te  impugne  si  la  luxuria  te  tempta  si  lo  delit 
camal  te  convida  a  peccar  posa  davant  tu  matexa  la 
memoria  de  la  mort  posat  davant  lo  jubi  esdevenidor 
reduex  a  la  tua  memoria  los  turments  infemals  posat 
devant  les  penes  eternals  posa  devant  los  teus  ulls  los 
perpetuáis  fochs  infernáis  poset  denant  les  orribles 
penes  del  infera  en  guisa  que  la  ardor  de  la  pena  apa- 
gue en  tu  la  ardor  de  luxuria  Amen. 


(  652  ; 


Capítol  LXIX.  De  sompnis. 


Molt  cara  sor  escolta  af o  quet  diré*  Soyin  se  esde- 
ve  que  los  demonis  qui.van  de  nit  nos  torben  los  senys 
corporals  ab  diverses  visions.  A  veguades  ab  manifesta 
impugnacio  baten  e  cobegen  los  cossos  deis  hooiens. 
En  diverses  guises  se  esdevenen  los  sompnis.  Alguns 
sompnis  venen  per  sadoUament  e  alguns  per  flaquesa 
les  quals  coses  vesem  per  esperiencia  altres  sompnis 
son  qui  hixen  de  propia  cogitado  car  moltes  veguades 
somiam  de  nit  90  que  cogitam  de  die.  Molts  sompnis 
se  esdevenen  per  illusio  deis  spirits  diabolicals.  Fan 
testimoni  Salame  dient  molts  ban  fet  errar  los  somp- 
nis e  aquells  son  stats  def ebuts  qui  posen  lur  esperan- 
ce en  ells.  Algunos  apparicions  se  fan  justaraent  axi 
com  aquellos  ques  fan  per  revelado  de  Deu  axi  com 
se  lig  en  la  ley  antigua  de  Josep  fiU  de  Jacob  qui  per 
lo  sompni  fon  fet  senyor  de  sos  germans  e  axi  com  se 
lig  en  lo  Evangeli  de  Josep  espos  de  la  vei^e  María 
qui  per  lo  sompni  fon  amonestat  que  fogis  ab  sa  es- 
posa  e  ab  linfant  en  Egipto.  A  veguades  se  fan  visions 
compostes  de  cogitado  e  illusio  a  veguades  ab  cogita- 
ció  e  revelacio.  De  a^o  parle  Daniel  qui  diu  aquell  qui 
revela  los  secrets  mostra  a  tu  les  coses  esdevenidores 
e  posat  que  alguns  sompnis  sien  vertaders  empero  nols 
devem  creure  leugerament  car  hixen  de  diverses  yma- 


(  635  ) 
ginacions  e  no  conexem  perfeUment  de  hon  venen. 
Adonchs  no  devem  facilment  ni  leugera  donar  fe  ais 
sompnis  per  tal  que  si  lo  Satanás  se  transfigurave  en 
ángel  de  lum  no  enguanas  lom  pox^h  cántelos.  A  ve- 
guades  enguanen  los  diables  algunes  persones  qui 
creen  en  sompnis  ab  art  axi  anguanable  p^r  fo  com 
alguns  sompnis  axi  se  esdevenen  com  ells  dien.  E  per 
(o  los  diables  dien  algunes  coses  veres  per  90  quels 
enguanen  en  moltes  mas  posat  que  los  sompnis  se  es- 
devenguen axi  com  los  diables  dien  empero  nols  de- 
vem creure  car  de  enguan  proceexen  s^ons  lo  testi- 
moni  de  la  santa  Scriptura  qui  diu  sius  parlen  posat 
que  axi  se  esdevengua  nou  creguats.  Los  sompnis  son 
semblants  a  las  devinacions  e  aquells  qui  les  observen 
son  dils  adevins.  Adoncbs  no  devem  donar  fe  ais 
sompnis  posat  que  appareguen  vertaders  esser.  Aquell 
qui  en  sompnis  e  adevins  posa  sa  esperance  no  confia 
en  Deu  e  semblen  aquell  qui  seguex  lo  vent  e  vol 
pendre  la  ombra.  Devinacions  mentidos  e  sompnis  en- 
guanables  vanes  coses  son.  De  cert  dich  que  no  devem 
creure  en  sompnis  per  qo  que  no  Mam  enguanats  en 
ells.  Sia  nostra  esperance  tostemps  ferma  en  Deu  e 
que  no  haiam  cura  en  sompnis.  Digne  cosa  es  que  po- 
sem  nostra  esperance  en  Deu  e  que  no  haiam  con- 
fian^ en  sompnis.  Sor  cara  consellte  que  la  tua  pen- 
sa  no  sia  en  sompnis  ni  en  devinacions  formada  ans 
solament  sia  segura  en  Deu  tot  poderos  car  si  creus 
en  sompnis  ni  en  devinacions  tost  seras  enguana- 
da.  En  tota  la  tua  vida  menyspresa  sompnis  e  ade- 
vins e  posa  la  tua  esperanse  perfetament  en  la  Pro- 

TOMO  XIII.  41 


(634)       • 
divinal  e  fasirras  praqperitat  en  la  preseirt 
vida  e  en  la  esdevenidora  Amen. 


C¿»pitel  LXX.  Del  temps'breu  déla  present  mia. 


Sor  iBoU  cara  oges^  les  psíraules  <k  SaloBiH>  didnl  k4 
q«aBt  pot  fer  la  ttia  roa  fa^a  díligetitmeiit  car  no  ha 
scíeocia  ni  gaviesa  ni  obnefl  de  tirtots  jen  lee  inferna 
hon  tu  endrefes  ta  cawera.  En  la  present  vida  e»  le- 
{^uda  cofila  de  fer  bones  obree  eaf  e«  la  vida  esdeveni- 
dora  no  ai  esqpera  de  profilar  en  bones  abres  ans  hi  ha 
retríbucio  de  bones  obres.  La  vida  ^esent  es  breu  e 
alleMgeea  e  per  ?o  di»  sant  laidre  qui  considera  la 
loii|tlesa  de  la  present  yidn  no  eensiderant  la  toogue- 
sa  diel  espay  sino  la  sya  breu  ñ  assats  pensa  pri>fltó* 
sament  coro  es  breu  e  miserable.  Adoncbs  sor  s^ada 
eft  ihesu^Cd'ist  si  tu  cerquee  k¡  vida  vertadla  sla  en 
la  tua  intencio  aquella  tid»  la  €|ual  es  vertedera  per 
la/  qüal  es  chrisfcia»a  e  aquesta  ea  la  vida  eíemal  e  vi* 
da  vidaL  Aqpiasta  vida  es  morlal  e  per  ?o  deus  morir 
en  la  presenl  earn  per  tal  qae  no  tnuyres  a  Jhes»* 
Crist  en  la  aaima-  Lavors  ereem  que  viu  cascu  si  m^ 
rint  segóaa  1«  moa  vtu  ab  Deu  en  lo  cü  tfít  lo  qoal  ha 
promes  de  viure.  De  la  tri^ua  de  la  pr^ent  vida  sos- 
te  gran  emiig  lo  iust  per  ?o  com  ve  molt  tt^t  a  la  vi- 
da desijada.  La  exida  de  ta  presánt.  vida  es  inoerta  ais 
horneas  e  com  no»  pensa  morir  la  peídoata  sellavors 
mor  sóptosament  per  tal  se  deu  (lascu  líuy  tar  de  es- 


( '655 .) 
mennr  lo   mal  qiie  ha  fet  en  guisa  que  no  oiuyre  en 
¡DÍquítats  e  que  no  fenedcha  8a  vida  en  culpa.  Aquells 
qvi  lo  dtable  ha  encesos  en  vici8  e  peccats  en  aquest 
rnon  com  nioren  se  £on¡e  ie  tirarlos  ais  turments  ídt 
femáis.  Posat  qae  lom  sia  just  en  la  presént  vida  em- 
pero coni  ell  m%  es  mor  ha  gran  temor  que  do  sie 
digne  de  pena.  La  mort  dol^a  e  reposada  loa  la  fi  deis 
horneas  iostecar  alli  eot  mostrat  esser  presen t  la  com. 
panyia  deis  angals  puB<{ue  hixen  úe  aquest  cors  mor* 
tal  sens  greu  peoa  e  vexacio.  Jhesu-Grist  (Ul  ^e  Deu 
ab  gran  honor  reeb  los  séus  serventa  passants  <Ie 
aquesta  present  vida  a  la  eternal  bena venturanza  e 
per  90  la  esposa  parle  en  lo  lihre'  deis  Cantichs  dieii  t 
lo  meu  amat  es  devallat  en  lo  seu  ort  al  prat  de  flors 
píen  de  bones  odors.  Jhesu-Crist  devalla  a  la  Esgleya 
avisant  los  inst&  ve  ab  maior  gracia  a  aquells  los  quaU 
conexien  que  ab  bones  obres  han  trames  ais  proismes 
4>dQrs  de  bona  hma  e  eximplis  de  bones  virtuts.  Aquest 
i^eeb  son  past  en  los  orts  lavors  com  se  delite  en  les 
virtuts  de  les  animes  e  culi  lyris  com  los  seus  elets 
arrancha  de  la  present  vida  els  tramet  ais  goigs  de  la 
eternal  vida.  De  aquests  aytals  diu  la  santa  Scriptura 
la  morí  deis  sants  es  preciosa  en  la  presencia  de  nos- 
tre  Senyor  Deu  la  lela  del  drap  se  destrouex  com  los 
fils  se  trenquen  e  la  vida  del  hom  passa  es  despen  per 
tots  los  dies.  Les  animes  deis  elets  han  gran  e  sobira- 
na  paor  en  lo  die  de  la  lur  mort  dubitant  e  ja  ai  vola. 
ran  a  Paradis  o  sí  devallaran  ais  inferns.  Alguos  elets 
son  qoi  en  la  lur  fí  son  pui^ts  deis  petits  e  leugers 
peccats  altres  son  qui  en  la  hora  de  la  mort  se  vien  es 


(  656  ) 
álBgren  sentint  ja  en  lur  conlemplack)  los  bens  de  la 
eternal  vida.  Lo  Senyor  ioC  poderos  ha  iM>lgut  que  ig- 
norem  lo  die  de  la  mort  per  tal  que  ^om  creeguaní 
que  tots  jorns  nos  sta  fort  prop  cascu  sia  ansios  de 
fer  bones  obres  pus  que  es  ten  íncert  de  la  exida  de 
aquesta  preseiít  "vrda.  Los  diables  reeben  les  animes 
deis  mals  homens  en  lo  die  de  lur  mort  car  gran  raho 
es  que  ^quells  sien  turmenladors  en  les  penes  qui  son 
stats  entenedors  e  consellers  en  les  culpes.  Los  malig- 
nes spirits  demanen  lurs  obres  lavors  com  la  anima 
bix  del  cors  e  lavors  repliquen  a  la  anima  los  mals  que 
li  han  consellats  fer  per  tal  queab  si  le  sen  porten  ak 
turments.  Lom  inich  apres  la  mort  sera  turmentat  e 
lom  iust  apres  de  aquest  ti*eball  en  lo  repos  eternal 
sera  collocat.  Axi   com  la  benaventuran^a  alegre  los 
benaventarat«  axi  devem  creure  quels  peccadors  en 
lurs  animes  apres  de  aquesta  vida .  serán  en  lo  foeh 
eternal  ttirinentats.  Sor  mia  en  Jhesu-Crist  molt  ama- 
da yo  he  manifestados  aqüestes  coses  a  les  tues  ore- 
lies  per  tal  que  conegues  que  molt  nos  es  necessari 
menyspresar  tosteiiips  les  coses  terrenals  e  haver  tos- 
temps  en  memoria  lo  die  de  la  mort.  Oges  les  páran- 
les de  sant  Jaume  apóstol  dient  quina  cosa  es  la  nos- 
tra  vida  sino  una  vapor  de  fort  petite  durada.  E  Sala- 
me diu  not  gloriegs  en  lo  die  seguent  car  ignores  e  ja 
que  sera  de  tu  en  lo  die  esdevenidor.  Adonchs  sor  ama- 
ble ab  gran  ansia  deus  viure  e  ja  que  sera  de  tu  lo  die 
esdevenidor.  Considera  tots  jorns  lo  terme  de  la  tua 
vida  per  tal  que  pusques  menyspresar  les  dol^ors  de 
la  present  vida  e  aconseguir  los  bens  celestials.  En  to- 


(657) 
tes  les  tues  obres  vulles  considerar  los*  derrers  dies 
teus  de  la  mort  e  nuil  temps  no  peccaras..  Per  aques- 
ta rabo  te  amonest  sor  mia  molt  cara  que  not  alegres 
en  les  vanitats  de;  aquest  mon  car  sens  tot  dupte  a 
morir  bas.  No  poses  te  esperanse  en  les  coses  tempo- 
rals  car  no  es  el  mon  alguna  cosa  quet  puscba  esca- 
par de  la  mort  perqué  la  carn  mesquina  se  alegre  en 
les  coses  terrenals  la  qual  es  apparellada  a  esser  feta 
vianda  de  yermens*  Honesta  sor  per  90  te  di  tes  les 
precedents  coses  que  nuil  temps  te  oblide  lorde  de  la 
tua  condicio.  Membret  que  gendre  es  e  pendra  toma* 
ras  pols  es  e  pols  tomaras  car  axi  ho  dix  lo  Senyor 
tot  poderos  al  primer  bom  reduex  a  la  tua  memoria 
les  páraules  que  dix  Job  parlant  de  si  matex  yom  deg 
corrompre  axi  com  a  podrimer  e  esser  destrobit  axi 
com  la  yestedura  qui  es  roseguada  per  les  arnés  e  per 
la  tinya  posa  devant  los  teus  uUs  la  memoria  de  la 
tua  mort  proposa  dayant  tu  lo  die  de  la  tua  exida  lo 
die  de  la  tua  mort  tostemps  sia  en  la  tua  memoria  en 
guisa  que  per  la  sua  recordaeio  esquius  perfetament 
los  vicis  els  peccats  Amen* 


Capiíol  LXXl.  De  la  niorL 


Sor  amable  precbte  que  oges  les  páraules  dun  savi 
qui  diu  o  mort  e  com  es  amargua  la  tua  memoria  al 
hom  rich  qui  reposa  ab  gran  confiante  en  les  sues  ri- 
queses  o  bens  temporals.  Itepi  o  mort  e  com  es  bo  lo 


(640J 
per  90  parianl  Job  a  nostre  Senyor  Deu  día  Dea  mata 
'  e  destroex  lom  ignoscent  e  lom  peccadpr  car  com  la 
ignosceocia  del  hom  es  bea  examinada  acomparada  es 
a  la  ignosceocia  divinal  no  es  res.  Es  destrobit  lo  per- 
cador per  nostre  Senyor  Den  com  ab  la  agodesa  del 
sen  johi  la  iniquitat  del  peccador  es  examinada  e  Mer- 
nalment  dampnada.  En  lo  derrer  jubi  segóos  les  di* 
yersitats  de  les  obres  apparexera  Jbesa-Crist  ak  el^a 
benigno  ais  reprovats  terrible*  E  lo  die  del  jubi  baura 
casca  lo  jutge  segons  la  consciencia  que  baura  banda 
car  Jhesu-Crist  stant  en  son  repos  apparexera  terri- 
ble a  tots  aqoells  los  quals  acusa  la  lar  mala  cons- 
ciencia. Sor  molt  cara  oges  sant  isidro  díent  no  es 
hom  qoi  sia  sens  peccat  no  es  qui  puscha  esser  aiegar 
del  jubi  divinal  com  de  les  paraules  ociosos  se  bage  a 
retre  rabo.  Aylassos  nosaltres  mesquins  de  peccadors 
aylassos  indignes  que  direm  en  aquell  jubi  qni  no  so- 
lament  peccam  tots  jorns  en  ocioses  páranles  ans  en- 
cara peccam  per  fer  males  obres  et  per  nuil  temps 
eessam  de  fer  mal.  Si  en  lo  jubi  del  Senyor  lot  pode- 
ros lo  just  envides  sera  segur  que  sera  de  nosaltres 
caytíus  peceadors¿  Si  en  la  examinacio  «del  ju^  e»- 
tret  e  rigores  la  justicia  del  just  envides  sera  segura 
que  farem  nos  mesquins  en  aquell  die  qui  continua- 
ment  multípliccam  peccats  a  peccats  si  en  lo  die  del 
jubi  lo  just  envides  se  salvara  bon  aparexerem  dos  en 
aquell  die  qui  bavem  fets  innumerables  mals.  No  ea 
hom  qui  en  aquell  die  puscha  esser  sens  temor  qo  es 
com  se  mouran  los  cels  la  terrá  e  tots  los  elemenls  se 
dissolrau  per  sobres  de  calor.  De  aquest  die  es  dít  que 


(841  ) 
sara  die  de  ira  e  de  tribuíalo  die  de  minería  e  de 
tenjan^e  die  de  nuvol  e  de  escuredat  die  de  trompa 
e  de  grao  crit  Eo  aquell  die  sera  tribulat  lom  fort  e 
rigores.  Poriesme  tu  dir  cara  sor  — r  o  car  frare  que 
dírem  en  aquell  die  com  vindra  aquell  jutge  fien  estret 
car  per  90  com  tu  mas  feta  memoria  del  seu  aveui- 
ment  mafeta  plorar.  Tu  recitant  aquell  terrible. die 
del  jubi  mas  provocada  a  lagremes  for^adament  — 
Sor  en  Jhesu-Crist  molt  amada  be  has  fet  si  has  pío- 
rat  per  la  temor  del  jutge  estret  e  rigores  perqué  sa-* 
pies  quens  es  obs  que  abaos  que  apparegua  lo  die  del 
juhi  nos  presentem  devant  la  fa^  del  jutge  per  confes- 
sio  posant  nostres  lagremes  devant  la  sua  presencia* 
En  aquesta  vida  ha  temps  acceptable  e  dies  de  salut 
e  per  tal  diu  la  santa  Escriptura  cercats  lo  Senyor 
mentres  pot  trobar  invocaulo  mentre  es  prop.  En 
aquesta  vida  es  prDp  lo  jutge  e  no  es  vist  en  la  vida 
esdevenidora  sera  vist  mas  sera  luny.  Adonchs  sor  cara 
necessari  nos  es  que  cerquem  Deu  aci  ab  tota  nostra 
pensa  e  ab  tot  nostre  cor  en  aquesta  present  vida  sil 
volem  trobar  en  la  vida  esdevenidora.  Si  en  aquesta 
vida  lo  cercam  ab  tota  devocio  lunyantnos  de  males 
obres  en  lo  die  del  juhi  aconseguirem  del  misericor- 
dia car  benigno  es  e  molt  mi^ericordios.  Car  dell  es 
scrít  suau  es  lo  Senyor  a  tots  e  la  sua  misericordia 
es  sobre  totes  les  sues  obres.  Adoncbs  sor  molt  care 
supplichquem  aquell  terrible  e  molt  just  jutge  ab  la- 
gremes e  ab  tota  devocio  que  en  lo  die  del  juhi  nons 
reta  segons  nostres  miseries  mes  quens  mostré  ses  mi- 
sericordies  en  guisa  que  nons  lex  hoir  ab  los  repro- 


(6«) 
vate  aqoeHa  terríUe  sentooeia  qui  dki  ni  anatovo^ 
hen  maWato  e  láabriiite  del  meu  p»e  al  fbeh  eteroal 
ana  ab  los  seus  eSete  nos  la^e  hajr  venito  beneyte  del 
meu  pare  reehete  lo  ragne  quina  ata  apparellat-del  co- 
men^nieiil  dd  num  eiiga  Ameo. 


Cupkúl  LXXIIL  De  una  amonestado  feta  per  satU  Ber- 

MOt  a  sa  germ&ma. 


Molt  cam  sor  ja  per  la  gracia  divinal  eadre^e  al 
pori  la  ñau  de  la  mia  doctrina  empero  adre  Tegoada 
retorn  a  tu  diest  ea  oía  amooestacie  tum  pre^ist 
qae  yot  ecrívis  paraules  de  santa  amoneatacio  e  yo  po- 
aat  que  nou  faage  fet  axi  com  devia  empero  ab  la  gra*- 
cia  divinal  aegons  moa  petit  poder  be  collides  auclori- 
tata  e  sentencies'  deis  dits  deis  sante  pares  per  la  amo- 
nestado les  quals  be  presentados  a  la  tua  amor  e  ca- 
rítat  en  aquest  libre.  Adonchs  sor  en  Jbesu-Crist  molt 
amada  ja  veos  com  has  amonestacions  de  bona  vida» 
Consell  tes  donat  e  norma  de  ben  viure.  No  es  ja  algu- 
na ignorancia  quet  escus  de  peccat  ja  no  ignores  que 
▼oí  dir  bona  vida  no  est  ignorant  de  ben  vhire  ja  no 
poras  dir  yo  he  peeeat  per  ignorancia.  La  rabo  de  a^o 
es  car  ja  tens  declarada  la  ley  la  qual  deus  seguir  jat 
son  mostrats  los  manamente  de  ben  yiure  ja  tes  de« 
mostrat  com  te  deus  conserrar  en  la  casa  de  Deu  ja 
tes  manifestat  quina  deus  esser  ja  bao  conoxen^  del» 
manaments  divináis  ja  sabs  que  vol  dir  viure  <keta- 


(645  ) 
maot  Guardet  dooclts  que  de  qui  avant  no  ofeoes  Deu 
guardet  que  im>  iDeayspreus  de  qui  avant  \q  be  que 
aabs  no  metiyspreus  ab  mala  vida  lo  be  que  liga  Si 
tu  vivint  mal  menyspreses  lo  be  que  hauras^  lígit  molt 
aeras  culpable  en  la  presencia  de  Den.  La  rabo  es 
aquesto  car  mes  val  no  conexer  la  carrera  de  sa« 
lut  que  tornar  atraa  apres  que  hom  la  coneguda« 
Adooebs  pus  que  has  resebiit  lo  do  de  saber  re* 
telo  en  la  tua  pensa  e  complex  per  obre  (O  que  bas 
apres  per  doctrina.  Sor  amable  allre  yeguada  e  aW 
tre  le  man  e  amonest  que  ab  sobiran  estudi  conser* 
ves  los  manaments  de  aquest  libre  Amen. 


Capiíol  LXXIIIL  De  una  oracio  qw  fa  mnt  Bemol  a 
Deu,  pomní  iníercessof^a  la  sua  cara  sor.  • 


Prechte  cara  sor  en  Jhesu*Crist  molt  amada  que 
not  vinguen  en  greu  les  coses  quet  vul  dir  ab  ar* 
dent  devocio  car  sapies  que  molt  te  am  en  Jhesu* 
Crist.  £  per  90  yol  mostré  la  mia  ceosciencia  mas 
com  yo  manifest  a  tu  los  meus  peccats  temme  que 
no  ensutzescba  les  tues  orelles.  Prechie  sor  mia  e» 
Jbesu-Crist  molt  amada  que  ab  ta  oracio  impetres 
ab  Deu  venia  de  mon  péccat  e  perdo  a  mi  indigne 
peccador.  Yo  miserable  peccador  de  la  mia  infan* 
tesa  anfa  be  insutzida  la  mia  vida  toetemps  he  aiua* 
tats  mals  a  mals  tostemps  be  cumuláis  peccats  a  pee- 
eats  nuil  temps  he  cessat  de  peccar  no  he  fet  lo  be 


(644  ) 
que  debia  fer  yo  miserable  no  son  digne  de  Tea- 
re  la  altesa  del  cel  per  la  granosa  de  la  mia  ini- 
quitat  com  yo  he  proTOcada  la  ira  de  Deu  tot  po- 
deros contra  mi  e  devant  la  soa  presencia  he  cogi- 
táis molts  mals  innumerables.  Dit  he  e  mal  he  fet 
de  la  mia  infantesa  en^a  en  la  mia  puericia  he  peo- 
cat  e  en  la  infantesa  e  en  la  juventut  e  90  que  es 
pus  greu  cosa  e  pus  perillosa  he  peccat  en  la  mia 
Tellesa.  Yo  mesqui  son  caygut  en  lo  fanch  de  ini- 
quitat  yo  malmirent  son  caygut  en  lo  abis  deis  pee- 
cats  yo  culpable  son  caygut  en   lo  pou  de  malves- 
tat  yo  malestrudí  sor  caygut  en  la  pregooesa  deis 
mals  yo  miserable  son  devallat  en  la  sutzura  deis 
vicis.  Ay  mesqui  ay  malestruch  caygut  son  e  per  ma 
yirtut  nom  pusch  levar.  Preehte  donchs  sor  amable 
quem  sosleves  ab  la  aiuda  de  la  tua  santa  oracio 
prestem  la  ma  de  la  tua  oracio  e  traume  de  la  pre- 
gonesa  deis  vicis  estenme  la  ma  de  la  tua  aiuda  e 
desliurem  de  la  cova  de  iniquitat  Sor  cara  yo  son 
cert  que  si  tu  serves  a^o  que  has  prome»  a  Mesu- 
Crist  quet  sera  donada  corona  en  lo  goig  eternal  e 
a  mi  peccador  sera  donada  venia  en  aquesta  vida. 
Si  tu  ab  devota  pensa  compleixs  les  coses  que  has 
votados  a  Jhesu-Crist  tu  obtindras  venia  a  mr  in- 
digne e  tu  seras  ab  les  santes  vergens  en  lo  talem 
celestial  ab   goig  perpeiual.  Honesta  verge  yo  son 
cert  e  no  dupte  pas  en  res  que  la  tua  virginal  ora- 
cio pora  obtenir  venia  a  mi  peccador  indigne.  Sor 
amable  si   tu   perseveres   en  lo  servir  de  Dea  axi 
eum  has  promes^  aconseguiraa  venia  a  mi  indigne  % 


(  645  ) 
tu  al^rar  tas  perpetualment  entre  los  cors  de  les 
santes  vei^ens.  Honesta  verge  prechte  que  ab  pen* 
sa  esvellada  oges  a^o  que  yot  dich  tu  est  sor  mia 
molt  devota  en  Jhesu-Crist  per  preguaries  de  la  qual 
no  dupte  que  yo  no  sia  deneiat  de  les  legeos  de 
mos  peccats.  Si  tu  amable  sor  est  vei^e  plasent  a 
Deu  e  si  tu  dorms  ab  Jheso-Crist  espos  teu  en  lo 
talem  cast  e  pur  obtendrás  tot  quant  demanaras 
per  la  mia  salut  si  tu  sor  abraces  Jhesu-Crist  ab 
casts  abra^aments  sens  tot  dupte  tu'  poras  obtenir 
a  mi  peccador  yenia  e  misericordia  si  tu  ab  virgi- 
nal odor  te  conjunys  ais  ab  racamenta  de  Jhesu-Crist 
obtendrás  a  mi  indigne  venia  de  mos  peccats  si 
ames  sobre  totes  coses  Jhesu-Crist  espos  teu  e  re- 
poses en  la  sua  molt  dol^a  amor  poras  aconseguir 
a  mi  absolucio  de  mos  peccats.  Se  de  eert  que 
Jhesu-Crist  espos  teu  not  lexara  trista  nit  dirá  de 
no  ans  te  donara  tot  quant  li  demanaras  quit  ha 
acompayada  a  la  sua  passio.  Molt  te  ama  aquell  qui 
ab  la  sua  preciosa  sanch  ta  reemuda.  Adonchs  sor 
mia  lo  teu  amat  Jhesu-Crist  sera  a  tu  remissio  de 
mos  peccats  e  jo  he  esperanse  de  remissio  si  tu  ca- 
ra sor  la  qual  am  yo  molt  entres  ab  Jhesu-Crist 
en  les  no^es  en  lo  talem  celestial.  Tu  sor  molt  amable 
seras  solas  meu  en  lo  die  del  temores  e  estret  juhi  en 
lo  qual  he  a  retre  rabo  de  les  culpes  e  negligencies 
mies.  Prech  Deu  quel  merit  de  la  tua  santa  virgi- 
nitat  diminuescha  la  pena  de  la  mia  iniquitat  Amen. 


(646) 


Cupiíol  LXXV.  Com  sani  BenuU  demmm  los  Vil  ion 

del  Sata  Spirü. 


CleiMDt  e  piados  pare  pregaamte  per  lo  «nige* 
nit  fiU  teo  Ihesu-Crist  Deu  e  honi  cmcificat  e  glo- 
rificat  que  deis  teas  tresors  tratnetet  ea  nos  les- 
perit  de  la  sua  gracia  ab  los  seus  YII  dona  lo  qoal 
ha  reposat  sobre  ell  en  tota  la  saa  bellesa  90  es 
lesperít  de  sariesa  per  lo  qual  testead  los  fruyts 
doleos  qu¡  proceexen  del  fmyt  benaTenturat  de  ^ 
da.  Trametnos  lo  do  del  enteDimeat  ab  lo  qual  sia 
illuminat  lo  coasell  de  la  nosira  pansa  tranietiios 
lo  do  de  conseH  per  tal  qae  acaot  per  lo  caaii  de 
aquest  mon  seguischam  les  petiades  virtooses  per 
les  pendes  dretes  e  segures  trametnos  lo  do  de  for- 
talesa  ab  lo  qoal  puscbam  aterrar  les  for^  dek 
nostres  enemiobs  trametnos  lo  do  de  sciencia  ab  la 
qual  siam  recomp4its  de  les  respkmdors  de  la  sa* 
grada  doctrina  per  fer  diforeocia  entre  be  o  mal  tra- 
metnos lo  do  de  pietat  ab  lo  qual  nos  viatam  kn  en- 
trámenos de  misericordia  trametnos  lo  do  de  temor 
ab  lo  qoal  lunyantnos  de  tot  mal  siam  reposats  ea 
lo  reverencial  pes  de  la  tua  etemal  mageslat  Tu 
Senyor  nostre  Jhesu-Crist  bas  volgut  que  nos  dama* 
nasaem  les  demunt  dites  coses  sagrados  tues  en  noa- 
tra  oracio  las  quals  coses  demanam  esser  obtengu- 
des  per  la  tua  santa  creu  a  laor  e  gloría  del  teu  nom 


(  647  ) 
sobresant  al  qual  ensemps  ab  lo  pare  e  al  Sant  Spi- 
rit  8ia  honor  gloria  laor  de  gracies  bellea  impepi  per 
sécula  seculorum  Amen. 


Aci  es  acabat  lo  libre  quel  glories  sant  Bernat  tra- 
mes a  la  sua  germana.  Deo  gracias.  Amen. 


Finito  libro  sit  laus  et  gloria  Christo. 

Amen. 


(  UiO  ) 


RUBRIQUES  DE  TOT  LO  PRESENT  LIBRE. 


99 


11 


11 


Pag. 
Lo  prolech  que  feu  sant  Bernat  sobre  lo  seguent 

libre 425 

Capítol  primer  qui  tráete  de  la  fe  catholica    .    .  427 

segOD.  De  virtut  de  aperante 428 

ter^.  De  la  divinal  gracia 430 

,,      quart  De  la  temor  diyinal 434 

V.  De  la  virtut  de  caritat 440 

\I.  De  les  obres  que  comensen  a  fer  los 
quis  convertexen  per  penitencia     .     .  444 

„      Vil.  De  conservacio 448 

VIIL  Del  menyspreu  daquest  mon    .     .  453 

IX.  De  abit  e  vestidura    ......  456 

X.  De  puniment  de  cor 459 

XI.  De  tristicia 465 

XII.  De  la  amor  de  Deu 468 

XIII.  De  la  amor  del  proisme  ....  472 
XI lU.  De  compassio   • 475 

XV.  De  misericordia 477 

XVI.  Deis  eximplis  quens  han  lexats  los 
sants 478 

XVII.  De  contencio 483 

XVIII.  De  disciplina 488 

XIX.  De  virtut  de  obediencia  ....  493 

XX.  De  virtut  de  perseveran^a    .    .    .  497 

TOMO  xiiu  42 


ji 

jy 
1» 
11 
jy 
11 
11 


»i 
11 
11 
11 


99 

99 
99 


9> 

99 

99 
99 
I) 


503 
506 
508 
513 
517 
590 


WVV^A^: 


e  de  lar 


524 


(650) 
XXL  De  Yirtot  de  yii^iiiUit. 
XXn.  De  Tirtot  de  castedat 
XXIIL  De  peccat  de  fomieacio 
XXIIIL  De  abstínencia.  . 

XXV.  De  ambriagaesa.    • 

XXVI.  Qui  parle  de  peccat 
XXVIL  De  confessio  de 

penitencia 

XXVIII.  De  la  confessio  de  peocats 
XXVnil.  Com  deu  hom  reebre  lo  precios 

córs  de  Jhesn-Críst 530 

XXX.  Decogitacio. 535 

XXXL  De  cilen^i 537 

XXXIL  De  peccat  de  mentida  edefalcia.  539 

XXXUI.  De  periuri 540 

XXXUIL  De  mal  parlar  daltri ....  541 

XXXV.  De  enveia 542 

XXXVL  De  ira 543 

XXXVII  De  oy 545 

XXXVIIL  De  superbia 546 

XXXIX.  De  jactancia  o  vanagloria    .    .  547 

XL.  Debnmilitat   . 549 

XLI.  De  paciencia 551 

XLll.  De  concordia 552 

XLIIL  De  paciencia  e  sustinencia.     »    .  555 

XLIIH.  De  malaltía 558 

XLV.  De  avaricia  .    .    •    «     ....  562 

XLVI.  De  cobeian^e 563 

XLVIL  De  pobresa 564 

XLVUl.  De  murmuracio 567 


99 

99 


>» 


» 


» 


» 
» 


í> 


» 


>í 


» 


3> 


(  651  ) 

XLIX.  De  ben  propri .     • 570 

L.  De  oracio 573 

LL  De  1¡90 575 

LIL  De  fer  obres  de  mans 576 

Lili.  De  psalms  e  ympnes 579 

LIIIL  De  vida  activa  e  contemplativa    •  583 
LY.  De  curiositat  que  es  voler  saber  coses 

superflues  que  no  fan  profit   ....  590 
LVL  De  diligencia  esvellada    .    .    .    \  592 

LVIL  De  saviesa.   : 597 

LYIIL  Gom  la  verge  den  esquivar  com- 

panyia  de  dones  seglars  e  llegues.  .     .  601 
LIX.  Com  la  verge  no  deu  amar  familia- 

ritat  de  homens 604 

LX.  Que  la  verge  deu  fugir  a  la  familie- 

ritat  deis  homens  jovens 606 

LXI.  Que  la  verge  nos  deu  acompanyar 

ab  mals  homens 608 

LXIL  Que  la  verge  no  deu  reebre  dons,  610 
LXIII.  Que  la  verge  deu  retre  ab  devocio 

a^o  que  ha  promes  a  Deu    .    .    .    .614 
LXIV.  Que  la  verge  tostemps  deu  conside- 
rar la  fi  perqué  es  venguda  almonestir.  616 
LXV.  Que  la  vei^e  no  vulla  complaura 

ais  homens  ab  la  bellesa  de  la  suacara.  618 
LXVl.  Que  la  verge  no  deu  riure  desmo- 

deradament 620 

LXYIL  Que  la  verge'no  deu  desijar  veu- 

re  les  cíutats 624 

LXYIII.  De  temptacio 627 


99 
i9 
99 
99 
99 


99 


99 


(  652) 

LXIX.  De  sompnis 632 

LXX.  Del  temps  breu  de  la  present  vida.  634 

LXXI.  De  la  mort 637 

LXXII.  Del  juhí  de  nostre  Senyor  Deu  .  639 
LXXIII.  De  luiaamonesfaciofetapersant 

Bemat  a  sa  germana 642 

LXXIUL  De  una  oracio  que  fa  sant  Ber- 

nat  a  Deu  posant  intercessora  la  sua 

cara  sor 643 

LXXV.  Coro  sant  Bernat  deinana  los  YII 

dons  del  Sant  Spirít '646 


TOMOS  PUBLICADOS- 


PRECIO^ 

Por  suscripciun.   Suelto» 

1,  2  y  3  Compromiso  de  Caspe     .     .     .  rs.  vn.  80     100 

4  Uuion  del  Condado  de  Barcelona 

con  el  Reino  de  Aragón     ...  25      30 

5  Ordenaciones  de  la  Casa  Real  de 
Aragón  promulgadas  por  D.  Pe- 
dro el  Ceremonioso í  o      20 

6  \  7  Ordenaciones  de  diferentes  mo- 
narcas  tocantes  al  gobierno  y  Casa 

Real  de  Aragón 3S      44 

8  Municipalidades  y  cartas-pueblas.  25      3^ 

{)  y  10  Historia  de  los  Condes  de  Urge! 

por  Diego  Monfar  y  Sors  ,     .     .  60      75 

11  Repartimiento   de  los  reinos  de 

Mallorca  Valencia  v  Cerdeña.     .  40      50 

12  Censo  de  Cataluña  ordenado  por 

D.  Pedro  el  Ceremonioso-  ...  20      2^"> 

1 3  Documentos  literarios  en  antigua 
lengua  catalana  (  siglos  XIV  v 

XV.) ".  30      38 

EN  PRENSA. 

Movimientos  de  Cataluña  en  tiempo  de  D.  Juan  II. 

CONDICIONES   DE   Lk   SUSCRIPCIÓN. 

Esta  Colección  se  publica  por  tomos  de  500  paj^inas  de 
impresión  aproximadamente,  á  24  rs.  vji.  pagaileros  por 
adelantado,  y  fuera  de  suscripción  se  venderán  con  un  20 
p.  c.  de  recargo.    ' 

Se  admiten  suscripciones 

En  Rarcelona  :  en  la  porteria  del  mismo  Archivo . 

En  los  demás  puntos  de  España:  mediante  carta  fran- 
ca al  Director  de  esta  Colección,  acompañando  el  importe 
de  la  suscripción  en  una  libranza  sobre  correos. 

En  el  extranjero:  en  todos  los  consulados  españolea. 


íi