Comedia de comedies : farsa en un acte

9 9- i

/■* ■~* -<j

w/nan yiiüiiiiiii üi !Ht w\m

COMÈDIA

DE COMÈDIES

i51ffX4 ^Y PN ACTE

DE MARTI

GIOL

li

Comèdia de comèdies

El pensamiento (de esta obra)
podria, seguramente, producir
situaciones cómicas. — /. E.
Hartzenbusch.

ES PROPIETAT

Comèdia
de comèdies

Farsa en un acte

DE

mflRTÍ GIOü

BARCKLONA

Imprempta de Salvador Bon avia

Cabrer de Petiíitxül, 2.
1910.

PER50nflTGE5

DONYA CLARA.

ENGRÀCIA.

MERCÈ.

AÜUSTINET. .

ESTEVE.

PIUS o PIU.

SERAFÍ.

TANO..

CRISTÒFOL. .

SENYOR IGNASL

Cinquanta anys. Senyora de molt bon
sentit. Fa flaire de bogada; porta den-
tadura postissa i va nàixer per Pasqua.
Es la muller del senyor Ignasi.

Dinou anys. Vesteix ab relativa elegàn-
cia; sab tocar el piano, però, en el
fons, té bon cor. Ès filla de don Ig-
nasi.

Vintidós anys. Criada de fóra, neta, i de
dins, també. No's recorda dels noms
de les estacions que va passar al venir
a Barcelona ni's mossega les ungles.
Serveix a casa de don (gnasi.

Vintitrès aays. Del còrners. Un dels seus
avis va anar a l'Africa ab en Prim. Vol
casar se ab la filla del senyor Ignasi.

Vinticinc anys. Havia provat molts ofi-
cis però veiïnt que no servia pera res
se va posar a servir a don Ignasi.

Cinquan'a anys. Industrial y propietari
del Papiol. Feia temps que no havia
estat a Barcelona i la seva senyora 's
diu Tuies. Es un vell amic de don Ig-
nasi.

Trenta anys. Fadrí ebanista. Quan tra-
balla a preu fet pei t el vici de fumar;
a la botiga sempre té un encenall a !a
boca i, ab tot, no pateix de mal de cor.
Ara es'à de remendo, a jornal, al pis
del senyor Ignaji.

Quaranta cinc anys. Talla carn i porta
una faixa que no se li veu, i una corba-
ta de sedeta vermella ab vintidós pics
blancs de quinze milimetres de dià-
metre cada un; als punys, botons d'ós
en forma de fitxes de dòmino, ab l'as
blanc marcat al de la dreta y el doble
sis al de l'esquerra. Es oncle de la
criada de don Ignasi.

Sis anys. Nano rebec, badoc i tartamut.
Va vestit d'home, però sense pel a la
cara. Es fill den Piu, l'amic del senyor
Ignasi.

Cinquanta cinc anys. De part de pare 's
diu Cuixal; tractat, resulta una bella
persona. Va ab jaqué i li penja un mo-

cador de la butxaca del darrera. Quan
era jove va agafar la seba del teatre, i
al cap-de-vall ha assolit una bona po-
sició venent retalls i saldos. A una
butxaca dels pantalons hi té un moca-
dor de quadros blaus i morats ab les
inicials fetes al tatxado ab fil bermell.
Aquest mocador no l'ensenya ni'l fa
servir mai pera rès. Es marit de donya
Clara, pare de l' Engràcia, amo de la
Mercè i de l'Esteve, sogre hipotètic
de P Agustinet, amic d'anys del senyor
Piu, parròquia del fuster que té llogat
a en Serafí, cap de família de la casa
a on serveix la neboda den Tano i an-
tic company del senyor que va trovar
sota d'una col al nano Cristòtol.

L' autor, deixa apuntats, ab lo dit, els datos minuciosos que
ha pogut recullir bonament, respecte als antecedents, circums-
tancies i relacions mutuals dels personatges que integren la
farsa; però vol fer constar que ja sab que'ls que no resultin
d'ella mateixa o no venien al cas o llurs omisions constituei-
xen sengles defectes de l'obra pels quals demana al lector, per
endevànt, perdó.

b' acció passa, quan pugui passar.

Dreta i esquerra, les de la dama, si es qüestió de triar; ara si
's tracta de determinar les colocacions a l'escena, mentres la
dreta siga al cantó oposat de l'esquerra, posis la dreta a on se
vulga i l'esquerra a on siga.

NOTES:

Els actors que representin Comèdia de comèdies, no poden
oblidar que, en bona tècnica escènica, allà on s'acava la deco-
ració pel costat del públic s'hi suposa una paret.

Els encarregats dels papers de «don Ignasi» i de «Esteve»
són els únics que han de fer veritablement comèdia i, de con-
següent, tindran cura tm colocar-se sempre de cara al públic
o en adelantar e) peu de més cap al fons i en moure'l bràs del
mateix indret si la situació'ls obliga a estar de perfil; si han
de fer una mitja volta o una volta sencera procuraran adquirir
la nova posició encarant-se primer ab l'auditori; no creuaran
mai l'escena en sentit perpendicular a la paret del fons; evita-
ran els agombolaments de figures; callaran quan el públich
rigui o aplaudeixi sorollosament, si tenim la sort de provocar

613101

aitals manifestacions; si hi han xistes als seus papers i ells els
veuen els marcaran tant com puguin; se pintaran íortes i in-
justificades ratlles a la cara com si les portessin tatuades; i si
les perruques van ab frontal procuraran que siga d'un color
ben diferent del de la pell respectiva; afegiran al text tot lo
que se'ls ocurreixi i suprimiran allò altre que creguin inopor-
tú; diran Bueno, i Adiós i Hasta luego i Buenas, etc, etc... sem-
pre que'ls semblique el dialec potmillorar ab l'ajuda d'aquets
barbarismes, i finalment en tot i per tot se portaran d'acort
ab els recursos i vicis professionals.

Els demés actors i actrius poden representar la farsa ate-
nent-se fidelment als seus papers i vivint-la com si fossin a
casa seva.

Aquesta obra fou estrenada al Teatre Romea, la nit del 28
de Desembre de 1909 ab el següent KEPARTIMENT:

Donya Clara, senyora Sennis. —Engràcia, se-
nyora Santolaria (Josefina.)— Mercè, senyora
Gotarrodona. — Agustinet, senyor Capdevila
(Carles.) — Esteve, senyor Vehil. — Piu, senyor
Sirvent. — Serafí, senyor Vives. — Tano, se-
nyor Lapera. — Cristòfol, nen Ortiz. — Senyor
Ignasi, senyor Aymerich.

Director: senyor Giménez.

acte únic

La sala mitjana decorada ab el consabut mal gust de sem-
pre; pintada de colors cridaners i baratos, i lluint els caracte-
rístics grans marcs a les obertures, plens de complicades
motllures que's resolen en plafons Lluis XV, pel cap baix.
L'inevitable porta al fons i les dugués a cada costat que donen
pera tot lo que se'ls demana. Serà molt convenient que al
sostre hi hagi sostre.

A un costat del fons el famós armari de lluna, buit. Per les
parets molts quadros d'assumptes ben divergents, com, per
exemple, La mort de Desdèmona, Les enfermetats del caball,
La Verge de Murillo, Un casament a Abissínia etc, etc. pen-
jats de manera que dongui idea de que no hi caben en orde.

Al primer terme de la dreta i de cara al públic, un sofà istil
de moble a plassos; i al primer terme de l'esquerra i en la
mateixa disposició, dugués cadires reumàtiques.

Al centre de l'escena la tauleta convinguda i, sobre d'ella,
tinter, ploma, una carpeta plena de paper de cartes, un tim-
bre, llibres, una capsa de cigarros, una ampolla d'aigua, una
copa en un plat, una mistera, un mirall de mà, un rellotge de
peu, un gerro ab un ram de flors, un calendari, un paneret de
fer çrotxet, les ulleres de don Ignasi, periòdics atrassats, un
parell de plantufes, un àlbum de postals, una capsa de botons
vells i civelles inútils, i... tot lo demés que s'indiqui en el
transcurs de l'obra.

Es al dematí, aproximadament, del dia tants, de tal mes.

ESCENA PRIMERA
MERCÈ i ESTEVE.

Al aixecar-se'l teló ella espolsa les cadires de
la dreta i ell neteja ab un plomer les de l'esque-
rra; traballen l'un d'esquena a l'altre. Quan el

teló' s'ha amagat complertament darrera del
guarda-malletes l'Esteve's gira de cara a la Mercè,
s'hi acosta de puntetes i, seriosament, li fà pes-
sigolles sota l'aixella; la minyona xiscla i fuig i
ell resta impassible, quasi quadrat.

Aquest joc es, com se veu, la preparació de 1'
escena dels dos criats ab que comensen quasi to-
tes les comèdies que no haurien de comensar de
cap manera.

Mer. <Sab que es molt ximple, vostè?...

Este. Ab molta naturalitat. No s'ho prengui així, dóna.
Jo no faig més que complir.

Mer. Be, miri: ja n' he aguantades prous d'estranyeses
ab els dos dies que fa que soc a la casa, i üas-
seguro que si se'm torna a propassar li clavaré
una plantofada.

Este. Ja ho sé; i cregui que no la rebré pas de gust;
però veurà... soc persona manada.

Mer. un xic desconcertada, i Vol dir que aquesta casa no
es un mahcominu? ..

Este < Perquè ho pregunta?

Mer. Perquè ab les quaranta vuit hores que fa que hi
serveixo he presenciat un centenar de grosses
de ximpleries. L'amo es boig com una baldufa
espuntada: parla sol; pren a tothom per altre; se
passa la vida en aquesta sala; tot lo que trova
mal endressat ho deixa sobre la taula de centre,
Senyalant-ia; vol que la porta del pis sigui sempre
oberta; tot sovint s'encara ab aquesta paret
Indicant la de la boca de l'escenari, i li diu versos i DO
deixa que s" hi pengi cap quadro sinó que al
contrari, vol que cadires i sofà i tot hi estiga
de cara..., i a mi'm té ordenat que quan no tinga
altra feina vingui aqui a netejar els moblés, i a
vostè, a la cuenta, que'm fassi pessigolles quan
me trobi sola... ^oi?

Este. somrient bondadosament. Oi; i i vol saber perquè ho
fa tot això, don Ignasi?

Mer. Perquè no hi es tot; ja li hi he dit.
Este Be, però <sab a ont ho ha perdut lo que li man-
ca? Mercè s'arronsa d'espatlles. Doncs... hoha perdut
al teatre... a un gesí de sorpresa deia Mercè, i Al teatre,
tal com ho sent !.. pausa breu. Veurà: l'amo de
jove, jove, havia fet comèdia; la feia malament,
segons diuen, però la teia. I en això de la comè-
dia veig que passa com en totes les altres ton-
teries; el que la fa, la paga.

— 9 —

Mer. Jo'm pensava que la pagaven els que la veien...

Este. Els uns la paguen per veure-la i els altres per
fer-la.

Mer. No ho entenc.

Este. No hi fa res. Doncs vetaqui que l'amo hi tenia
tanta afició a la comèdia, que sempre va ser un
aficionat.

Mer. Es clar; això si que ho entenc.

Este. Després de un curt silenci. En paus .. I vetaqui que
quan se va morir son pare va veure-s obligat a
deixar les taules pels taulells; vui dir que al en-
carregar-se de la botiga de retalls i saldos que
havia montat el difunt als Encants, se va casar,
i donya Clara...

Mer. i La mestressa?

Este. í.a mestressa, si, va obligar-lo a renunciar al a
seva afició. Però pera aconsolarse de no poguer
sortir mès al teatre hi ha entrat moltes mils ve-
gades; vui dir que n'ha vist moltes de funcions
don Ignasi, i ab això ha acabat de fer el pès.

Mer. De no fer-lo deu voler dir.

Este. Ha acabat de ler-lo... pera no fer lo. L'homes'
ha imposat tant de lo que ha vist pels escenaris
que té la mania de viure com se viu allí, i avui
rès el faria tant felís com que li passés un pas
d'allò que se'n diu de comèdia. Fins ha provat
d'escriure-n però ho ha deixat corre perquè diu
que ja es massa vell pera apendre'l francès. I
aqui ho té explicat tot: a les comèdies la gent
parla sola,devegades,i en vers tot sovint.se com
fonen els uns ab els altres, s'entra i se surt de
les cases com si no hi haguesin portes; sempre
hi ha un armari Senyalant el de V escena, pera ama-
gar-s' hi algú; sobre la tauleta de centre s'hi trova
tot lo que's puga haver de menester; les habita-
cions són així Senyalant les portes de la decoració, ab
porta al fons i dugués a cada costat i ab aquesta
paret Picant a la que se suposa * la boca de l'escenari; serà
convenient que se sentin els cops. que fa de teló 1 de
públic, que fins ara no n'havien trobat cap de
saleta tant... de comèdia, i això que havem mu-
dat de pis més que una familia endeutada.

Mer. I jcrec que fa poc que són a aquest?

Este I tant poc; fà cinc dies, vegi. I finalment, don
Ignasi assegura que en aquesta habitació, quan

no hi hà ningú més, sempre s'hi troben el criat
i la criada que netejen els mobles i parlen mal
dels amos o's fan magarrufes i ell reb algun mal
tanto quan ella s'enfada, però que ell — diga-li
Esteve- l'aguanta resignat perquè sab que al
acabament se casa ab ella diga-li Mercè -i són
felissos.

Mer. Doncs... diga-li que a mi no'm casarà cap xim-
ple per poc que jo pugui.

Este. ]a li diré.

Mer. iSab que no me'n penedeixo d'haver enviat un
recado a l'oncle Tano perqué'm vinga a cercar?
Ara que s'ha explicat vostè veig que l'amo en-
cara es més boig de lo que'm creia, i a mi'ls
boijos me fan por.

Igna. De dius. [Esteve !...

ESTE. Acostant-se a la segona de 1' esquerra, j Mami...

Mer. Ara's deu llevar. Anant cap ai fous. Vaig a venre si
la senyoreta Engricia vol esmorz ar...

Este. Doncs fins a desprès.

Igna. De dins. i Esteve!...

Este. iQue mana?... a la Mercè. I pensi-s'hi ab allò de
deixar-nos...

Mer. Ja m'hi he pensat.

Igna. Dedins, i Esteve!...

En aquest momem surt una sabata del quarto
de don Ignasi— segona esquerra— que ensopega
ab la cara del criat .

Este, Peicop. j A.i'1...

MER. Esverada. < Què es ?

IGNA. De dins. I Es... teva !

Este. ]Es meva, si senyor, es ben meva!...

Mer. Però i què ha sigut ?

Este. Rès .. ;un xiste!

Mer. i Què diu?

ESTE. Que això Mostrant la sabata, es un xiste Dolguent-se
del cop. ]0hi m'ha fet mall... Tornant al xiste. Te
raò que no n'hi he parlat dels xistes. . També
li ve de les comèdies, això. Els xistes son uns
jocs que's fan ab les paraules pera desfer les con--
verses.. .i lo que siga. i Veu? a mi'l dir-me Esteve
'm costa mes xistes que cabells tinc al cap. Don
Ignasi sols pera poguer dir lo que acaba de dir:
— Esteve, es teva, —es capàs de tirarme a donya
Clara entre cap i coll, si no té rès més a mà

Mer. Rient. [Doncs ja està ben fresc! Potser que's tor-
nés a batejar, vostè.

Se 'n va pel fons esquerra.

ESCENA II

ESTEVE i senyor IGNASI.

El senyor Ignasi surt per la segona esquerra.

Igna. Malhumorat. iCom es que no venies quan te cri-
dava? ,jNo ho has sentit?

ESTE. Sí, senyor: Posant-se la mà a la part agredida, encara ho

sento.
Igna. Doncs... <que hi feies aquí ?
Este. Netejava'ls mobles ab la Mercè i parlàvem dels

amos...
Igna. cambiant de tò. Això està be; es un bon comensa-

ment. Obra l'armari i veient que no hi ha ningú, fà una

ganyota de disgust. Y... <ja li has fet pessigolles a la

minyona?...
Este. Sí, senyor.
Igna. Molt be, molt be; juraria que avui se presenta

tot molt bé .. i La porta del pis ja es oberta?
Este. Jo be li he deixat. Però quan la senyora Clara

vingui i se n' adoni, tornarà a tancar-la com

sempre.
Igna. Bès paciència i perseverancia. Tu vigila-la i quan

la tanqui, la tornes a obrir desseguida. ..
Est«. Si li sembla primer posaré oli a les frontisses.
Igna. Com vulguis... < Que es aquí la senyora?
Este. Es a missa.
Igna. i I la nena?

Este. Al salonet del piano, estudiant.
Igna. Està bé; retíra-t.

L'Esteve se'n và pel fons esquerra.

ESCENA III

Senyor IGNASI, sol.

Se queda un moment pensatiu; desprès s' ade-
lanta fins a la suposada paret de boca, la mideix
ab la mirada de dalt a baix i de dreta a esquerra
i ficsant l'esguart horitzontalment diu:

Tal com me veuen... aquí
me dic Ignasi Cuixal;

soc un senyor... molt formal
major d'edat... pare de familia... contribuient
[i... jvelsoaquí!... sí.

Aquest darrer vers lo diu tot cercant el conso-
nant i quan lo trova ho acava triomfalment.

Soc de l'any cinquanta cinc
i'm conservo... ab alegria;
tinch salut... ; ves qui ho diria!
i tinc...

Picant-se l'ermilla pera expressar que té diners
i arrodonir, de passada, la quarteta.

] tinc, catatrinc tinc!
Pro encara que visc a gust

Els dos versos que segueixen els recita depressa
com si ja se'ls trovès fets

no tinc cap mena de dubte »

per més que vegi que 'Is subta
de que'm daran mes d'un sust.

Perquè sé que'l cel serè
mai dura tot un istlu
i caldera fer l'ull viu...

No tiovant el consonant coordinat surt ab un-
estirabot a l'ús i tot butxaquejant, diu:

No sé quina hora dèu se.
No; la pau no durarà...
però'l que'l cel m'ennuvoli
ja es segur que ha begut... óli
]ell, si, que'l bè tret, hauràl

ESCENA IV

Senyor IGNASI, senyora Cl. ARA.

Pel fons dreta surt la senyora Clara i's queda
mirant al seu marit.

I ja saben qui soc jo...

si no manen lo contrari...
Cla. ]Ai, senyor; que Deu t'ampari

i que't fassi sant i bòl
IGNA Va per indignar-se però's repensa i diu: T- e perdono 1

inconveniència, perquè ha vingut en vers.
Cla- En tò persuassiu. Escolta, infelís; <quín dia posaràs
seny?... iQuè'ls expliques als maons, totxo?...
i Que no ho veus que això Picant a la paret de boca-
es sort.., Com una paret?

- i3 -

Igna. Ab dignitat, i Ignores, característica innoble, que

las paredes eyen }
CLA. Que «ada vegada que ell li surt ab una gràcia d'aquestes se

posa exitadíssima. Mira: no'm contestis a tall de
plaga.

lGN-4. Repetint l'estracanada cousabuda. Tu si que ets una
bona plaga.

Cla. No comensém, no comensém... Si volguessis po-
sa-te sobre sí i escoltar-me te parlaria d'un as-
sumpte molt serio i que'ns interessa a tots...

Igna. seientaisofà. Aquí'm tens més tivat que uus elàs-
tics CUrtS. Oferínt-li una cadira. Sèu, sèu i esplica-t.

CLA. Prenent seient i en tó cordial íssim Ta sé que quan no't

recordes de les teves dèries ets un home com
cal, molt enraonat i tot, i perxò no tinch cap
dubte... »

Igna. Maquinalment. Això cregas que no'm subta.

CLA. Com si no estigués encara segura de la normalitat del sen-

yor Ignasi, i Me promets que no'm sortiràs ab cap
estirabot dels teus, fins que haurem resolt lo que
vui consultar-te?

Igna. T'ho prometo... |Vaja; prous preparatius,- parlal

Cla. Tinc de dir-te, doncs, que i'Engracieta ja té di-
nou anys i que es hora de que comensém a pen-
sar en el seu pervenir. Crec que si una persona
com cal, ens la vingués a demanar no tindríem
dret a negaria ... i oi?

Igna. Seria una sort per ella i pera nosaltres.

Cla. Veig que-t en efecte, tl atens a lo promès i parles
COm una persona sensata. Després d'un moment d'in-
decissio. I... així ja puch dir-te tota la veritat: pro-
bablement avui vindrà a veure-t un jove de totes
prendes que està enamorat de I'Engracieta... i
que s'hi vol casar.

Igna. Sorprès. ,; Avui mateix? Si que estava adelantada
la cosa; i i còm no m' havies dit rès ?

Cla. Primerament perquè fins ara no hi havia rès del
cert, i després perquè aquets dies tú no estaves
pera rèsab la mania de les comèdies, que sembla
que t'ha ngafat més forta que mai...

Igna. Abstret. Be, be, be! Doncs... i se tracta de casar

a la nena? Aixiribint-se gradualment. I Ah, i CÒm hi

disfrutaràs tú fent de sogra! es un paper que t'
anirà molt bé; t'hi pots lluir de debò Fregant-se
les mans ab fruició. | Com jo fent de pare de la noia,

— 14 —

perxò! Aquesta mena de característics són la
meva corda.
CLA. Abreviant perquè veu que la cosa s'embolica. Quedem

doncs...
Igna. t... i quí es, qui, el pretendent?...
Cla. Veuràs; la nena mateixa t'ho dirà que ho sab

millor que JO. S'aixeca, s'acosta al foro i crida cap a l'es-
querra: ; Nena!... [vina!...

ESCENA V

Els mateixos i ENGRACIETA

A l'aparèixer aquesta pel fons, sa mare li agafa
una mà i l'acompanya fins elevant del seu pare.

Engra. ,jQue'm cridaven?

Cla. Sí, Kngracieta; el teu papà ja ho sab tot i rego-
neix que si 1' Agustinet es un jove com cal, be
haur em de consentir en que t'hi casis...

Igna. jOh, oh!... No'ns precipitem, no'ns precipitem.
No venen mai tan planeres aquestes coses, que
jo sàpiga, a l'Engracieta. Veiam, digues i qui es
aquest jovincel que't pretén?...

Engra. L' Agustinet; un dependent de La Òptica.

Igna. Greument. <Que fa ulleres?

fcNGRA. No me n'he adonat mai...

Cla. Vès quines preguntes de fer-li tú també a la po-
bra criatura.

Igna. Veiam si'ns entendrem i no dius que traballa a
la òptica?

Engra. Si senyor; una botiga de robes, nova, que s'ha
establert al carrer....

IGKA. Caient-hi. i Ah, ja!

Cla. Si, home, aras'estilan molt aquets noms] pera
les botigues de robes.

Engra. Hi ha La Teosofía, La Metafísica, La Òptica...

Igna. No parlis més, dóna, ja hi caic. I... ide què'l'
coneixes tú a n' aquest jove?

Engra. De comprar a la seva botiga...

Cla. Aquest vestit que ara'm faig n'es. a l'Engracia. Oh
i que haurem de pensar en enviar a la Mercè a ca
la modista. Va dir que'm tindria'l cos fet per la
setmana passada i encara no me l'ha probat.

Igna. I escolta, nena, escolta: ^de què més lo coneixes
al teu pretendent?

Engra. Dels diumenges...

- i5 -■

Cla. Se veuen al Cassino, <sabs?; allà aont anem de-
vegades ab la senyora Monjo i les seves filles.

Igna. ;Jal aquelles nenes tan escanyolides de la senyo-
ra Monjo; les monjetes seques, que'ls diuen. 1 be.
<ab què compta aquest jove?... Ja ha passat la
quinta?... ,;Es de bona íamilia? ^Té vicis?... ^Té
algun defecte físic notable*

Cla. Compta ab lo que guanya a La Òptica i ab lo
que li deixarà n a casa seva quan els vells se
morin, que diu que estan molt calentons, te vin-
titrès anys i va redimir-se del servei, pagant; no
té més vicis que'l de ballar, els seus pares tenen
molt bona reputació. . i es dret igual, i Què vols
saber més?

Igna. una mica contrariat. Estàs molt ben enterada de tot,
noia

Cla. Cotundent. Com que'm pertocava enterar-me'n
me n' he enterat.

IGNA. Pesant les paraules Tu tot això ho veus molt plà i

jo abans de decidir-me vui pensarm'hi

Engra. a 1' ai al cor. i Què vol dir, papa ?

Igna. No t'alarmis que al cap i a la fi jo'm penso que
t'hi casaràs ab 1' Agustinet, sobre tot si es així
a gust teu i net... de n acula. *entun apart. (El nom
no'm desagradra, la veritat...)

Engra jOi que es bonic?

Igna. ^El què?

Engra. El nom: Agustinet; ^no ho ha dit vostè mateix?

Igna. Recalcant, l' avís. Ho he dit apart, i ja sabs que lo
que dic apart no ho pot sentir ningú.

Cla. Comensantaimpacientar.se. i Ja hi tornem?

Igna. sense fer cas de l' interrupció. Repeteixo, ?nantalo
que dèiem, q'ie. estic segur de que t'hi casaràs
ab aquest noi, perquè, al final, sempre 's casen
els que s'estimen i comprenc que tú i ell us esti-
meu... Però... ja veuràs com vindrà algun inci-
dent, que de moment donarà molt joc, a posar
obstacles a ia boda. Sempre ho de vist així i n'
he vist molta de gent enamorada, a les taules...

Cla. impacient, i Ta ha durat massa estona'l tenir ente-
niment?... i Què vols dir ab això?

Igna. Vui dir que fins que jo m'hi hagi dormit no vui
resoldre aquesta qüestió.

CLA. Tirant-se-li a sobre, com se sol dir. Doncs te previnc

que la resoldré jo sola.

i6

]gna. Apartant la suaument. No te'm tiris a sobre dóna;
fes escena que no estan be le figures apilotades.

Tornant a la conversa. No Sembla sinó que j 3 nO tinc

dret a saber còm i a qui donc la filla... Apropòsit
Acudint-se-ii una ídea <ab qui han de viure'ls nuvis:
ab nosaltres o ab els pares d'ell?

Cla. Ab nosaltres; els seus pares ja s'hi avenen.

Igna. contrariat, i Ja ho sabs be?

Cla. Vaja jprou! i deixa-ho corre, nena. Enèrgicament.
Tú't casaràs ab 1' Agustinet i rès més,

Igna. I es clar que s'hi cas^à, sempre ho he vist així;
però serà després de passar els disgustos de cos-
tum i les angunies que'l cas reclama... Ala nena.
Recorda't, filla, de totes les dames joves que has

vist enamorades... Ab això com resseguint de me-
mòria tots els inconvenients que he vist sorgir sobre les

taules, si el pare de l' Agustinet i jo no som ene-
mics polítics, de lo qual vui assegurar-me'n, i si
'1 noi es un bon minyó i no es un pelacanyes,
com dieu, i si jo no't tinc compromesa ab nin-
gú, que no ho sé ben be del cert .., ja parlarem.
De totes maneres i passi lo que passi, tingues
per ben segur que encara que jo m'hi oposés
i encara que s'hi oposessin totes les oposicions
plegades, vosaltres us sortirieu ab la vostra.
Ab to declamatori. I no tinguis cap temor

ni estiguis tan... ensopida

que en el teatre de la vida

todo lo vence el amor
Apart. (Mutis ) Se dirigeix al fons.

Cla. i A on vas, cap de trons?

Igna. Tomant al prosceni. ^A què ve preguntar-me on
vaig? <No t'ho he dit mil vegades qué la gent
se'n và i ve quan li sembla?.-, i Què no ho sabs
que si s' hagués d'averiguar perquè s'entra o se
surt d'escena... no'ns entendríem de feina?...
Ademés que ara s'imposa un diàlec entre tu i la
noia pera comentar la situació i veure com ne
sortiu. . I pera acabar d'un cop te diré que me
'n vaig a cal barbé que es un recurs breu i so-
corregut ..

Cla. i A cal barbé? ... |Si vas afeitat d'air a la tarde !

IGNA. No hi fa rès; Recull les ulleres de sobre la tauleta, lle-
giré '1 diari i Pasant-se una ma pel clatell, me faré
arreglar el cap, si'm sembla.

— 17 -

Cla. [Ah, doncs, no t'entretinguis, i que t'hi f?ssin
un bon remendo al cap!

Igna. irònic. Semp;e t'ho d'c que tens moltes con-
dicions pera les característiques... còmiques.

Se'n và pel ions, dreta.

ESCENA VI

Senyora CLARA, ENGRÀCIA, i aviat MERCÈ i SERAFÍ, i
més tart ESTEVE, i després altra vegada MERCÈ. No està
bl que l'autor ho diga, però, aquesta escena val per cinc,
© si no que's conti. L' ENGRÀCIA s'ha assentat tota plo-
rosa al sofà; sa mare va a aconortar-la.

Cla. Vaja, tonta; no ploris... iQue no'l coneixes al

teu papa?
Engra. Sanglotant. Sí; però vès l'Agustinet que pensarà
de nosaltres si ve avui com me té promès i par-
la pd el papa i el papa li surt ab aquestes.,
coses.

Cla. No s'estranyarà de rès l'Agustinet; jo ja l'he
posat mitj al corrent del tarannà de l'Ignasi i
no li vindrà rès de nou; ja ho sé jo. Precisament
perquè l'Agustinet me va aconsellar que als
benaventurats com el teu papa se is ha d'anar
sempre pèl avall, he tingut ab l'Ignasi la pa-
ciència que has vist; però veig que aquest sis-
tema no dona pas els bons resultats que espe-
ràvem i desde ara. .

Serafí. Dedins. Bon dia.

Cla. S'han acabat les contemplacions; i si l'Ignasi
no està bòi posarem en cura decididament.

Serafí. De dins. Bon dia i bona hora.

Cla. iQuí hi hà?... ^Vols-t'hi jogar que ha tornat a
deixar la porta oberta?... Cridant cap a l'esquerra del
fons. i Mercè 1

Mer. sortint pel fons esquer™- Mani, senyora.

CLA. Vegi qui hi hà. Mercè desapareix per la dreta. Aixu-
ga-t els ulls, nena, que potser es l'Agustinet.

Mer. Sortint. Hi hai fadrí del fuster que ha fet avisar
aquest dematí pera que vinguessin a...

Cla. Que entri.

Mer. cap a dins. Ta pot passar.

SeRAEÍ . Sortint pel fons, dreta ab un cabàs d'eines a la mà Bon dia
Comèdia de comèdies. 2.

1 8

tinguin...; i què se'ls oferia?... La Mercè se'n torna
pel fons esquerra.

Cla. Que arregli alguns mobles que ab el cambi de
pis varen quedar mal montats; les bancades del
meu llit van balderes, i el mirall del lavabo està
de gairell. En Serafí mira 1* estranya disposició dels mo-
bles de la sala. { Què mira ?

Serafí. ]Oh!... Que també dec haver de clavar algun
clau a aquesta paret Perladeboca pera penjarhi
quadros...

Cla. Sí senyor; i després desmontarà aquest armari,
i ah l'Esteve, que ja li diré que l'ajudi, el porta-
ran a la saleta del devant.

Serafí, obra l'armari i mira al fons. S'han de treure aquets
cargols pera desmontar-lo, i hauré d'anar a la
botiga a buscar un rèbol

Cla. Està be... Quan hi hagi d'anar, vagi-hi. Però
comensem per les bancades del meu llit. Anant
cap ai fons. [Esteve!., a l' Engràcia. Vés, nena, en-
senya-li el llit i el Lavabo, al fuster.

Serafí. Ebanista, vol dir.

Cla. Es Igual. Engràcia i Serafí desapareixen per la segona,
esquerra. | ÜSteveL.

Este. Sortint pel fons, esquerra. ,jQue'm demanava, senyora

Clara?..
Cla. Sí; desembrassi aquesta tauleta Per la de centre i
porti cada una d'aquestes coses al seu lloc.
Se'n và per la segona esquerra.

L'Esteve's mira i remira la feina abans de co-
mensar-la; desprès s'acosta al fons i de cara a l*
esquerra, crida:

Este. Mercè: vingui a ajudar-me.

MER. Al sortir, veient que l'Esteve neteja la taula d'endròmines
I bé i què es tot aquest enrenou?

Este. Que sembla que la mestressa no vol més co-
mèdia.

Mer. Fa be; ni jo tampoc.

Este. i Que tan mateix se decideix a deixar la casa?...

Mer. <No li he dit?... Quan l'oncle Tano plegui de
la plassa, que potser ja ha plegat, me vindrà a
buscar...

Este. i Que vèn a la plassa?

Mer. Es carnicer...

Este. i Què té bona carn?

Mer. i Ai, que es manefla. vostè!

— ig —

Estb. ;0h! es que potser n'hi faré un pedido i vui
que'm serveixi de parròquia.

Mer. i Què li comprarà?, si's pot saber?

Este. Una... costella.

Mer. i Què diu!... jHi haurà d'anar ab un carro.

Este. O ab un parell de cotxes, potser.

Mer. ; Es molt plaga, Esteve 1... I i de quina part ha
de ser la costella?

Este. De part.„ de família, cambiant de tò. Vaja: <què li
sembla si'm servirà be'l seu oncle?

Mer. Potser si que si li anava ab aquesta canso que-
daria ben servit. Deixant-se portar pei la conversa. Es
un home que si'l vol veure enfadat parli-li d'
aquestes coses ;i que té un geni més peguisserl

Este. I doncs, que s'ha quedat solter, ell?

Mer. No..., i aquí està'l mal.

Este. No ho entenc.

Mer. Ta ho entendrà si li explico. Se va casar, fa uns
quinze anys, i al cap de vuit dies de casat la
dóna li va fugir... ab el que li havia tret els pa-
pers pel matrimoni. Hi ha gent que's creu que
es solter l'oncle, ab tan temps de viure així i
quan algú de bona fè li aconsella que's casi i li
anomena les monestacions, ja pot dir que hi ha
trencadissa.

Este. Ja es estrany que hi visqui vostè ab ell.

Mer. Oh, jo no més hi visc tongades curtes; però'l
dia que no vulgui servir més me n' entomaré a
Gallecs, ab els meus pares. Aviat, potser.

Este. Està be: però li torno a dir que fa una tontería
anant-se 'n d'aquí.

Mer. No hi puc fer més, però'm fan por els boijos.

Este. Ab picardia. La bojería de l'amo dona algunes
molèsties... però les paga be.

Mer. ^Lespagabe?

Este. Si, tonta; ^a vostè li han donat gaires propines
servint a les altres cases?

Mer. Ah dignitat exagerada, i Mai!... ,iquè s'ha cregut de
mi?... jSoc molt honrada!

Este. [Caram que es nirviosa! Potser que fes gimnàs-
tica, vostè... j D' on l'he tocat que's queixa d'
aquest modo!

Mer. Oh, es qve ni ha que's creuen que perque|una es...

Este. Pugi, dóna, tugi; l'amo dona propines ab la
millor intenció i per qualsevol petit servei, din-

tre dels que dignament ens pot exigir. Les dona
perquè diu que al teatre s'istila molt això de
donar propines als criats.
Mer. Si que m'hi he fixat en això; per cert que com
que a mi mai me'n han donada cap, me veníà
de nou.
Este. Doncs veliaqui una de les ventatges de la dèria

de don Ignasi.
Mer. í ;què dirà ara'l senyor quan vegi que li havem

tret tot això d'aquí?
Este. S'enfadarà, cridarà, esvalotarà i me tirarà al-
guna cosa pel cap.
Mer. j A vostè? ; Altre vegada?

Este Com si ho veges... ]per fer el xiste dóna! Si ja
'm sembla que'l sento: « Es teval»

Kn aquetmoment la Mercè té ja la falda plena
d' objectes, i l' Esteve 'n porta un brassat. Estan
d'esquena al fons quan entra'l senyor Ignasi; al
sentir lo primer crit d'aquet s'esglaien i ho dei-
xen caure tot ab estrèpit.

ESCENA VII

Senyor IGNASI, MERCÈ i ESTEVE.

Igna. Esteve!
Este. ]Ail..
Mer. lAil...

IGNA. Creuant-se de brassosiab gran energia. Però... j qui ho-
ha manat que desembrassessiu aquesta taula?

Este. Espaordit. Veurà...: la senyora. . m'ha dit...

Igna. Torneu-ho tot desseguida allà a ont era.

Este. Ah, com que jo'm pensava...

Igna. ]Prous explicacionsl La culpa es teva, Esteve,
per haver-te-la escoltada a la senyora.

Este. Baix a la Mercè tot cuiiint coses. Menos mal que aques-
ta vegada no m'ha tocat més que la culpa.

ÏGKA. I vostè, a la Mercè, tingui, Donant-li una pesseta, i no's
fiqui en les meves coses; fassim aquesta mercè,
Mercè.

Mer. Mercès, senyor.

Igna. No me'n dongui tantes, jo ab una'n tinc prou
i'l joc surt més rodó; fixis-hi:— «Tingui, Mercè»
— «Mercè, senyor. > — i Veu? Això sempre es d*

efecte. Després d'una pausa i quan els criats ho han recu»

llit tot. Podeu retirar-vos.

ESTE. En veu baixa a la Mercè i tot anant-se'n ab ella pel ions es-
querra. Ab aquest nom ja ha fet la fortuna vostè,
aqui.

Mer. Doncs, jquè li dirél; tractat, fins resulta una bella
persona ei senyor Ignasi.

Se'n van per la segona de l'esquerra.

ESCENA VIII

Senyor IGNASI i PIU.

Don Ignasi va a fer un altre monòlec, però V
entrada d' en Piu li fa fracassar.
PlTJ. Entrant molt atabalat, i Ja't tinc Ignasil... j T» t'he

trobat! jBatúa'l món dolent de l'home!...

IGNA. Agradablement sorprès, i En Piu!... I Piu!... j Quina

sorpresa

Piu. Obrint-li 'is brassos, | Vina-m aquí, gat dels frares!..»
|Ah, ahl

Igna. Estreny ent-io en els seus. ] Quina alegria que'm do-
nes ! i i com ho has sapigut que jo era aquí?

Piu. Per una casualitat...; estic fadigat, deixa-m seu-
re seuen tots dos. ] Ah, ahl... |Quan temps sense
veure'ns! Una vegada vareig entrar a la botiga
dels Encants, però'm van dir que ja no era teva,
que t'havies retirat del negoci i que t'estaves
no sé a on; vareig anar-hi...

Igna. <a on?

Piu. No sé, ja t'ho he dit: al teu primer domicili des-
prés que't vares vendre la botiga. Allí me'n van
donar un altre, i allà un altre... fins que'm va-
reig cansar de buscar-te. Se veu que has mudat
molt sovint aquets temps; deu ser moda.

Igna. Sí; veuràs...: la moda...; la muda... ;r£s una cosa
que no té mida, creu-me!

" IU. Kn tó d'una remarcada ironia d'home bregat i allargant

molt la primera silaba. ]Es... tà bel

Igna. I jcòm ha sigut que?...

Piu. T'he vist: t'he vist aquí al tombar la cantonada
i t'he conegut desseguida; i això que estaves d'
esquena, però no has cambiat gens .. Després
has entrat a n' aquesta escala i t' he seguit;
he preguntat al porter per tu i m'ha indicat el
teu pis; pujo, trovo la porta oberta... i aqui'm
tens. ;Be, home, be! Me n'alegro; no sabs quan

me n'alegro de que 'ns tornem a veure... Les se-
güents preguntes les fa precipitadament, sense donar temps
aque siguin contestades en detall. <Es dir, que VÍUS de

renda?... & Va anarte be'l negoci?... I la teva sen-
yora. . ^segueix bona?... jLa nena ja dèu ser gran
ioi?... Ja sabs que jo no m'he mogut mai més
dél Papiol?; ^que allí cuido les hisendes que va-
ren deixar-me 'Is meus pares i que no me'n puc
queixar?... Ja t'he dit que vareig casar-me y
que tinc tres fills?... silenci.

Igna. Sí... Així, així... Sí... Està be... No... jCaram,
caram!... Me n'alegro molt

PlTJ. No comprenent-lo. iQuè vols dir?

Igna. ;Oh, rèsl Que com que no m'has deixat donarte
una resposta fins ara, te les dono totes plegades;
reparteix les i vès si hi troves el compte.

Piu. [Es...tà be!... Tu sempre tan gat... ]Ah, ahl ]Ah,
tu! He baixat ab l' hereu que ja es tot un home:
i que li he comprat un temo que ja no hi ha cap
jove dels que's passejen per la Rambla més cu-
rrutaco que ell...;ique no ho sabs que's diu
Cristòfol com en Colón?... Es alt.

Igna. iQui, en Colón? Ja ho crec.

Piu. |Quina solta! Te parlo del meu xicot, jo.

IGNA. [Oh, quina solta, quina solta!... Si haguessis vist
moltes comèdies no m'ho diries això. Tot so-
vint se n'hi fan de sortides així, al teatre.

Piu. Es...tà be! Doncs, si; el meu hereu es alt, guapo-

Igna. ocurrint-se-ii una idea. Home, m' agradaria coneixe-1
a n'en Cristòfol.

PiU. Ja te'l portaré jOh i a fè que aviat sereu amics:
es un gat com tu... [molt de la broma!

Igna. I... escolta, escolta: ique no penses casar-lo?

Piu. Una mica sorprès. Es clar. Quan siga l'hora...

Igna. Mira que jo potser li sabria un bon partit... i
això val més enraonar-ho ab temps ^sabs? iQue
no t'agradaria per jova, avui per demà que'l
xicot estigués en disposició de pendre estat,
una noia de bona família, guapa, honrada, ab
un bon dot?...

PiU. No m'havia d'agradar; quan siga l'hora... ; No
't creguis que ja es un home l' hereu, tot un
homel

Igna. I <a on l'has deixat?...

PiU. A ca la seva tia, aquella germana que se'm va

— 23 —

casar per Nadal d'ara fa trenta dos anys, que
viu allà al Cementiri... ite'n recordes?, que'l
seu home es fill d'aquells corrals de béns que
hi ha al carrer...

Igna. Sí home; no parlis més. Fent un apart. (Vés què
m^explica, ara, aquet.)

Piu. Tot extranyat. T'ho explico perque'm pensava
que no hi queies.

IGNA. Contrariat perquè li ha contestat a l'apart. No dlC això,

home; i sobre tot, no t'ho dic a tu... cambiantde
tò. iSabs que pots fer? Veniu a dinar, avui, tu i
el teu hereu.

Piu. i Vols dir?

Igna. Donarem una sorpresa a la Clara iaia meva filla.

Piu. lAh, ah I Doncs sí que vindrem.

Igna. Aixecant-se. Si per cas no cal que t'entretinguis;
ta germana està molt lluny i l'hora de dinar es
molt aprop.

i: IU. Aixecant-se també i deixant la seva cadira arreeonada a la

paret dè boca, d'esquena al públic- Nada,)& està dit,
vaig a cercar a lk hereu Adonant-se de la disposició de
la sala. Tu: <que haveu de tirar-la a terra aquesta
paret, que veig que la deixeu tan neta?

IGNA. Torna a posar la cadira deu Piu tal «om e&tava. Ca!... Es
que una mica que es moda... i una altra mica de
la muda d'aquets dies...

Piu. No parlis més, ja t'he pres la mida, gat. i Es... tà

bé! Anant-se'n

Igna. Us espero ieh?

Piu. i A quina hora?

Igna. Cap allà a les dotze.

Piu. A tal hora serem aquí. ] Ah i prepara-'t; tu no'l

coneixes al Cristòfol; ]mira que't portaré un

menjador !
Igna. Val més que portis postres. De menjador ja n'

hi ha a la casa.
Piu. ; Es... tà be! Vaja, alanta.
IGNA. Adéu. Piu se-n va pel fons, dreta.

ESCENA IX

Senyor IGNASI, senyora CLARA i ENGRÀCIA.

IGNA. Moltcontent. ]ClaraI... |nena!... Al sortir les senyores
se posa greu tot d'un plegat.

24 —

Engra.
Cla.

Igna.

Cla.

Igna.

Cla.

Igna.

Cla.

Engra.
Igna.

Cla.

Igna.

Engra.

Cla.

Igna.

Sortint per la segona esquerra, i Què Vol, papa?
Sortint per la mateixa porta, i Què hi hà?... ,J Ja has

tornat de cal barber?... «Ja t'hi han fet un bon
remendo a la teulada!

Deixa-t de bromes i... atengueu-me. ad greu ento-
nació. Us he dit, no fa gaire, que'm semblava com
si'm ballés pel cap que jo... a la nena. t'havia
compromès ab algú... pera casar-t'hi; i perquè
vejeu que no us enganyava, us previnc que avui
vindran a dinar el teu promès i son pare, que
m'ha trovat per casualitat i m'ha obligat a
mantenir-h la paraula empenyada temps enda-
rrera. El pare... supradit, es en Piu, aquell amic

meu de la joventut que tu A la senyora Clara, ja

coneixes; i el seu fill. . es el seu hereu, en Cris-
tòfol...

Veient que la nena torna a somicar. No 'n fassis cas del
teu pare, tonta. a r Ignasi. I .'. i qui es aquest Cris-
tòfol?... i En Cristòfol nano?
Sempre greu. Ei fill den Piu, el seu hereu.
I... <quí es en Piu?

i Que no te'n recordes den Piu? En Piu del Pa-
piol, en Piu, l'amic Piu, ]Piul
Sí, vés piupiuejant, vés, que ja t'hi tancaran en
una gavia com un aucell, ja.
Plorant fort. j Jo 'm vuimorir!... jjo'm morirél...
Satisfet de que 1' Engràcia digui les frases de consuetut en
aquets cassos. Això està ben dit, nena. Dramatisant.

Però jo seré inflexible i tu't casaràs ab en Cris-
tòfol i no't moriràs... Repetint l' inevitable xiste. per-
què si't morts, [te recordaràs de qui socjol
Tranquilament. Mira, Ignasi: no sé de què te les
heus; però si tu i en Piu i el seu Cristòfol feu
alguna barrabassada, suposant que la visita d'
ells i el teu compromís no siguin cabòries que'l
mateix mal te les dongui... ] tindrem un disgust
serio!

Si lhem de tenir, tinguem-lo; són coses que les
unes porten a les altres: sempre ho he vist així.
] Jo no més vui a l'Agustinet!
El vols i'l tindràs, jo t'ho prometo.
[ Tornem-hi !... Però primer ha de passar els con-
tratemps i les trifulgues que passa tothom en
aquet trànsit de la vida. . Aquí, com a tot arreu,
cada hu ha de sostenir el seu paper dignament.

- 25 -

a la nena. Tu a plorar i a queixar-te de la tirania
paternal, que per xò ets jova i guapa i estàs ena-
morada, a la senyora clara. Tu a apoiar a la nena
incondicionalment i a contradir-me en tot i per
tot,_que per xò't vas casar i ets mare de família,
i ets vella. I jo..., jo'a oposar-me als vostres de-
sitjós tiranicament, sens perjudici de tranzigir
quan siga l'hora, que per xò soc qui soc: el ca-
racterístic malhumorat, el barba enèrgic, el pare
implacable... Se'n va pel fons, esquerra.

Cla. j I el boig rematat!...

Engra. cpu plorant al sofà. El papa no m'estima, ma_.aaL.

Cla. Calla, criatura, calla. No't despacientis pel teu
pare ni ploris tampoc per l' Agustinet, que jo
també havia plorat pera casar-me ab l'Ignasi
i... |ja ho veus de que m'ha servit!...

ESCENA X

Senyora CLARA, ENGRÀCIA, AGUSTINET i aviat
ESTEVE.

Agus. Dedins. < Hi hà permís?... ^El senyor Ignasi?..,
La senyora Clara?...

CLA. Anant cap al fons. í Qui hi hà? A la nena. Vès, aixu-

ga-t els ulls que no sé qui hi hà.
AGUS. Dedins. Servidor... Apareixent pel f oro. He trobat la

porta oberta...
Cla. Passi, passi. Cridant cap a l'esquerra. [Esteve!...

AGU8. Encaixant ab la senyora Clara. iCom està, donya

Clara?
Cla. Be i i vostè, Agustinet?
Agus. Molt be; gràcies, a la nena. Bon dia Engracieta...

L'Engracieta arrenca a plorar que trenca'l cor. < Què té?

<Què té, Engracieta?...

Cla. No'n fassi cas agustinet d'aquesta tontota. No
té rès de mal per ara, gràcies a Déu; ja li expli-
caré. Son pare l'ha feta plorar...

Engra. En un esclat. I Jo vui morir-me!

Agus. i I ara?

Cla. Ja li he contat moltes vegades que l'Ignasi, ab
la seva mania de les comèdies, ens dona cada
disgust que no só a unt arrivarem. Doncs be,
avui al comunicar-li les intencions de vostè, no

- 26 -

ha fet més que trobar-hi inconvenients i obsta-
cles... i... vegi: ara surt ab que té la nena com-
promesa, fa temps, ab un hereu de fóra que vin-
drà aquest mitjdía a dinar ab son pare .. [o crec
que tot això son mentides que l'Ignasi s'empes-
ca pera poder-ho enredar ben be tot això de
vostè i la nena, perquè diu que al teatre mai se
n'hi fa cap de prometatge ab tranquilitat.

Este. Entrant pel fons. i Que m'ha cridat, senyora?

Cla. Crec que sí .. <;I còm es que ha trigat tant a
venir?

Esté. Es que don Ignasi, que es al despatx llegint co-
mèdies, m'ensenyava de parlar sol per que jo
quan m'hi trovo mai sé què dir-me.

Cla. [Veiam si'n tindrem d:>s de ximples a casa,
aviat; i <còm es que sempre deixa la porta del
pis oberta?

Este. Així ho vol don Ignasi; |còm que'l corredor es
tant fosc, per xò!

Cla. Vagi a tancar-la desseguida.

Durant àquet diàlec entre la senyora Clara i
l'Esteve, l'Agustinet, que s'haurà assentat al cos-
tat de l'Engracieta, tracta d'aconsolar-la.

Agus. Vaya, no fassi tonteríes, Engracieta. Coneixent
lo que vol el seu papa si jo no sabia donar-li no
mereixeria ésser el seu gendre... Penso dema-
nar-li la mà de vostè ab tota la teatralitat que
puga desitjar..., posant en joc tots els recursos
escènics d efecte que se m'ocurreixin. No sé
còm, per ara, però alguna cosa se'm deurà oco-
rre. Potser faré varis tipos, potser també en-
raonaré en vers; potser. . [Calli, callil... Medita un
moment com pera arrodonir nna idea. [Ja ho tinch!..'
Torno al moment.

CLA. A l'Esteve que entra altre cop- Ta li he dit que no VUÍ

veure aquesta sala tal com està; posi les cadires
i el sofà arreconats a la paret, netegi la taula,
reparteixi els mobles L'Agustinet va repassant assom"
brat la disposició escènica de l'habitació i després aju-
v darà al fuster a trasladar aquest armari.

L'Esteve no s'acaba de decidir a fei lo que li
manen.

Agus. i Com es que ho tenen d'aquesta manera, tot

això?...
Cla. Home, aquesta es aquella sala de teatre que li

— 27 -

vareig dir... <Veu?... senyalant ai públic El públic;
diu que aquesta paret es el públic.

AGUS, Fent una reverencià al públic, Caram, SÍ fos veritat
ara'm vindria be p ^ra anunciar a les senyores
del públic uns generós de temporada que havem
rebut a La Òptica...

Engra. [Encara està d'humor ab lo que passa?

Agus. <No ho haig d'estar Engracieta!... I dintre de
poc vostè ho estarà tan com jo. Miri: a la senyora
clara digui al criat que no toqui rès de tot això,
si es servida; necessito tot aquest aparato escè-
nic pel bon èxit del meu plan. Vaig per una di-
ligència i torno al moment. Espero conseguir el
permís de don Ignasi pera casar-me ab vostè
Per l'Engraeieta, naturalment aprofitant la seva mania
mateixa.

Engra. ,;I... si'l plan fracassa?

Cla. Miri que jo ho he probat tot de be a be i no n'
he pogut sortir...

Agus. Aleshores... serà qüestió de parlar seriament d'
un concell de família, d'una intervenció judicial
i de demanar que se l'incapaciti; però, abans,
tractarem d'evitar aquestes solucions violentes.

Fins a després. Despedínt-se de les senyores.

Cla. Passi-ho be, Agustinet.

Engra. Fins a ara ^eh?

Cla. Esteve obri la porta al senyor quel•l corredor es

fosc...
Agus, No cal; ja m'hi veig...; no cal.

ENGRA. Sortint a acompanyar-lo fins ala porta, j Que Deu nOS-

tre senyor l'il-lumini I
Agus. No cal; ja m'hi veig... ja m'hi veig.

Se'n van Esteve, Agustinet i Engràcia, pel fons,
dreta.

ESCENA XI
Senyora CLARA, SERAFÍ i, aviat, ENGRÀCIA.

SERAFÍ. Que surt ab el cabàs d' eines ala mà. El llit ja està be,

senyora, i el mirall del lavabo també... Vaig pel

rèbol...
Cla. ]AhICom que ab això de l'armari vui donar

una sorpresa al meu marit, procuri que ell no

ho vegi que'l desmontem.

28

Serafí. |0h! No hi ha pas compromís senyora.

Cla. i Déu lo fassi bo! ... Vagi pel rèbol, vagi, fuster.

Serafí. Ebanista, si es servida.

L•LA. 1LS Igual. Sarafí desapareix pel fons, dreta-

ENGRA. Sortint pel fons, dreta; ab un paper a la mà. |Mama!...
jMamal...

Cla. i[a es fora l'Agustinet?

Engra. Sí, i mentres érem a l'escala despedint-nos, ha
vingut una nena de cala modista ab el recado
de que vagis a probar-te'l cos avui mateix,i que
si no pots anar-hi, vindrà ella...

Cla. Bon dia's prepara pera que pugui estar perla
modista.

Engra. Diu que no té prou roba, ademés. Mira te 1'
envia per escrit el recado. lí entrega 'i paper.

CLA. Sense llegir-lo, '1 deixa damunt de la tauleta. Ja vindrà SÍ
vol; anem, anem que encara no he tingut temps
de desmudar-me i vaig tota encongida. Vina
que m'ajudaràs. Se'n van per la segona esquerra.

ESCENA XII
Senyor IGNASI i desseguida ESTEVE i TANO.

IGNA. Surt pel fons esquerra tot alegroi i s'adelanta al prosceni
pera monologuejar.

Si avui no surto ab la meva
ja no'n surtiré mai més,
perquè aquesta ocasió es

es... No trova'l consonant.

Este. sortint fons dreta. Senyo Ignasi.

IGNA. Agraint-li la oportunitat. Té, Esteva. Li dóna una propina.

Este. Ficant-se-la a la butxaea. | Visca!... Un senyor de-
mana per vostè.

Igna. i Qui es?

Est*. Diu que no'l coneix, però assegura que ve per
la noia.

Igna. ;Es ell! (L'Agustinet, el pretendent! Ja'l tenim
aquí,.. Ara es l'hora, Vina, Esteve, treu-me les
sabates i posem aquestes plantufes que hi hà
Sobre la taula. L' Esteve ho fa ràpidament.

Este. Si es servit. .

Igna. i No 'm falta pas res ?

S' estufa la calva, s'estira '1 drap que li penja
pel darrera, se corda malament els botons del

29

jaqué, adopta una posició ridieola de caracterís-
tic de la vella escola, i diu:

Me penso que estic en caràcter, a l'Esteve. Vés a

dir a aquell senyor que passi.
ESTE. Presentant al Tano- El senyor...
IGNA. Ab cara d'home malhumorat. Entri i segui.

Tano. Bon dia, tothom.

En Tano a una indicació del senyor Ignasi s'
asseu al sofà. E! senyor Ignasi fa lo mateix en
una cadira que hi acosta.

Jo venia per la ... Al moment d'asseure-s. Mercè.
Igna. No hi hà de què.
Tano. i Com diu?...
Igna. No dic rès: retira-t Esteve.

L'Esteve se'n va pel fons esquerra. En Tano
passeja una mirada per la habitació; desprès se
fixa ab el senyor Ignasi i al notar el seu posat
de mal-humor, diu.

Tano. Si no està per mi... que veig que tenen trasbals.

Igna. To sempre estic per lo que haig d'estar; parli
i abrevii.

Tano. ^Com diu ?

Igna. impacient. Que l'estich escoltant; | parli 1

Tano. Doncs... servidor, venia per la noia.

Igna. Ja m'ho han dit. Però no sé si li han dit a vostè
que jo no estic en el cas de donar-la així com
així, al primer que's presenti; ademés que ja sab
ella que jo tinc els meus compromisos.

Tano. ]Home!.. i dispensi l'expressió. Quan jo vinc
per ella es que puc venir-hi; ademés que si jo he
donat aquest pas es perquè la noia mateixa m'
ho ha encomanat. . Que no voldria de cap ma-
nera que vostè m'hagués pres per altre. jBatúa
la misèria!. . i dispensi.

Igna. Fent un apart. (jQuin mal gust que tél'Engracieta;
vaia un tipo ! )

TANO. Mira al voltant com pera averiguar a qui ho diu alló'l se-
nyor Ignasi i no veient a ningú, torna: Si no està per
mí... i no estigui, per mi!

IGNA. Ab relativa violència, é Que n0 no veu Que s*--

Tano. Jo'm pensava... Doncs, sf; vinc a endurme'n la
noia... perquè no s'hi vol estar més en aquesta
casa.

Igna. Doncs o jo podré poc o l'obligaré a estar-s'hí
fins que a mi'm dongui la gana.

Tano. j Senyor... d'això, vostè desbarra..., i dispensi 1'

— 3°

Igna.
Tano.

Igna.

Tano.
Igna.
Tano.
Igna.

Tano.

Igna.

Tano.

Igna.

Tano.

Igna.

Tano.

Igna.

Tano.

Igna.
Tano.

expressió!... Ella es ben lliure de fer lo que vul-
gui. I si jo he vingut a dir-li lo que hi hà, es com
a satisfacció del personal...
Jo soc son pare i puc exigir-li.. I
Aixecant-se d'una revolada, i Vostè son pare? ] Men-
tida!... i dispensi. Vostè lo que és un poca-ver-
gonya... i torni'm a dispensar. Ma germana, que
al cel siga, no va donar mai un quèdir ni ab
vostè ni ab ningú.

üna mica esverat. Però <qul li parla de sa germana?
si jo no l'he coneguda mai a n' aquesta senyora.
<No deia?. .

Fent un altre apart. (Aquest home es boig )
iCora diu?

No li dic rès a vostè. Nirviós de que sempre'l sentin
quan parla apart. | Parlo ab mí, jol
Dispensi..; però si vostè li torna a dir... a vostè
una altre expressió com aquesta, el... vostè que
l'hagi dita i el vostè que l'escolti aniran a parar
a la Casa de Socorro ab la mateixa llitera. Jo m'
alabo de saber tractar a la gent i de tenir mira-
ments... com a satisfacció del personal; però hi
ha expressions que ofenen.
Encarant-s'hi enfadat. Sempre he vist que lo que un
diu per ell, els demés no ho han de sentir ^sab?
Una mica convensut. ; Ah I si jo no ho sento digui lo
que vulgui...; i tomant a la seva però si sento, se-
gons què... m'haurà d'ajudar vostè a sentit-Jïè.
Neguitós. Veurà, acabem. Ja li he dit lo que feia
'1 cas.

Doncs el cas es que jo me'n duc a la Mercè tant
si vostè hi ve bé com si no.
^ D'on surt ara ab la criada?... ^No's volia casar
ab la meva filla, vostè?

Com si l'haguessin punxat. <; Casar-me?... ]BatÚa la
misèria!... ,; Bromes a mí?
^Còm, bromes? ^No's diu Agustinet vostè?...-
ç/No ha vingut a demanar-me la meva noia?
A crits. Me dic Tano, soc carnicer i esmicolo
una badella en un tancar i obrir d'ulls. El meu
casament...

Saltant d'aiegría. i Ja, ja, ja ! Ha estat un pas de co-
mèdia !... ;Un pas de comèdia!.. .
Agafant al «enyor Ignasi per les solapes del jaqué i sotra-
guejantio. \ A mi no me'n fa fer ningú de comèdia!

- 31 -

i Jo no soc un ninot!. . Si fa quinze anys que
estic separat de la dóna, ningú n'ha de fer res; i
si la Mercè ha tingut la debilitat de explicar-ho,
vostè no te dret, perxò, a fer-hi bromes ab la
meva desgracia... ^Ho sent?

ÏGNA. Esporuguit. Però si JO... Cridant a LEsteva. i Noi !

Tano. ; Prou! Lo deixa anar. <Què s'ha pensat? La neboda
sab de sobres que si la dóna ha fet parlar... lo
que sigui, jo he sigut tota la vida un home...

ji prOU pena'n tinch! Reprenent al senyor Ignasi per

les mateixes solapes. |í venir-me ara ab aquesta ri-

fada.
Igna. i Noi!..
Tano. Com si jo tingués la culpa de lo que m'ha passat.

Lo toma a deixar, j Que haig de fer jo si les coses
- se han posat d'aquesta manera!... Tomant-lo are-

pendre- i I de qui es la culpa de tot? [digui!
IGNA. Tremolant. [Esteve!
Tano. Fora de si. ^Meva?... i Batúa la misèria! Si no se'n

va d'aquí l'enmatxuco.
Igna. Soc a casa. Apart. (Això es una bèstia brutal ;Es

un bou!)
TaNO. Cego de ràbia, i Un bou ? Posant-se les mans al cap. ^Un

bou? Embestintal senyor Ignasi Això no m'ho havia

dit mai ningú.

En Tano apellissa bestialment ab el bastó que
porta al senyor Ignasi. Pera que al públic li fassí
1' ilusió complerta, serà precís repartir el prota-
gonista de 1' obra a un actor que tinga la sufi-
cienta abnegació artística pera rebre de debò o
que'l bastó den Tano siga de paper buit de dins,
un matapecats, en fi, que imiti bé als bastons
usuals.

Igna. fugint. 1 Esteve!... [Clara!... j Correu!...

Tano. Pegant, i Bou!... I Jo un bou!

Igna. Rebent. I Que 'm maten!... ; Clara!... (Esteve!

ESCENA XIII

Senyor IGNASI, TANO, senyora CLARA, ESTEVE,
ENGRÀCIA i MERCÈ.

ESTE. Que corre adescompartir-los. ^Què fa?... <;Què fa?
Gla. Abenagüesi gribaldína. éQuè es això, reina santís-
sima?
Tano. contingut per l'Esteve, i Deixeu me estar!...

— 32 -

Engra. ]Papa!... |papal... jsosségatl

IGNA. Caient abatut a una cadira. jOh. . ja ho estic ja, jo

rai!... j Ail... ]Ail...
MER. Al Tano contenint lo també. Oncle, <jquè té, oncle?
TANO. Rabiós encara. | Deixeu-mel...

Igna. |NoI

Cla. Però ^què ha passat aqui? ai Tano. e,Qui es vostè?

Mer. L'oncle, el meu oncle.

Tano. Que aquest ximple..., i dispensi l'expressió, m'
ha pres per un ninot, i ha comensat a fer broma
d'alló d'aquella, i... jm'ha dit bou! .. [batúa la
miserial Comsi volgués tronar -bi. Tots lo contenen.

Cla. No entenc ni una paraula

Engra. Ni jo.

Igna. Gemegant encara. Es que jo l'he pres pel teu pro-
mès i ell s'ho ha pres... malament 1

Tano. ;M'ha dit boig i tipo i... jbou! ai dir aquesta

paraula torna a exasperarse.

Este. üstigui, home.

Igna. Es que si ho he dit, ho he dit apart sempre jque
consti !

CLA. Comensant a compedre-ho tot. la ho veus, ja ho veus
si te'n costarà de disgustos la teva dèria.

Engra. i Pobre papa !

Mir. També te un geniot vostè, oncle, que compro-
met a tot arreu. Parla baix ab Tano.

Cla. a Ignasi. ^Vols què't posi algun pe Tat de vi de
treure'ls cops, noi?

Igna. Es inútil. Aquets ja no me'ls treu ningú de sobre.
Per una altra vegada prepara un vi de parar-los
que m'anirà millor, a Esteve. No m'ha fet pas
sang aquest bruto. Vès mira-m.

Este. No senyor, no'n té de sang.

IGNA. [Ah! Sí n'hagués tingut, com amenassant al Tano.

Este. ;Ah,ja,jal Pobre d'ell aleshores.

Mer. a la senyora Clara. |o havia enviat un recado al
oncle perquè vingués per un assumpte... però
ara Mirant tendrement a l'Esteve he cambiat de pen-
sament i ja nowl necessito. Ell voldria que'l dis-
pensessin pel mal rato que'ls ha donat per ua
mal entès.

Tano. Tot conciròs. Sí senyors: jo no sabia que'l senyor
tingues... aquets cops.

Igna. ^1 què sabia jo dels vostres, ara fa un quart i be
'Is he aguantat ab paciència?

33

Tano. Rés; dispensi'm.

Engra. Potser que prenguis alguna cosa. papa...

Igna. Malhumorat, j No vui rès; deixeu-mel

MER. ai Tano. Vingui, oncle, vingui. Se'n va ab ell pel fons.

Tano. Anem: ais que resten. Repeteixo: dispensin la...

Igna. Sí; expressions a la familia.

Cla. ai senyor Ignasi. Be: ique vols o no vols pendre?...

Igna. ] Que no... que no i que no!... Deixeu-me sol.

Cla. Vina, nena, vina, doncs, que m'ajudaràs a aca-
bar-me de vestir.

ENGRA. A sa mare tot marxant cap al fons. I Pobre papa !

Cla. Ab energia pietosa. [ Qui sab! potser li serà bo un

SUStO així .. ge'n vau pel fons, esquerra.

ESCENA XIV

Senvor IGNASI i ESTEVE.

Igna.

ESTE.

Igna.

Este.
Igna.

Este.
Igna.

Este.
Igna.

Comèdia

Vina; ajuda'm a aixecar-me, Esteve. L'Esteve l'
ajuda, i Ai! .. M'ha deixat baldat aquet selvatge-
]I còm pegava!

Si que's veu que té la mà trencada, sí.
concirós. Si ell hagués tingut la mà trtncada... jo
ara estaria més sencer de lo que estic.
També té raó, perxò-

Però <ho havies vist mai, tu, lo que m'ha passat?
I... ^còm ha sigut?

; Ni ho sé, del cert! Veuràs: quan l'he pres per
altre, no ha estat allò tan divertit que hauràs
vist cent cops al teatre, que comensa la gent a
parlar sense entendre's i i' un tira la conversa
cap aquí i l'altre cap allà i sembla que enrao-
nen tots de lo mateix i fan xistes mentres la
cosa dura que sol dirar una llarga estona, no:
aviat havem estat llestos. Ha anat així, aproxi-
madament: Imitant el diàlec tingut ab en Tano. Vinc
per la noia.— ,; Vostè's vol casar ab la meva fi-
lla? -^Casar-me, jo? |]o no soc cap ninot I |Jo
esmicolo una vadella! — ; Aquest home es un
bou! — cambiant de to. Això ho he dit apart, jo;
fixsa-t'hi: ; aparti... Doncs, ;sí, apart, sí! Si no
m'aparto m'esmicola a mi.
Si que, en efecte, es un bou aquell home.

Mirant cap a la porta del fons i baixant la veu. Parla baix,
de comèdies. S.

— 34 —

perquè ja t'he dit que té un oido que fins sent
els aparts.
Este. Es que es més fàcil sentir un apart, d'aprop que
un crit de lluny.

IGNa. Una mica impresionat pel bon sentit d'aquesta sentencia.

No hauria d'esser així en bona tècnica, però vaig
convencent-me de que així es. I observo ade-
més, aproposit d'aquesta reflexió teva, que
la gent que tracta ab mi es un xic diferenta de
la que jo he vist en la majoria de comèdies.

Torna a queixar-se dels cops i s'asseu al sofà. j Al !... Ves,

porta'm el coixí del meu llit que'm sembla que

estaré millor. L* Esteve fa mutis per la segona, esquerra.

Si'l pretendent de debò...
té un geni així, tan... repenta
quan jo li digui que no...

; me reventa!

; Si, senyo!

EsTE. Ab un coixí a la mà esquerra i una petaca a la dreta. Aquí

té'l coixí; tingui, deu ser de vostè aquesta petaca;
The trobada sobre '1 seu li't.

IGNA. Prenent la petaea i examinant-la- ^Meva?... No ho es

pas... i Sobre '1 meu llit dius que l'has trobada?
Este. Si, senyor.

IGNA. Movent-se ja ab cert desembràs eom si una nova exitacióli

fes oblidar el cmiximent. i Sobre.. '1 llit... de la dóna,
dius que l'has trobada?

Este. Sobre'l llit de vostè i de donya Clara, si, senyor.

IGNA. Terrible ment enèrgic, i Prou ! |Ni una paraula més!
Digues a la senyora que vingui.. Repensant-se. No,
deixa; ja aniré a trobaria, Tornant-se a repensar, si
no, no; valdrà més que la cridi. Cambiant altre voi-
tad' opinió. Calla, calla; potser es un altre mal
entès... i no fos cas...; però Desesperat de no saber
quin partit pendre. iQuè's fa en aquets cassos, que
me'n recordi?... jAh, sil; escriuré una carta falsa
a la dóna per fer-li confessar la veritat.

S' asseu ràpidament a la taula, agafa la ploma,
cerca un paper, troba el que la senyora Clara ha
deixat i quan el veu escrit, diu:

i Què es això?... Ab naturalitat, <Què diu aquí?

Llegint primer ab sobressalt, deBprés ab ràbia i finalment

desesperat. «Clara: perquè vegis que no es cert
que no penso en tu pe;a complir ab altres senyo-
res, com dius, vina avui a casa, i, si no pots, vin-

- 35 -

dré jo a la teva pera provar-te '1 cor que tinc.»
Parant la lectura, |CrÍsto'm valga! Continua llegint.
«Pera acabar ab tantes angunies, fins ara no m'
he adonat de que'm falta robar-te; prego que
estiguis previnguda. Caballé»... ]Lladre!

Després d 'una pausa, el senyor Ignasi, comensa
a parlar en vers, però sense trobar-hi dificultats.

i Somnio o estic despert?...

i La meva dóna... m'enganya?
ESTE- Que no s'en sab avenir.

jDonya Clara?... Doncs, m'estranya.
Igna. i La meva dóna un cap vert?

I... ^quí es aquest home, qui?
Este. Un Caballé.

Igna. i Un trinxeraire 1

No m'han enganyat de gaire;

temps ha que'ls veia veni.

;1 ara deu sé aquí'l malvat I

Doncs; ]ja sabrà qui soc jo!

Es TE . En tu ssiasmat.

i Això es fer comèdia, això;
i ara parla en vers..., clavat!
Igna. Exasperat ]Callal Deixa't de versos i de comè-
dies... i Això serà drama! ^Sents? ; Drama, per-
què aquí hi haurà sang llarga! Rumiant un moment.
Ella1'! deu tenir amagat esperant que jo me'n
vagi... a Esteve ] Porta '1 revòlver!...
Es te. iA on lo té?
Igna. D'una revolada. Espera'm-aquí.

Entra a la segona de la esquerra. Quan l'Esteve
's troba sol, mira al fons de l'armari i al veure'l
buit, torna a tancar-lo. El senyor Ignasi surt ab
un revòlver a la mà.

Al meu dormitori no hi es. Eo buscarem per

tota la casa.
Este. ingènuament. Jo'm pensava que'ls seductors, en

aquets cassos, s'amagaven a l'armari.
IGNA. Ab un aplom que fa escapar el riure a l'Esteve. I es clar,

home: si ja deu ser-hi'.. Però sempre be vist

que primer se regiren totes les habitacions abans

d' obrir aquet moble.
Este. Ab ironia. ; Be... sí!...
Igna. Segueix-me. i no tremolis. Aturant-se. Calla i i si

'ns cambiessim de vestit, ara, tu i jo?... Això's ía

molt i dona bons resultats... I, veuràs: per si

36

aquet minyó s'ho pren malament com l'altre...

crec que't toca a tu ara'l rebre.
Este. [Oh! Es que no'm ve be la roba de vostè.
Igna. Millor, home, si en això està la gràcia.
Este. Jo ja sé que a mi no me'n faria, i ... ; vaja que no

'm ve bé, de cap manera!
Igna. |Cobart, més que cobartl... Segueix-me.

Entren per U primera, esquerra.

ESCENA XV

SERAFÍ i MERCÈ.

MlíR. Sortint pel fons, dreta, ab en Serafí que porta un rèbol a le-
ma, i Vol que li digui a la senyora que vostè es
aquí?

Serafí. No, ja ho sab; sinó que he anat a buscar un rè-
bol perquè haig de desmontar l'armari.

Mer. En veu baixa. Procuri que'l senyor no'l vegi...

Sekafí. intranquil. i Que vol dir que hi ha compromís?

Mer. No; però si l'amo veu que la senyora li treu d*
aquí l'armari... s'armarà la grossa entre ells dos.

SrrafÍ. No haig de fer més que descargolar aquets fe-
rros d'aquí dins, JO. Mostrant-lí la feina.

Mer. Doncs si'm vol creure a mi quan sigui a dins
treballant, ajusti la porta.

Serafí. Es que no vui romansos. A mi la senyora m'ha
assegurat que no'm passaria rès.

Mer. A vostè es clar que no. Es perquè 's ells dos no
's disgustin, que li dic.

Serafí. jAh, ja s'arreglaran ells! Entra a l'armari.

Mer. Be, home; però <que li costa?

Serafí. Rès, per xò; ja la pot ajustar una mica, ja.

MER. Ajustant la porta del tot. i Així?...

Serafí, ] Massa! |Que m' asfixiaré!...

MER. Obrint-la uns dèu centímetres. I Així?...

La Mercè mira un moment a un cantó i a l'altre
i desapareix, per fi, pel fons esquerra.

. ESCENA XVI

Senyor IGNASI, ESTEVE i SERAFÍ.

El senyor Ignasi i l'Esteve surten precipitada- ,
ment per la primera esquerra i atravessen l'esce-
na pera fer mutis per la primera, dreta, mentres
diuen:

— 37 -

Igna. No hi ha ningú... [Anem furgantl

Este. Bromejant. Potsè es a l'armari, ja.

Igna. Si hi es no s'escaparà.

jSegueix-mel »

Este. Tiri endevant.

En Serafí treu el cap i veient que no hi ha nin-
gú a la sala, torna a ajustar la porta. Desseguida
el senyor Ignasi surt per la segona, dreta, seguit
de l'Esteve.

IGNA. [No hi es per dins!... Es clar. Ab Iran qúil convenci-
ment, I Es a l'armari I

Este. |Segur... segurl...

Igna. Ja se sab ! Els armaris són com les rateres dels
seductors perseguits. ] Sempre ho he vist aixil

Este Doncs, apa, que ara les pagarà totes, aquet.

IGNA. Encarant-se desde certa distancia ab l'armari. Ja pots
sortir de l'armari, vil seductor, que aqui t'
espero.

Este. continuant la seva broma. Si'm vol creure a mi,
esperi'l assegut, que deu estar baldat, vostè.

Igna. Deixa'm estar, ai del moble. O surts o vindré a
treure't d' aqui dins jo mateix.

Serafí, sortint. Miri que jo ja he dit a la senyora...

ESTE. Caient d' esquena al veure'l, j Oh, i hi era 1

IGNA. a Esteve. Ja t' ho he dit; ;no falla mail Al'ebanista-
Vina'm aqui, mal caballer, i respon-me la veritat
de tot lo que vaig a preguntar-te.

Serafí. A mi no'm vingui ab romansos. Si jo he fet lo
que he fet, es perquè la mateixa senyora m'ho
ha demanat.

IGNA. Cambiant de to. No parlis més!... Molt digne. Ta sé
que en escenes com la d'ara s'hi fan aquesta
mena de xistes d'efecte segur... per segons qui...
però jo nois admeto; no hi puc tranzigir ab el
mal gust i les grolleries. Ab això Reprenent ei to
dramàtic, limita't a respondre a les meves pre-
guntes; primer, perquè 'm correspon a mi fer de
iutje, i, després, per... higiene... Aceptem lo dit
perquè ja està dit; i tu ^ no has sapigut sustreu-
re't a la seva seducció, brètol?

Serafí. Be, no'm falti... no'm falti; que no soc home de
gaire paciència i... ] prou!, vaja; que lo que he
fet no es pas cap climen!; jo't flic I

Igna. <Que no es un crim fer l'amor a una dóna casada
quasi avia de família?

Serafí. ; I que'm conta a mi de l'avia de vostè... ! Jo be

-38 -

vingut a arreglar els mobles perquè m'ho ha

manat l'amo.
Igna. i Què t'empatolles ara, miserable?
Serafí, perdent la paciència. Si'm torna a faltar li giro la

cara d'un revés, encara que vostè siga a casa

seva.
Este. I Ja hi tornem a ser!... j Ja hi tornem a serl
Igna. Soiemniaiment. l Vaig a confondre'tl ,;No es teva

aquesta petaca ? Mostrant-li lo que indica.
Serafí. Prsnent-la. Me pensava que l'havia ben perduda;

<a on l'ha trobada?
Igna. ; Sobrei llit de l'adúltera!
Serafí. Ja m-'ho pensava que me la havia deixada allí...

I com que després la senyora... Dúltera m'ha

fet anar pel rèbol pera desmontar l'armari, no

hi havia pensat més. Fann cigarro.
Igna. No tractis de dissimular perquè es inútil... |H©

se tot!; tinc una prova irrecusable... Mira-te-la.

Li ensenya la carta.

Serafí, sense entendre'l. i Què m'ensenya aquí?
Igna. i Es lletra teva aquesta?
Serafí. I |ca! Rient. | Si no'n sé de lletra!
Igna. a Esteve. I Quin cinisme! i Eh?..., Tela llissò ben
apresa, però jo li faré dir la ventat per forsa.

Recula dos o tres passos; allarga la mà que sos-
tenia el revòlver i que fins ara havia du t amagada
a l' esquena, i encarant-ii l'arma, diu.

O ho confesses tot o ha arrivat la teva última
hora.
ESTE Veient-1 es venir. [Ara!

Quasi no té temps de formular el repte, don
Ignasi; en Serafí dient:

Serafí. |Que fa, boixl

Se li tira a sobre; d ' un cop de puny lo desarma,
d'un altre lo tomba i ab els successius li produeix
una hemorràgia al nas, li fa un bony a la cara i,
entre altres desperfectes, li desfà un rengle de
caixals. L'Esteve ha quedat inutilisat ab un dels
primers cops que al desviar-se, l'ha anat a trobar,

Igna. i Altra vegada?... j Aussili 1... ; Estevel
Este. Alrebre. ]I ben meva! Diguem una... i ne- mds
Se retira voluntàriament del combat.

Serafí, boí pegant. ]A i»i ab aquestes bromes, ximplel...
Este. ] Senyora Clara!... [Mercè
Igna. i Correu!...

- 39 -

ESCENA XVII

Els mateixos i AGUSTINET, i aviat la senyora CLARA,
ENGRÀCIA i MERCÈ.

L'Agustinet surt pel fons, dreta; les senyores
pel fons esquerra.
AGUS. Abrassant-se a en Serafí i traient-lo forsudament d* sobre

don Ignasi. íQuè es això?. .
Serafí, irat. i Que no'm aguanti, ningú I ... [fora!
Agub. i Fóra vos !

Consegueix separar-lo de l'agradit, portar-lo a
l'altre costat d'escena", i retenir-lo allí per supe-
rioritat fisíca.
Cla. ^Ja hi tornem? a l'Ignasi. Noi i no donaràs'l

abast?...
Engra. jPapal... jAgustinetl. .

Igna. Gemegant. I Ai!... |ail... jm'hafet malbel... ja.il...
Agus. Dominant a Serafí. Quiet, aqui: Si us moveu poc o
molt, baixeu l'escala per l'ull.

Serafí resta quiet, pautejant.

CLA. Aixugant ab un mocador la sang del nas, al seu marit.
<Se pot saber quina altra bestiesa ha fet l'Ignasi?

Serafí. I M'ha menassat ab un revòlver, perquè... !

AGUS. j Calleu, VOS ! Respectuosament a don Ignasi, i Vol fer
el favor d'explicar-nos què ha passat?

IGNA. Se mira de cap a peus a l'Agustinet i hi ha un silenci. Des-
près diu entre gemecs. Que ho espliqui l' Esteve; jo
ara no puc.

Este. El senyor Ignasi ha trobat la petaca d'aquest
home sobre'l llit de donya Clara...

Seraíí. Perquè me l'hi he deixada quan he arreglat les
bancades per orde de la senyora.

Este. I després, sobre la tauleta, senyalant-la. l'amo hi
ha trobat aquesta carta cullint-la de terra, que
aquest senyor per en serafi- ha enviat a la...

Cla. Digues...

Este. A vostè.

CLA. I A mi... ? Pren la carta. Espectació.

Engra. Mirant ei: paper. Si es de la modista!

Igna. i No, cal Deu ser un altre.

Engra. No, que es aquesta.

Igna. Doncs, llegiu-la, vès què diu.

Engra. Llegint. «Clara: perquè vegis que no es cert que
no penso en tu pera complir ab altres senyores,
com dius, vina avui a casa i si no pots vindré jo

— 40 —

a la teva pera probarte el cos que tinc pera aca-
bar. Aqui el senyor Ignasi i l'Esteve se miren com dos
idiotes. Ab tantes angunies fins ara no m'he
adonat de que'm falta roba; te prego que esti-
guis previnguda: Caballé.» El nom de la mo-
dista: Lluisa Caballé.

Aqui el senyor Ignasi i 1' Esteve quasi's desmaien*

Cla. Be; ;i què?

Agus. a Engràcia. Encara no sé a on soc!...

Engra. ; Ni jol

Mer. [Com jo dic que això es un malicominu !

Serafí. ; Vès que'm conten a mi dels vestits i de la roba!

Agus. a l'Engracieta. JNo se a on soc, però'm sembla que
ara es la meva. Ab això i lo que vindrà després,
el triomf està assegurat... Encarant-se ab en Serafí.
De tots modos vos haveu faltat de paraula i d'
obra al que va ser el meu sogre i com que'm
pertoca defensar-lo, us vaig a omplir la cara de
bofetades.

Engra. contenint-lo. | Agustinet, per Deu!

Igna. Contenint-lo també. jNoI jove lluit. . Gràcies, però
no. El fuster no té la culpa de rès de lo que ha
passat aquí... La tinc jo, jo tot sol. No us expli-
caré lo que ha succeit, ara. Ja ho sabreu quan
estigui més d'humor. N'hi ha prou ab que us
digui que ja no vui mes comèdia a casa perquè...
; me surt massa cara!

Cla. Alabat siga Deu.

•Igna. I... prepareu-me '1 llit que tinc sòn i no'm trobo
prou be!

Cla. piena de pietat, i Que vols un metge, noi?

Engra. Ansiosa. <Què té papa?

Agus. Si li puc servir per alguna cosa...

Igna. Després d'un silenci eloqüent. Si, jove; per lo que he
sentit vostè es el veritable Agustinet.

Engra. Si, papa.

Agus. Pera servir-lo.

Igna. Doncs... ajudi'm a aixecar-me. L'Agustinet l'aixeca
i el senyor Ignasi resta apoíat en ell. Vostè'm servirà
ara i sempre més d'ajDoio. Casis ab la meva filla.

Engra. jPapa!

Cla. j Be; Ignasi!

Igna. I perquè la vostra alegria siga complerta, dis-
poso que aquest fuster no 's mogui d' aquí fins
que hagi traslladat l'armari al seu lloc i omplerta

4i

de quadros aquesta paret, per la de la boca.
Cla. ai servei i a l'ebanista. ] Aneu a buscar l' escala de
peu desseguida i un martell i claus!... ; Correu!

Se'n ran l'Esteve i en Serafí pel fons esquerra
i la Mercè pel fons dreta.

ESCENA ULTIMA

Senyor IGNASI, Senyora CLARA, ENGRÀCIA, AGUSTI-
NET, PIU i CRISTÒFOL i aviat MERCÈ, ESTEVE i
SERAFÍ.

Cla.
Igna.

Piu.

Igna.
Cla.

Piu.

Igna.

Cla.

Engra.

Agus.

Mer.

Agus.

Kngra.

Agus.

Igna.

Serafí,

a l'ignasi, Deu t'ha tocat el cor.

Posant-se les mans a lss parts més adolorides, i Al, SÍ!...

I creu que allà on toca hi deixa senyal...
Que entra pel fons dreta, portant a en Cristòfol, Deu VOS
guard. Ainano. Cristòfol: digues: Bon dia tin-
guin, i Com estan?
| En Piu!
I... ien Cristòfol nano!

Tots els que «staven en escena riuen sorollosa-
ment al veure a en Cristòfol tan ridieolament
habillat

Enfadat. <Què es això? < Que m'heu fet venir ab
la criatura pera riure ab nosaltres? Amenassador.
|Es que de mi no se'n riu ningúl ja disposant-se a
passar a vies de fet. |I del meu hereu menos!
Parant ei cop. jProus empentes!...
| No 'n sortirem mai!
I No, senyor Piu!
|Senyor Piu!... No rèiem de vostè, ara... Rèiem...

Entrant i dirigint-se al'Agnstinet. Unnoi porta aquesta
carta pera VOStè. Entregam-n'hi una.
Rient. No cal; ja no cal.
èQuè era?

Rès: una carta que'm feia enviar d' America,
dient-me que se m'hi havia mort un oncle que
'm deixava una fortuna com en les comèdies,
j I ab això volies convencé'm quan io tenia
aquelles sebes! Tu faràs casa noi, no tens pèl
de tonto... Però tu ho has dit: ja no cal. Estic
convensut de que lo que passa al teatre no te
rès que veure ab lo que passa pel mon.
Que ha entrat ab l'Esteve portant l'escala de mà, i ha des-
penjat un quadro. iA on lo volen?

42 -

Gla.
Cris.

Piu.
Serafí.

Igna.

Gla.

Este.

Engra.

Agus.

Piu.

Igna.

Tots.
Igna.

Al centre de la paret, per la de boca.

Pa... pa... re, tinc ga... ga... na, i sed... i sò ..

sòn... i pi... pi... có.

| Calla!...

Ha posat ab l'Esteve l'escala arran de teló; puja ab el qua-
dro a la mà i senyalant ab un clau un punt en el buit, diu:
<Aquí?

Mentrestant les senyores arreconen sofà i ca-
dires d' esquena a la paret indicada, de manera
que no quedi cap altre pas entre '1 prosceni i 1'
escena, que 1' angle de 1* escala.

Un moment.

Tothom resta quiet i callat. El senyor Ignasi
adelanta el bust per entre les cames de l'escala.

Honorable públic:

[No té cura:

|fa hi tornem a ser!

i Però, papa!

^No haviem quedat?...

i Què fa l'Ignasi?

Molt serenament N o us alarmeu: com que m'he

curat, vui endressar una acció de gràcies als

que m'han assistit. jNo'm negueu aquest gusti...

| Ah I... ]bé|... ï si es això!...

Al públic.
Perdona'ns l'espatotxada
els erros i pocassoltes;
si ja'ls ha aplaudit cent voltes
la teva bondat provada,
ara seria ben trist
que no t'haguéssim distret
ab la comèdia que hem fet
de les comèdies que hem vist.

Molta animació: Tothom coloca mobles; 1' un
diu.- i porti aquella cadira!... l'altre
[netegi la taula!... l'altre |va!... l'altre
jsom-hü... Mns en Cristòfol ajuda a algú.
iClavo? crida en Serafidalt de l'escala ]Cla-
veul li contesta algú, i pega'l primer cop quan
li passa per devant el teló al caure ràpidament.

FI DE LA COMÈDIA.

43 OSR.JE3S PUBLICADES

Ptas.

Lo Contramestre, drama en 3 actes de Serafí Pitarra
Las Euras del Mas, drama en 3 actes de Seraíí Pitarra
Las Joyas de la Roser, drama en 3 actes de S. Pitarra
Lo Ferrer de Tall, drama en 3 actes de Serafí Pitarra
Los Segadors, drama en 3 actes de Serafí Pitarra.
Amor lelefónich, comèdia en í acte de Eduart Aules
Las claus de Girona, drama en 3 actes de S. Pitarra
El Drach, drama en 1 acte de J. Pous Pagès.
Lo monjo negre, drama en 3 actes de Serafí Pitarra
Permeüm!... Sainet lírich en 1 acte, arranjat al ca-
talà per LI. Puiggarí. ■ . . . •
Dilluns de sabater, sainet en 1 acte de K. Ramon Vi-
dal es

Sota Tet ra, drama en 3 actes de Serafí Pitarra. .

El casament per/orsa, comèdia en 1 acte de Moliére

traducció de Salvador Vilaregut. .
La nit dels Re)s, drama en un acte de S. Vilaregut
Lo Rector de Vallfogona, drama en 3 actes de Serafí

Pitarra ,

La mà de mico, rondalla dramàtica en un acte y 3
quadros, de W. Jacobs, adaptat al català per en
Salvador Vilaregut . . ....

Historia de Cristòfol Colón, monólech cómich de P

Parellada

La Presenlalla, comèdia en 3 actes de A peles Mestres
Un Malalt, monólech cómich de A peles Mestres.
Cafè y Copa, comèdia en 1 acte de Serafí Pitarra.
La Banda de Bastardía, drama en 3 actes de S. Pitarra
L' Ordinari Henschel, drama en 5 actes de Gerart
Hauptraann. traducció de A. Pi y Sunyer.

2'00
2'00
2'00
2'00
2'00
I '00
2'00
I '00
2'00

1 '00

2'00

I '00

1 '00

2l00

o'5o

2'00

0'25
I '00
2'0Q

El Barber de Sevilla, comèdia en 4 actes de Beaumar-

chais traducció de Carles Capdevila. . . . 2"oo

Baratería, drama en 2 actes de Lorde y Forestier, tra-
ducció de Salvador Vilaregut. .... i'5o

El vialje del senyor Pons, comèdia en 4 actes de I,a-

biche y Martín, traducció de Salvador Vilaregut. . 2'oo
O Rey 6 res, drama en 3 af.tes de Serafí Pitarra. . 2'oo
La Rosa blanca, drama en 3 actes de Serafí Pitarra. 2'oo
La família Grill, comèdia en 1 acte de L. Escaler. i'oo
Un bon home, monólech cómich de Santiago Kusinol. o'5o
L' apotecari d'Olot, comèdia en 3 actes de S. Pitarra. 2*00
La dèria de don Pau, comèdia en 1 acte de Pere Colo-
mer y Fnrs. .... . . . . . 1 '00

D» festx major, comèdia en 1 acte de Pere Colomer y

Fors . . l 'oo

Lat francesillas, comèdia en 3 actes de Serafí Pitarra. 2'oo

Vides pariones, drama en 1 acte de Martí Ciol. . . i'oo

L'amich Cirera, comèdia en 1 acte de L. Escaler. . 1 '00

Lo forn del Rey. drama en 3 actes de Serafí Pitarra. 2'oo

Les ger,nanetes, caricatura en un acte de J. Burgas. . i'oo

La Glòria a casa, comèdia en un acte de J. Ponsa. i'oo

Un copde telas, diàlech còmich de A. Ferier y Codina. o'5o
Un Manresa del any vuit, drama en tres actes de A.

Ferrer y Codina. ...... 2'oo

Perdiu per Garsa, comèdia en un acte de A. Llanas. i'oo
Comèdia de Comèdies, tarsa en un acte de Martí

Giol i'oo

üfi ESCENA CATAüfíNA

e — o

Setmanari Teatral

Preus de Suscripció: 2 pessetes trimestre; j'bo ptes. l'any

REDACCIÓ y ADMINISTRACIÓ

Carrer Petritxol 2. Barcelona.

Imprempta de Salvador Bonavía.

PREU: UNA PESSETA.