A cop de vista : pessa en un acte y en prosa catalana

91

ARXIU CENTRAL LlRICH-DRAMiTICH DE DON RAFEL RIBAS

CARRER DE L* UNIÓ, 5, PIS 3,r

Í5

«) A®j'W~~

À COP DE YISTA

PESSA EN UN ACTE

"ST E3ST PROSA CAT-A.ILAïsr.A.

ORKíINAL DE

|'c|i||' |npfeíffe

Preu: 4 rals.

BARCELONA

Llibreria EL SIGLO ILUSTRADO

A CÀRRECH D'^LFREDO j^ALLARDO

6, CANUDA, 6

1SS1

Imp. de Baseda y Giró.

f

A COP DE VISTA

Digitized by the Internet Archive

in 2011 with funding from

University of North Carolina at Chapel Hill

http://www.archive.org/details/copdevistapessaeOOcamp

COP DE YISTA

PESSA EN UN ACTE

-5T Eixr PROSA <DJ±.rr^.JLiJ±3SrJ±

ORIGINAL DE

jotyty |aipii

ira

ESTRENADA AB APLAUSO EN LO TEATRO ESPANYOL LA NIT
DEL 17 DE MAIG DE l88l.

BARCELONA

Llibreria EL SIGLO ILUSTRADO

A CÀRRECH D'^LFREDO ^ALLARDÓ

6, CANUDA, 6

1881

PERSONATJES

PRUDÈNCIA. . D.a Antònia Joaní.

CONSTÀNCIA Srta. Dolors Muntal.

CÀNDIDO D. Manel Panadés.

FÈLIX PONS » Anton Serraclara.

UN CONVIDAT (que parla). . , . . » Artur Pons.

UN MUNICIPAL » Lluís Baudin.

UN ORDENANZA de telégrafos. . » Joseph Fauret.
UN MUNICIPAL (que no parla).

Convidats, homes, donas v xicots.

L' escena en Barcelona. — Època actual.

La propietat d' aquesta obra pertany à son autor, sent 1' únich en-
carregat del cobro dels drets de representació, lo Director de 1' Ar-
xiu Central Lírich-dramatich, D. Rafel Ribas.

BARCELONA

ESTABLIMENT TIPOGRÀFICH DE BASEDA

Villarroel, 17. — Ensanxe

ACTE UNICH.

La escena representa un saló: porta al foro y laterals. A la dreta, pri-
mer terme, un baJcò. Taula rodona al centro, ab diaris à sobre;
tauleta de cusír à la esquerra, alfombra, cortinatjes, balancins,
etc, etc; adornada la escena ab luxo.

ESCENA I.

PRUDÈNCIA y CONSTÀNCIA. Constància està sentada cusint
un vestit.

Prud. Aquest any sí qu' estarem tristos!

Const. Oh, y tal! Al menys hagués vingut la tia de
Vilanova ó ;ls parents de Vich, ó 'Is tios de
Vilafranca.

Prud. Es clar. Y ton pare, que si no tè forasters ja
no disfruta! (Constància s1 alsa mostrant lo vestit.)
Ja '1 tens acabat?

€onst. Sí. Qué li sembla?

Prud. Molt bè.

Const. Semblaré una nina.

Prud. Sí que seràs mona; si ab aquet vestit no
trovas xicot, fins pensaré que 'Is joves no
estan por xicotas, perquè... vamos, faràs goig.

Const. [Ah! £may diria qui fà ball al embalat?

Prud. Ja ho sé. En Pere.

Const. No : 'n Pau.

Prud. Aquell llauner?

Const. Sí senyora; es molt guapo.

Prud. Donchs à mi no m' agrada gent que fassin
embuts.

Const. [Embuts!

Prud. Sí; quan parla.

Const. jAh! gvol dir perquè 's un xich tartamut?

Prud. Això mateix; y desprès, això de dirse Pau...
ja sabs que tot los Paus son...

Const. No pas ell.

Prud. Mateix que 'Is altres. Noya, ets molt sensi-
ble! Veig que de tots t' enamoras!

60S649

- 6 —

Const. Bè. Siga com siga, jo '1 que vull es un xicot.

Prud. Vès; tria de la parada.

Const. Sí, prou que hi anem à la parada; no 'ns en
descuidem d' anar à firas, passeijos, ballsr
teatros, reunions; però sí, sí, ja pots xiular...
i Quan veig que totas las amigas ne tenen!...

Prud. jProu que ho veig! Però, filla, per poguer
haber un promès, es necessita molta cons-
tància!

Const. [Constància! Prou que ?n tinch; si fins m' en
dich!

Prud. Bè, bè, no t' espantis; jo te 'n buscaré un.

Const. gSí? Si acàs que sia ben mono.

Prud. A propòsit: £no dius tu que 'n Pau fa ball af
embalat?

Const, Sí.

Prud. Donchs ja veuràs: meditémho bè.

Const. éQué vol fer?

Prud. Procurarem que tu ballis tots los balls de so-
cios ab ell; com tu... vamos, ja 'm pots enten-
dre... ell te farà lluhí : 'Is altres per enveija
vindran al tèu darrera ; desprès deixas 'n
Pau en banda, y bona nit.

Const. Ah, sí, sí; jo sols siga tenir xicot.... qualsevol,
jey! mentres siga guapo y porti dugas garrofe-
tas... (Per las patillas.) i Ah! y que porti lentes.

Prud. Lentes...

Const. Sí ; lentes.

Prud. [Ah! £vols dí, ulleras?

Const. jAy, que 's grossa, mamà!

Prud. jOh! y tant que m' hi estret la cotilla!

ESCENA II.

DITS y FÈLIX.

Fèlix. (Besde dins.) jPrudencia, Prudència!

Prud. éQué hi hà?

Fèlix. (Surtint molt alegre.) \ Carta, carta!

Prud. gD' ahònt?

Fèlix. De Banyolas.

Prud. jDe Banyolas! éQuí podrà ser?

Fèlix. Ja t' ho pots pensar; de'n Segimon... del

mèu amich : jpobre xicot! Deu venir à veure

las firas d' aquí Barcelona.

Gonst. Qu' es un jove, papà?

Fèlix. Si fa ó no fà, com jo.

Const. i Ah!

Prud. Llegeix.

Fèlix. Tot seguit. (Molt alegre.) {Tindrem forasters!

Prud. Vetaquí '1 que t' alegra à tu !...

Fèlix. Calleu tothom. (Llegint.) «Banyolas, etc, etc.
Amich Fèlix : desprès de saludarte, sabràs
qu/ he posat lo mèu noy en camí d' esta de
Barcelona y espero de tu que '1 rebràs bè.
com ja ho sabs ferho. Dispénsam de la fran-
quesa ; si no qu' ell ha tingut desitj de venir à
veure las firas de Barcelona, y ai mateix temps,
miróusel minuciosament, que vos farà, per
casarlo ab la teva noya, que sè qu' es molt
bona y maca, y crech que farà per casa, y si 'Is
pots aparellà, allavors tractarem de '1 dot, que
ja sabs que no 'ns vè d' una pesseta.»

Gonst. (Contenta.) Are sí que tindré promès!

Prud. Calla.

Fèlix. (Llegint.) «A mès, com tu no '1 coneixes y à
mi no 'm recorda '1 número qu' estàs...»

Prud. jNo sab lo número?

Fèlix. Així m' ho diu.

Prud. Y donchs, £cóm has rebut la carta?

Fèlix. He trovat al cartè y m' ha preguntat si era
meva aquesta carta; 'm miro i sobre y veig
que diu Fèlix Pons y Bau,... Calderers... sent
aixís, no pot ser d' altre que jo. (A Prudència.)
Fès lo favor de no interrumpir mès.

Prud. Continua, continua...

Fèlix. (Buscant en la carta.) gAhònt sòch are? ;Ah!
(Llegint.) «He pensat d: enviarte lo sèu re-
trato.»

Prud. gTens lo retrato?

Const. Ah, sí, '1 retrato: dèiximel veure!

Fèlix. Calleu , deixeume concluhí la carta : «y ab
ell lo coneixeràs baixant del carril. A mès, va
assenyalat, porta un corbatí vermell, y no 't
pots errà, perquè es fet y pastat ab mi. »

Prud. gCóm s' entent ab tu?

Fèlix. No, dóna, vol dir ab ell.

Prud. Ah, sí , just! La carta...

Fèlix. (Uegint.) «Tè molt talent, sab de tot, fins
sab de fer jochs de mans; en fi, crech que
passareu las firas molt distretas, perquè es

— 8 —

molt divertit. Mana y disposa de ton amich. —

Segimon Peneras y Llistons.»
Las dos. jVeyàm, veyàm, lo retrato!
Fèlix. No 'us '1 vull ensenyà fins que vingui ab ell

del carril. (Ficantse 7 retrato à la butxaca.) Vull

donarvos una sorpresa. (Mirant lo reílotje.)

i Ah! quin' hora es? Las sis ; me 'n vaig, que 'I

tren està per arribà.
Prud. jAh, Fèlix, que '1 portis ab cotxe!
Fèlix. Ja sabs qu' allà ahont hi hà 'n Fèlix...
Prud. Prou qu' ho sè.
Const. Depressa, papà, ó sinó farà tart. (Fèlix s1 en

va pel fondo.)

ESCENA III.

PRUDÈNCIA y CONSTÀNCIA.

Prud. j Quina arribada li farem ! Preparat, noya,
posat ben maca, sobre tot los Nassos al cap,
que presentis bon cop de vista!

Const. ^Y la manteleta de granets?

Prud. Sí.

Const. gY las botinas novas?

Prud. També.

Const. gY ;1 medallon?

Prud. jY donchs!...

Const. g.Tambè 'm posaré la pinta?

Prud. Es clar.

Const. ;Ah! ?M posaré aquella floreta que 'm varen
regalar en lo ball de socis pe '1 Carme.

Prud. També, y si anés per ml, fins la calaixera al
cap te posaria, mentres aquet xicot s' enamo-
rés de tu.

Const. (Tot anàntsen.) Flors, pinta, medallon, man-
teleta...

ESCENA IV.

PRUDÈNCIA.

jAre sí que tindré gendre! Es lo que més de-
sitjava. Sols per fer callà aquestas d' aquí T
devant. Perquè sa filla té relacions ab un ày

- 9 -

aquets que fan targetas, que crech que 7n
diuhen.., melitórgafus, sembla... ; fugiu! que no
n' hi ha cap mès qu' ella! Quan la noya siga
promesa, cada dia 1' hi haig de fer dragà. A mi
qué m' importa de lo que fan, de lo que diuhen,
d' ahònt van , que si gastan , que si tenen, que
si compran.... vés qué m' esplican ! j Oh! y à
mi que sab que no 'm cuydo de 'Is altres. Y
desprès, si tenen mès, que sopin dos cops. Dèi-
xam anà à arreglar la sala per quant ells ar-
rivin, que ja no poden tardar. j'M sembla que
ja '1 veig! Ha de ser molt guapo, perquè... ja
pujaba aixerit.... mono.... presumia.... y no
crech qu' hagi mudat ab tant poch temps ; to-
tal fà uns vuyt anys que no 1' he vist! Are
deurà tení vintidós anys... sí, la edat de i'
amor!... de la il-lusiò! ... jquí pogués tornarhi!
No... no. No hi vull pensar, que quan hi pen-
so, hasta 'm venen esgarrifansas.

ESCENA V.

PRUDÈNCIA y CONSTÀNCIA.

Const. i Qué tal? £ Presento bon cop de vista?

Prud. Molt bè. Així qu' ell te vegi, es impossible
que de tu no s' enamori.

Const. gQué vol dir?

Prud. Vull dir, que vamos , no sò 'Is joves

d' avuy... qué pensan... de qué s' enamoran.
Ja ho veus: tu tant de goig que fas, y que cap
te diga : — Escolti, Constància, desitjaria dirli
dos ó tres parauletas à la orella, — allò, cosas
de joves.

Const. Mamà, veig que no està enterada.

Prud. gEs dir, que ja t' han xiulat las orellas?

Const. Sí, senyora; però va ser à la dreta, y quan
sucssuheix un cas semblant, si es à la dreta,
segons diuhen, es un bè.

Prud. Be ho diuhen.

Const. ^Sab qui? 'N Pauet.

Prud. [Ell!... ; ell! s' ha atrevit à dirte à cau d' ore-
lla!... vès... vés, no 'm fassis enfadà, ;Vés qui
li agrada! Un que quan enrahona tira cape-
llans.

- 10 -

Const. jEll me 'n tirés un per casarmhi!

Prud. gAb un capellà?

Const. (Mirantse en lo mirall ab coqueUsme.) Ab en
Pauet.

Prud. gAb ell?... jtrós de sabata! (jSi ni sab lo que
's diu! Rés, estant jove, tant ignoscenta! Quan
vegi aquet qu' ara arriva, fins tinch pòr que s'
hi abrassarà.)

Const. ^Sab, mamà, que tarda molt?

Prud. No me 'n parlis. Ja tinch neguit.

Const. gVol que 'Is vagi à recibí?

Prud. jTe 'n guardaràs! Calma, calma, qu' un bon
dinar fà de bon esperar.

Const. Bè. Donchs esplíquim: £de quina classe es
aquet jove qu' are arriva?

Prud. Ja veuràs. La classe... es classe alta.

Const. jAh! Si es d' alta classe...

Prud. Desprès, 'Is cabells y... en íin, ja '1 veuràs.
Bè; jo vaig dins à dar disposicions à la minyo-
na per cuan ells arrivin. (S' en va.)

ESCENA VI.

CONSTÀNCIA.

;Ah! ;que ho tè de ser de mono, cuan ella no
m' ho vol dir! [Es que 'm vol donà una sorpre-
sa! Vaja, are ja puch dir que tinch promès!
jCóm rumbeijarém! Anirem per tot. jAh! sí,
sí; vull que las amigas me vegin. jAh! jQuína
enveija tindran! Es clà, com qu' ellas n' han
tingut y are'ls promesos las han deixat, j podeu
contà quina malícia! ;Oh! \Y cuan sabran que
vè ja ab compromís de 'Is seus pares! jSi puch
està tota orgullosa, perquè aquet... es segú...
es clà, no 'm podrà deixar. Y ellas, tant que
'm contaban que '1 tení promès es tant deliciós!
Y que ho deyan molt formal. jAh! sí, sí ; ja '1
voldria tenir! (Pauseta.) [Molt tardan! Jo '1 que
no entench, es perquè '1 papà no m1 ha deixat
veure lo sèu retrato! Si jo 1' hagués vist, no
estaria ab tant' ànsia. Però 'm sembla que ja '1
veig. Bigotet, garrofas, cabell arrissat, lentes.
jAy! Are hi penso; jsi es de fóra! En íin, no sè
si à Banyolas hi serà un tipo com jo vull.

- II -
ESCENA VIL

CONSTÀNCIA y PRUDÈNCIA.

Prud. Ja està tot à punt de rebre à cualsevol.

Gonst. Vamos, que tardan molt.

Prud. (Escoltant.) ^Sents?

Const. (Id.JiQuè*

Prud. Ara deu habé arrivat lo tren : passan los

cotxes. (Constància va à 7 balcó.)
Const. Sí, un cotxe s1 ha parat à la escaleta; json ells!
Prud, Donchs preparat, noya.
Const. Veijàm 1' efecte que 'm farà, y '1 que jo Y hi

faré à n' ell.

ESCENA VIII.

DITS. FÈLIX y CÀNDIDO, portant una maleta, sachde nit, etc, etc.

Fèlix. [Prudència, Constància, aquí '1 tenim! L' he

conegut à cop de vista, ab lo corbatí vermell.
Prud. gY qué tal? gGóm V hi ha probat lo viatje?

(Càndido encaixa ab tots.)
Const. Es guapo. (Ap. dirigintse à son pare.) (Es com

jo 'I volia.)
CAnd. Per are, trempats com un jínjol.
Const. (Ap.) (jM' agrada! [Cóm me mira!)
Can d. (A Constància.) &Y vostè?
Const. A sa disposició.
Cànd. Moltas gracias.
Const. No hi ha de qué darlas. (Los dos vells se que-

dan observantlos.)
Cànd. (M' agrada la franquesa.)
Fèlix. Bé, bé; donchs, are pendràs xocolate, ^eh?
Prud. Sí, sí, vaig que arreglin... (S1 en va.)
Cànd. (Ap.) (Ja no m1 agrada tanta franquesa.)
Fèlix. Vés noya vés, que potsè ja tè gana.
Cànd. No, no s1 amohinin!...
Const. (jQu' es ordinari!)
Fèlix. ^Cóm s' entén?
Const. Haig de creure al mèu papà.
Cànd. £E1 papà...? jAh! sí; vostè es duenya. (jBon

pamet!)

- 12 -

ESCENA IX.

FÈLIX y CÀNDIDO. S' asseutan en los balancins.

Fèlix. Y donchs, la família trempada, £eh?

Cànd. Sens' novetat.

Fèlix. Y ton pare, ^encara està tant gras?

Cànd. (;Gras! Si no ho ha estat may!)

Fèlix. Es 1' amich mès gran que jo he tingut.

Cànd. (Per ferli pillerías.) £VoJ dir lo mèu pare?

Fèlix. Sí, ton pare ; cada istiu, cuan pujaba, féyam

unas casseras...!
Cànd. ^Casseras?
Fèlix. Casseras.
Cànd. Però si no es cassadò, ni may ha tingut

arma per...
Fèlix. éQué dius? Prou m' en recordo, lo mateix que

si fòs are, que à la vinya W en Pau Ximelis,

un dia que vam sortí à cassà, d1 un sol tret va

matà dugas perdius y tres gafarrons...
Cànd. (jY una gotlla!) Donchs no ho tinch present.
Fèlix. gY qu' has de tenir, si tu total que tinguessis

deu ó dotz' anys? Era aquell temps que venia

ab la família à pendre las aiguas... Mira, are

farà nou ó deu anys.
Cànd. (;Garrofa!) Vostè fà nou ó deu anys que no

ha estat à Banyolas?
Fèlix. Mira, 'Is farà are pe '1 Setembre.
Cànd. (Aquest home 's pensa que no '1 conech! Ve-

yam en qué pararà.)
Prud. (Desde dins.) \ Fèlix!
Fèlix. Ja và.

Cànd. (jFélix!) ^El cridan?
Fèlix. ;Ah! Si es lo que penso, serà per donarte

una sorpresa! Surto al moment. (S1 en entra

dins.)

ESCENA X.

oàndido.

Endevant, ja 'm deixan sol. Aquesta gent ab
aquets romansos es pensan que Is passaré...

- 13 -

que paguin, que un cop tinga 'Is cuartos, me
las pico. jDoscents duros que ha estafat à n' els
pobres quintos cle Banyolas! Lo que trobo es-
trany es qu' ell hagi vingut al carril,., no sè...
sinó que fos qu' ell tingués pò que jo li mogués
un escàndol aquí à casa seva, y perquè las
dónas no s' enteressin... No ho entenen, per-
què la carta que li vaig escriure , era que tin-
gués los doscents duros apunt per entregarlos
cuan jo arribaria, y de no tenirlos lo faria
compareixe en los tribunals..., y com que '1

més calent deu ser à ï ayguera per això

conech que 'm miman. ;Oh! y i' arribada que
m1 ha fet! Baixo del tren, ni pensabaab ell...
es dir: prou que hi pensaba, però que 'm vin-
gués à rebre, may; perquè 'is que deuhen es
tan com natural que fugin del inglesos!...
Donchs aquest es un fenómeno; es dir, es vi-
ce-versa. Per fi, veig qu' un senyor m' agafa,
'm mira..... — Sí, ets tú — exclama: — -Jo m' el
miro, y joh, alegria! Has fet sort, m' he dit per
mi! El senyo Pons al moment m' agafa ab
unas caricias... que jo m' he dit : — Vaja, surt
més bé de lo que 'm pensaba... endevant, ja
cobraràs... Pujém en un cotxe y fém cap aquí,
y per are veig que no parlem del assumpto.
;Oh! y veig qu' ha mudat de pis. Ré, à la es-
quena dels pobres quintos, mireu mireu

quin pis ha posat!

ESCENA XI.

DIT y FÈLIX.

Fèlix. iV agrada, eh?

Cànd. (jVr ha sentit.) Déu n' hi dò; jo '1 tingués allí
dalt.

Fèlix. Tant es, perquè també ha de ser per tu.

Cànd. ("Aquest 'home tot m' ho vol dà! Potsè es tocat
del bolet!) Ja veurà, senyo Pons...

Fèlix. ï,Q\iè hi ha?

Cànd. Are qu1 estem sols, podem parlar del as-
sumpto.

Fèlix. (Admirat.) ;Del assumpto! (Sí, vaija, V ha

^ 14 ~

fletxat!) Ja veuràs, primer pendrém xocolate,
y desprès parlarem de la qüestió, qu' aquets
assumptos s' han de parlar ab catxassa.

Cànd. Ah, no senyor, no; per mi com mès depressa
millò; es cosa urgent, sab...

Fèlix. Ah, bè, bè, per mi no 'n fa rés, mentres vin-
gas ab las atribucions necessarias y algun do-
cument.

Cànd. Senyor Pons, sàpiga que cuan jo he baixat
d' allí dalt per arreglà aqueix negoci, pot pensà
que vinch molt ben documentat.

Fèlix. [Bravo, noy! gDonchs vens decidit? ^Y si are
ella no ho volgués?

Cànd. [Ella]

Fèlix. Es clar, home; are s' han de consultà las dos
parts, y un cop convinguts es deixa tot arre-
glat, fins los interessos.

Cànd. Bè. £Y ab qui m' haig de consultà?

Fèlix. Home, ab ella.

Cànd. (Ja ho entench, vamos ; es ella qui paga!
jQué pillo!... Tot ho deu tení à nom de la
dona!) Si vostè ho troba conforme, 'ns ajunta-
rem jo y ella, y mirarem d1 entèndren's.

Fèlix. Lo mèu gust, serà aquest.

Cànd. (jVaya, sí, es tocat!)

ESCENA XIÏ.

DITS y CONSTÀNCIA.

Const. (Surtint.) i Papà!... (Reparant ab Càndido.) Dèu

lo guart!
Cànd. Dèu la guart!
Fèlix. Mira, noya, ara ab lo jove estabam parlant

del negoci.
Const. (Mirant d Càndido.) jAh, sí?...
Cànd. (Aquesta noya sempre ni fa muecas!) Sí,

senyora, sí ; mirabam... de...
Const. (A Fèlix.) La mamà diu que hi vagi.
Fèlix. (Tocantla per la espatlla.) ;Ah! jQue 'ts pica-

rona!
Cànd. (Aquesta gent, no sè què s' han pensat.)

(Càndido s' assenta, pren un diari de sobre la faula

y "s posa d llegir.)

- 15

ESCENA XIII.

CÀNDIDO y CONSTÀNCIA assentats en los balancins: Càndido
llegeix lo diari.

Cànd. (Pausa.) (Veyàm qué farà aquesta ximple...
tant rumià... Que no 'n portin alguna de cap y
no 'm clavin algun bolet!)

Const. (jEstém sols! Sinó que no tinch valor! iBah,
bah!) Y donchs, £cóm i' hi ha provat lo viatje?

Cànd. jPst!... per are no li puch contestar.

Const. jAy, ay! &No pot contestar? jSí qu' es es-
trany!

Cànd. Donchs no ho es. Lo meu viatje, per contes-
tarli ab bè ó ab mal, ha de cumplir la ida y
melta.

Const. i Jé jé... jé! (jSí qu' es de la broma!)

Cànd. (A n' aquesta casa tots son tocats.)

Const. jLa ida y vueltal

Cànd. Sí, senyora.

Const. En cuant à la ida, crech que se 1' ha rebut
com vostè 's mereix, y en cuant à la melta
crech que tè lo que desitjaba.

Cànd. S' equivoca ; encare no es efectiu.

Const. jAy, ay! ^Es dir, qu1 el papà encara no li ha
donat el sí?

Cànd. No m' ha dat mès qu' el ré.

Const. Vostè no parlaba ab ell are mateix del as-
sumpte?

Cànd. Sí, senyora ; fà un rato que jo li estaba par-
lant del negoci de que vostè està enterada,
y segons m' ha dit ell, vostès sont qui ho tenen
d' arreglà.

Const. [Ell! ^Ell li ha dit que nosaltres...?

Cànd. Sí, senyora. Ell mateix.

Const. Donchs si es així, pensi que ja ho tè arre-
glat.

Cànd. Vostè m' agrada.

Const. Y vostè à mi també. (jAy! ja 'm fà 1' amor!

Cànd. (Vamos, li sòch simpàtich à n' aquesta noya.
^Veu? Es així com ne surtirém d' una vegada
vostè es qui m' ha entès.

Const. (jY que depressa que va! Ja m' agrada! Miri

— 16 —

vaig à manifestar à la mamà que tot ja està ar-
reglat.

Cànd. {Ep... ep!... Escolti, escolti; £qu' es lo qu'
està arreglat?

Const. Lo negoci, home, '1 negoci.

Cànd. Bè? sí; però £y 'Is interessos?

Const. Això de 'Is interessos , lo papà 'Is hi arre-
glarà. (S' en va.)

ESCENA XIV.

CÀND1DO.

Sí, vamos, me sembla que ja he cobrat. Are
es ell qui m1 ha de pagà! Càndido, això no
pinta com me pensaba! jEndevant! Tots ho ar-
reglan, però ningú paga! Si comenso, 'm poso
à fè uns crits fins que 'm sentin tots los vehins.
(Cridant.) À lo ménos, que s' enterin de qui es
lo senyo Pons, Constància, Paula, Conxa, llan-
sols y fins matalassos!

ESCENA XV.

DITS, CONSTÀNCIA, PRUDÈNCIA y FÈLIX. Surten tots per la
porta que couduheix à la cuina. Avans de sortir, los ties guaitan
ab un plegat, cridàntloshi 1' atenció pe Is crits que fa. Cuan de-
terminan sortí, Y un porta '1 xocolate, 1' altre 'Is melindros, Y altre
1' ampolla del aigua, etc, etc, anant 1' un darrera de 1 altre fins
arribar à la taula rient.

Tots tres. jJé, jé, jé!... (Constància arregla la taula.)
Fèlix. Sí qu' es divertit, à fé de mon!
Prud. Molt bé, molt bè; 7ns ha fet molta gràcia.
Fèlix. No 'ns has sorprès, no; es que ja ho sabiam

tot lo que farias.
Cànd. éQué vol dir?

Fèlix. Qu' encara 'ns en faràs de mès grossas.
Cànd. £«Io?
Fèlix. Sí, home, sí; perquè ho sàpigas, ja ho tinch

tot à punt.
Cànd. Bè, g.qué 's lo que tè à punt?
Fèlix. Tot lo que 'm diu la carta.

- 17 -

Cànd. ([Ah! Déu volgué dir los cuartos.) (AU.) £Es
dir que ja m' ho té arreglat?

Fèlix. Sí, home, sí. (Vull que fassi uns quants
jochs de mans.)

Cànd. (Per fi cobraré.)

Fèlix. Vamos, vamos. prenem xocolate, que 's re-
freda. (Prenent xocolate, qui assentat, qui dret.)

Prud. Escolti, encara no li sabem la seva gràcia.

Cànd. éQue no han llegit la carta?

Fèlix. No me 'n hi adonat.

Cànd. Càndido, per servirlos.

Prud. (Deixant lo xocolate.) ;Ay, Càndido!

Const. gQué tè?

Prud. Rés, rés, jay!

Const. Calli, mamà.

Fèlix. Donchs sí, la carta m1 ha sorprès, franca-
ment.

Cànd. (Ja se sab, tenint de dà cuartos.) Ja veurà,
senyo Pons, crech que ja es lo temps...

Fèlix. Sí, Càndido; jo al tèu puesto ja ho hauria
realisat.

Cànd. No ho he fet més prompte porque no 'm ve-
nia bè '1 baixar à Barcelona.

Fèlix. (A Càndido.) Bè, are 'Is donarem una sorpre-
sa. Anirem à veure allò.

Cànd. j Alió!

Fèlix. Sí.

Cànd. (Veyàm qué serà allò!)

Fèlix. Ho tinch tot à dins d' un sach; ;com las do-
nas son tant tafaneras!...

Cànd. Sí, sí. (Però no sè de qué las vol! Paciència!)

Prud. Noya, veig que parlan molt baix.

Const. Alguna 'n portan de cap.

Fèlix. Prudència, al moment sortirem perquè li
vull ensenyà primè... [Ah! Convida à tots los
vehins que baixin al moment.

Prud. Es dir que...

Fèlix. Sí, dona.

Prud. (Ja 'n vol fè una de las sèvas.) (Cridant desde
'/ cel-obert.) Paula, Gerónima, baixin tot seguit;
avisin à la Gertrudis y 'Is demés. (A Constàn-
cia.) Constància, treu lo de la taula.

— 18 —

ESCENA XVI.

PRUDÈNCIA y CONSTÀNCIA.

Prud. Bè, £qué me 'n dius? gT agradarà aquet
promès?

Const. Molt. Es guapo, £no es cert?

Prud. Sí, pot anà, y desprès això de dirse Càndi-
do... (Siispirant exageradament.) [Ay! jCàndidoí
i Jo n1 habia estimat un!...

Const. Donchs jo n' estimaré un altre. Si aquet m'
arrivès à escapà, 'm faria monja.

Prud. D' el convent que n' hi hà mès, £no es veri-
tat? 'T prometo, noya, qu? aquet no s' escapa-
rà. Mira, tu procura à ferí1 hi certa mímica,
posante '1 dit així... (Fent V acció ridícula.) Des-
près aquellas miradetas que sabem fer las do-
nas per acabarlos d' enganxar; però jey! s1 ha
de fè ab gràcia, perquè sinó... (Gravetat còmi-
ca.) jAy, senyo! Jo n' hi tenia tanta, qu' habia
arrivat à tenir nou pretendents; ab això, noya,
espavilarse, que n' hi hà pochs, y passan alts.
;Ey! partits com aquest. Bè, parlem de tot:
équé t' ha dit quan habeu quedat sols?

Const. Quan jo V hi he preguntat si li habia provat
lo viatje, m' ha respost que no 'm podia con-
testar fins qu' hagués realisat la ida y la vuelta.

Prud. Bè; fins aquí '1 xicot tè rahò.

Const. Però, mès ha dit ; ha dit que ab lo papà ja
habian quedat entesos, y que lo demés ho te-
niam d' arreglar nosaltres dos.

Prud. Y tu has respost...

Const. Que si dependia de nosaltres, ja tè la protec-
ció segura.

Prud. Ben contestat. jAixís, aixís m' agradas! Ab
los homes parlar clà; el qu' es pà, pà y '1 qu'
es vi...

Const. Calli, que venen.

— 19—

ESCENA XVII.

DITS, CANDI DO y FÈLIX. Félíx porta un sach ab varios objectes
com capsas, cartas, etc, per fer lo joch de mans.

Fèlix. gVeus? Tots son aquí dins: y que tots son del

Canonje.
Gànd, ^D' un canonje?
Fèlix. Sí, senyo; del Canonje.

Cànd. (Sí, vaya; pagarà ab dinés que no son seus.)
Fèlix, Noya!...
Consï. Mana.
Fèlix. Mira, are anirem per lo altre, que tu sabs

ahònt es. (S' en van.)

ESCENA XVIII.

PRUDÈNCIA y CÀNDIDO.

Cànd. Senyora!...

Prud. Prudència.

Cànd. ((Prudència! jProu que 7n tinch!) (Cridant.)
Això veig que và molt llarch , senyora Pru-
dència.

Prud. Prengui un xich de paciència; £no veu qu' ell
ara ho està preparant?

Cànd. Sí, però may contem.

Prud. Bé, això ja 's contarà entre tots.

Cand. Això es un fàstich ; al últim m' hauré d' en-
tendre ab tothom!

Prud. (iVamos, qu' es molt graciós!) (Tocantlo ab lo
colse.) Vaija, que ab ell, ja estan entesos!

Cànd. gQuí?

Prud. Vostè.

Cànd. iJo!

Prud. (jQu' es trempat!) Sí, home, sí ; si la noya ja
m' ho ha dit.

Cànd. (jAy... ay... ay!... gVols jugà qu' aquesta
gent... sí, vamos, seguim la beta.) (Ella guaita
al cel-obert.)

Prud. Miri, are estan tots per baixà; s' entent, los
convidats.

Cànd. jLos convidats! (Ab sorna.)

- 20 —

Prud. Sí.

Gànd. Bè, iy °lué nan de vení à fè"?

Prud. \k. veureu, sant cristià!

Cànd. £À veurem à mi?

Prud. Sí; la seva habilitat.

Gand. ^Qu' es pensan que sóT una íiera ó bè una

dona de las qu1 ensenyan las camas ala plassa

de Catalunya, per cuatre cuartos?
Prud. No senyo, sinó que la carta 'n parla... que

vostè 'n sab, y ell. hi està tan loco... ré, es la

seva diversió.
Gand. Bè, que... que... que 's això? (Càndida li parla

del embolich, y ella li respon del sach.)
Prud. Això es... allò. Tot ho tè aquí dins ; jn' està

tant gelós! (Tocantho.)

ESCENA XIX

DITS, FÈLIX y CONSTÀNCIA. Constància porta '1 tapete de„ la
taula y altres objectes per fer mès il-lusió. Fèlix porta la vareta
de la virtut.

Fèlix. (Un gran crit perquè toca'l sach.) \ Prudèn-
cia!!! (Al senti 7 crit, ella fa un xiscle.)

Prud ;Ay! jquín susto!

Fèlix. ^Sabs que no vull que ;m toquis el sach per
rés...?

Prud. [Fugiu, '1 delicat d' en tendre!

Fèlix. Ja sabs que 'm vas perdre una vareta de la
virtut. Així que 'm poso à fè lo joch de mans
à la reunió, 'm trovo que 'm faltaba la vareta
de la virtut! Sort que tenia un bastó d' un pa-
raygua vell, que sinó, quedaba ben lluhit.

Prud. (A Càndido.) No 'n fassi cas.

Gànd. (Per are, ni sè ahònt sòch, ni lo que fan, ni
lo que volen.) (Constància està arreglant la taula
per fer losjochs de mans.)

Fèlix. Noya, vés si baixan los convidats.

Const. Miri, are son aquí.

- 21 -

ESCENA XX.

DITS y los CONVIDATS. Tots van entrant per ordre y assentantse.

Prud. jOla! Vagin entrant.
Convidat. jDèu vos guart!

Prud. Passin, passin.

Cànd. (\M sembla qu' això pararà mal.)

Fèlix. Aquí 'Is presento lo nostre amich Càndido.
de Banyolas. (Tots s' cvixecan.)

Convidat. 'Ns alegrem de eonéixel.

Cànd. Graeias, graeias.

Fèlix. Are 'ns farà uns cuants jochs de mans.,.

Cànd. gJo, senyo Fèlix?

Fèlix. (Als convidats.) Vagin assentantse.

Cànd. (éQu' enrahona aquesthome dejochs de mans!
Cuan dich que pararà mal! Per fín, miraré si
'm recorda un que me 'n va ensenyà un amich
mèu.)

Fèlix. Càndido, vostè comensa la vetllada.

Cànd. No hi ha inconvenient. (Càndido passa d la
taula agafant un joch de cartas.) Senyors y se-
nyoras, me dispensaran per si 'Is faig algun
mal joch, perquè, fins ne pot sortir algun ab
algun os trencat.

Tots. , [Bravo, bravo! (Uns pican de mans y altres per
hissí.)

Un. Si m' ha de fer mal, me 'n vaig, que no ho
pagui '1 just pel pecador.

Prud. ;Ca! jSi tot ho fa per broma!

Un. jOh! es que d' aquets que fàn jochs de mans
no me 'n fio. (Càndido fà 'l joch.)

Cànd. Tingui, prengui una carta vostè. (À un convi-
dat). Un altre. (A una senyora). Desd' aquí 'Is
endevinaré la carta que 'Is dos han pres. La
qu' ha pres la senyora, es lo caball d' espasa...
no senyo, es lo rey de oro... j Ah! no, 1' altre,
la del senyo... Tampoch... es lo sis de bastos.

Tots. \ Jé, jé, jé. (Tots riuhen).

Fèlix. [Silencio!

Cànd. No n' hi ha d' habé de silencio! Aquesta bro-
ma, ja s1 ha acabat. (Càndido tira la taula per
terra junt ab los objectes. Cridant): ; Pàguim lo
que 'm déu! j Sí senyo! (À Fèlix, los convidats
fugen cridant):

çjonvi. jSocorro... socorro!... ( S' en van).

-22 -

ESCENA XXI.

FÈLIX, CÀNDIDO, CONSTÀNCIA, PRUDÈNCIA.

Prud. Nosaltres no debém rés.

Cànd. Sí senyora. ( Tots agafem cadiras per defensarse).

Gonst. ; Mamà, per Dèu!

Fèlix. Sí, vaja; veig qu' es de la broma. jSi 'ns en
fà gaires com aquesta!...

Prud. Si ha de fè aquestas bromas, ja se 'n pot tor-
nà cap à Banyolas.

Fèlix. Sí, sí; ja se 'n pot entomà.

ESCENA XXII.

DITS y dos muüicipals. Un de xich y un d' alt: el prirnè parla.

Munic éQué hay, qué ocurre?

Fèlix. Ré; £qué venen à fer vostès aquí...?

Munic. Como hemos sentit (Socorro!

Fèlix. Donchs de socorros aquí no n' hi ha.

Cànd. Sí, senyors, han fet bè de venir, y seran tes-
timonis de lo qu' aquesta gent son.

Munic. Veurà, mestre, nosaltres no 'ns podem ficar
ab los assumptos que no 'ns marca lo arregla-
mento.

ESCENA XXIII.

DITS un MOSSO de carril.

Mosso, j Dèu vos guart!

Fèlix, j Dèu te guart!

Mosso. Porto un parte que no sè' s-i es de vostè; com
no mès porta '1 carrè y es lo sèu nom... vegi.

Fèlix. jUn parte! gd' ahònt serà? (llegint). «Banyo-
las: lo noy ha pres mal. Ja escriuré.» (S* en va
7 mosso). (Als municipals). Agafin à n' aquest
home.

Munic. (À Càndido). ;Altoí y no se mueva de ahí.

Fèlix. Aquest home es un perillan d' aquells que ab
la capa d' amich, van esplotant pel mon als
pobres que s' hi deixan caure.

— 23 —

Const. (Adéu, ja no tinch promès).

Cànd. j Vostè es qui esplota als pobres quintos! Lo
farècompareixe als tribunals, y pagarà 'lsdos-
cents duros que déu.

Fèlix, j Jo! Es engany.

Cànd. Ensenyi la carta que jo 1' hi he enviat.

Fèlix. (Li dona la carta). De carta, no he rebut més
qu"; aquesta; tinga.

Cànd. Banyolas... no es aquesta. (Mira la firma). Se-
gimon Paneras... aquesta carta es del meu on-
cle.

Fèlix. jCóm' s' entent! gDonchs qui es vostè?

Cànd. So '1 fill del secretari; de 1' Anton.

Fèlix. gDe V Anton?

Prude. £Tu fili de V Anton?

Cànd. Sí, senyora.

Const. (jJa tinch esperansas!)

Fèlix. (Als municipals). Ya pueden marcharse.

Munic. Es decir que...

Fèlix. Ja estem entesos.

Munic. Buenas noches.

Tots. Buenas.

ESCENA ULTIMA.

càndido, félix, constància, prudència.

Const. (Ja torno à tení promès).

Fèlix, j Home! £no m1 ho podias dir?

Cànd. Parlem de lo que interessa. gAquet parte, es
de mon cusi?

Fèlix. Així es lo parte.

Cànd. Es dir, que baixaba aquí à Barcelona?

Fèlix. La carta, així m' ho diu.

Cànd. Es estrany que no m' ho hagués dit.

Fèlix. Y com ell no sabia '1 número de la casa, 'n
Segimon à la carta m' ha posat las senyas per
cuan jo anés à rébrel al tren. Com jo may
m1 escuso, y vaig ha donat la casualitat que
à cop de vista, dich : — ; Sí, es ell ! — Vinch, V
abrasso, vostè m' el torna, venim aquí, y 's
descobreix que no es vostè al qui jo esperaba.
Sent així, dispensi que V hagi pres per altre.

Prud, Y si no 't vol creure, ensényali lo sèu re-
trato.

Fèlix. Té rahò; tingui. (Li dóna.)

— 24 —

Cànd. No hi ha dupte, es ell. Sent així, vostè tam-
poch es el que busco.

Fèlix. Al que busca, es à mon germà, Joan Pons,
qu' es recluta, ^no es vritat?

Cànd. Aquest mateix.

Fèlix. jTantas n' ha fetas com aquesta! gY cuànt li
deu?

Cànd. Doscents duros.

Fèlix. ^.Doscents duros? Jo n' hi responch.

Cànd. jHome! mil gracias. Tingui, aquí tè los pa-
pers. (Los hi dóna.)

Fèlix. jAh! jSon los papers!... Ja, ja entench!

Prud. (A Fèlix. ) (jjY donchs, de lo que habiam par-
lat per la noya, que no 's pot arreglà rés?)

Fèlix. No ho sé.

Prud. (A Càndido.) Escolti , y dispénsim la pre-
gunta...

Cànd. Ja està dispensada; parli.

Ppud. &Es casat ó solté?

Cànd. Casat.

Tots. jj€asatü

Cànd. (Vols jugà que... sí, vamos ja ho entench.)

Prud. (Vamos, no puch tení gendre de cap ma-
nera.)

Const. j Ni jo puch serne promesa ! (Adelantantse.)
Públich:

Si no vols qu' estiga trista
habent perdut un promès,
aplaudeix, y ja may més
m' enamoro À cop de vista.

prou.

OBRAS DRAMÀTICAS DEL MATEIX AUTOR

-#<=u

MOLTAS CLAUS. Juguet en un acte, en
vers - .

À COP DE VISTA. I cl. id. en prosa. .

jSI ARA FOS À FER!... Id. id. vers. .

TIPOS DE BARCELONA. Sarsuela en
vers. . . .

BARBA D' OR. íd. id. en prosa. .

4

rs.

4

»

4

»

4

»

4

»