Els cantis de Vilafranca : comèdia en un acte i en vers

7R6D6RIC SO£€R (Püarm)

&s cantis de
Uilalmnca

Comèdia en un acte

Bonauia i fiaran. - Jmpressars

Carrer Baauerta, 20. - Barcelana

3

ELS CANTIS DE VILAFRANCA

COMÈDIA EN UN ACTE I EN VERS

ORIGINAL DE

FREDERIC SOLER HUBERT

(Serafí Pitarra)

Estrenada amb gran aplauso en el Teatre Català (Romea),
la nit del 12 de Novembre de 1869.

SEGONA EDICIÓ

BARCELONA.
CASA EDITORIAL DE TEATRE

BONAVIA 1 DURAN = Impressors = BOQUERIA, 20

1915

REPARTIMENT

PERSONATGES

Gracia
Isidro.
Tomàs.
Titos .
Borni .
Manel
Cosme
Toni .
Pere .
Un Notari .
Un Agutzil .

ACTORS

D.a Balbina Pí

D. Lleó Fontova

- Josep Clucellas

- Joan Bertran

- Iscle Soler

- Francesc Puig

- Joaquim Pinós

- Joan Pí

- Artur Xatart

- N. N,

- N. N.

Sis homes del Somatent

U acció, en un poble de Catalunya.

Ningú podrà traduir ni representar aquesta obra sens permís
de la Societat d'Autors Espanyols, que és la única enca-
rregada d administrar-la, i amb ella deuran entendres tots els
teatres i societats particulars.

Queden reservats tots els drets.

ACTE ÚNIC

Un camp ocupat per una rajolería. Piles de maons
i rajoles. A la dreta del fons un cobert montat
sobre piles de maons. Feixines per seure i demés
objectes propis.

ESCENA PRIMERA

Manel, Pere, Cosme, Toni i treballadors

(El primer, passejant al mig; els altres tres, fent maons,
i els últims, uns garbellant, altres trasbalsant coses
amb els carretonets i altres apilant maons. Aquest
moviment plegarà sempre que no convingui.)
Manel En tenint tots aquests llestos,

ànèu a ajudà en Rafel
i digueu-li que ha de coure
les teules per en Peret,
perquè té l'obra parada
fà vuit dies, vé'l mal temps
i, si no cobreix, s'esposa
a fer-se li tot malbé
iPerò còm vols que a les qi
ara pugui està això llest?

Manel
Toni

Estant-ho.

£Però, còm?

Fent-ho.

£Però, qui?

Vosaltres tres.
£Ï si no arribo?..

Arribar-hi.

il si no podèm?

Manel
Cosme.
Manel
Toni

Manel

Toni

Manel

Poder.

— -4 —

ESCENA II

Els mateixos i Isidro

Isidro i Ah, ah, ah! Sí. Aixís m' agrada,
que me'ls facis anar drets.

Manel Ca! Això si que us asseguro
que mai del mon ho farèm.

Isidro il això?

Manel Perquè les rejoles

s'han de fè ajupint-se ..

Isidro llbél..

Manel I si anéssim drets com dèieu,
veiam: <icòm treballen?

Isidro Vés!

Que sempre tens de sè un plaga...

Manel iD1 Egipte?

Isidro D'allà on tú ets.

Manel (L quin' hora duèu?

Isidro Les quatre.

Manel Doncs au, que aviat brenarèm.

Isidro Sí; ja he dit a la Gracieta
que sens falta us el portés

Cosme il ja sabèu que és dissapte?

Isidro Sí, home, sí., avui cobreu

Dissapte... avui .. si... oi... ara.
Avui farà anys que a les tres
entrava la Reina Amàlia
amb Fernando

Manél Aquí?

Isidro Ximplet.
A Barcelona

Manel Ah!

Isidro Jo era

un tap aixís, i al carrer
de Tantarantana, en Tano,
jo i tres o quatre nois més,
vern anar fent tamburelles
més de mig quart devant d'ell.

Manel ^Devant de Fernando sèptim?

Isidro No, home; d'ell, del piquet
de la professó que'l duia.

Manel Ah! per çò, que al devant d'ell ...

Isidro Oh! Si, el que's per nosaltres
el mateix ho hauríem fet.

Manel il qué sabèu de la faccia?

Isidro ^Dels carlins?

Manel Diu que n'hi ha cent

per la part de Vallirana.

Isidro jo, fora dels dos gossets

- 5 -

del escombriaire, per ara,
no n'he vist ni'n sé cap més.

ESCENA III

Els mateixos i El Borni

Borni

Manel

Isidro

Borni

Manel

Borni

Isidro

Manel

Isidro

Manel

Borni

Manel

Borni

Isidro

Borni

Manel

Borni

Manel

Borni

Isidro

Borni

Isidro

Borni

Isidro

Borni

Istdro
Borni

Manel
Isidro

Borni

Isidro
Manel

;Hola, Isidre! (Amb un canti de Vilafranca.)

Llauradó.
No, que tinc forn de re joies.
jHola, nois!

Bé, deixa't d' oles
i a la teva obligació
Es que vinc de buscar l'aigua
pe'ls que treballen allà. (Seu.)
Oh! il que depressa hi va!
No; no tinguèu pó que caiga.
jNo he vist mai res més gandul!
jNo fa absolutament res!
Igual que en Cosme, tots tres
cada paraula un insult.
Mai faig res, i en tot el dia
no puc teni un' hora quieta.
Oh! Es que tú en plantant porreta...
Si . porreta... xirivía.
Vejam, dona. , dona'l canti
que beuré un trago.

(Li dona; Isid. beu a galet ) Oi que és fresca
li què sabs d'aquesta gresca?
{Dels carlins?

Sí.

No us espanti.
Mira, té, veus? m'hi mullat.
Com no bebèu bé a galet.
;Qué no hi bec bé?

No.

Ximplet!
{No veus que és esbroquellat?
Bé... però.,, poseu-hi el dit;
mirèu jo. {/ beu molt alt i bé a galet.)

jVatúa al mon!
I si vull me '1 tiro al front
i baixa pe'l nas, seguit.
I això que és borni.

Oh! iSi ell
tingués tots dos ulls!...

iCa, ca!

{Si amb un n'hi ha prou per mirà,
perquè 'n vull dos?
(Rient.) Vatuanell!
Ja veuràs... bé... deixèm bromes,

- 6 -

Borni

Isidro
Borni
Manel

Borni

COSME

Borni

Cosme

Borni

Pere.

Manel

Pere.

Isidro
Pere.

Borni

Manel
Isidro

Toni

Borni

Manel

Bofni

Manel

Borni

Isidro

Borni

Manel

Isidro

Borni

Manel
Isidro

Pere.

Borni

Cosme

Manel

Isidro

Borni

Manel

i, ja que tú'ls has trovat,
£quants carlins son?

M'ha semblat
que foren uns dos cents homes.
£Vols dir?

Prou.

Vaja... ara vés.
I que no fem tant el vago.
Bé. (Se'n va amb el canti. Cosme 7 crida.)
Borni!

Què?

Dom un trago.
Vaja! (Ronsejant va a dar-li i Cosme beu.)
Doncs diu que son més.

Què?

Els carlins La bugadera
els ha vist, fugint corrents,
i no diu, com tú, dos cents,
diu quatre cents, i ella hi era.
(í és de debò?

Els ha contat
i ella us ho dirà quan torni.
Bé; £sabs que és? que... com só borni,
no més n'he vist la meitat.
Ta, ja... això sí., per fer riure...
No fà res més; per ço'l pago.
{Borni pren el canti i se'n và, quan el criden)
Tú! Fes me'l favor d' un trago.

{Borni torna enradera, li dona i Toni beu.)
Ah!
Què?

<*Sabèu qui va escriure?
Qui?

El canti de Vilafranca.
il què diu? pobre minyó.
Que persegueix la facció
dl té valor?

No n'hi manca.
Mira, va al llit sense llum.
Doncs diu que ha fet una hassanya
com no s'ha vist mai a Espanya
i que farà molt rum rum.
Doncs ja ho sentirèm a dir.
|I a fè que antes era un vago!..
(Borni ha pres el canti i altra vegada se'nvà.)
Tú! Fes me'l favor d'un trngo
Vaja! (Ja impacient li dona, í Pere beu.)

Ah' noi . tens de sufrir
Oh! i com que ell vol fe'l burgès!
i Vas anà a can Saladrigas?
Sí.

dl a l'hort?

- 7 -

Isidro (I a ca'l Artigas?

Manel <•! a can Llorens? (Agobiant-lo.)

Borni A tots tres.

Isidro iV\s vas donar bé 'ls recados?

Borni Sí, home, sí; els recados rai.

Manel Oh! Com que no 'ls dones mai,

Borni (Callèm per no teni enfadós )

(Borni agafaU canti que li torna en Pere i se'n và

malhumorat.)
Manel Túl

Què?

Un trago, bon minyó.
Vajai iqxxe ho hem pres per vici?
Ah! Fill; fés un sacrifici.
Que sacrifici, el bribó;
sinó li agrada, que ho deixi.
Tampoc es bò per res més.
Ah! Això, sí; tampoc fas res
(No tinguèu por que jo'm queixi.
Encara hi perdo )
(Acabant de beure j Té... Au. f
Ves-los-ho a dü. (Dant-li el canti )

(Sospesant el canti.) Si... £E1 què?
L'aigua.

Si ja no hi ha rè
lla, ja, ja, ja!

El babàu.
(Perquè fa rajar el canti i no pot )
I ara a la font altre cop,
que és un quart lluny.

I depressa.
£La font és lluny, bona pessa?
No... No anant-hi, es molt aprop.
Vés, vés, vés. . Tampoc fas res.
Oh! Això ja ho sé.

Desseguida.

Ah!

Què? (Detenint-se )

I de camí. ... la dida
que't dongui'ls motllos.

I vès

de no entretenir-te massa. (Borni se'n va )
Tú!

Què? (Detenint-se.)
Mira .. de camí,
ja que no fas res aquí,
porta'l gec. (Borni se'n va )

I, ja que's passa,
anant a la font, pel poble,
porta un llibret. (Dant- li els quart os)

Al moment.
I vés com un llamp.

Borni
Manel
Borni
Isidro

COSME

Isidro
Borni

Manel

Borni

Manel

Borni

Tots

Isidro

Borni

Manel

Isidro

Borni

Manel

Borni

Isidro

Manel

Borni

Manel

Isidro.

COSME

Borni
Cosme.

Pere

Borni
Pere

Borni
Toni
Borni
Toni

ISIDRO
BOFNI

Manel
Isidro
Borni
Pere
Borni
Cosme
Borni
Toni
Borni
Isidro

Borni!

Corrent.

(Se'n va.)

Què?

(Donant-li quartos.) Té; fes-ho en doble.
Ja que vas per cà l'Anglès
i't vé quasi de camí,

fes-me ompli'l botet de ví. [Donant-li el bot)
I pensi amb el de tots tres.
<|Però si el ví és a Sant Pere
i el llibret és a Sant Pau...
£Còm vé de camí?

jAu, au!
n'allà en Rafel t'espera.

Que a

Però..

Però..
Però..

Ei, tú, de regalècia.
Ei tú; vull el gec nou.
De setze

Més ..

Prou!

iQuè diable tanta facècia!
Manel Es clar; com que és un xicot

tant bagarro!
Borni iPerò, home!..

Isidro No fas res, i poca broma.
Borni £Doncs, perquè m'ho feu fer tot?
Manel £Ho veièu?
Isidro Què?
Manel Encara crida

i tant gandul.
Borni {Desesperat.) fo?
Isidro Això.

No fa res.* i és remoló.
Cosme. No fa rè... i se surt de mida.
Toni No fa res... i no vol creure.
Manel No fa res... i encar s'esclama,
(Borni volia respondre per a defensar-se, acada un dels
versos que li han anat dient, mes, veient que no'l dei-
xen entrar, a l últim diu desesperat i anant-se' n.)
Borni Res, res... ja ho veig: Cobra fama

i després clava't a geure. (Se'n va.)

ESCENA IV

Els mateixos, menys el Borni

Manel iVaja un xicot més bagarro!
Isidro No he vist res més gandulot.
Manel Teníeu raó del canti.

(Reparant en aquest moment que, bebent, s'ha mullat.)

Manel

ISIDRO

Manel

IsiDRO

Mirèu com m'he posat jo.
Isidro Sí; tens ventura que l'aigua

no taca gens, que si no...
Manel íSabèu què faré? Que'l trenquin

i que se'n compri un per tots.
Isidro Tú't gussdaràs de probar-ho.
Manel dl per xò us posèu furiós?
Isidro I home... Es clar Allí hi ha'ls testos
d'un que ahi'l vam comprar nou,
i aquest., de desde les festes
que's van fer pe'l Beat Oriol
que és aquí, comprat de l'avi,
s'ha esbroquellat, li han dat cops,
però res... ell sempre és canti.
Sinó que ho es sense broc.
Tustament per xò no's trenca
estalviant-me'n un de nou,
i, com que és de Vilafranca,
té l'aigua fresca i és bò.
Ah! Sí; '1 que és per l'aigua fresca...
Ara és per lo que són bons;
però abans... com tinc la ganga
de que'm recordo de tot,
la broma que amb aquets cantis
he vist fer jo... jVatüa'l món!
Primerament n'hi havia
uns que ja ara se'n fan pocs,
que tenien tot per sobre
bèsties com serps i dragons,
fets de la pasta del canti.
Deixaves tú lliure'l broc,
i... guapamente... bebíes
que ningú ha begut; millor.
Però sens pensà'l tapaves
per fe'l raig més prim i, Adiós!
les serps i els dragons rajaven
i't deixaven com un xop.
Manel ija, ja, ja, ja!
Isidro Era una broma.

que'ns hi esqueixàvem tots.
Després, quan algú's casava,
se'n trencaven vuit o nou.
Després va deixar de fer-se
i, ara no s'hi fà de bò
sinó que quan algún viudo
es casa per segón cop,
li fan esquellots trencant-n'hi
a davant d'ell, qui més pot.
Manel Us recardèu d'unes coses...
Isidro Re'm dés més pena que això.
Manel Donques, ja que parlèm ara
de cantis, i ho portèu vós,

- 10—

ISIDRO

Manel

Isidro

Manel

Isidro

Manel

Isidro

Manel

Isidro

Manel

Isidro
Manel
Isidro

m'hauríeu de di una cosa.
El que vulguis. |o ho sé tot.
iCòm és que al noi de ca'n Vila,
dient se Tomàs per bon nom,
li tenen de dir «el canti
de Vilafranca», per tot?
Ah! Això vé de que'l séu avi...
és a di'1 séu avi, tots...
són de Vilafranca; un dia
van veni a està aquí, i llavors,
com que hi havien els gitanos
i els paus... laquells tabalots!
Si, ja, ja; allò que cantaven:
«Un Pau, dos Paus...»

Ah! Això

No vayas tan aprisa .
Que està nublado.

Prou, prou.
Corrent doncs; ell allavores
era dels paus, i com tots
duien aquelles ermilles
amb pavos reials aquí i flors
i aquells gequets que hi portaven
cotilla per ser bufons.
Ell en portava, les noies
van començà a veure allò
tant estremat. — i Ai que's trenca!-
comença la una. — iQuin còs!—
contesta l'altra. — Ni un canti
d'aquells que hi ha tant bufons.
— Canti m'has dit... Es repara. .
la li van haver dit prou
i entre l'un que li diu canti
i l'altre, que per fer joc,
sabent que és d'aquella terra,
li afegeix després això,
«el canti de Vilafranca»
me li ha quedat per mal nom.
Vetaquí doncs perquè ara
se m'ha posat tant bufó.
No ho fà pas per altra cosa.
£ Volèu dir?

Vaja, home ;i doncs?
Quan el somatent va alçar-se
per perseguir la facció
i vàrem saber que'l Canti
n'era capità, tots dos
amb la Gracia, desseguida,
vàm dir: — fa anirà bufó.
Perquè ell tant sols per dü'l sabre
i'l kempi amb aquells galons,
manaria, no dic homes,

- 11 -

sinó fins soldats de plom.
Manel £l creuríeu que és un home

que a mí no m'apiatxe molt?
Isidro Bé sembla prou bon subjecte.
Manel Què us diré... semblar-ho... prou

Mes fà mueques a la Gracia

i jo li trencaré'1 coll.
Isidro I bé, home, coses de joves.
Manel No estic per joves bufons.

ESCENA V
Els mateixos i Gracia

{Portant, en un cistellet, el brenar tapat amb un toballó.)
Gracia Que Déu els guard.

Ah! La noia.
Que Déu la guard, bona pessa.
Sí que has vingut ben depressa.
£Ía tens que dir-hi, baboia?
No ha pogut ser més aviat.
Poder.

He estat ocupada.
No estar-hi.

He fet la bugada.

No fer-la.

Doncs s'ha acabat.
Quan hi ha ganes d'una cosa...
Però...

Què?

No; res de nou.
Però, home, si...

Va ja, prou.
Sembla la cançó enfadosa.
iQuè dus aquí per brenar?
Una truiteta.

Encertada.

£Què més?

Tunyina esqueixada
i ensiam per acompanyar.

(Cosme ha matxucat un paper i el tira a Gracieta.)
Manel Vaja, tu, que no tirèm.
iJa, ja!

Renyeu-lo.

I tú goses...
Sempre inquieta i tira coses
quan ens veu que festejèm.
ja veuràs, treu la minestra
i aixís s'haurà acabat tot.
Ah! Això... treièu teca i bot
i s'ha açabat la palestra,

Isidro
Manel

Gracia

Manel
Gracia
Manel
Gracia
Manel
Gracia
Manel

Gracia
Manel
Gracia
Isidro

Gracia
Isidro

Gracia

Tots
Gracía
Isidro
Gracia

Isidro

Manel

- 12 -

{La noia estén el toballó is repensa )
Gracia No. <?Sabèu què podèm fer?

A n'aquí fà un sol que torra.

Val més a l'ombra. (Se'n va )

Cosme Just.
Isidro Corra.
Manel Posa-ho sota'l garrofer.

ESCENA VI

Els mateixos^ menys Gracia

Isidro
Manel
Isidro

Manel
Isidro

Manel

Isidro

Manel

Isidro

Manel

Isidro

£No és vritat que és aixerida?
Per mí potser massa i tot.
Oh! I tè de ser-ho a la força
perquè va veni a n'al món
en un dia, que jo't juro
que no has vist més tripijoc.
Al mateix punt que naixia...
jOh i que és ben certl A les nou
del dia hu de Desembre
de l'any mil vuit cents...

iJo't tocl
Fins amb Pany, el dia i l'hora.
Com que'm recordo de tot.
El dia hu-de Desembre
del vuitcents quaranta dos.
mentres Monjuic bombejava,
ella va venir al món.
Oh! i que m'he recordat sempre
que mentres trucava jo
a casa la llevadora...
la senyora Concepció,
una d'edat, que vivia
a la plaça de les cols ..
l'has de coneixe per força.
Bé, jo us diré, com que jo
mai he hagut de menester-la
per res del món.

Jo tampoc.
Doncs bé anàveu a buscar-la
Era per la dóna.

Ah!

Doncs

veuràs que mentres trucava
et sento: — jAra, ara, oh!
Et veig molta gent que corra,
altres saltant i fent vols,
altres que de cop s'ajeuen
i altres mirant com badocs.
Em ficso jo en els que miren,

- 13 -

com ells miro enlaire i... Noi!

Et veig al mig de la plaça,

baixant com un falsiot,

una bomba, que, veient-la,

n'hauries dit tú, com jo,

que era que al cel escribien

i els queia aquí un topo gros.

Xi, xi, xi, xi... baixa... baixa...

baixa... baixa... baixa... i jpom!

Fa un clot a terra, s'hi fica,

aixeca runa i... xoxof!

Els que més aprop hi eren

s'estiren tant llargs com són.

Les dónes, que ho veuen, criden,

s'esglaien i sacabó.

Jo, a casa la llevadora,

premsat en un dels recons

que fà la porta, ni feia

més gruix que essent de cartró.

No he vist jamai un silenci

com el que teníem tots.

Els esperits dels rellotges

es sentien: toc... tic... toc...

Que sens respirà's pot viure,

és cert, allí ho veia jo.

Es dir que al caure la bomba

vam quedar tant clavats tots

de la manera que estàvem,

que, fóra d'un pobre gos,

que, tot remenant la qüa,

se la mirava allí aprop,

erem figures de cera

més que homes vius, sans i bons.

la bomba, al mig de la plaça,

com qui no veu res d'allò.

Xi, xi, xi, xi, amb l'espoleta,

que anava prenent el foc.

)o veia com avençava

i em veia per moments mort.

Ja no més n'hi ha un gruix de duro,

ja un gruix de mig duro i prou,

ja sols un gruix de pesseta,

de mitja, d'un vint i dos.

Ai! Em senyo, dic un credo

i, quan ja veia'ls horrors

de la bomba reventada,

ella, igual que si allavors

volgués riure allí amb nosaltres,

comença així, apoc, apoc,

a moure's, moure's, es gronxa

i com un bolero sol,

tral la, tral-la, tralarala,

- 14 -

fà solo de rigodons.

Pro de repetit es para,

fà un xixi, xixi més gros,

i trilililililiro,

comença a fer giravols,

igual que una ballaruga

de les que's fan amb botons.

Jo, que ho veig, els ulls acluco,

es posa a abordar la '1 gos,

les dònes, que ho veuen, xisclen,

se'ns esglaien els minyons

i, tot plegat ipom! reventa

i perdo de vista'l món.

Torno en mí, miro a la plaça

i veig dTun cop els horrors:

Els cascos, saltant enlaire,

havien mort un lloro gros,

un senyal de planxadora,

un escut d'un estanc nou,

un barret molt gros de llauna

del sombrerer del cantó,

la creu de la llevadora,

tots els vidres dels balcons,

unes vassines de mostra,

quatre aucells i un esquirol.

Morts, ni un; ni una desgracia;

els cascos, tots, enrenou,

la gent, ballant uns amb altres,

els més, cridant-se per tot,

les dònes, per les finestres,

els seus marits pe'ls balcons,

els nois, jugant, com ja feien,

i el que més content de tots

ho va veure amb alegria

va ser l'apotecariot,

que, sols d'aigua naf, calculen

que va arribà a secà'l pou.

Isidro Si que, amigo, si a mi'm passa
ne faig prometensa i tot.

Isidro jí vols que no ho féssim, plaga!

Manel Ah! {Es a dir que vau fer ho?

Isidro I doncs.

Vern anà a la Bonanova
a fè un brenar... de lo bò.

Manel Oh! Brenar! fo vull di un ciri.

Isidro l brenar i ciri i tot.

I fins vem fer fé un ex-voto
que'l vàrem pagà entre molts,
que veuràs que .. hi ha la bomba,
tots els ageguts aprop,
la mare de Déu que ho mira
a dintre d'un núvol groc,

- 15 -

el gos remenant la qua...
es dir... remenant-la, no,
perquè 1 pintor que va fer ho
diu que això pintat, no's pot.
j fa veus doncs, pobre xicota,
quin dia va veni al mon!

Manel <jI vós creieu que m'estima?

Isidro |Si t'estima! i v atua jo!

T'estima ella, jo t'estimo
i sabs que t'estimèm tots.
Tú, aquí a la rajolería
ets el meu fadrí major.
Ella és la meva pubilla,
veig que tú ets un bon xicot,
caseu- vos, i, quant jo'm mori,
com que tot serà dels dos,
seguint el forn de rajoles...
I Vès qui pot estar millor!

Manel Sí, sí, vaja... el que dic sempre:
— A mi'm persegueix la sort.

ESCENA VII

Els mateixos i Gracia

Gracia Vaja, nois, que la escarola
ja's refreda fa molt temps.
Isidro £l ont ho has posat?
Gracia A on volíeu,

\ a sota del garrofer.

Isidro Ah! ah! ah! Allà... a l'ombra.

Au, doncs, anèm-hi corrents.
(Els fadrins plegen i s'arreglen per anar-hi Cosme tira
una pedreta a Gracia, com farà sempre a tots.)

Gracia

Manel

Gracia

Isidro

Cosme

Manel

Cosme

Manel

Isidro

Makel

|Vaja, Cosme!

Què?

Que tira.
lía tornèm amb el mateix!
Si això és fer broma.

No fer-ne.

Es que ho olvido.

Està atent.
Bé, vaja... deixèu ho corre
i anèu a n'al garrofer.
(Els mossos se' n van tots a btenar a dins.)
Quan se vol fer, tot pot fer se.
Impossible... no hi ha res.

ESCENA VIII

Manel, Gracia i Isidro

Isidro (Ara si Us deixo, és deixar

el fcc aprop de la estopa.)
Manel (Calla, que se'n và i ens topa,)
Gracia (Sí, que podrèm festejar.)

iQuè no anèu a brenà un xic?
Isidro li vosaltres?
Manel Desseguida.
Isidro (Rè; ja'm busquen la sortida.)
Gracia Oi, que és un ansiam molt ric.
Isidro Oh! Per força Oi que . Sí... mira!

La llavor que'n vaig plantar

primera, me la va dar

el gran de cal Altimira,

devant de la Catedral,

el dia que va pujar-se

la campana Eulària.
Manel { Al dar-se? .

Isidro Al punt que arribava a dalt.
Gracia Oh! j Ell per guardà bé'ls recorts!
Isidro Vaja! 1 ben present que ho tinc.

L'any vuit cents xexanta cinc;

el mateix dia dels morts.

ESCENA IX

Els mateixos i Borni

Manel
Isidro
Borni
Isidro

Manel
Isidro
Borni
Isidro

(Li pren el
l} assenta
Manel
Isidro

|Hola, el borni! {Que porta el canti.)

Oh i que ve bé.

Porto presa.

li qui te'n dona?
(Estiga't aquí una estona
que jo prompte tornaré.)
Si ha de portà l' aigua allà.
tQuè ha de dur, si mai fa rés?
(Ja comensèm l'entremès.)
Seu i espera.

canti, el va a deixar al fons de P escena i
amb força sobre una feixína )
(Parlèm ela )
(Així, estant-se aquí assentat,
sense voler me'ls vigila.) (Se'n và.)

- 17 -

ESCENA X

Manel, Gracia, El Borni i Cosme quan s'indiqui

Borni

Manel

Borni

Manel

Borni

Gracia

Borni

Gracia
Borni

Manel

Ghacia

Manel

Gracia

Borni

Gracia

Manel

Gracia

Manel
Gracia
Manel

Gracia

Manel

Gracia

Borni

Gracia

I és clar... després les enfila
que no faig rès, i és vritat.
Borni!

£Què hi ha?

Amb tota franquesa:
L* Isidro et fa quedà aquí
perquè vigilis bé si
jo'm propaso amb la promesa;
amb això, fes tls ulls grossos
i creu que no't queixaràs.
Digues l'ull gros, si de cas.
Té raó que's borni.

Polls rossos

i ratulinets i allò,

si volèu ja ho podèu dï;

pero, tocar-vos... ni així.

perquè ho diré i s' acabo.

\Si tú li dius rés quan torni!...

Donques sigui lo que sigui

que volguèu que jo no ho digui,

feu-ho a la part que só borni

i diré que no ho he vist.

Té raó; molt ben pensada.

Ell sempre té una xulada.

Amb ell ningú hi està trist.

Vaja doncs; digues què vols.

Ei, tú; cuidado a tocar se.

£Vol fel favor d'esplicar-se?

Mirava si eFtèm ben sols.

Vaja... digues .. íQuè tenies

que en venint ja m'has renyat?

Renyava perquè has tardat.

Renyaves per ximpleries.

Renyava perque't vull tant,

que, quan ambtú no s'enraona,

em sembla un any una estona

i hem sembla un segle un instant.

(Si ara trovés una excusa

per allunyà aquest ximplet

et feia aquí un petonet.) (Indicant la mà.)

(fa'n tinc jo una.)

Doncs s'usa.

Borni!

Què?

Dú aquella rosa
que hi ha allà aprop de badar-se,

- 18

Borni Però cuidado a tocar-se. (Se'n và dreta.)

Gracia No tinguis por de cap cosa.

Manel <jEs fora?

Gracia Sí.

Manel (Petó a la mà.) Doncs ja va.

Gracia Sí; però és un petó fret

que sembla que l'hagis fet
a la mà d'un capellà.
Oh! Perquè Thi he fet amb pó.
Túl (Entrant per ï esquerra.)

Què?

Som ja a la escarola.
Ja vinc; seguiu la tabola. (Cos. se'n torna.)
La rosa. (Tornant per la dreta )

Ahl ah! Bon minyó.
ll tú, m'estimes a mí?
Oh! I és un amor tant pillo
que ha fet com un cargolillo
del cor que jo't guardo aquí.
Cargolillo amb un paper
que, en vers, diu:— Seré constante
a Manolito, miamante —
|Fins cargolillos sab fer!
Oh! Si tiovés una excusa
per allunyà aquest ximplet
feia un altre petonet.
fa'n tinc jo un' altra.

Doncs s' usa.

Borni!

Què?

£Vols fe'l favor
de dü aquella més badada?
Peró, manos limpias. [Se'n và per la dreta.)
Nada.

£Es fora?

Sí

(Dant-li la ma.) Doncs, valor. (Ell li fa.)
Ah! Aquest si que ha anat ben fe .
Sembla que la por ja 't passa
Lara, un altre. (N'hi fa molts.)

I ara, massa.
Vejam si ara'l troves fret.
Ara alto et fuego, minyó.
Tú! (Apareixent com abans.)

Què?

Ja som al entrant.
Ta ve desseguida.
(Esperant-lo.) Avant.
La rosa. (Tornant com abans.)

(Dant-la a Manel, que, havent cambiat de lloc, es trova
ara amb que Cosme surt pe'l cantó d'ella i el Borni
pe'l cantó d ell.)

Manel

Cosme

Manel

Cosme

Manel

Borni

Gracia

Manel

Gracia

Manel

Gracia

Manel

Gracia

Borni

Gracia

Borni

Manel

Gracia

Manel

Gracia

Manel

Gracia

Manel

Gracia

Manel

Gracia

Cosme

Manel

Cosme

Gracia

Cosme

Borni

_ iç) _

Manel Ah! Això és això.

Gracia Dom la teva i pren la meva.
Manel Molt ben pensada; cambièm. {Ho fan.)
Gracia I a n'aquí ens la posarèm. [Al pit.)

Manel I cada hú 's guarda la seva.

ESCENA XI
Els mateixos, Isidro i Treballadors

Isidro iDoncs què no volèu veni?

Mirèu que som ja a les postres.
Manel Vaig. (Isidro pela i menja admetlles.)
Isidro Aqui teniu les vostres

i anèu amb aquell allí. (Dant rí hi a Cosme.)
Cosme Vaja, doncs, a l' altre forn.

(A Borni que agafa'l canti per anar amb ell.)
Isidro Vaja, doncs, cap a brenar.
Cosme i Adéu siau! (Se'n va ell, el Borni i fadrins )
Manel Adéu!

(/ se'n van dos per cada costat, deixant sola a Gracia al
mig de V escena que contempla la rosa, quan desse-
guida torna a surtir Isidro, que crida:)
Isidro {Tornant.) Ep!.
Borni iQuè hi ha?

Isidro El canti aquí de retorn.
Borni Però, £i si no puc portar-lo?
Isidro £Còm, no pots, si no fas res?
Borni Es que '1 volen per ells tres. (Se'n va.)
Isidro Vejes de no descuidar lo. (Se'n va )

Gracia jPobra rosa! La tristesa

de mirar-la 'm trenca'l cor.

T'han donat per probà amor

i t'esf ulla fins qui't besa.

Ah! No, Manel, no; jo't juro

que, si un dia viu la flor,

a la fè del méu amor

ni un any la posa en apuro. (Se'n va )

ESCENA XII

Tomàs i Titos

(El primer molt elegant, d} oficial del somatent. El segon

de pagès, amb manta, canana i carabina.)
Tomàs j Ai, ai! (Entrant corrents i es para) sorprès )
Titos Què?
Tomàs No hi és.

Titos <*No hi és?

Tomàs Ja tornarà; seu i espera.
{I els minyons?

- 20 -

Titos Jeu-hen a V era.

Tomàs Deixa'ls hi estar fins després.

Titos il no pot ser desseguida

en lloc de plantar porreta?

Tomàs No; perquè he vist la Gracieta
i el lloc és sol i convida.

Titos Miri que ella té promès,

que la minyona no és llusca,
i que, si ell veu que li busca,
li fa ballà Ú ball inglès.

Tomàs Titos: fa quinze o setze anys
que vaig detràs de conquistes
i he deixat cent noies tristes
i plorant els meus afanys;
amb això, si fins a cent
no m'ha escarmentat ningú,
£amb la que faci cent i hú
m'ha de passar, justament?

Titos Per més que raó no li manca
com a tots els que se'n riuen,
pensi que a vostè li diuen
el canti de Vilafranca;
que ella's pot fer la llamenca
perquè ell li espolsi la son,
i tant và'l canti a la font
que, al fi, vé un dia que's trenca.

Tomàs Titos Que formal et tornes.

Titos Ara jo ja l' hi avisat,

Tomàs Més, <còm és que tot plegat,
ara, d'això t'hem trastornes?

Titos Quan amb vostè vam sorti
cap a perseguí 'ls carlistes,
sab que, si feia conquistes,
les feia ajudat per mí.
No tenia enteniment
i ho prenia tot per riure;
però ara he vist que aquest viure
és fer patir a gratcient.
Tinc, com sab, una germana...
guapa, que vostè l'ha vista,
i al pensar que pot, tant trista
com les que vostè entabana,
plorà un desengany d'amor,
francament, tot m' entristeixo,
i ploro, i me'n penedeixo
d'haver-li fet cap favor.
El que ha èm fet, a nosaltres
no 'ns plauria de ningú,
i el que no vulguis per tú,—
diu, - no ho vulguis mai pe'ls altres.

Tomàs (jSa germana! Ho diu d'un modo
que sembla que fins ho sab.)

TitoS (Abans no'ns trenquin el cap

no dem cap més incomodo.)
Tomàs /o, per ser sempre com só

el canti de Vilaf ranca,

i sostenir com no'm manca

la fama de seductó,

aixerit i calavera

he gastat tot lo del pare,

i'm trovo que, ara com ara,

m'espanta ja'l que m'espera.

Corrent doncs, a tot això,

la Gracieta, sabs que és rica;

el ser-ho en ella no implica

perquè vagi així amb gipó,

i si convé amb el cistell

porti l'esmorsà al seu pare,

però és rica ara com ara

i ens hi pot lluir la pell.

D'en Manel és l'estimada,

però aixís que'm vegi a mí,

mes elegant i més fí,

me'l deixarà a V estacada,

em pendrà a mí per espòs,

i si m'ajudes amb manya

aquesta és l'última hassanya

que farèm nosaltres dos.
Titos Si és cert tot el que ara'm diu

i va amb bon fi per casar se,

conti amb mí.
Tomàs £l còm pot duptar-se?

Trios Doncs no vuíl cap més motiu.
Tomàs Corrent donques, mentrestant

fem-hi un cigarret i espera.
Titos Vatua!

(Va a buscar la petaca a la butxaca del gec,
i no se la trova.)
Tomàs ♦Què?
Titos £Oi que hi era?

L'hauré perduda baixant
Tomàs No l'has de perdre, ximplici,

si tens això furadat. (La butxaca.)

Titos Oi! No hi havia pensat.
Tomàs Oh! En tú ja passa de vici.
Titos Oi! I ara sense petaca,

vés com fumèm. iMaleit sigues!

Ahl Ara hi penso. Si...
Tomàs Digues.
Titos Carta de casa.

Tomàs (Amb interès.) Sí? Daca. (Titos li dona.)

íNo l'ha vista pas ningú?
Titos <?No veu que està per descloure?
Tomàs Per çò... tú mai t'has de moure

- 22 -

TlTOS

Tomàs

Titos
Tomàs
Titos
Tomàs

de Tencàrreg que tens tú.

{Tomàs desclou la carta, la comensa a llegir i es veu clar
que rep una mala impressió )
(Eh? Malo.)

Què?

Aquesta lletra
que no 's pot quasi llegi.
«A don Francisco .. Bé... sí...
«Sant Feliu i Agost...

Etcètra.
«Estimat fill... {Malo!)

Què?

No; que està tota esborrada.
«Estimat fill: Poc m'agrada
«que tú no vulguis sè en re.

{S'ha de veure que inventa el que llegeix.)
«Jo só ja de la facció
«i si tú, que ja ets prudent,
«fessis ficà'l somatén
«amb tú, en la sublevació,
«se't darà un premi com cal
«i no veuré el que'm contrista,
«que és, que, sent jo tant carlista,
«tingui un fill tant lliberal.»
jMirèu que és molta taleia!
Si no fós tant lluny ni anava,
que com hi ha mon m'hi esbrabàva.
iSi que, amigo! No m'ho creia.
«Les cartes fes-les llegï
«per un de molta confiança...
«o sinó... no hi ha esperança...
«et perts tú i hem perts a mí.
Oh! Això si que no, a ningú;
les llegeix sempre vostè,
que sé que no'n dirà ré.
lo contestaré per tú.
I n' hi quedaré agrait.
Guàrda-la, perquè 't pot vendre. {Dant-li.)
No tingui por.

(Se la fica a la butxaca descusida.)
(Li haig de pendre
aixís que'l vegi adormit.)

Titos

Tomàs

Titos

Tomàs
Titos
Tomàs
Titos

Tomàs

Borni

Titos

Tomàs

Titos

ESCENA XIII
Tomàs, Titos / El Borni

Vaja; ja'm teniu aquí.

{Assentant-se fadigat i deixant el canti.)
Hola!

Borni!

iQxxè tens?

- 23 -

Tomàs (A Tit. perquè ho mirí ) . Vés...
Borni No; és que com jo mai faig res

estic que no'm puc tenï.
Titos Dona'm un trago.

Borni Prou, prou. {El canti no raja.)

]a l'hem omplert tres vegades

i ara torno a les andades

i amb un xic més el faig nou.
Tomàs I bé. . com tampoc fas res.
Borni Ah! Bé . si. . això ja ho sabia.
Tomàs {I el pots fer nou? jo ho faria.
Borni 1 amb un xic més ne faig tres.

Jo anava tot encantat

veient el tren com baixava,

i, quan menos m'ho pensava

topo i l'hi esbroquellat
Titos Ah! Tant va'l canti a la font..,

El que ara aquí jo li deia.
Borni I a fè que ara jo m'ho creia

perquè ell hi ha anat més quel mon.
Titos Doncs ves-hi a la font subint

i creu que no't pot faltà;

al últim se't trencarà.
Tomàs I, si hi vas, beuré, en venint.
Titos Vaja; vés i molt cuidado

amb aquest pis per llogar.
Tomàs Vajal íla'l vols fè enfadar?
Tiros Qui? iÉll, perçò?
Borni No m' enfado.

Tomàs <*Es dir doncs que't sembla bé?
Borni Prego a Déu que no me'l torni.

Ningú 's figura el ser borni.

les grans ventatjes que té.

Si mai em vull enrabiar

i dissimula-r'ho vull,

per mirar a un de reüll

no haig de fer més que mirar.

Si mai festejar volia,

ja que així's conquisten cors,

sense fer mica d'esfors,

puc fer Fullet tot el dia.

Si algún disgut em commou

i haig de plorar com vosaltres,

tinc un ull menos que 'ls altres

i amb la meitat en tinc prou.

Si a caçar vaig algún dia

i also la escopeta amunt,

sempre 'm trovarèu apunt

per pendre la punteria.

Segons m'alegri o trastorni

tot quant veig té el seu cantó:

Lo alegre, ho miro amb l'ull bò,

-at-

io trist, ho miro amb Full borni.

Si el no mirar bé m'altera

sempre aixís miraré bé,

perquè un borni no pot sè

mai guerxo de cap manera.

Si algú, perquè desatina,

que ell és mes home murmura,

puc dir que és menos criatura

qui té només que una nina.

Si al teatre vaig, com soldat,

deixant la cosa pactada,

puc volè entrà amb mitja entrada

perquè 'n veig sols la meitat.

Així en tot, dinè i trevall

puc estalviar-me, de veres.

Troto a mig preu les ulleres

perquè estalvio un cristall.

Puc dir que qualsevol cosa

em costa un ull de la cara.

Que tinc cop d'ull, ja que encara

tinc del cop la capsa closa.

Faig sempre tot el que vull

amb mès ventatjes que treves.

Si algún dia pelo sèbes

no'm fan coure sinó un ull.

Si m'hi tenen d'entrar brosses

sols en un poden entrar.

Si rés gros m'ha d' espantar

sols veig part de coses grosses.

I és bò per no entrà a la quinta ..

per ser borni, per fer senyes,

pe'l mal d'ulls, i, si t'empenyes,

per tot el més bò que's pinta.

I si trist, pobre, o perdut,

o en un estat miserable,

o en un posat lamentable

posar-me a la sort acut...

jo faré a la sort la llei

tornant a trovà'ls sossegos,

perquè a la terra dels cegos,

'sent borni, sempre 'm fan rei. (Se'n va )

ESCENA XIV

Don Tomàs i Titos

jja, ja, ja, ja, ja! Es un dropo
però és divertit.

Afè.

Es molt gandul, no fa rè;

més jo hi ric sempre que'l topo.

Tomàs
Titos

Tomàs Però amb ell ens hem distret
i hem de pensà'l que convinga.
La primera ordre

Titos Que vinga.

Tomàs Porta'm aquell farcellet.

Titos i Allò qué hem dut dels carlins?

Tomàs Sí.

Titos (Va ja... alguna trapella.)

Tomàs Mentres parli jo aquí amb ella,

tú, vens i ho dus allí dins.
(Indicant-li* l cubert que Titos ecsamina i se'n va.)

ESCENA XV

Tomàs, Gracia, Titos, quan s'indiqui

Gracia iVaja, estigues! Inquietés... (Cap a dins.)
Tomàs Qui?

Ghacia En Cosme que sempre tira...

Ai! {En Tomàs! {Admirada al veure'l.)
Tomàs Que suspira

per veure aquest rostre hermós.
Gracia Són a sota'l garrofer,

he vingut i desd'allí,

fins que hi arribat aquí,

tirant-me a més no poder.
Tomàs (l què't tira?
Gracia El que li acut.

Tomàs Doncs té, io't tiro pedretes

perquè així't tiro amoretes.
Gracia Si que aixerit ha vingut.
Tomàs Sempre ho estic si't veig a tú.
Gracia il ha trovat gaires carlistes?
Tomàs No'm parlis de coses tristes

ni'm diguis res de ningú.
Gracia (i Ai, ail ;Qué's posa formal!

Quasi'm sab greu estar sola.)
Tomàs Gracieta, jo, fent tavola,

no t'he parlat mai com cal.

T'hauré ]sl dit que'l llabiet,

cubrint perles en filera

el tens com una cirera

picada d'un pardalet;

que'l téu cos es molt bufó,

que tens un mirar que'm mata,

que ets una tassa de plata

i que tota ets espressió.

Però mai t'he dit sens mofa

que tú la ventura'm prens,

i que sento amor immens.

- 26 -

(En aquest moment, tirada del cantó aon brenen, cau

entre ' Is dos una garrofa.)
Gracia Miri... Veu?
Tomàs Què?
Gracia Una garrofa.

Tomàs í Veuràs jo si vaig allí!
Gracia Sempre així.
Tomàs fi respons, Gracieta?

Gracia Estava un xiquet aistreta

torni'm-ho a repetí,
Tomàs No cal ja; val més que anem

a n'al principal objecte

pe'l camí més curt i recte,

i vejam si'ns entenem.
(Mentrestant entra Tltos, és cerciora de que ningú'l vegi,
i, quan rí està segur, entra a rí al cubert, amaga un
bulto lligat, de paper blau, i seyn torna se'ns que
ningú'l vegi.)

El ser llibre 'm fa ja son;

la darrera és la que tanca;

i el canti de Vilafranca

ja's cansa d'anà a la font.

Sóc solter, sóc bon minyó,

ben plantat com tots em veuen,

aixerit com tots em creuen;

tinc la meva posició,

i, molt lluny de sè un estrofa

dels que fan viure amb apuros,

tinc, de dot, trenta mil duros. (Garrofa.)
Gracia íHo veu?
Tomàs Què?
Gracia Un' altra garrofa.

Tomàs Si m'enfado i vaig allí

ja veuràs jo quines festes.
Gracia Oh! \Es qué pesa!
Tomàs £l em contestes?

Gracia Digui'm clà lo que 'm vol di.
Tomàs Doncs ben clà i dient-ho depressa,

vull dir, Gracieta, que't vull,

que'ts la nina del meu ull

i del meu cor la mestressa.

Amb això dona'm el sí,

que es tant curt com dar-me'l no;

si m'estimes, té vull jo;

si tu'm vols, vina'm aquí,

Aquí hi ha un niu ja amb palla i brossa,

i, o bé l'amor t'hi durà,

o bé un medi que serà... (Garrofa.)
Gracia Miri. Véu?
Tomàs Què?
Gracia (Per la garrofa.) La més grossa.
Tomàs jíres del cel! jO s'acaba!...

- 27 -

(/, comensant a treure la espasa va furiós cap al garro-
fer, quan ella'l conté.)
Gracia |Per Déu, home! ■
Tomàs |Es que trec foci

ESCENA XVI

Els mateixos i el Borni

Borni
Gracia
Borni
Gracia

Tomàs
Gracia

Tomàs
Gracia

Tomàs
Gracia

Tomàs

Gracia

Tomàs

Gracia

Tomàs

Gracia

Borni

Gracia

(Que ve portant Ja'l canti ple.)
Aigua! {Oferint-li el canti que ell no vol.)
(Ap. a Borni.) (Queda't.)
(S asséu cansat.) (Doncs no'm moc.)
la he vist que'l pare'1 renyava
i no'n tirarà cap més.
Doncs tornèm a lo que deiam.
Deiam que de broma'l creiam
però no amb tant gran eccés.
£ Vols dir pot ser?...

Sí, senyo;
ja'l feia jo d' aquest terme,
més no fins al punt de fer-me
així una declaració.
Mal per broma l'has compresa.
£Quí dirà mai que no ho siga
paraula d'amor que's diga
a una que ja està promesa?
Jo, que te la dic a tú.
£De debò?

I que t'ho asseguro.
jM'ho diu per broma!

T'ho juro.

Doncs... ja que no'm sent ningú . (Ho mira)

(Endevant: ja'm diuen borni

i ara aquesta'm clava sort.)

Don Tomàs, prengui per nort

el que sentí, per quan torni.

Per la noia que cor té

i honradès ben verdadera,

son llavors de carbassera

el no pensar massa bé,

Thaver fet moltes conquistes,

el ser tronera per vici,

calavera per ofici,

i altres coses, per mí, tristes.

Més tant com és cert això,

per la que virtut té entera,

son llavors de passionera

un cor noble gran i bò.

Molta taleia al treball,

molta honradès i firmesa,

- 28 -

molta aíició a la promesa,

i poca al joc, broma i ball.

Vostè sab que és calavera

seductor i aixalabrat,

en Manel, tot ell bondat,

noble, fí, i amb honra entera.

Aixís cada un ses llevors

ya plantant-me al cor encara,

i ja'm trovo ara com ara

amb fló i fruit per dà als dos cors.

Prengui doncs, per fruit, carbassa,

ja que'n va plantar llavó

i ell, per fló [aquesta passió

que d'amor encara passa!
Tomàs il per fer me al fí tant mal

m' escoltava i'm sonreia?
Gracia Sonreia perquè no creia

que m'ho volgués dir formal,
Tomàs Tinc un medi i amb ell torça

puc la teva voluntat.
Gracia Cregui'm, i no siga gat,

no vulga un amor per força.

Si volgués una petaca

com la que a n'ell li vaig dar,

encara li puc brodar...

i fins, si convé, més maca.

{Més, el cor que vaigdà a n'ell...

£Si ja no'l tinc .. com puc dar-li?
Tomàs fo tinc medi per robar-li
Gracia Miri .. Vèu? Ja duc l'anell (Sorna.)
Tomàs jNo'l duràs!
Gracia jFins a la mort!

Tomàs jFins que vulga!
Gracia j-Fins que'l duga!

Tomàs jFins que'l llensis!
Gracia jFins que puga!

Tomàs |No cedeixes!
Gracia ;Ni ala sort!

Tomàs Torno doncs, pe'l voler téu

i lai de tú! quan aquí sigui. (Se'n va.)
Gracia jFaci o pensi, cridi o digui,

me l'hi tret del devant méu! (Se' n va.)

ESCENA XVII

El Borni i Isidro

(Contemplant amb brassos creuats al Borni que sèu distret.)
Borni ;Ai, ai, ai, ai! jQuin bolero!
Isidro jMirèu que és molt! iQuin burgès!
Borni Si vós m'heu dit...

- 29-

Isidro Dom un trago.

(Beu.) I ara, vés allí corrents.

(Borni se'n và amb el canti.)

£A on vas, ara? Deixa'l canti )

(Prenent li i deixant-lo a terra.)
Borni jSe la veuràn, i després

torna a la font!
Isidro I que hi tornis.

£Què hi fa això? Tampoc fas res.
Borni Oh! Bé; sí., això ja ho sabia. (Se'nvà)
Isidro Fes el que't dic, i cuitèm.

ESCENA XVIII

Isidro i Titos

Isidro ( Vaja... aixís que vegi en Titos
l'haig d'avisar, no hi ha més.)
Titos {l doncs, Isidro?
Isidro No ho és.

Titos £Què tal?

Isidro Psit; flautes o pitos.

Titos Bé; sí... allò... caldera vella...

ja ho diuen: — Bony o furat.
Isidro £l a tú, noi, còm t'ha probat?
Titos Bé.
Isidro £l veniu?

Titos De Cornudella.

Isidro iQuè dius, ara? Vatualistos!
Titos Però no'ls hem pogut batre.
Isidro fo hi vaig ser l'any trenta quatre,

l'any que's van inventà Is mistos.

Allà hi ha un tal Fugaroles ..
Titos En Fugaroles fa ho crec.
Isidro Sí; doncs mira't, el conec

del temps del Baró d'Eroles

jCom jo'm recordo de tot!
Titos Sou ben diferent de mí.

Jo ni sé '1 que'm vaig fè ahi.
Isidro Ohl Be; tú ets més jovenot.

Però, anant a un' altra cosa,

ja que per casualitat

ara aquí sol t' he trovat.

£Què has sapigut de la Rosa?
Titos La?..

Isidro Sí; la teva germana.

Tomàs Que està bona, gràcia a Déu.

Avui n! he rebut correu.
Isidro I mira lo que't demana.

(Es treu una carta i es posa a llegir-la.)

«Estimat fill meu: m'estranya

- 30 -

«que a lo que't dic no'm contestis

«i que aixís et manifestis

«a favor de qui'ns enganya.

«Per últim cop t'ho diré:

«Quant vàreu està aquí al poble,

«el teu amoj amb cor poc noble,

«va enamorà a la Rosè.
Tnos <íQue dièu, ara?
Isidro «Va jurar-li

«que al fí amb ella 's casaria,

«vàreu marxar, i, a n'al dia

«ni s'ha dignat centestar-li.

«Això la pot dú a la mort,

«puig, si bé honrada, l'apura

«lo molt que'l poble murmura

«de que's veien molt a l'hort.

«T'he escrit ja quatre o cinc cartes,

«i, o bé tardes, si'm contestes,

«o bé, si ho fas, manifestes

«que de lo que't dic t'apartes.
1 «Diga'm el que havèm de fer.

«Si no fos tant lluny, vindria,

«però. . ni puc, ni a n'al dia

«tinc per baixar prou diner.

«Adéu — Recados de tots

«i contesta desseguida.

«Ton pare que mai t'olvida,

«Pere Pau Perera i Cots » {Titos pasmat.)

Sembla que no t'acontenta.
Titos jLlam del cel!
Isidro T'hi has encantat.

Titos Ni que m'haguessin tirat
^un' olla d'aigua bullenta.

£Però, cóm potser, si avui

jo he rebut aquesta? . jl ara!
(Se fica la mà a la butxaca i no s'hi trova la carta.)

£Potser l'heu trovada?
Isidro Encara

no fa mig quart.
Titos |Ui, ui, ui!

Isidro Venia...
Titos (Ta ho comprenc tot!)
(Mentres Isidro va parlant, Titos, capficat, diu per si, tot

el que esta entre parèntesis )
Isidro Quan tot plegat un paper

veig a terra i... dQuè pot ser? (El recull )
Titos [Infame!)
iSIDKO [a, al primer mot,

m'he quedat sorprès llegint.
Titos (Està clar... jo li he ficada,

la butxaca és furadada

i m'haurà caigut, venint )

- 31 -

Isidro Veig que la carta va a tú

pe'l nom que'l sobre portava...
Tiros (Per ço tan recomanava

que no les llegís ningú )
Isidro )o. Com conec a ton pare

de tants anys.
Titos ja ho sé.

Isidro Ui! Mira.

Ens vern coneixe a la fira

de Bellcaire, i, vés si encara

devíem ser jovenots,

que vern anar, i era un dia

que'n recordo que plovia,

al moll amb altres xicots,

i vern veure com passaven

a m' al negre de la Riba

allà on ara és
Titos (Ni'l priva

el carinyo amb que'l tractaven )
Isidro Vés si'm recordo de tot.

Per ço, apreciant a ton pare

des de allavores, quan ara

et trovo aquest paperot

que diu: .. (Basca el punt.)

Titos (I com que després

contestava com volia

ell mateix, i me prenia

les cartes de més a més)...

Oh! |I no saber jo llegir!
Isidro Ah! «El teu amo, amb cor poc noble,

«quan vàreu està aquí al poble

«va enamorar-la.»
Titos (Sí, sí )

ISIDRO «I això la pot dü a la mort,

«puig, si bé honrada, la apura

«lo molt que'l poble murmura

«de que's veien molt a l'hort »
Titos Ah! Donèu. (Li pren la carta )

Isidro {Però aquest amo.

és el que tens o aquell d'antes?
Titos Promte ho sabrèu.
Isidro iQuins tunantes!

Ja faig bé jo que m'escamo.
Titos íEs pot entrà a n'ai cubert

per la porta del darrera? (Resolt.)
Isidro Treu les feixines de l'era

i ja ho trovaràs obert.
Titos Corrent doncs.
Isidro dQuè vas a fè?

Titos la ho veuréu d' aquí una estona .
Isidro i Si s'hi casa!..
Titos Se'l perdona.

- 32 —

Isidro jSi s'hi nega!..

Titos Oh! El perdré.

Isidro I essent les coses a on son

no permetis que la planti.
Titos Oh! To us juro que aquest canti

ja no torna a anà a la font,
(I se'n va corrent, després d haver mirat per tots cantons

que ningú 7 vegi )
Isidro £E1 canti diu? ^Vols jugà

que'l canti de Vilafranca?..

Vaja si ho deu ser No manca.

i Ai, quin embull que hi haurà!..

Si ja, parlant-ne una estona

un dia, amb son oncle, al port,

veient el primer vapor

que va arribà a Barcelona,

em va dir que era un burgès. .

i bé... un baliga balaga,

un tarit tarot, un plaga...

iW entenèu? Que no hi ha res. (Al front.)

Sembla que sento remo

Ah! Aquells que venen de taula

No'n diguèm ni una paraula

que això, es l'honra d'un minyó. {Se'n va.)

ESCENA XIX
Mamel, Cosme, Pere, Toni / Gracia, després Borni

(Que vénen contents i rient del brenar.)

Cosme Ah! ah! Mira, aquí hi ha '1 canti.

Manel Donques beu i beurèm tots.

Gracia Bé; £i què vols d'aquesta armilla?

Manel Que hi has de cusi aquest botó.

(Gracia ha entrat portant el cistell del brenar, cubert amb
un toballó, al bras, i ï armilla a la ma; ara ha deixat
el cistell i mirant ï armilla ha dit el vers anterior.)

Gracia fcndevant donques .. cusim-lo.

(S'assenta sobre unes feixines, treu un cano net d' agulles,
enfila, i comensa a cusir. Mentrestant els altres, al fons,
fan cigarros que encenen i van beben aigua de un a un.)

Manel I vejam si'ls cuses fort.

Cosme Vaja, tú {Què'n vols un trago?

Toni Si és fresca, mai dic que no.

Manel Després cuse'm les faldilles
aquí a n'als meus pantalons.

Gracia <[Per anà amb mí cusit sempre?

Manel Per tenir-te sempre aprop.

Per que t'estimo d'un modo
que, per apagà aquest foc...

Toni No hi ha com l'aigua ben fresca.

- 33 -

Manel Tens raó
Toni (Dant-li.)
(Manel beu i'l canti no raja.
Vermilla.)

dona-me'n.

Beu, noi.
Gracia segueix

cusint

Manel

Cosme

Manel

Cosme

Manel

Borni

Manel

Borni

Manel

Borni
Manel

Cosme

Borni

Cosme

Pere

Manel

Cosme
Toni
Manel
Borni

Manel

Cosme

Pere

Borni

Manel

Cosme

Borni

Cosme
Manel

Cosme
Manel

jSí, com hi ha món! jPuc ben beure!
iSi és més aixut que un carbó!
Com lots n'hem begut...

No beurem*.

{I si no pots?

Fé un esfors. (Entra'l Borni.)
Ai! |Ni menos puc dir fabal
i Vaja, tú... vés a la font!
jVatua'l món! (Altra vegada!
i No he vist res més dropo al món!
No fà res més que portà aigua
i encara ni vol fè això.
i)o no faig res?

|Si no hi corres! (Amenassa.)
(I el Borni, que'n fuig, ensopega amb el canti.)
£ Veus el que és tení un ull sol?
Fà escarola. (Riuen tots.)

O col.

O escala
I ja que després d'això
no fas res, dú terra a l'era
I porta aquí'l garvell nou.
I encén foc per la fornada.
I dú feixines per'llò.
I és clar que encara que ho faci,
no faré rés.

jClar que no!
|Què tens de fer, si ets un dropo!
llo't toc si ho és!

(Creuant-se de brassos.) jVatua el món!
[Arri allà... gandul!

Bagarro!
| Ja't faria jo dú'l jou!
(Perquè abans és cert que ho era
van comensà a dirme això,
i ara no faria... encara
que de fe'm morís i tot!) (Se'n va.)

iNo fà res i encara crida!
No he vist gandul com això.
D'abans de treure la reina
que'l tinc aquí i és xicot...
dQuè dius de la reina, ara?
De la reina... si senyor.

- 34 -

ESCENA XX

Els mateixos i Isidro

Isidro dQuè vols saber de la Reina?
Manel No. .

Isidro Es que jo t'ho diré tot.

Va veni aquí per casar-se,
Cristina, l'any vintinou;
el trenta, va tenï a n'ella;
va caminà'l trenta dos;
el trenta tres, mort Fernando;
puja la Constitució.
Guerra tot el trenta quatre
El trenta cinc, frares morts.
Trenta sis, set i quaranta,
fins a n'al quaranta dos
que varen venir les bombes,
s'espigava i res de nou.
El quaranta tres, camancia
i les bombes altre cop

Manel Però...

Isidro Sí; les bombes falses.

Manel Ah!

Isidro Ja, ja; ja penso en tot

Allavors ve aquí i va a veure
la torra de can Garçon.
Va a Madrit i la declaran
major de edat, per l'Agost.
Passa uns quants anys i la casen
amb el plaga d'en Xacó.
Tè criatures, es fà grassa,
trèu Espartero altre cop,
venent vullangues, les guanya;
ve l'any passat el cop gros;
se'n va d'aquí, fuig a Fransa ..
Allà diu que'l séu xicot
cada tarde juga a bòlit
amb el noi de Napoleón,
per mirar si torna a Espanya,
però, nyac! Ningú la vol.
I si un dia la volguessen
i ella torna, me'n vaig jo.

Tots j Ja, ja, ja, jal

Cosmk iBravo, Isidro!

Manel iBuirango quin memoríón!

Gracia Vos dirà l'any, mes i dia
i fins l'hora i tot, si's vol.

Isidro Ah! Sí... de tot em recordo
il qué no juguèu?

COSME

Manel
Cosme

ISIDRO

Cosme
Manel
Molts

Cà!

No!

Si hi falten quatre o cinc bitlles
|I a Testra, tontos!

Té raó.

Molt ben pensat.

Sí, sí; a l'estra,
i vinguen quartos

(Tots ríhi donen, i Manel arreglat joc que consisteix
en posar els quartos de tots sota un tros de pedra, al
rededor de la qual s hi fa un rotllo, i'l que tira i to-
cant la pedra fa surtir quartos del rotllo, guanya.)

Cosmk (Agafant maons tots.) £Quí tira?

Manel El qui arribi més aprop.

IS'DRO Mestrestant faig un cigarro.

(/ s'assenta al altre cantó de Gracia, fent-lo.)

Gracia I jo repassaré això. (Per V ermilla.)

Manel Vaja, doncs, Cosme, comensa.

Cosme Allà va, doncs. (Disposant-se a jugar.)

ESCENA XXI

Els mateixos, Tomàs, un Notari, un Agutzil, i
Somatens, que apareixen, com copant-los.

Tomàs (Sorpresa general.) j Alto '1 joc!

Gracia {Reina del celi

Isidro cQuè hi üa aquí?

Manel dQuè passa?

Gracia Oh! jVerge adorada!

Tomàs Deixèü la pessa voltada

que ningú pugui surti.
(Els somatents es col·loquen convenientment; tothom està
mut de sorpresa, i Tomàs, desprès d' haver dat les seves
ordres, va a Gracia i li diu apart,
Tomàs (Sabs que t'he dit fà una estona

que jo tinc, per a obligar te

a que amb mí vulgues casar-te,

un recurs que força'm dona.

El recurs es que ara aquí

puc perdre a n' ell i al téu pare;

però 'ls puc salvar encara

si tú'm dones el téu sí.)
Gracia (Ah! la ho veig., és per ferm' pó.)
Tomàs (Respòns?)

Gracia (Que tinc la conciencia

de que és pura sa ignociencia )

Tomàs (; Però'm dius que sí?

Gracia (iQue no!)

Tomàs Es doncs el cas que he rebut
l'anònim que està a la vista.

Manel

Tomàs

Gracia

Isidro

Manel

Isidro

Tomàs

Gracia
Isidko
Tomàs
Isidro

dient que en la trama carlista
Manel Prats, part ha tingut.
To!

(Sí?) (Ap. a Gracia.)
(No.)

(Ai! jAdéu, sossego!)
I Carlista, jo! iQuí ho ha dit?
{Còm pot ser si dia i nit
m' amoina amb l'himne de Riego?
Si quan van veni'ls francesos
traient la constitució,
l'any vintitres, ja sé jo
que era dels més compromesos
el séu pare. #

Diu també
que sou vós dels de la colla. (A Isidro )
I Reina del cel!

<íQuè empatolla?
Aixís ho cantà '1 papè.
ifo carlista? Es un a gravi
que no'l perdono a ningú.
jSó més lliberal que tú,
que ton pare i que ton avi!
Per la llibertat tinc creus,
per la llibertat só un lleó,
i só ferit en l'acció
de Sant Llorens dels Piteus!
I l'any dotze a Barcelona...
Que és cert l'anònim ens jura
i encara més ho assegura
amb una prova que'ns dona.
iProbes, diu?

(<*Qué sí?) (Ap. a Gracia.)
(iQué no!)
iMirèu que això és moure alarmes!
Vès s'hi ha boines i unes armes
aquí a n'al primer racó.
(Dos somatens se'n van i desapareixen dins del cubert )
Isidro lAi, quina mala volensa!
Manel No tinguèu por; no hi ha rè.
Tomàs ({I encar' no tems?) (Ap. a Gracia )

Gracia dl per què?

Qui mal no fà mal no pensa.
No hi ha cap arma amagada
i res li podrà fè a n' ell.)
Tomàs ({Qué sí!)
Gracia (Qué no.)

(Surten dos somatens de dins del cubert portant un fardo
de paper blau, lligat amb cordills, que'l deixen al mig.)
Cosme |Un farcell!

Tots Ah! (Sorpresa general.)
Gracia (jVerge pura adorada!)

Tomàs

Manel
Tomàs
Gracia
Isidro

Tomàs

- 37 -

Manel OhI |Es un traidó!

Cosme Es una manya

per fer-nos perdre amb aquest.
Isidro i Em sembla l'any vintiset

manant el Comte d'Espanya!
Tomàs (Per últim cop. Sí?)
Gracia {Després d esfors.) (Que no )
Tomàs De cumpli un deber és tracta.

Lligueu-los {Als som.) i prengui'n acta

de lo que's trovi a n'això. (Al notari.)
(Els somatens lliguen als dos; t agutzil prepara al notari
el tinter de banya, i ploma, sucant-li, i aquest és prepa-
ra per escriure sobre un paper sellat que descargola.)
Gracia ([Reina del cel!)
Isidro Endevant.

Jo ja'n veig amb els negritos,

i, a vosaltres, fan pitos.
Tomàs (Mira que 'ls embarcaran )
(Mentrestant els somatens al mig del prosceni deslliguen
els cordills i van desfent el farcell que's compondrà de
molts papers grans blaus, que l un embolica a /' altre.)
Gracia No! {Lluita)
Tomàs (fa és desfet el cordó.)

Gracia No!

(Els papers és van traient d un a un, gran ansietat en

tots, que hi tenen la vista ficsa.)
Gracia Oh! Aquests papers!

Tomàs iQué's treuen!

Gracia No.
Cosme Les boines

(Per una cosa vermella que's comensa a veure al farcell)
Tots (Espant general.) Ah! {Gracia desesperada.)
Tomàs (Ap. a Gracia.) (ïa's veuen.)
(dQué sí?)

Gracia (Qué sí.) (Desprès d esfors gran.)

ESCENA DARRERA

Els mateixos, Titos, / al fi Borni

[Surt de repent i posant-se al costat de Gracia li diu ap.r)

Titos (No.)

( Tomàs ja havia fet un moviment com anant a impedir
que s'acabés d obrir el farcell i, Gracia, alentada pe'l
consell de Titos, el deté, dient amb un crit de V ànima.)

Gracia iQué no!

Tomàs jlres del cel!

Isidro Ai!

Tomàs (Furiós.) {Què us manca?

iFora ja'ls papers aquestos!

- 38 -

Gracia

Isidro

Tots

Tomàs

Titos

(S acaba de desfer el farcell i apareixen una barretina de
pagès i un canti de Vilafranca trencat. Sorpresa general.)
Tots Ah!

Tomàs Què? [Fora de si.)

Notari (Prenent acta.) Una gorra i uns testos

d1 un canti de Vilafranca.
To i s 1 [a, ja, ja. ja!

[Esplossió general d% alegria, uns salten, altres trepitxen
o tiren la gorra enlaire i els lligats es deslliguen. Qua-
dro de confussió durant el qual tenen el diàleg Titos i
D on Tomàs, en primer terme.)
Gracia Oh! Salvat!

Tomàs ({I aquí no'm fonc?)

iVerge meva!

Gràcies! Gràcies!

I és la teva.
(Dant la barretina del farcell a Cosme.)
Visca! Visca!

(jl còm ha estat!)
Ha estat que jo hi fet cambiar
lo de la trama carlista
pe'ls testos que té a la vista,
per fer-lo aixís mal quedar.
Per dir-li que m'han llegit
bé aquesta carta del pare, (Horror enTomàs)
i que si no marxèm ara (Molt marcat.)
per casar-s'hi tot seguit,
dic el que aquí m'ha fet fer,
ensenyo'ls papers firmats
que de vostè tinc guardats
i ens perdrèm; però el perdré.
M'hi casaré i no t'espanti.
Sí, perquè o sinó ..
(Traient uns papers que amenassa anar a donar, Tomàs
el conté.)

Tomàs Quietut. (Guardant el paper.)

I Al últim jo hi he caigut!
fil que li deia del canti,
ifa, ja! (Deixant el farcell tots.)

Un canti!

I la gorra

vella d'en Cosme. (Gracia i Manel ap.)

|Ai, carat!
Si que bona broma ha estat.
Senyors,

Jo...

Deixar-ho corra.
Haurà volgut divertir-se
el qui l'anònim ha escrit,
i fins sobre el succeit
per qui vulga persuadir-se.
Amb això: — i Al hombro; ari

Tomàs
Titos

Titos
Tots
Manel
Isidro

Cosme
Manel
Tomàs
Isidro
Tomàs

~ 39

ISIDRO

TlTOS

ISIDRO

TlTOS

ISIDRO

Manel
Gracia

Isidro

Manel

Gracia

Manel

Ghacia

Manel

Gracia

Isídro

Manel

Titos

Isidro

Tots
(Apareix

ISIDRO

Borni

Titos

Isidro

Borni

Manel

Borni

Isidro

Manel

Borni

Isidro

Borni

Titos

{Ell, el notari, agutzil i so mate nt, se\n van.)
(I doncs, Titos dQuè és? <íQuè passa?)
(Ca! dQuè no ho veu? Una guasa.)
(£l aquell papè?..)

(Es va a casar.)
iQuè dius ,home! (/ queden parlant baix.)

jMés, perquè
parlava amb tú baix?

|I rè, home!
jNo't dic jo que era una broma?

(Queden parlant baix.)
Casant s'hi aixís, tot es res,
i per evità 'ls perills
que hi ha quant un pare es ase,
o demà'l rector me'ls casa,

0 no vull filles... ni fills

Bé dóna, es que jo pensava...
No pensar-ho

Es que jo veia..
No veureu-ho.

Perquè jo creia...
No creureu-ho.

jCòm te les clava!
Vaja. Em torna les pilotes.

1 proba aquesta funció

que'l que's véu que 'sent bribó
li han eixit bé quasi totes,
i segueig per ço i no arrenca
com fan molts que a temps hi son
pensi que el canti a la font
tant hi va, que al fi se'ls trenca.
Segons. Jo'n tinc un que fa
un grapat d'anys que és a casa,
sense broc, en mans d'un ase,
i . . . Se sent soroll d1 un canti que s trenca,)
Ai!

el Borni amb la nansa, i els brocs del canti, trist.)
Què?

El canti...

jía està!

il doncs?

Re... ala cantonada.
il això no veies, bribó?
Oh! Es que ha estat a n'al cantó
de la finestra trencada.
jVés. . abans no te la planti!
[No ha fet res i encara vès!
iAi, ai! Bò! Jo no he fet res?
^Què has fet?

He trencat el canti.
Si tant i tant va a la font..,
és un refrà que no manca.

- 40 -

IsiDRO
TlTOS

Mankl
Gracia

Isídro

Manel
Gracia
Titos
Isidro

Titos
Isidro
Manel
Isidro

COSME

Manel
Isidro
Borni

Manel

Isidro
Gracia

I fins 'sent de Vilafranca.
I fins 'sent del fi del mon.
Convida ara a n'als senyors
i pleguèm, perquè ja és hora.
Serà una boda de fora,
sense refresc ni licors;
però hi haurà bona cara,
ball i broma tot el dia,
i ens veuràn amb l'alegria
que vostès ens donguin ara.
A mi'm veuràn dú una capa
que la vareig estrenar
quant Fernando va tornar,
1 després, fora del mapa.

0 bé feu-se'n un capot.
£Tant vella és?

Ui! (No és pas res.
Ell va tornà '1 vint i tres
Au! (Fent petat els dits.)

To'm recordo de tot.
Quedèm doncs en que vindràn.

1 en nom meu van els convits

1 jo tiraré'ls confits. {Tirant coses.)

I amb la núvia ballaràn.

I jo amb quatre o cinc senyores.

I jo amb sis o set, perquè

no diguin que no faig rè.

I cumplirèm allavores

si'ns dispensen tants favors.

I basta ja d'amoretes.

Vaja donques; ball manetes

i hasta la vista, senyors.

PROU

CATÀLEG de les obres de Frederic Soler (Pitarr
que's troben de venda a la Llibreria de Bonavía i Duran
carrer Boqaería, 20, Barcelona.

UN ACTE ^íe.!i
A la vora del mar. Comèdia . .
El ret de la Sila. Comèdia . .
Cura de moro. Comèdia . . .
Ei jardí del General. Comèdia .
La vivor de l'estornell. Comèdia
La mosca al nàs. Comèdia . .
Caíè i Copa. Comèdia . . . .
La dóna i ía ballarina. Comèdia
Per carta de més. Comèdia . .
Els cantis de Vilafranca. Co.
Palots i ganxos. Comèdia. . .
La Rambla de les flors. Sarsuela o 5o
La Butiíarra de la Llibertat.

Comèdia oi5o

jCoses del oncle! Comèdia . . o«5o
Les píldores de HoJloway. Co. i
Un barret de rialles. Comèdia . 0*50
En Joan Doneta. Comèdia . , o 5o
El Boig de les campanilles. Co. o'5o

DOS ACTES

La casaca i la casulla. Comèdia. i '5o
La Campana de Sant Llop. Co-
mèdia

El Teatre per dins. Comèdia. .
El Sagristà de S. Roc. Sarsuela.
La fira de S. Genis. Sarsuela. .
El Moro Benani. Sarsuela . .
El pla de la Boquería. Sarsuela.
Do nya Guadalupe. Sarsuela. .'
La festa del barri. Sarsuela . .
Els estudiants deCervera. Sarl.a
A posta de Sol. Sarsuela . . .
ElsPescadors deSant Pol. Sarl.a i
La Sabateta al balcó, Comèdia . i
La Esquella de la Torratxa.

Sarsuela o'5o

El Cantador, Comèdia. ... o 5o
Ous del dia. Comèdia .... o 5o
Si us phu per forsa. Sarsuela . o45o
Un mercat de Calaf. Comèdia. o'Do
La Vaquera de la piga rosa

Comèdia o 5o

Les carabasses de Montroig. C.a c 5o
El punt de les dònes. Comèdia. o'óo
Els Héroes i les gra.ideses. C.a o'5o
kl castell dels tres dragons o45o
La venjansa de la Tana. C.a o 5o

TRES ACTES

La Rosa blanca. Drama. ... 2

La fals. Drama. 2

Les modes. Comèdia .... 2

La bala de vidre Comèdia . . 2

L'Hostal de la Farigola. C.a 2

El dir de la gent. Comèdia . . 2

El Campanar de Palma. Drama. 2

Les papellones. Comèdia. . . 2

L'àngel de la guarda. Comèdia. 2

L'Urbanitat. Comèdia .... 2

r5o
1 5o
o^o
o 5o
o5o
o DO
o 5o
o'5o
o 5o
o 5o

Els polítics de gambetto. C.a
El didot. Comèdia ....
L'Hereuet. Comèdia. . . .
La qua de patia. Comèdia. .
El primer amor. Drama . .

Or. Drama

L'Apotecari d'Olot. Comèdia
Les francesilles. Comèdia .
L'últim Rei de Magnòlia. Sar
El Comte l'Arnau. Drama. .
100,000 duros. Drama. . .
Barba Roja. Drama ....
La Rondalla de l'infern. Drama
Kl monjo negre. Drama .
Eí llibre de l'honor. Drama
Les joies de la Roser. Drama
O Rei o res. Drama . . . ,
El Rectorde Vallfogona. Drama
kJ collaret de perles. Drama.
La dida. Comèdia ....
El ferrer de tall. Drama . .
Els Segadors. Drama . . .
Senyora i raajora. Drama. .
El Contramestre. Drama . .
Cercot de foc. Drama . . .
La banda de bastardía. Drama
La ratlla dreta. Drama. . .
Sota terra. Drama ....

El pubill. Drama

El lliri d'aigua. Drama. , .
Batalla de Reines. Drama. .
La pena de moit. Drama . .
La Creu de la Masia. Drama.
La filla del marxant. Drama.
El forn del Rei. Drama. . .
Les Claus de Girona. Drama
Els Egoistes. Comèdia . . .
El Veguer de Vic. Drama. .
L'infern a casa Drama. . .
La carta de Navegar. Comedi.'
La mà de PInglès. Comèdia.

QUATRE ACTES

El trinc del or. Comèdia . .
La bruixa. Drama. . . . .
El p>or de la maratra. Drama
El timbal del Bruc. Drama
Les eures del mas. Drama .
El Rústic Bertoldo. Comesa
Bertoldino. Comèdia . . .

CINC ACTES

Judas de Keriot. Drama . .

Jesús. Drama

El bressol de Jesxls. Drama .

POESIES PREMIADES

Un volúm en foli, de 400 pla-
nes, contenint 1 1 5 poesies,
amb il·lustracions den Padrós.