Flora de Catalunya; enumeració y descripció de les plantes vasculars espontanies de l'antic principat fins avuy conegudes y de les més importants que s'hi cultiven

dé

PURCHASED FOR THE

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY

FROM THE

CANADA COUNCIL SPECIAL GRANT

FOR

LA Ja y dl Re Va dl Ge 4 ' A
LM t 0 Edit
a Mal ' ha
Les. (Midi vi
RR: la
ali, dd
i qe P ns
BT L
AN i
i
6 ' i
pe i I i
4
i d.
Mi LL)
x- LU i
i su
ió xa - Ó
3 i 4 qe CAM '
pd H , El ) hj I , R
AO EE Ui es UNE A OMIC LA dal:
d'O L y al la CEA ha Ne he hi PE pa Da LES L
xa du Li h Ll b, : ds À di d
P) 4 a Et LM, se ei dria ) Ú Í (uti
d L CORS 4 Ú Ú 1 L / " du Ri I
ES MI Mt MORA ea - OU i
A Ce Rita ls EN PE D'UN, xi pi n di I
BC On a beta ca NO tea l
L / a 1 . a x
H qu, pt LP A M P el — i x 4
VA CT LE IL de: Ú Pg I F l
j A a di Li
nn 4 í ) h L
ua A, L I

i Li Ju N I dei : h Es h i :
Agut lt La P La I / vé:

/ Ei di re

CADEVALL - FONT I QUER

SEEORA DE: CATALUNYA

fs

NR CE ES LU DES CATALANS

FLORA
CATALUNYA

ENUMERACIÓ I DESCRIPCIÓ
DE LES PLANTES VASCULARS ESPONTANIES QUE FINS AVUI HI HA
CONEGUDES I DE LES MÉS IMPORTANTS QUE S'HI CULTIVEN

PER

VORN EXDEVAELE L DIARS

Doctor en Ciències Naturals, Llicenciat en Ciències Exactes,
Professor a l'Escola Industrial de Terrassa,
Membre de la :Academia de Ciencias y Artes, de Barcelona

AMB LA COL'LABORACIÓ DEL

DR PLUSTEONT Il. QUER
Conservador de Botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

VOLUM. V

BARCELONA

PALAU DE LA GENERALITAT
MCMXXXIII

6 RA EN

V 4 DEC 4 1968
I 9
VERSITy OE ES

—— a a ——————————————— ee

EBELORA DE GATALUNYA

Subclasse 4.4 — MONOCLAMÍDIES DC.

Són angiospermes dicotiledònies, apètales, és a dir, de perigoni senzill,
herbaci o colorat.

Plantes de color vermell o groguenc, escamoses, paràsites sobre les rels
dels Cislus.. . . . SG ES uti d esti sas TOTS: CAT ACIOSS
Plantes verdes, generalment fulloses, no paràsites, o, cas d'ésser-ho, sobre

ts
IEC SAU COSES SE I Es ideat qe Ca a 3.
DISOLESRUCESACIES de Ra ic len Sr d'ala a cria ee ap. DOS
BIOrS a menys les miascHlimes, en aments LL La AL
ElorS nov disposades enaments si i sl LL 10.
En i les flors masculines sErimades en aments 5

4 Flors masculines i femenines disposades en aments . . . . . . . 7.
Arbres espinosos, amb els ramells i fulles coberts d'escames argentades,
quatre estams, fruit en drupa, ataronjat. . 100. Eleagnàcies.
Arbres o arbustos inermes, sense escames argentades, de cinc a tres
estams, it enedrupa, verdarongla —. eres sp Le 6.
Fulles imparipinnades, aromàtiques, sense estípules, fruit en drupa
coràciar(non). .. . . . . . me te ea, Juglandàcies.
Fulles simples, no aromàtiques, al cals caduques, fruit en gla,
amb la cúpula corresponent. . . . . . . . . . m2. Cupuliferes.

7 Ana DA C VE SE: mai ans Qi deia NR alt na, aa SE:

Enlles menmineryes OUnineryes, eL Le al MEL ude 183 JO.

105. Moràcies.
Fulles palmatilobades, aments globulosos, fruit en poliaqueni, globulós,

Í Fulles dentades o incisolobades, aments cilíndrics, fruit carnós (sorosi),
I 114. Platanàcies.

PUUB EC AC ON S DUR ECSINES TI OD CIENCIES
Monoclamídies. Subclasse 4 8

Plantes dioiques, fruits en càpsula bivalva, disposats en aments cilín-

dries o ovoides, llavors amb plomall. . . . . . 113. Salicàcies.

Qg 4 Plantes monoiques, fruits formats per aquenis més o menys comprimits,
alats, en ament cilíndric o ovoide, llavors sense plomall,

115. Betulàcies.

Fulles palmatilobades, flors petites i nombroses, tancades dins un recep-

10 $.—tacle carnós, iruit en siconi, arbres latescents. 106. Artocarpàcies.
Fulles dentades, enteres o mulles. LE

A Te dentades, amb estipules ee far le Cl ES ae
Fulles enteres" omulles) Senserestipuless (ee, serena Mari

Flors verdes, solitàries, filaments estaminals encorbats abans de l'an-

RN tesi, fruit en drupa, globulós. . . . . . . . . 107. CeltidàCcies.
Flors vermelloses, fasciculades, filaments estaminals rectes, fruit en

SA Mara d'a e doares x. Qi de Be nas d'E dC OD II CIC SIÓ
et estams biseriats, perígins, fruit en aqueni o en baia,

13 96. Dafnàcies.
Vuit estams uniseriats o bé més o menys de vuit, hipògins. . . . 14.
Fruit sec, format per tres coques o simple i rodejat pel perigoni. . 15.
Fruit carnós, rarament aqueni coronat pels lòbuls del perigoni. . . 17.

(Fruit format per tres coques, no rodejat pel perigoni,

15 103. Euforbiàcies.
IFruit simple, rodejat pel pengonie. ele sa es ne ana CE
Plantes, frequentment, hermafrodites, perigoni coriaci o carnós, fruit

EOMAQUENI. qi si a EES ala EO AS GIS QLACIESS
Plantes, generalment, polígames, perigoni escariós o herbaci, fruit en
utricle indehiscent o pixidi . . . . . . . . . 93. Amarantàcies.
Petits arbustos paràsits sobre el tronc dels arbres, branques dicòtomes,
articulades, fulles oposades. . . . . . . . . . . QQ. Lorantàcies.
Arbres o petits arbustos no paràsits, branques ni dicòtomes ni articu-
lades, fulles alternesz LL. . 24. de ROSA A REL ci
Arbres de fulles grans, ovato-lanceolades, perigoni petaloide, de quatre

18 divisions, 8-12 estams, fruit en drupa. . . . . . 97. Lauràcies.
jSubarbustos de fulles petites, linears, perigoni de 3-6 divisions, 3-5 es-
le tam, ittitasec 0. carmósi cs qo A Doc Le NIC

EC QURVAL (DS NE GA A TONA:
Monoclemíaies. Subcelasse 4.8

( Fulles separades, planes, agudes, flors groguenques, perigoni de 3-5
divisions uniseriades, 3-5 estams, fruit drupaci o un aqueni coronat
pels lòbuls del perigoni. . . . du EE QBUSantalàcies.

Fulles subimbricades, revolutes, Ec ors rosades, perigoni de sis
divisions biseriades, tres estams, fruit bacciforme,

104. Empetràcies.

Fruit bacciforme, perigoni de cinc tèpals lliures, iguals, deu estams,
DENtESIORT- 2 Ne ec ae O ors ITOJaCÀCIeS.
PEUS EC EE IU ee da A RN EEES GOS 21.

Fruit capsular, de sis cavitats, septicida, perigoni tubulós lingúiforme,
6-I2 estams, herbes fètides, de 2-8 dm . . 102. Aristoloquiàcies.
GUERRA QUEDI a San in tea et ren ala ED OS

Bes (NBOSES, artlenlades, — . . . —.. . . . 7. v 95. Poligonàcies:
Flors unisexuals, fulles alternes o bé oposades, amb estípules, tiges no
COR CE, ARA S se ges 7 Os a PS USA COL ee MES edr Tels

22

Perigoni femení de quatre tèpals, filaments estaminals encorbats abans
de l'antesi, un estigma en forma de pinzell . . . 109. Urticàcies.
Perigoni femení d'un sol tèpal que rodeja l'ovari, filaments estaminals

Es generalment, hermafrodites, fulles alternes, guarnides de beina,
al rectes, dos estigmes filiformes . . . . . . . 110. Cannabinàcies.

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CDENCMES

Família 92. — FITOLACACIES R. BR.

(Del gènere Phytolacca.)

Flors hermafrodites, regulars, blanques o rosades, en raims bracteolats,
perigoni de cinc tèpals ovats, persistents, reflexos a la maturitat, deu estams
inserits en un disc carnós, deu estils curts, fruit bacciforme, negre, globulós,
deprimit, format per deu carpels verticil'lats, monosperms. Herbes d'un a
dos metres, de tija dreta, robusta, estriada, glabra, generalment purpúria,
ramificada (de manera dicotòmica a la part superior), amb les fulles grans,
ovato-oblongues, agudes, enteres, atenuades en pecíol relativament curt i
terminades en mueró callós, glabres, sense estípules.

Gènere 590. — PHYTOLACCA L.

(Del grec guròy, planta, i lacca, laca, pel suc vermell del fruit, que recorda el color d'aque-
lla substància)

2,241. — Ph. decandra L.

(perquè aquesta té deu estams.)

Sinonimia. — Escopetes, belladona borda,
raims de moro, cast., hierba carmín, uvas de
Indias o de América, /7., laque, raisin d'Amé-
rique.

Geografia. — Oriúnda de l'Amèrica boreal, hom la
troba naturalitzada en diversos llocs, com les faldes
del Montseny, prop de Gualba, on abunda, Terrassa,
al cementiri, hortes de S. Pere, horts i runes de Ge-
lida. — Marges del Tordera, a la vora del Rec Viver,
abundant (Salv.l), cap a S. Celoni, Arbúcies, Riells,
Viladrau, r., voltants de Barcelona (Costa), Guilleries, Stes. Creus, Devesa de Girona,
horts de Sagaró (Vay.). — Juny-Oct.

Ph decandra

FLORA DE CATALUNYA

Família 03. — AMARANTACIES R. BR.

(Del gènere Amarantus.)

Flors monoiques o políigames, rarament hermafrodites, solitàries o en glo-
mèruls axil'lars o terminals disposats en raims o paniícules, perigoni verd o
escariós, de 3-5 tèpals, amb 3-5 estams i 2-3 estils, fruit utricular, indehiscent
(aqueni) o pixidi rodejat pel perigoni. Herbes, generalment, anuals, de fulles
alternes, peciolades o sèssils, sense estípules.

Plantes monoiques o polígames, de fulles laminars, peciolades, flors
rodejades de tres bràctees, disposades en raim o panícula, perigoni
de 3-5 tèpals, 3-5 estams i 2-3 estils, fruit en aqueni o pixidi,

591. Amarantus.

Plantes de flors hermafrodites, amb les fulles alenades, sèssils, flors
rodejades de dues bràctees, perigoni de cinc tèpals, tres estams, dos
estils i per fruit un aqueni. . . . . . . . . 592. Polyenémum.

Gènere 591. — AMARANTUS L.

(Del grec uapaiveiv, marcir-se, amb la partícula privativa d, al'ludint a diverses per-
petuines de flors immarcescibles.)

Flors verdoses o vermelloses, monoiques o polígames, acompanyades de
tres bràctees i disposades en raim o panícula, perigoni de 3-5 tèpals, 3-5 es-
tams, 2-3 estils i per fruit un utricle indehiscent (aqueni) o pixidi, fulles lami-
nars, peciolades.

Plantes perennes, de rel llenyosa, tiges ajagudes, assolcades, utricle

SICRISCODE IC De CL RRD ades ee der ep ce si Cuc ete, E/ cel De
1) Plantes anuals, de tiges rarament ajagudes, utricle quasi sempre dehis-

Perigoni de tres tèpals, utricle el'lipsoide, agut, llis, prim, més llarg que

el perigoni, fulles ovato-rombals. . . . . . . 2,242. A. deflexus.

2 ( Perigoni de cinc tèpals, utricle ovoide, mucronat, rugoso-tuberculós,
consistent, més llarg que el perigoni, fulles lanceolato-linears,

2,243. A. muricatus.

PUBLICACIONS: DE: L'INSTITUTD DE CLENCLES

G. 591. - Amarantus.

Amarantàcies.
Perngonivde tres tèpals, Eres sestariSs ee ee ce TIÓ
Perigoni de cinc tèpals, cinc estams . . . 2 . JL... 7. IL

utricle indehiscent, subglobulós comprimit, llis, poc més llarg que el

perigoni, fulles ovato-rombals, ordinàriament escotades.
2,244. A. ascéndens.

3lomèruls tots axil'lars, utricle dehiscent, ovoide o subglobulós, £ rugós,

Glomèruls en part axil'lars i en part disposats en panícula terminal,
4
fulles no escotades l'u a NEN ea ee ec dE GA ee SS

perigoni, utricle subglobulós, molt rugós, més curt que el perigoni,

2,245. A. albus.

Tija verdosa o vermellosa, assolcada, bràctees lanceolades agudes, no

6.

n

) Tija blanca, llisa, bràctees alenades, espinescents, més llargues que el

espinescents, utricle ovoide, rugós, més llarg que el perigoni.

Tija dreta, fulles ovato-rombals, llargament peciolades, d'un verd ver-
mellós, glomèruls multiflors, bràctees iguals al perigoni,
2,246. A. silvestris.

Tija ajaguda, fulles ovato-ellíptiques, petites, breument peciolades,
d'un verd bonic, glomèruls pauciflors, bràctees més llargues que el

2,247. A. blitoídes.

le)

perigoni .

Fulles amb dues espines axil'lars, tija glabra, panícula petita, poc rami-
ficada, bràctees i tèpals iguals, utricle més curt que el perigoni,

2,248. A. spinosus.

Fulles sense espines, tija pubescent, panícula gran, bastant ramificada,

bràctees més llargues que els tèpals, utricle més llarg que el peri-

8.

NI

goni

Plantes d'un verd clar, bràctees de 5-6 mm, espinescents, lanceolato-
alenades, amplament escarioses al marge, amb el raquis pàl'lid, dues
vegades més llargues que el perigoni, tèpals erectes oberts, espatulato-
linears, rosegats o mucronats, més curts que el fruit, que és molt
CaQUC rs De NE Lo... 2,249. A. retroflexus.

Plantes d'un verd fosc, Gacles Es 3-4 mm, subespinescents, linears
alenades, estretament escarioses al marge, amb el raquis d'un verd
fosc, una vegada o menys més llargues que el perigoni, tèpals erectes
aplicats, ovato-linears, mucronats, iguals o més curts que el fruit,
POC CAQuC,: pia lelte pere eres Li RES ae pell DE

IO

FPELORA DE CATALUNYA

Amarantàcies.

G. 591. - Amarantus.

Panícula clara, formada de poques espigues llargues, separades, gene-
ralment la terminal molt més llarga o única, planta gràcil, glabra,

2,250. A. pàtulus.

9 Panícula densa, formada de nombroses espigues denses, curtes, com-
pactes, iguals o bé la terminal més llarga, planta robusta, pubescent,

A. deflexus

2,251. A. chlorostachys.

2,242. — A. deflexus L. — A. prostra-
tus Balb.

(del llatí, deflexus, corbat, per les rames ajagudes
i vedreçades al capdamunt, prostratus, ajagud.)

Perenne, amb el rizoma cilíndric, gruixut,
ramificat, tija de 3-6 dm, prostrada difusa,
ascendent a l'àpex, prima, d'un verd pàllid
o vermellós, ramificada, pubescent, amb les
fulles ovato-rombals, primes, peciolades, agudes,
obtuses o escotades, mucronades, pubescents
als nervis pel revers, flors verdoses o vermello-
ses, en glomèruls axil'lars i panícula terminal

densa, a/il'la, bràctees ovades, agudes, quasi tan llargues com el perigoni, aquest
de tves tèpals lanceolato-lincars, mucronats, tres estams, utricle el'lipsoide, agut,
lis, prim, quasi de doble llarg que el perigoni, indehiscent, amb les llavors molt

lluents.

Geografia. — Runes, vores de camins, marges, hortes: Frequent des del litoral al

Pireneu. — Maig-Set.

A. muricatus

2,243. — A. muricatus Gillies

(del llatí muricatus, cobert de pues, al'ludint
a l'utricle eviçat de berrugues 0 asprors.)

Planta de rel llenyosa, gruixuda (fins d'un
centímetre de diàmetre), ramificada tuberosa a
l'àpex, multicaule, amb tiges de 3-5 dm, aja-
gudes, ramificades des de la base, anguloses
estriades, verdes, glabres, fulles Janceolato-li-
nears, atenuades en pecíol, obtusiúscules o
truncades, glabrescents, pàllides, flors verdo-
ses, glomèruls en panícula terminal espiciforme,

II

PUBLICACIONS DENMYANSTITUGIDE CLENCLES

Amarantàcies. G. 591. - Amarantus.

fluixa, afil'la, bràctees ovades, agudes, iguals a dos terços de la longitud del
perigoni, aquest amb 4-5 tèpals linears lanceolats, mucronulats, tres estams,
utricle ovoide, mucronat, /ugós tuberculós, consistent, poc més llarg que el
perigoni, indehiscent, llavor bruna, poc lluent.

Geografia. — Arenys marítims: Oriúunda de les pampes de l'Argentina, abunda al
Morrot, de Barcelona, prop de la via ferrada — Tarragona, arenys del port i de l'esta-
ció del ferrocarril, Masnou, Tiana, Premià (Sen.i). — Juny-Oct.

2,244. — A. ascéndens Lois. — A. Blí-
tum L.

(ascendens, Per les tiges ascendents, és el Blitum
rubrum minus de Bauhin, nom genèric que ja
emprè Dioscòrides, t que Limné conservà com a

específic.)

Anual, amb la tija de 2-6 dm, prostrato-
difusa o ascendent, simple o ramificada des de
la base, verda o vermellosa, glabra, estriada,
fulles ovato-rombals, llargament peciolades, ge-
neralment escotades, verdes, frequentment ta-
cades de blanc o de bru, glabres, flors verdoses,
glomèruls en part axil'lars i els altres en panícula terminal espiciforme, com-
pacta i afil'la, molt fullosa a la base, bràctees membranoses, triangulars, agudes,
més curtes que el Perigoni, aquest de tres tèpals lanceolats, mucronulats, tres
estams, utricle subglobulós comprimit, acutiúscul, més llarg que el perigoni,
indehiscent, llavors molt lluents.

A. ascèndens

Geografia. — Runes, vores de camins i terres cul-
tivades: Barcelona, a can Tunis, Gelida. — Jul.-Oct.

2,245. — A. albus L.
(per la tija blanca.)

Anual, amb la tija de 3-$ dm, dreta, blanca,
glabra, molt ramificada, de branques esteses
o recorbades i fulles petites, les inferiors trans-
ovades, les superiors oblongo-lanceolades, ate-
nuades en pecíol, obtuses, mucronades, d'un
verd pàllid, flors d'un verd clar, glomèruls

A. albus

12

INE OR A DE GULALUNYA

Amarantàcies. G. 591. - Amarantus.

tots axil'lars, petits, generalment geminats, formant llargues espigues fullo-
ses, interrompudes, terminals, bràctees alenades, espinescents, més llargues
que el perigoni, aquest amb tres tèpals alenats, tres estams, utricle subglobu-
lós, petit, molt rugós, més curt que el perigoni, dehiscent, llavors petites, ne-
gres, molt lluents.

Geografia. — Abundant als camps i hortes des del litoral al Pireneu. —- Juny-Nov.

2,246. — A. silvestris Desí. — A. víri-
dis L.

(silvestris, Propi de la selva, aquí usal no gatre
pròpiament, viridis, per la inflorescència verda.)

Anual, amb la tija de 2-5 dm, dreta, verdosa
o vermellosa, assolcada, ramificada, glabra,
fulles ovato-rombals, llargament peciolades, ob-
tuses o agudes, d'un verd vermellós, ílors ver-
doses, en glomèruls tots axil'lars, multiflors,
els superiors formant un llarg raim espiciforme
i fullós, bràctees lanceolades agudes, no espines-
cents, quasi iguals al Perigoni, aquest de tres
tèpals lanceolato-linears, mucronats, escariosos al marge, tres estams, utricle
subglobulós, rugós, de doble llarg que el perigoni i dehiscent, llavors doblement
grans que les de l'espècie anterior, negres, molt lluents.

A. silvestris

Geografia. — Horts i terres cultivades: Abundant al litoral i al Vallès — Comarques
de l'interior (Costa). — Jul.-Set.

2,247. — A. blitoides S. VVatson — A.
Blítum auct. amer. ant., non L.

(blitoides, ço és semblant al Blitum, amb el qual
ha estat confós pels autors americans.)

Anual, amb la tija de 2-5 dm, ajaguda, rami-
ficada des de la base, blanquinosa, pubescent
papil'losa, glabra, inolt fullosa, fulles transova-
des, petites, consistents, breument peciolades,
obtusiúscules, mucronades, d'un verd bonic,
glabrescents, flors verdoses o vermelloses, glo-
mèruls tots axil'lars, bràctees ovato-lanceolades,

A. blitoídes

13

PUBLICACIONS DE L'EINSTLDEUT DE CI ENCBES

Amarantàcies. G. 591. - Amarantus.

4 mucronades, iguals als tres quarts del perigoni, aquest de 4-5 tèpals H-
nears, desiguals, mucronats, escariosos, més curts que el fruit o iguals a ell,
amb el raquis verd, tres estams, utricle ovoide, mucronulat, bastant llis, més
curt que el sèpal més llarg, dehiscent, llavor negra, grossa (13-18 mm),
molt lluent.

Geografia. — Arenys marítims del litoral: Procedent de l'occident de l'Amèrica
boreal, al Morrot, de Barcelona. — Tardor.

2,248.—A. spinosus L.—A. diacanthus
Rafin. — Blitum americanum spinosum
Sloane
(ambdós noms al'ludeixen al parell d'espines
axil'lars característiques d'aquesta espècie.)

Lerepel
FESRS
Ro

Sinontmia. — Blet espinós, cast., amaranto
espinoso, espinaca de Malabar.

Anual, amb la tija de 3-I0 dm, estriada,
vermellosa, glabra, ramificada, fulles ogato-
eo rombals, llargament peciolades, obtuses, d'un
verd que tira al color d'aram a la cara superior,
pàllides per sota, amb dues llargues espines axillars alenades, flors verdes,
en glomèruls axil'lars i en panícula terminal poc ramificada, formada d'es-
pigues cilíndriques, denses, la terminal més llarga, bràctees linears acumi-
nades, iguals al perigoni, aquest de cinc tèpals llargament espatulats, blan-
quinosos, amb el raquis verd, cinc estams, utricle el'lipsoide deprimit, més
curt que el perigoni, dehiscent, llavors de
marge agut.

Geografia. — Runes i terres de conreu: Oriinda
dels tròpics, a can Tunis, r., 24 Oct. 1912 (Sen., Sa-
llent i Cad., leg./).

2,249. — A. retroflexus L.

(per les rames vecorbades cap a la base, ramis
retrocurvatis, diu Limné.)

Sinonímia. — Marxant, segons Vayreda.

A. retroflexus

Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta, robusta,

14

FLORA DE CATALUNYA

Amarantàcies. G. 59I. - Amarantus.

pubescent, generalment blanquinosa, fulles ovato-rombals, atenuades en llarg
pecíol, mucronades, d'un verd pàl'lid per sobre, molt més clares per dessota,
flors verdoses, en petites espigues axillars denses i en panícula terminal
gran, compacta, afil'la, bastant ramificada, que ultrapassa poc les laterals,
bràctees espinescents, de 5-6 mm, Janceolades alenades, amplament escarioses al
marge, amb el raquis pàllid, el doble més llargues que el Berigoni, les quals
donen a la panícula un aspecte eriçat espinescent, perigoni de cinc tèpals
erecto-oberts, linears espatulats, rosegats o maucronats, cinc estams, utricle
0voide, Poc més llarg que el Berigoni, dehiscent, molt caduc, llavors petites,
negres, molt lluents.

8 mdjor Moq. — Planta molt robusta, panícula més fluixa, molt rami-
ficada.

Geografia. — Camps i terres de conreu: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, Ribes —
Comarques de l'interior (Costa), fins a la regió subpirenenca, Olot, Vidrà, Guilleries,
Sagaró, Lledó (Vay.). La 8 major Mog. a Terrassa. — Jul.-Nov.

2,250. — A. pàtulus Bert.

(per les rames inferiors molt obertes, del latí
patulus, patent.)

Anual, amb la tija de 2-S dm, dreta, poc
robusta, gràcil, glabrescent, simple o poc rami-
ficada, fulles ovato-rombals, atenuades en pecíol,
obtuses, mucronades, d'un verd fosc per sobre,
més clares i un poc lluents per dessota, glabres,
flors verdoses, glomèruls en panícula clara,
afilla, formada de poques espigues llargues,
separades, generalment la terminal molf més
llarga que les laterals o única, bràctees subespi-
nescents, de 3-4 mm, limears alenades, estretament escarioses al marge, amb el
raquis d'un verd fosc, a tot tirar ima vegada més llargues que el Perigoni, aquest
de cinc tèpals erectes, aplicats, ovato-linears, mucronats, utricle ovoide, igual
0 poc més llarg que el Berigoni, dehiscent, llavors negres, lluents.

A. pàtulus

Geografia. — Hortes i terres cultivades: Gelida, r.: Ribes, hort de Montagut, poc
comú. —— Frontera d'Aragó (Loscosi), Barcelona, al Morrot (Sen.). — Jul.-Nov.

N. B. Costa cita una varietat hemalodes a Sant Julià de Vilatorta (Masf.l).

15

PUBLICACIONS BE L'INSTITUI PDE CFENCUES

Amarantàcies.

A, chlorostachys

G. 591. - Amarantus.

2,251. — A. chlorostachys VVilld.

(del grec popòc, verdós, i otógus, espiga, Per la
inflorescència verda.)

Molt afí de l'espècie anterior, amb la qual
sol ésser confosa amb tot i el seu aspecte dife-
rent. Hom la distingeix principalment per ésser
planta més robusta, més alta, amb la tija dreta,
pubescent, terminada en panícula densa, for-
mada d'espigues nombroses, curtes, totes iguals
o la terminal un foc més llarga, compactes, es-
Pesses, d'un verd fosc, erecta. Hi ha, no obs-
tant, trànsit poc marcat entre ambdues espè-
cies, pel qual motiu creiem que en lloc de con-

siderar-les específicament distintes cal prendre-les per varietats de l'A. retro-
flexus, com fa Fiori (FI. analit. ital., I, 321.)

N. B. Solen cultivar-se a Catalunya l'A. caudatus L., cua de guineu o assots de
monja, l'4. tricolor L., velluts, la Celosia cristata L., cresta de gall, i altres.

16

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 592. — POLYCNÈMUM L.

(Hom el suposa format dels mots grecs moÀòç, molts, i zvqua, genolls, perquè comprèn
plantes de tiges nuoses.)

Flors hermafrodites, blanquinoses, diminutes, axil'lars, solitàries o gemi-
nades, acompanyades de dues bràctees escarioses, perigoni de cinc tèpals,
tres estams, dos estils, fruit en utricle indehiscent (aqueni), llavor lenticular,
vertical, negra, lluent. Herbes anuals, rígides, de fulles alenades, dilatades
a la base, sèssils.

Fulles de 6-15 mm, rígides, espinescents i compactes, bràctees més llar-
gues que el perigoni, aquest superat pel fruit . 2,252. P. majus.
Fulles de 4-8 mm, més fines i més blanes, distanciades, bràctees breu-
ment mucronades, tant o més llargues que el perigoni, aquest no
Ultrapassat (DENIUIta 4. latene des estat 2,259: P. arvense.

2,252. — P. majus Al. Braun. — P. ar-
vense L. 8 majus VVE.
(per ésser, relativament a l'espècie segiient, de
major grandèria.)

Tija de 5-25 cm, ordinàriament ajaguda i
ramificada des de la base, verda vermellosa,
fullosa, glabra, fulles alenades, rígides, espimes-
cents, subimbricades, de 6-I5 mm, flors nom-
broses, que ocupen quasi tota la longitud de la
tija, bràctees Janceolades alenades, llargament
acuminades, més llargues que el Perigoni, tèpals
ovats acuminats, aquenis ovoides, poc més llargs
que el perigoni, llavor d'1'/5 mm.

Geografia. — Camps i llocs pedregosos arenosos, sobretot calcaris: Terrassa, cap a
Matadepera, Gelida. — Jul.-Ag. (9.

(1) També a les muntanyes de Prades, de Tarragona, on és coneguda amb el nom d'herba Pinera.

(F. Q.).

PUBLICACIONSTDE CL INSTITUT DE (CUENGCRES

Amarantàcies. G. 592. - Polyenémum.

2,253.—P. arvense L. 8 minus Dòll.—
P. minus Jord.

(arvense, perquè es fa als camps.)

Molt afí de l'espècie anterior, però més petit
i més prim en totes les seves parts, hom el dife-
rencia principalment per les tiges més pubes-
cents i amb més asprors, per les fulles més curtes
(4-8 mm), més fines, més blanes, més distancia-
des, per les bràctees alenades, molt breument
mucronades, poc més curtes que el perigoni o
iguals, utricle ovoide, molt petit, 20 més llarg
que el Perigoni.

P. arvense

Geografia. — Camps i hortes de tot el país, des de la costa al Pireneu. — Jul.-Set.

18

FLORA DE CATALUNYA

Família 94. — SALSOLACIES MQ. TAND.
(QUENOPODIACIES LINDL.

(Del gènere Salso/a.)

Flors, generalment, hermafrodites, nues o acompanyades d'i-2 bràctees,
solitàries o en glomèruls, formant espiga o panícula, perigoni coriaci o carnós,
generalment acrescent, 2-5 tèpals, cinc estams o menys, fruit en aqueni.
Herbes o petits arbustos de fulles quasi sempre alternes i sense estípules.

Fulles laminars, peciolades . . . . .
Fulles linears o linears lanceolades, IE o Ei

Du

1

Flors diclines o polígames, sense bràctees, les masculines diferents de
les femenines (heteromorfes), llavor vertical. . . . . . dat
Flors hermafrodites, homomorfes, llavor, generalment, lecionel 4.

capsuliforme, coriaci, quatre estils llargs, lliures. . 595. Spinàcia.
Plantes monoiques o dioiques, flors en glomèruls espicitormes, perigoni
masculí de 4-5 tèpals, el femení de dos, que són concrescents, inflats
i formen una coberta DS i 4-5 estams, dos estils filiformes
soldats a la base. . . . . i : . 594. Obíone.
Plantes monoiques o polltaraeó perigoni ue ds Esc lec: i de les her-
mafrodites de 3-5 tèpals, el de les femenines format per dos d'acres-
cents i connivents, que tanquen el fruit, dos estils soldats a la base,

593. Atriplex.

Perigoni fructífer coriaci i soldat a la base del fruit, estams inserits en
un disc carnós, llavor horitzontal, planta carnosa. . . 596. Beta.
Perigoni fructífer herbaci, £ pentagonal i lliure, estams inserits al re-
ceptacle, planta herbàcia o llenyosa. ... Les ese aa 5:

È dio'ques, perigoni masculí de cinc tèpals i el fructífer o femení
Perigoni pubescent, llavor lenticular, vertical, fulles pinnatisectes,

598. Roubieva.
Perigoni glabre, llavor lenticular, horitzontal o subglobosa i vertical,
fulles a tot tirar pinnatilobades. . . . . . . 597. Chenopódium.

19

PUBLICACIONS DECLINSTITUI DE CIVENECRES

Salsolàcies. G. 593.- Àtriplex.

Limbe foliar dentiforme, flors ternades, allotjades en excavacions del
raquis a l'axil'la d'una cúpula de bràctees, tija articulada,

6 603. Salicórnia.
Limbe foliar manifest, flors solitàries o en glomèruls, mai en excavacions

El TAQUIS ce Sinera Dames saene Re che lo Met ge El
Flors acompanyades de 2-3 bràctees . . . . . . dl, Re:

7 lin noi acompanyades de bràcteesi- ela a. mon — OD).

Perigoni fructífer de cinc tèpals no alats, que simulen una baia, estams

liures, tres estigmes salenats: de ae a TS Eu due 604. Suaeda.

8 $ Perigoni fructífer de cinc tèpals alats transversalment en forma d'es-

I trella, estams soldats a la base, 2-3 estigmes filiformes,

605. Sàlsola.

Perigoni íructifer urceolat, fes en cinc lacínies alades o apendiculades al

dors, flors en glomèruls axil'lars, cinc estams exerts, llavor horit-

ZONA ase, ea See ats tas ay he Es sedes De OS ac ena. 10.

Perigoni fructífer tubulós comprimit, quadridentat o denticulat a l'àpex,

flors solitàries, axil'lars, 1-5 estams, llavor vertical. . . . . . . . 11.

Perigoni amb cinc ales al dors en forma d'estrella. . . . 601. Róchia.
ep amb cinc espínules al dors subulades circinades,

602. Echinópsilon.

Plantes perennes, de fulles linears alenades, fruit rodejat del perigoni
quadridentat, quatre estams, tres estigmes filiformes,

600. Camphorosma.

Plantes anuals, de fulles linears, fruit molt comprimit, nu, estretament

alat, 1-5 estams, dos estigmes curts. . . . . 599. Corispérmum.

9
10
1

Gènere 593. — ATRIPLEX L.

(Corrupció llatina del mot àtpàçaliç, emprat pels clàssics grecs, que significa 70 co-
mestible.)

Flors monoiques o polígames, sense bràctees, verdoses o groguenques,
en glomèruls disposats en espiga o panícula, perigoni herbaci, el de les flors
masculines i hermafrodites de 3-5 sèpals, el de les femenines de dos, que són
acrescents, valvars i tanquen el fruit, 3-5 estams, dos estils soldats a la base,
Íruit en aqueni, llavor vertical i en les flors hermafrodites horitzontal. Plan-
tes herbàcies o llenyoses, d- farinoses, de fulles laminars, alternes o bé opo-
sades, peciolades.

20

FLORA DECATALUNYA

Sal. olàcies. G. 593.- Atriplex.

Plantes blanquinoses, valves fructíferes albo-argentades, coriàcies, sub-
En Y OS ES At ca acces ee A A ar De
Plantes verdoses, anuals, valves fructiferes hesiceies: (0) ACA OE 5.

Plantes llenyoses, de fulles enteres, flors en panícula terminal. . ..— 3.
Plantes herbàcies, de fulles sinuato-dentades, flors en glomèruls axil-
MAS PR ACE ES de el CEO Et AE od Rel cas 4.

un poc tuberculoses, fulles ovades orbiculars. . . 2,254. A. glauca.
Espiga sense fulles, valves fructiferes reniformes, enteres, escamoses,
fulles ovato-oblongues. . . . . . . . . . . 2,255 A. Hàlimus.

Tiges ajagudes, fulles quasi tan amples com llargues, de nervis poc mar-
cats, valves fructiferes més SR que llargues, trilobades, lobul
mitjà enter, . ././4 Lo... 2,256. A. Tornabénei.

Tiges dretes o RS falles més llargues que amples, de nervis pro-
minents, valves fructíferes tan amples com llargues, dentades al marge,

/ Espiga foliífera, valves fructiferes rombals deltoides, dentades al marge,
Ú 2,257. A. rósea.

'Valves fructíieres membranoses, ovades orbiculars, lliures, escamoses,
reticulades, fulles oblongo-lanceolades. . . 2,258. A. hortensis.
Valves fructiferes herbàcies, triangulars o rombals, frequentment tu-
bemculoscss soldadesaciantasen Lo. a ae dec JO:

Fulles caulinars alabardades, de pecíol quasi tan llarg com la meitat del
limbe, valves fructíferes truncades o escotades a la base, llises o tu-
berculoses . . . . LL. . . 23,259. A. hastata.

Fulles caulinars ct dE el curt, valves fructíferes atenuades
a'lambase, llises — giren cala dc meca ats 2200. A. patula.

2,254. — A. glauca L.— Obione glauca

i CES

(pel color verd glauc de les fulles.)

Sinonímia. —— Cast., salgadillo, ufias de sapo,
corregúela toledana.

Perenne, de tija subllen yosa, ajaguda, de
2-5 dm, rodona, ramificada, glabrescent, blanca,
fulles ovades o suborbiculars, petites, alternes,
fasciculades, sèssils, obtuses, enteríssimes, cras-
ses, glauques, cobertes de polsim i d'escames

2I

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES

Salsolàcies. G. 593. - Àtriplex.

diminutes, d'un glauc argentat, flors petites, en glomèruls aproximats i dis-
posats en espigues fulloses, valves fructiferes rombals deltoides, dentades
al marge i un poc tuberculoses al disc.

Geografia. — Arenys i terres salobroses de la banda meridional i oriental d'Espanya:
Platja de Tarragona, a Salou, Tortosa, illes Medes (Vay.) — Maig-Set.

2,255. — A. Hàlimus L.

(correspon, segons el sinònim de Limné, a l'Hali-
mus latifolius sive fruticosus de Bahuin, que
aquest autor suposa igual a l'àNyoç de Dioscò-
vides, GNMyoç significa marí, perquè és planta
que sol fer-se al litoral.)

Simonímia. — Salgada vera, salat blanc, cas-
tellà, salgada, marisma, orzaga, osagra, francès,
pourpier de mer, fessecul.

A. Hàli , a ia eta . N
ES Arbust d'r-2 m, al principi herbaci, però

a la fi llenyós, obscurament angulós, dret o
ascendent, molt ramificat, glabre, blanc argentat, fulles ovato-oblongues, ate-
nuades en curt pecíol obtuses, mucronulades, enteres o denticulades a la
base, subcoriàcies, d'un blanc argentat, alternes, flors groguenques, glomèruls
aproximats, densos, disposats en espigues sense fulles que formen una pa-
nícula terminal, valves fructiferes reniformes, enteres, blanquinoses, sense
nervis, coriàcies, llises, escamoses, llavor rosada.

Geografia. — Terrenys arenosos, guixosos o salo-
brosos del litoral i de l'interior: Litoral de can Tunis,
a Barcelona, Manresa, muralla de la Seu, Lleida, als
prats de Navés. — Cardona (Costa), Cadaqués, Girona
(Vay.) — Juny-Ag.

2,256.—A. Tornabénei Tin.—A. cras-
sifólia Gr. et Gdr.
(dedicat a Francesco Tornabene, botànic italià
del segle XIX, autor de diverses obres sobre la
flora de Sicília.)

As Eornaptgel ns Anual, amb la tija de 2-6 dm, ajaguda, de

22

PE O RA DE CALA L'UNYA

Salsolàcies. G. 593. -Àtriplex

branques ascendents, blanca farinosa, molt ramificada, fulles ovato-triangu-
lars, quasi tan amples com llargues, sinuades, dentades, subtrilobades, de
nervis poc marcats, molt carnoses, d'un blanc argentat en ambdues cares, cur-
tament peciolades, les superiors alabardades, valves fructíferes més amples
que llargues, trilobades hastades, enteres o denticulades, particularment als
angles laterals, tuberculoses o llises, lòbul terminal enter, llavor bruna.

Geografia.— Atenys marítims de l'Escala, a la Clota (18 set. 1908 legi), arenys de can
Tunis (Vid. Pau). — Tarragona (Sennenl). — Juny-Set.

2,257. — A. rósea L.

(pel color rosat que sol Prendre la inflorescència.)

Sinonímia. — Cast., hierba cenicera, sa-
lobre.

Anual, tija de 3-8 dm, dreta o ascendent,
blanca farinosa, molt ramificada, bastant ro-
busta, fulles més llargues que amples, ovato-
oblongues o rombals triangulars, sinuades den-
tades, argentades en ambdues cares, acutiúscu-
les, atenuades en curt pecíol, de nervis pro-
minents, flors en glomèruls distants que formen
espigues fluixes, interrompudes, fulloses, el conjunt de les quals és una ampla
panícula terminal, valves fructíferes blanquinoses, ovades triangulars, tan am-
ples com llargues, dentades, no trilobades, nervudes o tuberculoses, soldades
a la base, llavor bruna, lluent.

ES sa ae deies Parla ca Geografia. — Terrenys salobrosos, calcaris o guixo-
sos: Litoral de can Tunis, Terrassa, a la via ferrada
i probablement accidental, Manresa, Sampedor, Llei-
da. — Balaguer, Seu d'Urgell (Costa), litoral de Gi-
rona i Tarragona (Vay.). — Jul.-Set.

2,258. — A. hortensis L.

(perquè hom la cultiva a les hortes, és l'Atriplex
hortensis alba de Bahuin.)

i Sinonímia. — Armolls, molls, blet moll, es-
pinac de carn, cast., armuelle, /., bonne-dame,
arroche, arroche-épinard, follette.

A, hortensis

23

aa na a a a a el ai ana me Ga
PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GRENCDES

Salsolàcies. G. 593. -Àtriplex.

Anual, tija de 5-15 dm, dreta, angulosa, ramificada, verda, glabra, fulles
oblongo-lanceolades o triangulars subcordiformes, d'un verd glauc o vermello-
ses, enteres o sinuades dentades, alternes, verdoses, en raims axillars i termi-
nal que formen una panícula, valves fructíferes lliures, ovades o bé ovalo-
orbiculars, apiculades, enteres, membranoses, llises, reticulades, llavor rossa.

Geografia. — Hortes i runes de Terrassa, perfectament maturalitzada, però poc
comuna: Montserrat. — Batet (Vay.) — Jul.-Ag.

2,250. — A. hastata L.
(per les fulles hastades.)

Amtal, tija de 2-10 dm, dreta o ascendent,
estriada de blanc i de verd, molt ramificada,
glabra, fulles alabardades, verdes, alternes o bé
oposades, peciolades, pecíol quasi tan llarg
com la meitat del limbe, enteres o feblement
sinuades dentades, les florals lanceolato-linears,
flors verdoses, en glomèruls que formen espigues
axil'lars i terminals, un poc fulloses a la base, el
conjunt de les quals és una ampla panícula,
valves fruetiferes soldades a la base, herbàcies,
triangulars vombals, truncades o subcordiformes a la base, llises o tuberculoses,
llavor negra o bruna, lluent.

A. hastata

Geografia. — Hortes i paratges frescos del litoral, Montcada, Terrassa i altres llocs
del Vallès, Manresa, Urgell, Hostalric, l'Escala — Girona, Roses, Castelló, Tarragona
(Vay.), Cardona (Costa): la Llacuna (Salv.l). — Maig-Set.

2,260. — A. pàtula L.

(del llatí patulus, estès, per les rames molt obertes.)

Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta, es-
triada de blanc i de verd, poc pubèrula, fari-
nosa, ramificada, amb les branques m01 esteses,
quasi en angle recte, fulles lanceolades o lanceo-
lato-linears, cuneiformes i atenuades en curt
pecíol, les inferiors a vegades prolongades a la
base en forma d'orelleta, flors verdoses, en glo-
mèruls poc separats que formen espigues ter-
minals i axillars reunides en una panícula

24

rr a ae a a arma aa ae çar —— rs

FLORA DE ÇGATALUNYA

Salsolàcies. G. 593. -Atriplex.

ampla i fluixa, valves fructiferes rombals alabardades, poc farinoses, enteres.

a genuina Godr. — Valves fructíferes a penes tuberculoses, fulles lanceo-
lades.

y angustíssima NVallr. — Valves fructíferes a penes tuberculoses, fulles
linears.

Raça A. lttoralis L., apud Rouy - A. litloralis L. — Difereix del tipus per
la tija i les branques dretes, fulles linears lanceolades, atenuades i 40 dilatades
a la base, per les bràctees fructíferes més petites, ovato-rombals o subtriangulars,
un poc apiculades, fortament tuberculoses.

Geografia. — Hortes, camps, vores de camins i runes de gran part del país: Al lito-
ral, Vallès, Bages, Urgell, les var. a i y. — Salou, Tarragona, l'Escala, Sagaró, Olot,
Camprodon, Lluçanès, Vidrà (Vay.): Anglès, la Cellera, Constantins e£ alibi (Cod.t). La
raça A. liltoralis L. abundant als arenys de can Tunis. — Jul.-Oct.

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CILENGCUES

Gènere 394. — OBÍONE GAERTN.

(Mot derivat del riu Obi, de Sibèria, d'on procedeix una espècie d'aquest gènere.)

Flors monoiques o dioiques, en glomèruls petits, clars, reunits en espigues
nues, axil'lars i terminals, agrupades en panícula, perigoni masculí de 4-5 tè-
pals, els femenins formats de dues bràctees connivents, soldades i a la fi
inflades en forma de coberta cupuliforme, obcònica, subtridentada, compri-
mida, truncada-cuneiforme, llisa o tuberculosa, 4-5 estams, dose stils filiformes
soldats a la base, llavor comprimida, vertical. Petits arbustos de z-5 dm,
albo-argentats, de tronc prostrat, radicant, branques dretes, anguloses, fulles
oblongo-lanceolades, atenuades en pecíol, enteríssimes, pubèrules argentades,
uninerves, oposades.

2,261. — O. portulacoiídes Mog. T.,
Atriplex portulacoides L.

(per la seva semblança amb la Portulaca, la

verdolaga, és la Portulaca marina dels autors
prelinncans.)

Sinoníma. — Cast., verdolaga marina, sa-
lobreha, armuelles de zorra, armuelles berbe-
TISCOS.

Geografia. — Terrenys salobrosos del litoral, Prat de
Llobregat, l'Escala — Tarragona, Salou, prats marí-
tims de Roses, l'Escala, Castelló (Vay.) — Juny - Set.

O. portulacoídes

20

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 595. — SPINACIA L.

(SPinacia, spinachia i en grec omavàyta, eren els noms de l'espinac en l'antiguitat, el
primer dels quals consagrà Linné com a genèric.)

Flors verdoses, dioiques, sense bràctees, les masculines en glomèruls
axil'lars disposats en raims o panícules fulloses, les femenines agrupades a les
axil'les de les fulles, perigoni de 4-5 tèpals, el fructífer coriaci, capsuliforme,
4-5 estams sortits, de filaments capil'lars, quatre estils llargs i lliures, fruit
comprimit, de pericarpi membranós, llavor vertical. Herbes anuals, de tija
solcada, fistulosa, de 3-8 dm, dreta, ramificada, glabra, de fulles sagitades,
verdes, alternes, peciolades, enteres o incises a la base, les superiors lanceo-
lades cuneiformes.

2,262. — S. oleràcea L.

(oleraceus, derivat de olus, era tota mena de
verdura comestible, mol emprat sovint per Linné,
Brassica oleracea, la col, Portulaca oleracea, Ja
verdolaga, etc.)

Sinonímia.
épinard.

Espinac, casí., espinaca, fr.,

Geografia. — Cultivada i subespontània a les hor-
S. oleràcea este Juny-Jul.

27

PUBLICACIONSIDE LE AMNSTATUT DE CIENCIES

Gènere 596. — BETA L.
(Nom antic de la bleda, que ja trobem en Plini.)

Flors verdoses o vermelloses, en glomèruls espiciformes, perigoni urceolat,
acrescent, coriaci, soldat a la base del fruit en una mena de tegument
subllenyós, cinc estasns inserits en un disc carnós, 2-3 estigmes, llavor horit-
zontal, lenticular. Plantes herbàcies, -- carneses, de fulles alternes, ovades o
rombals.

Planta anual o biennal, de tija robusta, dreta, fulles radicals ovato-
cordiformes, obtuses, de nervis carnosos, estigmes ovats, fruit petit,
2,263. B. vulgaris.

Flanta generalment perenne, de tija feble, ajaguda, fulles radicals ovato-
rombals, agudes, de nervis no carnosos, estigmes lanceolats, fruit
EIAN LL a ei et EE a04 ABS ae

2,263. — B. vulgaris L.
(per ésser una planta molt cultivada a Europa i
vulgar.)

Sinonimia —Bleda vermella, remolatxa: cas-
tellà, acelga negra, acelga común, remolacha,
fr., poirée, betterave.

Anual o biennal, amb la tija d'I-2 m, dreta,
robusta, angulosa, ramificada, de branques
dretes, fulles glabres, lluents, les radicals am-
ples, peciolades, ovades cordiformes, obtuses,
ondulades o arrissades al marge, les caulinars
petites, rombals o lanceolades, totes enteríssimes, glomèruls de 2-3 flors, en
espigues filiformes, llargues, perigoni verdós o vermellós, de lòbuls aplicats
sobre el fruit, que és bastant petit.

a eycla, bleda, acelga, poirée. — Arrel simple, prima, fulles basilars molt
amples, de raquis molt carnós.

B rabúcea, remolatxa, remolacha, betterave. — Arrel fusiforme, de carn
blanca, groga o purpúria.

B. vulgaris

28

EREORA DE CATALUNYA

Salsolàcies. G. 596. - Beta.

Geografia. — Ambdues varietats cultivades i subespontànies a les hortes i prop
de les habitacions. — Ag.-Set.

2,264. — B. marítima L.

(perquè cs ja a la vora del mar.)

Sinonímia. — Bleda obscura, cast., acelga
silvestre o marina.

Generalment perenne, arrel o rizoma prim,
dur, ordinàriament multicaule, tiges de 3-8 dim,
ajagudes i esteses en cercle, solcades anguloses,
glabres o pubescents, de branques flexuoses,
fulles basilars ovades rombals, bruscament con-
tretes en pecíol, subcarnoses, de nervis poc
marcats, les caulinars lanceolades rombals o
lanceolades, agudes, sèssils i bracteiformes les superiors, totes enteríssimes,
glabres, flors en glomèruls espiciformes, dos estigmes lanceolats, lòbuls del
periant aplicats sobre el fruit, que és bastant gros.

B. marítima

Geografia. — Terres salobroses de l'Urgell i de litoral, Prat de Llobregat, —Platges
de Roses, Torroella de Montgrí, Estartit (Vay.). — Juny-Set.

29

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCDES

Gènere 307. — CHENOPÓDIUM L.

(Es mot antiquíssim que hom deriva de 449, genitiu '/rvóç, Oca, i modç, gen. zodoç, peu,
peu d'oca, per la forma de les fulles d'alguna espècie d'aquest gènere.)

Flors verdoses o vermelloses, hermafrodites, sense bràctees, en glomèruls
axil'lars o terminals agrupats en raims o en panícula, perigoni herbaci, glabre,
de cinc tèpals no acrescents ni soldats al fruit, cinc estams, 2-3 estils, fruit
deprimit o subglobós, lliure, però rodejat pel perigoni no carnós, llavor lenti-
cular, horitzontal o subglobosa i vertical. Herbes o arbustos de fulles enteres
0 a tot tirar pinnatilobades.

Plantes pubescents glanduloses, fortament aromàtiques . . . . . 2.
A glabres o farinoses, inodores o pudents. . . . . . . . . 8.
Plantes pubescents viscoses, d'olor poc agradable, fulles inferiors llarga-
ment peciolades, air SD. glomèruls groguenes, en espigues
QUaSI DULS Pri do ee de ea ec 2,205: Ch. BOLSS:
Plantes pubèrules o quasi dies d'olor agradable, fulles breument
peciolades, sinuades dentades, glomèruls verdosos, en panícula fu-

Mosa . Li. . LC LL. L 0,266. Ch. ambrosiomes
(Fulles -- alabardades o enteres, llavor horitzontal o vertical . . . 4.
i Fulles no alabardades, -- lobulades, llavor horitzontal . . . . . GE

E Fulles alabardades o triangulars rombals, almenys de quatre cent. de
longitud, llavors totes o la major part verticals :

Fulles ovato-oblongues, a tot tirar de tres cent. de longitud, Mc:

totés horitzontalsis i'qo cubs. so Q EMeitec col En d'Rdreat EL

Plantes perennes, de rizoma gruixut, fulles enteres o lleugerament
sinuades dentades, glomèruls verdosos, en espiga nua

2,267. Ch. Bonus-Henricus.

Plantes anuals, de rel cònica, fulles amb dents profundes i desiguals,

glomèruls vermellosos, en panícula fullosa . 2,268. Ch. rúbrum.

30

EE OMRA DE CATALUNYA

Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium.

Planta pulverulenta blanquinosa, pudent, de tija ajaguda, fulles ovato-
rombals, glomèruls en raims densos, nus a l'àpex, fruit completament
rodejat pel perigoni . . . . de. Es 22060: Chi Vulvària:

Plantes verdes o vermelloses, loder es, de tija dreta, fulles ovato-oblon-
gues, enteríssimes, glomèruls en raims fluixos, nus, fruit incompleta-
ment rodejat pel perigoni . . . . . 2,270. Ch. polyspérmum.

TA CES pasa ia is I de P a Doc

Fulles i glomèruls -- Sa tió anell duucde: dentades o
lODU ad ES A ra Cd ds ena denes OR

Fulles truncades a la base, amb 2-4 dents per banda, llargues i agudes,
lòbuls del perigoni carenats, llavor mat . 2,271. Ch. hybridum.
Fulles atenuades a la base, amb dents nombroses i desiguals, lòbuls
dElPpeRi COMB DOCI ONCE CIS CAL CI ACS OE pe OE

Es i glomèruls verds, aquelles profundament i desigualment den-
: l

(Tija verda, fulles lanceolades, superficialment dentades, panícula llarga,
estreta, amb les branques erectes, lòbuls del perigoni no carenats,
fruit incompletament iu, pel perigoni, llavor lluent, de marge
OE S ges era ats J'agou CA. UtDICII:

Tija frequentment Dreceres, fulles d rombals, profundament denta-
des, panícula curta i ampla, amb les branques obertes, lòbuls del peri-
goni un poc carenats, fruit completament rodejat pel perigoni, llavor
matndel marge aguts: se ee nes Ba ge Ch. murale:.

i

Llavors llises i lluents, de marge agut, fulles sinuades dentades . 11.
Llavors mats, finament puntejades, de marge obtús, fruit completament
rodejat pel perigoni, que té els lòbuls carenats. . . . . . . . 12.

i Fulles oblongues, obtuses, glomèruls d'un verd glauc, fruit incompleta-
ment rodejat pel perigoni, que no té els lòbuls carenats, algunes
llavors verticals. . LL il. Lo. 4, . . 2,274. Ch. glàucum.

Fulles ovato-rombals, glomèruls blanquinosos, com enfarinats, fruit
completament 1odejat pel perigoni, que té els lòbuls carenats, llavors
totes Boritzontals a LE 22765 El albura.

dades, d'un verd glauc, panícula estreta, llavor puntejada excavada
2,276. Ch. ficifólium

Fulles caulinars tan amples com llargues, subtrilobades o irregularment
dentades, d'un verd fosc per sobre, glauques farinoses al dessota,

I caulinars tres vegades més llargues que amples, trilobades alabar-
sl pesta fluixa, llavor quasi llisa . . . 2,277. Ch. opulifólium.

31

PUBLICACI ONSOGDE LAIUNSTN DUTDE CLENCRIES

Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium.

2,265. — Ch. Botrys L.
(Botpos 4 botrys els trobem en Dioscòrides 4
Plini, aplicats a plantes d'inflorescències en raim,
perquè botrys té aquest significat, Bahuin empra
el mot en sentit genèric i ens dóna um Botrys
Ambrosioides vulgaris que correspon a aquesta
espècie lumeana.)

Sinonímia. — Xiuxera, herba del cuc,, bc-
dris, casí., bien granada, milgranada, /7., bOtrys,
herbe à printemps, piment.

Ch. Botrys

Amtal, amb la tija de 3-7 dm, dreta, solcada
angulosa, simple o ramificada, però fregientment ramificada des de la base,
de branques dretes, pubescent viscosa, d'olor poc agradable, fulles inferiors
llargament peciolades, d'un verd glauc i un poc groguenques, ovato-oblongues,
obluses, pinmatilobades, pubescents glanduloses en ambdues cares, les superiors
lanceolato-espatulades, quasi enteres, glomèruls groguences, en llargues paní-
cules espiciformes nues, perigoni pubescent glandulós, de tèpals aplicats sobre el
fruit, cobrint-lo totalment, llavor horitzontal, negra, subglobulosa, un poc lluent,
de marge lleugerament carenat.

Geografia. — Comuna als arenys dels rius i terres arenoses, des de la costa a les valls
pirenenques. — Set.-Nov.

2,266. — Ch. ambrosioiídes L.

(a l'antiga Grècia rebien el nom d'ambrosia no
solament l'Ambrosia maritima L. sinó alguna
espècie del gènere Artemisia 4 també algun
Chenopodium olorós, Balmin separà els Botrys
i els Absinthium de les Ambrosia, 4 denomina
Botrys ambrosioides mexicana, emprant ambro-
sioides Per a fer remarcar la seva semblança amb
l'ambrosia vera, aquesta espècie, denominació que
Linné respectà.)

Ch. ambrosioídes

Sinonimia. — Te bord, fals o d'Espanya,
cast., te de Espana, de Nueva Espafia o de
Méjico, hormiguera, /r., thé du Mexique, thé des Jésuites, ambroisine.

FLORA DE CATALUNYA

Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium.

Anual, amb la tija de 3-8 dm, dreta, angulosa estriada, ramificada, pubè-
rula o subglabra, d'olor agradable, fulles curtament peciolades, d'un verd clar,
oblongues o lanceolades, atenuades als dos caps, sinuades dentades, enteres 0,
rarament, pinnatífides, les superiors lanceolato-linears, enteres, glomèruls pe-
tits, en raims axil'lars prims, interromputs, fullosos, iormant en conjunt una
panícula llarga i fullosa, perigoni de tèpals no carenats, aplicats al fruit, el qual
cobreixen totalment, llavor molt petita, negra, lluent, de marge obtús.

Geografia. — Llocs incultes del litoral, Vallès i part de Bages, fins a Berga. — Gar-
rotxa, Olot, r. (Vay.). — Ag.-Nov.

2,267. — Ch. Bonus-Henricus L.

(un dels noms populars alemanys d'aquesta es-
pècie, Guter Heinrich, passà als tractats de
plantes prelinneans transformat en Bonus Hen-
ricus, 7 d'ells el prengué Linné.)

Sinonímia. — Sarrons, peu d'ànec o d'oca,
blet moll de bosc, cast., pie de ganso, enriqueta,
zurrones, /7., herbe du bon Henri, toute-bonne,
épinard sauvage.

Ch. Bonus-Henricus

Perenne, de rizoma gruixut i tija de 1-8 dm,
dreta, robusta, solcada, ramificada, amb ratlles
verdes i vermelles, pubèrula, inodora, fulles llargament peciolades, quasi
crasses, alabardades triangulars o sagitades, enteres o feblement sinuades
dentades, verdes farinoses en ambdues cares, glomèruls verdosos, densos, en
raims curts, nus, agrupats en panícula terminal estreta, espiciforme, únicament
fullosa a la base, flor terminal de cada glomèrul amb cinc estams i la llavor
horitzontal, les altres amb 2-3 estams i llavor vertical, perigoni que cobreix
incompletament el fruit, estil molt llarg, llavor gran (2 mm), bruna, llisa,
lluent, de marge obtús.

Geografia. — Prats del Montseny, Núria, altures de Cerdanya, Coll de Pal, al Cadí. —
Paratges herbosos i humits del Pireneu, d'on baixa fins a Espinabell (Vay.), Vall d'Eina
(Gaut.), Ports de Benasc i de la Picada (Zett.). — Jul.-Ag.

5 33

PUBLICACIONSUDEEADN ST UT. DE (CIENCIES

S.1solàcies. G. 597. - Chenopodium.

2,268. — Ch. rúbrum L.

(Perquè es torna vermell en fer-se adult.)

Anual, amb la tija d'1-6 dm, dreta o aja-
guda, solcada, vermellosa o amb línies verdes
que alternen amb altres de blanques o verme-
lles, simple o ramificada des de la base, fulles
rombals o alabardades, cuneiformes a la base,
grossament dentades, peciolades, verdes o ver-
melloses, llustroses, d. crasses, glomèruls, ge-
neralment, vermellosos, densos, en raims axil-

Ch. rúbrum ee Ò
lars espiciformes, interromputs, fullosos, flors
terminals amb cinc estams i les altres amb 1-2,
tèpals no carenats, aplicats al fruit sense cobrir-lo totalment, llavors petites,
brunes, llises, lluents, de marge obtús, verticals llevat de les terminals del
glomèrul, que són horitzontals.

B crassifolumn Moq. — Tija ajaguda o ascendent, fulles rombals o bé
ovato-rombals, les superiors lanceolades, enteres, totes subcarnoses, espigues
solament fulloses a la base, tèpals un poc carnosos o netament carnosos a
la maturitat.

Geografia. — Llocs humits, vores de basses i estanys, runes: Hortes de Terrassa,
I. T., 14 set. 1912 /egi. — En moltes parts, prop de les tàpies, camins i llocs abandonats
(Salv.i), Costa no la creu tan estesa, nosaltres la considerem bastant rara.

,

2,269. — Ch. Vulvària L.

(amb el nom de Vulvaria designaren aquesta es-
pècie Dalechamp i altres autors prelinneans, és
mot derivat del llatí vulva, aplicat a aquesta
espècie per la seva fortor característica.)

Simonímia. — Herba pudent, pixacà: cast.,
meaperros, Sardinera, /y., vulvaire.

Anual, amb la tija d'r-5 dm, prostrada di-
fusa, pubèrula blanquinosa, subcilíndrica, pu-
dent, ramificada des de la base, fulles ovato-

Ed: rombals, enteres, peciolades, d'un verd pàllid,

blanquinoses pulverulents pel revers, glomèruls

en petits raims densos, curts, nus, axil'lars i terminals, tèpals 40 carenats,

aplicats, que cobreixen totalment el fruit, llavors horitzontals, brames, llises,
lluents, de marge acutiúscul.

34

FLORA DE CATALUNYA

Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium.

Geografia. — Comuna als camps, vores de camins, muralles, runes, des de la costa
al Pireneu. — Juny-Set.

2,270. — Ch. polyspérmum L.
(és el Blitum polyspermum a seminis copia de
Balmin: de molòc, molt, i omégua, grana, Per
l'abundància de llavor.)

Anual, amb la tija d'1-8 dm, dreta o pros-
trada difusa, angulosa, ramificada, verda o
vermellosa, inodora, fulles ovafo-oblongues, ob-
tusiúscules o mucronulades, peciolades, enteres,
glomèruls verdosos o rosats, en raims axil'lars
fluixos, els inferiors fullosos, els superiors nus,
tèpals estesos a la maturitat, que mo cobreixen
el fruit, llavors horitzontals, negres, lluents, fina-
ment pumtejades, petites, de marge obtús.

Ch, polyspéèrmum

Geogr. fia. — Camps cultivats o incultes: Rocabruna, Mare de Déu del Coral, S. Hi-
lari (Vay.), mines d'Osor (Cod.i), Montjuic (Colm., Vay.), Luchon (Zett.). — Jul.-Set.

2,271. — Ch. hybridum L. —Ch. angu-
lósum LamE.
(les fulles d'aquesta planta i l'olor que fa recorden
tant les de l'estramoni que Linné cregué en una
possible hibridació del Chenopodium album Per
la Datura Stramonium, i d'ací el mot específics
angulosum, Per les tiges anguloses.)

Anual, amb la tija de 4-I0 dm, dreta,
angulosa, verda, glabra, simple o ramificada,
d'olor desagradable, semblant a la de l'herba
talpera, fulles ovato-triangulars, truncades cunei-
formes a la base, amb 2-4 dents triangulars
per banda, acuminades, llargament peciolades, primes, glabres, verdes en
ambdues cares, glomèruls verdosos, en panícula terminal fluixa, nua, tèpals
ovats, membranosos, no carenats, que no cobreixen totalment el fruit, llavors ho-
ritzontals, grosseles (2 mm), megres, puntejades rugoses, mats, de marge
acutiúscul.

Ch. hybridum

35

i A Ri A EA er rr arrere

PUBLICACIONS/DE. LV INSTDI DUT: DE /(CITENCBES

Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium.

Geografia. — Llocs cultivats, prop de les habitacions: Camps de Montcada, Badalona,
S. Joan de l'Erm, vall de Viella i altres llocs pirenenes (Costa), Rocabruna, Batet, S. Hi-
lari, Montsoliu, Lledó (Vay.), Constantins (Cod.i), Vall d'Aran, des de l'entrada fins a
Salardú (Llen.i). — Juny-Set.

2,272. — Ch. úrbicum L.
(del llatí urbicus, propi de la ciutat, Perquè sol
fer-se prop de les habitacions humanes: in Eu-
ropae borealis plateis, diu Linné.)

Anual, amb la tija de 4-I0 dm, dreta, an-
gulosa, amb estries verdes i blanques, a ve-
gades vermellosa, frequentment ramificada in-
feriorment, fulles /riangulars, cuneiformes a la
base, les superiors lanceolato-linears, totes
lleugerament sinuades dentades, enteres i agu-
des a l'àpex, verdes, a vegades pàllides fari-
noses per sota, curtament peciolades, glomèruls
en espigues ramoses, axil'lars, nus o amb algunes fulles a la basc, formant en
conjunt una panícula terminal llarga i estreta, perigoni aplicat al fruit sense
cobrir-lo del tot, de tèpals no carenats, llavors petites, horitzontals, lluents,
que es desprenen fàcilment, negres, puntejades excavades, de marge obtús.

Cn, úrbicum

Geografia. — Vores de camins, prop de les habitacions, al peu de les muralles, etc.:
Vers el Prat (Salv.l, Costa), Castelló d'Empúries (Sen.l).

2,273. — Ch. murale L.

(del llatí muralis, propi del mur, perquè sol
fer-s'hi, in muris Europae, diu Linné.)

Anual, amb la tija de 3-8 dm, dreta o pros-
trada difusa, solcada angulosa, verda o verme-
mellosa, frequentment ramificada des de la
base, glabra, fulles ovalo-rombals, subcunei-
formes a la base, agudes o acuminades, forta-
ment i desigualment dentades, de dents agudes
DR: i dirigides a l'àpex, les superiors i les més joves
pulverulents, totes un poc crasses, d'un verd

fosc, lluents, peciolades, glomèruls verdosos, en
raims axil'lars ramificats, formant en conjunt una panícula fullosa inferior-

36

ELORA DE GATALUNYA

Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium.

ment, de branques esteses, fèpals subcarenats, que cobreixen enterament el fruit,
davors que mo es desprenen fàcilment, d'um gris megrós, puntejades zugoses, de
marge agut, mats.

Geografia. — Frequent a les vores de camins, runes, prop de les habitacions, so-
bretot al litoral, Vallès i Bages. — Plana de Vic (Masf.), marina de Girona fins a Sa-
garó i més amunt, Tarragona (Vay.). — Jul.-Oct.

2,274. — Ch. glàucum L.
(Per les fulles glauques Per sota.)

Anual, amb la tija d'I-4 dm, dreta o ascen-
dent, angulosa estriada, generalment ramifi-
cada des de la base, fulles oblongues obtuses,
sinuato-dentades, de dents distants i poc
nombroses, cuneiformes i peciolades, verdes per
sobre, blanques o molt glauques i farinoses per
sota, les superiors més estretes i quasi enteres,
glomèruls d'un verd glauc, en espigues axil'lars
i terminals, ramoses, nues o fulloses, dretes,
generalment més curtes que les fulles, tèpals 7:0
carenats, aplicats al fruit sense recobrir-lo totalment, llavors brunes, petites,
llises, lluents, de marge agut, algunes de les quals són verticals i la major part
horitzontals.

Ch. glàucum

Geografia. — Terrenys arenosos, cultivats i incultes: Prat de Llobregat, Can Tunis,
hortes de Terrassa i riera del Palau, r. — Viladrau (Costa), Lledó (Vay.), Sarrià (Sen.l).
— Ag.-Oct.

2,215. — Ch. àlbum L.

(perquè blanqueja en fer-se adulta, del llatí
albus, blanc.)

Sinonímia. — Blet moll o blanc: cast., berza
perruna, cenizo, cefiiglo blanco y verde.

Anual, amb la tija de 2-I0o dm, dreta,
angulosa, amb estries verdes i blanques, ordi-
nàriament molt ramificada, fulles ovato-rombals
o sublanceolades, sinuades dentades, les supe-
riors lanceolato-linears, enteres, totes peciola-

Ch àlbum

37

PU BLICACTONS DEL UN ST BRUT IDE CIE NCUOES

Salsolàcies. G. 597. -Chenopodium.

des, glomèruls en espigues axil'lars, simples o compostes, denses o interrom-
pudes, que formen en conjunt una panícula nua o fullosa a la base, estreta
o subpiramidal, tèpals carenals, que vecobreixen completament el fruit, llavors
horitzontals, megres, llises, lluents, carenades, agudes. Planta polimoria.

a commune Moq. T. — Fulles ovato-rombals, verdes i subpulverulents
per sobre, £ blanquinoses per sota, glomèruls grossos, en espigues terminals
dretes, compactes, tirsoides.

B víride Mog. T.— Fulles ovato-rombals, verdes, feblement farinoses,
espigues fluixes, subramificades, en panícula terminal, fluixa, llarga i fullosa.

Geografia. -— Comuna a les hortes i terres cultivades de tot el país, no escasseja la
8 víride. — Jul.-Oct.

2,276. — Ch. ficifólium Sm., y de l'an-
terior apud Fiori
(per les fulles lobulades com les de la figuera,
mot format de ficus € folium, Ja fulla.)

Hom el diferencia del Ch. album per les
fulles d'un verd glauc, bastant petites, les
inferiors i les mitjanes tres vegades més llargues
que amples, trilobades alabardades, de lòbuls
laterals amb 47a dent a la base, el terminal molt
llarg, oblongo-lanceolat, sinuat dentat o enter,
glomèruls blancs farinosos, en panícula estreta,
fullosa inferiorment, tèpals carenats, que cobrei-
xen el fruit, llavor horitzontal, mat, puntejada,
de marge molt obtús, arrodonit i gruixut.

Ch. ficifólium

Geografia. — Llocs cultivats i runes: Ripoll (Sen.).
— Set.

2,274. — Ch. opulifólium Schrad. —
è del Ch àlbum L. apud Fiori

(per les seves fulles semblants a les de l'aliguer,
el Viburnum Opulus.)

Ch. ogulifólium

Difereix del C/. album per les fulles inferiors

38

RELORN DE/CATALUNYA

Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium.
i les mitjanes quasi tan amples com llargues, ovato-rombals, subtrilobulades,
de lòbuls poc marcats, sinuats dentats, el terminal 4m Poc més llarg, molt
obtús o truncat, glomèruls blancs farinosos, en raims curts, espiciformes,
interromputs, axil'lars i terminals, nus o fullosos inferiorment, formant pa-
nícula, tèpals carenats, que cobreixen el fruit, llavors horitzontals, mats, fina-
ment puntejades, de marge gruixut, obtús.

Geografia. — Terrenys cultivats, vores de camins, runes: Vallès, Penedès, Gelida. —
L'Escala, Calonge, Castelló d'Empúries, Tarragona, Montserrat (Vay.). — Jul.-Set.

39

PUBLICACIONS DE: LUNSTOUTUT DE GIEN CIE

Gènere 598. — ROUBIEVA Moq. T.

(Gènere dedicat a Guillaume Joseph Roubieu, professor de botànica a Montpeller,
1757-1834.)

Flors verdoses, en glomèruls axil'lars que formen una llarga paniícula fu-
llosa en tota la seva longitud, perigoni pubescent, que cobreix completa-
ment el fruit, de tèpals un poc carenats, llavors negres, lenticulars, verticals,
lluents, de marge obtús. Planta oriúnda de l'Amèrica meridional, d'un verd
clar, pubescent, olor forta i agradable, perenne, multicaule, amb tiges de
3-8 dm, prostrades difuses, molt ramificades, fulles pinnatisectes, de segments
linears, curtament peciolades, glauques, pubèrules, glanduloses.

2,278.—R. multífida Mog. T.—Cheno-
pódium multífidum L.

(per les fulles multífides.)

Sinoníma. — Cast., cefliglo de Buenos Ai-
res, paiquillo de Chile.

Geografia. — Vores de camins, runes: Plaça de
Tossa, r. (Vay.). — Agost-Set.

La posseim de Madrid.

R. multífida

40

HEOQRA DE CATALUNYA

Gènere 599. — CORISPERMUM L.
(Dels mots grecs xóprç, Xinxa, i onégua, sement, per la forma del fruit.)

Flors hermafrodites, groguenques, axil'lars, solitàries, en espigues terminals
fulloses, perigoni fructífer molt comprimit, rodejat d'una estreta ala esca-
riosa, blanquinosa, 1-5 estams hipògins, dos estigmes alenats, molt curts,
llavors verticals. Planta anual, pubescent, amb la tija d'I-4 dm, dreta, es-
triada, generalment ramificada des de la base, de branques dretes, d'un
blanc verdós, a la fi vermellosa, fulles linears, mucronades, uninerves, alternes,
les superiors ovato-lanceolades, puntegudes, que ultrapassen les flors.

2,279. — C. hyssopifólium L.
(per les fulles semblants a les de l'hisop.)

Geografia. — Terrenys arenosos: Prop de Tarrago-
na (Pourr.), Torredembarra (Tex.). — Jul. - Set.
N. B. Una planta de fruit immatur que, l'agost
i, del 1889, collírem a l'Urgell, sembla pertànyer a
o aquesta espécie.

C. hyssopitólium

PUBLICACIONS DE /ENINSTA DUI DE (CIE NEGRES

———

Gènere 600. — CAMPHOROSMA L.

(Nom genèric format de camphora, càmfora i ósuí, olor, es la Camphorata Monspelien-
sium dels autors antelinneans, el nom de la qual justifica Bauhin amb aquests mots:
Campnhorata dicitur, quod herba digitis friata, odorem camphorae nomnihil referat...)

Flors hermafrodites, verdoses, axillars, solitàries, en espigues curtes,
compactes, terminals, dretes, que formen en conjunt una estreta panícula
fullosa, perigoni tubulós comprimit, quadridentat, de dents desiguals, agudes,
quatre estams exerts, 2-3 estils divergents, fruit comprimit, pericarpi no
adherit a la llavor, que és vertical. Planta perenne, d'olor de càmiíora, amb
rizoma gruixut, llenyós, multicaule, tiges de 2-6 dm, prostrades ascendents,
blanquinoses o vermelloses, pubescents, amb petites branques curtes i densa-
ment fulloses, fulles linears alenades, petites, alternes o fasciculades, rígides,
peludes.

2,280. — C. monspelíaca L.
(de Montpeller.)

Sinonímia. — Camforada: cast., alcanforada:
Ír., camphrée.

Geografia. — Terrenys argilosos calcaris, guixencs
o salobrosos, del litoral, Montjuic, Manresa, Lleida,
— Cabanes, Llers (Sen.). — Agost.

C. monspelíaca

42

P ORALS DIEC ML U NOVA

Gènere 601. — RÓCHIA ROTH

(Dedicat al cèlebre botànic alemany del segle xix VVilhelm Daniel Joseph Roch, autor
de la Synopsis Florac Germanicae et Helveticac.)

Flors hermafrodites, verdoses, en glomèruls axil'lars que formen espigues
llargues i estretes, perigoni urceolat, quinquèfid, de tèpals a la fi connivents,
amb una ala dorsal, cinc estams hipògins, ordinàriament exerts, dos estigmes,
fruit deprimit, tancat dins el perigoni acrescent i ornat d'ales dorsals en forma
d'estrella, llavor horitzontal. Plantes anuals o perennes, -L pubescents, de
fulles alternes, linears o lanceolades.

Plantes perennes, llenyoses, de rizoma gruixut i tiges nombroses, pros-
trades difuses, blanquinoses o vermelloses, fulles estretament linears,

1 glomèruls pubescents, ales del perigoni fructífer semicirculars
2,281. R. prostrata.
Plantes anuals, herbàcies, d'arrel prima i tija única . . . . . . 2.

Fulles filiformes alenades, ales del perigoni iructífer membranoses, glo-
mèruls llanosos en llargues espigues linears . 2,282. R. arenària.

2. 3 Fulles linears o linears lanceolades, ales del perigoni fructífer còniques
l ORGDOiCUI OR OS P San Creada ec eer tea ea Sa A aca EN EE SE CCA dd

'Plantes finament peludes, verdes, de tija dreta, fulles lanceolades o
lanceolato-linears, agudes, glabrescents, glomèruls pubescents, en
espigues primes, apèndixs del perigoni tuberculiformes,

2,283. 8. scopària.
3 Plantes piloses tomentoses, grisenques, de tija ajaguda o ascendent,
fulles linears, semicilíndriques, obtuses, hirsutes cendroses, glomèruls
hirsuts llanosos, en espigues molt fluixes, apèndixs del perigoni cònics,
TEStES OU amos Da a NA Era 284. TE. Mitsuta.

N

PUBLICACIONS/DE,.E'INSTOITUT IDE CIENCLES

Salsolàcies.

FE. prostrata

G. 6r. - Róchia.

2,281. — EF. prostrata Schrad.

(per les tiges prostrades.)

Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, multi-
caule, tiges de 3-0 dm, ajagudes o ascendents,
pubescents, verdes o vermelloses, de branques
rígides i ascendents, fulles linears o alenades,
fasciculades, planes, agudes o bé obtuses, les
florals curtes, que ultrapassen un poc els glo-
mèruls, flors solitàries o en glomèruls axil'lars,
pubescents, agrupats en espigues llargues, in-
terrompudes o denses, perigoni fructífer breu-
ment pubescent, de lòbuls ovats oblusos, amb

ales membrenoses, semicirculars, amb plecs i ratlles longitudinals, esteses en
forma d'estrella, um poc rosegades al marec.

a vúbens Lagasca — Tija vermellosa, glomèruls acostats.

Geografia. — Llocs estèrils, salobrosos o guixosos: Empordà, a les parets de l'es-
glésia d'Empúries, Figueres, Castelló. — Segarra, Guissona, Ponts i altres parts de la
Segarra (Salv.)l, Roses, Vilamalla, turons secs de Girona, Tarragona (Vay.), Cabanes,

Llers (Sen.). — Ag.-Set.

La recollida per nosaltres a Empúries era la 2a vúbens Lag.

FE. arenària

2,282.— RE. arenària Roth. —E. hirsuta
Costa, part., non Nolte

(Perquè sol fer-se en llocs arenosos.)

Anual, d'arrel prima i flexuosa, amb la
tija d'I-5 dm, pubescent o eriçada, simple o
ramificada, de branques esteses, fulles /iliformes,
alenades, amb un solc a sota, molt peludes,
llargament pestanyoses, particularment a la base,
les florals ultrapassant de molt els glomèruls,
aquests axil'lars, lanosos i eviçats de llargs pèls,
agrupats en llargues espigues linears, perigoni
fructífer quinquèfid, molt criçat, de lòbuls ovats,

amb una a/a membranosa oblonga, obtusa o transovada, més llarga que el disc,
rosegada al marge, llavor grisa.

Geografia. -— Llocs arenosos: Prov, de Lleida (Costa). — Ag.-Set.

44

ELORAM DE CATALUNYA

Salsolàcies. G. 601. - Sóchia.

2,283. — R. Scopària Schrad.
(és una escombrera o herba d'escombres, Besen-
Rraut en alemany, que els botànics antics ano-
menaren Scoparia, 1 d'ells prengué el nom Linné
en fer el seu Chenopodium Scoparia.)

Sinonímia. — Mirambell, cast., mirabel, pi-
nito, albahaca larga, cefiglo de jardín, //.,
belvedère.

Anual, amb la tija de 6-I2 dm, dreta, d'un
verd groguenc, finament peluda, molt ramifi-
cada, de branques dretes, fulloses, fulles Jan-
ceolato-lincars o lanceolades, atenuades per ambdós caps, verdes, trinerves,
pestanyoses, glabres, les florals més estretes, ultrapassant llargament els
glomèruls, flors axil'lars, subgeminades, pubescents, en espigues dretes reuni-
des en una panícula estreta, perigoni fructífer 4n Poc Pelut, de lòbuls ovato-
obtusos, amb apèndixs dorsals tuberculiformes.

R. Scopària

Geografia. — Camps del Vallès i Penedès, cultivada i subespontània. — Olot (Vay.),
Vic (Ma8f.). — Agost-Oct.

2,284.—BR. hirsuta Noite
(per ésser uma planta peluda.)

Anual, amb la tija d'I-3 dm, herbàcia o
subllenyosa a la base, ajaguda o ascendent,
estriada angulosa, pilosa tomentosa, grisenca,
molt ramificada a la base, de branques esteses,
fulles linears, semicilíndriques, carnoses, blanes,
piloses cendroses, a la fi glabrescents, uniner-
ves, les florals generalment aplicades, més llar-
gues que els glomèruls, aquests eriçats llanuts,
axil'lars, en espigues primes, flexuoses i angu-
loses, disposades en panícula estesa a la matu-
ritat, perigoni fructífer molt pelut, de lòbuls curts, obtusos, amb apèndixs dor-
sels còmes, drets o ganxuts.

F. hirsuta

Geografia. —— Terres salobroses del Pla d'Urgell (Costa). — Ag.-Set,

45

PUBLEICACIONSUDEGECINSTIDUT DE CIENCIES

Gènere 602. — ECHINOPSILON Mo. T.
(Del grec égi/i, espina, i Vihòc, gràcil, per les espinetes que envolten el fruit,)

Flors hermafrodites, grisenques, en glomèruls axil'lars eriçats llanuts, dis-
posats en espigues llargues i fulloses, que formen una panícula, perigoni
urceolat deprimit, fes en cinc lacínies que porten una espineta dorsal alenada,
circinada recorbada, groguenca, més curta que el diàmetre del disc, que és
hirsut a la cara superior i glabre a la resta. Herbes anuals, peludes llanoses,
grisenques, amb la tija de 3-0 dm, dreta, grisenca, rígida, ramificada des de
la base, de branques pàtulo-ascendents, un poc peluda, fulles oblongues
linears, agudes, crassiúscules, curtes, glabrescents.

2,285. — E. Reuteriànum Boiss.
(dedicada a G. F. Reuter, company de Boissier,
que descobrí aquesta - planta als oliverars de
Lleida.)

Geografia. — Barcelona, abundant als terrenys
arenosos de la falda de Montjuic (Llen.l, Cad., Sen.l).
— Oct.-Nov. (2).

(1) Cadevall no consigna, segurament per un oblit, la loca-
litat clàssica de Lleida, on fou descoberta per Reuter. (F. Q.).

E. Reuteriànum

46

RE OR A DE CAT AL UNYA

Gènere 603. — SALICÓRNIA Mo0. T.

(Aquest nom fou emprat per primera vegada per Rembert Dodoens, en la seva Stiv-
pium Historia, del 1553, derivat, segons sembla, del mot vulgar francès salicor.)

Flors hermafrodites, verdoses, ternades, col'locades en les excavacions del
raquis, a l'axil'la d'una cúpula formada per dues bràctees travades i persistents,
reunides en espigues cilíndriques, perigoni carnós, bursiforme, acrescent, amb
3-4 dents, 1-2 estams i 2-3 estigmes plomosos, aquenis ovoides. Plantes car-
noses, de fulles cilíndriques, oposades, soldades en forma de beina que cobreix
els entrenusos, de limbe dentiforme, i que donen a la tija l'aspecte articulat.

Plantes anuals, herbàcies, d'arrel prima, tres excavacions floríferes que
formen triangle, les dues laterals en contacte com si sostinguessin la

1 terminal eo Cid i. ae i mass Snerbacen:
Plantes perennes, £ llaiyases de rizoma gruixut, tres excavacions florí-
Teresucollaterals-oebesunavtotar SOlafe es do a ea en DE

Entrenusos dues vegades més llargs que amples, espigues de 3-4 mm
d'amplada, tres excavacions fructíferes col'laterals, la mitjana major
que les altres. . . . ds o COT IEULICOSA.

Entrenusos quasi tan digis com liar gs, espigues de 4-6 mm d'amplada,
una sola excavació per a tots tres fruits,

2,288. S. macrostachya.

h
I

2,286. — S. herbàcea L.
(perquè té consistència herbàcia.)

Sinonímia. — Herba salada, pollet, cast.,
hierba del cristal y del jabón, alacranera:
fr., Salicor, salicot, passe-pierre.

Anual o biennal, d'arrel prima i tija de
2-3 dm, generalment dreta, al principi carnosa,
a la fi sublienyosa, molt ramificada, articulada,
articles dilatats, molt més llargs que amples,
emarginats bilobats a l'àpex, lòbuls obtusos,
diàfans membranosos al marge, espigues cur-
: tes (I-4 cm), obtusiúscules o atenuades a l'àpex,
cilíndriques o filiformes, oposades, excavacions floríferes en triangle, les dues

S. herbàcea

47

PUBLICACIONS DE L'LNSTH TU T DE CIENCIES

Salsolàcies. G. 603.-Salicórnia.

. , . . x La
laterals en contacte, la terminal més alta, perigoni tetràgon o subtrígon, llavor
blanca, pubescent, comprimida, solcada d'un costat.

Geografia. — Litoral de la Mediterrània i terres salobroses de l'interior: Urgell,
vores de l'Estany d'Ibars — Prats marítims de Castelló d'Empúries, cap a l'Amazona
(Vay.), Roses (Bub.). — Ag.-Set.

2,287. — S. fruticosa L.
(perquè és llenyosa.)

Petit arbust d'1-5 dm, dret, glauc, glabre,
ramificat, de branques oposades, articulades,
articles el doble llargs que amples, escotats,
bilobulats, de lòbuls obtusos, membranosos al
marge, espigues cilíndriques o claviformes
(1-3 cm x2-3 mm), dres excavacions floriferes
col'laterals, la del mig més gran 4 les laterals com-
pletament separades per aquella, perigoni pentà-
S'uticosa gono-trapezial, llavor oblonga, fuberculosa, de
tubèrculs cònics o subincurvats.

Geografia. — Abundant a les terres salobroses del Prat de Llobregat, a la Farola. -:
Marina de l'Hospitalet i altres llocs de la costa (Costa), comuna als prats del Baix Em-
pordà (Vay.), Roses (Bub.). — Jul.-Set.

N. B. Es possible que hom trobi al litoral immediat a la frontera la 8 radicans
G. et G. — S. radicans Sm., que viu a l'altre vessant del Pireneu. Però els exemplars
recollits a S. Pere Pescador i considerats com a pertanyents a aquella varietat tenen
les llavors ja evidentment tuberculoses, com en el tipus, i no pubescents.

2,288. — S. macrostachya Moric., Ar-
throcnémum macrostàchyum Moris et
Delponte.

(del grec manpós, gran, i ccórus, espiga, Per les
inflorescències gruixudes.)

Simonímia. — Ballester, sosa dura, mame-
lluts, cast., solicuernos, garbancillo, alacranera.

Petit arbust de 3-6 dm, dret, glauc, glabre,
molt ramificat, de branques dretes o ajagudes
i articles cilíndrics, carnosos, tan amples com

S. macrostachya

48

EC OURA DE CAT AL DNA

Salsolàcies. G. 603. - Salicórnia.

llargs, dilatats a l'àpex a la faisó d'un embut, circuits de marge estret i
membranós, espigues grosses (3-4 cm x 3-4 mm), les terminals rectes, les
axil'lars corbes, totes obtuses, excavacions floríferes superficials, simples,
perigoni piramidal, obtús, llavors negres, lluents, cobertes de petits tubèrculs
cònics.

Geografia. — Terres salobroses del litoral, al Prat de Llobregat, Urgell. — Empúries
(Llen.l). — Ag.-Set.

PUBLICACIONS DE. L'INSTATUT DE CIENGDES

Gènere 604. — SUAEDA FORSE.

(Derivat del nom àrab d'una espècie oriental, sumved mullah, literalment salada ne-
grosa).)

Flors hermafrodites, verdoses, axil'lars, solitàries o en glomèruls, reunits
en llargues espigues fulloses, perigoni urceolat, de cinc lòbuls, carnosos i
acrescents, que a la fructificació simulen una baia, cinc estams, 3-5 estigmes,
iruit comprimit o deprimit, tancat al perigoni. Plantes anuals o perennes, de
fulles carnoses, alternes, linears, subcilíndriques.

i Plantes anuals, perigoni urceolat deprimit, llavors comunament horit-

ZONTalS cs, are eo Ger CE a Ger meitat eL Se de a me tera ts EE
i Plantes perennes o anuals, perigoni fructífer d globulós, llavors ver-
TIGAlS aa dent come a aC a ds SD CE gu ae Elete ee Dec ES

/ Fulies opaques, obtuses o acutiúscules, perigoni fructífer molt deprimit,
de lòbuls obscurament carenats, llavors lleugerament puntejades,

2,289. S. marítima.

Fulles semitransparents per la dessecació, acuminato-mucronades o ter-

minades en una petita seta, perigoni fructífer poc deprimit, de lòbuls

convexos, rugosos, llavors llises. . . . . . 2,290. S. spléndens

( Plantes perennes, llenyoses, fulles subcilíndriques, obtuses o mucronades,
flors solitàries, geminades o ternades, perigoni fructífer inflat, llavors
VESES, AM EDtS cera Sao ee de 2,291. S. fruticosa.

3 Plantes anuals, herbàcies o subllenyoses a la base, fulles úliformes,
plano-convexes, agudes, flors totes ternades, perigoni fructífer a penes
inflat, llavors puntejades rugoses . . . . . 2,292. S. altíssima.

50

ELORA DE CATALUNYA

Salsolàcies. G. 604 - Suaeda,

2,289. —S. marítima Dumort —Cheno-
podium marítimum Mog. T.

(perquè es ja a marina.)

Anual, amb tiges d'r-5 dm, dretes o pros-
trades difuses, glauques o vermelloses, glabres,
ramificades, molt fulloses, fulles d'r-2/5 cm,
linears semicilíndriques, obtuses o mucronades,
dilatades a la base, opaques, les florals més
curtes, subfalciformes, que ultrapassen les flors,
glomèruls d'I-3 flors, perigoni fructífer molt
deprimit, de lòbuls ovats obtusos, obscurament
carenats, llavor ordinàriament horitzontal, lluent, lleugerament puntejada ru-
gosa. Planta polimoria.

Geografia. — Terres salobroses del litoral i de l'Urgell. — Maig-Ag.

2,290.—S. spléndens Gr. et G.—S. se-
tigera Mogq. T.

(splendens, brillant, transparent, met, per les
fulles sense pèls i translúcides um cop se-
ques, setigera, Per la seta terminal de les
fulles.)

Hom la diferencia de l'anterior pel color
verd glauc, pàllid i 4 vermellós, per les fulles
fasciculades, moll carnoses, cilíndriques, molt
glauques, semitransparents, terminades en una
seta blena i fina, pel perigoni fructifer inflat,
de lòbuls convexos rugoses, llavors lluents, molt llises.

S. spléndens

Geografia — Litoral de la Mediterrània: Roses, 31 d'agost del 1846, leg. Bubani (9.

(1) També a les terres salobroses de l'interior: prop d'Ibars d'Urgell, on la trobí el 25 de juliol del 1925.

(F. Q.).

5I

PUBLICACIONS DE EINSSITUT DE CTE NCTES

Salsolàcies. G. 604. - Suaeda.

2,291. — S. fruticosa Forsx.

(per ésser arbustiva, de frutex l'arbust.)

Sincntma. — Salats: cast., hierba vitraria,
almajo dulce, /7., soude.

Arbust de 4-I2 dm, dret, verd, glabre, molt
ramificat, de branques blanquinoses, lluents,
molt fulloses, fulles subcilíndriques, atenuades
a la base, obtuses o mucronades, carnoses, glau-
ques, les florals la meitat més curtes, general-
ment recorbades, glomèruls d'1-3 flors reunits
en espigues fulloses, perigoni fructífer inflat, llavors llises, lluents, negres.

Geografia. — Terres salobroses del litoral i de l'Urgell. — Maig-Agost.

2,292. — S. altíssima Pall.

(és el Chenopodium altissimum, foliis succulentis
de Buxbaum, anomenat així per la seva alçària
relativament elevada.)

Sinontmia. — Sosa negra, sosa prima, canya-
met, canya meta, cas/., matilla.

Anual, amb la tija de 5-I0 dm, dreta, sub-
llenyosa a la base, glabra, molt ramificada,
fulles fii formes, plano-convexes, agudes, glabres,
glaucescents, obertes, d'I-2 cm, flors ternades
en cada axblla, curtament pedunculades, peduncle del mig més llarg, tres
estigmes, Perigoni fructífer subglobós, a penes inflat, llavors puntejades rugoses,
quasi sempre verticals.

S. altíssima

B sessilifiora Moqg. T.-— Fulles més estretes, obtusiúscules, flors sub-
sèssils.

Geografia. —— Terres salobroses del litoral: Barcelona, a Can Tunis (Sen.l), la var. 8.
— Octubre.

52

PLORA DE CATALUNYA

Gènere 005. — SALSOLA L.

(Del llatí salsus, salat, i olus, la verdura, pel gust d'algunes plantes d'aquesta família.
Nom emprat primer que per ningú per Andrea Cesalpini, botànic italià del segle XVI.)

Flors hermafrodites, verdoses, axil'lars, generalment solitàries, perigoni de
cinc lòbuls, cadascun dels quals porta una aleta dorsal travessera i que formen,
en conjunt, una mena de rosetó, cinc estams, 2-3 estigmes divergents, fruit
deprimit, rodejat del perigoni acrescent, llavor subglobulosa, horitzontal.
Plantes anuals, molt ramificades, de fulles linears triquetres, carnoses, alter-
nes, enteres, les inferiors oposades, sèssils o semiamplexicaules.

Plantes perennes, llenyoses, fulles linears, dilatades a la base, flors
solitàries, en espiga compacta, ales del perigoni grans, transovades
arrodonides, estriades, rosades. . . . . . 2,293. S. vermiculata.

Plantes anuals, herbàcies, fulles semicilíndriques, sucoses . . . . 2.

Fulles mucronades espinoses, ales del perigoni grans, rosades verdoses,

o bé rudimentàries. . . . ie D 2 DA Or Rali.
Fulles inermes, mucronades idices des del pèrigoni curtes, ungui-
LE TR 2,205. S. Soda.

2,293. — S. vermiculata L.

(del llatí vermiculatus, treball de labor fina i
menuda, act al'ludint a la boniquesa de les ales
dorsals del perigoni.)

Sinonimia. — Barrelleta, siscall, sosa blan-
ca, cast., caramillo, tarrico, sisallo.

Peremne, amb la tija de 3-0 dm, llenyosa, es-
triada, dreta, d'un blanc groguenc, pubescent,
molt ramificada, de branques dretes o ascen-
dents, fulles linears semicilíndriques, obtuses,

S. vermiculata

53

PUBLICACIONS DE L'UNSTICUT DE CLENCEES

Salsolàcies. G. 605. - Salsola.

dilatades a la base, les florals més curtes, bracteiformes, flors solitàries,
en espigues compactes agrupades en llarga panícula, ales del perigoni amples,
tvansovato-arrodonides, subsinuades, estriades, de color de rosa.

a flavéscens Moqg. T.— S. flavescens Cav. — Planta pubescent, glauca
groguenca, branques ascendents amb ramells drets, frequentment fasciculats,
fulles de les rames filiformes.

Geografia. — Costes de Barcelona, terrenys argilosos calcaris d'Igualada i altres de
la Segarra i de l'Urgell. — Cap a Manresa, Cardona (Costa). — Ag.-Set.

2,294.—S. Rali L.

(de l'àrab altali, cendra de les barrelles, rica en
sal 'sosa, nom emprat per primer cop per Rem-
bert Dodoens, en el segle XVI).

Sinonimia. — Salat, sosa: cast., barrilla, hier-
ba del cristal, hierba del jabón.

Anual, amb la tija d'I-6 dm, ajaguda o
ascendent, verda amb estries blanques o pur-
púries, molt ramificada, generalment des de la
RSS io base, branques i branquetes anguloses estria-
des, fulles lincars alenades, subcilíndriques, les
florals més curtes, subtriangulars alenades, totes sucoses i terminades en
mucró vulnerant, 1-3 flors axil'lars, en espigues compactes, perigoni fructífer
cartilaginós, endurit, d'ales grans, membranoses, rosades o purpúries O reduides
a una petita carena transversal.
B Tragus (L.) — S. Rali y tenuifolia Mog. T. — Fulles oblongo-filiformes
(2-IO cm XI-Z mm), no carnoses, tija dreta,
ales del perigoni curtes i lleugerament rosades.

Geografia. — Arenys marítims de Girona, Barcelona
i Tarragona, abundant a Can Tunis. — Terres salo-
broses de l'interior (Costa). La 8 Tvagus L., no vista
per Costa, fou trobada per C. Pujol a Manresa, prop
d'una font salada immediata als Polvorers, el 4 d'agost
del 1907I — Ag.-Oct.

l 2,295. — S. Soda L.

(és la soda de Mathias de l'Obel, en el segle X74,
simple transcripció del nom vulgar sosa, que
al'ludeix a la sal resultant d'incinerar aquesta i
altres espècies afins.)

54

mane.

di ali a a a Ca a aa ea ad ma oa

de Can a P A ls a A a

at

ESE OURSAS SDR GAT UNA

Salsolàcies. G. 605 -Salsola.

Sinonímia. — Barrella, sosa: cest., sosa, soda, àlcali, barrillera.

Anual, amb la tija de 3-6 dm, robusta, dreta o prostrada difusa, glabra,
ramificada des de la base, amb les branques inferiors oposades, les superiors
alternes, dretes, fulles carnoses, Hnears semicilindriques, dilatades amplexicaules
(de 4-8 cm), les florals molt eixamplades a la base, molt més llargues que les
bràctees, totes terminades en una seta fina, xo vulnerant, bràctees ovato-
lanceolades, flors solitàries o geminades, molt separades, en una llarga espiga
molt fluixa, perigoni gran, acrescent, inflat, membranós cortaci, de lòbuls lan-
ceolats, amb ala curta, ungadiforme, reduida a un fubèrcul o a una carena trans-
versal.

Geografia. — Camps salobrosos de l'Urgell. — Costes de Barcelona (Costa) i de
l'Empordà (Vay.). — Jul.-Oct.

PUBLICA CIONS DEL AIUN SIS DE CCTENCIBES

Família 95. — POLIGONACIES Juss.

(Del gènere Polygonum)

Plantes de flors generalment hermafrodites, més rarament dioiques o
polígames, de perigoni herbaci o petaloide, amb 3-0 tèpals lliures o soldats a
la base, uni o biseriats, els interiors, generalment majors i acrescents, cobrei-
xen el fruit, 5-8 estams, 2-3 estils, i per fruit un aqueni tancat dins del peri-
goni -- acrescent, o bé una sàmara, llavor lenticular comprimida o angulosa,
frequentment trígona. Herbes de tija nuosa articulada i fulles quasi sempre
alternes, amb el pecíol embeinador.

Perigoni de quatre tèpals, els dos interns, més grans, aplicats sobre el
fruit, que és una sàmara, tija afil'la o amb 1-2 fulles a la base,
606. Oxyria.

Perigoni de 5-6 tèpals, fruit aqueni trígon o lenticular, tija fullosa . 2.

Perigoni de sis tèpals biseriats, els tres exteriors reflexos, els interiors
acrescents i aplicats al fruit, De fesos simulant un pinzell, flors
en falsos verticils , . : ./. Lee. 607. ROC

Perigoni de cinc tèpals qeisuies quasi quel generalment petaloides,
poc o gens acrescents, tots aplicats al fruit, estigmes capitats, flors

i no verticillades. . . . . . . .'. 4. . .4. . 608. Polygonum

FAI OBRA DGAIA EU NA:

Gènere 006. — OXYRIA HILL
(Del grec òtiç, agre, pel sabor àcid de l'espècie segúent.)

Flors hermafrodites, verdoses, en raim o panícula terminal, perigoni de
quatre tèpals herbacis, els dos exteriors reflexos, els interiors més grans i
aplicats sobre el fruit, sis estams, dos estigmes en forma de pinzell, fruit
sàmara d'ala purpúria, escotada a l'àpex. Herbes perennes, de rizoma verti-
cal i tija de 60-20 cm, dreta o ascendent, generalment afilla, fulles petites,
llargament peciolades, reniformes o suborbiculars cordiformes.

2,296. — O. digyna Hill

(del grec òis, dos, i "uvi, pistil, perquè, inclosa
per Linné en el gènere Rumex, discrepa del
caràcter genèric per tenir dos estils en lloc
de tres.)

Geografia. — Roques i pedregam de les altes
muntanyes granítiques: Altures de Núria. — Carençà
(Ferrerl), Puigmal (Llen., Sen.t), altures de la Cer-
danya, Jaça dels Esparvers, La Tossa, Coma de
Vaca, Carençà (Vay.), Port de Viella (Bub.), de Be
nasc (Zett.), Vall de Tredòs (C. et S.). — Jul.-Ag.

PU BE LGA IC TORNS DI ENS VIII UCI DE INS CRIDESS

Gènere 607. — RÚMEX L.

(Del nom llatí d'algunes espècies d'aquest gènere, que ja trobem en els autors més an-
tics.)

Flors hermafrodites, dioiques o polígames, verdes o vermelloses, pedicel-
lades, en falsos verticils agrupats en raims o en panícula, perigoni herbaci, de
sis tèpals biseriats, els exteriors reflexos, els tres interns acrescents i aplicats
al fruit simulant les valves d'una càpsula, tres estils curts, estigmes multífids,
en forma de pinzell, aqueni trígon, cobert per les valves nues o bé ornades
d'una granulació dorsal. Herbes de fulles, generalment, alternes, les inferiors
peciolades, les altres, frequentment, sèssils.

Fulles alabardades o sagitades, flors polígames o dioiques, valves fruc-
tíferes membranoses o herbàcies, enteres. . . PE RRI 2.
Fulles atenuades o escotades a la base, però ni der cd el ni sagitades,
flors quasi sempre hermafrodites, valves íructiferes coriàcies mem-

1

DRADOSeS CUA. A dal qe a Ra a Ec se Es LE pac

Flors polígames, valves fructíferes membranoses, sense granulació, cordi-
4 FORMES, CICLES d'A LL a st ia ED
Flors dioiques, valves ir ue ller generalment amb una escama o gra-
si nulacióra la base le api grata cudemyent rere MS a UE te EA a

Fulles glauques, llises, quasi tan amples com llargues, de marge enter
i pla, palmatinerves, de pecíol més llarg que el limbe,

2,297. R. scutatus.

Fulles verdes, aspres, bastant més llargues que amples, de marge eroso-
cresp, penninerves, les superiors breument peciolades,

2,208. R. tingitanus.

3

( Fulles de 4-6 cm d'ample, primes, de nervis prominents, les basilars
poc nombroses, curtes, beines de les fulles curtes, truncades, enteres,

2,299. R. arifólius.

i Fulles més estretes, ordinàriament gruixudes, de nervis poc sortits, les

basilars llargues, de nombroses, beines llargues, dentades o laci-

ECO EEES RT OS d a de oa oo er rra es a gte os DE

58

ELO RA DE GNEALUNYA

Poligonàcies. G. 607. - Rúmex.

Fulles inferiors ovato-oblongues, sagitades, de més de 2 cm d'ample,
orelles paralleles al pecíol, valves fructíferes suborbiculars cordi-
formes, ornades d'una petita escama . . . 2,300. R. Acetosa.

Fulles inferiors oblongo-linears, sagitades, de menys de 2 cm d'ample,
orelles divergents, valves íructiferes ovades o reniformes . . . 6.

5

ampla, compacta, valves fructíferes ovades, a penes tan grans com el
fruit, sense granulació . . . . . . . . . 2,301. R. intermédius.
Rizoma i tija prims, fulles totes Lurdes panícula estreta, fluixa,
valves fructiferes ovades, a penes tan grans com el fruit, sense gra-
OCI Oda de vet Te a i ES Cs der 2,302. RAcetosella:
Marge de les valves fructiferes fortament dentat. . . . . . . 8.

EE fusiforme, tija robusta, fulles superiors amplexicaules, panicula
I Marge de les valves fructiferes enter o denticulat a la base . . 11.

7

Arrel i tiges primes, fulles atenuades a la base, petites, ovato-rombals,
pedicel fructifer claviforme, valves lanceolato-triangulars, tridentades
espinoses a la base . . . . . . . 2,303. R. bucephalóphorus.

Arrel i tija robustos, fulles escotades a la base, grans, pedicels fructífers
filiformes, valves fructiferes ovato-triangulars. . . . . . . . . 9.

8

Verticils florals multiflors, acostats, nus, fulles basilars ovades, obtuses,

I valves fructiferes ovato-triangulars, amb 3-5 dents per banda, curtes,
gi talenades 44. . . Lo... . 2,304. R. Obtusifólius.
jVerticis florals aco distants, bracteats, fulles basilars panduri-
X
a

OR ES SO AD COOIa CES P, me la Ds ol Ut SS 10.

Fulles basilars panduriformes, obtuses, valves fructíferes ovato-triangu-
lars, reticulades, amb nombroses dents rígides i lanceolades, plantes
dE MIG CS) SECS ae Sa Os R. púlcher.

Fulles basilars lnccolades, En del va es fructiferes ovato-oblongues,
amb 2-3 dents alenades i curtes per banda, plantes de llocs humits,

2,306. R. palustris.

altes fructíferes molt més llargues que ia verticils florals dis-
tants, formant raims fluixos . . . 13.
Valves fructífres quasi tan amples com ets gues, es disc RES Ó
ROMA TA IS CC SOSI 4 Pes cs tea a lo ad Es le Santa ge 12.

x

amb granulació, pedicel articulat prop de la base,
2,307. R. sanguíneus.
Tots els verticils, menys els terminals, bracteats, totes les valves amb
granulacions, pedicel articulat prop de la meitat,

dir els verticils, menys els basilars, nus, únicament la valva externa
l 2,308. R. conglomeratus.

59

PUBLICACIONS, DE L/INSETLLUT DE (CIENCIES

Poligonàcies. G. 607 - Rúmex

Valves fructíferes suborbiculars cordiformes, amb una o cap granu-

laCiOn ae j ec MEIAT
Valves fr Leliferes Ovadel o ani r teles aci randa ions o totes
SENgè Pe cil LA: ds sea C SV de GR OE ROC 1 2.

Valves íructíferes totes sense granulacions, fulles basilars arrodonides
o cordiformes a la base, pecíol superiorment pla amb una línia mar-
14 (—ginal sortida per banda . . . . . . . . 2,309. R. domésticus.
Valva fructífera externa amb granulació, fulles basilars atenuades o
truncades a la base, pecíol pla o acanalat, sense línies marginals. — 15.
Fulles lanceolades agudes, de marges ondats crespos, pecíol pla, valves
fructileres de 4-5 mm... vos LG deci sa 2310: RR CEISDES,
ç Fulles ovato-lanceolades, soitinades dE marges finament sinuats on-
É dats, pecíol acanalat, valves fructíferes de 6-7 mm,
2,311. R. Patiéntia.
(Totes les valves fructíferes amb granulació, fulles coriàcies, les basilars
fins d'un metre de longitud, lanceolades, agudes, decurrents sobre el
pecíol que és molt llarg i pla. . . . 2,312. R. Hydrolàpatum.
Totes les valves fructiferes sense granulació, fulles blanes, les basiars
ovades, obtuses, cordiformes a la base, pecíol acanalat . . . . 177:
Fulles basilars ovades o bé ovato-lanceolades, obliquament cordiformes
a la base, beina mitjana, panícula ampla . 2,313. R. aquàticus.
3a basilars ovades, cordiformes a la base, reticulades, beina gran,
papiràcia, panícula estreta . . . . . . . . . 2,314. R. alpinus.

af /

2,297. — R. scutatus L.

(del llatí scutatus, armat d'escut, per la jorma
de les fulles.)

Sinonímia. — Badoles, agrella de fulla ro-
dona: cast., acedera redonda, vinagrera de
pàjaro, /r., oseille ronde.

Perenne, de rizoma prim, serpentejant, mul-
ticaule, tiges de 2-5 dm, prostrades difuses, es-
triades, flexuoses, glauques, glabres, fràgils, poc
fulloses, fulles ovades sagitades o subpanduri-
formes, palmatinerves, un poc carnoses, glau-
ques, glabres, llargament peciolades, pecíol molt més llarg que el limbe,
flois polígames, en falsos verticils de 3-4 flors, separats, sense bràctees, en

R. scutatus

60

EIROMR NN. DE CAMEFALUNYA

Poligonàcies. G. 607. - Rúmex.

raims simples o paniculats, pedicels filiformes, articulats més amunt del mig
de llur longitud, valves fructifercs amplament cordato-orbiculars, membranoses,
enteres, sense granulacions.

Geografia. — Llocs pedregosos i pedruscalls de les muntanyes: Vall de Ribes, Queralps,
Tagast, Hospitalet i Coll de Jou. — Núria, Cerdanya, des de Ripoll a Camprodon, i
més amunt, en el Pireneu oriental (Vay.), Seu d'Urgell (Bub.): comuna a les muralles
i roques de les valls inferiors, des de Luchon al Port de Benasc (Zett.), Bosost, les Bordes,
Viella, Montgarri (Llen.), Vall d'Arties i Salardú (C. et S.). — Jul.-Ag.

2,298. — R. tingitanus L.
(del l'atí tingitanus, Propi de Tànger, Perquè
aquest Rumex s'hi ja, Robert Morison l'anomenà
Acetosa vesicaria tingitana perennis repens,
i d'ell prengué Linné el mot específic.)

Perenne, de rizoma gruixut, no serpentejant,
multicaule, tiges de 3-6 dm, dretes o esteses,
estriades, flexuoses, molt ramificades, fulloses,
fulles ovato-oblongues, panduriformes, alabar-
dades, bastant més llargues que amples, de
marge eroso-cresp, penninerves, verdes, aspres,
totes peciolades, fiors polígames, en falsos ver-
ticils distants, nus, agrupats en raims fluixos, pedicels filiformes, articulats
aproximadament al terç inferior de la seva longitud, valves fructíferes membra-
noses, suborbiculars cordiformes, enteres, sense granulació.

R. tingitanus

Geografia. — Arenys marítims: l'Escala, Empúries. — Torroella de Montgrí, Bagur,
Pals (Vay. in Hb. Cad.t). — Maig-Set.

2,299. — R. arifólius All., raça R. am-
plexicaulis Lap, apud Rouy
(per les fulles, que recorden les de l'àrum, Boccone,
abans, l'havia designada com a Acetosa montana,
lato ari folio rotundo, amplexicaulis, Per les
fudiles caulinars amplexicaules.)

Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, que
produeix fibres radicals primes, tija de 5-10 dm,
simple, dreta, estriada, ramificada a l'àpex, de
branques dretes, fulles amples, blanes, primes,
em ies nervis prominents, les inferiors ovades alabar-

61

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Poligonàcies. G. 607. - Rúmex.

dades, obtuses, les superiors alabardades triangulars, puntegudes, totes amb
les orelletes amples i curtes, beines persistents fins a la maturitat dels fruits,
llargament pestanyoses, planta dioica, amb verticils de 3-6 flors, acostats i
reunits en panícula llarga, nua, pedicels capil'lars, articulats aproximadament
al mig de llur longitud, valves fructifercs membranoses, suborbiculars cordifor-
mes, enteres, amb una petita callositat en forma d'escama.

Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: Baixa Cerdanya (Benth., Compy.,
Gaut.), Prats de Molló (Gaut.), gens rara a les pastures de la zona alpina, Port de Benasc
(Zett.), vall del Juela (Timb.), Pic de Gar (C. et S.). — Ag.-Set.

2,300. — R. Acetosa L.
(del nom vulgar italià acetosa, derivat d'aceto,
vinagre, com si diguéssim vinagrella, Pel sabor
àcid de les fulles, nom emprat en sentit genèric
Pels botànics prelinneans, com Bahuin, que ano-
menà aquesta planta Acetosa pratensis.)

Sinonímia. — Agrella, vinagrella, cast., ace-
dera, vinagrera, fr., osellle commune, oseille
sauvage, grande oseille, vinette.

Perenne, rizoma amb fibres radicals primes,
tija dreta, solcada, simple, ramificada a l'àpex,
de branques dretes, fulles un poc consistents, ovades oblongues, sagitades,
orelletes paral'leles al pecíol, de nervis poc marcats, les inferiors pecio-
lades, les superiors amplexicaules, beina incisodentada o laciniada, planta
dioica, amb verticils de 3-0 flors, acostats i reunits en raims, que s'agrupen
en panícula fluixa, nua, pedicels capil'lars, articulats, aproximadament al
mig de llur longitud, valves fructiferes membranoses, suborbiculars cordiformes,
culeres, amb una pelita cscama basilar.

Geografia. — Boscos i pastures, particularment de les muntanyes: S. Llorenç del
Munt, prop de Sta. Aguès, Montseny, a la vall de Sta. Fe, Montserrat, Guilleries, a la
Serra del Coll: Ribes, Cerdanya, frequent al Pireneu oriental. — Banyoles, Rocacorba,
Freixenet, Rocabruna, Querol, Olot, Baget, Vidrà (Vay.), Vall d'Aran (Costa), Vall
de Banos (Timb.), Bosost, les Bordes, Viella, Salardú (Llen.), Basivé (Compà.l). —
Maig-Ag.

ELORA DE CAMENSLUNYA

Poligonàcies. G. 607. - Rúmex.

2,301. — R. intermédius DC, R. thyr-
soides G. et G.

(perquè per l'hàbit recorda l'espècie segiient amb
tot i tenir gairebé tots els caràcters de l'anterior.)

Perenne, rizoma gruixut, cilíndric o fusi-
forme, tija de 2-6 dm, dreta, ramificada a
l'àpex, de branques ascendents, fulles sagitades,
d'orelletes llargament acuminades, divergents,
irequentment bi- o tríl des, de nervis poc mar-
cats, verdes o subglaucescents, ondades crespes,
Jes superiors estretes i amplexicaules, beina
membranosa, llarga, amb el marge ciliat den-
tat, planta dioica, de flors grans, en falsos verticils acostats, reunits en paní-
cula ampla, curta, dense, nua, valves fructiferes membranoses, subreniformes,
grans, amb una granulació reflexa a la base.

R. intermédius

Geografia. — Llocs secs i pedregosos: Illes Medes, Estartit, Bagur, Pals, l'Escala
(Vay.), Vall d'Eina (Oliv. ex Gaut.). — Abril- Juny.

2,302. — R. Acetosella L.

(diminutiu d'Acetosa, perquè n'és com una
reproducció més petita, i jou emprat primerament
per Adam Lonicer, el famós naturalista de
Francfort, en el segle XVi.)

Sinonímia. — Agrelleta, agrella, agrella gra-
minera, a l'Alt Empordà, cast., arrebol de mon-
te, vinagrera de nifios, /r., vinette sauvage,
petite oseille, oseille de brebis.

Fa RI 3
R. Acetosella

Perenne, de rizoma serpentejant, multicaule,
tiges d'I-4 dm, dretes, primes, Írequentment
vermelloses, simples o ramificades, fulles petites, peciolades, oblongo-a/abarda-
des o sagitades, d'orelletes linears agudes, generalment enteres, pecíol alat
superiorment, beina membranosa, blanca, terminada per un apèndix lanceo-
lat acuminat, a la fi esquinçat, planta dioice, de fiors petites, en panícula
estreta, fluixa o densa, nua, pedicels capil'lars, articulats vers l'àpex, valves
fructiferes herbàcics, petites, ovades, enteres, ordinàriament més curtes que el
fruit, sense escama ni gramulació.

63

PUBLICACIONS DE/E INS DR (CIE NC DES

Poligonàcies. G. 607. Rúmex.

Geografia. — Comuna en paratges cultivats, arenosos àrids, de tot el país: infesta les
vinyes als encontorns de Cadaqués i en general les llicorelles silúriques del litoral, d'on
remunta fins a Núria i a Cerdanya. — De Viella a Salardú (Llen.), Pla de Beret (Timb.).
— Maig-Ag.

2,303. — R. bucephalóphorus L.
(Fabio Colonna, el cèlebre botènic napolità, cm-
Pprà aquest mot per a designar aquesta espècie,
format del grec Boòc, bou, xsçalí, caP, i popos,
portar, per la forma dels pedicels i calzes fructí-
fers, que recorden la figura d'un cap de b0u.)

Anual, d'arrel prima, generalment multi-
caule, tiges d'I-3 dm, dretes o ascendents,
primes, simples o poc ramificades, fulles ovades
agudes, atenuades en pecíol, enteres, les cau-

RE ascepialopboris linars oblongues lanceolades, subsèssils, beines

blanques, escarioses, flors hermairodites, en

falsos verticils de 2-3 flors agrupats en raims estrets, quasi tan llargs com la

tija, fuixos, solament bracteats a la base, pedicels fructifers claviformes,

articulats a la base, recorbats, valves fructíferes llargament triangulars, corià-

cies, amb dents espinoses i generalment ganxudes a ambdós costats de la basc,
quasi enteres a l'àpex, freguientment sense granulació.

Geografia. — Terrenys secs i arenosos: Al litoral, Mataró, Badalona, Gualba, Vidre
res, Blanes, Lloret, Tossa, de Mollet fins a Terrassa. — S. Feliu de Guíxols, Cadaqués,
Banyoles, Rocacorba, Campmany, La Cellera, fins a S. Hilari i Montsoliu (Vay.), Tara
dell (Costa), — Maig.

2,304. — R. obtusifólius L. —R. Friesii
G. et G.
(per les julles obtuses, dedicat per Gremer i
Godron a Elias Magnus Fries, autor de Summa
vegetabilium Scand'naviae, Per haver-lo cregut
distint de l'espècie liuncana.)

Sinonímia. — Romàs, pradelles, llengies de
bou, cast., romaza vulgar, lengua de vaca,
engordapuercos, /v., patience sauvage.

R. obtusifólius

Perenne, de rizoma gruixut, groc de safrà

64

l
l
/
l

ELOR A DE CGATALUNYA

Poligonàcies. G. 607. - Rúmex.

per dins, tija de 5-I0 dm, dreta, robusta, solcada, ramificada, amb bran-
ques ascendents i fulles ondades fistonades, papil'loses sobre els nervis de la
cara inferior, les basilars grans, ovato-cordiformes, obtuses, llargament pecio-
lades, les caulinars més petites, estretes, agudes, atenuades pels dos caps,
flors en falsos verticils multiflors, acostats i reunits en raims densos, afil'les
o amb una bràctea a la base, formant en conjunt una ampla panícula ter-
minal, pedicels filiformes, articulats prop de la base, valves fruclíferes ovato-
triangulars, reticulades, amb 2-5 dents alenades per banda prop de la base, sola-
ment l'externa amb una petita granulació.

Geografia. — Prats frescos i ombrívols: Montseny, S. Hilari, Montsoliu, Olot, Ribes,

Cerdanya. — Conca de Tremp (Costa), Camprodon, Vidrà, Platrever i valls pirenenques
(Vay.), comuna prop de Luchon (Zett.), les Bordes, Arròs, Viella (Llen.). — Jul.-Ag.

2,305. — R. púlcher L.
(del llatí pulcher, bell, formós, pel seu aspecte.)

Sinonímia. — Mollerosa, arengada, cast., ro-
maza violín o violón, /7., patience sinuée, belle
patience.

Biennal, d'arrel gruixuda, groga o verme-
llosa per dintre, tija de 3-0 dm, dreta, flexuosa,
angulosa, ramificada, de branques rígides, molt
obertes, fulles basilars en rosetó, peciolades,
d panduriformes, les caulinars petites, lanceo-
lades, agudes, flors en verticils paucifiors, dis-
tants, en llargs raims fluixos, un poc bracteats, reunits en ampla panícula,
pedicels filiformes, curts, articulats prop de la
base, valves fructiferes ovato-triangulars, reticu-
lades, amb diverses dents Per banda, curtes 4
espinuloses, totes omnades d'uma granulació.

R. púlcher

Geografia. — Frequent als terrenys argilosos, in-
cultes, de tot el país. — Maig-Jul.

2,306. — R. palustris Smith — R. limo-
sus Thuill., c palustris Rouy

(perquè és una planta palustre, dels aiguamolls,
limosus, fangós, aquí emprat en sentit de limí-
cola, per viure en llocs inundats, als fangars.)

9 85

De NS AA rel Ei a ss ea EET Lara
PUBLICACIONS DE'L'INSTITUT DE/GILENCMOES

Poligonàcies. G. 607. Rúmex.

Biennal, amb l'arrel fusiforme, d'un ros bonic, tija d'I-5 dm, dreta,
flexuosa, simple o ramificada a l'àpex, fulles oblongo-lanceolades, atenuades
en pecíol, feblement fistonades, falsos verticils multiflors, distants, en espi-
gues llargues, fluixes, bracteades, reunides en panícula ampla i poc densa,
pedicels filiformes, articulats per sota de la meitat de llur longitud, valves
fructiferes petites, ovato-acuminades, quasi enteres o amb dents molt curtes a
la base, totes amb uma granulació oblonga.

Geografia. — Estanys i llocs inundats: Litoral, Vallès. — Vic (Masí.), pla d'Urgell
(Costa), Viella (Compú. ex VVillE.). — Juny-Set.

2,307. — R. sanguineus L. — R. nemo-
rosus Schrad.
(és el Lapathum sanguineum de diversos au-
tors Prelimneans, així anomenat per la tija, els
nervis foliars i la eranulació de la peça externa
del perigoni d'um color vermell de sang, nemo-
rosus, derivat de nemus, el bosc, perquè ama els
llocs ombrívols.)

Perenne, de rizoma gruixut, blanquinós per
dintre, tija de 5-I0 dm, verda o vermellosa,
Esranguinens dreta, ramificada. de branques primes, dretes

o ascendents, fulles inferiors oblongo-lanceola-
des, cordiformes o arrodonides a la base, obtuses o agudes, enteres o finament
fistonades, -- ondades, llargament peciolades, les superiors estretes, curta-
ment peciolades, falsos verticils distants, quasi tots sense fulla bracteal, en
raims prims, fluixos, pedicels prims, articulats
prop de la base, valves jructíferes oblongo-lan-
ceolades, enteres, obtuses, l'externa amb una gra-
nulació subglobulosa, les altres nues o amb gra--
nulació rudimentària.

Geografia. — Llocs humits i ombrívols: Can Tunis
(Compí.), Girona (Bub.), Cortals de Castelló, S. Pere
Pescador, Baix Empordà (Vay.), Vall del Ter, fins a la
Presta (Gaut.). — Jul.

2,308. — R. conglomeratus Murr.

(del llatí conglomerare, aglomerar, per les flors
reunides en verticil'lastres densos.)

R. conglomeratus

66

BRELORA DEJCATALUNYA

Poligonàcies. G. 607. - Rúmex.

Hom el distingeix essencialment de l'anterior, del qual és molt afí, pels
falsos verticils ornats d'una fulla bracteal, llevat dels apicals que són nus,
pedicels articulats 447: foc més avall de la meitat de llur longitud, valves fructí-
feres totes ornades d'una eranulació ovoide, bestant petita.

Geografia. — Vores d'aigúes, llocs pantanosos o inundats: Berga, Vic i valls pire-
nenques (Costa), Castelló, de Calonge a S. Feliu, Montsoliu, La Cerdanya (Vay.), quasi
comuna als llocs humits de les valls inferiors del Pireneu Central, Luchon, Hospital
(Zett.), Cierp, Marinyac (C. et S.).. — Juny-Jul. x

2,309.—R. domésticus Hartm., R. lon-
gifólius DC.
(del llatí domesticus, casolà, Perquè és planta
cultivada, longifolius, Per les seves fulles relati-
vament llargues.)

Perenne, amb la tija d'I-2 m, robusta, dre-
ta, acanalada, ramificada a la part superior,
de branques ascendents, fulles basilars i cauli-
nars inferiors ovato-oblongues, arrodonides a la
base o cordiformes, ondades i un poc crespes al
marge, contretes en un pecíol pla Per sobre,

ade ESE amb una línia marginal sortida a cada banda,

falsos verticils nus, en panícula densa, ovoide,

valves fructíferes suborbiculars, cordiformes, enteres o denticulades, totes sense
granulació dorsal.

Geografia. — Frequentment cultivada i 4: espontània al Pireneu: Voltants de Berga
(Graul), de Prades (Coder ex DC.), llocs humits del Pla de la Pinya, a Olot (Vay., amb
dubte), Renclusa de les Maleides (Zett.). — Jul.-Ag.

2,310. — R. crispus L.
(perquè té les fulles crespes.)

Pevenne, de rizoma carnós, d'un groc de
safrà, tija de 5-I0 dm, robusta, dreta, solcada,
ramificada a l'àpex, de branques dretes i cur-
tes, fulles ondades crespes, les basilars pecio-
lades, estretament lanceolades, agudes, alenua-
des o tvuncades a la base, les caulinars lanceolato-
linears, falsos verticils multiflors, acostats, la
major part sense fulla bracteal, reunits en
panícula llarga i estrela, densa, terminal, pedi-

R. crispus

67

PUBLICA CI O NSMDEE IES UNS VIII SE VD ACE INACIBDIS
Poligonàcies. G. 607. - Rúmex.

cels capil'lars, articulats sota la meitat de llur longitud, valves fructiferes
amplament ovato-cordiformes, venoses reticulades, moll enteres, rarament
denticulades a la base, l'externa, i rarament totes, amb granulació ovoide dorsal.

Geografia. — Terres argiloses, prats i vores de camins: Alt Vallès, part de Bages,
Ribes, Pireneus, Montsoliu. — Cap a Berga i altres llocs de la muntanya (Costa, Puj., C.1),
muntanya del Munt, de les Salines, Prats de Molló, Camprodon, Cerdanya, Olot, Gui-
lleries, Vilademires, Castelló (Vay.). — Juny-Ag.

2,34. — R. Patiéntia L.

(del nom francès patience d'aquesta planta, que
alguns suposen derivat de lapathum.)

Sinonímia. — Panadella, paradella, cast., ro-
maza hortense o común, ruibarbo de monjas,
hierba de la paciencia, /7., patience, parelle,
patience des moines.

Perenne, amb la tija d'I-2 m, dreta, robus-
ta, acanalada, ramificada, de branques ascen-
dents, fulles primes, planes, sinuades ondades,
les basilars i caulinars inferiors ovafo-lanceo-
lades, acuminades, arrodonides o contretes bruscament en pecíol llarg i
acanalat per sobre, falsos verticils multifiors, acostats, la major part sense
fulla bracteal, agrupats en densa i ampla panícula terminal, pedicels filifor-
mes, articulats prop de la base, valves fructíiferes grans, suborbiculars cordifor-
mes, enteres o denticulades a la base, solament l'externa amb granulació ovoide
dorsal.

R. Patiéntia

Geografia. — Cultivada i d. espontània a les hor-
tes: Comarca de Bages, Bagà, Sant Hilari, Montsoliu,
Mare de Déu del Coll. — Lledó, Borredà, Ciuret,
S. Privat, Olot (Vay.). — Maig-Juny.

2,312. — R. Hydrolàpathum Huds.

(entre els diversos lapathum de què ja menció
Plini n'hi ha um d'aigua o hydrolapathum, que
hom ha pretès identificar amb aquesta espècie dels
aiguamolls.)

Perenne, amb la tija d'I-2 m, robusta, dreta,
acanalada, ramificada superiorment, de bran-

R. Hydrolàpathum

68

FE OR AS DL ESCARMCU NY A

Poligonàcies. G. 607. - Rúmex.

ques ascendents, fulles coriàcies, finament ondades fistonades, les inferiors
molt grans (de 40-I00 cm), llargament peciolades, lanceolades, agudes, ate-
nuades als caps, amb el limbe decurrent sobre el pecíol, que és molt llarg i
pla per sobre, convex i assolcat per sota, les caulinars estretament lanceola-
des, acuminades, falsos verticils multiflors, acostats, quasi tots sense fulla
bracteal, agrupats en una gran panícula terminal, ampla i densa, pedicels
filiformes, articulats prop de la base, valves fructijeres ovato-triangulars,
cordiformes, enteres o denticulades a la base, fotes amb una gran gramulació
oblonge.

Geografia. — Vores dels torrents i llocs inundats: Cortals de Castelló (Vay. in Hb.
Costal). — Juny.

2,313. —R. aquàticus L.—R. Hippolà-
pathum Fr.
(Perquè es fa a la vora de les aigues, és el Lapa-
thum aquaticum, folio cubitale de Bahuin,
Hippolapathum és un altre nom de Plini, que
alguns autors prelinneans atribueixen a aquesta
planta.)

Perenne, amb la tija de 06-15 dm, dreta,
robusta, acanalada, ramificada, de branques
llargues, dretes, fulles primes, planes, ondulades
al marge, les inferiors ovades, profundament i
obliquament cordiformes a la base, de pecíol
acanalat superiorment, obtuses, beines mitjanes, verticils multiflors, acostats,
sense fulla bracteal, en panícula ampla i un
poc densa, pedicels filiformes, articulats prop
de la base, valves fructiferes primes, membra-
noses, amplament ovades, cordiformes a la base,
enteres o denticulades, totes sense granulació.

R. aquàticus

Geografia. — Vores d'estanys i rius: Voltants de
Berga (Costa). — Jul.-Ag.

2,314. — R. alpinus L..

(perquè creix als Alps i a altres muntanyes.)

Sinonímia. — Ruibarbre comú, rapòntic, /7.,
rhapontic des moines, rhubarbe des Alpes.

R. alpinus

69

PUBLICACIONS DEL ANSTAUTUT DESCTE N CES

Poligonàcies. G. 607. -Rúmex.

Perenne, amb la tija de 3-7 dm, dreta, gruixuda, assolcada, ramificada, de
branques curtes i dretes, fulles blanes, les de la base amples, ovato-cordifor-
mes, obtuses, llargament peciolades, pecíol acanalat per sobre, les superiors
ovato-lanceolades, beines grans, papiràcies, verticils multiflors, acostats, sense
fulla bracteal, en panícula tirsoide llarga, estreta i densa, pedicels capil'lars,
articulats a la quarta part inferior de llur longitud, valves fructíferes ovato-cor-
diformes, enteres, totes sense gramulació.

Geografia. — Boscos i pastures de les altes muntanyes: Núria i la Molina. — Eina,
Tosses (Vay.), altures de Cerdanya (Gaut.), Port de la Picada (Zett.), Port de Caldes,
cap a Montardó (Costa), vall de Tredós (Timb.), Port de Viella (Salv.l, Llen.), Vall de
Ruda (C. et S.). — Jul.-Ag.

70

ELORA DE CATALUNYA

Gènere 608. -— POLYGONUM L.

(Es un mot de Dioscòrides. Hom el suposa format del grec moàúç, molt i yóvo, genoll,
perquè els Polygonum són plantes de nusos sortits i molt aparents.)

Flors hermafrodites, rarament polígames, rosades, blanques o verdoses,
perigoni uniseriat, generalment petaloide i amb cinc lòbuls o cinc particions,
de tèpals quasi iguals, poc o gens acrescents, tots aplicats sobre el fruit,
5-8 estams, 2-3 estils o 2-3 estigmes globulosos, i per fruit un aqueni lenticular
o trígon, ordinàriament inclús en el perigoni persistent. Herbes de fulles
alternes, enteres o finament serrades.

Fulles sagitades cordiformes, plantes anuals, fruit trígon . . . D.
1 4 Fulles no sagitades, atenuades, truncades o lleugerament escotades a
IA DaS CL PES Poe a aa dE De a talis Poc dan Eu 5.

MONACTESCEnE eL 2).
Tija ajaguda o voluble, dors en escales o raims cil ls esde quasi

Tija dreta, flors en corimbe o tant estils Sal fruit exert, perigoni
NUIS, ÍTUIt imClUS dins el perigoni acrescent. Lu sL. 4.

(Flors blanques o rosades, en raims curts disposats en corimbe, fruit
llis, amb els Ge da i les arestes rectes i enteres, de gust no
amarg . 2,315. P. Fagopúrum.

Flors demes o groguenques, en raims llargs agrupats en panícula,
fruit rugós tuberculós, amb angles obtusos i arestes ondades sinuoses,
de gust amarg 2,316. P. tatàricum.

Tija ajaguda o voluble, angulosa estriada, anteres violàcies, perigoni
4

fructífer poc o gens alat, fruit negre, mat, finament estriat,
2,317. P. Convólvulus.

Tija voluble, rodona, anteres blanques, perigoni amplament alat, fruit

negre, lluent, llis 2,318. P. dumetórum.

Flors en espigues o en panícules, plantes de llocs humits 6.
Flors solitàries o fasciculades, axil'lars, plantes de llocs àrids . — 15.
Tija terminada per una sola espiga o panícula, beines truncades obliqua-
ment, no pestanyoses, rizoma gruixut.. . . . . 1.
Tija terminada per més d'una espiga, beines EES art dació
DEStanYOSES) AIT El HIDLOSANs a Air pata d'Pf is Decies ade 9.

PUBLICACIONS DEL INSTITUT DE CITENCEBES

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.
Tija ramificada, multifòlia, terminada per una panícula ampla, fulles
caulinars ovato-lanceolades, breument RD Es acuminades, pesta-

7 nyoses, beines curtes . . . . dec é ec 298319. P. alpina.
Tija simple, paucifòlia, terminada per una espiga estreta, fulles caulinars
sèssils o amplexicaules, no pestanyoses, beines llargues . . . 8.

Fulles el'líptiques o lanceolades, atenuades pels dos caps, no decur-
rents sobre el pecíol, de marge revolut, les superiors sèssils, espiga

8 llarga i estreta, planta de 10-20 cm. . . 2,320. P. vivíparum.
Fulles ovato-oblongues, escotades a la base, decurrents sobre el pecíol,
de marge pla, les superiors amplexicaules, espiga curta i ampla,
planta de 20-80 cm... . 4 . ... ... 4. 2,321. P. BiStOriet

Espigues cilíndriques, compactes, de 6-I0 mm de diàmetre, fruit, ge-
neralment, comprimit . . . . 10.
Espigues subfiliformes, de 2-5 mm dl ció, als de us menes,
UNS LrICONS altres ICntICUIATS ese EN dE o Ian

Planta perenne, de tija submergida o radicant a la base, rizoma cilíndric,
fulles arrodonides o poc escotades a la base, espiga solitària a l'extrem
de les branques, fruits tots comprimits . 2,322. P. amphíbium.

Planta anual, de tija aèria i arrel fibrosa, fulles atenuades a la base,

espigues panículiformes a l'extrem de totes les tiges . . . . . 11.

10

pedunceles i perigoni glandulosos, fruits tots lenticulars.
2,323. P. lapathifólium.
Fulles més curtes que dos entrenusos, beines llargament pestanyoses,
peduncles i perigoni no glandulosos, fruits de dues menes, uns trígons
i altres lenticulars. 4... coc cai ls 2 8924: P. Pet SIC,

Fulles de gust acre i urent, beines subglabres, pestanyoses, quasi totes
curtes, espigues pèndules, perigoni cobert de punts glandulosos, fruit
finament rugós, mat. . l.. . . o. . l'28,325. P. EFldropiper

Fulles fades, beines pubescents, deia pestanyoses, espigues dretes

B tan llargues com dos entrenusos, beines poc o gens pestanyoses,
I o pèndules, perigoni no glandulós, fruit llis, lluent . . . . . . o 13.

Planta perenne, tija radicant ascendent, sarmentosa, espigues primes,
i fluixes, però no Deia gia fulles lanceolato-linears, serrulato-
3 pestanyoses. . . . Line a 2926: P. Sesrula fuet

Planta anual, tija dreta o Da ide espiga subfiliforme, interrompuda 14.

72

BREORA DE CAT AE UNYA

Poligonàcies, G. 608. - Polygonum.

'Tiges dretes o ascendents, fulles - lanceolades, de r0-20 mm d'ample,
atenuades en curt pecíol, flors d'un verd vermellós, espiga £ pèndula
2,327. P. mite.

Tiges ajagudes, difuses, fulles lanceolato-linears, de 3-4 mm d'ample,
a penes atenuades, subsèssils, flors d'un vermell viu, espiga fructífera
Cela A ea De OS i TES Un eçu ia ESO Es, US:

X Plantes anuals, verdoses, herbàcies, d'arrel prima . . . . . . . 16.
5 Plantes perennes, glauques, dures, de rizoma gruixut, llenyós . 18.

Tija afil'la cap a l'àpex, flors en llargues espigues terminals fluixes, nues,
fulles uninerves . . . . dv ee 2320, FP. Bellardii.
Tija fullosa fins a l'àpex a Es Dei Ílors axil'lars, fulles multi-
BERVCS EI a Ra nal PORTA la at Ba Als geni dE 2

Fruit de 2-2/5 mm, finament estriat, quasi mat, inclús o a penes exert,
tiges ajagudes o dretes, planta ubiquista . 2,330. P. aviculare.
Fruit de 3-4 mm, lluent, exert, tiges ajagudes, planta dels arenys ma-
RICS a an a Me duna i a ci erra lones DR GdS P RODES:

nfl

que els entrenusos, llargament escarioses argentades, flors a l'axil'la
de fulles normals, fruit de 4-5 mm, exert. 2,332. P. marítimum.
Tija afil'la, almenys inferiorment, beines més curtes que els entrenusos,
breument escarioses, flors a l'axil'la de bràctees, fruit més petit, a

Tija fullosa en tota la seva longitud, beines ordinàriament més llargues
l penes exer: ee La ae as 08,389: P: Equisetiforme:

2,315.—P. Fagopyrum L., Fagopyrum
esculéntum Moench
(Fagopyrum ja jou emprat en el segle XVI Per
Dodoens, de fagus, faig, i mvpóc, blat, traducció
dels mots vulgars holandès i alemany Boelaveit
i Buchuveizen, blat fagenco, equivalents al nostre
fajol, Pels fruits trígons i de color de castanya,
com diminutes fages, esculentum, comestible,
perquè se'n fa farina.)

Sinonímia. — Fajol, blat negre, cairat: cast.,
alforjón, trigo sarracénico, /7., sarrasin, blé noir,
carabin.

Anual, amb la tija de 3-8 dm, dreta, estriada, fistulosa, glabra, general-
ment vermellosa, ramificada, de branques obertes, fulles ovalo-cordiformes,

P. Fagopyrum

10 73

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

sagitades, acuminades, palmatinerves, les inferiors llargament peciolades, les
superiors amplexicaules, beines curtes, truncades, no pestanyoses, flors blan-
ques o rosades, en raims curts, corimbiformes, perigoni no acrescent, vuit
estams, tres estils, aqueni /yígon, molt exert, de cares planes, llises, mats, i
angles aguts, enters, de gust no amarg.

Geografia. — Cultivat especialment a la comarca d'Olot i subespontani per tot on
hom el cultiva, al Vallès. — Juny-Set.

2,316. — P. tatàricum L., Fagopyrum
tatàricum Gaertn.

(perquè és originari de Tartària.)

Sinonímia. — Fajol boig, jr., sarrasin de
Tartarie.

Es diferencia de l'anterior, amb el qual té
gran afinitat, per les flors la meitat més petites,
en raims fuixos, llargament pedunculats i
formant una panícula en lloc de corimbe, pels
aquenis fransovoides trígons, de cares rugoses o
tuberculoses, amb 4n solc i angles sinuato-
dentats i engruixits o bé obtusos, de gust amarg.

P. tatàricum

Geografia. — Cultivat i subespontàni: Olot, r. (Vay.), Vilallonga (Cod.), Salardú,
a la Vall d'Aran (C. et S.). — Jul.-Ag.

2,317.—P. Convólvulus L.
(per la seva tija voluble i la forma de les fulles,
hom hi veié una semblança amb algunes corret-
joles, és el Convolvulo similis herba, de Ronrad
von Gesner, del segle XVI, i el Convolvulus minor
semine triangulo de Bahuim.)

Sinonímia. — Corretjola de llei, fajol bord,
cairell, casí., polígono trepador, albohol de
Castilla, /r., faux-liseron, liseron noir, vrillée
bàtarde.

Pe Convdirulua Anual, amb la tija de 2-I0 dm, ajaguda o
voluble, prima, angulesa, estriada, flexuosa,
ramificada, fullosa, fulles ovades acuminades, sagitades cordijormes, peciolades,

74

BRLORA DE CATALUNYA

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

primes, penninerves, beines molt curtes, truncades, flors blanquinoses, breu-
ment pedicel'lades, reflexes, en fascicles de 3-6 reunits en espigues fluixes,
axil'lars i terminals, perigoni pubèrul, aplicat al fruit, vuit estams, anteres
violàcies, tres estigmes, aquenis trígons, negres, mats, finament estriats,
d'angles aguts.

Geografia. — Frequent als camps, hortes i paratges herbosos de tot el país, des del
litoral fins als Pircneus. — Juny-Oct.

2,318. — P. dumetórum L.

(del llatí dumetum, la malesa, perquè s'hi fa,
és el Fagopyrum praelongum dumetorum, de
Dillen, cèlebre botànic alemany anterior a Linné.)

Molt semblant a l'espècie anterior, de la
qual difereix essencialment per la tija cilíndrica,
voluble, flors poc més pedicellades, perigoni
blanquinós, molt acrescent, molt glabre, ampla-
ment alat membranós als angles, anteres blan-
P. dumetórum ques, aquenis molt lluents.

Es Geografia. — Boscos, vores de torrents i bardissars: Ribes, Montsoliu. — Collsaca-
bra, Hostalets de Bas, les Planes, Amer, frequent a les Guilleries, Bosc de la Tosca,
pr. d'Olot, Prats de Molló, Viladrau, la Cellera (Vay.), Plana de Vic, r. (Masí.), Llansà,
Vilajuiga (Bub.), Vall d'Aran, a Les (C. et S.). — Juny-Ag.

2,319. — P. alpínum All.
(perquè vie als Alps.)

Perenne, de rizoma gruixut i tija de 3-0 dm,
dreta, angulosa estriada, flexuosa, molt fu-
llosa, fulles ovato-lanceolades o lanceolades, acu-
minades, atenuades en curt pecíol, pestanyoses,
primes, d'un verd pàllid pel revers, beines cur-
tes, ericades, brunes, a la fi laciniades, cadu-
ques, flors blanques o rosades, en raims que
s'agrupen en panícula terminal nua, tèpals

de es oblongs obtusos, fregientment glandulosos a
la base, aplicats al fruit, vuit estams inclusos,
tres estigmes, aqueni 4vígon, llis, lluent.

75

P UB LI CA CION SMD LE UN SSL E UE D'EUCIENCIRES
Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

Geografia. — Prats humits i pedruscall de les altes muntanyes: Vall de Núria, Agu-
des del Montseny. — Camprodon (Salv.l), Setcases (Isernl), no escassa a la zona al-
pina del Pireneu (Vay.l), la Presta, Cerdanya, massís del Carlit, fins a Andorra (Gaut.).
— Jul.-Ag.

2,320. -— P. vivíparum L.

(Perquè porta a les espigues, mesclats amb les
flors seminiferes, uns diminuts bulbets capaços
de reproduis la planta, que sembla néixer viva.
sense passar per la fase de vida latent que ve-
presenta la llavor.)

Perenne, de rizoma subtuberós, carnós, curt,
tija d'1-3 dm, dreta, estriada angulosa, glabra,
simple, poc fullosa, fulles verdes per sobre,
glaucescents per sota, crespes i revolutes pel
marge, les inferiors ellíptiques, atenuades als
dos caps, llargament peciolades, les superiors
lanceolades, sèssils, beina llarga, no pestanyosa, terminada per una llengúeta
lanceolada, flors blanques o rosades, fregientment barrejades amb bulbets,
en espiga cilíndrica, prima (4-5 cm x 6-8 mm), fluixa a la base, solitària, ter-
minal, vuit estams inclusos, tres estigmes exerts, aqueni ovoide, obscurament
trigon, bru, mat.

P. vivíparum

Geografia. — Prats i pedruscall de les altes muntanyes: Comuna a les pastures de
Núria, Coll de Pal, Rasos de Peguera. — Comabella, la Tossa, altures de Cerdanya
(Vay.), Clot de Segalés (Costa), Ports de Benasc i de les Maleides (Zett.), Vall del Juela,
Tredòs, Benasc (Timb.), Artiga de Viella, Gausac, Colomers (Llen.), Pla de Beret, Ruda
(C. et S.). — Juny-Ag.

2,321. — P. Bistorta L.

(nom prelinneà, format de bis, dues vegades, i
tortus, forçat, Pel vizoma retort.)

Simontmia. — Bistorta: cast., bistorta, jr.,
bistorte.

Perenne, de rizoma curt, gruixut, carnós,
doblegat sobre si mateix, tija de 2-6 dm, dreta,
estriada angulosa, glabra, paucifoliada, amb
fulles verdes i lluents per sobre, glauques i
pubèrules per sota, ondades i aspres, però

P. B:storta

70

BLORA-DE' CATALUNYA

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

planes al marge, les inferiors ovato-triangulars, truncades a la base, decurrents
sobre el pecíol, que és molt llarg, les superiors lanceolato-acuminades, am-
plexicaules, beina molt llarga, no pestanyosa, terminada en llengúeta lanceo-
lada, flors rosades, en espiga terminal ovoide o cilíndrica (3-5 X I-2 Cm),
compacta, nua, vuit estams exerts, tres estils lliures, inclusos o exerts,
aqueni trígon, acuminat, d'angles aguts, bru, llis, lluent.

Geografia. — Prats humits i torbosos de les altes valls: Comuna a Queralps, Núria,
Puigcerdà. — Puigsacalm, Platraver, Berga, Pla de la Calma, Castanesa i Vall d'Aran
(Costa), Camprodon, Molló, altures de la Cerdanya, la Molina (Vay.), Vall d'Eina (Gaut.),
Luchon (Zett.), Tredòs (Timb.), Pla de Beret (C. et S.). — Juny-Ag.

2,322. — P. amphíbium L.
(perquè pot créixer a la terra cixuta o als aigua-
molls, fora i dins de l'aigua, com els amfibis)

Perenne, de 1vizoma cilíndric, llargament ser-
pentejant, vamificat, tija submergida o radicant
inferiorment, simple o ramificada, vermellosa,
amb les fulles consistents, oblongo-lanccoledes,
arrodonides o subcordiformes a la base, pecio-
lades, no decurrents, més pàllides per sota,
aspres al marge, beines llargues, truncades,
pestanyoses o nues, flors rosades, en espiga
terminal densa, dreta, oblonga cilíndrica, cinc
estams fexerts, dos estils soldats a la base, aqueni ovoide comprimit, bru,
lluent.

P. cmphíbium

a ndlans Moench — Fulles glabres, lluents, llargament peciolades, flo-
tants, planta submergida.

8. terrestre Moench — Fulles aspres, híspides, breument peciolades,
planta de vores d'aigua.

Geografia. — Vores d'aigua i llocs inundats: Entroncament, l'Escala (Vay.), antic
llac de Sils, S. Pere Pescador (Bub.), Vall d'Eina (Gaut.). La 4 natans Moench, a les
llacunes de Can Adal de la Junquera i de Palau i Castelló (Vay.), llacuna de Camps,
de Tortellà, més amunt de Besalú (Tex.l). La 83 terrestre Moench, en llocs humits del
Pla de la Pinya, Olot (Vay.), i a Tortosa, al Canal de l'Ebre (R. Bolós), Llívia (Sen. l).
— Jul.-Ag.

1

77

——

PUBLICACIONSIDE: L/INSTITUT DE CDE NC DES

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

2,323. — P. lapathifólium L.
(de fulles de Rumex, els Lapathum dels autors
antics.)

Sinonúmie. — Presseguera borda, cast., pata
de perdiz.

Anual, tija de 2-8 dm, dreta o ajaguda,
verda, vermellosa o tacada de púrpura, rodona,
ordinàriament ramificada, fulles ovato-lanceo-
lades o lanceolades, agudes, atenuades en pe-
cíol, un poc eriçades al marge i al raquis,
verdes i freqiuentment tacades de negre al
mig, les superiors puntejades gianduloses per sota, ordinàriament tan llar-
gues com dos entrenusos o més, beines truncades, poc o gens pestanyoses,
flors d'un blanc verdós o rosades, en espigues oblongues cilíndriques, compac-
les, terminals, dretes o un poc pèndules, peduncles, pedicels i perigoni aspres
i glandulosos, perigoni de quatre tèpals amb nervis - sortits, convergents i
anastomosats a l'àpex, sis estams, dos estils lliures, reflexos, aquenis tots len-
ticulars, de cares còncaves, llises, lluents.

P. lapathifólium

Geografia. -— Llecs humits i pantanosos del litoral, Vallès, r. — Llocs humits i om-
brívols d'Olot i les Guilleries (Vay.), Costabona (Gaut.). — Abr.-Nov.

2,324. — P. Persicària L.
(els llatins anomenaven Persicaria diverses es-
pècies de Polygonum de julles lanceolades, sem-
blants a les de la Persica, el presseguer, Bahuin
i altres botànics prelinneans empraren el mot en
sentit genèric.)

Simoníúmia. — Presseguera borda, herba de
la mala bua, herba felera, casí., persicaria,
hierba de Santa María, hierba pejiguera, /7.,
pied rouge, persicaire douce, pélingre.

P. Persicària

Anual, amb la tija dreta o ajaguda, de
2-S$ dm, simple o ramificada, d- inflada als nusos, fulles ovato-lanceolades o
lanceolades, atenuades en curt pecíol, tacades o no, més curtes que la longitud
de dos entrenusos, beines peludes, llargament pestanyoses, truncades, flors vo-

78

FLORA DE CATALUNYA

Poligonàcies. G. 608. - Palygonum

sades, rarament verdoses, en espigues curtes, oblongo-cilíndriques, compactes,
dretes, peduncles, pedicels i perigoni no glandulosos, tèpals sense nervis
prominents, estils soldats imjeriorment, aquenis dimorfes, els uns trígons, de
cares còncaves i els altres lenticudars, llisos, lluents. Planta polimoria.

Raça P. bijorme VVahl. — 8 elalum G. et G. — Espigues erectes, paniculi-
formes, les laterals pedunculades, no subsèssils, peduncles llargs, llisos, fulles
d'un verd clar, lanceolades acuminades.

Geografia. — Llocs humits i inundats de tot el país: Al litoral, Vallès, Bages, fins
a Bagà i al Pireneu, predomina, com ja observà Costa, la raça P. biforme VVahl. —
Conca de Tremp i valls pirenenques (Costa), Vic (Masf.), Garrotxa, Olot, Ribes (Vay.).
— Jul.-Nov.

2,325. — P. Hydropíper L.
(aquest mot bòpomerept, el trobem ja en Dios-
còrides, format de bòop, aigua, i mémegt, Pebre,
Perquè es ja vora l'aigua i té el sabor fortament
Picant, és la Persicaria urens seu Hydropiper
de Bahuin, i, simplement, l'Hydropiper de gran
nombre de botànics prelinneans.)

Sinonímia. — Pebre d'aigua, cast., pimienta
acuética, paciencia picante, //., poivre d'eau,
persicaire brúlante, curage, herbe de Saint-
Innocent.

P. Hydropíper

Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta o ascendent, glabra, ramificada,
fulles oblongo-lanceolades o lanceolades, atenuades en curt pecíol, acuminades,
verdes, lluents, primes, de gust acre i Picent com tota la planta, beines gla-
brescents, amb algunes pestanyes llargues i altres de curtes, flors blanques
verdoses o rosades, en llargues espigues filiformes, interrompudes, ordinària-
ment arquejades i pèndules, bractèoles glabres, peduncles llisos, perigoni cobert
de punts glandulosos, sense mervis prominents, generalment sis estams, dos es-
tils soldats a la meitat inferior, aquenis negres, els uns trígons els altres len-
Hculars, mats, finament rugosos.

Geografia. — Recs i vores d'aigiúes corrents o estancades: Prat de Llobregat, Lleida,
Olot, Castelló d'Empúries. — Marina de l'Hospitalet (Costa,) Lluçanès, S. Feliu de Pa-
llarols, Cerdanya, Empordà (Vay.), S. Beat (C. et S.). — Ag.-Set.

79

PUBLICACIONSUDE LC NS TU T UT DE CLENGIES

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

2,326. -— P. serrulàtum L.
(per les cerres del marge foliar, que donen a les
vores de les fulles l'aspecte d'una diminuta
sevreta.)

Perenne, amb la tija de 4-I0 dm, radicant
a la basc, ascendent, prim, sarmentós, glabres-
cent, poc ramificat, amb les fulles llargament
lanceolato-linears, sèssils o curtament peciolades,
acuminades, serrulato-pestanyoses, beines pubes-
cents, llargament pestanyoses, de sabor fal com
tota la planta, flors rosades o blanquinoses, en
espigues rimes, subjiliformes, fluixes però no
interrompudes, quasi dretes, bractèoles pestanyoses o glabres, perigoni sense
punts elandulosos, generalment tres estils quasi lliures fins a la base, aquenis
de dues menes, uns frígons, altres lenticulars, negres, lluents o, alguns, mats.

P. serrulàtum

Geografia. — Llocs humits del litoral: Empúries (Llen.l)j, Barcelona, Can Tunis
(Sen.t)j, Roses, Girona (Bub.), Pla de Barcelona, Devesa de Girona, Baix Empordà
(Vay. que el creu forma del P. mite Schrx.). — Ag.-Nov.

2,327. — P. mite SchranX

(del llatí mitis, mite, suau, benigne, perquè s'as-
sembla a l'Hydropiper Però no en té la coissor.)

Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta o
ascendent, radicant a la base, glabrescent,
ramificada, de branques primes, dretes, fulles
oblongo-lanceolades o lanceolades, atenuades en
curt pecíol, d'I-2 cm d'ample, de sabor herbaci,
beines amb pèls aplicats, llargament pestanyoses,
flors d'un verd vermellós, rarament blanqui-
noses, en espigues filiformes, interrompudes,
fuixes, 4. obtuses i penjants o inclinades, brac-
tèoles pestanyoses, Peduncles i Perigoni no glandulosos, aquenis negres, molt
lluents, d'uns 3 mm, els uns frígons i els altres lenticulars.

Geografia. — Llocs humits i aigues estancades: Lleida. — La Cellera (Cod.), Girona,
Roses (Bub.), Olot, Empordà (Vay.). — Set.-Oet.

80

ELORA DE CATALUNYA

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

2,328. — P. minus Huds.

(Perquè comparal amb el Persicaria és menor.)

Anual, amb la tija d'I-5 dm, generalment
prostrada difusa, després ascendent, prima, ordi-
nàriament molt ramificada des de la base, fulles
lanceolato-linears o linears, subarrodonides a la
base i atenuades cap a l'àpex, subsèssils, beines
El amb pèls aplicats, llargament pestanyoses, flors
XS d'un vermell vinós, en espigues subfiliformes

o cilíndriques, molt fluixament interrompudes, dre-
Po tes després de l'antesi, bractèoles pestanyoses,
peduncles llisos, perigoni no glandulós ni amb
nervis prominents, cinc estams, 2-3 estils soldats infericrment, dvels i acostats,
aquenis petits (a penes de 2 xI'25 mm), negres, molt lluents, alguns d'ells
trígons, la major part lenticulars.

P. minus

Geografia. — Llocs humits o inundats: Cap al Port, Hospitalet i pla de Llobregat
(Costa), probablement a la Vall d'Aran, car Zettersted l'hi indica a les valls inferiors
i Lapeyrouse el dóna com a abundant a S. Beat, Estagnau-de-Saint-Béat, r. r.t (C. et
S.). — Juny-Set.

2,329. — P. Bellàrdii All, P. rurivà-
——gum Jord, raça del P. aviculare L. apud
- o Rouy.
: (dedicada a A. L. Bellardi, botànic italià, col-
laborador d'Alliont, rurivagum, format de rus,
ruris, el camp, i vagus, vagabund, perquè surt
per ací per allà, com si vagabundegés.)

Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta, prima,
angulosa estriada, d'entrenusos llargs, ramifi-
cada, de branques filiformes, dretes, afilles a la
regió florífera, fulles foc nombroses, el'lípticc-
lanceolades, curtament peciolades, agudes, planes,
feblement nervades en ambdues caves, les superiors linears, beines curtes, brunes
a la base, escarioses i semitransparents a l'àpex, laciniades, estriades, flors
verdes voretades de vermell, en nombre d'1-3, mitjanament pedicel-lades, a
l'axil'la de petites bràctees, en llargues espigues terminals molt estretes i fluixes,
nues o quasi nues, perigoni rugós a la maturitat, aquenis negres, (yígons, obs-
curament pumtejats, molt lluents.

4 aphyllum Costa — Planta sense fulles.

P. Bellà:dii

II 81

PUBLICA C ORNS DES CINSS SR ST UE DRES CIENCIES

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

Geografia. — Terres arenoses, especialment calcàries: Lleida, a la Serra de Canyelles.
— Lleida, Viella, Bielsa (Compi.l), Fiscal (Nuetl), Olot, pr. de Tortellà (Cufí), Banyo-
les, Sagaró, Pla de Barcelona (Vay.). La y aphyllum Costa als camps de l'Urgell (Costa).
— Jul.-Set.

2,330. — P. aviculare L.
(derivat del lletí avicula, ocellet, berquè les fulles
recorden la llengua dels ocells, és la lingua passe-
rina d'alguns botènics prelinneans.)

Sinontmia. — Escanyavelles, estiravelles,
herba de cent nusos, corriols, passacamins,
travacavalls, cast., corregúela, cien nudillos,
hierba menuda: /r., centinode, tirasse, herbe
aux panaris.

ena ela. Anual, amb la tija d'I-6 dm, prima, pros-

trada difusa, estriada, glabra o pubèrula, fu-

llosa fins a l'àpex, ramificada, fulles ovades, el'líbliques O lanceolades, planes,

curtament peciolades, agudes o obtuses, verdes, glabres, finament venoses

per sota, beines discolores, escarioses, laciniades, estriades, flors rosades o

blanquinoses, subsèssils a l'axilla de fulles normals, en llargues inflorescèn-

cies fluixes, -- fulloses, tèpals amb el nervi dorsal visible, aquenis fíeons,

finament estriats, mats o poc lluents, bruns, poc o gens exerts. Planta molt
polimorfa.

se o ndnum Boiss. — Tija simple, fullosa, entrenusos curts, fulles oblongues
o lanceolades, axil'les subuniflores.

Geografia. — Comuna a les terres cultivades i llocs
herbosos de tot el país. La €e nanum Boiss. al Port
de Caldes (Costa). — Maig-Nov.

2,331. — P. Robértii Lois. — P. avicu-
lare 8 segétum Ledeb.
(dedicada a Robert, director del Jardí Botànic
de Toló en el segle XIX.) I

Anual o perenne, d'arrel prima o un poc
llenyosa, tija d'r-5 dm, prostrada ascendent,
forta, prima, herbàcia, ramificada, branques
enterament fulloses, fulles ovato-lanceolades o bé

P. Robértii

82

FLORA DE CATALUNYA

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

oblongues, planes, glabres, nervades en ambdues cares o almenys per sota, bei-
nes més curtes que els entrenusos, blanques escarioses i feblement laciniades
a l'àpex, amb sis nervis poc marcats, flors blanquinoses o rosades, en nombre
d'I-4 a l'axilla de les fulles, aquenis frígons, lluents, més llargs que el
perigoni.

Geografia. — Arenys de la costa: Plaça de Castelló (Sen.), frequent a l'Aragó austral
(Loscos), des d'on passa, probablement, a Catalunya, arenys marítims de Banyuls
(Gaut.). — Juny-Oct.

2,332. — P. marítimum L.

(perquè es fa als sorrals de vora la mar.)

Sinontmia. — Passacamins marí, cast., co-
rregúela marina.

Perenne, de rizoma llenyós, gruixut, tija
d'1-5 dm, ajaguda, subllenyosa a la base, es-
triada, fullosa en tota la seva longitud, tortuosa,
un poc ramificada, fulles el'líptico-lanceolades,
o coriàcies, revolutes pel marge, nervades, glabres,

Pe matimam oo glauques, beines grans, generalment més llar-

gues que els entrenusos, blanques escarioses,

vermelloses a la base, amb uns dotze nervis, laciniades, de divisions lanceo-

lades acuminades, flors blanquinoses o rosades, en nombre d'r-4, subsèssils

a l'axilla de fulles normals, tèpals amb un nervi dorsal prominent, aquenis

trígons, de cares planes, molt lluents, bruns, no xagrinats, més llargs que el
perigoni.

I aieit ua i eeteet ec ei em Geografia: — Comuna alsarenys manitims. des de
i i o Roses a Barcelona i Tarragona. — Abr.-Oct,

2,333. — P. equisetiforme Sibth. et Sm.

(perquè allargassat com és, sense fulles i amb les
beines als musos, vecorda la cua de cavall o
Equisetum.)

Perenne, de rizoma molt gruixut, llenyós,
ramificat, multicaule, amb tiges de 3-8 dm, dre-
tes o ajagudes, sarmentoses, solcades estriades,
afil'les almenys inferiorment, fulles, generalment,

83

PUBLICACIONS 4ME SE N SU TU TS DE CIENCIES

Poligonàcies. G. 608. - Polygonum.

avortades, quan existeixen, oblongo-lanceolades, revolutes i ondades al marge,
glabres per sobre, pubescents i venoses per sota, agudes, subsèssils, beines
ferruginoses, membranoses, feses en lacínies capil'lars, multinerves, molt més
curtes que els entrenusos, flors en nombre de 2-4 a l'axil'la de bràctees, en
llargues espigues interrompudes a la base, totalment nues, pedicels tan llargs
com les bràctees, generalment vuit estams, tres estils, perigoni blanquinós,
aquenis trígons, menudament puntejats, negrosos, un poc lluents.

Geografia. — Pròpia del sud d'Espanya, no escasseja tampoc a les terres salobroses
del Baix Aragó (Loscos et Pardo) i sembla que Costa també la trobà als camps de l'Ur-
gell. La tenim de Cartagena. — Jul.-Ag.

84

FLORA DE CATALUNYA

Família 96. — DAFNÀCIES J. ST. HIL.

(Dal gènere Daplne)

Plantes de flors hermafrodites, polígames o dioiques, regulars, grogues,
blanques o vermelles, axil'lars o terminals, perigoni caduc o marcescent,
tubulós, quadrilobat, vuit estams biseriats, perígins, subinclusos, un estil curt,
estigma globulós i per fruit una drupa o un aqueni. Plantes, generalment,
llenyoses, d'escorça fibrosa i tenaç, fulles alternes, enteres i sense estípules.

Perigoni caduc, fruit en drupa nua, flors relativament grans, vermelloses,

blanques o groguenques . . . . . . . . . . . . 609. Daphne.
Perigoni marcescent, fruit en Bec saltat pel perigoni, flors petites,
groguenques, verdoses o d'un negre purpuri . . 610. Passerina.

Gènere 009. — DAPHNE L.

(De òdpvy, nom grec del llorer, al qual s'assemblen algunes espècies d'aquest gènere,
h pel P q
principalment el lloreret, anomenat daphuoides per diversos botànics prelinneans.)

Flors vermelloses, blanques o groguenques, oloroses, en capítols o paní-
cules terminals o en fascicles o raims laterals, perigoni caduc, petaloide, in-
fundibuliforme, estil curt o nul, fruit en drupa carnosa o coriàcia, a la fi nua,
de nucli crustaci. Arbustos de fulles peciolades o atenuades a la base.

85

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCIEES

Dafnàcies. G. 609. - Daphne.

Petits arbustos de tronc prostrat difús, flors en capítols terminals, ver-
melloses, perigoni Dues drupa vermella, fulles persistents, uni-

1 nerves — . $ , Lo... 2334. D. Cneórum.
Arbustos de troncs hr cl hore en qe cals terminal o en fascicles o raims
laterals. qoe Re ee ME ere e En Eres rec SET 2.

Flors blanques, en panícules terminals, tronc fullós en tota la seva
longitud, fulles lanceolato-linears, cuspidades, uninerves, perigoni

2 blanc sedós, drupa vermella . . . . . . . 2,335. D. Gnídium.
Flors vermelloses o groguenques, en fascicles o raims laterals, tronc
solament fullós a l'àpex, fulles multinerves. . . . . . . . . 8.

Flors vermelloses, oloroses, en fascicles, perigoni pelut, de lòbuls quasi
tan llargs com el tub, drupa vermella, branques pubescents, fulles
CAUQUES i A Mor at o 336. D. MeZErElun:

3. Flors groguenques, quasi totes en raims, perigoni glabre, de lòbuls
2-3 vegades més llargs que el tub, drupa negra, branques glabres,
fulles persistents. Le. .00 . a etelc ee Le 2387. D. Lanseola

2,334. — D. Cneórum L.

(Teofrast parla de dues menes de RE0p0Y, una
de les quals té les fulles semblants a les de l'oli-
vera, els autors prelinneans referiren els cneoron
de Teojrast a molt diverses plantes, i Bahuin,
que pren el mot en sentit genèric, consigna en el
Pinax dres espècies de Cneoron, de les quals
aquella Thymelaeae affinis facie externa és Ja
que descrivú Linné amb el nom de Daphne
Cneorum.)

D. Cneórum

Petit arbust de tronc d'I-3 dm, prostrat
difús, ramificat, de branques primes, d'un bru
vermellós, pubescents i densament fulloses a l'àpex, nues inferiorment,
fulles oblongues o transovades cuneijormes, generalment amb una petita esco-
tadura i mucronulades, glabres, coriàcies, uninerves, subsèssils, flors rosades,
a la fi vermelles o violàcies, molt oloroses, en capítols de 6-I2 flors terminals,
perigoni pubescent, de lòbuls ovato-mucronats, 2-3 vegades més curts que el tub,
drupa coviàcia, ovoido-oblonga, d'un groc ataronjat, a la fi bruna.

Geografia. — Llocs secs i pedregosos: Pastures de Puigllançada, al Cadí. — Rasos de
Peguera (Costa), altures de Cerdanya, La Tossa, Comabella, Núria, a l'VV del Bosc de
la Mare de Déu, sobre S. Gil, Coma de Vaca (Vay.), Vall d'Eina i altres frontereres de la

86

RI OQUR A DES CNTALUNYA

Dafinàcies. G. 609. - Daphne.

Cerdanya (Gaut.): comuna als Pireneus Centrals, cap a les Bordes (Costa), Port de
Benasc i de Panyablanca, Renclusa, Castanesa (Zett.), Port de la Picada (Llen.t), valls
del Juela i de Baiios (Timb.), Bassivé (Pujol, J.). — Jul.-Ag.

2,335. — D. Gnídium L..

(hom ha cregut que la grana dita Gnidium,
famosa en l'antiguitat, de Gnide, la ciutat de la
Cària, provenia d'aquesta Daphne.)

Sinonímia.— Matapoll, tell, tintorell, astruc,
o cast., torvisco, matapollo, /7., garou, sainbois.

Arbust de 6-12 dm, de troncs drets, rami-
ficats, amb les branques dretes i fulloses en
tota llur longitud, bru, pulverulent a l'àpex,
fulles Janceolades limears, acuminades, cuspida-
des, uninerves, verdes, glabres, subcoriàcies,
que es tornen negres per la dessecació, flors blanques, oloroses, en panícula
terminal, peduncles i pedicels coberts d'un toment blanc, perigoni sedós,
també blanc, de lòbuls ovats, més curts que el tub, drupa ovoide, vermella en la
maturitat.

l Geografia. — Frequient als boscos i torrents del litoral i del Vallès, d'on remunta
fins a Bages. — Lleida, Vilanova de la Barca (Gonz.l), Vic, r. (Masf.), Olot (Tex.), la
Garrotxa (Vay.), La Cellera (Cod.). — Abr.-Oct.

2,336. — D. Mezéreum L.

(hom ha cregut que el Mezereon dels àrabs cor-
vespon a aquesta planta.)

Sinonimia. — Olivereta, herba dels fics, tin-
torell, cast., mezéreo o laureola hembra, /7., bois
joli, bois gentil.

Arbust de 5-I0 dm, dret, ramificat, gris,
puntejat de bru, branques pubescents, densa-
ment fulloses a l'àpex, fulles oblongo-lanceolades,
atenuades en curt pecíol, glabres o pestanyoses,
un poc nervades, caduques, coetànies amb les
flors o posteriors a elles, flors rosades, oloroses,
sèssils, geminades o ternades, en petits fascicles laterals, formant una espiga
interrompuda, nua, terminada en rosetó, perigoni pelut, de lòbuls quasi iguals
al tub, ovats aguts, drupa ovoide, vermella a la maturitat.

D. Mezéreum

87

PUBLIGACILONS DE (ECENSTETEFU ED IDE CRENCEES

Dafnàcies. G. 609 - Daphne.

Geografia. — Boscos de les altes valls: Montseny, des de Sta. Fe al Turó de l'Home,
Queralps, Núria. — Muntanyes de Surroca, Puigsacau, Sta. Magdalena (Costa), Bohí
(Gonz.l), muntanyes de Cerdanya, Vall del Bac, Salines, Sta. Pau, Freixenet, Ciuret,

Platraver, Collsacabra (Vay.). — Març-Maig.

RE RE A COS dl 2,337. — D. Lauréola L.

(és la laureola dels autors prelimneans, així
anomenada per les fulles, que recorden, per llur
forma 1 verdor, les del llorer.)

Sinonímia. — Baladre petit, lloreret, senet
de pagesos, casí., lauréola macho.

Arbust de 5-I0 dm, dret, ramificat, d'un
color groguenc bru, glabre, molt fullós a l'àpex,
fulles /vansovades lanceolades, atenuades en curt
Pecíol, bastant grans (6-I2 X 2-3 cm), nervades,
glabres, lluents, coriàcies, persistents, flors d'un
verd groguenc, oloroses, subsèssils, en petits raims de 3-7 flors, axil'lars,
penjants, ornats de petites bràctees groguenques, ovades, caduques, perigoni
glabre, de lòbuls ovato-lanceolats, 2-3 vegades més curts que el tub, drupa
ovoide, negra a la maturitat.

Geografia. — Llocs selvàtics, ombrosos, de la serralada litoral fins a les valls sub-
pirenenques: Adous del Bastareny. — Febr.-Abr.

88

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 610. — PASSERINA L.

(Alguns botànics prelinneans donaren el nom de Passerina a diverses plantes de fulles
estretes com la llengua d'un Passer, pardal.)

Fiors hermafrodites, alguna vegada polígamo-dioiques, verdoses, groguen-
ques o vermelloses, solitàries o en glomèruls axil'lars, petites, amb el perigoni
persistent, urceolat o infundibuliforme, quadrilobat, vuit estams biseriats, un

estil i per fruit un aqueni envoltat pel perigoni. Herbes o petits arbustos de
fulles petites, alternes o imbricades.

Tiges herbàcies, dretes, fulloses en tota llur longitud . . . . . . 3.
1 4 Tiges llenyoses, frequentment tortuoses, d'ordinari solament fulloses a
Va pes destess dranqueSt pa as a, ed es ES ce a lA

Planta anual, d'arrel prima i tija simple o ramificada superiorment,
flors hermafrodites, amb petites bràctees i pèls a la base, perigoni
verdós, pubèrul, fulles lanceolades linears . . . 2,338. P. ànnua.

Plantes perennes, de rizoma gruixut, multicaule, flors polígames, sense
Dràctees, perigonl groguenc o vermellós . LL... LL es 8.

Planta glabra, fulles oblongo-lanceolades, llustroses, fors solitàries o en
glomèruls pauciflors, més curts que les fulles, perigoni glabre, d'un
verd groguenc, lòbuls lanceolats, iguals a la meitat del tub

2,339. P. Thymelaea.

3 Í Planta pubescent a la meitat superior, fulles lanceolato-linears, a la fi
glabrescents, flors en glomèruls multiflors tant o més llargs que les
fulles, perigoni tomentós, de lòbuls iguals a H/a o H/, de la longitud
del Ra MES gel EA (i. o glguoi EN thesioides.
Fulles i branques glabres o RNE aquelles d'I-2 mm d'am-
plada. cat aa 5
Fulles i branques aitecscmis casset o alii cies Lents de dos o
Oimés mil limetres d'amplada. de gys ie qe DE ES. 6.

1

Fulles linears espatulades, obtuses, de 5-0 XI mm, herbàcies, llises,
perigoni brunenc, glabre, de lòbuls lanceolats, r-2 vegades més curts
QUE CIS CAD il ia solcs due dte 2.344 Es diGiCa.

Fulles linears lanceolades, Edo dE IO- 015 mm, rugoses, perigoni gro-
guenc, pubescent, de lòbuls ovats, quasi iguals al tub

2,342. P. calycina.

PUBLICACIONS: (DE, EM NS II UT DE CIENCIES

Dafnàcies. G. 610. - Passerina.

Perigoni glabre, lòbuls la meitat més curts que el tub, fulles linears

espatulades, sense nervis prominents. . . . — 2,343. P. tinctória.

6 Perigoni sedós, lòbuls quasi tan llargs com el tub, fulles ovades, amb
nervis visibles, verdes per sobre, blanques tomentoses per sota

2,344. P. hirsuta.

2,338. — P. ànnua VVilestr. — Thyme-
laea arvensis LamE., T. Passerina Lge.

(annua, Perquè és una planta anual, arvensis,
Perquè sol fer-se a les terres de conreu.)

Anual, d'arrel cònica i prima, tija de 2-5 de-
címetres, dreta, glabra, un poc estriada, simple
o ramificada, de branques dretes, fullosa en tota
la seva longitud, fulles Janceolato-linears o li-
nears, agudes, sèssils, enteres, amb 1-3 nervis,
alternes, flors hermafrodites, verdoses, acompa-
nyades de dues petites bràctees basilars, soli-
tàries, geminades o ternades, axil'lars, formant
llargues espigues subfilijormes, julloses, fluixes, que ocupen la major part de
la tija, perigoni pubèrul, de lòbuls ovals, obtusos, dues vegades més curts que el
tub, fruit Piriforme agut, glabre, a penes més curt que el perigoni.

Geografia. — Terres de conreu del litoral i zona mitjana, fins a Bagà, no escassa al
Vallès i Bages. — Lluçanès, Montagut (Vay.): Alfar, Farió (Sen.). — Juny-Oct.

2,339. — P. Thymelaea DC. — T. Sa-
namunda All.

(Thymelaca és mot antiquíssim, emprat per
Bahuin en sentit genèric, que hom suposa format
de Tithymalus, les eufòrbies, i Olea, l'olivera,
perquè algunes Thymelaea s'assemblen per llur
aspecte a aquestes plantes, el nom de Sanamunda
fou imtroduit per Clusius, i correspon al nom
vulgar andalús d'aquesta i d'altres espècies afins,
emprades com a purgants, de sanare, curar, i
mundare, netejar.)

P. Thymelaea

Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, multi-
caule, tiges d'1-3 dm, dretes, llenyoses a la base, simples, glabres, fulloses
en tota llur longitud, fulles oblongo-Janceolades, subsèssils, agudes, molt acos-

90

FLORA DE CATALUNYA

Dafnàcies. G. 610. - Passerina.

tades, ascendents, subimbricades, nervades, coriàcies, lluents, d'un verd ciar,
flors polígames, groguenques, sense bràctees, axil'lars, les inferiors solitàries,
a penes iguals a la meitat de les fulles, les superiors en fascicles de 2-5 flors,
quasi iguals a les fulles, formant en conjunt una espiga fullosa que ocupa
aproximadament la tercera part superior de la tija, perigoni glabre, de lòbuls
lanceolats aguts, estesos, iguals a la meitat del tub, fruit ovoide cònic, glabre
i un poc lluent, la meitat més curt que el perigoni.

Geografia. — Boscos i ermots àrids: Serralada litoral, a Valldoreix, Caldes de Mont-
bui, al cim del Farell. — Terrenys calcaris i guixosos, cap a Vic (Costa, Masí.l) Banyo-
les (ISeral), Sanahuja, Balaguer, Tremp (Costa), Falset (VVebb), zona mitjana de Cata-
lunya, fins al Lluçanès, Freixenet (Vay.), Collsuspina, Castellars, Oller (Font.l). —
Maig-Set. (9.

2,340. — P. thesioides VVilstr. — P.
pubéscens Meissn.
(thesioides, ço és, semblant als Thesium, perquè
en té les fulles, pubescens, Perquè és Pubescent.)

Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, tortuós,
ramificat, multicaule, amb tiges d'I-255 dm,
primes, subfiliformes, rectes, simples, fulloses
en tota llur longitud, glabres inferiorment,
E Pubescents a la part superior o florifera, fulles
lanceolato-lincars, les inferiors estretament li-
nears, agudes, glabres o glabrescents, alternes,
flors dioiques o polígames, groguenques O verme-
lloses, "sense bràctees, axil'lars, sèssils, solità-
ries, geminades o en glomèruls pauci- o multi-
flors, en llarga espiga fullosa, perigoni cobert de elits pèls aplicats, el tub de
les masculines fi/iforme, el de les femenines cònic, de lòbuls oblongo-lanceolats,
iguals a 1/3 o 1/, del tub, fruit ovoide cònic, negre, glabre, am poc estriat.

a —densiflora Nob. — P. Pujólica Cad. . —8 P. ellíbtica Boiss. var. densi-
flore Vay. in litt. — Flors en glomèruls multifiors, densos, toment de la regió
florífera de la tija i del perigoni més dens.

P. thesioídes

Geografia. — Boscos i erms àrids: Bages, a Castellfollit del Boix, Castellnou de Bages,
Rellinars, cap a Coll de Daví, Moià: Horta, de Tarragona (Font, in Hb. Cad.l), Solsona,
Cardona, prop de les salines, entre Cardona i Berga, al lloc anomenat la Forària (Bub..,
sub P. ellibtica Boiss.2). La a densifiora Nob., a Puigreig (C. Pujoll, maig 1891 legit).,

(1) De Collsuspina ja fou mencionada per Bubani. (F. Q.).
(2) Dedicada a Conrad Pujol, botànic explorador de la comarca de Bages i del Berg:dà (F. Q.).

9I

PUBLICACIONSUDE, EA NS TA DU T DUE (CIENCIES

Dafnàcies. G. 610. - Passerina.

N. B. Comparades les plantes recollides per Font en diferents punts de Catalunya,
entre si i amb un exemplar de l'Aragó austro-occidental tramès per Pau, creiem que
totes pertanyen a aquesta espècie, però no a la P. ellibtica Boiss. que presenta les fulles
més amples (el'líptiques), obtuses, Pubescents i els lòbulos del perigoni obtusos, més curís
(1/, del tub), segons exemplars de Serra Mariola. Creiem, dones, que la planta de C. Pu-
jol que remetérem a Vayreda i que, amb encert, qualifica de var, densiflora, ho és, però
no de la elliptica sinó de la Mhesioides.

2,341. — P. dioica Ram.
(perquè és planta dioica.)

Petit arbust d'r-3 dm, de tronc tortuós,
grisenc, a la fi nu, ramificat, de branques pros-
trades ascendents, primes, d'escorça suberosa
berrugosa per les cicatrius de les antigues fulles,
fullós solament a l'àpex, de fulles petites
(5xI1 mm), linears espatulades, obtuses, glabres,
membranoses, uminerves, planes, llises, molt
acostades, flors polígamo-dioiques, groguenques,
acompanyades de 2-6 pPetiles bràctees basilars,
linears, 3-4 vegades méx curtes que el perigoni,
solitàries o fasciculades, formant Petites espigues fulloses, terminals, perigoni
groguenc, a la fi purpuri, glabre, de lòbuls ovalo-lanceolats, I-2 vegades més
curts que el tub, fruit ovoide cònic, pubescent, la meitat més curt que el perigoni.

Geografia. — Roques calcàries dels Pireneus: Vallcebre, Queralps, Núria, al Salt de
l'Aigua. — Prats de Molló, Rocabruna, Baget, Talaixà, Bassegoda, Sta. Magdalena
del Munt, Porxo, Comabella, Abanyà, Mare de Déu de Fau, Mare de Déu del Munt
(Vay.), roques de l'areny del Segre, prop d'Organyà (Costa), Penyablanca, r. (Philip. ex
Zett.). — Maig-Juny.

2,342. — P. calycina DC.

(perquè dins el gènere Daphne, on va ésser in-
clusa primerament per Lapeyrousce, és notable per
conservar el calze en la fructificació, cf. Alys-
sum calycinum.)

Petit arbust d'I-4 dm, ramificat, de bran-
ques prostrades esteses, pubescents particular-
ment a l'àpex, densament fulloses en quasi tota
llur longitud, fulles Hnears-lanceolades, agudes
o acutiúscules, coriàcies, revolutes pel marge,
rugoses, de I0-I5 X2 mm, sense nervis sortits,

P. calycina

92

ESE OBRA DE CAUIAVI UNA

Dafnàcies. G. 610. - Passerina.

flors polígamo-dioiques, groguenques, solitàries axil'lars, acompanyàdes de
dues petites bràctees basilars, 2-3 vegades més curtes que el perigoni, en
espiga fullosa, perigoni fubescent, de lòbuls ovats obtusos, quasi iguals al tub,
fruit ovoide cònic, pubèrul, a penes més curt que el perigoni.

Geografia. — Roques i pastures pedregoses del Pireneu central: Vall de Benasc
(Lap. ex Zett.), Port de Pallars i Serra de Ruda (Costa), Coma Gireta, Beret, Saburedo,
Montgarri i general a la Vall d'Aran (Llen.t), Tredòs (C. et S.). — Jul.-Ag.

2,343. — P. tinctória Pourr.

(perquè és una planta tintòria.)

Sinonímia. — Bufalaga, herba de Mont-
serrat, cast., mierdacruz, bufalaga, yesca fria.

Petit arbust de 2-5 dm, ramificat, de bran-
ques dretes, acostades, tomentoses sobretot a
l'àpex, inferiorment nues i berrugoses, densa-
ment fulloses a la part superior, fulles Hinears o
subesbatulades (de 10 X 2-3 mm) obtuses, corià-
cles, Sense mervis sorlils, acostades, cendroses,
pubescents, flors polígames, groguenques, axil-
lars, solitàries, acompanyades de dues petites bràctees basilars ovades obtuses,
tomentoses, en espigues curtes, fulloses, perigoni glabre, de lòbuls ovats obtusos,
iguals a la meitat del tub, fruit ovoide cònic, glabre, quasi igual al perigoni.

P. tinctória

Geografia. — Terrenys argilosos calcaris, àrids, del litoral, Vallès, Bages i Segarra.
— Costes de Tortosa i Tarragona (NVebb), s'interna per terres de Lleida per la banda
de Segarra (Costa). — Gener-Març.

2,344. — Passerina hirsuta L.
(per les fulles i vramells peluts.)

Sinonímia. — Bufalaga, pala o palma ma-
rina, cast., pala marina, matapollo.

Arbust de 4-I2 dm, molt ramificat, de bran-
ques esteses o penjants, al principi blanques
tomentoses, a la fi glabrescents, fulloses en tota
llur longitud, fulles imbricades, petites (4-6 X
2 mm), ovades acuminades o bé obtusiúscules,
coriàcies, còncaves, blanques tomentoses per

P, hirsuta

93

PUBLICACIONIS DE LAUNS UI d UT DE CIENICURES

Dafnàcies. G. 610. - Passerina.

sobre, verdes, glabres i lluents per sota, sense nervis sortits, flors polígamo-
dioiques, groguenques, sense bràctees, fasciculades en nombre de 2-5 a l'àpex
de les branques, en espigues fulloses, perigoni a la fi caduc, blanc sedós per
fora, glabre i groguenc per dins, de lòbuls ovats oblusos, poc més curts que el
tub, fruit ovoide, glabre, a la fi nu.

Geografia. — Abundant al litoral de Salou, Tarragona, Vallcarca i Barcelona. — Plat-
ges de Roses i altres llocs del litoral de Girona (Vay.), roques del litoral, de Coll-lliure a
Cervera (Gaut.). — Abr.-Oct.

94

FLORA DE CATALUNYA

Família 97. — LAURÀCIES LINDL.
(Del gènere Laurus.)

Plantes dioiques, de flors d'un blanc groguenc, aromàtiques, en petites
umbel'les axil'lars involucrades, perigoni petaloide, amb quatre divisions
transovades, 8-I2 estams biseriats, que porten al mig o prop de la base una
glàndula o apèndix per banda, anteres introrses, dehiscents de baix a dalt
per un opercle, un estil, un estigma globulós i per fruit una drupa negra.
Arbres de fulles ovato-lanceolades, coriàcies, atenuades en curt pecíol, penni-
nerves, enteres o bé ondades al marge, glabres, verdes, lluents, persistents.

Gènere 611. — LAURUS L.

(Nom llatí del llorer.)

2,345. — L. nóbilis L.

(del llatí nobilis, noble, Per la seva excel'lència i
fama comparat amb els altres congèneres.)

Sinonímia. — Llorer, llor, cast., laurel: fr.,
laurier commun.

Geografia.— Terrassa, espontani al bosc del Torrent
de la Cirera, cap a l'Obac. — Veritablement espontani
al Torrent de Sagaró (Vay.), Gavà, roques de la Mare
de Déu de Bruguès (Sen.l), boscos de Sureda a Ba-
nyuls (Gaut.). — Abr.-Maig.

L, nóbilis

95

PUBLICACIO NS PD En AN SE TEU TE DE CUB NC ES

Família 93. — SANTALACIES R. BR.

(Del gènere Santalum.)

Plantes de flors hermafrodites o dioiques, blanquinoses o groguenques, en
raims o panícules, rarament solitàries, acompanyades de bràctees, perigoni
interiorment petaloide, verd per fora, amb 3-5 divisions, 3-5 estams, anteres
introrses, estil simple, estigma enter o trilobat i per fruit una drupa o un
aqueni coronat pels lòbuls incurvats del perigoni. Herbes o petits arbustos
de fulles enteres, alternes i sense estípules, paràsites que fixen llurs arrels
sobre les d'altres plantes.

Petits arbustos de fulles persistents, dioics, flors trímeres, groguenques,
drupa globulosa, vermella. —. . . . . . . . . . . 612. OSYfIS.
i Herbes de fulles caduques, flors hermafrodites, tetràmeres o pentàme-
res, blanquinoses, fruit aqueni ellipsoidal, verd. . 613. Thésium.

Gènere 612, — OSYRIS L.

(Dioscòrides i Plini parlen de l'Osyris, planta de rames negres i flexibles, que hom iden-
tifica amb el ginestó.)

Plantes dioiques, de flors groguenques, oloroses, les masculines nombroses,
pedicel-lades, en panícules estretes, les femenines solitàries, sèssils, terminals,
totes trímeres, perigoni amb tres lòbuls triangulars, tres estams i tres estigmes,
i per fruit una drupa globulosa, vermella, de la
grandària d'un pèsol. Arbust de 5-I0 dm, verd,
glabre, molt ramificat, de branques dretes, pri-
mes, anguloses, i fulles persistents, verdes, co-
riàcies, linears lanceolades, agudes, uninerves.

2,346. — O. alba L.

(ves no té blanc, però els antics l'anomenaren
cassia alba.)

Sinonímia. — Ginesta blanca, gessamí de
llop, ginestó, cast., retama blanca o loca, guarda-
lobo, /r., rouvet.

Geografia. — Marges dels camps i torrents, des de la costa fins a les valls subpire-
nenques. Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu.

96

sn

a IS sat Da

EDORALDE CATALUNYA

Gènere 613. — THÉSIUM L.

(Fa riure, diu Linné en Hortus Cliffortianus, que no hi hagi ni dos botànics que s'avin-

guin en denominar aquesta planta... El famós Charles de l'Ecluse, designà una d'aques-

tes espècies amb el nom d'Anonym s lini folio. Thesium és un nom de Plini restaurat

per Linné. Hom el suposa format a honor de Teseu, l'heroi mitològic que coronà de
flors Ariadna.)

Flors hermaírodites, blanquinoses, ornades de tres bràctees, agrupades en
raims o panícules terminals, tetràmeres o pentàmeres, perigoni infundibuli-
forme o acampanat, amb els lòbuls connivents, 4-5 estams, estil filiforme, es-
tigma globulós i per fruit un aqueni ellipsoide, verd, estriat longitudinal-

x . . Ld i .
ment, coronat pels lòbuls incurvats del perigoni en forma de mamilla (bec).
Herbes de tiges primes, estriades, fulles enteres, linears o lanceolades, acumi-
nades, uni- o trinerves, blanes, caduques.

Plantes anuals, aquenis ostensiblement reticulats entre les estries, flors

en espiga fullosa. . . . MS nega TS Dúmile.
Plantes perennes, aquenis loc: o Dalt superficialment reticulats, flors
BENCLAMEnt CN DADICUlaA a Se a Ne NN Sa (2n

Bec de l'aqueni cilindroide, igual al fruit, bràctea SE molt més

largalquenlesmlateralSty al. cir
Bec de l'aqueni ciscoidal, 2-4 er des més seu que el dc Dicelea
mitjana igual o poc més llarga que les laterals. . . . . . . . 4.

Flors tetràmeres, en espiga fullosa a la fi unilateral, bràctea mitjana

3-5 vegades més llarga que les laterals . . . 2,348. T. alpinum
3 )Flors pentàmeres, en panícula, bràctea mitjana 2-3 vegades més llarga
CURES ACR a aa ne ie 2940. T. Pratense:

/ Rizoma gruixut, tiges rígides, dretes o ascendents, panícula piramidal,
bràctees totes més curtes que el fruit, aqueni transovoide, el doble
llarg que el pedicel . . . . . . . . . — 2,350. T. divaricàtum.

i Rizoma prim, tiges prostrades difuses, filiformes, panícula racemiforme,
bràctea mitjana igual al fruit o poc més llarga, aqueni ovoide, 3-4 ve-

I. gades més llarg que el pedicel . . . . . 2,351. T. humifúsum.

13 97

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIE NGUES

Santalàcies. G. 613.-Thesíum.

2,347. — T. húmile Vahl.
(per la seva poca alçària.)

Anual, d'arrel cònica i tija d'I-2 dm, aja-
guda o ascendent, estriada angulosa, simple o
ramificada, fullosa, fulles linears, uninerves, les
superiors denticulades aspres, flors axil'lars,
solitàries, en llarga espiga jullosa, bràctees as-
pres, fotes més llargues que el fruit, particular-
ment la del mig, aqueni el lipsoide, subsèssil,

EExa ni vi ostensiblement reticulat entre les estries longitu-
dinals, bec discoidel i molt curt.

var. preceltum Costa — Tres o quatre vegades més alta, fulles poc denti-
culades.

Geografia. — Avenys de la costa: Pinedes marítimes del Prat de Llobregat i de Cas-
telldefels, el tipus i la varietat. — Costes de Barcelona, r. (Salv.l,Costa), immediacions
de Tarragona (Costa). — Abr.-Juny.

2,348. — T. alpinum L.

(perquè, es fe als Alps i en altres mumtaenyes
altes.)

Perenne, de rizoma cònic, prim, multicaule,
i tiges d'I-2 dm, prostrades difuses, simples o
amb 1-2 branques, fulloses, fulles linears, agu-
des, uninerves, flors axil'lars, solitàries, curta-
ment peciolades, en espiga jullosa, a la fi uni-
leteral, que ocupa la meitat superior de la
tija, eix de l'espiga recte, bràctea mitjana folià-
cia, 3-5 vegades més llarga que les laterals i que
el fuuit, lors tetràmeres, aqueni el'lipsoide, llis
o molt suberficielment reticulat entre les estries longitudinals, bec cilindvoide,
igual al fruit.

T. alpínum

Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Núria, Cerdanya, a les vores del Que-
rol, les Escaldes. — Comabella, la Tossa, sobre Setcases, Costabona, Prats de Molló
(Vay.), muntanya d'Arties, a la Vall d'Aran (Costa), Colomers, Montgarri (Llen.t),
vall de Ruda (C. et S.). — Jul.-Ag.

98

al a i in

EO A DES GATA EUNYA

Santalàcies. G. 013. - Thesíum.

2,349. — T. pratense Ehrh.
(perquè és pròpia dels prats.)

Perenne, de rizoma cònic i un poc gruixut,
multicaule, amb tiges d'r-4 dm, ascendents,
estriades anguloses, generalment ramificades,
un poc fulloses, fulles linears o lanceolato-li-
nears, uni- o trinerves, flors en panícula estreta,
mai unilaterals, terminal, eix florifer en ziga-
o zaga, bràctea mitjana 1-2 vegades més llarga

Es apatoniae I que les laterals i poc més que el fruit, flors
Ppentàmeres, aqueni el'hipsoide, llis o molt super-
ficialment veticulat, bec cilindroide, iguel al fruit.

Geografia. — Pastures dels Pireneus: Pireneus (Bolósi, ex Costa), pastures frontere-
res de la zona de l'avet, a Puigmorens, confins d'Andorra (Gaut.,), Núria (Sen.), prop
de Luchon, Superbanyeres, Reclusa, Castanesa (Zett.), Tredòs, Vall de Batios (Timb.),
Port de Benasc (Bub.), Bossost (Compú.l, in Hb. Cad.), Safarrera, Viella, Ruda, Mont-
garri (Llen.), Tredòs, Beret (C. et S.). — Juny-Jul.

2,350. — T. divaricàtum Jan

(per tenir les rames divaricades.)

Peremne, de rizoma gruixut, subllenyós,
multicaule, amb tiges de 2-3 dm, dretes o
ascendents, rígides, estriades anguloses, rami-
ficades, fulles linears, agudes, uninerves, flors
pentàmeres, en panícula piramidal, terminal,
un poc divaricada, composta de petits raims,
bràctees petites, fotes més curtes que el fruit,
aqueni dransovoide, llis o superficialment rve-
ticulat, el doble llarg que el Pedicel, bec dis-
coidal, 2-4 vegades més curt que el fruit.

Geografia. — Boscos àrids i erms: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, Segarra, Urgell,
etcètera, fins a l'Alt Bergadà i a Ribes. — Vall d'Aran, entre Arties i Salardú (C. et S.).
— Maig-Ag.

99

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE: CLENGEES

Santalàcies. G. 613.- Thesíum.

2,351. — T. humifúsum DC.

(del llatí humus, el sòl, i fusus, estès, per les tiges
decumbents.)

Perenne, de rizoma prim, multicaule, i tiges
d'1-3 dm, jiliformes, prostrades difuses, fina-
ment estriades, simples o ramificades a la meitat
superior, fulles linears, agudes, uninerves, flors
pentàmeres, en panícula estrela, racemiforme,
bràctees aspres, la mitjana igual al fruit o
un poc més llarga, les laterals més curtes, aqueni
ovoide, 3-4 vegades més llarg que el pedicel,
bec discoidal, 2-4 vegades més curt que el fruit.

T. humifúsum

Geografia. — Llocs secs i àrids: Montseny, cap a Viladrau i camí de Vic (Costa, amb
dubte), de S. Segimon a Viladrau (Vay., amb dubte), Alberes, Coll-lliure i Port Vendres
(Gaut.), Pireneu Oriental (Rouy). — Jul.

I00

FLORA DE CATALUNYA

Família 99. — LORANTÀCIES Juss.

(Del gènere Loranthus.)

Plantes dioiques, de flors groguenques, en glomèruls terminals o axil'lars,
les masculines de perigoni carnós coriaci, uniseriat, amb 3-4 divisions, estams
en nombre igual al de les susdites divisions o nuls, i en aquest cas cada lòbul
del perigoni amb diversos sacs pol'línics rodons, de dehiscència poricida, flors
femenines de perigoni uni- o biseriat, fruit bacciforme, d'endocarpi mucila-
ginós, monosperm. Petits arbustos de fulles coriàcies o escamiformes, oposades,
paràsits sobre el tronc d'arbres i arbustos.

Arbustos de 20-50 cm, amb fulles oblongues, enteres, anteres normals
nul'les, divisions perigonals amb sacs pollínics poricides, fruit inde-
hiscent, de la grandària d'un pèsol . . . . . . . 614. Víscum.

Arbust de 3-15 cm, amb fulles escamiformes, tres estams, fruit dehis-
cent amb elasticitat, de la grandària d'un perdigó.
615. Arceuthóbium.

Gènere 614. — VISCUM L.
(De Viscum, nom llatí de l'espècie seguent, de la qual se'n fa vesc, i del vesc mateix.)

Petit arbust de 20-30 cm, de tronc rodó, d'un verd groguenc, amb bran-
ques articulades, di- o tricòtomes, fulles oblongues, coriàcies, obtuses, atenuades
a la base, amb 3-5 nervis, persistents, flors en petits capítols sèssils a l'extrem
de les branques o a l'axil'la de les fulles, perigoni de les masculines quadrífid,
amb els lòbuls proveits de diversos sacs pol'línics en llur cara interna, que
tenen deshiscència poricida, perigoni de les femenines biseriat, les quatre
divisions externes soldades a l'ovari, les quatre internes reduides a escames cer-
noses, fruit sèssil, indehiscent, globulós, blanc, de mesocarpi mucilaginós, de la
grandària d'un pèsol.

IOI

dr a ES ea EEES
PUBLICACIONSTDE/DL'INSTITUT DE CTENCGDES

Lorantàcies, G. 614. - Víscum.

2,352. — V. àlbum L.

(Pels fruits blancs.)

Sinonímia. — Herba del vesc, viscari, vis-
carsí, visc, cast., visco, liga, muérdago, /7., gui.

Geografia. — Par: sit sobre diversos arbres: Pobla
de Lillet, sobre Pinus uncimata. — Ciuret, La Cot, pr.
l 3 d'Olot, Bassegoda, Mare de Déu del Mont, sobre
V: album Pirus, Sorbus, Cralaegus, Acer, etc. (Vay.), Vall

o d'Aran, sobre els avets (Costa, Llen.t). — Juny.

102

RE OLRA DN CAS AL UN Ve

Gènere 615. — ARCEUTHÓBIUM BIEB.

(Del grec dpuevdoç, ginebre, i Btóctv, viure, perquè l'espècie seguent viu paràsita sobre
les rames de diversos Juniperus.)

Arbust molt petit, de 3-15 cm, glabre, d'un verd groguenc, amb la tija
rodona comprimida, articulada, repetidament dicòtoma, fulles escamiformes,
triangulars, oposades, soldades en petites beines, flors masculines terminals,
sèssils, de perigoni t/1lobet, cada lòbul del qual porta una antera de dehiscència
transversal, Hors femenines terminals i exil'lars, de perigoni subbilabiat, fruit
a la fi pedicel'lat, ovoide, verdós, dehiscent amb elasticitat després de catorze
mesos de la floració, la sement, viscosa, llançada lluny amb la força d'obrir-se
el fruit.

2,353. — A. Oxyjcedri Bieb.
(d'Oxycedrus, el càdec, perquè hi viu paràsit.)

Geografia. —Paràsit sobre els Juniperus Oxycedrus,
communis i phenicea: Seu d'Urgell, cap als Banys de
Sant Vicens (Soulié, in litt.). El Prodr. l'assenyala a
Castella i Navarra, Pau, a Jabalambre, Bubanji, als
Pireneus d'Aragó, sobre Juniperus macrocarpa Sibth.
El posseim de la Sierra del Toro (Pau) i de Robledo
de Chavela, Madrid (Pedro de Avila). — Juny.

A. Oxycedri

103

PUBLICACIONSYDE L'ENSTEDUT DE CIENCIES

Família 100. — ELEAGNACIES R. BR.

(Del gènere Elacagnus)

Plantes de flors hermafrodites, o dioiques, groguenques o verdoses, axil-
lars, perigoni de 2-4 divisions, quatre estams, un estil, un estigma i per fruit
una drupa. Arbres de fulles alternes, enteres, curtament peciolades, caduques,
argentades per sota, verdes per sobre, sense estípules.

Flors hermafrodites, solitàries o fasciculades, perigoni de quatre divi-
sions, drupa ovoide, fulles oblongo-lanceolades. 616. Elaeagnus.

Plantes dioiques, amb les flors masculines en aments, les femenines
solitàries, perigoni de dues divisions, drupa subglobulosa, fulles lan-
ceolato-linears . . . . . . . . . . . . . Lo. 617: Hippophae:

Gènere 60106. — ELAEAGNUS R. BR.

(Hom diu que el cinamom és l'elgeagnus de Teofrast. De èMala, l'olivera, i dpvóç, Cast,
sagrat, com si diguéssim olivera sagrada.)

Flors hermafrodites o polígames, oloroses, solitàries o en fascicles axil'lars
de 2-3 flors, amb el perigoni tubulós acampanat, groc per dins, argentat per
fora, quadrilobat, de lòbuls triangulars, aguts, estigma globulós, drupa ovoide,
vermellosa, de la grandària d'una petita oliva, dolça. Arbres de 5-I0 m, inermes
o espinescents, ramificats, fulles oblongo-lanceolades, curtament peciolades,
penninerves, d'un verd grisenc per sobre, cobertes per sota de petites eccames
blanc d'argent com els pecíols i les rames joves.

104

FLORA DE CATALUNYA

Eleagnàcies. G. 616. - Elaeàgnus.

2,354. — E. angustifólia L.

(Per les fulles estretes, comparades amb les de
l'E. latifolia del propi Lúmé.)

Sinonímia, — Arbre de plata, arbre del
cinamom: cast., àrbol del paraiso, azufaifo
blanco, cinamomo: /7-., arbre du paradis, chalef,
olivier de Bohème.

Geografia. — Cultivat i subespontani al Vallès,
Bages. — Vores del Besòs, a Montcada (Vay.), ter-
Tenys àrids o pedregosos de Mollet a Martorelles (jo-
verl). — Maig- Juny.

E, anguetifólia

14 105

P. U B:L LC.AC E'ONS UD El EN S UE EU DB DE CL NC ES

Gènere 617. — HIPPÓPHAE L.

(Algú ha volgut identificar l'hHippophae de Dioscòrides amb l'espècie seguent. Hom
deriva el mot de trroç, cavall, g4e , jo mato, con si diguéssim matacavall.)

Plantes dioiqués, de flors verdoses, les masculines en amerts curts, laterals,
a l'axil'la de les escames, les femenines axil'lars, solitàries, breument peciola-
des, perigoni de dues divisions, bífid o bisecte, drupa subglobulosa, d'un groc
ataronjat, de la grandària d'un pèsol, àcida. Arbustos de 2-3 m, espinosos, de
branques obertes, d'un bru fosc, densament fulloses, fulles lanceolato-linears,
subsèssils, uninerves, d'un verd fosc per sobre, d'un blanc argentat, amb
petites escames brunes, per sota.

2,355. — H. rhamnoídes L.

(perquè té uma relivança amb els Rhamnus, és
la Rhamnoides florifera, salicis folio, de Tourne-

fort.)

Sinonímia. — Arç groc, espí groc, cast.,
cambrón, espino falso o amarillo, /7., argousier.

Geografia. — Amb tot i que Colmeiro indica aquesta
planta als arenys de la zona inferior de Catalunya,
Costa diu que solament l'ha vist al jardí botànic de
la Universitat. El tenim d'Ejea de los Caballeros (Ara-
gó), tramès per Conrad Pujol. Hom el cultiva com a
planta d'ornament i també a les dunes, per tal de fixar l'arena. — Maig.

H. rhamnoides

106

FEORA DECABALUNYA

Família ror. — CITINACIES A. BROGN.
(Del gènere Cytinus.)

Plantes monoiques, de fiors vermelloses o groguenques, en capítol terminal
bracteolat, les superiors masculines, les inferiors femenines, perigoni marces-
cent, tubulós acampanat, quadrilobat, de lòbuls drets, vuit anteres sèssils i
soldades a l'àpex d'una columna central, estil cilíndric, estigma discoidal,
amb 8-10 soles, ovari adherent, fruit bacciforme, pulpós, unilocular, polis-
perm, de llavors enfonsades a la pulpa. Plantes perennes, carnoses, amb la
tija de 4-I0 cm, dreta, obcònica, afil'la, escamosa, d'escames ovato-oblongues,
carnoses, densament imbricades, viuen paràsites sobre les arrels dels Ctstus.

Gènere 618. — CYTINUS É:

(Els, grecs anomenaven 4òTvoc, CytinoS, la Hor del magraner, hom ha comparat l'es-
pèció seguent, Sovint d'un intens carmesí, amb la flor d'aquell arbust. Bahuin diu... malt
Pee vena simile est.)

2,356. — C. Hypocistis L.

(és mot que trobem em Dioscòrides i en gairebé
tots els autors prelimmeans, format del grec DTÓ,
dessota, 4íotoc, l'estepa, perquè viu paràsita a
les:arrels de diversos Cistus i surt a flor de terra
davall d'aquestes mates.)

Sinonímia. — Frare d'estepa, , rabassot (1).

cast., chuperas, perlas, pinitas, //., cytinet.

Geografia. — Frequent als estepars del litoral i del
Vallès, sobre les arrelS dels Cistus salviifolius, mon-
speliensis i albidus, dominant el coior groc en les flors
i bràctees quan viuen sobre les dues primeres estepes i el vermell en les paràsites de la
darrera, d'acord amb les observacions de Masferrer i altres. S'endinsa fins a Vic (Masí.),
la Cellera (Cod.): Montsoliu i zona muntana d'Olot (Vay.), Cantallops i Requesens
(Sen.). — Maig- Juny. : :

O. Hypocistis

(1) També margalida, margalideta, filosa. ( F. QJ).

107

PUBLICACIONS DE L'INSSEICUT DE CLENCLES

Família ro2. -- ARISTOLOQUIÀCIES Juss.

(Del gènere Aristolochia.)

Plantes de flors hermafrodites, groguenques o brunenques, solitàries o
fasciculades, perigoni acampanat, trífid, persistent o tubulós lingúiforme,
caduc, 6-12 estams, 6 estigmes radiants, fruit capsular, coriaci, amb sis cavitats,
septicida o de dehiscència irregular, polisperm. Herbes perennes, de rizoma
serpentejant o tuberós, fulles ovato-cordiformes o reniformes, peciolades, opo-
sades o alternes, enteres, sense estípules.

Flors terminals, solitàries, fulles oposades i reniformes, perigoni acam-
panat, trífid, persistent, 12 estams . . . . . . . 619. Àsarum.
Flors axil'lars, solitàries o fasciculades, fulles alternes, ovato-cordiformes,
perigoni tubulós lingiiforme, caduc, sis estams. 620. Aristolóchia.

Gènere 619. — AÀSARUM L

(Nom de l'espècie segúent en Dioscòrides i en tots els antics botànics. Hom el deriva
del grec avapov, rebutjat, perquè no és planta pròpia per a guarnir corones.)

Flors negroses, peludes, curtament pedunculades, solitàries, terminals,
perigoni acampanat, trífid, de lòbuls iguals, ovats cuspidats, persistents,
dotze estams de filaments curts i lliures, i per fruit una càpsula subglobulosa,
coronada pel perigoni, de dehiscència irregular, llavors grisenques, rugoses.
Planta d'olor de pebre, desagradable, amb rizoma serpentejant, tija radicant,
que produeix branques curtes, ornades amb tres escames membranoses, a la
fi caduques, fulles reniformes, llargament peciolades, en nombre d'1-3 parells,
subcoriàcies, reticulades venoses, lluents.

108

FLORA DE CATALUNYA

Aristoloquiàcies. G. 619. - Àsarum.

2,357. — A. europaéum L.
(perquè, essent exòtiques les seves congèneres,
aquesta és pròpia d'Europa.)

Sinonímia. — Atzarií: cast., àsaro, asara-
bàcara, oreja de monje o de fraile, hierba ta-
bernera: fr., azaret, cabaret, oreille d'homme.

Geografia. — Pinedes frescals de les muntanyes:
Catalunya, sense precisar localitat (Palau), immedia-
cions de Gin, a la vall de Bielsa (Lap.), Pireneus,
prop de Puigcerdà (Colm.), Espanya borcal i oriental,
r. (VVIz.), Pireneu (G. et G., Coste). No la citen Loscos,
Bubani, ni Gautier. Rouy la considera no existent
als Pireneus. Vistes aquestes cites tan poc precises creiem problemàtica l'existència
d'aquesta espècie a Catalunya.

A. europaéum

109

PUBLICACIONS DE: L'ANSMITGULI: DE CDENGUHES

Gènere 620. — ARISTOLÓCHIA L.

(Aprazodóyia, ja fou emprat per Dioscòrides i Plini, i pels botànics prelinneans, derivat
d' àptacoç, excel'lent i Aóyta, part, per haver reputat aquestes plantes molt bones per a
facilitar el part.)

Flors groguenques o brunes, axillars, solitàries o fasciculades, perigoni
irregular, tubulós, lingúiforme, cadue, sis estams ginandres, és a dir d'anteres
subsèssils i soldades amb l'estil per la cara dorsal, estigma amb sis lòbuls,
càpsula carnosa, a la fi coriàcia, nua, umbilicada a l'àpex en caure el perigoni,
septicida, amb sis valves, llavors uniseriades a cada cella. Herbes d'olor
forta, amb les tiges estriades i les fulles alternes, ovato-cordiformes.

( Flors groguenques, fasciculades, peduncles molt més curts que el pecíol,
rizoma serpentejant, tiges dretes. . .. —. . 2,358. A. Clematitis.
Flors brunes, solitàries, peduncles tant o més llargs que el pecíol, rizoma
fibrós o tuberós, tiges ajagudes o ascendents. . . . . . . . . 2.

1

prominents . . . . ca 09/2,9350. A. Pistolocimia:
Rizoma tuberós, fulles de marges quasi llisos, amb el revers pubescent
i'METVIS: NO DLOMINENTS LS es De a EO a ee Ec

( Rizoma ovoide o globulós, càpsula globulosa, fulles subsèssils, de sina
basilar estreta, quasi tancada. . . . . . . . 2,360. A rotunda.
Rizoma oblong, càpsula piriforme, fulles bastant Jlargament peciolades,
de sina basilar ampla, molt oberta . . . . . . 2,301. A. longa.

3

y
/ Rizoma fibrós, fulles de marges rosegats, amb el revers aspre i els nervis

2,358. — A. Clematitis 1.

(és el nom d'una de les Aristolochia de Dioscò-
vides, derivat de 4Nqua, sarment, perquè és poc
o molt sarmentosa, l'espècie linneana correspon
e l'Aristolochia Clematitis recta, de Ba/uin.)

Rizoma llargament serpentejant, profund,
trencadís, d'arrels primes i tiges de 2-8 dm,
dretes, solcades, simples, fulles grans (6-I0 cm
d'ample), amplament ovato-cordiformes, fina-
ment denticulades, aspres al marge, obtuses
o escotades, mitjanament peciolades, amb la

A Clematitis

IIO

Aristoloquiàcies. G. 620. - Aristolóchia.

sina basilar molt oberta, lòbuls rodons, nervis bastant sortits, flors groguen-
ques, fasciculades a l'axil'la de les fulles superiors, curlament pedunculades, de
peduncles molt més curts que el pecíol, perigoni terminat amb una llengúeta
ovato-lanceolada, tan llarea com el tub, càpsula ovoide, pèndula, de la gran-
dària d'una nou.

Geografia. — Llocs arenosos o pedregosos: Castelló d'Empúries, als camps i vores de
recs. — Olot, Lledó, Cabanes (Vay.), Roses (Bub.), Blanes i Malgrat (Llen.t). — Maig-Set.

2,359. — A. Pistolóchia L.
(nom d'una planta bona per a facilitar el Part,
segons Plini, de mtotóc, fidel, i hóyta, Part, és la
Pistolochia de l'Eclusc, i l'Aristolochia Pistolo-
chia dicta de Ba/min.)

Sinonímia. — Herba de la marfuga, herba
felera, cast., aristoloquia menor.

Rizoma fibrós, jasciculel i tiges de 2-4 dm,
prostrades ascendents, primes, simples o rami-
ficades, fulles Pefites (2-3 cm d'ample), ovades
triangulars, cordiformes, agudes, obtuses, esco-
tades o mucronades, curlament peciolades, de sina basilar amplament oberta,
eroso-denticulades al marge, aspres, pàl'lides i de nervis prominents per sota,
d'un verd fosc per sobre, flors brunes, solitàries, iguals o més llargues que les
fulles, peduncle molt més llarg que el pecíol, perigoni pubèrul, de llengúeta
ovato-lanceolada, més curta que el tub, càpsula globulosa, pèndula, mitjana.

A, Pistolóchia

Geografia. — Disseminada pels llocs àrids de tot el
país, des de les costes de Vallcarca i Gavà, on abunda,
fins al Vallès, Penedès, Segarra, Urgell, Bages, Ber-
gadà i Ribes. — Partit d'Olot (Tex.), Llers, Figueres
(Sen.), Rocabruna (Isernl), Borredà, Priorat, Lleida,
Tremp, etc. (Costa). — Maig.

2,360. —- A. rotunda L.

(és una de les tres Aristolochia de Dioscòrides,
anomenada així pel rizoma arrodonit.)

Sinonímia. — Aristoloquia rodona, carbassa
pudenta, casí., aristoloquia redonda, corna-
musa.

A. rotunda

TRIA

PUBLICACIONS DE L:ENSTITUYT DE CILENCEES

Aristoloquiàcies. G. 620. - Aristolóchia.

Rizoma tuberós, ovoide, gros (fins de 4-5 cm, de diàm.) i tiges de 3-5 dm,
dretes, febles, simples o poc ramificades, fulles bastant grans (de 4-6 cm
d'ample), ovades arrodonides, cordiformes, obtuses o escotades, sèssils o curta-
ment peciolades, de sina basilar estreta, quasi tancada, glabres per sobre, pu-
bescents per sota, enteres i llises al marge, flors groguengues, solitàries, tant o
més llargues que les fulles, peduncle molt més llarg que el pecíol, perigoni pubè-
rul, de llengieta oveto-oblonga, truncada escotada, un poc més curta que el tub,
càpsula globulosa, pèndula.

Geografia. — Prats i llocs herbosos: Falda del Montseny, entre el poble i l'estació
de Gualba: Entroncament. — Pla de Barcelona (Salv.t) i del Llobregat (Costa, Vay.):
Girona, d'on s'interna fins a la Cellera, Osor i Amer (Vay.), la Cellera (Cod.). — Abr.-
Juny.

2,361. — A. longa L.

(és una altra de les Aristolochia de Dioscòrides,
anomenada així pel rizoma allargat.)

Sinontma. — Aristolòquia llarga, cast., aris-
toloquia larga.

Hem la distingeix de l'anterior, amb la
qual té gran afinitat, pel rizoma tuberós oblone
cilíndric, fulles mitjanes (3-5 cm d'ample),
ovades triangulars, cordiformes, mitjanament pe-
ciolades, de sina basilar ampla, molt oberta,
flors amb el peduncle quasi igual al pecíol,
perigoni glabrescent, de llengúeta Janceolada, dues vegades més curta que el tub,
càpsula ovoido-piriforme, pèndula.

Geografia. — Terres argiloses, cultivades o incultes: Marges del Besòs, prop de Ba-
dalona, camps immediats a Sabadell, r., Gelida, Urgell, abundant als sembrats de Me-
nàrguens. — Pla de Barcelona i del Llobregat (Costa), Empordà, fins a Sagaró, Pla de
Martís (Vay.), Llers, Figueres (Sen.). — Abr.-Juny.

RLORA DE CALPALUNYA

Família 103. — EUFORBIÀCIES Juss.
(Del gènere Euphorbia.)

Plantes monoiques o dioiques, de flors verdes, groguenques o vermelloses,
en falses umbel-les, raims, glomèruls o bé solitàries, amb el perigoni de 3-5
tèpals lliures o soldats, apètales o pentapètales, 4-I5 estams lliures o poli-
adelís, 2-3 estils lliures o soldats, enters o bífids, ovari sèssil o estipitat, lliure,
i per fruit una càpsula tri- o bicoca, de celles mono- o dispermes, general-
ment dehiscents amb elasticitat. Herbes o arbutos de fulles simples, enteres
o dentades, frequentment alternes, amb estípules o sense.

(Arbustos de fulles persistents, coriàcies, oposades, perigoni de quatre
tèpals, quatre estams, càpsula sèssil, tricorne, de celles dispermes

hi 626. Buxus.
Herbes de fulles, generalment, caduques, membranoses, 5-15 estams,

càpsula pedicel lada, no corniculada, celles quasi sempre monos-
ll (perméesc: 2.

Plantes dioiques, perigoni tripartit, 8-I2 estams, dos estils, càpsula
bicoca, fulles oposades, amb estípules . . . . . 622. Mercurialis.

Plantes monoiques, perigoni quinquepartit, càpsula tricoca, fulles quasi
SOD SEVA CINE S ent Et acEMal area Sa a da Iaia OS e 3.

2

Plantes lactescents, flors en falses umbel:les, les masculines monandres,
en nombre de 8-15 al volt de la femenina estipitada, el conjunt voltat
d'un involucret que simula el perigoni d'una flor hermafrodita

621. Euphórbia.

Plantes no lactescents, flors en raims o solitàries, les masculines i les

femenines separades i cadascuna amb el seu perigoni . . . . 4.

3

nits, poliadelfs, un sol estil, càpsula espinosa, fulles grans, palmati-
DE ES LAS a qi a LA ger es MO2SSRICINUS:
Flors groguenques, les masculines petalíferes, les femenines apètales,
quasi sempre cinc estams monadelfs, tres estils, càpsula reticulada

pi vermelloses, totes apètales, en raims espiciformes, estams indefi-
I OLDETRUCOSa, FULES petites, DPenminenves se de at Le. 5.

15 113

PUBLICACIONS DE, L'INSTEURUR DE CE NIE

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.
Planta anual, grisenca, tomentosa, de tija dreta, fulles ovato-rombals,
sinuades dentades, llargament peciolades, caduques, flors en raims
axil'lars o terminals, càpsula berrugosa, de celles monospermes
624. Cróton.
9 ÍPlanta perenne, glaucescent, glabra, de tija prostrada ascendent, fulles
transovato-orbiculars, enteríssimes, subsèssils, persistents, flors axil-

lars, solitàries, càpsula reticulada, de cel-les dispermes
625. Andracne.

Gènere 62r. — EUPHÓRBIA L.

(El mot el trobem ja en Dioscòrides, i Plini ens conta que la planta fou descoberta per
Juba, rei de la Líbia, que li donà el nom del seu metge. Els autors prelinneans ano-
menaren Tithymalus la majoria de les Euphorbia, i reservaren el nom de Euphosbia
o Euphorbium per a les cactiformes, el génere linneà les comprèn totes.)

Flors, generalment, groguenques, en falses umbel-les o en cimes multí-
pares acompanyades d'un involucre polifil-le, les masculines reduides a un sol
estam, reunides en nombre de 8-I5 al voltant d'una de femenina estipitada,
el conjunt voltat d'un petit involucre quinquefil/le, els lòbuls del qual alternen
amb altres tants apèndixs carnosos i petaloides (glàndules) procedents de les
estípules de les cinc bràctees concrescents, que simulen el perigoni d'una
flor hermafrodita, càpsula exerta per un costat de l'involuere, tricoca, de celles
monospermes. Herbes o petits arbustos lactescents, de fulles alternes, rara-
ment oposades i amb estípules.

i Fulles caulinars oposades i generalment amb estípules . . . . 2.
lFulles caulinars alternes i sense estípules . . . . . . . . . . 7.

( Tija dreta, robusta, poc ramificada, fulles sense estípules, quadriseria-
des, sèssils, equilàteres, càpsula gran (d'uns 2 em)

2,362. E. Làthyris.

Tija ajaguda o ascendent, ramosa dicotòmicament, feble, fulles

estipulades, biseriades, breument peciolades, inequilàteres, càpsula

petita (de 2-5: mm): 4. 9/4 Ad Re Es d'e Sa Ne dE 3.

114

BLORA DE/CARALUNYA
Eufo:biàcies. G. 621. - Euphórbia.

(Tiges ascendents, capbaixes, fulles ovato-oblengues, de 2-4 cm, tri-
nerves, finament serrades, flors en petites cimes, càpsula de 2 mm,
llavors arrugades transversalment, planta un poc peluda

l 2,363. E nútans.

Tiges ajagudes, fulles ovades o ellíptiques, d'I cm o menys de llarg,
uninerves, flors solitàries, plantes generalment glabres . . . 4.

( Càpsula de 4-5 mm, llavors relativament grans (uns 3 mm), blanqui-
noses, ovoides, llises, tija i fulles un poc carnoses

2,364. E. Peplis.

Càpsula de 2 mm o menys, llavors molt petites (a penes d'u mm),

grisenques, ovoido-tetràgones, solcades i rugoses, tiges i fulles

RES EC re a ES Et DS A tec ea tan ae gr deis 5.

Càpsula de carenes pestanyoses, llavors de cares planes o subcòncaves,
amb 5-7 soles transversals i parallels, branques floriferes i entrenusos
curts, simulant raims fullosos. . . . . . . 2,305. E. prostrata.

Càpsula glabra, llavors de cares convexes, de solcs transversals irre-

gulars i anastomosats, branques floriferes d'entrenusos més llargs
QUE ONSUM UE AI SP RULLOSOSI i CS 6.

an

llavors cendroses o negroses, amb arrugues ben manifestes i anasto-
mosades, fulles suborbiculars o transovades
2,366. E. Chamaésyce.
Apèndix de les glàndules purpuri, enter o lleugerament lobat, llavors
rossenques, obscurament rugoses, fulles oblongues

2,367. E. Engelmannii.

Clan QuieSss den vOlUCre EnmtereS a a ae 8.
Glàndules de l'involucre semilunars . SMS PS EE 21.

Plantes anuals, d'arrel cònica, frequentment unicaules . . . . 9.
Plantes perennes, de rizoma gruixut, multicaules. . . . . . . 11.

Càpsula llisa, llavors alveolades reticulades, umbelles de cinc radis,
bràctees i fulles transovades, denticulades en llur meitat superior

2,368. E. helioscópia.

Càpsula coberta de tubercles, llavors llises, lluents, bràctees triangulars

OA ESP RE Le A Ma A SI A ELENE Est is 10.

- de les glàndules d'un blanc groguenc, generalment trilobat,

115

PUBLICA CIONS DE CE SONS TIC UT DE CU EINES

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

(Càpsula subglobulosa, amb solcs superficials, tubercles hemisfèrics, poc
sortits, llavors brunenques, amb carúncula, planta robusta
Es 2,369. E. platyphylla.
Càpsula trígona, amb soles profunds, tubercles cilíndrics, prominents,
llavors d'un bru vermellós, amb carúncula molt petita, planta feble
Ú 2,370. E. stricta.
Tija gruixuda, herbàcia .

Ga Tija prima, herbàcia o llenyosa.

12.
16.

Plantes enterament glabres, fulles enteres,
brunes . a Gea da ea oc en Ge Mes Ce Biadta ea Do ec a DE 13.
Plantes cols: SN al a Ge a ade Dl A Te ed A er RT Le

al sèssils, llavors llises,
d. de 8-I2 dm, amb nombroses branques axillars estèrils, fulles
Ni

oblongo-lanceolades, atenuades a la base, umbel:les amb nombrosos
radis, bràctees transovades, càpsula tuberculosa
2,371. E. palustris.

Tija de 2-3 dm, densament fullosa, fulles oblongues, les superiors cordi-

formes, umbel'les de cinc radis, bràctees reniformes, càpsula sub-
rugosa .

2,372. E. isatidifólia.

Fulles enteríssimes, oblongues, obtuses, càpsula glabra, fortament tu-
berculosa, llavors blanquinoses 2,373. E. hiberna.
Fulles finament dentades, oblongo-lanceolades, agudes o obtuses, fre-
quentment peludes, breument tuberculoses, llavors brunes. . 15.

A
l

llavors finament granelludes nien umbelles d'un verd grisenc,

planta peluda . i 3 2,374. E. pubéscens.
Càpsula subglobulosa, de 4- 6 mm, mb soles superficials, subtubercu-

losa, llavors llises, umbelles grogues, planta peluda o glabrescent

2,375. E. pilosa.

Umbelles verdes a la florescència, tiges amb al escames a la
base 1
16 / T:

Umbel-les Des a da EoesdiaE a. tiges no escamoses a la base, que

4 psula trígona, de 3-4 mm, amb soles profunds, breument tuberculosa,
surten en gran nombre d'un rizoma llenyés . . . . . . . . 18.

II6

EC OUR A D'EMGAANE UN A

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

Rizoma més gruixut que la tija, amb protuberàncies còniques seguides,
tija rodona, fulles de 3-4 cm, glàndules de l'involucre purpúries,
càpsula amb tubercles cilíndrics. . . . . . . . 2,376. E. dulcis.

17 ( Rizoma tan prim com la tija, amb protuberàncies ovoides i distants,
tija angulosa estriada a la part superior, fulles de prop de 2 cm, glàn-
dules de l'involucre grogues, càpsula amb tubercles hemisfèrics

2,377. É. angulata.

Fulles enteríssimes, glabres, linears lanceolades, mucronades, umbel'les
de 6-15 radis, càpsula de 2 mm, llisa, llavors també llises, grisenques
2,378. E. Gerardiana.

Fulles finament denticulades, pubescents pestanyoses, oveto-lanceola-
des, mútiques, umbel-les de 4-5 radis, càpsula de 3-4 mm, betrru-
COSA ran de ciana i en en ai ec dra Pa aca ones pt) DA Q:

18

2 ee lL—ÉÉ——

ovato-lanceolades, denticulades, agudes, bràctees ovades
2,379. E. verrucosa.
Tija de 5-25 cm, densament fullosa, fulles de 0'5-15 cm, d'un verd
obscur, les superiors purpurescents, subcoriàcies, el'líptiques o trans-

Tija de 25-40 cm, fluixament fullose, fulles de 2-3 cm, verdes, blanes,
19
ONaCESRESPATUIa LES LC EEES, (ele a EI Maite litat a 20.

(Tija de 5-I0 cm, gruixuda i llenyosa a la base, fulles el'líptiques o oblon-
gues, glàndules transversalment ovalades, càpsula amb tubercles he-
misfèrics, superficials, llavors grisenques, amb pics blancs

20 2,380. E. flavicoma.

Tija de 15-25 cm, fulles el'líptiques o transovato-espatulades, finament
serrades, glàndules de l'involuere reniformes, càpsula amb tubercles
cilíndrics, llavors negres . . . . . . . — 2,381. E. polygalifólia.

Plantes anuals, d'arrel cònica, llavors rugoses, alveolades o sol-
Cales re er ce tre Sur Eata ri aa a

Ç - Ll Li - - C -
Plantes perennes, de rizoma gruixut o llenyós, rarament prim 1 ser-
peutejant llavors generalment LISeS- ee El 2of

21
: per un solc, llavors hexàgones, amb les dues cares internes sol-
22 CA des ser ee es cio mbater

Fulles linears o lanceolades, coques àpteres, llavors tetràgones, ovoides

Fulles transovades o orbiculars, coques amb dues ales dorsals separades
o hexàgones, amb les sis cares solcades . . . . . . . . . . . oo 24.

117

PUBLICACIONSV/DE LANSDIIUD DE (CIE NGRBE

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

rals i de quatre a les dorsals, fulles transovades, d'1 cm de llarg, tiges

CLC LES a a a es 8,382. E. Peplus:

li ors d'I mm de Mars cai una alla de dos punts a les cares laterals

En. d'155 mim de llarg, amb una línia de tres punts a les cares late-

i de tres a les dorsals, fulles suborbiculars, de menys d'I cm, tiges

prostrades difuses. . ... . . . . . . . . 2,383. E. peploídes.
'Bràctees linears o lanceolades, plantes molt primes, de 3-15 Cm, corns

ds de les glàndules llargs, setacis. . . . a ES.
43 Bràctees ovades o orbiculars, Eiucrona des Glactes da IO- Si cm, corns
de'les glàndules no, Setacis . (ea o DT ES CE

Llavors tetràgones, grisenques, tuberculoses, càpsula llisa amb soles
superficials, fulles linears, truncades o retuses. 2,384. E. exigua.

25 4 Llavors hexàgones, blanquinoses, amb un solc longitudinal a cada cara,
càpsula finament rugosa al dors de les coques, amb solcs profunds,

fulles oblongues, .— . (su edicte ce 2,885. El SUC

Umbel: les de 3-5 radis, corns de les glàndules curts, càpsula de 2 mm,
llisa, llavors tetràgones, amb soles transversals, fulles caulinars lan-

ceolades, trinerves. . . . Lee es 02,380. El. falGater
Umbel'les de 5-7 radis, corns da ls cites llargs, càpsula de 3 mm,
( finament granelluda, llavors ovoides, amb fossetes irregulars, fulles

26

linears, unimerves..— . . . . 4. . . ll. . 2,987. El. SeBEtals:
x (Llavors reticulades rugoses. i qui. er NR A SE Dot
7 lLlàvers enterament llises 1144 RA EE 29.

Umbel:les de r0-15 radis de 5-6 cm, corns de les glàndules llargs i clavi-
formes, càpsula finament granelluda, Havors cilindroides, grises, fulles
blanes, lanceolato-linears.. . . . .:. . . 2,388. E. biumbellata.

28 ( Umbel:les de 3-5 radis de 2-3 cm, corns de les glàndules curts i aguts,
càpsula llisa, llavors tetràgono-ovoides, cendroses i a la fi olivàcies,
fulles coriàcies, les inferiors linears, imbricades, les superiors el'líp-

tiques i distants. ... . . 4.70 lox ec . 0 2/8980: E. PateUlgEas

Bràctees travades a parells a la base, fulles inferiors persistents. — 30.
lBràctees lliures, fulles inferiors caduques . . . . . . . —. 20 81.

Tija subllenyosa a la base, fulles oblongo-transovades, umbel'les de 5-I0
radis, glàndules grogues, de corns subulats convergents, càpsula gla-
bra, coques solcades . . . . . . . . . 2390. É. amygdaloides.

Tija llenyosa a la base, fulles oblongo-lanceolades, umbel-les amb nom.
brosos radis, glàndules atropurpúries, de corns curts i gruixuts, càp-
sula peluda, coques no solcades . . . . . 2,391. E. Charàcias.

30

118

EE ONRSA DEGANA

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

Tija llenyosa o subllenyosa a la base, fulles coriàcies, oblongues o lan-
g1 y —ceolades, mucronades RES Au QP
lrija herbàcia, fulles blanes, no coriàcies . . 4... eL. LL. 34.

Tija llenyosa a la base, d'1 m o més, vermella, ramificada dicotòmica-
l ment, fulles lanceolades, verdes, umbelles de 5-8 radis, glàndules
truncades escotades, corns obtusos, càpsula glabra
2 L:
2,392. EÉ. dendroides.
Tija subllenyosa a la base, de 3-6 dm, simple o poc ramificada, fulles
glauques, glàndules escotades, corns curts.. . . . . . . . . 33.
/ Fulles dretes, imbricades, de 8-15 mm, oblongues, umbel:les de 3-6 radis,
glàndules de corns aguts, càpsula de 5-6 mm, coques granelludes
: 2,393. E. Paràlias.
3 3 Fulles pàtulo-reflexes, de 2-4 cm, oblongues o lanceolades, umbel:les de
5-15 radis, de corns obtusos, càpsula de 3-4 mm, coques lleugerament
DS OSOSrS a A ada dte a as 2 Rue ES DICaCnSIS:

( Fulles serrades, ovato-lanceolades, les superiors ovato-cordiformes,
acuminades, umbelles de 3-5 radis, glàndules a penes escotades,
corns curts, obtusos, càpsula de 5 mm, Hisa.. . 2,395. E. serrata.

34 Fulles enteres o denticulades a l'àpex, les superiors ni cordiformes
ni acuminades, glàndules manifestament escotades, càpsula de

SO EN a AS era DS AE a A ala NE rua Red.

amb els corns molt llargs, setacis, càpsula llisa, llavors ovoides trun-
cades, fulles transovades o oblongues, apiculades

2,396. E. terracina.

Umbel-les multiradiades, amb nombroses branques estèrils sota d'elles,

corns de les glàndules curts, càpsula dd xagrinada, llavors

CU OIC ES Se itin, SOM i SN naris Pade EO aigel UR AS Gal er SO:

35

Fulles linears, les de les branques estèrils reunides en pinzell, bràctees
mútiques, càpsula totalment xagrinada. . 2,397. E. Cyparissias.
Fulles lanceolades 6 lanceolato-linears, les de les branques estèrils no
reunides en pinzell, bràctees mucronades, càpsula solament xagrinada
al dors de les coques. . . . . ... . . . i. . 23,398. E. Ésula.

Jmbel'les de 2-5 radis, sense branques estèrils sota d'elles, glàndules
i

119

PUBLICACIONSUVDE D'ENSDUDUT/ DE (CI ENCDES

Euforbiàcies. G. 621. - Euphó:bia.

2,362. — E. Làthyris L.
(nabupic, és el nom que donà Dioscòrides a

uma lleteresa, que els autors prelinneans iden-
tifiquen amb aquesta espècie.)

Sinonímia— Cagamuja, cast., tàrtago, hierba
topera, catapucia menor, /7., épurge, petite
catapuce.

Biennal, d'arrel cònica, ramificada, tija de
5-I0 dm, dreta, robusta, fistulosa, glabra, glau-
ca, ramificada superiorment, fullosa, fulles qua-
dviscriades, oblongo-lanceolades, obtuses, mu-
cronades, enteríssimes, uninerves, d'un verd fosc per sobre, glauques per sota,
sèssils, sense estipules, les superiors o bracteals ovades acuminades, amplexi-
caules, umbel'la gran, glàndules de l'involucre semilumars, de cors curts,
obtusos, càpsula molt gran (2 em), ovoido-trígona, glabra, coques rodones, llises,
llavors de 3 mm, ovoides, truncades a la base, brunes, reliculades rugoses,
amb carúncula.

E. Làthyris

Geografia. — Terres incultes o cultivades pròximes a les habitacions: abunda a la
falda del Montseny, prop de Gualba, on sembla perfectament espontània — Partit
d'Olot (Bolòsi, Tex.), Montserrat (Salv.l, Costa), entre la Font Groga i Sant Medir,
prop de Barcelona (Jover), Besora, Olot, Castellfollit, Guilleríes, Vilarnadal (Vay.),
Seu d'Urgell (Bub.), Llers, Cabanes (Sen.) — Maig-Ag.

2,363. — E. nútans Lag. — E. Preslii
Guss.

(del llatí nutare, inclimar-se, per la tija cap-
baixa, dedicada a Jan SiucatopluR Presl, pro-
fessor de botànica a Praga en el segle XIX 4 autor
de les Delicie Pragenses on consignà aquesta
planta amb el nom d'Euph. androsemifolia.)

Anual, d'arrel cònica, ramificada, tija de
3-6 dm, ascendent, capbaixa, ramificada dico-
tòmicament, un poc peluda, fullosa, fulles
oposades, disliques, ovalo-oblongues, de 2-4 cm,
inequilàteres, finament serrades, obtuses, cur-
tament peciolades, trinerves, poc peludes, d'un
verd fosc per sobre, més pàllides per sota, frequentment amb taques pur-
púries, estípules petites, triangulars, pestanyoses, flors en petites cimes corim-

E. nútans

120

FPLORA DE'ICATALUNYA

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

boses terminals, glàndules ovades arrodonides, blanques, enteres, càpsula Petita
(2 mm), trígona, elabra, llisa, de coques obscurament carenades, llavors ovato-
guadrangulars, petites, amb arrugues transversals irregulars, brunes, Sense ca-
vúncula.

Geografia. — Trobada per primera vegada a Catalunya als sembrats de la 4Mitjana
Gramy, de Lleida, el setembre de 1890, la retrobàrem després a Golmés, Gelida i Caldes
de Montbui — Artesa de Segre (Maluquer, S.), Armentera, de l'Empordà (Llen.), la
Cellera (Cod.i). — Jul.-Set.

2,364. — E. Peplis L.
(Dioscòrides ens donà amb el nom de menNic
una lleteresa marinenca de fulles semblants a

les de la verdolaga, em grec mémNoy, que els
autors han identificat amb aquesta espècie.)

Simontma. — Lleteresa, com a altres eufòr-
bies, cast., euforbia de orejuelas, péplide.

Anual, d'arrel cònica, prima, llarga, poc
ramificada i tija de 0'5-2 dm, prostrada difusa,
gruixudeta, glabra, dicotòmica, difusa, verme-
llosa, fulles ovato-oblongues, oposades, distiques,
molt inequalàteres, amb un dels marges allargat en ampla orella rodona, curta-
ment peciolades, molt obtuses o escotades, uninerves, enteres, glauques, més
pàllides per sota, a la fi vermelloses, gruixudes, amb estípules setàcies, flors
axil'lars, solitàries, breument pedunculades, glàndules amples, rodones, en-
teres, vermelloses, càpsula relativament gran
(4-5 mm), drígona, glabra, de coques rodones,
llises, Navors de 3 mm, ovoido-còniques, llises,
d'un gris perla,sense carúncula.

Geografia. — Arenys marítims de Barcelona i de
tota la costa llevantina. — Maig-Ag.

2,365. — E. prostrata Ait. (Boiss., 12,
làm. 17).

(del llatí prostratus, Prostrat, Per les Hges
decumbents.)

Amual, d'arrel cònica, prima, poc ramificada,
tija d'I-2 dm, prostrada difusa, filiforme, gla-

E. prostrata

PUBLICACIONS (DE L'INSTITUT DE CIENCIES

G. 621. - Euphórbia. Euforbiàcies.

bra o pubescent, ramificada, fulles 2/'líbliques o quasi rodones, oposades,
dístiques, un poc inequilàteres, peciolulades, obtuses, denticulades a l'àpex,
glauques, glabres per sobre, pubescents per sota, espurnejades de nombrosos
punts translúcids, obscurament trinerves, molt petites (5-6 mm), amb estí-
pules triangulars, feses, flors axil'lars, solitàries, rames floriferes amb entre-
nusos tan curts que simulen petits raims fullosos, glàndules suborbiculars,
molt petites, càpsula trígona, coques carenades, amb les carenes agudes, hís-
bides bestanyoses, llavors molt petites, grisenques, ovoido-tetràgones, amb 5-7
soles transversals, bastant regulars i paral'lels a cada cara, sense carúncula.

Geografia. —Originària de l'Amèrica i de l'Africa tropicals i subtropicals: Abundant
al voltant de l'estació de Gelida. —Igualada (Queraltl).— Jul.-Set. 19013 i segúents Jegi.

2,366. — E . Chamaésyce L.
(de yonamgoxú, nom grec d'una petita leteresa
de fulles lenticulars, que els autors prelinneans
identificaren amb aquesta planta, format de
anat, nan, 1 ovxi, figuera, com si diguéssim
figuereta, segurament pels fruits rodonets i per
ésser planta lactescent.)

Anual, d'arrel cònica, prima, i tija pros-
trada difusa, filiforme, ramificada, pubescent
o glabrescent, fulles suborbiculays o transova-
des, oposades, dístiques, peciolulades, un poc
inequilàteres, escotades a l'àpex, enteres a la
base, denticulades superiorment, glauques, glabres, subtrinerves, molt peti-
tes (5-0 mm), amb estípules setàcies, flors axil'lars, solitàries, glàndules gro-
guenques, molt curtes, frilobades, càpsula petita (a penes de 2 mm), irígona,
ordinàriament glabre, de coques obscurament carenades, llises, llavors molt
petites, cendroses o negroses, ovoido-tetràgones, amb arrugues transversals ben
manifestes i anastomosades.

E. Chamaésyce

Geografia. — Terres cultivades o incultes, arenoses o pedregoses: Al litoral, Vallès,
Bages, Berga, Bagà cap a Coll de Jou, Figueres — Tortellà i altres indrets del partit
d'Olot (Tex.), S. Martí Sapresa (Cod.l) Llers (Senn.). — Maig-Set.

N. B. — Aquesta planta és fàcil de confondre, i creiem que s'hi ha confós, amb l'an-
terior espècie i amb la segúent, però un examen acurat de les llavors basta per a distin-
gir-les.

FLORA DE CATALUNYA

G. 621. - Euphórbia. Euforbiàcies.

3,367. — E. Engelmannii Boiss., con-
siderada com var. radicans de l'E. Cha-
maésyce.

(dedicada a Georg Engelmann, metge alemany
del segle XIX, consagrat a l'estudi de la flora
de Nord-Amèrica, que, en un manuscrit, designa
aquesta planta, tzste Boissier, com a E. hortensis)

Anual, d'arrel cònica, dura i tija d'I-I/5 dm,
prostrada difusa, redicant a la base, filiforme,
ramificada, tortuosa, glabra, fulles el'líptiques,
oposades, distiques, un poc inequilàteres, pe-
ciolades, obtuses, enteres, glauques, glabres,
obscurament trinerves, diminutes, amb estí-
pules lanceolades, fimbriades, flors solitàries, axillars, glàndules furpúries,
enteres o lleugerament lobades, càpsula molt petita (115 mm), frígona, de
coques carenades, glabres, llises, llavors d'un blanc rosat, ovoido-tetràgones,
obscurament rugoses.

E. Engelmannii

Geografia. — Oriúnda de Xile, abunda als arenals del Morrot al peu de Montjuic
i vora la via ferrada. — Oct. de 1913 leg. Senn., Sallent i Cad. — Multiplicada com a
mala herba a Terrassa.

2,368. — E. helioscópia L.
(és mot que ve de Dioscòrides, emprat per gai-
rebé tots els botànics prelinneans, de TNoc, el
sol, 1 cxomém, jo miro, perquè la infiorescència
volta seguint el curs diúrn del sol.)

Simontma. — Lletera, lleterola, mal d'ulls:
cest., lechetrezna, fv., réveille-matin.

Anual, d'arrel cònica, flexuosa, tija d'I-4 dm,

dreta o ascendent, gruixudeta, simple o ra-

ae esepia o mificada a la base, fulles transovades cumei-

formes, rodones o escotades a l'àpex, finament

serrades en llur meitat superior, alternes, les umbel'lars més grans, les infe-

riors atenuades en curt pecíol, umbel'la ampla, amb cinc radis tricotòmics i

després dicotòmics, bràctees transovades com les fulles superiors, però més

grans, glàndules rodones, entere:, grogues, càpsula de 3-5 mm, glabra, llisa, de

coques rodones, estils subbífids, llavors de 2 mm, ovoides, brunes, reficulades
alveolades, amb carúncula ovada.

123

PUBLICACIONSDE IA NSTA RUT DUE /C LE NCDES

Euforbiàcies. G. 621. - Euphóibia.

Geografia. — Comuna a les hortes i llocs herbosos de tot el país, des del litoral al
Pireneu-— Abr.-Set.

2,369. — E. platyphylla L.
(és el Tithymalus platyphyllos de Leonard
Fuchs, en el segle XVI, de mhatòc, ample, i pòiXov,
fulla, per les seves fulles relativament amples.)

Anual, d'arrel cònica, ramificada, tija de
3-8 dm, dreta, bastant robusta, glabra, simple
o un poc ramificada a la part superior, fulles
oblongo-lanceolades, agudes, primes, finament
denticulades, les inferiors atenuades en pecíol,
les superiors sèssils, bràctees ovato-triangulars,
mucronades, denticulades, umbel:la gran, de
cinc radis tri- i bifurcats, glàndules transver-
salment ovades, enteres, grogues, càpsula de 2-3 mm, subglobulosa, amb soles
superficials, coques rodones, amb petits tubercles hemisfèrics, llavors de 2 mm,
ovoides, brumes, llises, lluents, amb una petita carúncula.

E. platyphylla

Geografia. — Terres cultivades, hortes, vores de camins: Lleida, Olot, Castelló d'Em-
púries — Cap a Vic (Costa, Masf.), Caseres (Loscos): Lluçanès, Ripoll, Amer, Alt i
Baix Empordà (Vay.), Anglès, S. Julià (Cod.l), Cierp (C. et S.). — Jul.-Ag.

2,370. — E. stricta L.
(del llatí strictus, estricte, per la tija rígida.)

Hom la distingeix de l'anterior, amb la qual
irequentment sol confondre's, per ésser més
petita, més prima i més rígida, per la floració
més primerenca i les flors més petites, per
ésser més ramificada, de branques més esteses
i fulles més primes, per la càpsula tres vegades
més petita, globulosa trígona, amb tres solcs
profunds, coberta de tubercles cilíndrics i pro-
minents, per les llavors més petites, llises, d'un
Dra vermellós, lluents, planta pudent.

E. stricta

dE —Cultius, boscos, vores de camins: Vall de la Noguera Pallaresa (Timb.).
— Juny- Jul.

124

FLORA DECATALUNYA

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

2,371. — E. palustris L.

(del llatí palustris, Palustre, pertanyent als aigua-
molls, perquè s'hi fa.)

Perenne, de rizoma molt gruixut i tija de
S-I12 dm, dreta, robusta, glabra, amb nombroses
branques estèrils i floríferes, fulles oblongo-
lanceolades, d'un verd bonic, sèssils, obtuses,
enteres o denticulades, les de les rames més
estretes i acostades, bràctees transovades, um-
bella de nombrosos radis, groga, glàndules
rodones, enteres, brunenques, càpsula gran (5-0
mil'límetres), trígona, amb soles Profumds, co-
ques rodones, cobertes de dubercles rodons, desiguals, llavors subglobuloses,
llises, brunes pruinoses, lluents, amb carúncula orbicular, sèssil.

E, palustris

Geografia. — Llocs humits o pantanosos. Empordà, prop de l'Escala (Llen.i), prop
d'Olot (Bolòs, ex Costa). — Maig-Jul.

2,372. — E. isatidifólia LamH. (V. Ico-
nes Euphorb., Boiss., pàg. 18. làm. 64).

(perquè les fulles recorden les de l'Isatis, el
pastell.)

Perenne, de rizoma gruixut, tuberós, vertical,
amb la tija de 2-3 dm, dreta, estriada, robusta,
gruixudeta, simple, densament fullosa, fulles
oblongues, sèssils, obtuses, uninerves, enteris-
simes, consistents, glabres, les inferiors esqua-
miformes, les umbellars ovato-cordiformes,
bràctees triangulars cordiformes, umbel'la de
cinc radis bífids, glàndules veniformes, càpsula
gran (prop d'x cm), globulosa trígona, un poc rugosa, glabra, coques rodones,
llavors ovoido-subtetràgones, brunes, pàllides, finament venoses reticulades, Ca-
rúncula cònica deprimida, lobulada al marge.

o E. isatidifólia

Geografia. — Terrenys argilosos calcaris de l'Espanya oriental, r.: Lleida, Serra de
Canyelles o de Malgovern, 31 maig 1891 legi (Vidit Pau) — Llocs àrids de Lleida (Costa,
sub. E. zitellina Losc. et Pardo. — E. hyberna Pourr., non L.), Aragó (Salv.lj, abundant
als Ron qai de Chiprana (Losc. et Pardo). Idènt:ica a la de Serra Mariola, tramesa
per Pau.

125

PUBLICACELONS DE L'INSTITUT DE CITENCMES

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

2,373. — E. hiberna L.

(perquè viu a Hibernia, nom llatí d'Irlanda,
pròpiament hauria d'ésser hibernica.)

Perenne, de rizoma gruixut i tija de 3-0 dm,
dreta, robusta, quasi simple, glabra, estriada,
fullosa, fulles el'líbtico-oblongues, primes, sès-
sils, obtuses o escotades, enteres, les umbel-
lars el'líptiques, umbel:la generalment de cinc
radis, una o dues vegades bifurcats, bràctees
ovades, obtuses, enteres, groguenques, lliures,
glàndules reniformes, enteres, brunes, càpsula
de 5-6 mm, amb soles profunds, glabra, coques
cobertes de tubercles cilíndrics, obtusos, llavors grosses, ovoido-globuloses,
blanquinoses, llises, lluents, amb carúncula petita i estipitada.

E. hiberna

Geografia. — Boscos i paratges herbosos de les muntanyes: Montseny, a la vora de
la riera de Sta. Fe, enfront de can Corbera: Gualba, r. — Plana de Vich, r. (Masf.), Ripoll
i valls pirenenques, Maleides i Port de Benasc (Costa), Bosost (Compà.l in Hb. Cad.),
Viella, Artiga de Lin, Pomero, Aiguamoix, Ruda, Montgarri i tota la Vall (Llen.l), Ruda,
Bosost (C. et S.), carena fronterera pròxima a Cerdanya (Gaut.). — Juny- Jul.

2,374. — E. pubéscens Desf.

(del llatí pubescere, fer-se púber, perquè les
fulles solen estar guarnides de pèls fins i delicats,
com el pèl moixí dels inicis de la pubertat.)

Perenne, de rizoma primet i tija de 3-0 dm,
dreta o ascendent, bastant robusta, general-
ment simple o amb algunes branques floriferes,
peluda o glabrescent, fulles oblongo-lanceola-
des, agudes, generalment peludes, finament
dentades, semiamplexicaules, les basilars ate-
nuades en pecíol, les umbellars lanceolades,
mucronades, denticulades, lliures, glàndules 70-
dones, grogues, enteres, càpsula de 3-4 mm, globulosa trígona, amb solcs Pro-
funds, coques £ peludes i tuberculoses, Navors ovoides, brunes, finament punte-
jades granelludes, J/uents, amb una petita carúncula reniforme.

E. pubéscens

Geografia. — Comuna a les terres humides i a les vores de les aigues: Al litoral, Mort-
cada, horta de Lleida, Urgell, al peu de Campins a la vora de la Noguera Ribagorçana,
Penedès, cap a Pontons — Pla del Llobregat (Costa), Castelló d'Empúries, Banyoles,
Lledó (Vay.), Avià, Bagà (Puj., C.), Cabanes (Senn.). — Maig.-Ag.

126

ELORA DES CANALUNYA

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

2,375. — E. pilosa L.
(perquè és peluda.)

Perenne, de rizoma gruixut i tija de 3-0 dm,
dreta, robusta, ramificada a la part superior,
fulles oblongo-lanceolades, sèssils, agudes o ob-
tusiúscules, finament denticulades o quasi en-
teres, atenuades a la base, primes, uninerves,
peludes o glabrescents, les umbel'lars ovades,
mucronades, denticulades, bràctees d'igual for-
ma, però més curtes, quasi enteres, umbel'la
de 4-6 radis, glàndules rodones, enteres, gro-
guenques, càpsula de 4-6 mm, subglobulosa
tígona, de soles superficials, Be/uda o glabra, llisa o amb petits tubercles, llavors
ovoides, brunes, lluents, amb carúncula ovbicular.

8 longafólia Rouy — Tija més alta, més robusta, glabra, fulles caulinars
més llargues, lanceolades (8-rIo per r'5-2 cm), càpsula glabra, papillosa,
més gran.

Geografia. — Boscos humits i llocs herbosos: Ribes: Olot, vorcs del Fluvià, molt co-
muna — Cap a Lleida (Corta), Camprodon, Vidrà, S. Quirze de Besora, Mare de Déu
del Munt, d'on baixa fins a Lledó i Vilafant (Vay.), Anglès (Cod.'). La 8 Jongifolia Rouy
a l'Entroncament. — Juny-Jul.

2,376. — E. dulcis L.
(és la Esula dulceis dels autors preliuneans, i el
Tithymalus montanus non acris de Ban,
per la manca d'acritud del làtex.)

Perenne, de rizoma horitzontal, format per
articles carnosos, curts, seguits, més gruixuts
que la tija, còliquament articulats, tija de 3-5
decímetres, dreta, rodona, quasi simple, esca-
mosa a la base i amb algunes branques florífe-
res infraumbel'lars, fulles blanes, obJongues, les
inferiors ransovalo-cunciformes, totes atenua-
des a la base o breument peciolades, obtuses
o escotades, enteres O finament serrades en llur meitat superior, les umbel-lars
ovato-lanceolades, quasi enteres, bràctees ovato-triangulars, umbel'les de cinc
radis prims, una o dues vegades bifurcats, glàndules rodones, enteres, d'un

127

PUBLICACIÓ NS DE EXUNSTI LU T EDRE (CIENCIES

Euforbiàcies. G. 621. - Euphó:bia.

púrpura fosc, càpsula de 2-3 mm, amb solcs profunds, glabra o peluda, coques
rodones, guarnides de tubercles cilíndrics i desiguals, Nlavors ovoido-globuloses,
brunes, llises, lluents, amb carúncula petita i estipitada.

Geografia. — Boscos i llocs frescos: La Cellera, prats de les Brugueres (Coo.l), pa-
ratges ombrívols dels Pireneus, muntanyes d'Olot, Guilleries, Montseny, Mare de Déu
del Munt, Collsacabra (Vay.): al peu del Port de la Picada, Artiga de Lin (Zett.), Pomero
(Llen.i). — Jul.-Ag.

2,377. — E. angulata Jacq., subsp. de
l'anterior apud Rouy

(perquè té la tija angulosa superiorment.)

Hom la distingeix de l'anterior pel rizoma
prim i llargament serpentejgant, del gruix de la
tija, amb petits tubercles ovoides, separats, tija
feble, finament angulosa-estriada a la part su-
perior, per les fulles més petites, ellíptiques,
més serradetes, les umbel'lars més curtes ovato-
vrombal:, més denticulades, obtuses, radis um-
bel'lars més prims, glàndules rentformes, enteres,
grogues a l'antesi, després ataronjades i bru-
nenques, càpsula més petita, de soles menys profunds, amb tubercles hemisfè-
rics menys nombrosos, llavors més petites.

E. angulata

Geografia. — Boscos del Pireneu: Bergadà a la Baga de Ginebret (Puj., C.I), roques
del Coll de Malrem, sobre Rocabruna, Ribes, St. Amanç (Vay.), pastures, al peu del
Port de Benasc (Zett.). — Abr. -Jul.

2,378. — E. Gerardiana Jacq.

(dedicada a Louis Gérard, botànic provençal
contemporani de Jacquin, autor de la Flora
Galloprovincialis, París, 1761.)

Perenne, de rizoma llenyós, vertical, ramàficat,
multicaule, tiges d'I-5 dm, dretes o ascendents,
dures, simples o amb algunes branques florí-
feres infraumbel'lars, fulloses, fulles Hincars,
mucronades, sèssils, enteríssimes, glauques, dre-
tes, Subcoriàcies, acostades, les umbel'lars oblon-
gues, apiculades, enteres, umbel:la groga, de

E. Gerardiana

128

ELORA DE GATLACLUNYA

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

6-15 radis 1-2 vegades bifurcats, glàndules rodones, enteres, càpsula de 2 mm,
subglobulosa trígona, de soles poc Projunds, glabra, llisa o amb papil'les molt
fines, llavors ovoides, llises, d'un gris perla, amb carúncula rentforme, sèssil.

Geografia. — Terrenys arenosos: Litoral de Barcelona, vores del Llobregat, a la
Puda, Castellgalí: Castelló d'E mpúries — Seu d'Urgell, Conca de Tremp, Abella, S. Romà,
Llautó, Lleida, marges del Besòs (Costa), Devesa i litoral de Girona (Vay.). — Abr.-Ag.

2,379. — E. verrucosa LamEÉ.
(per la càpsula guarnida de berrugues.)

Perenne, de rizoma gruixut, subllenyós, rami-
ficat, terminat en una arrel cònica, multicaule,
tiges de 2'5-4 dm, ascendents, dures, simples,
fluixament fulloses, fulles transovades o lanceo-
lades, blanes, verdes, finament denticulades,
de 2-3 cm, obtuses, glabres o pubescents, les
inferiors més petites, les umbel/lars ovato-
el'líptiques, umbelles de cinc radis 1-2 ve-
gades bifurcats, bràctees transovades obtuses,
denticulades, groguenques, a la fi purpúries,
glàndules enteres, ovades transversalment, grogues, càpsula de 3-4 mm, globu-
losa, de soles superficials i coques rodones, cobertes de nombrosos tubercles
cilíndrics, llavors ovoides, comprimides, llises, brunes, amb carúncula reni-
forme, curtament estipitada.

Geogvafia. — Boscos i prats de les muntanyes: Montseny, prats de Sta. Fe, Man-
lleu, prop de la Font Tosca (Senn.l), Pic de Gar, Fos, Les, S. Joan de Toran (C. et S.).
— Jul.-Ag.

2,380. — E. flavicoma DC., E. verru-
cosa var. flavescens Boiss.

(del llatí favus, groc, 1 coma, plomall, al'ludint
a la inflorescència, d'un verd groguenc.)

Hom la diferencia de l'anterior per la seva
menor talla (8-15 cm), per les tiges subllenyoses,
ramificades, les de l'any anterior persistents i
afilles, per les fulles més acostades i més petites,
serrulades, més estretes, Janceolades o sublinears,
agudes, radis de l'umbel/la molt curts, bràctees
a Le PoMbalSs, enteres O poc denticulades, càpsules

17 129

PUBLICACIONS DE LE RUNS TU DE, CIENCIES)

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

cobertes de tubercles hemisfèrics, Poc prominents, llavors més grans, grisen-
ques, amb pics blancs.

Geografia.—Llces secs i pedregosos: S. Martí Surroca, al Penedès, muntanyes de la
Cènia (Llen.l), Turó de Montcada (Costa), Caseres, a la frontera d'Aragó (Loscos), Seu
d'Urgell (Bub.) — Juny.-Jul.

2,381.—E. polygalifólia Boiss. et Reut.,
E. verrucosa auct. cat., non LamF.

(per les fulles semblants a les d'algumes Poly-
gala.)

Perenne, de rizoma gruixut, ramificat, Ser-
pentegant, multicaule, tiges fèrtils de 5-20 cm,
ajagudes o ascendents, nues a la base, tiges
estèrils més curtes, difuses, densament fulloses,
fulles transovades o el'líptico-espatulades, en-
teríssimes o lleugerament denticulades, les
umbellars ellíptiques, bràctees ovalo-rombals
0 reniformes, mucronulades, umbel'la de 4-5 ra-
dis allargats després de la floració, 2-3 vegades
bifurcats, glàndules reniformes, grogues, càp-
sula petita, molt deprimida, globulosa trígona, coques rodones, cobertes de
tubercles cilíndrics, solcats, llavors ovoides, negres, lluents, amb carúncula he-
misfèrica.

Geografia. — Boscos, erms, marges arenosos calcaris: Al Vallès, Penedès, Segarra,
Urgell, Bages, Bergadà, Olot, Baix i Alt Empordà — Vic (Maf.), Figueres (Senn.l). —
Abr.-Set.

N. B. Creiem que aquesta espècie, més que no
pas les dues anteriors, és la més disseminada per Ca-
talunya, però, com ja advertí Costa, en algunes
localitats, com Montcada, Montserrat, Segarra, etc.,
hom observa formes que s'acosten a la verrucosa i
altres a la flavicoma,. D'altra part, als boscos de
S. Climent (Bergadà) i a les Adous del Bastareny,
collírem exemplars al peu dels quals escriví Pau:
(E. polygalifolia Boiss. et Reut., vergens ad E. verru-
cosa: sed non vervucosa esto, la qual cosa comprova
l'existència de formes intermèdies i la dificultat de
distingir, en alguns casos, aquestes plantes.

oo 2,382. — E. Peplus L.

io (del grec ménioc, nom d'una lleteresa de Dios-
o còrides, que els botànics prelinneans identificaren
amb aquesta espècie.)

130

Eacicis

FLORA DE CATALUNYA

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

Anual, d'arrel cònica, prima, flexuosa, tija d'r-3 dm, dreta, glabra,
simple o ramificada des de la base, fulles fransovades, obtuses o escotades,
primes, enteres, atenuades en curt pecíol, les umbel:lars pedunculades, bràc-
tees ovato-apiculades, enteres, lliures, sèssils, umbel-les relativament grans,
de tres radis diverses vegades bifurcats, glàndules bicornudes en forma de
mitja lluna, de cors setacis, càpsula petita, glabra, llisa, trígona, de coques
amb dues petites ales dorsals ondades, separades per un solc estret, llavors
petites (15 mm), d'un gris perla, ovoido-hexagonals, amb dos solcs longi-
tudinals en dues cares contigies, dues línies de tres clotets en altres dues
cares immediates a les anteriors i en les dues restants altres tantes línies de
quatre clotets, carúncula rodona.

Geografia. — Terres de conreu, runes i vores de camins: Al litoral, Vallès, Penedès,
Bages — La Cellera (Cod.), Olot, Sagaró, Empordà (Vay.), Prats-Balaguer, a 1430 m.
(Gaut.), Luchon (Zett.). — Maig-Juny.

2,383.—E. peploídes Gouan, subsp. de
l'anterior apud Rouy
(perquè s'assembla a l'E. Peplus.)

Hom la diferencia de l'espècie anterior per
ésser de menor talla (3-15 cm), per les tiges
més Primes, ajagudes o ascendents, per les fulles
petites (de menys d'L cm), amplament ovades
o suborbiculars, per l'umbella petita, de 3-5
radis més curts, amb els corns de les glàndules
també més curts, per les llavors més petites (a
penes d'1 mm), amb 3 i 2 clotets a les cares
en lloc de 4 i 3 respectivament, per la carúncula
molt diminuta i per la florescència més prime-
renca.

Geografia. — Frequent, amb l'anterior, al litoral,
al Vallès, comuna a les hortes i paratges arenosos,
herbosos, de Terrassa — Barcelona (FunE, Costa),

Sagaró, Empordà (Vay., Senn.), de Salses a Cervera
(Gaut.). — Febr.-Abr.

2,384. — E. exigua L.

(per la seva exigúitat.)

Anual, d'arrel cònica, prima, tiges de 5-I0 cm,
primes, dretes o prostrades ascendents, simples

131

PUBLICACIONS DE HS ENSTIDUT, DE CLENCTES

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

o ramificades, frequentment amb branques floríferes infraumbelllars, fulles
linears, agudes, truncades, mucronades, petites, acostades, sèssils, enteres,
les umbel:lars linears lanceolades, dilatades i subcordiformes a la base, bràc-
tees de la mateixa forma, però més petites, umbel:la de 3-4 radis, glàndules
en forma de mitja llima, de puntes llargues, grogues, càpsula de 2 mm, glo-
bulosa trígona, glabra, de solcs superficials, coques rodones, llises, àPteres,
llavors ovoido-tetragonals, d'un gris perla, tuberculoses, amb carúncula reni-
forme.

8 retusa L. — Fulles truncades mucronades, o retuses.

4 tricuspidata Roch — Fulles dilatades tridentades a l'àpex.

Geografia. — Llocs arenosos o pedregosos: Freguent al litoral, Vallès, Penedès,
Bages, Baix i Alt Empordà — La Cellera (Cod.i), Vic, Berga, Ripoll (Salv.l, Costa),
Olot (Tex.), Ribes (Vay.). No escassegen les dues varietats. — Maig- Jul.

2,385. — E. sulcata De Lens
(per les llavors amb un solc a cada cara.)

Anual, d'arrel cònica, prima, flexuosa, tija
de 4-I0 cm, dreta o prostrada ascendent,
ramificada a la base, fullosa, de fulles Lnears
cuneiformes, obtuses, truncades, escotades i
mucronades, enteres, les inferiors més petites,
les umbel:lars semblants a les caulinars, bràc-
tees ovato-lanceolades, lliures, agudes, umbel'la
de 2-4 radis fins i bifurcats diverses vegades,
glàndules en forma de mitja llima, d'un vermell
fosc, amb les puntes més pàllides, càpsula pe-
fita, trigona, glabra, de solcs molt oberts, coques
obtusament carenades i finament rugoses, llavors
ovoido-hexagonals, grisenques, amb un solc llarg
i profund a cada cara, carúncula reniforme.

Geografia. — Camps i terrenys incultes secs i àrids:
Bastant comuna als camps i vinyes del Vallès, Bages,
Puigreig —: Sallent, Puigreig (Puj., C.), com a espècie
raríssima l'assenyala Neyraud, ex Gautier, a la Mare
de Déu de la Pena. — Maig.

2,386. — E. falcata L.

(Per les bràctees dels involucres gairebé folci-
formes.)

E. falcata

132

EDORIA DE CATALUNYA

Euforbiàcies. G. 621. - Euphó:bia.

Anual, d'arrel cònica, prima, tija d'I-4 dm, dreta, simple o ramificada,
fulles inferiors fransovades, les altres lanceolades, agudes, totes atenuades a la
base i trinerves, glaucescents, glabres, aspres al marge, les umbel-lar$ sem-
blants a les caulinars, bràctees ovato-rombals, acuminades mucronades, fina-
ment denticulades, umbel-la de 3-5 radis diverses vegades bifurcats, glàndules
grogues o purpúries, semilunars, de puntes curtes, càpsula de 2 mm, ovoido-
trígona, glabra, coques obtusament carenades, llises, llavors grisenques, ovoido-
subtetràgones, amb solcs transversals en llurs cares, sense carúncula.

Geografia. —Camps pedregosos: Frequent al Vallès, Penedès, Bages, Ripoll, Ribes. —
La Llacuna (Salv.i), Pla de Barcelona, r., Vic, Tàrrega, Lleida (Costa), Sallent, Puig-
reig, Marlés, Caserres, Espunyola, Serrateix, Avià, Berga (Puj. C.), Empordà, Girona,
Olot, Cerdanya, Sagaró, Maià (Vay.). — Abr.-Maig.

2,387. — E. segetalis L.

(del llatí segetalis, Propi dels sembrats, perquè
s'hi sol fer.)

Anual, d'arrel cònica, tortuosa, poc rami-
ficada, tija de 2-4 dm, dreta, glabra, simple
inferiorment, amb diverses branques floriferes
infraumbel'lars, fulles Xncars o Janceolato-linears,
acuminades, mucronades, sèssils, enteres, uni-
nerves, glabres, glauques, les umbel-lars el'líp-
tiques o bé ovato-rombals, mucronades, bràc-
tees suborbiculars reniformes, mucronades, en-
teres, lliures, umbel'la de 5-7 radis 1-3 vegades
bifurcats, glàndules semilunars, de puntes llargues i setàcies, càpsula de 3 mm,
trígona, glabra, amb soles profunds i oberts,
coques rodones, finament granelludes, llavors
ovoides, cendroses, cobertes de petits clotets 47re-
gulars, carúncula cònica. Planta polimorfa.

E. segetalis

Geografia. — Camps arenosos o pedregosos: Comuna
al litoral, Vallès, Bages, Empordà. — Regió litoral i
mitjana fins al Lluçanès, Castellfollit de la Roca
(Vay.). — Maig-Set.

2,388. — E. biumbellata Poir.

(Per la inflorescència formada generalment per
dues umbel'les superposades.)

E. biumbellata

Perenne, de rizoma gruixut, tija de 4-8 dm,

133

PUBLICACIONS DE LVUNSEA DU DE (CTE NCUEES

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

dreta, rígida, herbàcia, terminada per 2-3 umbel:les separades per un espai
afille, molt fullosa, fulles lincars oblongues, mucronades, sèssils, enteres, tri-
nerves, les superiors dilatades a la base, les umbel'lars ovato-oblongues,
mucronades, enteres, trinerves, bràctees semiorbiculars, truncades a la base,
mucronades, lliures, umbelles de nombrosos radis 1-2 vegades bifurcats,
glàndules semilumars, de puntes llargues i claviformes, càpsula de 3-4 mm,
ovoido-trígona, glabra, de solcs profunds i oberts, llavors petites, grisenques,
cilindroides, cobertes d'arrugues irregulars i anastomosades, carúncula gran,
fesa en forma de cresta.

Geografia. — Costers i terres incultes de la zona inferior oriental: Falda del Montseny,
en sortir de Gualba: comuna a Blanes, Lloret de Mar, i cap a Tossa — Barcelona (FunE),

marges del Llobregat (Costa), la Junquera, Campmany, Cantallops, Agullana, Vilar-
nadal, Cabanes (Vay.), la Bisbal, Roses, S. Feliu de Guíxols, Palamós (Bub.). — Maig-

Juny.
2,389.—E. pauciflora Duf.—E. minuta
Loscos et Pardo

(pauciflora, de Poques flors, minuta, menuda.)

Pereune, de rizoma tènue, llarg, serpentejant,
multicaule, tiges de 3-I0 dm, prostrades ascen-
dents, inferiorment afil:les, fulloses superior-
ment, fulles coriàcies, un poc gruixudes, les infe-
riors imbricades, diminutes, linears oblongues,
les superiors ovades, les florals deltoides, totes
enteres, mucronades, umbella de 3-5 radis
curts, dicotòmics, glàndules semilunars triangu-
lars, de puntes curtíssimes, grogues, càpsula
ov0ide, coques rodones, llavors ovoido-subtetràgo-
nes, cendroses, a la fi olivàcies, irregularment
ruguloses, carúncula coroniforme, gran, blanca.

Geografia. — Roques i collades argiloses: Espluga
de Francolí (Llen.i), Veciana (Puigg.l), i més enllà,
cap a la Frontera d'Aragó (Costa).— Febr.-Jun (9.

2,390.—E. amygdaloídes L.—E. silvà-

tica Jacg.
(els autors antics, per la forma de les fulles d'a-
questa planta, la compararen amb l'Amygdalus,
l'ametller, silvàtica, perquè sol fer-se en llocs
ombrosos.)

E. amygdaloídes i (1) Podem dir que és frequent a la conca baixa del Segre:
. De dar EE ea er i Sanaiija, Balaguer, Almacelles, etc., etc. (F. Q.).

134

EPLORA DE.CATAECLUNYA

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

Perenne, de rizoma gruixut, tija de 3-6 dm, dreta, subllenyosa a la base,
fistulosa, nua inferiorment i fullosa a la part superior, glabra o peluda to-
mentosa, amb diverses branques floríferes infraumbel'lars, fulles dimorfes,
les interiors i les de les tiges no floríferes, que han passat l'hivern, més grans,
més fortes, d'un verd fosc o vermelloses, transovades, llargament atenuades
en pecíol, molt acostades, quasi en rosetó, les altres, de les tiges floríferes,
desenrotllades a la primavera, més petites, blanes, d'un verd groguenc, sès-
sils, més distants, oblongues o espatulades, arrodonides a la base, les umbel-
lars d'igual forma, bràctees semiorbiculars, groguenques, travades fins a la
meitat, umbel'la de 5-I0 radis, glàndules grogues, semilunars, de puntes llar-
gues, alenades, convergents, càpsula de 4 mm, trígona, glabva, de solcs molt
oberts, coques rodones, amb un solc dorsal, llavors ovoides, d'un gris perla,
dises, amb carúncula orbicular piramidal.

Geografia. — Boscos i llocs emboscats i frescals de tot el país, des del litoral fins a
les valls pirenenques. — Abr.-Ag.

ai 2,391. — E. Charàcias L.

(del grec yapoxiac, Propi de les valls, perquè es
fa en llocs calents i abrigals, és mot de Dioscò-
vides.)

Perenne, de rizoma gruixut, tija de 4-I0 dm,
llenyosa i nua inferiorment, dreta, robusta,
pubescent, amb nombroses branques floriferes
curtes infraumbellars, fulles oblongo-lanceo-
lades, Nargament atenuades, mucronades, en-
teres, coriàcies, persistents, uninerves, d'ur
verd fosc per sobre, més pàllides per sota,
pubescents, les umbel'lars ovades o oblongues,
mucronades, bràctees semiorbiculars, obtuses, d'un verd groguenc, travades
fins a la meitat formant un disc còncau, umbel'la de nombrosos radis curts,
glàndules d'un púrpura fosc, semilumars, truncades escotades, de puntes curtes
i amples, càpsula gran (5-6 mm), trígona, peluda, amb pics blancs i soles pro-
funds, coques rodones, sense soles, llavors ovoido-oblongues, grisenques, llises,
amb carúncula gran, cònica piramidal.

i E. Charàcias

Geografia.— Llocs secs i àrids: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, fins a Berga: litoral
de Cadaquès — Zona litoral i mitjana, fins a Talaixà, Mare de Déu del Munt (Vay.),
"all de Benasc (Zett.). — Març-Juny.

135

PUBLICACIONS DE E'ENSTIRUT DE CIENCIES

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

2,392. — E. dendroídes L.

(és el Tithymalus dendroides de diversos autors
preliuneans, del grec òevòpov, arbre, Perquè és
arborescent.)

Sinonimia. — Lleteresa arbòria.

Perenne, tija llenyosa, de 5-15 dm, dreta,
bifurcada, robusta, vermellosa, nua i coberta
de cicatrius a la base, fullosa a la part superior,
fulles oblongo-lanceolades, obtusiúscules, ate-
nuades a la base, sèssils, enteres, uninerves,
consistents, verdes, més pàllides per sota,
acostades i subimbricades a l'àpex, les umbel:lars oblongues, mucronades,
bràctees orbiculars rombals, apiculades, lliures, d'un verd groguenc, umbel-les
de 5-8 radis bifurcats, glàndules semilumars o truncades escotades, de Puntes
obtuses, càpsula de 5-6 mm, glabra, profundament trígona, coques rodones,
amb un solc superficial, llavors ovoides, brunes, llises, amb la carúncula en
forma de cresta, breument estipitada.

E. dendroídes

Geografia. — Costes i roques de la zona litoral: Cadaqués, Torrent de S. Pius Vè
(Bub., Costa, Trèm., Vay., Llen., Cad.) — Abundant de Roses al Cap Norfeu, Baix
Empordà, r. (Tex. ex VVilIIR.). — Abr.-Juny 0).

2,393. — E. Paràlias L.
(del grec mapalia, marítim, perquè es fa vora el
mars és el Tithymalus paralius dels autors
prelinneans.)

Perenne, de rizoma llarg, dur, ramificat,
tija de 3-6 dm, dreta, llenyosa, nua i molt
ramificada a la base, a vegades amb branques
estèrils i també algunes de floríferes infra-
umbel/lars, fulles imbricades, coriàcies, còn-
caves, enteres, glauques, les inferiors petites,
linears lanceolades, les caulinars mitjanes oblon-
go-lanceolades, les superiors ovades, les um-
bel'lars com les caulinars superiors, bràctees suborbiculars reniformes, mucro-

(1) Tractant-se d'una espècie tan localitzada caldrà afegir: Torrent d'En Peltré, prop del Port de la
Selva, 1922. (F. Q.).

136

EL ORN DE CNEPALUNYA

Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia.

nades, umbel'la de 3-6 radis bastant gruixuts, I-2 vegades bifurcats, glàndules
semilimars, de puntes curtes, divergents, càpsula de 5-6 mm, glabra, trígona
deprimida, de soles profunds i oberts, coques rugoses als costats, amb un solc
dorsal Poc Profimd, llavors ovoides, blanquinoses, llises, amb carúncula petita,
reniforme.

Geografia. — Comuna als sorrals marítims del litoral. — Maig-Set.

2,394. -— E. nicaensis All.

(Perquè fou descoberta al comtat de Niça)

Perenne, de rizoma gruixut, fusiforme, tija
de 2-6 dm, subllenyosa i nua a la base, dreta,
simple o amb algunes branques floriferes infra-
umbel'lars, fulles oblongo-lanceolades, obtuses,
sèssils, enteres, coriàcies, glabres, glauques,
patents reflexes, mucronades, les umbel'lars
ovato-oblongues, bràctees orbiculars cordifor-
mes, lliures, mucronades, umbella de 5-I5
radis bifurcats, glàndules semilunars, grogues,
de puntes curtes i obtuses, càpsula de 3-4 mm,
subglobulosa, glabra, de soles amples i superficials, coques rodones, finament
mugoses, llavors ovoides, grisenques, llises, amb carúncula groga, deprimida.

E. nicaensis

Geografia. — Comuna als boscos, pastures i terres incultes, àrides, de tot el país:
Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, Empordà, i valls subpirenenques — Vic, Torelló,
Espluga de Francolí, Montsant, part del Priorat (Costa): regió litoral i mitjana de Girona,
d'on remunta fins a Olot, Mare de Déu del Munt, Cerdanya, etc. (Vay.). — Maig-Juny.

2,395. — E. serrata L.
(per les fulles serrades.)

Peremne, de rizoma gruixut, llenyós, verti-
cal, ramificat, tiges de 2-5 dm, dretes, rígides,
estrictes, amb algunes branques estèrils a la
base i una o dues de floriferes infraumbel'lars,
fulles consistents, sèssils, serrades, molt des-
iguals, les inferiors i les del mig linears lan-
ceolades, llargament acuminades, finament ser-
rades, bràctees d'igual forma, grogues, les
superiors més petites, quasi enteres, umbel'la

18 137

PUBLICACIONS DE. L'INSTI TU DE CLENGBES

Euforb:àcies. G. 621. - Euphórbia.
de 3-5 radis, una o dues vegades bifurcats, glàndules semilunars, de puntes
curtes i obtuses, càpsula gran (5-6 mm), ovoido-trígona, glabra, de solcs profunds
i oberts, coques rodones, llises o cobertes de pics blanquinosos, llavors ovoides
deprimides, llises, brunenques, amb carúncula estipitada.

Geografia. — Comuna als marges i terres incultes d'una grar part del país: Al litoral,
Vallès, Bages, fins al Bergadà — Plana de Vic, Olot, Berga, Tremp (Costa), Prades
(Gaut.): abundant de Pontau a Salardú (Llen.), Lés, Viella (C. et S.). — Març-Jul.

2,396. — E. terracina L.

(és el Tithymalus marinus, folio retuso, terra-
cinus de Barreler, terracinus, de Tervacina,
ciutat del Laci.)

Peremne, de rizoma llenyós, vertical, curt,
tiges d'r-5 dm, dretes o ascendents, flexuoses,
afilles inferiorment, simples o amb algunes
branques floríferes infraumbel'lars, i a vegades
algunes d'estèrils a la base, fulles nombroses,
linears oblongues, mucronades, sèssils, enteres
o denticulades en llur meitat superior, uniner-
ves, les de les branques estèrils més petites,
més serrulades i frequentment escotades, les umbel'lars oblongues el'líptiques,
mucronades, finament serrades, bràctees ovato-rombals, mucronades, umbel'la
de 2-5 radis, bifurcats diverses vegades, glàndules verdoses, semilunars, de
puntes llargues i setàcies, càpsula de 3-4 mm, trígona, glabra, llisa, de soles
profunds i oberts, coques subcarenades, llavors ovoides truncades, cendroses,
llises, amb carúncula estipitada. Planta polimorfa.

E. terracina

ss : Cid es xa : Geografia. — Costes pedregoses i sorrals de la zona
oo litoral i part de la mitjana: Barcelona, Vallcarca,
Sitges, Vallvidrera, Montcada, la Puda de Montser-
rat, Tossa, Figueres -— Litoral de Girona, costes de
l'Empordà, Cadaqués (Vay.). — Maig-Set.

2,397. — E. Cyparissias L..

(del grec munàppiooc, el xibrer, una de les llete-
reses de Dioscòrides, per les fulles fines i el seu
posat, que, d'alguna manera, recorden aquell
arbre, és, com si diguéssim, xipreret, Per als
autors prelinneans fou el Tithymalus cyparis-
LE. Coparieeie 4, ji tsiasis benia L'Obel el TD. cupresinus.)

138

RR A CO RS DA

EE OERTAS SDR SEGrAUIANI UNITA:

Euforbiàcies. G. 621 - Euphórbia.

Perenne, de rizoma prim, horitzontal, estolontfer, mullicaule, tiges de
2-5 dm, dretes, que porten diverses branques floríferes i altres d'estèrils in-
fraumbel'lars, fulles d'un verd bonic, esteses o reflexes, enteres, sèssils, linears
(1-3 mm d'ample), les de les branques estèrils setàcies, en pinzell, les um-
bel lars com les caulinars, bràctees reniformes o cordiformes, enteres, grogues
a l'antesi i freqiientment vermelloses a la maturitat, umbel'la de nombrosos
radis prims, 1-2 vegades bifurcats, glàndules semilumars, de Puntes curtes,
càpsula de 3 mm, tvígona, glabra, de soles profunds, coques rodones, amb un
solc dorsal longitudinal, cobertes de petites papil'les, llavors ovoides, brunes,
llises, amb carúncula orbicular sèssil.

Geografia — Freqient a les terres arenoses, humides: Montcada i Ripollet, al Vallès,
Castellgalí, prop de Manresa, i altres llocs de Bages, Vall de Núria, Cadaqués — Mar-
ges i prats de l'Empordà, Girona, Olot, Cerdanya (Vay.), Port, Hospital i Vall de Benasc,
Penyablanca (Zett.). — Maig-Juny.

2,398. — E. Ésula L.

(és l'Esula minor de Rembert Dodoens, esula
eva el nom vulgar d'algumes lletereses.)

Perenmne, de rizoma llargament serpentejgant,
Lo ramificat, tiges de 3-8 dim, dretes, rodones,
afilles a la base, amb diverses branques, les
superiors floríferes, fulles de forma variable,
oblongues, lanceolades o lanceolades linears, mu-
cronades, atenuades a la base, enteres o a penes
denticulades, les umbel/lars lanceolades o el-
líptiques, mucronades, bràctees amplament
ovades triangulars, mucronades, umbel'la de
nombrosos radis bifurcats, glàndules semilunars, de Puntes curtes, càpsula
de 3 mm, Zrígona, glabra, de soles profunds, coques un poc comprimides, amb
un lleuger solc dorsal, un poc xagrinades, llavors ovoides, d'un gris brimenc,
llises, amb carúncula orbicular, sèssil.

y collina G. et G. — E. pimfolia DC. — Planta més petita, més prima,
de radis umbel'lars menys nombrosos, fulles estretes, quasi linears.

H E. Ésuia

Geografia. — Llocs arenosos i pedregosos: Castellgalí i altres llocs de la part meri-
dional de Bages (Fontl), marges del Llobregat i altres rius (Costa), partit d'Olot
(Tex.), litoral i regió mitjana de Girona: Guils, a la Cerdanya (Vay,), Lleis, r. r. (Senn.).
La y collina G. G., a Campins, del Montseny. — Maig-Ag.

N. B. No ha estat confirmada, fins ara, l'existència a la Plana de Vic de l'E. semi-
perfoliata Viv., pròpia de Còrsega i Sardenya, citada com a poc comuna per Masferrer.
En canvi és probable que hom trobi a la frontera de l'Empordà l'E. Pithyusa, referida
a Port-Vendres per Bubani i per Gautier.

139

P UB EI GA CIONS DE SE GIENCS SIMISISUSE ED CIENCIES

Gènere 622. — MERCURIALIS L.

(Del nom de Mercurialis amb què eren conegudes aquestes plantes des de l'antiguitat.
Segons Plini, Mercuri n'hauria revelat les virtuts.)

Plantes dioiques, accidentalment monoiques, de flors verdoses, axil'lars,
les masculines en espigues interrompudes i llargament pedunculades, les
femenines solitàries o fasciculades, perigoni tripartit, 8-I2 estams, dos estils,
càpsula formada per dues coques, llavors reticulades, rugoses, carunculades.
Herbes de fulles oposades, amb petites estípules.

Plantes llenyoses a la base, blanques tomentoses, fulles subsèssils, en-
teres o amb algunes dents distanciades, flors femenines solitàries o

1 geminades, càpsula pilosa tomentosa 2,399. M. tomentosa.
Plantes totalment herbàcies, verdes, glabres, de fulles peciolades i fis-
tonades, flors femenines solitàries 2.

simple, nua a la base, flors femenines llargament pedunculades, càpsula

J pubescent... . : . a Se ee 2,400. ME Ens:

2 S Plantes anuals, d'un verd Clar, del cònica, tija ramificada, fullosa
des de la base, flors femenines subsèssils, càpsula híspida

2,401. M. ànnua.

É. perennes, d'un verd fosc, rizoma llargament serpentejant, tija

2,399. — M. tomentosa L.
(pel toment que vesteix tota la planta.)

Perenne, tija de 2-6 dm, llenyosa a la base,
dreta, persistent, molt ramificada, de branques
subtetràgones, fullosa, blanca tomentosa com
tota la planta, fulles oblongues o el'líptiques,
acutiúscules, breument peciolades, enteres o
amb algunes dents separades a la part superior,
flors masculines en glomèruls densos, distan-
ciats, formant una espiga interrompuda i llarga-
ment pedunculada, les femenines solitàries o

M. tomentosa

140

————————————————————————————————————————————————————————————————é EE

FE OURIA TL DIEC ABAL UNA

—— ça a

Euforbiàcies. G. 622. - Mercurialis.

geminades a l'axilla de les fulles, curtament pedumculades, càpsula ambla,
dídima, de 3-7 mm, peluda tomentosa, llavors ovoido-globuloses, brunes, lluents,

un poc vugoses.

Geografia. — Comuna als arenys dels corrents: Terrassa i altres punts del Vallès,
Viloví del Penedès: S. Vicenç de Castellet, a les vores del Llobregat, fins a Navarcles i
altres llocs de Bages, Menàrguens, a l'Urgell — Ribelles i alta Segarra, Berga (Costa),
la Junquera, Vilafant, etc. (Vay.), Cabanes (Sen.), Conca de Tremp (Bub.).— Maig-Oct.

2,400. — M. perennis L.

(perquè és perenne.)

Perenne, de rizoma llargament serpentejant,
radicent, tija de 2-3 dm, herbàcia, dreta, pu-
bescent, simple, nua inferiorment, molt fullosa
a la part superior, quadrangular, fulles ovato-
oblongues, acuminades, curtament peciolades,
fistonades, primes, d'un verd fosc per sobre,
més clares per sota, glabres o peludes, fiors
masculines en petits glomèruls distanciats sobre
peduncles filiformes més llargs que les fulles,
les femenines solitàries o geminades, llargament
pedunculades, càpsula dídima, bastant gran (6-8 mm), molt pubescent, llavors
globuloses, grisenques, un poc rugoses.

M. perennis

Geografia. — Llocs frescos i ombrosos de les muntanyes: Mont-eny, S. Llorenç del
Munt, El Farell de Caldes, etc., fins a les Adous del Bastareny — La Cellera (Cod.l),
Plana de Vic, r. (Masf.), Ribes (Vay.), abunda al bosc de Luchon i de Superbanyeres
(Zett.). — Març- Juny.

2,401. — M. ànnua L.

(Perquè és anual.)

Sinonimia. — Murcarol, murcarola, malco-
ratge, cast., mercurial, malcoraje, /v., mercu-
riale, voireuse, cagarelle.

Anual, d'arrel cònica, ramificada, tija de
2-4 dm, dreta, herbàcia, engruixida als nusos,
ramificada i fullosa des de la base, glabra, fulles
ovato-oblongues, acutiúscules, peciolades, fisto-
nades, pestanyoses, primes, d'un verd pàl'lid,

141

P U BE RCA CIONS DE EE UNS GIA SD ES GI ESNI CSS

Euforbiàcies. G 622 .-Mercurialis.

flors masculines en glomèruls -- distanciats formant llargues espigues inter-
rompudes i pedunculades, més llargues que les fulles, les femenines solitàries
o geminades, subsèssils, càpsula dídima, de 3-4 mm, híspida, de pèls bulbosos,
llavors globuloses, petites, grises, rugoses.

B ambigua Dub. — Monoica, amb les flors masculines i femenines sobre
sengles peduncles curts i desiguals, fulles més estretes i atenuades a la base.

Geografia. — Comuníssima a les hortes, terres de conreu i llocs herbosos de tot el
país. La B ambigua Dub., al litoral. r, (Costa), Cap de Creus, r. (Bub.), Port-Bou (Naudin,
ex Bub.). — Floreix gairebé tot l'any.

142

EE OR DE CNOTALUNYA

Gènere 623. — RICINUS L.

(Es el nom, antiquíssim, d'aquesta planta i de la paparra, per la semblança de les se-
ments amb el paràsit.)

Plantes monoiques, de flors vermelloses, en raims espicifomes terminals i
axil'lars, tancades, abans de l'antesi, dins bràctees ovades, agudes, còncaves,
escarioses, nervades, caduques, perigoni de les masculines amb cinc divisions,
el de les femenines amb tres, estams indefinits, poliadelís, un estil terminat
per 3-0 estigmes llargs, ramosos, càpsula de tres coques, espinosa, llavors
crustàcies, carunculades. Herbes o arbustos, segons els climes, de 2-3 m, de
tija dreta, glauca, fistulosa, fulles grans, peltades palmatífides, de divisions
lanceolades acuminades, dentades serrades.

2,402. — R. communis L.

(perquè es refereix a l'espècie vulgar, la corrent-
ment coneguda.)

Sinonímia. — Ricí, figuera infernal, cast., ri-
cino, higuera infernal, /7., ricin, palma-Christi.

Geografia. — Cultivada i subespontània. — Estiu.

R. communis

143

PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DE. CIENGEUES

Gènere 624. — CRÓTON L.

(Nom antiquíssim d'una mena de ricí.)

Plantes monoiques, de flors groguenques, en raims axil'lars o terminals,
les masculines amb cinc pètals-linears, les femenines apètales, perigoni de 5-I0
divisions respectivament, ordinàriament cinc estams monadelfs, tres estils
bífids, càpsula tricoca, berrugosa. Herbes anuals, grisenques tomentoses, tija
d'r-4 dm, dreta, ramificada, de fulles alternes, llargament peciolades, ovato-
rombals, sinuades dentades, nervades, estipulades.

2,403. — C. tinctórium L. — Crozó-
phora tintória Juss.
(Perquè conté una substància tintòria blava, el
tornassol.)

Sinonímia. — Gira-sol, cast., tornasol, fr.
tournesol.

Geografia. -—— Terres cultivades: No escàs al litoral,
Vallès, Penedès, Segarra, Bages, Empordà— Pla d'Ur-
gell (Costa), Empordà, fins a Besalú (Vay.).— Juny-zet.

C. tinctórium

144

ELORA: DE CATALUNYA

Gènere 625. — ANDRACHNE L.

(avòpónyn és el nom grec de la verdolaga i Linné l'aplicà a l'espècie segient perquè
hi té una retirança.)

Plantes monoiques, de flors groguenques, diminutes, axil'lars, solitàries,
les masculines amb la corol'la de cinc pètals, les femenines apètales, amb
el perigoni quiquepartit, cinc estams monadelís, tres estils bífids, càpsula
tricoca, deprimida, reticulada, de coques dispermes, llavors puntejades.
Herbes perennes, de rizoma llenyós, multicaule, tiges d'I-7 dm, ajagudes o
ascendents, estriades, glabres, fulloses, fulles transovades orbiculars, alternes,
diminutés, subsèssils, persistents.

2,404. — A. Telephioides L.

(és el Telephioides graecum humifusum, flore
albo de Tournefort, Telephioides perquè recorda
el Telephium de Dioscòrides i de Plini, semblant
a la verdolaga i interpretat diversament pels
autors.)

Geografia. —— Terres pedregoses, calcàries: Abundant
a les vinyes immediates a la Puda de Montserrat,
piop de l'estació d'Olesa, camps de Mollerussa — En
diverses localitats de Tarragona i part austro-occi-
dental de Lleida (Costa), Tibidabo (Trem, ex Vay.):
Castelldefels, Tortosa (Senn.t). — Maig-Jul.

A. Telephioídes

19 145

PUBLICACIONS DE L/INSTIA UT DE CLENCIUES

Gènere 626. — BUXUS L.

(Buzus és el nom llatí del boix, en grec mòfoç, que hom fa derivar de moxvòç, dens, per-
què és de les poques fustes que no suren.)

Plantes monoiques, de flors groguenques, en glomèruls axil'lars compostos
d'una flor femenina central voltada de diverses flors masculines, perigoni
bracteolat, de quatre tèpals, flors masculines de quatre estams lliures, les
femenines amb tres estils curts, gruixuts, persistents, càpsula sèssil, ovoide,
tricorne, coriàcia, glabra, tricoca, septicida, de coques dispermes, llavors
oblongo-trígones, negres, lluents. Arbustos de 3-30 dm, de tronc dret, rami-
ficat, groguenc, dur, fullós, branques tetràgones, al principi peludes, després
glabres, fulles ovades o el'líptiques, oposades, persistents, curtament pecio-
lades, coriàcies, lluents per sobre, enteríssimes i frequentment escotades.

2,405. — B. sempervírens L.

(de semper, sempre, i virens, verd, perquè lot
l'any és verd.)

Sinonímia. — Boix, cast., boj, fr., buis.

Geografia. — Comuna a les torrenteres i paratges
selvàtics i ombrejats, singularment calcaris. En quasi
totes les muntanyes de Catalunya, com Montserrat,
Montsant, S. Llorenç del Munt,... fins a les valls pi-
renenques — Prats de Molló (Gaut.), Vall de Benasc
B. sempervírens (Zett.). — Abr.-Maig.

146

FLORA DE CATALUNYA

Família 104. — EMPETRÀCIES LIND.
(Del gènere Empeivum.)

Plantes dioiques o polígames, de flors regulars, purpúries, petites, axil'lars,
solitàries, sèssils, trímeres, perigoni biseriat, amb tres tèpals sepaliformes,
coriacis, rodejats a la base de sis escames imbricades, i tres tèpals petaloides
que alternen amb els anteriors, tres estams exerts, d'anteres subglobuloses,
dídimes, filaments lliúres, persistents, estil molt curt, estigma de divisions
radiants inciso-laciniades, fruit bacciforme, esfèric, del volum d'un pèsol, a
la fi negre, amb 6-9 pinyols monosperms. Petits arbustos d'I-4 dm, de tronc
ajagut o ascendent, pubescent, glabre, molt ramificat, nu a la base, fullós
superiorment, de branques ascendents, fulles molt petites, linears oblongues,
breument peciolades, obtuses, enteres, revolutes i poc o molt aspres al marge,
amb un ample solc dorsal, alternes o subverticil'lades, quasi imbricades, verdes,
pubescents i a la fi glabres i lluents.

Gènere 627. — EMPÈTRUM L.

(Teofrast parla de l'euretpov, planta que no fa flor, i també Dioscòrides i Plini, Tour-
nefort ressuscità el nom i l'aplicà a aquesta i a una altra espècie, en sentit genèric,
mot i concepte que respectà Linné.)

2,406. — E. nígrum L.

(perquè, contràriament al que ocorre en l'altra
espècie linneana, aquesta té les bates negres.)

Geografia. — Roques i torberes de les altes munta-
nyes: Setcases (Isernl), alta Cerdanya, Finestrelles,
valls d'Eina i de Llo, Roca de l'Àguila (Gaut.), fre-
quent al Canigó (Lap.), Maleides (Zett., Costa), Mont-
luda (Llen.), Vall de Tredòs, Pic de Burat (C. et S.)
— Maig-Ag.

E. nígrum

147

PUBLICACIONS DE-L'INSTITUT DE CIENCUES

Família ro5. -- MORÀCIES ENDL.
(Del gènere Movus.)

Plantes monoiques o dioiques, de flors verdoses, en aments o capítols,
perigoni quasi sempre tetràmer, quatre estams amb els filaments arrugats
transversalment, dos estigmes, Íruit carnós (sorosi). Arbres lactescents, de
fulles alternes, peciolades, ovades, amb estípules caduques.

Plantes monoiques, de flors en aments densos, perigoni quadripartit,
ovari sèssil, dos estigmes —. . . SE 628. Morus.

Plantes dioiques, de flors GUEÍENCS en ade i les femenines en ca-
pítol, perigoni quadripartiti tri- o quadridentat respectivament,
ovari sostingut per un ginòfor claviforme, un sol estil

629. Broussonétia.

Gènere 628. — MORUS L.

(Del grec uopzz, en llatí morus, nom de la morera, hom el suposa derivat del celta 1207,
negre, pel color del fruit d'una d'aquestes espècies.)

Plantes monoiques, flors en aments densos, perigonis tots quadripartits,
ovari sèssil, bilocular, dos estigmes, fulles ovades, desigualment dentades.

Fulles inequilàteres, d'un verd clar, tèpals glabres, fruit blanc o rosat,

de'gust tates S'Lot: set EO T.M. alba.
Fulles equilàteres, d'un sega ee tèpals eriçats Ell marge, fruit d'un
negre purpuri, de gust agredolç. . . . . . . . 2,408. M. nigra

148

FLORA DE CATALUNYA

Moràcies. G. 628. - Morus.

2,407. — M. alba L.

(pel color clar, blanc o rosat, del. fruit.)

Sinonimia. — Morera blanca, morera de cucs,
cast., moral blanco, morera blanca, /7., múrier
blanc.

Arbre de 7 m o més, de fulles ovades agudes,
inequilàteres, truncades o subcordiformes a la
base, desigualment dentades, o lobato-dentades,
primes, glabres, d'un verd clar, aments femenins
de la longitud dels peduncles, tèpals i estigmes
elabres, fruit petit, blanc, rosat o negre, de gust fat.

3 Geografia. — Cultivada i subespontània a la zona inferior i part de la mitjana. —
aig.

2,408. — M. nigra L.

(Pel color obscur dels frmts, d'un negre purpurt.)

Sinonímia. — Morera negra o de mores,
cast., moral negro, fr., múrier noir.

Arbre de major talla i corpulència que
l'anterior, fulles ovades acuminades, equilàteres,
cordiformes a la base, desigualment dentades,
pubescents, um poc consistents, d'un verd fosc,
aments femenins curtament pedunculats o sub-
sèssils, tèpals eviçats al marge, estigmes peluts,
fruit més gros, d'un vermellós negrós, acidulat i dolç.

Geografia. -— Com l'anterior.

149

PUBLICACIONS (DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Gènere 629. — BROUSSONÉTIA VENT.

(Dedicat a Pierre M. A. Broussonet, famós botànic viatger, nat a Montpeller el 1761,
corresponsal de Cavanilles.)

Plantes dioiques, de flors masculines en ament i les femenines en capítol,
perigoni de les primeres quadripartit, el de les segones urceolat i tri- o quadri-
dentat, ovari sostingut per un ginòfor claviforme, acrescent i carnós, estil
filiforme, estigmatífer per un costat, fruit rodejat pels marges allargats del
ginòfor. Arbre de 3-5 m, de branques joves peludes, fulles ovades acuminades,
inequilàteres, peciolades, diversament dividides al marge, però totes dentades
serrades, d'un verd fosc per sobre, canescents tomentoses i més clares per
sota, estípules lanceolades, escarioses, pestanyoses, caduques.

2,409. —— B. papyriífera Vent.

(perquè és utilitzada, a l'Extrem Orient, per a fer
paper: del llatí papyrus, paper, i fero, jo porto.)

Sinonímia. — Morera de paper, cast., pape-
lero, moral de la China.

Geografia. — Cultivada, i subespontània en diver-
sos llocs, com Terrassa, Montserrat, etcètera, essent
sempre rar el peu femení. — Maig.

E. papyrífera

150

FEEC OURAS DE CATALUNYA

Família 106. — ARTOCARPÀCIES BUREAU
(Del gènere 4Avlocarpus, exòtic.)

Plantes monoiques, de flors pedicel'lades i nombroses sobre un receptacle
piriforme i carnós, a penes obert a l'àpex, les superiors masculines, de perigoni
tripartit, amb tres estams, les inferiors femenines, de perigoni quinquèfid, amb
dos estils, fruit format de nombroses drupes tancades dins del receptacle
acrescent (siconi). Arbres lactescents, de fulles alternes, peciolades, consis-
tents, pubescents, aspres, cordiformes a la base, palmatilobades, amb estípules

caduques.

Gènere 630. — FICUS L.

(Es el nom que donaren els romans a la figuera.)

2,410. — F. Càrica L.
(de Carica, nom que donaven els romans a una

mena de figues seques que venien de la Cària.)

Sinonímia. — Figuera, cast., higuera, fv., fi-
guier.

Geografia. — Cultivada i àdhuc espontàpia en di:
versos indrets de la zona inferior i part de la mitjana.
— Juny-Set.

151

PUBLICACIONS IDE L'UNSTITUT DE CILENCDES

Família 107. — CELTIDÀCIES ENDL.
(Del gènere Celtis.)

Flors hermafrodites, verdoses, axil'lars, solitàries, pedunculades, coetànies
de les fulles, perigoni quinquepartit, cinc estams de filaments recorbats abans
de l'antesi, dos estigmes sèssils, divergents, fruit en drupa globulosa, de la
grandària d'un pèsol, negra a la maturitat. Arbres o arbustos de 5-15 m o més,
de fulles alternes, peciolades, ovato-oblongues, molt acuminades, inequilàteres,
aspres per sobre, pubescents i amb els nervis prominents per sota, estípules
caduques.

Gènere 631. — CEL TIS L.

(Del nom d'un arbre així anomenat per Plini, el Zieyphus Eotus, que fa un fruit com
el del lledoner.)

2,41. — C. australis L.

(perquè viu a l'Europa austral.)

Sinonímia. — Lledoner, cast., almez, /v., mi-
cocoulier.

Geografia. — Cultivada i espontània en diversos
llocs del litoral, Vallès, Penedès, Bages, abunda a
Capellades. — Abril.

C. australis

152

SI OERCA LED CASA TEC NY A

Família r08. — ULMÀCIES MIRB.
(Del gènere ULnus.)

Flors hermafrodites, vermelloses, en fascicles laterals, anteriors a les fulles,
perigoni acampanat, amb 4-8 lòbuls, 4-8 estams, dos estils, i per fruit una
sàmara d'ala foliàcia, venosa, escotada a l'àpex. Arbres de fulles alternes,
peciolades, inequilàteres, doblement serrades, caduques com les estípules.

Gènere 632. — ULMUS L.

(Nom de l'om entre els romans.)

Sàmares transovades, amb l'aqueni més amunt del centre de l'ala,
tocant a la base de l'escotadura, flors quasi sèssils, fulles ovato-el-
líptiques, breument acuminades . . . . . 2,412. U. campestris.

Sàmares suborbiculars, amb l'aqueni al centre de l'ala, sense arribar a
l'escotadura, flors breument pedicellades, fulles ovato-rombals, llar-
SAMEnt ACUMINAdES es a en er DA: montana:

2,412.—U. campestris L.—U. vulgaris
Pall.
(és l'Ulmus campestris de Bahuin, perquè es
fa a terra baixa i a les marjades, així com l'U.
montana, del mateix autor, és muntanyenc.)

Sinonímia, — Om, cast., olmo: fr., orme,

Arbre de gran talla, corpulent, branques
ascendents, branquetes acostades, dístiques, es-
corça llisa o fesa a les branques principals,
fulles relativament petites (8-I2 cm de llarg),
ovato-el'líbtiques, breument acuminades, doble-
ment dentades serrades, un poc aspres i glabrescents per sobre, peludes

20 153

———————— a ——é—— ee — a ——É—————ÉÉ———

PUBLICACIONS: DE. LV. UNSTEI TUT DE CIlENCDES

Ulmàcies. G. 632. - Ulmus.

als angles dels nervis a la cara inferior, flors quasi sèssils, no pèndules, amb
4-5 estams, sàmares sèssils, transovades, atenuades a la base, mitjanes
(15-20 mm de llarg), escotadura apical fonda i ampla, d'ala plana, a la fi
groguenca, aqueni situat més amunt del centre, tocant a la base de l'escotadura.

Geografia. — Cultivat i espontani a les vores dels corrents i paratges humits i ombre-
jats de les zones iaferior i mitjana, fins a la base de la superior. — Febr.-Març.

2,413. — U. montana VVith.

(perquè es fa a muntanya.)

Simoníúma. — Oma, a Berga.

Afí de l'espècie anterior, hom el distingeix
per la copa ampla i poc espessa, de branques
pàtulo-ascendents, branquetes separades, pelu-
des, irregularment distiques, fulles més grans
(12-15 mm de llarg), transovades, llargament
acuminades, d'un verd fosc, aspres per sobre,
glabres o pubescents per sota, doblement den-
tades, serrades, amb les dents amples i corba-
des cap a l'àpex, flors breument pedunculades, 5-8 estams, sàmares grans
(2-3 em de llarg), suborbiculars, escotadura apical poc fonda i estrela, ala
arrugada, sempre verda, aqueni situat sota el centre, sense arribar a l'esco-
tadura.

U. montana

Geografia. — Des de la zona de les altes valls fins a la subalpina: Comuna als torrents
i boscos de Montsoliu, Bergadà i Ribes — S. Hilari, Guilleries, Freixenet, muntanya
del Corb, Font Pobra, Olot (Vay.l), Vall d'Aran, Artiga de Viella (Llen.l), cap a Mon-
tardó, Montgarri i Tredós (Vidali, ex Costa). — Abr.-Maig.

N. B. Tenim en el mostre herbari un exemplar de Vayreda, segons sembla procedent
de Font Pobra, que per les flors llargament pedunculades, pèndules, per les sàmares
peludes pestanyoses al marge i pels altres caràcters pertany amb tota seguretat a l Ubmus
pedunculata Fougeroux. — U. efjusa VVilld., únicament citat per Lapeyrouse com del
Pireneu, que hom considera propi de l'Europa central.

154

Name

a Tesi

IC OLRCA DE CPA ES JENIYE AS

Família 109. — URTICACIES DC.
(Del gènere Uvtica.)
Plantes de flors monoiques, dioiques o polígames, verdoses, en glomèruls

o raims axil'lars, rarament solitàries, perigoni de 2-5 tèpals, 4-20 estams,
un estil, fruit en aqueni. Herbes de fulles oposades o alternes, amb estípules.

Fulles dentades, oposades, tiges robustes, dretes, plantes eriçades de

pèls urticants, monoiques o dioiques. . . . . . . . 632. UÚrtica.
Fulles enteres, totes o la major part alternes, tiges febles, ajagudes o
CITUSOS SA DIaTteS (GIA DLeSS Ne Gaia Mes Le do ec ic o tac te 2.

Plantes monoiques, glabres, fulles inferiors oposades, flors masculines
sense bràctees i amb dos tèpals, 12-20 estams, aqueni globulós, coriaci,
amb berrugues petites o ratlles . . . . . . . 634. Theligonum.

Plantes polígames, pubescents, fulles totes alternes, flors masculines
amb bràctees i quatre tèpals, quatre estams, aqueni ovoide compri-
mit, tancat dins del perigoni . . . . . . . . . 0635. Parietària.

Gènere 633. — URTICA L.

(Es el nom que donaven els romans a l'ortiga, del llatí urere, cremar, per la coentor que
fan les picades d'aquesta planta.)

Plantes monoiques o dioiques, flors en raims axil'lars i terminals, amb el
perigoni de quatre tèpals, els dos exteriors petits o nuls en les flors femenines,
quatre estams amb els filaments recorbats cap al centre de la flor i elàstics,
estigma en forma de pinzell, aqueni ovoide comprimit, tancat dins del peri-
goni. Herbes de fulles oposades, dentades, tiges dretes i robustes, eriçades
de pèls urticants.

155

P U-B LI GA C I/ONS PDE de TENS EI EO EE SDEE CE IN AGOES

Urticàcies. G. 633. - Urtica.

Raims femenins espessos i globulosos, els masculins prims, ramificats,
interromputs, tots pedunculats, perigoni molt acrescent, plantes mo-

1 noiques, molt híspides . . . . . . . . . . 2,414. U. pilulifera.
Raims femenins i masculins fluixos, llargs, perigoni poc acrescent, plan-
tes eriçades 0 BÍSpideSs ..402 a ente ee (CS etat CS

Plantes perennes, de prop d'un metre, híspides, generalment dioiques,
de rizoma serpentejant, raim paniculiforme, fulles ovato-acuminades
2,415. U. dioica.

Plantes anuals, de menor talla, -- eriçades, monoiques, d'arrel fibrosa,
TalmS (ESpicItormes, GUNES (ovadeS See acre DE)

Flors masculines i femenines en un mateix raim subsèssil i més curt
l que el pecíol, dues estípules a cada pecíol, fulles de 2-3 cm de llarg
2,416. U. úrens.
Flors masculines i femenines en raims diversos, pedunculats, els femenins
més curts, els masculins més llargs que el pecíol, aquests amb l'eix
quasi sempre dilatat, membranós, una sola estípula a cada pecíol,
fulles de 3-7 cm de llarg. . . . . . . 2,417. U. membranàcea.
2,414. — U. pilulifera L.
(del llatí pilula, piloteta o boleta, i fero, jo porto,
al'ludint a les inflorescències femenines globu-
loses.)

Simonímia. — Ortiga de pilotes, artigolles a
Tossa, cast., ortiga romana, de pelotillas o
pildorera, /7., ortie romaine.

Anual o biennal, amb la tija de 3-I0 dm,
dreta, simple o ramificada, híspida, fulles grans,
ovades acuminades, arrodonides o truncades i
subcordiformes a la base, de pecíol quasi tan
llarg com el limbe i amb dues estípules, profundament incises dentades,
d'un verd fosc per sobre, més clares per sota, -- híspides, flors monoiques,
les masculines en raims prims, vamificats, drets, interromputs, les femenines
en capítols globulosos, pedunculats, estesos o pènduls, eriçats híspids, perigoni
molt acrescent.

U. pilulifera

Geografia. — Runes i paratges incultes, al peu de les habitacions humanes: Penedès,
ans: Martí Surroca, Tossa, a Vilavella, Castell d'Empúries, Cadaqués. — Talamanca,
r. (Puj., C.I), Vilarnadal i Alfar, de l'Empordà (Vay.). — Maig-Set.

156

ger

EHLORACDE CATALUNYA

U:ticàcies. G. 633 - Urtica.

2,415. — U. dioica L.
(perquè és dioica.)

Sinonimia. — Ortiga gran, major o grossa,
ortiga barragana, cast., ortiga mayor, /7., grande
ortie,

Perenne, de rizoma serpentejant i tija de
4-IO dm, dreta, robusta, rarament ramificada,
quadrangular, estriada, fistulosa, pubescent hís-
pida, fulles grans, ovades acuminades, cordifor-
mes a la base, fortament dentades, de dents
ovades mucronades, pecíol una vegada més curt
que el limbe o encara més curt, d'un verd fosc per sobre, un poc pàl'lides
per sota, amb dues estípules linears lanceolades, planta generalment dioica,
amb les flors en glomèruls acostats, formant raims axil'lars, prims, molt va-
mificats, més llargs que el pecíol, drets o estesos, els fructifers pènduls, peri-
goni poc acrescent, subhíspid.

U. dioica

4 húspida G. et G. — Fulles ovades o suborbiculars, fondament dentades,
cobertes com la tija de nombrosos pèls.

Geografia. — Runes, marges de les hortes i llocs herbosos de tot el país, des de la
costa al Pireneu. La 8 híspida G. et G. — U. híspida DC., a Cadaqués (Vay.). — Abr.- Set.

2,416. — U. úrens L.

(del llatí urens, urent, al'ludint a la coentor que
fa quan hom s'hi ortiga.)

Sinonímia. — Ortiga petita, cast., ortiga me-
nor, /r., petite ortie.

Anual, amb la tija de 2-5 dm, dreta o as-
cendent, generalment ramificada des de la base,
eriçada de pèls urticants, càustics, fulles petites,
ovades, rodones o atenuades a la base, forta-
ment incises dentades, de pecíol poc més curt
que el limbe, d'un verd clar, amb dues estípules
lanceolades, flors monoiques, en raims axil'lars subsèssils, frequentment gemi-
nats, simples, més curts que el pecíol, les flors masculines i les temenines re-

157

PUBLICACIONS DE: EL HNSPBIEFUT ADE. CDENCEES

Ureicàcies. G. 633. - Urtica.

unides al mateix raim, les segones més nombroses, perigoni poc acrescent i
poc híspid.

Geografia. — Comuníssima a les hortes, runes, etc., de tot el país. — Febr.-Set.

2,417. — U. membranúcea Poir.

(pel vaquis de les inflorescències masculines di-
letat, membranós.)

Sinonímia. — Ortiga, com per a les altres
congèneres.

Anual, amb la tija de 3-8 dm, dreta, poc
híspida, pèls urticants, càustics, fulles bastant
grans, ovades, agudes, rodones o subreniformes
a la base, incises dentades, serrades, pecíol
aproximadament igual al limbe, d'un verd fosc
per sobre, més pàl'lides per sota, amb una sola
estipula, planta monoica, rarament dioica, flors en raims pedunculats, simples,
unisexuals, els inferiors femenins, més curts que el pecíol, peduncle filiforme
i nu a la base, dilatat i membranós del mig en amunt, florífer solament a la
cara superior.

U. membranàcea

Geografia. — Runes, al peu de les muralles i en alguns horts: Terrassa, r., Castelló
d'Empúries, abundant — Prop de Barcelona i altres llocs del litoral (Costa), Cadaqués,
(Trèm.), Sarrià, Molins (Sen.l). — Maig-Ag.

N. B. No consignem la 8 hónida VVilIE. — U. neglecta Guss., perquè havent-hi
en un mateix peu peduncles femenins rodons i altres d'aplanats opinem amb Pau que
no pot ésser mantinguda tal varietat.

158

EE QR As D'ESCGATLALUNYA

Gènere 634. — THELÍGONUM L.

(Es mot antiquíssim, que trobem en Teofrast i Dioscòrides, aplicat, segons sembla, a una
mena de mercurial, i format del grec 67Àvç, de dona, i yovo, genoll, al'ludint als
fruits arrodonits. Sauvages i Gouan, no obstant, prengueren per Theligomen l'espè-
cie segúent, i Linné consagrà amb el seu gènere aquesta interpretació.)

Plantes monoiques, glabres, de flors verdes, axil'lars, sèssils, les superiors
masculines, geminades, sense bràctees, amb dos tèpals drets, a la fi revoluts,
12-20 estams, filaments capil'lars, lliures, les flors femenines en nombre d'1-3,
acompanyades de diverses bràctees, amb el perigoni soldat a l'ovari, estil
lateral, exert, estigma enter, coriaci, globulós, amb petites berrugues esparses
i amb ratlles longitudinals. Herbes anuals, amb la tija de o'5-3 dm, feble,
ajaguda o ascendent, articulada, nuosa, fulles inferiors oposades, les altres
alternes, ovades, enteres, peciolades, estípules amples, membranoses, em-
beinadores.

2,418. — T. Cynocrambe L.

(per a Bahuin aquesta planta és la Cynocrambe
de Dioscòrides, i Linné volgué recordar aquest
parer amb el nom específic, Cynocrambe, deriva
del grec uvvós, geniliu de mvey, el ca, i mpópBm,
la col, com si diguéssim col de gos.)

Geografia. — Llocs pedregosos del litoral mediter-
rani: Banyuls (1, prop de can Campa (Lap.., Bub.),
Banyuls, Cervera (Gaut.), Murallàs (Compy., ex Vay.),
Menorca, a S. Joan (Fontl). — Abr.-Maig.

(1) No és Banyoles, com erròniament diuen alguns autors espanyols, car ben clarament ho expressa Bu-
bani: Banyuls-sur-mer (vol. I, p. 73).

159

a DS de es La a a a a EE Erns
PUBLICACIONSCtUDE LL/INSTIT UT DE CIE NGIUES

Gènere 635. — PARIETÀRIA L.

(Del llatí parietarius, propi de les parets o murs, perquè s'hi fan aquestes plantes.)

Plantes polígames, pubescents, de flors verdoses, axil'lars, en glomèruls
involucrats, perigoni de quatre tèpals, quatre estams de filaments encorbats,
que després es redrecen amb elasticitat, estigma en forma de pinzell, aqueni
ovoide comprimit, tancat dins del perigoni tubulós i acrescent. Herbes de fulles
alternes, enteres, peciolades, amb estípules lliures.

Plantes anuals, d'arrel i tiges primes, fulles ovades, a penes atenuades,
trinerves, glomèruls de 3-5 flors. . . . . . 2,419. P. lusitànica.

Plantes perennes, de rizoma i tija bastant gruixuts, fulles ellíptiques,
atenuades pels dos caps, multinerves, glomèruls multiflors

P. lusitànica

2,420. P. officinalis.

2,419.—P. lusitànica L.—Helxine Boc-
cónei Bub.
(per ésser planta de Portugal, Sxtva fou emprat
per Dioscòrides per a designar la parietària,
aquesta espècie és la Parietaria sicula, alsines
folio de Boccone, autor de la Flora sicula, a qui
Bubami dedicà la planta.)

Anual, d'arrel cònica, prima, i tija de
5-20 cm, filiforme, difusa, molt ramificada,
pubescent, amb les fulles ovades, petites (I-I'5
per o'5-I cm), peciolades, trinerves a la base,
primes, pestanyoses, a penes atenuades a tots

dos caps, flors en nombre de 3-5, reunides en glomèruls molt petits tot al
llarg de la tija i de les branques, bràctees lanceolato-linears, iguals o més
llargues que les flors, perigoni acampanat, poc acrescent, de tèpals ovats.

Geografia. — Roques i muralles del litoral: Cadaqués (Trem.l), oliverades de Cada-
qués (Vay.), Banyuls, Cervera i altres llocs fronterers (Gaut.), Banyuls, a can Campa
(Bub.), Port-Bou (Fr. Agustíl), Menorca, S. Joan (Fontl). — Abr.- Juny.

160

pe de PSP

ea: Ga ll

EBLORA DESCAXTALUNYA

Urticàcies. G. 635. - Parietària.

2,420. — P. officinalis L. — P. diffusa
Mert. et BFoch
(perquè és planta remeiera, de les oficines de
farmàcia, difusa, per la tija ramificada, de
rames espargides.)

Perenne, de rizoma bastant fort i tija
d'r-3 dm, dreta o molt ramificada, de rames
espargides, peluda, fulles ovades o cl'líptico-lan-
ceolades, atenuades als dos caps, peciolades,
multinerves, puntejades, pestanyoses, d'un verd
fosc, flors en glomèruls multiflors tot al llarg de
la tija i de les branques, bràctees obtuses,
decurrents sobre les rames, un poc més curtes que les flors, soldades a la base
i simulant un involucre hepta- o enneafil'le.

Geografia. — Roques, murs, runes i llocs herbosos de tot el país. Quasi tot l'any
en flor.
2t 161

PUBLICACIONS DE TL DNS REI € Ú EE DE CENS

Família ro. — CANNABINÀCIES ENDL.

(Del gènere Caunabis.)

Plantes dioiques, de flors verdoses, en aments o panícules, les masculines
amb perigoni de cinc tèpals i cinc estams, les femenines amb un sol tèpal
bracteiforme, dilatat a la base, que envolta l'ovari, dos estigmes filiformes,
pubescents, fruit en aqueni. Herbes de gran talla, de fulles oposades, pecio-
lades, palmatisectes o palmatilobades, estipulades.

Tija dreta, fulles palmatisectes, amb 5-7 segments lanceolats, les su-
periors alternes, flors femenines en panícula, planta anual

636. Cànnabis.

Tija voluble, fulles palmatilobades, amb 3-5 lòbuls ovats, totes opo-
sades, flors femenines en aments ovoides, planta perenne

637. Húmulus.

Gènere 636. — HÚMULUS L.

(Linné i alguns contemporanis seus empraren aquest mot, pres, segons sembla, del llatí
medieval Zumlo, derivat de l'eslau chmel, el llúpol.)

Flors masculines en raims compostos, les femenines geminades a l'axil'la
de grans bràctees foliàcies, reunides en aments ovoides, pedicel'lats, perigoni
de les primeres amb 3-4 pètals quasi iguals, cinc estams drets, apiculats,
el de les femenines amb un sol tèpal escamiforme que envolta l'ovari, dos
estigmes alenats, aqueni ovoide comprimit, cobert de petites glàndules gro-
guenques i aromàtiques, molt amargues (lupulina). Herbes perennes, de
2-5 m, aspres, de tija voluble cap a l'esquerra, fulles palmatilobades, amb
3-5 lòbuls ovats, dentats, acuminats, totes oposades.

162

FLORA DECATALUNYA

Cannabinàcies. d G. 636. - Húmulus.

2,421. — H. Lúpulus L.

(de l'italià luppolo, que hom ha identificat amb
el lupus salictarius de Plini, com una mena de
llop de les salzeredes, Perquè creix en llocs fres-
cals i es fa amo del terreny.)

Sinonímia. — Llúpol, cervesa, esparga, al
Montseny, lubets, a la Vall d'Aran, guilleuma,
a la Cellera (Cod.), cast., lúpulo, /r., houblon.

Geografia. — Torrenteres, bardissars i llocs frescals
d'una gran part del país: Terrassa, Pontons del Pene-
dès, Entroncament, Sils, Casvelló d'Empúries, Montso-
liu, Ribes, Bergadà, horta de Balaguer — Vall d'Aran (Costa), Lés, Besost, les Bordes
(Llen.), la Cellera (Cod.).

H. Lúpulus

163

PUBEILCACIONS DE. E4ENSTE TU TD DE CIENCIES

Gènere 637. — CAÀNNABIS L.
(Nom llatí del cànem, en grec xàvvaBiç, d'origen oriental.)

Flors en panícula, perigoni de les masculines de cinc tèpals quasi iguals,
cinc estams penjants, el de les femenines d'un sol tèpal fes en forma d'espata,
inflat a la base i envoltant l'ovari, dos estigmes llargs, filiformes, aqueni
subglobulós, llis. Herbes anuals d'I-2 m, pubescents aspres, d'olor forta, tija
dreta, rígida, de líber abundant en fibres tèxtils, fulles palmatisectes, de
5-7 segments lanceolats, acuminats, profundament serrats, les superiors fre-
quentment alternes, d'I-3 segments.

2,422. — C. sativa L.

(del llatí sativus, satiu, perquè hom el cultiva.)

Sinonimia. — Cànem, cast., caniamo, /7., chan-
Vre.

Geografia. —- Cultivat i subespontani, principal-
ment a la zona mitjana. — Maig-Ag.

164

DEORA DESCAT SL UNYA

Família 111. — JUGLANDACIES DC.
(Del gènere Juglans.)

Plantes monoiques, de flors verdoses, les masculines en aments cilíndrics
i penjants, perigoni de 5-6 lòbuls desiguals acompanyat d'una escama pinnati-
lobada i amb 12-36 estams, les femenines solitàries o reunides en nombre
de 2-4, amb perigoni quadrífid, acompanyat d'una bràctea de 5-6 lòbuls
desiguals, dos estigmes grans, recorbats, fruit en drupa coriàcia (nou). Arbres
de gran talla, d'escorça llisa i blanquinosa, fulles imparipinnades, de 5-9
folíols ovats aguts i enters, aromàtiques, caduques i sense estípules.

Gènere 633. — JÚGLANS L.

(Nom llatí de la noguera, derivat de Jovis glans, gla de Júpiter.)

Ld .
2,423. — J. régia L.
(és la xàpva Baonixà dels grecs, nux basilica
dels romans, nou reial, alludint a una excel-
lent raça de noguera importada de Pèrsia, és la
nux regia de diversos botànics prelinneans.)

Simonímia. — Noguer, noguera, nouera, es-
caré, a la Vall d'Aran, cast., nogal, fv., noyer.

Geografia. — Cultivat i subespontani a les vores
dels corrents i en llocs frescals. — Abr.-Maig.

165

PUBLICACIONS: DE ENNSENRUL DE (CILENCILES

Família 112. — CUPULÍFERES A. RICH.

(De cupula, cúpula i fero, jo porto, al'ludint a l'involucre que guarneix la base dels fruits
d'aquestes plantes o els envolta per complet.)

Plantes monoiques, de flors verdoses o groguenques, les masculines en
ament, amb perigoni de 5-6 lòbuls o escamiforme, i 5-20 estams, les femenines
solitàries o agrupades en nombre de 2-4, circuides d'un involucre acrescent
(cúpula), amb 2-6 estils i per fruit una gla de cúpula espinosa, coriàcia o fo-
liàcia. Arbres o arbustos de fulles simples, alternes, peciolades i amb estípu-
les caduques.

Cúpula escamosa o foliàcia, que solament cobreix la meitat inferior del

1 àqei Et aeaiemta ia Cr ani al eemeot DES Ve cuca dra a don El
Cúpula espinosa, que cobreix totalment el fruit . . . . . . . . 8.
( Cúpula escamosa, hemisfèrica, entera, flors contemporànies de les fulles,
perigoni masculí rotaci, aments filiformes, discontints
639. Quercus.

Cúpula foliàcia, acampanada, inciso-dentada, flors precursores de les
fulles, perigoni masculí escamiforme, trilobat, aments cilíndrics, con-

al

j tats veto masa esentrme, ciat, ae 643. Córylus.
Aments globulosos, penjants, espines de la cúpula blanes, fruit trígon,
3

fulles ovades, sinuato-dentades . . . . . . . . . . 0642. Fagus.
Aments cilíndrics, drets, espines de la cúpula rígides, fruit ovoide com-

primit, fulles oblongo-lanceolades, dentades cuspidades
641. Castànea.

Gènere 639. — QUERCUS L.
(Nom llatí del roure, molt emprat pels botànics prelinneans.)
Aments filiformes, interromputs, penjants, perigoni rotaci, pestanyós,
5-I0 estams, flors femenines solitàries o aglomerades, circuides d'un involucre
acrescent format per nombroses escames imbricades, cúpula coriàcia, hemis-

fèrica, entera. Arbres o arbustos de fulles dentades o sinuato-lobades.

166

RLORADESCATALUNYA

Cupulíferes. G. 639. - Quercus.

Et persistents, sempre verdes, coriàcies, enteres o dentades espi-

DOSESRS SI bac ts NE a Tanca des ME Atena Das i mig E
j Fulles marcescents, mai verdes a l'hivern, membranoses, sinuato-
rs a RE li

Fulles d'un verd clar, glabres en ambdues cares, molt dentades espi-
noses, cúpula ac d'escames rígides i agudes, gla poc exerta.
Arbust de 0'5-2 Gea he a mA oa i coccilera:

Fulles d'un verd DE (acetat per cagas blanques tomentoses per sota,
enteres o poc profundament dentades espinoses, cúpula amb bràctees
aplicaces o poc sortides, gla bastant exerta. Arbre de major alçària. 3.

Escorça suberosa, molt gruixuda, fulles amb 5-7 nervis secundaris ben
marcats a cada banda, cúpula obcònica, escames un poc sortides, gla
terminada en punta curta, totalment peluda . 2,425. Q. Súber.

Escorça no suberosa, rugosa, fulles amb 6-I0 nervis secundaris poc
marcats, cúpula hemisfèrica, escames aplicades, gla terminada en
punta llargueta, solament peluda a l'àpex . . . . 2,426. Q. Ilex.

escames fluixament aplicades, un poc sortides. Arbres de poca alçària,
tortuosos . :

Fulles glabres o face Lolcutoses pol TEVEIS, Get Elairesteni:
amb les escames perfectament aplicades. Arbres de gran talla,
LECLES PC EL POST Re ena iea o da eds de ua, Ó:

Fulles adultes densament tomentoses per sota, cobertes per sobre de
pèls estrellats curts i rossos, aments espessos, arrel estolonifera, plan-
çons joves d'un blanc argentat, tacats de rosa. 2427. Q. Tozae.

Fulles adultes blanques tomentoses per sota, pubescents per sobre,
aments fluixos, arrel cònica. . . . . . . . 2,428. Q. pubéscens.

Peduncles de les flors femenines i dels fruits més curts que el pecíol,
escames de la cúpula nombroses, gla generalment ovoide
2,429. Q. sessiliflora.
Peduncles de les flors femenines i dels fruits 5-6 vegades més llargs que
el pecíol, escames de la cúpula poc nombroses, gla oblonga
2,430. Q. pedunculata.

E peludes tomentoses pel revers, cúpula gris tomentosa, amb les

167

PUBLICACIONS DE L'ENSTITUT DE/CUE NCEES

Cupulíferes. G. 639. - Quercus.

2,424. — Q. coccifera L.
(perquè porta um còccid, el quermes.)

Sinonímia. — Coscoll, garric, cast., coscoja,
fr., chène au Rermès.

Arbust de o'5 a 2 m, molt ramificat, fulles
ovades o bé oblongues, curtament peciolades,
dentades espinoses, d'un verd clar, glabres,
molt coriàcies, persistents dos o tres anys,
aments curts, glabres, fruit subsèssil, cúpula
hemisfèrica, eviçada d'escames agudes, rígides,
quasi vuluerants, pubescents, dretes, les infe-
viors reflexes, gla ovoide, poc exerta, estriada.

Q. coccífera

Geografia. — Frequent als costers i vessants àrids de la zona inferior i part de la
mitjana: Litoral, Vallès, Penedès, Segarra, Bages, d'on remunta fins a Fígols. — Abr.-
Maig, fl., fr. Ag.-Set. de l'any segúent.

2,425. — Q. Súber L.
(és el nom llatí de l'alzina surera, emprat per
Bahin en sentit genèric.)

Sinonímia. — Alzina surera, Suro: cast., al-
cornoque, /7., chène-liège.

Arbre de 2-I5 m, d'escorça suberosa, molt
gruixuda i fesa longitudinalment, amb bran-
ques grisenques tomentoses, fulles ovato-oblon-
gues, enteres, £ dentades mucronades, pecio-
lades, verdes i glabres per sobre, blanques
tomentoses per sota, amb 5-7 nervis bastant
marcats per banda, persistents dos anys, aments llargs, peluts, fruit subsèssil,
cúpula obcònica, gris tomentosa, d'escames Poc sortides, les superiors dretes i
més llargues, gla terminada en una petita Pumta, totalment peluda.

Gecgrafia. — Terrenys silicis de la zona litoral i part de la mitjana: Vallès, des de
can Font de Gaià fins al nord de Terrassa, Ribesaltes, al peu de S. Llorenç del Munt,
Montseny i comarques gironines, on abunda sobretot a la zona baixa. — Abr.-Maig, fl.,
fr., Oct.-Des.

168

EELORNA DE CNTALUNYA

Cupulíferes. G. 639 - Quercus.

2,426. — Q. llex L.

(és el nom llatí de l'alzina, emprat per Bahuin
com a genèric, comprensiu també del grèvol.)

Sinonímia. — Alzina, aulina, cast., encina,
carrasca, /v., yeuse, chéne vert.

Arbre de 2-15 m, d'escorça n0 suberosa,
negra, de branquetes tomentoses, fulles molt
variables, ovato-lanceolades o lanceolades, en-
teres o dentades espinoses, peciolades, d'un
verd fosc per sobre, blanques tomentoses pel
sota, amb 6-I0 nervis ben marcats per banda,
persistents dos o tres anys, aments llargs, pubescents, fruit subsèssil, cúpula
hemaisfèrica, gris tomentosa, d'escames totes aplicades, gla molt variable, termi-
nada en una punta llargueta, solament peluda a l'àpex.

Geoerafia. — Comuna als boscos de les zones inferior i mitjana. — Abr.-Maig, fl.,
fr., Oct.-Des.

N. B. L'alzina de glans dolces (Q. Ballota Desf.), que hom troba algunes vegades
entre les altres alzines i consideren importada els autors, solament difereix del Q. Hex
pels seus fruits comestibles. (Supp. Prodr., p. 59).

2,427. — Q. Tozae Bosc

(d'un dels noms vulgars francesos, toza, d'aquest
roure.)

Sinonimia. — Roure, cast., roble negro, re-
bollo, melojo, fr., toza, brossa, tauzin.

Arbre de mitjana talla, de tronc tortuós i
escorça profundament fesa i negrosa, branques
grisenques, glabrescents, les petites i els pecíols
bruns tomentosos, arrel estolonifera, plançons
joves blancs argentins, tacats de rosa, fulles
ovato-oblongues, sinuades lobades o pinnatífides,
al principi densament cano-tomentoses en ambdues cares, d'un verd fosc i
cobertes de pèls curts, estrellats i rossos per sobre, sedoses tomentoses per sota
quan són adultes, aments bastant densos, fruits aglomerats sobre un pe-
duncle axil'lar curt, recte i gruixut, cúpula hemisfèrica, gris tomentosa, d'es-

22 169

PUBLLCACIONS: DE: L'INSTIDUTV DE CIENCIES

Cupulíferes. G. 639.- Quercus.
cames blanament aplicades, les inferiors ovades, les superiors linears lanceo-
lades, gla cilíndrico-oblonga o subglobosa, llevat de la punta glabra.

Geografia. — Muntanyes pròximes a Barcelona, matolls d'Horta, Vallvidrera, etc.
(Costa), boscos pròxims a S. Hilari 2 (Cad.). — Maig-Juny, f., fr. Set. (). .

2,428. — Q. pubéscens VVilld. — Q. la-
nuginosa Thuill.
(pubescens, perquè té les fulles pubescents, lanu-
ginosa, pel toment dens, sobretot quan les fulles
són joves, que cobreix llur cara inferior.)

Sinonímia. — Roures cast., roble, /v., rouvre.

Arbre de poca talla, d'arrel 40 estolonífera,
tronc tortuós, branques joves flexibles, pubes-
cents, fulles pinnatilobades, de base imeguilàtera

RES O EE i subcordiforme, peciolades, al principi molt

tomentoses per sobre, i quan són adultes b/an-

ques tomentoses pel revers i glabrescents per l'anvers, aments clars, fruits

aglomerats, subsèssils, cúpula grisa fomentosa, d'escames aplicades, les supe-
riors amb la punta lliure, gla ovoide.

Geografia. — Costes i boscos secs, especialment calcaris: Frequent al Vallès, particu-
larment cap a l'Obac — Abundant a la part Oriental de Bages (Font): zona baixa i co-
marques interiors: Vall d'Aran (Costa), Baricauba, les Bordes (Llen.): estès per les zones
muntana i mitjana (Vay.). — Abr.-Maig, fr. Set.

2,429. — Q. sessiliflora Salisb.

(perquè té les inflorescències femenines curta-
ment pedunculades, gairebé sèssils.)

Sinoníma. — La de l'espècie anterior.

Arbre de gran talla, de branques esteses,
fulles seques però persistents a l'hivern, bran-
ques joves fràgils, glabrescents, fulles trans-
ovades, sinuato-lobades, de lòbuls obtusos,
peciolades, d'un verd fosc per sobre, glabres o
subtomentosos per sota, flors femenines sèssils,

Q. sessiliflora

(1) L'única localitat catalana on hem vist aquest roure és a la Serra de Prades, sobre granit i gresos,
des de 1,000 M en amunt, on forma espessos bosquetons i rebolledes, o bé sol o més o menys mesclat amb
el Pinus silvestris. Tenim per no certes les cites de Costa, la de Prades ja fou de Salvador. (F. Q.).

170

RELOURIAL DE CARA LUNA
Cupulíferes. G. 639. - Quercus.

aglomerades, estil molt curt, estigmes triangulars, estesos des de la base,
fruits subsèssils o de peduncle quasi igual al pecíol, cúpula hemisfèrica, gla-
brescent, d'escames nombroses, espesses, aplicades, tuberculoses, gla de forma i
magnitud molt variable, però generalment ovoide.

s cerrioídes VVillE. — Branques i fulles joves rogenques tomentoses, fulles
adultes breument peciolades, canescents tomentoses per sota, pinnatilobades,
amb els lòbuls mucronats.

Geografia. — Frequent als boscos de tot el país, la e cerroides VVillls., comuna al Va-
llès, principalment cap a l'Obac — Valldaura, Horta, Valldoreix (Costa), Reinàs, Mont-
serrat (Font). — Abr.-Maig. fl., fr., Set.-Oct. (9.

2,430. — Q. pedunculata Ehrh.
(perquè, contràriament al que ocorre en l'espècie
anterior, aquesta té les inflorescències, i. després
les glans, llargament pedunculades.)

Sinonímia. — Pènol, roure pènol, cast., roble
albar, fy., rouvre, gravelin.

Arbre de gran talla, amb les branques joves
flexibles, glabres, fulles transovato-oblongues,
profundament pinnatilobades, de lòbuls des-
iguals, obtusos, subsèssils, verdes i glabres per
sobre, més pàllides per sota, subauriculades a
la base, flors femenines i fruits sobre pedimeles 5-6 vegades més llargs que el
pecíol, iruits pènduls, cúpula olabra, d'escames poc nombroses, curtes, aplica-
des, gla variable, generalment ovoide-oblonga.

Raça Q. fastigiata Laml. — Arbre de r0-2c m, de branques primes i dre-
tes, aplicades a l'eix simulant la copa del Populus pyramidalis (poll gavatx),
gla cilindràcia, 3-4 vegades més llarga que la cúpula.

Q. peduneulata

. Geografia. -— Boscos frescos i humits: Pireneu i muntanyes d'Olot (Vay.), Plana de
Vic (Masf.), Collsacabra (Masí., Marianl): Ceret (Gaut.): Fos, a la Vall d'Aran (C. et S.). La
raça Q. fastigiata Lamb. en alguna localitat pròxima a la Vall d'Aran, però Zettersted
no la considera indígena. Companyó, ex Vayreda, la refereix a S. Llorenç de Cerdans
i Custoja, però no en fan menció ni Gautier ni altres autors, que si bé l'admeten com
Leer Es de pirenenques franceses no la consideren espontània. — Abr.-Maig, fl.,

et.-Oct,, fr. (2),

(1) El Quercus sessilifiora Salisb. deu ésser molt més rar a Catalunya del que expressa Cadevall. No he
pogut veure'l ben caracteritzat sinó a la Vall d'Aran, sobre Viella. (F. Q.).
(2) El tipus baixa fins a nivells insospitats, inferiors a roo m alt. prop de Tordera, on la descobrirem

el 1931. (F. Q.).

17I

PUBLICACIONS., DE L'INSTITUT, DE CIENCIES

Cupulíferes. G. 639. - Quercus.

N. B. No mencionem el Q. lusitànica Lami., la var. fagínea Boiss. del qual ha estat
citada com a rara a la part occidental de Catalunya, perquè els botànics catalans no en
fan menció. Tampoc no consignem el Q. microcarpa Lap., assenyalat per Vayreda a
Vilademires, Sagaró i Lledó, ni el Q. sfenobdlanos Gaud. referit pel mateix autor a Sa-
garó, Virumbell i altres parts perquè, segons VVillsomm, no són sinó formes del Q. ses-
silifiora Salisb. (Supp. Prodr., p. 58).

Entre els diversos híbrids d'aquest gènere mereixen ésser citats el x Q. Marcétit
Pau — Q. llex x Q. Robur, trobat a la Canal dels Avellaners, de Montserrat, pel P. Mar-
cet, i el X Q. cataldunica Sen. et Pau — Q. Ballota x Q. coccifera, de Llers, descobert
per Fre. Sennen (D.

, (1) El Q. lusitanica dels autors, pròpiament Q. faginea Lamb., tenim per cert que és espècie catalana.
L'autoritat de Laguna, que l'assenyalà a Poblet i als boscos d'Avellanes, a l'occident de Catalunya, em sembla
que no és cosa negligible. Altrament cal estudiar encara ací no solament el problema de si la forma catalana
correspon ben bé al Q. faginea, sinó la distribució a Catalunya d'aquesta i d'altres espècies. A la serralada
central catalana, Sant Guim-Sta. Coloma de Queralt, per exemple, hom dubta sempre si els roures que s'hi fan
són formes amagrides del Q. Pitbescens o corresponen ja al Q. faginea. (F. Q.).

172

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 640. — CASTÀNEA L.

(Es el nom que donaven els romans al castanyer, que els grecs anomenaven
MÒOTAVON i ALOTOVOIXÓN XAQUOV.)

Aments cilíndrics, drets, interromputs, perigoni acampanat, pubescent,
amb 5-6 lòbuls i r0-I2 estams, flors femenines reunides en nombre d'I-3 dins
d'un involucre format per moltes bràctees soldades entre si i situades a la
base dels aments superiors, perigoni amb 6-8 lòbuls, 6-8 estams estèrils, cúpula
coriàcia, eriçada d'espines rígides, quadrivalva, amb 1-3 glans (castanyes)
ovoides comprimides, de pericarpi membranós, bru, lluent. Arbres de gran
talla, de tronc recte i branques obertes que formen extensa i frondosa copa,
fulles grans, oblongo-lanceolades, glabres, lluents, dentades cuspidades.

2,431. — C. vulgaris Lamt.—C. sativa
SCcop.
(perquè és l'espècie més coneguda del gèmcere,
vulgar i fot, sativa, del llatí sativus, cultivat,
perquè hom la planta sovint.)

Simonimia. — Castanyer, cast., castano, /7.,
chàtaigner.

Geografia. — Forma grans boscos a la zona mitja-
na del Montseny, sota el nivell del faig, a Arbúcies,
S. Hilari, Montsoliu, i a les Guilleries, més o menys
espontània al peu de S. Llorenç del Munt, de la Ba-
rata fins a Matadepera. — Maig, fl., Oct,, fr.

C. vulgaris

PUBLICACIONS DE L'INSTITUG IDE CILENCDBES

Gènere 641. — FAGUS L.

(Es el nom llatí del faig, emprat per quasi tots els autors prelinneans.)

Aments globulosos, pedunculats, pènduls, perigoni acampanat, fes en
cinc lòbuls, I0-20 estams exerts, flors femenines en nombre d'1-3 dins d'un
involuere urceolat, quadrilobat, perigoni pelut, laciniat, cúpula llenyosa,
eriçada d'espines blanes, quadrivalva, amb 1-3 glans trígones. Arbres de gran
talla, de tronc recte i branques obertes, que formen una copa ovato-oblonga,
frondosa, fulles ovades, enteres o subsinuato-dentades, primes, pestanyoses
buan són joves, consistents, nervades i glabres en fer-se adultes.

2,432. — F. silvàtica L.

(del llatí silvaticus, silvestre, perquè forma bos-
cúries.)

Sinonímia. — Faig, cast., haya, fr., hètre.

Geografia. — Montseny, a la zona compresa entre
la del castanyer i la de l'avet, boscos de Montsoliu,
Guilleries, Ribes, Rebost i altres llocs del Bergadà —
a Es l'arbre dominant, com diu Zettersted, entre els

F. silvàtica I,000 i els 1,300 m. — Abr.-Maig, fl., Jul.-Ag,, fr. (9,

(1) Al Montseny puja fins a 1,700 m i envolta els avets per totes bandes, entre els castanyers i els faigs
hi sol haver un pis de poca amplada de roures. A Catalunya és un arbre pirenenc o prepirenenc, que ateny els
seus límits meridionals al Montsec, Bergadà i Montseny. N'hi ha una reduida colònia als Ports de Tortosa, on
es Conserva com una relíquia. (F. Q.).

174

FLORA DE CASALUNYA

Gènere 642. — CÓRYLUS L.
(Nom llatí de l'avellaner.)

Aments cilíndrics, no interromputs, pedunculats, penjants, perigoni esca-
miforme, escama transovada, trilobulada, vuit estams, flors femenines en
nombre d'1r-5 tancades en borrons escamosos, dels quals sobresurten dos
llargs estils purpuris, cúpula foliàcia, acampanada, incisa dentada, que no
recobreix totalment el fruit, gla (avellana) ovoide o subglobulosa, apiculada,
de pericarpi llenyós.

2,433. — C. Avellana L.

(els llatins anomenaven, generalment, nux pon-
tica l'avellana, que venia d'Orient, però Plini
parla d'una nux avellana, probablement ima
varietat hortense cultivada a la vila d'Avella,
Prob de Nàpols.)

Sinonímia. — Avellaner, auran, a la Vall
d'Aran, segons Costa, cast., avellano, /r., noi-
setier.

C. Avellana

Geografia. — Cultivat i espontani als torrents i paratges selvàtics, ombrosos, des
de la costa al Pireneu, abundant a Montserrat, S. Llorenç del Munt, S. Hilari, Guilleries,
Ribes, etc. — Febr.

N. B. No consignem el Carpinus Betulus L. perquè amb tot i que Colmeiro el refe-
reix a la Vall d'Aran cap altre botànic no ha confirmat aquesta cita, i creu Zettersted
que els primers que l'iudicaren allí segurament el varen confondre amb l ULnus mon-
tana. VVillllomm (Suppl. Prodr., p. 58) diu que les exploracions han demostrat quz no
es troba espontani a Espanya.

175

PUBLICACIONS DEG4L INSTEUTUZT DE CLENIGUES

Família 113. — SALICACIES LINDL.
(Del gènere Saliz.)

Plantes dioiques, de flors groguenques, verdoses o vermelloses, solitàries
a l'axil'la d'escames imbricades que formen aments, perigoni cupuliforme o
reduit a 1-2 glàndules nectariferes, flors masculines amb 2-20 estams lliures
o monadelfs, les femenines amb un estil i dos estigmes enters, escotats o bífids,
fruit capsular, cònic, unilocular, loculicida, que s'obre des del vèrtex a la base
en dues valves revolutes, llavors amb plomall. Arbres o arbustos de fulles
caduques, alternes, simples, generalment acompanyades d'estípules caduques
o persistents.

Aments drets, escames enteres, Ep glandulós, 2-5 estams, fulles

breument peciolades. . . . . . Ec its
Aments a la fi penjants, escaimes desta o lrrnades perigoni cupuliforme,
8-20 estams, fulles llargament peciolades. . . . . 644. Pópulus.

Gènere 643. — SALIX L.
(Nom llatí dels salzes.)

Arbustos petits, d'un metre o menys, de branques curtes, nuoses i fle-

xibles, propis de les altes muntanyes. . . . . sa 8 EE a

1 l Arbres o arbustos de més talla, de branques lies Pròpia de la plana
i de les baixes muntanyes. SQL. Esc 0 Ce ES CES
Fulles adultes blanques tomentoses o sedoses Es pel revers,
EntEIÍSSI MES a. : sra RR

2. (Fulles adultes verdes, rniel 0) da pES pel revers, Gris o den-
LICUla des es d'ha ges Gene ena MR. at, P

176

——bn tt dt lt tit ta

FLORA DE CATALUNYA

Salicàcies. G. 643. - Sàlix.

Aments subsèssils, poc o gens fullosos a la base, escames discolores,
negroses a l'àpex, peludes, dos estams lliures, pedicel de la càpsula
3-4 vegades més llarg que la Dur el fulles oblongues, sedoses ar-

3 gentades. . . . . LL. 2,434. S. répens.
Aments pedunculats, sola Gallecs a È tes escames concolores, ferru-
gimesesspocimés fosques a l'àpex ds Ra Ldee a ordes). 4.

Fulles subsèssils, el'líptiques, subagudes, verdes i llises per sobre, glau-
ques, sedoses i feblement nervades per sota, escames llanoses bar-
budes, estil llarg . . . . Lo. . 2,435. 9. pyrenaica.

Fulles llargament peciolades, Gus le orbiculars, verdes i rugoses
per sobre, glauques, sedoses i molt nervades reticulades per sota, es-
cames pubescents, estil curt. . . . . . . . 2,436. S. reticulata.

Arbustos petits, de tronc subterrani o arrossegadís, fulles verdes i gla-
bres en ambdues cares, aments petits, pauciflors. . . . . . . . 6.

Arbustos petits, de tronc dret o ascendent, fulles glauques o blanqui-
NOSES) pel revers, aments Multors 7 È

ulles ovades o suborbiculars, a penes més llargues que amples, obtuses

s

an

o escotades, denticulades, reticulades venoses per sota
2,437. S. herbàcea.
Fulles transovades o oblongues lanceolades, 2-3 vegades més llargues
que amples, obtuses, retuses o subagudes, enteres o subdenticulades,
de nervis secundaris paral'leis, branques gruixudes, llenyoses
2,438. S. retusa.
Càpsula pubescent, de pedicel més curt que la glàndula, aments tardans,
fulles subsèssils, verdes i Ei dis per sobre, glauques i pàllides per
Star a A de ee AROLS. arbúscula.
Càpsula peluda, de Dec le 2-3 ie més llarg que la glàndula, aments
primerenes, fulles breument peciolades, verdes i lluents per sobre,
glauques blanquinoses per sota. . . . . 2,440. S. phylicifólia.
dAcbistos o subarbustos de branques poc flexibles, impròpies per a la
cistelleria, fulles a penes tres vegades més llargues que amples, reticu-
lades per sota, càpsula llargament pedunculada.
Arbustos o arbres de branques flexibles, pròpies per a la cdae.
fulles 3-I0 vegades més llargues que amples, càpsula sèssil o breument
pedicolla dori pom die rbailveris ve SE Ce Ec ie a i EES

Fusta llisa, fulles ovades, de 4-6 cm, de llarg, amb punta recorbada,
verdes i lluents per sobre, tomentoses blanquinoses per sota

2,441. S. Càprea.
Fusta estriada, fulles transovades, verdes i mats per sobre. . . . 10.

23 177

P U B EL UC A CON SV DENE IN SAI UE DUE (CTE NIGIEIS

Salicàcies. G. 643. -Séilx.
Fulles subsèssils, d'I-2 cm, terminades en punta recorbada, ondades
fistonades, rugoses i pubescents per sobre, eriçades tomentoses pel
revers, estípules grans, arbust de poca talla. . . 2,443. S. aurita.
Fulles peciolades, de 3-8 em, terminades en punta quasi recta, planes,
glabres o pubescents per sobre, tomentoses cendroses i reticulades
Per Sota. se LL ee RA a A SS CMS C RE de

Aments sèssils o subsèssils, poc o gens fullosos a la base, precursors de

les fulles, escames discolores, brunes o rosades a l'àpex. . . . . 12.
Aments pedunculats, fullosos a la base, coetanis de les fulles, escames
coricolores, (grogues o lleonades a l'àpex vl dedi ea AL
Fulles transovades, 3-5 vegades més llargues que ani denticulades
en llur part superior, planes, llises i verdes per sobre, glauques per
sota, dos estams completament soldats, estil molt curt
2,445. S. purpúrea.
Fulles lanceolato-linears, 6-Io vegades més llargues que amples, revo-
lutes pel marge, rugoses per sobre, blanques sedoses o tomentoses

mM 5

cec
Fulles blanques tomentoses per sota, linears, aments masculins cilín-
drics, prims, escames glabrescents, grogues o vermelloses a l'àpex,
dos estams soldats a la base. . . ... . . . . 2,446. S. incana.
Fulles sedoses argentades per sota, lanceolades, aments masculins oblon-

go-cilíndries, escames peludes, estams lliures. 2,447. S. viminalis.

Fulles ovades o oblongo-lanceolades, prop de 3-4 vegades més llargues
14 que amples, glabres, 3-5 estams. . . . . 15.
Fulles lanceolades acuminades, 4-6 Veradecia més SM cne ie que des
I pubescents quan són joves, dos estams. . . . . . . . . . . . 16.
(Borrons i fulles joves viscosos, olorosos, estipules caduques, aments
masculins gruixuts i densos, cinc estams, escames femenines cadu-

ques, dues glàndules més llargues que el pedicel

2,448. S. pentandra.

Borrons i fulles joves ni viscosos ni olorosos, estípules grans i persis-

tents, aments masculins prims i fluixos, tres estams, escames feme-
nines persistents, glàndules 3-4 vegades més curtes que el pedicel

2,449. S. triandra.

Brancies llargues, primes, penjants, aments femenins prims, més curts

que les tulles, escames glabrescents, càpsula sèssil, glabra
2,450. S. babylónica.

Branques menys llargues i primes, dretes o obertes, aments més llargs
que les fulles, escames peludes, càpsula :-- pedicellada. . . . . 17.

178

FLORA DE/'GATALUNYA

Salicàcies. G. 643. - Sàlix.

Fulles adultes glabres, estípules amples, obliquament ovades, aments
masculins bastant densos, els femenins fluixos i prims, pedicel de la
càpsula 2-3 vegades més llarg que les dues glàndules

17 2,451. S. fràgilis.

Fulles adultes sedoses blanquinoses almenys pel revers, estípules lan-
ceolades, molt petites, aments masculins prims i arquejats, els feme-
nins bastant densos, pedicel de la càpsula a penes tan llarg com la
Sl nedula si quen ES ÚpICa (ia a i ee ce eta, d D4524 9: alba:

2,434. — S. répens L..
(del llatí repere, arrossegar-se, pel vizoma ser-
pentejant.)

Petit arbust de 2-8 dm, de tija subterrània,
serpentejant, de la qual surten branques esteses
o ascendents, primes, pubescents, molt fullo-
ses, fulles de forma variable, ovato-oblongues
o lanceolades linears, subsèssils, enteres, fre-
quentment sedoses argentades i feblement ner-
vades per sota, aments petits, el-lipsoides o ci-
líndries, subsèssils, a penes fullosos a la base,
escames peludes, discolores, negroses a l'àPex,
dos estams lliures, d'anteres grogues, estil curt, càpsula ovoide cònica, sedosa
tomentose, rarament glabra, pedicel 3-4 vegadas més llarg que la glàndula.

S. répens

Geografia. — Llocs humits i torberes de les munta-
nyes: Alts Pireneus (Bolòs Hb.l ex Costa, Rouy),
Pireneu català (Colm.), al peu de la muntanya de
Palleres, de l'Ariège (Lap.), Pireneus (G. et G.) —
Abril- Juny.

N. B. No el mencionen Gautier ni Zettersted, i
VVillllomm el considera molt rar a l'Espanya boreal.

2,435. — S. pyrenaica Gouan

(Perquè és espècie pròpia dels Pireneus.)

Petit arbust de 2-5 dm, ajagut, tortuós,
molt ramificat, de branques primes, d'un bru
vermellós, les joves peludes, fulles ovato-
el'líbliques, obtusiúscules o apiculades, verdes i pubescents per sobre, glau-

179

PUBLIGCACIONS MD ESE MN SEU, DE (CTE NICISES

Salicàcies. G. 643. -Sàlix.

ques i sedoses per sota, a la fi glabrescents, feblement nervades, enteres i
pestanyoses, breument peciolades, aments coetanis de les fulles, oblongs o ci-
líndrics, llargament pedunculats, mot fullosos a la base, escames peludes, fer-
muginoses, dos estams lliures, d'anteres grogues, estil llarg, estigmes bífids, de
divisions linears, càpsula cònica, peluda gvisenca, subsèssil, de pedicel més curt
que la glàndula.

Geografia. — Zona alpina del Pireneu: Al Pendís, Coll de Jou — Coma d'Orri, Coma-
bella, la Tossa (Vay.), Puigmal (Puigg., Bolòs), Coma de Vaca (Cuffí), pastures humides
i torberes de la cadena fronterera del Canigó fins a la vall de Cerdanya (Gaut.), Caldes de
Bohí (Gonz.t), Castanesa, Bassivé, Port de Viella (Costa), Port de Benasc (Zett.), pas-
tures de Ruda, Pomero i Artiga de Viella (Llen.l), Ports de la Forqueta i de Beret (Timb.).
— Juliol.

2,436. — S. reticulata L.
(per la nervadura reticulada de les fulles.)

Petit arbust d'I-4 dm, prostrat, tortuós,
de branques i fulles joves peludes, fulles
tvansovato-orbiculars, llargament peciolades, d'un
verd fosc i rugoses per sobre, glauques sedo-
ses i fortament nervades, reliculades, per sota,
aments llargament pedunculats, solament fullosos
e la base, prims, cilíndrics, tardans, escames
peludes, ferrugimoses, dos estams lliures, d'ante-
res violades, estil curt, càpsula peluda grisenca,
subsèssil, de pedicel més curt que les glàndules.

S. reticulata

Geografia. — Llocs pedregosos i humits de les altes
muntanyes: Núria, Coma de Vaca (Vay.), Madrès, Vall
d'Eina (Gaut.), roques i pastures de la zona alpina als
Pireneus centrals, Castanesa, Bassivé, Maleides (Zett.,
Costa), Port de la Forqueta (Timb.), Pomero (Llen.l),
Ruda, Vall del riu Negre (C. et S.). — Jul.

2,437. — S. herbàcea L.

(per les rames, herbàcies, a penes lignificades,
és l'Herba facie pyrolae de Martin.)

Petit arbust d'I-3 dm, tortuós, de tija sub-
terrània, serpentejant i radicant, que produeix

S. herbàcea

180

pd and

FLORA DE CATALUNYA

Salicàcies. G. 643. -Sàlix.

branques primes i subherbàcies, glabres, fulles ovals o orbiculars, obtuses o
escotades, peciolulades, denticulades, glabres, verdes i lluents en ambdues
cares, venoses reticulades per sota, aments molt petits, tardans, breument
pedunculats, amb dues fulles a la base, pauciflors, escames glabres, d'un
verd groguenc, dos estams lliures, an b anteres violades, estil curt, estigma
bifid, càpsula elabra, ovoide cònica, subsèssil, de pedicel més curt que des
glàndules.

Geografia. — Gespa humida de les altes muntanyes: Núria, Morens, Carençà, Ger,
Comabella (Vay.), pastures i escletxes de les roques a Prats-Balaguer i altres llocs
fronterers (Gaut.), zona alpina superior d'algunes localitats pròximes a la Vall d'Aran
(Zett.), Ports de Viella, Tredós, Vall del riu Negre (C. et S.). — Jul.

2,438. — S. retusa L.

(del llatí retusus, despuntat, per les fulles ob-
tuses.)

Petit arbust d'r-3 dm, tortuós, ajagut, ra-
mificat, negrós, de branques i borrons glabres,
fulles tyansovades o oblongues cuneiformes, o95tu-
ses o despuntades, peciolades, enteres o denticu-
lades, verdes, molt glabres, d'un verd fosc
per sobre, clares per sota, venoses reticula-
des, aments petits, tardans, pauciflors, de
peduncle curt i fullós, escames glabrescents,
groguenques, dos estams lliures, anteres gro-
gues i després rosades, estil curt, estigmes dífids i linears, càpsula ovoido-
cònica, glabra, de pedicel dues vegades més llarg que les glàndules.

S. retusa

Geografia. — Roques i gespa humides de les altes
muntanyes: Núria, a les roques de Fontnegra, altures
del Pendís, al Cadí — Muntanyes de Núria, Morens,
Ger Comabella, frequent (Vay.), altures de la Cerda-
nya, Cambradases, Vall d'Eina (Gaut.), Castanesa,
prop del Coll de Bassivé (Zett.). — Jul.

2,439. — S. arbúscula L.

(del llati arbuscula, arbrissó, Per la seva poca
alcària.)

Arbust de 3-I2 dm, dret o ascendent, de
branques divergents en tots sentits, brunes,

S. arbúscula

181

PUBLICACIONS,DENE AN SIM DU DE CLENCREES

Salicàcies. G. 643. -Sàlix.

brillants, fulles el'libtico-oblongues, transovades o ovato-lanceolades, agudes,
subsèssils, denticiflades glanduloses o quasi enteres, d'un verd clar i lluents
per sobre, glauques i a vegades sedoses per sota, feblement nervades, aments
tardans, petits, d- fullosos a la base, els masculins subsèssils, els femenins
pedunculats, escames peludes, brunes o ferruginoses, dos estams lliures, anteres
grogues, estil llarg, estigma bífid, càpsula Pubescent, ovoido-cònica, subsèssil,

de pedicel més curt que la glàndula.

Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Vall d'Eina (G. et G., Gaut., Compy.),
paratges fronterers de la Vall d'Aran (Zett., G. et G.). — Jul. i

2,440. — S. phylicifólia L.
(per tenir les fulles semblants a les d'alguna
Phylica, gènere de vamnàcies exòtiques.)

Arbust de 4-I0 dm, de branques tortuoses,
glabres, fulles oblongo-lanceolades, subacumi-
nades, curtament peciolades, enteres o amb
algunes dents molt poc profundes i escasses,
verdes i lluents per sobre, glaucescents, pàl'lides
i poc nervades per sota, estípules petites, ova-
des, oblíques o nul'les, aments precursors o
quasi coetanis de les fulles, subsèssils i amb
bràctees foliàcies a la base, escames peludes,
negroses, dos estams lliures, anteres grogues, estil llarg, estigma bífid, càpsula
peluda, ovoide allargada, de pedicel 2-3 vegades més llarg que la glàndula.

S. phylicifólia

Geografia. — Llocs humits de les altes muntanyes:
Montgarri, a la ribera del Pallaresa (Llen.'), al peu
del Port de la Picada, al costat d'Artiga de Lin
(Zett.), Tredós, Beret, Ruda (C. et S.). — Maig-Jul.

2,441. — S. càprea L.

(algún botànic prelimneà, com Gesner i Taber-
naemontanus, empraren ja aquest mot específic:
Salix caprea rotundifolia i S. caprea lati-
folia, caprea, fal vegada és usat ací significant
sarmentós.)

S. càprea

Arbre o arbust de 3-10 m, de branques

182

du

4 o

FLORA DE CATALUNYA

Salicàcies. G. 643. -Sàlix.

patents erectes, rodones, prompte glabres, fulles grans, ovades el'líbliques,
acuminades, amb la punta corbada cap a un costat, peciolades, enteres o
lleugerament ondades crespes, verdes i lluents per sobre, blanques tomentoses
i feblement nervades per sota, estípules reniformes, aments precursors de les
fulles, grans, oblongs o cilíndrics, densos, subsèssils, escames Peludes, brunes,
estil curt, estigmes bífids, càpsula tomentosa, llargament ovoide cònica, de pedi-
cel 3-4 vegades més llarg que la glàndula.

Geografia. — Llocs frescos i humits del Pireneu: Setcases (Isernl, Vay.), S. Joan de
les Abadesses, muntanyes de Ger., la Tossa (Vay.), d'Artiga de Viella a Pomero, Artiga
de Lin (Llen.l), bastant comuna als prats humits de les muntanyes baixes (Zett.), entre
Fos i Viella (C. et S.). — Maig.

2,442. — S. tarraconensis Pau

(per haver estat descoberta a les muntanyes de
Tarragona.)

Es diferencia de l'anterior, amb la qual té
gran afinitat, per les fulles molt més pelites,
suborbiculars, ondades al marge, subsèssils,
aments femenins i càpsules molt petits.

Geografia. — Ports de Tortosa, als penyals calcaris
del Mont Caro, a 1,400 m., 15 de juny de 1915, Font
legitt (3).

2,443. — S. aurita L.

(del llatí auritus, orellut, per al'lusió a les estí-
pules, que són molt ostensibles.)

Arbust d'I-3 m, de branques difuses, angu-
loses, solcades, glabres, brunes vermelloses, de
fusta estriada sota l'escorça, fulles petites,
transovades, de punta corbada, curtament pe-
ciolades, ondades fistonades, d'un verd grisenc,
rugoses i pubescents per sobre, glauques to-
mentoses per sota, estípules grans, reniformes,
dentades, aments precursos de les fulles, pe-

S. aurita

(1) Per a més detalls referents a aquest Salix, que també he trobat a les muntanyes de Cardó, pot ésser
consultada la monografia de R. Goerz, 4Les saules de Catalogner, Cavantllesia, vol. II, p. 137 i seguents.

(F. Q.).

183

PUBLICACIONS :D Es ED 4UN SE EU DE (CIENCIES

Salicàcies. G. 643. - Sàlix

tits, subsèssils, els masculins ovoides, densos, els femenins oblongs, un poc
fluixos, escames pPeludes, brunes a l'àpex, estil curt, estigmes curts, ovoides
escotats, càpsula fomentosa, ovoide oblonga, de pedicel 3-5 vegades més llarg que
la glàndula.

Geografia. — Llocs pantanosos i torbosos: Montseny (Costa), de Ripoll a S. Joan de
les Abadesses, Olot, muntanyes del Corp i altres d'Olot (Vay.), Cerdanya (Gaut.), comuna
a les valls inferiors del Pireneu central, Vall de Luchon (Zett.). — Abr.

2,444. — S. cinérea L.

(del llatí cinereus, cendrós, Pels ramells joves
que tenen color de cendra.)

Sinonima. — Gatell: cast., sauce ceniciento,
fr., saule cendré.

Arbustos o petits arbres de 2-6 m, amb
les branques d'un bru fosc, tomentoses, les
joves amb llistells entrecreuats sota l'escorça,
fulles bastant grans, transovades o el'líptico-
lanceolades, breument acuminades, de punta
quasi recta, peciolades, planes, glabres 9 pu-
bescents per sobre, cendroses tomentose: i reticulades per sota, aments pre-
cursors de les fulles, els masculins ovoides, densos, els femenins cilíndrics,
subsèssils, escames Peludes, negroses a l'àpex, estil cuyt, estigmes bífids, càp-
sula ovoido-cònica, tomentosa, de pedicel 3-4 vegades més llarg que la glàndula.

S. cinérea

Geografia. — Frequent als torrents i vores d'aigúes:
Al Vallès i part de Bages. — Horta, prop de Barcelona
(Compi.l), Ridaura (Vidall), Castellseràs (Loscosi),
Fiscal (Nuet), Bielsa (Compà.l), Lluçanès, Cerdanya,
Olot, Guilleries, Sagaró, Girona i Alt Empordà (Vay.),
Prades, de Tarragona (Costa), sobre els banys de
Luchon (Zett.). — Gener (9.

2,445.—S. purpúrea L. —S. monandra
Hofím.

(Pels vímels, generalment d'un color sanguini
coral'lí, diu Linné, monandra, perquè essent
concrescents per llur filament els dos estams de
cada flor sembla com si només n'pi hagués am.)

S. purpúrea

(1) Aquest S. cinerea L. no existeix a Catalunya segons els darrers estudis de Goerz (I. c.): en lloc d'ell
tenim el Salix atrocimnerea Brot. i la ssp. catalaunica (Sen.) Goerz. (F. Q.).

184

VP EP i

EE ORAL DES CAE, U NS YA
Salicàcies. G. 643. -Sàlix.

Arbust o petit arbre de 2-3 m, de branques dretes, primes, glabres, llises,
lluents, vermelloses, fulles generalment oposades, subsèssils, fransovades lan-
ceolades, agudes, planes, denticulades en llur part superior, glauques, glabres,
aments frequentment oposats, precursors de les fulles, sèssils, cilíndrics o ar-
quejats reflexos, densos, escames Peludes, negroses, dos estams enterament sol-
dats i formant 4n sol estam d'antera quadrilocular, purpúria, estil molt curt,
estigmes enters, ovats, càpsula ovoide, oblusa, tomentosa, sèssil, amb la base
ultrapassada per la glàndula.

Geografia. — Vores de rius, rieres i torrents: Al Vallès, Terrassa, Castellgalí, vores
del Llobregat, Lleida, vores del Segre, Entroncament, Montsoliu, S. Miquel del Fai —
Lluçanès, Olot (Vay.), vores del Fluvià (Tex.), vores del Cardoner, torrents d'Arbúcies
(Costa), Prats de Molló (Gaut.), Vall d'Aran (Costa), Fos, Viella, Arties, etc. (C. et S.). —
Abril-Maig.

2,446. — S. incana Schrant —S .clan-
destina Lap.

(del llatí incanus, canós, alludint al toment
blanc del revers de les fulles.)

Sinontma. — Sarga, cast. salcina.

Arbust d'I-4 m, de branques joves verdes,
brunes o negroses, glabres o subtomentoses,
fulles linears o lanceolato-linears, acuminades,
atenuades en curt pecíol, revolutes pel marge,
ElacanR o enteres o feblement denticulades glandulo-

ses, glabres i verdes per sobre, blanques to-
mentoses per sota, aments precursors de les fulles, cilíndrics, prims, -- ar-
quejats, subsèssils, escames glabrescents, grogues
o vermelloses a l'àpex, dos estams soldats a la
base, anteres grogues, estil bastant llarg, estig-
mes curts, bífids, càpsula ovoido-cònica, aguda,
glabra, curtament pedicel/lada.

Geografia. — Frequent per vores de rius i corrents
det ot el país, des del litoral al Pireneu. — Març-Abr.

2,447. — S. viminalis L.
(del llatí viminalis, que ja vímels.)

Simonímia. — Vimetera, —vimenera: cast.,
mimbrera, /7., osier blanc.

24 185

PUBLICACIONS DEVEMNSTARUT DE CIENCIES

Salicàcies. G. 643. - Sàlix.

Arbust o arbre de 3-I0 m, de branques llargues, flexibles, a la fi glabres,
grisenques o groguenques, fulles Janceolato-linears, acuminades, peciolades,
enteres o lleugerament ondades, verdes per sobre, argentades sedoses per
sota, aments precursors de les fulles, oblongs o cilíndrics, densos, sèssils, esca-
mes Peludes, negroses, dos estams lliures, anteres grogues, estil llarg, igual als
estigmes, que són Hinears i enters, càpsula sedosa, ovoide còmica, sèssil, glàn-
dula que ultrapassa la base de la càpsula.

Geografia. — Cultivada i subespontània a les hortes d'una gran part del país, com al
litoral, Vallès, Bages, Penedès, etc. — Abril (9).

2448. — S. pentandra L.

(perquè té les flors masculines amb cinc estams.)

Arbust o arbre de 3-I2 m, de branques jo-
ves rodones, glabres, llises, "luents, oloroses,
brunenques, fulles el'lípliques o ovato-lanceola-
des, acuminades, subsèssils, grans, denticulades,
glanduloses, lluents per sobre, més pàllides
per sota, estípules caduques, aments coetanis
de les fulles, pedunculats, els masculins cilín-
dries, densos, obtusos, olorosos, els femenins

X PEE vai més estrets, més llargs, fluixos, a la fi pen-

jants, escames peludes, groguenques, general-

ment cinc estams lliures, de filaments peluts inferiorment, anteres grogues,
estil curt, estigmes dilobals, càpsula glabra, cò-
mica, de pedicel un Poc més curt que les glàndules.

Geografia. — Vores de les aigues, a la zona de
l'avet: Montlluís (Bub., Gaut.), Pireneu català (Colm.,
Gren., ex VVillE.), Pireneu, sense indicar localitat
(Lap., Bolòsi, Coste). — Maig-Junv.

2,449. — S. triandra L. — S. amyg-
dalina L.

(per les flors masculines amb tres estams, amyg-
dalina, Perquè les fulles s'assemblen a les de
l'Amygdalus, l'ametller.)

S. triandra

(1) Cap dels exemplars catalans determinats com a Salix viminalis han estat rectament interpretats,
segons afirma el Prof. Goerz, 1. c. (F. Q.).

186

EE OMRTA DE CATA EUNYA
Salicàcies. G. 643. -Sàlix.

Arbust o petit arbre de 2-5 m, de branques joves flexibles, lluents, llises,
fulles oblongues o lanceolades acuminades, coriàcies, glabres i lluents per sobre,
a penes més pàl'lides per sota, denticulades, subsèssils, estípules grans, persis-
tents, aments coetanis de les fulles, cilíndrics, prims, pedunculats, fullosos a
la base, els masculins més fluixos, escames ovades, glabres superiorment, per-
sistents, tres estams lliures, anteres grogues, estil curt, estigmes escoltats, di-
vergents en angle recte, càpsula glabra, ovoido-cònica, oblusa, curta, de pedicel
3-4 vegades més llarg que les glàndules.

Geografia. — Llocs humits, vores de les aigúes: Riberes del Besòs, del Llobregat i
de l'Anoia — Riberes dels altres rius fins a les valls superiors (Costa), vores del Ter,
Fluvià, la Molina, Cerdanya (Vay.), Prats de Molló (Gaut.), Luchon (Zett.), Lés (C. et S.).
— Març.

2,450. — S. babylónica L.
(babylonica, de Babilònia, per haver cregut que
els salzes de què parla el salm 137 pertanyien
a aquesta espècic.)

Sinonimia. — Desmai, cast., sauce llorón, /7.,
saule pleureur.

Arbre de 5-I0 m, de branques llargues, pri-
mes, penjants, fulles Janceolato-linears, llarga-
ment acuminades, curtament peciolades, ente-
res o finament denticulades, glabres, pàllides
o blanquinoses per sota, estípules lanceolades
i falciformes, caduques, aments femenins coetanis de les fulles, cilíndrics,
prims, petits, frequentment arquejats iguals o
més curts que les fulles de llur beduncle, escames
glabrescents, groguenques, caduques, estil curt,
estigmes escotats, càpsula glabra, petita, sèssil, la
base de la qual és ultrapassada per la glàndula.

S. babylóònica

Geografia. — Oriúnda de l'Orient, hom cultiva fre-
quentment el peu femení, únic que tenim a Europa,
en llocs humits i cementiris. — Abr.-Maig.

2,451. — S. fràgilis L.

(perquè té les rames trencadisses, impròbies Per
a l'art de la cistelleria.)

S. fràgilis

187

PU B LUC AC ON S ADE SIUNIS SIC UE DE SC IBINSGABERS

Salicàcies. G. 643. - Sàlix.

Arbre de 5-15 m, de branques llargues, esteses ascendents, lluents, fràgils
a les bifurcacions, glabres, fulles Janceolades, acuminades,curtament pecio-
lades, enteres o finament denticulades glanduloses, verdes i lluents per so-
bre, glauques i més pàllides per sota, piloses sedoses en llur primera edat,
a la fi glabres, estípules amples i obliquament ovades, aments coetanis de
les fulles, cilíndrics, pedunculats i fullosos, els masculins un poc densos, els
femenins prims i fluixos, escames Pestanyoses, groguenques, caduques, dos
estams lliures, d'anteres grogues, estil curt, estigmes bífids, en creu, càpsula
glabra, ovoide cònica, atenuada a l'àpex, de pedicel 2-3 vegades més llarg que
les glàndules.

Geografia. — Cultivat i 4: espontani a les vores dels corrents: La Puda de Montserrat,
a les vores del Llobregat — Empordà, Armentera, vores de la Muga (Llen.), muntanya
de Ceret (Compy.). — Abr.-Maig (9.

2,452. — S. alba L.

(per les rames novelles i les fulles blanques se-
doses.)

Sinonimia. — Salze, saule: cast., sauce, jr.,
saule blanc.

Arbre de 6-25 m, de branques dretes, gri-
senques, pubescents, fulles lanceolades, acu-
minades, atenuades a la base, finamente den-
ticulades glanduloses, sedoses blanquinoses en
ambdues cares o almenys per sota, aments
coetanis de les fulles, cilíndrics, pedunculats,
fullosos, els masculins prims, arquejats, els femenins bastant densos, un poc
arquejats, escames Pestanyoses, groguenques, caduques, dos estams lliures,
d'anteres grogues, estil curt, estigmes escoltats o bilobats, càpsula glabra, ovoido-
cònica, obtusa a l'àpex, subsèssil, de pedicel a penes igual a la glàndula.

B vitellina Ser.— Branques més primes i flexuoses, d'un groc bonic, es-
cames dels aments diminutes.

Geografia. — Comuna a les vores de rius i torrents. La B vitellina Set., cultivada. —
Abril-Maig.

(1) Segons Goerz, l. c., el Salix fragilis no és espècie catalana. Tots els exemplars de Catalunya exami-
nats per aquest autor pertanyen al Salix neotricha Goerz. (F. Q.).

188

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 644. — POPULUS L.
(Del nom llatí dels pollancres i dels àlbers.)

Aments a la fi penjants, cilíndrics, precursos de les fulles, no fullosos a la
base, escames laciniades o fistonades, perigoni cupulilorme, obliquament
truncat, 8-20 estams lliures, 2-4 ó 8 estigmes, càpsula glabra. Arbres de gran
talla, de borrons recoberts per nombroses escames imbricades, fulles alternes,
quasi tan amples com llargues, llargament peciolades.

Fulles lobulades o sinuades dentades, borrons i escames peluts, 8 es-

OMS a Rel ee DD on gan Po
Fulles Gi i segles i dendesl Ges A i escames glabres,
NE LO CRM go dd da ta dC, Bo gle Moola de dacteli eo e a RF

Fulles adultes suborbiculars, irregularment sinuades dentades, verdes
i glabres en ambdues cares, pecíol comprimit, escames transovades,
estigmes purpuris. . . . de ae auss. P. tremula.

Fulles adultes ovades o a Es anguloses o sinuades dentades,
verdes i glabres per sobre, blanques tomentoses per sota, pecíol rodó,
escames oblongues o lanceolades, estigmes grocs . 2,454. P. alba.

2

Fulles ovades triangulars, molt pres càpsula ovoide, amb quatre
soless bivalva - Lee Dot das 24554 P. Nigra.
Fulles ovades a a ll més grans, drets al marge en llur pri-

mera edat, càpsula globulosa, amb sis soles, tri- o quadrivalva
2,456. P. virginiana.

co
—s——í————— — —————s —

2,453. — P. trémula L.

(per les fulles molt movedisses, tremoloses amb
l'oveig.)

Sinonímia. — Trèmol: cest., temblón, àalamo
temblón, /7., tremble.

Arbre de mitjana talla (5-30 m), d'escorça
llisa i branques esteses, poc nombroses, que
formen una copa relativament petita, borrons
un poc viscosos, escames pestanyoses, fulles
adultes molt movibles, ovades suborbiculars,

P. trémula

189

PUBLICACIONS (DE: LAN STI RUT DE (CIENCIES

Sallcàcies. G. 644. - Pópulus.

inregularment sinuades dentades, llargament peciolades, de pecíol comprimit,
verdes i glabres en ambdues cares o un poc tomentoses grisenques, 40 blan-
ques, per sota, aments masculins oblongs, bastant densos, els femenins cilín-
dries, bastant llargs, fluixos, escames transovades, incises digitades, barbudes,
vuit estams, quatre estigmes en creu, PurPuris.

Geografia. — Boscos humits i vores dels corrents: Al Vallès, Terrassa, r., cap a la
Font del Troncó, Torrent de Goteres, al peu de S. Llorenç del Munt, abundant al Mont-
seny, S. Hilari, Montsoliu, Ribes, Bergadà i en totes les muntanyes de les zones supe-
rior i mitjana. — Febr.-Març.

2,454. — P. alba L.

(pel color blanc dels troncs i del revers de les l
fulles.) l

Sinonímia. — AÀlber, alba, arbre blanc: cast.,
àlamo, /7., peuplier blanc.

Arbre de gran talla, d'escorça llisa i blanca,
que després s'esquerda, de branques esteses,
les joves blanques-tomentoses, fulles adultes
ovades o suborbiculars, anguloses o sinuades
dentedes, llargament peciolades, de pecíol vodó,
verdes i glabres per sobre, blanques tomentoses
"per sota, aments cilíndrics, els masculins densos, curts, d'escames oblongues,

fistonades, barbades, els femenins llargs, fluixos, d'escames dentades, glabres-

cents, vuit estams, quatre estigmes en creu, groguencs.

Geografia. — Cultivat i espontani a les vores dels
corrents i llocs humits, principalment de les zones
inferior i mitjana. — Febr.-Març.

2,455. — P. nigra L.
(perquè, comparat amb l'anterior, tant les fulles
com el tronc, són de color obscur.)

Sinonímia. — Poll, pollanc, pollancre, clop,
xop, clum, a la Vall d'Aran, cast., àlamo negro,
chopo, /7., peuplier noir.

Arbre de gran talla, de branques esteses,

190

FLORA DE CATALUNYA

Salicàcies. G. 644. - Pópulus.

rodones, de copa ovoido-cònica, borrons i brots joves glabres, molt viscosos,
fulles ovato-triangulars, acuminades, dentades fistonades, de marge cartilagi-
nós i translúcid, peciolades, de pecíol comprimit a l'àpex, més curt que el limbe,
glabres i lluents en ambdues cares, aments cilíndrics, densos, escames glabres,
laciniades jranjades, caduques, r2-20 estams, quatre estigmes reflexos, gro-
guenes, càpsula ovoido-cònica, amb quatre soles, bivalva.

raça P. pyramidalis Rozier — Arbre de molta elevació, ramificat des de
prop de la base, de branques dretes, copa llarga i estreta, pivamidal.

Geografia. — Espontani i cultivat prop dels corrents, prats i llocs frescals de tot el
país, amb el peu masculí de la raça Pyramidalis (pollanc gavatx, casí., àlamo piramidal,
chopo de Italia, /r., peuplier d'Italie). — Marc.

2,456. — P. virginiana Desf. — P. mo-
nilífera Ait.
(perquè és originària de Virgínia, monilifera,
del llatí Mmonile, el collaret, perquè s'hi han com.
parat les imflorescències femenines.)

Sinonimia. — Carolina: cast., àlamo de Suiza,
úlamo suizo, /7., peuplier de Virginie.

Arbre de molt elevada talla, de branques
esteses, fulles més amples que llargues, ovades
subcordiformes, acuminades, llargament pecio-
lades, pecíol comprimit a l'àpex, profundament
i regularment dentades, consistents, glabres, finament pubescents al marge
durant llur primera edat, aments masculins cilíndrics, gruixuts, els femenins
molt llargs, moniliformes, penjants, estams en nombre d'uns vint, càpsula
globulosa, amb sis soles, tri- o quadrivalva.

P. virginiana

Geografia. — Cultivada i semiespontània a les vores dels corrents, prats i llocs fres-
cals, singularment al Baix Empordà. — Març.

N. B. El x Populus canescens Smith — P. alba x P. tremula Trause, àlber bord:
(cast., àlamo blanco bastardo), que Colmeiro considera cultivat i espontani, a Lleida,
vores del Segre, a la Mitjana Gran, març de 1891 Jegí.

191

PUBLICACIONS DE LAN SU UD DE CLENCÇIEES

Família 114. — PLATANÀCIES LESTIB.

(Del gènere Platanus.)

Plantes monoiques, de flors reunides en aments globulosos, penjants, uns
masculins i altres femenins, perigoni substituit per escames linears espatu-
lades, estams indefinits, estil simple, alenat, lateralment estigmatifer a l'àpex,
fruit en aqueni coriaci, rodejat a la base de pèls articulats. Arbres de gran
talla, de fulles alternes, palmatilobades, de 3-5 lòbuls dentats, pubescents
en llur primera edat, després glabres, peciolades i amb estípules soldades en
forma de collar.

Gènere 645. — PLATANUS L.

€
(Del grec mÀdravoç, amb què era coneguda l'espècie segúent, probablement derivat de
mÀazòç, ample, al'ludint a la forma de la copa.)

2,457. — P. vulgaris Spach

(perquè és l'espècie vulgarment coneguda.)

Raça P. orientalis L. — Fulles subcordifor-
mes a la base, tripartides, de divisions lanceo-
lades.

Raça P. occidentalis L. — Fulles llargament
cuneiformes a la base, anguloses, amb cinc
angles obscurament lobats.

Geografia.— El primer, procedent de l'Orient, hom
el cultiva als passeigs, carrers, carreteres, jardins, etc.,
com arbre d'ornament i d'ombra, el segon, originari de
Virgínia, més rarament cultivat que l'anterior, viu com a semiespontani a la vora es-
querra del Llobregat, al peu de la Puda. — Març-Abr.

P. vulgaris

192

DE OR A i DEVC AN TAL UNYA

Família 115. — BETULÀCIES ENDL.
(Del gènere Belula.)

Plantes monoiques, de flors reunides en nombre de 2-3 a l'axilla d'esca-
mes, en aments, les masculines a l'axil'la de bràctees peltades, amb perigoni
monofil'le o de quatre divisions, quatre estams, les femenines a l'axil'la de
bràctees enteres o trilobades, perigoni nul, dos estigmes i per fruit una sàmara
comprimida. Arbres de fulles alternes, penninèrvies, amb estípules caduques.

Aments femenins cilíndrics, amb escames membranoses, trilobades i
caduques, que porten a l'axil'la tres sàmares amplament alades, peri-
goni masculí monofil'le. . . . . . LL. . . 646. Bétula.

Aments femenins ovoides, amb escames ee engruixides i amb
4-5 lòbuls a l'àpex, persistents, que porten a l'axil'la dues sàmares
estretament alades, perigoni masculí amb quatre divisions

647. Alnus.

Gènere 646. — BÉTULA L.

(Es el nom llatí del bedoll.)

Flors groguenques, aments masculins i femenins cilíndrics, de perigoni
respectivament monofil'le i trilobat, escames dels aments fructífers membra-
noses, escarioses, caduques, quatre estams, sàmara lenticular, amplament alada,
Arbres d'escorça blanquinosa, fulles ovato-rombals, acuminades, peciolades i
doblement serrades, amb borrons protegits per moltes escames imbricades.

Fulles acuminades, doblement dentades, glabres, ales de la sàmara el
doble amples que l'aqueni i tant o més altes que els estils
2,458. B. alba.
Fulles agudes, irregularment dentades, pubescents, ales de la sàmara
quasi d'igual amplada que l'aqueni i més baixes que els estils

2,459. B. pubéscens.

PUBLICACIONS DE L'INSBITUT DE CLENGUES

Betulàcies G. 646. - Bétula.

2,458. —B. alba L.—B. péndula Roth.
OO — B. verrucosa Ehrh.

(pel tronc blanc, pendula, per les rametes Pen-
jants, verrucosa, perquè solen ester cobertes de
berrugues.)

Sinoniímia. — Bedoll, beç, bedut o bedot a
la Vall d'Aran, cast., abedul, /7., bouleau.

Arbre de bona talla, dret, d'escorça llisa,
blanca, de branques joves primes, flexibles,
penjants, frequentment berrugoses, glabres,
fulles ovato-rombals o triangulars, acuminades,
subtruncades a la base, peciolades, doblement dentades serrades, molt gla-
bres, d'un verd fosc per sobre, clares per sota, aments femenins cilíndrics,
densos, pedunculats, a la fi penjants, escames trilobades, amb els lobuls late-
rals més grans, arrodonits i recorbats, aqueni el'líptic, ales de la sàmara el doble
amples que l'aqueni i més altes que els estils.

Geografia. — Boscos humits i arenosos de les muntanyes: Vall de Ribes, S. Hilari,
boscos de Montsoliu, Montseny, comuna a la zona de l'avet — Vidrà, Collsacabra, Bac
de S. Valentí, prop d'Olot, r. (Vay.), cadena fronterera del Canigó, a l'extrem de la
Cerdanya, Vall del Querol (Gaut.), abundant al peu del Port de la Picada, del costat
de l'Artiga de Lin, Vall de Benasc (Zett.), Vall d'Arties (C. et S.). — Maig.

2,459. — B. pubéscens Ehrh.

(perquè aquesta té les rametes pubescents.)

Arbre menys elevat que l'anterior o arbust,
d'escorça blanca o bruna, de branques joves
dretes, pubescents, llises, fulles ovades o ovato-
rombals, agudes o subacuminades, peciolades,
irregularment dentades serrades, Pubescents,
A NI a la fi solament peludes a l'axilla dels nervis
I í NN NN pel revers, aments femenins cilíndrico-ovoides,
SU X N drets, d'escames trilobades, amb els lòbuls late-

rals més amples, estesos o ascendents, aqueni
ovat, ales de la sàmara iguals o poc més amples
que l'aqueni, més curtes que els estils.

B. pubéscens

Geografia. — Boscos humits, pantanosos i torbosos: Montalba, Vall de Carençà, T. T.
(Gaut.), altures de Carençà (Compy., ex Vay.), Pireneu (Coste). —— Maig.

194

SIC ONREAC DES I CVAIANI 0 NOVA:

Gènere 647. — ALNUS GAERNT.

(Nom llatí del vern.)

Flors verdoses o brunenques, aments masculins cilíndrics, els femenins
ovoides, els primers amb escames triflores, peltades i perigoni quadripartit,
els segons amb escames enteres, suborbiculars, acrescents, llenyoses, de 4-5
lòbuls a l'àpex, biflores, sàmares comprimides, estretament alades. Arbres
d'escorça negrosa, fulles ovades, transovades o suborbiculars, peciolades,
obtuses, truncades o escotades, dentades, amb borrons protegits per una sola
escama.

Fulles cordiformes a la base, ovades, obtuses o breument acuminades,
regularment i finament serrades, fruit suborbicular, d'ala més estreta
que l'aqueni. . . . Lo. . 2,460. A. Cordata.

Fulles cuneiformes a ja base: tancovodest truncades o escotades, irre-
gularment sinuades dentades, fruit subpentagonal, d'ala coriàcia

2,461. A. glutinosa.

2460. — A. cordata Desí. — A. cordi-
folia Ten.

(per les fulles cordiformes.)

Arbre de talla mitjana (7-8 m), d'escorça
llisa o un poc rugosa, fulles ovades cordiformes
a la base, obtuses o breument acuminades,
regularment i finament serrades, lluents i gla-
bres per sobre, amb pèls a l'axil'la dels nervis,
nervis secundaris ramificats, 3-6 aments mas-
culins, I-2 aments femenins densos, molt gros-
sos (20-25 mm X I2-I5 mm), sàmara suborbi-
cular, d'ala Prima, més estreta que l'aquent.

A, cordata

Geografia. — La Cellera, vores del Ter, r. r. (Cod.i). Pròpia de Nàpols, Còrsega i
Isquia, resulta nova per a la flora espanyola.

195

PUBLICACIONS DE E ENSTIEFUF DE CLENMCTLES
Betulàcies. G. 647. - Alnus.

RSC ICE 2,461. — A. glutinosa Gaertn.

(pels vamells 4 les fulles glutinosos.)

Sinonimia. — Vern, cast., aliso, fr., aulne,
Vvergne.

Arbre de mitjana talla, d'escorça negrosa,
branques joves glabres, fulles glutinoses, sub-
orbiculars o transovades, cuneiformes a la base,
peciolades, truncades o escotades, irregular-
o ment sinuades dentades, verdes i glabres en

A eren ambdues cares, peludes a les axil'les dels ner-

Vvis, 6-9 parells de nervis secundaris, 3-6 aments

masculins a l'àpex de les branques i quasi altres tants aments femenins, ovoi-

des, bastant petits, pedunculats, sàmara subpentagonal, d'ala coriàcia, més
estreta que l'aqueni.

Geografia. — Vores dels corrents i llocs humits: Al Vallès, r. prop de Terrasa, abun-
dant a la part oriental, des de Caldes, falda del Montseny, Montsoliu i Guilleries, Ribes,
Cerdanya, r. a Bages. — Maig.

196

BESORR LS DUES CG AE AL UN Y. A

Classe 2.4 — MONOCOTILEDÒNIES DC.

(Egea de sis ese rarament vuit, biseriats, almenys els interns

1 petaloides. . —. . rs te a a ra tara 2.
hecges nul, herbaci o escamós, ovari Mes DE le mas, en ES Met P
(Osacielarego SS UDeIee am ea el Ei at aca qai ao aa
(Ovarimaduerenteorimier ao Net agra SL CA a ee a ES ae 7.

Plantes arborescents, de fulles pinnati- o palmatipartides, flors dioi-
ques o polígames, en espàdix ramificat, estams 6-9, rarament 3,

3 Fruit drupaci o bacciforme .. . . o. o. o. o Palmàcies.
Plantes herbàcies, de fulles enteres, per peemal odi rarament dioi-
qUÈS, Mai en espadix, iruit, generalment, sec. —. me Lu 4
i: externs herbacis, 6-9 estams, fruit polifolicular o poliaqueni,
plantes aquàtiques o dels aiguamolls . SB lar Alismàcies.

4 'Tèpals tots petaloides, 6, rarament 8 estams, fruit GEC o bacci-
TOBME Dia tES LE RTES ERC SI ee 3 5.
Fruit bacciforme, 6 estams, rares vegades 8, plantes de flors herma-

E frodites o dioiques . . dames ESMMIACIES.

Fruit capsular, 6 estams, Blanes de des hermalodites EE cies 6.

Anteres extrorses, 3 estils, càpsula trilocular, septicida .
Colquicàcies.
Anteres introrses, 1 estil, càpsula trilocular, loculicida . . Liliàcies.

Plantes dioiques, flors regulars, fruit bacciforme, rares vegades cap-

l
I

Plantes heematzodites, des ala o irregulars, Ferit capsular.— g.

Flors blanques o violàcies, 3-12 estams, 1 estil, fruit bacciforme, fulles

fasciculades o verticillades, plantes aquàtiques . Hidrocaridàcies.
4 Flors verdoses, 6 estams, 3 estils, fruit bacciforme o capsular, fulles
alternes, plantes terrestres... . . . . . . o Dioscoreàcies.

len aglutinat en masses piriformes, càpsula unilocular, septífraga,
amb les valves persistentment unides pels caps . —Orquidàcies.
Flors amb 3-6 estams lliures, pollen pulverulent, càpsula trilocular, lo-
NOCU CIA si a Ra ea BO Senat o GO eb — 1Q:

RE ginandres, amb 3 estams, els laterals, generalment, estèrils, pol-

el

197

PUBLICACIONS DE L'UNSTI A UDVDIE CIENCIES

Monocotiledònies.
Estams en nombre de 3, anteres extrorses, 3 estigmes. . Iridàcies.
10 / Estams en nombre de 6, anteres introrses, I estigma simple o trilo-
Dúlatis, dg: dE o DES ere ed dc mt EET

Flors solitàries o en umbella, 6 tèpals lliures o soldats, herbes de fulles
linears, radicals, embeinadores, de rizoma bulbós escamós.

Amaril'lidàcies.

Flors en cimes disposades en panícula, perigoni amb sis particions,

plantes de gran talla, de fulles carenades, ensiformes, dentades es-

I
Es
l
l

pinoses, "ene roseta. hores ea ee ee NC CIESS
Perigoni de 6 tèpals biseriats. ss ee a
i Perigoni de 4 tèpals, o d'r-2 escames o bé nul . ce St ART

Flors en llargs raims espiciformes, perigoni herbaci, caduc, 3-6 estig-
mes pestanyosos, fruit en càpsula de 3-6 cavitats, septicida, amb
celles monospermes o dispermes . . . . . Juncaginàcies.
3 ) Flors no disposades en raim, perigoni coriaci, persistent, 3 estigmes
j filiformes, fruit en càpsula d'r-3 cavitats, loculicida, amb celles tris-
permes o polispermes . . . . see t JUNCACIES:

dela de 4 tèpals, 4 estams, 4 aquenis o, per avortament, menys,
plantes submergides o flotants, lacustres o fluviàtils.

cs Potamogetonàcies.
Perigoni nul o representat per espates, cerres o escames ..—..—. . — 15.

( Plantes aquàtiques, submergides o flotants, rica nul o representat
per una espata : Res de SABIOS

he) tas terrestres o parcial lubmercidee: perigoni al o represen-
ta DEL ACErTES VOL ESCAmMES Ca LE Est:

(Plantes diminutes, monoiques, flotants a les aigúes estancades, afilles,

de tija discoidal, perigoni nul . . . . . . . . Lemnàcies.

16 / Plantes bastant desenrotllades, de flors hermafrodites o unisexuals,
submergides, fulloses, de tija cilíndrica o filiforme, perigoni nul o
representat. per una espata, a

Tija nuosa articulada, fulles oposades o verticillades, plantes d'aigua
dolça, monoiques o dioiques . . i Br Naiadàcies.
Tija nuosa, fulles alternes o radicals, dlantes marines, de flors herma-
frodites, o bé monoiques o dioiques . . . . . — ZOoSteràcCies.

( Plantes monoiques, perigoni nul o representat per cerres o escames
8 membranoses, flors en espàdix o en espigues compactes . . 19.
18 Plantes de flors hermairodites o unisexuals, perigoni representat per
I escames, d (Coriàcies, HOrS) en espiQuetesi a DO:

1098

TE OBRSA CID ES GUALTA NIE UNA:

Monocotiledònies.

Flors en espàdix, perigoni nul, fruit en baia, fulles curvinèrvies, de
nervis ramificats, plantes terrestres . . . . . . . AràcCies.
Flors en espigues molt compactes, cilíndriques o globuloses, superpo-

19 sades, perigoni representat per setes o escames membranoses, fruit
en aqueni, fulles rectinèrviès, de nervis no ramificats, plantes aquàti-

l ques, parcialment submergides . . . . . . . . . Tifàcies.

l Tija massissa, sense nusos, beina foliar entera, perigoni monofille, an-
teres inserides per llur base, fruit en aqueni. . . . Ciperàcies.

20 EE fistulosa, nuosa, beina foliar fesa, perigoni difille, anteres inserides
pel dors, fruit en cartòpside Hi... Lo Qu .O Graminàcies.

199

PUBLICA CIONS DE, E INS US DE CISBANIGIGES

Família 116. — PALMÀCIES Juss.

(Del llati palma, nom de diverses espècies d'aquesta familia.)

Plantes dioiques o polígames, de flors regulars, groguenques, disposades
en règim, perigoni de sis tèpals biseriats, persistent, 6-9 estams, rarament
tres, tres estils soldats, fruit en drupa o baia. Plantes arborescents, de tronc
cilíndric, quasi sempre simple, fulles pinnatipartides o palmatipartides.

Fulles pinnatipartides, espata simple, flors dioiques, fruit en drupa.
648. Phoénix.
Fulles palmatipartides, espata de 2-4 valves, flors polígames dioiques,
fruit format per tres baies. . . . . . . 649. Chamaérops.

Gènere 648. — PHOÉNIX L.

(De PoívÈ, nom grec de la palmera de dàtils. )

Flors dioiques, espata simple, calze urceolat, tridentat, pètals lliures, 6-3
estams de filaments molt curts, tres carpels distints, dels quals solament un
arriba a la maturitat, fruit en drupa. Arbres de 8-20 m, de fulles pinnatipar-
tides, de 2-4 m de llarg, de pecíol llarg i amplexicaule, amb els segments li-
nears, coriacis i un poc vulnerants.

2,462. — Ph. dactylifera L.

(és la palma dactylífera dels romans, de dac-
tylus, el dàtil, i fero, jo porto.)

Sinonímia. — Palmera, palma datilera , cas-
tellà, datilera, palmera o palma común , fran-
cès, dattier.

Geografia. — Cultivada al litoral i àdhuc a l'inte-
rior, com a planta d'ornament — Primavera.

Phoénix dactylífera

200

EC ORRSAL CDC AU AU DENEYAA

Gènere 649. — CHAMAÉROPS L.

(És un mot que trobem en Plini per a designar l'espècie seguent. De yúuar, nan, i 5ód,
gespa, al'ludint a la fillolada cespitosa del margalló.)

Plantes polígames dioiques, és a dir, amb flors hermafrodites i flors mas-
culines en peus diferents, espata de 2-4 valves, calze tripartit, pètals lliures,
6-9 estams monadelfs, tres carpels distints, i per fruit tres baies. Plantes de
tronc quasi nul o fins de 5 m, fulles de segments estesos en forma de ventall,
amb el pecíol espinós.

2,463. — Ch. húmils L.

(és la palma humilis dels botànic sprelimneans,
per la seva talla baixa.)

Castelldefels, costes de Garraf, Tarragona, Salou, etc.
Abr.-Maig. ()

i - À Sinonímia. — Margalló , cast., palmito, pal-
Ter ma de escobas , fr., palmier à éventail.

o RX

l xé, Geografia. — Serralada litoral, des de Montjuic,

(1) — Pera l'estudi de la dispersió del Chamaerops a Catalunya, vegeu Font Quer, eLa Garriga litoral de l'occident de Cata-
unyav, Butlleti de la Inst. Cat. d'Hist. Natural (F. Q.).

26 20I

PUBLICACIONS DE L'INSTA CUA DE CVENCIES

Família 117. — HIDROCARIDÀCIES LINDL.
(Del gènere Hydrocharis.)

Plantes dioiques, de flors regulars, blanques o violàcies, tancades dins
d'una espata, perigoni de sis tèpals biseriats, els tres externs (sèpals) herba-
cis, els tres interns (pètals) petaloides, o tots ells petaloides, 3-I2 estams, un
estil, 3-6 estigmes bífids o escotats, ovari adherent, fruit bacciforme. Herbes
aquàtiques, de tija prima i fulles fasciculades o verticillades.

Fulles flotans, fasciculades, orbiculars cordiformes, flors d'un blanc
groguenc, de més d'un cent., pètals molt més llargs que els sèpals,
dotze estams, sis estigmes bífids . . . . 650. Hydrócharis.

Fulles submergides, ternades, oblongues obtuses, ondades denticulades,
flors d'un blanc rosat o violàcies, de tres millímetres, pètals més llargs
que els sèpals, 3-9 estams, tres estigmes escotats . 651. Helodea.

Gènere 650. — HYDRÓCHARIS L.
(Del grec òòop, aigua, i gúpte, ornament, gràcia.)

Flors blanques, tacades de groc, de més d'un centímetre, les masculines
en nombre d'1-3 en una espata bivalva sostinguda per un llarg peduncle, pè-
tals orbiculars, molt més llargs que els sèpals ovato-oblongs, dotze estams,
les flors femenines solitàries, llargament pedunculades, en una espata uni-
valva, tres escames filiformes oposades als pètals, tres estaminodis, estil curt,
sis estigmes bífids, baia ellipsoide, de sis cavitats. Herbes perennes, de rizo-
ma estolonífer, estolons prims, llargs, flotants, amb fulles fasciculades i Aors
als nusos.

2.464. — H. Morsus-ranae L.

(del nom de morsus-rane, mos de granota,
amb què fou designada per alguns botànics
prelinneans. Sembla alludir a l'escotadura de
la base de les fulles, que el vulgar hauria atri-
buit a una mossegada de granota.)

Geografia. — Aigúes estancades o de curs lent:
Castelló d'Empúries — Roses, Sant Pere Pescador
(Vay., Cuffi), prop de Figueres, Vila-sacra, Roses
(Bub.), Riumors (Queraltl) — Juny-Set.

202

EE OURIAL DE UC AU AE UNA

Gènere 651. — HELODEA RICH.
(Del grec éi6òre, pantanós, al'ludint a Pestació de l'espècie segúent.)

Flors d'un blanc rosat o violàcies, de tres millímetres, totes solitàries en
una espata tubulosa, bífida, pedunculada, pètals poc més llargs que els sèpals,
uns i altres petaloides, 3-9 estams soldats a la base, tres estigmes escotats,
baia cilindràcia subtrígona. Herbes perennes, submergides, ramificades, de
tija i branques llargues, no estolonífera, amb les fulles sèssils, ternades o,
rarament, oposades, oblongues obtuses, primes, ondades denticulades, uni-
nèrvies.

i à 2,465. — H. canadensis Rich.

(perquè és oriiinda del Canadà.)

Geografia. — Oriúnda de l'Amèrica boreal, abunda
a les aigúes estancades o de curs lent del litoral de
Barcelona: a can Tunis l'observàrem per primera ve-
gada amb M. Leveillé l'agost del 1905.

Helodea canadensis

203

PU BE LCACIUONS DEL ENSVIEIGISUS DE CIENCIES

Família 118. — ALISMAÀCIES R. BR.

(Del gènere 4/isma.)

Plantes de flors hermafrodites, rarament monoiques, regularment blan-
ques o rosades, en verticils o umbelles, perigoni de sis tèpals biseriats, els
externs sepaliformes, generalment persistents, els interns petaloides, més
grans, caducs, 6-9 estams, fruit en polifoHicle o poliaqueni. Herbes aquàti-
ques o de llocs pantanosos, amb les fulles radicals fasciculades, embeinadores,
enteres.

i Flors de més de 15 mm de diàmetre, amb nou o més estams... —. — 3.

1 ) Flors de menys de 15 mm de diàmetre, amb 6-12 estams. —. . . 3.

HS: HOMIDIOSOS de de ae NE (OS 2. SAR MC GIS
Fulles parcialment aèries, linears, sèssils, flors hermafrodites, sis

i
Fulles aèries, sagitades, llargament peciolades, plantes monoiques, aque-
N
fONiClest La Tea de LE si Me 9t 653: Bútomus.

Plantes anuals, fulles ovato-oblongues, trinèrvies, 6-8 foHicles de 9-I4
millímetres, comprimits, punteguts, disposats en estrella .

654. Damasónium.

3. i Plantes perennes, fulles ovato-cordiformes o lanceolades, amb 3-7 ner-

vis, aquenis nombrosos, rodons, a penes mucronats, verticilats o en

capítol globulós —. Que ae (GES PS aten

204

ELORA DENCADLALUNYA

Gènere 652. — SAGITTÀRIA L.

(Del llati sagit/a, la sageta, per les fulles sagitades. )

Plantes monoiques, de flors blanques, oposades o ternades, bracteades, en
raim terminal paniculiforme, les superiors masculines, més grans i abundo-
ses, estams nombrosos, anteres basifixes i extrorses, les flors inferiors feme-
nines, i per fruit un poliaqueni, amb els aquenis transovats comprimits, alats,
apiculats, en capítol globulós, sobre peduncles radicals tríquetres. Herbes pe-
rennes, amb rizoma estolonífer de branques filiformes, inflades a l'àpex en
forma de tubercle ovoide, fulles totes radicals, les primàries amplament li-
nears, filloidiformes, submergides, de 7-80 cm x 4-20 mm, les altres aèries o
flotants, llargament peciolades, sagitades, amb les aurícules divergents fins
d'un decímetre, aproximadament iguals al limbe.

2,466. — S. sagittifólia L.

(sagittifolia, de fulles sagitades.)

Sinontmia. — Sagitària , cast., saetilla, cola
de golondrina , fr., Héchière.

Geografia, — Vores d'aigua i llocs pantanosos: Cas-
telló d'Empúries, Sant Pere Pescador (Vay., Llen.i,
Cad.), Roses (Bub.): cap a Montiró (Bolòs) —
Jul.-Ag.

N. B. No és cosa rara trobar aquesta planta abans del seu complet desenrotllament
amb fulles aèries obtuses i auricules basilars paral'leles i també obtuses, que en la Mem.
de l'Acad. de Ciències de Barc. del 1908 publicàrem com a var. ca/alaunica.

205

PUBLICACIONS DE ELNSTIT UD DE (CIENCIES

Gènere 653. — BÚTOMUS L.

(És un mot de Teofrast, interpretat diversament pels autors. Hom el deriva de 8oòç, bou,
i téuveiu , tallar, com si diguéssim talla-bou, perquè les fulles de l'espècie segúent fan
sagnar la boca del bestiar que en menja.)

Flors hermafrodites, rosades, en umbella terminal involucrada per 2-4
bràctees lanceolades, de radis nombrosos i desiguals, perigoni de sis tèpals
biseriats, petaloides, persistents, sis follicles terminats en bec recorbat, sol-
dats a la base. Herbes perennes, de rizoma horitzontal, carnós i tija de 5-I0
decímetres, dreta, afilla, cilíndrica i rígida, fulles totes radicals, linears tri-
quetres, acuminades, molt llargues, dretes, sèssils.

2,467. — B. umbellatus L.

(per la inflorescència umbelliforme.)

Sinoníma. — Llinassa, balca , cast., junco
florido , fr., jonc fleuri.

Geografia. — Vores d'aigúes i llocs pantanosos:
Llacunes d'Empúries, Sant Pere Pescador (Vay.l) —

Juny-Jul.

IH rosemestneesovesoraneroaa

206

PLORA DE/GABFALCUNYA

Gènere 654. — DAMASÓNIUM MILL.

(Aquest mot ja fou emprat per Plini. Hom el creu derivat de òapúCeiuy, domar, per haver
suposat que l'espècie seguent atenuava l'efecte del veri dels gripaus. )

Flors hermafrodites, blanques o rosades, en umbella terminal o en 2-3
verticils superposats, sis estams, anteres dorsifixes, introrses, 6-8 follicles
lanceolats, comprimits, coriacis, acuminats, estesos en forma d'estrella. Plan-
tes anuals, de 0'5-3 dm, amb l'arrel fibrosa, tiges afilles, dretes o esteses,
fulles totes radicals, llargament peciolades, ovades o oblongues, rodones o
subreniformes a la base, trinèrvies.

2,468. — D. stellatum Rich.

(pel fruit estrellat.)

Geografia. — Llacs i llocs pantanosos: Pireneu
oriental, d'Argelés a Coll-lliure (Bub.), litoral d'Ar-
gelés (VVar., ex Gaut.) — Maig-Set.

Damasónium stellatum

207

PUBLICACIONS DE L'INSTIEUT DE CIENCIES

Gènere 655. — ALISMA L.

(El mot ditoua ja fou emprat per Dioscòrides, per a designar una planta
amb fulles de plantatge.)

Flors hermafrodites, blanques o rosades, verticillades, en umbella terminal
o en llarga panícula, tèpals interns petaloides, més grans que els externs, que
són herbacis, caducs, 6-12 estams de filaments filiformes, anteres introrses,
dorsifixes i per fruit un poliaqueni d'aquenis comprimits o angulosos, verti-
cillats o en capítol. Herbes perennes, de tija escapiforme, fulles radicals llar-
gament peciolades, cordiformes o lanceolades, amb 3-7 nervis.

Flors bastant grans, en umbella terminal o en 2-3 verticils superposats.
aquenis transovoides, mucronats, amb cinc angles, multiseriats en
capítols globulosos, fulles lanceolato-linears, atenuades pels dos caps,
TTIMÈRVIES a At an A COI GI ESS

Flors petites, en nombrosos verticils superposats formant una panícula
piramidal, aquenis ovoides, obtusos, molt comprimits, uniseriats, fu-
lles ovades cordiformes, amb 5-7 nervis . . . . A. Plantago.

2,469. — A. ranunculoides L.

(per la semblança de la planta, i sobretot dels
capítols fructifers, amb els Ranunculus.)

Rizoma fibrós i tija d'1-3 dm, dreta, amb les
fulles totes radicals, també dretes, lanceolades
linears, llargament peciolades, atenuades pels
dos caps, trinèrvies, flors d'un blanc rosat, bas-
tant grans, en umbella terminal o en 2-3 verti-
cils superposats, separats, peduncle molt llarg,
tèpals interns 4-5 vegades més grans que els
externs, rodons, denticulats, aquenis trans-
ovoides, mucronats, amb cinc angles promi-
nents, desiguals, multiseriats, en capítol globulós.

Alisma ranunculoides

Geografia. — Llocs pantanosos o inundats: Castelló d'Empúries, cap a Palau, Vidreres
— Cap a la Llacuna (Salv.), Olot, al pla de la Pinya (Vay.), Roses (Bub.) — Maig-Set.

208

ELORA DE CATALUNYA

Alismàcies. G. 655. - Alisma.

2,470. — A. Plantago L.

(és la Plantago aquatica dels botànics prelin-
neans, per la semblança de les fulles d'aquesta
espècie amb les del plantatge.)

Sinonímia. — Plantatge d'aigua , cast., llan-
tén de agua, pan de ranas , fr., plantain d'eau,
fluteau.

Rizoma bulbiforme, gros, tija d'I-Io dm, dre-
ta i rígida, fulles totes radicals, ovato-lanceo-
lades, cordiformes o arrodonides a la base, cur-
tament acuminades, llargament peciolades, amb
3-7 nervis, flors blanques o rosades, petites, en verticils distants, formant una
panícula piramidal, tèpals interns 2-3 vegades més grans que els externs,
aquenis ovoides, obtusos, molt comprimits, uniseriats, en capitol deprimit.

8 lanceolatum Rehb. — Fulles lanceolades, atenuades pels dos caps.

Alisma Plantago

Geografia. — Pantans, basses i vores d'aigua, des de la costa al Pireneu. La 8 lanceo-
latum Rehb., a Castellgalí, vores del Llobregat, i segurament en altres parts — Maig-Set.

27 209

PUBLICACIONS DE LSINSTI EU, DE CI ENCBES

Família 119. — COLQUICACIES DC.

(Del gènere Colcbicum.)

Plantes de flors hermafrodites, rosades, purpúries, blanques o groguen-
ques, perigoni de sis tèpals petaloides, lliures o soldats inferiorment, sis es-
tams opositipètals, anteres extrorses, tres estils generalment lliures, i per
fruit una càpsula trilocular, septicida. Herbes perennes, bulboses o de rizo-
ma fibrós, frequentment tòxiques.

Sèpals i pètals soldats en un llarg tub, anteres dorsifixes, més curtes

1 que el filament, arrel bulbosa.. . . . . . . 656. Cólchicum.
Sèpalsmipetals IMures Leo 4 es ade ae CN ee ca NOS
AE DI DOS A das fes a Me EE) El Oral A ir EO 3.

d'NAreiabrosadte i enemldat Mes i lit gel ala LE A.
(Un estil trífid, anteres alabardades, càpsula aguda, florescència prima-
veral, fulles coetànies de les flors. . . . . 657. Bulbocódium.

3 Tres estils, anteres linears, càpsula mucronada, florescència autumnal,
, fulles posteriors a les flors. . . . . . . . 658. Merendera.

Flors disposades en ampla panícula, anteres reniformes, fulles ovades,
plantes pubescents UC DE ENCA Peceó 659. V eràtrum.
Flors disposades en raim Ec oe anteres linears o ovoides, fulles
oramimitormes, plantes Qlabrespe ec I 5.

globulosa trígona . . . . 4.4 4 060. ToBéldia:
Anteres linears, filaments aletats Batet un sol estil, càpsula cònica

Anteres ovoides, filaments filiformes, glabres, tres estils, càpsula sub-
fusitorme Le ae dc 661 Na CED EGIOS

210

ES ODERA 4 DIES GAS IE UUNSYCA:

Gènere 656. — CÓLCHICUM L.

(Rogaumóv ja fou emprat per Dioscòrides. El mot deriva de Còlquida, pais famós per les
seves plantes metzinoses, a l'orient de la Mar Negra.)

Flors rosades c de color de lilà, solitàries o en fascicles de 2-5 flors, sobre
peduneles radicals, tèpals molt llargs, soldats per les ungles en un perigoni
infundibuliforme, estams inserits a la gorja del perigoni, anteres dorsifixes,
més llargues que el filament, tres estigmes lliures, ganxuts, càpsula trans-
ovoide, llavors globuloses. Arrel bulbosa, de la grandària d'una nou, tija
escapiforme, d'1-4 dm, fulles amplament lanceolades, que surten amb el fruit
a la primavera seguent.

2,471. — C. autumnale L.

(del llatí, autumnalis, autumnal, perquè flo-
reix a la tardor.)

Sinonímia. — Còlquic , cast., cólquico , fr.,
colchique.

Geografia. — Prats humits del Pireneu central: Les
Bordes, Lés ( Llen.l ), prop de Fos, Pont de Rei
(C. et S.), vall de Benasc (Lap.) — Setembre.

N. B. Aquesta és l'única espècie de còlquic citada al Pireneu, però Llenas, pel juliol
de 1914, reculli uns exemplars en fruit, de talla bastant petita, que podrien pertànyer al
C. alpinum DC., dels Alps francesos i suissos, que no veiem citat del Pireneu.

2I1

PUBLICACIONS DE L'IUNSTETUE DE CPENCUES

Gènere 657. — BULBOCÓDIUM L.

(Teofrast dóna el nom de BoiBoòxcòrov a una planta interpretada diversament pels autors,
L'Ecluse, Bahuin i d'altres parlaren d'ella, i Linné acceptà el mot per al seu gènere.)

Flors d'un rosat tirant a lilà, grans, solitàries o en nombre de 2-3, de fp-
rescència primaveral, perigoni infundibuliforme, de sis tèpals lanceolats obtu-
sos, d'ungles llargues, acostades, lliures, anteres alabardades, un estil trífid,
càpsula ovoide oblonga, aguda, llavors globuloses. Arrel bulbosa, fulles terna-
des, coetànies de les flors, lanceolato-linears, obtuses canaliculades, rodejades
a la base per una beina membranosa.

2,472. — B. vernum L.

(és el Colehicum vernum de L'Ecluse, així
anomenat perquè és vernal, floreix a la prima-
vera.)

Geografia. — Prats de les altes muntanyes: Rasos
de les muntanyes de Tosses i Alp, cap a Puigllançada
i Coll de Pal, de la Molina a Castellar de N' Hug,
al Pla d'Anyella (Vay.l, Souliél), Collet de Núria
Bulbscc dire socie io (Compy.), vall de Setcases (Gaut.), Castanesa (Zettd.,
Bub.), les Maleides (Lap.) — Maig-Juny.

N. B. Costa afirma que la planta vista per ell a Castanesa pertany a l'espècie seguent.

JE OSRS AL (DE CIA TA NIEUN SA

Gènere 658. — MERENDERA RAMOND

(Del nom vulgar espanyol, merendera o quitameriendas, propi de l'espècie seguent. Al'lu-
deix al fet de florir en acabar l'estiu o en començar l'autumne, quan la tarda s'escurça
visiblement i la gent del camp deixa de berenar.)

Flors violàcies o blanques, grans, solitàries o geminades, de florescència
autumnal, perigoni infundibuliforme, de sis tèpals oblongs o lanceolats, lliu-
res, d'ungles llargues i acostades, anteres linears, tres estils, càpsula ovoide,
mucronada, llavors globuloses, mucronades, arrel bulbosa, fulles alternes,
posteriors a les flors.

Fulles nombroses, linears obtuses, tèpals lanceolats, peduncle fructífer
més llarg que les fulles . . Lo. o M. Bulbocódium.

Fulles en nombre de 5-8, linears seis tèpals oblongs obtusos o lan-
ceolats aguts, peduncle fructífer més curt que les fulles.

M. filifólia.

2,473. — M. Bulbocódium Ram. -— M.
montana Lge.

(per la semblança de la planta amb el Bulbo-
codium vernum , montana, ve del nom específic
linneà del Colehicum montanum, pres de L'E-
cluse, perquè es fa en llocs de muntanya.)

Peremne, de 5-15 cm, amb el bulb petit (2 x 1
centímetres), rodejat de túniques membranoses,
brunes, fulles linears, obtuses, nulles a la flo-
rescència, presents a la pròxima primavera en
la fructificació, de 4-6 mm, canaliculades, a la
fi recorbades, flors rosades o blanques, grans,
tèpals lanceolats, una vegada més llargs que els estams que tenen les anteres
iguals al filament, peduncle fructífer més llarg que les fulles, càpsula ovoide
mucronada, llavors globuloses, piriformes, mucronades.

Merendera Bulbocódium

Geografia. — Pastures elevades del Pireneu: Des de Castanesa a Vilaller, Llautó,
Abella, Conca de Tremp (Costa), prop de Berga, cap a Solsona (Salv.t), Vall de Benasc,
Penyablanca (Bub.), abundant al peu de la Renclusa, les Maleides, Castanesa (Zett.), co-
muna als terrenys estèrils de tota la Vall d'Aran, amb exemplars completament albiflors
(Llen.i) — Ag.-Set.

PUBLICACIONS DE EJNSTIGUT DE CIENCDES

Colquicàcies. G. 658. - Merendera.

2,474. — M. filifólia Camb.— Bulbocó-
dium balearicum Nym.

(per les fulles molt estretes, quasi filitormes ,
balearicum, perquè fou descoberta a les Ba-
lears.)

Considerada per Coste com a subespècie de
l'anterior, hom la distingeix pel bulb més pe-
tit, rodejat de túniques negroses, subcrustàcies,
per les fulles subfiliformes, en nombre de 5-8,
d'un verd bonic, canaliculades, coetànies de les
flors o poc posteriors a elles, per les flors més
petites, solitàries, de tèpals oblongs obtusos o
lanceolats aguts, pel peduncle fructífer més curt que les fulles, amb la càpsu-
la ovoide, obtusa, mucronada per la base dels estils persistents, i per les lla-
vors globuloses, molt breument mucronades.

Geografia. — Terrenys secs i pedregosos: Menorca, a Benisarmenya (Fontl), Fonduco,
S. Antoni, Benillauti (Rodriguez), al Departament de les Boques del Roine (Rouy) —
Oct.-Nov. f., Febr.-Març, fr.

214

ELORADE/CATALUNYA

Gènere 659. — VERATRUM L.
(Nom emprat per diversos botànics prelinneans per a designar aquesta planta.)

Flors hermafrodites, alguna vegada polígames per avortament, blanqui-
noses, agrupades en raims a l'àpex de les tiges i de llurs branques en ampla
panícula (de 4-6 dm), perigoni persistent, de tèpals oblongs, crespats denti-
culats, pubescents exteriorment, estesos, molt més llargs que el pedicel, an-
teres reniformes, dorsifixes, dehiscents transversalment, tres estils curts,
càpsula ovoide, aguda, de carpels soldats a la base, lliures i dehiscents a
l'àpex, de celles polispermes, llavors comprimides, alades. Tija d'un metre
o més, dreta, robusta, rodona, fistulosa, pubescent, molt fullosa, fulles amples,
les inferiors ellíptiques, obtuses, les superiors lanceolades acuminades, con-
sistents, nervades i plegades, totes d- amplexicaules embeinadores, alternes,
pubescents inferiorment.

2,415. — V. àlbum L.

(per les flors de color pàllid, comparades amb
les del Veratrum nigrum.)

Sinonímia. — Baladre, ballestera, ellèbor
blanc, herba vomitòria blanca , cast., vedegam-
bre i verdegambre, hierba de ballesteros, elébo-
ro blanco , fr., hellébore blanc, varaire.

Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes :
Montseny, la Molina, Queralbs, Núria — Berga, Cer-
danya, zona alpina dels Pireneus centrals (Costa),
muntanyes de Santa Magdalena, Milany, Corps, les
Preses, prop d'Olot, Setcases (Vay.), Port de Pallars (Bub.), Ports de la Picada i de
Benasc, Artiga de Lin, Hospital de Luchon, la Renclusa (Zett.), abundant a Pomero
(Llen.), Pla de Beret, etc. (Timb.) — Jul.-Ag.

Veràtrum àlbum

PUBLICACIONS: DE, L'INSTAI TU DE, CTEN GRES

Gènere 660. — TOFIÉLDIA HUDS.

(Gènere dedicat per Hudson a un amic seu anomenat Tofield. )

Flors hermafrodites, verdoses groguenques, petites, en raim espiciforme ter-
minal, perigoni acompanyat d'un involuere caliciforme trífid, persistent i
4-5 vegades més curt que el perigoni, tèpals oblongs, drets, glabres, estams
poc exerts, anteres ovoides, dorsifixes, filaments filiformes, glabres, tres es-
tils molt curts, càpsula subglobosa trígona, apiculada, llavors linears, corbes.
Arrel fibrosa, tija d'r-3 dm, dreta, rodona, poc fullosa superiorment, fulles
graminoides, en llur majoria radicals, acuminades, coriàcies, glabres, amb

5-7 nervis.

Tofiéldia calyculata

2,476. — T. calyculata VVahl.

(és l'Anthericum calyculatum de Limné, així
anomenat pel calicle que envolta la base del pe-
rigoni.)

Geografia. (Terrenys pantanosos i torbosos de les
altes muntanyes: Berga, vores de la riera de Marlés
(Puj., C.1), Núria (Vay.), Bac del Mir, sobre Prats de
Molló (Compy.), Cerdanya, Font-Romeu i confins
d'Andorra (Gaut.), Dorres (Sen.l), sota el Port de
la Picada (Bub.), les Bordes, Riera de Viella, Po-
mero, Aubert, Aiguamoix, Pla de Beret, Ruda

(Llen.i), al peu del Port de Benasc, les Maleides, la Renclusa (Zett.), Vall de Tre-

dòs (Timb.) — Jul.-Ag.

216

EE QUAL (DE CAT VE UNYA

Gènere 661. — NARTHÉCIUM MOEHRING

(Del grec vapg-é, vareta, per les tiges rígides i dretes de l'espècie segient. )

Flors grogues, verdoses per fora, petites en raim espiciforme terminal,
tèpals lanceolato-linears, obtusos, oberts en la florescència, persistents i apli-
cats sobre el fruit, estams poc més curts que el perigoni, de filaments alenats,
llanosos barbuts, anteres basifixes, linears, a la fi torçades, un estil curt amb
l'estigma globulós, càpsula cònica fusiforme, terminada en punta, llavors fi-
liformes, nombroses. Planta de rizoma serpentejant, fibrós, amb la tija d'1-3
decímetres, ascendent, prima, estriada, escamosa a la base, amb poques fulles
a la part superior, aquestes en llur majoria radicals, graminoides, dístiques,
nervades, curtament embeinadores, glabres i llises.

2,471. — N. ossiífragum Huds.

(és el Gramen norvegicum ossifragum de Si-
mon Paulli, metge danès del segle XVII , format
del llatí os, gen. ossis, l'os, i del verb frangere,
trencar, destruir, per la creença que el bestiar
que pasturava d'aquesta planta emmalaltia dels
ossos.)

Geografia. — Llocs torbosos pantanosos del Pire-
neu: Núria, al peu del bosc de la Mare de Déu, r. —
Núria (Tex.), Areu, a Plana Roia (Fontl), al peu del
Port de la Picada (Llen.l), Port de Benasc (Zett.,
Bub.), Hospital de Luchon (Zett.), Hospital de Be-
nasc (Puj., J. lin Hb. Cad.), Pireneus (ISerni) — Jul.-Agost.

N. B. La planta que en l'inici de les nostres excursions recollirem a Núria deu ésser
a l'Herb. Vayreda, car la trametérem a aquest autor, que la determinà amb l'esmentada de-
nominació ( Vay. 44 Htl., 11 de juny del 1892).

28 217

PUBLICACEONS DE L' INSTIEPFURE DE CLENCLES

Família 120. — LILIÀCIES DC.

(Del gènere Lilium.)

Plantes de flors hermafrodites, regulars, de variada coloració, solitàries o
diversament agrupades, perigoni de sis tèpals petaloides biseriats, lliures o
soldats a la base, caduc o marcescent, sis estams oposititèpals, anteres intror-
ses, un estil, 1-3 estigmes i per fruit una càpsula trilocular de dehiscència
loculicida. Generalment herbes de fulles simples, enters, a vegades radicals o
nulles, sense estípules.

Plantes arborescents, fulles en fascicle terminal... . . . . 2

1 DPlantes (HerbàcieSt er ee ee ce a
Tèpals soldats, perigoni tubulós, fes, caduc, estams erecto- ascendents,
llavors lenticulars. A ese re a 16062225000l

2 Tèpals lliures, perigoni acampanat, Darces ció estams drets, llavors
Mi discoidals (eres ue : Es ee es 663. XUCEAS
Arrels fibrosa lo buberosa he eo ana de ae ele CE

3 Es DUDOSA RT cl CCS drdds RE ae 8.
Tèpals soldats a la base, multinervis, perigoni embudat, groc vermellós,

de 6-Io cm de llarg, estams i estils arquejats ascendents, aquells in-

4 io serits en el tub del perigoni . . . . . . 687. Hemerocallis.
Tèpals lliures, perigoni blanc, rosat o blavenc, d'r-5 cm, estams inserits

al receptacle oa la base dels tèpals CE 5.
Perigoni embudat, d'un blanc pur, de 4-5 cm, tèpals trinervis, estams

5 arquejats ascendents, inserits al receptacle . . 688. Paradísia.
Perigoni estès en estrella, blanc, rosat o blavenc, d'r-2 em. . . 6.

/ Flors blaves reunides en nombre d'r-3 en capítol involucrat a l'extrem
d'un peduncle radical afille, fulles radicals reduides a la beina, pedi-

6 cels no articulats, estams desiguals . . . . 691. Aphyllanthes.
lors blanques o rosades, en raim bracteat, fulles radicals normals, pe-
dice SI art CU ACS ae Sea NN NN A 7.
'Tèpals trinervis, filaments estaminals rectes, no dilatats ni peluts a la
Das cia See ec aa ae sor ge eco Phalàngium.

7 Tèpals uninervis, filaments estartitalc arquejats, dilatats i peluts a la
DRSE su ie dd ae el er ele Ne 600 AS DO EMIS:

FSE ORAL DE GIA UNE A

Liliàcies.

Tèpals soldats, estams inserits al tub del perigoni, fulles totes radicals.

8 9.
Tèpals lliures, estams inserits a la base dels tèpals o al receptacle... 139.

( Flors en raim multiflor dens, perigoni caduc, càpsula trígona, amb els
CarPeISNCOMPRINTtS, CQUES as 10.

9

Flors en raim pauciflor fluix, perigoni qorcescert) Cipeula Eelteieena.
AM DLEISICARPEISL A REOCONTES A Sea o gan

estams inclusos, filaments filiformes . . . . . 686. Muscari.
Perigoni tubulós acampanat, violaci verdós, amb sis lòbuls drets, estams

i. urceolat, blau o violaci brunenc, amb sis dents pàtulo-reflexes,
I quasi exerts, filaments dilatats a la base . . . — 685. Bellevàlia.

Flors blaves, perigoni tubulós, inflat a la base, amb sis lòbuls pàtulo-
reflexos, llavors globuloses, amb carúncula . 684. Hyacinthus.
11 ( Flors groguenques, perigoni tubulós, a penes inflat a la base, amb els
tres lòbuls interns erectes convergents i els tres externs recorbats,

llavors planes, sense carúncula . . . . . 667. Uropétalum.
Flors en umbella o capítol, tancats abans de l'antesi en una espata uni-

12 o bivalva, plantes d'olor forta, alliàcia. . . . . 672. Àllium.
Flors solitàries, en raim o en corimbe, sense espata ni olor aHiàcia. 13.

Tija escapiforme, inflorescència nua o bracteolada, llavors negres . 14.
13 , Tija dE fullosa a la base o sota la inflorescència, llavors generalment

PaLIdeSR On DLOgUEn UES a a IO.
llavors discoidals, alades, flors blanques, en raim espiciforme, estil

3 filiforme . . . dc ae 1668. Urginea:
4 i Llavors globuloses o enioeda dors dares o blanques, en raim o en
cocimbe, estils generalment dilatat a. 15.

( Flors blaves, filaments estaminals filiformes o lanceolats 669. Scilla.
15 ( Flors blanques, almenys per dins, filaments estaminals dilatats i alenats.

670. Ornithógalum.

Flors petites (menys de 2 em de llarg), dretes, en umbella o en inflores-
cències subracemoses, rodejades de fulles florals, tèpals estesos en
estrella durant la florescència, grocs per dins i verdosos per fora, lla-

16 vors subglobuloses o anguloses . . . . . . . . 671. Gàgea.

Flors grans (més de 2 cm de llarg), fregientment penjants, solitàries o

en corimbe fluix, tèpals drets o reflexos, llavors generalment planes.

17.

219

PUBLICACIONS DEVEINSTLDIRUT DE CLENORES

Liliàcies.

Fulles en nombre de 2-5 cap a la base de la tija, flors solitàries, tèpals
sense nectaris, anteres basifixes Ce: d'e padBa

RS Dot tot al llarg de la tija, fra aliances gentidcdes o en
raim, tèpals amb una fosseta o nectari a la base, anteres dorsifixes.

19.

Flors penjants, blanquinoses, tèpals reflexos, filaments estaminals fu-
siformes, estil filiforme, càpsula reflexa, dues fulles oposades i pe-
18 ciolades Ei pts EE 683. Erythrónium.
Flors dretes o taileizes Es Ner de Dunei groguenques o d'un blanc
rosat, tèpals drets, filaments dilatats a la base, estil nul, càpsula
dreta, 2-5 fulles alternes i sèssils .. . . . . . . 664. Túlipa.

Flors solitàries, penjants, brunes purpúries amb taques quadrades blan-
quinoses, bulb petit (1 cm), cobert d'una túnica, 3-I0 fulles linears
o lanceolades . . . o Ve. 065. Eritillàtia:
Flors en raim, dretes o Deriacel vertaclleces groguenques o blanques,
bulb gran, escamós, fulles molt nombroses . . . 666. Lílium.

19

EE ORA. DECATALUNYA

Gènere 662. — ÀLOE L.

(Del grec 4467, nom que donà Dioscòrides a l'espècie segient, naturalitzada des d'època
antiquissima als paisos mediterranis. )

Flors groguenques ataronjades, penjants, en raim espiciforme, perigoni
tubulós, fes en sis lacínies, caduc, estams erecto-ascendents, inclusos, inserits
en el tub del perigoni, llavors lenticulars, comprimides. Arbust de rizoma
oblong, carnós i fibrós, amb les fulles ensiformes, glauques, dentades espi-
noses al marge, fasciculades al voltant de l'eix florífer de 5-8 dm, general-
ment simple.

2,478. — A. vulgaris Lamb.
(perquè és l'epècie vulgar al sud d'Europa.)

Geografia. — Oriúnda de l'Africa i de les Indies
orientals, hom la troba subespontània en alguns llocs
de la costa, com Castelldefels — Maig-Juny.

22I

————————————————————————————— EE Etttumu1umé111é1Ú11tiivi1e1 EE

PUBLICACIONS DE E'INSTIETUT DE €CLENCBES

Gènere 663. — YUCCA L.

(Nom caribe de l'espècie seguent.)

Flors blanques, bracteolades, penjants, en tirs allargat, perigoni acam-
panat, partit en sis lacínies marcescents, estams drets, inserits a la base dels
tèpals, càpsula carnosa, llavors discoidals. Tronc de 5-15 dm, freguentment
ramificat a la part superior, escamós per la persistència de la base de les fulles,
aquestes linears lanceolades, punxents, en fascicle al voltant de l'eix florífer.

2,419. — Y. gloriosa L.

(per la seva magnificència. Es la Yuca nova gloriose elata et opinata de
L'Obel.)

Geografia. — Oritinda d'Amèrica, hom la cultiva com a planta d'ornament, a vegades
subespontània — Juny-Agost.

222

BILORA. DESCATADUNYA

Gènere 664. — TÚLIPA L.

(De fuliban, corrupció europea del mot persa dulbend, el turbant, amb el qual comparen
les flors d'aquestes plantes els pobles orientals. )

Flors grogues o d'un blanc rosat, dretes o capbaixes abans de la floració,
solitàries, perigoni caduc, acampanat, tèpals drets, filaments estaminals di-
latats a la base, inserits al receptacle, anteres dretes, basifixes, estil nul, tres
estigmes, llavors nombroses, planes. Plantes bulboses, amb 2-5 fulles linears
o linears lanceolades.

Bulb llanut per sota la túnica, de dos cent. de diàmetre, tèpals blancs

i. interiorment i exteriorment rosats, els externs aguts, els interns ob-
tusos, tots glabres com els filaments estaminals, amb una taca violà-

I cianpropiderla base L a Maza Es . T. Clusiana.
Bulb glabre, d'un cent. de diametre, tèpals grocs, els externs verme-
llosos per fora, tots acuminats, sense taca a la base, però els interns

i barbuts inferiorment, així com els filaments estaminals . . . 2.

Bulb sense estolons, tija bastant robusta, quasi sempre trifila, tèpals
de 3-5 cm de llarg, barbuts a l'àpex, molt desiguals, els externs lan-
ceolats, els interns ovato-lanceolats, molt més amples, càpsula molt

2 més ds quevampla SV ESTRIS)

Bulb amb nombrosos estolons, tija feble i més curta, quasi sempre difilla,
tèpals de 2-3 cm de llarg, glabres a l'àpex, quasi iguals, tots lanceo-
lats, càpsula quasi tan ampla com llarga. . . . . T, Celsiana.

2,480. — T. Clusiana DC.

(dedicada al famós botànic prelinneà Charles
de V'Ecluse, Carolus Clusius, que s'ocupà d'a-
questa espècie.)

Bulb petit, estolonífer, fortament llanut sota
la túnica bruna que l'envolta, ovoide agut, sol-
cat i barbut a l'àpex, tija de 2-4 dm, bastant
prima, uniflora, nua superiorment, amb 3-5 fu-
lles llargues, glauques, llargament embeinado-
res, canaliculades, les inferiors lanceolato-li-
nears, obtusiúscules, les superiors linears acu-
minades, generalment més curtes que la tija

223

PUBLICACILONS DE, E/UNS BI PS DE C D'EINCISES

Liliàcies. G. 674. - Túlipa.

escapiforme, flor bastant gran, dreta, de perigoni campanulat infundibulifor-
me, tèpals tots blancs, però els externs amb la banda dorsal vermella o rosada,
lanceolats, aguts i més llargs, els interns ellíptics, obtusos, més amples, tots
ells amb una taca basilar violàcia a la cara interna, filaments estaminals vio-
lacis negrosos, anteres grogues, molt més llargues que l'ovari, càpsula eHip-
soide, atenuada a l'àpex, apiculada.

Geografia. — Introduida a començaments del segle XVII, la trobem naturalitzada en al-
guns camps del sud d'Europa: Terrassa, abundant al camp del Sr. Cardús, immediat al
Torrent del Batlle i al camp de can Santfeliu d'on acaba de desaparèixer amb les noves
edificacions, vinyats de can Palet, de Vista Alegre, r., Manresa — Boscos de Ceret
(Compy. ex Vay.) — Abril.

N. B. Per espai de més de vint-i-cinc anys havem vist abundant com mala herba en
els llocs expressats la citada planta, que Bubani (Flora Pyr., IV, p. 110) inclou entre les
Liliaceae repudiatae dient: cPulchra species facile in hortis floristarum culta, ex hisce mi-
gravit, stelit et fugit incerta civis relinquenda erat..

(del llatí silvestris, silvestre, perquè hom no
sol cultivar-la.)

Bulb ovoide, mitjà, glabre, sense estolons,
envoltat de túniques brunes, un poc peludes a
l'àpex en llur cara interna, tija de 2-4 dm, bas-
tant robusta, dreta, nua a la part superior,
quasi sempre amb tres fulles lanceolato-linears,
agudes, acanalades, flor capbaixa abans de l'an-
i o tesi, bastant gran, groga, un poc verda o ver-
io mellosa per fora, perigoni acampanat, de 3-5

centímetres de llarg, tèpals barbuts a l'àpex,
molt desiguals, els externs lanceolats, els interns més amples, ovalo-lanceo-
lats, tots acuminats, estams barbuts a la base, càpsula oblonga trígona, molt
més llarga que ampla.

Túlipa silvestris

Geografia. — Llocs pedregosos, àrids: Al cim del Montsant, entre el pedruscall,
29 maig 1910 legi — Muntanyes de la Cènia (Llen.l), Lleida (Agelet) — Maig-Juny.

LS
is)
-

EE OURA DE CANT AL DUN GV A

Liliàcies.

Túlipa australis

G. 674. - Túlipa.

2,482.— T. Celsiana DC. — T. austra-
lis LinX.

(dedicada a Jacques Martin Cels, creador d'un
cèlebre jardí botànic a Montrouge, on cultivà
gran nombre de liliàcies, australis, perquè viu
a l'Europa austral.)

Molt afí a l'espècie anterior, hom la diferen-
cia pel bulb amb nombrosos estolons i glabre,
per la tija d'1-3 dm, dreta, flexuosa, prima,
quasi sempre amb dues fulles, per la flor més
petita (a's cm de llarg), amb els tèpals quasi
iguals, glabres a l'àpex, lanceolats, i per la

càpsula subglobulosa trígona, quasi tan ampla com llarga.

Geografia. — Pastures de les muntanyes: Muntanyes de l'Obac, a la Serra del Pou,
sobre la Font de la Portella — Agudes del Montseny, Font de l'Escot (Puigg.l), Mont-
serrat, als Degotalls (Vay.l), Sant Jeroni (Trem.l), Coll de Davi (Font), Cadaqués, a la
muntanya de Sant Sebastià ( Vay.): la Cerdanya, a la Vall del Querol (Gaut. )- Abr.-Maig.

29

225

PUBLICACEVONS DE EINS TE RUR DE (CIENCIES

Gènere 665. — FRITILLÀRIA L.

(Del llatí frifillus, cornet, per la forma de les flors.)

Flors capbaixes, solitàries, d'un bru purpuri, amb taques quadrades que
simulen les d'un escaquer, perigoni acampanat, caduc, de tèpals lliures, amb
una fosseta nectarífera a la base, filaments estaminals filiformes, glabres, in-
serits a la base dels tèpals, tres estigmes linears, càpsula transovoide o oblon-
ga, llavors nombroses, planes. Bulb petit, cobert per una túnica blanquinosa,
tija nua en el terç inferior, amb 7-I0 fulles dretes, les inferiors lanceolades
linears, obtusiúscules, les superiors linears acuminades.

Perigoni acampanat cilindroide, contret al mig, tèpals arquejats recor-
bats, els exteriors oblongs, els interiors transovato-cuneiformes, mu-
cronats, anteres breument apiculades, fulles inferiors de 5-I0 mm
d'amplada, les superiors linearsie EN. pyrenaica.

Perigoni acampanat inflat, tèpals drets, els externs oblongs, els interns
transovats, obtusos o mucronats, anteres mútiques o apiculades, fulles
totes més estretes, les superiors linears alenades . —F. Boissieri.

2,483. — F. pyrenaica L.

(perquè es fa als Pireneus.)

Bulb globulós, petit, d'un blauc groguenc,
amb túniques brunes, tija de 2-4 dm, dreta,
prima, nua en el terç inferior, amb 7-I0 fulles

i o alternes o les dues inferiors oposades, lanceo-
o lades linears, obtusiúscules, les superiors li-
nears acuminades, flor gran (3-3'5 cm de llarg),
perigoni acampanat cilindroide, contret al mig,
que recorda la corolla de la Campanula speciosa,
tèpals un poc arquejats reflexos, els exteriors
oblongs, els interiors transovato-cuneiformes,
mucronats, anteres breument apiculades, estil a tot tirar fes fins a la tercera
part superior, càpsula cblonga o transovoide, més llarga que ampla.

Fritillària pyrenaica

Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: Coll de Núria, r. (Puj., J.), Vall
d'Eina (Compy.), llocs fronterers del Pireneu oriental (Gaut.), zona alpina inferior del

226

EE ORAL DE CADLALU NA

Liliàcies. G. 675. - Fritillària.

Pireneu central, rara al peu del Port de Benasc (Zett.), no escassa al Canal de Pomero
(Llen.l), Castanesa (Lezat), Ruda (C. et S.) — Jul.-Agost.

2,484. — F. Boissieri Costa

(dedicada a Charles Edmond Boissier, botànic ginebrí, explorador illustre
de la flora hispana.)

Aquesta planta, descoberta el 1865 a Montserrat, per Boissier i Reuter,
que la referiren a llur F. hispanica, de Sierra Nevada, i que nosaltres consi-
derem com mera raça o varietat de la F. pyrenaica, és fàcil diferenciar-la al
primer cop de vista pel perigoni acampanat inflat, que recorda la corolla de la
Campanula affinis, pels tèpals un poc més curts (2'5-3 em), drets, obtusos
o mucronats, anteres, generalment, mútiques (però també n'hem observat
d'apiculades), i per les fulles visiblement més estretes.

Geografia. — Montserrat, davant del Monestir, als Degotalls i principalment cap a Sant
Jeroni, serra de l'Obac, sobre la Font de la Portella — Mura (Font). — Maig-Juny.

227

PUBLICACLONS DE L UNSTI DU FE DE CIENCIES

Gènere 666. — LÍLIUM L.

(Nom que donaren els romans al lliri blanc i a altres liliàcies.)

Flors blanques, groguenques o vermelloses, dretes o penjants, en raim
terminal fluix, pauciflor, perigoni acampanat recorbat, caduc, pètals feblement
soldats a la base, filaments estaminals inserits a la base dels tèpals, anteres
versàtils, dorsifixes, estil llarg, estigma trígon, càpsula transovoide, llavors
nombroses, planes, bulb escamós, gros, fulles alternes o verticillades.

Fulles verticilades, ellíptico-lanceolades, obertes, tija quasi afila a la
part superior, flors d'un rosat violaci, puntejades de púrpura, pen-

1 jants, en raim bracteolat, tèpals molt recorbats . . L. Màrtagon.
Fulles alternes, lanceolades c linears, dretes, tija fullosa en tota la seva
longitud, flors grogues onblanqueste ee es 2.

Flors d'un groc viu puntejades de negre, penjants, en raim fullós, tè-
pals molt recorbats, fulles caulinars linears lanceolades.

2 L. pyrenàicum.

prtors d'un blanc pur, dretes, després amb els peduncles oberts, tèpals

poc recorbats, fulles caulinars lanceolades .. . . . L. càndidum.

N

2,485. — L. Màrtagon L.

(és el martagon de Mattioli, pres en sentit ge-
nèric per altres botànics prelinneans, els alqui-
mistes, potser pel color rogenc de les flors, el
relacionaren amb el planeta Mart.)

Sinonímia. — Marcòlic, marcori , cast., mar-
tagón , fr., martagon.

Bulb ovoide, d'un groc bonic, amb escames
nombroses i estretes, tija de 5-IO dm, dreta,
i o glabra, escabriúscula, quasi afila a la part su-
perior, fulles verticillades en nombre de 6-8,
esteses, oblongo-lanceolades, atenuades en curt pecíol, agudes, escabriúscules
al marge, amb 3-5 nervis, primes, verticils poc nombroses, distants, les fulles
superiors alternes, més petites i estretes, flors bastant grans, d'un rosat vinós,

228

datar a

EL OR A DE GMRAEUNYA

Liliàcies. G. 676. - Lílium.

espurnejades de taques purpúries, inodores, en nombre de 3-8 en raim termi-
nal bracteolat, fluix, tèpals oblongs obtusos, recorbats, llanuts per fora cap
a l'àpex, estams llargs, anteres i pollen vermellosos, estil prim, més llarg
que els estams, inflat a l'àpex, càpsula turbinada, amb sis angles aguts o
obtusiúsculs.

Geografia. — Boscos i pastures ombroses de les muntanyes: Montserrat, Serra de
l'Obac, Sant Llorenç del Munt, Montseny, Entroncament, Montsant, Núria — Pla de la
Calma, per tot el Pireneu (Costa), Olot i muntanyes veines, Guilleries, Cerdanya (Vay.),
Berga (Puj. C.), Vic (Masf.), Ripoll (Sen. ), zones alpina i subalpina del Pireneu central
(Zett.), Montgarri (Bub.), Vall de Banos, Arties (Timb.), Pla de Beret, Tredòs, Ruda
(Llen., GC. et S.) — Juny-Set. :

2,486. — L. pyrenàicum Gouan
(perquè és planta pròpia dels Pireneus.)

Bulb ovoide i tija de 3-8 dm, robusta, dreta,
llisa, glabra, molt fullosa fins a la inflorescèn-
cia, fulles nombroses, aproximades, amb nom-
broses pestanyes fines, multinèrvies, dretes, li-
nears lanceolades, les inferiors i les florals lan-
ceolades, flors grans, d'un groc viu espurneja-
des de negre, penjants, en nombre de 2-8 a l'a-
xilda de fulles alternes o d'un verticil de 3-5
fulles, formant un raim terminal fluix, tèpals
oblongs, obtusos, revoluts, glabres o molt poc
lanuginosos a l'àpex de la cara dorsal, anteres vermelles, estil engruixit i
claviforme, tant o més llarg que els estams, càpsula turbinada, amb sis angles
obtusos, poc més llarga que ampla.

Geografia. — Boscos i pastures del Pireneu: Núria, prop del Salt del Sastre (Salv.l),
sobre Sant Gil, Cerdanya, Setcases, Costabona, sobre Rocabruna, r. (Vay.), Carençà
(Compy.), zones alpina i subalpina del Pireneu central, abundant a l'Hospital de Luchon
(Zett.), Artiga de Lin, abundant als vessants de l'Artiga de Viella (Llen.i), entre Fos i
Lés, vall de Tredòs (C. et S.) — Maig-Jul.

229

PUBLICACIUONS DE DINS EI EU DIEC IE NICIESS

Liliàcies. G. 676. - Lílium.

2,487. — L. càndidum L.

(del llatí candidus, blanc, per la blancor de les
flors.)

Sinonímia. — Lliri blanc, lliri de Sant An-
toni, cast., lirio blanco, azucena , fr., lis, lis
commun.

Bulb ovoide, amb nombroses escames, tija de
6-9 dm, dreta, robusta, fullosa, glabra, fulles
inferiors oblongues, esteses, les superiors lan-
ceolades, dretes, alternes o subverticillades, ate-
nuades a la base, flors molt grans, d'un blanc
puríssim, d'olor suau, al començament dretes, després esteses, agrupades en
nombre de 3-I0 en raim terminal bracteolat, tèpals lanceolats oblones, recor-
bats, obtusos, atenuats a la base, glabres, estams quasi la meitat més curts
que l'estil, que és tres vegades més llarg que l'ovari, càpsula oblonga trígona,
d'angles obtusos, una vegada més llarga que ampla.

Lílium càndidum

Geografia. — Cultivada i subespontània en alguns camps i vinyes. — Maig-Jul.

230

My

FLORA DESCATALUNYA

Gènere 667. — UROPÉTALUM GAYVL. — DIPCADI MEDIC.

(Format dels mots grecs oòpú, Cua, i zecuxov, pètal, per la forma allargada de les divisions
del perigoni. Dipcadi, nom que donen a Orient a diverses liliàcies.)

Flors d'un groc brunenc o falpes, penjants, en raim pauciflor Auix, brac-
teolat i, generalment, unilateral, bràctees lanceolades acuminades, poc més
curtes que el pedicel, perigoni tubulós acampanat, marcescent, tèpals linears,
soldats a la base, els tres externs pàtulo-recorbats, els tres interns erectes
convergents, estams iuclusos, de filaments molt curts, inserits a la meitat
del tub, anteres sublinears, dorsifixes, estil més llarg que l'ovari, estigma
capitat o trífid, càpsula gran, globulosa trígona, truncada umbilicada a l'àpex,
un poc atenuada a la base, llavors discoidals, negres, rugoses xagrinades,
circuides d'una ala estreta. Bulb ovoide, blanquinós, de la grandària d'una
nou petita, tija d'r-3 dm, dreta, cilíndrica, glabra, amb les fulles totes ra-
dicals, linears filiformes, canaliculades, més curtes que la tija.

2,488. — U. serótinum Gavvi. —Dipcadi
serótinum Medic.

(del llatí serotinus, tardà, perquè, segons con-
ta VEcluse, germina a la tardor.)

Geografia. — Terrenys arenosos i pedregosos, culti-
vats i incultes: Al Vallés, Terrassa, Matadepera, Obac,
etc., Sant Vicenç de Castelleti altres llocs del Bages.—
Uropetalumisergtinamt De tant en tant en tot el pais, des de la costa a la zona
io alpina (Costa), Vic (Masf.), Llers, Roses, Cabanes,
Cadaqués (Sen.), Prats de Molló (Gaut.), Cardona,
Berga, Andorra (Timb.), al peu del Port de Benasc (Zett.) — Abr.-Jul.

231

PUBLICACIONS DE E' TINSEI EU DE CLENCBES

Gènere 668. — URGÍNEA STEINH.

(Nom derivat del de la cabila dels Beni Urgin, de l'Algèria, on són particularment
abundants aquestes plantes. )

Flors blanquinoses, molt nombroses, en llarg raim bracteolat, perigoni
marcescent, de tèpals lliures o poc soldats a la base, ellíptico-lanceolats, de
raquis verd, filaments estaminals filiformes, inserits a la base dels tèpals,
anteres mòbils, dorsifixes, estil filiforme, estigma globulós, trisulcat, càpsula
transovoide trígona, amb llavors nombroses, planes. Bulb ovoide, molt gros
(fins d'un decímetre de diàmetre), de túniques vermelloses, tija de ro-I5 dm,
robusta, fulles totes basilars, llargament i amplament lanceolades (6-8 deci-
metres x 3-6 centímetres), enteres, dretes, més curtes que la tija, marcides
en l'antesi.

2,489. — U. marítima Bater — U. Sci-
lla Steinh.

(perquè, a Europa, no sol apartar-se gaire de
la costa, és l'escila per excellència, coneguda
amb aquest nom des de temps remotíssim.)

Sinonímia. — Escilla, ceba marina , cast.,
escila, cebolla albarrana, ceborrancha, ffr.,
squille.

Urgínea maritima 3

Geografia. — Platges arenoses o rocoses del lito-

ral: La Cebolla, cap al Cap Norfeu i costes de Cada-
qués, r., Lloret (Trem.), S'Agaró (Vay.), més abundant a la ribera de l'Ebre (Costa)
Agost-Oct. ()

(1) —Abunda, realment, tot al llarg del Montcià, per la banda del litoral, des de Sant Carles de la Ràpita fins més enllà dels
confins de Catalunya, coneguda amb el nom de ceba porrera (F. Q.)
232

EL OR A DE CATALUNYA

Gènere 669. — SCILLA L.

(Exínna, en grec, i scilla, en llati, eren els noms de l'escil'la o Urginea maritima, segre-
gada aquesta darrera del gènere Scilla, de Linné, restaren les altres per a mantenir-lo.)

Flors blaves o d'un rosa purpuri, en raim o corimbe terminal, perigoni
caduc o marcescent, estès en la floració, de tèpals lliures o poc soldats a la
base, oblongs o lanceolats, estams inserits a la base dels tèpals, de filaments
filiformes o dilatats a la base, anteres mòbils, dorsifixes, estil filiforme, es-
tigma obtús, càpsula globulosa o transovoide trígona, llavors rodones o an-
guloses. Bulb tunicat, rarament escamós, fulles totes basilars, lanceolades
o linears.

IOSSSSCI SOL DIACICES en ea PEC ea ASS ee ea ae Sa ES 2.
BlorsieDracteoladesiane ne More aC Badia ra es 3.
Florescència autumnal, 5-I0 fulles posteriors a les flors, estretes, li-
nears, flors en raim dens, Qieres anteres negroses, celles de la

càpsula dispermes. . . : ES AU Ali ST
ES primaveral, ci rarament tres fulles, precursores o coe-

2
tànies de les flors, lanceolades, flors en raim die. corimbiforme, an-
teres blavenques, celles amb 5-6 llavors... . . . . . S. bifòlia.
Bràctees molt curtes, truncades, escamiformes, flors molt nombroses,
en raim paniculitorme, filaments estaminals alenats, fulles nombro-
3 ses, de prop de dos centímetres d'ample. . . S. hyacinthoídes.

Bràctees llargues, acuminades, flors poc nombroses, en raim tirsiforme
o corimbiforme, filaments estaminals lanceolats .. —.. . . . . 4.

Bulb escamós, gran, groguenc, fulles de 2-3 cm d'ample, flors en raim
tirsiforme, anteres blaves . . . . . . S. Lílio-Hyacinthus.
i Bulb tunicat, petit, blanquinós, fulles linears lanceolades, de 3-6 mm
d'ample, fre en raim corimbiforme, anteres groguenques S. verna.

PUBLICACIONS, DE B'INSTICUE (DE CLENCIES

Tiliàcies. G. 609. - Scilla.

i 2,490. — S. autumnalis L.
I (perquè floreix a l'autumne.)

Bulb ovoide, relativament gros, blanquinós,
tija d'r-3 dm, dreta, prima, estriada, pulveru-
lenta i aspra en el terç inferior, fulles poste-
riors a les flors, en nombre de s-I0, estretament
lmears, dretes, acutiúscules, subcanaliculades,
llises, 1-2 vegades més curtes que la tija, flores-
cència autummnal, ors color de lilà, en raim
curt (3-6 cm), dens i sense bràctees, pedicels
ascendents, els inferiors més llargs que el pe-
rigoni, els superiors quasi iguals, perigoni per-
sistent, tèpals oblongs, obtusos, anteres negroses, càpsula transovoide depri-
mida, petita, de celHes dispermes.

Scilla autumnalis

Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: A la Segarra, cap a Begues i Prats
de Rei (Salv.i), frequent a la Jonquera, Cantallops, Campmany, Vilarnadal, Castell de
Figueres (Vay.), Cadaqués (Trèm.l, in Hb. Cad.), Sant Martí Sapresa, r. (Cod.l),
abundant cap a Sant Pere Pescador (Llen.l), Llers, Cabanes (Sen.), Vilalleons (Puigg.l),
la Seu d'Urgell (Isern), Hostalets, pr. de Coll de Davi, Mas Olzinelles, de Sant Fruitós
de Bages (Puj. C.), pr. de Luchon (Zett., Bub.) — Ag.-Oct.

2,491. — S. bifólia L.

I (per tenir, generalment, dues fulles.)

Bulb ovoide, petit, bru, tija d'r-2 dm, dreta,
prima, glabra, fulles, generalment, dues, rara-
ment tres, precursores o coetàmies de les flors,
que abracen la meitat inferior de la tija i quasi
són tan llargues com ella, ascendents, acanala-
des, obtuses i llises, florescència primaveral,
flors blaves, rarament rosades o blanques, en
raim fuix de 3-8 flors, corimbiforme, sense
bràctees, pedicels drets, els inferiors 3-4 vega-
des més llargs que el perigoni, filaments esta-
minals lanceolats, anteres blavenques, càpsula globulosa trígona, obtusa,
celles amb 5-6 llavors, aquestes negroses, rugoses.

Scilla bifólia

Geografia. — Boscos de les muntanyes pirenenques: Vall de Bohi (Gonz.l), Bielsa i
Fiscal (Campo) — Març-Maig.

ms, T'ha

ELORACDEMGATALUNY A

Liliàcies. G. 669. - Scilla.

2,492. — S. hyacinthoides L.

(per la seva retirança a alguns Hyacinthus.)

Bulbs ovoides, agregats i fent la planta cespi-
tosa, amb la tija de 8-Io dm, gruixuda, glabra,
el doble o més llarga que les fulles, aquestes
nombroses, linears lanceolades, acanalades, cur-
tament acuminades, d'uns 2 em d'ample, cilio-
lades al marge, flors blaves, molt nombroses,
en llarg raim cilíndrico-cònic, fluix, ornat de

Scilla hyàcinthoides i o bràctees membranoses, blanques, curtes, trun-
Dei o Cades, escamiformes, pedicels estesos, blancs,
3-4 vegades més llargs que el perigoni, que és

persistent, anteres verdoses, càpsula subglobulosa, de celles dispermes.

Geografia. — Camps pedregosos, arenosos o rocosos: Horta de Lleida (Gonz.l) i potser
en altres llocs del Segrià (Costa) — Abr.-Maig.

Es 2,493. — S. Lilio-Hyacinthus L.

(perquè amb el bulb i les fulles de lliri té les
flors semblants a les dels Hyacinthus , és el

Hyacinthus stellaris folio et radice lilii de
Bauhún.)

Bulb escamós, gran, groguenc, amb la tija
de 2-3 dm, dreta, glabra, prima, poc més llarga
que les fulles, aquestes nombroses, oblongo-lan-
ceolades, amples d'r'5-3 cm, obtusiúscules, lli-
ses, esteses, flors blaves, en raim tirsiforme

Scilla Lílio-Hyacinthus
es HAuix, bracteolat, bràctees alenades, blaves, més

curtes que el pedicel, tèpals lanceolato-linears,
obtusos, filaments estaminals lanceolats, anteres blavenques, càpsula subglo-
bulosa trígona, obtusa, oligosperma, llavors anguloses, negroses.

Geografia. — Boscos i prats ombrosos i humits de les muntanyes: General en terres
gironines, Coma Negra, Coral, fins a les muntanyes de Vidrà, Santa Magdalena, Collsa-
cabra, muntanya del Corb, Sant Valentí, prop d'Olot (Vay.), Vall d'Aran, bastant comuna
a Lés, Canejan, Bossost, Artiga de Lin i especialment als vessants d'Artiga de Viella
(Llen.l), fins al peu del Port de Benasc (Zett., Bub.), Artiga d'Arlos, Pont de Rei
(C. et S.) — Abr. -Jul.

235

PUBLICACIONS DE E INSTI LU TE DIESCIE N/CMESS

Liliàcies. G. 669. - Scilla.

Denis TI: 2,404. —S. verna Huds.

(perquè és una planta vernal, de florida pri-
merenca.)

Bulb ovoide, blanquinós, petit, tumicat, tija
d'1-3 dm, prima, més llarga que les fulles, gla-
bra, fulles en nombre de 3-6, linears canalicu-
lades, amples de 3-6 mm, obtusiúiscules, llises,
flors blaves, poc nombroses, en raim corimbi-
forme bracteolat, bràctees lanceolades acumi-
nades, membranoses, blanques, quasi iguals al
pedicel, tèpals drets, lanceolats, obtusos, fila-
ments estaminals blancs, anteres groguenques,
càpsula subglobulosa trígona, llavors transovoides anguloses, negres.

Geografia. — Prats subalpins del Pireneu: Vall d'Aran, Bossost (Compà.l, in Hb.
Cad.), al peu de la Picada, Portilló, abundantissima pujant des de Gúerri a Liat (Llen.l),
Artiga d'Arlos, Bac de Fos, Sant Joan de Toran, Canejan (C. et S.) — Abr.-Jul.

236

EE OLRVA DE GPALTAS IU NA

Gènere 670. — ORNITHÓGALUM L.

(Aquest mot, opvidóyoxoy, el trobem ja en Dioscòrides, És format de òpvtc, ocell, i yú2a,
llet, al'ludint a la blancor de les flors i potser a la raresa d'alguna d'aquestes espècies.)

Flors, almenys per dins, blanques, en raim o corimbe bracteat, perigoni

marcescent, de tèpals liiures, estesos en la floració, oblongs o lanceolats, amb
una faixa verda en liur cara dorsal, filaments estaminals dilatats a la base,
alenats, anteres oblongues, mòbils, dorsifixes, estil filiforme, càpsula ovoide,

amb 3-6 angles i celles polispermes, llavors subglobuloses o anguloses. Bulb
tunicat, fulles totes basilars, linears canaliculades.

2
3
4

È d'un blanc pur, que no es tornen grogues en assecar-se, bràctees

Flors en corimbe o en falsa umbella, tija feble, de o's-3.

2.
Flors en llarg raim espicitorme, tija robusta, de 3-I0o dm.

Gi.
/ Fulles filiformes, sense línia blanca al fons del sole, corimbe d'r-5 Hors,
pedicels drets, càpsula amb sis angles acostats per parells

O. tenuifólium.

Fulles linears, amb una línia blanca al fons dels solc, corimbe de 5-I5
flors, pedicels ascendents i a la fi estesos, càpsula amb els sis angles

Lo equidistants. O. umbellàtum.

Fulles tant o més llargues que la tija, bràctees ovato-acuminades, flors
en raim curt, corimbiforme, blanques en ambdues cares, càpsula

amb sis angles equidistants O. aràbicum.

Fulles molt més curtes que la tija, bràctees lanceolades acuminades,
flors en raim llarg, càpsula amb tres soles . A.

quasi iguals al pedicel, filaments estaminals llargament atenuats, a
penes més llargs que la meitat del perigoni, més curts que l'estil

O. narbonense.

Flors d'un blanc pur, que no es tornen grogues en assecar-se, bràctees

més curtes que el pedicel, filaments estaminals bruscament acuminats,

més llargs que les tres quartes parts del perigoni i tan llargs com

Vestil . O. pyrenàicum.

237

PUBLICACIONS DE E INSDIEBUF DE CIENCIES

lúliàcies. G. 670. - Ornithógalum.

2,495. — O. tenuifólium Guss.

(per la tenuitat de les seves fulles.)

Bulb ovoide, tija de o's-I dm, prima, quasi
fliforme, fulles filiformes, dretes o ascendents,
sense ratlla blanca al fons del solc, tan llargues
com la tija o poc més, glabres, flors blanques
per dins, amb una banda raquial verda per fora
a cada tèpal, reunides en nombre d'r-5 en un
corimbe fluix i bracteolat, bràctees lanceolades
linears, acuminades, membranoses escarioses,
pedicels drets, més llargs que les bràctees, tè-
pals lanceolats oblongs, el doble o més llargs
que els estams, càpsula subglobulosa trígona, petita, amb sis angles aguts,
acostats per parells.

Ornithógalum tenuifólium

Geografia. — Costes y terres àrides: Boscos de Sant Hilari, r. — Muntanyes properes
de Barcelona (Costa), zona muntana de Lleida (Gonz.l), de Vic a Taradell (Puigg.l),
prats dels Pireneus, Montseny, Guilleries, Rupit, Olot (Vay.), Montgrony (Sen.l), Coll-
suspina, al Serrat de Castellàs (Fontl), de Coll-lliure a Banyuls, Cerdanya, entre les Es-
caldes i Angustrina (Gaut.) — Abr.-Juny.

2,496. — O. umbellàtum L.

(per les flors en corimbe umbelliforme.)

Sinonímia. — Llet d'ocell, de pardal, de ga-
llina , cast., leche de gallina, de garza , fr., da-
me d'onze heures.

Bulb ovoide, generalment rodejat de petits
bulbets que porten fulles i tiges, tija principal
d'r-3 dm, glabra, igual o més curta que les fu-
lles, aquestes linears, amples de 3-5 mm, am-
plament canaliculades, amb una ratlla blanca
argentada tot al llarg del solc foliar, flors blan-
ques per dins, verdoses per fora, en corimbes fluixos de 5-I5 flors, bracteats,
bràctees lanceolades acuminades, membranoses escarioses, pedicels més llargs
que les bràctees, ascendents, estesos o reflexos després de l'antesi, tèpals
limears oblongs, mucronats, estams almenys la meitat més curts que els tèpals,
càpsula ovoide, truncada a l'àpex, amb sts angles equidistants.

Ornithógalum umbellàtum

238

ESE QUREA DE SUG CAU ACE J NOMEA

Liliàcies. G. 670. Ornithógalum.

Geografia. — Llocs cultivats o incultes: Prats de Castelldefels, abundant, canyars de
Montcada i de Terrassa, camps de Sabadell, Gualba, Santa Fe del Montseny, i cap a les
Agudes — Camps, hortes, vinyes, de quasi tot el pais (Costa), comarca del Bages (Font),
Castanesa (Zett.), Fos, Arlos (C. et 8): Vall de Benasc (Boileau) — Abr.-Jul.

2,497.— O. aràbicum L.

(l'Ecluse, a començaments del segle XVII, ja
emprà el binomi Ornithogalum arabicum, se-
gons conta a natali ubi nimirum sponte crescit
loco , no obstant, no sembla que creixi a V'Arà-
bia, sinó en altres paisos arabiizats.)

Bulb ovoide, gros, frequentment bulbífer a
la base, tija de 2-3 dm, robusta, fulles ensifor-
mes, de 4-6 dm de llarg per 1-2 cm d'ample,
glabres, glauques, sense ratlla blanca al fons
del solc, flors blanques en ambdues cares, a la
fi groguenques, en raim curt, corimbiforme,
bracteolat, bràctees ovato-cordiformes a la base, acuminades, membranoses
escarioses, pedicels estesos, prims, que es redrecen i s'engruixeixen després
de l'antesi, tèpals transovato-oblongs, els externs i a vegades els interns sub-
tridentats, mucronats a l'àpex, filaments estaminals lanceolats, iguals a la
quarta part del perigoni, càpsula transovoide, amb sis angles, tres de més
marcats, equidistants.

Geografia. — Llocs pedregosos o arenosos: Terrassa, marges dels horts situats darrera
de l'hospital, r. r., i potser accidental o naturalitzada — Voltants de Lleida (Gonz.l), prop
de Barcelona, cap a la Budellera (Costa) — Abr.-Maig.

2,498. — O. narbonense L.

(perquè fou coneguda des de molt antic de la
Gàllia narbonesa.)

Bulb ovoide, tija de 3-6 dm, robusta, glabra,
fulles amplament limears o ensiformes, canali-
culades, pàtulo-recorbades, glaucescents, més
curtes que la tija, flors blanques, que no es tor-
nen grogues, nombroses, en llarg raim d'I-3
decímetres, fluix a la base i dens a l'àpex, brac-
teolat, bràctees lanceolades acuminades, pedi-
cels filiformes, poc més llargs que les bràctees,
estesos a la florescència, erecto-aplicats després,

239

PUBLICACLONS) DE /LENSTIDUC DE (CEE NCIES

Liliàcies. G. 670. - Ornithógalum.

tèpals lanceolats oblongs (de 12-15 mm de llarg), filaments estaminals lanceo-
lats acuminats, poc més llargs que la meitat del perigoeni, estil més llarg que
els estams, càpsula ovoide trígona, amb tres solcs.

Geografia. — Terres cultivades i incultes: Terrassa, Sabadell: abundant als sembrats de
Mollerussa i Menàrguens, al cim de Masgranada, sobre Ordal — Camps i prats de Girona,
Empordà, comú fins a Segaró, Tortellà, Montagut (Vay.), Figueres (Bub.) — Maig-Juny.

2,499. — O. pyrenàicum L. — O. sul-
phúreum Rchb.

(perquè viu als Pireneus, sulphureum, pel co-
lor groc sulturi de les flors.)

Bulb ovoide, com. el de l'anterior, del qual és
fàcil distingir-lo per la tija més alta (5-Io dm),
amb les fulles linears, més estretes, per les ors
d'un blanc verdós, que es tornen grogues per la
o dessecació, agrupades en raims més llargs, amb

Omnitceatumi preeraiciia els tèpals linears oblongs, obtusos, més petits
o (6-10 mm de llarg), pels filaments estaminals
bruscament acuminats, més llargs que les tres
quartes parts del perigomi, i per l'estil igual als estams.

Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: Núria, al peu de la Creu d'En Riba,
r. — Santa Magdalena del Munt, Montseny, als costats del torrent que davalla de Mata-
galls cap a Sant Segimon (Vay.), Núria, al Salt del Sastre (Sen.), Solaneta de Costabona
(Compy.), vall d'Eina (Gaut.), Vall d'Aran (Villiers) — Juny-Jul. O

(1) —/ Baixa fins a 750 m a la vall de la riera de la Torre, prop de Moià (F. Q.).

240

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 671. — GÀGEA SALISB.

(Dedicat a Sir Thomas Gage, amaleur anglès de la botànica, mort a Roma el 1820.)

Flors grogues per dins i verdoses per fora, petitetes (menys de 2 cm),
agrupades en corimbes rodejats de fulles florals a manera d'involucre, tèpals
estesos en estrella durant la Hlorescència, oblongs o lanceolats, plans, marces-
cents, estams més curts que el perigoni, de filaments filiformes, inserits a la
base dels tèpals, anteres basifixes, estigma globulós, càpsula ovoide trígona,
de celles polispermes, llavors, subglobuloses o anguloses. Un o, més frequent-
ment, dos bulbs, amb 1-2 fulles radicals, i d'altres de caulinars o sense, a
vegades amb les axilles bulbíferes.

Tija amb 2-5 fulles alternes que porten a l'axilla nombrosos bulbets
graniformes, dos bulbs envoltats per una mateixa túnica, el superior
més petit, reticulats alveolats, tèpals lanceolats, peluts per fora

G. foliosa.

Tija sense fulles entre la base i la inflorescència, 1-2 fulles florals des-

iguals, rarament En MAJOR IMOmMbIe a

/ Un sol bulb que produeix una fulla radical ampla de 6-12 mm, més llar-
ga que la tija, bruscament contreta a l'àpex, dues fulles florals lan-
ceolades, pestanyoses, desiguals, corimbe de 2-5 flors, tèpals oblongs,

cs DA DIES Ca en a a ed Dan ae parc esc al aa . G. lútea.
Dos bulbs dins la mateixa túnica, per entremig dels quals surt la tija,
1-2 fulles radicals/ amples d'm-3imm. LL 8.

Una o dues fulles radicals fistuloses, més llargues que la tija, la floral
inferior espatiforme, corimbe d'I-5 flors, pedicels peluts. generalment
sense bràctees, tèpals elíptico-lanceolats, obtusos . GG, Liottardi.

Dues fulles radicals, rarament una de sola, no fistuloses, frequentment
amb bulbets a l'axilla, corimbe de 34-12 flors, pedicels peluts o pu-
EES Oro ag PE PED EI AC Des cer DES ea Lc Met

Fulles radicals triquetres o carenades, bulbs llisos, de fibres radicals fi-
l liformes, descendents, tèpals lanceolats, aguts, pubescents per fora

G. arvensis.

Fulles radicals planes, lanceolades, bulb més gros llis, el més petit re-

ticulat alveolat, circuits de fibres radicals gruixudes, intricades, en-
durides, ascendents, tèpals ovats lanceolats, obtusos

G. Granatelli.

4 24I

PUBLICACLONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Liliàcies. G. 671. - Gàgea.

2,500. — G. foliosa R. et Sch. — G. po-
Iymorpha Boiss.

(és l'Ornithogalum foliosum de Presl, així

anomenat perquè, a diferència del que ocorre
Po en les espècies d'aquell gènere, aquesta té la
i tija fullosa , polymorpha, per la inconstància
o de la forma d'aquesta estirp.)

i
o Dos bulbs drets en una mateixa túnica, el su-
$ i o perior més petit, reticulat alveolat, tija de 6-15
Gàgea foliosa io centímetres, peluda, que neix entre els dos
I bulbs, amb 2-5 fulles caulinars alternes, un poc
separades, glabres o pestanyoses, ascendents,
frequentment bulbíferes a l'axila, dues fulles radicals estretament linears,
quasi planes, 1-2 vegades més llargues que la tija, flors en nombre d'1-5 en
corimbe fluix, pedicels glabrescents o £ peluts, prims, tèpals oblongs, obtu-
siúsculs, peluts per fora, que ultrapassen d'un terç la llargada dels estams.

Geografia. — Terrenys incultes o rocosos: Lleida, a les Torres o Navés (Agelet, sub
G. bobemica, in Hb. Cad.l), 13 gener 1873.

N. B. No difereix d'altres exemplars recol'lectats pel propi Agelet al Cerro del Ge-
neralife (Granada).

2,501. — G. lútea Rer-Gavvler

(és l'Ornithogalum iuteum de Limné, que com-
prèn gairebé toles les Gagea , de luteus, groc
pel color de les flors, extraordinari dins el gè-
nere Ornithogalum.)

Un sol bulb dret, tunicat, que produeix una

fulla radical lanceolada linear, ampla de 6-12

millímetres, més llarga que la tija, de 15-25

centímetres de llargada, bruscament contreta

io oa l'àpex, llargament atenuada a la base, dues

io fulles involuerals lanceolades, desiguals, quasi

oposades, pestanyoses, més curtes o poc més

llargues que les flors, aquestes en nombre de 3-7, en corimbe fluix, pedicels

glabres, sense bràctees, tèpals oblongs, obtusos, també glabres, amb una
banda dorsal verda.

Gàgea lútea

242

Dep pe

ML OR A DE 4GAEMEIU NY A
Liliàcies. G. 671. - Gàgea.

Geografia. — Boscos frescos i pastures de les muntanyes: Vall d'Eina (Compy.), Vall
d'Eina, Montlluis, Ribera de Viella (Lap., sub Ornitb. luteum L.), Artiga d'Arlòs, Artiga
de Lin (C. et S.), Vall d'Aran, sobre el Gúell del Jueu (Soulié, in Herb. Cad.) —
Abr.-Juny.

N. B. Per més que Terracciano en la seva excel'lent revisió monogràfica de les Gagea
de la flora espanyola considera dubtosa l'existència d'aquesta espècie en el Pireneu català,
no veiem diferències entre la planta aranesa col'lectada per Soulié, la de Ginebra, de
Reuter, i la dels Alps de Savoia, recollida per Bourgeau i repartida com a G. alpina.

OO fistulosa Rer-Gavvler.

(dedicada a Pierre Liotard, director del jardí
botànic de Grenoble en el segle XVIII , fistulosa,
per les fulles fistuloses.)

Dos bulbs drets, llisos, dins d'una mateixa
túnica, entremig dels quals surt la tija de 5-I5
centímetres, nua, amb 1-2 fulles radicals subli-
nears, semicilíndriques, fistuloses, dretes, més
llargues que la tija, dues fulles involuerals lan-
ceolades, oposades, la inferior més ampla, es-
patiforme, acuminada, més curtes que les flors,
aquestes en nombre d'r-5, en corimbes, pedicels peluts, generalment sense
bràctees, drets, 2-3 vegades més llargs que el perigoni, tèpals ellíptico-lanceo-
lats, obtusos, glabres, el doble llargs que els estams, càpsula turbinada, lla-
vors ovoides, estriades.

SON
Gàgea Liotàrdii

Geografia. — Pastures de la zona alpina: Puigmal i de Setcases a Núria (Vay.), Nou-
fonts (Puj., J.), Coll de Núria (Compy.), Setcases (Isern), Valls de Morens i d'Eina
(Gaut.), Penyablanca (Bub., Zett., Lezatl), Bielsa (Loscos ex Terr.), Pomero i Mari-
manya (Llen.t), Ruda (C. et S.), Areu (Font) — Jul.-Ag.

1 2,503. — G. arvensis R. et Sch.

(del llatí arvum, el camp, perquè sol fer-se a
io les terres de conreu.)

Dos bulbs llisos dins d'una mateixa túnica,
fibres radicals primes, filiformes, descendents,
tija de 4-I5 cm, nua flexuosa, ordinàriament

I bulbífera, dues fulles radicals linears, trique-

tres o carenades, canaliculades recorbades,

molt més llargues que la tija, dues fulles invo-
io luerals suboposades, lanceolades, més amples

o que les radicals, iguals a les flors o més llar-

a EES LES II AE o gues, flors en nombre de 3-12, en corimbe, pe-

243

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DB CIENCIES

Lúliàcies. G. 671. - Gàgea.

dicels simples o ramificats, bracteolats, oberts, 4 flexuosos, més llargs que
els tèpals, que són lanceolats i aguts, pubescents en ambdues cares, càpsula
transovoide.

Geografia. — Camps arenosos o pedregosos: Prats de Rei (Puigg., Hb. Escorial ex
Terr.), cap a Santa Coloma de Queralt i Montmaneu, a Bellmunt (Salv.l) — Març-
Abril. O

2,504. — G. Granatelli Parl., var. de
N RC - l'anterior apud Fiori.
(dedicada a Francesco Maccagnone Principe di
Granatelli, botànic italià del segle XIX.)

Dos bulbs desiguals dins d'una túnica hiali-
na, el major llis, de la magnitud d'una avellana,
el menor reticulat alveolat, fibres radicals grui-

xudes, endurides, intricades, fulles radicals lan-

sabo, o ceolades linears, estretes o amples, glabres, pla-
Clip sa) Geauatelli o nes, més llargues que la tija de 5-I5 cm, dues

io fulles involuerals oposades, ovades lanceolades,

peludes pel dors, llargament piloso-pestanyoses

al marge, quasi sempre acompanyades a la base d'altres fulles més petites,
flors en nombre de 3-12, en corimbe, pedicels simples o ramificats, peluts,
tèpals ovato-lanceolats, obtusos, d. peluts per fora, filaments estaminals una
tercera part més curts que el perigoni, càpsula transovato-oblonga, triquetre.

Geografia. — Pastures i roques de la regió mediterrània: Lleida (Agelet, sub G. arven-
sis, ex Terr.), prop de Prats de Rei (Puigg., ex Terr.), el Miracle (Marcetl) — Febr.-Abr.

N. B. A les espècies citades, potser hi hauriem d'addicionar la G. Soleirolii Sch.,
mencionada del Pireneu Oriental, al Llac de Lanós, per Irat, i a les muntanyes d'Andorra,
per Maillo, amb dues reportades per Terracciano. La posseim del Guadarrama recol'lec-
tada per Font.

(4) —/ Realment freqient als camps de la Segarra, Cervera, etc. (F. Q..

244

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 672. — ÀLLIUM L.
(Nom llati dels alls.)

Flors blanques, purpúries o groguenques, en umbella o capítol tancat

abans de l'antesi dins d'una espata uni- o bivalva, perigoni marcescent, de
tèpals lliures o soldats a la base, estesos en estrella o connivents acampanats,
uninervis, fllaments estaminals inserits a la base dels tèpals, simples o tricus-
pidats i amb la punta del mig anterífera, estil filiforme, càpsula trígona, de
celles, generalment, mono- o dispermes, llavors negres, rodones o anguloses.
Fulles totes radicals, però llargament embeinadores, amb bulb tunicat ,
plantes de forta olor alliàcia.

1

Filaments estaminals, almenys els tres interns, terminats en tres pun-

tes, les laterals llargues o dentiformes . —.. . . . 4. . . . 2.
Bilaments estaminals totsisimples ss a SS 12.
Fulles planes, tèpals connivents, els externs carenats. —. . . . 8.

Et cilíndriques o LC itiiidEieees Raimat pere is DE aa eds 9.

Las poc nombroses, umbella total o parcialment bulbifera, estams in-

clusos, tija fullosa fins a la meitat, bulb bulbífer. ..—..—. . . 4.

SS nombroses, umbeHa ampla, globulosa, capsulífera. —..—..—. — 5.

( Espata univalva, amb la valva terminada en punta melt més llarga que
la umbella, flors blanques, puntes dels estams interns quasi iguals,
bulbets oblongs, corbats, aguts . . . . . . . . A. Satívum.
Espata bivalva, amb les valves ovades, bruscament acuminades, més
curtes que la umbella, flors purpúries, estams interns tricuspidats,
amb les puntes laterals més llargues que l'anterífera

A. Scorodóprasum.

Estams inslusos, perigoni ovoide pyramidal, umbella densa, ampla de
DC pa a ç SR le ET es 6.
Estams exerts, perigoni a amentel aC a dols de 4-6 cm, plantes
CODS ES dr tea ee a rial El ceatater ae Dora tar o RavDEad te deci, "a a EA TIÓ

ta univalva, corniculada a l'àpex, dues vegades més llarga que la um-
bella, tèpals blancs amb la carena verda, ovato-acuminats, estams in-
terns tricuspidats, de puntes :aterals molt més llargues, circinades ,
planta de 8-Io dm... . . Qa AC a AS DVECR SIC.
Fulles graminiformes, llises, Egara univalva, curtament mucronada,
més curta que la umbella, tèpals purpuris, de carena més fosca,
oblongs obtusos, estams interns tricuspidats, de puntes laterals tres

Fulles amplament lanceolato-linears, carenades, aspres al marge, espa-
vegades" més' llargues Q. . 4.00. o. es So eo A, fOtONdUum.

245

PUBLICACIONS DESETINSTRI EU DIE CID NCIES

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

(Espata herbàcia, terminada en una punta 4-5 vegades més llarga que
ella, flors blanques o de color de carn, anteres vermelloses, estil inclús,
bulb simple, estams interns, tricuspidats, amb la punta antetífera
igual a la meitat del flament. . . . lo. o. o. A. POrtum:

Espata membranosa, terminada en punta a penes tan ates com ella,
flors rosades o purpúries, anteres grogues, estil exert, dos bulbs prin-
cipals rodejats de molts uibets er es er ale ee 8.

7

Flors rosades, umbelHla ampla, bastant fluixa, punta anterífera dels es-
tams interns tres vegades més curta que 5 filament, tija fullosa al
primer terç, fulles llises, olor picant, de porro Ne polyànthum.

Flors d'un rosa tirant a lila, umbella gran, densa, puntes anteríferes
dels estams interns tan llargues com els filaments, tija fullosa fins a
laumeitats olor icdzalls a Lee as Ne Ampelóprasum.

Perigoni estès en forma d'estrella, puntes laterals dels estams interns
dentiformes, fulles cilíndriques, sense solc a l'anvers, tija fistulosa,
fullosa en el terç inferior . . . s'a OS

Perigoni acampanat, fulles solcades o Eeciudes per P anvers, ds quasi
massissa, iullosa fins ala meitats cc TIÓ

curtes que la umbella, pedicels 4-5 vegades més llargs que el perigoni
i estams el doble llargs que aquell, tija de 5-8 dm, bulb simple, molt
Orante i. dat is C5ir
Flors d'un Dia blavene: Drac de des alòes més curtes que la um-
bella, pedicels a penes més llargs que el perigoni i estams tan llargs
com aquell, tija de 2-5 dm, diversos bulbs petits A. Ascalónicum.

10

Flors rosades o blanquincses, poc nombroses, umbella parcialment Le)
totalment bulbífera, pedicels 4-5 vegades més llargs que el perigoni,
punta mitjana dels estams interns més curta que les laterals

A. vineale.

Flors d'un rosa viu, molt nombroses, generalment capsulíferes, pedicels
poc més llargs que el perigoni, punta mitjana dels estams interns més
llarga que les laterals I ea spheerocéphalon.

Tèpals generalment estesos en estrella, estams inserits a la base, valves
de l'espata curtes, rarament més llargues que la umbella .. . . 434.
Tèpals connivents, obtusos, estams inserits sobre la base, valves de l'es-
pata terminades en punta molt més llarga que la Maibc NC Del VÍ0.

L: blanques, umbella globosa, molt gran, espata de dues valves més
l

246

FLORA DE CATALUNYA

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

Fulles fistuloses, valves de l'espata amplament ovades, vermelloses i
breument acuminades, flors rosades, umbella globulosa, capsulífera,

13 bulbs oblongs, agrupats . . . . . . 0 A. Schcenóprasum.
UNES DOMIS tos ES deia at da est da EL 14a
Bullessovades, specioladest- o La ac ea Sl ela cal dE
Einllesslimearsy o anceolades, seèssils i 36.

Bulb allargat, cobert d'un reticle negrós de fibres entrecreuades, fulles
ell'ptico-lanceolades, breument peciolades, espata univalva, flors d'un
blanc verdós, estams exerts, anteres grogues . . A. Victorialis.

15 $ Bulb oblong, cobert d'una túnica blanca, membranosa, fulles ovato-lan-
ceolades, llargament peciolades, espata bi- o trivalva, flors d'un blanc
pur, estams inclusos, anteres rosades .. . . . . A. ursínum.

Fulles pestanyoses, linears lanceolades, umbella pauciflora, flors d'un
16 OSOR SE RE DR aea tapa NA LE 17
Ritilles nor peStanyoses sa ae Co LA RO LL LS LE 18:

més llargs que la flor, tèpals drets, anteres d'un groc pàlid, fulles
3-4 vegades més llargues que la umbella . . . A. Chamzamoly.

Planta de 20-50 cm, umbella lleugerament pedunculada, pedicels des-
iguals, 3-4 vegades més llargs que la flor, tèpals estesos, anteres d'un
rosa pàlid, fulles poc més llargues que la umbella

Planta de 2-6 cm, umbella subsèssil, a flor de terra, pedicels iguals,
17
A. subhirsútum.

18

SBCTAS OS LS on SA SE EA En die iot ESO alegra AO:
Fulles estretament linears, flors petites, estams generalment exerts 24.

EU OrStOrOgUESIOIDIan QUES, Reg AULES DOL
Flors purpúries o violàcies, fulles nombroses ..—..—. . . . . 23.

La lanceolades o amplament linears (6-50 mm), flors grans, estams

dd

Flors d'un groc daurat, umbella fluixa, a vegades bulbífera, espata bi-
valva, curta, mucronada, tèpals ellíptico-lanceolats, anteres grogues,
una sola fulla més curta que la umbella. . . . . . . A. Moly.

BlorsibIanques,)bulbepetit LOVoIden a da ae

x

("Tija rodona, flors oloroses, espata 3-4 vegades més curta que els pedicels,
que en porten una altra de rudimentària a la base, fulles de 6-8 mm

21 d'ample, més cuntes que la tja . Le. o LL A. OdOtUum.
'Tija trígona, flors inodores, espata més curta que els pedicels, que no
duentespata cudimentària alla base a 220

247

P UB ET CA CITON SU DB IONSSIRI UG DES CICBINIGIRBLS

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

Fulles d'1-3 mm d'ample, espata univalva, pedicels iguals, umbeHa mul-
tiflora, oberta, perigoni ciatiforme, tèpals i estigma obtusos

A. àlbum.

Fulles de 6-I0 mm d'ample, espata bivalva, pedicels desiguals, umbeHa

pauciflora, unilateral, perigoni cilindroide, tèpals aguts, estigma trífid

A. triquétrum.

2

LS)

Flors d'un rosa viu amb carena més fosca, perigoni acampanat, a la fi
escariós 1 lauel al fruit, fulles de 5-12 mm d'ample, bulb molt
Dulbiteree ee i . . A. róseum.

Flors violades amb carena Verdes perigoni leer en ESE, a la fi reflex
sota del fruit, fulles de 3-5 cm d'ample, bulb simple. . A. nigrum.

23

Blubs oblongs sobre un rizoma, tija cilíndrica, nua a la base, flors pur-
púries, espata de 2-3 lòbuls, umbella a tèpals oblongs, estams i
pIStils (Oxerts i ce tec tallar
Bulb solitari, tija feble, files en vel primer ena espata Res umbeHla
Htixa Lo SE le da Et i ee ele, fe ale ee es el OU

24

———————Éé— ee —é—

Estams exerts, flors nombroses, umbella globosa, densa, perigoni ciati-
forme, tèpals ovats, obtusos, anteres grogues, bulb allargat

Z A. ochroléucum.

5 i Estams inclusos, flors poc nombroses, umbella quasi plana, fluixa, peri-

goni acampanat, tèpals lanceolats, aguts, anteres brunes, bulb ovoide

A. moschàtum.

( Umbella capsulífera, càpsula contreta pels dos caps, perigoni rosat, tè-
6 pals ovato-oblongs, obtusos, estams tan llargs com el perigoni
É A. paniculàtum.
UmbeHa bulbífera, càpsula contreta solament a la base . . . . 27.
Fulles semicilíndriques, acanalades, flors d'un rosa bru, umbella molt
bulbífera, estams inclusos o a penes exerts, càpsula ovoide, truncada
CES: ds Le . . . A. Oleràceum.
27 Í Fulles linears, DlenEc un poc ar anelades des cies o violades, um-
bella poc o no gens bulbífera, estams visiblement exerts, càpsula

eHipsoide'. io los, Re, Lo ec le dEeE ea ACE A DREA ER

248

ROC OERSAL DE MC ACTE AD UN YA

Liliàcies.

G. 672. - Àllium.

2,505. — A. satívum L.

(del llatí sativus, satiu, perquè és planta cul-
tvada.)

Sinonímia. — All , cast., ajo, fr., ail.

Bulb rodejat de bulbets oblongs, corbats, aguts,
dins d'una túnica comuna, tija de 2-4 dm, dre-
ta, cilíndrica, cargolada en cercle abans de la
floració, fullosa fins a la meitat, fulles ampla-
ment linears, planes, subcanaliculades, llises,
que ultrapassen la umbella, espata univalva,
caduca, prolongada en punta molt llarga, més

llarga que la umbella, flors blanques o vermelloses en umbella pauciflora,
bulbífera, estams inclusos, els tres interns tricuspidats, de puntes quasi iguals.

Geografia. — Cultivat i subespontani als horts — Juny-Jul.

Allium Scorodóprasum

2,506. — A. Scorodóprasum L.

(nom d'una mena d'all en Dioscòrides que els
autors han interpretat diversament.)

Bulb rodejat de bulbets ovoides, aguts, pedi-
cellats, purpuris, dins d'una túnica comuna
membranosa, tija de 4-8 dm, dreta, robusta,
cilíndrica, fullosa fins prop de la meitat, fulles
amplament limears, planes, denticulades aspres
al marge, espata de dues valves ovades, brus-
cament acuminades, més curta que la umbella,
flors purpúries, umbella pauciflora, bulbífera,
a vegades totalment, bulbets violats, curtament

pedicellats, tèpals ovato-lanceolats, aguts, connivents en forma de campana,
aspres a la carena, estams inclusos, els interns tricuspidats, amb la punta
anterífera dues vegades més curta que les laterals, planta d'olor forta.

Geografia. — Llocs arenosos, vinyes i vores d'aigua: Encontorns de Tàrrega (Costa).
Esterri d'Aneu (Vidall), cultivat amb el nom de rocambola o all d'Espanya — Juny-Jul.

249

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENGCUES

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

2,507. — A. pyrenàicum Costa et
Vay. — A. controvérsum Costa, non
Schrad.

(perquè és propi dels Pireneus.)

Bulb ovat globós, amb túnica fosca que en-
volta tres bulbets sèssils i en porta d'altres
fora, més petits i llargament pedicellats, tija
de 6-I12 dm, dreta, subflexuosa a la base, cilín-
drica, fullosa fins a la meitat, glabra, fulles
amplament lanceolato-linears, molt llargues
(fins de 9 dmx3 cm), llargament atenuades
pels dos caps, carenades, denticulades, aspres
al marge, espata univalva, ovada, llargament corniculada, el doble llarga que
la umbella, caduca abans de l'antesi, flors blanques, amb la carena verda,
perigoni campanulat cilíndric, tèpals ovats acuminats, estams inclusos, els
interiors tricuspidats, puntes laterals flexuoses, més llargues que el perigoni,
molt més llargues que la punta anterífera, antera d'un groc vermellós, ovari
subtetràgon globulós.

Geografia. — Roques abruptes dels Pireneus orientals: Baget, Rocabruna, Talaixà,
S. Aniol de Uja, Coll de Malrem (Vay.l in Hb. Cad.), cult. a Sant Pau de les Fonts
(H. Costel, Hb. Cad.) — Juny-Ag.

N. B. Vayreda cita també als mateixos llocs l4llium controversum Schrad., però sos-
pitem que es tracta de la mateixa planta.

2,508. — A. rotúndum L.

o (per la inflorescència arrodonida, és l'Allium
: o montanum, capite rotundo, de Bahuim.)

Bulb rodejat de nombrosos bulbets bruns,
estipitats, separats per membranes i envoltats
per una mateixa túnica, tija de 4-6 dm, dreta,
cilíndrica, fullosa en el terç inferior, fulles
gramimiformes, linears, agudes, llises o denti-
culades aspres al marge i a la carena del raquis,
amb beina estriada, espata univalva, ovada,
breument mucronada, més curta que la umbel-
la, caduca, flors d'un púrpura fosc, sobretot a la
carena, umbella globulosa, multiflora, densa, capsulífera, perigoni ovoide

i
: 4 i
Àllium rotúndum i
i

250

TC a OP

BRLORA DE CATALUNYA

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

piramidal, de tèpals oblongs, obtusos o mucronats, carenats, aspres a la ca-
rena, estams inclusos, els interns amb els filaments dilatats i pestanyosos a
la base, tricuspidats, punta anterífera igual a un terç de les laterals, anteres
purpúries, ovari trígon, solcat.

Subsp. 4. multiflórum Desf. — A. acutiflórum Lois. — Bulb simple, tija
de 3-4 dm, beines llises, espata uni- o bivalva, flors rosades, umbella gene-
ralment hemisfèrica, pedicels quasi iguals, tèpals lanceolats acuminats, fila-
ments estaminals tots dilatats i pestanyosos a la base.

Geografia. — Camps, vinyes i terres incultes: Terrassa, no escàs a les proximitats de
la Riera de les Arenes — Llers, Hostalets (Sen.), Arlés i altres localitats frontereres (Gaut.).
La subsp. 4. aculiforum Lois., als sorrals de can Tunis i Pla del Llobregat — Tarragona
(Sen.l), Alberes, Coll-lliure (Gaut.) — Maig-Juny.

2,509. — A. Pórrum L.

(és el nom que donaven els romans a
aquest all.)

Simonímia. — Porro , cast., puerro, Ír.,
poireau.

Bulb simple, allargat, de túnica membrano-
sa, tija de 5-IO dm, dreta, cilíndrica, robusta,
fullosa fins a la meitat, fulles amplament li-
nears, planes, subcarenades, agudes, glauces-
cents, llises, espata univalva, herbàcia, termi-
nada en punta 4-5 vegades més llarga que la
umbella, flors blanques o rosades, verdes a la carena, umbella globulosa, mul-
tiflora, molt ampla, perigoni connivent acampanat, tèpals oblongs obtusos,
carenats, aspres a la carena, estams exerts, els interns tricuspidats, amb les
puntes laterals setàcies, flexuoses, l'anterífera igual a la meitat de les laterals,
anteres vermelloses, estil inclús, planta d'olor picant, diferent de la de l'all.

Geografia. — Cultivat i a vegades subespontani — Juny-Ag.

25I

PU B ECA CIONS DE CIONS TI OD DES CIENCIES

Liliàcies.

Àllium polyànthum

G. 672. - Àllium.

2,510. — A. polyànthum R. et Sch.

(del grec molòc, molt, 4 àvdoc, flor, per les
flors nombroses en la inflorescència.)

Dos bulbs principals rodejats de nombrosos
bulbets subsèssils, tija de 4-8 dm, dreta, ci-
líndrica, robusta, fullosa en el primer terç, gla-
bra, fulles amplament linears, planes, agudes,
llises, espata membranosa, caduca, de punta
aproximadament igual a la umbella, flors ro-
sades, umbella globulosa, ampla, un poc fluixa,
capsulífera, perigoni acampanat, tèpals ovats,
obtusos o mucronulats, carenats, un poc aspres,

estams inclusos o subexerts, els interns tricuspidats, punta anterífera igual a
la tercera part de les laterals, anteres grogues, estil exert.

Geografia. — Camps, vinyes i terres de conreu: Terrassa, bastant comuna — Costes de
Barcelona i vinyes de les muntanyes veines (Costa), Sant Vicenç de Castellet i altres llocs
de Bages (Font), litoral gironi, fins a Segaró (Vay.l) — Maig-Juny.

Allium Ampelóprasum

2,511. — A. Ampelóprasum L.

(aumeiórmgasoy fou emprat per Dioscòrides per
a designar una mena d'all que es feia a les vi-
nyes, diversament interpretat pel autors pos-
teriors.)

Simonímia. — Porradell , cast., ajo-puerro ,
fr., poireau d'été.

Dos bulbs principals rodejats de nombrosos
bulbets, tija d'1 m, dreta, cilíndrica, robusta,
fullosa fins a la meitat, fulles linears lanceola-
des, planes, aspres al marge i a la carena, es-
pata membranosa, caduca, de puntes llargues,

flors d'un rosa lila, umbeHa globulosa, bastant gran, a vegades bulbífera, pe-
rigoni de tèpals connivents, acampanat, aquells ovats oblongs, amb la carena
un poc aspra, estams exerts, els interns tricuspidats, punta anterífera quasi
igual al seu filament, anteres grogues, estil exert, quasi igual als estams an-
terifers, planta d'olor forta d'all.

252

ELORA DEVCATATLUNYA

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

Geografia. — Cultivat i a vegades subespontani: Prop de Barcelona (Pourr., Colm.),
Seu d'Urgell (Isern, ex Colm.). El tenim de Cartagena, on sembla ésser comú — Maig-
Juny.

(és el nom que donaven els romans a la ceba,
emprat en sentit genèric per Bahuin.)

Simonímia. — Ceba , cast., cebolla , fr., oig-
non, ognon.

I Bulb simple, molt voluminós (5-I0 cm de dià-
i metre), generalment globulós deprimit, tija de
5-8 dm, dreta, fistuolsa, inflada i fusiforme
prop de la meitat, fullosa a la base, fulles ci-
lindriques, fistuloses, dístiques, llises, glau-
ques, espata amb 2-3 valves breument acumi-
nades, reflexes, frequentment més llargues que la umbella, flors blanques en
umbella globosa, voluminosa, pedicels 4-5 vegades més llargs que la flor,
tèpals oblongs, obtusos, estesos, estams exerts, els tres interns tricuspidats,
amb les puntes laterals dentiformes, anteres d'un groc verdós.

Allium Cepa

Geografia. — Cultivada i a vegades subespontània. — Jul.-Setembre.

2,513. — A. Ascalónicum L.

(Ascalonia era el nom que ja donava Teofrast
a una mena de ceba que venia d'Ascalona, ciu-
tat de Palestina, aquesta de Limné és la Cepa
ascalonica de Morison, que ell inclogué en el
gènere Allium.)

Sinonímia. — Ascalunya , cast., escalufia ,
fr., échalotte.

Bulbs ovoido-oblongs, petits, agregats, tija
de 2-5 dm, fistulosa, poc o gens inflada, fullo-
sa a la base, fulles linears alenades, cilíndri-
ques, fistuloses, de beines subviolàcies, persistents, espata de dues valves
ovades, breument acuminades, més curtes que la umbella, flors d'un blanc
blavenc, umbella globulosa, multiflora, frequentment un poc bulbífera, pe-

Àllium Ascalónicum

253

PUBLICACIONS DE LE INSTUTUT DE CLENCEES

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

dicels a penes més llargs que la flor, tèpals oblongo-lanceolats, de carena
quasi negra, estams iguals al perigoni, els tres interns trífids, de filaments
molt dilatats, quasi tan llargs com amples, punta anterífera 5-6 vegades més
llarga que les laterals dentiformes, anteres grogues.

Geografia. — Cultivada i a vegades subespontània. — Maig-Agost.

2,514. — A. vineale L.

(del llatí vinealis, propi de les vinyes, perquè
sol fer-s'hi.)

Bulb ovoide, blanquinós, generalment acom-
panyat de nombrosos bulbets desiguals, pedi-
cellats, dins d'una mateixa túnica, tija de 3-8
decímetres, cilíndrica, fistulosa, fullosa fins a
la meitat, fulles subcilíndriques, fistuloses, es-
tretament canaliculades per sobre, espata uni-
valva, membranosa, ovada, bruscament termi-
nada en punta més llarga que la umbella, flors
rosades o blanquinoses, poc nombroses, um-
bella parcialment o totalment bulbífera, tèpals elíptics o lanceolats, llisos a
la cara dorsal, estams exerts, els interiors trífids, punta anterífera més curta
que les laterals.

Geografia. — Camps, vinyes i terres arenoses incultes: Comuna al Vallès, Terrassa,
Montserrat — Segarra, Urgell (Costa), Olot, Segaró (Vay.), Coll-lliure (Gaut.) — Maig-
Juliol.

2,515. — A. sphaerocéphalum L.

(del grec oquipa, esfera, i epoxi, cap, per la
forma globulosa de la inflorescència.)

Bulb ovoide, petit, acompanyat de nombrosos
bulbets blanquinosos, estipitats, tija de 4-8 de-
címetres, cilíndrica, massissa, fullosa fins a
la meitat, fulles linears, semicilindriques, fis-
tuloses, agudes, acanalades en els dos primers
terços, totalment cilíndriques en el terç supe-
rior, espata amb 1-2 valves ovades, breument
acuminades, generalment més curtes que la
i o umbella globulosa i densa, generalment cap-

Allium sphaerocéphalum

254

HLORA DE CATALUNYA
Liliàcies. G. 672. - Àllium.

sulífera, amb els pedicels iguals a la flor o més llargs, gradualment engrui-
xits cap a l'àpex, perigoni acampanat, d'un rosa viu, tèpals ovato-lanceolats,
estams exerts, els interns trífids, punta anterífera més llarga que les laterals,
estil igual als estams, ovari oblongo-piramidal.

Geografia. — Boscos, llocs incultes i terres cultivades: Al Vallès, Montserrat, Bages,
Vall de Ribes, Montseny, Guilleries, abundant al cim de Sant Miquel Sulterra — Des del
litoral als Pireneus (Costa), Vic (Masf.), la Cellera (Cod.t), l'Escala, Isona (Bub.), Coll-
lliure, Vall d'Eina (Gaut.), tota la Vall d'Aran, fins a Montgarri (Llen.), Arties, Salardú
(C. et S.), Castanesa (Lap.) — Juny-Agost.

2,516. — A. Schoenóprasum L.

(mot emprat pels autors grecs per a designar
una mena d'all, i ressuscitat pels botànics pre-
linneans, de ogoivoç, jonc i pdoov, all, com si di-
guéssim all junciforme.)

Bulbs oblongs, agregats, de túnica membra-
nosa, grisenca, tija de 2-4 dm, cilíndrica, fis-
tulosa, fullosa en el terç inferior, fulles subci-
líndriques alenades, fistuloses, subacanalades a
la base, de beines estriades, glaucescents, es-
pata amb 2-3 valves ovades, breument acumi-
nades, vermelloses, flors rosades, umbella glo-
bulosa, no bulbífera, pedicels més curts que la flor, tèpals estesos en estrella,
lanceolats, aguts, carena d'un púrpura fosc, estams iguals a la meitat del pe-
rigoni, de filaments tots simples i alenats, anteres grogues o brunenques,
estil inclús.

Geografia. — Pastures i roques humides de les muntanyes: Núria, cap a Noufonts —
Prats de Morens, Orri, Núria, Eina i Cerdanya (Vay.), des de la Cerdanya fins a Andorra
(Gaut.): prop de Vilaller, Castanesa i les Maleides (Zett., Costa), Vall d'Aran (Isernt),
Salardú, Vall de Bafios (Timb.), les Bordes, Aiguamoix, Ruda, Montgarri (Llen.), Pla de
Beret (C. et S.), Monteixo (Fontl) — Jul.-Agost.

255

PUBLICACIONS DEGL ANSTITUT DE CIENCIES

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

2,517. — A. Victorialis L.

(nom emprat per Gesner, en sentit genèric,
en el segle XVI, traduint una creença molt es-
tesa en l'Europa central que atribuia al bulb
d'aquesta espècie, revestit d'una túnica fibrosa
reticulada, una màgica virtut que donava la
victòria al guerrer que el portava a guisa d'a-
mulet.)

Bulb oblong cònic (6-8 x2 cm), densament
reticulat fibrós, tija de 4-6 dm, cilíndrica, an-
gulosa cap a l'àpex, fistulosa, fullosa en el pri-
mer terç o fins a la meitat, fulles en nombre
de 2-3, planes, glaucescents, ellíbptiques o oblongo-lanceolades, atenuades en
curt pecíol alat, llargament embeinadores, espata univalva, ovada, aproxi-
madament igual a la umbella, flors d'un blanc verdós, que es tornen grogues
per la dessecació, umbella globulosa, multiflora, densa, no bulbífera, pedi-
cels més llargs que les flors, perigoni acampanat, tèpals oblongs obtusos,
drets, estams exerts, tots de filaments simples, linears alenats, anteres gro-
gues, estil exert, càpsula globulosa trígonu.

Àllium Victorialis

Geografia. — Boscos i roques de les muntanyes: Núria, al Salt del Sastre i al peu de la
Creu d'En Riba — Agudes del Montseny (Salv., Bub., Vay.), Costabona, Comanegra,
Puig de Cubell sobre Platraver, Ger, Maranges, la Tossa (Vay.), Setcases (Bub.), valls
d'Eina i de Llo, la Llagona, les Escaldes (Gaut.), Clot de Segalés, pr. de Berga (Graul),
Vall d'Aran, als boscos de Lés, Artiga de Viella, Artiga de Lin (Llen.i), Ribera de Viella
(Gr. et Gdr.) — Jul.-Agost.

2,518. — A. ursínum L.

(Plimi ja parla d'un Allium ursinum , el de
Limné és el de Fuchs i d'altres botànics prelin-
neans, una mena d'all d'ós, dit així perquè viu
a les boscúries de les muntanyes.)

Bulb oblong, estret, de túnica membranosa,
blanca, hialina, tija d'r-4 dm, feble, semicilín-
drica, amb dos angles obtusos, bifoliada a la
base, fulles ovato-lanceolades, agudes, brus-
oo cament contretes en llarg pecíol, planes, bla-
Allium ursínum o mes, de nervis bastant visibles, convergents,
o espata amb 1-3 valves blanques escarioses,

250

it a

FLORA DE/CATFANDUNYA

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

quasi iguals a la umbella, pedicels 1-2 vegades més llargs que el perigoni,
flors d'un blanc de llet, umbella quasi plana, fluixa, no bulbítera, tèpals este-
sos en estrella, limears lanceolats, aguts, caducs, estams inclusos, de filaments
tots simples, alenats, estil filiforme, igual als estams o més llarg, càpsula
globulosa trígona.

Geografia. — Boscos humits y vores dels reguerols: Camprodon, Platraver, Puigsacau,
Collsacabra, Corb, Prat, prop d'Olot (Vay.l), Setcases (Quer, Bub.), Vall d'Aran, a Lés,
Artiga de Viella, Artiga de Lin (Llen.l), Montgarri (Bub.), Marinyac (C. et S.), al peu
de Superbanyeres (Zett.), Hospital de Luchon (Lezatl), Benasc, Castanesa (Villiers) —
Abril-Agost.

2,519. — A. Chamaemoly L.

(és el Chamae Moly de Fabio Colomna, del
grec yanuoí, nan, 1 moiv, una mena d'all.)

Bulb ovoide, de túniques brunes, coriàcies,
tija de 2-4 cm, subterrània, fullosa a l'àpex,
fulles linears lanceolades, de 4-I14 cm de llarg
i 4-8 mm d'ample, acuminades, glaucescents,
blanes, acanalades, carenades, pestanyoses,
amb llargs pèls blancs al marge, glabres en
ambdues cares, 3-4 vegades més llargues que
l'umbella, espata infundibuliforme, hialina,
univalva, de 3-4 lòbuls ovats mucronats, flors
d'un blanc pur, umbeHla pauciflora, involucrada per ies fulles, pedicels més
llargs que les flors, a la fi penjats, perigoni caduc, tèpals lanceolats, ascen-
dents, estams inclusos, curts, de filaments tots simples, ovats alenats, estil
igual als estams, anteres grogues, càpsula globulosa deprimida, llavors angu-
loses, xagrinades.

Àllium Chamaemoly

Geografia. — Sorrals de la costa: Barcelona, a Can Tunis (Salv.l, Costa, Tex., Masí.,
Vay., Cad.), Coll-lliure (Bub., Gaut.) — Gener-Febr.

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

liliàcies. G. 672. - Àllium.

2,520. — A. subhirsútum L.

(és l'Allium foliis radicalibus subhirsutis...
d'Haller, subhirsutus, quasi hirsut.)

Bulb ovoide, petit, de túnica coriàcia, blan-
quinosa, tija de 2-5 dm, dreta, cilíndrica, pri-
ma, fullosa a la base, fulles en nombre d'1-3,
amplament linears acuminades, planes, blanes,
generalment ciliades peludes al marge, pe-
ludes en una de les dues cares, rarament gla-
bres, ordinàriament més curtes que la tija,
espata univalva, ovada acuminada, entera o
amb 2-3 lòbuls, un poc més curta que la um-
bella, flors blanques, umbella amb 3-16 flors, estesa, no bulbífera, pedicels 3-4
vegades més llargs que les flors, tèpals oblongo-lanceolats, estesos, a la fi re-
flexos, estams inclusos, de filaments tots simples, anteres rosades, estil poc
més llarg que els estams, etigma subagut, càpsula subglobulosa trígona, de-
primida, llavors ovoides, rugoses xagrinades.

Àllium subhirsútum

Geografia. Llocs arenosos o pedregosos de la regió mediterrània : Catalunya (Palau),
als sembrats (Colm.), Espanya oriental frequent (VVl.), prop de Barbastre (Asso) —
Abr.-Juny.

N. B. Considerem aquestes cites massa vagues per a no dubtar de l'existència
d'aquesta planta a Catalunya.

(del grec pólv, nom d'una mena d'all en Teo-
frast i Dioscòrides, emprat per Plini, i per di-
versos botànics prelinneans, en sentit genèric.)

Bulb ovoide oblong, simple, de túniques bru-
nenques, coriàcies, tija de 2-4 dm, cilíndrica,
llisa, fistulosa, amb una sola fulla a la base,
embeinadora, lanceolada acuminada, plana, am-
pla de o'5 a l'5 cm, multinèrvia, glaucescent,
espata bivalva, ovada, mucronada, més curta
que la umbella, flors d'un groc daurat, grans,
umbella multiflora, fuixa, rarament bulbífera
de pedicels quasi el doble llargs que la flor, tèpals elliptico-lanceolats, estesos,

Àllium Moly

FLORA DE CATALUNYA

Liliàcies. G. 672. - Àllium.

marcescents, estams inclusos, de filaments tots simples, alenats, anteres gro-
gues, estil més llarg que la càpsula, que és subglobulosa trígona, deprimida,
estigma obtús.

Geografia. — Boscos ombrosos del Pireneu : Pireneus centrals (Gonz.l), Castelló, cap
a Vilaller (Campol, Hb. Costa), Sant Cosme de Guara (Pau, in Hb. Cad.), Gedre (Oscar
de Dieudonnèl, in Hb. Cad.) — Maig-Juny.

2,522. — A. odórum L.

(perquè és olorós.)

Bulb ovoide, petit, simple, blanc, amb nombroses fibres radicals grasses,
subfusiformes, tija de 3-5 dm, dreta, cilíndrica, afilla però amb fulles a la
base, més llarga que les fulles, aquestes fasciculades a la base, amplament
linears (5-8 mm), acanalades, obtusiúiscules, espata bivalva, de valves ovades,
acuminades, molt més curta que la umbella, flors blanques, molt oloroses,
umbella divaricada, de 5-20 flors, pedicels desiguals, 2-4 vegades més llargs
que les flors, perigoni semiobert, de tèpals ovato-oblongs, acutiúisculs, estams
inclusos, de filaments simples, anteres vermelloses, a penes incluses, estil
exert, càpsula transovoide, llavors anguloses, rugoses xagrinades, negres.

Geografia. — Jardins de Terrassa, r., infesta el Parc de Barcelona — Hortes de Barce-
lona i de fora d'ella (Costa) — Abr.-Maig. ()

2,523. -—— A. neapolitànum Cir.

(perquè fou descobert per Domenico Cirillo a
l'antic reialme de Nàpols.)

Bulb ovoide, petit, rarament un poc bulbífer,
de túniques pàllides, tija de 3-5 dm, trígona,
amb dos angles aguts i un d'obtús separats per
cares carenades, fullosa a la base, amb 2-3
fulles amplament linears (1-3 cm d'ample),
acuminades, planes, primes, multinèrvies, molt
finament denticulades al marge, poc més cur-

i Allium neapolitànum i de a z
Et tes Que la tija, espata univalva, ovada acumi-

nada, més curta que la umbella, flors blanques,

(1) — No figurem aquesta planta perquè aqui ha estat confosa amb el Nothoscordon fragrans Runth. La descripció que dóna
Codevall també escau millor a aquesta espècie que no pas a l'A. odorum L. — (F. Q.)

259

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT. DE CIENGCUHES

làliàcies. G. 272. - Àllium.

bastant grans, umbella multiflora, fluixa, divaricada, pedicels tres vegades
més llargs que les flors, perigoni estès, tèpals ovats obtusos, a la fi connivents,
subescariosos, estams inclusos, de filaments tots simples, lanceolats alenats,
estil a penes més llarg que els estams, estigma obtús, càpsula globulosa trí-
gona, deprimida i umbilicada a l'àpex, llavors auguloses, xagrinades.

Geografia. — Terres cultivades i incultes : Terrassa, r. r. — Barcelona, cap a la Bona-
nova, olivars d'Hostalets, Fortià, Figueres (Sen.l), voltants de Coll-lliure i de Banyuls,
Vall de la Tet, fins a Prades (Gaut.), Pireneus Orientals (Coste, Rouy) — Març-Maig.

TIR CT CEE i 2,524. — A. triquétrum L.

io (per la tija triquetre, ço és, de secció trian-
io gular.)

Bulbs petits, ovoides, freguentment fascicu-
lats, de túniques cendroses, tija de 2-4 dm, tri-
quetre, de tres angles aguts separats per tres
soles, dreta o caiguda, fullosa a la base, fulles
en nombre de 2-3, amplament linears (s-I0 mm
d'ample), planes, obtusiúiscules, quasi de la
longitud de la tija, espata bivalva, de valves
lanceolades acuminades, blanques escarioses,
molt més curtes que la umbella, flors blanques,
grans, penjants, unilaterals, umbella pauciflora, fluixa, pedicels 1-2 vegades
més llargs que les flors, perigoni campanulat cilíndric, tèpals oblongo-lanceo-
lats, aguts, a la fi connivents, estams imclusos, filaments tots simples, estig-
ma trífid, càpsula globulosa trígona, umbilicada per sobre, llavors anguloses,
Tugoses.

i Allium triquétrum

Geografia. — Llocs frescos i ombrosos de la regió mediterrània : Vinyats de Cardona
(Riva, Llen.i), Olot (Hb. Bolòs), semiespontani a Segaró, probablement prop de Girona
(Vay.), Coll-lliure, Banyuls (Gaut.), Coll-lliure i Port Vendres (Bub.) — Març-Maig.

260

FLORA DE CATALUNYA

Lliàcies. G. 272. - Àllium.

2,525. — A. róseum L.

(per les flors de color de rosa.)

Sinonímia. — All de moro, all de bruixa ,
cest., ajo de culebra.

Bulb ovoide, simple o acompanyat de nom-
brosos bulbets blancs pedicellats, túnica ex-
terna cendrosa, alveolada, tija de 3-6 dm, ci-
líndrica, fistulosa, fullosa a la base, fulles en
nombre de 3-5, linears, de 5-I2 mm d'ample,
planes i acanalades, acuminades, 72014 finament
denticulades al marge, multimèrvies, més cur-
tes que la tija, espata univalva, embeinadora inferiorment, amb 3-4 lòbuls
ovats acuminats, molt més curts que la umbella, flors d'un rosa viu, amb la
carena més fosca, bastant grans, umbella divaricada, multiflora, a vegades
bulbífera, pedicels filiformes, quasi el doble de llargs que les flors, perigoni
acampanat, tèpals ellíptico-oblongs, denticulats a l'àpex, a la fi escariosos,
estams inclusos, de filaments lanceolats alenats, estil igual als estams, estig-
ma breument trilobat, càpsula globulosa trígona, deprimida, inclusa.

8 bulbíferum Runth — A. càrneum Ten. — Umbella amb bastants bul-
bets sèssils, flors escasses.

Àllium róseum

Geografia. — Camps, vinyes, marges, vores de camins: Comuna al litoral, Vallès,
Bages, Baix Empordà, Alt Empordà, Figueres — Pla de Barcelona, Pla del Llobregat,
Olot (Costa), tot l'Empordà, fins a Segaró i més amunt (Vay.). La B bulbiferum Runth,
a Terrassa i al Penedès — Girona (Bub.), a l'Empordà (Vay.), voltants de Riumors
(Queraltl) — Abr.-Maig.

2,526. — A. nígrum L.
(pelis fruits d'un verd molt obscur, negrosos.)

Bulb ovoide, gros (3-4 cm de diàm.), amb tú-
niques blanquinoses, escarioses, tija de 4-8 dm,
dreta, cilíndrica, fistulosa, negra, engruixida
sota la umbella, nua fins a la base, fulles en
nombre de 3-5, basilars, amplament lanceolades
linears (amples de 2-5 cm), denticulades cilia-
des al marge, ondades, al principi dretes i
glaucescents, després verdes i esteses, espata

Alum aigrum univalva, curta, multilobada, amb els lóbuls
Em ONatS agUtS, flors violades o d'un blanc gro-

261

PU BECA C NOS DIES EL CIUNES II UI DE CIE NIGIDES
Liliàcies. G. 272. - Àllium.

guenc, tenyides de verd a la base i al dors, pedicels 2-3 vegades més ilargs que
la Aor, umbella multiflora, densa, alguna vegada bulbífera, tèpals lanceolats,
estesos en estrella, a la fi reflexos, estams inclusos, filaments simples, dila-
tats a la base i soldats en cúpula, estil quasi igual als estams, càpsula sub-
globulosa, d'un verd negrós, quasi igual al perigoni.

Geografia. — Camps i vinyes del migdia: Montjuic (Salv.l), a la Font de la Satalia
(Costa), collida per Agelet a Montjuic en el mes d'abril del 1868 (Agelet Hb.1).

2,527. — A. fàllax R. et Sch. — A. se-
rótinum Schl., non Lap.

(fallax, fallaç, enganyós, perquè sovint ha estat
pres per altre.)

Bulbs petits, oblongo-cònics, acostats sobre
el rizoma damunt del qual neixen, amb un fas-
cicle de fulles cadascun d'ells i una tija de 2-3
dm, afilla i rodejada a la base per les beines
de les fulles antigues, tija cilíndrica, angulosa
superiorment, fulles en nombre de 3-8, linears
(1-3 mm d'ample), quasi planes per sobre, con-
vexes, no carenades, per sota, més curtes que
la tija, espata curta, amb 2-3 lòbuls, de valves ovades, breument apiculades,
2-3 vegades més curtes que la umbella, flors purpúries, petites, umbella multi-
flora, hemisfèrica, densa, perigoni acampanat, tèpals oblongo-lanceolats, es-
tams i estils exerts, filaments alternativament més amples i més estrets, es-
tigma obtús, càpsula globulosa trígona, deprimida.

Allium fàllax

Geografia. — Roques de les muntayes : Montserrat, Guilleries, Sant Miquel Sulterra —
Montseny, cap a les Agudes, Cabrera (Costa), muntanya de Queralt (Puj., C.), Coma-
bella, Costabona, Molló, Fabert, Mare de Déu del Coral, Santa Magdalena del Munt, el
Pasteral, Segaró (Vay.), Castanesa, Vilaller (Bub.), Ports de la Picada i de Benasc,
(Costa), Vall d'Aran, a l'Artiga de Viella i fins a Pomero (Llen.), Vall de Tredòs, Pla
de Beret (C. et S.) — Juny-Oct:

262

EL ORA DESCATALDUNYA

Liliàcies.

Àllium ericetórum

G. 272. - Allium.

2,528. — A. ochroléucum VV. et Eit.
— A. ericetórum Thore.

(del grec Gypóheuxoc, blanc groguenc, alu-
dint al color de les flors, ericetorum, de les
brugueres, perquè s'hi sol fer.)

Bulb oblong cònic, rodejat de túniques bru-
nes fibroso-filamentoses, tija de 2-5 dm, cilín-
drica, prima, fullosa en el terç inferior, fulles
linears (3-7 mm d'ample), planes, subcarena-
des, quasi de la longitud de la tija, espata bi-
valva, de valves ovades, més curtes que la um-
bella, flors blanques o un poc groguenques, um-

bella globulosa, multiflora, densa, no bulbífera, pedicels quasi el doble llargs
que el perigoni, aquest en forma de copa, amb els tèpals ovats, obtusos, es-
tams llargament exerts, filaments filiformes alenats, estil igual als estams,
càpsula globulosa trígona, quasi igual al perigoni.

Geografia. — Quasi comuna a les roques calcàries i esquistoses calcàries des de les
valls inferiors fins a la zona alpina dels Pireneus centrals : Penyablanca (Zett.), Port de la
Picada (Bub.), Sant Beat (Lap.) — Jul.-Oct.

2,529. — A. moschàtum L.

(del llatí moschatus, almescat, perquè fa olor
de mesc.)

Bulb ovoide oblong, de túniques fibroses bru-
nes, tija d'I-2 dm, filiforme, dreta, cilíndrica,
fullosa a la base, fulles setàcies alenades, estre-
tament canaliculades per sobre, generalment
denticulades aspres al marge, dretes, més cur-
tes que la tija, espata bivalva, de valves ovato-
lanceolades, acuminades, petites, desiguals,
més curtes que la umbella, flors rosades, um-
bella pauciflora, fluixa, pedicels quasi capillars,

poc desiguals, més llargs que la flor, perigoni cilíndric acampanat, tèpals lan-
ceolats, aguls, estams inclusos, filaments tots simples, linears alenats, ante-
res brunes, estil pròximament igual als estams, càpsula ovoide globulosa, el
doble més curta que el perigoni.

263

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Liliàcies. G. 272. - Àllium.

Geografia. — Llocs secs i àrids: Empordà, a la dreta de la Muga, entre Pont de Molins
i Escaules (Sen.l, in Hb. Cad.), la Riba, a l'esquerra del Brugent (Sallent), Mora d'Ebre
(Duf., ex Colm.) — Jul.-Set. (0

2,530. — A. paniculàtum L.

(del llatí paniculatus, paniculat, pels pedicels
llargs 1 de desigual longitud, que donen a la
inflorescència un aire de panícula.)

Bulb ovoide, de túniques membranoses, tija
de 3-8 dm, dreta, cilíndrica, fistulosa, fullosa
fins a la meitat, fulles linears, semicilíndriques
i fistuloses, canaliculades a la base, de 3-5 ner-
vis sortits, quasi llises, espata bivalva, de val-
ves lanceolades acuminades, desiguals, termi-
nades en punta fistulosa i molt llarga, flors
blanquimoses o rosades, en umbella multiflora
fluixa, rarament bulbífera, pedicels capillars, molt desiguals, diverses vega-
des més llargs que la flor, perigoni acampanat, tèpals linears oblomgs, obtusos,
estams inclusos o un poc exerts, filaments tots simples, alenats, estil inclús,
càpsula ellipsoide, contreta als dos caps.

ò longispàtum Regel — Espata tres vegades més llarga que la umbella,
perigoni verdós o d'un rosa pàlid, umbella no bulbífera, estams un poc exerts.

Raça A. púllens L. — A. pamculútum 8 púllens G. et G. — Umbella den-
sa, rodona, flors d'un blanc brut, anteres quasi exertes, estil més curt.

ÀMium paniculàtum

Geografia. — Terres cultivades i llocs incultes: Comuna als camps i vinyes del Vallès
i de Bages — Turó de Montcada i altres llocs (Costa), Bàscara, Siurana d'Empordà, Ba-
nyoles, Beuda, Segaró, Olot (Vay.). La raça 4. pallens L., comuna a Bages i a Urgell,
i en aquest darrer lloc no és rara la Ò Jongispalum Regel — Els Prats de Rei (Puigg.l),
i altres indrets de la Segarra i Cardona (Costa), Puig-reig, Serrateix, Marlés, Casserres,
Espunyola, Avià, Berga (Puj., C.), Tarragona (Sen.l) — Jul.-Agost.

(1) També a les garrigues de Sant Guim, a la Segarra alta. — (F. Q.).

204

EE ONRTAL DEGANA IU NIE A

Liliàcies. G. 272. - Àllium.

2,531. — A. oleràceum L.

(del llatí oleraceus, propi de les hortes, perquè
s'hi sol fer.)

Bulb ovoide, simple, de forta olor d'all, tija
de 3-6 dm, cilíndrica, un poc fistulosa, fullosa
fins a la meitat, fulles limears, fistuloses, semi-
cilíndriques, canaliculades en tota llur longitud,
aspres per sota, espata bivalva, persistent, de
valves ovades, desiguals, terminades en punta,
generalment molt més llarga que la umbella,
flors d'un rosat brut, umbella pauciflora, molt
bulbífera, pedicels subcapilars, molt desiguals,
molt més llargs que les flors, perigoni acampanat, tèpals oblongo-lanceolats,
obtusos, estams iguals al perigoni o a penes exerts, filaments tots simples,
alenats, càpsula transovoide trígona, truncada a l'àpex, contreta a la base,
amb els angles aspres.

AÀllium oleràceum

Geografia, — Boscos i terrenys incultes o cultivats: Montserrat, Sant Llorenç del
Munt, Ribes, la Pobla de Lillet, Núria, Guilleries, a Sant Miquel Sulterra — Camps del
Lluçanès, Vic, Olot, Guilleries, Alt i Baix Empordà, Cerdanya (Vay.), Montseny, Vall
d'Aran (Costa), les Escaldes (Gaut.) — Jul.-Agost.

2,532. — A. carinàtum L. — A. pulché-
llum Don.

(per les fulles carenades , pulchellus, bonic.)

Bulb ovoide, simple, grisenc, tija de 4-6 dm,
dreta o un poc flexuosa, cilíndrica, subfistulosa,
fullosa fins a la meitat, fulles linears, planes
superiorment, canaliculades a la base, més cur-
tes que la tija, aspres al marge, espata de dues
valves desiguals, lanceolades acuminades, la
més llarga ultrapassant la umbella, flors rosa-
des o d'un violat fosc, umbella multiflora o
pauciflora, abundosament bulbífera, perigoni
campanulat, de tèpals espatulats, molt còncaus, obtusos, truncats o bé esco-
tats, un terç o la meitat més llargs que el perigoni, filaments tots simples,
anteres purpúries, estil més llarg que els estams, càpsula transovoide trígo-
na, d'angles aspres.

Geografia. — Montserrat (Pourr., ex Tex.), Empordà, fins a Ridaura, pla del Penedès
i Monistrol (Tex.), Pireneus orientals (Rouy) — Jul.-Agost.

34 265

PUBLICACIVONS DE L'INSEILTDUTI) DE CUENCRES

Gènere 673. — ERY THRÓNIUM L.

(Dioscòrides parla d'un cacoptoy èpvSpóvioy que alguns autors identificaren amb l'espècie
seguent. Linné formà el nom genèric amb aquest Eryfbrounion de Dioscòrides)

Flors rosades o violàcies, grans, solitàries, penjants, perigoni marcescent,
tèpals lanceolats, connivents a la base, reflexos, els tres interns amb dues ca-
llositats a la base, estams més curts que el perigoni, filaments fusiformes,
anteres blavenques, basifixes, estil filiforme, estigma trífid, càpsula subglo-
bulosa trígona, reflexa. Bulb oblong, blanc, tunicat, amb 2-3 bulbets a la
base simulant les dents d'un gos, tija d'1-3 dm, amb dues fulles basilars opo-
sades, ellíptico-lanceolades, enteres, esteses, tacades de vermell i a vegades
també de blanc, de pecíol embeinador.

2,533. — E. Dens-canis L.

(Dens canis és el nom que donà Gesner a aques-
io ta planta en el segle XVI, alludint a la forma de
i. dent canina que té el bulb.)

Geografia. — Boscos i prats de les muntanyes: Set-
Lo cases (Iserni), Núria, Llo, Costabona, Coll de Mal-
rem, Monàs, Comanegra (Vay.), Cerdanya, Valls
A i o d'Eina i de Llo (Gaut.), Vall d'Aran, a Bossost
Erythrónium Dens-canis i o (Compé., in Hb. Cad.), molt comuna en tota la vall
io fins a la zona alpina, Pomero, Montluda (Llen.l), al
peu del Port de Benasc (Zett.), prop de Luchon

(Bub.), vall de Baios (Timb.), Artiga d'Arlòs, Fos (C. et S.) — Abr.-Jul.

206

EE OR DE CATALUNYA

Gènere 674. — HYACÍNTHUS L.

(Nom del jove òsxivSoç, Jacint, de la sang del qual, ferit en un joc per Apol'ló, amic seu,
nasqué una planta d'aquesta mena. )

Flors blaves, rosades o blanques, en raim terminal pauciflor i bracteolat,
perigoni marcescent, tubulós acampanat, inflat al voltant de l'ovari, amb els
lòbuls pàtulo-reflexos, estams inclusos, de filament molt curt i inserit al tub,
anteres dorsifixes, estil simple, estigma obtús, càpsula subglobulosa trígona,
llavors subglobuloses, carunculades. Bulb ovoide, tunicat, fulles basilars
linears canaliculades.

Flors blaves, rarament rosades o blanques, oloroses, de 2-3 cm de llarg,
pedicels oberts, més curts que el perigoni, lòbuls oblongs, més curts
que el tub, estil més curt que l'ovari, fulles de 5-15 mm d'ample

2,534. H. orientalis.

Flors d'un blau viu, de 7-10 mm de llarg, pedicels drets, iguais al pe-
rigoni, lòbuls ovats, 3-4 vegades més curts que el tub, estil més llarg
que l'ovari, fulles de 2-3 mm d'ample . 2,535. H. amethystinus.

2,534. — H. orientalis L.
(perquè és espècie pròpia d'Orient.)

Simontmia. — Jacint , cast., jacinto , fran-
cès, jacinthe.

Bulb ovoide, bastant gros, tija de 2-5 dm,
dreta, un poc gruixuda, generalment més llar-
ga que les fulles, aquestes linears canalicula-
des, ascendents i pàtulo-recorbades, de 5-I5 mm
d'ample, flors blaves, rarament rosades o blan-
ques, oloroses, pàtulo-erectes, en raim termi-
nal pauciflor, fluix i unilateral, pedicels més
curts que el perigoni, a la fi penjants, més llargs que la bràctea, que és molt
curta i generalment bífida, perigoni de 2-3 cm, ventrut i subumbilicat, lòbuls
oblongs, pàtulo-recorbats, més curts que el tub, filaments estaminals lanceo-
lats acuminats, anteres linears, agudes, el doble llargues que el filament, estil
més curt que l'ovari. càpsula ovoide globulosa, obtusament trígona.

i Hyacinthus orientalis

Geografia. — Frequentment cultivat als jardins — Febr.-Març.

267

PU B LIC AC IVON SA (DE SE IUNIESMISISI OMIC DE CIB INS GI GES

Làliàcies. G. 674. - Hyacínthus.

2,535. — H. amethystinus L.

(per les flors, d'un blau d'ametista.)

Bulb ovoide, tunicat, petit, tija d'1-3 dm,
dreta, cilíndrica, prima, fulles linears canali-
culades, en llur major part basilars, aproxima-
dament de la longitud de la tija, flors d'un
blau viu, inodores, inclinades, unilaterals, en
raim pauciflor fluix, pedicels filiformes, drets,
iguals o més llargs que el perigoni, bràctees
lanceolades acuminades, aproximadament de
la longitud dels pedicels, perigoni de 7-I0 mm,
inflat a la base, fes fins al terç, amb els lòbuls
cvats, poc oberts, filaments estaminals molt curts (1 mm), anteres ellíptiques,
estil més llarg que l'ovari, càpsula globulosa trígona, d'angles obtusos, lla-
vors negres, lluents, xagrinades.

Hyacinthus amethystinus

Geografia. — Pastures i pedruscall de les muntanyes: Cim del Montsant, bastant
abundant, 29 de maig de 1910, legi — Vall d'Aran, a Bossost (Compà.l, in Hb. Cad.),
Penyablanca, i altres punts dels Pireneus centrals (Bub.), des de Sant Silvestre a Casta-
nesa (Costa), Vall de Benasc (Boileaul), Port de Viella (C. et S.), muntanyes de Tor-
tosa, a la Foia (Fontl) — Maig.-Jul.

N. B. Comparada la planta aranesa amb la del Montsant, que cultivo ja fa anys i
crec igual a la de les muntanyes de Tortosa, no he sabut apreciar, entre ambdues, dife-
rències ostensibles, contra l'autoritzadissima opinió del meu preclar amic Pau, que consi-
dera la tortosina espècie nova i la descriu amb el nom de H. Fonlqueri.

268

6 Pl a ES al la L

TEORIA DE IG ASC UNS Y A

Gènere 675. — BELLEV ÀLIA LAP.

(Dedicat a Pierre Richer de Belleval, fundador, a Montpeller, el 1596, del primer jardi
botànic de França.)

Flors d'un blanc verdós, blavenques a la base, nombroses, en raim termi-
nal cònic, a la fi allargat, bracteolat, fluix, pedicels drets, iguais a la flor o
poc més llargs, perigoni acampanat, de lòbuls lanceolats, iguals al tub, es-
tams tan llargs com el perigoni, filaments dilatats a la base, més llargs que
l'antera, que és dorsifixa i violada, estil simple, càpsula suborbicular trígona.
Bulb ovoide, gros, tija de 2-5 dm, 4-5 fulles linears lanceolades (5-I5 mm
d'ample), canaliculades, més llargues que la tija.

2,536. — B. romana Rehb.
(perquè viu als voltants de Roma.)

Geografia. — Prats i camps humits del migdia:
Pireneus orientals, Rosselló, Perpinyà (Gaut.), llocs
àrids fronterers, abundant a Port Vendres (Bub.) —
Abr.-Maig.

Bellevàlia romana

269

EE OR A DR CALA URN PA:

Gènere 670. — MUSCARI MILL.

(És un dels noms que donaven a Constantinoble, muscari, muscurimi, muscboromí, ço és,
mesc de cristià, a una espècie oriental d'aquest gènere, de suau fragància, segons re-
porta l'Ecluse, autor que inspirà a Linné la denominació del seu Hyacintbus Muscart,
i després a Miller el mot genèric.)

Flors blaves o d'un violat bru, petites, nombroses, en raim terminal poc
o gens bracteolat, les terminals estèrils, perigoni acampanat o urceolat, amb
sis dents pàtulo-reflexes, estams inclusos, filaments filiformes, curts, anteres
dorsifixes, estil simple, càpsula trígona, de celles mono- o dispermes, llavors
subglobuloses, no carunculades, bulb ovoide, tunicat, generalment bulbillífer,
fulles totes basilars, linears acanalades.

Fulles de 6-15 mm d'ample, raim fructífer de 15-30 cm de llarg, flors
inodores, les inferiors brunes, les superiors d'un blau violaci, cbertes,
llargament pedicellades, perigoni tubulós acampanat, estams biseriats,

1 plantes de 2-5 dm. Le eL Lo o 2587. M. COm6Stum

Fulles d'1-5 mm d'ample, raim fructífer de 2-3 cm, flors d'olor de pru-
na, d'un blau fosc, reflexes, les superiors subsèssils, perigoni urceo-
lat, estams uniseriats, plantes d'I-2: dm. . . . . Re a Res 2.

Fulles de 2-3 mm d'ample, estretament canaliculades, raim ovoide, curt,
perigoni de 3-4 mm, poc obert a l'àpex, càpsula de valves més amples
que llargues, obcordiformes .. . . . . 2,538. M. racemósum.

Fulles de 3-5 mm d'ample, amplament canaliculades, raim cilíndric, pe-
rigoni de 4-6 mm, ben obert a l'àpex, càpsula de valves tan amples
COM ano ues, VEGUNCa CES ae 2,539. M. negléctum.

2,537. — M. comósum L

(del llatí comosus, que té plomall o crinera, al-
ludint a les flors estèrils de la punta de la in-
inflorescència, de llargs pedicels drets a guisa
de tupè.)

Sinonímia. — Calabruixa, barralets, all de
bruixa, collblau, capblau, marcet, lliri d'ase ,
cast., penitentes, cebollita de milano , fr., va-
ciet, ail à toupet.

Bulb ovoide, gros, bru o vermellós, tija
de 2-5 dm, dreta, fulles amplament linears

Muscari comósum

270

sc data ma a aa an La.

mada ia La na LL.

EC OBRA DE CARTA UNS A

Liliàcies. G. 676. - Muscari.

(3-4 dm x 5-I0 mm), acanalades, aspres al marge, flors inodores, les inferiors
brunes, esteses, separades, fèrtils, les superiors d'un blau violaci, dretes,
llargament pedicellades, estèrils, formant com un plomall terminal, raim
fructífer de 15-30 cm, perigoni tubulós acampanat, de 7-8 mm de llarg, càp-
sula ovoide obtusa, de valves obtuses o acutiúscules, llavors negres amb ca-
rúncula blanquinosa poc marcada.

Geografia. — Comuna a les terres de conreu: Al litoral, Vallès, Penedès — Vic
(Masí.), Olot (Tex.), regió subpirenenca (Vay.), fins a la vall de Llo (Gaut.) — Abr.-Jul.

2,538. — M. racemósum L

(per les flors arraimades.)
Sinonímia. — Com l'anterior.

Bulb ovoide cònic, mitjà, bulbilífer, tija
d'r-3 dm, generalment més llarga que les fu-
lles, aquestes en nombre de 3-5, linears junci-
formes (2-3 mm d'ample), estretament canali-
culades, llises, pàtulo recorbades, flors d'un
blau fosc, d'olor de pruna, raim ovoide, dens,
pedicels més curts que les fiors, les superiors
subssèsils, dretes, les altres inclinades, les es-
tèrils poques i de color blau celeste, perigoni de 3-4 mm, ovoido-oblong, poc
obert a l'àpex, càpsula de valves més amples que llargues, obcordijormes a
l'àpex, llavors finament estriades.

Muscari racemósum

Geografia. — Llocs incultes arenosos, vores de camins, boscos, etc.: Més difosa i
més abundant que la precedent — Març-Maig.

2,539. — M. negléctum Guss., mera
varietat de l'anterior apud Fiori.

(del llatí neglectus, negligit, perquè els botà-
mics, havent-lo confós amb l'espècie anterior,
el passaren per alt.)

Hom el distingeix de l'anterior espècie per
ésser més robust en totes les seves parts, pel
bulb més gros i les fulles més amples (3-5 mm),
amplament acanalades, dretes o esteses, pel
raim més gran, cilimdraci, pel perigoni més
llarg (4-6 mm) i molt obert a l'àpex, per les

Muscari negléctum

ho)
xa
i

PUBLICACIONS DE LE: LNSBGI DO UD DE CIE Nu
Tiliàcies. G. 676. - Muscari.

flors superiors netament pedicellades, valves de la càpsula tan amples com
llargues, truncades a l'àpex, no obcordiformes.

Geografia. — Terres arenoses, cultivades o incultes: Al litoral, can Tunis, Castellde-
fels, boscos de Matadepera, Montserrat. Sens dubte bastant comuna i frequentment con-
fosa amb l'anterior — Febr.-Maig.

Le
bat J
NS

FLORA DE TCATALUNYA

Gènere 677. — HEMEROCALLIS L.

(Dels mots grecs fuépa, dia, i xaÀxoç, formosor, com si diguéssim flor d'un dia.
Hemerocallis ja fou emprat per Dioscòrides.)

Flors d'un groc vermellós, grans, sobre pedicels articulats, en cima heli-
coidal, perigoni amplament embudat, de tèpals oblongs pàtulo-recorbats i
multinervis, estams arquejats ascendents, de filaments filiformes, inserits a
la gorja de la corolla, anteres dorsifixes, oscilants, estil filiforme, inclinat,
estigma globulós, càpsula trígona, coriàcia, llavors ovoides anguloses. Planta
d'arrel fasciculada, de fibres subcarnoses, tija de 5-IO dm, robusta, amb al-
gunes bràctees al capdamunt, fulles basilars amplament linears, carenades,
agudes, quasi iguals a la tija.

2,540. — H. fulva L.

(del llatí fulvus, falb, pel color de les flors,
vermell lleonat.)

Geografia. — Cultivada com a planta d'ornament
io i subespontània prop de les habitacions — Juny -
io Agost.

Hemerocallis fulva

35 273

PUBLICÇACIONS: DE I LNSTFIBUR DE CIENCIES

Gènere 678. — PARADISIA MAZZUCATO
(Dedicat al comte italià Giovanni Paradisi, protector de Mazzucato.)

Flors d'un blanc pur, grans, d'olor suau, en raim unilateral simple i pau-
ciflor (2-5 flors), perigoni infundibuliforme, marcescent, tèpals lliures però
molt acostats, oblongo-lanceolats, unguiculats, transparents, trinervis, es-
tams arquejats ascendents, de filaments filiformes, glabres, inserits al recep-
tacle, anteres versàtils, dorsifixes, estil filiforme, ascendent, estigma sub-
trilobat, càpsula ovoide trígona, aguda, coriàcia, llavors anguloses, obscura-
ment xagrinades. Planta d'arrel fasciculada, de fibres un poc inflades, tija
de 3-5 dm, dreta, cilíndrica, nua, fulles totes basilars, linears graminiformes,
acuminades, quasi tan llargues com la tija.

2,541. — P. Liliàstrum Bert.

(per la semblança de les flors amb les dels Li-
lium, com si diguéssim lliri bord.)

Geografia. — Prats i roques de les altes muntanyes:
Núria, als prats de sobre el santuari i al peu de la Creu
d'En Riba — Núria, des de la Font dels Assots al Salt
del Sastre (Salv.l), Solaneta de Costabona, Morens,
Cerdanya (Vay.): valls d'Eina ( Bub.) i de Prats
(Gaut.), Bassivé (Compà.t), Vall de Baos i Bo-
naigua (Timb.), Sant Joan de Toran (Llen.l), Port de
Viella, Pla de Beret (C. et S.) — Jul.-Agost.

N
N
s

dc al a

Cl ee

RLORA DIESCATALUNYA

Gènere 679. — PHALAÀNGIUM Juss.

(Del grec quàiayyrov, aranya, nom donat per Dioscòrides a una mena de lliri emprat contra
les picades de les aranyes metzinoses.)

Flors blanques, grans, en raim o en panícula, pedicels articulats, acom-
panyats d'una bràctea més curta que ells, perigoni estès, de tèpals oblongs,
soldats a la base, amb 3-5 nervis, filaments estaminals filiformes, glabres,
inserits a la base dels tèpals, anteres versàtils, dorsifixes, estil filiforme, es-
tigma simple, càpsula subtrígona, llavors anguloses. Plantes d'arrel fibrosa
i fulles linears, planes o canaliculades.

Flors d'1 cm de llarg, en panícula, bràctees alenades, 5-6 vegades més
curtes que el pedicel, aquest articulat a la base, estams quasi iguals al
perigoni, estil recte, càpsula globulosa. . 2,542. Ph. ramósum.

Flors de 2 cm de llarg, en raim, bràctees lanceolades acuminades, 1-2
vegades més curtes que el pedicel, aquest articulat sota la meitat de
la seva longitud, estams dues vegades més curts que el perigoni, estil
arquejat ascendent, càpsula ovoide . . . . 2,543. Ph. Liliago.

2,542. — Ph. ramósum Poir.

(és l'Anthericum ramosum de Linné, així ano-
menat perquè, contrariament al que ocorre en
les altres espècies congèneres linneanes, aques-
ta té V'escapus ramós.)

Arrel fibrosa, tija de 3-6 dm, dreta, rígida,
ordinàriament ramificada a la regió florífera,
fulles linears acanalades, acuminades, dretes,
més curtes que la tija, flors blanques, en paní-
cula fluixa amb les branques esteses, bràctees
linears alenades, 5-6 vegades més curtes que el
pedicel, aquest ascendent i articulat prop de la
base, perigoni d'un cent. de llarg, tèpals oblongs, trinervis, estams quasi
iguals al perigoni, de filaments filiformes, glabres, estil dret, càpsula sub-
globulosa, petita, obtusament mucronada.

Anthericum ramósum

275

PUBLICACIONS DE L'UNSTEI UE DESCIENCS

Liliàcies. G. 679. - Phalàngium.

Geografia. — Clarianes dels boscos i terres calcàries àrides : Vall de Benasc (Boileaut),
Pic de Gar, Lés (C. et S.), Cerdanya, roques del Castell de la Molina (Vay., amb
dubte) — Jul.

2,543. — Ph. Liliago L.

(com liliastrum, semblant al lliri.)

Arrel fibrosa, tija de 2-6 dm, dreta, cilíndri-
ca, simple o amb 1-2 branques, fulles estre-
tament linears, planes o subcanaliculades, acu-
minades, dretes, quasi tan llargues com la tija,
flors blanques, en raim simple, llarg, fluix,
bràctees lanceolades acuminades, 1-2 vegades
més curtes que el pedicel dret i articulat sota la

atmericumiTtiliago meitat de la seva llargada, perigoni de dos cen-
: o tímetres de llarg, tèpals oblongs, trineruis, es-
tams dues vegades més curts que el perigom,
estil arquejat ascendent, càpsula ovoide trígona, aguda.

Geografia. — Boscos secs i pedregosos : Bastant abundant a la Mata i Sant Llorenç del
Munt, Montsant, Núria — Queralt, prop de Berga, i muntanyes de Peguera (Grau), cap
a Capolat, del Berguedà (Puj., C.), Cerdanya, rodalia d'Olot, Puigsacau, Vidrà, Mare de
Déu del Munt (Vay.), Serra del Cadi (Joverl), Montgrony (Sen.l), valls d'Eina i de Llo
(Gaut.), Superbanyeres (Zett.), Canejan, Montgarri (Llen.l), Arties, Salardú, Ruda
(C. et S.) — Maig-Jul.

276

FE ORA DE (CATALUNYA

Gènere 680. — ASPHODELUS L.

(Els grecs anomenaven èoçódcioç a la porrassa.)

Flors blanques o lleugerament rosades, en raim o en panícula, de pedi-
cels articulats, claviformes i bracteolats, perigoni estès, marcescent, tèpals
oblongs, amb el raquis colorat, filaments estaminals arquejats, dilatats i
pestanyosos a la base, anteres versàtils, dorsifixes, estil filiforme, estigma
breument trífid, càpsula subglobulosa trígona, llavors ovoides, grises. Plantes
d'arrel fibrosa o tuberosa, amb les fulles totes basilars, junciformes o planes
i carenades.

Arrel fibrosa, tija fistulosa, de 3-5 dm, fulles junciformes, flors d'un
blanc rosat, càpsula de la grandària d'un pèsol, valves amb 2-3 solcs
ERGNSVOLSAlSen ts poRcc actes Lo eo 2544. A. fistulosus.

Arrel tuberosa, tija massissa, d' Im o més, fulles planes, carenades,
flors blanques: càpsula més gran, valves amb 4-7 nervis transversals.

2.
Tija ramificada, flors en ampla panícula, càpsula petita (6-8 x 4-6 mm),
filaments estaminals truncats, bruscament atenuats

2 2,545. A. microcarpus.
Tija simple o amb poques rames, flors en raim, càpsula bastant gran
(8-15 X 6-I0 mm), filaments estaminals lanceolats. 2,546. A. albus.

UEC ent 2,544. — A. fistulosus L.
í (per les fulles fistuloses.)

Sinonímia. — Cebollí, caramuixa , cast., ga-
moncillo, gamonita.

Arrel fibrosa, tija de 3-6 dm, fistulosa, dreta,
simple o ramificada superiorment, fulles junci-
formes, subfistuloses, carenades per sota, acu-
minades, dretes, un poc aspres al marge, més
curtes que la tija, glaucescents, flors blanques
EE eicaca Eidosis o rosades, petites, en raims fluixos formant pa-
LES Ed dret ta Ed nies sl i o nmícula, bràctees lanceolades acuminades, pedi-

277

PUBLICACIONS DE: L'INSTITUT DE CLENCEES

Liliàcies. G. 680. - Aspodelus.

ceis articulats al mig, dilatats a l'àpex, més curts que la flor, tèpals elíptics,
obtusos, de raquis verd o purpuri, estams inclusos, de filaments oblongs i
pesianyosos a la base, després bruscament contrets, dilatats i fusiformes su-
periorment, estil trífid, càpsula globulosa hexagonal, petita (4-6 mm de
llarg), de valves truncades, escotades a l'àpex, amb 2-3 plecs transversals.

Geografia. — Llocs incultes i cultivats: Abundant al litoral i voltants de Barcelona,
fins a Montcada, menys frequent al Vallès, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Gelida,
Tous, pr. d'Igualada, Urgell, particularment als voltants de Lleida, Empordà, Figueres —
Cardona (Costa), arenys marítims de Cadaqués (Trem.), Roses, Montagut (Vay.) —
Març-Abr.

Es: 2,545. — A. microcarpus Viv.
(del grec vnpóc, Petit, ti xuoumóc, fruit, per
les càpsules relativament menudes.)

Arrel tuberosa, tija de ro-I5 dm, robusta,
massissa, ramificada superiorment, de bran-
ques llargues, ascendents, terminades en raims
florífers que formen ampla panícula, fulles lan-
ceolades ensiformes, triquetres, acuminades,
de 3-5 dm de llarg per 2-4 cm d'ample, flors
blanques o vermelloses, petitetes (l'5 cm de
llarg), bràtees lanceolades acuminades, les in-
feriors més curtes i les superiors més llargues
que el pedicel, que està inflat superiorment i articulat sota la meitat de la
seva longitud, perigoni infundibulilorme, de tèpals oblongs, carenats, amb
la carena verda o vermellosa, filaments estaminals dilatats, pestanyosos a
la base, després truncats i bruscament atenuats, càpsula petita (6-8 x 4-6 mm),
transovoide, un poc contreta a la base, truncada escotada a l'àpex amb 5-7
nervis transversals.

Geografia. — Llocs incultes de la zona litoral : Cadaqués (Trem.), Banyuls (Compy.),
Alberes, Coll-lliure (Gaut.), Port Vendres (Bub.), Pireneus Orientals (Rouy) —
Abr.-Juny.

N. B. Probablement pertany a aquesta espècie una planta que, pel maig del 1908,
observàrem en sortir de Cadaqués cap a Cap de Creus i que, sense un examen detingut,
atribuirem a P4. albus.

278

FLORA DE.CATALUNYA

Liliàcies. G. 680. - Asphodelus.

di 2,546 — A. albus Mill.
(pel color blanc de les flors.)

Sinonímia. — Porrassa, caramuixa , caste-
llà, gamón , fr., asphodèle, alède.

Arrel tuberosa, tija de ro-IS dm, robusta,
massissa, simple o poc ramificada, fulles lan-
ceolades ensiformes, triquetres, agudes, flors
blanques, amb el raquis bru, mitjanes, en raim
io molt llarg i dens, simple o un poc ramificat a
i la base, bràctees lanceolades acuminades, d'un

bru clar, tant o més llargues que el pedicel,
aquest un poc dilatat a l'àpex i articulat sota la meitat de la seva longitud,
perigoni de 15-18 mm, de carenes verdes, filaments estaminals lanceolats,
pestanyosos fins a la meitat, càpsula mitjana o quasi petita, ellipsoide hexa-
gonal (8-15 x 6-10 mm), amb 4-6 nervis transversals. Planta bastant poli-
morfa.

ò pyrenuicus Rouy — A. subalpinus G. et G. part. — Bràctees quasi
negres, perigoni un poc més gran (18-21 mm), càpsula bastant gran (12 X IO
milímetres), ellipsoide, amb 6-8 nervis transversals.

Subesp. A. cerúsifer Gay, pro sp. (sub ccerasiferus, ). — Fulles més am-
ples, ensiformes, tors en panícula, filaments estaminals ovats i llisos a la
base, càpsula relativament gran (14-22 mm), subglobulosa o pomiforme, més
llarga que el pedicel.

Asphodelus albus

Geografia. — Costers i muntanyes pedregoses: Sant Llorenç del Munt, Monistrol,
vora esquerra del Llobregat, Montserrat, Manresa, sobre l'estació del f. c., Montsant,
abundantíssima a la Plana d'Ancosa, entre Pontons i Sant Magi — Surroca, Sant Joan de
les Abadesses, Olot (Tex.), la Mola, turons de la Segarra, fins a Balaguer i més amunt,
Hospital de Benasc i falda de les Maleides (Costa). La Ò pyrenaicus Rouy, a Núria, abun-
dant a les altures del Pla de Sallent — Setcases, Costabona, Espinabell, Monàs, Talaixà,
Freixenet (Vay.), vall de Llo (Gaut.), vall de l'Hospital de Benasc i de Luchon, i al peu
dels Ports de la Picada, de Benasc i la Renclusa (Zett.), Vall d'Aran, a Pomero (Llen.l).
Ruda (C. et S.). A la mateixa varietat deu referir-se la planta de Costa de l'Hospital de
Benasac i de les Maleides. La subesp. 4. cerasifer Gay, a la Vall d'Aran (Villiers), Albe-
res i alguna localitat fronterera (Gaut.), prop de Caseras, però dins de Catalunya (Los-

cos, in Hb. Costa) — Abr.-Juny. (D

N. B. Creiem que el color negrós de les bràctees constitueix el caràcter més clar per
a distingir al primer cop de vista la planta pirenenca de la que hom troba en altres llocs
de Catalunya.

(1) Aquest A. cerasifer és molt abundant als Ports de Tortosa. — (F. Q.).

279

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT. DE CIENCIES

Gènere 681. — APHYLLANTHES L.

(Del grec dguios, afil'le, i dvSoç, flor, for sense fulles, perquè les tiges florals tenen les
fulles reduides a les beines.)

Flors blaves, a la fi esteses, reunides en nombre d'1-3 en capítols voltats
d'escames rosses imbricades a l'àpex de tiges radicals totalment afilles i es-
triades, junciformes, d'r-2 dm, fulles radicals reduides a la beina, pedicels
no articulats, perigoni infundibuliforme, marcescent, tèpals oblongs, estesos,
uninervis, estams desiguals, inserits sobre la base dels tèpals, filaments fi-
liformes, glabres, anteres peltades, estil filiforme, estigma trilobat, càpsula
rodejada d'un involucre escariós, trígona acuminada, trilocular, loculicida,
de celles monospermes, llavors ovoides, llises. Herba perenne, de rizoma
dur, amb arrels fibroses.

2,547. — A. monspeliensis L.

(és el nom que li donà L'Obel, en el segle XVI,
per a indicar que és una planta de Montpeller.)

Sinonímia. — Jonça , cast., junquillo , fran-
cès, bragalou.

Geografia. — Boscos secs i àrids: Des de la costa
io al Pireneu, al litoral, Vallès, Bages, Berguedà, Ribes
o — Girona (Bub.), Vic (Masf.), Segarra (Costa),

Aphyllanthes monspeliensis

i i Empordà (Tex.) — Abr.-Juny.

280

EL ORA DE CATALUNYA

Família 121. — ESMILÀCIES R. BR.

Plantes de flors hermafrodites, o bé dioiques per avortament, regulars,
blanques, verdoses o groguenques, perigoni de sis, rarament de vuit tèpals
lliures o soldats, 6-8 estams oposats als tèpals, un estil, 1-4 estigmes, fruit
bacciforme, vermell o negrós, amb 1-4 cavitats mono- o polispermes. Herbes
o petits arbustos de fulles simples, amb els nervis ramificats, o escamiformes
i en aquest cas substituides en llur funció per rametes estèrils o per cladodis.

Flors hermafrodites, plantes herbàcies. . . der ter, 2.
Plantes quasi sempre dioiques i, generalment, liveiest SU EE 5.

Tija ramosa dicotòmica, baia trilocular, vermella, de celles polispermes.

I 693. Stréptopus.
Tija simple, baia amb 3-4 cavitats, vermella o negrosa, de celles dis-

DOR CSIC DES IDE DT ic a era Sènia deies Lo Ni eia MU da rea rei Lgied

Flors verdoses, dretes, terminals, solitàries, perigoni persistent, de vuit

I tèpals estesos, vuit estams, baia quadrilocular, d'un negre blavenc.

3 692. Paris.
Flors blanques, penjants, axillars, unilaterals, perigoni tubulós o acam-

L panat, caduc, sis estams, baia trilocular, vermella o negrosa. . 4.
Dues fulles radicals i nombroses beines caulinars membranoses, perigoni
d'un blanc pur, hemisfèric acampanat, amb dents recorbades, baia
Venmellan- es - recs SL 004: Convallària.

4 $ Fulles caulinars omibrcseel aiteciEs o verticillades, perigoni tubulós
cilíndric, blanc, amb les dents verdes i erectes, baia vermella violada

o d'un negre blavenc. . . . . . . . o 695. Polygónatum.

Perigoni acampanat, estil filiforme, pedicels articulats, fulles escami-
formes i fascicles de cladodis filiformes, baia vermella o negra.

EB 696. Aspàragus,
Perigoni rotaci, estil molt curt o nul, pedicels no articulats, baia
Mites pais ci mb cal ia seis 6.

Petit arbust dret, rígit, fulles escamiformes i cladodis plans, sense cir-
cells, flors verdoses o violades, solitàries o fasciculades a l'axilla de
lisadia Eres 3 de de estes 097. IRUSCUS:

Petit arbust PAC ó talles RS ci estípules transformades en

circells, flors d'un blanc groguenc, oloroses, en raims axillars

698. Smílax.

JE

36 281

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCRES

Gènere 682. — PARIS L.

(És l'Herba paris dels botànics del segle xvi, que hom suposa consagrada a Paris,
fill dels reis de Troia.)

Flors hermafrodites, verdoses, dretes, terminals, grans, solitàries, pe-
rigoni de vuit tèpals estesos, persistents, els exteriors lanceolats, els interiors
alenats, vuit estams inserits a la base del perigoni, amb els filaments eixam-
plats i en anell a la base, anteres llargament apiculades, quatre estils fili-
formes, baia d'un negre blavenc. Herbes perennes, de rizoma horitzontal llar-
gement serpentejant, tija de 2-4 dm, dreta, simple, afilla, però amb un ver-
ticil de quatre (rarament de 5-6) fulles sota la flor, ovades acuminades, sub-
sèssils, generalment trinèrvies, amb els nervis convergents.

2,548. — P. quadrifólia L

(perquè la tija porta un verticil de quatre
fulles.)

Sinonímia. — Panses o raim de guineu, her-
ba de la creu , cast., uvas de zorro , fr., raisin
de renard, herbe à Paris.

Geografia. — Boscos humits i ombrivols: Núria,
sota dels narets, Noucomes i Baga de Segalers, al Ber-
guedà — Cap a Olot (Salv.i), Santa Magdalena
(Costa), la Molina, Costabona, Collíred, Platraver
(Vay.), Vall de Llo (Gaut.), Luchon, Superbanyeres
(Zett.), Montgarri, Vall de Tredòs (Timb.), Viella, Lés, Portilló, Artiga de Viella i
quasi tota la Vall d'Aran (Llen.l), Ruda (C. et S.) — Maig.-Ag.

US)
92)
LS)

EI OR DB, GAS AE UNA A

Gènere 6833. — STRÉPTOPUS RICH.

(Del grec otperróç, blegar, i mosç, peu, pels pedicels articulats,
amb la part superior reflexa.)

Flors hermafrodites, blanquinoses, axilars, solitàries, penjants, pedun-
cles filitormes, articulats i geniculats sobre el mig, perigoni caduc, acampa-
nat, de sis tèpals lanceolats, pàtulo-arquejats, sis estams inserits a la base
dels tèpals, estil filiforme, baia ovoido-globulosa, vermella, trilocular, de
celles polispermes, llavors blanques, oblongues arquejades. Herbes perennes,
de rizoma curt, amb moltes fibres aglomerades formant bola, tija de 3-6 dm,
ramosa dicotòmica, flexuosa angulosa, coberta de fulles alternes, ovades acu-
minades, amplexicaules, multinèrvies, de nervis convergents.

2,549. — S. amplexifolius DC.

(per les fulles amplexicaules.)

Geografia. — Boscos i roques humits de les munta-
nyes: Setcases (Isernl), Solaneta de Costabona, Pera-
feu, Josa de l'Ollat, Núria, cap al Puigmal, Creu d'En
Riba, Coma de Vaca, Comabella (Vay.), Collsacabra
(Masf., Mariant), carena fronterera de la Cerdanya, del
Canigó a Costabona (Gaut.), Vall de Planes, prop de
i o Montlluis (Bub.), conca de les Maleides (Zett.), Vall
Stréptopus amplexifolius d'Aran, roques de Tredòs, Aiguamoix (Llen.i), Ruda

(C. et S.) — Juny-Jul.

283

PUBLICACIONS. DE LT INSTITUT DE CIENCIES

Gènere 684. — CONVALLÀRIA L.

(Del nom de l'espècie seguent, Lilium convallium, e lliri de les valls x, que li donaven els
autors prelinneans, formà Linné Convallaria.)

Flors hermafrodites, d'un blanc pur, d'olor suau, penjants, en raim
unilateral bracteolat, perigoni caduc, hemisfèric acampanat, de sis tèpals
ovats i amb les dents a la fi recorbades, sis estams, estil curt, baia globulosa,
petita, a la fi vermella, trilocular, de celles dispermes, llavors grogues. Her-
bes perennes, de rizoma serpentejant i molt fibrós, amb la tija d'r-2 dm,
simple, coberta de beines membranoses, dues fulles radicals d'un verd bonic,
la inferior subsèssil, la superior peciolada, ovato-lanceolades, atenuades pels
dos caps, multinèrvies, de nervis convergents.

2,550. —- C. majalis L.

(del llatí majus, el mes de maig, perquè hi
floreix.)

Sinonímia. — Lliri de maig, lliri de la Mare
de Déu, llàgrimes de Salomó , cast., lirio de
los valles, làgrimas de Salomón , fr., muguet,
lis des vallées.

Geografia. — Boscos ombrosos i frescos: Munta-
nya de Santa Magdalena (Salv.i), muntanyes d'O-
lot, Berga i altres (Costa), boscos al nord del Puig de
Bassagoda, Camprodon (Vay.), sota Setcases (Bub.), vall de Bafios (Timb.), Artiga de
(Viella Bub.), abundantíssima al fons de la vall (Llen.l), Ruda (C. et S.) — Abr.-Jul.

Convallària majalis

284

Sa,

ELORA DE CATALUNYA

Gènere 685. — POLYGÓNATUM ALL.

(És un mot de Dioscòrides, moàvyóvazov, format de roAúç, molt, i Yóvv, genoll,
al'ludint a les colzades del rizoma.)

Flors hermafrodites, blanques, verdes a l'àpex, en nombre d'1-6, penjants,
sobre peduncles axillars curts, perigoni caduc, de sis tèpals, tubulós cilíndric,
amb les dents erecto-obertes, sis estams inclusos, inserits a la meitat del peri-
goni, anteres dorsifixes, estil filiforme, baia globulosa, vermella violàcia o
d'un negre blavenc, trilocular, de celles dispermes, Havors groguenques. Her-
bes perennes, de tija simple, fulles nombroses, alternes o verticillades.

Fulles verticillades en nombre de 4-5, obertes, lanceolades linears, tija
recta, pedicels verticillats amb 1-3 flors, baia d'un vermell violat.

2,551. P. verticillàtum.

Fulles alternes, dístiques, dretes, ovades o oblongues, tija arquejada

a la meitat superior, pedicels solitaris, unilaterals, baia d'un negre

IDEES LE P a PRE CI EE La ON A eds dre

millímetres, un poc inflat a la base, filaments estaminals peluts.
2,552. P. multiflórum.
Tija angulosa, peduncles amb 1-2 flors oloroses, perigoni de 20x 5-8
millímetres, atenuat a la base, filaments estaminals glabres

2,553. P. vulgare.

l (
" cilíndrica, peduncles amb 2-6 flors inodores, perigoni de 12-15 X 2-4

(
2,551. — P. verticillàtum All., Conva-

llària verticillata L.
(per les fulles verticillades.)

Rizoma horitzontal, gruixudet, carnós, molt
fibrós, tija de 4-8 dm, dreta, simple, angulosa,
nua inferiorment, molt fullosa a la part supe-
rior, fulles lanceolades linears, verticillades ge-
neralment de quatre en quatre, sèssils, esteses,
atenuades pels dos caps, molt més llargues que
els entrenusos, finament serrulades al marge,
Polygónatum verticillatum —— multinèrvies, de nervis quasi parallels, flors

mm ee d'un blanc verdós, petites, axillars, reflexes,

285

PUBLICACILONS DE EINSEIEUE DE CT ENG

Esmilàcies. G. 685. - Polygónatum.

verticillades, pedunculades, peduncles amb 1-3 flors, perigoni llarg de 6-8
millímetres, prim, quasi cilíndric, de dents pubescents a l'àpex, filaments
estaminals curts, papillosos, baia de la grandària d'un petit pèsol, d'un ver-
mell violat quan és madura, llavors groguenques, xagrinades.

Geografia. — Boscos de les muntanyes: Montserrat, on ja la trobà Salvador, sobre la
Font de Santa Maria, anys ha desapareguda d'aquell indret, Montseny, Núria, al peu de
la Creu d'En Riba i cap a Fontalba — Cap a Peguera (Costa), Collet de Núria (Puj., J),
Setcases, Molló, Vidrà, Collfred, Puig de Cubell, Platraver (Vay.), valls d'Eina i de Llo
(Gaut.), sobre Banyeres i conca de les Maleides (Zett.), Castanesa (Lezat), Bassivé
(Compà.), Portilló (Llen.i), valls de Tredós i de Ruda (C. et S.) — Maig-Jul.

2,552. —— P. multifliórum All. — Conva-
llària multiflora L.

(perquè té peduncles multiflors.)
Sinonímia. — Segell de ram.

Rizoma haritzontal, carnós, inflat nuós,
molt fibrós, tija de 3-6 dm, dreta, simple, ci-
líndrica, nua inferiorment, arquejada i fullosa
a la part superior, fulles ellíptiques o oblongues,
dístiques, dretes, subsèssils o semiamplexicau-
les, de nervis convergents, flors d'un blanc
verdós, petitetes, inodores, pedunculades, pe-
ducles axillars, amb 2-6 flors penjants, solitàries, perigoni llarg de 12-15 mm,
un poc inflat a la base, dents barbudes, filaments estaminals curts, peluts,
baia globulosa, de la grandària d'un pèsol gros, d'un negre blavenc, ilavors
groguenques, no tacades

Polygónatum multiflórum

Geografia. — Boscos de les muntanyes: Olot, cap al Prat i Bosc de la Tosca,
Camprodon, Vilallonga (Vay.), vall de Llo (Gaut.), bosc de Luchon, r. r. (Zett.), Vall
d'Aran (Villiers,) Artiga de Viella (Llen.), vall de 'Tredòs i Bonaigua ( Timb.) —
Abr.- Juny.

286

h
L
4
Li

BONA (DE: CAE A LUNYA

Esmilàcies.

Polygónatum officinale

G. 685. - Polygónatum.

2,553. — P. officinale All. — P. vulgare
Desf.

(perquè ha estat emprada com a planta re-
metera.)

Sinonímia. — Segell de Salomó , cast., sello
de Salomón , fr., sceau de Salomon.

Rizoma horitzontal, carnós, inflat nuós,
fibrós, tija de 2-5 dm, simple, dreta, arquejada
i fullosa superiorment, nua a la part inferior,
estriada, angulosa, fulles ovato-oblongues o
ellíptiques, dístiques, dretes, sèssils, semiam-

plexicaules, multinèrvies, de nervis convergents, primes, glaucescents, flors
d'un blanc verdós, bastant grans, axillars, pedunculades, penjants, pedun-
cles solitaris, uni- o biflors (rarament amb 3-4 flors), perigoni llarg de 2 cm,
atenuat a la base, filaments estaminals glabres, baia de la grandària d'un
pèsol, negra blavenca, llavors groguenques, amb petites taques lluents.

Geografia. — Boscos ombrosos, especialment calcaris: Serra de l'Obac, Montserrat,

Montseny, vores del riuet, prop del Salt de Gualba — Olot, Guilleries, Ribes, Comabella
(Vay.), Pireneus orientals (Gaut.) i centrals (Zett.), encontorns de Lés i de Bossost
(Llen.), rara a la zona inferior de la Vall d'Aran (C. et S.) — Abr.-Juny.

287

PU BE ECA CC OINIS DE EE SIUNSSRIGD UGA DEERCUIEINIGCUBES

Gènere 686. — ASPAÀRAGUS L.

(Aoràpayoç és el nom grec de l'espàrrec.)

Plantes dioiques, de flors verdoses o blanquinoses, axillars, solitàries o
geminades, penjants, sobre peduncles articulats, perigoni caduc, acampanat,
de sis tèpals lliures o poc soldats a la base, sis estams inclusos, inserits a la
base dels tèpals, anteres dorsifixes, un estil filiforme, estigma trilobat, baia
globulosa, vermella o negra, amb 1-3 cavitats, de celles mono- o dispermes.
Plantes herbàcies o subllenyoses, amb fulles escamiformes, de l'axifa de
les quals neixen ramells estèrils (cladodis) filiformes o linears, rizoma horit-
zontal que produeix moltes branques carnoses suculentes, dolces o amargues
(turions).

Plantes herbàcies, de tija flexible i gràcil, cladodis filiformes, inermes,

Da1eS Vermelles Ne a deg L Metama i Men 2.
Plantes subllenyoses, de tija rígida, cladodis filiformes o linears, pun-
XCItS, VDaJeS I NODTOSES ea len Ll RE ia aa aa 9:

Cladodis fasciculats en nombre de 12-20, pedicel articulat a l'àpex, an-
teres ovades, quatre vegades més curtes que els filaments, baies ver-
melles, de la grandària d'una cirera . . 2,554. A. tenuifólius.
) Cladodis fasciculats en nombre de 3-8, pedicel articulat vers la meitat,

anteres oblongues, quasi iguals als filaments, baies vermelles, de la
L grandària d'un pèsol . . . . 4. . 2,555. A. OfCIMAaNS:

2

Tija flexuosa, estriada, cilíndrica, blanquinosa, pubescent, cladodis Aili-
formes alenats, de 3-6 mm, persistents, fasciculats en nombre de 5-12,
pedicels articulats vers la meitat. . . . 2,556. A. acutifólius.

Tija flexuosa, solcada, angulosa, verdosa, aspra, cladodis linears alenats,
de 7-30 mm, caducs, fasciculats en nombre de 3-5, pedicels articulats
MES avall del mor ee 557: A: apiyUuS:

288

re

EE OURAL DIES SCA AU NY A

Esmilàcies. G. 686. - Aspàragus.

2,554. — A. tenuifólius LamE.

(prenent per fulles els cladodis, per llur te-
nuitat.)

Rizoma horitzontal amb fibres gruixudes i
carnoses, turions prims, dolços, tija de 3-6 dm,
herbàcia, dreta, angulosa, un poc flexuosa a
l'àpex, simple a la base, després molt ramifi-
cada, de branques primes, finament estriades,
aa dis cladodis capillars, de 15-30 mm, fasciculats per
i ENS ES EA — grups de 12-20 a l'axila d'una escama mem-
EE branosa, no esperonada, flors d'un blanc ver-
dós, solitàries o geminades, llargament pedicellades, peduncles capillars, cor-
bats reflexos, articulats prop de l'àpex, article superior més gruixut que l'in-
ferior, tub del perigoni molt curt, tèpals blanquinosos amb el raquis verd,
anteres ovades, mútiques, quatre vegades més curtes que el filament, baia
vermella, lluent, de la grandària d'una cirera.

Geografia. — Boscos i prats de les muntanyes: Castelló d'Empúries, cap a Sant Pere
Pescador (Vay.), aci i allà, a la banda oriental de Catalunya (VVilll.) — Juny.

2,555 — A. ofiicinalis L.

(perquè hom empra el rizoma com a medicinal.)

Sinonímia. — Esparreguera , cast., esparra-
guera , fr., asperge.

Rizoma amb fibres radicals gruixudes i car-
noses, turions gruixuts i dolços, tija de 5-IO
decímetres, herbàcia, dreta, llisa, molt ramifi-
cada, de branques esteses, estriades, cladodis
fliformes, llisos, fasciculats en nombre de 3-S
a l'axilla d'una escama membranosa amb un
petit esperó herbaci a la base, flors d'un verd
grogenc, solitàries o geminades, llargament pedunculades, peduncles prims,
al principi estesos, després reflexos, articulats cap a la meitat, amb l'article
superior més gruixut que l'inferior, tub del perigoni igual a la meitat del

37 289

PUBLICACIONS. DE L'INSTITUT DE CDENCEES
Esmilàcies. G. 6856. - Aspàragus.

limbe, tèpals groguencs emb el raquis verd, anteres oblongues, mútiques,
quasi tan llargues com els filaments, baia vermella, lluent, de la grandària
d'un pèsol.

8 maritimus Mill. — A. scaber Brign. — Turions molt amargs, cladodis
més curts i més gruixuts, aspres denticulats, esperó basilar de les escames
dur i punxent, anteres mucronades, la meitat més curtes que el filament.

Geografia. — Cultivada i espontània als terrenys arenosos: Litoral de Barcelona, del
Prat i de Castelldefels, horta de Lleida i altres llocs de l'interior. — Lleida i la resta
del Segrià, Plana de Vic, Olot (Costa). La 8 maritimus Mill., a la marina del Prat
(Salv.l, ex Costa) i altres indrets prop de Barcelona (Quer, ex Colm.), Torreferrera
(Nuet, ex Colm.), arenys del litoral de la Mediterrània, bastant rara i desseminada (Rouy)
Maig-Juny.

2,556. —— A. acutifólius L.

(pels cladodis, aquí presos per fulles, pun-
teguts.)

Sinonímia. — Esparreguera borda, cast.,
esparraguera triguera.

Rizoma que produeix turions prims, comes-
tibles però un poc amargs, tija de 4-I0 dm,
dreta o un poc flexuosa, llenyosa, cilíndrica,
ai eencialies blanquinosa, molt ramificada, amb les branques
LS el horitzontals, estriades, pubescents, aspresmelas

dodis curts (3-6 mm), alenats, punxents, llisos,
fasciculats en nombre de 5-I2, persistents, a l'axilla d'escames amb un petit
esperó curt i punxent, flors d'un groc verdós, oloroses, solitàries o geminades
breument pedunculades, peduneles curts, drets o encorbats, articulats vers
llur meitat, tub del perigoni igual al limbe, tèpals groguencs, amb el raquis
verdós, anteres oblongues, mucronades, 1-2 vegades més curtes que el fila-
ment, baia negra, de la grandària d'un pèsol petit.

Geografia. — Llocs secs i àrids: Comuna al litoral, Vallès, Penedès i Bages — Juny-
Setembre.

290

nu

ELORADECGATALUNYA

Esmilàcies. G. 636. - Aspàragus.

2,557. — A. aphyllus L.

(perquè té les fulles tan reduides que sembla
afiHe.)

Rizoma amb llargues fibres subtuberoses,
turions un poc amargs, comestibles, tijes de
3-6 dm, llenyoses, molt ramificades, dretes 1
flexuoses, solcades anguloses, aspres el mateix
que les branques, escamoses a la base, cladodis
desiguals (7-30 mm), fasciculats en nombre de
3-5, robustos, alenats, solcats, punxents, ca-
ducs, escames molt petites, amb esperó espinós
a la base, flors solitàries, rarament fasciculades,
curtament pedunculades, peduncles articulats per sota de llur meitat, tèpals
groguencs, amb el raquis verdós, desiguals, els tres interns més curts i pà-
tulo-recorbats, els tres externs drets, anteres oblongues, mútiques, baies
negres a la maturitat

B stipularis Forsh. — A. horridus L. fil. — Cladodis solitaris, tetràgons,
més robustos, tèpals iguals, amb el raquis vermellós.

Aspàragus stipularis

Geografia. — Llocs embrossats del litoral: Castelldefels, cap a les costes de Garraf,
camp de Tarragona, cap a Torredembarra, (Salv.l), Sant Carles de la Ràpita (R. Bolòsi).
La 8 stipularis Forsl., al Prat de Llobregat, a les vores del llac de la Ricarda i al bosquet
immediat, 27 de maig del 1906 legi — Castelldefels, Viladecans, etc. (Costa) — Set.-Oct.

291

PUBLICACIONS DE. L'INSTITUR DE CUENCEES

Gènere 687. — RUSCUS L.

(Nom llati del galzeran.)

Plantes dioiques, de fors verdoses o violades a l'axilla de petites escames
dels cladodis, aquests sèssils i torçats a la base, perigoni marcescent, de sis
tèpals estesos en estrella, desiguals, els tres interns més petits, tres estams
monadelfs, estil quasi nul, estigma globulós, baia vermella, unilocular, mono-
o disperma, llavors subglobuloses. Arbustos petits, drets, rígids, ramificats,
de branques transformades en cladodis plans i fulles escamiformes.

Flors solitàries o geminades, vers el centre de l'anvers dels cladodis,
aquests petits (I'5-3 X I'5-2 cm), ovats acuminats, coriacis, vulnerants,
alterns, tèpals externs ovats, baia d'un centímetre de diàmetre.

2,558. R. aculeatus.

Flors fasciculades en nombre de 3-5 vers el centre del revers dels clado-
dis, aquests acuminats però inermes, tèpals externs oblongs, baia de
dos centímetres de diàmetre . . . . 2,559. R. Hypoglóssum.

2,558. — R. aculeatus L.

(del llatí aculeatus, punxegut, perquè hi té els
cladodis.)

Sinonímia. — Boix marí, boix mascle, gal-
zeran, galleran, cirerer de Betlem, cast.,
brusco, arrayàn morisco , fr., petit-houx, buis-
pointu.

Petit arbust de 3-8 dm, de rizoma oblic i
serpentejant, tija dreta, dura, verda, estriada,
nua a la base, molt ramificada superiorment i
amb les branques transformades en cladodis
petits (1'5-3xX 1'5-2 em), coriacis, alterns, acostats, ovats acuminats, vulne-
rants, sèssils, torçats a la base sobre l'eix, llisos, d'un verd fosc, que neixen
a l'axilla d'una petita bràctea membranosa, flors verdoses o violades, soli-
tàries o geminades a l'axila d'una petita escama acuminada, uninèrvia, si-

Ruscus aculeatus

2092

a a a a 2

Le

d bus

FEORA: DE CATALUNYA

Esmilàcies. G. 687. - Ruscus,

tuada vers el centre de l'anvers del cladodt, peduncle curt, amb bràctees basi-
lars trífides, tèpals externs ovats, els interns lanceolato-linears, baia globu-
losa, de la grandària d'una cirera.

Geografia. — Torrents i boscos ombrosos del litoral : Vallès, Bages, etc., fins a l'alta
muntanya. — Març-Abril, fl., Oct.-Maig, fr.

2,559. — R. Hypoglóssum L.

(Dioscòrides parla de l'ozoyiascov, que els
autors han identificat amb aquesta espècie.)

Sinonímia. — Llengua de cavall, llorer bord,
galzeran, herba de l'erisipela , cast., lengua
de caballo, bislingua, laurel de Alejandría.

Arbust de 4-8 dm, tija dreta, angulosa, gene-
ralment simple, cladodis grans (6-12 x 3-4 cm),
oblongo-lanceolats, acuminats però no vulne-
rants, blans o subcoriacis, reticulats venosos,
de nervis convergents, els superiors alterns,
els inferiors oposats o ternats, torçats sobre l'eix i amb una petita bràctea a
la base, flors d'un blanc verdós, fasciculades en nombre de 3-5 i inserides a
l'axilla d'una bràctea foliàcia, lanceolada acuminada, amb 3-5 nervis, situada
vers el mig del revers del cladodi, peduncles curts, amb petites bràctees mem-
branoses a la base, tèpals externs oblongs, obtusos, els interiors lanceolats,
baja grossa (2 cm de diàmetre).

Ruscus Hypoglóssum

Geografia. — Roques ombrivoles del litoral de la mediterrània oriental, Pireneus i
altres muntanyes (Quer), encontorns de Cardona (Riva), cultivada en alguns jardins. —
Floreix i fructifica com l'anterior.

208

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CILENGEES

Gènere 688. — SMÍLAX L.
(De ouíizé, nom grec de l'espècie segúent, que ja menciona Dioscòrides.)

Plantes dioiques, de flors blanques groguenques, oloroses, en raims axil-
lars bracteolats, flexuosos, interromputs, formats de petites umbelles, peri-
goni caduc, amb sis particions, estès, sis estams oposititèpals, inclusos, estil
molt curt, tres estils recorbats, baia vermella o negrosa, trilocular, de celles
monospermes. Arbustos sarmentosos, d'r-2 m, de tija prima, angulosa, es-
pinosa o inerme, amb les fulles alternes, ovato-cordiformes o alabardades, co-
riàcies, espinuloses al marge i al raquis, llustroses, amb estípules transfor-
mades en circells.

Gato taó PEI 2,560. — S. Aspera EL.
I (per la seva aspresa.)

Sinonímia. — Arítjol, arínjol, aritja, mata-
velles, heura espinosa, sarsa d'Espanya, sarsa-
parrella del país , cast., zarzaparrilla de És-
pafia, del país, blanca o morisca , fr., salse-
pareille d'Europe, liseron epineux.

8 altíssima Moris et Not. — S. mauritànica
io Desf. — Planta més robusta, de fulles més
Sales aeneró i o grans, orbiculars cordiformes, generalment

inermes, peduncles de doble llargària que les
flors, baia més grossa i negrosa.

Geografia. — Abundant als boscos i torrents ombrosos del litoral, Vallès i Bages —
Puja fins a Vic, r. (Masf.), Olot (Costa) i diversos llocs de l'Empordà (Bub.). La 8
altissima Moris et Not., S. aspera 8 maurilanica G. et G., S. catalonica Lamh., frequent
al Vallès i Montserrat — Menys frequent al litoral (Costa), Tortosa (R. Bolòs), S. Aniol,
Bassegoda, Segarò (Vay.), Cadaqués (Trem.) — Set.-Oct.

294

EI QRA DE CATALUNYA

Família 122. — DIOSCOREACIES LINDL.

(Del gènere Dioscorea.)

Plantes dioiques, de flors regulars, petites, verdoses, en raims axillars
bracteolats, perigoni persistent, acampanat, amb sis particions, de tèpals
quasi iguals, sis estams oposititèpals, inclusos, tres estils soldats a la base,
fruit en baia o en càpsula. Herbes perennes, de rizoma tuberós, fulles alternes,
llargament peciolades, ovato-cordiformes.

Tija voluble, fulles llargament acuminades, de sina basilar molt oberta

i nervis ramificats, baia vermella... . . . . . . Tamnus.
Tija dreta, fulles mucronulades, de sina basilar quasi tancada i nervis
no ramificats, càpsula trígona alada . . . . . . Dioscórea.

Gènere 689. — TAMNUS L.

(Plini parla de l'uva faminia, fruit d'una liana de baies vermelles, amb la qual han
relacionat l'espècie seguent Linné i algun autor prelinneà. )

Flors d'un verd groguenc, les masculines en raims llargs, prims, fluixos
i multiflors, les femenines en raims curts i pauciflors, fruit en baia elipsoide,
vermella, lluent, llavors globuloses. Rizoma napiforme, gros, negre, tija
d'1-3 m, voluble, herbàcia, prima, ramificada, fulles alternes, llargament
acuminades, de sina basilar molt oberta, limbe prim, transparent, mucronat,
lluent, amb 5-7 nervis ramificats, pecíol amb dues glàndules a la base, quasi
igual al limbe.

2,561. — T. communis L.
(perquè és comuna al migdia d'Europa.)

Sinonímia. — Gatmaimó , cast., nueza ne-
gra , fr., herbe aux femmes battues.

Geografia. — Comuna als torrents, boscos humits
i brossam, des de la costa al Pireneu. — Abr. -
Juny.

Tamnus communis

295

PUBLICACIONS DE LE INSETITRUS DE CDNENCDES

Gènere 690. — DIOSCÓREA L.
(Gènere dedicat a Dioscòrides.)

Flors d'un blanc verdós, petites, en raims axillars, els masculins multi-
flors, petits, fluixos, els femenins amb 1-3 flors, tèpals linears, obtusos, fruit
en càpsula, grau (2x l'5 cm), trígona alada, coriàcia, trilocular, loculicida,
de celles dispermes, llavors lenticulars. Rizoma ovoide, tuberiforme, negre,
de la grandària d'una nou, amb nombroses escames imbricades al capdamunt,
tija de 5-20 cm, dreta, herbàcia, estriada angulosa, fistulosa, ramificada a
l'àpex, amb les branques disposades en falsa umbeHa, fulles no acuminades,
mucronulades, consistents, opaques, de sina basilar poc oberta, amb 5-7 ner-
vis no ramificats, pecíol sense glàndules, igual al limbe o més llarg.

2,562. — D. pyrenaica Bub.

(perquè és pròpia del Pireneu.)

Geografia. — Pedruscall de la zona alpina dels
Pireneus centrals i orientals: Abundant al cim de la
Pefia Montafiesa, prop de Graus (Puj., J.D), al lloc
anomenat Estiviella (Bub.), Bielsa (Campo), Pire-
neus orientals, prop de Prats de Molló, a la frontera
espanyola, r. r. (Bub. et Duchartre, ex Gaut). —
Juny - Set.

296

——e——————————cacçcccç

BELORA DEVCATALUNYA

Família 123. —IRIDÀCIES LINDL.
(Del gènere Iris.)

Plantes de flors hermafrodites, regulars o irregulars, de coloració diversa
i disposades diversament, tancades en una espata d'r-2 valves, perigoni pe-
taloide, biseriat, de sis tèpals, els interns a vegades més petits o rudimen-
taris, adherents per la base a l'ovari, tres estams inserits a la base dels
tèpals exteriors, anteres extrorses, un estil, tres estigmes enters, laciniats
o petaloides, fruit en càpsula trilocular, loculicida. Herbes perennes, de
rizoma bulbós o tuberculós, fulles linears o ensiformes, alternes o radicals,
embeinadores.

o nulla, perigoni regular, dret, de tèpals iguals . . . . . . 2.

( Fulles ensiformes, graminoides, precursores de les flors, tija ben des-
enrotllada, perigoni irregular, amb els tèpals externs pàtulo-reflexos.

3.

li nulla, fulles totes radicals amb una línia blanca longitudinal a

Fulles linears, acanalades, a vegades posteriors a les flors, tija curta
I

l'anvers, flors grans, tub del perigoni molt llarg, estigmes obcònics,

2 erespsrfistonats: o. multipartits se a. Le 6915: CTOCUS.
Tija curta, fulles caulinars i radicals, sense línia blanca a l'anvers,
flors petites, tub del perigoni curt, estigmes bilobats. 692. Romúlea.

4

/ Flors blaves o grogues, perigoni regular, tèpals externs pàtulo-re-

flexos, els interns drets, estams erectes, equidistants, estils curts,
estigmes petaloides . . . . EA SG O 3. PITIS.
Flors purpúries, perigoni SabRIA bat JèpalS desiguals, estams arque-
jats ascendents, agrupats sota del llavi superior, estils llargs, estig-
ones espatulatsme els sar Lidia ii A eis qu e6gg:: Gladiolus.

38 297

PUBLICACIONS DE, LLDNSULT UD DE CILENCEES

Gènere 691. — CROCUS L.

(Del llatí Crocus, nom del safrà, derivat del grec zpónoç, i aquest de xpóxm,
filament, per allusió als estigmes filamentosos d'aquella planta.)

Flors violades o blanquinoses, solitàries o geminades, amb una espata
uni- o bivalda, perigoni de sis tèpals, infundibuliforme, de tub molt llarg,
estams inclusos, de filaments drets, anteres linears sagitades, estil llarg,
fliforme, tres estigmes dilatats a l'àpex, càpsula trilocular, membranosa,
llavors subglobuloses. Tija escapiforme, al principi molt curta, amb beines
membranoses a la base, bulb cobert d'una túnica fibrosa, fulles totes radi-
cals, linears acanalades, bicarenades, raquis blanc per sobre.

' Flors precursores de les fulles, estigmes laciniats, ataronjats, anteres
grogues, la meitat més curtes que els filaments, flors solitàries,
1 $ grans, violades, tub del perigoni molt llarg. 2,563. C.nudiflorus.

Flors concomitants de les fulles, estigmes enters, denticulats o franjats.
2.

Flors autumnals, violades, amb la gorja pubescent, espata bivalva, es-
tigmes tan llargs com els tèpals, enters o fistonats, de color escar-

2 lata, 6-Io fulles un poc aspres i pestanyoses al marge
j 2,564. C. Sativus.
Flors vernals, violades o blanques, espata univalva, estigmes més curts
vo que els tèpals, enters, franjats o denticulats, 2-4 fulles . . . . 3.

/ Perigoni violat estriat, amb el tub llargament exert i la gorja glabra,
anteres el doble més curtes que els filaments, que són blancs, estig-
mes blancs, denticulats, quatre fulles subulades canaliculades, aspres
al marge, fibres de la túnica bulbar paralleles 2,565. C. Marcétii.

3 Perigoni violat, amb el tub a penes exert, gorja pubescent, anteres
més llargues que els filaments, estigmes ataronjats, enters o franjats,
2-4 fulles linears, llises al marge, fibres de la túnica bulbar re-
ticulàdes — . uo i te ue an dE en a a O GS EE

FLORA DE CATALUNYA

Iridàcies. G. 691. - Crocus.

Z 2,563. — C. nudiflorus Smith — C.
— multífidus Ram.

(nudiflorus, de flors nues, perquè quan floreix
encara no ha tret les fulles, multifidus, pels es-
tigmes multífids.)

Sinonímia. — Safrà bord , cast., azatràn loco.

Bulb petit, globulós, molt estolontfer, de tú-
nica membranosa formada per fibres paralieles
o (no reticulades anastomosades), tija escapifor-
Crocus nudiflorus o me, d'r-2 dm, fulles molt posteriors a les flors
Es (surten 4-5 mesos més tard), linears, atenuades
cap a l'àpex, però obtuses, en nombre de 3-5, llargues, llises, esteses, flors
generalment solitàries, violades, grans, que surten d'una espata univalva,
entera, aguda, perigoni de tub molt llarg, blanquinós i glabre a la gorja, de
tèpals ellíptico-oblongs, obtusos, anteres linears sagitades, groguenques,
la meitat més llargues que els filaments, que són blancs, estigmes ataron-
jats, dividits en diverses lacínies capillars, simulant un pinzell, càpsula elip-
soidal, llavors brunes.

Geografia. — Prats i pastures del Pireneu : Rocabruna, Camprodon, Platraver,
Comanegra, Monars, Cerdanya, Puigllançada, Pla d'Anyella (Vay.l), Pireneus
(Isernl), Montgrony (Sen.l), Comuna a la Vall d'Aran, des de Lés al Port de
la Bonaigua (Llen.l) — Set.-Oct.

2,564. — C. Sativus L.
(sativus, satiu, perquè hom el cultiva.)

Sinonímia. —- Safrà , cast., azafràn , fran-
cès, safran.

Bulb bastant gros, subglobulós, de túnica fi-
brosa, reticulada a l'àpex, fulles concomitants
de les flors, en nombre de 6-rI0, dretes, molt
llargues, obtuses, un poc aspres i pestanyoses
al marge, una o dues flors violades, grans, que
surten d'una espata bivalva, perigoni de tub
poc exert, de gorja pubescent i violada, tèpals
amplament lanceolats, acutiúsculs, anteres groguenques, la meitat més llar-
gues que els filaments, que són grocs, estigmes de color escarlata, olorosos,
claviformes, fistonats a l'àpex, més llargs que els estams i tant com el perigoni.

Geografía. — Cultivat i subespontani en algunes hortes. — Set.-Oct.

299

PUBLICA CIONS DIES LC3UNSTU BRUELIVE (CEENCDES

lridàcies. G. 691. - Croeus.

sta amaitti 25051520. Martétii Pau: C: carpeiial
vi O Boiss. et Reut. affinis, sec. Pau (Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., 1909, p. 24).

(espècie dedicada al P. Adeodat Marcet, O. S.
B., que descobrí aquesta planta a la rodalia
del Miracle.)

Bulb ovoide, mitjà (com una avellana), de
túnica bruna, fibrosa, amb les fibres paralleles,
B o quatre fulles limears alenades, obtusiúscules,
i Crocus Marcétii coetànies de les flors, aquestes solitàries, mit-
Ia End eia qe mer janes, violàcies, estriades, espata univalva, pe-
rigoni exert, de tub bastant llarg, blanc o matisat, de gorja blanca i glabra,
tèpals oblongs, els externs un poc més llargs, anteres el doble més curtes
que els filaments, que són blancs com els estigmes, aquests tres vegades més
curts que le anteres i denticulats.

t
i
i

Geografía. — El Miracle, prop de Solsona. — Febr.Mazç. (P. Marcet leg.)

2,566. — C. vernus All.
(per la floració vernal.)

Sinonímia. — Safrà de muntanya , cast., aza-
fràn silvestre , fr., safran des fleuristes.

Bulb petit, subglobulós, de moltes túniques
fibroses, formades de fibres fines i reticulades,
fulles en nombre de 2-4, concomitants de les
flors, linears, un poc amples, dretes, obtuses o
o subretuses a l'àpex, llises, flors solitàries, rara-

Crocus vernus ment dues, violades, blanques o matisades de

SS ar ves blanc i violat, que surten d'una espata unival-

va, entera, perigoni de tub a penes exert, pubescent a la gorja, tèpals oblongs,

obtusos, anteres linears sagitades, d'un groc de llimona, més llargues que el

filament, que és pubescent, estigmes curts, ataronjats, finament denticulats,
més curts que les anteres.

Geografia. — Prats i pastures de les altes muntanyes : Pireneu, Setcases (ISernl),
vall d'Eina (Bub., Compy.), Cerdanya, cap a la vall d'Err i fins a les altes valls
pròximes a Andorra (Gaut.), prats de la zona alpina i de la subalpina del Pireneu
central, sempre rara (Zett.), les Bordes, Ribera de Viella (Llen.), Pla de Beret, r.
(C. et S.) — Febr.-Maig.

300

h

53 om

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 692. — ROMÚLEA MARATTI

(Gènere dedicat a Ròmul, fundador i primer rei de Roma, on abunden aquestes
À plantes.)

Flors violades o de color de lilà, rarament blanquinoses, en corimbes uni-
o triflors, cada una rodejada d'una espata bivalva, de valves herbàcies (la
superior escariosa hialina al marge), perigoni infundibuliforme, de tub
curt, tèpals quasi iguals, estams inclusos, d'anteres lanceolades sagitades,
estil Aliforme, tres estigmes bilobats, càpsula membranosa, subtrígona,
eHipsoidal, llavors globuloses o anguloses. Herbes de bulb petit, globulós,
tija curta, fulles radicals i caulinars linears filiformes, arquejades, més llar-
gues que l'escapus.

Espata amb dues valves herbàcies, consistents, la superior estretament
escariosa al marge, flors llargament pedunculades, llavors globulo-
ses, vermelloses, llises, lluents . . . . 02,567. R. ramiflora.

Espata amb la valva superior amplament escariosa i hialina al marge,
flors breument pedunculades, llavors anguloses, brunes, mats, un
DOC. XASTINAGES de LS 295680: R. Columnae:

2,567. — R. ramiflora Ten. — Tricho-
nema ramiflorum Svveet, var. de la se-
gúuent apud Fiori

(per la inflorescència ramosa.)

Tija escapiforme de 5-15 em, amb 2-3 flors
i 3-6 fulles estretament linears i canaliculades,
dretes, arquejades recorbades, més llargues que
la tija, les radicals embeinadores i les inferiors
reduides al pecíol, flors llargament peduncula-
des, que ultrapassen visiblement l'espata, val-
ves herbàcies, la superior estretament escario-
sa hialina al marge, perigoni d'un violat clar, de tub molt curt, gorja d'un
groc de llimona, un poc peluda, tèpals lanceolats aguts, estams més llargs
que el pistil i un terç més curts que el perigoni, filaments grocs, càpsula
transovoide, llavors globuloses, vermelloses, llises, lluents.

Romúlea ramiflora

301

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CTENCRES

iridàcies. G. 692. - Romúlea Maratti

Geografia. — Llocs herbosos, arenosos o pedregosos : Litoral de Can Tunis, Ter-
rassa, vores de la riera del Palau, r., serra de l'Obac, alzinars pròxims a la casa,
r. s Badalona, Empordà, Cabanes i Molins (Sen.l), vall d'Eina (Compy.), Alberes,
de Coll-lliure a Cervera (Gaut.) — Abr.-Febr.

2,568. — R. Columnae Seb. et Maur.,
Trichonema Columnae Reichb.

( dedicada a Fabio Colonna, llatinitzat Colum-
na, cèlebre botànic napolità autor de 4Phyto-
basanos,, primera obra botànica on foren em-
prats els gravats en coure, de les darreries del
segle XVP.)

Molt afí a l'anterior, barrejada i frequent-
ment confosa amb ella, hom la distingeix per
ésser de menor talla (s-I2 cm), generalment
amb 1-2 flors molt petites, breument peduncu-
la. as io lades, a penes més llargues que l'espata, valva

superior amplament escariosa hialina al marge,
perigoni d'un blau clar o blanquinós, groc de llimona, però glabre a la gorja,
estams la meitat més curts que el perigoni, de filaments blancs, càpsula
ovoide, molt petita, llavors anguloses, brunes, mats, un poc xagrimades.

Geografia. — Llocs arenosos del litoral: Can Tunis, amb l'anterior, però més
rara sc Empordà, Cabanes (Sen.'l), costes de Barcelona, cap a Can Tunis (Costa,
Vay., Sen.l), Cadaqués (Tremp.), Argelés i Alberes (Gaut.) — Febr.-Abr.

302

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 693. — IRIS L.

(Del grec Íptç, arc iris, per la diversitat cromàtica del periant d'algunes espècies
o bé per la gran varietat de colors florals en les plantes d'aquest gènere, aquest
nom ja fou emprat per Teofrast.)

Flors blaves, violades, grogues o blanquinoses, regulars, grans, agrupa-
des en nombre d'r-4 en una espata bivalva, tèpals externs estesos o reflexos,
els interns drets, estams lliures o soldats inferiorment, drets, anteres oblon-
gues, basifixes, estil curt, estigmes grans, petaloides, bífids, càpsula trígona
o hexàgona, trilocular, llavors £: comprimides. Herbes perennes, robustes,
de rizoma bulbós o tuberós, fulles graminiformes o ensiformies.

Rizoma bulbós, fulles linears acanalades —. u.e le 2:
1 i Rizoma tuberós, fulles ensiformes o linears, no acanalades . . 3.

, Flors solitàries, espata estreta, de valves molt desiguals, tèpals interns
quasi iguals als externs, fulles subulades acanalades.

2,569. I. Xíphium.
j Flors geminades, espata inflada, de valves quasi iguals, tèpals interns
i molt més curts que els externs, fulles linears acanalades.

i 2,570. I. xiphioídes.

2

Tub del perigoni més curt que l'ovari, tèpals externs glabres. 4.
3 )'Tub del perigoni tant o més llarg que l'ovari, tèpals externs barbuts 6.

( Fulles linears graminoides, 1-3 flors violàcies blanquinoses, peduncle
curt, inclús, espata poc inflada, tèpals externs més llargs, de limbe
4 imberbe, el doble més curt que l'ungla . . 2,571. I. spúria.
fruites ensiformes, flors grogues o amb els tèpals externs d'un blau
CEE rr RI Pen P per SS a P PEA

/ Tèpals externs blavencs, els interns un poc més curts, iguals o més
llargs que els estigmes, càpsula ovoide, no apiculada, tija simple,
planta fètida per la fricció . . . . 2,572. I. foetidíssima.

Tèpals tots grocs, els interns tres vegades més curts, més estrets i més
curts que els estigmes, càpsula ellipsoide, apiculada, tija ramificada,
DIantagnodora ies ei, EE aa 2,573. I. Pseudacorus.

303

PUBLICACIONS DE .L'INSTIA UA MD E CTENCLES

Tridàcies. G. 693. - Iris.

Rizoma gruixut (uns 3 cm de diàm.), tija amb dues o més flors d'un
blau violat, oloroses, tèpals de 4-5 cm d'ample, tub del perigons més
curt que Dauers EE : Le a, 574. I. germàrica,

Rizoma prim (d'1 cm de dm), Lija amb 1-2 flors poc oloroses, tèpals
de 2-3 cm d'ample, tub del perigoni 1-2 vegades més llarg que l'ovari.

7-

Tija de 5-15 cm, tan llarga com les fulles, que fan de 5-10 mm d'ample,
espata bivalva, tèpals interns més amples que els externs, peduncle
més curt que l'ovari . . sr 575. I. Chamaeiris.

Tija de 10-30 cm, més llarga que és fulles, que fan de 15-22 mm d'am-
ple, espata trivalva, tèpals tots iguals, peduncle tan llarg com l'ovari.

2,576. I. lutéscens.

2,569. — I. Xíphium L.

(del grec Supíov, nom dels gladiols, emprat per
Dioscòrides.)

Rizoma bulbós, ovoide, petit, recobert de tú-
niques brunes, tija de 3-6 dm, dreta, cilíndrica,
flexuosa, fistulosa, simple, amb les fulles li-
nears alenades, caniculades, més curtes que la
tija, una, rarament dues flors violaceo-purpú-
ries, llargament pedunculades, espata terminal
estreta, de valves molt desiguals, lanceolades
agudes, escarioses al marge, perigoni de tub
molt curt, trencadís sobre l'ovari, tèpals d'igual
longitud, els externs, erectes estesos, ultrapassen els estigmes i tenen el limbe
ovat, bastant més curt que l'ungla, que és oblonga linear, pubescent i més
estreia que els estigmes, els tèpals interns, transovats oblongs, són insen-
siblement atenuats a la base, estigmes linears oblongs, bífids, càpsula clavi-
lorme, trígona, de cares canaliculades.

var. castrensis Costa — Tija no flexuosa, igual a les fulles, tèpals ex-
terns més amples, escotats.

i
i
i Iris Xíphium
t

Geografia. — Prats del litoral: Costes de Tarragona, Alfacs, etc. (Costa). La var.
castrensis Costa a Castelldefels i als Alfacs (Costa) — Maig-Jul.

N. B. La tenim de la Devesa de València, tramesa per Pau Ha estat citada
també de Núria, on solament havem observat la segúent.

304

hi

EE OUS DE CIADUUNES CA:

Tridàcies. G. 693. - Tris.

oo 2570. —L xiphioídes Ehrh.

(per la seva semblança amb l'espècie anterior.)

Rizoma bulbós, ovoide, gros, rodejat de fibres
brunes, tija de 3-6 dm, dreta, cilíndrica, flexuo-
sa, simple, robusta, fulles linears canaliculades,
un poc amples, generalment tant o més llar-
gues que la tija, dues flors d'un blau violaci,
grans, espata terminal bastant inflada, de val-
ves quasi iguals, lanceolades agudes, esirela-
ment escarioses al marge, perigoni de tub
molt curt, trencadís sobre l'ovari, de tèpals
desiguals, els externs reflexos, molt més am-
ples i doblement llargs que els estigmes, de limbe amplament ovat, escotat,
igual a V'ungla, que és transovada cumeiforme, els interns més petits, drets,
transovats oblongs, insensiblement atenuats cuneiformes, estigmes linears
oblongs, bífids, càpsula ovoide trígona.

Geografia. — Prats i llocs herbosos del Pireneu i Núria, sobre el Pont de Crémals
i al peu de la Creu d'En Riba — Muntanya de Queralt, sobre Berga (Grau, ex
Costa) , abundant a Surroca, Sant Joan de les Abadesses (Costa), Font dels Assots,
Núria (Trèm.), Carençà, Prats de Molló (Compy.), Solana d'Andorra (Bub.), Cutet,
a la Vall d'Aran, Costanesa i ports dels Pireneus centrals (Costa), ports de la Picada,
Penyablanca, Benasc, les Maleides (Zett.), canal de Pomero (Llen. l) — Jul.-Ag.

Iris xiphioídes

2,571. — I. spúria L.

(del llatí spurius, bastard, com si diguéssim
lliri bord.)

Rizoma tuberós, del gruix de poc més d'un
centímetre, bru, horitzontal, tija de 3-6 dm,
dreta, flexuosa, prima, simple, fulles linears
gramimnoides, dretes, acuminades, més curtes
que la tija, flors en nombre d'1-3, d'un violat
blanquinós, inodores, sostingudes per un pedun-
cle curt, inclús, espata un poc inflada, de valves
quasi iguals, lanceolades agudes, estretament
escarioses al marge, perigoni de tub prim, curt,
tèpals desiguals, els externs pàtulo-reflexos, de limbe orbicular, enter o es-
cotat, dues vegades més curt que l'ungla, que és linear oblonga, els interns
més curts, però ultrapassant els estigmes, oblongs transovats, insensiblement
atenuats a la base, estigmes oblongs cuneiformes, bífids, de lòbuls aguts i
recorbats cap. enfora, càpsula ovoide hexagonal, llargament apiculada.

Iris spúria i

/
I

39 305

PUBLICACIONS: DEZEAHNSTI GUTVDE CIENIGUREE

Iridàcies. G. 693. - Iris.

Geografia. — Prats humits i roques marítimes: Castelló d'Empúries — Abun-
dant prop de Roses (Bub.), marges dels camps de Castelló, prats marítims de Roses,
des d'on s'interna fins a Siurana i Baseja (Vay.), de Saldes a Argelés (Gaut.) —
Maig-juny.

2,572. — I. foetidissima Desf.

(per l'olor fètida d'aquesta planta.)

Sinonímia. Lliri pudent , cast., lirio fé-
tido , fr., glayeul puant.

Rizoma tuberós, gruixut, planta de 4-8 dim,
fètida o aliàcia per la fricció, tija dreta, com-
brimida, però angulosa d'un sol costat, simple,
bi- o triflora, fulles ensiformes, subcoriàcies,

o d'r'5 em d'ample, dretes i quasi de la longi-
i ed o tud de la tija, flors d'un blau lívid o blanquinós,
TE llargament pedunculades, espata terminal, de
valves lanceolades acuminades, escarioses al marge, perigoni de tub doble-
ment curt que l'ovari, tèpals desiguals, els externs pàtulo-reflexos, oblongs,
obtusos, contrets en una ungla més curta que el limbe, els interns més petits,
però ullrapassant els estigmes, oblongo-lanceolats, obtusos, unguiculats, es-
tigmes oblongs, breument bífids, de lòbuls aguts, corbats cap enfora, càpsula
ovoide trígona, mo apiculada, llavors grosses, subglobuloses, d'un vermell
escarlata.

Geografia. — Boscos i prats humits : Montcada, Empordà, cap a Figueres (Salv.l),
partit d'Olot (Tex.), Avinyonet, Figueres, Banyoles, Dosquers, Maià (Vay.), Ca-
banes (Sen. 1) -— Maig-Jul.

cens Tost s'es imeerea IS

(és l'Acorus adulterinus o falsus dels botànics
prelinneans, per haver comparat aquesta planta
amb l'Acorus Calamus o acor ver.)

Sinonímia. — Lliri groc, coltell groc , cast.,
lirio amarillo, espadafia , fr., iris jaune.

Rizoma tuberós, gruixut, tija de 5-IO dm,
dreta, cilíndrica comprimida, ramificada a l'à-

oo pex, multiflora, fulles amplament ensiformes,
acuminades, les inferiors quasi iguals a la tija,

Iris Pseudacorus i :
Di HOTS grogues, inodores, de peduncletant ommes

306

ELOQRA (DE CGATLATEUNYA

Iridàcies. G. 693. - Iris.

llarg que l'ovari, espata terminal, de valves estretament lanceolades agudes,
herbàcies, un poc desiguals, tub del perigoni més curt que l'ovari, tèpals
desiguals, els externs reticulats, amb venes purpúries, de limbe reflex, gran,
ovat, contret en ungla estreta i la meitat més curta, els interns molt més
petits, linears, més estrets i més curts que els estigmes, que són transovats,
bífids, de lòbuls aguts i denticulats al marge extern, càpsula ellipsoide trí-
gona, apiculada, llavors comprimides, brunes.

Geografia. — Sèquies i aigúes estancades : Frequent al litoral de Barcelona, Prat,
Gavà i Castelldefels , Montcada i Mollet, voltants de Lleida, Mollerussa, i altres llocs
de l'Urgell, aigúes de la costa, fins a la muntanya d'Olot (Costa) , Roses (Bub.) —
Abr.-Juny.

2,574. — I. germànica L.

(perquè viu a Germània.)

Simonímia. — Lliri blau, grejol , cast., lirio
azul, lirio càrdeno , fr., fambe.

Rizoma tuberós, gruixut (d'uns 3 cm), tija
de 4-8 dm, dreta, cilíndrica, fistulosa, fullosa,
ramificada, més llarga que les fulles, que són
amplament ensiformes (2 cm de diàm.), subar-
io quejades, acuminades, glaucescents, flors en
EEeiànica o nombre de 5-7, d'un blau violat, oloroses,
ES ic OO grans, subsèssils, solitàries a l'àpex de la tija
i de les branques, espata inflada, curta, de valves desiguals, ovades lanceo-
lades, obtuses, cscarioses en les ques terceres parts superiors, tub del peri-
goni exert, més llarg que l'ovari, tèpals iguals, de limbe quasi tan ample
com llarg, els externs reflexos, transovats, barbuts, insensiblement atenuats
a la base, els interns arquejats connivents, obtusos, ondats al marge, brusca-
ment contrets en ungla curta, estigmes més curts que els tèpals, oblongs,
bífids, de lòbuls ovats aguts, divergents, càpsula ovoide subtrígona, obtusa.

Geografía. — Muralles, roques, marges i runes : Sant Salvador, cap a la Puda,
Montserrat, Bages — Manresa, Cardona, Berga, Balaguer, Montseny, Olot (Costa) —
Abr.-Maig.

307

PUBLICACIONS DEL INSTIUTUD.DE CIENCIES

Tridàcies. G. 693. - Iris.

2,575. — I. Chamaeiris Bert., I. pú-
mila Vill.
(del grec yonaí, a terra, i Iris, com si digués-
sim lliri nan, per la seva escassa alçària.)

Rizoma tuberós, horitzontal, gruixudet (prop
d'r em), tija de 5-15 cm, dreta, simple, uniflora,
fullosa a la base, generalment més curta que les
fulles a la fructificació, fulles ensiformes, es-
tretes (5-I0 mm d'ample), agudes, subfalcifor-
mes, Aor d'un blau violat, groga o blanquinosa,
poc olorosa, terminal, peduncle més curt que
l'ovari, espata subinflada, de dues valves iguals,
agudes o bé obtusiúscules, escarioses en llur part superior, tub del perigoni
exert, prim, 1-2 vegades més llarg que l'ovari, tèpals quasi de la mateixa
longitud, els externs reflexos, ondats al marge, oblongs transovats, els in-
terns erectes connivents, transovats, tots atenuats en ungla, estigmes més
curts que els tèpals, oblongs, bífids, de lòbuls aguts i denticulats, càpsula
grossa, ovoide trígona.

var. lutea Rehb. — Flor groga.

Geografia. -— Llocs secs i àrids: El tipus i la var. al cap de Norfeu, de Cadaqués
(Prèm.l), també a la Cellera (Cod.l), el tipus a Llers (Sen.l, in Hb. Cad.). —
Març-Maig.

2,576. — I. lutéscens Lamt.

(del llatí lutescere, tornar-se oroc, pel color so-
vint groguenc de les flors.)

Ps dd SN: Planta molt afí a l'anterior, de la qual hom la
A Il J 0 o distingeix pel rizoma un poc més gruixut (com
UJI el dit), per la tija més alta (2-3 dm), amb les

: / fulles més amples (ro-20 mm), quasi sempre

més curtes que la tija, per les flors en nombre

d'r-2, violàcies o groguenques, amb l'espata

de tres valves, tub del perigoni inclús, més

Iris lutéscens llarg que l'ovari, tèpals transovats, quasi tots

ee de la mateixa longitud i amplada, més llargs

que l'estigma, per la càpsula ellipsoide trígona.

Geografia. — Escletxes de les roques de la zona litoral: Roques de Cadaqués
(Trèm.l), de Talaixà (Vay.), Baix Empordà, prop del Port de la Figuera (Tex.) —
Març-maig.

N. B. No consignem VI. júncea Poir., citat per VVebb a Tarragona, perquè
cap més botànic no l'ha mencionat.

i

308

EBLORA DESCCATALUNYA

Gènere 694. — GLADÍOLUS L.

(Diminutiu del llatí gladius, glavi, aHudint a la forma de les fulles d'aquestes
plantes, semblants a una espasa.)

Flors rosades o purpúries, irregulars, solitàries, sèssils en una espata
bivalva, en raim dístic o unilateral, perigoni subbilabiat, de tub encorbat,
estams arquejats ascendents, inclusos, sota el llavi superior, estil llarg,
hliforme, estigmes espatulats, càpsula membranosa, llavors globuloses o
comprimides alades. Herbes de rizoma bulbós, fulles graminoides o eu-
siformes.

Raim unilateral, aurícules basilars de les anteres obtuses i paraleles,

llavors amplament alades . . . . . . 2,577. G. Communis.
Raim dístic, aurícules de les anteres agudes, divergents, llavors piri-
IORMES NOS eStrCta Ment ala CES pe ea EE Zn

llavors piriformes, anteres més llargues que el filament, estigmes ate-
nuats des de la base, túnica bulbar amb malles oblongues a l'àpex.
2,578. G. ségetum.

Llavors estretament alades, anteres més curtes que el filament, estig-
mes bruscament dilatats, túnica bulbar amb malles molt estretes a
Dec ts der, Dog status s aror Grill sticus:

J
l

2,577. — G. communis L.

(Limné, en descriure aquest gladiol, el tenia
per l'única espècie europea, així considerada
realment comuna.)

Bulb globulós, túnica bulbar de fibres grui-
xudes, paralleles, reticulades a l'àpex formant
Ju. o malles linears, estretes, tija de 4-S dm, dreta,
MANS o cilíndrica, robusta, fulles ensiformes, linears
LI Í lanceolades, acuminades, flors purpúries, mit-
janes (més de 3 cm), nombroses, en raim a la

Gladiolus communis o A unilateral, un poc flexuós, espata de valves
desiguals, estretament escarioses al marge, lan-
ceolades acuminades, més curtes que la flor, tèpals subconnivents, ovats,

309

PUBLICACIONS D'E L'INSTITUE DE CLENGBRES

Tridàcies. G. 694. - Gladíolus

llargament unguiculats, el superior un poc més gran, anteres més curtes que
el filament, amb les aurícules basilars obtuses i paralleles, estigmes trans-
ovats, atenuats des de la base, càpsula transovoide, deprimida, obtusament
carenada, llavors amplament alades.

Raça G. dubius Guss. — Fibres de la túnica bulbar totes paralleles o molt
anastomosades a l'àpex, flors més petites i de color més fosc.

Geografia. — Prats i llocs incultes : Montserrat, al Torrent de la Bellasona, des-
sota la Cova (Marcetl). La raça G. dubius Guss. als camps de Sarrià i Sant Ger-
vasi (Sen.l) — Maig-Juny.

2,578. — G. ségetum Gavvi.

(del llatí, seges, les messes, perquè s'hi sol fer
entremig.)

Sinonímia. — Espases, lliri dels blats, lliri
de Sant Joan , cast., estoque, hierba estoque.

Bulb globulós, túnica bulbar formada per fi-
bres gruixudes, paralleles, reticulada quasi des
de la base formant malles oblongues, tija de
OO 4-8 dm, dreta, cilíndrica, robusta, fulles lan-

Gladiolus ségetum o ceolades linears, bastant amples, llargament
ren acuminades, de pots nervis i amb ellraquic Lles
fort, flors purpúries o rosades (d'uns 3 cm), nombroses, en raim dístic, Auix
i flexuós, espata de valves molt desiguals, lanceolades acuminades, estreta-
ment escarioses al marge, les inferiors iguals a la Aor, tèpals molt desiguals,
el superior més gran, ellíptic, obtús, atenuat en ungla i separat dels iaterals,
que són la meitat més estrets, llargament oblongs cuneiformes, anteres més
llargues que els filaments, d'aurícules basilars agudes i arquejades diver-
gents, estigma estret i glabre a la meitat inferior, després obiong i papillós,
càpsula subglobulosa, deprimida, llavors piriformes, generalment àpteres.

Geografia. — Terres cultivades : Frequent des del litoral al Pireneu — Abr.-Juny.

310

EL ORRIAS SIDA SCASIPAS I UN XS A:

Iridàcies. G. 694. Gladíolus.

2,579. — G. illyricus Roch

(perquè viu a IHíria.)

Bulb globulós, petit, túnica bulbar de fibres
fines, paralleles inferiorment, reticulades i for-
mant malles poc nombroses, estretament linears
a l'àpex, tija de 3-6 dm, dreta, prima, cilíndri-
ca, fulles estretament ensiformes, acuminades,
flors purpúries, petites, poc nombroses, en raim
dístic fluix, espata de valves molt desiguals,
lanceolades acuminades, estretament escarioses

Gladiolus illyricus : al marge, les inferiors més curtes que la flor,
emeses tèpals ovats o romboido-oblongs, apiculats, sub-
conmvents, el superior més llarg i l'inferior més ample que els laterals, tots
contrels en ungla, anteres més curtes que els filaments, amb les aurícules
agudes i divergents, estigmes linears i glabres inferiorment, després brusca-
ment dilatats i papillosos al marge, càpsula transovoide, deprimida, llavors
estrelament alades.

Geografia. — Pastures àrides : Frequent a les costes de Garraf, i, per Gelida, fins
a Montserrat , Vallès occidental i part de Bages — De Coll-lliure (Bub.) a Portven-
dres (Timb., Gaut.) — Abr.-Juny.

3II

PUBLICACEONS: DE L'INSTITUT DE CILENGCUES

Família 124. — AMARIL:LIDÀCIES LINDL.
(Del gènere Amaryllis, exòtic.)

Plantes de flors hermafrodites, regulars, grogues o blanques, solitàries
o en umbella, tancades abans de la floració en una espata membranosa uni- o
bivalva, perigoni de sis tèpals lliures o soldats, sis estams oposititèpals,
d'anteres introrses, un estil, estigma simple o trilobat, i per fruit una càp-
sula trilocular, loculicida, llavors subglobuloses. Herbes de rizoma bulbós,
fuiles linears, radicals i embeinadores.

Perigoni dialitèpal, acampanat, estams inserits al disc amb què ter-

mina l'ovari, flors blanques, penjants. . . . . EL 2.
Perigoni gamotèpal, infundibuliforme, estams inserits al perigoni, flors
DIOQUES OA DIanqUES,, . lecidud a d'aracaltcamenrenon mes mc veia DE

Una flor terminal, tèpals heteromorfs, els externs transovats oblongs,
i enters, els interns la meitat més curts, transovats cuneiformes, es-
l COtatS Te Ra 3 Lo. 4. . 695. Galanthus.

Flors en nombre den 3-7 en CP htdatgcl. tèpals heteromorís, trans-

ovats, enters, estriats de verd per dins cap a l'àpex i tacats per fora,
i anteres obtuses, de dehiscència valvar . . . 696. Leucóium.

X

( Tub del perigoni curt i sense corona a la gorja, estams inserits a l'àpex
del tub, flor groga, solitària, dreta, autumnal 697. Amaryllis.
( Tub del perigoni llarg i amb corona a la gorja, estams inserits a l'in-
terior del tub, flors en umbella, rarament solitàries, grogues o blan-
ques, dretes o penjants, generalment vernals . . . . . . 4.

3

espata univalva, flors grogues o blanques . . 698. Narcissus.
Estams molt exerts, inserits al darrera i sobre la corona, espata bival-

RES poc o no gens exerts, inserits al davant i per sota de la corona,
El va, flors blanques . . . . . . 4. ..,. 699. Pancratiuim.

312

fe.

BEORA DE (CABALUNYA

Gènere 6095. — GALANTHUS L.

(Del grec yàa, llet, i àvSoç, flor, la flor de llet, o de neu, per la blancor del seu
perigoni.)

Flor blanca, solitària, terminal, penjant, continguda dins d'una espata
canaliculada, arquejada, escariosa al marge, poc més llarga que el peduncle,
perigoni acampanat, tèpals lliures, els externs transovats oblongs, enters,
un poc oberts, d'un blanc pur, els interns transovats cuneiformes, la meitat
més curts, escotats, tacats de verd exteriorment prop de l'àpex i estriats del
mateix color interiorment, subconnivents, estams inserits en les depressions
del disc amb què termina l'ovari, filaments molt curts, anteres basifixes,
oblongues, dretes, apiculades, dehiscents per dues valves desiguals, estigma
alenat, simple, càpsula carnosa, subglobulosa, llavors ovoides. Bulb ovoide,
tija d'r-3 dm, dreta, cilíndrica comprimida, fistulosa, fulles, generalment,
en nombre de dues, linears, amples de 4-8 mm, planes, obtuses, un poc ca-
renades, glaucescents, més curtes que la tija escapiforme.

2,580. — G. nivalis L.

(del llatí, nivalis, propi de la neu, perquè és
tan primerenca que, en molts indrets, floreix
quan encara tot està nevat.)

Sinonímia. — Aiguamoixos, fadrins, flor de
neu , fr., perce-neige, clochette d'hiver.

I Geografia. — Boscos i prats: Comarca de la

Galanthus nivalis i o Selva, a Vidreres — Prop d'Olot (Bolòsi), Berga
ap Gran), capi ar Ribes (Eourr-)h Pireneusi orientals,
Costabona, Camprodon , vores dels reguerols, a Olot i tota la conca del Fluvià
fins a Sant Joan les Fonts (Vay.), Camprodon (Isern, ex Bub.) — Gener-Març.

40 313

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CDLENCRES

Gènere 696. — LEUCÓIUM L.

Del grec 2ecoxóç, blanc, i toy, viola, com si diguéssim viola blanca.
o ,

Flors blanques, reunides en nombre de 3-7 en umbella unilateral, penjants,
contingudes en una espata univalva, lanceolada linear, tant o més llarga
que els pedicels, tèpals homomorfs, tots transovats, bruscament terminats en
punta curta i obtusa, estriats de verd per fora cap a l'àpex, estams inserits
al disc amb què termina l'ovari, hiaments curts i anteres dretes, basifixes,
obtuses, no apendiculades, dehiscents per dues línies longitudinals, estil cla-

vilorme, càpsula gran, piriforme, crustàcia, llavors poc nombroses, globu-

loses, blanquinoses, llises, lluents. Bulb gros, ovoide, tija de 3-6 dm, dreta,
fistulosa, ancipital, amb 4-6 fulles amplament linears, obtuses, quasi iguals
a la tija.

2,581. — L. aestívum L.

(perquè floreix més tard que el L,. vernum, gai-
rebé a l'estiu en alguns paisos.)

Geografia. — Prats humits: Marges dels prats
(Salv.l), Salses, Argelés (Gaut.), sobre Ax (Bub.),
Pireneus orientals (Rouy) — Febr.-Abr.

Leucoium aestívum

314

ed Ales

EELORA DE CATALUNYA

Gènere 697. — AMARYLLIS L.
(Nom d'una pastora jove, cantada per Teòcrit i Virgili.)

Flor groga, gran, solitària, dreta, espata univalva, ovato-lanceolada, igual
a la meitat del perigoni, que és infundibuliforme, de tub curt i estret, tèpals
oblongs obtusos, estams inserits a l'extrem del tub, filaments estaminals
hliformes, anteres dorsifixes, versàtils, estil filiforme, estigma trilobat, amb
dos lòbuls reflexos, càpsula piriforme, carnosa, indehiscent. Bulb gros (2-3
centímetres de diàmetre), ovoide globulós, tija d'1-3 dm, dreta, subancipital,
amb 5-6 fulles amplament linears, obtuses, còncaves, més llargues que la tija.

2,582. — A. lútea L., Sternbérgia lútea
Rer-Gavvi.

(del llatí, luteus, groc, pel color de les flors.)

Geografia. — Prats i paratges incultes: Puig-
reig, r.r., i, probablement, accidental (Puj., C.I),
regió mediterrània (Coste) — Set.-oct.

N. B. Rouy considera aquesta espècie com a
subespontània o naturalitzada als diversos llocs de
França on ha estat trobada.

Sternbérgia lútea

315

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CITENCEES

Gènere 698. — NARCISSUS L.

(Nom emprat per Dioscòrides i Teofrast per a designar algunes espècies d'aquest
gènere, derivat de vapxdm, produir sopor, per l'olor forta, soporífica, que exhalen.)

Flors grogues o blanques, solitàries o en umbella, freguentment penjants,
quasi sempre primaverals, en una espata univalva, perigoni embudat o ciati-
forme, de tub llarg i corona llarga, tubulosa acampanada, o bé curta, ampla
i ciatiforme, estams inserits al tub, al davant i sota de la corona, poc o no
gens exerts, filaments de longitud variable, anteres generalment dorsifixes,
estil filiforme, càpsula ovoide trígona, llavors subglobuloses o anguloses,
negres. Plantes bulboses, de fulles amplament linears o junciformes.

Corona gran, tubulosa acampanada, tant o més llarga que les divisions

del perigoni, flor solitària, gran 2,583. N. Pseudo-Narcissus.
Corona ciatiforme, més curta que les divisions del perigoni, flors ge-
I neralment fen umbela, mitjanes. 1. . SUC Le 2.

Flors totalment grogues, tèpals, frequentment, d'un color més pàHid

h que-lavcorona, (que (es bastant graner Es d'E a)
Es totalment See o amb la corona groga i, denes En ell molt
petita. (ep Es etapes ME dec RS CNS I 4.

' Fulles linears filiformes, més curtes que la tija, tèpals ovats obtusos,
corona igual a la meitat de les divisions del perigoni.

2,584. N. juncifólius.

IE linears subcilíndriques, iguals a la tija, tèpals ovats apiculats,

3

corona igual a la quarta part de les divisions del perigoni.

I 2,585. N. Jonquilla.
Tija bi- o multifiora, corona de 3-6 mm d'alçària.
4 2,586. N. Linneanus.

Tija uniflora, corona d'r-3.mm' d'alçària do 0. EE 5.

i Florescència vernal, flors de 4-6 cm de diàm., tèpals ovats oblongs,
corona groga, de 2-3 mm, amb el marge d'un vermell viu, crenato-
CIOSp Le Ra es es Ge te ee de DE DE EE

Florescència autumnal, fors de 2-3 cm de diàm., tèpals oblongs o lan-
ceolats, corona d'un groc d'or, d'I-I'5 mm, amb 3-6 lòbuls al marge.

2,588. N. serótinus.

316

EL ORNR A DE CA TA NS Al

Amaril-lidàcies. G. 698. - Narcissus,

2,583. — N. Pseudo-Narcissus L.

(els botànics prelinneans donaven el nom de
pseudo-narcissus a diverses espècies d'aquest
gènere de corona floral molt desenvolupada,
com és ara aquesta.)

Sinonímia. — Narcís de muntanya , caste-
llà, narciso de los prados , fr., narcisse des
prés, godet.

Bulb ovoide, gran (com una nou), tija de 2-4
N. Fseudo-Narcissus o decímetres, dreta, ancipital, d'angles aguts,
eren g.g fulles amplament linears obtuses, dretes,
planes, generalment més curtes que la tija, for groga, gran, inodora, soli-
tària, terminal, penjant, espata embeinadora, ovada, blanca escariosa, més
llarga que el pedicel, perigoni infundibuliforme, tèpals ovats lanceolats, úrets,
estesos, corona tubulosa acampanada, gran, tan llarga com els tèpals, fisto-
nada o inciso-lobada, estams iguals, drets, inclusos, estil més llarg, però
també inclús dins la corona, càpsula ovoide, d'angles obtusos, una mica con-
treta a la base. Espècie polimorfa.

Subespècie N. silvestris Laml. — Corona acampanada, llavors amb l'àpex
corresponent a la calaza apendiculat.
Subespècie N. moschatus L,. — Corona cilíndrica, llavors amb l'àpex cor-

responent a la calaza molt obtús.

Geografia. — Boscos i prats de la zona pirenenca: Pic de Comanegra, sobre
Monars, Puigsacau, muntanyes del Corb, prop d'Olot (Vay.l), proximitats de
Berga (Graul), bastant comuna al Pireneu central, al peu del Port de Benasc (Zett.),
i Pomero (Llen.l), Port de Viella (C. et S.) — Març-Jul.

La subespècie N. silvestris LamF. està representada per la raça N. minor L.,
planta nana, de 6-18 cm, de flor petita (25-28 mm de llarg), que ha estat citada
per Lezat (ex Bub.), a Luchon. El N. moschatus L,. (N. candidissimus Red.), a
Setcases (Isern, vist per Bub ), Pireneu d'Aragó, al cim de la Pefia de Oroel (Bub.).
I apeyrouse, Hist. abreg. Pyr., p. 176, diu que quasi no es pot distingir del tipus
més que pel color de les flors.

517

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENÇCLES

Amaril'lidàcies. G. 698. - Narcissus,

2,584. — N. juncifólius Lag.

(per les seves fulles junciformes.)

Sinontma. — Almesquí , cast., junquillo
menor.

Bulb mitjà (com una avellana), tija d'I-2 dm,
dreta, cilíndrica, prima, amb 2-4 fulles linears
filiformes (2 mm d'ample), obtusiúscules, pla-
nes o molt lleugerament acanalades, més curtes
o que la tija, flors en nombre d'r-2, grogues, olo-

Narcissus juncifolius Do roses, mitjanes (1'5-2 cm), penjants, espata

Sra yi SAT d ESRET ——lanceolada, poc més llarga que el pedicel, peri-
goni hipocrateriforme, de tub molt estret, 2-3 vegades més llarg que els
tèpals, que són ovats obtusos, corona ciatiforme, d'un groc ataronjat, doble-
ment curta que els tèpals, estams desiguals, estil inclús, càpsula ovoide.

Geografia. — Boscos i llocs pedregosos de les muntanyes. Serra de l'Obac,
Montcau i Sant Llorenç del Munt, d'on baixa fins a Terrassa, Montserrat, Man-
resa. Muntanyes pròximes a Prats de Rei (Puigg.l), Montagut (Isernl), Sant
Julià de Sasserra (Salv.l), abundantíssim al Lluçanès, Besora, Puigsacau, Corb,
prop d'Olot, de Segaró cap a Llerona (Vay.), de Coll-lliure a Cervera (Gaut.) —
Març-Abril.

2,585. — N. Jonquilla L.

d'aquesta i d'altres espècies afins de fulles jun-
ciformes.)

i
OM
Ú

Sinonímia. — Jonquill , cast., juaquillo ,
fr., jonquille.

I I Hom el distingeix de l'espècie anterior per
EO NI tenir la tija de major talla (2-5 dm) i més robus-
o ta, per les fulles més amples (3-4 mm), iguals
Narcissus Jonquilla a aquella, per les umbelles de 2-6 flors, i aques-
Cep ee tesvmés Qransproprde 8'emvde diametre Raper
l'espata ampla, poc més llarga que els pedicels, pels tèpals amplament ovats
apiculats, concolors amb la corona, que és més oberta i 3-4 vegades més curta
que els tèpals.

Geografia. — Cultivada i subespontània en alguns llocs : Olot (Bolòs, Tex.) —
Març-Abr.

318

(de l'espanyol junquillo, cat. jonquill, propi

/

TL OR (DE 46 ASTAN IU NY A

Amaril'lidàcies. G. 698. - Narcissus,

2,586. — N. Linneanus Rouy — N.
Tazetta L. (sensu amplo).
(Rouy, sota el nom de N. Linneanus, agrupà

al volt del N. 'Dazzeta un seguit de formes afins,
i dedicà V'espècie a Lanné.)

I Sinontmia. -— Ninou, nadala , cast., narciso
AN o común.
NN i Bulb mitjà, tija de 2-9 dm, ancipital o sub-
Tl do cilíndric, fulles planes o acanalades, dretes o
Narcissus Tazetta o esteses, més llargues o més curtes que la tija,

umbella de 2-r12 flors, oloroses, penjants, gene-
ralment bicolors, és a dir de perigoni blanc i corona groga, rarament blanques
o grogues en llur totalitat, tèpals ovats, ellíptics, lanceolats o sublinears,
corona des d'un quart fins a la meitat de la longitud de les divisions perigo-
neals, estil inclús, càpsula ovoide o ellipsoide. Florescència vernal o, en part,
hivernal (del desembre al març). Planta polimorfa , les subespècies més im-
portants són les seguents :

N. Tazetta L,. — Perigoni blanc, corona d'un groc daurat o ataronjat,
d'H/a-'/, de les divisions del perigoni, que són transovades, ovades o ellípti-
ques, desiguals, obtuses o apiculades, fulles amplament linears.

N. subúlbidus l,ois. — Perigoni d'un blanc brut, corona d'un groc £
viu, igual a un quart de les divisions del perigoni, que són lanceolades agu-
des, fulles amplament linears, planes.

N. intermedius Lois. — Perigoni groc, corona groga o ataronjada, d'H/a4-v/s
de les divisions del perigoni, que són ellíptiques, mucronades, esteses en es:
trella, subconcolores amb la corona, fulles semicilíndriques acanalades, més
llargues que la tija.

N. dúbius Gouan — Perigoni blanc, corona blanca, d''/,-'/, de les divi-
sions del perigoni, que són amplament transovades, apiculades, corona fisto-
nada, fulles estretes (3-5 mm), quasi planes, iguals o més llargues que la
tija, que és molt ancipital.

El N. Tazetta L,., cultivat i subespontani — Tarragona (Cav. ex Colm.) ,
Alberes, des d'Argelés a Banyuls (Gaut.) , el N. subalbidus Lois., a Pont
de Molins, de l'Empordà (Sen. 1), el N. intermedius Lois, a Cadaqués, al
Cap de Norfeu (Trèm. 1t), el N. dubius Gouan, a Manresa,, al cim de Coll-
baix, abundant (Font 1). (1)

N. B. Abunden els híbrids entre les estirps d'aquest grup.

(1) El N. dubius Gouan, també al Turó d'En Falcó, sobre Vallcarca, a Barcelona (Sennenl): a Castelldefels, r., a les garrie
gues de la Plana de Sant Jordi, entre l'Hospitalet de l'Infant i Ametlla, etc. — (F. Q.)

319

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Amarillidàcies. G. 698. - Narcissus.

2,587. — N. poéticus L.

(del llatí, poeticus, propi dels poetes o digne
d'ésser cantat per ells, per la bellesa de les se-
ves flors.)

Sinonímia. — Menines, a Aran, segons Cos-
io ta, grandalles, a Andorra (F. Q.), cast., nar-
i. eiso de los poetas: fr., jeannette, herbe à la
Vierge.

Bulb ovoide, bastant gros, tija de 4-6 dm,
Narcissus poéticus : o dreta, ancipital, fortament estriada, amb 3-5
GD CC El o fulles amplament linears (7-8 mm), obtuses,

teblement carenades, glaucescents, quasi de la longitud de la tija, Hors pri-

maverals, d'un blanc pur amb la corona pàllidament groga voretada de ver-
mell viu, crenato-crespa, gran (4-6 cm de diàm.), solitàries, rarament gemi-

nades, d'olor agradable, perigoni hipocrateriforme, de tub molt estret (2-3

millímetres de diàm.), tèpals ovato-oblongs, mucronats, estesos, corona cia-

tiforme, de 2-3 cm d'alçària, càpsula transovoide, subcomprimida.

Subespècie N. biflorus Curt. — Bulb subglobulós, tija bijlora (rarament
uni- triflora), feblement estriada, fulles a penes glaucescents, amplament li-
nears (8-15 mm d'ample), generalment més llargues que la tija, tèpals Hans-
ovats arrodomits, mucronulats, d'un blanc crema mat, corona d'un groc bonic,
de marge concolor a l'antesi, però aviat blanquinós i escariós, de 4-5 milí-
metres d'alçària, crenato-cresp.

Geografia. — Prats i llocs frescals , Bosc i roques de Bruguers, sobre Gavà, i
Montseny, abundant al peu de Can Ramis, cap a Santa Fe — Agudes del Mont-
seny, Cerdanya, fins a la Vall d'Eina (Gaut.), Prats de la Vall d'Aran (Costa,
Zett., Villiers), abundantíssim fins a Montgarri (Llen.), Port de Viella, Salardú,
Tredós (C. et S.). La subesp. N. biflorus Curt., a Montserrat, a les ermites de
Sant Antoni i la Trinitat (Costa, Vay.), i de Sant Benet (Marcetl, Cad.), segurament
naturalitzada. — Abr.-Maig.

RE

EL ORA DESCATABUNYA

Amaril-lidàcies.

Narcissus serótinus

G. 698. - Narcissus.

2,588. — N. serótinus L.

(serotinus, tardà, per la floració autumnal.)

Bulb ovoide, petit, tija d'1-3 dm, dreta, pri-
ma, quasi filiforme, fulles nulles o 1-2 subfili-
formes, canaliculades, generalment subsegiients
a les flors i més curtes que la tija, flors autum-
nals, en nombre d'1-2, menys frequentment 3,
oloroses, un poc inclinades, espata estreta, més
llarga que els pedicels, perigoni hipocraterifor-
me, de tub llarg i molt estret, subclaviforme,
tèpals d'un blanc pur, oblongs lanceolats, mu-
cronats, estesos, més curts que el tub, corona

d'un groc daurat, molt curta (1-I'5 mm), amb 3-6 lòbuls, càpsula ellipsoide.

Geografia. — Al litoral : Prat de Llobregat, pineda pròxima a l'estany de Remolà,
29 set. 1906 legi — Platges de Barcelona, del Prat (Salv.l) i d'altres llocs de la

costa (Costa)) — Set.-Oct.

41

321

PUBLICACIONS: (DEL ENSTIU DUR DE CIENCIES

Gènere 609. — PANCRÀTIUM L.

(Nom emprat per Dioscòrides per a designar una planta bulbosa, semblant a la
Scilla. Format de nàv, tot, i upàtoç, poder, per haver-la cregut dotada de gran
virtut medicinal.)

Flors d'un blanc pur per dintre, verdoses per fora, grans, molt oloroses,
en umbella multiflora, espata bivalva, de valves membranoses, lanceolades,
3-4 vegades més curtes que les flors, perigoni infundibuliforme, de tub molt
llarg, sis tèpals estesos, lanceolato-linears (5-7 mm d'ample), gorja ornada
d'una corona embudada, soldada al perigoni en el terç inferior, terminada en
dotze dents triangulars agudes, estams molt exerts, inserits darrera i sota
del marge de la corona, càpsula subglobulosa trígona, llavors subglobuloses
o comprimides.

2,589. — P. marítimum L.

I (perquè es fa als sorrals marítims.)

i

i Sinonímia. — Lliri de mar, lliri del Canet o

de Santa Cristina, cast., azucena marina,
f9., lis mathiole.

Geografia. — Sorrals marítims: Costes de Barcelona, cap a la Farola, Prat de
llobregat, Blanes, Lloret de Mar, no escassa a la platja de Santa Cristina — Pala-
mós, Castelló d'Empúries (Bub.), platges del Golf de Roses (Vay.), Cadaqués (Trèm.)
Jul.-Ag.

322

FLORA DE CGATALUNYA

Família 125. — AGAVÀCIES ENDL.
(Del gènere Agave.)

Plantes de flors hermafrodites, regulars, groguenques, en cimes multí-
pares agrupades en una panícula piramidal, perigoni tubulòs, amb sis par-
ticions, sis estams exerts, anteres linears, introrses, dorsifixes, versàtils,
estil filiforme, llargament exert, estigma globulós trilobulat, càpsula tri-
iocular, trivalva, polisperma. Planta de gran talla, de fulles carnoses, den-
tades cspinoses, terminades en espina vulnerant i disposades en un rosetó del
centre del qual surt la tija afila i escamosa.

Gènere 700. — AÀGAVE L.

(Del grec ayuvóç, meravellós, al'ludint al nom espanyol vàrbol de maravillas..)

2,590. — A. americana L.
(perquè és oriúnda d'Amèrica.)

Sinonímia. — Atzavara, pita , casl., maguey,
pita, pitaco , fr., pite.

Geografia. — Perfectament naturalitzada fins a
la zona superior, però floreix solament a la inferior
i part de la mitjana, en llocs poc distants de la

Àgave americana Po costa. — Juny.

323

PUBLICACIONS DE LL UNSTI CU DE CLENCDES

Família 126. — ORQUIDACIES LINDL.
(Del gènere Orchis.)

Plantes de flors hermafrodites, irregulars, de color variat, quasi sempre
en espiga o en raim proveits de bràctees, perigoni de sis tèpals biseriats, els
tres externs quasi iguals, els tres interns molt desiguals, el superior (que re-
sulta inferior per la torsió de l'ovari), denominat label, més gran, frequent-
ment esperonat, de forma i coloració característiques en cada espècie, tres es-
tams ginandres, és a dir soldats pels filaments amb l'estil, formant una colum-
na dita ginostem, els dos laterals quasi sempre estèrils i reduits a estaminodis,
antera bilocular, polen agrupat en dues masses en forma de porra, sèssils o
pedicellades, inserides en una glàndula dita retinacle, fruit capsular i unilo-
cular, septífrag, les valves del qual resten soldades pels caps. Herbes peren-
nes, de fulles embeinadores, i en algunes espècies paràsites reduides a esca-
mes, d'arrel fibrosa o tuberosa.

Estams laterals fèrtils, el central estèril i petaloide, tija, generalment,
terminada en una sola flor gran, d'un bru purpuri, tèpals en creu,
label sacciforme . . . . o. . 15 Cypripédium.

i Estams laterals estèrils, el central fèrtil a a Es er: 2.

I

Plantes de fulles escamiformes o reduides a llurs beines, violàcies o

DLUNES MAT EVELQES SR eta EO i a SE 33
Plantes (der fulles. normals: verdes arees Re CE 6.

Arrel ramificada i tortuosa com el coral, tija prima, espiga curta, pau-
ciflora, esperó sacciforme, pedicel (no l'ovari) retort . . . 4.
Arrel formada per fibres fasciculades, tija robusta, espiga llarga, mul-
tiflora,. esperovalenat 0: mel see da A cen, Lou Ac RE DES

(E
i
Flors d'un blanc verdós, puntejades de púrpura, en nombre de 4-12,
de menys d'un cent. amb el pedicel comprès, bràctees diminutes,
label penjant, esperó curt, tèpals connivents 708. Corallorhiza.
Flors groguenques, tacades de púrpura, en nombre de 2-3, de més de
dos cent. amb el pedicel comprès, bràctees ovades, label dret, esperó

subulat, ascendent, tèpals un poc estesos . . . 0709. Epipogon.
Flors violades, espiga pauciflora, esperó alenat, label un poc més curt
que els Ei Sa contret a la base, lingúiforme, bràctees iguals
'loees a os ec . o. 10. Limodórum.
Flors d'un bru clar, espiga manitifers lab dues vegades més llarg
que els altres tèpals, no contret a la base i sense esperó, bràctees la

5

meitat més curtes que l'ovan ., . co. o. 8 - '7EI. NOGtUa:

324

Du Dl

Ho él

ÚS ACE A cà mi ep are PE A i 0 de

TA de

EST OLR A IDE MC ANITVAVT UNA A

Orquidàcies.
6 Label amb esperó tubulós o subglobulós, arrel amb dues tuberositats. 77.
EA Del SCnSsC RES DerOneen sc A Nen Da P Ta Na a en Bi

Label situat a la part inferior, ben diferent dels altres tèpals, ovari re-
tort sobre si mateix, fulles ovades, oblongues o lanceolades.

7 704. Orchis.
Label situat a la part superior, a penes diferent dels altres tèpals, ovari

no retort, fulles linears carenades . . . . . 705. Nigritella.
CIC CU DCIOSalta an De LE Da A DE A RR TE i EO.
CER a DS A Et PA aa DT I 2
Flors petites, glauques, oloroses, espiga helicoidal, tèpals connivents

I formant tub a la base i lliures a l'àpex, tija amb poques fulles basi-

9 lars, tuberositats fusiformes o ovoides . . . 706. Spiranthes.
jritors grans, purpúries o brunenques, tija amb nombroses fulles ba-
(SE A cs SO SES dr A EC a NECIÓ CDC o IU OS
Tèpals estesos, lliures, no cuspidats, label convex, revolut pel marge,
dos retipacies linses pes sa ea ie duts, P ra 02. (OPOIEYS.
EE èpals connivents, generalment soldats, cuspidats, label ni vonvex
Hi Tevolut nel marge, Mn TOHIaCIe Le re ta, ad de EI.

Espiga pauciflora, flors rubro-vinoses o cendroses, bràctea més llarga
que l'ovari no retort, label amb 1-2 callositats a la base, lòbuls late-
rals drets, el del mig lingiiforme, enter . . . or. Seràpias.

Ras Espiga multiflora, fors d'un verd groguenc, un poc rosades, bràctea
més curta que l'ovari retort, label amb tres lòbuls linears, parallels,
el. del emipo DI "aaeede Cia eò le emana ope iOS: Àceras.

/'Tija amb dues fulles normals al mig o amb diverses fulles en rosetó

basilar, ovari no retort però atenuat sobre el pedicel retort. . 13.
ta I ija amb fulles normals en quasi tota la seva longitud, ovari pedicel-
TOC MIATIO ICIOREI OI DE TSESSIAI TEtORES La as a TAL

Tija amb dues fulles normals oposades cap al mig, amplexicaules i
amb nervis no ramificats, flors verdoses, en espiga fluixa, no heli-
coidal, label linguiforme, bífid, planta no estolonífera.. 712. Listera.

5 Tija amb diverses fulles en rosetó basilar, peciolades i amb nervadura
reticulada, flors blanques, en espiga compacta, helicoidal, label liu-
giiforme acanalat, enter, planta estolonífera . 707. Goodyera.

Flors dretes, subsèssils, perigoni totalment petaloide, ginostem allar-
gat, masses pollíniques sense retinacle, ovari sèssil i retort.

14 I 788: Cephalanthera.

Flors esteses o penjants, pedicellades, perigoni un poc herbaci per
fora, ginostem curt, masses políniques amb un retinacle, ovari pe-
dicolats i monretgEl 1 o. e Ne se de et PIA EEpipaCHS.

325

PUBLIGCACIONS DE E'UINSTIGUI DE CLEBNCRES

Gènere 701. — SERÀPIAS L.

(Nom emprat per Dioscòrides per a designar una mena d'orquídies. Ve de Setapis,
divinitat egipciana.)

Flors rubro-vinoses o cendroses, en espiga È fluixa, bràctees més llar-
ques que l'ovari, tèpals connivents, els externs soldats a la base, els interns
llargament cuspidats, label sense esperó, amb 1-2 callositats, sortides, a la
base, trilobat, amb els lòbuls laterals ascendents o drets, el del mig gran,
lingúiforme, reflex, un retinacle, ovari no retort , fulles linears lanceolades,
tuberositats enteres.

Flors grans, en espiga curta i densa, label d'un púrpura negrós, amb

el lòbul del mig cordiforme, acuminat, eriçat, més llarg que els la-

I ç terals i tan ample com aquells dos reunits 2,591. S. Cordígera.
Flors petites, en espiga llarga o fiuixa, lòbul mitjà del label oblong o
lanceolat, més estret que els dos laterals reunits . . . . . 2.

Bràctees més llargues que les flors, label una vegada i mitja més llarg
que els altres tèpals, amb el lòbul mitjà eriçat, ovato-lanceolat, més
llarg que els laterals i menys ample que aquests dos reunits , planta
robusta... . . . . . . . . 2,592. S. pseudo-cordigera.

Bràctees més curtes o a penes més llargues que les flors, lòbul mitjà
del label glabre o pubescent, ovat o lanceolat , planta dèbil . — 3.

Flors bastant grans, tèpals externs ovats lanceolats, label quasi dues
vegades més llarg que els tèpals, amb una callositat a la base, lòbul
mitjà ovat acuminat, apartat de l'ovari . . 2,593. S. Lingua.

Flors petites, tèpals externs linears lanceolats, label quasi igual als
altres tèpals, amb dues callositats paralleles a la base, lòbul mitjà
lanceolat, reflex sobre l'ovari . . . . . 2,594. S. parviflora.

326

FLORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 701. - Seràpias.
q 7

2,591. — S. cordiígera L.
(per tenir el label cordiforme.)

Tuberositats subglobuloses, generalment sès-
sils, tija d'1-3 dm, fulles lanceolades linears,
canaliculades, agudes, les superiors bracteifor-
mes, flors d'un púrpura negrós, grans, en nom-
bre de 3-8 reunides en espiga curta, ovoide,
densiúiscula, bràctees amplament lanceolades,
agudes, purpúries, aproximadament de la lon-
gitud de les flors, multinèrvies, tèpals externs
ovats aguts, soldats en casc fins prop de l'àpex,
d'un color de rosa violaci, els dos interiors sub-
orbiculars a la base, atenuats després en punta linear, label trilobat, d'un
púrpura negrós, amb dues callositats a la base, lòbul mitjà ovat acuminat,
més llarg que els laterals i quasi tan ample com tots dos reunits, que són de
color purpuri vinós, amb venes negroses.

i Seràpias cordígera i
i i

Geografia. — Prats pantanosos i llocs herbosos de la regió mediterrània (Camus):
abunda als Pireneus centrals (Bub.), Alberes, prop de Coll-lliure (Gaut.), pas-
tures de la Torre d'En Mir (Compy.) — Maig. La posseim d'Algeciras, collida
per Reuter.

2,592. — S. pseudo-cordigera Moric.
-— S. longipétala Poll. — S. lancífera
St. Amans O)

(per la seva retirança a l'espècie anterior: pseu-
do-cordigera, és a dir, falsa cordigera.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, sèssils
o subsèssils, tija de 2-5 dm, robuta, angulosa,
violada a l'àpex, fulles lanceolades linears, ca-
naliculades, arquejades cap enfora, llargament
acuminades, bràctees lanceolades i també acu-

Seràpias longipétala minades, rubro-violàcies, més llargues que les
Da Hors, aquestes d'un color semblant, grans, en
nombre de 4-8 reunides en espiga fluixa, tèpals connivets en casc, els externs

(i) Diu Camus (Monogr. Orchid., p. 49) que tot i la inquiestionable prioritat d'aquest nom no pot acceptar-lo per ésser
capriciós.

327

PUBLICACIONS DE: L'INS TI AU JDRE (CE SNC DES

Orquidàcies. G. 701. - Seràpias.
soldats en quasi tota llur longitud, els dos interns ondats cresps al marge,
label una vegada i mitja més llarg que el casc, amb dues callositats linears
i un poc divergents a la base, lòbul mitjà ovat lanceolat, més estret que els
dos laterals reunits i eriçat de nombrosos pèls.

Geografia. — Prats i llocs herbosos de les muntanyes i turons meridionals : Sant
Llorenç de Cerdans (Compy.), Pireneus orientals, prop de Sant Antoni de Galamús,
de les Alberes (Bub.) — Maig-Juny. La tenim de Florència, collida per H. Groves.

2,593. — S. Lingua L.
(per l'aspecte lingiiforme del label.)

TPuberositats ovoides o globuloses, l'una sès-
sil, l'altra, més petita, pedicellada, tija d'I-4
decímetres, dreta, primeta, rodona, verda a la
base i un poc violàcia a la part superior, fulles
lanceolades agudes, canaliculades, flors d'un
vermell clar, mitjanes, en nombre de 2-6 agru-
pades en espiga curta, ovoide, fluixa, bràctees
ovades lanceolades, acuminades, multinèrvies,
i o Si fa no fa de la longitud de les flors, tèpals sol-

o — dats en casc quasi fins a l'àpex, els externs
ovats lanceolats, els dos interiors estretament lanceolats, atenuats en llarga
punta linear, amb 3-5 nervis, label prop de dues vegades més llarg que el
casc, apartat de l'ovari, amb una callositat negrosa, lluent a la base, lòbul
mitjà oval lanceolat, agut, glabre, frequentment ondat fistonat al marge, més
esivet que els dos laterals reunits, d'un color violat — clar.

Seràpias Lingua

Geografia. — Boscos i prats: Gavà, Gualba, Vidreres, Blanes, cap a Santa

Cristina — Proximitats de Barcelona (Salv.l), Sant Feliu de Guíxols (Bub.), Paní,
Cap de Creus, la Selva, Massanet de Cabrenys, Segaró, i prats del Pireneu, en
ambdós vessants (Vay.), la Cellera (Cod.l), Calella (Cuní), Vilarnadal, Molins,
Campmany (Sen.), Ridaura, Vilallonga i Camnprodon (Tex.), Vall d'Aran, a
Lés (Llen.) i Bossost (C. et S.) — Maig-Juny.

— AS sta at aa am LL

FLORA DEVCATALGUNYA

Orquidàcies.

Seràpias occultata

G. 701. - Seràpias.

2,594. — S. parviflora Parl. — S. occul-
tata Gay

(parviflora, de flors petites, perquè, compara-
des amb les de les altres congèneres, ho són.)

Tuberositats ovoido-oblongues, sèssils o bé
una d'elles breument pedunculada, tija d'r-2
decímetres, subangulosa a l'àpex, verda a la
base, fulles lanceolades linears, canaliculades
i carenades, flors vermelloses, petites, agrupa-
des en nombre de 3-8 en una espiga a la fi llar-
ga, bràctees lanceolades acuminades, vermello-
ses, iguals o un poc més llargues que les flors,

tèpals connivents en casc, els externs soldats en llur meitat inferior, linears
lanceolats, d'un violat vermellós, els interns verdosos o vermellosos, dilatats
a la base i soldats a l'àpex amb els externs, label quasi igual al casc, amb
dues callositats paralleles a la base, lòbul del mig lanceolat agut, reflex sobre
l'ovari, petit (8-I0 x 3-5 mm), d'un vermell ferruginós, eriçat de pèls bruns,
lòbuls laterals arrodonits, drets i negrosos.

Geografia. — Idocs herbosos i arenosos i Comuna prop d'Olot (Tex. 1), Guille-
mes (Vay.l, ex Costa), d'Anglès a Santa Coloma de Farners (Vay., amb dubte). ——

Abril-Maig.

42

329

PU BELITE XC LON SUD EE SENSAT DE CIENCIES

Gènere 702. — OPHRYS L.
(Nom emprat per Plini per a designar una mena d'orquídia.)

Flors brunenques, rosades o groguenques, en espiga fluixa, tèpals estesos,
lliures, no cuspidats, els dos laterals interns més petits, label sense esperó,
gran, un poc carnós, convex, revolut al marge, dos retinacles lliures, ovari
no retort , fulles nombroses, oblongues o lanceolades, tuberositats enteres.

Label £ pla, poc o no gens revolut al marge . . . . . . 2
Labeliconvex, molt revolt al marge vere RE 7È

en sense apòfisis, tèpals externs verdosos o groguencs

2 lLabel amb dues pit còniques a la base i un apèndix glabre di
Capdemiunts se inci Oera ed Ec Be od 6.
l'èpals interns glabres, label ber SER ut, EO Eeotenil ene 4.
Ga interns eco o peluts, label trífid Ada DE El
Label oblong cuneiforme, envellutat, lòbul mitjà bilobat.
2,595. O. fusca.
4 i Label transovat, contret a la base, groc, glabre, lòbul mitjà fistonat
Ouescotat: Lope Se qeel TOS Tian EO EST SO GEC
('Tèpals interns linears alenats, d'un púrpura fosc, lòbuls laterals del
label estrets i aguts... —. Lo. . 2597. O. muscífera.
es interns triangulars, d'un me violat, lòbuls laterals del label
L oblongs, obtusos . 4.0... .. o. o. 4.4. 2,598. O. Specultuime
Ginostem bequerut, agut, label transovat suborbicular, d'un bru pur-
6 puri, terminat en un apèndix encorbat . 2,599. O. arachnites.
Ginostem sense bec, obtús, label transovat cuneiforme, escotat o sub-
trilobat sou i LS Le 2,600, O. tenthredimitegar
Tèpals externs verds o groguencs, label escotat o subtrilobat . 8.
7 ms externs d'un color de rosa d pàHid, label escotat o profunda-
ment. trilobat- gi. ms rs das Ce Ta Es UT Dga ca (DC 9.
Tèpals interns glabres, label no apendiculat, ginostem obtús.
i 2,601. O. aranífera.
Les interns pubescents, label apendiculat, ginostem agut.
2,602. O. atrata.
Label escotat o superficialment trilobat, sense apòfisis a la base o amb
I apòfisis molt petites, lòbul del mig crenato-tridentat, ginostem amb
9 bec cut d'aguts. . eo. 17 2,603. O. Bertoloni:
(reix profundament trilobat, amb dues apòfisis ben marcades a la base
formades pels lòbuls latérals...e .. (Va de P a ae ET El
330

et a OE A Es ia

Orquidàcies.

EES ONRTA DE C ACE A UN GYCA:

G. 702. - Ophrys.

(Label semiglobulós, més curt que els tèpals externs, ginostem de bec

llarg, sigmoide

de bec molt curt .

2,604. O. apifera.

io si subcilíndric, un poc més llarg que els tèpals externs, ginostem
X

Ophrys fusca

2,605. O. Scólopax.

2,595. — O. fusca Lin
(per la tonalitat fosca del label. )

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
d'r-3 dm, prima, sinuosa, un poc angulosa a
l'àpex, fulles oblongues, les inferiors obtuses,
mucronades, les caulinars acutiúscules, bràc-
tees inferiors iguals a l'ovari o més llargues,
flors en nombre de 2-6 reunides en espiga curta
i fluixa, tèpals externs d'un verd groguenc, tri-
nervis, el superior truncat, recorbat sobre el
ginostem, els laterals ellíptics i estesos, tèpals
interns limears, d'un verd groguenc fosc, label

pla, trilobat, oblong cuneiforme, bigibós a la base, bru, envellutat, amb
dues taques oblongues de color de plom rodejades d'un marge groc, lòbuls
laterals curts, obtusos, el del mig ample i subdividit en dos lòbuls quasi
iguals als laterals de manera que el label sembla quadrilobat, ginostem curt,
groc, encorbat, amb bec obtús, escotat.

Geografia. — Erms i boscos secs: Terrassa, no escassa al pla, Gavà, Montcada,
Bages, Penedès — Castelldefels, Vallvidrera, marges del Besòs i del Llobregat, no
lluny de la costa (Costa), Girona, fins a Olot (Vay.), Cadaqués, Cap de Nor-
teu (Trèm.), Figueres, Molins, Cabanes (Sen.), Sallent, Puig-reig, Merlès, Serra-
teix, Casserres, Espunyola, Avià (Puj., C.) — Abr.-Maig.

1
i
i
i
i

i

Ophrys lútea

2,596. — O. lútea Cav.

(perquè, a diferència de l'anterior, aquesta té
una ampla faixa groga tot al volt del label:
del llatí luteus, groc.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
d'r-3 dm, subcilíndrica, nua a l'àpex, fulles
cvades oblongues, embeinadores, ondades al
marge, les inferiors obtuses, les superiors
agudes, bràctees inferiors iguals a l'ovari,
flors poc nombroses (2-5), feblement oloroses,
en espiga llarga, prima, fluixa, tèpals externs
cvats ellíptics, d'un verd groguenc, obtusos,

33I

PUBLICA CIONS: DE LG LUNSE LE UT DE CI ENG E TRES
Orquidàcies. G. 702. - Ophrys.

els interns linears, truncats, un poc més curts, label quasi pla, més llarg que
les divisions externes, transovat subcuneiforme, trilobat, d'un vermell de
grana, amb ques taques oblongues, blavenques, glabres, cap a l'àpex, voltat
d'un ample marge groc, lòbul del mig molt més ample i escotat, ginostem curt.

Geografia. — Boscos i llocs herbosos secs: Terrassa, boscos del pla, Montcada,
Gelida, comarca de Bages — Gavà (Vay.), entre Montcada i Sant Jeroni (Costa),
Sallent, Serrateix (Puj., C.). — Abr.-Maig.

2,597. — O. muscifera Huds.

(per l'aspecte del label, semblant a una
mosca.)

Sinonímia. — Mosques d'ase , cast., mos-
cas, flor de la mosca.

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
de 2-6 dm, prima, flexuosa, fulles oblongues,
bràctees herbàcies, iguals a l'ovari o més llar-
o gues, flors petites, simulant una mosca, en

Opbrys muscifera espiga pauciflora (2-8 flors), llarga, prima,

menes fluixa, tèpals externs ovats lanceolats, obtu-
sos, verdosos, estesos en creu, els interns linears, més llargs que els externs,
d'un púrpura violaci fosc, label pla, més llarg que ample, trilobat, d'un roig
negrós, amb una ampla taca quadrangular glabra i blavenca, lòbuls laterals
curts i estrets, el del mig llargament bilobat, dilatat a l'àpex i sense apèndix
terminal, ginostem curt, amb el bec mol oblús.

Geografia. — Ilocs herbosos i clarianes dels boscos: Obac, prop de la Portella,
sobre l'estació d'Olesa, Terrassa, a la confluència de la riera de les Arenes amb
la del Palau, però sempre rara, Bages, bosc de Fusimanya, prop de Sallent — Se-
garra, al fondal de Sant Puvim (Puigg.l), muntanyes d'Olot, r.: cap a Santa
Margarida de la Cot- (Vay.), Batet (Fontfreda), Sallent, Puig-reig, Merlès, Serra-
teix, Casserres, Espunyola, Avià (Puj. C.), prop de Girona, al peu de Monta-
gut (Bub.), Prats de Molló (Gaut.) — Abr.-Maig.

332

es ee

BEORA DE/JCATALUNYA

Orquidàcies. G. 702. - Ophrys.

2,598. — O. Spéculum LinX

(pel label sense pèls al mig, i lluent, com la
lluna d'um mirall, del llatí speculum, espill.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
d'r-3 dm, subangulosa a l'àpex, fulles oblon-
gues, les inferiors obtusiúscules, les superiors
lanceolades agudes, 2-6 flors en espiga curta
i fluixa, bràctees còncaves, obtuses, iguals a
l'ovari o més llargues, tèpais externs ovats
obtusos, d'un groc verdós, els laterals estesos,

Ophrys Spéculum el superior encorbat, els interiors més curts i
dar cuir ee més estrets, ovats lanceolats, recorbats a l'à-
pex, d'un bru violat, label transovat cuneiforme, més llarg que els tèpals
externs, de disc glabre, blavenc, circuit de groc i amb marge pelut llanós,
trilobat, lòbuls laterals curts, dirigits obliquament cap endavant, ei del mig
gran, cordiforme, d'un bru fosc, ginostem obtús, sense bec.

Geografia. — Costes àrides : Garrigues de Tarragona , Montroig, a Miramar, abun-
dant (Sen. l) — Abr.-Maig.

2,599. — O. Arachnites Murr. — O.
fuciflora Rehb.

(Linné, com L'Obel, va escriure adrachnites,
que ell mateix transformà en arachnites, aquest
darrer alludiria a Arachne, la donzella broda-
dora transformada en aranya per Minerva, per
la forma i coloració del label que recorden les
d'alguna aranya.)

Sinonimia. — Aranyosa , cast., araflera.

Op brya i ractinites Tuberositats subglobuloses, tija de 2-4 dm,

o prima, cilíndrica, sinuosa, fulles ovades oblon-

ques, les inferiors esteses, obtuses, les caulinars acutiúscules, embeinadores,
flors poc nombroses (2-7), en espiga fluixa, bràctees obtuses, més llargues
que l'ovari, tèpals externs estesos, ovats oblongs, obtusos, rosats, amb el
raquis verd ben marcat, els interns oblongs lanceolats, 2-3 vegades més curts,
envellutats i tacats de rosa, label suborbicular, envellutat, d'un bru purpuri,
amb una taca glabra a la base rodejada de línies groguenques i brunes arque-
jades, amb dues gibosilais còniques que el fan semblar irilobat tot i ésser,

333

PUBLICACIONS DE E INSTI PU DE (CC ME NCDEE

Orquidàcies. G. 702. - Ophrys.

realment, enter, terminat en un apèndix glabre, verd groguenc, corbat cap
a sota, ginostem de bec recte i curt.

Geografia. — Boscos i paratges herbosos : Montserrat , de l'estació d'Olesa a Sant
Salvador — Gavà, r. (Vay.), Sallent, Puig-reig, en) Casserres, Serrateix, Cardo-
na, Espunyola, Avià, Berga (Puj., CJ, Berga (Bub.), Prats de Rei, a Puig-altet

(Puigg.l) — Maig- Juny.

2,600. — O. tontirediniera VVilld. —
O. grandiflora Ten.

(de Tenthredo, un himenòpter, i fero, porto,
per la semblança del label amb un imsecte d'a-
quell gènere.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
d'r-3 dm, recta o sinuosa, glabra, subangulosa
a l'àpex, fulles ovades oblongues, acutiúscules,
flors bastant grans, en nombre de 3-6 en es-
piga fluixa, curta, bràctees més llargues que
l'ovari, obtusiúscules, frequentment tenyides
de rosa a l'àpex, tèpals externs ovats oblongs,
rosals i amb tres ratlles verdes, els interiors 3-4 vegades més curts, triangu-
lars, purpuris, label quasi quadrangular, convex, subtrilobat, més llarg que
els tèpals externs, d'un bru fosc, amb una taca rombal glabra, bruma, circuida
d'una línia groga, i dues gibositats negroses, còniques, a la base, formades
pels lòbuls laterals, molt envellutat de pèls verdosos i terminat en un apèndix
glabre, verd groguenc, replegat cap a sota, ginostem obtús, sense bec.

Geografia. — Costes arenoses, àrides, del litoral: Castelldefels, Gavà — Montcada
(Trèm.), Castelló d'Empúries (Queraltl), Alberes, r r. (Gaut.) — Abr.

/ REOARS EE LE Gori Olaranitcia Edo

(perquè la figura i la coloració del label recor-
den les d'una aranya.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
d'r-3 dm, cilíndrica, flexuosa, d'un verd gro-
guenc, fulles oblongues, obtusiúscules, fre-
quentment mucronulades, les inferiors esteses
o reflexes, les superiors dretes, embeinadores,
flors mitjanes, en nombre de 3-4, rarament fins
a Io, en espiga molt fluixa, bràctees lanceo-
lades linears, subobtuses, les inferiors més
llargues que les flors, tèpals externs ovats

Ophrys aranifera

5334

FLORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 702. - Ophrys.

oblongs, estesos, d'un verd groguenc, amb tres nervis, el del mig molt mar-
cat per fora, els interns linears obtusos, del mateix color, ondats al marçe,
label transovat, convex, revolut al marge, un poc escotat, no apiculat, enve-
llutat, d'un bru fosc, orlat de groc, amb 2-4 ratlles simètriques al centre,
glabres i blavenques, frequentment unides per una de transversal simulant
una H, amb dues gibositats poc marcades a la base, ginostem de bec curt,
recte, obtús.

Subespècie O. arachnitiformis Camus , O. arachnitiformis Gren. et Phi-
lippe — Tèpals externs 4. tenyits de color de rosa, label més gran, més viu
de color, amb un petit apèndix alçat cap endavant.

Geografia. — Etms i boscos àrids : Costes de Barcelona, el Papiol, Terrassa,
abundant prop de la confluència de les dues rieres , Gelida, Bages — Vallvidrera
(Costa), Lluçanès, Besora, Olot, Montcada (Vay.), Castelladral, Gaià, Serrateix
(Puj., C.), de Figueres a Molins (Sen.), Castelló d'Empúries (Queraltl). La subes-
pècie O. arachnitiformis Camus, a Terrassa, al bosc de Can Molló — La Cellera,
a Sant Martí de Cantallops (Cod. l) — Abr.-Maig.

2,602. — O. atrata Lind. — O. araní-
fera 8 atrata Rchb., subesp. de la ma-
teixa ap. Camus i Rouy.

io (del llatí atratus, ennegrit, pel color fosc del
label.)

Aquesta espècie es distingeix essencialment
de l'anterior pels tèpals interns pubescents,
ondats i orlats de vermell, pel label d'un púr-
pura negre, més gran, amb les ratlles longitu-
dinals no unides per cap de transversal i les
apòfisis basilars generalment molt sortides, i
pel ginostem agut.

Ophrys atrata

Geografia. — Paratges secs i herbosos: Prop de Girona, a Montagut, passat el
Ter (Bub.), Cabanes (Sen. l) — Abr.-Maig.

335

PUBLICA CIONS (DES SUNSSEII CID EC INACIIEBES

Orquidàcies. G. 702. - Opbhrys.

2,603. — O. Bertolónii Moretti

(dedicada a A. Bertoloni, prof. de botànica a
la Universitat de Bolonya i autor de la Flora
Italica, 1833-1654.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
d'r-3 dm, prima, nua superiorment i un poc
angulosa, fulles petites, oblongues lanceoia-
des, acuminades, glaucescents, flors grans, en
nombre de 3-6 agrupades en espiga fluixa,

- o bràctees ovades lanceolades, obtusiúscules,
Opbrys Bertolónii o més llargues que l'ovari, tèpals externs ovats
ii met lanceolats, d'un rosa violat, a vegades quasi
blancs, amb tres nervis, els dos laterals poc visibles, purpuris, el del mig
més aparent, verdós, tèpals interns més estrets i una tercera part més curts
que els externs, d'un púrpura violat, uninervis, pestanyosos, reflexos, label
oval elliptic, atenuat a la base, trilobat, amb dues petites apòfisis basilars a
sense, d'un púrpura negrós, amb una taca glabra, blavenca, en forma d'escut
subquadrangular, generalment escotat al davant i tridentat al darrera, lòbuls
laterals del label arrodonits, reflexos al marge, el del mig més llarg i més
ample, escotat, amb un apèndix groguenc, glabre, recorbat cap endavant, gi-
nostem de bec curt, agut i verdós.

Geografia. — Boscos i llocs pedregosos herbosos de la regió mediterrània: Mont-
serrat (Marcetl), Sant Martí Sacalm o de Cantallops, prop de la Cellera (Cod. 1),
Alberes, Coll-lliure, r. r. (Gaut.) — Maig.

2,604. — O. apífera Huds.

(perquè el label recorda per la forma i coloració
les d'una abella, del gènere Apis.)

Sinonímia. — Abelles, Aor de l'abella, mos-
ques d'ase, sabatetes de la Mare de Déu , cas-
tellà, flor de la abeja, abejera.

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
de 2-4 dm, sinuosa, amb les fulles amples, ova-
o des o ovades oblongues, agudes, flors grans,

Ophrys apifera o poc nombroses (3-10), en espiga llarga i Auixa,
LE de NE o bràctees herbàcies, agudes, més llargues que
l'ovari, tèpals externs ovats o ellíptics, estesos, rosats, amb tres nervis verds,

336

FLORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 702. - Ophrys.

el del mig més marcat, tèpals interns limears lanceolats, curts, pubescents,
d'un color de rosa verdós, envellutats, label quadrangular, profundament tri-
lobat, envellutat, amb una taca glabra a la base circuida de línies grogues
i brunes, formant una mena d'escut, lòbuls laterals triangulars, curts, també
envellutats, amb dues apòfisis basilars còniques, peludes, el mitjà gran, sub-
orbicular, termiuat en un apèndix glabre, sinuós, replegat cap a sota, ginos-
tem de bec llarg, flexuós o sigmotde.

Geografia. — Prats, boscos i llocs herbosos: Comuna al Vallès, Montserrat i co-
marca de Bages — Pla de Barcelona (Salv.l), Castelldefels i Pla del Llobregat, Olot
(Costa), Lluçanès, Besora, Segaró, Maià, Empordà (Vay.), Berga, Merlès, Casserres,
Cardona, Espunyola, Avià, etc. (Puj., C.), Vic, r. (Masíf.), de Figueres a Molins
(Sen.), Lleida, a Torreferrera (Nuetl) — Maig-Juny.

2,605. — O. Scólopax Cav.

(de Scolopax, la becada, pel ginostem de bec
llarg i prim, com el d'aquell ocell.)

Sinonímia. — Abelles, for de l'abella.

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
de 2-4 dm, prima, fulles oblongues lanceolades,
acutiúscules, flors grans, poc nombroses (4-8),
en espiga llarga i fluixa, bràctees lanceolades
: — agudes, molt més llagues que l'ovari, tèpals
Ophrys Scólopax ) estretament ellíptics, atenuats a l'àpex, còn-
Dc a NCONTS A CUNCOIOL dE) rOSOUtO la Ci am DITES Ner—
vis, el del mig verd, bastant marcat, tèpals interns lanceolats linears, acutiús-
culs, més curts, rosats o purpuris, label oval oblong, profundament trilobat,
de marges molt revoluts, envellutat, d'un púrpura bru, groguenc a la base,
amb cinc taques anguloses, arrodonides, circuides de línies grogues, lòbuls
laterals obscurament triangulars, amb dues gibositats basilars molt sortides,
el del mig contret a l'àpex i terminat en un apèndix lanceolat agut, glabre,
d'un verd groguenc, recorbat cap endavant, ginostem de bec curt, verdós.

Raça O. montserratensis Nob. — O. montserratensis Cad. (Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., maig 1904, p. 60). -— 'l'èpals interns més llargs i el doble
d'amples, lòbul mitjà del label més ample, curtament apendiculat, els laterals
obtusos, molt poc sortits.

Geografia. — Boscos i paratges herbosos: Bastant frequent als voltants de Ter-
rassa, Montserrat — Cap a Prats de Rei (Puigg.l), i en altres llocs de la Segarra
(Costa) , muntanyes d'Olot, Vidrà, Lluçanès, Mare de Déu del Mont i tot l'Alt Em-

43 337

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CITENCEES

Orquidàcies. G. 702. - Ophrys.

pordà fins a Vilafant (Vay.), Vic, c. (Masf.), Figueres, Molins (Sen.), Bages i
Berguedà, als mateixos llocs que l'O. apifera (Puj., C.). La 1aça O. monserratensis,
a Montserrat (Marcet l). — Abr.-Maig.

N. B. No consignem l'O. asilifera Vay., de Sta. Margarida de la Cot, descrita
per aquest autor (Anales Soc. Esp. H. N., t. IX, 98), pequè VVilllomm la considera
una monstruositat de l'O. Scolopax, de la qual presenta el label profundament trilo-
bat (Camus, p. 270). També nosaltres trobàrem el maig del 19r1, als boscos de
Gelida, entre diversos peus de l'O. aranifera una notable monstruositat d'aquesta
darrera espècie.

Són coneguts diversos híbrids d'aquest gènere.

338

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 703. — ÀCERAS R. BR.

(De la partícula privativa 4, i xépaç, corn, pel label sense esperó)

Flors d'un groc verdós, orlades i ratllades d'un vermell brunenc, petites,
nombroses, en una espiga a la fi allargassada, bràctees lanceolades acumina-
des, més curtes que l'ovari, tèpals connivents en forma de casc, label penjant,
sense esperó, trilobat, lòbuls laterals subfiliformes, el mitjà més ample i més
llarg, bífid, amb divisions quasi tan llargues com els lòbuls laterals, simulant
el perigoni un home penjat. Fulles inferiors oblongues, al principi dretes,
després un poc esteses, les superiors embeinadores, tija de 2-4 dm, nua a
l'àpex, tuberositats ovoides o subglobuloses, enteres.

Aceras anthropóphora

2,606. — A. antropóphora R. Br.

(del grec avòperoç, home, i popoç, porto, per
la forma del label.)

Simonímia. — Flor de l'home penjat.

Geografia. — Boscos i paratges herbosos: Fre-
quient al Vallès i a Bages — Montcada, el Papiol,
Vallvidrera, etc. (Costa), Berga (Grau), Vic
(Masf.), Lluçanès, Vidrà, Olot, Segaró, i altres
llocs muntanyosos de l'Alt Empordà (Vay.), Fi-
gueres, Llers (Sen.) — Abr.-maig.

339

PUBLLCACIONSS DE/L'ANSDITUTI) DE CIENCIES

Gènere 704. — ORCHIS L.

(Del grec bpyiç, testicle, per les dues tuberositats ovoides de diverses espècies
del gènere, així anomenades per Teofrast i Dioscòrides)

Flors purpúries, blanquinoses, verdoses o groguenques, en espiga multi-
flora, tèpals connivents en casc, estesos o reflexos, label, generalment, trilo-
bat, dirigit cap baix, prolongat en esperó tubulós o subglobulós, dos retina-
cles, ovari retort , fulles ovades, oblongues o lanceolades, dues tuberositats
enteres o digitades.

i Esperó sacciforme, molt curt (a tot tirar A a un terç de l'ovari),

tèpals connivents en casc . . . J 2.
Esperó cònic o linear, llarg (dels: ial a i PEC qú Poal:
I tèpals Conmivents 0 LnOnes a de as DE 7

Flors grans, en espiga ampla (4-6 cm), bràctees doblement llargues
2 que l'ovari, un sol retinacle , plantes robustes . . . SL
Flors petites, en espiga estreta (r-2 cm), bràctees iguals a domi o

més curtes, dos retinacles , plantes febles . . . . cs

molt llarg (3-6 cm), dividit en tres lacínies linears, la del mig 3-4
vegades més llarga . . . aut o 24607. OJbirema:
Flors purpúries, d'olor de les label trilobat, lòbuls laterals falci-
formes, el del mig obcordiforme. . 2,608. O. longibracteata.
Bràctees iguals a l'ovari, tuberositats digitades . . . . . . 5.
Bràctees més curtes que l'ovari, tuberositats enteres atre 6.

3

pom verdoses, ratllades i puntejades de púrpura, d'olor de ee label
vl

Flors verdoses, d'olor de pruna, espiga fluixa, label r-2 vegades més
llarg que el casc, Ra Gea lòbul del mig dentiforme, tuberositats
palmatífides. . . . i LL. 2,609. O. víridis.

Flors blanquinoses, poc o no gens es. espiga densa, label quasi
igual al casc, trilobat, lòbul mitjà a penes més gran, tuberositats
ae de Da dm ae 2,610. (OO. Gibida:

Flors d'un rosa pàlid, d'olor de vainilla, espiga unilateral, label un
poc més curt que el casc, trífid, de lòbuls linears, el del mig més
ample, bífid , fulles, generalment, amb taques purpúries

6 2,611. O. intacta.

5

Flors purpúries, negroses a l'àpex, d'olor agradable, espiga cònica,
label més llarg que el casc, trilobat, puntejat de púrpura, lòbuls més
amples, el del mig bífid, fulles verdes . . 2,612. O. ustulata.

340

de ee a. dl et 7 ep dl rn La a

Re AE Crta ame ma qai a

EL ORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

Tèpals tots connivents en casc, tuberositats enteres . . 8.
Tèpals externs d- estesos o drets, tuberositats enteres o die iedes. 14.

Bràctees diminutes, escamiformes, molt més curtes que l'ovari, label
tripartit, lòbul del mig bífid, amb una dent al fons de la sina..— 9.
Bràctees oblongues o lanceolades linears, quasi iguals a l'ovari o més
Harouesy labelstrinicitontzitoDat ee TO:

Particions laterals del label divergents, la del mig cuneiforme i bilobada,
de lòbuls divergents, molt més curts i amples que aquelles, flors re-
Sales, amb pies purpuris . . .. . . o. 2,613. O. militaris.

Particions laterals del label paralleles, la del mig parallelogràmica,
amb dues lacínies paralleles quasi tan llargues i amples com aque-
lles, flors blanquinoses, amb pics purpuris . . 2,614. O. Símia.

Espiga fluixa, tèpals del casc lliures, label més ample que llarg, sub-
trilobat, lòbuls laterals fistonats, el del mig escotat, esperó horitzon-
IO

tal o ascendent, flors purpúries o violàcies . . 2,615. O. Mório.
JEsrixe compacta, tèpals del casc soldats inferiorment, label més llarg
que ample, trífid o trilobat, esperó descendent . . . . . . II.

Flors rosades o blanquinoses, quasi inodores, tèpals externs divergents

a l'àpex, label trífid, lòbul ia més gran, transovat cuneifor-

Me DioNescotat I2.

EL Flors d'un vermell brunenc o vinoses, er, tètals Bis conniventis
en casc, label trilobat, lòbuls quasi iguals, el del mig més llarg,

DS ca oi EO oo LE eCGO SO PC OC ec cuita, GR ie la

Lòbuls laterals del label linears espatulats, truncats obliquament i
denticulats, el del mig transovat cuneiforme, bilobat, fulles oblon-

I2 gues face ES da 2,616. OO. tridentata.
lòbuls laterals del label transovats, el del mig flabeHiforme, denticu-
v lat o escotat, fulles transovades oblongues . . 2,617. O.làctea.

(Flors d'un púrpura vinós, amb fetor de xinxa, lòbuls laterals del label
rombals, denticulats, quasi iguals al del mig, que és oblong, enter,
agut, esperó quasi recte, dirigit cap baix, igual a la meitat de l'ovari.

I3 2,618. O. corióphora.

Flors d'un vermell clar, d'olor agradable de vainilla, lòbuls laterals
del label fortament dentats, el del mig més llarg, euter, esperó ne-
tament encorbat, igual a un terç de l'ovari 2,619. O. fràgrans.

(Label enter, lingiiforme, dirigit cap endavant. . . . . . . 15.
14 Label trilobat. ALS SE Su a dit ot. La ter, MI 6,

341

PUBEICACIONS 7 (DES E ENS DE DUES DE CLENCDES

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

niques pròximes i paralHeles . . . . . . — 2,620. O. bifólia.

I5 ( Tèpals laterals interns oblongs semilunars, esperó filiforme però en-
gruixit a l'àpex en forma de porra, celles pollíniques distants, diver-
gents inferiorment. . vo. do. 2,621: O. montaga:
pars horitzontal o ascendent, espiga fluixa, tuberositats enteres.

EC laterals interns falciformes, esperó filiforme alenat, celles poHí-

17.
16 Esperó descendent o penjant, espiga densa, tuberositats digitades o
o EE a ta a a gas Die
Flors d'un blanc groguenc .. SE TER ans s'emet D'UOS
17 Flors DUGDUTIESLONTOSAdES dita dis NEOS

Fulles transovades, no tacades, bràctees uninèrvies, label no puntejat,
lòbuls quasi iguals, enters . . . . o. 4. 2,622. O. pàllens.

' Fulles oblongues lanceolades, amb ades brunes, bràctees inferiors
trinèrvies, label puntejat de púrpura, lòbuls quasi iguals, fistonats.
2,623. O. provincialis.

18

Fulles linears lanceolades, carenades, no tacades, esparses tot al llarg
de la tija, bràctees multinèrvies, flors d'un púrpura fosc, label obcor-
diforme, amb el lòbul mitjà nul o més curt que els laterals

2,624. O. laxiflora.

Fulles oblongues lanceolades, generalment tacades de bru, i situades
a la part baixa de la tija, bràctees amb 1-3 nervis, flors purpúries,
lòbuls "del label quasi iguals .. 7 0, SMC a EE a El

19

(F lors purpúries o rosades, en espiga laxiúscula, lòbuls laterals del Jabel
fistonats, el mitjà més dal i escotat, esperó subclaviforme, igual
ae : alat SL 2,625. O. màscula.

Flors d'un púrpura ue en espiga fluixa, lòbuls del label quasi
iguals, denticulats, esperó cilíndric, igual a la meitat de l'ovari.

2,626. O. fàllax.

(F lors petites, sense ratlles ni punts i E gol da bràctees

20

i amb 1-3 nervis no ramificats .. —. . 22.
21 Flors bastant grans, amb ratlles o GE purpuris, Daeró Ca EE o
cònic, bràctees de nervadura ramificada i reticulada . . . . 23.

Espiga cònica, densa, lòbuls laterals del label un poc més amples que
el mitjà i fistonats, esperó filiforme, més llarg que l'ovari, tubero-
sitats (COterest eu ea TS cara 22 NO): pyramidalis.

2 ( Espiga cilíndrica, fluixa, lòbuls del label quasi iguals, esperó filiforme
alenat, 1-2 SE més llarg que l'ovari, tuberositats digitades.

2,628. O. conopea.

342

t
Ll

FLORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

Tija massissa, fulles tacades de bru, flors de color de lila pàlid, lòbuls
laterals del label ondats, denticulats, el del mig més petit, esperó un

23 poc més curt que l'ovari . . . . . . 2,629. O. maculata.
Tija fistulosa, fulles, generalment, sense taques . . . . . . 24.
Esperó almenys tan llarg com l'ovari, flors grogues o purpúries, label
d'un groc obscur amb pics purpuris, suborbicular, fistonat, fulles

DA (UD VETA Clot ptes o. . 2,630. O. sambucina.
Esperó més curt que Level. label purpuri, amb pics o ratlles més
DDSCO TO red Pe dias Beic aca Mesa, DS 25.

/ Fulles tacades o no, les inferiors ovades oblongues, obtuses, flors d'un
púrpura fosc o violaci, lòbuls del label un poc fistonats, el del mig
més petita. -. È Nac, ml 68 TO atafola.

25 $ Fulles verdes, lnecnlades, aoudes lors d'un vermell de carn o rosades,
lòbuls del label -- rodons, el del mig petit, triangular
2,632. O. incarnata.

2,607. — O. hircina Crantz — Aceras
hircina Lindi. — Loroglóssum hircinum
Rich.

(del llatí hircinus, propi del boc, perquè en fa
olor.)

Tuberositats ovoides, amb nombroses fibres
gruixudes al capdamunt, tija de 3-8 dm, ro-
busta, d'un verd pàlid, tenyida de violat a
l'àpex, fulles oblongues lanceclades, al prin-
cipi d'un verd pàlid, després groguenques,

Orchis hircina i o flors bastant grans, amb forta olor de bec, en

Da nt ieel espiga ampla, llarga, cilíndrica, bràctees li-

nears, membranoses, amb 3-5 nervis, més llargues que l'ovari, tèpals externs

ovats obtusos, connivents en casc globulós, verds, ratllats i puntejats de púr-

pura per fora, tèpals interns linears, tacats de púrpura, uninervis, label molt

llarg (3-6 cm), tripartit, amb divisions linears, enrotllades helicoidalment,

les laterals més estretes i molt més curtes, ondades crespes a la base, la mit-

jana 2-3 vegades més llarga que l'ovari, truncada a l'àpex, bi- o tridentada,
esperó cònic, molt curt (2-3 mm).

Geografia. — Prats secs i turons àrids : Vall de Llo, prop de la Casa d'En Girvés
(Gaut.), muntanya de Cierp, no lluny de Sant Beat (Dep. del Garona), r. (Lap.),
Catalunya (Cav. ex Colm.) — Maig.-Jul.

343

PUBLICACIONS DE. LLINSBSITU DE € LENCEES

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

2,608. — O. longibracteata Biv. —
Aceras longibracteata Rcehb. — Barlia
longibracteata Parl.

(per les seves bràctees relativament llargues.)

Tuberositats ovoides, grosses, amb nombro-
ses fibres radicals bastant gruixudes al capda-
munt, tija de 3-5 dm, d'un verd pàilid, fre-
quentment tenyida de violeta a l'àpex, fulles
oblongues lanceolades, mucronades, d'un verd
bonic, flors bastant grans, d'olor de lliri (Iris),
en espiga molt ampla, densa, ovoide oblonga,
bràctees lanceolades, agudes, trinèrvies, verdes,
frequentment tacades de violat a l'àpex, més llargues que les flors, tèpals
connivents, els externs ellíptics, obtusos, d'un violat vermellós, amb 3-4 ner-
vis, els interns lanceolats, binervis, amb pics purpuris, label unes tres vega-
des més llarg que els tèpals, d'un violat -- fosc, verdós al marge, blanc al
centre i a la base, puntejat de púrpura, trilobat, lòbuls laterals limears, falci-
iormes, finament fistonats, ondats cresps, el lòbul mitjà més llarg i més ample,
bilobat o bífid, de lòbus secundaris divergents, fistonats, frequentment amb
una dent terminal, esperó cònic, curt, dirigit cap baix.

Geografia. — Llocs herbosos àrids dels turons de la regió mediterrània: Mont-
cada, Sant Fost (Trèm.), Sant Bartomeu (Ageletl, in Hb. Cad.), d'on sembla que
ha desaparegut , Figueres, Llers, Cabanes (Sen.l) (t) — Març-Abril.

2,609. — O. víridis Crantz -— Coelo-
i) ( glóssum víride Hartm.
(i f 3 (per les flors verdoses.)

A VA u Tuberositats digitades, tija d'r-2 dm, un
N P / poc angulosa a l'àpex, fullosa, fulles inferiors
Sal y ) h ovades, obtusiúscules, les superiors lanceola-
h Í AN des agudes, flors verdoses, petites, d'olor de
4 Va 5 pruna, en espiga Huixa, bràctees lanceolades,
/ GR L més llargues que l'ovari, tèpals connivents en

i NN :o Casc, els externs ovats triangulars, els interns

més estrets, entrecreuats després de l'antesi,
label verdós, frequentment vermellós al mar-

Orchis víridis

(1) —/Entre Sant Feliu i Palamès, prop de Platja d'Aro, frequent (F. Q.)

344

els o. la a a ada.

ie es

FLORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

ge, dirigit cap baix, 1-2 vegades més llarg que el casc, tridentat a l'àpex,
amb la dent del mig més curta, esperó sacciforme, 3-4 vegades més curt que
l'ovari.

B labellífidum Costa — Flors d'un verd purpuri, label d'un verd gro-
guenc, orlat de púrpura, trífid, amb la divisió mitjana dentiforme, bràctces
inferiors dues vegades més llargues que l'ovari, esperó molt curt, sub-
arrodonit.

Geografia. — Prats i llocs herbosos humits: Vall de Ribes, no escàs al peu de
la Caseta Blanca, davant de Can Perramon , prats de Núria, r. — Rocabruna, Coral,
muntanyes de Ciuret, Platraver, Collfred, Collsacabra, cap a Vidrà, Puigsacau (Vay.),
sobre Setcases, Costabona (Bub.), vall de l'Hospital de Benasc, Port de la Picada
(Zett.), muntanya d'Aubert (Llen.), massís de Ruda (C. et S.). La 8 labellífidum
Costa (Ophris alata Bolòs, sec. Vay., O. viridis Crantz var. major Vay.), al Bosc
de les Feixes, Prat de Campdedeu, prop d'Olot, juny del 1801 (Bolòs Hb.), Vila-
drau (Trèm.).

2,610. — O. àlbida Scop. — Bicchia
àlbida Parl.

(per les flors blanquinoses.)

Tuberositats profundament digitades com si
fossin arrels fasciculades, tija de 2-4 dm, ci-
líndrica, d'un verd clar, fulles inferiors oblon-
gues obtuses, les superiors lanceolades agu-
des, embeinadores, flors blanquinoses, petites,
nombroses, en espiga densa, prima, subunila-
I teral, bràctees lanceolades acuminades, iguals

Orchis àlbida OO a l'ovari o més llargues, tèpals ovats obtusos,

tots connivents en casc ovoide, label groguenc,

petit, quasi igual al casc, trífid, lòbuls laterals linears, obtusiúsculs, diver-

gents, el del mig un poc més ample i més llarg, esperó groguenc, dirigit
cap baix, obtús, curt (rs mm), igual a un terç o a la meitat de l'ovari.

Geografia. — Prats i pastures de les muntanyes : Vall d'Aran, a la ribera d'Arròs
(Llen.l), al Cagir (Timb.), Pireneus espanyols (Camus) (1). — Jul. 1909, Llenas
legit.

(1) — Als herbeis, prop dels estanys del Circ de Colomers (Vall d'Aran) (F. Q.).

44 345

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCPES

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

2,611. — O. intacta Lin — O. ecalca-

rata Costa et Vay. — Aceras densiflora
Boiss. .. Neotinea intacta Rehb.
(del llatí intactus, intacte, o imèdit, perquè,
tot i ésser una espècie moli estesa a Eurcpa,
no fou descrita abans de LinhR, ecalcarata, de
calcar, l'esperó, amb la partícula privativa e,
per tenir-lo molt curt, densiflora, per la in-
florescència densa.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, sès-
Orchis intacta Do sils o bé una d'elles breument pediceHada, tija
ia d'r-3 dm, prima, dreta o flexuosa, d'un verd
pàlid, fulles inferiors ovades oblongues, generalment mucronades, les su-
periors oblongues agudes, frequentment totes amb taques purpúries o brunes,
flors d'un rosa pàlid, d'olor de vainilla, petites, nombroses, en espiga densa,
subunilateral, bràctees lanceolades acuminades, membranoses, més curtes
que l'ovari, tèpals ovats lanceolats, aguts, tots connivents en casc, soldats
inferiorment, els laterals un poc gibosos a la base, amb un nervi purpuri,
label un poc més curt que el casc, blanc o rosat, amb línies purpúries, trífid,
lòbuls laterals linears, el del mig més ample i més llarg, bífid, esperó sacci-
forme (de 2 mm), 4-5 vegades més curt que l'ovari, dirigit cap baix.

Geografia. — Boscos i pastures de les terres calcàries de la regió mediterrània :
Aramprunyà, Montalegre, Vidreres, Cadaqués, Costa de Sant Pius Vè, Terrassa,
a la Xuriguera, Matadepera, falda de Sant Llorenç del Munt — Puig-reig, Serra-
teix (Puj., C.1), Manresa, a les Ferreres, r. r. r. (Fontl) — Abril-Maig.

l l er o 2612. — O. ustulata L. — O. parvi-
flora VVilld.

(del llatí ustulatus, passat pel foc, pel color
fosc de la part superior de la inflorescència,
que sembla socarrada, parviflora, de flors pe-
ttes.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, sès-
sils, tija d'I-3 dm, cilíndrica, d'un verd clar,
fulles —oblongues —lanceolades —canaliculades,
verdes, flors purpúries, nmegroses a l'àpex,
d'olor agradable, petites, en espiga ovoide cò-
nica, densa en l'antesi, després llarga, subci-

Orchis ustulata

340

a: Hi ci Da

—l a a A a es aa

FLORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

líndrica, Ruixa a la base, bràctees ovades, vermelloses, més curtes que l'ovari,
tèpals connivents en casc globulós, lliures a la base, d'un púrPura violat,
label més llarg que el casc, puntejat de púrpura, trilobat, lòbuls laterals Hi-
nears, truncats a l'àpex, el del mig més llarg, més ample, bilobat, lòbuls se-
cundaris quasi paraHels, amb una petita dent a l'angle, esperó curt (1-2 mm),
igual a un terç o a un quart de l'ovari.

Geografia. — Boscos i pastures: Terrassa, al bosc de la Cirera, Gelida, al peu
del Castell, Montserrat, Montseny, cap a Santa Fe, Sant Hilari, al peu de la
Roca Llarga — Cerdanya, Rocabruna, Camprodon, Olot, Avià, Lluçanès, Guille-

ries, Segaró (Vay.), cap a Osor (Cod.l), Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix,
Cardona, Espunyola, Berga (Puj., C.), cap a Montcada (Costa), Puig-altet, prop
de Prats de Rei (Puigg.l), Coll de Daví i altres llocs de Bages (Font), Vall d'A-
ran, a Bossost, Ruda, Aiguamoix (Llen.), Lés (C. et S.), Hospital de Benasc

(Zett.) — Abr.-juny.

2,613. — O. militaris L. —- O. galeata
Lam.

(pels tèpals connivents, en forma de casc de
guerrer, galeata, de galeatus, cobert amb el
casc o elm.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
de 2-4 dm, robusta, dreta o flexuosa, fulles
oblongues lanceolades, verdes, lluents, grans,
flors d'un rosa cendrós, puntejades de púrpu-
ra, nombroses, en espiga densa, oblonga, bràc-

Orchis militaris tees ovades actuminades, rosades, molt més

Ds cuites que l'ovari, tèpals connivents/ en casc
ovoide acuminat, d'un color rosat o grisenc, amb venes i punts d'un violat
fosc, els externs soldats a la base, els interns més estrets, label blanc o d'un
rosat clar amb taques purpúries, tripartit, particions laterals linears, diver-
gents, la del mig cuneiforme, més ampla i més llarga, bilobada, amb els lòbuls
divergents, el doble d'amples i de curts que els laterals del label, esperó dirigit
cap baix, subinflat a l'àpex, truncat, més curt que la meitat de l'ovari.

Geografia. — Boscos àrids i costes calcàries : Comarca d'Olot, Platraver, d'on
baixa fins a Beuda (Vay.l), comarca de Bages, vora del Llobregat, davant de la
Sala de Sant Ponç, Sallent, Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix, Cardona,
Espunyola, Avià, Berga, Capolat (Puj., C.) — Maig-Juny.

PUBLICACIONS DE L'UNSTBIDUT DE CLNENCGIRES

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

2,614. — O. Símia Lamx. — O. cerco-
pitheca Poir. — O. tephrosanthos Vill.

(del llatí simia, la mona, per la figura del
label, cercopitheca, de cercopithecus, la mona,
tephrosanthos, de téppoc, cendra, i àvdoc, flor,
pel color cendrós de les flors.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
de 2-4 dm, dreta o subflexuosa, bastant ro-
busta, fulles —oblongues, verdes, lluents,
grans, flors pàllidament rosades o cendroses,

Orchis Símia puntejades de púrpura, en espiga bastant

curta, ovoide, densa, bràctees lanceolades acu-

minades, generalment rosades, subescarioses, més curtes que l'ovari, tèpals
connivents en casc ovoide acuminat, grisencs, puntejats de rosa per dins, els
externs llargament acuminats, els interns linears, un poc més curts, label
tripartit, amb les particions laterals linears, molt estretes, paralleles, termina-
des en punta, la del mig parallelogràmica, amb dues lacínies semblants a les
divisions laterals, totes quatre linears, paralleles, enteres, encorbades, gene-
ralment purpúries, esperó dirigit cap baix, la meitat més curt que l'ovari.

Geografia. — Boscos i pastures àrids: Sant Llorenç del Munt, cap a Santa Agnès,
r. t. i. s Mare de Déu del Coral, Monars, r. , muntanyes d'Olot, Vidrà, Sant Quirze
de Besora, cap a la baga de Bellmunt, a l'altra banda del Ter, cap a Sant Boi,
Mare de Déu del Munt, Segaró, Vilademires, bosc d'Esponellar, etc. (Vay.), Vic
(Masf.), cap a Puiglagulla (Puig.l), boscos de Ripoll (Ter.), Santa Maria de l'Es-
tany (Font) — Abr.-juny.

2,615. — O. Mório L.

(amb els noms de Testiculus morionis, testicle
de ximple o de bujó, Cynosorchis morio, 4 al-
tres, els botànics prelinneans designaren di-
verses orquídies de label acolorit i puntejat com
el vestit d'un pallasso, i d'una d'aquelles
Limné en feu la seva espècie.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
d'r-4 dm, dreta, angulosa, frequentment te-
Orchis Mório nyida de violeta a l'àpex, fulles oblongues lan-
ceolades, les inferiors patents arquejades, les

caulinars embeinadores, flors purpúries, violades, rosades o blanques, en

348

FLORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

nombre de 6-12, reunides en espiga curta i fluixa, bràctees oblongues lanceo-
lades, membranoses, les inferiors trinèrvies, verdes o purpúries a l'àpex,
iguals a l'ovari o més llargues, tèpals connivents en casc subglobulós, lliures,
molt obtusos, amb nervis verds, label més ample que llarg, poc més llarg que
el casc, subtrilobat, lòbuls laterals més grans, franjats fistonats, el del mig
escotat, esperó cilíndric, horitzontal o ascendent, subcomprimit, truncat, un
poc més curt que l'ovari.

Raça O. picta Lois., ap. Rouy — Fulles lanceolades, estretes, flors la
meitat més petites, poc nombroses, lòbul mitjà del label molt curt, amb taques
molt marcades al centre i als lòbuls laterals, esperó claviforme, truncat però
no bífid, quasi igual a l'ovari.

Raça O. Champagneuxtii Barnéoud — T'uberositats llargament pedicella-
des, label plegat al mig, no pla, esperó bífid, a penes més curt que l'ovari.
Creix a motes, per les tuberositats suplementàries que produeix els anys que
floreix malament (Camus, p. 107)).

Geografia. — Prats, pastures i clarianes dels boscos: Terrassa, r., Coll Cardús,
sobre l'estació d'Olesa , Aramprunyà, sobre Gavà , cap a Lloret de Mar, no escassa ,
vores del Segre, a Menàrguens — Cadaqués (Trèm.), la Cellera (Cod.l). La traça O.
picta Lois., a Vallvidrera (Sen., in litt.). La raça O. Champagneuxii Barnéoud, a
Terrassa — Prop de Barcelona (Salv.t), Vallvidrera, Valldoreix, Montcada, Reixac,
etc. (Costa). — Març-Juny.

El 2,616. — O. tridentata Scop. — O. va-
- riegata All. — O. brevilabris Fisch. et
Mey.

(pels tèpals externs concrescents inferiorment i
lliures al capdemunt, formant com tres dents.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
de 2-3 dm, cilíndrica, flexuosa, frequentment
angulosa a l'àpex, fulles oblongues lanceolades,
les inferiors obtuses, les superiors agudes,
flors purpúries o de color lila, en espiga curta,
subglobosa, després ovoide, densa, bràctees
lanceolades agudes, uninèrvies, membranoses,
iguals a l'ovari, tèpals connivents en casc, soldats a la base i divergents a
l'àpex, els externs ovats lanceolats, aguts, d'un violat clar amb nervis pur-
puris, els interns linears, estrets, label d'un lila clar, amb punts purpuris,
trífid, lòbuls laterals linears espatulats, truncats obliquament i denticulats,
el del mig transovat cuneiforme, més llarg, bilobat, amb els lòbuls secundaris

349

PUBLFCACTIONS DE E7IUNSTI TE U ED DHE CIENCIES

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

denticulats a l'àpex i amb una dent a l'angle, esperó dirigit cap baix, més
llarg que la meitat de l'ovari.

Geografia. — Llocs herbosos dels turons i muntanyes: Montseny, prop de Santa
Fe, 13 maig del 1907, legi — Alberes, d'Argelés a Port Vendres, r. r. (Gaut.). —
Abril-Juny.

2,617. — O. làctea Poir. — O. triden-
i. tata 8 acuminata G. et G.

(pel color de les flors, d'un blanc de llet , del
i o llatí lacteus, Propi de la llet.)

Hom la distingeix de l'espècie anterior, amb
io la qual té gran afinitat, per la seva menor talla
pr Mas 5 dm), per ésser més robusta i tenir les
A EN o flors, ordinàriament, més petites, rosades o
A Po blanquinoses, puntejades de púrpura, el label
Í : io profundament trífid, amb el lóbul mitjà fla-
Orctiat eta o belliforme, denticulat o no, puntejat, frequient-
ment indivís i més llarg que els laterals, que
són bastant amples i quasi formen una creu amb ell, i l'esperó poc més llarg
de la meitat de l'ovari. És una espècie polimorfa d'aspecte semblant al de
l'anterior.

Geografia. — Costers i pastures seques de les terres del migdia: Garrigues i
brossall de Riumors, prop de Castelló d'Empúries (Sen.l), iguals localitats que
l'anterior (Gaut.). — Març-Maig.

2,618. — O. corióphora L.

(del grec xópte, la ximxa, i pépe, jo porto,
per la fortor de xinxes o de bernat pudent que
fan les flors.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, sèssils,
i tija de 2-4 dm, dreta, primeta, fullosa fins a
OO la inflorescència, fulles lanceolades acumina-
des, subcanaliculades, dretes, verdes, les in-
feriors bracteiformes, flors d'un vermell bru
barrejat de verd, amb forta olor de xinxes,
petites, nombroses, en espiga oblonga, estreta,
densa, tèpals connivents en casc, acuminats,
els externs ovats, soldats, d'un púrpura vinós, amb nervis verds, els interns

350

ESE OSREAS DE CA EA LU NOXCA:

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

lanceolats, label trilobat, petit, un poc més llarg que el casc, purpuri vinós,
puntejat de vermell i de verd, amb els lòbuls laterals rombals, desigualment
dentats o fistonats, el del mig ovat lanceolat, enter, un poc més llarg que els
laterals, esperó cònic, penjant, lleugerament arquejat, més curt que l'ovari.

Geografia. — Prats humits i llocs herbosos: Cerdanya, a les Escaldes i a altres
llocs del Pireneu — Pireneus (Bolòsi), cap a Solsona (Bub.), Vic (Masf.). — Maig-
Juny.

2,619. — O. fràgrans Poll. — O. corió-
phora var. fràgrans G. et G. — O. co-
rióphora $ Polliniana Rechb. — O. corió-
phora ssp. fràgrans Camus

(del llatí fragrans, fragant, per la bona olor
que fa.)

Té l'aspecte de l'espècie anterior, però és
més prima, de coloració més clara, amb les
bràctees relativament més llargues i més mem-
j o branoses, les flors petites, d'olor de vainilla,

Orchis fràgrans d'un púrpura brut o verdós, amb el casc més

NN der llargament acuminat, esperó igual al label o
més llarg, aquest més estret i més llarg que en el tipus, de lòbuls laterals
subquadrangulars, menys divergents i més fistonats.

Geografia. — Boscos i prats de les terres del migdia i del litoral: Abunda al
peu de l'estació de Castelldefels , Viloví del Penedès — Ripoll (Costa) , Camprodon,
Vidrà, Olot, Segaró, Vilafant (Vay.), Tortellà (Tex.l), Puig-reig, Casserres, Se-
rrateix, Cardona, Espunyola, Berga (Puj., C.i), Cabanes, Manlleu (Sen.) — Maig-
Juny.

2,620. — O. bifólia L. — Platanthera
bifólia Rich.
(perquè només sol tenir dues fulles.)

Tuberositats fusiformes acompanyades de
fibres llargues i gruixudes, tija de 2-5 dm,
dreta, robusta, estriada, angulosa a l'àpex,
amb 2-3 beines brunenques a la base, dues,
rarament 3-4, fulles basilars, grans, ovades
oblongues, obtuses, peciolades, verdes, les su-
periors bracteiformes, agudes, flors blanques,
grandetes, oloroses a la tarda, en espiga mul-
tiflora bastant fluixa, bràctees oblongues lan-

N
Orchis bifólia

35I

PUBLICACIONS, DE E INSTITUI DE CEFENCEES

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

ceolades, herbàcies, multinèrvies, quasi iguals a l'ovari, tèpal extern mitja
amplament ovat triangular, obtús, els laterals externs oblongs, estesos, els
dos laterals interns falciformes, connivents amb el superior, iabel linear obtús,
enter, d'un verd grogenc com l'esperó, que és filifjorme alenat, quasi horit-
sontal, arquejat, 1-2 vegades més llarg que l'ovari, anteres estretes, de bosses
pollíniques acostades i paralleles, ovari subsèssil, retort, sigmoide.

Geografia. — Boscos i prats: Falda de Sant Llorenç del Munt, la Barata, Obac,
Sant Salvador, sobre Olesa, Montserrat, Bages, Montseny, Sant Hilari, Guilleries,
Ribes, Cerdanya, Vidreres — Muntanyes del litoral (Costa), Pireneus, Olot, Llu-
çanès, Vidrà, Collsacabra, Alt Empordà (Vay.), Torreferrera, Lleida (Nuetl),
Vice, c. (Masf.), vores de la Muga, prop d'Hostalets (Sen.), Prats de Molló, Coll
de Pal, Carençà, la Perxa, Font Romeu (Gaut.), Vall d'Aran, a Lés, les Bor-
des (Llen.). — Maig-Juny.

2,621. — O. montana Schm. — Platan-
thera montana Rich., subsp. de l'ante-
rior apud Rouy — P. chlorantha Rehb.

(montana, perquè sol fer-se en llocs muntanyo-
sos, chlorantha, per les flors d'un groc verdós
molt pàllid.)

Difereix de l'espècie anterior per les tube-
rositats ovoides, petites, per la tija més robus-
ta (3-6 dm), amb les fulles quasi sempre en
nombre de 3-4, amplament ovades, curtes, brus-
cament contretes a la base, per les flors més
grans, en espiga oblonga, fluixa, amb els tèpals externs connivents en casc
més rodó, més curts, més amples i el del mig més amplament ovat, els laterals
ovats triangulars, els dos interns oblongs, semilunars, esperó més curt, sub-
claviforme, i sobretot per les anteres separades, divergents inferiorment. Es
més primerenca que l'O. bifolia (uns 20 dies).

Geografia. — Boscs i pastures, com l'anterior, però menys frequent: Serralada
superior del Vallès, a la Mata, Sant Salvador, no escassa a Sant Hilari i Mont-
soliu, serra del Coll, a les Guilleries — Ribes, Cerdanya, Olot (Vay.), cap a Vila-
drau, Castelldefels (Costa), Prats de Rei (Puigg.l), Puig-reig, Sallent, bosc de
Ginebret, Casserres, Serrateix, Espunyola, Avià (Puj., C.1), Bellmunt, Tibidabo
(Sen.l), Alfar (Queraltl) — Maig-Juny.

352

EFLGREAIDECATABUNYA

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

2,622. — O. pàllens L. — O. sulphúrea
Sims.

(pel color pàlid de les flors: sulphurea, pel
color sulfuri de les flors.)

Tuberositats ovoides, bastant grosses, tija
o de 3-4 dm, subangulosa a l'àpex, fulles am-
i plament transovades o bé oblongues, dilatades
o sota l'àpex, verdes, no tacades, flors d'un groc
pàllid, mitjanes, d'olor de saúc, bràctees gro-
i o guenques, lanceolades acuminades, membrano-
lo ses, uninèrvies, més llargues que l'ovari, tèpals
o externs lliures, obtusos, els laterals estesos o
reflexos, els interns i el superior conmivents, label més llarg i d'un groc més
viu que els tèpals superiors, envellutat, trilobat, amb els lòbuls laterals ro-
dons, enters o subescotats, el del mig enter, escotat o subbilobat, esperó cilín-
dric, obtús, horitzontal o ascendent, d'un blanc groguenc, quasi igual a
l'ovari.

Orchis pàllens

Geografia. — Boscos i pastures de les altes muntanyes: Vall d'Aran, cap a
Artiga de Lin, falda de les Maleides (Lap.), Pireneu oriental (Coste), paratges
ironterers, en el límit superior de l'avet (Gaut.). — Abr.-Juny.

2,623. — O. provincialis Balb. — O.
Mótrio var. provincialis Poll.

(perquè fou descoberta a Provença.)

Tuberositats ovoides, bastant grosses, tija
d'r-3 dm, fulles oblongues lanceolades o lan-
ceolades agudes, mucronades, no dilatades sota
l'àpex, frequentment tacades de bru, flors d'un
blanc groguenc, grandetes, poc nombroses, en
espiga ovoide, després allargada, fluixa, bràc-
tees linears lanceolades, acuminades, membra-
noses, les inferiors trinèrvies, les superiors uni-
nèrvies, aproximadament iguals a l'ovari o més

curtes, tèpals externs oblongs obtusos, lliures, els laterals estesos, els in-
terns un poc més curts, connivents amb el superior, label quasi igual als
altres tèpals, d'un groc pàllid amb pics purpuris, envellutat, profundament
tvilobat, amb els lòbuls quasi iguals, els laterals obtusos, reflexos, un poc
afistonats, el del mig més llarg, truncat escotat, esperó d'un blanc groguenc,
claviforme, arquegat, ascendent, truncat o subbilobat, quasi igual a l'ovari.

45 353

P UB EEFCAC LO:NS (DES E SIUNST RIU DIEC VE INSGIDBES
Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

Geografia. — Boscos i costers embrossats : Sant Ilorenç del Munt, Coll Cardús,
Obac, Guitart, cap a la Font de la Cirera, altures de Cadaqués2 — Llocs mun-
tanyosos de l'Ametlla del Vallès (Bofill), la Garrinada, prop d'Olot (Fontfreda),
Coll de Malrem (Vay.), Pireneu oriental, a Vallbona (Timb.) — Abril-Maig.

2,624. — O. laxiflora Lam.

(per les flors agrupades en inflorescència flui-
xa, laxa.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
de 3-5 dm, cilíndrica, subangulosa a l'àpex,
irequentment tenyida de violeta a la part su-
perior, fulles linears lanceolades, agudes, ca-
renades, acanalades, verdes, no tacades, flors
bastant grans, d'un púrpura violat, en espiga
subcilíndrica, llarga, fluixa, bràctees lanceo-
lades acuminades, vermelloses, multinèrvies,

cremen qq poc més curtes que l'ovari, tèpals iliures.
els externs oblongs obtusos, estesos, després reflexos, els interns més curts
i connivents amb el superior, label ample, obcordiforme, d'un púrpura violat,
subtrilobat, lòbuls laterals fortament reflexos, un poc fistonats, el del mig
curt, quasi nul, de manera que el label sembla bilobat, esperó horitzontal o
ascendent, dilatat i escotat a l'àpex, a penes un terç més curt que l'ovari.

Orchis laxifiora

Geografia. — Prats humits o estancats: Gualba, al peu del Montseny, Sant
Hilari i Montsoliu, Sils — Castelldefels, Montcada, Sant Fost, Pireneu oriental
(Costa), Olot, Vidrà, Lluçanès, Castelló i gran part de l'Empordà, Cerdanya (Vay.),
Vic (Masf.), Vilarnadal, Campmany (Sen.), Alfar (Queraltl) — Maig-Juny.

Saó 2,625. — O. màscula L.

(de masculus, mascle, perquè així l'anomena-
ren alguns botàmics prelimneans : Orchis morio
mas, de Bauhin.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
de 2-4 dm, nua, angulosa, frequientment tenyi-
da de violeta a l'àpex i amb taques d'un púr-
pura més fosc, fulles oblongues lamceolades,
un poc dilatades cap a l'àpex, ordinàriament
amb taques purpúries a la base i sobre les bei-
Orchis màscula nes, flors violàcies purpúries o rosades, comu-
nament bastant nombroses, en espiga cilíndri-

354

ELORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

ca, laxiúscula, bràctees lanceolades agudes, purpúries, les superiors més cur-
tes que l'ovari, les inferiors iguals a ell o més curtes, tèpals externs lliures,
drets, estesos, els interns més curts i H connivents amb el superior, label
més llarg que els tèpals externs, d'un violat purpuri, puntejat, trilobat, lò-
buls laterals fistonats, arrodonits pel darrera, el del mig més llarg, més ample,
dilatat i bilobat, amb els lòbuls secundaris fistonats o enters, esperó subci-
líndric o subclaviforme, horitzontal o ascendent, igual a l'ovari.

Geografia. — Boscos i prats: Obac, Montserrat, cim de Sant Llorenç del Munt,
Núria, Cerdanya — Cap a Montcada i Reixac (Costa), Coll de Vernadell, Roca-
bruna, Camprodon, Olot, Platraver, Guilleres, Gavà (Vay.), Vic, r. (Masí), Vall
d'Atan, a Bossost (C. et S.) — Abr.-Juny.

2,626. — O. fàllax VVE. et Lge. — O.
brevicornis 8 fàllax De Not. — O. pàtens
8 fàllax Rehb. (V. Camus, fig. 582).

(del llatí fallax, fallaç, perquè es pot confon-
dre amb plantes afins.)

Tuberositats ovoido-oblongues, tija de 2-3
decímetres, robusta, fulles oblongues lanceo-
lades, quasi totes basilars, amb taques brunes,
flors intensament purpúries, grandetes, en es-
piga cilíndrica, fluixa, bràctees lanceolades li-
nears, acuminades, uninèrvies, purpúries, poc
més curtes que l'ovari, tèpals externs ovats obtusos, estesos, rosats, te-
nyits de verd, tèpals interns més estrets i més curts, connivents, label tacat
d'un púrpura més fosc, trilobat, de lòbuis quasi iguals, bastant profunds,
denticulats, esperó cilíndric, quasi igual a la llargada del label.

Geografia. — Entre els matolls de Montalegre, i travessia a Vallvidrera (Costa) —
Abr.-Maig.

355

PUBLICACIONS DE: E MNSTIU TD UT DE CLENCRES

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

2,627. — O. pyramidalis L. — Ana-
camptis pyramidalis Rich. - - Aceras py-
ramidalis Rechb.

(per la inflorescència apiramidada.)

Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija
de 2-6 dm, bastant robusta, poc fullosa supe-
riorment, fulles linears lanceolades, llargues,
agudes, d'un verd clar, les superiors bractei-
formes, flors d'un rosa viu, petites, nombro-

Orchis pyramidalis ses, en espiga cònica, densa, després oblonga,

o Pa — o bràctees linears, rosades, amb 1-3 nervis, iguals

a l'ovari, tèpals lliures, els externs ovats lanceolats, aguts, subcarenats, els

laterals estesos, els interns un poc més curts, connivents amb el superior,

label trilobat, de lòbuls quasi iguals, oblongs obtusos, els laterals un poc més

amples, subfistonats, el del mig subcilíndric, a vegades mucronat, esperó
prim, fuliforme, dirigit cap baix, igual a l'ovari o més llarg.

Geografia. — Costers i boscos àrids: Frequent a les costes de Garraf, turons
del Vallès, Montserrat i Bages — Litoral i muntanyes intermèdies fins a Ripoll
(Salv.), Vic (Masf.), Torelló, Bellmunt, Llers, Molins (Sen.), Virumbell, Segaró,
etcètera. (Vay.), Olot (Bolòs), Cardona (Costa), Alfar (Queralt lt) — Maig-Jul.

2,628. — O. conopea L. — Gymnadé-
nia conopea R. Br.

(del grec xóvety, mosquit, per Vesperó llarg i
prim, com la trompa d'aquell insecte.)

Tuberositats digitades, tija de 2-s dm, dre-
ta, cilíndrica, verda, fulles lanceolades linears,
carenades, d'un verd glaucescent, les inferiors
embeinadores, les superiors bracteiformes, to-
tes agudes, flors d'un rosa carmí viu, petites
(8-Io mm), d'olor agradable, particularment a

Orchis conopea la tarda, en espiga cilíndrica, llarga, densa,

Ei 5 bràctees lanceolades acuminades, herbàcies, tri-

nèrvies, iguals a l'ovari o més llargues, tèpals externs laterals obtusos, molt

oberts i descendents, el superior i els dos interns un poc connivents, label

estès, transovat, més ample que llarg, contret a la base, trilobat, amb els lò-

buls quasi iguals, curts, ovats, obtusos, esperó filiforme alenat, arquejat,
prop de dues vegades més llarg que l'ovari, que també és llarg.

356

EE OPRESS FDA (CAU ACE UN A

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

Geografia. — Prats i costers humits, fins a les altes muntanyes: Montserrat,
prop del turó del Moro, Bages, especialment a la part oriental, prats del Pireneu,
Cerdanya, les Escaldes , Montseny, a Santa Fe — Ripoll (Salv.lj, Rubió, Gurb,
prop de Vic (Puigg.l), Olot, Vidrà, Lluçanès, Guilleries, Alt Empordà, Segaró,
Banyoles (Vay.) , Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix, Espunyola, Avià (Puj. C.),
Vic (Masí.), Sant Martí Sacalm, el Far, les Planes (Cod.l), Vall d'Aran, a Bossost
(Compú. tl), Castanesa (Costa), Fiscal (Nuetl) —- Maig-Ag.

2,629. — O. maculata L.

(per les fulles tacades.)

Tuberositats digitades, tija de 3-6 dm, dre-
ta, fregientment un poc flexuosa i angulosa a
l'àpex, fulles variables, oblongues o lanceola-
des, les inferiors obtuses, les superiors llarga-
ment acuminades, bracteiformes, amb taques
brunes o negroses mig esborrades per la des-
secació, flors d'un lila pàllid o rosades, ratlla-
des i puntejades de púirpura, d'olor agradable,
nombroses, en espiga densa, bràctees lanceola-
des acuminades, frequentment purpúries a
l'àpex, herbàcies, reticulades, més llargues que l'ovari, tèpals lliures, els ex-
terns drets, els dos laterals un poc estesos i reflexos a l'àpex, els dos interns
connivents, label estès, trilobat, amb els lòbuls laterals amples, ondats, den-
ticulats, el del mig més petit, curt o allargat, esperó cilíndrico-cònic, dirigit
cap baix, un poc arquejat, més curt que l'ovari.

Geografia. — Prats i boscos frescos: Prop de Terrassa, r. r., comuna a Mont-
serrat, Montseny, Sant Hilari, prats pirenencs, Cerdanya, Queralbs, Núria — Sant
Llorenç del Munt, Berga, Peguera (Costa), Olot,
Vidrà, Guilleries (Vay.), bosc de Ginebret (Puj.,
C.), Vic (Masí.), Alt Empordà (Tex.), Bages, a
Santa Maria de l'Estany (Fontl), Cabrera (Sen.),
Vall d'Aran, a Bossost (C. et S.), Vall de Bafios
Timb.) — Maig-Jul.

2,630. — O. sambucina L.

(del llatí sambucinus, propi del saúc, perquè
en fa olor.)

Tuberositats inciso-lobades, atenuades fusi-
formes, no ovoides, tija d'r-3 dm, robusta,
fistulosa, fullosa fins a l'àpex, fulles oblon-

Orchis sambucina

357

PE O RA DIES CADA CUINA

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

gues lanceolades, immaculades, d'un verd clar, fors groguenques o purpúries,
de gorja groga puntejada de púrpura, bastant grans, d'olor de saic, en es-
piga un poc densa, bràctees d'un verd groguenc, lanceolades, herbàcies, re-
ticulades, les inferiors més llargues que les flors, tèpals lliures, els externs
ovats lanceolats, obtusos, els laterals pàtulo-reflexos, els interns ovats obtu-
sos, connivents, label quasi tan llarg com els tèpals externs, d'un groc fosc
amb pics purpuris, suborbicular, obscurament trilobat fistonat, esperó d'un
blanc groguenc, cilíndrico-cònic, dirigit cap baix, igual a l'ovari o més llarg.

Geografia. — Pastures i prats de les muntanyes: Sobre Montlluís, al Bac de
Bolxera (Bub.), Cerdanya alta, vall del Querol, Canigó (Gaut.), Port de Pallars,
les Maleides (Lap.), Platraver (Bolòs, ex Colm.) — Juny.

2,631. — O latifólia L.

(per tenir les fulles relativament amples.)

Tuberositats digitades, rarament enteres i
napiformes, tija de 3-8 dm, robusta, molt fis-
tulosa, iangulosa a l'àpex, fulles d'un verd
fosc, amb taques brunes o sense, les inferiors
ovades oblongues, dilatades vers llur meitat,
obtuses, generalment esteses, les superiors lan-
ceolades acuminades, flors purpúries violàcies,
ratllades i puntejades de púrpura, mitjanes,
en espiga densa, bràctees verdes, frequentment
reticulades de púrpura, les inferiors més llar-
gues que l'ovari i àdhuc que les Hors, tèpals lliures, els externs drets, els la-
terals un poc estesos i reflexos a l'àpex, label Ppuntejat i amb ratlles d'un púr-
pura fosc, trilobat, de lòbuls Poc profunds, un poc escotats, els laterals tirats
cap enrera, el del mig més petit, esperó cilíndrico-cònic, dirigit cap baix,
lleugerament arquejat i un poc més curt que V'ovari.

Geografia. —- Prats humits i estancats: Comuna al Pireneu, de Queralbs a Núria,
Cerdanya, les Escaldes, Montseny, a Santa Fe — Voltants de Berga (Costa), Set-
cases, Costabona, Mare de Déu del Coral, Rocabruna (Vay.), Moià, Collsuspina
(Fontl), al peu del Port de Benasc (Zett.), Vall d'Aran, a la Bonaigua, Tre-
dòs (Timb.), Pomero (Lden.) , Vall de Bafios (Timb.) — Maig-Ag.

458

EE QUONTDE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 704. - Orchis.

2,632. — O. incarnata L.

(pel color encarnat de les flors.)

Tuberositats proiundament palmatilobades,
de lòbuls divergents, tija de 4-8 dm, fistulosa,
irequentment geniculada a la base, fulles lan-
ceolades, dretes, d'un verd clar, immaculades,
acuminades, flors de color de carn o, rarament,
blanquinoses, puntejades i ratllades de púrpu-
ra, grandetes, en espiga bastant densa, bràc-
tees inferiors més llargues que les flors, tèpals

Orchis incarnata lliures, els externs laterals estesos, ordinà-

ERP Era Mc aa ó Ta riament tacats de carmí, label pla, trilobat, de
lòbuls Poc profunds, els laterals més amples que el del mig, tots tres £ arro-
donits, envellutats, amb pics o línies de color carmesí, esperó cilíndrico-cònic,
un poc arquejat, dirigit cap baix, quasi igual a l'ovari.

Geografia. — Prats humits o estancats : Queralbs, Núria, Montseny, a Santa
Fe — De Seva a Viladrau, Ripoll (Salv.l), Serra de la Pena, prop d'Espluga
(Costa), Olot, Cerdanya (Vay.), Puig-reig, Berga, riu Adest, Espunyola, Corbera,
a l'Estany (Puj., C.l), Vic, r. (Masf.), la Presta (Gaut.), Vall de Bafios (Timb.),
Vall d'Aran, a Bossost, Portilló (Llen.) i al llarg del Garona (Zett.) — Maig-Jul.

PUBLICACIONSIDE ML ARNSSRE DUGCESE —C D'EN CES

Gènere 705. — NIGRITELLA RICH.

(Forma diminutiva de nigra, negra, com si diguéssim negreta, pel color negrós
de les flors.)

Flors d'un púrpura negrós, oloroses, petites, bràctees verdes, pintades de
púrpura a l'àpex, binèrvies, iguals a les flors, que es disposen en espiga
curta, cònica, compacta, tèpals estesos, d'un púrpura fosc, quasi iguals, label
subrombal, dirigit cap dalt (invertit), esperó inflat, obtús, d'un rosa pur-
puri, molt més curt que l'ovari. Tuberositats digitades, tija d'1-3 dm, un
poc angulosa a l'àpex, amb 2-3 beines a la base, fulles nombroses, linears,
carenades, canaliculades, finament denticulades.

2,633. — N. angustifólia Rich. — N. ni-
gra Rehb. — Orchis nigra Scop.

(angustifolia, de fulla estreta.)

U 3
JN N LAN) A

Nigritella angustifólia

Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Puigllançada, al Cadí, altures
de Núria — Prats de Núria (Salv. 1), de Setcases a Camprodon (Carbó l), Rasos
de Peguera (Costa), Comanegra, Puigsacau, Platraver, altures de Ribes (Vay.l),
de Costabona a la vall de Llo, Cerdanya (Gaut.), Montgrony (Senl), Bassivé
(Puj, J.), vall de Bafios, València (Timb.), Montluda, muntanya de Gausac, ribera
de Viella, Aiguamoix, Ruda, Montgarri (Llen.l) — Juny-Ag.

300

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 706. — SPIRANTHES RICH.
(De sretpa, espira i dvSoç, flor, per la inflorescència en espiga helicoidal.)

Flors blanques, petites, oloroses, en espiga multiflora, densa, helicoidal,
bràctees més llargues que l'ovari, perigoni sublabiat, en angle recte amb
l'ovari, tèpals connivents, soldats en tub inferiorment, lliures a l'àpex, label
sense esperó, enter o franjat. Tija amb poques fulles, que són basilars, tu-
berositats ovoides o fusiformes.

Tuberositats fusiformes, fulles linears lanceolades, dretes, peciolades,
flors poc oloroses, label no escotat, ovari glabrescent

2,634. S. estivalis.

Tuberositats ovoides, fulles ovades, esteses, subsèssils, flors d'olor de

formiga, label escotat, ovari pubescent . . 2,635. S. autumnalis.

2,634. — S. aestivalis Rich.

(perquè és de floració estival.)

Tuberositats fusiformes, tija de 2-3 dm, pri-
ma, cilíndrica, d'un groc verdós, fullosa, fulles
linears lanceolades, obtusiúscules, canalicula-
des, dretes, peciolades, les superiors bractei-
formes, les inferiors reduides a les beines, flors
: blanques, poc oloroses, i solament després de
la posta del sol, espiga dreta, molt densa, bràc-

tees lanceolades, canaliculades, més llargues

que l'ovari, tèpals connivents, un poc oberts a

l'àpex, els externs lanceolats, obtusiúsculs,
pubèruls, els interns espatulats, label oval oblong, tranjat o fistonat al
marge, no escotat, ovari glabrescent, càpsula generalment vermellosa a la
maturitat.

Geografia. — Prats humits o pantanosos: Montseny, al peu del Salt de Gualba,
Vall de Ribes — Entre els joncs, a Castelldefels, i muntanyes pròximes a Barcelona
(Costa), Cadaqués (Trèm.), Baget, sobre Camprodon (Bub.), Banyuls (Gaut.) —
Juny-Ag.

301

46

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Orquidàcies. G. 706. Spiranthes.

2,635. — S. autumnalis Rich.

(perquè és de floració autumnal.)

Tuberositats ovoides, generalment dues, a
vegades 3-4, tija de 2-3 dm, cilíndrica, prima,
flexuosa, quasi nua, pubescent a l'àpex, amb
fulles bracteiformes, fulles ovades o ovades
oblongues, atenuades en curt pecíol, en rosetó
lateral, flors blanques, d'olor de formigues, en
espiga estreta, molt densa, bràctees ovades
acuminades, pubescents, blanques al marge,
més llargues que l'ovari, tèpals saccitormes a

Ge veres la base, connivents, els externs lanceolats ii-
nears, obtusiúsculs, els interns més curts i més estrets, label quasi tan llarg
com els tèpals externs, transovat, canaliculat, franjat fistonat al marge, es-
cotat a l'àpex, ovari transovoide, pubescent.

Geografia. — Boscos i pastures àrids: Freqient als boscos dels voltants de
Terrassa — Marina de Viladecans, prop de Torelló (Costa), Vilamala, Siurana,
Olot, Vidrà, Lluçanès, Guilleries, Segaró, Lledó (Vay.), la Cellera (Cod.), Puig-
reig, Casserres, Espunyola, Avià (Puj. C.), Vic, Vilatorta (Masí.), Cabanes (Seu.),
Prats de Molló (Gaut.) , Vall d'Aran (Puj., J.), camí del Portilló, per Bossost (Llen.) -—
Octubre-Nov.

90)
Q
NS

i
4
4
i

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 707. — GOODYERA R. BR.

(Gènere dedicat a John Goodyer, botànic anglès del segle XVII.)

Flors blanques, petites, en espiga helicoidal unilateral, curta, densa,
pubescent glandulosa, bràctees lanceolades acuminades, més llargues que
l'ovari, tèpals connivents en tub a la part inferior formant un angle quasi
recte amb l'ovari, tèpal extern mitjà horitzontal i aplicat als dos laterals
interns un poc estesos, label també estès, no contret en la seva part mitjana
ni esperonat, fortament gibós a la base, amb el limbe breument prolongat en
llengieta acanalada, recorbada cap baix, ovari dret, atenuat en pedicel retort.
Rizoma articulat, prim, ramificat, serpentejant, estolonífer, tija d'I-2 dm,
ascendent, prima, flexuosa, pubescent sobretot a l'àpex, fulles verdes, amb
nervis vermellosos, anastomosats, formant un conjunt reticulat, les inferiors
ovades agudes, bruscament contretes en pecíol embeinador, les caulinars
lanceolades linears, aplicades a la tija, bracteiformes.

2,636. — G. répens R. Br. — Neottia
répens Svvartz

(pel rizoma serpentejant.)

Goodyera répens

Geografia. — Boscos de les muntanyes, entre la pinassa: Vall d'Aran, bosc de
Baricauba, r. (Llen.l, jul. 1908, legit): gespes ombroses de Saleix, avetoses da
Luchon (Lap., p. 552), Bac de Fos, sota el Coll de Bareix (C. et S.), Pireneus
(Camus, Rouy). Nova per a Espanya. (')

(1) —Abundaa la terra molsosa del Portilló, a la Vall d'Aran, on comença a Aorir a mitjan juliol (F. Q..

363

PUBLICACIONS DE:L/'INSTITUT DE CIENCDES

Gènere 708. — CORALLORHIZA R. BR.

(De xopólàov, coral, i site, arrel, pel rizoma coraHoide d'aquesta planta.)

Flors blanques verdoses, puntejades de púrpura, petites, penjants, en
nombre de 4-I12 en espiga curta i fluixa, bràctees diminutes, membranoses,
coriàcies, agudes, tèpals lliures, connivents, els externs sublinears, reflexos
al marge, els interns un poc més curts, oblongs, groguencs, puntejats d'un
bru vermellós, label un poc més curt que els tèpals externs, dirigit cap baix,
estès, trilobat, amb dues callositats paralleles a la base, linears, lòbuls late-
rals petits, drets, el del mig ovat, subtrilobat, blanc, estriat i puntejat de
púrpura a la base, esperó curt, sacciforme, ovari no retort, sostingut per un
pedicel curt i retort. Rizoma tortuós, ramificat, coralliforme, tija d'r-2 dm,
prima, verda, afila, amb algunes escames embeinadores.

2,637. — C. innata R. Br.

(del llatí innatus, no nat, perquè floreix sense
treure fulles, com el Limodorum abortivum.)

Corallorhiza innata

Geografia. — Boscos de les altes muntanyes, poc abundant en petites colònies
al peu dels arbres vells, a les selves de faigs i avets : Pireneus (Costa, Camus),
boscos humits i molsosos del Portilló (Llen.l, vidit Pau), Melles i Canejan (Lap.).

N. B. Tot i que Bubani la inclou entre les espècies repudiatae, afirmant cate-
gòricament que quantum scia in Pyrenaeis non vivit (Fl. Pyr., IV, p. 53), és ben
cert que Llenas la recollí en el lloc indicat, el mes de juny del 1909.

364

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 709. -- EPIPÓGON GMEL.

(Del grec èmí, sobre, i moòyev, barba, perquè, no havent-hi torsió a l'ovari,
el label resta superior i té la forma d'una barba.)

Flors groguenques, tacades de púrpura, oloroses, bastant grans, penjants,
en nombre de 2-3 en espiga curta, bràctees membranoses, ovades, blanqui-
noses, tèpals d'un blanc groguenc, canaliculats, obtusos, lanceolats, els
laterals interns més amples que els externs, label erecte, ample, trilobat,
amb els lòbuls petits, estesos, arrodonits, el del mig gran, còncau, fistonat
al marge, amb crestes purpúries, esperó sacciforme, ascendent, ovari ovoide
globulós, no torçat però sostingut per un pedicel retort .Rizoma ramificat, co-
raHiforme, de branques escamoses, tija d'r-2 dm, cilíndrica, fistulosa, gro-
guenca, afilla, amb beines truncades, separades.
rs 2,638. — E. aphyllum Svvartz — E.
Gmelínii Rich.

(perquè és ahle , Gmelinii, perque fou dedi-
cada a Johann Georg Gmelin, autor de la
Flora sibirica.)

Geografia. — Boscos ombrosos, paràsita sobre les
arrels de diverses coníferes i del faig, planta pce
abundant i d'habitació poc estable, puix que des-
apareix freguentment durant diversos anys (Ca-
mus, p. 365): Pireneu central, raríssima (Bub),
prop de Luchon, a la Cascada de l'Infern (Timbal
i altres) — Jul.-Set.

Epipógon aphyllum

365

PUBLICACIONS DE (EL'INSTITDUTI.DE CLENCDHES

Gènere 710. — LIMODÓRUM RICH.

(Transcripció errònia de aiuóòepoy, emprat per Teofrast per a designar una
planta paràsita de flor vermella.)

Flors violades, amb estries més fosques, grans, en nombre de 4-20 en
espiga llarga i fluixa, bràctees grans, iguals a l'ovari o més llargues, tèpals
connivents, els externs d'un violat clar, els laterals oblongs lanceolats, el
del mig més ample, còncau, els interns més curts i més estrets, label ovat,
canaliculat, contret i subarticulat a la base, un poc més curt que els tèpals
externs, groguenc, pintat de violat amb venes més fosques, dirigit cap enda-
vant, ondat i cresp al marge, esperó alenat, dirigit cap baix, d'un violat
pàlid, tan llarg com l'ovari, que no és retort, però ho és el pedicel que
el sosté. Rizoma amb fibres radicals pregones, membranoses, tortuoses,
gruixudes, fasciculades, tija de 4-6 dm, robusta, fistulosa, verda tacada de
violat, afilla, però amb escames embeinadores d'un verd morat.

2,639. — L. abortívum Svvartz.

(del llatí abortivus, avortat, perquè és una /
planta sense fulles. )

Geografia. — Clarianes dels boscos, paràsita o
sapròfita sobre les arrels dels arbres: Alzinars i
pinedes del Vallès, a l'Obac, Matadepera, Sant Io-
renç del Munt, Vidreres, Bages — Des d'Alella
(Salv.l) i altres llocs del litoral fins al Pireneu
(Costa), Vic, r. (Masf.), Llers, Molins, Requesens
(Sen.), Alberes (Gaut.) — Maig-Junv.

Limodórum abortivum

366

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 711. — NEÓTTIA L.

(De veorreia, niu, aHudint a la forma del rizoma de l'espècie segúent)

Flors rosses, ascendents, nombroses, en espiga multiflora, compacta sobre-
tot a l'àpex, acompanyada de bràctees lanceolades agudes, la meitat més
curtes que l'ovari, tèpals lliures, còncaus, consistents, label dues vegades
més llarg que els altres tèpals, estès, dirigit cap endavant, còncau i gibós a
la base, trilobat, lòbuls laterals dentiformes, el del mig molt mes gran,
insensiblement dilatat vers l'àpex, bilobat, amb els lòbuls ovats, arquejats,
divergents, fistonats, esperó nul, ovari no retort sostingut per un pedicel
que ho és. Rizoma de fibres grumolloses, fràgils, que simulen en conjunt
un niu d'ocells al peu i al costat de la tija, aquesta de 2-4 dm, robusta, cilín-
drica, d'un blanc groguenc, pubèrula, glandulosa a l'àpex, afilla, però amb
escames embeinadores, les superiors un poc més llargues , planta amb as-
pecte d'Orobanche.

2,640. — N. Nidus-avis Rich.

(correspon a l'Ophrys Nidus-avis de Linné,
niu d'ocell, per la forma del rizoma.)

Geografia. — Boscos ombrosos, no tan rara a la
regió mediterrània com ha estat suposat: Obac,
alzinar de la Serra del Pou, serra de Sant Llorenç
del Munt a la Mata, Coll de Daví, Montserrat, al
peu de l'ermita de Sant Miquel , Montseny, a Sant
Marçal, a la Font de les Basses , Berguedà, al Bosc
de Noucomes — Montserrat (Salv.l), Comanegra,
Vidrà, Montsoliu, Osor, Guilleries, Mare de Déu
del Mont, etc. (Vay.), muntanya de Queralt, Ca-
polat (Puj., C.), Tibidabo (Sen.l), Vall d'Aran, a Montgarri (Timb.), Artiga de
Lin, ribera de Viella (Llen.), Hospital de Benasc (Zett.), sobre Banyeres (Lezat). —
Maig-Jul.

367

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Gènere 712. — LISTERA R. BR.

(Gènere dedicat a Martin Lister, metge i naturalista anglès del segle XVII)

Flors verdoses, en espiga fluixa, tèpals subconnivents, label molt més
llarg que els altres tèpals, penjant, sense esperó, amb dos lòbuls laterals
dentiformes i el del mig lingúiforme i bífid, masses pollíniques bipartides,
ginostem molt curt i acuminat, ovari subglobulós, no retort, però sí el pedicel ,
dues fulles oposades vers la meitat de la tija, arrel fibrosa.

Fulles ovades obtuses, amb 7-9 nervis, glabres, label oblong, divisions
laterals del lòbul mitjà paraleles, obtuses.. —. . . . L. ovata.
Fulles cordiformes, obtuses, amb cinc nervis, iluents, label netament

trilobat, divisions laterals del lòbul mitjà divergents, acuminades.
L. cordata.

ve 2,641. -—— L. ovata L. — Neóttia latifó-
: lia Richb.

(per les fulles ovades.)

Fibres radicals nombroses, llargues, grui-
xudetes i fiexuoses, tija de 2-6 dm, dreta, pu-
bescent, cilíndrica, verda i amb algunes peti-
tes bràctees a la part superior, angulosa a la
inferior, amb 2-3 beines brunes a la base, dues
fulles grans, situades vers la meitat de la tija,
i o molt acostades i aparentment oposades, ampla-
o ment ovades obtuses, mucronades, semiample-

xicaules, amb 7-9 nervis, esteses, flors d'un
verd groguenc, petites, nombroses, dretes, en espiga llarga i fluixa, bràc-
tees ovades acuminades, verdes, petites, més curtes que el pedicel, tèpals ex-
terns còncaus, ovats, connivents en casc, els interns estrets, linears, label
penjant, oblong subtrilobat, lòbuls laterals cap a la base, dentiformes, el
del mig unes tres vegades més llarg que els tèpals externs, subcuneiforme,
profundament bífid, de lòbuls linears, obtusos, quasi parallels.

Listera ovata

Geografia. — Clarianes dels boscos ombrosos : Sant Hilari, no escassa al peu de la
Roca Llarga — Plana de Vic (Salv.l, Masf.), Olot (Bolòsi), Berga (Grau), Vidrà,

368

ELORX DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 712. - Listera.

Sant Quirze de Besora, Olot, Collsacabra, Guilleries, Montseny (Vay.), Font d'Es-
tenalles, a la serralada superior del Vallès, r., Bosc de Ginebret (Puj., C.I), la Ce-
llera (Cod.), vores de la Muga, a Molins (Sen.), Riumors (Queraltl), Vall d'Aran:
Bossost (Compà.l, in Hb. Cad.), riberes de Viella, Aiguamoix, Ruda (Llen.l), Pla
de Beret (C. et S.), sobre Banyeres (Zett.). —- Maig-Juny.

2,642. — L. cordata R. Br. — Neóttia
cordata Rich.

(per les fulles cordiformes.)

Fibres radicals subcapillars, tija d'r-2 dm,
dreta, prima, subquadrangular, amb dues bei-
nes brunenques a la base, dues fulles situades
vers la meitat de la tija, molt acostades de mane-
ra que semblen oposades, sèssils, ovades cordi-
formes, obtuses, mucronulades, verdes, lluents,
amb cinc nervis, flors verdoses, frequentment
tacades de púrpura, petites, 5-IO en espiga pri-
ma, fluixa, tèpals externs ovats obtusos, este-
sos, els interns un poc més estrets, label penjant, estret, visiblement trilobat,
lòbuls laterals situats vers la base i dentiformes, el del mig bífid, amb lací-
nies linears, acuminades, divergents.

Geografia. — Boscos humits i clarianes de les muntanyes, a la zona alpina: Pire-
neu oriental, prop de Setcases (ISern ex Bubani), prop del Canigó, a la falda del
Cadí (Bub.), i Massís del Canigó (Gaut.), Pireneus (Coste, Camus), conca de la
Noguera de Vallferrera, més amunt d'Areu, a la Molinassa, Boet, Coma de l'Orri i
Fontallada (Fontl) — Juny-Ag. (1)

(1) — També a la Vall de Núria, on fou descoberta fa poc temps per la Sra. M. Garriga, vidua de Gallardo, i als boscos del
Portilló, entre la molsa de l'avetosa, a la Vall d'Aran (F. Q.)

47 369

PUBLICACIONS DE-L'INSTFI EUT DE CPENGEES

Gènere 713. — CEPHALANTHERA RICH.

(Del grec xegaÀt, cap, i antera, per la forma d'aquesta.)

Flors rosades o blanques, en espiga fluixa, subsèssils, tèpals totalment
petaloides, connivents, label trilobat, sense esperó, bruscament contret cap
al mig en dos articles, l'inferior, o hipoquil, còncau glandulós, el superior,
o epiquil, amb crestes sortides, sense retinacle, ginostem llarg, arrel fibrosa,
fulles sèssils o amplexicaules, les inferiors reduides a la beina.

Flors d'un rosat viu, tèpals acuminats, quasi iguals al label, epiquil cor-
diforme, amb crestes ataronjades, hipoquil blanc, ovari i extrem de la

1 (o tija pubèruls glandulosos . . . le, se 12,043. Cures
Flors blanques, tèpals interns Gutss més llargs que el label, ovari i
tija 'glabres tec at el attetsen aldddies coet ca cel

Flors d'un blanc pur, tèpals externs aguts, bràctees molt més curtes que
I l'ovari, hipoquil triangular obtús, blanquinós, fulles lanceolades acu-
HUNAdES no era deles gat es dm. Los 2644: EC REDSUGEES
lFlors d'un blanc groguenc, tèpals tots obtusos, bràctees més llargues
que l'ovari, hipoquil ovat cordiforme, blanquinós i tacat de groc, fulles
L'ovades lamceolades. .Qi04 lant erieis LL. 2,645. (CT pallens:

2

2,643. — C. rubra Rich.
(per les flors vermelles.)

Fibres radicals filiformes, tija de 2-6 dm, dre-
ta, sinuosa, pubèrula glandulosa a l'àpex, fulles
estretament lanceolades, quasi dístiques, les
inferiors quasi reduides a la beina, flors d'un
rosal carmí, bastant grans, dretes o un poc
esteses, en nombre de 5-I5 en espiga fluixa,
bràctees herbàcies, iguals a l'ovari o més llar-
gues, tèpals tots acuminats, els laterals ex-
terns un poc estesos, label quasi igual als al-
tres tèpals, epiquil cordiforme acumúinat, més
ample que llarg, canaliculat, amb crestes d'un groc ataronjat, hipoquil blanc,
amb dues aurícules dretes, rodones, subsacciformes a la base, amb nervis
groguencs, flabelliformes, ovari prim, pubescent glandulós.

Cephalantera rubra

Geografía. — Boscos secs i pedregosos, sobretot en terres calcàries: Frequent als
boscos de l'Obac, Sant Llorenç del Munt i menys al pla, Bages — Muntanyes pròxi-
mes a Barcelona (Salv.l) i altres de Girona i de l'interior, fins a Olot, Segarra i més
amunt (Costa), Vic (Masf.), Sant Llorenç dels Cerdans (Gaut.) — Maig-Jul.

370

ELORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 713. - Cephalanthera.

2,644. — C. ensifólia Rich.

(del llatí ensis, l'espasa i folium, la fulla, per
la forma d'aquesta.)

Fibres radicals filiformes, tija de 2-6 dm, dre-
ta, sinuosa, un poc angulosa, glabra com tota
la planta, fullosa en tota la longitud, fulles es-
tretament lanceolades acuminades, bastant
acostades, dretes, les inferiors reduides a les
beines, flors d'un blanc pur, grandetes, dretes,
6-18 en espiga fluixa, bràctees ovades acumina-
des, molt petites, membranoses, més curtes
que l'ovari, tèpals externs aguts, els interns
obtusos, label amb pèls esparsos, epiquil dues vegades més curt que els tèpals
externs, subcordiforme, més ample que llarg, amb cinc crestes longitudinals
d'un groc ataronjat, hipoquil blanquinós, un poc sacciforme a la base, ova-
ri subsèssil, glabre.

Geografia. — Boscos secs, sobre pissarres: Serralada superior del Vallès, a
l'Obac i a la Font de la Cirera, al peu de Sant Llorenç del Munt, Bages — Prop de
Barcelona, cap a Sarrià, Horta, Montalegre, Montserrat (Costa), Lluçanès, Besora,
Olot, Guilleries, Empordà (Vay.), Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix, Espu-
nyola, Avià (Puj., C.), Cabanes (Sen.), de Cervera fins més enllà de Ceret (Gaut.),
Vall d'Aran (Villiers, Isern, ex Colm.) — Abr.-Maig.

i 2,645. — C. pàllens Rich. — C. grandi-
- flora Bab.
(per les flors pàlides.)

Fibres radicals grollerament filiformes, tija
de 2-6 dm, dreta, fullosa en tota la longitud,
glabrescent, fulles ovades o bé ovades lanceo-
lades, amplexicaules, les inferiors reduides a
simples beines, flors d'un blanc groguenc,
grans, 3-I2 en espiga fluixa, bràctees herbà-
cies, les inferiors foliàcies, més llargues que

Cephalan:hera pàllens l'ovari i àdhuc que la flor, tèpals tots obtusos,

eres label més curt que els tèpals externs, epiquil

ovat, cordiforme, mucronat, més ample que llarg, canaliculat, amb 3-5 cres-

tes longitudinals d'un groc ataronjat, hipoquil blanquinós, subsacciforme a
la base, ovari sèssil, glabre.

Geografia. — Boscos i bardissars, en terres calcàries: Terrassa, canyars de Mont-
cada — Pireneu, a la Torre d'En Mir (Compy.), Olot, Segaró (Vay.), Font de Dorca,
Tortellà (Fontíreda), Coll-lliure (Gaut.) — Maig-Juny.

371

———————————————

PUBLICACIONS DE L'UNSTI RUX DE CLENCIES

——— ça

Gènere 714. — EPIPACTIS HALL.

(De èmimancig, nom grec d'una mena d'eHèbor o Veratrum, amb el qual s'assemblen
aquestes plantes, dites també Helleborine.)

Flors vermelloses o verdoses, pedicellades, en espiga £ fluixa, tèpals un
poc herbacis per fora, oberts, label bruscament contret al mig, hipoquil còn-
cau, epiquil freguentment cordiforme i gibós a la base, un retinacle, ovari
atenuat en pedicel retort. Fulles amplexicaules, amb nervis sortits, les in-
feriors reduides a la beina, arrel fibrosa.

Epiquil pla, suborbicular, plegat fistonat, hipoquil còncau, de lòbuls
ovats subtriangulars, fulles lanceolades agudes, planta de llocs pan-

: tanososie, ie ds a Erle es ee 260468 Ec
( Epiquil apiculat o acuminat, plantes de llocs secs . s Zi
Fulles ovades lanceolades, amb nervis i marge llisos, poc nombroses, més
curtes que els entrenusos, espiga fluixa, epiquil apiculat, ovari turbi-

nat, sostingut per un pedicel més curt que ell.

2,647. E. microphylla.

lemes ovades, amb nervis i marge 4 aspres, més llargues que els entre-
nusos, espiga bastant densa, epiquil acuminat recorbat . . . 8.

2

Flors d'un vermell obscur, un poc oloroses, epiquil cordiforme, gibosi-
tats plegades crespes, tija feble, vermellosa, marge foliar ondat ... .
2,648. E. atrorúbens.

3 lies verdoses vermellenques, inodores, epiquil amplament ovat, gibo-
sitats llises, tija robusta, verdosa, marge foliar poc o no gens ondat.

Ç 2,649. E. latifólia.

El 2,646. — E. palustris Crantz

(palustris, palustre, perquè sol viure als aigua-
molls. )

Rizoma serpentí estolonífer, tija de 3-6 dm,
io dreta, pubescent a l'àpex, fulles lanceolades
o agudes, dretes, les 2-3 inferiors reduides a les
beines colorades, flors d'un verd grisenc, rat-
llades de púrpura, grandetes, penjants, 4-I8
en espiga fluixa, subunilateral, bràctees lan-
ceolades acuminades, les superiors més curtes,
Epipactis palustris o les inferiors més llargues que l'ovari, tèpals

Da Sa —— externs ovats lanceolats, aguts, carenats, d'un

verd cendrós, tenyits de púrpura, els interns més curts, blancs, tenyits de
rosa, label igual als tèpals externs, epiquil suborbicular, plegat fistonat,

372

FLORA DE CATALUNYA

Orquidàcies. G. 714. - Epipactis.

hipoquil còncau amb els lòbuls ovats subtriangulars, drets o un poc connivents,
ovari pubescent, oblong fusiforme, sobre un pedicel tant o més llarg que ell.

Geografia. — Prats pantanosos : Vall de Ribes, Sant Vicenç de Rus, sobre la Po-
bla de Lillet, Bages — Gavà, Castelldefels, Sant Elies, prop de Berga (Costa),
Sant Hipòlit i Castell d'Oris (Salv.l), Pireneus, Lluçanès, Vidrà, Olot, Mare de
Déu del Fau (Vay.), la Cellera (Cod. 1), Puig-reig, Merlès, Serrateix, Avià (Puj. C.),
Vic (Masf.), Cabrera, l'Esquirol, Ripoll, Torelló, Sant Hipòlit (Sen.l), Conca de
Tremp (Bub.), Riumors (Queralt), Prades (Gaut.) — Juny-Ag.

4 2,647. — E. microphylla Svvartz

(de ptnpóc, petit, 4 qdÀlov, fulla, per tenir
les fulles relativament petites.)
Rizoma no serpentí, tija de 2-5 dm, dreta o
i o sinuosa, prima, pubescent a l'àpex, d'un verd
glauc o vermellós, fulles ovades lanceolades o
lunceolades, més curtes que els entrenusos, de
nervis i marge llisos, flors verdes grisenques,
tenyides de púrpura, petites, molt oloroses,
penjants, poc nombroses, en espiga prima, sub-
Epipactis microphylla - unilateral, bràctees superiors més curtes, les
En as eenmmei inferiors tant o més llargues que les flors, tè-
pals ovats aguts, reflexos a l'àpex, trinervis, carenats, els externs pubèruls,
d'un groc verdós, label més curt que ells, epiquil ovat cordijorme, apiculat,
cresp al marge, laciniat, amb dues làmines crespes a la base, hipoquil sac-
ciforme, oblong, verd pintat de violat, ovari pubescent, en forma de baldufa,
subtrígon, pedicel retort, més curt que l'ovari.

Geografia. — Boscos secs i pedregosos: Terrassa, Obac, Sant Llorenç del Munt,
Montserrat, a la Canal dels Avellaners — Alguna vegada al litoral (Costa), Aguilar
de Segarra (Puigg.l), Pireneus, muntanyes d'Olot, Lluçanès, Guilleries, Alt Em-
pordà (Vay.), Tibidabo, Santa Creu, Llers (Sen.l), Vic (Masíf.) — Juny-Jul.

2,648. — E. atrorúbens Schultz —
E. atropurpúrea Raí. — E. rubiginosa
Gaud.-E. purpúrea Holandre

(de lllatí ater, negre o fosc, i rubens, vermell,
pel color púrpura obscur de les flors.)

Rizoma curt, vertical, no estolonífer, amb
fibres radicals filiformes, gruixudetes, tija de
3-5 dm, flexuosa, pubescent a l'àpex, vermello-
sa, fulles mitjanes i inferiors ovades, més llar-
gues que els entrenusos, les de baix de tot re-
duides a les beines, les superiors estretament

373

PUBLÍCACIONS DE E'UINSTUREUT DE CLENCEES

Orquidàcies. G. 714. - Epipactis.

lanceolades, de nervis frequentment aspres, flors d'un vermell fosc, petitetes,
un poc oloroses, penjants, en raim subunilateral, bastant dens, bràctees més
curtes que les flors, les inferiors iguals o més llargues, tèpals acutiúsculs,
estesos i reflexos a l'àpex, els externs pubèruls, purpuris i pintats de verd,
els interns glabres, d'un púrpura fosc, label un poc més curt que els tèpals
externs, epiquil cordiforme acuminat, amb dues làmines crespes a la base,
hipoquil còncau, oblong, d'un púrpura fosc, ovari pubescent, no retort però
sí el pedicel, que és Curt.

Geografía. — Costers i boscos secs, en terres calcàries : Sant Llorenç del Munt,
Matadepera, Obac, Sant Salvador, sobre Olesa, Montserrat, Montcada, Gelida,
Bages — Clot de Segalers, al Berguedà, i muntanya de Queralt (Graul), Cabrera
iSen. 1), Vidrà (Sen.l), Vidrà, Olot, Montsoliu, Guilleries (Vay.), Sadernes (Cod. 1),
Montsant (Puj. J.), Collsacabra (Trèm.), Vall d'Aran, a Artiga de Lin (Llen.),
Ruda (C. et S.) , Vall de Benasc (Zett.) — Juny-Jul.

P SIS, a 2.649. — E. latifólia All.
l (per les fulles amples.)

Rizoma curt, tija de 3-8 dm, robusta, pubes-
cent a l'àpex, subangulosa, violada a la base
sobretot quan creix en llocs asolellats, fulles
amplament ovades acuminades, més llargues
que els entrenusos, embeinadores, ondades al
marge, que, així com els nervis, és aspre, les
fulles inferiors reduides a les beines i les su-
(a i o riors bracteiformes, flors verdes vermelloses,

Epipactis latifólia DO o inodores, bastant grans, esteses o un poc pen-

ET " o jants, fregientment molt nombroses, en raim
subunilateral bastant dens, bràctees lanceolades acuminades, verdes, les infe-
riors molt més llargues que les flors, tèpals aguts, estesos, els externs reflexos
a l'àpex, verdosos per fora, rosats o verds violats per dintre, els interns aguts,
carenats, pintats de rosa, label un poc més curt que els tèpals externs, epi-
quil amplament ovat acuminat, recorbat a l'àpex, bigibós i papilós, d'un
rosa violat, hipoquil còncau, d'un bru fosc per dintre, ovari pubescent, gla-
brescent a la maturitat, no retort, però sí el seu pedicel. Planta polimoria.

Geografía. — Boscos secs i pedregosos : Sant Llorenç del Munt, Obac, Sant Hilari,
Ribes — Pireneu, Vidrà, Olot, Guilleries, Mare de Déu del Munt (Vay.), Vic (Masf.),
Cabrera, Ripoll (Sen.), Alberes (Gaut.) — Jul.-Ag.

374

EL OME DE (GAT ALUNYA

Gènere 715. — CYPRIPÉDIUM L.

(Correctament escrit ha d'ésser Cypripedilum, de Rúmpiç, la Venus de Xipre, i
méòdiov, soc, com si diguéssim esclop o soc de Venus, per la forma del label.)

Flors purpúries brunes, grans, normalment solitàries, rarament en nom-
bre de 2-3, penjants i amb una gran bràctea foliàcia, perigoni de quatre tè-
pals (realment cinc, dos dels quals estan totalment o parcial soldats) en creu,
els laterals exteriors soldats i dirigits cap baix, el del mig dret, els interiors
més llargs, lanceolato-linears, llargament acuminats, ondats al marge, tots
d'un púrpura bru, label més curt que els altres tèpals, molt gran, inflat ve-
siculós, en forma d'esclop, d'un groc daurat, estriat de púrpura, de vores
inflexes, formant un forat rodó, estams laterals fèrtils, el central estèril
(estaminodi) petaloide, ginostem penjant, trífid, anteres univalves, ovari
no retort, pedicellat, pubescent. Rizoma horitzontal, serpentí, amb fibres
radicals bastant grosses, tija de 3-5 dm, cilíndrica, flexuosa, pubescent, amb
beines obtuses a la base, 4 brunes, i 3-5 fulles amples, ovades lanceolades,
agudes, de nervis parallels, amplexicaules, bràctees ovades lanceolades,
verdes.

2,650. — C. Calcéolus L.

(del llatí calceolus, sabateta, alludint a la for-
ma còncava del label: correspon al Calceolus
Mariae dels botànics prelimneans. )

Sinonímia. — Sabatetes de la Mare de Déu,
esclops , cast., zuecos, zapatillos , fr., sabot
de Vénus.

Cypripédium Calcéolus

Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes : Cap a Ripoll, al Pla dels Ave-
llaners (Salv.l), Pla de la Calma (Costa), Plana de Vic, faldes del Pireneu (Quer,
Palau, ex Colm.), Pireneu (Camus, Coste) — Maig-Jul.

N. B. A Ripoll ningú no ha sabut donar-nos raó del cPla dels Avellaners,, la
localitat de Salvador. Bubani inclou aquesta espècie entre les Orchideae repudiatae.

375

PUBLFCACIONS: DE: L'INSTIGUI DE CIENCEES

Família 127. — POTAMOGETONÀCIES EUNTH

(Del gènere Potamogeton.)

Plantes de flors hermafrodites, regulars, verdoses, tetràmeres, en espigues
axillars, tèpals lliures, estams oposititèpals, anteres biloculars, ovari lliure,
estil curt o nul, fruit compost de quatre aquenis, o de menys per causa d'avor-
tament, Herbes lacustres o fluviàtils, surants o submergides, de tija nuosa
i fulles oposades o alternes, estipulades, a vegades embeinadores.

Gènere 716. — POTAMOGÉTON L.

(Dioscòrides anomenava rotauoyeltoy una planta que es feia a les aigues, de motauóç,
el tiu, i yeícov, pròxim. Els Potamogeton són plantes aquàtiques.)

Fulles totes oposades, ellíptico-lanceolades, amplexicaules, peduncles
iructífers curts, recorbats, espiga pauciflora, aquenis reniformes, de

I Carena aguda i bec cunt . . -./. Lee 2,651. P. dERSUS:
Fulles florals oposades, les altres ale peduncles fructífers rectes o
poc encorbats, espigues, generalment, multiflores .. —. . . . ai
Fulles linears o setàcies, de menys de 4 mm d'ample . dl: EL

2 ) Fulles £ ovades, oblongues o lanceolades, de més de 4 mm d' amial 6.
Fulles embeinadores, amb estries tranversals . . . NA Ta 4.

3 ) Fulles no embeinadores, sense estries transversals... —. . . . 5.

( Aquenis de 2 mm, ovoido-globulosos, de marge intern encorbat, bec ter-

minal, estil quasi nul, fulles setàcies, uninèrvies. 2,652. P. marinus.
MARE de 3-4 mm, Entesa semicirculars, amb el marge intern
a recte, bec Etobiell estil llarguet, fulles linears, amb 1-5 nervis.

2,653. P. pectinatus.

——

i
Peduncles fructífers rectes, aquenis de 2'5 mm, nombrosos, ovoides, a
penes comprimits, dors arrodonit, marge intern sense dent, bec quasi
terminal, fulles d'1 mm d'ample. . . . . . 2,654. P. pusillus.
5 / Peduncles ss encorbats, aquenis de 3 mm, poc nombrosos, cont-
primits i carenats, de dors ondat fistonat, marge intern amb una dent
( a la base, bec pseudolateral, fulles de o'5s mm d'ample.

2,655. P. trichoídes.

376

EL ORAT DES CATALUNYA

Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton.

/ Fulles isomorfes, ae a membranoses transparents, sèssils o

SUDSÈSSIS ee al SANS Ni dESs sa 4
È ubsèssi 7

Fulles heteromorfes, les superiors surants, més amnless i BeCioladeSs ra-
rament totes EEliercidós GRA Sl ii 1 Z 9.

———ÉtÉée

Estípules grans, fulles oblongues lanceolades, mucronades, peduncle
inflat, més gruixut que la tija, espiga fructífera de 4-6 cm, aquenis

7 DranS l L see 'al6s6: P. lucens:
Estípules curtes, dE aertment deseanides a la florescència, fulles no
IUCTONACES JESPIS a TGUCLITOTra CI SCI a — 8.

Fulles linears oblongues, ondades crespes, denticulades, sèssils, tija
comprimida, aqueni terminat en bec agut, encorbat i quasi tan llarg

8 cony ell sie are Roda G ES Zen: crispus.
Fulles ovades seplericaniEs. cubpertoliades, tija cilíndrica, aqueni ter-
minat en bec molt curt. . . . . . . 2,658. P. perfoliatus.

Peduncles inflats a l'àpex, més gruixuts que la tija, aquenis ovoides
comprimits, de marge obtús, bec curt i un poc encorbat.

2,659. P. gramíneus.
Peduncles no inflats a l'àpex, menys gruixuts que la tija o a penes tant.

IO.

/ Fulles submergides sèssils o peciolades, do cam totes submergides

i membranoses transparents . . . De Dl aa TEI,

10 i Fulles totes llargament peciolades, les superiors surants, grans, corià-
CICS Man LOLESPSUDICIBIdOS et ea a a a a et de le ES:

Fulles submergides sèssils, les superiors frequentment surants, corià-
cies, breument peciolades, a la fi vermelloses, aquenis de 3 mm, ver-
mellosos, comprimits, de carena aguda . . — 2,660. P. ruféscens.

Fulles totes peciolades i quasi sempre submergides, ni coriàcies ni ver-
melloses, aquenis verdosos, d'I-2 mm, de carena obtusa .. . . 12.

La)
"MH

o
— a ———s——— ss — —É—s—s—- És ——— L—— lí —és——É

Fulles elíptico oblongues o lanceolades, atenuades pels dos caps, trans-
parents, d'un groc clar, breument peciolades, aquenis amb marges

És ODEUSOSP La, de qee cicle OG I. P'SICBlUS:
Fulles amplament rades cHigictes, Tones Le) dance ilieens a la base,
primetes, verdes, llargament peciolades, aquenis de marges acu-
tiúsculs . 2,662. P. plantagineus.
Peduncles més prims que la tija, espiga fructífera de 2-3 cm, compacta,
aquenis de 2 mm, vermells en llur dessecació, ovoides comprimits, de

Eaia bec quasi mul Lc ., . dr te 2,663. P. DOIVEODIIOUUS.
ES tan gruixuts com i. tija, espiga fructífera de 3-6 cm, Huixa,
aquenis de 3-5 mm, ovoides inflats, verdosos, de bec encorbat ..— 14.

48 377

PUBLACACIONS DE EINSTITEUT DE CILENCEES

Potamogetonàcies.

G. 716. - Potamogéton.

('Tija ramificada, fulles surants ovades lanceolades, atenuades pels dos
caps, pecíol convex per sobre, peduncle més gruixut que la tija, aque-

nis de 3'5 mm .

2,664. P, flúitans.

14 Tija simple, fulles surants ovades, arrodonides o cordiformes a la base,
pecíol acanalat per sobre, peduncle tan gruixut com la tija, aquenis
de 4-5 mm .

Potamogéton densus

2,665. P. nàtans.

2,651. — P. densus L. — P. oppositi-
fólius DC.

(del llatí densus, dens, perquè viu submergit,
sense flotar, oppositifolius, perquè té les fulles
oposades.)

Tija ramificada dicotòmicament, cilíndrica,
fulles totes submergides, isomorfes, elíptiques
lanceolades, totes oposades, membranoses, am-
plexicaules, frequentment recorbades, amb 3-7
nervis, denticulades, peduncles nascuts a les
bifurcacions, curts, prims, a la fi recorbats,
espiga fructífera ovoide, pauciflora (2-6 flors),

aquenis petits (3x 2 mm), transovoides subreniformes, comprimits, de ca-
trena aguda, bec curt 1 encorbat.

B laxifolius G. et G. — Fulles distants, generalment oblongues lanceo-
lades.

Geografia. — Comuna a les aigies estancades o de curs lent, des del litoral al
Pireneu, tant el tipus com la varietat laxifolius G. et G. — Maig-Set.

Potamogéton marinus

2,652. — P. marinus L. — P. filiformis
Pers.

(perquè, al mord d'Europa, per bé que excep-
cionalment, viu prop del mar, a les aigies sa-
labroses, filiformis, per la tija 4 les fulles molt
primes.)

Tija filiforme, comprimida ancipital, rami-
ficada, de longitud variable (1-5 dm), fulles fi-
liformes o subcapillars, uninèrvies, llargament
embeinadores, totes submergides, peduncles
prims, drets, molt més llargs que l'espiga
(8-7 cm), flors vermelloses, espiga fructífera

378

RD OBISEA IDE A A NTE UNS dA:

Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton.

molt fluixa, formada per 2-4 verticils moit separats de 2-4 carpels cadascun,
aquenis petits (2 x 2 mm), ovoides subglobulosos, un poc comprimits, marge
intern corbat, no carenat, bec molt curt, recte, central.

Geografia. — Llacs de les altes muntanyes : Molí derruit de Basca, Siurana (Vay.)
Juny.

EE o. Pel 2,653. — P. pectinatus L.

(per les fulles acostades i paraHeles, com pen-
tinades , del llatí pectinatus, pentinat.)

Tija quasi cilíndrica, subfiliforme, ramúfi-
cada, fulles linears, subcapillars, amb 1-5 ner-
vis i estries transversals, llargament embeina-
dores, peduneles prims, drets, més llargs que
l'espiga, que té 2-4 cm i està formada per 4-5
verticils uni- o bicarpellars per avortament,
: o separats, aqueni grosset (3-4 X 2-3 mm), trans-
Potamogéton pectinatus o cvoide semicircular, de marge intern recte, bec
curt, pseudolateral, terminant el marge intern.

Geografia. — Aigúes estancades del litoral de Barcelona, a Can Tunis i Castell-
defels, llacs de Salou, canal de l'Escala, a l'Empordà — Llac de Banyoles, Lledó
(Vay.), Sils (Tex.), la Cellera (Cod.l), Castelló d'Empúries, Siurana, prop de Fi-
gueres (Bub.) — Maig-Set.

2,654. — P. pusillus L.

(del llatí pusillus, petitó, perquè és molt me-
nut.)

Tija filiforme, cilíndrica subcomprimida,
molt ramificada, fulles linears, estretes (d'1 mm
d'ample), agudes, freguentment mucronades,
amb 3-5 nervis, sense estries transversals, to-
tes submergides, no embeinadores, peduncles
prims, drets, 2-4 vegades més llargs que l'es-
piga, que és curta, prima, fluixa, fregientment
interrompuda, carpels bastant nombrosos (4-
12), acostats, petits (2'5x L'5 mm), ovoides, a
penes comprimits, rodons al dors, de marge intern sense dent a la base, beç
sublateral.

Raça P. tenuissimus Hooli. — Fulles uninèrvies, linears subfiliformes,
de o'5 mm d'ample.

Potamogéton pusillus

379

PUBLLCACION S DE EGIUNSMIGIS UE DES SCUENICIIEBRS

Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton.

Geografia. — Aigúes estancades o de curs lent: Prop de Navarcles, abundant
(Puj., C.1), Barcelona, a la Farola (Sen. l), Cerdanya (Vay.), Girona, vores del Ter,
cap a Santa Eugènia (Bub.), Valls inferiors del Pireneu central (Zett.), Castanesa
(Villiers). Tant la planta de Navarcles com la de la Farola pertanyen a la raça P.
tenuissimus HooR. — Juny-Set.

2,655. — P. trichoídes Chamisso

(del grec tptgosiòts, capilloide, semblant a un
cabell, per les fulles molt primes.)

Tija filiforme, subcilíndrica, molt ramifica-
da, fulles linears setàcies, agudes, de o'5 mm
d'ample, sèssils, no embeinadores, amb 3-5
nervis, els laterals poc visibles, de manera que
semblen uninèrvies, totes submergides, pedun-
cles capillars, els fructífers encorbats, 1-2 ve-
gades més llargs que l'espiga, que consta de
4-6 flors en cadascuna de les quals avorten tres
carpels, resultant aquella prima i curta, aque-
nis grossets (3x2 mm), ovoides, comprimits, carenats, de carena ondada
fistonada, marge intern quasi recte, unidentat sobre la base, terminat en
bec curt, visiblement lateral.

Potamogéton trichoides

Geografia. — Basses i aigues estancades : Comuna al Berguedà, Puig-reig, Es-
punyola, Serrateix, Casserres, i Avià, d'on baixa fins a Balsareny (Puj., C.l), canal
del molí de can Olives, a Lledó (Vay., amb dubte). — Juny-Set.

N. B. No hi ha dubte que pertany a aquesta espècie la planta que Conrad Pujol
ens ha tramès procedent de diverses localitats de les esmentades.

2,656. — P. lúcens L.

(per les fulles lluents , correspon al Potamoge-
ton foliis angustis splendentibus, de Bauhin.)

Tija ramificada, cilíndrica, bastant robusta,
fulles oblongo-lanceolades, mucronades, atenua-
des pels dos caps, curtament peciolades, pri-
mes, translúcides, amb 5-II nervis, ondades
al marge, totes submergides o les superiors
emergents, isomorfes, lluents, estípules lan-
o ceolades, llargues, peduncles inflats, sobretot
Polamogtoh Meses superiorment, molt més gruixuts que la tua,
: o ordinariament molt més llargues que les fulles,

380

ELORA DE CATALUNYA

Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton.

espiga fructífera cilíndrica, compacta, de 4-6 cm, aqueni gros (3'5X2 mm),
ovoide inflat, subcomprimit, de marge obtús, a penes carenat, bec molt curt,
obtús.

Geografía. — Abundant en un estanyol pròxim a l'estació d'Ertroncament — Ma-

rina de Blanes (Puj., J.1), Sant Boi de Llobregat (Hb. Costal), Empordà i estany
de Banyoles (Tex.), Vali d'Aran (Villiers) — Maig-Set.

2,657. — P. crispus L.

(del llatí crispus, cresp, per les ondulacions del
marge foliar.)

Tija comprimida, ramificada, fulles lanceo-
lades, amples de 4-8 mm, semiamplexicaules,
obtusiúscules, ondades crespes ai marge, den-
io Hculades, translúcides, amb r-3 nervis, totes
i o submergides, estípules més curtes que les Fu-
Ve Do lles, truncades o franjades a l'àpex, peduncle
o fructífer no inflat, espiga fructífera oblonga,
curta (I0-I5 mm), fluixa, aquenis petits (a'5 x 2
millímetres), ovoides comprimits, de marge ob-
tús i obscurament carenat, terminat en bec llarg, prim, agut, arquejat,
quasi igual al fruit.

Potamogéton crispus

Geografia. — Aigúes estancades de Castelló d'Empúries, canal de l'Entronca-
ment — Osor, Anglès, Fortià (Vay.), Blanes (Puj., J.), Empordà (Tex.), Armen-
tera (Llen.l), Fortianell (Queralt), Alberes (Gaut.) — Juny-Set.

l'ESS anngu mames er, Si 2,658. ic P. perfoliatus L.

Po (per les fulles amplexicaules, que semblen per-
io foliades.)

Tija ramificada, dilíndrica, fulles ovades,
emplexicaules, subperíoliades, amples d'r's-3
centímetres, un poc ondades al marge, trans-
lúcides, amb 7-9 nervis, totes submergides, es-
típules curtes, peduncles no inflats, de la ma-
teixa gruixa que la tija, espiga fructífera curta
(1-3 cm), aquenis grossets (3x 2 mm), trans-
ovoides inflats, de marge obtús i bec molt curt.

Potamogéton perfoliatus

381

PUBLTCACIONS DE. E' INSTITUT DE CIENCDES

Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton.

Geografia. — Abundant al riu Adest, del Berguedà (Puj., C.'l), llac de Banyoles
(Tex., ex Costa) — Juny-Set.

2,659. — P. gramíneus L.

(per les fulles submergides semblants a les
i. d'una gramínia.)

i Tija prima, cilíndrica, ordinàriament molt
i ramificada, fulles dimorfes, les submergides
i oblongues o lanceolades linears, mucronades,
io de 3-6 mm d'ample, contretes a la base, sèssils,
un poc aspres al marge, membranoses, les su-
rants, frequentment nulles, ovades o bé oblon-
o gues, amples de 2-3 cm, llargament peciolades,
Potamogéton gramíneus — i. coriàcies, peduncles inflats superiorment, més
gruixuts que la tija, espiga fructífera cilíndri-
ca, de 2-3 cm, aquenis ovoides comprimits (de 2'5-3 x 2 mm), de marge obtús,
ben curt, un poc arquejat.

Geografia. — Llacs i aigues estancades del Pireneu central: Abundant a Es-
tanyó (Zett., qui creu que viu també al Port de la Picada i al Clot del Toro, de les
Maleides) — Juny-Set.

2,660. — P. ruféscens Schrad.

(del llatí rutescere, tornar-se vermell, perquè
la planta vermelleja en dessecar-se.)

Tija cilíndrica, simple o poc ramificada su-
periorment, fulles dimorfes, les submergides
llargament lanceolades, sèssils, translúcides,
persistents, les surants lanceolades, insensible-
ment atenuades en pecíol més curt que el limbe,
oposades, acutiúscules, coriàcies, que es tornen
vermelloses per la dessecació el mateix que els
peduncles, flors i fruits, peduncle no inflat,
quasi del gruix de la tija, espiga fructífera ci-
líndrica, compacta, de 2-3 cm, aqueni grossel (3 x 2 mm), comprimit lenticu-
lar, de carena aguda i bec bastant llarg, comprimit.

Potamogéton alpinus

Geografia. — Ilac de Banyoles (Tex., ex Costa), Cerdanya (Gaut.), sobre Mont-
lluís (Bub., Gaut.), prop de Luchon (Bub.) — Juny-Set.

382

ELORA DE CATALUNYA

Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton.

2,661. — P. sículus Tineo — P. subfla-
vus Lor. et Barr.

(del llatí siculus, sicilià, perquè fou trobat a Si-
cília, subflavus, quasi groc, per la verdor gro-
guenca de les fulles.)

Tija feble, simple o poc ramificada, fulles
totes submergides, ellíptico-oblongues o lanceo-
lades, atenuades pels dos caps, d'un verd gro-
guenc, primes, translúcides, amb 9-13 nervis,
de pecíol curt, peduncle un poc més gruixut
que la tija, espiga fructífera prima, cilíndrica,
fluixa, aquenis petits (L'5xI mm), ovoides
comprimits, de marge obtús, a penes carenat, amb bec curt i arquejat.

Potamogéton sículus

Geografia. — Aigúes estaticades de Castelldefels (Sen.l, Cad.), Empúries (Llen.l)
Maig-Jul.

2,662. — P. plantagíneus Du Croz, P.
coloratus Hornem.

(per les fulles i l'espiga semblants a les del
Plantago , coloratus, pel to vermellós que solen
prendre les fulles.)

Tija cilíndrica, simple o ramificada, fulles
totes submergides, peciolades, oposades o en
rosetó, primes, ovades, molt arrodonides a la
base o subcordiformes, translúcides, multinèr-
o Vies, les inferiors llargament lanceolades, ordi-
Potamogéton plantagíneus nàriament destruides a la floració, peduncles
atm cui eco ee amorimilats, del gruix de lavtija, espiga: fructí-
fera cilíndrica, compacta, de 2-4 cm, aquenis petits (1'5-2x1 mm), verdosos,
ovoides comprimits, carenats, de carena poc aguda, bec curt i arquejat.

Geografia. — Llac de Banyoles (Vay.), llacunes de la Cerdanya (Compy.), ai-
gles estancades o de curs lent de Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix i Sallent
(Puj., C.I), Barranc del Salt, prop d'Horta, de Tarragona (Fontl), prop de Solsona
(Bub.) — Juny-Set.

383

PUBLEFCACIONS DE L'INSTITUT DE CILENCEES

Potamogetonàcies. G. 716, - Potamogéton.

2,663. — P. polygonifólius Pourr. —
P. oblongus Viv.

(per les fulles semblants a les d'un Polygo-
num.)

i Tija cilíndrica, curta, ramificada, fulles pe-
io tites, totes llargament peciolades, les superiors,
generalment, oposades o en forma de rosetó,
la major part surants, coriàcies, ovato-oblon-
gues, arrodonides o cordiformes a la base, amb
o dos plecs prominents en llur punt d'unió amb
Potamogéton polygonifólius ——— el pecíol, les submergides estretament lanceo-
re ee ent lades, persistents a la Horació, de'nenvis foscoSr
peduncle no inflat, més prim que la tija, espiga fructífera cilíndrica, com-
pacta, de 2-3 cm, aqueni petit (ax 1'5 mm), que es torna vermell per la des-
secació, ovoide comprimit, no carenat, de marge obtús, bec quasi nul.

Geografia. — Pantans del litoral fronterer (Gaut.), llacs de Font Romeu (Oliv.,
ex Gaut.) — Juny-Set.

SO 2,664. — P. fifitans Rotfi

(del llatí fuitans, flotant, perquè sura.)

Tija llarga, ramificada, fulles grans, totes
llargament peciolades, les superiors, general-
ment, surants, coriàcies, oblongo-lanceolades,
i. atenuades pels dos caps, sense plecs en llur
o punt d'unió amb el pecíol, aquest triquetre,
io convex per sobre, les inferiors submergides,
o llargament lanceolades, translúcides, persis-
tents, peduncle més gruixut que la tija, espiga
fructífera (la planta frequentment és estèril)
cilíndrica, fluixeta, de 3-5 cm, aqueni grosset
(4'5x2's mm), verdós, ovoide inflat, un poc comprimit, carenat, de carena
obtusa, bec curt, un poc arquejat.

i
i
El
i

Geografia. — Aigúes estancades i sèquies: Abundant a Montcada i a Caldes de
Montbui , estanys de Salou , Castelló d'Empúries — Pla de Barcelona , Torelló (Costa) ,
abundant al riu Adest, Sallent, al riu Llobregat (Puj., C.) — Juny-Set.

384

Moon

BLCONRIA I DESCATALUNYA

Potamogetonàcies.

i Potamogéton nàtans i

G. 716. - Potamogéton.

2.665. — P. nàtans L.

(del llatí natans, flotant, perquè flota en la su-
perfície de les aigúes.)

Sinonímia. — Llengua de cavall , cast., es-
piga de agua.

Tija cilíndrica, simple, fulles grans, totes
llargament peciolades, les superiors surants,
coriàcies, amplament ovades, rodones o cordi-
formes a la base, amb dos plecs prominents en
llur punt d'unió amb el pecíol, que és un poc
canaliculat, les inferiors submergides, aviat

reduides a un fillodi, amb els nervis transparents, peduncle del gruix de la
tija, espiga fructífera cilíndrica, de 3-6 cm, generalment fluixa per avorta-
ment d'alguns carpels, aqueni gros (4-5 x 3 mm), verdós, ovoide inflat, com-
primit, carenat, de carena obtusa, bec curt, un poc arquejat.

Geografia. — Cadaqués —

Aigúes de l'Empordà, Basca, Lluçanès, Vic, Olot,

Resalú (Vay.), Mas Coromines, de Viver (Puj., C.1) — Juny-Set.

49

385

PUBLICACIONS DE ES INSUGETUT DIÈ €CTENCIES

Família 128. — NAIADÀCIES VVE.
(Del gènere Najas.)

Plantes monoiques o dioiques, de flors verdoses, nues, axillars, envoltades
per una espata, les masculines formades per un sol estam amb antera d'I-4
cavitats, les femenines amb 1-4 ovaris lliures i per fruit I-4 aquenis. Herbes
submergides, de tija nuosa articulada i fulles oposades.

Plantes dioiques o monoiques, flors solitàries o en glomèruls, antera
quadrilocular, 2-3 estigmes, 1 aqueni, fulles linears, sinuoso-dentades,
embeinadores a la base. . . . ab ales a dé ERC

Plantes monoiques, flors solitàries, arteci sostinguda per un filament
filiforme, 1 estigma, 4 aquenis, fulles filiformes, enteres, estipulades.

718. Zannichéllia.

Gènere 717. — NAJAS L.

(Del grec Naiéç, nàiade, perquè són plantes que, com aquelles nimfes, viuen a
les aigúes.)

Plantes dioiques o monoiques, de flors petites, solitàries o en glomèruls a
l'axiHa de les fulles, envoltades per una espata, les masculines constituides
per una sola antera sèssil, tetràgona, amb 1-4 cavitats, les femenines per un
ovari prolongat en un estil que termina en 2-3 estigmes, fruit un aqueni.
Herbes anuals, de fulles linears, sinuato-dentades, embeinadores a la base.

Fulles linears lanceolades, sinuato-dentades, ondades, de dents rígides
i mucronades espinoses, planta dioica, flors solitàries, anteres tetrà-
gones o oblongues, quadriloculars, 3 estigmes . 2,666. N. màjor.

Fulles estretament linears, recorbades, sinuato-denticulades, planta mo-
noica, 2-5 flors en glomèrul, anteres oblongues, uniloculars, 2 es-
tÈRMES Os ió ses qae ee me PUC 067 NEE

386

FLORA DE CATALUNYA

Naiadàcies,

i Naias màjor

quasi llis, tres estigmes.

G. 717. - Najas.

2,666. — N. màjor Roth

(perquè comparada amb la segient és major.)

Tija cilíndrica, ramificada dicotòmicament,
generalment espinosa, sobretot en la part supe-
rior, fulles verdes, linears lanceolades (2-4
millímetres d'ample), dretes, sinuato-dentades,
ondades, de dents rígides, mucronades espino-
ses, beines enteres, flors dioiques, solitàries,

les masculines pedicellades, amb espata acam-

panada, bi- o tridentada a l'àpex, les femeni-
nes sèssils, antera tetràgona, quadrilocular,
aqueni ovoido-oblong, grosset (4-5X2 mm),

Geografia. — Aigúies estancades de Castelló d'Empúries , llacunes de Salou, abun-
dant — Llacuna eAmazonas,, prop de Castelló (Vay.), Castelló d'Empúries (Bub.)

Jul.-Set.

2,667. — N. mínor All. — Caulinia frà-
gilis VVilld.

(perquè comparada amb l'anterior és menor.)

Tijes molt primes, filiformes, difuses, rami-
ficades dicotòmicament, fulles estretament li-
nears (1 mm d'ample), rígides, recorbades, si-
nuato-denticulades, de dents mucronades, bei-
nes denticulades pestanyoses, planta monoica.
amb glomèruls de 2-5 flors, totes sèssils, espa-
ta de les masculines tubulosa ventruda, denti-
culada a l'àpex, antera oblonga, unilocular,

aqueni oblongo-cilíndric, petit (3x0'75 mm), dos estigmes.

Geografia. — Aigúes estancades del litoral: Barcelona, a la Farola (Sen.), Cas-
telló d'Empúries (Bub.), aigúes salades del litoral fronterer (Gaut.) — Jul.-Set.

387

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT.DE CIENCIES

Gènere 718. — ZANNICHÉLLIA L.

(Gènere dedicat a Giovanni Girolamo Zannichelli, botànic italià dels segles XVII i
XVIII, autor de diverses obres sobre la flora veneciana.)

Plantes monoiques, de flors solitàries o geminades, una de masculina i
una altra de femenina a l'axila de les fulles, envoltades per una espata for-
mada per les estípules, antera sostinguda per un filament filiforme, estigma
umbilicat o lingúiforme, i per fruit quatre aquenis comprimits, sèssils o
pedicellats. Herbes perennes, de fulles filiformes, enteres, estipulades.

Planta d'un verd obscur, filament estaminal llarg, antera quadrilocular,
estil curt i gruixut, estigma umbiliciforme, aquenis sèssils, enters o
a penes dentats al dors . . . dl... 12,668. Z: palusitas.
Planta d'un verd glauc, filament Cariiel curt, antera bilocular, estil
llarg i prim, estigma lingúiforme, aquenis pedicellats, alenats, crena-
to-dentats al dors . . . 4. se/0 . eo ./2,660: Z. OO

2,668. — Z. palustris L.

(perquè és de vida palustre.)

Tija filiforme, radicant, molt ramificada, fu-
lles filiformes, obtuses, mucronades, estípules
membranoses, travades per parells, embeina-
dores, filament estaminal filiforme, molt llarg,
antera gran, quadrilocular, estil curt i gruixut,
quasi igual a la meitat del fruit, estigma umbi-
liciforme, papillós, aquenis no pedicellats, sinó
i o sèssils, sobre un peduncle comú, en umbella,
Zannichéllia palustris o comprimits, un poc arquejats, enters o un poc

Geografia. — Frequent a les aigúes estancades i als rierols del Vallès, Bages i
part de la Segarra, Sant Magí de Brufaganya — Olot, a la Font de Sant Roc
(Bub.) — Maig-Set.

388

FLORA DE CATALUNYA

Naiadàcies. G. 718. - Zamnichéllia.

2,669. — Z. dentata VVilid.

(per l'estigma, rodó, generalment dentat.)

Es molt afí a l'anterior, però se'n diferencia
pels filaments estaminals curts i l'antera bilo-
cular, pels aquenis pedicellats, generalment
divaricats, reunits en nombre de 2-6 en umbel-
la ordinàriament sèssil, carenats i crenato-den-
tats al dors, estil frequentment igual a la mei-
tat del fruit i a vegades tan llarg com ell, es-
tigma subdiscoidal, papillós.

Zannichéllia pedicellata

SE RE B pedicellata G. et G. — Z. pedicellata
Fries — Pedicel fructífer igual a la meitat de l'aqueni, estil llarg, prim,
quasi igual a V'aqueni, estigma lingitforme, poc o no gens papillós, aqueni
fortament crenato-dentat.

Geografia. — Aigiúes de Prats de Lluçanès, Olot, a la Font dels Bullidors, Em-
pordà, Besalú (Vay.), Plana de Vic, comuna (Masíf.). La 8 pedicellata G. et G.,
a Castelló d'Empúries (Sen.l) — Maig-Set.

389

PUBLICACIONS DE ESINSDIRUT DE CLENGEES

Família 129. — ZOSTERÀCIES Juss.

(Del gènere Zostera)

Plantes de flors hermafrodites, monoiques o dioiques, flors nulles, inserides
en un espàdix amb espata o sense, flors masculines d'1-2-4 estams, les fe-
menines amb un o diversos carpels lliures, estigma filiforme, estrellat o peltat,
i per fruit 1-2-4 aquenis bacciformes. Herbes marines, litorals i, rarament,
lacustres, submergides, de tiges nuoses i fulles filiformes, linears o acintades.

Plantes monoiques, flors inserides en un espàdix linear que surt de la
cara ventral d'una fulla inferiorment espatiforme, les masculines mo-
nandres, fruit 1 aqueni . . . Lo. 4. 19. ZósStera.

Plantes dioiques, flors inserides en un Der di tancat dins la beina de les
fulles, flors masculines monandres, fruit 2 aquenis.

720. Cymodócea.

Plantes de flors hermafrodites, inserides en un espàdix, flors masculines
amb 3-4 estams, fruit 4-8 aquenis o bacciforme .. —. . . . . 2.

Expàdixs solitaris, al principi envoltats per una espata formada per les
estípules, després exerts, 4 anteres sèssils, 4-8 aquenis, més o menys
segons els que avorten.. . . see a 2 Es Rúppia.

Espàdixs agrupat en cimes die ommiaes enyoltits per una espata fo-
liàcia i bivalva, 3 anteres sèssils, fruit bacciforme.

y22. Posidónia.

Gènere 719. — ZÓSTERA L.

(Del grec Quarip, cinta, per la forma acintada de les fulles d'aquestes plantes.)

Plantes monoiques, flors nombroses, inserides en un espàdix linear que
surt de la cara ventral d'una fulla dilatada inferiorment en espata, disposades
en sèries i alternant les masculines amb les femenines, les primeres formades
per un sol estam, les femenines per un ovari amb un estil i dos estigmes, i
per fruit un aqueni. Fulles graminoides, enteres, amb 1-7 nervis, dístiques.

Fulles de 10-40 cm x 1-2 mm, truncades o escotades, amb 1-3 nervis,
aqueni ovoido-oblong, convex a la base, brunenc, llis.

2,670. Z. nana.

Fulles de 50-I00 cm x 2-6 mm, obtuses, amb 3-7 nervis, aqueni ovoido-

cilíndric, truncat a la base, blanquinós, estriat. 2,671. Z. marina.

390

FLORA DE CATALUNYA

Zosteràcies. G. 719. - Zóstera.

2,670. — Z. nana Roth

(perquè, comparada amb la seguent, és més
rana.)

Rizoma prim, molt ramificat, flexuós, amb
radícules primes, agrupades als nusos en nom-
bre de 2-3, tiges d'I-4 dm, poc o no gens com-
primides, fulles molt estretes (1'5-2 mm), trun-
cades o escotades, trinèrvies, amb els nervis la-
terals tan poc visibles que semblen tenir no-

i. més el del mig, espàdix quasi pla, amb 3-I2
To flors acompanyades de bractèoles, aqueni bru
verdós, ovoido-oblong, petit (axr mm), rodó a la base, llis.

Zóstera nana

Geografia. — Llacs fronterers de Leucata i de Salses. (Gaut.) , Banyuls (Compy.),
probablement a les aigúes del Golf de Roses — Juny-Set.

2,671. — Z. marina L.

(perquè habita a la mar.)

Planta de o'5-I m, de rizoma robust, simple,
amb nombroses arrels a cada grup, llargues de
2-3 dm, fulles graminiformes (1 mx 5-9 mm),
primes, obtuses arrodonides a l'àpex, amb 3-7
nervis (els nervis laterals sensiblement visi-
bles), la floral de beina tan ampla com el limbe,
espàdix um poc envoltat pel marge, de flors
nombroses i sense bractèoles, aqueni gros (2-3

Cera nnA / millímetres), ellipsoide, truncat a la base, blan-

quinós, estriat longitudinalment.
Geografia. — Costes fangoses i fons marins de tot el litoral de Barcelona i

Girona (Vay.), costes de Barcelona (Costa), pantans i aigiúes marines del litoral
tronterer (Gaut.) — Juny-Set.

391

PUBLICACIONS DE. L'INSTITUI DE CIENCIES

Gènere 720. — CYMODÓCEA EOENIG

(De Bupoòóxy, una de les cinquanta nereides, perquè, com aquelles, viuen a la mar.)

Plantes dioiques, flors inserides en un espàdix tancat dins la beina de les
fulles rameals, les masculines amb un sol estam de filament llarg i prim i
antera quadrilocular, les femenines amb dos carpels lliures i un estil termi-
nat en dos estigmes linears, llargs, i per fruit dos aquenis ovoides comprimits,
carenats 1 mucronats. Herbes submarines, de rizoma prim, llarg, rogenc,
sarmentós, fixat al fons per fortes arrels adventícies que neixen als nusos,
Fulles linears (1-3 mm), llargues (2-r0 dm), alternes, dístiques, denticulades
a l'àpex, de beina cilíndrica, auriculada.

2,672 — C. aequórea Roenig — Zos-
tera mediterrànea DC.

(del llatí aequoreus, marí, perquè es fa a la

i mar.)
Ll
I
i Cymodócea zequórea
Geografia. — Aigúes marines del litoral mediterrani: Platja de Vallcarca, a
les Costes de Garraf, escopida per les aigíúes — Provença, Rosselló (Costa), Ba-

nyuls (Gaut.). Uns pescadors catalans la mostraren a Bubani (Bub., IV, p. 21) —
Abr.-Oct. (1)

(1) També a les costes del Maresme, davant de Montgat i Badalona, on és coneguda amb el nom d'algueró (F. Q ).

392

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 721. — RÚPPIA L.

(Gènere dedicat a Heinrich Bernhard Rupp, botànic alemany mort a Jena el 1719,
autor de la Flora Jenensis.)

Flors hermafrodites, sobre un peduncle espadiciforme, al principi tancat
en les amples beines espatiformes de les fulles, després llargament exert,
flors nues, quatre estams lliures, superposats, sèssils, anteres grans, dorsi-
fixes, biloculars, ovari de 4-8 carpels lliures, monosperms, 4-8 aquenis o
menys per avortament, comprimits o semilunars, llargament pediceHats. Her-
bes perennes, submergides, de fulles tliformes, oposades, amb rizoma prim
i serpentí.

Flors amb 8 ovaris, peduncle comú de més d'1 dm, diverses vegades més
llarg que els pedicels i Pena en hèlix, anteres oblongues, aquenis
quasi rectesc i —. : 4 os ME 608: R.'Mmaritima:

Flors amb 4 ovaris, fEdemcle comú de 2-5 cm, a tot tirar dues vegades
més llarg que CIE pedicels, generalment no cargolat en hèlix, anteres
rodones, aquenis subreniformes . . . . 2,674. R. rostellata.

2,673. — R. marítima L.— R. spiralis
Dumont

(perquè viu en llacunes i pantans d'aigues sa-
labroses, pròxims al mar, spiralis, pels pedun-
cles enrotllats en jorma de tirabuixó.)

Tiges subfiliformes, molt llargues i molt ra-
mificades, fulles submergides o surants, estre-
tament linears, de beina membranosa, dilatada
a la base, peduncle comú molt llarg (1-4 dm),
diverses vegades més llarg que els pedicels i
donant diverses voltes d'espira, anteres oblon-
gues, l'5 vegada més llargues que amples, vuit
ovaris, aquenis ovoides aguts, quasi rectes.

i Rúppia marítima i
i i

Geografia. — Llacunes salabroses i costes (Costa), Barcelona i Empordà (Vay.),
Roses (Bub.), llacunes salades del litoral fronterer, a Leucata, Salses (Gaut.),
irequent a Mallorca (Barceló) — Maig-Set.

so 393

PUBLICACIONSIDE TL/INSTFITUDUDNE CLENCEES

Zosteràcies. G. 721. - Rúppia.

PE 2,674. — R. rostellata Roch, subesp.
el l de l'anterior apud Rouy

(del llatí rostellatus, proveit de bequet, pels
fruits bequeruts.)

Hom la diferencia de l'anterior per les tiges
més primes, per les fulles filiformes selàcies,
amb beines estretes, pels peduncles curts (2-5
centímetres), tan llargs com els pedicels o do-

blement llargs, flexuosos però no en hèlix, per
les anteres subglobuloses, de celles més amples
que llargues, quatre ovaris en cada flor, aque-
nis ovoides reniformes, obliquament i llargament bequeruts.

Rúppia rostellata

Geografía. — Aigúies salades del litoral fronterer (Gaut.), probable a les costes
de l'Empordà. — Maig-Set.

394

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 722. — POSIDÓNIA EOENIG

(Del grec Ilocciòciy, nom de Neptú, el déu del mar, perquè les Posidonia són plantes
marines.)

Flors hermafrodites o polígames, disposades en nombre de 2-4 en espàdixs
agrupats en cimes dicotòmiques, envoltades per una espata foliàcia bivalva
a l'àpex d'un peduncle radical d'r-2 dm, perigoni nul, tres anteres sèssils
amb dues celles separades l'una de l'altra per un connectiu ample i aristat,
estigma sèssil, laciniat en forma d'estrella, fruit bacciforme, de la grandària
i la forma d'una oliva, llis i apiculat. Herbes submarines, perennes, de rizo-
ma gruixut, radicant, articulat, escamós, eriçat cap a l'àpex de llargues fibres
rosses que són restes de fulles velles , fulles linears, en forma de cintes
(6-10 mm d'ample), obtuses, d'un verd fosc, amb 10-13 nervis, embeinadores,
alternes i dístiques.

2,675. — P. Caulini Roenig — Zóstera
Oceànica L.

(dedicada a Filippo Cavolini, llatinitzat Cau-
lini, professor a la Universitat de Nàpols, i au-
tor d'un opuscle sobre les flors i els fruits d'a-
questa espècie, Oceanica, dedicada a '9xeavóç,
Oceà, deitat mitològica marina.)

Geografia. — Al mar, a les nostres costes (Costa), costes de Barcelona, port
de Cadaqués (Vay.) — Oct.-Juny,

395

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Família 130. — LEMNÀCIES DUMORT

(Del gènere Lemna.)

Plantes monoiques, de flors diminutes, nues, una o dues de masculines
reduides a un sol estam de filament filiforme o nul, amb antera bilocular, i les
femenines solitàries, formades per un sol ovari sèssil, unilocular, amb un
estil i un estigma cupuliforme, fruit en utricle o pixidi. Herbes anuals, molt
petites, Surants a les aigies estancades, amb arrels capillars submergides,
fulles nulles i tiges reduides a articles aplanats (frondes) simulant fulles, en
el marge o superfície dels quals neixen les flors.

Gènere 723. — LEMNA L.

(De Xéuva, nom d'una planta aquàtica en Teofrast, que els autors prelinneans

identifiquen amb la llentilla d'aigua.)
(

Frondes brunes vermelloses per sota, on produeixen un fascicle de fibres
radicals, les frondes transovades suborbiculars, fruit en utricle .

2,676. L. polyrrhiza.

Frondes d'un verd clar, amb una sola fibra radical en llur cara inferior.

2.

2,677. L. gibba.
Ei 3.

Frondes ovades o suborbiculars, no peciolades, gruixudetes, solitàries o
agrupades en nombre de 2-3. . . . . . 2,678. L. mínor.
Frondes lanceolades, peciolades, primes, reunides de tres en tres for-
mànt creu 4... .o o. GM eco de 20700012 EET

/
Frondes hemisfèriques, inflades esponjoses pel revers, fruit en pixidi.
2
Frondes planes en ambdues cares, fruit en utricle .
l

396

FLORA DE CATALUNYA

Lemnàcies. G. 723. - Lemua,

2,676. — L. polyrrhiza L. — Spirodela
atropurpúrea Montand.
(del grec molòpiitocs, de múltiples arrels, per-
què, contràriament al que ocorre en les al-

tres congèneres limneanes, aquesta en té un
feixet.)

Frondes grans (2-I0 x 4-6 mm), gruixudetes,
opaques, planes en ambdues cares, verdes i amb
3-4 nervis convergents a l'àpex per la part de
sobre, d'un bru vermellós per sota, amb vasos
espiralats distints que donen origen a fibres ra-
dicals fasciculades, fruit en pixidi, disperm.
Aquesta planta floreix rarament.

Geografía. — Aigúes estancades del litoral fronterer, prop d'Argelés i altres
llocs del Rosselló (Bub., Gaut.), pla d'Empúries (Tex.) — Abr.-Juny.

queneen tenen 1 2,677. ME, Li gibba JL. al Telmatophace
o gibba Schleid.

(del llatí gibba, el gep, pel teixit esponjós de

lç cara inferior de la fronde, que la fa ge-

peruda.)

Frondes verdes, rarament vermelloses, d'uns
2 mm, hemisfèriques, inflades esponjoses i
molt convexes per sota, sense nervis, al prin-
cipi reunides en nombre de 2-3, i molt aviat
separades, fibra radical solitària, anteres de
o ques celles superposades, dehiscents transver-
a can an SQUMENt, ÍTUIT EN pixidi, amb 2-7 llavors.

Lemna gibba

Geografia. — Pla de Barcelona, abundant a les sèquies pròximes al Cementiri
nou, Terrassa, a les basses de la serralada superior del Vallès, abundant a l'Obac
i a Can Solà del Recó, a la falda de Sant Llorenç, aigies estancades de Castelló
d'Empúries, Montcada, aigúes del Besòs — Olot, Lluçanès, Vic, Alt i Baix Empordà,
IAedó (Vay.), Puigsec (Masf.l), Cerdanya (Costa), Sallent i més amunt (Puj., C.),
Roses, Argelés (Bub.) — Abr.-Juny.

397

PUBLLCACIONS DE. .L:INSTITUT DE CIENCIES

Iemnàcies. G. 723. - Temna.

2,678. — L. mínor L. — L. cyclosto-
9 OO ma Ell.

(perquè és més petita que l'anterior.)

Sinonímia. — Llentilla d'aigua , cast., len-
teja de agua , fr., lentille d'eau.

Frondes amplament transovades, d'uns z
millímetres, un poc gruixudes, no atenuades
en pecíol, verdes, sense nervis, reunides en
nombre de 3-4, amb una sola fibra radical ca-
dascuna o sense cap, anteres de ques celles su-
perposades, dehiscents transversalment, fruit en utricle monosperm.

a

Lemna mínor

Geografia. — Estanys i embassaments dels riuets de quasi tot el país: al litoral,
Vallès, Urgell, Montsoliu, Empúries, etc. — Berga, Olot, Vall d'Aran (Costa) —
Abr.-Juny.

Pi 3679.— L. trisulca L. — Staurogeton
o trisuleus Schur

i i (del llatí trisuleus, de tres puntes, perquè les
io frondes s'agrupen de tres en tres.)

Frondes ellíptico-lanceolades, agudes, de
5-IOX 2-4 mm, atenuades a la base, a la fi amb
llarg pecíol, primes, transparents, trinèrvies,
o planes, d'un verd clar, amb una sola fibra radi-

Lemna trisulca o cal, reunides en creu de tres en tres, surants

TT OO Solament a la floració (Horeixen rarament), an-
tera de ques celles superposades, dehiscent transversalment, fruit en utricle
monosperm.

Geografia. — Empordà, aigues estancades de Sant Pere Pescador (Llen.l), lla-
cunes de Riuvell i l'Armentera (Vay., amb dubte), Font de Salses (Gaut.) —
Abr.-Juny.

398

FLORA DE CATALUNYA

Família 131. — ARÀCIES NECE.
(Del gènere Arum.)

Plantes monoiques, de flors en espàdix carnós, les masculines reduides a
un sol estam de filament curt o nul, les femenines a un ovari únic, amb un
estil curt o nul, i per fruit una baia. Herbes de rizoma gruixut, fulles totes
radicals, embeinadores, enteres o 4 dividides, de nervis ramificats.

Espata ampla, cargolada en forma de paperina, fesa fins a la base, espà-
dix claviforme, dret, flors femenines multiseriades al voltant de l'eix,
baiaevermellars tre Lo. . Y24. Àrum.

Espata petita, tubulosa, es di cilindre i i i: eco lat cap enfora, flors
femenines en nombre de 3-5 unilaterals, al fons de l'espata, baia verda.

725. Arisàrum.

Gènere 724. — ÀRUM L.

(De úàpov, nom grec dels àrums, ja emprat per Teofrast.)

Flors groguenques o violàcies, espàdix claviforme, dret, espata molt
gran, cargolada en forma de paperina fesa fins a la base, estams inserits cap
a la part superior i generalment acompanyats d'estaminodis, ovaris a la part
inferior de l'espàdix, multiseriats al voltant de l'eix, fruit en baia, vermell.
Rizoma tuberiforme, irregular.

Fulles pedatisectes, més amples que EO espata i Gra d'un púr-

DT AI VIC Mies Le er ie 5 NE 2
l (Fulles hastades sagitades, mires més dar ener que dinmles, espàdix
EEOCIOUVIOla BS SS IA AT a El dE EC RN On

Espata de 4-6 dm, glabra per dins, poc més llarga que l'espàdix, estams

i ovaris contigus . . . Lo. 4. 4. 2,680. A. Dracúnculus.

2 l Espata de 2 dm, amb pèls ellerns per dins, una quarta part més llarga
que Dernides estams i ovaris separats per estaminodis.

2,681. A. muscívorum.

399

PUBLICACIONS DE LIINSUIEUE DE CLENCILES

Aràcies. G. 724. - Àrum.

' Espata purpúria obscura, una quarta part més llarga que l'espàdix cla-
viforme i d'un negre purpuri, amb estaminodis sobre els estams, però
no sota, fulles sagitades, d'aurícules obtuses . 2,682. A. píctum.

3 Espata d'un verd groguenc, 2-3 vegades més llarga que l'espàdix, que
porta estaminodis sobre i sota dels estams, fulles alabardades, d'aurí-
cules: agudes... se ps ag PU i ne Sa A CC

' Massa terminal de l'espàdix purpúria, quasi una vegada més curta que

el seu suport, fulles verdes, a vegades tacades de negre, aurícules poc

OI NONSEDS CIVOrSEnES i ZC SA maculàtum.

4 i Massa terminal de l'espàdix groguenca, tan llarga com el seu suport,
fulles verdes, amb venes i, a vegades, taques blanques, aurícules molt
divergents ee Le, DE ma a ere 26842 A ONCE

2,680. — A. Dracúnculus L.

(nom donat per Plini a una planta d'arrel sem-
blant a la figura d'un dragó, que els autors
prelinneans identificaren amb diversos àrums.)

Sinonímia. — Dragonera, serpentina , caste-
llà, dragonera, serpentaria , fr., serpentaire.

Rizoma gros, rodó, tija d'I m o més, gla-
bra, tacada, el mateix que els pecíols de les fu-
lles, de manera que recorden els dibuixos del

Arum Dracúneuius : o ventre d'algunes serps, fulles pedatisectes, amb
et Q.I5 segments lanceolats, apiculats, enters, de-
currents, el del mig més gran, de limbe més ample que llarg, pecíol més
llarg que el limbe, embeinador amplexicaule, espata molt gran (4-6 dm), in-
flada ovoide a la base, després molt oberta, ovada acuminada, d'un púrpura
negrós, ondada crespa, berrugosa interiorment, igual o més llarga que l'es-
pàdix, que solament té estaminodis sobre els estams, però no sota, els estams
contigus als ovaris, part florífera curta (3-4 cm), seguida d'un apèndix lanceo-
lat, negrós, molt llarg (4-6 dm). Planta nauseabunda, de florescència pri-
maveral.

Geografía. — Cultivada i semiespontània a Montserrat i a altres bandes — Bosc
de Segalers, al Berguedà, segons Grau (ex Costa), però ni Conrad Pujol ni nos-
altres l'havem vista per allí.

400

FLORA DE/CATALUNYA

Aràcies. G. 724. - Arum.

2,681. — A. muscivorum L.

(muscívorus significa devorador de mosques,
alludint aquí al fet que les mosques, atretes per
la mala olor de la flor, entren fins al fons de
l'espata i després no poden sortir.)

Sinonímia. — Rapa pudent, rapa mosquera,
escandalosa , cast., yaro tragamoscas , fr., gou-
et chevelu, attrape-mouche.

Rizoma gros, rodó, fulles trisectes, amb el
Arum muscívorum segment del mig tripartit, de divisions lanceo-

7. lades, els dos laterals, generalment, pimnatífids,
de divisions més estretes, lanceolades, pecíol tan llarg com el limbe, dilatat i
amb beina tacada, amplexicaule, espata bastant gran (2 dm), d'un violat
lívid, inflada inferiorment, limbe ovat, pla i estès horitzontalment, pelut per
dintre, reticulat d'estries purpúries per fora, espàdix igual a les tres quartes
parts de l'espata, d'un púrpura negre, amb estaminodis per sobre i per sola
dels estams, aquests, per tant, separats dels ovaris, apèndix cilíndric, de
12-I8 em, 6-7 vegades més llarg que la part florifera.

Geografia. — Muntanyes de Puigpunyent i de Sóller, Puig de Formentor (Bar-
celó) i altres llocs de Mallorca i també a Menorca i Cabrera (Barc.), Binisaida,
Binisarmenya, Santa Anna de Ciutadella, etc. (Rodríguez) — Març-Maig.

2,682. — A. pictum L. fil. — A. córsi-
cum Lois. — A. baleàricum Bucchoz

(del llatí pictus, pintat, per l'espata fortament
acolorida.)

Rizoma gros, rodó, tija de 2-5 dm, amb 2-3
beines afilles i cuspidades, fulles autumnals,
d'un blanc verdós, ovato-oblongues, agudes,
cordiformes a la base amb aurícules obtuses,
curtes, paralleles al pecíol, aquest igual al lim-
e be, espata gran, d'un púrpura fosc, ventruda a

Arum píctum - la base, després contreta en forma de paperina
3 Ti seguidament ovada acuminada, quasi entera-
ment estesa, espàdix igual a les tres quartes parts de l'espata, claviforme,
d'un púrpura negrós, amb estaminodis sobre els estams, però mo sota, ter-
minat en un apèndix tres vegades més llarg que la regió florífera.

SL 401

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GCUENCLES

Aràcies. G. 724. - Àrum.

Geografia. — Mallorca, litoral de Palma, de Manacor, de Felanitx, etc. (Bar-
celó), Menorca, a Addaia, Ferreries, Santa Galdana (Rodr.) — Oct.-Nov.

2,683. — A. maculàtum L.— A. vul-
gare LamE.

(del llatí maculatus, tacat, per les taques de
les fulles. )

Sinonímia. — Sarriassa clapada , cast., ya-
rillo, aro manchado , fr., pied-de-veau, gouet.

Rizoma blanc, elipsoide, tija de 2-5 dm, fu-
lles vernals, hastades sagitades, d'aurícules
curtes, triangulars, poc divergents, obtusiús-
Arum maculàtum io cules, sense venes blanques, tacades de megre
(emet g enterament verdes, amb pecíol igual al limbe
o poc més llarg, espata caduca a la maturitat, d'un blanc verdós, frequentment
orlada de violeta, ventruda a la base, bruscament contreta i després estesa en
làmina oblongo-lanceolada, espàdix d'un vermell negrós o violat, igual a la
meitat de l'espata o un poc menys, amb estaminodis sobre i sota dels estams,
apèndix terminal claviforme, quasi una vegada més curt que el seu pedicel.

Geografía. — Boscos ombrosos del Pireneu: Muntanyes d'Olot, Vidrà, Collsa-
cabra (Vay.), Vic, r. r. (Masf.), Vall d'Aran, a Sant Joan de Toran (Llen.l), sobre
iuchon (Zett., Bub.) — Abr.-Maig.

2,684. — A. itàlicum Mill.
(perquè viu a Itàlia.)
Sinonímia. — Sarriassa , cast., yaro.

Hom el distingeix de l'anterior per ésser I-2
vegades més gran en totes les seves parts, per
les fulles autummnals, sagitades, d'aurícules di-
vergents, amb venes d'un blanc groguenc, pe-
cíol el doble de llarg que el limbe, per l'espata
blanca verdosa, més gran, tres vegades més
dl : o llarga que l'espàdix, aquest, normalment, d'un
Arum itàlicum o groc pàlid, amb un apèndix claviforme tan
e— nn Varg com el pedicel.

Geografia. — Prats humits i llocs herbosos pròxims als corrents de tot el país:
Al litoral, Vallès i fins al Pireneu, on encara és més abundant que a la zona
baixa — Girona (Bub.) — Maig-Juny.

402

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 725. — ARÍSARUM

(Dioscòrides emprà el mot dàplozpoy per a designar una planta que els autors
han referit al fraret.)

Espata petita, tubulosa, espàdix cilíndric i £ recorbat, sense estamino-
dis, flors femenines en nombre de 3-5, unilaterals, al fons de l'espata, estig-
mes radiants, baia verda. Rizoma globulós, fulles ovades cordiformes,
hastades sagitades, llargament peciolades.

Espata cilíndrica, estriada de blanc i de verd, acuminada, de boca oblon-
ga, espàdix verdós, d'I'5 mm de diàmetre, recorbat, estigmes verds,
peduncles rectes i tan llargs com les fulles. . 2,685. A. vulgare.

Espata ventruda, estriada de blanc i de púrpura, escotada mucronada,
de boca circular, espàdix violaci inferiorment, de 3 mm de diàmetre,
dret, un poc recorbat a l'àpex, estigmes violacis, peduncles recorbats,
molt més curts que les fulles. . . . 2,686. A. simorrhinum.

2,685. — A. vulgare Targ. — Arum
Arisarum LL.

(perquè és planta vulgar en molts indrets del
Sud d'Europa.)

Sinonímia. — Frare cugot, fraret, apaga-
llums , cast., frailillos, capuchinos, candilillos
del diablo, fr., capuchon.

Rizoma ovoide o ellipsoide, tija escapiforme,
de 2-3 dm, fulles ovades cordiformes o hasta-
des sagitades, d'aurícules obtuses, d diver-
gents, tacades o no, llargament peciolades, de
pecíol rodó, solcat cap a l'àpex, espata cilíndrica, amb el tub de 25 mm, en-
corbat a la meitat superior, acuminada, de boca oblonga, estriada de blanc i
de verd, d'un púrpura bru a l'àpex, espàdix prim (r'5 mm de diàmetre),
verd, recorbat, insensiblement claviforme, exert, poc més curt que l'espata,
estigmes verds, fruits poc nombrosos, peduncles rectes, tan llargs com les
fulles.

403

—b————éé

PUBLICACIONSS DEXETTNSTITUR NE (CIENCIES

a — LL —é——————————————éé

Aràcies. G. 725. - Arísarum.

Geografia. — Tocs incultes del litoral: Abundant a Port-lligat i a altres llocs
de Cadaqués — Bardissars i marges de camps i vinyes de Malgrat, Roses (Vay., Sen.),
Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Culera, Banyuls, Port Vendres (Bub.), Barcelona,
a Sant Genís (Sen.), Coll-lliure, Cervera (Gaut.) — Març-Maig i Oct.-Nov.

2,686. — A. simorrhínum Durieu

(del grec ounóc, camús, i bív, musell, per la
forma arrodonida de la punta de l'espàdix.)

Es diferencia essencialment de l'espècie ante-
rior per l'espata ventruda, amb el tub de
20 mm, espurnejada de pics negres purpuris a
la part superior, estriada de blanc i de púrpura
en la part tubulosa, escotada mucronada, ober-
o tura superior quasi circular, espàdix violat in-

Arisarum simorrhinum o feriorment, de 3 mm de diàmetre, erecte sub-
ee recorbat, fortament claviforme, inclús, estig-
mes violacis, peduncles recorbats, molt més curts que les fulles.

Geografia. — Aquesta curiosa planta, nova per a la flora d'Europa, viu als
boscos ombrejats al peu del castell d'Aramprunyà, sobre Gavà, on no és gens es-
cassa (ILden.l, Maluquer, S., Cad,, novembre 1906, leg.), fou determinada per Pau.
Posteriorment, Sennen l'ha trobada a Barcelona, al Barranc de Sant Cebrià, cap
al Laberint. Es idèntica a la d'Oran (Pau in litt.)

N. B. Cultivada al nostre jardí de Terrassa des del 1906, ha florit tots els
anys, però degenerant ostensiblement, en termes que el 1916 solament produí una
inflorescència que no arribà a donar fruit.

404

FLORA DE CATALUNYA

Família 132. — TIFACIES
(Del gènere Typha.)

Plantes monoiques, de flors verdoses, groguenques o rosses, molt petites,
en espigues cilíndriques compactes o en capítols globulosos, les superiors
masculines 1 caduques, les inferiors fructíferes, perigoni representat per
cerres o per escames hialines, les masculines sense bràctees, compostes normal-
ment de tres estams lliures o monadelfs, anteres basifixes, les femenines gene-
ralment acompanyades d'una bràctea, ovari simple, un estil persistent ter-
minat per un estigma linear o lingúiforme, unilateral, i fruit un aqueni o
drupaci. Herbes lacustres, perennes, de tiges sense nusos, simples o ramifi-
cades, fulles graminoides, coriàcies.

Flors en dues espigues cilíndriques superposades, la superior masculina,
la inferior femenina, nel ir llargamet estipitats, fulles
totesu radicals. a deia imat 26: EVpna:

Flors en capítols globulosos, El superiors masculins i els inferiors feme-
nins, fruits drupacis, bastant grans, poc o no gens estipitats, fulles
radicals i canlimars is Ne a a ya. Sparganium.

Gènere 726. — TYPHA L.

(Del grec 1úçm, nom d'una planta aquàtica, emprat per Teofrast i Dioscòrides,
probablement derivat de cíçóç, pantan, aHudint a l'estació d'aquestes plantes.)

Flors en dues espigues cilíndriques terminals, la superior masculina,
formada per estams i estaminodis, caduca, la inferior composta d'ovaris fèrtils,
cerres i ovaris estèrils claviformes, perigoni format per cerres nombroses, estil
llarg, aqueni fusiforme, diminut, llargament estipitat. Rizoma serpentí, es-
tolonífer, tija cilíndrica, sense nusos, fulles totes radicals, dretes, coriàcies,
molt llargues.

Espigues separades per un espai d'I-4 cm, eix de la masculina amb pèls
vermellosos, estigmes alenats, fulles de 5-I0 mm d'ample :
i angustifólia.

Espigues contigúes o a penes separades, eix de la masculina amb pèls
blancs, estigmes lanceolato-espatulats, fulles de 18-20 mm d'ample.

T. latifólia.

405

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Tifàcies. G. 726. - Typha.

2,687. — T. angustifólia L.

(per les seves fulles relativament estretes.)

Sinonímia. — Boga, bova , cast., espadafia,
anea , fr., rauche, massette, quenouille.

Rizoma gruixut, tija forta, dreta, d'I-2 m,
fulles de 5-ro mm d'ample, més llargues que la
Hja, d'un verd alegre, planes o un poc acana-
lades a la base, espigues separades per un espai
d'I-4 cm, cilíndriques, primes, la masculina
d'r-3 dm, amb l'eix eriçat de pèls vermellosos
més llargs que els filaments estaminals, là fe-
menina de 10-25 mm, Prima (a la fi de 6-12 mm d'ample), molt densa, d'un
bru groguenc, amb la superfície filamentosa i l'eix guarnit de pèls blancs
espatulats, estigma linear alenat, més llarg que els pèls, aqueni fusiforme,
atenuat en un podocarp filiforme.

Geografia. — Aigúes estancades i vores de rius: Al litoral, Vallès, Bages, Urgell,
Empordà — Cabanes (Sen.), d'on s'interna fins a Osor, Lledó (Vay.), platges de
Coll-lliure (Gaut.) — Maig-Ag.

2,688. — T. latifólia LL.

I
i
o (Per les fulles relativament amples.)
dà Sinonímia. — Com l'anterior.
È À j Rizoma gruixut, llargament estolonífer, tija
oo robusta, de r2-25 dm, fulles de 18-20 mm d'am-
AP o ple, més llargues que la tija, dilatades a la ba-
RS: o se, glaucescents, espigues contigies o a penes

separades, la masculina de 8-12 cm, amb l'eix

guarnit de pèls nombrosos, blanquinosos, més

Typha latifólia llargs que els filaments estaminals, espiga fe-

TO menina llargament cilíndrica (ro-15 cm), a la

fi de 2-3 cm d'ample, d'un vermell negrós, amb la superfície escamosa i sense

pèls, estigma lanceolato-espatulat, més llarg que els pèls del podocarp, aqueni
oblong fusiforme, atenuat en podocarp filiforme.

Geografia. — Al Vallès, Montsoliu i altres parts, frequentment amb l'anterior. —
Maig-Ag.

406

FLORA DE CATALUNYA

Tifàcies. G. 726. - Typha.

HÍBRID

pl agB8, ÉS El Shuitiemòrthii Xoch et
Sond. X T. latifolia X T. angustifolia

/ Rouy (Rouy, Fl. fr., XIII, p. 333). — T.
xy glauca Godron — T. baethulona Costa
(Bub., Fl. pyr., IV, p. 27).

Té les fulles estretes (5-7 mm) com la T. an-
gustifolia, però les espigues contigúes com la
T. latifolia, i es diferencia d'aquesta per les
espigues més curtes i més primes (15 mm d'aim-
o ple), la femenina d'un bru cendrós, per l'es-

x Typha Shuttlevórthii tigma més estret, quasi igual als pèls del podo-
Ge eeeeeereeeret — egrp, i s'aparta de la T. angustifolia per les
espigues més grutxudes, més curtes, per les fulles més curtes que la tija
florífera o iguals a ella.

i

Geografia. — Vores del Besòs, entre Sant Adrià i Badalona, r. (Costa), Girona,
vores del Ter, prop de Santa Eugènia (Bub.), Cabanes (Sen., in litt.) — Juuy-Ag.

407

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCTES

Gènere 727. — SPARGÀNIUM L.

(De omapyóviov, nom d'una planta de Dioscòrides, que els autors han suposat
igual a alguna espècie d'aquest gènere, hom deriva el mot de omàpyavov, cinteta,
per la forma de les fulles.)

Flors verdoses o groguenques, en capítols globulosos superposats i dis-
tants, axillars o extraaxillars, estipitats o sèssils, els superios masculins,
nus i cadues, els inferiors femenins, protegits per llargues bràctees foliàcies,
i persistents, perigoni format per 3-5 escames membranoses, estams lliures,
amb els filaments molt curts, després allargats, barrejats amb escames fili-
iormes, estil curt, estigma unilateral, fruit drupaci, bastant gran, sèssil o
subsèssil, bequerut. Fulles llargues, radicals i caulinars, rizoma fibrós.

Capítols en panícula ramificada, els masculins nombrosos, fruit sèssil,
fulles amples (6-16 mm), les radicals triquetres 2,690. S. ramósum.
Capítols en raim simple, els masculins en nombre d'1-7, fruit estipitat
OISèSSiltullesvestretes(G-Ormiaa) ee o OR
( Fulles inferiors triquetres, coriàcies, tija robusta, fruit breument esti-
pitat, terminat en bec prim, igual a les tres quartes parts de la seva

2 llargada, 4e ae seg En el SE dis tit altell 2, 00 SS EE
Fulles planes o 4. convexes, primes, generalment surants com la tija,
que és prima i flexible/: ,.,e Q. 4 pea ea ea
Generalment 1-2 capítols masculins, els femenins i el fruit estipitats, bec
igual a les tres quartes parts del fruit . . — 2,692. S. Bordérei.

3 Generalment 1 sol capítol masculí, els femenins i el fruit sèssils, bec
igual a una quarta part del fruit... . . . 2,693. S. mínimum.

2,690. — S. ramósum Huds. —S. eréc-
tum Asch.

(per la tija ramosa , erectum, per les fulles
dretes.)

Tija de 4-r2 dm, dreta, robusta, ramificada
superiorment, fulles llargues, de 6-16 mm
d'ample, coriàcies, les radicals triquetres i em-
beinadores a la base, còncaves en llurs cares la-
terals, planes a l'altra, capítols grans, densos,
ordinàriament sèssils, els masculins en nombre
de 4-I0, formant en conjunt una panícula ra-
mificada i fullosa, escames del perigoni sub-

408

pr ———————

EPLORA DE CATALUNYA

rra a — cc ——————

Tifàcies. G. 727. - Spargànium.

linears espatulades, flors verdoses, fruits sèssils, angulosos, obpiramidals
(7x4 mm), bruscament bequeruts, bec curt (2 mm), igual a una quarta part
de la longitud del fruit.

Geografía. — Aigties estancades i de curs lent : Al litoral, Montcada, i altres llocs
del Vallès, Mollerussa, a l'Urgell, Cerdanya — Castelló d'Empúries (Bub.), Ar-
gelés (Gaut.) Vall de Luchon (Zett.) — Juny-Ag.

2,691. — S. símplex Huds. — S. eréc-
tum 8 non ramosum L.

o (per la tija simple, no ramificada.)

Tija de 3-8 dm, dreta, simple, glabra, fulles
llargues, amples de 4-6 mm, coriàcies, dretes,
les radicals triquetres a la base, de cares totes
planes, capítols masculins, en nombre de 3-7,
i els femenins superiors sèssils, els inferiors
pedunculats, però generalment amb el pedun-
cle -E soldat amb la tija, formant en conjunt
Do Spargànium simplex OO un raim simple terminai, flors groguenques,
dentades a l'àpex, fruit oblong fusiforme, mo angulós, de 2 mm d'ample,
bruscament estipitat, atenuat en bec alenat igual a les tres quartes parts de
la longitud del fruit.

Geografia — Vores de les aigúes i sèquies: Tarragona, vers l'aiguabarreig del
Francolí (Sen. l), Olot (Bolòs), sota el Port de la Picada (Timb., ex Bub., sub S.
affine) — Juny-Ag.

2,692. — S. Bordérei FocXe, subsp. de
l'S. affine Schnizlein, apud Rouy —
S. nàtans L.

(dedicat a Henry Bordère, botànic francès del
segle XIX, investigador de la flora pirenenca,
que havia pres aquesta planta per S. mini-
mum.)

Tija d'1 m i més a les aigties profundes, sim-
ple, dreta, prima, molt flexible, fulles linears
(2-4 mm d'ample), molt llargues (2-3 m), su-
rants, planes, dilatades membranoses i embei-
.io madores a la base, d'un verd clar, r-2 capítols

Spargànium Bordérei

52 409

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCEES

Tifàcies. G. 727. - Spargànium.

masculins, rarament 3, els femenins en nombre d'1-3 breument estipitals,
escames perigonals estretament oblongues, eroso-dentades a l'àpex, fruit es-
tibitat, ovoido-oblong, atenuat en bec prim, igual a les tres quartes parts de
la longitud del fruit.

Geografia — Llacs i estanys de les altes muntanyes: Pla de Beret, Port de la
Bonaigua, Ribera d'Aiguamoix (Llen.t), estanys de Liat, Vall de Tredòs (C.
et S.), estanys del Canigó (Sen.l, sub S. minimum Fr. 2).

A 2,693. — S. mínimum Fr.

(correspon a l'Sparganium minimum de John
Ray, així anomenat per la seva petitesa.)

Molt afí a l'espècie anterior i frequentment
confosa amb ella (Grenier et Godron), se'n dis-
tingeix per les fulles d'un verd pàllid, a penes
dilatades a la base, primes i d transparents,
per tenir, generalment, un sol capítol masculí
i els femenins, en nombre de 2-3, sèssils o sub-
sèssils, petits, i, principalment, pel fruit ovoi-
de, sèssil, petit, bruscament terminat en un
Lo bec igual a una quarta part del fruit.

Geografia. — Bastant comuna als estanys de la zona alpina, com els del Cadí,
Cerdanya i valls pròxims a Andorra (Gaut.) , al peu de les Maleides i Port de Benasc
(G. et G., Boileau) , al peu de les Maleides (Puj., J., in Hb. Cad.l) — Juny-Ag.

410

FLORA DE CATALUNYA

Família 133. — JUNCAGINACIES LIN ..
(De Juncago, nom que donaren als Triglochin alguns autors prelinneans.)

Plantes de flors hermafrodites, regulars, d'un verd pàlid, en raims espi-
ciformes terminals, perigoni de sis tèpals biseriats, lliures, ovats, caducs,
sis estams oposititèpals, de filaments curts, 3-6 estigmes subsèssils i plomo-
sos, fruit capsular, amb 3-6 carpels que se separen de baix a dalt a la matu-
ritat obrint-se per l'angle intern. Herbes perennes, de llocs pantanosos, amb
rizoma 4 bulbós, fulles radicals i tija escapiforme.

Gènere 728. — TRIGLÓCHIN L.

(Del grec zpei , tres, i yàvyic, punta, aHudint al fruit que es desfà en la maturitat
separant-se els tres carpels que l'integren des de la base a l'àpex.)

en ovoide, igual al pedicel, que és pàtulo-ascendent, de sis celles

fèrtils, raim llarg i dens, rizoma oblic. . 2,694. T. marítimum.

I j Càpsula cònica o claviforme, ordinàriament més llarga que el pedicel,
CERtreSUCONOSGIèrtIS, FAI ee a ae Tal
Càpsula cònica truncada, pedicel pàtulo-ascendent, raim curt, rizoma
bulbiforme . . . di ie Se '2.605.0T. Barrelieri.

z Càpsula claviforme, medicel EA, aplicat a l'eix, raim llarg, rizoma
CSS Gala lis iireia i) - - 2,096: ET. palustre.

2,694. — T. marítimum L.
(perquè viu en llocs pròxims al mar.)

Rizoma oblic, guarnit de beines blanquinoses,
tija de 2-3 dm, robusta, fulles linears, subcilín-
driques, canaliculades, subcarnoses, més curtes
que la tija, flors nombroses, en raim molt llarg
i dens, pedicels patulo-ascendents, iguals a la
càpsula, que és ovoide (4 X 2-3 mm), de sis celles
fèrtils, carpels ellipsoides, triquetres.

Triglochin marítimum

Geografia. Aigiúies estancades del litoral i maresmes : Prat de Llobregat — Cas-
telldefels i altres llocs de la costa (Costa), cap a Mollet (Joverl), prats de la Lla-
cuna (Salv.l), prats humits de Cant Tunis, Castelló, Palau, Roses (Vay.), Roses
(Bub.), Argelés (Gaut.) — Maig-Set.

411

PUBLLTCACIONS DE: L'INSTITUT: DE CIENCIES

Juncaginàcies. G. 728. - Triglóchin.

2,695. — T. Barrelieri Lois., subsp.
del T. paludosum L., apud Rouy

(dedicat a Jacques Barrelier, que figurà aquesta
planta en la seva famosa iconografia.)

Rizoma bulbiforme, compost de bulbets agre-
gats i rodejats de túniques formades de fibres
entrellaçades, tija d'r-2 dm, dreta, primeta,
simple, fulles linears, semicilíndriques, canali-
culades, estriades, un poc carnoses, general-
ment més curtetes que la tija, flors poc nombro-
ses, en raim a la fi fluix, pedicels pàtulo-ascen-
dents, generalment més curts que la càpsula, que és cònica truncada, amb
tres celles fèrtils i tres angles, formada per tres carpels subcilíndrics.

Geografia. — Maresmes del litoral mediterrani: Platja de Castelló d'Empú-
ries (Sen.l), i de Roses (Queraltl), Roses, Leucata (Bub.), de Salses a Arge-
lés (Gaut.) —Març-Juny.

2,696. — T. palustre L.

(perquè és planta palustre, pròpia dels aigua-
molls. )

Rizoma a penes inflat, escamós, sense túni-
ques de fibres entrellaçades, amb estolons
prims, tija de 3-6 dm, dreta, prima, fulles li-
nears, semicilindriques, en fascicles, dístiques,
prop d'una vegada més curtes que la tija, flors
o nombroses, en llargs raims estrets i fluixos, pe-

Triglochin palustre o dicels curts, després allargats, aplicats contra

vi cel Peix de la inflorescència, càpsula claviforme

(8-I0x 1 mm), llargament alenuada a la base, generalment més llarga que el
pedicel, de tres celles fèrtils, tres carpels linears, atenuats a la base.

Geografia. — Aigúes estancades i prats humits : Puig-reig, Baga de Ginebret ,
prop del Santuari de Corbera, abundant (Puj, C.I), Coll de Jou (Cuffi, ex Vay.),
Ripoll, Santa Maria de Berga (Sen.l), Vall d'Eina (Bub., Gaut.), Ribera de Viella,
Port de la Bonaigua (Llen.t), Viella, vall del Riu Negre (C. et S.), Bielsa (Bub.) —
Maig-Set.

412

ENS OFRAS DB CC AE AB U NA

Família 134. — JUNCACIES VENT.
(Del gènere Juncus.)

Plantes de flors hermafrodites, regulars, brunes o de colors apagats, pe-
tites, solitàries o reunides en glomèruls, cimes o panícules, perigoni escariós
o coriaci, de sis tèpals biseriats, 6-3 estams oposititèpals, un estil terminat
en tres estigmes filiformes, fruit capsular, uni- o trilocular, loculicida, de
celles tri- o polispermes. Herbes generalment perennes, de tija generalment
rodona, afilla o fullosa.

Fulles glabres, cilindroides i ordinàriament fistuloses o reduides a les

beines, càpsula trilocular, de celles polispermes . . 729. Juncus.
Fulles peludes, graminiformes, planes, càpsula unilocular, trisperma.
730. Luzula.

Gènere 729. — JUNCUS L.
(De Juncus, nom llatí dels joncs.)

Perigoni de sis tèpals iguals o desiguals, sis, rarament tres estams, càp-
sula trilocular, polisperma, dehiscent per tres valves que duen un embà al
mig. Herbes, en llur majoria, perennes, de tija, generalment, rodona i fulles
cilindroides, pròpies de terrenys humits.

Plantes anuals, de tija filiforme i de menys de 30 cm, amb fulles setà-
cies, canaliculades i arrel fibrosa, que s'arrenquen fàcilment . — 3,

1 ( Plantes perennes, de tija generalment no filiforme i de més de 30 cm,
rizoma serpentí o fibrós cespitós, que s'arrenquen amb dificultat.

Flors reunides en un o pocs glomèruls, tres estams... . . . 3.
2 . c :
BIOESISOlItaGieSs SIS estams 4.

Tija simple, afiHa, terminada en un glomèrul de 5-12 flors, tèpals blan-
quinosos, amb la carena verda, desiguals, ovato-lanceolats, acuminats,
els externs més llargs, amb la punta recorbada, càpsula ovoide, obtusa.

3 2,697. J. capitatus.

Tija ramificada, quelcom fullosa, generalment amb més d'un glomèrul
de 3-8 flors, tèpals verds, iguals, lanceolato-linears, aguts, connivents,
càpsula estretament eHipsoidal. . . . . 2,698. J. pygmaeus.

413

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

Juncàcies. G. 729. - Junceus.

Beina de les fulles caulinars no auriculada, tèpals desiguals, groguencs,
amb la carena verda, lanceolats, aristats, quasi el doble llargs que
la càpsula, que és oblonga, obtusa i mucronulada. 2,699. J. bufónius.

Beina de les fulles caulinars auriculada, tèpals iguals, bruns, amb la
carena i el marge groguenes, ovats, mucronats, quasi tan llargs com

i. la càpsula, que és subglobulosa i molt obtusa ..— 2,700. J. tenagéia.

Es amb una fulla basilar o completament afilla, inflorescència terminal
A o lateral, llavors generalment apiculades.. . . . ds AR 6.
lrija Fe inflorescència terminal, llavors no a edlades sota EEES

Tija amb una fulla basilar i les altres radicals, filiforme, de 3-15 cm,
flors en glomèrul terminal paucifor. . . . ima 2 he
Tija completament afila, rarament filiforme, El més He 15 CM, sales
totes radicals o nulles, inflorescència multifiora. —..—.. . . Q o 8.

Glomèrul de 2-5 flors, dens, acompanyat de 3-5 bràctees ovades agudes,
ferruginoses, tèpals ovats obtusos, càpsula oblonga, obtusa, més llarga
que el perigoni. . . . Los es 2,701. J. trigluns:

Glomèrul d'r-4 flors, fuix, RE de tres bràctees filiformes molt
llargues, negroses, GEnló lanceolats acuminats, càpsula ovoide, muero-
nada, igual al perigoni . ... . . . .,,. 2,702. J. trífidus:

Fulles totes radicals, flors en panícula terminal. . . . 9.
Fulles totes reduides a les beines basilars, inflorescència pscifdolietall
amb una llarga bràctea que simula la prolongació de la tija. . Ir.

Tija i fulles no vulnerants, fulles nombroses, linears, acanalades, arque-
jades, molt més curtes que la tija, tèpals lanceolats obtusos, càpsula
transovoide, igual al perigoni . . . . . 2,703. J. Squarrosus.

Tija i fulles vulnerants, fulles poc nombroses, cilíndriques, rectes, sem-
blants a tiges estèrils, tan llargues com la tija, tèpals, almenys els

L exteriors, lanceolats aguts -. metes as ale aca pena ea a EN

4

Tèpals d'un verd groguenc, tots lanceolats aguts, iguals a la càpsula,
4 que és elipsoido-oblonga, panícula fluixa, gran, frequentment ultra-
passada per una bràctea poc vulnerant . . 2,704. J. marítimus.
Tèpals brunencs, solament els externs lanceolats aguts, el doble de
dl curts que la càpsula, que és ovoide aguda, panícula densa, bràctea
molt vulnerant . LC 2, TO ES CEE

Flors negroses, en capítols de 3-8 flors vers l'àpex de la tija, tèpals
exteriors acutifisculs, els interns obtusos i més curts, càpsula un poc

P / més llarga que el perigoni . . . Lo, 4 2706. J. éfCUEUS:
Flors verdoses, generalment en Mar era o en cima multiflora. . 12.

414

FLORA DE CATALUNYA

Juncàcies. G. 729. - Juneus.

ves glaucescents, primes, difícils de rompre, as sis estams,

càpsula igual al perigomi . . . MN Era.

I2
Tiges verdes, bastant gruixudes, Eapilel tida ca) càpsula poc més
Mota BCtI SOD i ci Na a MO 1 I4.

Tija filiforme, de 2-4 dm, beines brunes, 3-8 flors en una cima petita
situada a la meitat de la va tèpals lanceolats aguts, càpsula sub-
globulosa. . . . i ee, "207: Ú. HIIOFIMIS:

Tija no filiforme, de 4-I2 di data: negroses, panícula multifiora,
ramificada, situada al terç superior de la tija, tèpals lanceolats alenats,

càpsula eHipsoide . —. 4... do. o. eo Lo Lo 2,708. J. Elaucus.

he llisa, flors verdoses, panícula Quixa, càpsula no mucronada.

2,709. J. effusus.

lées finament estriada, flors brunenques, panícula compacta, càpsula
MUCLONAdA EL ee a 2710. J. conglomeratus.

14

Flors solitàries en panícula de branques dretes, fulles sense nusos.
I6.
15 j Flors en petits glomèruls reunits en panícula de branques obertes o
Eivarica dos RES Caos ES i duc ai SA Te NE EMT.

Docs robusta, fulles rígides, cilíndriques, vulnerants, tèpals lanceolats

alenats, més llargs que la càpsula. . . . 2,711. J. Subulatus.
EES ija prima, fulles blanes, canaliculades, tèpals ovats obtusos, més curts
( que la càpsula sl o. Les ama. J. compressus.
Totes les fulles o solament les inferiors filiformes, blanes, poc o no gens
nuoses, rizoma estolonífer, tija radicant o surant... . . . . 18.

17 ) Totes les fulles cilíndriques comprimides, rígides, molt nuoses, rizoma
sempents, tija rarament radicamtàci nm i a a el AE IO:

Fulles totes filiformes, a penes nuoses, tija prima, rizoma bulbós a la
base, glomèruls de 5-20 flors, en cimes fluixes, tèpals lanceolats,
quasi iguals a la càpsula. . . . . . . . 2,713. J. Supinus.

18 / Fulles inferiors filiformes, llarguíssimes, les superiors cilindroides,
molt nuoses, tija gruixuda, rizoma no bulbós, glomèruls de 2-6 flors
en cima corimbiforme, tèpals lanceolats, més curts que la càpsula.

2,714. J. heterophyilus.

Tèpals externs aguts, els interns obtusos, càpsula ovoide, mucronada.
19 20.
Tèpals tots obtusos o tots acuminats, càpsula atenuada .. . . . 2I.

415

PUBLLCACIONS DE LiINSTIRUT DE CRFENCIES
Juucàcies. G. 729. - Juneus.

Tiges i fulles cilíndriques comprimides, càpsula bastant més llarga
que el perigoni. . . do Ges PERE S: as lamprocarpus.
Tiges i fulles Damien le cicles càpsula a penes més llarga que
El perigonà ee, ee amigues dec eni es en lartien ETA OS a DES

20

Tèpals tots obtusos, càpsula ovoide, atenuada en bec o mucronada.

22.

Su Lee tots acuminats alenats, càpsula piramidal, atenuada en bec llarg.
23.

( Panícula gran, de branques divaricades, càpsula atenuada en bec, igual
al perISONA cla 2 o. co 2,717. J. Obtusiflorus.
Panícula petita, de Bn aues deteal càpsula mucronada, més llarga que
El perigoni i i EO mecenes ces ED Sac I

22

( Glomèruls petits, de 3-8 flors, panícula gran, tèpals llargament acu-

l minats aristats, recorbats, GE interiors més llargs .
23 2,719. J. silvàticus.
E Glomèruls grandets, de 6-20 flors, panícula petita, tèpals acuminats ale-
i mmats, rectes, igualsveve. Li ea al Es a ce a Ses ra al

Tiges acostades, dretes, estriades, apres, sense estolons, bràctea floral

— llargament acuminada, flors subsèssils. . . 2,720. J. striatus.

24 ( Tiges distants, unes ajagudes i llargament estoloníferes, altres dretes,
ni estriades ni aspres, bràctea florai aguda, pedicels tan llargs almenys

com el diàmetre de la càpsula. . . . . 2,721. J. Fontanésii.

2,697. — J. capitatus VVeig. —— J. trian-
drus Gouan
(per la inflorescència globulosa, com una mena
de capítol , triandrus, del grec tpt, tres, i àvip,
home, o estam, perquè té tres estams.)

Anual, d'arrel fibrosa i tija de 3-I2 cm, fili-
forme, dreta, simple, fullosa a la base i afila
superiorment, fulles linears setàcies, canalicu-
lades, verdes o vermelloses, sense aurícules,
més curtes que la tija, 5-I2 flors verdoses en
glomèrul terminal generalment solitari, ultra-
em o passat per una petita bràctea foliàcia, tèpals
desiguals, ovats lanceolats, blanquinosos, amb la carena verda, els externs
més llargs, bruscament acuminats, recorbals, tres estams, càpsula petila,
ovoide, breument mucronada, igual a la meitat del perigoni.

416

FLORA DESOATALUNYA

Juucàcies. G. 729. - Juneus.

Geografia. — Llocs arenosos humits: Montseny, Vidreres — Blanes (Puj., J.),
Plana de Vic, cap a Folgueroles, r. (Puigg.l), Prats de Molló (Lap.), Cerdanya
(Bub.), Coll-lliure, Banyuls, Coll de Molló (Gaut.) — Maig-Ag.

2,698. — J. pygmaeus Thuill. — J.
triandrus Reich., non Gouan
(del grec moquatoç, pigmeu, per la exigiilal
d'aquesta planta.)

Anual, d'arrel fibrosa i tiges de 3-12 cm, fili-
formes, dretes, È nombroses i ramificades a
l'àpex, fulloses, amb fulles linears setàcies, fre-
quentment rogenques, les radicals generalment
més curtes que la tija i amb aurícules ben des-
o enrotllades, flors verdoses o vermelloses, en
i Juneus pygmeus o glomèruls de 3-8 flors i en nombre d'1-5, lin-

CERT cs OT EE RD DEA ferior ultrapassat per una bràctea foliàcia, tè-
pals linears lanceolats, verds, iguals, drets, connivents, aguts, tres estams,
càpsula estretament oblonga, aguda, una tercera part més curta que el
perigoni.

Geografia. — Llocs arenosos humits: Montjuic (Hb. Costal), Empordà, Vilar-
nadal (Sen.l), Campmany, Sant Hilari (Vay.), Vall de Benasc (Boileaul, ex Costa).
Ma1g-Agost.

2,699. — J. bufónius L.

(del llatí bufo, el gripau, perquè cerca els llocs
humits.)

Sinonímia. — Jonc dels galàpats.

Anual, d'arrel fibrosa i tiges de 5-25 cm, ge-
neralment fasciculades, dretes o difuses, pri-
mes, ramificades, amb 1-3 fulles limears alena-
des, no nuoses, de beines no auriculades, les ra-
dicals més curtes que la tija, flors verdoses o
rogenques, solitàries, geminades o fasciculades
sobre les branques, la inferior ultrapassada per
1-2 bràctees setàcies, tèpals groguencs, amb la carena verda, lanceolats, llar-
gament acuminats alenats, desiguals, els interns més llargs, generalment sis
estams, càpsula oblonga subtrígona, obtusa, mucronada, ferruginosa o ro-
genca, una tercera part més curta que el perigoni. Planta molt variable.

Juncus bufónius

53 417

PUBLICACIONS DE EfFINSUIEFUT DE CTENCRES

Juncàcies. G. 729. - Juneus.
var. fasciculatus Bert. — Flors ternades o fasciculades, branques més
curtes i més gruixudes.
Geografia. — Paratges estancats: Fregient des de la costa al Pireneu, el tipus i
la varietat. — Maig-Set.

2,700. — J. Tenagéia L. —— J. Vaillàn-
OO ti Thuill.
( o (del grec tévaroç, aigua soma, per la seva es-

tació, dedicat a Sébastien Vaillant, autor del
Botanicon Parisiense, mort el 1722.)

Anual, d'arrel fibrosa i tiges de 35-20 cm,
: o primes, dretes, amb 1-3 fulles verdes o rogen-
io ques més curtes que la tija, setàcies, dretes,

N i sense nusos, de beina auriculada, flors brunen-
j o ques, petites, solitàries, distants, en cimes re-

unides en panícula fluixa, bràctees molt curtes,
tèpals quasi iguals, ovats lanceolats, verdosos

LS

Juncus Tenagéia

i
i
i
i

i É A
SE esp remers Poe ri "a la carena, vermellosos al costat i escariosos

al marge, els externs aguts, els interns obtusiúsculs, sis estams, càpsula
subglobulosa, brunenca, quasi igual al perigoni.

B sphaerocarpus E. Mey. — J. sphaerocarbus Nees. — Tèpals desiguals,
tots lanceolats acuminats, de raquis verd i amplament escariosos al marge,
els externs més llargs i més llargament acuminats, càpsula més curta que el
perigoni, breument mucronada.

Geografia. — Paratges arenosos humits : Litoral de Barcelona (Costa), Empordà,
Vilarnadal (Sen.l), prop de Vic, Pas d'En Mambla (Puigg.l), Cerdanya, la Jon-

quera, Campmany, Cantallops (Vay.), Cerdanya (Bub.), Baix Aragó (Loscosl). La
B sphaerocarpus a Serrateix (Puj., C.I), Castelldefels (Sen.l) — Maig-Set.

2,701. — J. triglumis L.

(del llatí triglumis, tres glumes, alludint a les
bràctees glumàcies, generalment en nombre de
tres, que envolten la base de la inflorescència.)

Peremne, de rizoma fibrós i tiges de 5-20 cm,
dretes, primes, estriades, fulloses a la base, fu-
Lo lles subulades, canaliculades, rígides, general-
ment més curtes que la meitat de la tija, amb
beines auriculades, Hors brunes groguenques,
reunides en un glomèrul terminal de 2-5 flors,
SECS RI Lia sèssil, dens, acompanyat de 3-5 bràctees ovades
i. lanceolades, ferruginoses, tèpals ovats obtusos,

418

a a ls ML

i na dl rs a a A tr

FLORA DE CATALUNYA

Juucàcies. G. 729. - Juneus.

quasi iguals, sis estams de filament quatre vegades més llarg que l'antera,
càpsula ellipsoide trígona, mucronada, bruna vermellosa, més llarga que el
perigoni.

Geografia. — Terrenys estancats i torbosos de les altes muntanyes: Núria, davant
del Salt de l'Aigua i cap a Noufonts — Pireneu central, cap a Canfranc (Soulié, in
Hb. Cad.), Vall d'Eina, Bassivé (Bub.), Cerdanya, Vall d'Eina, la Jassa de l'Estret
(Gaut.), muntanya de Castanesa (G. et G.), valls de Prats, Cerdanya, Eina i altres
pròxims a Andorra (Husnot). — Jul.-Set.

N. B. La planta de Núria és de tiges i fulles més primes, aquestes, en general,
més llargues que la meitat de la tija, les bràctees són blanques ocràcies, el glomèrul
de 2-3 flors, la càpsula acutiúscula, amb la fàcies de J. stygius L., pel qual motiu
la publicàrem com a J. pyrenaicus Cad. et Pau — J. stygius L. B pyrenaicus Cad. et
Pau, a la eFlora del Vallèsr, pàg. 118.

2,702. — J. trífidus L..

(nom erroni, pres per Linné dels seus anteces-
sors, que alludeix a les tres llargues bràctees
io de la inflorescència, i no pas a cap òrgan fes en
io tres parts.)

Peremne, de rizoma llarg, serpentí, i tija de
o 1-3 dm, filiforme, dreta, llisa, nua o amb una
sola fulla, fulles basilars reduides a la beina
o o mucronades, beines llargament pestanyoses
Do a l'àpex, flors negroses, en nombre d'r-4 en
Juneus trífidus OO glomèrul terminal fluix acompanyat de tres
ee bràctees foliàcies i filiformes que l'ultrapassen
llargament, tèpals ovato-lanceolats, acuminats, quasi iguals, sis estams d'an-
teres 3-4 vegades més llargues que els filaments, càpsula ovoide trígona,
llargament mucronada, negrosa, un poc més llarga que el perigoni.

Geografia. — Pastures rocoses de les altes muntanyes: Núria, al peu del pont de
Crémals i cap a Noufonts — La Tossa, Comabella, Morens, Costabona, fins a la
Torre d'En Mir (Vay.), Vall d'Eina (Lap.), Selcases (Quer) i fins a Andorra, al
Massis del Carlit (Gaut.), Port de la Picada (Costa), Luchon, Bielsa (Bub.), Port
de Benasc (Zett.), Bassivé (Puj., J.), Vall d'Aran, a la Coma de la Gireta, Trau de
l'Esca (Llen.), Ruda, Tredòs, Montartó (C. et J.) — Jul.-Set.

419

PUBLICACIONS. DE L'INSTITUL DE CLENGEES

Juucàcies. G. 729. - Juneus.

BE TEI RNE 2,703. — J. squarrosus L.

(sembla que Linné emprà el mot squarrosus
com a oposat a mollis, bla, suau, a causa de la
rigidesa de les tiges i fulles d'aquesta planta.)

Perenne, de rizoma gros, compacte, cespitós,
tiges de 2-6 dm, poc nombroses, dretes, rígides,
un poc anguloses, afilles, fulles totes radicals,
molt més curtes que la tija, nombroses, limears
acanalades, rígides, erecto-esteses en roselons

io compactes, beines dilatades auriculades, flors

l Juncus squarrosus i verdoses O rosses, solitàries, en panícula llarga

EI OR EET ee i estreta, fluixa, molt més llarga que les bràc-

tees, tèpals ovato-lanceolats, obtusiúsculs, lluents, amb dues ratlles dorsals

verdes, amplament escariosos al marge, sis estams de filaments unes quatre

vegades més llargs que les anteres, càpsula ovoido-oblonga, mucronada, lluent,
rossa, igual al perigoni.

Geografia. — Pastures humides : Cerdanya, als voltants de Montlluís (Lap., Bub.,
Gaut.), al Capcir, vall de Balceres, a la Font Grossa (Sen.l, in Hb. Cad.), Luchon
(Lap.) — Juny-Set.

2,704. — J. marítimus LamE.

(perquè sol viure prop del mar.)

I Perenne, de rizoma serpentí, gruixut, tiges
de 5-IO dm, dretes, rígides, llises, plenes, les
Po estèrils vulnerants, escamoses a la base, esca-
mes embeinadores, ferruginoses, fulles totes
radicals, cilíndriques, rígides, vulnerants com
les tiges estèrils, flors verdoses, de 3 mm de
llarg, solitàries o reunides en nombre de 2-3 en
glomèruls nombrosos formant una panícula
Juneus marítimus i o pseudolateral fluixa, ramificada, dreta, inter-
ceeemmmeeeeset o rompuda, igual a la bràctea inferior o més
curta, tèpals lanceolats, els externs més llarçs, aguts, els interns subobtusos,
més amplament escariosos, sis estams, anteres 2-3 vegades més llargues que
els filaments, càpsula eHipsoide, petita, mucronada, quasi igual al perigoni.

B rígidus Rouy — J. rígidus Desf. — Panícula gran, molt fluixa i molt
llarga (de 2 dm i encara més), ultrapassant de molt la bràctea inferior, planta
més forta, rígida.

420

a eo ta

i lab Das

FLORA DE CATALUNYA

Juncàcies. G. 729. - Juneus.

y Contractus Trèm., in litt. — J. Paui Sen. — Panícula petita, molt con-
treta, llargament ultrapassada per la bràctea inferior.

Geografia. — Llocs estancats del litoral i de l'interior: Urgell, a Utxafava, cap a
Ivars, Cardona — Roses (Bub.). La 8 rigidus Rouy, a can Tunis, la yY. contractus
Trèm., a Castellgalí, vores del Llobregat (setembre del 1881 i 1886, legi), Castell-

defels (jul. 1910 leg. Sen.l) — Juny-Set.

2,705. — J. acutus L..

(per les tiges estèrils vulnerants, acabades en
Po Punta forta i molt aguda.)
i

Sinonímia. — Jonc marí, cast., junco re-
dondo.

Perenne, de rizoma gruixut, fibrós, tiges de
4-I2 dm, dretes, molt rígides, afilles, llises,
io plenes, amb escames a la base, rogenques i
Po lluents com les beines foliars, les estèrils vul-
Do nerants el mateix que les fulles, que són totes
es eead ee eme cj pa radicals, cilíndriques i rígides, poc nombroses
i tan llargues com les tiges, flors verdes brunenques, de 6 mm de llarg, soli-
tàries o en glomèruls de 2-5 flors agrupats en panícula pseudo-lateral rami-
ficada, compacta, frequentment ultrapassada per una bràctea molt vulnerant,
tèpals subiguals, els externs lanceolats, aguts, els interns ovats, oblusos,
escotats, sis estams, anteres unes quatre vegades més llargues que els hla-
ments, càpsula ovoidz aguda, de color de castanya, el doble de llarga que el
perigoni.

Geografia. — Comuna al litoral de Barcelona, des d'on s'interna fins a l'estació
d'Olesa i a la falda de Sant Llorenç del Munt — Fins al pla de Bages i a altres
llocs (Costa), prats del litoral, fins a Banyoles (Vay.), Roses (Bub., Cad.) —
Maig-Ag.

2,706. — J. àrcticus VVilld. — J. acumi-
natus Balb.
i

(per viure als paisos àrtics , acuminatus, acabat
en punta, per la bràctea superior rígida i pun-
/ teguda.)

Peremne, de rizoma horitzontal llargament
io serpentí, tiges d'I-4 dm, dretes, cilíndriques,
rígides, llises, fistuloses, afilles, amb escames
embeinadores a la base, lluents, obtuses, muero-
nulades, que representen les úniques fulles,:

Po flors d'un bru negrós, en nombre de 3-8 en un
io petit capítol pseudolateral subglobulós, com-

Juncus àrcticus

421

4 ocre ———

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

za —Y———

Juncàcies. G. 729. - Juneus.

pacte, llargament ultrapassat per la bràctea caulinar, tèpals desiguals, els
externs més llargs, lanceolats aguts, els interns obtusos, amplament mem-
branosos a l'àpex, sis estams amb les anteres iguals als filaments, estil més
curt que els estigmes, càpsula ovoide trígona, mucronada, quasi igual al
perigoni.

Geografia. — Pastures humides de les altes muntanyes : Núria, cap a Noucreus —
Cerdanya, ribera del Tet, Montlluís (Gaut.), rara a la zona alpina superior del Pi-

reneu central, prop del llac d'Albo, entre la Renclusa i les geleres de les Maleides
(Zett.), estanys de Colomers (Llen.) — Ag.-Set.

Dra a VIU UE SO) Ara J. filiformis LL.
(per la tija filiforme.)

Perenne, de rizoma llargament horitzontal,
serpentí, tiges d'r-4 dm, dretes, filiformes,
acostades, afilles, finament estriades, fulles re-
duides a les beines basilars brunes i lluents,
flors verdoses, en nombre de 3-I0 en una petita
cima pseudolateral situada vers la meitat de la
tija (comprenent-hi la bràctea), tèpals quasi
o iguals, lanceolats, tots aguts, sis estams d'an-

Juneus filiformis I teres més curtes que els filaments, estil molt
" o curt, càpsula ovoide subglobulosa, breument
mucronada, de color de castanya, quasi igual al perigoni.

Geografia. — Prats humits i llocs estancats de les altes muntanyes: Cerdanya,
cap a Montlluís (Bub., Gaut.), Vall d'Aran, al Pla de Beret, Clot de l'Ós (Llen.l),
Port de la Picada (Bub.), Bassivé (Timb.), rara a la zona alpina del Pireneu
central (Zett.) — Jul.-Ag.

2,708. — J. glaucus Ehrh.
(pel color glauc de la planta.)

Sinonímia. — Jonc dels jardiners.

Perenne, rizoma horitzontal, serpentí, tiges
de 4-I12 dm, dretes, glauques, cilíndriques, pro-
fundament estriades, afiles, no fràgils, de me-
dulla interrompuda, fulles reduides a les beines
basilars brunes negroses i lluents, flors rosses
o brunes, solitàries, de 3 mm de llarg, en
panícula pseudolateral ramificada i fluixa per
sobre de la tercera part superior de la tija,

Juncus glaucus

422

Ò Mad Dada LL.

DE add. sal dc

a i da maió Ll a

FLORA DE CATALUNYA

Juncàcies. G. 729. - Juneus.

llargament ultrapassada per la bràctea cauliforme, tèpals desiguals, els ex-
terns més llargs, lanceolats, llargament acuminats alenats, escariosos al
marge, sis estams d'anteres iguals al filament, estil distint, càpsula ellipsoide,
mucronada, bruna negrosa, molt lluent, quasi igual al perigoni.

Geografia. — Frequent als llocs humits, des de la costa al Pireneu. — Maig-Ag.

2,709. — J. effusus L.

(del llatí effusus, difús, a causa de la inflores-
cència laxa, de flors escampades. )

Sinonímia. — Jonc dels jardiners.

Es molt afí a l'anterior espècie, de la qual s'a-
parta per la tija verda, llisa quan és fresca, fi-
nament estriada quan s'asseca, de medulla con-
tinua, per les beines de les escames basilars
io mats, no lluents, per la panícula molt ramifi-
Juneus effusus cada, de branques desiguals, les unes dretes,
"—. les altres esteses o refractades, tèpals lanceolats
acuminats, tres estams, estil molt curt, càpsula transovoide, truncada depri-
mida, sense muctó, un poc més curta que el perigoni.

Geografia. — Prats humits: Montseny, Sant Hilari, Baix Empordà, Tossa —
Prop de Barcelona (Salv.l), Castelldefels, Montseny i Pireneus (Costa), Camp-
rodon (Bub.), Prats de Molló (Gaut.), valls del Pireneu central, fins a la zona
subalpina (Zett.), Lés (C. et S.) — Maig-Set.

2,710. — J. conglomeratus L., subsp.
de l'anterior ap. Husnot i ap. Rouy

(és el Juncus leevis, panicula non sparsa, de
Bauhin, que, a diferència de l'anterior, no té
les flors ésparses sinó aglomerades.)

Es diferencia del J. efjusus per la Hja fina-
ment estriada a la part superior, per la paní-
cula aglomerada, amb una beina inflada, per
les flors més brunes, amb sèpals lanceolats,
molt aguts, i tres estams, i per la càpsula ter-
minada en un mucró petit, curt i gruixut,
inserit en una mamilla i portant V'estil.

Geografia. — Paratges humits : Blanes, Santa Cristina, entre Lloret i Tossa,
Vidreres, Montsoliu — El Miracle (Marcetl), Guilleries, Rocabruna, Molló, Mare

423

PUBLICACIONSS DEL ENTNSTEI TU) DE CLENGEES

Juncàcies. G. 729. - Junceus.

de Déu del Coral, Ribes, Cerdanya (Vay.), Costabona (Bub.), valls inferiors del
Pireneu central (Zett.), Mont Jisoles (Timb.), Sant Beat (C. et S.) — Maig-Ag.

2,711. — J. subulatus Forstal — J.
multiflorus Desí.

(del llatí subulatus, subulat, perquè les fulles
terminen en punta fina, multiflorus, per la in-
florescència multiflora.)

Perenne, de rizoma llarg, serpentí, horitzon-
tal, tiges de 5-Io dm, dretes, rígides, cilíndri-
ques, robustes, amb 1-4 fulles subcilíndriques,
acuminades alenades, vulnerants, fistuloses,
- o blanes, no nuoses, flors verdoses, petites (3 mm

Juneus subulatus de llarg), solitàries, poc distants, en panícula

ee es terminal molt llarga, ultrapassantellargament

la bràctea inferior, estreta, interrompuda, de branques dretes, tèpals des-

iguals, lanceolats acuminats, els interns un poc més curts i menys acuminats,

sis estams, càpsula petita, ovoide trígona, obtusa, mucronada, bruna, un poc
més curta que el perigoni.

Geografia. — Idocs humits del litoral i de l'interior : Prat de Llobregat , Urgell,
a Utxafava, cap a l'Estany d'Ivars — Can Tunis, Castelldefels (Sen.l), Roses
(Bub.) — Juny-Jul.

2,712. — J. compressus Jacq. — J. bul-
bosus L.

(per les tiges comprimides.)

Perenne, de rizoma serpentí, horitzontal o
oblic, tiges d'1-6 dm, dretes, primes, llises,
comprimides sobretot inferiorment, amb 1-2
fulles caulinars 1 les altres reunides a la base,
dretes, linears canaliculades, blanes, sense nu-
sos, beines auriculades, flors vermelles bru-
nenques o verdoses, petites (2-3 mm de llarg),
solitàries, freguentment acostades, en panícula
terminal curta, corimbiforme, de rames dretes,
igual a la bràctea foliàcia o ultrapassada per ella, tèpals quasi iguals, ovats
oblongs, molt obtusos, escariosos al marge i a l'àpex, sis estams de filament
igual a la meitat de l'antera, càpsula subglobulosa, petita, bruna, una tercera
part més llarga que el perigoni.

424

FLORA DE CATALUNYA

Juncàcies. G. 729. - Juneus.

Subesp. J. Gerardii Lois. (ap. Rouy , simple var. ap. Husnot) — Tija
més prima, subcilíndrica, bràctea inferior de la panícula curta, flors petites,
antera tres vegades més llarga que el filament, estil llarg (generalment tant
com l'ovari en lloc de la meitat), càpsula ellipsoide, igual al perigoni o poc
més llarga.

Geografia. — Paratges humits de Clariana i d'Avià (Puj., C.l), el Miracle (Mar-
cetl) — Camprodon (Bub.), Cortals de Castelló (Vay.), litoral de Canet (Gaut.),

Luchon (Lap.). La subesp. J. Gerardii Lois., a Can Tunis 2 (Llen.), Roses (Bub.),
llocs tronterers entre Leucata i Argelés (Gaut.) — Juny-Jul.

io 2,713. — J. supinus Moench — J. uli-
—ginosus Roth

(del llatí supinus, supí, per les tiges sovint
decumbents, ajagudes, uliginosus, pantanós,
perquè es fa als llocs humits.)

Peremne, de rizoma cespitós, inflat en bulb
a la base, estolonífer, tiges d'1-3 dm, general-
ment nombroses, primes, dretes o prostrades
i o radicants, surants o submergides, fulloses, fu-
: lles cilíndriques, superficialment canaliculades,
i les radicals filiformes, les caulinars lleugera-
Et de Ment muoses, blanes, verdes, beines llargament
auriculades, flors rosses o brunes, frequentment vivípares, petites (3 mm de
llarg), en glomèruls de 4-r2 flors, formant una cima fluixa, tèpals lanceolats
acuminats, els externs un poc més llargs i més acuminats, tres estams o,
frequentment, sis, d'antera igual al filament, càpsula oblongo-transovoide,
breument mucronada, bruna, poc més llarga que el perigoni.
Geografia. — Prats humits de Ceret, Ariés, Sant Llorenç dels Cerdans (Compy. 1),
Sant Julià de Vilatorta (Masf.), Cerdanya, vores del Tet, cap al pla de Barrés

(Gaut.), Capcir (Bub.), Vall de Benasc (Boileaul, ex Costa), Mont Jisoles (Timb.),
Beta, a Va dE Rda (EN et quny-Set.

2,714. — J. heterophyllus Dufour —
J. corsicus Sol.

(del grec Ècspos, altre, i pòxXov, fulla, per la di-
versitat morfològica de les fulles, corsicus,
de Còrsega.)

Perenne, de rizoma estolonífer i tija de 3-Io
decímetres, gruixuda, surant, radicant, flexuo-
sa, fullosa, amb fulles glaucescents, diformes,
les inferiors filiformes, blanes, generalment

Juncus heterophyllus

54 425

PUBLVCACIONS DE, L'INSTITUT: DE CIENCLES

Juncàcies. G. 729. - Juncus.

molt llargues, poc o no gens nuoses, les superiors molt més grosses, rígi-
des, cilíndriques, fistuloses, glauques, fortament nuoses, flors rosses o bru-
nes, grans (5-6 mm), en glomèruls de 2-6 flors formant una cima co-
rimbiforme bastant fluixa, tèpals desiguals, lanceolats, estretament escariosos
ai marge, els interns més llargs, acuminats, els externs frequentment muero-
nats, cinc estams de filament ample, quatre vegades més curt que l'antera,
càpsula llarga (5-6 mm), ovoide, llargament mucronada, bruna, bastant més
llarga que el perigoni.

Geografia. — Estanys de l'Empordà, a Sant Climent (Sen.l) — Juny.

2,715. — J. lamprocarpus Ehrh. — J.
articulatus L

(del grec Xammpóc, brillant i xapróç, fruit,
alludint a la lluentor de les càpsules, articula-
tus, per les fulles amb embans travessers, mes
estretes en uns punts que en altres, com articu-
lades.)

Perenne, de rizoma, generalment, curt i oblic,
io serpentí, tiges d'1-7 dm, acostades, prostrades
ascendents, rarament dretes o enterament aja-
gudes, cilíndriques o un poc comprimides, fu-
lloses, fortament nuoses, fulles cilíndriques
comprimides, fistuloses, de nusos poc ben marcats, flors brunes o verdoses,
mitjanes (uns 3'5 mm), en glomèruls de 4-12 flors formant una panícula ter-
minal de branques dretes o divaricades, desiguals, fluixa, més llarga que la
bràctea inferior, tèpals quasi iguals, lanceolats, els externs aguts, els interns
obtusos, escariosos al marge, sis estams d'anteres iguals als filaments, càp-
sula ovoido-trígona, bruna negrosa, lluent, bruscament contreta a l'àpex i
mucronada, més llarga que el perigoni.

var. fluitans Roch — Tija llarga, surant.

var. nigritellus Don — Tija curta (r-2 dm), prostrada ascendent, radicant
als nusos, càpsula d'un negre fort.

var. macrocephalus Viv. — Glomèruls poc nombrosos (2-8), grans (de
prop d'1 cm).

Juncus lamprocarpus

/
/
i

Geografia. — Ilocs pantanosos de tot el país, des del litoral al Pireneu. La var.
fluitans Roch, a Sant Julià del Llor (Cod.t), la var. nigritellus Don, a Coma
Armada (Sen.l), la var. macrocephalus Viv., a Castelldefels (Sen.l, Cad.) — Maig-
Setembre.

426

nu d.

tt le es

RSE ORAL (DES CAT AT U NA

Juncàcies. G. 729. - Juneus.

2,716. — J. ànceps Laharpe

(del llatí anceps, de dos talls, alludint a la for-
ma comprimida de les fulles, que tenen dos
cantells aguts.)

Perenne, de rizoma horitzontal, llargament
serpentí, tiges de 4-8 dm, dretes, molt compri-
mides amcipitals, sobretot inferiorment, fulles
inferiors escamiformes, les caulinars comprimi-
des ancipitals, carenades, nuoses, fistuloses,
flors brunes, petites (2-2'5 mm), en glomèruls
nombrosos de 3-6 flors cadascun, formant una
panícula terminal ramificada, de branques dre-
tes i acostades, ultrapassant la bràctea inferior, tèpals quasi iguals, els exteris
aguts, mucronats, els interns obtusos, amplament escariosos al marge i a
l'àpex, sis estams d'antera un poc més llarga que el filament, càpsula ovoide
trígona, mucronada, bruna, lluent, poc més llarga que el berigoni.

Geografia. — Llocs humits i estancats: Empordà, vores de la Muga, a Boa-
della (Sen., in litt.). — Juny-Set.

2,717. — J. obtusiflorus Ehrh.

(pels tèpals esmussos, de forma obtusa al cap-
damunt.)

Peremne, de rizoma llarg, serpentí, tiges de
4-Io dm, dretes, cilíndriques, fulloses, fulles
inferiors reduides a les beines groguenques, les
superiors en nombre de dues, cilíndriques, rígi-
des, fistuloses, molt nuoses, flors d'un verd
groguenc o rogenc, petites (d'uns 2 mm), en
glomèruls de 4-12 flors, nombrosos, formant

Juneus obtusiflorus una panícula terminal ramificada, de branques
RED E PRI Et A EE esteses o refractades a la maturitat, més llarga
que la bràctea inferior, tèpals quasi iguals, connivents, oblongs, obtusos, ca-
renats, sis estams d'anteres més llargues que els filaments, càpsula ovoide
trígona, contreta en bec, rogenca, petita, poc més llarga que el perigoni.

Geografia. — Llocs pantanosos i vores dels corrents : Litoral de Barcelona , Cas-
tellgalí, vores del Llobregat — Castelldefels, marges del Besòs, cap a Montcada

427

—————————————————————————————

PUBLICACIONS DE L'INSTITUEI DE CEFENCLES

—————————————————————————ddve

Juucàcies. G. 729. - Juneus.

(Costa), Prats de Rei (Puigg.l), Empordà, Banyoles, Olot, Santa Coloma, Guille-
ries, Lluçanès, Ripoll (Vay.), la Cellera, Sant Julià del Llor (Cod.l), Empordà, Sant
Pere Pescador (Llen.l) — Juny-Ag.

2,718. — J. alpinus Vill.
(perquè es fa als Alps.)

Perenne, de rizoma serpentí i tiges d'1-8 dm,
dretes, primes, rodones o un poc comprimides,
fulloses, amb 2-4 fulles cilíndrico-comprimides,
fistuloses, nuoses, flors d'un púrpura negrós,
d'uns 3 mm, en glomèruls de 3-8 flors formant
una panícula terminal fluixa, de branques dre-
tes, més llarga que la bràctea inferior, tèpals
: iguals, oblongs, tots obtusos, els externs ter-

Juneus alpinus minats en un petit mucró que es torna molt
ceres o pelit o nul, càpsula ovoide trígona, bruscament
mucronada, negra, d'uns 3 mm, més llarga que el perigoni.

Geografia. — Paratges pantanosos i torbosos de les altes muntanyes : Núria,
Tragurà, la Tossa, Costabona, Coral, Rocabruna (Vay.), Coma d'Eina (Sen.l), Ca-
rençà (Bolòs, ex Vay.), Setcases (Bub.), Solaneta de Costabona, Vall de Llo, Carlit
i fins als confins d'Andorra (Gaut.), Ribera de Viella, Aiguamoix, Montgarri (Llen.l),
Pla de Beret (C. et S.) — Jul.-Set.

2,719. - J. silvàticus Reich., J. acuti-
florus Ehrh.

OO (ber habitar en llocs selvàtics, acutiflorus,
io. de tèpals punteguts.)

Perenne, de rizoma llargament serpentí i tiges
de 3-9 dm, separades, dretes, cilíndriques, com-
primides inferiorment, fulloses, fulles cilín-
driques o poc comprimides, fistuloses, nuoses,
separades, flors brunes o pàllides, de 3-4 mm,
: o reunides en glomèruls nombrosos de 3-12 flors

Juncus silvàticus DO cadascun formant una panícula terminal de

ere — branques desiguals, les unes dretes, les altres
esteses, més llarga que la bràctea inferior, tèpals tots acuminats lanceolats,
els interns més llargs i freguentment amb la punta recorbada, sis estams
d'anteres més llargues que els filaments, càpsula ovoide trígona, llargament
i insensiblement atenuada en bec, ultrapassant llargament el perigoni.

428

pd ll RO Cd ds

es Dl ds ala til

—————————————————————————————————ççççççççç vg ça

FLORA DE CATALUNYA

Juncàcies. G. 729. - Juneus,

Raça J. brevirostris Nees — Glomèruls menys nombrosos, doblement
grossos, de més flors i més grans, càpsula quasi igual al perigoni.

Geograjia. — Prats humits i llocs estancats : Cap a Vic (Masí.), Cerdanya, a
lAívia, Montgrony (Sen.l), Cerdanya, a Fontpedrosa (Gaut.), Vall de Luchon,
abundant tot al llarg del Garona (Zett.) , molt comuna des de Lés a les Bordes (Llen 1),

Sant Beat (C. et S.). La raça J. brevirostris Nees., a Santa Fe del Montseny (Sen.). —
Juny-Ag.

El 2,720. — J. striatus Schousb.

(per les tiges estriades.)

Perenne, de rizoma curt i gruixut i tiges d'r-
4 dm, solitàries però acostades, dretes, estria-
des, aspres, així com les fulles 4 les beines,
sense estolons, fulles cilíndriques, fistuloses,
llargues, muoses, estriades i aspres, flors bru-
nes, subsèssils, grandetes, en glomèruls de 6-20
flors formant una panícula dreta, poc estesa,
3 io més llarga que la bràctea inferior, bràctees flo-
Juneus striatus rals lanceolades, llargament acuminades com
Cols tèpals, quasi vemals, un poc recorbats a Và-
Pex, sis estams d'anteres un poc més llargues que els filaments, càpsula rossa,
llargament atenuada en bec, ultrapassant poc el perigoni. L'examen d'una
secció de la fulla o de la tija és el millor medi per a distingir aquesta espècie
(Husnot, Joncées, p. 14).

Geografia. — Llocs humits de la regió mediterrània : Empordà, a Vilarnadal
(Sen.l), Girona, vores del Ter (Bub.), Pireneu oriental (Rouy), Provença (Coste) —
Maig-Ag.

En) 2,721. — J. Fontanésii Gay — J. lage-
OO nàrius Gay

(dedicat a René Louiche des Fontaines, que,
en la seva Flora Atlantica, el va prendre per
altre, lagenarius, derivat de lagena, ampolla,
per la forma injlada del fruit quan, parasitat
per un insecte, es converteix en cecidi.)

És distigeix netament de l'espècie anterior,
segons Rouy, per les tiges, unes ajagudes, pri-
: anual gelat mes, distants, llargament estoloníferes, les al-
Pio tres dretes, feblement comprimides, no estria-

429

PUBLICACIONS DE ETINSTITUL DE CLENCIES

uncàcies. G. 729 - Juneus.
7

des ni aspres, per les beines de les fulles llises, per les bràctees florals i els
tèpals aguts, pels pedicels igualant, almenys, l'amplada de la càpsula, i per
l'antera 2-3 vegades més llarga que el filament.

Geografia. — Idocs humits de la regió mediterrània : Litoral de Barcelona (Llen. 1),
Montserrat, a la Font de la Noguera , Tarragona (Sen.t) — Maig-Ag.

N. B. Entre els híbrids d'aquest gènere és digne de mencionar-se el J. diffusus
Hoppe. — x J. glaucus x J. effjusus, que sembla que Fre. Sennen ha recollit prop
de Santa Fe del Montseny.

FLORA DE CATALUNYA

Gènere 730. — LUZULA DC.

(De lucciola, nom vulgar italià d'alguna espècie d'aquest gènere.)

Flors escarioses, brunes, groguenques o blanques, solitàries o reunides en
glomèruls, en espiga o en panícula, acompanyades de bractèoles escarioses,
perigoni de sis tèpals iguals o desiguals, soldats inferiorment, sis estams, un
estil filiforme, tres estigmes també filiformes, llargs i peluts, càpsula unilocu-
lar, trisperma, dehiscent per tres valves sense embà, llavors apendiculades
o no. Herbes perennes, de fulles graminiformes, planes, generalment peludes,
embeinadores a la base, pròpies de terrenys frescals o secs.

Flors solitàries, llargament pedicellades, en cima corimbiforme o sub-

umbelliforme, llavors ariHlades, amb una aresta a l'àpex. . . 2.
L $ Flors en glomèruls o en espiguetes, totes sèssils o subsèssils, llavors
arilades o no, amb un apèndix apical punetiforme ..—.. . . . 4.

Flors groguenques, rizoma llargament estolonífer .
2,722. L. flavéscens.
Blors brinenques, tizomtar CeSpItoS a ae al a 8A

més llarga que el perigoni. . . See ag 2 grs pilosa.
Fulles estretes (2-4 mm), peducles sempre drets, càpsula un poc més

Curta QUÈ CI DECIROnt , pe le ea RE a ve yeA. ls. ERorsteri.

Flors reunides en glomèruls . . . . UGA EN es at a El
P IOrS TEUMICES En ESDIQUES "ple a ter lana a ee a ue ee Ot

E—

Flors blanques o grogues, rizoma estolonífer.. .. —.. —. . . . . 6.

EE amples (6-10 mm), Semana refractats a la maturitat, càpsula
I Eres EO IE AIS tada ce dim GES SR Dr

( Flors grogues, tèpals breument mucronats, càpsula quasi igual al peri-

DOC Msts s cs a agestc. lútea:
6 ir lors Manga: (pals lumieclats a cdriants: càpsula bastant més curta
CU DEnIgOni, les eq a ar a re er 226. LL. ven:
Fulles amples (8-10 mm), peludes, flors de 3-4 mm, tèpals lanceolats
ACN TS cries ai AS atat ts ls ene Day LL. silvàtica:

7 ) Fulles estretes (2-6 mmi), glabres, flors de 2 mm, tèpals lanceolats
UCLONALSQE GS oci ia es de UC ia Siieitaia a lla ele $ SNICI Oi delit 8.

431

PUBLICACIONS DE EFE MNSTU BRUT DE CLBENCIES

Juncàcies. G. 730. - Luzula.

Fulles de 4-6 mm, inflorescència ultrapassant poc o no gens les fulles
3 Noralse. ere. se a 2,728. LL. glabrala.

Fulles de 2-3 mm, iMdeeeieia nlennastont 4-5 vegades les fulles
Horals, ci. ets Ms aa el el ae ee 7 20S cas PE

Flors en umbella, llavors llargament apediculades a la base . . 10.
Flors en espiga, llavors poc o no gens apendiculades ... . . . qa,

Rizoma estolonífer, branques de l'umbella a la fi penjants, anteres 3-4

vegades més llargues que els filaments . 2,730. L. campestris.
10 i Rizoma fibrós, branques de l'umbella dretes, anteres, a tot tirar, tan
llargues com els Blaments 2.4 cele l is eran aa EI

( Flors rosses, umbella gran, tan llarga almenys com la fulla floral, tèpals

iguals. upenes de 2781. LL. uitillGge:
IL ) Flors negroses, cin politcra, ele més curta que la fulla floral,
ls tèpals (desiguals: ue pes serbeldeiet see portades PS ani sudética.

Fulles d'r-3 mm, canaliculades, quasi glabres, espiga ultrapassant la

fulla floral, tèpals iguals, càpsula negra, lluent 2,733. L. spicata.

12 ( Fulles de 4-8 mm, planes, llargament pestanyoses, espiga ultrapassada
per la fulla floral, tèpals desiguals, càpsula bruna .

2,734. L. pediformis.

2,722. — L. flavéscens Gaud. — L.
Hostii Desv.

(del llatí Navescere, groguejar, pel color gro-
o guenc de les flors, Hostii, per haver-la dedicat
i 4 NiRolaus Host, botànic austríac, mort el
o 1834.)

Rizoma llargament estolontfer, tija de 2-4
decímetres, dreta o ascendent, fulles radicals
poc nombroses, estretes (2-3 mm), amb llargs
pèls blancs a les vores, flors poc nombroses
(3-8), groguenques, solitàries, llargament pe-
dicellades, en umbella fluixa, de branques des-
iguals, tèpals lanceolats apiculats, iguals, acompanyats de dues bràclees
agudes, càpsula ovoide trígona, acumimnada, mucronada, quasi igual al peri-
goni, llavors brunes, terminades en un apèndix falciforme tan llarg com elles.

Luzula flavéscens

Geografia. — IAocs humits de Carençà (Compy., Husnot) , Pireneu oriental (Lap.,
Gr. et G.), Pireneus (Coste, Rouy) — Juny-Jul.

432

A DS ais

ED QUAN DI'ENG AT AL U NY A

Juncàcies. G. 730. - Luzula.

2,723. — L. pilosa Desv. — L. verna-
lis DC.

(és el Juncus pilosus L., així anomenat pels
DO llargs pèls de les fulles, vernalis, propi de la
io Primavera, perquè hi floreix.)

Rizoma fibrós, tiges de 2-4 dm, dretes, nom-
broses, les perifèriques ascendents, fulles ra-
dicals nombroses, linears lanceolades, amples
(6-10 mm), amb llargs pèls blancs, sedosos i £
í i o distanciats a les vores, les caulinars curtes,

Luzula pilosa o embeinadores, flors d'un bru rogenc, solitàries,

cues eq umbeHa fluixa, de pedicels molt desiguals,
estesos o refractats a la maturitat, tèpals quasi iguals, lanceolats aguis,
acompanyats de dues bràctees obtuses, càpsula oveide trígona, mucronulada,
poc més llarga que el perigoni, llavors terminades en un apèndix corbat, tan
llarg com elles.

Geografia. — Comuna als boscos de les muntanyes, fins a la zona subalpina del
Pireneu central (Zett.), Artiga de Lin (Llen.l), entre Bossost i el Coll de Bareges
(C. et S.), Pireneu oriental, a Prats Balaguer, Coll d'Ares (Husnot) — Abr.-Juny.

l 2,724. — L. Forsteri DC.

(Smith dedicà aquesta espècie, amb el nom de
Juneus Forsteri, al seu descobridor a Angla-
terra Eduard Forster, Fl. Brit., III, p. 1395.)

Rizoma fibrós, tiges de 2-4 dm, dretes, fu-
lles radicals nombroses, estretes (2-4 mm), amb
pèls llargs i sedosos a les vores, flors d'un bru
rogenc, solitàries, en umbella fluixa de pedi-
cels desiguals, drets o ascendents després de
SS l'antesi, tèpals lanceolats acuminats, iguals,
Luzula Forsteri — amb dues bractèoles agudes, càpsula ovoide

trígona, apiculada, un poc més curta que el
perigoni, llavors terminades en un apèndix dret, més curt que elles.

Geografia. — Boscos i pastures secs : Serralada litoral, a Montcada, i serralada
superior del Vallès, a l'Obac, Sant Llorenç del Munt, Guilleries — Riera de Vall-
vidrera, Bellmunt, entre Vilarnadal i Cabanes (Sen.), la Cellera (Cod.l), zona
inferior del Pireneu, a Núria (Vay.), boscos de I,uchon (Zett.), Fos, Sant Beat
(C. et S.) — Abril-Maig.

55 433

P UB ECA CON S (PRE TE SINS IRIS DIES IC MEINAGUES

Juncàcies. G. 730. - Luzula.

2,725. — L. lútea DC.
(del llatí luteus, groc, pel color de les flors.)

Rizoma horitzontal, estolonífer, tija d'I-3
decímetres, dreta, glabra, fulles d'un verd gro-
guenc, lanceolades linears, breument acumina-
des, glabres, curtes, amples de 4-6 mm, flors
d'un groc daurat pàllid, d'uns 3 mm, en alo-
mèruls de 8-12 flors formant una panícula co-
/ ) o rimbiforme un poc compacta, ultrapassant llar-

VS) o gament les fulles florals, tèpals lanceolats, api-

Luzula lútea o culats, estams de filaments el doble més curts

oo que llurs anteres, càpsula trígona ovoide, rossa

o bruna, mucronada, llavors transovoides, amb una petita protuberància grisa
al capdamunt.

Geografia. — Pastures i pedruscall de les altes muntanyes : Núria, al cim del
Puigmal, altures de Fontnegra, entre les llicorelles, c. — Muntanyes de Núria i de
la Cerdanya, Costabona, Morens , Pic de les Agudes, al Montseny (Vay.), Cambra-
dases, Valls d'Eine i de Llo, Setcases, Costabona (Bub.), fins a la vall d'Err (Gaut.),
Puigmal (Puigg.l), Setcases (Isernl), pics de Colomers (Llen.) — Juny-Ag.

2,726. — L. nívea DC.

o (pel color de les flors, que s'ha comparat al
io blanc de neu.)

Rizoma oblic, estolonífer, tija de 4-8 dm,
dreta, peluda, fulles lanceolades linears, llarga-
ment acuminades, amples de 3-5 mm, flors
blanques argentades, grans (5-6 mm), en glo-
mèruls de 5-I15 flors formant una panícula co-
rimbosa llargament ultrapassada per les fulles
o florals, tèpals lanceolats acuminats, els externs

Luzula nívea o uma tercera part més curts, estams de filament

ee igual a lantera, càpsula irígona oV0ide, dbe-
nuada a l'àpex, mucronada, rossa o bruna, la meitat més curta que el peri-
goni, llavors brunes o negres, amb una petita protuberància grisa al cap-
damunt.

Geografia. — Boscos ombrosos, humits, de les muntanyes : Montseny , Segalers,
al Berguedà , Queralbs, Núria, la Molina — Comarca de Berga, Olot i més amunt

434

FLORA DE CATALUNYA
Juncàcies. G. 730. - Luzula.

(Costa), muntanyes de Vidrà, Collsacabra, Guilleries, Mare de Déu del Munt, Ribes,
Cerdanya (Vay.), Montlluís, Font Romeu (Gaut.), Vall d'Aran, a Artiga de Lin,
Geles, Gausac (Llen.) — Juny-Ag.

2,727. — L. silvàtica Gaud. — L. mà-
xima DC.

(perquè és planta selvàtica , maxima, per la
seva gran alçària.)

Rizoma gruixut, oblic o bé horitzontal, un
poc serpentí, tija de 4-8 dm, peluda, dreta,
bastant robusta, fulles radicals molt nombro-
ses i molt grans (fins de 5 dm x 8-I2 mm),
amb llargs pèls blancs a les vores, les cauli-
nars curtes, embeinadores, amb el limbe poc

Luzula silvàtica més llarg o més curt que la beina, flors d'un

ee bmy rogenc, de 3-4 mm, en glomèruls de 2-4
flors formant una gran panícula corimbiforme, fluixa i divaricada, de bran-
ques molt desiguals, esteses a la maturitat, tèpals lanceolats acuminats, els
externs més curts, estams amb el filament 3-4 vegades més curt que l'antera,
càpsula trígono-ovoide, atenuada a l'àpex, apiculada, bruna, igual al peri-
goni o poc més llarga, llavors amb una protuberància al capdamunt.

Geografia. — Roques i boscos ombrosos dels terrenys silicis : Sant Hilari i Mont-
soliu—Santa Magdalena , Sant Valentí, prop d'Olot, Collsacabra, Osor, Santes
Creus (Vay.), Bellmunt de Torelló (Sen.l), Vic, r. r. (Masf.), la Cellera (Cod.l),
valls d'Eina i de Llo (Gaut.), Vall d'Aran (Costa), a Bossost i el Portilió (Compií.l,
in Hb. Cad.), Artiga de Lin (Llen.l), Luchon, vall de l'Hospital (Zett.) — Jul.-Ag.

SA) o vauxii Runth, var. de l'espècie seguent
apud Rouy.

(del llatí glabrare, pelar, alludint al poc pèl
d'aquesta espècie, dedicada a Auguste-Nicaise
Desvaux, director del Jardí Botànic d'Angers,
mort el 1856.)

Rizoma primet, oblic, tija de 3-6 dm, dreta,
alabrescent, fulles radicals poc nombroses, li-
nears acuminades, amples de 4-6 mm, glabres
o amb alguns pèls, les caulinars inferiors cur-
tes i escamiformes, les altres de limbe molt

Luzula glabrata

435

—— cc —————————————

PUBLICACIONS DES L'INSTIFUI DE CIENCEFES

Juncàcies. G. 730. - Iazula.

més llarg que la beina, flors brunes rogenques, petites (2 mm), les unes
solitàries, les altres en glomèruls de 2-3 flors tormant una panícula corim-
biforme fluixa i divaricada, de branques molt desiguals, que ultrapassa poc
o no gens les fulles florals, tèpals lanceolats, mucronats, filaments estaminals
3-4 vegades més curts que l'antera, càpsula trígono-esfèrica, aguda apiculada,
bruna rogenca, igual al perigoni, llavors amb una petita protuberància apical.

Geografia. — Roques i pastures humides de les muntanyes : Núria, a Finestrelles
(Llen.l), gorges de Núria (Sen.l), Prats de Molló (Compy.), Custoja (Bolòs, Hb.),
Carençà, Vall de Llo, Setcases, a la Font de Coma

cil Armada (Bub.), Vall d'Aran (Tex.) — Jul.-Set.

2,729. — L. spadicea DC.

(spadiceus, de spadix, els ramells fructífers de
la palmera, alludint al color de dàtil de les flors
d'aquesta planta.)

Rizoma prim, estolonífer, tija d'1-3 dm, dre-
ta, prima, glabrescent, fulles estretes (2-3 mm),
glabres, ordinàriament peludes a l'àpex de la
beina, les caulinars més llargues que aquesta,
for brunes, de 2 mm, en glomèruls de 2-4 flors,
algunes solitàries, formant panícula corimbi-
forme molt fluixa i de branques molt desiguals,
dretes o esteses, que ultrapassa 4-5 vegades les
fulles florals, tèpals lanceolats, mucronats, anteres més llargues que els fila-
ments, càpsula trígono-ovoide, atenuada a l'àpex, bruna rogenca, iQual al
perigoni, llavors amb una petita protuberància apical.

Luzula spadícea

Geografia. — Pedruscall silici i pastures de les altes muntanyes : Pics de Núria,
Cerdanya, Morens (Vay.), Setcases (Isernl), Carençà, Prats-Balaguer, Valls d'Eina
i de Llo (Gaut.), Port de Benasc (Zett., Bub., Costa, Llen.l), la Renclusa, Bassivé,
Port de la Forqueta (Bub.), les Maleides (Zett., Costa, Bub.) — Jul.-Ag.

2,730. — L. campestris DC.

(del llatí campestris, propi dels camps, o llocs
descoberts, per oposició a silvaticus.)

Rizoma estolonífer, tija d'r-3 dm, dreta, fu-
lles linears acuminades, estretes (2-3 mm), amb
llargs pèls blancs a les vores, flors brunenques,
de 3 mm, en 3-5 espigues ovoides, multiflores,
denses, penjants a l'àpex a la maturitat, for-
mant umbella bastant densa i de branques des-
iguals, que ultrapassa les fulles florals, tèpals
lanceolats acuminats, quasi iguals, filaments
dels estams iguals a una quarta part de l'an-

Luzula campestris

436

FE OI A DE GATALUNYA

Juncàcies. G. 730. - Luzula.

tera, càpsula trígono-transovoide, mucronada, bruna rogenca, un poc més
curta que el perigoni, llavors amb un apèndix cònic, blanquinós, a la base.

Geografia. — Pastures seques : Serralada litoral i superior del Vallès, a l'Obac,
Sant IAorenç del Munt— Olot (Bolòs), Ribes, Costabona, Santa Magdalena (Vay.),
Vic (Masi.), Girona (Bub.), Taradell (Puigg.l), Empordà, fins a Núria (Tex.),
comuna a les valls inferiors i subalpines del Pireneu central (Zett.), les Maleides
(Compta. 1) — Maig-Juny.

2,731. — L. multiflora Lejeune — L.
erecta Desv.

(multiflora, de moltes flors, erecta, del llatí
erectus, eret, pels peduncles que porten les
inflorescències drets cap enlaire.)

Molt afí a l'espècie anterior, de la qual di-
fereix pel rizoma fibrós, no estolonifer, per la
tija de 3-6 dm, més robusta, per les fulles de
2-5 mm, llargament pestanyoses, per les es-
pigues nombroses, sempre dretes, de 8-16

Luzula multiflora oo flors, en panícula subumbelliforme tan llarga
vet almenys com la fulla floral, anteres poc més
llargues que el filament, i per les llavors negroses, breument arilades.

Geografia. — Pastures i boscos humits : Altures del Montseny, bardissars de Sant
Hilari i Montsoliu- Muntanyes de Núria, Costabona, Perafeu, Bac de la Presta (Vay.),
valls de Núria i d'Eina (Gaut.), Port de Benasc (Bub.), sobre Banyeres (Zett.)
Maig-Juny.

2,732. — L. sudética DC. — L. nígri-
cans Desv., subsp. de l'anterior apud
Husnot
(sudetica, de les muntanyes Sudetes, al Nord
de Bohèmia, nigricans, negrós, pel color fosc

dels tèpals.)

Rizoma fibrós, tija d'1'5-3 dm, fulles Hnears,
de 3-5 mm, glabres, la base exceptada, flors
d'un bru gairebé negre, petites (2-2'5 mm),
reunides en 4-8 espigues ovoides, denses, sem-
pre dretes, desigualment pedunculades, for-
mant una panícula petita, llargament ultrapas-
sada per una fulla floral, tèpals acuminats, els

Luzula sudética

437

PUBLILCACEFONS DE EH NSTIBUIL DE GILENCIES

Juucàcies. G. 730. - Iazula.

interns més curts que els externs o quasi iguals, càpsula negra, lluent, breu-
ment mucronada, igual al perigomt, llavors apendiculades a la base.

Geografia. — Pastures humides de les altes muntanyes : Núria— Núria, Mont-
grony (Sen.l), Cerdanya cap a Font Romeu (Gaut.), Vall d'Aran, al Pla de Beret
(C. et S.) — Jul.-Ag.

2,733. — L. Sspicata DC.

(per la inflorescència espiciforme.)

Rizoma fibrós, tija d'1-3 dm, dreta, fulles
linears, llargament acuminades, canaliculades
a la part superior, d'I-3 mm d'ample, amb al-
guns pèls blancs, flors brunes o negroses, de
2 mm, en petites espigues denses, formant una
panícula espiciforme oblonga, lobulada i pen-
jant, que ultrapassa ordinàriament les fulles
florals, tèpals lanceolats, acuminats mucro-
nats, iguals, filaments estaminals quasi de la
mateixa llargada que les anteres, càpsula sub-
esfèrico-trígona, aguda, breument mucronada, bruna quasi negra, més curta
que el perigoni, llavors ovoides, a penes apendiculades a la base.

( compacta E. Mey. — Planta més petita, fulles inferiors canaliculades
en quasi tota llur longitud, inflorescència compacta, ampla, curta, penjant.

Geografia. — Pastures de les altes muntanyes : Núria, des d'on puja fins al
Puigmal, predominant la y compacta E. Mey.—Pastures elevades del Pireneu, Mo-
rens, Costabona, Pic de les Agudes, del Montseny (Vay.), Puigmal (Puigg.l), Vall
de Prats (Gaut.), Solaneta de Prats de Molló, vall d'Eina (Lap.), Port de Benasc
(Zett., Bub.) — Juny-Ag.

2,734. — L. pediformis DC. — L. nú-
i. tans Duv. - Jouve

io (del llatí pedum, bàcul, per la tija colltorta al
cim, com una crossa, nutans, vacilant, aHudint

i a la poca rigidesa de la tija, que penja al cap-
io damunt.)

N

Rizoma gros, oblic, escamós, tija de 3-6 dm,
dreta, robusta, fulles linears lanceolades, de
4-$ mm d'ample, planes, les superiors més es-
tretes, amb pèls blancs a les vores, flors bru-
nes, bastant grans (5 mm), en panícula espici-
forme oblonga, -t lobada i penjant, composta

Luzula pediformis

438

ES OURSA DES (CAI AS EL UENEY A

Juncàcies. G. 730. - Luzula.

de nombroses espiguetes sèssils sobre l'eix i les branques, generalment ultra-
passada per les fulles florals, tèpals ovats lanceolats, acuminats o mucronats,
anteres grans, 4-5 vegades més llargues que els filaments, càpsula ovoide
trígona, acuminada mucronada, rossa :o bruna, igual al perigoni, llavors
ferruginoses, transovoides, mucronades, subapendiculades a la base.

Geografia. — Pastures de les altes muntanyes :. Cadena fronterera, valls d'Eina
i de Llo, penyals de la Tossa (Vay.), ribera de Viella, a la vall del riu Negre, i
al peu del Mall de l'Artiga, on abunda (Llen.l), vall de Benasc, a Penyahlanca, Port
de la Picada, Bassivé (Bub.), vall de Banos (Timb.), Ports de Benasc i de la Picada,
les Maleides (Zett., Costa), Mortartó (C. et S.) — Jul.-Ag.

XX
co
o

FLORA DE CATALUNYA

INDEX DEL VOLUM V

FAMÍLIES, GÈNERES I ESPÈCIES

Pàgs,
CER Se 7O3 cer eco iecida de a is 339
i AntAtOpDOpOOTa —.....sumeeeeciocies 339
— densiflora
Di BITCINAR ieciicranció tens SES re cates
— longibracteata ........-ceocreeees 344
Ei DVTAIDAdAUS —..o.eeccegecciodeconcos 356
AGAVÀCIES (Família 125) ............... 323
LNGAVERIZOOI cesicce creia conec ics auedecseis 323
DD AMELICATA se iotcie ia teca de de 323
LUIS MAL 208 icaceres eeocecdagetesedecs ere 205
— GDEEREA Coronecoox mode ranòcconcUco 209
TA DUNCUIOSCES (ee eeecoedeadecc 208
ALISMÀCIES (Família 118) ............. 204
RNTIS OA ZUMES ts acenar ent rcciod sec denes 195
COL A TA mei cals certs cc ia iii on co ioie 195
Dl CORQUIOLMA eo eeccce cs ietadt ces seccions 195
as CLUCITIQOSA a crc coc oceiae ae dedeciens 196
AN GOS TES Sac gaoaraenococ cec soo Ta et 221
EE VUISOTIS re cceic oc cenciee i cc desat 221
gana 167 Ll eoerocons pe enc coor coc 245
—i ES neta LO) de bel ECO as 251
— dAmpeloprasum .................. 252
i ANSCANOU CUA Le eeemerocaetacece- 253
— Ca a Ci LE ES EI TI 265
mi CEDA resi esc cetiodegets di lesa 253
CB A CIDO VA Se cetaecs dació 257
i NCONCLOVEISUSTU LL. ee oeieo inc taeicels 250
a ETICOCOLUNIS ec leii teca Sa cdedes 263
Iallax esc ea mires 262
MOLT GA ceecececcoti cos se dler acci veepes 258
as IDOSCIACUTI ..looe cies citi Eina 263
El III OCITIA Leica iode deecis 25I
ms DEAPONTANUIM) Lo. io tele ic aeteeee 259
SEUA sers eco cia Secció 261
ms (ORHTOJCUCQUIN ... ee. ee ss ienerò es 263
A OCIORUITIS Lccecicció teues ee getiatce dent 259
i (OJORa COU. ese ts ei dice ecene dice 205
a DATUQUIaCum, Les. tetes 264
si POIVONtO UI, cel see eontadeei Dendetes 252
i POUS ce cacions de Ó 251
pulcbellumt Lee esereeee 265
z— DyICNaiQUI, License s 250
i TOSOMM ce. Leteuce io oo imat zacions 261
56

Pàgs.

AIIIUMI TOC QUE ee ee ates 250
SAI iode laic mes aa 249
— Sehoenoprasum .................. 255
mi SCOLOdOpIaSU mM: veces ec aca 249
a, SOIOUNUA se ee ges 262
— sphaerocephalum ....,.......... 254
mer SUDEUISUCUIMI ee retre ce ee 258
mi TIQUETGUI o oee se aiaenc cartes 260
ES UISIITSINS ie sicet i Ssa nat era ie EE: 256
al MUCTOTIQMS ie eeciecient sera deeó 256
SIN CA lec ial c, co 254
AMARANTÀCIES (Família 93) .......... 9
AMARANTUS: (SOU cie ier cone eleccions 9
i OIDUS ci rea: 12
— ASCENCENS "Luca Gea ee ctEre I2
DULOIdES El ee 13

—n Bt iii Ei i aitais 12
— Blitum auct. non L. ........... 13
i (COU US ia er 16
—. CHIOTOStaChYS: ........eeiielEsaceas 16
EN ERUS cie oc ela: II
— diacantnus cesc rec 14
a AUTICACUS ne cates rat II
a PatUlUS: Lia Ar de I5
i DLOSERA CS ee eaen cec ia ener ee II
—ei TEETONORUS eis ii ci a es ler eta en I4
zel i SAVESTCIS doten 13
i SDIMOS US Rei eaCS 14
EN TTI COLOR et Lina tren Estats 10
VII CIS ates aa Des 13
AMARIL-LIDÀCIES (Família 124) ...... 312
AMARSIIAS: (OO 7a ec ce ee i ade 315
Ce UTE ES A Sa er Era ee 315
ANACAMPTIS pyramidalis .. 356
ANDRACHNE (625) ............. 145
EN REIOpHACIdES Sl rece de caeale 145
APHVITANTEES ((OSEI ...ieeeecieeei es 280
a IMONSDOMENSISI, mer c ie ee 280
ARÀCIES (Família 131) ................. 399
ARCRULHOBIUM: (GIS eeciic si iie ee I03
ED OXYCEATI A cec ia 103
ARISARUMC EZ2 See ee 403
Gi SURT LL ee 404

PUBLICACIONS DE LAINSTITUT DE CLENCLDES

Pàgs Pàgs
ARISARUM VUISaTe -..2e eeetecc eds cool 403 BULBOCODIUM Vernum ...........o.o..eeee 212
ARISTOLOQUIÀCIES (Família 102) ... 108 BULOMUS MIOS3U ee eeerenesceeec: leer cer 206
ARISTOLOCHIA (6204 ...........e22oee..e 110 si UTDEIIACIS ei ee eco ene .. 206
— Clematitis 1IO BURUS ERO 261 ee ee cero cec cocina 146
— longa ......... II2 —— ISOMPONVITENS dec cc iecieer eres 146
— Pistolochia .. EA MI CANNABINÀCIES (Família 110) . 102
—NTOtUNdA ee dicenodc i epies III (CANNABIS (637 easeceeence cie Be io)t
ARTOCARPÀCIES (Família 106) ....... 15I CAMPHOROSMA (600/J ..................ee. 42
ARTHROCNEMUM macrostachyum .... — 48 —iEMODSpelACa Lee cera ee es es 42
La SU E724J ceememmememiiiniaammmmnananananas 399 CARPINUS Betulus .................. sa 175
NTISATUTI q.elesr eèedecceneecdeconeocen 403 CASTANES (6401) qe gi iereeteic ec Zen 173
—i balearicum, LD. .oo..emeecanentereea 401 i VUlSaTIS Les EI dc cant ese daca 173
a MCOTSIQUITI Ne dee co deceededecdeecodes 401 SAL Va care art SSs NE icl der ce dr Raó 173
a DRACUNQUIUS Coca ee dececel 400 CAURINIA, TTaQUUS) Le eic see 387
EE AtANACUI ese el lec ceec cre ener nen 402 CELTIDÀCIES (Família 107) ............ 152
EE INACUIaT US Li ceeec en ee iencenee 402 GELTIS: (631 iitiee er e 152
— MUSCIVOTUM —........uuuuuunona nena 401 — QUSTTAMS —..oeeccniio sea deeets ie der eS 152
EE DICEUTI aca ere teceeacaie re 401 CELOSIA CLIStatal 2.20 lecaceceeses ESP 16
VUISATO peeeioi cs ee eacec da daleavecene 402 CEPHALANTHERA (7134. 2.eooeeeeecoeeccee 370
ASARUM I Pe ae orde eceBovocr IOS —— JONSIHLOLA, ic ee caca tans er 371
i (OUTOpACUTI (a Es edi cieci eereee 109 —— jStandilora: l.eeic ie creen cec cines 371
ASPARAGUSI (I OSOI ea 289 — pallens 371
— AQUUIÍQUUS Lolita dec 290 — rubra 370
as apuyllus NS. 20I CHAMAEROPS (649) 201
i MOLTIQUS, Loli i ae nera cie 29I — UNS EE RA 201
— Oficina lisi ii: 289 CHENOPODIUM (597) c....92e2oeooe2e0oeee 30
SIS es roc oro cada oa 289 — AIDUM ce cec ceceoc ene et ES dera eee 37
ASPHODELUS (6807 .............22...2e..e 277 — 'AMBbIOSIOICES Lee 32
di AIDUS .iieeeataic ic sei a teatre ceget 279 AND UIOSUMI CL. cata RS 35
——NCOraSI On UA ecte Se ad Eal tes 279 Get BOEVS i iimiimiess deies Ei 32
a HSTUlOS US ec cer 277 —.Bonus-Henricus (4. 33
EE IICLOCALDUS (ececiceete ee 278 NCITOMUIM cies a 38
ES UDG DIA US i eeedea etat ee 279 — o (SIQUOUM soci tceese coc só arees 37
re lSo31 ie 20 — YD QUAL 25
CLaSSILOlA Le eer ciat let etat acon 22 — maritimum .............oooeeueee 51
RAC ir I Re 21 — multifidum er EE 40
ETA lt S cec Rere 22 mn DIUTALE: sesciico iaia cada EE 36
— HaStata dc ee aa at 24 — opulifolium .......... ............. 38
HOTTONSIS d1ileee cici da oicc ade cen ener 23 — polyspermum ..................... 35
littoralis, clsieei El: 25 CT UDT UM ec RE La 3
patulave iii. AE a: 24 ee UEDICUM ci A 3
a 'DORTUNACOIdES LL. 5 ee 26 a VUIVATia ciicicsiiio a ada 34
I DOSEA Jreca he eo eERÓ ees 23 CITINÀCIES (Família 107) . ............. 107
i Rorabeni cec a eds 22 COELOGLOSSUM Viride .................. 344
BARLIA longibracteata .................. 344 COLCHICUM (210) ca eren 211
BELLEVALIA (675) — autumnale ...ei es 211
— GUERRA eis COLQUICÀCIES (Família 119) ........... 210
BETA GIS 6 cie EE CONVALLARIA (684 Jet ae ee 284
— maritima Es: ajalisccei ci A Es 284
i VMIDATIS Liceo cinc e Es Multifiora ri ec des i 286
BETULÀCIES (Família 115) ............ 193 — verticillata: V.M 285
BETULA 0401) de eee a 193 CORALLOREIZA (7081 ..ieccec en ceeeietreee 364
ES alba ide de AL El 194 Es dtnata: maia i as am 364
EE upendila rei ed Es 194 CORISPERMUM (599) —....e..222o22222aeee 41
EES DUDESCENS i A aec iEE 194 — hyssopifolium .......... .......... 4I
i VOLEU COSA Le a ae 194 CORVLUS: O421) ee reia ee ES 175
BICCHIA alDidanc. ie Del 345 —i Avellana ec. 175
BROUSSONETIA (629) ..................... 150 EROCUS, (695 ES 2
Ci DADVIITOIa, Los ee 150 SE Marcet ce cc i etr 300
BULBOCODIUMCNOS A ec el 212 rei BOMITINOTUS esc Re 209
ss BaleacICUImt ee ere 214 mt UdINOCUS En 299

442

FLORA DE

Pàgs

EROCUS SAUS cia es 209
NO VORIMIS esse coa ii cies Era senda 300
CROTONYIC24 etat ene to a edat 144
EE LINCtOTIUS ases citi a SS da ee 144
CROZOPHORA tinctoria ...... .......... 144
CUPULIRRRES CL Ei teducee o Le edcat te Egea 166
(CMODOGEAY 7201 ee en 392
a ACQUOTCA isis lic e sit ca RE caire 392
— mediterranea ........ ............. 392
EGVPRIPEDIUM: (705) 3itaircei set teta 375
Rei MEAICOOIUS coca cos Es cc aeces casas 375
CVTINUS OXG I i E me ent aaeee cedent eco 108
Es EIVDOCIStIS etc ec eco tea AA Eres 108
DAMASONIUM (654) ..........22e2i2eeuuee 207
SECA CI ee see i ss api i ces id Relat 207
DAFNÀCIES (Família 96) ............... 85
DAPFNRSCOO I ei sc a 85
NC NEOLAII ec ee cici creia EO 86
SS ibtol ia Bei ee See eeieDac ós LES 87
EA LT COL NS auicees iaccnni coa aAaoael de 88
CAS AU ea oo o LIC: 87
DIOSCORRA O00 fici tt: 296
Ei DVTCNAICA ele rea ia ia ca ae 296
DIOSCORRAGIES 2 iectide ic ESE a 295
DDIECADI SOLOlINUIN cie ce rei caca 23I
BCHINOPSILON) (6021) .cec2eeeeeectcenencó. 46
me ROUtOrIaN UM sie cites ial 46
ELEAGNÀCIES (Família 100) ............ IO4
ELEAGNUSU(OIOI ere ia ce ades IO4
Ei ANSUSTITOMNA deci aeri ai este IO5
EMPETRÀCIES (Família 104) ............ 147
EMPRIRUM (G27I ce ee 147
EI I47
ESPIPACTIS: (7I4l ii En 372
ms JATLOLUDOAS dectccee i a e 374
mi atLODULDUTCa (Li ea ae 374
pe Jatifoli a ereseei esc ES 375
Es UCTODAVIA: Leal a reere testes 373
Em DAVUSTIUS: tetes ie caiacs cat 372
ES DUI DUTCAt si le cii aci SS 374
Ei DI SIN OSA, mei ie sc deri 374
IDRIPOGON 7001 ic der 365
ms MADOVIE cec teta ee ee es Pes 365
ETC eres es atac es 365
ERVIERONIUM 6731 cec ee 266
pe DETS-CADIS: de 3o ee ae ret El 266
EsSMIÀCIES (Família 121) ............ 281
EUFORBIÀCIES (Família 103) ........... 113
BUPHORBIA (2601) cec ec ens II4
—- amygdaloides ................o.eo.e 134
ps AO UA tan a ic i cai a Eertet 128
a Diimbellata 2... ei es 133
ra EL IMA CSV CO cereal 122
EC ATACIAS ae arc RS 135
rs ME VDaTISSIAS d'iece ie aa 138
EE CEN OTOIdES pc LS ar, 136
i NOMICIS tr Sta A. 127
SEO SCIS a NN ere 123
sr ES UA ge a 139
VEURE Ses 13I
a AA COT AL ie escric Ed LE 132

CALA DU NA

EUPHORBIA flavicoma
Gerardiana
helioscopia
hiberna
isatidifolia
Lathyris
nicaensis
nutans
palustris
Paralias
pauciflora
Peplis
peploides
Peplus
pilosa
pinifolia
platyphylla
polygalifolia
Preslii
prostrata
pubescens
segetalis

serrata

silvatica
stricta
sulcata
terracina
VEITU COSA La EE
FAGOPYRUM esculentum
tataricum
FAGUS (641)
silvatica
Ficus (630)
Caticari RS ena.
FITOLACÀCIES (Família 92)
FRITILLARIA (665)
Boissieri

pyrenaica
GAGEA (671)
arvensis
fistulosa
TOl OS a A,
Granatelli
Liottardi

lutea

LES

— polymorpha
GALANTHUS (695)
VAL See Ce ASS toros
GLADIOLUS (694J
communis
dubius
illyricus
ICS Ll ea Un Edo ac
GOODYERA (707)
TEDEOS gerents Est ae
GVYMNADENIA conopea
HELODEA (651)
canadensis
HELXINE Bocconei

fulva

443

PUBLICACIONS DE LE INSTITUT DE CIENCIES

Pàgs

HIDROCARIDÀCIES (Família 117) ..... 202
EUMPPOPHAR (OI ceceeccee ic eeet ene eecete 106
AT ÀDS GES ao cor toc tcarecoc 106
ENUMULUS: (IO3010ccc ee deeesaeeiea te dereeree 102
DS ae poeta aco co gocodos 163
ENCACINSERUSA IO 74 cec ees eneedecó Der eeees 267
EE dmetOyS IS ce ereeeeee ie 268
EE OnNtqUERI ee eec ee ceee ra Ce 268
EE ORIONtAlIST LL eele see tac ceeeedec decent 267
EMDROGCHARIS (IGSOI ei aeeeeiis ae eeeeee 202
— MOISUS-TANDC Lo iemeueieoreeonena 202
IRIDÀCIES (Família 123) ................ 297
IRIS (GOS CEC reecteereterent er eeeee ce 303
Ca macitiS ee ee 308
EE ROCtiQUSSita A ee ee ties renten ee 306
ES GOECRCE ereebanon ovegiecipoBoDo 307
RES eecaltaciootaeodotceacicoJdqut 308
IUtESCENS, Loc.aae cerca ee 308
PSOUJORCORYS fereeesedee see tent ee 306
RE EA Goreeca dogatteagsicon taRea 308
ie SDUrIa oc de er aedies 305
EE EX DAÍOIdES ler coacieieecde i dient a 305
Sta a ena oeea ie et CoCOÓ 304
JUGLANDÀCIES (Família 111) ......... 1€5
NUGUANS MO 3 SE reac ter eesae ene deeanee 165
OD AL eeieceteedecac ió cot care 165
JuNCÀCcIES (Família 134) ............... 413
JUNCAGINÀCIES (Família 133) ......... 4II
MONCOS 07291) ec ade elec cgees 413
EG EL AERI ebcocoiecoacocacocono 421
EE AQUtINORUS eeeecaecci eco dec dec cenó 428
na CISRANS Loodocalocencoconecenococddcoc 421
CE DBAERI, oegadeteeaoneoacoraDcnoaccecó 428
EN TATICODS de: ec ieeccaedec cel lle dela 427
ml (ATCTICUS) ee ee a etcece de dec des 421
—ANtICUIatUS crac el eeccceteeeecces 426
Es DUTONIUS cec ee arees ee 417
Si DUIDOSUS ena ae Ed cala ea de 424
me CADItATUS, Licocaeci coca zesdicveses 416
ma (COMDIESSUS) Locuecodica aa dec idear 424
a (CONSIOINETATUS Leo ceaeere etc 423
En GOLSICUS Vos de tecueaco acte atre der 425
i ITEUS US icoce cats ea See cea cd 430
— ERUSUS erseiios oir ae 423
DUTOSMIS eco atres De 422

— Rontanesii cie ac 429
ES (QIAU COS rica EA EL 422
— (HetetopAyIUS ee 425
NAS eNaTIUS ei 429
ami ptOCanDUS des 426
Es IMATATIIUS eco i coc ener AE as 420
Et MIT OCUSS Cesc Re 424
ze (ODEUSIAOLUS core eecci ee ee cles 427
——. DVSMAQUS ioorer laic tee de 417
EN DVIONAICUS Leeòec cocina eae 419
Es SIIVAtIQUS) LEC a el 429
a (SQUATTOSUS MA ce catae cone de se dececi es 420
ESTA CS Ric EE 429
i SEVCIUS ET A 419
EN SUD US i 424

JUNCUStenageiar - ee BM teL dec cec
EINES Lorecececccs co et
SE SER QUS Rere cc cec ces a
Ce IQ IUMIS dit SE es
MAI NOS US LE AE ee
—Nailantii EET ee
ltojeieie IS one) Aattecòoococnasconesse cana
LL arenaria, etc RR Ia
o Hits uta ria
i DIOStata etc A Se Seo aee ci eede des
—— l'SCOparia men igeii a ea
ILAURÀCIES (Família Q5) ...............ee
Nom ES JER GA a ec ec opobocecaccmaasoc coco
ci MODIS Qi ese EE
EMNA (723hcòsrceetric conec ea e de
— o CyCIOStOmMa: 2.0. Ee es cer

Ei pOlyitiizZa, lereeoci ial eta eelee
ULISUlCA Leica ee
LEMNÀCIES (Família 130)
IEUCOIOM I OSON es eeoeeeees .
o RESTIVUM. is
LinrÀàciEs (Família 120)
ldeiei te RS SA tec ceorcocecoocopoconsaçocis
— CAN CUA a a
is Mattagon qui Rec eede
a DYTONAICUIS deies OS
IIMODORUM (7201) — dec
EL ADOItI VU se ee
TISTERA (712)
Ei COlda tà iii ee a
— (OVAtA Lee eco ii dte cate carac aecee É
LORANTÀCIES (Família 99) ............. OR:
LLOROGLOSSUM hircinum ............... 343
ISUZOLA (7301. ceeecieci ee Rel 43I
CAMIDEStTÍS ..oecseec oci ai AC ES 436
DESVa1XIA is A EE 435
OA NE repaor coa enoccac ea cadccocco 437
Ha VeSCOnS cie EE 432
FOEStOTi, eeeceoceiio ee CEA 433
dlabrata ei a 435
HOStiie ei cen EE 432

MAXIMA a al 435
miltifora ds 437
Nigticans (Al em 437
Mivea st ee RE 434
NUtanS ee as CCC 438
PEedifOriniS Lo se a 438
PIOSa i clicar ti
silvatica
spadicea
spicata
sudetica
vernalis 433
MERCURIALIS /(G22i)h0--2cter ia 140
Ei ANUAL UE CE I4I
EE. DEtENTUS Lc De I4I
i LOMENTOSA Te dien aa El 140
MERENDERA ((OS8.-.ceeec ere eren 213

III CIS Il

EEORA DE CATALUNYA

Pàgs.

MERENDERA Bulbocodium .............. 213
SU TOUA ep tenii ci MI de 214
—— NS eta Ei eeodecocogondost cau coc Oca 213
IMONOGCIAMIDIRS rec eo ne copa teeee 3
MONOCOTILEDÒNIES /—.........e2v2u2ereeeee 197
MoRàÀcits (Família 149) ................ 148
NIGRUSEIBIOSI Lee test aecan cel rer de Negecends 148
a, CA Ds tso ere at ecie xLIóC 149
as SO RAM ceaeeiecirei rec tenticia seeaeieaed: 149
INUSCARIAOZOI cc iece coca aare Date dades 270
EU COMOSUR teclecaereotestó ades leneó 270
a SCA RG 9TS Veeocotan ga Pat a etodac 271
EET ACCINOSUTI ec ciiciecoeci i ere ies 271
NAIADÀCIES (Família 128) ............. 386
NATA S a EA er pactat tener ces aci aa era: 386
ED JOLS stat A 387
ESA OLS Lerietectce aa Re de 387
INARCIOSUS OO8i ar ccce ren EL. 316
DIN ORUS eis o aads 320
Ei CANCUCISSI DS ee EL 317
Em CUDIUS ES do Re Red 319
EI TORMEdIUS: elena A. 319
EI OOQUILIA ee. ea ee dec ds 318
RSU CS, da Le 318
EINA CAN US deter ae Te 319
a a htoto ser cole tt tac gai i ec 317
EI OS CIA LUS NS Le 317
ES DOCCICUST cs ei SS 320
— pPseudo-Narcissus ............... 317
Da SETOCIO US Peces te ecaMta 32I
Da SIVESttIS a AT, 317
es SUA DIQUS esc it es 319
EA ZEC AS te Sais i NS de 319
INARTHRCIUM (OGI) eemeeeic tart es 217
Ex OSSITQQUIT ie iocoaeci ics e ia ade 217
INFOTIIA Ca Rere ciocen a ela 367
EECOLCa tan Liecteieca ts es 369
Ec RA CITOl Ag i ais EE Lee 368
me NIQUESSAVIS o ira ie 367
a EC DCNS Eric a a ES er 363
INEO RINEANI CCA CIA lodeecar crees de 346
INIGRITELLA, (705 eeceaeis Etedte 360
AN CUSCION A a LE 360
DE DO TA ia iaia ci Ars SI le 360
NOTHOSCORDUM Íragrans ............... 259
OBIONESU SOM eco ee 26
CAU CA RS di A EMT eco. 21
Ges DOICUIACOIdES ie ie i ee 26
OBBRVS SIC JO2I Liceo as 330
IA LA cesc netes ds 345
mim ADTCTA cc ia acci CS 336
i ATACUMITES sec 333
— atachnitiformis ................... 335
MECR OA CM Ets 334
ca ASISTOT A zat es tessio ni de ERC Ter 338
ALTA CA a esco rce etat EES EA, 335
Es BETEOLOMU cesc ee ee 336
o PÍUCINOTA Meri 333
o TUSCA Mt oct esa EE: 336
si STandi ora, vares i aeri 334
TU tCa i A RA 331

445

Pàgs.
OPHRYS montserratensis ............... cs 7
El UIS CIT CTA Na ea RAC ee a 332
Ec SCOlODAXI ES: ee a RI ROAS 3
rs ISDECULATI ES on ee Reis 333
i tentiuedimitera leer eeieee 334
ÒRQUIDÀCIES (Família 126) ........... 32
ÒORCEISA OA icona ere dec dera
i lalbida ac E Sie
EN DITOl SIS ació Le eeee ia,
i DIEVIADEIS ec ce tec acte der tades
— — cercopitheca
— Champagneuxii ................e 349
me CONODEAN seca es Mecenes ets 356
Ei NCOLODLOLAl cieeeic coca a Red die fe 350
i MECAICATata, cole its sc cc ES 346
EE ala trec ae RA AA 355
aa NS be NE 351
ri CAN CA LA ee ceit sie iac con aa ee eS ans 347
UTC AS Lee LES 343
ca aNICaTn aa: Lean ció Reis 359
i Cita Clan ere ce ESE 346
NA CL edit ce. dera De OT ea 350
ES latitola uts Des dd deel. 358
la xinoran i Et de 354
ss lobcibracteatar Lee tciiiiie. 344
IA CI lata) ceres ners Re its 357
sa ASC an Lear c or ea de ETA 354
EI La TS tenis ec a 347
i SOS EEE ECA etedeguateet ante cn Rang ioco 352
ES MOROS ec A BE dal 348
MIDA Nre RE a a NO REL 360
i Dallensi si See esa ie 353
a Rat VI Nora re a I 346
EE picta si, ates, 349
ss DIOVITICIa IS EE 353
a ACC AS cacera aconmades 356
Ei (SAMDUCIT ant anar SERRA 357
EE SIDA Es 348
SUD Utea a EL 353
Es EC DOTOSa NE HOSIN a NE 348
o ttidentata eren, ae el 349
GUST la ta ces EA 346
me VATIe Sa ta NS a As REC EE 349
EVA Sec SES NEE, 344
ORNITHOGALUM (670) .................... 237
EI araDicUumba es ta 239
Em a DONCNSON IS EL i OR 239
DV ECI GA CUA es 240
Es SUD UTC LL NE 240
a CCIITOLUT 238
a ISO EMAS GN, Lee occcacatecodecaacos 238
OSVRISAGrZ ee a EE 96
en ADA ceres, Da esde, 96
OXVRIAL GOS ee OA 57
Ed y NA ere dre ECA 6
PALMÀCIES (Família 116) ............... 200
PANCRATIUMAS (LOGO Lee ee 322
GB EN, cega a a toral Deoco 322
PARADISTAMIOZSi ies ae ce 274
Ei AS TEU cec ae 274
PARISi LO8S2e ee es es 282

PUBLICACIONS DESCL'EANSTITUT DE CELENCEES

Pàgs
PARTS (Q HAdtITOU are: ee rec one ent 282
PASSERRENANYOIOI (ceccseserc i ierter eco 89
NN UA ei Tec ie eas ee) 90
— calycina 92
GD eear Dog cuca 92
— elliptica 9I
— hirsuta 93
IB ESSSS NS aa sseodegoncodecobod ao ze QI
EE EMESIOIdES) PR cer QI
i Ap SES, damoreorceo area 90
EN EIICCOTIA Leae coa detectat ep eicecide 93
PHALANGIUM (697 .....222222222222enaeeee 275
a NASA aa ec cone adocceoccgotas 276
I FAMOSTAI (Le cereeaeic iiaeet esc deneó 275
PRORNEX JIO481ezeieeeece conrea a 200
El MJACEVMIOIA ddececceconeri cate ea-e 200
PHVTOLACCA (SGOI 03eceeereeotetteceneció: 8
ai dOCandra: eeoergaioccecin o ee ee der 8
PLATANÀCIES (Família 114) ............ 192
PLATANUS: GAS cec eco ee ee conec coc 192
NN IOLCIdONntalIS Le et cc Perera 192
EL DMENtAMNS Ecos licor Docent 192
En VUlSaTiS eececcoe ie 192
PLATANTHERA bifolia ..................... 351
Ei CCDIOrant Ral ec ie RE SL EI es 352
i MONta na cies core den ad ereeee ide 352
BOLYENEMUM (ESO2 Peran Teeieic ter 17
Es NOTVONSO UI Arte eceeeiedeerteetiedede 16
SAUS 8 i a i eta ea 17
POLYGONÀCIES (Família 95) ........... 56
POLYGONATUM (685) ............e.eeeoeee 285
Es ORACINBNE: le citeeaiecioó Dei 287
i istiliè nies dibiel Geceegiacecacocor te gaccS 286
me EVETTICI CAC UM ee 285
i MISATO ceriiieeiae ada cici as 287
POBVGONUM JICOSIl Ec zenc ec ae 7I
a MAIDIN MI Cep at ie 75
ES aMmpIMDIUM, ES 77
——i JAVICUlaTe, cincce. ei 82
——t IBellardii i EE 8I
Cm DITOLMES ca cosas re RE et 89
i. IBISTORTA: caire coceciia res ee 7
i NECOTVOIVUIUS cio sas aa Set 7
z, duimetorum. cc CTE 75
ee EQUISOtITOLME iii 83
Ei HAS ODVTUM Ei el 73
Es DEIYTODIDOT ere deia el 79
— lapathitoliam ....eec SE 78
TI CITTE UIC SS EE 83
MATÓ, Liiiomicaa ii REC al So
UNS ee ecos LOE 81
—— NPOrSICaTia: ...eseerc ii EE 78
Robert ciri 82
i QURIVAQUIN lreiee eE e 81
Ge SCLEUIALUII cecs ere IDE 8o
—— tataricum. re ci de Ar 74
Ge VIVIDaT UM, Cs OA EE 76
BOPOLUS (6444 Dec a ee 189
Ge ADA cecs e it ates ial RR RA 190
CA NESCENS ae ei CEE 19I
SE AIONI MICA co ee ca EE 19I

446

Pàgs.

PopunLus pyramidalís ................... 19I
EE ERO A ta crec ee aec en 189
VAL QINIA MAL cec tea I9I

POSIDONIAM22100c ce eres 395
— o l(Caulinii— ei ee 395

POTAMOGETON (716J ...................... 3/6
SE COlOTatUS cera et i es 383
—— ACLISDUS tre cels ne ea 381
a JENS US: len iucccorta i de a ner 78
— DVTOTIMIS is 378-370
i fUÀtANS lite de 384
Ei OTAMINOUS Laia a a 382
— JUCONS oerecacescoaociós a daieee er 380
— MaTINUS cc i 378
SS MOTANS cici cents tartece ae cre as 385
Ec ObIONQUS: rei pietat ee 384
EE NODpOSItTOI US ce 378
Em DECUNatUS Qi: ee ea 379
i (petÍOMat US: Liceo EL 381
— plantagineus ...................... 383
— polygonifolius .................... 384
ES RDUSIIIUS Lriècone et one EE 379
— STUTESCENS P Lo teca eran Se ea 382
SE SSIQUIUS Ci er 383
Se ISUDAAUUS ca. get Ne 383
—— TICLGIdES, d'eorc ie A 380

POTAMOGETONÀCIES (Família 127) .... 376

QUENOPODIÀCIES (Família 000) ...... 19

QUERCUSS 6301 ee er 166
cm sBallota ieseeicciiiioncó a es 169
i CatalauniCane is eres ee EE 172
EE NRORCITOTA Lc ers ene caa E REL 168
— 'faginea, Lrccni ES 172
i fastigiataran in Ec el 171
a NEE Ec RS Pe 169
Nan URINOSA. Lee 170
— VUSItANICA: lonicionti ga a EE 172
Es Marcetiie,.ioccesicii i 172
— o IMICIOCAI DA rs 172
— (peduticulata see ES 171
—— DUDESCENS ec EES EE 170
—. isessiiflota: ..mie i EE 170
— stenobalanos
E— OUDEE ie Le ieccenis ue PEERA
— —Tozae

RiciNus (623)
— communis

ROMULRA JIOO2i)cce ce eceeaceeerenee oeaetea
— Columnae
— ramiflora

ROUBIEVA (598)
— multifida

RUMEX (607 ea
a PA COTOS Ar Lis ceters
— des De i
se AIDIN US na i ES
— amplexicaulis .........ei.es 61
Em OQUATIMS mei Ot 69
Se BFAONUS ci es 61
— bucephalophorus ................. 64
— conglomeratus .................... 66

ELORMN DE RNGATALUNYA

Pàgs.

IRUMRX) CTISDUS coi ciiededonte ió earoci li ae 07
ml CIOMEStICUS) decesseeaee i etc ar ode 67
En ETIOSIÓ ce icacesi cot de 64
— MHippolapathum .................. 69
— Hydrolapathum ................... 68
as INtOtMEdIUSS eo. esca ic cacueir 63
gi VIOSUS sis 65
Ei IONCATOMUS Lee s. ee cecei ei ea ies ee 67
UCI OLOS USA 2: acotar dec per 66
Es DAMISELISA Le recita te ii 65
RBA LIONtIA: / Leeciiaei es deies ee 68
DUICDET eeeeceeeace ies et or ie 05

ES (ODCUSITOMUS Le ia 64
ES SADUIUCUS socie cera tecoi ts 66
Ei SCUTARUS cien ie caceren cocina a Tacder 60
ES CUVISOIdESI Ri 63
EN SItaNUS ee 61
IUPPESR 2 ES ee aa o ió ac arts 393
a IMATICIADA Led ae S acers 393
ES TOStellatar atire cedides a ee ee 394
ES DITAlIS te cicieiis eeececoia ae ae 393
IRUSGUSRI GS Zero ies 292
(EUR La Dr Or aa ee 292
ds CEVpOgIOSS um Le. oeee eta 293
SAGIODARTAL IOS 2 receieepeicci ec cseSas 205
a RASES) a 205
SALICÀCIES (Família 113) ............... 176
SARICORNIA: (OO3 00 --.2eiieieieciorocóózaió 47
ES ETUICTICOSA aca tes esa i ariti, 48
ase PDE DACCA: veis ei cieca cera cele ins 47
a MACTOStaCOVA) ...c.eegeiiecocelte 48
EG UICANSI ciat: dec dge CR 48
SA 62 I EE al 170
— ds crac deci cis de cge tea ad dio ea 188
ma amygadalina, L..eiiecieace cate 186
— arbuscula 181
— atrocinerea 184
DE VAUTI CA elec iiedinc iris RR RE cia A ae ae 183
— babylonica 187
ACM) SM aa aa 182
ae CatalalDICA Na. one ne. RC 184
DE CITICT EA Lee c ics a vegana 184
a CIANCESti A cie a ie Re 185
VI Re ao 187
a DEIDACCar eina SS P 180
IS aa ee Piera 185
oa hintejitcbitonco peeee IE a eL 184
Es DICOLRICH al es er ea ter Pena 188
Es DDCULADOTAS Laia ietn : es 186
DI VICITONam i ere acta 182
Ge DUDUTCA (ame ce cessa nans 184
PAM era Era a La 179
o GIA NS conca ea tar ie 179
i Teticulatatas ser ee aa see 180
Ge AL ECUS Ap ce te a MS de aa 181
TCA ERACONCASIS Va aten SL 183
Ds CIA NOTA NS ae 186
VIU NAS ea ee 185
SALSOLAMI GOS sia a A ES 53
—AVESCENS L.iasdc tits ed ea. 54
a SANS De des RDA. 54

447

SALSORA SOdan.eneemtces ed ds feren
VELCUata, her. ga maies er
SALSOLÀCIES (Família 94)
SANTALÀCIES (Família 98)
SCILLA ICO iaia et.
autumnalis
Ditoliam ena a
DyaCintIOIdes) La
— lLilio-Hyacinthus
MES gua dema rra Sa
SERAPIAS (701)
cordigera
lancieral A ea
longipetala
IIa er: oro c Ra Els
occultata
PanVINOTa a ter i.
pseudo-cordigera
SMILAX (6887
AS DET Apa rec tes etc ed de
Catalonicam ei
mauritanica
SPARGANIUM (727)
Borderei
erectum
natans

ramosum
simplex
SPINACIA (595)
CO PICA, ada es
SPIRANTHES (7067
dEStIValS ES
AUEUM AS ea
SPIRODELA atropurpurea
STAUROGETON trisulceus

STERNBERGIA lutea
SERRELOCUSMIGSS i ea
amplexifolius
SUARDA (0041. ES
— altissima

fructicosa
maritima
setigera

— splendens
EN SE GEOI ES eta il
communis

Cynocrambe
THESIUM (613)
SI DIT AS
divaricatum
humifusum
humile
DiatenSs Ce cie deis
THVYMELAEA arvensis
PASSet in a tra LS A.
Sanamunda
TOFIELDIA (660)
calyculata

PUBLICACIONS., DE LI NSTELTUT GDE (CEENCMES

Pàgs
TRICHONEMA COlumnae .................. 301
o ramifiorum,. EE. 301
TIRGLOCHIN (728) ......2ee2ieeccneeeeeres 411
— Batre UOti ec teca 412
a MOT CIU ee ic cis ene dat ene 411
— palustre
de RH lecococacodonadoivossadocaoibatie

— australis
— Celsiana
— Clusiana
— silvestris

PEA (7201820 acer red.
Ec ARUSTITOl ia sa ea a 406
mo Dactuloname ee i ere 407
Em (CIA A cici citar Te el 407
ms latitolia cici Et 406
— Shuttlevorthii .................... 407
TIFÀCIES (Família 132) .................. 405
UIMÀCIES (HOSI ies 153
UIMUS i O32 i De, 153
i ICO PEStTiS ci et 153
i BEITUSA 12 ee i A NU 154
Cas IMONta Ta da MR RE ee 154
i pedunculata ee, eis ea 154
— VUICATIS (eco i EE 153
URGINRA (6681 -.c2c2ecce iaia 232
dimaritima, dei 232

URGINEA: Sona ee EA En
UROPETALUM (667 .......................e
a SABIA Gaonoacacdac eoceocoso denes
URTICA 11633 a CE
i OJOICA areicesoier cecs Macero e ee es
— dDISDIdA dicccic a E eÓ
—ipilolitetac si en ea
—MEMDIANACOA Leica e
a NERIECtA: ee ee ac eae ea ee ES
A URES tec ies ceecde
URTICÀCIES (Família 109) ..............
VERATRUM: (650 cececs ei ieet rs
i aDUM. is csicicoia idees eta a
VISCUM I OT4Jceiceiciecec line a ES
— ADM a
YUCCA (6631) c.cccieiiió iaio ae ets
Es (SI0TJOSa, Lee ies ed as
CANNICHRITIA (728) Leecoee ies
san identatal —. Leces ics ee ar er
—DolUStES qoe er ccas d
mi pedicellata ....ccoecse a do
DOSRRAEZIOI encar ee ES
— Marina, ec SE els
ANA csicis cecaci ds delea da ere ca ea

ÍNDEX DE NOMS

abedul (cast.), 194.
abejera (cast.), 336.
abelles, 336-337.

acedera (cast.), 62.

— redonda (cast.), 60.
acelga común (cast.), 28.

— negra (cast.), 28.

— marina (cast.), 29.

— silvestre (cast.), 29.
agrella, 62-63.

— de fulla rodona, 60.

— graminera, 63.
agrelleta, 63.
aiguamoixos, 249.
ail (fr.), 249.

— à toupet (/r.), 270.
ajo (cast.), 249.

— —puerro (cast.), 252.
alacranera (cast.), 47-48.
alamo (cast.), Ig0.

— blanco blanco bastardo (cast.),

19I.
de Suiza (cast.), 191.
negro (cast.), 190.
piramidal (cast.), 191.
— Suizo (cast.), I9I.
— temblón (cast.), 189.

448

alba, 190.
albahaca lJarga (cast.), 45.
alber, 190.
— bord, 191.
albohol de castilla (cast.), 74.
àlcali (cast.), 55.
alcanforada (cast.), 42.
alcornoque (cast.), 168.
alède (fr.), 279.
alforjón (cast.), 73.
algueró, 392.
aliso (cast.), 196.
all, 249.
— de bruixa, 261-70.
— de moro, 261.
almajo dulce (cast.), 52.
almesquí 318.
almez (cast.), 152.
alzina, 169.
— surera, 165.
ambroisine (fr.), 32.
anea (cast.), 406.
apagallums, 403.
aranyosa, 333.
arafiera (cast.), 333.
úrbol del Paraíso (cast.), 105.
arbre blanc, 190.

l
/
/
1

FLORA DE CATALUNYA

arbre del cinamom, 105. betterave (/r.), 28.

— de plata, 105. bien granada (cast.), 32.

— du Paradis (fr.), 105. bislingua, 293.
arç groc, 106. bistorta, 76.
arengada, 65. bistorte (fr.), 76.
argousier (/r.), 106. blat negre, 73.
arínjol, 294. blé noir (fr.), 73.
aristolòquia llarga, 112. bleda obscura, 29.

— rodona, III. — vermella, 28.
aristoloquia larga (cast.), i12. blet blanc, 37.

— menor (cast.), 111. — moll, 23-37.
arítjol, 294. —. moll de bosc, 33.
armolls, 23. bodris, 32.
armuelle (cast.), 23. boga, 406.
armuelles berberiscos (casi.), 26. bois gentil (fr.), 87.

— de zorra (cast.), 26. — SN (UV EL
aro manchado (cast.), 402. Loix, 146.
arrayàn morisco (cast.), 292. — marí, 292.
arrebol de monte (cast.), 63. — mascle, 292.
arroche (fr.), 23. boj (cast.), 146.
arroche-épinard (fr.), 23. bonne-dame (/r.), 23.
artigolles, 156. Eotrys, 32.
àsaro (cast.), I09. bouleau (fr.), 194.
asarabàcara (cast.), 109. bova, 406.
ascalunya, 253. bragalou (fr.), 280.
asperge (fr.), 289. brossa (fr.), 169.
asphodèle (fr.), 270 brusco (cast.), 292.
assots de monja, 16. bufalaga, 93.
astruc, 87. buis (fr.), 146.
attrape-mouche (fr.). 401. — pointu (fr.), 292.
atzari, 109. cabaret (fr.), 109.
atzavara, 323. cagamuja, 120.
aulina, 169. cagarelle (fr.), I4I.
aune (fr.), I96. cairat, 73.
auran, 175. cairell, 74.
avellaner, 175. calabruixa, 270.
avellano (cast.), 175. cambrón (cast.), 106.
azafràn (cast.), 799 camforada, 42.

— loco (cast.), 299. camphrée (fr.), 42.

— silvestre (cast.), 300. candililios del diablo (cast.), 403.
azaret (fr.), 109. cànem, 164.
azucena (cast.), 230. canyamet, 52.

— marina (cast.), 322. canya meta, 52.
azufaifo blanco (cast.), ros. cànamo (cast.), 164.
badoles, 60. capblau, 270.
baladre, 215. capuchinos (cast.), 403.

— petit, 88. capuchon (fr.), 403.
balca, 206. carabin (fr.), 73.
ballester, 48. caramillo (cast.), 53.
ballestera, 215. caramuixa, 277-279.
barralets, 270. carbassa pudent, 111.
harrella, 55. carolina, I9I.
barrelleta, 53. carrasca (cast.), 169.
barrilla (cast.), 54. castanyer, 173.
barrillera (cast.), 55. castafio (cast.), 173.
beç, 194. catapucia menor (cast.), 120.
bedoll, 194. ceba, 253.
bedot, 194. cebolla (cast.), 253.
bedut, 194. — albarrana (cast.), 232.
belladona borda, 8. cebollí, 277.
belle patience (fr.), 65. cebollita de milano (cast.), 270.
belvedère (fr.), 45. ceborrancha (cast.), 232.
berza perruna (cast.), 37. cenizo (cast.), 37.

57 449

paz zar SS —————————————————

PUBLICACIONS DE L'ENSTITUT DE CILENCLES

——————————————————————————————————

centinode (/r.), 82.
cefliglo blanco y verde (cast.), 37.
— de Buenos Aires (cast.), 40.
— de jardín (cast.), 45.
cervesa, 163.
cien nudillos (cast.), $2.
cinamomo (cast.), 105.
cirerer de Betlem, 292.
clochette d'hiver (/r.), 313.
clop, 190.
clum, 190.
chalef (fr.), 105.
chanvre (fr.), 164.
chàtaigner (/r.), 173.
chéne au Rermes (/r.), 168.
chène-liège (fr.), 168.
chène-vert (jr.), 169.
chopo (cast.), 190.
chuperas (cast.), 108.
cola de golondrina (cast.,, 205.
colchic (fr.), 211.
collblau, 270.
coltell groc, 306.
còlquic, 21.
cólquico (cast.), 211.
cornamusa, III.
corregúela (cast.), 82.
— marina (cast.), 83.
— toledana (cast.), 27.
corretjola de llei, 74.
corriols, 82.
coscoja (cast.), 165.
coscoll, 168.
cresta de gall, 16.
cua de guineu, 16.
curage (fT.), 79.
eytinet (fr.), IOS.
dame d'onze heures (fr.), 238.
datilera, 200.
dattier (fr.), 200.
desmai, 187.
dragonera, 400.
échalotte (/r.), 253.
eléboro blanco (cast.), 215.
ellèbor blanc, 215.
encina (cast.), 169.
engordapuercos (cast.), 64.
enriqueta (cast.), 33.
épinard (fr.), 27.
— sauvage (fr.), 33.
épurge (fr.), 120.
escalufia (cast.), 253.
escandalosa, 401.
escanyavelles, 82.
escaré, 165.
escila (cast.), 232.
escila, 232.
esclops, 375.
escopetes, 8.
espadafia (cast.), 306-406.
esparga, 163.
esparraguera triguera (cast.), 290.
esparreguera, 289. i

esparreguera borda, 290.
espases, 310.

espí groc, 106.

espiga de agua (cast.), 385.
espinac, 27.

— de carn, 23.
espinaca (cast.), 27.
espino amarillo (cast.), Icó.

— falso (cast.), 106.
estiravelles, 82.
estoque (cast.), 310.
euforbia de orejuelas (cast ), 121.
fadrins, 313.
faig, 174.
fajol, 73.

— boig, 74.

— bord, 74.
faux-liseron, 74.
fessecul (fr.), 22.
figuera, I5I.

— infernal, 143.
figuier (fr.), 151.
filosa, 108.
tlambe (fr.), 307.
fléchière (/r.), 205.
flor de la abeja (cast.), 330.

— de l'abella, 336-337.

— de la mosca, 332.

— de l'home penjat, 39.

— de la neu, 313.
fluteau (/7.), 209.
follette (/r.), 23.
frailillos (cast.), 403.
frare cugot, 403.

— d'estepa, 108.
fraret, 403.
galleran, 292.
galzeran, 292-293.
gamón (cast.), 279.
gamoncillo (cast.), 277.
gamonita (cast.), 277.
garbancillo (cast.), 48.
garou (fr.), 87.
garric, 168.
gatell, 184.
gatmaimó, 295.
gessamí de llop, 96.
ginesta blanca, 96.
ginestó, 96.
gira-sol, 144.
glayeul puant (fr.), 306.
godet (ÍT.), 37.
gouet (fr.), 402.

— chevelu (fr.), 401.
grandalles, 320.
grande ortie (fr.), 57.
grande oseille (fr.), 62.
gravelin (fr.), 171.
grejol, 307.
guardalobo (cast.), 96.
gui (fr.), Io2.
guilleuma, 163.
haya (cast.), 174.

iaia i a cit:

ESE OURLA LC DRE, CAD AS UNA

hellébore blanc (fr.) 215.
herba de cent nusos, 82.
de la creu, 282.

de la miíala bua, 78.
de la marfuga, 111.
del cuc, 32.

de l'erisipela, 293.
de Montserrat, 93.
dels fics, 87.

del vesc, 102.
felera, 78-1II.
pinera, 17.

pudent, 34.

salada, 47.
vomitòria blanca, 2
à la Vierge (fr.), 320.
à Paris (fr.), 282.

à printemps (fr.), 32.

aux femmes battues (Jr).
aux panaris (fr.), $2.

de Saint-Innocent, 79.

du bon Henri, 33.

hétre (fr.), 174.

heura espinosa, 294.

hierba carmín (cast.), 8
cenicera (cast.), 23.

de ballesteros (cast.), 215.
de la paciencia (cast.), 68.
del cristal (cast.), 54.

LES El Aelehel

i
o
La)
—
o

ECA

del jabón (cast.), 54.
de Sta. María (cast.), 78.
estoque (cast.), 310.
menuda (cast.), 82.
pejiguera (cast.), 78.
tabernera (cast.), Io9.
topera (cast.), I20.
vitraria (cast.), 52.
higuera (cast.), 151.

— infernal (cast.), 143.
hormiguera (cast.), 32.
houblon (fr.), 163.
iris jaune (fr.), 306.
jacint, 267.
jacinthe (fr.), 267.
jacinto (cast.), 267.
jJeanette (fr.), 329.
jonc dels galàpats, 417

— dels ates a 423.

— fleuri (fr.), 206
jonça, 280.
jonquill, 318.
jonquille (fr.), 318.
junco florido (cast.), 206.
junquillo (cast.), 280-318.

— menor (cast.), 318.
làgrimas de Salomón (cast.),
laque (jr.), 8.
laurel (cast.), 95.
laurel de Alejandría (cast.), 293.
laureola hembra (cast.), 87.
laureola maciio (cast.), 88.
laurier commun (fr.), 95.

SIC IE IES

del cristal y del jabón (cast.), 47.

leche de gallina (cast.), 238.
— de garza (cast.), 238.
lechetrezna (cast.), 123.
lengua de caballo (cast.), 293.
lengua de vaca (cast.), 64.
liga (cast.), ro2.
lirio amarillo (cast.), 306.
— azul (cast.), 307.
— blanco (cast.), 230.
— càrdeno (cast.), 307.
— fétido (cast.), 306.
lis (fr.), 230.
— commun (fr.), 230
— des vallées (fr.), 284.
lis mathiole (fr.), 322.
liseron épineux (r.), 294.
— noir (Ír.), 74.
llàgrimes de Salomsó, 284.
llantén de agua (cast.), 209.
lledoner, 152.
llengua de cavall, 293-385.
llengúes de bou, 64.
llet de gallina, 238.
— de pardal, 238.
— d'ocell, 238.
lletera, 123.
lleteresa, 121.
— arbòria, 136.
lleterola, 123.
llinassa, 206.
lliri blanc, 230.
blau, 307.
d'ase, 270.
de la Mare de Déu, 284.
del Canet, 322.
dels blats, 310.
de maig, 284.
de mar, 322.
de Santa Cristina, 322.
de Sant Antoni, 230.
de Sant Joan 310.
groc, 306.
pudent, 306.
llor, 95.
llorer, 95.
— bord, 293.
lloreret, 88.
llúpol, 163.
lubet, 163.
lúpulo (cast.), 163.
maguey (cast.), 323.
malcorage (cast.), 141.
malcoratge, I4I.
mal d'ulls, 123.
mamelluts, 48.
marcet, 270.
marcòlic, 228.
marcori, 228.
margalida, 108.
margalideta, 108.
margalló, 201.
marisma (cast.), 22.
martagón (cast.), 228.

LUIS CI

Da rn i a ee a rr a en
PUBLICACIONS DEE FN ST IU DE CIENCIES
PDI Em ES RSS RS Sara Da PN A A De a SS a

martagon (fr.), 228.
marxant, 14.
massette (fr.), 406.
matapoll, 87.
matapollo (cast.), 87-93:
matavelles, 294.
matilla (cast.), 52.
meaperros (cast.), 34.
melojo (cast.), 169.
menines, 320.
mercurial, 14I.
mercuriale (fr.), 141.
mezéreo (cast.), 87.
micocoulier (fr.), 152.
mierdacruz (cast.), 93.
milgranada (cast.), 32.
mimbrera (cast.), 185.
mirabel (cast.), 45.
mirambell, 45.
mollerosa, 65.
molls, 23.
moral blanco (cast.), 149.
— de la China (cast.), 150.
— negro (cast.), 149.
morella roquera, 161.
morera blanca, 149.
— de cucs, 149.
— de paper, 150.
— de mores, 149.
—. negra, 149.
moscas (cast.), 332.
mosques d'ase, 332-336.
muérdago, 102.
muguet (/r.), 284.
murcarol, 14I.
murcarola, I4I.
múrier noir (fr.), 144.
nadala, 319.
narcís de muntanya, 317.
narciso común (cast.), 319
— de los poetas (cast.), 320.
— de los prados (cast.), 317.
narcisse des prés (/r.), 317.
ninou, 319.
nogal (cast.), 165.
noguer, 165.
noguera, 165.
noisetier (fr.), 175.
nouera, 165.
noyer (fr.), 165.
nueza negra (cast.), 295.
oignon (fr.), 253.
olivereta, 87.
olivier de Bohème (/r.), 105.
olmo (cast.), 153.
om, 153.
oma, 154.
oreille d'home (fr.), 109.
oreja de fraile (cast.), 109.
— de monje (cast.), 109.
orme (fr.), 153.
ortie romaine (fr.), 156.
ortiga barragana, 157.

452

ortiga de pelotillas (cast.), 156.

— de pilotes, 156.

— gran, 157.

— grossa, 157.

— major, 157:

— mayor (cast.), 157.

— menor, 157.

— petita, 157:

.— pildorera (cast.), 156.

— Tromana (cast.), 156.
orzaga (cast.), 22.
osagra (cast.), 22.
oseille commune (fr.), 62.

— de brebis (fr.), 63.

— ronde /fr.), 60.

— sauvage (fr.), 62.
osier blanc (fr.), 185.
paciencia picante (cast.), 79.
paiquillo de Chile (cast.), 40.
pala marina, 93.
palma-Christi, 143.

— común (cast.), 200.

— datilera (cast.), 200.

— marina (cast.), 93.

— — de escobas (cast.), 201.
palmera, 200.
palmier à éventail (fr.), 201.
palmito (cast.), 201.
pan de ranas (cast.), 209.
panadella, 68.
panses de guineu, 282.
papelero (cast.), 150.
paradella, 68.
parelle (/r.), 68.
passacamins, 82.

— marí, 83.
passe-pierre (fr.), 47.
pata de perdiz (cast.), 78.
patience (fr.), 68.

— des moines (fr.), 68.

— sauvage (fr.), 64.

— sinué (fr.), 65.
pebre d'aigua, 79.
pélingre (fr.), 78.
penitentes (cast.), 270.
pènol, 171.
péplide (cast.), 121.
perce-neige (/r.), 313.
perlas (cast.), Io08.
persicaire brulante (fr.), 79.

— rouge (fr.), 75.
persicaria (cast.), 78.
petit-houx (fr.), 292.
petite catapuce (fr.), 120.

— ortie (fr.), 157.

— oseille (fr.), 63.
peu d'ànec, 32.

— d'oca, 32.
peuplier blanc (fr.), 190.

— de Virginie (fr.), 191.

— d'Italie (fr.), 191.

—., noir (fr.), 190.
pie de ganso (cast.), 33.

PLORA DECATALUNYA

pied-de-veau (fr.), 402.
— rouge (jr.), 78.
piment (fr.), 32.
pimienta acuàtica (cast.), 79.
pinito (cast.), 45.
pinitos (cast.), IoS.
pita (cast.), 323.
pitaco (cast.), 323.
pite (fr.), 323.
pixacà, 34.
plantain d'eau (fr.), 209.
plantatge d'aigua, 209.
plàtan, 192.
poireau (fr.), 251.
— d'été (fr.), 252.
poirée (fr.), 28.
poivre d'eau (fr.), 79.
polígono trepador (cast.), 74.
poll, 190.
pollanc, 190.
— gavatx, IQI.
pollancre, 190.
pollet, 47.
porradell, 252.
porrassa, 279.
porro, 251.
pourpier de mer (fr.), 22.
pradelles, 64.
presseguera borda, 78.
puerro (cast.), 251.
quenouille (fr.), 406.
rabassot, I08.
raim de guineu, 282.
raims de moro, 8.
raisin d'Amerique (/r.), 8.
— de renard (fr.), 282.
rapa pudent, 401.
— mosquera, 401.
rapòntic, 69.
rauche (fr.), 406.
repollo (cast.), 169.
remolacha (cast.), 28.
remolatxa, 28.
retama blanca (cast.), 96.
loca (cast.), 90.
teveille-matin (fr.), 123.
rhapontic des moines (fr.), 69.
rhubarbe des Alpes (fr.), 69.
ricí, 143.
ricin (fr.), 143.
ricino (cast.), 143.
roble (cast.), 170.
— albar (cast.), 169.
— negro (cast.), 169.
romàs, 64.
romaza hortense (cast.), 68.
— común (cast.), 68.
— violín (cast.), 65.
— violón (cast.), 65.
— vulgar (cast.), 64.
roure, 169-170.
— pènol, 171.
rouret, 96.

453

rouvre (fr.), 170-171.
ruibarbre comú, 69.
ruibarbo de monjas (cast.), 68.

sabatetes de la Mare de Déu, 336-375.

sabot de Vénus (fr.), 375.
saetilla (cast.), 205.
safrà, 299.

— bord, 299.

— de muntanya, 300.
safran (fr.), 299.

— des fleuristes (fr.), 300.
sagitària, 205.
sainbois (fr.), 87.
salat, 54.

— blanc, 22.
salats, 52.
salcifia (cast.), 185.
salgada (cast.), 22.

— vera, 22.
salgadillo (cast.), 21.
salicor (fr.), 47.
salicot (fr.), 47.
salobre (cast.), 23.
salobrefia (cast.), 26.
salsepareille d'Europe (fr.), 294.
salze, 1SS.
sardinera (cast.), 34.
sarga, 185.
sarrasin (fr.), 73.

— de Tartarie (fr.), 74.
sarriassa, 402.

— celapada, 402.
sarrons, 33.
sarsa d'Espanya, 294.
salsaparrella del país, 294.
sauce llorón (cast.), 187.
saule, 188.
saule pleurer (fr.), 187.
segell de ram, 286.

— de Salomó, 287.
sello de Salomón (cast.), 287.
senet de pagesos, 88.
serpentaire (fr.), 400.
serpentaria (cast.), 400.
serpentina, 400.
sisallo (cast.), 53.
siscall, 53.
soda (cast.), 55.
solicuernos (cast.), 48
sosa, 54-55.

— blanca, 53.

— dura, 48.

— negra, 52.

— prima, 52.
soude, (fr.), 52.
squille (fr.), 232.
sceau de Salomon (fr.), 287.
suro, 168.
tarrico (cast.), 53.
tàrtago (cast.), I20.
tauzin (fr.), 169.
te bord, 32.

— d'Espanya, 32.

—ççççcççcçç—————————————————————

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES

te de Espafia (cast.), 32.
— de Nueva Granada (cast.), 32.
— de Méjico (cast.), 32.
— fals, 32.

tell, 87.

temblón (cast.), 189.

thé des Jésuites (/r.), 32.
— du Mexique (/r.), 32.

tintorell, 87.

tirasse (fr.), 82.

tornassol, 144.

torvisco (cast.), 87

tournesol (fr.), 144.

toute-bonne (fr.), 33.

travacavalls, 82.

toza (fr.), 169.

tremble (fr.), 189.

trèmol, 189.

trigo sarracénico (cast.), 73.

ufias de sapo (cast.), 21.

uvas de América (cast.), S.
— de Indias (cast.), 8.
— de zo:r0 (cest.), 8.

vaciet (/r.), 270.

varaire (Ír.), 215.

vedegambre (cast.), 218.

velluts, 16.

verdegambre (cast.), 215.

verdolaga marina (cast.), 26.

454

vergne (fr.), 196.
vern, 196.
vimenera, 185.
vimetera, 185.
vinagrella, 62.
vinagrera (cast.), 62.
— ne nifios (cast.), 63.
— de pàjaro (cast.), 60.
vinette (fr.), 62.
— sauvage (fr.), 63.
viscarí, 102.
viscarsí, 102.
ViSCO, I02.
voireuse, I4I.
vrillée bàtarde (fr.), 74.
vulvaire, (fr.), 34.
xiuxera, 32.
XOp, 190.
yarillo (cast.), 402.
yaro (cast.), 402.
— tragamoscas (cast.), 401.
yesca fría (cast.), 93.
yeuse (fr.), 169.
zapatillos, 375.
zarzaparrilla blanca (cast.), 294.
— de Espafia (cast.), 294.
— morisca (cast.), 294.
zuecos (cast.), 375.
zurrones (cast.), 33.

Lc 4
Li id Li t
I
LE I
1
Ò
t , qu:
EN
Et x
ara '
i
i i
lli
i h i i
Li I
I I
i É
Ll Y
L) , -
i Ú L y
i n - L
OA
Ú —
h,
Qu 1
ç i L h Ll Ú
dg Na de i
4 / a tu A 3
6 h I La i l i
i i 5
I I i b4
h an À
1 qi É i,
4 mal t AB un, Ú
y Ú - - pe Let l
ME, RN ) El dE DE EN SIS, i
qe si Dj: i Leal Es ai R ( i pr
Na di I Rel deri que AA EA MANS i
5, NM a - MP a I CM RA
I ade S Lee I
ga LES d va i ya 4)
xv i hq VR
ó vi
pb I 1 RA
h y Ll t i
Fa I y d, Em À Y Me

ell R I Hi , Ana atguel hi
i deia A d h h ar i a, ed ras t vé
pd (hi só , - I a : € xo dl Ci i

Pel ui hi

Ad

Bea hi

-

h

ul LU

Min,
diu
i na

Ut
LV eRIA Ll
A di Di

Qu
(a

Na

Ll

a

AU

i DAR EES Pa Mr CATALA
ni UE re
en NI I MD, Le

h
LA R
l'a 4
Li d'i,
MA
di
h

iu i l'AleliEA
Micó JA

en)
Ui

Se, Dl
Ne A A i
VOJ Un 1t U

ed

Cadevall y Diars, Juan
Flora de Catalunya

BioMed

PLEASE DO NOT REMOVE
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCRET

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY