Joan Blancas : tragèdia en quatre actes i en vers

/. Ubach 1 Vinyeta

Joan

Btancas

Tmgedía en Quatre actes

Banauía i Duràn, - Jmp-ressars

Dugués VeSSeteS fi^ Camr Baquena, 20:''Barcetana

JOAN BLANCAS

JOAN BLANCAS

TRAGÈDIA EN QUATRE ACTES I EN VERS

OpiGINAL DE

F. UBACH I VINYETA

(MESTRE EN GAY SABER)

Premiada en los Jocs Florals de Barcelona de 1879

Estrenada amb brillant èxit
en lo "Teatre Català", instalat en lo Teatre Romea,
la nit del 12 Febrer de T any 1880

QUARTA EDICIÓ

CASA EDITORIAL DE TEATRE
60NAVÍA l DURAN = Impressors = BOQÜERÍA, 20
BARCELONA - 1917

A En Joan Montserrat i Archs
Sabi literat, ferm catalanista i constant amic

Benvolgut meu:

Portar la Tragèdia Catalana a la escena, ha estat
lo fi que m'ha mogut a escriure aquesta obra que,
com tú sabs, tenia tant temps hà pensada i mai me
resolia a portar a terme, faltat de suficient estímul
per a empendre un treball d'aquesta naturalesa; més
lo públic certamen obert aquest any per la nostra
patriòtica Diputació, ha vingut a revivar mon decai-
gut entusiasme i... aquí tens la realització d'aquells
projectes de que havíem parlat tantes voltes.

Bona o dolenta, lo teatre català té des de avui una
tragèdia, i catalana, no solament per la llengua en
que està escrita, si que també per Tassumpte, i si no
m'ho prens a vanitat, te diré que per la forma i tot,
ja que no descuidant en aquesta les condicions que
son imprescindibles en una obra teatral perquè sia
representable i més o menos adepta al públic de
nostres dies, he procurat quan he sabut donar-li
caràcter propi, portant l'acció i dibuixant los perso-
natges de conformitat amb la manera de sentir, de
pensar i de obrar de la gent de la nostra terra, que,
en general, i de molts segles, és apassionada i cons-
tant en ses apreciacions i en sa conducta, com
enèrgica en los fets i breu en la paraula.

677336

- 6 ~

Poc m'he cuidat de que aquesta obra s'inquibís
en les regles i preceptes d'una determinada escola,
perquè sempre m'he trobat estret dins la rutina. Pre-
nent lo que m'ha semblat bò i m'ha convingut del
classicisme i del romanticisme, sols m'he preocupat
en ser Uògic en los fets que constitueixen l'assumte
de l'obra i son desenrotllament, elevat en les pas-
sions i les mires dels personatges, i natural i concís
en la manera de fer-los-hi expressar, cregut de que
per aquest camí podríem tal vegada arribar a tenir
un teatre que fós català per alguna cosa més que
per lo llenguatge.

Concretant-me a l' assumpte de l'obra, dec dir-te
quel tràgic epissodi del siti de Perpinyà, és encara
tingut per molts historiadors en tela de judici, i per
los que'l donen per verídic, és contat de diferentes
maneres. Jo he pres de la narració de cada hu lo que
més ha correspost a mon propòsit, i si bé no he dei-
xat de conèixer lo delicat que era escriure sobre un
assumpte igual o molt semblant, encare que no'l
mateix, el d'una altra obra del teatre castellà, per
cert de primera ratlla, no he vacilat per això ni un sol
moment en ma arriscada empresa, perquè sobrant-
me bona voluntat, podré haver-me quedat més avall
en la escala de l'art, però he volgut ser original a
tota costa i, si no 'm cega el desig, me sembla que
ho he lograt.

Per a acabar, sols te prego vulguis veure en la
dedicatòria d' aquesta obra, una proba més de la
bona amistat que 'Is pares ens llegaren, i jo voldria
que, primer lo Consistori dels Jocs Florals i després
lo públic dels nostres teatres, me probessen no ser
indigne de tii ni de ton amic,

Francesc

2 Febrer de 1S79

REPARTIMENT:

(iUIDONA. Nora de Joan Blancas. 20 anys: Tant
per lo natural afecte que porta al marit, com
pertrovar-se encare a l'any del nuviatge, no
concebeix puga haver-hi estimació més gran
que la merescuda per lo seu marit i se subleva
contra tot lo que a aquest impuls del seu cor
no correspòn , . , . . . D. ^ Mercè Abella

JOAN BLANCAS. Cònsol de Perpinyà. 70 anys.
Caràcter ferm i dreturer en qui'l sentiment no
ofusca mai la raó, preferint sempre en lo servei
del seu càrreg lo bé comú a l'interès particular
per més propi que li siga. A causa de l'edat
s'apoia en una crosseta, i vesteix de ciutadà,
posant'Se algunes vegades, demunt lo tratjo
usual la gramalla consular . . D. Iscle Soler

lOANíC. Espòs de Guidona. 25 anys. La pàtria,
la elegida del seu cor i lo carinyós respecte que
sent per son pare, combaten fort i seguidament
dintre son cor; més les severes màximes del
genitor son per ell lleis ineludibles i rí accepta
el cumpliment, sense discutir-les, ni dubtar de
son valor moral D. F. Füèntes

RAMON. Germà de Joanic. 30 anys. Vesteix de
ciutadà, però armat, en raó de les circumstan-
cies. Lo més ardent patriotisme reina en son
cor; més la gelosia que l'amor de Guidona i
Joanic desperta en ell, lo fa vacilar a voltes, lo
desvia del bon cami i l' empeny a la desespera-
ció i al fatalisme . . D. Hermenegild Goüla

GUILLEM. Pare de Guidona. 65 anys, i vesteix
de ciutadà. ídol al qual rendeix cega adoració
és també per aquest la pàtria, mentres la mà
de la sort no mou en ell la fibra de cap senti-
ment més Íntim; però quan aquest cas arriba
no pot preferir res a lo que a sa filla atany
i ho sacrifica tot al logro de la felicitat
d'aquesta .D. Andreu Cazürro

DESCATLLAR. Cavaller de la cort del Rel
d' Aragó. 40 anys i vesteix tratjo de guerra.
Naturalment intolerant amb lo que a son
veure tendeix a rebaixar la persona del Rei
i a aixecar la ciutadania al nivell de la
poblesa D. Joaquim Pinós

ROMA. Home del poble; vesteix pobre i va ar-
mat D. Lleó Fontova

GÏLO. Criat d' en Blancas . . » Feliu Baró
HOME L Vestit a la menestrala. » Emili Casas
HOME 2. Com l'anterior ...» A. Serraclara
U!^ CONSUL. Amb gramalla, » J. Sarriera
UN CENTINELLA. De soldat, amb corassa i capell,
Consuls, Homes i dònes del poble. Soldats. Escu-
ders, etc.

Època de V accióy 1475

V autor d' aquesta obra se complau en fer públic
son agraiment al senyor Fontova, per haver-se en-
carregat d'un paper insignificant i en el qual ha
tan ajudat al bon èxit de l'obra.

La magnífica decoració del quart acte, que repre-
senta les muralles i el castell de Perpinyà, és degu-
da als reputats pintors escenògrafs senyors Urgellés
i Moragas.

Ningú podrà traduir, representar, ni reimprimir aques-
ta obra sens permis dels hereus de V autor.

La Societat d'Autors Espanyols és V encarregada
del cobro dels drets de representació.

ncesc Ubach i Vinyeta

ACTE PRIMER

Saló d'ingrés de la casa d en Joan Blancas. A
dreta i esquerra, en primer terme, finestrals, i més
cap al fons, portes que donen a r interior, Alfons,
porta gran amb replà exterior, que és lo terme de la
escala de pedra, amb barana de la mateixa, artisa-
da, que baixa al pati de la casa. Entre' l finestral i
la porta de V esquerra, una paperera amb llibres, i
penjada sobre una bandola; entre les dues obertures
de la dreta, un triptic gòtic amb reclinatori de no-
guera. Quadres i bancals amb espatller als costats
de la porta del fons, idevant de la paperera, més cap
al centre de V escena, una taula voltada de tambo-
rets; en lloc convenient, una panòplia. Es a la tarde.

ESCENA PRIMERA

GUIDONA, lOANIC, GuiLLÈM / GiLÓ

(Los tres primers formen grupo a V esquerra. Guillem en-
senyant a Joanic la posició i punteria de la ballesta, ti-
rant a una rodella plantada devant la porta de la dre-
ta. Güidona, apoiant-se de mans a la taula que estarà
intermèdia entre ella i els tiradors, s'abalansa per a
seguir la visual que aquestos prenen, Giló, al centre,
esperant Vèxit del tret que van a tirar.

Guillem Cerca bé la visual,

calcula'l que baixa, i mira
la distancia.

- 12 -

loANic )a està.

Guillem (Joanic dispara.) Tira.
GuiDONA hrrada.
<7iLÓ Ha fet tort~i alt.

Joanic jBa, ba, bal jo no he nascut

per soldat, i en và m'esforço;

prou que apunto i prou que'm torço,

però, rès, és temps perdut.
Guillem Poca paciència,
Joanic Bé, sí,

per això no'n tinc ni gota.
Guillem Per festejar la xicota

bé'n tenies,
GuiDONA Oh, per mí;

, no calia més que no.

A més, ell, de la ballesta

(iquè'n farà?
GiLÓ Es un' eina, aquesta,

qúe r entendre-la ès molt bò.
Guillem íQuè fóra de Perpinyà

avui, si dins no tingués

a la flor dels ballestés?
Joanic Treu allò i te'n pots anà.

( A Giló que treu la rodella i se l'endú a dins.)
Guillem iPobrevila!
[oANic <iQué us creièu

que'l francès la guanyaria?
Guillem Que temps ha que la tindria.
GuiDONA Ai, verge de Font Romeu,

no permetèu semblant cosa.
loANic No't doni això cap feresa,

que la gent perpinyanesa

és ferma i és coratjosa,

i no entrarà cap francès

a vila, tinguem o no

ballesters, que molts, com jo,

sens d'armes entendre'n res,

saben la pàtria defendre

de mil diverses maneres,

com diuen clar les banderes

que fa poc los vàrem pendre.
Guillem Més, sempre aquell qui més sab

de son guany més profit logra.
Joanic No he nascut per soldat, sogre.
GuiDONA Ben dit.
Guillem Vaja un altre cap.

-~ 13 -

Un mes ha que en siti estret
plora Perpinyà, cativa;
cap refors d'enlloc arriba,
no sabem què s' ham à fet
del Rei; lo menjà escasseja;
tothom plany, res s'aparia...
i vosaltres tot lo dia
festeja que més festeja.

loANic d Què hi farèu? No fa mig any
que som casats.

GuiDONA Ni cinc mesos.

Guillem | Si encara sembleu promesos I

lOANic i ï a vós això us sembla estrany ?
Si no'ns estiméssim, sí
que ho seria, però ara...
iLi tinc que contar encara
més coses!...

GuiDONA (N'hi tinc de di

jo a n'ell!...

Guillem Doncs, vaja, endevant,

que ja us dic fa de bon veure.

JoANic Potse encara'm farèu creure
que, a voler jo, en un instant
fora la vila lliurada.

Guillem No dic tal.

JoANio I doncs, mirèu,

quan siga hora, si'm troveu
a on la brega s'hagi armada,
i si a les hores esquiu
vos semblo a lluitar, repteu-me,
més ara, en braços deixeu-me,
de l'amor que aquí'm somriu.
iQuí sab, qui sab si la sort
me'n deixarà gaudir gaire!

GuiDONA £Què també 't tornes ploraire?

Guillem Es que li fa por la mort

JoANic jl tantai Lo que 's per mi...

per aquesta és que'm doldria.

GüiDONA Ai! no; jo m'anyoraría
si't morisses.

JOANic £ Vols dir?

Guidona (Ingènuament.) Si.

Companys ton pare i'l meu,
amb dos amigues casaren,
i a tots dos a crià'ns daren
a una dóna a Font Romeu.

- 14 —

Una falda i un breçol
de petits ja allí^ns partíem,
i si abraçats ens dormíem,
besant-nos nos veia'l sol.
Primer mot que vaig apendre
fou ton nom; com lo meu, tú,
i per germans lo comú
de la gent soliens pendre.
De pocs anys, órfens de mare ^
també'ls dos vàrem quedar,
i la pesta'ns les va robar!
quedant jo sola amb mon pare;
mes, restrenyent l'amistat
que amb lo teu d'antic sentia,
abdós van resoldre un dia
viure junts en germandat;
i a l'abric, des d'allavors,
vivint d'una llar mateixa
tú i jo, acabàrem per creixe
com en un brot dues flors.
Un sostre sols i una taula
sempre més ens hem partit,
del mateix pà'ns hem nodrit
i, sens dirns ni una paraula
d* amor, a la fi'ns trovem
que igual desig ens convida,
i vivim sols una vida
i un en T altre sols pensem.
iCòm estranyarà ningú,
sent aixís, que t' any orés
si per desgracia't perdés?
(i No m'any oraries tú?

JoANio Sí, Guidona; també jo

sols de l'alè que respires
i de l'amor que m'inspires,
visc content. Cap ambició
ni cap afany m'atormenta,
més queU poder sempre viure
com ara, que't veig somriure,
enamorada i plascenta,
i creu que'n un viure així
tal favor lo cel ens dona,
que jo, per ma part, Guidona,
ja hi firmo fins a mori.

Guillem Egoistes I

JOANic Si que ho som.

- 15 -

GuíDONA Però sens volguer-ho, pare.
Guillem Egoistes I
JOANIC No és cap tara.

Guillem Per tú.

GuiDONA Estimant, n'és tothom.

Guillem Mal d'altre jamai escusa
lo propi.

GuiDONA Això no és cap mal.

Guillem Fill de casa principal,

i entrar en combat refusa...
JoANic No és cert.
Guillem I quan corre al mur

tothom.

loANic Però deixèu dir-me.

Guillem Ell aquí.
JoANiG £ Voleu sentir-me?

Guillem Si no és això, ben segur

que egoisme no sé'l què és.
JoANic I és clar que no.
GuiDONA Deixa'l di.

Guillem Per xò murmuren. (Amb intenció.)

ToANic (Indignant-se.) ^Demí? •
Guillem Sí.

JoANic Bé, i deu sé algun francès!

(Amb despreci.)

Dos voltes, sent aquí'l Rei,

vaig anà amb ell a batalla,

i dues a la muralla

m'he batut, i no sent llei

de valentia l'estar

derrera'l mur tot lo dia,

digueu-me, ,ícòm lograria

que no'm puguen murmurar?
Gutdona No facis d'això cabal.
] oANic I Es que'm dol I

(A Guidona que'l vol calmar.)
Guillem A mí altre tant.

JoAKic £Què*sdiur
Guillem Que si va minvant

ton coratge.
JoANic Doncs, fan mal.

Guidona Sempre aixís, mai desisteix

fins a exaltar-lo.
Guillem Que 't dol

(Seguint lo que deia.)

vetllar lo mur, que a tu sol

- 16 -

entre tots se*t distingeix. ..
JoANic I Visca Déu I (Exaltant- se,)

Guillem I que no és just

que, per ser de qui ets fill»

a Perpinyà en son perill

no ajudi ton bras robust.
GüiDONA |0h, prou, prou!

(Volent fer callar a son pare.)
loANlc i Això s'ha dit ?

{Llamps del celi qui aixís parlava

té sort que no l' escoltava,

sinó jai d'ell 1 Aquesta nit

en refors d'Elna aniran

cent homes d'aquí; doncs bé,

junt amb ells jo sortiré,

i a veure si'm seguiràn.

A veure qui podrà dir

demà, que ha íet lo que jo.
GwiDONA Però...
ToANic Cobart ! Això no,

joUs ne faré penadir.
Guillem Així'm plau.
GuiDONA i On vas?

JoANio Del pare

lo permís a demanar.
GuiDONA Oh, no, no. (Volent-lo aturar.)

ToANic Deixa'm anar.

(Joanic aparta a Guidona i se'n va pel fondo,)

ESCENA II

Guidona / Guillem

Guidona £ Esteu satisfet ?
Guillem Encara

no del tot.
Guidona I doncs, sabeu

que'l que's a mí aquestes coses

ja'm cansen.
Guillem encara goses

a dir ho?

Guidona i Què us proposeu

posant-lo d'eixa manera
tant fóra de sí exaltat?

- 17 -

Guillem Que sia tant bon soldat

com son pare a sos anys era;
que no desmereixi en res
de son germà, a qui tothom
ia avui dia dona'l nom
de flagell del camp francès;
que siga exemple a la gent
que'l camp enemic va a ofendre;
que puga dir jo:'l meu gendre
és un héroe, és un valent.

GuiDONA iNo valdria molt més dir
que*s bon fill i bon espòs,
que aquestes coses que a vós
vos sembla l'han d'enaltir?
i A mí, què me'n pervin4rà
de la seva valentia?
i Si una llança me'l feria,
qui son amor me darà?
jL' home's deu a la familia!

Guillem I a la pàtria.

GüiDONA i Qui és primer

dels dos?

Guillem Qui l'ha menester.

GUIDONA fol

Guillem Ella!
GüiDONA {Còm se concilia

això?

Guillem Per mi, fàcilment:

anant a vence al francès
i aquí retornant després
amorós, digne i valent,
portant al peus de l'amor,
que a rebre'l joiosa es llança,
les banderes de la França
i els llorers del vencedor.

Guidona Prou fora bonic

Guillem Ben cert.

Guidona Mes i qui'ns en respòn?

Guillem La sort.

Guidona {I si'l mataven!

Guillem Si mor,

com qui és haurà complert.

Guidona i Però i jo!

Guillem Tu ? . . . Mes i què val

fer ara castells en l'aire I
Ell sortirà avans de gaire

Joan Blancas - 2

- 18 -

de vila, i a la senyal
convinguda, com lo llamp
a qui cap poder atura,
regirarà amb sa bravura
dels enemics tot lo camp.

GuiDONA il tornarà!

Guillem De segú.

GuiDONA Es que sinó... ifora horrible !

Guillem No temis, serà invencible
tant sols amb pensar en tu.

ESCENA III

GuiDONA, Guillem, Blancas, Ramón,
Desoatllar / Escuders

(Los ires darrers venen pel fondo, seguits de dos escuders
de Desoatllar, que's queden retirats fins a seguir-lo a
V acabament de V escena, al temps que Guillem acom-
panya a sa filla fins a la porta de la dreta, per la que
desapareix.)

Ramón i Ella, sempre ella, Déu meui

(Apart per Guidona.)

Guillem £ Aquí en Lluis de DescatUar? (Apart.)

Ramón Avui això ha de acabar. (Apart.)

Blancas Senyor...

( Invitant a DescatUar a entrar lo primer.)

Descat. (Entrant.) Sia com voleu.

ESCENA IV

Blancas, Desoatllar, Guillem, Ramón
/ els Escuders

(Els escuders al fondo. Ramon i Guillem al costat d' en
Blancas, però un xic més enrera, fent-Wde respecte, i
en Blancas, que portarà un plec a la mà, continua amb
DescatUar la conversa que a l'entrar ja venen seguint.)
Descat. Doncs en est plec que us envia
ho veureu tal com ho dic,
i, com que ço'l vostre amic

- 19 -

Blancas

Descat.

Blancas

Descat.

Blancas

Descat.

Blancas

Descat.

Blancas

Descat.

Blancas

Descat.
Blancas

Descat.

Blancas

Descat.

Blancas

Descat

Blancas

Descat.

Blancas

Descat.
Blancas

ne sento forta alegria.
Mercès, més, de l'amistat
usant amb vós la franquesa,
vos dic que molta sorpresa
l'embaixada m'ha causat.
Si'l rei de la fe us relleva...
Llanses devia enviar-nos.
Si està pobre. .

No empenyar-nos.
No va ser per culpa seva.
Però sí en profit.

Revolt
lo poble contra ell cridava
i'l Rei, a qui l'or faltava,
llogà al francès un estol
de gent,. deixant-li en penyora
lo Rosselló i la Cerdanya.
I contra'ls seus en campanya
va entrar amb la gent de fóra.
I Visca Déul que aquesta acció
al Rei ben poc galardona,
que'l profit de la corona
ara'l paga'l Rosselló.
Per això és, Cònsol amic,
que, encara que molt li costa,
com no té la gent disposta
per socòrreus, del fatic
del siti Uiurar-vos vol
i a rendius vos autorisa.
Per això no era precisa
la embaixada.

No?

Tot sol

sabrà'l poble defensar-se,

no faltant-li 1 Rei per rès. ^

Cònsol amic, molt dir és.

Poc costarà de provar-se.

Forau bò per capità. (Amb ironia,)

Per més (Amb dignitat)

Pretenciós us miro.
A ser bon ciutadà aspiro.
Sigueu, doncs, bon ciutadà.
Sí tal, i sense recansa
de que'm pugan posà a prova.
I Vos feu vell !

Tinc lo cor jove.

- 20 -

Descat. i Sou valent 1
Blancas Digui ho la França.

Descat. Sí, sí, més sVl Rei aquí
m'envia...

Blancas A la lletra aquesta

(La que té a la mà.)
lo Consell darà contesta,
i vós la rebreu de mi.
Mentrestant, vostra és ma casa.
Descat. Mercès mil. (Saludant.)
(Descatllar se retira seguit dels escuders per la porta de
la dreta, des de la qual, girant-se, torna a saludar i diu
apartant lo derrer vers.)

(Apart.) Orgullós és;
més io humiliaré al burgès.
Blamcas Al fí, de Tart de Tespasa.

ESCENA V
Blancas, Ramón / Guillem

Blancas A veure si lo que ell diu

ve en lo paper confirmat. (Llegeix.)
Guillem Algun mal vent l'ha portat. (A Ramon.)
Ramon Veurem.
Blancas Seièu. i sentiu.

(Pausa, durant la qual en Blancas guarda lo plec que ha
llegit i'ls tres s'assenten prop la taula.)

En siti de ferro presa,

Perpinyà està agonejant,

sens que puga, en sa defesa,

de la ratlla ampurdanesa

sorti un pas lo rei loan.

Elna, que és font de socors

per nosaltres, malhaurada

també, avui plora'ls horrors

d'una guerra a quins furors

està a frec de sé inmolada;

i per lo sol del comtat

on tantes viles florejen

en riquesa i bell estat,
, dels francesos senyorejen

lo villatge i la viltat.

En và és esperar Paiuda,

del Rei, fins d'aquí molts dies,

- Í>1 -

que en la dissort que ha tinguda,

fins la cota s' ha venuda

per armà unes companyies;

i cada dia, cada hora

arriba refors al camp,

mentre '1 nostre estat pitjora...

i la vila ja no ignora

que avui algú ha mort de fam.

iQuè fem, doncs? íQuè resoldríeu

si de la vila la sort

a les mans, com jo, teníeu?

Digueu-me, £la entregaríeu

a la França o a la mort?

Digueu-me, doncs més sortida

Déu del cel no'ns ha deixat,

si a pactar l'enemic crida,

£què li dem, l' honra o la vida?

tia vila o la llibertat?

Ramón Si viure oprès no és viure,
com aquí tothom entén,
jo estimo mésjmorir lliure
que un sol moment sobreviure
a la fè d'un jurament.
1 doncs que guanyà o mori
no fa molt vaig jurà al Rei,
com qui soc penso cumpli:
primer, perquè 'm plau així,
després, per cumpli amb la llei.

Guillem Del teu modo de pensar
també soc, i no voldria
en cap parlament entrar
que 'n f ós obgecte el pactar
r honra de la pàtria mía.
Si cerca lo Rei de França
de nostre venjar un tort.
empunyi si vol la llança,
i vagi a cercar venjança
lluitant los dos reis a mort.
I doncs que del Rei no és
la vila, ni mai l'ha estada,
sinó nostra, ans que pogués
venjar-se en ella'l francès,
voldria que fós cremada.

Ramón També jo.

BlaNCAS ^Vostre parer

és aquest?

- 22 -

Blaíícas
Ramón

Blancas
Guillem

Guillem Ans que rendir-nos,

lluitar.

Podem penadir-nos...
Morint, no hi haurà poder
que al morir pugui envilir-nos.
iTal volta tós no pensèu, ( Aixecant-se,)
mon pare, en aixòM mateix?
A seguir sols, visca Déu, ( Reprimint-se.)
los impulsos del cor méu...
iQixè faries?

(Blancas va a respondre a Guillem, perols domina i
allarga amb molta serenitat a son fill lo plec que ha
rebut de Descatllan)
Blancas Jo... Llegeix. (A Guillem.)

Lo Rei, de la fè jurada
ens deslliura en est escrit.
iLo Rei!

Sí. (Mirant lo plec.)

ll en r estacada

nos deixa?

Aquesta vegada
la França pendrà desquit.
Teniu. (Tornant lo plec a son pare.)

Ja veus, no és possible
al Rei, per ara, assistir-nos.
Rendir-nos? jidea horrible!
No, això mai, és impossible,
ll a la fi haurem de rendir-nos!
Mai!

íSí, mail

Sense cap treva
pot jaM poble disposar
de la vila que és ben seva,
i tant més quan se'l relleva
de la fè que va jurar.
Lo poble és aquí'l Senyor,
los Cònsols sos criats som
i si ell vol...
Ramón el nom, T honor?

Blancas De la fam en lo rigor,

(iquè valen l'honor ni'l nom?
Es trist, més la sort dampnada
vol que al fi de la jornada
vinguem a n' aquest extrem,
i d'en Lluis onze humiliada
als peus, la vila veurem.

Guillem

Ramón

Guillem

Blancas

Ramón
Blancas

Ramón

Guillem

Blancas

Ramón

Guillem

Blancas

~ 23 ^

Ramón

Blancas

Ramón
Blancas

I Avans per la llibertat
morim, fent un altre esforç!
Sí, mon fill» això he pensat
i amb aquest fi us he cridat,
que sou mos amics mellors.
Jo en cap manera excusar-me
puc, de mostrar al Consell
r escrit d'en Joan, més alsar-me
penso al moment i oposar-me
a tot lo que 'ns diu en ell.
Per si allí lo temor pesa
més que mes raons, te'n vas
tú entre '1 poble, i la fermesa (A Guillem.)
de perseverà en la empresa
en mig d'ell predicaràs.
I aixís, si'l Consell a pendre
per seu, mon parer, vacila,
jo als clamors lo faré atendre
del poble, que vol defendre
fins al darré extrem la vila.
dl jo?

Tú, amb la brava gent
que he dispost ja, a nit caient
sobre d'Elna, la fas salva,
i demà, el triunf evident
vens a fer al néixer l'alba.
Potsè aixís, quan públic sia
lo fet, l'esperit alçant
del poble, tinguem un dia
com per bé de tots voldria
en glòria i profit molt gran,
I ho serà; ia per mes venes
la sang d'entussiasme bull.
Demà, pàtria, en les esquenes
dels francesos, tes cadenes
hem de massegà amb orgull.
Perquè de tal fet gaudir nos
pugam, trevailar-ho'ns cal.
Cert que sí.

Doncs, a enllestir-nos.
fo al Consell. {Amb solemnitat tots tres.)
]o a prevenir-nos

pel combat.

Jo al mercadal.

(Los tres van per retirar-se, més Ramón s'atura als pocs
passos i crida a son pare, aixis que Guillem ha sortit.)

Ramón

GUILLÈM

Blancas

Ramón
Guillem
Blancas
Ramón

Guillem

- 24 -

ESCENA VI
Blancas / Ramón

Ramón Més avans, pare...
Blancas dQuè vols?

Ramón Que vulgau aconçolar me,

si és que conçol podèu dar-me.
T' escolto. (Tornant enrera.)

Avans.. (Mirant si hi ha alga)
Estem sols.

Paria.

Estimo.

il això lleva
la pau del teu cor?

l 'm dona

la mort. Estimo a una dóna,
Tadoro... i no pot ser meva.
No comprenc...

Entre jo i ella
s'hi obra un abim sens fons.
íQuí és... Parla .. no respons?
Ibé...

(Amb serenitat, mirant a son fill de fit a fit a V endevinar
a qui estima. Ramón baixa'l cap i després de una cur-
ta pausa coniinúa.)

Blancas

Ramón

Blancas

Ramón
Blancas

Ramón

Blancas
Ramón

Blancas

Ramón

Blajícas
Ramón

|No sigués tan bella

0 jo al món cego hagués natl
Amor de germà jo'l creia;
lo méu, germana li deia ..

jl ho soul

jAixí ho voi el fat!
Fa dos anys, un iorn d'istiu,
quan ni encara llustrejava,
la casa pairal deixava,
en on quan jo estimo viu.
D'en loanic de la Guidona

1 de vós, com un tresor
me'n duia jo lo recort,
trotant cap a Barcelona;
i allí les arts del comerç
aprenent, tranquil vivia,
quan vaig sentir que'm feria

(Pausa.)

- 25 -

r amor, .amb sos darts primers.

Una imatge riolera

cada nit mon sòn vetllava,

ma germana a mi'm semblava

i ella'm deia que no Tera.

De sa cabellera'ls rulls

fregar per mon front sentia;

com si fós cera, es fonia

mon cor al raigs de sos ulls;

i a l'inundar de dolsor

mon ser sou alè, li deia:

— Guidona! — i ella'm somreia

responent-me: — Soc l'amor.—

En somnis primer, despert

pensant després sempre amb ella,

cada dia als ulls més bella,

mon cor de desig rublert,

son nom murmurant tot hora,

l'eco de sa hermosa veu

ressonant sempre entorn méu,

i al fi de tot jo senyora;

quan de la guerra'l clarí

vingué a despertar-me, ]o

no era jo, i al Rosselló

loU de goig me'n vaig veni.

Més l'amor perquè daleix

mon cor. veig a T arribada

que és un crim... Ella és casada.

(Pausa.)
Segueix.

(Al cor.)

ii amb qui? lAmb mon germà!.
Blancas (Amb severitat)
Ramón cQuè us diré? Des d'allavors

duc al cap un cementiri

d'il·lusions, i aqui un martiri

sense fi, d'amares dolors.

D'allavors, seguidament

ella devant méu se posa,

i parlant-me carinyosa

lo foc de mon cor encén;

i sento, si mai les mans

en una estreta se'ns junten,

que les sangs al cap se'm munten...
Blancas Més, ^per ella?... (Internimpint-lo.)
Ramón iSom germansl

Rès li he dit, rès sab ningú;

doncs, fora Déu i ara vós,

ignoren oue estic gelós.

1

26 -

Blancas i Gelós dius!

Ramón Sí, pare.

Blancas |Tú,
tú gelós I

Ramón Vós no sabeu

lo que es veure al coll penjada
d* un altre a T enamorada
per qui d'amagat peneu.
No sabeu, no, lo que*s veure
ell amb ella amors parlar-se,
i riure i acariciar-se,
i a la falda un d'altre seure;
i sentir com cada dia
se juren cent cops amor,
fent troços cent cops lo cor
del que's mor de gelosia.

Blancas Ramon, jo he sentit contar
que fins al tigre sel doma
i que l'home no és tal home
fins que se sab dominar.

Ramón Això és lo que provo fè.

Blancas i Mes dubtes lograr-ho !

Ramón Sí
ía pot lo desig en mí
més que la raó.

Blancas i I per què ?

^No ets mon fill? £Ets per ventura
que en tú ja ha degenerat
la rassa que t*ha engendrat?

Ramón Per mon torment no hi ha cura.

Blancas Bàlsam és lo temps,

Ramón No hi val.

Blancas L'olvit.

Ramón No cap en mon cor.

Blancas L'ausencia.

Ramón No.

Blancas Doncs...

Ramón La mort.

jElla acabarà mon mal!

Blancas i Això dius I

Ramón I això faré.

Doncs la guerra m'hi convida,
per la pàtria dant la vida
d'aquest mal me curaré.

Blancas dl'l món què dirà? ll ton pare
còm viurà sense son fill?

- 27 -

Ramón

Blancas
Ramón

Blancas
Ramóx

Blancas

Ramón
Blancas

Ramón
Blancas

Ramón

De la lluita en lo perill
mai he tingut por encara;
cent vegades del combat
en lo tarrible f ragor
mos ulls amb los de la mort
fit a fit s'han contemplat.
Però si aquí un altre dia
me quedo, tot es de temé;
sento que'l desig me crema,
soc cobart i'm perderia,
lOh, no noi

Tres mesos fan
que haig de viure bebent fel,
i treure a la cara un cel,
un infern aqui portant. (Al con)

Tres mesos ha que suspiro
fugint de tothom, i ploro,
agonejo i mai més moro,
no perdo'l seny i deliro;
i tinc por, i sense treva
per vence'm a mí, batallo,
i la veig, i'm parla, i callo,
[i Déu d'aquest món no'm lleva!
Per çò ni un sol dia més
puc quedar-me ni callar,
i tinc de fer-me passar
per la llança d'un francès.
I Déu méu, Déu méu !

Es per çò
que parlar-vos desitjava.
La meva vida s'acaba,
abrasseu-me.

No, això no.
que són consells de demència.
Resistir no puc a n'ells,
Ramon, tinc blancs los cabells,
fiat de ma esperiencia.
(• Què he de fer? (Rodant lo cap.)

Asserenar
lo cap, després sossegar-te,
d'aquest impuls refrenar-te, '
ser més home, i esperar.
i lo esperar? {I que és que puc
esperar al món, bon Déu,
si aqui dintre, a pesar méu,
morta l'esperança duc?

- 28 »~

Blancas D'amors volgué Déu del cel

sigués un jardí la vida;

si una flor se t'ha marcida,

arrenca'n del cor l'arrel.

Fes a cada instant memòria

que no déus, d'aquest jardí,

deixar-ne les flors mori

que's diuen, Déu, pàtria, glòria.

Doncs tens fè i català has nat,

per ser home ja re't manca:

recorda que ets fill d'en Blanca

i que soc ciutadà honrat.

Pensa, si no és prou això,

que no és teva ta existència,

que la pàtria amb gran urgència

clama socors, que visc jo;

i que fores, de la mort

cercant sens fruit lo perill,

un mal cristià, un mal fill,

un mal patrici, un mal cor.
Ramon OhI (Conmòs.)
Blanc AS Per no ser com la fera

seny té l'home amb que regir-se;

viure és lluitar, no és rendir-se;

véns qui sos instints modera.
(Blancas, que ha pres de la mà al seu fill, deixa anar
amb molta pausa les consideracions que li fa, com si
volgués donar lloc a que 's posseis ben bé d' elles. Ra-
mon, amb lo cap inclinat, molt respetuosamenl, se
Vescolta sospirant.)
Ramon |Pare, oh mon parel
Blancas Corona

són los fills de la vellesa;

del fill la pitjor vilesa

es quan són pare abandona.
Ramon Cert, molt cert,
Blancas Doncs te caldrà

(Deixant-li anar la mà.)

pensà això com correspòn.;
Ramon [No puc I

Blancas íQuè no pots, Ramon!

(Amb energia, volent-se imposar al fill.)
Ramon La vostra mà.
Blancas í Fins demà 1

(Ramon intenta pendre la mà de son pare per besar-la,
més aquest ho rebutja i'l despedeix, amb tò imperatiu,

- 29 -

retirant-se pel fondo, després d'una petita pausa, du-
rant la qual se'l mira fit a fit, com si volgués amb la
mirada any adir força a les raons que acaba de
donar-li,)

ESCENA VII

Ramón

Fins demà, fins demà ha dit,
i bé, si jo aquí tornava,
£què seria de mí, d'ella,
de tots?... pensar-ho m'espanta.
(jQuè valen per mí, què son
tantes raons com m'ha dades,
si per contenir-me'l cor
força i voluntat ja'm falta?
Sí, sí; doncs ja que no puc
matar 1' amor que m'inflama,
mori jo, que's la mort dolça
quan se viu sens esperança.
(Va per a retirar-se, quan surt Guidona per la dreta,)

ESCENA VIII
Ramón / Guidona

Ramón

Guidona

Ramóiï

Guidona

Ramón

Guidona

Ramón

Guidona

Ramón
Guidona
Ramón
Guidona

Ella! no'm traeixis cor. (Apart.)
Ramon ? ( Cridant-lo)

Que no puc torvar-me.i.
Un moment

£ Has plorat? (Acostant-se-li.)
Ploro

(íPer qué, Guidona?

A ton pare
no he gosat dir- li, he temut.
Tú m'estimes...

Parla, parla
Tú faràs per mí...

(Frisós per a anarse'n) Quant vulgas
iMes fujesl jTambé la pàtria
serà per tu avans que jo,

- 30 ~

més que '1 goig de la meva ànima,
més que ma vida!
Ramón d Què dius?

GüiDONA Sou digne del vostre pare.

(Portant lo mocador als ulls.)
Ramón Aixuga'l plor. (Apart.) iLluita horrible!
GuiDONA Promete'm no abandonar-me
Ramón d Què més vols?
GuiDONA M'has de prometre,

me*n tens de donar paraula.
Ramón Siga, si així ho vols, i diga'm

que haig de fer.
GuiDONA Gràcies, mil gràcies

(Güidona pren amb carinyo la mà de Ramón; aquest,
dissimuladament, la retira.)

Ramón

Guidona

Ramón
Guidona

Ramón
Guidona

Ramón
Guidona

Guidona. (Apart.) Déu méu. valeu-me,

que a troços lo cor me salta.

Mon pare fa poc que a dretes

aquí a ton germà reptava,

perquè, assegut a mos peus

i de braços en ma falda.

dèiem amors, i Thi ha dites

tantes coses, tals paraules

amb que d;'en joanic murmuren,

segons diu, a les muralles,

que ton germà, encès en ira

i exaltat, vol esbravar-se

i jura i perjura i temo,

si no ets tú, una gran desgracia.

£Si no soc jo?

Perquè al mur
tot lo dia, com los altres,
no se'l veu, cobart li diuen,
i no ho és, oi? Lo malparlen
dient que si no fós fill
del Cònsol en Joan Blancas,
potser la vila treuría
més profit d'ell; que ton pare
lo distingeix.

No hi ha tal.
Això dic; més ell venjar-se
avui mateix ha resolt,
de la gent que així'l vescanta.
cQuè pensa fer?

Segons crec,
una sortida's prepara.

— 31 -

Ramón Per ella esperant-me estant
GuiDONA Doncs al camp pensa rebatres

per dur a cap una empresa

que li dona nom i fama,

empresa que cap d'aquí

li puga afosqui amb un altra'
Ramón ilbél...

GüiDONA iNo sabs tú, Ramón,

què no ha nascut per les armes?

iQne ell és ma existència tota

i que'm temo una desgracia?
Ramóíí Més, {què és lo que de mí vols?
GuiDONA dQuè vull? il tú m'ho demanesl

La vida d'ell, que's la meva.

No'l vulgues ; fés que ton pare

no'l deixi sortir.
Ramón No puc.

GuiDONA Per la Verge, per ta mare,

per la noia a qui tú estimis,

si estimes.
Ramón Jo...
GuiDONA iSalva'l, salva'l!

Ramón Si tú no'l fas desistir

iquí ho lograrà?
Guidona iVerge santa,

si se'n va, aquest cop no tornal
Ramón Sort meva, bé ets envejable! (Apart.)
Guidona Al menys, si sortiu plegats,

sigues l'àngel de sa guarda;

tú tens més experiència,

ell és fogós, entussiasta,

i's rebatarà a la lluita

sens pensar més que amb la pàtria

clucs los ulls a tot perill

i cercant sols vindicar-se,

portant a cap una empresa

que no conec i m' espanta.

Més, tú seràs son escut;

tú, a son desig posant traves,

al vetllar per ell, per mí

vetllaràs, per tots nosaltres.
Ramón Dels altres, iquè se m'endona! (Ràpit)
Guidon a ;Qué vols dir?
Ramón Tú m'ho demanes...

Guidona I tu negarm-ho no pots.
Ramón iQue haig de poder, Deu me valga!

GuiDONA Es ton germà.
Ramón Es ton marit.

GüiDONA jP estima tanti
Ramón T'idolatra
tantíssim.

Cert ; ni debía ^
semblant cosa demanar- te.
Jamai.

To del teu bon cor
no he fet cap desconfiança»
perquè sé que'm vols.

Sí, sí.

També jo a td com germana.

(Naturalitat,)

Si poguesses la sortida
fer solament^ una hora antes
d'aquella que havèu fixat. .
£l això, per què?

Tal vegada
distret, en Joanic fés tard,
i al presentar-se a la plaça
trovant que ja havèu sortit,
aquí tingués que quedar se...
Tú delires.

Per ell és.
Prou què ho veig.

iVi dol encara?
Que m'ha de doldre.

£l doncs?
Per la teva enamorada.
Per ella seré l'escut

(Amb irònica amargura,)
del germà de mes entranyes.
(Des d' aquí fins a la terminació de l escena, el diàleg

deu seguir tot lo ràpit possible.)
GüiDONA (íDoncs estimes?
Ramón iBé ho sab Déu!

GuiDONA No tant com jo.
Ramón Més encara.

GüiDONA |Per ell daria la vida!
Ramón |Per ella daria l' animal
GuiDONA il la conec?
Ramón La coneixes.

GuiDONA íEs carinyosa?
Ramón Adorable.
GuiDONA love?

GUIDONA

Ramón

GUIDONA

Ramón

GUIDONA

Ramóm

GüIDONA

Ramón

Guidona

Ramón

Guidona

Ramón

Guidona

Ramón

33 ^

Ramón jove.

GüiDONA Bella?

Ramón Bella.

GuiDONA íCòm s'anomena?

Ramón (Amb pressa de dir-ho,) jLa pàtria!

GuiDONA iLa pàtria! (Ditxosa d'ella!

També voldria estimar-la,
més avui n' estic gelosa .
(íGelosa tú? I Verge santa!
Per ella exposa la vida
ton germàf i mullen ma cara
llàgrimes de dol buUentes,
com mai n' havia plorades.
Més, (isabs tú que és gelosia?
(Ramón pren un tò sumament pahorós, Güidona se mig

arrauleix sense compendre'l)
GuiDONA Ramón, què vols dir? m'espantes.

(Se fa uns passos enrera i Ramón los avança.)
Gelosa! ( Amb força.)

Jo no comprenc ..
Has dut lo dit a la Uaga,
Estar gelós no és viure,
és dur pel món la esperança
morta dintre '1 cor.

l'Déu méu,

tú n'estàs!

|Sí, fins de l'aire,
fins de la terra, del sol!
I Ditxosa, ditxosa pàtria! (Sens compendre'l.)
Ditxós qui no hi veu, ni hi sent,
ni té sentiments, ni entranyes,
ni desitjós impossibles
que mai de puny ir- lo's cansen!

Ramón
Guidona

Ramón

Ramón

Güidona

Ramón

Güidona

Ramón

Güidona
Ramón

ESCENA IX

Güidona, Ramón, Güillem, Desoatllar
/ un Escuder

( Güillem entra apresuradament pel fondo, al temps de
sortir per la dreta en Desoatllar, seguit de l'escuder,
el qual queda no molt lluny de la porta.)

Güillem (Victoria, fills meus, victorià!

Descat. Molt prompte ho has dit. ( Apart.)

Güidona ( A son pare.) íQuè passa?

Ramón Ditxós çU. (Apart.)

Joan Blaucas — 3

- 34 ^

Descat Espliquèus, doncs.

Guillem iQuin dial Lo cor s'aixamplà.
GuiDONA Veiam què és.
Guillem M'explicaré.
Ramón Acabèu d'una vegada.
Guillem Havèu de saber que'l poble

està que bull d'entussiasme.

No bé ha sapigut la nova

de que la vila quedava

lliure d'aquell jurament

que fins ara l'ha lligada,

tot desseguida a les portes

del consolat se*n anava,

cridant, que avans de rendir-se

s'estima més sepultar-se

de la vila fidel sempre

entre les runes fumantes.
Guidona i Déu méul

Guillem (A Ramón,) ;No és això'l que deies

que volies, no fa gaire?
Ramón Sí, Guillem; res de rendir-nos.
Guillem Sempre ferms.
Ramón Sempre coratge.

Guillem Hem de vence a tota costa.
Ramón Sols morim una vegada.
Descat. i Visca Déul que aquestos homes

tenen de bou la pitrada. ( Apart. )

Guidona jDéu ril·lumini!
Guillem Segueixo

No bé'l poble entrava a plaça,

surten al balcó los Cònsols

vestits de xía i gramalla;

los porrers criden silenci,

tots escolten, tothom calla,

tant sols una veu resona

i aquesta és la de ton pare. (A Ramón.)

— Poble — diu — lo consistori

de pendre un acord acaba.

Vist que al Rei no li és possible

socorrens, al menys per ara,

i que l'estat de la vila

cada instant va pitjorant-se,

tant per lo refresc que arriva

al francès, com per la falta

de manteniments que aquí

comença a sentir-se, i d'aigua,

- 35 ~

hem resolt que ans de rendir-nos

al jou d'en Lluis de França,

cremada Perpinyà siga

i dins d'ella tots nosaltres.
GuiDONA |Sant Galderic ens ajudi!
Guillem No bé ton pare acabava

de parlar, quan cnda'l poble:

— i Visca 1 Cònsol! |Mori Françal

Al camp tot seguit porteu-nos.

Aragó i Perpinyà |a Tarmal ..

i va a fer-se una sortida

que, ai del francès, [Déu li valga!
Descat. ío tinc de fer que fracassi

la sortida que preparen. (Apart)
Guillem {Què us ne sembla?
Guidona Lo de sempre,

més llàgrimes, més desgracies.
Descat. Piadosa sou. (A Guidona.)

Guillem Com a dóna.

Descat. També aixi s'honra a la pàtria.
Guillem No dic que no. El nostre plan

a tú confiat queda ara. (A Ramon,)

Ramón )o faré tot lo possible

en bé i honra de la pàtria.
Guillem Estreny-la, Ramón, estreny-la.

( Dant-li la mà.)

Si jo podia, si encara

quedés en mí alguna cosa

de lo que Us anys i les xacres

m' han près, l amb quin gust vindria,

Deu de Déu! lamb quin coratge!

Guidona íI en Joanic?

Guillem Era al consell ;

deurà venir amb son pare.

( Sona al lluny una trompeta, i Guillem i sa filla s* acos-
ten al finestral; Ramón se queda un poc més enrera
contemplant a Guidona, i Descatllar acostant-se a la
taula escriu ràpidament uns pocs mots en un paper,
lo qual darà a son escuder quan s* indiqui.)

Guillem Sentiu? ( Per la trompeta.)

Guidona Ah!

Ramon L'hora s'acosta.

Guillem jCòm corre'l jovent a plaça
amb los ulls espiretjant,
llansa en mà i brandant l'espasa!

Guidona |I ell no tgrnal

- 36 -

Descat. (Apart!) Escribim, sí.

Ramón Com més l'hora va acostant-se ( Apart,)
d'anar-me'n d'aquí, los ulls
més hermosa van trovant-la.

( Descatllar, apartant-se de la taula, fa un signe a reseu-
der perquè s'acosti, lo qual, després de rebre lo paper
que aquell ha escrit, se'n va pel fondo.)

Descat.

Guillem

Ramón
Descat.

Ramòn

GUIDONA

Ramón

Guillem

Ramón

Descat.

Passa aquest plec a la verga
d'una fletxa, i vés si al guarda
que al castell lo francès té,
de rellevar-lo tens trassa. (Amb intenció,)
Doncs, Ramón, iqnè és lo que fas?
iCòm no't cenyeixes les armes,
ni'l cavall a baix la porta
no tens preparat encara?...

(Apartant-se del finestral,)
Holal (Cridant.)
Que'l cel los ajudi.

(Apart amb ironia.)

Mon cavall.

(A un criat que surt i s' entorna al punt.)
Ramón. ( Despedint-se.)

( Commogut.) Germana.
A reveure. (Amb coratge.)

Desig méu.
iDéu te confonga!
(Apart.) La França

farà son profit, més d'ells
l'orgull lograré jo abatre.

ESCENA X

Los mateixos, Blancas / Joanic, pel fondo

Blancas i Aquí, tú? ( A Ramón.)

GuiDONA ío l'he torbat.

Descat. Acompanyàus vull a plaça. ( A Ramón.)
Ramón Mil mercès.
GuiDONA (A Blancas.) j Vós lo que passa
no sabèu!

(Blancas, sense atendre a lo que li diu la noia, repta i
despedeix a Ramón, baixant al prosceni; més aquest,
afectat com se trova, atura's un moment, i a la segona
indicació de son pare, dona una mirada a Guidona i

- 37 ~

parteix pel fondo, seguit de Descaülar, que estarà es-

perant'lo.)
Blancas (A Ramon.) Prou has trigat.
GuiDONA Li pregava que vetllés

per en Joanic.
ToANic iPer què això?

Ramón Pare! (A mitja veu suplicant.)

Blancas A demà. ( Amb enteresa,)

Ramón (Acostant-se un pas.) jNo puc, noi
Blancas iA demà, dic!

(Amb molta força, contenint-lo i mostrant-li la porta per
on Ramón desapareix.)

ESCENA XI
GuiDONA, Blancas, [oanic / Guillem

ÍOANic £Això què és?

Callèu? íTú ho pots dir, Guidona?
GuiDONA Ton germà...
Blancas (Ràpit) £Què t'ha contat?
Guidona Que està boig, desesperat

d'amor.

Blancas (A Guidona.) ^Conèixes la dóna

que així ha pogut perturba'l?
Guidona No.

Joanic Doncs, iquè ha dit?

Guidona Que per ella

moriria, que és tant bella,

que està gelós.
Blancas iDéu me vall

Guidona I al contar-m'ho, de roi'or

ses galtes fornals semblaven

i sos ulls espurnejaven

que fins i tot m'ha fet por.
ToANic Son nom.
Guidona No'lpucdir.
Guillem iPer.què?

ipobre Ramón!
Joanic Massa trigues;

digues aquest nom.
Blancas No'l digues.

GwiDONA No podria pas; noj'l sé.

Al preguntar-li, sorprès,

que era la pàtria m'ha dit

Blancas

JOANIC

Guillem
Blancas

[OANIC

Blancas

GüIDONA

Blancas
Guillem
Blancas

GUIDONA

Blancas

GUIDONA
JOANlC

GUIDONA

Blancas

GUIDONA

per excusa^ no he insistit,..
I has fet bé.

No n'entenc rès.

Igual dic.

( A Joanic.) [o que precisa

sé tan sols^ que en lo combat

no t' allunyis del costat

del seu cavall, perquè frisa

d'odi al francès que'l reté

allunyat de la que adora...

I doncs, £no és d* aquí?

(Fugint de parlar-ne.) Es de fóra

£Què més ne sabèu? ' ( Amb interès.)

(Sec.) No re.

iQüin misteri! (Apart.)

( A Joanic.) Son escut

has de ser, perquè va cego;

que no U deixis, t'encarrego

ni vencedor. . ni vençut.

Si per cas amenaçat

lo mires d'un cop, desvia'l;

si anava extraviat, guia'l,

i atura'l, si desbocat.

Si'l veus que serè no va,

son cavall del perill gira;

si a morir veies que's tira,

recorda't que t'és germà;

i en lo camp, a tota ultransa,

convertint-te en ombra d'eli,

ajuda'l amb lo concell

i defensa'l amb la llansa,

jDéu del cel! jo que pregava

que a n' aquest ell li valgués.

D'aquest necessita ell més

del que penses.

Peró...

Acaba

d'insistir, que és tot en va.
Lo deber al camp me crida.
£Lo deber, dius? No, mentida;
la ceguera t' hi fa anà.
(jQuè és això?

Que 'n més perill
aquest que en Ramón se trova,
que'l despit, l'orgull me'l roba,
que'l mataràn!...

- 39 -

GUIDONA

Guillem
Blanca s

GUIBONA

Guillem

GUIDONA
JOANIC

GulDONA
JOANIC

Blancas Vés, mon fill.

(A Joanic amb naturalitat,)
Oh! no, no. (Detenint al marit.)

Per Déu, Guidona.
Sossega't (Volent-la calmar.)

£Sou VÓ& encara ,
qui gosa a dir-m'ho?
(A Guidona) Es son pare.

Doncs jo soc la seva dóna,
i 1 detinc.

Tu ets mon amor,
ma vida; e,mprò a conformar te
que t' esf orsis precís és ;
una nit tant tost no és res.
Demà tornaré a abraçar-te.
Demà?... (Duptant.)

Allunya tot recel.
Damunt los soldats de França
Talè de la pàtria *ns llança,
i als bons sempre ajuda'l Cel.
Veuràs demà a l'alborada
de la vila l'alegria,
quan triomfadors farem vià
cap aquí ja de tornada.
Al sò que encara llunyanes
les trompetes alsaràn,
a l'hora aquí respondràn
los canons i les campanes;
mentre omplint de gom a gom
los carrers que són a vora
del portal, surtirà a fóra
per rebre'ns com cal, tothom;
i al ressò de nostres passos
quan tots los cors glatiràn...
aquí, aquí'm donaràn
la enhorabona'ls teus braços.
Guidona jDéu ho facil (Sossegant-se.)
(Guillem posa a Joanic un capell i li cenyeix V espasa

despenjant-ho de la panòplia.)
Guillem Si ho farà

(iuidona, més que segú;
, d'allò que demanis tú,

iDéu del cel, què'ns negarà!
Joanic Esbargeix, doncs, la boirada
del neguit; ton cor sossega
i, mentres soc fóra, prega

40 -

fent la nit menos pesada.
Veuràs aixís quin conçol
trovaràs a ma partida,
i quin goig a la surtida
esplendenta del nou sol.
Blancas loanic? (Indicant que té d' anar&e' n.)

(Joanicfa un signe de inteligencia, abrassa la muller i

parteix seguit de son pare.)
JoANic (A Blancas) Sí, vaig... (A Guidona) Adeu!

(A part.) A fe, *m costa deixar-la.
BlaUcas Atura't tu a sossegar-la. (A Guillem.)
Guillem Però esperèus.
Guidona (En sos braços.) |Espòs meul
JoANic A demà. (Desprenent-se' n.)

(Blancas i Joanic se* n van. Guidona s'adelanta instin-
tivament a seguir-los, i Guillem s'hi interposa prenent-
la de la mà molt carinyosament. Aquesta, més que
presa de temor, queda dominada d'un excés de me-
lancolia.)

ESCElNA XII
Guidona / Guillem

Guillem
Guidona
Guillem

Guidona
Guillem

Guidona
Guillem

Guidona
Guillem

Guidona
Guillem
Guidona
Guillem

iOn vas?

Deixeu-me.
Oh, no, tens de sossegar-te;
de sortir i d'afectar-te
l què 'n treuríes ?

ïemo...

Creu-me,

filla meva; del teu cap
tot pressentiment desterra ;
no tothom que va a la guerra
va a la mort.

Sols Déu ho sab.
Ara jo arribar voldria
a veurels marxar i...

Anèu.

Es que anant-me'n d^aprop teu
tinc por d'una tontería.
Aneu hi; tranquila estic.
Al moment soc de tornada.
Doncs...

Què?

^ 41 -

GuiDONA Deu-li una abraçada.

Guillem T'ho prometo.

(Guillem se'n và per la porta del fondo, i Guidona, des-
prés d'una curta pausa, va a acostar-se al finestral de
V esquerra; mes, dominada per la melancolía que V ha
presa, s'atura al peu de la paperera i's complau en to-
car los objectes de demunt d'ella, perteneixents al seu
marit.)

ESCENA XIII
Guidona / després Ramon

Guidona iQuín fatic

sento al cori iQuína tristesa
que fa'l trovar-se una sola!...
Lo llibre d'ell... la bandola...
iQuè és això? He sentida fresa.
(Girant-se a mirar cap a la dreta, però sens moure's del
peu de la paperera i sossegant-se desseguida.)
Lo recort del seu trepig
m'ha trontollat tot lo cor.
jCòm nos enganya l'amor!
iQué bé fingeix lo desig!
Però no és ficció. £Quí va?
(Guidona, al sentir remor, avansa apressurada cap al mig
de l'escena, al temps que entra per la dreta Ramon
amb capell i espasa, tot agitat, lo qual, ràpit com un
llamp, pren a Guidona en sos braços, li fa un petó i
fuig corrents pel fondo.)

£Aquí tú? (Molt ràpit fins al final.)

Ramón Jo!
Guidona íQuè vols? Deixa'm!

Ramón iVaig a morir! (La besa.) Aborreixa'm.

iD'aquí a mai! (Anantse'n.)
Guidona ^D'aquí a mai?. . . Ah 1 . . .

(L'última frase la diu Guidona amb sorpresa i espant a
la vegada, tapant-se la cara amb les mans a l'endevinar
que's ella la que ha inspirat a Ramón la terrible pas-
sió que l'atormenta. Teló rapidissim.)

FÍ Dfi L'aCTE primer

ACTE SEOÓN

I

La mateixa decoració de V acte primer

ESCENA PRIMERA
GüiDONA, Guillem / Descatllar

( Güidona, asseguda i de cap a la taula, mig rendida pel
cansament de la vetlla. Guillem, apoiai a la cadira
d'aquesta i de cara al finestral de V esquerra, atent a
la remor del combat que's deixarà sentir, encara que
no molt forta en raó de la distancia en que està la
muralla; i Descatllar, passejant-se frisós per la sala,
a la part dreta de V escena. Es a la matinada i va acla-
rint-se paulatinament.

Descat. Visca Déu, que la masega (Apart.)
va durant més que'm pensava;
d'aquesta gent no esperava
- tant pit, i que reconega
precís és, que son valents.
Més si al Rei tant va costar
la vida poder salvar,
£ells han de ser?... Sos intens
burlaré; no té de dir-se
que quan dins sos muris tenia
tants cavallers, se perdia,
i ara no ha hagut de rendír-se,
sent per un burgès guardada,
£A tanta gent del méu pro
sobrepuiar?... No, això no;

-~ 43 -

GUIDONÀ

Guillem

GUIDONA

Descat.
Guillem

GUIDONA

r honra meva hi va empenyada,
i si amb V avís que al francès
he dat, no hi bastava encara..,
no*m passarà per la cara
la mà r orgullós burgès.
Pare. (Alçant lo cap.)

Filla.

íAquest torment
no tindrà fi?

(Al finestral.) Ja's fa dia.
{Creus que, a saber d'ell, podria
callar -t'ho ni un sol moment?
{Per què, constant centinella,
no'm franquejèu, doncs, la porta?
Si ma ventura no és morta,
£per què'm separèu vós d'ella?
No sé quantes hores fà
que estic provant d'enternir-vos:
no sé ja que puga dir-vos,
ni tampoc vós què allegà.
Segueix la lluita empenyada,
més, veurem.
(Apartant-se del finestral a on s'havia acostat.)
Guillem (A Descatllar.) {Què és que sentiu?
No res.

Si aquí'm deteniu,
al menos d'una vegada
parleu.

{I què t'haig de dir?
Lo que íins aquest instant
fóra d'aquí està passant
i al criat feu inquirir.
Si ho sabeu i rès ho priva,
{perquè callar?

{També vós?
Es que's va fent misteriós
que aquest remor que aquí arriba
duri tant.

Parleu.

Doncs, sia,
però després d' esplicar-me
no volgueu més preguntar-me,
perquè fora en va. Partia
de cap vespre coratjosa
l'host que ha anat d'Elna en ajuda,
i a l'auba ha tornat batuda,

Descat.

Descat.

GUIDONA

Guillem

GUIDONA

Descat.

Guillem
Descat.

Guidona
Guillem

/

^ 44 -

en dispersió vergonyosa,
i aixís que derrera d'ells
los d'aqui lo pont alsaven,
ja dels francesos miraven
prop del mur llui 'Is capells.
Al moment la ronca veu
de les campanes planyia,
als murs en tropell corria
la gent, de per tot arreu,
brandant les tallants destrals

0 arrossegant los canons,
los gremis amb sos pendons.
los soldats amb los timbals,

1 atent ai perill extern
tothom, eren, poc després,
un cementiri, els carrers,
les muralles, un infern.
(iMes, i ell?

Tres hores fa
que està durant la masega,
i junt amb la d'aqui, brega
la gent que ha pogut tornà.
iMes, i ell? vos torno a dir.
Deurà ser a la muralla.
Si per sort, de la batalla
lliure ha consèguit sortir.
íSabeu del cert que al mur és?
T'he dit que rès d'ell sabia.
|Déu del cel, quant donaria
perquè tot seguit tornés!
(Remor dins, Guillem s'acosta al finestral i Guidona
s'aixeca per fer lo mateix, al sentir la contestació de
son pare a Descatllar que l'interroga per lo que puga
cridar-li l'atenció.)
Descat. iQnè hi ha? (A Guillem.)

(Mirant fora.) Rès.

£No habeu sentit?
(A Guillem, acostant-se al finestral.)
iPer què sempre heu d'enganyar-me?

(A Guillem.)

Perquè puc equivocar-me
i ho prens a mal tot seguit.
Ara sí, és cosa notòria.

(Al peu del finestral.)
que'l burgit creix més i més.
Guillem AhI (Amb satisfacció, escoltant)

Guidona
Guillem

Guidona
Guillem
Descat.

Guidona
Guillem
Guidona

Guillem
Descat.

Guidona

Guillem

Desgast.

- 45 -

Descat.

GüIDONA

Guillem

GuiDONA Parel

Guillem Sí, sí/1 francès

fuig, ja és nostra la victorià.
V'msL^ escolta.

(Portant a Guidona al finestral,)
(Apart.) il lograrà
aquesta gent lo que intenta?...
A mon pesar, m'atormenta
lo qüe'm deuria alegrà.
iSerà certa!

A la remor
del combat, que ara mateix
aixordava, un crit segueix
que m' ha somogut lo cor,
i comensa a passà algú
portant pintat a la cara
lo goig.

Déu ho faci, pare.
No hi ha dupte. (Mirant fora.)

Ben segü. (Id.)
Amb les armes, carré avall
van los gremis.

(Baixen al proceni amb Guidona.)
\l ells no venen!
Calleu! (A la finestra.)

íQuè hi ha?

Que's detenen

aquí.

Se sent un cavall.
Es elll (Abocant-se al finestral.)

Qui?

Lo cònsol.
(Amb sentiment.) Oh!
Ja arriba; amb tothom encaixa.
iQuína cridorial fa baixa
de cavall; ja. puja.
(Guillem al apartar-se del finestral per surtir a rebre als
que arriben, se troba amb Guidona amb lo mocador
als ulls.)

Guillem Bò!

£T' hauran de veure ara així
roig los ulls i sospirant?
Domina't.

Guidona

Descat.

Guillem

Guidona
Descat.
Guillem
Descat.

Guidona
Guillem
Guidona
Guillem
Guidona
Guillem

- 46 -

ESCENA II

Los mateixos, Blancas, Home 1 / ploble armat, que
entren pel foro. Després Romà, Home 2, / altre grapo
del poble.

(Blancas, a l'entrar, deixa damunt la taula una espasa
que figura haber-se descenyit ja.)

Blancas

Guillem

Blancas

Descat.

Blancas

Guillem!

Filla.

GUIDONA

Guillem
Blancas

(Dant'li la mà,)
[oan! (Id,)
iTambé vósl (A Descallar saludant.)
Sí, si.

Mes, (Ja que vél desconçol
a que't trovo abandonada?
iM'ho preguntèu!

La tornada

d*en Joanic...

Ba! Si Déu vol
no trigarà.

(Dirigint-se a la gent del poble que s'ha quedat respec-
tuosament a poca distancia de la porta.)

Companyons :
jo agrahesc l'immerescuda
distinció que ara he rebuda
de tots, més hi han raons
que aconsellen no entregar-nos
a infructuoses alegries,
ja que vencem tots els dies
al francès, sens deslliurar-nos.
Cal vetllar, cal no adormir
Tardor que a lluità'ns ajuda;
la pàtria no està vençuda,
més sí en perill de morir.
Per lo tant, a descansar
anèu, d'aquesta jornada,
per poder altra vegada
més forts al combat tornar.
Senyor, lo poble confia
plenament en lo Consell.
També'ls Cònsols fiant en ell
no sosseguen nit ni dia,
Anèu, per tant, descansats,
que, si'l cel no'ns desampara,

Home 1

Blancas

- 47 -

com sempre salvarem ara

la pàtria i les llibertats.
Home 1 i Visca'l Consell!
Poble Viscal
Poble (Segon grupo entrant ) i Mori

lo Uadrel

(Entra Roma corrent, perseguit de gent del poble que
s'atura a la porta. Romà s'ampara del Cònsol, als
peus del qual s'agenolla agafant-se-li a la roba,)

Poble Moril

Romà iPerDéu,

la vida! (Tirant-se als peus del Cònsol)

Poble lAn'ellI

(Lo poble s'abalança, amenasçant, cap a Romà que està
agenollat als peus del Cònsol, i aquest, fent un simple
mohiment, s' interposa entre' l perseguit i els persegui-
dors, contenint-los amb l'ademà.)
Blancas (Alpobe.) Apartèu.
Home 2 Que robava és ben notori,

i'l lladre la mort mereix.
Romà i La vida, seny ori
Blancas Vejam,

(íquè havèu près?
Romà (Esfaraíi ) Senyor... la fam,

la faml... Quan ara mateix

he tornat de la masega

del camp, me trovo la dóna

i la mainada .. esborrona

sols de pensar... ella cega

de ràbia, o de mal pitjò

peique'l petitet que cria

pendre-li'l pit no volia;

los xicots per un recó

les robes caixalejant,

tots a l'una — tQuè porteu? —

m'han cridat — jo, a pesar meu,

al veure'ls, corro a l'instant

no sé a on... no sé a què fé ..

i ara perquè duia un pà

a casa/m volen matà.
Home 1 i Per lladre!
Guidona fo pagaré

doble lo robat.
Romà (Agrait.) Senyora!
Debcat. No basta.
Blancas Sí, precis és

48 ~

cumpli amb la llei; quedeu près .
Això és lo que importa.

Fóra

excuses.

(A Romà.) Vulguius a vós
que'l triomf alcançat no vuy
entristir, que sinó, avui
moríeu.

jDéu bondadósl

( Alçant los ulls en alt)

Tanca'l allí.

(A Guillem, senyalant- li la porta de la dreta.)
(Apart a Romà.) No temàu.
Vós, a qui lo pà prenia,
teniu. ( Allargant-li una moneda.)

M'avergonyiria
d'acceptar. ( Rebutjant cobrar.)

(Al poble.) Doncs, ara, anèu.
(Mentres Guillem tanca la porta de la\dreta, per la que
ha desaparescut Romà, lo poble' s retira pel fondo, se-
guit de Descatllar, lo qual cambia molt ràpidament
uns mots amb en Blancas al dirigir-se a la porta.)
Descat (Apart) Tinc de sabé aquest combat
lo que a la vila li costa.
Espera'l Rei la resposta. (Alt a Blancas.)
Blancas Donar-la avui hem pensat.

Home 2
Descat.

Blancas

Romà

Blaíïcas

Guillem

GUIDONA

Home 2
Blancas

ESCENA VIII
Blancas Guillem / Güidona

Blancas

Guillem
Blakcas

Guillem
Blancas

Deu fassa que molt no trigui
lo jorn de la desUiuransa.
£Tem lo Consell a la Fransa?
Nó, Guillem; tem que'ns obligui
la sòrt a capitular,
doncs cada volta que fem
una surtida, 'ns trovem
que '1 triomf ens rehix més car.
Doncs avui ..

Aquí, en familia,
puc dar curs al sentiment,
sens descoratjar la gent
que al desig tot ho concilia,
|Elna ha caiguti

- 49 -

Guillem iSort dampnadal

Blancas Caigué ahi al jou del francès,

i l'enemic ha sorprès

la força que hi hem enviada.

Emboscats a mig camí

i en nombre majó esperaven,

i quan menos s'ho pensaven

los nostres, senten brunzi

lo ferro, i de la sorpresa

quan refer-se pretenien,

ja més recurs no tenien

que fugir a brida extesa.
Guillem Sé'l demés.
GuiDONA {Trista de mí,

que la Verge m'abandona!
Blancas No digas això, Guidona,

que jo... no m'ho goso a di.
Guidona Vós!

Blakcas Dos fills tinc i tots dos

amb los que han sortit anaven,

|ai de mí si no tornaven!
Guidona iOh, no, Déu serà piadósl

(Volent desvanèixer lo presentiment.)
Guillem (I no has pogut treure en clar

què ha sigut d'ells??
Blancas No, Guillem.

Guillem £1 ara què fem?1
Guidona Sí iquè fem?

iJo vull anar-lo a cercar!
Guillem Guidona!
Blancas Es dejorn encara

per desconfiar del tot,

jo no he cullit ni un sol mot

que'm fés sospitar per ara,

i pots estar ben segura

que quan se'ns mostra enemiga

la sort, mai falta qui ho diga,

que'l secret del mal no dura.
Guidona I doncs...
Blancas Jo crec que plegats

de la lluita fugiríen,

i potser molt lluny no síen

en algun lloc amagats,

esperant l'hora callada

de la nit i la foscor,

per acullir-se mellor

Joan Blancas — 4

~ 50 -

a la vila altra vegada.

Si l'estam de sa existència

hagués trencat Vui la dalla

de la mort, en la batalla;

si de la sort T inclemència

volgués que a mos fills ploressem

presoners de l'enemic,

no estaria com estic

esperant, mentres tinguessem

hisenda amb que als invasors

poder son rescat pagar,

i armes amb les que venjar

crudelment la sang dels dos.
Guillem Ben cert.
GuiDONÀ No us perdone Déu

l'engany, si m'enganyèu, pare.
Blancas iNo has après de Uegi encara

en mos ulls! ( Reconvenció amorosa.)

GuiDONA (Besant-li la mà.) lOh, perdonèu

si he duptatl Són tan horribles

los sufriments que'm combaten,

que fins i tot m^arrebaten

impulsos de fè impossibles,

i per dar fi a tant dolor

aniré, si gaire triga,

al camp de l'host enemiga

a cercar lo, o viu o mort.

ESCENA IV

Ramón, Blancas, Guillem / Güidona

(Lo primer fa uns moments que està aturat a la porta,
sense decidir-se a entrar fins que és vist dels demés.)

Blancas Ramón!

Güidona Ahl

GUILLKM Còm?

Blancas £Per què aquí

tornes tot sol?
Guillem jTon germà!

Güidona Viu!
Guillem lOn és?
Blancas ^Còm no vé ja?

Ramón )o, pare, què us he de di ..

- 51 ~

GuiDONA iQuin duptel... No puc mirar-lo (Apart,)

sens quel bes que a nit va dar-me

no*m moga...
Blancas iPots esplicar-me,

Ramón, què és d'ell?
Ramón De deixar-lo

acabo, en lo camp francès,

i si plegats no hem vingut

creguèu que és... que no hem pogut.
Blancas il còm així?
Ramón iHa quedat près!

Guillem Présl
GuiDONA iDéu méul

Blancas iQue d'eixa nova

sigas tú lo portadori
Ramón jEs que ja ni *m vol la mort!
Blancas Ramón! (Reptant-lo,)
Ramón L'he posada a prova.

GuiDONA dQue val que parlem de tú

si en perill ton germà resta?
Ramón Quan veia demumt ma testa

volar la mort, quan segü

creia l' instant arribat

de posar terme a ma vida,

arriba ell, solta la brida,

com d'un huracà portat.

Cedeix a l'impuls violent

del seu braç la turba irada,

i sobre ell la marejada

s' arremolina al moment.

Febrosenc a l'entorn giro

los ulls, d' un cavall m' adono,

corro, hi salto, l'esperono,

flestomant l'espasa tiro,

i quan per lo cap retruny

lo trot del cavall que avança,

empaitat per los de França

mon germà veig fugi al lluny.

jPer esperonà al cavall

un llamp a mos peus volíal

corria, sí, més corria

per instants amb més treball,

que en son pit una ferida

donava la sang a doll,

i ha tombat en un rostoll

fermant-me al donar la vida.

- 52 ~

De son pés m'ha deslliurat

renemic quan llustrejava,

i quan près se m'emportava

près a mon germà he trobat.
Blancas Més, icòm tornes tú i ell no,

havent-li igual sort cabuda?
GuiDONA iCòm no vé?
Ramón De ma vinguda

això en darà la raó.

( Ensenyant un plec)

Prenèü aquest plec, m'ha dit

lo general, feu-ne entrega

al Cònsol Blancas; si's nega

als pactes d'aquest escrit,

diguèu-li que de la sort

del seu fill jamai se 'n queixi

i a la França no aborreixi,

que ell i fóra l'haurà mort.
Blancas £Això ha dit? Si vol riqueses,

tot quant tinc li donaré.
Guidona Jo mes joies.
Guillem fo vendré

mos remats i mes deveses.
Ramón Bé caldrà, que proposant-me

dar a en foanic la embaixada,

una proba me 'n ha dada

a dur- la jo aquí obligant-me.

— Doncs per ell basquejaràn, —

m^ha dit,— la muller, son pare,

fios lo sogre; vós encare

sou solter. iJo no valc tant!...
Blancas Dom lo plec.

(Ramón dona un plec a son pare, lo qual s'aparta uns
passos per llegir-lo a soles.)

Guidona |0h, moment cruell

Ramón Val més un punyal al pit
que allargar aquest neguit
un sol instant.

Blancas (Mirant lo plec.) [Déu del celi

(Tots s' acosten a rodejar al Consol per a sapiguer lo
contingut del plec que està llegint; més aquest se 7 re-
serva sense deixar-los-el conèixer.)

Guidona Pare! '

Guillem Deixa. (Volent lo plec.)

Blancas No potser;

solament jo puc llegir' ho.

~ 53 -

Guillem
Blancas

GUIDONA

Blancas

GUIDONA

Blancas

GUiPONA

Però..

No sé si deliro
o'ls ulls. . (Mirant lo plec.)

Pare!

Es cert, és cert.
íQuina nova desventura
dintre aquest plec heu trobat?
Un impossible, un rescat
que ni'l seny se l'afigura.
{Diner volen? i A pes d' or
son rescat pensen comprar-ne?
Molt ne poden demanar-ne
que'n val molt lo méu amor.
{Potser vós no'n teniu prou? (A Blancas.)
{Vós tampoc? Això, {què implica?

(A Guillem.)

trenqui la vila, que és rica,
del fill del Cònsol lo jou.
Si perxò l'or no serveix
del Comtat i l'abandona,
en son cap una corona
d'espines portar mereix.
Deixeu-me sol.

Es envà;
no me'n vaig que no'm digueu
quin és del rescat lo preu.
Ni tú ni ningú'l sabrà.
Al Cònsol va dirigida
la lletra, el pare l'ignora.
Joan!

Pare!

(Moments de pausa durant els quals en Blancas s'aixu-
ga amb una mà els ulls, mentres amb r altra rebrega'l
plec que acaba de llegir, i al sentir-se a la espatlla lo
cap de la seva nora, l'atrau sobre' l pit i amb amarc
sentiment li diu que resi i que plori, lo qual al sentir
aquesta, s' aparta d'ell i amb varonil coratge lo repta
a salvar lo près. Ramon no's mou de segon terme.)
Blancas Resa i plora.

GuiDONA Còml no; mentida, mentida.

Això qui estima no ho diu
mentres té un raig d'esperança.
Blancas Qui'l té captiu és la França.
GuiDONA j'La pàtria és qui'l té captiu!
Jo aniré captant per ell
de porta en porta, i si'm manca

Blancas

GUIDONA

Blancas

(7UILLEM

GUIDONA

rescat per lo fill d'en Blanca

aniré a pregà al Consell.

Si aquest no 'm sent, si res val

per ell mon immens dolor,

amb 1* eloqüència del plor

congregaré al mercadal

al poble, i us provaré

com sent dóna i jove encara

vos puc ensenyà a ser pare

i a ser Cònsol, si convé.
Blancas í A ser Cónsoll... Per cumplir

amb lo càrreg que exerceixo

tú no sabs lo que sofreixo,

tú no sabs... mes, jquè he de dir!

Aneu-se'n, per mor de Déu, (Amb força,)

que' la pena ja'm sofoca.
GuiDONA Anem, pare. (A Guillem.) O sou de roca,

o bé*l cor teniu de neu. (A Blancas.)
( Guillem i Guidona surten pel fondo; Blancas sospira
amb força i, assegut, apoiantse de colzos a la taula,
s'abandona al sentiment sens adonar-se de Ramon, el
qual s'aproxima fins al seti que ocupa, quedant-se
dret i sens dir un mot, fins que ho indica 7 diàleg.)

ESCENA V

Blancas / Ramón

Podré, al fi, de la pena que'm sofoca
aquí, allunyat dels altres, desfogar me,
deixant per un moment de ser lo Cònsol
i dar sortida als sentiments del pare.
Senyor!

{Tú encara aquí?

Les vostres penes

també jo les comprenc.

Mos ulls escalda
lo plor i en lo torment que ara sofreixo
no trova àmbits lo cor on espaiar-se.
Des de que han vist los ulls aquestes lletres,
sentir me sembla, a cada instant que passa,
la dalla de la mort, un altra arruga
obrir-me al mig del front més endiuzada.
jTú no la sabs, tú no la sabs la nova

Blanc.

Ramón
Blanc.
Ramón

Blanc.

~ 55 -

d'aquestes lletres que t'han fet portar-mel
Ramón La sé i., planyeu-me! fins i tot envejo

la sort que espera a mon germà.
Blanc. (Alçant-se amb ira.) iMalhaia

qui nega al desventurat la seva ajuda

i al veuie'l en perill se'n burla encara!
Ramón Senyor, vos he dit ja que pretenia

quedar-me en lo seu lloc, dan-tli '1 missatge ;

per mí, al llençà una vida que aborreixo,

iquin pler no 'm fora lo salvar-ne un altra!
Blanc. £l creus possible que aquests homes porten

a terme son intent? (iTenen entranyes?

0 és que no engendren fills, ni mai sentiren
passà '1 Uabi patern demunt ses galtes.

]o cerco fer recort d'una altra feta
que siga amb lo que intenten comparable,
i'm faVergonya el no trovar-ne ni una
entre la gent més vil i més salvatge.
Més no, això no és^possible; provatures
seràn i fora per logrà espantar-me

1 veure si amb T enginy guanyen la vila,
ja que no abaten sos pendons les armes.
Oh! iMai, jamail | Vinga si vol en Lude,
vinga si vol darrera d' ell la França,
vinga en Lluis onze, avans que ser francesos
no quedi de la vila ombra ni rastre!

(Pausa.)

Ramón Senyor, d'aquestes lletres que us he dutes
resposta he de tornar.

Blanc. £1 còm donar-la?

íQuèés que puc ferP^Deixarque mon fill mori,
deixar a l'enemic la porta franca
de que soc per lo poble centinella,
traidor sent a la fe que tinc jurada?
Jo sento aqui una veu prou coneguda (Al cor.)
que'm fa memòria dels debers del pare,
i sento'l drinc d'una pesant cadena
amb que volen la pàtria endogalar-na
Mon fill me crida allà; sospirs i queixes
escolto voltant meu, i plors de mares;
amor m'atreu, me xiicla, a cedi'm força
i'l pès d'un jurament aqui m'esclafa.
iQuè fer, què fer. Déu meu! £Tú què faries?

(A Ramón.)
Mes, no, calla, que ho sé; ja m'oblidava
que esperes la resposta i que volgueres

- 56 -

donar per ell la vida allí quedan te.

Ramón Perquè no ha de valer tant com la seva
la que porto pel món com una càrrega,
que dar-la a l'enemic ara podria
per bé de la família i de la pàtria.

Blanc. Aixís doncs, sa desgracia creus segura.

^Perquè sens compassió vens a robar-me
la darrera esperança i així't goses
en expremer un cor que'l fel amara?

Ramón Fet estic a sofrir. Tant tost ja'm trovo
insensible al dolor i a la desgracia;
sé'l francès fins on porta la rencunia,
com vós la fe jurada i la paraula;
sé que la vila i mon germà perillen;
veuré al germà morir, la vila caure.

Blanc. lamail encara'l poble estima'l Cònsol

i encara'l Cònsol pot brandà una espassa...
Que'ls done volen per mon fill la vila,
rescavalar-me'l sabré jo amb les armes.
No'm manca, no, coratge per la lluita,
ni del francès tot lo poder m'espanta;
com en temps de ma forta jovenesa
la sang bull en mon pit, lo cor s'aixampla,
cruxen-me'ls muscles, lo meu cap redresses,
m'esperona'l desig, m'encén la ràbia.
Com lo grifalc se llança des dels núvols
sobre un vol de coloms, me veuràn caure
sobre'l camp enemic i ( ai dels francesos !
I l'agror dels plors faré senti a ses mares!

Ramón Vullau, pare i senyor, assosegar-vos
deixant lo bèlic ardiment. Les armes
no poden rompre del captiu los ferros
ni'l camp remoure de la gent contraria.
Prec vos mirèu les terminantes lletres
que en Lude firma, i llegirèu, mon pare,
que al primè envit de lluita per part nostra
caurà en lo camp lo vostre fill cadavre.

Blanc. ;0h, certesa crudell mes ja €s força
i lo cel ho permet, tot seguit marxa;
digas a en Lude... oh, no, suplica a en Lude,
que, fora lo rescat que ell me demana,
se faci de lo meu la part que vulga,
que ho prenga tot, si tot ho vol; si és pare,
dels fills que tinga lo recort aviva;
si és home i sent, sa compassió reclama;
si és caballer, sa dignitat invoca ;

- 57 -

si creu en que hi ha un Déu, fes-n'hi mem-

[bransa.

Ramon í1 si ré hi val?

Blanc. (Amb ardiment.) Escup-lo, bofeteja'l.

perque'm mati dos fills d'una vegada,

i així del crim l'enormitat, disculpi

demà l'enormitat de la venjança.

Si rès hi val, a lluita de mort repta'l,

i si per ser io vell no volgués batres,

que ha de veure'm pots dir li mentre aleni,

seguir, va ja allà on va ja, ses petjades

fins a obligar-lo a satisfer un dia

la set que tinc de sang i de venjança;

trenta vides tingués, que'l meu goig fora

matar-lo poc a poc trenta vegades.

Ramon Vós ho voleu, doncs siga. (Va per surtin)

Blanc. Espera, espera...

ohl no, vesten ja, vesten, perquel pare
està per vence al Cònsol i la vida
d'un fill no val Jo deshonor d'un Blancas.

(Ramon se .retira pel fondo. Blancas s'assenta i queda
un moment ensimismat,)

ESCENA VI
Blancas / tot seguit Giló

Blanc. £l siM pare vencés? Idea horrible,

allunya't, deixa'm; veu del cor, malhajas,
malhajas si tant sols has de servir-me
per remoure lo foc de mes entranyes,
traidor cridant-me si a mon fill m'inclino,
i si no'l salvo, descastat cridant-me.
£Per què lo poble ha de cercar sos Cònsols
entre homes de virtut que sigan paresi^

Giló Senyor. (Entrant pel fondo.)

Blanc. dQuè cerques? ^De quin nou martiri

la copa enmatzinada vens a dar-me?
(íCreus tu possible que al torment que sento
puqra un altre torment sobreposar-se,
o 'm portes lo remei? íQuè es lo que portes?
Parla si pots.

(Uestat de sobrexcitació en que's trbva,fa que vulga sa-
ber lo que Giló ve a dir-li al mateix temps que no li
dona ocasió de parlar; aquest estat dura en lo Cònsol

- 58 -

fins a l'acabament d'aquesta escena, dominant-se per
complert a Ventrar los personatges que Giló ha vingut
a anunciar-li.)
Giló Senyor..,
Blanc. (Sentint rumor del poble.) iQuè es això? Calla.
{Què vol lo poble, es que potser s'acosta
nova volta'l francès a les muralles?
Corra; l'espasa, lo cavall...
Giló Sentiu-me,
que de sos crits us vinc a dir la causa.
Fa ja uns moments que del Consell i'l poble
espera per entrar una embaixa;
vostre fill en Ramón a la surtida
provà a coüvence'ls, més tot fou debades,
i aquí l'arrastren no volguent que surti,
fins que vós lo sentiu
Blanc. La porta franca

tot seguit deixa'ls. Si'l Consell arriba,
com m'ha deixat ha de trovar-me encara.
(Giló's retira pel fondo. Blancas s'assenta prop de la
taula amb gravetat i dominant per complert los senti-
ments a que acaba de donar expansió.)

ESCENA VII

Blancas, Güibona, Guillem, Ramón,
Cònsol, Cònsols i Poble

Cònsol Salut al Cònsol.

Blanc. Al Concell i al poble.

salut i pau. (Aixecant-se i tornant a seure's.)
Cònsol Senyor, s'ha propalada

pels àmbits de la vila una tal nova,

que aqui tot d'una ens feu girar la planta,

pregant a Déu que no resulte certa

per ella al demanar-vos Tembaixada.

Senyor, {què és de ton fill?
Blanc. Presoner queda

en lo camp enemic, per ma desgracia.
Cònsol A ton just sentiment s'uneix el poble

i pel rescat t' obra'l Consell les arques.

{Rodes lo cap, Senyor? {Què pretens dir-nos?
Blanc. Mon fill és presoner, mes n'hi ha d'altres

als que'l vostre caudal, amb més jüsticia.

- 59 -

pot ajuda *ls amb lo rescat quels manca.
Cònsol £Què vol per ell, doncs, lo francès?
GuiD. (Surtin d' entre' l poble.) Llegeixes.

lo plec d'en Lude.
Blajíc. Per la Verge, calla,

calla, ma filla!
CÓNS. Si vos plau, llegiu-lo,

Senyor.

Blanc. i fa mail Lo que'l francès demana

no és possible cedir, ni a ser possible
m'hi obligaria a mí cap força humana.
Ans que cedir d'en Lude a la proposta,
sentiu-ho tots, jo cercaria un arbre
i, amb la gramalla consular per corda
del coll m'hi penjaria en una branca,
que és més dolça la mort que va fer Judes
^ que dur al front l'estigma de Tinfamia.

CÓNS. Més repara. Senyor, que d'eixes lletres
a tots convé saber.

Blanc. (Aixecant-se.) Raó excusada.

£Què més desitjen lo Consell i el poble?

CÓNS. Si tens de seguir sort a ses paraules,
res més, sinó que'l cel t'afavoreixi.

GuiD. Pare i Senyor, vulgas a mí escoltar-me.

(Los Cònsols i el poble, que anaven a retirar-se, s'aturen
un moment al sentir la súplica de Guidona que s'age-
nolla al peus d'en Blancas; aquest l'aixeca i l'estreny
entre sos braços.)

Blanc. iDòna infeliç! £l què pòdrías dir-me

que jo no haja pensat? Aixeca't, calla,
prega i espera; prega força, força...

GuiD. jNo'ns queda cap recursi

GuiLL. |No hi ha esperançal

(Blancas acompanya la seva nora fins a un dels sitis
que hi ha prop la taula on la deixa sentada.)

Blanc. Si bens valguessen per mon fill, n'hi hauria;
mes l'honra per rescat m'han demanada
i jo soc català, mos fills m'estimen,
i'l nom que porto vull deixar sens taca.
Poble Ueal que per qui bé t'estima
mogut d'agraiment vens a pregar-me,
ta oferta generosa no rebujo,
sab Déu que hi ha qui'm priva d'acceptar-la.
Si de mon fill no trenco les cadenes,
del jou arrebassant-lo de la França,^
si precs no escolto, ni lo plor aixugo

- 60 -

dels que ensenyar me intenten de ser pare;

( Per Güidona.)
pensa qui soc, pensa que mai tes penes
de trovar eco dins mon cor deixaren
i que mai a sos dols és insensible

(Amb intenció,)
quin remei cerca als sufriments dels altres;
i si això penses, potsé al fi endevines
la mena de rescat que se'm demana,
rescat que amb sang ni llàgrimes se junta,
ni amb l'or de tot lo món cap home'l paga.
Deixem, per tant, de Déu als alts judicis
la sort del pobre près encomanada:
presoner és per qui altres molts moriren,
ji per la pàtria tant val l'un com l'altrel
(Durant tol aquest parlament, en Blancas deixarà conèi-
xer lo gran esforç que està fent per sobreposar-se a la
pena que la situació del seu fill li causa; més comsiga
que al sentir lo plor de Guidona arriba a sospitar que
algú dels seus puga endevinar la mena de rescat que
per son fill s'exigeix, resol de sopte prevenir-se per lo
que la desesperació podria tal vegada aconsellar- los
donant devant de tots una ordre que' Is prova fins a
convenciment lo irrevocable que és la determinació que
ha prés.)

Hola, mos patges del Consell, tot d'una
mes ordres cumplirèu; en la gran sala
del palau del comú, avans de dos hora
vull les claus dels portals de la muralla.
Dirèu als capitans que les defensen
com d'aquesta hora avant són responsables
de que ni un home de la vila surti,
de que ni un home puga entrà a la plaça,
que això aconsella lo perill que corre
la vida i l'honra de la nostra pàtria.
(Los dos patges indicats, que s'han adelantat a rebre
l' ordre d'en Blancas, saluden amb una inclinació de
cap i van a retirar-se, al moment que Ramón, lo qual
fins ara ha estat callat esperant la determinació de son
pare, s'ocostaa preguntar-li per la resposta que dega
tornar al general francès. Al mateix temps que Ramón,
s'aproximen al Cònsol Blancas, Guidona i Guillem,
més aquest se desentén de tots i's retira després amb
lo Consell.)
Ramón Més, (lla resposta, doncs?
Blanc, No hi ha resposta.

- 61 -

GüiLL jQue mori deixaràs!
Blanc. Lo cel li valga.

GuiLL. Tornen les feres per sos fills.
Blanc. Les feres

no tenen nom, ni honra, ni paraula.
Hola, mos patges del Consell, feu via,
les claus en mon poder vull sens tardança;

(Los patges se'n van )
i ara, seguiu-me: dels perills que temo
podrem tots junts en lo Consell parlar-ne.
(Los dos últims versos los dirigeix en Blancas a sos
companys consols, i a r anar-se a retirar amb ells i el
poble, que' Is obra pas, Guidona prova segona volta
d'aturar-lo, més ell, després de sostenir-la un moment
en sos braços, se'n desprèn suaument i parteix seguit
de tothom menos de Ramon, lo qual, al donar lo pri-
mer pas per a anar-se' n, Guidona, en un arranc de
desesperació, l'agafa per la roba i l'obliga a que-
dar-se. )

GuiD. jPare i Senyor! (Abraçant-se-li al colL)

Blanc. Encara tú, Guidona.

(Amb reconvenció amorosa i desprenent-se' n poc a poc.)
Partim, partim.

ECSENA VIII
Guidona i Ramón

GuiD. iOh, Déu, i abandonada

me deixen tots amb mon dolor a soles!
iOh, no, no... tú que m'estimes, parla,
parla si pots, per tot allò que vulgas!
(Aturant a Ramón i obligant-lo a baixar al fondo.)

Ramón Mes, £què he de dir-te?

GüiD. Lo que diu la carta.

Lo que tots m'amaguèu i jo endevino,
lo que'l francès per È6n rescat demana,
això que pel germà un altre epcatima,
això que per un flll no pot dà'l pare
i jo, sí, jo, Ramón, siga*l que vulga,
he de dar al francès.

Ramón jFoila esperança!

No és possible, Guidona,

GuiD. Doncs, iquè volen,

què!

- 62 -

Ramón |Les claus de la vila!

GuiD. Ah!... Aparta;

(Crit de desesperació, amagant la cara entre les mans,
Ramón vol consolar-la i ella'l rebutja.)

deixa'm plorar ma desventura a soles;
aparta't dic... Déu meu, il·luminau-me,
deu-me socors que vull salvar la vida
d'aquell que avui té per butxí a son pare.
Ramón jDitxós cent voltes elll
(Guidona al sentir Vesclamació de Ramón sent renaixe
lo convenciment de que aquest l'estima i entra en sos-
pita de que puga desitjar la mort de l'espòs. Rapidesa
fins a l'acabament de l'acte.)
GuiD. Ramón!... Ah! Diga'm,

diga'm lo nom d'aquella a qui idolatres.
Ramón Jamai!

GuiD. (iTe fa vergonya? iPer ventura

has posat en la mot tes esperances!
|Ramón, Ramón, potser en ta desditxa
somnies impossibles! per mes galtes
tos llavis han passat...
Ramón Còm no, si crema

tot un infern d'amor en mes entranyes.
(Expansió ardorosa de Ramón al veure a sa cunyada
plenament convençuda de la passió que l'inspira:
aquesta va pujant en indignació a mesura que aquell
parla.)

GuiD. |I jo d*aquest amor só inspiradora
1 ton germà tes gelosies causal

Ramón No tinc lo cor de roca i t'haig de veure
los braços enllaçar al coll d'un altre,
dir-li paraules per les que daria
ma vida jo, i amb foc de tes mirades
refer promeses que per mi cada una
vé a ser com un punyal a les entranyes.

GuiD. Tú no estimes, Ramón; tú odies.

Ramon Tal volta

odio i estimo.

GuiD. ll cercaràs venjar-te

del que la sort i ningú més te roba !

Ramón No cerco més que apagà'l foc que'm mata
en l'aigua d'una font que quan m'hi aboco
fugint entre esbarzers de mí s'aparta.

GuiD. il tú insistir-hi vols?

Ramón Saber no intentis

lo que jo no he gosat a preguntar-me.

- 63 -

Sento la força d'una mà invisible

que de Tabisme al peu mateix m'aguanta;

sempre una veu al meu entorn murmura

que no sé si és lo crim o l'esperança...
GuiD (íL' esperança? jamail |Dins mí palpita

un àtom de l'alè que anima als Blancas^;

si't mancava'l valor, quan l'hora siga.

entre tú i jo esculleix, i amb un acaba!
(Tirant'li als peus un punyal que ha pres de demunt la

paperera, lo qual aplega Ramon al partir.)
Ramón iSi altres dòns a l'amor no haig d' agrahir-li,

aquest guardaré al menys en mes entranyesi

(Al moment que Ramón se retira, Guidona, sentint de
sopte V inspiració d\una nova ideia que puga contri-
buir a salvar la vida de son espòs, corra a obrir l'es-
tancia en la qual Romà està tancat des de Vescena
segona. Diàleg expressiu i rapidissim.)
GuiD. AhI Surtiu. (Obrint la porta.) iQnè sou capaç

de fer per mí?
Romà El que vulgueu,

mentres que amb mos fills penseu.
GuiD. Rè'ls mancarà.
Romà Lo meu braç

és vostre, ma sang, ma vida.
GüiD, Potser perilli.
Romà Al marit

veurèu.
GuiD. iCòm serà?

Romà He sentit

ESCENA IX

Guidona / Romà

.(Allà on era tancat.)

GuiD.
Romà
GuiD.
Romà
GuiD.

GuiD.
Romà

d'allí dins.

Sí, sí...

Em convida

la sort.

Riquesa no'm manca.

A mí no'm manca valor.
Puc donar-vos un tresor,
Tinc de llibertar a en Blanca.
il ho lograrèu?

- 64 -

Romà

GUIDONA

Romà

GUIDONA

Romà

GUIDONA

Romà

GUIDONA

Romà

Los DOS
GUIDONA

Romà

(tUIDONA

Romà

Si Déu vol.
Pensèu que sols visc per ell.
Vós, en mos fills.

£l al castell

anirèu sol?

(Posant la mà al punyal) Mai vaig sol.
Prò, (íper entrar?

Escribiu
perque'l provincial del Carme,
tres frares vulga deixar-me
i un hàbit.

No cal; teniu
aquest anell i en nom méu (Allargant-li.)
mostreu-li; mes, de primer
jureu-me...

Això ho debem fer
tots dos a l'hora.
(Extenent la mà.) |Per Déu!
Que als vostres tinc d' assistí.
Que us tinc de tornar l'espòs.
Qui menteixi, mal repòs.
Qui juri en fals, mala fi.

Fí DE L^GTE, SííGÓN

ACTE TERCER

La mateixa decoració dels actes anteriors

ESCENA PRIMERA

Guillem, Descatllar, Home 1, Home 2 / homes
del poble

(A l'aixecar-se el teló apareixen tots en conxorxa i un
d'ells a la porta, vigilant per no ser sorpresos.)

Descat. Ï bé, deixems d'indirectes
i parlem cU i català.
Sobre tot que no'ns sorprenguen.

( A l'home de la porta,)
Podèu estar descansats,
Doncs, a T assumpte.
(A Guillem.) A vós toca
parlar; vós ens heu cridat,
i si bé qui més qui menos
sospitem tots, quan vél cas
qui porta bandera parla.
Doncs, sabèu que 'ns trobem ja
que, a nit passada, en cap üeca
s'ha fet foc ni s'ha pastat ;
sitges, magatzems i tendes
hem seguides, i ni un grà
de blat en tota la vila
no tenim; a l'hospital,

Joan BlancRS — 5

Guillem

Home 1
Guillem
Home 2

Guillem

66 -

Home 1
Descat.

Guillem

Descat

Guillem
Home 2
Home 1

Descat.

Guillem

Descat.

Guillem

Homk 2

Guillem

Home 1

Guillem

Descat.

Guillem
Descat.

Guillem

drogues, càldos, medecines,

tot falta ; estem acabant

los pocs caballs que teníem

pasturant dintre 4 fossar,

i s^han cullit cinc cadavres

causats tots cinc per la fam.

I bé; £cap Rei de la terra

pot obligar als vassalls

a més del que hem fet pel nostre?

Ni tampoc a la meitat.

No és del Rei, sinó del poble,

de lo que'ns convé parlar.

Es cert. £Ens queda cap medi?...

iSabèu còm acabarà

lositi?...

Jo sols puc dirvos
que'l francès, per ensenyar
la sort que a la vila espera,
a nit ha tallat lo cap
a en Bernat d'Oms.
( Sorprès,) Com?

il en Blancas?
Presos los van fer plegats
i quan n'han mort Tlun, de l' altre...
Tant sols s'ha trovat al camp,
posat al cim d'una llança,
lo cap del primer.

jDels llamps
què'n fa Déu, quan ni un i fora
als butxins no 'n vol llençar!
lAi del pobre fill del Cònsol!
Ah, sí, parlar d'ell ens cal.
Salvar-lo voldrèu.
(A rhome de la porta.) Alerta.
No temeu.

Sí, el vull salvar.
Pensèu que 'Is moments son hores,
pensèu...

il què més se sab?
Que a nit, del convent del Carme,
quatre frares han anat
al castell, i'l que és fins ara,
ningú'ls ha vistos tornar.
jDéu del celi.., I bé, si ajuda
lo Rei en Joan no'ns pot dar,
i al francès li sobren forces,

- 67 -

i aquí estem morint de fam,
iqnè fem? Si pactem, encara
tal volta poguem salvar
los furs, i mentre aquests quedin
que's diga Lluís o Toan
lo Rei, igual és.
Home 2 iVoldríeu
potser? ..

Guillem iQui sab si demà

tindrem que r endins sens pactes 1
Déu sab si demà la fam. ..

Home 1 ^Còm d* això, doncs, deseixir-nos?

Home 2 {Quin medi sabèu?

Descat. Un n' hi ha,

sols un.

Guillem Per lo fill del Cònsol

demana M francès les claus
de la vila.

Home 2 El que és en Blancas

no crec que les vulga dar.
Guillem Mail

Descat. íNí per son fill?

Guillem Ni encara

que fós per ell.
Descat. Doncs, si acàs

volèu guardar T esperança

de la revenja, a pactar

pot entrar un altre Cònsol.
Home 1 ^Traient a en Blancas?
Descat. Si tal.

Guillem Al francès ja un cop va pendre

la vila. (Animant als conjurats.)

Descat. I que hi tornarà

i amb més dalè, sent donada

del fill presoné'l rescat.
Guillem Aquest és mon plan, no'm manquen

caudals ; si volèu guardar

les forces, malaguanyades,

que ara aniquila la fam,

per recuperar la vila

quan la sort torni a ajudarns;

si volèu per salvà a en Blancas

un altre Cònsol nombrar,

contèu amb mí; demanèu-me

(Donant-los diners.)

quant volguèu, i al mercadal

~ 68 -

siguèu tots d'aquí mitja hora»

que allí us aniré a esperar.
Desgat. £Hiserèu?...
Ho\iK 1 [U hereu del Cònsoll

(Baixant de la porta del fondo, des d' on ha estat anant
i venint durant tota escena, en vigilància per no ser sor-
presos.)

Guillem Vindrèu? (Los acompanya a la porta dreta.)
Homs 2 Sí. (Retirant-se.)

HoMR l Sí. (Id.)

Dkscat. (Apart.) Va marxant.

(Descatllar diu lo darrer mot amb la satisfacció del que
veu per bon cami un plan preconcebut, retirant-se amb

~- los demés conjurats per la porta que Guillem indica
Ramon entra a temps de veure sortir als darrers
d' aquells, fent un moment de suspensió.)

ESCENA II
Ramón / Guillem

Ramón ^Podríeu dir-me què feia

la gent que d'aquí se'n va?

però no, no vull saber-ho...

A la fi no 'Is puc reptar. (Apart.)
Guillem ^No sabs potser lo que passa?...
Ramon Traidors son i jo altre tant...

(Apart i sens entendre a en Guillem fins que s'indica.)
Guillem Ramón, i\o de n'Oms ignores?
Ramón Ià la pàtria ells; jo al germà!

(Apart i acabant la idea que'l preocupa.)
Guillem íNo sabs que en la nit passada

s'ha trovat vora*l portal

d^Elna el seu cap?
Ramón Matar presos

és propi sols de cobarts.
Guillem (iSabs oue al castell quatre frares

del Carme, anit han pujat?
Ramóx iDéudeDéu! (Sorprès.)
Guillem D'això tractava

la gent que d* aquí se'n và,

i per salvà al fill del Cònsol

cap medi saben trovar.
Ramón I bé, sí, per més que penso

tampoc jo

- 69 -

Guillem jl el mataràn,

com a en Bernat d* Oms!
Ramón (Amb intenció.) Trovar-me

voldria io al seu costat,

perquè així les traidoríeSc

que urdint-se aquí potsé estàn,

no'm fóra precís... tallar-les

amb r espasa.

Guillem I no sé pas. (Irònicament.)

si així encara evitaries

a ton germà pitjors mals.
Ramon iNi us entenc... ni us vull entendre!
Guillem Jo'm trovo en lo mateix cas.

Tú has vist sortir d' aquí uns homes,

jo ahin vaior veure un entrar,

i a fè que no sé ton pare

de quins se pot més fiar,

dels que surten per la porta

o'ls que entren pel finestral.
Ramón Guillem' Guillem!».. (Exasperant-se.)
Guillem (Seguint l'ironia.) Aquells homes

no son res, amb ton germà;

cap d'ells ser traidor se pensa,

se tenen per tan honrats

com tú i jo, i fan per salvar-lo

més que no jo i tú plegats...
Ramón |Per Déu, Guiilem! (Amb mal tò.)

Guillem Si ton pare

en sospita d'ell entràs,

potser que's quedàs en dubte,

preguntant-se, capficat,

si té d'aparedar portes

o bé enreixar finestrals.
Ramón lOh, ràbia! (Portant la mà al punyal.
(Guillem, al veure la acció de Ramón, li pren lo punyal)
i deixant V ironia, li dirigeix los darrers versos amb
afectuosa intenció.)
Guillem Potser intentes

penedit, tornà'l punyal

a qui avans que tú'n fou duenyo?
(Deixant-li compendre que reconeix en aquest punyal lo
de la seva filla.) ^

I Ara't reconec! Ja mai

qui és brau, qui és honrat i és digne

té d'anar amb lo cap baix...

jCap Blancas li ha dut encara!

- 70 -

Ramón, va 4 cor en la mà.
(Allargant la mà que Ramon pren maquinalment, sens
dir una paraula.)

Calma't, pensa, reflexiona...
Déu no^ns voldrà pas deixar.
(Se^n và per la porta dreta. Ramon queda un moment
pensatiu.)

ESCENA III
Ramón

limpossible, sí, impossible!

jo mateix he provat ja

de dir-me això centes voltes,

|i sempre en vàl Lo volcàn

del cor lo cervell m'escalfa,

bull en mes venes la sang;

soc un brau, un lleó i sento

com a tal, i tant i tant

que per més qüe vull i provo,

no sé què fer per pensar.

íQuí pot aturar la lava

quan reventa lo vulcàn?

Fins per veure si podia

jo mateix de mí espantarm'

frisós he clavat la vista

dins la lluna del mirall,

i la cara que hi ha sortida

la d'ella, la d'ella ha estat.

Ella! |Però és ell de qui ara

lo perill dec recordar :

si's salvava... ja ni goso

per sos noms anomenà'ls...

si's salvava, dins un claustre

ben lluny m'aniré a tancar,

per poder-me matà a soles

del record amb lo punyal!

Sinó, ah!... ni a l'esperança

goso a la cara mirar.

;Patria, prèn ma sang... oh, pàtria,

ma vida prèn aviat,

que si avui de tú son dignes

demà no sé si ho seràn.

ESCENA IV

Ramón / Blancas

(Blancas entra pel fondo amb uns papers a la mà, a

temps de sentir los darrers mots de Ramón.)
Blancas ^Parles sol?
Ramón Sí, m'esbravava.

Blancas í Amb paraules?
Ramón iViva Déul

diguèu-me com ho volèu.
Blancas Llegeix. (Allargant-li un plec obert.)

Ramón Més, (i vós?

(A mig llegir lo escrit.)
Blancas Acaba.
Ramón Però, tot? (Tornant-li el paper.)

Blancas Tot ho cedeixo

a en Lude, si'm torna el fill;

iret que l'haguem del perill

a tú la venjança't deixo.

(íQuè dem al fi? Alguns terroços,

alguns grapats de dinés...

ara que 'Is guardin, després...
Ramón Després, m'han de fè en mil troços

o'ls ho pendré altra vegada,

doblat i tot. (Amb altra força,)

Blancas íNo 't sab greu,

doncs, lo que faig?
Ramón Oh, deixèu.

Blancas «iQuè vols?

(Ramón, amb sentiment, al veure que son pare, sospitós
de V afecte que ell puga sentir per son germà, liprèn de
les mans lo plec que acaba de tornar-li, amb lo qual
s'acosta a la taula a escriure-hi unes ratlles,)
Ramón La carta otorgada

a en Lude, dels vostres bens,
perquè en ella haig d' anyadir
lo que la mare al morir,
va deixar-me. (Poses a escriure.)

Blancas ^Això preténs?

Ramón, en aquest instant
sens dubte la teva mare,
des del cel, com fa ton pare.

- 72 -

Ramón
Blancas
Ramón
Blancívs

amb orgull t^està mirant.

(Avançant uns passos al prosceni.)
)a no'm sembla tant foscós
lo cel com fa poc. respiro ;
ja no'm fa por quan me'l miro,

(Per Ramón.)

altre cop tinc dos fills, dos.
Teniu. (Tornant-li lo paper que ha escrit.)
Ramónl (Commogut.)

AhI

(Id.)

No ho digas
que d'un fill méu he dubtat,
i veure'l he desitjat
mort per llances enemigues.'
Parel

jHe temut per l'honor
de totsl... Ka estat un desvari
de la edat... no vull pensar-hi.
No hi pensèu, no, per favor.
Ara, sí...

Calla. (Apart pel con)

Ara sí
que de tú goso fiar-me,
sé en Blancas i haver d'estar-me
de di al fill, alllò que di
no puc a cap més mortal,
cl això què és? (Amb interès.)

(Donant-li un altre paper.) Mira aquí, mira
i veuràs lo que pot V ira
fer d'un home.

(Llegint lo paper.) «Si'l portal
de la vila, per rescat
del fill, avui no'ns obriu,
a veure'l morir sortiu
demà al ser lo sol llevat.
Lude. »

(Ramón se passa la mà pels ulls
s'adona que son pare, sens dir
allarga un altre paper desplegat.)

^Encara més?

Encara.
Llegeix, i pensa, si goses,
les batalles horroroses
que ha de sostenir ton pare.
«Al Cònsol.— Lió— Desembre (Llegint.)
Aguantèus a tota ultrança,

Ramón
Blancas

Ramón
Blancas
Ramón
Blancas

Ramón
Blancas

Ramón

/ a V apart ar-se-les
ni una paraula, li

Blancas

Ramón

- 73 -

perquè de V odi de França

avui ia tot és de tembre.

Mercès a amistats antigues

pels erabaixadors guardades,

hem sabut ordres^donades

a les forces enemigues

perquè, sens mirà'l pactat,

quan la vila hagin rendida,

no hi deixin un home amb vida

ni un casal per sé aterrat. »
(Desprès d'una xica pausa i amb molt descoratjament)

No sembla sinó que'l cel

pretengui posar-me a prova.
Blancas iSi defalleix un cor jove,

io què faré! Tot lo fel

del càlzer de F amargura

he begut, i no s'acota

mon cap; ^potser una gota

a tú'ls bulls del cor t'atura?
Ramón iJa mai, ja mai! jPerò en què

podem esbravar la ràbia!

Obriu al lleó la gàbia

de pedra que aquí'l reté.

i |ai del francès!... però no,

no és això lo que ara importa.
Blancas Tenim la mort a la porta

i cal treure-la amb això. (Los papers citats.)
Ramón íHeu pensat qui ho puga dú

al castell?

Blancas La muUé... el pare...

Ramón Ella, no. (Amb arranc.)

Blancas Potser encara ..

Qualsevol, però no tú. (Recelós.)
Ramón Doncs seré jo i ningú més.
Blancas Ramón!

Ramón En mercè ho demano (Donant-se.)

Blancas \Es ton germà!

Ramón Me 'n ufano.

Blancas Vejam qui més digne n' és.

~ 74 -

ESCENA V
Blancas, Ramón / Guillem

Blancas

Ramón

Guillem
Blancas

Ramón
Guillem

Blancas
Ramón
Guillem
Blancas

Ramójn

Blancas
Guillem

Guillem! Guillem!

(Cridant-lo a la porta dreta.)
(Apart,) A jugar

vaig ma TÍda.
(Sortint) íQuè volèu?
Que a pensà un xic m'ajudèu,
si*m podèu aconsellar.
Perquè en lo trans que la sort
m'ha posat, mon cap vacila;
que he jurat salvar la vida
i sé que'l meu fill... no és bort.
(Los tres s'han assentat entorn de la taula.)
Consell demaneu, mon pare
i ho tinc jo per escusat.
La veu de la sang, la edat
i'l ser Cònsol com ets ara,
fan inútil lo consell.
Vaig tement que aixís no siga.
L*honor és qui primé obliga.
Lo fill, primer que tot ell.
Això, això és lo torment
que des d'ahi'm bat sens treva,
i a la raó que 's subleva
fa despreci'l sentiment.
Tres voltes aquí tancat
hem vist al Rei pel francès
i, com un lleó, totes tres
lluitant la vila ha salvat,
i'm torna boig presentir
que '1 Rei puga di algun dia,
que sols quan ell ne partia
lo francès la va rendir;
jmes no serà!

No ha de ser,
0 bé jo no ho tinc de veure,
que'l que fa un Rei no han de creure
que un Cònsol no ho puga fer.
Això, això.

Vaig vejent
que r orgull tant tost vos cega.

- 75 -

Blancas

Guillem
Blancas

CjUILLEM

iTl fill! íQuè hi haurà que's crega

que per dar-li un sol moment

de vida, tu i los demés

que són pares, no daríen

un món, si dar-lo podien?

|I més encara, molt mésl

íTú no sabs que per lliurar

mon fill, trigaria poc

d'anar-me a posà'l seu Hoc?...

Això és desvariejar.

íQuè he ofert tot lo que tenim

de bens, hisenda i dinés,

per son rescat?...

(Per demés
creus tú que serà? Surtim
doncs de Perpinyà, salvem
a en Toanic, i desseguida
a dintre, d'una emvestida,
delmant enemics tornem.
cNo tens lletres del Rei Joan
que a entrà en pactes t'autoritza?
£Nc'n tens una més precisa
dient que al fill te mataràn
si no ho fas? {Ira de Déul
ïquè'l dubte és ja per demés!
Obra la vila al francès

Ramón Mai! Si a mí m'escolteu,

no dareu per la ciutat
un sol fill, que'n teniu dos,
i si no fós prou, fins vós.

Blancas Ramón.

Ramón Lo sér m'heu donat

i dic lo que dic: primer
que deshonrà'l nostre nom,
jo, vós, mon germà, tothom:
Ique's perdé lo món enter!

Guillem lOrgull, orgull!

Ramón Cobardía,
dic l'o.

Blancas Pensèu mon torment,

quan lo que 'Is dos esteu fent
sento aquí tot lo sant dia.

Guillem |Ai del fill que es posposat
a un altre afecte I

Ramón lAi d'aquell

(Al con)

- 76 -

que la pàtria ven per elll
Guillem í Viure importal
Ramón |Ser honratl

Guillem Ramón!
Ramón Guillem!

(Los dos que, a més de dissentir d'opinió en l' assumpte
de que tracten posseheixen lo secret de lo que creuen
motiva la respectiva conducta que segueixen; venen
parlant-se total* escena amb certa actitut Irònica, per
en Blancas no compresa, aixecant-se dels assientos de
tant en tant per a abalançar-se Vun a V altre en actitut
provocativa, que's sempre mal continguda per r inter-
venció del Cònsol, qui no sab veure en ells més que
l'amor a la pàtria i a lafamilia que són los dos sen-
timents que a n'ell lo combaten.)
Blancas iPatria carai

íFill del cor! {Còm escullir

si jo no'm vull envilir

ni puc deixar d' ésser pare?

Mes, £què dic? {Cal arribar

a tals extrems per ventura?

dPotser la vida no dura

fins més enllà del fossar?

^Morim quan los ulls tanquem?

iho foc intern de la vida

no és r existència seguida

amb que perpetuant-se anem?

Sang de ma sang mon fill és,

sang dels avis és la meva,

si era honrada quan fou seva ^

sent meva^n serà molt més,

i circulant per les branques

de l'arbre del meu casal,

com sava absenta del mal,

per fè etern l' honor dels Blancas,

ja mai portarà 1 sagell

d'un afront que'ns mataria;

jo del fill renegaria

si ho volgués, com de mi ell!

No no, no... (Desetxant mal pensament.)
Guillem (Irònic.) jAixís deixaràs

que triomfi doncs l'heroisme!
Ramón Vós ne dèieu egoisme,

no fa molt.
Guillem ,íPermeteràs

(Sense atendre a Ramón.)

Blancas

Guillem
Ramón
Guillem
Blancas

Guillem
Blancas
Guillem
Ramón

Guillem

Blanc.
Guillem
Ramón
Blancas

Guillem
Blancas
Ramón

Guillem

Blancas
Guillem

Blancas

que l'espasa del butxí
caiga damunt d' ell?

Farem

per salvar-lo, quant puguem.
No't deixen més que un camí.
Aquest no's pot acceptar.
Mal pare't dirà T historia.
£Qui sab, al deixar que moria
mon fill, a quants puc salvar?
Lo sacrifici no és llei.
Ho és sempre '1 bé del prohisme
Això no és humà.

L'egoisme
per cap mal tro va remei
No pot dir tal qui s'oblida
de la sang. (Encarant-se a Ramón.)

Per millors fins.
iDéu nos guardi de Cains!
ll de JudesI

Per ma vida,
Guillem, que jutges per tú
i no per mí

Més pitjor.

Sò'l Cònsol.

Lo guardador
de mil famílies.

Ningú
pels altres dona lo seu.
Perquè falten. (Ràpidament.)

Perquè escolten
la veu del cor.

I's revolten
contra'ls manaments de Déu.
Ah, no, Guillem, no soc jo
qui s'erra en aquest moment;
parles tú pel sentiment,
•m* impulsa a mí la raó.
Pare vols que siga, i fóra;
de tot lo demés t' oblides
sens veure que de mil vides
n'és la del fill salvadora;
i no és just, cristià no és
que de ma sang per salvar-ne
una gota, vulga dar-ne
un mar de la dels demés.
Mai, Guillem. Una altra volta

- 78 -

oferiré per rescat,
jo en persona, quan m^ha dat
la sort ; mes si acàs no escolta
en Lude mos precs, si*m veu
suplicar als peus i encare
s'aguanta inclement...

ESCENA VI

Los mateixos i Joanio

(Joanic apareix a la porta del fondo, abans de dir en

Blancas los quatre darrers versos.)
ToANic El pare

haurà fet més del que deu.
Guillem loanicl (Abraçant-lo,)
Blancas íFíU méu! (Id.)

Ramón Això,

(Apart, però dant-li la mà.)

iquè serà?
Blancas Tanta alegria

fa mal.

Guillem i Qui esperar podia

tornar-te a abraçàl
Blancas Il·lusió

(Abraçant-lo altre cop.)

me sembla; t'abraço, sento

batre'l teu cor sobre el méu,

i de la bondat de Déu

encara dubtar intento.
Guillem Plores?

(A Joanic que s'aixuga una llàgrima.)
Blancas Quan de nou t'aculis

al pairal i amant i lliure

nostres cors vens a reviure,

£per quèM plor t'entela els ulls?
Guillem Serà'l goig, son goig immens;

i res ne sab la Guidona...
Joanic No, no, espereus una estona.
Blancas Però?...

Joanic Dintre curts moments

forçós me serà partir.
Guillem Partir?

_ 79 -

JOANIC Si ara aquí veièu

a la caritat debèu

aquest bé.
Blancas i per agrair

mercè tan gran, £què t'obliga

a deixar-nos?
Guillem Temps hi haurà

després per regrecià...
ÍOANic Tinc un jurament que'm lliga

al castell.
Blangas ,iNo ets lliure?

loANio No,

que sols de mí compadit

un dels frares, que a la nit

han vingut a ma presó,

lo tratje seu m'ha deixat

i amb lo méu s' ha vestit ell.

perquè ningú del castell

notés que jo aquí he baixat.
Blancas £1 doncs en Lude?. . . (Vacilant)
JoANio De vós

està esperant la resposta.
Blancas {Coneixes tú la proposta

que m'han feta?... (Vacilant)
JOANIC Sí
Blancas Horrorós

és lo pas.

JoANic No 'n cal parlar;

farèu vós lo que just sia,

que a mí impossible'm seria

d'allò que'm farèu dubtar.
Ramójs No sembla sinó que al cor

un cau de serpents hi tinga. (Apart)
Gmillem £l ens deixaràs? £Qni't detinga

no hi haurà?
ToANic Així ho vol la sort.

R AMÓN I Malei t qui s' inficiona

la sang de verí! (Apart)
JoANic iQm sab

si per en Lude, el méu cap

és lo darrer que ambiciona?

I a no sé així, a no haver-hi

més recurs... vos hè sentit (De la porta )

d'allí, i lo quel pare ha dit

trovo just... iQuè podem fer hi?

iQuants de la guerra 'Is tropells

- 80

i les conseqüències ploren?

(íQuants a algú dels seus anyoren?

Nosaltres .. no som més que ells.

A iguals drets, debers iguals.

Quan la pàtria a sos fills crida
( no val de ningú la vida

més que la d'altri, i la falç

de la mort jamai repara

de res, fa via, fa via,

ni*l crit dels fills la desvia,

ni r atura el braç del pare ;

i el mateix tombai ajeu

lo bri d'herba que'l fort roure,

perquè res més la fa moure

que la voluntat de Déu.
Blascas Fill méu, fill méu, tú has llegit

en mon cor, o el cel t'inspira.
Guillem iDelira, Déu méu, deliral
Ramón íFins en això és preferit! (Apart.)
Blancas Això, això és lo valor.

Aquesta la f è cristiana ;

fé'l que la pàtria'ns demana

i a Déu aixecar el cor.

Volgué'l Cel de Abraham un dia

que'l fill li sacrificàs,

i el pare va alçar lo braç;

el fill obedient moria,

Cumplim, doncs, com ells, tú i jo

i faci Déu son judici.
ToANic A r hora del sacrifici

veurà la pàtria qui sò.
Ramón Ohl lo tornaré per tú

al castell, mentres el pare

parla a en Lude. (Amb afecte.)

JoANiC Ramón, ara,

fóra jo, no hi ha ningú

que puga salvà a qui espera

mon retorn... No hi pensem més,

i ja que'l cel m'ha permès

tornà a veure'ns, a la que era

ma ditxa tota deixèu

que veja una altra vegada ;

després que l'hauré abraçada

que siga'l que vulga Déu.
Blancas lo tinc de comprà al francès

a pes d' or la teva vida.

- 81 -

Guillem Per si acàs, a la sortida

posaré jo un entropés. (Apart, anant-se' n,)
(Blancas i Ramon entren dins per la porta de la dreta.
Guillem, per la del fondo,)

ESCENA VII

lOANIC

Ni en lo venturós moment
que ròscul nuvial cambiava,
com ara no palpitava
mon cor tan seguidament.
Lo raig primerenc sentia
llavors del sol de Tamor...
encara'n sento Tardor
i se'm pòn ans del mig-dia.
I ara, iquè'ns direm? íQuè hi ha
per pogué en ma desventura,
de son càlzer d'amargura
la fel que'n vesa ensucrà?
No res. De ma negra estrella
no n'espero ni aquest plaher
que fóra'l darré, el darrer
que sentís;... més, valor; ella
aquí vé.

ESCENA VIII

JOANIC / GUIDONA

(Guidona vé corrents per la porta de la dreta. Joanic la

reb en sos braços.)
Guidona Joanic!
Joanic iSí, sí,

soc ]o\

Guidona |Mon espòs!

Joanic jMa vida!

Jo que en mos braços, rendida

d'amor, te torno a teni.

Jo que en mig d'aquets trabulls

de que's forma l' existència,

en lo neguit de l'ausencia,

Joan Blancas— 6

- 82

GUIDONA

JOANIC

GUIDONA

JOANIC

GüIDONA

JOANIC

GUIDONA
lOANIC

GUIDONA

JOANIC
GüIDONA
JOANIC
GUÍDONA

JOANlC

GüIDONA

JOANIC

GüIDONA

lluny de la llum dels teus ulls,

sento que mon cap s'acota,

sento que se *m gela el cor,

perquè tú no ets sols Tamor,

perquè tú ets ma vida tota.

íGuin goig, Déu méul Parla, parla;

i]o no havia sentit mai!

Despai, Guidona, despai.

íl haver de tornà a deixar la! (Apart.)

jDespai me dius, quan encara

no sé si'l que*m passa és certl

iLo que en un dia he sufert

no llegeixes en ma cara?

Desvia un llamp; dels unglots

de r esparver treu l'ocella,

aparta de la rosella

lo tall de la falç, si pots,

i al refer-se de l'esglai

dels que talment ressuciten,

vés dient als cors que palpiten

com lo méu : despai, despai.

Perdona'm!

£Què dius?

Per mí
fas més de Jo que mereixo ;
jo t'estimo, mes, si't deixo
un altre cop...
(Amb ansía.) íQuè vols di?
Si per pocs instants i fóra
altre cop t' haig de deixar,
no per ço t'ha de faltar
l'amor del que lluny t' any ora.
Ah, no, no: això si Déu vol (Abraçant-lo.)
no serà, i dat cas que siga,
res a deixar-te m'obliga;
d'aquí no has d'anar-te'n sol.
Delires!

D'amor serà.
£Duptes de ma fè potsé?
Sospito i no puc dir què,
però amb tú me'n vull anà.
No pot ser. Tinc de partir
per ser demà aquí altra volta.
Tó m' enganyes, (Interrumpint-lo.)
Però escolta...

M'enganyes, sí.

— 83 -

lOANiG lEm vols sentir?

Jo que, per haver estat
près al camp, sé com se trova
V enemic, la bona nova
al Rei tinc de dú. Apostat
un estol de gent espera
prop dels monts lo nostre avís ;
jo, que conec lo país,
vaig i vinc per la dressera
en poques hores, guiant
als valents del nostre Rei,
i el francès altre remei
que'l de fugir no deixant;
demà, demà llibertada
per ells la pàtria veurem,
i demà tú i jo podrem
abraça*ns altra vegada.
Més, com la mort i la vida (Transició,)
Déu les té, avans de partir
he volgut venir-te a dir :
adéu !

GuiDONA {I tan desseguida

de r arribada has de dar-me

l'adéu, altre cop, mal cor?

£Si'm parles de vida i mort,

còm penses podé enganyar-me?

No sé, no'm puc figurar

què siga lo que'l destino (Li prèn la mà.)

em guarda, però endevino

que rés bò no'ns pot portar ;

perquè quan la mà't tremola,

perquè quan lo pols te bat

com un cavall desbocat,

i per tes galtes rodola

una llàgrima indiscreta,

del cor sens dubte escapada,

jo, que he après en ta mirada

a llegir la més secreta

intenció del sentiment,

no dubto, no, estic segura

que una pitjor desventura

ton llabi amagar pretén.
JoANio No, Guidona, no hi ha un tal.

Los perills que 'Is demés passen;

son los únics que amenaçen

a ton espòs. Si fatal

- 84 -

la sort m'ha de ser, serà
més tard, perquè lo que*s ara
tenint-la en mans de mon pare,
segura ma vida està.

GuiDONA Ah! £Ouè dius? (Arratic de terror.)

JoANiG Guidona!

GUIDONA iNo,

tú no sortiràs d'aquí!
lüANic I Per Déu! (Volent-la calmar.)

Guidona Ton pare rendi

no vol la vila.
JOANic Amb raó.

Guidona I el francès, per ton rescat,

vol la vila i no res més.
Joanic Ardit de la guerra això és.
Guidona Però no és ta llibertat

lo que, amb cinisme, a ton pare

a mercadejà's convida,

si no és ta vida... ta vida

que és la meva i més encara.

(ura'm, jura'm no posar-te

en mans del francès.
Joanic íPer Déu,

que delires!
Guidona D'aprop méu

jura'm qúe no has d' apartar-te.
loANiG No puc, no puc.
Guidona ^Potser jo

no soc de quant tens al món

lo primer? ^Potser no son

mes que un somni, una il'lusió,

les delicies suspirades,

les esperances hermoses,

les protestes ardoroses,

les prometenses sagrades?

(íQuè valen, què signifiquen

la glòria i la llibertat,

quan a qui l'amor han dat

los homes no ho sacrifiquen?

Escolta: tenint a Déu (Amb desespero.)

per testimoni, vas dar-me

lo cor, i ara vols robar-me

lo que's méu, solament méu,

i ets perjur, i ets homicida,

i ets un mal cor si te'n vas,

perquè a les mans posaràs

del butxí la meva vida,

- 85 -

JoANiC Prou, Guidofta, per Déu, prou,
que al cap la sang se m'apila
i no haig de ser de la vila
la deshonra Trenqui'l jou
de ma desgracia la sort

0 la destral del butxí,

sempre, sempre duré aquí (Al con)

lo teu carinyós recort.

Adéul

(A Vademà que fa Joanic d* anar-se' n, Guidona intenta

privar-le*n, cubrint lo pas de la porta.)
(iuiDONA Ahl |No, no; enreral

Joanic Mira'l què fas. (Frisós.)
GuiDONA Per guanyar

la porta, tens de passar

per sobre '1 méu còs.
Joanic M'espera

l'honor del nom que vaig dar-te.
GuiDONA jTon fill des de mes entranyes

t'ho prohibeixi
Joanic (Moment de vacilació.) Ah!... jM'enganyes,

aparta, per Déu, aparta!
GuiDONA Jamai! (Resolució ferma.)

Joanic Doncs, obri'm camí

lo finestral, i a reveure.
GuiDONA Ahl (Crit de desesperació.)

(Joanic se dirigeix al finestral de la part esquerra, més a
l'abocar-s'hi se fa enrera sorprès de la generació que
veu al carrer, a la qual se sent cridar confosament.)
Joanic dQuè veig? ^Còm poder creure

ara aquí dintre un motí?

1 contra mon pare irats
balandrejen rugallosos,
com si fossin cans rabiosos
per mà d' algú fuetejats.

GuiDONA íQuí sab, bon Déu, si mon pare (Apart.)

haurà lograt son intenti
Joanic jViva Déu que aquesta gent

mereix una forca! Ara

quan l' enemic més i més

ens estreny... |Si algún traidól...

Pare! pare! (Cridant a la porta de la dreta.)

- 86 -

ESCENA IX

JÓANIC, GUIDONA / BlANCAS

(Lo darrer surt de la dreta acabant-se de vestir la gra-
malla consular. Se sent créixer la veu del tumult,)

Blancas iQuè és això?

JOANic Algún ardit del francès.
Blancas il tú aquí, quan al teu lloc

un altre espera?... (Contrariat.)
(A la porta del fondo.) Al fi arriben.
£No's dirà, si d^eixi et priven,
per art meva? (Amb sentiment.)

Dintre poc
seré allà, valdament sia
l'infern qui surti a aturar-me.
A saber que has d'enganyar-me,
jo mateix hi pujaria.
(Guidona, que durant aquesta escena va mirant pel fines-
tral i la porta del fondo, ansiosa per V arribada dels que
endevina venen a impedir lo regrés del seu espòs al
camp enemic, baixa del fondo precedint al personatges
què entren en escena, exceptuat Ramon, que surt de la
porta de la dreta atret per la cridòria del tumult.)

Guidona
Blancas

JOANIC

Blancas

ESCENA X

Guidona, BlAxVcas, Joanic, Ramón, Guillem,
Descatllar, Home 1, Home 2 i gent del poble

(Blancas se situa al centre de r escena, quedant a la part
dreta Joanic i Ramón. Guidona, Guillem i Descatllar,
formen grupo a V esquerra, i la gent del poble, amb
VHome 1 i l'Home 2, un xic avançats, completen lo
quadre cubrint el fondo.)
Poble jVisca el Rei!
Poble | Mori el francès!

Home 1 Senyor, per ton bé venim.
Blancas ^Potsé un nou perill tenim?

iVós amb ells? Tú? Per demés

(A Descatllar i a Guillem.)
son tals afanys. cQuè volèu? (Al poble,)

- 87 -

Home 2
Blancas

Gmillem

GUIDONA

Home 1

Descat. Salvar-vos al fill
Blancas (Amb força) Encara

sé a lo que obliga'l ser pare.
D'aquí no ha d'eixir.

íSabèu

qui sou i qui soc?

(Enèrgicament, encarant-se amb lo poble,)
(Apart a l'Home 1.) Avant.
Animeu-los. (A Guillem.) Senyor, dona'ns
la teva ajuda.

Perdona'ns.

(Avançant amb respecte,)
V acció^ però quan se fan
armes de guerra l'ardit
i el crim, lo demés s'oblida;
salva, doncs, del fill la vida,

0 nosaltres...

(Al sentir Blancas r intenció que tenen de sobreposar-se
a la seva autoritat, agafa del braç a PHome 1 sacudint-
li amb força, exigint-li la confirmació de lo que anava
a indicar, més treu-se' l tot seguit de devant, d'una re-
volada, per encarar-se amb Descatllar.)
Blancas dQuè, què heu dit?

iVoldrèu imposar-vos?

Sí,

si hem de rebujà'l servei.
Lo poble ho vol,

|No la Ueil
iNo l'honor!

(Guidona, plena d' ansietat per l'acabament de la con-
jura, incita seguidament a Guillem i Descatllar a que
animin al poble a no abandonar lo propòsit de salvar
a Joanic, Aquest i Ramón, permaneixen apartats a la
dreta, posseits d' indignació i seguint amb l'esperit a
son pare, lo qual, tornant per la dignitat del càrreg de
que està investit, fereix irònicament al poble i amb la
persuasiva eloqüència que'l patri amor li inspira, aca-
ba per convence'l en pro de sos designes i en fer-lo es-
clafir en arrebatadores exclamacions d' entusiasme,)

Guillem (A Blancas) Vulgas cedi,

1 a mals pitjors donar lloc
evita.

Un altre ho farà.
To li sabré destorbà.
No al poble.

iLo Cònsol soci

Home 1

Descat.
Blancas

Descat.
Blancas
Home 2
Blaíïcas

- 88 -

Descat. Podèu deixar-ho de ser.
Blancas Còm?
Dhscat. Deposat.
Blancas £l per qui?

Home 2 La gent que vos va elegi

a un altre també'n pot fer.
(La gent del poble haurà anat des del començ de V esce-
na, extenent-se poc a poc fins al primer bastidor de V es-
querra, però cubrini per això la porta del fondo i dei-
xant sempre en primer terme a Guillem, Descaillar
i Guidona.)
Blancas |Déu del Cel! I això la llenga

d'un perpinyanès proposa!

Al Cònsol no se'l deposa

sens que a la vila s'ofenga.

Nombrat tal, soc jo tot sol

qui les lleis guarda i ordena»

i sé ben bé quina pena

mereix qui trencar ies vol.

Més ningú ho té de lograr

mentres ]o aquest tratje duga;

(La gramalla.)

iprimer un llamp se m'enduga

que deixar-lo trepitjari

Si sempre de llibertats

bandera ha estat la gramalla,

no ha de servir de mortalla

per traidors, i per cobarts,

o abans esquinsant-la, encara

jo la'n treuré de perill.
Guillem Però, ii ton fill?
Blancas jNo tinc fill!

Descat. dQuin pare ho diu?
Blancas iNo soc pare!

jSoc la pàtria avergonyida; (Al poble.)

soc la veu dels vostres avis

que ofesos d' aquests agravis

reneguen d'haveus dat vida!

Soc la rialla precursora

del sarcasme de l'historia;

soc r arcàngel de la glòria

que, a l'abandonar-vos, plora...
Poble No, no. (Entusiasmant-se.)
Blancas jSoc lo crit darrer

que espirant Perpinyà llança!
Poble | Visca Blancas!

- 89

Poble iMori França!

(Aprofitant V entusiasme del poble, Blancas obra una
porta secreta de la part dreta i fa fugir a Joanic. Guí-
dona s'arranca dels braços de son pare, que vol detenir-
la, per a corre darrera de son marit; més, a l'arribar
a la porta, havent aquest desaparescut Ja, trova's amb
Ramon que, impassible i plegat de braços, li impideix
el pas.)

Blancas Fuig!

(A Joanic, obrint la porta secreta.)
GuiDONA Deixeu-me! (A Guillem.)

Guillem íQuè vols fer?

(A sa filla que li fuig dels braços.)
ÍOANic jAdèu tothom! (Dins.)
GüIDONA Ah!

(Guidona, al sentir V adéu del seu marit en lo mateix
moment de topar-se amb la freda mirada de Ramon,
cau desmaida en braços de son pare que la va seguint
des de la part esquerra a la dreta de V escena. Blancas
dona uns passos fins al peu de la taula, des de on se
gira al poble per a indicar-li que's retiri, després de
cerciorar-se amb la mirada de que en Joanic ha sortit.)

Blancas (Al poble.) Marxèu.
Aparteu-la d'aquí,

(A Guillem i Ramon, indicant que s'emportin a Guido-
na, lo qual verifiquen per la poita de la dreta.)

ESCENA XI

Blaiïcas /Descatllar, al fondo

Blancas Ara,

(Deixant-se caure en un assiento.)
ara si que puc ser pare.
Ara si, fill méu, fill méu.

(Expansió complerta.)
|I pensar que perquè tenen
tan pobre, tan xic lo cor,
que no hi cap més que un amor
baixar-me ran seu pretenen!
£Mal pare, jo? ,iío crudel
i mal cor? jSi entrar podien (Alçant-se.)
aquí dintre, prou sabrien
si hi tinc foc 0 si hi tinc gel!

-90-

Més, si ara no, ja després

que '1 perill hagi passat

veuràn clar qui'ls ha salvat

de sofrí *1 jou del francès.

Los homes recordaràn

que si'l Rei abandonava

la vila, ]o la salvava

per ells un fill méu donant.

Les mares potser, amb pó,

als seus abraçant encara,

recordin al pobre pare

dient pel fill una oració...
(Blancas ha anat avançant a poc a poc cap al centre de
V escena, i Descatllar baixant del fondo, de manera
que en aquest moment se trova un pas enrera al costat
del Cònsol,)

Descat. il sinó? (Carregant la frase.)

Blancas £Si no? A ses veus, (Amb força.)

Perxò no haig d'abatre el front.

jDéu, sent Déu, per salvà'l món,

va dà un fill ais faritzeus.

FÍ D£ L^ACTE TERCER

ACTE QUART

Plataforma de la muralla de Perpinyà, tancada
exteriorment per una línea de marlets, amb un cos
avançat en lo primer bastidor de la dreta, un poc
més elevaty i amb tres graons per pujar-s'hi, Més cap
al fondo j també a la dreta, encara que un xic més
al centre de V escena, per veure's la muralla en lleu-
gera inclinació diagonal, la meitat superior de la
torre d un dels portals de la vila, amb passadíç de
volta en lo terraplè i lladronera, visible sols per la
volada que treu en fora. Lo fondo clos per la conti-
nuació del mur que entra dins en lo darrer bastidor
de V esquerra. En lo segón bastidor de la mateixa
part d'escena, comença la rampa que figura baixar
cap al fondo a V interior de la vila, aixecant-se en
son arrancament un pilar de pedra sostenint, al cim
duna barra de ferro unes graelles enceses, única
claror que il·lumina V escena.

ESCENA PRIMERA
GüiDONA, Guillem, homes del poble i soldats

(Güidona apareix sentada, abrigant-se amb un mantó,
prop d'un foc que crema al peu de la rampa del mur.
Guillem, dret al costat d'ella, apoíant-se a la paret i
dos homes dormits en terra. Prop de la torre un centi-

- 92 -

nella, i altre al fondo que, de tant en tant, desapareix
de la vista de V espectador, figurant passejar-se. Al ple-
gar-se el teló pujen del fondo: Blancas, un altre Còn-
sol i Descatllar, seguits d'una ronda, desapareixent
per la dreta fent desensopir sobresaltada a Guidona a
son trepig.)
GuiD. AhI

GuiLL. iFilla meval

GuiD. Per demés m'esforço

en calmar T ansietat que m'atormenta.

GüiLL. |Com si a la sort de tots fós cap alivi ^
passar la nit aquíl

GuiD. il heu pogut creure

que dintre de casa, entre parets reclosa,
fóra menos crudel la meva pena?
Aquí de l'aire de la nit los besos ,
templen mos polsos, condormint la febre
que, com un poltro desbocat batent lo,
mes forces gasta i ma raó subleva.

GüiLL. £l és això sol lo que a està aquí t'obliga?

GuiD. Pare! lA què fer-me la pregunta aquesta
si ho sabèu ja? Aquí soc més a vora
d'allà on pensant amb mí, mon espòs vetlla.

GuiLL. iPer res més, filla meva!

GuiD. (Alçant-se.) A la esperança,

cansada d'esperar, m'^avanso a rebre ;
més, ail no torna, i d'aquest mur la gruixa
mon pas atura separat-me d'ella,
i encara un altre mur més insensible
que aquest de fredes i endurides pedres,
d'inhumans cors forjats d'un troç de ferro
que sols l'infern de l'odi els acalenta.

(Contemplant lo foc amb que s'escalfen.)
jPobreta flama de Tamor que en l'ara
de mon cor per sos ulls fores encesa,
espurna d' or i llum d'un sol que a pondre's
baixa corrent £tú què ets?... la vida meva:
neixes i brilles, joguinosa t'alces,
lo vent t'arrastra, la foscor t'ofega,
i en bòlveta de cendra convertida
voles i fujes per a mai més reveure'tl

GuiLL. Guidonal

GuiD. iNo així tú, horrorosa pira

per llamp de l'odi en hora mala encesa;
tó neixes i t' extens, t'alces, t'aixamples.
l'aire enmatzines i la sang recremes.

- 93 -

tornes los homes llucifers i tornes
un infern pavorós tota la terra.
GüiLL. Guidona!

GuiD. dQüè me'n dirèu? La nit acaba

i cap resposta havem lograt merèixer.,.

GuiLL. iQui sab! Es lo rescat de tanta vàlua
que bé pot amansir-s'hi la feresa
dels butxins d'en Joanic. Quan no responen
duptosos estar àn.

GuiD. iVós podèu creure

apte a en Ramón per enternir a en Lude?

GüiLL. Injusta prevenció ton dubte 'm sembla.

GuiD. iValdrà per ell de son germà la vida
menos del que jo valc? Passió funesta
la seva, que del cel potser provoca
lo llamp castigador; més {per què'l llença
al cap de l' ignocent i no al culpable? l
{Serà que l'injusticia de la terra
puga lograr, amb mà atrevida i forta,
torce a son pler les inflamades vergas,
o bé'l cel amb ma trista desventura
salvar-nos vol de més terribles penés?
No, no; això no és possible. Caiga en Lude,
caiga r altre també, dragui la terra
lo crim, l'odi, l'afronta i la venjança,
o vinga un nou diluvi demunt d'ella.

(Sona remor dins. Guillem puja al fondo per veure lo
que'l motiva, i en torna a baixar iot seguit per calmar
a Guidona.)

Més això ;què serà? Veus i petjades
de gent que corre .. anem-hi, doncs.

GuiLL. (Baixant del fondo.) Detente.

GuiD. £Podèu dir-me lo que és?

GuiLL. Un home porten

que pel mur ha saltat; cap aquí venen.

GuiD. Oh, Déu, £què li voldràn?

GüiLL. Saber i fóra

les noves que ha portat.

GüiD. ío rhe de veure.

(Puja al foro i retrocedint tot seguit.)
Ah! íQuè miro? .. Aparteus, si'm coneixia
potser callés lo que ara dir intenta.

(Los dos homes que jeien prop del foc s'han aixecat i
s'uneixen als que baixen del fondo acompanyant a
Romà. Guidona i Guillem se fan a un cantó per no
ser vistos.)

- 94 -

ESCENA II

Dits, Romà, Home 1, Home 2 / gent del poble

Home 1 Aquí, vora del foc.

Home 2 Doncs, fem rodona.

Home 1 ^Tornes del camp?

Romà Vinc del castell.

Home 2 (Tenint-ho en dubte,) ^Pot creure^s?

Home 1 iTú del castell?

Romà No fa molts pare-nostres

que he enviat cap al cel un centinella.

Home 2 Aquest tindrem de menos a combatre.

HomeI Deixem-lo parlà a n'ell.

(Tots formen rotllo al voltant de Romà, Guidona i son
pare s'acosten també a sentir la relació d'aquest, si-
tuant-se a la espatlla dels demés oients, amagant ser
coneguts per temor de que Romà no deixi de contar les
noves que porta.

Romà Cap al tard era

d'ahi, que uns frares al castell pujaren
al fill d'en Blancas, que hi és près, a veure'l,
i jo, que per salvar-lo donaria
tota la sang que corre per mes venes,
un hàbit los demano, i revestint-me'l,
a intentar corro una atrevida empresa.
Sol entre murs i reixes suspirava
lo fill del nostre Cònsol; quan ens veia,
creient pròxim son fi, obriens los braços,
i en ells estret, li vaig dir jo a l' orella:
—La vida us porto; tot seguit que's puga,
cambiarem de roba - i així ho feie'm,
però fent-me jurar que per sis hores
guardaria en secret T estratagema,
i pretextant baixar aquí a la vila
pels sagraments, un frare i ell pogueren
salvà'l pont del castell, i jo'm quedava
joiós de dar ma vida per la seva.

GuiD. lAi de mí!

GüiLL. Calla!

Home 1 Gran renom i glòria

d'avui has de gosar.

Homè2 D'aquesta empresa

tos fills se'n honraràn.

- 95 -

Home 1 Fins potsé un dia

Comtes i Reis te^n sentiràn enveja.

Home 2 Segueix, segueix.

Romà Cregut de que la vida

havia a T últim arribat a terme,
caic de genolls aixís que partits foren,
mon cor sos bulls a poc a poc sossega
i entre aquells que aquí al món m'anyoraríen
i la pàtria partint lo temps que^m queda,
van fugint hores, sens saber jo quantes;
la idea de la mort per punts va fent-se*m
menos terrible, quan tot d* una, escolto
rodar la clau, obres la porta i entra
lo fill del Cònsol, que a mudar m'obliga
lo tratje novament.

GüiD. AhI

GuiLL. Filla meva,

coratge.

Romà — "dQuè havèu fet? - jo li pregunto.

— Veurer als meus volia,— ell me contesta —

lograt és mon desig, ara que vin^an

per mí quan vulgan, que*l morir no'm reca.—

jQuina ràbia m'ha entrat això al sentir-li!

Jo que burlat a l'enemic ^'a'm creia,

lliure a ma pàtria i a mos fills joiosos

de la glòria que 'Is dava amb la sang meva!

iQuan he sortit de la presó, m'entraren

intents d'apunyalar quants soldats veia!

Home 1 il de la sort del près, no has sentit dir ne
res a ningú?

Home 2 ^De lo que has vist, pot treure's

algúQ indici?

GuiLL. (A Güidona.) Anem.

GuiD. (Resistint'Se a moure's.) No pas encara.

Romà Coste ei que coste, entrar aquí pretenen.
Si la resposta que fa poc en Blancas
ha enviat al castell no'ls és accepta,
igual que la de n'Oms, del fill del Cònsol
veurem sagnanta rodolar la testa.

HomeI Cobarts!

Home 2 jlra de Déul

Home 1 Lo Cònsol.

- 96 -

ESCENA III

Los mateixos, Blancas, Descatllar, soldats
i un Cònsol

(Blancas surt per ta dreta, com Descatllar, lo Cònsol i
els soldats que fan la ronda, a temps de sentir los qua-
tre darrers versos de Romà. Comença a clarejar i
s'apciga el foc de les graelles.)
Blanc. (Per lo que sent dir a Romà.) Fer-ho

podràn aixís com dius, més, a fè meva
que aquí no entraràn mai, si per guanyar-nos
r espasa del butxí solsament tenen.
(Blancas s' acosta a parlar al centinella del mar.)
Romà Qui'l venci no ha nascut.
Home 1 Es com lo roure,

lo llamp lo pot partir, més rél doblega.
GüiD. Tú'm perteneixes. (Apart a Romà,)

Romà (Resoltament.) iQtxè volèu, senyora?
GuiD. Dugués paraules t* he de dir, espera't.
Blanc. íQuè heu vist? (Al centinella,)

Cenïl No res.

Blanc. Déu méu, la llum de Pauba

i encara no ha tornat! Espera, espera.

(Des del mur a Romà que va a retirar-se.)
^També tú en aquest lloc?
(A Guidona, adonant-se d'ella al baixar del mur,)
GuiD, No tinc d'anar-me*n

que, viu o mort, un altre cop no*l veja.
Blanc. íHrs vist a mon fill gran? (Apart a Romà.)
Romà Dret a la porta

del de Lude, esperant que'l volgués rebre.
Blanc. ,íTens més a dir del que contar acabes?
Romà Ni una paraula sols. *
'Blanc. (Dant-li una bossa.) Doncs...
Romà (Rebutjant-la.) No, no.

Blajíïc. (Manant-li.) Pren ia!

lo cor m'està dient que's la darrera.
Guill. Rendir la plaça també aquest desitja...
juntar a ses raons dec jo les meves.

(Blancas, Descatllar, lo Cònsol, i els soldats de la ronda

Deso

Anem seguint.
(Apart.) S

t. (Als de la ronda,)

Sí, sí ; que aquesta ronda

97 -

desapaieixen pel fondo. Guillem los segueix tot d'una,
i els demés personatges van retirant-se poc a poc per
distints punts, quedant sols en escena Guidona, Romà
i els dos centinelles.)

ESCENA IV

GuiDONÀ / Romà

Romà
GuiD.

Ma vida és vostra. íQuè volèu?

Venjar-me,

si al capdevall té de morir. S'intenta...

(Vacílant.)

no... Per desgracia tinc prop méu un home
que'm mira cobdiciós. Passións funestes
al món sempre s'han vist... Salval podria,
i veurèu com al fi matar-lo deisa. (Amb ira.)

Romà Senyora... (Recelós.)

GuiD. No, no serà el Cònsol. (Ràpit.)

Romà Gràcies,

GüiD. Traidor és com un Judas, mes. .

Romà Maneu-me,
que siM servei no m'ha de dur deshonra
allà on diguèu he de posar jo l'eina.

GuiD. De mí no us allunyèu ; si acàs arriba

l'instant fatal, sense turbaus, mireu-me,
i a qui us senyali... que és traidor vos juro,
qui jo us senyali que al moment finesca,
i si us manca coratge, el que faríeu
pensèu a qui l'esposa us vnlgués pendre.

Romà Morirà quan vulguèu.

GuiD. No heu d'allunyar-vos.

Romà Lo vostra ombra seré. (Retira's,)
GuiD. Amb r afany que m'entra,

començo ja a tastar la dolsó amarga
dels odis que los homes saborejen.

Joan BlancRS — 7

- 98

ESCENA V

GüiDONA, Descatllar / ul fotido Blanoas

(Descaülar s' adelanta a Blancas, que baixa pel fondo
tot capficat i sens adonar-se de ningú, i després de
parlar molt ràpidament a Guidona, desapareix per
r esquerra.)

Desc. La ronda s'ha acabat. Al Cònsol Blancas
la vostre pare i 1*0 en llarga conversa
hem provat d^enternir; ara, a vós toca
tentar r últim esforç.

GuiD. Amb ell deixeu-me.

ESCENA VI
Blancas / Guidona

Blanc. Horrible incertitut, hora de segles
durant la qual, com estimbada pedra
que mai arriba al capdevall d'on roda,
mon pobre cor en troços mil se'm trenca.
Vull encara aturar a l'esperança
i'm sento caure'ls pocs cabells que'm queden
sentir no més que a la raó'm proposo,
i fins la conciencia'm desvarieja.
Veu de l'infern que aixordadora t'alçes,
valdament callis, en ma sang ofega't,
que no soc, no, lo matador indigne,
no soc lo pare que a son fill entrega ;
sinó'l pastor a qui fera llepada
de dintre '1 clòs* un pobre anyell li arrenca,
i salvar-lo no pot, perquè al socorre'l
a degollà entrarian-li en la pleta.
ll encara a udols me criden parricida!
lUdolèu, viva Déu, que no heu de vence'm!
Caiga'l foc dins la vila a xafagades
i desplomin sos murs pedra per pedra,
délmens la fam, los corbs a niar vingueu
pels carrers on los morts insepults queden;

- 99 -

Ini que ho mani lo Rei i amb una barra
de ferro roent als ulls se m' exijesca,
la vila no he de dari (Prengan ma vida!
|Fer-me viure esclau, en và ho intenten!

GuiD. Sí, sí; i demà, agraits del sacrifici,
vingaU poble, lo rei i la noblesa
a exalsar a V hèroe iqui com ell? en bronzos
escrita llegiràn la glòria seva. (Ironia.)

Blanc. iPer Déu, per Déu, Guidonal

GuiD. Un home i fóra

capaç d'això hi hagué: Guzmàn se deia
i el fill deixà matar, ans que Tarifa
rendida a l'enemic tingués que veure;
més la glòria d'aquell no és comparable
a la d'en Blancas, no; aquí la proesa
supera a la d'aquell, que'l Rei disposa
rendir la plaça i per això's defensa.
£Que si és orgull, dièu? [Na, que és civisme!

(Ironia.)

Poseu-vos la mà al pit, baixèu la testa

esperits apocats, d'aquesta glòria

lo sol no's pot mirar,. e perquè fins cega.

(Ironia.)

Blanc. {Desfoga ton dolor, desventurada!

GuiD. iQue no us convenceré!

Blanc. iDéu no ho permeta!

Que a l'home a qui has retret esclau tenia
la íè d'un jurament, és cosa certa;
però si a mí lo Rei ja no m'obliga,
deber més gran donar lo fill m'ordena.

GuiD. iLa pàtria, sí! (Ironia.)

Blanc. No, no...

GuiD. iL' honor tal volta!

Blajíc. (Tú mateixa, Guidona, tú mateixa
que plorant pel marit desesperada
com estàs fent, vas clarament dient-me
que, si salvo a mon fill, demà cent viudes
i cent mares en llàgrimes desfetes,
sos esposos i fills a demanar-me
vindràn, com avui tú!...

GuiD. Horror!

Blanc. No'mtenta
la glòria de Guzmàn ; no cerco títols
a l'apreci del Rei , sobra'm noblesa
amb ser fill d' aquest poble que viu lliure
i jous no aguanta, ni comprèn vilteses.

- 100 -

GuiD.

Blanc,

GuiD.

Blanc.

GuiD.

Blanc
GuiD.
Blanc.
GulD.

Blanc.
GuiD.

Blanc.

i entengas que'l que tú com un crim mires
un pare no hi haurà que tal ho crega,
que al fi si Cònsol soc, per defensar-lo
i no per vendre^, volgué el poble fer-me'n,
I, doncs, que pague lo rescat lo poble
per qui près està ell.

Detén la llenga.

Feu-me iusticia.

I No sabs tú'l que'm costa

fer-me'n a mí!

}o sé sols que clareja,
i al disipar-se les darreres ombres
del mantó de la nit, tinc por de veure
llevars al sol d* un mar de sang.

Guidonal

iPotser no ho heu pensat?...

Mon cor trocejes.
Com ahir fou. ja veig al camp clavada
d'una llança enetoiga l' altra verga
i al cim un cap, del blau del cel sortint-se,
los cabells erissats, la boca oberta
com si cridar volgués, als ulls glassades
de son dolor les llàgrimes darreres
i, entorn, un vol de corbs, i abaix, lladrant-los,
los cans porucs amb les orelles dretes.
Vés seguint, vés seguint.

1 aquella boca
que a mi'm besava i an a vós somreia,
i aquells cabells que vós acariciareu
i el vent un jorn los barrejà amb mes trenes,
i la mirada d'aquells ulls, ja fixa,
que jugava amb les vostres i les meves ;
de nit i dia, en la claró i la fosca,
en somnis i desperts, amb insistència
seguint-nos aniràn tota la vida,
parlant record d'una terrible deixa:
ja mí per ensenyar-me d'avorrir-vos,
a vós per maleíus sens jorn de treva!
jOh, sí; jo soc un monstre abominable
inspirat per l'infernl iUn troç de pedra
tinc aquí dins, per cor! iMa pobre mare
degué escanyar-me en lo moment de néixer!
I Vés, corra, encara és temps, obra les portes
de la vila a mon fill i a l'host francesa
que, honres i vides trepitjant salvatge,
senyora se'n farà; més si mai veies

^ 101 -

mon fill, avergonyint-se de ser pare,
amaga'l nom que abans son orgull era,
si amb mí al topar-se '1 veus girar de sopte,
si aquest amor que amb tú V uneix ofega,
i a missa de prop seu tothom s'aparta,
i menja sol, i al llit desvarieja;
no li preguntes de sos dols la causa,
perquè a partir d'avui, sobre la terra
son martiri més gran serà la vida
i tú i jo los tirants que li condèmnenl

GuiD. £l a mon amor indiferent viuria?

Blanc. Si és que o sos dies no posava terme.

GüiD. Crudel seria.

Blanc. Encara més nosaltres

marcant-lo de la pàtria amb T anatema,
del qual ell per salvar-nos-en, Guidona,
cent cops la vida deixaríens pendre.

GuiD. I Vostre fill és! (Amb ironia.)

Blanc. Sí, sí.

GuiD. (Amb despreci,) jNo ho dubto, ho sentol

Blanc. Injusta 't fa el dolor. En taceguera
veure no sabs que si com tú no ploro,
és perquè U foc d'aquí mos ulls asseca.
|Tó que estimes d'ahi, et creus estimar-lo,
infeliç, més que jo que l'he vist nèixeri
Ah! Si vejessis les terribles lluites
que fa dos dies lo méu cor trocejen,
i l'aire dels suspirs que atura'l llabi
per mos pulmons com l'huracà desfer-se,
de mi't compadiries com del nàufreg
a qui engega la mar demunt l'arena,
mentre engoleix la nau on ell tenia
los sers que ha estimat més aqui a la terra.

(La profunda amargura que en Blancas deixa sentir en
cada frase que dirigeix a sa nora, fan que aquesta
vagi conmoguent-se i acostant-se-li fins a l'extrem
d'apoiar-se-li lleugerament a r espatlla.)

Si, sí, ma filla; és tan pesanta i dura
la grapa que d'aquí lo cor m'arrenca,

(Del pit.)

que amb ell sento seguir-hi les entranyes
i amb les entranyes los pocs jorns que'm que-
di pensar has pogut que fós jo'l pare [den.
capaç de veure rodolar la testa
del fill, sense sufrir?
(Molt sentiment.) jDéu en los homes

- 102 -

al dar-los fills un nou amor desperta,
potsé'l més gran de tots los de la vida,
lo més dolç que sentim i lo més tendre...
i no ha volgut a mí desheredar-me»
que lo cor m'ompla i per los ulls me vessa!
(Blancas s'aixuga una llàgrima que furtivament li esca-
pa, lo qual arrenca a Guidona una exclamació d'espe-
rança per caure de nou i tot seguit en lo major abati-
ment, al veure a son sogre recobrar-la per un moment
adormida energia de caràcter, amb que sosté sempre
l'imperi de la raó per sobreU personal interès del sen-
timent.)

GuiD. AhI iQnè miro? [Senyor, senyor, inspira'm

i triomfi al fi l'amorl
Blanc. Ton goig refrena,

Ja no ploro. ^No veus? Ha estat un núvol...
jDe nou la raó sobre mon cor impera!
(Rumor dins. Deixen de fer-se en aquesta escena algunes
anotacións, que en part excusa'l mateix diàleg, per no
posar entrebancs als actors en l'interpretació de la ma-
teixa, Ja que d'ells i fóra dependeix lo bon efecte que
pugui produir.)

ESCENA VII

Blancas, Güidcna, Ramón, Guillem, Descatllar,
Romà, Home 1, Home 2, gent del poble, soldats,
ceníinelles, etz.

(Tots los que entren en escena pujen per la rampa, acom-
panyant a Ramón, exceptuat Descatllar que'l precedeix
alguns passos.

Blanc. |Déu del cel! £ Això què és? (Pels que venen.)

Deso. Ton fill arriba.

(Blancas estarà en primer terme, a la dreta, Ramón al
centre de r escena, un poc més al fons. Guillem, Des-
catllar i Guidona a l'esquerra, a partir del bastidor
per l'ordre que venen nomenats. L'Home 1 i l'Home 2,
amb los demés del poble, a poca distancia darrera
de Ramón. Es dia clar.)

Blanc. Parla, (A Ramón, després d'una xica pausa.)

Ramón Aquesta és d'en Lude la contesta.'

(Tirant als peus de son pare uns papers fets traços.^

-103 -

GuiD Ah!

Blanc. [Maledicció en ell!

(Moviment d' indignació en el poble i de contrarietat en
Descatllan Ramon permaneix fret i impassible. Romà
se situa a la vista de Guidona.)
Ramón — Si acàs les portes

de la vila no obriu a la tercera
vegada que Us clarins en lo camp sonin,
al peu del mur caurà del près la testa. —
Això en Lude m'ha dit, ni una paraula
permetent-me respòndrer a les seves,
(Blancas queda un moment sens dir paraula, dominat
completament pel dolor, durant lo qual, i amb molta
rapidesa, Guidona se dirigeix a Ramón, Descatllar al
poble, i Guillem al Cònsol. Lo poble s'adelanta alguns
passos, Ramón se situa tot seguit al peu de la escala
del mur, i Guillem, Descatllar i Guidona rodejen al
Cònsol; aquesta agenollant-se-li als peus.)
GuiD. iSalva'l i teva soc!

(Amb arranc i a mitja veu a Ramón.)
Ramón Tú!...

(Vacilant i apartant-se tot seguit.)
Desc. (Adelantant-se.) Escolta, poble

perpinyanès : lo Rei lliurat te deixa
del jurament, fen-te senyor i àrbit
de ton destino.
Blanc. (Dominant-se.) \Dé\x del cel! íQuè intenten?
(Toc de clarins dins. Guidona, Guillem i Descatllar rode-
jen al Cònsol, Lo poble, adelanta un xic més.)
GuiLL, iSalva a ton fill!
GuiD. (Agenollada.) Pietat!
Desc. Encara és hora.

Blanc. iDéu méu, Déu méu!

HoMÈ 1 Dos mots sols permeteu-me.

Senyor, salva a ton fill. Ningú a la vila
dubtarà mai del paternal afecte
que'ns has portat; obra al francès les portes
i morim tot matant a la barreja.

Home 2 Si a la fi té de ser, com menos tardi

més força tindrà'l braç per alçar l'eina,
i val molt més morir d'una llançada,
que en un recó acabar-nos de misèria.

Desc. Anem-les a obrir, doncs. .
I (Descatllar va per endur-se' n al poble. Ramón s'acosta a

son pare fent-li un crit com preguntant-li lo que deu

- 104 -

fer, i aquest, desfent-se de Guidona i de Guillem, deté a
tothom amb forta veu.)
Ramón Pare!
Blanc. Atureu-vos,
Lluis de Descatllar, que al que deu fer-se
sabré jo provebir.
Dhsc. Del Rei he duta

la paraula a la vila.
Blanc. En sa defensa

treièu la espasa, doncs; més sols los Cònsols
lo dret de disposar aqui dins tenen,
i he de manar que's posi a cada porta
un butzí per guardar-la, amb ordre expressa
de fer, amb qui s'hi acosti, son ofici,
valdament duga al pit la banda aquesta,
(Indicant la que serveix de distintiu a Descatllar amb

forta entonació. Toc de clarins dins.)
GüiLL. i La terrible senyal segona voltal
Blanc. Ah! (Crit ofegat.)

GuiD. P^rel (Amb desesperació.)

Blanc. Do'm! (A Ramón, prenent-li' l punyal.)

(Blancas, després d' arrencar de la cintura de son fill,
que li és a la vora, lo punyal, se dirigeix resoltament
al mur. Guillem intenta detenir-lo, encara que sens co-
nèixer son verdader propòsit; més aquell amb forta veu
se li imposa, com també als demés que son en escena, i
puja amb segura planta V escala del terraplè avançat.
Lo centinella més inmediat al prosceni s'ha retirat
darrera la to/re ja bon xic abans de pujar lo Cònsol
al mur.)

Ramón iQuè volèu fer?

Guill. Detente.
Blanc. iDigne és de viure esclau qui miserable

al jou de l^estranger lo coll doblega!
(Aquets dos versos amb un peu al primer graó de la es-
cala; los següents dalt del mur dirigint-se a V exterior.)
I Ah del camp, escoltèu! Senyor, no 'm deixis.

(Apart.)

Si per veure triomfantes ses banderes
demunt la vila, ens ha enviat la França
un estol de butxins a fer-nos guerra;
sapiguèu ja que per poder entrar-hi
los murs saltar vos cal, perquè no hi nèixen
ni traidors, ni cobarts. Lo fill matar-me
havèu pensat en bàrbara revenja;

- 105 ~

cuUiu, doncs, mon punyal... [Acaba, Lude,
que en joan Blancas aquí al mur espera!

(Blancas llença al camp lo punyal que ha prés a Ramon
quedant-se abocat entre dos marlets com si una força
d' atracció irresistible li cridés, pasont-li desapercebuts
los aconteixements de la escena fins que Ramon lo treu
de son ensimismament.)

Tots Ah! (Crit d' horror.)

GuiD. Pare! (Tirant-se en braços de Guillem.)

(Toca lo tercer toc de clari. Lo poble corre al mur; més
Descatllar, que és l'únic que per haver-se adelantai pot
arribar-hi, se fa enrera horroritzat aturant als demés.
Instantàneament Romà, portant la mà al punyal,
s'acosta a Guidona indicant estar prompte a son ma-
nament, més aquesta per tota resposta li pren l'arma i,
sens que la puguin detenir, se la clava al cor, tombant
cadàvre. Guillem cau de genolls a son costat.)

Desc. El toc fatal.

Poble (Avançant al mur.) Correm.

Ramón {Triomfi
l' infern!

Desc. Horror!

(Apartant-se del mur i aturant als demés que hi van.)

Romà Senyora!...

GuiD Do'm! [Ser teva

vaig jurà un dia!...

(El do'm prenent l' arma a Romà, després alçant la vista
en alt com si parlés a l'ombra del qui acaben de matar.
Tot molt ràpit.)

Ramón (Avalançant-s'hi.) iQxxè vols fer?

GuiD. Salvar-me
de tú i seguir a n'ell.

(Ferèixes i cau morta.)
Tots Ah!
GuiLL. iFilla meva!

Ramón Pare!... iQuè estèu fent, mon pare!

(Lo primer crit de pare, desesperadament, corrent cap a
on és lo Cònsol; lo crit segon, amb menos veu i com
cridant-li l'atenció a lo que està passant. Blancas, que
no surt de son ensimismament fins a la segona vegada
de ser cridat, sobreposant-se al dolor, respon amb
forta energia per demostrar que la pèrdua de son fill
en lloc d' atemorítzar-lo l'ha enardit encara més.)

Blanc. Estava cercant, fill méu,

la part del camp menos forta

- 106 -

que puga teni el francès,
perquè aixís que'l sol decaiga
de nou al combat tornèu.
iGuarniu los caballs que'ns queden,

(Als soldats.)

poseus los més forts capells,
cenyíus les mellors espases,
i al camp com un llamp caièul
I Mentre un home hi resisteixi,
no deu repòs a Tacer,
feriu fort en los francesos,
fort i sens treva, fill méul (Al fili)

|Per tu, per mí... pels que preguen
per la pàtria dalt del cel!...
I vós... ja heu vist la resposta
que en Blancas envia al Rei.
(A Descatllar, del qual s' adona en aquest moment, indi-
cant-li amb amarga ironia que Ja pot anar-se' n,)

FI BE LA TRAGÈDIA

OBRES TEATRALS DE

FRANCESC UBACIH (1 VINYETA

^ Honra, Pàtria i Amor. Drama en 3 actes i en vers.
Los Hereus. Drama en 3 actes i en vers.
Marguerida de Prades. Drama històric, 4 actes, vers.
Rialles i Ploralles. Comèdia en 3 actes ien vers.
La Ma Freda. Comèdia en 3 actes i en vers.
La Qua del Xueta. Comèdia en 2 actes i en vers.
Joan Blancas. Tragèdia en 4 actes i en vers.
Almódis. Tragèdia en 3 actes i en vers.
Lo Pes de la Culpa. Drama en 4 actes i en vers,
Mala Herba. Drama en 4 actes i en prosa.
La última pena. Drama en 3 actes i en vers.