Skip to main content

Full text of "Jochs Florals de Barcelona en .."

See other formats 


This  is  a  digital  copy  of  a  book  that  was  preserved  for  generations  on  library  shelves  before  it  was  carefully  scanned  by  Google  as  part  of  a  project 
to  make  the  world's  books  discoverable  online. 

It  has  survived  long  enough  for  the  copyright  to  expire  and  the  book  to  enter  the  públic  domain.  A  públic  domain  book  is  one  that  was  never  subject 
to  copyright  or  whose  legal  copyright  term  has  expired.  Whether  a  book  is  in  the  públic  domain  may  vary  country  to  country.  Public  domain  books 
are  our  gateways  to  the  past,  representing  a  wealth  of  history,  culture  and  knowledge  that's  often  difficult  to  discover. 

Marks,  notations  and  other  marginalia  present  in  the  original  volume  will  appear  in  this  file  -  a  reminder  of  this  book's  long  journey  from  the 
publisher  to  a  library  and  finally  to  you. 

Usage  guidelines 

Google  is  proud  to  partner  with  libraries  to  digitize  públic  domain  materials  and  make  them  widely  accessible.  Public  domain  books  belong  to  the 
públic  and  we  are  merely  their  custodians.  Nevertheless,  this  work  is  expensive,  so  in  order  to  keep  providing  this  resource,  we  have  taken  steps  to 
prevent  abuse  by  commercial  parties,  including  placing  technical  restrictions  on  automated  querying. 

We  also  ask  that  you: 

+  Make  non-commercial  use  of  the  files  We  designed  Google  Book  Search  for  use  by  individuals,  and  we  request  that  you  use  these  files  for 
personal,  non-commercial  purposes. 

+  Refrainfrom  automated  querying  Do  not  send  automated  queries  of  any  sort  to  Google's  system:  If  you  are  conducting  research  on  machine 
translation,  optical  character  recognition  or  other  areas  where  access  to  a  large  amount  of  text  is  helpful,  please  contact  us.  We  encourage  the 
use  of  públic  domain  materials  for  these  purposes  and  may  be  able  to  help. 

+  Maintain  attribution  The  Google  "watermark"  you  see  on  each  file  is  essential  for  informing  people  about  this  project  and  helping  them  find 
additional  materials  through  Google  Book  Search.  Please  do  not  remo  ve  it. 

+  Keep  it  legal  Whatever  your  use,  remember  that  you  are  responsible  for  ensuring  that  what  you  are  doing  is  legal.  Do  not  assume  that  just 
because  we  believe  a  book  is  in  the  públic  domain  for  users  in  the  United  States,  that  the  work  is  also  in  the  públic  domain  for  users  in  other 
countries.  Whether  a  book  is  still  in  copyright  varies  from  country  to  country,  and  we  can't  offer  guidance  on  whether  any  specific  use  of 
any  specific  book  is  allowed.  Please  do  not  assume  that  a  book's  appearance  in  Google  Book  Search  means  it  can  be  used  in  any  manner 
any  where  in  the  world.  Copyright  infringement  liability  can  be  quite  severe. 

About  Google  Book  Search 

Google's  mission  is  to  organize  the  world's  Information  and  to  make  it  universally  accessible  and  useful.  Google  Book  Search  helps  readers 
discover  the  world's  books  while  helping  authors  and  publishers  reach  new  audiences.  You  can  search  through  the  full  text  of  this  book  on  the  web 


at|http  :  //books  .  google  .  com/ 


w^ 


i'js^ 


'  r  : '  ^:^v-    ,  f  . 

* 

pRom^kl'l 


mm 


ïïaifciarl]  Collrgc  Eibrao, 

KBD.M     TIllí 

SALES    FUNIX 


Iti    ll:ir%'rfcrd  1.  fpUcpc,  TgifViSH^i^     'l1iisí.víÈl  níjnnf^ 
tlif  íncorpc  lli  liL  cxpcnríed  fíir  IhmiKí•  "  hi,  lUe 

lustriítivc  nf  Spaniíïli  Jii^-hir^- 
Éittd  lítíraturc." 


Rovived    /C>     {MxZy  ^    /dy'à 


1 


JOCHS   FLORALS 

DE  BARCELONA 

EN    1868 


'I»t»i4i» 


ANY  X  DE  SA  RESTAURACIÓ 


JOCHS 


FLORALS 


BARCELONA 


EN    1868 


ANY  X  DE  SA  RESTAURACIÓ 


BARCELONA 


LLIBRERIA  DE  ÀLVAR  VERDAGUER 


RAMBLA  PBVAMT  DEL  UCBO  .  5 

A  868 


^^^^^O       ^^<>{/tV^* 


Estampa  de  CelestI  Verdaguer  ,  carrer  de  Gortinas ,  15. 


I<l€lii  f  i^<ll4i,J 


CONSISTORI     DE     1868 

D.  Víctor  Balaguer,  President. 

D.  Felip  Bertran.  D.  Frederich  Soler. 

D.  Felip  Jacinto  Sala.  D.  Francisco  Maspons  y  Labrós. 

D.  Jacinto  Labaila.  D.  F.  Miquel  y  Badia,  Secretari. 

JSeNYOÏ^ETA   pONA   pAÏ^ME   ^VIeï^CADEÍ^. 


(6) 

CONSISTORI  DE  ^  859. 

D.  Manel  Milà,  President. 

D.  VÍCTOR  Balaguer.  D.  Miquel  Victorià  Amer. 

D.  Joaquim  Rubió  y  Ors.      D.  Joseph  Lluís  Pons  yGallarza. 

D.  Jo2tn  Cortada.  D.  Antoni  de  Bofarull ,  Secretari. 

REYNA  DE  Là  FESTA, 

Dona  Maria  Mendoza  de  Vives. 

CONSISTORI  DE  A  860. 
t  D»  Wrmm^m^o  PerHumyery  President. 


D.  Joaquim  Roca  y  Cornet.  D.  Marian  Flotats. 

fB.  s.  A.  Iii•liet  7  Taii-UoMr»,  D.  Joan  Manyé  y  Flaqué. 
D.  Vicens  Joaquim  Bastús.  D.  Adolf  Blanch,  Secre tort. 

REYNADE  LA  FESTA» 

Dona  Elisea  Lluch  de  Rubió. 

CONSISTORI  DE  ^  86^  . 

D.  Lluis  Gonzaga  de  Pons  y  Fuster,  President. 

D.  Joaquim  Rubió  y  Ors.  D.  Pau  Estorch. 

D.  Antoni  Bergnes.  D.  Joseph  Leopoldo  Feu. 

D.  Lluis  Cutchet.'  D.  Manel  de  Lasarle ,  Secretari, 

HEYNA  de  la  FESTA, 

Dona  Carme  de  Bofarull. 


(7) 

CONSISTORI    DE    ^  862. 

D.  Joan  lUas  y  Vidal,  President. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster.       D.  Manel  Angelon. 
D.  Joseph  Coll  y  Vehi.  D.  Joseph  Llausas. 

t  D.  níquel  Anton  Harti.     D.  VÍCTOR  BALAGUER,  Secretari. 

RETNÀ  DE  LA  FESTA, 

Dona  Josepha  Massanes  de  Gonzalez. 

CONSISTORI    DE    ^863. 
t  D.  Brauli  Fosy  President. 

D.  Terenci  Thos  y  Godina.  D.  Manel  Anglasell. 

D.  Manel  Milà  y  Fontanals.  D.  Joseph  Subirana. 

D.  VÍCTOR  Balaguer.  D.  Eusebi  Pascual,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Senyora  esposa  del  Excel-Ientissim  Senyor  Gobemador 
en  representació 

de  S.  A.  la  Serenisima  Senyora  Duquesa  de  Montpensier. 

CONSISTORI    DE    ^  8S4. 

D.  Joan  Cortada,  President. 

D.  Gelesü  Barallat.  D.  Gregori  Amado  Larrqsa. 

D.  Miquel  Victorià  Amer.  D.  Narcís  Gay. 

D.  Antoni  Gamps  y  Fabrés.  D.  Damàs  Galvet,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Victoria  Penya  de  Amer. 


(8) 

CONSISTORI     DE    A  B6S. 

D.  Antoni  de  Bofarull,  President. 

D.  Adolf  Blanch.  D.  Francisco  Muns. 

D.  Geroni  Rosselló.  D.  Damis  Calvet. 

D.  Lluis  Roca.  D.  Víctor  Gebhardt,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Elena  Caballer  de  Roca. 

CONSISTORI     DE    A  866. 

D.  Pau  Valls,  President. 

D.  Francisco  Morera.  D.  Silvi  Thos  y  Codina. 

D"  Teodoro  Llorente.  D.  Eduart  Vidal  y  Valenciano. 

D.  Víctor  Gebhardt.  D.  Robert  Robert,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Manela  Luna  Méndez  de  Vigo. 

CONSISTORI    DE    ^  867. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  President. 

D.  Cayeta  Vidal  y  Valenciano.        D.  Robert  Robert. 
D.  J.  Romaní  y  Puígdengolas.       D.  Marian  Fonts. 
D.  Joaquim  Sitjar  y  Bulcegura.       D.  F.  Maspons  y  Labrós,  Secre- 
tari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Dolós  Llopart  de  Muns. 


(9) 

MESTRES  EN  GAY  SABER.  ( ) 

D.  Víctor  Balaguer,  proclamat  en  20  de  Juny  de  i86i. 

D.  Geroni  Rosselló,  proclamat  en  4  de  Maig  de  i 862. 

D.  Joaquim  Rubió  y  Ors,  proclamat  en  3  de  Maig  de  i 863. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  proclamat  en  6  de  Maig  de  i 866. 

D.  Joseph  Luis  Pons  y  Gallarza,  proclamat  en  5  de  Maig  de  i 867. 

D.  Adolf  Blanch  y  Cortada,  proclamat  en  3  de  Maig  de  1868. 

NOMS  BELS  AUTORS 

Dona  Isabel  de  Yillamartin 2 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster 3 

Tomàs  Aguiló. 1 

Miquel  Victorià  Amer 1 

VÍCTOR  Balaguer.  1 

Adolf  Blanch  y  Cortada 3 

Francesch  Pelay  Briz 1 

DamàsCalvet 2 

Antoni  Camps  y  Fabrés 1 

Marian  Fonts. 1 

Joseph  Lluís  Pons  y  Gallarza.     ...  3 

Lluis  Roca  y  Florejachs 1 


( * )  a  1-.  Adquiriran  lo  títol  de  Meilre  los  que  bajan  arribat  à  guanyar  tres  premis,  en  la 
forma  y  manera  que  i  continuació  se  diu  ,  y  ser&n  proclamats  per  lo  president  en  la  festa 
ahont  alcansen  lo  tercer  premi. 

«t-.  Per  los  efectes  del  article  anterior  valdran  los  premis  així  ordinaris  com  extraordina- 
ris fins  lo  dia  de  la  aprobació  del  present  reglament ;  mes  &  contar  de  dit  dia  en  avant  sols 
donar&n  dret  al  títol  de  Me&ire  los  premis  ordinaris.»  EstaiuUper  lo  bon  regiment  del  Con- 
iUtori  deli  Jochs  Florals  de  Barcelotia ,  aprobat»  en  9  de  Febrer  de  1869. 


(10) 

>  Geroni  Rosselló 2 

>  Joaquim  Rubió  y  Ors 3 

>  Silví  Thos  y  Codina 1 

>  Terenci  Thos  y  Codina 1 

>  Francesch  übach  y  Vinyela 1 

NOMS  DELS  AUTORS 


Dona  Maria  Josepha  Massanes  de  Gonzalez. 
>     Victoria  Penya  de  Amer. . 

D.  VÍCTOR  Balaguer 

»  Adolf  Blanch  y  Cortada. 

>  Antoni  de  Bofarull 

>  Antoni  Camps  y  Fabrés. 
»  t  Salvador  'EmtJtmém• 

>  Guillem  Forteza.   .... 
»  Víctor  Gebhardt 

>  Manel  Milà  y  Fontanals. 

•  Lo  cansoner  de  Miramar.     . 

•  Antoni  Molins  y  Sirera. 

>  Pere  d' Alcantara  Penya  y  Nicolau.     . 

>  JosEPH  Lluís  Pons  y  Gallarza.     . 
»  Joseph  de  Palau  y  de  Huguet. 

>  Lluis  Roca  y  Florejachs. 

>  Geroni  Rosselló 

»  Joaquim  Rubió  y  Ors. 

»  Terenci  Thos  y  Codina. 

>  Jacinto  Verdaguer 

>  Gayctà  Vidal 


( 11 ) 

NOMS  DELS  AUTORS 

pz*exxxia.t.s  eüb  a^ccéssit» 

Dona  Rosa  Ànais  de  Roumanille 1 

>     Victoria  Penya  de  Amer 1 

D.  Tomàs  Aguiló 1 

»  Miquel  Victorià  Amer ^     .  1 

D.  VÍCTOR  Balaguer 3 

Adolf  Blanch  y  Cortada       ....  2 

Antoni  de  Bofarull 6 

Francesch  Pelay  Briz 2 

DamàsGalvet .2 

Antoni  Camps  y  Fabrés 6 

Joseph  Coroleu  é  Inglada 1 

t  Salvador  IMrada 1 

E.  T.  de  M 2 

Marian  Fonts 3 

Guillem  Forteza i 

Jordi 3 

Manel  de  Lasarte 1 

Teodoro  Llorente 1 

Gabriel  Maura 1 

Armengol  del  Montsech 1 

Joan  Monserrat  y  Archs 1 

Francisco  Muns 1 

Pere  de  Alcantara  Penya  y  Nicolau.    ...  2 

Ramon  Picó  y  Campamar 3 

FelixPizcueta 1 

Joseph  Lluís  Pons  y  Gallarza 2 


(12) 

D.  Joseph  Albert  de  Quintana 1 

>  Genis  Domingo  Reventós i 

>  Joaquim  Riera  y  Bertran 2 

»  Lluis  Roca  y  Florejachs 4 

1  Joseph  Roca  y  Roca 4 

»  Joaquim  Rubió  y  Ors 4 

»  Terenci  Thos  y  Codina.       .       .  4 

»  Francesch  Ubach  y  Vinyeta.  .       .       .       .       .  1 

»  Un  fadrí  de  montanya 4 

»  Pere  Antoni  Ventalló 1 

»  Jacinto  Verdaguer 4? 

>  Gayetà  Vidal 1 

»  Miquel  Zavaleta 4 


KOMS  BELS  ÀBJUMTS. 


D.  Joan  Ageii. 
Placil  Aguiló. 
Joseph  Almirall. 
Evarist  Alomar. 
Miquel  Victorià  Amer  y  Ornar. 
Manel  Angelon. 
Manel  Anglasell. 
Gelesti  Barallat. 
Francesch  Bartrina. 
Antoni  Bastinos. 
Joan  Bastinos. 
Vicens  Joaquim  Bastús. 
Felip  Bertran. 
Antoni  de  Bofaruli. 
Joseph  Bofaruli  y  Palau. 


D.  Manel  de  Bofaruli. 
Francesch  Pelay  Briz. 
Joaquim  Gadafalch. 
Jaume  Manel  Calafell. 
Gamilo  Galvet. 
Damàs  Galvet. 
Antoni  Camps  y  Fabrés. 
Joseph  Castellet. 
Ramon  Maria  Gata  de  la  Toi  re. 
Marqués  de  Ciutadilla. 
Joan  Clot. 
Joseph  Coll  y  Vehí. 
Lluis  Coll. 
Joan  Cortada. 
Lluis  Cuchet. 


(13) 

D.  Manel  Duran  y  Bas.                D.  Francisco  Xavier  Llorens. 

»  Miquel  Elías  y  Maraal.             j 

Rupert  Mandado. 

1  Eugeni  Estassen.                     ^ 

»  Joan  Mané  y  Flaquer. 

>  Anton  Fargas  y  Solé.               i 

►  Víctor  Marín. 

>  Francisco  Fassant.                  i 

Lluís  Marlés. 

>  Andreu  de  Ferran. 

»  Joseph  Martí  y  Folguera. 

>  Joseph  Ferrer  y  Vidal. 

1  Miquel  Marti  y  Sagristà. 

1  Joseph  Leopoldo  Feu.              i 

*  Francesch  Masferrer. 

»   Joseph  Flaquer.                       i 

»  Marian  Maspons  y  Labrós. 

>  Marian  Flotats.                       i 

►  Francisco  Maspons  y  Labrós. 

»  Emili  Fochs  y  Odena.              > 

»  Joseph  Masriera. 

>  Joaquim  Fontanals  del  Castillo,  i 

»  Joseph  Mensa. 

>  Ignasi  Fontrodona.                   i 

>  Salvador  Mestres,  Prebere. 

>  Francisco  de  Paula  Forns.         i 

»  Manel  Milà  y  Fontanals. 

>  Marian  Franquesa. 

»  Pau  Milà. 

>  Francisco-  de  Paula  Franquesa. 

»  Francisco  Miquel  y  Badia. 

>  Joseph  Garcia  Moran. 

»  Ramon  de  Miquelerena.    • 

>  Narcís  Gay.                            i 

»  Joseph  Miravent. 

»  Ramon  Manel  Gay. 

>  Ignasi  Ramon  Miró. 

»  Víctor  Gebhardt. 

>  Antoni  Molins. 

»  Carles  Maria  Gener. 

9  Francisco  Muns. 

>  Eduart  Gibert. 

»  Joan  Baptista  Orriols. 

>  Ignasi  Girona. 

í  Joseph  de  Palau  y  de  Huguet. 

»  Joaquim  Guasch. 

>  Manel  Patxot. 

»  Joan  IHas  y  Vidal. 

*  Joan  J.  Permanyer. 

»  Joseph  Anton  Jaumar.              : 

>  Magí  Pers. 

»  Frederich  Jordà.                     3 

»  Ramon  Picó. 

>  Joseph  de  Letamendi.              : 

►  Lluis  G.  de  Pons  y  de  Faster 

>  Claudi  Lorenzale. 

1  Fernando  Puig. 

>  Joseph  Llausàs. 

»  Lluis  Puig  y  Savall. 

1  Francisco  Llivi. 

►  German  Puiggarí. 

( 

D.  Jaume  de  Puiguriguer. 
Joseph  Pujol. 
Joaquim  Roca  y  Comet. 
Lluís  Roca  y  Florejachs. 
Fran."*  Romaní  y  Puigdengolas 
Bartomeu  Ribó. 
Pau  Ribó. 
Robert  Robert. 
Joseph  Roca  y  Roca. 
Elias  Rogent. 
Joan  Roger  y  Garriga. 
Pere  de  Rosselló. 
Joseph  Simó  Rubis,  Prebere. 
Jacinto  Sala. 
Joaquim  Sala  y  Marti. 
Emili  Santamaría. 
Joan  Santasusagna. 
Jaume  Serra. 
Joseph  Maria  Sirvent. 
Ramon  de  Siscar. 
Joseph  Subirana. 
Ramon  Sunyol. 


14  ) 
D.  Joseph  Tolra. 
Esteve  Torrabadella. 
Silxí  Thos  y  Codina. 
Terenci  Thos  y  Codina. 
Francesch  Ubach  y  Vinyeta. 
Jaume  Urgell. 
Agapito  Vallmitjana. 
Venanci  Vallmitjana. 
Pau  Valls. 
Àlvar  Verdaguer. 
Joseph  Vérjez  y  Peyra. 
Gayeta  Vidal  y  Valenciano. 
Eduart  Vidal  y  Valenciano. 
Enrich  Xavier  Vidal. 
Joseph  Vilar. 
Joseph  Vilaseca. 
Isidro  Vilaseca,  Prebere. 
Francisco  de  Paula  Villar. 
Jaume  Vinyas. 
Pere  Nolasch  Vives. 
Joan  Viza  y  Marti. 


ADJUNTS  HONORARIS. 

M.  I.  Sr.  Rector  de  la  Universitat  literària. 

M.  I.  Sr.  President  de  la  Acadèmia  de  Bonàs  Uetras. 

Los  Mestres  en  gay  saber. 


ACTA  DE  LA  FESTA. 


AGTA  DE  LA  FESTA, 


■i<>>e$s<»-»- 


En  la  ciutat  de  Barcelona,  als  tres  dias  del  mes  de  Maig  del' any 
del  Senyor  1868  y  hora  de  la  una  de  la  tarde,  fou  celebrada  en  la 
gran  sala  de  Gent  de  la  Gasa  de  la  Giutat,  la  X  festa  dels  Jochs 
Florals  ,  la  qual,  com  es  de  costum,  presidiren  lo  Exm.  Ajuntament 
Constitucional  de  la  present  Giutat  y  los  Senyors  Mantenedors.  Hi 
asistiren  una  comisió  de  la  Exma.  Diputació  Provincial,  los  honorables 
Senyors  Regent  de  V  Audiència  de  nostre  Principat  y  molt  il-lustre 
Senyor  Vice-Rector  de  T  Universitat  Literària ,  molts  representants 
de  Corporacions  y  Academias,  los  poetas  castellans  y  provensals, 
Mistral,  Ruiz  Aguilera,  Roumieux,  Zorrílla,  Guillem  G.  Bonaparte 
Wyse  y  Nunez  de  Arce ;  Paul  Méyer  filolech  distingit  y  arxiver  de 
la  Gasa  de  la  Giutat  de  Paris,  molts  poetas  y  escriptors  de  Mallorca, 
Valencià  y  ciutats  de  Catalunya,  quasi  tots  los  Senyors  adjunts  que  for- 


(18) 
man  lo  Consistori  y  un  numerosisim  concurs  de  personas  convidadas. 

Lo  Exm.  Senyor  Gobernador  D.  Romualdo  Méndez  de  San  Julian 
obrí  la  sesió  pronunciant  lo  discurs  que  senalat  ab  lo  n^  i  se  troba 
en  lo  tomo  dels  Jochs  Florals  d'  aquest  any;  tot  seguit  lo  President 
del  Consistori  Uegi  lo  que  va  marcat  ab  lo  n^  2  y  desprès  d'  ell  lo 
infrascrít  Secretari  feu  lo  mateix  ab  la  Memòria  de  n^  3 ,  cumplint 
manament  dels  Estatuts. 

Per  ordre  del  Senyor  President  s'  obrí  desseguida  lo  plech  quje 
contenia  lo  nom  del  autor  premiat  ab  la  Flor  natural  que  aparegué 
csser  D.  Adolph  Blanch  y  Cortada.  Proclamat  lo  nom ,  comparegué 
r  autor  qui  anà  i  cercar  a  la  taula  de  la  Presidència  lo  premi  d'  ho- 
nor y  cortesia  y  Y  oferí  inconlinent  à  la  Senyoreta  Dona  Carme  Mer- 
cader, fentia  ab  aquest  dó  Reyna  de  la  festa.  Anàrenla  a  cercar  dos 
dels  mantenedors,  y  Y  acompanyaren  al  siti  que  li  estaba  reservat  en- 
tremitx  del  Senyor  Gobernador  y  del  President  del  Consistori.  Fou 
proclamada  allavors  Reina  de  la  festa  entre  1s  picaments  de  mans  de 
tols  los  concurrents  que  hi  habia  en  la  gran  sala. 

D.  Adolph  Blanch  y  Cortada  llegi  la  poesia  titulada  L•  Castell  feu- 
dal {xï<^  i)  y  seguidament  s'  anaren  obrint  los  demés  plechs  perta- 
nyent à  composicions  premiadas,  Uegintse  de  estàs  las  que  tingueren 
premis  be  ordinaris  be  estraordinaris,  menys  la  que  guanyà  lo  del 
Ateneo  Català  per  estar  escrita  en  prosa. 

Resultaren  premiats  ab  los  accésits  de  la  Flor  natural  D.  Pere 
Antoni  Ventalló,  per  sa  composició  jRuinas!  (n®  5)  y  D.  Gabriel 
Maura  de  Mallorca  per  V  anomenada  L  espigolera  (no  6). 

Fou  premiat  ab  Y  Englantina  d'  or  D.  Francesch  übach  y  Vi- 
nyeta per  sa  composició  L•  Derrer  Pallars  (no  7)- que  llegí  lo  Se- 


(  19  ) 
oyor  adjunt  D.  Celestí  Barallat;  ab  lo  primer  accéait  de  dit  premí 

D.  Joseph  Roca  y  Roca  per  T  anomenada  lo  Rey  del  vent  (n^  8); 

y  ab  h)  segon  D.  Ramon  Picó  y  Campamar  per  la  qne  té  lo  títol  de 

CanamunU  y  Canavalh  (n®  9). 

Lo  primer  accésit  de  la  Viola  d'  or  y  plata  ,  qual  premi  no  *s 
donà,  r  obtingué  D.  Francesch  Pelay  Briz  per  sa  composició  Pene- 
diment  (no  10)  y  lo  segon  D.  Fèlix  Pizcueta  per  la  anomenada 
Afany  (no  11 ). 

D.  Pere  Alcantara  Penya  y  Nicolau  aparegué  ésser  V  autor  de  L•  Pa- 
lau enchantat  (no  12),  composició  en  llenguatge  antich  que  llegí  lo 
Mantenedor  D.  Felip  Jacinto  Sala,  premiada  ab  lo  Brot  de  taronger 
FLORIT  DE  PLATA ,  extraordinàriament  ofert  per  lo  Consistori ;  los 
dos  accésits  correspongneren  à  D.  Ramon  Picó  y  Garopamar,  autor 
de  la  poesia  Chants  (f  amor  (no  13),  y  à  D.  Antoni  Camps  y  Fa- 
brés,  qu'  ho  es  de  la  oda  A  la  inspiració  (no  14). 

La  medalla  d*  or  del  Ateneo  Català  la  guanyà  D.  Víctor  Gebhardt 
per  son  Siti  de  Girona  en  f  any  i 809  (no  15),  y  T  accésit  d*  una 
medalla  de  plata  D.  Joaquim  Riera  y  Bertran  per  sa  Historia  del 
siti  de  Girona  en  V  any  1808  (no  16). 

Desprès  d'  adjudicats  los  premis  lo  Senyor  President  del  Consis- 
tori cridà  al  honorable  adjunt  D.  Àdolph  Blanch  y  Cortada  y  en  pre- 
sencia del  il-luStre  Concurs  lo  proclamà  Mestre  en  Gay  Saber ,  se- 
gons li  corresponia  per  haver  obtengut  los  tres  premis  ordinaris,  pre- 
vinguis per  lo  Reglament. 

Foren  cremats  los  plechs  que  contenian  los  noms  dels  autors  no 
premiats  y  llegit  lo  discurs  de  gracias  (no  17)  per  lo  Senyor  Man- 


(20) 
tenedor  D.  Jacinto  Labaila ,  lo  Exm.  Senyor  Gobernador  donà  per 
conclosa  la  festa ,  tocant  desprès,  aixis  com  avans  y  durant  la  mateixa, 
la  música  del  Ajuntament  y  la  de  T  Escola  de  cegos  diferentas  can- 
sons  populars  de  la  nostra  terra. 


Lo  lanteiodor  Fresideit 


Secretiri 


Víctor  Balaguer. 


F.  Miquel  y  Badia. 


DISCURS 


r>KL• 


EX-GELLENTISSIM  SENYOR  GOBERNADOR  CIVIL 

D.  ROIÜALDO  MEHDEZ  DE  SAH  JUUAH. 


•füH^ 


n* 


SE^ORES: 


Los  que  hace  diez  aaos  dieron  cima  al  pensamiento  de  restablecer 
estos  certémenes  literàries,  déndoles  i  la  vez  el  mismo  nombre  poéti- 
co  de  Juegos  Florales,  que  de  los  pasados  tiempos  recibieron,  deben, 
con  razon ,  hallarse  satisfechos  del  éxito  venturoso  que  sus  esfuerzos 
han  merecido.  Todo  lo  que  pudiera  contribuir  à  coronaries,  se  balla 
hoy  aqui  cumplido  y  realizado  en  este  antiguo  salon  de  grandes  re- 
cuerdos  htstórícos,  ante  esta  Sociedad  escogida,  en  que  íiguran  nues- 
tras  primeras  Corporaciones  públicas,  donde  brillan  el  saber,  el  ta- 
lento,  la  fortuna  y  la  belleza,  y  ante  esta  pléyade  de  literates,  na- 
cionales  y  estranjeros,  aventajadamente  conocidos  y  con  justicia  ce- 
lebrades. Al  merecido  aplauso  que  les  debemos  todos,  uno  gustoso 
el  mio,  de  lo  cual  es  testimonio  mi  presencia  hoy  en  este  sitio,  ro- 
bando  el  tiempo  à  las  graves  atenciones  y  cuidados  del  cargo  que 
desempeno,  y  con  anterioridad  i  este  acto  i  que  asistimos,  la  auto- 


(  24  ) 
rizacion  concedida  à  los  medios  económicos  indispensables  à  su  rea- 

lizacion. 

Mas,  esta  aprobacion  reiterada,  aunque  expontanea  y  sincera,  no 
es  absoluta.  Aplaudo  con  gusto  lo  que  el  sentimiento  provincial  tenga 
en  sí  raismo  de  legitimo  y  provechoso,  mas  no  su  exclusivismo  ni  sus 
exageraciones.  Digo  que  fuera,  si  cabé,  mas  justamente  raerecida  y 
con  mayor  razon  otorgada,  si  al  restablecimiento  de  los  Juegos  Flora- 
les ,  el  natural  y  legitimo  entusiasmo  provincial  hubiera  permitido 
distinguir  las  diferencias  esencialisimas  que  existen  entre  la  època 
lejana  en  que  tuvieron  principio  y  la  de  su  moderna  resurreccion.  Per- 
què resurreccion  literal  de  lo  pasado  es  la  lúcida  fiesta  à  que  asisti- 
mos.  En  aquella,  el  pueblo  catalan  no  tenia  ni  usaba  mas  que  un  idio- 
ma, abstraccion  hecha  del  uso  limitado  del  latino,  comun  tambien  à 
épocas  de  mas  reciente  fecha,  ni  había  por  lo  tanto  razon  ninguna 
que  le  indujera  à  admitir  en  sus  certamenes  literàries  las  producciones 
escritas  en  una  lengua  estrana  que  no  comprendia.  JPero  las  vicisitu- 
des  de  los  tiempos ,  que  asi  moditican  los  pueblos  como  los  idiomas 
y  que  en  los  históricos  ban  hecho  desaparecer  de  entre  las  lenguas 
vivas  el  latin  y  el  griego ,  han  venido  produciendo  un  cambio  visible , 
del  que  se  desprende  un  hecho  innegable ,  cualesquiera  que  sean , 
por  otra  parte ,  los  sentimientos  con  que  se  considera  y  las  causas 
à  que  se  atribuya. 

Este  hecho  es  que  el  pueblo  catalan  de  hoy  usa  en  sus  tratos ,  en 
sus  escrites,  en  sus  relaciones  comerciales,  en  sus  periódicos,  en 
sus  teatres,  en  sus  escrites,  en  las  múltiples  y  variadas  necesidades 
de  su  existència  social ,  de  dos  idiomas  distintes ,  el  espaüol  pròpia- 
mente  dicho  y  el  catalan,  el  idioma  nacional  y  el  antiguo  idioma  de 


(25) 
la  provincià.  En  la  literatura  del  primero  ban  sobresalido  mucfaos 
distinguidos  bijos  de  este  suelo ,  enriqueciéndola  con  obras  de  ines- 
timable precio  y  universal  reputacion.  Los  nombres  de  Balmes ,  Pi- 
ferrer, Arolas,  Gampmany  y  tantos  otros  no  menos  conocidos,  bas- 
tarian  à  probarlo,  si  fuera  la  duda  posible ,  aun  sin  hacer  mencion  de 
los  de  los  sonores  aquí  presentes ,  por  respeto  à  su  modèstia. 

Sentados  estos  hechos,  de  rigurosa  exactitud,  séame  permitido  di- 
rigir desde  este  sitio ,  como  el  mas  propio  para  faacerla ,  una  obser- 
vacion  a  los  consistoríos  de  los  Juegos  Florales  venideros.  (,No  se 
Uenarian  mejor  los  fines  literarios ,  únicos  que  pueden  lener  estàs 
fieslas,  admiliendo  y  preminndo  en  ellas  las  composiciones  escritas 
en  los  dos  idiomas  patrios?  ^No  seria  mas  propio  de  esta  ciudad ,  que 
cuenta  entre  sus  glorías  la  de  haber  brillado  siempre  por  su  amor 
a  las  artes  y  à  las  bellas  letras,  de  esta  grande  escena,  de  don- 
de  puede  salir  formada,  en  uno  de  estos  actos,  la  repufacion  de  un 
poeta? 

Me  induce  à  pensar  asi  la  consideracion  de  que  el  aplauso  de  esta 
concurrència  escogida  no  espiraria ,  para  las  producciones  escritas  en 
la  lengua  nacional ,  en  los  estrechos  confines  del  territorío  catalan , 
sinó  que  resonaria  en  las  mas  apartadas  extremidades  de  la  península 
espanola  y  en  las  del  Àsia  y  de  la  Amèrica.  Centro  de  nuestras  re- 
laciones con  estos  apartados  paises ,  que  hablan  nuestro  idioma  pa- 
trio,  es  Barcelona:  ved  si  conviene  cerrar  tan  vasto  teatro  al  genio 
y  al  talento  nacionales ,  negando  acceso  en  este  recinto  y  premio  en 
estos  certamenes  à  las  producciones  escritas  en  una  lengua  que ,  so- 
bre ser  tambien  la  vaestra,  es  la  que  bablan  en  el  globo  sesenta 


(26) 
millones  de  habitantes,  oriundos  en  sa  gran  mayoria,  de  este  mismo 
suelo. 

No  dice  a  la  ocasíou  ni  à  mi  propósito,  qne  es  solamente  declarar, 
como  lo  hago,  la  apertura  de  los  Jnegos  Florales,  insistir  mas  en  las 
observaciones  indicadas ,  que  abandono  confiadamente  al  buen  juicio 
de  los  circunstantes  y  al  exdmen  ilustrado  de  los  consistorios  veni- 
deros. 

He  digho. 


II 


DISCURS 


DEL    SENYOR    PRESIDENT    DEL    CONSISTORI 


p.  VlCTOÍ^  BaLAGÜEF! 


excel•lentíssim  SENYOR: 


A  últims  del  segle  que  corre  farà  cinch  cents  anys  que  per 
primera  volta  se  instituïren  en  Barcelona  los  Jochs  Florals. 

Fou  en  1379. 

Es  donchs  de  lluny  que  nostres  poetas  han  après  à  cantar 
entre  'Is  brujits  dels  obradors,  y  exemple  bastant  es  aquest 
pera  demostrar  que  en  Barcelona  han  sabut  sempre  unirse 
en  fraternal  raaridatje  la  poesia  y  Y  indústria ,  las  Uetras  y 
las  arts,  volent  dir  V  esperit  de  V  intel-lijencia,  qu'  es  la 
flama  del  progrés  moral ,  y  V  esperit  del  treball ,  qu'  es  la 
llum  del  progrés  material. 

Foren  instituïts  en  Barcelona  los  Jochs  Florals  baix  la 
protecció  del  senyor  rey  En  Joan  I ,  V  aymador  de  la  gen- 
tilesa ,  per  los  discrets  y  honorables  Lluis  d'  Aversó  y  Jac- 
me  March ,  que  anaren  à  buscar  los  fonaments  de  l' institu- 
ció en  la Provensa,  — terra  de  lluny  temps  clar  spill  de  ca- 
ballers  y  planter  abundós  de  poetas, — inspirantse  en  lo  con- 
sistori de  Tolosa  y  transplantant  à  terra  catalana  la  flor  de 
la  Gaya  Ciència  que  ufanosa  creixia  en  terra  provensa!. 

Fou  una  semensa  que  debia  produir  fruyts  delitoses  abo- 
nada per  lo  conreu  de  nostra  terra. 


(30) 

De  Provensa  donchs  nos  vingué  la  primera  alenada  de  la 
poesia  en  alas  dels  vents  de  la  fraternitat.  Provensa  fou 
r  Orient  de  la  literatura  catalana  y  del  Orient  ha  vingut  sem- 
pre la  llum. 

Alguns  anys  mes  tart,  — à  causa  dels  sacudiments  poUtichs 
que  tingueren  lloch  en  estàs  terras ,  promoguts  pels  suc- 
cessos que  precehiren  y  seguiren  al  eternament  memorable, 
encara  que  no  del  tot  venturós  Parlament  de  Caspe, — Y  ins- 
titució de  la  Gaya  Ciència  semblava  mimvar  y  decàurer, 
cuant  vingué  un  home  de  geni  poderós  y  de  miras  superiors 
à  son  segle  à  robustirla ,  protegiria  y  amparla. 

Aquest  home ,  encara  que  originari  d'  estàs  terras  y  co- 
neixedor d'  ellas,  era  un  castellà,  y  Y  apellavan  D.  Enrich 
de  Villena, 

D.  Enrich  de  Villena  vingué  à  Barcelona,  prengué  baix 
son  am paro  y  protecció  los  Jochs  Florals,  y  per  ell  esta 
institució  nasqué  à  nova  vida. 

En  un  palau  de  Barcelona,  tal  volta  en  lo  mateix  que 
avuy  estem  reunits ,  se  congregaren  llavoras  en  coral  frater- 
nitat duas  literaturas ,  la  catalana  y  la  castellana. 

La  literatura  castellana  venia,  — y  es  precis  cónsignarho,  — 
no  pera  fer  ombra  à  la  catalana ,  no  pera  partir  ab  ella  los 
llors  del.triunfo,  no  pera  disputarle  la  victorià:  venia  sols 
ab  D.  Enrich  de  Villena,  y  ab  los  altres  nobles  lletrats  que 
r  acompanyavan ,  pera  rebifar  1'  alé  de  la  musa  catalana , 
pera  dirle  qu'  estava  cridada  à  grans  destins ,  pera  aplau- 
diria y  vigorisarla ;  venia  i  inspirarsQ  ab  ella  y  d'  ella ;  venia 
H  regoneixerla  com  literatura-mestre ;  venia ,  no  en  nom  de 
la  enveja  à  crearle  obstacles,  sinó,  nobilissimament,  reyal- 
ment,  en  nom  d'  una  santa  fraternitat,  à  donarle  Y  oscul 
de  pau  y  à  facilitarle  lo  cami  pera  que ,  sensa  entorpi- 
ments ,  pogués  dretament  marxar  al  estrenuo  11  que  's  pro- 
posava. 


(31) 

Los  JocHS  Florals  de  Barcelona ,  donchs ,  en  sa  primera 
restauració  històrica ,  son  íilis  de  la  germandat  de  las  lite- 
raturas  castellana  y  catalana. 

Algun  dia  los  poetas  catalans ,  pera  pagar  lo  deute  que 
habian  contret  ab  los  castellans ,  feren  ab  Castella  lo  qu'  ells 
habian  fet  ab  Catalunya. 

Los  castellans  nos  habian  enviat  D.  Enrich  de  Villena: 
nosaltres  'Is  enviabam  Joan  Boscà  y  Gil  Polo  que  donavan , 
à  soA  torn ,  nova  forsa  y  nova  vida  à  las  castellanas  Uetras , 
aixis  com ,  un  poch  mes  tart  també ,  lo  gran  Lope  de  Vega 
posava  las  arrels  del  teatre  castellà  en  Valencià  ab  lo  con- 
curs y  auxili  de  poetas  d'  estàs  terras. 


Aixis  es  donchs ,  senyors ,  los  que  'm  feu  Y  honra  d' escol- 
tarme ,  aixis  es  donchs  com  nostra  historia  'ns  diu  que  los 
JoGHS  Florals  de  Barcelona ,  si  per  son  origen  deuhen  sa 
vida  à  Provensa ,  deuhen  per  sa  protecció  franca  simpatia  à 
Castella. 

Aixis  es  donchs  com  avuy  V  institució  dels  JocHS  Florals 
que  desprès  de  una  interrompuda  seguida  d'  anyshabia  des* 
aparescuty  aixis  es  com  avuy,  sentintse  ja  ab  prou  vida  y 
-ab  prou  forsa ,  ha  volgut  reunir  à  provensals  y  castellans 
convidantlos  à  la  festa  de  la  poesia  catalana ,  que ,  si  filla 
es  de  Provensa ,  ha  estat  afiliada  per  Castella. 

Veus  aqui ;  donchs ,  poetas  de  Castella  y  poetas  de  Pro- 
vensa, germans  d'  ensà  y  d'  enllà,  veus  aqui,  donchs,  per- 
què 'us  hem  invitat  avuy.  Voliam  sagellar  ab  lo  sagell  de 


(32) 
nostra  fraternitat,  voliam  boUar  ab  la  bolla  d'  or  de  vostra 
presencia  la  festa  anyal  de  V  institució  à  qui  vostres  pas- 
sats ,  cinch  segles  fa ,  donaren  vida. 

Ben  vinguts  d  la  terra  catalana !  Las  sombras  llustres  dels 
trovadors  que  invisibles  suran  tal  volta  per  V  ample  buyt  d'a- 
questa sala ,  deuhen  estremirse  de  joia  al  veurens  avuy  en 
santa  pau  y  bona  germandat  donarnos  las  mans,  y  los  bras- 
sos ,  y  los  cors ,  aqui ,  en  est  saló  de  Cent  qu'  es  lo  Uoch 
consagrat  dels  recorts  y  avuy  també  de  las  esperansas, 
aqui,  en  esta  casa  qu'  es  la  casa  pairal  de  las  glorias  ciu- 
tadanas. 


Alguns  esperits  mal  aconsellats ,  alguns  genis  cavilosos , 
que  may  per  cert  ne  mancan^  han  volgut  alsar  un  pendó 
contra  la  restauració  dels  Jochs  Florals  y  la  renaixensa  de 
la  literatura  catalana ,  sensa  compendrer  tot  lo  que  eixa  re- 
naixensa tenia  de  patriótich  y  de  noble ,  sensa  ferse  càrrech 
ni  donarse  bon  compte  de  1'  iijea  captal  que  tingueren  al 
demanar  sa  restauració  los  set  mantenedors  del  any  1859 , 
entre  'Is  qui  's  contava  '1  que  te  V  honra  de  dirigir  en  est 
moment  la  paraula  à  tant  noble  concurrència- 

Lo  mes  trist  es  que  s'  ha  vist  à  alguns  catalans  mateixos 
alsar  sa  veu  contra  nosaltres. 

Emperò,  aquestos  obcegats  germans  nostres,  à  qui  sols 
pogué  móurer  un  zel  mal  entès ,  no  han  conseguit  sinó  que 
r  institució  posés  arrels  mes  fondas  y  que  resplandis  ab 
mes  clara  llum.  Pera  fer  resajtar  lo  blanch  ,  no  hi  ha  com 
posarhi  sota  un  fondo  negre. 


(  33) 

Es  condició  indispensable  que  pera  tota  institució,  y  en- 
cara mes  pera  tota  restauració,  hi  haje  d'  haber  liuyta. 
També  assó  es  conseqüent.  Ni  la  pedra  foguera  ni  '1  raisto 
donan  llum  si  avans  no  se  'Is  fereix. 

Primerament  se  comensà  per  negar  V  existència  dels  poe- 
tas  catalans.  Després  se  %  criticà  sens  pietat  y  ab  verdade- 
ra  sanya.  Se  'Is  ridiculisà,  se  'Is  satirizà,  se  'Is  xiulà,  se  'Is 
vilipendià.  Es  natural  y  això  debia  ésser  també.  Aixis  son 
sempre  aculUdas  las  novetats ,  mes  que  sian  renovadas  dels 
Grechs ,  dels  Romans  ó  de  1'  Etat  Mitjana ,  y  'Is  moderns 
trovadors  tingueren  de  comensar  per  sofrir  tota  la  cruesa 
de  r  ingratitut  local. 

Deixant  passar  la  tempesta  sensa  abatrerse ,  y  seguint  lo 
proverbi  dels  marins  que  diuhen  com  mes  mal  temps  mes 
bona  cara,  sensa  donarse  aires  de  màrtirs  ni  ferse  las  vic- 
timas ,  los  poetas  seguiren  ab  constància  sar  obra  de  rege- 
neració y  de  resurrecció. 

Segurs  estavan  de  marxar  per  dret  cami ,  y  ferho  podian 
ab  la  conciencia  tranquila ,  ab  lo  cor  ferm ,  ab  lo  cap  alt , 
ab  la  mirada  fixa  devant  seu,  que  si  tenian  sa  creu  y  son 
Calvari ,  símbols  son  que  aquí  nos  deixà  à  tots  lo  Deu-Home. 
Tothom  te  en  esta  terra  sa  via  dolorosa  y  tot  apostolat  tin- 
gué sempre  son  martiri. 


Dos  càrrechs  s'  han  fet  à  V  institució  dels  Jochs  Florals 
y  à  la  renaixensa  de  la  literatura  catalana ,  y  hora  es  ja  de 
que  desde  aquest  lloch  contestats  ne  sian. 


(34) 

Se  'ns  acusa  primerament  de  no  escriurerho  tot,  y  sem- 
pre, en  castellà ,  qu' es ,  diuhen ,  la  llengua  nacional.  La 
llengua  oficial  deurian  dir ,  qne  no  hi  ha  perquè  desbatejar 
la  catalana. 

May  lo  castellà  serà  pera  nosaltres  de  tant  franca  natura- 
lesa .com  es  lo  català,  que  la  castellana  es  sols  la  llengua 
dels  llavis  mentres  que  la  catalana  es  la  del  cor.  Aquella  es 
la  de  las  escolas ,  aquesta  es  la  de  las  mares. 

i  Perquè,  podent  ésser  primers  en  Catalunya  nos  valen 
fer  segons  ó  tercers  en  Castella?  No  hi  ha  pas  patriotisme 
en  volernos  fer  comparsas  fora  de  casa ,  podent  ésser  los 
primers  galans  en  ella.  ' 

Y  si  'ns  diuhen  que  també  podem  ésser  primers  fora  de 
casa ,  si  'ns  diuhen  que  tambó  en  Castella  podem  ocupar 
los  primers  llochs,  llavoras  ^hont  es  la  noblesa  en  acusar- 
nos  d'  exercir  una  yirtud ,  la  virtud  de  la  modèstia  ? 

Aquells  que  aixis  nos  atacan  creuhen  que  nosaltres  no  som 
espanyols.  Ho  som  de  cor;  ho  som  de  veras.  Pus  què,  sols 
en  llengua  castellana  se  pot  cridar:  Viva  Espanya? 

Là  Espanya  es  una  nació  composta  de  varias  nacionalitats 
y  en  1'  escut  general  de  sas  armas  està  cada  antiga  nació 
representada  en  son  cuartel  respectiu  per  sàs  armas  propias. 

^Perquè  donchs  en  la  literatura  general  no  ha  d'  estar 
cada  provincià  representada  per  sa  llengua?  Si  se  li  conce- 
deix r  us  Uegitim  de  son  blasó,  i  perquè  negarli  V  us  natu- 
ral de  sa  llengua? 

Mes,  n'  hi  ha  qiie  diuhen  que  no  es  per  la  llengua  per  lo 
que  'ns  fan  la  guerra,  sinó  pera  enderrocar  lo  provincialis- 
me...  i  Oh!  vosaltres  los  qui  teniu  encara  sentiments  y  con- 
viccions ,  no  atenteu ,  no  atenteu  al  provincialisme ,  qu'  es 
una  de  las  nobles  cosas  que  quedan  encara  en  Espanya,  si 
voleu  guardar  la  fe  y  la  santedat  de  certas  cosas ! 

Lo  provincialisme  es  lo  patriotisme  de  provincià  com  lo 


(35) 
patriotisine  es  lo  provincialisme  de  nació.  2  Per  ventura  lo 
provincialisme  de  provincià  no  es  patriotisme  de  pàtria? 

Deixéunos  cultivar  nostra  llengua ,  qu'  es  una  obra  patriò- 
tica; deixeunos  cultivar  nostra  literatura  qu'  es  una  obra  rege- 
neradora ,  y  tot  serà  pera  mes  be  y  mes  glòria  de  l' Espanya, 
que  aixis  com  es  mes  rica  una  familia  que  te  dos  patrimo- 
nis ,  aixis  ha  d'  ésser  mes  rica  una  nació  que  te  dos  litera- 
turas. 

^  Guant  s'  es  vist  may  que  no  sian  germanasdos  poncellas 
d'  un  mateix  rosal  ? 


Que  poden  tenir  los  Joch$  Florals  una  idea  política,  nos 
diuhen  altres. 

Hi  ha  que  protestar ,  y  protestar  ab  tota  forsa ,  contra 
aquesta  espècie  llansada  ab  fi  malèvol. 

No  tenen  los  Jochs  Florals  ni  poden  tenir  Y  idea  política 
d'  un  partit  determinat ,  com  malament  s'  ha  pretès ,  però 
tenen,  si,  T  idea  política  d'  un  partit  patriótich.  Son  Y  arca 
que  guaida  los  recorts  de  la  pàtria  y  que  tots  los  partits  po- 
litichs  estan  interessats  [en  conservar :  son  lo  temple  hont 
se  reuneixen ,  confosos  y  revolts ,  los  homens  de  tots  co- 
lors y  de  totas  ideas.  Fora  d'  aquí  hi  pot  haver  política  de 
partit :  aquí  dins  sols  hi  ha  política  de  pàtria. 


Los  JocHS  Florals,  digas'  lo  que  s'  vulla  en  contra,  son 
los  que  han  donat  naixensa  à  la  moderna  literatura  català- 


(34) 

Se  'ns  acusa  primerament  de  no  escriurerho  tot,  y  sem- 
pre,  en  castellà,  qu'  es,  diuhen,  la  llengua  nacional.  La 
llengua  oficial  deurian  dir ,  qne  no  hi  ha  perquè  desbatejar 
la  catalana. 

May  lo  castellà  serà  pera  nosaltres  de  tant  franca  natura- 
lesa .com  es  lo  català,  que  la  castellana  es  sols  la  llengua 
dels  llavis  mentres  que  la  catalana  es  la  del  cor.  Aquella  es 
la  de  las  esoolas ,  aquesta  es  la  de  las  mares. 

i  Perquè,  podent  ésser  primers  en  Catalunya  nos  valen 
fer  segons  ó  tercers  en  Castella?  No  hi  ha  pas  patriotisme 
en  volernos  fer  comparsas  fora  de  casa ,  podent  ésser  los 
primers  galans  en  ella.  ' 

Y  si  'ns  diuhen  que  també  podem  ésser  primers  fora  de 
casa,  si'ns  diuhen  que  tambó  en  Castella  podem  ocupar 
los  primers  Uochs,  Uavoras  ^hont  es  la  noblesa  en  acusar- 
nos  d'  exercir  una  yirtud ,  la  virtud  de  la  modèstia  ? 

Aquells  que  aixis  nos  atacan  creuhen  que  nosaltres  no  som 
espanyols.  Ho  som  de  cor;  ho  som  de  veras.  Pus  què,  sols 
en  llengua  castellana  se  pot  cridar:  Viva  Espanya? 

La  Espanya  es  una  nació  composta  de  varias  nacionalitats 
y  en  V  escut  general  de  sas  armas  està  cada  antiga  nació 
representada  en  son  cuartel  respectiu  per  sàs  armas  propias. 

^Perquè  donchs  en  la  literatura  general  no  ha  d'  estar 
cada  província  representada  per  sa  llengua?  Si  se  li  conce- 
deix r  us  Uegitim  de  son  blasó,  i  perquè  negarli  V  us  natu- 
ral de  sa  llengua? 

Mes ,  n'  hi  ha  qiie  diuhen  que  no  es  per  la  llengua  per  lo 
que  'ns  fan  la  guerra,  sinó  pera  enderrocar  lo  provincialis- 
me...  i  Oh!  vosaltres  los  qui  teniu  encara  sentiments  y  con- 
viccions 9  no  atenteu ,  no  atenteu  al  provincialisme ,  qu'  es 
una  de  las  nobles  cosas  que  quedan  encara  en  Espanya,  si 
voleu  guardar  la  fe  y  la  santedat  de  certas  cosas ! 

Lo  provincialisme  es  lo  patriotisme  de  provincià  com  lo 


(35) 
patriotisme  es  lo  provincialisme  de  nació.  2  Per  ventura  lo 
provincialisme  de  provincià  no  es  patriotisme  de  pàtria? 

Deixéunos  cultivar  nostra  llengua ,  qu'  es  una  obra  patriò- 
tica; deixeunos  cultivar  nostra  literatura  qu'  es  una  obra  rege- 
neradora ,  y  tot  serà  pera  mes  be  7  mes  glòria  de  l' Espanya , 
que  aixis  com  es  mes  rica  una  familia  que  te  dos  patrimo- 
nis, aixis  ha  d'  ésser  mes  rica  una  nació  que  te  dos  litera- 
turas. 

/,  Guant  s'  es  vist  may  que  no  sian  germanasdos  poncellas 
d'  un  mateix  rosal  ? 


Que  poden  tenir  los  Jochs  Florals  una  idea  política,  nos 
diuhen  altres. 

Hi  ha  que  protestar ,  y  protestar  ab  tota  forsa ,  contra 
aquesta  espècie  llansada  ab  fi  malèvol. 

No  tenen  los  Jochs  Florals  ni  poden  tenir  Y  idea  política 
d'  un  partit  determinat ,  com  malament  s'  ha  pretès,  però 
tenen,  si,  F  idea  política  d*  un  partit  patriótich.  Son  V  arca 
que  guarda  los  recorts  de  la  pàtria  y  que  tots  los  partits  po- 
litichs  estan  interessats  [en  conservar :  son  lo  temple  hont 
se  reuneixen ,  confosos  y  revolts ,  los  homens  de  tots  co- 
lors y  de  totas  ideas.  Fora  d'  aquí  hi  pot  haver  política  de 
partit :  aquí  dins  sols  hi  ha  política  de  pàtria. 


Los  Jochs  Florals,  digas'  lo  que  s'  vulla  en  contra,  son 
los  que  han  donat  naixensa  à  la  moderna  literatura  català- 


(36) 
na.  Sens  ells  lo  moviment  literari  que  avuy  fixa  V  atenció 
de  la  Europa  lletrada ,  no  hauria  per  cert  existit. 

Molts  son  los  poetas  que  aqui  venen  i  lluytar  pera  con- 
seguir  los  premis  y  lo  titol  de  mestre ,  y  cad'  any  aumentan 
en  proporció  considerable  las  composicions  presentadas  al 
certamen. 

Avuy  hi  ha  premsa  periòdica  catalana ,  poetas  catalans , 
prosistas  catalans.  Avuy  s' escrihuen  en  nostra  llengua  his- 
torias ,  y  poesias ,  y  novelas ,  y  dramas ,  y  comedias ,  y  ar- 
ticles ,  y  periodichs.  Avuy  hi  ha  teatro  català ,  un  teatro 
complert ,  que  ha  nascut  desprès  de  V  institució  dels  Jochs 
Florals  ,  un  teatro  que  atrau  un  püblich  escullit  y  núme- 
ros ,  un  teatro  qne  te  ja  desde  '1  drama  histórich  à  la  co- 
mèdia Ileujera  y  à  las  pessas  de  circumstancias ,  un  teatro 
que  no  '1  tenen  nacions  com  la  Bèlgica,  lo  Portugal  y  la 
Suissa.  Y  tot  assó  es  V  obra  de  deu  anys. 

Avuy  als  que  'ns  motejaren  un  dia  podem  dirlos :  Ja  no 
som  uns  cuants ,  som  molts ;  ja  no  som  un  grupo ,  som  un 
exèrcit ;  ja  no  som  una  secta ,  som  una  religió ;  ja  no  som 
una  tribu ,  som  un  poble ;  ja  no  som  la  rutina  estacionaria, 
som  la  càtedra  lluminosa ;  ja  no  som  una  mera  escola ,  som 
tot'  una  literatura. 

Avuy  als  que  'ns  critican,  podem  dirlos:  critiquéunos , 
però  ohiunos. 


Per'  alguna  cosa  serà  que  avuy  tant  altas  inteligencias  y 
tant  nobles  cors  s'  hajen  congregat  pera  escoltar  las  citras 
dels  nostres  poetas ,  pera  assistir  als  sengles  festivals  de  la 


(37)   . 
poesia  d'  esta  terra ,  pera  venir  à  véurer  com  cad'  any  apun- 
ta en  lo  cel  de  la  literatura  catalana  eixa  via  lactea  de  flors 
y  de  glorias  que  s'  exten  y  dura  d^ Tun  any  al  altre. 

Per'  alguna  cosa  serà  que  hajen  avuy  vingut  nobilissims 
magnates  d'Inglaterra ,  mestres  y  poetas  de  Provensa ,  sabis 
de  Paris  y  Roselló,  estrenuas  capacitats  de  Castella,  eminents 
lletrats  de  Mallorca  y  de  Valencià ;  per'  alguna  cosa  que 
tants  personatjes  distingits  hajen  vingut  de  totas  parts  à 
donar  ab  sa  presencia  mes  resplandor  à  la  festa  anyal  de  la 
poesia  catalana. 

Alguna  cosa  hi  veuran  en  eixa  literatura  que  's  desperta, 
en  eix  poble  que  s'  agita ,  en  eixa  llengua  que  vibra ,  en 
eixa  citra  que  sona ,  en  eixa  veu  que  s'  ascolta ,  en  eixa  fla- 
ma que  naix  soptada  del  braseral  que  s'  estiona ,  en  eixa 
música  de  paraulas  sonorosas  qu'  esparoneja  las  inteligen- 
cias ,  en  eixa  expressió  de  las  ideas  populars  que  admet  una 
forma  pern  manifestarse ,  en  eixa  aplech  de  cors  y  d'  espe- 
rits que  s'uneixen  no  pel  mal  sinó  pel  be ,  en  eix  brugit  de 
tot  un  bucfa  de  treballadoras  abellas ,  en  eixa  coloma  misat- 
jera  que  surt  del  arca  portantne  en  son  bech  la  branca  de 
llorer,  en  eixa  aspiració  à  ressucitar  una  llengua  que  's 
creya  morta,  una  literatura  que  's  creya  oblidada,  una  pà- 
tria que  's  creya  desaparescuda. 

Hi  veuran  lo  que  dea  véurerse  sempre  en  tot  moviment 
intelectual ,  lo  que  s'  ha  de  véurer  en  tota  literatura :  1'  ex- 
pressió d'  una  idea  ,  la  forma  d'  una  civilisació ,  1'  esperit 
d*  un  poble ,  lo  sentiment  d'  una  pàtria. 

Àsso  hi  veuran ,  asso  hi  trovaran  en  nostra  literatura  los 
que  's  vuUan  péndrer  la  molèstia  de  fíxarse  en  ella  y  d'  es- 
tudiaria. 

No  es  un  moviment  fictici  lo  nostre ,  no  es  la  llum  zigza- 
gadora  del  Uampech  que  'ns  enlluerna  y  desapareix  tot  de 
seguida,  no  es  lo  foch  follet  que  vaga  al  entorn  de  las  tom- 


(38) 
bas  dels  que  foren ,  no  es  la  veu  del  passat  eixida  de  'n  mitj 
dels  enrunats  sepulcres:  es  una  noble,  nobiiissima  creuhada 
que  marxa,  so  metent  y  banderas  desplegadas  à  la  con- 
questa del  esdevenidor ;  es  una  literatura  composta  de  poe- 
tas  y  escriptors  de  paradge ,  entusiasta,  patriòtica,  gene- 
rosa, que  avansa  en  nom  de  la  civilisadó  ,  de  la  fraternitat 
y  de  la  glòria ;  es  una  religió  que  ha  comensat  per  posar  los 
fonaments  d'un  temple  y  qu'  envia  per  totas  parts  sos  apòs- 
tols à  predicar  la  bona  nova. 

Y  eixa  creuhada ,  eixa  literatura ,  eixa  religió  son  dignes 
del  segle ,  que  ab  ell  vihuen ,  ab  ell  s'  inspiran  y  àb  ell 
avansan. 

Deixéunos  evocar  lo  recoil;  d'  épocas  passadas  que  sols 
ho  fem  pera  presentar  nobles  exemples  de  virtuts  à  las  ge- 
neracions modemas.  Honrar  los  serveys  prestats  es  dema- 
nar nous  serveys.  Pera  despertar  T  heroisme  y  las  nobles 
accions  hi  ha  que  prestar  homenatjo  y  cuito  als  qui  han  es- 
tat héroes  y  han  estat  nobles.  Si  no  ho  fessem  aixis  fórem 
ingrats  ab  nostres  avis .  y  la  ingratitut  es  una  trista  malal- 
tia de  r  ànima. 

No  som  nosaltres  com  aquells  llagrimosos  panegiristas 
del  passat  y  adoradors'  fanatichs  de  V  inmovilitat  que  fan 
vida  de  fantasmas  perquè  esclusivament  la  passan  gemegant 
entre  las  ruinas ,  plorant  sobre  las  tombas.  Nosaltres  pen- 
sem en  lo  passat,  però  tot  fixant  la  mirada  en  lo  esdeveni- 
dor; nosaltres  evoquem  los  recorts  del  nostres  besavis,  mes 
no  pera  ploraries  y  regretarlos  solament ,  sinó  pera  ensen- 
yar à  amarlos  y  à  ésser  dignes  d'  ells. 

Nous  trovadors  y  prohoms  d'  una  nova  era ,  los  poetas 
catalans ,  tot  inspirantse  de  recorts  se  nudreixen  d'  espe- 
ransas ,  viuhen  de  la  poderosa  vida  de  las  generacions  mo- 
demas ,  sentent  tictactejar  en  son  cerbell  las  pulsacions  de 
vida  d'un  poble  que  n'est  fort  de  mena ,  y  si  esgratinyan  la 


(39) 
terra  pera  descubrir  als  homens  d'  antichs  segles  sota  las 
màrbreas  llosas  hont  jauhen  en  repòs  y  pau  eterna ,  no  es 
certament  pera  vestir  sas  robelladas  armaduras ,  sinó  pera 
demanaries  un  esquitx  d'aquell  entusiasme  caballeresch 
que  'Is  portava  i  fer  del  amor  un  cuito,  una  guspira  d*  aque- 
lla fe  que  'Is  feya  superiors  en  las  greus  tribulacions  del 
ànima  y  en  las  íeras  tempestas  de  la  vida ,  y  un*  alenada 
d'  aquell  esperit  patriótich  y  d'  aquella  serenitat  de  forta- 
lesa que  'is  duya  à  mantenir  lo  dret^  la  Uey  y  la  pàtria 
contra  cualsevol ,  fos  qui  fos ,  petit  ó  gran ,  que  trepitjar 
gosés  las  llurs  inmunitats  sagradas. 

Tal  es ,  al  modo  de  véurer  del  Consistori  d'  aquest  any , 
r  expressió ,  l' idea ,  lo  sentiment  de  la  literatura  catalana. 


Majistrats  de  Barcelona ,  honorables  y  dignes  successors 
dels  prohoms  de  las  vermellas  gramallas,  no  estareu  per 
cert  descontents  de  vostra  obra  que  cad'  any  ha  crescut  cu 
importància  pera  cad'  any  créixer  en  glòria.  Comprengué- 
reu perfectament  I',  idea  que  guiava  als  restauradors  dels 
JocHS  Florals  ,  y  al  continuar  cad'  any  aquesta  festa  ,  sem- 
pre ab  mes  esplendor  y  mes  constància ,  habeu  compres 
que ,  honrant  la  llengua  mare  ,  honravau  al  poble  que  la 
parla- 

Majistrats  de  Barcelona ,  permeteume  repetirvos  avuy , 
en  nom  del  Consistori ,  las  paraulas  mateixas  que  dirigia 


(40) 
avuy  fa  deu  anys  à  vostres  antecesors  en  est  mateix  historich 
saló,  ab  motiu  de  la  festa  primera  dels  Jochs  Florals: 
«  Heu  honrat  à  vostre  país ,  y  qui  honra  à  son  pais,  honrat 
(( ne  sia. » 

Àlgunas  paraulas  ara  à  vosaltres  ,  poetas  los  de  Castella 
y  de  Provensa ,  los  de  Ingla terra  y  de  Valencià ,  los  de  Ros- 
selló y  de  Mallorca,  los  espanyols  y  los  estrangers. 

Salut  y  fraternitat  à  tots  y  cada  hu  de  vosaltres ,  los  que 
sou  avuy  nostres  hostes  estimats.  Lo  Consistori  dels  Jochs 
Florals  vos  saluda  coralment  à  tots  en  nom  de  la  terra  ca- 
talana. 

Salut  y  fraternitat  à  vosaltres  los  de  Castella  que  en  vos- 
tre pendó  porteu  encara y  portareu  sempre,  si  à  Deu  plau, 
los  dos  colors  vermell  y  groch ,  colors  de  la  bandera  anti- 
gua  catalana  en  los  bons  temps  de  nostra  pàtria  que  en 
penyora  d'  aliansa  vos  donaren  los  nostres  pares :  à  vosaltres 
Joseph  Zorrilla  ,  lo  trovador  del  passat ,  Ventura  Ruiz  Agui- 
lera ,  lo  cantor  nacional ,  Gaspar  Nuiiez  de  Arce ,  lo  poeta 
dramatich,  insignes  y  nobilissims  escritors ,  que  sou  aquí  la 
representació  viva  de  nostra  germana  Castella. 

Salut  y  fraternitat  à  vosaltres  los  de  Provensa  que  en  vos- 
tre honros  blasó  de  provincià  porteu  encara  y  portareu 
sempre ,  si  plau  à  Deu  també ,  las  roijas  barras  catalanas 
que  en  temps  de  ben  volguts  recorts  vos  donaren  en  penyora 
d*  amor  los  nostres  avis:  à  vosaltres  que  'us  agrupeu  en 
torn  del  apòstol  que  lo  nóm  literari  apella  lo  Virgili  de 
Maillano ,  de  Frederich  Mistral ,  la  personificació  encarna- 
da de  Provensa. 

Que  vos  sia  grata  à  tots  T  hospitalitat  de  la  terra  catalana, 
y  plegue  à  Deu  que  al  tornar  à  vostras  casas  ne  porteu  de 
nosaltres  un  recort  com  lo  qu'  en  lo  fons  dels  nostres  pits 
sabrem  guardarne  de  vosaltres. 

Com  hostes  heu  vingut :  com  germans  ne  partireu. 


(41  ) 
En  remembranza  d*  aquest  jorn ,  que  ab  vostra  vinguda 
r  heu  fet  jorn  de  mes  alta  glòria;  en  cambi  de  nostra  hos- 
pitalitat ,  que  si  no  es  faustuosa  es  fraternal  al  manco ,  sols 
una  cosa  demanem  ;  que  al  tornar  à  la  pau  de  yostras 
llars  vos  emporteu ,  com  grana  de  amistansa  pera  sembrar 
en  vostras  encontradas ,  com  flaires  ramell  de  flors  pera  re- 
partir entre  vostras  familias ,  com  dols  recort  d'  amor  pera 
empeltar  entre  'Is  vostres  ,  lo  recort  de  nostra  gaya  festa  del 
mes  de  Maig ,  lo  recort  dels  poetas  germans  vostres ,  lo  re- 
cort de  la  terra  catalana. 


III 


DEL 


SENYOR    SECRETARI    DEL    CONSISTORI 


g»  ^nimco  ^iqml  g  §íiiría. 


EXCEL-LEJNTISSIM  SENYOR: 


Maravella  semblaria  veurer  comparèixer  tants  campeons 
à  una  lluyta  en  que  molts  han  de  ésser  vensuts ,  sinó  's  sà- 
pigues que  los  justadors  premi  mes  alt  esperan  de  son  tre- 
ball que  las  joyas  d'  or  y  plata,  ab  tot  y  tenir  las  que  dona 
lo  Consistori  un  preu  que  no  's  pot  pesar  ab  balansas ,  ni 
molt  menys  pagar  ab  monedas.  Per  això  no  veureu  may 
que  ningú  se  'n  allunyi ;  per  això  los  que  anys  passats  obtin- 
gueren un  accèssit  ó  sisquera  una  menció  honorífica  ab 
mes  afany  s*  aprestan ,  y  los  que  res  pogueren  guanyar  no- 
vas  armas  preparan,  los  sentiments  de  son  cor  fortament  no- 
dreixen ,  en  la  historia  de  la  terra  cercan  ensenyansa  y  finei- 
xen per  obtenir  aquella  flor  per  tothom  tan  desitjada  y  que 
si  be  's  mustia,  pert  sos  colors  y  mort  com  totas  las  cosas  de 
la  terra ,  serva  una  flayre  que  alena  sempre  V  anima  del  poeta 
y  qu'  es  inmortal  com  vinguda  de  aquella  font  d' ahont  broUan 
los  tres  purissims  sentiments  de  Pàtria  Féy  Amor  divisa  d' est 
Consistori.  Trenta  vuyt  composicions  se  reberen  en  lo  .pri- 


(40) 
mer  any  de  la  Institució ;  362  se  n'  han  rebut  enguany  en 
ijue  s'  en  cumpleixen  deu  de  la  nova  renaixensa. 

Entre  aquestas  n'  hi  ha  62  que  han  cantat  la  Fé ,  49  nas- 
cudas  del  tracte  amorós  ab  las  gestas  de  la  nostra  terra , 
245  que  pertanyen  à  diferents  assumptes  y  6  en  prosa  que 
descriuhen  y  enalteixen  lo  memorable  siti  de  Girona  en  la 
guerra  de  Y  Independència.  Mes  de  quatre  voltas  al  es- 
cuUir  entre  ellas  las  mes  bonàs  ha  sentit  lo  Consistori  no 
poder  mostrar  algunas  flors ,  que  si  bè  no  del  tot  obertas 
tenen  ayres  de  hermosas  poncelletas  y  fan  una  olor  catala- 
na encisadora.  Tres  premis  ordinaris  oferí  en  lo  cartell, 
segons  costum  pagats  per  lo  Senat  Municipal ,  nostre  ver 
protector  y  mes  ara  que  may  firmíssim  aymador  de  la  Gaya 
Ciència.  Altre  estraordinari  prometé  donar  al  que  millor 
escrigués  una  historia  del  Siti  de  Girona  abundant  en  datos 
y  apropósit  pera  ser  posada  en  mans  de  la  gent  treballadora : 
à  la  generositat  del  Ateneo  Català  y  al  amor  que  lo  mateix 
professa  à  las  lletras  debia  lo  Consistori  lo  anterior  premi 
extraordinari.  Mes  com  reparàs  en  lo  valor  poétich  d'  algu- 
na composició ,  que  per  altra  part  atesas  certas  condicions 
d'  ella  no  desitjava  posar  dins  los  premis  ordinaris,  resolgué 
per  unanimitat  de  vots,  concedir  una  altre  joya  extraordi- 
nària en  nom  del  Consistori  y  seguint  una  lloable  costum 
d'  alguns  anys  cap  ensà  sens  interrupció  continuada.  Es  à 
dir  que  los  Mantenedors  podian  donar  la  flor  natural  qu'  ano- 
menàm premi  d'  honor  y  cortesia,  la  englantina  d'  or,  la 
viola  d'  or  y  plata ,  las  medallas  d'  or  y  plata  de  V  Ateneo 
Català  y  un  brot  de  taronger  florit  de  plata ,  premi  extraordi- 
nari del  Consistori.  Ab  eixas  flors ,  tan  ricas  n'  havem  guanyat 
altres  que  valen  molt  mes  encara,  y  si  hermosas  son  las 
císelladas  que  veyeu  sobre  la  taula  ,  altre  bellesa  mes  capdal 
tenen  las  que  vos  mostraré  aviat  pera  no  fervos  glatir  ab  lo 
desitj  puríssim  de  contem plarlas. 


(47) 
D'  acort  han  estat  tots  los  Mantenedors  presents  à  la  vo- 
tació sobre  las  poesias  que  debian  premiarse  y  això  me  plau 
molt  dirho,  puig  mostra  ensemps  las  bonàs  dots  de  las  com- 
posicions y  la  unitat  de  criteri  entre  los  jutjes,  ja  fortament 
lligats  per  la  de  sentiments  y  sobre  tot  d'  amor  sens  terme 
à  nostra  estimada  Catalunya.  Dretament  havem  cregut  donchs 
que  r  adjudicació  de  las  joyas  havia  de  ferse  de  la  següent 
manera. 


PREMI  DE  LA  FLOR  NATURAL. 


Ho  serà  una  Bigandia  casacassana  vinguda  de  Monserrat,  present  del  jardiner 
senyor  Martí  qui  en  Barcelona  Y  ha  cultivada. 

S'  ha  donat  à  la  valenta  composició  que  té  per  titol  Lo 
Castell  feudal^  y  per  lema,  Vivre  en  tout ,  c'est  vivre  cent 
fois  (Lamartine),  inspirada  en  la  forma  y  en  lo  modo  de 
conduhir  lo  pensament  de  la  que  ha  escrit  en  Itàlia  un  poe- 
ta Ib^ich  de  nostre  seggle  y  ab  lo  titol  del  Cinquè  Maggio 
es  de  tothom  ben  coneguda.  La  energia  dels  conceptes ,  la 
veritat  del  sentiment  poétich ,  T  armonia  robusta  de  la  ver- 
sificació ,  la  habilitat  ab  quç  ha  introduhit  lo  autor  en  nos- 
tra literatura  la  combinació  mètrica  usada  y  per  fi  certa  in- 
decisió lírica  que  permet  al  qui  V  escolta  explayarse  per  en- 
tre lo  passat  de  la  nostra  terra ,  han  fet  à  Lo  Castell  feudal 
mereixedor  del  premi  d'  honor  y  cortesia ,  encar  que  's  dol- 
gue  lo  Consistori  de  no  poder  afirmar  tant  absolutament 
com  lo  poeta  que  ^s  trobe  en  ell  sensera  la  pàtria  catalana. 

Lo  primer  accèssit  à  est  premi  U  ha  guanyat  la  poesia  ano- 
menada i  Ruinasl  vinguda  ab  lo  lema  Estos,  Fabio  j  ay 
dolor  I  que  ves  ahora  — Campos  de  soledad,  mústio  Co- 
llado— Fueron  un  tiempo  Itàlica  famosa,  per  sa  bona  y 
armoniosa  versificació  en  tercetos  y  per  lo  acert  ab  que  ha 


(48) 
seguit  son  autor  la  famosa  canso  de  Roderich  Caro  va- 
riantia  ab  originals  conceptes  nascuts  en  terra  catalana  y  ab 
un  final  que  enllassa  lo  passat  y  lo  present  d'  una  ma- 
nera nova  y  ben  trovada. 

Lo  segon  Y  ha  obtingut  lo  fresch  romancet  L' espigolera 
plé  de  suau  poesia  y  qu'  enclou  un  delicat  pensament ,  en- 
joyellat  d'  allò  millor  ab  sensilletas  galas  de  llenguatje. 
Vingué  ab  lo  lema  Aixís  son  las  de  ma  pàtria. 

Menció  honorifica  ha  jutjat  que  devia  fer  lo  Consistori  de 
los  romansos  Lo  mal  d'  amor,  Na  Isabel  y  Canso  que 
demostran  per  part  de  sos  autors  un  estudi  profitós  dels 
que  corran  en  boca  del  poble,  y  també  de  la  composició  en 
valencià  titulada  La  Morta  viva  per  sa  versificació  plena 
en  quiscuna  estrofa  y  en  totas  ellas  ben  sostinguda. 


PREMI  DE  L'  ENGLANTINA  D'  OR. 


A  la  composició  que  porta  per  titol  Lo  derrer  Pallars  y 
per  lema  PaíWa,  quadro  dramatich  d'  efecte  coratjós  partit 
en  tres  compartiments ,  ab  tant  bon  giny  y  ferma  sobrietat 
pintats  que  V  interès  per  los  dos  héroes  s'  arrela  mes  y  mes 
fortament  en  lo  espectador,  no  sols  à  cada  vers  sinó  que  tam- 
bé en  lo  final,  à  cada  paraula  per  lo  de  Pallars  pronunciada. 
Los  caràcters  d'  est  y  de  sa  muller  la  comptesa  son  vivents 
y  sostinguts  sempre :  per  entre  los  sentiments  de  venjansa 
qu'  enardeixen  los  pits  dels  dos  esposos  fà  aparèixer  lo  poeta 
r  amor  religiós  cristià  en  un  sol  vers ,  corona  d'  esta  enèrgica 
composició  entelada  no  mes  ab  alguns  defectes  qu'  entre- 
mitj  de  sas  bellesas  de  pensament  moltbè  poden  obUdarse. 

Ha  obtingut  lo  primer  accesit  lo  romans  titulat  Lo  Rey 
del  t;ent,ab  la  divisa  Ques  frare?  Ja  diuhen  que  vos  vos 


(49) 
fet  nomenar  rey  d'  Aragó  (Muntaner,  cap.  cm),  per  sa 
fàcil  versificació ,  efecte  gràfich  del  final  de  cada  un  dels 
romansos  y  valenta  pintura  del  cardenal  que  intervé  en  la 
escena.  Si  à  est  s'  acostessin  los  caràcters  dels  demés  perso- 
natjes  molt  mes  tindria  que  lloarse  en  la  composició  èpica 
ab  lo  primer  accèssit  premiada. 

Per  la  flayre  popular  molt  agradosa  y  la  bondat  del  pen- 
sament final  en  la  poesia  narrativa  anomenada  Canamunts 
y  Canavalls,  que  tenia  per  lema  Et  pugnavit  vir  contra 
fratrem  suum,  et  vir  contra  amicum  suum  ( Isaias ,  xix ) 
se  li  ha  donat  lo  segon  accèssit  de  V  englantina.  Àlgunas  re- 
peticions del  tot  innecesarias  y  certa  difusió  al  descriure  la 
lluyta  dels  dos  bandos  dins  la  iglesia  senten  los  mantenedors 
baverlas  trobadas  en  una  composició  per  molts  conceptes 
apreciable. 

A  la  poesia  en  llengua  d'  Oc  Las  sorres  màrtires,  y  à 
las  catalanas  En  Dalmau  Creixell,  Otger,  y  Lo  Parlament 
se  'Is  ha  concedit  menció  honorifica ,  atesas  las  bonàs  qua- 
litats qu'  en  ellas  resplandeixen. 


PREMI  DE  LA  VIOLA  D'  OR  Y  PLATA. 


No  s'  ha  adjudicat  est  premi  perquè  han  cregut  los  man- 
tenedors qu'  entre  las  composicions  à  ell  destinadas  no  n'  hi 
havia  cap  que  tingués  prou  altas  qualitats  de  sentiment  y 
espressió  pera  feria  digna  demereixerlo.  Moltas  n'  han  trobat 
ben  versificadas,  mes  pocas  que  no  fossen  imitacions,  fins 
quasi  à  la  lletra  d' inspirats  cants  de  la  lírica  castellana  ó 
d'  altres  catalans  premiats  en  anys  anteriors,  ó  que  no  pre- 
sentessen  fluxedat  d'  aspiracions ,  pobresa  d' imatges  y  con- 

1 


(50) 
ceptes  y  un  modo  d' espressar  los  pensaments  mes  propi  del 
filosoph  racionalista  que  del  sabi  creyent  embadalit  ja  en 
esta  vida  per  las  celestials  armonías. 

Solament  los  dos  accèssits  d' aquest  premi  (que  *s  guardarà 
per  r  any  vinent)  s'  han  adjudicat  à  las  dos  composicions 
tituladas  Penediment  y  Afany ,  que  tenen  per  lemas :  la 
primera  La  mort  no  tem  que  lo  mon  dampnifica — Sinó 
que  tem  que  cel  me  desfallesca  (Cants  de  mort.— Aüsias 
March)  y  Sitio  la  segona.  La  energia  dels  pensaments  y 
sobrietat  en  la  expresió  de  bona  mena  catalana  en  la  una  y 
r  esperit  cristià  qu'  entre  mitx  dels  afanys  del  mòn  se  veu 
en  r  altre ,  han  sigut  las  rahons  tingudas  presents  per  los 
mantenedors  al  donar  à  las  composicions  anomenadas  lo  pri- 
mer y  segon  accèssit  respectivament  de  la  viola  d'  or  y  plata. 
Bonàs  dots  s'  han  vist  en  las  poesías  La  creu  de  Jesús  y 
À  la  verge  de  Montserrat,  de  las  quals  sefíl  especial  men- 
ció honorífica. 

PREMI  EXTRAORDINARI  OFERT  PER  L'  ATENEO  CATALÀ 

A  LA  MILLOR  HISTORIA  DEL  8ITI  DE  GIRONA 

EN  LA  GUERRA  DE  L' INDEPENDÈNCIA. 

S'  ha  donat  lo  premi  de  la  Medalla  d'  or  ,  per  majoria 
de  vots  à  lo  treball  anomenat  Lo  siti  de  Girona  en  V  any 
i809^  que  té  per  lema  Deu  y  pàtria. 

Aixis  mateix  per  majoria  de  vots  ha  obtingut  V  accèssit 
d'  una  medalla  de  plata  la  Historia  del  siti  de  Girona  en 
V  any  i 809,  ab  lo  lema  de  la  crònica  de  Muntaner  «  Quel 
mon  tant  cruel  gent  no  ha  lla  hon  han  poder  com  son 
francesos...»  «Mes  aquell  poder  no  era  res  al  poder  de 
Deus ,  qui  guardava  é  defenia  ab  bon  dret  los  sicilians.  » 


(51  ) 
PREMI  EXTRAORDINARI  D'  UN  BROT  DE  TARONGER 

FLORIT  DE  PLATA 

DONAT   PER   LO   CONSISTORI. 


Lo  palau  enchantat  composició  en  català  antich  que  té 
per  divisa  leu  la  vese,  aquelo  branqueto  —  Jï  sa  frescour 
me  fai  lingueto  ha  guanyat  esta  joya  extraordinària.  La  her- 
mosa  tradició  de  la  reina  mora  encantada  dins  la  Cova  d'  Artà 
à  Mallorca  està  ab  ma  de  mestre  descrita  en  dit  romans , 
plé  de  pensaments  energichs  y  de  locucions  bellissimas  y  rich 
de  sentiment  poetich  ab  exquisitissim  art  portat  y  creixent 
sempre. 

Chants  d*  amor  es  lo  treball  en  vers  qu'  ha  obtingut  lo 
primer  accèssit  y  que  vingué  ab  lo  lema :  En  lloch  d'  hú 
U^ès  chants  d'  amor  —  Vos  tramet  lo  trovador  —  Trie 
aixis  lo  jutge  seient  —  No  el  mes  bó,  lo  menys  dolent. 
Si  bè  pensa  lo  Consistori  que  dits  cants  no  's  poden  quali- 
ficar per  complert  d' imitacions  d'  Ausias  March  com  pre- 
tent  lo  seu  autor ,  mereixen  molta  estima  per  los  coneixe- 
ments qu'  ha  probat  tenir  lo  poeta  de  la  nostra  escola  filo- 
sòfica poètica  en  la  edat  mitjana ,  Y  acert  ab  qu'  ha  vestit 
molts  conceptes  à  faisó  dels  escriptors  en  vers  del  seggle  XV, 
y  lo  sabi  enginy  ab  que  arriba  en  lo  acabament  al  amor  pla- 
tónich ,  que  pren  lo  goig  mes  alt  en  la  contemplació  de  la 
dona  aymada. 

Lo  segon  accèssit  s'  ha  votat  à  favor  de  la  dolsa  oda  clàssi- 
ca A  la  inspiració,  nascuda,  sens  dupte,  del  estudi  del 
poeta  lirích  mes  inspirat  de  la  llengua  castellana. 

Aixis  han  cregut  que  debian  adjudicar  los  premis  los  Man- 
tenedors  de  V  any  1868. 


(52) 

Altre  Corporació  oficial  à  mes  de  lo  Excm.  Ajuntament 
tenen  los  Jochs  Florals  per  protectora.  La  Excma.  Diputa- 
ció de  la  Província  es  eixa  y  enguany  com  los  passats  ha  vol- 
gut ajudar  també  al  millorament  de  la  llengua  y  del  esperit 
catalans ,  fentnos  dó  d' algunas  obras  à  fi  de  que  s' ajuntesin 
als  premis  y  accèssits  senyalats  en  lo  cartell  pera  aquesta 
festa.  Quan  de  bonàs  mans  vé  la  mercè,  à  lo  preu  que  per 
ella  tinga  un  altre  n'  hi  afeigeix  molt  mes  estimat  y  volgut 
encaro.  Tres  exemplars  de  Lo  jotglar  de  Mallorca  per 
nostre  Mestre  en  Gay  Saber  Geroni  Rosselló  serón  distribuïts 
entre  tots  los  poetas  que  tingan  premis  ordinaris  y  V  ex- 
^  traordinari  del  Ateneo ;  vuit  altres  de  la  Vida  en  lo  Camp  per 
D.  Cayetà  Vidal  y  Valenciano  se  donaran  à  los  vencedors 
qu'  hagen  guanyat  los  accèssits  dels  premis  ordinaris  y  del 
pertanyent  al  extraordinari  del  Consistori. 

Una  joya  també  'ns  oferi  pera  enguany  V  Ateneo  Balear  de 
Palma  de  Mallorca ,  mes  vinguda  tart  la  nova  y  senyalant 
aquella  corporació  tot  temps  desitjosa  verament  de  enaltir 
la  nostra  llengua ,  que  fos  donada  en  lo  present  concurs  al 
que  millor  trova  hagués  feta  llohant  historia  ó  usatges 
d'  aquellas  illas ,  resolgué  lo  Consistori ,  seguint  manament 
de  sos  Estatuts ,  deixar  pera  Y  any  vinent  la  palma  de  plata 
premi  extraordinari  que  ab  tanta  generositat  com  bon  seny 
y  escalfat  cor  oferia  lo  discret  Ateneo  de  Mallorca.  Busqueu 
donchs  poetas  que  m'  escoltau ,  busqueu  inspiració  en  la  ri- 
ca historia  de  las  illas  germanas  y  veniu  à  bornar  V  any 
que  vé  pera  conquerir  en  lo  camp  clos  de  la  poesia  aquella 
joya  tant  preuhada. 

Y  vosaltres  los  que  anau  de  poble  en  poble  y  de  masia  en 
masia  demanant  als  vells  de  la  terra  que  vos  contin  los  re- 
corts  de  1'  avior,  las  costums  patriarcals,  y  las  festas ,  balls  y 
tonadas  que  malaguanyadament  anam  oblidant  pera  pendren 
altres  de  novas ,  que  no  s'  han  fet  com  aquellas  aposta  per 


(53) 
nosaltres ;  vosaltres  pacients  observadors  y  narradors  enginyo- 
sos tingueu  esment  que  V  Ateneo  Català  dona  premi  en 
r  any  4869  à  la  millor  no  vela  històrica  que  tinga  per  assumpte 
fets  corresponents  à  la  època  que  và  dels  primers  anys 
de  la  guerra  de  Successió  als  últims  de  la  guerra  de  T  Inde- 
pendència, y  en  la  qual  's  dongui  marcada  importància  à  la  . 
pintura  de  las  costums  privadas  en  lo  temps  elegit  pera 
r  acció  de  la  novela. 

Deu  anys  fa  qu'  en  lo  mes  de  Maig ,  en  aquesta  històrica 
sala ,  devant  de  las  imatges  de  nostra  Gomptesa  y  Reina  y 
de  lo  rey  En  Joan  V  aymador  de  la  gentilesa ,  voltats  dels 
homens  mes  sabis  y  honorables  de  la  nostra  terra ,  dels  poe- 
tas  que  ab  sos  treballs  1'  enalteixen ,  d'  encisadoras  damas 
gayas  flors  viventas  en  aquesta  diada ;  deu  anys  fa  que  cele- 
brani  la  festa  poètica  dels  Joghs  Florals  ,  la  plasenta  festa  de 
la  literatura  catalana.  Trist  est  en  dia  de  tant  goig  haver 
memòria  dels  que  hi  foren  Y  any  passat  y  en  lo  present 
no  'Is  trobem .  ja  entre  nosaltres.  En  eixos  banchs  vèyeu 
sempre  sentat  à  En  Joan  Àgell  pare  virtuós ,  sabi  mestre , 
amich  verdader ,  de  enteniment  clarissim ,  ferm  aymador  de 
sa  pàtria  y  avuy  la  mirada  's  pert  cercantlo ,  y  los  ulls  del 
cos  no  '1  troban  ,  y  llàgrimas  prest  Uansariam  si  ab  los  de 
r  ànima  no  vegessim  que  dalt  del  cel  ja  te  posada  y  que  allí 
ahont  tot  es  benaventuransa  prega  à  Deu  y  à  Santa  Eulària 
pel  bon  esdevenidor  de  la  mare  pàtria  y  de  la  adorada  terra 
catalana.  Prenem  exemple  dels  qu'  han  sigut  coratjosos  y 
bons  ciutadans  pera  tot  temps  imitaries. 

Volguent  lo  Consistori  fer  ab  mes  soleipnitat  en  aquest 
any  la  distribució  de  las  joyas  ha  invitat  pera  que  à  ella 
asistissin  triats  poetas  y  escriptors  de  Castella  y  als  que  en 
lo  mitjorn  de  Fransa  parlan  encara  y  fan  renaixer  la  llen- 
gua Provensal  en  que  escrigueren  sos  dictats  los  mes  va- 
lents cultivadors  de  la  gaya  ciència.  Germans  d'  uns  y  altres 


(54) 
som ,  mes  lo  vincle  qu'  als  de  Castella  nos  uneix  es  lo  es- 
perit de  pàtria ,  V  amor  à  la  terra  espanyola  que  viurà  sem- 
pre en  nostres  pits  mentres  alé  de  vida  'ns  quedi;  llassos* 
d'  antiga  unió ,  ferm  carínyo  à  las  encontradas  nativas ,  un 
passat  literari  comú  nos  aplega  als  sucessors  de  V  encantadora 
Clemència  Isaura.  Tant  de  bó  que  Deu  volgués  inspiraria 
tots  los  pobles  r  ardent  amor  à  sas  montanyas  y  planuras , 
als  monuments  aixecats  com  guardas  vigilants  pels  que  sos 
antecessors  foren  ,  a  las  vilas  y  à  las  casas  payrals  quiscuna 
un  llibre  de  cent  fullas  gloriosas ,  é  las  sabias  y  bonàs  cos- 
tums mereixedoras  d'  ésser  seguidas  y  per  íi  à  la  llengua 
qu'  infantons  en  la  llet  mamarem ,  que  'ns  acompanya  en 
nostres  goigs  y  desditxas ,  y  que  tant  s'  escau  ab  lo  nostre 
esperit  que  d'  ella  'ns  devem  valer  quant  del  fons  del  cor 
nos  surten  las  paraulas.  Mes  arrelat  estaria  V  amor  de  pà- 
tria y  no  sentiriam  dolorosament  parlar  d'  abandonaria  com 
qui  de  la  cosa  pus~  menyspreada  parla ;  no  veuriam  caure 
enderrocats  avuy  un  palau ,  demà  una  iglesia  ^  mes  tart,  ay ! 
lo  qu'  es  tal  vegada  pitjor,  una  institució  profitosa  pera  lo  bon 
nodriment  dels  fills  dins  de  la  llar  domèstica.  Espanya  es 
terra  tan  desigual  com  rica ;  sas  encontradas  tenen  fisono- 
mias  diferentas ;  los  qui  en  ellas  viuhen  lleys  oposadas ,  cos- 
tums que  poch  se  semblan;  mes  los  cors  de  tots  una  cade- 
na 'Is  junta  de  dos  anellas  formada,  anellas  maravellosas  i 
que  drincan  sols  al  ressò  de  dos  sentiments  tant  purissims 
com  los  de  Fé  cristiana  y  de  fortíssim  amor  à  la  Pàtria. 
Fem  que  's  servi  per  tots  aquesta  cadena ;  enfortimla  mes  ca- 
da jorn  si  això  es  possible,  guardem  com  un  tresor  la  vella 
llengua^  los  vells  temples  y  palaus,  los  antichs  usos,  millo- 
rantlos  si  sempre  que  's  puga,  y  no  farem  tots  plegats  malas 
jornadas  ni  menys  perdrem  la  religiositat,  1'  honor  caballe- 
rós  y  r  altívola  constància  que  tant  envejan  los  estrangers  de 
seny  à  la  terra  d'  Alfons  lo  Sabi  y  d'  En  Jaume  lo  Conque- 


(55) 
ridor ,  als  casals  ahont  nasqueren  poetas  com  Fra  Lluis  de 
Lleó  y  Ausias  March ,  homens  de  govern  com  Fivaller  y 
Cíisneros,  verges  màrtirs  com  nostra  patrona  Santa  Eulària 
y  monjas  com  aquella  Teresa  de  Jesús ,  la  de  la  ploma  d'  or, 
per  r  amor  divi  en  tots  sos  dictats  ubriacada. 


IV. 


-43.- 


|)rnni  tat  la  Jlox  natural. 


— çs^ï!a5í^HSí5>- 


LO  CASTELL  FEUDAL 


LO  CASTELL  FEUDAL. 


—  Vivre  en  tout ,  c'est  vivre  cent  fois ! 
Lamartine. 


^ Els  tu,  feréstech  héroe, 
de  atlètica  figura , 
r  altiu  senyor  y  àrbitre 
que  desde  aquesta  altura 
sa  voluntat  indòmita 
daba  per  Uey  al  pla? 
0  bè  ets  ombra  fatídica 
pels  llamps  fuetejada , 
que  à  estàs  timbas  isperas 
guaytant  esparverada , 
pareix  que  esperas  sópila 
qui  't  vuUa  soterrà? 

De  nit,  quant  toca  V  Angelus 
la  mística  campana 
de  aqueix  poblet,  que  exànime, 
sota  'Is  teus  peus  s'  aplana, 
com  si  temés  del  dèspota 
lo  somni  conturbar, 


(60) 
Tos  murs ,  tas  torres  értigas 
de  llonchs  marlets  cenyidas , 
tas  descamadas  gargolas , 
tas  portas  esvahidas , 
ta  magestat  decrèpita 
bè  *s  semblan  revifar. 

Llavors  la  dona  tímida 
ab  r  índice  't  senyala , 
y  1  vell ,  viventa  crònica , 
del  sèu  esment  fent  gala , 
à  las  maynadas  crédulas 
ne  conta  4  teu  mal  fat ; 
De  com  un  jorn  va  móuressen 
gran  veu  sobre  la  terra, 
y  una  oratjosa  mànega 
que  estremordi  la  serra , 
del  fons  del  vall  à  la  última 
pedra  't  deixà  esvinsat. 

Sentència  fou  justissima 
la  que,  ab  ma  agraviada, 
sobre  ton  front  ciclópeo 
lo  cel  deixà  estampada 
per  que  en  ta  imatge  ombrivola 
se  conservàs  millor. 
Per  só  poblan  còrps  y  ólívas 
tas  rónegas  escletxas. 
pastoran  cabràs  frévolas 
allà  hont  brunzian  fletxas, 
y  entorn  sols  peta  rústega 
la  fona  del  pastor. 


(61) 
Per  sempre  mès  fugírenne. 
de  tu  'Is  ponts  llevadíssos , 
estrados,  cambras  lústicas 
rublertas  de  tapissos , 
armas ,  joyells  y  dlfila 
de  esclaus  y  ballesters. 
Ni  tornaràs  ja  à  véurelas 
aquellas  cabalgadas 
que  de  estos  murs  eixíanne 
tant  bellas  y  agensadas 
de  armini  y  robas  lústicas , 
de  plomas  y  cinters. 

Jo  *n  sé  de  tu  mil  càntigas 
de  amors  y  de  prouesas, 
de  malvestats  insólitas , 
de  alts  fets  y  de  vilesas 
que  aquesta  vella  fàbrica 
per  temps  han  escruixit. 
Gonech  qui  ab  ursas  cinicas, 
guaytant  per  tas  arqueras, 
retà  à  la  irada  víctima, 
mentre  en  sas  Uadroneras 
aparellava  grévolas 
cent  morts  contra  sòn  pit. 

Sé  ahont  la  sanch  adúltera 
feu  córrer  la  venjansa, 
tot  rabejant  frenètica 
lo  born  de  altiva  llansa; 
ahont  renegà  V  apostata 


(62) 
y  '1  bansador  il-liís. 
Ahont  fou  la  llar  marbrea , 
r  escut  de  quartons  nobles , 
r  armer,  la  cort  llarguíssima , 
y  ab  tants  de  arreus  y  mobles , 
prop  de  la  cambra  púdica , 
la  cambra  del  mal  us. 

Sé  qui  en  sa  ascona  ardévola 
lo  llamp  del  cel  porlantne , 
dels  plans  y  serras  pàtrias 
anà  foragitantne , 
devant  sa  ruenta  còlera , 
las  turbas  dels  alarbs ; 
Y  qui ,  com  visió  olimpica , 
desde  estàs  fondaladas, 
sas  onejantas  flamulas 
llensantne  a  las  creubadas , 
porta  sa  fama  armifera 
del  Líbano  ais  Algarbs. 

L*  honor,  la  glòria  heroica , 
lo  geni  y  la  bellesa, 
la  magestat  cessarea, 
lo  crim  y  la  impuresa 
sota  eixa  arcada  gòtica 
baixaren  tots  lo  front; 
Mentres  la  negre  jàcera 
que  al  fons  del  vall  se  corca , 
dressava,  ungla  carnívora, 
la  repupanta  forca 


(63) 
hont  s'  arraulia  estúpida 
la  mort  sobre  4  prego». 

i  Ah!  i  per  qué  vindré  i  véurelos, 
jo,  estos  bestuars  sanchnosos, 
estos  murets,  nius  de  aligas, 
y  1s  badadors  sumptuosos 
de  hont  pot  ser  tendres  llégrímas 
per  tu,  6  poble,  han  caygut? 
^  Per  qué  é  estàs  pedras  rónegas 
mon  cor  ha  de  acostarme? 
^per  qué  aqui  sols,  unissonas, 
sento  ab  sons  bells  parlarme , 
com  fan  las  arpas  eólicas , 
mon  cor  y  mon  Uahut? 

^Per  qué  a  est  fossar,  idòlatra, 
vé  ma  anima  cristiana , 
à  pregà  à  Déu  pels  héroes 
de  rassa  catalana, 
Uevantne  prop  la  víctima 
la  ombra  de  sòn  butxi? 
i  Oh !  bè  ho  se  prou ;  la  ténebre 
nit  de  aquest  jorn ,  la  fosca 
dè  aquesta  llum  magnifica, 
r  aspre  y  terrible  tosca 
del  nostre  brill...  jla  pàtria 
sensera  's  troba  aqui ! 

( De  Adolf  Blanch  y  Cortada. ) 


4>- 


llrímer  accis^xt  it  la  Jlot  natural. 


-;;Ç^a5iVíE5S$>- 


I  R  U  I  N  AS...I 


— «s-O*"— 


Iiiiiiiiiiiiiiiiiiuiuiíimiímiiuiiiiiiiiiiiiiii 


IRUINAS...! 


a  Estos  Fabio , ;  ay  dolor  !  qae  Yes  ahora 
a  Campos  de  soledad ,  mústio  collado , 
aFueron  un  tiempo  Itàlica  famosa...:. 

Rioja. 


Callau,  callàu,  qu'  en  mítx  de  las  ruinas, 
Dónn  lo  passat ;  son  respirar  murmura 
Lo  vent ,  en  las  arcadas  bissantinas. 

No  M  despertàu;  que  sa  gegant  figura, 
N'  esglayaria  al  mon ,  las  irritadas 
Ómbras  cridant  en  torn  sa  sepultura. 

Aqueixas  Uosas  per  lo  gram  tapadas, 
Per  r  alenada  del  Ponent  batudas , 
Y  per  las  plujas  de  los  anys  corcadas , 

D'  altres  edats  ja  'n  foren  bé  'n  volgudas; 
Palaus,  temples  y  murs  de  gents  antigas , 
Entre  'Is  mysteris  del  passdt  perdudas! 

Aqui  bónt  lo  vent  se  gronxa  en  las  espigas, 
Aqui  bónt  lo  sòl  las  daura,  las  senyeras 
De  Roma,  hi  onejaren  enemigas. 


(68) 

Gom  lo  Semoún  ne  tronxa  las  palmeras , 
L'  univers  jay!  llavors  arrebassaren , 
Las  famolencas  àíglas  estrangeras ! 

Aqui  del  Cessar  las  legions  pararen ; 

Y  aquí,  baix  d'  aqueix  sol,  en  eixas  planas,  ' 
Múrs  y  palaus,  temples  y  llars  n'  alssàren. 

Aqui ,  de  las  campinyas  vallesanas , 
La  reyna  fóu  un  jorn;  Y  orgull  jay!  n'  era 
Dels  Géssars  immortals  y  àíglas  romanas ! 

Al  cél,  entre  las  boyras,  la  fumera 
Pujà  de  una  ciutat;  sa  ombra  encara 
Per  eixos  llocfas  va  divagant  severa. 

i  Aqui  la  Egara  fóu;  la  gran  Egara! 
De  sas  grandésas  que  lo  món  ompliren , 
i  Ay !  ja  no  'n  quedan  ni  las  céndras  ara ! 

Cent  y  cent  voltas,  de  la  terra  eixiren 
Errànts  fantésmas  de  la  fosca  bruna , 

Y  aqui,  al  peu  del  torrent,  se  reuniren 
Per  admirar  dels  setgles  la  fortuna... 

jFocbs  folls  que  en  un  instant  lo  vent  desfeya, 
Al  primer  ràítj  de  Y  indiscreta  lluna! 
Impia  solca  vuy  los  camps  la  reya, 
Los  camps  hónt  lo  valor  hi  féu  destrosses 

Y  *n  sofriren  los  xochs  de  la  peleya... 

Y  al  arrencar  lo  ferro  aquells  terrossos , 
Veu  tornarse  'I  bover,  ab  freda  rialla, 
Blanca  la  terra,  dels  fracgménts  dels  ossos! 

Una  mota  de  blat,  cubréix  la  malla, 
Hónt  graner  hi  trobaren  las  formigas , 
Quant  caigué  lo  valent  en  la  batalla... ! 

Que  aqui,  planas  y  marges  y  garrigas, 


(69) 
Ensà  y  enlla ,  n'  estan  totas  sembradas 
De  las  hassànyas  de  las  génls  antigas! 

Hostas  incultas  de  T  orient  baixadas, 
Sepultaren  Egara  ta  grandesa , 
Gom  movcdissa  arena  las  onadas ! 

Y  caigueren  tos  fills  à  sa  feresa , 
De  tas  verges  Y  alarb  ne  féu  joguina , 
Palaus  y  témj^Ies  de  las  ílamas  presa ! 

L'  orgull  y  Y  esplendor  de  la  llatina, 
Al  pas  conqueridor  d'  aquella  rassa, 
i  Que  fóu  sinó  desolació  y  mina...! 

\L'  un  sétgie  é  Y  altre  sétgle  n'  arrebassa! 
Sempre  ) avant!  jen  avant!  lo  cel  li  crida: 
l'k  Y  Egira  immortal  la  humil  Ter-rassa! 

La  fabrica  als  Deus  patris  erigida, 
Al  Gristo  n*  horabona  consagrada, 
Al  jóu  de  Mahomét  fón  convertida ! 

Sos  fonaments  son  de  la  serp  morada ; 
La  salamandra,  son  horror  soleja, 
En  la  llosa  al  gran  Jove  dedicada ! 

Aqui  hónt  Val-Paradis  vuy  serpenteja, 
Entre  ilbas  y  canyars,  flors  y  verdura, 
Que  *1  vent  ab  flayre  dels  romérs  oreja. 

Gom  del  passit  fantàstica  figura. 
Del  abisme  evocada;  ombra  severa. 
Que  la  lluna  dibuixa  en  la  planura, 

S'  aixeca  d'  un  castell  la  calavera... 
vuy  sa  impoténsia  y  abandono  plora , 
Y  '1  darrer  tóm  de  V  univers  espera ! 

Las  ortigas  y  Y  éura  trepadora. 
Dels  eunegrits  marléts  s'  ensenyoriren ; 


(70) 
Del  lloch  de  ia  senyera  vensedora! 

Las  que  bélichs  claríns  nn  jorn  n'  ohiren, 
Parleras  vollas  y  parets  honradas, 
Que  als  crits  de  jvia  fora!  s'  estremiren... 

Ara,  en  las  horas  de  la  nit  calladas, 
De  r  òliba  la  veu  n'  óhuen  feresta, 
Quant  espanta  lo  vent  sas  nieradas , 

0  r  éco  funeral  de  la  tempesta... ! 
De  cavallers  ni  Uansas,  ni  armaduras, 
Ara,  ni  '1  nom,  ni  la  memòria  'n  resta! 

Sols  en  las  nits  de  los  hiverns  obscuras, 
Quant  regolfa  'I  mastral ,  i  las  dólze  horas , 
Diu  que  'n  deixan  los  morts  llurs  sepulturas.. 

La  fantasia  veu  sortir  llavoras^ 
Dels  marges,  dels  torrents,  de  las  ruinas, 
Ombras ,  en  professóns  aterradoras. 

Aqui,  al  ressò  estrident  de  las  botzinas, 
K  aixécan  los  guerrers  las  duras  massas... 
Altres,  lluentas  fullas  damasquinas... 

Las  planas  de  T  entòm,  quant  son  capassas, 
En  un  instant,  com  un  torrent  s'  anégan, 
De  cascos  y  marlotas  y  cor  jssas ! 

Munió  de  fréres,  mes  enllà,  ne  pregan. 
Als' planys  d'  una  campana  llastimosa. 
Que  'Is  renills  dels  cavalls  y  'Is  crits  ofégan ; 

Y  mes  enllà ,  en  comparça  numerosa , 
De  bisbes  y  guerrers  tranquila  exçena. 
Las  Ueys  decreta  y  las  costums  imposa. 
'   Mes  quant  lo  primer  raitx  de  la  serena 
L'  espessa  glassa  de  las  bromas  talla, 
Y  en  llunyadé  horisont  sas  llums  destrena; 


(71) 

Ni  vestigi  se  veu  de  la  batalla... 
La  cadernera  sas  cançons  refila , 
Y  'i  vent  qne  baixa  de  las  serras  calla! 

Brota  llavors  de  Y  industriosa  vila , 
En  inmensa  espiral,  negre. fqmera , 
Qu'  al  cel,  formantne  pabellóns,  s'  enfila; 

Del  llamp  també  '1  vapor  en  la  carrera, 
Serras  forada ,  los  espays  traspassa , 
Xiulant,  deixàntne  borrellóns  enrera! 

i  Es  lo  Progrés  que  àb  la  ciutat  la  enllassa ! 
Llavors  entre  las  galas  matutinas , 
Al  só  de  las  campanas  de  Tarrassa, 
i  Gantàr3  murmura  '1  vent  en  las  minas ! 

( De  Pere  Antoni  Ventalló ,  de  Tarrassa. ) 
(Cantor  d' Egira.) 


VI 


Btf^m  arr^00U  it  la  Jlm  natttral. 


-c=5235í5í>55^>- 


^^^«s^ri^S^^^^/Sf^^í^ 


10 


£.'  mm^MiMwuk, 


^-^'<!^f=^SJà^:i*ériíW>^^ 


Aixis  soo  las  de  ma  pàtria. 


Diguem  tú,  la  dels  ulls  negres, 
La  del  rebosillo  tlancli , 
La  del  giponet  de  sarja, 
La  dels  gonellons  rallats ; 
Diguem  tú,  la  que  t*  aixecas 
Ab  los  aucells  tos  germans , 
Tú,  que  à  V  aubada,  d  la  Verge 
Li  dius :  bon  dia  y  bon  any, 
Tú,  que  com  ells,  la  volada. 
La  volada  prens  cantant , 
Corrent  à  cercar  espigas 
Aixi  com  ells  cercan  grans. 
Tú ,  que  veus  lo  que  no  veuen 
Los  segadors  esburbals; 
Tú ,  que  posas  dins  ta  falda 
Lo  que  les  fuig  de  sas  mans. 


(76) 
Diguem  tú ,  V  espigolera 
Si  volràs  espigolar 
Lo  camp  del  meu  cor ,  fa  estona 
Segat  per  los  desenganys. 

Tú  no  déus  tenir,  la  bella, 
No  déus  tenir  mes  afany 
Que  fer  mes  grossa  maynada 
Que  tas  amigas  no  fan. 
Tú  no  déus  tenir,  la  nina, 
Mes  desitx  que  '1  de  descans , 

Y  de  traure  un  rebosillo 
Guant  las  altres  lo  trauran. 

Tú  no  déus  veure  'n  tos  somnis 
Mes  qu'  uns  botons  esmaltats, 
Una  creu  de  pedras  verdas 
Damunt  gipó  satinat 
Faldetas  color  de  rosa , 
Capell  de  paume  enflocai , 

Y  que  '1  dia  de  Sant  Jacme 
Balles  la  primera  al  ball. 
Diguem  doncs  T  espigolera 
Si  volràs  espigolar 

Lo  camp  del  meu  cor,  hont  xorda 
Del  vent  del  desitx  lo  bram. 

Semblem  que  vius  pajeseta 
Dias  de  goig  y  de  pau : 
Las  festas  vas  a  V  esgleya. 
Los  altres  dias  al  camp. 
Semblem  que  dejom  anyoras 


(77) 
Las  vel-las  de  lluna  y  embat 
Que  passas  à  damunt  Y  era 
Ab  tas  amigas  folgant. 
Semblem  que  cuant  ellas  ballan 
Ab  los  missatges  cansats , 
Cuant  mateixes  y  copèds 
Sonas  ferint  ab  dos  machs ; 
Cuant  las  cantas  ab  veu  dolça 
Las  cançons  del  temps  passat ; 
Ton  cor  aixampla  sas  alas 
D'  un  cel  d'  amor  per  V  espay. 
Diguem  dolça  espigolera 
Si  volràs  espigolar 
Lo  meu  cor,  que  no  grellasin 
Las  espigas  dins  lo  fanch ! 

i  Perquè  fins  al  pit  acalas 
Hermosa  nina  ton  cap? 
í,  Perquè  tas  galtas  se  tinyen 
del  viu  color  de  la  sanch  ? 
i  Perquè  una  llàgrima  baixa 
De  tos  ulls  espirejants? 
i  Perquè  de  ton  capell  besas 
Est  sech  clavell  desfullat? 
Diguem  tendre  espigolera 
Si  lo  goig  no  coneigs  ja, 
Si  d'  esta  flor  dins  lo  calzer 
Tots  los  plers  hi  tens  guardats, 
Si  al  partir  cap  à  la  guerra 
Aquell  jove  la  Hva  dar, 
Aquell  jove  ab  qui  tú  enavas 


(78) 

Ab  los  dits  entrunyellats 

i  Ton  plor  diu ,  espigolera , 
Que  sas  glosas  sols  cantar, 
Que  sols  à  ell  veus  en  tos  somnis , 
Que  sens  ell  may  tindràs  pau ! 
j  Ton  plor  diu ,  espigolera, 
Que  de  mon  cor  dins  lo  camp , 
No  hi  vols  cuUir  las  espigas 
Puig  son  pocas  y  entre  cartsü... 

Abril  de  1868. 

(De  Gabriel  Manra ,  de  Palma  de  Mallorca.) 


-«^•Hg^rn^ 


VII 


-<¥.¥- 


Premi  Ire  la  ^niglantina  V  or. 


LO  DARRER  PALLARS. 


^ 


.4^.4^AAAA^àiAAA.4rL4L4r.AL4JtJ^é':4^é^^^ 


LO  DARRER  PALLARS. 


Lema.— PÀTRIA. 


Dins  lo  enmarletat  castell 
de  Sort,  al  se  'n  T  hora  baixa, 
armat  de  'I  cap  fins  als  peus 
un  cavaller  se  'n  entrava. 

—  Ojats,  mos  faels  maynaders, 
que  '1  compte  n'  Huch  és  qui  'us  parla : 
alsàu  lo  pont  llevadis, 
aparelleu  prest  las  armas. 

Féu  que  tingan  los  coltells 
fi  lo  tall  demà  à  trench  d'  auba , 
que  si  '1  mòs  no  's  treu  a  nit 
no  r  heu  de  treure  ans  de  gaire. 

Poséus  los  capells  mes  forts, 
cercau  los  escuts  mes  amples, 
las  civellas  clohéu  bè 
dels  cuixals  y  las  cuyrassas. 


n 


(82) 
Arboreu  mon  peno  roig 
en  lo  cim  del  homenatjo , 
que  de  nou  V  hém  de  pintar 
molt  abans  d'  una  setmana. 

Via  sus ,  mos  maynaders , 
que  '1  compte  n'  Huch  es  qui  'us  parla , 
la  fura  vol  vindré  al  cau , 
aparellaus  sens'  tardansa.  — 

Tal  va  parlar  à  n'  als  seus 
tan  bell  punt  féu  T  arribada , 
lo  compte  n'  Huch  de  Pallars , 
jítant  pèls  ulls  rojas  flamas. 

Poch  se  'n  cuyda  del  cavall 
quan  sens'  descolcar  los  parla , 
ni  molt  menys  de  sa  muller 
que  r  espera  dins  sa  cambra. 

Quan  ella  '1  veu  prop  de  si 
amoroseta  V  esguarda , 
y  paraulas  com  aytals 
ja  'n  cambian  1'  un  ab  1'  altre. 

—  Benehit  sia  '1  retorn 
com  un  bès  ne  vuUau  darme ; 
asseyéuvos  à  mos  peus , 
reposeu  sobre  ma  falda. 

—  Malastruga  hora  ne  sia 
ma  muller,  la  en  que  tal  fassa, 
que  mal  cau  de  fer  lo  nin 
quant  un  pél  se  te  de  barba. 


(83) 
— Qui  'us  ha  cfés  lo  mèu  marit, 
que  parleu  d'  estàs  paraulas? 

—  Sanch  de  Rey  en  son  pit  bull 
qu'  es  à  fe  malaguanyada. 

—  Digaume,  si  'us  plau,  lo  tort 
que  'n  sento,  marit,  frísansa. 

—  Barcelona  és  de  'n  Joan, 
la  guerra  s'  es  acabada. 

A  quants  Uuylaren,  per  bons 
se  'Is  ha  nomnat  à  veus  altas ; 
menys  a  mi  que,  per  dolent, 
en  cridas  avuy  me  dampnan. 

— Al  sentirho  clou  los  punys 
na  Gatarina,  enutjada, 
y  la  meytat  dels  cabells 
d*  una  tirada  's  rebassa. 

— No  tinga  una  hora  de  pau 
qui  tals  cridas  n'  ha  manadas. 
— No  li  darà  '1  compte  n*  Huch, 
mentre  un  alé  de  vida  haja. 

—  Jo  cuydaré ,  mon  marit , 
que  mon  bras  no  'us  fassi  falta , 
que  una  honra  tenim  abdos 

V  hem  nascut  de  bona  mare. 

—  Per  massa  fael  à  las  lleys 
la  vida  'I  Rey  vol  llevarme... 

i  botxí  de  tos  propis  fills , 
malehida  ta  nissaga ! 


(84) 
Tal  ne  digueren  entant , 
que  la  nit  ne  desplegava , 
devant  los  raigs  de  la  llum, 
lo  negre  vel  de  sas  àlas. 

Après ,  quant  morts  los  teyers 
y  altre  remor  no  sonava 
en  la  vall,  que  la  del  riu, 
ó  las  petjadas  del  guayta, 

deya  n'  Huch,  de  sa  muller 
dormint  de  cap  à  la  falda :  — 
Muyra  1  Rey — y  ella  un  fort  bès 
feya  ressonà  en  sa  galta. 


II 


De  tots  quants  castells  te  *1  compte 
s'  ha  volgut  fe  '1  Rey ,  senyor ; 
mes,  sens'  que  d'  un  pogués  serho, 
lo  Rey*  en  Joan  s'  es  mort. 

Li  han  bastat  à  'n  Huch ,  los  brassos 
dels  Glaramunts ,  dels  Copons , 
dels  Satentis  y  'Is  Planellas, 
per  vence  al  Rey  d'  Aragó. 

De  tan  colpejar  fins  tenen 
gastat  de  la  espasa  '1  pom ; 
mes  avuy  feneix  la  guerra... 
grat  sia  à  Déu,  si  aixi  'u  vol. 


(85). 

—  Novas  n'  han  vingudas  compte. 
— Quinas  novas,  mos  barons? 

—  Lo  missaljer  que  las  porta 
vos  las  donarà  millor. 

— Dits,  míssatjer,  lo  missatje. 

—  Lo  Rey,  vos  dona  *1  perdó 
com  per  Rey  lo  vullàu  pendre. 
— Responeu  al  Rey,  que  no. 

—  Pensin  que  ab  poder  se  trova 
com  cap  altre  bi  hagi  al  mon. 

—  Ab  tot,  de  bon  xich  ni  manca 
per  ser  dels  Pallars  senyor. 

— Pensàu  que  Joan  se  deya 
lo  Rey  que  va  fervos  tort, 
y  que  '1  que  avuy  aqui  'm  menà 
es  en  Ferrant  d'  Aragó. 

—  Jurí  guerra  à  sa  nissaga... 
res  mes  tinch  per  dir  qu'  això. 
Déu  vos  guarí  lo  del  missatje, 
que  Dèu  vos  guart  de  traydors. 

Del  missatje  à  las  paraulas 
lo  compte  ha  restat  tot  sol , 
que  *ls  barons  de  sa  maynada 
n'  han  deixat  los  seus  penons. 

Gobarts,  lo  compte  'Is  apella, 
la  comptesa  'Is  diu ,  fellons, 
mes  perçó  lo  pit  no  'Is  mancd, 
guerra  i  mort ,  cridan  abdos. 


(86) 
Lo  compte  a  cavall  ja  salta, 
fa  grunyir  los  esperons; 
de  sa  muller  lo  coratje 
guarda  '1  bres  de  sos  majors. 

No  hi  valen  infanta  que  vingan 
ni  somatents,  res  hi  pot... 
perdan  y  guanyan  batallas , 
fan  alsar  setjes  y  tot. 

Mes  las  forsas  al  fi  minvan 
y  va  '1  compte  per  socors , 
mentre  Y  compte  's  trova  i  Fransa 
vé  d'  enemichs  nou  estoi. 

Lo  que  las  armas  no  poden 
lo  nombre  y  la  fam  ho  pot; 
bè  r  Infant  ne  pot  gaudirse , 
ja  '1  comptat  es  d^  Aragó. 

—  D'  hont  ne  veniu,  la  Gomptesa? 
— Ja  comptes,  marit,  no  som... 
—  I  Tan  se  val  I  per  fer  la  guerra 
ne  sobra  ab  teni  '1  bras  fort. 

Per  sort,  no  'm  manca  una  espasa, 
tinch  r  honra  neta  per  sort: 
lluytin  en  lo  lloch  que  Uuytin , 
contra  *1  Rey  Uuytaré  jo. 

Nat  al  mon  no  vull  que  pugui 
ningú  escarnir  lo  mèu  nom, 
guerra  à  mort,  ne  juri  un  dia, 
guerra  i  mort,  juro  de  nou! 


(87) 
Si  res  mes  de  mi  sabiau , 
no  ploreu  la  mia  amor... 
— Gom  de  mi  ne  moriu  digne, 
marit ,  no  'n  tingí  u  cap  por ! 


III 


Guerrajant  ne  passan  dias , 
guerrajant  ne  passan  anys, 
la  comptesa  ja  n'  es  morta , 
pres  lo  compte  n'  ha  restat. 

En  mar  hora — ja  li  diuhen  — 
se  n'  es  presa  la  ciutat , 
que  la  caiguda  de  Nàpols 
la  vostre  mort  ne  serà. 

Ell  los  respon :  —  Per  tres  voltas 
me  n*  han  pres  y  he  deslliurat, 
com  deslliurí  altre  vegada 
per  vensut  no  'm  dono  encar*. 

Ja  dins  d'  una  nau  lo  íican 
fermat  de  peus  y  de  mans, 
quan  la  nau  arriva  en  terra 
dins  d*  un  castell  V  han  tancat. 

Si  '1  castell  no  coneixiau , 
ja  *1  coneixereu  aviat , 
en  Xàtiva  es  fet  pels  moros 
ab  set  murals  al  voltant. 


(  88  )       - 
Al  trist  del  captiu  ja  parlan 
al  ier  corre  '1  forrellach. 
— D'  aquesta  presó,  lo  compte, 
no  haveu  de  sortirne  may 

—  Mala  estrella  fou  la  meva. — 
de  sa  sort  en  Huch  se  plany, 

—  No  'm  raça  1  mori ,  '1  que  'm  raça 
es  no  morir  com  me  cal. 

Per  las  llibertats  del  poble 
tota  ma  vida  he  lluytat, 
y  a  la  fi  vinch  a  ma  terra 
per  fer  la  mort  del  esclau ! 

Ja  '1  compte  ha  perduda  V  esma , 
sens'  forsas  en  terra  jau , 
ni  sap  si  la  llum  es  faula 
de  tant  veure  fosquetat. 

— No  'm  diriau  si  fa  clara, 
vos  que  'us  sento  caminar? 
Lo  carceller  no  te  llengua 
per  respondre  al  de  Pallars. 

Dins  la  presó  n'  entra  un  frare. 
— i  De  que  'us  acuseu  germà? 

—  De  que  'n  Ferrant  encar'  visca ! 
De  la  mort  que  fiu  en  Joan ! 

—  Pensàu  que  al  que  mor  en  culpa 
ii  espera  un  castich  moll  gran ! 

— Que  mes  castich,  que  '1  de  véurer 
Catalunya  agonejar ! 


(89) 
— Jesús  es  font  de  clemència! 
Jesús  es  font  de  bondats! 
—  Com  lo  Rey  al  infern  cremi 
crema  al  infern  no  'm  sap  mal ! 

—  Lo  qui  prengué  mort  per  nallres 
als  butxins  va  perdonar! 
— Jo  à  'n  als  meus  perdonaria... 
als  de  Catalunya,  may! 

Lo  compte  un  Sant  Grist  ne  besa , 
plega  las  mans,  fa  un  badall... 
Lo  darrer  Pallars  afina... 
que  Dèu  Y  haja  perdonat ! 

9  Abril  1868. 

.   (De  Francesch  Ubach  y  Vinyeta. ) 


H-iii•i^i' 


12 


VIII 


Prtnur  acdsah  &  la  Cnjglantina  V  or. 


LO   REY  DEL  VENT. 


^^'^\ÍkiÀÀ.^ÀMÀà3^ÀàÀÀí<J:àx^^^^ 


ZO  KST  OBI.  7SKT. 

Dedícaia  i  Ei  Francesch  Paiaj  Brií. 


Lema ;  Ques  ,  frare  ?  Ja  diuen  que  vos  vos 
fets  nomenar  rey  d'  Àrago  ? 

(Muntaner.  —  Cap.  cm. ) 


La  gran  host  se  n'  es  juntada 
fins  Voló  dès  Perpinyà ; 
quinze  jorns  ja  fa  que  cerca 
entrar  dintre  del  reyalm. 

V  iiifant  Carlet  hi  va  alegre ; 
r  infant  Faliph  trist  hi  va. 
L'  un  véu  delràs  las  montanyas, 
garlanda  pera  son  cap ; 

mes  r  altre  hi  véu  la  follia 
qu^  ha  d'  esse'  un  trist  desengany. 
A  Catalunya  abdòs  miran 
r  un  ab  goig;  Y  altre  ab  pesar. 

üe  sopte  aixecan  la  vista :        ^^ 
r  un  fixanlla  en  V  altre  va , 


(94) 
y  après  d*  encesa  mirada 
alxis  abdós  van  parlant : 

—  Sè  Carlot  que  rey  vos  dihuen, 
sè  que  rey  vos  feu  nomnar!... 

—  Sò  rey,  ja  que  rey  va  ferme 
d'  Aragó ,  lo  Pare  sancl. 

Lo  qu'  ell  ne  lliga  à  la  terra 
dalt  del  Cel  també  es  lligat : 
corona  T  Papa  va  darme , 
corona  mon  cap  tindrà. — 

—  Sereu  lo  rey  del  xapeu, 
lo  rey  d'  Aragó...,  jjamay! 

Mon  avoncle  *J  gran  en  Pere 
sempre  son  rey  es  estat , 
y  à  fé  que  lo  meu  avoncle 
lo  defendrà  pam  à  pam ; 

y  si  logréu  la  corona 
ferne  caure  de  son  cap, 
vos  ofegareu  per  héurala 
en  lo  fons  d'  un  mar  de  sanch ; 

y  altrement,  i  la  tomada 
lo  camí  del  desengany 
ab  rastre  d'  amargas  Uígrimas 
lo  deixareu  senyalat ! 

Debadas  teniu  V  ajuda , 
r  ajuda  del  Pare  sanct; 
la  de  Dèu  ;  oh  foll !  vos  manca 
y  sens  eixa  cap  ne  val ! 

Debadas  ab  F  oriflama 
porteu  los  soldats  mes  braus , 
qu'  en  Pere  serà  una  roca 


(95) 
y  una  ratxada  ells  seran. 

Anéusen  donchs  y  Ilansaulos 
d*  una  alenada  al  combat... 
son  vent  com  vostres  projectes... 
Rey  del  vent,  que  Dèu  vos  part!- 

En  Garlot  a  aytals  paraulas 
no  popè  respondre  pas, 
pus  la  gola  li  'n  nuava 
una  glopada  de  sanch, 

pèls  ulls  çuspiras  ne  treya , 
y  sa  febrosenca  mà 
buscava  '1  pom  de  ¥  espasa 
sens  poderlo  ensopegar. 

Mes  lo  color  de  sas  galtas 
de  sopte  queda  mudat, 
y  ni  cerca  ja  Y  espasa, 
ni  foch  de  sos  ulls  ne  trau , 

que  ja  'I  panteix  de  son  cor 
ne  reprimeix  ab  las  mans , 
y  acala  los  ulls  à  terra , 
y  resta  mut  y  gelat. 

Lo  rey  en  Faliph,  son  pare, 
s'  atansa  ab  lo  Cardenal, 
y  abdòs  depressa  camínan , 
mirantne  abdòs  als  infants. 

Lo  rey,  del  infant  Faliph 
la  ma  agafa  tremolant, 
y  *I  Cardenal  també  agafa 
del  infant  Carlot  la  mé. 

—  Carlot,  Carlot,  ja  vè  V  hora! 
Ja  'n  Pere  ha  llevat  lo  camp 


(96) 
y  es  ja  vostra  la  corona 
que  'us  va  dar  lo  Pare  sancl !  — 

—  Anem ,  anem  a  cercaria !  — 
diu  en  Garlot  plé  d'  afany, 
fugint  empès  pèl  desig, 

com  la  palla  pèl  mastral. 

—  FalipL,  Faliph,  ja  vè  ï  hora! 
Ja  'n  Pere  ha  llevat  lo  camp !  — 

—  Ay,  Pare,  los  corps  s'  atansan 
que  sentan  olor  de  carn !  — 

—  A  cercà'  anem  la  corona 
que  'ns  va  dar  lo  Pare  sanct!  — 

—  Ay,  Pare,  qu'  aytal  corona 
Dèu  del  cel  no  *ns  la  don'  pas !  — 

Del  donzell  càuhen  las  llàgrimas  : 
son  pare  '1  rey,  baixa  *1  cap; 
y  al  oure  en  io  campament 
la  cridaria  dels  soldats, 

de  nou  aixeca  la  testa, 
y  ab  lo  cor  esbategant, 
al  infant  pèl  bras  agafa 
y  r  arrossega  al  combat. 

—  Infant  Faliph,  ara  es  hora 
de  Uuyta ;  mes  no  de  plany !  — 

—  Sí ,  Pare ,  guardem  las  llàgrimas 
qu'  après  las  podrem  llansar !  — 


Si  fou  crua  la  batalla 
las  armas  bè  'us  ho  diran 
que  restaren  pessejadas 
ó  bè  ubríacas  de  sanch. 


(97) 
La  derrota  de  *n  Faliph , 
vos  la  diran  los  barranchs , 
qu'  engolir  ja  no  pogueren 
mes  cavallers  ni  cavalls. 


—  La  gent  de  vostre  reyalme 
la  ben  vinguda  'us  ba  dat ! 

Oh  Garlot,  molt  vos  estima 
y  com  rey  vos  tracta  ja !  — 

Aixis  en  Faliph  parlava, 
y  en  Carlot  baixava  *1  cap 
sota  '1  pés  de  la  dis-sort 
que  r  anava  aclaparant. 

En  tant  que  lo  rey  son  pare 
de  sos  ulls  gitantne  llamps , 
plé  de  venjansa  aixis  deya 
tremolench  per  lo  enujat. 

—  Calleu,  calleu  en  Faliph 
que  bè  se  'n  penediran ! 
Haig  de  tomà'  en  cementiris 
sas  vilas  y  sas  ciutats!  — 

— Dèu  vulla  que  vostra  tomba 
vos  mateix  no  'us  la  fassàu , 
y  que  'n  aytal  cementiri 
no  'us  hi  tinguem  d'  enterrar!  — 

Y  de  'n  Carlot  à  1'  orella 
parlava  així  '1  Cardenal: 
—Son  provas  que  '1  Cel  envia, 
mostrauvos  bèn  resignat ! 


13 


(98) 


II 


De  'n  Vilanova  à  1'  alberch , 
qu'  es  al  pla  de  Perelada, 
malalt  del  cos  y  del  cap 
s'  hi  troba  'n  Faliph  de  Fransa. 

Ni  la  febra ,  ni  '1  dolor 
ja  tant  lo  sèu  cos  abatan , 
com  lo  desvari  crudél 
que  va  destrossantli  T  ànima. 

Ne  véu  à  lo  Pare  Sanet 
que  corona  li  'n  regala , 
la  posa  al  cap  de  son  fill 
y  eix  sent  T  ardor  d*  üna  brasa. 

Móune  la  testa,  y  li  cau, 
y  rodola  per  la  plana... 
Véu  lo  rey  que  va  fugint 
y  al  darrera  cech  s'  hi  Uansa. 

De  vista  ha  perdut  al  mòn 
y  corra...  corra  plé  d'  ànsia, 
sens  veure  que  fonda  timba 
engolint  va  la  garlanda. 

Per  los  rochs  de  las  voreras 
la  corona  dringa  y  salta... 
Aquell  drinch  al  cor  li  arriba , 
aquell  drinch  T  hi  arriba  a  Y  ànima. 

Ja  no  véu  res...  Al  barranch 
cech  de  desig  va  à  llansarse. 
Ja  hi  es...  Al  arribà'  al  fons 


(99) 
sent  un  pes  que  '1  pit  li  esclafa ! 

Obra  'is  ulls ,  y  conciròs 
mira  al  voltant  de  la  cambra  : 
la  mà  damunt  de  son  cor 
lo  Cardenal  li  'n  posava. 

Ab  sa  veu  no  T  hi  diu  res; 
mes  sos  ulls  aixis  1'  hi  parlan : 
— Vos  m'  héu  Uansat  à  T  abim! 
Vos  sou  la  meva  desgracia ! 

Enrera  's  fa  1  Cardenal 
reparant  las  rojas  flamas 
qu'  ixen  dels  ulls  entelats 
del  rey  en  Faliph  de  Fransa. 

N'  agafa  '1  Chríst  que  voltat 
de  ciris  grogenchs  n'  estava : 
—  Teniu ,  teniu ,  rey  Faliph ! 
Dèu  va  morir  per  nosaltres !  — 

Se  torna  '1  foch  de  sos  ulls 
un  mar  d'  abundosas  llàgrímas; 
y  diu  ab  véu  tremolenca 
als  infants  trislas  paraulas. 

—  Fills  meus,  fills  meus  de  mon  cor 
la  meva  vida  s'  acaba... 
Carlot  sols  à  vostre  bè 
ab  gust  r  he  sacrificada. 

Mes  are  que  Dèu  dels  Cels 
a  darli  compte  'm  demana , 
^com  podré  la  sanch  dels  martres 
esborrà'  ab  las  mèvas  llàgrímas? 

Anéuse  'n  de  Catalunya , 


(100) 
porteu  lo  mèu  cos  à  Fransa , 
ja  que  no  hi  puch  tomar  viu 
al  menys  hi  torne  cadavre  ! 

No  féu  cas  de  la  corona , 
no  féu  cas  d'  aytal  garlanda ; 
Dèu  no  vol  que  la  cenyiu 
y  Dèu  pot  mes  que  nosaltres... 

Ày  Faliph  si  hagués  cregut 
punt  per  punt  vostras  paraulas .. 
mes  ja  es  tart!...  Ja  es  tart,  Dèu  mèu ! 
Ja  enrera  no  pot  tornarse ! 

Aymàuvos  fills  de  mon  cor 
tant  com  vostre  pare  'us  ayma : 
donéume  un  bes...  y  desprès 
beséuse  també  vosaltres. — 

Ja  van  besantlo  'Is  infants 
ab  los  ulls  coberts  de  Uàgrímas : 
sos  llabis  ne  quedan  frets 
com  la  fredor  de  son  pare. 

—  Faliph,  Faliph,  tè  aquest  bes 
y  per  Déu  fésmen  un  altre , 
per  cada  abràs  que  jo  't  dono 
dònam  també  una  abrassada !  — 

Y  anava  morint  lo  rey 

y  al  veure  que  així  's  besavan , 
toma  lo  darrer  badall 
en  la  darrera  rialla. 

Y  en  un  reco  4  Cardenal 
las  mans  al  cor  apretantse 
y  'Is  llabis  entre  las  dents , 
feya  veure  que  pregava. 


(101) 

III 

Se  'n  tornaD  de  Catalunya  I 
Son  al  coll  de  Panisars. 
Los  dos  infants  concirosos 
fan  aturar  sos  cavalls. 

À  Catalunya  abdòs  miran ; 
mes  ay !  abdòs  ab  pesar ! 
L*  un  diu: — Adéu  cementiri!  — 
diu  r  altre :—  Adéu  mon  reyalm' !  — 

Y  al  costat  ab  groga  cara 
y  ab  lo  cor  bén  plé  d'  afany, 
lo  Cardenal  esperona 
lo  ventre  de  son  cavall. 

—  Ay  infants,  anem  depressa 
que  'ns  segueixen  pas  i  pas... 
Ja  s'  óuhen  dels  almogàvers 

los  crits  de  firam,  firam !  — 

—  Que  'ns  fereixen!.,  que  'ns  fereixen 
que  sens'  honra  'ns  ne  tomam !  — 

diu  en  Faliph  tremolantne 
Uansant  pèls  ulls  fréstechs  llamps. 

En  Carlot  ja  res  pot  dime , 
pus  camina  sanglotant, 
y  ab  rastre  d'  amargas  llàgrimas 
deixa  '1  cami  senyalat ! 


Debadas  lo  rey  en  Pere 
ha  fet  po'  al  almogavar, 


(  102  ) 
que  ventne  esta  rica  presa 
com  r  hi  escapa  de  las  mans. 

Al  crit  de  Senyor,  vergonya ! 
y  al  crit  de  firam !  firam ! 
se  tira  à  la  rerassaga 
y  un  de  viu  no  1  deixa  pas. 

L'  avalot  de  la  barreja 
fa  estemordi'  al  cardenal , 
que  no  te  prou  esperons 
per  esperona'  *1  cavall. 

—  Tots  som  morts !  —  sols  ne  murmula. 

—  Tots  som  morts!...  —  va  murmulant; 
y  Ms  dos  infants  al  oirho    - 

gíran  los  ulls  esvarats. 

Al  guaytame  la  matansa 
que  en  los  seus  soldats  ne  (an , 
com  si  vejessen  un  somni 
ne  restan  frets  y  aturats. 

—  Ay  infants  anem  depressa 
que  'ns  segueixan  pas  à  pas, 

s*  atansan ,  y  sí  'ns  encalsan 
morim  d  las  sèvas  mans  i  — 

—  Vinga  la  mort  y  ab  lo  pare 
nos  soterrin  abrassats !  — 

diu  en  Faliph  aixugantse 
duas  gotas  d*  amarch  plany. 
Y  en  Carlot  alsant  la  vista 
exclama  tot  sanglotant: 

—  A  vostras  mans  m'  encomano... 
Fassas  vostra  voluntat ! 


(  103  ) 

Ja  véuhen  las  altas  torras 

Ja  véuhen  i  Perpinyà , 
y  'Is  ix  lo  rey  de  Mallorca 
de  son  exercit  davant. 

—  Ara  que  lo  port  ne  veyam , 
nos  engolirà  la  mar... 

Ay  infants  prest  escapémnos! ...  — 
diu  lo  poruch  Cardenal. 

—  Tots  los  soldats  que  aquí  moren 
han  lo  paradís  guanyat!  — 

Mes  los  soldats  van  marxantne 
del  Cardenal  sens  fer  cas. 
Al  ser  à  dintre  la  vila , 
de  la  por  n'  encàu  malalt , 
y  al  paradís  que  'Is  donava 
se  n'  hi  puja  tremolant ! 

( De  Joseph  Roca  y  Roca , 

De  Tarrassa ). 


^fi.•g^••c»^ 


IX 


df  i00n  accémt  It  U  €n0lantina  Vot. 


CANAMUNTS  Y  CANAVALLS. 


14 


CmiCÏÏXITS  7  CmTiLLS. 


»il»i9t<i« 


(t et  pugnalnt  vir  contra  fratrem  suum , 

et  vir  contra  amicum  suum 

ISAIAS.  — XIX. 


No  molt  lluny  de  la  ciutat 
de  Mallorca  anomenada , 
tota  sola  ab  gran  tristesa 
hi  viu  madona  Gonstança: 
recolzada  à  la  finestra 
los  dias  y  les  nits  passa 
de  son  fill ,  V  amat  Ramon , 
en  va  'sperant  la  tomada. 
Ja  'n  ven  veni'  un  cavaller 
qu*  un  bell  cavall  ne  cavalca: 
— Ay,  mon  fill ,  lo  meu  car  fill! 
En  malhora  ne  tomareu  1 
En  malhora,  Don  Ramon, 
s'  esdevé  vostra  tomada! 


(  108  ) 
— Qué  teniu?  la  mare  mia. 
Qué  teniu?  la  mia  mare. 

—  Vos  haguéssen  mort  los  moros 
i  les  guerres  de  Granada ! 

— Mon  Rey  m*  envií  i  la  guerra 
pera  que  los  oys  finissen. 
— Ay,  mon  fill,  lo  meu  car  fill, 
que  los  oys  no  s*  acabaren! 

—  Canamunts  y  Canavalls 
la  vida  n'  han  recobrada? 
— Si,  mon  fill,  per  axó  sola 
n'  haveu  trobat  vostra  mare ! 
— Ahont  es  la  vostra  filla? 
Ahont  la  mia  germana? 

— Al  monestir  se  n'  es  morta... 
Ay!  L*  honra  li  fou  robada! 
— Per  qué  plorau?  mare  mia; 
Oh!  Parleu!  la  mia  mare. 

—  Vingué  un  vespre,  essent  vos  fóra, 
dels  contraris  la  maynada  : 

ma  filleta  malastruga 

per  la  força  la  'm  robaren ; 

ab  sos  coltells  i  ne  mi 

be  prou  me  'n  feren  de  nafres! 

—  Y  jo ,  lluny  de  voltres  dues , 
per  mon  rey  ne  guerrejava! 

— L'  endemi  plorant,  sens'  honra, 
va  tornar  vostra  germana; 
va  lancarse  al  monestir, 
jau  al  vas  de  Sancta  Eulària ! 
— Quins  foren  los  que  vinperen? 


(109) 
Los  coneguéreu ,  ma  mare? 

—  Don  Guillem  Desmas  ne  fou? 
Don  Joan  V  acompanyava... 
—Per  qué  plorau?  mare  mia, 
No  ploreu,  la  mia  mare! 

—  Don  Ramon,  no  plor  de  pena, 
que  plor  solzament  de  ràbia ! 

— Vostre  fill  ve  de  la  guerra, 
son  coltell  encara  talla ! 

—  Si ,  mon  fill ,  guerra  'Is  contraris ! 
Que  corri  la  sanch  contraria ! 
Demà  's  lo  dia  dels  Morts, 

fa  festa  vostra  germana, 

vullau  celebraria  donchs ! 

{ Sanch ,  fill  meu ,  guerra  y  venjança ! 

Don  Ramon  munta  à  cavall, 
envers  la  ciutat  s'  atança  : 
pel  cami  tremolant  d*  ira , 
groch ,  enutjat ,  aixis  parla : 

—  Sanch  vull  beure!  Sanch  vull  beure ! 
Gom  ma  mare  vull  venjança ! 

No  valga  i  mon  enimich 

lo  pendre  terra  sagrada ! 

i  Sanch  vull  beure  y  sanch  beuré! 

I  Deu  del  cel,  guerra  y  venjança! 

Al  cridà'  axis  Don  Ramon 
tot  lo  cel  s'  ennubolava, 
y  à  sos  crits  ne  responian 
tocant  à  morts  les  campanes. 


(  110  ) 

11. 


La  nit  del  dia  dels  Morts 
es  sempre  nit  endolada: 
lo  cel  esta  ennubolat 
y  al  res  tocan  les  campanes. 

Al  convent  de  Sanet  Francesch 
molta  de  gent  s'  ha  aplegada; 
plena  està  de  gom  i  gom 
tota  r  església  dels  frares ; 
menestrals  y  cavallers 
de  nobles  y  riques  cases. 
Draps  de  dol  de  llana  negra 
del  convent  les  parets  tapan; 
un  Sanct-Cristo  hi  ha  à  Y  altar 
y  i  cada  costat  un'  atxa: 
cap  mes  llum  en  tot  Ió  temple , 
tothom  resa,  tothom  calla. 

Tot  de  colp  ouse  murmuU, 
alguns  la  vista  han  alsada  : 
espessos  los  cavallers 
engronxantse  fan  onades. 

La  llum  d'  un  llamp  il-lumina 
lo  convent  y  lo  tro  'sclata; 
del  Uampech  à  la  claror 
ja  's  veu  brillar  un  'espasa, 
ja  son  dues,  ja  son  tres, 
ja  s'  ou  un  crit  de  \  venjança ! 


C 111  ) 
La  gent  iiilx,  mouse  avalot, 
ja  son  trecents  que  combaten ! 
La  tempesta  ha  coménsat, 
plou,  llampega,  lo  vent  brama: 
los  dos  ciris  de  Y  altar 
un  ratx  de  vent  los  apaga : 
les  espases  prou  lluhentejan 
als  esguarts  dels  que  combaten  I 
I  Venjança!  diu  Don  Ramon 
sos  amichs  cridan  {venjança! 
;  Guerra !  crida  Don  Guillem , 
(guerra!  sos  amicbs  esclaman; 
y  à  les  fosques,  barrejats 
tots  sols  dins  la  santa  Casa 
Ganavalls  y  Ganamunts 
lluytan,  feren,  rompen,  matan, 
s*  estrenyen  y  s*  abrahonan , 
se  trossejan  y  s'  agafan 
y  rodolan  per  enterra 
plens  sos  cors  de  verí  y  ràbia 
com  esbart  de  condemnats 
qu'  estrenyentse  y  mossegantse 
dins  les  ombres  de  l' infern 
se  remolcan  y  barallan : 
per  r  ampla  nau  de  Y  església 
retronan  los  crits  que  llansan ; 
se  n*  ouhen  aspres  croixits 
dels  ferros  de  les  espases, 
la  sorda  remor  que  fan 
los  que  'n  sech  cauhen  cadavres: 
y  dura ,  y  dura  la  brega , 


(  112  ) 
la  tempesta  dura  encara , 
y  com  si  un  fort  terratrèmol 
per  totes  ses  quatre  bandes 
tot  lo  mon  ne  fes  comnoure 
y  monts  y  castells  fes  caure, 
r  església  va  tremolar, 
llarga  estona  va  engronxarse  : 
per  los  gótichs  finestrals 
la  Uum  dels  Uampéchs  entrava ; 
lo  vent  los  negres  domassos 
anava  axecant  en  V  ayre 
semblant  tots  les  ales  negres 
d*  esperits  y  de  fantasmes 
exides  pera  ballar 
als  croxits  de  les  espases: 
se  conmogueren  les  lloses, 
y  pels  sepulcres  que  tapan 
se  sentiren  croxits  d*  ossos, 
veus  fondes  dels  que  finaren : 
lo  Sant-Cristo  de  V  altar 
de  fel  Uagremes  plorava 
y  patint  altr'  agonia 
fins  va  suar  sanch  y  aygua ! 

Don  Ramon  surt  de  T  església , 
ne  surt  ab  la  ma  à  V  espasa , 
surt  corrents,  munta  d  cavall... 
jPron  tingué  bona  venjança! 

Don  Joan  surt  darrera  ell , 
corrents  darrera  cavalca... 
i  Don  Ramon  que  no  'us  agafi! 
No  'u  vulla  la  Verge  Sancta  1 


(113) 
^Don  Guillem,  lo  seu  ^erma, 
mori ,  y  va  cridant  ;  venjança ! 

De  r  església  tots  ne  surten; 
nafrats  y  morts  hi  romanen 
rodejats  d'  una  ombra  espessa , 
de  silenci  y  freda  calma , 
ajaguts  demunt  les  tombes 
ahont  sos  majors  descansan. 

En  Pere  de  Sant*Joan 
degollat  la  vida  acaba; 
allà  'n  Francesch  d'  Armadàns 
jau  sense  un  bras  y  ab  cinch  nafres, 
en  Guillem  de  Puigdorfiia 
ne  te  la  testa  xapada ; 
al  noble  Miquel  Burgués 
la  sanch  li  brolla  i  glopades. 
Corre  la<  sanch  pel  trespól ; 
res  s'  ou :  finí  la  ventada. 

Los  lays!  dels  agonitzants 
solzament  se  sentan  ara  : 
la  remor  de  les  escletxes 
de  les  lloses  mitx  badades 
que  brufan  xuclant  la  sanch 
que  'I  trespol  del  temple  banya 
y  1s  gemechs  de  Don  Guillem 
que  'nterra  ajagut  d'  espatlles 
sus  la  tomba  de  sos  avis 
groch,  ulls  cluchs,  mitx  mort  badalla. 


15 


(  114  ) 
III. 


Don  Joan  y  Don  Ramon 
corrian  un  devant  F  altre  : 
Don  Ramon  cau  de  la  sella , 
Don  Joan  se  n*  allunyava : 
Don  Ramon  camina  a  peu 
cox  lo  cavall  no  *1  dexava. 

Tot  guaytant  per  la  finestra 
ja  '1  veu  que  se  'n  vé  sa  mare, 
contenta  pera  abrassarlo 
los  esglahons  ja  devalla 
al  veure  '1  de  mes  aprop 
à  entristirse  comensava , 
ja  plorant  va  collint  herbes 
per  curar  las  seues  nafres. 

—  Que  teniu  mon  fill  Ramon? 
La  color  teniu  mudada ! 

—  Reseu  per  mi,  mare  meua, 
voldreu  curarme  debades ! 

—  Qui  'us  ha  nafrat  lo  meu  fill, 
en  mort  y  vida  malhaja ! 

—  Ma  mare  les  flastomies 
les  portes  del  cel  ne  tancan. 

Nou  nafres  porta  '1  cavall 
y  vint  jo  que  '1  cavalcava  : 
lo  cavall  morirà  anit, 
jo  no  veuré  '1  trench  de  T  auba : 


(  115  ) 
per  lo  be  que  va  servinne 
IVenterrareu  i  Y  estable: 
après  soterreume  i  mi 
dins  lo  vas  de  Sancta  Eulària : 
puga  jaure  mare  mia 
prop  del  cos  de  ma  germana , 
prop  d*  ella  estiga  'n  la  mori 
ja  que  'n  vida  no  hi  estava ! 
Posareu  demunt  la  llosa 
una  espasa  entrevessada 
y  tota  la  gent  qu'  ho  vege 
dirà:  €  — Aquella  pobre  maie 
ab  dos  íillets  que  tenia 
tota  sola  n'  es  romasa; 
r  una  al  monestir  tini, 
r  altre  mori'n  la  batalla !.  i.. 
-T-Per  que  'us  moriu  lo  meu  fill, 
fillet  meu  de  mes  entranyes ! 
—Venjança  mare ,  voliau ; 
ja  teniu  ara  venjança. 
Sanch  voliau  mare  meua ; 
preniu  ma  sanch  si  'us  agrada ! 

Mars,  1868.  _.   ^      ^ 

(De  Ramon  Picó  y  Campamar , 

de  Mallorca. ) 


prínur  acciMtt  ttt  la  mola  V  or  jt  plata. 


e:  p^EïiD  I  nvtEjr^T. 


IplülBIÜlüf. 


STRAMPS. 


La  mort  solem  que  lo  nòn 
sído  que  tem  que  cel  me  defaüesca, 

AU8IA8  March. 

Las  ne  duch  Y  esperit,  V  ànima  mia 
cansada  està  dels  goigs  y  las  venturas 
ab  que  lo  mòn  la  enmantellava  alegre , 
foragitant  la  veu  que  al  cel  me  duya 
entre  esbarzers  per  perillosa  via. 
Ab  fé  t'  ho  dicb ,  de  cor  jo  f  ho  demano , 
gira  'Is  ulls  envers  meu  y  ajuda  dònam, 
que  ab  Tú  jo  puch  surar,  sens  Tú  m*  enfohzo. 


Tú  ets  y  tot  ho  pots ,  fès  que  la  espuma 
de  fé  qu'  encara  en  lo  meu  cor  amhua, 
creixca  al  igual  del  foch  que  tot  ho  lèmsa. 


(  120  ) 
D'  aquesta  runa  d'  una  fé  corcada, 
fèsne  un  palau  soberch  de  fé  novella. 
Jo  I'  am ,  jo  vull  ser  teu  y  teu  puch  ésser 
si  Tú ,  que  Y  cor  podrit  sanitòs  deixas , 
mon  sprit  malalt,  rich  de  salut  me  1  tornas. 


Tardaner  truco  à  ton  portal,  recullme: 
íio  per  trigà'  en  lo  fruyt  la  maduresa , 
se  jutja  '1  fruyt  dolent.  Un  pas  encara 
abans  del  clot ,  m'  he  repensat  per  feme 
eixa  preguera  perquè  Tú  V  escoltes. 
Gom  pus  gran  lo  pecat,  pus  gran  se  mostra 
qui,  perdonant,  misericòrdia  ensenya. 
Jo  he  pecat  com  un  hom ;  com  Deu  perdona. 


Aslruchs  jorns ,  vius  plahers ,  nits  falagueras 
han  leixat  en  mon  cor  son  babòs  rastre 
com  lo  cargol  per  tot  hont  passa  '1  deixa. 
M'  ha  caldejat  lo  sol  de  la  impuresa ; 
m'  ha  refredit  la  fé  lo  gel  del  dupte ; 
per  ço  huy  cerco  perlejant  rosada 
que  mon  sprit  à  nova  calma  tome 
é  tebi  alé  que  lo  meu  cor  rebife. 


Jo  no  dech  esperar  é  que  desnúa 
m'  anima  sia  de  sa  carnal  vesta ; 
la  nau,  socors  ans  d'  englutírse  crida , 


(  124  ) 
lo  sol  ponent,  ans  de  colgars  Uumena. 
Veig  lo  llindar  boyròs  de  la  posada 
hont  lo  farcell  de  sas  miserías  1'  arma 
ne  déu  leixar,  è,  com  aprop  lo  sguardo, 
veyent  lo  temps  decreixe ,  creix  m'  angunia. 


He  perseguit  los  goigs  com  las  colomas 
r  afamat  esparver  quan  las  ovira. 
Al  cel ,  febròs  d'  ergull  é  de  supèrbia , 
he  motejat,  y ,  j  oh  trist ! ,  sobre  ma  testa 
ha  caigut  altra  volta  la  blasfèmia 
somovent  mon  albir  que  ferm  se  creya. 
Del  mèu  arrunament  ja  'Is  cruixits  sento. 
Pensàvam'  se*  un  gegant ,  com  nin  tremolo. 


^  Valen  remors  pera  lo  cel  ateny e? 
En  un  mar  d'  ells  lo  meu  trist  cor  hi  neda. 
^Hi  val  la  fé?  Ja  nova  fé  m'  abilla, 
i  Perdó  Senyor!  è  si  de  nou  m'  allunyo, 
haja  per  cert  trobar  ta  orella  sorda. 
Confés  ne  sò  d'  haver  estat  colpable : 
los  ulls  del  cos  m'  han  allunyat  ta  glòria , 
que  me  Y  atansen  fés  los  ulls  de  ï  ànima  I 

( De  Francesch  Pelay  Bris. ) 


16 


XI 

Btf^n  acchiit  "bt  la  viola  V  m  j»  plata. 


AFANY. 


AFANY. 


En  la  wiort  d'  Eti  Pet80\ia.l  Poroz. 


Sitio. 


Per  fi  vatíx  les  ales  ab  majestat  y  glòria , 
Gom  UQ  Dubol  que  arrastra  per  el  espay  lo  vent. 
Per  fi  recòrts  penosos  no  amarguen  sa  memòria , 
Ni  desgarra  son  còr  lo  sentiment. 

Aquella  qu'  entre  ensòmnits  T  afany  li  presentaba 
Pàtria  de  goig  sens  llàgrimes  y  de  plaer  sens  fi 
D'  eterna  primavera  qu'  un  sòl  etern  banyaba 
Serà  la  pàtria  del  poeta  hui. 

Àixina  Deu  ú  ordena  qui  entre  les'  ombres  mira 
Brillar  de  ta  esperança  lo  lluminós  estel, 
Qui  sap  cantar  ses  glòries  ab  armoniosa  Uira , 
Part  de  sa  glòria  formarà  en  lo  cèl 

Qui  de  la  vida  humana  lo  sofriment  agòta, 
Qui  r  univers  contempla  pa  son  desitg  estret 
Qui  ab  Uabis  sedients  busca  la  pau  qu'  el  mon  no  brota 
Calmarà  alli  sa  inestinguible  set. 


(  126  ) 
Per  ço  ta  mòrt  no  cante  ab  veu  acongoixada , 
Acompanyant  les  notes  ab  los  llatits  del  còr; 
Se  qu'  en  Y  ocàs  comença  pera  el  creyent  V  albada , 
Se  qu'  el  perfum  no  's  mustia  com  la  ilòr. 

Se  que  del  còs  s'  aixeca  1'  esprit  à  nova  vida 
Guant  de  la  mòrt  aplega  lo  pasatger  desmay, 
Gom  en  vapor  el  aigua  s'  aixeca  convertida 
Formant  núvols  rosats  en  el  espay. 

jOh,  vat!  i  Perquè  si  Uuite,  com  tu,  en  sangrienta  guerra 
L' instant  pa  mi  no  aplega  del  infinit  consol , 
Y  si  segui  tons  pasos  per  la  deserta  terra 
No  seguixch  hara  en  llibertat  ton  vol? 

i  Perquè  V  ànima  meua  qu'  en  circul  estret  gira, 
Rompent  els  vitals  llaços ,  no  vola  à  altres  regions , 
Ahont  no  siguen  cuant  pulse  entusiasmat  la  llira , 
Ressò  de  í'  agonia  mes  cançons? 

El  èco  de  la  fama  mon  nom  al  vent  no  dona, 
Tampoch ,  sent  tú  mes  digne ,  gotjares  tal  plaer , 
i  Que  importa,  pa  el  qu*  espera  mes  inmortal  corona, 
Que  li  ncgue  lo  mon  la  del  llorer? 

Yo  vullch  que  de  cenyiria  pronte  amaneixca  *1  dia 
Les  valencianes  muses ,  ploren  ta  mòrt ,  jo  no ; 
Qu'  en  ton  sepulcre  cante  un  himne  d'  alegria    . 
En  senyal  de  victorià  y  redenciò. 

Si  à  tu  apleguen  ses  notes,  si  en  el  espay  no  acaben 
Perdense  entre  les  ones  y  els  remolins  del  vent 
Dam  les  virtuts,  en  cambi,  poeta  que  t'  honraben 
Y  ompli  de  ton  recort  mon  pensament. 

( De  Fèlix  PUoueta*  —  De  Valencià. ) 


XII 

I 

Prmi  iftroorl^tnan  y  un  brot  it  tarottjger  fUnrit  it  plata 

DONAT    PER    LO    CONSISTORI. 


LO  PALAU  ENCANTAT. 


llIl^llllllllllJLIlllllllIlX 


iiiiiitoiiiiHiniiiiiiiiiin 


LO  PALAU  ENCANTAT. 


*  léu  la  vese ,  aquelo  braoqueto 
E  sa  firesconr  me  fai  lingueto ! 


Fugint  s*  en  va  la  Regina 
Per  garrigues  é  pinars , 
Gontrístada  é  consirosa , 
La  nuyt  derrera  de  Y  any. 

La  nuyt  que  n*  es  fosca  é  neyra 
Gom  lo  temps  que  'sdevindra, 
Car  de  Y  argcntada  lluna 
N'  ha  finit  lo  veyl  minvant. 

No  mostra  lo  cel  esteles, 
Qu*  enterbolides  les  han 
Les  nuus  de  pols  que  levaven 
De  irades  hosts  mantz  cavayls. 

Del  cor  de  la  beyla  n*  ixen 
D'  angoxa  sospirs  amarchs ; 
Perles  de  sos  uyls  ne  cauhen , 
De  sos  uyls  de  viu  esguart. 


17 


(130) 
N*  ha  motiu  d*  aytal  trístança , 
N'  ha  rahó  de  dol  aytal , 
Jorns  de  joy  hagué ,  mas  ara 
Los  vinents  jorns  son  de  plant. 

Que  n'  ha  estat  fort  trist  per  eyia 
Açeyl  jorn  malavirat, 
Que  n'  ha  perduda  Maylorques 
Ah  lo  Xech  é  son  infant ; 

E  ha  vist  feresta  matança 
De  sarrahins  é  chrestians 
Dins  sa  maysó  que  pardaven 
Los  guerrers  pus  esforçats. 

Per  ço  futx  sens  pus  companya 
Que  ses  esclaues  leyals, 
E  los  pochs  esclaus  que  pogren 
Escapar  d'  un  greu  trespas. 


— Perquè  tan  plorats ,  Regina? 
L'  hi  claman  tuyt  los  esclaus , 
Esvahida  es  V  illa  vostra, 
Obs  n'  es  ja  quel  briu  eus  salv. 

— Ay!  no  plor,  no,  mon  n 
Ne  '1  captiuatje  d'  en  Sayd , 
Que  plor  la  mort  que  li  espera 
A  mon  fiyl,  lo  dolç  infant; 

Tramés  T  han  de  1'  Almudayna 
Pres  i  mans  d'un  rey  estrany : 
i  Mal  verí  qu'  eccis  en  Jacme ! 
Sa  corona  fongoe  un  lamp ! 


(131) 
^Trista?  ia  mora  camina 
Per  vinyes  é  oliveras, 
Ab  lo  pit  ias  que  respira 
De  greu  dol  oltrapassat. 

Es  ja  r  alba  y  no  's  detura ; 
Luny  de  la  ciutat  s'  en  va ; 
Perdudes  ha  ses  armilles , 
Trossetjat  son  manteyl  blanch. 

Vola  al  vent  sa  cabeylera, 
N'  ha  los  peus  ensanchnentats, 
Y  i  la  terra  ses  petjades 
Hi  lexan  segell  de  sanch. 

Corren  los  chrestians  tras  eyla, 
Via  dreta  i  haverla  van  , 
Que  saben  que  la  Regina 
K  es  rica  é  gentil  de  faç; 

E  la  al  Capdepeyra  dien 
Qu'  eyla  n'  ha  encantat  palau 
Tot  plé  d'  aur  é  de  riquea 
Abscondut  enfre  penyals. 

De  bades  correts,  de  bades, 
Gents  d'  Aragó,  cathalans, 
No  haurets  aur,  de  la  Regina 
No  veherets  lo  palau. 

Que  es  fada  la  noble  fembra , 
E  sols  la  via  eyla  sap 
Del  palau,  é  per  aubrirlho 
Les  paraules  del  encant. 


(132) 
Bathayiers,  liuratsvos  d'  eyla, 
Liuratsvos  de  sos  mals  arts , 
Qu*  iratjós  son  cor  respira 
Venjament  de  los  chrestians. 


Ja  s'  acosta  la  Regina 
A  la  mes  lunyana  vall ; 
Ja  del  albor  la  lum  rotja 
Guarneix  les  naus  de  levant: 

Enfre  los  pins  qu'  escomohuen 
Les  ones  è  lo  mestral 
Appar  lo  viarany  que  mena 
A  son  palau  encantat. 

Los  arbres  semblan  fantasmes 
Que  's  levan  dels  arenals , 
E  '1  xeloch  que  los  enclina 
Dona  'Is  formes  de  gegant. 

Enfre  un  badaluch  de  roques 
Veuse  lo  pregon  portal 
De  '1  palau ,  é  les  arpeyles 
A  esbarts  y  volan  denant. 

i  Oh !  que  beyla  arquitectura ! 
i  Oh !  que  richs  Gligrenats ! 
i  Que  n*  esta  de  ben  guarnida 
La  porta  de  lo  palau ! 

Barons  que  de  la  montanya 
Anats  baxant  vers  lo  pla, 
Gorrets  tuyt,  passats  cuytosos 
Les  fredes  aygues  del  prat. 


(133) 

Si  Yolets  soptar  riquees 
Al  som  tenitsles  ja  li; 
N'  es  lassa  adés  la  Regina 
Si  d'  haverla  ne  sots  gays. 

La  Regina"  clama  y  s'  obre 
Lo  gentil ,  lo  beyl  portal. 
Toma  clamar  la  Regina 
E  s'  enlumina  lo  ermas. 

Per  les  roques  ja  s'  endreçan 
A  ferfoylons  los  chrestians , 
Donant  clams  de  gran  folia 
Vehènt  maraveyla  aytal; 

Tras  de  la  Regina  corren, 
Nengú  d'  eyls  Y  atenyeré , 
Car  del  soleyl  à  Y  exida 
Ha  arribat  à  son  palau. 


Fora  los  esclaus  ne  restan 
Ab  açagayes  armats, 
Les  esclaues  dins  les  sales 
Guydan  los  tresors  que  hi  ha. 

A  mils  de  pilars  maçisos 
D'  aur,  d'  argent  é  de  crestayV, 
E  ganfanons  é  senyeres, 
Armes,  escuts  é  turbants. 

A  betsef  joyels  é  robes, 
Paveylons,  coxins  broidats 
Ab  margarides  é  peyres 
De  gran  preu  dessus  sendat. 


(134.) 
Mantz  drap*rasos,  alcatifes, 
Taules  d' ivori  é  corayl , 
Saiilis  e  belles  perles, 
E  caramulls  de  diamants. 

Ja  hi  arríban,  ja  hi  arríban 
Los  chrestians  agosarats : 
Los  esclaus  volen  occiure , 
Les  espahes  van  brandant. 

Esvahir  la  porta  volen 
Gom  à  barons  esforçats, 
Mas  fortment  Uuytan  é  feren 
De  la  Regina'  Is  esclaus.- 

Ja  es  levada  la  cortina 
De  la  gran  cambra  reyal , 
Hont  s'  hi  ouhen  sons  melodioses 
E  d'  ocells  estranys  lo  cant. 

Ja  'n  va  &  passar  la  Regina 
A  darlot  son  rich  lindau, 
Quant  ou  lo  brugit  de  lançes 
E  de  colteyls  guerrejant. 

Sos  esclaus  veu  que  cedexen 
P*  els  chrestians  environats. 
jAy!  com  sentia  gentil  fada 
No  poder  fadar  chrestians ! 

No  H  cal  intentarho  ab  ira , 
No  n*  ha  força  ton  esguart : 
Oli  sant  senyà  llurs  testes, 
E  crotz  roijes  llurs  pits  han. 


(  135  J 
Mas  tost  clama  la  smarrida 
Regina,  c  Per  fat  é  fat 
Que  m'  encomanà  ma  mare 
Que  ver  diga  é  veritats, 

E  un  punt  més.  Que  's  tom  de  marbre 
Tot  mon  encantat  palau , 
De  marbre'  Is  tresors  qu'  acluca, 
De  marbre  tuyt  mios  esclaus. » 

Dix ,  é  dessots  la  cortina , 
Que  cau  feta  marbre  ja, 
Despareix  la  noble  fembra 
De  tristança  sanglotant. 

Encercantla  van  cuytosos 
Los  chrestians  desperançats; 
Peyres  é  mes  peyres  troban 
Dins  totes  les  sales  grans ; 

Son  de  guix  les  alcatifes, 
Les  senyeres  son  de  sal, 
Còdols  son  perles  é-joyes, 
E  los  coxins  son  de  fanch. 

Los  mils  pilars  d*  aor  son  roques. 
Munts  de  grava  los  brillants, 
Mes  tot  ha  forma  é  semblança 
De  lo  que  fonch  pauch  temps  ans. 

Lo  pavelló  de  la  cambra 
De  la  fada  es  marbre  blanch , 
E  'Is.cbrestians  qu'  entrar  hi  volen 
Ja  no  lo  poden  levar. 


(436) 
Absconduda  la  Regina 
No  's  lexa  de  plànyer  may, 
Cobejant  lo  jom  que  à  moros 
Maylorques  regne  retrà. 

Sis  setgles  n'  ha  fet  que  plora. 
i-Qué  n'  es  de  trist  lo  seu  plant! 
Jo  r  he  sentit  é  's  levaren 
Mos  cabeyls  dessus  lo  cap. 

Per  los  murs  é  les  arcades 
Del  palau  vessantne  estan 
Les  làgremes  de  la  fada 
Qu'  anyora  son  fill  aymat. 

E  enquer  huy  los  que  penetren 
Entro  ceyl  loch  de  Irespàs 
Aytanta  beylea  esguardan 
Dins  son  encantat  palau. 

Los  esclaus  é  esclaues  toquen 
E  les  perles  é  diamants 
Convertits  en  peyra  viva 
Que  's  diu  la  cova  d'  Artà, 

(Pere  d'  Alcantara  Penya  y  Nicolau 
de  Palma  de  Mallorca). 


XIII 


púmn  accimt  M  premi  ritroorliinan  tul  €mmUnu 


CHAKT8  W  AatOR. 


18 


J^^^J^^T^^M^^Í^^T^'^^^J^^S^'í^^^'^^'j^*^^^^*^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^' 


GHANTS  D'  AMOR. 

(IMITACIÓ  D'  AU8IA8  XARGH. ) 


Enlloch  d*  ha ,  tres  chants  d*  amor 
vos  tramet  lo  trobador, 
trie  axis  lo  jotge  seient 
no  1  mes  bó :  lo  menys  dolent. 


I 


Acell  que  no  's  amat  é  ama  é  sospira 
ni  *n  pren  com  celi  qu'  ha  fam  é  no  te  pa 
é  pera  sa  dolor  apitjorà 
luny  homens  ab  viandes  sempre  ovira: 
mas  vinga  celi  que  te  pena  é  tristura 
que  r  arpa  tocharé  jo  'b  los  meus  dits 
é  celis  qui  ban  tristor  seran  guarits, 
que  4  so  de  V  arpa  'Is  mals  d'  amor  los  cura. 

E  si  voleu  tenir  exa  ventura 
veniu  e  los  meus  cbants  d'  amor  obiu, 
veniu  tan  sols  los  que  d*  amor  sofriu , 
los  que  sentiu  d'  amor  la  ílama  pura: 
veureu  com  fa  molts  jorns  qu'  una  madona 


(  140  ) 
que  's  la  mes  bella  de  les  dones  belles , 
qne  apar  la  lluna  en  mig  de  les  estrelles 
mal  pach  dona  a  T  amor  que  M  cor  li  dona. 

TORNADA. 

Si  plau  lo  só  de  ¥  arpa  é  la  madona 
é  vol  de  dia  é  nit  ésser  chantada 
ab  celi  que  1*  ama  mostris  ben  irada 
é  sens  chansons  no  passarà  una  'stona. 

ENDREÇA. 

Lussent  estela  que  tostemps  me  guia , 
jo  *us  don  aquest  conçel :  mes  si  chantada 
seme  voleu ,  no  vos  mostreu  irada 
car  coses  tristes  sempre  'us  chantaría. 


II 


Jo  chant  tan  sols  per  celis  que  sacra  flama 
hi  senten  ben  cremar  dins  de  son  pit : 
que  vinga  qui  amor  sent  ó  V  ha  sentit 
que  jo  no  chant  per  celi  qae  jens  no  ama. 
Gens  greu  me  sap  que  m'  haja  ab  una  fletxa 
Gupit  de  part  a  part  passat  lo  cor 
puix  es  bona  senyal  sentir  amor 
per  que  T  amar  ja  may  fonch  cosa  lletja. 

A  celi  que  'stima  y  V  àngel ,  una  retxa 
que  's  ben  estreta  y  curta  los  separa : 
celi  que  no  'stima  del  demon  es  frare , 
r  amor  sols  lo  guareix  car  es  bon  metja. 


(  141  ) 
E  i  tot  això  jo  'u  tinch  per  cosa  certa 
puix  que  jo  'n  mi  mateix  ne  veig  exemple 
é  veig  que  celi  qu'  estima  porta  un  temple 
dins  de  son  pit  si  i  ben  amar  acerta 

E  si  del  pit  la  porta  fos  oberta 
veuríeu  tots  vosaltres  que  'u  dupteu 
que  acell  qu'  estima  dins  son  pit  du  Deu 
perquè  servint  a  Amor  a  Deu  fa  oferta. 
E  amor  é  Deu  es  dir  cosa  mateixa 
é  tot  aço  sabut  d'  aqui  segueix 
que  tot  bon  aymador  de  Deu  mereix 
que  vuiga  'n  lo  seu  pit  maysó  coneixe. 

Per  ço  los  qu*  han  pogut  tal  do  mereixe 
son  bons  é  sancts  é  àngels  casi  son 
é  van  estimant  sempre  lot  lo  mon 
perqu'  un  frare  'n  cad'  hom  Deu  fa  coneixe : 
E  aço  jo  'u  puch  compendre  perquè  am 
é  tots  vosaltres  que  T  amor  sentiu , 
mes  no  'u  compren  acell  que  sols  ne  viu 
subjecte  del  desitj  al  fort  reclam  : 

Tampoch  ho  compendrà  celi  que  te  fam 
de  richs  tesahurs,  d'  honors  é  d' interès, 
que  aqueixos  dins  son  pit  duhen  només 
de  negres  pensaments  format  un  ram. 
E  's  ríuhen  per  això  com  tols  sabeu 
dels  servidors  lleyals  del  sanct  amor 
que  *ls  ulls  que  suís  esguardan  charn  é  or 
no  saben  may  conèixer  hont  es  Deu. 

Ells  creuhen  que  rahò  te  lo  cap  seu 
é  diuhen  que  Y  amor  es  sols  follia 


(  142  ) 
é  sí  compendr'  amor  son  cap  poría 
rahó  daríen  sempre  al  parlar  meu. 

Ells  fan  com  celi  que  n'  ha  perdut  lo  seriy 
é  que  sent  foll  no  te  us  de  rahó 
que  's  riu  dels  sans  que  van  a  la  presó 
per  veure  '1  quan  la  llàstima  'Is  hi  empeny. 

Al  escoltarlos  sempre  ab  la  ma  'm  seny 
perquè  n'  es  son  parlar  lo  del  diable 
é  de  la  sancta  creu  veyent  V  ostacle 
ne  fuig  é  *n  los  seus  braços  no  m'  estreny. 
E  'ncar'  que  no  *m  senyàs  no  'm  tocharia 
car  'stimant,  mon  Deu  es  mon  amich 
é  al  veure  que  va  ab  mi /mon  enimich    . 
corrents  com  la  sageta  fogiría. 

TORNADA. 

Que  no  m'  ascolt  acell  que  diu  follia 
al  sanct  amor  que  *stà  dins  de  mon  pit, 
que  sols  per  celi  que  '1  sent  ó  Y  ha  sentit 
ne  chant  acompanyat  de  V  arpa  mia. 

III 


Han  dit  los  philosofs  é  homens  savis 
que  dorm  la  charn  é  raay  dorm  Y  esperit, 
é  que  fins  Y  hom  que  'sta  ben  adormit 
pensa  é  conversa  sense  moure  'Is  llavis. 
E  això  jo  'u  crech  molt  be :  celi  que  somnia 
ne  te  tota  la  charn  ben  adormida 


(443) 
é  per  aço  la  pensa  te  mes  vida 
car  lliure  'sent  del  cos  ella  al  cel  nia. 

E  jo  vos  somiy,  Gharme,  cada  dia 
é  us  am  encar  que  sia  jo  adormit 
é  aço  prova  que  *us  ama  Y  esperit 
é  no  la  charn  que  lo  desitj  ne  cria  : 
Que  si  à  la  charn  tansols  vos  agradeseu 
de  nit  aqueixa  pensaria  ab  vos 
é  n'  estaria  falta  de  repòs 
entant  que  vos  un  jorn  prop  d'  ella  ^stesseu. 

Això  feria  si  a  la  charn  ne  fesseu 
amor  ab  vostre  cos  é  ^an  bellesa : 
mes  com  que  vos  am  sols  per  la  puresa 
que  jo  sempre  voldria  qu'  estojesseu : 
quan  dorm  la  charn  jamay  ab  vos  somnia 
ni  hi  pensa  quan  desperta  n'  enrahona , 
é  com  vos  ama  V  esperit  madona 
ab  vos  pensa  tostemps  de  nit  e  dia. 

TORNADA. 

V  amor  que  'us  guard  en  mi  desitj  no  cria; 
jo  'us  am  mes  per  puresa  qu'  hermosura : 
é  mes  aviat  que  bella,  dona  pura 
eternament  mirarvos  jo  voiria. 

( De  Ramon  Picó  y  Campamar , 

de  Pollença  de  Mallorca. ) 


XIV 


^tfion  aícÍMit  id  pxemx  exttaotïfxnaxi  id  €omxBtm. 


k  h&  IH8PIHMI0. 


19 


^^^^^^S^Í^^WSfe^^^^í^^í:^*^:^?^^^^^?^^^^ 


A  LA  INSPIRACIÓ. 


Oh ,  inspiració  divina , 
devalla  del  cet 


Oh  veu  sempre  novella 
que  anyora  tant  ma  orella , 
mesqui ,  si  ja  no  t'  sent ,.  qui  t'  ha  sentit ; 
del  cel  torna  sonora , 
y  de  nou  creadora 
rubleix  de  móns  lo  vuyt  de  mon  esprit.  • 

Recort  ne  guardo  encara 
de  quant  ab  virtut  rara, 
al  poderós  ressò  do  tos  accents , 
de  ma  ment  la  boyrada 
fugia,  y  estelada 
n*  era  de  brillantissims  pensaments. 

Gom  aura  falaguera , 
alé  de  primavera , 

suspir  de  rossinyol  jo  la  he  escoltat ; 
com  tro  que  amunt  rodola , 


(148) 
vent  que  entre  Ts  pins  udola, 
oralje  de  feresta  tempestat: 

Gom  só  de  la  cadena 
del  enujat  que  pena 
pelegrinant  en  desconort  cruel , 
ó  com  la  trova  santa 
del  anima  que  canta 
sas  bodas  delitosa  dalt  del  cel : 

Veu  de  la  pàtria  historia , 
trompeta  de  sa  glòria 
la  gran  tomba  del  temps  vell  esbotzant, 
y  fora  la  mortalla 
de  ombras  que  'Is  embolcalla 
cent  segles  devant  meu  ressucitant. 

Mes  ara,  silenciosa 
no  m'  respon  desdenyosa, 
del  foch  sagrat  ja  cendra  lo  caliu ; 
y  sí  llunyana  vibra ,  . 
del  cor  fluixa  la  fibra , 
ma  llengua  no  sab  dir  lo  qu'  ella  'm  diu. 

Be  fas,  donchs,  si  m'  olvidas; 
grat  m'  es  si  ja  no  'm  crídas , 
sacra  veu ,  pus  la  veu  ja  n'  he  perdut 
Flagell  sols  es  la  orella 
al  qui  manc*  gargamella... 
Benhaja  Deu  que  n'  ha  fet  sort  al  mut ' 

Oh  floretas  hermosas 
que  'm  reyau  olorosas , 
com  vostra  recordansa  me  consum ! 
si  pera  mi  esfulladas 
ja  'n  sou  y  mustigadas 


(  140  ) 
(, perquè  dura  en  mon  sens  vostre  perfum? 

Gom  viador  que  sedeja 
ohint  que  remoreja 
aygua  dalt  del  penyal,  hi  pujo  foll ; 
y  aprop  la  fontanella, 
al  tenir  la  canella 
dins  mos  llabis  n'  estronca  lo  seu  doll  I 

Oh  tú,  tendra  aucelleta, 
que  closa  en  presó  estreta 
ton  vol  no  pots  llensa'  al  cel  estrellat; 
si  no  '1  véu  ta  pipella , 
ab  dolsa  cantarella , 
beneheix  al  butxi  que  f  ha  cegat: 

Plany  à  ta  trista  amiga 
que  à  sa  companya  antiga 
glatintse  ovira  dalt  del  roserar; 
y  frisantse  aleteja , 
y  de  bades  forseja 
y  la  reixa  no  pot  may  esbotzar. 

Oh ,  inspiració  divina , 
devalla  del  cel ,  vina 
sinó  com  clara  font  com  térvol  flum ; 
un  raig  de  ta  claresa 
en  ma  fera  brunesa...! 
ay!  sinó  estela,  llamp,  donam  la  llum. 

Gom  vent,  brunz,  de  tempesta, 
volcà  y  esclata  en  ma  testa , 
y  fon,  fon  de  mon  cor  lo  gruixut  gel; 
sinó  dolsa  alenada , 
furienta  retxada  : 
ó  cefir,  ó  huracà,  pujam  al  cel. 


(148) 
vent  que  entre  Ts  pins  udola , 
oralje  de  feresta  tempestat: 

Gom  sò  de  la  cadena 
del  enujat  que  pena 
pelegrinant  en  desconorl  cruel , 
ó  com  la  trova  santa 
del  anima  que  canta 
sas  bodas  delitosa  dalt  del  cel : 

Veu  de  la  pàtria  historia , 
trompeta  de  sa  glòria 
la  gran  tomba  del  temps  vell  esbotzant, 
y  fora  la  mortalla 
de  ombras  que  'Is  embolcalla 
cent  segles  devant  meu  ressucitant. 

Mes  ara,  silenciosa 
no  m'  respon  desdenyosa, 
del  foch  sagrat  ja  cendra  lo  caliu ; 
y  si  llunyana  vibra , 
del  cor  fluixa  la  fibra , 
ma  llengua  no  sab  dir  lo  qu'  ella  'm  diu. 

Be  fas,  doncfas,  si  m'  olvidas; 
grat  m'  es  si  ja  no  'm  cridas, 
sacra  veu ,  pus  la  veu  ja  n'  he  perdut 
Flagell  sols  es  la  orella 
al  qui  manc'  gargamella... 
Benhaja  Déu  que  n'  ha  fet  sort  al  mut  ^ 

Oh  floretas  hermosas 
que  'm  reyau  olorosas, 
com  vostra  recordansa  me  consum ! 
si  pera  mi  esfulladas 
ja  'n  sou  y  mustigadas 


(  140  ) 
^perquè  dura  en  moa  sens  vostre  periïun? 

Gom  viador  que  sedeja 
ohint  que  remoreja 
aygua  dalt  del  penyal,  hi  pujo  foll ; 
y  aprop  la  fontanella, 
al  tenir  la  canella 
dins  mos  llabis  n'  estronca  lo  seu  doll ! 

Oh  tú,  tendra  aucelleta, 
que  closa  en  presó  estreta 
ton  vol  no  pots  Uensà'  al  cel  estrellat; 
si  no  'I  véu  ta  pipella , 
ab  dolsa  cantarella , 
beneheix  al  butxi  que  t'  ha  cegat: 

Plany  à  ta  trista  amiga 
que  à  sa  companya  antiga 
glatintse  ovira  dalt  del  roserar ; 
y  frisantse  aleteja , 
y  de  bades  forseja 
y  la  reixa  no  pot  may  esbotzar. 

Oh ,  inspiració  divina , 
devalla  del  cel ,  vina 
sinó  com  clara  font  com  térvol  flum ; 
un  raig  de  ta  claresa 
en  ma  fera  brunesa...! 
ay !  sinó  estela ,  llamp ,  donam  la  llum. 

Gom  vent,  brunz,  de  tempesta, 
volcà  y  esclata  en  ma  testa , 
y  fon,  fon  de  mon  cor  lo  gruixut  gel ; 
sinó  dolsa  alenada , 
furienta  retxada : 
ó  cefir,  ó  huracà,  pujam  al  cel. 


(150) 

Oh  cruels,  mortals  febras! 
ni  en  claror,  ni  en  tenebras, 
ni  en  goig,  ni  en  dol  V  esprit  troba  transport, 
ni  sas  alas  belluga...; 
ma  testa  cau  feixuga 
com  si  dintre  del  front  dagues  un  mort. 

Ans  de  venir  al  dia , 
lo  cel  ja  'm  roalehia ; 
en  llit  d'  espinas  m*  engendrà  '1  doló; 
ma  mare  es  la  tristesa : 
ja  en  ma  tendra  infantesa 
jo  escor regui  lo  fel  de  son  mugró. 

Perquè  lo  llor  aleno  ? 
com  per  Y  afront  m'  apeno? 
si  so  damnat  a  batega  ab  afany 
en  eterna  migransa, 
ma  derrera  esperansa 
caiga  tost,  caiga,  al  gorch  del  desengany. 

Adcu ,  germans  ditxosos , 
que  oviro  amunt  joyosos 
per  la  divina  estela  assoleyats ; 
vosaltres  dalt  la  glòria , 
jo  al  fons  de  vil  escòria...! 
abrassemnos  al  manco  amistansats. 

Planyen  al  qui ,  oh  sort  dura ! 
malaurada  criatura , 
rebuilx  del  mon,  à  tot  plaher  esquiu 
no  canta  en  sa  gaudensa , 
ni  's  dol  en  sa  dolensa 
y  à  la  mort  de  son  nom  ne  sobreviu. 

( De  Antoni  Camps  y  Fabrés. } 


(  150  ) 

Oh  cruels,  mortals  febras! 
ni  en  claror,  ni  en  tenebras, 
ni  en  goig,  ni  en  dol  V  esprit  troba  transport, 
ni  sas  alas  belluga...; 
ma  testa  cau  feixuga 
com  si  dintre  del  front  dugués  un  mort. 

Ans  de  venir  al  dia , 
lo  cel  ja  *m  malehia ; 
en  llit  d'  espinas  m'  engendrà  'I  doló; 
ma  mare  es  la  tristesa : 
ja  en  ma  tendra  infantesa 
jo  escorregui  lo  fel  de  son  mugró. 

Perquè  lo  Uor  aleno? 
com  per  V  afront  m'  apeno? 
si  so  damnat  a  bategà  ab  afany 
en  eterna  migransa, 
ma  derrera  esperansa 
caiga  tost,  caiga,  al  gorch  del  desengany. 

Adcu ,  germans  ditxosos , 
que  oviro  amunt  joyosos 
per  la  divina  estela  assoleyats ; 
vosallres  dalt  la  glòria , 
jo  al  fons  de  vil  escòria...! 
abrassemnos  al  manco  amistansats. 

Planyen  al  qui,  oh  sort  dura! 
malaurada  criatura , 
rebuitx  del  mon,  à  tot  plaher  esquiu 
no  canta  en  sa  gaudensa , 
ni  's  dol  en  sa  dolensa 
y  à  la  mort  de  son  nom  ne  sobreviu. 

( De  Antoni  Camps  y  Fabrés. ) 


XV 


|)remi  mramrliinan  «fttt  ptt  V  TÍUruú  català. 


— ç^SBKS>B3JU>- 


Z^O  8ITI  I>S  GIROItA 

EN  L'  ANY  1809. 


20 


XV 


Pttmi  txlnuvl•inavx  eftti  ptt  V  Títtntü  ccAalL 


I^O  8ITI  I»S  GlROItA 

EN  L'  ANY  1809. 


20 


!  1  n : :  n  •  j  i 


♦»»>•<'>ítW'»«íi••éT«'•íiíí«*i<WJ>^^ 


LO  SITI  DE  GIRONA 

KH  I.'  AHT 


Deu  y  palria. 


Mitx  segle  y  més  ha  passat  des  V  horrenda  y  heroica  jornada,  y 
sembla  qu'  era  ahí  *1  dia  en  que  *1  pla  de  Girona  ressonava  ab  lo 
brugit  de  cent  canons,  los  alarits  dels  combatents  y  'I  fúnebre  só  de 
las  parets  al  ser  enderrocadas;  encara  's  sent  planejar  per  V  encon- 
Irada  y  pels  carrers  y  plaças  de  la  ciutat  Y  íngel  de  la  guerra  y  del 
condol;  encara  de  tant  en  tant,  al  passejar  per  la  Devesa,  al  pujar  a 
la  Catedral  ó  al  aseure  's  en  las  ajegudas  ruinas  dels  forts ,  s'  ou  per 
1'  espay  un  batement  d*  alas  d^  invisibles  y  bélichs  esperits  qui  umple- 
nan  lo  cor  d^  ardorosos  sentiments  y  tornan  en  desitx  de  Uuylas  V  amor 
que  tots  tenim  à  la  terra  catalana.  Encara  'Is  rius  qui  banyan  las 
Iristas  murallas  parex  que  ab  inarticulat  llenguatje  van  dihent  als 
catalans  las  penas  qu*  allí  's  patiren ,  las  glorias  que  's  conquesta- 
ren ;  per  tot  arreu  sent  lo  cor  veus  qui  li  contan  grans  fets  d'  ar- 
mas ,  qui  V  inspíran  fortalesa ,  qui  li  dihuen  lo  qu'  es  y  lo  que  val 
lo  sentiment  de  pàtria,  i  Ah !  alabat  sia  Deu  qui  ha  fet  axU  com  es 
lo  cor  del  home.  ^Perquè,  si  sols  del  passat  brunsit  de  las  balas,  del 
soroll  dels  tabals  y  de  la  sang  dels  soldats  nasqués  eix  entussiasmc 
qui  brolla  del  pit  y  surt  pels  ulls  enviant  als  llavis  tremolo  convul- 


(  456  ) 
síu ,  perquè  si  a)às  fos  no  T  hauriam  de  sentir  al  trepitjar  un  cíels 
molts  y  molts  camps  qui  han  sigut  devastats  per  las  nostras  guenas 
civils,  per  las  Uuytas  de  germans  ab  germans  en  las  que  tant  ardi- 
ment  y  heroisme  han  mostrat  tots  i  ay !  pera  perdre  sempre  tothom 
fos  qui  fos  lo  qui  guanyés?  í, Perquè  nostres  cors  son  garrotats  de 
llàstima  y  tristor  al  veure  'Is  plans  de  Manlleu,  las  timbas  de  Solso- 
na y  Berga,  al  passar  per  tants  y  tants  llochs  ahont  dorman  V  etern 
só  ajaguts  pels  marjals  y  salsaredas  mil  valents  d*  aquesta  terra?  Axó 
es  perquè  Deu  ha  volgut  qu'  aquell  sentiment  altíssim  qui  dona 
foch  al  pit,  llampeehs  als  ulls,  força  al  bras  y  llagrimas  de  tendresa 
al  cor,  nasqués  sols  del  perill  ó  del  salvament  de  la  pàtria  pels  es- 
trangers amenassada,  de  la  pàtria  qui  es  tot  encemps  la  cançó  fala-^ 
guera  qu'  en  lo  bressol  nos  cantavan,  qu'  es  lo  bès  de  la  mare  y 
'1  venerable  recort  del  pare,  '1  repiquejar  joyós  de  la  campana  de  la 
vila  ahont  nasquerem,  la  dolça  memòria  de  la  llar  de  casa,  *ls  jochs 
de  nostra  infantesa,  las  balladas  ahont  anàrem  a  las  festas;  la  pàtria 
aqui  à  la  terra  es  V  amor  de  la  dona  estimada,  es  la  benaventurada 
pau  de  la  familia,  es  lo  sossegat  cementiri  ^e  'ns  espera  cuant  V  àni- 
ma volí  al  cel,  qu'  es  de  tots  pàtria. 

Aneu  à  Girona  si  ho  dubteu,  y  conexereu  que  tinch  rahó;  mes  per' 
aquells  qui  no  pugan  anarhi  vuy  referime  'Is  grans  fets  del  sití  que  'is 
francesos  de  Napoleon  hi  posaren  ara  fa  cinquanta  nou  anys.  Con- 
vé que  'ts  pobles  [qui  han  fet  altas  cosas  respirin  de  tant  en  tant 
r  ayre  dels  temps  qu'  han  passat  pera  cobrarhi  forças  novas  y  ardi- 
ment  més  gran.  Felis  jo  si  aquesta  relació  pot  ser  guspira  qu*  eusen^ 
gui  '1  foch  qu'  abrusava  '1  pit  dels  avis  en  lo  pit  dels  nets. 


(157) 


I 


Girona,  Catalunya,  Espanya  en  lo  començament 
del  any  1809. 


•^^ÍH* 


En  Napoleon  de  França  bavia  ja  comès  en  nostra  terra  la  més 
vergonyosa  de  sas  iniquitats,  que  foren  moltas;  Y  historia,  còmplice 
sempre  més  ó  menys  dels  grans  criminals  afortunats,  se  contenta  ab 
donar  a  aquell  fet  lo  nom  de  falta;  mes  la  conciencia  dels  homes  de 
bé  allavors  y  ara  y  sempre  '1  nomena  y'l  nomenarà  ruí  delicte  y  crim 
abominable.  Després  de  las  discordias  de  la  real  família ,  senyals  no 
dubtosos  de  calamitats  nacionals  (pus  axis  també  F historia  ho  ense- 
nya) havian  succehit  Y  escandalosa  fellonia  de  Bayona,  T  empresona- 
ment del  malmenat  rey  Ferran,  de  Castella  '1  setè  y  de  Catalunya  1 
cuart,  y  avans  l'ocupació  ab  agradosas  rahons  de  las  ciutats  y  forta- 
lesas  espanyolas.  Lo  18  d'  octubre  de  1807,  dia  pera  tots  nosaltres 
de  trista  y  elema  recordança,  atravessa  la  frontera  d'  alia  dalt,  a 
Navarra,  la  primera  host  francesa;  altras  y  altras  vingueren  darrera 
ab  excusa  d'  anar  à  la  conquesta  del  regne  de  Portugal,  y  méntres 
unas  feyan  passar  la  mar  als  prínceps  d' aquella  terra  y  prenian  ciutats 
y  saquejavan  vilas  y  cremavan  vilatjes,  altras  anavan  ocupant  las 
plaças  fortas  de  la  nostra  Espanya.  Lo  dia  9  de  febrer  del  any 
1808,  lo  general  francès  Duhesme  entra  per  la  Jnnquera  ab  8000 
homes  de  peu  y  4000  de  cavall,  y  per  Figueras,  Girona  y  Mataró 
arrivà  i  Barcelona,  dihent  ell  també  que  s'  en  anava  à  Valencià  y 
després  à  Portugal.  Y  tothom  axis  ho  creya ,  mes  no  durà  gaire 
r  engany;  y  conegut  que  fou  encara  'ns  bull  a  tots  la  sang  al  pensar 
ab  lo  qu'  allavors  esdevingué.  Los  valents  que  moriren  à  mans  dels 
fellons  lo  dia  2  de  maitx  en  los  carrers  de  Madrit  n'  engendraren  à 
mils  per  quiscun  d'  ells,  y  Catalunya,  tota  Espanya  s'  alsà  per  cor- 


(158) 

rer  sús  al  estranger.  No  hi  hagué  poble  ni  poblet  en  que  no's  parlés 
ab  afany  de  las  novetats  del  dia;  des  lo  batlle  fins  V  últim  bailet,  ape- 
nats  al  sentir  contar  las  morts  y  ultratjes  fets  per  la  gent  estrangera, 
ploravan  ab  rabiós  desconsol,  y  al  nom  sant  de  pàtria,  al  veure  pres 
al  rey,  à  la  religió  trepitjada  y  à  llurs  benvolgudas  costums  bande,- 
jadas  y  escamidas,  agafaren  Tarma  de  llurs  avis  y  sortiren  al  camp 
à  matar  francesos  sens  mirar  lo  greu  perill  de  la  desigual  lluyta.  La 
nostra  terra  al  defensar  sa  llibertat  fou  altra  vegada,  com  en  lo  se- 
gle setsè,  '1  paladí  de  la  fè  cristiana  y  de  la  llibertat  d'Europa,  ab 
la  diferencia  qu'  avans  ella  anava  à  combatre  sos  enemichs  a  llurs 
casas  y  ara  ells  la  venian  a  desafiar  &  casa  seva. 

Lleyda  en  lo  Principat  es  la  qui  donà  '1  crit  contra  Y  invasor,  y 
del  afrau  à  la  conca,  de  la^  ribera  à  là  plana  son  eco  ho  umplenà  tot 
com  per  encis,  d'  enfurismats  guerrers:  ciutadans  y  pagesos,  cape- 
llans y  frares,  nobles  y  burgesos,  richs  y  pobres  tots  foren  uns,  y 
ab  los  pochs  soldats  qu'  allavors  hi  havia  en  la  terra  caigueren  des- 
sobre  Is  estrangers.  Mataró,  Manresa,  Vich,  Cervera  y  Tarragona 
proclaman  T  independència  pàtria;  'Is  turons  del  Bruch  vehuen  per- 
dre à  las  àligas  del  nou  César  la  virginitat  de  la  victorià;  espahor- 
(lidas  fujan  al  sentir  lo  foch  de  las  murallas  de  Valencià;  moltas  plo- 
mas  dexan  en  los  camps  de  Saragoça,  y  son  per  fi  engaviadas  en  la 
conca  de  Baylen.  Tot  anava  bé  alashoras:  los  miquelets  y  pagesos 
barrejavan  à  llurs  crits  de  mort  cants  de  victorià ,  y  si  las  campanas 
dexavan  de  Brandejar  lo  somatent  era  per  saltar  com  follas  en  joyosos 
repicaments  de  festa. 

També  Girona  ha  pres  las  armas  à  la  veu  santa  de  la  pàtria.  Cuan 
en  lo  mes  de  febrer  de  1808  sapigué  '1  seu  governador  En  Joaquim 
de  Mendoza  que  'Is  francesos  s'  acostavan,  reuní  V  Ajuntament,  y 
lots  à  una ,  tenintlos  encara  per  amichs ,  consentiren  en  allotjarlos  en 
la  ciutat  y  galajarios  de  tota  faisó ;  '1  poble  contetnplava  embadalit 
aquells  trajos  per'  ell  nous,  y  sens  desconfiança  *ls  mirà  dos  dias 
després  marxar  tots  cap  à  Barcelona.  Aviat,  emperò,  havian  los  Giro- 
nins, com  tots  los  Espanyols,  de  sospitar  la  traició  y  de  véurela  ben 
clara  al  saver  de  quin  modo  foren  ocupats  los  forts  d'  aquella  ciutat 
y  '1  castell  de  Sant  Ferran  de  Figueras.  Axis  y  tot  cap  mal  feren 
als  francesos  que  à  tot  jorn  y  à  tot'  hora,  venint  del  Ampurdà,  pas- 
savan  cap  à  vall ,  y  si  en  los  ulls  ja  's  llegia  1'  enutx  qu'  encenia  '1 
cor,  las  mans  encara  estavan  quietas.  Un  capità  del  Estat  major  fran- 


(  159  ) 

cés  que  li  deyan  En  Schweisgutk  anúva  aquells  dias  de  general  tur- 
bacíó  pera  vigilar  a  las  auloritats,  al  poble  y  a  la  tropa,  y  com  si 
En  Duhesme  's  comensés  à  penadir  de  no  haverln  dexat  un  estol  do 
soldats,  tot  r  afany  del  capità  era  persuadir  al  governador  de  que 
enviés  à  buscar  força  k  Barcelona,  pus  al  instant  li  seria  donada. 
També  volgué  En  Schweisguth  qu'  en  nom  de  la  ciutat  y  de  la  guar- 
nició s'  enviessin  diputats  à  Barcelona  à  rendir  vassallaljo  al  gene- 
ral y  à  galajarlo  cuan  per  En  Napoleon  fou  nomenat  regent  d^  Es- 
panya un  certMurat;  mes  lo  governador  s'  hi  negà  ab  excusas,  y 
sols  consenti  en  cridar  à  son  palau  à  las  autoritats  de  la  ciutat  y  als 
oíicials  de  tropa  pera  rebre  llur  enhorabona. 

Figureuvos  si  ell  la  rebria  de  gust  y  si  'Is  altres  li  donarian  de 
bona  gana;  mes  pera  Girona,  com  pera  tot  arreo,  eran  aquells  dias 
d'  embadaliment  y  sorpresa  ,  y  al  pensar  en  lo  que  després  succchi 
ha  de  dirse  qu'  era  mester  qu'  aquells  sentiments  desapareguessin  à 
copia  d'  esperiencias  perquè  pugues  sortir  lo  furor  que  sota  d'  ells 
poch  à  poch  s'  encenia:  axis  ho  fa  F  herba  dels  prats  que  no  brota 
fins  que  s'  es  fos  lo  mantell  de  gebra  que  V  hivern  hi  estén  dessús 
pera  que  millor  s'  arreli.  Y  en  efecte,  fondas  arrels  en  aquells  dias 
de  calitjosa  angunia  va  traure  V  indignació  en  lo  cor  dels  Gironins, 
tan  fondas  que  no  pogueren  arrancarlas  set  mesos  de  contínua  ge- 
gantina lluyta.  Las  novas  que  tothom  ab  ansiós  afany  preguntava  y 
que  tothom  ab  veu  escalfada  responia,  parlavan  de  combats,  de 
morts  y  sang;  semblava  que  V  alé  de  Uunyanas  batallas  portava  tins  à 
la  ciutat  la  fator  de  la  pólvora,  y  per  últim  lo  dia  5  de  juny,  dos 
dias  després  del  alçament  de  Figueras ,  vuit  del  de  Lleyda  y  tres  del 
de  Manresa,  un  dia  avans  de  T  acció  del  Bruch  ,  la  mina  reventà. 
Reunits  los  gremis  manifestan  al  Ajuntament  llur  resolució  de  soste- 
nir r  antich  gobern  y  de  sacrificar  la  vida  pera  defensar  al  rey  y  à  la 
pàtria,  y  demanan  armas  pera  guardar  junt  ab  la  tropa  'Is  forts  y  las 
murallas.  En  la  matexa  mitxdiada  's  congregaren  en  la  casa  del  po- 
pular consistori,  cridats  pel  Governador,  lo  senyor  Bisbe,  F  Ajunta- 
ment, totas  las  Autoritats  seglars  y  eclesiàsticas ,  la  noblesa,  4s 
prohoms  dels  gremis  y  tots  los  oficials  de  la  guarnició ;  'I  secretari 
del  Ajuntament  llegí  '1  memorial  del  poble ,  y  la  junta  en  pes ,  sens 
debats  ni  contradicció;  pus  lo  matex  pensavan  y  sentian  tots,  de- 
terminà fer  la  guerra  à  n'  En  Napoleon ,  tractant  ja  sens  perdre  ins- 
tant de  posar  en  estat  de  defença.las  mitx  ruinadas  fortalesas. 


(160) 

Molta  gaubança  sentiren  los  ciutadans  y  soldats  al  saver  la  deter- 
minació de  la  junta,  y  com  per  aquells  dias  caigué  la  festa  de  Pas* 
cuetas  y  entraren  en  la  ciutat  molts  pagesos  del  entorn  formantse 
gran  aplech  de  gent ,  tot  eran  pels  carrers  y  plaças  reunions,  crits  y 
cantadissa  patriòtica,  qui  mostravan  Y  entussiasme  de  tots  y  acrexian 
lo  que  quiscun  ja  sentia.  Lo  capità  Schveispth  tingué  de  refugiarse  i 
Monjuich  acompanyantlo  alcuns  frares  y  oficials,  pus  en  la  ciutat 
r  amenassavan  de  mort ;  armas  demanava  '1  poble ,  y  pera  sossegarlo 
un  poch  y  posar  ordre  en  la  perillosa  empresa  que  sens  pahor  s'  es- 
cometia, sortiren  pels  carrers  patruUas  de  tropa  ab  cavallers,  firares 
y  ciutadans  de  seny,  logrant  sens  molt  esfors,  pus  altra  cosa  no  de- 
sitjava la  gent,  qu'  ab  concert  y  obediència  anés  tothom  à  ajudar  los 
trevalls  de  la  defença. 

Y  bé  's  necessitavan  llurs  brassos  pera  tant  à  fer  com  hi  havia,  no 
sent  los  soldats  mes  que  350  homes  del  regiment  d'  Ultonia.  Arreu 
arreu  s'  adovaren  los  camins  pera  pujar  canons  als  forts;  aquella  ma- 
texa  nit  se  comença  i  disposar  Y  artilleria,  's  portaren  queviures  al 
castell  de  Moi^uich  y  als  forts  del  Gondestable  y  dels  Caputxins,  se 
feren  fortas  las  murallas  y  s' axecaren  baterias;  qui  no  ha  vist  aquell 
foch  y  aquella  pressa  no  sap  lo  que  Y  amor  de  pàtria  pot  inspirar 
a  un  poble. 

La  reunió  pel  Governador  cridada  's  declara  junta  de  defença,  y 
partida  en  tres  seccions  nomenadas  de  govern,  militar  y  econòmica, 
à  las  que  s'  hi  afagi  un*  altra  de  vigilància,  composta  de  clergues  y 
frares  destinats  &  corre  Is  pobles  del  corregiment  per'  amnentar 
r  entussiasme ,  méntres  Y  econòmica  rebia  'Is  donatius  y  las  contri- 
bucions dels  ciutadans,  la  militar  formava  batallons  de  miqueletsy 
un  escuadró  de  gent  de  cavall  que  's  nomenà  de  Sant  Narcís,  en- 
comenava  à  la  vila  de  Ripoll  la  fabricació  de  insells,  empadnmava  à 
tots  los  vehins  en  estat  de  guerrejar  que  no  passavan  de  quinsecents, 
senyalava  à  la  tropa,  als  gremis,  à  capellans  y  frares,  à  tothom  lo 
lloch  que  quiscú  havia  d'  ocupar  lo  jorn  del  perill ,  confiava  à  uns 
cuants  mariners  de  Sant  Feliu  de  Guixols  lo  servey  dels  canons,  y  à 
tota  pressa  manava  fer  cartutxos,  picots  y  cananas.  Quaranta  dos  ca- 
nons hi  havia  posats  à  punt  de  batre  lo  dia  19  de  juny. 

No  trigaren  en  fer  llur  ofici:  '1  general  Duhesme,  no  podent  rom- 
pre la  ratlla  que  foimavan  tropa  y  somatents  en  lo  Llobregat,  vol- 
gué ai  menys  tenir  assegurada  la  comunicació  ab  França  per  la  Jun- 


(  161) 
quera ,  y  sorli  de  Barcelona  ab  set  ó  vuit  mil  homes  d'  infanteria  y 
cavalleria  portant  los  corresponents  canons ,  refiat  d'  arrivar  à  Giro- 
na avans  que  la  ciutat  pogués  ab  obras  resistir  a  son  poder  com  ho 
havia  fet  ab  paraulas.  Matant ,  cremant  y  robant  avansaren  los  fran- 
cesos, y  en  lo  demati  del  dia  20  de  juny  prengué  posició  llur  avan- 
guardia  en  la  montanya  de  Palausacosta,  méntres  que  1  cos  de  ba- 
talla s'  extenia  des  lo  cami-ral  de  Barcelona  fins  al  Ter.  La  cavalle- 
ria volgué  passar  lo  riu  per  mes  alUà  de  Sant  Pons  de  Fontejau;  em- 
però caigueren  dessobre  d*  ella  com  cans  fidels  sobre  '1  sanglà  un 
axam  de  somatents  qu'  al  enemich  aguaytavan  en  la  serra  de  Roca- 
corva,  y  dexant  molts  morts  en  terra  'Is  francesos  tocaren  al  fi  la 
retirada. 

Méntres  axó  succehia,  'I  governador  temporé  de  la  ciutat  que  ho 
era  En  Julià  de  Bolivar,  coronel  y  tinent  de  Rey  de  la  plaça,  pus 
lo  poble  havia  demanat  y  conseguit  de  la  Junta  la  destitució  d*  En 
Mendoza  per  no  mirario  ab  bons  ulls  des  que  tant  havia  festejat  en 
lo  mes  de  febrer  al  general  francès  cuan  passà  per  T  Àmpurdà  ,  ma- 
nà tocar  la  generala,  y  'Is  paysans  ocuparen  ab  molt  ordre  en  las 
murallas  y  baluarts  los  Uochs  avans  designats;  la  tropa  d'  Uitonia  's 
formà  com  cos  d'  ajuda  en  las  plaças  del  Vi  y  de  las  Gols;  las 
donas.de  totas  condicions  y  edats  anaren  portant  als  pupaires 
municions  y  begudas ,  y  'Is  inútils  pera  lluytar  fabricaren  cartut- 
xos. Las  tres  Juntas  s'  havian  reunit ,  y  'Is  cabdills  de  la  ciutat  cor- 
rian  afeynats  d'  un  lloch  à  1'  altre.  No  semblava  Girona  la  matexa 
població  de  quinse  dias  avans ;  no  's  sentian .  crits  de  visca  y  mori 
com  en  los  jorns  de  V  alçament;  no  corrian  pels  carrers  aplechs 
d'  alborotat  jovent ,  pus  si  sorolls  molts  s'  en  sentian  y  gent  molta 
en  transitava,  'Is  sorolls  los  produhian  los  carros  6  cavalls  qui  ana- 
van  à  llur  destinació,  lafusellada  qui  espategava  per  fora,  ó  alcun 
canó  dels  baluarts  qui  de  tant  en  tant  ho  feya  callar  tot  ab  veu  atro- 
nadora.  La  gent  sens  confusió  y  difaent  pocas  paraulas  feya  son  cami 
cap  al  punt  que  li  tocava:  tothom  conexia  per  rahó  ó  instint  lo  greu 
perill  en  que  s'  havian  posat,  y  tot  per  fi  respirava  aquella  aparien- 
cia  d'  imponent  tranquilitat  y  sossego  que  'Is  homes  en  las  grans 
ocasions  semblan  haver  copiat  de  la  naturalesa  al  prepararse  pera  las 
fortas  tempestats. 

A  las  nou  del  mati  romper^  lo  foch  lo  baluart  de  la  Mercè  y  'I 
fort  nomenat  de  Gaputxins,  y  I'  enemich  se  retirà  à  Salt  y  Santa 


(  162  ) 
Eugènia  saquejant  y  cremant,  fins  qu'  à  la  tarda,  havent  sigut  inútil 
lo  parlament  qu'  à  la  ciutat  envià ,  prengué  disposicions  per'  entrarhi 
per  força.  Fingint  embestir  lo  fort  dels  Caputxins ,  atacà  ab  gran  res 
de  gent  lo  portal  del  Carme ;  mes  la  metralla  *1  va  fer  tornar  enrre- 
ra ,  lexant  en  son  camí  morts  y  ferits. 

Ab  tot  axó  y  ab  V  entrada  d'  un  altre  parlament  que  feu  als  Gi- 
ronins moltas  ofertas  si  consentian  en  entregar  la  ciutat  y  demanà 
qu'  enviessin  dos  diputats  al  cuartel  general  ( lo  cual  fou  fet),  arri- 
và  '1  vespre  y  després  la  nit  i  nit  de  fosca  y  de  sang!  Araparats  per 
las  tenebras  y  pel  fogueix  dels  seus  que  may  parava,  arrivaren  celada- 
ment  los  francesos  al  peu  del  baluart  de  Santa  Clara  qu'  era  depósit 
de  municions,  hi  posaren  escalas  y  'Is  més  ardits  començaren  à  en- 
filarse  portant  lligada  al  pit  una  garba  pera  lliurarse  de  las  bayonetas 
y  picots.  Ya  arrivan  à  dalt,  ja  hi  son;  los  pochs  ciutadans,  mariners 
y  soldats  qui  pardan  la  muralla  ne  matan  molts ,  mes  al  11  reculan ; 
los  francesos  guanyan ,  cuan  ;  gracias  à  Deu!  se  sent  lo  pas  acom- 
passat  d'  un  destacament  d'  Ullonia ,  després  una  descarrega  que  fa 
tremolar  las  pedras,  y  després  res  sinó  '1  trincar  dels  sabres  y  bayo- 
netas cuan  no  topavan  carn,  lo  terrabastall  dels  que  queyan  al  fosso 
y  'Is  gemechs  dels  ferits.  Los  francesos  s'  entomaren  escarmentats, 
y  lo  matex  esdevingué  cuan  volgueren  assaltar  lo  baluart  de  Sant 
Pere.  Tota  la  nit  hi  hagué  un  foch  d'  infern ,  y  parexia  que  la  ciu- 
tat s'  ensorrava. 

Per  entremitxde  las  balas  los  diputats  qui  partiren  al  camp  enemich 
havian  tomat  à  Girona,  portant  la  nova  de  que  '1  general  Duhesme 
desítxaba  parlar  ab  diputació  més  numerosa  y  autorisada.  Consenti 
la  Junta  en  nomenaria,  y  'Is  senyors  que  la  formavan  sortiren  de  la 
plaça  à  vuit  horas  del  mati.  Inútil  diligència :  'Is  francesos  no  ha- 
vian esperat  la  claror  del  dia  pera  posarse  en  marxa  cap  à  Barcelo- 
na, emportantsen  trentadós  carros  de  ferits  y  deixant  llur  primer 
parlament  y  '1  trompet  en  mans  dels  Gironins.  Uns  trescents  cadavres 
dels  seus  jeyan  pels  entorns  de  la  ciutat.  Los  nostres  tingueren  set 
morts ,  vintiset  ferits  y  uns  cuants  escalabrats ,  entr'  aquestos  un  fra- 
re qui,  Uuytant  cos  i  cos  ab  un  francès  en  lo  baluart  de  Santa 
Clara,  caigué  al  fosso  abrassat  ab  ell. 

L'  endemà  autoritats  y  poble  correreu  à  la  eglesia  à  donar  per  la 
victorià  grat  y  gracias  à  Deu,  qui  la  concedex  ó  la  nega  segons  los 
designis  de  son  alta  y  sempre  justa  Providencia. 


(  163  ) 

No  foren  gaires  pera  Girona  'Is  dias  de  repòs,  si  repòs  se  pot  dir 
al  estat  en  que  quedi  després  de  la  retirada  dels  francesos.  Un  mes 
passaren  los  Gironins  sens  veure  'n  cap ;  mes  lo  cor  los  deya  que  no 
trigarían  à  tornar,  y  desitjant  rebre  'Is  millor  que  la  primera  vegada 
tot  era  fer  obras  pera  perfeccionar  las  de  defença ,  agavellar  muni- 
cions, anar  aumentanl  V  escuadrò  de  Sant  Narcís  y  'Is  batallons  de 
miquelets,  y  també  '1  brau  regiment  d'  Ultonia,  aquest  per  medi 
d'  una  quinta  en  tot  lo  corregiment.  Y  si  afagim  i  lo  dit  qu'  aquells 
dias  acudiren  à  la  ciutat  alcuns  cabdills  d'  artilleria  é  ingeniers  y 
que  '1  dia  22  de  juliol  hi  entraren  lo  segon  batalló  de  Voluntaris 
de  Barcelona  y  un  destacament  d'  artillers  qui  havian  vingut  de  las 
illas  Balears,  n'  hi  ha  prou  y  massa  pera  conexer  la  fesia  als  es- 
trangers disposada.  S'  ha  de  dir,  emperò,  qu'  aquestos  hi  anavan 
preparats  pera  correspondre  d'  una  manera  digne  al  acuUiment,  y 
qué  no  pensavan  tornarsen  com  la  darrera  volta  en  que  dexaren  als 
Gironins  sens  donaries  sisquera  '1  bon  dia:  llur  intenció  era  donaries 
no  un  sinó  molts  bons  dias  y  moltas  bonàs  nits,  y  per  axò  En  Du- 
hesme  sorti  de  Barcelona  ab  sis  mil  homes  portant  formidables  in- 
ginys  de  batre,  abundància  de  municions,  escalas  y  tot  lo  nece- 
sari  per'  un  siti  y  una  conquesta.  No  content  encara  doni  ordre  al 
general  Reille  qui  guerrejaba  per  V  encontrada  de  Figueras,  de  por- 
tarli  3000  homes,  y  tots  plegats  se  presentaren  i  la  vista  de  Girona 
en  los  darrers  jorns  de  juliol  y  ocuparen  los  pobles  de  Palau,  Salt, 
Santa  Eugènia ,  Sarrià ,  Pontmajor  y  Campdurà  y  Y  ermita  de  Sant 
Miquel. 

En  una  carta  dirigida  al  senyor  Governador  de  la  ciutat,  trovada 
en  lo  camp  per  una  partida  de  miquelets.  En  Duhesme  li  deya  que 
no  dexaría  de  Girona  pedra  sobre  pedra  ni  hom  per  contarho  si  al 
instant  no  li  era  entregada;  la  Junta  respongué  sens  pensarhi  gota 
que  ciutadans  y  soldats,  armats  pera  defençar  la  justa  causa  del  Rey 
y  de  la  Pàtria ,  estavan  resolts  à  morir,  però  a  rendirse  may.  Comenci, 
doncs,  r  enemich  sos  trevalls  per'  embestir  lo  castell  de  Monjuichy 
'1  baluart  de  Sant  Pere ,  y  encara  que  contan  los  autors  que  d'  axò 
parlan  qu'  En  Duhesme  al  sortir  de  Barcelona  '1  dia  10  de  juliol 
havia  dit  ab  romana  arrogància  que  '1  24  arri  varia  i  Girona,  Y  ata- 
caria '1  25  y  r  arrasaria  '1  26  y  27 ,  1'  empresa,  i  jutjar  per  son 
principi,  semblava  ecsigir  més  temps  y  espay.  Ja  fos  que  '1  continuo 
focb  de  la  ciutat  no  '1  dexés  ni  respirar,  ja  que  las  novas  que  d' al- 


(  164  ) 
tres  punts  de  Catalunya  rebia  anessin  refredant  son  conitje,  ó  to- 
tas  duas  cosas  encemps,  es  la  veritat  que  sens  fer  res  pera  cumplir 
sonamenassa  apelant  à  follas  provaluras,  se  resignà  à  esperar  que 
las  obras  de  siti  fossin  acabaJas  per'  embestir  las  murallas.  Uns  quinse 
dias  duraren,  y  en  la  nit  del  42  al  43  d*  agost,  tres  morters  y  dos 
obusos  començaren  a  enjegar  dins  la  ciutat  bombas  y  magranas.  En 
sent  demà  altras  baterias  ovriren  lo  foch  contra  *l  castell  de  Monjuich 
y  *l  baluarl  de  Sant  Pere,  y  sens  parar  may  dura  'Is  dias  44  y  45. 
Los  canons  de  la  placa,  del  castell,  del  fort  del  Condestable y  de  b 
torre  de  Sant  Juan  responian  ab  la  mateia  activitat,  y  entre  tant, 
reunidas  las  Juntas,  se  trevallava  dins  la  ciutat  en  adovar  lo  qu'  es- 
pakitavan  las  balas;  los  ciutavlans  corrían  d*  un  lloch  al  altre  à  apagar 
lo  foch  que  las  bombas  enoenian  en  lo  caserío ,  y  de  nit  coronavan 
las  murailas  que  la  guarnició,  per  ser  escasa,  no  podia  cuvrir  com 
era  mesler  per'  impedir  una  sorpresa 

Entre  nou  y  dèu  del  mati  del  dia  16  la  guayta  establerta  en  lo 
campana  de  la  Seu  doni  senyal  d'  acostarse  per  la  part  de  Llevant 
somatents  y  tn>pa.  Y  en  efecte,  *1  senyor  manqués  del  Paíacio,  gene- 
ral de  la  hosjt  espanyola  de  Catalunya ,  havia  de>tacat  de  Martorell  al 
brigadier  conde  de  CiíJj^és  pera  que ,  ab  alcunas  ccmpanyús 
dels  regiments  de  Borboa  y  de  Soria  y  cuants  somateüts  pogués  jun- 
tar»  anés  i  desíÜiirar  la  sitiaJa  ciutat.  Cuatre  mil  homes  portava, 
casi  tots  paysans  y  mi^uelets,  partiiis  en  tres  columnas  y  una  de 
reserva^  cuan»  després  de  tenir  consell  de  guerra  per*  entendre  'sab 
los  de  ^L•iíSy  los  enj'.'^i  contra  *ls  írancesos  pel  cantó  de  Monjuich, 
pus  dexar  lliure  1  castell  en  lo  q-ie  més  interesava.  En  Juan  Ga- 
ròs ab  altres  2,54»  homes,  guardias  waionas  y  espanyolas  y  soma- 
teats  del  Ampunia  ^  ot^pava  V  ermita  de  la  Mare  de  Deu  dels  Ang^ïls 
y  *1  cim  de  las  mouianyaSw  Al  Jonar  la  senyal  la  guayta  del  campana 
romp  en  la  ciutat  lo  toch  de  S4)matent ,  y  sens  esperar  T  onire  ni  'Is 
oficials  poder  contenir  i  solJats  y  miquelets,  tant  era  T  arior  qu  *ls 
animava,  la  columna  disposada  en  lo  cami  cuvert  del  castell  se  tira 
a  la  bayoneta  dessobre  las  batenas;  hi  entra  tíns  per  las  troneras,  y 
espaborJils  los  francesos  se  retiran  y  prenan  los  nostres  las  minas 
de  !a  torre  de  Sant  Lluís,  ahont  aquells  s*  haviaa  fet  forts.  Torna 
r  enemich  i  la  iluytaab  novas  ibrsas,  y  reprèn  la  torre;  mesY  En~ 
rich  0'  Donell  que  menava  als  í  L  Itonia  salta  ab  los  seus  ai  Ibsso,  y 
I  ^it  fora  Amos  se  fan  los  nostres  de  totas  las  baterias;  lo  refors 


(  165  ) 

d'  En  Galdagués  y  'Is  somatens  d'  En  Glarós  entran  en  foch ,  y  Tene- 
mich  abandona  fugat  y  perseguit  la  montanya  de  Monjuich  y  's  retii'a 
a  Pontmajor.  La  bateria  feta  contra  'I  baluart  de  Sant  Pere  fou  també 
conquestada,  y  arrivada  la  tarda  las  tropas  de  siti  quedaren  rcunidas 
en  los  acampaments  de  Salt  y  Sarrià ,  méntres  soldats,  miquelets  y 
somateots  estavan  acampats  per  la  montanya  de  Monjuich.  Sens  dubte 
creurían  los  enemicbs  que  llur  nombre  era  molt  major  del  qu'  en 
realitat  era,  y  espahordits  per  las  pérduas  sofertas ,  temerosos  de  ser 
atacats  aquella  nit  y  de  ser  mesos  à  total  estermini ,  fugiren  ampa- 
rats  per  las  tenebras,  En  Dubesme  cap  i  Barcelona  y  En  Reille  cap 
à  Figueras,  abandonant  artilleria,  pólvora,  carros  y  municions,  tot 
lo  que  fou  per  los  nostres  recuUit  lo  següent  mati.  Fins  dihuen 
j  exemple  de  crueltat  que  no  era  nou  en  las  guerras  d*  En  Napoleon! 
qu'  En  Dubesme,  al  arrivar  à  Calella  fugint  sempre  més  que  reti- 
rantse  pus  anava  sembrant  d'  efectes  de  guerra  '1  cami-ral,  cremi  Is 
carros  de  ferits  que  portava,  ja  que  resolgué  dexar  aquell  y  ficar- 
se  per  la  serra ,  volent  lliurarse  del  foch  que  li  feyan  unas  naus  in- 
glesas.  Estropellat,  derrotat  arrivé  à  Mataró  perseguit  pels  som'atents, 
y  r  endemà  à  Barcelona. 


(166) 

II 

Lo  siti. 


Bé  podeu  imaginar  si  ab  lo  succehit  havia  de  crexer  Y  entussíasme 
dels  Gironins  y  si  al  parlarlos  de  novas  embestidas  contra  llor  ciutat 
benvolguda  y  ab  llur  sanch  regada  havian  de  fer  alt  sagrament  de 
morir  tots  avans  d'  entregarla  al  enemich.  Mes  cuan  axó  deyan  una 
y  mil  vegadas ,  cuan  vingué  'I  temps  en  qu'  aquesta  relació  comença, 
axó  es  en  los  primers  mesos  del  any  1809,  havia  començat  també 
r  època  de  las  nostras  grans  desditxas:  Napoleon  havia  vingut  a  Es- 
panya ,  y  devant  d'  ell  entraren  los  famosos  capitans  vencedors  d' Eu- 
ropa y  doscents  mil  homes  y  cincuanta  mil  cavalls.  Las  temudas  le- 
gions qui  triunfaren  dels  Austriachs ,  Prussians  y  Russos,  corren  à 
venjar  Y  afront  qu'  havia  rebut  llur  bandera  en  los  camps  de  nostra 
terra;  partiren  de  las  riberas  del  Niemen,  del  Oder  y  del  Baltich, 
atravessarcn  tota  la  França  per  dessota  d'  archs  de  triunfo,  ai  milx  de 
flors  y  llorers,  y  arrivaren  à  las  marcas  espanyolas  sens  que  la  fadi- 
ga  de  tan  llarg  viatje  hagués  mermat  llurs  filas ,  disminuit  la  bona  sa- 
lut dels  homes,  ni  alterat  llur  posat  airós  y  guerrer.  Rosas  ja  es  fran- 
cesa, ha  caigut  Saragoça,  s'  han  perdut  i  Catalunya  las  accions  de 
Llinàs ,  Molhis  de  Rey  y  Valls.  En  Reding ,  lo  vencedor  de  Bayien , 
ja  es  mort;  los  inglesos,  nostres  aliats,  han  sigut  foragitats  d'  Espa- 
nya, y  tot  era  plant,  dol  y  desconort  des  Lisboa  fins  al  Pirineo.  Mes 
nó:  axis  sembla  qu'  havia  de  ser,  però  no  era:  Napoleon  y  sos  ge- 
nerals havian  guanyat  batallas,  reduhit  ciutats,  desfet  ecsercits,  con- 
questat  terra,  y  ab  tot  axó  no  havian  lograt  conquestar  un  home  ni 
reduhir  Y  baluart  de  fè  y  constància  que  quiscun  espanyol  tancava 
en  lo  pit.  Las  victorias  del  enemich  ningú  las  creya ,  ningú  podia  ni 


(  167  ) 

pensar  que  la  nostra  santa  bandera  fos  vençuda.  Y  cuan  per  força 
la  gent  havia  de  creur'  ho ,  allavors ,  ab  T  esperança  dels  homes  forts 
qui  esperan  fins  cuan  no  hi  ha  res  qu'  esperar ,  esclamava :  Axó 
ray!  ara  anem  bé! — jOh,  santa,  senzilla  fè  de  nostres  pares  qui 
tota  victorià  del  enemich  negava  6  lluny  de  veur'  hi  motiu  d'  enulx  la 
convertia  en  causa  d'  alegria!  Jo  't  benehesch  y  t' invoco  perquè  si 
per  desditxa  de  tots  tornessin  los  jorns  de  perill ,  uraplenis  nostre 
cor,  trossejat  pels  dubtes ,  y,  com  ho  feres  ab  ells,  sias  nostra  corassa 
contra  la  por ,  1'  adversitat  y  las  derrotas. 

Dels  vuit  ecsercits  de  refors  formats  per  En  Napoleon  à  la  fron- 
tera, '1  setè,  compost  de  25,000  homes  y  2,000  cavalls,  entr*  ells 
vuit  mil  piamontesos  y  napolitans ,  y  menat  pel  general  Gouvion  de 
Saint-Cyr,  toci  à  Catalunya  y  entrà  per  la  Junquera  'Is  primers 
dias  de  novembre  de  1808.  Prengué  à  Rosas,  guanyà  la  batalla  de 
Llinàs,  y  reunit  després  ab  las  tropas  d'  En  Duhesme  's  trovà  fort 
d'  uns  36,000  homes;  ab  ells  vencé  als  nostres  en  Molins  de  Rey 
y  Valls ,  y  obligà  à  la  host  espanyola  à  tancarse  à  Tarragona.  Llavors 
fou  cuan  EnSaint-Gyr,  méntres  s'  en  anava  i  saquejar  la  plana  de 
Vich  pera  reunir  queviures,  disposà  qu'  En  Reille  ab  la  divisió  del 
Àmpurdà  ocupés  lo  poble  de  Bàscara  y  s*  anés  acostant  à  Girona 
pera  començame  '1  siti,  marxant  també  cap  alli  moltas  tropas  d' altres 
punts.  En  Reille  ab  cinch  batallons  alamanys,  un  destacament  de 
cavalleria  napolitana  y  i  canons ,  sorti  de  Bàscara  '1  dia  primer  de 
maitx ;  ocupà  'Is  pobles  de  Medinyà  y  de  Sant  Julià  de  Ramis  à  un' 
hora  de  Girona,  passà  à  foch  y  à  sang  per  Sant  Medi  y  Sant  Gre- 
gori ,  's  reuní  ab  la  divisió  del  general  Morio,  y  junts  avançaren  fins 
à  Sarrià,  estenentse  '1  dia  6  de  maitx  per  las  boras  del  Ter.  Lo  siti 
de  Girona  començà. 

Hi  havia  en  la  ciutat  los  regiments  d'  Ultonia  y  Borbon  de  tropa 
vella ,  un  batalló  de  Voluntaris  de  Barcelona ,  un  altre  de  miquelets 
de  Vich ,  dos  batallons  de  miquelets  de  Girona ,  1'  escuadró  de  Sant 
Narcís  ab  108  cavalls,  278  artillers  de  tropa,  130  mariners  de  la 
costa  y  22  sapadors:  en  tot  feyan  5,723  homes,  contanthi  uns  mil 
malalts  qu'  hi  havia  à  T  hospital ;  lo  marescal  de  camp  En  Marian 
Alvarez  de  Castro  qui,  després  de  fugir  de  Barcelona  pera  no  servir 
al  francès,  comandà  V  avanguardia  del  ecsereit  de  Catalunya  en  l' Àm- 
purdà ,  era  llur  cabdill  y  '1  governador  de  la  ciutat.  Però  altre  ge- 
neral y  governador  més  alt  y  poderós  tenian  ja  elegit  los  Gironins : 


(168) 
lleons  en  lo  combat  y  anyells  devant  de  Deu  a  qui  en  llur  fè  y  con- 
fiança atribuian,  com  es  degut,  la  força' qu'  en  lo  cor  sentian,  no 
cregueren  haver  pogut  ells  sols  sens  miraculós  ausili  vèncer  à  las 
legions  enemigas ,  y  per  axó ,  després  del  assalt  y  victorià  del  mes 
de  juny  de  1808,  aclamaren  per  cabdill  de  guerra  al  sant  varó  qui 
en  vida  ho  fou  de  pau ,  al  pastor  carinyós  y  benvolgut  qui  morí  per 
son  remat  al  cual  des  lo  cel  defensa  y  protegex  encara.  Sant  Narcís 
de  bona  y  santa  memòria ,  patró  y  amparo  de  la  ciutat  en  los  jorns 
de  tribulació  y  congoxa,  fou  nomenat  general,  y  per  cert  qu'  en  lo 
greu  perill  en  qu*  ella  estava  era  mester  posar  la  confiança  en  poder 
més  gran  que  tots  los  de  la  terra ;  per  cert  també  que  cap  home  era 
prou  pera  comandar  à  aquells  soldats  y  ciutadants,  quiscú  d*  ells  un 
héroe  per  sa  resolució  ferma  de  morir  per  la  santa  causa  de  Deu  y 
de  la  pàtria ,  y  que  sols  era  digne  de  ser  llur  capità  qui  visqués  ja 
en  las  regions  altíssimas  prop  d'  Aquell  qui  inspirava  als  Gironins  la 
constància  y  T  ardiment. 

Després  dels  fets  esdevinguts  en  lo  mes  de  juliol  de  1808  que 
tenim  ja  referits,  continuaren  en  las  murallas  de  Girona  y  en  lo  cas- 
tell de  Monjuich  los  trevalls  de  fortificació ;  foren  de  nou  bastidas  las 
torres  de  Sant  Lluis,  Sant  Narcís  y  Sant  Daniel,  esta  darrera  per 
voluntat  del  poble  y  à  son  espens ,  y  axis  pera  ditas  obras  com  per* 
atendre  a  las  necesitats  de  las  tropas,  miquelets  y  somatents  qui 
guerrejaren  pel  Ampurdà  fins  que  la  vinguda  de  la  host  d'  En  Saint- 
Cyr,  la  pèrdua  de  Rosas  y  la  derrota  de  Llinàs  feren  marxar  la 
divisió  espanyola  à  Tarragona  menys  los  batallons  que  quedaren  à 
Girona  ab  lo  marescal  Alvarez,  la  Junta  general  de  la  ciutat  disposà 
que  tots  los  hisendats  del  Gorregiment  entreguessin  part  de  llur  plata 
obrada  y  que  lo  matex  fessin  las  eglesias;  tothom  ab  gust  la  donà  y 
ni  una  sola  veu  s*  alsà  contra  '1  nou  sacrifici  que  demanava  la  pàtria. 
^Qu'  era  la  plata  per  los  qui  volian  sacrificarli  la  vida? 

Nomenat  N'  Alvarez  en  19  de  febrer  de  1809  governador  de 
Girona,  disposant  la  Junta  de  mes  gent  y  quiscun  jorn  que  passava 
acostantse  '1  perill  que  tothom  preveya,  'Is  trevalls  de  defensa  reberen 
considerable  impuls;  se  feren  esplanadas,  s'  axecaren  marletsy  mu- 
rallots,  s*  adobaren  las  Ironeras,  s'  enfondiren  los  fossos,  s'  aterraren 
totas  las  casas  que  hi  havia  à  quinzecentas  canas  de  la  muralla,  's  ta- 
llaren abrats  y  canyars,  s'  ovriren  hospitals  y  magatzems,  tot  axó  tra- 
vallanthi  'Is  gremis,  los  capellans  y  fins  las  donas,  y  dirigint  las  obras 


(169) 

un  home  qui  allavors  y  després  contribuí  molt  y  molt  ab  lo  seu  saver 
y  la  seva  serenitat  i  la  gran  defensa  qn'  anem  d  contar,  lo  coronel 
d' ingeniers  En  Guillem  Minali.  Fins  foren  voltats  d'  estacadas  dos 
camps  en  lo  plí  de  Sant  Daniel  y  destinats  pera  cementiris,  pensant, 
y  no  s'  enganyaren ,  que*  dins  poch  temps  i  molts  faria  mester  lo  llit 
pera  dormir  Y  etern  só.  A  mes  de  las  viandas  que  ja  hi  havia  en  la 
ciutat  s'  agavellaren  las  que  podia  consumir  en  tres  mesos  una  guar- 
nició de  set  mil  homes ;  lo  comandant  de  V  artilleria  En  Isidro  de  la 
Mata  formà  un  estat  de  las  municions  que  li  faltavan  pera  que  fossin 
demanadas  al  senyor  Intendent  del  ecsercit  de  Catalunya  y  desembar- 
cadas  à  Sant  Feliu  de  Guixols ,  pus  V  enemich  ocupava  tots  los  ca- 
mins de  la  part  de  terra.  Y  quiscun  dia  que  passava  anavan  aumen- 
tant  sas  forças  en  los  plans  del  Ampurdà;  en  io  po^le  de  Bàscara 
començava  à  reunir  municions  y  queviures,  y  no  era  ja  dubtós 
lo  seu  intent  de  posar  nou  siti  à  Girona.  Per  axó  N'  Alvarez  tra- 
meté un  míssatje  à  Tarragona  al  capità  general  lo  senyor  marquès 
de  Coupigny  demanantli  refors  de  tropas,  nomenà  govemador  del 
castell  de  Monjuich ,  clau  de  la  defensa ,  al  coronel  d'  Ullonia  En 
Guillem  Nash,  y  al  matex  temps  corrent  veus  volàticas  y  mensonge- 
ras,  com  bé  ho  acredità  Y  esperiencia,  de  que  'Is  francesos  tindrian 
dins  la  ciutat  qui  'Is  ajudaria,  donà  al  poble  en  lo  dia  1^  d'  avril  la 
següent  proclama  ; 

c  Gironins , 

€  Dihuen  los  enemichs  que  per  tercera  volta  desitxan  provar  la 
força  del  vostre  pit,  y  dihuen  també  que  la  traició  'Is  donarà  la  ciu- 
tat; jo  qui  conech  per  mi  matex  lo  vostre  patriotisme,  '1  vostre 
coratje  y  la  vostra  fideltat  al  rey  Ferran  setè ,  no  ho  crech  pas  ni  en 
tinch  cap  por ;  al  contrari ,  estich  cert  que  compartireu  la  ferma  reso- 
lució meva  de  defensar  la  Plaça  fins  qu'  haja  perdut  la  darrera  gota 
Je  sang.  Si,  Gironins,  tota  Espanya  os  estima  y  admira  pel  vostr' 
ardiment  passat;  molta  es  ma  ditxa  al  trovarme  al  mitx  de  vosaltres; 
mes  pera  destruir  cualsevol  conjura  que  Y  enemich,  en  cas  de  pre- 
sentarse  deyant  la  ciutat,  pogués  maquinar  iicant  dins  alcun  mal- 
vat ,  senyalo  é  imposo  pena  de  mori  sens  dilació  ecsecutada  à  tothom, 
de  cualsevol  bras  ó  grau  que  sia ,  que  linga  la  viltà  de  proferir  la 
paraula  de  capitular  ó  rendií^se.  > 

2« 


-í. 


/ií.  '^»:  f  /;^;>-i,  í^  5?4r-t  C:c»,  •>-  G:T*r:^i:r,  lie  Sim  Catí 
j  >  >.í-:  fn::.  vv/,  VA  ai>  arsta*  ab  í::p  <íe  óc-s-i^sts  calces. 

^,  ; .'  ■'/>*%>  Í',rJyj^',/j  (ía,  §^  !>>  era  Una^  era  cstensa,  y  la  par- 
f '  v  :^  G  "f„k  u  *»yi-^ía  arr.»íva  i  !a  meiUl;  la  i•ilúdó  «a  àt 
HJ/f^f  ír  ^4^,  j  f/^f  ki  Uí,l  Bï  [p>ijui  passar  d'  uns  iODO  k-s 

fy;  d,;>  ^;  V:  fWij^  1  U/.h;  lo  re^iiTienl  f  Ulloüia  envial  a  reco- 
r»/'/'rf  r  Hu-rAÚ'h  k'l  tHtnr  òa%  prioieras  colunuias  a  Sani  Jalii  de 
ÍUu,,^  %  Mout  \\iftft;  ííi^  Id  dia  8  a  las  duas  del  matí  lomarea  los 
ir^í^t-vA  4  ^-ííiU-Jir  ab  fíi^^  fcrr(ia  y  resolució  las  monianyas  qui  do- 
ííí.íi^fi  líM  piiijç'j  a^ari^  dils  y  íranquí^jan  lo  pas  a  la  vall  del  Ter 
)  al  pU  de  Girona,  L*  ev.assés  de  la  guarnició  no  permeté  mes  qa' 
rnvíar  a  a^jurlU  pun»  dcsklacarricnls  poch  numerosos,  y  axis  fon  que 
fotil•^  i^íM  dc^bandars^'  ni  fu^r,  avans  causant  als  in\'asors  coalcona 
p/'ídua,  í»'  anaren  replej^ant  fins  à  posarse  a  soplulx  prop  dels  forts 
i\ii  la  cíulaL  Kn  poder  del  enemích  quedaren  las  posicions  de  Sarria 
j  yihulà'fxA  i  la  dreladel  Ter,  y  la  de  Ponlmajor  qu'  es  clau  pera 
p;i%^ar  lo  riu ,  méntres  que  per  la  bora  esquerra  avançaban  las  colom- 
UH%  per  (^ampdura  y  las  monianyas  fins  à  colocarse  per  la  part  de 
djit  en  la  ratlla  de  la  torre  de  Sant  Narcís.  V  endemà  continua  1 


(171) 

mohiment  y  *l  foch  per  una  y  altra  part;  ios  enemichs  ocuparen  Y  er- 
mita de  Sant  Miquel,  ó  sia  el  cim  de  la  serra  -qui  domina  al  castell 
de  Monjuich  y  à  las  torres  de  Sant  Daniel  y  Sant  Juan,  y  llurs  avan- 
çadas  arrívaren  à  rans  del  Ter,  quedant  des  aquell  moment  bloque- 
jada la  ciutat  per  solixent,  ponent  y  nort,  y  sens  comunicació  ab  la 
marina.  Lo  cuartel  general  francès  era  a  Sant  Medi. 

Los  sitiadors,  esperant  T  arrivada  de  Y  artilleria  grossa  qu'  havia 
de  baxar  de  Figueras,  emplearen  lo  que  de  mailx  quedava  en  esta- 
blirse  sòlidament  en  los  encontorns  de  la  ciutat  y  en  axecar  acam- 
paments:  robaren  tot  aquell  caserio,  construireu  barracas  y  provaren 
de  fer  una  trinxera  en  lo  puig  d*  en  Roca.  Lo  general  Verdier,  arri- 
vat  lo  dia  13  ab  la  seva  divisió,  prengué  '1  comandament  de  la  host 
imperial ,  y  disposi  varias  operacions  y  mohiments  per  Y  allotjament 
de  las  tropas  qui  cada  dia  anavan  aumentant.  La  divisió  d'  En  Lecchi, 
vinguda  de  Vicb,  y  Y  italiana  d' En  Pino  ocuparen  lo  pla  de  Salt  y  com 
avançada  *1  poble  de  Santa  Eugènia  en  la  part  esquerra  del  Ter, 
tirant  allí  un  pont  sobre  '1  riu  pera  comunicar  ab  los  de  Sarria,  Mon- 
tagut y  Pontmajor;  la  brigada  d'  En  Guillot,  arrivada  '1  dia  26,  des- 
prés de  pendre  ab  gran  pèrdua  '1  dia  31  Y  ermita  de  la  Mare  de 
Deu  dels  Àngels  qui  esta  en  lo  cim  de  la  serra,  's  colocà  devant  del 
fort  dels  Caputxins,  y  d'  aquest  modo  quedà  del  tot  voltada  Girona  é 
interceptadas  las  comunicacions  ab  tots  los  pobles  del  Gorregiment. 
Divuit  mil  homes  la  sitiaban,  francesos,  italians  y  alamanys. 

Méntres  tant  los  de  la  ciutat  que  per  llurs  pocas  forças  no  pogue- 
ren opoàarse  y  retardar  com  hauria  convingut  exas  primeras  opera- 
cions del  sitiador  aprofítantse  de  sa  lentitut ,  no  estigueren  plegats 
de  brassos.  Sens  interrupció  trevallaren  en  perfeccionar  més  y  més 
las  fortalesas ;  las  torres,  los  forts  y  la  Plaça  tiravan  magranas  de  foch 
y  balas  rasas  à  Sarrià,  à  Pontmajor,  à  totas  las  obras  dels  enemichs,  à 
las  coUadas  qu'  Is  donavan  pas  y  à  las  columnas  qui  alravessavan  lo 
plà  d'  un  cantó  à  Y  altre ,  sens  contar  lo  continuo  foch  d'  avançadas 
molt  renyit  à  voltas  y  que  de  cuan  en  cuan  acabava  en  pelitas  ac- 
cions. En  ellas  féreu  los  nostres  una  dotzena  de  presoners^  y  portaren 
à  la  ciutat  doscents  veinticuatre  desertors,  d'  Alamanya  casi  tots, 
pus  los  d'  aquella  terra  servian  de  molt  mala  gana  al  tirà  Napoleon. 

Y  no  eran  sols  los  sitiats  los  que  axis  molestavan  als  sitiadors. 
Tots  I.os  somatenls  del  Ampurdà  havian  acudit  prop  de  Girona,  y  ara 
Is  uns,  ara  'Is  altres  no  passavan  dia  sens  escopetajarse  ab  los  des- 


(172) 
tacaments  francesos,  axó  cuan  no  eran  prou  ardits,  que  ho  eran 
sovint,  pera  caure  dessobre  llurs  guardias  y  retens,  posant  V  alarma 
en  tots  los  acampaments.  Los  comallars  y  fondaladas  de  mes  allà  de 
Montagut  y  Sant  Medi  presenciavan  casi  cada  dia  aquellas  Uuytas  que 
sempre  dexavan  presas  als  corps :  y  axó  feya  que  las  comunicacions 
ab  França  estessin  molt  sovint  interrumpudas  y  que  'Is  comboys  neces- 
sitessin columnas  per  escolta. 

Axis  passà  '1  mes  de  maitx,  lo  rialler  mes  de  las  flors,  en  F  en* 
contrada  de  Girona :  fora  de  la  ciutat  descontent  y  enutx  al  veure 
que  lo  que  s'  havia  representat  com  empresa  fàcil  y  de  poch  temps 
semblava  haver  de  ser  llarga  y  difícil  à  judicar  pels  preparatius  qu'  es 
feyan,  encara  que  '1  punt  militar  umplia  4  Uocb  del  entussiasme ;  din- 
tra ,  r  escalfament  dels  cors  no  havia  mester  pera  lluytar  estímul  ni 
esperança  d'  ajuda;  à  ser  axis  un  y  altra  haurian  trovat  los  Gironins 
en  los  queviures  y  en  los  milés  de  duros  que  'Is  enviaren  de  Tarra- 
gona y  també  en  Y  arrívada  dels  baxells  inglesos  devant  de  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  c  No  'ns  fan  por  las  bombas  ni  las  balas ,  escrigué  una 
senyora  de  Girona  à  un'  amiga  seva ,  però  si  las  malaltias  qui  han 
de  ser  consecuencia  de  la  contínua  fadiga ,  que  no  s'  acava,  ni  s'  aca- 
varà  may ;  mes  no  hi  fa  res :  muyra  tothom  avaps  de  rendimos. » 
Y  axó  matex  sentia  y  deya  la  població  entera;  'Is  soldats  d'  En 
Napoleon ,  y  sobre  tot  los  francesos ,  à  mes  de  ser  enemichs  de  la 
nostra  pàtria,  ho  eran, segons  ben  clar  ho  mostravan  ab  llurs  fets y . 
paraulas ,  del  Deu  que*Espanya  adorava ,  y  veus  aqui  '1  motiu  de  la 
robusta  fè  que  nostres  avis  tenian  en  lo  tríunfo  de  la  santa  causa. 
<No  son  cristians,  deyan,  y  al  últim  no  poden  guanyar;  mes  si  '1 
Senyor  y  la  Verge  Santíssima  volen  que  no  vegem  nosaltres  llur 
derrota  y  permetan  que  per  castich  de  nostres  pecats  siam  entregats 
à  llur  fúria  devastadora,  alabats  sian:  obligació  nostra  es  lluytar  fins 
à  morir  y  no  tenir  pactes  ni  rahons  ab  aquells  que  menysprean  lo 
sant  nom  de  Deu  y  per  son  bras  justicier  seran  alcun  dia  reduhits 
à  pols.  >  Y  per  axó  cuan  N'  Alvarez  lo  governador  va  respondre  al 
trompet  qui  en  12  de  juny,  avans  d'  ovrir  lo  foch  los  inginys  de 
batre,  T  intimà  la  rendició  que  cap  tracte  podia  tenir  ab  los  ene- 
michs de  la  pàtria  y  que  à  metralladas  rebria  als  parlamentaris ,  lo 
poble  de  Girona  's  desfé  en  crits  d'  alegria  y  de  belicós  entussiasme; 
'1  general  ab  aquellas  feréstegas  paraulas  và  endevinar  lo  seu  pensa- 


(  "3  ) 

ment  y  M  posa  per  obra;  '1  caràcter  brau  del  cabdill  corresponia  bé 
al  caràcter  brau  de  son  poble. 

Y  cuan  per  relacions  dels  desertors  alamanys  qui  contínuavan 
refugiantse  en  la  ciutat  sàvia  las  pérduas  qu'  al  enemich  causava  1 
foch  dels  forts  y  baluarts,  cu^n  sentia  la  fusellada  que  cada  jorn 
sostenian  avançadas  y  somatents ,  y  veya  *ls  presoners  que  de  tant  en 
tant  entravan  pels  portals,  més  y  més  s*  enardia,  y  à  la  resolució 
de  resistir  fins  à  la  mort  de  molt  temps  feta  ja  acompanyava  forta  y 
fogosa  r  esperança  de  victorià.  Ja  podeu,  doncs,  conexer  si  '1  pensa- 
ment del  coronel  0'  Donnell  d' aprofitar  lo  coratje  de  tots  los  ciutadans 
aptes  pera  las  armas  que  no  servissin  ja  en  los  batallons  de  miquelets 
ó  no  estiguessin  ocupats  en  las  obras  de  defensa  fou  ben  rebut  pels 
Gironins  com  ho  fou  per  la  Junta  y  '1  Governador.  Ab  lo  nom  de 
Crehuada  gironina  's  formaren  vuit  companyias  de  cent  homes 
quiscuna  ab  un  capità  de  tropa,  y  un'  altra  d'  ajuda  composta  de 
cincuantanou  Era  la  primera  d'  estudiants ,  las  cinch  següents  de 
paisans  de  la  ciutat,  la  setena  de  frares  y  la  vuitena  de  capellans, 
pus  lo  senyor  Bisbe  havia  induhit  à  tothom  à  allistarse  en  la  Cre- 
huada. Dihuen  los  autors  que  d'  axó  tractan  qu'  En  Napoleon  tenia 
per  principi  que  'Is  pobles  ahont  hi  havia  frares  rebian  ab  facilitat  lo 
jou  de  la  conquesta,  y  que  per  lo  tant  mirà  com  cosa  fàcil  la  d'  Es- 
panya :  si  axó  es  cert  y  axis  pensava  en  efecte  Y  emperant  francès 
mostrant  tan  poch  conexement  de  la  nostra  historia  y  de  la  nostra 
gent  com  tots  los  grans  homes  de  França,  hagué  de  quedar  ben 
desenganyat,  y  sens  dubte  qu*  al  veure  ab  admiració  que  la  clere- 
cia era  per  combatrel  tan  soldat  com  lo  paisanatge  y  la  matexa 
tropa,  hagué  d'  apendre  en  los  llibres  ó  cualcuna  bòn'  ànima  li  diria 
que  monjos  y  perlats  havian  sigut  cabdills  en  la  lluyta  de  vuit  segles 
qui  nos  deslliurà  de  F  opressió  sarrahina ;  que  1'  esperit  de  la  edat 
mitjana  qui  impulsà  à  la  Eglesia  à  intervindre  activa  y  poderosa  en 
r  existència  de  tots  los  pobles  ahont  ella  vivia ,  dominava  encara  en 
Espanya ;  que  per  ser  capellà  ó  frare  no  's  dexava  en  la  nostra  terra 
de  ser  espanyol  y  ciutadà ,  y  que  las  paraulas  religió  y  pàtria  anavan 
sempre  encemps  en  los  llavis  y  en  los  cors  dels  notres  pares,  sent 
per  lo  tant  un  gran  obstacle  lo  matex  qu'  ell  considerava  un  gran 
medi  de  bon  succés. 

Lo  coronel  0'  Donnell  s'  encarregà  de  V  instrucció  de  las  novas 
roainadas ,  las  cuals  molt  aviat  pogueren  fer  lo  servey  lo  matex  que 


(  174  )    . 

la  tropa  y  'Is  míquelets:  a  llar  vigilància  y  esfors  foren  confiats  los 
baluarts  de  Sant  Pere  y  de  la  Merc^  y  tols  los  altres  de  la  ciutat 
baxa ;  la  companyia  d'  ajuda  quedà  de  piquet  en  T  allotjament  del 
Governador  pera  surtir  ab  ell  à  rondas  y  reconexements. 

Fins  las  donas  volgueren  fer  en  la  defensa  paper  més  actiu  que  '1 
d'  alsar  oracions  al  Deu  de  las  batallas;  las  senyoras  més  principals 
y  altras,  casadas  y  fadrinas,  en  número  de  127,  formaren  cualre 
companyias  qu'  es  nomenaren  de  Santa  Bàrbara,  per'  anar  al  socós 
dels  ferits  y  portar  d  la  gent  armada  municions  de  guerra  y  boca. 

Y  cuan  tot  axó  succebia  a  últims  de  juny  ja  havia  començat  lo 
siti  à  estendre  dessobre  la  ciutat  las  desgracias  y  'Is  horrors  de  la 
guerra.  Lo  sitiador,  després  d'  estroncar  V  aigua  del  rech  dels  molins 
qui  servia  pera  moldre  lo  gra ,  regar  las  hortas ,  netejar  V  hospital 
militar  y  umplenar  los  fossos  dels  baluarts,  qui  sens  això  quedavan 
esposats  à  una  sorpresa  per  la  poca  alsaria  de  llurs  murallas,  rebé 
per  fi  r  artilleria  grossa  qu'  esperava.  Lo  general  Sanson ,  ingenier 
principal  en  lo  camp  enemich,  resolgué  embestir  avans  de  tot  las 
torres  qu'  eran  com  avançadas  del  castell  de  Monjuich ,  y  sens  dilació 
començaren  los  trevalls  contra  las  de  Sant  Lluis  y  Sant  Narcis,  mén- 
tres  que  s'  acabava  una  bateria  en  lo  puig  d'  en  Roca ,  y  pera  mes 
intimidar  à  la  ciutat  y  distreure  las  forças  de  la  guarnició  s' lovría 
també  trinxera  prop  ^e  Santa  Eugènia ,  desafiant  lo  continuat  foch  de 
las  nostras  fortalesas;  terminats  aquells  trevalls  lo  dia  13,  la  bateria 
de  dotze  morters  del  puig  d'  en  Roca  començà  '1  bombeix  à  mitja  nit, 
enjegant  sobre  la  ciutat  vint  bombas  cada  mitja  hora.  Al  retró  de  la 
primera  canonada  respongué  '1  greu  só  de  la  campana  major  de  la  Seu 
y  després  las  veus  variadas,  però  anguniosas  totas,  dels  altres  cam- 
panars de  la  ciutat.  Ab  un  instant  los  carrers,  avans  solitaris,  s'  um- 
pliren  de  gent}  à  las  eglesias  overtas  é  illuminada^  acudiren  à  pre- 
gar à  Deu  'Is  inútils  pera  las  armas  ó  las  obras  de  defensa ,  y  'Is  al- 
tres ciutadans  y  'Is  soldats  corregueren  al  Uoch  de  combat;  per'  un* 
estona  's  sentiren  crits ,  xisclets  de  donas  y  molta  fressa  d'  anants 
.  y  vinents;  mes  al  cap  d'  un  cuart  tot  havia  tornat  à  la  quietut  y 
calma  que  son  propias  dels  resignats  y  dels  forts,  interrompudas 
solsament  pel  fúnebre  retró  dels  canons,  lo  terratrèmol  de  las  casas 
qui  queyan,  la  tètrica  batallada  de  la  campana  qui  contava  las  bom- 
bas, y  soptadament  per  la  remor  d'  un  gran  incendi  en  1'  hospital 
militar.  jNit  de  tristor,  digne  començament  de  las  moltas  y  moltas 


(  175  ) 

d'  horror y  coDgoxa  als  Gironins reservadas !  Tothom,  emperò,  cum- 
pli  ab  llar  obligació ;  tropa ,  miquelets  y  paysans  se  conservaren  forts 
y  serens  com  gent  qni  csperavan  lo  que  'Is  succehia  y  no  *ls  venia 
de  nou. 

Als  estragos  de  la  bateria  de  morters  s'  hi  afegi ,  al  naxer  V  au- 
ba,  r  estrèpit  de  V  encarada  contra  las  torres,  composta  de  vuit  ca- 
nons de  24  y  dos  obusos.  Tot  lo  dia,  tota  la  nit  continuà  'I  foch  sens 
parar  may;  las  torres  anavan  perdent  llurs  marlets;  una  bomba  matà 
en  la  catedral  à  nou  personas ,  en  diferents  punts  de  la  ciutat  cre- 
mavan casas,  molts  edificis  s'  enderrocavan  ly  axó  durà  prop  de  set 
mesos!  En  la  nit  del  dia  15  lo  rabal  del  Pedret  fou  ocupat  per  un 
batalló  francès,  y  tement  N'  Àlvarez,  al  veure  los  trevalls  allí  co- 
mençats ,  que  r  enemich  hi  bastia  una  bateria  contra  1  baluart  y  la 
muralla  de  Sant  Pere ,  volgué  destruirlos  ó  cuan  menys  en  lo  que 
fos  posible  retardarlos.  Lo  dia  17  de  bon  mati  450  homes  d*  Ulto- 
nia  menats  pel  sargent  major  Makanti,  sortiren  de  Monjuich,  y  mén- 
trcs  atacavan  per  darrera  y  prenian  à  la  bayoneta  las  obras  del  ra- 
bal ,  r  ingenier  Minali ,  la  brigada  de  mestres  de  casas  y  fusters  y  un 
destacament  de  sapadors  y  artillers  ab  camisas  y  faxinas  enquitrana- 
das ,  defensats  tots  per  uns  cuants  cavallers  de  Sant  Narcis ,  sortiren 
pel  portal  de  França  y  arrivaren  al  rabal  cuant  ja  Is  francesos  Y  ha- 
vian  desamparat  al  impuls  de  las  bayonetas  d'  Ultonia,  dexanthi  al- 
cuns  morts  y  presoners.  Ab  un  moment  desferen  la  trinxera  y  cre-. 
maren  ó  tiraren  al  riu  sos  materials;  mes  embestits  per  las  tropas 
qui  ab  artilleria  baxaren  del  puig  d'  en  Roca  y  pel  costat  pels  regi- 
ments alamanys  de  Pontmajor  y  de  la  bateria  de  morters,  lo  briga- 
dier  Minali,  lograt  ja  ï  objecte  de  la  surtida,  donà  Y  ordre  de  la 
retirada,  la  cual  se  verificà  fent  cara  al  enemich.  Los  alamanys  per- 
deren molta  gent  per  haver  estat  esposats  al  foch  del  baluart  de  Sant 
Pere;  1s  nostres  tingueren  27  morts  y  105  ferits. 

Totas  aquellas  nits  s'  havia  trevailat  en  reparar  ab  sachs  de  terra 
y  faxinas  los  marlets  de  las  torres  de  Sant  Lluis  y  Sant  Narcis ,  des- 
manteladas  per  las  balas  enemigas,  y  en  netejar  llurs  fossos  de  pedras 
y  runa;  mes  cuan  en  lo  dia  19  foren  avançadas  las  pessas  que  las 
combatian  fins  à  tret  de  fusell  de  llurs  murallas,  en  pocas  horas  quedà 
destruit  en  la  torre  de  Sant  Lluis  tot  cuant  de  nou  s'  havia  fet ;  los 
ponts  llevadissos,  las  troneras  caigueren  en  ruinas  umplint  lo  fosso  y 
donant  pas  fins  à  la  bretxa ;  tots  los  fochs  quedaren  apagats,  y  allavors, 


(  176  ) 
fent  grans  descàrregas  contra  'Is  pochs  soldats  qui  dins  la  torre  que- 
dayan ,  s*  adelantaren  columnas  francesas  pera  tirarse  al  assalt.  No 
r  esperà  1  comandant  de  la  toire;  veyentse  casi  sens  medis  pera 
defensaria,  V  abandona ,  y  ab  los  seus  se  refugia  dins  lo  castell.  Lq  co- 
mandant de  la  torre  de  Sant  Narcís,  molt  malmesa  també,  encara  que 
no  tant  com  T  altra,  feu  lò  matex  des  T  instant  en  que  T  enemich 
prengué  possessió  de  la  de  Sant  Lluis,  per  cuals  fets  la  Junta  militar, 
reunida  espressament  pel  Governador,  condemnà  als  dos  coman- 
dants à  perdre  llurs  graus  y  à  servir  com  soldats  rasos  en  Monjuich 
r  un  y  1  altre  en  la  torre  de  Sant  Daniel. 

Aquesta,  arruinadas  las  altras  duas,  fou  elegida  pera  blanch  dels 
canons  enemichs.  Començat  lo  foch  en  lo  mati  del  dia  21 ,  en  pocas 
horas  quedà  lo  de  la  torre  casi  del  tot  apagat,  y  pensant  los  enemichs 
que  com  las  altras  havia  sigut  abandonada  s'  acostaren  à  la  bora  del 
fosso :  mes  rebuts  per  la  guarnició  ab  descàrregas  y  canonadas  y  del- 
mats  per  la  metralla  de  Monjuich ,  recularen  dexant  molls  morts  en 
lo  camp.  La  bateria  continuà  llavors  son  obra  destructora ,  y  tan  bé 
ho  feu  que,  després  de  reconeguda  la  torre  pels  comandants  d'  arti- 
lleria y  d' ingeniers ,  N'  Alvarez  manà  à  la  guarnició  retirarse  à  Mon- 
juich ,  lexant  una  metxa  encesa  en  lo  polvorí. 

Sols  la  torre  de  Sant  Juan,  la  més  aprop  de  la  ciutat,  quedar 
va  com  defensa  avançada  del  castell,  y  era  de  pensar  qu'  aquest  no 
trigaria  en  ser  embestit  pel  enemich.  En  efecte,  V  endemà  matex 
començaren  los  francesos  las  obras  d'  una  gran  bateria  que  nomena- 
ren Imperial,  composta  de  vint  canons  y  dos  obusos  contra  un  dels 
baluarts  del  nort ,  y  méntres  tant  feren  foch  de  nit  y  de  dia  ab  pessas 
que  posaren  à  rans  de  las  perdudas  torres.  Per  la  gran  importància 
del  punt  N*  Alvarez  volgué  que  '1  brigadier  En  Blay  de  Fournàs  pu- 
jés  al  castell  com  altre  governador. 

Al  succehir  los  fets  referits  ja  per  tot  Catalunya  havian  ressonat  las 
primeras  canonadas  dirígidas  contra  Girona;  quiscuna  pedra  que 
de  sas  murallas  feyan  saltar  las  bahs  francesas  ovria  dolorosa 
ferida  en  lo  cor  dels  catalans,  y  enardits  ja  tots  per  la  santa 
passió  de  pàtria,  encesos  en  justa  indignació  y  animats  de  guer- 
rers sentiments ,  sentian  contar  ab  enveja  *ls  danys  qu'  en  los  acam- 
paments  del  sitiador  causavan  los  somatents  y  miquelets  del  Am- 
purdà ,  menats  pel  Doctor  Rovira  y  altres ,  y  ab  dalé  esperavan  que 
la  Junta  y  '1  marquès  de  Coupigny  decretessin  T  alsament  de  tota  la 


( 177  ) 
terra  catalana  pera  corre  en  ausili  de  Y  esforçada  y  malestruga  ciu- 
tat. Y  ja  s'  havian  donat  ordres  pera  que  's  posés  en  marxa  cuanta 
tropa  hi  havia  à  Tarragona,  Lleyda  y  Tortosa ;  ja  Is  corregiments  co- 
mençavan  à  reunir  llurs  companyias  y  somatents  cuan  lo  genera' 
Saint-C}r,  ab  temensa  de  lo  que  's  preparava,  porta  ell  matex  novas 
forças  per'  ajudar  als  del  siti ,  y  no  cregué  *1  marquès  que  fos  aquella 
bona  ocasió  per'  embestirlos. 

En  efecte,  T  general  Saint-Cyr,  després  d' enviar  à  Barcelona  sos 
malalts  y  ferits,  prengué '1  camí  de  Girona;  ocupà  perdent  molta 
gent  lo  poble  de  Sant  Feliu  de  Guixols  perquè  no  fossin  los  Gironins 
ausUiats  per  mar,  y  en  los  últims  dias  de  juny  establi  son  cuartel  a 
Fornells,  pera  fer  cara  à  tot'  ajuda  qu'  anés  en  socós  de  la  ciutat  y 
guardar  las  espatUas  dels  sitiadors.  Tot  l' ecsercit  invasor  de  Catalu- 
nya, fora  la  guarnició  de  Barcelona,  quedi  axis  reunit  prop  de  Gi- 
rona en  número  de  30.000  homes.  Ab  las  novas  tropas  d'  En  Saint- 
Gyr  pogueren  reforçarse  'Is  acampaments  de  Campdura ,  de  Sant  Mi- 
quel y  de  la  Mare  dé  Deu  dels  Àngels,  y  s'  en  formaren  de  nous, 
fentse  més  impenetrable  '1  cercle  de  ferro  qu'  à  la  ciutat  oprimia ,  y 
ja  no  pogueren  passar  los  propis  enviats  ab  la  correspondència.  Lo 
mohiment  de  còlumnas  qu'  axó  ocasiona  pels  encontoms  de  la  plaça 
junt  ab  las  obras  de  trinxera  avans  esplicadas  y  las  que  feyan  los 
enemichs  en  Santa  Eugènia,  foren  causa  de  que  'Is  forts  y  baluarts 
no  's  donguessin  ni  un  instant  de  repòs :  semblava  que  llur  foch  ha^ 
via  d'  abrusar  tot  lo  corregiment. 


Í8 


(178) 

111 

Assalt  de  Monjuich.  —  Pèrdua  del  Castell. 


De  nit  y  dia  també  queyan  bombas  a  la  ciutat;  molta  gent  mona 
pels  carrers,  per  las  casas,  y  fins  pels  reiiigis  qui  à  molts  servian 
d'  alberch,  sobre  lot  per  la  part  de  Sant  Pere;  no  's  passava  jorn  sens 
que  las  campanas  toquessin  à  foch ;  mes  tantas  desgracias  ni  d'  un 
punt  rebaxaren  la  constància  d'  aquell  poble.  Acostumats  ja  al  hor- 
rendo  relró  qu'  umplenava  T  espay ,  familiarisats  ab  T  idea  de  la 
mort  y  animats  pel  esperit  que  dona  Deu  als  qui  en  ell  confían  y  per 
ell  patexen ,  ni  sisquera  casi  ascoltavan  las  batalladas  del  campanar 
de  la  Catedral  qui  eran  nunci  dels  missatgers  de  destrucció  y  mort 
qu*  en  T  aire  esbategavan.  Los  incendis  no  eran  ja  motiu  d'  alarma : 
las  companyias  per'  axó  disposadas  se  feren  tant  praticas  en  apa- 
garies, que  sens  que  V  enemich  pogués  impedirho  ab  la  pluja  de 
bombas  y  magranas  que  dirigia  allí  ahont  veya  flama  ó  fumera,  eran 
ab  poch  temps  sofocats.  La  ciutat ,  al  mitx  de  son  infortuni ,  ba- 
via  recovrat  certa  tranquililat  y  sossego  com  en  lo  temps  ordinari,  si 
sossego  y  tranquililat  pot  dirse  del  estat  d'  un  poble  en  que  tothom 
era  soldat ,  en  que  'Is  combats  may  paravan  en  las  murallas  ó  en  las 
avançadas  de  fora,  en  que  no  hi  havia  casa  en  que  las  donas  no  fes- 
sin desfilas  y  venas  pels  ferits,  en  que  per  tot  en  fi  's  sentia  aquella 
fator  de  sang  y  's  veya  aquella  polsaguera  dels  camps  de  batalla  qui 
fan  dels  homes  feras  cuan  no  pugnan  pel  sagrat  nom  de  Deu  ó  pel 
sant  amor  de  pàtria. 

Y  aquell  ordre  al  mitx  de  tant  condol  era  degut ,  ademés  del  pa- 
triótich  sentiment  de  tots,  à  las  acertadas  disposicions  del  governa- 
dor qui,  junt  ab  las  juntas  y  Y  Ajuntament,  donà  moltas  providencias 
pera  la  bona  esmersió  dels  diners  y  la  distribució  dels  queviures. 
N'  Alvarez,  per  la  seva  devoció  y  religiosa  vida,  per  son  afany  y 


(  479  ) 
tendresa  pels  pobres  y  acongoxats,  y  sobre  tot  per  sa  fermesa  may 
trencada  era  estimat  com  un  pare  pels  Gironins  y  pels  soldats;  à  sa 
veu  Is  hauria  portat  al  mitx  dels  acampaments  enemichs,  y  manant- 
ho  'i  general  ningú  hauria  pensat  qu^  anavan  à  la  mort.  Vestit  de 
paysa ,  ab  levita  y  barret  rodó  ab  una  cinta  vermella  de  dalt  bax , 
segons  usança  del  temps ,  en  la  que  hi  havia  escrit  en  castellà :  ^Per 
Ferran  setè  vèncer  ó  morir,  sens  mes  distintiu  que  la  faxa  de  ge- 
neral sota  r  armilla ,  per  lot  se  1  veya ,  per  lot  se  M  trovava ,  en  las 
guardias  avançadas,  en  los  baluarls,  en  los  incendis,  en  los  carrers 
ahont  de  tant  en  tant  posavan  la  consternació  la  mort  de  personas  y 
r  enderrocament  d'  edificis.  No  hi  havia  travall  ni  perill  en  que  no  hi 
fos  lo  Governador;  de  nit  y  de  dia  ho  dirigia  y  vigilavajot,  y  per'  ell 
no  hi  havia  fadiga  com  no  ec^istia  ni  sisquera  V  idea  de  poder  rendir 
la  ciutat.  cRes  tinch  que  tracta  ab  los^  enemichs  de  ma  pàtria,  > 
respongué  al  Ingenier  principal  del  ecsércit  sitiador  que  per  un  trom- 
pet  acompanyat  d'  un  miquelet  fet  presoner  li  envià  lo  2  de  juliol  un 
plech  convidantlo,  autorisat  pel  seu  general,  à  una  conferencia  en 
las  avançadas.  cY  sàpiga,  anyadí,  que  d' avuy  en  devant  no  re- 
bré ni  tindré  cap  consideració  à  parlamentaris  ni  trompets.i  Y  des- 
seguit,  pera  fincar  mes  sa  resposta,  manà  publicar  per  plaças  y  canto- 
nadas  lo  seu  bando  de  I®"*  d*  avril  condemnant  à  mort  als  qui  par- 
lessin de  capitular  ó  rendirse.  Des  que  V  enemich  començà  à  batre 
lo  castell  de  Monjuich ,  cada  jorn  à  mitxdià  hi  pujava  ab  sos  ajudans 
y  sa  escolta  de  creuhats  per'  encoratjar  à  travalladors  y  guerrers  à 
cumplir  llur  obligació. 

Y  obligació  era  aquesta  que  's  feu  molt  pesada  y  perillosa  des  los 
primers  jorns  de  juliol  pera  'Is  807  homes  qui  defensavan  lo  castell 
à  las  ordres  dels  dos  governadors  Nash  y  Foumàs.  En  lo  dia  2  rom- 
pé '1  foch  la  bateria  dita  Imperial  contra  '1  baluart  esquerra  de  la 
part  del  nort  à  una  distancia  de  400  canas ,  méntres  qu'  altres  ca- 
nons batian  lo  baluart  de  la  dreta;  '1  castell,  los  forts  y  'Is  baluarts 
de  h  ciutat  respongueren  ab  estrèpit  atronador  y  ditxós  aceri;  mes 
no  impediren  que  1'  endemà  demati  '1  baluart  combatut  per  Y  Impe- 
rial quedés  casi  sens  poder  fer  foch.  Reconexentlo  estavan  los  coman- 
dants d'  artilleria  é  ingeniers  qui  hi  havian  pujat,  y  prenian  las  pro- 
videncias  que  I'  apurat  cas  ecsigia  cuan  una  bala  trencà  '1  bastó  de  la 
bandera  espanyola  clavada  en  la  muralla ,  y  la  feu  caure  al  fosso.  Un 
subtincnt  del  primer  batalló  de  miquelets  de  Vich  demanà  permis 


(180) 
per'  anar  per  la  rampa  de  la  bretxa  à  recüllirla,  y  baxant  fins  al  cap 
d'  avall  la  cuUi,  la  tremolà  ardit,  y  entremítx  d'  una  pluja  de  balas 
y  magranas  qu'  espategavan  y  reventavan  en  lo  pedregam  de  Y  armi- 
nada  muralla  y  alsavan  espessa  polsaguera,  pujà  à  dalt  tot  emblan- 
quinat y  plé  de  runa,  y  tomà  à  clavar  lo  gloriós  peno  qui  era  salu- 
dat ab  mortífera  salva  per  tots  los  canons  de  las  fortalesas. 

Inútil  era  qu'  en  lo  castell  se  travallés  tota  la  nit  per'  adovar  los 
estragos  del  dia;  ab  dos  horas  de  foch  n'  hi  havia  prou  pera  tomar 
à  umplír  lo  fosso  y  dexar  sens  defensa  '1  baluart.  L'  artilleria  tingué 
que  ser  retirada;  à  tota  pressa  's  començà  à  fer  un  fosso  darrera  de 
la  bretxa,  defensat  ab  sachs  y  botas  plenas  de  terra,  y  aquella  ma- 
texa  nit ,  la  del  4f ,  à  dos  cuarts  d'  onze  intentà  1'  enemich  entrar 
celadament  en  lo  castell.  Àrrivat  havia  ja  al  camí  cuvert  cuan  la 
guarnició ,  al  toch  d'  alarma ,  corregué  à  son  lloch ;  un  piquet  d'  ül- 
tonia  's  formà  en  la  bretxa  à  cos  descuvert ,  y  descàrregas  de  fusell 
y  metralladas  feren  fugir  molt  lluny  la  quietut  de  la  nit;  també  ces- 
saren las  tenebras  rompudas  per  las  balas  d' il•luminació  que  tirava  '1 
castell  al  camp  enemich ;  y  à  llur  claror  se  veyan  plenas  de  soldats 
las  murallas  de  Girona,  que  també  en  la  ciutat  s'  havia  tocat  à  so- 
matent  y  tothom  estava  en  son  lloch.  Los  enetnichs  escarmentats  se 
retiraren  emportantsen  llurs  ferits  y  dexant  en  Y  esplanada  molts  ca- 
davres. 

Los  del  castell ,  pensant  que  no  havían  de  trigar  en  rebre  mes 
vigorosa  embestida,  no  dexaren  de  travallar  en  netejar  lo  fosso  dels 
baluarts,  en  coronar  ab  cavalls  frisons  y  altras  defensas  lo  maije  axe- 
cat  darrera  la  bretxa  que  tenia  més  de  iO  canas,  méntres  que  Y  ene- 
mich tampoch  parava  en  son  empresa  destractora.  Resolt  estava  ja 
r  assalt  pel  dia  8  y  designadas  las  columnas  qui  havian  de  pujar  à 
la  bretxa,  compostas  de  dos  batallons  francesos  y  de  totas  las  compa- 
nyias  de  preferència  del  ecsércit  sitiador,  formant  en  tot  6.000  ho- 
mes ;  no  l' impedí  una  surtida  que  feren  cualcunas  forças  de  la  ciutat 
per  la  part  de  Montagut;  los  batallons  de  Westfalia,  encara  que 
malmesos  en  un  principi ,  's  referen  y  al  venir  la  fosca  'Is  nostres 
rentraren  pel  portal  de  França.  Llavors  las  forças  designadas  per 
r  embestida  's  dirigiren  à  Pontmajor,  pujaren  cap  à  Sant  Lluis,  se 
formaren  prop  de  la  bateria  Imperial ,  y  reunidas  totas  y  reposadas , 
cuan  començava  à  clarejar  se  donà  ab  Y  ordre  de  marxa  la  de  no  dis- 
parar los  fusells  y  fer  servir  sols  la  bayoneta.  Al  posarse  en  mohiment 


'  (  181  ) 
romperen  lo  foch  conlra  d'  ellas  los  forts  y  baluarts  de  la  ciutat;  lo 
castell  semblava  un  volcan  encès,  tant  era  '1  foch  que  feya  als  qui  ana- 
van  pujant  amenassantlo  per  tots  los  costats  y  tantas  las  bombas  que 
hi  queyan  enjegadas  per  las  baterías  enemigas.  La  primera  columna 
aparentà  un  assalt  à  la  toiTe  de  Sant  Daniel ,  altras  rodejaren  lo  cas- 
tell ,  y  las  descàrregas  d'  aquella  foren  pera  la  principal  la  senyal  de 
r  embestida.  Menada  pel  coronel  Muff  arrivà  à  pas  de  carga  al  eap 
de  r  esplanada  y  *ls  primers  baxaren  al  fosso;  correreu  tot  seguit  à  la 
bretxa ,  però  d'  alli  cap  ne  passà.  La  tropa  d'  Ultonia  qui  la  defen- 
sava Ms  rebia  ab  foch  y  à  cops  de  sabre  y  bayoneta,  y  tots  moriren. 
Méntres  tant  delmavan  à  la  columna  per  devant  y  pels  costats  los  ca- 
nons del  altre  baluart  y  de  la  muralla ,  dos  obusos  carregats  ab  ba- 
las  de  fusell ,  barrils  fulminants ,  magranas  de  mà  y  la  metralla  de  la 
torre  de  Sant  Juan,  fins  que  al  últim  reculà.  Tres  vegadas  tonià  en 
devant,  salta  al  fosso,  pujà  à  la  bretxa,  y  tres  vegadas  tornà  enrre- 
ra.  Un  oficial  de  vélites  italians  arriva  fins  al  peu  del  segon  fosso 
overt  darrera  la  bretxa  ;  moment  critich  fou  aquell  I  Sos  soldats  volen 
seguirlo ,  una  caxa  de  municions  s'  encén  al  bell  costat  dels  defen- 
sors del  castell.  Un  instant  de  confusió,  y  tot  esta  perdut!  Mes  nó; 
serens  los  nostres  al  mitx  de  tanta  feresa  dexan  sens  vida  al  ardit  ofi- 
cial ,  los  qui  ab  ell  anavan  moren  ó  fujan,  y  la  victorià  es  complerta. 
Lo  rebelli  de  la  part  atacada  era  al  matex  temps  assaltat,  y  cuan  co- 
mençava la  dispersió  montanya  avall  llansant  fusells  y  sarrons,  encara'l 
coronel  Mufif,  desesperat,  de  veure  que  res  podia  conlr*  aquell  mur 
de  foch ,  volgué  tomar  al  combat  ab  unas  'companyias  alamanyas  qui 
conservavan  Y  ordre  de  formació;  avança  altra  volta,  arrivà  al  fosso, 
y  alli  caigué  ferit ,  sent  los  soldats  retirats  de  la  lluyta  pel  sargent 
primer  més  antich ,  pus  no  hi  quedavan  altres  cabdills.  Des  llavors 
los  enemichs  espahordíts,  esbarriats  y  malmesos  se  tiraren  costa  avall ; 
r  estrèpit  de  llurs  canons  qui  procuravan  amparar  la  fugida  y  '1  que 
feyan  tots  los  forts  y  baluarts  enviantlos  lo  derrer  comiat  foren  digne 
y  pavorós  fi  de  Y  horrenda  y  pera  nosaltres  gloriosa  batalla. 

La  meitat  y  encara  més  dels  6.000  homes  qui  aquella  nit  sortiren 
dels  acampaments  imperials  no  tornaren  à  llurs  tendas  y  barracas ; 
los  uns  vejeren  pondre  's  lo  sol  en  Y  hospital;  pera  molts  d'  allres 
aquell  fon  '1  darrer  sol :  estesos  sens  vida  pels  fossos ,  per  Y  espla- 
nada y  la  montanya ,  s'  oferian  à  llurs  sorpresos  companyons ,  tantas 
voltas  victoriosos,  com  aterrador  monument  que  'Is  ensenyava  lo 


(  182  ) 
qu'  eran  y  seran  sempre  las  fortalesas  espanyolas  méntres  alenti  com 
llavors  los  nostres  pits  lo  sant  esperit  de  Deu  y  pàtria. 

Los  destacaments  d'  Ullonia  y  Borbon,  d*  artilleria  y  sapadors, 
dels  batallons  de  Barcelona ,  Girona  y  Yich  qui  defensavan  lo  castell, 
tingueren  35  morts  y  96  ferits. 

Qui  no  ha  vist  Y  alegria ,  Y  entussiasme  dels  Gironins  al  mirar  des 
las  murallas  à  la  rojenca  claror  del  sol  naxent  als  francesos  fugir  mon- 
tanya  avall ,  no  pot  savcr  lo  joyós  deliri  que  cap  en  lo  cor  d'  un  po- 
ble. Sens  fer  cas  de  las  bombas  que  com  pluja  queyan  dessobre  la 
ciutat,  pujà  tothom  à  las  murallas,  torratxas  y  terrats  pera  joir  del 
espectacle ;  las  aclamacions  que  Y  espay  umplenavan  dominant  las  des- 
carregas  dels  canons ,  eran  crits  sortits  de  Y  ànima ;  repichs  de  festa 
no  dexavan  sentir  lo  toch  de  foch ,  y  cuan  ja  muts  los  destructors  in- 
ginys  lo  general  governador  ab  un  ajudant,  Y  ingenier  principal,  la 
companyia  de  la  creuhada  y  las  donas  de  Santa  Bàrbara  qui  anavan 
à  buscar  als  ferits ,  sortí  de  la  ciutat  pera  pujar  al  castell ,  llavors  fo- 
ren los  crits  de  visca ,  Y  abrassarse  *ls  uns  4ils  altres ,  lo  plorar  de 
goitx,  lo  renovar  lo  sagrament  de  fer  tols  com  havian  fet  los  bons  sol- 
dats del  castell ;  y  ja  4  general  era  dins  del  fort  repartint  nlabanças 
y  mercès,  y  encara  pel  portal  sortia  correus  gran  gentada  qui  sens 
recordarse  del  perill  de  sortir  afora,  4  seguia  pera  saludar  las  pedras 
del  castell ,  enrogidas  ab  sang  dels  enemichs  de  la  pàtria. 

« Tots  han  fet  llur  obligació ,  digué  '1  general  Alvarez  al  donar 
part  de  lo  succehit  al  senyor  marquès  de  Coupigny,  tols  son  héroes; » 
y  en  efecte ,  la  defensa  de  Monjuich  en  la  matinada  del  dia  8  de  ju- 
liol serà  sempre  un  dels  més  gloriosos  fets  del  siti  'en  que  foren  tan- 
tas  las  proesas. 

Pera  completar  lo  cuadro  d'  horror  que  *1  turó  de  Monjuich  pre- 
sentava ,  la  torre  de  Sant  Juan ,  encès  un  repuesto  de  pólvora  per 
descuit  d*  un  artiller,  saltà  en  Y  ayre  à  dos  cuarts  de  vuit  d'  aquell 
mati ,  soterrant  ab  sas  rúinas  à  sos  vintisis  defensors.  Uns  cuants 
mariners  de  Sant  Feliu  ab  llur  comandant  En  Narcís  Barraquer,  sens 
fer  cas  de  las  balas  y  bombas  qu'  allí  dirigia  Y  enemich,  pogueren 
salvarne  vuit  de  ferits  y  malmesos. 

Era  tant  Y  entussiasme  y  '1  goitx  que  ningú  volgué  de  prompte  pen- 
sar en  la  greu  pèrdua  qu'  era  pel  castell  y  per'  aquell  cantó  de  la  ciutat 
r  arbolament  de  la  torre.  La  victorià  conseguida  feya  bullir  la  sang 
de  soldats  y  ciutadans,  y  solspodian  imaginar  novas  maravellas  de 


(  183  ) 
coralje  premiadas  ab  novas  victorias  lo  dia  en  que  Y  enemich  tornés 
a  posarse  a  trel  de  llurs  bayonetas  y  picots.  Per  axó  cuan  lo  gover- 
nador, d'  acort  ab  las  tres  jüntas,  manà  als  Gironins  entregar  tots 
los  barlons  y  botas  vuidas  pera  reparar  las  fortalesas  y  ademés  gran 
cantitat  de  matelassos ,  Uansols  y  flassadas  pera  *1  servey  dels  hospi- 
tals ,  ne  tingué  de  tot  més  de  lo  qu'  allavors  necessitava. 

Mes  N*  Alvarez,  encara  que  ferm  com  tols  ells,  conexia  *ls  perills 
que  '1  poble,  alentat  per  bélich  ardor,  ni  sisquera  sospitava.  Veya 
que  las  baterias  enemigas  al  fi  dexarian  sens  defensa  1  castell,  que  Is 
hospitals  s'  umplian  de  ferits  y  malalts,  y  que  si  encara  no  faltavan 
queviures ,  pujavan  cualcuns  molt  de  preu ;  tot  axó  '1  mogué  a  enviar 
un  missatjer  a  Tarragona  '1  dia  avans  del  assalt  de  Monjuich,  y  un  al< 
tre  que  ho  fou  N'  Enrich  0'  Donnell  pochs  dias  després ,  encarregats 
de  dir  al  general  qu'  era  mester  reforçar  la  guarnició  per  no  haverhi 
prou  brassos  pera  tot  y  enviar  queviures,  pus  aviat  en  mancarian. 
Aquestos  pensaments  del  bon  governador  feyan  qu'  ab  dalé  esperés 
r  arrivada  del  tinent  coronel  irlandès  Rodolf  Marshal  qui  guerrejava 
per  la  nostra  causa,  y  qui  en  lo  mes  de  maitx  fou  enviat  à  San  Feliu 
de  Guíxols  pera  saludar  al  cabdill  dels  baxells  inglesos ;  ab  quinze- 
cents  homes  qu'  havia  tret  d'  Hostalrich  anava  V  irlandès  cap  a  Gi- 
rona ,  cuan  r  enemich  caigué  dessobre  d'  ell  en  lo  cami  de  Castella , 
ja  molt  prop  de  la  ciutat.  La  columna  's  dispersa  sens  fer  gran  resis- 
tència ,  y  En  Marshal ,  pera  tenir  sa  paraula ,  ab  un  cuants  entrà  dins 
Girona  1  dia  12  de  juliol.  Cualcuns  dias  desprès  hi  arrivaren  un  ofi- 
cial del  segon  batalló  de  Barcelona  ab  1 7  homes  y  un  centena  de 
miquelets  dels  qui  eran  à  Hostalrich.- 

Los  canons  francesos  qui  avans  may  paravan  en  llur  destructora 
empresa  estigueren  alcuns  dias  fent  molt  dèbil  foch  al  castell  y  à  la 
ciutat,  perquè  no  sempre  tenian  las  municions  cuan  las  havian  mester, 
y  ja  podeu  pensar  que  'Is  Gironins  los  aprofitaren  pera  travallar  en 
las  murallas  y  sobre  tot  en  lo  castell,  netejant  los  fossos,  tapant  las 
bretxas ,  montant  altres  canons ,  alsant  los  marlets  y  ovrint  nous  con- 
trafossos.  Per  sa  part  no  estava  tampoch  Y  enemich  ab  las  mans  ple- 
gadas;  la  derrota  passada  li  feu  conexer  la  necessitat  d'  acostar  y 
estendre  à  dreta  y  esquerra  las  baterias  contra  Monjuich,  y  empleant- 
hi  molta  gent,  pus  havia  de  foradar  roca  viva,  començà  sos  nous 
travalls,  contra  1s  cuals  es  per  demés  dir  que  la  nostr*  artilleria  no 
fou  muda.  Bé  's  veu  que  tot  axó  no  podia  encendre  gaire  Y  enlus- 


I  184) 
siasme  dels  soldats ,  encara  que  llur  general  procurava  encoraljarlos 
ab  altras  espedicions,  com  fou  la  conquesta  de  Palamós;  al  dexar  lo 
magall  en  lo  turó  de  Monjuich  havian  d'  agafar  lo  fusell  pera  lluytar 
ab  los  somatents  y  míquelels  qui  per  tot  arreu  y  sobre  tot  per  la  part 
de  Montagut  no  Is  dexavan  un  instant  ab  repòs ;  las  malaltias  s*  em- 
portavan  molta  gent ,  y  no  baxava  may  de  cuaranta  homes  la  pèrdua 
diària  que  'Is  causava  '1  foch  de  la  ciutat  y  dels  forts.  Los  alamanys 
ja  no  desertavan ,  continguts  per  ia  rigurosa  vigilància  d'  En  Saint- 
Cyr  y  perquè  Y  estat  de  Girona  començava  à  ferios  perdre  las  ganas 
de  ficars'  hi;  mes  se  pot  dir  que  hi  havia  fora  de  la  ciutat  tant  dis- 
gust y  abatiment  com  dintre  ardor  y  bona  voluntat,  encara  que  fossin 
molt  més  grans  los  travalls  que  aquí  *s  passavan. 

En  lo  dia  13,  cinch  desprès  del  assalt,  tomaren  los  enemichs  i 
fer  foch  de  fort  y  ferm:  ab  un'  altra  bateria  de  set  canons  i  T  es- 
querra de  r  Imperial  combatiren  lo  rebelli,  y  estenent  també  '1  foch 
per  la  banda  dreta,  fou  '1  castell  atacat  per  las  tres  caras  de  nort, 
llevant  y  ponent,  méntres  que  també  rebian  molt  dany  d'  aquesta  no- 
va bateria  'Is  baluarls  de  Sant  Pere  y  de  Figuerola ,  la  muralla  de 
Sant  Cristòfol ,  la  torre  Gironella  qui  la  flanquejava  y  tot  aquell  case- 
río.  A  la  vetlla  del  dia  14  los  baluarts  de  la  part  del  nort  del  castell 
tenian  apagats  casi  tots  los  fochs  de  canó,  sens  que  dexessin  de  ferlo 
molt  viu  de  morter,  obus  y  fusell|;  en  la  vesprada  's  montaren  novas 
pessas,  y  altra  volta  's  feren  los  travalls  de  netejar  los  fossos  y  ado- 
var  troneras  y  marlets  per'  estar  axis  matex  1'  endemà  després  de 
dos  horas  de  foch.  Lo  del  castell  y  la  ciutat  no  podia  impedir  que 
r  enemich  anés  travallant  y  avançant  paralelas  y  trinxeras,  trovantse 
ja  à  tret  de  fona,  y  axó  feya  que  'Is  defensors  de  Monjuich,  delmats 
per  las  balas,  sens  que  las  baxas  diarias  de  18  ó  20  homes  pugues- 
sin  ser  cuvertas  pels  de  la  ciutat,  y  rendits  de  fadiga  no  dexessin  las 
armas  de  las  mans.  En  la  nit  del  17  s'  acostà  al  castell  una  columna 
d' infanteria  qui  pera  sostenir  à  sos  travalladors  ovri  un  viu  foch  de 
fusell,  y  al  instant,  tement  un  altre  assalt,  se  tocà  generala  en  lo 
fort  y  en  la  ciutat,  y  tothom  acudi  à  son  Iloch.  Alarmas  conlinuas, 
lluytas  cada  dia,  travalls  à  la  nit,  axis  passavan  aquells  tristos  jorns 
los  esforçats  guerrers  del  castell. 

Y  cada  un  que  'n  transcurría  era  més  viu  '1  foch  dels  enemichs  y 
causava  més  dany  y  desgracias;  encara  que  dos  ó  tres  voltas  las  born- 
bas  de  la  ciutat  y  del  castell  cremaren  llurs  parapetos  y  faxínas  y 


(185) 

feren  callar  llurs  canons  y  uropliren  de  morts  llurs  baterias ,  ells  eran 
molta  gent,  y  fent  en  poch  temps  molla  feina  allargaren  la  paralela 
fins  al  gldcis  del  baluart  ahont  hi  havia  la  principal  bretxa.  Lo  dia  27 
de  juliol  començaren  à  batre  la  muralla  los  cuatre  canons  y  altres 
tants  morters  qu*  allí  colocaren ,  y  sols  ab  un  dia  varen  quedar  en  lo 
castell  52  homes  fora  de  combat  y  las  obras  arrasadas. 

De  situació  tant  apurada  donaren  part  al  general  los  governadors 
dihenlli  que  creyan  convenient  abandonar  lo  revellí  ja  del  tot  arruï- 
nat y  defensat  sols  per  82  homes,  pus  per  alií  podia  T  enemich  fi- 
carse  dins  lo  castell;  mes  N*  Alvarez,  qui  no  volia  que  's  parlés  de 
donar  un  pas  enrera ,  respongué :  c  Mantinguishi  la  guarnició  fins  al 
últim  estrem.  t 

Y  ho  feren:  lo  dia  31  de  juliol,  després  qu'  una  bomba  tirada  pel 
baluart  de  Santa  Greu  posà  foch  al  repuesto  de  pólvora  que  tenia 
r  enemich  en  la  torre  de  Sant  Lluis  y  la  feu  saltar  en  Y  ayre  llan- 
sant  molt  lluny  los  cadavres  dels  qui  allí  s'  havian  fet  forts,  sortiren 
del  castell  sis  miquelets  y  tres  soldats ,  y  poch  a  poch  y  mitx  arros- 
segantse  per  terra  arrivaren  prop  de  la  trinxera ,  y  ab  camisas  en- 
quitranadas  cremaren  totas  las  obras;  y  cuan  en  lo  dia  3  d'  agost  des 
la  torre  de  Sant  Daniel  començà  Y  enemich  à  batre  lo  fort  del  Cal- 
vari, encara  '1  castell ,  pilot  de  sangonentas  y  fumajantas  minas,  com 
generós  y  ferit  guerrer  qui  oblida  son  propi  dany  pera  socorre  al 
amich  fael ,  se  barrejà  en  la  Iluyta  y  més  d'  un  cop  conexeren  los 
francesos  la  bona  punteria  de  sos  artillers. 

La  possessió  dels  encontorns  del  castell  fou  en  los  primers  jorns 
d'  agost  motiu  de  furients  combats;  las  ruinas  de  la  torre  de  Sant 
Juan ,  des  las  cuals  podia  interceptarse  1  camí  de  la  ciutat  al  castell , 
foren  recovradas  y  perdudas  pels  nostres  dos  ó  tres  voltas;  lo  mo- 
nastir  de  Sant  Daniel ,  plè  de  malalts  y  defensat  per  un  destacaipent 
de  pochs  soldats ,  fou  pres  per  asalt  lo  dia  3 ,  morint  en  la  Iluyta  *1 
major  qui  menava  als  francesos.  Casi  tots  los  malalts  fugiren ,  y  las 
donas  de  Santa  Bàrbara  sortiren  à  rebre  'Is  ab  lliteras ,  y  portaren  d 
la  ciutat  als  qui  no  podian  aguanlarse  drets.  Embestiren  los  nos- 
tres al  enemich  qui  altra  volta  ocupà  las  ruinas  de  la  torre  de  Sant 
Juan,  y  Y  obligaren  à  retirarse  à  la  trinxera;  fins  allí  'I  perse- 
guiren y  d'  allí  'I  gitaren ;  mes  aviat  tomà  ab  forças  novellas ,  y 
miquelets  y  soldats  se  retiraren  ab  bon  ordre  i  la  ciutat  los  uns  y 
al  castell  los  altres.  Aquella  malexa  tarda  sortiren  aquestos  altra  ve- 

24 


(186) 

gada ;  mes  no  pogueren  penetrar  en  la  trinxera  que  fou  molt  ben  de- 
fensada. 

L'  enemich  feya  ja  contra  '1  revelli  travalls  de  mina  que  per  tro- 
varse  roca  viva  no  pogueren  ser  contraminats  ab  lo  poch  temps 
qu'  era  necessari;  '1  dia  2  volà  la  mina,  y  des  llavors  los  sitiadors  ar- 
rivarén  al  fosso.  À  dos  cuarts  d'  onze  de  la  nil  del  3  començaren  i 
eníilarse  per  la  bretxa ;  mes  descuverts  pel  centinella  y  rebuts  ab  una 
descarrega,  s'  entomaren  cap  à  bax.  A  la  matinada  ho  provaren  al- 
tra volta,  mes  al  sentir  lo  ^quien  vive^  no  gosaren  passar  avant. 
Més  ardits  la  nit  següent  pujaren  ab  gran  quietut,  y  al  veure  'Is  lo 
centinella  sols  tinpé  temps  de  disparar  lo  fusell  y  fer  un  crit  de  jd 
las  armas!  Set  ó  vuit  bayonetas  s'  enfonzaren  desseguida  en  lo  seu 
cos,  y  al  acudir  la  guarnició  trovà  tot  lo  terraplé  ocupat  pel  enemich. 
Un'  hora  durà  la  lluyta  cos  à  cos  y  bras  à  bras  en  mitx  de  las  tene- 
bras  illuminadas  de  tant  en  tant  per  la  flamarada  d'  un  cop  de  fusell 
ó  de  pistola.  Los  nostres  al  fi  recularen,  y  de  cent  qu'  eran  sols  cin- 
cuanta  entraren  dins  lo  castell.  Lo  seu  comandant,  capità  del  segon 
batalló  de  Barcelona ,  no  sorti  del  punt  que  se  1'  hi  havia  confiat ,  y 
ja  que  no  viu ,  mort  s'  hi  quedà. 

Los  enemichs  s'  establiren  en  lo  revelli  conquestat  desafiant  lo  ter- 
rible foch  del  castell,  y  avançaren  llurs  travalls  cap  à  la  muralla;  una 
mina  volada  '1  dia  9  umpli  de  minas  lo  fosso,  y  al  matex  temps  no- 
vas  baterias  arrasavan  tots  dos  baluarts  y  axamplavan  la  bretxa.  Un 
darrer  esfors  fou  intentat  pels  governadors :  à  la  una  de  la  tarda  del 
10  enjegaren  trescents  homes  à  las  trinxeras  enemigas:  rabiosos,  de- 
sesperats passan  à  foch  y  à  sang  als  qui  pensan  en  fer  resistència,  y 
méntres  tant  los  artillers  que  ab  ells  anavan  clavan  canons  y  creman 
parapetes;  mes  molt  aviat  revingueren  los  enemichs  ab  grans  forças , 
y  los  nostres,  carregats  de  llurs  despullas,  tornaren  al  castell. 

Ja  podeu  pensar  si  travallarian  de  nit  y  de  dia  Ms  defensors  de 
Monjuích  y  si  provarian.d'  alsar  murallots  y  ovrir  contrafossos  y  mon- 
tar  canons  y  refer  troneras;  però  res  hi  bastava;  cincuantavuít  canons, 
cuatre  obusos  y  vuit  morters  hi  havian  tirat  23.130  balas  rasas, 
3.092  magranas  y  2590  bombas,  y  ja  no  hi  havia  sachs,  ni  botas, 
ni  cavalls  frisons,  ni  cap  barricada  que  resisUs  un'  hora  à  n'  aquell 
foch  infernal.  No  hi  havia  jà  canó  montat,  ni  terraplé  que  tingués 
un  pam  de  defensa ;  imposible  era  posar  un  sol  centinella  à  la  mu- 
ralla, y  la  fusellada  que  no  paraba  un  instant  no  dexaba  sortir  cap 


(187) 

travallador.  Axis  ho  digué  En  Blay  de  Foumis  al  general ,  y  sens 
dilació  manà  N*  Alvarez  que  pujés  al  castell  V  ingenier  principal  de 
la  ciutat.  Inútil  fou  que  *1  brigadier  Minali  dirigís  ell  matex  als  fra- 
valladors,  volent  fer  cualcunas  obras  del  lot  necessarías;  ab  un  hora 
's  quedà  casi  sensa  cap ,  y  de  tornada  à  la  ciutat  informà  al  gover- 
nador lo  matex  qu'  havia  dit  En  Foumàs,  afeginthi  que  creya  con- 
venient que  la  guarnició  abandonés  lo  castell  fent  avans  volar  sos 
baluarts.  Ferm  com  una  roca  *1  general  li  digué ,  sens.  respondre  à 
cap  de  sas  observacions ,  que  la  guarnició  havia  de  defensarse  íins  al 
últim  estrem  y  qu*  ell  continués  adovant  y  reparant  las  obras  arruí- 
nadas. 

Però  cuan  axó  deya  'Is  dos  governadors  del  castell ,  considerant 
haver  fet  en  sa  defensa  tot  lo  qu'  homes  podian  fer  y  pensant  al  veure 
gran  mohiment  de  tropas  enemigas ,  resultat  de  ser  rellevadas  las 
guardias  de  las  trinxeras,  qu*  aquella  nit  serian  atacats,  reuniren  à 
consell  de  guerra  tots  los  comandants  dels  destacaments  qui  forma- 
van  la  guarnició  y  'Is  proposaren  abandonar  lo  fort,  pus  era  impossi- 
ble resistir  un  altre  assalt,  y  avans  de  caure  presoners  valia  més 
anar  ajudar  als  companyons  de  la  ciutat.  Ab  gran  racansa  y  pena  axis 
fou  decidit,  y  à  las  6  de  la  tarda,  després  d'  enclavar  la  poca  arti- 
lleria útil  encara ,  de  carregar  en  carros  los  efectes  que  quedavan  y 
de  posar  metxas  encesas  en  los  magatzems  de  pólvora  y  municions, 
la  guarnició  trista  y  compungida  's  formà  en  la  plaça  d'  armas.  En- 
cara llavors  arrivaren  plechs  del  general  qui ,  lluny  d'  aprovar  T  eva- 
cuació de  la  fortalesa,  prometia  premis  y  mercès  als  qui  ab  més  co- 
ralje  la  defensessin;  però  Ms  soldats  ab  molla  quietut  se  posaren  en 
marxa  anant  darrera  'Is  governadors,  y  pel  mitx  del  foch  dels  ene- 
michs  qui  no  s'  atreviren  à  privaries  lo  pas,  arrivaren  ben  ordenats 
à  la  ciutat,  ahont  (tant  lluny  estava  del  pensament  de  tothom  que 
pogués  ser  Monjnich  abandonat)  foren  rebuts  ab  gran  alegria,  cre- 
yenllos  en  los  primers  moments  un  refors  vingut  de  fora. 

Casi  tots  estavan  ferits  y  més  de  cinchcents  quedavan  sepultats  en 
las  minas  del  castell.  Los  governadors  pensavan  bé ;  tot  lo  qu'  homes 
podian  fer  pera  la  defensa  del  fort,  ells  ho  havian  fet;  y  'I  siti  y  la 
defensa  de  Monjuich  que  passa  trentaset  dias  ab  bretxa  overta,  serà 
sempre  una  de  las  més  grans  proesas  que  referirà  la  nostra  historia. 
Fins  N'  Alvarez ,  cuan  En  Nash  y  En  Fournas  li  demanaren  qu'  à  no 
estar  satisfet  de  llur  conducta  'Is  passés  per  consell  de  guerra ,  apro- 


(488) 
vi  la  resolució  presa  y  premia  com  era  just  lo  coratje  y  abnegació 
d'  aquells  valents. 

Encara  eran  pel  cami  cuan  pavorós  estrèpit  anuncia  haverse  arbo- 
lat  lo  magatzem  de  bombas  y  magranas;  en  lo  de  pólvora  no  hi  pren- 
gué '1  foch.  Instants  després  alcuns  soldats  enemichs  pujavan  ab  por 
per  la  bretxa;  miravan  per  tots  costats,  y  cridavan  à  llurs  companys 
que  'I  castell  estava  desert.  Ab  crits  de  goitx  s'  enfilaren  tots  per 
r  enderrocada  muralla,  y  'Is  Imperials  quedaren  amos  de  lo  que  avans 
fou  castell  y  llavors  era  pilot  de  negrencas  y  sangonentas  minas. 

L'  ocupació  de  Monjuich  fou  objecte  de  gran  festa  en  los  acampa- 
ments  del  sitiador;  des  lo  darrer  soldat  al  general  tots  estavan  certs 
de  tenir  d'  aquella  feta  las  claus  de  Girona  a  la  mà  y  que  dins  set  ó 
vuit  dias  podrían  al  fi  reposar  de  tanta  fadiga  y  lluyta.  Axis  ho  deya 
En  Yerdier  al  seu  Emperador  al  aponderarli  la  gran  fortalesa  del 
castell  guanyat  pera  millor  dissimular  la  valentia  dels  defensors,  y 
espressava  també  que  may ,  en  los  quinze  anys  que  portavan  de  guer- 
ra ,  s'  havian  fet  operacions  tant  arriscadas  y  dificils  com  las  d' aquella 
conquesta,  c  La  ciutat  no  'ns  pot  oposar  més  qu'  una  flaca  paret  per 
muralla,  deya;  cap  esfors  haurem  de  fer  per  enderrocaria,  y  estich 
cert  de  que  ab  vuit  ó  dèu  dias  Girona  serà  nostra. »  Vuit  ó  déu  dias ! 
Hagués  dit  cuatre  mesos  y  no  's  hauria  equivocat  de  gaire. 


(189) 

IV 

Assalt  de  la  Ciutat. — Victoria. 


Si  s'  en  havian  fet  d*  obras  à  la  ciutat,  y  si  s'  en  havia  remogut  de 
terra  per  ovrir  fossos  y  bastir  parapetos !  tanta  y  tanta  que  per*  aten- 
dre a  la  necessitat  del  castell  y  de  dins  j'  havia  manat  la  Junta  en 
los  primers  dias  d'  agost  que  Ms  habitants  donessin  tota  la  tela  que 
tinguessin  y  'Is  demés  draps  bons  pera  fer  sachs.  Las  obras  principals 
se  feren  en  la  part  del  nort,  pel  cantó  de  Sant  Pere,  cavant  un  fos- 
so  en  la  plaça  y  aparedant  carrers;  en  la  torre  Gironella,  en  lo  por- 
tal de  França  que  fou  també  aparedat,  y  en  la  bateria  de  Sant  Cris- 
tòfol, qu'  «ran  los  punts  més  amenassats;  també  en  los  forts  se  tra- 
vallava  en  axecar  los  marlets  y  en  fer  nous  terraplens,  y  tot  axó  sens 
confusió,  sent  circunstancia  notable  d*  est  siti  Y  ordre,  la  disciplina 
qui  sempre  regnaren  entr'  aquella  gent  per  força  atribulada  al  mitx 
de  tant  desconort.  La  mort  y  la  destrucció  que  devant  dels  ulls  sem- 
pre tenian  no  pogueren  rompre  la  constància  d'  aquells  cors;  nin- 
gú 's  recordava  qu'  hagués  perdut  la  casa,  'I  pare  ó  '1  germà ;  'Is  ciu- 
tadans travallavan  y  lluytavan  obeint  com  tropa  vella,  sens  que  jamay 
perdés  la  ciutat  aquell  aspecte  do  severitat  y  seriosa  qui  tant  bé  cor- 
responia als  tremendos  fets  qu'  en  ella  succehian.  Sols  prenia  trajos 
de  festa  'Is  dias  ;  ben  pochs  en  veritat !  que  revia  alcuna  carrega  de 
queviures  menada  per  ardit  traginer ,  ó  també  cuan  arrivavan  nous 
soldats  i  pendre  part  en  los  perills  de  la  defensa.  69  voluntaris  de 
Tarragona  hi  entraren  lo  dia  3  d'  agost  dexantne  altres  tants  y  més 
de  presoners  pel  cami ,  y  '1  dia  17 ,  aprofitant  un  descuit  de  las  guar- 
dias  enemigas,  uns  700  homes  qui  venian  d'  Olot.  Fora  d'  aquestos 
casos  la  ciutat  semblava  un  acampament  la  vigilia  d'  una  batalla : 


(190) 
klLom  feal  son  aíer,  y  Y  aíer  de  tothom  era  traTaTiar  y  batre  's  peni 
ÍkÍklsaï  Deu  y  pàtria. 

Y  axis  foa  que  nian  f  enemich ,  pres  lo  castell  qai  dominava  la 
c^uUt  a  tret  de  fus^ell ,  F  embestí  de  ferm  la  trova  ben  aparíada.  Pre- 
Lent  per  cap  de  trinxera  la  conqnestada  fortalesa  y  serrintlos  de  pri- 
mer travall  lo  camí  cuvert  de  Monjoich ,  los  Imperials  se  disposaren 
a  atacaria  pels  costats  de  Sant  Pere  y  Sant  Cristòfol ,  los  coals,  per- 
dut lo  castell ,  eran  los  més  flachs  de  sas  mnrallas.  Set  dias  estigue- 
ren travallant  y  alsant  baterías,  sens  parar  per  axó  de  batre  'I  fort 
del  Calvari,  fins  qne  'I  dia  19  al  naxer  T  auba  romperen  lo  fodi  cap 
a  la  cÍGtat  ab  set  baterias  de  canons,  obusos  j  morters,  disparant 
coDtra  1  baluart  y  la  plaça  de  Sant  Pere ,  'I  portal  de  Franca,  la  mu- 
ralla de  Sant  Cristòfol  y  tot  lo  caserío.  No  quedà  F  enemich  sens  vi- 
gorosa resposta;  mes  encara  que  las  nostras  bombas  y  balas  matar» 
molta  gent  y  destruireu  baterias  y  cremaren  parapetos  no  impedi- 
ren qu'  en  lo  dia  29  fossin  ja  onze  las  baterias  y  33  los  ingínys  de 
destruccion  que  contenian ,  ni  que  la  trinxera  tingués  ja  unas  250  ca- 
nas.  Las  obras  vellas  y  novas  de  la  muralla  y  de  la  plaça  de  Sant 
Pere  qaedaren  mitx  arrasadas;  lo  cuartel  vell  nomenat  dels  Alamanys 
abont  s*  bi  posaren  en  bateria  tres  canons  a  las  finestras,  fou  armi- 
nat;  en  lo  cuartel  nou  del  matex  nom,  prop  del  altre,  hi  havia  una 
bretxa  que  podia  donar  pas  à  60  homes  formats  en  filera,  y  també 
hi  havia  bretxa  overta  a  la  muralla  de  Santa  Llúcia.  Las  casas  pati- 
ren moll;  los  morts  y  ferits  tant  soldats  com  paisans  foren  en  gnm 
nombre,  y  una  bala  de  fusell  malferí  en  lo  firont  al  marescal  de  camp 
En  Joaquim  de  Mendoza  qui ,  havent  demanat  à  N*  Alvarez  que  f  em- 
pleés  de  comandant  ó  de  soldat  ras,  com  fos  sa  vohmtat,  manava  'I 
petit  baluart  pla  dit  de  Sarradnas. 

També  axecava  la  ciutat  novas  baterias  a  proporció  qu*  aumentavan 
las  enemigas:  à  T  hort  d'  En  Managat,  a  T  egiesia  de  Santa  Llúcia 
prop  del  altar  major,  y  fins  dalt  de  la  volta  de  la  Seu  s'  hi  posaren 
canons  pera  batre  la  trinxera;  la  darrera  sobre  tot,  ideada  per  N'  Al- 
varez, causa  molt  dany  ai  enemich,  y  axis  fortificada  la  volta  y  ter- 
rat de  la  egiesia  la  guardià  de  capellans  qu'  alli  hi  havia  des  lo  co- 
mençament del  siti ,  manada  per  un  canonge,  pogué  no  sols  servir  de 
guayta,  sinó  fer  i  n'  als  de  fora  foch  continuo  de  fusell. 

Horrible  espectacle  era  dabó  axis  dins  la  ciutat  com  defora  veure 
las  baterias  al  arrivar  la  vesprada:  plenas  de  cadavres,  rogencas  de 


(  191  ) 
sang,  ab  canons  descavalcats,  cremadas  ó  caigudas  per  terra  las  fa- 
xinas,  botas  y  sacbs  qui  servian  de  defensa,  eran  vera  mostra  de  la 
feresa  humana.  Las  tenebras  eran  aprofitadas  pera  netejarlas  dels 
morts  y  adovarlas  à  fi  de  tomar  T  endemà  à  V  empresa  destructora; 
defora  la  ciutat  comparexian  pera  ferho  brigadas  de  travalladors  qui 
rellevavan  als  cansats  de  la  lluyta ;  mes  dins  los  matexos  homes  en- 
negrits  de  la  pólvora  dexavan  la  metxa  per'  agafar  lo  magall,  y  pas- 
savan  la  nit  travallant  després  d'  haver  passat  lluytant  lo  dia. 

Y  no  solsament  se  pugnava  ab  los  canons  y  morters:  combats 
d'  avançadas  y  guerrülas  n'  hi  havia  cada  jorn ,  y  entr'  ells  fou  no- 
table '1  del  dia  26  d*  agost. '  Una  columna  francesa  de  200  homes 
ocupà  unas  casas  prop  de  la  torre  Gironella,  després  d'  haverse  re- 
tirat la  guardià  espanyola;  mes  encara  aquesta  era  pel  camí  cuan  ar- 
rivaren  dels  forts  del  Gondestable  y  dels  Caputxins  dos  destaments  de 
60  homes ,  y  reunits  ab  la  guardià  caigueren  dessobre  'Is  enemichs 
à  la  bayoneta,  deslliuraren  tots  los  presoners  qu'  havian  fet,  y  Is 
feren  fugir  dexant  4  oficials  y  10  soldats  morts  y  29  presoners. 

Exos  fets  d'  armas  y  'I  sentiment  de  pàtria  tan  viu  en  lo  cor  dels 
Gironins,  feyan  que  Y  ardorós  entussíasme  no  baxés  ni  d'  un  punt, 
y  que,  desvanescuda  la  primera  impressió  de  la  pèrdua  del  castell,  i 
ningú  se  li  ocurris  la  possibilitat  de  rendirse.  Àdemés  de  las  funcions 
que  molt  sovint  se  feyan  en  la  catedral  pera  demanar  la  victorià  ai 
Senyor  de  cel  y  terra,  cada  vespra  en  moltas  parroquias  hi  havia 
novena,  trísagi  ó  altras  pregarías,  y  allí,  al  estrèpit  de  las  canonadas 
ó  de  las  bombas  qui  per  prop  queyan ,  un  frare  esplicava  à  reduhit 
concurs  de  donas,  pus  los  homes  travallavan  en  las  fortificacions  ó 
combatian ,  las  malífetas  dels  soldats  d'  En  Napoleon  per  tot  arreu , 
ó  ab  exaltadas  y  fogosas  paraulas  ensenyava  Y  estreta  obligació  que 
tè  tothom  de  defensar  la  terra  pàtria  y  la  glòria  sens  fi  que  corona 
als  qui  per  ella  moran.  Sos  dictats  corrían  desprès  de  casa  en  casa, 
y  per  tot  encenían  lo  matex  patríotich  foch  qui  feya  batre  llavors, 
com  sempre,  'Is  cors  de  la  clerecia.  Mes  N'  Alvarez  y  las  Juntas, 
encara  qu'  exemple  pera  tots  de  fortalesa  y  constància ,  veyen  lo 
que  1  poble  no  veya  y  pensavan  lo  qu'  ell  no  pensava:  vejan  qu'  ab 
los  escassos  defensors  de  la  ciutat  no  era  possible  entretenir  ab  sur- 
tidas  y  grans  combats  los  travalls  del  sitiador;  veyan  que  s'  ovrian 
bretxas  y  que  las  malallías  d' istiu,  agravantse  ab  lo  cansament  y  la 
vida  agitada  de  tothom,  umplia  de  malalts  las  casas  y  'Is  hospitals; 


(  192  ) 
veyan  que  ia  pobresa  entrava  per  moltas  parts  ahont  avans  hi  regnava 
abundància;  que  'Is  queviures  s'  acavarían,  y  pensavan  en  lo  jorn  en 
que  no  sent  la  ciutat  deslliurada  no  'Is  quedaria  altre  recurs  que  feria 
fossar  de  tots  ó  rendiria  als  estrangers.  Axis  ho  havian  dit  los  mis- 
satgers de  N'  Àlvarez  al  general  de  Catalunya,  y  la  Junta  Superior 
del  Principat  havia  tramès  llurs  crits  de  socós  à  la  Suprema  Central 
d'  Espanya.  cDins  las  murallas  de  Girona  per  sempre  venerables, 
deya  la  Junta  catalana ,  s' han  vist  maravellas  que  molts  pot  ser  creu- 
ran pertànyer  solsament  als  temps  heróichs  de  la  faula Corrin 

com  lo  llamp  las  ordres  y  'Is  ausilis  pera  deslliurar  à  Girona;  no  vu- 
lla  Deu  que  d^h  sa  anomenada  ínmorlal  rebin  nostres  fills  y  nets  la 
vergonyosa  memòria  de  que  res  havem  fet  nosaltres  per'  ajudar  i  sos 
valents  ciutadans. » 

No  fou  sorda  la  Junta  Central  a  tan  punyentas  rahons,  y  al  matex 
temps  que  donà  ordres  pera  que  fos  la  ciutat  socorreguda  envià  vuit 
milions  de  rals  pera  disposar  cuan  fos  necessari  à  la  patriòtica  em- 
presa. 

Era  llavors  general  dels  ecsercits  d' Aragó  y  Catalunya  En  Joaquim 
Blake,  y  per  las  instancias  de  la  Junta  catalana  y  dels  missatgers  de 
N'  Alvarcz  y  per  las  ordres  de  la  Suprema  Central  volgué ,  ja  que 
no  deslluirar  à  Girona,  pus  à  tant  no  s'  atrevia,  donarli  al  menys  un 
socós  de  queviures  y  soldats.  Per  axó  marxà  à  Vich  ab  una  divisió 
de  tropa,  y  després  de  reunir  miquelets  y  somatents  disposant  en  tot 
d'  uns  8000  homes  y  1500  cavalls  y  de  formar  gros  comboy  's  di- 
rigí à  Sant  Hilari  y  à  T  ermita  del  Padró ,  distribuint  des  aquell  punt 
sas  tropas  y  dictant  las  disposicions  necessarias  pera  suplir  ab  militar 
inginy  las  forças  que  no  tenia.  Lo  dia  primer  de  setembre  fou  '1  se- 
nyalat pera  donar  V  esmbestida. 

Sabia  En  Sait-Cyr  lo  que  passava  y  lo  socós  que  'Is  espanyols 
portavan  à  la  apurada  ciutat ;  mes  enganyat  per  falsos  espias  cregué 
que  '1  punt  per  pas  elegit  seria  '1  cami  d'  Hostalrich  qui  era  '1  més 
fàcil  y  natural.  Reuni,  doncs,  sas  forças  esbarriadas,  y  dexant  dos 
divisions  als  encontorns  de  la  plaça  pera  guardar  los  acampaments  y 
las  trinxeras  s' establí,  junt  ab  lo  general  Yerdier ,  pel  cantó  de  Bru- 
fanyà  y  Brunyolas ,  segur  d'  escarmentar  als  qui  volguessin  passar. 
Y  cap  dubte  tingué  d'  haver  endevinat  los  pensaments  de  1'  enemich 
ó  d'  haver  tingut  d'  ells  ecsacta  nova ,  cuan  per  entre  mitx  d'  espessa 
boira  sentí  qu'  operaban  pel  seu  devant  moltas  forças  espanyolas. 


(193) 

Allí  estava  en  efecte  K  Enrich  0*  Donnell  ab  sa  brigada  y  una  divi** 
Sió  fent  sempre  com  si  anés  à  embestirlo,  però  sens  sortir  may  de 
sas  posicions ,  y  axis  estigueren  tot  lo  dia  sentintse  Is  dos  ecsercits 
y  casi  no  veyentse. 

Méntres  tant  grans  c^sas  succehian  en  lo  pli  de  Girona.  Entre 
set  y  vuit  del  maü  la  divisió  de  Westfalia  qui  guardava  U  camp  des 
Montagut  fins  al  Ter  y  qui  per  la  marxa  de  tanta  tropa  havia  cuvert 
las  guardias  de  la  trinxera ,  fou  atacada  pel  mitx  y  pels  costats  per 
axam  de  miquelets  y  somatents,  menats  pel  coronel  Glarós  y  '1 
doctor  Rovira.  Son  general  fou  mort  d'  un  cop  de  sabre  per  un  mi- 
queleti  y  Us  alamanys  no  tingueren  altre  recurs  que  retirarse  à  Sar- 
rii ,  dexant  abandonat  lo  camp  a  las  forças  catalanas.  Aquella  nit  ja 
havian  conegut  los  de  Girona  que  cualcuna  cosa  estraordinaria  suc- 
cehía  al  veure  que  Y  enemich  no  feya  foch  y  que  retirava  casi  tots 
los  canons  a  Monjuich ,  y  axis  fou  qu'  al  sentir  la  fusellada  de  fora 
ningú  dubtà  de  que  fos  arrivat  lo  tan  desitjat  socós.  Los  primers 
oficials  de  miquelets  d*  En  Glarós  qui  entraren  en  la  ciutat  foren  re- 
buts ab  goilx  sens  igual ,  y  Resseguida  qu*  esplicaren  al  Governador 
que  per  la  banda  d*  Olot  venia  '1  comboy ,  N'  Alvarez  disposi  la  sur- 
tida  de  800  homes  y  23  cavalls  menats  per  En  Blay  de  Foumas 
perquè,  junts  ab  miquelets  y  somatents,  anessin  i  rébrel,  y  també 
perquè  fessin  revenir  V  aigua  pel  rech  dels  molins  estroncada  pels 
sitiadors.  Reunidas  exas  forças  embestiren  é  totas  las  guardias  y  des- 
tacaments del  pla:  la  divisió  de  Westfalia  fou  del  tot  destrossada,  y 
foren  clavats  los  morters  del  puig  d'  en  Roca  y  cremats  nou  acampa- 
ments.  Al  matex  temps  En  Manel  Llauder,  tinent  d'  Ultonia,  ocupa 
r  ermita  de  la  Mare  de  Deu  dels  Àngels,  y  per  aquell  punt  passaren 
cap  i  la  ciutat  molts  pagesos  ab  viandas  y  provehiments. 

Lo  marescal  En  Garcia  Gonde  ab  4,000  homes  de  peu,  tropa, 
miquelets  y  somatents,  y  500  de  cavall  feya  d*  escolta  al  comboy, 
compost  de  uns  1,050  animals  de  bast  carregats  de  vi,  farina  y 
altras  cosas ,  y  una  cincuantena  de  bous ,  menat  tot  pel  domer  de 
Llora.  A  dos  cuarts  d'  onze  del  mati  arrivà  al  poble  de  Bascanó,  y 
disposat  lo  convenient  per  V  embestida  caigué  dessobre  la  divisió 
d'  En  Lecchi,  la  dispersi  fentia  iíigir  cap  i  Palau  y  Fornells,  y  des- 
lliurat d'  enemichs  tot  lo  camp  y  passant  per  Santa  Eugènia  entra 
en  la  ciutat  ab  tropas  y  comboy  al  mitx  de  gran  temporal ,  que  no 
impedí  que  tots  los  habitans  de  Girona  estessin  pels  balcons  y  pels 

25 


(  194  ) 

carrers  saludant  ab  aclamacions  d'  alegria  1  refors  que  *ls  arrivava. 

Mes  al  íi  sospita  En  Saint-Cyr  la  treta  que  li  fou  jugada,  y  à  tota 
pressa  torni  à  Fornells  ahont  tròvà  'is  fugitius  d'  En  Lecchi;  sens 
dilació  disposà  qu'  En  Yerdier  tomés  ab  sas  tropas  al  pli ,  y  aquell 
matex  vespre  comença  aquest  general  i  rependre  las  antiguas  posi- 
cions, fent  ab  sa  cavalleria  alcuns  presoners  dels  paisans  y  soldats 
qui  havian  sortit  de  Girona. 

A  tota  pressa  també  anaren  revenint  pels  colls  de  la  serra  Ms  re- 
giments qui  ab  lo  general  sortiren  é  oposarse  al  pas  del  comboy. 
Los  primers  arrivats  en  número  de  3,000  homes  caigueren  Y  ende- 
mà de  bon  mati  dcssobre  'Is  miquelets  d'  En  Glarós  y  'Is  somatents 
del  doctor  Rovira ,  apoderats  de  Portsacreu,  Sarrià  y  Puig  Monta- 
gut, sens  poder  ferlos  perdre  un  pam  de  terra,  y  méntres  tant  una 
columna  de  300  homes  de  la  ciutat  surti  y  campejà  pel  pla  de  Sant 
Daniel  qu*  encara  estava  abandonat;  s'  apodera  dels  efectes  qu'  fai 
havia  en  lo  monastir ,  ocupi  alcun  temps  las  baterías  y  trinxaràs  ene- 
migas,  fins  qu'  arrivant  refors  i  la  tropa  de  Monjuich  la  obligi  i 
tornar  i  la  ciutat. 

Bell  cop  de  vista  oferia  Girona  y  sos  encontoms;  per  las  plaças 
y  carrers  y  defora  prop  de  las  murallas  estavan  acampadas  la  major 
part  de  las  tropas  vingudas  y  'Is  somatens  y  traginers  qui  las  acom- 
panyaren; la  varietat  dels  trajos,  tanta  barretina  vermella,  '1  sem- 
blant joyós  de  tothom,  los  Imperials  enganyats  y  en  molts  punts  es- 
calabrats  y  malmesos ,  los  camins  deslliurats  y  overts ,  los  pagesos 
quiportavan  verdura,  ous,  gallinas  y  altres  queviures,  donava  tot 
plegat  un  aire  de  goitx  y  festa  al  lloch  qui  feya  molt  temps  solsament 
lo  tenia  de  desconort  y  dol. 

Gap  i  la  tarda  del  dia  3  de  setembre  '1  marescal  de  camp  En  Gar- 
cia Gonde  emprengué  altra  volta  la  marxa  ab  part  de  sas  tropas,  las 
cavallerias  del  comboy ,  'Is  somatents  y  'Is  presoners  francesos  qu'  hi 
havia  i  la  ciutat.  Res  feren  los  enemichs  per'  impedirli  '1  pas,  y  ar- 
rivi  sens  novetat  i  Hostalrich.  Lo  regiment  de  Baza ,  una  companyia 
del  d' Iberia  y  miquelets  de  Talarn,  Vich,  Gervera  y  Manresa,  en 
tot  2,790  homes  de  la  seva  divisió  quedaren  en  la  ciutat,  ahont  hi 
feyan  prou  servey.  Lo  general  Blake ,  content  pel  bon  succés  de  la 
jornada,  's  va  retirar  i  Olot. 

Un'  altra  surtida  feren  500  homes  de  la  ciutat  cap  i  1'  ermita  de 
la  Mare  de  Deu  dels  Àngels  pera  netejar  lo  camí  dels  enemichs  qu' 


(195) 

altra  vegada  I*  ocupavan  y  fer  pas  à  molta  gent  qu'  allí  hi  havia  reu* 
Bida  ab  viandas.  Tot  en  lo  principi  anà  bé ;  las  gaardias  francesas 
foren  esventadas  per  tot  arreu ;  mes  després  revíngaeren  ab  força  y 
'Is  nostres  tingueren  que  acullirse  al  raser  del  fors  sens  que  pogues- 
sin passar  los  pagesos  de  T  ermita.  L'  endemà,  dia  6,  Y  enemich  re- 
prengué aquell  punt  després  de  gran  foch,  y  '1  brau  destacament 
qu  4  guardava,  no  volent  rendirse  may,  fou  casi  tot  esterminat. 

Restava  solsament  allunyar  à  n*  als  miquelets  y  somatents  d'  En 
Glarós  y  d' En  Rovira,  y  1500  francesos  anaren  a  trovarlos  en  lo  turó 
de  Sant  Gregori ;  valents  los  minyons  catalans  los  embestiren  com 
feras,  mataren  al  general  Joubas,  y  fugitius  y  vencedors  baxaren 
barrejats  fins  à  la  bora  del  pla.  LIavoi*s  N'  Alvarez  sortí  de  la.  ciutat 
ab  1000  soldats  de  peu  y  25  de  cavall,  y  amenassi  Santa  Eugènia; 
però  ja  'Is  miquelets  anavan  de  retirada,  y  sentint  lo  general  que 
poch  à  poch  s'  allunyaba  '1  foch  tomà  à  tancarse  en  la  ciutat. 

Encara  qu*  en  tots  aquells  dias  no  estigueren  los  francesos  pera 
fer  foch  ni  continuar  llurs  travalls  de  trinxera ,  ja  podeu  pensar  que 
las  nostras  baterias  no  foren  mudas  ni  1s  nostres  travalladors  havian 
d'  estar  vagatius.  Los  canons  de  la  ciutat  y  dels  forts  del  Gondestable 
y  del  Capítol  causaren  molt  dany  à  las  obras  del  siti ,  y  las  brigadas 
travallaren  en  tapar  bretxas ,  enfondir  fossos ,  axecar  nous  murallots 
y  fortificar  los  carrers.  . 

Des  lo  dia  9  de  setembre  tornà  T  enemich  à  estar  com  avans ; 
aquella  matexa  nit  començà  à  recompondre  las  obras  espatlladias  y  à 
ferne  de  novas,  y  '1  dia  13  rompé  altra  vegada  'I  foch  contra  las  ba-  ^ 
terias  de  la  Seu ,  Sant  Cristòfol  y  Managat  y  *1  cuartel  nou  d'  Ala-  ' 
manys.  Encara  més  travallà  aquella  nit ,  y  ab  altres  fossos  y  camins 
cuverts  se  posà  à  tret  de  pistola  de  la  muralla  de  Santa  Llúcia;  axecà 
duas  ó  tres  baterias  novas,  y  T  endemà  feu  gran  foch  de  canó  y  fusell 
contr'  aquells  punts  y  ademés  contra  la  plaça  de  Sant  Pere,  '1  cuar- 
tel vell  d'  Alamanys,  la  muralla  de  Santa  Lluc^ia,  y  'Is  baluartsde  la 
Mercè  y  Sant  Francisco ,  tirant  també  à  la  casas  moltas  bombas  y 
magranas.  Molt  fou  '1  dany  que  rebé  la  ciutat,  y  pera  retardar  los 
travalls  del  siliador,  ja  que  llavors  podian  los  de  dins  disposar  de  mes 
gent  qu'  avans,  resolgué  N'  Alvarez  fer  una  surtida  y  embestir  la 
trinxera  pel  portal  de  Sant  Pere  de  Galligans.  Entre  duas  y  tres  de 
ia  tarda  del  dia  15  dos  columnas  de  cinchcents  homes  de  tropa  y 
miquelets  quiscuna,  brigadas  de  travalladors,  mestres  de  casas,  fusters 


(196) 
ab  llurs  einas  y  artillers  ab  camisas  enquitranadas,  sortiren  cap  à  la 
trinxera  y  las  obras  de  la  monlanya  de  Monjuich  T  una,  y  1'  altra 
contra  la  bateria  de  Santa  Llúcia.  Un'  altra  columna  de  200  paisans 
armats  havia  de  pujar  à  Sant  Daniel  per'  entretenir  als  enemichs  qui 
ocupavan  lo  monastir.  Las  duas  primeras  cumpliren  bé  llur  obligació ; 
esventaren  a  las  guardias  de  las  trinxeras  y  baterias  y  comensaren  à 
clavar  canons  y  à  arrasar  y  cremar  baterias;  mes  la  tercera,  al  topar 
ab  un  piquet  de  francesos  qui  li  feren  foch,  tornà  à  tota  pressa  à  la 
ciutat,  y  las  altras,  al  veure  la  fugida,  dexaren  lo  trayall  y  també, 
sens  obeir  als  comandants^  correreu  d  ampararse  en  las  murallas. 

Altra  volta  foren  overtas  las  cuatre  bretxas  ó  portells  de  Santa 
Llúcia,  de  Sant  Cristòfol  y  dels  dos  cuartels  d'  Alamanys,  quedant 
també  enderrocada  la  muralla  del  fort  del  Calvari.  D'  un  instant  a 
r  altre  podia  T  enemich  embestirías,  y  per  axó  fou  senyalat  a  tothom  lo 
lloch  de  combat  y  quedaren  designats  los  comandants  de  las  bretxas: 
En  Rodolf  Marshal  ho  era  de  la  de  Santa  Llúcia ;  En  Blay  de  Four- 
nàs  de  las  altras  tres. 

Los  francesos  suspengueren  lo  foch  d  las  3  de  la  tarda  del  dia  1 7 ; 
alsaren  bandera  blanca  en  las  ruinas  de  la  torre  de  Sant  Juan ,  y 
tocant  Uamada  espanyola  un  timbaler  y  dos  oficials  baxaren  fins  d 
rans  de  la  trinxera.  Lo  comandant  de  la  bretxa  de  Santa  Llúcia  'Is 
feu  deturar,  y  envid  un  soldat  al  Governador  dihentli  que  portavan 
per'  ell  un  plech.  €  Qu'  inmediatament  se  retirin ,  digué  N'  Alvarez ; 
jamay  he  d'  entrar  en  pactes  ab  llurs  generals. » 

Los  missatgers  s'  entomaren ,  y  tot  aquell  dia  y  V  endemd  '1  foch 
continua  sos  terribles  eslragos.  Per  la  ciutat  ja  's  deya  que  V  enemich 
anava  a  embestir  las  bretxas ,  y  en  efecte  un  estraordinari  mohiment 
de  tropas  al  clarejar  Y  auba  del  dia  19  feu  creure  que  T  hora  del 
gran  perill  n'  era  arrivada.  Las  campanas  tocaren  d  somatent,  los 
clarins  y  timbals  la  generala,  y  soldats  y  paisans  acudiren  als  llocbs 
senyalats.  Los  vells ,  las  donas ,  la  gent  inútil  pera  lluytar  se  tanca- 
ren d  casa ,  ó  correreu  d  las  cglesias  per'  adorar  lo  Sagrament  en  to- 
tas  esposat ;  angunia  y  congoxa  oprimian  lo  pit  dels  uns,  entussiasme 
y  bélich  ardor  umplenavan  lo  cor  dels  altres.  K  Alvarez  ab  los  seus 
ajudants  corria  d'  una  banda  d  V  altra  donant  disposicions  com  bon 
cabdill,  animant  d  tothom,  recordant  T  estimat  nom  del  rey,  simbell 
de  pàtria,  prometent  victorià,  y  esposantse  també  com  bon  soldat 
ahont  lo  perill  era  més  gran. 


(197  ) 

A  miU  dia  totas  lad  bretxas  podian  fàcilment  donàf  pas  als  ene- 
niichs,  y  unas  tres  horas  després,  cüan  més  furients  eran  lo  bombex 
y  r  espatech  de  la  metralla ,  sortiren  de  Sant  Daniel  y  de  las  minas 
de  la  torre  de  Sant- Juan  cuatre  columnas  de  mil  homes  quiscuna, 
dos  alamanyas ,  una  francesa  y  un'  altra  italiana.  Correus  venan ,  ja 
s'  acostan;  los  cors  batan  depressa,  las  mans  s'  aferran  al  fusell  y  a 
r  espasa...  Deu  del  cel,  ajudeu  la  bona  causa! 

Y  r  ajudà!...  Totas  cuatre  columnas  se  tiraren  al  assalt  al  matex 
temps,  y  pujaren  per  las  bretxas  de  Santa  Llúcia,  de  Sant  Cristòfol, 
dels  cuartcis  d' Alamanys,  y  del  fort  del  Calvari.  En  mal  hora  hi  pu- 
jaren !  Malmesos  los  enemichs  devant  lo  Calvari ,  no  tenen  millor  sort 
a  Santa  Llúcia ,  per  mes  que  duas  vegadas  arrivin  molts  dalt  del  por- 
tell: tots  cuants  lo  trepitxan  alli  matex  moran;  però  ahont  lo  combat 
es  mes  encès  y  la  lluyta  més  terrible  es  a  Sant  Cristòfol  y  als  cuartels 
d'  Alamanys.  En  aquellas  bretxas  estava  arrenglerada  la  nostra  tropa 
à  pit  dcscuvert,  sens  témer  la  metralla  ni  las  pedras  qu*  en  T  ayre 
saltavan  rebotidas  per  las  balas  y  magranas.  Un  núvol  de  foch  sortí 
de  las  bretxas ,  y  al  aclarirse  \  pogué  veure  que  F  enemich  ja  s'  en- 
filava per  las  ruinas  de  la  muralla  ,  que  ja  arrivava  à  dalt.  Llavors 
rés  més  se  va  veure  síno  brassos  enarbolats,  homes  agafats  uns  ah  al- 
tres, cossos  qui  rodolovaa  cap  avall;  espessa  fumera,  escalfada  pel  alé 
bullent  de  tants  pits  enrabiats ,  rodejaba  als  combatents ,  encara  que 
sens  parar  rompés  la  sanguinosa  boira  '1  llampar  dels  sabres  y  de  las 
bayonetas.  Puigs  y  plans  ressonan  ah  Y  estrèpit  de  la  furienta  lluyta; 
enrera  van  ells  ;  victorià !  mes  no  que  tornan ,  y  aquesta  vegada  avan- 
çan  y  casi  son  ja  à  dins.  Altra  volta  gitats  fora,  altra  volta  revenen  ab 
fúria  més  gran ;  flaquejan  los  Gironins ,  y  ara  son  los  nostres  los  qui 
van  enrera.  Aquells  mils  homes  fets  tots  un  pilot,  avançant  ò  recu- 
lant tots  &  la  una ,  enfonzant  los  peus  en  sang  y  palpitajantas  entra- 
nyas,  lluytant  aferrats  com  cans  de  presa  en  aquell  petit  espay,  entre- 
mitxde  ruinas;  las  campanas  tocant  à  somatent,  los  enragullats  ala- 
rits dels  combatents,  era  tot  plegat  lo  cuadro  més  feréstech,  més 
horrible  qu'  hagués  pogut  somiar  may  '1  gran  poeta  de  Florença.  Ja 
entran  los  francesos  al  pati  del  cuarlel;  d  cops  de  bayoneta,  é  gabi- 
netadas ,  à  cops  de  pedra  s*  hi  fan  soldats  y  paisans ;  ¥  enemich  re- 
cula altra  vegada  espahordit  pel  foch  d'  infern  que  li  fan  de  tots  los 
forats  y  finestras  y  per  Y  impenetrable  mola  de  ferro  que  cap  i  fora 
r  empeny,  cuan  pera  completar  Y  horror,  V  estrèpit  y  la  mortandat 


(198) 
una  part  del  cuartel,  batut  sens  parar  pels  canons  de  la  trinxera,  's 
desplomà  dessobre  d'  ells ,  axecant  gran  polsapera  y  sofoeant  per  un 
instant  lo  soroll  del  combat.  Gemecbs  apagats,  confusos  crits,  fou 
solsament  lo  que  llavors  s' oigué;  mes  desseguida,  passant  los  nostres 
per  dessobre  runa  y  pedras,  caigueren  contra  *ls  espabordits  fran- 
cesos qui  ja  no  's  retiravan  sinó  que  fugian.  Al  peu  de  la  torre  Gi- 
ronella poden  llurs  comandants  detenirlos,  y  a  cops  de  sabre,  pus  las 
ordres  ja  no  bi  bastavan ,  ferlos  girar  de  C9ra  '1  foch ,  y  reforçats  ab 
los  italians  de  la  cuarta  columna,  menarios altra  volta  vers  la  bretxa; 
no  1s  esperan  los  braus  de  Girona ;  ans  bé  ferro  en  ma ,  ab  dalit  més 
gran  correreu  à  embestirlos ,  y  la  Uuyta  recomensà  fera  com  may  en 
lo  pedragam  de  las  caiguda^  parets.  La  torre  Gironella  aclaria  de  tant 
en  tant  la  sangonenta  barreja  ab  sas  balas  y  magranas,  y  cuan  son  cor 
mandant  caigué  mal  ferit  y  conegué  haver  ja  enviat  al  enemich  T  últim 
missatger  de  mort,  encara  volgué  pendre  d'  ell  comiat  tirantli  sa  espa- 
sa de  punta.  Tres  horas.  havia  durat  la  Uuyta  cuan  T  enemich  per  dar- 
rera volta  fugi  esbarriat  d' aquellas  bretxas  clapadas  de  sang,  cuvertas 
de  foch ,  donantli  alas  la  por  y  la  metralla  dels  baluarts  y  dels  forts. 

En  aquell  moment  se  vegé  baxar  per  una  bretxa  à  un  soldal  d'  UI- 
tonia,  y  un  per  un  anar  mirant  las  esgarrifosas  caras  dels  cadavres; 
era  1  pobre  assistent  del  tinent  coronel  Makantí  qui  desconortat  bus- 
cava al  seu  amo  à  qui  havia  perdut  en  la  darrera  embestida.  Al  úl- 
tim se  deté  prop  d*  un  cos  mitx  nú,  desfigurat;  V  alsa,  V  esguarda, 
'1  reconex  al  fi ,  y  ab  sanglols  y  plant  Y  embrassa  y  besa  son  front 
esberlat,  c  jAh'  mon  senyor,  diu,  amo  meu!...  Trenta  anys  fa  avuy 
qu'  us  servia,  trenta  anys  que  'm  donavau  menjar  y  qu*  ab  vostra 
roba  'm  vestíau...  Avuy,  mon  senyor,  seré  jo  qui  us  donaré  vestit...! 
Y  méntres  corrian  rius  de  Uagrimas  per  sos  bigotis  blanquinosos ,  se 
tragué  1  capot  y  '1  tirà  demunt  lo  despullat  cos  de  son  amo.  D'  allí 
se  r  emportaren  dos  miquelets  casi  à  la  força ,  pus  llavors  més  que 
may  rebotian  pel  pedragam  las  balas  y  la  metralla. 

També  mori  Y  ardit  comandant  de  la  bretxa  de  Santa  Llúcia , 
r  irlandès  Rodolf  Marshal ;  sas  darreras  paraulas'  foren  que  moria 
content  per  la  santa  causa  nostra.  Deu  hagi  perdonat  al  pobre  estran- 
ger qui  vingué  de  tant  lluny  per'  ajudamos  y  aqui  trovà  la  mort ! 

Mes  de  mil  homes  perderen  los  enemichs ,  ademés  de  moltas  armas 
que  foren  trovadas  en  las  bretxas.  Los  defensors  de  Girona  tingue- 
ren 78  morts  y  188  ferits. 


(199) 

Tots  los  llibres  d'  aquell  temps  dihuen  que  n^  obstant  lo  greu  pe- 
rill qu*  à  tothom  amenassava ,  *1  fer  combat  de  las  murallas  y  1  bom- 
bex  que  no  pare  may ,  tot  se  feu  ab  ordre  y  quietut  dins  la  ciutat 
bax  la  direcció  de  las  Juntas  y  V  Ajuntament  reunits  al  primer  toch 
de  somatent.  Las  (lonas  de  Santa  Bàrbara  anavan  fins  à  las  bretxas  à 
recuilir  ferits,  y  cuatre  quedaren  també  feridas;  frares,  capellans, 
vells  y  criaturas  las  rellevavan  en  la  cristiana  feyna,  y  tot  los  pobres 
ferits  trovaren  prompte  y  bon  assistiment. 

Era  ja  vespre  y  encara  's  sentia  '1  retró  dels  canons;  mes  en  Iç 
cor  dels  entussiasmats  vencedors  no  ressonava  com  veu  d'  estermini, 
ans  bé  com  joyosa  salva  qui  galajava  la  posta  de  sol  del  que  verament 
fou  y  serà  sempre  '1  gran  dia  de  Girona. 


(  200  ) 


Bloquez.  —  Fam.  —  Capitulació. 


Prou  passaren  los  Gironins  la  nit  à  la  murallas  armats  y  vigilants, 
no  volent  qu'  una  fellonia  dels  enemichs  logrés  lo  que  llur  esfors  no 
alcançà;  mes  los  francesos  no  pensavan  en  tomar  à  posar  los  peus 
en  aquellas  bretxas  per  ells  de  tan  trista  remembrança.  Escarmentats 
ab  la  tremenda  llissó,  ells,  los  invencibles,  los  qui  ja  llavors  emba- 
favan  à  Europa  ab  la  ridícula  jaclancia  de  ser  més  valents  que  tothom, 
conegueren  no  poder  entrar  per  força  en  la  ciutat  y  convertiren  lo 
siti  en  rigurós  bloquex ,  reíiats  de  que  més  forts  qu'  ells  havian  de 
ser  lo  temps ,  las  febras  y  la  fam. 

Fam  no  n'  hi  havia  encara  en  la  ciutat ,  però  poch  s*  en  mancava : 
passats  los  cuatre  mesos  pels  cual  se  feren  provisions,  menjats  los 
caps  de  bèstia  qu'  havia  portat  lo  comboy,  la  tropa  tenia  ya  per  tota 
facció  un  plat  de  favas  y  una  mica  de  blat,  que  molts  havian  de  mol- 
dre com  podian ,  pus  la  farina  era  acavada  y  'Is  molins  de  sang  no 
donavan  Y  abast  al  consum.  Los  ciutadans  acomodats  havian  anat  men- 
jant y  donant  los  queviures  que  reuniren  avans  del  siti  y  no  's  trac- 
tavan  gaire  millor  que  'Is  soldats ;  no  parlem  doncs  de  la  misèria  en 
que  'Is  menestrals  estavan ,  misèria  tan  gran  que  de  poch  servian  las 
bonàs  disposicions  del  Governador  perquè  en  lo  possible  no  pujessin 
de  preu  'Is  articles  més  necessaris  y  las  mollas  caritats  que  feyan  ell , 
lo  senyor  Bisbe,  'Is  frares  y  las  familias  de  més  hisenda.  En  13  de 
setembre  manà  '1  Governador  que  's  vengués  blat  &  fiar  à  tothom  qui 
ab  certificació  del  rector  acredités  sa  pobresa  per  causa  del  siti  y 
prometés  pagarlo  en  millor  ocasió ;  en  los  convents  se  donava  sopa 
als  mitjdias,  y  tothom  en  fi  's  mostrava  tan  bon  cristià  en  socorre  '1 


(201) 

pobre  com  bon  soldat  en  combatre  T  enemich.  Mes  depressa  depressa 
anà  la  misèria  crexent,  y  aviat,  si  encara  hi  havia  qui  podia  donar 
diners,  foren  molt  pochs  6  cap  los  qui  pogueren  donar  vianda.  La 
carn  sobre  tot  era  lo  que  més  faltava ;  ni  'Is  hospitals  ne  tenian  pel 
caldo,  y  com  tampoch  hi  havia  ja  medicinas,  axó  feya  que  'Is  conva- 
lascents  se  morissin  y  que  'Is  malalts  no  's  guarissin.  Per  remediarho 
un  poch  la  Junta  militar  disposí  en  8  de  setembre,  després  de  con- 
sullar  lo  cas  ab  doctors ,  que  's  matessin  y  venguessin  per  carn  los 
cavalls,  esceptuant  los  de  1'  artilleria  y  del  escuadró  de  Sant  Narcís, 
fentse  à  la  sort  cada  dia  los  qui  havian  d' «anar  al  escorxador  mediant 
un  rebut  del  seu  valer  donat  à  n'  als  amos  pera  ser  pagat  cuan  se 
pogués.  Lo  26  de  dit  mes  començà  la  malansa  pera  donar  cada  tres 
dias  una  racció  de  carn  als  soldats  y  fer  caldo  pels  malalts ;  N'  Alva- 
rez  qui  ja  havia  entregat  tota  la  plata  obrada  que  tonia ,  feu  present 
de  son  millor  cavall  lo  dia  en  que  la  sort  li  tocà ,  y  lo  matex  feren 
sens  quexas  ni  descontent  tots  los  paisans  y  militars. 

També  '1  diner  s'  acavava  y  des  lo  primer  de  setembre  tothom  es- 
tava à  mitja  paga ,  per  mes  qu'  à  la  defensa  s'  haguessin  aplicat  to- 
tas  las  contribucions  y  drets  y  la  plata  obrada  fosa  à  la  Seca ,  y  que 
ab  patriotisme  may  prou  alabat  clerecia  y  ciutadans  donessin  moltas 
mils  lliuras.  Los  depósits  eclesiastichs,  los  cuartos  que  's  recullian  en 
los  sochs  de  las  eglesias ,  tot  servi  per  la  santa  causa. 

Figureuvos ,  doncs ,  cuan  havia  de  patir  V  esperit  del  bon  Gover- 
nador al  veure  tanta  misèria  y  al  pensar  que  la  mort  de  tots  havia 
de  ser  lo  íi  de  tants  afanys  y  de  tan  heroica  resistència.  Ell  qui  pen- 
sà ser  lo  dia  I®*"  de  setembre  '1  darrer  de  son  agonia  y  feu  quedar 
à  n'  als  mils  homes  d'  En  Garcia  Conde  qui  's  menjaren  en  pochs 
dias  tót  lo  comboy  y  encara  més ,  pensant  qu'  al  menys  revindria 
aviat  r  ecsercit  à  desliurar  à  Girona ,  mirava  passar  dias  y  dias  y 
cada  un  se  n'  emportava  una  esperança  del-  seu  cor.  La  seva  pena  's 
desfogava  en  los  crits  d'  ajuda  que«  dirigia  al  general  Blake  y  à  la 
Junta  Central ;  mes  esforçat  cabdill  ningú  més  veya  las  penas  que  li 
desgarravan  lo  pit :  pels  soldats ,  pels  ciutadans  sols  tenia  varonils 
paraulas  d'  esperança,  c  Lo  dia  de  la  suspirada  llibertat  s' acosta,  'Is 
deya ,  y  en  lo  poch  temps  que  per  arrivar  faltà  encara ,  la  religió ,  '1 
rey,  la  pàtria  demanan  que  'Is  fem  los  darrers  y  més  dolorosos  sa- 
crificis. • 

Al  clarejar  lo  dia  25  de  setembre  la  forta  fosellada  que  's  senti 

26 


(  202  ) 

per  la  part  de  Gastelld  fou  dols  conort  pel  acongoxat  general ,  y  al 
veare  que  'Is  enemichs  se  retiravan  depressa  del  cim  de  Sant  Miquel 
y  de  totas  las  colladas  y  qu'  entravan  en  la  ciutat  alcuns  pagesos  ab 
queviures,  no  dubtà  que  fos  ja  arrivat  lo  desitjat  socós  y  mani  que 
sortís  à  rebrel  una  forta  columna.  En  efecte ,  '1  comboy  era  qu'  a 
Hostalricb  havia  reunit  En  Blake  y  qu'  escoltat  per  12  000  homes  y 
carregat  demunt  2000  animals  menà  '1  marescal  de  camp  En  Lluis 
Wimpfen  cap  à  la  Bisbal ,  prenent  d*  allí  per  la  serra  '1  camí  de  Gi- 
rona. Anava  à  Y  avanguardia  N'  Enrich  O'Donnell  ab  sa  brigada  de 
2000  homes ,  y  ja  fos  qu'  anés  ell  massa  depressa  ó  En  Wimpfen , 
cmbarrasat  ab  lo  bèstia ,  massa  poch  à  poch ,  succehí  qu'  En  Saint- 
Gyr,  qu'  aquesta  vegada  prengué  més  acertadas  disposicions,  pogué 
íicarse  al  mitx  dels  dos.  N'  O'Donnell  qui  reunit  ab  los  destacaments 
que  surtiren  de  la  ciutat  y  del  fort  del  Gondestable  s'  havia  deturat 
à  la  vista  de  sas  murallas  esperant  lo  comboy ,  's  trobà  soptadament 
rodejat  d'  enemichs,  y  no  tingué  més  remey  qu'  ovrirse  camí  à  cops 
de  bayonela,  arrivant  à  Girona  ab  1130  homes  y  doscentas  cavalle- 
rías  del  comboy.  Méntres  tant  las  columnas  enemigas  embeslian  à  n' 
En  Wimpfen ,  qui  sols  pogué  salvarse  dexant  tot  lo  beslià  en  mans 
dels  francesos  y  també  molts  presoners ,  y  'Is  Gironins  vegiren  des 
llurs  murallas  passar  als  acampaments  sitiadors  los  queviures  tan  co- 
bejats  y  també  penjats  en  forcas  als  pobres  traginers  qui  'Is  conduhian. 

N'  O'Donnell  acampà  aprop  del  fort  del  Gondestable  y  dels  Ca- 
putxins, y  com  la  gent  que  portava  feya  aumentar  lo  consum  sens 
fer  cap  servey,  pus  se  veya  que  1'  enemich  no  volia  repetir  las  em- 
bestidas ,  disposà  '1  Governador  que  s'  allunyés  aviat.  La  vigilància 
del  cordó  francès  no  li  permeté  marxar  fins  à  la  nit  del  13  d'  octu- 
bre ,  y  ab  ardiment  que  'Is  enemichs  no  esperavan  emprengué  '1  camí 
més  ben  defensat  qu'  era  '1  del  plà.  Formats  en  massa  anavan  aquells 
valents  esventant  tot  lo  que  à  llur  pas  s'  oposava ;  posaren  1'  alarma 
y  confusió  en  tots  los  acampaments ,  y  per  fi  passaren ,  perdent  sols 
uns  cuants  homes  de  la  retaguardia  y  alcunas  de  las  familias  de  Gi- 
rona que  'Is  havian  seguit  pera  lliurarse  dels  horrors  del  siti. 

També  'Is  francesos  esperimentavan  cuant  travallosa  era  V  empresa 
qu'  havian  escomés;  alarmas  continuas  y  la  necessitat  d' impedir  1'  en- 
trada de  viandas  en  la  ciutat,  feyan  que  casi  cada  nit  la  passessin 
tots  al  ras ,  y  axó  y  1'  escasses  de  provisions  per  la  dificultat  de  por- 
tar comboys  aumentavan  los  malalts  fins  à  passar  de  dos  mil.  Poch 


(203  ) 
cstrago  causavan  llurs  balerias  que  sols  de  tant  en  tant  enjegavan 
alcuna  bala  à  las  bretxas  y  alcuna  bomba  à  la  ciutat;  los  soldats  de 
la  trinxera  s'  escopetajavan  sens  parar  ab  los  *de  la  muralla ,  y  de 
tant  en  tant  s'  acostavan  à  las  bretxas  parlidas  de  tiradors  com  si 
volguessin  assallarlas ,  encara  que  's  retiravan  à  las  primeras  me- 
tralladas.  Tots  llurs  travalls  consislian  en  obras  pera  cuvrírse  dels 
focbs  de  la  ciutat.  Llavors  En  Saint-Gyr  havia  ja  perdut  la  gràcia  del 
seu  Emperant  per-  haver  criticat  sens  mirament  las  ordres  ecsecutivas 
que  de  París  li  trametian ;  per  reemplaçarlo  fou  nomenat  lo  marescal 
Augereau,  duch  de  Gasliglioni,  y  tantost  arrívà  '1  nou  general  i  For- 
nells ab  refors  de  gent  y  provisions  de  boca  y  guerra  que  fou  1  dia 
14  d'  octubre,  s'  observà  més  decisió  en  las  operacions  del  siti,  en- 
cara que  sens  empendre  res  formal  ni  decissiu.  Lo  foch  del  castell  y 
de  las  trinxeras  fou  més  viu ,  ab  més  frecuencia  s'  arrimaren  desta- 
caments à  las  murallas;  las  casas  del  carrer  del  Carme,  fora  del.ba- 
luart  de  la  Mercè,  y  las  minas  del  rabal  de  la  RulUa  foren  ocupadas, 
y  sobre  tot  axecant  nous  fortíns,  vigilant  lo  Puig  Ventós,  únicb  punt 
per  abont  entravan  de  tant  en  tant  en  la  ciutat  propis  y  pagesos , 
feu  r  enemich  molt  més  estret  y  rigurós  lo  bloquex ;  fíns  arrívà  à 
posar  gossos  en  los  camins  y  à  estendrehi  cordas  ab  esquellas  per' 
avisar  de  nit  à  las  pardias  dels  acampaments. 

Los  de  la  ciutat  estavan  com  sempre  animosos ,  y  savent  que  T  ec- 
sercit  espanyol  era  per  aquells  encontoms  refials  més  que  may  de  ser 
prompte  deslliurats.  Pensant  que  1*  enemich  no  trigaria  à  tornar  à  las 
bretxas  y  somiant  nous  jonis  de  glòria  com  lo  19  de  setembre,  sol- 
dats y  paisans  no  donavan  treva  à  la  feyna  y  sens  parar  travallavan 
en  fer  fortificacions  en  la  murallas  y  carrers  pera  defensar  pam  à  pam 
la  terra  de  la  ciutat  aymada.  Gom  la  pólvora  y  las  altras  municions 
començavan  à  anar  escassas  las  estalbiavan  pera  millor  ocasió,  y  sols 
feyan  foch  pera  respondre  à  V  enemich  ó  cuan  las  columnas  france- 
sas,  passant  d'  un  acampament  à  un  altre,  s*  acostavan  massa  als 
portals ,  sent  ja  tan  estret  lo  cercle  qu'  à  Girona  oprimia  y  tant  de 
prop  r  empaitavan  los  francesos  que  llurs  avançadas  y  las  nostras, 
en  las  ocasions,  qu'  eran  pocas,  en  que  no  s'  injuriavan  ó  's  balian 
à  bayonetadas,  feyan  conversa  las  unas  al  costat  de  las  altras.  Mes 
ni  '1  rigor  del  bloquex  ni  la  crueltat  de  V  enemich  qui  fusellava  à 
cuauls  volian  traspasar  la  ratlla,  foren  prou  pera  impedir  que  portats 
per  r  obligació  uns,  pel  patriotisme  altres  y  per  la  cobdicia  del  guany 


(  194  ) 

carrers  saludant  ab  aciamacions  d'  alegria  '1  refors  que  'Is  arrivava. 

Mes  al  fi  sospita  En  Saint-Gyr  la  treta  que  li  fou  jugada ,  y  à  tota 
pressa  torna  à  Fornells  ahont  tròvà  'Is  fugitius  d'  En  Lecchi;  sens 
dilació  disposà  qu'  En  Verdier  tomés  ab  sas  tropas  al  pla ,  y  aquell 
matex  vespre  comença  aquest  general  &  rependre  las  antígnas  posi- 
cions, fent  ab  sa  cavalleria  alcuns  presoners  dels  paisans  y  soldats 
qui  havian  sortit  de  Girona. 

A  tota  pressa  també  anaren  revenint  pels  colls  de  la  serra  Ms  re- 
giments qui  ab  lo  general  sortiren  à  oposarse  al  pas  del  comboy. 
Los  primers  arrivats  en  número  de  3,000  homes  caigueren  T  ende- 
mà de  bon  mati  dcssobre  'Is  miquelets  d'  Ea  Glarós  y  Is  somatents 
del  doctor  Rovira ,  apoderats  de  Portsacreu,  Sarria  y  Puig  Monta- 
gut, sens  poder  ferlos  perdre  un  pam  de  terra,  y  méntres  tant  una 
columna  de  300  homes  de  la  ciutat  surti  y  campeja  pel  pla  de  Sant 
Daniel  qu'  encara  estava  abandonat ;  s'  apoderà  dels  efectes  qü'  hi 
havia  en  lo  monastir,  ocupà  alcun  temps  las  baterías  y  trínxeras  ene- 
roigas,  fins  qu'  arrivant  refors  à  la  tropa  de  Monjuich  la  obligà  à 
tornar  à  la  ciutat. 

Bell  cop  de  vista  oferia  Girona  y  sos  encontoms;  per  las  plaças 
y  carrers  y  defoi*a  prop  de  las  murallas  estavan  acampadas  la  major 
part  de  las  tropas  vingudas  y  'Is  somatens  y  traginers  qui  las  acom- 
panyaren; la  varietat  dels  trajos,  tanta  barretina  vermella,  '1  sem- 
blant joyós  de  tothom ,  los  Imperials  enganyats  y  en  molts  punts  es- 
calabrats  y  malmesos,  los  camins  deslliurats  y  overts,  los  pagesos 
quiportavan  verdura,  ous,  gallinas  y  altres  queviures,  donava  tot 
plegat  un  aire  de  goitx  y  festa  al  lloch  qui  feya  molt  temps  solsament 
lo  tenia  de  desconort  y  dol. 

Gap  à  la  tarda  del  dia  3  de  setembre  'I  marescal  de  camp  En  Gar- 
cia Gonde  emprengué  altra  volta  la  marxa  ab  part  de  sas  tropas,  las 
cavallerias  del  comboy ,  1s  somatents  y  'Is  presoners  francesos  qu'  hi 
havia  à  la  ciutat.  Res  feren  los  enemichs  per'  impedirli  '1  pas,  y  ar- 
rivà  sens  novetat  à  Hostalrich.  Lo  regiment  de  Baza,  una  companyia 
del  d' Iberia  y  miquelets  de  Talarn,  Vich,  Gervera  y  Manresa,  en 
tot  2,790  homes  de  la  seva  divisió  quedaren  en  la  ciutat,  ahont  hi 
feyan  prou  servey.  Lo  general  Blake ,  content  pel  bon  succés  de  la 
jornada,  's  va  retirar  à  Olot. 

Un'  altra  surtida  feren  500  homes  de  la  ciutat  cap  à  1'  ermita  de 
la  Mare  de  Deu  dels  Àngels  pera  netejar  lo  cami  dels  enemichs  qu' 


(195) 
altra  vegada  Y  ocupavan  y  fer  pas  a  molta  gent  qu'  alli  hi  havia  reu- 
Bida  ab  viandas.  Tot  en  lo  principi  anà  bé;  las  guardias  francesas 
foren  esventadas  per  tot  arreu;  mes  després  revingueren  ab  força  y 
'Is  nostres  tingueren  que  acullirse  al  raser  del  fors  sens  que  pogues- 
sin passar  los  pagesos  de  T  ermita.  L'  endemà,  dia  6,  V  enemich  re- 
prengué aquell  punt  després  de  gran  foch,  y  '1  brau  destacament 
qu  *1  guardava ,  no  volent  rendirse  may ,  fou  casí  tot  esterminat. 

Restava  solsament  allunyar  à  n*  als  miquelets  y  somatents  d'  En 
Glarós  y  d' En  Rovira,  y  1500  francesos  anaren  à  trovarlos  en  lo  turó 
de  Sant  Gregori ;  valents  los  minyons  catalans  los  embestiren  com 
feras,  mataren  al  general  Joubas,  y  fugitius  y  vencedors  baxaren 
barrejats  fins  à  la  bora  del  pla.  Llavors  N'  Alvarez  sortí  de  la  ciutat 
ab  1000  soldats  de  peu  y  25  de  cavall,  y  amenassà  Santa  Eugènia; 
però  ja  1s  miquelets  anavan  de  retirada ,  y  sentint  lo  general  que 
poch  à  poch  s'  allunyaba  '1  foch  tornà  à  tancarse  en  la  ciutat. 

Encara  qu'  en  tots  aquells  días  no  estigueren  los  francesos  pera 
fer  foch  ni  continuar  llurs  travalls  de  trinxera ,  ja  podeu  pensar  que 
las  nostras  baterias  no  foren  mudas  ni  'Is  nostres  travalladors  havian 
d'  estar  vagatius.  Los  canons  de  la  ciutat  y  dels  forts  del  Gondestable 
y  del  Gapitol  causaren  molt  dany  à  las  obras  del  sili ,  y  las  brigadas 
travallaren  en  tapar  bretxas ,  enfondir  fossos ,  axecar  nous  murallots 
y  fortificar  los  carrers.  . 

Des  lo  dia  9  de  setembre  tornà  V  enemich  à  estar  com  avans; 
aquella  matexa  nit  començà  à  recompondre  las  obras  espatlladias  y  à 
ferne  de  novas,  y  '1  dia  13  rompé  altra  vegada  4  foch  contra  las  ba- 
terias de  la  Seu ,  Sant  Gristófol  y  Managat  y  '1  cuartel  nou  d'  Ala- 
manys.  Encara  més  Iravallà  aquella  nit ,  y  ab  altres  fossos  y  c»nins 
cuverts  se  posà  à  tret  de  pistola  de  la  muralla  de  Santa  Llúcia;  axecà 
duas  ó  tres  baterias  novas,  y  V  endemà  feu  gran  foch  de  canó  y  fusell 
contr'  aquells  punts  y  ademés  contra  la  glaça  de  Sant  Pere ,  I  cuar- 
tel vell  d'  Alamanys,  la  muralla  de  Santa  Llucm,  y  'Is  baluartsde  la 
Mercè  y  Sant  Francisco ,  tirant  també  à  la  casas  moltas  bombas  y 
magranas.  Molt  fou  1  dany  que  rebé  la  ciutat,  y  pera  retardar  los 
travalls  del  siliador,  ja  que  llavors  podian  los  de  dins  disposar  de  mes 
gent  qu'  avans ,  resolgué  N'  Alvarez  fer  una  surtida  y  embestir  la 
trinxera  pel  portal  de  Sant  Pere  de  Galligans.  Entre  duas  y  tres  de 
la  tarda  del  dia  15  dos  columnas  de  cinchcents  homes  de  tropa  y 
miquelets  quiscuna,  brigadas  de  travalladors,  mestres  de  casas,  fusters 


(196) 
ab  liurs  einas  y  artillers  ab  camisas  enquitranadas,  sortiren  cap  à  la 
trinxera  y  las  obras  de  la  montanya  de  Monjoich  V  una,  y  Y  altra 
contra  la  bateria  de  Santa  Llúcia.  Un'  altra  columna  de  200  paisans 
armats  havia  de  pujar  à  Sant  Daniel  per'  entretenir  als  enemichs  qui 
ocupavan  lo  monastir  Las  duas  primeras  cumpliren  bé  llur  obligació ; 
esventaren  à  las  guardias  de  las  trínxeras  y  baterias  y  comensaren  à 
clavar  canons  y  a  arrasar  y  cremar  baterias;  mes  la  tercera,  al  topar 
ab  un  piquet  de  francesos  qui  li  feren  foch ,  tornà  a  tota  pressa  à  la 
ciutat,  y  las  altras,  al  veure  la  fugida,  dexaren  lo  trav.all  y  també, 
sens  obeir  als  comandants^  correreu  i  ampararse  en  las  murallas. 

Altra  volta  foren  overtas  las  cuatre  bretxas  ó  portells  de  Santa 
Llúcia,  de  Sant  Cristòfol  y  dels  dos  cuartels  d'  Alamanys,  quedant 
també  enderrocada  la  muralla  del  fort  del  Calvari.  D'  un  instant  à 
r  altre  podia  I'  enemich  embestirlas,  y  per  axó  fou  senyalat  a  tothom  lo 
lioch  de  combat  y  quedaren  designats  los  comandants  de  las  bretxas: 
En  Rodolf  Marshal  ho  era  de  la  de  Santa  Llúcia ;  En  Blay  de  Four- 
nas  de  las  altràs  tres. 

Los  francesos  suspengueren  lo  foch  a  las  3  de  la  tarda  del  dia  i  7 ; 
alsarcn  bandera  blanca  en  las  ruinas  de  la  torre  de  Sant  Juan ,  y 
tocant  llamada  espanyola  un  timbaler  y  dos  oficials  baxaren  fins  ú 
rans  de  la  trinxera.  Lo  comandant  de  la  bretxa  de  Santa  Llúcia  'Is 
feu  deturar,  y  envià  un  soldat  al  Governador  dihentli  que  portavan 
per'  ell  un  plech.  c  Qu'  inmediatament  se  retirin ,  digué  N'  Alvarez ; 
jamay  he  d'  entrar  en  pactes  ab  llurs  generals.  > 

Los  missatgers  s'  entomaren ,  y  tot  aquell  dia  y  V  endemà  '1  foch 
continuà  sos  terribles  eslragos.  Per  la  ciutat  ja  's  deya  que  V  enemich 
anava  à  embestir  las  bretxas,  y  en  efecte  un  estraordinari  mohiment 
de  tropas  al  clarejar  V  auba  del  dia  49  feu  creure  que  T  hora  del 
gran  perill  n'  era  arrivada.  Las  campanas  tocaren  à  somatenl,  los 
clarins  y  timbals  la  generala,  y  soldats  y  paisans  acudiren  als  llocbs 
senyalats.  Los  vells,  las  donas,  la  gent  inútil  pera  lluytar  se  tanca- 
ren à  casa ,  ó  correreu  à  las  eglesias  per'  adorar  lo  Sagrament  en  to- 
tas  esposat ;  angunia  y  congoxa  oprímian  lo  pit  dels  uns,  entussiasme 
y  bélich  ardor  umplenavan  lo  cor  dels  altres.  N'  Alvarez  ab  los  seus 
ajudants  corria  d'  una  banda  à  I'  altra  donant  disposicions  com  bon 
cabdill,  animant  à  tothom,  recordant  1'  estimat  nom  del  rey,  simbell 
de  pàtria,  prometent  victorià,  y  esposantse  també  com  bon  soldat 
ahont  lo  perill  era  més  gran. 


(  197  ) 

A  miU  dia  totas  las  bretxas  podian  fàcilment  donàf  pas  als  ene- 
roichs,  y  unas  tres  horas  després,  cüan  més  furients  eran  lo  bombex 
y  r  espatech  de  la  metralla ,  sortiren  de  Sant  Daniel  y  de  las  minas 
de  la  torre  de  Sant-  Juan  cuatre  columnas  de  mil  homes  quiscuna , 
dos  alamanyas,  una  francesa  y  un'  altra  italiana.  Corrons  venan,  ja 
s'  acostan;  los  cors  batan  depressa,  las  mans  s'  aferran  al  fusell  y  a 
r  espasa...  Deu  del  cel,  ajudeu  la  bona  causa! 

Y  r  ajuda!...  Totas  cuatre  columnas  se  tiraren  al  assalt  al  matex 
temps,  y  pujaren  per  las  bretxas  de  Santa  Llúcia,  de  Sant  Cristòfol, 
dels  cuartels  d' Alamanys ,  y  del  fort  del  Calvari.  En  mal  hora  hi  pu- 
jaren !  Malmesos  los  enemichs  devant  lo  Calvari ,  no  tenen  millor  sort 
à  Santa  Llúcia ,  per  mes  que  duas  vegadas  arrivin  molts  dalt  del  por- 
tell: tots  cuants  lo  trepitxan  alli  matex  moran;  però  ahont  lo  combat 
es  mes  encès  y  la  lluyla  més  terrible  es  à  Sant  Cristòfol  y  als  cuartels 
d'  Alamanys.  En  aquellas  bretxas  estava  arrenglerada  la  nostra  tropa 
a  pit  doscuvert,  sens  témer  la  metralla  ni  las  pedras  qu'  en  V  ayre 
saltavan  rebotidas  per  las  balas  y  magranas.  Un  núvol  de  foch  sortí 
de  las  bretxas,  y  al  aclarirse  \  pogué  veure  que  T  enemich  ja  s'  en- 
filava per  las  ruinas  de  la  muralla  ,  que  ja  arrivava  à  dalt.  Llavors 
rès  més  se  va  veure  sinó  brassos  enarbolats,  homes  agafats  uns  ah  al- 
tres, cossos  qui  rodolovaa  cap  avall;  espessa  fumera,  escalfada  pel  alé 
bullent  de  tants  pits  enrabiats ,  rodejaba  als  combatents ,  encara  que 
sens  parar  rompés  la  sanguinosa  boira  'I  llampar  dels  sabres  y  de  las 
bayonetas.  Puigs  y  plans  ressonan  ab  Y  estrèpit  de  la  furienta  lluyta ; 
enrera  van  ells  ;  victorià !  mes  nò  que  tornan ,  y  aquesta  vegada  avan- 
çan  y  casi  son  ja  i  dins.  Altra  volta  gitats  fora,  altra  volta  revenen  ab 
fúria  més  gran;  flaquejan  los  Gironins,  y  ara  son  los  nostres  los  qui 
van  enrera.  Aquells  mils  homes  fets  tots  un  pilot ,  avançant  ò  recu- 
lant tots  à  la  una ,  enfonzant  los  peus  en  sang  y  palpitajantas  entra- 
nyas,  lluytant  aferrats  com  cans  de  presa  en  aquell  petit  espay,  entre- 
mitx  de  ruinas ;  las  campanas  tocant  a  somatent ,  los  enragullats  ala- 
rits dels  combatents,  era  tot  plegat  lo  cuadro  més  feréstech,  més 
horrible  qu'  hagués  pogut  somiar  may  M  gran  poeta  de  Florença.  Ja 
entran  los  francesos  al  pati  del  cuarlel;  d  cops  de  bayoneta,  à  gabi- 
netadas,  à  cops  de  pedra  s'  hi  fan  soldats  y  paisans;  T  enemich  re- 
cula altra  vegada  espahordit  pel  foch  d'  infern  que  li  fan  de  tots  los 
forats  y  finestras  y  per  Y  impenetrable  mola  de  ferro  que  cap  a  fora 
r  empeny,  cuan  pera  completar  Y  horror,  Y  estrèpit  y  la  mortandat 


(198) 
una  part  del  cuartel,  batut  sens  parar  pels  canons  de  la  trinxera,  *s 
desplomà  dessobre  d'  ells,  axecant  gran  polsapera  y  sofoeant  per  un 
instant  lo  soroll  del  combat.  Gemechs  apagats,  confusos  crits,  fou 
solsament  lo  que  llavors  s'  oigué;  mes  desseguida,  passant  los  nostres 
per  dessobre  runa  y  pedras,  caigueren  contra  'Is  espabordits  fran- 
cesos qui  ja  no  's  retiravan  sinó  que  fugian.  Al  peu  de  la  torre  Gí* 
ronella  poden  llurs  comandants  detenirlos,  y  a  cops  de  sabre,  pus  las 
ordres  ja  no  hi  bastavan ,  ferlos  girar  de  c?ira  '1  foch ,  y  reforçats  ab 
los  italians  de  la  cuarta  columna ,  menarlos  altra  volta  vers  la  bretxa; 
no  1s  esperan  los  braus  de  Girona ;  ans  bé  ferro  en  mà ,  ab  dalit  més 
gran  correreu  à  embeslirlos ,  y  la  Uuyta  recomensà  fera  com  may  en 
lo  pedragam  de  las  caiguda^  parets.  La  torre  Gironella  aclaria  de  tant 
en  tant  la  sangonenta  barreja  ab  sas  balas  y  magranas,  y  cuan  son  co^ 
mandant  caigué  mal  ferit  y  conegué  haver  ja  enviat  al  enemich  T  últim 
missatger  de  mort,  encara  volgué  pendre  d'  ell  comiat  tirantU  sa  espa- 
sa de  punta.  Tres  horas. havia  durat  la  Uuyta  cuan  1'  enemich  per  dar- 
rera volta  fugi  esbarriat  d' aquellas  bretxas  clapadas  de  sang,  cuvertas 
de  foch ,  donantli  alas  la  por  y  la  metralla  dels  baluarts  y  dels  forts. 

En  aquell  moment  se  vegé  baxar  per  una  bretxa  a  un  soldal  d*  Ul- 
tonia,  y  un  per  un  anar  mirant  las  esgarrifosas  caras  dels  cadavres; 
era  U  pobre  assistent  del  tinent  coronel  Makanti  qui  desconortat  bus- 
cava al  seu  amo  a  qui  havia  perdut  en  la  darrera  embestida.  Al  úl- 
tim se  deté  prop  d'  un  cos  mitx  nú,  desfigurat;  V  alsa,  Y  esguarda, 
*1  reconex  al  fi ,  y  ab  sanglots  y  plant  V  embrassa  y  besa  son  front 
esberlat,  c  jAh^  mon  senyor,  diu,  amo  meu!...  Trenta  anys  fa  avuy 
qu*  us  servia ,  trenta  anys  que  'm  donavau  menjar  y  qu'  ab  vostra 
roba  'm  vesüau...  Avuy,  mon  senyor,  seré  jo  qui  us  donaré  vestit...! 
Y  méntres  corrian  rius  de  llagrimas  per  sos  bigotis  blanquinosos ,  se 
tragué  1  capot  y  '1  tirà  demunt  lo  despullat  cos  de  son  amo.  D'  allí 
se  r  emportaren  dos  miquelets  casi  à  la  força ,  pus  llavors  més  que 
may  rebotian  pel  pedragam  las  balas  y  la  metralla. 

També  mori  T  ardit  comandant  de  la  bretxa  de  Santa  Llúcia , 
r  irlandès  Rodolf  Marshal ;  sas  darreras  paraulas'  foren  que  moria 
content  per  la  santa  causa  nostra.  Deu  hagi  perdonat  al  pobre  estran- 
ger qui  vingué  de  tant  lluny  per'  ajudarnos  y  aqui  trovà  la  mort ! 

Mes  de  mil  homes  perderen  los  enemichs ,  ademés  de  moltas  armas 
que  foren  trovadas  en  las  bretxas.  Los  defensors  de  Girona  tingue- 
ren 78  morts  y  188  ferits. 


(199) 

Tots  los  llibres  d'  aquell  temps  díhuen  que  n*  obstant  lo  greu  pe- 
rill qu'  à  tothom  amenassava ,  1  fer  combat  de  las  murallas  y  '1  bom- 
bex  que  no  parà  may,  tot  se  feu  ab  ordre  y  quíetut  dins  la  ciutat 
bax  la  direcció  de  las  Juntas  y  1'  Ajuntament  reunits  al  primer  toch 
de  somatent.  Las  (lonas  de  Santa  Bàrbara  anavan  fins  à  las  bretxas  à 
recuilir  ferits,  y  cuatre  quedaren  també  feridas;  frares,  capellans, 
vells  y  criaturas  las  rellevavan  en  la  cristiana  feyna ,  y  tol  los  pobres 
ferits  trovaren  prompte  y  bon  assistiment. 

Era  ja  vespre  y  encara  's  sentia  '1  retró  dels  canons;  mes  en  1q 
cor  dels  entussiasmats  vencedors  no  ressonava  com  veu  d'  estermini, 
ans  bé  com  joyosa  salva  qui  galajava  la  posta  de  sol  del  que  verament 
fou  y  serà  sempre  '1  gran  dia  de  Girona. 


(200  ) 


filoquez.  —  Fam.  —  Capitulació. 


Prou  passaren  los  Gironins  la  nit  à  la  murallas  armats  y  vigilants, 
no  volent  qu'  una  fellonia  dels  enemichs  logrés  lo  que  llur  esfors  no 
alcança ;  mes  los  francesos  no  pensavan  en  tornar  a  posar  los  peus 
en  aquellas  bretxas  per  ells  de  tan  trista  remembrança.  Escarmentats 
ab  la  tremenda  llissó,  ells,  los  invencibles,  los  qui  ja  llavors  emba- 
favan  à  Europa  ab  la  ridícula  jaclancia  de  ser  més  valents  que  tothom, 
conegueren  no  poder  entrar  per  força  en  la  ciutat  y  convertiren  lo 
siti  en  rigurós  bloquex,  refiats  de  que  més  forts  qu'  ells  havian  de 
ser  lo  temps,  las  febras  y  la  fam. 

Fam  no  n'  hi  havia  encara  en  la  ciutat ,  però  poch  s'  en  mancava : 
passats  los  cuatre  mesos  pels  cual  se  feren  provisions,  menjats  los 
caps  de  bèstia  qu'  havia  portat  lo  comboy ,  la  tropa  tenia  ya  per  tota 
facció  un  plat  de  favas  y  una  mica  de  blat,  que  molts  havian  de  mol- 
dre com  podian,  pus  la  farina  era  acavada  y  'Is  molins  de  sang  no 
donavan  Y  abast  al  consum.  Los  ciutadans  acomodats  havian  anat  men- 
jant y  donant  los  queviures  que  reuniren  avans  del  siti  y  no  's  trac- 
tavan  gaire  millor  que  Ms  soldats ;  no  parlem  doncs  de  la  misèria  en 
que  'Is  menestrals  estavan ,  misèria  tan  gran  que  de  poch  servian  las 
bonàs  disposicions  del  Governador  perquè  en  lo  possible  no  pujrssin 
de  preu  'Is  articles  més  necessaris  y  las  moltas  caritats  que  feyan  ell , 
lo  senyor  Bisbe,  'Is  frares  y  las  familias  de  més  hisenda.  En  13  de 
setembre  manà  '1  Governador  que  's  vengués  blat  &  fiar  i  tothom  qui 
ab  certificació  del  rector  acredités  sa  pobresa  per  causa  del  siti  y 
prometés  pagarlo  en  millor  ocasió;  en  los  convents  se  donava  sopa 
als  mitjdias,  y  tothom  en  fi  's  mostrava  tan  bon  cristià  en  socorre  '1 


(201) 
pobre  com  bon  soldat  en  combatre  Y  enemich.  Mes  depressa  dcpressa 
anà  la  misèria  crexent,  y  aviat,  si  encara  hi  havia  qui  podia  donar 
diners,  foren  molt  pochs  ó  cap  los  qui  pogueren  donar  vianda.  La 
carn  sobre  tot  era  lo  que  més  faltava ;  ni  'Is  hospitals  ne  tenian  pel 
caldo,  y  com  lampoch  hi  havia  ja  medicinas,  axó  feya  qae  'Is  conva- 
lascents  se  morissin  y  que  'Is  malalts  no  's  guarissin.  Per  remediarho 
un  poch  la  Janta  militar  disposi  en  8  de  setembre ,  després  de  con- 
sultar lo  cas  ab  doctors ,  que  's  matessin  y  venguessin  per  carn  los 
cavalls,  esceptuant  los  de  T  artilleria  y  del  escuadró  de  Sant  Narcís, 
fentse  à  la  sort  cada  dia  los  qui  havian  d' -anar  al  escorxador  mediant 
un  rebut  del  seu  valer  donat  à  n'  als  amos  pera  ser  pagat  cuan  se 
pogués.  Lo  26  de  dit  mes  començà  la  matansa  pera  donar  cada  tres 
dias  una  raccíó  de  carn  als  soldats  y  fer  caldo  pels  malalts ;  N'  Alva- 
rez  qui  ja  havia  entregat  tota  la  plata  obrada  que  tenia ,  feu  present 
de  son  millor  cavall  lo  dia  en  que  la  sort  li  tocà ,  y  lo  matex  feren 
sens  quexas  ni  descontent  tols  los  paisans  y  militars. 

També  '1  diner  s'  acavava  y  des  lo  primer  de  setembre  tothom  es- 
tava à  mitja  paga ,  per  mes  qu'  à  la  defensa  s'  haguessin  aplicat  to- 
tas  las  contribucions  y  drets  y  la  plata  obrada  fosa  à  la  Seca ,  y  que 
ab  patriotisme  may  prou  alabat  clerecia  y  ciutadans  donessin  moltas 
mils  Uiuras.  Los  depósits  eclesiàstichs ,  los  cuartos  que  's  recuUian  en 
los  sochs  de  las  eglesias ,  tot  servi  per  la  santa  causa. 

Figureuvos ,  doncs ,  cuan  havia  de  patir  Y  esperit  del  bon  Gover- 
nador al  veure  tanta  misèria  y  al  pensar  que  la  mort  de  tots  havia 
de  ser  lo  fi  de  tants  afanys  y  de  tan  heroica  resistència.  Ell  qui  pen- 
sà ser  lo  dia  1®"*  de  setembre  'I  darrer  de  son  agonia  y  feu  quedar 
à  n'  als  mils  homes  d'  En  García  Conde  qui  's  menjaren  en  pochs 
dias  tót  lo  comboy  y  encara  més ,  pensant  qu'  al  menys  revindria 
aviat  r  ecsercit  à  desliurar  à  Girona ,  mirava  passar  dias  y  dias  y 
cada  un  se  n'  emportava  una  esperança  del  seu  cor.  La  seva  pena  's 
desfogava  en  los  crits  d*  ajuda  que  >  dirigia  al  general  Blake  y  à  la 
Junta  Central ;  mes  esforçat  cabdill  ningú  més  veya  las  penas  que  li 
desgarravan  lo  pit :  pels  soldats ,  pels  ciutadans  sols  tenia  varonils 
paraulas  d'  esperança,  c  Lo  dia  de  la  suspirada  llibertat  s' acosta,  'Is 
deya,  y  en  lo  poch  temps  que  per  arrivar  faltà  encara,  la  religió,  'I 
rey,  la  pàtria  demanan  que  *ls  fem  los  darrers  y  més  dolorosos  sa- 
crificis. > 

Al  clarejar  lo  dia  25  de  setembre  la  forta  fusellada  que  's  sentí 

26 


(  202  ) 

per  la  part  de  Castella  fou  dols  conort  pel  acongoxat  general ,  y  al 
veure  que  'Is  enemichs  se  reliravan  depressa  del  cim  de  Sant  Miquel 
y  de  totas  las  colladas  y  qu'  entravan  en  la  ciutat  alcuns  pagesos  ab 
queviures ,  no  dubta  que  fos  ja  arrivat  lo  desitjat  socós  y  mani  que 
sortís  à  rebrel  una  forta  columna.  En  efecte ,  1  comboy  era  qu*  a 
Hostalrich  havia  reunit  En  Blake  y  qu'  escoltat  per  12  000  homes  y 
carregat  demunt  2000  animals  menà  '1  marescal  de  camp  En  Lluis 
Wimpfen  cap  a  la  Bisbal ,  prenent  d'  allí  per  la  serra  '1  camí  de  Gi- 
rona. Anava  à  Y  avanguardia  N'  Enrlch  O'Donnell  ab  sa  brigada  de 
2000  homes ,  y  ja  fos  qu'  anés  ell  massa  depressa  ó  En  Wimpfen , 
cmbarrasat  ab  lo  bèstia ,  massa  poch  à  poch ,  succehí  qu'  En  Sainl- 
Gyr,  qu'  aquesta  vegada  prengué  mes  acertadas  disposicions,  pogué 
íicarse  al  mitx  dels  dos.  N'  O'Donneli  qui  reunit  ab  los  destacaments 
que  surtiren  de  la  ciutat  y  del  fort  del  Condestable  s'  havia  deturat 
à  la  vista  de  sas  murallas  esperant  lo  comboy ,  's  trobà  soptadament 
rodejat  d'  enemichs ,  y  no  tingué  més  remey  qu'  ovrirse  cami  à  cops 
de  bayoneta,  arrivant  à  Girona  ab  1130  homes  y  doscentas  cavalle- 
rias  del  comboy.  Méntres  tant  las  columnas  enemigas  embeslian  à  n' 
En  Wimpfen ,  qui  sols  pogué  salvarse  dexant  tot  lo  bestià  en  mans 
dels  francesos  y  també  molts  presoners ,  y  'Is  Gironins  vegiren  des 
llurs  murallas  passar  als  acampaments  sitiadors  los  queviures  tan  co- 
bejats  y  també  penjats  en  forcas  als  pobres  traginers  qui  'Is  conduhian. 

N'  O'Donnell  acampà  aprop  del  fort  del  Condestable  y  dels  Ca- 
putxins, y  com  la  gent  que  portava  feya  aumentar  lo  consum  sens 
fer  cap  servey,  pus  se  veya  que  1'  enemich  no  volia  repetir  las  em- 
bestidas ,  disposà  '1  Governador  que  s'  allunyés  aviat.  La  vigilància 
del  cordó  francès  no  li  permeté  marxar  fins  à  la  nit  del  13  d'  octu- 
bre ,  y  ab  ardiment  que  'Is  enemichs  no  esperavan  emprengué  'I  cami 
més  ben  defensat  qu'  era  '1  del  plà.  Formats  en  massa  anavan  aquells 
valents  esventant  tot  lo  que  à  llur  pas  s'  oposava ;  posaren  1'  alarma 
y  confusió  en  tots  los  acampaments ,  y  per  fi  passaren ,  perdent  sols 
uns  cuants  homes  de  la  retaguardia  y  alcunas  de  las  familias  de  Gi- 
rona que  'Is  havian  seguit  pera  iliurarse  dels  horrors  del  siti. 

També  'Is  francesos  esperimentavan  cuant  travallosa  era  Y  empresa 
qu'  havian  escomés;  alarmas  continuas  y  la  necessitat  d' impedir  1'  en- 
trada de  viandas  en  la  ciutat,  feyan  que  casi  cada  nit  la  passessin 
tots  al  ras ,  y  axó  y  1'  escasses  de  provisions  per  la  dificultat  de  por- 
tar comboys  aumentavan  los  malalts  fins  à  passar  de  dos  mil.  Poch 


(203  ) 
estrago  causavan  liurs  baterias  que  sols  de  tant  en  tant  enjegavan 
alcuna  bala  i  las  bretxas  y  alcuna  bomba  d  la  ciutat;  los  soldats  de 
la  trinxera  s'  escopetajavan  sens  parar  ab  los  *de  la  muralla ,  y  de 
tant  en  tant  s'  acostavan  à  las  bretxas  partidas  de  tiradors  com  si 
volguessin  assallarlas ,  encara  que  *s  retiravan  à  las  primeras  me- 
tralladas.  Tots  llurs  travalls  consistian  en  obras  pera  cuvrirse  dels 
fochs  de  la  ciutat.  Llavors  En  Saint-Gyr  havia  ja  perdut  la  gràcia  del 
seu  Emperant  per-  haver  criticat  sens  mirament  las  ordres  ecsecutivas 
que  de  Paris  li  trametian;  per  reemplaçarlo  fou  nomenat  lo  marescal 
Augeresu ,  duch  de  Gastiglioni ,  y  tanlost  arrívà  4  nou  general  i  For- 
nells ab  refors  de  gent  y  provisions  de  boca  y  guerra  que  fou  '1  dia 
14  d'  octubre,  s'  observà  més  decisió  en  las  operacions  del  siti,  en- 
cara que  sens  empendre  res  formal  ni  decíssiu.  Lo  foch  del  castell  y 
de  las  trinxeras  fou  més  viu ,  ab  més  frecuencia  s'  arrimaren  desta- 
caments a  las  murallas ;  las  casas  del  carrer  del  Carme,  fora  del.  ba- 
luart  de  la  Mercè,  y  las  ruinas  del  rabal  de  la  Rutlla  foren  ocupadas, 
y  sobre  lot  axecant  nous  fortins,  vigilant  lo  Puig  Ventós,  únich  punt 
per  ahont  entravan  de  tant  en  tant  en  la  ciutat  propis  y  pagesos , 
feu  r  enemich  molt  més  estret  y  rigurós  lo  bloquex ;  tins  arriva  à 
posar  gossos  en  los  camins  y  a  estendrehi  cordas  ab  esquellas  per' 
avisar  de  nit  à  las  guardias  dels  acampaments. 

Los  de  la  ciutat  eslavan  com  sempre  animosos ,  y  savent  que  V  ec- 
sercít  espanyol  era  per  aquells  encontorns  refiats  més  que  may  de  ser 
prompte  deslliurats.  Pensant  que  V  enemich  no  trigaria  é  tornar  à  las 
bretxas  y  somiant  nous  jorns  de  glòria  com  lo  19  de  setembre,  sol- 
dats y  paisans  no  donavan  treva  à  la  feyna  y  sens  parar  travallavan 
en  fer  fortificacions  en  la  murallas  y  carrers  pera  defensar  pam  a  pam 
la  terra  de  la  ciutat  aymada.  Gom  la  pólvora  y  las  allras  municions 
començavan  à  anar  escassas  las  estalbiavan  pera  millor  ocasió,  y  sols 
feyan  foch  pera  respondre  à  Y  enemich  ó  cuan  las  columnas  france- 
sas,  passant  d'  un  acarapament  à  un  altre,  s*  acostavan  massa  als 
portals ,  sent  ja  tan  estret  lo  cercle  qu'  à  Girona  oprimia  y  tant  de 
prop  r  empaitavan  los  francesos  que  llurs  avançadas  y  las  nostras, 
en  las  ocasions,  qu'  eran  pocas,  en  que  no  s'  injuriavan  ó  's  batian 
à  bayonetadas,  feyan  conversa  las  unas  al  costat  de  las  allras.  Mes 
ni  '1  rigor  del  bloquex  ni  la  crueltat  de  T  enemich  qui  fusellava  à 
cuauls  volian  traspasar  la  ratlla,  foren  prou  pera  impedir  que  portals 
per  r  obligació  uns,  pel  patriotisme  altres  y  per  la  cobdícia  del  guany 


(204  ) 
pochs,  entressin  de  lart  en  tart  en  la  ciutat  correus ,  propis  y  page- 
sos ab  cartas,  noticias  ó  Ms  pochs  queviures  que  podian  portar  des- 
sobre. 

Tres  propis  arrivals  a  la  nit  del  14  d'  octubre  umpliren  de  goitx 
los  cors  de  ciutadans  y  soldats:  lo  general  Blake  escrivia  al  senyor 
Bisbe  y  al  Governador  qu'  aviat  enviaria  ausilis  per'  alivio  dels  braus 
defensors  de  la  ciutat,  y  cuatre  nits  després  hi  hagué' nova  alegria  y 
novas  esperanças  al  veure  arrívar,  ademés  de  alcuns  pagesos  ab  bi- 
ram ,  altres  propis  ab  las  matexas  promesas  y  4,000  duros  pera  la 
Real  Hisenda.  Y  no  n'  hi  havia  cap  dubte :  las  grans  fogueras  que  *s 
veyan  per  la  banda  de  Santa  Coloma  y  'Is  cims  de  Sant  Grau  y  Sant 
Gregori,  y  Ms  mohiments  qu'  en  grossas  columnas  feya  Y  enemich, 
deyan  als  Gironins  que  '1  socós  ja  venia ,  que  ja  era  arrivat.  |  Oh  so- 
l'ós  desitjat,  conorl  qu'  havias  de  ser  de  tants  travalls  y  afliccions, 
Deu.  't  dó  bon  camí  aquesta  vegada ! 

En  efecte,  la  host  d'  En  Blake  acampada  a  Brunyolas  era  la  qui 
causava  aquells  mohiments  de  tropa  y  qui  va  encendre  las  fogueras 
cremant  alcuns  acampaments  enemichs;  mes  fins  a  primers  de  no- 
vembre no  tingué  '1  general  reunit  lo  comboy  a  Hoslalrich  y  disposat 
tol  lo  necessari.  Allavors,  emperò,  T  embestí  ab  grans  forças  lo 
marescal  Augereau ,  y  méntres  ell  se  retirava  cap  à  Yich ,  K  0'  Don- 
nell  qui  s'  havia  quedat  a  Santa  Coloma ,  fou  dispersat  y  perdé  ba- 
gatxes  y  provisions.  Y  encara  feu  més  lo  marescal  en  dany  dels  Gi- 
ronins y  de  las  nostras  armas:  volent  que  perdessin  tota  esperança 
de  reunir  y  rebre  comboys  ataca  '1  poble  d'  Hostalricfa ,  natural  punt 
de  depósit,  hi  entrà  a  foch  y  à|sang  lo  dia  7  de  novembre,  y  cremà 
tolas  las  provisions  enmagatzemadas  per'  ausili  de  Girona. 

Gran  congoxa  's  passava  en  la  ciutat  aquells  dias ;  ningú  dubtava 
de  que  'Is  amichs  eran  aprop ,  tothom  esplicava  à  sa  faisó  las  estraor- 
dinarias  anadas  y  vingudas  dels  regiments  francesos,  las  canonadas 
que  's  sentian  y  la  gran  claror  que  pel  costat  d'  Hostalrich  se  veya. 
Uns  deyan  que  Is  espanyols  avançavan  Uuytant  y  cremant ,  altres  que 
io  que  cremava  era  Hostalrich;  ningú,  emperò,  's  pensava  que  la 
desgracia  del  nostre  ecsercit  hagués  arrivat  à  tant  com  era  la  veritat , 
y  axis  fou  que  cuant  lo  dia  10  de  novembre  entrà  en  la  ciutat  un 
propi  del  cuartel  general  ab  plechs  d'  En  Blake  contant  lo  succe- 
hit  y  dihent  que  sas  pocas  forças  no  li  permeterian  atacar  al  silia- 
dor  ni  fer  cap  més  provatura  per'  enviar  à  la  ciutat  los  queviures  y 


(205) 
municions  demanadas,  s'  apodera  gran  tristor  de  militars  y  paisans. 
Fou  aquell  per  la  ciutat  un  dia  d'  amargura  per  mes  qu'  en  sa  si- 
tuació parexia  que  res  podia  aumentar  ja  *1  desconsol  de  la  gent; 
però  si  r  aumenta:  a  tots  los  dols  que  porlavan  los  Gironins  s' hi  afe- 
gi  '1  qui  més  ferex  al  cor :  des  aquell  jorn  portaren  dol  de  1'  esperança. 
]Ay!  cuant  y  cuant  anyoravan  aquells  dias  de  furienta  lluyta  en 
que  may  parava  V  espatech  dels  canons,  en  que  las  bombas  queyan 
com  pluja,  en  que  Is  francesos  embestian  las  bretxas!  Llavors  al 
menys  morian  al  mitx  del  retró  de  la  batalla,  ferint  al  enemich, 
exhalant  lo  darrer  senglot  com  bons  soldats  qui  defensan  llur  ban- 
dera, com  bons  fills  qui  combaten  per  la  pàtria,  llur  mare  benvolguda. 
Però  morir  de  fam  I  morir  al  hospital  sensa  remeys,  sens  medicinas; 
veure  morir  las  mares  als  fiUels  per  no  tenir  un  tros  de  pa  qui  'Is 
salvaria ,  T  espòs  à  la  esposa ,  no  tenir  vehi  a  qui  demanar  ajuda  per 
que  'I  vehi  s'  esta  morint;  passar  avuy  tan  gran  tribulació  y  passaria 
demà  y  un  altre  dia  y  un  altre ,  y  patir  sens  'esperança ,  sens  més 
consol  que  '1  de  cumplir  la  Uey  de  Deu  y  dels  homes,  cuan  per'  aca- 
bar la  pena  n'  hi  havia  prou  ab  una  paraula  sola,  axó.  Gironins, 
es  lo  qu'  admirem  tots ,  axó  lo  qu'  us  fa  en  aquest  segle  'Is  fills  més 
braus  y  estimats  de  la  terra  catalana.  Lo  primer  tots  ho  fariam ,  tots 
ho  havem  fet;  que  'I  exemple  vostre  sia  poderós  impuls  perquè  tots 
fem  lo  segon  sempre  que  I'  estranger  escometia  la  pàtria  dels  Gata- 


De  familias  pobres  casi  no  'n  quedava  cap;  la  misèria,  la  fam  las 
havia  anat  portant  al  cementiri ;  ab  las  qu'  avans  se  deyan  ricas  es 
ben  segur  que  'I  més  mesquinet  de  fora  no  s'  hi  hauria  baratatv  À 
mitx  octubre  's  desencadenaren  los  horrors  de  la  fam;  dias  després 
s'  acavaren  los  cavalls,  s'  acabaren  los  gats,  las  ratas,  tot  menys  lo 
blat,  y  cuan  un  pagès  entrava  pa,  gallinas,  ous,  tabaco,  vi  ó  altres 
queviures  s'  en  donava  cualsevol  preu.  Per  falta  de  assistiment  feri- 
das  y  malaltias  se  feyan  casi  totas  de  mort ,  tant  qu'  en  lo  mes  d' oc- 
tubre moriren  als  hospitals  793  personas  y  en  novembre  1,378  sols 
en  los  hospitals  militars.  Per  aumentar  tant  condol  1'  enemich  volgué 
privar  als  sitiats  del  curt  repòs  de  la  nit,  y  d  dos  cuarts  d'  onze  del 
vespre  's  posava  a  bombejar  tirant  una  bomba  hora  per  hora  fins  a 
ia  matinada.  Los  fossos  overts  en  las  plaças  y  carrers ,  las  casas  en- 
derrocadas  donavan  a  la  ciutat  un  aspecte  de  desolació  que  esfereia; 
pels  carrers  se  veyan  morts ,  no  's  trovaba  cap  dona  prenyada ,  y  era 


(  206  ) 
tanta  la  corrupció  de  T  ayre,  que  'Is  fruits  no  maduravan  y  las  plan- 
tas  se  morian.  Los  tristos  jorns  de  la  tardo  freda  y  humida  eran  digne 
acompanyament  de  tan  inmensa  desventura. 

Y  per  axó  soldats  y  paisans ,  no  esperant  ja  '1  dia  de  la  victorià 
me&  si  'I  dia  del  combat ,  encara  Iravallan  en  las  fortificacions  y  fan 
foch  als  enemichs  de  la  trinxera ;  encara  en  lo  magatzem  de  pólvora 
qu'  hi  havia  aprop  del  fort  del  Gondestable  29  homes,  menats  per 
nn  subtinent  del  batalló  de  Manresa ,  fan  fugir  à  300  que  '1  dia  23 
de  novembre  'Is  embestexan;  encara,  acavada  tota  la  roba,  acudian 
a  las  cortinas  dels  balcons  pera  fer  sachs  y  umplirlos  de  terra;  encara 
cuan  lo  marcscal  Àugereau ,  desenganyat  de  que  N'  Alvarez  admetés 
los  seus  parlaments,  als  diu  en  proclamas  en  català,  castellà  y  fran- 
cès que  fessin  capitular  al  Governador  pus  d'  altre  modo  entraria  en 
la  Gíulat  à  foch  y  a  sang  sens  respectar  à  donas  ni  criaturas,  més  y 
més  paisans  y  soldats ,  valdament  muyra  tothom ,  fan  ferm  propòsit 
de  may  rendirse.  ]  Ah !  si  des  lo  cel  vehuen  llur  fermesa  1  gran  rey 
Eq  Pere  y  '1  pros  cavaller  En  Ramon  Folch  y  tots  los  fills  d'  esta 
terra  qui  tantas  vegadas  combateren  al  francès  des  las  gloríosas  mu- 
rallas  de  Girona ,  sens  dubte  que  son  ells  qui  pregan  à  Deu  per  la 
ciutat  valenta  y  malesiruga ,  y  sens  dubte  també  qu'  en  mitx  de  la 
benaventurança  que  'Is  haurà  donat  la  misericòrdia  de  Deu,  encara 
sent  llur  esperit  com  escalfat  alé  de  patriòtica  gaubansa  al  mirar 
que  'Is  francesos  d'  En  Napoleon  son  rebuts  à  Girona  com  ho  foren 
los  francesos  d'  En  Lluis  XIV  y  d'  En  Felip  I'  Ardit. 

N'  Alvarez,  digne  cabdill  d'  aquella  gent,  no  pot  sentir  parlar 
sisquera  de  capitulació;  las  febras  que  pateix  des  lo  mes  de  setembre 
y  més  que  las  febras  los  afanys  y  '1  torment  de  son  esperit  han  fet 
fugir  de  sa  cara  la  dolcesa  y  '1  afable  sonriu  que  des  los  primers  dias 
li  conquestaren  1'  amor  del  Gironins  y  qu'  eran  vera  mostra  de  la 
tendresa  y  bondat  del  seu  cor;  mes  no  han  pogut  vèncer  ni  doblegar 
sa  resolució.  Si  'n  feu  de  provaluras  lo  marescal  perquè  aceptés  sas 
proposicions  ó  las  escoltés  al  menys !  Missatges  pera  baratar  preso- 
ners, parlamentaris  de  la  més  alta  graduació  qui  s'  entomaren  tots 
sens  poder  passar  de  las  avançadas;  plechs  dexats  prop  de  la  ciutat 
ó  aviats  per  espanyols  presoners,  per  frares  ó  per  paisans,  tot  ho 
emplea  pera  reduhir  al  Governador  à  entrar  en  parlament.  Feu  pro- 
posicions, amenassa  després,  suplicà  al  G;  prometé  consentir  en  cuant 
se  li  proposés,  mes  lot  en  va.  t  Rendimos,  may!  >  era  sempre  la 


(  207  ) 
resposta  de  N'  Àlvarez,  y  sens  descoratjarse  pel  darrer  míssatje 
d'  En  Blake  resolgaé  ab  la  Junta  enviar  nn  correu  à  la  Central  del 
regne  esposantií  la  trista  situació  de  la  ciutat  y  demanant  que  fos 
donada  i  n'  aquell  general  1'  ordre  d'  anar  a  tota  costa  é  son  socós. 
En  la  nit  del  i 3  de  novembre  pogué  sortir  lo  correu  cap  a  Sevilla, 
oferintli  la  Junta  un*  unsa  per  cada  hora  qu'  adelantés  en  Y  anada 
y  la  tomada.  Ferm  N*  Àlvarez  lo  matex  ara  que  Is  primers  dias  del 
siti,  per'  ell  no  bi  havia  bretxas  overtas,  ni  fam  ni  pesle  en  la  ciu- 
tat: posada  sa  confiança  en  Deu,  clavat  lo  pensament  en  la  seva  obli- 
gació, s'  hauria  vist  tot  sol  en  mitx  de  Girona  enderrocada  y  no 
s'  hauria  rendit  pas.  Gap  nova  per  dolenta  que  fos  era  prou  per'  alte- 
rar la  seva  severitat,  y  cuan  à  mitx  novembre  va  saver  que  set  ofi- 
cials de  tropa,  flachs  d'  esperit,  s*  en  havian  anat  àl  camp  francès, 
vençuts  per  la  fam  y  la  fadiga :  c  Millor,  digué ,  'Is  cobarts  nos  farian 
nosa  per  defensar  la  ciutat!  i  Sa  noble  enteresa  no  volia  creure  que 
ningú  fugis  del  lloch  senyalat;  sabia  per  esperiencia  que  tothom  se 
faria  matar  sans  recular  un  pa3;  mes  si  pel  temps  transcorregut  des 
las  darreras  embestidas ,  pels  torments  que  tothom  patia  haguessin 
perdut  los  cors  las  forças  qu'  avans  tenian ,  per  si  n'  hi  havia  de 
flachs  entremitx  dels  animosos  dicti  en  19  de  novembre  la  següent 
disposició  que  fou  llegida  als  soldats  per  tres  dias  consecutius  a  1'  ho- 
ra de  parada  y  à  la  llista  de  la  tarda: 

€  SÍpigan  las  tropas qui  defensan  las  bretxas,  fosos  y  altras  obras 
de  la  primera  ratlla,  deya  '1  Governador,  que  las  qui  cubrexan  los 
segons  fossos  y  V  artilleria  dels  carrers  tenen  ordre  de  fer  foch  con- 
tra cualsevol  qui  vinga  de  las  prímeras  y  axis  suc<:esivament,  sia 
irancés  ó  espanyol ,  pus  enemich  es  tothom  qui  fuig  de  son  lloch.  i 

Y  i  tot  axó  'Is  Imperials  no  's  movian  de  llurs  ac^mpamenls  ni 
sortian  de  la  trinxera  ab  desesperació  dels  de  la  ciutat  qui  poch  d 
poch  se  sentian  morir :  lleons  engavials  desitjavan  la  lluyta  que  podia 
donaries  la  mort  dels  braus  ó  la  victorià ;  mes  lo  francès ,  incert  de 
vèncer,  no  volia  tornar  à  aquellas  bretxas  en  que  tants  dels  seus  hi 
jeyan.  Solsament  é  la  nit  s'  hi  acostavan  pera  tirar  dins  la  ciutat 
plechs  de  proclamas  ab  promesas  unas  voltas,  ab  amenassas  altras; 
de  dia  feyan  molt  foch  de  fusell,  de  nit  enjegavan  bombas.  Y  moltas 
mes  que  de  costum  ne  tiraren  la  nit  avans  de  Sant  Narcis  y  la  ma- 
tinada de  la  festa ,  com  si  volguesin  fer  salva  per  la  diada  del  sant 
pastor  qui  en  la  terra  mena  anyells  y  des  lo  cel  menava  soldats. 


(  208  ) 

També  Girona  dexà  aquell  dia  son  mantell  de  dol ,  y  per*  honrar  à 
son  cabdill  y  patró  s*  endiumenjà  jla  pobreta!  y  volgué  per  un'  hora 
oblidar  los  seus  greus  mals.  De  firas  no  s'  en  resa ,  y  axò  que  n'  hi 
havia  molls  qui  haurian  mercat  moltas  cosas;  mes  arrivada  Y  hora 
de  la  professo  's  feu  lo  matex  qu'  en  temps  de  pau.  Encara  que  des 
lo  turó  de  Monjuich  enfilavan  los  eneroichs  ab  desdlrregas  de  fusell 
los  carrers  per  ahont  passava,  tothom  sorlí  per  las  portas,  y  la  pro- 
fesso ab  tardà  y  magestuós  pas  feu  tot  son  curs:  los  cavallers  trague- 
ren las  grans  casacas,  los  menestrals  y  pagesos  los  gambetos  dels 
diumenges  y  diadas,  y  'Is  militars  dexaren  llurs  empolsats  trajos  de 
guerra  pera  posarse  '1  vistós  j  daurat  vestit  de  gala.  Cuatre  ó  cinch 
voltas  s'  observà  que  la  professo  's  trencava,  que  la  gent  de  las  portas 
corria  al  mitx  del  carrer,  y  que  ab  dos  ó  tres  de  la  professo  aplega- 
van  alcuna  cosa  de  terra  y  entravan  tots  desseguida  en  la  botiga  més 
prop.  Méntres  tant  un'  hacha  qui  cremava  ajeguda  à  terra  s'  anava 
poch  à  poch  apagant,  y  feya  bé:  testimoni  de  fè  en  aquest  mon,  lo 
qui  avans  la  portava ,  ferit  per  una  bala  enemiga ,  pot  ser  donava  ja. 
en  lo  cel  testimoni  més  alt  devant  de  Deu.  Y  la  professo  tomava  à 
caminar,  y  Ms  capellans  passavan,  y  se  sentia  ja  clara  la  música  del 
piquet ,  y  venia  la  santa  ímatxe  sota  tàlam ,  y  tothom  ab  més  amor  y 
fé  que  may  s'  ajonollava  demanant  al  bon  pastor  que,  com  feu  tantas 
vegadas,  deslliurés  s'  aymada  ciutat  de  la  fúria  dels  enemichs,  de  la 
fam  y  de  las  malaltias. 

Catalunya  y  tota  Espanya  asistian  conmogudas  à  la  defensa  de  la 
heroica  ciutat.  La  Junta  Central,  per  falla  d'  altre  socós,  premià  als 
Gironins  ab  iguals  mercès  qu'  als  valents  ciutadans  de  Saragoça  y  donà 
à  PT  Àlvarez  lo  grau  de  tinent  general  y  al  senyor  Bisbe  la  gran 
creu  de  Carles  III;  Y  asamblea  de  aquexa  ordre  de  cavallers  envià 
10,000  duros  pera  la  defensa,  y  per  tot  ahont  Y  enemich  no  trepit- 
java 's  feyan  suscripcions  per'  ajudaria.  A  Catalunya,  emperò,  Y  en- 
tussiasme  no  tenia  ja  frè ;  no  hi  havia  català  que  no  s'  avergonyís  al 
pensar  que  feya  set  mesos  que  'Is  estrangers  combatian  una  ciutat 
d'  aquesta  terra  y  qu'  encara  no  havia  caigut  dessobre  d'  ells  tot 
Catalunya.  La  pèrdua  de  Girona  s'  hauria  considerat  com  la  pèrdua 
del  honor  català,  y  un  sol  crit  se  sentia  des  las  conglassadas  singleras 
del  Piríneo  fins  à  la  plana  garrida  Je  Valencià:  Salvem  à  Girona! 
La  Junta  del  Principat  també  havia  enviat  à  Sevilla  un  deputat  pera 
demanar  ausili  en  pró  dels  Gironins ;  mes  sens  esperar  resposta  y 


(  209  ) 
Gonformantse  al  bon  usatje  d' aquesta  terra ,  més  seguit  avans  qu'  ara, 
de  tractar  y  buscar  remey  à  lo  de  casa  dins  de  casa ,  's  reuní  à  Man- 
resa '1  dia  20  de  novembre  ab  altres  deputats  de  tots  los  pobles. 
Gonvensut  ja  tothom  de  que  F  ecsércit  sol  no  era  prou  pera  deslliurar 
i  Girona,  altra  volta  s'  aculli  la  primitiva  idea  d'  axecar  lo  paisanatje 
y  portar  lo  Principat  en  pés  als  camps  del  Àmpurdà.  <  Gatalans,  va 
dir  la  Junta ;  jamay  com  ara  V  inmortal  ciutat  ha  clamat  ab  més  es- 
fors  en  mitx  de  sas  afliccions  lo  socós  de  sos  compatricis...,  y  si  algú 
hi  ha  qui  preferesca  sas  comoditats  à  la  llibertat  de  Girona  y  à  la  sal- 
vació de  la  pàtria  tota ,  que  sia  pera  sempre  esborrat  de  la  llista  dels 
vertaders  catalans.  >  Tot  lo  jovent  corregué  à  las  armas ;  fou  decretat 
un  enmatlleu  de  mes  de  4  milions  de  lliuras,  y  i  Vich  se  comensa  à 
reunir  un  gros  comboy  per*  anar  cap  i  Girona. 

La  nova  d'  aquestos  fets  arrivada  é  la  heroica  ciutat  lo  dia  24  de 
novembre  cuan  eran  més  greus  los  horrors  de  la  fam  y  de  las  malal- 
tias,  Tou  raig  d'  esperança  pels  tristos  >cors  dels  Gironins.  Pel  ma- 
tex  temps  N'  Augereau  qui  tot  ho  sàvia ,  resolgué  tornar  à  apretar 
lo  siti  y  embestir  altra  volta  la  ciutat  pera  guanyaria  avans  la  vin- 
guda del  socós;  y  cuan  des  las  murallas  veyan  los  de  dins  que  Y  ene- 
mich  alsava  novas  baterias  pel  cantó  de  Sant  Francisco  y  la  Mercè  y 
anavan  los  regimens  d'  una  part  a  Y  altra  manifestant  aquell  desusat 
mohiment  novas  operacions  de  guerra ,  y  cuan  lo  dia  2  de  decembre 
rompé  '1  foch  ab  tots  sos  canons  ;  Gracias  à  Deu !  fou  Y  esclamació 
de  tots  los  Gironins.  Si  Nostre-Senyor  ho  vol  ara  morirem  com  braus ! 

Mes  jay!  '1  cor  los  enganyava,  y  ni  '1  consol  de  Uuytar  per'  ells 
quedava:  també  1  blat  dels  magatzems  s'  acavi,  y  manant  la  Junta 
recuUir  lo  poch  que  1s  ciutadans  ne  tenian  d'  aquest  modo  s'  en 
reuní  per  sis  dias  mes ;  las  bombas  havian  enderrocat  un  gran  tros 
de  muralla  y  ab  eila  cinch  casas  de  tres  ó  cuatre  pisos  de  la  plaça 
de  las  Gols,  ovrint  un*  altra  bretxa  de  mes  de  30  canas  d'  ampla; 
la  pólvora  era  de  cada  dia  més  escassa;  pels  carres  queya  com  una 
pluja  de  balas  de  fusell  causant  moltas  desgracias ,  y  'Is  porxos  de  las 
plassas  del  Vi  y  de  las  Gols  y  'Is  del  carrer  de  la  Esparteria  estavan 
plens  de  malalts  sens  alberch  ahont  recullirse.  Girona  era  '1  ver  es- 
pectacle de  la  desolació. 

Lo  matex  dia  2  la  divisió  italiana  ocupi  '1  carrer  del  Garme  y  s' hi 
establí  darrera  fortas  barricadas ;  també  entrà  en  lo  fossar  del  Rey,  y 
des  aquellas  casas  y  1  rabal  de  la  Rutlla  feu  viu  foch  de  fusell  als 

27 


(  210  ) 
baluarts  y  al  pont  de  Sant  Francisco ;  'Is  forts  y  las  murallas  li  res- 
pongueren ab  tot  lo  vigor  que  Y  escasses  de  pólvora  permetia,  y  li 
causaren  molt  dany. 

L*  endemà  descovríren  los  Imperials  las  novas  baterías ,  y  des  lo 
rabal  de  la  Rutlla  avançaren  una  paralela  cap  a  la  muralla  del  Carme, 
al  matex  temps  que  's  disposavan  à  embestir  també  per  la  part  del 
pla.  Llavors  los  Gironins  hagueren  de  fer  pel  cantó  dels  portals  del 
Carme  y  del  Areny  eguals  trevalls  que  'Is  fets  per  la  part  de  Sant 
Pere;  bastiren  nous  murallots  ab  botas  y  sachs  de  terra  en  los  ba- 
luarts atacats,  ovriren  fossos  pels  carrers  y  feren  barricadas,  sens 
dexar  per  axó  de  travallar  y  defensar  la  part  de  dalt ,  ahont  axecava 
r  enemich  una  nova  bateria  a  la  casa  del  Barquer. 

Axis  passaren  tres  dias,  tres  anys  pels  pobres  sitiats  qui  ni  sis- 
quera  podian  ja  soterrar  a  fora  llurs  difunts.  En  la  nit  del  6  fortas 
columnas  rodejaren  los  forts  de  la  monlanya  per'  impedir  que  ningú 
d'  ells  surtis  en  ausili  del  fortí  de  la  Ciutat  qu'  era  '1  principalment 
embestit;  confiada  sa  defensa  à  catorce  homes  menats  per  un  tinent 
del  segon  batalló  de  Barcelona,  's  bateren  com  lleons  encara  que 
tots  ells  estavan  famulenchs  y  malaltissos ;  enderrocada  la  porta  y  1 
rexat,  escalada  la  muralla,  uns  cuants,  tirantse  daltabax,  pogueren 
refugiarse  en  lo  fort  del  Condestable,  méntres  los  allres  queyan  de-- 
goUats  dessobre  'Is  canons  y  'Is  francesos  ab  gran  estrèpit  de  claríns 
y  tabals  donavan  viscas  a  llur  emperador.  Y  no  para  aqui  la  pèrdua: 
las  casas  boranas  à  la  torre  Gironella  ahont  hi  havia  las  nostras  avan- 
çadas  foren  també  embestidas  y  ocupadas  pels  alamanys  aquella  ma- 
texa  nit,  quedant  axis  rompuda  la  comunicació  dels  forts  ab  la  ciutat. 

L'  endemà  demali  la  victorià  tingué  encara  pels  Gironins  son  darrer 
sonriu :  un  destacament  de  cent  vint  homes  sorti  pel  portal  de  Socós 
portant  cuatracentas  raccions  à  la  tropa  dels  forts  qui  havia  quedat 
sens  queviures;  descarragadas  en  lo  del  Condestable ,  'I  destacament 
embesti  'I  forti  de  la  Ciutat ,  perdut  lo  dia  avans ,  y  ab  impuls  irre- 
sistible guanyà  las  prímeras  fortificacions;  ja  'Is  de  dins  comensavan 
à  tirarse  daltabax  de  la  muralla  pera  lliurarse  de  la  mort,  cuan  arrivà 
depressa  de  las  casas  del  Carme  un  refors  d'  italians ,  y  'Is  nostres 
tingueren  que  retirar  à  la  ciutat  havent  perdut  35  homes.  Des  aquell 
moment  tot  foren  desditxas  dessobre  desditxas:  los  vinticuatre  homes 
qui  defensavan  lo  fort  del  Capitol  Y  abandonaren  sens  fer  resistència 
al  veurel  atacat ,  y  lo  matex  feren  los  cuarantavuit  qu'  hi  havia  en  lo 


(  211  ) 
Calvari  sens  sísquera  clayar  los  dos  canons  que  lenian ,  qui  després 
nos  causaren  forsa  mal;  F  enemich  començà  à  minar  la  torre  Giro- 
nella, y  estavan  à  pun  de  desplomarse  alcuns  panys  de  muralla. 

Lo  Governador  manà  fer  las  obras  necessarias  perquè  en  cas  de 
perdre  tots  los  forts,  incomunicats  ab  la  ciutat,  y  d'  haver  d'  aban- 
donar los  baluarts  de  la  Mercè  y  Sant  Francisco  per  ells  dominats, 
quedàs  ï  enemich  sens  poder  entrar  dins  los  carrers ,  y  disposà  també 
que  '1  comandant  del  fort  del  Calvari  que  T  havia  desamparat  sens 
combatre,  servis  com  soldat  ras  en  lo  del  Condestable.  Aquest 
fou  son  darrer  acte  de  comandament:  de  molt  temps  sostenia  son 
ànima  fera  Uuyta  ab  la  malaltia  de  son  cos,  minat  per  las  febras  y 
las  penas  del  siti ;  'Is  qui  de  prop  lo  veyan ,  los  qui  ab  ell  vivian  molt 
bé  conexian  que  poch  à  poch  s'  anava  morint ;  los  metjes  volian  que 
confiés  à  un  altre  una  part  al  menys  de  sos  afers  y  travalls;  mes  ell 
no  ho  volgué  may.  Al  últim ,  emperò ,  caigué  com  cau  V  alsina  batuda 
per  la  destral  dels  Uenyaters  horas  y  horas :  caigué  d'  un  cop ,  y  axis 
com  r  arbre  sobirà  del  bosch  dexa  al  caure  sens  amparo  à  tots  los 
ausellets  y  plansons  per  son  fullam  resguardats  del  torch  y  de  las 
glassadas,  la  noticia  de  que  N'  Alvarez  s'  estava  morint  esglayà  '1  cor 
de  tothom.  Y  no  de  por  del  enemich  [nom  de  Deu!  de  por  si  de  no 
trovar  qui  'Is  menés  à  la  mort  ó  à  la  victorià  com  estavan  certs  que 
N'  Alvarez  ho  hauria  fet.  Y  en  efecte ,  no  1  trovaren  1 

Lo  dia  9  de  decembre  '1  Governador,  estant  allitat  y  de  greu  perill 
sens  haver  volgut  may  mudarse  de  casa  per  mes  que  las  bombas  casi 
no  hi  havian  dexat  altra  cambra  que  la  seva ,  rebé  'Is  Sagraments  ab 
la  devoció  de  qui  tenia  per  costum  combregar  cada  vuit  dias,  y  lla- 
vors consenti  per  fi  en  entregar  lo  comandament  de  la  ciutat  al  tinent 
de  Rey  En  Julià  de  Bolivar. 

Lo  dia  avans  un  parlamentari  enemich  se  presentà  al  peu  del  ba- 
luart  de  Sant  Francisco  oferint  una  capitulació  honrosa;  mes  despedit 
com  sempre  sens  donarií  entrada ,  Y  endemà ,  '1  matex  dia  en  que  fou 
N'  Alvarez  combregat,  comensà  '1  francès  lo  foch  ab  vintitrés  baterias 
y  'Is  canons  del  Calvari  y  del  Capitol  contra  *ls  baluarts  de  Sant  Pere, 
de  Sant  Francisco  y  de  la  Mercè  y  las  bretxas  de  Santa  Llúcia,  de 
Sant  Cristòfol  y  dels  Alamanys,  agafant  molts  d'  aquestos  punts  del 
dret  y  del  invers,  de  modo  que  no  hi  havia  marlet  que  tingués  ferm, 
ni  barricada  de  botas  y  sachs  que  no  fos  deseguida  enderrocada.  Set 
ó  vuit  bombas  hi  havia  sempre  en  Y  ayre ,  y  negra  fumera  y  enlluer- 


(  212  ) 

nadoras  flamaradas  anavan  cuYrínt  à  la  ciutat  desditxada.  Tremolava 
la  terra,  bramava  '1  incendi  aquí  y  allí.  Fortas  columnas,  apoyadas 
en  las  trinxeras  y  en  las  ruinas  de  la  Rutlla  y  del  Carme ,  feyan  sens 
parar  desdurregas  contra  las  murallas ,  d'  ahont  també  surtia,  donant 
fi  a  la  pólvora  y  municions,  mortífera  alenada  de  canons  y  fusells. 
Mes  entre  10  y  11  del  mati,  '1  Governador  nou  qui  rebia  noticias 
dels  comandans  dels  Uochs  atacats  dihentli  Is  estragos  causats  per 
las  baterías  enemigas ,  qui  no  podia  enviarhi  'Is  reforsos  de  soldats  y 
travalladors  que  li  demana  van,  y  qui  tampoch  podia  socorre  ab  que- 
viures als  forts,  reuni  la  Junta  militar  pera  conexer  son  parer  en 
situació  tan  desesperada.  Trístas  foren  las  novas  que  donaren  los  co- 
mandans d'  artilleria  y  d'  ingeniers  y  'Is  capitans  de  la  guarnició : 
digué  '1  primer  que  tots  los  seus  fochs ,  molt  disminuïts  per  falla 
de  brassos  y  canons,  pus  mols  eran  desmontats,  y  per  T  escasses  de 
municions,  quedavan  del  tot  dominats  per  las  baterías  enemigas;  lo 
segon  esplicà  Is  danys  que  rebian  las  fortificacions  y  'Is  que  rebrían. 
tantost  hagués  entrat  1'  enemich  en  lo  fort  del  Gondestable.  Digué 
que  per  falla  de  travalladors  y  de  barrils  y  sachs  no  's  podian  fer 
obras  novas,  que  'l'pany  de  muralla  de  Santa  Llúcia  cauria  1'  endemà 
y  que  la  mina  de  la  torre  Gironella  podria  ser  volada  al  cap  de  dos 
dias,  y  proposà  qne  no  podent  ser  defensada  la  primera  ratlla  's  re- 
tiresin  los  Gironins  à  las  fortificacions  de  la  segona,  axó  es  darrera  'Is 
fossos  y  barricadas  dels  carrers.  Los  capitans  de  tropa  y  miquelets 
digueren  que  la  poquedat  d'  aliments  havia  aflaquit  à  la  gent  y  que 
tenian  mes  de  2,000  homes  malalts  y  ferits.  No  eran  tans  los  qui 
quedavan  bons  pera  Uuytar  y  tots  ells  estavan  de  servey,  sent  per 
tant  imposible  '1  reforçar  los  punts  qui  flaquejavan.  Altra  volta  s' ha- 
via recuUit  lo  blat  de  las  casas,  y  sols  s'  en  pogué  reunir  pera  tres 
dias;  las  drogas  y  medicinas  s'  havian  acabat  enterament.  Tot  axó 
fou  dit  à  la  Junta ;  però  refiantse  tothom  del  socós  promès,  se  resol- 
gué continuar  la  defensa  y  enviar  un  comboy  als  forts. 

Aquella  tarda  ï  enemich  intimà  la  rendició  al  del  Gondestable  y  al 
dels  Caputxins;  mes  llurs  comandants,  encara  que  sens  queviures  y 
ab  la  gent  delmada  y  ab  las  murallas  overtas ,  respongueren  que  ja- 
may  arriarian  la  bandera  méntres  la  ciutat  la  mantingués  enlayrada. 
Darrer  acte  de  Uealtat  y  bravesa  en  aquell  siti  que  tants  en  va  veure! 

Tot  lo  dia  retronà  '1  canó ;  passà  la  nit  trista  y  anguniosa  no  pa- 
rant may  las  escopetadas,  y  vingué  'I  dia  10  de  decembre,  dia  de 


:  (  213  ) 

malestruga  recordança  pera  tots  los  fills  de  Girona ,  pera  tots  los  cors 
catalans.  Més  matiné  que  T  auba  V  enemich  rompé  '1  foch  ab  tots  los 
seus  inginys,  y  la  ciutat,  com  lleó  mal  ferit  qui  estès  à  terra  sols  de 
tant  en  tant  respon  ab  incerta  grapada  à  las  llansadas  dels  cassadors 
esparugits  encara,  feya  sentir  molt  a  poch  à  poch  sas  canonadas; 
darreras  canonadas  qu'  encara  ressonan  à  las  orellas  dels  catalans 
com  las  darreras  veus  del  heroisme ! 

Lo  campanar  de  Santa  Llúcia  caigué  enderrocat  al  fosso;  centinellas 
no  n'  hi  podia  haver  cap ,  pus  totas  al  instant  morian ;  ja  uns  cuants 
tiradors  francesos  havian  pujat  per  la  bretxa  antiga  d'  aquell  punt , 
y  '1  comandant  demanava  un  refors  que  ningú  li  podia  donar.  Alla- 
vors  En  Julià  de  Bolivar  reuní  altra  volta  la  [Junta  militar ,  y  cuan 
afectats  los  cabdills  ab  tan  tristas  novas  donavan  ordres ,  encara  que 
sens  gran  resolució ,  pera  seguir  la  defensa ,  arrivà  un  propi  ab  plechs 
de  la  Jnnta  de  Catalunya»  Per  llur  contingut  se  conexia  clarament 
no  ser  cosa  d'  horas  ni  de  pochs  dias  com  en  la  ciutat  se  creya  T  ar- 
rivada  de  la  host  catalana,  que  no  era  empresa  fàcil,  per  mes  que 
r  entussiasme  fos  gran ,  axecar  en  somatent  tota  la  terra  y  donar  al 
paisanatje  una  mica  d'  organisació  guerrera ;  tals  novas  glassaren  la 
sang  dels  militars;  desseguida  parlaren  tots  de  capitulació,  y  sens 
esperar,  com  alcuns  volian,  que  tornés  Y  enemich  à  fer  proposicions 
per'  aceptarlas  ni  que  fos  portat  als  forts  lo  comboy  qu'  estava  ja 
preparat  en  lo  portal  del  Socós,  enviaren  de  parlament  al  camp  fran- 
cès al  brígadier  Foumas.  Para  '1  foch  tantost  hagué  arrivat  lo  briga- 
dier  al  rabal  de  la  Rutlla ;  à  las  duas  de  la  mitxdiada  tomà  à  la  ciutat 
dihent  que  '1  marescal  donaria  un'  hora  de  temps  per'  estendre  la 
capitulació,  y  méntres  ell  anava  altra  volta  al  camp  francès  portanthi 
r  acceptació  de  la  Junta  militar,  aquesta  convoca  la  general  pera  do- 
narli  part  del  greu  perill  que  la  ciutat  corria  y  de  la  resolució  presa. 
Ab  gran  disgust  ho  sentiren  los  cavallers  y  'Is  prohoms  dels  gremis, 
y  ab  racansa  del  anima  hi  donaren  llur  consentiment,  rendintse  àlas 
fortas  rahons  espressadas  pels  militars :  mes  encara  al  anarsen  deyan 
los  uns  als  altres  ab  cira  de  tristor  y  veu  de  greu  enutx.  c  Si  '1  ge- 
neral estès  bó  res  d"  axó  succehiria!»  — Ay !  lo  matex  hauria  succe- 
bit ,  à  no  ser  fent  de  Girona  horrible  pilot  de  cendra  y  pols  re- 
pastat  ab  la  sang  de  tots  sos  fills,  y  Deu  sens  dubte  volgué  estalviar 
al  pros,  al  fael  general  lo  dolor  greu  y  punyent  de  ser  ell  qui  firmés 
r  entrega  de  la  ciutat.  Girona,  humanament  parlant,  sensa  muni- 
cions, sensa  viandas,  overta  à  la  fúria  enemiga,  no  tenia  ja  defensa, 


(  244  ) 
y  d*  axó  s'  en  convenseren  un  poch  los  prohoms  de  seny  y  'Is  repo- 
sats  cavallers  tantost,  aprofitant  la  suspensió  del  foch,  hagueren  fet 
lo  lom  de  las  fumajantas  ruinas  qu'  eran  avans  fortificacions  y  mu- 
rallas. 

Des  aquell  instant  tot  fou  resolt  y  acavat  en  pocas  horas;  é  las 
cínch  tornà  à  la  ciutat  lo  parlament  ab  un  brigadier  francès  nomenat 
Rey,  y  la  Junta  general,  reunida  altra  volta  en  mitx  de  la  confusió 
que  sol  acompanyar  a  tals  actes  cuan  han  de  ferse  depressa^  y  sobre 
tot  cuan  los  pensaments  son  tant  diferents  com  succehia  en  i^eW  cas, 
estengué  a  las  set  del  vespre  'I  contracte  segons  las  instruccioQS  que  '1 
francès  portava ,  instruccions  un  tant  severas  pera  la  guarnií^ó,  mes 
dignas  y  honrosas  pera  tothom.  Tots  los  paisans  quedavan  lliüires,  y 
llur  hisenda  havia  de  ser  respectada;  'Is  miUtars  espanyols,  estrangers 
y  fins  los  desertors  de  la  host  imperial,  eran  tinguts  per  presoners  de 
guerra,  y  serian  enviats  à  França  ab  promesa  de  ser  los  primers  e^im- 
biats  cuan  volgués  lo  govern  d'  Espanya;  la  vera  Religió  quedava 
amparada ;  las  tropas  francesas  havian  d'  acuartelarse  sens  allotjarse 
per  las  casas ;  tots  los  papers  y  documents  de  Govern  havian  de  con- 
.  servarse  i  ca-la-ciutat ;  los  empleats  en  lo  ram  administratiu  de  guerra 
eran  considerats  com  paisans ,  y  lo  matex  tota  la  clerecia ,  sent  per 
tant  lliures  de  quedarse  en  la  ciutat  ó  partir  fora. 

Vingué  la  nit  que  fou  molt  trista,  pot  'ser  més  trista  que  la  pas- 
sada qui  ho  fou  tant.  No  's  sentia  ja  T  espatech  de  las  balas  ni  1  ter* 
rabastall  de  las  bombas,  y  regnava  en  la  ciutat  la  quietut  d'  un 
cementiri ;  ningú  anava  pels  carrers ;  la  tropa  estava  en  son  lloch , 
los  ciutadans  tancats  à  casa ,  tothom  parlant  del  fet  del  dia  ab  enutx 
los  mes,  ab  templansa  'Is  menys,  però  tement  uns  y  altres  lo  sol  de 
r  endemà  que  'Is  portaria  lo  que  tant  aborrian :  la  dominació  dels 
estrangers.  De  prompte  's  sentiren  grans  descàrregas  y  crits  de  guerra 
pel  cantó  del  Ter,  y  tots  los  cors  feren  un  salt,  d'  alegria  'Is  uns, 
de  temensa  'Is  altres.  En  los  darrers  dias  del  siti  uns  cuants  valents 
havian  volgut  surtir  de  la  ciutat ,  y  rompent  lo  cordó  francès  arrivar 
à  la  montanya  ó  morir  al  menys  en  lo  camp  com  bons  soldats.  <  La 
nostra  obligació  es  morir  aqui  y  en  lloch  mes, »  fou  lo  que  N'  Alvarcz 
digué  al  tenir  nova  d'  aquell  propòsit ,  y  sas  enèrgicas  paraulas  y  sas 
bonàs  disposicions  tancaren  à  tots  la  boca  y  detingueren  fins  als  més 
ardits;  però  allitat  lo  cabdill,  tractada  ya  la  capitulació,  y  no  volent 
ells  rendirse  havian  surtit  per  la  poterna  del  baluart  de  Figuerola. 


(  215  ) 

Cuatrecents  homes  eraa,  menats  per  un  capità  del  batalló  de  Bar- 
celona; devant  anavan  vint  cavallers  de  Sant  Narcis,  y  entr'  ells  hi 
havia  molts  paisans,  frares  y  donas,  aymant  aus  que  '1  jou  del  es- 
tranger corre  lo  risch  de  la  perillosa  embestida.  Ya  havian  arrivat 
al  riu  y  ja  '1  passavan ,  cuan  V  enemich  qui  tenia  en  aquell  punt  mol- 
tas  forças,  los  senti  y  caigué  dessobre  d*  ells;  entre  las  tenebras  de  la 
nit,  al  mitx  del  aigua,  bufant  la  tramontana,  Uuytaren  furiosament 
uns  cuants  minuts;  després  tot  torna  à  quedar  en  quietut:  mentre  'Is 
uns  eniravan  altra  volta  en  la  ciutat ,  lo  riu  s'  enduya  cap  à  vall  molts 
morts  y  ferits,  y  altres  traspassant  los  batallons  francesos  prenian 
corrent  per  la  serra  1  camí  ie  Tayalà. 

À  las  set  del  mati  de  T  endemà  11  de  decembre,  En  Blay  de 
Fournàs  arriva  à  la  ciutat  venint  de  Fornells  y  portant  firmada  pel 
marescal  la  capitulació  y  'Is  articles  que  s'  hi  havian  afegit,  dihent 
en  substància  lo  qu'  avans  havem  espressat.  Poch  després  la  nostra 
gent  surti,  dels  forts ,  y  à  las  vuit  tota  la  guarnició  apte  pera  dur  lo 
fusell  estava  formada  en  la  plaça  de  las  Gols  ab  sas  banderas  y  ca- 
valls; lo  brígadier  Rey  entrà  ab  sos  ajudans  y  un  destacament  de  tro- 
pa per'  apoderarse  dels  portals  del  Areny ,  de  França  y  del  Socós ,  y 
fet  que  fou  '1  coronel  de  Borbon  qui  manava  als  espanyols ,  dona  la 
senyal  de  maaa.  ;  Dolorós  instant!  Llagrimas  de  foch  corrian  per  las 
secas  y  torradas  galtas  dels  minyons  al  partir  dels  llocbs  regats  ab 
la  sang  dels  companys  y  tantas  voltas  ab  la  seva  pròpia ;  per'  elis 
lo  que  miravan  com  vergonya  d'  un  dia  soterrava  per  sempre  las  glo- 
rias  en  la  gegantina  lluyta  conquestadas ,  y  oficial  hi  hagué  de  blanchs 
bigotis  qui  sanglotant  com  un  noy  rompé  sa  espasa.  La  poca  gent 
qui  havia  surtit  à  veure  'Is  marxar,  sentia  '1  pit  garrotat  de  ràbia  y 
ikstima ,  y  las  donas  per  las  botigas  y  balcons  ploravan  com  Madale- 
nas.  Aneu  en  nom  de  Deu !  cridaren  moltas ,  y  eix  crit  repetí  y  re- 
petirà r  historia  qui  no  es  tan  ingrata  com  en  son  desconort  ells  pen- 
savan.  Aneu  en  nom  de  Deu ,  Ileal  guerrer !  diu  encara  quiscuna  volta 
que  'Is  anys  arrevasan  al  nostre  afectuós  respecte  un  d'  aquells  braus 
qui  en  mitx  de  nosaltres  viuhen. 

Dels  5723  homes  qui  formavan  la  primitiva  guarnició  sols  ne  que- 
davan  2008 ;  dels  3648  qui  en  diferenlas  ocasions  la  reforçaren  n'  hi 
havian  de  vius  2240;  en  los  hospitals  y  cuartels  jeyan  uns  2000 
malalts  y  ferits ,  y  com  los  convalescents  volgueren  de  totas  passadas 
seguir  la  sort  de  llurs  companys,  foren  uns  3000  homes  los  qui  sor- 


(  216) 
tiren  a  dos  cuarts  de  nou  pel  portal  del  Areny  y  desfilaren  devant 
r  ecsércit  francès ,  arrenglarat  en  batalla  en  lo  camp  del  baluart  de 
Sant  Francisco.  Guan  los  soldats  vells  del  Imperi  veyan  passar  aquell 
grapat  d*  homes  ílachs,  esgrogoits  y  malaltissos  no  's  savian  avenir 
de  qu'  haguessin  estat  ells  qui  'Is  detingueren  dias  y  dias  al  peu  d' 
aquellas  pobres  murallas,  y  'Is  qui  'Is  feren  perdre  mes  de  20.000 
companyons.  Los  espanyols  dexaren  los  fusells  y  cavalls  i  Y  esplana- 
da, mes  los  oficials  conservaren  1'  espasa,  y  tote  prengueren  lo  camí 
de  Sarrià;  dos  dias  després  arrivaren  à  França,  y  allí  'Is  seguiren 
aviat  los  capitans  y  soldats  qui  per  malaltia  ó  altres  motius  s'  havian 
quedat  é  la  ciutat. 

Lo  general  Àmey  qui  en  lo  mes  de  novembre  havia  reemplassat  à 
n'  En  Verdier,  arriva  després  ab  un  regiment;  posà  guardias  à  las 
eglesias  perquè  'Is  soldats  no  las  profanessin ,  y  feu  corre  patruUas 
pel  carrers  pera  impedir  robos  y  morts.  A  mitx  dia  Girona  qui  por- 
tava dol  de  4fOOO  ciutadans  y  qu'  era  vera  imatje  del  desconort,  vegi 
entrar  à  cavall  al  duch  de  Gastiglioni  ab  tot  son  estat  major.  Las  di- 
visions sitiadoras,  sens  passar  moltas  los  portals,  s'  en  anaren  à 
guerrejar  à  varios  punts  de  Gatalunya. 

Axis  acavà  '1  siti  de  Girona,  Lo  brigadier  Minali  per  qui  havem  sa- 
pigut  moltas  de  las  novas  militars  aqui  conjtadas,  diu  en  son  llibre  y 
dona  rahons  pera  provarho  que  Girona  hauria  pogut  ser  socorreguda 
à  temps,  y  que  ab  més  decisió  per  part  del  ecsércit  de  fora  y  del  seu 
general  s'  hauria  salvat  del  jou  francès.  K)t  ser  sia  cert  lo  que  diu 
r  inteligent  ingenier  qui  defensà  à  Girona;  mes  no  oblidem  I'  estat 
en  que  havia  de  trovarse  1'  ecsércit  desprès  de  las  Irístas  jomadas  de 
Llinàs,  Molins  de  Rey  y  Valls;  pensem  en  cuant  dificil  y  cosa  llarga 
es  portar  al  paisanatje  à  lluylar  molt  lluny  de  sa  casa  per  més  bona 
voluntat  qu*  hi  hagi;  recordemnos  de  las  provaturas  que  's feren  pe- 
ra ficar  comboys  à  la  ciutat,  y  creyem  tots,  devant  la  tomba  de  tants 
màrtirs  de  1'  independència  qu'  ara  gosem ,  que  si  'Is  de  dins  portaren 
son  abnegació  fins  à  lo  més  alt  del  heroisme,  també  'Is  de  fora  's  con- 
duhiren  com  valents  y  bons. 

Pensava  '1  francès ,  y  no  s'  equivocava ,  que  'Is  frares  havian  sigut 
à  Girona,  com  ho  eran  per  tota  Espanya,  poderós  element  de  la  lluyta 
nacional ,  y  pera  venjarse  de  lo  que  als  nostres  ulls  es  lo  més  preuhat 
joyell  de  la  glòria  que  'Is  rodeja,  passà  pèr  dessobre  lo  tractat,  y  pochs 
dias  avans  de  Nadal  à  mitja  nit  los  feu  portar  tots  à  França  presó- 


(217) 
ners.  Entra  mitx  d'  ells  hi  anava  N'  Alvarez ;  després  de  combatre  y 
vèncer  lo  rigor  de  la  malaltia,  en  la  nit  del  21 ,  estant  encara  con- 
valescent, fou  menat  à  Figueras,  à  Perpinyà  y  à  Narbona,  patint 
força  malstractes.  En  la  darrera  ciutat,  lo  dia  9  de  janer  del  any  1810, 
'1  separaren  del  ajudant  y  assistent  qui  T  acompanyavan ,  y  sol  lo 
portaren  altra  volta  al  castell  de  Figueras,  ahont  fou  tancat  en  fosca 
y  trista  cambra.  Héroe  de  resignació  com  ho  havia  sigut  de  fortalesa 
allí  morí  *1  dia  22  de  janer,  dihuen  que  de  macsinas  ó  garrot  que  sos 
fellons  escarcellers  li  donaren.  L'  endemà  fou  portat  à  la  fossa  nú, 
amortallat  ab  un  Uansol  y  dessobre  un  bayart  que  portavan  dos  sol- 
dats. Al  sortir  de  la  eglesia  cap  al  cementiri  volgueren  los  soldats 
arrevassar  lo  llansol  qui  tapava  *1  cadavre ;  mes  lo  vicari  de  Figueras 
qui  r  acompanyava  ab  la  creu ,  indignat  al  veure  tanta  cruesa ,  cridà : 
*iQu'  es  axó?  fins  las  feras  respectan  los  difunts,  y  si  li  trajeu  *1 
llansol  jo  M  taparé  ab  la  capa  pluvial.  >  Enterrat  en  lo  cementiri  de 
la  vila  ara  dorm  lo'  só  dels  pros  dins  vas  de  marbre  en  la  capella  del 
sant  patró  de  Girona.  K  Alvarez  de  qui  es  pot  dir  en  bona  veritat 
qu'  era  altiu  en  la  guerra  y  dols  en  la  pau ,  fou  altra  prova  de  que 
en  las  grans  ocasions  de  la  vida  més  qu'  estraordinari  inginy ,  més 
que  maravellós  talent  val  la  força  de  caràcter  y  la  fortalesa  de  T  àni- 
ma: ell  fou,  nó  r  últim  valent  de  nostra  terra,  pues  que  de  valents, 
gracias  à  Deu ,  n'  hi  haurà  méntres  la  illumini  y  escalfi  T  esplendent 
sol  del  mitxdia ,  però  si  un  dels  darrers  homes  ab  los  cuals  sembla 
estar  renyit  la  nostre  temps  de  dubtes  y  de  incertitut  en  tot;  ell  tin- 
gué la  fè  qui  escalfa,  qui  no  *s  doblega  ni  's  trenca,  la  fè  qui  trans- 
porta montanyas ,  y  per  axó  cumpli  ab  heroisme  son  obligació  y  ha 
dexat  en  Y  historia  recort  inmortal.  Si  alcuna  volta  us  ajonolleu  à  la 
capella  ahont  jehuan  lo  màrtir  de  la  Religió  y  *1  màrtir  de  la  pàtria , 
'1  sant  y  '1  guerrer,  després  de  demanar  al  sant  que  sia  advocat  per 
r  eternal  repòs  del  qui  fou  son  lloctinent,  jahl  pregueuli  qu*  en 
aquesta  terra  tornem  à  tenir  tots  lo  que  N'  Alvarez  tingué :  pensa- 
ments Ueals  y  cor  sencer. 


Y  aquí  fineix  aquesta  historia:  si  'Is  francesos  entraren  en  la  cap- 
tal  del  Ampurdà ,  si  *ls  Gironins  capitularen  no  fou  pels  mil  homes 
qui  'Is  embestiren,  ni  per  las  trenta  nou  baterias  qui  contr'  ells  feren 
prop  de  cent  mil  tirs  entre  balas  y  bombas;  no  fou  tampoch  per  ha- 

28 


.  (218) 
ver  perdut  los  forts  ni  per  haver  caigut  las  murallas :  foren  solsament 
la  fam  y  la  falla  de  municions  (los  enemichs  matexos  hò  confessaren) 
las  qui  rendiren  la  ciutat ;  sens  ellas  cada  carrer  hauria  sigut  un 
camp  de  lluyta ,  cada  casa  una  ciutadela ,  y  Deu  sab  si  à  n'  als  fran- 
cesos los  hauria  reixit  la  batalla.  Sublim  y  heroich  episodi  de  la 
moderna  apopeya  espanyola  la  valensa  y  força  d*  anima  d'  aquells 
ciutadans  y  guerrers  viurà  eu  lo  cor  de  tots  los  nats  méntres  durin 
los  segles ,  y  serà  sempre  profitós  ecsemple  y  gloriós  simbell  dels 
pobles  amenassats  per  conqueridors  estrangers.  Sia  pera  tots  nosal- 
tres lo  recort  de  Girona  y  son  martiri  penyora  qui  'ns  obligui  à  la  fè 
en  Deu  y  à  T  amor  à  Catalunya. 


^(^C^'VíïS•'^'^S^^      ■ 


XVI 


:2lrri00it  V  nm  metralla  ie  plata. 


HISTORIA  DEL  SITI  DE  GIRONA, 

ENDEREÇADA  i  LAS  CLASSES  POPULARS. 


a  Quel  mon  tant  cruel  gent  no  ha  lla 

hon  ban  poder ,  com  son  francesos ! 

Mas  aquell  poder  no  era  res  al  poder  de 
Deus ,  qui  guardava  é  defenia  ab  bon 
dret  los  sicilians. » 

MoBlaner.  —  Crònica. 


PRÓLECH. 


c^vi>^gr>o^ 


Era  de  plànyer  ab  dol  d'  anyorança  que  Catalunya ,  la  ten- 
dra jardinera  que  va  reviscolant  las  gentils  flors  de  nostra 
Uiteratura ,  gaudirs'  encara  no  pogués  ab  la  renaxença  d' una 
de  las  mès.bellas:  la  de  T  Historia. 

Axis  hagué  de  pensar ,  al  posar  à  certamen  la  del  Siti  de 
Girona  en  Y  any  1809,  una  de  las  corporacions  que  mès 
honra  fan  à  Catalunya ,  y  per  tant  à  Espanya  tota. 

Y  no  trencava  certament  lo  cor  veure  V  abundanta  munió 
d'  obras  en  castellà  y  altres  idiomas  parlant  d'  exa  inmor- 
tal  glòria,  y  ni  una,  ni  una  sola  eh  nostra  llengua? — Y  ex 
dol  se  feya  mès  greu ,  mès  trista  la  migrança ,  veyent  no  hi 
havia  qui  's  posàs  en  voluntat^  nò  ja  escometre  la  via  dels 
Guizots,  Thierrys  yBarantes,  però  solzament  trevallar... 
i  què  dich  trevallar?  haber  lo  dolçissim  goij  d'  anar  per  algu- 
na masia  per'  estampar  après  las  gayas  cosas  que  de  nostre 
Siti  diu  la  pagesalla.  i  Quants  esbargiments  d'  enteniments  y 
cors  franchs ,  nobles ,  senzills ,  perduts  com  V  aigua  d'  una 
font,  ab  qual  doll  ningü  se  regalava  1  Y  tot  açò  vuy  dia  en 
que  las  aiicions  populars  enaltexan  la  gent  mès  arraconada, 
avuy  en  que  un'  ànima  superior  no  gosaria  negar ,  sens  que 
traydoria  li  fes  la  rojor  de  la  vergonya ,  I'  alt  preu  d'  aytals 


(224) 
estudis ;  avuy ,  en  que  ginys  privilegiats  no  tenen  à  menys- 
preu ,  ans  à  gran  enaltiment ,  à  gran  amor  de  si  matexos , 
cercar  delitosos  los  fruyts  del  poble ,  còm  cercan  las  mares 
fins  lo  mès  trist  cabell  d'  un  fill  perdut.  Avuy ,  donchs ,  re- 
petesch ,  era  mès  de  doldre ,  era  mès  de  plorar  ( diguemho 
còm  'u  sentim)  lo  buyt  d'  una  historia  popular  catalana, 
per  modesta  que  fos  ella. 

£n  patir  exa  tristesa  no  cedim  à  ningú ,  en  frisança  de 
remeyarla  tampóch ;  mès  i  ay !  manco  encara  en  convicció 
de  la  pobresa  de  nostras  forças.  Emperò  què;  ^acàs  la  con- 
ciencia  no  'ns  diu  que  son  ben  esmarçadas  en  nostre  trevall? 
Sí ,  y  exa  vera  fruició  nos  fora  ja  de  prou  mercè  pera  menys- 
prear la  folla  vanitat,  si  ella  escorrerse  may  dins  nostre  es- 
perit volia. 

Una  rialla  es  pujada  à  nostres  Uabis,  remembrant  lo  qua- 
dro que  '1  bon  lector  haurà  de  veure :  la  fantasia,  com  tos- 
temps ,  ha  embellida  la  recordança  y  'is  sentiments  de  fa* 
milia,  payrals  que  'n  podriam  dir,  Y  han  tenyida  ab  aquell 
encis  que  'ns  fa  semblar  somni  lo  que  verament  en  temps 
passats  hem  vist  y  sentit ,  mès  ab  un  plaher  que ,  sòls  fuyt, 
es  aymat  còm  se  merexia. 

Quin  estudi,  donchs,  de  mès  dolcesa  triàrsens  podia,  que 
aquest  de  fernos  renaxer  la  vida  viscuda  entre  lo  que  mès 
«rublit  nos  ha  lo  cor  de  català  entussiasme , »  valentnos  de 
la  tant  espressiva  frase  d'  hu  de  nostres  millors  poetas ;  de 
lo  que  mès  nos  ha  abrillantat  1'  espill  de  tota  mena  de  bons 
afectes  y  creenças? — Qui,  si  ha  sentida  nobla  gaubança  ab 
nostra  pagesalla,  en  mitx  la  civilisació,  plorosa  veu  no  escoU 
ta  que  li  diu:  <3cr  oblidança,  lo  desagrahiment  indignes  son 
d'  un'  ànima  catalana !» — ^.Jo,  còm  tants,  la  sò  sentida,  y  cri- 
dadas  he  fasomias ,  conversas  y  tendresas  puras  còm  la  ro- 
sada ;  après ,  ducats  los  ulls  de  la  cara  y  bèn  oberts  los  del 
cor ,  he  somrigut  al  somrís  que  'm  feyan  las  personas  que 


(225) 
veureu ,  y  en  las  qui  faél  personificació  de  quatre  sentiments 
hi  he  vista.  La  del  passat  en  un  pobre  vellet  plé  de  ferídas 
lo  cos  7  de  virtuts  I'  ànima ;  la  del  present  franch ,  sancér  y 
enérgich  en  un  home  de  la  classe  qu*  en  sentit  concret  ano- 
menam  popular,  ço  es,  no  conreada  ab  alts  estudis;  la  del 
esdevenidor  no  las  y  desmayat,  mès  amatent  à  mostrarse 
digne  fill  de  nostra  passada  grandesa ;  y  per  fi ,  la  personi- 
ficació del  sentiment  relligiós  dolç',  senzillament  il•lustrat 
armonisant  als  altres. — ;  Dèu  meu !  si  dat  me  fos  V  enginy 
d'  embaladir  ab  tant  bellas  figuras;  si  lo  sentiment  poétich, 
nò  falsejant,  mès  idealisant  la  veritat,  dret  medonàs  adir: 
ço  que  'us  plau,  ab  altra  parla  escriurese  no  podia,  que  ab 
la  que  'm  enlayra  lo  cor  vers  Dèu ,  quant  pera  ma  Pàtria 
materna  li  demano  pau ,  progrés ,  ditxa  complerta ! 

Animat  axis ,  sò  escrit  mon  treball ,  sens  que  m'  espa- 
hordis  à  vista  de  las  tres  grans  dificultats  qu'  entr'  altras 
sobre  tòt  hauria  de  vèncer ,  y  son :  las  abundantas  noticias 
d'  hont  triar  las  mès  importants  pera  fer  popular  lo  lli- 
bre ;  lo  tegnicisme  que  tots  moS  esforços  evitar  no  podrian ; 
y  r  agermanament  de  puresa  de  llenguatge  ab  la  de  fer 
r  historia  a  pròpia  pera  córrer  à  mans  de  las  classes  popu-^ 
lars. » 

En  quant  al  plan  y  método  en  mon  treball  seguits ,  nin- 
gú 'm  fari  Y  agravi  de  pensar  que  *ls  tinch  per  absoluta- 
ment bons,  mès  si  justificables  atès  son  objecte.  —  La  divi- 
sió per  mesadas,  nò  malmenant  V  orde  dels  fets,  m'  ha 
mostrat  I'  esperiencia  que  mes  qu'  altra  complaure  pot  à 
qui  no  cerca  erudició  en  V  historia.  —  Altre  tant  dich  de 
las  conversas  intercaladas ,  y  que  ab  sobra  de  rahó  tindria 
un  sabi  per  enujosas.  Finalment,  V  estendre'm'  en  qual- 
ques fets  de  cada  mesada,  no  dant  à  la  part  purament  esta- 
dística r  importància  que  li  regonech ,  y  que  tant  haguera 

29 


(226) 
pogut  aprofitar  sobre  tot  de  certa  obra  (a),  nò  sòls  per 
r  esperit  de  mon  trevall  deu  esplicarse ,  mès  perquè  los  qui 
vuUan  ciència,  entendran  prou  lo  castellà  pera  trobaria  en 
altras  bandas. 

Veus  aqui  las  miras  del  meu  treball ,  arrelada  la  de  que 
ni  somniat  haguera  escríurel ,  si  altra  condició  intrínseca 
que  la  popular  fos  demanada. 

Respecte  d'  ella ,  còm  de  totas  las  altras ,  Sant  Narcis 
guiarà  al  Consistori,  pera  que  obre  segons  dictat  de  justícia. 

(  a)  «  Historia  de  la  guerra  de  la  independència  en  el  antíguo  Principado,  por 
t).  A.  Blanch ,  bajo  la  inspeccion  de  D.  Joaquin  Roca  y  Cornet  » 


'im*- 


V 


VETLLADA  PRIMERA. 


Preliminars.  —  Mes  de  Maig. 


a  Y  '1  vell  lo  front  alsantne 
Esplica  ab  veu  que  *1  tremolor  li  minva 
Còm  r  arma  al  coll  portantne 
Corregué  ab  somaten  per  l' aspre  timba. » 

Pons  y  Oallarza. 

«  Qué  be  te  han  resexit 
Los  intents  que  portavas.» 

CoPLAS  DB  S.  Narcís. 


L'  Hiitoria  delSiti  de  Girona  en  r  any  1809  si  la  voleu  escol- 
tar, seguiume  à  tres  horas  de  Y  Inmortal  Ciutat,  cap  à  unpoblet 
que  'n  diuhen  de  V**,  a  la  dreta  del  cami  ral  que  va  dVella  a  Banyolas. 

En  dit  poble ,  y  en  certa  casa  en  que  hi  son  haguts  tants  passats 
com  homes  de  bè,  hi  vivia  mitja  donzena  d*  anys  enrera  un  vell, 
qual  etat,  quals  heróycas  feridas,  y  mès  que  tót,  qual  bell  cor,  con- 
queria lo  d'  aquell  que  una  vegada  sòls  s*  hi  enrahonava.  Parlau  de 
r  Oncle  (1)  Xacó  pèl  poble  y  sòs  contorns,  y  no  trobareu  una  llen- 
gua, no  que  'n  malparlia,  mès  que  no  's  desfassa  tanlost  recordant  las 
aitas  prendas  de  í  honrat  home  que  'us  dich. — Còm  ell  ha  d'  ésser, 
no  pas  jo,  pobret  de  mi,  qui  'us  conte  V  Historia  del  Siti,  no  deurà 


( 1 )  La  major  part  de  lectors  qui  hamin  corregudas  algunas  masías ,  recordafin  on  i^ 
còm  lo  que  presantàm.  Però  pèls  qui  esment  no  n*  hajan ,  no  bi  serà  de  massa  dirloshi ,  que, 
à  falta  d*  altre  nom  de  parentiu ,  s*  anomena  ab  lo  gcnerícb  de  oncle  ú  oncUt  la  persona  vella 
emparentada  ab  la  família  y  qo*  en  esta  viu  y  es  respectat  com  i  pénona  mojwi  Scm 
generalment  los  onclts  soldats  vells  ó  al  manco  gent  qui  viscuda  ban  vida  molt  atrefegada.  Per 
ço  ciiuegudas  que  deuran  ésser  ditas  personas  ,  ni  sòls  bem  subralDat  lo  nom  de  ta  qn*  es 
r  &oima  de  nostre  trebaB. 


(  228  ) 

pas  malcontentarvos  Iractar  ab  lo  pobr'  oncfó.  jPobr'  oncle !  ja  tinch 
rahó:  si  ell  sabia  còm  lo  faig  anar  en  doyna,  es  roiU  segur — y  'I 
mitx  hi  es  de  massa  —  es  ben  cert  y  sepr  que  'm  botzinaria  de  mala 
manera.  Ell  que  'ns  contava  totas  las  cosas  ab  la  senzillesa  que  refila 
r  aucellada,  ell  que  a  fins  feya  mala  cara...  es  a  dir  mala...  menys 
bona  que  la  de  costum,  à  qui  eczalçarlo  volia  fos  perquè  fos,  balda- 
ment  fos  estat  per  haber  descubert  lo  medi  de  amistançar,  com  carn  y 
ungla  un  rích  y  un  pobre.  Encara  m*  apar  sentirlo ,  quant  algú  agra- 
bintli  certa  mercè  li  alabava  son  dolç  esperit.  Si  *m  sentia  que  li  dich 
dolç,  també  'm  respondria: 

—  jPbo!...  pbo!...  ira  de  nonsas  (que  còm  tothom  tè  son  dilxo, 
era  aquest  lo  sèu),cÒmsi  Déu  *ns  hagués  dada  la  llengua  pera  Uepamos 
uns  ais  altres  I  Qui  fa  lo  bè  de  cor,  ab  son  matex  cor  ja'n  tè  prou; 
qui  no  li  fa ,  no  merex  que  li  alegren  las  alabanças. 

Ja  veyeu  per  aquesta  mostra ,  còm  lo  bè  que  deya  no  'u  mal  enra- 
honava  del  tòt,  y  axò  era  nò  sòls  perquè  sòl  bèn  parlar  la  gent  de  bé, 
qui  dexa  anar  lliurement  las  paraulas  del  cor  à  la  boca,  mès  perquè 
si  havia  feta  molta  esperiencia  en  sa  joyíntut ,  quant  los  anys  T  asse- 
gueren en  cadira  de  braços  mès  de  lo  que  volgut  haguera  sòn  espe- 
rit llest  y  viu  mès  que  lo  de  força  jovent  del  dia;  —  T  haguéreu  tro- 
bat tot  sovint  ab  lo  llibre  als  dits ,  y  en  sòn  front  y  en  sòs  ulls  hi 
haguéreu  sorprès  un  seny  dret  y  reflecsiu. — ^Àçó  de  las  alabanças 
sols  tenia  un  si  es  no  es  d*  eccepció  tractantse  del  Siti  de  Girona , 
que  havia  fet,  còm  clar  ho  mostravan  las  senyals  de  qu*  era  son  cos 
clapat.  — Per  tot  lo  dit,  y  per  mòlt  mès  que  fòra  massa  llarch 
y  amohinós  d'  esplicar,  no  's  penedia  ningú  de  la  masia  d*  haberseF 
arreplegat, que,  si  ho  havian  fet,  sòls  una  mica,  mica  d'  obligació  hi 
tenian,  car  hi  era  parent  de  molt  lluny.  — Axó  sí:  c  oncle  Xacó  va , 
oncle  Xacó  vè,  >  un  y  altre  tot  sovint  li  eran  sobre. 

—  €  No  fa,  onclet,  qu*  açó  serà  pluja? 

—  c  Voto  à  nonsas ;  jo  be  ho  diria :  aquex  mitx-jom ,  si  res  no 
s'  hi  barreja,  sempre  sol  enjendrarla. 

—  c  Onclet,  la  Sió  diu...  tal  cosa... 

—  c  Donchs  no  es  açó ,  sinó  lò  altre. 

Yaja,  ja  'us  podeu  fer  un  càrrech  de  lo  molt  que  hi  ha  pera  pre- 
guntar i  una  masia  gran  en  que  sempre  hi  sol  haber,  còm  per  tot 
arreu ,  mès  dónas  que  pas  homes.  Y  no  dich  açó  volent  dir  que  las 
dónas  sian  mès  xarrayras  y  tafaneras ,  mès  que  sempre  han  de  viure 


(  229  ) 
pus  aconçelUdas.— Per  finir  d'  un  cop,  V  oncle  Xacó  tenia  la  bondat 
com  r  aygQa  aquelias  deus,  que,  còm  mès  ne  donan,  mès  ne  tenen. 

En  quant  i  V  amo  de  la  casa ,  veuse  'n  aquí  quatre  mols  de  lletra. 
Criat  ab  Y  eczemple  de  son  pare,-habia  anat  aplegant  totas  sas 
virtuts,  qu'  eran  moltas.  D'  en  bonàs  en  bonàs,  era  del  mès  galant 
tracte  que  hi  haja;  emperò  malaventurat  també  de  qui  volia  lluytarhi 
quant  ell  tenia  la  rahó.  Si  Y  altre  era  mès  qu'  ell,  ajupia  las  es- 
patllas  tant  poch  còm  podia;  però  si  era  menys,  axecava  lo  cap  còm 
una  fera  malinquietada.  Est  geni  un  xich  foll.^  com  diu  la  gent, 
-dolent  ó  bo...  vaja,  hem  de  dirbo  ab  franquesa,  germans  meus  de 
Catalunya,  que  i  tots  nos  Y  ha  donat  Dèu;  i  qui  no  una  brasa,  una. 
espurna.  Y  dich  bo  ú  dolent ,  perquè  tots  hem  ohit  aponderar  la  no- 
blesa del  brau  lleó  aturmentat  sens  quant  val  ni  quant  costa,  y  nostre 
geni  catald  hi  tè  forsa,  forsa  de  semblança.  —  Era,  deya,  En  Joan 
un  home  de  bè  còm  tots  nosaltres,  ab  perdó  de  la  humilitat,  y  còm 
tots  nosaltres,  repetesch,  bon  català  pèl  geni.  Afegiu,  pera  finir  exa 
pobra  descripció ,  qu  'ell  era  lo  propietari  dels  llibres  qu*  En  Xacó 
solia  llegir,  y  m'  estalbiareu  dirvos  que,  si  no  era  un  sabí,  no  li 
podia  bescantar  ningú  pel  ni  senyal  de  totxeria. 

En  Joan  tenia  sols  un  noy,  y  qui  diu  pare,  diu  fill  y  diu  un,  no 
cal  que  aponderia  Y  estimació,  que  ja  s'  entén  ha  d'  ésser  tant  gran 
com  capirse  puga.  Estimantlo  tant,  hi  tenia  molt  compte,  puix  si  es 
cert  que  lo  minyó  's  feya  benvoler  de  si,  per  poch  que  se  li  hagués 
aliada  una  certa  vivesa  d!  esperit  que  naturalment  havia,  la  supèrbia 
haguera  fet  aborrírlo.  Est  noy  era  de  dotz'  d  tretz'  estius  en  lo  temps 
de  que  parlo,  que,  per  si  no'  us  ho  só  dit,  es  h  mitja  dotzena  d 'anys. 

Parlem  ara  per'  acabar  de  conexer  la  gent  ab  qui  lo  bondadós 
lector  hauri  de  tractarse,  del  senyor  Rector  del  poble. — La  Rectoria 
y  ca  'n  Joaaeran  vehinas,  y  entre  abduas  casas,  ja  des  d' antichs  temps 
hi  era  oberta  una  porta  de  comunicació  per  hont  anava  y  venia  i  son 
grat  la  gent  d'  una  y  altra  casa  (2).  Açó  farà  riure  i  mès  d'  un 
ciutadà  dels  qui  no  saben  entendre  còm  poden  moltas  casas  de  fora 
ó  pagès  aymarse  i  voltas  tant  com  duas  personas  d'  una  matexa  per 
ciutats  y  vilas.  Qui  no  'u  vulla  crenrer...  ja  ho  sap ;  mès  que  no  's 
burlia  de  mi,  dient:  c  de  quins  medis  ha  de  valdrers'  aquex  pobre 

( 2 )  Si  hi  ha  qui  ab  lo  que  diem  en  lo  tecst  do  *ns  d<yD&  encara  proa  ciédit ,  pot  ésser  tan 
cert  cóm  de  qoe  lo  siti  de  Girona  no  es  faala ,  que  realment  hem  vist  U  poita  ó  passadis  de 
comuniració ,  y  qne  mès  de  qaalre  cops  ttngoda  hem  la  ditia  de  transitarhi. 


(  230  ) 

historiador  per*  aplegar  la  gent  triada  que  li  convé!  >  -:7&  no  fos  lo 
manament  de  la  Lley  de  Deu,  li  juraria...  mès  anem  seguint  sens 
malverçar  paciència  que  après  à  tots  prou  falla  nos  faria.  — Sempr' 
hem  sentit  a  dir,  y  si  es  sempre  gran  veritat  deu  ésser,  que  del  trac- 
te 'n  naix  amistat. La  que  nasqué,  donchs,  entre  la  gent  de  la  Recto- 
ria y  la  de  casa  *n  Joan  fou  tanta  y  tanta,  que,  fora  d*  ésser  uns 
d'  altres  fills  germans,  mes  no  podia  mantenirsen'  hi.  Lo  capellà 
per  sa  part  s'  en  feya  mès  que  digne.  Góm  tantost  tots  nostres  rec- 
torichs,  pobret  y  alegret  feya  la  viu  viu  còm  se  podia.  D'  elal  de 
vint  y  cinch  à  trent'  anys,  la  dolça  rialleta  que  tostemps  li  agracia- 
va M  llavi  era  cóm  la  d' un  ninet  de  sis.  Aquella  humilitat,  aquella  ten- 
dror,  aquella  certa  cosa  del  cel  de  nostres  capellans  de  fora ,  qu'  en- 
cisan,  talment  encisan,  la  tenia  Mossèn  Pau  (que  axis  s'  anomenava 
lo  que  'us  dicli)  com  la  generalitat  de  llurs  companys  d'  ofici,  que  ja 
es  dirho  tot.  ^  Haveu  parat  esment  ah  la  flayra  de  cerías  violas  que 
flayrejan  poch,  més  ab  incomparable  suavitat  y  dolcesa?  Veus  aqui 
r  ànima  del  pobre  Rector.  ^Qué  'us  diré?— Ara  ja  es  mort,  y  des 
de  '1  cel  no  s' avergonyirà  pas  de  sentirme :  se  trobà  mes  d' una  volta 
obligat ,  havent  d'  anar  à  veure  lo  senyor  Bisbe ,  à  enmatllcvar  un 
gech,  jupa,  ó  fos  que  fos,  à  n'  En  Joan,  perqu*  ell  n'  habia  fet*  almoy- 
na  del  seu  bo,  ó  perquè  lo  bo  era  dolent  que  no  podia  anar  ni  per 
riure. —  No  te  m'  amohines,  lector  meu,  clamant  ab  indignació cris* 
tiana:  c  ]  pobres  capellanets  de  poble,  malaventuradament  tots  la  pas* 
san  axis! »  Ditxosos  jay  I  ben  ditxosos  de  nosaltres,  si  sabiam  tenir- 
loshi  cristiana  enveja.  A  n'  ells  sol  alegraries  la  pobresa,  tant...  tant 
com  los  tresors  I  quant  mès  crescuts  mès,  à  nosaltres  nos  neguí- 
tejan. 

iQué  cosas  s'  hi  aprenen  per  pobles  y  masias!  Y  sòls  fos  una, 
i  què  gran  y  aconhortadora!  —  Ja  ho  veyeu:  lo  jovent  endolça  la 
vellesa  ab  respecte  à  las  testas  per  V  elat  emblanquidas ;  admira  y 
ayma  à  qui  fa  bon'  obra  al  pruhisme,  y  enalteix,  sí  es  axó  possible, 
los  ministres  de  Jesu-Grist  en  la  terra ,  ab  santa  veneració. 

Las  quatre  personas  de  qui  he  pariat,  y  alguna  d'  altra  qne, 
còm  no  farà  gayre  de  paper  no  esmento,  se  trobaban  una  vetlla  del 
mes  de  nobembre  enrotllant  un'  amorosa  llar,  gran  y  axerida  còm  la 
que  hagué  de  tenir  devant  hu  de  nostres  mès  triats  poetas,  per'  es- 
criurer  una  de  nostras  mès  triadas  poesias. 

— Veja  si  me  'n  planyo  de  la  fret,  senyor  Rector,  per  mès  que  'Is 


(  231  ) 
anys  no  'n  sian  dei  tòt  contents,  y  manco  las  duas  feridas  que  ja 
sap ,  que ,  veyent  exa  llar  tant  arrancada ,  alabo  de  tot  cor  à  Dèu 
Nostre  Senyor  que  'ns  dona  fret  ben  couenta,  puix  quant  mès  cou, 
mes  bò  dóna  F  escalfarse, —  digué  V  oncle  Xacó,  prenent  una  brasica 
de  caliu  ab  las  gafas,  y  posantla  à  la  pipa. 

— Ni  may  que  'n  fes  tanta  de  fret —  barbolègà  lo  noy  aprís  d' baber 
remanat  un'  estona  lo  cap  de  ça  y  de  11  j ,  volent  significar  que  no 
s'  avenia  ab  lo  judici  del  bon  vell. 

—  Calla  noy,  —  féuli  son  pare — ja  't  sò  dit,  y  tu  has  de  saber 
quantas  dotzenas  de  vegadas,  que  quant  los  vells  parlan  alguna  cosa, 
ja  's  saben  perquè  ho  fan ,  que  bèn  pensat  y  esperimentat  s'  ho  tenen. 

—  No  'u  fa  pas  ab  malícia;  —  digué  lo  senyor  Rector — j Pobre 
minyonetl  ell  diu  lo  que  li  .sembla. 

—  Es  clar  qué  ho  dich ;  los  vells  devegadas  rapapiejan. 

— Bè ,  home  de  Dèu ,  bè :  —  respongueli  lo  senyor  Rector,  un  si  es 
no  es  i  son  despit  amohinadót — Si  més  nó,  sempre  fan  obrir  Y  ull 
à  la  canalla  com  tu,  que  respectuosament  ha  d'  escoltaries. 

—  Ja,  ja  ho  entench;  mès  dir  que  li  sap  bona  la  força  fret... 

—  Prou  n'  hi  ha,  noy,  prou...  Dèu  te  'n  guart  que  H  tome  may 
mès  à  ohir  tant  vanitós  com  anit. 

— Anem,  anem,  no  li  rondineu,  pobre  manyagoy;  ja  ho  ha  ben 
dit  Mossèn  Pau,  ell  no  'u  feya  pas  per'  enujarme.  Pbol...  pbo!... 
renonsas:  no  me  'I  mireu  ab  aquests  ulls...  Y  espahordiu,  pobrissó. 
Digas:  ^no  fa  que  no  m*  has  pas  contradit  pera...  No  has  pas  de 
botirte  axis,  home  de  Dèu:  açó  enlletjeix  mès  que  lo  matex  pecat. 
Bah!  no  'n  parlem  pus  y  bona  nit:  la  fret  es  fret,  y  quant  Dèu  nos  Y  en- 
via, no  es  perquè  'I  judiquem  nosaltres. » 

Després  d'  ex  rahonament  callavan  tots,  sentintse  sòls  en  mitx  de 
aytal  quietut  de  paraulas ,  la  suau  remor  del  foch ,  lo  blexar  fatigós  del 
pobre  vellet  y  un  qu*  altre  mot  perdut  de  alguna  cançó  de  las  minyo- 
nas  de  servey,  qui ,  còm  se  sòl ,  galejant  de  ça  y  d'  allà  trastejavan. 

<  —  Ja,  ja !  —  parla  à  la  fi  Mossèn  Pau,  esbargint  la  rialla  que 
faria  la  matexa  bondat ,  si  fòs  persona.  —  Sembla  que  'ns  han  posa- 
das  éncantarías  à  la  llengua.  Ja  us  dich  jo  que  honram  de  bona  ma- 
nera aquex  bell  caliu!  Si  tornassen  los  j)assats  de  la  casa — qu'  al 
cel  sian  —  nos  forallançarian,  y  ab  rahó  y  encara...  encara  podé  fent*  hi 
caurer  un  bon  reny.  D'  una  llar  sens  conversa,  y  d'  un  enciam 
sens  oli ,  Dèu  no  'n  dò  ni  al  famolench. 


(232) 

—  Ja,  ja  ja!... 

—  Je,jeje!... 
— Ji,jiji!... 

Foren  las  conlesías  de  Y  amo,  del  baylet  y  d'  En  Xacó,  a  qui  las 
penas  no*  se  li  n'  havian  duta  la  riallera. 

^c-Gracias  al  sant  nòm  de  Dèu.  —  digué  freganlse  las  mans  lo  ca- 
pellà—  Y  ara  tú,  Siset,  d*  aquí  endevant  atura  un  xich,  xich  mès  la 
llengua.  No  saps  que  diu  Y  adagi  ^que  val  mès  la  que  *s  calla  que  la 
que  's  diu?  y  quant  bo  diu  Y  adagi,  quelcom  s' hi  sal)rà.  Ab  axó,per 
penitencia,  y  perquè  no  hajas  d'  avergonyirte  tant  quant  te  'm  con- 
fesses de  la  feta  d'  anit...  faras...  una  bon'  amistat  al  oncle.  ^Tc  'n 
dònas  pena?  Mira,  donchs:  vet  aqui  Y  eczemple. 

Y  çó  dient ,  donà  una  carinyosa  estreta  de  braços  al  vellet. 

—  Senyor  Rector!...  ] pobre  Mossèn  Pau,  es  un  pou,  un  pau  de 
virtut! — digué  *nXacó  corresponent  à  Y  abraçada — ditxós,  de  qui 
sòls  de  lluny  se  li  sembla. 

— Ay ,  si,  onclet:  ja  'm  donch  bèn  per  entès:  —  afegí  En  Joan 
confós  —  si  jo  podia  rublir  lo  meu  geniot ..  sempr'  es  un  llampéch. 

—  Ja  'us  dich  qu'  estariau  ben  servit,  si  ab  lo  poch  que  jo  valch 
us  regiau.  Tot  m'  ho  haig  ben  mester,  car  amich  meu. 

—  Jo  H  refloch,  refloch...  tot  seguit,  noy ,  tot  seguit — inten•ompé 
'N  Joan,  ab  tota  la  malura  de  geni  de  que  s'  acabava  de  condoldre. — 
Ho  sents?  que  no  haja  de  tornar  à  dirtho  lo  bastó,  —  afegi,  donant 
un  cop  de  pèu  al  sol  de  teira ,  fent  somriure  al  capella  y  al  vell 
qui  's  guay taren  còm  dient :  c  geni  y  figura...» 

—  Bé,  pare,  bé,  —  respongué  lo  noy  mitx  esglayat,  aturant  còm 
podia  alguna  traydora  llagrimeta.  Y,  agafant  la  ma  del  vellet,  que  mitx 
li  apartava  y  mitx  li  acostava  à  la  boca,  diu:  ^Fa  que  no  'm  retrau- 
reu  may  lo... 

— ^Qué  parlas,  totxàs,  qué  parlas  ara?  ^que  sí  't  perdono?  Y 
encara  que  volgués  no  ferho,  que  podria?...  Vina,  manyach,  vina; — 
anà  seguint  tot  fcntli  una  moxayna  y  esforçant  la  tendror  de  la  sua 
veuela,  — oydà:  y  ja  qu'  has  cumpleria  tant  bè  la  penitencia ,  te 
mereixas  ben  bè  una  mercè.  Si  fos  fada,  t'  agraciaria  ab  un  dò;  mès 
ja  que  no  se  'n  pot  ésser  per  desitx ,  per  avuy  escóltam  à  cau  d'  ore- 
lla ;  un  altre  jorn  hi  caurà  quelcom  pus.  Vina  m'  aqai.  —  Y  pariantli 
à  cau  d'  orella  com  havia  dit — ^m'  has  entès? — finí. 


(  233  ) 

—  Si,  si,  —  respongué  lo  noy  ab  la  veu  tremolosa  de  quant 
r  afany  nos  domina. — iSenyor  Rector?... 

—  Qué  vols,  bon  minyó? 

— Je!...  ab  la  fret  que  fa,  totas  las  mans  se  'm  son  clivelladas;  y 
à  vostè? 

— Gracias  à  Deu,  per  ara  nó. 

—  Ja  n'  es  ben  segur?... 
— Tè...  mirat  ho  tu  matex. 

Y  mostra  la  ma  que  li  prengué  lo  noy  soptadament,  deixant*  hi 
una  besada,  mentre  que  lo  bon  vell  llagrimejava  de  tant  riure,  y  En 
Joan  s*  entemia  y  era  mès  dítxós  que  cap  rey. 

— L*  han  ben  hagut,  Mossèn  Pau,  sens  córrer  gayre. 

— Ja  'us  asseguro  que  no  'm  pensava  tingués  tanta  estrafolària 
aquesta  maynadeta. 

—  Si,  si,  canti,  canti:  ara  *ns  diu  maynadeta.  Maynadeta  ó  nó, 
s'  es  deixat  ben  xarpar. 

— Tòt  *u  oblido;  —  digué  lo  senyor  Rector  ab  esforçada  serietat, 
còm  si  talment  se  tractés  d'  un  ver  agravi  —  tot  'u  oblidoj  ab  tal  que 
r  oncle  nos  tinga  la  prometença  que  'ns  feu  ans  de  la  malaltia ;  que 
c  i  sants  y  a  minyons...  i  Ara  ja  sou  bèn  resexit,  y ,  à  fé  de  nonsas, 
(còm  soleu  dir  vos)  greu  me  sabria  morir  sens  que  'ns  T  haguesseu 
cumplerta. 

— No- hi  caych  en  qué  vol  dir. —  Contestà  En  Xacó,  Irahentlo  cert 
somrís  qu'  ell  procuraba  amagar  ab  tòs. 

—  Si ,  si:  tossiu,  tossiu ;  no  'us  valdrà  lo  frau,  parlà  En  Sisó. 

—  Tot  lo  que  s'  ho  val  se  fa  pregar. — Digué  *n  Joan. 

—  Anem,  oncle,  no  *us  faré  cremar  may  mes  de  la  vida,  afegí  En 
Sisó  ab  veu  y  ullada  un  xich  ganyonas  y  forsa  amorosas. 

— Yaja,  donchs,  siguem*  hi.  jEgem!...  Veus  aquí  que  una  vegada 
eran  un  pare  y  una  mare  qui  tenian  tres... 

—  Jo  't  floch!...  una  rondalla!... 

—  iV  donchs  qué  demanas?  —  preguntà  Y  ancià  fent  Y  ullet  à 
Mossèn  Pau  y  à  T  amo. 

—  Si,  si,  tzist,  tzist...— replicà  lo  bordegassot  estrafent  Y  ullet 
de  r  oncle. — jo  també  '1  sè  achicar  Y  ull  esquerre,  que  'us  penseu? 

—  Ets  de  la  pell  de...  y  m'  hi  voleu  fer  ésser  de  debò? 
— íY  donchs,  de  per  hulla? 


(234) 

—Es  net  que  hauria  d'  esserho.  Sò  mítx  cert  de  que  t' adormirís 
ohint 

— ^Ho  sentiu,  pare?  ^ho  sent,  senyor  Rector?  No  n'  hi  ha  per'  en- 
fellonirse?...  Y  després  diuhen  que  no  rapapieja:  rapapieja,  y  'm  fa 
rapapiejar  i  mi.  * 

— iOy ,  oy !  que  podé  fòra  la  primera  vegada  que  hi  bacaynajerías? 

—  Bè,  bè:  de  quin  temps  parlau?  de  tres  mesos  enrera.  Ara  ja 
tinch  ben  fets  dotz'  anys;  y  a  més,  jo  m'  adormia  escoltant  rondallas, 
no  pas  historías.  Vos  recordau  de  quant,  avuy  fa  vuyt  dias,  nos  contà  '1 
pare  la  del  Bruch?  Si  'us  'n  recordau,  oncle,  millor  pera  mi;  axis  la 
mala  vergonya  'us  farà  desdir  del  nom  que  m'  heu  posat. 

— Just;  y  si  ho  contas  bè,...  à  vos,  Xacó,  Mossèn  Pau  haurà 
d' imposarvos  penitencia. 

— Y  que  no  'us  quexareu  d'  ella:  Y  hom'  es  venjatiu. 

— Veyàm,  fill  mèu,  conta,  conta. 

— Veus  aqui  que  una  vegada  alcançarem  los  catalans  una  victorià 
per  la  gràcia  de  Deu  y  tantost  miracle  de  Maria  Santíssima  y  del  glo- 
riós S.  Jordi.  Fou  açó  en  cert  paratje  anomenat  del  Bruch ,  que  's 
troba...  ja  veureu  si  me  'n  recordo:  à  8  horas,  si  fa  no  fa,  de  la 
gran  ciutat  de  Barcelona.  Altrement ,  axó  era  à  principis  de  la  pre- 
sent centúria.  Los  del  Bruch  eran  200. 

— Ey,  nó; — interrompé  al  noy  son  pare  — 300  te  digui;  mès 
tant  se  val;  centena  avant,  centena  enrera,  tòt  fòra  estat  lo  matex. — 
Ves  dient. 

—Los  gavaits  eran...  eran...  à  cents  y  à  milés.  Eran..;  jo  'm  tinch 
pahor  5,000. 

—  Donchs  mal  haguda. — tornàl  à  interrompre  'n  Joan — No  eran 
5,000,  sinó  6,000. 

—  Tant  se  val; — contestà  lo  nin — milè  avant,  milè  enrera... 
— N6,  nó,  y  cent  voltas  nó:  —  replicà  En  Joan  bellugdntseli  à 

dret  y  à  través  las  ninas  dels  ulls — Ja  t'  asseguro  que  tens  una 
memòria!... 

— Malviatge!...  ara  m'  heu  fet  perdre  '1  fil...  Ah!  ja  tomo  à... 
just:  los  fusells  dels  nostres,  qui  manats  eran  per  un  tal  Riera,  eran 
malas  escopetas  de  cacera  ,^y  las  balas  troços  de  ferro  de  mala  mena. 
Los  fusells  dels  gavaits  tot  lo  diferent:  eran  de  la  bona  Iley ,  bons  y 
sancérs  còm  llurs  bàlas. — Gomensa  la  gran  batalla:  s'  encalçan,  s' 
abrahonan,  y  ja  estan  à  punt  de  perdre,  mès  no  hajau  pahor,   no 


(  235  ) 

Jiajau  temença;  i  la  fi  ja  ^anyarém.  Veus  aquí  que...  ara  se  me  n'  es 
foyt  lo  recorl  de  còra  haguérem  victorià.  No  migreu  pera  dirm'  ho, 
si  us  plau,  pare...  Ja  ho  tinch:  hu  dels  nostres  sonà  un  tabal,  que 
mogué  un  terratrèmol  tant  gran  —  de  segú  per  mercè  divinal  — 
que  'Is  gavaits,  creyent  se  'Is  hi  atançavan  grans  eczercits,  fugiren 
còm  aucells  apedregats.  >   • 

Açó  contat,  ab  tó  que  'n  diriam  de  senyor  mestre,  —  t  jLo  que 
pot  un  grapat  de  valents  que  sap  ben  enténdrerse — finí  En  Sisó, 
donant  una  ullada  al  onclet  y  dientli  ab  ayre  generós :  —  Oncle,  ja'  us 
perdono,  perquè  no  la  sò  recordada  tant  bè  còm  pensava.  Y  ara 
per  acabarvos  d'  avergonyir,  si  voleu  que  'us  conte  quelcom  de  la 
guerra  civil... 

— Nò,  nò; — parlà  la  dolça  veu  de  Mossèn  Pau — T  historia 
qu'  has  contada,  cóntala  sempre  à  tants  fills  y  nets  còm  tingas;  la  de 
la  guerra  civil...  sòls  una  vegada  quant  sian  grans,  que  ja  n'  hauran 
prou  per'  aborrirla. 

—  May  m'  es  plaguda  gayre...  però  hi  havia  quelcom,  qu'  encara 
que  després  me  costàs  mals  somnis,  sentírho  no  'm  desagradava. 

— A'fé,  senyor  Rector,  mès  d'  una  volta  'm  sò  penedit...  si  las 
cosas  podian  ferse  duas  vegadasl... 

— Bé,  bé:  per  lo  qu'  es  petit  En  Siset  ja  tè  prou  seny,  y  sabrà 
fer  bon  us  del  que  irà  posant,  si  Deu  ho  vol. » 

Mentre  capellà  y  amo  anavan  parlant  exas  y  altras  cosas.  En  Sisó 
que  havia  acostat  son  escambell  als  peus  de  1'  onclet ,  mantenia  ab 
est  conversa,  en  que  's  conexia  1'  instava,  usant  de  totas  las  cari- 
nyosas  astucias  que  té  la  canalleta,  qui  sap  tant  be,  si  mès  nò  que 
'Is  homes  fets,  que  t demanant,  demanant,  se  va  à  Roma »  y  que  cgo- 
tas,  gotas  y  gotas  foradan  la  penya  viva.  >  En  Xacó,  que  ni  era  tant 
lluny  com  Roma,  ni  tan  dur  com  la  penya  viva,  començava  à  lligar 
caps  de  1'  Historia  que  se  li  demanava.  Am  fou  que ,  tantost  al  ma- 
tex  temps  qu'  En  Joan  anava  à  dirne  una  de  las  seuas,  y  lo  senyor 
Rector  volia  fer  mala  cara: 

— Prous  prechs — digué  l' onclet —  ó  fóra  encara  veritat  lo  que  'm 
deya  En  Joan.» 

L'  Historia  de  que  's  tractava  no  cal  enujar  al  lector  dientli 
qu'  era  la  del  c  siti  de  Girona.»  —  Dexaum'  hi  finir  la  pipada,  y  ja 
que  sento  las  donas  que  comensan  à  fer  soroll  de  plats  y  culleras , 
per  avuy  'us  diré  sòls  quatre  cosas  de  còm  s'  amaniren  los  gavaits 


(  236  ) 
pera  fer  lo  síti ,  en  que  'm  trobí ,  enoblintme  de  la  més  gran  honra 
que  hom  pot  tenir. 

Ohiu,  donchs,  de  la  primera  mesada  de  maig  los  moviments  y  si- 
tuacions presas  per  Y  enemich  que  mès  han  de  fernos  servey  pera 
nostra  Historia ,  qual  pecat  mès  mortal  fora  lo  d'  ésser  massa  fosca. 

En  lo  pus  regalat  mes  de  la  primavera  comensa  nostra  Historia; 
en  lo  mes  de  maig ,  que ,  còm  per  camps  y  jardins  fa  esclatar  las 
flors ,  feu  esclatar  de  sant*  amor  i  la  Terra  lo  cor  de  tots  los  gi- 
ronins. 

La  diada  del  7  era,  quant  pels  cimals  de  ca  *n  Roca,  de  Gosta- 
Roja  y  per  la  banda  dreta  del  riu  Ter,  aparegueren  los  qui  un  any 
enrera  tant  escafinyejada  habian  nostra  Plaça;  nostra  Plaça,  que  'Is 
hi  doné,  ab  T  atach  y  siti,  duas  penyoras  de  io  que  mès  tart,  aydant 
Deu ,  era  capaça  de  fer. 

No  cal  enujar  vostr'  atenció ,  contant  hu  per  hu  los  remanaments 
preparatius  qu*  en  la  ciutat  férem  nosaltres :  segons  Y  Historia  s*  ho 
vaja  portant,  direm  dels  que  mès  convingan  (3).  Per  anit,  prou  n'  hi 
ha  ab  contarvos  còm  nostra  guarnició  era  en  exa  mesada ,  de  4  a 
5,000  homes  d*  armas,  quals  pujas  y  baxas,  còm  tòt  lo  altre,  las 
iréu  veyent  per  sa  rahó. — Emperò  me  racaria  passar  en  Y  ayre  lo  des- 
empedrament  obrat  en  los  carrers  de  mes  triifach ,  y  la  formació  dels 
de  r  esquerre  ó  colla  de  S.  Narcís ,  baldament  fòs  sòls  en  quant  i 
estos ,  pèl  nom  de  llur  Patró ,  de  nostre  gloriós  Generalíssim ,  com 
degudament  fou  aclamat  las  duas  lluytas  ans  del  gran  siti  (4).  Molt 
'us  podria  dir,  ja  que  m'  escau,  d'  aytal  nombrament,  de  que  tants 
escandays  feren  y  fan  encara  mès  de  set  parells  (que  ja  son  dels  qui 
també  's  riuhen  de  la  feta  de  las  moscas);  mès  prou  n'  hi  ha  ab  açò: 
trobareu  bèn  pochs,  y  si  massa  'm  feu  dir  cap  gavatx  que  s'  anome- 
nia  Narcís ,  y  no  es  perquè  no  conegan  nostre  gloriosisim  Patró  y 
Màrtir,  puig  nos  tenen  una  part  del  cos  sant  (5).  — Ab  açò,  y  ab 


( 3 )  Qui  punt  per  punt  saberlas  vulla ,  sobre  tot  si  es  entès  en  estraU^gia ,  còm  necbs  hi 
som  nosaltres ,  consulte  la  coneguda  y  detallada  Historia  de  Minali ,  Brígadier  dels  reyais  ec- 
zercits  f  Coronel  de!  reyal  cos  d*  ingeniers ,  é  ingeníer  comandant  de  la  Plaça  de  Girona,  du- 
rant lo  siti ;  y  per  tant  auctoritat  manifesta  sobre  d*  arts  de  guerra. 

( 4 )  Vejas  i  Blanch  ( ce  Historia  de  la  guerra  de  la  independència  en  el  antiguo  PríncifMdo, 
bajo  lainspeccion  de  D.  Joaquin  Roca  y  Comet » ]  qui  ho  conta  ab  merescut  deteniment  y  es- 
tensió. 

( 5 )  Axis  es  estat  fins  fa  pòch  temps ,  en  que  s*  es  retornat  al  sant  sepulcre  del  Patró- 
M&rtir  de  Girona ,  la  part  del  cos-sant  que  hi  mancava  y  qual  falta  tant  planguda  era  pÜa  ca- 
tólichs  y  agrahits  gironins. 


(237) 

que  habiam  un  home  devallal  del  Gel,  que  *s  deya  Alvatez,  y  altres 
que  's  deyan  Bolívar,  Mata,  Mínali  y  Nieto,  que  si  no  del  Gel,  èxits 
eran  de  lo  mès  triat  de  la  Terra;  y  que  tòt  lo  poble  tenia  un  diputat 
pera  servar  nostres  drets  en  la  Junta; — tie  dit  tantost  lo  bastant 
pera  que  lo  qu'  après  vindrà  se  us  fassa  de  bon  entendre. 

€  — Gironins — nos  havia  sermonat  lo  general  — per  traydoria  fa 
c  córrer  T  enemich  que  'ns  te  guanyats,  mès  jo  que  sò  cert  de  vostre 
c  patriotisme ,  de  vostre  coratje  y  de  la  fedeltat  que  duheu  i  Fer- 

<  nando  setè,  no  tincli  rezel ,  segú  de  que  m'  aydareu  à  fins  que  gota 

<  de  sach  me  restia.  Si,  Gironins;  V  Espanya  entera  teniu  embada- 

<  lida  ab  vostre  comportament,  y  jo  'm  sento  lo  mès  ditxós  d^  ésser 
t  ab  valtres.  Mès  per  lo  que  *1  frau  y  la  perfídia  podrian  fer,  valentse 

<  de  quelcun  gavatx  ó  agavatxat  que  fos  entre  nosaltres ,  poso  pena 
c  de  la  vida ,  prestament  ecsecutada  à  tota  persona ,  sens  distinció  de 

<  qualitat  ni  condició ,  que  parlia  de  capitular  ó  rendir  nostras  armas. » 
—  Penseu,  penseu  ara  T  alegra,  la  folla  cridòria  que  havia  de  mou- 
re la  ben  rebuda  d'  exa  lley,  puix  no  habian  de  temeria  'Is  bons, 
mès  los  hi  era  un'  esperança  de  que  'Is  dolents  no  farian  nosa  ó  s'  es- 
menarían.  Fou  dit  manament  pera  Girona  com  lo  day  pera  Y  olivera: 
r  olivera  no  s'  entristeix,  ans  s'  alegra,  veyent  lo  day  als  dits  del 
escatidor,  puix  sap  no  ha  de  servir  pera  malmetrela,  mès  pera  tràu- 
reli  los  brots  y  brancas  dolentas ;  sap ,  ab  una  paraula ,  que  'I  pagès 
ho  fa  pera  que  li  donguia  bon'  anyada. 

Parlem  ara  de  còm  s'  amanian  los  gavaits  à  radós  de  Girona ,  col- 
locaf  s  que  s'  hagueren  pèls  voltants  de  ca  'n  Roca ,  Gosta-Roja  y  vora 
del  Ter,  segons  per  enrera  heu  sentit  (6).  Manats  pel  compte  de  Rey- 

( 6 )  Veus  aquí  en  breus  mots  una  descripció  de  Girona  calcada  en  la  que  *n  fa  1*  eccelent 
historiador  Sr.  compte  de  Toreno : 

a  Girona ,  cap  de  correj^iment  de  son  nom  (capital  de  provincià  vuy  en  dia),  antiguament  si- 
tuada rost  avall  d*  una  montanya  ,  s*  esti*n  tòt  à  bora  del  Ooyà ,  anomenantse  Mercadal  la 
banda  esquerra.  La  dreta  s*  allarga  fins  hont  dit  riu  se  junta  ó  s'  agermana,  com  se  diu  per 
Girona ,  ab  lo  Ter ,  liont  també  s*  escorra  lo  Galligans ,  ríeró  de  no  res ,  lue,  devallant  de  per 
aquellas  clotaradas  de  S.  Daniel,  tants  de  greuges  causa  per  Girona  quant  las  plujas  fan  venirlo 
gros.  —  Àbduas  parts  de  ciutat  comunicanse  per  un  superbo  pont  de  pedra ,  guardadas  per 
antichs  murs.— Las  fortalesas  qu'  enrevoltan  ( es  à  dir,  enrevoltavan )  à  Girona  son:  lo  casteíl 
de  Monjuichitò\  costat  de  mès  cap  à  tramontana,  y  los  forU  de  Condestable ,  Regna  Ana, 
Caputxins^  del  Capítol  ^dela  Ciutat  —Té  altrement  Girona  los  arrabals  de  Pedret  per  V  en- 
dret  de  França ,  y  del  Carme  y  de  la  Rutlla  per  lo  de  la  marina.—  Pèl  del  Mercadal  s*  estén 
lo  pla  ó  plana,  é  qnal  dreta  hi  ha  la  tan  gaya,  còm  anomenada  Del>esa^  que  las  ayguas  del  Güell 
y  del  Rech  del  molí  fan  que  hi  sia  tant  dolça  la  primavera.—  En  quant  al  g^í  de  la  gent ,  en 
conjunt,  no  es  aquest  lloch  d*  esteodrenoshi.  Sapia  sòls  lo  curiós  lector  que  Girona  es  tant  va- 
lenta en  la  guerra,  còm  piadosa  en  la  pau,  còm  avuy  per  avny  ho  mostra  la  caritat  pública  que 
s*  obrirà  à  la  malestruga  pobressalla ,  tant  crescuda  ab  las  dcsventuras  que  passem. » 


{  238  ) 

Ile  vingut  de  Bàscara  (de  la  desventurada  que  còm  Rosas  y  altres  Ilochs 
suferts  havia  .tans  greus  trevalls  de  guerra)  establí  per'  assitiamos  los 
cinch  batallons  d' infants,  lo  destacament  de  cavalleria  y  las  tres  ó 
quatre  peças  d'  artilleria  qu'  había  fetas  seguir.  Tota  aquexa  gent  era 
gavatxa  y  d'  altras  terras;  mès  pèl  cas,  tots  son  gavaits. 

Pres  lo  poble  de  Medinyà  y  endreçat  un  destacament  al  de  S.  Ju- 
lià de  Ramis,  las  sanchs  se  'ns  enardiren,  y  demanarem  que  alguna 
gent  de  guerra  exis  vers  ells ,  puix  no  'ns  jaquia  fer  bona  son  lo  desilx 
de  venjar  à  la  pobra  gent  de  S.  Medi  y  de  S.  Gregori ,  tant  iniqua- 
ment  maltractada  per  Y  host  gavatxa.  Nostra  Junta  donà  sas  bonàs 
rahons  en  contra  d'  aytal  desitx;  més,  bonàs  ó  dolentas,  pesaren  mès 
las  nostras ,  y  la  diada  del  4  exi  lo  mateix  Alvarez  vers  dit  poblet 
de  S.  Medir  ab  prop  d'  un  milè  y  mitx  d'  homes.  Arrívat  que  hi  fou, 
diguérenli  que ,  des  de  la  diada  avans ,  feyan  los  gavaits  via  vers 
Amer,  comportantse  pèl  cami  com  à  bons  gavaits;  ço  es,  fent  tant  de 
mal  que  podian.  (7). 

Apressaum'  una  mica  ó  sinó  'ns  mancarà  temps. — Perdut  habiam 
lo  mitx  enderrocat  castell  de  Montagut,  qu'  es  à  set  quarts  de  Girona, 
y  feya  de  las  seuas  la  gavatxalla  pèl  poblet  de  Pout-Major,  quant  bon 
escarment  comensaren  à  rebre  de  la  maynada  de  S.  Narcís,  en  lo 
pontarró  del  Pou  èl  (yr. 

Ara,  si  esment  posàu  en  la  poca  gent  de  la  Plaça,  no  'us  mara- 
vellarà  que  fàcilment  s'  abandonassen  molts  Uochs  avançats;  y  per  tant 
que  'Is  enemichs  ayrosament  nos  environassen  la  ciutat  arreu ,  arreu. 
De  Campdurà,  Hermita  de  S.  Miguel  y  altres  paratges  pogueren 
senyorarse,  mentre  llur  cavalleria  per  aquell  pla  de  Girona  patrullava, 
y  nostras  torras  de  S.  Narcís  y  S.  Lluís  aprofítavan  bè  las  municions 
que  tenian. 

Sia  de  tot  lo  que  sia ,  lo  fot  es  que  si  ells  à  mitjan  mesada  arre- 


No  hi  escauria  pas  del  tot  mal  açí  una  suinaríssima  bistoría  de  Girona ,  y  sobre  tot  del  atacb 
y  siti  anteriors  al  de  1809.  Mès  lo  compendiat  que  ha  d*  ésser  est  llibre ,  ( puix  per  las  classes 
populars  si  acàs  lia  de  servir) ,  la  curtedat  del  temps  y  lo  dupte  de  si  fóra  deJ  agrado  del  Con- 
sistori ,  no  *ns  permetanferbo  ara.  ->  Sinó  en  aquest ,  en  altre  treball ,  mitjançant  Dèu ,  com- 
pletarem nostra  pensa. 

(7)  Los  moviments  dels  francesos*en  eza  mesada  k  tróban  minuciosanient  narrats  en  lo 
DiaAú  del  sitio  de  lü  Pla%a  de  Gerona ,  en  Cataluna ,  eserito  en  aleman  y  pubücMdú 
en  Ltipslch  en  i81S ,  por  A.  W.  Ducher ,  capitan  al  servicio  del  ex-rey  dt  WestfaUa : 
iradueido  al  espanol  por  D,  Pablo  Miranda,  Mgadier  de  lo$  realee  tyércitoa  y  tenienie 
coronel  del  real  cuerpo  de  artilleria;  una  de  las  obras  ab  la  qual  van  conformats  nostres 
datos ,  especialment  en  la  part  de  moviments  dels  enemichs. 


(239) 
plegaren  mès  eczercit ,  vingueren  à  nosaltres  de  Tarragona  unas  bo- 
nàs xicasde  viandas  y  10.000  duros.  jDigali  botx! 

Ab  açó,  y  ab  lo  guerrejar  seguit  que  sempre  que  's  posavan  à 
bon  tret  fcyam  als  enemichs  aprofitant  nosaltres  paysans  tota  ocasió 
de  surpendrerlos,  vingué  la  fi  d'  exa  mesada,  seus  que  'ns  atalayas- 
sem  d'  altra  cosa,  que  de  cóm  la  primavera  anava  embellint  mès  y 
mès  flors  y  cors,  que  al  comens  esclataren. 

Finís,  doncbs,  la  mesada  de  Maig,  cremant  la  gavalxeria  quelcu- 
nas  casas  de  Roca-Gorva ,  arfanjantse  barracas  y  atendantse  prop  la 
torra  Mirona ,  empentant  lo  riu  Ter  per  T  endret  de  Salt ,  y  vin- 
péntloshi  altra  divisió  de  3  í  4.000  bomes  qu'  escampà  per  tot 
hont  caygué,  planys  y  gemechs,  cóm  i  bona  germana  qu'  era  de  sas 
germanas. 

Diu  qu'  en  tota  eixa  mesada  desertarenli  al  enemich  200  soldats. 
Pobra  gent!...  afexugada  de  remordiments!...  Jo  en  las  caras  dels 
que  viu  hi  llegí  llur  bretolatge ,  cóm  veya  en  las  de  mós  companyóns 
la  noblesa. 

Ab  lo  contat,  ja  n'  hi  haurà  prou  pera  que  la  vinenta  vetllada  en- 
tengàu  lo  comens  del  síti ;  y  encara  que  se  'us  afadiguia  un  xich  T  en- 
teniment, (puix  son  tant  enredadas  las  cosas,  cóm  pobre  un  hom  de 
gentilesa  al  contarlas)  tól,  si  à  Deu  plau,  se  us  ii^  aclarint  ab  pa- 
ciència. Ab  las  historíaS;  y  à  fins  ab  las  mateixas  rondallas,  si  son 
gaire  Uargas,  passa  com  ab  lo  Sant  Rosari:  si  'ns  diguessen  qu'  hem 
de  dir  cinquant'  aves-marias,  y  tants  parells  de  parenostres  cóm  hi 
resam,  nos  mitx  esglayarian,  y  un  cop  dit,  hom  no  se  n'  endona  de 
que  tinga  contenta  à  la  Verge. 

—  Ço  lo  que  dieu  s'  ha  de  provar  pera  creuresc,  opinà  Mossèn 
Pau ,  tót  desembutxacantse  Is  rosaris. 

—  Axó  es  axó,  digué  'N  Joan,  trayent  la  barretina  del  cap  de  son 
fill.  > 

Cóm  la  nit  era  molt  freda  y  humida,  no  's  mogueren  de  la  llar,  en 
vers  d'  anar ,  cóm  solian ,  à  la  sala  à  resar  devant  la  capelleta. 


{  238  ) 

He  vingut  de  Bàscara  (de  la  desventurada  que  còm  Rosas  y  altres  Ilochs 
suferts  havia  .tans  greus  trevalls  de  guerra)  establi  per'  assitiamos  los 
cinch  batallons  d' infants,  lo  destacament  de  cavalleria  y  las  tres  ó 
quatre  peças  d'  artilleria  qu'  habia  felas  seguir.  Tota  aquexa  gent  era 
gavatxa  y  d'  altras  terras;  mès  pèl  cas,  tots  son  gavaits. 

Pres  lo  poble  de  Medinyà  y  endreçat  un  destacament  al  de  S.  Ju- 
Ui  de  Ramis,  las  sanchs  se  'ns  enardiren,  y  demanarem  que  alguna 
gent  de  guerra  exis  vers  ells,  puix  no  'ns  jaquia  fer  bona  son  lo  desitx 
de  venjar  à  la  pobra  gent  de  S.  Medi  y  de  S.  Gregori ,  tant  iniqua- 
ment  maltractada  per  V  host  gavatxa.  Nostra  Junta  donà  sas  bonàs 
rahons  en  contra  d'  aytal  desitx;  més,  bonàs  ó  dolentas,  pesaren  mès 
las  nostras,  y  la  diada  del  4  exi  lo  mateix  Alvarez  vers  dit  poblet 
de  S.  Medir  ab  prop  d'  un  milè  y  mitx  d'  homes.  Àrrivat  que  hi  fou, 
diguérenli  que,  des  de  la  diada  avans,  feyan  los  gavaits  via  vers 
Amer,  comportantse  pèl  camí  com  à  bons  gavaits-,  ço  es,  fent  tant  de 
mal  que  podian.  (7). 

Apressaum'  una  mica  ó  sinó  'ns  mancarà  temps. — Perdut  habiam 
lo  mitx  enderrocat  castell  de  Montagut,  qu'  es  à  set  quarts  de  Girona, 
y  feya  de  las  seuas  la  gavatxalla  pèl  poblet  de  Pout-Major,  quant  bon 
escarment  comensaren  à  rebre  de  la  maynada  de  S.  Narcís,  en  lo 
pontarró  del  Pou  d'  or. 

Ara,  si  esment  posàu  en  la  poca  gent  de  la  Plaça,  no  'us  mara- 
vellarà  que  fàcilment  s'  abandonassen  molts  Ilochs  avançats;  y  per  tant 
que  'Is  enemichs  ayrosament  nos  environassen  la  ciutat  arreu ,  arreu. 
De  Campdura,  Hermita  de  S.  Mipel  y  altres  paratges  pogueren 
senyorarse,  mentre  llur  cavalleria  per  aquell  pla  de  Girona  patrullava, 
y  nostras  torras  de  S.  Narcis  y  S.  Lluis  aprofitavan  bè  las  municions 
que  tenían. 

Sia  de  tot  lo  que  sia ,  lo  fet  es  que  si  ells  a  mitjan  mesada  arre- 


No  hi  escauria  pas  del  tot  mal  açI  una  suraaríssima  bistoría  de  Girona ,  y  sobre  tot  del  atach 
y  siti  anteriors  al  de  1S09.  Més  lo  compendiat  que  ha  d*  ésser  est  llibre ,  (puix  per  las  classes 
populars  si  acàs  ba  de  servir ) ,  la  curtedat  del  temps  y  lo  dupte  de  si  fóra  del  agrado  del  Con- 
sistori ,  no  *ns  permetan  ferbo  ara.  —  Sinó  en  aquest ,  en  altre  treball ,  mitjançant  Déu ,  com- 
pletarem nostra  pensa. 

(7)  Los  moviments  dels  franr^os*en  exa  mesada  pe  tróban  minuciosament  narrats  en  lo 
Diario  del  siiio  de  la  Pla%a  de  Gerona ,  en  Cataluna ,  eserito  en  aUman  y  publicada 
en  Leipskh  en  Í8i2 ,  por  A.  W.  Ducher ,  capitan  al  aervicio  del  ex-rey  de  WestfaUa : 
iraducido  al  espanol  por  D.  Pablo  Miranda^  brigadier  de  los  realee  ejércUoa  y  tenimUe 
coronel  del  real  cuerpo  de  artilleria ;  una  de  las  obras  ab  la  qual  van  conformats  nostres 
datos ,  especialment  en  la  part  de  moviments  dels  enemichs. 


.^-1 


(239) 
plegaren  mès  ec2ercit ,  vingueren  à  nosaltres  de  Tarragona  unas  bo- 
nàs xicasde  viandas  y  10.000  duros.  jDigali  botx! 

Ab  açó,  y  ab  lo  guerrejar  seguit  que  sempre  que  's  posavan  à 
bon  tret  fcyam  als  enemichs  aproíitant  nosaltres  paysans  tota  ocasió 
de  surpendrerlos ,  vingué  la  fi  d'  exa  mesada,  seus  que  'ns  atalayas- 
sem  d'  altra  cosa ,  que  de  cóm  la  primavera  anava  embellint  mès  y 
mès  flors  y  cors,  que  al  comens  esclataren. 

Finis,  donchs,  lamesada  de  Maig,  cremant  la  gavalxeria  quelcu- 
nas  casas  de  Roca-Gorva ,  arfanjantse  barracas  y  alendantse  prop  la 
torra  Mirona,  empentant  lo  riu  Ter  per  T  endret  de  Salt,  y  vin- 
guéntloshi  altra  divisió  de  3  a  4.000  homes  qu'  escampà  per  tot 
hont  caygué,  planys  y  gemechs,  còm  i  bona  germana  qu'  era  de  sas 
germanas. 

Diu  qu*  en  tota  eixa  mesada  desertarenli  al  enemich  200  soldats. 
Pobra  gent!...  afexugada  de  remordiments  I...  Jo  en  las  caras  dels 
que  viu  hi  llegí  llur  bretolatge ,  còm  veya  en  las  de  mòs  companyóiïs 
la  noblesa. 

Ab  lo  contat,  ja  n'  hi  haurà  prou  pera  que  la  vinenta  vetllada  en- 
tengéu  lo  comens  del  siti;  y  encara  que  se  *us  afadiguia  un  xich  Y  en- 
teniment, (puix  son  tant  enredadas  las  cosas,  còm  pobre  un  hom  de 
gentilesa  al  contarlas)  lòt,  si  à  Deu  plau,  se  us  iri  aclarint  ab  pa- 
ciència. Ab  las  historias,  y  a  fins  ab  las  mateixas  rondallas,  si  son 
gaire  Uargas,  passa  com  ab  lo  Sant  Rosari :  si  *ns  diguessen  qu'  hem 
de  dir  cinquant'  aves-marías,  y  tants  parells  de  parenostres  còm  hi 
resam,  nos  mitx  esglayarian,  y  un  cop  dit,  6om  no  se  n'  endona  de 
que  tinga  contenta  à  la  Verge. 

—  Ço  lo  que  dieu  s'  ha  de  provar  pera  creurese,  opinà  Mossèn 
Pau ,  tòt  desembutxacantse  'Is  rosaris. 

—  Axó  es  axó,  digué  'N  Joan,  trayent  la  barretina  del  cap  de  son 
fill.  > 

Còm  la  nit  era  molt  freda  y  humida,  no  's  mogueren  de  la  llar,  en 
vers  d'  anar,  còm  solian,  à  la  sala  à  resar  devant  la  capelleta. 


VETLLADA  SEGONA. 


Mes  de  Juny. 


Que  hi  ha  sahó  en  lo  poble  per  totas  las  miserías , 
Cóm  hi  ha  sahó  en  lasmassas  per  totas  las  gran  dors.» 

Balaguer. 


Axis  anavan  las  cosas,  quant  lo  gavalx,  després  d'  haberse  bèn 
amanit  y  aparellat  ja  per  la  banda  esquerra  del  Onyà,  ja  pèl  cim  de 
Tramon,  ab  tants  bons  llochS;  còm  ab  bons  canons  pera  guerrejamos, 
comparegué  la  diada  del  12  a  la  tarda,  un  missatger,  demanant  lo 
rendiment  de  la  Plaça. — Lo  cor  me  bat  d'  alegrança,  y  'm  sembla, 
à  fé,  que  m'  esclataria  sinó  m'  afanyava  à  dirvos  la  contesta  que  ni 
ab  Uetras  de  diamants  fóra  prou  ben  escrita ,  que  'Is  hi  feu  nostre 
Alvarez,  Y  home  mès  gi^an  qu'  ha  vist  Girona,  fbra  Sant  Narcís, 
perquè  no  es  Sant,  que  si  may  T  en  fessen,  cóm  apar  mereixers  tant 
com  més  de  quatre... 

— Xacó,  no  digau  cap  totxeria,  ni  *ns  feu  mès  migrar  esguar- 
dant... 

—  Donchs...  Sant  Narcís...  jay!  N'  Alvarez,  (prosseguí  Y  oncle t 
fent  una  petita  reverencia  com  solia  sempre  que  pronunciava  lo  nom 
de  r  immortal  governador),  contesti  i  Y  enviat  francès...,  imagineu 
lo  més  ben  xafat  que  hom  poria  dime ,  y  encara  no  ensopegareu  ab 
exas  paraulas  que  s'  han  fetas  tant  immortals  com  la  matexa  Girona : 
me  'n  recordo  tant  còm  del  parenostre,  c  Direu  d  vostre  general 
que  'í  pot  ben  estalbiarse  la  feyna  d'  enviarme  parlamentaris, 
puix  habent  resolt  no  comunicarme  ab  ells,  los  rebré  sòls  d  ca^ 
nonadas.^ — Y  ho  feu  còm  ho  digué,  perquè  tenia  un  cor  mès  ferm 


(  241  ) 

arrelat  a  la  sua ,  que  '1  roure  pijs  altívol  de  vostres  boschs ,  nos- 
traroo.  Ja  las  ireu ,  ja  las  ireu  sentint  las  grans  cosas  que  digué  du- 
rant tot  lo  siti,  com  iren  veyent  lo  gran  coratje  ab  que  tenirlas  sabia. 
Las  que  us  só  contadas  foren  las  primeras  roès  memorablas ,  còm  fo- 
ren las  darreras  qu'  exiren  d'  aquells  llabis,  quant  lo  voler  de  Dèu, 
pas  lo  nostre,  feu  que  lo  gavatx  entrés  à  Girona. 

Allrement,  fos  perquè  fos,  lo  fet  es  que  tants  missatges  com 
vingueren  foren  cumplimentats  ab  metralla  de  canó.  —  j^Qni  se  'n 
tenia  la  culpa?  No  fou  pas  perquè  Is  hi  planguessem  amonestacions, 
à  mès  de  la  que  tenian;  però  ells  las  escoltavan  com  qui  sent  plou- 
re :  paraula  de  Rey ,  paraula  de  lley ;  N'  Alvarez  era  rey  de  tots 
nostres  cors,  y  no  volia  afrontarlos.  Si  ho  hagués  fet,  als  noms  de 
nobla  y  santa  que  tenia  Girona  podé...  podé  no  hi  haguera  fet  cos- 
tat lo  de  Immortal,  qu'  hi  llú  vuy  dia.  Axis  estalbiarem  al  gavatx 
lo  remordiment  qu'  ara  'n  tindria  de  no  habernos  fet  merexer  tal 
anomenada.  ^Qué  hi  diu  lo  senyor  Rector  qu'  es  mès  eniés  que  pas 
nosaltres? 

—  Que  succehis  lo  que  succehis,  si  jo  hagués  tingut  prou  pit, 
haguera  fet  còm  vostre  invicte  general ;  no  perquè  créguia  lo  rebre 
d'  aquella  manera  las  missatgerías  un  gran  mirall  de  caritat ,  més 
perquè  à  tal  gent,  tal  tracte:  es  a  dir  à  tal  gent...  à  tals  obras.  ^No 
m'  enteneu,  Joan,  que  veig  qu'  hi  arronsàu  las  espatUas?  Vull  dir, 
que  la  causa  era  dolenta,  més  que  podian  ésser  prou  bons  y  honrats 
y  lleyals...  lleyals,  repetesch,  los  qui  la  seguian. 

—  La  bondat  V  enganya,  Mossèn  Pau,  digué  'n  Xacó,  la  bondat 
r  enganya,  cert  a  rafé. 

—  Axó  de  lleyals!...  afegi  En  Joan. 

—  Sí;  bè  ho  eran,  massa  que  ho  eran  ab  lo  mal  rey  qu'  ab  ells  ju- 
gava còm  lo  vent  ab  la  fullaraca.  Nosaltres,  nosaltres  ray  I  dcfensavam 
nostras  familias  y  nostras  terras,  quant  ells  ho  perdian  tot  per  un  ho- 
me dominat  per  las  passions,  més  grans  que  sa  grandesa  d'  esperit. 

—  Axó  de  perdr'  ho  tot  per  un  home,  qual  dolenteria  'Is  hi  era 
tant  clara  com  la  llum ,  prova  lo  bons  y  .honrats  qu'  eran  los  qui  '1 
seguian; — replicà  Y  amo  i  qui  fins  li  costava  esforç  creure  veritats 
dels  francesos  per  claras  que  li  fossen. 

— Bè,  bè;  sia  com  sia,  no  som  pas  nosaltres  qui  'Is  ha  de  judi- 
car. Ja  ho  han  fet  prou  los  sabis  de  totas  menas,  y  mès  que  tots, 
Déu.  Nosaltres  parlariam  sòls  per  nostre  cor,  y  ab  lo  cor  solzament, 

31 


(242  ) 
per  bó  que  'ns  sia  dat,  ni  sol  haber  poch  ó  massa.  —  Anau  seriat, 
qae  ja  *us  asseguro  que  si  algú  'ns  escoltis  se  riuria  de  nosaltres. 

—  Bon  profit  li  fes  sa  riallera,  mentre  *ns  lo  fassan  à  nosaltres  las 
opinions  que  vostè  'ns  diu.  • 

— Ben  dit,  més  ben  dit  de  lo  que  *us  pensau,  noslr'  amo,  puix 
lo  rahonament  de  Mossèn  Pau  era  lo  que  *s  feya  en  aquell  temps  per  ' 
alguns,  qui,  no  pas  per  espahordiment  de  lo  determini  del  general, 
més  perquè  deyan  que  's  malmenavan  las  bonàs  Ueys  de  guerra,  del 
tot  no  s'  avenian  ab  los  altres.  Que  pensavan  axis  n*  hi  havia,  ja  'us 
dich...  una...  dotzena  de  parells,  à  tot  estirar.  Emperò  tots  los  altres 
entre  'Is  quals  no  m'  agraviaréu  descontantm'  hi,  deyan  ferms  que  no 
s'  habia  de  guardar  cap  lley  ab  qui  trencava  las  més  santas.  À  més, 
que ,  començant  per  dit  determini ,  tot  se  resolia  en  avant  à  saber 
ésser  bons  iills  d'  ell ,  que  lo  altre  tot  iria  venint  per  son  ayre.  Enca- 
ra un'  altra  cosa:  sobre  d*  axó  hi  havia  una  santa  malicia:  deya  jo 
entre  mi  (y  si  jo  'u  deya,  bé  ho  podian  dirho  'Is  altres);  si  los  ga- 
vaits  s'  en  eniornan  sens  fer  tot  lo  sili,  podran  dir  per  França,  y 
per  tot  arreu,  que  no  'ns  hi  hem  volgut  tractar.  ^ Quina  serà  exa 
gent — pensarà  qui  no  'is  conega — que  ni  sisquera  s'  hi  es  volgut 
parlamentar  una  ciutat  que  diu  qu'  ho  feu  seggles  enrera  ab  lo  matex 
Carlomagno?  (,No  fa? — Jé...  jé...  i. no  era  ben  feta  tal  pensa? 

— Sí,  home  de  Deu,  y  anau  seguint,  que  ja  no  s'  ho  val  lo  riu- 
re que  'm  feu  fer. 

—  Enteniam  tant  lo  alt  seny  de  nostre  general,  qu'  esperavam 
sas  paraulas  y  'ns  alegravam  ab  ellas ,  còm  un  camp  moll  quant  lo 
beneyt  sól  1'  escalfa.  Ell ,  per  sa  part ,  era  ben  segú  de  la  gent  que 
regia;  sabia  bé  que  si  cuant  un  home  té  devant  lo  perill,  no  pensa 
gayre ,  pensa  bé  lo  poch  que  'u  fa.  Per  ço  1'  enlayra  tant  à  nostres 
ulls  la  valenta  resolució  que  n'  havia  presa.  Bé  prou  ho  veya  ell  en 
nostras  caras;  en  totas  hi  haguéreu  talment  llegida  amorosa  veneració 
que  tant  dignifica  quant  es  merescuda. 

Y  ara  que  me  'n  recordo ,  un  dels  que  ohi  conversar  sobre  lo 
que  'us  conto  fou  un  senyor  doctor,  dit  D.  Joan  Nieto,  hu  dels  més 
homes  de  bé  d'  alashoras,  que  n'  ha  fet  un  llibre  del  siti.  Fou  axó 
certa  diada  en  que  jo  era  al  hospital  fent  companyia  à  ma  pobra  ger- 
mana Gatarina ,  que  Déu  tmga  i  la  glòria.  M'  estava  jo  à  son  costat 
diguentli  paraulas  blanas  per'  alenaria,  car  la  febra  per  son  marit  y 
per  mi  anava  consumintla.  Per  son  marit  no  foumalvcrçada:  era  ma- 


(243) 
lalt,  y  al  cap  de^  pochs  dias  Dèu  Nostre  Senyor  se  T  end&gné;  per 
mi,  gracias  à  n*  Éll,  no  'm  cal  dirvos'  ho.  Mes  no  *ns  adelantem, 
que ,  si  à  Deu  plau ,  avinent  me  serà  parlarvos  d'  açó  en  altra  vet- 
llada. Ara  anem  pel  qu*  anem ,  com  deya  aquell  a  qui  volian  fer  dir 
lo  rosari,  cuant  ell  anava  per  pübillas. — Mentre  jo  aconhortava  à 
ma  trista  germana,  ohí  que  lo  ans  dit  metge  senyor  Nieto  deya  à  un, 
qui  m*  aparegué  ésser  dels  grossos,  paraulas  més  ó  manco  aquestas: 
<  Los  qui  han  coratge  y  enteniment  ben  assentat  ó  n'  enrahonan  bè, 
ó  aventurar  no  volen  llurs  parers  en  açó  de  las  parlamentarias ;  y, 
essent  ells  més  pochs  que  V  altra  gent,  placi'  à  Ueu,  perillós  no  *ns 
sia  fernos  sorts  al  enemich.  > 

Molt  y  molt  més  us  podria  conlarne  si  rcmerabrava  conversas  y 
ditxos;  més  ja  podé  'n  só  fet  un  gra  massa,  y  altrement-son  tantas 
y  tantas  que  no  essent  ben  cert  de  recordarlas  val  més  no  posars'  hi. 

Tot  lo  que  nosaltres  deyam ,  bé  prou  presumirs'  ho  debia  lo  ga- 
vatx,  qui,  com  se  las  pensava  totas,  arbitrà  medis  pera  fer  caure  à 
mans  propias  del  general  llelras,  en  que,  després  d'  escorrehi  tota 
sa  malicia  y  enfelloniment ,  déyali  que  c  un  jorn  ó  altre  's  doldria  de 
no  haber  volgut  comunicarse  per  la  sola  y  única  manera  en  lleys  de 
guerra  establerta.  >  ^ Ho  sentiu?  ^y  lenian  vergonya?  axó  pla:  lo 
que  tenian  era  una  serp  dins  son  cor.  ;  Pobr'  Alvarez !  empresonarte, 
engríllonarte ,  martiritzarte  pogueren  lo  cos,  més  Y  anima  leniasla 
massa  prop  del  cel  pera  que  'Is  martiris  hi  arrivassen !  —  A  la  darre- 
ria si  Deu  nos  serva  la  salut  y  no  'us  c^nsau  d'  atendreme ,  veureu 
quins  fruyts  dava  la  sement  de  la  venjança  en  T  ànima  d'  aquella  gen- 
tota  fruyts  més  amarchs  que  *1  remordiment  y  la  vista  de  la  persona 
qui  fa  lenirnoslo. 

Tornant  ara  à  las  construccions ,  que  al  comens  us  sò  dit  habian 
fetas  los  francesos,  la  del  Onyà  comensà  lo  fogueitx  en  hora  de  mitja 
nit,  y  la  de  Tramon  al  trench  d'  auba.  (1 ). 

Ans  de  dirvos  de  la  gran  diada  del  mes  de  juny,  la  del  12,  sa- 
breu qn'  arrívadas  nos  havian  viandas  y  500  duros  ab  que  amaynar 
pogucssem  nostres  mals. — La  una  de  la  nit  acabava  de  caure  ab 
aquella  magestat  que  sabeu  sona  la  campana  groça  de  la  Seu ,  quant 
las  primeras  descàrregas  ressonaren  per  Girona.  Alguns ,  qui  ja  es- 

( I )  Exa  bateria  bí  ha  qui  dio  fou  assentada  contra  las  Torras  de  S.  Narcís  y  S.  Lluís , 
que  son  per  aquells  cimals  de  montanyas.  D*  exa  opinió  es  En  Bucher ,  al  qual  contradiu  En 
Miranda ,  donant  la  satisfactòria  rahó  de  la  gran  Uunyaria.  { 400  toesas. ) 


(  244  ) 

lavam  desvetllats  y  amatents ,  no  'ns  sorprengueren  al  sentirlas.  Après 
de  unas  se  'n  seguiren  altras,  axis  con  se  seguexen  los  glatíts  del  cor, 
y  tothom  se  dexondi.  La  pluja  menuda  de  la  metralla  cau  per  la  ciu- 
tat ab  tal  fúria ,  qu'  enderroca  casas ,  malmena  gent  y  bèstia ,  y  tot 
quant  encalça  ho  estrijola  y  miqueja ;  y  axó  sens  pau  ni  treva ,  sens 
donar  temps  de  respir  d'  un  mal  à  Y  altre.  Onze,  onze  morters 
gitavan  foch  etern  de   la  gorja,  llançant  vint  bombas  per  cada 
mitj'  hora.  ^  Sabeu  que  semblava  aquell  terratrèmol  y  aquellas  flama- 
radas  dels  canons?  Tal  comparança  'm  vingué  a  lashoras:  semblavan 
y  anima  d*  un  home  escalfat  per  la  venjança ,  en  la  qual  mitx  infern 
se  n'  hi  entra  per'  atiaria  — Totduna  s*  ou  per  carrers  y  plaças  lo 
toch  de  generala ,  com  una  veu  del  cel  que  diu :  «  alçauvos ,  apres- 
tauvos,  jaqniuho  tot,  coratjosos  fills,  vostre  so  fora  malehít  de  Dèu 
y  'Is  homes.»  Nins,  vells  y  donzelletas,  sens  orde  ni  concert,  se  fora- 
gitan  de  llurs  casas  enmenats  per  T  esglay ,  y  s'  axeplugan  allà  hont 
poden.  Los  braus ,  los  qui  tenen  vida  pera  posar  à  prova ,  los  cridats 
pèl  cel,  cercan,  rodan,  furgan  febrosos  pera  trobar  lo  perill.  —  ^Y 
de  las  donas,  qué  us  contaré?  Santa  Bàrbara,  la  Patrona  à  la  qual 
invocació  s'  acomboyaren ,  à  tols  nos  valga !  allò  era  véurelas  à  ellas. 
Se  'n  volavan  vers  hospitals  y  demés  paratjes  de  desgracia ,  com  un 
estol  de  colomas,  que,  à  cuyta  corrent,  fugint  la  pluja,  se  tiran  al 
coloma.  Entr'  ellas ,  entr'  ellas  hi  haguéreu  vista  m'  estimada  ger- 
mana, lo  cor  del  meu  cor,  qu'  esbargint  perla  caritat  lo  neguit 
que  passava ,  roja  de  tant  esperitosa ,  ab  la  cabellera  desfeta  y  rega- 
lantli  suor  la  cara,  fou  de  las  primeras  à  '^ rebre  ordes  pera  que  li  fos 
assignat  lloch  hont  esmarçar  la  tendror  de  s'  animeta. —  Sou  estats  à 
Girona,  y  sabeu  hont  vé à  caure  Y  església  de  S.  Pere  de  Galligans: 
donchs ,  en  aquell  sant  temple  tant  vell ,  tant  digne  de  veneració  per 
las  maluras  de  guerras,  ayguas  y  de  totas  menas  que  n'  ha  presen- 
ciadas,  en  aquella  església,  dich,  s'  hi  arranjà,  còm  se  pogué,  un 
hospital...  un  hospital,  dich?...  bè;  anomenemio  axis  pels  malalts  que 
s'  hi  portaren,  car  era  mes  aviat  lloch  en  que  totas  las  desventuras 
semblavan  famolencas  Iluytarhi.  Esgarrifava  de  veure  la  gent  mal- 
mesa, los  xaragays  de  sang...  si  tins  la  recordança  'm  fa  suor  freda, 
feuse  un  carrech  de  lo  que  seria!...  iDèu  de  pietat!  es  ben  cert  que 
una  de  mas  feridas  s'  haguera  encarregat  de  durme  al  costat  vostre, 
si  no  fos  estada  la  paciència  del  seraR  que  'm  donareu  per  germana, 
i  Dinou  anys  tenia  llavors!...  Mireu,  ne  son  passats  més  de  60,  y 


(  245  ) 
encara  se  *m  negan  los  ulls  de  llagrimas  ai  recordaria !  Dèu  t'  baja 
ben  perdonada ! 

Fem  una  xica  d'  estació  y  seduiré  espiicant 

Després  de  totas  las  desventuras  qu'  beu  sentidas  ne  ve  un'  altra 
de  tant  grossa,  si  mes  no.  ;  Mes  de  juny ,  mes  de  juny !  La  sanch  que 
tu  vejeres  córrer  tenyiria  V  estany  de  Banyolasl  — Vull  parlarvosde 
la  surtidaque  férem  la  diada  del  17.  Més  no;  ans  parlarvos  dech 
de  lo  que  contan  que  succebi  la  nit  del  15. 

—  Cèm  s'  entén  açó  de  contan \  ^no  'n  sou  ben  cert? 

— Ben  cert,  ben  cert...  no  'n  posaria  las  mans  al  focb  de  tot.  (2) 
Jo  era  ferit,  y  après  m'  ho  comptaren.  No  bi  vull  perdre  ni  guanyar, 
que  si  no  ma  Historia  faria  son  à  En  Sisonet,  puix  fora  rondalla. — 
Altrement ,  diu  qu'  amparats  de  la  negror  de  la  nit,  y  fent  tant  poca 
remor  y  soroll  com  pot  una  colla  de  gent  armada ,  avançà  un  batalló 
gavatx  des  de  Pont-Major  per  escometre  T  arrabal  de  Pedret,  que 
no  cal  dirvos  se  troba  i  tramontana  de  Girona ,  y  a  T  exida  matexa 
del  portal  de  França.  En  ex  arràbal  posats  s'  bi  eran  d*  avançada 
uns  quaranta  soldats  y  '1  capità ,  qui ,  sens  ombra  de  temença  tran- 
quila  y  a  fins  dolçament  reposavan ,  quant  pèls  gavaits  surpresos  foren. 
Si  es  traydoria  ó  no  açó  de  prevàldrese  de  la  son  de  V  enemích , 
no  'm  pertany  à  mi  fallarbo,  si  no  dir  que  nostra  gent  fou  passada  à 
mata  y  degolla  com  un  remat  d'  anyells.  Dels  francesos  diu  (y  aquí 
si  que  '1  diu  bi  escau  d'  allò  millor)  diu  que  sols  un  se  'n  feu  la  pell. 
Açó  es  lo  que  'm  contaren  uns,  puix  altres  diuben  que  nostra  poca 
gent  se  retira  à  la  Plaça,  lo  qual  se  'm  fa  més  de  mal  pahir;  però 
còra  de  res  sò  ben  cert,  preneune  lo  que  'n  vullau ,  y  anem  guanyant 
temps. 

En  lo  dia  16  nos  trobam,  en  que  las  torras  de  Sant  Narcís  y  Sant 
Lluis  comensavan  à  ésser  ametralladas ,  quant  se  projectà  per  T  en- 
demà 17,  la  malaguanyada  surtida,  qual  nom  de  malaguanyada 
prest  entendreu  si  es  ó  no  merescut. 

Una  mala  opinió  dels  intents  de  la  bost  enemiga ,  fou  causa  de 
la  mort  de  més  d'  un  centena  de  valents;  de  cent  y  deu ,  si  lo  recort 
no  'm  ment,  qual  ardidesa  y  menyspreu  de  la  vida,  eran,  à  fe  de 

( t )  Per  fatta  de  guamicid ,  hi  habia  sols  en  l' arrabal  ona  avançaila  qne  *s  retiri  à  la  Pla- 
ça ,  veyent  las  superiors  forças  dels  qui  los  atacavan.  Es  incert ,  donchs ,  qne  V  arrabal  esti- 
gués guarnit  de  tropas  j  qu*  estàs  haguessen  Y  avançada  d*  un  oficial  y  40  homes  que  fos  pas- 
sada à  mata  y  degolla.  ( Bucher  y  Miranda  —  Pàg  10  y  11. ) 


(  246  ) 

cristià,  dignes  de  millor  prova.  jQué  s'  hi  pot  fer!  Si  de  guaytarse 
haguessen  las  cosas  per  lo  que  d'  ellas  se  n'  aprofita ,  y  no  per  la 
fortalesa  ab  que  s'  han  en  cor  y  haberse  's  procura,  lo  siti  enter  ja 
no  fóra  estat  tal  siti  mès  tantost  un  crim  salvatge. — A  vuyt  horas  de 
dia  exiten  de  Girona  cinch  cents  dels  nostres,  lot  vorejant  Pedret  y 
collada  vehina  de  la  montanya  de  Monjuich ,  ço  es ,  entre  tramon- 
tana  y  mitx-jorn  de  la  ciutat.  Los  fusells  dels  encmichs  sens  repòs  ni 
espera  Is  hi  tiravan,  puix  enterament  llurs  tiradors  veyan  à  nostra 
maynada,  la  qui,  com  dirse  sol,  t  lo  cap  dret  y  lo  cor  net»  avan- 
çava, avançava,  curantse  tant  del  foch  granejat,  com  jo  del  carriquetx 
d'  exa  llar  en  que  'ns  escalfam.  —  Nostres  intents  eran  malmetre 
una  paret  6  murallot,  en  termes  de  guerra  anomenat  respaldó,  que 
habian  axecat  los  francesos  pera  resguart  dels  molins  de  Pedret ,  de 
que  s'  eran  fets  amos.  Lo  mal  fou  en  creure  que  dit  respatller  habia 
estat  fet  pera  guamirs'  hi  una  bateria  contra  lo  baluart  de  S.  Pere. 
i  Malaguanyada  sanch  que  tal  enterboliment  nos  costà!  No  'us  enujeu 
de  que  ho  repelesca;  més  una  vida  malvérçada,  y  sobre  tot  à  lasho- 
ras,  dol  ab  la  dolor  mes  amarganta  que  pot  hom  sentir!  ^ab  que  's 
pagan  las  llagrimas  de  tans  ulls  de  mares,  pares  y  fills  com  estalbíarse 
podian?  —  Nostres  desitxs,  emperò,  foren  cumplerts,  car  aclarirem 
als  francesos  qu'  en  llochs  avançats  por  aquells  endrets  formiguejavan, 
arruinant  après  Y  espècie  de  taparada  6  respatller  de  que  sò  feta 
recordança.  Y  no  sòls  açó;  mès  sostinguts  nos  hagueram  pel  arrabal, 
ferms  com  un  rocam ,  si  aytal  no  fos  estada  temeritat,  puix  las  tro- 
pas  gavatxas  aplegadas  poch  à  poch  per  aquells  entorns  de  V  olivera 
y  las  forcas ,  fortament  nos  atacaren.  A  tot  axó  poseuhi  encara  lo 
foguelx  que  'ns  feren  altras ,  exidas  de  per  aquellas  baterías  y  que 
per  altras  endrets  vers  lo  Ter  se  dirigian  per'  enrotllarnos.  Abduas 
parts ;  la  llur  y  la  nostra ,  bona  sahó  de  morts  y  ferits  hagueren ,  que 
gavatx  no  vol  dir  cobart,  se  *n  manca  forsa,  axis  com  espanyol  no 
vol  dir  valent;  se  'n  manca  una  engruna,  engruna  (3). 

Entre  tant  la  mesada  de  juny,  com  nosaltres  vells,  velleruchs, 
poch  a  poch  anava  desapareguent,  duentnos  ab  cada  desventura,  nova 
esperança ;  y  entre  tant ,  las  baterias  gavatxas  anavant  talment  axa- 
manantse;  y  puix  de  semblanças  estem  (que  ab  tot  s*  ha  de  conexer 
la  velló)  eran  per  nosaltres  còm  los  mals  d'  una  casa ,  que  V  un  me- 

(3)  S' entén  perfectament  V  ardidesa  y  confiança  ab  que  Y  eneniich  fer  debia  tots  exos  ré- 
mananients ,  considerant  qu'  en  número  de  80.000  bomes  eran  los  qui  6  radós  do  Girona  teniam. 


(247  ) 
na  r  altre,  fins  que  Dèu  hi  posa  ulls  misericordiosos«— Gomensaren  a 
guerrejamos  duas  baterias,  y  presas  nos  foren  las  torras  de  S.  Nar- 
cís y  S.  Lluis ,  qual  flaca  guarnició  resistir  no  pogué  lo  nombre  y 
furía  dels  escometedors.  Ab  c^xos  mals,  succehinos  lo  de  poguer  mès 
lliurement  maltraclarnos  las  baterias  de  ditas  torras,  fentnos  desam- 
parar,  com  las  allras  duas,  la  de  S.  Daniel. — Densa  d'  axó,  dia  y 
nit  eram  foguejats,  essent  una  de  las  més  planyivolas  desgracias,  la 
crema  del  Hospital  Militar. —  No  mancà,  ab  tot,  qui  discorregué  que 
pus  aviat  bè  que  mal  nos  feya  esta  crema ,  puix  la  cobdícia  de  mès 
de  quatre  parells  feya  del  cremat  edifici  lloch  de  fira  en  vers  de  cris- 
tiana almoyna  y  desprendiment.  De  tota  manera  que  fos,  las  riquesas 
que  hi  havia  perdudas  eran,  com  las  fonts  de  remey. — Aquí  teniu 
com  en  tant  amarch  desconhort,  encar'  hagueren  de  patir  lo  d' aban- 
donar los  hospitals  de  S.  Domingo  y  S.  Marti,  aparellantne  un  al 
Hospici ,  y  altre  à  S.  Daniel ,  com  ja  ireu  veyent. 

Mentre  tans  dols  nosaltres  patiam ,  s'  alegravan  ells  ab  V  arribada 
de  nou  eczercit  de  Barcelona,  comanat  per  En  Saynt-Gyr,  qui  parà 
quartet  en  lo  poblich  de  Fornells.  Las  novas  gents  y  armas  hagueren 
d'  encendre  més  son  despit,  puix  à  mès  del  fogetx  que  per  la  bate- 
ria de  Traníon  y  per  altra  formada  contra  las  torras  Monjuich  rebia, 
construireu  la  de  bretxa ^  ço  es,  que  pera  obrir  portell  6  bretxa 
habia  de  servirne ,  y  après  d'  ella  altras  y  altras  de  novas  per  tots 
los  endrets  contra  del  pobre  castell,  puix  ell  era  per  sa  guerra,  com 
los  polsos  pera  las  personas,  qual  ferida  es  mortal.  Pera  llurs  obras 
de  valeig,  com  no  podian  cavar  ni  gratossejar  pèl  sol,  car  era  de 
penya  viva,  s*  enginyavan  fent  lo  parapeto  ó  barana  de  resguart  ab 
sachs  de  terra;  emperò  nosaltres  mostràntloshi  nostra  caritat j  los  hi 
remetiam  bombas  y  granadas  sens  repòs,  pera  veure  si  sabiam  fér- 
loshi  las  clotadas  qu*  ells  ab  tràmachs  ni  magalls  podian.  —  Ab  exas 
mariyagarias,  finiren  com  pogueren  la  bateria  que  anomenaren  impe- 
rialf  que  à  obrar  comensà  la  diada  del  3  del  vinent  mes  de  juliol  (4). 

Aquestos  eran  los  mals  de  la  guerra  d'  armas ,  puix  los  de  la  salut 
eran  desventrellarnos  y  ferir  de  mort  à  alguns  qui  habian  de  dormir 


( I )  La  bateria  imperial  fou  guarnida  ab  vint  nsnoos  j  dos  obusos ;  mes ,  ja  ans  d^  esta- 
blirse ,  patia  lo  Castell  lo  foch  de  la  de  Tramon ,  d'  altra  formada  contra  las  torras ,  d*  altra  de 
quatre  morters  col-locada  entre  las  torras  de  S.  Narris  y  S.  Lluis,  y  d*  altras  de  duas  y  quatre 
peças  des  de  lo  caminal  de  comunicació ,  que*s  troba  entre  las  torras  de  S.  Narcís  y  S.  Daniel 
( Miranda ). 


.        (248) 
en  paratges  romàtichs  y  damont  las  mateixas  llosas  ó  rajolas.  Més 
de  aqueixa  mesada  ray ,  Deu  rC  hi  doret!  axis  las  vinentas!... 

—  No  hi  ha  res  mès? — preguntà  En  Sisó. 

—  No  hi  ha,  no  hi  ha...  renonsas  de  bordcgàs,  si  feya  esforços 
de  memòria  be  us  podria  dir  quelcom  pus,  mès  lo  que  m*  hi  puch 
haber  jaquit  per  algun  raconot,  ni  us  plauria  gayre,  ni  jo  mostràr- 
vosho  sabria  clar,  encara  que  ben  clar  sàpigues  jo  veurho. — Ab  axó 
qui  hi  sapia  més,  que  més  n'  hi  diga  (5). 

—  Vejam  que  hi  dirà  Maria  Santíssima — parlà  Mossèn  Pau — 
que  ja  veig  venir  à  la  Dolors  à  avisarnos  pèl  rosari. 

Gom  de  fet:  vingué  T  escutarida  donzella  y  s*  axecà  Y  aplech. — 
En  Joan  donà,  còm  solia,  lo  bras  al  onclet,  qui,  tot  ranquejant, 
ranquejant,  arrivà  à  la  sua  cadira  de  braços  de  la  sala,  qu'  era  tant 
sua  qu'  encara  avuy  à  la  masia  se  *n  diu  t  la  cadira  de  Y  oncle  Xacó.  > 
— Mossèn  Pau,  al  exir  tothom  de  la  llar,  passat  habia  lo  bras  es- 
querre pèl  coll  d'  En  Siset,  y  tustantli  ab  la  ma  dreta  las  gallonas, 
vingué  com-  tots  à  la  sala. 

—  €  Per  lo  senyal — de  la  santa  creu —  >  comensà  després;  do- 
nantnos,  aymat  lector,  eczemple  de  lo  que  podem  fer  per'  esperar  la 
vinenta  vetllada. 


( 5 )  Los  moyiments  esteríors  de  qne  no  *s  parla  en  lo  tecst ,  y  que  merexan  menció  son : 
->  L*  atach  d*  En  Rovira  à  un  convoj ,  en  que  catorz*  homes  y  fres  cavaDs  morts  y  una  car- 
retada de  francesos  nafrats  coronà  la  vktoria ;  —  V  encalçament  d*  En  Noguera  y  En  Rovira 
&  altre  convoy ,  que  venia  de  la  Junquera ,  y  en  que  moriren  mès  de  cent  firancesos  ;-*]a  des- 
trucció d*  altre  convoy  entre  Bàscara  y  Ordis  per  En  Simón;— r  intercepció  d*  altre  per  En 
Rovira  ab  mort  de  vint  y  un  enenücbs ;— T  atach  d*  altre  convoy  per  lo  coronel  Porta ,  qui 
estessà  dos  cents  quaranta  un  enemicbs  deb  cinch  cents  qui  guardanüo  anavan.    (  Blanch.  ) 


VETLLADA  TERCERA. 


Mes  de  Juliol. 


aPer  part  de  Moi\juich 
Guanyamos  tu  pensavas , 
Sa  muralla  arrasavas 
De  bronze  ab  granadis. » 

CopiAS  DE  San  Narcís. 


Ajustadas,  còm  las  altras  vetlias,  las  quatre  personas  que  sabeu, 
y  assegudas  en  escó  prou  llarch  pera  que  n'  hi  càpigues  algun*  al- 
tra s*  hi  volia,  prosseguí  Y  Historia  còm  sentireu,  y  que,  còm  tota 
la  ja  contada,  demana  foch,  bona  voluntat  pera  T  historiador  y  ente- 
niment despert  pera  que  no  se  '1  maljudiquia. 

f  — Lo  punt  que  mès  s'  emportà  lo  cor  als  gavaits  fou,  ja  ho 
crech ,  lo  castell  de  Monjuich ,  qu'  es ,  com  sabeu ,  part  d'  allà  de  la 
montanya  de  devant  la  Seu. — Y...  oydà:  tú,  Jordi,  que  tens  la  teua 
traçota  à  fer  cançons ,  pots  traureu*  una  que  comensia : 

Ay ,  Castell  de  Monjuich , 
Qui  V  es  vist  y  qui  *t  vea  ara ! 
Qui  t'  es  Tist,  si  ara  te  veu, 
Per  plorar  no  té  proas  lligrimas. 

— Vala,  vala,  Xacó! — digué  Mossèn  Pau — i  també  sou  folliayre? 

—  Pbo,  pbo!...  qui  es  que  no  'n  te  un'  arrel,  y  més  si  se  n'  es 
vistas  tantas  com  jo?  Si  us  galejava  las  canços  y  corrandas  que  tre- 
yam  per  Girona ,  no  enllestiria  de  tot  avuy  ni  demà.  Anem  dient , 
donchs,  lo  de  Monjuich,  pera  que  *N  Jordi  puga  fer*  hi  de  las 
seuas. —  Veus  aqui  qu'  en  lo  castell,  com  pertot,  lo  que  hi  havia  per 
\eure  era  la  sanch  gavatxa  que  costaria  T  axarpàrnoslo.  No  hi  plan- 

32 


.    ,        (248) 
en  paratges  romàtíchs  y  damunt  las  mateixas  llosas  ó  rajolas.  Més 
de  aqueixa  mesada  ray ,  Deu  vi  U  doret!  axis  las  vinentas!... 
— No  hi  ha  res  mès? — preguntà  En  Sisó. 

—  No  hi  ha,  no  hi  ha...  renonsas  de  bordegis,  si  feya  esforços 
de  memòria  be  us  podria  dir  quelcom  pus^  mès  lo  que  m*  hi  puch 
haber  jaquit  per  algun  raconot,  ni  us  plauria  gayre,  ni  jo  mostràr- 
vosho  sabria  clar,  encara  que  ben  clar  sàpigues  jo  veurho. — Ab  axó 
qui  hi  sapia  més,  que  més  n'  hi  diga  (5). 

—  Vejam  que  hi  dirà  Maria  Santíssima — parlà  Mossèn  Pau — 
que  ja  veig  venir  à  la  Dolors  à  avisarnos  pèl  rosari. 

Com  de  fet:  vingué  V  escutarida  donzella  y  s*  axecà  F  aplech. — 
En  Joan  donà,  còm  solia,  lo  bras  al  onclet,  qui,  tot  ranquejant, 
ranquejant,  arrivà  à  la  sua  cadira  de  braços  de  la  sala,  qu'  era  tant 
sua  qu'  encara  avuy  à  la  masia  se  *n  diu  c  la  cadira  de  Y  oncle  Xacó.  > 
— Mossèn  Pau,  al  exir  tothom  de  la  llar,  passat  habia  lo  bras  es- 
querre pèl  coll  d'  En  Siset,  y  tustantli  ab  la  ma  dreta  las  galtonas, 
vingué  com-  tots  à  la  sala. 

—  €  Per  lo  senyal — de  la  santa  creu —  >  comensà  després;  do- 
nantnos,  aymat  lector,  eczemple  de  lo  que  podem  fer  per'  esperar  la 
vinenta  vetllada. 


( 5 )  Los  moTiments  esteríors  de  qoe  no  *s  parla  en  lo  lecst ,  j  que  merexan  menció  son : 
—  L*  atach  d*  En  Rovira  à  on  convoy ,  en  que  catorz'  homes  y  tres  cavaDs  morts  y  una  car* 
retada  de  francesos  nafrats  coronà  la  victorià ;  —  1*  encalçament  d*  En  No^era  y  En  Rovira 
&  altre  convoy ,  que  venia  de  la  Junquera ,  y  en  que  moriren  mès  de  cent  francesos ;— la  des- 
trucció d*  altre  convoy  entre  Bàscara  y  OÍrdis  per  En  Simón;— 1*  intercepció  d'  altre  per  En 
Rovira  ab  mort  de  vint  y  un  enemicbs ;— T  atach  d*  altre  convoy  per  lo  coronel  Porta ,  qui 
estessà  dos  cents  quaranta  un  enemichs  dels  cinch  cents  qui  guardanüo  anavan.    (  Blanch.  ) 


VETLLADA  TERCERA. 


Mes  de  Juliol. 


aPer  part  de  Moijuich 
Guanyamos  tu  pensavas , 
Sa  muralla  arrasavas 
De  bronze  ab  granadis. » 

CovLkS  DE  San  Narcís. 


Ajustadas,  còm  las  altras  vetllas,  las  quatre  personas  que  sabeu, 
y  assegudas  en  escó  prou  llarch  pera  que  n^  hi  càpigues  algun'  al- 
tra s'  hi  volia,  prosseguí  T  Historia  còm  sentireu,  y  que,  còm  tota 
la  ja  contada ,  demana  foch ,  bona  voluntat  pera  Y  historiador  y  ente- 
niment despert  pera  que  no  se  '1  maljudiquia. 

€  — Lo  punt  que  mès  s'  emporta  lo  cor  als  gavaits  fou,  ja  ho 
crech ,  lo  castell  de  Monjuich ,  qu'  es ,  com  sabeu ,  part  d'  allà  de  la 
montanya  de  devant  la  Seu. —  Y...  oydà:  tú,  Jordi,  que  tens  la  teua 
traçota  à  fer  cançons,  pots  traureu'  una  que  comensia: 

Ay ,  Castell  de  Monjuich , 
Qui  t*  es  vist  y  qui  *t  veu  ara ! 
Qui  t'  es  Tist,  si  ara  te  veu, 
Per  plorar  no  té  prous  Uégrímas. 

— Vala,  vala,  Xac6!— digué  Mossèn  Pau— i  també  sou  folliayre? 

—  Pbo,  pbol...  qui  es  que  no  'n  te  un'  arrel,  y  més  si  se  n'  es 
vistas  tantas  com  jo?  Si  us  galejava  las  canços  y  corrandas  que  tre- 
yam  per  Girona ,  no  enllestiria  de  tot  avuy  ni  demi.  Anem  dient , 
donchs ,  lo  de  Monjuich ,  pera  que  'N  Jordi  puga  fer'  hi  de  las 
seuas. —  Veus  aquí  qu'  en  lo  castell ,  com  pertot,  lo  que  hi  havia  per 
veure  era  la  sanch  gavatxa  que  costaria  V  axarpimoslo.  No  hi  plan- 

32 


(  250  ) 

gueren  ells  medis,  nó,  ira  de  nonsas;  tot  quant  Y  endiabiat  enginj  pot 
arbitrar,  pensat  y  obrat  fou  pel  gavatx  porch  de  França  (1).  No  'm 
fassa  mala  cara,  senyor  Rector,  ni  la  fèu  vos  tant  bona,  nostr^  amo,  car 
los  hi  poso  semblant  motiu,  que  à  un  hom  se  li  escorra  la  llengua  que 
no  se  n'  endona.  Tomanthí;  se  valgueren  de  tots  los  ardits  estudiables: 
metralla  de  tota  qualitat  y  en  gran  sahó;  bombas,  granadas  y  fuselleria 
y  surpresas  y  escomesas  de  nit  y  de  dia. —  j  Vàlgam  S.  Narcís !  de  tòt 
mal  feu  obra  aquella  gent  condempnada.  Pensant'  hi  me  xiulan  talment 
las  orellas  y  'm  bat  lo  cor  com  si  fos  llassat.  Millor,  millor  que  hi  es- 
marçassen  tota  llur  astúcia  y  fortalesa,  poguérem  axis  nosaltres  esbar; 
girhi  tota  nostr'  ardidesa  y  coratje.  Oiume  una  cosa,  que,  podé  se  'us 
fari  de  mal  avenirvoshi,  mès  qu'  es  tant  certa  com  que  '1  foch  escalfa: 
davant  los  trevalls  y  perills  nos  estimavam  ab  un'  amor  que  jamay 
somiad'  haviam:  pares,  mares,  germans,  parents  y  amichs  tots  nos 
recavan,  pera  tots  derramavam  una  tendra  llàgrima  ans  d'  abraho- 
narnos  contra  lo  traydor,  mès  tols  ells  se  'ns  presentavan  à  la  fan- 
tasia ab  esguarts  riallers ,  còm  dientnos :  temem  que  hajau  de  morir, 
mès  ay !  tenim  pus  temença  encara  de  que  no  moriu »  — ^M'  enteneu? 
— Si,  si:  aneu  comptant. 

—  Ço  es:  tant  bella  ha  d'  ésser  vostra  mort,  que  mès  ha  de  val- 
drer  ella  que  nostras  llagrimas. —  iQui  es,  qui  es  jjue  pot  somniar 
cobardia,  quant  axis  lo  cor  li  parla?  —  Si  has  de  trobar  los  bons  fills 
d'  alashoras ,  toma ,  França ,  torna ,  que  la  fam  de  glòria  may  s'  acaba ! 
Y  no  eras  prou  tú  pera  satisferla;  Deu  Nostre  Senyor  nos  envià 
també  treballs  y  penas  pera  que  res  mancàs  à  gloriejamos.  Las  ayguas 
dolentas ,  las  malaltias ,  la  dissort  pus  greu  damunt'  nos  venia  pera 
que  vosaltres,  fills  de  nostra  Terra,  dir  poguesseu  qui  sou,  tot  pe-* 
ra  que  al  posar  ull  en  nostra  ciutat  poguesseu  demanarne  rahó  à  cada 
pedra,  y  cada  pedra  pogués  signarvos  1'  esdevenidor. 

—  Ditxós  de  vos  que  'us  hi  trobareu!  —  esclamà  'n  Joan  mirant 
ab  migrats  ulls  à  son  fill. 

—  Y  tant  ditxósque...  mès  anem  seguint,  que  si  de  cada  recort 
de  lo  qu'  en  mon  esperit  passava ,  compte  y  rahó  habia  de  dàrvosne 
ans  que  à  mi  paraulas ,  rama  mancaria  en  vostres  boschs ,  nostr'  amo. 

—  Sí,  anem  seguint— digué  Mossèn  Pau — més  ans  preneu  un 
xich  de  punt,  que  'us  hi  afadigau  massa. 

( 1 )  Aquesta  califíració ,  que  pot  ésser  mès  ó  manco  poètica  y  justa ,  es  la  que  *s  dona  per 
Girona ,  y  crecli  que  per  tot  Catalunya »  àlas  gents  d*  En  Napoleon.  « 


(  251  ) 

—  Que  hi  farem  I  lo  que  son  los  malaxits  anys,  senyor  Rector; 
ara  'm  canso  mès  de  contarho,  que  alashoras  de  ferho. 

— Atànsali  lo  porró,  noy; — insinuà  En  Joan — que  un  bon  xar- 
rích  es  tostemps  bon  amich. 

—  Si  s'  ha  de  matar,  mataria;  bebem'  hi,  no  pas  per  la  set  que 
ara  tinch ,  més  pera  prevenirme  de  la  que  'm  vindria,  c  Jesús ,  Maria 
y  Joseph ,. 

— « Sant'  Agna  y  lo  seu  net.  — Afegí  lo  capellà. 

—  « Y  una  tirada  pel  vostre  bech. — Finí  En  Sisó.  > 

— Mentre  Y  onclet  bebía,  amanili  lo  bon  Joan  la  pipa  que  li  oferí 
après,  dient : 

—  Ara,  caleu  li. 

— A  ja,  ja...  y  té:  ara  'm  pasa  una  cosa  per  la  barretina,  y  es, 
que  si  las  historias  fossen  com  lo  vi ,  que  quant  mes  vell  es ,  mes  bó 
(y  si  no  que*  ho  diga  la  dolçor  que  'm  sento  per  la  boca),  quin  pla- 
her  me  fora  contarvos  nostre  siti!  jun  vi  de  mes  de  60  anys!...  ja 
s'  ho  valdria ! 

— Teniu  mès  rahó  de  la  que  'us  pensau  —  opinà  lo  senyor  Rec- 
tor alegroyament — y  puix  teniu  tanta  rahó,  afanyeus'  à  conlar  que 
nosaltres  habem  molta  set. 

—  Ja  podeu  aponderarvos  —  prosseguí  En  Xacó — lo  que  patiria 
nostre  castell  ab  las  presas  que*  sentireu  anit  passada.  Enderrocadas 
las  tres  torras  que  1  defensavan ,  seguidament  era  maltractat  per  una 
vintena  de  canons  per  un  endret,  y  d'  altres  tants,  si  fa  no  fa,  pèls  al- 
tres. Veyeu  si  tenia  rahó  fentne  semblança  d'  una  casa  quant  la  des- 
gracia s'  hi  comensa  à  escorre;  més  aviat  hom  se  mira  pobre,  las  y 
abandonat  que  té  temps  de  demanar  à  Deu  misericòrdia.  Y...  més 
dols  encara.  Gom  si  Y  endiastrada  metralla  enemfga  seny  hagués, 
pocas,  repocas  eran  las  descàrregas  que  de  gra  à  gra  no  malmetian 
portells,  que  anavan  engrandiu tse ,  engrandintse  còm  tots  nostres 
mals.  Pef  ço,  per  falla  de  municions,  callarem  cert  temps,  estalbiant 
las  pocas  que  'ns  restavan  y  lo  cor  nos  deya  que  prest  hauriam  d*  apro- 
fitar. 

No  s'  enganyà  ell  còm  solia,  segons  vos  ensenyarà  la  nit  del  í  en 
que  alcançarem  tant  complerta  victorià,  que,  quant  pot  un  hom  còm 
ella  recordame,  à  fins  mancan  glatits  al  cor  pera  benferho.  —  Di- 
gaume  ab  la  franquesa  y  lleyaltat  de  pagesos ,  que  per  dolça  mercè 
de  Dèu  sou  tots:  si  un  malnascut  venia  à  posar  dupte  à  Y  amor  que 


(  252  ) 
teniu  à  vostra  casa ,  à  tot  lo  que  des  de  V  infantesa  *us  ha  semblat 
^cóm  us  ha  semblat?  ha  si£^t  pera  vosaltres  pau  y  amor,  à  tot  lo 
que...  no  sé  si  peco  en  dirho:  no  us  ha  jaquit  tantost  anyorar  lo 
Paradís  celestial;  parleu,  cors  nobles;  ^no  fa  que  ab  lo  primer  que. 
prop  tinguesseu  semblant  agravi  venjariau? — Donchs  veus  aquí  no- 
saltres la  nit  del  primer  assalt,  que,  vers  hora  de  dos  quarts  d'  onze, 
contra  lo  castell  los  enemichs  intentaren.  —  Franch  habian  portell , 
còm  ja  sabeu ,  y  prevalentse  de  la  soletat  en  que  la  falla  de  gent  nos 
habia  fet  dexar  lo  caminal ,  devallaren  al  fosso  intentant  soptadament 
apoderarse  del  fort  y  rebelli.  Tot  açó  'u  feren  sens  demanarnos  per 
avant  lo  rendiment,  cosa  que  no  parla  pas  massa  en  bè  de  llurs  virtuts. 
La  nit  era  trista...  que  'us  diré?  con  1  adéu  dels  enamorats.  (No  *s 
tornia  roij,  senyor  Rector).  Qualqu'  estel  nos  feu  ovirarlos  i  tret  de 
fusell;  qualqu*  estel,  que  testimonia  la  valentia  d'  uns  y  altres,  vull 
dir:  espanyols  y  gavaits.  Y  donat  lo  primer  crit  de  «desperta,  ferro» 
entornarense  ells  sens  altre  fruyt  que  lo  de  un  escarment? — Nò ;  que 
la  Plaça  'ns  correspon  ab  gran  foch,  que  farseix  de  morts  la  terra. 
Nosaltres  n'  haguérem  dos  ó  tres,  y  cap  à  una  quarantena  de  nafrats. 

S'  entenen  tant  com  no  poden  esplicarse ,  las  mostras  d'  ira  que 
feu  lo  gavatx  après  d'  aytal  feta.  Si  i  fins  llavors  la  confiança  habia 
fet  semblarlo  poch  ó  molt  piadós  ab  lo  castell ,  d'  açi  en  avant ,  apar 
que  sa  bateria  robia  temps  al  temps  pera  malmenàrnoslo.  ^Qué  diré 
pera  que  'us  ne  fassau  un  càrrech?  Ginquanl'  homes  hagueren  ayro- 
sament  passat  per  una  de  las  hretxas  ( còm  diuhen  ara ) ,  ó  portells 
que  Monjuich  tenia.  ^Góm  habia  de  retardar  mes  V  atach  nostre  ene- 
mich?  ^Góm  ferse  lo  sort  i  la  dolça  fantasia  d'  apoderarsen,  y,  te- 
nintlo,  conquerir  breument  la  Plaça  entera? 

Vingué ,  donchs ,  la  nit  del  7  al  8  y  ab  ella  la  mort  de  prop  de 
2000  gavaits  (2).  Vos  esglayau?  De  prop  de  2000,  repetesch,  y  més 
us  esglayareu  sabent  que  sols  28  morts  y  cap  à  un  centena  de  ferits 
haguérem  nosaltres.  Quant  hajau  sentit  cóm  fou ,  podé  s'  *aminvara 
vostr'  estranyesa.  Ohiu  ab  atenció. — Duas  cosas  cal  fer  resaltar  sobre 
las  altras  y  son,  lo  triats  qu'  eran  los  qui  assaltaren  i  Monjuich  (3), 

( 2 )  En  Joan  Andreu  Nieto  Samaniego,  Doctor  en  medicina  y  cirurgia  ( segons  pel  tecst 
s'  entén )  en  son  Memorial  histórico  de  /os  sueeso$  mas  notables  de  armas ,  y  estado  de 
la  salud  pública  dur  ante  el  ultimo  silio  de  la  pla%a  de  Gerona ,  diu :  que  's  calculan  en 
mil  sis  cents  los  francesos  morts  en  r  atacli. 

( 3 )  Lo  número  de  600  assaltants  que  diu  En  Victo  sembla  no  avenirse  massa  ab  lo  de 
morts  que  diu  En  Bucher. 


(253) 
y  la  curta  guarnició  de  900  que  '1  defensava.  —  Tres  horas  de  ma- 
tinada estavan  à  punt  de  caure ,  quant  los  francesos ,  manats  pèl 
coronel  Berg  Muff ,  feren  veure  qu*  atacavan  la  torra  de  S.  Daniel ; 
y  los  de  dins  la  torra,  fent  veure  que  de  veritat  ho  creyan ,  los  ame- 
trallaren.  Dretament  vers  lo  castell  atànsanse  après  los  enemichs, 
mentre  lo  cel  va  clarejant,  y  mentre  los  monjuiquenchs,  cumplint  à 
mans  besadas,  que  diriam,  tot  manament  ó  desitx  de  llur  gefe  Don 
Blay  Furnàs ,  honran  y  eczalçan  V  anomenada  de  braus  que  ja  tenian. 
Los  francesos  fan  una  xica  de'  estació ,  y  açó  encoratja  mes  nostra 
maynada.  (i)  Arrivats  que  son  al  peu  de  la  bretxa ,  còm  si  una  veu 
del  cel  ó...  de  V  infern  los  hi  fos  parlada  de  la  mort  certa  que  à  tots 
esguarda,  sols  los  pus  ardits  gosan  escometrel.  Pujan...  més  tant 
bell  punt  hi  son  mitx  ficats,  nostre  foch  tant  bén  dirigit  des  del  co- 
mens  fins  à  V  acabament  per  T  esforçat  capità  D.  Joan  Gandy ,  vic- 
timas  los  fa  de  llur  malaguanyada  ardidesa.  —  Ja  no  poden  fer  un 
aplech,  qual  vista  tant  atia  a  morir,  y  ja  nostra  gent,  embriagada 
pèl  bon  succés  y  pel  patri  escalph  de  llur  comandant,  no  reposa  d'  afu- 
sellar per  tot  arreu,  còm  no  reposa  la  ciutat  d'  alenaria.  Debades, 
debades  los  empeny  a  n'  ells  la  gran  munió  de  baterias,  que,  de 
follia  talment  presas ,  no  paran  de  batre  lo  castell.  ;  Grans  mercès , 
baterias  gavatxas,  puix  enceneu  la  sanch  espanyola;  grans  mercès, 
puix  enrunau  parets,  de  quals  runas  vindrà  lo  ardit  Montorro  i  trau- 
re la  bandera! — Inútilment  també,  ab  escalas  ó  sens  ellas,  com  un 
gros  saltant  d'  aygua  qualques  enemichs  tiranse  al  fosso:  los  hi  ser- 
virà de  pas  à  V  altra  vida. 

Abatuts  per  tanta  desgracia,  reculan  uns,  y  altres  s'  aturan,  mos- 
trant tots  que  llur  foch  se  'Is  hi  va  morint.  Més ,  axis  com  al  foch 
un*  alenadeta  de  ventijol  lo  reviscola ,  reencoràtjanse  ells  per  las  veus 
de  llurs  capitans ,  y  tornan  per  segona  volta  à  provar  fortuna ;  més 
la  flama  de  foch  branda  de  ça  y  de  lla  com  los  de  debò  quant  s'  apa- 
gan.  ^Góm  es  axó?  y  tanta  gent  no  saben  ,  ni  poden  arbitrar  altra 

( 4 1  a  L*  espera  que  feren  los  francesos  foo,  segons  lo  capità  Westrali&  dessús  dit,  perquè  la 
terra  caiguda  de  la  bretxa  no  era  estada  prou  pera  tapar  lo  fosso;  la  contra-escarpa  era  intacta, 
de  modo  que  sols  devallarse  *s  podia  al  fosso  per  las  escaletas  que  's  fan  en  los  revestiments, 
las  quals  tant  estretas  eran ,  que  sòls  de  dos  en  dos  feyan  Ueu  la  devaltada. »  —  À  n'  açó , 
observa  Y  anotador  Miranda  qu'  es  pretenció  singular  voler  que  las  terras  d*  una  bretxa  óm- 
plian  lo  fpsso ,  y  que  la  contra-escarpa  intacta  sia  ans  d'  habérseli  aplicat  lo  minador  6 
çapador;  pretenció ,  afegeii  tant  més  singular,  quant  que  '1  dia  4  habia  pogut  ferse  càriedi 
de  r  estat  de  la  fortalesa  V  enemicb.  També  dona  la  sua  rahó  pera  probar  que  mester  no 
eran  escalas  pera  dit  devallament. » 


(  254  ) 

prova?—  Ara  ho  veureu.  Tota  la  columna  s'  estén  per  la  rampa  ó 
glassis  del  Castell,  com  si  d*  una  branzida  volgués  aplanarlo.  Lo  dalé 
de  tota  la  vida  semblan  tenir  al  ferli  foch.  Gonçirós,  rendit  lo  gefe, 
troba  encara  un  esbart  de  malestruchs  qui  s'  encéguian  com  ell ;  in- 
tentan  altre  assalt...  més,  ans  de  rebre  nou  desengany,  ans  d'  en6- 
larse  per  las  parets,  la  mort  dels  oficials  y  ferida  del  coronel  fa 
retiraries  ab  altres  tiradors ,  qual  fuyta  lo  curt  nombre  de  la  gent 
assaltada  y  de  la  Plaça  no  dexa  encalçar  (5). 

Tantas  voltas  com  assaltat  fou  Monjuích ,  ja  ho  veyeu ,  tantas  de 
glòria  eterna  s'  engarlandà  la  guarnició,  à  la  qual  la  foscor  de  la  nit 
en  vers  de  descoratjaria,  la  feu  tal  volta  mès  horoyca  de  lo  que  al 
sol  del  dia  fora  estada. 

Més  i  la  darreria  d^ aytal  victorià,  passanos  la  gran  desgracia  qu'  us 
diré ,  y  que  nos  haguera  ben  provat ,  si  ja  no  V  haguessem  per  massa 
cert,  lo  ditxo  de  que:  c  venturas  sempre  son  poch  ó  mol  escantelladas, 
may  ben  sanceras.  *  Esdevingué  que  mentre  nostra  tropa  era  à  punl  de  do- 
nar mercès  al  Deu  dejustasbatallas,  metes  foch  à  la  torre  de  S.Joan,  que 
's  troba  a  la  matexa  montanya  de  Monjuich ,  essent  alashoras  i  faysó  de 
baluart  de  defensa  per  lo  de  S.  Pere,  Castell ,  y  baterias  de  S.  Roch. 
Resultat  de  dita  crema,  fou  soterrar  la  gent  que  la  servava,  y  de 
poguer,  còm  i  tot'  hora,  mostrar  D.  Cdries  Beramendi  valerosa  cari- 
tat, alenant  y  aydant  à  traure  de  pèl  mitx  de  las  minas,  la  vintena 
de  victimas  soterradas.  — Emperò,  sobre  tot,  dexeu  que  mon  esperit 
respiría  una  dolça  alenada  del  cel  pensant  ab  las  donas  de  Santa  Bdr- 
bara,  las  qui  en  plena  lluyta,  s'  arriscavan  per  tot  arreu,  y  per  tot 
arreu  sentir  feyan  la  rosada  de  llurs  tendras  ànimas.  jSi  las  haguesseu 
vistas!  —  Embadalit  tothom  de  la  Plaça,  contemplava  lo  destacament 
d'  ellas,  que,  manat  pèl  General,  anà  i  Monjuich,  travessant  lo  com- 
bat ab  planta  tan  segura  y  reposada,  que  semblavan  ésser  ben  certas 
de  que  las  balas  enemigas  pahor  haurian  de  tocériashi  la  sola  roba.  (6) 
Un  dit  de  la  ma  de  bon  grat  donaria  pera  que  durant  lo  combat  las 
hagueseu  vistas! ..  Per  un  cantó  homes  mostrantsepus  ardits y...  folls. 


(5)  Entre  las  desgracias  que  resultaren  als  francesos  de  Y  assalt ,  cónlans*  hi  onze  oficials 
morts  y  sexanta  sis  ferits ,  entre  un  total  de  tres  mil  vuitanta. 

( 6 )  No  hem  posada  ans  una  nota  sobre  la  formació  de  la  Companyia  de  Santa  Birbara , 
pera  feria  al  donar  los  noms  de  las  qui  capitanyejavan  las  quatre  companyias  y  son :  Dona 
Llúcia  Jonamà  y  Fitcberall ,  Dona  Maria  Àngela  Bivem ,  Dona  Raoiira  Nouvilas  y  Dona  Car- 
me Constí.  —La  institució  fou  organisada  k  fins  de  Juny.  Constava  de  tOO  donas  joves  sens 
distinció  de  classes ,  ammadas  totas  de  gran  esperit.    (  Blanch.  ) 


(  255  ) 

iqiuant  mes  la  lluyta  'Is  atiava ,  y  donas  pus  ardidas  y.«.  dolças ,  quant 
més  la  lluyta  las  enternia.  jQuè  bè,  què  bè  hi  escau  al  cor  d'  una 
dona  la  valentia  cobarda^  que  'n  podriam  dir,  regitnos  per  nostras 
fembrasl — Altra  vetlla  us  comptaré  certas  llargas  assentadas  que  ab 
ma  germana  tinguérem  y  que... 

—  Gompteulas  avuy  —  impetuosament  pregà  En  Sisó. 

— Avuy  no,  fill  meu,  —  respongueli  V  onclet — cada  cosa  à  son 
temps ,  com  los  naps  y  cols  en  lo  d' advent ;  qu'  exas  petitesas  de  con- 
versas  y  cosas  d'  un  bom  estin  tant  bé  solas  còm  malament  barreja- 
das:  es  lo  matex  que  si  en  cadena  de  grossas  anellàs  n'  hi  enganxa- 
ses  una  de  molt  xica. —  Bé  massa  ho  faig  y  ho  hauré  de  fer  de  par- 
larvos  de  ma  germana;  més,  cóm'  entendreu  T  intent,  conto  que  no 
*us  ha  de  doldre. 

—  Certament,  —  digué  'N  Sisó  après  de  rumiar'  hi  una  estoneta 
—  ^no  fa,  pare? 

—  Bé  fa,  bé  fa:  anau  dient,  —  insinuà  T  amo.  - 

— Gal  ara  que  'us  diguia  cóm  la  diada  del  15  los  atachs  per  la 
part  del  portal  de  França  costaren  als  gavaits  espessar  nostres  murs 
de  morts  ( 7)  y  nafrats ;  y  que,  tant  fou  nostr'  acert  en  amanir  quatre 
boQs  canons  y  un  parell  d'  obusos  à  la  plaça  de  Sant  Pere,  que, 
pochs,  poquissims  eran  los  francesos  qui,  havent'  hi  posat  peu,  un 
quart  de  vida  ó  de  salut  habian. 

No  prou  escarmentats  encara  ab  tant  greu  escarment,  igual  funció 
r  endemà  y  la  diada  del  23  repetiren,  ab  tant  mala  estrella,  que 
abduas  voltas  represos  foren  com  la  primera.  —  Pensant  qu*  era  en 
un  d'  exos  assalts  y  nó  en  lo  de  Monjuich,  recordo  ara  que  'm  só 
oblidat  de  dirvos  com  mori  aquell  tabaler  apel-lat  Ancio ,  de  qui  ab 
tanta  de  rahó  s'  es  parlat. 

— Afanyeuvos,  afanyeuvos,  —  demanà  'N  Sisó. 

—  Donchs,  veus  aquí  qu' haventli  malmesa  la  cuxa  un  tros  de 
bomba,  no  volgué  ésser  dut  al  hospital,  més  mantinguense  embriagat 
d' incomparable  grandor  d'  esperit, « — Nó,  nó,  —  digué  ab  veu  que 
pasmà  à  tots, — jaquiume,  qu'  encara  'm  restan  sancers  los  brassos 
per'  avisar  à  mós  amichs  que  's  lliuren  de  las  bombas.  >  — Gran  sort 
dels  bons  mctjes  que  Dèu  nos  servava ,  y  que  curarlo  pogueren ,  que 


( 7 )  Lo  qui  *s  comptarà  d*  aytals  atadis  se  trobarà  detaUal  desde  !a  pag.  iOS  de  Y  Histo- 
ria d*  En  Blanch.  Tom.  1". 


(  256) 
si  no ,  mès  d'  una  dotzena  no  contarian  per  un  tocóm ,  còm  jo  'u  es- 
tich  fent ,  V  historia  mes  gloriosa  de  per  aquestas  terras. 

No  esmarsem  pus  temps  en  açò  pera  no  afexugarvos  la  memò- 
ria j  y  perquè  en  una  de  las  vinentas  vetlladas  contarem  lo  gran  assalt, 
que,  ab  lo  del  castell,  son  ben  segur  las  mès  grans  fetas  del  siti. 

Pera  que  ben  sançers  sian  nostres  judicis  sobre  d'  ell ,  diem  que 
r  abundo  de  guardias  que  mester  feya  als  gavaits  lo  trencat  de  la 
montanya ,  los  treballs  de  sachs  de  terra  ab  que  habian  de  resguar- 
darse  de  nostre  viu  y  seguit  foch,  (puix  la  penya  no  'Is  dexava  valejar) 
ocasionava  també  moltas  malaltias  entre  los  acafarats  franCesos.  Açó 
afegit  al  cruel  desengany  que  duyan,  dàvalshi  gran  desesper,  qual  des- 
fogament era  batre  que  mès  batre  nostra  fortalesa ,  fentli  cada  jorn 
menys  merescut  lo  nom  de  castell  que  ab  tanta  veritat  fins  llavors  dut 
habia.  Nosaltres,  emperò,  qu'  eram  avesats,  com  no  ignorau,  i  lle- 
gir en  las  fasomias  de  nostre  gran  General ,  com  T  enamorat  en  las 
de  s'  aymia,  alenavamnos  pensant  que  bé  podiam  seguir  à  qui,  set 
voltas  mes  valent  que  nosaltres ,  temença ,  dubte ,  ni  sols  espuma  de 
rezel  conexia.  Per  ço  guaytavam  ab  los  matexos  ulls  ab  que  ara  jo 
contemplo  la  boca  badada  d'En  Narciset,  V  amaniment  que  feya  T  ene- 
mich  de  més  y  més  fortas  baterías,  que,  còm  la  qu'  aparellà  lo  dia  12, 
solian  r  endemà  matex  de  preparadas  fer  sentimos  llur  malura  (8). 

En  aytal  estat,  tocavam  ja  la  fi  del  mes  de  juliol,  y  necessari  era  de 
tota  necessitat  fer  un  pensament  ó  altre  resolc  respecte  del  Castell. 
Per'  ohir,  donchs,  parer  del  capità  general  de  Catalunya,  à  Barcelona 
envià  N'  Alvarez  à  D.  Enrich  O'Donnell.  Lo  ben  presa  qu'  exa  mida 
fou,  ho  mostra  la  dita  dels  valents  de  Monjuich  sobre  del  constant  pe- 
rill en  que  d'^jesser  sorpresos  y  malmenats  sens  profit  estavan.  ^Qúé 
fer? —  f  Sostenirse  'y  defensarse  à  fins  al  darrer  punt;  >  respongué 
N'  Alvarez. — Y  ja  veureu  en  la  vinenta  vetllada,  còm  axó  fou  y  no 
fou  ensemps  cumplert.  Que  Deu  me  servia  fael  memòria  y  clar  ho 
capireu. 

Anant  ara  à  lo  que  succehit  habia  dins  lo  cor  de  la  ciutat ,  sabreu 
còm  nostre  valent  foraster  En  Rodolph  Marshal  era  entrat  à  Girona 
la  diada  del  12  d'  ex  mès  de  juliol  ab  la  poca  gent  que  li  restà  sana 
y  salva  de  Ió  fort  atach  rebut  en  lo  cami  que  vers  nosaltres  feya  ab 
1500  homes.  Inútil  fou,  per  tant,  Y  haber  exít  à  esperaries  y  prote- 

( S)  Tant  fortament  patia  to  Castell ,  que  compta  en  Nieto ,  que  ab  un  sòl  jorn  hi  moriren 
nou  de  nostras  guardias. 


(  257  ) 

gírlos  N'  Estenós  ab  400  d'  aitres,  é  inútil,  donchs,  los  mals  que 
meté  pera  ferse  pas  entre  la  gavatxalla. 

Gracias  al  cel  ja  llesta  tenim  exa  mesada  dientvos  duas  cosas : 
primera,  com  lo  darrer  jorn  (y  ja  sabeu  que  juliol  tira  à  31 )  se  cre- 
mà la  torra  de  Sant  Lluis ,  esbotzant  per  Y  ayre ,  ab  las  pedras  y  ru- 
na, los  pobrets  soldats  qui  la  defensavan.  Una  defensa  menys,  un  de- 
sitx  més  de  lluyta  y  de  venjança.  Segonament ,  com  En  Francesch 
Costa,  sargento  dels  voluntaris  de  Girona  (d  qual  cos  jo  pertanyi 
quant  la  barba  'm  fou  ben  poblada',  segons  que  per  avant  entendreu) 
ab  altres  tres  ó  quatre  ardits  patricis,  embetumadas  las  camisas,  exi-: 
ren  del  castell  pera  calar  foch  y  calarlo  lograren  pèls  g avions  ene- 
michs.  Emperò  infructivola  fou  aytal  ardidesa,  car  lasflamas  no  volian 
estendrerse,,y  per  tant  hagueren  de  repetir  T  astúcia  altres  quatre 
valents,  los  qui  alcançaren  Y  intent  millor  que  's  desitjava,  privant  als 
enemichs  d^  apagar  là  fogàrada  lo  guerretx  que  'is  hi  férem.  ;  Tant  se 
vàl  I  seguirem  Y  eczemple  qu*  ells  tantas  voltas  nos  donàvan ! 


33 


VETLLADA  QUARTA. 


Mes  d'  Agost. 


a  Tot  lo  meu  cor  se  'm  nua 
Còm  un  ram  de  clavells. » 

Cançó  de  to  Testament  d'  Ameua. 


La  mesada  d'  agost  ja  us  aseguro  que  'm  lé  feyna  tallada  si  haig 
de  comptàrvosla  à  Y  ayre  de  rondalla  que  (encara  bon  goig)  sò  comp- 
tat fins  ara  nostre  siti. 

En  est  mes  hi  ha  tota  desventura  pera  triar :  entradas  y  surtidas 
de  castell,  parets  minadas,  ardidesasjdel  major  atreviment,  tòt,  tòt 
irà  fent  llur  paper ,  segons  las  cosas  s'  ho  portian.  Emperò  còm  ni  jo 
tinch  recordança  pera  contarlas  arreu ,  ni  vosaltres  saberlas  desitjau , 
ab  tots  los  punts  y  comas — "còm  dirse  sol — que  succehiren,  puix  no 
hi  cercan  sabiesa ,  mès  satisfacció  de  vostra  curiositat  ó  eczemples 
que  retirar  si  raay  fòs  hora;  vos  haureu  d'  empassar,  còm  las  altras 
vetllas,  ab  un  trossàs  de  bona  voluntat  que  bé  fa  prou  qui  *1  dona. — 
Y  deixemse  de  rahons  qu'  allargarian  lo  que  pot  callarse  y  escursa- 
rían  lo  molt  que  hi  ha  pera  saber  de  la  mesada  qu'  anit  ens  toca. — 
Si  alguna  cosa  s'  amaynava  de  las  tristas  que  succehidas  habian ,  era 
la  fantasia  del  gavatx ,  à  qui  tòt  podia  sennrli  de  prou  y  bon  mirall 
de  nostra  fermesa  6  temeritat ,  còm  ell  ne  deya.  No  pensava ,  mala- 
vcnturat,  qu'  à  un  arbre  que  pot  arrelar  entre  1  pedreguetx,  no 
r  arrebaça  una  sola  bufada  de  tremonlana  per  grossa  que  sia!... 
Però  còm  dir  las  cosas  costa  poca  feyna,  anem  de  dret  als  fets  que 
sempre  estalvian  paraulas. 

Exi  lo  sòl  de  Üèu  la  diada  del  2  d' agost  pera  veurer  batre  y  aglà- 


(250  ) 
nar  la  eontra-escarpa  de  devant  del  revellí  (d)  y  T  endemà,  pera 
veure  pèndrens  lo  convent  del  gloriós  San  Daniel,  aquell  gloriós 
palau ,  que  tal  nom  li  escau  bè ,  parcscut  à  T  en  gros  à  un  d'  aque- 
xos  mariscos  que  semblan ,  tant  preciosos  son ,  enmotllals  en  las  ma* 
texas  mans  de  Dèu  Nostre  Senyor.  Però  no  hagueren  de  anar  ells  a 
Roma  per  la  penitencia,  puix  costals'  hi  aytal  presa  T  ossamenta  de 
tot  un  general ,  de  un  nom  recoquillat  que  may  sap  recordarme. 
— Maysaneuve,  m*  apar  que  só  llegit-il-lustra  Mossèn  Pau. 

—  Axó  mateix ,  respongué  En  Xacó,  satisfet  còm  seriam  nosaltres 
enujats,  si  algú  sabés  més  en  cosas  que  tindriam  tanta  rahó  de  saber- 
las.  — Malaxits  noms  —  proscgui  —  que  no  tenen  punt  per  honl  puga 
lligaries  la  memòria. 

— Endevant,  endevant — llabiejà  En  Joan,  impacient  de  geni 
còm  sempre. 

— Los  noms  ray !  —  afegí  En  Sisó. 

—  Donchs ,  còm  mès  feya  T  enemich  pera  entrislirnos  los  ulls ,  lo 
cor  mès  delitós ,  se  posava ;  tant ,  que,  si  no  se  me  'n  burlau ,  us  diré 
una  cosa. 

— Veyamla.  —  respongueren  tots  ensemps. 

— Nos  garrampinavam  uns  als  altres  los  paratges  mès  perillosos, 
còm  se  turiscan  els  polls  de  la  viram  per  un  granot  de  no  res,  tòt  y 
tenirne  ab  abandó.  (2) 

Ara  cal  parlarvos  de  las  duas  sortidas  que  *s  feren  al  començ  d'  a- 
quexa  mesada.  No  farà  pas  nosa  repetirvos,  si  ja  us  ho  digui,  que  '1 
convent  de  Sant  Daniel  s'  habia  convertit  en  ver  hospital ;  axó  sabut, 
veus  aqui  que  alguns  de  nostra  maynada ,  soldats  y  paysans  tot  bar- 
rejat, clot  avall,  clot  avall,  (puix  sabreu  que  Sant  Daniel  se  troba  al 
fons  d'  una  baxada)  se  n'  hi  encaminaren  pera  defensar  còm  pogues- 
sen  la  retirada  dels  malalts  que  *s  disposa  trauren.  Si  aytal  no  ana  a 
cor  que  vols ,  cor  que  desitjas ,  alcançarem  matí  y  tarde  netejar  de 
gabaits  las  avançadas  que  habian  posadas  des  de  Y  arrabal  de  Pedret 

( t  ]  Com  en  eixa  mesada  ,  més  qo'  en  altra ,  abundan  los  vocables  tegnichs ,  devem  dir 
pera  justificar  còm  pogam  tanta  castellanada ,  qu*  en  estratègia  hi  entenem  poch ,  y  aqueix 
poch  creyem  que ,  si  gala  voliam  feme ,  més  aviat  enfoscaria  que  aclariria.  Per  ço  sacrífícam 
ia  propietat  y  exactitut  de  >'nas  paraulas  é  la  claretat  d'  altras ,  baldament  sia  fent  gran  força 
ó  violència  à  nostra  voluntat ,  puix  som  ben  certs  de  que  b^  agrahidas  nos  'n  serian  las  clas- 
ses populars. 

( 2 )  «  Los  bravos  defensores  de  Gerona  —  diu  En  Nieto  ab  lletra  baslardilla ,  com  sempre 
que  assenta  un  príncípi  de  certesa— se  disputaban  este  destino  como  todos  los  demas  en  que  . 
dominaLa  el  piíligru. » 


(260) 

a  la  torre...  mal  dich  la  torre :  à  las  ruinas  de  la  torre  de  Sant  «Toan. 
Dita  feta  'ns  proporcionà,  còm  veureu,  Y  intent  que  's  desitjava,  vull 
dir,  amparar  la  comunicació  de  la  Plaça  y  lo  Castell.  Ab  axó,  y  lo 
foguetx  que  à  tota  la  part  de  sol-ixent,  ó  sia  al  fort  del  Calvari  y  al- 
tres ,  començà  à  fernos ,  per  son  endret  una  bateria  del  bell  costat 
de  la  torre  de  Sant  Daniel,  y  per  altre  la  de  la  torre  del  mateix  sant, 
vingué  la  nit. 

Ja  la  passada  habia  intentat  lo  gavatx  senyorarse  per  assalt  del 
revellí,  mès  nostra  vigilància  y  ardiment  de  semblant  pecat  franch 
varen  ferlo. 

No  haguérem  tan  bona  sort  Y  endemà,  segons  anau  à  sentir;  y  à 
tú,  noy,  sobre  tot,  que  hi  pares  força  esment  t'  encomano,  puix 
veuràs  que  qui  mès  hi  sobreix  es  un  noyet  com  tú,  qui,  ab  un  cor 
mès  gran  y  mès  ferm  qu*  aquexa  casa  que  tantas  se  n'  es  vistas ,  es 
ben  bè  un  pregó  que  diu ,  còm  tants  d*  altres :  t  Qui  de  Girona 
dupta,  dupta  del  cel.» 

Quaranta  homes  eran  los  qui  ocupavan  lo  revellí  y  de  quaranta 
— basarda  fa  contarho !  --  trenta  nou  'n  perdérem  entre  morts  y  pre- 
soners. Lo  deslliurament  de  hú  sol ,  després  de  al  voler  de  Dèu ,  fou 
degut  à  sa  jovenesa,  còm  à  veurer  anau.  Era,  còm  te  sò  dit,  Sisó, 
un  bordegasset  una  engruna  més  gran  que  tú ,  qui ,  sól ,  perduda 
r  esma  y  no  sabent  per  quin  cap  empendre  que  no  li  costàs  la  pell , 
fou ,  es  ben  cert,  tocat  al  mitx  del  cor  per  Sant  Narcís ,  nostre  Gene- 
ralissim.  D*  altra  manera  costa  veure  ab  claretat  còm',  en  milx  de 
1'  espahordiment ,  atalayarse  pogués  d'  un  reconet  hont  s'  ajocà  fent 
lo  mort  prop  dels  qui  fregantli  los  peuets  pèl  sol  estavan.  Axis  passà 
i  pobre  manyach !  quaranta  horas,  quaranta  horas  mortals  ^ho  sentiu 
bé?  sens  que  devallàs  una  engruna  de  pa  ni  una  gota  d*  aygua  per 
aquell  pobre  canyonet!  y  ab  tot,  com  conexeriau  qu'  era  català,  en- 
cara que  no  'us  ho  digués,  al  dirvos  còm,  ab  ull  clar,  d'  en  tant  en 
tant  s'  entregirava  pera  veure  lo  del  entorn,  à  fins  que  un  grapat 
de  valents  dels  nostres  s'  aventuraren  à  endinzarse  en  lo  revellí  del 
qual  lliuraren  lo  que  'Is  Hagué  endonantse  del  pobre  noy. 

— Ay  gracias  à  Deu — interrompé  'n  Sisó  còm  si  li  haguessen 
tret  del  cor  un  gran  pes — bè  trigavau  prou  à  dirho. 

—  Trist  de  mi — proseguí  T  onclet — si  F  haguesseu  vist  quant 

fou  entre  nosaltres !  los  ulls  tot  enfonzats ,  la  cara  groga ,  los  cabells 

.  mitx  crespats,  las  mans  balbas  y  tremelós  con  una  fulla  d*  arbre,  lo 


(  261  ) 
cor  se  'us  haguera  desfet  erf  tans  bossins  còm  los  de  pa  qu'  ell  famo- 
lench  engolia.  Mentre  satisfeya  la  fam,  anava  estenéntseli,  estenéntseli 
r  alegrança  pèl  cos ,  còm  la  claror  del  dia  per  la  terra.  Anava  este- 
néntseli, dich,  puix  famolench  y  assedegat  còm  estava,  T  anima  sua 
podia  mès  que  sa  carn ,  y  si  hagués  mort,  sò  cert  de  que  Y  animeta 
li  haguera  jaquida  1'  alegrança  escrita  en  la  cara.  Altrement,  ben 
menjat,  ben  begut  y  ben  aconduhit  que  fou,  veus  aqui  poch  mès  ó 
menys  las  paraulas  ab  que  ns  dona  certesa  de  lo  que  des  de  la  ciutat 
s*  habia  ja  entrevist. 

c — Veus  aqui,  companys  meus,  digué  ab  una  fredor  de  sanch* 
que  a  tots  nos  encisa, — veus  aqui  que  la  nit  del  3,  en  que  Déu  feu 
ab  mi  un  miracle  pera  mes  aymarlo,  los  gavaits  estavan  amatens, 
còm  un  gòs  parant  una  Ilebra ,  pel  fosso  y  marge  de  la  bretxa-  del 
rebelli  quant  intentaren  apoderarsen.  Emperò  la  Ilebra  ^m'  enteneu? 
no  era  Ilebra,  més  un  gat  llest  y  viu  com  los  de  debò.  Nostra  vigi- 
lància y  ardiment  pogueren  mès  que  llur  ganceria.  Axis  fos  estat 
també  la  nit  vinenta  en  que  tots  mos  trenta  nou  companys  desapare- 
gueren a  preu  de  moltas  vidas  gavatxas  en  lo  malaventurat  assalt 
que  'Is  enemichs  repetiren.  (3) 

Acafarats  tots  nosaltres  ab  las  canonadas  dels  francesos ,  ells, 
mercè  a  un  caminal  que  obriren  desdé  llurs  baranas  fms  al  por- 
tell nos  vingueren  damunt ,  refiats  ab  la  negror  de  la  nit ,  que  'n 
feya  molta.  Per  ço,  primer  sentirem  la  pedra ,  que  vejerem  lo  bras 
que  la  tirava;  per  ço,  cobarts  de  mala  mena,  quant  nosaltres  esti* 
guerem  sobre  si,  ja  no  'ns  calia  defensarnos,  mès  vendre  las  vidas, 
i  preu  de  tantas  còm  ferime  poguessen  nostres  pochs  braços.  ;  Par- 
leu per  mi,  companyons  que  'us  habeu  regadas  las  plantas  dels  peus 
ab  sanch  gavatxa;  amichs  dolços  que  m'  heu  vingut  à  traure  de  las 
urpas  de  la  mort,  que  ja  comensavan  i  esgardifarme  un  xich,  xich 
massa! — Altrement:  los  enemichs  que  vejeren  no  era  massa  dolç  lo 
lloch  conquerit,  se  'n  fugiren  í  corre -cuyta  de  vostras  balas  dexant 
lo  revellí  à  la  ventura  de  Dèa,  que  à  tots  'us  estimia,  còm  ha  provat 
que  à  mi  m'  estimava.  > 

— Tornau'  ho  i  contar  si  'us  plau — pregi  En  Sisó,  à  qui  1'  aco- 
rava  la  frisança  de  que  ja  fos  fmit. 

— Un  altre  dia,  —  respongueli  lo  bon  vell,  —  anit  hem  d'  anar 

(3)  Diu  En  Miranda :  —  «  Se  apoderaron  de  la  obra ,  pasando  6  cuchillo  50  hombres  de 
los  81  que  lo  defendian :  y  los  restantes  se  refugiaron  al  casüllo.  » 


(  262  )      • 
avant,  ó  no  acabariam  la  tasca.  [Veus  tdn  pare,  Mossèn  Pau  y  Is  al- 
tres que  quiets  y  callats  s'  estan!...  Bé:  per  ço  no  *t renyo,  nò;  que 
a  tens  mitja  bona  escusa  en  ésser  un  noy  qui  te  se  n''enmenia  Y  afi- 
ciò !  Jo  també  pagaria  un  dit  de  la  ma  per  tornarlo  a  veure. 

— j  Que  'n  seriam  d*  amichs !...  j  com  jugariam  y  foigariam ! 

— Ja !  ja ! — esclafiren  Mossèn  Pau  y  En  Joan. 

— Y  sí;  —  digué  fentlos  *hi  V  enujat  En  Xacó — jugaria  ab  llurs 
mostatxos,  còm  juga  ab  las  meuas  patillotas. 

— Entre  napsy  naps  ja  s'  hi  diuen  bé  las  trunfas, — aventurà  hu 
de  la  rodona. 

— Però  s*  hi  diu  mès  lo  silenci , —  respongué  En  Joan,  fent  signe 
à  r  onclet  que  decididament  anas  seguint  la  narració;  lo  qual  fou 
cumplert  per  lo  bon  vell  en  los  següents  termes. 

— Tomant  *hi,  donchs,  lo  castell  de  Monjuich  era  cada  dia  mès  y 
mès  maltractat,  destruit  lo  revellí,  segons  heu  ja  sentit,  y  la  part  ó 
cortina  de  tremontana  per  \  lo  foch  continuat  que  hi  queya.  ]  Pobne 
castell!  era  còm  aquells  rocams  qu'  en  mitx  la  mar  son  ayros  front 
axecan,  y  que  ferms  se  miran  batuts  per  las  onas  qu'  ab  llurs  bran- 
zidas  van  escaxalantlos. —  L'  enemich  adelantava,  adelantava,  valent- 
se  de  fa3^nas  y  altres  astucias  pera  resguart,  puix  Dèu  nos  protegia 
ab  nostre  sol  pedregós,  y  per  tant,  molt  pobre  de  terra.  Però  per 
mès  que  s'  amagassen ,  las  enrevoltas  del  castell  eran  un  ver  cemen- 
tir  gavatx,  tants  foren  los  morts  y  morts  que  fins  à  V  abandono  'Is 
hi  férem. 

Axis  estavam,  puix  jo  m'  hi  encontri,  segons  ireu  veyent,  quant 
sttccehi  lo  de  la  mina. 

Sentirem  de  bella  nit  una  fressa  sorda,  sorda,  que  'ns  comensà  i 
esglayan  Y  còm  era  lo  mès  natural  de  suspitar,  naturaknent  suspi- 
tarem,  voto  à  nonsas,  que  T  enemich  minava  un  tocom  del  castell. 
Per  ventura  nostra,  ja  'us  só  dit  que  lo  pis  era  de  roca  viva,  y  açó 
allunyava  la  temença  que  altrement  haguera  dada  prou  feyna  a  nos- 
tre magí.  Perir  cara  à  cara  de  Y  enemich ,  a  la  bon'  hora  de  Dèu; 
però  axó  de  que  no  sian  balas ,  mès  pedra  y  runa  lo  que  à  un  hom 
haja  d'  aluirlo,  à  fè,  fè,  gens  ni  mica  dolç  nos  semblava.  Per  tant, 
ab  orella  mès  tina  de  Ío  que  ja  la  necesitat  nos  1'  havia  feta ,  procu- 
rarem, y  alcançarem,  &  la  fi,  saber  per  hont  se  'ns  gratosejava  la  for- 
talesa. A  la  muralla  no  podia  ésser  per  la  dita  rahó,  y  per  la  de  que 
ab  nostres  ulls  vejirem  son  peu  test  y  sancer.  Ab  axó ,  donchs ,  aílu- 


(  263  ) 
nyant  tot  mesquí  rezel  qu'  ens  pogués  enterbolir  la  ullada ,  vingué- 
rem à  coneixença  de  que  la  mina  's  feya  en  los  fonaments  [i)  y  axó 
ray!  seguírem  dormint  bona  son,  puix  com  verament  passí,  Y  esbotr 
zament  de  dit  respatller  (que  fou  lo  dia  2)  no  produhi  altre  mal  que 
lo  d'  axordamos  un  xich  la  fressa  ab  que  va  aterrarse.  —  Còm ,  de 
prop  ó  de  lluny ,  sabiam  ja  que  las  forças  francesas  nos  traurian  del 
castell ,  car  la  valentia  no  es  del  tot  cega ,  encara  que  restà  descu- 
berta  la  porta  d'  entrada,  y  per  tant  é  mercè  de  las  metralladas  ene- 
migas,  no  'ns  espahordirem,  ans  fent,  com  diu  lo  ditxo  de  la  necesi- 
lat  virtut,  vist  lo  començat  derruiment  de  la  paret  d'  entrada,  se  con- 
vingué  pèl  dia  8  una  surtida,  qu*  en  breus  mots  diré  com  succehí  (5). 
Moltas  se  'n  son  fetas  y  'n  faran  mentre  los  homes  no  sian  àngels, 
vull  dir,  mentre  hi  haja  guerras;  però  còm  aquella,  (mal  m'  està  ala- 
baria perquè  jo  m'  hi  escayguí ,  còm  clar  ho  diu  una  roselleta  que 
per  recort  ne  porta  aquesta  cuxa)  se  'n  contaran  ben  y  ben  pocas. 
Massa  ardida  y  valenta  tantost  fou  ella ,  puix  lo  matex  foch  ab  que 
alcançarem  quant  volguérem,  perdé  à  uns  guants  valents,  qui,  com  à 
xayets,  moriren  6  's  malpararen  seguint  à  un  sargento  entusiasmat 
pera  pendre  lo  poblich  de  Sant  Daniel.  —  Amanit  cascú  ab  lo  que  li 
fou  lleu  ó  avinent;  qui  ab  martells,  qui  ab  destrals ;  qui  ab  arreus  de 
foch,  anàm  en  mitx  del  dia  y  al  devant  mateix  dels  esglayats  france- 
sos ,  qui  semblan  veurho  y  no  creurho ,  à  malmenals'  hi  las  baterias, 
enderrocals  *hi  las  obras  y  cremals  'hi  y  capolar  quant  las  mans  po- 
den. Ira  de  nonsas ,  quant  ells  s'  ho  vejeren  fet ,  puix  no  fou  gayre 
mès  depressa  de  lo  que  'us  ho  só  comptat,  ja  'Is  hi  era  vingut  socós; 
més  ay !  que  'Is  hi  servi  sòls  pera  enardirlos  mès ,  veyentse  burlats, 
y  farsit  lo  sol  de  prop  d'  un  centena  de  cadavres.  Jo  no  sé  pas  quins 
diables  de  pecats  se  deyan ;  pcro  lo  mes  xich  era  allò  del  nom  de 
DieUf  qu'  es  lo  mès  granat  dels  nostres. —  D'  açi  y  d'  allà  anavan  y 
venian  y  ns  foguejavan  y  perseguian  à  la  bayoneta  còm  espritats, 
mentre  nosaltres  tot  alo,  alo,  còm  qui  ha  ben  feta  la  sua,  tomavam 
à  la  nostra  sens  faltar  un  instant  al  bon  orde  ab  que  'ns  manavan  los 
senyors  En  Blay  Fournàs  y  En  Pau  Miranda,  qu'  eran  nostres  gefes, 
braus  còm  ells  sols. — Emperò  no  'ns  retirarem  tots:  alguns,  còm  ja  - 

( 4 )  La  paraula  fonaments  fa  referència  al  gros  respatller  que  defensava  la  porta  del  cas* 
t«U  que  dona  pas  al  revelli. 

(5 )  Atesa  la  gent  que  forçosament  habia  d'  entrar  y  eúr  del  castell ,  ningú  trobarà  in- 
verosímillo  qu*  en  lo  tecst  se  compta. 


(264  ) 
us  só  ans  dit,  foren  victimas  de  llur  temeritat.  Tal  se  deu  anomenar 
r  anada  a  pendre  Sant  Daniel  tant  poca  gent,  puix  fou  traspasar  la 
ratlla  de  tota  prudència. — Los  ferits  que  resultaren  de  tot,  foren  en 
número' de  48,  y  entr*  ells  lo  mès  digne  de  tots:  un  assistent  del 
capella  d'  eczercit,  qual  nom  me  dol  no  tenir  assentat  en  lo  meu  Ui- 
brot,  al  costat  de  tots  los  qui  en  nostre  Siti  mes  gran  cor  mostraren. 
Encara  no  só  mort  que  no  '1  sapia,  y,  entre  tant,  encomanemlo  à  Dèu, 
qu'  £11  ja  entendrà  qui  volem  dir  y  endreçarà  bè  nostres  prechs.  Bè 
s' ho  mereix  qui  mori  després  de  sa  ferida;  y  cóm?  j  pobre  minyó !  vol- 
tejat  de  misèria,  còm  tants  d'  altres. 

— Qué  dieu? — preguntà  lo  cor  compasiu  de  Mossèn  Pau. 

— Lo  que  sent ,  senyor  Rector.  Mori  com  moriren ,  visqueren  y 
viuhen  tants  d'  altres,  j  Si  no  pagava  Dèu  à  cascú  ab  la  dolçor  de 
concíencia  mès  de  lo  que  'ns  ha  pagats  la  Pàtria !  \  La  Pàtria,  la  Pà- 
tria! Bona  mare  per'  ésser  estimada;  mès  ayl  bona  madastra  per 
agrahir  mercès  d'  amor.  Axó  es  ben  dolorós,  emperò  massa  cert  pe* 
ra  no  ésser  dit  una  vegada  al  menys.  A  mès, — afegi  lo  bon  vell  com 
penedit  de  son  plany — qu'  açó  no  ha  de  surtir  de  casa.  Dèu  me  n' 
guart  que  se  sabés  que  un  veterano  s'  es  plangut  còm  jo  'u  só  fet  ara. 
No  'u  han  fet  pas  los  francesos  d'  alashoras  —  encara  que  son  mès 
ben  recordats  de  la  França  —  y  axò  qu'  ells  no  tenen  lo  premi  de 
llur  conciencia  de  que  'us  feya  membrança.  —  Y  ara  que  dich  de 
francesos:  lo  bè  de  qui  sia:  vull  dir ,  qu'  un  capità  francès  mereix  bé 
nostres  bons  recorts,  puix  amparà  al  dit  assistent,  morint...; — Uàgri- 
mas  de  fel  porta  lo  pensar  *hi  —  à  mans  d'  uns  quants  dels  nostres, 
mentre  lo  defensava  dels  seus  matexos.  ;  Qué  vegadas  'u  só  somniat, 
y  no  sé  còm  no  m'  han  embojarrat  mos  somnis!  jDèu  méu!  enlluer- 
na tant  la  victorià,  que  haureu  perdonat  als  assassins! 

Després  de  tot  lo  comptat,  ha  de  venir  una  part  ben  dolorosa ;  mès 
que  s'  hi  adobarà?  Si  no  fossen  los  dols,  acns  hom  estimaria  com  deu 
las  alegranças?  À  més,  que  quant  los  dols  nos  venen  à  cercar  sens 
culpa  nostra,  no  deuhen  posar  T  ànima  laca ,  ans  ferli  girar  Y  ulla- 
da al  cel,  que  axis  com  dóna  sòl  y  pluja,  dóna  consol  en  las  ad  versi- 
'  tals.  Aquexas  son  certesas  dolças  quant  en  santa  pau  se  consideran, 
però  amargantas  en  las  penas  del  moment.  D'  un  jorn  al  altre  ba- 
biam  d'  abandonar  lo  Castell;  mès  reca  tant  dexar  un  pare  pera  qui 
no  s'  han  plangut  esforços!  ^No  fa?  Cada  treball,  cada  ensopech,  ca- 
da malaltia  d'  un  pare  es  altra  rahó  de  ben  volerio;  y  nosaltres  n'  ha- 


(  265  ) 
biam  vistos  tants  de  Monjnich,  que  frissavàm  talment  pera  fer  un 
esforç  mès,  ans  de  dir  als  gavaits:  caqui  '1  teniu,  aprofiteusen  pera 
femos  dany.»  Per  çó,  cap  à  la  darreria,  grans  fatichs  costava  à 
nostres  comandants  retenimospera  que  no  surtissem  i  fora,  y  clamar  ab 
forta  veu:  c  aquí  som,  mirau  nostres  pits  y  iraspassaulos  pera  estaU 
viarnos  Uigrímas  de  racança.  >  Emperò  lo  remey  f5ra  estat  pitjor  que 
io  mal,  y  grat  sia  i  Dèu ,  no  se  n'  es  penedit  ningú  de  que  li  pri- 
vassen  desfogar  sas  passions  en  tot,  salvada  una  cosa.  Bé  massa  feu 
encara ,  lo  gefe  donantnosen  Ilissencia  y  bè  massa  la  sort  en  prote- 
giria.— Parlo  de  la  crema  que  duas  voltasferem  de  las  faxinas  ó  ma- 
nats de  llenya,  que  ja  sabeu  s*  arranjava  lo  gavatx  pera  resguardarse. 

Ab  tanta  bona  sort,  vingué  la  desgraciada  del  11  d'  exa  mer- 
sada  d'  agost,  en  que  's  {prengué  resoltament  lo  determini  d'  exir 
del  Castell,  determini  pres  ab  tanta  racança  còm  ab  conciencia  de  que 
feyam  nostra  obligació,  segons  anau  í  sentir. 

Sexanta  jorns  portavam  de  foch  seguit,  que  surtia  d'  una  vintena 
de  baterias,  compostas  de  prop  d' un  centena  de  peças  de  guerra  (6), 
las  quals  habian  fet  portell  ú  oberta  bretxa,  còm  ara  diuhen,  del  tòt 
practicable ,  posant  a  mercè  de  Y  enemich  lo  rebellí.  Trenta  sis 
dias  eran  vinguts  desde  Y  obertura  de  la  primera  (à  la  qual 
bèn  prest  altras  tres  ne  seguiren);  set  desde  Y  ocupació  del  dit  rebé* 
lli,  y  tres  desde  qu'  eran  estats  tantost  ben  malmesos  los  frontals 
guerrejats.  Axó  feya,  es  clar,  que  no  poguesscm  tenir  centinellas  ni 
traure  sols  lo  cap  fora.  —  Emperò  aquexos  eran  los  mals  forans 
encara  no  tant  greus  com  los  de  dins  la  fortalesa.  Mès  teniam  tam- 
bé un  gefe,  D.  Guillem  de  Nasch,  à  qui  no  atuhian  las  desventuras, 
per  grossas  que  fossen;  y  quant  lo  c^  es  bó  y  sancer,  lo  altre  del 
cos  sol  viure  sa  matexa  vida.  A  mès,  que,  vinguda  Y  hora,  s'  acon- 
çelli  dit  gefe  d'  un  consell  militar,  còm  i  home  discret,  que  may  's 
fia  prou  de  sa  prudència. — Las  febras  estiuencas,  los  tiplxos  y  altras 
maltiras  que  per  ciutat  y  castell  ensemps  esteniau  llur  veri,  Y  aygua 
de  beure  que  feya  mès  dany  que  bè ,  lo  nombre  dels  ferits  cada 
jorn  mès  crescut,  lo  pensament  de  que  nostra  sanch  podia  fer  mès 
tart  bona  falla  à  la  Plaça,  la  vista  de  las  runas,  que  per  tot  arreu  y 
de  dia  en  dia  f  enemich  nos  causava;  digaume,  la  ma  posada  al  cor: 
^no  es  prou  y  massa  tot  açó  perquè  nou  cents  homes  no  sian  mès 


( 6 }  Memòria  de  D.  N.  Miranda  ( Nieto :  p&gs.  67, 68  y  60 ). 

31 


(  266  ) 

pertinents,  y  's  salven  pefa  mès  ben  morir  en  altra  empresa?  Axis, 
donchs,  ben  pensat  que  ho  tinguérem  lot,  y,  tretas  las  cosas  mès  im- 
portants, exirem  de  nostra  xica  plaçeta  la  diada  del  11  é  6  horas  de 
tarde  (7) ,  mitx  endolat  io  cor  per  jaquir  descuberta  la  ciutat  per 
lo  millor  punt  d'  atach,  y  V  altra  meytat  del  cor  enlayra ,  podria  dir- 
vos,  ab  aquella  gaubança  que  dóna  sòls  la  feta  dels  bons  serveys.  Ni 
amichs  ni  enemichs  duptaran  d'  ella  al  veure  las  misefias  que  ho^ 
mes  y  naturalesa  fan  abandonarnos.  — Axó  férem,  après  de  calat  foch 
en  lo  trasto  de  municions  del  frontal  atacat ,  y  devant  matex  de  V  e- 
nemich  a  qui  à  radós  teniam,  y  que  matà  sòls  hu  dels  nostres,  vora 
la  Plaçeta  de  Sant  Pere  de  Galligans,  ab  un  colp  de  granada  exida 
de  ca  *n  Roca. — Nostre  Comandant  general  rebuda  noticia  de  nostra 
feta,  puix  sòls  après  d'  executada  tinguene  esment,  admirà  còm  se 
debia  la  prudència  y  bon  acert  ab  que  habiam  sabut  fernos  tant  dig- 
nes d' abduas  glorias,  vull  dir:  de  la  de  la  defensa  y  de  la  de  T  aban- 
dono (8),  recompensantnos  ab  graus  y  mercès.  Per'  alcançar  aquell , 
diu  que  hagué  d'  empleyar  T  enemich  passa  de  23.000  balas ,  mès 
de  3000  granadas  y  2600  bombas.  Esmagíneu  ara  los  quintàs  y 
quintàs  de  balas  y  pólvora  fa  pahor !  (9). 

Ab  tot  açó  ja  entendreu  còm  amanyagar  debia  la  gent  gavalxa 
en  lo  fons  de  llur  cor,  la  confiança  de  veure  tost  rendida  Girona 
en  pes,  com  aytal  suspitarem,  à  ^vista  del  balluguelx  d'  operacions 
qu'  en  lo  Castell  s*  apressaren  à  fer  y  del  tòt  nos  en  convencerem  ab 
r  apressament  d'  una  lletra  ó  parle  que  lo  general  gavatx  Verdier 
al  ministre  de  Paris  endreçava.  Axó  fou  de  8  à  15  jorns  après  de 
r  abandono  del  Castell.  En  .dit  missatge  se  gaudia  ja  lo  francès  per 
avant,  y  còm  à  cosa  infalible,  del  rendiment  de  la  Plaça:  (no  es  pas 
res  la  ignocentada  d'  adelantar  i  mesos  las  cosas ! )  puix  com  à  bo- 
rn' entès  en  arts  de  la  guerra,  segons  [succés  natural  d'  aquesta,  del 


( 7 )  En  Nieto  diu  à  las  I ,  m^s  creyem  millor  opinió  la  de  D.  P.  Miranda  que  s*  hi  trobà  y 
que ,  esmenant ,  còm  sòl ,  la  plana  à  En  Bucher  diu :  —  ce  El  Castillo  fue  abandonado  à  las  6 
y  no  de  noche. 

( 8 )  «  Finalment  —  se  diu  en  un  diari  del  sití  —  cunsiderantse  indefensable  lo  castell ,  se 
abandonà ,  calant  abans  una  metxa  en  lo  magatzem  de  pólvora ,  que  volà  sen  causar  dany. » 

( 9  ]  En  la  presa  del  revelH  hi  acabà  sa  valerosa  vida  D.  Francisco  de  Paula  Grifols.  Pocií 
ans  de  1*  evaquació  ,  rebé  D.  Guillem  de  Nasch  plechs  del  General  en  que  s*  estimulava  ab  pre- 
mis lo  sosteniment  de  Monjuich.  —  Los  gefes  de  la  retirada »  al  entrar  à  la  Plaça ,  demanaren 
se  Ms  passàs  per  conçell  de  guerra ,  per  si  s*  habian  mal  comportals ;  mes  N*  Alvarez  just ,  no 
menys  que  pertinent  f  ardit ,  aprovà  llur  conducta.  ( Toreno  ]. 


(  267  ) 
senyorament  del  castell  al  de  tota  Girona  hi  debia  intennediar  un  joch 
de  pocas  taulas. 

Ells  contavan  ab  lo  que  naturalment  fan  los  homes,  nò  ab  lo  que 
divinalment  fan  V  omnipotencia  del  Senyor  y  lo  foch  de  pàtria. — 57 
morts  y  a  la  ratlla  de  300  ferits  entre  homes  y  donas  (10),  cremats 
y  contusos  lo  temps  qu'  estiguérem  a  Monjuich ,  nos  atiavan  à  des- 
mentir la  dolça  confiança  de  Mussiú  Yerdier  (11)  per  amarganta 
que  *ns  fos  la  vista  d'  aquellas  montanyas.  Però  còm  tothom  era 
d' una  matexa  lley;  castellans  y  catalans,  ^ui^tenia  y  qui  no  fenia  per 
perdrer,  comptats  y  ben  comptats  fbren  lòs  qui  se  'n  posaren  una  pedra 
al  fetje  de  semblant  vista. 

Y  à  tots  exos  mals,  s'  hi  afegia  una  malexida.  afició  de  nostras 
feridas  i  enllacàrsenos  y  podrirsenos,  postrant  als  ferits  y  fins  als 
conti^sòs  solsment,  y  malsanant  los  ayres  per  tot  arreu,  y  sobre  tot 
per  r  hospital  de  Sant  Pere.  Ax6  y  F  enfelloniment  de  las  febras , 
cada  jorn  mes  fortas,  y  per  tant  la  falla  de  molta  gent  pera  la  defen- 
sa, no  sé  ahont  nos  haguera  duts,  é  no  haberse  pogut  escorre,  mercè 
al  descuyt  d'  un  centinella,  800  miquelets  à  Girona  (12),  que  *ns 
vingueren  còm  Y  anell  al  dit ,  pera  la  molta  feyna  que  dessus  nos 
venia.  Còm  de  fet;  mentre  los  gavaits  anavan  avançant  llurs  baterías 
contra  los  murs  de  la  ciutat,  tot  faldejant  la  part  de  montanya  de 
Monjuich  que  dona  a  mitx-dia ,  ne  construirem  nosaltres  una  en  lo 
fort  de  Gondestable  pera  guerrejar  la  portalada  de  Monjuich.  L' in- 
tent d*  ells  poch  mès  ó  manco  clar  se  vejé  qu'  era  femos,  mès 
qu'  altra  cosa,  tres  portells  T  un  al  quartel  d'  Alemanys,  T  al- 
tre à  la  muralla  de  Sant  Gristophol,  y  Y  altre  al  mur  antich  dit  de 
Santa  Llúcia,  part  de  ça  de  la  vall.  A  exas  tres  bretxas,  prest  se 
n'  hi  afegí  un'  altra  oberta  en  Y  antich  quartel  d*  Alemanys ,  que , 
còm  totas,  fou  assaltada  també  lo  19  de  setembre.  —  Posà  també  lo 
gavatx  duas  baterías,  una  damunt  un  rocam  de  la  part  de  Pedret, 
que  per  trobarse  à  part  baixa ,  avinent  los  fou  portaria ;  y  altra  en 
lo  fosso  de  Monjuich ,  que  fa  cara  à  ponent;  totas  ab  un  acert  y  bona 

( 10 )  Exas  xifras  son  calcadas  en  r  E$tat  qae  doni  r  ^jodant  de  cirurgia  0.  Josepb  Via- 
der ,  encarregat  del  hospital  del  Castell. 

(11)  Se  descomptan  los  qui  directament  duts  foren  del  Castell  al  hospital ,  y  los  qui  res- 
taren gloriosament  morts  per  llur  serrey  en  V  acció ;  emperò  podrian  calcularse  per  on  terç  to- 
total  los  separats  per  armas  de  llur  servey.  ( Nieto  -  P&g.  13 ). 

( 12 )  Hi  ha  qui  diu  100.  Nosaltres ,  en  cas  de  dupte ,  ja  s*  entén  qu'  bem  de  suposar  ge- 
nerosament ,  que  los  gironins  tingueren  mes  aviat  més  que  menys  gent. 


(  268  ) 
planta,  dignes,  segons  pare  de  nostra  gent  entesa,  de  millor  causa 
que  la  llur.  —  Per  altre  cantó,  las  baterias  de  prop  Sant- Daniel, 
ametrallavan  nostre  fort  del  Calvari ,  castell  de  Condestable  y  Uoch 
avançat. — Dins  la  ciutat,  veyent  tant  adelantat  T  enemich,  ha- 
guérem de  traure  los  .malalts  de  T  església  de  Sant  Pere  de  Galli- 
gans ,  puix  mès  d'  una  desgracia  hi  habian  feta  ja  las  canonadas  ene- 
migas.  Portaremlos,  donchs,  al  Hospici,  qu& s'  esqueya,  còm  s'  escau 
encara ,  al  cap  de  mont  del  Mercadal. 

Axis  vingué  lo  dia  19,  én  que  los  enemichs  començaren  à  obrar 
ab  llurs  baterias.  Àtansàrense  de  bella  nit  fins  à  unas  trenta  passas 
de  Santa  Llúcia ,  fent  à  mès  Y  endemà  una  paralela  desde  las  ruinas 
de  la  torre  de  Sant  Francisco  al  cami  que  va  de  la  ciutat  al  castell;  y 
altras  sis  baterias ,  que  començaren  lo  foguetx  desde  la  diada  del  25 
avant,  per  aquells  turons  y  singleras  del  Putx  de  'n  Roca  y  voltants 
de  Pedret. 

Alabat  sia  Dèu  per  sempre!  tocàm  ja  la  fi  d'  aquest  endiastrat 
mes  d*  agost ,  ab  una  feta  que  'us  mostrarà  y  aclarirà  lo  que  'us  digui 
del  may  prou  eczalçat  giny  de  nostre  Gobernador.  Ja  veurà ,  Mossèn 
Pau ,  si  allò  de  ferlo  sant  tenia  6  no  fonament ,  y  ja  veureu  ensemps 
tots ,  si  son  prous  las  paraulas ,  per  bèn  estudiadas  y  ditas  que  fos- 
sen,  ni  las  mostras  de  recordança  y  amor,  pera  pagar  còm  se  deu 
la  sua...  santa  grandesa.  —  Bèn  pocas  son  las  terras  que  pugan 
comptar  una  feta  còm  la  que  us  diré ,  y  qual  pensa ,  si  al  principi 
feya  mitja  esgarrifança ,  ben  entesa  y  portada  à  obra ,  fou  una  de  las 
primeras  glorias  de  nostra  ciutat,  y  sobre  tòt,  del  enteniment  per 
qui  fou  pensada. — Los  enemichs  massa  vehins,  era  de  tota  pressa 
r  arbitrar  un  paratge  alt,  ferm  y  segur  pera  fortalesa  y  acuUiment, 
y  per  ço  fer,  cap  de  millor  que  la  Santa  Seu.  Tal  còm  'u  sentiu , 
nostr'  amo ;  alli  s'  hi  col-locàren  tres  canons,  posant  en  obra  tots  los 
arbitres  qu'  à  dojo  ocurrian  al  Gobernador,  y  tots  de  tants  bons  re- 
sultats, còm  lo  de  transportar  V  hospital  d'  oficials  ferits  de  la  Seu  à 
r  església  de  Sant  Martí,  hont  s'  estigué  fins  que  '1  voler  de  Dèu 
terminà  '1  Siti.  Tant  bona  obra  fou  deguda  tantost  per  enter  als  ca- 
pellans ^  monjos  y  frares  (sobre  tot,  caputxins) ;  y  las  senyoras  de  la 
bella  companyia  de  Santa  Bàrbara ,  als  senyors  metjes  y  altres  em- 
pleyats  de  cirurgia ;  uns  ab  son  dalé,  altras  ab  sa  tendresa  y  altres  ab 
sa  ciència :  tots  ab  sa  caritat  y  relligió  may  afadigadas.  —  Alli ,  per 
la  Seu ,  haguera  vist,  Mossèn  Pau ,  à  tot  un  senyor  canonge  manant 


(  269  ) 

una  guardià  de  preberes ,  qui ,  repicant  somatent  y  ab  certs  tochs  de 
campana,  denunciavan  y  advertian  a  la  ciutat  las  operacions  enemi- 
gas.  Tot  açó  qu'  en  altre  estat  fòra  un  sacrilegi ,  en  vers  d'  amin- 
varla,  nostra  devoció  encenia,  car  la  concíencia  *ns  deya,  y  la  con- 
ciencia  no  ment:  c  Los  àngels  del  cel  fan  coronas  pera  qui  en  gràcia 
de  Dèu  mor  per  sa  Pàtria ,  per  sa  Fé  y  per  son  Rey. » —  Però  ni  dins 
de  la  Seu  eram  franchs  de  desgracia ;  entr'  altras  jo  viu  la  de  morir 
à  pocbs  passos  de  mi,  y  en  la  capella  de  Y  Esperança,  una  pobra 
donà,  (13)  é  causa  d'  una  bomba  que  esbotzà  una  paret  de  mahons, 
salvantnos,  np  sé  per  quin  sant  del  cel,  1'  altra  gent  de  V  esglesiada. 
Ara  penseu  qué  seria  per  fóra?  —  Lo  que  seria  per  fóra  pen- 
seuvosho  com  vullau ,  que  jo  ja  començo  d'  ésser  cansat ,  y  los  ulls 
se  'm  volen  clucar  cóm  los  d'  En  Sisonet,  per  mèsque,  cóm  ell, 
faig  pera  badaries  y  esparpillarlos.  Per  tant,  posem  fi  à  la  mesada 
d'  agost,  fentvos  à  saber,  cóm  uns  espias  enganyaren  al  general 
francès  Saint  Gyr,  dientli  que  Y  ingles  Blake  s' satançava  à  Hostalrich, 
venint  à  deslliurar  la  Plaça.  Greyent  açó  En  Saint  Gyr,  parti  ab 
un  cos  d'  eczercit  à  son  encontre ,  ab  lo  qual  la  càrrega  'ns  restà  un 
xich  alleugerida.  Y  ara  'us  dich  cóm  per  las  rondallas,  c  acabat  amen 
Jesús,  darrera  la  porta  n'  hi  ha  un  fus.  > 


( 18 )    Est  episodi  io  comptan ,  cóm  en  lo  tecst ,  motts  veteranos.  Si  axis  no  fos ,  V  hague- 
ram  callat. 


VETLLADA  QUINTA. 


Mes    de   Setembre. 


Los  uns  ne  tenian  pares , 
Altres  tenian  mullers ; 
Plorant  deyan  las  donzellas : 
Adéu  siau ,  fusellers. 

Cançó  de  Los  Fusellers. 


—  c  Amaniu  orellas,  gent  de  Dèu,  pera  la  mesada  de  setembre  que 
anit  historiaré,  que  fins  lo  recort  de  tanta  canonada  còm  se  tirà  'm 
temo  ha  d'  axordarvos.  Aquexa  es  la  gran  mesada  (la  de  que  paria 
tothom  que  no  conex  gayre  nostre  Siti,  y  ja  es  dit  tòt),  per  rahó  de 
las  altas  cosas  que  's  feren,  del  assalt  que  hagué  lloch,  y  de  las  grans 
miserias  que  i  dexondirse  començaren.  Fins  avuy  tot  es  estat  plui- 
netx;  anit  la  tempesta  ratllarà  lo  cel  y  s*  escamparà  desencadenada 
per  la  terra. 

Monjuich  es  ja  dels  gavails;  ^quin  mal  hi  ha,  que,  tenintlo  no 
pugan  fernos?  —  las  bretxas  ò  portells  son  roilx  oberts.  í,qué  los  hi 
costarà  engrandils  als  centenars  de  canons  que  nostres  murs  fogue- 
jan? — La  Plaça  es  mitx  llassada;  de  morts  se  farsex  lo  cementirs  y 
lo  vent  de  planys  y  de  gemechs:  ^qué  los  hi  costarà  abatre  del  tòt 
r  afexugat  cor  dels  qui  'Is  ouhen  y  han  salut,  iquè  los  costarà  xafar 
ab  tant  de  pes  una  pobra  ciutat  herma,  pançida,  còm  la  flor  que  no 
coneix  escalph?  ^que  los  hi  costarà  arrancarnos  de  1'  ànima  lo  desitjat 
crit  de  misericòrdia? — Lo  que  'Is  hi  costarà  no  'u  veureu  pas  de  tot 
anit,  de  tot  demà,  ni  podé  de  tot  demà  passat,  mentre  lo  recort  me 
sia  fael,  mentre  la  veritat,  còm  1'  aygua,  cerquia  lo  nivell.  Y  ja  que 


(271) 

dich  aygua,  las  onadas  han  de  lluytar  molt  unas  ab  altras  aüs  de 
'que  sian  rendidas.  La  Diviaal  Justicia  no  es  contenta  encara;  lo  bras 
del  Senyor,  com  deya  un  sabi  amich  mèu  d'aquell  temps,  nos  ha 
mester  encara  per'  esbargir  sa  justa  indignació. — ^Que  ab  prous 
feynas  quevan  malalts  al  hospital? — Paciència  y  esperança.  ^Que  la 
pobresalla  enteiiiex  a  las  matexas  pedras  ab  sòs  gemechs  de  desfà- 
lliment?  —  Esperança  y  paciència.  (,Que  fa  quatre  mesos  mortals  que 
nostres  treballs  duran  y  no  s'  ovira  signe  de  socós?  —  Esperança  y 
sempr'  esperança ,  fins  que  V  enrunament  de  tota  Girona  nos  la  atues- 
ca. —  jAy!  si  jo  Icnia  la  veu  d*  un  àngel  pera  que  arrivassen  a  la 
part  mès  tendra  de  vostres  esprits  paraulas  que  'us  fessen  entendre 
qué  significa  servir  à  la  Pàtria ,  quant  ella  jau  y  agonitzanta  esbatega 
ab  €  fam ,  guerra  y  pestilència »  com  diem  en  V  endreça  dels  pare- 
nostres al  gloriós  Sant  Narcís!  — Tots  los  mals  (no  es  follia,  voto  a 
nonsas),  lots  los  mals  se  vestexan  de  color  blanca,  qu'  es  ale- 
grança,  pera  no  espahordirnos,  ans  férsenos  envejables.  > 

Ço  dit,  se  para  V  oncle  Xacó  embadalit,  còm  si  talment  vejés  las 
cosas  que  deya ;  y  fent  après  un  remanament  de  cap ,  que  per  avant 
&  entendre  dava  la  transformació  de  la  -sua  ànima. 

— Ay,  ay !  — suspirà  alegrement — jo  me  'n  fujo,  còm  aquell  po- 
bre aucellet  que  V  altre  jorn...  ^te  'n  recordas,  Sisó?  va  desenga- 
viàrsenos.  Saps?  No  alinava  ab  lo  que  feya,  ni  ab  lo  que  cantava 
al  fuger,  tanta  era  la  ventura  que  al  mirarse  lliure  sentia.  Ja  m*  en- 
teneu :  si  des  d*  un  començ  me  *n  pujava  gayre  pèls  cims  de  ï  arbre, 
no  podria  remanarme  'n  après,  y  si  acàs  ho  feya,  fóra  devallant, 
devallant,  y.ço  no  'us  plauria  gayre. 

Donchs  bé:  girem  full,  y  veyam  que  succehía  lo  primer  jorn  de 
setembre. 

Fora  r  important  cosa  que  'us  comptaré ,  tòt  lo  altre  de  principis 
d'  esta  ipesada  's  passà  tantost  ab  surtidas,  que,  còm  la  feyna  es 
llarga ,  haurem  de  contarlas  ab  mès  curts  mots  de  lo  qu'  ellas  podè  's 
merexerían.  Tant  se  val. 

Veus  aqui ,  siguenl'  hi  ja  desd'  ara ,  que  per  la  banda  esquerra 
del  Ter,  se  presentaren  algunas  partidas  nostras  de  miquelets  dels 
d'  En  Clarós  y  En  Rovira ,  qui ,  d  clarejar  lo  dia,  començaren  à  in- 
quietar lo  cor  de  la  divisió  gavatxa  qui  prest  anà  reculant  vers  Sarrià, 
enduenlse  mort  per  la  matexa  espasa  d'  un  miquelet  al  general 
Hadeln.  —  Altres ,  qui  eran  vora  dreta  de  dit  riu ,  se  n'  anaren  cap 


(  272  ) 

al  poblich  de  Fornells,  que  's  troba  al  costat  de  mitx  dia  y  i  un'  hora 
llarga  de  Girona.  —  Mercè  à  n'  açó,  nostr'  ardit  general  García  Con-' 
de ,  esdevingué  en  aucsili  de  la  ciutat  ab  un  convoy.  que  des  d'  Olot 
vingueren  resguardant  mès  de  400  infants  y  de  300  cavalls.  —  jOh 
alegria,  oh  fel-licitat  may  prou  aponderada  la  nostra,  quant  los  veje- 
rem !  Las  mares  se  menjavan  à  patons  llurs  fills ;  nos  abraçavam  los 
uns  als  altres,  y  riallas  y  Uàgrimas,  tòt  y  lo  enemigas  que  son,  bar- 
rejavanse  còm  à  bonàs  germanas.  ;  Fa  de  tant  mal  creure  una  bona 
sort  per  qui,  còm  nosaltres,  tant  dolenta  la  patia!...  Jo  no  puch  en- 
tendrer  còm  se  la  pensà  lo  general  Garcia  per  mès  que  ferm'  hi  ben- 
venir  vulla  lo  ditxo  de  cals  grans  mals,  grans  remeys. »  — Lo  que 
sí  es  cert  es  que  Y  enemich,  en  exa,  còm  en  altras  ocasions,  primer 
s'  hagué  de  atalayar  de  la  vermelló  de  la  plantofada,  que  del  còm  la 
hi  havia  feta  la  ma.  ;  Tanta  fou  la  prudència  y  discreció  de  Y  empre- 
sa, y  tant  forta  Y  escomesa  que  per'  obraria  contra  lo  francès  hagué 
de  darse;  y  lo  que  sí  es  cert  també,  com  *us  deya  nits  enrera,  es, 
que  si  gavatx  no  vol  dir  cobart  del  tòt,  tampoch  vol  dir  del  tòt  va- 
lent, salvat  que  la  valentia  sia  à  voltas  humil,  ço  es  que  Y  humilitat 
fassa  amagaria,  còm  s'  amagaren  pèls  pallers  molts  dels  gavaits  qui 
per  aquellas  planas  de  Salt  y  Santa  Eugènia  desconcertats  s' acafara- 
van.  Lo  fet  es  que  bona  sahójde  presoners  s'  arreplegaren  los  valents 
d'  aytal  feta,  y  beir  hora  hagueren,  bons  espanyols,  pera  mostrar 
que  la  valentia  y  la  pietat  germanas  viuen  en  tot  cor  noble.  Açó  vol 
dir  que  tractaren  als  catius  nostres  soldats,  oblidantse  tantost  de  sí 
matexos. 

Mentre  aytal  bon  succés  la  Gracia  Divinal  alcançarnos  feya  per 
una  part,  per  altra,  nostra  maynada  anava  entretinguent  als  gavaits 
part  d'  allà  del  Ter,  pera  que  no  'Is  hi  vingués  aucsili,  que  era  de 
ben  prou  mal  enviar ,  car  lo  riu  havia  vingut  molt,  per  causa  del 
ruxat  que  sens  repòs  des  de  la  matinada  feya.  La  pluja  es  lo  que  m' ha 
donat  lloch  à  celebrar  la  compassió  de  nostr'  eczercit,  qui,  tot  y 
csser  ayguajat,  moll,  xop  de  cap  à  peus,  si  ja  no  alguns  enfangats 
íins  à  mitja  cama,  s'  aconhortava  d'  anar  à  peu  pera  que  cavalcassen 
los  presoners.  Veus  aquí,  donchs,  que,  Y  estapeletxada  mès  forta 
anava  essent,  lo  riu  mès  crescut,  quant  passaren  nostres  murs  las 
azemblas  (1 )  que  rebudas  foren  còm  un  fill  per  una  mare  à  qui  Y  a- 

\  1 )    Segons  Toreno  2000 ,  guardats  per  400  infants  y  200  cavalls. 


(  273) 

nyorament  li  hagaés  axugadas  las  fonts  de  las  Iligrimas.  De  la  gent 
qne  fins  i  Girona  las  habian  acompanyadas,  romangueren  en  la  ciutat 
pera  fer  lo  siti  3,287  (2)  homes,  entornantse  los  restans  la  diada 
del  3 ,  fent  cascú  sa  via ;  lo  general  Conde  cap  à  Hostalrich ,  y  vers 
Olot  D.  Joaquin  Blake. 

Ay !  la  sort  se  nos  era  mostrada  molt  carinyosa ,  però  las  viandas 
dutas  sòls  poden  allargar  fins  quinze  dias.  Y  després  ^cóm  'u 
farem?— Bé  hi  haurà  prou  cavalls- y  ratas;  y  à  mès:  ^qui  dupta  y 
desmaya  quant  en  mitx  la  negror  de  sa  desventura,  li  brilla  sòls  un 
estelet  d'  esperança? 

Parlem  ara  de  las  duas  surtidas  fetas  en  esta  matexa  diada  del  1 
de  setembre. 

La  primera  habia  per  fi,  nò  sòls  distraure  al  enemich  perquè  'Is 
del  convoy  reposadament  poguesseu  fer  via,  mès  sobre  tot,  lo  de 
retornar  als  molins  fariners  de  la  ciutat  V  aygua,  que  ja  des  de  U  co- 
mens  del  Siti  nos  habia  *1  gavatx  trencada,  ab  lo  qual  greument  sen- 
timos  feya  la  falla  de  farina,  mal  que  no  us  aponderaré  per  anit, 
puix  à  la  darreria  de  la  rondalla...  ay!  de  T  Historia,  haureu  de 
sentir.  Guardem  tristesa  pera  llavors ,  y  feuse  un  carrech  de  la  bona 
rahó  d'  aytal  surtida ,  que  malaventuradament  no  exi  còm  al  començ 
la  bona  sort  feya  esperamos.  Còm  de  fet:  tot  just  los  çapadors  co- 
mençada habian  Y  obra,  quant  exi  de  per  aquella  espessor  de  boschs 
una  farum  de  cavalleria  é  infanteria  gavatxa ,  que  nos  apressi  quel- 
cuna  gent  i  la  retirada  que  forçosament  s'  hagué  d*  empendre,  y  dich 
forçosament,  no  sòls  per  lo  curt  nombre  dels  nostres  al  costat  del 
d'  ells,  mès  perquè  Y  obra  aventurada  era  mès  arrívola  de  lo  pen- 
sat, car  las  plujas  havian  feta  la  seua,  axorrancant  molta  terra,  y 
axarrahínt  en  molts  paratges  la  mare  de  la  riera  6  rech  del  moli.  (3) 

No  sé  si  'us  sò  ja  dit,  penso  que  nó,  que  se  n'  era  passat  lo  ge- 
neral Saynt-Cyr  i  Fornells,  y  que  nostre  bon  patrici  Llauder  senyo- 
rat  s'  havia  de  Y  Hermita  dels  Àngels ,  mentre  lo  brau  0'  Donell 
escomés  habia  la  posició  de  Brunyola,  distrayent  axis  part  de  las 
forças  enemigas,  quant  hagué  iloch  la  segona  surtida. 

L' intent  fou  saber  las  gents  que  lo  gavaitx  tenia  é  Monjuich. 
D'  exa  surtida  no  'us  faré  detallada  historia ,  car  no  té  molt  de  nota- 

(2)    Esta  xifra  es  treta  d' En  Toreno :  En  Nieto  dia  2.909. 

( 8 )  Entre  dits  presoners  hi  hagué  tres  personas  de  1*  art  de  mediciDa ,  qui  i  ordes  de 
llur  segon  sgudant ,  exiren  à  practicar  lo  servey. 

35 


(  274  ) 

ble,  y  'm  reca  lo  temps  que  'ns  mancaria  per*  esplícar  un  xich  llar- 
gament, còm  se  merexen  altras  cosas. 

Las  pus  dolorosas  eran  veure  còm  Y  enemich  sembrant  anava 
baterías,  millorant  murallots,  camins  y  demés  obras  necesarias  d^  a- 
tach  y  defensa ;  y  foguejant  ab  pluja  menuda  de  metralla  nostres 
murs,  principalment  per  T  endret  de  Santa  Llúcia,  Sant  Gristóphol  y 
quartels  d'  Alemanys ,  à  fi  y  efecte  de  que  las  runas  matexas  fessen 
lleu  r  entrada  per  las  bretxas.  Las  murallas  son  flacas  y  no  'u  poden 
resistir  sanceras:  van  axamplantse  mès,  à  costa  de  tols  los  mals  que 
als  gavaits  podem  fer  des  de  la  Seu ,  Sarracinas  y  Torre  Gironella 
y  ab  quanta  fuselleria  avinent  no  es  foguejaries.  Axis  alcançarem  que 
1  enemich,  lòt  y  sa  gran  artilleria,  no  pogués  assaltar  la  Plaça 
fins  lo  dia  19  per  ésser  llavors  prou  engrandidas  nostras  bretxas. 

Exa  via  feyan  las  cosas ,  babent  arrivat  los  esforçats  Glarós  y  Ro- 
vira r  un  à  S.  Medi  y  pres  Y  altra  i  Montagut,  y  altre  general 
francès,  Jouba,  habia,  com  diem,  pagat  lo  pa  en  un  regoneixement 
fet  à  la  marge  esquerra  del  Ter ,  hont  col-locat  s'  habia  nostre  gene- 
ral Biake. — Emperò  còm  moltas  de  las  cosas  que  'us  dich  no  se  sa- 
bian  cada  jorn  y  per  tothom  ab  Y  orde  que  jo  'us  las  conto  y  que  's 
saberen  finit  lo  Siti,  no  'ns  podían  escalfar  las  sanchs  còm  'u  hagueren 
fet  tot  seguit  sabudas. 

Gontantvos  ara  V  altra  surtida  del  dia  15,  tindré  dit  lo  que  recordo 
sobresurt  mès  d'  aquex  setembre  fins  à  la  diada  de  Y  assalt,  qu'  es 
entre  tot ,  còm  la  montanya  de  la  mare  de  Dèu  del  Mon  al  costat  de 
las  que  li  fan  veynat. — La  surtida  de  que  us  parlaré  altra  fi  no  tenia 
que  desventatjar  à  Y  enemich  de  per  certs  endrets,  y  passar  temps 
pera  ben  amanirnos  dintre  las  murallas.  —  Emperò  ja  que  'm  vè  à  la 
memòria,  diem  que  'Is  gavaits  habian  la  diada  del  6  recobrat  lo  san- 
tuari de  Nostra  Reyna  dels  Àngels ,  passant  à  mata  y  degolla  llurs 
defensors,  de  que  sols  se  lliuraren  tres  oficials  y  lo  comandant  Llau- 
der,  qui  s'  escorregué  per  una  finestra. — Anem  ara  de  dret  à  la  sur- 
tida, que,  per  si  'm  passava  per  alt,  costanos  quaranta  tres  ferits. 
D'  ella  si  que  puch  ben  recordarmen ,  y  aquexa  mica  de  ratlla  del 
front  me  guardarà  de  mentir. 

Triada  la  colla  de  cada  cos  de  guarnició  y  d*  altres  que  volentero- 
ses oferiren  llurs  vidas,  nos  aplegarem  à  la  plaça  del  Vi,  hont  se  'ns 
feu  un  parlament,  dientnos  lo  projecte  nostre  gefe  D.  Blay  de  Four- 
nas,  de  quals  virtuts  mès  d'  una  volta  'm  Heura  parlarvos. — Lo  in- 


(275) 
tent  era  anar  dretament  contra  los  canons  enemichs  y  clavarlos  y 
malmetrelos  tant  que  poguessem.  Gascú  's  posa  là  ma  al  cor,  y  no 
es  hu  sol  à  qui  los  glatits  fassan  duptarlo.  Formats  en  batallas  or- 
denadas,  y  feta  una  estona  d'  espera,  y  provehits  de  claus,  martells 
y  arreus  de  foch,  desfilam  en  bon  orde  y  decidits  à  Sant  Pere: 
trobam  lo  portal  de  França  (còm  se  'n  diu  ara,  ó  de  Santa  Maria 
com  també  se  *n  deya  alashoras)  aparedat ,  mès  en  un  dient  de  <  crech 
en  un  Deu  >  franquejam  lo  pas.  Pres  un  xich  de  punt  à  la  plaçeta  de 
dit  Sant,  nos  foragitam  per  Pedret,  afanyosos,  llestos  còm  si  talment 
haguessem  alas  als  peus;  tant  llestos,  que  'Is  gavaits,  còm  qui  va 
desensopintsc  d'  un  llarch  sò,  veuhen  fet  força  mal,  tot  donantsen 
r  escusa.  Ja  sobre  si,  allò,  allò  fou  axam  de  balas  que  per  devant, 
derrera  y  entorn  nos  sentirem;  però  ja  es  dada  T  espenta  y...  ^quí 
atura  al  Ter  quant  s'  ix  de  mare?  —  Menyspreant  tot  perill,  nos 
pujam  per  las  baterias ,  clavant  y  malposant  canons  y  cruenyas  à  que 
nostras  mans  arrivan. 

—  Jo  no  sé  d*  hont  us  exia  la  forrolla.  —  interrompé  *N  Joan ,  sens 
esment  de  que  ho  feya. 

Y  no  sentintlo  F  acafarat  Xacó : 

—  No  'n  teniam  tantas  —  prosegui  —  còm  n'  hagueram  pogudas 
aprofitar,  puix  altras  per  mala  sort,  à  fer  mal  no  vingueren,  y  lo  ga- 
vatx  prest  nos  dispersa  ab  crescuts  reforços.  Per  ço  digué  lo  gran 
coronel  irlandès  Marshal  ó  Marshall,  que  no  li  ve  à  una  lletra  (4): 
€  gran  victorià  hem  perduda.  >  j  Quins  ditxòs  tant  gays  tenia !  À  T  hora 
de  la  mort...  mès  ja  me  'n  recordaré  ans  de  gayre,  quant  us  contia 
r  assalt  que  li  costà  la  vida. — Al  parlarvos  de  Y  aplech  que  à  la 
plaça  del  Vi  férem ,  preparant  la  surtida ,  déyavos  que  à  ningú  son 
cor  li  digué  de  nò:  mès  ay !  las  obras  desmentiren  algunas  confianças, 
puix  al  retorn  s*  incorporaren  à  nostras  iilas  certs  dels  qui  s*  habian 
compromosos  à  venir.  La  veritat  per  planyivola  que  sia,  s'  ha  de  dir, 
qu'  es  mitja  mentida  callaria  quant  se  sap. 

Exa  fou  la  surtida  de  que  tant  s'  es  parlat,  y  que  à  molts  nos 
servi  d'  assatx  pera  las  penas  y  treballs  que  habiam  de  testificar  y 
sufrir  quatre  jorns  després,  en  lo  may  prou  renombrat  de  Y  assalt. 

—  Ja  s' es  finit? — pregunta  EnSisòy  ab  ell  la  muda  curiositat 
de  tot  lo  rotllo. 

— Axò  pla. — respongué  Mossèn  Pau. 

( 4 )    En  Nieto  diu  Marshal ;  En  Toreoo  Marshall. 


(  276  ) 

— Paciència  et  non  grunyatis  que  deya  lo  gat  i  la  rata.  Nos  tro- 
bam  a  mitja  mesada,  y  ans  d'  empendrerla  avant,  haurem  de  fer  cóm 
à  la  plaçeta,  un  xich  de  repòs,  puix  sò  dit  ja  molt,  y  lo  que  manca 
se  porta  un'  engruna  de  cavilament,  car  es  braument  embolicadot  y  la 
febra  ab  que  practicat  fou  no  'ns  dava  lloch  à  pensarhi ,  y  lo  que  no 
fiu  llavors  be  'm  cal  ferho  ara,  que  son  passats  més  de  sexanta  anys: 
si  ha  d'  anar  lo  menys  malament  que  jo  puga  T  Historia  que  tant  devo- 
tament  escoltau,  tant  devotament,  que,  si  la  veritat  de  si  ja  no  s*  ho  me- 
rexia,  fóra  prou  vostra  devoció  pera  que  jo  m' esforças  à  ben  contaria.  > 

La  present  vetlla  s'  habia  ajustada  à  la  llar  més  gent  que  pas  las 
altras,  y  d'  ella,  cascú  reposa  à  sa  manera:  qui  rahonantse  tot  bax 
ab  lo  vehí  de  lo  sentit;  però  còm  era  tant  bax,  bax,  dirto  no  puch, 
lector  meu,  si  alabavan  6  's  burlavan  del  pobre  vellet,  que  ni  lo  res- 
pecte à  las  personas  tapa  sovint  la  boca  à  la  maledicència;  —  altre 
s'  entretenia  esparpillant  lo  foch,  que  sol  ésser  bon  àrbitre  pera  ben 
assentar  las  cosas  dins  la  memòria ; — altre  contava  algun  cas  d' armas 
qu'  ell  habia  presenciat,  qual  recort  li  habia  dut  los  d'  En  Xacó ;  es- 
perant tots  lo  seguiment  de  Y  Historia,  qu'  ell  feu  poch  mès  ó  manco 
còm  veureu. 

« — Dels  escarments  nax  discreta  sabíesa,  y  lo  gavatx  que  tants 
n'  habia  tastats  à  Monjuich,  segons  entenguéreu  nits  passadas,  fos  per 
lo  rosech  de  conciencia  que  habian  de  darli  las  condempnadas  mal- 
vestats que  feya,  ò  bé,  y  ço  fa  millor  cara,  per'  estalbiarsc  sanch  que 
ja  's  debia  sentirse  regalar  de  las  venas,  remetenos  un  parlamentari 
la  tarde  del  dia  18,  bandera  blanca  al  ayre,  mostrant  desitxs  d'  ave- 
niment  y  treva,  parlant  tractaments  de  rendició  de  la  Plaça,  Em- 
però exa  's  feu  la  desentesa  veyent  lo  parlamentari  atansarse  ab  al- 
tres oficials.  Aquella  bandera  blanca  era  ovirada,  si  fa  no  fa,  còm  un 
nuvolet  del  cel,  que  no  fa  ni  mal  ni  bè;  y,  seguint  la  comparança,  axis 
còm  al  nuvolet  una  ventada  lo  porta  y  altra  se  F  enmena ,  feu  reti- 
rar la  missatgeria  una  descarrega  que  las  torres  de  Gondestable  y 
Gironella  li  endreçaren.  Açò,  després  de  fet  lo  qu'  en  las  primeras  vet- 
Uas  'us  digui  's  feu  sempre,  ço  es,  tornantloshi  à  dir,  còm  à  dir  se 
torna  la  resposta  de  las  cançons,  nostra  ferma  resolució  de  no  voler 
tenir  ab  ells  cap  mena  de  tracte.  Ells  prou  s'  esplicavan ;  y  de  per 
açí  y  de  per  alia,  xarrotejavan  las  rahons  que  los  hi  venian;  mès  un 
hom  es  tant  dur  per'  entendrer  la  recoquillada  parla  qu'  ells  parlant... 
— Nom  de  tots  los  diables,  quant  lo  missatger  arrivà  al  fosso  del  Cas- 


(  277  ) 
teli  à  contàrlosbi  nostra  ben  rebuda,  minyonets  de  Dèu,  allò,  allò  fou 
veure  T  ira  ab  que  nos  foguejà  las  murallas  engrandíntnos  las  bret- 
xas  que  hi  teniam. — À  la  tarde  (y  açò  fou  sabut  après)  feren  venir 
ingeniers  à  guaytarselas  y  convingueren  V  assalt  per  Y  endemà. 

Gòm  de  fet  succehi. — Dos  quarts  de  quatre  acabavan  de  caure, 
quant  arrívà  al  general  la  nova  de  que  Is  enemichs  resoltament  ve- 
nian  per  aquells  clots  de  S.  Daniel  y  demés  contorns.  Al  saberho, 
tots  nosaltres  nos  miravam,  còm  volantnos  dir,  si  ja  francament  nò  'ns 
ho  deyam;  c  nò  'u  esperas,  nò,  ab  mes  dalé  que  jo;  no  frisas  tant 
per*  ensangrentar  nostres  murs,  no  escoltas  còm  jo  tant  forta  la  veu 
de  nostra  Pàtria.  >  Mentre  tant,  ells  anavan  acostantse,  acostantse 
còm  un  esbart  de  corps.  Emperò  nostre  brau  gobernador,  arrosantse 
d*  espatllas  à  tot  advertiment  que  se  li  feya,  miravals  venir  reposat, 
fret,  test  y  ab  una  rialleta  al  llabi  semblant  al  arch  de  S. Marti,  qu'  e- 
xis  no  després ,  còm  deuria  ,  mès  ans  dels  llamps ,  de  las  tronadas  y 
la  pluja.  De  cos  lo  general  no  es  tant  alt  com  molts  de  nosaltres,  pe- 
rò s'  ànima  *s  pert  per  entre  'Is  núvols,  y  còm  Y  àliga  reyal,  damunt 
de  tots  nosaltres  bat  las  alas.  —  Mireulos  als  gavaits:  vuyt  mil  ho- 
mes, arrenglerats  en  quatre  columnas  de  dos  mil,  enllueman  la  vista 
ab  lo  pampalluguetx  que  fa  la  claror  cayguent  sobre  las  armas;  guay- 
teulos;  ara  semblan  quatre  Uencas  d*  una  gran  riuada.  Mès  nostre 
cor  no  s'  esglaya,  nò:  lo  bon  orde  en  tot  fa  presentírnos  victorià. 

Ja  es  vinguda  Y  hora,  ja  *ls  tenim  açi :  escolteu.  Lo  repich  de  las 
campanas,  Y  espinguet  de  las  trompetas,  lo  tro  dels  tabals  y  '1  bru- 
git  de  las  descàrregas  barréjanse  còm  las  fressas  de  la  tempesta.  No 
eran  ells  cobarts,  nò;  si  ho  fossen  estats,  perquè  nos  haguera  dat  à 
naltres  Déu  la  valentia? — Gòm  un  bufarut  de  tramontana,  tot  déu 
vivent  se  llança  à  las  murallas,  puix  ja  qualques  enemichs  arrivats  son 
al  quartel  dels  Alemanys.  Vers  ells  volan  nostres  valents  del  regi- 
ment d'  Ullonia,  y  hu  per  hu  morts  haperen  los  francesos,  à  no  en- 
runaries una  paret  qu'  enderrocà  Y  artilleria  gavatxa.  Emperò  qué  hi 
fa?  Pensat  fredament,  apar  que  la  mort  dels  braus  hauria  de  desco- 
ratjar als  qui  'Is  environan,  mès  axò  no  es  axò:  la  mort  d'  aquells 
valents  soterrats,  fou  còm  un  encis  que  'ns  dugué  à  la  lluyta ,  à  las 
proesas.  Cert  à  rafé,  ab  la  llum  del  sòl  semblava  devallamos  Y  ardi- 
desa,  que  jo,  al  mirarme ,  creus  me  feya  de  la  grandor  de  mon  es- 
prit.  I  Perdoneu:  passavan  ensemps  tantas  cosas,  que  temps  me  man- 
ca pera  contarlas ! — Altra  columna  escomet  per  duas  voltas  lo  por- 


(  278  ) 
teli  fet  i  la  part  de  Santa  Llúcia  y  duas  voltas  n'  es  represa  per 
aquell  irlandès  En  Rodolph  Marshall,  per  aquell  cor  gran,  que  tant 
encén  nostre  menyspreu  de  la  vida,  quant  al  pérdrela  ell,  ferit  de 
mort,  esclama: — c  no  'm  dol,  ans  m*  alegra,  morir  per  tal  causa  y 
per  tant  valent  poble.  > — Tres  columnas  mès  passan  lòt  vora  Galli- 
gans  per'  atacar  als  de  Sarracinas,  mès  també  n*  han  de  fugir. — 
Duas  mès...  (ca!  si  semblan  axamanarse!)  duas  columnas  més,  dich, 
atacan  las  fortalesas  d'  Alemanys  y  S.  Grístophol:  pobretsl  no  deu- 
hen  saber  lo  nom  de  D.  Blay  Fournds  qui  comana  la  defensa ;  y  que, 
si  per  alguna  estona  asseutarhi  poden  lo  peu,  amatents  serin  los  re* 
giroents  d'  Ultonia  y  Borbon  pera  tornar  à  fer  ben  catalans...  ay! 
ben  espanyols,  aquells  endrets. — Nafrat  cau  D.  Salustià  Girona,  i 
qui  si  altre  no,  Y  haguera  envalentit  lo  nom  que  duya,  y  digne  del 
lloch  que  buy t  ha  jaquit  se  fa  D.  Carles  Beramendi ,  sens  que  valga 
als  gavatxs  1'  ajocarse  pera  lliurarse  de  nostr'  enardiment:  bombas, 
magranas,  sachs  de  foch,  pedras,  tòt  los  hi  cau  damunt,  y  morir  de 
una  mort  6  altra  poch  li  fa  ;  lo  que  cal  es  que  morían. — Qui  no  ha 
vist  allò  no  sap  qu*  es  ver*  alegria,  que  fins  terra  y  cel  apar  que  'n 
senten  al  contemplamos.  Alió,  allò  es  remanament  de  gent  cridant  y 
bagolejant,  ells  còm  a  famolenca  lloparada,  y  nosaltres...  nosaltres  còm 
a  febrosos  lleons,  que  perquè  siam  còm  ells,  deu  portaries  V  escut 
d'  armas  de  Y  Espanya  (5). 

— I Y  jo  que  no  hi  era,  oncle  Xacó — barbotegà  En  Sisonet. 

Ja  te  'n  pots  plànyer ,  bordegas ,  vàlgam  Sant  Narcís  gloriós !  La 
fam,  la  misèria,  tot  'u  oblida  tothom  i  cuyta  corrent  vers  las  mura- 
llas.  Farsidas  son  de  gent,  y  no  empassegan  hu  ab  altre,  dónas,  ni 
homes,  paysans  ni  soldats,  axis  com  pèl  cel  no  's  fa  nosa  hu  al  altre 
cap  estel  dels  cents  y  milés  que  hi  campan.  Cascú  verament  sembla 
baber  un  dit  al  cor  que  li  signia  los  paratges  en  que  mester  es;  y  en 
tant,  nostre  General  ho  reviscola  anant  de  ça  y  de  Uà  com  lleugera 
oraneta  é  qui  la  vista  no  pot  seguir.  Per  tot ,  per  lot  arreu  d'  en 
mitx  d'  aquells  baluems  fa  sobrexir  N'  Alvarez  la  sua  veu ;  y  si  algú, 
còm  dias  passats,  li  pregunra  hont  se  retirarà:   ^ al  cementiri  li 


( 5 )  L*  onclet  s'  oblida  de  mencionar  d'  una  manera  especial  al  segon  comandant  de  las  br$t' 
xas  d'  Alemanys  D.  Marian  Tur ,  qui ,  veyent  que  un  oficial  fhmcés  atravessar  intentava  lo 
pas  del  quartet  antich  del  novell ,  ani  à  oposarseli ;  mès ,  no  pognent ,  per  rabó  de  las  vigas  y 
altres  runas ,  s*  apedregaren ,  fins  que  Y  enemicb  fou  mort  d*  una  escopetada  per  un  valent 
dels  nofiti'es.  ( Minali ). 


(279  ) 
respon.  Be  ho  pot  fer  qur  insulta  la  mort,  no  escoltant  avisos  dels  qui 
temen  mès  la  seaa  que  la  llur.  j  Tant  y  tant  gran  es  lo  coratje  que 
r  alena!  —  Vensudas  son  tantost,  com  prest  ho  seran  las  altras  duas, 
las  columnas  que  assaltat  han  lo  fort  del  Calvari  y  atacat  lo  reducío 
del  Capítol  y  lo  portal  del  Socós^  més  encara  dura  aquell  carríquetx 
d'  ossamentas,  per  damunt  las  quals  debades  los  enemichs  s'  enfilan; 
encara  vermellejan  las  ragueras  de  sanch;...  tots  som  germans,  ja  ho 
sé;  però  un  hom  tè  un  arrel  de  fera.  —  Encara  avuy,  al  contarho, 
sento  embríacarme  ab  aquella  sanch;  encara  còm  mès  ne  veig,  més  'u 
oblido  tot,  fins  lo  nom  de  cristià  que  duch.  Ay!  mentida  sembla  que 
sian  las  matexas  que  senten  aytals  goits  las  dnimas  que  s'  alegran 
ab  las  bonàs  obras!...  — Y  perquè  vejau  si  parlo  ab  cor  sancer,  sa- 
piau  que  grans  esforços  de  flaquesa  'm  costava  retenir  las  llàgrímas 
dins  dels  ulls,  quant,  haguda  la  victorià,  fredament  guaylava  tantas 
dotzenas  de  cadavres  entristint  V  herba  del  sol.  j  Quantas  esperanças 
de  mare  estrijoladas !  j  quanta  racança  de  fills  y  enamorats  dada  al 
desesper  ab  la  mort  d'  aquella  gent !  ;  Quantas  vídas  tal  volta  sacri- 
ficadas  à  un  home,  à  un  sol  home  foll  d'  ambició!...  No  habia  de 
doldrese  d'  açó  y  de  mq)t  mès ,  qui  plorava  llàgrima  viva  per  la  mort 
d'  un  cunyat,  pèl  desconhort  ab  tanta  rahó  tingut  per  una  dolça  ger- 
mana, y  per  Ja  pèrdua  de  tans  bons  amichs!...  Valgué  mès,  empe- 
rò, una  cosa  qu*  altra,  y  quant  Dèu  la  permeté...  Tomem,  tornem  à 
lo  poch  que  'm  resta  ja  de  T  assalt  pera  contarvos:  de  T  assalt  que... 
poseuhi  força  esment  pera  recordarho :  fou  donat  la  diada  del  dinou 

DE  SETEMBRE. 

—  Dinou  de  setembre,  —  repetí  cada  circunstant,  per'  assegurar 
bè  la  recordança. 

— Tres  horas  feya  ja — prosseguí  Y  historiador — que  durava;  y 
si  algú  sentiase  Uassat  era  ab  un  llassament  d' aquells  de  que  nos  dol 
reposar  pera  no  sentirnosne.  Emperò  nostra  glòria  es  ja  cumplerta,  y 
al  tràurens  la  pols  y  sanch  y  aconduhimos  las  feridas,  nos  miravam 
altra  volta  uns  als  altres,  com  dienlnos: — <jo  'u  voldria  veure 
còm  'u  has  fet  millor  que  jo.» — Axis  se  fora  termenada  tant 
gran  feta,  si  la  pietat  no  aconsellas  lliurar  alguns  de  nostres  ferits, 
qui,  fora  muralla,  estesos  bregavan  ab  la  dolor  de  llurs  feridas.  Mès 
ay,  negra  desventura  la  nostra!  lliuraries  no  'ns  jaqui  lo  foch  que 
des  de  per  aquells  murallots  feren  à  nostra  desarmada  partida  los  fran- 
cesos. Per  ço,  entr'  altres,  de  tenir  haguérem  V  esgarrifança  de  veure 


(  280  ) 

morir  à  un  pobr*  alemany  qui  per  vint  horas  mortals...  (prou  feyna 
ho  gosa  dir  la  boca!)  per  vint  horas  mortals  agonitza  fins  à  morir. 

— Quin  mal  esperit  guiava  à  n'  aquella  brivalla !  —  Digué  'N  Joan, 
fent  cruxir  las  dents. 

—  Ja  ho  ha  dit  prou  V  oncle — opinà  Mossèn  Pau  — lo  de  la  cega 
ambició. 

—  ün  mal  esperit — continuà  lo  bon  vell — que  los  hi  costà  prop 
de  dos  mil  homes  entre  grossos  y  xichs,  mentre  que  la  defensa  de 
nostres  drets,  valguenos  à  nosaltres,  nò  la  mort,  mès  la  vida  eterna 
y  gloriosa  de  tres  ó  quatre  cents,  entr'  ells  algunas  donas,  qui  mos- 
traren no  esserho  tant  de  cor  com  de  cara. 

Ab  tot  açó,  digueu  ara:  ^qué  pagariau],  qué  donariau  per  cada 
ferida  de  las  que  d'  aquella  diada  porto?...  Ho  dich  ab  tant'  ànima 
còm  Déu  m'  ha  dada :  si  per  quelcom  m'  entristex  lo  pensament  de 
la  mort  es  per  pensar^  que  ab  ella,  s*  han  de  perdre  tantas  feridas. 

— Temeu  per  las  de  Y  ànima,  Xac6 ;  — consolà  Mossèn  Pau  al 
afadigat  veterano — que  Nostre  Senyor  ray,  mester  no  ha  semblants 
penyoras  de  virtuts. 

—  Ja  ho  sé,  gracias  à  Dèu,  ja  ho  sé  —  contestà  V  agrahit  Xac6. 
— y  à  mès  restanm*  encara  bons  companyons,  qui  trauhen  la  cara  per 
mi  en  F  aniversari  que  's  fa  cad'  anyada  à  Girona;  y  quant  ells  man- 
quian ,  ja  vindran  fills  y  nets  que  me  las  agrahescan  com  à  tots.  (6)  > 

Y  fent  una  estoneta  de  silenci ,  afegí  com  pera  justificarse : 

—  Ja  sabeu  que  no  solo  envanirme  massa;  y  per  tant,  quant  só 
dit  lo  dit,  es  perquè  mon  ergull...  ó  lo  que  'n  vullau  dime,  apar  que 
ja  '1  vol  lo  cel.  ^No  fa,  senyor  Rector? 

— Certament;  car  persona  que  no  s'  hi  haja  trobada  capaça  es  de 
fervos  la  merescuda  justicia. 

—  1  Pobre  de  qui  me  la  disputàs ,  si  jo  era  com  En  Xacó ! — opinà 
En  Joan,  ab  un  de  tants  esclats  de  son  incurable  mal. —  Lo  recort  de 
mi  solsment,  fórali  ja  de  prou  càstich  al  altre  món.  Y  nó  per  lo  poch 
ó  molt  que  de  la  glòria  pogués  pertocarme,  (que  axó,  còm  tot  lo 


( 6 )  L*  aniversari  consistex  en  anar  lo  excel-lentisim  sgunlament  seguit  dels  veteranos  fins 
à  S.  Feliu,  en  qual  placa  se  fan  saltes  ó  descÀrregas  per  la  tropa ,  y  en  qual  església  s*  axe- 
ca  un  lúmol » que  recorda  las  pus  memorables  fetas  dels  silis ,  y  's  pronuncia  una  oració  Vine- 
bre à  eUas  refent. —Entr'  allras  cosas ,  recordam  sempre  é  bu  dels  veteranos » qui  va  barbo- 
tegant ,  sinó  cridant ,  pél  camí :  a  i  jo ,  jo  só  qui  tirava ! ;  aquexos  altres  ( referíntse  als  qui  li 
fan  costat]  sols  feyan  cartutxos i»— rasgo  d*  erguU  qu'  entemex  en  compte  d*  indignar ,  cóm 
en  boca  d'  altr'  home  faria. 


(281) 
que  diu  à  un  hom  faria  de  bon  condonar)  mès  per  Girona,...  per 
Catalunya,  per  Espanya...  per  Sant  Narcís  malex  fòra  per  qui'm 
doldria. 

—  Donchs  à  mi  per  tot  ensemps ,  jo  *1  floch !  —  digué  'N  Sisel. 
— Bè,  tu  els  menut  encara,  íillet  meu. 

— Qué  voleu  que  'us  diga,  nostr'  amo  —  aventurà  hu  de  la  rodo- 
na—  petit  6  gran  m'  apar  no  va  del  tot  desviat.  > 

Y  anava  En  Joan  à  replicar  com  solia ,  quant  intervenint  lo  pru- 
dent senyor  Rector  digué: 

c  —  Los  homes  han  mès  ò  menys  generositat,  y  çóm  aytal  virtut  ni 
sap  ni  enténdrela  pot  la  maynadeta ;  per  ço  ha  dit  lo  que  ha  dit 
En  Joan.  Ara,  d  tú,  Jordi,  tampoch  te  manca  rahó,  que  cascú  tè 
dret  a  lo  qu'  es  seu ,  y  bona  la  fariam  si  axis  no  fos. 

—  Bona  la  farem  —  digué  ab  ayre  de  hulla  En  Xacó. — bona  la 
farem  si  vostè.  Mossèn  Pau,  fa  durar  gayre  lo  sermó:  haurem  de  dir 
lo  sant  Rosari  y  deixar  T  historia  en  mal  estat. 

—  Teniu  rahó,  teniu  rahó  de  sobras. —  Respongué  riallerament  lo 
capella,  fent  signe  a  tots  de  que  callassen,  lo  qual  cumplert  segui 
r  arrondallada  historia  en  los  següents  mots: 

—  L'  acció  de  guerra  ja  es  passada:  ara  las  lleys  de  la  rahó  bè 
semblan  demanar  repòs ;  la  gaubança  brolla  en  lotas  las  personas  vic- 
toriosas,  y  fms  en  las  abatudas  migra  pera  sortir'  hi;  no  hi  ha  un 
pam  de  terra  en  nostres  murs  senyat  de  deshonra;  lo  sol  de  pau  bé 
apar  hauria  de  véure^e,  mès  que  fos  per  en  mitx  de  nuvoladas.  Las 
aïtras  vegadas  cessaren  los  gavaits  quant  Girona  los  hi  doni  una  prova 
com  la  d' avuy ;  mes  ay  1  que  los  gavaits  tenen  un  general  prou  arriat 
per'  esclamar:  t  — convertirem  lo  sili  en  bloquetx,  y  lo  que  no  pot 
la  metralla,  bé  ho  podrdn  fam,  fret  y  febras.  > — Massa  rahó  tens, 
cor  enferehit,  massa  rahó  prova  tens  la  falla  de  repòs  fms  pera  qui 
tant  y  tant  n'  es  esmarçat  per  murs  y  forts,  per  carrers  y  plaças, 
per  quartets  y  per  esglesias  y  per  tot  arreu.  Ni  sols  ab  un  xarrup  de 
vi  pot  apagar  la  set  cap  de  nosaltres...  ]  Dèu  mèu ,  Dèu  mèu  1  encara 
mès  treballs ,  y  T  ullada  nostra  no  sap  íicsarse  pèls  contorns  de  la 
ciutat,  ni  pot  escoltar  T  orella  Y  amenaçanta  veu  ab  que  li  parlan... 
Mès  que  parlian,  ^qué  hi  fa?  altra  veu  apagarà  la  llur  dientnos:  — 
c  la  mort  de  vostres  germans  'us  confortarà  pera  seguir  la  gran  obra 
en  que  vostra  sanch  heu  empenyada!  >  Y  aquexa  veu  s' haguera  anat 
estenent  cóm  las  Ironadas ,  si  ja  la  fam  no  hagués  estada  prou  pera 

36 


(  282  ) 

fernos  oblidar  tota  repugnança  vers  las  viandas  ab  que  hagaessem 
d'  assaciarnos,  y  ja  des  d'  ara  pas  tant  còm  volgut  hagueram. 

Passem  anit  en  T  ayre  per  aquexas  miserías,  puix  bè  massa  nos 
Heura  rebejàrnoshi  en  las  vinentas  vetUadas.  Diem  sòls  que  las  bonàs 
carns,  vull  dir,  las  que  nos  alimentam  ,vuy  dia,  eran  del  tot  consu- 
midas ,  salvat  algun  bossí  de  porch ,  que  gentilment  donaren  al  Hos- 
pital algunas  bonàs  casas.  Y  còm  nó ,  ^.si  los  aliments  que  al  començ 
del  Siti  teniam  f  podian  allargar  sòls  y  à  tot  estirar  é  quatre  messos, 
y  'n  feya  ja  cinch  que  nostres  mals  enfellonintse  anavan? — A  las 
darrerias  d'  esta  mesada  de  setembre  fou ,  donchs ,  quant  lo  gloriós 
Alvarez  enginyà  començar  T  us  de  la  carn  de  cavall,  pera  qual  intent 
obi  parer  dels  deguts  senyors  metges ,  que ,  essentli  favorable ,  prest 
sortejàrense ,  sens  diferencias  de  personas,  las  casas,  quals  cavalls 
habian  d'  ésser  las  primeras  víctimas.  ;  Pobres  bestias !  fins  ellas  pa- 
garen nostra  penúria,  torçàntlashi  V  us  pera  que  criadas  foren! 

Açó  succehia  lo  27  de  setembre,  còm  véurese  pot  pèls  llibres 
que  de  nostre  Siti  parlan. 

D*  açi  en  avant  tot  se  muda  còm  de  dia  à  nit.  Pèls  hospitals  y 
carnicerias  altre  mena  de  carn  menjivola  no  's  veu  que  la  que  'us  so 
dita,  la  qual  per  aliment  sà  que  donguia,  per  mès  que  la  falla  d'  al- 
tra fassa  ben-volerla,  no  pot  fer  tant  profit  à  tothom,  còm  no  cal 
esplicarho.  Emperò  fins  benehiamla  nosaltres,  car  sens  ella  hagueram 
fet  lo  camí  de  mès  de  quatre  (sobre  tòt  de  la  pobressalla),  puix  las 
malaltias  mès  verinosas  sentirse  feyan  còm  pedregada  que  son.  No  'us 
parlaré  de  totas  ellas,  que  ni  jo  ni  vosaltres  hi  som  entesos:  basta 
dirvos  que  n'  hi  habian  que  dexavan  per  tota  la  pell  uns  píchs  ne- 
grosos;  que  las  ferídas  se  pudrian;  que  lo  mal  del  vòmit  era  cada  jorn 
pus  estès,  y  ensemps  la  bojería  entre  la  jent  adolorida  de  la  testa. 

Y  tot  açó,  que  us  esgarrifa,  es  sòls  la  broma  que  comença  à 
ennegrir  lo  cel. 

Exiu  ara  lo  cap  en  finestra ,  contempleu  Y  estelada ,  y  'us  sobre- 
cullira  magestuosament  1'  omnipotença  de  Dèu  que  la  sosté,  còm  nos 
sostingué  à  nosaltres. 


VETLUDA  SESTA. 


Mes  d'  Octubre. 


a  Moltes  cases  son  tancades 
Dels  uns  morts ,  d*  altres  qu'  han  fuyt , 
Y  r  herba  del  cementiri 
Per  caires  y  plasses  surt.D 

M.  Aguiló. 


c — Axis,  atia  bè  la  llar,  Jordi ;  nó  mancarà  llenya  pera  la  rondalla^ 
qu*  ha  d'  essef curta;  atia,  que  lo  foch  may  diu  prou,  y  apar  no  ésser 
ben  content  fins  que  ha  consumida  la  llenya  del  entorn ;  atia ,  que 
tothom  puga  ben  escalfarse;  atia  bé,  còm  'u  feyam  nosaltres  per  Gi- 
rona, pera  que  no  refredàs  à  ningú  la  fredor  de  F  agonia.  Atanseus'  hi 
atanseus'  hi  bè  tots ,  per  si  pietat  de  mala  Uey  escórrese  volia  en 
vostres  cors...  ^voleu  dir,  donas,  que  no  us  en  mancarà  pera... 

—  Conteu,  conteu — respongueren  resoltament  duas  que  se  n'  ha- 
bian  ajustadas. — Diu  qu'  en  lo  Siti  també  n'  hi  surtan,  y  las  volem 
veure. 

— Anem,  bè — parlà  En  Joan — mès  que  la  llengua  *us  sia  en 
repòs. 

— Elías  se  guardaran — digué  Mossèn  Pau — de  voler  ésser 
manco  qu'  En  Sisó. 

—  Grans  mercès. —Respongué  lo  noyet  ab  triomphant  ullada  à  las 
donas,  qui  callaren,  qual  sacrifici  degudament  fou  estimat,  comen- 
çant r  oncle  Xacó: 

—  Ja  que  avuy  tenim  donas  à  la  rodona,  que  digan  ellas:  ^vos 
veuriau  capaças  d'  aponderar  prou  bè  la  racança  ab  que  'us  veneu  lo 
grq,  que  tanta  suor  vos  ha  costada  d'  espigolar?  ^No  fa  que  à  voltas 


(  284  ) 

plorariau ,  si  gosasseu ,  pensant  que  vostra  espígolada  farà  pila  ab  lo 
que  no  ha  costat  ni  un  terç  d'  arreplegar? — Aqui  teniu,  bona  ó  do- 
lenta ,  una  comparança  de  lo  que  ja  'ns  succehia  al  començ  del  mes 
d*  octubre.  Tants  treballs  y  penas  signiiicavan  las  cosas  servadas,  que 
al  pensar  habia  de  ferlas  llur  la  gavatxería,  se  'ns  nuava  lo  cor,  y 
psbargiam  aytal  pensa,  resolts  à  morir  ans  de  veurho.^Qué  us  di- 
ré? No  bí  ha  mals,  per  greus  que  sian,  que  no  tingan  poch  ó  molt  de 
goig,  quant  no  se  'n  fuig  V  esperança;  y  nosaltres  debades  Uuytavam 
pera  tenírne :  Y  esperança  fugia  esporuguida ,  còm  coloma  del  espar- 
ver. ^Vos  maravella  açó?  Donchs  raès  nos  corsecava  à  nosaltres  veure 
la  rahó  ab  que  alguns  desesperançals  sobre  si  mateixos  s'  esforçavan 
pera  mantenir  fermesa,  ^Y  ab  quin  dret  podiam  precisaries  à  tenirne, 
si  una  à  una  allunyarse  veyan  las  prendas  mès  aymadas;  si,  una  a 
una,  las  confianças  pus  aconhortadoras  s'  anavan  fonent,  fonent,  còm 
boyra  qu'  eran? — L'  un  s'  acostava  al  altre,  y  gran  sort  era,  si 
s'  amaynavan  las  penas  de  cascú  contíntselas.  Per  carrers  y  plaças  se 
sentian  crits  y  gemechs,  y  's  veyan  las  pus  amargantas  miserías.  Fills, 
que  vanament  mostravan  é  llui^  mares  tanta  tendror  que  podian ;  ma- 
res y  esposos  demanant  fortalesa  à  Dèu ;  y  no  hu  sòl ,  però  mès  de 
quatre  morts  de  fam. 

Y  à  tanta  malura  lo  zel  del  Gobernador  y  la  Junta  no  hi  abastavan. 
Ab  lo  nou  general,  dit  Augereau,  qui  arrivà  als  francesos,  vingue- 
renloshi  novas  forças ,  y  per  tant ,  nous  dols  pera  nosaltres  ab  T  es- 
trenyament  del  Siti.  Per  altre  cantó,  lo  mateix  mal  esperit  (Dèu  me 
valga)  hagué  d'  inspiraries  V  arbitro  de  posar  pèls  camins  de  vin- 
guda cans  lladrayres  y  cordas  de  través  ab  esquellas  y  altres  fòtils 
pera  que  fressejàs  la  poca  gent  qui  anar  y  venir  podia,  y,  escar- 
mcntada ,  no  repetis  T  intent. —  Veus  aquí ,  còm  à  mitjan  mesada  la 
pobra  deu  romangué  tantost  ben  axuta,  y  veus  aqui  ara  còm  tants  de 
mals  s*  engi^andiren  ab  la  mala  resulta  del  intent  que  à  sentir  anau , 
y  'us  provarà  ment  pèl  coll ,  qui  d'  açi  en  avant  ciutat  ne  diu  y  nó 
cementiri  de  Girona.  —  Y  perquè  vejau  la  rahó  ab  que  parlo,  consi- 
dereu que  bèn  trist  profit  nos  esdevenia  de  las  victorias  que  nostres 
germans  lluny  de  Girona  alcançavan  ó  alcançar  devían.  ^Qué  'n  tre- 
yam,  sinó  ben  poch,  de  que  'N  Llobera  ab  los  seus  encalçàs  als 
gavaits  fins  i  llurs  campaments  matexos?  ^Qué,  de  que  N'  Odo- 
nell  regàs  de  sach  gavatxa  los  endrets  per  honl  passava?  ^Qué,  de 
que  'N  Milans,  valentse  dèl  enginy  de  fer  posar  als  seus  la  camisa  sus 


(285) 

las  calças  pera  distingirlos  de  Y  enemich,  de  bella  nit  batallàs  y 
vencés  als  francesos?  Tot  lo  qu'  açò  podia  darnos  era  dalé,  y  dalé 
no  'n  mancava  à  qui  era  bó  y  sa. — La  feta  de  qne  *us  parlava  nos  costà 
gran  tristor,  no  sòls  perqu'  exí  fallida,  mèí  perquè  ja  'ns  la  veyàm 
segura ;  perquè  'ns  fugi  de  la  boca  la  mel  qual  dolçor  començavam  à 
liabiejar. —  Quatre  mil  duros  que  '1  general  Blake  nos  habia  enviats 
acabavan  d'  ésser  consumits,  tant  depressa  com  'u  serà  eix  bruquet 
que  tiro  al  foch ,  quant  s*  estengué  per  la  ciutat  la  nova  de  que  'ns 
venia  un  convoy.  Mès  axó  era  tanta  fortuna ,  que  còm  qui  somnia 
sabent  que  ho  fa ,  nosaltres  creyam  verament  que  somniavam ;  mès 
cartas  de  personas  acreditadas  nos  mostraren  que  eram  desperts.  Y 
encara  que  no  fossen  las  carlas,  era  bè  prou  T  à  grat  seient  engan- 
yarnos,  pera  amanyagar  nostr'  engany.  Emperò  nó,  nó:  son  los  ulls 
de  la  cara,  nó  de  la  fantasia,  los  qui  miran  nostre  desitjat  conhort, 
los  qui  fan  que  la  pensa  follament  se  desencadenia.  Y  cosa  còm  aquexa 
bè  'us  haurà  prou  passada  à  tots  vosaltres.  Si  teniu  una  pena ,  y  sòls 
ovirau  un  remey  que  *us  V  ha  de  matar  dol  tòt,  ja  no  seriau  contents 
ab  no  patiria,  mes  'us  rebejau  per  avant  ab  las  alegranças  que,  curats 
del  tot,  heu  de  sentir.  Axis  nosaltres,  creyent  induptable  bon  socós, 
nos  resquitavam  de  lo  sufert  fins  llavors,  fantasiant;  aparellant  bata- 
llàs, nombrant  generals ,  divisions,  projectes  d'  atach,  armas,  balasy 
victorià  complerta.  A  fins  la  meua  germana  (y  lo  que  dich  d'  ella  dich 
de  totas  las  donas)  à  fins  ella  (Dèu  li  perdó)  se  penedia  de  las  Uagri- 
mas  tant  justament  derramadas  per  la  mort  de  son  marit  y  per  lo 
rezel  de  la  mia. 

— Ho  veus?  —  li  feya  jo  mentre  après  de  qualque  fopetx  veyam 
devallar  montanya  avall  dels  Àngels  alguns  bagatges.  —  Y  ella ,  sens 
dexarme  finir,  penedida,  com  só  dit,  de  son  dupte: 

—  Perdónam,  germà  meu; — m'  interrompia — mès  hem  patit 
tant  fins  ara  que...  —  m'  anava  dient  prenentme  las  paraulas  de  la 
boca; — mira:  menen  presoners;  guayta:  han  calat  foch  en  la  host 
gavatxa...  las  flamas  s' estenen...  y  ells  fugen,  jtraidorsdomalalley! 
bè  serà  pitjor  lo  foch  del  infern. — Dèu  del  cel!  y  son  certas  sem- 
blants veritats?  Digasme,  germà  meu  del  meu  cor;  digasme  que  no  'm 
fa  parlar  la  febra. —  Y  açó  dient,  me  mirava  fit  à  fit,  m'  estrenyia  de 
mans,  me  besava  lo  front,  y  semblava  no  tenir  prou  fasomias  per'  es- 
bargírhi  gaubança.  Y  jo...  jo  tal  me  feya,  no  sabent  tomar  en  mi 
d'  alegria.  La  contemplava  à  ella ,  y  còm  ella  'm  passava  la  ma  pèls 


(  286  ) 

ulls ,  y  no  sabia  qué  fenne :  volia  parlar,  y  volia  callar  ensemps  y  ca- 
pir no  podia  com  mon  cor,  tant  empedemit  per  la  dolor,  sabés  sentir 
tanta  ditxa.  Aquella  fumarola  y  aquell  brugit  p'  en  mitx  del  qual 
nostra  gent  venia,  m'  embriagaba.  ^Y  qué  'us  contaré  de  quant  los 
vegerem  entrar  gentils  y  ayrosos  pèl  portal  de  Y  Areny?  Déu  me 
perdó ,  Senyor :  aixis  Vos  debiau  ésser  rebut  aquell  temps  la  diada 
del  Ram. —  Ja  'Is  tenim  à  la  plaça  de  las  Gols...  mès  ay!  aminveu, 
aminveu  vostre  goig:  sòls  han  entradas  unas  160  azemblas,  col-lo- 
cantse  après  Y  ardit  general  0*  Donnell  qui  comanava,  entre  lo  castell 
de  Monjuich  y  fort  de  la  Reyna  Ana ,  mentre  qu'  en  va  obrim  nosal- 
tres ulls  y  boca  d'  ànsia  afexugats ,  esguardant  lo  restant  dels  bagat- 
ges. Ni  en  palla  ni  en  pols  se  n'  ovira  cap  d'  altre,  sens  que  d'  un 
sopte  pogam  darnosne  rahó. 

— Valgam  la  Verge  del  Món!  y  vostre  germana?—  pregunta  una 
dona  de  la  llar. 

— Ma  germana,  ja  podeu  pensar:  s*  esbojarraba  miratme  y  escla- 
mant:  € — ay!  qué  pocas  vegadas  son  malasaguanyadas  lasUégrimas, 
Santa  Bàrbara  meua!  > 

. — Y  tenia  rahó,  forca. 

— Be  massa  'n  tenia  ella,  puix  las  viandas  que  *ns  habian  de 
resexir  las  forças,  serviren ,  tantost  arreu,  pera  fer  pus  cruels  las  del 
gavatx,  salvantne  ben  pocas  los  traginers,  qui  fugiren  ab  llur  bèstia 
y  los  de  Y  escolta.  ^Heu  vistas  may  més  desítxas  en  mès  pocas  ho- 
ras? — No  cal  que  m'  hi  detinga:  cascú  de  valtres  pot  considerar 
qu'  axis  com  ans  tot  eran  plans  de  victorias,  après...  après  tot  eran 
ferestechs  planys  de  desesper,  tot  esbotzaments  de  cors,  malparlant 
de  r  empresa,  y  un  qu'  altre  renech, — es  la  vera  veritat, — sobre  de 
lo  folla  qu'  habia  estada  la  pensa  dels  qui  proposaren  Y  entrada  de 
res.  ;  Sort  que  las  desventuras  ellas  matexas  ja  escusan  los  pecats 
que  's  menanl...  Lo  que  som  los  homes:  lo  dia  hú  de  setembre... 
mès  ja  veig  que  sospilau  quant  dir  voldria,  acomparant  aquella  diada 
ab  la  present. 

Après  de  tot  açó,  còm  en  tota  malaltia  forta,  se  segui  lo  que  'Is 
senyors  metjes  'n  diuhen  crisis ,  ço  es,  aquell  estat  íexuch  en  que  vida 
y  mort  lluytan  que  mès  lluytan;  y  parlo  de  la  vida  y  la  mort,  car 
essent  tots  còm  desenterrats,  clamavam:  c  que  's  defensia  la  ciutat: 
enderrochs  y  ossamentas  seran  la  millor  crida  pera  1'  esdevenidor.  > 
Y  axis,  si  las  miserías  no  'ns  dexavan  clucar  parpellas,  nos  sentiam 


(  287  ) 

1'  anima  en  braços  d*  àngels  adormida. — Y  exa  faí-lera  que  ^us  sem- 
blaria de  canalleta  si  no  'n  conegaesseu  la  causa,  s'  estenia  y  's  feya 
mès  y  mès  gran  ab  lo  nombrament  de  tinent  general  que  a  nostre 
Gobernador  vingué  per  aquellas  diadas,  (1)  y  ab  un  donatiu  de 
10,000  duros  fet  à  las  enviudadas  y  als  orfens.  (2)  Ab  F  una  cosa  's 
donava  justicia  à  la  valentia,  ab  Y  altra  a  la  desventura,  es  a  dir,  a 
duas  valentias ;  una  que  clamava  ab  forta  veu :  quant  no  hi  haja  vian- 
da menjarem  fusta]  y  altre  qu'  ab  silenciosa  resignació  deya:  jo  7 
perdono  j  fam,  si  'm  matas, —  Quant  m*  hi  paro,  'm  faig  creus  de  lo 
que  passdans  de  que  '1  sí  exis  de  nostres  ilabis. — Girona,  Girona 
de  mas  entranyas,  si  tú  no  t'  has  guanyat  lo  titol  d'  Inhortal,  la 
virtut  es  pecat  y  abundo  la  misèria! — Anem  avant.  Vingudas  los  hi 
eran  als  enemichs  mès  tropas  y  viandas  de  la  part  de  Figueras  (3) 
per  un  cantó  y  altres  pèls  endrets  de  Darnius ,  essent  abduas  voltas 
braument  malmenats  per  nostra  maynada,  mentre  que,  dins  la  ciutat, 
los  pochs  que  fets  habian  escatinys  de  menjar  carn  de  cavall ,  rata  y 
tota  mena  d'  animal  fora  d'  ordinari  us,  ja  'n  feyan  ara  ilamineria, 
puix  à  fins  exas  carns  mancavnn.  Cert  à  fè  mitjas  ganas  de  plorar  y 
miljas  de  riure  'm  dú  lo  pensarhi,  com  me  las  feya  lo  trobarm*  hi: 
las  de  plorar,  per  lo  que  tots  enteneu;  y  las  de  riure  perquè  may  sò 
sabut  Ons  vuy  dia,  lo  nom  d'  una  sola  persona  a  qui  matas  lo  fastich 
ó  r  escrúpol.  Los  llafugas,  llamenchs  y  llambruscas,  que  tots  exos 
noms  los  hi  venen  còm  T  anell  al  dit ,  ja  *s  donavan  mal  dels  escan- 
days  qu'  habian  fets ,  tant  mès ,  quant  perquè  no  li  xiulassen  à  V  ore- 
lla ,  nostr'  invicte  Gobernador  manà  posar  per  cantonadas  y  papers 
públichs  un  bèn  rahonat  escrit,  sobre  d'  axó,  del  entès  senyor  melje 
Nieto,  que,  ab  lo  bó  que  ja  'n  habia  dit  un  tal  senyor  Viader,  també 
de  la  matexa  art ,  las  bonàs  midas  presas  per  N'  Alvarez  lligaren 
Uenguas  y  taparen  orellas  còm  la  gent  de  bè  desitjava. 

Emperò  no  era  solsment  de  carn  nostra  misèria :  lo  que  nos  aca- 
nyolía  mès  de  jorn  en  jorn,  era  la  mala  farina,  puix  per  falla  de  molí 

( 1 )  Lo  Diari  qu*  en  la  ciutat  se  publicava  li  dedicà  las  següents  paraulas : 

a  El  que  ha  consurvado  y  soslenido  esta  Plaza  en  medio  del  desamparo  aparente  que  nos 
afligia ,  el  que  con  su  ejemplo  sefialaba  à  cada  uno  su  obligacion ,  el  que  en  circunslancias  tan 
criticas  llenaba  nuestro  espíritu  de  confianza  y  de  entusiasmo ,  el  alma  de  la  memorable  defen- 
sa de  Gerona ,  D.  Mariano  Alvarez  ( que  nombre  tan  grato  para  EspaBa ! )  ha  recibido  la  re- 
compensa tan  debida  à  su  inapreciable  mérito  y  servicios.  »  ( Blanch ). 

( 2 )  Ex  donatiu  lo  feu  V  assamblea  de  Carles  ni. 

( 3 )  Constava  lo  tot  de  100  infants ,  60  cavalls ,  8  canons  y  50  carros. 


^j 


(  288  ). 

habíam  de  moldre  M  gra...  es  a  dir  moldre:  esclafarlo  ò  xafarlo 
dins  de  cascos  de  bomba  y  morters  de  cuyna,  ab  pedras,  balas  ó  lo 
que  podiam.  Ja 5è  perquè  somrieu,  nostr'  amo,  y  à  fé  s'  ho  merex 
pensar  que  la  necesitat  fassa  bonàs  cosas  fetas  pèl  dany ;  y  açó  'us 
probara  cóm,  per  grossos  que  sian  los  dols,  sempre,  sempre  (fins 
quant  fuig  T  esperança  de  remey  en  la  vida)  tenen  un  coslat  en  que- 
pot  llegirs'  bi  lo  sant  nom  de  Dèu. 

Y  quina  rahò  tè  lo  parenostre  quant  diu :  lo  nostre  pa  de  cada 
dia  dauno8j  Seny  or ,  lo  dia  £  avtiy!  Lo  que  naltres  menjavam  no 
era  pa :  era  un  romesco  de  farina  y  sego  y  broça  qu'  à  tothom  des- 
ventrellava.  Ay !  qui  vulla  tenir  vera  basarda  à  V  infern  que  passia 
fam.  La  fam  mena  al  cos,  com  lo  pecat  à  T  ànima,  tots  los  mals.  Y 
bé:  ^quinas  altras  podian  ésser  las  armas  que  'ns  fessen  cedir?  Quant 
es  sols  la  pobressalla  qui  greument  patex ,  lo  folgament  dels  richs 
ho  entramaga:  mès  quant  tothom  se  sent  ferit,  llavors  fóra  ximple 
r  engany,  y  al  estat  del  siti  en  que  'ns  trobam,  capellans  y  frares, 
soldats  y  paysans,  richs  y  pobres,  tothom  's  planyia.  Y  ab  los  planys, 
s'  abat  per  ço  ningú?  La  meua,  ni  crech  que  cap  historia  recordia  lo 
nom  de  cap;  ab  axó,  callem  lo  d'  alguns,  qui,  ab  lo  fet  d'  ésser  bèn 
oblidats,  ja  tenen  prou  castich ;  (A)  y  anem  dient  que  cada  dia  s*  ana- 
van  estenent  las  malaltias  per  Girona ,  cóm  s*  hi  estenen  los  ayguats 
quant  las  tres  ayguas  s*  hi  barrejan  (5):  y  axis  còm  als  ayguats  lo 
que  'Is  costa  es  ficarse  dins,  que  després  sens  pietat  crexen  y  mes 
crexen,  axis  à  nostras  malaltias,  ja  pèls  hospitals  lloch  las  hi  man- 
cava, (6)  y  'ns  mancavan  ensemps  los  rcmeys  pera  curarlas.  ^Qué 
diré?  ^qué  us  aponderaré?  À  la  ratlla  de  300  (7)  eran  los  malalts  al 
termenar  exa  mesada  d'  octubre. 

En  tant  esgarrifador  punt  las  cosas,  los  gavaits ,  ab  lo  nou  gene- 
ral apel-lat  Augereau,  construïts  habian  dos  reducíos  ab  bona  arti- 
lleria, pèls  cims  del  Putx  Blanch  y  de  Sant  Medi.  Per  nostre  part, 
ans  de  lo  que  us  contaré  còm  a  fi  de  mesada.  En  Blake  y  N'  O'Don- 
nell  habian  hagut  de  retirarse  de  Brunyola  Y  un  cap  à  Vich  y  de  San- 
ta Coloma  r  altre,  habent  Uuytat  debades  còm  esforçat  patrici  y  ha- 

( i )  Curiós  es  lo  «  Breve  persuasfvo  contra  el  pernicloso  escrúpulo  de  comer  cames  salu- 
dables »  qu'  escrigué  D.  Joan  Nieto ,  còm  amaradas  d*  un  agre-dolç  estén  las  paraulas  ab  que 
menysprea  als  agonittanís  6  erma-frodito-simios.  ( Pag.  1  i5.~  Nota. ) 

(5)  La  referència  se  fa  al  Ter ,  Onyà  y  Galligans. 

( 6 )  Sòls  de  la  guarnició  moriren  en  exa  meítada  133. 

(7)  498. 


(  289) 
pt  d'  abandonar  ai  gavatx  la  vila  d'  Hostalrich  y  las  provisions  que 
a  nosaltres  devian  dúrse'nos. — Est  general  O'Donnell  es  qui  posarà 
punt  i  la  historia  d*  anit. — Vinguda  era  la  diada  de  Sant  Narcís:... 
axó,  axó;  esparpilla  bè  'Is  ulls,  Sisonot,  que  may  veuràs  un  jorn  en 
que  ton  Patró  haja  sigut  mès  honrat. — Los  gavails,  pera  mostramos  la 
gaubança  que  també  'n  sentian,  tiràrennos  lo  29  d'  octubre ,  jorn  en 
que  ja  sabeu  s'  escau...  donchs  nos  bombejaren  ab  més  d'  un  cente- 
nar de  bombas  que  feren  pujar  al  cel  las  animas  de  moltas  personas, 
qui  malalts  jeyan  per  V  Hospital  Militar  y  Hospici,  pera  que  pogues- 
sen  dir  à  nostre  Sant  Patró  T  arrelada  voluntat  que  li  portava  sa  filla 
Girona.  Y  lo  Sant  de  nostre  cor,  cóm  devia  alegrarse ,  veyent  desde 
lo  Paradís  la  professo  que  li  feyam,  sens  may  girarnos  a  guaytar  d'a- 
hont  exia  V  espeçor  de  balas  que  'ns  guerrejava ,  ni  us  aturava  Y  es- 
glay,  veyent  caure  pél  sol  companys  ó  gent  qualsevol  de  la  profes- 
so. Las  fressas  dels  tirs  semblavannos  talment  galas  que  a  nostre  Ge- 
neralissim  fessen  armas  amigas. — Nó  nó :  jamay  sant  del  cel  ha  rebu- 
da devoció  mès  tendra  y  pura  que  la  nostra ,  en  la  diada  que  us  só 
contat. —  Parlantvos  ara  de  la  darrarenca  feta,  us  diré,  que  N'  O'Don- 
nell  ab  sa  valenta  maynada,  fort  y  ferm,  cóm  lo  cor  que  tenia,  se  man- 
tingué, sens  que  pluja,  fret,  ni  serena,  ni  la  maíexa  fam  (que  devallar 
los  feya  à  Y  Onyà  pera  cercar  'bi  carn  de  mula )  amaynar  poguessen 
s'  ardidesa.  Un  milè  d'  bomes  cran ,  y  un  milè  se  lliuraren  d'  una 
mort  que  *s  tenia  per  tant  segura  cóm  lo  tró  après  del  llamp.  Suc- 
cehi  axis. — Àvinentat  ab  lo  general  de  que  s'  aprofitaria  una  d'  aque- 
llas  nits,  arriva  la  "suspirada.  Emperò  i  negre  fat !  ix  la  clara  lluna, 
de  quals  rails  segura  es  traydoría.  Per  fi  s'  apaga ,  y  ab  ella  lo  pan- 
tejar  de  aquell  milè  d'  esforçats  pits.  Aparellats  que  son ,  van  csco- 
lantse  cóm  la  matexa  nit  silenciosos.  Arrivan  devant  de  Sant  Fran- 
cisco  de  Paula,  y,  per  mala  sort,  tota  llur  prudència  no  pol  estalviar 
lo  foch  que  Is  fan,  alarmats,  los  qui  dit  baluarl  gnardavan. 

— Vos  debeu  enganyar,  Xacó  —  observà  bondadosament  Mossèn 
Pau. — No  eran  dels  vostres  los  del  baluartque  dieu?> 

Per  un  moment  Y  aplech  contemplà  à  n*  En  Xacó  qui  ab  aquell 
ayre  majestuós  qu'  à  despit  de  tota  humilitat  la  conciencia  dona: 

c — Visca  molts  anys,  senyor  Rector— respongué— puix  me  fa  lleu 
comptar  lo  que  certament  oblidat  habia,  y  à  dir,  que,  si  ma  Historia 
es  tant  pobra  cóm  son  hisloriayre,  la  voldria  tant  honrada  cóm  ell,  y 
que ,  si  ab  lól  no  só  ben  fael ,  nó  à  la  voluntat ,  mès  à  Y  oblidança 

37 


(290) 

heu  de  fer  cirrech.  Y  ara,  anant  i  la  pregunta ,  respondre  dech  que 
los  nostres  de  Sant  Francisco  foguejaren  llurs  germans ,  per  no  te- 
nir esment  de  Y  empresa,  ( car  se  volgué  menar  i  obra  evitant  fins 
la  suspita),  ni  somniar  podian  que  fossen  de  nostra  gent  las  ombras 
que  vegeren.  > 

Açó  dit,  somrigueren  En  Xacó  y  Mossèn  Pau,  y  prosseguí  aquell. 
— Pera  no  assorollar  la  gavatxeria  entera ,  N'  O'Donnell  escometé  i 
r  arma  blanca,  vull  dir,  sense  fer  focb,  als  enemichs  que  topa,  y,  fets 
dos  presoners,  travessa  mès  de  vinticinch  camps,  féntloshi  sentir  còm 
sempre  venjança (8). — Ay  trists!  també  la  prengué  des  de  T  endemà  V 
avergonyit  gavatx  més  y  mès  forta ,  bombejantnos  mès  sovint  y  sor* 
prenguentnos  desde  llavors  lotas  las  nit^  en  que  la  foscor  los  afavo- 
ria. Si  alcançà  emperò  à  voltassurpéndrenos,  jamay  logré  endinzarse 
en  la  ciutat,  que,  si  à  las  malas,  còm  diem,  se  mostra  còm  se  mos- 
tra, i  las  bonàs,  no  es  menys  digne  de  si  mateixa,  mantenint  ferma 
resolució  de  no  admetre  parlamentarías.  Y  si  la  ciutat  entera  no  fa 
cas  d'  exas,  quant  menys  han  de  ferne  nostras  centinellas  dels  pape- 
rots  que  furtivament  V  enemich  fa  caure  'n  llurs  mans ,  atiantlos  a  la 
infàmia.  Sí  no  eran  folls,  ja  veyeu  que  no  hi  eran  ben  bè  tots;  y... 
anit,  anit  vinenta  seré  que  puga  mostrarvos  son  arrel  de  follia. 

Ja  ho  sabeu,  donchs,  y  recordauho  per  demé:  cap  gavatx,  fins 
ara,  hi  ha  que  puga  envanirse  d*  haber  parlat  tractaments  ab  nosal- 
tres, qui,  si  veyem  foguejats  los  dos  endrets  de  Gastelli  y  La  Bisbal 
per  hont  nos  entravan  cartas  y  propis ,  qué  'n  fariam  de  voler  ren- 
dímos  si  no  sabriam?! 

Quelcunas  cosetas  mès  podria  dirte,  lector,  de  la  meua  cullíta,  mès 
la  mica  de  bona  voluntat  que  H  suposo  al  bon  onclet ,  no  't  dexaria 
trobarhi  plaher  encara  que  fossen  bonàs.  A  mès,  qu'  alashoras  la 
mesada  no  f5ra  curta  còm  ha  promès  En  Xacó,  y  jo  m'  guardaria  pla 
bè  de  donar  marso  i  qui  tant  m'  estima. 

( 8 )  a  De  tales  empresas  la  de  B&scara ,  el  ataque  y  sitk)  de  Gerooa  anterior  al  presenta  y 
de  otras  muchas  tan  venlurosas  coino  interesantes ,  en  esta  guerra  y  en  la  anterior  de  Francia, 
est4  tan  llena  la  hoja  de  seryicios  del  béroe ,  como  su  cuerpo  de  nobles  cicatríces ,  resuUantcs 
de  berídas  que  adquiríó  en  el  campo  del  honor  para  salvar  la  Pàtria ;  y  sobre  tales  títulos  esté 
vinculada  la  justa  aclamacion ,  la  veneracion ,  afecto  y  ciega  sumision  que  venturosamente  le 
tributan  hoy  los  pueblos  Espafloles  que  tienen  depositada  en  él  la  esperanza  de  la  Pàtria ;  y  con 
tan  justos  motivos  es ,  y  serà  gloríoso  en  la  prosperidad  el  gloríoso  nombre  del  Excéleniiiifno 
Senor  Don  Enrique  0'  Donell ,  hoy  Capitan  General  del  Exercito  y  Principado  de  Ca- 
ra/tti(a.x>(Níeto— Pl^.  141.) 


VETLLADA  SÉPTIMA. 


Mes  de    Novembre. 


Da]t  del  cel 

Dalt  del  cel  tindrem  posada 

Dalt  del  cel 

Cançó  de  Santa  Margarida. 


c — Quant  jo  era  si  fa  no  fa  còm  En  Siset— comensa  T  oncle  Xacó 
— recordo  que  T  meu  pobre  pare  tostemps  me  deya: — ab  duas  cosas 
has  d*  empleyar,  sobre  totas,  los  ulls  que  Dèu  t'  ha  dals:  en  mirarte 
a  tu  matex  y  mirar  lo  cel.  —  Exas  paraulas  que  V  infantesa  no  'm 
dexà  pesar  còm  s'  ho  merexian,  s'  arrelaren,  sens  estudíarm'  hi,  tant 
en  mon  cor ,  que ,  des  que  'Is  anys  m'  aclariren  un  xich  lo  seny, 
quant  me  mir'  ó  guayto  lo  cel,  penso  tostemps  en  la  rahó  que  '1 
pare  tenia.  Mès  quant  pogui  merescudament  estimar  dit  conçell  fou 
en  los  set  mesos  de  sitfi  y  mès  que  en  cap  d'  altre,  en  lo  de  novem- 
bre, que  'm  cal  avuy  contarvos  per  mercè  de  Dèu ,  que  en  glòria 
tinga  à  mon  pobre  pare. 

Guaytava  jo  lo  cel  y  veya...  no  us  burleu  de  la  tolxeria  que  vaig 
à  dir...  veya  una  falaguera  veu  que  *m  cridava:  c  guaytam  sovint,  y 
no  temias  que  ta  cara  fassa  à  ton  esperit  traydoria.  >  Açó  sabut,  ja  no 
haureu  per  erguUosas  del  tot  las  alabanças  que  fins  àvuy  se  'm  son 
anadas  de  la  boca,  puix  era  lo  cel  qui  m*  feya  mantenir  pit  coratjós , 
era  lo  cel  qui  semblava  empenyerme  sens  que  jo  me  'n  donàs  comp- 
te, era  lo  cel  qui  'm  guardava  un  pare,  de  qual  bondat  m'  habia  de 
fer  digne,  pera  no  anyorar  pus  sa  companyia. 


(292  ) 

Axó  sò  cregut  del  cas  dirvos  ans  d'  entrar  en  la  inesada  ,  puiï 
tantas  y  tant  grans  foren  las  miserias  que  succehiren ,  que  jo  matex 
duptaria  de  mas  veritats,  y  per  tant  no  sabria  quina  contesta  fer  i 
vostre  dupte,  si  per  avant  no  faapés  fet  aquell  xich  de  sermó  de  que 
ben  cert  es  no  me  'n  tindrà  Mossèn  Pau  gelosia. 

Grech  qu*  en  cap  vetllada  so  esmentat  lo  nombre  total  dels  que 
ns'  assitiaren.  Sapiau,  donchs,  que  foren  35.000,  trencats  en  duas 
divisions  manada  la  una  de  17.000  pèl  general  Verdier  y  de  18000 
r  altre  pèl  general  Sàinl-Cyr ;  35  000  homes,  que  valian,  còm  à 
guerrers,  per  50.000  d'  altres,  puix  habian  après  en  lo  millor  estu- 
di, qu*  es  r  esperiencia.  Si  T  esperiencia,  emperò,  es  gran  mestra 
pera  los  jochs  d*  armas  ,  ho  es  mès  encara  pera  los  nobles  sen- 
tits del  cor,  als  qu'  a  fins  la  pèrdua  de  batallas  fa  tostemps  victorio- 
sos. Las  armas  francesas  habian  estudiat  per  tota  la  grandor  del  mon 
tantost ;  los  cors  gironins  habian  estudiat  en  las  duas  defensas  de 
r  any  viiyt  qu'  al  gran  siti  precediren :  ^Qui  devia  abalrer  a  qui?  No 
deu  maravellar  la  contesta ;  y ,  encara  que  per  avant  no  la  sabesseu, 
seria  prou  traydora  la  rialleta  que  fariau,  sabent  la  rabiola  de  Y  Em- 
perador dels  gavaits,  cada  volta  que  li  comunicavan  còm  se  n'  ana- 
van  &  fonc  llurs  falagueras  esperanças.  Y  aytal  no  dich  per  sòl  plaber 
de  dirho,  ni  per  sola  suspita,  mès  perquè  clarament  canta  certa  lletra 
endreçada  al  general  Augereau:  Y  còm  Y  hom'  esbargex  la  ira  en  lo 
pus  granat  que  se  li  presenta,  crida  'N  Napoleon  à  Paris  al  general 
Saint-Gyr;  al  pobr'  home,  qui  no  hi  merexia  culpa  en  que  nosaltres 
no  fossem  cobarts.  Ni  may  que  fos  succehit,  que  la  ciutat  s'  haguera 
estalviada  sanch  per  la  causa  que  defensava  y  de  que  follament  vo- 
lian  desencisaria  los  molts  parlamentaris  qui  'ns  venian  tractantnos... 
cert  à  rafè,  tractantnos  còm  &  maynadeta  de  quals  determinis  no  's  pot 
hom  refiar.  Y  ara  no  era  axó  lo  mès  de  plànyer:  lo  pitjor  eran  los 
desplahers  que  silenciosament  acoravan  i  nostre  general,  pèls  plechs 
que,  no  alashoras ,  però  mès  tart  sabérem  que  rebia,  y  en  que  se 
li  proposava  1'  admisió  de  tota  convinença  que  demanàs  ab  tal  que 
fes  entrega  de  la  Plaça,  i  Vils  y  baxos!  Gòm  si  demanassen  al  noble 
lleó  qu'  esgardifis  los  cadells  per  qui  viu  frisat ! 

Àtacarnos  de  nit,  aproíitarse  dels  paratjes  dèbils,  apressar  lo  con- 
sum de  municions,  atiar  à  nostras  guardias  al  desertament  ab  papers 
de  mala  mena  ó  ab  flayras  de  viandas  ricament  amanidas; — à  la  bon' 
hora  de  Dèu  tòt;  baldament  alcançen  que  un  qu'  altre  menyspreo  lo 


(293) 
nom  d'  espanyol  empassantselos;  i  la  bona  hora  de  Dèu,  que  al  re- 
bre ditas  novas,  ja  hi  haurà  qui  diga :  los  eobarts  no  fan  cap  falla 
pera  la  defensa,  Mès  tractar  traydoria  ab  aquell  a  qui  la  Pàtria  li 
santifica  la  boca  posantli  los  mots  qu'  heu  sentits!...  Saber  que  'Is  gi- 
ronins r  ayman  còm  los  glatits  dels  llurs  cors ,  còm  à  la  pendent  V  ay- 
gua,  còm  lo  jorn  al  sol  y  posarlí  à  tracte...  Dèu  me  valga:  un  nin 
s'  avergonyiria  de  fer  lo  que  aquella  gent  feya. 

Valéuvos  d*  altres  medis,  voto  à  nonças:  aprofiteu  las  nits  brunas 
per'  acostarvos  à  las  bretxaSj  ab  milés  d'  homes.  Ànsiau  escarments? 
^Si?  Donchs  no  us  en  mancar.'i  bon'  almoyna.  Teniu  Monjuich;  ^no 
fa?  Donchs  nosaltres  tenim  murs  y  casas  per'  ésser  enderrocats,  y 
carrers  y  plaças  pera  rebre  'nderrochs  y  braços  pera  fer  malas 
parets  en  compte  de  casas!  Tòt  açò  's  pot  veure,  y  pera  tòt  açó  un 
hom  pot  guaytar  lo  cel  y  mirars'  à  si  matex  y  no  descoratjarse; 
mès...  ^qui  s'  aconhorta  de  donarho  tòt  quant  se  tem  que  1'  Espanya 
ja  's  rendex,  que  las  cosas  espanyolas  aniran  bò  essent  gavatxas? — 
Escampar  enganys  per  aquex  terme  per'  aprofitarse  del  llassament 
de  molts,  dir  que  habian  malmenats  nostres  eczercits ,  y  tòt  açó  volér- 
nosho  fer  creure  fins  per  nostra  mateixa  gent  presa  que  'ns  en- 
viava, rojas  posa  las  gallas  de  contarho,  quant  mès  de  saberho  alas- 
horas. 

— No  'us  afexugueu  Xacó;  sia  tòt  per  amor  de  Déu,  que,  mès  pa- 
ti Ell,  y  no  insultava  ni  sols  menyspreava  als  assassins  de  la  sua  San- 
ta vida. 

— Si  i  fins  ara  no  'u  so  fet,  senyor  Rector,  bè  hauré  prou  d'  es- 
menar ma  falta  ab  la  gran  amor  de  Dèu  y  pàtria  que  hauré  de  re- 
membrar,  puix  tan  mester  nos  foren  pera  no  ésser  abatuts  per  la  dis- 
sort. 

Còm  en  altra  mesada,  la  fallida  esperança  de  viandas  vingué  a 
agreujar  la  falla  que  'n  teniam. — D'  Hostalrich  era  d'  hont  devia 
dúmoslas  D.  Joaquim  Blake;  però  &  mitjan  camí  fou  fortament  ata- 
cat, y  's  retirà  à  Vich ,  dexant  à  Santa  Coloma  à  N'  O'Donell ,  qui  no 
aprofità  sòs  valents  esforços ,  abandonant  al  enemich  tots  los  bagat- 
ges. Entrat  après  ex  à  Hostalrich ,  cruelment  termenà  çon  triomph. 
Tanta  desventura  sabérem  la  diada  del  7,  en  que  la  fam  feya  tants 
de  mals  còm  los  que  vaig  à  contarvos. 

Saben  ja,  per  lo  que  us  digui  en  altra  vetllada,  que  nostra  incomu- 
nicació ab  tòt  lo  de  fora  Girona  era  tant  gran ,  tantas  las  astucias  ab 


(  294  ) 

que  *s  prívavan  y  escarmentavan  las  pocas  entradas  de  quelcuna  bona 
gent  que  venia  à  socórrer  los  parents  ó  amichs  qu'  en  la  Plaça  te- 
nia,  qu'  en  exa  mesada  pasavan  jorns  y  jorns  sens  que  entrar  pogués 
una  trista  persona. 

Lo  poch  rossam  que  'ns  restava  enjegarse  no  podia  per  la  mura- 
lla, puix  lo  fogueix  dels  llochs  avançats  de  la  plana ,  los  de  Palau  y 
de  Montilibi  tost  T  en  forallançavan.  No  habiam,  per  tant,  lloch  bon 
feria  pasturar,  ni  bri  de  res  tantost  pera  mantenirlo.  Trists  de  nosal- 
tres! y  que  bè  diu  lo  ditxo  que,  c  las  bestias,  fora  V  enrahonar,  son 
còm  las  personas>,  puix  Uagrimas...  y  no  llagrimas  còm  se  vnlla,  si- 
nó ben  amargantas,  daba  veure  las  famolencas  bestias  caxalajantse, 
rosegantse  las  crins  y  las  serras  unas  à  las  altras. 

— Axò  encén  las  sanchs— barboteja  lo  bon  Jan. 

— Fa  esglay  de  mort— esclamé  En  Sisonet. 

— Y  frisamenl  d'  anar  à  França  y  estrunyarho  tòt, — digué  hu  de 
la  rodona. 

— Fa  pensar  ab  lo  que  pot  la  Divinal  Misericòrdia  que  ampara 
las  bonàs  causas — opinà  Mossèn  Pau  girant  V  ullada  al  cel  y  aba- 
xantla  sus  lo  bon  Xacó  suau  y  amanyagadora  còm  un  raig  de  lluna. 

— Ja  ho  veyeu — ana  seguint  T  historiador —  las  paraulas  me  tre- 
molan  per  la  boca...  y  açó  qu'  han  de  exime  pera  contar  glorias  de 
nostra  Terra.  Y  ab  tòt,  Y  enemich  demanava...  ^Cóm  demanava?  pre- 
gava tostemps  parlamentarias.  Aflgureuvos  si  'ns  conexia,  quant  sa- 
bent r  estat  de  Girona  aytalment  feya!  —  Bè  ho  sabia,  bè,  que  'ns 
axarpavam  lo  pa  dels  dits ;  que  mester  eran  centinellas  per  las  flecas 
y  forns ;  que  ja  no  hi  habia  qui  fes  un  gra  d'  almoyna ,  perquè  riu 
avall  la  fatn  s'  havia  enmenadas  las  rentas  dels  qui  podían  feria;  bè 
sabia,  bè,  qu'  esbojarrats  de  fam,  nos  n*  entravam  per  las  casas,  per 
la  sola  suspita  de  trobarhi  quelcom,  baldament  fos  herba  seca;  qu*  à 
fins  lo  menjar  pèls  oficials  ferits  era  pres  de  las  mans  dels  qui  'Is 
hi  duyan  desde  la  cuyna  d*  alguna  casa  à  Y  Hospital  de  Sant  Marti. 
Bè  sabian,  bè,  per  si  podian  duptar  encara,  qu'  eran  menja  finissima 
que  s'  adinerava  à  4  y  8  y  iO  rals,  gats  y  ratas  y  demés  bestias 
que  fastiguejan  la  vista;  que  si  may,  per  miracle  del  cel,  nos  entrava 
una  gallina,  baldament  sentis,  s'  en  pagava  una  dobla  de  quatre;  que 
un  parell  de  torts  mitj  passats,  si  no  podrits,  s'  arribava  à  mercade- 
jar  i  un  duro,  que  se  n'  davan  tres  y  roès  d*  un  empollada  de  vi  y 
prop  d'  un  d'  una  trista  lliura  de  pa.  Bè  sabian,  bè,  tòt  açó  4s  as- 


(2K) 

sítiadors,  y  ab  tòt,  planyívolment  demanavan  parlar  tractaments;  de- 
manàvanlos,  y  sabian  pèls  pocbs  traydors  cobarts  nostres...  es  i  dir, 
cnbarts,  diémloshi  folls,  qui  se  'ns.empassavan,  que  ben  pochs  eran 
los  lliures  de  malaltia,  que  'ns  ajassavam  y  dormiam  vestits,  y  qu'  e* 
ram  tots  negres,  y  qui  no  era  negre  era  groch. — Y  no  era  sols  nos- 
tra esgarrífadora  fam  lo  que  'Is  podia  dar  esperança  de  fer  llur 
la  Plaça  per  força  y  no  de  grat  còm  volian.  Si  las  personas  sembla^ 
van  talment  ombras  d'  altres,  los  carrers  desempedrats,  los  clots  fets 
per  las  bombas,  los  xaragays  d'  aygua  y  porqueria  de  las  clavagu&- 
ras,  las  plantas  aximostadas,  las  fruytas  may  sahonadas,  los  cadavres 
mal  soterrats,  T  ayre  taropirat,  espès  talment  de  bolbas  dolentas,  fe* 
yan  semblar  à  la  ciutat  Uoch  que  una  serp  del  infern  hagués  en- 
llaçat ab  sa  mala  baba.  —  Y  en  mitx  de  tòt,  s'  axecava  encara  un 
cor,  qu'  esclatant  d'  amor  patri,  menyspreava  lo  tracte  que  li  feya  V 
cançoner,  tossut,  enemicb  de  fer  arsmitici  d'  un  mes ,  introduhint 
viandas  i  la  ciutat,  y,  que  si  no  era  socorreguda  en  dit  terme  d'  una 
mesada,  se  tractas  de  capitulació.  Ell,  per  tota  contesta,  mana  que  sian 
foguejats  los  qui  reculan  de  la  primera  avançada  per  los  de  la  sego- 
na, ja  sian  espanyols  ó  gavaits ,  soldats  ó  paysans ,  <  puix  tòt  aquell 
que  fuig  de  son  lloch,  diu,  deu  ésser  tingut  per  enemicb.  >—  Y  ex 
manament  per  tres  jorns  de  carrera,  mati  y  tarde,  se  fa  entendre  i  la 
tropa,  qui  bé  hi  ha  de  pararhi  esment,  puix  sap  que  primer  las  ona- 
das  de  la  mar  de  foch  se  tomarian,  qu'  arrera  las  paraulas  del  gene- 
ral. Y  si  hi  ha  qui  ab  dits  tres  dias  no  'u  haja  ben  entès,  que  pariia 
de  capitulació  devant  seu  y  jCóm — sentirà  que  li  respon — sols  V.  es 
aquicobart?  Quant  tot  queviure  manquia^  'ns  menjarem  d  V.  y 
als  seus  y  resoldré  après  lo  que  pus  convinga, 

Y  si,  per  un  cantó,  axis  nostre  Governador  pariava,  per  altre  s' en- 
duya  r  encís  de  tothom,  la  gran  énima  de  nostre  senyor  Bisbe,  dit 
Ramírez  d' Arellano,  qual  nòm  se  benehiri  etemalment  per  Girona, 
mentre  hi  haja  pobressalla  gironina ,  y  d'  exa  ja  veyeu  que  may  'n 
mancari. 

— Yeyam,  veyam— digué  Mossèn  Pau  ab  igual  anel  que  lo  d'  un 
fill  qu'  ànsia  fer  justicia  é  la  memòria  de  son  difunt  pare. 

— Veli  aquí,  donchs,  que  nostre  dolç  senyor  Bisbe  habia,  mentre 
tingué  més  que  'Is  altres,  fet  amanir  tres  grans  olladas  de  vianda;  1'  u- 
na  en  son  jpalau,  1'  altra  al  portal  dels  Caputxins  y  1'  altra  en  lo  de 
Sant  Francesch,  pera  que  'Is  pobrets  poguessen,  si  no  afartars  'hi. 


(  296  ) 
distraure  al  menys  la  fam  que  'Is  haguera  morts.  En  exa  mesada, 
emperò,  lo  beneyt  senyor  vingué  i  tanta  pobresa  còm  lo  mès  po- 
bressó,  y  sòls  esforçantse  sobre  §i  matex,  podia  ab  paraulas  de  mel 
reverdir  la  fe  y  esperança  de  tots.—  Al  costat  de  son  nom,  podria  ei* 
tirvosen  de  tant  gloriosos  com  lo  de  D.  Andreu  Oller  y  mòlts  d*  al- 
tres; mès  la  meua  historia  no  seria  llavors  lo  que  jo  y  la  llar  desit- 
jam.  Sabreu  sòls ,  que  cap  creu  d*  honor  pus  merescudament  s*  es 
dada  que  la  que  rebé  nostre  bon  Pastor ,  qui  talment  semblava  posat 
per  las  matexas,  matexas  mans  de  Jesu-Gríst. 

Sort,  bella  sort  de  que  totas  nostras  personas  majors  erau  còm 
veyeu,  que  si  no,  à  la  vilesa  que  succehi  molt  entrat  ex  mes  de  no- 
vembre, n*  hagueran  seguidas,  lo  cor  m'  ho  diu,  altras  y  altras.  Per 
tòt  y  à  tot'  hora  hi  ha  d'  baber  un  vil  ó  altre,  cosa  que  no  es  del  tòt 
de  doldre,  puix  la  vilesa  també  ensenya...  à  fer  tòt  lo  que  no  's  veu 
en  ella.  Ab  lo  que  dich,  faig  referència  à  una  dezena  d*  oficials,  qui  *s 
passaren  al  gavatx,  sens  que  'Is  matis  la  plena  llum  del  jorn,  en  que 
aytal  feren.  Indignes  fanfarrons !  còm  tants  que  vuy  dia  Uuexen  espa- 
sa: lleons  ab  las  paraulas  y  guineus  ab  las  obras.  Y  entr'  ells  n'  hi 
habia  dos  de  nobles,  segons  se  corregué,  es  à  dir  nobles:  senyors  de 
pergamins  ó  títols,  que  valen  tant  còm  aquexas  dexas  de  la  meua 
pipa,  si  las  virtuts  no  'Is  hi  dònan  lluentó.  Per  tant,  si  may  contau 
la  meua  historia,  axó  de  qu'  eran  nobles  passeuho  per  alt,  y  estalvia- 
reu à  vostre  confés  T  oiivos  un  pecatas  mortal.  ;  Vostè  se  'n  riu  per 
sota  '1  nas,  Mossèn  Pau!...  Mès  no  tots  tenen  la  màniga  tant  ampla 
com  vostè.  > 

Y  anava  à  replicar  lo  bon  prebere  cercant  al  fonc  de  sa  bondat 
una  cristiana  escusa  pèls  criminals,  mès  no  trobantlahi,  l' onclet  que  li 
veya  sa  Uuyta  interior,  prosseguí  dient: 

— « Senyor  Rector,  vostè  ha  fet  ara  còm  lo  gloriós  Alvarez  quant  à 
la  ti  d'  eixa  mesada  d'  agost  lo  visità  nostre  primer  senyor  doctor  de 
la  Plaça.  Trobantse  lo  general  enujat  pèl  desesper  que  '1  mal  estat 
del  Siti,  a  despit  de  tots,  en  totas  las  cosas  se  traslluia ,  còm  la  gota 
d'oli  pèl  cim  de  T  aygua,  abatut,  dich,  de  dol  digué :  tSino '«  pot  de- 
fensar mès  la  Plaça  pera  qxie....  >  y  no  '1  dexà  finir  la  temença 
de  que  ningú  may  pogués  duptar  d'  ell. —  Y  ab  tol  se  dupta  poch  ó 
molt,  segons  veus  que  deyan  corria  d'  un  cap  i  X  altre  de  1'  Espa- 
nya r  infamanta  calumnia  de  que  habiam  rebut  gran  socós,  quant  to- 
tas las  cosas,  y  mès  que  cap,  1'  aveniment  entre  la  França  y  1'  Aus- 


(  297  ) 

tria,  habiau  de  fer  creure  lo  contrari  (1).  Mès  de  las  calumnias  podem 
dir  còm  dels  traydors:  sí  fan  duptar,  son  à  la  fi  com  la  boyra,  qu'  ba 
fet  lo  sòl  mès  fort. — Y  encara  que  axis  no  fos;  ^acàs  per  gran  que 
s'  bagues  fet  nostre  desconbort  uo  'ns  restavan  ulls  pera  guaytar  al 
cel  y  mirarnps  à  nosaltres  matexos?  ^Per  ventura  valen  res  las  ar- 
didesas  dels  bomes,  si  no  van  dretas  à  Dèu,  còm  riu  à  la  mar,  bont 
totas  las  ayguas  per  embrutertas  que  las  baja  la  brutissia  del  viatge, 
prenen  la  blavor  de  la  mar  matexa?  Si  bi  ba  qui  sia  capàs  de  duplar, 
no  es  per  ell  per  qui  aymam  nostra  glòria:  si  bi  ba  qui  dupte,  no  fo- 
ra eslat  ell  dels  qui  sufriren  ab  fort  dalé  lòt  nostre  Siti.  ^Qué  'ns  fa, 
doncbs,  que  dupte? 

Jaquim,  jaquim  córrer  aquestas  cosas  mès  tristas  que  las  matexas 
del  Siti,  y  diem  d'  exos  que,  al  fregar  la  mèsada  de  desembre ,  dar- 
rera de  nostres  esforços,  còm,  si  à  Dèu  plau ,  sentireu  anit  vinenta, 
podian  aviat  contarse  las  casas  babitablas ,  los  carrers  y  plaças  sens 
desempedrar,  y  fins  las  teulas  sanceras.  Troços  de  bombas ,  magra- 
nas  y  metralla  de  totas  menas,  fan  per  tot  arreu  pilas  ó  munts  feres- 
techs  còm  los  mals  en  nostres  cors.  Arbres  y  plantas  son  bermas, 
corsecadas,  y  las  alenadas  del  vent  semblan  exidas  d'  un  forn  de  carïi 
viva.  —  Y  si  cap  à  mitjan  mesada  beu  ja  sentit  lo  que  só  comptat  del 
pobre  bèstia,  ara  fins  sembla  qu'  ba  perdut  V  instint  del  menjar: 
trencan,  à  fe,  trencan  lo  cor  ab  los  signes  de  s'  agonia,  ab  son  cap 
miocb,  son  caminà  las,  sa  llengua  muda  y  sos  ulls  envidriats.  Qué  us 
diré?  a  fins  los  cans  no  lladrau,  ni  mostran  à  llurs  amos  aquella  ma- 
nyagoyeria  que  tant  enternex,  sobre  tòt  quant  un  born  se  veu  abor- 
rert  de  la  fortuna. 

Y  si  axó  passa  ab  plantas  y  animals,  penseu  què  serà  de  la  gent! 
Totbom  mira  ab  ulls  trists  com- la  nit;  totbom  parla,  sens  saber  ben 
lligar  las  paraulas;  Totbom  trasteja,  semblant  desconfiar  del  sol  de 
terra  que  trafolla,  totbom  fuig  del  tracte  del  probisme  còm  d'  un  em- 
pestat, y  si  bi  ha  qui  cerquia  companya,  no  es  pera  conversa,  mès 
pera  barrejar  plorallas.  Las  donas  prenyadas  maíparexan ,  si  à  aytal 
dolor...  ben  sovint  à  aytal  mort,  poden  allargar;  y  moltas  de  las 
qui  poden  encisar  sòs  ulls  ab  la  vista  de  V  infantó,  los  desencisan 

( 1 )    Pot  vcurese  sobre  d*  açó  )ò  Compendio  del  estado  de  lu  Pla%a  el  dia  veiníe  y 
nueve  de  Noviembre  y  que  per  sa  llarga  esleosió  ( Nieto — Pigs.  167  — 181  ]  no  trasladàm. 

38 


(  296  ) 

diftraare  al  menys  la  fam  qae  Is  bagoera  morts.  En  exa  mesada, 
emperò,  lo  beneyt  senyor  vingué  i  tanta  pobresa  com  lo  mès  po- 
bressóf  y  $l)\n  esforçantse  sobre  si  matex,  podia  ab  paraules  de  mel 
reverdir  la  fe  y  esperança  de  tots.— Ai  costat  de  son  nom,  podria  cí- 
tirvosen  de  tant  gloriosos  com  lo  de  D.  Andreu  Oller  y  mòlts  d'  al- 
tres; n\h  la  meua  historia  no  seria  llavors  lo  que  jo  y  la  llar  desít- 
jam«  Sabreu  sòls ,  que  cap  creu  d'  honor  pus  merescudament  s'  es 
dada  que  la  que  rebé  nostre  bon  Pastor ,  qui  talment  semblava  posat 
per  las  matexas,  matexas  mans  de  Jesu-Grist. 

Sort,  bella  sort  de  que  totas  nostras  personas  majors  erau  còm 
veycu,  que  si  no,  à  la  vilesa  que  succebi  molt  entrat  ex  mes  de  no- 
vembre, n'  hagueran  seguidas,  lo  cor  m'  ho  diu,  aUras  y  altras.  Per 
lòt  y  é  lot'  hora  hi  ha  d'  haber  un  vil  ó  altre,  cosa  que  no  es  del  tot 
de  doldre,  puix  la  vilesa  també  ensenya...  à  fer  tòt  lo  que  no  's  veu 
on  ella.  Ab  lo  que  dich,  faig  referència  i  una  dezena  d'  oficials,  qui  's 
passaren  al  gavatx,  sens  que  Is  matés  la  plena  llum  del  jorn,  en  que 
aylal  feron.  Indignes  fanfarrons!  còm  tants  que  vuy  dia  lluexen  espa- 
sa: lleons  ab  las  paraulas  y  guineus  ab  las  obras.  Y  entr*  ells  n'  hi 
hobia  dos  do  nobles,  segons  se  corregué,  es  à  dir  nobles:  senyors  de 
pergamins  ó  títols,  que  valen  tant  còm  aquexas  dexas  de  la  mcua 
pipa,  si  las  virtuts  no  *ls  hi  dònan  lluentó.  Per  tant,  si  may  contau 
la  moun  historio,  axó  de  qu*  eran  nobles  passcuho  per  alt,  y  estalvia- 
n^u  li  vostre  confés  T  oiivos  un  pecatas  mortal,  j  Vostè  se  'n  riu  per 
sola  *l  nas,  Mossèn  Paul...  Mès  no  tots  tenen  la  màniga  tant  ampla 
(om  vostè.  • 

Y  «nava  d  replicar  lo  bon  preberc  cercant  al  fonc  de  sa  bondat 
una  cristiana  oscusa  ptMs  criminals,  mès  no  trobantlahi,  V  onclel  que  li 
voya  sa  lluyia  interior,  prossogul  dient: 

—  I  Senyor  Roclor,  vostè  ha  fet  ara  còm  lo  gloriós  Alvarez  quant  a 
Id  11  d*  eixa  mesada  d*  ngost  lo  visiti  nostre  primer  senyor  doctor  de 
la  Placa,  Tix>banlse  lo  gt^neral  enujat  pèl  desesper  que  'I  mal  estat 
dol  Sili,  &  despit  do  tols,  on  lolas  las  cosas  se  traslluïa ,  còm  la  gola 
d*  oli  |hM  cim  do  r  ayg\ia,  abatut,  dich,  de  dol  digué :  t  Sinó 's  pol  de- 
frnsitr  mh  In  Plaea  prra  qtu.... »  y  no  'I  dexa  finir  la  temeni. 
Jr  nuo  niDfiíx  nm  jH^piiíi  duj'U.ir  a  c\l—  \  ^i*  i*-^*  ^  ^'U^n*i  ^n^ili 
oMl,  mp\m  vmis  qiw  \\c\m  iX)rria  J'  us  rap  i  T  ri*W  dt  T  E*- 
Rv»  r  itttjwtwnla  cíilumnít  de  qi*e  habtam  ttbnl  prtuí  sooàs,  fir^ 
las  la*  ct^sis,  j  mos  qw  ap,  V  aveamtl  ^Btat  la  Fw^ 


a  r  imatge  d'  un 
"  la  mar  quant  las 
\  no  sou  cechs.» 
.  -it,  guaytant  al 
h'  qu'  en  lòt  ha- 
í>ürtali  la  de  son 


t 


(  296  ) 
distraure  al  menys  la  fam  que  'Is  haguera  morts.  En  exa  mesada, 
emperò,  lo  beneyt  senyor  vingué  a  tanta  pobresa  còm  lo  mès  po- 
bressó,  y  sòls  esforçantse  sobre  é  matex,  podia  ab  paraulas  de  mel 
reverdir  la  fe  y  esperança  de  tots.—  Al  costat  de  son  nom,  podria  ei* 
tarvosen  de  tant  gloriosos  com  lo  de  D.  Andreu  Oller  y  mòlts  d'  al- 
tres; mès  la  meua  historia  no  seria  llavors  lo  que  jo  y  la  llar  desit* 
jam.  Sabreu  sòls ,  que  cap  creu  d'  honor  pus  merescudament  s'  es 
dada  que  la  que  rebé  nostre  bon  Pastor ,  qui  talment  semblava  posat 
per  las  matexas,  matexas  mans  de  Jesu-Grist. 

Sort,  bella  sort  de  que  totas  nostras  personas  majors  eran  còm 
veyeu,  que  si  no,  à  la  vilesa  que  succehi  moll  entrat  ex  mes  de  no- 
vembre, n'  hagueran  seguidas,  lo  cor  m'  ho  diu,  altras  y  altras.  Per 
tòt  y  à  tot'  hora  hi  ha  d'  baber  un  vil  ó  altre,  cosa  que  no  es  del  tòt 
de  doldre,  puix  la  vilesa  també  ensenya...  i  fer  tòt  lo  que  no  's  veu 
en  ella.  Ab  lo  que  dich,  faig  referència  i  una  dezena  d'  oficials,  qui  's 
passaren  al  gavatx,  sens  que  'Is  matis  la  plena  llum  del  jorn,  en  que 
aytal  feren.  Indignes  fanfarrons!  còm  tants  que  vuy  dia  Uuexen  espa- 
sa: lleons  ab  las  paraulas  y  guineus  ab  las  obras.  Y  entr'  ells  n'  hi 
habia  dos  de  nobles,  segons  se  corregué,  es  à  dir  nobles:  senyors  de 
pergamins  ó  títols,  que  valen  tant  còm  aquexas  dexas  de  la  meua 
pipa,  si  las  virtuts  no  'Is  hi  dònan  lluenlò.  Per  tant,  si  may  contau 
la  meua  historia,  axó  de  qu'  eran  nobles  passeuho  per  alt ,  y  estalvia- 
reu i  vostre  confés  ï  oir  vos  un  pecatas  morlal.  j  Vostè  se  'n  riu  per 
sota  '1  nas.  Mossèn  Pau!...  Mès  no  tots  tenen  la  màniga  tant  ampla 
com  vostè.  > 

Y  anava  à  replicar  lo  bon  prebere  cercant  al  fonc  de  sa  bondat 
una  cristiana  escusa  pèls  criminals,  mès  no  trobantlahi,  l' onclet  que  li 
veya  sa  lluyta  interior,  prosseguí  dient: 

—  «Senyor  Rector,  vostè  ha  fet  ara  còm  lo  gloriós  Alvarez  quant  à 
la  ti  d'  eixa  mesada  d'  agost  lo  visità  nostre  primer  senyor  doctor  de 
la  Plaça.  Trobantse  lo  general  enujat  pèl  desesper  que  1  mal  estat 
del  Siti,  d  despit  de  tots,  en  totas  las  cosas  se  traslluïa ,  còm  la  gota 
d'oli  pèl  cim  de  l' aygua,  abatut,  dich,  de  dol  digué :  c  Si  no '«  pol  de- 
fensar mès  la  Plaça  pera  que....  >  y  no  '1  dexà  finir  la  temença 
de  que  ningú  may  pogués  duptar  d'  ell. —  Y  ab  tol  se  dupta  poch  ó 
molt,  segons  veus  que  deyan  corria  d'  un  cap  i  Y  altre  de  1'  Espa- 
nya r  infamanta  calumnia  de  que  habiam  rebut  gran  socós ,  quant  to- 
tas las  cosas,  y  mès  que  cap,  1'  aveniment  entre  la  França  y  1'  Aus- 


(  297  ) 

tria,  habiau  de  fer  creure  lo  contrari  (1).  Mès  de  las  calumnias  podem 
dir  còm  dels  traydors:  si  fan  duptar,  son  à  la  fi  com  la  boyra,  qu'  ha 
fet  lo  sòl  mès  fort. — Y  encara  que  axis  no  fos;  ^acàs  per  gran  que 
s'  bagues  fet  nostre  desconbort  uo  *ns  restavan  ulls  pera  guaytar  al 
cel  y  mirarnps  à  nosaltres  malexos?  ^Per  ventura  valen  res  las  ar- 
dídesas  dels  homes,  si  no  van  dretas  à  Dèu,  còm  riu  à  la  mar,  bont 
totas  las  ayguas  per  embrotertas  que  las  baja  la  brutissia  del  viatge, 
prenen  la  blavor  de  la  mar  malexa?  Si  hi  ha  qui  sia  capàs  de  duptar, 
no  es  per  ell  per  qui  aymam  nostra  glòria:  si  hi  ha  qui  dupte,  no  fo- 
ra estat  ell  dels  qui  sufriren  ab  fort  dalé  tòt  nostre  Sili.  ^Qué  'ns  fa, 
donchs,  que  dupte? 

Jaquim,  jaquim  córrer  aquestas  cosas  mès  tristas  que  las  matexas 
del  Siti,  y  diem  d'  exos  que,  al  fregar  la  mésada  de  desembre,  dar- 
rera de  nostres  esforços,  còm,  si  à  Dèu  plau ,  senHreu  anit  vinenta, 
podian  aviat  contarse  las  casas  habitablas,  los  carrers  y  plaças  sens 
desempedrar,  y  fins  las  teulas  sanceras.  Troços  de  bombas ,  magra- 
nas  y  metralla  de  totas  menas,  fan  per  tot  arreu  pilas  ó  munts  feres- 
techs  còm  los  mals  en  nostres  cors.  Arbres  y  plantas  son  hermas, 
corsecadas,  y  las  alenadas  del  vent  semblan  exidas  d'  un  forn  de  carn 
viva.  — Y  si  cap  à  mitjan  mesada  heu  ja  sentit  lo  que  só  comptat  del 
pobre  bèstia,  ara  fins  sembla  qu'  ha  perdut  V  instint  del  menjar: 
trencan,  à  fe,  trencan  lo  cor  ab  los  signes  de  s'  agonia ,  ab  son  cap 
mioch,  son  caminà  las,  sa  llengua  muda  y  sos  ulls  envidriats.  Qué  us 
diré?  à  fins  los  cans  no  lladrau,  ni  mostran  à  llurs  amos  aquella  ma-, 
nyagoyería  que  tant  enternex,  sobre  tòt  quant  un  hom  se  veu  abor- 
rert  de  la  fortuna. 

Y  si  axó  passa  ab  plantas  y  animals,  penseu  què  serà  de  la  gent! 
Tothom  mira  ab  ulls  trists  com. la  nit;  tothom  parla,  sens  saber  ben 
lligar  las  paraulas ;  Tothom  trasteja ,  semblant  desconfiar  del  sol  de 
terra  que  trafolla,  tothom  fuig  del  tracte  del  prohisme  còm  d'  un  em- 
pestat, y  si  hi  ha  qui  cerquia  companya,  no  es  pera  conversa,  mès 
pera  barrejar  plorallas.  Las  donas  prenyadas  maíparexan,  si  à  aytal 
dolor...  ben  sovint  à  aytal  mort,  poden  allargar;  y  moltas  de  las 
qui  poden  encisar  sòs  ulls  ab  la  vista  de  T  infantó,  los  desencisan 

( 1 )    Pot  vcurese  sobre  d*  açó  lò  Compendio  del  estadú  de  la  Pla%a  el  dia  veiníe  y 
nueve  de  Noviembre  y  que  per  sa  Hai^a  estensió  ( Nielo  —  Pégs.  167  — 181  ]  no  trasladàm. 


(  298  ) 

veyentlos  morts,  puix  ;  malestrucbs !  vanament  xuclan  la  mamella  de 
la  tendra  mare  (2). 

— Y  vos  no  'us  morireu? — interrompé  V  enlemit  Sisó,  enujat  de 
sanglots  y  Iligrimas. 

— Jo  'm  tinch  pahor  que  si  —  contesta  En  Xac6 ,  axugantse  las 
suas,  mentre  qu'  En  Joan  y  Mossèn  Pau  feyant  altre  tant,  mitx  somrí- 
guent  i  r  ígnocentada  del  pallardasset,  qui  'Is  hi  estalviava  una  xica 
de  vergonyeta. — Aquella  llar,  (perdonins  lo  bon  lector  que  no  pogam 
resistirnos  a  fer  una  comparança)  aquellas  personas,  dicb,  presenta- 
van  r  espectacle  tant  gay  de  la  natura,  quant  plou  y  ensemps  fa  sòl. 

— Emperò  si  *m  mori— anà  dient  En  Xacó — bè  me  resucità  prou 
lo  crit  que  la  Central  dava  ab  la  mateixa  parla  en  que  Dèu  permet 
'us  compte  nostre  Sili:  Catalans^  deya,  jamay  la  Pàtria  s'  ha  trobat 
en  majors  apuros  y  jamay  lalnmorlal  Gerona  ha  clamat  ab  més 
esforsen  mitx  de  sas  afliccions  ^  lo  socorro  de  sos  compalricis... 
Si  algú  hi  ha  que  prefereix  sas  comoditats  d  la  llibertat  de  Giro^ 
na  y  ala  salvació  de  la  Pàtria  tota ,  qne  sia  per  sempre  borrat 
del  catalogo  dels  verdaders  catalans.  —  Y  Catalunya  no  fou  sorda: 
50.000  homes  eran  cridats  al  servey  ,  y  to.thom  ,  desde  16  í  35 
anys,  prengué  armas,  mentre  que  per  Vich  se  'ns  arranjava  un  con- 
voy,  y  s'  arreplegavan  almoynas  que,  puix  eran  almoynas ,  no  cal  dir 
que  volenterosas  eran. — Per  ço,  per  ço  qui  era  capaç  de  fer  somriure 
ïs  llavis,  somreya  talment,  sentint  bolzir  balas  y  bombas  de  nit  ó  de 
.dia;  al  pensar  qu'  en  exa  mesada  babian  morts  més  de  2000  homes, 
y  fins  al  contemplar  V  estifellada  carn  d'  aymats  patricis.  Y  axó  que 
dich  de  que  somreyam ,  los  papers  publichs  d'  alàshoras  me  guar- 
daran de  mentir  (3). 

Axis  morí  la  mesada  de  novembre^  ab  las  grans  plujas  y  frets  qu' 
en  aquell  temps  feyan  per  Girona  y  de  que  per  los  d'  avuy  dia,  nin- 
gú 's  farà  bon  cabal,  puix  los  qu'  avuy  per  avuy  fan ,  ni  son  un  apa- 
gat ressò  de  'Is  que  per  novembre  del  any  9  patirem.  —  Y  en  mitx 


( 2  ]  tt  Yo  doy  lestimonio  —  se  Ilegex  en  lo  sobre-üit  compendi  •—  de  lo  que  he  vísto ,  Exmo. 
Sr. ;  y  yo  he  tcnido  acaso  por  ser  esposo  y  padre ,  la  facullad  de  sentir  lo  que  sobre  cste  lasli- 
mero  objcto  no  me  es  dado  esplicar ! » 

( 3  ]  En  r  Historia  d*  En  Blanch  se  fa  menció  del  a  Suefio  del  Sacristan  de  Horta  » ,  qu*  exí 
en  lo  Diari  del  19 ,  y  en  que  *s  bromejava  sobr*  un  tal  Mossèn  Manuel ,  Bisbe  futuro-plus^ 
quamperfeclo  de  Barcelona. 


(299  ) 
de  tant  desconhort  de  cel  y  terra,  no  hi  ovirau  encara  l' imatge  d'  nn 
home  d'  una  brahor  y  mageslat  mès  gran  que  la  de  la  mar  quant  las 
ventadas  hi  Uuytan?...  Oh!  si,  si :  bò  li  ovirau ,  puix  no  sou  cecbs.» 
Ab  exos  mots  finí  En  Xacó  la  mesada  qu'  heu  llegit ,  guaytant  al 
cel,  y  mira'titse  après  à  si  mateix,  per  ésser  segur  de  qu'  en  tòt  ha- 
bia  dita  veritat. — La  recordança  de  K  Alvarez,  portali  la  de  son 
pare.         / 


VETLLADA  OCTAVA. 


Mes  de  Desembre. 


(í  Volgueunos  donar  la  glòria 
i  1*  hora  qu*  hem  de  morir.  )> 

Cançó  de  Santa  Quitehia. 


— M'  estava  jo  assegut  aquex  cap-vespre  com  solo,  part  d' amont 
de  la  font  del  Regadiu,  sota  d'  aquell  ombrívol  roure  (qual  ben  estada 
'm  porta  sempre  al  cor  dolços  pensaments  de  ma  vida  y  de  la  mort); 
assegut,  dich,  mirava  lo  sòl  colgarse,  congeminant  la  mesada  que  haig 
anit  de  contarvos,  y  pensant:  ; quina  semblança  entre  lo  sòl  qu'  al 
anar  a  la  posta  arruenta  lo  cel,  y  nostre  Siti,  qu*  al  pondrers'  feya  lo 
darrer  esforç  esbargint  tanta  ruentor  còm  podia!  Axis  discorrent,. se 
me  n'  es  anada  la  fantasia  ab  altres  mil  cosas,  y  la  fosca  de  la  nit 
m'  es  atrapat  assegut  encara,  y  sort  del  tocb  d'  oració,  que  si  no,  jo  'm 
tinch  pahor  que  m'  haguera  adormit  sens  pararhi  esment. 

— Y  mentre  tant — botzinà  carinyosament  al  bon  vell  En  Joan  — 
mentre  tant  bona  angunia  comensavau  de  donar  a  la  mestressa. 

— Bè,  bè, — opiné  Mossèn  Pau — lo  passat  passat,  axis  T  historia 
serà  mès  bona. 

— Compteu,  compteu, —  digué  impacient  En  Sisó. 

— Avuy  ray !  T  historia  del  sití  de  dret  hauria  de  fmirse  la  diada 
del  10  de  desembre  'n  que  's  capitula,  y  lo  que  hi  afegiré  serà  tan- 
tost  tòt  de  lo  que  sò  sentit  à  dir  ó  llegit.  Ab  axó,  veus  aquí  nostra 
ruta  :  benlar  un'  ullada  à  la  guerra,  altra  à  las  malaltías,  y  altra, 
ben  llesta,  car  parlarne  es  caminar  per  hortigas,  al  còm  foren  me- 


(301) 
nats  à  França  los  presos  y  còm  mori  nostre  gran  General  Alvarez. 
En  qnant  als  mots  ab  que  fou  escrita  la  capitulació,  y  las  gracias  y 
mercès  fetas  à  Girona,  no  'us  diré  tòt  lo  de  la  una ,  sinó  lo  que  mès 
me  Ueguia ,  y  de  las  segonas,«.  quina  fretura  hi  ha  de  que  s'  enro- 
gescan  massa  las  galtas,  pensant  que  no  s'  es  cumplerta  tantost  cap 
de  las  prometenças?  (1)  Lo  de  que  sí  'us  en  seré  molt  agrahit  es  de 
que  estalvieu  conversa  entre  mitx,  puix  exa  mesada  pera  mi  es  la  de 
mès  mal  contar. 

— Comenseu,  comenseu,  —  insinuà  N'  Joan — 6  se  'ns  farà  dia  à 
la  bora  del  foch,  còm  se  'us  ha  feta  nit  é  la  font. 

— Jat'  conech,  herbeta,  que  t'  dius  merdux, — respongué  1'  on- 
clet  posantse  la  pipa  als  Uabis,  y  mirants'  à  Y  amo  ab  un  aire  que  feu 
somriure  fins  à  Mossèn  Pau,  qui  oferia  un  estellicó  al  onclet  pera 
que  hi  calàs  la  pipa. 

— Tota  r  importància  que  s'  merex'exa  mesada— comensà  'N 
Xacó — es  de  resipació  mès  que  de  Uuyta.  En  ella  tòt  se  pert,  fora 
lo  que  cap  de  vosaltres  ha  perdut  ni  perdrà  may,  fora  lo  que  fa  és- 
ser home  al  home.  La  resistència  que  's  feu  al  enemich  es  la  que  fa 
entre  las  urpas  de  V  enlayrada  àliga  lo  pobr'  anyellet,  que  brega  per 
lliurarsen;  y,  encara  que  'n  fugis ,  moriria.  Encara  que  nosaltres  op- 
posem  batalla  à  la  que  'ns  fa  V  enemich ,  sobre  tòt  per  la  banda  de 
la  Mercè  y  de  Sant  Francisco  de  Paula,  sabem  que  si  no  'ns  ve  so- 
cós,  la  fam  y  las  malaltias  acabaran  ab  tothom. 

La  nit  del  2  ens  atacan  y  prenen  lo  passetx  del  Carme,  y  après  lo 
carrer  de  la  Rutlla  y  desd'  alli  foguejan...  que  'm  sé  jo  lo  que  fogue- 
jan!— lo  pont  de  Sant  Francesch,  lo  baluart  de  la  Mercè,  y  lo  de 
Sant  Francisco  de  Paula.  Y  que  Is  hi  podem  fer,  pobres  de  nosal- 
tres !  posar  barrils  y  calaxos  plens  de  terra  pera  que  no  'ns  entrian 
tot  vorejant  V  Onyà  per  lo  portal  de  V  Areny.  ^  Tancar,  barrar  y  for- 
tificar lo  del  Carme  y  murar  lo  carrer  de  las  Pescaterias?  Què  'n 
farem,  si  no  tenim  municions,  y  à  ells  no  Is  hi  'n  mancan  per'  atacar 
de  bella  nit  lo  enrunat  fort  del  Calvari  y  lo  rediicto  del  Capitol ,  y, 
sia  perquè  sia  (2)  abdosos  ens  els  prenen?  Què  'n  fem  de  nostres 

( 1 }  Advertescas  lo  temps  en  que *s  compta  V  Historia.  De  segur  no  s' espressaría  axis  vuy 
dia  r  historiador,  sabent  que  s*  es  resolt  (nó  cumplert  per  ari ,  segons  una  pobrela  veterana 
ab  qui  fa  pocte  Jorns  parlarem )  donar  una  passeta  diada  de  pensió  atots  los  qui  han  de  cap- 
tar pera  viurer  y  *s  trobaren  en  nostre  inmortal  siti. 

( 2 )  La  darrera  presa  de  que  *s  fa  menció ,  observa  En  Nieto ,  ab  aquella  seua  candidesa 
tant  agradable ,  que  avisa  sobre  la  dolenta  pràctica ,  vella  entre  nosaltres ,  de  agraciar  ab  em- 


VETLLADA  OCTAVA. 


Mes  de  Desembre. 


if  Volgueunos  donar  la  glòria 
à  r  hora  qu*  hem  de  morir.  )> 

Cançó  de  Sajíta  Quiteria. 


— M'  estava  jo  assegut  aquex  cap-vespre  com  solo,  part  d*  amont 
de  la  font  del  Regadiu,  sota  d'  aquell  ombrívol  roure  (qual  ben  estada 
'm  porta  sempre  al  cor  dolços  pensaments  de  ma  vida  y  de  la  mort); 
assegut,  dich,  mirava  lo  sòl  colgarse,  congeminant  la  mesada  que  haig 
anit  de  contarvos,  y  pensant:  j quina  semblança  entre  lo  sòl  qu'  al 
anar  a  la  posta  arruenta  lo  cel,  y  nostre  Siti,  qu'  al  pondrers'  feya  lo 
darrer  esforç  esbargint  tanta  ruentor  còm  podia!  Axis  discorrent,. se 
me  n'  es  anada  la  fantasia  ab  altres  mil  cosas,  y  la  fosca  de  la  nit 
m'  es  atrapat  assegut  encara,  y  sort  del  toch  d'  oració,  que  si  no,  jo  'm 
tinch  pahor  que  m'  haguera  adormit  sens  pararhi  esment. 

— Y  mentre  tant — botzinà  carinyosament  al  bon  vell  En  Joan  — 
mentre  tant  bona  angunia  comensavau  de  donar  à  la  mestressa. 

— Bè,  bè, — opinà  Mossèn  Pau — lo  passat  passat,  axis  Y  historia 
serà  mès  bona. 

— Compteu,  compteu, —  digué  impacient  En  Sisó. 

— Avuy  ray !  T  historia  del  siti  de  dret  hauria  de  fmirse  la  diada 
del  10  de  desembre  'n  que  's  capitulà,  y  lo  que  hi  afegiré  serà  tan- 
tost  tòt  de  lo  que  sò  sentit  à  dir  ó  llegit.  Ab  axó,  veus  aquí  nostra 
ruta  :  bentar  un'  ullada  à  la  guerra,  altra  à  las  malaltías,  y  altra, 
ben  llesta,  car  parlarne  es  caminar  per  hortigas,  al  còm  foren  me- 


(  301  ) 
nats  i  França  los  presos  y  còm  morí  nostre  gran  General  Alvarez. 
En  qnant  als  mots  ab  que  fou  escrita  la  capitulació,  y  las  gracias  y 
mercès  fetas  à  Girona,  no  'us  diré  tòt  lo  de  la  una ,  sinó  lo  que  mès 
me  Ueguia ,  y  de  las  segonas.,.  quina  fretura  hi  ha  de  que  s'  enro- 
gescan  massa  las  galtas,  pensant  que  no  s'  es  cumplerta  tantost  cap 
de  las  prometenças?  (1)  Lo  de  que  si  'us  en  seré  molt  agrahit  es  de 
que  estalvieu  conversa  entre  mitx,  puix  exa  mesada  pera  mi  es  la  de 
mès  mal  contar. 

— Comenseu,  comenseu,  —  insinuà  N'  Joan — 6  se  'ns  farà  dia  à 
la  bora  del  foch,  còm  se  'us  ha  feta  nit  à  la  font. 

— Jat'  conech,  herbeta,  que  t'  dius  merdux,  —  respongué  V  on- 
clet  posantse  la  pipa  als  llabis,  y  mirants'  à  Y  amo  ab  un  aire  que  feu 
somriure  fins  à  Mossèn  Pau,  qui  oferia  un  estellicó  al  onclet  pera 
que  hi  calàs  la  pipa. 

— Tota  r  importància  que  s'  merex'exa  mesada  ^comensà  'N 
Xacó — es  de  resignació  mès  que  de  Uuyta.  En  ella  tòt  se  pert,  fora 
lo  que  cap  de  vosaltres  ha  perdut  ni  perdrà  may,  fora  lo  que  fa  és- 
ser home  al  home.  La  resistència  que  's  feu  al  enemich  es  la  que  fa 
entre  las  urpas  de  T  enlayrada  àliga  lo  pobr'  anyellet,  que  brega  per 
lliurarsen;  y,  encara  que  'n  fugis ,  moriria.  Encara  que  nosaltres  op- 
posem  batalla  à  la  que  'ns  fa  V  enemich ,  sobre  tòt  per  la  banda  de 
la  Mercè  y  de  Sant  Francísco  de  Paula,  sabem  que  si  no  'ns  ve  so- 
cós,  la  fam  y  las  malaltias  acabaran  ab  tothom. 

La  nit  del  2  ens  atacan  y  prenen  lo  passetx  del  Carme,  y  après  lo 
carrer  de  la  Rutlla  y  desd'  allí  foguejan...  que  'm  sé  jo  lo  que  fogue- 
jan!— lo  pont  de  Sant  Francesch,  lo  baluart  de  la  Mercè,  y  lo  de 
Sant  Francisco  de  Paula.  Y  que  1s  hi  podem  fer,  pobres  de  nosal- 
tres !  posar  barrils  y  calaxos  plens  de  terra  pera  que  no  'ns  entrian 
tot  vorejant  V  Onyà  per  lo  portal  de  V  Areny.  ^  Tancar,  barrar  y  for- 
tificar lo  del  Carme  y  murar  lo  carrer  de  las  Pescaterias?  Què  'n 
farem,  si  no  tenim  municions,  y  à  ells  no  'Is  hi  'n  mancan  per'  atacar 
de  bella  nit  lo  enrunat  fort  del  Calvari  y  lo  rediiclo  del  Capitol ,  y, 
sia  perquè  sia  (2)  abdosos  ens  els  prenen?  Qué  'n  fem  de   nostres 

( 1 )  Advertescas  lo  temps  en  que 's  compta  Y  Historia.  De  segur  no  s*  espressaria  axis  vuy 
dia  r  historiador,  sabent  que  s*  es  resolt  ( nó  cumplert  per  ari ,  segons  un^  pobreta  veterana 
ab  qui  fa  pocbs  joras  parlarem)  donar  una  passeta  diària  de  pensió  atots  los  qui  han  de  cap- 
tar pera  viurer  y  *s  trobaren  en  nostre  inmortal  siti. 

(2 )  La  darrera  presa  de  que  *s  fa  menció ,  observa  En  Nieto ,  ab  aquella  seua  candidesa 
tant  agradable ,  que  avisa  sobre  la  dolenta  pràctica ,  vella  entre  nosaltres ,  de  agraciar  ab  em- 


(  302  ) 
esforços,  si  a  ells  los  hi  sobran  baterías  pera  posar  vora  del  Ter^  en 
la  matexa  casa  del  barquer ,  y  malmenamos  lo  mur  del  Portal  de 
França,  mentre  s'  anava  talment  esquexant  com  una  tela  lo  del  Car- 
me? Girona  aymada,  encara  no  es  hora? — Encara  no:  encara  ha  de 
venir  la  nit  del  dia  6  y  la  diada  del  7;  encara  hi  ha  sanch  que  frisa 
pera  regar  la  terra,  y  à  doll  correrà.  Gom  de  fet:  los  enemichs  s'  a- 
plíxan ,  y  niogd  'Is  ne  demana  compte  ,  s'  atansan  mès ,  y  sols  un 
que  altre  tret,  que  mès  que  trets  semblavan  veus  à  las  qui  la  ago- 
nia fes  planyerse ,  guerrejan  à  T  enemich.  Puja  aquest  al  reducto  de 
la  ciutat;  y  allí...  allí  degolla  y  mata  'Is  que  per  voler  de  Dèu  poden 
fuger...  es.à  dir  mata:  acaba  de  matarlos  puix  mitx  morts  ja  eran. 
Mès  encara  pus  hi  ha  pera  perdre:  al  peu  matex  de  las  murallas 
tenim  als  assitiadors  formant  còm  una  corda  que  'ns  escanya;  y  per 
tant,  ja  no  hi  ha  comunicació  entre  la  ciutat  y  los  castells  de  Caput- 
xins y  Condestable.  Y  bè  que  's  perdian :  ^de  qué  podian  servirnos'  hi 
cent  sexanta  homes  que  hi  habia ,  entre  tots  dos ,  los  qui  ab  prou 
feynas  menjavan  y  bebian  pera  no  morirshi  arreu?...  morir!  y  no  hi 
haurà,  còm  tots  temps,  valents  que  vajan  a  dúrloshi  viandas  y  lòt 
quant  se  puga? — Ara  ho  anau  i  sentir. 

Triats  han  d'  ésser  los  qui  ho  fassan  ,  còm  llur  capità  Bibern ,  y 
cert  à  fe  'u  son,  puix  la  llum  del  sòl  insultan:  Èxits  per  lo  portal  del 
Socós,  s'  aluran  i  tret  de  bala  de  V  enemich;  y,  dividits  en  tres  di- 
visions, s'  en  pujan  duas  montanya  amunt  vers  lo  reducto  de  la  Ciu- 
tat y  lo  del  Capitol,  y  guerreja  y  distrau  Y  altra  als  gavaits  del 
carrer  del  Carme.  Si,  si;  ja  tenen  aquells  las  400  raccions  de  pa  y 
blat  per'  afrontar  la  fam:  la  valentia  ha  salvat  tot  perill. — Veyam  ara 
que  succeheix  en  V  atach  del  reduclo  de  que  'us  so  parlat. 

La  lluyta  que  hi  hagué  fou  de  lleons ,  y  ja  ells  començavan  à  ti- 
rarse  daltabax  de  las  murallas,  y  la  victorià  'ns  somreya,  quant  los 
vingué  una  columna  del  arrabal,  que  ab  gran  desgabell  força  'Is 
nostres  i  retirarse  a  la  ciutat.   • 

Mentre  aytal  sort  passarem  per  un  cantó ,  per  altre  los  gavaits  te- 
nian  la  de  senyorarse  del  reducto  del  fort  del  Calvari  y  reducto  del 
Capitol,  quals  guarnicions  ampararense  al  fort  de  Condestable  hont 

pleos  militars  als  menors  d'  edat  los  serveys  de  Ours  pares ,  cóm  si  en  Y  abundo  de  recursos 
de  1*  Estat  no  hi  fossen  altres  arbitr••s  dignes  del  benemèrit,  y  germanivols  at»  lo  bon  servey , 
que  lo  de  fer  oflcials  als  nins  ó  jovençels ,  qui  comprometen  V  honra  de  las  armas  y  à  voltas 
maknenan  la  Pàtria !  s 


(  303  ) 
condempnat  fou  i  servir  de  soldat  tòt  un  senyor  Comandant,  j  Tanta 
era  la  justícia  de  nostre  Gobernador,  y  tant  lo  dany  é  indignació  que 
li  daba  un  desengany  d'  un  soldat ,  baldament  fos  comandant  còm 
veyeu. 

Axis  donà  Girona  la  darrera  blexada ,  car  de  açi  en  enllà ,  tòt  lo 
que  's  posa  en  obra  es  pera  quant  la  gavatxería  se  'ns  cntría  per  la 
Plaça.  S'  aumentan  los  munts  de  llenya  per  las  bocas  dels  carrers  {y 
no  cal  dir  que  no  hi  ha  qui  'n  toquia  un  boscall);  se  construex  una 
brana  ó  respatller  i  la  porta  del  baluart  de  Sant  Francisco  de  Paula, 
y  's  fan  espieras  y  parapetos.  Y  més  qu'  exas  y  semblants  obras, 
lo  que  pus  confiança  dava  era  véurenos  uns  y  altres  enardits ,  còm  si 
alashoras  començàs  lo  Siti;  y  no  sols  homes,  mès  donas  que  tanta 
glòria  donaren  à  llur  advocada  Santa  Bàrbara  còm  Na  Lluisa  Jona- 
mas,  las  duas  germanas  Bibern,  Na  Franciscà  Artigas  y  Na  Pilar  de 
Carles.  A  totas'las  haguéreu,  vistas  escutaridas,  xoroyas,  còm  si  anas- 
sen  à  maridarse  ,  y  avergonyint  ab  s'  alegrança  à  un  qu'  altre  su- 
micayre.  Mès  ja  crech  que  'us  ho  digui  nits  passadas:  los  ploraners 
son  còm  si  no  hi  fossen  :  ja  's  feya  prou  ab  tenirlos  per  personas. 
Mès  ipobrets!  per  altre  cantó,  ^quin  mal  hi  mereixen  ells  de  que  lo 
gavatx  sia  tan  carinyós ,  que  no  s'  haja  desenganyat  encara  d'  en- 
viarnos  missatgerias,  demanantnos  lo  rendiment  de  Condestable,  còm 
de  tòt? — Ja  fan  bè  ;  crehuen  mès  als  missatgers  francesos,  que  à 
nostra  Junta,  à  qui  lo  dcsitx  també  enganya,  fentli  esperar  que  prest 
nos  vindran  aucsilis. 

Comptarvos  be  ara  lo  pus  trist  de  la  mesada  y...  del  Siti;  bé 
puch  ben  dirho  de  la  malaltia  del  General.  Si  no  fos  estada  ella, 
quantas  dotzenas  de  parenostres  m'  hauríau  ditas  à  Y  hora  d*  ara , 
puix  me  temo  que  un  à  un  haguérem  morts  tots  los  ciutadans  de  Gi- 
rona. Desde  mitjan  setembre,  nostre  invicte  Gobernador  malai te- 
jaba  de  mala  malaltia,  que  fins  llavors  privat  no  li  habia  regirnos, 
quant,  cap  al  dia  vuyt  del  present  mes  de  desembre,  esdevingué  ma- 
lalt de  mort,  desvariejant  de  nit,  còm  desvariejavam  nosaltres,  pen- 
sant en  lo  perill  de  no  veurel  pus.  Mès  jOh  Dèu  de  bondat!  escol- 
teu bè  tots,  que  pot  la  pena  de  la  mort  ab  qui  no  ha  tinguda  vida  pe- 
ra sí  matexí...  Quant  lo  General  estaba  ben  seré:  —  «no  vull  ren- 
dirme» — clamava — y,  signant  un  Sant^Crist — «aqueix  Senyor,  anava 
dient,  es  qui  m' inspira  la  fermesa  ab  que  sostinch  la  defensa  de  la 
Plaça. »  ^No  'us  plauria  ésser  agonitzants,  si  vostr'  àngel  bo  us  posa- 


(  304  ) 
va  als  llabis  semblant  rahonament? — L'  endemi  d*  axó,  dia  9,  la 
Junta  corregimental  cridà'ls  metges  senyors  Nieto  y  Viader,  als  qui  's 
pregunta  sí  lo  General  podia  continuar  comanant  la  Plaça,  puix  se 
temia  que  T  desvari  li  fes  disposar  qualque  manament  que  no  pogués 
ell  haber  en  cor.  A  lo  qual  respongueren  los  senyors  doctors,  qu*  e- 
ra  perillós,  de  fet,  lo  que  's  temia  y  se  n'  acabaren  de  convèncer, 
disposant  sagramentar  al  General.  Axis  se  cumpli,  habent  dexat  S.  E. 
lo  comanament  de  la  ciutat,  que  de  dret  pertanyé  à  D.  Julià  Bolívar, 
brigadier  dels  reyals  eczersits  y  tinent  de  Rey  de  la  Plaça. —  (,No 
fa  que,  al  comptarvos  ex  traspàs,  se  'us  estreny  lo  cor,  y  sentiu  fre- 
dor per  totas  vostras  venas?  y  aquexa  fredor  no  amimvarà  per  mès 
que  'us  diga  qu'  era  home  de  virtuts  y  seny  lo  qui  substituí  al  Gene- 
ral, no;  y  mès  se  'us  gelaran  las  sanchs,  y  se  us  refredarian ,  encara 
que  jo  sabés  fervos  entendre  ab  rahons  ben  bonàs  y  ben  ditas ,  c<)m 
la  capitulació  que  's  farà  de  totas  maneras  habia  de  ferse.  Gascú  que 
pensia  lo  que  vulla;  jo  dich  lo  de  las  primeras  velllas  al  senyor  Rec- 
tor, que  's  merex  N'  Alvarez  que  '1  fassan  sant ,  y  si  fos  estat  ell 
qui  bagues  parlat  los  tractaments,  cert  à  fe ,  no  'u  haguera  pas  dit. 

Sia  com  sia,  lo  fet  es  que  nostra  guerra  's  íiní  habent  minat  Y  ene- 
mich  la  torre  Gironella,  habent  la  bateria  de  ca  '1  Barquer  fortament 
foguejat  nostre  baluart  de  Sant  Pere  y  portell  de  Santa  Llúcia,  y  per 
altres  endrets,  los  del  Mercadal,  netejantnos  de  gent  totas  nostras  mu- 
rallas,  y  mancantnos  pera  tota  operació  artillers,  canons,  cruenyas, 
pólvora  y  metralla.  Y  sens  personas...  ab  1500  tristos  homes  que  's 
pot  adovar,  qué  solsment  servar?  Socós  que  diu  ha  de  venirnos  de 
Manresa ..  ^Te  'n  rius,  germana  del  meu  cor?  Te  'n  rius  ab  rialla 
que  m'  esglaya...  Plora,  plora  à  dojo,  mès  no  te  'n  rigas  axis,  que 
m'  esglayas.  Bè  hi  haurà  quelcom  de  veritat,  quant  lo  comandant  del 
Gondeslable  ha  dit  que  volia  ésser  còm  los  de  la  Plaça.  Mès  ja  tens 
rahó,  germana:  ^Quin  cabal  n'  hem  de  fer,  si  fins  los  malalts  de  1' 
Hospital,  quant  van  morintse,  parlan  axis  matcx,  y's  moren?  Enfon- 
zat  lo  campanar  de  Santa  Llúcia  ,  y  lo  mur  si  cau  no  cau  y...  sobre 
tot,  lo  general,  pus  malalt  que  may,  arribats  son  de  Manresa... 

—Gent  y  vianda? — interrompé  'N  Joan. 

— No,  nostr'  amo,  no:  c  las  Uàgrímas  no  solen  may  ésser  malasa- 
guanyadas.  >  Lo  que  'ns  arriyaren  foren  plechs  que  més  apressaren  lo 
rendiment  de  Girona.  Mès  si  una  rendició  pot  ésser  nobla  (que  jo  no 
'u  vull  pas  disputar,  puix,  de  segur,  i  vots  perdria)  des  d'  ara  'us 


(906) 

dicfa  que  fou  la  de  Girona  còm  cap  en  lo  mon  n'  hi  bauri,  ni  may 
n*  hi  es  higaL•. — Nit  del  9  de  desembre!  de  quinas  faysons  tant  pocb 
semblants  remembrada  seris  de  gavaits  y  espanyols  I M'  apar  impos- 
sible poguessen  ab  la  calma  de  la  nit,  resoldrer  capitutar  las  juntas, 
pnix  de  nit  era  qnant  dins  mi  se  dexondia  lo  gran  que  tenir  pogués 
mon  esperit. — Emperò  no  feu  cas  de  tot  lo  que  jo  dich  ara:  la  velló 
porta  tossuneria  y  jo  no  vull  que  penseu...  ab  lo  seny  que  tínch,  de 
segur  no  fora  vuy  dia  d'  aquells  caps  escalfats  qui  rondinavan  y  se 
las  habian,  quant  T  endemé,  dia  10,  se  'ns  dipé  lo  determini  de  ca- 
pitular.—Al  brau  D.  Blay  Foumis  fou  à  qui  s'  encarregà  lo  missat- 
ge y...  reira  de  nonsas,  cor  meu:  perquè  has  d'  ésser  tant  temerari  ? 
i  Sabeu  que  'm  diu  ara?  Me  diu: — si  no  sapiguesses  qu'  En  Foumis 
era  un  valent  cavaller,  aborrírias  tant  son  nom,  que  ni  sòls  recordat 
r  hagueras! — Ah,  totxas !...  ^y  que  per  ventura  no  hi  ha  llibres  hont 
llegirlo,  còm  hi  he  Uegídas  forsas  cosas  de  las  que  só  comptadas, 
quant  ab  la  veritat  las  só  vistas  avingudas?  Lo  brigadier  D.  Blay 
Foumis,  deya,  fou  enviat  al  camp  enemich  i  un'  hora  dd  dia,  y,  fos 
que  'Is  gavaits  ho  sabessen  d'  avant  per  nostre  desmayat  foch  qu'  al 
llur  endiablat  responia,  ó  no  'u  sabessen,  lo  fet  es  que  dit  enviat  es- 
cometé de  dret  los  Uocbs  de  la  plana ,  y  fet  ab  un  tabal  convingut 
signe,  fou  encarat  ab  lo  general  francès. — Còm  suspitar  podeu ,  un 
gavatx  y  un  espanyol  no  podian  enténdrerse  desseguida,  y  manco  es- 
sent r  espanyol  de  clar  enteniment ,  còm  coratjós  esperit.  Lo  que  'us 
deya  en  la  mesada  de  juny:  tenen  una  mena  de  rahons  tant  diferen- 
tas  de  las  nostrasl  Y  si  no,  que  parlia  1'  esment  qu'  en  ma  historia 
heu  posada  per  enténdrenos  i  ülonjuich  la  diada  del  li  d'  agost 
mester  foren  dos  assalts,  una  mina,  y  que  'm  sè  jo  que  més;  per'  en- 
téndrenos lo  dia  19  de  setembre  ,  mester  fou...  que  no  'ns  enten- 
tenguessem;  per'  enténdrenos  ab  la  fam  que  'ns  regalaren,  mester 
fou  que  no  restis  una  bèstia  grossa,  y  per'  enténdrenos,  sobre  tot,  ab 
los  parlamentaris  ja  us  ho  só  dit:  mester  fou  que  s'  entenguessen  la 
metralla  gavatxa  y  Y  espanyola. 

Anem  seguint  1'  historia. — Mentre  's  parlavan  los  tractaments  y 
venian  desarmats  soldats  enemichs  al  peu  matex  de  las  murallas, 
oferintnos  pa  y  beure  ( de  que  aquexa  boca  gracias  &  Déu  no  'n  tas- 
ti) pujantlos  ab  cordas  y  altres  enginys  los  de  la  ciutat;  y  mentre  que, 
avergonyits  desertors  nostres  s'  acostavan  també  ríallerament  (ab 
aquella  rialla  que  tant  fastiguejaba,  puix  duyans  i  la  memòria  las  ma- 

39 


(  306  ) 

las  viandas  y  miserias  qu*  ells  no  habian  patídas)  mentre  venian, 
dich,  i  saludar  als  honrats  defensors;  400  soldats  y  molb  capellans, 
frares  y  paysanatge  ab  una  vintena  de  cavalls  de  Sant  Narcis,  d' a- 
quella  cavalleria  que  solia  estarse  per  la  plaça  del  Vi  en  lo  siti,  pas- 
savan  ja  V  Ter,  encaminantse  cap  i  Amer,  quant  foren  escomeses,  y, 
còm  un  axam,  dels  qui  restaren  vius,  uns  fugiren  y  's  lliuraren  còm 
pogueren,  y  altres,  ben  pochs,  retornaren  i  la  Plaça. 

Tomant  ara  al  tractat  de  capitulació  que  firmat  dugué  'N  Fonr- 
nis,  estich  que  un  sol  article  dels  proposats  fou  desadmés  per  V  ene- 
mich;  lo  en  qu'  esceptuavam  d*  anar  pres  lo  clero  regular,  qui,  còm 
tothom,  defensad'  babia  la  ciutat.  En  quant  à  tots  los  altres  que  's 
convingueren  venian  d  dir:  —  Primerament,  que  la  guarnició  exiría 
r  endemi,  dia  il,  ab  honors  de  guerra  pèl  portal  de  Y  Areny,  y,  pre- 
sa, entraria  &  França;  y  ja  des  d' ara  'us  dich,  per  si  après  me  n'  obli- 
dava, que  'Is  oficials,  tant  a  Espanya  cóm  à  França,  dugueren  sempre 
llurs  espasas.  — Se  tractà  altrement,  que  habitants  y  relligió  serian 
ben  respectats;  que,  i  dos  quarts  de  nou,  los  portals  del  Socós  y  de 
r  Areny  y  los  forts  serian  entregats  à  las  tropas  francesas,  y  que  un 
oficial  d'  artilleria  y  un  comissari  de  guerra ,  presos  que  fossen  los 
portals,  se  possesionarian  de  magatzems,  mapas,  pianos  etc— Aexas 
aviuensas  se  n'  hi  afegiren  d'  altras ,  còm  que  'Is  francesos  fossen 
aquartelats  y  no  allotjats:  que  'Is  papers  del  siti  restassen  d  ca  la  ciu- 
tat; que  no  fos  taca  1'  haber  sigut  empleat  en  lo  Siti;  que  'Is  foras- 
ters se  n'  poguessen  anar  é  casa  llur;  que,  sens  dany,  pogués  exir  qui 
volgués,  y  altres  y  altres  articles  sobre  nostre  eczersit  y  clerergía, 
metges,  y  cirurgians,  que,  si  may  conexer  punt  per  punt  voliau,  en 
molts  llibres  podreu  véurelas  (3). —  Axó  establert,  ja  veyeu  que  de* 
bian  respectarse  y  no  maltractarse,  còm  se  feu,  i  molts  qu'  i  exir 
de  la  ciutat  s' aventuraren.  ;  Ah  gavaits,  gavatxots,  en  pau  y  en  guer- 
ra heu  de  mostrar  vostra  niçaga ! 

Ab  quatre  mots  cal  dirvos  ara  las  ceremonias  que  hagueren  llocb, 
al  pendre  possesió  de  Girona  la  gavatxalla.  Si  un  pintor  volgués  re- 
presentar la  ciutat  ab  una  persona,  còm  se  fa  ab  las  virtuts  per  las 
esglesias,  hauria  de  pintaria  ab  front  seré,  ulls  esglayats,  rialleta 
d'  amarganí  alegria  y  escampadas  vora  seu  armas  à  grat  seient 
malmenadas.  Axi  heu  d'  esmaginàrvosla  la  diada  del  11 ,  en  que  la 
feu  r  enemich  gavatxa...  de  nom. 

( 3 )    Nieto :  Pég.  191-t08 ;  -  Blaodi :  Nota :  pig.  461-ÍG9  ;~llínali :  pig.  t9l-298  etc. 


(307) 

Tocadas  eran  Ynyt  horas  del  mati,  quant  un  gefe  de  cavalleria  ab 
gnm  aéquit  se  posà  pèl  portal  de  Y  Areny ,  jaquint'hi  gran  coUa  de  in- 
fanteria que  col•locà  8is  guardias,  hont  sols  duas  n'  hi  habiam  nosal- 
tres tingadas,  y  dos  grans  canons  per  la  plaça  de  las  Gols,  que  fins 
la  diada  del  27  allí  romangueren.  Presos,  com  dit  portal,  tots  los  al- 
tres, nostra  trista,  pobreta  guarnició,  ab  armas,  banderas  y  cavalls 
que  manada  pèl  coronel  senyor  Iglesia  arrenglarada  estava  per  la  pla- 
ça, desfilà  per  la  banda  esquerra  y  exi  pèl  portal ,  jaquint  llurs  armas, 
— salvadas  còm  'us  só  dit  las  dels  oficials — davant  la  batalla  ordena- 
nada  de  Y  amich. — Guaytatels  bè,  traydor,  ^no  te  avergonyexes,  mi- 
rantlos  'hi  las  fasomias?  ^no  renegas  de  tas  forças  que  poden  tant  y 
tant  poch?  ^no  es  cert  que  't  consums  d'  enveja,  veyent  las  caras  re- 
signadas,  lo  caminar  gentil  y  ayrós  y  aquella  gaya  lluentor  que  'Is  hi 
donan  los  raits  de  la  Pàtria? — Guyta  Àugereau,  tramet  cartas  à  ton 
Deu  Napoleon,  digali  quinas  son  las  armas  que  nos  han  fet  callar; 
digali  que  tantost  tots  nostres  canons  son  desfogonats  y  malmesos ; 
digali  que  hi  troba  vostra  guarnició  per  forts  y  castells,  per  carrers 
y  plaças,  per  palaus  y  casas  y  esglesias;  parla,  gobernador  Amey,  y 
parla  tú  també,  batlle-corregidor,  miserable  renegat,  qual  nom  callan 
las  historias  avergonyidas. 

Pena  de  la  vida  à  tot  lo  qui  en  lo  termini  de  las  ficsadas  horas  no 
entregàs  las  armas  y  à  tols  los  presoners  de  guerra  espanyols  que  no 
se  li  presentassen,  foren  las  primeras  ordes  donadas  pèl  nou  gober- 
nador Amey.  (Ja  enteneu  qu'  eix  nom  de  Gabemadar  Y  uso  per  fa- 
lla d'  altre. )  Ditas  disposicions  no  'us  fan  pensar  ab  las  primeras  que 
també  donà  N'  Alvarez?  Totas  posan  pena  de  la  mort;  mès  1'  una 
mort  portaba  à  la  llibertat,  à  1'  independència,  à  la  vida;  y  Y  altra 
mort  mena  à...  la  mort. 

En  quant  à  lo  que  'ns  succehia  à  nosaltres,  gent  del  poble:  reem- 
pedrats  los  carrers,  tapadas  las  bretxa»  ó  portells,  soterrats  en  terra 
santa  los  morts;  lo  gobem  gavatx  feu  cantar  un  Te-Deum  à  la  Seu, 
hont  diu  que  no  s'  hi  vegé  ningú  tantost,  fora  militars,  ni  s'  escoltà 
sermó,  car  no  's  trobà  capellà  que  predicarlo  volgués;  ni  s'  ohi  lo 
cant  de  acció  de  gracias  à  Déu,  còm  se  sent  quant  ix  del  cor  del 
clergue,  que  no  troba  sanglota  ni  plorallas  que  1'  aturen.  Ayl  es  que 
per  Girona  ningú,  ben  ningú  mentir  sabia! 

Après  de  tot  açó ,  y  cumplimentat  que  fou  N'  Àugereau  per  nos- 


(  308  ) 

tre  Gobemadar,  vull  dir,  per  K  Alvarez,  y  d'  haber  En  Beraa^di 
fet  traspàs  de  la  caxa  del  eczersit ,  hont  562  trists  rals  y  10  ma- 
ravedissos  s'  hi  trobaren ,  y  après  de  haberse  cridadas  las  jostícías 
dels  pobles  pera  que  vinguessen  i  jurar  fidelitat  i  n*  En  Joieph  Bo* 
tella^  cayguenos  damunt  un  espeçor,  un  axam  d'  hostalers  y  mata- 
lots,  qui  'ns  feyan  riure  de  tanta  Uistima  que  *ns  feyan.  Tot  foren 
cafetinots  y  hostalots  müitars  hont  se  xuclava  la  sanch  de  qui  mili- 
tar no  era. — Emperò  qui  mès  pati  de  semblants  desventuras,  foren 
los  pobrets  frares,  à  qui  s'  arrestà  en  llurs  convents  y  se  *ls  tanca 
après  en  Y  església  de  Sant  Francesch,  guardantlos  gran  guardià  y 
canó  ab  metxa  calada  al  pas  de  la  porta,  fins  que  se  n'  feu  lo  que  per 
avant  heu  de  sentir. 

A  nostre  gran  Alvarez  dibanli  per  conhort  en  sa  convalescència, 
la  vista  d'un  cabo  ab  quatre  soldats,  en  vers  d*  un  oficial  còm  al 
principi  habia  per  vigilància,  j  Pobr'  ànima  nostra !  y  tot  açó  habias 
de  patirho  en  la  casa  que  may  desamparar  volgueres,  en  aquella  cam- 
bra... dexim'  ho  dir,  senyor  Rector:  en  aquella  capella  que  tant  fael* 
ment  guardat  t'  habia.  Quant  se  n'  anava  per  fora  lo  secretari,  vigí* 
lat  era  de  gents  d'  armas:  si  entrar  volia  algú  à  oferir  unt  tendra 
llàgrima  al  General,  no  li  era  permesa  entrada,  puix  ab  rahó  's  te- 
mia que  una  sola  ullada  de  aquells  ull  feya  valent  per  tota  la  vida  à 
qui  r  endreçavan.  Per  fi,  N'  Alvarez  aconçetlat  dels  metges,  dema- 
nà que  r  jaquissen  anar  à  restablirse  à  qualque 'poblích  de  la  marina, 
à  qual  justa  demanda,  respongueu  lo  malvat  corregidor  que  Figueras 
era  lo  paratge  que  assenyalat  li  era.  Al  oir  açó:  «sou  un  vils  — 
parlà  lo  Gobemador — que  no  enganyareu,  à  qui  heu  empresonat  sens 
haberli  pogut  fer  abaxar  F  espasa. »  Se  li  ordenà  al  cap  de  poch  que 
estigués  apunt,  y  còm  no  poguessen  oferirli  cotxe  los  qui  1*  aymavan, 
digueli  N'  Amey  que  no  li  'n  mancaria.  L'  hora  fatal  fou  entre  una  y 
duas  de  la  nit  del  23  al  24  en  que  s'  endugueren  també  à  tots  los 
frares,  manco  los  perlats.  Jo  no  crecb  ab  bruxas,  follets  ni  fatillerias, 
mès  serà  per  lo  que  's  serà  à  dit'  hora  de  nit  'm  desperti  soplada- 
ment  y  m' trobi  còm  ara  mateix  llagrimejant  los  ulls. » 

Y  de  fet ;  al  arrivar  lo  pobr'  oncle  à  eix  punt  de  Y  historia,  s'  es- 
tirava la  cabellera  y  gemegaba  ab  lo  cap  sus  las  espatUas  del  pobre 
senyor  Rector,  que  tenia  prous  feynas  ab  si  matex  per*  aconhortar  als 
altres. 

Passada  un'  estoneta,  anà  dient  Y  historiayre:—  «Tots  los  malalts 


(ao9) 

foren  portats  i  Sant  Daniel  ab  gran  pressa  y  falla  de  llits  y  de  robas 
(que  mati  i  més  de  quatre  parells)  endúents'  après  als  vius  d'  en 
xick  en  xich  à  França ,  fins  que  sols  una  dotzena  n*  hi  restaren  qui 
eran  tantost  mès  del  cel  que  de  la  terra. 

En  quant  é  la  pobressallai  un  manyoch  de  palla  dolenta  fou  tòt  lo 
que  se  li  dongué  per  jassa»  y  gracias  al  cel  qu'  encara  podian  ben 
apagarse  la  fam  ab  la  galan  vianda  que  Ms  hi  fou  dada,  sia  per  lo 
que  *s  vuUa,  que  contarbo  fora  may  acabar. 

Mentre  tant,  los  presos  feyan  via  cap  à  Figueras,  Perpinyà  y  Pro- 
vença  no  doxéntloshi  V  estat  d'  ànima  de  cascú  alegrar  al  menys  la 
vista  ab  las  gayas  terras  que  passavan. 

N*  Alvarez,  dut  primerament  i  Perpinyà,  y  d'  alli  à  Narbona,  dar- 
rerament fou  portat  al  castell  de  Figueras  la  nit  del  19  de  janer. 
Alli...  no  'm  feu,  per  amor  de  Dèu,  comptarvos  tots  los  turments  que 
de  darli  hagué  la  condempnada  venjança  dels  gavaits.  Trist  de 
mi !  sò  ben  cert  que  Y  infern  may  es  estat  pus  alegre  que  la  diada 
en  que  pres  estigué  nostre  general.  L'  ànima  sua  se  'n  pujà  de  dret 
al  cel  lo  dia  22,  car  de  dret,  còm  us  deya  nits  passadas,  pertanyia 
al  cel  aquella  gran  vida ,  à  la  qual  tots  los  treballs  y  grillons  del 
mon  no  li  arrancavan  un  mot  de  malagrado.—  Hi  ha  qui  conta  que 
se  'I  feu  morir  de  son,  burjantli  lo  cos  sempre  que  clucaba  parpella, 
mès  aquexa  y  altras  suspitas  son  suspitas  que  se  *ns  aclariran  al  cel, 
y  axis  estalviarem  en  aquex  mon  un  desitx  mès  de  venjança. —  Lo 
cert  es,  qu*  en  lo  lloch  del  castell  en  que  pres  mori,  s*  hi  llegexen 
unas  llelras  que  diuhen :  Mori  enmatzinat.  Y  lo  qu'  es  tant  cert  y 
segur  còm  axó,  es  que  Mossèn  Bataller,  encarregat  del  enterro  del 
cos'iantf  hagué  d*  encoratjarse  contra  la  murrialla  enemiga,  la  qui, 
devant  matex  de  son  general,  endursen  volia  lo  llansol  que  vestia  lo 
malaguanyat  cos  del  Gobemador,  que  després  fou  trasportatà  Giro- 
na, còm  en  la  capella  de  Sant  Narcis  ho  heu  vist  mès  d'  una  vega- 
da (4).  Qaant  los  anys  m'  hi  dexavan  anar  encara,  de  cada  tres  pa- 
renostres que  deya,  dos  eran  pèl  sant  y  altre  pèl  que,  ja  veu,  Mossèn 
Pau,  que  s'  mercx  esserho  y  I'  en  faran  si  Dèu  ho  vol. 


(4)  Lo  apreciable  cronisU  de  Girona  H"  Eoricb  GiriMd ,  parli  estensauent  de  ia  eapella 
de  S.  Narcís  ( Gttia-CiceioDe  pig.  105-1 1 1 ).  Per  lo  qoe  toca  &  nostr'  objecte ,  creyem  intere- 
sarft  saber  que  al  pea  dels  escalons  dd  presbiteri  se  troba  lo  sepulcre  en  quereposan  los  res- 
tos  del  cos  de  D.  Marian  AWares  de  Castro,  y  qu*  en  dita  sepultura  s*  hi  Degex  una  Inscripció 
llatina ,  deguda  al  canonge  D.  Narcís  Xifreu.  Des  de  1816,  se  troba  nostre  gran  nàrtir  en  dit 


(310) 

Diem,  jaqué  no  s*  pot  passar  en  Y  ayre,  los  premis  que  donats 
foren  als  defensors  de  Girona.  Benemèrits  foren  declarats  de  k  Pa- 
tria  tots  los  qni  defensada  habian  la  ciutat;  honors  y  premis  se  dis- 
posaren pera  lo  Gobemador  y  sa  familia;  on  grau  als  oficials,  y  lo  de 
sargento  als  soldats:  noblesa  als  defensors  vehins  y  succesors  tam- 
bé *s  concedí,  ab  altras  mercès  que  ni  recordo  ni...  tant  se  val.  Em* 
però  greu  me  sabria  d'  haberm'  oblidat  de  Na  Franciscà  Artigas  à 
qui  per  la  feta  de  Girona  y  altra  de  Valls,  en  que  també  hi  Uuhi  son 
coratjós  esprit,  assignada  li  fou  la  renteta  de  sis  rals  diaris. 

Veus  aquí  llesta  ma  pobra  historia  del  siti  del  any  1809  en  que 
quaranta  baterias  gitaren  contra  Girona  60.000  balas  y  20.000 
bombas :  siti  del  que  gavaits  y  espanyols,  si  dignes  son  de  si  mate- 
xos,  ne  parlan  ab  la  testa  descuberta  còm  jo  'u  faix  ara,  còm  'u  çó 
fet  y  ho  faré  tostemps. — Pàtria  mia,  dolça  pàtria  de  mas  entranyas, 

lloch ,  bonl  tnsladat  hi  fòo  4e  lo  caaleU  de  S.  Femni  de  FSguens.  L*  inscripció  diuabcark- 
Un  d*  or  : 

Squalidus  bic  Jacek  Almez  nimc  Inmioe  privus. 

ídem  qui  fortis  cum  tulít  arma  fuit. 

Hic  vir ,  liie  est  beros  oullom  moritorns  in  evum. 

Qui  scelerata  fides  certa  venena  dedit. 

iEtemum  vivet  nobis  fatisque  Gerunde. 

Com  Jttssu  Regís  toUHur  ara  pia 

Hoe  nunquam  poterit  tempns  reücere  sepulcro. 

Fama  memor  seclís  nen  perítura  canet. 

11.  D.  cec.  XVI. 

A  més  en  la  capella  de  S.  Narcís  hi  ha  sobre  d*  una  porta  lateral  on  tabal  y  ona  bandera :  lo 
primer ,  segons  creença  comona  del  poble ,  es  lo  que  sonà  aquell  Talent  tabalé ,  N'  Ando ,  de 
qui  en  lo  tecst  se  parla.  Y  puix  hem  pariat  de  una  inscripció  llatina ,  citarem  lo  poema  Uati  que, 
sobre  lo  siti  de  Girona,  en  Y  any  1866  TeJ(^  la  llum  pública  ab  lo  títol  de  Obíidium  oppugnatio 
et  iefénsio  wrhis  gerundeuiU  fet  per  En  Raymundo  Balart  y  Granada ,  catedratich  estat 
del  institut  provincial  de  Girona ,  y  que,  nó  sens  causa,  ha  sigut  elogiat.  Y  lo  citam  apropósit 
de  (T  Alrarez ,  perquè  la  figura  de  l' inmortal  capdill  es  molt  ben  presentada  en  dit  treball. 

Ara  diem  los  que  creyem  mes  principals  fets  de  r  historia  de  N*Alvares.  —  Descendent  de 
una  nobla  familia  de  Castella  la  vella,  nasqué  à  Granada  1*  any  17i9.  Sa  infantesa  la  passi  ab 
sahit  moll  dèbil ,  sa  educació  fou  tant  bona  cóm  esserbo  en  aquell  temps  podia.  Però  encara 
que  fos  estada  eccelentisima ,  los  talents  y  ardidesa  dd  miUitar  no  estaran  molt  en  annonia  ab 
los  que  tenen  las  gents  sabias.  —  Ab  tot ,  era  N*  Alvarez  un  mirall  de  tota  mena  de  virtuts  y, 
sobre  tot  de  las  religiosas.  Començà  sa  ben  aymada  carrera  militar  à  dmou  anys.  Li  fou  negat 
r  anar  à  Alger ;  més ,  oücid  en  1718  pogué  ja  donar  bonàs  esperanças  à  llurs  gefes.  Ascendit 
après ,  al  cap  de  sis  anys ,  arrívà  à  coronel  del  Duch  d'  Osuna  en  1*790.  En  IISS,  ab  motiu 
de  la  guerra  entre  I*  Espanya  y  la  República  fhincesa ,  anà  al  Rosselló  y  *s  trobà  mes  tart  en 
las  accions  de  guerra  de  Masdéu » d'  Elna,  d*  Anils ,  dePerpmyà ,  de  Riberalles ,  de  Buló ,  de 
Rey,  de  Coliure  y  altres  mil,  en  que  s*  hi  veu  ja  escrit  ab  gloriosa  sanch  lo  nom  del  Héroe  que 
feu  tremolar  los  francesos  de  Giiona.  [Hiitoria  De  la  guerra  de  la  Independència  por  Mi- 
guel Aguetin  Príncipe,  -  Blanch }. 


(311  ) 
fes  entendre  als  qui  m*  escoltan,  ab  aquella  divinal  veu  que  saps 
parlar,  la  sant'  amor  ab  que  aymada  ets  y  seris  d'  aquex  pobre  vell, 
quals  Uàgrímas  d' ara  valen...  bè  ho  saps  bè  prou:  còm  la  sanch  d*  a- 
las  horas. 

— Dèu  tinguia  al  cel  vostres  companys —  digué  devotament  Mos- 
sèn Pau,  començant  un  parenostre  a  que  tots  respongueren.» 

Axis  fini  lo  bon  anclet  V  historia  del  siti  de  T  Inmortal  Girona, 
que  só  escrita  còm  la  só  recordada,  y  que  si  haurà  plagut  i  n'  algú 
seré  al  qui  llegida  Y  haja  prop  una  ditxosa  y  beneyta  llar,  còm  la  que 
hagué  de  tenir  devant  hú  de  nostres  millors  poetas  per'  escriure  una 
de  nostras  millors  poesias. 

(  De  Joaquim  Riera. ) 


XVII 


-ÜS^- 


DISCURS 


DEL 


^r.  g.  iarínt0  labaíla. 


^c^-Q^^^^y^'S'^::!^ 


iO 


EXCEL-LENTISIM  SENYOR: 


Plé  de  goix,  ab  lo  entusiasme  que  inflama  lo  meu  còr  de 
poeta,  alse  ma  véu  en  este  histórich  saló  y  davant  dels 
dignes  succesors  dels  antichs  y  honorables  Concellers ;  ca• 
bentme  V  honra  de  que  la  primera  veu  valenciana  que 
s'  oixca  en  este  àmbit  y  en  esta  gloriós  dia  siga  la  mehua. 
Plé  de  goix  asistijch  à  esta  solemne  festa  literària  que ,  pera 
glòria  de  Catalunya ,  te  Uoch  tots  los  anys ;  esta  festa  à  la  que 
donen  brill  ab  sa  presencia  tant  homens  notables  en  tots 
los  rams  del  saber  humà ;  esta  festa  de  V  ilustració  que  té 
per  públich  V  inteligencia  y  V  hermosura. 

Barcelona  pot  estar  orgullosa  de  los  Jochs  Florals ,  ells 
han  segut  lo  poderós  estímul  qu'  ha  fet  cultivar  la  llengua 
catalana  en  terra  de  sahó  y  d'  eixa  sementera  han  brollat 
flors  y  fruit  en  abundant  progrés ;  eixa  lluyta  de  V  inte- 
ligencia ha  cridat  a\  palenque  à  nous  poetes ,  que  lluytant 
han  creixent,  qu'  han  ixit  d'  ella  vencedors  jagants  y...  no 
fà  molt  temps  que ,  ante  nosaltres ,  alguns  d'  ells  acaben 
d*  exercitar  ses  forces  atlètiques.  Per  los  Jochs  Florals 
hui  pot  lluir  Catalunya  literatura  pròpia  sehua ,  la  poesia 


(  316  ) 

lírica ,  lo  teatro ,  la  novela  y  lo  periodisme ,  poden  fer  bòre 
ab  orgull  obres  notables. 

Una  dècada  de  Jochs  Florals  ha  corregut  desde  V  infan- 
tesa à  la  pubertad  de  la  llengua  catalana  del  renaiximent : 
en  eixe  curt  espay  de  temps ,  Catalunya  ha  estès  sa  reno- 
menà  y  son  entusiasme  no  sols  dins  d'  ella  sinó  fbra  de  son 
territori;  volant  en  ales  de  la  fama,  volant  pels  aires  ha 
aplegat  à  Mallorca  y  ha  despertat  ab  un  bés  de  carinyo 
à  sa  antigua  germana  que  silenciosa  dormia:  mes  tart 
manprenent  un  altre  vol  ab  ses  ales  llaugeres  s' ha  aturat  en 
Valencià ,  y  abrasantse  ab  amor  à  sa  altra  antigua  germana , 
la  indolent  sultana ,  V  ha  fet  sortir  de  son  llit  de  flors ,  des- 
de *1  qu'  ella  contemplaba  '1  trasparent  blau  de  son  celage, 
enervada  per  los  perfums  de  sos  boschs  de  taronjers.  Mo- 
guda per  lo  potent  impuls  del  moviment  literari  de  Cata- 
lunya, Mallorca  despertada,  pren  part  en  ell,  pren  part 
molt  gloriosa ;  y  Valencià  ix  de  son  marasme  al  crit  ca- 
rinyós  de  la  veu  tendra  d'  alguns  dels  seus  ingenis ,  que 
fan  reviure  ab  sos  escrits  la  llengua  mes  de  tres  segles  ol- 
vidada ,  la  llengua  de  Ausias  March  y  de  Jaume  Febrer. 

Jo  r  últim  dels  escritors  valencians ,  vinch  en  este  dia 
ab  tota  la  satisfacció  del  meu  còr  entusiasta  à  saludar  à  los 
poetas  catalans  ab  nom  y  representació  de  los  de  Valencià 
y  vaig  à  manifestaries  V  agrahiment  qu'  ompli  mon  ànima 
per  lo  carrech  pera  el  que  m' anomenaren  en  lo  Consistori,  la 
galanteria  catalana  y  la  convicció  de  que  treballo  ab  fé  cega 
per  lo  llustre  de  nostra  literatura ,  y  no  'Is  tituls  ni  'Is  mèrits , 
de  los  que  per  desgracia ,  estich  completament  despullat. 

Jo  ,  salude  ab  afecte  à  Barcelona,  à  la  noble  Comptessa, 
qu'  en  lo  pasàt  cridà  Y  atenció  de  tots  los  pobles  ab  lo  ru- 
mor victoriós  de  ses  conquistes  y  que  hui ,  en  los  temps  de 
los  combats  de  V  inteligencia ,  crida  també  la  atenció  dels 
pobles  ab  lo  rumor  de  los  triunfosdelingenidesos  fills:  jo, 
salude  à  la  ciutat  comptal  que ,  no  cabent  ja  dins  si  mateixa 
s'  eixampla  y  desparrama  per  sa  contornada ,  com  eixampla 
y  desparrama  '1  cèrcol  de  ses  idees  y  de  ses  obres  literàries 


(  317  ) 
en  progresió  creixent;  jo ,  puch  dir  d'  ella  copiant  al  poeta 
William  Bonaparte-Wysse , 

Reyna  blanca  sentada  prop  del  ona , 

oh  noble  Barcelona 

te  veig  ésser  lo  cor  de  un  altra  Espanya , 
lo  Paris  de  la  mar. 

Motius  pera  crehürelo. 

Barcelona  no  es  tant  sols  la  metròpoli  espanyola  del  cò- 
rners y  de  la  indústria,  es  la  pàtria  del  entusiasme,  es  la 
font  dels  sentiments  nobles,  es  la  mare  carinyosa  de  sos  fills. 
Lo  mecanisme  de  la  sehua  indústria,  lo  ruido  de  les  rodes 
de  les  màquines  no  afluixa  sa  inteligencia ,  no  apaga  los  11a- 
tits  de  son  còr:  entre  '1  fum  del  carbó  de  pedra  ajuda  à  al- 
sar  al  cel  ab  ses  espaies  à  sos  fills  que  hu  mereixen  y  ab  les 
mateixes  mans  que  conten  lo  producte  ordinari  de  son  co- 
mers ,  aplaudix  ab  forts  picaments  als  poetes ,  als  artistes , 
als  homens  notables  que  florixen  en  terra  tan  privilegiada.  Si 
jo  no  haguera  tengut  la  sort  de  nàixer  en  lo  jardí  d' Espanya 
que  s'  anomena  Valencià,  desitjaria  ser  fill  de  la  noble 
Comptesa ,  que  ab  peu  segur  avanza  per  lo  camí  de  la  mo- 
derna civilizació ,  desitjaria  ser  fill  de  Barcelona.  Com  no  es 
ella  ma  mare ,  puch  donaria  en  publich  esta  mostra  dèbil 
del  carinyo  que  'm  mereix ;  puch  saludaria  ab  V  afecte  de  fa- 
mília y  ab  la  vèu  conmoguda  y  tendra  de  mcm  agrahiment. 

Honrós ,  falaguer,  mereixent  es  pera  Barcelona  bore  chunt 
en  esta  històrica  festa  als  poetes  castellans ,  als  provençals , 
à  les  ilustraciòs  de  tota  Catalunya  que ,  pera  saborechar  los 
fruits  del  enteniment  s'  han  reunit  per  la  Uaçada  poètica 
y  suau  de  los  Jochs  Florals. 

Encarregat  yo  per  lo  Consistori  de  manifestar  la  viva  sa- 
tisfacció qu'  ha  produit  en  nosaltres  V  acudiment  à  la  festa 
de  tantes  notabilitats  de  llochs  tan  diferents ,  no  encontre 
paraules  pera  espresarla  dignament :  miserable  y  pobra  es 
sempre  la  paraula  humana  pera  descriure  sentiments  vius , 


(  316  ) 

lírica ,  lo  teatro ,  la  novela  y  lo  periodisme ,  poden  fer  bòre 
ab  orgull  obres  notables. 

Una  dècada  de  Jochs  Florals  ha  corregut  desde  V  infan- 
tesa à  la  pubertad  de  la  llengua  catalana  del  renaiximent : 
en  eixe  curt  espay  de  temps ,  Catalunya  ha  estès  sa  reno- 
menà  y  son  entusiasme  no  sols  dins  d'  ella  sinó  fóra  de  son 
territori ;  volant  en  ales  de  la  fama ,  volant  pels  aires  ha 
aplegat  à  Mallorca  y  ha  despertat  ab  un  bés  de  carinyo 
à  sa  antigua  germana  que  silenciosa  dormia:  mes  tart 
manprenent  un  altre  vol  ab  ses  ales  llaugeres  s' ha  aturat  en 
Valencià ,  y  abrasantse  ab  amor  à  sa  altra  antigua  germana , 
la  indolent  sultana ,  V  ha  fet  sortir  de  son  llit  de  flors ,  des- 
de *1  qu*  ella  contemplaba  '1  trasparent  blau  de  son  celage, 
enervada  per  los  perfums  de  sos  boschs  de  taronjers.  Mo- 
guda per  lo  potent  impuls  del  moviment  literari  de  Cata- 
lunya, Mallorca  despertada,  pren  part  en  ell,  pren  part 
molt  gloriosa ;  y  Valencià  ix  de  son  marasme  al  crit  ca- 
rinyós  de  la  veu  tendra  d'  alguns  dels  seus  ingenis ,  que 
fan  reviure  ab  sos  escrits  la  llengua  mes  de  tres  segles  ol- 
vidada,  la  llengua  de  Ausias  March  y  de  Jaume  Febrer. 

Jo  r  últim  dels  escritors  valencians ,  vinch  en  este  dia 
ab  tota  la  satisfacció  del  meu  còr  entusiasta  à  sahidar  à  los 
poetas  catalans  ab  nom  y  representació  de  los  de  Valencià 
y  vaig  à  manifestaries  V  agrahiment  qu'  omplí  mon  ànima 
per  lo  càrrech  pera  el  que  m' anomenaren  en  lo  Consistori ,  la 
galanteria  catalana  y  la  convicció  de  que  treballo  ab  fé  cega 
per  lo  llustre  de  nostra  literatura ,  y  no  'Is  tituls  ni  'Is  mèrits , 
de  los  que  per  desgracia,  estich  completament  despullat. 

Jo  ,  salude  ab  afecte  à  Barcelona,  à  la  noble  Comptessa, 
qu'  en  lo  pasàt  cridà  1'  atenció  de  tots  los  pobles  ab  lo  ru- 
mor victoriós  de  ses  conquistes  y  que  hui ,  en  los  temps  de 
los  combats  de  1'  inteligencia ,  crida  també  la  atenció  dels 
pobles  ab  lo  rumor  de  los  triunfos  del ingeni de  sos  fills:  jo, 
salude  à  la  ciutat  comptal  que ,  no  cabent  ja  dins  si  mateixa 
s'  eixampla  y  desparrama  per  sa  contornada ,  com  eixampla 
y  desparrama  '1  cèrcol  de  ses  idees  y  de  ses  obres  literàries 


(  317  ) 
en  progresió  creixent;  Jo ,  puch  dir  d'  ella  copiant  al  poeta 
William  Bonaparte-Wysse , 

Reyna  blanca  sentada  prop  del  ona , 

oh  noble  Barcelona 

te  veig  ésser  lo  cor  de  un  altra  Espanya , 
lo  Paris  de  la  mar. 

Motius  pera  crehúrelo. 

Barcelona  no  es  tant  sols  la  metròpoli  espanyola  del  cò- 
rners y  de  la  indústria,  es  la  pàtria  del  entusiasme,  es  la 
font  dels  sentiments  nobles,  es  la  mare  carinyosa  de  sos  íills. 
Lo  mecanisme  de  la  sehua  indústria,  lo  ruido  de  les  rodes 
de  les  màquines  no  afluixa  sa  inteligencia ,  no  apaga  los  11a- 
tits  de  son  còr:  entre  'I  fum  del  carbó  de  pedra  ajuda  à  al- 
sar  al  cel  ab  ses  espaies  à  sos  íills  que  hu  mereixen  y  ab  les 
mateixes  mans  que  conten  lo  producte  ordinari  de  son  co- 
mers ,  aplaudix  ab  forts  picaments  als  poetes ,  als  artistes , 
als  homens  notables  que  florixen  en  terra  tan  privilegiada.  Si 
jo  no  haguera  tengut  la  sort  de  nàixer  en  lo  jardí  d' Espanya 
que  s"  anomena  Valencià,  desitjaria  ser  íill  de  la  noble 
Coraptesa ,  que  ab  peu  segur  avanza  per  lo  camí  de  la  mo- 
derna civilizació,  desitjaria  ser  fill  de  Barcelona.  Com  no  es 
ella  ma  mare ,  puch  donaria  en  publich  esta  mostra  dèbil 
del  carinyo  que  'm  mereix ;  puch  saludaria  ab  V  afecte  de  fa- 
milia  y  ab  la  vèu  conmoguda  y  tendra  de  m(»n  agrahiment. 

Honrós ,  falaguer,  mereixent  es  pera  Barcelona  bore  chunt 
en  esta  històrica  festa  als  poetes  castellans ,  als  provençals , 
à  les  ilustraciòs  de  tota  Catalunya  que ,  pera  saborechar  los 
fruits  del  enteniment  s'  han  reunit  per  la  llaçada  poètica 
y  suau  de  los  Jochs  Florals. 

Encarregat  yo  per  lo  Consistori  de  manifestar  la  viva  sa- 
tisfacció qu'  ha  produit  en  nosaltres  V  acudiment  à  la  festa 
de  tantes  notabilítats  de  llochs  tan  diferents ,  no  encontre 
paraules  pera  espresarla  dignament:  miserable  y  pobra  es 
sempre  la  paraula  humana  pera  descriure  sentiments  vius , 


(318) 
perquè  eiros  sentiments  naixen  ab  lo  perfum  de  un  altt*e 
mon ,  ab  un  perfum  celestial ,  que  no  te  res  que  bòre  ab  la 
naturalea  humana  del  home  y  que  nos  fà  futjir  del  fanch 
de  la  terra  alsantnos  à  la  altura  del  infinit;  à  eixa  altura 
ralla  V  agrahiment  dels  jutjes  de  lo  certamen  de  los  Jochs 
Florals  de  enguany. 

Escritors ,  poetes  qu'  han  deixat  vostres  llars  per  vindré  a 
honrar  nostre  festa ,  ya  acabeu  de  bòre  que  poden  presen- 
tar titqls  llejitims  los  gladiadors  catalans  qu'  han  lluitat  en 
lo  circo  de  la  poesia:  ya  podeu  bòre  V  entusiasme  dels 
combatents  y  lo  gran  número  de  los  que ,  ab  molt  templa- 
das  armes  se  llançaren  al  combat. 

Cada  any  creix  lo  número  dels  lluitadors ,  cada  any  les 
lluites  son  mes  jagants;  per  lo  que,  jovens  qu'  os  dediqueu 
à  la  poesia  en  Provença ,  en  Mallorca ,  en  Catalunya ,  en  el 
Rosselló  y  en  Valencià ,  cada  any  te  major  mèrit  lo  venci- 
ment, cada  any  coronaran  los  vostres  fronts  ab  glòria  de 
mes  preu ,  los  llorers  de  la  victòria. 

No  sols  se  deu  lo  brillo  y  la  renomenà  de  los  Jochs  Flo- 
rals als  poetes ;  se  deu  en  gran  part  al  llustre  Ajuntament 
qu'  els  va  crear  baix  sa  sombra  protectora,  qu'  els  coloc& 
carinyosament  en  esta  històrica  estancia  que  recorda  la 
gloriosa  història  de  Catalunya  y  los  grans  fets  de  aquells 
heroes  que  vestien  la  gramalia  rotja  y  eren  coneguts  pel 
nom  de  concellei*s ,  com  ells  los  seus  succesors  saben  acullir 
y  defendre  ab  generosa  protecció  tot  lo  noble ,  tot  lo  gran 
de  que  justament  se  enorguUix  Barcelona;  ells  y  lo  respe- 
table  còs  d'  adjunts  ajuden  ab  ses  llums  y  ab  sos  esforços 
materials  al  decór,  à  la  vida,  à  la  renomenà  de  los  Jochs 
Florals ;  tots  ells  mereixen  1'  agrahiment  de  los  poetas ,  de 
los  mantenedors  de  tots  los  anys  y  del  publich  numerosi- 
sim  que  s'  apinya  en  esta  festa ,  omplint  la  gran  cabuda  de 
este  saló  historich. 

He  parlat  fins  ara  del  publich  de  la  inteligencia  y  avans 
de  finir  mon  breu  discurs  vuUch  dirijir  curtes  paraules  al 
publich  de  la  hermosura. 


(319) 

Si  yo  no  estigues  ben  convensut  de  la  beiiea  de  les  íiUes 
de  la  ciuptat  comptal ,  jirant  la  vista  per  tots  los  anguls  de 
lo  saló  em  convencería  en  este  moment,  al  bòre  les  moltes 
hermosures  que  faborixen  ab  sa  presencia  la  festa  floral. 
Me  sorprèn  que  siguen  tantes  en  número  y  esta  sorpresa  fa 
mes  gran  eloji  que  quant  jo  poguera  dir  de  les  filles  de 
Catalunya :  yo  vinch  del  Parais  de  Espanya ,  yo  vinch  de 
Valencià ,  ahon  V  Amor  deixà  caure  sa  dolça  mel  ea  los 
llàbis  de  les  dones ,  encenent  ab  lo  foch  de  ses  flames  los 
ulls  brusénts  de  les  filles  del  Túria ;  vinch  de  Valencià  y  'em 
sorprèn  la  bellea  de  les  jóvens  catalanes. 

Jo  las  salude  ab  lo  galant  afecte  del  poeta  ,  ja  qu'  elles 
nos  complauen  no  sols  venint  à  la  festa ,  sinó  contribuint  à 
son  major  lluïment ,  6  per  millor  dir,  orijinant  los  Jochs 
Florals ,  inspirant  y  creant  poetes. 

i  Oh ,  si ,  la  dóna  es  la  musa  dè  la  joventud !  Al  calor  de 
ses  tendres  ullades  naix  V  home  à  una  segona  vida ,  à  la 
existència  del  amor;  ab  lo  amor  naix  la  poesia...  que  T  amor 
y  la  poesia  son  dos  raigs  de  sentiment  que  illumenen  al  ma- 
teix temps,  juntanse  en  una  sola  llum,  lo  còr  del  home 
adolescent. 

La  dóna  es  la  primera  musa  dels  poetes. 

La  dóna  es  la  inspiradora  de  los  Jochs  Florals  y  per  això 
està  molt  ben  proclamada  Reyna  de  la  Festa. 

i  Oh  jovens  catalanes  I  obra  vostra  es  eixa  pleyada  de  can- 
tors qu'  honren  à  Catalunya  vostra  africana  bellea  fà  ardir 
en  r  ànima  dels  homens  le  foch  sagrat  de  la  poesia ,  fà  que 
canten  ab  nerviosa  y  entusiasta  vèu  amor  y  pàtria.  Inspireu- 
los  sempre  tant  gloriosos  sentiments ,  siau  dignes  filles  de 
la  noble  comptessa  qu'  agrusà  vostres  bressols  y  recordeu 
sempre  que  les  mares  fan  als  homens ,  però  les  doncelles 
&n  à  los  poetes ,  pues  de  los  sentiments  que  inspiren  les 
dones  naix  6  el  enbrutiment  ó  la  civilizació  de  los  pobles. 

He  ürr,^ 


TAULA 

DE  LAS  OBRAS  CONTINGUDAS  EN  LO  PRESENT  LLIBRE. 


Consistori  de  1868 Plana.     5 

Acta  de  la  festa n 

I.  Discurs  del  Excel-lentissim  Senyor  Gobemador  civil  D.  Romualdo 
Méndez  de  San  Julian 21 

II.  Discurs  del  Senyor  President  del  Consistori  D.  Victor  Balaguer.  27 

III.  Memòria  del  Senyor  Secretari  del  Consistori  D.  Francisco  Miquel 

y  Badia 43 

IV.  Lo  Castell  feudal  ( de  Adolf  Blanch  y  CorUda ) 57 

V.  iRuinas...!  ( de  Pere  Antoni  Ventalló ) 65 

VI.  L'Espigoleral  de  Gabriel  Maura) T3 

VII.  Lo  darrer  Pallars  (de  Francesch  Ubach  y  Vinyeta).       ...  19 

VIII.  Lo  Rey  del  vent  ( de  Joseph  Roca  y  Roca ) 91 

IX.  Canamunts  y  Canavalls  (de  Ramon  Picó  y  Carn pamar)                    .  105 

X.  Penediment  ( de  Francesch  Pelay  Briz ) 117 

XL  Afeny  (de  Fèlix  Pizcueta ) 123 

XII.  Lo  Palau  encantat  (  de  Pere  d'  Alcàntara  Penya  y  Nicolau  )    .        .  127 

XIII.  Chants  d' amor  ( de  Ramon  Picó  y  Campamar ) 137 

XIV.  A  la  Inspiració  ( de  Antoni  Camps  y  Fabrés ) 145 

XV.  Lo  Siti  de  Girona  en  1'  any  1809  ( de  Victor  Gebhardt )    .        .        .  153 

XVI.  Historia  del  Siti  de  Girona  en  Y  any  1809,  endereçada  à  las  classes 
populars  ( de  Joaquim  Riera ) 219 

XVII.  Discurs  del  Senyor  D.  Jacinlo  Labaila 313 


■   JOCHS  FLORALS 

DE  BARCELONA 

EN    1869. 


ANY  XI  DE  SA  RESTAURACIÓ. 


^ 


JOCHS 


FLORALS 

DE 

BARCELONA 

EN  1869. 


ANY  XI  DE  SA  RESTAUUACIÓ. 


BARCELONA. 


LLIBRERÍA  DE  ÀLVAR  VERDAGUER, 

RAMBIJk,  DEVAM  DEL  LICEO,   6. 

•18  6  9. 


Estampa  de  Celestí  Verdaguer,  carrrr  de  Cortinas,  15. 


lOClIliOML 


DE  BARCELONA. 


Cor^sisTOí\i  DE  1869. 


■  -•-HHfílft^^•• 


D.  Adolfo  Blanch,  President. 

D.  Eussebt  Anglora.  I).  Josepb  Roca  y  Roca. 

D.  Joseph  Maria  Arnau.  D.  Francisco  Miquel  y  Badia. 

D.  Jacinto  Verdaguer.  D.  Pere  de  Rosselló ,  Secretari. 

;$an  momtmò^  B^Sna  ^^  I»  <f  ^sía.  la 

JSeí^YOÏ^ETA    pONA    yVlERCé    JgSTÏ^ADA, 


-^:(   6  )«^- 


CONSISTORI   DE   -1869. 

D.  Manel  Milà ,  President. 

D.  VÍCTOR  Balaguer.  D.  Miquel  Victorià  Amer. 

1).  Joaquim  Rubió  y  Ors.       D.  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallarza. 

t  D.  jr•an  Cortada.  D.  Antoni  de  Bofarull ,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Maria  Mendoza  de  Vives. 

CONSISTORI    DE  -i  860. 
t  D.  Frandaco  Penüanyer ,  Pnsidenl, 

D.  Joaquim  Roca  y  Cornet.  D.  Marian  Flotats. 

t  D.  jr.  Atlil•v•tyTall-ll•wra•  D.  Joan  Manyé  y  Flaquer. 

D.  Vicens  Joaquim  Bastús.  D.  Adolfo  Blanch,  Secreíarí. 

RETNA  DE   LA  FESTA, 

Dona  Elisea  Lluch  de  Rubió. 

CONSISTORI  DE   -1  86-1  . 

D.  Lluis  Gonzaga  de  Pons  y  Fuster,  President. 

D.  Joaquim  Rubió  y  Oks.  D.  Pau  Estorch. 

D.  Antoni  Bergnes.  D.  Joseph  Leopoldo  Feu. 

D.  Lluis  Cucliet.  D.  Manel  de  Lasarle,  Secrelari. 

REYNA  DE  LA   FESTA, 

Dona  Carme  de  Bofarull. 


CONSISTORI    DE  -1  862. 

D.  Joan  Illas  y  Vidal,  President. 

D-  Marian  Aguiló  y  Fuster.      D.  Manel  Angelon. 
D.  Joseph  Coll  y  Vehí*  D.  Joseph  Llausas. 

t  D.  m quel  Anton  Hlarti.     D.  VÍCTOR  BALAGUER ,  Secretari. 

RETNA  DE   LA   FESTA, 

Dona  Josepha  Massanes  de  Gonzalez. 

CONSISTORI   OE  A  833. 
-[  D.  llrauli  Fos  9  President. 

D.  Terencí  Thos  y  Godina.  D.  Manel  Anglasell. 

D.  Manel  Milà  y  Fontanals.  D.  Joseph  Subirana. 

D.  VÍCTOR  Balaguer.  D.  Eussebi  Pascual,  Secretari. 

REYNA  DE   LA  FESTA, 

Senyora  esposa  del  Excel -lentíssim  Senyor  Gobernador, 
en  representació 

de  S.  A.  la  Sereníssima  Senyora  Duquesa  de  Montpensier. 

CONSISTORI    DE  A  SBA. 

t  D.  JToan  Certoda ,  President. 

D.  Gelesli  Barallat.  D.  Gregori  Amado  Larrosa. 

D.  Miquel  Victorià  Amer.  D.  Narcís  Gay'. 

D,  Antoni  Camps  y  Fabrés.  D.  Damàs  Galvet,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Victoria  Penya  de  Amer. 


-4(    8   )!>- 
CONSISTORI    DE  -1865. 

D.  Antoni  de  BofaruU,  President. 

D.  Adolfo  Blanch,  I).  Francisco  Muns. 

D.  Geroni  Rosselló.  D.  Damas  Calvet. 

D.  Lluis  Roca.  D.  Víctor  Gebhardt ,  Secretari. 

REVNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Elena  Caballer  de  Roca. 

CONSISTORI    DE   ^  366. 

D.  Pau  Valls,  President, 

D.  Francisco  Morera.  D.  Silvi  Thos  y  Codina! 

D.  Teodoro  Llorente.  D.  Eduart  Vidal  y  Valenciano. 

D.  Victor  Gebhardt.  D.  Robert  Robert,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Manela  Luna  Méndez  de  Vigo. 

CONSISTORI   DE-  ^  367. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  President. 

]).  Cayetà  Vidal  y  Valenciano.      D.  Robert  Robert. 

D.  J.  Romaní  y  Pulgdengolas.       D.  Marian  Fonts. 

D.  Joaquim  SitjaryBulcegura.       D.  F.  MasponsvLabrós,  Secretari. 

REYNA  DE   LA  FESTA, 

Dona  Dolós  Llopart  de  Mims. 


CONSISTORI    DE    ^868. 

D.  VÍCTOR  Balaguer,  President, 

I).  Felip  Bertran.  IJ.  Frederich  Soler. 

D.  Felip  Jacinto  Sala.  D.  Francisco  Maspons  y  Labrós. 

I).  Jacinto  Labaila.  D.  F.  Miquel  y  Badia ,  Secretari. 

REYNA   DK   LA  FESTA, 

Senyoreta  Dona  (!arme  Mercader. 


— ^^líj^^- 


(í) 


i><-S 


I).  Víctor  Balaguer,  proclamat  en  20  de  Juny  de  1861 . 

I).  Goroni  Rosselló,  proclamat  en  4  de  Maig  de  18Gà. 

D.  Joaquim  Rubió  y  Ors,  proclamat  en  S  de  Maig  de  186*i. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  proclamat  en  6  de  Maig  de  1860. 

D.  Joseph  Lluis  Pons  y  Gallarza ,  proclamat  en  5  de  Maig  de  1867, 

D.  Adolfo  Blanch  y  Cortada,  proclamat  en  S  de  Maig  de  1868. 

D.  Francesch  Pelay  Briz,  proclamat  en  9  de  Maig  de  1869. 


(1)  al.*'  Adquiriran  lo  litol  de  Mestre  los  que  hajan  arribat  à  guanyar  tres  premis,  en  la 
forma  y  manera  que  à  continuació  se  diu,  y  &erén  proclamats  per  lo  president  en  la  festa 
aliont  alcansen  lo  tercer  premi. 

a2."  Per  los  efectes  del  article  anterior  valdran  los  premis  aiii  ordinaris  com  extraordinn- 
ris  fins  lo  dia  de  la  aprobació  del  present  reglament ;  mes  é  contar  de  dit  dia  en  avant  sol:: 
donaran  dret  al  tilol  de  Mestre  los  premis  ordinaris.D  EstatuU  per  lo  bon  regiment  del  Con- 
sistori delsJochs  Florals  de  Barcelona  ,  aprobats  en  9  de  Febrer  de  186S. 


-^(  8  )¥- 

CONSISTORI    DE  -1865. 

D.  Antoni  de  BofaruU,  President, 

D.  Adolfo  Blanch.  I).  Francisco  Muns. 

D.  Geroni  Rosselló.  D.  Damàs  Calvet. 

D.  Lluis  Roca.  D.  Victor  Gebhardt,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Elena  Caballer  de  Roca. 

CONSISTORI    DE   -1  366. 

D.  Pau  Valls,  President, 

D.  Francisco  Morera.  D.  Silvi  Thos  y  Codina! 

D.  Teodoro  Llorente.  D.  Eduart  Vidal  y  Valenciano. 

D.  Víctor  Gebhardt.  D.  Robert  Robert,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA, 

Dona  Manela  Luna  Méndez  de  Vigo. 

CONSISTORI   DE-  -1  367. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  President. 

D.  Cayeta  Vidal  y  Valenciano.      D.  Robert  Robert. 

D.  J.  Romaní  y  Pulgdengolas.      D.  Marian  Fonts. 

D.  Joaquim  SitjaryBulcegura.       D.  F.  MasponsyLabrós,  Secretari. 

REYNA  DE   LA  FESTA, 

Dona  Dolós  Llopart  de  Muns. 


CONSISTORI    DE   -1868. 

D.  VÍCTOR  Ralagukr,  Presidevt. 

I).  Felip  Bertran.  IJ.  Frederich  Soler. 

D.  Felip  Jacinlo  Sala.  I).  Francisco  Maspons  y  Labrós. 

I).  Jacinlo  Labaila.  D.  F.  Miquel  y  Badia ,  Secretari. 

HEYNA   UK    LA  FESTA, 

Senyoreta  Dona  (Jarme  Mercader. 


(1) 


2><-(£ 


I).  Víctor  Balaguer,  proclamat  en  20  de  Juny  de  1801. 

I).  (ícroni  Rosselló,  proclamat  en  4  de  Maig  de  1802. 

D.  Joaquim  Rubió  y  Ors,  proclamat  en  S  de  Maig  de  ISOi'i» 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  proclamat  en  0  de  Maig  de  1800. 

D.  Joseph  Lluis  Pons  y  Gallarza ,  proclamat  en  5  de  Maig  de  1801 . 

D.  Adolfo  Blanch  y  Cortada,  proclamat  en  S  de  Maig  de  1808. 

D.  Francesr,h  Pelay  Briz,  proclamat  en  ?  de  Maig  de  1809. 


[{)  «1."  Adquiriran  lo  títol  de  Mestre  los  que  hajan  arribat  à  guanyar  tres  premis,  en  la 
forma  y  manera  que  à  continuació  se  diu,  y  serén  proclamats  per  lo  president  en  la  festa 
uhont  alcansen  lo  ten:er  premi. 

aï."  Per  los  efectes  del  article  anterior  valdran  los  premis  aixi  ordinaris  com  extraordina- 
ris (Ins  lo  dia  de  la  aprobació  del  present  reglament ;  mes  ó  contar  de  dit  dia  en  avant  soU 
donaran  dret  al  litol  de  Mestre  los  premis  ordinaris.»  Estatuts  per  lo  bon  regiment  del  Cou- 
mtori  (lelsJorhs  Florals  de  Barcelona  ,  aprobats  en  9  de  Febrer  de  186$. 


-^(  10  )*- 

NOMS  DELS  AUTORS 

(joe  Rail  afitínqut  premis  orSiauris. 


Dona  Isabel  de  Villaraartin 2 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster 3 

•  Tomàs  A^iló 1 

>  Miquel  Victoria  Amer 1 

»  VÍCTOR  Balaguer 1 

>  Adolfo  Blanch 3 

»  Francesch  Pelay  Briz 3 

t  DamàsCalvet 2 

•  Antoni  Camps  y  Fabrés 1 

>  Jaume  Collell  y  Bancells.   .......  1 

>  Marian  Fonts 1 

»  JosEPH  Lluís  Pons  y  Gallarza 3 

>  Lluís  Roca  y  Florejachs 4 

»  Geroni  Rosselló 2 

>  Joaquim  Rubió  y  Ors 3 

>  Silví  Thos  y  Codina 1 

»  Terenci  Thos  y  Codina í 

»  Francesch  übach  y  Vinyeta í 


-<7 


.vO- 


-4((   11    )^ 

NOMS  DELS  AUTORS 

nuB  L•in  obtiaaut  iireiais  BxtruorSiaaris. 


Dona  Maria  Josepha  Massanes  de  Gonzalez.     .       .  1 

»    Victoria  Penya  de  Amer. ....  1 

D.  VÍCTOR  Balaguer :2 

»  Adolfo  Blanch 1 

»  Antoni  de  Bofarull 2 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés 1 

»  t  Salvador  IMrad» 1 

»  Guillem  Forfeza 1 

»  Tomàs  Forteza 1 

»  Víctor  Gebhardt 1 

»  Manel  Milà  y  Fontanals 1 

Lo  Gansoner  de  Miramar 1 

D.  Antoni  Molins  y  Sirera 1 

»  Pere  de  Alcànlara  Penya  y  Nicolau.    ...  1 

»  JosEPH  Lluís  Pons  y  Gallarza.     ...  1 

»  Joseph  de  Palau  y  de  Huguet 1 

»  Lluis  Roca  y  Florcjachs 2 

r>  Geroni  Rosselló 1 

»  Joaquim  Rubió  y  Ors 3 

»  Terenci  Thos  y  Codina.      -       ....  1 

»  Jacinto  Verdaguer 1 

»  Gayeta  Vidal 1 


■'-?^í^.-!^^1líi'i•= 


-<(  12  )^- 

NOMS  PELS  AUTORS 

firemiats  ab  accèssit. 


Dona  Hosa  Auais  de  Rouinanille. 

1 

>     Victoria  Penya  de  Amer. 

1 

1).  Tornis  Aguiló. 

1 

»  Miquel  Victoria  Amer. 

1 

»  VícTOK  Balaguer.     . 

3 

»  Adolfo  Blanch.       ... 

2 

»  Antoni  de  Bofarull. 

« 

»  Francesch  Pelay  Briz.   . 

3 

»  Damíis  Calvet 

3 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés. 

»  Jaume  Colleu  y  Bancells.    . 

))  Jüseph  Coroleu  é  Inglada.   . 

»  t  Salvador  Entrada*      . 

»  Marian  Fonts 

»  Guillem  Forteza 

»  Jordi 

»  Manel  de  Lasarle. 

))  Teodoro  Llorente. 

»  Gabriel  Maura 

»  Armengol  del  Monlsech. 

»  Joan  Montserrat  y  Archs.    . 

))  Francisco  Muns 

))  Anicet  de  Pagès  de  Puig.     . 

0  Pere  de  Alcàntara  Penya  y  Nicolau.  , 

»  Ramon  Picó  y  Campamar.  . 

»  Fèlix  Pizcuela 

»  JosEPH  Lluís  Pons  y  Gallarza. 

.       2 

-<  13  )i^- 

D.  Alberl  de  Quintana 2 

Genis  Domingo  Reventós i 

Joaquim  Riera  y  Bertran 3 

IJuis  Roca  y  Florejachs i 

Joseph  Roca  y  Roca 1 

Joaquim  Rubió  y  Ors 4 

E.  T.  dcM..       .             2 

Terenci  Thos  y  (lodina 4 

Francesch  Ubach  y  Vinyeta 5 


Un  fadrí  de  montanya. . 
D.  Pere  Antoni  Ventalló. 

>  Jacinto  Verdaguer. 

>  Gayeta  Vidal.  . 

»  Miquel  Zavaleta.    . 


4 
4 
4 
4 
4 


NOMS  DELS  ADJUNTS  DE  NÚMERO. 


D.  Francisco  de  Paula  Aguilar. 
Placit  Aguiló. 
Joseph  Almirall. 
Evarist  Aloraar. 
Joan  Alonso  del  Real. 
Gervasi  Amat. 

Miquel  Victorià  Amer  y  Omar. 
Ramon  Andreu. 
Manel  Angelon. 
Manel  Anglasell. 
Eduart  de  Arévalo. 
Joseph  de  Argullol. 
Valentí  Bansarl. 
Ccicsii  Barallat. 
Anioni  Rastinos. 


D.  Joan  Bastinos. 

»  Felip  Bertran. 

>  Antoni  de  Bofarull. 

>  Manel  de  Bofarull. 

>  Vicens  Boix. 

>  Frederich  Bordas. 

>  Joseph  Bosch. 

>  Francesch  Pelay  Briz. 
1  Joaquim  Gadafalch. 

>  Jaume  Manel  Calafell. 

>  Camilo  Calvet. 

>  Damas  Calvet. 

»  Àlvar  Maria  Camin. 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés. 

»  Timolpo  Caprlla. 


~*(  14  )è^ 

D.  Joaquim  Casanovas.                 D.  Narcis  Gay. 

»  Pere  Casas. 

»  Ramon  Manel  Gay. 

>  Joseph  Castellet.                     i 

►  Víctor  GebhardU 

>  Ramon  Maria  Catà  de  la  Torre. 

»  Carles  Maria  Gener. 

>  Estanislau  Clariana.                 ^ 

»  Eduart  Gibert. 

»  Llorens  Clot. 

1  Ignasi  Girona. 

»  Joseph  Coll  y  Vehí.                 j 

►  Bonaventura  Grau. 

>  LluisColl. 

í  Manel  JoanGrenzner  y  Fellner 

>  Gayetà  Cortés.                        : 

►  Benet  Gros  y  Gener. 

>  Lluis  Cuchet.                          i 

»  Joaquim  Guasch. 

»  Andreu  Domènech. 

►  Joan  Illas  y  Vidal. 

»  Manel  Duran  y  Bas.                 > 

»  Joseph  Antoni  Jaumar. 

>  Miquel  Elias. 

»  Frederich  Jordà. 

>  Pau  Enrich. 

»  Joseph  de  Letamendi. 

»  General  Espalter  y  Rull.           j 

»  Claudi  Lorenzale. 

»  Eugeni  Estassen. 

>  Manel  de  Llanza. 

>  Fèlix  Maria  Falpera. 

»  Raiel  de  Llanza. 

>  Anton  Fargas  y  Solé. 

»  Joseph  Llausas. 

»   Francisco  Fassant 

►  Modest  Lleó. 

»  Ignaci  Maria  de  Ferran.            j 

►  Francisco  Xavier  Llorens. 

»  Joseph  Ferrer  y  Vidal. 

»  Rupert  Mandado. 

>  Joseph  Leopoldo  Feu.              ] 

>  F.co  Xavier  Mafié  y  Fenellosa. 

»  Baldòmero  Figarola.                 3 

►  Joan  Mané  y  Flaquer. 

»  Joseph  Flaquer.                       1 

>  Lluis  de  Marlés. 

>  Marian  Flotats.                        1 

Francisco  Marti. 

»  Emili  Fochs  y  Odena. 

»  Miquel  Marti  y  Sagristà. 

»  Joan  Font.                              1 

►  Bernardí  Martorell  y  Montells. 

>  Joaquim  Fontanals  del  Castillo. 

»  Francisco  Martorell. 

i  ignaci  Fontrodona.                   1 

>  Francesch  Masferrer. 

»  Francisco  de  Paula  Forns.        i 

Francisco  Maspons  y  Labrós. 

»  Marian  Franquesa. 

►  Marian  Maspons  y  Labrós. 

»  Francisco  de  Paula  Franquesa.  1 

*  Frederich  Masriera. 

»  Joseph  Fransí. 

»  Joseph  Masriera. 

»  Fortunat  Galtes.                      1 

Joseph  Mensa. 

»  Joseph  Garcia  Moran.                * 

Salvador  Mestres ,  Preberc. 

-*( 

15  )íl•- 

1).  Manel  Milà  y  Fonlaiials. 

D.  Pau  Ribó. 

»  Pau  Milà. 

»  Joaquim  Riera  y  Bertran. 

»  Francisco  Miquel  y  Badia. 

»  F.co  de  Paula  Rius  y  Taulel 

»  Ramon  de  Miquelerena.  - 

»  Joaquim  Roca  y  Cornet. 

i>  Matias  Mir. 

}>  Joseph  Roca  y  Roca.  * 

»  Joseph  Miravent. 

»  Elias  Rogent. 

»  Ignasi  Ramon  Miró. 

»  Joan  Roger  y  Garriga. 

»  Antoni  Molins. 

»  Paulino  Roig  y  Tapis. 

))  Joan  Montserrat  y  Archs. 

»  F.co  Romaní  y  Puigdengolas. 

»  Francisco  Muns. 

»  Pere  de  Rosselló. 

»  Pere  Nanot-Renart. 

»  Enrich  Sacanella. 

»  Pere  Odena. 

»  Felip  Jacinto  Sala. 

»  Adelart  Oliver. 

»  Francisco  Sala  y  Pou. 

»  Joan  Baptista  Orriols. 

»  Joaquim  Sala  y  Martí. 

»  Joseph  de  Palau  y  de  Huguet. 

»  Felip  Saleta. 

»  Adolf  Palaudarias. 

»  Joseph  Salgot. 

»  Manel  Patxot. 

»  Primitiu  Santmarti. 

»  Manel  Pau. 

»  Marian  Sans. 

»  Manel  Maria  Pecero. 

»  Emili  Santamaría. 

»  Joan  J.  Permanyer. 

»  Jaume  Serra. 

»  Magí  Pers  y  Ramona. 

»  Maurici  Serrahima. 

»  Felip  Pirozini  y  Marti. 

»  Pere  Serramitjana. 

»  Lluis  G.  de  Pons  y  de  Fuster. 

»  Nemesi  Singla. 

»  Ferrando  Puig. 

»  Joseph  Maria  Sirvent. 

»  Lluis  Puig  y  Savall. 

»  Ramon  de  Siscar. 

»  F.co  Puig  y  Esteve ,  Prébere. 

»  Joaquim  Sitjar. 

»  German  Puiggarí. 

j>  Joan  Sitjar. 

»  Jaume  de  Puiguriguer. 

»  Frederich  Soler. 

))  Joseph  Pujol. 

y>  Ramon  Sunyol. 

))  Protó  Pujol. 

))  Silvi  Thos  y  Codina. 

»  Albert  de  Quintana. 

»  Terenci  Thos  y  Codina. 

»  Jaume  Ramon. 

»  Salvador  Tintorer. 

y>  Manel  Ramoneda. 

»  Esteve  Torrabadella. 

»  Bonaventura  Ribas,  Prébere. 

))  Antoni  Torrents  y  Torres. 

»  Bartomeu  Ribó. 

»  Anioni  de  Torres. 

-*( 

Ü.  Manel  Torres  y  Torrents. 

»  Francesch  ïlbach  y  Vinyela. 

»  Jaume  Ubach  y  Vinyeta. 

»  Jaume  Urgell. 

»  Àgapit  Yallmitjana. 

»  Venanci  Vallmitjana. 

»  Pau  Valls. 

»  Fausti  Vancells. 

»  Alvar  Verdaguer. 

»  Gayetà  Vidal  y  Valenciano. 


16  )^- 

D.  Enrich  Xavier  Vidal. 
»  Jospph  Vilar. 
»  Joseph  Vilaseca. 
»  Isidro  Vilaseca,  Prébere. 
»  Francisco  de  Paula  del  Villar. 
y>  Francisco  Vinyals. 
7>  Jaume  Vinyas. 
»  Pere  Noiasch  Vives. 
))  Joan  Viza  y  Marti. 


ADJUNTS  FORANS. 


D.  Salvador  Busquets,  de  La  Garriga. 
' »  Pere  Gourtois ,  d'  Argelés  sur  mer. 
»  Joan  Baptista  Ferrer,  de  Girona. 

>  Pere  de  Alcàntara  Penya,  de  Palma  de  Mallorca. 

>  Joseph  de  Rosselló ,  de  La  Garriga, 


ADJUNTS  HONORARIS 


M.  L  Sr.  Rector  de  la  Universitat  literària. 

M.  L  Sr.  President  de  la  Acadèmia  de  Bonàs  lletras. 

Los  Mestres  en  gay  saber. 


-^^ 


!5f66tó  òú  Cüttetstori  irel  ïiia  t8  íe  Sebvev  òe  1869. 


Fou  llegit  un  oíici  de  la  Excel-md.  Dípulació  Provincial  de  Tarragona  , 
en  lo  que  aquella  Corporació  manifesla  la  sua  adhesió  al  Consistori  y  es- 
pressa  que  considerantse  representant  dels  interessos  morals  y  materials 
de  la  Provincià ,  prega  al  Consistori  se  servesca  inscriurela ,  si  es  posible 
en  lo  nombre  del  seus  adjunts,  pera  poder  aixís  contribuir  al  major  es- 
plendor de  las  lletras  catalanas. 

Y  '1  Consistori ,  regonegut  à  la  distinció  que  li  ha  estada  Teta  per  la 
Excel-ma.  Diputació  de  Tarragona,  resolgué  anomenaria  Adjunt  honorari. 

Pere  de  Rosselló, 

Skcrftmiï. 


ACTA  DE  LA  FESTA 


|iiii.ii,ii!i;,lii:i'ilnlllli1llii!!i!llii||l!i'iili!l'i!ll•}iN^^ 


Acta  de  la  F 


:^í->^>í«< 


"^N  la  ciutat  de  Barcelona ,  als  dos  dias  del  mes  de  Mai^  àei 
j.^'^any  del  naixement  del  Senyor,  i  869,  y  hora  de  la  ona  de  la 
tarde ,  fou  celebrada  en  la  gran  Sala  de  conlraclació  de 
la  Llotja,  la  XI  festa  dels  Jochs  Florals.  Hi  assistiren 
r  Excm.  é  Il-lm.  Senyor  Bisbe  de  esta  diòcesis,  una  comissió 
de  la  Excma.  Diputació  Provincial  de  Barcelona ,  *ls  Senyora  D.  Ciis- 
tófol  Pascual  y  Genis,  D.  EduartGatell  y  D.  Fèlix  Pizcueta,  vice-presi- 
denl,  diputat  y  secretari  de  la  Diputació  Pro\'incial  de  Valcneia,  en  re- 
presentació de  aquella  Corporació;  'Is  Senyors  D.  Pere  Massia  y  I).  Ig- 
nasi Carbó,  vice -president  y  diputat  de  Tarragona,  en  representa- 
ció de  la  Diputació  de  aquella  província ;  1s  Senyors  D.  Damiís  Calvel 
y  D.  Joaquim  Riera  y  Bertran ,  comissionats  per  la  Excma.  Diputació 
Provincial  de  riirona  ;  Y  UI  re.  Sr.   Director  del  Inslitul  de  segona 


- 1(  w  )^- 

rnsenyansa,  molls  represenlants  de  Corporacions  y  Acadéinias  ,  quasi 
lots  los  senyors  adjunts  que  íorman  lo  Consistori  y  un  numerosissini 
concurs  de  pcrsonas  convidadas. 

Lo  senyor  President  del  Consistori ,  que  lio  fou  de  la  festa ,  obrí  la 
sessió  ab  la  lectura  del  discurs  que  senyalat  de  n.o  i  *s  troba  en 
lo  volum  dels  Jochs  Florals  de  aquest  any,  llegint  desprès  de  ell,  T  in- 
frascrit  Secretari,  la  memòria  que  prevenen  los  Estatuts  y  va  conti- 
nuada de  n.o  2. 

Per  ordre  del  senyor  President,  s'  obri  desseguida  '1  plech  que 
contenia  M  nom  del  autor  premiat  ab  la  Flor  natural  ,  que  apare- 
gué ésser  D.  Francesch  Pelay  Briz.  Proclamat  lo  nom ,  comparegué 
r  autor,  qui  anà  à  cercar,  a  la  taula  de  la  Presidència,  '1  premi  de  ho- 
nor y  cortesia ,  y  T  oferí  incontinent  à  la  senyoreta  Dona  Mercè  Es- 
trada, manifestant  voler  aixis  honrar  al  mateix  temps  la  bona  memò- 
ria del  sèu  difunt  pare ,  '1  llorejat  poeta  D.  Salvador  Estrada.  Ab 
aquest  dò  quedà  de  fet  proclamada  Reyna  de  la  festa ,  y  entre  'Is  pi- 
caments de  mans  de  tots  los  concurrents  la  anà  à  rebre  M  Sr.  Pre- 
sident ab  altre  dels  senyors  Mantenedors ,  y  la  acompanyaren  al  trono 
presidencial  que  desde  'I  principi  li  havia  estal  reservat. 

Lo  senyor  Mantenedor  D.  Joscph  Roca  y  Roca ,  llegí  la  poesia  titu- 
lada Amor  (n.o  3),  y  seguidament  s*  anaren  obrint  los  demés  plechs 
pertanyents  à  composicions  premiadas ;  llegintse  do  estàs  las  que  ob- 
tingueren premis  bè  ordinaris,  bè  extraordinaris,  y  ademés  la  quo 
obtingué  'I  primer  accèssit  à  la  Englantina,  que  volgué  'I  Consis- 
tori fos  llegida  pera  correspóndrer  à  la  dislincció  que  li  havia  fèt  la 
Excma.  Diputació  provincial  de  Tarragona,  concedintli  una  medalla 
de  plata. 


-^i  21  )i^- 

Apareguéren  premiats  ab  los  accèssits  de  la  Flor  natural,  Don 
Francesch  Ubach  y  Vinyeta,  per  la  poesia  titulada  La  Nova  Prima- 
vera (n.o  4),  y  D.  Damas  Calvel,  per  la  anomenada  L  Arbre  de  la 
Llibertat  (n.o  5). 

Resulta  premiat  ab  la  Englantina  de  or,  ü.  Jaume  Gollell  y  Ban- 
cells,  de  Vich,  autor  de  la  poesia  titulada  A  la  gent  del  any  vuyt 
(n.o  6) ,  que  llegí  entre  *l  picament  de  mans  del  auditori;  ab  lo 
primer  accésit  D.  Albert  de  Quintana,  de  Torroella  de  Montgrí,  que 
llegí  també  sa  poesia  anomenada  L•  rey  Pere  del  punyal ;  y  ab  lo 
segon  y  lercer  accèssits  D.  Francesch  Pelay  Briz,  autor  de  la  poesia 
L•  Pros  Dalmau  (n.o  7)  y  D.  Francesch  Ubach  y  Vinyeta,  que  apa- 
regué serho  de  L•  vectigal  de  la  carn  (n.o  8). 

Fou  premiat  ab  la  Viola  de  or  y  plata,  D.  Francoçch  Pelay  Briz, 
que  aparegué  ésser  autor  de  la  poesia  que  porta  per  títol  Mesqui- 
nesa (n.o  9) ,  y  que  ell  mateix  llegi;  y  resultant  haver  obtingut  los 
tres  premis  ordinaris  previnguts  pel  Reglament,  fou  proclamat 
pel  senyor  President,  Mestre  en  Gay  Saber.  Conseguíren  los  dos 
accèssits  à  est  premi,  D.  Anicet  de  Pagès  de  Puig,  de  Figueras,  y 
D.  Jaume  Colleu  y  Bancells,  de  Vich,  autors  de  las  dos  poesias  ano- 
mcnadas  Magestad  de  Dèu  (n.o  9)  y  L'  Adéu  al  mon  (n.o  10). 

Guanyà  1  premi  extraordinari  do  Una  palma  de  argent,  .oferta 
pol  Ateneo  Balear ,  D.  Tomàs  Forteza ,  de  Mallorca ,  autor  de  la 
poesia  titulada  Mallorca  (n.o  11),  que  llcgi,  'I  senyor  Mantenodor 
D.  Joseph  Roca,  y  ab  dos  accèssits  a  est  premi  D.  Francesch  Ubach 
y  Vinyeta,  per  las  poesias  L•  conversió  de  W  LuU  (n.o  12)  v  Las 
Germandats  de  Mallorca  (n.o  13). 

I).  Joaquim  Riora  y  Borlran,  do  Girona,   aparegué  óssor  Y  aulor 


-í(  22  )*- 
de  la  Història  de  un  pagès  (n.o  14-)   (\\\o.  obtingué  V  accésil  a  la 
medalla  de  coure  ,  oferia  pel  Alcneo  Català. 

Desseguida  foren  cremals  los  plechs  que  contenina  los  noms  dels 
aulors  no  premiats,  y  llegit  lo  discurs  de  gracias  (n.^i  15)  pel 
Senyor  Mantenedor  D.  Eussehi  Anglora ,  'I  Senyor  President  dona 
per  conclosa  la  festa,  tocant  desprès,  com  avans  y  durant  la  mateixa, 
la  música  de  Artilleria  y  la  de  la  Kscola  de  cegos,  diferentas  pessas  y 
ransons  populars  de  nostra  terra. 


Lo  lantenedor  Presidem, 
Adolf o  Blanch. 


lo  liBteBedor  Secretari, 
Pere  de  Rosselló. 


•n 


Cl  — 


DISCURS 


DKI.  SKNYOn  l»HKSIDKNT 


^ENYOílSi 


Volgau  avuy ,  vos  precli ,  que  'us  dirigesca  sa  veu  desaulorisada, 
desde  aquest  siti  honrós  en  que  'us  ha  plagut  col-locarlo ,  'I  menys 
digne  de  ser  lo  continuador  de  eixos  literats  fespeclables,  de  eixos 
homes  de  lley  y  patricis  per  tants  de  títols  il•lustres,  de  eixos  prous 
historiadors  y  renomats  poelas,  que  tant  per  sòn  alt  seny  y  autoritat 
r  han  fet  ja  deu  vegadas  venerable. 

No  vinch  a  recordarvos  una  mès  encara ,  lo  que  prou  vostra  pre- 
sència aqui  justifica.  No  vinch  à  repetirvos  lo  que ,  ab  sòn  prestigiós 
accent,  ban  assegurat,  han  afermat,  han  profetisat  la  sabiduria  y  M 
geni.  No  vinch  ú  afegir  una  guspira  mès  a  eixas  ardentas  esparsas 
ab  que,  per  amor  de  la  terra  y  de  tot  lo  que  es  de  la  terra,  han  om- 
plert vostres  pits  prou  catalans  mos  insignes  y  honorables  predeces- 
sors. 

Nó ;  sinó  que  herall  de  un  passat  que  no  sab  rebujar  lo  cor,  y  de- 
vanter  de  un  bell  esdevenidor  per  qui  'Is  de  tots  glateixan,  vinch  en 
nom  de  la  gaya  poesia ,  de  eixa  filla  de  la  suma  bondat  y  la  bellesa, 
que  dóna  serenitat  y  goig  al  esperit;  vinch  en  nom  del  Consistori 

4 


flels  Jochs  florals  catalans,  quo  's  diuhen  de  Barcelona,  com  s'  ho 
deyan  los  anlichs  senyors  de  la  terra  catalana,  vinch  à  darvos  lo  mot 
€onsa^rat  de  totas  las  altas  y  coratjosas  empresas:  Avant!  avant  y 
fora ! 

j Avant!  siiíu  ab  nosallres,  los  qui  sabeu  ser  veritables y  bons  ciu- 
ladans  del  Univers,  sens  tenir  en  menyspreu  lo  reco  de  ell  ahont  són 
nats,  ni  'Is  fets  raès  ó  menys  dig^nes  de  recordansa  de  sos  il-lustres 
l^roj^enitors,  ni  la  llengua,  que  no  podran  confóndrer  jamay  ab  cap 
altra,  y  que  Is  vendrà  sempre  per  forasters  y  per  estranys  ahont 
SP  vulla  que  vajan, 

Sian  ab  nosaltres  Jos  qui  tenen  cor  y  senten,  los  qui  tenen  ulls  y 
veuhen,  los  qui  tenen  esperit  y  M  subliman  à  las  altas  regions  de  las 
.bonàs,  de  las  puras,  de  las  verament  lluminosas  y  humanitarias  ideas. 

A  eixos  crida  y  vol  aqui  entre  nosaltres  Catalunya.  Als  qui  ab  sa 
berieyta  parla  fan  revifar  la  noble  pols  ahont  covan  las  cendras  dels 
seus  fills.  Als  qui,  de  part  propà  ó  llunya,  venen  al  menys  a  séures 
una  vegada  al  any  en  lo  sagrat  ascó  de  la  pàtria.  Als  qui  en  benavi- 
rat  romiatge,  com  porta  la  oroneta,  de  la  africana  riba,  lo  dols  escalf 
de  amor,  del  fons  Ae  llurs  casadas  venen  à  dur  a  la  llar  que  pera 
tots  encén  avuy  Catalunya,  M  foch  del  sentiment  mes  viu  que  de  ho- 
me en  cor  hi  pot  niar:  T  amor  de  tot  lo  bell,  de  tot  lo  bo,  de  tot  lo 
gran. 

Avuy  venim  a  parlar  de  vosaltres,  petitas  grand<^sas  del  nostre  ca- 
sal. No  ab  la  cega  preocupació  y  4  desapoderat  enlussiasme  del  qui 
«sols  viu  entre  1s  passats  y  respira  la  pols  de  las  minas»;  sinó  avivant 
ab  seny  Y  esperit;  tot  acostantnos  tap  al  Orient,  de  ahont  ve  la  llum; 
tot  aplegantnos  devall  de  esta  gentil  antigualla ,  que  1*  art  ha  consa- 
grat y  que  la  civilisació  del  nostre  poble  *ns  conserva;  aqui,  prop  del 
rompent  de  las  onas ,  que  'ns  recordan  los  temps  aquells,  en  que  no 
»ent  mès  que  catalans,  venciam  imperis  y  repúblicas;  aquells  temps, 
en  que  Ms  nostres  mès  forts  y  mès  assenyats  monarcns  nos  tenian 
per  <c  bons  amichs  e  companyons  » ,  y  en  que  1  lay  y  '1  sirventés  del 
trovador,  igualment  ressonavan  sota  1  perpunt  del  caballer  y  sota  ia 
jupa  del  menestral ;  aquells  temps,  en  fí,  en  que  enviavam  al  Egipte 
y  a  la  Síria,  a  \^  Palestina  y  a  la  Armènia,  al  mar  Roig  y  al  mar 


-<  27  >- 
Neiçip  y  a  lots  los  mars  coneguts,  los  nostres  punyos  de  Lleyda  y  de 
Valls,  de  Sant  Daniel  y  de  Tarrassa,  de  Mallorca  y  de  València;  'Is 
nostres  fustans  y  colonias  y  sargas ,  los  nostres  fruyts ,  los  nostres 
corals  y  *ls  nostres  Terròs,  de  que  tant  bè  'ns  sabiam  servir  pera  la 
pau  com  pera  la  guerra. 

Per  això  cal  que  'us  trngam  à  la  festa  de  la  poesia ,  ben  aslrugas 
banderas  gremials ,  prou  arraulidas  fins  ara ,  y  abans  tant  flamejantas 
y  afalagadas  pel  ayre  de  la  dignitat  y  de  la  independència  del  poble. 
AI  fer  nosaltres  reviscolar  eixa  llengua ,  en  que  escriguéren  los  vos- 
tres prohoms  las  Ordenansas  dels  gremis ,  y  la  obra  de  sòu  amor  y 
de  sa  escalfada  pensa  'Is  nostres  poetas,  no  es  sols  la  llengua  de  un 
poble  gran  y  digne  lo  que  hem  volgut  fer  reviurer,  sinó  V  esperit 
que  la  animava ,  aquell  esperit ,  ple  de  ferm  y  seré  patriotisme ,  que 
desprès  de  havervos  honrosament  cobert  ab  la  noble  polsímera  del 
traball  generador,  nos  porta  à  tots  à  iernos  soterrar  gloriosament  ab 
las  ruinas  de  las  pàtrias  llibertats  ,  sola  las  feixugas  murallas  de  una 
empresonadora  Ciutadela;  pera  renàixer  en  lo  gran  jcrn  del  Bruch; 
pera  llevarnos  en  aquest  punt,  mès  catalans  que  may,  si  pot  ésser. 

Per  això  cal  que  'us  tingam  entre  nosaltres  ,  dignes  representants 
de  las  diputacions  de  Catalunya  y  antich  reyalme  de  València ,  que 
tant  vos  interessau  per  la  vida  de  la  llengua;  de  eixa  beneyta  llen- 
gua ,  que  prop  de  tres  segles  de  abominació  no  han  pogut  afogar  ni 
menys  tòrcer. 

Per  que  es  avuy  verament  lo  jorn  de  gaubansa  de  las  lletras  cata- 
lanas,  que  ab  tant  abundós  conreu  adobaren,  bè  mès  de  un  segle,  a 
nostras  gerraanas  las  de  Provensa ,  y  à  las  que  's  plagueren  los  nos- 
tres prínceps  y  'Is  nostres  consellers,  en  cobrir  ab  sos  mantos  de  ar- 
minis  y  ab  sas  encesas  gramallas.  Perquè  avuy  festejam ,.  com  verita- 
bles fills  de  la  terra ,  a  aqueixa  mare  dels  pobles ,  q,ue  'Is  hi  impri- 
meix y  'Is  hi  enmotlla  una  fesomia  ben  seva ;  que  'Is  hi  dóna  pera  sas 
ideas  y  pera  sos  sentiments ,  una  forma  y  un  caràcter  ben  estimats  y 
ben  propis ,  y  que  aixi  entreté  afalagosa  'Is  may  prou  llarchs  instants 
de  la  pau,  com  sab  trobar  críts  feréstechs  de  guerra ,  pera  rebatrels 
al  combat  quant  permet  Dèu  que  la  hora  'n  sia  arríbada.  Y  perquè, 
a  la  veu  de  un  irrisori  y  tlestomador  Alsal  L•laUcr ,  la  insütució 


~4{  28  )>-- 
menys  oficial,  la  mès  catalana  de  nostres  dias,  s'  es  llevada  mès  alta, 
en  los  brassos  de  tot  un  poble  que  no  podrà  may  apendre  à  rene§^ar 
de  Dèu  y  de  la  pàtria,  ni  vol  tancarse  a  grat  seient  las  amplas  portas 
de  són  desitjat  esdevenidor. 

Pas,  donchs,  à  la  institució  dels  Jochs  florals  catalans ,  que  alsant 
del.  fons  del  aburriment  y  del  oprobi  '1  prehuat  joyell  de  la  nostra 
llengua,  pera  consagrarli  tot  T  amorós  cultiu  de  que,  cert,  es  ben 
digna,  ha  llegit  en  lo  pervindre  de  la  pàtria  dels  Fivallers  y  dels 
Casanovas,  que  no  ha  de  viure  mès  temps  esclavisada  y  mesquina. 

Gantau  ja,  poetas,  ab  eixa  dolsa  parla  que  tant  nos  va  à  tots  dret 
al  cor.  La  dignitat  y  '1  saber,  la  juventut  y  la  bellesa,  '1  geni  y  'i 
patriotisme  us  escoltan.  Despertau  las  veus  de  las  passadas  genera- 
cions, que  servan  adormidas  los  teginats  y  motlluras  de  aquesta 
magnifica  obra,  entre  las  que,  si,  no  ho  duptau,  no  hi  mancarà  la  de 
aquest  príncep  insigne  y  ver  amador  de  la  gentilesa,  ni  la  de  aquest 
assenyalat  historiador,  y  mestre  meu  ben  volgut,  que  no  ha  mort  pe- 
ra nosaltres,  y  que  viurà  llargament  la  vida  de  la  posteritat. 

Pas,  donchs,  à  la  festa  de  la  poesia  I  Pas,  als  Jochs  florals  del  any 
1869!  Pas,  pas  à  la  llengua  catalana !  ' 

He  dit. 


II. 


MEMÒRIA 


líKI, 


SENYOR  SECRFITARI  DEL  OONSlSTORl 

D.  PERE  DE  ROSSELLÓ. 


^trqox% : 


Quant  veig  pintats  en  tots  los  rostres  lo  desilj  y  T  afany  pera  ohir 
las  inspiradas  trovas  dels  lluytadors  de  las  Uetras,  y  conèixer  los  noms  * 
dels  quins  han  conquerit  est  any  los  llors  de  la  victòria,  fóra  en  mi 
propòsit  temerari  voler  retardar  la  satisfacció  que  csperau  sentir  ben 
prompte. 

Poch  ocuparé,  donchs,  la  atenció  de  tant  escullit  auditori;  pus  pen- 
so que  scra  tant  mes  estimada  ma  memòria,  quant  mes  curta  sia. 

Ressenyant  los  fets  mes  notables  que  pera  nostras  lletras  han  ocor- 
regut desde  'I  5  de  Maig  últim ,  que  serà  en  la  història  de  la  nos- 
tra renaixensa  un  jorn  de  glòria ,  menció  deu  ésser  feta  de  la  Reyal 
orde  dictada  en  19  del  prop  passat  Setembre,  en  forsa  de  la  qual 
fou  derogada  la  disposició  prohibitòria  de  representacions  dramaticas 
en  llengua  catalana.  'L  Consistori  's  complau  en  donar  públicament 
una  mostra  de  regoneixensa  à  las  personas  y  corporacions  que  tant 
fructuosament  aixecaren  la  veu  en  favor  de  nostra  llengua,  y  singu- 
larment à  la  Acadèmia  de  Bonàs  lletras  y  al  Ateneo  Català,  que  en  to- 
tas  ocasions  han  sapigut  sortir  a  la  defensa  de  las  cosas  de  la  terra. 


(^enprs : 


Quant  veig  pintats  en  tols  los  rostres  lo  desilj  y  T  afany  pera  ohir 
las  inspiradas  trovas  dels  lluytadors  de  las  lletras,  y  conèixer  los  noms* 
dels  quins  han  conquerit  est  any  los  llors  de  la  victòria,  ibra  en  mi 
propòsit  temerari  voler  retardar  la  satisfacció  que  csperau  sentir  ben 
prompte. 

Poch  ocuparé,  donchs,  la  atenció  de  tant  escullit  auditori ;  pus  pen- 
so que  serà  tant  mes  estimada  ma  memòria,  quant  mes  curta  sia. 

Ressenyant  los  fets  mes  notables  que  pera  nostras  lletras  han  ocor- 
regut desde  'I  5  de  Maig  últim ,  que  serà  en  la  història  de  la  nos- 
tra renaixensa  un  jorn  de  glòria ,  menció  deu  ésser  feta  de  la  Reyal 
orde  dictada  en  19  del  prop  passat  Setembre,  en  forsa  de  la  qual 
fou  derogada  la  disposició  prohibitòria  de  representacions  dramúticas 
en  llengua  catalana.  'L  Consistori  's  complau  en  donar  públicament 
una  mostra  de  regoneixensa  à  las  personas  y  coi^poracions  que  tant 
fructuosament  aixecaren  la  veu  en  favor  de  nostra  llengua,  y  singu- 
larment à  la  Acadèmia  de  Bonàs  lletras  y  al  Ateneo  Català,  que  en  to- 
tas  ocasions  han  sapigut  sortir  a  la  defensa  de  las  cosas  de  la  terra. 


4(  ;}2  )^  ■ 

Bè  valia,  per  cert,  nostre  naixent  teatre,  V  amparo  y  protecció  que 
tant  generosament  li  va  ésser  prestada.  Nascut  pochs  anys  fa,  a  la 
sombra  de  aquesta  festa,  ha  recorregut  brillantment  tots  los  generós, 
y  desde  las  gayas  y  senzillas  pcssas  de  costums  en  un  acte ,  fins  al 
drama  histórich,  pot  avuy  oferir  als  aymadors  y  crítichs ,  un  crescut 
arreplech,  en  que  brillan  en  tots  generós  quelcunas  joyas  de  prehua- 
da  estima.  Las  Euras  del  Mas^  Las  Pubillas  y  7s  Hereus ,  La  Co- 
mèdia de  Falset  y  altres  produccions  fa  poch  estrenadas  ab  tant  y 
tant  just  aplauso ,  son  la  millor  prova  de  la  veritat  de  mas  paraulas. 
Bona  anyada  'ns  ha  donat  Dèu  pera  M  genero  dramàtich !  Ben'  hajan 
eixa  c^pla  de  estudiosos  joves,  que  han  conseguit  fer  un  teatre  cata- 
là, concorregut  com  cap  altre,  y  ahont  ab  la  ajuda  de  üèu  *s  con- 
servaran sempre  vius  V  amor  à  la  pàtria ,  1  respecte  à  las  costums  y 
lleys  nostras  y  la  veneració  pera  tot  lo  que  os  sant  y  Diví ! 

Lo  Consistori  *s  complau  també ,  en  consignar  en  est  llocli  y  oca- 
sió solemne,  un  públich  testimoni  del  sèu  agrahiment,  a  las  dístingi- 
das  corporacions  que  han  volgut  abrigarlo  baix  de  són  mantell  respecta- 
ble, y  donar  una  era  patriòtica  y  una  veu  de  carinyosa  adhesió  a  son 
propòsit. 

Quant  renaixéren,  fa  i  i  anys,  eixas  gayas  festas,  V  Excel-lentissim 
Ajuntament  de  Barcelona,  la  Excel•lentíssima  Diputació  Provincial  y 
totas  las  corporacions  cientifícas  y  literarías,  estimant  bè  '1  patrió- 
tich  esperit,  los  nobles  propòsits  y  'I  profitós  objecte,  que  conseguir 
volia  '1  Consistori,  volgueren  concórrer  ab  sos  cabals,  y  mòlt  mes  ab 
la  sua  coral  adhesió,  à  la  bona  obra,  donant  ab  sas  joyas  y  bona  vo- 
lensa  novell  dalit  als  inspirats  trovadors  de  la  Pàtria ,  de  la  Fé  y  del 
Amor. 

Bè  podiam  ja  estar  contents  de  la  nostra  obra !  Aquest  any,  però, 
las  corporacions  mes  distingidas  y  assenyaladas  de  la  terra  ahont  se 
parla  nostra  llengua,  han  volgut,  per  propi  impuls,  manifestar  la  sua 
conformitat  sencera ,  ab  la  idea  que  alena  en  tots  nosaltres.  Aixis  ho 
demostra  la  Diputació  Provincial  de  Tarragona  ab  las  suas  expresi- 
vas  comunicacions,  ab  la  sua  oferta  de  una  medalla  de  plata  que  en 
nom  seu  's  dóna  avuy  y  ab  la  sua  representació  en  est  lloch;  aixis 
ho  diu  la  Corporació  provincial  de  València,  en  lo  seu  ofici  dictat  ab 


-^(  33  >  - 
un  enlussiasme  consemblant  al  que  respira  la  caria  dels  lletrats 
de  aquella  joliu  encontrada;  y  ab  la  sua  presència  en  esta  festa;  aixis 
ho  diu  la  Diputació  Provincial  de  Girona,  que  ha  volgut  també  ésser 
representada  en  aquest  entarímat,  en  que  tota  ella  assisteix  ab  lo  cor 
y  ab  la  pensa;  aixis  ho  diu  la  Diputació  de  Lleyda,  que  per  medi 
de  unas  patrióticas  lletras ,  expressa  '1  seu  assentiment  complert  als 
treballs  del  Consistori  y  à  la  festa  que  celebram  en  aquest  dia,  y  aixis 
ho  demostra,  finalment,  la  presencia  en  est  lloch,  de  tantas  per- 
sonas  distingidas,  de  tan  honorables  corporacions  y  de  tantas  co- 
missions escullidas.  Grat  sia  à  Dèu !  La  bona  grana  ha  donat  fruyt 
rích  y  saborós;  V  arbre  ahi  plantat,  ha  posat  ja  valentas  arrels  y  'Is 
vents  de  la  borrasca  podran  vinclar  sas  ramas  y  maimenar  sas  fullas, 
mes  no  conseguiran  jamay  arrebassarlo ! 

Mes  també  tenim  est  any  com  lo  passat,  un  sentiment  que  cndola 
nostra  festa.  La  mort  ha  vingut  i  segar  novament  en  lo  mes  florit  del 
nostre  camp,  y  no  podrem  ja  véurer  mes  en  eixos  sitials,  í  'N  Joan 
Cortada.  'Ls  seus  coneixements,  la  sua  laboriositat  ben  probada  en 
la  càtedra  y  en  la  estampa,  són  clar  juhi,  sòn  particular  carinyo  i  la 
joventud,  la  afabilitat  de  sòn  caràcter  y  V  amor  que  sempre  professi 
i  la  pàtria,  li  guanyéren  la  estimació  general,  y  ben  segurs  estem  de 
que  las  suas  virtuts  li  han  conquerit  la  eterna  benhauransa . 

Lo  Consistori  cregué  enguany  convenient  disminuir  lo  terme  pera 
la  admisió  de  composicions,  à  fi  de  poder  disposar  de  mes  temps  pera 
ben  jutjar  las  presentadas.  Y  per  mes  que  'Is  quinze  dias  últims  fos* 
sen  mòlt  y  mòlt  aprofitats,  tots  anys  pels  trobadors,  353  compo- 
sicions han  estat  presentadas  pera  concórrer  als  8  premis  ó  joyas  que 
bavian  estat  ofertas.  De  ellas  49  han  estat  inspiradas  per  la  Fé  y  'Is 
sentiments  religiosos,  42  pel  amor  de  la  Pàtria  y  247  han  sigut 
dictadas  per  la  lliure  inspiració  dels  trobadors.  En  los  premis  es- 
traordinarís,  44  han  cantat  las  gestas  y  costums  de  las  vehinas  iilas, 
8  las  tradicions  y  glórias  del  reyalme  de  València  y  4  han  trobat 
sobre  la  fraternitat  literària,  haventse  à  mes  presentat  6  novelas  as- 
pirant à  la  medalla  de  coure  oferta  pel  Ateneo  Català. 

Set  premis  ó  joyas,  tenia  donchs,  anunciadas  lo  Consistori  pera  'I 
certamen  de  enguany,  haventse  afegit  à  ellas,  poch  temps  fà,  una  me- 

5 


-^(  34  )ih- 
dalla  de  plata  que  la  Diputació  Provincial  de  Tarragona,  plena  de 
patri  amor  y  esperit  verament  català,  ha  volgut  s'  adjudiqués  a  la 
poesia  que  obtingué  '1  1.®^  accèssit  à  la  englantína. 

Veus  aquí  ara,  la  manera  com  ha  cregut  lo  Consistori  que  devia 
repartir  las  joyas  del  art,  als  cultivadors  de  las  mes  ílayrosas  flors  del 
cor  y  de  la  pensa. 


PREiMl  m  LA  FLOK  .NA ÏHKAL. 

( Poligalasaratilis.i  Uegaludel  jariiiner  Sr.  Martí. 

Ha  estat  concedit  à  la  composició  que  porta  per  títol:  Amor  !  y  per 
lema  Amor,  misteriosa — clau  de  maravellosa — nova  existència 
de  un  pervindre  ignot.  La  magnitut  de  la  concepció,  la  forsa  de 
la  espressió  en  quelcunas  estrofas,  la  sobrietat  y  puresa  del  Uenguat- 
je  y  mòlt  particularment  la  cristiana  pintura  que  fa  '1  poeta  del  sen- 
timent per  exceléncia,  han  merescut  semblant  distincció  del  Consistori, 
per  mes  que  's  planyi  de  algunas  imperfeccions  de  execució  que  no 
destmheixen  pas  T  efecte  del  conjunt. 

Lo  primer  accèssit  s'  ha  donat  a  la  poesia  La  Nova  Primavera, 
plena  de  sentiment  poétich,  delicadament  versificada,  y  en  la  que  *1 
pensament  fundamental  se  sosté  sempre  à  igual  altura  y  's  troba  ma- 
tisat de  bellissimas  imatges. 

Ha  obtingut  lo  segon  accèssit  la  poesia  titolada  L  Arbre  de  la 
Lltbertatj  en  la  que  prova  sòn  autor  notable  facilitat  de  versificació 
y  llenguatge,  vera  inspiració  poètica  y  '1  foch  patriótich  que  en  sòn 
cor  alena. 

En  eix  grupo  ha  cregut  lo  Consistori  que  devia  fer  una  menció 
mòlt  especial  de  la  composició  titolada  L•  bressol^  que  si  per  sa  va- 
lenta versificació,  sa  aspra  energia  de  pensaments  y  de  estil  y  la  so* 
brietat  y  forsa  ab  que  sóa  expressats,  era  digne  de  major  distincció,  no 
aixis  per  la  passió  que  la  ha  inspirada. 

Las  poesias  que  portan  per  títol  Al  temps  vell,  A  la  reyna  del 


-^i(  35  )i- 
Amor  y  la  hermosura^  Canso  del  Príncep  Alfred,  L•  mal  Comp^ 
U,  L•  mal  casament  y  Am4>rj  mereixen  ésser  mencionadas  per  las 
cualitats  que  's  troban  en  tolas  ellas. 


PREMI  DE  LA  ENGLANTINA. 


S'  ha  adjudicat  à  la  poesia  que  porta  per  títol  A  la  gent  de  V  any 
vuyl  y  per  lema  Tots  se  'n  van. 

La  èpica  entonació  ab  que  ha  sapigut  cantar  son  autor  las  glórias 
dels  quins  lluytaren  per  nostra  independència,  la  valentia  de  cada 
una  de  las  estrofas,  la  gradació  ben  conduhida,  ben  sostinguda  y  mi- 
llor termenada  de  la  composició,  la  propietat  de  llenguatge  y  de  me- 
tro, r  ardent  entussiasme  que  tota  ella  respira,  fan  à  aquesta  poesia 
digne  del  premi  que  li  ha  adjudicat  lo  Consistori  y  digne  del  fet 
faistórich  a  que  esta  dedicada. 

La  medalla  de  plata  que  ha  volgut  la  Diputació  de  Tarragona 
s*  adjudiqués  en  son  nom  al  poeta  que  millor  cantés  las  glórias  de 
la  pàtria,  ha  estat  concedida  à  la  composició  titolada  L•  rey  Pere 
del  punyal^  en  la  que  són  autor,  inspirantse  remotament  en  la  canso 
del  compte  T  Arnau  y  continuanthi  ab  molta  oportunitat  quelcuns  de 
sos  versos,  deixa  córrer  lliurament  sa  imaginació,  portant  y  conseguinL 
un  lloable  objecte  moral  y  un  bon  efecte  dramatich. 

Lo  segon  accèssit  s'  ha  adjudicat  à  la  poesia  L•  pros  Dalmau,  que- 
ab  metro  y  llenguatje  mòlt  catalans  conté  una  narració  històrica  en> 
que  's  notan  bonàs  descripcions,  felissos  efectes  dramàtichs  y  creixent 
interès. 

Se  donà  'I  tercer  accèssit,  al  romans  titolat  L•  vectigal  derta  carn, 
en  que  ressalta  la  veritat  històrica  y  la  poètica  forma  ab  que  es  re- 
ferida, vensent  las  moltas  dificultats  que  presenta  la  narració  del  fet 
que  ha  inmortalisat  à  *N  Joan  Fivaller. 

Menció  déu  ésser  feta  en  est  lloch,  de  las  composicions  titoladas 
L•  mort  del  compte  y  Rey  boig  poble  boig  ò  En  Joan  de  Canya- 
mas,  en  las  que  resplandeixen  nialifats  moH  estimables. 


4{  36  > 


VIOLA  DE  OR  Y  PLATA. 


S'  ha  considerat  digne  de  ella  al  stranips  que  porta  per  títol  Mes 
quinesa  y  per  lema  Ego  apis  matiruB  morè  modoque  grata  carpen- 
tis  thima,  per  laborem  plurimum...  operosa  parvus  —  carmina 
(ingo.  Lo  sentiment  religiós  de  que  està  impregnada ,  ia  homiltat  ab 
que  en  ella  's  canta  'I  poder  de  Oèu  y  las  maravellas  de  sa  obra,  la 
sonoritat  y  cadència  de  sa  versificació  y  la  puresa  de  son  llenguatge, 
li  han  merescut  aquesta  joya. 

Lo  primer  accèssit  ha  estat  donat  à  la  poesia  títolada  Magestal 
de  DèUf  per  la  valentia  de  sos  pensaments  y  la  fé  ardent  que  en  tota 
ella  resplandeix. 

Ha  obtingut  lo  segon  accèssit  U  Ad<m  al  mon^  que  's  distingeix 
per  la  forsa  de  sentiment  poètich  y  la  bellesa  de  la  descripció  que 
conté. 

S' han  fet  mereixedoras  de  menció,  en  aquest  grupo  La  oració ^  La 
oració  del  Senyor  y  Defalliment. 


PREMI  DE  UNA  PALMA  DE  ARGENT 

OFERTA  PEL  ATENEO  BALEAR. 


Ha  merescut  aquest  premi  per  majoria  de  vots,  la  galana  poesia  tí- 
tolada Mallorca,  que  té  per  lema  Maylorcha  Senyor  En  Rey  — 
Illa  X  aur  es  apeylada — E  es  lo  cel  e  el  parays —  De  las  gents 
qui  n*  han  membrança.  Sa  esmerada  dicció,  facilitat  y  correcció 
de  estil  y  la  sobrietat  ab  que  *s  manté  dintre  tk  un  tema  descriptiu,  li 
han  valgut  est  premi. 

Dos  vots  havian  estat  donats  al  sentit  romans  titolat  La  conver- 
sió  d^  En  Lull,  que  obtingué  desprès  per  unanimitat,  com  tots  los 
anteriors  premis,  lo  primer  accèssit  ó  esta  joya.  Resplandeixen  en 


-4(  37  ).«- 
est  romans  lo  moviïnenl  altament  dramatich,  forma  varonil  y  en  aK 
guns  trossos  cert  sabor  classich,  quals  calitats  ressaltan  mes  per  las 
mòltas  dificultats  que  ha  degut  vèncer  lo  poeta  en  lo  desarrollo  del 
pensament  dramàtich;  mes  eslas  bonàs  condicions  sòn  en  alguna  ma* 
hera  ofuscadas  per  certa  incorrecció  general  que  s'  adverteix  en  la 
composició. 

S' ha  donat  lo  segon  accèssit  al  romans  que  porta  per  titol  Las 
germandats  de  Mallorca,  per  los  valents  tochs  que  en  ell  se  troban 
)  per  la  sòbria  y  sentida  pintura  del  fet  histórich  que  narra. 

En  est  grupo  han  merescut  menció  honorifica  las  dos  composicions 
litoladas  Ensomis  é  remembranças  y  Lo  L•rrer  bes,  en  que  s'  ad- 
verteix gran  coneixement  del  llenguatje  y  mòlt  estudi  dels  assump- 
tes que  tractan. 

PREMI  DE  LA  ROSA  DE  OR 

OFERTA  PELS  POETAS  Y  LLETRATS  DE  VALÈNCIA. 

Lo  Consistori  ha  cregut  que  no  podia  adjudicar  enguany  esl  pre- 
mi, per  no  haverse  presentat  cap  composició  mereixedora  de  ell. 


PREMI  DE  LA  FRATERNITAT  LITERÀRIA. 

Tampoch  ha  pogut  lo  Consistori  concedir  est  premi,  per  no  consi- 
derar digne  de  sa  importància  cap  de  las  composicions  que  a  ell  as- 
piravan. 

PREMI  DE  UNA  MEDALLA  DE  COURE 

OFERTA  PEL  ATENEO  CATALÀ. 

No  s'  ha  donat  est  premi.  S'  ha  concedit  un  accèssit  a  la  novela 
que  porta  per  titol  Historia  de  un  pagès  y  per  lema  Qué  me  'm  diheu 


4(  38  )^ 
de  una  vida  cóm  aquesta  ?  En  ella  revela  són  aator  ésser  un  bon 
prosista  català,  conèixer  perfectament  la  vida  del  camp  y  baber  es- 
tudiat la  història  y  las  costums  de  la  època  històrica  à  que  's  refe- 
reix. Se  trovan  igualment  en  esta  composició,  bons  caràcters,  senti- 
ments propis,  en  tot  concepte,  de  cors  catalans,  descripcions  plenas 
de  animació,  encara  que  massa  detalladas  alguna  vegada,  y  episodis  de 
forsa  y  moviment  dramitichs  y  en  lo  qual  deixa  conèixer  T  autor  que 
podia  mòlt  fàcilment  combinar  una  trama  que  haguera  donat  major 
interès  à  la  narració  que  posa  en  boca  del  protagonista.  Déu  adver- 
tirse  en  est  lloch  que  La  història  de  un  pagès  Imvi»  obtingut  dos 
vots  pera  premi. 

Aixis  han  cregut  que  devian  adjudicar  los  premis  los  Mantenedors 
de  r  any  1869. 

La  Excel-lentissima  Diputació  de  la  Provincià,  constant  protectoraf 
de  las  lletras  pàtrias,  ha  volgut  concedir  enguany,  com  tè  de  costum, 
quelcuns  exemplars  de  obras  apropiadas  al  objecte  a  que  's  desti- 
nan  y  que  's  distribuiran  de  la  manera  següent :  un  exemplar  de 
r  Histoire  de  Jacques  le  Conquerant,  per  lo  vescompte  de  Tourtou- 
lon,  altre  de  L•  Gayter  del  Llobregat^  de  nostre  mestre  en  gay  saber 
En  Joaquim  Rubió  y  Ors  y  altre  de  La  Orfaneta  de  Menargues  del 
erudit  lletrat  N*  Antoni  de  BofaruU,  se  donaran  als  qui  hajen  obtin- 
gut premi  ordinari  y  dos  exemplars  de  las  Gansons  de  la  terra  col- 
leccionadas  per  Briz,  Candi  y  Salto,  dos  del  Llibre  dels  poetas  y  al- 
tres dos  de  una  col•lecció  de  pèssas  dramàticas  catalanas,  que  s'  entre- 
garàn  als  poetas  distingits  ab  accèssits  als  premis  ordinaris,  excep- 
tuant lo  qui  obtindrà  la  medalla  de  plata  de  la  Diputació  de  Tarra- 
gona. A  eixos  llibres  ha  volgut  unir  lo  Consistori  un  exemplar  de  las 
Poesias  de  Ausias  March ,  altre  de  Lo  Trovador  de  Montserrat,  del 
mestre  'N  Víctor  Balaguer  y  altre  de  Catalunya  vindicada  de  'N 
Lluis  Cuchet  que  's  donaran  als  que  hauran  obtingut  Y  accèssit  ai 
premi  del  Ateneo  Català  y  'Is  dos  accèssits  al  premi  del  Ateneo  ba- 
lear. 

Lo  Consistori  ha  complert  ja  sa  missió;  y  ara, 

Pas  als  Trobadors. 

Hk  l)!T. 


III. 


Pvtmï  it  la  /lor  natural. 

AMOR 


^"S^'i'^^t''^'^>^^^^'^P^-t%  V^Ç^-^Í^^H^^ i-^<^^ií^><t: 


JLM® 


4S^o 


:tí)edicptla  al  íHestre  en  $ai|  saber  l&n  Jiluis  Ifous  y  fiallarza. 


Amor !  nnsleriosa 
clau,  de  maravellosa, 
nova  existeiioja  d'  un  pervindre  ignot. 


üe  boyra  tenebrosa, 
de  fosca  ramorosa 

I'  inraensurat  espay  ne  va  veslil ; 
mes  ja  n'  es  arribada 
la  senyalada  hora 
en  que,  deixa  estripada 
la  sombra  abimadora, 

del  Deu  etern,  Tol  Poderós,  lo  dit. 


La  bolva  ja  divaga 
en  brassos  de  la  ubaga ; 
juntantse  bolva  ab  bolva  se  fa  '1  gra ; 
y  la  ventada  aíniga 


6 


-4(  42  )^- 
que  s'  alsa  misteriosa, 
r  un  gra  ab  V  altre  gra  lliga, 
y  la  maravellosa 
Terra  en  lo  sí  del  negre  abim  se  fa. 


La  fosquetat  s'  aplana  ; 
encès  com  una  grana 

lo  sol  espanta  flamejant  pèl  cel. 
S'  estén  la  nuvolada  ; 
la  crosta  de  la  terra 
per  r  aigua  es  amarada, 
r  herbey  creix  en  la  serra 

y  beu  a  dojo  la  furganta  arrel. 


Ab  ala  lleugerenca 

la  feble  onada  trenca 
del  blau  espay,  que  transparent  somriu  , 

r  aucella gegantina; 

lo  taur  pel  pla  esbufega ; 

sa  crosta  la  petxina 

poch  à  poquet  desplega, 
y  cerca  1  peix  dintre  del  mar  son  niu. 


Lo  cel  te  la  estrellada; 
la  mar  ne  te  la  onada; 

aponcelladas  ja  las  plantas  son; 
en  la  branca  ajupida 
la  fruyta  esta  madura: 
r  espiga  ben  rublida 
guayia  la  terra  dura: 

lo  primer  home  ne  trepitja  4  mòn. 


-*(  43  )^ 
Del  llamp  y  la  tronada , 
del  cim  y  de  la  prada 

qur  n'  obeheixen  la  suprema  Ucy ; 
y  del  aucell,  la  ovella, 
la  planta  florídora, 
la  casolana  abella 
y  la  serpent  traydora, 

de  tot  això  'I  Senyor  fa  al  home  rey. 


Rella  la  mar  blavosa 

la  nau  balandrejosa, 
quan  ja  ne  brolla  de  la  espiga  1  pa 

y  ab  la  branca  envellida 

y  destrament  tallada 

ab  vims  entretcixida 

y  ab  rustiquesa  alsada 
feta  del  home  la  cabana  esta. 


Ab  r  arch  y  la  satgeta 

y  ab  tronchs  qu'  abans  afreta 

lo  lleuger  vol  detura  del  aucell, 
y,  en  la  naixent  fogaina, 
d'  un  sol  tronch  sostinguda, 
ne  cóu  la  morta  daina 
que  n'  ha  caigut  vensuda 

per  lo  seu  bras,  com  per  lo  llop  T  anyell. 


Com  camina  la  vela 
menys  ràpit  que  la  estela, 
rumia  V  hom  y  da  a  la  nau  un  cor, 
y  la  ja  desficiosa 
baixella,  espuma  enlayra 


-  f (  44  )i  - 
y  deixa  blan(|uinosa 
estela  en  mar  y  ayre 
esbalejant  ab  enronqiiit  ramur. 


La  carreta  ja  abansa ; 

mes  poca  via  alcansa 
del  sol  que  naix  al  sol  que  's  va  ponent : 

llavoras  la  fornada 

de  cremadora  mena , 

ne  dóna  esperonada 

a  la  de  nova  mena 
férrea  carreta  que  parteix  al  vent. 


Fins  en  volar  somnia 

y  1  frévol  cos  confia 
al  llim  qu'  abans  enmanlellani  l'a  r^sclan. 

Vol  saber  d'  alli  honl  brolla 

la  font  fresca  y  riallera, 

y  la  terra  escorcolla , 

y  al  si  de  la  pradera 
la  gola  troba  que  del  rel  ne  ciiii. 


IK 


\fes  aquest  rey  que  mana 
que  la  espiïja  desiçrana 
Y  al  £çra  qu'  es  dur  lo  fa  tornar  pa  lou , 
lambè  ne  du  cadena, 
també  son  front  abaixa, 
com  lo  qui  ne  du  plena 


-  i(  45  ji- 
al  cap  feixiica  caixa : 
no  *s  lliura  res  à  n'  aqui  baix  del  jon. 


Lo  cap,  que  regalada 
fa  sa  vida  pesada 

y  al  cos  ne  dona  delilòs  johi' ; 
també  son  cor  amara 
de  sava  malaltissa : 
fins  la  il-lusió  mes  cara 
de  sople  s'  esllabissa 

al  buf  gelat  del  neguitós  magí. 


De  flors  una  corona 
Deu  al  home  li  dona 

al  fòr  del  mon  lo  poblador  y  rey. 
Ay !  la  supèrbia  grilla 
o\\  la  nissaga  humana 
que  de  tot  cor  V  afilla 
y  la  corona  blana 

do  carts  se  torna  cambianl  sa  lley. 


lli. 


Mes  Deu  Y  Amor  li  envia 
perquè  sofert  ne  sia 

al  fi  de  grat  se  regonega  esclau , 
y  al  cel  la  vista  clavi 
quan  sas  parpellas  plorin, 
perquè  tremoli  'I  llavi 
quan  sas  il-lusions  morin  , 

crega  en  Ell  al  contem|»la  1  ei'l  blau. 


-^(  46  ); 

L'  Afflor,  misteriosa 

clau  ,  de  maravellosa  , 
nova  existència  d'  un  pervindre  iírnol, 

del  món  obra  la  porta 

a  la  infanlivol  vida, 

també  de  la  carn  moria 

d  r  arma  dóna  eixida 
tot  Tent  la  part  al  cel,  la  part  al  clot. 


Oh  llama  consagrada ! 

Oh  divina  ralxada 
iï  a(|ueixa  brasa  que  los  cors  consum, 

(|ue  cap  a  Deu  aixeca 

ó  vers  la  pàtria  lli^, 

jo  C  am :  mon  cor  T  impíoca. 

Sias  per  ell ,  amiga 
ancià  de  focli  en  aquest  món  do  fum ! 


(  De  Francesch  Pelay  Briz.  ] 


.^í'^r^KM•í^^^^' 


IV. 


|)vtmer  accé$$tt  òt  la  Jrlor  natural. 


OC::^^>Cit^''*:^^i^5^€:r:r*«^»^í^àr^><>'*'^^ 


li  NOTA  ??.mniu. 


^  K-y  'WftZí-^v^ 


.^•^G^S^Svi:::*-^ — 


i  Alàs  !  i  àlas ! 


Coloma,  colomela 
qu'  engabiada  't  planys,  jo  T  obriré 
de  la  presó  la  porta, 
que  tant  te  reté  estreta ; 
jo  ta  esperansa  morta 
de  mon  pit  al  calor  revifaré. 

Lo  cim  dels  arbres  miro 
de  nou  ja  verdejar;  nò  se  que  *u  fa, 
que  avuy  al  véuret  sola, 
sense  voler  sospiro . 
Oh!  surt  coloma,  vola, 
y  Dèu  te  guardi  del  ferest  milà ! 

Mira;  ja  de  flors  blancas 
cada  atmetllé  es  un  pom;  los  violers 
ja  tots  tràuhen  florida, 
y  del  fruytè  en  las  brancas 
cadernera  aixerida  ' 
al  vent  escampa  sos  caniars  primers. 

7 


-<  50  )i- 
Ja  de  la  font  sonora, 
que  la  crosta  del  glas  per  fi  ha  romput, 
s'  escolta  la  veu  pura ; 
y  allunya  benfactora 
la  brisa  que  murmura, 
r  csgarrífanta  por  de  la  quietut. 

Lo  verdor  de  la  plana, 
la  serra  escala  al  empaytar  la  nèu 
que  ni  tantost  blanqueja ; 
y  al  bès  de  V  aura  blana 
tot  riu  y  tot  rumbeja, 
y  vida  nova,  y  llums  y  colors  treu. 

Vola,  coloma  meva ; 
ab  tú  vola  també  mòn  esperit, 
que  *1  pés  de  la  mortalla 
vuy  de  la  pena  's  lleva; 
de  ta  presó  la  valia 
era  ta  llosa  que  'm  xafava  1  pit. 

Perquè,  si  treu  sas  galas 
la  terra  tota,  haig  de  romandre  jo 
al  banch  de  la  galera ! 
Vull  espolsar  mas  alas; 
del  sol  ab  polsinera 
del  front  vúUme  aixugar  lo  fret  suó*. 

Gom  de  sava  novella 
ne  son  del  arbre,  al  allunyars  V  ivern, 
totas  las  bràncas  plenas, 
de  sanch  que  no  es  la  vella 
jne  'n  sento  ja  las  venas, 
de  foch  omplintme  y  de  vigor  intern. 


Gra  de  perduda  arena 
que  móu  lo  vent  d'  un  papalió  al  pasar, 
ne  sòch  estat  fins  are ; 
d'  això  'n  faré  I'  esmena; 
lo  mon,  mes  xich  encare, 
sota  mos  peus  vull  veure  rodolar. 

De  mos  recorts  la  vesta 
plaume  llensar  per  no  vestiria  mès ; 
vull  iiaixe  à  nova  vida; 
vull  batejar  ma  testa 
pèl  dolor  revellida, 
ab  los  primers  aromas  dels  roses. 

Vola,  coloma  bella  ; 
seguint  la  via  de  ton  rapit  vol, 
faré  tendre  besada 
del  demali  à  V  estrella; 
veuré  de  la  rosada 
sobre  la  mar,  com  reflecteix  lo  sol. 

Dalt  lo  carro  de  plata 
de  la  nit,  correré  V  espay  seré ; 
las  ténuas  mossulinas, 
ab  que  1'  auba  recata 
al  home  sas  divinas 
formas,  lo  goig  d'  arrebossar  tindré. 

Perdut  entre  las  onas 
de  la  boirada,  'm  gronxaré  en  las  flors 
y  sorprendré  amorosos 
secrets  de  papallonas, 
y  en  càlsers  primorosos 
beuré  glopadas  de  mesclats  olors. 


-4(  52  )i- 
Irè  íi  despertà'  ab  V  aura 
r  aucell  enamorat  dintre  del  niu ; 
la  fruyta  tentadora 
del  arbre  farò  caure, 
y  ab  r  aigua  brolladora 
de  la  fontana,  baixaré  pèl  riu. 

Y  ab  ecos  d'  armonia, 
y  ab  rastres  de  perfum  desfent  mon  cor, 
dels  núvols  à  la  serra, 
d'  aquesta  à  la  masia, 
seré  de  cels  y  terra 
Has  invisible  d'  eternal  amor. 

Vola,  gentil  coloma  ; 
tèu  es  lo  mon,  T  espay  y  T  infinit ; 
de  mos  sospirs  ab  T  aire 
jo  atufaré  ta  ploma  ; 
en  r  aire,  mès  en  T  aire... 
Rejenerat  cor  mèu  ;  aixamplat  pit ! 


( lïe  Francesh  Ubach  y  Vinyeta. 


V. 


fòtf^an  ac(Í69Ít  "bt  la  Jlor  natural. 


L'  ARBRE  DE  LA  LLIBERTAT. 


<.-<:^(i^o^^^^^^ 


•>^>^•>^>*)•>•>^>•)^*>•W>•>•>.V>•>»>•>••#«*€-<-€K•€K-<•<-<•(•<•<•<•<-<•<•€•<•í•<K*C*<•í•<• 


L'  ARBRE  DE  LA  LLIBERTAT. 


La  Uiberlat  es  la  justícia. 


Manlenedors  que  a  la  festa 
invitàu  del  més  de  Maig, 
reparlint  flors  boscatanas, 
y  d'  or,  d'  argent  y  d*  esmalt; 
^no  sabeu  pas  qu'  hi  ha  un  arbre, 
ab  sanch  de  màrtirs  regat, 
que  fa  primera  brotada 
en  Primavera  d'  enguany  ? 
i  Donaumen  una  branqueta, 
una  branqueta  si  us  plau ! 


Me  'n  estim  mès  una  fulla 
arrancada  del  cimal, 
que  caballeras  de  reyna, 
y  tulipas  imperials. 
i  Dèu  vulla  al  menys  que  no  migrí ! 
i  que  no  s*  recordi  jaraay 
qu*  es  fill  del  bosch,  y  '1  marfeixen 
los  aires  de  las  ciutats  ! 
i  Donaumen  una  branqueta 
pus  comensa  d  verdejar ! 


-4((  56  )»- 
i  Oh !  ben  haja  'i  jardiner 
qu'  are  t*  ha  pogut  plantar 
en  la  plassa,  en  jorn  de  festa, 
ab  r  aculliment  coral 
d'  un  foraster  qu'  altre  temps 
lo  nostre  casal  honra. 
;  Y  tant  que  tots  t'  anyoravam ! 
Fins  de  la  terra  eixiran 
per  cantar  en  tas  branquetas 
las  cigalas  aquet  Maig. 


^Y  't  probarà  nostra  pàtria? 
nu  de  las  neus  del  Montblancli 
i  te  podrdn  donar  ufana 
marinadas  y  sorrals? 
Mes  que  la  muda  de  clima 
temo  las  lleugeras  mans 
que  han  d'  agermanar  la  terra, 
y  la  dèria  d'  espurgar, 
que  ni  tas  brancas  mes  bellas 
lliurarà  de  la  destral. 

Emblema  de  noble  causa 
ets  lo  missatger  de  pau, 
com  de  Redempció  fou  ï  arbre 
que  en  lo  Gólgota  's  planta. 
Ta  fruyta  es  fruyta  de  vida  : 
en  tu  hi  feran  niu  las  aus, 
y  aniran  també  a  ta  soca 
las  abellas  à  brescar. 
Mès  i  ay !  serps  de  mala  baba 
en  tas  arrels  han  fet  cau. 


-<57  )^- 
;  Y  H  voHan ;  y  se  t'  enroscan 
com  en  r  arbre  del  pecat! 
Molts,  menlintne  amor,  t'  abrassan, 
y  ab  la  punta  del  punyal 
te  llevan  primer  la  escorxa ; 
y,  fingint  llur  nom  grabar, 
te  van  fent  la  corretjeta 
perquè  muyras  mes  aviat. 
No  es  qui  t'  abrassa  qui  t'  ayma  : 
es  qui  H  saluda  al  passar. 


Permet  que  al  peu  de  tu  vinga 
a  soplujarse  y  cantar 
lo  trobador  menlres  trona, 
mentras  pedrega  alia  dalt. 
Cert,  que  als  llamps  cridas  a  voltas, 
més  que  hi  fa  qu'  abdós  muyram 
esberlats  pel  foch  dels  núvols 
d*  ira  y  de  despit  prenyats? 
j  Quants  han  mort  sota  tas  brancas 
màrtirs  d*  un  bell  ideal ! 


Tu  no  ets  lo  desmay  que  plora 
demunt  la  llosa  feudal ; 
ni  lo  xiprer,  centinella 
de  la  tomba  dels  tirans, 
per  mès  qu'  en  llur  somni  1s  sia 
fins  la  teva  ombra  fatal. 
Ets  lo  pinar  que  detura 
las  dunas  qu*  erman  los  camps, 
y  en  las  nacions  que  naufregan 
I'  arbre-mestre  de  la  nau. 


-^(  56  )*- 
i  Oh !  ben  haja  'I  jardiner 
qu'  are  V  ha  pogut  plantar 
en  la  plassa,  en  jorn  de  festa, 
ab  r  aculliment  coral 
d'  un  foraster  qu'  altre  temps 
lo  nostre  casal  honra, 
i  Y  tant  que  tots  f  anyoravam ! 
Fins  de  la  terra  eixiran 
per  cantar  en  tas  branquetas 
las  cigalas  aquet  Maig. 


^Y  't  probarà  nostra  pàtria? 
iill  de  las  neus  del  Montblancli 
^te  podrdn  donar  ufana 
marinadas  y  sorrals? 
Mes  que  la  muda  de  clima 
temo  las  Ueugeras  mans 
que  han  d'  agermanar  la  terra, 
y  la  dèria  d'  espurgar, 
que  ni  tas  brancas  mes  bellas 
lliurarà  de  la  destral. 


Emblema  de  noble  causa 
ets  lo  missatger  de  pau, 
com  de  Redempció  fóu  Y  arbre 
que  en  lo  Gólgota  's  planta. 
Ta  fruyta  es  fruyta  de  vida : 
en  tu  hi  feran  niu  las  aus, 
y  aniran  també  d  ta  soca 
las  abellas  à  brescar. 
Mès  i  ay !  serps  de  mala  baba 
en  tas  arrels  han  fet  cau. 


-  4'(  57  )^  - 
I Y  't  volUn ;  y  se  I*  enroscan 
com  en  I'  arbre  del  pecat! 
Molts,  menlintne  amor,  t'  abrassan, 
y  ab  la  punta  del  punyal 
le  llevan  primer  la  escorxa ; 
y,  fingint  llur  nom  grabar, 
te  van  fent  la  corretjeta 
perquè  muyras  mes  aviat. 
No  es  qui  V  abrassa  qui  t'  ayma  : 
es  qui  't  saluda  al  passar. 


-*:44— 


Permet  que  al  peu  de  tu  vinga 
a  soplujarse  y  cantar 
lo  trobador  mentres  trona, 
mentras  pedrega  alia  dalt. 
Cert,  que  als  llamps  cridas  d  voltas, 
més  que  hi  fa  qu'  abdós  muyram 
esberlats  pel  foch  dels  núvols 
d'  ira  y  de  despit  prenyats? 
i  Quants  han  mort  sota  tas  brancas 
mdrtirs  d'  un  bell  ideal ! 


Tu  no  ets  lo  desmay  que  plora 
demunt  la  llosa  feudal ; 
ni  lo  xiprer,  centinella 
de  la  tomba  dels  tirans, 
per  mès  qu'  en  llur  somni  1s  sia 
fins  la  teva  ombra  fatal. 
Ets  lo  pinar  que  detura 
las  dunas  qu'  erman  los  camps, 
y  en  las  nacions  que  naufregan 
1'  arbre-mestre  de  la  nau. 


-i(  58  )i- 
i  Fé  !  i  fé !  encare  que  las  onas 
la  fassin  balandrejar : 
pus  Aquell,  qu'  en  Galilea 
la  mar  y  'Is  vents  amayna, 
es  lo  pilot  invisible 
que,  en  lo  cor  del  temporal, 
guia  vers  platja  tranquila 
r  arca  santa  dels  estats. 
Mès  i  ay  que  'ns  anam  à  perdre ! 
Mestre!  Senyor!  despertàu!» 


( De  Damàs  Calyet. } 


Barcelona  28  Mars. 


VI. 


Pvtmi  l•t  la  Cnigiantína  íi'  ov, 

A  LA  GENT  DEL  ANY  VUIT. 


„-#4«-%, 


2:^i3?^3?s2:*3?s2iQJ^^feÇ5ííiíiBv^^^ 


À  LA  GENT  DEL  ANY  VUIT. 


-:'^>- 


i  Tols  se  'n  van  f 


Adeii,  forta  nissaga,  per  esscr  gran  nascuda, 
Per  mares  alletada  que  duyan  sanch  de  braus, 
Que  un  jorn,  potent  t'  alsares  per  di  'a  la  Europa  muda 
Que  'Is  fills  de  aquesta  terra  no  saben  ser  esclaus. 

Adéu,  rassa  valenta,  de  sava  montanyesa. 
Que  'I  cap  no  doblegares  al  buf  del  temporal ; 

Y  ferma  com  las  penyas  que  *t  davan  la  bravcsa , 
Salvares  de  la  pàtria  Y  antich,  noble  casal. 

Te  'n  vas,  atlétich  poble,  que  un  dia  al  desperlarlo, 
Sentint  en  tas  masias  T  accent  del  estranger, 

Y  'I  pes  de  las  cadenas  lo  coll  ennuagartc, 

Y  dins  la  llar  dels  avis  un  cant  tot  foraster ; 
Veyentne  per  tas  planas  senyeras  de  altre  lerra, 

Y  'Is  teus  sembrats  xafarne  del  inimich  los  peus , 

Y  'I  nom  pauris  ohintne,  del  home  de  la  guerra 
Volent  de  una  ditada  planar  los  Pirineus; 

T  alsares,  com  s'  aixeca  superba,  magestuosa 
Del  fons  del  vall  la  broma  que  du  la  tempestat ; 

Y  retronant  cayguéres  damunt  la  host  victoriosa 
Que  a  son  Iropilj  tenia  lo  mon  esporucat. 


-4(  62  )»i- 

Y  com  la  pedregada  que  esqueixa  lo  brancalje 

Y  engruna  las  espigas  y  asseca  tot  T  berbam, 
Del  gran  estol  de  Fransa  ne  feres  lal  carnatje 
Que  la  àliga  Iraidora  Uensà  sòn  darrer  clam. 

Y  '1  Cessar  que  sas  vetUas  de  enveja  febrosenca 
Passava,  en  un  gran  regne  sens  fitas  somniant, 
Vegé  sòn  cel  de  glòria  tapar  broma  negrenca , 

Y  M  cor  li  gelà  la  ombra  de  un'  illa  del  mar  gran. 

j  Te  'n  vas !  y  fuigs  per  sempre,  generació  gloriosa ! 
i  La  tomba  se  us  cnmena,  patricis,  de  un  à  un ! 
Lo  segle,  qual  naxensa  vegéreu,  espantosa, 
A  tots  vos  deixa  enrera,  tocant  à  ne  '1  sèu  punt. 

Quant  vé  forta  desglassa,  la  pirinenca  serra 
De  sa  mortalla  blanca  llensa  'Is  despuUs  al  mar ; 
Mès,  sobre  la  alta  cima,  la  neu  apar  s'  aferra 

Y  alguna  hermosa  clapa  de  lluny  se  veu  brillar. 
Aixis  alguns  ne  restan,  de  blanca  cabellera, 

De  testa  encara  altiva  j  si  n'  eran  de  bon  cer ! 
Que,  ab  veu  trencada,  contan  aquella  Uuyta  fera. 
En  la  invernada  freda,  'sentals  en  un  rasser. 
Mès  ay !  caurà  la  fulla,  vindran  las  tramuntanas, 

Y  tots,  viventas  glórias,  al  clot  devallaréu ! 
May  mès  la  santa  Pàtria,  las  serras  catalanas 
Que  pam  à  pam  cobràreu  j  may  mès  trepitjareu ! 

Per  sobre  vostra  testa  la  dalla  ja  s'  arrana, 

Y  r  àngel  del  sepulcre  sas  alas  ja  us  estén ; 
Tal  volta  en  est  capvespre,  vos  plori  la  campana 
Que  us  feya  pendre  '1  ferro,  tocant  à  somalent. 

i  Perquè  moren  los  héroes  !  lo  nèt  no  tindrà  al  avi, 

Y  al  ascò  centenari  veurà  à  la  vetlla  up  buyt ; 

Y  al  nèt  respondrà  '1  pare,  fredòs  movent  lo  Uabi, 
«Fill  meu,  no  la  he  assolida  la  guerra  del  any  vuyt»!.. 

Ja  no  hi  sereu  vosaltres !  Vos  cercarem  debades, 
Rapsodas  de  un  poema  que  n'  heu  dictat  los  cants... 
;,Qai,  donchs,  podrà  enardirnos,  com  feyeu  devegades, 


-<  63  )i^ 
Tot  repassant  la  gesta  que  sembla  de  gegants? 

Sols  restarà  la  història.  Sa  lletra  morta  'ns  roba... 
Mes  nó,  que  un  altre  llibre  tenim  devant  dels  ulls; 
Vostra  petjada  encara,  per  tot  arreu  se  troba, 

Y  són  vall  y  montaya  de  vostra  història  'Is  fulls. 
Y  avans  lo  Ter  y  '1  Segre  faran  una  girada, 

Y  un  dia  de  tempesta  Puigmal  s'  enfonzara, 

Que  '1  mur  vell  no  recordi  la  vostra  gran  crehuada 

Y  '1  crit  de  jDeu  y  pàtria!  s'  afogui  al  mont  y  al  pla. 
De  dins  vostra  fossana,  quant  tombi  la  vesprada, 

Nos  parlareu  vosaltres,  j jurem  no  sermay  sorts! 
En  pau  feu  la  dormida !  que  terra  assahonada 
Ab  sanch  de  bona  mena,  no  pot  donar  fills  horts. 

Jamay  dexarém  perdre  de  glòria  la  alta  herència  ; 
Lo  cor  nos  dirà  sempre  que  som  néts  de  gegants ; 
La  barretina  encara  vol  dir  independència... 
i  Dormiu,  cendras  sagradas,  que  'us  vetUan  catalans!!.. 


(De  Jaume  CoUell  y  Bancells,  de  Vich. 


^^r 


VII. 


))rimer  atrrddit  d  V  €nglantma  i'  or. 


ROMANS  HISTORICH. 


M  filY  mm  »SL  PBIÏAL. 


D^ 


KOMANS   MISTORICM. 


LO  REY  PERE  DEL  PUNYAL. 


»-*ia^>«t*- 


Oh,  pàlria!.. 


Somniejaba  1  Rey  En  Pere 
en  la  cambra  del  Palau, 
ambiciosos  pensaments 
de  son  cor  foragitant. 

Una  llàntia  crema  enlayre, 
—  no  la  gosa  contemplar;  — 
en  un  ninxo  de  blanch  mabrc 
un  Sant-Gristo  hi  ha  posat. 
Entre  las  negrencas  jésseras, 
la  llum  mostra  un  rat-penal• 
ab  las  alas  desplegadas 
sobre  Ms  cuatre  pals  de  sanch. 

Ja  la  malas  Uambregadas 
lo  Sant-Gristo  endevinà, 
y  las  malas  parauladas 
massa  tots  las  oiràn. 

No  hi  ha  dret  un  sentinella, 
tot  ne  dorm  en  lo  Palau ; 
r  hora  en  que  s'  obren  las  tombas 
devalla  del  campanar. 


-*-Cr 


üUPi^ 


ROMANS   MISTORICM. 


LO  REY  PERE  DEL  PUNYAL 


Oh,  pàtria !.. 


Somniejaba  T  Rey  En  Pere 
en  la  cambra  del  Palau, 
ambiciosos  pensaments 
de  son  cor  foragitant. 

Una  llàntia  crema  enlayre, 
—  no  la  gosa  contemplar;  — 
en  un  ninxo  de  blanch  mabre 
un  Sant-Gristo  hi  ha  posat. 
Entre  las  negrencas  jésseras, 
la  llum  mostra  un  ral•penal• 
ab  las  alas  desplegadas 
sobre  Ms  cuaire  pals  de  sanch. 

Ja  la  malas  Uambregadas 
lo  Sant-Gristo  endevinà, 
y  las  malas  parauladas 
massa  tots  las  oiràn. 

No  hi  ha  dret  un  sentinella, 
tot  ne  dorm  en  lo  Palau ; 
r  hora  en  que  s*  obren  las  tombas 
devalla  del  campanar. 


-<8(  es  )i- 

Per  las  góticas  arcadas 
va  un  fantasma  caminant; 
sembla  un  ànima  apenada, 
tant  es  trist  lo  sèu  esguart. 

A  la  cambra  ja  n'  arriba, 
no  sè  dir  com  hi  entrà ; 
las  parets  totas  tremolan, 
trona  *1  cel  que  tronaràs. 

Bè  lo  front  li  garlandeja, 
mantó  real  du  rossegant, 
la  espasa  en  sa  mà  llampega 
consagrada  en  Panissars. 

— «i  Qui  và!»  —  al  mort  lo  viu  li  crida, 
— «iqué  veniu  aqui  à  cercar?  — 
— La  grandesa  de  la  pàtria, 
nostra  glòria,  i  Dèu  me  val !» — 

Salta  '1  Rey  en  las  tenebras 
deixant  V  endaurat  sitial ; 
del  erguU  la  flamarada, 
quant  lo  sent,  n''hi  puja  al  cap. 
— «Mès  grandesa  que  la  meva, 
devant  mèu,  ningú  tindrà. — 
— Pols  la  meva  s'  es  tornada ; 
sò  r  ombra  de  Pere  7  Gran.^  — 

Un  gemech  se  sent  pels  ayres, 
y  '1  Rey,  mut  queda  un  instant; 
la  supèrbia  y  la  cobdícia 
la  paraula  li  han  tornat. 
— «Jo  'us  ne  donaré  de  glòria, 
mès  que  dias  mon  regnat. — 
— La  que  vostre  cor  enveja 
té  per  tot  tacas  de  sanch. — 
— Ella  may  durà  venjansa; 
lo  que  vull,  això  serà. — 
—Tols  los  fills  del  fratricida 


-^(  69  )^ 
sens  hereu  ne  moriran.» — 
Y  dos  llàgrímas  cohentas 
li  rodolan  cara  avall, 
mentre  'I  viu,  sens  ovirarlas, 
febrosencb  li  vé  parlant: 
— <x  La  espasa  vuUau  deixarme 
que  'us  llampega  en  lo  costat. — 
— Massa  me  la  tacarian 
vostras  mans,  Rey  deslleal. — 
— Mos  germans  jauràn  en  terra , 
tres  reyalmes  faré  esclaus; 
la  campana  aragonesa 
ja  pidola  sòn  batall. — 
— No  'n  sou  fill  de  Catalunya!.. 
Dèu  vos  mate  lo  pensar! 
i  Malaventurada  V  hora 
en  que  4  pare  'us  engendrà  1 — 
— Dàumela,  Senyor,  donaula, 
y  'm  diran  també  lo  Gran!.. — 
— No  H  dirà  gran  lo  reyalmc 
que  't  dirà,  lo  del  punyal!... — 
— Si  lo  poble  no  's  doblega, 
ab  las  mans  V  he  de  ofegar!.. — 
— Mans  que  's  fan  butxi  del  poble 
al  infern  las  cremaran!... — 


Digué  r  ombra  evàporantsc, 
y  la  llàntia  s'  apagà ; 
y  lo  Rey  à  tals  paraulas 
desmayat  en  terra  cau. 

Lo  sol  entra  per  la  cambra, 
que  may  mrs  s'  hagués  llevat!.. 


-4{  70  )i- 
passan  dias,  passan  horas, 
io  que  es  dit  se  cumplira. 

Tres  infants  jauhen  en  terra, 
tols  ne  sien  perdonats!.. 
campanas  de  Santa  Eulària 
totas  à  mort  van  tocant... 

Las  llibertats  catalanas 
en  capella  ja  han  posat; 
llibertats  aragonesas... 
n'  ha  fet  trossos  un  punyal ! 

Diu,  que  abans  no  las  cremaren, 
sanch  de  Rey  las  esborrà ; 
en  la  teva,  pàtria  mia, 
tos  vells  furs  ofegaran. 

Al  rival,  per  mès  vergonya, 
raaridada  te  veuràs; 
i  tins  la  llengua  de  tos  pares 
arrancàrtela  voldran!.. 


i  Que  Dèu  t'  haja  en  sòn  reyalme, 
noble,  santa  llibertat !.. 
Quant  virtuts  tinga  lo  poble, 
tu  del  cel  devallaràs. 


Mars  4,  de  4869. 


( De  Albert  de  Quintana,  dB  Torruella  de  Montgrí. ) 


VIU. 


fÒtfion  acciíísxt  à  V  (Snjglantina  d'  or. 

EN  DALMAU  CREIXELL. 


E]N^  DALMAU   Cf^EïXELL.' 


Oh  pàLnaja  no  'I  veuré  mr-i. 


En  Dalmau  Creixell 
a  la  guerra  va, 
la  llansa  a  la  dreta, 
la  espasa  al  costat, 
r  escut  a  la  sella, 
lo  capell  al  cap, 
esparons  de  plata, 
pol  tro  de  pél  blanch, 
un  patge  al  derrera 
y  un  altre  al  davant. 

Quan  per  una  vila 
passa  carrè*  avall 
tothom,  surt  à  véurel', 
la  gorra  à  la  ma. 
Dessobrela  vesta  , 


(1)  Atenent  lo  Consistori  a  las  ralions  donadas  pe  *1  autor  lia  cambiat  per  ^st  lito]  lo 
« Lo  pros  Dalmau»,  ab  que  fou  prei«en(ada  la  composició. 

10 


^(  74  K- 
quc  n'  es  de  blanch  drap , 
una  creu  hi  porta 
de  color  de  sanch. 

i  Benhaja  qui  vola 
la  fé  a  defensar ! 
À  batre  los  moros 
benhaja  qu'  hi  va ! 

Sa  espasa  ja  feta 
n'  esta  a  tallar  caps ; 
sa  Uansa,  la  via 
del  cor  be  la  'n  sab  ; 
son  poltro  mes  ayma 
ser  lliure  al  combat 
que  dins  djgl  estable 
esclau  menjant  gra. 
Quan  lo  toch  ressona 
de  corns  y  tabals , 
los  nassos  aixampla, 
poteja  ab  afany, 
neguayta  endarrera, 
mossega  '1  ronsal ; 
mes  aixis  que  *1  patge 
lo  ve  à  deslligar, 
espolsa  la  cua, 
puja  y  baixa  '1  cap  , 
la  sella  ab  prou  feynas 
se  deixa  posar, 
ne  grata  la  terra  , 
y  espera  T  instant 
en  que  las  fibladas, 
que  sent  als  costats 
li  diuhen :  «  Ja  's  hora  » 
i  Que  depressa  hi  va ! 


-<{  75  > 


Las  tendas  dels  moros 

no  's  veuhen  encar. 

^  Son  mòlts?  Aixi  ho  diuhen. 

Per  monts  y  per  plans 

ne  volen  fer  runa 

de  cada  ciutat. 

Volen  abeurarse 

en  bassas  de  sanch. 

i  Ay  pobres  cullítas ! 

i  Ay  pobrets  cristians ! 

i  Ay  pobreta  Espanya 

quina  'n  pasaras ! 

Los  revs  tots  treraolan 

dintre  sos  palaus. 

Los  pobles  ne  semblan 

cementiris  ja. 

Las  ciutats  no  poden 

la  gent  engolar, 

per  carrers  y  plassas 

tothom  dorm  al  ras. 

Las  santas  imatges 

tréuhen  dels  altars 

a  professo  feta 

tots  los  capellans. 

Los  pagesos  tiran 

r  aixada  '1  corral 

y  esmolan  depressa 

las  amplas  destrals. 

Las  donas,  quan  passan 

los  quins  van  captant 

per  cassos  de  guerra  , 


-4(  70  )»- 
ixen  als  portals 
y  i  allí  d'  arracadas! 
y  i  allí  de  diamants ! 
Qui  no  *n  tè  de  joyas 
lli  tira  r  arjant, 
si  pot  ser  de  plata 
millor  que  d'  aram. 


Banderas  bermellas , 
banderinets  blaus  , 
senyeras  moradas 
barrcjanlse  van, 
per  dalt  de  las  Icndas 
que  n*  omplen  lo  pla. 

Tot  polsós  arriba 
lo  pros  en  Dalmau 
la  llansa  a  la  dreta, 
la  espasa  al  costat, 
I'  escut  d  la  sella, 
lo  capell  al  cap, 
esparons  de  plata , 
poltro  de  pél  blanch  , 
un  patge  al  darrera 
y  un  altre  al  davant. 
Per  entre  las  tèndas 
quan  passa  à  cavall , 
tothom  surt  à  rébrel 
la  gorra  à  la  mà. 
Benhaja  qui  corra 
la  fé  a  defensar! 
A  batre  los  moros 
benhaja  qu'  hi  va ! 


-^(  77  )i- 
Descòlca  y  se  n  entra 
dins  la  tenda  ral. 
Del  brau  rey  En  Pere 
la  mà  ja  ha  besat. 
Se  gira  à  son  patge : 

— Dóna  gra  al  cavall. 
La  sella  li  deixas : 
potser  convindra. — 

Lo  poltro  al  estable : 
lo  compte  parlant 
ab  lo  rey  En  Pere 
ben  de  baix  en  baix. 
Diu  lo  rey : 

— Per  ara 
ningú  havem  trovat : 
ningú  sab  los  moros 
hont  dimoni  estan. 
Contan  qu'  al  darrera 
d'  aquells  montanyals ; 
un  coll  sols  hi  porta 
y  es  tant  ben  guardat 
qua  fora  deliri 
volguerhi  passar. 
Si  un  camí  trobessem 
per  *nà  à  T  altra  part. 

— Sémblam  que  's  podria 
això  tantejar. 
Envianthi  un  home... 
potsè'  *s  trobés  pas. 

— Emperò  i  qui  hauria 
empresa  per  tant  ? 


-4(  78  )>- 
—Si  '1  rey  ho  desitja 
Dalmau  hi  anirà. — 

Quan  surt  de  la  tenda 
son  patge,  ha  trobat. 

—6 Has  donat  ia  grana, 
bon  patge  al  cavall  ? 
Donchs  portal  depressa 
qu'  haYem  de  martxar. — 


La  nit  es  ben  fosca 
lo  camí  aspadat. 
Lo  patge  tremola, 
gratinya  'I  cavall. 
Si  1  buf  de  las  auras 
arriba  gelat, 
es  que  d'  una  serra 
lo  cim  prop  esta. 
De  sopte  's  deturan 
escudè'  y  cavall. 
La  cavallè'  escolta 
ajupit  lo  cap. 

— i  Sents  fressa? —  pregunta. 

— Sento  rodolar 

las  pedras  que  càuhen 

a  dintre  del  call.  — 

— Sents  passos?  — 

— Sols  sento 
xiular  lo  mastral. — 


~-^{  79  )^ 
— ^No  veus  com  un'  ombra 
que  SC  'ns  va  acostant? 

— M'  apar  que  's  un  arbre 
que  'I  vent  moure  fa.  — 

— Acostat  y  calla, 
veurem. que  serà. — 

La  nit  era  fosca, 
lo  vent  fi  y  gelat. 


Fent  botre  las  pedras 
que  pèl  camí  hi  ha 
ab  la  negra  punta 
del  basto  ferrat, 
un  pastor  davalla 
cap  al  fons  del  bach. 
Tot  baixant  pensava: 
«Son  à  r  altra  part. 
i  Si  *1  camí  sabessen 
d*  anarhi  *ls  cristians  i 
Ara  com  no  'I  saben 
may  hi  arribaran.» 

Sent  fressa,  *s  mig  gira 
y  *s  troba  de  pla 
ab  un  hom  que  colca 
y  aixis  va  parlant. 

— Si  la  via  *m  moslras 
que  du  al  camp  alarb, 
poLs  salvar  la  vida. 


-€{  80  )«^ 
Si  'm  véns  moriràs. — 
L'  home  caminava , 
seguia  *1  cavall. 

Al  trench  de  Y  aubada 
tornava  'n  Dalmau. 


Ja  ha  passat  la  serra, 
r  exèrcit  fael ; 
la  mort  y  la  lluyta 
cridan  als  valents. 
Las  fònas  brunzeixen ; 
escuts  y  capells 
ressónan  sens  treva 
del  ferro  al  colpeig; 
las  espasas  s'  oscan 
y  ,  la  nafra  fer  , 
la  carn  fins  eslripan 
esquinsant  la  pell. 
Las  destrals  com  fetas 
à  tombar  abets, 
no  senten  fadiga 
tallant  caps  no  mes. 
i  Quin  brugit!  Ne  sembla 
lo  camp  un  infern. 

Los  de  la  bandera 
creuhada  ab  bermell, 
com  d*  una  panotxa 
los  grans  quan  son  fels, 
s*  apretan,  y  's  tiran, 


-^(  81  )*- 
al  cor  de  la  gent 
que  porla  en  sas  robas 
farum  de  desert, 
com ,  d'  un  call  lí  dintre , 
remat  de  borreclis. 

De  tots,  lo  qui  als  moros 
dona  mes  que  fer, 
n'  es  aquell  que  Ms  mena, 
brau  Ampurdanés, 
que  de  tota  T  hosla 
n'  es  lo  cor  y  seny  (1). 
En  sas  mans  llampega 
son  feixuch  coltell ; 
si  de  pla  1'  abaixa 
ne  llòma  al  qui  '1  rcb, 
si  de  tall  ne  xiula 
algun  cos  ne  jeu. 
Si  lo  bras  aixeca 
tot  signant  lo  cel, 
de  regalims  amples 
la  sanch  1*  hi  deix  plé, 
la  sanch  que  à  ne  '1  poltro 
clapa  de  bermell: 
Ningú  *l  pas  li  atura 
si  tothom  lo  tem ; 
mes  no,  qu'  alli  un  moro 
r  espera  ab  mal  seny. 
Es  un  dels  que  saben 
combatre  ab  accert, 


(1)  Ante  todos  se  seilaló  Delmacio  Gresel,  natural  de  las  Ampurías,  de  quien  diccn  los  his- 
toriadores de  Aragón  que  por  el  grande  conociïniento  que  tenia  de  las  cosas  de  la  guerra  y 
singular  prudència  ordeno  las  haces  para  la  batalla.—  ( Mariana,  lib.  XI,  cap,  XXV.) 

Mandaba  la  caballería  Dalmao  Gresel,  natural  d'  Anipurias,  por  consuniado  en  Va  milit  ia  — 
(Romev,  vol.  3,  rap.  V.) 


-^(  82  )^ 
y,  ú  tots  lòs  que  fujan 
de  cor  maleheix. 

— Tu,  que  mes  caminas, 
vina  si  no  'm  tems. 
La  corva  que  brando 
trinqui  ab  ton  coltell  : 
Si  ets  brau ,  jo  sò  brau  , 
Si  els  ferm,  jo  so  ferm.» — 
Sa  barba  negreja, 
lo  front  te  bermell, 
los  ulls  com  guspiras, 
los  muscles  de  çer, 
son  cavall  es  negre, 
sos  arreus  rohents. 
En  Dahnau  s' hi  tira 
tot  de  dret  à  dret ; 
lo  moro  r  espera 
ab  ull  clà  y  seré. 
La  esquerra,  la  brida ; 
la  dreta,  '1  coltell ; 
d*  escut  sols  ne  porta 
lo  qui  la  mort  tem, 
per  r  un  ni  per  Y  altre 
la  por  no  s'  ha  fet. 

—Lo  giny  y  destresa 
i  que  't  poden  valer? — 

— Abans  d'  un  quart  d'  hora 
guaytaràs  lo  cel  — 

— La  malla  que  *m  tapa 
teixida  es  a  Orient, 


-^:(  83  >- 
L'  Orient  es  vida; 
no  es  fi,  n'  es  comens. — 

— Lo  coltell  que  brando- 
d'  Occident  lè  *1  tremp; 
quan  lo  sol  se  acala 
la  negra  nit  ve. — 

Y  al  di'  estàs  paraulas 
s'  ajup  lo  coltell, 
ne  brunz  mentres  baixa, 
rebot  sobre  T  elm, 
com  una  magrana 
aquest  se  parteix; 
rullats  de  dins  cauhen 
del  moro  'Is  cabells. 
L'  alarb  ne  renega 
de  coratge  cech : 
ja  ni  '1  perill  mira , 
ni  en  defendres'  pens, 
son  panart  ne  xiula, 
ne  fa  màgichs  cerchs. 

De  sopte : 

—  Ja  es  hora, 
diu  r  Ampurdanés, 
ja  fa  massa  estona 
qu'  aixís  t'  ho  he  promès. 
D'  espatllas  à  terra 
vès,  guayta  lo  cel. — 

Y ,  al  di  axó  ,  ne  llisca 
roig  y  sangonent, 
del  tall  de  sa  espassa 
lo  cap  del  infel, 


-  <  84  )t  - 
com  fruyla  madura 
que  la  branca  deix. 

Ay!  una  brunzenta 
salgcta  r  ateny. 
Al  cos  se  li  clava 
fins  rau  del  plomell. 
Del  cavall  rallisca 
y  ií  terra  se  *n  vè 
lot  dihent: 

— Oh  pàtria, 
ja  no  't  veuré  mes! — 


III. 


En  r  alta  finestra 
qu*  orabreja  'I  peno, 
la  dama  '1  pla  sguarda 
ab  ull  conciròs. 
Véu  arribà  *1  patge 
tot  ell  ple  de  pols, 
ab  greu  a  la  cara 
y  ab  vestits  de  dol. 

— Ay,  patge  'I  meu  patge, 
;,qne  'm  dius  del  espòs? — 

—La  nova  que  *n  porto 
no  'us  la  diré  jo. — 

— Per  mes  que  trist  sia 
jo  'u  vull  saber  tot. 


-i:(  85  )i- 
— Senyora  comptesa  , 
lo  compte  n*  es  mort. 
Cobert  ab  sas  armas 
r  han  baixat  al  clot. 
Tres  reys  lo  portavan 
lo  seu  llit  de  mort, 
lo  rey  de  Navarra, 
lo  rey  d'  Aragó 
y  '1  qui  tè  à  la  empresa 
torras  y  lleons  (1). 
Tothom  r  estimava, 
plora vaP  tothom. 

— Ay,  patge  '1  meu  patge, 
com  ho  faré  jo ! 
Sens  ell,  morí'  es  viure; 
un  desterro  'I  mòn ! 

— Feu  cremar  la  llàntia 
de  nit  y  de  jorn. 
Baix  à  la  capella 
cremeu  ciris  grochs. 
Poseu  a  la  empresa 
lo  negre  crespó. 
Del  burch  las  campanas 
que  toquin  a  morts. 
Féu  almoyna  als  pobres 
d'  aquests  alentorns. 
Trayéuse  4  cilici 


(1)  Serra  y  Postiuscn  sa  Historia  de  Montserrat  diu  que  dès  del  mateix  momcDl  en 
que  foren  ovirats  pèls  cristians  los  moros,  ell  fou  qui  aconsellà  al  exercit  creuhat,  com  que 
r  ordre  de  batalla  per  ell  va  sei  disposat.  Diu  après  que  va  morir  en  la  batalla,  y  que  ó  ell  se 
degué  la  victorià  y  que  per  honorar  sa  memòria  ja  que  no  podian  a'  altre  modo  lioorar  lo 
valor  del  seu  bras,  los  tres  reys  cristians,  lo  d*  Aragó  *1  de  Castella  y  1  de  Navarra  ú  pès  de 
hrassos  1'  acompanyaren  fins  a  la  fdssa.—  (Uhtorla  de  Montxerraf,  pag.  129.) 


-^(  86  )i^ 
(|ue  *us  maca  *ls  genolls. 
Poséuse  '1  vel  negre 
y  Is  hàbils  de  dol. 
Fugi  r  alegria, 
vinga  *1  desconort. 
May  mes  ne  ressoni 
de  festa  lo  toch; 
may  mes  per  la  cassa 
ne  retrunyi  '1  corn. — 

Y  la  esposa  trista 
Ilansant  amarch  plor: 

— Deu  meu,  aixis  sia, 
(leya  poch  li  poch.. 
Si  aqui  no  haig  de  veurer 
trayéume  del  mòn ; 
si  al  cel  ell  m'  espera 
portéumhi  d'  un  vol. 


(  De  Francesch  Pelay  Briz. ) 


IX. 


Ztvctt  accée&it  à  V  féngiímtma  V  or. 


"LQ)  ¥S€TI<g^A&.  B£  %>A  dXA'Sk'M. 


• 


LO  VECTIGAL  DE  LA  CARN, 


Llibre  de  Coses  assenyalades. 


I. 


Encarc  molla  la  tinta 

de  las  iietras  que  li  han  dat 

ia  corona  desitjada, 

que  Is  seus  no  han  cenyida  may ; 

Encare  la  sanch  calenta 
dels  que  moriren,  lluytant 
per  lo  dret  d'  aquell  bon  compte 
dit  en  Jaume  'I  Desdixat; 

A  ías  lleys  que  li  serviren 
de  grahóns  per  hon  pujar 
al  trono ,  quin'  ombra  arriva 
de  r  Orient  fms  als  sorrals ; 

Als  drets  que  lluytant  guanyaren 
los  sempre  faels  catalans, 
y  Reys  ardits ,  de  cor  noble 
ab  bòlla  d'  or  van  bollar: 

1^2 


-<  90  )i  - 
En  hora  ben  malestruga 
ha  mancat  lo  rey  Ferrant ; 
y  '1  poble  que  d*  ells  fou  digne , 
no  se  'Is  deixa  tocar  may ! 

Així* ho  mostra  de  sas  iràs 
la  braraanta  tempestat , 
y  '1  batall  de  las  campanas 
del  Gonçell  de  la  ciutat. 

Lo  remor  de  malls  y  serras, 
remor  altra  's  va  tornant , 
forrellachs  que  clouhen  portas 
y  coltells  arrossegants. 

Diu  que  '1  Rey  vól  que  li  pesin 
tan  sols  per  lo  preu  la  carn ; 
mes  que  d*  esta  quans  ne  tallan 
ni  tampoch  ï  han  escoltat. 

Dos  cops  ha  anat  ja  a  la  Rambla 
lo  Majordom  del  Palau; 
mes  sens  carn  las  duas  vol  las 
al  Palau  se  'n  ha  tornat. 

Ni  'Is  aguatzirs  han  fet  prova 
que  anaren  de  acompanyants. 
— Si  lo  Rey  vol  carn  à  taula 
pagui  avans  lo  vectigal. — 

Al  óurc  'n  Ferrant  tal  nova , 
fíns  pèls  ulls  foch  ha  jitat , 
malehint  als  que  donaren 
al  poble  drets  com  semblants. 


-^(  91  )i^ 
— Preneu  gent  y  quans  tallaires 
se  'us  neguin  d  tallar  carn , 
Majordom ,  lo  Rey  vos  mana 
que  'Isfèu  tot  seguit  penjar. — 

Mes  los  llabis  ibll  de  ràbia, 
tot  seguit  s'  ha  mossegat, 
que  ha  sentidas  las  timbalas 
baix  la  porta  del  Palau , 

Àb  que  del  Conçell  les  cridas 
es  costum  acompanyar, 
y  del  Mestre  de  trompetes 
la  vèu  forta  en  acabant. 

Diu  aquesta ;  —  A  tots  quans  vullan 
ser  exemps  del  vectigal', 
a  ser  penjats  à  las  forcas 
lo  Conçell  ha  sentenciat. — 

Y  en  tant  que  4  poble  bo  celebra 
ab  lo  palmell  de  la  ma , 
las  únglas  lo  Rey  s*  enfonza , 
com  un  foll.  esbufegant. 

Fet  ab  la  gent  de- sa  terra 
coneix  poch  als  catalans; 
que  si  no ,  no  provaria 
de  ficar  eu  sos  drets  frau, 

Ni  tampoch  de  la  justicia 
fer  desnivellar  los  plats, 
ab  lo  pès  d'  una  corona 
qu'  ells  mateixos  li  han  donat. 


-K  92  )« 


II. 

Lo  Verguer  ab  la  massa  alta, 
los  escuders  devanl  d'  ell, 
poch  enrera  quatre  patjes, 
lo  poble  en  pés  un  xich  mès , 

Per  cumplir  ab  la  comanda 
que  li  ha  donada  M  Gonçcll, 
dret  al  Palau  ne  fa  via 
en  Joan  de  Fivaller. 

Negres  son  las  vestimentas 
de  patjes  y  d*  es*^.uders, 
lo  Verguer  porta  la  massa 
cobertada  ab  negre  vél. 

Del  Conçeller  ne  son  negres 
xia  y  gramalla  també, 
y  mes  negres  son  encare 
de  son  cap  los  pensaments. 

Assentat  lo  Rey  se  trova 
en  son  reyal  escambell, 
quan  al  llindar  de  la  porta 
lo  Conçeller  posa  'I  peu. 

—Qui  sòu? 

— Qui  sò  ?  Barcelona. 
— Sols  lò  pas  en  Fivaller. 
Qui  sòu  ? — lo  porter  ne  torna. 
—Barcelona— torna  aquell. 


-^(  93  >- 
Respon  lo  Rey: — Féuli  via, 
que  mostra  bè  pla  qui  es 
la  supèrbia  ab  que  s*  atansa 
à  besar  los  nostres  peus. — 

Lo  Verger  baixa  la  massa , 
passa  avant  lo  Gonçeller 
y,  de  jonoUs,  la  ma  espera 
debadas  besar  al  Rey. 

—  Com  es  que  feu  reverencia, 
com  es  que  'us  ajenolléu 
devant  d'  aquell  à  qui  vetllan 
las  cortinas  d'  est  dosser, 

Si  menyspreant  los  seus  títols, 
veure  à  rossegons  voleu 
lo  mantell  de  sas  espatllas 
y  son  ceptre  trossos  fet? 

Jo  so  '1  Rey ,  y  ay  del  qui  vulla 
manca  en  res  ab  lo  seu  Rey ! 
Ay  de  qui  '1  blanch  de  sas  iràs 
s'  esposi  una  volta  à  ser! — 

Lo  Gonçeller  lo  cap  roda, 
mes  son  llabi  no  diu  res, 
que,  pus  de  terra  no  T  alsan, 
de  jenolls  no  'u  tè  de  fer.  ^ 

—  Alsauvos,  sabem  que  'us  porta,- 
diu  lo  Rey  à  Fivaller, 

y  abdosos  després  qu'  es  miran, 
Fivaller  respon  al  Rey. 


-  >í(    94    ;V- 

—  Provas,  Senyor,  hem  donadas 
de  sè'  als  bons  Prínceps  fidels : 
las  ofensas  que  han  rebudas 
hem  fet  nostres  en  tots  temps. 

En  las  corts  y  en  las  batallas 
los  hi  hem  dat  la  sanch  y  1s  béns : 
los  morts  à  tenir  paraula, 
d'  això  'n  donarian  fé. 

A  vos  la  ciutat  no  'm  mena 
d*  oféndreus  ab  cap  intent; 
Dèu  vos  dò  Rey  llarga  vida, 
Dèu  vos  dò  quan  desiljéu. 

Altre  afany  no  'ns  ha  fet  moure, 
que  '1  de  demanar  pels  drets 
y  las  llibertats  juradas, 
lo  respecte  que  se  'Is  déu. 

Algú  avuy  del  servey  vostre, 
del  vectigal  fentse  exemp 
ha  volgut  la  carn  fers'  vendre 
per  lo  preu  únicament. 

A  los  drets  de  Barcelona 
s'  ha  comès  un  mancament, 
y  per  mi  la  ciutat  parla : 
féu  justicia,  Senyor  Rey.  — 

—  Supèrbia ,  en  Ferrant  contesta , 
follia,  ^donchs  qué  voleu, 

si  no  d'  est  trono  llansarme 
per  alsàrvoshi  desprès? 


^•(  95  )>- 
Lo  Rey  pagar  vassaliatje 
ais  vasalls?....  ^esclau  lo  Rey?, 
may  en  la  vida  que  ho  veja, 
ni  vos,  ni  cap  dels  vinents. — 


— Senyor,  esclau  deveu  ésser, 
qu'  es  honrós  lo  jóu  aquest , 
qu'  es  igual  lo  Rey  que  M  poble 
de  las  Ueys  al  cumpliment. 

— Fals;  lo  Rey  tan  sols  las  guarda.- 
— Mal  guardador  vos  sereu. — 
— Lo  Rey  a  Dèu  representa. — 
— Poble  y  Rey  son  fills  de  Dèu.  — 

— Llarga  ne  teniu  la  llenga 
y  un  mal  pas  penso  qu'  heu  fet, 
que  podria  dar  al  poble 
vostre  cap  per  escarment. — 

— Combregat  sò  no  fa  gaire ; 
mes,  Senyor,  teniu  per  cert 
que  a  mi  lo  cap  a  llevarme, 
no  te  de  passar  mòlt  temps 

sens'  que  algú  'us  diga  cent  voltas 
lo  que  jo  'us  estich  dihent; 
ni  sens  que  justicia  's  fassa 
ab  qui  mati  al  Conçeller. — 

— Pensau  que  V  ira  m'  abrusa! — 
— Pensau  ab  lo  sagrament, 
que  à  no  ferlo,  may  nosaltres 
vos  hauriam  pres  per  Rey! — 


-<(  96  )>- 
Al  sentir  estàs  paraulas, 
en  Ferrant  ha  quedat  frét : 
potser  recorda  que  encare 
alena  '1  Compte  d'  Urgell. 

Son  e«cambell  desprès  deixa, 
y  atansantse  als  cavallers 
que  mormolan  ab  véu  baixa 
dels  mals  instints  del  cor  sèu, 

Los  demana  que  li  donin , 
per  ben  obrar  sos  conçells; 
bè  'n  Ferrant  los  necessita , 
üèu  los  vulla  donà  acert. 

Mentrestant  T  héroe  del  poble , 
lo  defensor  de  sos  drets, 
lo  martre  de  la  justícia, 
espera  ab  lo  front  soberch 

Lo  butxí  que  per  éll  vinga 
ó  la  sumissió  del  Rey; 
espera  à  lo  que  no  estavan 
avesats  los  Gonçellers, 

Ni  '1  poble,  que  bè  en  la  plassa 
ho  demostra  ab  ronca  véu , 
desfogantse  de  sas  iràs 
malehint  als  estrangers. 

Lo  Rey,  pres  conçell,  ne  parla 
nova  volta  al  Conçeller ; 
de  son  pit,  cada  paraula 
arrenca  un  sospir  de  greu. 


-4(  97  )^ 
— Aneu  a  dir  à  aquest  poble 
tan  aymador  de  sos  drets , 
que  s'  ajup  à  M  que  disposa 
en  est  dia  *1  Senyor  Rey. 

Que  la  rahó  li  condono 
de  la  disputa ;  mes,  que 
si  queda  d'  ell  la  victorià, 
lo  triunfo  no  queda  d'  ell. — 

Lo  Conçeller  per  resposta 
s'  ajenolla  a  n  'als  seus  peus , 
li  besa  la  ma  y  ab  calma , 
sens'  obrí  M  Uabi  per  res , 

Deixa  la  cambra  en  'hont  restan, 
lo  Rey  de  congoixa  plé , 
y  esmirats  de  tanta  empresa 
de  la  cort  los  cavallers. 

Poch  després,  un  crit  de  c  visca 
en  Joan  de  Fivaller  > 
entrant  a  dins  de  la  cambra , 
lo  front  fa  acotar  del  Rey , 

Pus  ab  ell ,  en  la  garlanda 
que  cenyian  sos  cabells , 
senti  dels  drets  de  sos  pobles 
caure  afeixugant  lo  pes. 


(  De  Francesh  Ubach  y  Vinyeta,  j 


:  jcx-»lBrü:'>  j- 


X. 


premi  Ire  ta  Dtota  Ir'  or  5  ptota. 


•fr^xa» 


IVIEISQTUirg- 


'h  1  mkx:m'fi  1  mkx míi m'tt ^  • 


MESQUINESA. 


.-I-. 


)ED1CADA  A  D.  TOSEPH  COLL  Y  VEHl 


Egü  apis  Matins 

inore  modufjue 
pralíp  rarpcnlís  lliyraa  per  labonMií 
[►liirimum operosa  parvus 

carmina  lingo. 

HORACl. 


Ricti  dc  sahò  lo  meu  cspríl  s'  enlayra 
(lessobrc  'Is  erms  il'  aquesta  trista  vida , 
per  ovirar  de  mes  aprop  la  emprenia 
del  dit  dc  Deu  en  la  estrellada  volta. 
Tú,  veu  mesquina  qu'  asprement  barbollas, 
dels  llavis  ix,  sas  maravellas  canta; 
mes  no  perçó  t'  enorgullescas ,  pensa 
qu*  els  lo  ressò  de  miserable  ossera 
que,  ab  son  cruixir,  son  feble  enllas  pregona. 


Ja  de  la  boyra  has  traspassat  la  glassa, 
p(M  mar  de  llum ,  tot  rioler  navegas. 
Oh,  esperit  meu!  ^Vols  encisarte?  Guayla. 
Amunt,  lo  cspay  tot  semenat  d'  estclas; 
abaix,  lo  mòn  abrigullat  de  núvols: 


-4i    102    )3-- 

allí ,  lo  sol ,  etern  fornall  de  vida , 
son  tremolench  polsim  entorn  escampa ; 
assí,  lo  buyt  de  gola  abimadora, 
milers  de  móns  dins  lo  seu  sí  hi  amaga. 


Dins  la  fé  ton  alam  del  tot  desplega 
anima  mia ,  com  grifalch  lleugera 
fendeíx  T  espay  y  sguarda,  admira,  lloba 
del  Univers  la  incomprensible  maquina. 
Del  estel-foU  deixat  endur  pèl  rastre, 
volta  així  sens  repòs  pel  buyt  y  cerca 
la  sospirada,  ignota  clau  que  n'  obra 
dels  goigs  sens  fi  la  crestallina  porta 
y  als  peus  de  Deu  ne  du  per  via  dreta 


^.Afadigada  estàs?  Tas  alas  plega 
qu'  es  massa  gran  lo  qu'  en  seguir  t'  afanyas! 
Si  r  Univei-s  esglayament  te  dóna, 
si  H  veus  petita  per  semblants  grandesas, 
davalla  al  mon  y  d'  assi  baix  admira 
lo  que  mes  digne  de  llohansa  trobis. 
Sent  curt  T  espay,  mes  enxiquit  lo  cercle, 
de  ta  sorpresa  tot  trencant  los  llassos, 
podràs  cantar,  [oh  esperit  meu!,  la  Terra. 


•»Hí«- 


Lloha  la  ma  que  de  cendrosa  címa 
lo  ílam  cargoladís  totemps  rcbifa  ; 
lo  niu  ahont  la  negra  nit  s'  ajoca 
quan ,  riallera ,  del  blau  cel  davalla , 
ab  son  vcslil  do  fresca  llum  I'  aubada. 


-4  103  >  - 
Canta  *1  Ressò  qii*  ensopegant  gcnief(a 
pèls  cantalluts  penyais,  y,  també,  T  iiguila 
quan  fit  a  fit  los  raigs  del  sol  ne  guayta 
y  amunt ,  amunt  sens  reposar  s'  enfila. 


Canta  també  d'  aquella  llum  daurada 
qu'  al  mòn  nodreix  y  dona  scalf  y  joya 
las  ricas  maravellas.  De  la  boyra 
escorcollant  los  plechs,  lo  nial  cerca 
del  llamp  serpejador  que  T  espay  ratlla 
y  1s  corcats  roures  estellats  ne  deixa, 
ofegant  sa  centella  en  la  viscosa 
sava  que  puja,  per  la  vella  soca, 
a  omplir  V  aglà  que  al  cim  del  brot  tremola. 


Canta  la  punta  d'  enasprada  serra 
que ,  ab  flochs  de  neu  tota  emblanquida ,  aviva 
en  sas  estranyas  misteriosas  venas , 
que  sahò  portan  a  T  arrel  que  furga. 
Canta  T  esguart  aclucador  del  dia 
qu'  en  T  horizò  poch  à  poquet  s'  acala , 
y  la  Serena  que  d'  amunt  ne  llisca , 
fugint  del  sol  qu'  ab  son  alè  V  abrusa , 
per  buydíV  al  mòn  son  canastrell  de  perlas. 


Canta  del  au Mes  ay!  V  aleja  H  manca! 

Ton  pit  de  taur  fadigat  batega! 
Teixit  de  carn,  lo  teu  alé  t'  enganya! 
lo  sol  se  véu,  mes  (it  a  fit  no  's  mira. 
Abaixa  *l  tó :  de  tantas  maravellas 


4(  104  ),; - 
respecta  al  (iriailor.  Ta  mesquinesa 
confosa,  y  creu,  y  aconortada  porta, 
ücspúliat  del  ergiill ;  resta  misèria. 
Posat  al  ras  del  ciicb  qu'  en  terra  nia , 


Qu*  els,  veu  mesquina  qu*  asprament  barhollas, 
ressò  y  no  mes  de  miserable  ossera 
qu'  ab  son  cruixir  son  feble  enllàs  pregona. 
Lligat  al  bancb,  com  lo  remayre,  calla 
y  rema,  oh  cos,  qu*  així  ho  vol  ta  condempna; 
fins  que,  lliure,  T  espril  quan  1'  hora  arribi , 
deixant  los  erms  d'  aquesta  trista  vida, 
puga  ovirar  de  mes  aprop  I'  emprenia 
del  dit  de  Deu  en  la  estrellada  volta. 


De  Francesch  Pelay  Briz. ) 


^> 


^^ 


XI. 


tprímcr  occc^sU  à  la  Dtola  tr'  or  v  plata. 


<c:rs&z 


li 


ïíeBB5^^SBíSS€írrÍSèíeíï«:: 


— v-v^^Vi-A-^-^-"  - 


^Cóm,  folla  esparsa  niia,  fins  Ell  vols  aixecaite...  ? 
ÀDOLFO  Blanch. 


Dóna  foch  a  mon  pit,  mel  a  mos  llabís 
jOh  esperit  cristià  del  poble  meu! 
Vull  cantar  en  la  llénpa  de  mos  avis 
La  majestat  omnipotent  de  Dèu. 

iDèu!...  nom  gloriós;  suau  armonia 
Que  amorosa  consola  al  cor  ferit ; 
Jo  '1  beneesch  al  apuntar  lo  dia , 

Y  ell  m'  aconorta  al  arribar  la  nit. 

Lo  cantan  los  aucells  quant  naix  la  aubada , 
Lo  murmura  la  mar  ab  bronch  accent, 
Lo  suspira  la  brisa  enjogassada 

Y  r  escriu  ab  estels  lo  firmament. 

Y  diu  eix  nom,  homil  en  sa  grandesa, 
Al  qui  's  troba  aqui  baix  òrfan  y  sol, 
Que  es  pel  qui  lluyta,  escut  de  fortalesa; 
Que  es  pel  qui  plora,  bàlsam  de  consol. 


-f(  108  )^ 
Y  crida  eix  nom  ab  majestat  que  aterra 
Quant  en  núvols  de  encens  combla,  T  espay, 
Als  reys  de  fang  que  s'  han  partit  la  terra , 
Que  lo  regne  de  Dèu  no  fineix  niay. 


En  raitj  dels  enderrochs  de  aqueixa  vida, 
Hont  lo  bò  n*  es  incert  y  'I  mal  segú , 
Per  tot  te  veu  ma  anima  esvahida 

Y  H  sent  per  tot,  pus  tot  parla  de  ïú. 

La  llum  del  sol,  Senyor,  m'  ensenya a  creure, 
Que  espere  en  Tú  cada  jornada  'm  diu, 

Y  en  sos  raigs  criadors  me  sembla  veure 
Ton  esperit  gloriós  que  me  sonriu. 

Lo  vent  que  als  núvols  rebramant  empayla 

Y  los  Hams  que  nudreix  la  tempestat, 
Me  cridan  que  la  mort  sempre  m*  aguavRi 

Y  que  m'  apreste  pel  darrer  combat. 

Ta  grandesa,  Senyor,  en  lo  cel  miro. 
Ta  ira  escolto  en  lo  espetech  del  tro , 
Ton  amor  sento  en  Y  ayre  que  respiro , 
Lo  perfum  de  las  flors  me  diu  que  els  bo. 

Senyor,  tú  estàs  en  tot:  la  anima  mia 
Ta  presència  coneix  \  sagrat  consol ! 
Com  lo  cego  coneix  que  naix  lo  dia 
Perquè  sent  en  sa  cara  Ms  raigs  del  sol. 


-k(  Itt)  )*^ 

Ab  un  punyat  de  fang  al  hom  formares 

Y  ne  feres  del  hom  un  semblant  teu , 
Lo  paradís  per  regne  li  donares 

Y  un  mon  de  sers  subjectes  a  sa  veu. 

Guspira  do  tos  ulls,  sa  essència  n'  era 
La  essència  pura  del  mès  pur  amor, 
Verge  y  robust  sòn  cos ,  sa  fe  sencera , 
Llibre  lo  pensament  y  llibre  'I  cor. 

Sens  espinas  las  flors,  perfum  tenian, 

Y  quiets  los  vents  jogavan  pel  espay , 
Vida  donant  los  raigs  del  sol  lluhian, 
Espills  de  ta  bondat,  sens  cremar  may. 

Mès  un  jorn  jjorn  de  dol  y  de  amargura! 
Perdé  V  home  ta  gràcia  y  sòn  conort. 
Llavors,  bri  del  pecat,  ab  baba  impura, 
Miasmas  vomitant,  nasqué  la  mort: 

Ab  ella  '1  dupte  que  nos  don'  frisansa, 
L'  orgull  satànich  que  torment  nos  Aon, 
Cega  y  sanclmant  la  estúpida  venjansa 

Y  la  enveja  mortal,  rebuig  del  mon. 

Y  just  llavors,  ab  majestat  que  aterra, 
Deslligares  la  llum  y  'Is  huracans. 
Assecares  la  sava  de  la  terra 

Y  encengueres  los  cràters  dels  volcans. 

Desde  llavors,  si  aixecan  las  criaturas 
Sòn  front  altiu  al  cel ,  un  instant  sols, 
Ne  flameja  ton  llum  en  las  alturas 

Y  sa  supèrbia  abats  tornantlas  pols. 


~4{   110  )»>- 

Las  montanyas  mès  altas  que  enarbolan 
Sos  pichs  gegants  bont  may  la  neu  s*  iii  fon , 
Tot  recordant  un  jorn ,  encar  tremolan 
De  que  '1  mar  torne  a  ser  tomba  del  mon. 

Una  torre  los  homes  aixecaren 
Per  escalar  lo  cel,  y  jay!  t'  ofengueren, 

Y  esglayats  entre  ruinas  se  trobaren , 

Y  al  flastomar  de  Tú  no  s'  entengueren. 

Rey  injust  y  cruel,  sas  cohorts  desfetas, 
Engluti  lo  Mar  roig  a  Faraó ; 
Niu  de  pecats,  al  so  de  las  trompelas 
S'  esvinlsaren  los  murs  de  Jericó. 

jSodoma,  Adama,  Sebohin,  Gomorra...! 
Perquè  foren.  Senyor,  sos  crims  contals, 
Dormen  encar  baix  un  llensol  de  sorra 
i  Mortalla  que  cubreix  quatre  ciutats ! 

Y  caigué  Baltazar  ab  sa  grandesa, 
Sola  las  ruinas  del  banquet  impur, 
Perquè  vejé  ton  nom,  ple  de  feresa. 
Escrit  ab  foch  en  la  pared  del  mur. 


Y  eix  mon  que  del  no  ser  una  ve 
Ton  c  fiat »  poderós  volgué  evoca , 
A  un  signe  qualsevol  de  ta  mirada, 
Quant  Tú  ho  vuUas,  en  pols  se  tornarà. 


~4(  HI  )l•- 

Ja  lluny  de  mi  las  somrients  imaljcs 
Ab  que  al  cos  afalagan  las  passions , 
Las  mon  esprit  dels  terrenals  oratjes  , 
i\r  arrossego  a  tos  peus  de  genollons. 

Homil  y  penedit  jo  te  venero 
(íOm  mos  avis,  Senyor,  t'  han  venerat, 
Jo  crech  en  ton  amor  y  en  ell  espero 
Com  r  esclau  en  los  jorns  de  lliberlat. 

Y  en  amarchs  plors  ma  anima  desfeta, 
Ab  fé  t'  invoco,  estel  de  mon  consol, 
Com  un  jorn  f  invocava  ma  mareta 
Agenollada  al  peu  de  mon  bressol. 

Acull,  Senyor,  mon  prech  en  las  alturas, 
Mon  pit  no  omplenes  de  amargura  y  fel, 
Pus  Tú  has  dit  que  quant  pecan  las  criaturas 
üevalla  sempi^e  lo  perdó  dol  col. 


( De  D.  Anicet  de  Pagès  de  Puig,  de  Figueras. ) 


XII. 


0r0Qn  a(rr06it  d  la  Oiola  V  or  v  plata. 


^'  il.l>S^    AI»    MOK. 


<^^ 

«' 


45 


l♦^f^^L^  rí  it-fr- típ  1^  <j.  nf^*<r43^^•>^«^-=íyií^í^^ 


L'  ADÉU  AL  MON. 


Veni  ad  aUitudinem  maris 
et  tempesUb  demersit  me. 
(Ps.68v.S.) 

Audivit  Dominus  et  misertus  est  mei. 
(Ps.  29  V.  13.) 


Enrera  gir  mon  pas.  !  Adéu  follias 
ensomits  mentiders  d'  aqueix  mon  breu ! 
Il-lusions  que  al  cap-vespre  son  mustias, 
fumera  del  no  res  ;  per  sempre  adéu ! 

Aturat  esperit.  Tas  alas  plega, 
que  r  esglay  I'  ha  retut  al  primer  vol ,  ^ 
no  es  lo  teu  cel  aqueix  ahont  t'  ofega 
r  espessa  boyra  que  t'  amaga  Y  sol. 

Cor  meu  per  qui  bategas?  no  es  ta  vida 
lo  mouret  forsejant  dintre  mon  pit 
per  tot  lo  de  assi  baix ;  j  tot  es  mentida ! 
fonedissa  claror  de  fosca  nit 


Tendre  com  nin  que  riu ,  canta  y  somia 
cenyit  de  Y  ignocencia  ab  la  garlanda , 
volant  sempre  pel  cel  ma  fantasia 
texint  ab  il-lusions  hermosa  randa ; 

Arruxat  la  meu  cor  ab  la  rosada 
del  purissim  amor  de  Y  infantesa , 


-í(  HO  >-• 
ohint  lo  dols  ressò  de  la  cantada 
siiTibol  sagrat  de  maternal  tendresa; 

Aymant  com  rich  tresor  aquesta  vida 
la  terra,  un  tros  de  cel,  sempre  encantada; 
encesa  ab  focli  diví  la  pensa  ardida , 
trobant  petit  T  espay  per  sa  mirada ; 

L'  esperó  del  desilx,  y  V  encisera 
veu  de  T  esperança  llunyadana, 
omplintme  de  coratje  y  de  dalera 
per  rompre  V  vel  de  Y  existència  humana ; 

Al  mar  del  mon  entri.  La  vela  estesa 
s'  infla  soptadament  ab  forta  ratxa , 
y  feu  via  la  nau  ab  lleugeresa 
dexant  enrera  Y  encantada  platja. 

Miri  de  fit  r  estela  que  's  fonia 
com  si  hi  volgués  llegir  la  meua  sort ; 
y  plorí  recordant  lo  que  perdia , 
i  pobre  nauxèr  que  plora  exint  del  port ! 

c  No  seran  las  derreras ;  si  ara  ploras 
c  entristit  lo  teu  cor  per  la  anyorança , 
<  de  fel  las  vessaràs  en  llargas  horas 
« quant  fugida  veuràs  tota  esperança.  > 

M'  esferehí  exa  veu  que  ressonava 
dins  mas  orellas  com  un  cant  de  mort; 
mon  cor  queda  glassat  j ja  no  esperava ! 
esclafantme  lo  pes  de  la  dissort. 

Deu  del  cel !  y  perquè  la  tramonlana 
desfulla  Y  arbre  que  tot  just  floria? 
^no  's  pot  obrir  la  poncelleta  ufana, 
ni  pot  ésser  mon  goig  la  flor  d'  un  dia? 

A  mon  crit  de  dolor,  d*  amarga  quexa 
respongué  bramolant  fera  ventada 
que  ja  tot  lo  velam  romp  y  esquexa. 
Era  la  veu  de  la  tempesta  irada. 

Lo  cel  s  cntenebrií ;  negra  calitja 


-i(  117  )i- 
son  mantell  estengué  devanl  mos  ulls; 
sentí  lo  pas  del  tro  que  M  mon  trepitja 
y  *ls  remolins  del  ona  en  los  esculls. 
De  sa  y  d'  allà  la  nau  era  llançada 
los  vents  y  la  maror  la  combatian ; 
y  del  llamp  a  la  roja  flamarada 
las  golas  del  avench  m*  estremordian. 

Y  r  uraca  al  passar  sobro  ma  testa 
portava  dins  sos  plechs  horrible  crit ; 

;  semblava  que  4  infern  feya  sa  festa 
y  anava  à  volcà  1  mon  aquella  nit! 

Gemechs  d'  agonisants  que  malehian 
ab  la  veu  regullosa  del  desvàri ; 
renechs  aterradors  dels  qui  perdian 
una  fusta  hont  sos  brassos  amarraria. 

Y  crits  de  desesper ,  plors  neguitosos , 
sospirs  mitx  ofegats  de  greu  recança , 
cruxidera  de  dents,  planys  anguniosos 

y  riallas  de  boig  sense  esperança! 

Y  4  llamp  al  esquinsar  Y  alapaida 
bromada  tempestosa ,  enlluminava 

los  cadavres  dels  naufrechs  de  la  vida 
que  r  oblit  en  sas  baumas  enfonzava. 

c  j Malaurat,  malaurat!  ^es  la  tempesta 
c  del  somni  riailós  lo  despertar? 
c  ^qui  m'  ha  llensat  à  mi  lleugera  aresta 
c  en  mitx  del  bofarut?  No  puch  bregar ! 

€  Ay  las  ,  ja  estich  perdut!  vindrà  T  onada 
c  y  '1  bras  m'  arrencarà  del  derrer  pal , 
c  y  trobaran  demà  à  la  matinada 
c  un  mort  de  mes  estès  en  lo  sorral.  > 

Y  espant  me  corsecà !  lo  frel  sentia 
del  no  ser  en  mas  venas;  s'  apagava 

la  llum  del  pensament;  ja  no  sabia 
d'  hont  havia  sortit  ui  ahont  anava 


-4(   118   )l^ 

Espetegà  feréstega  tronada; 
famolenca  bramant  la  mar  s*  infla , 
sentim  enmortallat  dins  V  aigua  irada 
y  el  desfet  temporal  se  m'  enporta ! 

A  la  platja  he  tomat!...  y  visch  encara... 
y  r  cel  es  ben  seré ;  ;  Deu  benehit ! 
No  era  la  mar  per  mi  \  be  ho  conech  ara ! 
puix  que  r  aigua,  a  la  terra  m*  ha  escupit. 

May  mes  m'  hi  llensaré  j  defalliria ! 
me  manca  V  ardiment  pera  lluytar; 
jo  sent. que  s'  hi  tornés  m'  anegaria, 
y  trob  que  ja  m'  ha  pres  quelcom  la  mar. 

Virginal  lo  meu  cor  se  m'  esponjava 
de  la  ditxa  al  impuls,  jara  es  mitx  sech ! 
com  pols  me  'I  desferia,  si  hi  tornava, 
lo  dupte  enmatzinat ,  j  encara  crech ! 

Encara  crech,  Deu  meu,  y  la  esperança 
ja  m'  torna  à  rebifa  Y  foch  de  mon  pit; 
doneume  ara  la  pau  y  la  bonança 
per  parlar  sempre  ab  vos,  lluny  del  brugit. 

Assi  baix  tot  es  mort;  vos  sou  la  vida 
y  clara  veritat ;  lo  mon  es  fum: 
ma  mirada,  may  mes  enterbolida, 
vol  contemplar  de  prop  la  Eterna  llum. 

Calitja  mundanal  ;  per  sempre  arrera ! 
may  mes  m'  amagaràs  V  hermòs  estel ; 
sento  una  veu  que  m'  diu  crehent  espera ; 
V  mos  ulls  se  me  'n  van  de  dret  al  cel ! ! 


(Ue  Jaume  CoUell  y  Bancells,  de  Vich.) 


■'•^I^;;^^'' 


XIII. 


premi  estraorlitnarí  y  una  |)alma  V  avinent 


MALLORCA. 


i^-^l1VT'^|;;^1irï|(J"l1t-l^'r%Ttt^-'H-  ■v£^~^^X^1^,ftf ^fanSaT^ 


4£,£.#m€4. 


Maylorcha,  senyor  en  rey, 
Ha  d'  aur  es  apeylada, 
E  es  lo  cel  e  *1  parays 
De  las  gents  qui  n*  ban  membrança. 
(Del  Joglar  de  Maylorcha.) 

Quant  de  les  altes  raontanyes 
los  cims  blanquejen  de  neu, 
també  les  planes  blanquejen 
ab  la  flor  dels  ametlers, 
cau  la  flor  demunt  la  bruya 
qu'  abaix  de  los  arbres  creix ; 
pintada  de  vert  la  terra, 
bnifada  de  grans  d'  argent, 
d'  esperança  y  de  puresa, 
ne  rumbeja  hermos  mantell. 

Bella  terra  n'  es  Mallorca, 
qu'  es  Mallorca  rich  verger. 

Vé  lo  Maig,  ab  les  espigues 
tornen  d'  or  los  sementers, 
grat  ramor  fan  ses  onades 
quant  se  besen  ab  lo  vent, 
lluu  la  fals,  y  entorn  de  T  era 
al  cel  pujen  los  garbers, 
trota  r  euga,  cruix  la  palla, 
gloses  canta  '1  pareller, 

16 


-í(    122  )¥- 

V  aire  s'  ompr  de  polsaguera, 
de  blat  s'  omplen  los  graners. 

Bella  terra  n'  es  Mallorca, 
qu'  es  Mallorca  rich  verger. 

Sí  r  estiu  roba  a  la  rota 
sa  verdor  y  sos  joyells, 
negrejant  de  reliims  la  vinya 
te  ajagudes  sas  sarments, 
los  fadrins  a  les  al-lotcs 
los  beraten  los  cistells, 
méntres  duen  portadores, 
riuen,  ballen  juganers, 
dins  el  cup  lo  most  regala, 
lo  vi  bull  dins  lo  saller. 

Bella  terra  n*  es  Mallorca, 
qu*  es  Mallorca  rich  verger. 

A  dol  toquen  les  campanos 
lo  camp  de  dol  se  revcst, 
a  solades  cau  1'  oliva 
endolant  tots  los  regucrs, 
afanvades  cullidores 
r  apelluquen  ben  rabent, 
r  aygua  bull  dins  la  caldera, 
lo  front  'xuga  '1  tafoner, 
roda  U  truy ,  la  prempsa  gisca, 
raija  ï  oli  en  los  cubells. 

Bella  ten*a  n'  es  Mallorca, 
qu'  es  Mallorca  rich  verger. 

L'  auba  riu,  ses  fulles  baden 
lliris  ,  roses  y  clavells 
ramorejen  les  abelles 
en  llur  calser  mel  begucnt, 


><  123  )«'- 
lo  gorftl  la  reya  solca, 
Irenca  el  càvec  los  terrers. 
Naix  la  lluna,  lluny  ressona 
r  esquellela  dels  anyells, 
del  pastor  la  dolsa  gaita 
la  bandola  del  jovent. 

Bella  terra  n*  es  Mallorca 
qu'  es  Mallorca  rich  verger. 

Dalt  del  cim  lo  jii  s'  oreja, 
baix  del  cim  los  olivers, 
íle  la  penya  brolla  I*  aygua 
omplint  r  horta  de  fruits  bells, 
en  los  boschs  naixen  alsines, 
en  los  plans  arbres  fruiters, 
en  lo  vall  llargues  rengleres 
d*  olorosos  tarongers, 
y  'n  los  horts  palmera  airosa 
sos  ventalls  vinclant  al  vent. 

Bella  terra  n*  es  Mallorca 
qu*  es  Mallorca  rich  verger. 

Ay !  Mallorca,  el  cor  m'  encises  : 
ab  ton  blau  del  cel  tan  bell, 
ab  tes  platjes  ramoroses 
qu'  escomou  T  ambat  lleuger, 
ab  les  tiors  de  tes  praderes, 
ab  lo  cant  de  tos  aucells. 
de  lo  cel  e  el  paradís 
pera  mi  semblança  n'  ets  : 
Ay !  Mallorca,  si  te  deixo 
d'  anyorança  moriré. 

Bella  terra  n*  es  Mallorca 
qu*  es  Mallorca  rich  verger. 

(  De  Tomàs  Forteza  ,  de  Mallorca. 


XIV. 


Pv'mtv  atchsit  à  la  palma  y  ardent. 


t---^•M:•-*;:Ç!-*£> 


LA  CONVERSIÓ  DE    N  LULL. 


l^y  •  ^^<) 


LA  CONVERSIÓ  DE  'N  LÜLL, 


Dtí  tan  abr  amor  pensarne 
s*  havia  oblidat  de  Déu. 


r. 


— Puig  dat  m'  haveu  malaltia 
vullaume  donar  remey, 
car  may  es  estat  bona  obra 
d'  altres  en  dany  ,  jochs  lo  fer. 

Fretura  tinch  de  volervos 
perquè  V  hajau  de  volem', 
que  de  nit  no  tinch  mes  somni , 
ni  vull  de  jorn  mes  servey. 

Carreras  per  vos  he  fetas , 
rimas  som  escrit  també , 
y  &  voler  una  punyada 
de  raigs  de  sol,  i'  eurè  prest. 

Mes  r  amor  que  dins  mi  cova 
senyora,  no  *l  malmenéu, 
car  de  cristiana  no  fora , 
essentne  de  vos  encès. — 

Aixis  parlant  a  una  dama 
va  un  jovencel  cavaller , 
que  '1  cavall  ne  porta  a  mida 
del  pas  que  Y  aytal  segueix. 


l^ey~  ~~"  ■       ^^^D 


LA  COMERSIO  DE  'N  LULL. 


De  (an  abl*  amor  pensarne 
s*  havia  oblidat  de  Déu. 


I. 


— Puig  dat  m'  haveu  malaltia 
vullàume  donar  remey, 
car  may  es  estat  bona  obra 
d*  altres  en  dany  ,  jochs  lo  fer. 

Fretura  tinch  de  volervos 
perquè  V  hajau  de  volem', 
que  de  nit  no  tinch  mes  somni , 
ni  vull  de  jorn  mes  servey. 

Carreras  per  vos  he  fetas , 
rimas  som  escrit  també , 
y  à  voler  una  punyada 
de  raigs  de  sol,  T  eurè  prest. 

Mes  r  amor  que  dins  mi  cova 
senyora,  no  4  malmenéu, 
car  de  cristiana  no  fora , 
essentne  de  vos  encès. — 

Aixis  parlant  à  una  dama 
va  un  jovencel  cavaller  , 
que  '1  cavall  ne  porta  a  mida 
del  pas  que  Y  aylal  segueix. 


~4  128  )^ 

Alionor  eila  es  nomnada 
y  es  muller  de  un  genovès , 
de  pus  bella  ,  en  tot  Mallorca 
no  r  han  vista  los  pus  vells. 

Al  galant ,  Ramon  li  díuhen  , 
dels  Lulls  iill ,  bon  cavaller  , 
patje  avans ,  majordom  are 
y  senescal  de  son  rey. 

Mes ,  éll  de  qui  es  no  's  cura  , 
car  amor  retut  lo  te  , 
y  es  aytal ,  segons  éll  pensa , 
lo  pus  gran  y  lo  pus  bell. 

Aixís  la  dama  Fent  via 
anava ,  del  cavaller 
tornant  roja  a  las  paraulas  , 
que  de  flors  n*  hi  tira  bè. 

No  hi  val  que  de  via  trenqui 
girant  plassas  y  carrers , 
lo  galant ,  los  ulls  en  ella  , 
ni  tampoch  n'  havia  esment. 

Amor  mia — éll  li  parlava  — 
de  pedra  lo  cor  haveu? 
Gom  no  'us  dol  la  mia  estrella? 
Lo  meu  plant,  com  no  'us  fereix? 

Mes  la  dama  '1  mantó  acala  , 
fins  al  pit  vè  que  li  te  ; 
la  vergonya  de  la  cara 
que  li  vejin  molt  se  'n  tem 

Perço  quant  al  lluny  ha  vista 
la  portada  de  la  Séu  , 
ha  sentit  com  li  llevessin 
de  sus  lo  pit  un  gran  pés. 

Mes  f  debadas  dins  lo  temple 
creu  lliurars  del  cavaller , 
que  aquest ,  del  temple  cap  dintre 


-^  129  )^ 
n*  es  entrat  darrera  sèu. 

Valgam  la  Verje  Maria  , 
y  a  cavall  que  entrat  se  'n  es... 
A  no  (lirli  los  que  hi  eraii 
lo  qu'  es  éll  ni  'n  feya  esmeni. 

L*  avalot  que  va  aixecarse 
ílel  temple  va  traurel  prest ; 
de  tan  ab  T  amor  pensarne 
s'  havia  oblidat  de  Dèu. 


L'  alt  en  Jaume  de  Mallorca 
difls  sa  cambra  se  passeja , 
prop  de  si  las  sèvas  órdros , 
trist  lo  majordom  espera. 

— No  es  del  servey  de  ma  casa 
del  que  vos  parla  ma  llengua  , 
car  cumplint ,  gens  be  estaria 
feuse  escoltar  aytals  queixas. 

Vostres  pares  son  qui  han  dada 
la  rahò  per  la  qual  ferlas  ; 
y  vos ,  sabeu  pla  que  'Is  parcs 
Uns  r  últim  ja  may  las  treuheu. 

Nom  teniu  ,  honors  y  titols 
y  muller  la  pus  honesta  ; 
d*  oblidansa  vos  acusau 
(i  cosas  com  tan  se  preuhan. 

Ja  per  traureus  de  las  grapas  , 
de  las  jugadas  pus  lletjas  , 
maridat  tbreu  ab  Blanca 
de  Picany  ,  per  ordre  meva. 

Mes  ab  tot  lo  ésser  ja  pare  , 
ningú  no  'us  ha  vist  ja  esmena  , 


17 


-^(  130  );^- 
y  à  reptaus  altre  vegada 
dels  bons  m*  ha  forsat  la  queixa. 

Aixis  ,  si  del  rey  vos  plauben 
las  ordres  que  'us  dona ,  pendre  , 
pensau  que  pèls  bons  son  bonàs, 
y  que  pèls  dolents  dolentas. — 

Ab  rahons  semblants  ,  en  Jaume 
a  son  majordom  ne  repta ; 
acabat  que  1  rey  havia 
lo  majordom  resposteja. 

— Ver  parla  lo  rey  mon  amo 
al  parlar  d*  esta  manera ; 
mes  lo  cap  fassa  llevarme 
que  ab  tals  de  rahons  no  pensa. 

Foll  la  seny  ,  de  si  n'  allunya 
ço  que  amor  ne  puga  ofendre  , 
pla  que  amor  es  malmenada 
amor  que  lo  seny  malmena. 

N*  Alionor  es  qui  la  cura 
te  del  mal  qu*  en  mi  cobeja , 
de  ço  que  fassa  es  colpada 
que  fas  lo  que  fas  per  ella. 

Aixis ,  no  parleu  debadas 
y  al  moro  si  *us  plau  doneume ; 
mes  a  Alionor  altre  volta 
feu  dur  lo  bon  rey ,  ma  queixa. — 

Al  senti  '1  rey  tals  paraulas , 
acala  lo  cap  en  terra 
y  ,  fort  capficat ,  la  cambra 
sens  dir  un  sol  mot  passeja, 

Resposta  no  li  es  plaguda 
que  '1  franch  majordom  ha  feta  , 
y  mena  de  corretjirlo 
debadas  son  cap  la  cerca. 

Recórdas  d'  abdosos  pares 


-4<  ini  )^  - 

la  bona  amistat  sancera  , 
al>  gracias  per  T  un  donadas 
que  r  altre  se  feu  merèixer, 

y  dolri  que  Ms  fills  no  pugan 
seguirne  dels  vells  T  exemple , 
sent  per  las  flacas  de  T  altre 
que  no  per  la  culpa  seva. 

— Ramon  ,  lo  meu  seny  no  trova 
de  castjgaus  la  manera  , 
car  vull  que  amistat  no  sia 
qui  fama  Ae  just  no  'm  deixia. 

Aixís ,  a  r  aymia  vostra 
ireuli  a  porUi  unas  lletras  , 
car  plaumc  que  *1  marit  fassa 
lo  castich  segons  la  ofesa. — 

Escritas  las  tals  que  foren  , 
lo  rey  lo  paper  sagella, 
y  al  las  majordom  donanllo, 
aquest  ia  ral  cambra  deixa. 

Ans  <le  gaire,  fou  vinguda 
una  dama,  Alionor  era , 
lo  marit  que  bè  V  aymava 
vingut  se  'n  havia  ab  ella. 

Abdosos  ab  V  alt  en  Jaume 
Irabaren  forta  conversa ; 
tant  U  dama  's  conmovia 
que  tristos  sospirs  ne  feya. 

D'  allò  que  van  dir ,  Y  historia 
ni  *1  mot  lo  pus  xich  ne  resa  , 
com  no  sia  estàs  paraulas 
la  dama  comiat  al  pendre. 

— Jo  vos  dich  qu'  haig  de  curarlo 
^vostres  mercès  per  mereixe. 
—  Lo  rey ,  la  muller  y  'Is  pares 
vos  ne  quedaran  en  deute. 


í(  132  )*- 


III. 


Dins  la  cambra  abdosos  son  , 
tancadas  do  dins  las  poiias ; 
lo  galant  just  a  sos  peus  , 
olla  sospirant  plorosa. 

— Dfi  que  *us  planycu  1'  amor  mia  , 
quin  es  I'  afany  que  'us  acora  , 
que  sens  que  en  mi  feu  esment 
no  obriu  del  desig  la  boca? 

Pensau  que  jo  sò  de  vos , 
y  a  voler  fins  de  Mallorca 
ésser  reyna  ,  'us  ne  faria 
conquerinlvos  la  corona. 

—  Y  es  ver  que  fariau  lal  ? 

—  Manaumo  y  veureu  la  prova, 

—  Amor  gran  m'  heu  de  portar ! 

—  Aylal  no  ha  sentit  null  home  , 

—  Marit  tinch ,  y  vos  muller 
que  bells  infanlons  bressola... 

—  No  son  del  amor  mòs  fills, 
y  naus  dins  la  mar  me  sobran. 

—  Sou  galant 

— Sò  malestruch. 
— Jo  'us  aymarè. 

—  Ala  bon'  hora  , 
— D'  avuy  mon  germà  sereu. 

—  Matéume  y  sigàu  pietosa ! 
Lo  galant  s'  estreny  lo  cor , 

la  dama  gaire  bè  plora ; 
r  aymador  torna  a  parlar , 
ella  a  sospirar  ne  torna, 

—  Una  daga  'I  senyor  rey 


-<  133  )v- 
va  tionarme  qii'  es  gran  joya  , 
bon  scrvey  farà  T  aylal , 
fle  bàlsam  la  fulla  es  molla. 

Car  remey  no  'm  voleu  dar 
fassaume'  à  lo  menys  1*  absolta ; 

Alionor ,  Dèu  vos  perdó , 
sou  vos  qui  la  mort  me  dona. 

—  En  mal  punt  vos  soch  oberl 
de  mon  camaril  la  porta. 

—  Com  voleu  que  dins  lo  col 
me  'n  vulla  sortir  à  fora ! 

—  Jo  no  se  pas  lo  que  'Is  ulls 
hauran  vist  en  ma  persona 

—  Baix  los  pàrpres  dos  estels , 
mitjans  galtas  duas  rosas , 

la  glòria  damunt  lo  front 
ab  raigs  de  seda  flayrosa , 

y  devall  del  cotilló 
dos  coixins  de  vellut  flonja , 
que  pus  bè  hi  faria  nit 
que  à  ser  de  triada  ploma. 

—  Ramon,  no  'm  digau  aytal 
que  son  flestomias  follas. 

— Tan  de  bó  parlesseu  vér! 
— Jo  'us  ne  donaré  la  prova.  — 
Lo  galant  s'  estreny  lo  cor , 
la  dama  gaire  bò  plora. 

Lo  collaret  ja  se  'n  treu  , 
que  'I  coll  set  vegadas  tomba , 
tret  que  Y  ha,  lo  tira  lluny, 
lo  colillò  ja  's  descorda. 

La  galant  no  parla  un  mot , 
f?os  ulls  son  dos  brasas  rojas ; 

Alionor  sospira  tanl, 
que  ja  mes  que  la!  sanglota; 


-4{  i34  )*~ 
despassat  qu'  es  lo  cordó 
no  sanglota  que  fort  plora , 

—  Si  'm  vulleseu  germà  ser... 

—  Maléume  y  sereu  pietosa ! 
La  tela  que  vetlla  '1  pit 

la  dama  *s  rebassa  prompte , 
la  febra  en  lo  pols  glatint 
la  ma  tremola  y  mig  folla. 

Lo  galant  no  bè  que  *u  véu 
las  duas  mans  als  ulls  porta; 
ella  ab  desesper  fa  un  crit , 
ell  ni  lo  respir  ne  lomba. 
— Si  *m  vulleseu  germà  ser... ! 

En  eix  punt  lo  galant  plora... 
De  la  dama  mitjans  pit 
un  cranch  Y  hermosura  corca. 


IV. 

Debadas  al  galan  cercan , 
debadas  preguntas  son ; 
ni  rambleja ,  ni  à  las  damas 
del  Palau  ne  tira  flors. 

Dins  la  cambra  de  sa  casa 
tancat  n'  es  de  nit  y  jorn ; 
la  muller  poch  la  recorda , 
à  sos  fills  quasi  tantost. 

Gira  llibres  y  sospira 
que  sentirlo  fa  condol ; 
quan  no  tal ,  bada  la  ploma 
de  pesant  com  tè  lo  pols. 

Passadas  en  aytal  vida 
quatre  selmaoas ,  un  jorn 


-*(  135  )»-- 
é  na  Blanca  ix  a  escometre, 
que ,  al  oure  1 ,  esclata  en  plors. 

— No  he  pas  fet  mica  de  cosa  , 
muller,  dés  qu*  en  vida  só, 
que  plaçévola  ser  puga 
als  ulls  d*  Aquell  qui  'ns  la  don' , 

Grossas  faltas  n*  he  comesas 
que  lo  cor  bè  que  se  'n  dol , 
he  fet  plany e  à  vells  y  joves, 
de  llurs  planys  fentne  mos  goigs. 

Mes,  un  pich  sò  obert  los  parpres 
y  he  vist  la  dissort  entorn, 
cal  de  fer,  mentre  hora  sia  , 
per  panyar  lo  mèu  perdó. 

De  r  hisenda ,  be  'us  ne  deixo 
ú  tu  y  d  mos  fills  bon  tros ; 
jo  'n  faré  de  la  que  'm  resta 
lo  que  fer  siga  millor. 

Y  si  novas  may  t'  arrivan 
de  ton  marit,  perquè  un  jorn 
nos  vejam  aprop  son  trono , 
prega  Blanca ,  a  'n  al  Senyor.  — 

Tal  digué ,  y  avans  de  gaire 
ixqué  de  ciutat  plorós, 
en  bé  del  procsim  i  corre 
en  romiatje  tot  lo  mon. 

D'  aquell  dia ,  ú  sas  petjadas 
ixqueren  temples  per  tot , 
hont  las  arts ,  la  fe  y  las  ciencias 
tocavan  lo  seny  y  Ms  cors. 

Y  ab  la  llum  que  las  tres  juntas 
llensaren,  sab  bè  '1  Senyor, 

qu'  en  lo  cau  del  mateix  dupte 
arriva  a  espuntar  lo  sol. 

Sabis  ,  reys ,  bisbes  y  papàs , 


-4{  136  >- 
del  que  féu  s'  csmiran  tols , 
y  esmiral  pus  que  s'  haurían 
si  ú  r  Àfrica  no  hagués  mort. 

Per  Deu ,  domi  alli  la  vida 
lo  qui  arribà  a  oblida  un  jorn 
per  las  damas  palauheras , 
del  Senyor  lo  pur  amor ; 

Mostrant,  al  guanya  en  la  (erra 
un  nom  y  en  lo  cel  un  llóch , 
lo  poch  que  los  ulls  hi  veuhen 
si  '1  seny  en  lenebras  dorm. 


(  De  Francesh  Ubach  y  Vinyeta. 


XV. 


drigon  acdeeit  à  la  {palma  V  ardent. 

LAS  GERMANDATS  DE  MALLORCA. 


18 


-  í(  136  >  - 
del  que  féu  s'  esmiran  tols , 
y  osmiral  pus  que  s'  haurian 
si  íi  r  Àfrica  no  hagués  mort. 

Per  Dèu ,  dona  allí  la  vida 
lo  qui  arribà  a  oblida  un  jorn 
per  las  damas  palauheras , 
del  Senyor  lo  pur  amor ; 

Mostrant,  al  guanya  en  la  (erra 
un  nom  y  en  lo  cel  un  llóch , 
lo  poch  que  los  ulls  hi  veuhen 
si  *1  seny  en  tenebras  dorm. 


(  De  Francesh  Ubach  y  Vinyeta.  ] 


XV. 


0ri0on  acdeeit  à  la  {palma  V  ardent. 

— -*É-9mi+. — 
LASGERMANDAT8  DE  MALLORCA. 


IS 


^ "^ "^ ••"'"'^'•'"• -^ 


LAS  GERMANDATS  DE  MALLORCA. 


— »"CO»  »3iC4^<<K- 


Dels  mallorquins  la  ceguera 
feya  quatre  anys  que  creixia, 
y  quatre  anys  que  no  mimvava 
r  esglay  de  las  mallorquinas. 

Quatre  anyadas  que  la  terra 
dormitava  empedrehida, 
mentre  'Is  pagesos  de  i'  arma 
las  jugadas  n'  aprenian. 

La  Pobia,  Garcés,  Pollensa, 
Benissalém  y  Alcudia, 
bè  'Irecort  de  tals  jugadas, 
guardaran  mentre'  hajan  vida. 

Al  crit  de  muyran  los  nobles, 
y  al  poble  y  al  rey  dant  viscas. 
Palma  un  jorn  se  despertava, 
al  sent  demà  tota  Y  Illa. 

Lo  foch  que  'n  los  pits  covava 
per  los  ulls  tragué  guspiras, 
y  eran  tals  qu'  en  las  espasas 
las  guspiras  relluhiren. 

Ab  lo  brand  de  las  campanas 
se  anaren  alsant  las  vilas, 


-^  '140  )*- 
y  dels  menestrals  los  gremis 
en  esquadras  convcilintse ; 
ménlres  del  focli  la  noblesa 
s'  allunyava  espoïnguida, 
lot  pensant  ab  la  manera 
(]c  tal  desgavell  eixirne. 

Bè  M  virey  pogué  dar  gracias 
d'  arribar  sens*  dany  a  Ibísa ; 
menlres  que  la  mort,  del  Batlle 
matava  ab  un  buf  la  vida  ; 
que  de  no,  cara  la  presa 
de  'n  Colom  li  hauria  eixida, 
que  del  poble  T  empremtada 
no  era  prou  per  resistiria. 

De  Bellver  la  sagnant  brega 
fou  del  carnatje  la  crida, 
de  *n  Pere  de  Pa\  la  fossa 
cada  jorn  més  s'  engrandia; 

Y  ab  sancli  adobant  la  Icrra , 
(F  óssos  empedrant  las  vilas , 
y  a  las  aus  grapinyadoras 
afartant  de  carn  podrida , 
quatre  anys  pasaren  arreu, 
quatre  anys  que  las  mallorquinas 
planyentse,  los  rebosillos 
ab  cintas  de  dol  guarnian ; 
quatre  anys  en  quals  la  noblesa 
ab  las  Germandats  partintse 
las  viclorias  y  las  pcrduas, 
planys  y  queixas  sols  partian. 

Mes  un  jorn  vingué  una  nova... 
dapnada  nova  va  vindré  ; 
fou  la  Germandat  vensuda 
devaut  los  murs  d'  Alcudia. 

Ni  encar  lo  sagrat  del  temple 


-4{    141    )i^ 

valgué  pels  vensuts  la  vida. 
Quantas  allolas  plorosas  ! 
Quants  orfes  y  quanlas  viudas ! 

Lo  virey  ab  forta  esquadra 
desprès  donà  1  tom  per  V  Illa, 
anant  a  trucar  a  Palma 
ab  fama  de  nou  Alila. 

Y  las  banderas  dels  gremis 
al  fer  servey  de  catifas, 
als  peus  del  qui  disfressava 
de  noblesa  'I  despotisme  ; 
r  espasa  que  ja  à  la  guerra 
de  las  mans  li  era  esmunyida, 
lo  butxi  s'  abaixa  ab  únsia 
en  nom  del  rey  per  cullirla. 

11. 

Lo  vespre  avans  que  al  virey 
Palma  obris  las  sevas  porlas, 
a  cada  mot  un  sospir 
y  la  vista  milj  plorosa, 
van  escometre  a  'n  Colom, 
vora  casa  llur,  duas  donas. 
— Digaunos,  Joan ;  es  de  cert 
que  demà  es  la  i*uina  nostra  ? 
— Madona,  jo  no  'u  se  pas 
lo  virey  demà  en  est*  hora 
de  ciutat  ne  serà  a  dins, 
això  si  qu'  es  cert  madona ; 
mès,  fins  que  justicia  1  rey 
haja  fel,  dintre  Mallorca 
ni*  ha  promès  que  no  alsaran 
los  fusters  ninguna  forca. 


~^{  142  )i- 

À  nit  eixirà  una  nau 
dret  al  port  de  Barcelona  , 
y  vint  jorns  ne  seran  fets 
que  la  nau  deixi  la  costa, 
quan  lo  mal  nomnat  perdó, 
quina  espera  'us  aconorta, 
serà  del  virey  en  mans 
vingut  de  las  mèvas  propias. 

Àixó  va  dir  en  Colom, 
avants  que  al  virey  las  portas 
Palma  obrís,  y  malas  veus 
de  promesa  aytal  mormolan* 

— Bè  tres  mesos  son  passats 
d*  aquella  nit ,  y  no  torna ; 
si  seria  escusa  ó  no 
lo  virey  la  prova  'n  dona. 

No  passa  jorn  sens  que  algú 
tancat  sia  en  presó  fonda, 
malgrat  lo  tractat  y  tot; 
no  permet  V  us  de  las  robas 
que  à  las  viudas  los  hi  cal , 
y  r  esglay  tot  sovint  torba, 
posantse  al  capsal  dels  llits, 
la  dolsa  pau  dels  que  dorman. — 

Aixis  pàrlan ;  mes  ningú 
al  pobre  Colom  recorda: 
que  va  darlos  llibertats , 
que  de  fam  lliurà  à  Mallorca  , 
qu'  en  mar  apromtà  vaixells , 
que  adressà  defectuosas 
lleys  antigas,  y  que  si 
de  tals  feynas  sols  un'  hora 
lliure /s  veya,  en  los  combats 
dava  per  ells  la  sanch  pròpia. 
Mes  ay,  davant  del  perill, 


-^(  143  )»- 
com  recordar  semblants  cosas?... 

Blanquejant  d'  allà  la  mar 
per  fi  ja  la  nau  retorna... 

—  Que  porteu,  mestre  Colom? 
Per  Deu  que  V  angoixa  es  forta ! 

—  Podem  respirar  6  no?  — 

—  Feunos  d'  un  sol  mot  V  almoyna , 
y  traurem  ab  un  sospir 

tot  lo  fél  qu'  en  los  pits  cova , 

—  Déu  alas  à  vostres  cors, 
ab  mi  la  ventura  toma ; 

es  plagut  al  senyor  rey 
deixar  com  estan  las  cosas.  — 

A  tals  paraulas ,  lo  goig 
sobreixint  per  mils  de  bocas, 
ab  un  visca  '1  rey  ,  com  llamp 
de  Palma  tot  Y  àmbit  corra  ; 
en  tant  que  ab  goig  en  Colom 
del  virey  truca  à  la  porta. 

—  Confiat  féu  lo  retorn. 

—  Lletras  crech  dur  que  son  bonàs. 

—  Y  paraulas..? 

—  De  consol. 
— Del  rey  vejàm  donchs  las  ordres. 

La  carta  'I  virey  desclou... 
en  mans  de  'n  Colom  la  posa. 
Aquest  la  llegeix  un  cop  , 
llejida  que  Y  ha  ,  ja  hi  toma  , 
se  passa  la  ma  pels  ulls, 
als  ulls  lo  paper  s'  acosta , 
y  mentres  que  'I  poble  al  rey 
un  visca  y  un  altre  dona , 
y  'n  al  virey  un  somris 
se  li  mig  pinta  &  la  boca , 


^   V   a    »r  '  I- 


-^(  145  ))►- 
de  butxins  y  de  soldats , 
de  capellans  y  de  frares , 
de  trompets  y  timbalers , 
com  mès  ne  vullau  cercaune. 

Dalt  d'  un  carro ,  ab  molt  brujit 
à  'n  Colom  trauhen  à  plassa , 
arrencantli  pèl  cami 
la  carn  viva  a  tenalladas. 

Al  sè  alií,  li  van  tallar 
lo  cap  d'  una  destralada , 
feren  quartes  de  son  còs , 
la  casa  li  enderrocaren, 
salant  la  terra  perquè 
no  hi  arrelés  nulla  planta; 

Y  desprès  digué  '1  butxí , 
—  Ojats;  de  cumplir  s'  acaba 
la  justícia.  Visca  'I  rey !  — 

Lo  butxi  d'  una  paraula 
parla  mal ,  devia  dir 
per  justicia ,  la  venjansa  ! 


{ De  Francesh  Dbach  y  Vinyeta. ) 


19 


-K(  142  )i- 

A  nit  eixirà  UDa  nau 
dret  al  port  de  Barcelona  , 
y  vint  jorns  ne  seran  fets 
que  la  nau  deixi  la  costa, 
quan  lo  mai  nomnat  perdó, 
quina  espera  'us  aconorta, 
serà  del  virey  en  mans 
vingut  de  las  mèvas  propias. 

Això  va  dir  en  Colom, 
avants  que  al  virey  las  portas 
Palma  obrís,  y  malas  veus 
de  promesa  aytal  mormoian* 

— Bè  tres  mesos  son  passats 
d'  aquella  nit ,  y  no  torna ; 
si  seria  escusa  ó  no 
lo  virey  la  prova  'n  dona. 

No  passa  jorn  sens  que  algú 
tancat  sia  en  presó  fonda, 
malgrat  lo  tractat  y  tot; 
no  permet  T  us  de  las  robas 
que  à  las  viudas  los  hi  cal , 
y  r  esglay  tot  sovint  torba, 
posantse  al  capsal  dels  llits, 
la  dolsa  pau  dels  que  dorman. — 

Aixis  pàrian ;  mes  ningú 
al  pobre  Colom  recorda: 
que  va  darlos  llibertats , 
que  de  fam  lliurà  à  Mallorca  , 
qu'  en  mar  apromtà  vaixells , 
que  adressà  defectuosas 
lleys  antigas,  y  que  si 
de  tals  feynas  sols  un'  hora 
lliure /s  veya,  en  los  combats 
dava  per  ells  la  sanch  pròpia. 

Mes  ay,  davant  del  perill. 


-^(  143  )^ 
com  recordar  semblants  cosas?... 

Blanquejant  d'  allà  la  mar 
per  fi  ja  la  nau  retorna... 

—  Que  porteu,  mestre  Colom? 
Per  Deu  que  V  angoixa  es  forta ! 

—  Podem  respirar  6  no?  — 

—  Feunos  d*  un  sol  mot  V  almoyna , 
y  traurem  ab  un  sospir 

tot  lo  fél  qu'  en  los  pits  cova , 

—  Déu  alas  à  vostres  cors , 
ab  mi  la  ventura  torna ; 

es  plagut  al  senyor  rey 
deixar  com  estan  las  cosas.  — 

A  tals  paraulas ,  lo  goig 
sobreixint  per  mils  de  bocas, 
ab  un  visca  1  rey  ,  com  llamp 
de  Palma  tot  V  àmbit  corra  ; 
en  tant  que  ab  goig  en  Colom 
del  virey  truca  a  la  porta. 

—  Confiat  féu  lo  retorn. 

—  Lletras  crech  dur  que  son  bonàs. 

—  Y  paraulas..? 

—  De  consol. 
— Del  rey  vejàm  donchs  las  ordres. 

La  carta  *I  virey  desclou... 
en  mans  de  'n  Colom  la  posa. 
Aquest  la  llegeix  un  cop  , 
llejida  que  Y  ha ,  ja  hi  toma , 
se  passa  la  ma  pels  ulls, 
als  ulls  lo  paper  s*  acosta , 
y  mentres  que  'I  poble  al  rey 
un  visca  y  un  altre  dona , 
y  'n  al  virey  un  somrís 
se  li  mig  pinta  à  la  boca , 


-<  144  )*- 
en  las  lletras  qu'  ell  ha  dut, 
qu'  ha  guardat  millor  que  Y  honra  , 
dins  lo  pit,  noranta  jorns  , 
que  las  palpa,  qne  las  toca  , 
lo  pobre  de  'n  Joan  Colom 
llegeix  la  sentencia  pròpia ! 

Los  viscas  que  sent  al  lluny  , 
dins  son  pit  com  hi  ressonan ! 
— Visca  'I  rey!..  — Tan  se  val  dir , 
visca  lo  bulxi  del  poble  , 
que  del  poble  talla  1  cap 
de  'n  Colom  en  la  persona ! 


HI. 


La  del  vint  y  tres  de  Juny 
bè  fou  trista  matinada; 
lo  qu'  en  ella  esdevingué 
bè  es  de  trista  recordansa. 

Dematí,  deraatinet, 
lo  vírey  fer  cridas  mana : 
com  no  siga  cavaller 
nu II  home  podrà  dur  armas. 

Los  fusters  del  arrabal, 
demati  que  fosquejava, 
pica  tols  que  picaràs, 
com  may  se  'n  hagués  vist  d'  altre , 
ei  la  plassa  del  marcat 
negre  cadafalch  alsavan. 

Àixis  que  lo  sol  fòu  all 
en  plors  ja  la  gent  esclata , 
y  obrintsc  de  la  presó 
las  porlas  de  banda  i  banda , 


-^(  145  ))►- 
de  butxins  y  de  soldats , 
de  capellans  y  de  frares , 
de  trompets  y  timbalers, 
com  mès  ne  vullau  cercaune. 

Dalt  d*  un  carro ,  ab  moll  brujit 
à  'n  Colom  trauhen  à  plassa , 
arrencantli  pèl  cami 
la  carn  viva  a  tenalladas. 

Al  sè  allí,  li  van  tallar 
lo  cap  d'  mia  destralada , 
feren  quartes  de  son  còs , 
la  casa  li  enderrocaren, 
salant  la  terra  perquè 
no  hi  arrelés  nuUa  planta ; 

Y  desprès  digué  '1  bulxí , 
—  Ojats;  de  cumplir  s*  acaba 
la  justicia.  Visca  1  rey !  — 

Lo  butxi  d'  una  paraula 
parla  mal ,  devia  dir 
per  justícia ,  la  venjansa  ! 


( De  Francesh  Ubach  y  Vinyeta. ) 


19 


XVI. 


^((é00tt  &  la  medalla  "bt  coure. 


HISTORIA  D' UN  PAGÈS. 


-rT^^ 


I    I 


4.  »  4.  4.  4.  4,4.4,4,4.4.  4-  ■t'J»  4-  4>  j»  4'.4'.4'  4»  4-  4.  •8'.4>.  j». 


HISTORIA  D' UN  PAGÈS. 


*r'^*^^<Í^1/h^ff*)^^>*^-•^^'^ 


i.  Que  me  *n  dilicu  d*  una  vida  com  aquesta  ? 

Erckman-Chatrian.  —  Historia 
Q*..J    <*'  ««  home  del  poble. 


Mon  parc  y  ma  mare  eran  gent  de  be  y  res  mes.  Mon  pare  tenia 
una  d*  aquellas  fesomias  que  a  primera  vista  semblan  feras,  però  que, 
un  cop  coneguda  la  persona,  hom  se  fa  creus  de  que  aylal  li  hagues- 
sen  sembladas.  —  Tenia  una  estatura  que  mès  aviat  altejava  que  al- 
tra cosa:  lo  front  bastant  arrugat ,  sobretot  de  la  part  que  sepa- 
ra las  cellas ;  los  ulls  petita  ,  però  vius ;  lo  pit  molt  pronunciat  y  la 
veu  grossa  y  plena.  Axis  es  com  lo  recordo. 

La  marc  era  primeta  y  de  la  bona  mida :  tenia  una  cabellera  molt 
llarga  y  espessa,  à  despit  de  sos  quarant'  anys  de  passo;  cabellera  , 
que,  si  feya  ressaltar  la  dolsor  de  sa  cara  los  jorns  feyners  quant  la 
duya  tota  tirada  enrera ,  li  embellia  molt  mès  sòs  ulls  grossos  y  bla- 
venchs,  sa  boca  xiqueta  y  la  bondat  que  reflectian  sòs  Uabis,  los  dias 
de  festa ,  perquè  'Is  dias  de  festa  's  pentinava  la  mare  còm  tòlas  las 
donas  del  poble  de  Sors  (manco  una  ó  duas  ,  qu'  ab  axó  còm  ab 
tantas  altras  cosas  volian  ferse  veure)  ço  es;  duas  ratUas  a  mitj 


-4(  150  )>- 
cim  del  cap  ,  llisals  los  cabells  closos  cntr'  ellas  cap-enrera  ,  y  *ls 
de  las  voras  cara  avall.  —  Me  detinch  en  axó  del  pentinat ,  com  me 
detindré  en  alguns  altres  detalls ,  perquè  pera  mi  valen  mòlt ,  y 
perquè  voldria  que  si  alguna  noya  llegex  lo  que  escrich,  me  digués 
ab  franquesa  que  li  apar  millor  lo  sèu  ó  lo  de  la  seva  avia. 

En  quant  a  mi ,  quant  era  nin  ,  vos  diré  que  m'  anomenavan  Pe- 
riquet ,  cosa  que  m*  enujava  molt;  mes  ara  que  so  vell  plaume  re- 
cordar que  m'  ho  deyan,  perquè  tinch  present  que  a  un  altre  bor- 
degasset  com  jo  ,  anomenat  també  Pere  de  nom  verdader ,  li 
deyan  Perich  ó  Peret  lòt  lo  més;  y  jo  'm  penso  (Déu  me  perdó  T 
ergull ,  si  acas)  me  penso  que  'm  deyan  Periquet  perquè...  vaja  ! 
perquè  era  mes  axerit  que  pas  en  PereL  Però  en  fi  axó  era  cosa  de  las 
mossotas  del  poble  ,  que  se  las  pensan  tòtas,  fora  la  que  haurian  de 
pensar  més ,  y  es  ,  que  las  sèvas  capritxadas  produexen  à  voltas  re- 
nyinas  y  batussas  cóm  la  que  tingui  jo  ab  mòn  amich  per  axó  del  nom , 
y  de  la  qual  ne  duch  un  trench  de  recort. 

Los  pares  m'  estimavan  mòlt  y  mòlt.  —  Eram  foi^a  pobres  ,  més 
també  forsa  bons  cristians  pera  no  sentirnos  de  tota  la  desgracia  d* 
esserho.  Ell  deya  sempre :  cDèu  ajuda  à  qui  es  trevallador » ;  y  per 
ço  cada  gota  de  suor  li  era  d'  alegria.  Ella  esclamava  tostemps  : 
c Maria  Santíssima  no  desampara  la  gent  de  bé»;  y  per  çò  tostemps 
s*  encomanava  à  la  Verge. 

Pobrets  y  alegrets  ,  V  any  1 792  nos  acabava  de  passar  sens  un 
remordiment  per  mes ,  que  ja  veyéu  qu*  es  forsa.  Es,  donchs,  en  lo 
temps  de  las  guerras  entre  republicans  francesos  y  espanyols  hont 
comensa  V  historia  de  ma  vida;  historia  de  ditxas  y  de  penas  enllas- 
sadas  com  los  grans  del  rosari,  y  en  la  que  mòs  germans  del  poble  si 
no  hi  aprenen  sabiduria,  tal  volta  ne  trauran  alguna  esperiencia.  Al  par- 
lar dels  gavaigs,  no  diré  com  en  Sidro  mestre  ( de  casas  s'  entén)  de 
mòn  poble,  qui  deya  que...  no  sé  si  ho  recordaré  mot  per  mot:  €  Dels 
francesos  se  'n  son  contadas  tantas  veras  maldats,  que  un'  altra  que  se 
n'  hi  afegesca,  per  grossa  que  sia,  may  ho  es  tant  com  las  contadas.  >  — 
Axó  es  dir  massa  ,  perquè  à  més  de  que  'Is  francesos  son  de  carn 
y  ossos  cóm  los  espanyols  ,  he  sentit  dir  à  gent  de  suposició  que ,  en 
mitj  dels  mòlts  dols  que  'ns  portai*en ,  varen  durnos  una  gran  sement 


-4(   151    )^ 

de  vida.  Axis  m'  ho  ha  repetit  mil  vegadas  la  persona  à  qui  dech  los 
anys  de  ma  vellor. 

— Mira  ,  Pere :  —  sol  adverlirme  —  si  may  portas  a  cap  V  obra 
de  ta  historia  mès  interesant ,  segons  me  tens  indicat ,  recordat  de 
qu*  ets  fill  de  la  provincià  de  Girona,  y  fes  que  la  gent  que  H  llegi- 
rà dir  no  puga  ab  fonament:  Llàstima  que  la  passió  d'  est  escrit  no 
m  permeti  darli  crèdit!  — 

A  copia  de  dirme  y  repetirme  semblants  advertencias,  comenso 
ma  relació  ab  la  esperansa  de  que  ningú  'm  tindrà  per  apassionat 
per  més  que,  segons  prest  veureu,  mòn  apassionament  no  fora  del 
tot  culpable. 

Sabudas  y  més  que  sabudas  son  las  duas  causas  sobre  (òtas  de  la 
guerra  de  la  Espanya  contra  la  França  (ja  veyéu  que  no  dich  de  la 
França  contra  la  Espanya  com  diré  mes  tart)  pera  que  jo  vulla  fer 
gala  de  conexements :  primera ,  los  Pirineus  que  eran  lo  mur  en  que 
s'  estifellavan  los  intents  de  la  revolució  de  part  d'  allà;  perquè  ab 
las  revolucions,  segon  mòn  modest  entendre ,  passa  que  ,  miradas 
de  prop,  sòls  s'  hi  vehuen  las  horrors  y  Uàstimas;  y ,  vistas  de  lluny , 
tal  volta  's  precindex  massa  d'  ellas;  segonament,  la  entremaliada  In- 
glaterra.  No  se  'ns  acusi  de  massa  esbarats ;  ara  tal  volta  no  teme- 
riam  com  temerem  ,  però  qui  no  'ns  vulla  disculpar  en  part ,  no  es 
bèn  imparcial.  Me  diran  que  's  tractava  de  un  rey  parent  del  nostre 
aquells  qui  alahan  nostra  acomesa  al  Rosselló ;  mès  ay !  que  tracta- 
rem de  corretgir  un  mal  ab  un  de  pitjor  si  es  que  1  dret  nos  assistia  ! 
Ax6  no  vol  dir  que,  un  cop  enardida  la  guerra  ,  los  dos  anys  del  93 
al  95  no  sian  anys  de  glòria  pera  la  bandera  nacional ,  y  que  no  'm 
dolga  vèurela  tacada  per  En  Torras  ,  governador  del  Castell  de  Fi- 
gueras ,  que  '1  dia  27  de  Novembre  del  1794  (jorn  de  trisla  re- 
cordansa  pera  la  valentia  ampurdanesa )  lo  rendí  als  francesos.  Un 
mal  no  justifica  altre  mal ,  mès  que  mès  quant  un  petit  conexement 
de  las  cosas  mostra  que  '1  primer  mal ,  si  es  culpable ,  n'  es  ben  poch. 
Vull  dir  ab  axó  que  si  nosaltres  espanyols  nos  endinzarem  en  terra 
estrangera ,  fou  moguts  per  V  amor  à  qui  'ns  gobernava  y  per  T  es- 
glay  que  'ns  feya  pensar  que  podiam  ésser  victimas  dels  encesos  re- 
publicans de  França,  còm  ho  eran  los  prussians,  auslríachs,  y  allres. 


-^(  152  )»- 

Aquestas  son  las  mèvas  opinions  que  ,  valgan  lo  que  valgan  ,  naxen 
inspiradas  per  un  cor  honrat  y  aymador  de  sa  pàtria.  —  Pobra  pà- 
tria meva!..  Impossible  sembla  que  t'  hajas  axecat  de  tanias  calami- 
tats com  sobre  tèu  pesaren  !  Mal  govern  ,  pèrdua  de  tols  los  homes 
mes  sabis  que  tant  d'  enaltiment  y  glòria  te  havian  dat  en  temps  de 
Carles  III ,  hagueres  de  dessangrarte  per  mil  costats  y  no  moriresl 
Se  desfan  y  moren  primer  tas  il-lussions  ab  lo  general  Ricardos ,  y 
darrera  d'  ell  ab  N'  O'Reylly  que  se  '1  contava  com  à  digne  hereu 
d'  aquell.  ^Y  qué  podia  fer  lo  Compte  de  la  Unió  ,  si  era  home  que 
sòls  sabia  ésser  valent ,  però  que  no  servia  pera  aprofitar  la  valentia 
de  sòs  subordinats?  ^Xh  qué  resistiràs  ,  oh  Pàtria  ,  si  se  lè  cuydan 
veure  'Is  ossos,  tant  enflaquida  estàs?..  Mira  ,  mira,  malestruga:  En 
Dugomier ,  sabi  general  francès,  reforsa  sas  tropas,  fa  tremolar  a  Ce- 
ret y  extremir  al  Boulou,  que  cau  à  mans  sèvas  per  la  impcricia  de 
ton  general ;  mil  cadavres  de  germans  nostres  jauhen  camí  avall  de 
Bellegarde,  xafats  entre  canons  ,  cruenyas  ,  fusells  y  armaments  de 
tota  mena  ;  mil  homes  de  menys  pera  defensarte  dins  ta  pròpia  casa; 
mil  homes  de  menys  per'  aturar  la  branzida  frenètica  y  triomfadora  de 
las  banderas  republicanas. 

Era  lo  mes  de  Maig ,  y  tinch  present  que  '1  pare  estava  ardent 
cóm  un  foch  ,  mentre  la  mare  y  jo  li  portarem  beguda. 

—  Si;  —  recordo  que  digué  com  parlant  ab  si  matex —  perdut 
Portvendres ,  perdérem  Figueras ;...  lo  tèu  dol.  Florentina,  serà 
mès  fort  de  lo  que  ho  es  ,  puix  sí  ara  'n  portas  d'  un  germà  ,  dins 
poch  ne  portaràs  de  molts. 

Desd'  aquest  dia  no  perdonava  ocasió  de  manifestar  los  sentiments 
(Y  ira  que  '1  dominavan.  —  Las  derrotas  que  sufrian  nostras  armas 
podian  contarse  tantost  pèl  nombre  de  batallas;  y  ,  si  axis  nos  cas- 
tigava la  sort  mès  enllà  de  la  frontera  ,  vejam  que  'ns  succehi  dins 
d'Espanya. — ^Què  'ns  succehi?..  Dexeumho  dir  ab  tant  pocas 
paraulas  que  puga.  La  estensa  linea  de  reductes  posada  ab  malis* 
sim  accrt  pel  compte  de  la  Unió  desde  S.  Llorens  de  la  Muga  fins  a 
la  costa  ,  causà  mès  sang  que  cabria  en  un  pou  de  trenta  pams  de 
fondària.  Un  fingit  atach  del  general  francès  Dugomier  donà  lloch  à  un 
combat  de  tres  jorns  consecutius,  en  que  hi  moriren   dos  generals 


-<  153  )!>- 
nostres  ,  y  per  cada  general ,  cóm  se  suposa,  mil  desventurats  fills 
d'  Espanya.  Afegiu  als  morts  la  engruna  de  vuit  mil  presoners,  y  con- 
soléuvos  ( si  es  que  Dèu  vos  ha  dada  tanta  sang  freda )  ab  pensar  que 
també  f5ren  mòlt  grans  las  pérduas  del  enemich. 

Aquesta  inmensa  desgracia  no  abaté  emperò  'I  cor  dels  catalans : 
prest  un  formigueig  de  somatenls  s'  organísaren ,  a  fi  de  privar ,  en 
quant  se  pogués,  que  'Is  gavaigs ,  en  1'  embriacament  de  la  vicloria, 
destruissen  lo  bó  y  millor  de  nostra  terra.  Quelcom  se  lugra ,  mercè 
al  ardiment  de  tots  ells,  y  fins  a  la  disciplina,  aparentment  increible 
en  gent  treballadora  de  la  terra. 

Tornant  ara  à  ma  relació  ,  dech  dirvos  qu*  eram  masovers  d'  un 
amo  que  may  nos  escurava  bén  bè  lo  quarta  al  partir,  ni  se  'ns  que- 
dava may  lo  most  del  rahim,  ni  feya  tantas  altras  cosas  que,  còm  es 
de  lley  y  rahò  natural  lo  poguer  ferlas ,  lo  no  ferlas  engrandeix  molt, 
moltissim.  Los  escHrrims  y  dexas  d'  un  rich  sempre  he  vist  que  aju- 
dan  à  un  pobre;  axis  es  que  nosaltres  ,  ab  nostra  mitja  dotzenota  d' 
ovellas,  una  burra  mes  trompada  qu'  un  pèsol  y  nostras  ganas  de 
trevallar,  haguérem  sigut  massa  ditxosus  si  no  fos  estada  la  guerra. 

Lo  poblet  de  Sors  ,  pàtria  meva  ,  segons  vos  he  dit ,  dista  de  Gi- 
rona unas  duas  horas  y  milja ,  y  es  bonich  tant  com  permet  la  seva 
situació.  —  Una  vintena  de  casas  aplegadas  al  entorn  de  Y  església  , 
que  'n  fa  quatre  com  la  mes  grossa  d'  aquellas ,  forman  lo  cos  del 
poble ,  com  uns  quants  noyets  que  espaordits  van  à  arraulirse  entorn 
de  la  mare.  Ans  de  arribar  al  poble  ,  y  à  tirat  petit  de  mendrò  ,  se 
troba  un  mòlt  anlich  pont  rodó  d'  arcada  ,  que  contan  si  es  obra  ro- 
mana ;  pont  que  tè  una  esquena  tant,  pronunciada ,  y  està  tant  mal 
empedrat ,  que  hi  han  caygut  més  bestias  que  cabells  tinch...  vull  dir, 
tenia  jo  quant  era  jove.  —  Sempre  'm  recordo  dels  suslos  que  ,  a 
despit  de  la  costum  ,  dava  dit  pont  à  la  pobre  mare  ,  anant  y  vin- 
guent  nostre  carro  de  Girona.  Després  del  pont ,  sota  del  qual  pas- 
sa lo  riubet  Terry ,  vé  una  petita  plana ,  desde  la  qual ,  y  à  dreta  y 
esquerra  del  pont ,  una  verda  espessor  forma  4s  margenals  del  riu. 
Encara  'm  sembla  trobarme  à  la  finestra  de  casa  menjant  la  darrera 
caxalada  del  esmorzar  ;  que  veig  com  lo  ventijol  fa  vinclar  canyas , 
desmays  y  alguns  altres  arbres  grossos.  Aquell  petit  pla,  semblant 

2U 


-f(  154  )i- 
a  una  gran  era  ,  està  M  endret  del  poble  ,  limitaft  per  uns  quants, 
pochs  xiprés  ,  que  indícan  lo  sant  llocli  que  tots  siftem  ans  de  que 
la  mort  nos  hi  porti  a  dermtr  eterna  son.  —  Le  poble  se  compon 
de  dos  petits  carrers  ;  V  un  que  *1  voreja  ,  y  pèl  qual  passan  la  gent 
de  S.  Esteve,  Vilamarí,  Olivas,  etc,  y  altre,  que  travessa  tota  la  po- 
blació ,  desde  la  rectoria  fins  a  la  exida  d'  aquell.  La  gent  de 
Sors  es  pagesa  ,  cóm  se  suposa,  però  se  dedica  (ara  no  gayre  y 
llavors  no  tant  en  gran  com  Yilamari )  é  1'  empohuament  del  glas, 
lo  que  prova  que  'Is  vchins  de  Sors  no  tenen  res  de  dèbils,  perquè 
'us  dich  que  axó  de  anar ,  ab  un  fr&t  que  axeca  la  peli ,  a  ficarse 
per  r  aygua  gelada,  recullint  lo  glas  dels  grans  bassals  fets  esprés, 
y  ticarlo  dins  un  pou ,  no  tè  res  de  delicat. 

Nosaltres  viviam  dins  lo  mateix  cos  de  la  població,  gracias  a  Dèu, 
perquè  moltas  casas  son  distantas  ona  hora  de  la  parròquia,  y  si  algú 
vol  saber  lo  bó  que  hi  fa  en  dias  d'  anar  à  missa,  sobre  tòt  feyners, 
r  habitar  en  ditas  casas,  ja  cal  que  no  sia  criat  entre  daurats  coanns^ 
que  diu  la  canso. 

L'  ajuntament  del  Poble ,  després  de  llarga  consulta  ab  lo  senyor 
Rius,  —  vehí  de  Vilademuls,  home  que  tenia  fels  molt  bons  estudis, 
— convingué,  ó  millor  resolgué  organisar  de  una  manera  certa  y  or- 
denada los  somatents.  Món  pare  fou  elegit  Cap  de  colla  per  una* 
nimitat,  y  no  perquè  hagués  fet  cap  pas  pera  comprometre  la  vo- 
luntat de  ningú;  y  en  prova,  que  dita  elecció  contenti  a  tothom, 
fins  à  En  Frexa ,  vehí  nostre  a  duas  portas  de  casa ,  que  era  la  mate* 
xa  gelosia. — Mòn  pare  passava  per  valent,  y ,  encara  que  no  tingués 
gran  enginy,  los  acudits  que  cd'  en  tant  en  tant,  còm  llampechs, 
li  pasavan  de  cap  à  cap  del  cor  »  (paraulas  del  Senyor  Rius)  lo  re- 
comanavan  còm  home  de  profit. 

Desde  la  tarde,  donchs,  de  la  honrosa  elecció  de  mòn  pare  es  que 
vull  prendre  lo  relat  de  ma  historia. 

Acabava  de  venir  ell  de  restellar  la  fexa  Grossa,  y  eslava  assegut 
en  un  escambell  ai  cantó  esquerra  del  pas  de  la  porta ,  netejant  1' 
ejna.  Tenia  jo  llavors  dolz'  anys;  y,  mitj  agenollat  en  la  llinda,  ju- 
gava ab  la  beta  de  sas  cspardenyas.  Ell  fumava  y  jo ,  ab  un  trosset 
de  bruch,  feya  també  còm  qui  fuma,  imilantlo. --  Prop  nostre,  y  al 


-<{  155  )»-- 
altnr  cantó*  iTe  la  porta ,  estava  arrambiat  à  ia  paret  un  xicot  ros , 
sense  re»^ al  cap,  gras,  y  brut  com  un  llardó»,  que  sempre  semblava 
volgués  arrancar  lo  plor,  ab  tot  y  'Is  tretze ó  catorz'  anys  que  ja  te- 
nia. Duya  dins  lo  clos  de  la  ma  UU'  tros  de  rocb  que  anava  picant , 
picant  ab>r  oscada  fulla  d*  un> ganivet^  pera  ferne  un  bola.  Jo  me  *l 
guaytava  de  tant  en  tant  y  pensava :^ 

—  i Qüé  petita  serà  la  boh  que  fa!...  quant  seràs  gran,  las  faràs 
bèn  grossas,  més  qpe  hajas  ;mester  un  aburridor  com  lo  bastó  del 
pare. 

Poch'  pensava  jo  qu*  en  compte  de  bolas ,  serian  balas  las  que  bau* 
via  mesber,  y  que  Y  aburridor  seria,  no  un  bastó,  mès  un  fusell. 

Anavam ,  deya ,  lo  pare  netejant],  jo  fumant  y  entretinguentme  y 
1  xicotel  fent  la  bola,  quant  los  dos  regidbrs,  lo  batlle  y  M  senyor 
Rius  exiren  de  casa  del  segon  havent  resolt  T  asumto  que  ja  sabeu. 

— Lo  noyet  y  jo  nos  acostarem  à  saber res:  a  seguir  V  instint. 

A.  radós  dels  dits  representants  dt  la  justicia  pública ,  s'  aplegaren 
ab  un  girant  d'  ulls  duas  ó  tres  donas  y  T  avi  Tria,  que  tornava  de 
In*  església  ab  los  rosaris  a  la  ma  com  sempre;  y,  tira  d*  aquí,  tira 
de  alia,  los  hi  digueren  lo  qne  comunicar  podian  desde  *l  moment, 
sens  cap  mena  d'  escrúpoK 

—  iQui  diu  que  han  nombrat  Cap  de  coRa?  — preguntà  Y  avi  Tria 
à  una  dona  alta,  molt  apersonada,  y  en  cual  cara  s'  hi  veya  escrit le 
dol  de  no  poguer  ésser  e\h  sola  la  escampadora  de  la  nova. 

—  En  Rafel  de  dins,,  avi  Tria. 

— Me  'n  alegro;  ^re  tot  si  oblida  tm  xich  Y  odi  que  te  als  Min- 
yons de  Valls. 

—  Tant  de  bó  n'  haguessen  fet  al  meu  marit  1  Nosaltres  que  no 
tenim  maynada  ray!...  Però  mireulo:  s'  està  allà  al  pas  de  la  porta... 
Té ;  aquella  Llúcia  ja  s'  hi  acosta  y  li  darà  Y  enhorabona  primer  que 
jo :  cert  à  fé  me  sap  greu. 

Axis  parlant ,  s'  atansà  à  mòn  pare ,  y  jo  y  lo  xicotet  de  la  bola  1» 
seguirem  corrent;  mès  aquest  tingué  la  desgracia  de  caure,  y  ab  lo 
roch  mitj-  enrodonit  se  féu  mal  à  la  cara.  Jo  Y  ajudi  à  alsarse  de 
terra,  y ,  còm  plorava,  lo  pare  que  '1  vejé,  no  obstant  la  fressa  de  la 
gent  que  'I  ielicU9van9  me  digué  qu''  entràs  à  darlí  un  poch  de  vL 


-4(  456  )i- 
de  'n  Qttelich  (vi  ranci)  y  li  netejis  ia  cara.  Vaig  obehir  ab  alguna 
pena  ,  perquè  pèls  nins  pot  mès  la  curiositat  (}ue  la  compassió. 

Complerta  T  obra  de  misericòrdia ,  encara  anava  vinguent  una  que 
altra  persona  i  complimentar  al  pare,  qu*  à  tothom,  fins  à  las  donas, 
dava  la  ma  en  mostra  d'  agrado  y  entendríment. 

— ^Qué  tal,  Àngel?  ^T' ha  sabut  ho 'I  vi  de'n  Queliekf— 
pregunta  al  bordegasset  de  la  bola.  Lo  noyet  ab  un  qu'  altre  estre- 
miment, que  seguex  sempre  als  plors,  signà  que  si  ab  lo  cap,  y  m* 
abrassa.  Aquella  abrassada  'm  féu  adonar  d'  un  xich  de  brutícia  que 
dl  tenia  encara  à  la  esquena,  y  li  vaig  traure. 

—  De  aquí  en  avant  sereu  benamichsab  en  Peret  i  no  fa?  — 
digué  'I  pare ,  signantmé  à  mi. 

—  Prou ,  si  ell  vol ;  —  respongué  Y  Àngel. 
Llavors  jo  li  retorni  Y  abrassada  y  mon  amich  digué: 

—  Aquesta  bola  que  faig  serà  pera  tú. —  Miratela  bè;  es  de  sang 
y  greix.  Sols  me  manca  trobar  unas  bonàs  pedras  toscas:  ja  veuràs, 
ja  veuràs;  alluentada  que  sia  ab  oli,  serà  mes  matadora  que 

-^Que  cap  gavaig  ^no  fa? — opinà  mon  pare  mig-rien. 
— Que  cap  gavaig; — afirmà  Y  Àngel  instintivament.  Y,  cambiant 
d'  un  sovtc  de  tó : 

—  i  Anem  à  jugar  ab  los  de  can  Roqueta? — digué,  dantme  una 
fregada  de  bras. 

—  Es  massa  tart;  —  respongué  1  pare  —  demà  qu'  es  diumenge 
podreu  jugar  tant  que  vullau. 

—  Només  una  estoneta!...  —  insistí  Y  Àngel. 

—  Gota ,  gota ; — replicà  mòn  pare. 

—  Donchs  jo  me  'n  hi  vaig;  —  digué  mòn  amich.  —  Bona  larde. 
Y  se  'n  anà  xiulant. 

Mòn  pare  li  féu : 

—  Adeunoy;  y  tente  compte  à  tornar  à  caure,  que  la  lèva 
mare 

— No  'u  faré,  si  à  Deu  plau. 

Un  cop  r  Àngel  fou  fora ,  alsantse  '1  pare  y  penjant  lo  restell  me 
digué : 

—  Lo  que  podem  fer  tú,  Peret,  y  jo  ,  es  arribar  un  tros  enllà  à 
esperar  à  ta  mare. 


-«(  157  )s^ 

Se  posa  la  barretina  que  tenia  à  T  espatlla,  me  prengué  de  la  ma, 
ajustarem  la  porta  y  exirem. 

Lo  sol  se  habia  colgat ,  y  tothom  se  retirava  ja  a  casa  llur. 

— Ahont  anem,  Rafel  ?  —  deya  algú  que  'ns  trovava. 

— A  rebre  la  fliestressa,  —  responia  mon  pare;  —  perquè  '1  so- 
par cuyt  de  mans  de  homes  may  es  tan  bó  com  cuynat  per  ellas. 

—  Sempre  *n  teniu  una  pera  dir! 

Al  altre  costat  del  Pont  vegerem  a  la  mare,  y  jo  m' adelanli  à  pén- 
dreli  una  de  las  duas  cistellas  que  duya,  però  ella  me  la  refusa  dient 
que  era  massa  pesanta.  Axó ,  còm  no  cal  dirho ,  després  de  haberli 
preguntat  si  estava  bona,  y  haberme  respost  ella  afirmativament. 

— Dèu  te  guart  Florentina; — la  saludà  mon  pare. 

— Dèu  nos  guart  à  tots; — respongué  la  mare,  ab  un  ayrefosch, 
com  la  nit  que  venia. 

—  Ja  r  hem  feta!  —  barbotegà  'I  pare,  agafant  duas  cistellas  de  la 
mare,  ço  es,  la  que  duya  al  bras  esquerra  y  la  que  portava  a  la  ma  dreta. 

— Algú  ja  't  deu  haber  dit 

— Massa  que  m' ho  han  dit  I...  —  respongué  ella.  — Y  afegí  poch 
desprès: 

— Las  malas  novas  tenen  alas  més  voladoras  que  las  de  T  éliga 

—  Ara  vejéu  perquè  justament  havias  d*  ésser  lú  '1  que res;  cóm 

sempre  't  vanegloriejas  tant  de  la  teva  valentia  i fugiu  tots  que 

aqui  passa  '1  general  Balaguer.  {Ah!  quant  te  casares  ab  mi  no  eras 
com  ara.  Dèu  t'  ho  perdoni  còm  jo.  Si  sabesses  lo  que  ha  passat 
avuy  del  cantó  de  Bàscara  pot  ser  te  penadirias  de  las  fatxendadas 
que  fas  tòt  sovint. 

—  iQué  ha  passat? 

— Res,  res  senyor  Cap  de  collà;  que  'Is  gavaigs  han  felas  des- 
trossas  tals  que  ho  han  dexat  tòt  pèls  gossos. 

— Ells  son  los  gossos. 

— Ells  si,  y  rabiosos,  y  mès  aficionats  que  à  ningú  als  caps  de 
colla  dels  somatents.  Lo  qu'  es  jo  ja  no  vaig  à  mercat  à  Girona,  ni 
potser  avuy  n^  haguera  tornat,  si  allà  m'  haguessen  hagut  dit  que 
tu...  i  Sort  que  he  vingut  fins  à  Cornellà  ab  los  masovers  d*  En  Figo- 
la  que  anavan  armats,  que  sinó  pobra  de  mi,  ben  segur,  segur... 


-*(  158  )»- 

En  aquest  punt  la  conversa,  jo  que  anava  devanter  a  mos  pares 
escoltant  y  cnsemps  pensant  ab  lo  dolents  que  eran  los  francesos ,  y 
lligant  axó  d'  una  manera  estranya  ab  la  bola  que  N'  Àngel  me  havia 
promesa,  arribi  al  pas  de  la  porta,  y  vaig  aturarme.  Mòn  pare  se 
adelanta,  empenyé  y  entrarem  tots  tres,  cap- ficat "lell,  suspirant  ella, 
y  jo  agermanant  las  diversas  cosas  que  'us  dích.  — Mòn  pare  tragué 
pedra  foguera  y  esca ,  y  encengué  un  llum ,  ab  lo  qual  pujà  a  dalt  la 
mare  a  desmudarse.    . 

Lo  pare  y  jo  estavam  callant,  y  res  més  sentiam  que  la  fressa  de 
algun  carro  ó  carreta  que  transitavan  per  fora,  V  apagat  ressò  del 
iluviol,  que  al  lluny  tocava  algun  bouher,  y  la  bona  nit  que  's  dava  la 
gent. — Tocaren  T  Angelus^  y  mon  pare  cridà  à  la  mare: 

— ^Baxas? 

—  Si;  —  respongué — ja  podeu  comensarT  oració. 

Resarem,  devalla  ella,  penjà  1  llum  à  un  clau  de  la  xemeneya, 
bentà  un  Iruch  al  gat  que  dormia  damunt  la  cendra  y  encengué  foch. 

Jo  seya  al  costat  del  pare ,  qui  maquinalment  me  tenia  posada  la 
ma  damunt  del  cap.  —  La  mare,  un  cop  tingué  calats  los  ence- 
nalls y  bufadas  las  prímeras  brasetas  de  foch ,  se  girà  y  mirant  al 
pare  en  la  posició  que  dich ,  esclamà  ab  un  ull  que  la  flama  li  alluen- 
tava  molt: 

— Si;  amanyaga  bè  '1  noy:  t'  ho  alabo,  perquè  '1  cor  me  diu  que 
no  r  afalegaras  molt  temps. 

—  Lo  cor  te  diu  ,  lo  cor  te  diu  í..  A  las  donas  sempre  ^1  cor  vos 
diu  cosas  diferenlas  de  las  que  diu  lo  dels  homes*  Mira  :  si  hem  de 
morir... 

—  Sempre  surts  ab  la  ma  texà  canso  ; — digué  la  mare  ab  enuig. 
—  Es  clar  que  si  hem  de  morir  hi  ha  poch  que  fer. 

Callà  ,  y  cambiant  de  tó  ,  afegi : 

—  Agafeu  aquellas  fasolas  y  esclobelléulas  ,  ja  qu*  esteu  en  vaga. 
•  Mon  pare  y  jo  'ns  posarem  lo  cabàs  als  peus  ,  y  obebirem. 

—  I  Veus  ?  —  prosseguí  la  mare  —  aquestas  fasolas  havian  d' 
ésser  esclobelladas  perquè  si ,  y  ho  son  :  però  (,  creus  que  si  bagues- 
sen  pogut  Uiurarsen  no  'u  bagueran  fet  ?..  Per  alguna  cosa  Dè»  ha 
dat  seny  al  home.  A  més  ,  pensa  que  no  ets  spl :  immaginat  lo  des^ 


^(  159  )»- 
conoil  en  que  reslaríam  lo  bordegas  y  jo  si  tu  'ns  íaltavas  !..  ;  Val- 
gam  r  Àngel  de  la  guarda  !..  Ell  me  lliuri  de  somniarho. 

—  No  sé  perquè  fas  tant  bell  plat  d'  una  cosa  que  un  ó  altre  ha 
de  fer.  Digas  :  ^per  ventura  a  sól-colgant  no  sò  sempre  a  casa?  ^per 
ventura  ï  ésser  cap  de  collà  del  somatent  me  'n  privarà  ? 

Acabava  de  pronunciar  mon  pare  estàs  paraulas  ,  quant  trucaren 
a  la  porta. 

—  ; Pobres  de  nosaltres! — suspira  la  mare  ab  veu  esgarrifadora. 

—  Serà  lo  que  Dèu  voldrà ;  —  respongué  'I  pare  anant  à  obrir. 

—  Ola ,  Xarot!  —  digué  oberta  la  porta  —  ;/Qué  hi  ha  ? 

—  Dèu  nos  guart  de  mal ;  —  respongué  V  altre  —  voldria  parlar 
un  moment  ah  vos  sol :...  perdoneu  ,  Florentina. 

Mòn  pare  ajusta  'Is  batents  de  la  porta  forana,  però  no  lo  bastant 
pera  que  jo  ,  obehint  à  un  signe  que  'm  féu  la  mare  ,  no  'm  alsàs  de 
puntetas ,  y  anàs  à  parar  Y  orella  à  uu  cayre  de  la  porta.  Mès  ,  fòu 
va  mòn  esfors ,  perquè  ab  tòt  y  mòn  bòn  sentit ,  sòls  à  mòn  pare 
ohi  estàs  paraulas : 

—  Parlem  bèn  baix  ,  6  anem  bèn  lluny  ,  que  sò  cert  de  que...— 
Y  degué  fer  alguna  senyal  de  que  devian  escoltarlos. 

Me  n'  entomi  à  mon  llocb,  còm  un  gatet  mollat.  La  mare  cremada 
comensà  à  taral•lejar  una  canso  :  jo  segui ,  esclobellant  fasolas. 

Al  cap  de  deu  minuts  ,  entrà  U  pare  roig  com  una  brasa  ,  y  tornà 
à  séures  al  costat  mèu  ,  mès  sens  posarme  la  ma  sobre  ,  còm  la 
primera  vegada. 

—  Y  bé  ,  veus  ?  —  digué  ab  finjida  tranquilitat  —  Ara  ja  de  se- 
gur que  la  por  t'  abrusa  ,  y  axò  que  no  saps  lo  que  m'  ha  dit  aquell 
xicot. 

—  Jo  no  tinch  por  de  res;  —  contestà  la  mare  —  perquè  't  veig 
des  d'  avuy  tant  mort  com  los  del  cementiri.  —  Y,  mirantme  à  mi : 

—  De  que  't  rius  tú ,  bayiet?  —  conclogué. 

—  Perquè  ha  de  riure!...  perquè  sempre  la matexa  dona,  'Is  ma- 
texos  pecats. 

—  i  Jo  també  faria  com  lo  pare! —  digui  jo. —  Qui  primer  hi  es, 
primer  hi  hereta. 

—  Y  qui  primer  hi  es,  primer  hi  rep;  —  insistí  la  mare. 


-^(  160  )•- 

—  Acaba  de  una  vegada,  Florenlína.  Tant  li  fa  qae  prediquis 
salve  com  santa.  Dèu  m'  ha  fet  axis,  y  Ell  sabrà  perqoé  :  jo^  qoant 
sento  la  primera  bategada  de  somatent ,  ja  voldria  trobarmbi.  — 

—  Y  quantas  vegadas  donarias  la  pell  per  nn  tres  y  no  res ,  axis 
que  f  hi  trobas  ? 

—  i  Qué  voleu  qu  ^us  diga!..  Sòu  bèn  rondinayra ,  mare ,  tant  ma- 
teix! — tinguí  jo  lo  desvergonyiment  d'  observar. 

—  Y  tú  ben  sadacerót  y  poca  vergonya  ! — tingué  ella  lo  dret  de 
respondrem.  —  \iz  'n  fariam  una  bona  escudella  de  tú,  com  hi  ha 
un  peix ,  sí  matavan  lo  tèu  pare!..  Si  tinguesses  un  dit  de  seny,  ca- 
llarías. 

üesprès  de  aquest  desfogament  per  part  de  un  y  altre  ,  seguí  una 
estona  de  quietut.  Però  la  mare  parlava  més  callant  qu*  enrahonant. 
Remenava  1  cap  ,  dexava  'I  ganivet  ab  que  tallava  lo  sopa  ,  y  plega- 
va las  mans  damunt  del  pit;  se  mossegava  1  llavi,  y,  quant  pas- 
sava  per  darrera  del  pare ,  se  posava  la  punta  del  segon  dit  sobre  'I 
front  y  feya  que  nó  ab  lo  cap  y  '1  bras;  accionat  que  ara  conech  ha- 
via d'  estar  ella  molt  fora  de  sí  pera  ferio. 

—  ;Y  no  bentas  un  parell  de  plantofadas  ben  dadas  i  n'  aquest 
xavalot  ?  —  insinuà  la  mare ,  veyent  que  li  anava  jo  seguint  tols  los 
moviments. 

—  Y  perquè  ?  —  digui  jo  posantme  una  ma  a  la  galta. 

—  I  Perquè  ? —  repetí  mon  pare. 

Vaig  retirar  la  ma  ,  y  la  mare  respongué : 

—  Perquè...  perquè  :  ves  dorminte  à  I'  agóit.  Se  veu  ab  un  xich 
de  coratge  y  ja  se  las  hauria  ab  En  Serrallonga. 

— Jo  pogués  !..  ay  tant  de  bo  que  jo  pogués!...  Més  que  formigas 
n*  esclafaria!... 

—  Prou  n*  hi  ha !  —  digué  'I  pare  un  si  es  no  es  enujat  del  meu 
mal  modo  ,  y  un  altre  si  es  no  es  content  del  meu  esperit.  — Tin- 
guem la  festa  en  pau  que  jugant  jugant... 

—  Y  tant  si  la  hi  tenim  ab  pau!..  Condemnats  gavaigs...  —  es- 
clama  la  mare  —  Mes  jo  no  vull  ni  puch  resignarme  a  que  dònias 
alas  al  noy  ,  ó  '1  dia  menys  pensat  nos  darà  un  trastorn  de  tómas. 

—  Y  bè  ,  —  respongué  ell  —  voldrias  que  li  aconcellàs  ésser  un 


-^(    IGI     }4- 

gallina  ,  còm  alguns  (  poqiiíssims  gracias  a  Dèu  )  que  avorgonyexen 
la  barretina  que  duhen?...  Jamay:  mentre  una  gota  de  sang  me  diga 
que  so  pagès...  primerament  mort.  ^No  fa  Peret? 

—  Sí ,  pare ,  sí ;  —  respongui  jo ,  ab  tot  Y  entussiasme  de  mos  dot- 
z'  anys;  —  baldament  pogués  portar  un  fusell  ó  espasa,  ja  veuriau 
quínas  llisadas  y  estesas  ne  faria!  Fessen  somatents  de  noys!  també 
'm  farian  Gap  de  colla ,  còm  à  vos  dels  homes. 

—  Bèn  dit,  fill  meu,  bèn  dit;  —  fèu  mon  pare  bentantse  un  cop 
de  ma  à  la  cuxa. 

—  Sí,  sí,  axis:  veslí  donant  mès  corda,  si  *t  sembla!  —  digué 
la  mare. 

—  i  Qué  sabeu  vosaltres  donas  d'  aquexas  cosas  ? 

—  ^  Qué  sabem?...  Plorarvos ,  que  'ns  costa  mès  que  a  vosaltres 
morirvos. 

—  No  'n  farem  pas  un  pam  de  net !  —  opinà  '1  pare ,  confós  ab 
la  tendra  resposta  de  sa  muller.  —  Jo  ,  encara  que  no  cregués  lo 
que  dich ,  ho  faria  y  ho  faré  :  axis  còm  fóra  impossible  aturar  ab  una 
post  una  vinguda  del  Terry ,  me  seria  impossible  a  mi  detenir  la  for- 
sa  de  r  honra. 

Dits  aquets  mots  ,  ab  veu  feréstega  y  ensemps  solemne ,  continua  : 

—  Y  tú ,  Florentina  ,  recordat ,  per  Y  amor  dels  sants...  (pcrdo- 
neume ,  Senyor  ,  si  peco )  recordat  de  que  tòn  gernia  mori  botxine- 
jal  per  la  malehida  gentussa. 

Aquest  fòu  un  cop  indescriptible.  La  mare  ,  que  fins  llavors  par- 
lat habia  solzament  com  a"*  mare  y  esposa  ,  revivantse  do  un  sople  ,  y 
prengucnt  sa  cara  la  vivesa  del  cel  al  trench  d*  auba  ,  clava  '1  gani- 
vet à  la  taula  y  esclama : 

—  Rahó  teniu  :  mataries  es  obrirse  lo  camí  del  cel. 


21 


»(  162  > 


ir. 


L'  endemà  de  T  eccena  que  vinch  de  referirvos ,  me  trobava  jo 
orfe  de  pare  y  lantosl  de  mare.  —  Veus  aquí  lo  que  vagament  re- 
cordo de  las  causas  de  mon  complert  desamparo  ,  y  com  me  las  es- 
plico. 

Lo  qu'  en  Xarot  vingué  à  dir  à  mòn  pare  fou  que  'Is  francesos 
volian  atacar  y  pendre  a  la  matinada  la  capelleta  de  S.  Mer ,  sant  al 
qui  tota  aquella  terra  de  Vilademuls  ,  Sia.  Llogaya  ,  Sors  etc.  pro- 
fessa y  professarà  molt  temps  una  gran  veneració  ,  perquè  la  fé  es 
la  primera  virtut  dels  pagesos  ,  y  la  font  de  tòtas  las  demés.  —  Mòn 
pare  hagué  de  fer  pendre  quelcom  à  la  mare  que  la  fes  irresistible- 
ment dormir  ,  perquè ,  acabat  de  sopar  y  mentre  resavam  lo  rosari , 
parà  ella  de  rentar  los  plats ,  s'  assegué  y  quedà  tant  fortament  en- 
sopida ,  que  '1  pare  hagué  de  duria  à  pes  de  brassos  à  dalt ,  despu- 
llaria y  ficaria  al  llit.  —  A  ningú  estranyarà  que  *1  pare  'm  dexàs 
contemplar  tòtas  aquestas  operacions ,  per  gota  que  conega  *l  cor  d' 
un  home  còm  ell ,  que  verament  s'  embriacava  ab  sòs  debers  de  bon 
patrici. 

L'  endemà  demati ,  lo  sòl  era  forsa  alt  qu'  encara  ningú  m'  havia 
despertat.  Vaig  entrejirarme ,  vaig  cridar  y  ningú  'm  respongué.  M* 
axeco ,  baxo  ,  trobo  la  porta  forana  oberta ,  surto  de  casa  desesperat 
y...  i  vàlgam  Jesús,  lo  que  vejí!  —  Duas  personas  eslesas  al  mitx  del 
carrer,  agonitzanta  T  una  y  morta  T  altra,  formavan  juntas  un  horri- 


-^(  163  )fr- 
ble  cos  j  veji  fincstras  y  porlas  desgolfadas,  alguna  Icula  dalt-a-baix, 
y  sentí  planys  y  crits  per  lòl  arreu.  —  Jo  també  'm  posí  a  cridar  tant 
de  pòr  com  de  ràbia ;  vaig  esgarraparme  cara  y  mans  ,  vaig  donar- 
me  grapadas  al  pit ,  vaig  llensar  y  trafoilar  la  barretina...  qué  se  jo 
lo  que  vaig  fer!  Tenia  pochs  anys ,  mès  tenia  molt  amor  als  pares 
del  meu  cor  y  à  la  gent ,  y  lòt  ho  comprenguí  a  la  meva  manera.  — 
Anys  podi*an  passar ,  que  M  qu'  es  lo  recort  de  semblant  diada  ni  Is 
setgles  probablement  T  esborrarian  de  ma  memòria.  —  Lo  mati  era 
fret  y  boyrós;  Y  alé  semblava  verdader  fum  al  exir  de  la  boca,  y  ab 
tot,  sentia  jo  una  estranya  escalfor  que  'm  produhia  d*  en  tant  en 
tant  fortas  conmocions  de  nervis ,  efecte  sens  dupte  de  las  alenadas  de 
griso  que  'm  tocavan  la  carn  nua  del  pit.  —  ^A  quina  hora  habiasucce- 
hit  tanta  desgracia?  ^Gom  no  havia  sentida  jo  la  fressa  qu'  allò  havia 
hagut  de  moure?  ^ Perquè  no  m'havian matat  també à  mi?  ^Eran  morts 
ó  no  'Is  meus  pares  ?  —  Tòtas  aquestas  preguntas  m'  aturdian ,  me  xa- 
favan  lo  cap  ,  quant  entra  corrent  a  casa  un  home  armat  ab  carra- 
bina y  daga  Era  molt  alt ,  de  cara  morena ,  duya  un  ull  cnvenat,  y 
suava  tant  que  '1  drap  que  li  tapava  Y  ull  y  un  tros  de  galta  lo  tenia 
tot  xòp. — Li  correguí  al  darrera,  y  vaig  alcansarlo  a  Y  acte  qu*  ec- 
zaminava  lo  llit  de  mòs  pares.  Eslava  en  semblant  operació  tant  aca- 
farat ,  que  no  s'  adonà  al  prompte  de  ma  presencia. 

—  No  hi  ha  una  gota  de  sang;  —  digué  ,  tornant  a  posar  bé  'I 
llensol.  —  Però  ca !  ells  no  perdonan  ni  al  ílll  de  Déu  que  baxas  a 
la  terra.  Si  no  V  han  morta  Y  hauran...  ^Més  qué  hi  fas  aqui ,  baylet? 
/,  qui  ets  ? 

—  i  No  es  morta  la  marc,  voleu  dir  ? — respongui  jo  ab  esta  pre- 
gunta. 

—  Ben  segur  que  no ;  —  contestà  ell ,  ab  un  croxit  de  dents. 

—  Y  4  pare  ? 

—  Tòn  pare...  Dexém'  ho  córrer.  Ja  vindrà  dia  en  que  '1  trobaràs. 

—  A  quin'  hora  tornarà  ? 

—  No  escoltis  may  las  horas  que  sonan ;  escolta  'Is  glatits  del  téu 
cor ,  y  quant  sentis  lo  darrer ,  llavoi*s  escolta  Y  hora ,  que  serà  la 
bona. 

Jo  no  entenguí  a  las  horas  tant  horrible  imatje  y  restí  mut.  L'  Iio- 


~^{  164  ))h- 
me  se  posa  una  estoneta  de  cap  al  llit ,  respirant  com  un  brau.  Des- 
prés s'  aisa  bruscament,  m'  acostà  ú  la  linestra  y,  prenguentme  '1 
cap  entre  sas  mans  ,  esclamà  : 

—  Miram  íit  à  fit...  Bé  :  tens  los  ulls  tant  vius  y  feréstechs  cóm 
ell ,  y  encara  mès  grossos...  veyam;  digas  quelcom,  còm  deyas  suara. 

—  í  Qué  voleu  que  'us  diga? 

—  Bé  :  ell  també  tenia  aquesta  mica  de  rugall  que  tens  tú.  A 
veure  :  estén  làs  mans...  Venas  mòUmarcadas...  ^  Y  '1  pit  què  tal?... 
Déu  n'  hi  do.  Si  T  anima  es  al  purgatori ,  no  hi  patirà  vint  anys. 

Exas  y  altras  cosas  més  notablement  feras,  que  no  recordo,  me  di- 
gué ó  'm  preguntà  prenguentme  de  las  mans  y  sacsejantme  ab  vio- 
lència. Quantas  vegadas  dui^ant  ma  infantesa  vaig  somniar  aquell  ho- 
me, Déu  del  cel !  Lo  somniava  despert  y  dormit  y  'm  feya  mitja  basarda; 
tant  era  lo  horrible  que  me  M  presentava  à  V  inmaginació  mon  de- 
silx  de  venjança.  Emperò  en  aquells  indescriptibles  moments  jo  'I 
guaytava  ab  tot  V  embadaliment  dels  dotz'  anys  y  ab  tota  la  sang 
freda  d'  un  héroe.  —  Després  me  digué  : 

—  Seguéxem. 

Jo  obehi ,  y  ell  anà  rejistrant  tota  la  casa  de  dalt-bax.  Las  posts 
croxian  sota  'Is  peus  d'  aquell  home  agegantat.  Va  obrir  la  caxa  y 
la  trobà  buyda  enterament;  després  Y  armari,  y  succ^hí  lo  matcx. — 
Baxarem  à  la  cuyna  ,  y  tòtas  las  Ilexas  eran  malmesas  ,  trencats  tots 
los  plats  ,  ollas  y  demés  terrisa  ,  y  capoladas  las  culleras  y  forqui- 
Has.  Fins  la  ganiveta  era  arrencada  ab  un  .tros  de  taula. 

—  I  Veus  aquest  cementiri  ?  —  me  preguntà  T  home  mirantme 
ab  ulls  encesos.  —  Jo  fiu  que  si  ab  lo  cap. 

—  Donchs  tot  axó  ho  han  fet... 

—  Los  francesos ;  no  m'  ho  digueu. 

—  Los  gavaigs  ,  si.  /,  Qué  farias  tú  ,  si  fosses  gavaig  ?  No  'I  ma- 
tarias  à  tu  matex  ? 

No  vaig  saber  qué  respondre ,  y  ell  prosseguí  en  son  registre  ge- 
neral. Semblava  que  buscàs  quelcom ,  y  ensemps  se  veya  que  no 
buscava  res.  —  Acabada  V  inspecció  m'  abrassà  ,  me  féu  un  patò  en 
lo  front,  qu'  encara  sento ,  y  se  n'  anà ,  adobantsc  la  barretina  ab  ràbia 
y  marmolanl : 


-K(  166  )f- 

—  Serà  d'  ell  lo  que  Deu  vulla  !  Primerament  la  l^alria  que  lòt  lo 
altre.  Ara  per  ara  no  'ns  faria  més  que  nosa.  Deu  T  aydara. 

Jo  '1  segui  ab  la  vista  fins  que  's  perdé  enire  *ls  arbres.  Corria 
com  un  hizart ,  y  à  cada  tros  de  terra  que  salvava ,  lo  cor  se  m' estre- 
nyia mès.  Un  cop  perdut  enterament  de  veure  ,  exi  jo  altra  volta  al 
carrer. 

Los  dos  cossos  estesos  en  ell  havian  sigut  retirats ,  però  encara 
no  's  veya  anima  viventa.  Vaig  tustar  a  la  porta  dels  vehins  del  cos- 
tat ,  y  sòls  una  confosa  veu  me  respongué.  Repeti  '1  picament ,  y  lla- 
vors la  vehina  Susagna,  dona  de  uns  trenta  cinch  anys,  de  cara  ro- 
dona ,  ulls  negres  ,  ampla  y  sancera  d'  espatllas  ,  y  en  conjunt  su- 
mament  agradabla  'm  demanà  qui  era. 

—  i  No  'm  veyéu  ,  Susagna  ?...  Só  En  Periquet ! 

—  Ah  si  ?  iQixé  vols ,  fill  mèu  ? 

—  i  Honl  es  la  mare  ? 

—  Diu  que  'Is  gavaigs  se  la  n'  han  duta.  Gom  encara  se  mante- 
nia tant  roja  y  fresca  !...  Mès  qué  dich ,  boja  de  mi ;  es  un  nin  y... 

—  Y  bé  ?  —  preguntí  jo  ansiós. 

—  Res,  —  digué  ella  —  V  hauran  feta  seguir  per...  cuynera  ó  al- 
tra cosa.  i  Com  ells  ne  saben  tant  poch  de  cuynar !...  —  Però  ,  fill 
mèu  ,  jo  no  puch  destorbarmc  ab  tú.  He  de  mudar  los  draps  à  n* 
En  Miquel. 

—  Esta  malalt,  Susagna ? 

—  Es  ferit ,  però  no  serà  res  ,  si  Dèu  ho  vol.  Tothom  n'  esta 
poch  ó  molt  de  ferit.  Si  haguesses  vist  aquesta  nit  allà  envers  duas  ho- 
rasl... — Ja  vinch,  Miquel,  ja  vinch.  —  Los  gavaigs  han  fets  cstragos. 
A  duas  horas  de  matinada ,  com  t'  he  dit,  comensavan  y  eran  las  quatre 
que...  pitjors  que  feras.  j  Nosaltres  ray  ,  encara  ,  Dèu  n'  hi  do  !  M' 
han  ferit  Y  espòs ,  la  neboda  s'  ha  hagut  de  amagar  à  la  llenyera 
perquè  no  la...  tocassen ;  nos  han  robada  tota  la  viram  y  *l  xay ;  pe- 
rò Dèu  n'  hi  dó  ,  ja  H  dich  ;  be  es  pitjor  En  Frexa ! 

—  i  Què  li  han  fet ,  Susagna  ? 

—  No  vullas  saberho.  Té  per  de  prompte  una  ferida  que  no 
crech  que  li  dexi  contar  ;  la  dona  morta  y...  sòls  los  dos  nins  sal- 
vats. La  maynada  es  únicament  lo  que  han  perdonat  quasi  bè  per 


-A{  166  )•^ 
tòt ,  perquè  no  es  bona  para  menjar  que  sioó... — Javincfa,  Miquel, 
ja  vincb.  —  Vaja  adèa  ,  Pcriquel.  ;  Y  tú  ,  qné  peosas  fer  ?  Tothom 
es  pobre  ;  potser  vostr'  amo...  Ta  diràs  ,  noy ,  tú  dinis.  Si  vols  en- 
trar a  fer  pa  y  beure...  ^  Nó  ?  Doncbs  adéu. 

—  Aílèo  siau  y  grans  mercès  ,  Susagna. 

Tenca  la  flnestra  y  desaparegué.  Jo  quedi  mirantme  aquesta  y 
pensant  : 

—  Te  rabó.  Què  fas  ara  ,  malestruch  de  tú  ?...  No  tens  pare  ni 
mare  y  qui  sap  quant  tomaràs  à  tenirne.  Si  presumisses  bont  son  , 
ó  Is  trobarías  ó  1s  gavaígs  te  matarian.  ;  Matarme  I...  Y  perquè  ,  si 
me  'Is  ban  presos ,  no  'm  matavan  ?...  S*  hauran  pensat  que  bé  's 
i  uydaran  prou  de  ferbo  la  fam  y  la  misèria. 

Axó  deya  entre  mi ,  y  caminava  sens  orde  ni  concert ,  còm  un 
foll ,  quant  senti  una  ma  que  'm  trucava  V  esquena.  Yaig  girar  lo 
cap  y  vegi  a  F  Àngel  qu*  ab  una  llesca  de  pa  xucada  ab  mel  m'  esta- 
va mirant.  Anava  brut ,  cóm  may  V  hagués  visi ,  y  se  conexia  qu'  havia 
plorat  molt. 

—  i  T'  han  dexat  sortir  a  casa  teva ,  ó  te  n'  has  escorregut  com 
jo  ?  —  me  pregunta. 

—  A  casa  no  bi  tincb  ningú;  —  vaig  respondre. 

—  ;  Alsa  ,  alsa  ,  quina  sort !...  Té  un  tros  de  torrada  ;  V  he  feta 
jo  matex;  veuràs  què  bona !...  Se  m'  es  cremada  un  xich ;  però  ja 
r  he  raspada  ben  bé.  Oh  !  y  que  1'  he  haguda  de  fer  ab  una  berga , 
perquè  'Is  gavaigs  se  'ns  n'  ban  portat  Gns  las  torradoras. 

—  Pcro  no  te  se  n'  ban  enduts  lo  pare  y  la  mare  ,  no  fa  ? 

—  La  mare  poch  m'  haguera  fet ;  però  '1  pare...  pobres  d'  ells  ! 

—  Si ,  què  farias  si  ho  haguessen  fet  ? 

—  Los  trinxaria  com  aquest  bossi  de  pa  y...  però  pren  aquest  tros, 
y  anémsen  a  casa  teva  ,  ja  que  no  hi  tens  ningú  y  allí...  Guyta  ,  au  ; 
que  algú  vé  ,  y  la  mare  'm  clavaria  un  jaco  de  llenya  ,  si  sabia  que 
m'  eslich  per  aqui. 

Entrarem  a  casa  ,  y  ell  m'  oferia  ja  un  cap  de  la  torrada,  quant 
reparant  ab  la  destrossa  de  la  cuyna  'm  digué : 

—  Noy,...  encara  es  piljor  que  a  casa  !  —  iQuin  vols  dels  dos 
trossos  ?  Tria  tu  matex. 


-K(  167  ),fr- 

—  No  tinch  gola  de  gana  ! 

—  Me  dónas  marso  ?. .  te  clavo  un  rebés  si  me  'n  dònas!...  Quant 
lú  'm  curavas  del  trench  jo  no  't  deya  pas  de  no. 

—  Bè  ,  vaja  ;  te  'n  tastaré  un  bossinet  pera  que  no  digas  ;  y  axó 
del  rebés  no  'u  provis  ,  encara  qn'  ets  niès  gran  que  jo  ;  créume.  Jo 
(ora  mes  valent  que  pas  tú  ,  perquè  no  tinch  parc  ni  mare  y  tú  si. 

—  ^Qué  'm  dius  ,  borrangó  ? 

—  Lo  que  sents. 

—  M'  enganyas  ;  embusterot !... 

—  i  M'  has  provada  may  cap  mentida  ? 

—  Grossa  no  ,  però... 

—  Ni  xica  tampoch  ,  y  si  m'  ho  lornas  d  dir  ,  te  giro  la  cara  , 
Àngel ! 

—  Oh  girarias!... 

—  Próvaho. 

—  N6,  home,  nó;  axó  es  un  dir.  Tot  seguit  te  *n  pujas  à  la  fi- 
guera ;  per  ço  may  te  volia  ésser  gayre  amich ,  y  sí  ahir  no  m'  ha- 

gueses  curat  lo  trench,  may  ho  hagueram  sigut.  —  Donchs jno 

tens  pare  ni  mare ! 

—  Res. 

—  Y...  donchs  còm  t'  ho  pescarís? 

—  No  'u  sé. 

—  i  Vols  creurem  a  mi? 

—  Digas. 

—  Feste  trompeter  de  soldals. 

—  Só  massa  pelit :  lòt  just  he  fets  dotz'  anys ! . 

—  Donchs...  feste...  feste...  rabadà. 

—  Si  trobo  qui  'm  vuUa  ray!  Sé  xiular  fort  y  manejar  bastant  bò 
la  fona  y  M  mandró  y...  í  Vaja!  n'  he  fet  altras  vegadas. 

—  Bè  prou  que  ho  sé :  per  ço  t'  ho  dich. 

—  Qu'  es  lo  que  dius?  —  respongué  una  veu  irada;  y  al  cap  d* 
uu  sego  una  dona  de  color  de  tomata ,  mal  forjada  y  sense  dents,  se 
presentà  à  nostres  ulls  ab  ayre  amenassant. 

N'  Àngel  confós  dexà  caure  de  sas  mans  lo  trosset  de  torrada  que 
li  quedava  de  son  esmorzar  y ,  mès  llauger  que  cap  esquirol ,  se  col- 
locà  darrera  meu,  cridant: 


-*(  108  )>- 

—  ; Perdó,  mare,  perdó!... 

—  No  hi  ha  perdó  que  hi  valga!...  ;,No  I*  havia  prohibit  cxir  de 
casa?...  No  aniràs  tu  à  Roma  per  la  penitencia.  —  ^Qui  m'  haguera 
pagat  lo  que  'm  costas,  si  hagueses  trobat  algun  gavatxot  que  T  ha- 
gués feta  la  tussa?  De  la  mala  herba  sempre  *n  quedan  resquicias! 

—  Vinam  aquí:  i  ho  sents?  Vinam  aquí...  (.No  vols  pas  creure?  Mira 
que  tinch  la  ma  de  plom,  noy!... 

—  Rita,  perdonéulo!  —  intercedí  jo. 

—  Tú  ciiydat  de  tú.  Si  en  compte  de  portarlo  i  casa  teva,  T  ha- 
guesses  fet  tornar  a  casa,  no  passaria  lo  que  passa.  Més  tú,  Peri- 
quet,  ets  lo  qui  t'  hi  has  perdut  mès:  encara  que  no  som  gayre  richs, 
t'  hagueram  afavorit  un  poch ;  ara  res. 

Àquestas  paraulas  íbren  pera  mi  un  llamp  que  il-lumina  ab  horrible 
clarotat  Iota  ma  dissort.  —  Entre  tant  N'  Angel  no  's  movia  de  dar- 
rera mèu.  Sa  mare  per  fi  m'  aborda  de  dret  y  agafa  d  son  fill  por 
una  orella  acompanyant  1'  estirada  ab  cops  de  genolls  qu'  ell  evitava 
tirant  lo  cos  endavant. 

Axis  que  se  n'  hagueren  anat,  no  puch  descriure  lo  que  passa  dins 
mi.  —  Sentia  estranys  brunzimenls  à  T  orella ,  un  esgamfament  de 
nems  empenyia  T  altre;  los  genolls  me  Iremolavan  a  no  poguer 
mès,  clucava  Ms  ulls  y  lo  lluhent  resplandor  que  sempre  s'  hi  forma 
dins  quant  s'  apretan  mòlt  las  parpellas ,  prenia  la  figura  d'  aquell 
hom  estrany  de  la  matinada.  Recordava  que  '1  germà  de  la  mare 
havia  sigut  assassinat  pèls  francesos  y  veya  son  espectre;  me  sem- 
blava que  M  sol  de  terra  se  conmovia ,  y  jo  apretava  de  peus  pera 
que  s'  enfonzàs:  tot  jo  era  una  cremor  viva. 

En  tal  estat,  dret  y  assegut,  estigui  ben  segur  més  d'  una  hora. 

—  Tant  difícil  es  recordar  bè  punt  per  punt  lo  còm  pensava  hom 
quant  era  infant,  que  moltas  de  las  cosas  d'aquella  etat  no  's  con- 
tan  perquè  no  merexerian  crèdit.  Lo  cert  es  que  jo  anava  horrorit- 
zantme  mès  y  mès  n  vista  de  ma  tristíssima  situació ,  quant  senti 
una  llunyana  fressa  de  tabal.  Guayti  é  vaig  veure  que  passava  pel 
pont  un  destacament  de  soldats.  Serian  cosa  de  una  trentena  y  llurs 
fusells  Uuhian  un  podé.  Gaminavan  bastant  espcuhats,  car  ab  la  pols 
se  conexia  que  havian  fet  mòlt  camí.  Devant  sèu  anavan  dos  ó  tres 


^(  im  j.*- 

bordegassos  ab  canyas  y  bastons,  giranlse  enrera  d'  en  tant  en  tant 
a  ti  de  portar  lo  pas  còm  aquells.  —  AI  arrivar  a  la  plassa  cessà  'i 
toch  dei  tabal ,  y  s'  aturà  'I  piquet. 

Lo  gefe,  qu'  era.  un  oficial  quadrat,  ab  sa  perruca  de  qua  y  son 
barret  de  tres  pichs  que  li  feya  ombra  en  la  cara  fins  à  mitjan  nas  de 
sota  del  qual  semblava  exir  una  espessor  de  pels  rossos; — s'  adelantà, 
ficat  lo  sabre  à  la  vayna ,  cap  al  poble ;  mes  al  ser  à  un  tirat  de  pe- 
dra de  la  primera  casa,  exi  à  rébrel  lo  batlle,  vestit  de  qualsevol 
manera ,  perquè  sens  dupte  s'  havia  arranjat  al  sentir  lo  tabal  y  no 
avans.  Jo  V  havia  seguit.  L'  oficial  li  entregà  un  paper  :  lo  batlle  '1 
prengué  ab  estremada  cortesia,  se  palpà  las  botxacas,  y,  no  trobant 
lasulleras,  se  col-locà  aquell  à  una  respectable  distancia  dels  ulls, 
dientnos  als  bailets  que  'ns  estavam  entorn  d'  ell. 

—  Ala ,  canalla ,  à  estudi. 

i  Gom  si  n'  hi  hagués  à  Sors'  Però  ell  estava  molt  enfadat  de  no 
haver  trobadas  las  ulleras.  —  Desprès  de  haver  llegit  alsant,  abaxant 
y  obliquant  lo  paper  de  mil  maneras,  digué  ab  amarganta  rialleta  à 
r  oficial  que  c  havia  fet  tart ;  que  lo  que  T  ofici  deya  que  's  temia,  ha- 
via succehit  la  nit  avans. » 

Lo  militar-gefe  anava  à  manar  retirada,  mès  lo  batlle  li  digué 
qu'  entrassen  à  la  població, hont  podrian  respallarse  y  pendre  quelcom. 
L'  oficial  renuncià,  insistí  lo  batlle  y  transigiren  à  la  fí  en  que  ani- 
rian  à  casa  d'  aquest  ell  y  '1  sargento ,  y  que  'Is  subalterns  roman- 
guessen  à  la  plassa  Forana.  —  Axis  s'  executà,  manat  que  hagué 
r  oficial  lo  Rompan  filas  à  discrecion. 

Era  nostre  primera  y  única  autoritat  tant  complimentosa,  que  's  féu 
forta  al  retirarse  ab  lo  gefe,  en  que  aquest  passàs  al  mitx  d'  ella  y 
del  sargento  ,  però  lo  militar  ,  escusantse  ab  la  simetria  ^  no  u  per- 
meté; axis  es  qu'  entraren  al  poble  oficial  y  sargento  à  cada  costat  del 
batlle,  de  lo  qual  me  n'  alegri  molt,  perquè  vaig  poguer  tocar  los  sa- 
bres d'  aquells  dos,  quant  de  Y  altre  modo  sòls  haguera  pogut  tocar 
lo  del  sargento. 

No  sé  de  quina  manera  tant  diferenta  dels  altres  noyets  degui  fer 
semblant  acció,  perquè  un  dels  soldats,  distingit  per  mès  senyas, 
me  cridàs. 


-*(  108  )y- 

—  ; Perdó,  marc,  perdó!... 

—  No  hi  ha  perdó  que  hi  valga!...  ;,No  I'  havia  prohibit  exir  de 
casa?...  No  aniràs  lu  à  Roma  per  la  penitencia.  —  ^Qui  m'  haguera 
pagat  lo  que  'm  coslas,  si  hagueses  trobat  algun  gavatxot  que  t'  ha- 
gués feta  la  tussa?  De  la  mala  herba  sempre  'n  quedan  resquicias! 
— Vínam  aquí:  i  ho  sents?  Vinam  aquí...  í,No  vols  pas  creure?  Mira 
que  tinch  la  ma  de  plom ,  noy !... 

—  Rita,  perdonéulo!  —  intercedí  jo. 

—  Tú  cúydat  de  tú.  Si  en  compte  de  portarlo  a  casa  lèva,  V  ha- 
guesses  fet  tornar  a  casa,  no  passaria  lo  que  passa.  Més  tú,  Perí- 
quet,  ets  lo  qui  t'  hi  has  perdut  mès:  encara  que  no  som  gayre  richs, 
I'  hagueram  afavorit  un  poch ;  ara  pes. 

Àquestas  paraulas  loren  pera  mi  un  llamp  que  il•lumina  ab  horrible 
tlaretat  Iota  ma  dissort.  —  Entre  tant  N'  Àngel  no  's  movia  de  dar- 
rera mèu.  Sa  mare  per  fi  m*  aborda  de  dret  y  agafa  a  son  fill  per 
una  orella  acompanyant  I'  estirada  ab  cops  de  genolls  qu'  ell  evitava 
tirant  lo  cos  endavant. 

Axis  que  se  n'  hagueren  anat,  no  puch  descriure  lo  que  passa  dins 
mi.  —  Sentia  estranys  brunziments  a  Y  orella ,  un  esganrifamenl  de 
nei*vis  empenyia  Y  altre;  los  genolls  me  tremoiavan  ú  no  poguer 
mès,  clucava  *ls  ulls  y  lo  lluhent  resplandor  que  sempre  s'  hi  forma 
dins  quant  s'  apretan  mòlt  las  parpellas ,  prenia  la  figura  d'  aquell 
hom  estrany  de  la  matinada.  Recordava  que  M  germà  de  la  mare 
havia  sigut  assassinat  pèls  francesos  y  veya  son  espectre;  me  sem- 
blava que  *l  sol  de  terra  se  conmovia ,  y  jo  apretava  de  peus  pera 
que  s*  enfonzas:  tòt  jo  era  una  cremor  viva. 

En  tal  estat,  dret  y  assegut,  estiguí  ben  segur  més  d'  ona  hora. 
—  Tant  difícil  es  recordar  bè  punt  per  pont  lo  còm  pensava  hom 
quant  era  infant ,  que  moltas  de  las  c^sas  d*  aquella  etat  no  s  coo- 
tan  perquè  no  merexerian  crèdit.  Lo  cert  es  que  jo  anava  horrorít- 
zantme  mès  y  mès  a  vista  de  ma  iristíssima  situació ,  qaaot  senti 
una  llunyana  fressa  de  labai.  Goaylí  é  vaig  veure  que  passava  pel 
pont  un  destacament  de  soldats.  Serian  cosa  de  ona  trentena  y  llors 
fusells  llohian  un  podé.  Caminavan  bastant  espeuhals,  car  ab  la  pòk 
se  conexia  que  havian  fet  mòlt  caroi.  Devant  sèu  anavao  dos  ò  >^' 


:>ï 


bordegassos  ab  caoyas  y  losUnsi' .  çrLi  ^ 
a  li  de  portar  lo  pas  dm  ^qu-:!:!  — =x  r 
toch  del  tabal,  y  s'  aturí  \  y-^-- 

Lo  gefe,  qu'  era  us  m.ji  .Mt^rz.   z, 
barret  de  tres  pichs  qut  i.  i '^.::   l.  -^  '- 
sota  del  qual  semblava  e\::  i;:;.  -/-^  •    '. 
ficat  lo  sabre  a  la  vana ,  :^}  l  i    -    :.. 
dra  de  la  primera  casa.  '-•:í.  .  :: 
manera,  perquè  sent  üj:*t  ^  ^    *   :•:: 
avans.  Jo  V  havia  sejrm:  'i  u  ^  .  *,   : 
prengué  ab  esiremiàí  ','irr,rix   f  \..^    . 
lasulleras,  se  col-iíri  íív.„      -^ 
dientnos  als  bai>ifc  ví\íi^  ú  *i.    ::: 

—  Ala ,  canaJi .  *  ^i  .-.. 

i  Com  si  n  L;  ixa^rinf      *'•:  :- 

haver  trobada^  ía^  ul*^*.  —  .r-.- 
y  oblíquant  lo  paí*>r  j-   l.    Jujr->     ^ 
r  oficial  que  4  L2(\;í  ^  ^     .. 
via  succeiiit  'a  ui  d.^L  . 

Lo  milita! -jr-íp  ^tsu^      . 

qu'enlra^wn  t ;.  *.•  . 

L'  oficial  PííIUi?..       -ir 

rian  a  caui  i  mit^  .  sz, 

guessfíí  i  íí  í',«.      _     -  - 
Toficiai  «  /««f._    ^ 


(b 
lo 


/ 


-*(  470  )f^ 
S'  havia  Irela  la  motxilla  ,  y  ,  milx  ajegut  à  terra ,  hi  tenia  apun- 
talat damunt  lo  colzo.  L'  altra  ma  seva  aguantava  lo  barret  de  tres 
pichs  ab  que  's  ventava,  còm  si  fos  à  T  estiu.  Tenia  ulls,  encara  que 
macilents  y  enfonzats  sota  las  cellas ,  bondadosos  ;  y  grans  mostatxos 
negrcnchs  veníanli  ran  de  la  punta  del  nas  ,  fenlli  ressaltar  moll  la 
blancor  de  las  dents  ,  quant  reya. 

—  Conqxié..,  —  me  digué  —  t'  agradan  los  sabres  ? 
Jo  no  respongui  perquè  'm  feya  vergonya. 

—  Quédius? 

—  Que  sí ,  senyor  soldat. 

—  Déxat  de  senyors,  j  Senyor  de  fam  y  fret !...  vaya  una  senyo- 
ria !  i  Tú  saps  lo  qu'  es  un  senyor  ? 

—  No  ,  senyor. 

—  Donchs  perquè  m'  ho  lornas  à  dir  ? 

—  No  t'  ho  diré  pas  mès. 

—  Axó  es  salat !  ara  ja  'm  clava  tú  sech  de  barra  a  barra  !...  pe- 
rò fas  bé.  —  i  Ets  d'  aquest  poble  ? 

—  Tant  còm  Déu  vulla. 

—  Y  còm  es  que  vas  tant  a  la  fresca  ?  i  Sou  molt  pobres  ú  casa 
teva  ? 

—  Ho  eram  bastant ,  soldat. 

—  Còm  s'  entén  ho  eram  ? 

—  Bé  massa  !  A  casa  eram  tres ;  mare  ,  pare  y  jo.  Donchs  i  la 
mare  se  T  han  enduta  'Is  gavaigs  anit  passada  ,  y  '1  pare  ha  desa- 
paregut sens  dexar  dit  res  a  ningú. 

—  Si  qu'  es  sort  y  mitja  !...  Però  'n  fi  ;  ta  mare...  dexemla  estar. 
Però  tòn  pare  qui  era  ?  i  qué  feya  ? 

—  Eram  masobers,  y  trevallant  nos  afanyavam  las  caxaladas,  quant 
ahir  tarde  mòn  pare  fou  nombrat  Gap  de  colla  de  somalent.  A  la  nit, 
alia  envers  dos  quarts  de  vuyt,  vingué  a  demanarlo  un  home  que  li 
diuhen  Xarro  de  motiu  ;  conversaren  de  bax  «n  bax  tots  sòls  ,  y  ara 
encara  'I  pare  no  es  tornat ,  y  un  home  molt  alt  y  moreno  qu*  es 
vingut  a  casa  est  mati  m'  ha  dit...  ^còm  s'  ho  ha  fet  anar?...  Que 
tV  hora  en  que  tornaré  jo  ji  veure  4  pare  serà  6  sonarà  després  del 
darrer  glatit  de  mòn  cor.  > 


'  4(   171    )»K- 

—  i  Qué  dius  que...  Ah  !  ja :  vol  dir  qu'  es  mort.  Vaya  una  ma- 
nera estrambòtica  de  dir  una  veritat ! 

—  Qu'  es  mort ,  diu  ?  —  preguntí  jo  ab  un  crit  desesperat  y  po- 
sanlme  à  plorar. 

—  Sí ;  y  qué  ?  Per  ço  no  deus  plorar.  Jo  era  menut  com  tú  que 
se  'm  morí  la  mare  ,  y  '1  pare  m'  abandonà  per  anarsen  ab  altra  do- 
na. I  Bon  viatge  !  No  's  moren  de  fam  mès  que  'Is  bèstias  y  1s  gan- 
duls y  tu  'm  semblas...  Més  vaja  ,  vaja  ;  déxat  de  sumicar.  i  No  saps 
com  se  diu  la  cosa  mes  dolça  de  la  vida  ?  Se  diu  venjança.  —  Veu- 
ràs ;  digas  aquest  mot ;  es  mès  suau  que  cap  bes  ;  venjança  contra 
'Is  gavaigs  destructors  de  las  familías ,  dels  pobles  ,  y  de  la  nació  ; 
venjança  sens  quartel  y  caiga  qui  caiga ,  baldament  caigau  estrellas 
del  cel  ,  morin  la  meytat  dels  espanyols  y  de  T  altra  meytat  no  'n 
resti  hu  sens  ferida  !... 

Mentre  axi  esclamava  ,  jo  'm  sentia  corre  la  sang  molt  depressa , 
inflàrsem  las  venas  y  móuresem  lo  cervell.  —  Lo  soldat,  després  de 
ditas  las  paraulas  apuntadas  ( y  que  per  lo  que  recordo  al  present 
no  debia  ésser  la  primera  volta  que  las  deya  ,  perquè  las  pronuncià 
molt  depressa } ;  —  tragué  la  botella  de  la  motxilla ,  Y  alsà  ab  duas 
mans,  esprementla  molt  ab  la  dreta.  Après  me  digué : 

—  Bada  la  boca ! — Y  'm  feu,  tant  si  vols  còm  nó ,  acabar  d'  es- 
córrela. 

Un  cop  haguérem  begut ,  se  posà  ell  ben  assegut ,  m'  atansa  mes 
à  si ,  y  anà  bentantme  copets  à  V  esquena,  mentre  jo  m'  entretenia 
en  axuganne  las  llàgrimas  ab  una  ma ,  y  à  jugar  ab  los  pels  de  son 
mostatxo  ab  los  dits  de  F  altra.  —  No  sabiam  qué  fer. 

—  M'  has  caigut  molt  à  Y  ull;  —  me  digué  al  fi  —  y  es  precís 
que  't  conti  una  historieta  pera  matar  lo  temps.  —  Escóltam;  —  pro- 
seguí  fentse  per  amunt  de  la  cama  los  llarchs  botints  ,  y  passantsc 
après  los  dits  entre  M  coll  y  'I  corbatí.  —  Entre  francesos  y  moros 
hi  ha  molta  diferencia  ,  no  la  nego  ni  la  ignoro  ;  però  qui  té  bras- 
sos  pera  uns  ne  té  pèls  altres.  —  i  No  t'  ho  sembla  ? 

—  Just;  —  respongui  jo  ,  sens  entendre  hont  anava  à  parar  ab 
aquell  prefaci. 

—  Axó  vol  dir  —  continuà  —  que  jo,,  que  sò  estat  brau  còm  lo 


-4(  172  )íh- 
qae  mes  ab  la  canalla  d'  Alger  Y  any  1775  ,  bé  puch  dir  que  res 
he  de  témer  F  any  í  793.  —  Y  es  axis.  En  aquest  mon  sòls  temo 
una  cosa :  la  pèrdua  del  bòn  nom  ;  la  deshonra.  —  Mira  :  te  vull 
comptar  ab  pocas  paraulas  nostr'  anada  d  T  Àfrica,  primerament  per- 
què fa  temps  que  no  la  só  contada  y  ,  en  segon  lloch  ,  perquè  vejas 
que  si  jo  he  'stat  brau  y  ardit  y  *1  mon  es  mon  còm  avans  i  ningú  't 
priva  de  seguirme  pèl  cami  de  la  glòria. 

Esta  candorosa  manera  d'  alabaree  no  m*  ofengué  ,  ans  m*  avivà 
mès  las  orellas  y  'm  bèn  previngué  lo  cor.  —  Lo  soldat  continua  : 

—  Tti  no  saps  qué  cosa  son  naus  ,  no  es  ver?...  Donchs  inma- 
gínat  unas  casetas  que,  si  no  's  balandrejassen,  fòran  enterament  de 
debò  ;  ara  inmaginat  lo  Terry  ,  que  cubrís  tant  còm  alcansas  ab  la 
vista...  i  Ho  veus? 

-Si. 

—  Donchs  axó  es  la  mar  solcada  per  quaranta  naus  ó  casetas  de 
las  que  t'  he  dit.  i  May  endevinarias  los  homes  que  hi  queban  ?... 

—  Què  vols  que  't  diga  !... 

—  Donchs :  quaranta  mil. 

—  Un  milè  per  cada  una  ! 

—  Axó  resulta,  però  no  era  axis  ,  puix  n'  hi  havia  de  grossas  y 
xicas  barrejadas  còm  las  casas  d'  un  poble.  —  Veuràs  :  figurat  ara 
qu'  axó  —  digué  fent  una  figura  a  terra  ab  la  punta  de  la  bayoneta 
—  es  Espanya  ;  y  axó  es  Àfrica  ,  —  continua  fent  altra  figura  al 
costat.  —  Aquest  espay  petit  de  terra  ,  que  queda  entre  mitx  ,  es 
V  Estret  de  Gibraltar ,  hont  està  lostemps  V  aygua  enfurismada  à  no 
poguer  mès  .  —  Passam  aquest  Estret...  nos  endrnzàm  à  Y  Àfrica. — 
Aqui  (feu  un  punt)  es  Alger;  es  una  ciutat  que  'n  fa  déu  com  Sors , 
y  aquesta  ciutat  es  la  qu'  hem  de  pendre,  si  Is  moros  estan  despre- 
vinguts, cóm  pensa  nostre  general  0*  Reylly.  Axó  pla!  ^Veus  tòtas 
aquexas  montanyas  qu'  enrotllau  la  població?...  guàytatelas  bé.  ^  Veus 
aquell  formiguetx  de  gent  blanca  que  s' hi  ranoena?...  Tòt  son  alarbs, 
canalla  estrafolària  que  debem  assarronar,  à  fi  de  que  no  'ns  robin  per 
mar,  à  fi  de  que  D.  Anton  Barceló,  honra  de  la  terra,  no  haja  de 
llassarse,  Uuytant  ab  ells  nit  y  jorn;  à  fi  de  que  V  emperador  moro, 
sinó  de  bon  grat  per  forsa,  se  rosegui  'h  colzos  mirant  esglesias  y 


-4i  173  }i^ 
aitres  establimenls  cristians  que  volem  fer  des  d'  Oran  tins  a  Ceo- 
la  al  menys. — iQai  s'  atrevex  a  alacarlos?  Tenen  pamada  la  terra 
que  trepitjan  y  son  més  traydors  que  Judas  Iscarioll...  ^Tornéinsen 
a  Espanya?...  ^Qu'  es  aquest  toch  de  trompeta?  ^Es  de  retirada?... 
iMalhaja  la  sort!  ^Recularà  lo  Lleó  espanyol?  Nó.  Adelante; — ma- 
na lo  General — y  una  divisió  de  vuyt  mil  homes  va  de  vanguardia; 
endevant,  m'  entens?,  mentre  una  segona  desembarca.  — ^No  'n  co- 
nexes  cap  entre  'Is  primers  vuyt  mil  ?  Oh !  Si  fos  ara  ja  n'  hi  cone- 
xerias  un  ab  quals  mostatxos  estàs  jogant.  Però  més  valdria  que  no  hi 
coneguesses  ningii ,  si  com  llavor»  Y  artilleria  no  pogués  caminar 
mès  per  aquells  arenals;  si  la  set,  la  munió  gi*an  de  malalts  y  morts 
traydorament  havia  d'  atuhírnos;  si  la  ma  de  la  desgracia  havia  de 
signarnos  ab  fatal  dit  la  costa  espanyola. —  Y  'us  ne  tornarem  axis 
com  axis?  — Calla  :  la  segona  divisió... — però  tú  no  deus  entendre 
1  significat  de  molts  mols  I 
—Sí,  sí,  prou  :  ja  me  'Is  ensenyava  'I  pare.  Déu  li... 

—  Bé  :  te  deya  que  la  segona  divisió  avansa  C(»npacte ,  serena, 
amenassadora;  s'  alsan  murallols  de  runas...  Los  espanyols  som  es- 
panyols.—  Foch,  foch  y  sang,  gentussa  de  Llucifer.  Lo  combat 
s'  anuncia  ab  mil  descarregas  per  banda ;  la  fumera,  com  un  inmens 
cortinatje ,  nos  abriga  a-tots ;  la  terra  apar  esquerdarse  per  mil  lloehs 
diversos.  —  AIsèm  respalllers,  parets...  ^Pero  de  qué?  De  sorra  y 
pedreguet  qu'  es  1'  única  cosa  qu'  abunda.  Depressa,  depressa,  ferms 
còm  rocas^  com  aquests  xiprès  que  tinch  ara  devant.  Mes  {ay  de  no- 
saltres ! 

Al  fer  aquesta  esclamactó,  caygué  una  llàgrima  dels  ulls  del  po- 
bre soldat. 
— Qué  't  passa? — li  digui. 

—  Que  qué  'm  passa?...  Dcxero  detalls.  Nos  ne  tornam  à  Espa- 
nya y...  no  'm  passa  res.  Torno  a  abrassar  la  meva  germana  y  obli- 
do en  sos  brassos  tant  que  puch  la  desventurada  resulta  de  nostra 
empresa:  oblido  tant  que  puch  l' inutilitat  de  nostre  coratje,  lo  miler 
de  companys  morts  y  los  tres  mil  ferits,  dels  quals  la  meytat  vin- 
gueren a  morir  a  Espanya. 

Lo  bòn  soldat  anava  a  entristirse  mès ,  sens  dupte  f  guardant  silen- 
ci. Per  ço  'm  digué  : 


-«(  474  )^ 
— No  t'  agradaria  la  meva  carrera? 
-—Prou...  —  respongui — si  no  fos  petit. 

—  Efectivament  ho  els  massa;  ni  per  trompeter  servexes. 
— Ja  ho  hem  dit  ab  T- Àngel. 

— Qui  es  Àngel? 

— Un  xicot  del  poble  qu'  es  araich  mèu. 

— Es  à  dir  que  tú  ja  n'  has  vist  altres  cops  de  trompeters? 

— Duas  ó  tres  vegadas,  y  que  feyan  uns  refilets  ab  las  trompe- 
las!...  Lo  cor  se  me  n'  hi  anava. 

— Bé,  home,  bé  :  axó  prova  qu'  est  coratjós.  ^Y  tabaler  t'  agra- 
daria? 

— No  tant,  perquè  no  porlan  carrabina. 

— Axò  acabava  de  dir  jo,  quant  vejercm  aparellarse  à  tots  los  al- 
tres soldats  còm  ell,  a  vista  del  gefe  que  tornava,  tot  indicant  ai 
batlle  y  al  regidor  Bartomeu  que  no  's  moleslessen  en  acompanyarlo 
mes  tros;  però  ells,  un  per  V  altre,  no  V  obehiren,  lo  qual  prova  que 
la  justicia  de  mòn  poble  no  tenia  falla  de  bons  modos. 

A  una  indicació  d'  aquell  primer ,  lo  tabaler  toca  un  redoble  y  un 
parell  de  pichs  sechs.  Mòn  soldat  distingit  estava  empenyat  en  darme 
de  tots  modos  una  recordansa  d'  ell ,  y  no  atinant  ab  qué ,  trenca 
un  botó  del  capot,  que  servo  encara  com  una  relíquia. 

Tots  ios  soldats,  he  dit,  s'  enllestiren,  tapant  y  penjantse  al  pom 
de  la  bayoneta  ,  las  botellas,  llensant  ios  cigarros,  posantse  ó  ado- 
bantse  'Is  barrets,  los  quots  del  cabell,  lo  capot,  los  botins,  penjantse 
al  coll  las  motxillas  y  morrals  ,  prènguent  V  arma  del  pabelló  format 
d*  estàs,  y  coMocantse  arrenglarats. — Lo  gefe  donà  *1  crit  de:  Mar- 
chen ;  lo  Batlle  y  '1  Regidor  li  feren  un  molt  espressiu  saludo ,  al 
qu'  ell  contesta  baxant  y  pujant  lo  sabre.  La  companyia  ó  piquet 
s' allunya  al  só  del  tabal ,  que  cessà,  salvat  lo  pont  del  Terry. 

Jo  'Is  ani  una  estona  darrera ,  y  '1  soldat  distingit ,  ab  escusas  de 
cordarse  Y  espardenya,  s'  aturà.  Jo  conegui  sòn  intent  de  parlarme , 
corregui  à  ell  y  'm  digué : 

— Bestiassa  de  mi!  No  m'  he  recordat  de  preguntarte  '1  nom. 

—  Pere  Fonlbernat. 

—  Donchs  jo  't  batejo  Pere  Valent — digué  dantme  un'  abrassa- 


-*(  175  )»- 
da.  Y  arrenca  correguda  (aciatantse  ab  una  ma  la  motxilla  a  Y  es- 
quena) per'  atrapar  sos  companys. 


lli 


Uns  dos  mesos  havian  passat  des  dels  acontexements  qu'  heu  lle- 
git, dos  mesos  que  podria  descriure  ab  las  llagrimas  que  derrami  en 
sòn  transcurs.  —  Si  us  ne  vull  parlar  ,  encara  que  breument ,  no  es 
pèl  martiri  de  renovaries  ab  lo  recort ,  mès  pera  benehir  al  Qui  tè 
oberts  sempre  a  T  home  bo,  los  brassos  de  sa  bondat  inmensa. 

Gom  jo  tenia  una  salut  no  massa  ,  massa  robusta  ,  y  mos  mals 
eran  tant  greus  còm  ésser  podian  ,  V  endemà  passat  dels  successos 
referits  caigui  malalt ,  y  ma  malaltia  pitjorà  en  vuyt  dias  de  tal  ma- 
nera, que  tothom  me  contava  per  mort.  —  j  Sort  de  la  pobra  vehina 
Susagna ,  que  s'  esmeri  ab  mi  còm  no  s'  esmeran  mès  las  mares  de 
fills únichs;  y sort  del  pobr' Àngel  que  venia  a  ferme  companyia, 
portantse  tan  tost  còm  los  del  cel.  —  Tenia  jo  una  febra  dèbil  però 
continua,  y  1  cirurgià  de  Gomellà  ,  que  'm  visitava  ,  solia  pronun- 
ciar un  nom  acabat  en  isis  que  m'  espahordia  ,  sens  entendre  lo  que 
significava. 

Pobra  Susagna  !...  Permeteume  que  li  dediqui  quatre  mots  ,  que 
voldria  poguer  escriure  ab  tinta  d'  or  !...  ;  Àb  quina  amorositat ,  ab 
quina  blanesa  me  feya  trobar  dolças  las  medecinas  mes  amargantas  ! 
Ab  quina  lendror  m'  acostava  V  escudellera  à  la  boca  y  ,  à  un  petit 
alsament  de  mòn  dit ,  cessava  de  darme  beure  à  fi  de  que  'm  curàs! 
;  Ab  quin  bòn  modo  me  responia  à  tòtas  mas  pregunlas,  per  imper- 


-^(  166  )i- 
tòt ,  perquè  no  es  bona  para  menjar  que  sinó...  —  Ja  vinch,  Miquel, 
ja  vinch.  —  Vaja  adéu  ,  Periquet.  /,  Y  tú  ,  qué  pensas  fer  ?  Tothom 
es  pobre  ;  potser  vostr*  amo...  Tú  diràs  ,  noy  ,  tú  diràs.  Si  vols  en- 
trar à  fer  pa  y  beure...  iNó  ?  Donchs  adéu. 

—  Adéu  siau  y  grans  mercès  ,  Susagna. 

Tencà  la  finestra  y  desaparegué.  Jo  quedi  mirantme  aquesta  y 
pensant  : 

—  Té  rahó.  Què  fas  ara  ,  malestruch  de  tú?...  No  tens  pare  ni 
mare  y  qui  sap  quant  tornaràs  à  tenirne.  Si  presumisses  hont  son  , 
ó  Ms  trobarias  ó  'Is  gavaigs  te  matarian.  |  Matarme  !...  Y  perquè  ,  si 
me  Ms  han  presos ,  no  'm  matavan  ?...  S'  hauran  pensat  que  bé  's 
cuydaràn  prou  de  ferho  la  fam  y  la  misèria. 

Axó  deya  entre  mi ,  y  caminava  sens  orde  ni  concert ,  com  un 
foll ,  quant  senti  una  ma  que  *m  trucava  Y  esquena.  Vaig  girar  lo 
cap  y  vegi  à  Y  Àngel  qu*  ab  una  llesca  de  pa  xucada  ab  mel  m'  esta- 
va mirant.  Anava  brut ,  cóm  may  Y  hagués  vist,  y  se  conexia  qu'  havia 
plorat  molt. 

—  i  T  han  dexat  sortir  à  casa  teva ,  ó  te  n*  has  escorregut  com 
jo  ?  —  me  preguntà. 

—  A  casa  no  hi  tinch  ningú;  —  vaig  respondre. 

—  i  Alsa  ,  alsa  ,  quina  sort !...  Té  un  tros  de  torrada  ;  1'  he  feta 
jo  matex;  veuràs  qué  bona !...  Se  m*  es  cremada  un  xich  ;  però  ja 
r  he  raspada  ben  bé.  Oh  !  y  que  V  he  haguda  de  fer  ab  una  berga , 
perquè  *ls  gavaigs  se  'ns  n'  han  portat  fins  las  torradoras. 

—  Pcro  no  te  se  n'  han  enduts  lo  pare  y  la  mare  ,  no  fa  ? 

—  La  mare  poch  m'  haguera  fet ;  però  *l  pare...  pobres  d*  ells  ! 

—  Si ,  què  farias  si  ho  haguessen  fet  ? 

—  Los  trinxaria  com  aquest  bossi  de  pa  y...  però  pren  aquest  tros, 
y  anèmsen  à  casa  teva  ,  ja  que  no  hi  tens  ningú  y  alli...  Guyta  ,  au  ; 
que  algú  vè  ,  y  la  mare  'm  clavaria  un  jaco  de  llenya  ,  si  sabia  que 
m*  estich  per  aqui. 

Entrarem  à  casa  ,  y  ell  m'  oferia  ja  un  cap  de  la  torrada,  quant 
reparant  ab  la  destrossa  de  la  cuyna  'm  digué : 

—  Noy,...  encara  es  pitjor  que  à  casa  !  —  id^^^  vols  dels  dos 
trossos  ?  Tria  tu  matcx. 


-^i  167  ).¥- 

—  No  tinch  gola  de  gana  ! 

—  Me  dónas  marso  ?.  .  te  clavo  un  rebés  si  me  'n  dònas !...  Quant 
tú  *m  curavas  del  trench  jo  no  H  deya  pas  de  no. 

—  Bè  ,  vaja  ;  te  'n  tastaré  un  bossinct  pera  que  no  digas  ;  y  axó 
del  rebés  no  'u  provis  ,  encara  qu'  ets  més  gran  que  jo  ;  créume.  Jo 
fora  mes  valent  que  pas  tú  ,  perquè  no  tinch  paro  ni  mare  y  tú  si. 

—  iQué  'm  dius  ,  borrangó  ? 

—  Lo  que  sents. 

—  M'  enganyas  ;  embusterot !... 

—  i  M'  has  provada  may  cap  mentida  ? 

—  Grossa  no  ,  però... 

—  Ni  xica  tampoch  ,  y  si  m'  ho  tomas  a  dir  ,  te  giro  la  cara  , 
Àngel ! 

—  Oh  girarias!... 

—  Próvaho. 

—  Nó,  home,  nó;  axó  es  un  dir.  Tot  seguit  te  'n  pujas  a  la  fi- 
guera ;  per  ço  may  te  volia  ésser  gayre  amich ,  y  si  ahir  no  m'  ha- 

gueses  curat  lo  trench,  may  ho  hagueram  sigut.  —  Donchs \m 

tens  pare  ni  mare ! 

—  Res. 

—  Y...  donchs  còm  t'  ho  pescaràs? 

—  No  'u  sé. 

—  ^.Vols  creurem  d  mi? 

—  Digas. 

—  Feste  trompcter  de  soldats. 

—  Só  massa  petit :  tòt  just  he  fets  dotz'  anys ! . 

—  Donchs...  feste...  feste...  rabadà. 

—  Si  trobo  qui  'm  vulla  ray!  Sé  xiular  fort  y  manejar  bastant  bè 
la  fona  y  M  mandró  y...  i  Vaja!  n'  he  fet  altras  vegadas. 

—  Bè  prou  que  ho  sé :  per  ço  t'  ho  dich. 

—  Qu'  es  lo  que  dius?  —  respongué  una  veu  irada;  y  al  cap  d* 
un  sego  una  dona  de  color  de  tomata ,  mal  forjada  y  sense  dents,  se 
presenta  à  nostres  ulls  ab  ayre  amenassant. 

N'  Àngel  confós  dexà  caure  de  sas  mans  lo  trosset  de  torrada  que 
li  quedava  de  son  esmorzar  y ,  mès  Uauger  que  cap  esquirol,  se  col- 
loca  darrera  mèu ,  cridant : 


-*(  108  )>- 

—  i  Perdó,  marc,  perdó!... 

—  No  hi  ha  perdó  que  hi  valga!...  ^^No  I'  havia  prohibit  cxir  de 
casa?...  No  aniràs  tu  a  Roma  per  la  penitencia.  —  ^Qui  m'  haguera 
pagat  lo  que  'm  costas,  si  hagueses  trobat  algun  gavatxot  que  I'  ha- 
gués feta  la  tussa?  De  la  mala  herba  sempre  'n  quedan  resquicias! 

—  Vínam  aquí:  ^ho  sents?  Vínam  aquí...  (,No  vols  pas  creure?  Mira 
que  tinch  la  ma  de  plom,  noy!... 

—  Rita ,  perdonéulo !  —  intercedí  jo. 

—  Tú  ciíydat  de  tú.  Si  en  compte  de  portarlo  a  casa  teva,  V  lia- 
guesses  fet  tornar  a  casa,  no  passaria  lo  que  passa.  Més  tú,  Peri- 
quet,  ets  lo  qui  t'  hi  has  perdut  mès:  encara  que  no  som  gayre  richs, 
t'  hagueram  afavorit  un  poch ;  ara  res. 

Aquestas  paraulas  foren  pera  mi  un  llamp  que  il-luminú  ab  horrible 
claretat  tota  ma  dissort.  —  Entre  tant  K  Àngel  no  's  movia  de  dar- 
rera mèu.  Sa  mare  per  fi  m'  aborda  de  dret  y  agafà  a  sòn  fill  per 
una  orella  acompanyant  V  estiriada  ab  cops  de  genolls  qu'  ell  evitava 
tirant  lo  cos  endavant. 

Axis  que  se  n'  hagueren  anat,  no  puch  descriure  lo  que  passa  dins 
mi.  —  Sentia  estranys  brunziments  à  T  orella,  un  esgarrifament  de 
nervis  empenyia  F  altre;  los  genolls  me  tremolavan  à  no  poguer 
mès,  clucava  'Is  ulls  y  lo  lluhent  resplandor  que  sempre  s'  hi  forma 
dins  quant  s*  apretan  mòlt  las  parpellas ,  prenia  la  fígura  d*  aquell 
hom  estrany  de  la  matinada.  Recordava  que  'I  germà  de  la  mare 
havia  sigut  assassinat  pèls  francesos  y  veya  son  espectre;  me  sem- 
blava que  '1  sol  de  terra  se  conmovia ,  y  jo  apretava  de  peus  pera 
que  s'  enfonzàs:  tòt  jo  era  una  cremor  viva. 

En  tal  estat,  dret  y  assegut,  estiguí  ben  segur  més  d'  una  hora. 

—  Tant  difícil  es  recordar  bè  punt  per  punt  lo  còm  pensava  hom 
quant  era  infant,  que  moltas  de  las  cosas  d'aquella  etat  no  's  con- 
tan  perquè  no  merexerian  crèdit.  Lo  cert  es  que  jo  anava  horrorit- 
zantme  mes  y  mès  n  vista  de  ma  tristíssima  situació ,  quant  sentí 
una  llunyana  fressa  de  tabal.  Guaylí  é  vaig  veure  que  passava  pel 
pont  un  destacament  de  soldats.  Scrian  cosa  de  una  trentena  y  llurs 
fusells  lluhian  un  podé.  Gaminavan  bastant  espcuhals,  car  ab  la  pèls 
se  conexia  que  havian  fet  mòlt  camí.  Devant  sèu  anavan  dos  ó  tres 


^(  \m  )^ 

bordegassos  ab  canyas  y  bastons,  girantse  enrera  d'  en  tant  en  tant 
à  ti  de  portar  lo  pas  còm  aquells.  —  Al  arrivar  íi  la  plassa  cessà  M 
toch  del  tabal ,  y  s'  atura  '1  piquet. 

Lo  gefe,  qu'  era.  un  oficial  quadrat,  ab  sa  perruca  de  qua  y  son 
barret  de  tres  pichs  que  li  feya  ombra  en  la  cara  fins  d  mitjan  nas  de 
sota  del  qual  semblava  exír  una  espessor  de  pels  rossos; — s'  adelanta, 
ficat  lo  sabre  a  la  vayna ,  cap  al  poble ;  mes  al  ser  a  un  tirat  de  pe- 
dra de  la  primera  casa,  exi  a  rébrel  lo  batlle,  vestit  de  qualsevol 
manera ,  perquè  sens  dupte  s'  havia  arranjat  al  sentir  lo  tabal  y  no 
avans.  Jo  V  havia  seguit.  L'  oficial  li  entregà  un  paper :  lo  batlle  '1 
prengué  ab  estremada  cortesia,  se  palpa  las  botxacas,  y,  no  trobant 
lasuUeras,  se  col-locà  aquell  à  una  respectable  distancia  dels  ulls, 
dientnos  als  bailets  que  'ns  estavam  entorn  d'  ell. 

—  Ala,  canalla,  a  estudi. 

i  Com  si  n'  hi  hagués  à  Sorsï  Però  ell  estava  molt  enfadat  de  no 
haver  Irobadas  las  ulleras.  —  Desprès  de  haver  llegit  alsant,  abaxant 
y  obliquant  lo  paper  de  mil  maneras,  digué  ab  amarganta  rialleta  a 
r  oficial  que  c  havia  fet  tart ;  que  lo  que  T  ofici  deya  que  's  temia,  ha- 
via succehit  la  nit  avans.  > 

Lo  militar-gefe  anava  a  manar  retirada,  més  lo  batlle  li  digué 
qu*  entrassen  a  la  població, hont  podrian  respallarse  y  pendre  quelcom. 
L'  oficial  renuncià,  insistí  lo  batlle  y  transigiren  à  la  fí  en  que  ani- 
rían  d  casa  d'  aquest  ell  y  '1  sargento ,  y  que  Is  subalterns  roman- 
guessen  à  la  plassa  Forana.  —  Axis  s' executà,  manat  que  hagué 
r  oficial  lo  Rompan  filas  à  discrecion. 

Era  nostre  primera  y  única  autoritat  tant  complimenlosa,  que  's  féu 
forta  al  retirarse  ab  lo  gefe ,  en  que  aquest  passàs  al  mitx  d'  ella  y 
del  sargento  ,  però  lo  militar ,  escusantse  ab  la  simetria,  no  u  per- 
meté; axis  es  qu*  entraren  al  poble  oficial  y  sargento  à  cada  costat  del 
batlle,  de  lo  qual  me  n'  alegri  molt,  perquè  vaig  poguer  tocar  los  sa- 
bres d*  aquells  dos,  quant  de  V  altre  modo  sòls  haguera  pogut  tocar 
lo  del  sargento. 

No  sé  de  quina  manera  tant  diferenta  dels  altres  noyets  deguí  fer 
semblant  acció,  perquè  un  dels  soldats,  distingit  per  més  senyas, 
me  cridàs. 


~4{  470  )f>- 
S*  havia  Irela  la  motxilla  ,  y  ,  milx  ajegui  à  terra  ,  hi  tenia  apun- 
talat damunt  lo  colzo.  L*  altra  ma  seva  aguantava  lo  barret  de  tres 
pichs  ab  que  's  ventava,  com  si  fos  à  V  estiu.  Tenia  ulls,  encara  que 
macilents  y  enfonzats  sota  las  cellas ,  bondadosos  ;  y  grans  mostatxos 
negrenchs  veníanli  ran  de  la  punta  del  nas ,  fentli  ressaltar  molt  la 
blancor  de  las  dents  ,  quant  reya. 

—  Conqué,..  —  me  digué  —  t'  agradan  los  sabres  ? 
Jo  no  respongui  perquè  'm  feya  vergonya. 

—  Qué  dius? 

—  Que  si ,  senyor  soldat. 

—  Déxat  de  senyors.  ;  Senyor  de  fam  y  frel !...  vaya  una  senyo- 
ria !  i  Tú  saps  lo  qu'  es  un  senyor  ? 

—  No  ,  senyor. 

—  Donchs  perquè  m'  ho  tornas  a  dir  ? 

—  No  t'  ho  diré  pas  mès. 

—  Axó  es  salat !  ara  ja  'm  clava  tú  sech  de  barra  é  barra  !...  pe- 
rò fas  bé.  —  i  Ets  d*  aquest  poble  ? 

—  Tant  còm  Déu  vulla. 

—  Y  còm  es  que  vas  tant  a  la  fresca  ?  ^  Sou  molt  pobres  a  casa 
teva? 

—  Ho  eram  bastant ,  soldat. 

—  Còm  s'  entén  ho  eram  ? 

—  Bé  massa  !  A  casa  eram  tres ;  mare  ,  pare  y  jo.  Donchs  a  la 
mare  se  V  han  enduta  Ms  gavaigs  anit  passada  ,  y  'i  pare  ha  desa- 
paregut sens  dexar  dit  res  a  ningú. 

—  Si  qu*  es  sort  y  mitja  !...  Però  'n  fi  ;  ta  mare...  dexemla  estar. 
Però  tòn  pare  qui  era  ?  i  qué  feya  ? 

—  Eram  masobers,  y  trevallant  nos  afanyavam  las  caxaladas,  quant 
ahir  tarde  mòn  pare  fou  nombrat  Gap  de  colla  de  somatent.  A  la  nit, 
alia  envers  dos  quarts  de  vuyt,  vingué  à  demanarlo  un  home  que  li 
diuhen  Xarro  de  motiu  ;  conversaren  de  bax  «n  bax  tots  sòls  ,  y  ara 
encara  'I  pare  no  es  tornat ,  y  un  home  molt  alt  y  moreno  qu'  es 
vingut  à  casa  est  mati  m'  ha  dit...  ^còm  s'  ho  ha  fet  anar?...  Que 
cV  hora  en  que  tomaré  jo  a  veure  '1  pare  serà  ò  sonarà  després  del 
darrer  glatit  de  mòn  cor. » 


>  ^  171  )^ 

—  i  Qué  dius  que...  Ah  !  ja :  vol  dir  qu'  es  mori.  Vaya  una  ma- 
nera estrambòtica  de  dir  una  veritat ! 

—  Qu'  es  mort ,  diu  ?  —  preguntí  jo  ab  un  crit  desesperat  y  po- 
santme  à  plorar. 

—  Si ;  y  qué  ?  Per  ço  no  deus  plorar.  Jo  era  menut  com  tú  que 
se  'm  morí  la  mare  ,  y  '1  pare  m'  abandona  per  anarsen  ab  altra  do- 
na. ;  Bon  viatge  !  No  *s  moren  de  fam  mès  que  *ls  bèstias  y  'Is  gan- 
duls y  tu  'm  semblas...  Més  vaja  ,  vaja  ;  déxat  de  sumicar.  i  No  saps 
com  se  diu  la  cosa  mes  dolça  de  la  vida  ?  Se  diu  venjança.  —  Veu- 
ràs ;  digas  aquest  mot ;  es  mès  suau  que  cap  bes  ;  venjança  contra 
'Is  gavaigs  destructors  de  las  familias ,  dels  pobles ,  y  de  la  nació  ; 
venjança  sens  quartel  y  caiga  qui  caiga ,  baldament  caigan  estrellas 
del  cel  ,  morin  la  meytat  dels  espanyols  y  de  V  altra  meytat  no  'n 
resti  hu  sens  ferida  !... 

Mentre  axi  esclamava  ,  jo  'm  sentia  corre  la  sang  moU  depressa , 
inflàrsem  las  venas  y  móuresem  lo  cervell.  —  Lo  soldat,  després  de 
ditas  las  paraulas  apuntadas  ( y  que  per  lo  que  recordo  al  present 
no  debia  ésser  la  primera  volta  que  las  deya  ,  perquè  las  pronuncià 
molt  depressa ) ;  —  tragué  la  botella  de  la  motxilla,  T  alsà  ab  duas 
mans,  esprementla  molt  ab  la  dreta.  Après  me  digué  : 

—  Bada  la  boca  ! — Y  'm  feu,  tant  si  vols  com  nó ,  acabar  d'  es- 
córrela. 

Un  cop  haguérem  begut ,  se  posà  ell  ben  assegut ,  m'  atansa  mes 
à  si ,  y  anà  bentanlme  copets  à  Y  esquena,  mentre  jo  m'  entretenia 
en  axugarme  las  Uàgrimas  ab  una  ma ,  y  à  jugar  ab  los  pels  de  son 
mostatxo  ab  los  dits  de  T  altra.  —  No  sabiam  qué  fer. 

—  M*  has  caigut  moll  à  V  ull; — me  digué  al  fi  —  y  es  precís 
que  H  conti  una  historieta  pera  matar  lo  temps.  —  Escóltam;  —  pro- 
segui  feutse  per  amunt  de  la  cama  los  liarchs  botints  ,  y  passantsc 
après  los  dits  entre  '1  coll  y  '1  corbatí.  —  Entre  francesos  y  moros 
hi  ha  molta  diferencia ,  no  la  nego  ni  la  ignoro  ;  però  qui  té  bras- 
sos  pera  uns  ne  té  pèls  altres.  —  i  No  t'  ho  sembla  ? 

—  Just;  —  respongui  jo  ,  sens  entendre  hont  anava  à  parar  ab 
aquell  prefaci. 

—  Axó  vol  dir  —  continuà  —  que  jo,,  que  sò  estat  brau  còm  lo 


-^•(  172  )íh- 
que  mes  ab  la  canalla  d'  Alger  Y  any  1775  ,  bé  puch  Jir  que  res 
he  de  témer  T  any  1 793.  —  Y  es  axis.  En  aquest  mon  sòls  temo 
una  cosa :  la  pèrdua  del  bòn  nom  ;  la  deshonra.  —  Mira  :  te  vull 
comptar  ab  pocas  paraulas  nostr'  anada  à  V  Àfrica,  primerament  per- 
què fa  temps  que  no  la  só  contada  y  ,  en  segon  lloch  ,  perquè  vejas 
que  si  jo  he  'stat  brau  y  ardit  y  '1  mon  es  mon  com  avans ,  ningú  'I 
priva  de  seguirme  pèl  camí  de  la  glòria. 

Esta  candorosa  manera  d'  alabai^e  no  m'  ofengué  ,  ans  m'  aviva 
més  las  orellas  y  'm  bèn  previngué  lo  cor.  —  Lo  soldat  continua  : 

—  Tii  no  saps  què  cosa  son  naus  ,  no  es  ver  ?...  Donchs  inma- 
gínat  unas  casetas  que,  si  no  *s  balandrejassen,  fòran  enterament  de 
dcbó  ;  ara  inmaginat  lo  Terry  ,  que  cubris  tant  còm  alcansas  ab  la 
vista...  i  Ho  veus  ? 

—  Si. 

—  Donchs  axó  es  la  mar  solcada  per  quaranta  naus  ó  casetas  de 
las  que  t'  he  dit.  i  May  endevinarias  los  homes  que  hi  qucban?... 

—  Què,  vols  que  't  diga  í... 

—  Donchs:  quaranta  mil. 

—  Un  milè  per  cada  una  ! 

—  Axó  resulta,  però  no  era  axis  ,  puix  n'  hi  havia  de  grossas  y 
xicas  barrejadas  còm  las  casas  d*  un  poble.  —  Veuràs :  figurat  ara 
qu'  axó  —  digué  fent  una  figura  à  terra  ab  la  punta  de  la  bayoneta 
—  es  Espanya  ;  y  axó  es  Àfrica  ,  —  continua  fent  altra  figura  al 
costat.  —  Aquest  espay  petit  de  terra ,  que  queda  entre  mitx  ,  es 
V  Estret  de  Gibraltar ,  hont  està  loslemps  Y  aygua  enfurismada  à  no 
poguer  mès  .  —  Passàm  aquest  Estret...  nos  endrazàm  à  Y  Àfrica. — 
Aquí  (feu  un  punt)  es  Alger;  es  una  ciutat  que  'n  fa  déu  com  Sors, 
y  aquesta  ciutat  es  la  qu'  hem  de  pendre,  si  *ls  moros  estan  despre- 
vinguts, cóm  pensa  nostre  general  0*  Reylly.  Ax6pla!  ^Veus  tòtas 
aquexas  montanyas  qu'  enrotllan  la  població?...  guàytatelas  bé.  ^  Veus 
aquell  formiguetx  de  gent  blanca  que  s' hi  ramena?...  Tòt  son  alarbs, 
canalla  estrafolària  que  debem  assarronar,  à  fi  de  que  no  'ns  robin  per 
mar,  à  fi  de  que  D.  Anton  Barceló,  honra  de  la  terra,  no  haja  de 
llassarse,  lluytant  ab  ells  nit  y  jorn;  a  fi  de  que  V  emperador  moro, 
sina  de  bon  grat  per  forsa,  se  rosegui  %  colzos  mirant  esglesias  y 


-4'(  173  )^ 
altres  establiments  cristians  que  volem  fer  des  d*  Oran  lins  a  Ceu- 
ta al  menys.  —  ^Quí  s'  atrevex  a  alacarlos?  Tenen  pamada  ía  terra 
que  trepitjan  y  son  més  traydors  que  Judas  Iscariotl...  ^Tornémsen 
a  Espanya?...  ^Qu'  es  aquest  toch  de  trompeta?  ^Es  de  retirada?... 
jMalhaja  la  sort!  ^Recularà  lo  Lleó  espanyol?  Nó.  Adelante; — ma- 
na lo  General — y  una  divisió  de  vuyt  mil  bomes  va  de  vanguardia; 
endevant,  m'  entens?,  mentre  una  segona  desembarca.  —  ^No  'n  co- 
nexes  cap  entre  'Is  primers  vuyt  mil?  Oh !  Si  fos  ara  ja  n'  bi  cone- 
xerias  un  ab  quals  mostatxos  estàs  jogant.  Però  més  valdria  que  no  bi 
coneguesses  ningii ,  si  còm  llavors  Y  artilleria  no  pogués  caminar 
més  per.  aquells  arenals;  si  la  set,  la  munió  gi*an  de  malalts  y  morts 
traydorament  bavia  d'  atubirnos;  si  la  ma  de  la  desgracia  bavia  de 
signarnos  ab  fatal  dit  la  costa  espanyola.—  Y  'ns  ne  tornarem  axis 
com  axis?  — Calla  :  la  segona  divisió... — però  tú  no  deus  entendre 
1  significat  de  molts  mots  I 
— Sí,  sí,  prou  :  ja  me  'Is  ensenyava  4  pare,  Déu  li... 

—  Bé :  te  deya  que  la  segona  divisió  avansa  compacte ,  serena, 
anienassadora;  s'  alsan  murallots  de  runas...  Los  espanyols  som  es- 
panyols.—  Focb,  focb  y  sang,  gentussa  de  Llucifer.  Lo  combat 
s*  anuncia  ab  mil  descarregas  per  banda ;  la  fumera,  com  un  inmens 
corlinatje,  nos  abriga  atots;  la  terra  apar  esquerdarse  per  mil  lloehs 
diversos. —  AIsèm  respatllers,  parets...  ^Pero  de  qué?  De  sorra  y 
pedreguet  qu'  es  T  única  cosa  qu'  abunda.  Depressa,  depressa ,  ferms 
còm  rocas,  còm  aquests  xiprès  que  tincb  aradevant.  Mes  jay  de  no- 
saltres ! 

Al  fer  aquesta  esclamació,  caygué  una  llàgrima  dels  ulls  del  po- 
bre soldat. 
— Qué  *t  passa? — li  digui. 

—  Que  qué  'm  passa?...  Dexem  detalls.  Nos  ne  tornàm  a  Espa- 
nya y...  no  'm  passa  res.  Torno  a  abrassar  la  meva  germana  y  obli- 
do en  sos  brassos  tant  que  puch  la  desventurada  resulta  de  nostra 
empresa :  oblido  tant  que  pucb  T  inutilitat  de  nostre  coratje ,  lo  miler 
de  companys  morts  y  los  tres  mil  ferits,  dels  quals  la  meytat  vin- 
gueren a  morir  «i  Espanya. 

Lo  bon  soldat  anava  a  entristirse  més ,  sens  dupte ,  guardant  silen- 
ci. Per  ço  'ra  digué  : 


-^(  474  )j- 
— No  t'  agradaria  la  meva  carrera? 

—  Prou...  —  respongui — si  no  fos  petit. 

—  Efectivament  ho  ets  massa;  ni  per  trompeter  servexes. 
— Ja  ho  hem  dit  ab  T  Àngel. 

— Qui  es  Àngel? 

—  Un  xicot  del  poble  qu'  es  amich  mèu. 

— Es  à  dir  que  tu  ja  n'  has  vist  altres  cops  de  trompeters? 

— Duas  ó  tres  vegadas,  y  que  feyan  uns  refilets  ab  las  trompe- 
las!...  Lo  cor  se  me  n'  hi  anava. 

— Bé,  home,  bé  :  axó  prova  qu'  est  coratjós.  ^Y  tabaler  t'  agra- 
daria? 

— No  tant,  perquè  no  portan  carrabina. 

— Axò  acabava  de  dir  jo,  quant  vejerem  aparellarse  à  tots  los  al- 
tres soldats  còm  ell,  a  vista  del  gefe  que  tornava,  tòt  indicant  al 
batlle  y  al  regidor  Bartomeu  que  no  's  molestessen  en  acompanyarlo 
mès  tros;  però  ells,  un  per  V  altre,  no  T  obehiren,  lo  qual  prova  que 
la  justicia  de  mòn  poble  no  tenia  falla  de  bons  modos. 

A  una  indicació  d'  aquell  primer ,  lo  tabaler  toci  un  redoblo  y  un 
parell  de  pichs  sechs.  Mòn  soldat  distingit  estava  empenyat  en  darme 
de  tots  modos  una  recordansa  d*  ell ,  y  no  atinant  ab  qué,  trenca 
un  botó  del  capot,  que  servo  encara  còm  una  reliquia. 

Tots  los  soldats,  he  dit,  s'  enllestiren,  tapant  y  penjantse  al  pom 
de  la  bayoneta  ,  las  botellas,  llensant  los  cigarros,  posantse  ó  ado- 
bantse  *is  barrets,  los  quots  del  cabell,  lo  capot,  los  botins,  penjantse 
al  coll  las  molxillas  y  morrals  ,  prènguent  V  arma  del  pabelló  format 
d* estàs,  y  coUlocantse  arrenglarats. — Lo  gefe  donà  4  crit  de:  Mar- 
chena lo  Batlle  y  *i  Regidor  li  feren  un  molt  espressiu  saludo  ,  al 
qu'  ell  contesta  baxant  y  pujant  lo  sabre.  La  companyia  ó  piquet 
s*  allunya  al  só  del  tabal ,  que  cessa,  salvat  lo  pont  del  Terry. 

Jo  'Is  aní  una  estona  darrera ,  y  'I  soldat  distingit ,  ab  escusas  de 
cordarse  Y  espardenya,  s'  atura.  Jo  conegui  sòn  intent  de  parlarme , 
corregui  à  ell  y  'm  digué : 

— Bestiassa  de  mi!  No  m'  he  recordat  de  preguntarte  '1  nom. 

—  Pere  Fontbernat. 

—  Donchs  jo  't  batejo  Pere  Va/efií— digué  dantme  un'  abrassa- 


-^(  175  )»- 
da.  Y  arrenca  correguda  (aclatantse  ab  una  ma  la  motxilla  a  Y  es- 
quena) per'  atrapar  sos  companys. 


lli 


Uns  dos  mesos  havian  passat  des  dels  acontexements  qvJ  heu  lle- 
git, dos  mesos  que  podria  descriure  ab  las  Uagrimas  que  derrami  en 
sòn  transcurs.  —  Si  us  ne  vull  parlar ,  encara  que  breument ,  no  es 
pèl  martiri  de  renovarlos  ab  lo  recorl ,  mès  pera  benehir  al  Qui  tè 
oberts  sempre  a  V  home  bo ,  los  brassos  de  sa  bondat  inmensa. 

Gom  jo  tenia  una  salut  no  massa  ,  massa  robusta  ,  y  mos  mals 
eran  tant  greus  còm  ésser  podian  ,  Y  endemà  passat  dels  successos 
referits  caigui  malalt ,  y  ma  malaltia  pitjora  en  vuyt  dias  de  tal  ma- 
nera, que  tothom  me  contava  per  mort.  —  \  Sort  de  la  pobra  vchina 
Susagna ,  que  s'  esmerà  ab  mi  còm  no  s'  esmeran  mès  las  mares  de 
fills  únichs;  y  sort  del  pobr' Àngel  que  venia  a  ferme  companyia, 
porlantse  tanlost  còm  los  del  cel.  —  Tenia  jo  una  febra  dèbil  però 
continua,  y  1  cirurgià  de  Cornellà  ,  que  *m  visitava  ,  solia  pronun- 
ciar un  nom  acabat  en  isis  que  m'  espahordia  ,  sens  entendre  lo  que 
significava. 

Pobra  Susagna  !...  Permeteume  que  li  dediqui  quatre  mots  ,  que 
voldria  poguer  escriure  ab  tinta  d'  or  !...  ;  Ab  quina  amorositat ,  ab 
quina  blanesa  me  feya  trobar  dolças  las  medecinas  mes  amargantas  ! 
Ab  quina  tendror  m'  acostava  Y  escudellera  à  la  boca  y  ,  à  un  petit 
alsament  de  mòn  dit ,  cessava  de  darme  beure  à  fi  de  que  'm  curàs! 
i  Ab  quin  bòn  modo  me  responia  à  tòtas  mas  preguntas,  per  imper- 


-^(  476  )¥- 
tinentas  que  fossen  !  ;  Quina  suavitat  de  mans  tenia  pera  coUlocarme 
bò  1  blanch  Uensol  sota  la  barbeta  !  Quin...  i  qué  us  diré  ?  quin  tòt 
ab  tòt !  i  Quin  cor  aquell ,  que  jo  no  gosava  plorar  F  anyoranient  de 
la  mare  pera  no  oféndrel !  —  Si  m'  hagués  estada  parenta  ,  ho  atri- 
buiria al  parentiu  ;  si  hagués  rebuts  ella  grans  favors  de  ma  Tamilia, 
creuria  sa  conducta  frnyt  de  Y  agrahiment ;  mes  ara  ,  ^  a  qué  puch 
pensar  que  's  degué  son  comportament,  sinó  al  ésser  aquella  la  ver- 
dadera  dona  cristiana,  la  verdadera  dona  pagesa  ?...  Oh  !  Déu  ha  fet 
bè  en  no  posar  al  mon  moltas  animas  com  la  sua  ,  car  T  home,  cnsi- 
santse  ab  los  goigs  terrenals,  en  compte  de  desitjar  la  mort,  la  teme- 
ria. Axis  m*  ho  diu  una  llarga  esperiencia  de  la  vida.  —  Vehina  de 
mòn  cor  !...  Jo  he  tingut  al  mon  duas  mares. 

Y  M  pobr'  Àngel !  i  qué  us  puch  contar  que  'm  sia  més  grat , 
que  ho  veja  més  de  color  de  rosa  ?...  Lo  compassiu  y  tendre  xicotet 
se  privava  de  sas  diversions ,  de  sos  plahers  ,  y  fms  sufria  a  parells 
de  renys  de  sa  mare,  pervenir  a  (erme  companyia.  Tant  serio  y  de  tant 
pocas  paraulas  ab  sòs  companys ,  garlava  ab  mi  per  quatre  ,  y  deya 
cosas  axeridas  que  'm  distreyan  moltissim.  Vos  contaré  dos  rasgos 
seus,  que  de  segur  vos  enterniran.  —  Una  vegada  vingué  a  veurem 
ab  la  corresponent  torrada  xucada  ab  mel ,  y  com  jo  li  'n  demanas , 
y  ell  sàpigues  que  no  podia  esserme  bo  menjarne ,  fèu  creurem  que 
la  mel  era  sentosa  y  la  llensà  al  carrer  à  un  gos.  —  Altra  volta,  que 
m'  hagueren  de  sangrar ,  se  fèu  una  punxada ,  à  fi  de  que  ,  veyenl 
jo  son  mal ,  m*  aconhortis  ab  lo  mèu.  —  Pobret !  fíns  crech  s'  ha- 
guera ficat  al  llit  ab  mi ,  sí  semblant  eccés  li  hagués  permès  sa  ma- 
re. Per  faulas  podrian  péndrese  moltas  de  las  ardidesas  y  cosas  que 
inspira  la  carinyosa  ignocencia  ,  faulas  de  que  s'  hauria  de  avergo- 
nyir cada  jorn  la  malicia  dels  grans. 

Un  cop  vaig  anar  per  bè  ,  y  '1  cirurgia  me  permetia  ja  feria  petar 
a  dojo  ,  quinas  sentadas  teniam  mòn  amiguet  y  jo  ,  acompanyadas  pèls 
refiiets  de  una  cardina  qu'  ell  havia  adquirit !  —  Ab  los  jochs  d'  en- 
devinallas  ,  de  volan  ,  volan  y  altres  ,  alternavan  conversas  còm  las 
en  que  li  contava  jo  la  tinguda  ab  lo  soldat  distingit ,  de  la  que  me 
*n  tenia  una  amistosa  enveja ;  y  ell  me  deya  en  cambi  que  havia  après 
un  xich  de  fer  V  eczercici  dels  soldats  y  de  tocar  lo  tabal.  Pera  mos- 


-^(  477  )^- 
trarme  lo  primm*  m'  obligava  a  raanarlo,  y  ell,  ab  un  basló,  feya  'i  íer- 
nen  ,  descarnen  y  annas  al  hombi'o  ab  una  gravetat  y  aplom  dignes 
d'  un  soldat  vell;  y  pera  provar  sas  habilitats  de  tabalé,  dava  pichsy 
redobles  danuuit  la  post  de  la  cadira  en  que  seva  ,  ab  un  parell  de 
brochs  que  s'  havia  guarnit  espressament.  —  Quant  nos  cansavam 
íf  axó,  contantme  cosas  y  fentmen  dir  d'  altras ,  s'  entretenia  a  bru- 
nyirnie  la  bola  quem'  havia  de  regalar,  y  que  fòu  llesta  poch  mès  ó 
menys  quant  fui  jo  ben  curat. 

Ab  sobra  de  rahó  'm  recava  V  acabament  de  ma  malaltia  ,  puix 
après  d'  ella  no  veya  cap  camí.  —  Tal  suspitat ,  tal  succehit.  Nos- 
tra terra  era  molt  pobra  ,  y  n*  hi  havia  tants  de  nins  còm  jo  que 
captavan  !  L'  amo,  que  potser  m'  haguera  pres ,  feya  una  pila  de 
temps  qu'  era  a  pendr'  ayguas  à  Ribas  ;  a  Sors  no  hi  havia  —  qu* 
es  cas !  —  hospici ;  la  bona  gent  prou  havian  fet  en  bestraure 
pera  pagar  ma  malaltia ;  axis  fou  que  una  larde  desaparegui  del  po- 
ble, sens  dirne  res  à  ningú.  — Volia,  dirigirme  envers  Banyolas, 
que  sempre  ha  tinguda  fama  de  molt  caritativa  ,  però  sia  perquè  la 
nit  me  vingué  sobre  ans  de  lo  que  jo  tenia  calculat ,  sia^  perquè  ab 
la  fosquedat  vaig  perdre  Y  esme  enterament ,  es  lo  cas  que  més  ,  molt 
mès  d'  una  hora  de  nit  aní  sens  saber  hont  me  trobava. 

No  veya  una  casa  en  lioch  ,  y  una  espècie  de  cos  d*  edificis  que 
havia  ovirat  entre  ia  foscor ,  caminant  també  *l  perdí  de  veure.  — 
No  feya  un  alè  de  vent ,  per  lo  que  los  pochs  estels  que  'Is  núvols 
me  dexavan  mirar,  Uuhian  pobrement.  —  L' ombra  dels  arbres  y  ma- 
tas no  la  veya  fins  que  hi  era  tant  prop  ,  que  quasi  be  'Is  palpava. 
No  se  què  haguera  estat  de  mi ,  si  arrivo  à  ensopegar  una  nit  d'  hi- 
vern. —  A  mòn  pas  ,  corria  alguna  pessa  de  caça  ,  y  s'  alsavan  los 
aucells  esparverats.  —  Aquell  brumit  especial  que  produhexen  de 
nit  mil  estranys  efectes ,  feria  dolorosament  ma  orella.  D'  en  tant  en 
tant ,  ficaba  'Is  peus  en  algun  xaragay  d'  aygua  ó  en  algun  clot  fan- 
guinós ,  ó  donava  alguna  fregada  en  quelcuna  branca ,  però  res 
m'  acobardava  ab  intensa  cobardía.  Un  cert  esglay,  certa  temensa  de 
morir  inútilment  acora  à  tothom,  y  jo  era  un  nin:  per  ço  no  dich  qu' 
estigués  ben  seré.  —  Las  camas  no  'm  podian  tenir ,  y  'm  decidí  a 
ajàurem.  Espinanlme  y  maimenantme  las  mans ,  logri  aplegar  un  xich 

23 


-<f(  178  )>--  . 
munt  de  fullaraca ,  dessús  lo  qual  vaig  acomodarme  tant  poch  mala- 
ment còm  me  fou  possible.  —  Primer  las  mil  recordanç^is  de  ma  vi- 
da ,  y  sobre  tòtas  la  de  la  mort  del  pare  ,  la  de  la  desaparició  de  la 
mare  ,  los  trastorns  de  V  endemi  de  ma  primera  nit  d'  orfanesa ,  la 
companyia  de  soldats  y  4  distingit,  la  Susagna  y  T  Àngel, — me  des- 
vetllavan  Y  ànima  ,  encara  que  tenia  *ls  ulls  tancats  per  la  son  ;  però 
aquesta  anà  caiguentm*  al  cor  còm  rosada  ,  no  bè  ma  memòria ,  lo- 
grant  distraure  ó  rebaxar  al  menys  la  forsa  dels  primers  recorts  ,  se 
ficsà  en  las  belias  y  encara  frescas  colors  dels  dos  darrers. 

Profundament  dormia  jo  encara ,  quant  senti  quelcom  que  'm  fre- 
gava las  plantas  de  mos  peus  tantost  nusos.  —  Era  una  ovella  que 
anava  herbejant.  Vaig  enlregirarme  y  'm  passi  'Is  dils  pèls  ulls  es- 
parverats. —  La  manyaga  bèstia  'm  besava  ab  la  dolsor  y  tendresa 
de  la  simpatia  y  de  T  amistat. 

Lo  paisatge  havia  cambiat  enterament  ab  T  abundanla  claror  del 
sòl.  No  veya  cap  casa  prop  ,  mès  las  llunyanas  las  ovirava  còm  go- 
tetas  de  neu  esgarriadas  pèls  cims  y  faldas  de  las  montanyas  vehinas 
( mirant  al  cel ,  y  enviantli  fum  en  mostra  d'  alegransa )  còm  me 
permetia  veure  lo  putx  que  tenia  devant.  —  Bax  del  clot,  que  for- 
mava r  unió  d'  aquell  ab  la  pendent  vehina ,  hi  brollava  un  salt  d' 
aygua  que  ,  nasquent  amagat  entre  '1  ramatge  ,  oferia  mès  avall  sa 
llenca  d'  aygua  à  la  groguenca  llum  del  sòl.  Aquest  era  forsa  alt ,  y, 
ab  tòt,  un  griso  fresch  se  dexava  sentir  moguenl  los  llachs  de  verdor 
que  formavan  los  sembrats  ;  vinclant  las  rametas  dels  arbres  ,  y  fent 
ballar  per  terra  algunas  fullas  perdudas  còm  jo. 

Tot  axó  guaytava  ,  ensisat ,  quant  sens  esplicarme  '1  perquè  ,  se 
'm  nuà  '1  cor ,  esprement  un  plor.  Crech  que  fou  V  instintiva  acció 
de  gracias  al  Deu  que  m'  havia  guardat  la  son  durant  tota  la  nit. 

Quant  alsi  lo  cap  ,  tenia  devant  mèu  lo  vell  pastor  d*  aquella  y  al- 
tras  ovellas  que  guardava.  —  Anava  vestit  ab  barretina  tota  negra,  d' 
hont  se  li  esparramava  gran  espessor  de  cabells  grisos  de  tant  blanchs, 
cargolatsran  de  lasespatllas;  duya  samarra  de  pell,  amples  calsons 
blaus,  ab  petit  devantalet,  curts  fins  à  un  xich  mès  avall  dels  genolls; 
botins  de'cuyro  roigs,  y  esclops:  passàvali  per  devant  T  ampla  corretja 
del  sarró,  també  de  pell.  Sa  fesomia  tenia  impresa  la  maliciosa  bondat, 


*(  179  )i- 
ó  la  bona  malicia  ( com  vallau )  característica  de  la  vellor.  La  negra 
barretina  tirada  cap-enrera  permetia  veure  un  front  espayós  y  ple 
d'  arrugas ,  que  ii  travessavan  de  cent  maneras.  Sasceilas  eran  tan 
blancas  y  claras,  que  sòls  de  prop  se  veyan  guardant  sòs  ulls  blanqui- 
nosos, sòn  nas  recte  y  tirat  per  vall  y  sa  boca  com  la  de  la  generali- 
tat dels  vells ,  ço  es ,  lo  llabi  superior  amagat  dins  Y  inferior  que  li 
exia  marcadament  de  la  cara ,  y  li  penjava  tantost.  Anava  tot  ell  bas- 
tant corvo  ,  sostinguentse  ab  un  bastó  de  ganxo  que  li  venia  a  nivell 
deis  ulls  al  donar  la  branzida  pera  caminar. 

No  estranyeu  tant  minuciosa  descripció.  ;  Me  convé  tant  que  sa- 
piau  veure  tal  com  era  lo  vell  pastor!...  Me  convé  tant ,  que  si  no 
us  r  imagineu  cesso  d'  escriure. 

— Noyet, —  me  digué  ab  veu  tremolosa  — jioyet,  qué  tens  que 
ploras  axis? 

—  Jo  no  tinch  res,  pastor ;  per  ço  es  que  ploro. 
— No  tens  pare? 

—  Es  al  cel. 
~Y  mare? 

—  A...  r  infern. 

—  Qué  dius,  desventurat !  —  esclamà  dant  una  passa  enrera,  y 
mirantme  tot  atordit. 

— Lo  que  sentiu.  Los  gavaigs  me  la  robaren. 

—  D'  hont  ets,  pobret? 
— De  Sors,  pera  servirvos. 

— ^De  Sors?...  No  hi  conech  à  ningú.  ^Pera  servirme^...  jQui  sapt 
Crialuras  naxém,  criaturas...  Però  tomas  à  plorar?...  Prou,  prou: 
no  't  preguntaré  res  més  per  avuy ,  perquè  4  tèu  cor  veig  qu'  es  una 
esponja  y  no  vull  espremeria. — Mira:  encara  ticb  un  tros  de  for- 

matje  y  un  altre  de  coca  calenta  còm lasgaltelas  que  palpo — digué 

tocant  las  mèvas,  y  fentse  venir  devant  lo  sarró.  Ab  una  ma  i'  alsa^ 
mira  dins,  y  ab  Y  altra  'n  tragué  la  coca  y  *1  formatje,  esclamant: 

— ^Veus  còm  no  't  só  enganyat?  Ahir  pastaren  las  donas,  que  son 
pitjors  que  'Is  flaquers  de  la  vila ;  menjaràs ,  beuràs  un  xiquet  de  vi 
y...  qualsevol  fangui.  ♦ 

Dit  axó,  fèu  una  rialla  un  xich  massa  violenta^  perquè  li  produhí 


-«(  480  )»- 
nna  tòs  asmàtica  que  'm  feu  tossir  i  mi:  y,  com  no  li  cessava,  ans 
)i  anava  crcsquenl  cada  vegada  més,  me  vaig  acostar  a  ell  y  li  vaig 
tuslar  r  esquena  ab  lo  pia  de  la  ma,  còm  fcyan  a  casa  ab  mi  sempre 
que  m*  ennuegava.  —  Després  d'  haver  estossegat,  apoya  en  lo  bastó 
los  brassos,  y  damunt  d*  estos  lo  cap.  Jo  li  digui: 

—  Una  tòs  semblant  à  la  vostra  també  V  he  tinguda  jo,  avi:  no 
us  espanteu.  —  Axó  equivalia  à  dirli: 

—  Encara  qu'  esteu  molt  malalt,  animeuvos. 

Ell,  no  poguent,  al  prompte,  respondrem  ab  paraulas,  alsa  un  dit 
al  cel.  —  ;Qué  n*  espressa  de  cosas  aquest  signe  cristià!...  En  déu 
planas  no  cabrían  las  moltas  que  se  m'  ocorran  a  mi ,  còm  a  qual- 
sevol. 

Passat  que  li  hagué  al  pobre  pastor  lo  truble,  me  digué: 

—  ^T'  agradaria  ésser  rabadà? 

—  Mòlt,  mòlt:  menlre pusca  viure  qualsevol  cosa. 

—  ^,No  't  farian  pas  pòr  los  llops? 

—  Voldria  véuren  forsas  pera  provarho. 

—  Valenta  contesta!...  ^Còm  te  dius^ 

—  Me  diuhen  Periquet  ó  Peret;  però  jo  vull  que  'm  digan  Pere; 
—  digui  jo  estirantme. 

—  Home,  home...  es  dir,  home! — Si  'I  dich  home,  senyal  que 
t'  hauria  de  dir  Pere. — Noy,  noy;  cada  cosa  à  sòn  temps,  còm  los 
naps  y  cols  al  d'  Advent. 

—  Mireu  que  se  'us  esgarria  una  ovella ! 

—  Tè  rahó.  —  jMoriscot,  Riscot,  alli;  ajusta...  —  cridà  al  gos, 
fent  un  xiulet. 

—  No  us  ha  sentit. 

—  Es  poch  ó  mòlt  sort. 

—  A  vure,  donchs,  si  'm  sentirà  à  mi;  — vaig  dir  jo,  posantme 
dos  dits  à  la  boca ,  y  xiulant  tant  fort  que  'I  ca ,  qu'  era  un  bon  tros 
lluny,  esparpillà  las  orellas,  y  guaytà  al  pastor.  Est  li  feu  la  corres- 
ponent indicació ,  y  '1  gos  embesti  la  ovella  y  V  aplegà  ab  las  altras. 

—  I  Ja  H  dich  jo  que  tens  un  buf!... — me  deya  entre  tant  lo  pas- 
tor, milj^lcgre  y  milj  avergonyit  de  la  feta.  —  jQuí  ho  havia  de  pen- 
sar, veyente  tant  primet  y  ab  aquels  ulls  que  no  gosan  mirar!...  Y 
i  de  tirar  pedras,  còm  n'  anem? 


-<  181  )a- 
•lo  per  toia  contesta  li  demani  la  fona;  prengui  un  còdol  ó  rie- 
rench,  y,  fentli  fer  un  parell  de  giravollas  en  T  ayre,  vaig  Uansarlo 
à  mès  de  tres  centas  passas  lluny.  —  Llavors  sí  que,  no  poguentso 
contenir  lo  bon  vell  y  mormolant  paraulas  incoherentas  d'  admiració  y 
de  joya,  m'  estrenyé  en  sos  brassos,  dient:  —  Ja  que  t'  has  portal 
tant  bé!...  Gal...  si  vals  mès  or  que  pesas;  té,  té:  vet'  aqui  tot  lo 
formatge  y  tota  la  coca  y  tot tòt  quant  hagués  te  donaria. 

—  No ,  no.  La  mare  'm  deya  qu'  estimar  als  vells  es  estimar  als 
pares ,  perquè  ells  son  pares  de  tots  nostres  germans ,  la  gent  jove : 
donchs,  si  jo  m'  espetofava  lo  que  m'  oferiu,  vaya  un  amor  que  us 
tindria!... 

—  Escolta,  Perich,  escolta.  Una  meylat  te  pertoca  perquè...  has 
xiulat  millor  que  jo,  sia  còm  sia  (encara  que  jo  estich  poch  ó  mòlt 
mal  de  la  gola,  segons'  has  vist),  y  V  altra  meytat  perquè  has  mane- 
jada tant  guapament  la  fona. 

—  Uy,  uy!...  Los  vells  la  sabeu  molt  llarga;  però  encara  que  só 
nin,  no  ho  só  tant  còm  allò.  Bona  goig  que  me  *n  dongau  la  meytat;' 
si  no  voleu  avenirvoshi ,  senyal  de  que  teniu  molta  gana. 

—  Perquè? 

—  Perquè  senyal  que  mester  haveu  tòt  lo  que  duyau  ensarronat. 

—  No  hem  pas  de  renyir  tant  aviat; — opinà  lo  bon  vell  rient , 
fent  reccions  y  donantme  la  mès  grossa.  Mès  jo  que,  a  despit  de  mòs 
pochs  anys,  entenia  sa  generositat,  guardava  alguns  bossins,  per 
mòs  que  aquella  coca  me  semblàs  pus  bona  que  pollastre. 

—  Y  ara  i  què  'n  vols  fer  d'  exos  trossos  que  guardas? — me  pre- 
guntà '1  vell  estranyat. 

— Aclameu  lo  Moriscot; — li  respongui — los  trossos  seran  per  ell, 
y  las  engrunaspera  T  ovella  que  m*  ha  despertat.  ^Fa  que  irà  bè? 
Las  bestias  també  han  de  viure  y  xalàrsela...  Y  després,  pobre  Mo- 
riscot; im'  ha  fet  quedar  tant  bé!... 

—  Aquest  xicot  es  un  diablet  ó  un  lladregot  dels  mès  fins;  me 
roba  'Is  sentits  que  no  me  n'  atalayo! — Escolta :  d'  aqui  endevant... 
clar  y  net,  d'  aqui  endevant,  ja  que  no  tens  pare,,  me  diràs  pare,  y 
ja  que  jo  no  tinch  fills,  te  diré  fill,  y  axis  nos  entendrènl%nillor. — 
Riscot ,  Riscot ! 


-«(  182  )^ 

S'  acosla  lo  gos,  arreganyantme  la  blanca  dentadura  y  rondinant. 
Kra  un  cadell  molt  bonich  ab  sò  nmorro  punxagut,  y  sa  cua  arquejada. 

Lo  vell  so  posa  un  dit  al  nas  y  li  fèu: 

— Que  callem,  bèstia.  iQüé  poch  te semblas à  ton  pare!...  Aquell, 
aquell  sabia  conexer  la  gent  a  qui  jo  estimava,  però  tú...  Vina  aquí 
—  continuà  ajupintse  mòlt  y  fregant  tantost  la  terra  ab  la  punta  del 
dit.  Quant  tingué  '1  gos  à  sos  peus,  ana  dientii: 

—  Veus?  Un  altre  noyet,  que  hagués  sigut  cobart,  quant  I*  ha 
vistas  las  dents  y  t'  ha  sentit  rondinar,  ja  s'  haguera  arrencat  a  cor* 
re  ó  s'  haguera  arraulit  darrera  d*  alguna  soca:  però  lo  mèu  fill 
— aquí  lo  bon  vell  me  tocà  4  clatell — lo  mèu  fill  es  valent. 

Lo  gos,  qu'  havia  estat  observaut'al  pastor  y  à  mi  indistintament, 
baxà  lo  cap  morrejant  la  pols  de  terra.  Jo  li  doni  lo  pa  que  sabeu,  y 
ell  me  contestà  nyingolant,  còm  si  s'  arrepentis  de  sa  primera  im- 
prudència. 

—  Veus?  —  digué  '1  vell  dirigintse  à  mi — Ja  's  penadcx  de  sa 
falta,  perquè  las  bestias,  per  mès  que  bestias  sian,  tenen  quelcom 
de  persona. 

—  Cert,  pare.  Tots  los  jorns  qu'  estigui  convalescent,  la  cardina 
de  r  Àngel  cantava  moltissím. 

—  ^Es  dir  que  has  estat  molt  malalt? 

—  A  las  portas  de  la  mort 

—  Y  qui  't  cuydava*no  tenint  còm  no  tens 

—  La  Susagna  y  Y  Àngel. 

—  Ah,  ja;  alguna  teva  tia  y  algun  tèu... 

—  Res  d'  axó :  una  vehina  y  un  amich  mèu. 

Guardarem  silenci  durant  algun  temps,  y  jo,  que  comprenguí  la 
curiositat  del  pobre  vell ,  me  resolgui  à  conlarli  los  fels  que  ja  sa- 
beu, trayentne  emperò  los  detalls  ab  qu'  us  los  sé  historiats. 

— Es  un  brau  cas  !... — esclamava  lo  pastor,  parlant  ab  si  matex. — 
I  Qui  podria  ésser  aquell  home  ?...  \  Pobra  mare  !...  morirà  sens  re- 
mey  !...  Sembla  impossible  que  hi  haja  donas  còm  la  Susagna  y  nins 
còm  r  Àngel...  y...  qué  mès?  Ah  I  y  soldats  còm  aquell.  \  Pobre 
soldat  1  Iftrexeria  que  4  fèssen  general ! 

Un  cop  esbargida  ab  exos  y  altres  mots  sa  compassió  ,  me  digué: 


-^(  i83  )»- 

—  Anem  ,  anem  cap  à  casa ,  qne  's  comcnsa  a  fer  tart.  Res  :  ja 
ho  he  dit  y  tínch  paraula  de  rey...  bò  :  te  quedaràs  ab  mi :  bastarà 
que  jo ,  que  comenso  à  fer  atots,  indiqui  a  V  amo  mon  desitj ,  pera  que 
't  prenga  afectuosament.  —  Trent*  anys  fa  de  passo  que  no  sol  ne- 
garme  una  punta  d'  agulla  ,  perquè  sap  que  ab  ella  no  penso  may 
punxar  à  ningú...  —  Ab  !  te  tinch  de  donar  alguna  instrucció.  — 
Risoot  I...  ajusta  ,  y  anem. 

Las  ovellas  s'  aplegaren  ,  dirijintse  montanya  avall ,  lo  moltó  de- 
vant  y  1  gos  darrera  ;  lo  primer  fent  una  remor  baxa  y  acompassa- 
da  ab  lo  só  de  V  esquella  ,  lo  segon  moguent  agut  soroll  ab  són  co- 
llar ple  de  campanetas.. 

—  L*  amo  —  prosseguí  tót  caminant  lo  paslor  —  es  home  de  po- 
cas  paraulas  y  de  moltas  obras  :  fa  ja  molts  anys  que  no  's  mena  mès 
que  r  horta  de  la  casa  ,  ab  lo  qual  disfruta  de  complerta  independèn- 
cia. Perqu'  es  home  de  bè  y  afavorex  à  tanta  gent  que  pot ,  es  mal  vist 
d'  alguns  dolents,  quals  tirs  sab  evitar  còm  a  home  discret  qu'  es.  Ha- 
via comensada  una  carrera,  que  dcxà  al  morir  són  germà  gran,  per- 
què axó  d'  ésser  hereu  y  tenir  carrera  no  pot  anar.  Tal  volta  als 
estudis  que  tè  fets  se  deu  lo  poch  qu'  enrahona.  Ah !  si  lots  los  pa- 
gesos forts  fóssen  còm  ell ,  d'  altra  faysó  aniriam  que  no  anam;  mès... 
axó  pla!  los  qui  haurian  de  tondre,  son  tòt  sovint  los  mès  llanuts!... 
—  L'  amo  tè  una  filla  qu*  es  un  vel  de  Dèu,  y  ab  la  qui  so  cert  de 
que  fareu  bona  lliga.  Es  un  xich  mès  vella  que  tú ,  però  es  molt 
criaturera...  En  fi;  prest  la  veuràs  y  la  vista  d*  ella  t'  omplirà.— 
Lo  que  f  encomano  sobre  tòt ,  es  que  sias  servicial  y  modest  ab  En 
Roch,  oncle,  per  part  de  la  dona ,  de  T  amo.  Jo,  encara  que  no  m'  ha 
fel  cap  tort,  no  m'  hi  tracto  gayre,  perquè  es  tossut,  terch  y  temc- 
i*ari  mès  que  aquella  soca  d'  olivera  ,  y  tè  doclrinas  ab  las  que  no 
s'  hi  avé  may  cap  jove  del  terme ,  ni  de  Banyolas. 

—  De  Banyolas  diu  ?  —  interrumpí  jo  —  Donchs  n*  estem  molt 
prop? 

—  Mitja  horela  :  desde  casa  hi  ha  un  quart  llarch.  i  No  'u  sabias? 

—  No,  pare. 

—  Donchs  si ,  sí :  però  ara  no  hi  anam  ab  gayre  freqüència ,  per- 
què d'  un  quant  temps  ensà  las  barallas  y... 


-^{  184  )*- 

—  Barallas  ?...  ;,  Hi  ha  molts  o;avaigs  per  Banyoles  ? 
Lo  vell  somrient  ú  ma  ingènua  pregunta,  'm  respongué  : 

—  Oh  !  no  ,  no  ,  fill  mèu.  Contra  'is  gavaigs  lots  som  uns.  No  's 
tracta  de  la  Pàtria  ,  sinó  de  renyinas  de  partit ;  y  entre  servir  a  uú 
partit  y  servir  íí  la  Pàtria  hi  ha  tanta  diferencia...  qué  H  diré?  com 
de  las  tèvas  fesomías  de  color  de  llet ,  a  las  mévas  de  color  de  terra 
de  Sant  Prim. 

Jo  no  entengui  alashoras  tota  la  significació  de  semblant  com- 
parança, y  la  vergonya  'm  puja  a  las  galtas.  —  Lo  pobre  vell  (à  qui 
si  algun  defecte  conegui  en  tòt  lo  temps  que  'm  fèu  de  pare ,  fòu  la 
massa  parleria )  vull  dir  las  massas  ganas  de  feria  petar ,  continua 
sòn  interromput  parlament : 

—  Còm  te  deya,...  ^  qué  H  deya ,  que  no  u  tinch  present? 

—  Deyau  que  hi  ha  moltissima  diferencia  entre... 

—  Ah  ,  sí ;  just.  Y  escolta  lo  que  'm  deya  'I  pare  (que  Dèu  tinga ) 
home  molt  íicat  ab  partits  ,  mentre  í5u  jove  ,  però  molt  ficat  ab  la 
familia  quant  fòu  vell.  Deya  que  servir  à  la  Pàtria  es  servir  a  la  bla- 
vor del  cel  que  tenim  damunt  del  cap  ;  es  servir  a  la  gent  de  nos- 
tras  casas  ,  al  bestiar  de  nostras  corts  y  andas  ,  als  arbres  de  nostres 
boschs  ,  a  Y  espiguetx  de  nostres  camps ;  es  servir ,  ab  una  pa- 
raula ,  (y  para  forsa  esment)  a  T  Àngel  de  la  guarda,  que  vol  que 
siam  catalans ,  perquè  Dèu  vol  que  li  parlem  ab  la  llengua  de 
la  sang,  no  pot  ésser  altra  que  la  apresa  sens  que  ningú  'ns  la  ense- 
nyés, i  Comprens ,  fill  méu  ? 

—  Prou.  i  Voleu  dir  que  no  sabriam  parlar  gavaig  may  de  la  vida? 

—  Una  cosa  còm  axó.  Ara  dexa  acabar  à  mòn  pare  :  si  servir  a 
la  pàtria  es  lo  qu'  has  sentit ,  servir  à  una  pandilla  ó  partit  es  servir 
al  color  de  la  gent  y  no  a  la  gent  matcxa.  Es...  l  còm  t'  ho  faré  en- 
tendre ?  V  ovella  que  t'  ha  despertat  es  negrenca  ,  y  jo  hauria  d'  es- 
timaria menys  que  à  las  altres  perquè  son  blancas. 

No  'm  podia  donar  un  exemple  mes  convincent  y  digui : 

—  Ja  ho  entench. 

—  Donchs  si  ho  entens,  dexa  qu'  encara  't  diga  quatre  paraulas 
mès.  Jo  tinch  una  pila ,  pila  de  parells  d'  anys  més  que  tú ,  y  si  fos 
liodú  6  Cayrut ,  tu  ,  que  no  ets  de  cap  d'  ells  ,  tindrias  mès   seny 


-4(  185  )»- 
que  jo.  Oy  !  tant  segura  fos  la  glòria  del  cel ,  còm  que  lo  que  't  dicli 
es  la  veritat. 

Jo  havia ,  ja  en  mòn  poble ,  sentit  parlar  dels  lals  rodons  y  cay- 
ruts  ,  però ,  còm  era  maynada ,  no  'n  pensava  res  de  mal :  presumia 
que  's  deyan  axis  uns  a  altres  los  banyolins  per  las  caras  mès  6 
menys  rodonas  6  cayrudas.  M'  errava  de  milj  à  mitj ,  segons  enten- 
dreu per  lo  que  'm  digué  'N  Vicens. 

—  D' aqui  a  pochs  moments,  quant  serem  dalt  del  putx ,  nò  aquest 
d'  aqui  prop ,  sinó  Y  altre  de  devant ,  compondràs  millor  lo  fet  de 
la  veritat.  Cüyruts  son  los  pagesos  rícbs  del  terme  y  tres  ó  quatre 
de  la  vila  ,  junt  ab  lo  senyor  ad>at  del  Monestir  ;  rodons  son  la  me- 
nestralalla  tota  y  altra  gent  acomodada  de  la  vila.  Aquesta  gent  no  's 
pot...  es  dir  ,  no  *s  pot ,  no  s'  ha  pogut  veure  tantost  fíns  ara  Y  una 
ab  r  altra  ;  y  dich  que  no  s'  ha  pogut ,  perquè  ara  ,  gracias  à  Deu  , 
comensan  ja  a  desverinarse  bona  cosa  Y  odi  y  las  malasvolensas ,  y  si 
En  Tort,  capatàs  dels  rodons  y  '1  Senyor  Abat  cap...  (lo  nom  no  vè 
al  cas)  dels  cayruts^  se  saben  entendre...  Per  la  part  del  Senyor  Abat 
hi  ha  molt  bonàs  disposicions  y  no  t'  ho  dich  sens  fonament.  Diumen- 
ge féu  vuyt  dias  que  me  'n  convencé  Fra  Tomis ,  qu'  es  un  dels  llechs 
que  solen  venir  à  casa  i  jogar  à  pilota ,  à  la  manilla  y  demés. 

Jo  'm  vaig  estranyar  de  que  'Is  frares  també  jogassen ,  y  '1  vell  me 
digué  : 

—  Son  homes  còm  naltres  ,  fill  mèu ,  y  ésser  frare  y  capella  no 
vol  dir...  Endevant.  Còm  deya »  sapigui  per  Fra  Tomàs  ,  home  tant 
gros  com  bonatxò ,  que  '1  Senyor  Abat  esta  ab  molt  bon  esperit  de 
concòrdia ,  però  En  Tort  no  'u  sé  ;  d'  un  jove  se  pot  esperar  lo  bé 
y  1  mal  ab  la  matexa  facilitat* 

Guardà  un  poch  de  silenci  y  prosseguí : 

—  Ah  si ,  fill  meu  !  Si  's  volgués ,  vuy  dia  es  Y  ocasió  de  fer  un 
camp-mas ,  y  Sant  Martiríà ,  patró  dels  cayruts  y  Santa  Maria  patro- 
na dels  rodons  nos  estimàrian  al  plegat,  y  no  cada  hu  pèl  seu  cantó, 
si  es  que  ho  fan  ara.  —  Per  ço  anam  tant  malament ;  per  ço  es  que 
fa  set  mesos  que  no  ha  plogut  mès. que  un  ruxadet  lo  dia  de  Santa 
Madrona  ,  que  ni  la  pols  apagà  ,  fent  mès  mal  que  bè.  Per  ço  sem- 
bla que  las  plantas  y  'Is  arbres,  envers  de  llevar  fruyta ,  llevan  may- 

U 


-4i{  186  )i- 
nadeta  desamparada  còm  tú.  Ja  hi  poden  dur  ,  ja  ,  a  Sant  Martírié  à 
r  estany  ;  los  sants  no  escoltan  als  homes  que  tenen  brut  lo  cor  per 
las  malas  passions  y  la  veu  ronca  de  lo  mòlt  que  han  malcridat. 

—  Qué  voleu  dir  ,  pare  ?  —  preguntí  jo  ,  veyenl  qu'  ell  s'  atura- 
va en  secb. 

—  Vull  dir  que  ,  si  vuy  dia  Is  crims  no  son  tan  grossos  ,  ni  es 
tant  abundosa  la  sang  que  's  malversa  ,  en  cambi  i*  astúcia  ,  M  frau 
y  la  periidía  tenen  cada  jorn  mès  oberta  la  boca  y  las  dents  mès  es- 
moladas.  Y  no  't  dich  assó  pèl  gust  de  plorar,  y  malparlar  del  temps 
que  Dèu  ha  concedit  a  ma  vellesa  :  EU  sap  que  no.  No  hi  ha  ningú 
en  tota  aquesta  baronia  que  recordi  uns  temps  mès  condempnats  que 
aquells  de  que  'n  so  víctima  d'  anima  ,  de  cos  y  de  botxaca  :  per 
tant ,  si  'm  quexo  de  T  avuy  no  es  per  la  comparança  ab  lo  d'  ahir, 
mès  ab  lo  de  deroa.  —  Tú  no  m'  entens  prou,  ( ni  m' entench  jo  ma- 
tex  gayre)  perqu'  encara  ets  petit,  y  deu  estranyarte  T  estrambòtica 
manera  d'  enrahonar  que  tínch  :  dia  vindrà,  quant  te  tomi  lo  que  U 
dech... 

—  Qu'  es  lo  que  'm  debeu  ? 

—  Tu  m'  has  contada  la  teva  historia  ;  de  justicia  es ,  donchs  , 
que  't  conti  jo  part  al  menys  de  la  raèva. 

—  Vos  direu. 

—  Es  clar  que  diré. 

En  axò  estavam  de  la  conversa  ,  y  ieya  ja  còm  à  cosa  de  quatre 
ó  cinch  minuts  que  haviam  dexat  à  ma  dreta  '1  cami  bo  ,  des  d'  hont 
arrivava  a  nostra  orella  alguna  qu'  altra  paraula  esgarriada  de  la  gent 
que  hi  transitava ,  pobressalla  casi  bè  tota.  Per  íi  arrívarem  al  cim 
del  putx  des  d'  hont  se  descubria  Banyolas.  —  Mòlt  difícil  serà  en- 
tendre la  bellesa  del  quadro  que  s*  oferí  à  mòs  ulls.  —  Inmaginéu- 
vos  un  gran  encatifat  de  verdor  als  peus  d*  unas  monlanyas  clapadas 
de  casas  grans  y  xicas  en  nombre  indeterminable.  En  aquexas  mon* 
tanyas  se  dístingexen  algunas  arbredas  del  cap  de  mont,  quals  arbrem, 
per  lo  alts  ,  drets  y  llisos  de  socas  y  per  h  rodó  brancatje  de  llur 
cim ,  no  poden  ésser  altra  cosa  que  pins  :  montanya  avall ,  boscúrias, 
sembrats  y  camps  espigats  formant  un  preciós  texit  de  coloraynas.  Dar- 
rera d'  exas  montanyas  prímeras ,  altras  que  fa  negrejar  la  llunyaria 


-<(  lí?7  )*- 
y  altras  de  mès  dístantas  d'  un  blau  foscli ,  y  en  las  que  res  s*  ovira , 
mès  qu*  alguna  ombra  cansada  pèls  grans  alts  y  baxos  de  ia  forma.  Tot 
est  conjunt  imponent  de  montanyas  rodeja  d  Banyolas  ,  població  an- 
tiga, d' una  sis  centas  dnimas,  y  qoals  malencólicas  fesomias,  ressaltan 
notablement  ab  la  gaya  verdor  sobre  que  s'  axeca.  —  Lo.  campanar 
de  la  vila  mès  prop  nostre  era  'I  del  Monestir,  de  la  forma  d'  una 
llimona  ,  y  al  costat  del  quin  s*  afermava  lo  respectable  convent.  Ve- 
nia desprès  al  centre  de  la  vila  lo  campanar  de  Santa  Maria  dels  Tu- 
rers ,  campanar  d*  una  forma  tant  especial  y  rara ,  que  dupto  linga 
molts  semblants.  Es  una  verdadera  paret  escantellada ,  y  que,  co- 
mensant  molt  ampla  de  baix ,  remata  ab  un  marlet  un  xich  gros:  res, 
inmaginéuvos  una  escala  molt  regular.  —  A  la  vista  d'  abdós  cam- 
panars me  digué  En  Vicens  : 

—  Veus  ?  Los  noms  de  rodons  y  cayruts  ( ja  que  no  sabem  de 
que  parlar )  son  a  Y  inversa  de  la  forma  dels  campanars :  lo  del  Mo- 
nestir es  rodó  y  'Is  del  Monestir  son  cayruts* 

—  Sembla  que  hauria  d'  ésser  lo  contrari ;  —  digui  jo  ,  y  vaig 
[)rosseguir  ullant.  Lo  bon  vell  que  'm  contemplava  'm  digué  : 

—  Ves  guaytant ;  jo  t'  aniré  instruhint. 

—  Quanta  de  torra  !  —  esdami  jo ,  observant  las  moltas  que  ja  lla- 
vors hi  havia  pèls  cims  dels  casals  un  pocb  grans  de  la  vila.  Després 
vaig  afegir : 

—  j,  Qué  *s  aquella  gran  bassa  d'  aygua  ?  Deu  ésser  la  mar ,  per 
lo  que  'm  digué  *l  soldat. 

—  Je  ,  je  !  —  contesta  ell  rient  —  no  :  es  Y  estany ,  lo  famós 
estany  de  Banyolas,  riquesa  y  glòria  de  la  vila  ,  perquè  í  no  veus  las 
moltas  llencas  d*  aygua  que  *n  surten  ?  Servexen  pera  regar  ,  pera 
molins  paperers ,  y  fariners  sobre  tot.  Ademés  se  *n  mantenen  tòt 
aquell  axam  de  casetas  ó  barracas  menudas,  hont  s'  hi  amolan  gani* 
vets ,  s'  hi  capola  guix  y  s'  hi  fan  altras  cosas. 

Com  de  fet :  no  sòls  los  vegi ,  sinó  que  sentia  la  blana  fressa  que 
produhian  ab  llur  broll ,  ab  llur  constant  música.  No  conto  que  *s 
pugan  sentir  cnsemps  gayras  cosas  mès  agradables  que  las  que  jo 
senti. 

—  Axó  es  r  estany; — repeti  En  Vicens  —  y  aquellas  montanyas 
de  part  d'  allà  son  Sant  Pctllari ,  Pujarnols  y  altras. 


-H((  188  )»- 

—  Y  aquell  poblel?  —  pregunti  jo  mirant  ab  mòlt  plaher  lo  que 
hi  ha  tanlost  a  frega  de  V  estany. 

—  Aquell  poblet  es  tant  bonich  d'  aspecte ,  com  lleig  de  nom : 
s'  anomena  Porqueras,  y  aquell  gran  casal  de  Y  altra  banda  d*  església 
es  r  antich  castell  senyorial. 

—  Oh  qué  bonich,  qué  bonich  es  tot  assò!...  Y  creuríau  qu'  aque- 
llas  montanyas  peladas  y  érmas  de  mès  enllà  de  Y  estany  me  plauhen 
tant  y  mès  que  las  hortas  y  regadius  de  part  d'  ça? 

—  Gosa  un  xich  estranya  es  aquesta,  però  que  no  'm  costaria  molt 
esplicar,  puix,  si  fa  no  ía,  tres  quartos  del  matex  me  passa  a  mi.  Quant 
algun  dia  sentis  ma  historia ,  tú  per  tú  podràs  darte  'n  alguna  esplica- 
ció :  ara  encara  ets  massa  nin. 

—  Qué  voleu  dir?  que  trigareu  molt  à  contàrmela  aquexa  iiis- 
loria? 

—  Axis,  axis:  fins  que  tothom  de  bon  grat  te  diga  Pere  y  no  Pe- 
riquet,  com  ara. 

Vaig  posarme  un  poch  serio  y  ell  continuà : 

—  Fès  forsa  bondat;  atipat  bè  y  amagat  pa,  y  llavors  sentiràs  lo 
que  avuy  per  avuy  te  faria  més  mal  que  bè. 

—  Ah!  de  gana  si  que  'n  tinch  molta! — digui  jo — y  crexeré 
aviat. 

—  Y  de  ganas  de  fer  bondat,  com  n'  anem? 

—  També,  si  Dèu  vol. 

—  Dèu  ho  vol  sempre,  fill  mèu. 

Haviam  descuberta  feya  poch  nostra  casa ,  hont  prest  arrivarem. 
En  Vicens,  mentre  anà  à  tencar  las  ovellas,  me  digué  que  passàs 
devant  y  Y  esperàs  à  T  era  —  La  casa  era  un  edifici  gran  y  de  for- 
ma quadrada,  que,  juntat  à  cinch  ó  sis  casas  de  masobers,  formava 
ab  tòtas  aquestas  un  vehinat  moll  bonich.  Un  gran  noguer  à  Y  en- 
trada de  r  era  estenia  sas  verdas  y  espessas  ramas,  de  quals  brots 
penjavan  nous  còm  ous  de  polla  y  mès  grossas.  Sota  d' aquest  noguer 
set  6  vuyt  pobres  estavan  à  Y  entorn  d'  un  parol  ò  tangi,  del  qual  ab 
sas  respectivas  culleras  anavan  trayent  vianda,  que  portavan  à  la  boca 
ab  indescriptible  dalé.  —  Quatre  noyets  separats,  y  formant  altre 
grupo,  estavan  de  genollons  à  radòs  d'  una  gran  olla  negra,  fentia 


-i(  189  )*- 
balandrejar  cada  vegada  que  hi  ficavan  y  'n  treyan  las  culleras.  Homes, 
donas  y  nins  anavan  tantosl  tols  ells  coberts  ab  robas  incomparable- 
mcnt  mès  arrossinadas  y  miserablas  que  las  mèvas.  Al  arribar  jo , 
(que  m'  havia  adelanlat,  com  sabeu)  tòla  la  pobressalla  girà  '1  cap. 
Los  homes  y  donas  seguiren  menjant  a  son  ayre,  emperò  'Is  noyets, 
que  'm  tenian  mès  prop ,  mogueren  llurs  caps  casi  bè  a  T  hora ,  y 
continuaren  menjant  ab  una  pressa,  ab  un  frenesí  tal,  que  dona  per 
trist  resultat  la  trencadissa  de  V  olla.  Axó  no  obstant ,  s*  ajupiren  dos 
ó  tres  d'  ells,  y,  còm  i  miserables  canichs,  menjaren  la  poca  vianda 
que  se  Ms  hi  havia  bessada.  {Tanta  era  la  necessitat  dels  malesiruchs! 
En  aquell  instant  arribà  En  Vicens  y  reparant  ab  aquell  desfet , 
digué: 

—  ^Qu'  es  lo  qu'  hem  fet,  canalleta? 
Cap  dels  xicots  contestà. 

—  ^Còm  es  estat  qu'  hem  trencada  Y  olla?  ^Qui  ha  sigut ,  que  li 
donaré  una  galan  orellada ,  perquè  d' assí  en  avant  no  sia  tant  barruer? 

Al  sentir  axó,  los  pobres  majors  s'  alsaren  tots,  eccepció  fèla  de 
dos  ó  tres,  los  més  indiferents  o  afamats,  que  romangueren  escurant  lo 
tangi  ó  paroL 

Los  nins  continuaren  muts,  mirantse  T  un  à  1'  altre,  tot  fentse 
las  calsas  amont,  adobantse  V  elàstich,  gralantse,  ó  mossegantse  'Is 
llabis. 

-^  Es  dir  que  no  'n  podrem  traure  Y  aygua  en  net?  —  insistí  En 
Vicens.  —  Axó  ray !  bè  ho  adobaré  prou  jo :  una  dotzena  de  clatella- 
das  bèn  dadas  à  cada  hu,  y  qui  gemegarà  ja  haurà  rebut,  perquè ,  ca- 
llant ,  lots  sòu  culpables. 

—  [Bè  m'  ho  penso  jo  prou  qui  ha  sigut!  —  digué  una  dona  que 
dava  mamà  à  son  infant. 

—  Qui?  preguntà  En  Vicens. 

—  Aquell  que  s'  escorra  cap  al  noguer;  es  un  guiós  de  marca,  y 
si  no  tingués  culpa ,  no  s'  amagaria. 

—  Tu  ets  la  guiosa;  —  digué  la  veu  d'  altra  dona  pobra  que  aca- 
bava d'  arribar  —  y  si  jio  fos  perquè  tens  la  criatura  als  brassos  y 
En  Vicens  es  aquí 

Vaig  miraria  bèn  bè  y  regoneguí  eu  ella  à  una  tal  Quiteria  de  mon 


~<(  190  )>- 
poble,  dona  mès  aficionada  al  vi  que  a  la  bondat,  viuda  de  dos  ma- 
rits y  que  tonia  fama  fins  de  bruxota.  També  s'  adona  ella  de  mi, 
però,  còm  Teya  uns  dos  anys  que  no  m'  havia  vist,  y  ab  dos  anys  las 
ciiaturas  se  fanl  tant,  no  'm  conegué. 

Entre  tanl  la  disputa  prenia  increment,  y  En  Vicens  ja  estava  a 
punt  de  cumplir  la  oferta  a  tort  y  d  través ,  quant  comparegué  V  Ag- 
neta ,  filla  del  qui  debia  ésser  amo  mèu ,  y  sa  presencia  calmà  d*  una 
manera  semi -miraculosa  las  barallas;  y  dicb  barallas,  perquè  fins  los 
homes  s*  havian  dividit  en  partidaris  de  la  Quiteria  y  de  T  Assumpta , 
ab  lo  qual  ne  tingui  prou  pera  judicar  acertadament  de  quiscú. 

Los  xicotets  se  miraren  la  donzellela,  y  corregueren  a  ella  cridant  : 
c  Pubilleta,  pubilleta» ;  y  la  gent  gran  V  assaludaren  ab  lo  respecte 
ab  que  hagueran  saludat  una  dona  d'  anys,  casada  y  enmaynadada.  — 
Precís  es  que  us  donga  des  d'  ara  una  pobra  descripció  d'  aquella 
espècie  de  Santeta  dels  pobres. 

Era  una  xicota  de  catorze  à  quinz'  anys ,  tendra  y  bella  còm  un 
dia  de  primavera.  Tenia  Is  cabells  mes  aviat  rossos  que  negres;  ulls 
grossos,  rodons  y  blaus  que  no  badava  enterament ;  sas  galtas  eran 
duas  las  rosas  pèl  color,  mès  tenian  una  certa  cosa  que  may  han  tin- 
guda ni  somniat  tenir  las  rosas:  sa  boca  era  regular  y  bèn  feta  y,  al 
obrirse ,  dexava  veure  un  dentat  Uustrós  y  blanch  còm  la  llet.  En 
quant  à  sa  estatura,  dirvos  me  dol  qu'  era  petíteta,  y  no  us  parlo 
d' un  clotet  que  tenia  al  bell  mitj  de  la  barba,  perquè  m'  agradà  massa 
a  mi  pera  esposarme  à  que  algú  pensi  que  no  li  esqueya  mòlt  bé. 
Anava  sense  res  al  cap,  à  despit  de  la  frescor,  pentinada  à  T  istil  de 
la  mare,  y  duya  gipó  llarch  —  damunt  del  qual  se  creuhava  preciosa- 
ment  lo  mocador  del  coll  —  y  faldilla  curta  de  sargíl.  Afegiu  à  tòt 
axó  unas  arrecadasg  rossas  y  vermellas,  una  cadeneta  al  coll  y...  lo  que 
impossible  es  afegir,  y  tindreu  una  ombra  d'  aquella  tendra  cria- 
tura, conjunt  de  puresa  y  d'  ignocencià  ,  tal  còm  s'  oferí  à  mòs  ulls. 

Tothom,  còm  deya,  callà  al  véurela  y  axó  que  aparegué  rient 

—  Qué  passa  qu'  estan  tant  silenciosos?  —  digué  la  noya. 

—  Res ;  —  li  contestà  En  Vicens  —  res ,  Agneta.  Aquesta  may- 
nadussa  que  han  fet  petar  V  olla,  y  ara  no  sabem  qui  es  estat. 

—  Veyam !  —  digué  ella  reculiint  los  trossos  y  donant  una  ullada 


-^(  191  )»- 
a  tols.  Me  vejé  a  mi  separat  dels  demés  y  al  costat  d'  En  Vicens ,  y 
continua,  sígnantme: 

—  Si  aquex  no  fes  la  cara  de  tant  bòn  minyó,  diria  que  ha  si- 
gut ell. 

—  Y  t'  errarias  de  mitj  à  mitj;  -^  respongué  mon  parc  adoptiu  — 
aquest  noyet  no  capta. 

—  Còm !  ^No  capta  y  va  tant  mai  aconduhit?  ;,Es  per  ventura  liil 
d*  aquella  gent  vinguda  de  nou  íi  est  endret  del  terme? 

—  Res  d'  axó,  Agneta,  y  no  te  Y  miris  ah  aquests  ulls  de  com- 
passió y  bondat  ab  que  F  eczaminas  de  cap  ú  peus,  que  H  Heura  prou 
ferho  tant  que  vullas. 

—  No  us  entench,  avi  Vicens!  —  digué  la  donzellcla  ab  es- 
tranyesa. 

—  Es  mòlt  fiícil.  Aquest  pallardasset  se  quedarà  ú  casa  per'  aju- 
darme  en  tot  lo  que  'm  convinga. 

Tota  la  maynada,  y  fins  los  grans,  restaren  parals.  Me  comtem- 
plavan ,  com  si  s'  empenyassen  en  trobar  on  mi  quelcom  qu'  ells  no 
tinguessen:  tothom  manifestava  sa  estranyesa,  quasi -son  espasmament 
ab  paraulas  ditas  a  mitjas.  —  Jo  romangui  guaytant  una  de  las  fines- 
tras  de  la  casa ,  per  no  saber  que  ferme  dels  ulls.  —  L'  Agneta  y  'Is 
demés  s'  havian  oblidat  de  la  trencadissa ,  ocupantse  de  mi.  Conteu  la 
cara  que  devia  fer  En  Vicens. 

—  Vaja !  —  esclama  à  la  fi  aquella  —  en  celebració  d'  habers'  ar- 
replegat lo  padrí  un  noyet  que  sembla  tant...  vergonyós,  no  hi 
haja  castich  pera  cap  dels  bergants. 

—  Ben  fet ;  —  digui  jo  instintivament. 

—  Y  perquè?  —  *m  preguntà  la  noya. 

—  Perquè  jo  n'  he  tinguda  la  culpa;  —  respongui. 

—  Còm !  —  esclamaren  tots  sorpresos  al  sentirme. 

—  Sí ,  sí ;  —  insistí  jo  —  s'  han  pensat  aquests  noys  que  jo  era 
un  pobret  que  captava  còm  elis,  y  la  pòr  de  que  hagués  de  menjar 
també  de  la  seva  olla  1s  ha  fet  anar  massa  depressa  y  T  han  malmesa. 

Aquests  mots,  tant  senzills  y  naturals,  interessaren  de  tal  modo  a 
f  Agneta,  que  vingué  à  ferme  un'  abrassada  ab  mòlt  enlerniment.  — 
En  Vicens  ordena  als  pobrets  nins  que  m'  abrassassen  també  en  mos- 


~^{  192  ).*- 
Ira  d*  amistat ,  y  tols  ells  cumplircn ,  recordantme  ab  cada  abrassada 
la  que  'm  fèu  Y  Àngel  lo  jora  en  que  vaig  curarlo  per  orde  de  mòn 
pare  que  al  cel  sia. 


IV. 


Pujàrem  al  dalt  de  la  casa  En  Vicens  y  jo.  L'  Agneta  era  entra* 
da  al  pati  prengujBnt  un  mocadoret  de  gra  que  havia  jaquit  al  padris 
de  r  entrada  de  la  porta.  Se  'i  buydà  al  devantal  y  comensà  a  acla- 
mar la  pollalla  ab  la  consabuda  repetició  de:  cpetitas,  titas»  etc.  — 
Anavam  muntant  V  escala  mòn  pare  adoptiu  y  jo,  tot  sentint  T  apres- 
sarat  trepilx  y  vol  de  la  viram ,  lo  cloquejar  que  fcya  al  aplcg^rse  en 
torn  de  la  donzelleta,  y  la  remor  dels  punyals  de  gra  que  *1$  hi  llen- 
sava.  Arrivàrem  dalt  de  la  dreta  escala,  després  de  dexada  la  porta 
lateral  interior  que  conduhia  à  la  cort  segons  clar  indicava  algun  re- 
nill y  fressa  de  ferraduras.  —  Tirant  a  Y  esquerra,  venia  un  petit 
corredor  il-luminat  vagament  pèls  vidres  de  damunt  la  porta  interior 
de  la  casa.  Passada  aquesta ,  y  a  quatre  ó  cincb  passas  ,  n'  hi  havia 
tres  d'  altras:  una  devant  ab  vidres,  que  dava  a  V  exida  ó  galeria; 
altra  a  un  costat ,  que  conduhia  à  la  sala  y  habitacions  interiors,  y 
r  altra  à  T  altre  costat  per  la  que  s'  entrava  als  menjadors  y  cuynas. 
Ran  de  la  primera  d'  eslas  tres  porlas,  ço  es  al  costat  de  la  vidriera, 
hi  havia  uns  sis  pams  de  pany  de  paret  en  que  estava  ficat  lo  relot- 
ge ,  descubrint  sols  sa  rojenca  fesomia  darrera  un  vidre,  ab  sòn  acom- 
passat  y  solemne  moviment  del  péndul.  —  Tòt  axó  u  tinch  present, 


-4(  193  )«>- 
còm  si  fos  ahir  la  vegada  primera  que  ho  hagués  visi.  —  Ans  d'  ar- 
ribar al  propi  menjador,  venia  una  sala  humil,  però  dignament  mo- 
blada, ab  taula  negrenca,  cadiras  grossas  de  balca,  duas  de  cuyro 
vell,  al  costat  de  la  taula,  ab  son  posat  serio,  y  dos  quadros  vells 
pintats  a  T  oli  ab  marchs  daurats,  representant  Sant  Martiríd  V  un, 
y  Sant  Felicià  Y  altre,  segons  mès  tart  entengui.  Una  espayosa  iines- 
tra  y  V  obertura  del  qim  d'  altra  porta  que  conduhia  à  T  antich  men- 
jador (hont  altre  temps  hi  menjava  lo  mòlt  servey  de  la  casa)  acla- 
rian  lo  lloch  que  acabo  de  descriure. 

Recordo  qu'  en  aquell  instant  una  de  las  duas  minyonas  que  te- 
nian  à  ca  'n  Boragà,  acavaba  d'  exir  de  la  cuyna  (limitada  per  un 
embà  de  fusta  escura)  ab  una  plata  d'  ensiam  que  ficà  dins  d'  una 
cistella.  —  Era  una  mossa  alta,  roja  y  bastant  axerida ,  si  no  fòs  estat 
un  eccés  de  front. 

—  Bona  tarde,  Vicens,  ab  la  companyia; — digué  inspeccionant- 
me  ab  curiositat. 

—  Deu  te  guart,  Pauleta;  —  li  respongué  'N  Vicens. 

Jo  li  torni  també  la  c  bona  tarde  >  y  ella  ana  dient,  observantme 
sempre : 

—  f.  Veniu  gayre  cansat? 

—  N6,  dona,  nó.  ; Sempre  ^m  fas  las  matexas  preguntas!  —  res- 
pongué *1  vell  ab  carinyós  enutx.  —  j  Voto  al  ret  d'  En  Godoyj...  Es 
dir  que  'Is  vells  son  no  mès  pera  cansarse?  Axó  es  lo  matex ,  matex 
que  si  'I  diumenge  passat  quant  tornares  de  las  ballas  de  Fontcuberta 
t'  hagués  preguntat  jo  si  havias  ballat. 

—  Es  mòlt  diferent; — respongué  Na  Pauleta. 

— No  senyora,  y  perdoni  missenyoria.  Tú,  anant  a  ballas,  esclar 
que  saltas  y  't  cansas  un  xich xich;  lo  matex  jo  anant  &  enjegar. 

—  També  saltàu  y  ballàu? 

—  No,  boja,  no,  sinó  que... 

—  Ah!  ja :  no  digueu  mès :  es  clar!  ningú  vos  obliga  à  fèr  de  pas- 
tor :  si  anau  a  enjegar  es  perquè  voleu. 

— Vaja,  vaja  enllestex ,  que  en  lo  rellotge  de  sòl  he  vist  que  pas- 
sava ja  de  dos  quarts  d*  onze,  y  En  Tia  deu  manejar  molta  cassussa, 
còm  nosaltres  perdondm. 

25 


-^{  194  )i- 
La  minyona  ja  era  al  pas  de  la  porta,  quant  En  Vicens  la  crida : 

—  Pauleta!...  Ah  1  cap  sense  seny !...  y  1  porró  que  t' oblidas  aqui? 

—  Teniu  rahó; — digué  la  minyona,  reculant  y  anant  a  péndrel  de 
damunt  la  taula;  més  la  ma  d'  En  Vicens  fou  mès  llesta  que  la  seva : 
arreplegà  '1  porró,  me  fèu  beure  un  trago,  y  remnlla  la  gola,  xerri- 
cant. Mentre  s'  axugava  lo  llabi,  y  enlregava  lo  porró  à  la  Pauleta, 
li  digué : 

—  Si  En  Tia  n'  hi  troba  poch ,  li  diré  que  't  fassa  un  paló  per 
caslich,  noya. 

—  Com  mès  vells,  mès  gats  dels  frares!  —  respongué  la  Pauleta, 
ficant  lo  porró  à  la  cistella  que  cubrí  ab  un  loballó. 

—  Gat  dels  frares  no;  —  digfué  'N  Vicens  —  si  acas  gat  de  las 
fraresas  còm  tú. 

Y  al  dir  axó,  allargd  la  ma  pera  tocar  la  galta  de  la  donzella, 
mès  esta  ajupintse  digué : 

—  Ey!  las  noyas  d'  Ampurda 

—  Mòlt  tocà*  y  poch  mirà  : — digué  rient  En  Vicens,  mentre  la 
noya  se  n*  anava,  fentli  V  ullet  y  signantme  à  mi,  volguent  dir  c  qui 
era  jo. »  Lo  vell  li  fèu  ab  ayre  de  tabola  : 

—  Ara  no  u  sabràs,  senyora...  ampurdanesa. 

.  Vos  he  referit  aquest  pas  un  xich  de  comèdia ,  à  li  de  provarvos 
qu'  En  Vicens  sabia  fer  de  mès  y  de  menys  ab  sos  anys  y  sobre  tòt 
ab  sas  penas,  que  hora  vindrà  en  que  veureu  no  eran  pocas  ni  xicas. 
Ademés  que  cassos  còm  aquell  son  còm  després  d'  una  gran  boscuría 
un  sembrat ;  doblement  mes  gay  y  alegre. 

Entràrem  al  menjador,  un  saló  ú  petita  sala  tantost  quadrat ,  ab 
porta  vidriera  à  T  estrem  de  la  drela ,  que  dava  també  à  Y  exi- 
da.  Era  un  Uoch  mòlt  distret ,  car  des  d'  ell  se  veya  tòt  aquell  rega- 
diu del  pla  ab  sòs  prats ,  hortas  y  canamars  moguts  pel  mitx-jorn. 
—  Duas  taulas  enganxadas  ab  escòn  à  un  costal,  y  à  Y  altra  cadiras 
à  poca  diferencia  iguals  à  las  de  la  sala  inmediata ,  constituian  ,  ab  un 
parell  d'  armaris  cantoners,  tòt  lo  moblatge. 

—  Justa!  —  cridà  En  Vicens,  y  ningú  respongué :  repetí  '1  crit, 
y  al  cap  d'  un  moment  comparegué  una  noya  baxa ,  morena  del  sòl  y 
llentiosa,  però  mès  agradable  que  Y  altra. 


-!•(   idò   )^ 

—  iQué  voleu,  Vicens? 

—  Téas  aquí  dos  ventres  que  no  H  botzinaran ,  si  'Is  hi  dónas 
quelcom; — digué  mon  pare  Vicens. 

—  Dos !  —  esclamà  la  noya  admirada. 

—  Dos  ,  si :  i  perquè  *t  quedas  parada  axis  ? 

—  Per  res ,  per  res  ,  Vicens ,  —  respongué  la  minyona  dantme 
una  curiosa  llambregada. 

—  Ja  ho  veus  :  he  possehit  un  rabadà,  i  Y  axerit,  eh  ? 

—  Sí; — digué  la  noya  acostantsem.  —  Déu  n'  hi  doret  dels  seus 
ulls  y  del  séu... 

—  Tòt ,  vaja  !  Ja  te  me  *1  pots  mirar.  Si  ab  En  Tia  ne  sabeu  te- 
nir, axis  ,  no  serà  malaguanyat  vosfre  casament. 

Jo  ,  avergonyit  de  las  alabanças  ,  me  n'  ani  al  balcó  à  guaytarme 
aquellas  hortas  y  aquellas  ayguas  sempre  crestallinas  y  mares  de  iina 
riquesa  delítosíssima.  A  cosa  d*  un  quartet  lluny,  un  home  —  després 
sapíguí  tant  que  vullau  qu'  era  En  Tia  —  estava  treballant ;  altres 
pagesos  y  donas  més  prop  y  lluny  regavan  ,  fangavan  y  herbejavan 
al  séu  ayre.  Pél  cami  de  Girona  à  Banyolas  passava ,  ab  la  cor- 
responent tartana  devant ,  una  colla  de  soldats ,  segons  vaig  suspitar 
pèl  brill  de  las  armas.  Ay  !  qu'  entr*  ells  no  hi  anava  'I  distingit 
com  se  m'  ocorregué  suspitar  alashoras  ! 

Emperò  la  distracció  de  la  vista  no  impedex  V  atenció  de  V  orella, 
y  jo  ,  ensemps  que  veya  tot  assó  ,  escoltava  à  la  Justa  qu'  anava  fent 
estàs  y  altras  preguntas  à  n'  En  Vicens  ,  à  las  qu'  ell  donava  las 
oportunas  contestas : 

—  6  ü^í  ^s  aquest  noy  ?  —  i  Còm  se  diu  ?  —  i  D*  hont  es  ?  — 
è  Ahont  r  heu  trobat  ?  —  ^  Què  pensau  ferne  ? 

Cansat  per  fi  lo  pastor  ab  tanta  demanda  ,  digué  à  la  minyona 
que  s^  ho  dexàs  corre  y  que  s'  afanyàs  à  durnos  pa  y  beure.  —  La 
Justa  callà  y  jo  'm  separi  dels  vidres  del  balcó  ;  après  tragué  las  es- 
toballas  del  calaix  y,  desplegantne  sols  una  meytat ,  cubri  ab  ella  un 
cap  de  la  taula ;  després  agafà  un  pa  ,  hi  féu  en  la  paït  planera  la 
corresponent  creu  ab  la  ganiveta ,  y  llescà. 

—  iT  agrada  *1  crostó  ?  —  me  preguntà*  En  Vicens. 
Li  respongui  afirmativament  y  ell  me  'n  posà  devant. 


-*(  196  )»- 

La  minyona  tragué  una  ampolla  de  vi  vermell  de  T  armari  canto- 
ner ,  T  axugd  de  part  de  fora  ab  son  devantal  de  burell ,  y  la  col-lo- 
ca  damunt  las  estoballas  ,  axis  com  també  un  plat  d'  avelianas  torra- 
das  y  una  llangonissa  al  cim  d'  aquestas ;  tocantme  de  pas  lo  cap  ab 
la  ma ,  en  senyal  de  simpatia  y  bon  afecte.  No  es  humilitat  la  que 
'm  fa  dir  que  aytals  bon  afecte  y  simpatia  ei*an  deguts  à  la  persona 
d'  En  Vicens  ,  à  qui  tota  la  casa  mirava  ab  1'  estimació  més  gran  , 
segons  ireu  veyent  en  las  pobras  escenas  de  ma  vida  que  iran  se- 
guint. 

Amanida  la  taula  enterament ,  exi  la  Justa  y  En  Vicens  me  digué : 

—  Ala  ,  ala  ;  aviva  mans  y  dents  ,  que  't  veig  los  ulls  mòlt  en- 
fonzats. 

—  Es  que... 

—  Dígas  qué  ? 

—  Me  trobo  un  xich  croxit  d'  ossos  ,  Vicens. 

—  Pare ,  home  de  Déu  ,  pare  m'  has  de  dir ,  y  la  prova  de  que 
'I  tinch  merescut  est  titol  es  que  ja  havia  observat  lo  mal  de  que  't 
quexas ,  y  entre  4  pensar*  hi  per  un  costat  y  la  Justa  per  T  altre, 
m'  he  distret  de  traurem  lo  sarró  y  ferte  aconduhir  un  poch. 

Jo  m'  axequi ,  li  vaig  pendre  y  penjarli  a  una  estaca ,  que  sem- 
blava feta  esprés  y  digui : 

—  No  cal  que  m*  aconduhiu  per  ara  :  axis  que  haja  menjat  aquest 
bossi  de  pa... 

—  Y  aquest  bossi  de  llom...  —  afegí  donàntmel. 

—  Grans  mercès. 

—  Bè  :  qué  faràs  ? 

—  Me  n'  iré  à  jaure  alli  hont  me  digau. 

'  —  Esta  bè  ;  menja  y  beu  y  escolta  quatre  cosas  que  tinch  que 
dir  te  per  ara.  —  Jo  no  m'  he  casat  may  ,  lo  que  vol  dir  que  sò  fet 
un  pecat  per  estalbiarmen  de  pus  grossos.  Jo  no  haguera  sigut  bòn 
marit :  lo  cor  m*  ho  diu,  y  tú ,  encara  que  tens  un  xich  mès  de 
seny  de  lo  que  H  correspondria  per  Y  edat ,  no  'm  pots  ni  deus  en- 
tendrem del  tot.  Estich  en  aquesta  casa  fa  a  la  vora  ,  vora  de  vint  y 
cinch  anys ,  é  hi  faig  de  pastor ,  com  V  ha  indicat  Na  Pauleta  per- 
què es  un  entreteniment  que  m'  agrada ,  nò  per  cap  gran  profit  de 


-4'(  197  )^ 
Y  amo ;  y  t  en  prova  d'  axó  ,  que  'I  jorn  en  que  jo  falti  so  cert  del 
que  *s  vendrà  la  trentena  d'  ovellas  que  cria  ara.  Al  present  te  sem- 
blarà un  misteri  '1  paper  que  aquí  represento ,  y  axis  estranyaràs 
de  que  tracti  de  tú  à  V  amo  ,  essentme  tal  amo  ,  còm  m'  ho  es , 
y  altras  futesas.  Ohiràs  de  segur  molts  que  ,  sentint  lo  vent  y  no 
sentint  lo  torrent ,  còm  se  diu ,  clavan  lo  que  'Is  hi  passa  per  la  bai- 
retina  sobre  d'  assó.  Tu  escóltatels  còm  aquell  qui  no  'Is  escolta , 
que  dia  vindrà  ,  còm  t'  he  promès ,  en  que  jo  matex  t'  esplicarc 
lo  que  fa  al  cas. 

Vaig  callar ,  ab  formal  intent  de  creure  en  axó  còm  en  tòt  à  mòn 
segon  pare.  —  Est  vegè  en  ma  cara  Y  abatiment  crexent  en  que  'm 
trobava  ,  y  'm  digué  que  'I  seguis.  —  Passarem  à  Y  antich  menjador 
dels  mossos  y  críadas  ,  à  un  reco  del  qual  hi  havia  una  de  las  duas 
escalas ,  molt  dreta  ,  que  conduhian  al  .segon  pis.  Pujàremia  ,  entra- 
rem à  una  sala  ampla  y  bastant  llarga  ,  bont  hi  havia  posadas  vàrias 
cordas  per'  estendre  la  roba  en  dias  de  pluja ,  sala  que  corresponia  à 
la  gran  de  bax  ,  y  En  Vicens  obri  una  de  las  portas  y  la  tencà  ; 
després  n'  obrí  un'  altra  ( en  que  hi  havian  duas  ó  tres  estampas 
plantadas )  tencada  ab  llisquet.  Entràrem  à  la  cambra ,  y  ell  me  di- 
gué: 

—  Per  avuy...  es  dir  per  avuy ,  per  ara  dorm  aquí :  jo  encarre- 
garé que  't  portin  un  llitet  ó  catre  à  la  meva  celda  y  anit  ja  ,  si  pot 
ésser ,  dormirem  tots  dos  junts.  Apa  ,  —  prosseguí  remenant  la  màr- 
faga  y  aparellantme  bè  '1  llit  —  apa  :  despullat  y  tirat  en  aquest  en- 
tre tant. 

Gumpli  jo  ab  lo  major  plaher  la  segona  cosa,  y  'm  resistí  inútilment 
à  la  primera.  Lo  bon  vell  anà  à  ajustar  la  finestra  y  exí  fregantsc 
las  mans  y  mirantme  desde  la  porta  ajustada  ,  fins  que  ,  per  tercera 
ó  quarta  vegada ,  li  vaig  repetir  qu'  estava  molt  bè. 

No  us  descrich  ma  cambra  interina,  no  sòls  per  I'  escusa  de  que 
res  té  d' interessant  à  ma  historia,  sinó  perquè  ni  sisqucra  sé  si  dor- 
mi damunt  de  matalàs  6  màrfaga  sola ;  puix  al  cap  de  cinch  minuts 
de  mirar  ficsament  un  tros  de  sostre  escarbotat  (mercè  à  1'  engruna 
de  llum  qu'  entrava  per  las  escletxas  de  la  finestra)  restí  adormit 
còm  un  beneyt  de  Déu. 


~^{  198  )^ 

Vaig  somniar,  com  es  nalural;  mès,  cosa  estranya!  jorns  y  jorns 
passaren  sens  que  tingués  present  mon  somni,  qu'  ara  recordo  ab 
molla  vaguetat.  —  Vaig  somniar  qu'  era  pobre  (tantost  no  es  somni 
per  ara)  y  captava  còm  aquells  nins  del  mati,  y  que,  anant  pèl  mòn , 
havia  arribat  a  una  estranya  terra  liont  havia  vist  a  la  mare  que  no 
'm  volia  conéxer,  y  jo,  tòt  y  sapiguent  qu'  era  la  mare,  tampock 
volia  conéxer  a  ella:  en  fi  ,  cosas  horriblas. — Després,  sens  quant 
val  ni  quant  costa,  me  trasladí  als  boschs,  entre  Hs  que  s'  alsa  la  ca- 
pelleta de  Sant  Mer.  Alli  'm  fingí  jo  una  acció  de  guerra  que  m'  es- 
panta mòlt  mès  que  las  de  debò  que  mès  tart  vegi  y  penso  contar- 
vos.  M'  inmaginava  als  francesos  que  lenian  alas  y  volavan  per  da- 
munt dels  somatents  y  uns  los  hi  feyan  tremèndas  descarregas ,  altres 
dcxavan  anar  penyas  y  foch  viu.  Res  mès  recordo;  ni  sé  Y  acabament, 
qu'  es  lo  que  dels  somnis  so.l  mès  bé  recordarse,  però  Dèu  vos  lliure 
d'  un  còm  aquell;  puix,  si  al  tirarme  damunt  del  llit,  vaig  quedar- 
me  desabrigat  de  mitx  pit  en  amont,  al  despertarme,  'm  trobí 
embolicat  ab  lo  Uensól,  efecte  d'  haver  entrat  en  gran  escalfor  ab 
mòn  somni;  y  al  dessuarme,  adormit  y  tòt,  haguí  de  sentir  fredor. 

Grech  que  sabeu  eran  si  fa  no  fa  onz'  horas  del  matí  quant  me 
posí  à  jaure,  y  foren  prop  de  las  vuyt  del  vespre  quant  entra  En  Vi- 
cens a  dirme : 

—  i Ha  anat  bé,  D.  Perich? 

Estigui  cosa  d*  un  minut  sens  conéxer  qui  era  lo  qui  'm  parlava : 
després,  fent  un  esfors  de  memòria,  torni  a  la  vida  real  de  ma  si- 
tuació. 

—  Ala,  ala!  —  me  deya  En  Vicens  ab  las  mans  à  V  esquena  — 
qualsevol  fanguü...  ja,  jal...  jsaps  quantas horas  has  dormit,  belitre? 

—  Quantas?...  preguntí,  jo,  badallant  y  estirantme. 

—  Qua...a...antas?— digué  lo  bon  vell  estrafentme.  La  íriolera 
de  nou. 

—  Es  dir  que  ara  son... 

— Ga!  no  cal  que  guaytis  à  la  finestra,  que  '1  sòl  ja  no  pot  aver- 
gonyirte.  Las  vuyt  estan  per  caure. 

Efectivament :  tocaren  al  cap  d'  un  moment  en  lo  Monestir  de 
Sant  Esteve  de  Banyolas. 


-^(  199  )3- 

Vaig  incorporarme,  y  a  T  anar  à  pendre  la  roba  del  tamboret,  que 
lenia  al  costat  del  llit,  vegi  qu'  estava  buyt.  Vaig  dexarme  anar  un 
poch  cap  per  vall,  à  fi  de  veure  si  se  m'  havia  escorregut  sota  M  llit: 
res;  vaig  tirar  la  roba  d*  aquest,  pensant  que  distretament  no  me 
r  hagués  oblidada  damunt  y  fos  embolicada  ab  ella...  tampoch.  Lla- 
vors ,  girant  lo  cap  vers  En  Vicens  qu'  estava  afectadament  serio , 

— Potser  algú  distret  se  me  n'  ha  endut...  —  digui. 

—  Just; — respongué  ell,  esclatant  una  rialla  —  distretament  algú 
te  se  n'  ha  emportada  la  roba  y  distretament  te  la  torna. 

Jo  guayti  la  roba  qu'  ell  me  donava  y  que  cuydadosament  m'  ha- 
via amagat  fins  llavors.  Consistia  en  un  gech  de  vellut  blau  ab  bo- 
tons lluhents ,  una  armilla ,  unas  calsas  de  cordellats  y  unas  esparde- 
nyas,  ab  los  corresponents  elaslichs,  camisa  y  barrelineta  vermella; 
en  fi,  un  vestit  complert.  —  Eczaminadas  una  per  una  ditas  pèssas 
de  roba ,  ab  la  ingenuitat ,  ab  V  ignocencia  més  candorosa  d'  aquest 
mon,  observí: 

— Aquesta  roba  no  es  meva:  vos  haveu  enganyat,  pare. 

—  Rediastre!  —  digué  ell,  sempre  afectadament  —  tenes  rahó: 
tu  no  duyas  ni  barretina,  ni  gech  y  ara  'n  tens;  las  calsas  que  por- 
tavas  estavan  llassadas  de  riure  per  cent  bandas,  y  aqueixas  son  sé- 
rias  y  formals  per  tots  cantons;  vaja,  tens  rahó,  Periquet;  hauré  de 
tornarmen'  a  cercar  ton  antich  trajo. 

Dient  estos  darrers  mots,  féu  com  qui  se  'n  va.  Jo  conegui  que  tot 
anava  per  riure ,  fora  lo  que  sembla  que  hi  havia  d'  anar  més ,  ço  os; 
un  cambi  tant  dols,  tant  celestial  pera  mi  de  vestit.  —  Donat  un  pas 
fora  del  de  la  porta.  En  Vicens  gira  4  cap  y,  veyent  sens  dupte  lo 
moviment  entremaliat  de  mòs  ulls  y  llabis,  digué  Ilensantme  al  llit 
la  roba. 

—  [Ara  'm  farias  anar  carregat:  té,  té.  Si  aquesta  roba  't  va  bé 
(com  m'  ha  assegurat  lo  sastre  Miqueló  del  carrer  de  la  Font  pudo- 
sa)  quédatela;  més  no  cregas  que  perquè  tingas  des  d'  ara  aquesta, 
tiro  per  aqui  en  enllà  V  altra :  serviria  per  si  may  no  fesses  bondat , 
com  no  u  espero. 

Després  de  ben  rentat,  me  vestí  ab  las  prendas  de  roba  indica - 
das,  que  'm  foren  un  poch  grans,  sobre  lot  lo  gech.  En  Vicens  se 
n'  adonà  y  *m  féu : 


-^(  200  )»- 
— Axó  es  roba  de  dura:  a  mès  que  tu  t'  íras  engrexant  si  Dèu 
ho  vol.  Lo  vestit  de  cada  fesla  ja  farem  per  manera  que  't  vin^a  un 
poch  mès  just,  ja  que  ab  ell  has  de  presumir  y  ferme  costat. 

—  Axó  vol  dir — pensí  jo  ràpidament — que  no  es  aquest  V  únich 
vestit!... — Yest  pensament,  en  compte  d'alegrarme,  m' impulsà  a 
dir  à  En  Vicens ; 

—  Pare !  'n  feu  massa ! 

—  Hi  posarem  tascó!  —  me  respongué  burlant. 

Un  cop  estigui  enllestit,  me  digué  qu'  esperés,  sortí,  y,  mercè  a 
la  porta  que  havia  dexat  oberta,  lo  vegi  venir  al  cap  d'  un  curt  mo- 
ment ab  un  mirall  daurat  y  en  forma  de  fulla  ,  que  linch  present  com 
si  '1  palpas,  y  me  '1  posà  devant.  La  claror  era  mòlt  poca;  nos  acos- 
tarem à  la  finestra  y  mòn  pare  adoptiu  me  digué: 

— No  tingas  repugnància  de  mirarle:  encara  que  ho  fesses  ab 
claror  de  llum  ó  llumanera ,  no  hi  veurias  lo  diable  ,  còm  creyeu  la 
maynada  ,  sinó  un  ang... 

Vaig  mirarme ,  y  si  no  vegi  un  ang...  còm  acabava  de  dir  En  Vi- 
cens ,  vegi  al  menys  una  cara  blanca  y  rodona  ,  y  qual  blancor  res- 
saltava molt  mès  ab'  ia  vermellor  de  la  barretineta.  Confessar  dech 
emperò  que  la  fosquedat  no  'm  dexava  reparar  en  1*  imatjc  de  ma  cara, 
alguna  qu'  altra  tara  ,  còm  un  trench  y  la  falla  d*  una  dent  en  la  res- 
tinyera  de  dalt  de  la  boca ,  etc.  —  Sia  còm  se  vulla  ,  lo  fèt  es  que 
prengui  la  ma  del  pare  y  la  besi  ab  indiscriptible  efusió  y  dalé.  Ell 
me  besà  1  cap  ,  y  devallàrem  per  la  matexa  escala  dreta  per  hont 
haviam  pujat.  Al  arrivar  al  antich  menjador  del  servey : 

—  Aturat  —  me  fèu  En  Vicens ;  y  se  n'  anà  cap  à  la  sala  à  pen- 
jar lo  mirall. 

Tòt  sol ,  m*  anava  jo  contemplant  satisfet  c<)m  un  príncep  ,  mès 
príncep  ab  ma  sort  que  'Is  qu'  ho  son  de  debò ,  y  pensava  : 

—  Tòt  lo  que  't  passa  es  pitjor  que  una  rondalla  !...  ;  Quina  llàs- 
tima que  U  pobr'  Àngel  no  estiga  com  tú ! 

Mentre  pensava  axó  ,  senti  duas  veus  que  queslionavan  à  Y  exida, 
y  un  altra  que  deya  : 

—  A  mi ,  dexeumc  estar  en  pau. 


-4(  201  )i 


Tornà  En  Vicens  y  'm  prengué  per  la  ma.  Obri  lo  balcó  de  Y  e\i- 
(la  ó  galeria  ,  qu*  eslava  ajustat.  Al  mítx  hi  havia  tres  personas  asse- 
gudas  en  cadira  baxa  V  una  y  altas  las  allras  duas,  que  disputavan 
ab  bastant  calor ,  y  quals  veus  eran  sens  dupte  las  que  havia  sentí- 
das  jo  desde  1  menjador. 

Feya  un  delitós  clar  de  lluna  ,  y  'Is  grossos  pilans  que  sustenta- 
van  lo  sostre  de  la  galeria  del  primer  pis ,  projectavan  llurs  ombras 
en  lo  sol  de  terra ,  ample  de  unas  sis  passas  ,  y  llarch  de  vint  i  vint 
y  cinch.  A  un  estrém  d*  est  lloch  hi  havia  una  gran  cria  d*  aucells , 
quiets  en  aquella  hora  ,  però  que  de  dia  juntavan  ab  frissosa  ale- 
gransa  llur  cantadissa  à  la  dels  de  fora. 

.  En  Vicens  m*  atansà  al  grupo  de  las  tres  personas. —  La^i  duas 
que  discutian  no  s'  adonaren  al  prompte  de  mi ,  y ,  si  se  n'  ado- 
naren ,  no  'n  feren  cabal ,  y  prosseguiren  en  llur  discussió.  La  que  se- 
ya  en  cadira  baxa ,  separada  algun  tant  de  las  altras  duas  ,  tragué 
de  las  gafas  de  fumar  la  punta  del  cigarro  en  que  acabava  de  donar 
la  darrera  xuclada ,  qual  claror  ,  li  havia  enrogit  un  poch  la  cara ,  y 
digué  à  n'  En  Vicens  : 

—  i  Es  aquest  Y  hereuhet  qu'  heu  arreplegat  ? 

—  Lo  matex  que  t'  he  dit ,  Ramon  ;  —  respongué  mòn  parc 
adoptiu  ,  tustantme  blanament  Y  esquena. 

—  Veyam  ,  veyam  :  acostat...  i  Com  m'  heu  dit  que  's  deya  ;  Pe- 
ríquet? 


-^(  202  )!- 

—  Sí ,  senyor  :  axis  me  dich  —  respongui. 

—  Bè  ,  bè  ;  me  n'  alegro  ,  perquè  també  s'  ho  deya...  En  fi  ,  de- 
xem'  ho  «star.  —  En  Vicens  m'  ha  contat  qui  eras  ,  y  T  estranya 
manera  còm  t'  ha  trobat.  Ja  cal  que  la  estimis  forsa  aquella  ovella, 
i  Ho  faràs,  eh? 

—  Tant  còm  visca  !  —  respongui  jo  confós  ab  la  bona  manera 
de  parlar  de  la  veu  d'  En  Ramon.  —  Per  fi  gosí  alsar  lo  cap  y  ve- 
gi perfectament  sa  figura.  Era  un  home  d'  uns  cinquant'  anys ,  alt  y 
ben  tallat :  duya  coberta  la  meytat  del  cabell ,  espès  y  rissat ,  ab  ud 
casquet  de  vellut  negre;  d'  ulls  malencólichs ,  guardats  per  espessís-' 
simas  pestanyas,  de  nas  recte  y  proporcionat ,  de  llabi  superior  molt 
ample  y  de  galtas  descoloridas.  Portava  afeytada  la  cara  de  mitjan  gal- 
ta en  avall. 

—  M*  has  ben  eczaminat?  —  digué  V  amo  Ramon.  —  Miram  bè, 
però  no  't  fies  de  ma  cara  farrenya.  Ningú  la  primera  volta  que  m' ha 
vist  ha  format  bon  concepte  de  mi.  Axó  que  diuhen  que  las  caras 
son  miralls  de  1'  anima  té  tantas  eccepcions  que  tantost  constituexen 
la  retgla  general ;  però ,  en  fi,  ocupemnos  de  tú.  He  sentit  parlar  del 
valerós,  de  V  heróich  modo  còm  mori  tòn  pare,  defensant  la  Pàtria 
y  la  Religió ;  sé  que  'Is  francesos  foren  mès  ;  que  llur  armament  era 
superior  al  nostre,  y  que  T  acció  durà  breus  moments ,  y  que  Dèu  sap 
còm  no  hi  moriren  tots  los  companys  de  tòn  pare.  Tot  axó  es  una 
gran  recomanació  en  favor  tèu ,  còm  à  fill ,  sobre  tòt  quant  aquest 
fill  sap  manejar  molt  bè  la  fona ,  fer  xiuladas  bèn  fortas  y  caure  des- 
seguit  a  r  ull  d'  un  dels  homes  mès  respectables  del  terme.  Qué  hi 
dieu  ,  Vicens  ? 

—  No  sé  qué  has  dit,  però  de  segur  que  tens  rahó;  —  respongué 
•aquest  portant  un  escambell  y  una  cadira. 

Nos  asseguérem ,  y  En  Ramon  continua  ,  dirigintse  à  mi  per  se- 
gona volta  : 

—  Res  tinch  que  recomenarte ,  Peret ,  sinó  es  la  obediència  mès 
•cega  y  respectuosa  al  pastor,  perquè  tòt  lo  qu'  ell  te  puga  manar  y 
ensenyar  es  digne  d'  ésser  cumplert  y  cregut.  Tú  ets  noy  encara  , 
però  't  faràs  aviat ,  y  segons  se  desprèn  de  lo  que  m'  ha  referit  En 
Vicens  no  ets  cap  mica  totxo.  Guydat  d*  ell  y  de  res  mès  qu'  eli , 


-^(  203  )i- 
car  ab  tòla  V  alira  gent  de  casa  te  bastarà  ésser  respectuós  y  conside«> 
rat.  En  quant  à  mi ,  me  serveix  de  prou  garantia  T  habert'  adop- 
tat En  Vicens ,  pera  que  't  tinga  un  apreci ,  qual  valor  no  deus  ju^- 
diear  per  mas  paraulas,  perquè  jo  tinch  de  mòlt  temps  contreta  la 
costum  d*  enrahonar  tan  poquet  que  pucli. 

Jo  escolti  tots  aquets  avisos  ah  religiós  silenci  ^  y  ab  lo  matcK 
ferm  propòsit  d'  obehir  que  havia  format  al  amonestarme  '1  pastor. 

En  quant  als  altres  dos  ,  era  hu  d'  ells  oncle  d'  En  Ramon  per 
part  de  sa  difunta  muller  ,  anomenat  Roch  ;  V  altr'  era  4  metge  de 
Banyolas  que  ,  vinguent  de  passar  la  visita  general ,  havia  pujat  a 
veure  qué  tal  se  trobava  M  primer :  si  's  sentia  ja  del  tòt  resexit  de 
h  malaltia  produhida  per  T  haversc  cert  jorn  acalorat  massa  dispu- 
tant. 

Eb  Roch  era  home  de  sexaata  à  setanta  anys ,  fill  d'  un  pare  que 
'n  tingué  deu  de  familia.  No  era  gens  ignorant ,  però  la  ciència  que 
tenia  era  tant  especial  còm  veureu  ab  mès  d'  un  rasgo  ,  miljansant 
üèu.  En  quant  à  son  cos,  tenia  la  cara  rodona  còm  un  formatje ,  però 
completament  distinta  del  formatje  en  quant  à  la  blancor.  Sa  cabelle^ 
ra  llarga  y  blanca  's  ficava  completament  dins  del  ret  llarch  y  acabat 
ab  la  corresponent  bellaruga ;  sos  ulls  tantost  verts,  de  tant  blaus  , 
se  remenavan  casi  bè  sempre  ,  axis  còm  sas  orellas  grossas  y  trans- 
parents ,  sobre  tot  quant  s'  enfadava.  —  Duya  barretina  blava  y  ju- 
pa  ab  lo  coll  dret ,  lo  matex  que  T  armilla ,  y  un  gros  mocador  de 
seda  negra  que  li  tapava  tres  quarlas  parts  del  coll ;  calsa  curta  , 
mitja  blava  y  sabatas  ab  gran  cibella  de  llautó.  Finalment  era  un  sí 
es  no  es  espatlla-tort. 

L'  altra  persona  ab  la  qui  se  las  havia  era  un  jove  i'  uns  trent' 
anys,  de  figura  un  poch  afeminada,  però  agradable,  que  tenia  'i bar- 
ret de  tres  pichs  damunt  de  una  cama  creuhada  sobre  1'  altra.  Son 
front  era  ample  y  llis ,  rodejat  de  cabells  negres  tallats  bastant  curts; 
son  aspecte  alegre  ,  y  ensemps  consirós.  En  la  mirada  ficsa  de  sòs 
ulls  ,y  en  Y  especial  manera  de  mossegarse,  mitjansant  los  dits,  los 
negres  pèls  de  son  bigoti ,  se  descubria  al  jove  intel-ligent  y  dedicat 
al  estudi  y  la  meditació.  Tòt  ell  predisposava  bè  à  primera  vista. 

—  Sempre  tornau  ab  la  matexa  ,  Roch  i  —  deya  i  V  acte  q^ue^ 


•<{  204  )^ 
vaig  mirarmel.  —  Ab  vos  (permeteume  que  us  ho  diga )  es  mòlt  di- 
fícil mantenirhi  una  conversa  ordenada,  i  Qué  tè  que  veure  '1  dur 
los  cabells  curts  ó  llarchs  ó  portar  ó  no  pel  a  la  cara  ?  Per  ma  part 
us  proposo  un'  avinensa :  jo  m'  avincb  ab  que  vos  censureu  la  moda 
de  dur  la  cara  bruta  ^  però  conveniu  ab  que  '1  cabell  Uarch  es  una 
cosa  incomoda.  ^  Qué  hi  diu  ,  Ramon  ?  ^  son  6  no  bons  pactes  ? 

—  No  m'  emboliqueu  !  —  respongué  aquest.  —  Jo  seguexo  una 
espècie  de  just  medi,  y  'm  va  mòlt  bé  :  no  duch  los  cabells  arranats, 
ni  la  cara^afeytada  enterament. 

—  Malviatge  las  cosas  de  color  dubtós !  —  digué  *N  Roch  entre 
dents. 

En  Ramon  fèu  còm  qui  no  4  sent  y  callà.  —  Després,  mentre 
Ms  altres  dos  prosseguiren  la  qüestió  ,  dirigi  la  paraula  d  mon  pare 
Vicens,  y  còm  conegui  que  parlavan  de  mi,  per  la  manera  còm 
s'  acostaren  respectivament  la  cadira  ,  jo  aparti  un  poch  mòn  escam- 
bell  y  segui  escoltant  la  discusió  d'  En  Roch  y  del  senyor  metge. 

—  Bé ,  vaja ;  —  digué  aquest  estirantse  un  cap  del  bigoti  y  rient — 
dexém  anar  assó  y  passem  à  un*  altra  cosa. 

—  i  A  qué  ?  i  al  vestit  ?  —  preguntà  'N  Roch  impacient. 

—  No,  home  dels  sants,  no.  Ara  també  'm  voldriau  apoderar 
las  eccelencias  de  la  calsa  curta  que  vos  y  jo  vestim,  à  despit  de  Y  in- 
comoditat que  li  regonech...  no  :  no  's  tracta  de  vestits  del  cos  ,  si- 
nó de  vestits  de  V  ànima:  de  ideas.  Al  exir  de  missa,  diumenge  pas- 
sat, refíantvos  de  que  la  sopa  se  'm  refredava  ,  me  proposareu  una 
qüestió  y  hem  de  resèldrela ;  no  hi  ha  mès ;  hem  d'  aclarir  mès 
d'  un  punt ,  mestre  Roch :  Us  posàreu  lo  nom  del  Rey  à  la  boca , 
y  necessari  es  que  jo  us  diga :  6  quina  sort ,  quinas  ventatjas  tenim 
desde  que  Carles  IV  nos  governa  ?  Las  esperansas  se  convertexen  en 
fum  ,  puix  quant  la  Providencia  prepara  de  sol-arrel  un  cambi  còm 
lo  qu'  estem  presenciant ,  que  creix  é  invadírà  '1  mòn  dins  de  poch  , 
fa  sempre  que  la  darrera  víctima  de  las  preocupacions  y  miserias  sia 
un  home  dèbil,  un  home  joguina  d'  altre  ,  qual  talent,  si  es  que 
'n  tè,  lo  fa  caure  mès  aviat  à  la  fossa.  Mireu  à  la  França :  un  Lluis 
XVI,  un  bon  home  que  sap  dominar  y  treballar  lo  ferro  ,  tant  còm 
sap  dexarse  dominar  y  treballar  per  sos  dos  germans  y  sobre  tòt  per. 


-«(  205  )i^- 
sa  esposa ,  que  aprengué  à  Y  Àustria  tòt  lo  contrari  de  lo  que  servirli 
podia  à  França.  Àqui. Espanya,  encara  pitjor  :  nostre  monarca... 

—  Calli ,  calli ,  llenga  verinosa  I  —  V  interrompé  'N  Roch ,  ta- 
pantli  ab  una  ma  la  boca.  —  Aquests  son  los  homes  del  dia  :  comen- 
san  per  no  respectar ,  per  no  venerar  al  qui  es  font  de  tòt  bè  pera 
la  nació  ,  y  després  gemegan  :  entelan  T  espill ,  y  plànyense  après 
de  que  no  pugan  mirallars'  hi. 

—  No  es  axó  ,  Roch  ;  no  es  axó.  No  som  nosaltres  los  qui  ente- 
làm  lo  mirall ;  nosaltres  lo  que  voldriam  fer  fora  netejarlo  del  baf 
que  hi  posan  gent  que  ,  pera  major  sarcasme,  s'  anomenan  prínceps. 
Aquesta  no  es  qüestió  de  talent. 

—  Donchs  de  qué  ? 

—  De  memòria  ,  de  simple  memòria.  Vos  recordau  perfectament 
r  any  4789? 

—  Sí ;  y  qué  ?  —  feu  En  Roch  moguent  sa  espatlla  dreta. 

—  Tòt  foran  tocaments  y  repichs  de  campanas  :  las  del  Monestir 
semblavan  esbojarradas.  —  ^  Hi  havia  atrassos  de  pagos  de  contri- 
bucions ?  Se  'n  feya  franca  à  la  gent.  —  i  Los  pobres  eran  mòlts , 
molta  la  fam  y  la  misèria  ?  Se  percura  que  4  pa  y  demés  viandas  de 
primera  necesitat  no  's  moguessen  del  ordinari  preu.  Havia  pujat  al 
trono  nostr'  actual  Rey ,  y  quant  surt  lo  sol  s'  apagan  ,  se  fónan  los 
estels  de  la  nit.  No  hi  hagué  cosa  embarrassosa  pèl  poble  que  restas 
subsistent ,  ni  cosa  de  profit  interior  y  exterior  pèl  Rcyalme  que  no 
's  practicàs.  Desde  la  prohibició  de  córrer  los  C/arruatjes  per  dintre 
las  poblacions  ,  fins  a  la  formació  de  cartas  hidrograficas  y  astronó- 
micas  de  Buenos-Ayres  y  de  Dèu  se  sap  ahont.  Pregunteune  a  mòn 
especial  y  distingídissim  amich  Goula  ,  que  anà  à  V  espedició  a  las 
illas  Marianas  ,  y  Filipinas  ,  y  us  dirà  com  llibres ,  instruments  y 
gent  de  tota  classe  fou  lo  que  sobrà. 

—  iBè  y  qué,  y  qué? — preguntà  En  Roch  ab  crexent  impaciència. 

—  Y  qué  ?...  Bè  massa  4  veyeu  aquest  qué ;  mès  dexeume  anar 
seguint. 

—  No  '1  veig  tant  còm  vostè  vol  suposar. 

—  i  Còm  que  no  ? 

—  No  ,  senyor ;  y  ja  que  ha  dit  qd'  era  la  nostra  qüestió  de  me- 


>^(  206  )^ 
moria  ,  jo  la  tinch  ,  gràcia  d  Deu  ,  prou  bona  pera  recordar  també 
que  'i  fill  de  Carles  III ,  al  sentarse  al  trono  ,  feu  las  matexas  picar- 
dias  que  aconsellaren  i  son  pare  gent  estrafolària ,  sens  temor  de  Dèu. 

—  jCuydado  Roch  ,  qu'  entelau  lo  mirall!!... 

—  No  ,  senyor.  Tota  la  terra  d'  Espanya  parla  per  la  meva  boca. 
I  Perquè  privà  T  acumulació  de  bens  en  lo  que  'n  diuhen  los  hereU 
jes  mans  morlas,  quant  son  las  solas  y  únicas  que  donan  vida  d  tòt 
lo  que  tocan  ? 

—  No  barrejém  una  cosa  ab  V  altra ,  6  no  arrivarèm  may  d  enten- 
drens ,  Roch.  —  Després,  si  voleu ,  ventilarem  axó ,  y  us  daré  la  rahé 
d  miljas  ,  fentvos  veure  que  cap  confessor ,  si  es  home  com  cal ,  ne- 
garà 1'  absolució  d  un  católich  ,  per  haver  tractat  de  mans  mortas 
d  las  corporacions  relligiosas ,  en  sentit  purament  económich. 

—  ;  Valgam  Déu  !  [  valgam  lo  sant  nom  de  Jesús  !  j  Quina  joven- 
tut la  de  nostres  temps  !  —  esclamd  En  Roch  ,  senyantse  y  persig- 
nantse.  —  Ave  Maria  puríssima  !... 

—  Sens  pecat  fou  concebuda  !  —  respongué  4  metge  Monserdar. 
Jo  'm  rigui  d'  aytals  esclamacions ,  que  foren  las  únicas  cosas 

qu'  entengui  ben  bè ,  be  de  la  disputa  ó  polèmica.  —  Après  d*  una 
estoneta,  en  que  'N  Roch  s*  axugd  1  front  ( que  no  tenia  gota  suat ) 
digué  '1  metge : 

—  Sí  us  heu  d'  empolrar  jRoch  ,... 

—  No  ,  no  :  vagi  blasfemant. 

—  Donchs  continuo  en  mas  blasfemias.  —  Ja  tenim  assentat ,  còm 
ho  estem  nosaltres ,  d  D.  Carles  IV  d  la  primera  cadira  de  la  nació. 
Oh  !  quin  home  aquest  que  tè  fets  ja  quarant*  anys  !  Serd  4  fdl  en 
política  d'  En  Floridablanca  y  altres  heretjes  ?  —  Sembla  que  no  hi 
ha  que  duptarho  ,  y  la  prova  més  evident  es  que  fa  jurar  desseguit 
al  príncep  d'  Asturias  ,  còm  si  volgués  darnos  la  millor  penyora  de 
sa  bonhomia,  de  sòs  bons  desitxs.  ;  Homes  que  suspiravau ,  pensant 
ab  la  glòria  de  nostres  anticbs  estaments  !  ja  'Is  teniu  convocats  :  hi 
son  los  tres  brassos...  mès  ay  !  brassos  que  no  tenen  mes  que  la  pell 
y  r  os  ! 

^-  Vaya  una  falla  còm  fan  los  tals  estaments !  —  digué  'N  Roch , 
donant  un  suau  cop  de  cap.  —  Èn  aquell  temps  en  que  una  colla 


-^i  207  )a- 
d'  homes  eran  una  reunió  de  cors  Ueyals,  prou  feyan  servilut,  mes 
vuy  dia... 

—  Després ,  després  també  ,  si  'us  apar ,  ventilarem  ó  aclarirem 
aquest  punt; — digué  *1  jove  metge,  estenent  una. ma. 

—  No  cal ,  no.  Si  totas  las  suas  rahons  son  com  las  de  fa  un  mes , 
tant  me  las  estimo  cuytas  com  cruas,  senyoret  doctor.  —  ^Lo  Rey  es 
ó  no  Rey?  Si  es  rey  es  imatge  de  Dèu  y  T  imatge  fa  lo  que  fa  Y  ori- 
ginal; si  no  es  tal  rey,  trayemlo. 

—  Vos  repetesch ,  Roch ,  que  dexeu  estar  per  ara  aquest  punt ,  y 
permeteume  prosseguir. 

—  Digui. 

—  Se  convocaren  los  tres  estaments  a  fi  de  que  V  imatge  de  Dèu 
fos  reconeguda  pèl  poble,  (sens  qual  reconexement  vos  direu  si  fora 
gayre  imatge)  y... 

—  Y...  déximho  acabar  à  mi.  Aquellas  Corts  foren  traydoras  al 
jurament  que  se  'Is  hi  eczigí.  L'  embaxador  de  França  y  'I  de  Nà- 
pols  Acabiho  de  dir,  senyor  Doctor,  si  es  servit. 

Lo  tó  ironich  ab  qu'  En  Roch  pronuncià  estos  mots  desconcertà 
poch  ó  mòlt  al  jove  metje;  més  reposantse  digué: 

—  Certament  no  foren  dignas  del  Comte  que  las  presidí:  teniu 
rahó ,  Roch ;  ja  veyeu  que  no  só  tossut  ab  las  mevas  conviccions  , 
mès  que  mès  quant  recauhen  sobre  punts  tant  delicats  com  lo  de  que 
's  tractava.  Però  com  no  hi  ha  mal  que  no  fassa  poch  ó  mòlt  bé ,  si 
jo  'm  planyo  de  la  mala  obra,  de  la  criminal  indiscreció  d'  algun  ó 
alguns  representants  de  la  Terra,  per  altre  costat  m'  alegra  que  *I 
punt  en  que  recaigué  fos  descubert.  Y  res  abona  tant  esta  meva  ale- 
gria com  los  cuydados  que  's  posaren  à  fi  de  que  no  's  translluhís 
¥  intent  d'  obrir  la  porta  del  govern  à  las  donas,  perquè  ^à  que  ha- 
guera vingut  la  jura  aquella ,  si  no  s'  hagués  temut  fundadament  que 
tòta  Catalunya  y  la  majoria  de  la  restant  nació  havia  de  rebre  mala- 
ment semblant  cambi? 

—  Y  ab  tót ,  lo  cambi  s'  opera  per  unanimitat  de  vots ;  —  digué 
'N  Roch  ab  triomfant  accent. 

—  Per  segona  volta  us  recomano,  Roch,  que  no  enteleu  Y  espill 
reyal.  — Ademés,  per  si  acàs,  us  encarrego  recordeu  Y  any  en  que 


-r(  208  )•- 
s'  establi  la  lley  salica  y  Y  imatge  de  Dèu  que  regnava  à  las  horas. 

Se  deya iCóm  se  deya?  ^No  us  ne  recordau?  ;  Llàstima  que  no 

sia  viu  lo  pare  d'  un  tal  Roch ,  que  defensà  las  murallas  de  Barcelo- 
na à  principis  de  la  present  centúria  contra  un  tal  Felip,  que  'Is 
catalans  tenian  Y  humorada  de  no  voler  que  s'  anomenàs  Felip  V. , 
sinó  simplement  Felip  de  Borbó! 

Ab  mòlta  calma  y  còm  aquell  qui  no  diu  res,  lo  jove  doctor  digué 
las  darreras  paraulas  tòt  mirant  la  lluna;  En  Roch  se  mossegà  duas 
ó  tres  vegadas  lo  llabi  y  's  donà  ab  una  ma  una  esgarrapada  à  Y  al- 
tra, arrivant  à  fersMii  sang.  —  Lo  metge  Monserdar  no  s' adonà  pro- 
bablement d'  axó  últim,  puix  referintse  à  lo  primer  sòls,  digué: 

—  Rahó  teniu  en  mossegan'os  lo  llavi,  Roch;  rahó  teniu,  puix 
ab  ell  pronunciau  respectuosas  paraulas  de  qui  per  bon  monarca  que 
fos  seria 

—  Seria  Rey  —  afirmà  '1  vell  ab  una  energia  que  'm  produhi  un 
sust  y  fèu  esparpillar  los  caps  d'  En  Vicens  y  En  Ramon.  Però  ve- 
yent  aquests  que  no  era  res,  seguiren  enrahonant  de  las  sèvas  cosas. 

—  Es  Rey :  —  insistí  En  Roch,  ab  veu  mès  asossegada ;  —  y  qui 
escupirlo  vol  s'  embruta  la  cara  ab  sa  pròpia  xalivada;  qui  Y  escup, 
renega  de  sa  condició  de  vassall;  qui  Y  escup  (y  escupirlo  escensu- 
rarlo)  convertirse  vol  en  altre  Rey,  sens  altre  títol  que  '1  d'  una 
inconcebible  arrogància  y  desvergonyiment. 

Si  us  tinch  de  parlar  ab  franquesa,  estàs  paraulas  ditas  de  la  ma- 
nera que  ho  foren ,  m'  impresionaren  per  de  prompte ,  però  bèn  prest 
lo  dupte  de  si  eran  fillas  de  la  rahó  m'  entrà,  al  contestar  lo  jove 
metge  imperturbable : 

—  Quedéuvos  à  grat  seient  ab  una  vena  devant  dels  ulls ,  jó  'm 
quedaré  ab  ma  vista  clara,  còm  té  '1  poble.  Lo  poble  pot  no  veure 
moltas  miserias  à  certa  llunyària,  perquè  no  té  la  vista  massa  robus- 
ta, però  vè  un  jorn  en  que  s'  acosta  y  puja  imponent  als  llochs  mès 
elevats  pera  convencerse  de  que  no  era  tòt  il-lusió  lo  que  li  dava 
malestar;  pera  poguer  assegurar  que,  si  té  poch  ó  mòlt  fet  mal-bè  lo 
nervi  óplich,  en  cambi  possehex  un  esquisit  palp.  Algun  dia  (tingueu 
present  lo  pronóstich  que  m'  atravesch  à  fer  en  lo  d'  avuy )  algun  dia 
lo  poble  d'  Espanya,  cansat  de  pena  y  fàstich ,  farà  còm  lo  de  França, 


-*(  209  )^ 
y  (lira  d  sòn  governant:  c  ^Què  s'  es  fet  lo  brill  de  la  corona  que  't 
cenyirem?» 

En  Roch,  de  tanlas  co$as  que  volia  dir,  calla,  còm  si  acabas  de 
caure  à  sos  peus  un  llamp  del  que  's  maravellàs  haversen'  lliurant.  — 
Y,  ab  lòt,  lo  jove  tenia  tres  quartas  parts  de  rahò. 

Lo  jove  tenia  rahò ,  j  pocli  s'  ha  mester  conexer  nostra  historia 
espanyola  pera  darli.  —  Tothom  ha  sentit  parlar  dels  innumerables 
desterres  recayguts  en  lo  bo  y  millor  de  Y  Espanya :  tothom ,  de  mòn 
temps  al  menys,  té  'sment  dels  estrems  à  que  una  passió,  criminal 
tant  còm  pot  esserho ,  y  de  que  n'  era  la  víctima  '1  matex  monarca, 
portà  à  n'  est  matex ;  ningú  ignora  los  mil  paperets ,  indignes  de 
nostra  merescuda  anomenada  de  bons  y  lleyals,  que  férem  ab  tòtas 
las  nacions;  tothom  sap  còm  al  li  esplotà  la  mina  sota  'Is  peus  del 
Príncep  de...  de  tot  lo  que  vullau  fora  de  la  Pau;  y  molts,  en 
fi,  seran  los  que  ja  que  m  justifiquin ,  disculpin  bona  cosa  à  Fer- 
ran YII,  sa  hipocresia  y  sòn  cinich  menyspreu  de  nostre  poble ,  atesa 
r  instrucció  y  Ms  afrancesats  eczemples  entre  que  cresqué. — Axó  se 
m'  ha  ocorregut  dir,  y  no  penso  insistirhi  més,  car  es  punt  en  que, 
còm  dech  guiarm*  hi  per  mòn  sentit ,  no  diria  res  de  nou,  y  en  lo  ja 
sapigut  m'  esposaria  à  embolicar'  hi  mols  disbarats. 

Sia  còm  se  vulla,  lo  fet  es  que,  un  cop  passada  la  tempesta,' En 
Roch  que,  à  despit  de  las  punxadas  que  rebia,  's  frisava  per  conti- 
nuar, digué. —  « Ab  voslé  no  s'  hi  pot  parlar  formalment, » —  y  ell 
matex  fou  lo  qui  tornà  à  enfilar  T  agulla ,  vist  un  moviment  que  feu 
lo  jove  metge  per'  alsarse. 

—  Es  à  dir,  que  vostè  creu  que  arri  vara  un  dia... 

—  Pera  nosaltres  arrivarà,  sí:  pera  França  es  arrivat  ja.  Dèu  farà 
qu'  aqui  Espanya  no  s'  hajan  de  presenciar  los  estragos  que  vénen 
succehint  à  1'  altra  banda  de  Pirineus ,  per  més  que  sembli  que  mil 
causas  poderosas  estan  empenyadas  en  voler  fer  derramar  la  sang 
à  doll. 

—  |Y...  qui  'n  serà,  si  acàs,  lo  responsable? 
— Pregunteuho  à  gent  més  elevada  que  jo. 

— No,  nó: — digué  'N  Roch  moguent  lo  cap,  y  pegant  ab  una 
ma  sobre  '1  pla  de  T  altra  —  à  qui  deu  preguntarse  os  als  malehils 


27 


-^(  210  )>- 
dexcbles  de  Y  infern ,  que  fan  ploure  una  pedrcíjada  de  malas  doc- 
trinas  per  lot  arreu. 

—  Llàstima  es  certament  que  la  pedregada  cayga ,  Roch !  No  prc- 
tench  lo  contrari:  emperò,  si  'm  permeteu  convertir  en  alegoria  vos- 
tra comparansa  ó  metàfora,  us  diré  que  la  pedra  cau  barrejada  ab 
molta  d'  aygua,  y  còm  que  la  sequedat  es  mollissima ,  fa  moltissim 
més  bé  la  pluja  que  rega  y  fertilisa ,  que  la  pedregada  que  capola  y 
malmet.  Y  encara ,  si  no  's  fes  pesada  y  ridicula  la  meva  alegoria,  us 
diria  que  la  matexa  pedregada  en  si  fa  algun  bé  ab  lo  fet  de  destruir 
malas  planlas  y  plantas  parasitas.  —  Jo  no  m*  avinch  ab  que  Y  home , 
converlintse  ab  una  espècie  de  dòu,  endeuhantse  (si  es  bó  '1  verb)  de- 
clari à  sòn  falible  criteri  independent  de  tot  jou ;  però  tampoch  puch 
tol-lerar  que  vejam  las  cosas  mès  distintas  formant  una  confusió  irri- 
tant. 

—  Confusió  irritant!...  Té  raho,  Doctor  Monserdar;  tant  irritant, 
que  si  Déu  no  hagués  dit  que  may  mes  vindria  M  diluvi...  ara... 

—  Ara  no  vindria  perquè  ara  no  es  Y  humanitat  la  pecadora,  còm 
en  aquell  temps:  ara  podran  ésser  uns  quants  homes  los  vilsy  mise- 
rables que  *s  declarin  sòls  la  guerra  mes  horrible  à  sí  matexos,  al 
declararia  a  Dèu,  però  la  humanitat  entera  se  sent  filla  d'  Aquest,  y 
d'  aytal  creensa  vénenli  tòlas  las  gcnerosas  aspiracions  que  la  aní- 
man.  Y  si  no,  aneu  mirant:  al  costat  d'  un  picament  de  mans  al 
Vici,  mil  coronas,  mil  llorers  y  paumas  a  la  Virtut. 

— Engany,  engany:  —  respongué  En  Roch  ab  ullada  ficsa — se 
comensa  pèl  Rey,  còm  ha  fet  vosló,  se  seguex  per  la  clerergía  y  la 
noblesa  y  s*  acaba  per  la  propietat.  Del  Rey  se  diu  ..  vostè  ho  sap! 

— Qué  va  massa  a  cassera.-.  y  es  la  veritat;  que  manté  còm  a 
privat  à  un  home  a  qui  tragué  del  palau  sòn  pare  Carles  III,  per 
mòlt  fundadas  suspitas,  que  la  vergonya  no  permet  dir...  y  es  cert; 
se  diu  que  ha  destituít  a  n*  En  Floridablanca  per  instigacions  de  sa 
esposa,  à  n'  En  Floridablanca  ^ho  enteneu?  à  Y  espanyol  que  ab  més 
energia  fèu  cara  a  França  en  las  conmocions  qu*  encara  duran  y 
duraran,  a  Y  home  que  més  greument  sentí  la  fugida  (lel  Rey  Lluis 
setzè  ab  sa  familia  y  tant  amatent  fou  a  protestarnc  enèrgicament 
devant  lòt  Paris... 


~<{  211  )*- 

—  Ha...  acabat? 
— Sí,  senyor. 

—  Donchs...  parlem  ara  de  la  clcrergía. 

— No  'n  parlem,  perqiió  per  cap  preu  dar  voldria  lloch  ó  con- 
juntura a  vostra  suspicàcia  pera  que  'm  tractàs  d*  heretje.  Feu  bèn 
fetas,  mòlt  bèn  fetas  dins  vostra  consciència  duas  distincions:  la  de 
lo  corporal  de  lo  espiritual ,  y  la  de  clero  de  pobles  y  clero  de  ciu- 
tats ò  cor,  y  digueu  vos  matex  quant  vos  apuntarà  vostr'  esperit  de 
justicia. 

— Y...  deia  noblesa,  que  hi  ha  que  dirne,  senyor...  Lulero? 

—  De  la  noblesa,  senyor...  vell,  hi  ha  que  dirne  tant  de  bé  còm 
vos  dictin  las  ganas  de  riure.  Trayeune,  còm  ha  fet  nostra  imalge... 

—  ^DeDèu? 

— No,  de  'N  Godoy,  la  noblesa  que  honrarà  la  memòria  de  sòn 
pare,  y  digueume  després:  ^qué  ha  fet,  ni  que  pot  fer  T  ignorància 
de  nostres  marquesos,  barons,  duchs  y  arxi-duchs,  si  es  que  n'  hi 
haja?  Ab  una  paraula,  la  noblesa  que  té  per  cosa  digna  tractarse  y 
rebre  mercès  d'  homes  còm  En  Godoy  es  digna  de  lòt ,  fora  del  tí- 
tol de  noblesa. 

—  i  Ja ,  ja ,  jal  —  fèu  En  Roch  ab  una  rialla  violenta  y  nerviosa. 
—  Y  dels  propietaris ,  què  hi  ha  que  mossegar? 

—  Qu   es  axó  de  propietaris?  —  intervingué 'N  Ramon. 

Y  s'  acostà  ab  En  Vicens  al  grupo  dels  dos  disputadors.  Jo  tam- 
bé m'  hi  atansí. 

—  Dels  propietaris — digué  lo  metge  trayent  un  cigarro-puro  de 
la  botxaca,  qu'  encengué; — no  hi  ha  que  dir  sinó  que  s'  empenyan 
un  poch  massa  en  prescindir  de  la  demés  geftt  que  constituhexen  la 
Societat.  Còm  possehexen  la  tcrra^  qu*  es  realment  mare  de  tota 
riquesa,  possehint  la  mare,  dich,  cometen  T  inconcebible  aberra- 
ció de  burlarse  dels  fills  ó  fillas  un  poch  massa.  —  Y  sinó  I  'cc- 
zemple  1  tenim  bèn  prop.assi  à  la  vila  matex  (hont  sia  dit  entre 
paréntessis,  me  n*  iré  d*  aqui  à  un  moment,  puix  es  mòlt  tart  y 
la  germana  *m  renyaria);  vostès  s*  empenyan  en  que  só  rodój  pura 
y  simplement  perquè,  visquent  entr'  ells,  los  aprecio.  Y  sinó,  par>- 
liiime  ab  franquesa,  corresponent  à  la  meva:  ^Si  à  Banyolas  hi  ha.- 


^<(  212  )s^ 
guós  altre  metge,  ó  sí  1  de  Cornellà  no  fòs  tant  lluny,  me  vindrian 
a  cercar  a  mi ,  ni  per  F  insignificant  esgarrinx  d'  una  minyona  del 
servcy? 

En  Roch,  En  Ramon  y  En  Vicens  se  miraren  recíprocament,  y 
cap  d'  ells  contestà.  Lo  jove  metge,  alsantse,  posantse  1  barret  y 
fent  una  mitja  rialla: 

—  Est  silenci  —  prosseguí — dóna  la  millor  rahó,  lo  mès  indup- 
lable  assentiment  à  lo  que  jo  dich.  Los  propietaris  {cayruts)  tenen 
un  in-nat  menyspreu  envers  los  qui  viuhen  de  llurs  cullitas.  À  n'  En 
Roch  li  he  sentit  dir  à  dotzenas  de  vegadas :  <  home  rodó  ni  pera 
morirse  és  bo  > ,  y  T  he  vist  guaytar  ab  complacencia  cosas  que  con- 
tradexan  manifestament  la  bondat  de  son  cor.  Ara  bé:  mentre  aytal 
succehesca,  mentre  los  propietaris  nó  de  Banyolas,  mès  de  tòtas 
bandas ,  no  s'  avesin  à  respectar  y  considerar  lo  matex  à  Y  home  que 
rega  ab  sòn  suor  la  terra,  que  al  que  rega  ab  ell  un  taler,  una  pa- 
ret ó  un  tauló ,  las  cosas  iran  malament.  Quant  un  dia  las  classes  so- 
cials arrivin  à  agermanarso ,  ab  la  desaparició  dels  gremis  vindrà  lo 
progrés  de  Y  indústria.  Mentre  axis  no  sia,  ho  repeteseh  y  bo  re* 
petiré  milt  voltas,  las  cosas  iran  malament. 

—  i  Sap  cóm  iran  malament  las  cosas? — digué  'N  Roch  rermef! 
còm  una  grana,  y  prenguent  al  metge  per  ta  solapa  —  ^Sap  com  iran 
malament?  Tant  còm  hi  haja  una  taifa  de  metges  esbojarrats  com 
vostè  que,  eomensan  per  distingirse  duhent  los  cabells  curts,  y  de- 
xantse  pel  sota  1  nas,  y  acaban  per  dir  mal  de  tot,  ecceptada  la  ma- 
re que  'Is  parí. 

Jo  'm  veya  venir  resultat  de  tols  estos  dicteris  ab  que  esclatà  En 
Roch ,  alguna  baralla  tremenda ,  mès  per  fortuna  succehí  tòt  ïo  con- 
trari de  lo  que  jo  'm  temúi.  Lo  senyor  metge  s*  acostà  à  n'  En  Roch^ 
li  passà  un  bras  pèl  coll,  ab  Y  altra  ma  sota  la  barba  féu  [alsarli  '1 
cap,  y  li  digué: 

— Roch,  percureu  que  no  hajau  de  tornar  à  tastar  Y  acetat  de 
morfina. 

En  Roch  se  desprengué  del  cfoctor,  y,  miràntsel  breus  moments  f 
li  fèu  una  creu  diguent: 

—  Es  una  viva ,  una  vívissíma  llàstima  que  una  carn  tant  blanca  ^ 
jòvc  y  tendra  còm  la  de  voslc,  haja  de  cremar  à  Y  infern! 


-t(  213  )»- 
Després  de  dit  axó,  s'  adonà  de  mi,  y  digué  mudant  de  tó: 
— Y  ara  que  hi  penso !  aquest  baylet  deu  habers'  ho  escoltat  tot !..- 

—  Bé  ho  só  fet ;  —  digui  jo. 

— i  Es  lo  noy  que  t'  has  arreplegat,  tú  Vicens? 

—  Sí,  Roch,  lo  matex;  —  respongué  mòn  pare. 

—  Sembla  escutarit;  —  digué  '1  metge  mirantme. 

— Massa  ho  serà  ell,  si  1  sent  gayre  à  vostè;  —  respongué  'N 
Roch. 

—  Bo  es  que  'm  senti;  —  replicà  *1  doctor,  ja  que  haurà  de  viure 
en  lo  setgle  xix. 

Àssó  dit,  s'  estirà  per  avall  la  llarga  armilla,  se  donà  un  parell 
d'  espolsadas  à  las  calsasab  lo  corresponent  mocador  brodat,  à  íi  de 
tràuren  la  cendra,  y  exi. — Al  cap  de  cinch  minuts  sentirem  la  fressa 
que  movia  4  trotar  de  sa  cavalcadura  al  allunyarse  vers  Banyolas. 


VI. 


Escenas  cóm  la  que  acabo  de  recordar  se  repetiren  una  pila  de 
vegadas,  ab  lo  transcurs  del  temps.  — Mòlts  estranyaran  que  '1  met- 
ge no  se  'n  cansàs,  però  precisament  s'  esdevingué  tot  lo  contrari: 
còm  mes  crexia  En  Roch  ab  tossuneria,  major  era  T  amabilitat  y 
finura  del  doctor;  y  's  compren  bè  que  fòs  axis,  car  després  que  la 
joventut  s'  es  aturada ,  cada  jorn  se  posan  més  sobre  si  lo  seny  y  'I 
cor  fins  à  certa  edat;  mes  després  d'  esta,  cada  mes  sol  ésser  (salva- 
das  eccepcions  còm  la  d*  En  Vicens  y  altras)  una  cantitat  de  verí 
que  's  barreja  ab  los  bons  sentiments.  — Jo  comprench  qu'  ha  d'  es- 


-^i  214  )3- 
ser  mòlt  difícil,  y  fins  si  voleu  cremador,  tenir  que  censurar 
'1  època  en  que  s'  hi  han  viscuts  sexant'  anys,  y  alabar,  en  perjudici 
d'  ella ,  la  que  vé  y  en  la  qu'  es  probable  no  viuren'  hi  més  d'  una 
vintena,  anant  mòlt  bè;  y  es  axó  tant  més  sensible,  en  quant  los  pro- 
gressos ó  adelantaments ,  que  'Is  temps  nous  portan,  han  d'  ésser 
mòlt  manifestos  y  proíitosos  à  la  gent  en  general ,  pera  que  V  ancia- 
na en  particular ,  cremada  ab  llur  novetat ,  no  'n  renegui.  —  Però , 
repetesch,  lo  metge  Monserdar  no  refugia  may  la  discussió. — Moltas 
vegadas  En  Roch ,  després  d'  ella ,  y  mentre  sopavam ,  feya  à  n'  En 
Ramon  preguntas  còm  las  següents : 

—  Qui  ha  tinguda  la  rahó  avuy?  ^No  diu  ell  que  lòt  es  qüestió 
de  memòria  mès  que  de  talent?  Donchs,  ^qué  m'  ha  respost  sinó  ta- 
rambanadas  y  ximplesas?...  Ha  tornat  a  retraure  lo  de  la  lley  salica 
— prosseguia  al  cap  d'  un  moment  d'  infructuosa  espera — y  n'  ha 
sortit  còm  un  gat  moll  ^no  fa?  M'  ha  arrivat  à  fer  verdadera  pena.  Jo 
me  só  enterat  bè  del  fet ,  y  tota  sa  parleria  se  n'  es  anada  al  bur- 
dell:  ha  hagut  de  convenir  ab  mi,  convinguent  ab  lo  que  s'  havia  ca- 
llat dias  ha.  Si,  sí:  per  més  que  li  dolga,  V  arquebisbe  de  Toledo  y 
altres  perlats  aconsellaren  al  monarca  T  abolició  de  dita  lley,  y  ^que 
*m  fa  a  mi  tòt  lo  altre?  Los  bisbes  tenen  mes  seny  que  toia  la  nació 
plegada. 

Per  lo  que  veyèu  ,  ell  s'  ho  guanyava  tot :  preguntas  y  respostas  ; 
acusació  ,  defensa  y  fallament  de  la  causa.  — Altras  vegadas  deya: 

—  Es  un  camp  perdut :  fins  los  manca  la  bona  fé.  Li  sò  dit  que 
contés  los  centenars  de  preberes ,  capellans ,  frares  y  monjos 
que  han  hagut  d'  arrencarse  íi  fugir  de  la  perversa  república  gavalxa, 
y  équé  m'  ha  contestat?...  Que  ten  las  desgracias  es  quant  se  veu 
mès  admirable  y  digna  d'  estima  la  nostra  Relligió.»  iVaya  una  ma- 
nera d'  argumentar  !  Si  no  me  n'  haguessen  ensenyat  mes  al  Collell, 
estaria  jo  pla  bèn  fresch...  ;  Quin  desgavell  do  cap  !  quin  desgavell ! 

A  ests  y  altres  moltissims  mes  monòlechs  per  T  estil ,  que  podria 
citarvos  ,  En  Ramon  contestava  ab  signes ,  que  lo  matcx  podian  ju- 
dicarsc  de  conformitat  que  de  desaprobació.  —  En  quant  d  mon  car 
pare  adoptiu,  menjava,  bebia,  taral-lejava  alguna  tornada  de  canso  de 
baix  en  baix.  fumava  tranquilanicnt ,  ó  'm  deya  quelcom  a  íi  d*  evilai' 


-f(  215  )*5- 
qu'  En  Roch  repetís  la  reprelicnsió  que  'm  donii  un  jorn  en  que  me 
'1  mirava  ab  la  boca  badada  de  massa  prop. 

Emperò  de  lots  modos  ,  lo  fet  es  que  jo  anava  cresquent  y  posant- 
me  mes  bò  cada  dia'ab  bons  ayres,  bona  vida  y  bon  eczercici  corpo- 
ral. Ab  set  ó  vuyt  mesos,  lo  gech  ja  *m  pctilejava  de  sota  T  axella , 
y  ab  un  any  fins  la  barretineta  tenia  certa  resistència  de  mal  agrahi- 
da  a  ficarssem  al  cap.  Veritat  es  que  ma  espessor  de  negres  cabells 
era  mòlta.  —  No  descuydém  lo  millor.  En  Vicens,  que  sabia  poch  ó 
mòlt  de  lletra  ,  aprofitant  las  mòltas  estonas  que  se  'ns  oferian  al  en- 
gegar ,  m'  ensenyà  los  primers  rudiments  de  lectura  y  escriptura  , 
després  dels  quals  me  n*  aní  aprenguent  ab  mòlta  facilitat ,  fins  arri- 
var  à  perfeccionar  mon  pobre  y  dols  mestre.  Encara  m'  apar  tenir 
entre  mos  dits  las  Faulas  (T  Isop  ab  que  aprenguí  à  confegir 
y  de  que  vaig  arrivarne  a  apéndren  mòltas  de  cor.  L'  amo  Ramon  , 
que  ho  veya  ,  axis  còm  la  joya  d'  En  Vicens,  à  qui  materialment  li 
queya  la  baba  senlintme  ,  me  'n  feya  recitar  alguna  sempre  que  à 
visitarnos  venia  lo  senvor  Abat  del  Monestir.  —  Però  sobre  tot  ab 
lo  que  jo  era  més  fort  era  ab  doctrina  :  tanta  'n  sàpigues  ara  !  Los 
dons  del  Esperit  Sant ,  las  ohras  de  misericòrdia ,  y  'Is  pecats 
capitals  los  sabia  despert  y  adormit.  Mòn  pare  'm  deya  : 

—  Si  tòn  bon  comportament ,  si  f  aplicació  no  'm  tragués  deu 
anys  de  sobre  ,  còm  me  trau  ,  sò  cert  de  que  'm  moriria  aviat. 

Efectivament :  aquell  asma  que  '1  jorn  en  que  '1  conegui  'm  fèu 
tanta  pena  ,  li  anava  cresquent  cada  dia  mès ;  y  sort  de  la  molla  son 
que  jo  gastava  ,  que  sinó  haguera  hagut  d'  accedir  als  desitxs  del 
bon  vell ,  que  volia  pastís  jo  a  altra  cambra ,  dexant  la  dolsa  costum 
de  dormir  a  sòn  costat. 

Haurà  notat  de  segur  algun  maliciós  que  no  faig  menció  de  \  Ag- 
neta ,  y  tal  volta  sa  malícia  no  es  del  tòt  infundada.  Consti ,  no  obstant , 
que  en  la  primera  època  ,  que  direm  ,  de  ma  estada  à  la  casa  ,  jo  es- 
timava à  la  donzella...  i  qué  us  diré  *?  còm  estima  un  germà  petit  à 
la  germana  gran  que  li  es  padrina  :  una  cosa  axis  ,  ab  la  sola  dife- 
rencia de  qu*  ella  no  'm  permelé  may  tractaria  de  vos.  —  Axó  per 
ara  ;  mès  lart...  no  somrigueu  :  ploreu  ó  llagrimegéu  ,  si  acàs  al 
adelantar  vostres  pressentiments. 


-^(  216  )»- 
La  noya  que  ,  com  sabeu  ,  tenia  un  any  y  pico  mès  que  jo  ,  ana- 
va fentse  mès  bella  y  gentil.  Tothom  esclamava  al  miraria,  y  mòlts  al 
véurela  simplement : 

—  Es  un  pom  de  flors  ! 

Jo  me  la  guaylava  y  trobava  que  '1  ditxo  era  pobre ;  y  si  m'  ha- 
guessen  preguntat  qu'  es  lo  que  'm  semblava ,  no  haguera  fet 
més  que  tornarme  roig,  sens  saber  ab  que  acompararla.  —  En  las 
obras  bonàs  sobre  tot  era  quant  més  ensisadpra  'm  semblava  :  al  ac- 
te de  fer  almoyna  als  pobres,  adobant  las  espellinsadas  faldillas  d'  al- 
guna vella  miserable  ;  rentant  la  cara  à  n'  algun  bordegasset ,  men- 
tre anava  menjantse  un  crustó  de  pa  ,  que  dexava  damunt  d'  una  pe- 
dra à  fi  de  que  no  la  destorbas  en  sa  caritativa  operació  :  en  ï  es- 
glésia, y  a  r  instant,  sobre  tòt ,  en  que  ajupia  *1  cap  ,  axoc^va  una 
ma  ,  y  ab  V  altra  's  picava  '1  pit ,  mentre  '1  capellà  alsava  Nostr'  Amo; 
fent  mitja  ó  randa  ;  senyalant  las  pessas  de  roba  de  la  casa  y  comen- 
sant  d  donar  ab  blana  veu  algun'  orde  a  las  minyonas,  tòt  posanlse 
'Is  mangots.  L'  estich  veyent  y  la  veuré  sempre ,  còm  veuria  un  se- 
rafí  que  baxés  del  cel  entre  blanchs  celatjes.  —  Y  si  axis  la  contem- 
plava Ms  jorns  feyners  ,  qué  diré  del  dia  de  festa  ?  —  Jo  solia  anar 
ab  En  Vicens  a  missa  matinal ,  però  mòlts  diumeujes  tomava  a  la 
major  ó  à  alguna  de  baxa  ab  V  amo  Ramon  y  ella.  Ella  y  jo  ajiavam 
devanters  a  sòn  pare ,  que  de  tant  en  tant  s'  aturava  pèl  camí  à  mi- 
rarse  la  vianda ,  servintse  de  sòn  bastó  barnissat  ab  daurat  pom.  En 
semblant  operació  Y  escometia  amigablement  alguna  persona  cone- 
guda ,  y  s'  aturava  un  moment  mès  à  dir  quatre  cosas  sobre  las  malas 
anyadas  que  's  preparavan. —  L'  Agneta  y  jo  V  esperavam  ,  y  jo  , 
aprofitant  sas  distraccions ,  contemplava  de  reguli  las  grossas  arre- 
cadas  d'  or  y  pedras  que  duya  ella  y  li  penjavan  per  fora  de  la  blan- 
ca mantellina  que  ,  cóm  una  montanyeta  de  neu  ,  li  baxava  de  ran 
de  r  escarpidor.  —  Després  arrivavam  vora  la  plassa  del  Monestir. 
En  Ramon  ficava  M  bastó  en  V  aygua  ( que  passa  llepant  las  pedras 
rentadoras )  y  movia  lo  cap  ab  disgust : 

—  Anam  de  mal  a  pitjor!  —  deya  tristament  —  y  si  fòs  sòls  per 
aqui...  però  es  per  tòt  arreu  :  aquesta  misèria  es  general. 

—  Si ,  parc  ?  —  preguntava  V  Agneta  ab  candida  tristesa. 


-^(  247  )i- 

—  Si ,  filla  meva  ,  si.  i  Recordas  ans  (T  ahir  la  carta  que  ^m  va* 
reu  dur  ab  la  Justa  ,  de  la  vila  ?  Donchs  era  d'  aquell  raèu  intim 
amich  Feliu  Riba  de  Mauresa  ,  que  vingué  ara  tres  anys  a  la  festa 
major.  M'  escrivia  que  tòt  allò  està  també  perdut,  si  Deu  bo  hi  mira. 

—  Pobre  senyor !  —  respongué  V  Agneta —  tant  que  's  divertí !.., 
Fins  volgué  encantar  pa  ,  à  la  poita  de  Y  església  ,  oòm  los  pagesos. 
í  Vos  recordau  de  lo  mòlt  que  hi  riguérem  ?  Si  de  la  coca  qu'  en- 
cantava no  li  *n  voilian  donar  lo  qu'  ell  s*  havia  íicat  al  cap  ,  anava 
dient'  bi  pera  si ,  y  après  havia  de  quedarsela.  Molts  pobres  ne  di- 
gueren be. 

En  Ramon  va  mitx-enlemirse  y  T  Agneta  continua  : 

—  i  Quin  home  tant  bonatxàs  !...  Cap  any  he  plorat  tant  quant 
se  'n  van  los  forasters  de  casa ,  passada  la  festa,  còm  aquell,  y  axò 
que  no  hi  tinguérem  la  cosina  de  ca  'N  Frèxach  y  4s  de  ca  'N  Sal- 
mó ,  que  son  los  qui  'm  racan  mès.  —  Vos  recordau  còm  me  tingué  à 
la  falda?...  M'  agradava  en  tòt ,  fora  ab  una  cosa. 

—  Yes? 

—  Que  'm  feya  massa  patons.  Vos  no  me  n^  lieu  dats  may  tants 
(dientme  que  es  una  mercaderia  cara)  còm  me  'n  feu  ell  ab  las  tres 
diadas  de  festa. 

En  Ramon  me  mirà  somriure  ;  T  Agneta  segui  1'  acció  de  9Òn  pa- 
re y  ,  fent  veure  que  s*  enfadava  de  que  jo  rigués,  me  bentà  una  nate- 
ta  ,  que  'm  féu  posar  serio  primer,  y  després  riure  mès  qu*  ans  de 
dàrmela. 

Arrívavam  à  la  portalada  de  T  església  ,  hont  bellugava  un  jardí 
de  barretínas ,  vermellas  la  msgor  part.  Los  pagesos  seyan  ,  estavan 
drets  y  conversavan.  Los  qui  'ns  veyan  ( qu'  eran  tantost  tots )  salu- 
davan  ab  mòlt  respecte ,  y  algun  bordegasset  venia  à  fer  una  festa 
à  r  Apeta  ,  y  à  rébren  un  parell  de  sos  llabís  y  mans  ;  y  se  'n  tor- 
nava satisfet  al  costat  del  sèu  pare  ó  avi,  que  li  signava  à  la  noya  rient, 
y  li  parlava  après  à  cau  d*  orella.  —  Passavam  la  respectable  por- 
talada rodona  ,  mòlt  ben  trevallada  ab  ornaments  de  pedra  y  dos  me- 
nas  de  xiprés  de  lo  matex  enmotllats  à  cada  banda  d'  ella  ,  baxa- 
vam  los  quatr'  escalons ,  tòt  trayentnos  las  gorras ,  y  entravam  à 
r  església ,  que  per  ara  us  diré  sòls  qu'  era  espayosa  y  mòlt  impo- 

28 


-^(  218  )^ 
nent.  Mès  lart  vos  ne  Tarè  una  descripció  mes  ó  menys  acerlada. 
Mentre  deyan  la  missa ,  jo  lingia  tenir  los,  ò  que  no  eslava  bè  age- 
nollat ó  assegut  ,  segons  me  trobava  ,  ó  feya  veure  que  un  petit  so- 
roll de  res  me  distreya  pera  poguer  llambregar  a  V  Agnela.  Alguqa 
dona  devota  'm  feya  : 

—  Estaràs  quiet  ?  May  habitas  !  —  Mès  axò  no  la  privava  de  dir 
a  alguna  seva  comare  de  bax  en  bax  : 

—  Digau  lo  que  vullau  :  no  hi  ha  una  xicotela  mès  ben  tallada 
que  la  pubilla.  Al  sentir  jo  est  merescut  elogi ,  oblidava  enterament 
la  reprensió  que  la  galant  dona  m'  havia  dada ,  y  íins  al  cxir ,  per  podi 
que  'm  llegués  ,  T  avisava  de  que  duya  la  caputxa  torla  ó  lo  que  íòs. 

No  pretench  justificar  mas  distraccions  ,  però  jo  pensava  : 

—  Ja  has  ohida  la  primera  missa. 

Al  exir,  soliam  trobar  prop  del  pas  de  la  porta  a  Y  oncle  Roch  , 
que  se  las  havia  ab  algú.  En  Ramon  anava  ú  tocarlo  ab  lo  cap  del 
bastó  y  li  deya  ,  fingint  veu  fredaluga  : 

—  Anem  ,  oncle  ;  ja  ho  acabareu  d' aclarir  dimecres  vinent,  qu'  es 
festa.  —  A  lo  qual  En  Roch  contestava  : 

—  Sí:  ja  vinch  tòt  seguit.  —  Però  sempre  Irigava  bona  eslona 
mès  ,  lo  que  feya  que  haguesstm  d'  anar  mòlt  poch  a  poch  nosaltres, 
y  ell  mòlt  depressa  depressa ,  per'  atraparnos. 

Arrivavam  a  casa  y  dinavam  tranquüament.  Après  deyam  un  dels 
dos  rosaris  ,  feyam  ó  no  feyam  mitja  horeta  de  mitxdiada  y  En  Roch 
y  En  Vicens  (quiscun  per  son  cantó  ,  còm  se  suposa)  solian  anàrsen 
a  la  vila  a  practicar  sas  devotas  y  no  devotas  diligencias,  consistents 
las  primeras  en  rosari  ,  via-crucis ,  elc.  y  las  segonas  en  visitar  al- 
gun amich  y  rebre  noticias,  que  pocas  vegadas  s'  avenian  en  lo  fon- 
do y  may  en  la  forma.  —  L'  amo  també  solia  anar  à  practicar  las 
suas  d'  amo  à  cavall  uns  diumenges  ,  y  altres  a  peu.  —  Jo,  fora 
d'  un  dia  qn'  altre  qu'  exis  ab  En  Vicens  ,  romania  à  casa.  La  may- 
nada  de  ca  1  masober  ó  masobers  me  cridava  pera  jugar.  —  Hu  dels 
baylels  se  semblava  un  xich  a  T  Àngel ,  per  lo  que  jo  T  estimava  es- 
pecialment. —  Jugavam  à  bòlit ,  a  la  cuyt ,  a  palet ,  a  tót  lo  que  sa- 
biam,  fora  à  amaga-esquenas  y  à  cudony,  perquè  un  dia  En  Faló 
bentà  una  esquenada  à  n'  En  Martiria ,  que  li  produhi  una  malaltia , 
encara  que  de  poca  cosa. 


<  219  )í- 

Me  sembla  estarm'  encara  amagant  pèl  milx  d'  un  canamtrr , 
com  un  lladrcgot ;  que  continch  lo  respir ,  que  m*  ajoco ,  em- 
petitintme  còm  lo  gat  do.  casa  quant  se  cargola.  Primer  no  senio  res, 
perq  malehesch  lo  ventijol  que  fa  córrer  laa  fullas  pèl  cim  de  terra. 
Passa  una  estoua...  c  Ja  't  tinch  :>  sento  que  crida  una  veu  triomfant  : 
jo  desconfio  de  sa  veracitat ;  trach  un  poch  k)  nas  y  veig  que  no  ba 
estada  una  traydoria  sinó  qu'  es  cert  que  hi  ha  ja  una  víctima.  ;Còm 
respiro  a  las  horas  !  jMe  manca  V  ayre!...  Llàstima  que  'I  canam  y 
demés  vianda  haja  de  pagar  T  entussiasme  de  ma  alegria  ,  puix  me 
poso  a  córrer  sens  pensar  ab  res  mès  qu'  ab  lo  pantetx  que  se  m'  es- 
pera altre  cop  ,  quant  seré  amagat  a  la  banda  ó  endret  oposat  al  pri- 
mer amagatall.  Mès  lo  noy ,  al  qui  toca  amagar  es  mès  trulxa  que 
bonich  ,  y  deu  liaber  comprés  moo  intent ;  V  ulfada  'm  deu  haber  es- 
tada traydora  ;  dech  haver  guaytat  ab  massa  ficsesa  lo  lloch  hont  pen- 
so amagarmc.  —  Ja  hi  so  arrupit...  sento  una  passa...  duas  ,  tres  : 
lo  xicotet ;  pera  que  jo  no  fuja  : 

—  Me  calxo  ab  mi !  —  diu.  —  Aqui  pla  que  hi  haurà  ningii ! 

Però  mentre  tant  se  m*  acostà  de  puntelas...  jo  'I  sento  prop...  la 
sang  se  *m  gela  ;  lo  cor  me  bat  furiosament ;...  m'  axeco  determinat 
a  fugir  ;  mès  ell ,  qu'  es  pus  llest  que  jo  ,  me  toca  un  xich  de  la  ro- 
ba y  diu  :  —  cTocat.  — *>  Jo  llavors  ,  aparentant  pensar  que  jugam 
a  cudony  ,  vaig  pera  bentarli  alguna  esqueuada,  però  ell  me  diu 
blincantse : 

— Àxó  no  s'  hi  val:  jugam  à  la  cuyt  no  pas  à  cudony. 

Tot  axó  es  dols  còm  la  mel  pera  la  memòria!... 

Y  si  us  deya  que  després  sol  comparexer  T  Agneta;  qu'  ella  es  la 
que  fa  las  palletas  pera  veure  qui  amagarà,  quant  algun  pobre  ho  ha 
fet  infructuosament  massas  estonas;  si  us  deya  que  'n  la  seva  faldsr 
posava  'I  cap  lo  desgraciat  que  tenia  la  fortuna  d'  amagar?  que  ab 
sas  mans  li  tapava  'Is  ulls  ,  pera  que  no  veges  per  quin  cantó  anavan 
los  altres  ,  qué  diriau  ?  —  No  diriau  que  no  hi  ha  edat  que  tinga  la 
meytat  de  la  dolsor  que  té  I'  ignocencia?  ^No  us  planyeriau  de  que  '1 
cor  de  T  infant ,  preveyent  T  esdevenidor ,  no  disfruli  mes  ab  sa  in- 
fantesa, no  s'  adonga  dels  goigs  que  res  podrà  substituir?.,. —  Doneu 
una  ullada  à  vostres  passarls  jorns  de  primavera ,  y  pobres  de  vosal-. 


-<  í220  )»- 
Ues  ,  pobres  ,  si  no  derramau  Uagrinias  d'  anyoramenl ;  senyal  que 
teniu  axutas  las  fons  d'  aquestas. 

Cansats  de  jogar ,  feyam  una  brenada  sota  del  noguer  tols  plegats, 
rient  y  fent  tabola:  cada  ha  contribobia  ab  la  part  que  podia.  Grida- 
vam  à  las  noyas  que  passavan  agafadas  en  amplas  fileras  del  bras, 
saltant,  cap  à  ballas.  Las  convidavam  à  nostra  brena  y  alguna  d'  ellas, 
la  mès  entremaliada,  se  'ns  acostava,  prenia  soptadament  la  barreti- 
na d'  algun  de  nosaltres ,  la  llensava  en  mitx  de  la  rodona  y  s'  ar- 
rencava a  córrer  ab  las  altras:  però  afortunadament  semblant  eccés 
no  *s  repetí  gayre  dcsd'  un  dia  en  que  'ns  bi  férem  a  pedradas. 

Après  de  la  tarde  venia  la  vesprada ,  y  cada  hu  de  la  familia  parlava 
de  las  novas  que  havia  adquirit,  mentre  T  Àgneta  anava  posant  los 
gots  a  la  taula  que  acabava  de  parar  la  Justa  ó  la  Pauleta. — Jo  escol- 
tava la  conversa ,  ap»yat  mòn  colzo  en  la  cuxa  de  mòn  pare  Vicens. 

Los  francesos  anavan  adquirint  novellas  victorias  per  tot  arreu,  y 
jo  pensava  en  mos  pares,  però  sovint  me  distrcya  escoltant  la  con- 
versa ab  més  afany.  —  Sabia  qu'  en  mòn  poble  ningú  de  la  familia 
podia  anyorarme ,  y  en  quant  a  la  Susagna  y  a  F  Àngel  més  d' un  cop 
havia  sabut  qu'  esfavan  bons  per  medi  del  senyor  Rius  y  altres.  Inú- 
til es  dirvos  si  n'  encarregava  de  recados  per*  aquellas  duas  pcrsonas! 

Se  deya  que  Is  republicans  de  Fransa  havian  feta  sentir  la  planta 
de  lliïrs  peus  à  Y  Alemanya  ,  la  Bèlgica  y  V  Holanda:  T  Europa  en- 
tera tremolava  al  vèurels  y  'Is  hi  rendia  las  armas.  —  En  Roch  de- 
ya que  s'  acostava  'I  Judici  final,  y  que  sòls  mancava  un  Anti-Gríst; 
per  ço  quant  aparegué  mès  tart  En  Napoleon  Bonaparte ,  no  dupti 
de  la  fi  del  mon.  Y,  ab  tòt,  lo  mon  no  ba  finat,  segons  veyeu,  per 
mès  que.'s  conmogué  de  sol-arrel.  —  Ja  alashoras...  pera  sobre  tot 
més  endcvant,  dej'a  jo  entre  mi: 

-^  Si  'ts  republicans  fossen  tant  dolents,  còm  vol  suposar  En  Roch, 
Üèu  Nostre  Senyor  no  permetria  qu'  obtinguessen  tantas  victorias  còm 
obtenen. 

Y,  prescindint  de  mon  rahonament  infantil,  p  sentia  dir  al  jove 
toetge  Monserdar  que  <  la  guerra  agonitzava  ja;  que  *ls  fills  de  la 
llibertat,  igualtat  y  fraternitat  no  volian  desacreditar  per  mes  temps 
la  bondat  de  llurs  doctrinas,  que  la  pau  era  H  mot  qu'  exia  deia 


-4{  221  )i- 
liabis  de  tothom  des  de  'Is  Pirineus  als  Alpes ;  que  la  França  estava 
llassada  de  T  esgarrifament  de  veure  regats  de  sang  sòs  carrers  y 
plassas,  sòs  camps  y  boschs;  que  T  època  del  terror  havia  ja  fuyt 
pera  no  tornar  pus ;  que  las  guíllotinas ,  est  afront  sempitern  dels  po- 
bles, eran  cremadas  ja  ab  V  odi  mès  viu,  mès  digne  y  mès  sant, 
després  d'  haver  servit  pera  V  única  obra  justa  pera  que  servir  po- 
dian,  còm  era  guillotinar  als  qui  las  havian  aparelladas.  > 

Quant  lo  doctor  deya  axó,  En  Roch  se  veya,  i  despit  seu,  precisat 
i  convenir'  hi  ab  son  silenci. 

Però  ans  d'  arribar  a  la  tant  suspirada  pau ,  mercè  sobre  lot  à 
r  insistència  dels  prínceps  Alemanys,  necessari  es  que  us  conte 
alguns  rasgos  finals  de  la  guerra  d'  Espanya  ab  la  República  francesa, 
mès  que  haja  d'  adelantar  algunas  fetxas. 

L'  any  1 795  havia  comensat.  A  tothom  li  semblava  qo'  ab  lo 
1794  era  passat  un  setgie;  fantas  eran  (as  penas  sufertas,  tanta  la 
sang  y  llagrímas  derramadas!  La  gent  posa  van  los  ulls  damunt  França, 
y  veyan  un  esbart  de  cors  generosos  clamar  per  T  bonra  de  Y  huma- 
nitat vilment  escarnida;  tothom  desitjava  <  veore  rentadas  las  b<H)a» 
ideas  de  la  sang  que  las  cubría  >  (segons  espressió  del  metge).  En 
Roch  no  era  d'  algun  temps  tant  incissiu ,  ni  eran  tant  amargants  sòs 
judicis  respecte  à  las  cosas  generals;  però  de  segur  que,  à  primera 
vista ,  no  suspitau  la  rahó  de  tal  cambi. 

Encara  'I  veig,  lòt  cordantse  las  cintas  de  sas  sabata» novas,  dient: 

—  Los  republicans  s'  avergonyexen  de  llurs  obras :  senyal  que  may 
han  tinguda  rahó. 

Assó,  còm  compendreu ,  ho  deya  nò  mentre  Rosas  estigué  sitiada 
per  mes  de  20,000  gavaigs,  ni  mentre  Augereau  tenia  avassallada  la 
vila  de  Figueras. 

Un  dia ,  sobre  tot ,  jo  'm  creya  bèn  bè  que  's  tornava  boig  d'  ale- 
gría.  Gracias  que  son  nebot ,  mòn  amo,  lo  calma  un  poch.  Me  refe- 
resch  al  24  de  Juny,  en  que  lo  general  francès  Scherer,  havent  in- 
tentat endinzarse  per  Catalunya ,  fou  reprès ,  acomés  y  complerlament 
derrotat  vora  'I  Fluvià. 

—  jHaig  d'  anar  a  visitarlo  encara  que  sapia,  aquest  ditxós  Pon- 
tós, ja  que  hi  han  dexada  la  pell  tants  centenars  de  gavatxots,  caps 


-*(  220  )i>- 
ires  ,  pobres  ,  si  no  derramau  llagrinias  d'  anyorament ;  senyal  que 
teniu  axutas  las  fons  d'  aquestas. 

Cansato  de  jogar,  feyam  una  brenada  sota  del  noguer  tots  plegats, 
rient  y  fent  tabola:  cada  hu  contribuhia  ab  la  part  que  podia.  Crida-- 
vam  à  las  noyas  que  passavan  agafadas  en  amplas  fileras  del  bras, 
saltant,  cap  à  ballas.  Las  convidavam  à  nostra  brena  y  alguna  d'  ellas, 
la  mès  entremaliada,  se  'ns  acostava,  prenia  soptadament  la  barreti- 
na d'  algun  de  nosaltres ,  la  llensava  en  mitx  de  la  rodona  y  s'  ar- 
rencava a  córrer  ab  las  altras:  però  afortunadament  semblant  eccés 
no  's  repetí  gayre  dcsd'  un  dia  en  que  'ns  hi  férem  à  pedradas. 

Après  de  la  tarde  venia  la  vesprada ,  y  cada  hu  de  la  familia  parlava 
de  las  novas  que  havia  adquirit,  mentre  T  Àgneta  anava  posant  los 
gots  à  la  taula  que  acabava  de  parar  la  Justa  ó  la  Pauleta. — Jo  escol- 
tava la  conversa ,  apoyat  mòn  colzo  en  la  cuxa  de  mòn  pare  Vicens. 

Los  francesos  anavan  adquirint  novellas  victorias  per  tot  arreu ,  y 
jo  pensava  en  mòs  pares ,  però  sovint  me  distrcya  escoltant  la  con- 
versa ab  més  afany.  —  Sabia  qu'  en  mòn  poble  ningú  de  la  familia 
podia  anyorarnftò ,  y  en  quant  à  la  Susagna  y  à  T  Àngel  més  d' un  cop 
havia  sabut  qu*  esfavan  bans  per  medi  del  senyor  Rius  y  altres.  Inú- 
til es  dirvos  si  n'  encarregava  de  recados  per*  aquellas  duas  pcrsonasl 

Se  deya  que  Ms  republicans  de  Fransa  havian  feta  sentir  la  planta 
de  llors  peus  à  Y  Alemanya  ,  la  Bèlgica  y  T  Holanda :  T  Europa  en- 
tera tremolava  al  vèurels  y  'is  hi  rendia  las  armas.  —  En  Roch  de- 
ya que  s'  acostava  '1  Judici  final,  y  que  sòls  mancava  un  Anti-*Grist; 
per  ço  quant  aparegué  mès  tart  En  Napoleon  Bonaparte,  no  dupta 
àe  la  fi  del  mon.  Y,  ab  tot,  lo  mon  no  ha  tfaiat,  segons  veyeu,  per 
mès  quc/s  conmogué  de  sol-arrel. — Ja  alashoras...  pera  sobre  tot 
més  endevant,  deya  ja  entre  mi: 

—  Si  'ts  republicans  fóssen  tant  dolents,  com  vol  suposar  En  Roch, 
Üèu  Nostre  Senyar  na  permetria  qu'  abtinguessen  tantas  victorias  còm 
obtenen. 

Y,  prescindint  de  mon  rahanament  infantil,  jo  sentia  dir  al  jove 
metge  Monserdar  que  <  la  guerra  agonitzava  ja;  que  Is  fills  de  la 
llibertat,  igualtat  y  fraternitat  no  volian  desacreditar  per  mes  temps 
la  bandat  de  llurs  doctrinas,  que  la  pau  era  H  mot  qu'  exia  dels 


-4{  221  )#- 
llabis  de  tothom  des  de  'Is  Pirineus  als  Alpes ;  que  la  França  estava 
llassada  de  T  es^arrifament  de  veure  rebats  de  sang  sòs  carrers  y 
plassas,  sòs  camps  y  boschs;  que  T  època  del  terror  havia  ja  fuyt 
pera  no  tornar  pus;  que  las  guillotinas,  est  afront  sempitern  dels  po- 
bles, eran  cremadas  ja  ab  T  odi  mès  viu,  mès  digne  y  mès  sant, 
després  d'  haver  servit  pera  F  única  obra  justa  pera  que  servir  po- 
dian,  còm  era  guillotinar  als  qui  las  havian  aparelladas.  > 

Quant  lo  doctor  deya  axó,  En  Roch  se  veya,  a  despit  sèu ,  precisat 
a  convenir'  hi  ab  son  silenci. 

Però  ans  d'  arribar  a  la  tant  suspirada  pau ,  mcrcé  sobre  tot  a 
r  insistència  dels  prínceps  Àtenoanys ,  necessari  es  que  us  conte 
alguns  rasgos  finals  de  la  guerra  d'  Espanya  ab  la  República  francesa, 
mès  que  haja  d'  adelantar  algunas  fetxas. 

L'  any  1 795  havia  comensat.  A  tothom  li  semblava  qo'  ab  lo 
1794  era  passat  un  setgie;  tantas  eran  (as  penas  sufertas,  tanta  la 
sang  y  llagrímas  derramadas!  La  gent  posavan  los  ulls  damunt  França, 
y  veyan  un  esbart  de  cors  generosos  clamar  per  V  bonra  de  V  huma- 
nitat vilment  escarnida;  tothom  desitjava  c  veore  rentadas  las  b<H)as 
ideas  de  la  sang  que  las  cubría  >  (segons  espressió  del  metge).  En 
Roch  no  era  d'  algun  temps  tant  incissíu ,  ni  eran  tant  amargants  sòs 
judicis  respecte  à  las  cosas  generals ;  però  de  segur  que ,  à  primera 
vista,  no  suspitau  la  rahó  de  tal  cambi. 

Encara  'I  veig,  lòt  cordantse  las  cintas  de  sas  sabata» novas,  dient: 

—  Los  republicans  s' avergonyexen  de  llurs  obras :  senyal  que  may 
han  tinguda  rahó. 

Assó,  còm  compendreu ,  ho  deya  nò  mentre  Rosas  estigué  sitiada 
per  mes  de  20,000  gavaigs,  ni  mentre  Augereao  tenia  avassallada  la 
vila  de  Figueras. 

ün  dia ,  sobre  tot ,  jo  'm  creya  bèn  bè  que  's  tornava  boig  d*  ale- 
gria. Gracias  que  sòn  nebot ,  mon  amo,  lo  calmà  un  poch.  Me  refe- 
resch  al  24  de  Juny,  en  que  lo  general  francès  Scherer,  havent  in- 
tentat endinzarse  per  Catalunya ,  fou  reprès ,  acomès  y  complertament 
derrotat  vora  'I  Fluvià. 

—  i  Haig  d'  anar  à  visitarlo  encara  que  sapia,  aquest  ditxós  Pon- 
tós, ja  que  hi  han  dexada  la  pell  tants  centenars  de  gavatxots,  caps 


-i{  222  >- 
escalfats!  —  esclama  En  Roch  tirant  per  aquí  en  enllà  una  cadira. — 
Oh  sí ,  sí:  (continua)  ara  cumplirc  d'  una  vegada  la  prometcnsa  d' anar 
a  la  Mare  de  Dèu  del  Mont. 

Dit  axó,  se  passejà  amont  y  avall  de  la  sala,  y  ni*  eslrenyé  en  sò:^ 
brassos,  me  dugué  a  coll  y  fins  feu  un  pató  à  T  Agneta. 

—  Sí,  Peret,  sí;  —  continua  dirigínlscra ,  còm  si  fos  jo  un  home 
fet  —  ab  quatre  miserables  diadas ,  tot  aquell  rebumbori  de  forsa  y 
poder  se  n*  es  anat  Fluvià  avall.  Se  'n  tornan  axelats,  y  na  crcch  que 
tingan  ganas  de  cercarnos  mes  bronquina.  Ab  quatre  dias  més  oele- 
jarém  la  Cerdanya,  y  que  tornin  à  fernos  passigolas.  Mon  cunyat  Fe- 
licià  ja  ho  deya:  t  vencent...  lo  francès  val  per  tres,  però  sinó  ni  per 
mitx  es  bó.  > 

Seguidamente  s'  assegué ,  m'  assentà  en  sa  falda  y  proseguí : 

—  Tindrem  pau,  y  anirem  ab  tu  y  V  Agneta  à  la  Mare  de  Dèu 
dol  Mont  à  durli  un  ciri  ben  llarch  y  groxul. 

Setmanas  durà  sòn  entussiasme  ,  y  mercès  à  n'  En  Ramon  que^ 
còm  he  dit,  sabia  seguirli  mòlt  bè  la  veta,  no  li  produhí  malas  conse- 
qüencias.  — Per  altra  part,  Y  amo  s'  havia  tingut  bon  compte  d'  avi- 
sar al  metge  que  no  's  dexàs  veure  per  casa ,  durant  molts  dias ,  car 
no  succehis  un  desfet. 

Si  à  la  pau  que  realment  esdevingué  à  lins  del  1795 ,  no  hagués 
acompanyat  V  empenyo  del  pobre  Carles  IV  de  tirarse  à  cada  mo- 
ment més  terra  als  ulls,  condecorant  y  distingint  à  n'  En  Godoy  ab 
folla  impertinència ,  lo  curt  temps  de  tranquililat  y  repòs  que  dis- 
frutàrem  haguera  feia  la  ditxa  de  la  nació,  fins  allà  hont  podia  arri- 
var  a  ésser  ditxosa.  Ademés,  estava  nostre  govern  massa  habituat  à 
ésser  servidor  del  de  França  pera  que  se  'n  desexís  fàcilment:  axis 
es  que ,  al  cridar  per  un  canlò  la  gent  espanyola  «  ben  haja  la  pau !  >  ^ 
eran  nostres  caudals  rius  qu*  ab  gran  branzida  saltavan  los  Pirineus, 
afavorint  à  la  França ,  que  *s  batia  ab  Inglalerra  ,  y  fentnos  per  tant 
aborribles  à  una  nació  eslranjera  y  poderosa  ja  alashoras.  —  Llegint 
jo  algun  llibre  de  T  historia  d'  aquell  temps ,  he  pensat  molts  cops 
que  Dèu  no  'ns  podia  trametre  un  mal  millor  que  1  de  la  guerra  de 
r  Independència  pera  gloriosament  purgar  las  faltas  d'  un  govern 
desbaratat  y  neci,  y  la  paciència  nostra  al  sufrirlo.  Poseuse  sinó  la 


-4f(  223  )»- 
ma  al  cor,  y  digueume:  ^no  eram  dignes  del  foch  del  cel,  com  mès 
del  de  la  terra  al  sufrir  T  any  1 796  qu'  En  Gòdoy  s  escusas  ab 
r  eslranjer  pera  matenirse  poderós  alianlsc  ab  forts  llassos  à  la  Re- 
pública Francesa?  jQuin  cinisme!  jquin  insult  ú  Déu  y  als  homes! 
—  j,No  merexia  encara  un  assot  piljor  que  'I  que  rebé,  la  terra  honl 
hi  rumbejava  una  Cort  que  reproduhi  la  famós  Pacte  de  familia  ab 
un  Estat  que  odiava  en  lo  fons  de  sa  conciencia,  car  havia  sigut  ma- 
tador del  parent  de  nostre  Rey? — Oh!  desde  1795  a  4808  nostres 
fets  en  general  repugnan  a  tot  repugnar. 

Ocasió  tindré  de  refrescarvos  alguna  noticia  de  'Is  fets  que  saber 
deuhen  la  major  part.  —  Per  avuy,  tanco  'I  present  capítol,  y  ja, 
sens  entrar  en  mès  detalls ,  passo  a  referirvos  en  lo  següent  la  meva 
anada  ab  En  Roch,  V  Agneta  y  En  Tia  à  la  Mare  de  Deu  del  Mont, 
hont  no  ha  de  racarvos  fer'  hi  una  visita  per  curta  y  modesta  que  sia. 


Vil 


Arriba  per  ti  lo  tant  suspirat  dia  per  En  Roch :  lo  de  T  anada  a 
la  Mare  de  Dèu  del  Mont.  Fou  la  vigilia  de  La  Trinitat,  que  s' esc^u 
al  més  de  Maig.  Sempre  me  'n  recordaré,  axis  com  dels  principals 
incidents  de  nostre  romeria ,  que  son  còm  us  vaig  a  referir. 

Eran  quatre  horas  de  mati  y  jo  des  de  'I  llit  ne  feya  ja  mès  de 
mitja  que  sentia  la  xarnegadora  veu  d'  En  Roch,  assorollant'  ho  tòl: 
des  de  la  cuyna  à  la  cort,  des  de  T  exida  al  balcó  del  pati  d'  entrada. 
Jo  m*  havia  volgut  llevar  als  primers  mots  que  ohi,  mès  En  Vicens 
me  digué  qu'  esperàs  à  fer  un  altre  son ,  perquè  conexia  millor  que 
jo  lo  geni  de  T  oncle  de  Y  amo.  A  mes  que  raça  tant  jaquir  la  blana 


-4(  224  )i^- 
escairò  (lets  llcnsois  quanta  mès  es  la  precisió  de  ferho!  {racaUnd... 
En  ii  las  quatre  sonaren  y  després  un  y  dos  quarts  de  cinch.  —  L* 
hora  del  pa  y  beure,  del  pendre  coratge  (cóni  se  diu  ordinàriament) 
era  las  cinch  en  punt,  però  tant  en  punt  que  jo,  pensant  lo  mòlt  que 
's  deuria  cremar  En  Roch,  cas  de  ferlo  esperar  un  minut  massa,  te- 
nia un  si  es  no  es  d'  esglay.  No  *m  succehi  semblant  desventura ,  car 
lo  relolje  estava  signant  tres  quarts  menys  cinch  minuts  que  jo  ja  'm 
trobava  net,  vestit,  empolaynat  à  punt  de  marxa  y  despedit  d*  En  Vi- 
cens ab  quatre  bons  consells  que  'm  dona  cóm  si  's  tractés  d' una  anada 
a  qui  sap  ahont.  — En  Roch,  que  de  segur  suspitava  poguer  ren- 
yarme,  potser  qu'  encara  s'  enuja  mès  de  no  poguer  ferho,  puix 
me  tornà  4  <  bon  dia  y  bon  hora  >  ab  cara  de  tres  deus. — Mès  ja 
que  no  se  las  pogué  haver  ab  mi,  paga  'I  pa  la  pobr'  Agneta. 

—  Tcht,  tcht! — fcya  ell  moguentse  còm  un  esperitat,  y  compa- 
rant son  quasi  rodó  relolge  ab  lo  de  la  paret  —  Donas,  donas  y  esta 
dit  tót.  Es  capassa  aquella  xicota  de  pensarsc  que  la  Mare  de  Dèu 
del  Mont  es  una  Senyora  de  Barcelona  de  las  que  portan  clenxa  per 
tòt  gasto  y ,  no  veyent  bonichs ,  T  anima  'Is  hi  cau  als  peus. 

Après  d'  est  desfogament ,  s'  aprela  lo  gros  nus  de  sòn  mocador 
del  coll ,  s'  estira  y  masegà  '1  de  la  camisa  y  prosseguí ,  alsant  la  veu : 

—  Agneta,  pubillela,  ^encara  no  estàs 

—  Arranjadeta? — contestà  T  alegra  veu  de  la  noya.  — Sí,  oncle, 
si;  m'  eslich  calsant  la  darrera  sabata. 

—  Uy!uy!  —  digué'N  Roch  fent  petarse  'Is  dits — ja  tenim 
feyna  tallada. 

Pronuncià  aquests  mots,  dant  un  torn  per  I'  ampla  sala,  adobant 
las  cadiras  (qu'  estavan  molt  ben  posadas)  clavant  un  cop  de  puny 
sobr'  una  calaxera  à  I'  anada,  y  un'  altre  à  1'  arcaà  bl  tornada,  y 
rondinant;  mès  al  girarse  tingué  ja  la  donzella  devant,  tocantli  la  bar- 
ba ab  la  punta  del  dits.  —  Ell  s'  apartà  mirantme  de  reguli,  y  di- 
guent  à  r  Agneta : 

—  Déxam  estar.  Devant  dels  noys,  las  minyonas  no  deuhen  fer 
ximplerias  ni  ab  los  vells,  perquè  d'  un  vell  à  un  jove  no  hi  ha  mès 

diferencia  que  la  necessària  pera  que  'I  jove vaja:  jo  m'  entench 

y  ballo  tòt  sol ! 


-4{  225  )>- 

Era  precis  tenir  tota  V  estranyesa  de  geni  qu'  En  Roch  tenia , 
pera  censurar  acció  tant  carinyosa.  En  fi ,  lo  nom  li  esqueya  mòlt  bè 
com  heu  ja  pogut  compendre. 

Tot  lo  indispensable  pera  '1  romiafje  era  ja  amanit  pél  matex  Rooh 
des  de  la  vigília,  consistent  en  lo  ciri  llarch  y  vermell  d*  un  extrem , 
col•locat  entre  tres  canyas,  una  bona  espatlla  de  xay  tendre,  un  po- 
llastre viu  pera  regalar  al  Rector ,  enciam ,  llangonissa  y  vellanas  y 
una  bona  botellada  de  vi.  —  Férem  un  petit  trago  y  En  Roch  digué : 

—  Ala,  ala  enllestim:  lo  mosso,  fa  ja  (aqui  tornà  à  'guaytar  son 
relotge  y  après  lo  de  la  paret),  fa  ja  prop  d'  un  quart  que  deu  tenir 
enselladas  y  a  punt  V  euga  y  la  mula.  —  Peret ,  agafa  tu  *1  cistell ,  tu , 
Agneta,  M  ciri  y  jo...  ^qué  hi  ha  més  pera  pendre? 

—  Axò  —  digué  la  noya,  posantli  la  barretina  de  que  ell,  en  sòn 
atareyament,  s'  oblidava. 

—  Just;  —  respongué  col-locàntsela  à  gust  —  y  ademès  lo  gam- 
beto.  Espereume  un  xich,  que  tot  seguit  baxo.  Aqui  fa  calor,  però 
alia...  ja  ho  sentírem  à  dir. 

L'  Agneta  y  jo  'ns  asseguérem.  Eslava  ella  bonica  còm  may  V  ha- 
gués vista:  la  matexa  son,  que  li  apagava  un  poch  la  brillantor  dels 
ulls,  dàvali  un  encis  especial.  Jo  la  contempli  en  aquell  moment  còm 
may  ho  havia  fet.  Vaig  posar  esment,  ab  inesplicable  frenesí,  en  sos 
cabells  (que 'm  permetia  veure  lo  mocadoret  dexat  anar)  lligats, 
formant  una  mata  preciosa;  en  sòn  front  blanch  cóm  la  llet,  en  sa 
boca  d'  àngel ,  en  sas  mans,  en  sòs  peus,  y  fins  en  la  més  xica  anli- 
qüela  de  sòn  mocadoret  del  coll ,  y  en  lo  més  insignificant  plech  de 
sas  faldillas.Ella  de  tant  en  tant  també  'm  guaytava  à  mi,  y  's  pas- 
sava la  ma  pel  front,  adobantse  algun  cabell  esquerp,  y  rient.  —  Lo 
silenci  era  amohinós  per  un  y  altre.  Jo  4  trenqui,  dient: 

—  Pubilleta ,  sembla  que  se  'ns  prepara  bona  diada. 

—  Axis  ho  veig  —  respongué  ella,  alsant  la  cortineta  del  vidre. 
Dit  axó ,  jo  no  sabia  per  quin  cap  tirar  y ,  veyent  qu*  En  Roch  no 

baxava  encara: 

—  Sembla  impossible  —  digui  tossint  un  poch  pera  que  'm  passas 
lo  rugall ;  —  sembla  impossible  que  Déu  haje  posada  tant  lluny  una 
Mare  de  Deu  tant  miraculosa ! 

29 


-4(  224  )«^- 
escaiïú  dels  llcnsols  quanta  mès  es  la  precisió  do  fei*ho!  {raça  Unt!... 
En  li  las  quatre  sonaren  y  després  un  y  dos  quarts  de  cinch. — L* 
hora  del  pa  y  beure,  del  pendre  coratge  (cóm  se  diu  ordinariamenl) 
era  las  cinch  en  punt,  però  tant  en  punt  que  jo,  pensant  lo  mòlt  que 
*s  deuria  cremar  En  Roch,  cas  de  ferlo  esperar  un  minut  massa,  te- 
nia un  si  es  no  es  d'  esglay.  No  *m  succeht  semblant  desventura ,  car 
lo  relolje  estava  signant  tres  quarts  menys  cinch  minuts  que  jo  ja  'm 
trobava  net,  vestit,  empolaynat  a  punt  de  marxa  y  despedit  d*  En  Vi- 
cens ab  quatre  bons  consells  que  'm  dona  cóm  si  *s  tractés  d' una  anada 
a  qui  sap  ahont.  — En  Roch,  que  de  segur  suspitava  poguer  ren- 
yarme,  potser  qu'  encara  s'  enujà  mès  de  no  poguer  ferho,  puix 
me  tornà  'I  t  bon  dia  y  bon  hora  »  ab  cara  de  tres  déus. — Mès  ja 
que  no  se  las  pogué  haver  ab  mi,  pagà  M  pa  la  pobr'  Àgneta. 

—  Tcht,  tcht! — feya  ell  moguentse  còm  un  esperitat,  y  compa- 
rant son  quasi  rodó  relolge  ab  lo  de  la  paret  —  Donas,  donas  y  està 
dit  tót.  Es  capassa  aquella  xicota  de  pensarsc  que  la  Mare  de  Dèu 
del  Mont  es  una  Senyora  de  Barcelona  de  las  que  portan  clenxa  per 
lòt  gasto  y,  no  veyent  bonichs,  V  ànima  'Is  hi  cau  als  peus. 

Après  d'  est  desfogament ,  s'  aprelà  lo  gros  nus  de  son  mocador 
del  coll ,  s'  estirà  y  masegà  '1  de  la  camisa  y  prossegui ,  alsant  la  veu : 

—  Agneta,  pubilleta,  /, encara  no  estàs 

—  Arranjadeta?  —  contestà  T  alegra  veu  delanoya.— Si,  oncle, 
si;  m'  estich  calsant  la  darrera  sabata. 

—  Uy!  uy!  —  digué  *N  Roch  fent  petarse  'Is  dits — ja  tenim 
feyna  tallada. 

Pronuncià  aquests  mots,  dant  un  torn  per  T  ampla  sala,  adobant 
las  cadiras  (qu'  estavan  molt  ben  posadas)  clavant  un  cop  de  puny 
sobr'  una  calaxera  à  V  anada,  y  un'  altre  à  1'  arcaà  hi  tornada,  y 
rondinant;  mès  al  girarse  tingué  ja  la  donzella  devant,  tocanlli  la  bar- 
ba ab  la  punta  del  dits.  —  Ell  s'  apartà  mirantme  de  reguli,  y  di- 
guent  à  r  Agneta : 

—  Déxam  estar.  Devant  dels  noys,  las  minyonas  ^o  deuhen  fer 
ximpierias  ni  ab  los  vells,  perquè  d'  un  vell  à  un  jove  no  hi  ha  mès 

diferencia  que  la  necessària  pera  que  'I  jove vaja:  jo  m'  entench 

y  ballo  tòtsot! 


-«(  225  ):*- 

Era  precis  tenir  tota  1'  estranyesa  de  geni  qu*  En  Rocli  tenia , 
pera  censurar  acció  tant  carinyosa.  En  fi ,  lo  nom  li  esqueya  mòlt  bè 
còm  heu  ja  pogut  compendre. 

Tot  lo  indispensable  pera  '1  romialje  era  ja  amanit  pél  matex  Rooli 
des  de  la  vigilia,  consistent  en  lo  ciri  llarch  y  vermell  d'  un  extrem  , 
col-locat  entre  tres  canyas,  una  bona  espatlla  de  xay  tendre,  un  po- 
llastre viu  pera  regalar  al  Rector ,  enciam ,  llangonissa  y  vellanas  y 
una  bona  botellada  de  vi.  —  Férem  un  petit  trago  y  En  Roch  digué : 

—  Ala,  ala  enllestim:  lo  mosso,  fa  ja  (aqui  tornà  à  'guaytar  son 
relotge  y  après  lo  de  la  paret),  fa  ja  prop  d'  un  quart  que  deu  tenir 
enselladas  y  à  punt  T  euga  y  la  mula.  —  Peret ,  agafa  tu  *1  cistell,  tu, 
Agneta,  'I  ciri  y  jo...  ^qué  hi  ha  més  pera  pendre? 

—  Axò  —  digué  la  noya,  posantli  la  barretina  de  que  ell,  en  sòn 
atareyament,  s'  oblidava. 

—  Just;  —  respongué  col-locàntsela  é  gust  —  y  ademès  lo  gam- 
beto.  Espereume  un  xich,  que  tot  seguit  baxo.  Aquí  fa  calor,  però 
allà...  ja  ho  sentirem  à  dir. 

V  Agneta  y  jo  'ns  asseguérem.  Estava  ella  bonica  còm  may  V  ha- 
gués vista:  la  matexa  son,  que  li  apagava  un  poch  la  brillantor  dels 
ulls,  dàvali  un  encis  especial.  Jo  la  contempli  en  aquell  moment  còm 
may  ho  havia  fet.  Vaig  posar  esment,  ab  inesplicable  frenesí,  en  sòs 
cabells  (que 'm  permetia  veure  lo  mocadoret  dexat  anar)  lligats, 
formant  una  mata  preciosa;  en  sòn  front  blanch  com  la  llet,  en  sa 
boca  d*  àngel ,  en  sas  mans,  en  sòs  peus,  y  fins  en  la  més  xica  anti- 
qüela  de  sòn  mocadoret  del  coll ,  y  en  lo  més  insignificant  plech  de 
sas  faldillas.Ella  de  tant  en  tant  també  'm  guaytava  à  mi,  y  's  pas- 
sava la  ma  pel  front ,  adobanlse  algun  cabell  esquerp ,  y  rient.  —  Lo 
silenci  era  amohinós  per  un  y  altre.  Jo  '1  trenqui,  dient: 

—  Pubilleta ,  sembla  que  se  'ns  prepara  bona  diada. 

—  Axis  ho  veig  —  respongué  ella,  alsant  la  cortineta  del  vidre. 
Dit  axò ,  jo  no  sabia  per  quin  cap  tirar  y ,  veyent  qu'  En  Roch  no 

baxava  encara: 

—  Sembla  impossible  —  digui  tossint  un  poch  pera  que  'm  passàs 
lo  rugall;  —  sembla  impossible  que  Déu  haje  posada  tant  lluny  una 
Mare  do  Dèu  tant  miraculosa ! 

29 


-4(  !226  )i^ 

—  Y  tant  alta!  —  contesta  ella.  —  Té:  mira,  mira:  se  cuyda 
perdre  entre  'Is  núvols. 

—  Dèa  hi  guart  que  ningú  hi  resquitllés  dalt-a-baix. 

—  Ja  hi  ha  resqnitllat  algú  ,  segons  contan,  fa  molts  anys. 

—  iSÍ? 

—  Si:  un  sastre,  emperò  no  's  fen  gens  de  mal,  invocant  lò  san- 
tíssim nom  de  la  Verge. 

Per  lo  que  transcrich  poden  compendre  que  à  nosaltres  dos ,  may- 
nada  com  eràm  encara ,  nos  succehia  creure  que  la  montaoya  era  tal 
com  s*  oferia  à  nostres  ulls,  que  la  veyan  de  cinch  horas  lluny ,  ço  es , 
com  si  formés  un  sòl  cos  inmens  y  terrible. 

En  Roch  devallà  sallironejant  ab  lo  gambeto  ú  capot  sota  '1  bras, 
un  plansó  à  la  ma,  sa  jupa,  sas  calsas  curtas,  sòn  penjant  de  relotge, 
sos  botins  roigs  fins  à  mitjan  cama  y  sòn  esperó  en  lo  taló  dret. 

—  Y  tú?  —  *m  fèu  à  mi ,  signant  son  abrich. 

—  L'  he  ja  baxat; — contestí. 

Ell  arrugà  las  cellas,  avergonyit  ab  ma  previsió.  Entrarem  per 
darrer  pich  à  la  sala ,  la  noya  obrí  la  capelleta ,  resarem  y  En  Ròch, 
tocatnos  a  ella  y  à  mi  ab  sòn  bastó ,  imitant  als  pastors  quant  tocan 
lo  remat: 

—  Avall,  avall,  canallela;  —  digué  tòt  rient. 

Baxarem  al  pati. — Los  dos  animals  qu'  havian  de  servir  a  nos- 
tr'  espedició  estavan  enganxats  à  V  anella,  rautant  lo  soley  que  feya 
fumejar  la  tena.  Lo  mosso  s*  havia  endormiscat  csperanlnos. 

—  Tia !  —  li  féu  En  Roch  sacsejantio — ^Ja  f  has  adormit?...  Ets 
un  bordegas  sense  pena  ni  glòria!  Si  En  Ramon  m'  ha  de  creure 
que  no  *t  donga  pas  la  Justa ,  perquè  entre  un  y  altre  ja  'n  dexariau 
crexer  d'  erm  per  la  terra,  que  lo  qu'  es  gra!... 

En  Tia  ,  qu'  era  un  xicot  petitó ,  gras  y  bastant  escuterit ,  apreta 
las  barrigueras  al  bestiar,  col-locà  *1  cistell  y  *1  ciri,  posà  à  punt  las 
bridas  y  las  garlopas  y  digué: 

—  Quant  siau  servit ,  Roch. 

—  Mena  las  béstias  à  la  cantonada ;  —  insinuà  aquest.  —  V  Agnela 
muntarà  des  del  pujador. 

Encara  no  havia  acabat  d' indicar  son  desitx  En  Roch ,  que  la  noya 


-<«(  227  )»- 
sense  qu*  ell  se  n'  adonas,  ja  estava  asseguda  sobre  la  mula  en  sòn 
silló,  còm  una  reyna  en  sòn  trono,  signantnos  à  n'  En  Tia  y  à  mi 
que  no  diguessem  res. — Quant  sòn  oncle  la  vegé,  inútil  es  dirvos 
la  manera  ab  que  censura  T  imprudència  de  la  xicota ,  referint  un  fet 
pera  que  's  penadís  de  sòn  pecat.  —  Després  volgué  que  jo  muntas 
r  euga,  dient  que  mès  tart,  quant  hagués  estiradas  un  poch  las 
pernas ,  ell  hi  pujaria.  Jo  no  '1  contradigui  y  comensarem  a  marxar 
camí  avall. 

Era  la  segona  vegada  que  jo  anava  a  cavall,  y  ensemps  que  me 
'n  dava  mitja  vergonya ,  haguera  volgut  que  m'  hagués  vist  la  gent. 

Lo  sòl  perdia  ja  aquell  color  de  foch  ardent  ab  que  nax;  alguns 
nuvolets  se  desfeyan  ó  escampavan  còm  si ,  alegrats  de  véurens ,  V(*l- 
guessen  fernos  fúger  tot  rezel  de  pluja.  L'  estany  eslava ,  còm  de 
costum,  quiet  y  tranquil,  cnmirallant  lo  blau  firmament  y  las  pela- 
das  montanyas  del  costat  ab  llurs  casetas,  axis  còm  lo  poble  de  Por- 
queras  ab  sòn  antich  campanar  bizanti,  (aquest  nom  lo  sè  p'  En  Ra- 
mon) sòn  castell  senyorial,  sas  alegras  casas  blanquejant  entre  'Is 
pochs,  però  frondosos  arbres.  L'  aucellada  feya  sentir  son  cant,  sem- 
pre vell  pèl  sentit  y  tostcmps  nou  pèl  cor.  Alguna  qu'  altra  xemene- 
ya  comensava  à  traure  fum ,  prop  del  que  volava  un  esbart  de  co- 
loms èxits  de  las  torretas  de  la  vila.  Esta  era  hermosa,  còm  sempre, 
ab  sòs  dos  campanars  tant  desiguals  y  tant  bells  per  llur  matexa 
desigualtat,  y  ab  sòs  molins  esparramats  fora  del  verdader  cos  de  la 
població,  còm  si,  envanescuts  de  llur  grandor  y  potencia,  no  volgues- 
sen  ésser  confosos  ab  las  casas  d'  un  pis,  y  al  que  mès  de  dos,  que 
constituhexen  la  vila. 

Quan  fórem  part-de-vall  del  putx  trobarem  gent  à  peu ,  à  cavall  y 
ab  carros ,  que  se  n*  anava  a  mercat ,  vestida  tantost  tota  ella  de  ca- 
da festa,  car  era  un  dimecres  lo  dia  de  que  vinch  parlantvos. 

—  ^Veyeu — digué  En  Roch  girantse  tot  rodó  —  veyeu  còm  los 
condempnats  rodons  ^  per  mès  que  fassan  no  podran  may  res  contra 
nosaltres?...  Nostra  església  fou  en  aquell  temps  un  fortissim  castell 
ab  lots  los  ets  y  uts;  afermat  damunt  una  muralla  de  deu  pams 
d'  araplaria.  D'  aqui  *s  veu  bé,  axis  còm  lo  fosso  a  Y  entorn  fondo 
mòlt  ben  disposat,  las  cinch  torras  do  resguarl,  còm  cinch  gegant 


-^.{  228  )i^ 
de  pedra,  io  pont  lievadis  de  duas  arcadas,  que  no  pot  véurese  des 
d'  assí,  però  qu'  eczistex,  com  sabeu,  ab  la  matexa  grandesa,  ab  la 
matexa  magestat  y  ab  lo  matex  lòt  que  tot  lo  altre.  —  Y  /,s'  atreve- 
xan  una  colla  de  perduts,  còm  son  los  de  Santa  Maria,  à  cercarnos 
bronquina?...  Miserables!  y  diu  que  's  dònan  de  menys  de  ballar  ea 
nostras  plassas,  de  cantar  nostras  cansons,  còm  si  no  's  deguessen 
dar  per  massa  honrats  al  poguer  ferho!...  Oh!  baldament  tornassem 
à  trenta  ó  quarant*  anys  enrera ! 

Axis  fini ,  y  cap  de  nosaltres  li  pregunta  qu'  es  lo  que  succehia 
trenta  ó  quarant'  anys  enrera ,  perquè  à  mès  de  que  'n  teniam  una 
ídeya  mès  o  menys  eczacta  y  complerta ,  en  cas  contrari  conexiam 
que  no  fòran  rosas  ni  clavells  lo  que  'ns  faria  veure  y  flayrar  En 
Roch,  sinó  sang  y  mès  sang.  —  j  Trist  privileji  lo  de  mòlts  pobles  y 
vilas  de  Catalunya  lo  de  formar  partits ,  alimentar  malasvolensas  y 
matarse  uns  ab  altres  ó  entre  si  Is  d'  una  matexa  població ! 

Jo  pensava  llavors  a  la  meva  manera : 

—  Mès  te  plauria  *1  Monestir,  si  no  fos  castell  ó  fortalesa,  per- 
què si  nostra  religió  es  verdadera  y  santa,  còm  ho  es,  no  ha  mester 
torras  ni  fossos  sinó  bons  predicadors  y  bona  devoció  y  caritat  del 
poble. 

En  quant  à  lo  que  dels  rodons  acabava  de  dir  En  Roch  no  cal 
sinó  recordar  lo  que  raòn  pare  Vicens  me  digué  lo  jorn  en  que  *m 
trobà  al  mitx  del  bosch  y  m'  ampara ,  pera  presumir  ma  repugnàn- 
cia sobre  d'  assó. 

Haviam  entre  tant  devallat  tota  la  montanyeta ,  dexant  a  mà  es- 
querra desprès  la  vila  ,  y  anavam  fent  via  per  un  cami  qual  trenca- 
dissa terra  era  tota  plena  de  roderas  y  peljadas  de  ferraduras.  —  Te- 
niam r  Estany  tantost  al  bell  dessota ,  y  veyam  T  única  barqueta  per- 
tanyent al  senyor  del  castell ,  amarrada  à  un  salzer ,  qual  ramatge, 
axis  còm  la  barqueta,  eran  moguts  lleugerament  per  V  oreig,  que  s' 
havia  dexondit  feya  alguna  estona.  Una  ó  duas  vegadas  havia  jo  insi- 
nuat à  n'  En  Roch  que  muntàs  à  cavall ,  però  ell  s'  hi  havia  negat 
ab  r  aspror  que  solia ,  y  que  s*  empenyava  en  fer  mès  aspra  ab  sin- 
gular afectació  de  veu. 

Ell,  donchs,  y  En  Tia  anavan  tot  devant,  girantse  sovint  à  guay- 


-*(  229  >- 
tar  las  viandas  que  veyan  al  pas.  De  tant  en  tant  En  Roch  s'  aturava , 
's  plegava  de  brassos  y  deya  algun  reny  al  mosso  de  peu ,  en  que  'Is 
calificatius  de  ase,  tou,  llanut  y  altres  s'  hi  barrejavan  d'  una  ma- 
nera tant  gaya ,  que  feyan  riure  y  arronsarse  d'  espatUas  à  la  perso- 
na que  1s  rebia. 

Per  fi,  1*  oncle  de  Y  Agneta  (la  que  mès  d*  un  y  de  dos  cops  havia 
fet  còm  qui  'm  tiràs  quelcom,  pera  jugar)  se  decidi  à  cavalcar.  Me 
fiu  en  darrera ,  y  ell  quedà  tantost  al  mitx  de  la  pell  y  jo  tantost  à 
las  ancas  de  la  cavalcadura ,  a  la  qui  per  de  prompte  dona  ell  una 
bergassada  tal,  que  feu  conèixer  a  la  pobra  bèstia  lo  nou  cavaller, 
mès  que  '1  pes  ab  que  s*  havia  aumenlada  sa  carrega.  Mès ,  còm  Dèu 
es  just ,  r  euga  bentà  una  branzida  galopant ,  y  poch  se  n'  hi  mancà 
que  jo  araarrantme  en  ma  sorpresa  à  En  Roch  no  M  fes  caure. 

Al  cap  d'  una  hora  escassa  eram  à  una  pujada  suau  d'  Usay  y  M  pai- 
satge havia  cambiat  enterament.  —  Ja  no  's  veyan  aquells  canamars, 
aquellas  altas  fasoleras ,  aquellas  llegums  y  verduras  de  tot  genre  del 
pla  de  Banyolas,  que  cubrexen  enterament  la  terra ,  salvadas  las  cla- 
rianas  indispensables  pera  camins  y  llochs  de  pas.  Ja  no  veyam  aque- 
llas barraquetas  amagadas  entre  la  verdor,  y.en  una  de  las  que  s'  hi 
arriva  à  guanyar  la  vida  per'  ell  y  sa  familia  un  home,  aprofitant 
saltets  d'  aygua  pera  esmolar  ganibets,  é  instruments  de  pagès,  ó 
pera  guardar  y  aconduhir  lo  cànam ,  qual  major  part  s'  axuga  après 
en  r  estenedor  comú.  Haviam  també  perdut  poch  à  pocb  de  veure  la 
vila,  y  sòls  un  tros  d'  estany,  que  de  tant  en  tant  oviravam,  perme- 
tia completar  dins  nostra  imaginació  Banyolas  ab  tots  sòs  atractius. 

En  Roch  solia  botzinarme  perquè  no  estava  jo  gayre  quiet:  però 
no  tenia  mès  que  una  engruna  de  rahò  ,  puix ,  en  substància,  tòt  lo 
que  jo  feya  era  mirarm'  à  T  Agneta  pel  cim  de  sa  espatlla  mes  baxa. 
D'  aytal  culpa  ( si  culpa  la  judica  la  severitat  d'  algú)  n'  era  respon- 
sable no  sols  lo  plaher  de  contemplar  la  gentilesa  de  la  noyeta  ba- 
iandrejantse  sobre  la  mula ,  mès  la  por  que  tenia  jo  de  que  pogués 
caure.  —  Però ,  parlant  d'  axó ,  ja  m'  oblidava  del  paisatje.  He  dit 
que  aquest  havia  completament  variat,  y  còm  no  penso  dir  res  que 
provarse  no  's  puga ,  vaig  à  provàrvos'  ho. 

Teniam  margenadas  de  bosch  à  cada  costat  de  cami  que  atravcs- 


-4(   2:30   )*- 

sarem  duraot  mes  de  mitja  hora  ,  y  lluny  ohiam  T  apagal  ressò  d'  al- 
guna  esquella  ó  esquellarinch ,  que  'm  feya  pensar,  còm  es  natural, 
ab  lo  remat  d'  En  Vicens.  Era  ia  primera  volta  després  de  dos  anys 
que  dexava  la  companyia  d'  aquest  pera  mès  d'  algunas  horas ,  y 
deya  jo  entre  mi : 

—  A  r  hora  d'  ara  ja  deu  comensar  à  traure  fora  las  ovellas :  ja 
1  Moriscot  ii  deu  estar  fent  fcstas. 

Passat  lo  bosch,  travessarem  uns  llochs  de  garrigas  y  raigradas 
vinyas  y  alguna  pobra  olivera  ,  sens  altra  importància  que  la  de  fer- 
me  pensar :  c^  Còm  pot  aquella  ó  V  altra  caseta  mantenirse  en  terras 
tant  migi-adas  y  pobres?»  Emperò  aquesta  estranyesa  diu  que  s*  ocor- 
ra  à  tants,  vianant  per  terras  catalanas ,  que  ja  tantost  no  es  tal  es- 
tranyesa. 

Haviam,  còm  he  dit ,  passat  lo  terme  d*  Usay  y  algun  altre  poble 
(qual  nom  no  tinch  present)  y  arrivarem  al  de  Serinyà ,  segons  clara- 
ment nos  ho  indicaren  alguns  guixaters  blanchs  de  cap  à  peus ,  que 
anavan  renyant  a  llurs  respectius  matxos  d'  un  sol  esquellarinch ,  ab 
sòn  sach  atravessal  damunt  T  esquena ,  sòn  cap  miòch ,  sòn  ronca- 
menl  especial  a  cada  branzida  de  cos ,  y  Is  cops  de  bastons  ab  que 
llurs  amos  acompanyavan  T  tarri  fortj  arri  negre ^  arri  flamant,^  elc. 

Tirarem  à  la  dreta  ,  y  devallarem  al  marge  del  Fluvià.  —  L'  es- 
pectacle que  's  veu  en  aquella  part  de  la  conca  que  fa  'I  riu  es  trist 
y  bonich  ensemps.  —  Per  tots  aquells  margenars  ,  prats  y  sorreigs 
hi  pastoran  bèn  segur  milers  de  caps  de  bestiar  cada  dia.  Mès  ay! 
que  axó  no  equival  de  molt  a  la  meytat  de  lo  que  llevaria  aquella  ter- 
ra si  fos  cultiva.  Aquesta  es  la  part  trista  y  llastimosa.  —  En  quant 
a  la  boniquesa,  es  sobre  tota  ponderació  per  aquell  que  sia  aficionat 
à  espectacles  sens  límits  determinats.  Una  colla  d*  alts  y  baxos  de 
poca  elevació ,  prop  del  pcdreguet,  vorejan  lo  riu  que  's  tors  còm  una 
serp  en  ondulacions  las  mès  suaus  y  bellas ;  la  balca  y  algunas  can- 
yas  à  claps,  que  s'  inclinan  còm  pera  besar  agrahidas  a  V  aygua  que 
las  alimenta ;  la  corrent  d*  aquesta ,  que  ja  's  partex  en  fonts  al  pas- 
sar per  damunt  las  resclosas ;  ja  llepa  los  rodons  marges  de  las  illetas 
del  riu  ;  ja  s*  enfonza  saltant  y  escumejant  y  torna  à  exir  mès  tart 
blanca  y  mansa  còm  si  estigués  rendida  de  la  cayguda;  la  calma,  en 


-^(  231  )^ 
11,  que  's  respira  sobre  lot  per  la  banda  esquerra,  que  tè  nom  de  Sali- 
da ,  calma  després  de  la  qual  lo  cor  se  sent  disposat  &  las  bonàs 
obras; — in*  encisaren  de  tal  manera,  que  no  poguí  resistir  la  tentació 
de  demanar  a  n'  En  Roch  que  'ns  aturassem  un  xich  en  aquell  Uoch 
delitós. 

—  Déxat  d'  aturaments  —  me  respongué.  —  Es  tart  y  vol  ploure, 
y  '1  vent  cada  vegada  líbia  mès.  Dèu  fassa  que  'I  senyor  rector  de  la 
Mare  de  Dèu  del  Mont  no  haja  de  regirar  tots  sos  calaxos  pera  mu- 
darnos  roba.  Sort  serà ,  si  de  cas  ,  qu'  estudiarem  gramàtica  plegats, 
que  si  no... 

—  i  Vaja  oncle  !  —  suplicà  T  Agneta  ,  que  fins  llavors  no  havia 
dit  quasi  bè  res  ,  sens  dupte  pera  que  quant  demanàs  quelcom  li  fos 
otorgat.  —  Asseyemnos  un  ratel  sota  V  ombra  d'  aquellf  atx  !... 

—  i  Quin  fatx  ?  —  preguntà  En  Roch  ,  girantse  à  grat  seient  de 
r  endret  oposat. 

—  Aquell ,  aquell ;  —  insistí  la  noya  ,  saltant  de  la  mula  y  diri- 
gints'  hi. 

En  Roch ,  encara  que  indicà  clarament  la  tentació  que  li  dava 
tant  bonich  seti ,  reprengué  à  sa  neboda  perquè  havia  descavalcat ; 
però  després  d'  haber  botzinat  un  moment ,  ell  matex  ,  còm  qui  no 
se  n'  adona,  baxà  de  V  euga.  Jo  fiu  lo  matex.  En  Tià  prengué  las 
bestias  per  las  duas  cordas  que  'Is  hi  anà  desentrolllant ,  y  segui  à 
n'  En  Roch  rient  y  mirantm'  à  mi ,  que  també  havia  de  fer  greus  es- 
forsos  de  flaquesa  ,  pera  no  esclatar  de  riure. 

Sola  del  fatx  estiguérem  cosa  d'  un  quart,  comcnsant  à  escrosto- 
nar  lo  pa  de  marlets,  fins  que  restà  sens  aquestos ,  menjant'  hi  algun 
tallot  de  llangonissa,  alguna  vellana,  y  traguejant'  hi  algunas  bonàs 
tiradas  de  vi. 

Després  tornarem  à  empendre  la  marxa.  En  Tià  passà  '1  riu  per 
las  passeras,  y  xiulà  als  animals,  que  s'  abeuraren.  —  Pujarem  per 
aquellas  pendents  desiguals  y  cobertas  de  boscuria ,  cap  à  Dosquers. 
Havent  passat  per  devant  de  ca  'n  Marifont  y  d'  un  dels  molins  d' En 
Riera ,  camps  à  través  arrivarem  à  Mayà ,  y  ja  des  d'  allí  la  capella 
de  la  Mare  de  Dèu  del  Mont  no  semblava  un  dau ,  còm  des  de  casa, 
sinó  que  's  veya  ésser  un  edifici ,  encara  que  aparentment  molt  petit. 


-^(  232  }*- 
Emperò  mos  ulls ,  iins  com  los  de  cap  gat  j  hi  oviraren  ja  una  obertura 
(qu'  era  M  gran  balcó)  y  axis  ho  fiu  notar  a  T  Agneta,  que  ho  vejé 
mès  ab  lo  desítx  qu'  ab  la  mirada. 

Haviam  felas  duas  horas  y  mitja  llargas  de  camí,  ço  es,  estavam  a 
mès  de  la  meytat  del  que  hi  havia  des  de  casa  a  la  de  la  Mare  de  tots. 

En  Roch  anà  a  visitar  à  un  sèu  amich ,  En  Tia  romangué  a  un 
costat  del  carrer  de  Besalú,  guardant  lo  bestiar,  al  que  posa  'Is  mor* 
ralets  de  grana ,  y  Y  Agneta  y  jo  'ns  separarem  un  poch  a  visitar 
la  població.  Es  aquesta,  ó  era  en  mos  bons  temps,  de  unas  duas 
centas  ànimas,  lo  que  vol  dir  que  '1  barber  era  cirurgia,  que  *1  mes- 
tre era  secretari  de  T  Ajuntament,  y  que  M  fuster  més  de  cuatre 
parells  de  vegadas  feya  de  mestre  de  casas  petitas  y  rónegas,  cóm 
son  las  de  Mayà.  Las  únicas  casas  bonàs  d'  est  poble  (d'  En  Sans, 
de  K  Hospital  y  ben  segur  cap  mès)  eran  masías. 

Per  més  que  no  sia  cosa  qu'  interessi  mòlt  al  cos  de  la  historia, 
dech  fèr  menció  d*  una  galtada  y  d'  una  còssa  que  doni  à  un  dels 
quatre  ó  cinch  xicotets  que  vingueren  à  fernos  llengotas.  Si  haguessen 
estat  dirigidas  à  mi  sol  haguera  menyspreat  a  la  brivalla ,  però  V  Ag- 
neta se  'n  donava  mal  y  axó  'm  fou  insufrible.  —  Afortunadament  lo 
baylet  que  tasta  la  meva  ma  y  mòn  peu  no  debía  viure  ab  fums  de 
sant,  perquè  fms  las  donas  digueren:  cà  mitx!  massa  poch!  etc.  > 
A  bé  que  si  he  de  dirvos  la  veritat ,  las  donas  digueren  axó ,  després 
de  mírarse  las  angelicals  fesomias  de  ma  mestressela. 

Sia  del  dit  lo  que  's  vulla,  lo  fet  es  que  havent  En  Roch  cumplert 
ab  r  amistat,  y  havent  nostres  animals  cumplert  ab  lo  ventre,  tor- 
narem à  empendre  nostre  via,  saludats  per  Y  amich  del  vell  junt  ab 
sa  esposa,  qu'  exiren  a  despedirnos  des  de  '1  terradet. 

Seguirem,  deya,  nostre  viatge  montanya  amont,  y  aquí  si  que 
renuncio  à  darvos  ni  la  mès  xica  idcya  dels  llochs  que  atravessarem , 
un  cop  passat  Segaró,  qu*  es  a  tros  quartets  de  Maya,  y  vist  de  Dos- 
quers  estant,  semblava  trobarse  à  la  falda  de  la  matexa  montanya  de 
la  Mare  de  Dèu.  —  Passadas  las  masoberías  de  ca  *n  Nogué  (qu*  es 
un  dels  mes  ensisadors  casals  que  pot  inmaginar  la  fantasia ,  ab  sas 
galerias  enrotllant  la  casa  gran,  respectable  y  riallera,  com  un  home 
honrat  de  vuytant'  anys,  ab  sos  safreigs  plens  de  pexos  vermells,  y 


-^(  233  ))►- 
ab  sòs jardins  primaverals)  voltejarcm  à  la  dreta,  y  costejarem  Y  cs- 
padada  monlanya  que  primer  se  troba ,  després  d'  haver  baxat  dels 
animals ,  als  qui  ana  menant  En  Tia ,  fent  una  torta  bastant  llarga. 

—  Nosaltres  seguirem  pél  dret  y  mès  d'  una  y  de  duas  voltas  me 
recordo  jo  que  vaig  fingir  cansarme,  à  fi  de  qu'  En  Roch  no  volgués 
fer  los  estrems  de  flaquesa  a  que  sa  mania  d'  insultar  V  edat  lo  por- 
tava. —  Encara  *m  sembla  que  veig  à  T  Agneta  bojejant  com  una 
cabra,  y  eczagerant  los  salts  qne  dava  à  despit  de  son  oncle  qui  s'  aga- 
fava la  testa  ab  duas  mans  y  se  T  apretava ,  ajupintse ,  amenassant  y 
fms  tirant  algun  còdol  a  la  noya  y  barbotejant : 

—  Serà  la  primera  y  la  darrera  vegada  I...  No,  no:  jo  no  he  nas 
cut  pera  tractar  ab  canallola  còm  aquesta ! 

Encara  estich  mirant  la  creu  de  terme  que,  un  cop  salvat  lo  cim, 
trobarem  à  la  primera  reblinconada ;  si:  la  veig  de  ferro  rovellat  da- 
munt d'  una  tosca  columna  de  pedra;  encara  'm  sembla  dirhi  lo 
<  crech  en  un  Deu  >  que  hi  resai^em ,  y  las  galtas  se  'm  mullan  d*  en- 
terniment  y  ditxa  al  recordarho!  Devant  mèu  passan  còm  estranyas 
ombras  las  que  formavan  roures,  alzinas,  pins  y  matas  alsant  las  ra- 
mas  al  cel  ò  estenentlas  en  las  pendents  de  las  timbas  y  precipicis  ; 
encara  sento  las  móltas  advertencías  y  una  qu'  altra  clatellada  que  'm 
dava  En  Roch  quant  m'  abocava  en  llochs  massa  perillosos!  Oh!  si 
no  heu  feta  may  cap  romeria  ab  un  vell,  feula  que  no  sabeu  qué  cosa 
es  divertirse  y  xalarse ! 

Crech  havervos  dit  que  m'  es  imposible  darvos  à  formar  un  concepte 
del  paisatge,  y  si  no  us  ho  sò  indicat,  lo  qu'  es  ara  us  ho  dich  for- 
malissimament.  —  Renuncio  à  descriur*  us  las  mil  reblinconadas  que 
férem  per  aquells  camins  de  quatre,  de  tres  y  fins  de  dos  pams 
d'  amplaria,  al  passar  los  quals  En  Roch  nos  repetia: — No  guayteu 
als  costats!... 

Per  fi  poguérem  tornar  à  cavalcar  per  espay  de  una  mitja  hora. 
Jo  m*  embadalia  cóm  un  noy  de  catorz'  anys  qu'  era ,  al  veure  la  se- 
guretat ab  que  V  Agneta  desafiava  y  vencia  *i  perill ,  dexant  anar  la 
brida  y  picant  de  mans  pera  mostrar  fermesa  y  valentia. 

—  Jesús,, Maria,  Joseph!  Aquesta  bordegassa  es  folla,  ben  folla! 

—  deya  En  Roch  clavanlme  un  cop  de  peu  sens  adonarsen,  mentre 
jo  aplaudia  a  la  noya  de  part  darrera  d*  ell.  oO 


-4:(  234  )«- 

En  lo  fons  4è  la  baxada  la  terra  estava  molt  humida  y  haguérem, 
tant  si  vols  com  si  no  vols,  de  tornar  à  baxar  de  caball...  vull  dir 
de  mula  y  d'  euga. 

Un  cop  al  cap  de  vall ,  no  he  vist  ni  conto  veure  en  tota  ma  vida 
una  cosa  tant  imponent  còm  la  singlera  que  s*  oferí  à  nostres  ulls, 
ni  res  que  'm  fassa  mes  hasarda  que  dos  traginers  que  muntats  en 
llurs  malxos,  carregats  de  rojas  penjarellas,  a  Y  estil  de  las  donas 
anavan  devallantla  xiulant  y  bromejant.  Tot  es  la  costum;  però  hi  ha 
costums  que  impossible  apar  que  Y  home  arrivi  may  a  adquirirlas. 
He  pensat  moltas  vegadas  que  aquest  ditxo  de  <  tot  es  la  costum  > 
podria  mès  sovint  que  plou  cambiarse  pél  de  c  tòt  es  la  necessitat.  > 

À  mitjan  pujada,  després  del  clot,  sentirem  tocar  la  campana  del 
convent  fora  de  Besalú,  que  anunciava  la  missa,  y  al  cap  d'  uns  deu 
minuts  nos  trobavam  ja  agenollats  en  la  bonica  nau  de  Y  església. 

Era  aquesta  un  bell  edifici ,  no  tant  gran  de  molt  còm  lo  monestir 
de  Banyolas ,  mes  pél  meu  gust  més  bonich  encara.  L'  església  era 
xica,  però  molt  solemne  ab  sa  moltas  llantias  presididas  pél  salomó, 
ab  ^iós  antichs  retaulas  en  los  altars.  La  gran  llàstima,  segons  me  digué 
més  tart  Y  amo  Ramon,  era  Y  ésser  tant  allunyada.  —  Digué  la  missa 
lo  malex  Pare  Prior  del  monestir  de  la  vila,  (anomenat,  si  mal  no 
recordo,  D.  Melció  de  Rocabiuna),  que  s'  hi  esqueya* 

Ohida  que  tinguérem  la  missa,  donarem  la  darrera  empenta  vers 
lo  santuari,  que  foya  molta  estona  haviam  perdut  de  veure. 

Gosas  ensisadoras  se  veuhen ,  però  no  mes  que  la  que  'ns  enba- 
dalí  mitja  hora  avans  d'  arribar  a  la  capella.  Una  broma  baxa  repo- 
sava mès  avall  de  Y  edifici  (que  jo  *m  feya  creus  de  que  fos  tant 
gran)  lluhint  ab  los  variats  colors  de  Y  arch  de  Sant  Martí,  als  raigs 
de  sol  que  queyan  damunt  d'  ella.  Tots  nos  aturarem  a  l' hora,  pros- 
ternals  dcvant  tant  preciosa  mostra  del  poder,  de  la  divinal  Sabi- 
duría. 

Prosseguirem  nostra  ruta  montanya  amont  sempre.  Per  darrera 
volta  se  'ns  amaga  breus  nK)ments  lo  Santuari ,  mès  després  que  '1 
tornaren  a  entreguardar ,  ja  no  se  'ns  oculta  pus  a  la  vista.  Jo  la 
n'  apartava  y  m'  aclucava  d'  ulls  pensant: 

—  j  Sembla  mentida  que  tant  gran  casal  sia  tant  menut  vist  de 
lUmv ! 


-4.(  235  )^ 
Entre  tant  En  Tia  s'  havia  cnfonzada  molt  la  barretina  vermella 
caminava  ab  las  mans  a  las  bolxacas  de  las  calsas,  y  's  girava  de  tant 
en  tant  a  n*  En  Roch  y  li  deya : 

—  Ja  us  dich,  Roch,  que  un  hivern  sense  foch  no  'm  plauria  gota 
lastarlo  per  aquestas  terras.  Fa  mès  frescor  que  T  altra  vegada  que  hi 
vingui  ab  T  amo  Ramon. 

—  Sempre  has  d*  ésser  baliga-balaga  —  contestava  '1  vell  ab  algun 
esgarrifament  de  fret.  — ^No  veus  la  molta  llenya  que  hi  ha  per  assí? 

—  A  menys  que  fos  cego!  [Ira  del  diable  si  n'  hi  veig! 

•  L*  ayre,  efectivament,  còm  un  tel  de  canya,  tallava  la  cara  y  sobre 
tot  los  llabis.  En  Roch  se  posà  son  gambeto,  T  Agncta  sas  mitenas 
y  un  atapahit  mocador  al  coll.  En  Tia  la  manta  y  jo  mon  capot. 

Per  fi  arrivarem  al  cap  de  mont  de  la  montanya.  Lo  fret  havia 
anat  cresquent  à  cada  pas :  jo  'm  sentia  'Is  peus  enarcats. 

—  Ja  hi  som ,  gracias  al  sant  nom  de  Jesús !  —  digué  *N  Roch.  Y , 
encara  no  acabava  d'  espresar  la  sua  satisfacció,  acompanyada  d'  un 
gran  suspir,  que  un  parell  de  gossos,  migrat  Y  un  y  bastant  corpu. 
lent  r  altre,  exiren  a  lladrarnos,  des  de  la  muralleta. 

—  Ey,  Turch!...  calla.  Esquirol!  —  los  cridà  una  veu  de  dona :  y 
Ms  cans  cessaren  en  llurs  crits,  retirantse  y  rondinant  de  bax  en  bax. 

Lo  senyor  Rector  de  la  Mare  de  Déu  del  Mont  estava  desde  Y  oxi- 
da que  sobre-surtia  damunt  la  porta  de  h  casa ,  mirant  ab  una  ullera. 
Jo  m'  estranyí  que  *1  fret  lo  dexas  estar  quiet  d'  aquella  manera ,  però 
torni  à  pensar  lo  que  al  veure  *ls  traginers:  c  tot  rs  la  costum  ó  la 
necessitat.  • — Lo  tal  capellà,  qu*  era  alt  y  gros  còm  un  Sant  Pau, 
tenia  una  figura,  encara  que  gens  repulsiva,  molt  socarrona,  gracias 
(ó  millor  desgracias)  à  la  mala  conformitat  de  sos  ulls  que  '1  feyan 
mirar  malament,  à  Y  espès  cabell  roig  de  sa  perruca ,  y  sobre  tot  à 
sa  veu  ronca  y  baxa. 

—  Bon  dia ,  reverent !  —  li  cridà  En  Roch.  —  Lo  capellà  'ns  apun- 
tà r  ullera  y  després  nos  fèu  un  saludo,  dexant  estar  aquella  damunt 
la  brana.  Se  posà  las  mans  als  dos  costats  de  la  boca  pera  recuUir 
bè  la  veu  y  'ns  cridà : 

—  Ben  vinguts! 

—  Ben  trobat;  —  li  respongué  'N  Roch. 


-K(  23G  ).^ 

AI  entrant  de  la  porta,  després  del  rastillo,  Mossèn  Bernat  exi  a 
rebreos  trayenlse  la  barretineia  negra,  lo  que  prova  que  *l  capellà  era 
ben  criat. 

Entrats  à  la  casa,  y  menats  a  la  cort  nostres  animals,  lo  Senyor 
Rector : 

—  Magdalena !  —  cridà  à  una  majordona  —  fes  una  bona  llar  y 
anianex  pa  y  beure;  y  tu,  Sist,  —  prosseguí  dirigintse  à  V  escolà, 
xicot  danerit ,  que  tenia  un  parell  d'  anys  més  que  jo;  —  ves  à  dir  à 
tòn  pare  qu*  encenga  Is  dos  ciris  del  camaril,  à  més  dels  altres  de 
rúbrica. 

—  No  hi  es,  Mossèn  Bernat;  —  respongué  '1  bordegàs,  gralantse 
'I  cap  y  mirantnos. 

—  Donchs  encenios  tu  matex  ab  cuydado,  eh! 

L*  escolà  se  n*  anà  à  cumpljr  y  M  capellà  tornà  à  dir ,  dirigintse  à 
nosaltres: 

—  Bé,  bè,  banyolins,  bè:  passem,  passem  al  menjador, 

—  No  't  molestis,  reverent!  opinà  'N  Roch,  alsant  la  veu  perquè 
'1  pobre  capellà  era  poch  ó  molt  sort. 

—  i  Son  nebots  teus  ?  —  digué  Mossèn  Bernat  acostàntseli  à 
r  orella. 

—  No  ;  —  contestà  En  Roch,  axecant  més  la  veu.  —  La  una  es 
filla  d'  En  Ramon ,  y  T  altre  es  un  minyó  que  *ns  arreplegarem  fa 
cosa  de  dos  anys. 

—  Ah  ,  ja  !  —  féu  lo  capellà  prenguent  un  polvo  y  oferint  la  cap- 
sa à  n'  En  Roch  que  acceptà. 

Entre  tant  lo  foch  comensava  ja  à  carriquejar  qu'  era  una  delicia. 
Nqs  hi  atansarem  ,  nos  escalfarem  bè  de  mans  y  peus ,  remullarem 
la  gola  ab  ayguardent  y  aygua ,  y  comparegué  T  escolà  dientnos  que 
'Is  llums  estavan  ja  amanits.  Passarem  à  la  capella  de  [forma  rectan- 
gular ab  tres  altars  y  molts  trossos  de  paret  cuberts  per  ex-votos , 
iiguras  de  cera  ,  quadres  ,  y  un  barco  penjant  del  sostre.  AUi  dona- 
rem gracias  à  la  Verge  per  nostra  bona  arribada.  Mentr'  estavam 
resant ,  Mossèn  Bernat  s'  alsà  y  En  Roch ,  coneguent  T  intent  que 
duya  lo  bon  clergue  al  dexarnos  ,  ço  es  ,  anar  à  encarregar  à  la  cuy- 
nera  algun  plat  mes  que  lo  regular ,  lo  segui ,  y  : 


-^(  237  )«- 

—  Cuydado  ab  que  fassas  cap  cslraordinari  —  li  digué.  —  No- 
saltres portam  vianda ,  que  *1  mosso  deu  haver  entregada  ja  a  la 
majordona. 

Quant  haguérem  resat,  tornarem  altra  cop  vora  del  foch.  Increi- 
ble  sembla  que  *n  lo  mes  de  maig  hi  haja  ningú  qu'  estan  bò  ,  s*  es- 
escalfí ! 


VIII. 


Nostra  estada  de  dos  dias  ( contant*  hi  M  de  V  arribada )  a  la  Ma- 
re de  Dèu  del  Mont  puch  dividiria  pèls  dos  sentiments  que  tant  in- 
fluiren  en  ma  sort.  —  Serà  precís  y  donchs  ,  que  'n  parli  ab  algun 
deteniment,  à  fi  de  que  pugau  entendre  lo  que  mès  tart  vindrà,  Dèu 
volent. 

Després  que  haguérem  dinat ,  còm  a  bons  catalans  ,  y  »feta  una 
bona  mitx-diada  ,  lo  senyor  Rector  y  En  Roch  tingueren  per  prudent 
romandre  à  la  taula  à  cferlas  córrer».  La  majordona  'Is  hi  porta  un 
platet  ab  granas  de  blat  de  moro  y  llovins  y  un  joch  de  cartas  nou. 
Tragueren  ells  sos  respectius  trossos  de  tabaco  negre  y  capsas  de 
polsar ,  ganivet  y  tot  lo  mester,  y  En  Roch  nos  crida  à  mi  y  T  Ag- 
neta  : 

—  Conech  —  digué  —  qji'  estau  frisant  per*  assi.  Ab  axó ,  tú , 
Peret ,  digas  à  n'  En  Tia  que  vinga. 

—  Aní  a  avisar  al  mosso  (  qu'  estava  ajudant  a  plnmar  lo  pollas- 
tre a  la  majordona  jova,  cara-rodona  y  bastant  passadora)  y  En  Roch 
li  digué ,  signantnos  a  jni  y  a  la  noya  : 

—  Tingam  bèn  comte  aquexa  tropa  que  no  prengan  mal  per  aqui 
fora. 


-^f(  238  )3- 

—  Sereu  servit;  — respongué  *l  mosso — y  ana  seguinlnos  a  T  Ag- 
nela  y  a  mi,  que  axis  que  'N  Roch  no  *ns  vegé  ,  arrencarem  corre- 
guda. 

Exirem  per  la  part  de  darrera  del  edifici ,  travessant  dos  ó  tres  pas- 
sadissos ,  una  espècie  de  corral ,  y  mès  enllà  una  casa  mitx  enruna- 
da en  forma  de  torre  que  debia  haver  sigut  la  primitiva  capella  ,  y 
un  de  quals  fmestrals  fou  lo  primer  qu*  ovirarem  a  la  vinguda.  — Jo 
m*  entretinguí  a  llegir ,  es  à  dir  llegir ,  a  confegir  com  vaig  saber 
duas  ó  tres  inscripcions ,  ajudat  de  T  Agneta.  —  En  Tia  nos  espe- 
rava fora  ja.  —  Axis  que  sortirem  nos  digué : 

—  No  sabeu  pas  lo  que  us  heu  perdut !  Un  gran  aucellas  m*  ha 
cuydat  fregar  la  barretina  !  Conto  que  debia  ésser  algun  falcó. 

Dit  axò ,  continua  contant  un  cas  ,  que  jo  no  'm  vaig  escoltar ,  im- 
presionat  ab  la  sublimitat  de  Y  espectacle  que  tenia  devant  dels  ulls. 

A  nostres  peus  y  cara  per  cara  tot  eran  roras  y  penyalars  alts  y 
baxos  damunt  d'  una  terra  pedregosa.  Per  T  endret  en  que  *ns  tro- 
bavam  veyam  territori  de  quatre  distints  bisbats  :  mès  tart  vegcrem 
lo  de  altres  tres.  —  L'  ayre  fresch ,  a  que  anavama  vesantnos  poch  i 
poch,  no  'I  sentiam  de  molt  tant  fret.  — Al  pensar  en  aquells  moments 
lo  cap  se  *m  perturba  :  tantas  son  las  cosas  que  voldria  dirvos  !  — 
Las  casas  nos  semblavan  borrallons  de  neu  un  xich  grossos  des  de 
tant  inmensa  alsaria ,  y  'Is  pobles  no  ocupavan  mès  enllà  d'  uns 
pochs  pams.  —  Tot  Y  Ampurdà  ( fixeus'  hi  bè )  tòt  Y  Ampurdà  s'  es- 
tenia devall  nostre  ,  formant  una  planúria  en  que  Us  ulls  s*  hi  per- 
dian  :  la  vila  d'  Olot  s'  ovirava  lluny  còm  sí  fos  una  tira  de  pedra  en 
ganxada  a  la  montanya  ;  Besalú  era  mès  prop  ,  però  ni  sisquera  aprc- 
ciarse  podían  las  casas.  Lladó  ,  Gassa  ,  Navata  y  tots  los  pobles  un 
poch  importants  eran  blancas  ombras ;  res.  —  Jo  'm  sentia  indigne 
de  viure  'n  mitx  de  tanta  grandesa  ;  \  qué  tal  deuhen  fèr  los  homes 
grans  !... —  A  ma  dreta  formava  la  montanya  una  gran  fondalada  y  , 
entre  un  vel  de  calija  de  part  d*  allà  ,  mòs  fins  ulls  distinguiren  un 
poble  de  França  qual  nom  no  tinch  present. 

Jo  'm  penjava  al  coll  d'  En  Tià  de  tant  alegre  ,  y  queya  y  *m  tor- 
nava à  axecar ,  sens  cspolsarme  la  roba.  Lo  pobre  mosso  també  se 
sentia  embadalit.  Tenia  los  ulls  clavats  en  un  punt  y  jo  li  digui  : 


-^(  239  )^- 

—  i  Qué  giiaytas  ? 

—  Banyolas  —  me  respongué  inmóvil. 

Al  sentir  ax6  ,  V  Agnela  y  jo  'ns  hi  acostarem  y  li  preguntarem  al 
plegat : 

—  i  Hont  es  ? 

—  I  Veyeu  aquella  cosa  que  llii  ? 

—  Sí. 

—  Ahont  mirau  ? 

—  Assí  (levanl. 

—  No  ,  homes  de  Dèu  ,  no.  Axó  es  lo  Fluvià  :  à  ma  dreta  heu 
de  guaytar.  Poseuse  darrera  meu  y  seguiu  la  direcció  de  mòn  bras. 

Cumplirem,  y  après  d'  una  gran  estona  d'  aclucar  molt  un  ull  y 
badar  V  altre  mollissím  ,  ovirarem  T  endret  qu'  En  Tia  apuntava. 

—  Ara  ,  ara  !  —  esclamí  jo. 

L'  Agneta  eslava ,  còm  vos  sò  dit ,  darrera  meu  y  jo  sentia  la  suau 
alenada  de  sa  boca  que  m' estremia. 

—  Ja  la  tinch  també  ;  —  digué  ab  entussiasme. 

Lo  mosso  gira  '1  cap  pera  cerciorarse  de  que  guaytavam  hont  de- 
viam ,  y  : 

—  Alió  que  blanqueja  —  digué  —  es  V  Estany. 

—  I  No  te  'n  burlas  pas  ?  —  preguntí  jo. 

—  ^  No  'ns  cnganyas  pas  ?  —  digué  V  Agnela  ensemps. 

—  No  ,  no  ;  —  respongué  'N  Tia. 

A  mi  m'  aparexia  impossible  que  io  que  no  fcya  mòs  mostra  que 
duas  mans  ajunladas  per  las  puntas  dels  dits  ,  pogués  ésser  aquell 
estany  en  que  jo  hi  havia  nadat  moltas  vegadas,  sens  forsas  per  atra- 
vesarlo  pel  lloch  mès  estret. 

Après  de  bèn  mirada  Banyolas ,  repetirem  una  ,  duas  ,  deu  ,  cent 
voltas  r  ullada  general  al  lot ,  rebent  cada  cop  nous  motius  de  pre- 
guntas  y  admiració.  —  Los  boschs  semblavan  munts  de  ramatge  cu- 
brint  trossets  de  terra:  las  montanyas  escalonadas  sota  nostre,  se  des- 
tacavan  ab  T  importància  de  turons  ó  fitas  y  ros  pus ,  en  quant  à  Y  al- 
saria.  Los  teulats  d'  algunas  casas  de  prop  ,  y  sobre  tòt  d'  una  rajo- 
lería  al  fons ,  alguna  qu'  altra  vinya  ó  prat  me  feyan  lo  mès  pobris- 
sim  efecte  :  semblavan  crols  d'  un  jardí.  —  Jo  m'  entregirava  a  cc- 
zaminar  lo  gran  santuari ,  y  pensava  : 


-k(  240  )i- 

—  j  Aquí  si  que  la  gent  déu  esser  devota !  Si  Dèu  ha  fet  tot  assó, 
com  u  ha  fet ,  s*  ha  d'  esser  bon  cristià  encara  que  no  's  vulla. 

I  Ab  quin  embriacament  recordo  tot  alio  !  ab  quin  entussiasme 
donaria  gracias  al  Senyor  si  m'  hagués  dada  la  de  tenir  un  pinsell  ab 
que  píntarho  !  j  Gòm  se  rabejaria  aquest  en  cada  detall  del  riu  Flu- 
vià ,  qu'  estich  veyent  còm  una  gran  llenca  d'  argent  viu  ,  amagantse 
reaparesquent  mòlt  més  lluny  ;  y  damunt  aquella  broma  baxa,  aquella 
transparent  fumera  avisadora  de  la  fosca  !...  ;  Gòm  gojaría  un  di* 
vinal  plaher,  al  dividir  los  pobles  uns  d'  altres  per  la  varietat  de  llurs 
terras  !...  Cada  hu  té  sa  riquesa  ,  y  Catalunya  es  rica  i  despit  del 
giny  del  mal ;  Catalunya  es  la  pàtria  dels  pagesos  ;  es  la  pàtria  del 
trevall  constant.  —  Mes  no ,  no :  millor  es  que  negat  me  sia  fer  sem- 
blant miracle  ,  puix  hauria  de  prescindir  d'  Ella ,  d'  aquella  cria- 
tura vers  qui  m'  arrastrava  una  indescriptible  simpatia. 

—  i  Si  't  fos  germana  !  —  pensava  jo  —  Emperò  tal  pensa  ja 
llavors,  à  catorz'  anys,  no  'm  satisfeya.  —  No  sàvia  ,  no  podia  en- 
tendre que  cosa  era  aymar ,  y  T  aymava  sense  dàrmen  comte.  — 
Llavors  mon  afecte  nasqué  ,  no  me  n  cap  dupte  :  aquell  dia  fou  que 
raygué  la  sement  en  raòn  cor  ,  soment  tant  petita  còm  vullau  ,  però 
en  un  cor  còm  lo  mèu  produhi  ab  poch  mès  de  tres  anys  fruyts  mas- 
sa abundosos.  —  Sò  cert  de  que  mòlts  han  de  creure  que  la  fantasia , 
mès  que  la  recordansa ,  me  portan  à  eczagerar...  Qué  hi  farem...!  Jo  no 
tinch  medis  ab  que  obligaries  à  creurem  ;  jo  sòls  puch  assegurar  que 
al  escriure  las  presents  ratUas  no  somnio  ,  y  que  pera  cerciorarme 
de  que  no  u  faig,  torno  à  llegir  las  paraulas  escritas ,  medito  y  dich 
la  veritat. 

—  Quant  siam  mès  grans,  hem  de  tornar  i  venir!  fa  Perel? 

—  Si ,  Agneta ,  sí :  y  En  Tia  nos  hi  acompanyarà  còm  esta  ve- 
gada. 

—  No,  —  digué  r  Agneta  —  En  Tia  llavors  serà  casat  y  no  s'  es- 
tarà à  casa.  Lo  pare  li  te  promesa  la  masoberia  de  la  Ga-nova,  pera 
quant  se  mulleri  ab  la  Justa. 

Jo  estiguí  mut  y  confós  una  llarga  estona  ,  pensant  que  si  En  Tià 
's  casava ,  també  's  casaria  ella. 

—  Qué  pensas  ?  — me  demanà,  tot  retornant  al  santuari. 


'    -^(  241  )s- 

—  Penso ,  pubilla  ,  —  digui  —  que  no  podrem  tornar  tampoch 
mès  aqui  ni  tú  ni  jo. 

—  Perquè  ? 

—  Perquè  tú  també  H  casaràs ! 

—  Y  bè  ,  qué  hi  fa  que  'm  casi  ?  Per  axó  tú  no  *t  mouràs  de  ca- 
sa y  sempre  serem  amichs. 

A  semblant  carinyosa  esplicaciò  ^qui  's  podia  donar  per  ofès?  Nin- 
gú :  però  En  Tia  somrrigué  maliciosament ,  y  aquella  mitja  rialla  'm 
destrui  tòt  lo  bè  que  las  paraulas  de  la  donzella  m'  havian  fet. 

—  Sí ,  —  continuà  aquesta ,  —  si :  mòn  marit  serà  bon  minyó ,  tú 
també  ho  ets  ;  ab  axó  ,  fareu  bona  lliga.  Encara  que  tú  ets  pobre... 
Mès  perquè  ploras  ? 

Efectivament :  las  llagrimas  me  saltavan  dels  ulls  y  m'  arrivavan 
à  la  boca ;  llagrimas  dolsas  emperò  ,  puix  à  catorz'  anys  no  se  'n 
ploran  d'  amargantas.  En  Tià  fèu  com  qui  no  se  n'  adona  y  s*  apar- 
tà un  poch  ,  mentre  la  noya  m'  anava  dient : 

—  Pobre  Peret !  Te  só  dit  qu'  ets  pobre  !  tè  :  bénlam  una  bona 
nata  per  havert*  ho  recordat. 

Jo  ,  rient  y  plorant  ensemps,  vaig  cumplirsòn  desitx  ab  una  mica 
menys  de  blanesa  que  aquella  ab  que  'm  castigà  lo  jorn  que  sabeu 
per  la  qüestió  dels  petons. 

No  era  que  'm  sàpigues  greu  Y  haverme  recordat  qu'  era  pobre , 
sinó  que  la  matexa  tendror ,  la  matexa  bondat  ab  que  m'  ho  digué 
'm  feu  venir  à  la  memòria  mòs  pares  ,  ma  casa ,  mòn  poble  :  tòt.  Ha- 
guí d'  aturarme  un  instant  pera  no  caure  ;  desprès  alsí  1s  ulls  al  cei 
amarat  de  llum. 

—  Bah  !  bah  !..,  pariém  d'  un'  altra  cosa;  —  opinà  'N  Tià  —  los 
homes  no  deiihcn  plorar  may  ;  no  'n  mancava  d'  altra ! 

Mentre  deya  axó,  se  passava  sòn  rústech  dit  pèls  ulls ,  lo  que  prova 
que  r  home  predica  lo  que  no  creu.  —  Després  prosseguí  pera 
distraurem  : 

—  Alsa ,  alsa  :  tirem  un  parell  de  rocas  dalt-à-baix  ;  tothom  que 
vè  à  est  lloch  ho  fa...  Aquesta,  aquesta  qu'  es  braument  rodona  y 
y  botirà  forsa. 

Anà  pera  móurela  y  aparentant  que  no  podia  ( ficció  que  llavors 
no  comprenguí ,  mès  que  ara  la  sé  de  cert )  me  digué  :       31 


-*(  242  )«- 

—  Ajiidam,  Perich;  y,  si  podem  feria  sortir  de  Iloch,  d'  aqui  en 
avant  te  diré  Pere.  Apa  ;  ajuda  lú  també ,  pubilleta ,  y  si  de  cas  lo- 
grem  que...  no  ,  à  tu  no  H  diré  Agna  ,  puix  Agneta  t'  escau  mòlt 
millor. 

Secundarem  lo  projecte  d'  En  Tia,  y  à  la  primera  branzida  nostra, 
la  pedra  ja  's  mogué.  Veritat  es  que  jo  m'  hi  feya  ab  un  esfors  su- 
prem ,  mossegantme  '1  llabi  de  bax ;  més  ab  tòt ,  repetesch ,  que  4 
bon  mosso  féu  un  pas  de  comèdia,  que  m'  es  moll  grat  recordar. 

Al  darrera  d'  aquella ,  duas  altras  pedras  seguiren  lo  curs  de  la 
primera  víctima,  que  'n  feya  moltas  à  son  pas,  pegant  uns  salts  com 
si  fossen  de  goma  elàstica  rostos  avall ,  y  aturantse  al  fons  après 
d'  haverse  remenat  una  estona:  més  haguérem  de  parar  en  nostra 
operació  y  divertiment,  à  vista  de  duas  donas  que  pujavan  serra  amont. 

No  feya  un  quart  qu*  eram  retornats  à  T  hermita,  que  'N  Roch 
m'  eslava  dient: 

—  i  Góm  se  conex  qu'  has  fet  de  las  tévas!...  ; Estàs  tot  brut  y  has 
plorat!...  Enfutimat,  més  que  enfutimat!...  > 

Dich  que  no  feya  un  quart  d^  axó ,  quant  ohirem  als  dos  cans  de 
la  Rectoria  lladrar  à  n'  algú,  y  jo,  que,  còm  sabeu ,  tenia  mòlt  bon 
sentit,  senti  la  veu  d'  una  dona  que  deya: 

—  i  Ey ,  totxos !  que  sòm  gent  de  pau. 

Aytal  veu  no  m'  era  desconoguda,  y  son  metall  me  produhi  una 
fonda  conmoció.  Instintivament  vaig  seguir  al  senyor  Rector,  que  dexà 
las  cartas  giradas ,  y  sortí  a  V  exida  à  veure  quina  gent  era  la  qu'  ar- 
rivava.  —  Ovirarla,  fer  un  xisclet,  saltar  los  esgrahons  de  V  escala 
de  tres  en  (res,  y  anàrmen  à  tirar  als  brasos  d'  una  de  las  duas  donas, 
la  més  vella ,  fou  obra  ecsecutada  ab  més  llestesa  qu'  he  tingut  en 
contarho. 

—  jSusagna,  Susagna!...  ^No  'm  conexeu? 

Ella  al  primer  cop  d'  ull  restà  sorpresa  y  duptant ,  però  còm  estava 
enterada  de  ma  sort  posterior  à  la  fuy ta  de  Sors ,  prest  me  reconegué 
y  no  cal  esplicar  lo  còm.  Que  Y  espliqui  en  compte  de  mi.  la  mare 
més  carinyosa,  més  enamorada  de  sòn  fill.  —  L'  altra  dona,  que  la 
acompanyava ,  era  la  seva  neboda ;  noya  d*  uns  divuyt  anys  morene- 
ta,  de  mirr'la  espiritual  y  bèn  proporcionada. 


-<{  243  )t- 

—  i  Qui  I'  havia  de  fer  per  aquí?  —  me  digué  aquella. 

— iQúí  *us  hi  havia  de  fera  vos? — respongui,  tornant  à  abrassarla. 

Un  còp  arrivarem  dalt,  la  neboda  de  la  Susagna  se  retirà  ab  sòn 
cistell  cap  à  la  cuyna,  tinguent  entre  la  meva  vehina  (sempre  ho 
havia  estat  de  mon  cor)  y  jo  una  escena  en  que  mas  preguntas  se 
barrejavan  ab  las  d'  ella  axis  còm  nostras  reciprocas  contestas.  Li 
pregunti  quins  eran  los  masobers  que  'ns  havian  substituit;  si  eran  ó 
no  bona  gent;  qué  havia  dit  Y  amo  al  veurem  fora;  y  avans  d'  axó: 

—  i  Qué  tal  vostra  marit?  —  vaig  demanarlí. 

—  Mòlt  bé ,  mòlt  bè ;  per  ço  es  qu'  he  vingut  à  fer  una  visita  à 
la  Verge;  per  la  ditxosa  manera  ab  que  's  cura.  Imaginat  que  ja  tan- 
tost  se  li  havia  posada  la  gangrena,  y  pensavam  que  se  li  hauria  de 
fer  petar  la  cama  (i Deu  me  va|ga!)  quant  me  parlaren  d'  un  jove 
metge  de  Banyolas  mòlt  axerit  que  's  diu.. 

—  ^Monserdar? 

—  Just :  ja  'i  deus  prou  conéxer. 

—  Mòlt,  mòlt:  aneu  seguint. 

—  Donchs...  res:  que  ab  un  cop  d'  ull  y  un  cop  de  Uanseta  'n 
tingué  prou. 

Llavors  si  que  vaig  creure  que  *1  metge  sempre  havia  tinguda  la 
rahó  en  sas  disputas  ab  En  Roch. 

—  Y  r  Àngel,  Susagna?  y  '1  pobr'  Àngel  del  mèu  cor? 

—  ^No  u  saps? 

—  Qué  tinch  de  saber  I 

—  S'  es  fet  trompeter  de  soldats. 

—  Sí? 

—  Si,  pobre  bordegisl  Patia  tant  ab  T  esbalotada  de  la  sua  mare , 
que  tantost  li  aprovo. 

—  Y  jo  tambéi 

—  Diu  que  li  donaren  ja  alguna  creu  en  1'  acció  del  Pontós,  hont 
s'  escaygué.  A  T  hora  d'  ara  ja  pot  ser  es 

—  General? 

—  Si  acds  general  de  trompeters ,  puix  ab  tòt  y  Y  haver  feta  una 
crescuda  molt  grossa,  no  e Yeyam:  posat  dret. 

Jo  obeí  y  ella  continuà : 


-<  244  >- 

—  Ca  1  axó  pla  qu'  es  tant  alt  com  tu. 

Àqui  s'  alsa  també  ella  y  posantme  tres  dits  damunt  del  cap,  y 
après  retirantne  un ,  digué : 

—  i  Se  li  manca  ben  bè  dos  travessos  de  dit ! 

—  Doncbs  digueu  que  jo  he  crescut  molt  ? 

—  i  Borratxo  d'  aigua!  Més  que  cap  espàrgol. 

—  Síy  Susagna? 

—  Sí...  Pere  sí.  ;  Ja ,  ja !...  De  segur  que  H  escauria  encara  mòlt 
més  bè  '1  trajo  de  militar  que  à  V  Àngel. 

—  Lo  vegereu  vestit? 

—  Vaya  I  Lo  vegi  à  Girona  un  dia  y  'm  vingué  a  fer  un  saludo , 
còm  si  fos  jo  sòn  capità ,  ab  un  ayre  tant  serio  que  'm  feu  esquexar 
de  riure. 

—  i  Ja,  ja!... 

—  Es  de  la  pell  d'  En  Tireta.  Y...  ^saps  que  anava  tant  brut? 
Doncbs  aquell  dia  era  un  mirall  de  netedat,  ab  sòn  barretet  de  tres 
punxas,  sa  jupa  tòla  engalonada,  sas  calsas  blavencas  y  sos  botins. 
Mentre  conversava  ah  mi...  (ca!  si  es  un  plaga  de  la  parròquia !)  fe- 
ya  veure  que  ja  tenia  mostatxos  y  s'  estirava  '1  Uabi. 

—  Axis,  eh?  —  preguntí  jo  eslirànmel. 

—  Just;  però  no  u  feya  ab  tanta  forsa  còm  tú,  que  t'  has  feta 
conexer  mòlt  la  senyal. 

—  Y...  icreyeu  qu'  i  mi  m'  escauria  bè  lo  trajo  de... 

—  Si  ho  he  dit,  fill  meu,  —  me  respongué  formalisantse — me  'n 
desdich.  Qui  se  'n  puga  estar  de  provarho,  que  se  n'  esliga. 

Dit  axó  y  quelcom  més ,  la  Susagna  se  n'  anà  à  visitar  a  la  Mare  de 
Dèu,  y  jo  ani  à  contar  la  mia  sort  à  ï  Agnela ,  a  V  oncle  Roch  y  à* 
tots,  de  que  n'  hagueren  gran  satisfacció.  —  No  es  que  vulla  retraure 
la  paga  de  serveys  que  sóis  Dèu  paga ,  més  de  segur  que  à  ma  ale- 
gransa  degueren  tia  y  neboda  millor  tracte  del  que  sens  jo  hagueran 
rebut  en  lo  santuari. 

Gumplertas  las  respectivas  devocions ,  vingué  la  nit  y  cada  hu  se 
n'  anà  à  sa  cambra.  La  destinada  à  mi  era  massa  gran  pera  ocuparia 
jo  sol.  En  Roch  dormi  à  T  alcoba  darrera  d'  unas  cortinas  de  color 
de  robell,  mòlt  bèn  planxadas,  y  jo  en  un  catre.  Acabavam  d'  exir 


-«(  245  )i- 
de  la  llar  y  sentiam,  al  menys  jo,  molta  fredor,  a  despit  de  la  coixa 
y  flassada  que  damunt  tenia.  Vaig  arrodirme  tant  que  sapiguí ;  ohi 
còm  En  Roch  dava  corda  al  rellotge,  tot  estossegant  y  encomanantse  a 
Dèu,  y  còm  se  fica  al  llit,  després  d'  apagat  lo  llum. 

Havia  jo  entrat  ja  en  calor,  mercè  à  mos  eccelents  abrigalls ,  quant 
En  Roch  me  feu  repetir  bèn  detalladament  qui  era  aquell  mèu  company 
de  poble  anomenat  Àngel ;  y  s'  enfadava  perquè  jo  no  li  havia  fet 
conèxer.  \  Gom  si  m'  hagués  estat  possible ! 

—  Bè,  bè :  fèsmen  una  bona  descripció :  un  xicot  qu'  ha  estat  va- 
lent en  la  batalla  del  Pontós  s'  ho  merex  tot. 

Jo  li  digui  qu'  era  ros,  blau  d*  ulls,  bastant  brut,  però  qu'  ara 
devia  anar  molt  net ,  segons  m'  havia  referit  la  Susagna :  més  En 
Roch  no  's  donà  per  satisfet,  me  tractà  de  cap  de  totxo,  m'  engegà 
al  diable  y  's  posà  à  dormir  marmolant.  Jo  percuri  fer  lo  matex ,  y 
vaig  somniar  que  Y  Agneta  y  T  Àngel  eran  fills  d*  En  Vicens  y  que 
'm  sè  jo  quantas  mentidas  més,  alegras  per  aquest  estil. 

L'  endemà  demali  partirem  desprès  d'  haver  ohit  missa ,  dit  una 
patt  de  rosaris  y  comprat  goigs ,  medallas  y  escapolaris. 

La  Susagna  prometé  venirme  à  veure  à  casa ,  ara  que  tenia  bò  4 
marit ,  posantme  al  coll  una  de  las  medalletas  del  santuari  que  may 
mès  he  jaquit ,  y  he  cuydat  desllustrar  à  patons.  —  Lo  senyor  Rector 
me  digué : 

—  Dèu  te  fassa  un  bón  sant;  —  ab  molt  afecte  quant  li  fiu  V  amis- 
tat. L'  aplegador  qu'  en  aquell  moment  arrivava ,  ab  sòn  relliquiari 
enrexal  al  bras,  nos  donà  bonàs  novas  de  casa;  1'  Agneta,  que  havia 
lligat  mòlt  ab  la  neboda  de  la  Susagna,  dita  Franciscà,  se  'n  despedi 
ab  greu  racansa ;  En  Roch  estrenyé  per  duas  ó  tres  vegadas  y  ab  ab- 
duas  mans  las  de  Mossèn  Bernat;  vingué  '1  mosso  à  anunciar  que  1s 
animals  estavan  à  punt,  y: 

—  Comensa  à  marxar,  que  ja  t'  atraparem:  —  digué  'N  Roch  — 
tót  seguit,  seguit  venim. 

Beguérem  1'  últim  glop  y ,  repetint  altra  voltra  'Is  despidos,  que 
's  coníonian,  dominant  sobre  tots  ells  T  c  anem  bè,  bè  >  del  capellà, 
dexarem.Io  santuari. 

Al  baxar  montanya  avall  ^.quantas  vegadas  hauriau  girada  la  vista 


>^(  246  )*- 
enrera,  si  us  haguesseu  trobats  en  món  iloch?  De  segur  que  ni  ia 
meytat  de  las  que  bo  fiu  jo. 

Nostre  viatge  de  retorn  res  té  de  particular.  Passarem  per  la  font 
de  Falgàs  qu'  es  a  una  bora  de  V  Mermita  y  de  qual  aygua  freda  com 
un  gel  no  se  'n  pot  beure  sens  c  posarbí  coxi  >  ço  es,  menjarbi  quel- 
com avans;  tornarem  veure  casa  En  Nogué,  Maya  y  tot  lo  demés 
que  sabeu  (fent,  còm  se  suposa,  rapapiejar  à  n'  En  Rocb)  y  arriva- 
rem  i  casa,  després  d'  baber  trobats  a  dos  trets  de  ballesta  d'  ella  à 
n'  En  Ramon  y  En  Vicens,  que  vingueren  à  rébrenos  y  'ns  abrassa- 
ren  bons  ab  tota  la  joya  inmaginable. 


IX. 


Temps  ha  que  só  complerts  quinz*  anys.  Tot  s*  oferex  a  mòs  ulls 
d'  una  manera  bastant  distinta  de  la  ab  que  bo  havia  vist  fins  ara.  Des- 
prés de  la  romeria,  si  m'  entrego  à  las  diversions  y  passatemps  de  nin, 
es  mès  peraque  la  gent  no  suspiti  malament  de  mi,  que  per  espansió 
natural.  M'  empenyo  en  voler  reflexionar  ,  y  no  sé ;  y  'Is  dias  pas- 
san  devant  mòs  ulls  còm  fruyt  que  la  ma  no  pot  abastar.  Sols  en 
mitx  dels  boscbs  y  camps ,  rodejat  de  las  ovellas ,  seyent  al  costat 
del  bon  pastor  y  ohint  de  sos  Uabis  acertats  y  profitoses  consells ,  la 
malencolia  'm  fuig ;  la  malencolia  ,  produhida  no  solzament  per  un 
amor,  à  cada  nou  ensopéch  del  seny,  mès  amarrat  al  cor,  mès  també 
pels  mals  generals  que  conecb  y  'm  fan  conexe  'Is  altres.  —  L'  es- 
tat de  nostra  politica  es  un  conjunt  d*  iniquitats  y  ximplesas  ,  que 
cada  vegada  enardexen  mès  las  sangs  dels  bons  patricis.  Fins  En 


-4(  247  )»- 
Roch  diu  tòt  sovint  que  :  c  Axó  no  es  allò  >;  de  tal  manera  s'  insul- 
ta hora  per  hora  la  calma  ,  la  bonhomia  ,  la  tolerància  de  la  nació, 
que  crech  que  sí  mès  tart  no  fos  vinguda  nostra  gloriosa  guerra  de 
r  Independència  ,  nostres  darrers  esbatechs  d'  agonia  hagueran 
servit  per'  esgardifarnos  uns  als  altres  ,  per'  aclarir  d' un  cop  lo  que 
valia  mès ;  si  'I  desgavell  del  Rey  6  '1  del  Poble ;  si  '1  bras  ó  lot  lo 
cos.  —  Resultat  d'  axó  y  altras  causas  inevitables  ,  la  misèria  anava 
ferint  fins  las  casas  mès  fortas.  A  la  meva  s'  havia  hagut  de  comprar 
altre  parol  mès  capàs  en  que  coure  la  vianda  pera  la  pobressalla. 
S'  havia  dut  mès  d'  un  cop  S.  Martiria  à  V  estany  y  las  deus  no  tor- 
navan.  Mols  dematins  semblava  que  tòt  se  n'  havia  d'  anar  ab  aygua, 
y  tots  los  vespres  se  n'  anava  tòt  ab  desconhort  y  [desesper.  Axó  era 
causa  de  que  i  Banyolas  las  diferencias  entre  Rodons  y  Cayruts  fos- 
sen  mès  temibles  ,  puix  la  pitjor  causa  del  malestar  de  las  familías  y 
de  llurs  divisions  interiors  y  esteriors  es  la  misèria  ^  la  falla  d'  ali- 
ments acompanyada  sempre  de  novas  necessitats.  Mès  de  dos  desafios 
y  d'  un  assasinat  havian  hagut  de  piorarse  ab  poch  temps.  En  Vicens 
s*  entristia  ,  arrivant  à  témer  per  la  vida  de  T  amo  Ramon  y  d'  En 
Roch,  y,  còm  naturalment  me  veya  inclinat  al  partit  d'  ells ,  y  a  mi 
*ra  tractava  ja  tothom  de  casa  no  de  Perich^  sinó  de  Pere; — cregué 
arrivada  Tocasió  de  cumplirme  la  promesa  referent  a  la  sua  historia  , 
car  estàs,  essent  bonàs,  tenen  la  ventatja,  entre  moltas  do  cansar  poch 
é  instruhir  forsa.  Ademés  jo  M  sorprengui  una  festa  dient  a  En  Ramon : 

—  Puch  morirme  d'  un  dia  à  T  altre,  y  bo  serà  dexar  bèn  arret- 
gladas  mas  pocas  cosas.  —  Era  un  dia  nuvolós  y  jo  m'  estava  à  món 
aposento  ,  enlretinguentme  à  escriure  lletrassas  groxudas  ,  y  mòlt  res- 
seguidas.  Instintivament  anava  omplint  la  plana  ab  un  sol  mot : 
Agneta, 

Mon  pare  Vicens  entrà  y  'm  digué  : 

—  Avuy  fa  un  bon  dia  per'  escoltar  cosas  un  xich  fortas  ;  ^  no  't 
sembla  ?  Lo  temps  emplujat  sembla  fet  esprès  pera  que  'Is  vells  des- 
capdellin  sa  memòria. 

—  i  Qué  voleu  dir  ?  —  pregunti  jo  ,  axugant  la  ploma. 

—  Res ,  res ;  que  si  volias  escoltar  quatre  cosas  de  la  meva 
vida... 


-<¥(  248  )»- 

—  Sí ,  sí ;  —  respongui  jo  ,  ficant  en  lo  tinter  de  terrissa  la  plo- 
ma que  conservava  encara  als  dits. 

—  Dexémnos  ,  donchs ,  de  prefacis  llarchs  y  anem  a  ella.  Te  la 
vull  contar  per  duas  rahons ,  entre  mollas  ,  y  son  ;  pera  que  apren- 
gas  a  estimar  bè  ,  ja  que  à  mi  m'  estimas,  la  casa  hont  menjas  lo  pa; 
y  segonament ,  perquè  d'  ella  'n  tregas  un  conexement  del  cor  dels 
homes  que  't  servesca  d*  esperiencia  tota  ta  vida.  Compassió  ^m'  en- 
tens ?  no  aborriment ,  que  hi  ha  en  ella  moltas  espinas  y  tú  tens  en- 
cara la  pell  molt  fina  y  delicada  !  Lo  mal ,  un  cop  fet ,  ja  es  fet  y 
ab  tú  seria  pitjor  que  ab  altri  ,  perquè  bè  prou  que  tens  en  tos  pro- 
pis mals  lo  que ,  si  no  enmatzina ,  amarga  molt  las  horas  de  la  eczis- 
tencia, 

Aqui  En  Vicens  fèu  un  moment  do  pausa  ,  y  còm  jo  li  assegura's 
que  res  havia  de  témer  ,  digué  ell  ab  lo  llenguaije  figurat  que  solia : 

—  Jo  no  voldria  ferte  desgraciat  en  cap  preu  ,  ni  voldria  que  de 
r  haver  satisfeta  ta  curiositat  y  dat  esbarjo  à  mòn  esperit,  hagués  de 
penadirmen  tota  la  vida  :  lo  sembrar  costa  poch  ,  lo  que  costa  molt 
es  segar ,  batre  ,  fer  farina  y  pa.  —  i  No  gosas  conlradirme  ?  ^  Vols 
ab  ton  comportament  provarme  no  *t  manca  judici?  ^M'  enganyas, 
si  ó  no  ? 

—  Pare  ,  —  respongui  —  crech  que  no  us  enganyo  perquè  no  us 
ho  enganyat  may. 

—  Axó  ja  podria  ésser  una  rahó  ;  però  dius  may  ?  Y  ahir  nit 
quant ,  imitant  à  Y  Àngel ,  me  deyas  que  no  tenias  son  ab  los  ulls 
cluchs  ? 

—  Bè  ,  axó  no  son  enganys  ,  agafeuho  còm  vullau. 

—  Resa  un  pare-nostre  —  me  digué  M  vell ,  passat  un  moment 
y  ab  solemnitat  —  resa  ,  à  fi  de  que  Nostre  Senyor  me  perdoni,  si 
acas  faig  mal. 

Obehí ,  se  passà  ell  la  ma  pèl  front ,  arronsà  las  cellas  en  bax 
y  comensà  la  narració  en  los  següents  termes : 

—  Al  poble  de  Batet,  distant  de  Santa  Pau  mòlt  poch,  vivia  à  fins 
de  la  passada  centúria  y  comens  de  la  que  corra  ,  un  pagès  qui ,  en- 
cara que  poch  ò  molt  endarrerit  per  rahons  que  prest  entendràs,  dis- 
frutava  d'  una  sort  envejable  en  mès  d*  un  concepte  ,  sort  que  anà 


-*(  249  )»- 
minvant ,  fins  à  restar  perduda  T  aygua  y  lo  qu'  es  pitjor  la  deu  ; 
còm  succehex  vuy  dia.  Aquest  pagès  s'  anomenava  Martí  Fosch  y 
era...  ja  ho  sabràs  mès  tart.  —  Tenia  mon  pa...  vull  dir  En  Martí , 
un  germà  estudiant  qui ,  atesa  sa  aparent  vocació  ,  obtenia  y  gaudia 
lo  benefici  de  Sant  Ciprià  de  la  comunitat  de  preberes  en  la  vila 
d'  Olot.  Dit  estudiant  era  un  xicot  còm  no  'n  corran  gayres  de  mès 
ben  tallats :  tant  que  ,  segons  se  diu  ,  las  noyas  axis  que  hi  comen* 
savan  à  veure  *s  planyian  de  que  'N  Pons  ( axis  s'  anomenava )  tiràs 
per  capellà  ,  y  la  prova  es  que  pèl  poble  ha  passat  à  dicho:  <Si  els 
guapo  còm  En  Pons  no  vullas  fer  sermons». —  Mès  no  cregas  que 
aquest  adagi  s'  haja  tret  per  sola  la  guapesa  d'  aquell  estudiant,  no  : 
s'  aplica  avuy  per  avuy  als  qui  no  consultan  fredament  al  mirall  que 
'Is  hi  diga  :  «teniu  bellas  fesomías»  ans  de  consultar  al  cor  que  Is 
hi  ha  de  dir  :  «teniu  bona  vocació  pera  T  estat  esglesiastich». —  En 
Pons  era  un  galàn  minyó ,  còm  t*  he  dit ,  y  si  es  que  tenia  una  gus- 
pira de  vocació  pera  capellà ,  bèn  prest  fou  apagada  ,  còm  sentiràs. 
—  No  atenent  à  son  estat ,  y  resignantse  à  la  general  mormulació  , 
tractava  una  minyona  de  la  dita  vila  d'  Olot ,  qual  noya  habitava  en 
lo  matex  carrer  qu'  ell  y  prop  de  la  casa  beneficial  per  ell  gaudida. 
La  donzella  que ,  còm  tantas ,  era  una  caragirada  del  diable ,  escol- 
tava à  r  estudiant  per  sa  bona  figura ,  mès  també  tenia  de  molt  temps 
amistat  y...  vaja  :  ^m'  entens? 

—  Prou:  amorctas;  —  observí  baxant  los  ulls,  rient. 

— Ah  balitre!...  amoretas,  sí,  ab  un  tal  Vjlajuich  de  la  matexa 
vila.  — Tòt  lo  que  V  estudiant  Pons  tenia  de  gentil,  tenia  aquell  de 
lleig  :  r  estudiant  era  alt ,  ben  fornit,  ab  un  cap  que  ni  tornejat,  V  al- 
tre petitó  ,  magre  y...  molt  desigual  d'  espatllas ,  molt  oncle  Roch  , 
però  era  riquissim.  Esta  darrera  condició  ,  esta  font  perpètua  de  mals 
casoris ,  era  la  que  feya  abrusar  de  gelosia  à  V  estudiant  Pons ;  axis 
fou  que  un  cap-vespre  ,  en  que  sòn  germà  Martí  s'  esqueya  à  Olot , 
se  posà  ab  ell  à  1'  aguayt  des  de  la  casa  de  sòn  benefici ,  segur  de 
que  'N  Vilajuich  comparexería  ,  còm  totas  las  vespradas ,  à  feste- 
jar la  minyona.  Se  col•locaren  abdós  à  la  finestra  que  dóna  al  carrer, 
y  M  rival  no  's  fèu  esperar  molta  estona.  Axis  còm  també  acostuma- 
va ,  no  vingué  ell  tòt  sol  à  la  cita  ,  mès  seguit  d'  una  colla  de  com- 

32 


-*(  250  )i^- 
panys.  Un  d*  estos  se  separa  dels  allres ,  la  porla  de  casa  la  donze- 
lla s'  obri ,  y  En  Yilajuich  y  sòn  companyó  entraren.  Al  cap  de  breus 
moments  En  Pons  y  En  Martí ,  armats  ab  fusells  ,  oviraren  pèl  jar- 
dí de  casa  la  noya ,  i  esta,  qu'  en  miix  dels  dos  minyons  bromejava. 
Be  distingiren  los  cassadors  per  sa  petitesa ,  la  pessa  de  cassa 
qu'  ells  volian ,  emperò  la  lemensa  de  danyar  à  la  xicota  detenia 
llurs  febrosas  mans.  Per  mès  d*  una  y  de  duas  vegadas  En  Martí  ha- 
gué de  contenir  lo  bras  de  son  germà  Pons. 

—  ^  Y  com  es  que  *1  germà  ajudàs... 

—  Cosa  horrible  que  no  puch  esplicàrtela  perquè  *s  tracla  de 

diferencias  de  família  ,  renyinas  de  partit...  ^,  qué  vols  que  't  diga? 
Déxam  anar  seguint ,  ja  que  ab  tant  gust  è  interès  m'  escoltas.  — 
Pogué  à  la  íi  mès  Y  esperit  de  venjansa  que  la  prudència ,  y  En 
Pons  disparà  sòn  fusell ,  à  T  acte  qu'  En  Vibjuich  era  un  poch 
apartat  de  sa  aymia  ;  y  ,  fet  tant  horrible  atentat  (  que  per  voler  de 
Dèu  produbi  sòls  esglay )  devallaren  los  dos  germans  à  Y  hort  de  la 
casa ,  y  à  cuyta- corrent  exiren  de  la  població,  travessant  lo  riu  Flu- 
vià y  saltant  las  hortas  de  fora  la  vila.  Un  mosso  los  esperava  ab 
dos  cavalls  :  muntaren  est  y  Y  estudiant  Y  un  ,  y  En  Marti  Y  altre  y, 
à  tota  brida  ,  arrivaren  à  Batet  sens  obrir  cap  d'  ells  en  tòt  lo  cami 
la  boca  ,  fora  '1  mosso  que  ,  sons  dupte  inspirat  per  la  fosca  ,  tarat- 
lejava  à  raps  lo  Compte  V  Arnau  ab  veu  feréstega. 

Emperò  En  Yilajuich  y  sa  colla  ,  que  bè  presumiren  ,  sí  es  que 
no  vegeren  ,  la  causa  d'  aquell  atentat ,  perseguiren  als  dos  germans 
furients  com  una  tramontanada  ,  disparant  de  ràbia  sas  carrabinas  a 
las  socas  dels  arbres. 

—  I  També  'n  duyan  ells  de  carrabinas  ? 

—  Sí ,  Pere  ,  sí :  que  en  aquell  temps  tant  miserable  y  c^lamitòs 
no  hi  havia  home  que  no  portàs  armas  pera  defensarse  y  ofendre  ,  si 
convingués.  —  Ja  que  no  en  altras  cosas ,  Y  amor  à  la  justícia 
m'  obliga  à  donar  respecte  à  n'  axò  ,  grans  mercès  al  senyor  rey 
Felip  Y ,  qui  ab  rigurosas  penas  privà  un  abús  tant  perniciós. 

—  ;.  Y  1s  d*  En  Yilajuich  no  alcansaren  als  germans  Fosch  ,  no 
fa  ,  pare  ? 

—  No  ,  lill  mou  :  aquella  nil  no  vingueren  a  mans  uns  d'  altres. 


-*{  251  )i- 
Fadigats  los  perseguidors,  retirarense  à  casa  llur,  no  sons  jurar  odi 
etern  i  n*  En  Pons  y  En  Martí.  D*  aquí  nasqué  lo  malversament  de 
sang  y  béns  de  fortuna  ,  que  aytaJ  es  sempre  lo  fruyt  de  lluylas  do 
familias.  —  Previngui  En  Vilajuidi  ab  molts  raès  companys ,  d'  aquell 
cap-vespre  en  avant  cerca  sols  y  ab  Febrós  anhel  ocasions  de  venjansa. 

—  Y  las  troba  ? 

—  Ara  ho  vas  i  saber.  —  Averiguant  un  dia  En  Pons  que  son 
contrari  pensava  exir  d'  Olot  per'  anar  en  sa  busca  ,  pujà  al  bell  cim 
de  Galvó  ab  altres  camaradas,  y  ,  amagat  ab  estos  tras  unas  parets  , 
esperà  desde  la  matinada.  Temia  havers'  enganyat ,  y  à  punt  era  ja 
de  retirarse,  quant  vegè  venir  En  Yilajuich  ab  sa  quadrilla.  Era  una 
diada  bayrosa  y  molt  humida  y  de  modo  que  uns  y  altres  se  veyan 
precisats  à  dur  sota  'Is  capots  llurs  armaments.  Quant  En  Pons  tin- 
gué à  distancia  proporcionada  'Is  perseguidors ,  los  féu  tant  dreta 
descàrrega  que  'n  quedaren  tres  revolcantse  pél  llot.  ;  Tres  creus 
s'  si  encontran  encara  vuy  dia  que  contan  al  vianant  tant  espantable 
acci6  y  1'  obligan  à  resar  tres  pare-nostres  !... 

—  i Mori  En  Yilajuich? 

—  No  ,  fill ,  no.  D' una  part  mès  haguera  valgut :  d'  altre  cantó 
fora  estada  una  gran  desgracia. 

—  i  Còm  s'  entén  ? 

—  Yes  ohint ,  y  ho  entendràs.  —  Un  tal  Planacona  ,  tal  volta 
per  haver  rebut  algun  agravi  dels  Fosch  ,  s'  havia  fet  partidari  d'  En 
Yilajuich  ,  partidari  temible  ,  puix  era  vehi  del  contrari  sèu.  No  cal 
dirte  per  tant ,  qu'  à  la  casa  d'  En  Marti  ni  una  finestra  ,  ni  un  forat 
per  hont  passar  pogués  lo  cos  d'  un  nin  romangué  sens  enrexar. 

Axis  las  cosas  (  y  dexo  altres  detalls  còm  los  d'  haver  possehidas 
molta  mès  gent  y  armas ,  que  pots  presumir )  una  vetlla  't  comparex 
à  la  porta  de  ca  'N  Marti  1'  hereu  de  dit  Planacona ;  tusta ,  y  sapi- 
gut  qui  era  ,  baxaren  tres  homes  provinguts  à  obrirlo  :  mès  ell  al 
véurels  en  semblant  disposició  ,  los  diu  mitx-burlant : 

—  Companys  :  las  destrals  d'  assi  en  avant  serviran  sols  pera  la 
llenya  y  pera  la  cassera  las  escopetas.  Dèu  nos  dó  santa  pau.  i  Hi 
es  vostr'  amo  ? 

—  Es  dalt;  —  li  respongueren  lencanl  la  porta. 


-K(  252  )^ 

—  Ja,  ja!  —  fèu  ell  ab  una  rialla  burladora  —  i  heu  ben  tencada 
y  barrada  la  porta?...  acompanyeum'  hi,  que  jo  sol  podria  comelre 
molts  atentals. 

Los  mossos  no  íèren  cabal  de  Y  ayre  de  burla  ab  que  parlà  T  he- 
reu, y  r  acompanyaren  a  la  cambra  d*  En  Marti ,  hont  est  s'  eslava 
entretin^ent. 

—  Ola  ,  noy  !  —  digué  *N  Marti  al  veure  '1  jove  hoste  ;  y  signant 
a  hu  dels  mossos  ,  dit  Capa  ,  que  's  quedas  al  pas  de  la  porta  :  — 
i  Quin  bon  vent  te  du  ?  —  prosseguí. 

—  Ja  podeu  dirho  qu'  es  bó  !  —  contestà  Y  hereu.  —  Mòn  pare 
m'  envia  pera  que  'us  fassa  present  qu'  en  son  cor  y  en  lo  d'  En  Vi- 
lajuich  ,  à  qui  fins  ara  es  estat  fael ,  està  lo  desitx  de  que  no  gastem 
pus  nostras  forsas  ab  vanas  renyinas  ,  en  las  que  hi  pert  qui  mès  hi 
guanya. 

—  Veig  que  aprofilas  bè  los  vint  y  cinch  anys  que  tens,  Anselm  ; 
—  respongué  'N  Martí  —  ab  lo  matex  eslich.  Parla  :  quinas  condi- 
cions«.. 

—  Cap  absolutament,  —  digué  n'  Anselm ,  —  sinó  la  de  que  pren- 
gau  est  conill  en  prova  d'  aveniment  y  amistat. 

—  Lo  prench  ,  noy ;  —  parlà  En  Martí  acceptant  Y  oferessa  —  y 
í  asseguro  qu'  encara  que  mori  demà  aquest  animal ,  mòn  ressenti- 
ment haurà  mort  moltas  horas  avans  qu'  ell. 

—  Y...  En  Pons  ,  vostre  germà  ?  —  preguntà  En  Planacona. 

—  Es  al  segon  pis  :  ^  vols  que  '1  cridi  ?  —  digué  *N  Martí. 

—  No  cal :  lo  que  volia  dir  —  observà  Y  hereu  — es  si  ell... 

—  Ell  mès  que  ningú  :  —  interrompé  enèrgicament  En  Martí  — 
car  es  lo  mès  interessiat.  —  Y  ,  com  penedinlse  d'  una  distracció  : 

—  Capa  !  —  cridà  al  mosso. 

—  Maneu  ,  senyor  ?  —  respongné  aquest  entrant. 

L'  hereu  Planacona  somrigué  ,  y  En  Marti ,  dirigintse  al  mosso  , 
continuà : 

—  Pórtans  un  parell  de  gots  y  un'  ampolla  del  de  Garriguella. 

—  Bè  està  ;  —  respongué  'n  Capa  exint  à  la  sala. 

—  No  us  mortifiqueu  !  —  observà  n'  Anselm. 

—  Faràs  una  mica  de  trago  ,  home  de  Dèu  !  —  esclamà  En  Fosch. 


-^(  253  )i^ 
Diu  :  —  No  ,  no  :  me  retiraré  ab  vostre  permís  que  *l  pare  passaria 
ànsia  tal  volta. 

—  Anem  !  —  digué  *N  Marti  —  mès  que  no  sia  sinó  un  xarrup 
si  tu  vols  ,  però  beu  en  senyal  d'  amistat.  —  Aqui  tenim  ja  T  am- 
polla. 

Lo  mosso  col-locà  dos  gots,  una  tassa  y  una  ampolla  damunt  la 
taula  y  En  Marti  li  fèu : 

— i  Perquè  has  dut  la  ta '.sa,  cap  de  totxo?...  Capa,  sempre  seràs 
un  tarambana! 

—  Com  vos  no  m'  haviau  dit  res  !  —  observà  aquest. 

—  Calla  y  té  ;  endúhetela  pèl  matex  cami  que  T  has  portada , 
junt  ab  lo  conill.  —  Y  tú  ,  noy  , —  prosseguí  dirigint  la  paraula  à 
r  hereu  ,  y  posantli  vi  al  got  —  té ;  beu ,  qu'  es  de  bona  lley. 

—  Uy  uy !  —  fèu  aquest  alsant  lo  got  y  tocant  ab  lo  cayre  'I  coll 
de  r  ampolla  —  bo,  bo  :  ne  fèu  un  gra  massa:  sort  que  tinch  lo  niu 
prop ! 

Après  d' haber  begut ,  se  retirà  V  hereu  Planacona,  dexant  à 
n'  En  Marti  enterament  satisfet  ab  la  confiansa  de  tenir  un  vehi  per 
amich  y  un  perseguidor  de  menys.  Lo  rosari  que  's  digué  aquella  nit 
à  la  casa  fou  tres  pare-nostres  mès  llarch  que  'Is  altres  jorns.  — 
Mès  i  oh  esperansa  vana  còm  lo  fum  !  Poch  ans  de  trencar  lo  dia  , 
r  estudiant  Pons  s'  alsà  ,  obrí  la  finestra  de  sa  cambra  y. repara  que 
la  casa  era  tota  enrotllada  d'  homes  d*  armas ,  que  's  movian  còm  un 
vespé.  Prestament,  còm  suposaràs  ,  cridà  a  sòn  germà  Marti  y  ,  ab 
poch  rahonament,  consideraren  que  iora  temeritat  intentar  la  defen- 
sa ,  puix  sentian  ja  la  porta  forana  cruxir  als  cops  de  magall  y  altres 
instruments  de  destrucció.  Per  tant  resolgueren  escapar  de  V  inevi- 
table perill  de  mort.  L'  auba  no  tenyia  encara  del  lot  lo  cel ,  que 
abdòs  germans ,  jugant  lo  tòt  pèl  tòt  ( còm  dirse  sol )  exiren  de 
tropell  per  una  porta  falsa.  Corrían  còm  desesperats ,  mès  los  con- 
traris los  anavan  enpaytant  ab  fúria  may  vista.  Saltant  barranchs  y 
turons,  r  estudiant  arrivà  al  camp  part  d'  allà  de  sa  casa  payral, 
sola  del  que  passa  lo  cami  d'  Olot ,  y  mirantse  pres  sens  remissió, 
ventà  tant  gran  salt  al  camp  velii,  que  de  la  cayguda  resta  greu- 
ment lesiat;  tant  greument  que,  no  poguentse  moure,  arrivaren  los 


-^(  254  )a- 
d'  En  Vilajuich ,  li  dispararen  un  tret  ó  dos  y  '1  travessaren  de  la 
cuxa.  Emperò  ell,  revestintse  d'  heróich  coratge,  tapà  la  llaga  ab  un 
mocador  que  duya  y,  tant  depressa  que  pogué,  evità  la  persecució  y 
anà  fent  cami  vers  la  rectoria  de  Las  Fonts.  Delràs  sèu  li  anava  à  la 
frega  un  Vilajuiquench  ab  la  carrabina  calada.  Se  n'  adona  I'  estu- 
diant y  dexa  ferlo ,  mès  notant  que  ï  altre  s'  atura ,  s'  atura  també 
ell;  se  gira  del  tòt,  veu  queT  altre  s'  amanex  apuntantio  ben  bè 
pera  no  errar  lo  tret;  llavors  se  trau  una  pistola  y  traboca  ab  ella  a 
r  altra  vida  à  son  perseguidor. 

—  Vàlgam  Déu!...  si  no  fos  pecat  casi  bè  me  n'  alegraria! 

—  Ja  veuràs. — Los  dos  germans,  que  ja  s'ho  tenian  pactat, 
arrivaren  tanlost  à  V  hora  à  la  dita  rectoria  de  Las  Fonts.  Inmedia- 
tament  s'  afermaren  portas,  balcó  y  finestras  y,  assegurat  tòt,  pu- 
jaren al  campanar.  Al  cap  d*  un  quart  escàs ,  arrivà  al  poble  En  Vi- 
lajuich ab  los  seus,  mès  encesos  que  may,  puix,  referintse  al  mort, 
sens  dupte  vist  per  ells ,  cridavan  irats:  c  — Mort  per  mort  primer; 
després  los  cremarem  y  trafollarém  y  'ns  menjarem  las  cendras  d' els 
infames!... » 

Debades  fou  que  '1  senyor  Rector  y  alguna  gent  sensata  de  Las 
Fonts  los  amoneslàs:  eran  folls,  y  las  amonestacions  encenian  mès 
encara  llur  follia.  Emperò  'Is  dos  germans  estavan  mòlt  bèn  situats,  y 
gran  casualitat  havia  d'  ésser  que  cap  bala  'Is  danyàs  per  gota ,  gota 
de  previsió  que  tinguessen.  jY  tal  si  'n  tenian!  Las  campanas  eran 
un  escut  hont  botian  tòtas  las  balas.  —  No  passava  axis  à  llurs  ad- 
versaris: altre  d'  ells  amagat  darrera  un  blat-de-moret ,  caygué  fe^ 
rit  de  mort ;  dos  mès  foren  també  mòlt  mal  parats  per  dos  cops  de 
pedra.  Mès  d'  una  hora  durà  '1  petit  combat :  petit  dich ,  atenent  at 
nombre  dels  lluytadors,  nó  à  1'  encoratjament  ab  que  's  bateren. 

— Y  després? 

—  Déxam  axugar  un  poch  la  suor  del  front  y  seguiré.  —  Des- 
prés de  comensada  la  lluyta ,  no  's  retiraren  los  d'  En  Vilajuich , 
ans  cridavan  que  calarian  foch  à  1'  església  y  à  la  rectoria,  hont  es- 
tavan amparats  los  germans  Fosch. 

— Y  ho  feren? 

—  A  punt  estava  ja  son  csforchiment,  quant  lu  divinal  misericor- 


-^{  255  )«- 
dia  fèu  caure  un  xafach  lant  espès  y  fort ,  que  liaperen  los  sitiadors 
de  retirarse  per  espay  de  dos  dias.  En  Marti  cregué  més  prudent 
que  retornar  à  casa  sua  ,  enviar  un  propi  à  un  tal  Rega  Masfolch, 
conegut  sèu,  qui  tenia  també  sa  corresponent  codrilia,  espècie  de 
bandolers  còm  tants  n'  hem  vists  à  Catalunya  fins  deu  ó  dotz'  anys 
enrera.  Havia  rebuda  ja  '1  tal  conegut  dita  comanda  (puix  lo  propi 
cumplí  la  de  reventar  una  euga  pera  trobarlo ,  si  necesari  fos)  quant 
los  Fosch  s'  atalayaren  de  que  llurs  contraris  desistian  del  persegui- 
ment.  Llavors  En  Marli  torna  à  enviar  altr'  csprés  à  En  Rega,  à  ti  de 
que  no  's  posàs  en  cami ,  però  M  segon  propi  lo  troba  ja  al  peu  de 
la  pujada  del  grau ,  que  venia  ab  sa  maynada ,  armats  tots  còm  uns 
sants  Farriols.  Eczasperat  del  cambi,  contà  'I  propi  que  1  capità  havia 
fet  bastonejar  à  un  dels  seus ,  à  qui  duyan  lligat  de  brassos  per  sus* 
pilas  de  traydoria  en  alguna  de  sas  malifetas.  ;  Conta  tú  quina  es- 
garrifadora  morlandat  haguera  succehida  à  Las  Fonts ,  si  aquell  fe* 
réstecb  home  fa  de  las  suas  ab  los  d'  En  Yilajuich! 

—  iDèu  higuart!...  j^Y  bé? 

—  No  t' impacientis,  fill  mèu.  Veig  que  'I  relat  t' agrada  massa  y... 

—  No,  no,  es  que  'm  friso  pera  saber  cóm  fou  castigat  En  Pla- 
nacona. 

— Ah!  ^encara  te  'n  recordas?  Molt  me  plau,  puix  aytal,  me 
prova  que  tens  arrelat  lo  sentit  de  la  justicia.  —  Veuràs,  donchs, 
qu'  En  Marti,  mirant  la  manifesta  falsia  d'  aquell,  hagué  de  dirse  que 
<  dat  lo  punt  hont  arrivadas  eran  las  cosas,  matarlo  li  seria  fàcil  poch 
menys  que  V  escupir. »  Y  de  fet :  En  Fosch  comparex  una  diada  de 
festa  al  garriguerar  quQ  's  trobava  darrera  la  casa  del  traydor  y  fals 
embafador  y  amich,  Alli  V  espera  En  Martí ,  y  ab  la  major  sang 
freda,  no  bé  En  Planacona  havia  fetas  duas  ó  tres  passas  damunt  la 
fullaraca,  li  envia  una  bala  al  cor  que  *l  dexa  mort.  |Y  justament 
quant?  Justament  à  Y  acte  matex...  jOh  providencia  de  Deu!...  à 
r  acte  matex  que  allargava  En  Planacona  la  ma  pera  donar  una  flor 
à  sa  germana,  ab  la  qui  se  n'  anava  de  companya  à  missa.  jPobreta ! 
anava  endiumenjada  de  blanch ,  y  à  T  entrar  à  T  església  vestia  ja 
tota  negra!  ^ Quina  culpa  hi  merexía  la  malestruga?  Cap:  la  malcxa 
que  jo  meresch  de 


-*(  25G  }^ 
— De  qué,  pare?  jQuantas  morts! 

— De  res,  fill  meu:  ja  ho  sabràs  aviat.  Ara  per  ara  dexam  entrar 
a  la  part  d'  ecspiació,  que  es  ja  bèn  bè  hora. 

—  Teniu  rahó. 

— Sabràs,  fill  mèu,  que  Ms  Fosch  eran  cosins  del  pare  de  T  amo 
tèu  y  mèu ,  anomenat  Felicià  Hortaler.  Ara  bé :  En  Pons  se  *n  fugi 
à  r  Amèrica,  y  may  mès  se  sapigué  res  d'  ell,  però  En  Marti  f&u 
pres  de  la  justicia,  còm  també  son  contrari  Vilajuich ,  y  aqui  entra 
la  part  à  que  só  volgut  arrivar  ab  tota  la  historia  que  vas  sentint. 
Gelós  lo  pare  de  nostr'  amo ,  Felicià,  de  T  honra  de  la  sua  sang ,  mès 
que  d'  Galtres  interesos  japiadat  à  mès  d'  un  fill  que  tenia  En  Mar- 
ti qual  fill  es...  es... 

—  Qui,  pare? 

—  Lo  pobre  vell  à  qui  dius  pare. 
-iVos? 

—  Si ,  jo :  jo  malex  que  llavors  no  me  n'  anava  encara  tòt  sol ! 
Apiadat ,  dich,  de  mi...  Més  perquè  t'  entristexes  axis? 

— Per  res,  pare  mèu,  per  res. 

— Podé  mès  valdria  que  ho  jaquissem  córrer! 

— No,  no;  aneu  dient. 

—  En  Felicià,  deya,  mogut  perla  noblesa  de  sòn  cor,  escrigué  à 
un  oncle  sèu,  home  de  gran  significació,  que  habitava  alashoras  à 
Perpinyà... 

—  De  gran  significació? 

—  Si,  qu'  era  tinent  general  dels  reyals  eczércits,  lo  que  vol  dir 
mòlt ,  y  obrà  las  majors  diligencias  pera  lo  que  se  li  demanava. 

-iYlogrà?... 

— Tòt  quant  volia:  la  llibertat  d'  abdós  criminals;  y  dich  crimi- 
nals, perquè  si  à  mon...  pare  se  li  suspitavan  mes  de  dos  delictes , 
à  més  del  que  de  cert  se  li  sabia ,  la  fulla  de  serveys  d'  En  Vila- 
juich fòu  trobada  encara  mès  bruta. 

—  j  Vàlgans  Dèu ,  Vicens ! 

—  ^T*  horroritzas  de  dirme  pare? 

— No,  pare  mèu,  no.  ^Qué  hi  fa  que  Ms  pares  sian  dolents,  si 
'Is  fills  son  bons? 


-«(  257  )iH- 

—  Bé  dius,  Pere,  bé  dius;  que  '1  pa  se  fa  ab  lleval,  y  encara 
que  *l  llevat  es  agre,  lo  pa  es  dòIs  ^no  fa? 

— Això  raalex:  prosseguiu. 

—  Mercè,  deya,  al  poderosíssim  parent,  y  mercè  à  las  mòltas  ana- 
das  y  vingudas  de  Batet  à  Barcelona  y  d'  esta  a  Batet  que  practica 
En  Felicià,  y  mercè  à  la  creació  d'  un  censal  de  cent  Uiuras  mone- 
da de  plata  ,  valent  quiscuna  lliura  deu  rals ,  à  la  Reverent  comuni- 
tat de  preberes  d'  Olot ,  censal  creat  també  pèl  cosi  de  mòn  pare , 
abdós  presos  alcansareu  la  llibertat  ab  alegria  d'  amichs  y  enemichs; 
y  dich  enemichs  ,  sens  que  V  amor  filial  me  cegui ,  car  es  de  boa 
compondre  que  axis  cóm  la  desgracia  agermanava  En  Yilajuich  y 
En  Fosch ,  lo  dol  ó  tristesa  unia  als  seus.  No  sé  si  m'  entens ! 

—  Prou ,  pare :  axó  diu  que  's  veu  tot  sovint. 

—  Axó  *s  veu  tot  sovint,  cert;  però  lo  que  no  's  veu  tantost  may, 
fóra  en  la  fantasia  d'  algun  rondallayre ,  es  lo  detall  que  no  'm  puch 
estar  de  referirte. 

— A  veure. 

— Se  trobava  ja  mòn  pare  sentenciat  à  moit  y  resignat  à  sufrírla, 
quant  En  Felicié,  per'  aconhortarlo  des  del  moment,  se  valgué  de 
r  escarceller  de  ia  presó  pera  introdubir  y  fer  arrivar  à  mans  del  pres, 
un  canó  de  canya  ab  un  paper  ó  esquela  dins,  en  que  Y  avisava  que 
res  havia  de  témer  <  car  sos  afers  aoavan  de  bona  data » :  paraula 
per  paraula 

Al  arrivar  en  aquest  punt  T  historia,  mòn  segon  pare  estava  bas- 
tant rendit:  vaig  ofegar  jo  ma  curiositat,  diguentli  que  guardassem 
la  continuació  pèl  dia  següent ,  i  qual  demanda  no  cal  dirvos  qu'  ell 
gustosament  acccdi. 


33 


-•4(  258  y. 


X. 


Tolas  las  imatges  de  la  feréstega  tragèdia  que  *m  referí  En  Vi- 
cens se  'm  quedaren  tant  vivas,  tant  encesas  (si  's  pot  dir  axis)  en 
la  memòria,  que  tota  la  nit  fòu  pera  mi  una  cadena  de  somnis,  de 
que  a  cada  punt  despertava  y  tornava  à  tenir.  Jo  matex  me  feya  lo 
seguiment  d'  aquell  espantós  relat ,  diferent  per  cert  com  de  la  nit 
al  dia  del  que  realment  era.  Tanta  mort,  tanta  sang,  sembladas 
m*hagueran  inverosímils,  a  no  ser  la  bona  fé,  la  indubitabla  veracitat 
d'  En  Vicens.  Per  ço  'n  tinch  una  certitut  tant  gran  còm  de  F  ecsis- 
tencia  de  Madrit ,  població  que  no  só  vista  may ,  ni  ganas. 

Quant  lo  bon  pastor  me  truca ,  còm  de  costum ,  al  capsal  de  món 
llit,  à  fi  de  que  'm  despertàs,  estava  jo  amarat  de  suor,  y,  segons 
ell  me  digué  après ,  bregava  entre  la  roba  còm  aquell  qui  neda.  Sé 
que  vaig  estar  al  menys  dos  minuts  ab  los  ulls  badats,  sens  saber  bont 
era  ni  res.  Lo  bon  pare  deixà  que  'm  passàs  semblant  eccitació  y, 
tot  posantse  'Is  esclops ,  me  indicà  qu'  era  hora  d'  enjegar.  Me  vestí 
jo  tant  depressa ,  que  '1  vell  mormolava : 

—  i  Tens  tal  volta  pahor  de  que  *m  mori  y  no  puga  acabar  de 
contarte...  allò? 

Jo  contestí  ab  una  mitja  rialleta. 

—  Qui  calla  senyal  que  consent;  —  prosseguí  ell  —  y  à  fé,  fé  de 
Vicens,  t'  enganyas:  encara  no  só  cansat  de  dur  à  Y  esquena  mòs 
setanta  anyots  de  passo. 

—  Jo  diria!  —  observí  jo;  —  ningú  's  cansa  may  de  viure. 

—  Cert:  y  encara  que  hom  se  'n  cansi,  còm  sòls  pot  llevar  las 
cosas  Aquell  que  las  dóna...  tant  se  val! 


■-K(  259  )iK- 
'    Mentf  ell   anava  observantrae  axó ,  y  demostrantm'ho  ab  exem- 
ples, seguint  son  ayre,  m'  havia  jo  vestit  ja  las  calsonas,  mitjas  y 
peúchs,  y  anava  posantme  las  espardenyas. 

—  ^Per  qué  no  't  posas  los  esclops?  Mira  que  fa  molta  humitat! 
— Me  fan  un  xich  de  mal! 

— f.Sí?  Fas  bé  de  dirho;  encarregaré  à  En  Tia  que  quaiU  vaja  à 
Banyolas  pél  pa ,  te  'n  duga  uns  altres. 

— No  cal :  ja  vaig  bé  ab  las  espardenyas. 

— Lo  que  no  cal  es  que  'm  contradígas.  Axis  que  siam  baix,  si 
no  me  'n  recordo  fesm'  hi  pensar. 

—  Gom  vullaui — respongui,  resignat  à  tal  determini. 

Vaix  exir,  còm  de  costum,  à  nostre  terrat  a  rentarme  bé,  puix 
la  netedat  es  un  ver  consol  de  pobres.  Lo  temps  era  realment  hu* 
mit,  còm  m'  havia  anunciat  En  Vicens,  però  la  viram  folgava  y  gra- 
tossejava  à  V  entorn  del  gall  gros ,  mentre  '1  sol  anava  abrillantantse. 
—  Rentat  que  m'  hagui,  vaig  devallar  al  menjador,  hont  trobi  a  En 
Vicens  ab  lo  porró  en  V  ayre.  Quant  hagué  begut: 

— ^Veus  còm  te  comenso  à  esperar? — me  digué. 

— No  'n  faltava  d'  altra! — respongui. 

—Vaja!  pren  aquest  tros  de  formatge;  menja  y  beu  y  enllestim 
que  estich  cert  de  que  las  ovellas  migran  ja. 

Gumpli,  y  tòt  mastegant  encara  las  darreras  caxaladas,  devalli  al 
corral  ab  lo  Moríscot  darrera ,  al  qui ,  còm  solia ,  vaig  donar  un  tros 
de  pa,  fentli  escopsar. — Al  cap  d'  un  quartet  vingué  'N  Vicens. 

— Murrían  còm  unas  condempnadas  —  digué,  passant  los  ulls  pel 
remat.  —  Ja  cal  que  demà  i^ens  falta  prengan  sal.  Recórdate  'n  que 
jo  bé  'm  só  recordat  de  V  encarrech  dels  esclops. 

Exirem  fora ,  dant^lo  bòn  dia  al  mosso  Tiú  qu'  estellava  llenya  y 
'm  digué  bromejant: 

—  Alsa,  Pere!...  DiLxós  de  qui  té  un  Vicens  còm  lo  tèu. 

—  Per  qué  ho  dius? 

—  Si ,  feste  *1  desentès :  ja  m*  ha  fet  Y  encarrech  dels  esclops,  y 
no  tingas  pór  de  que  me  n'  oblidi. 

—  Dc.\al  dir,  —  me  fèu  En  Vicens —  y  anem.  èSenls  ó  no  humi- 
tat? 


-^(  260  )^ 
— No,  no,  per  ara. 

—  Un  cop  lo  sòl  sia  mès  alt,  ja  no  hi  haurà  perill.  Oh !  y  mira, 
mira:  ha  glassat  bona  cosa!...  Vaja,  vaja,  totxo;  no  vull  que  mengis 
glas,  que  fa  caure  las  dents. 

La  por  de  semblarme  é  la  mare  de  V  Àngel  me  fèu  dexar  lo  glas, 
tant  còm  lo  deber  de  V  obediència.  En  Vicens  prosseguí: 

— ^Per  qué  'm  miras  axis?  Estich  cert  de  que  t'  agradaria  tam- 
bé fumar  còm  jo...  Bergant,  bei^ant!  Ja  vindri  V  hora,  no  faltarà: 
los  vicis  no  's  descuydan  may  d'  arrívar...  Xaya  Picarda !  vinam  aqui. 
Góm  se  conex  qu'  es  la  teva  amiga,  que  no  fa  gayre  bondat. 

Efectivament :  Y  ovella  i  que  's  dirigí  'I  crit  del  pastor  era  la  que 
'm  despertí  la  matinada  en  que  Dèn  me  'donà  un  segon  pare,  axis 
com  dada  m^  havia  una  segona  mare. 

Arrívàrem  à  bosch. — L*  humitat  allí  no  era  tanta.  Per  uns  mo- 
ments se  m'  havian  acalladas  las  ganas  de  saber  la  continuació  del 
relat  comensat  lo  jorn  anterior.  — Per  ço  m'  entrcguí  à  Y  impuls  de 
la  sang  tendra ,  que  de  mati  's  mou  ab  més  ardentor  qu*  en  mitx  del 
dia.  M'  acosti  à  la  xaya  amiga  meva,  y  ella  s'  arrencà  à  corre;  la 
vaig  perseguir  y,  còm  sempre,  després  de  ferme  rapapiejar  una  ga- 
lant estona,  se  jaqui  agafar  y  passar  las  mans  per  sa  espessa  llana. 
Cansat  de  la  ovella ,  vaig  enfilarme  à  un ,  à  dos ,  à  tres  arbres  còm 
un  llagardaxet.  Desde  '1  cim  d'  hu  d*  ells  vegi  obrirse  un  dels  fines- 
trals de  casa ,  y  després  à  Y  Agneta  que ,  còm  una  coloma  desde  sòn 
niu,  guaytava  '1  cel  blanquinós  y  la  verdor  dels  arbres  poch  ó  molt 
clapats  de  nèu.  Cansat  d'  estarmc  damunt  del  darrer  arbre  dels  tres, 
que  per  cert  era  un  pi  molt  alt  y  dret,  vaig  baxarne  de  cap  per  vall, 
lo  que  no  agradà  en  cap  manera  à  n'  En  Vicens,  qui  'm  fèu: 

—  Ey,  ey,  senyor  esquirol !  Jo  no  tinch  res  à  dir  en  que  t'  espo- 
sis un  xich  d  pendre  mal,  perquè  '1  moviment  de  las  forsas  convé 
molt  à  la  salut  de  la  maynada,  però  no  vull  que  fassas  falxendadas 
còm  la  que  acabas  de  fer,  ó  hi  regnarà  Y  adoba-donas — digué, 
amenassantme  ab  sòn  bastó. 

— Bé,  pare,  bé; — respongui,  aparentant  un  remordiment  que  te- 
nia ja  avans  de  pecar. 

—  Si  hi  tornas  may  mès,  pobre  de  tú ! 


-K(  26-1  )j- 
Cóm  no  pretench  pinlarme  modelo  de  virtul ,  vos  asseguro  que 
vaig  pensar  entre  mi: 
— Quant  iú  no  'm  vejas ! — Y  ab  veu  alta : 

—  jEs  tant  bonich;  hi  fa  tant  bó  contemplar  las  cosas  cap  per 
vall! 

Rigué  lo  bon  ancià  ab  la  meva  ingenuïtat,  que  tant  doble  sentit 
tenia,  y  veus  aquí  llest  sòn  enfado. — Gòm  aquell  jorn,  no  havia  dut 
mòn  llibre  de  lectura  ,  me  n*  ani  de  dret  à  veure  qué  tal  estava  lo 
niu  de  tudons  que  sabia.  Havian  posat  ja  plomissol,  y  llur  mare  esti- 
gué xarnegant  dolorosament  tant  còm  jo  estigui  contemplantios,  per- 
què las  mares  dels  aucells  no  son  còm  las  dels  homes,  que  tenen 
tant  d'  afany  en  ensenyar  los  fills  pera  que  se  'Is  hi  alabin :  las  ma- 
res dels  aucells,  encara  que  entenguessen  las  alabansas,  ne  fugirian, 
perquè  sabrian  que  tras  d'  ellas  vè  lo  desitx  que  'm  vingué  à  mi  de 
porlarme  'n  dos  pobres  aucells.  Emperò  no  m'  acuseu,  ó  millor,  no 
'm  doneu  la  culpa  de  tota  ma  falta  de  pietat  y  misericòrdia,  puix 
darrera  de  la  presa  dels  aucells  jo  hi  veya  Y  alegra  cara  d'  una  don- 
zellela  que  feya  poch  havia  vist  &  la  finestra  de  casa. 

Passats  exos  y  altres  esbargiments,  que  no  vull  referir  encara  que 
'Is  recordo,  à  fi  de  que  no  cregau  que  vull  ferme  massa  V  importantj 
las  ganas  de  sentir  la  continuació  de  V  historia  m'  agafaren  de  ple  a 
ple.  M'  atansi  al  vell  pastor,  demanantli  que  prosseguís,  y  ell,  après 
d'  haverme  fet  mentir  per  segona  y  tercera  vegada  ab  la  promesa 
de  no  baxar  mès  dels  arbres  cap  per  vall,  s'  assegué  damunt  d'  una 
pedra  en  que  posà  una  pell,  y  jo,  cama  assi  cama  alia,  d  sos  peus. — 
L'  historia  M  continuada  poch  mès  ó  manco  de  la  següent  manera : 

—  Te  recordaràs  que  dexarem  à  mòn  pare  y  à  En  Vilajuich  po- 
sats en  llibertat,  eh? 

—  Prou,  prou,  y  molt  m'  estranyà,  per  mès  que  tingués  gran  va- 
lensa  aquell  general  oncle  del  pare  de  nostr'  amo  Ramon. 

—  Veig  no  *t  manca  memòria  ni  discurs  tampoch,  puix  ta  estra- 
nyesa es  tant  còm  natural  y  vaig  à  contestaria.  La  llibertat  que  's 
donà  als  dos  enemichs,  iòu  ab  condició  d'  anar  à  servir  al  Rey ;  y 
ans  d'  esplicarte  lo  còm  cumpliren  sòn  compromis,  necessari  es  que 
't  fassa  menció  de  lo  mos  interessant  pera  tii  y  jo. 


-^i  262  )i- 

A  Santa  Pau  hi  ha  un  famós  castell,  hont  habitavan  ios  qui  's  de- 
yan  senyors  feudals,  gent  poderosa  llavors  moltas  vegadas  raès  que  '1 
matex  dret.  Possehia  dit  castell  un  Marqués  tant  vil  y  pervers  còm 
ergullós  y  cobart,  segons  à  demostrarte  passo  d'  una  manera  incon- 
tradible.  — Dit  poble,  còm  tots  los  altres,  en  temps  de  las  passadas 
guerras  contra  Feliph  d'  Anjou,  mès  tart  Feliph  V,  era  mòlt  vexat 
de  las  tropas  francesas,  que  res  perdonavan  à  sòn  pas ;  axis  es  que  's 
feu  una  talla  pera  tot  lo  poble  que  à  ningú,  inclòs  lo  senyor  Mar- 
qués, eczimia  del  pagament.  En  un  principi  tothom  se  n'  aconhorlà 
còm  pogué,  que  si  dolorós  era  lo  sacrifici  mès  dolorós  haguera  eslat 
refugirlo;  però  poch  a  poch  s'  ana  recargant  las  espatllas  d'  alguns 
mès  que  las  d'  altres,  y  axó  indignà  molt  al  pare  de  Y  amo,  Felicia^ 
que  fòu  una  de  tantas  víctimas.  Mès,  còm  se  sabia  moure,  logrà  ab 
moltas  diligencias  y  falichs  provar,  per  medi  d'  ecsperts,  que  tot  lo 
mès  de  sis  diners  per  lliura  que  se  li  xugiava  era  una  injustissima 
eczigencia.  Tant  dilxós  resultat  mogué  la  vivor  de  molls,  injustament 
la  d'  alguns,  atenent  al  pago  y  res  més,  però  ab  sobrada  justicia  la 
de  tots,  considerant  T  enredo  y  confusió  ocasionats  pèl  senyor  Mar- 
qués. Havia  sabut,  en  efecte,  aquest  aprofitarse  y  mercadejar  tant  bè 
ab  los  homes  que  governavan  llavors  la  població,  que  hi  jugava  còm 
ab  trompitxos.  Eran  los  tals  homes  diferents  pagesos  que,  creyentse 
tant  inteligents  còm  eran  tous,  interessats  y  presumils,  cap  d*  ells 
volia  donar  un  bri  de  senyoria  à  T  altre,  ab  lo  qual  feyan  mès  insu- 
fribles  llurs  ximplesas.  Tòt  assó  resultava  en  dany  del  pobre  comú,  y 
en  alegria  y  satisfacció  del  senyor  Marqués,  encara  que  recordàs  la 
trempada  manera  còm  En  Felicia  Hortaler  havia  sabut  espolsarse  la 
roba.  —  Sí,  fill  mèu,  sí:  aquells  homes  no  eran  Regidor,  Batlle  y 
Veguer  del  poble,  sinó  del  senyor  del  Castell  qui,  aydantlos  cada 
jorn  ab  mès  fort  empenyo,  los  hi  estalviava  tòt  pagament  y  sacrifici. 
A  tant  arrivaren  los  abusos,  que  mès  de  quatre  regidors  à  fi  de  goijar 
dita  injusta  franquicia ,  se  delenian  llurs  faxas  d'  un  any  per  T  altre 
de  la  manera  mès  iniqua  y  descarada. 

Un  de  passo  n'  era  transcorregut  des  qu'  En  Felicia  havia  sabut 
fer  patents  sos  drets  y  lliurarse  de  la  general  arbitrarietat;  mès  esta 
era  dirigida  pèl  Marqués  y  debia  prevaldré  a  despit  de  tota  rahó.  — 


-<(  263  )i- 
En  Feiicia  fòu  atropellat  segona  volta  en  sòs  bens,  ab  mès  crueltat  é 
injustícia  que  la  primera  vegada.  Indignat  naturalment,  no  's  cansava 
de  plànyerse  als  cònsols,  y  fins  dirigí  ó  endressà  un  memorial  de  que- 
xa  al  tinent  Corregidor  de  Besalú.  Ho  saberen,  còm  suposar  pots,  los 
indignes  regidors  y,  ab  ràbia  de  panteras,  presentaren  una  forta  acu- 
sació al  Marqués  contra  del  pare  de  T  amo.  No  cercava  '1  Senyor  al- 
tra cosa  que  venir  d  tal  punt,  no  sòls  per  la  part  de  interessos  y  per- 
què mirava  cada  jorn  pus  ferida  sa  dignitat,  si  no  perquè  eran  ja 
mès  de  set  parells  que,  atiats  per  V  eczemple  d'  En  Felicià,  pública- 
ment treyan  foch  per  la  boca,  còm  dirse  sol.  —  Per  tòt  axó,  donchs, 
r  infame  Marqués  envià  una  encara  mès  infama  reprehensió  à  En  Fe- 
iicia. Estigué  aquest  uns  quants  dias  tantost  sens  paraula:  tanta  fòu 
la  ira  que  s'  apoderà  de  sòn  esperit,  sentintse  injuriat  ab  las  vilesas 
del  noble  senyor.  Mès  à  la  fi  un  jorn,  després  d'  haverse  agenollat 
per  espay  d'  horas  enteras  devant  T  imatge  de  Jesús  en  la  Creu,  y 
d'  haver  contemplat  ab  tota  V  amor  de  pare  y  espòs  à  sa  familia,  do- 
minà la  violència  del  ressentiment  y  contestà  al  senyor  Marqués  ab 
ecslremada  humilitat  y  respecte,  però  ensemps  ab  tota  la  dignitat 
d*  un  home  que  té  la  rahò,  fent  presentas  entr'  altras  cosas,  lo  consi- 
derables qu'  eran  ja  los  serveys  de  bagatges  y  de  dur  palla  à  n'  aquí 
Banyolas,  y  acabant  poch  mès  ó  manco  ab  estàs  paraulas :  c  jditxosas 
las  parroquias  en  que  sòls  lo  senyor  Rector,  representant  de  la  pau, 
de  r  amor  y  la  concòrdia,  còm  à  ministre  de  Jesu-Crist,  té  cechs  par- 
tidaris!» 

—  Bé,  rebé;  —  observi  jo  picant  de  mans,  —  li  anà  còm  T  anell 
al  dit  al  condempnat  Marqués ! 

—  íBaldament  li  hagués  anal  còm  T  anella  al  coll!  —  respongué 
'N  Vicens,  bentant  un  truch  de  bastó  à  una  pedra  que  tenia  prop.— 
/,Saps  que  féu  lo  malvat  à  vista  de  semblant  contesta!...  Donchs  pre- 
parat, escolta  y  esgarrifat.  —  Donant  enter  esbarjo  à  la  malura  de 
sas  entranyas,  inmediatament  trameté  orde  al  batlle  Policaps  de  que 
prengués  à  En  Felicià  sens  esperar  la  nit,  y  amenassantlo  ab  tòt  sòn 
poder  si  viu  ó  mort  no  li  duya.  Lo  Batlle,  qu'  era  à  Olot,  rebé  la 
nova  al  retornar,  y  tant  era  M  domini  que  sobr'  ell  possehia  lo  senyor 
Marqués,  que,  entcrat  de  V  orde  terminant,  à  V  acte  de  descavalcar 


-4(  264  Ja- 
de sa  mula,  ni  sisquera  pujà  dalt  à  sa  casa  i  traures'  T  esperó  y 
dexar  lo  fuet,  sinó  que,  xop  y  tòt  còm  se  trobava,  se  presentà  à  la  ma- 
sia de  'N  Felicià  dita  Hortalera  (del  nom  de  1'  amo)  manifestant  à 
est  que  '1  seguis  y  trayentlo  de  la  llar,  sens  que  V  enternissen  los 
prechs  y  súplicas  de  las  fíllas  d'  aquell,  ni  '1  temor  de  que  del  tras- 
torn moris  sa  muller,  llavors  malalta  de  molt  dolenta  malaltia.  Un  cop 
fora  de  casa,  volgué  lo  Batlle  lligar  à  En  Felicià,  mès  aquest  no  'u 
consenti  assegurant  cumplir. 

— ^Hont  me  portau? — interrogà  al  cap  d'  uns  moments  queca- 
minavan. 

— Còm  lo  senyor  Marqués  no  m'  ha  encomanat  silenci,  crech  po- 
guérosho  dir:  —  respongué  T  altre.  —  Als  baxos  del  Castell. 

Estàs  foren  las  únicas  paraulas  que  parlaren  fins  arrivar  à  la  for- 
talesa, capassa  d'  esglayar  als  matexos  que  hi  eran  bèn  rebuts  per  sa 
alsària,  per  T  espessor  de  sas  murallas,  y  per  las  pocas  oberturas  de 
la  paret,  que  feyan  produhir  lo  matex  esborronament  que  causaria  un 
hom  sense  boca  ni  ulls. — Entraren  à  la  cambra  del  cap-de-vall  de 
la  gran  sala,  la  travessaren  y  's  ficaren  à  1'  aposento  que  té  nom  de 
Cúria.  La  paret  era  tantost  arreu  tapada  ab  llibrerias,  y  al  mitx  hi 
havia  una  taula,  damunt  la  qual  un  gran  candelero  de  molts  caps  il- 
luminava  als  deu  ó  dotze  partidaris  cechs  qu'  aplegats  alli  's  troba- 
van.  Presidia  la  tertúlia  4  Marqués  mitx  ajagut  en  sa  cadira  de  bras- 
sos  de  roba  vermella  y  fusta  blanca,  y  'I  rodejavan  tòtas  las  altras 
caras  hipócritas  las  unas,  selvatges  las  altras  y  disposadas  tòtas  à 
burlarse  de  las  mòltas  victimas,  qual  infortuni  las  conduhia  à  n^  aquell 
paratge. — Tòt  est  conjunt  vegé  ab  un  cop  d'  ull  lo  pobre  Felicià  y 
's  previngué.  Tota  la  reunió,  al  entrar  ell,  s*  alsà  fentli  ecstravagants 
y  burladoras  cortesias,  salvat  io  Marqués  qui ,  allargant  un  bras, 
apoyà  la  ma  en  lo  cayre  de  la  taula,  y  *s  col-locà  ï  altra  damunt  del 
front,  à  ti  de  que  la  claror  dels  llums  no  '1  privàs  de  mirarse  la  des- 
graciada víctima.  Però  't  repetesch  qu'  aquesta  *s  previngué  y  ab  una 
ullada  'n  tingué  prou. 
— èQué  voleu  dir,  pare? 

—  Vull  dir  que  s'  arreconà  à  la  porta  de  la  capella  del  chor  de 
S.  Antoni,  y  donant  una  empenta  enrera,  s'  aprofità  de  la  casualitat, 


-^(  265  )j>- 
que  per  voler  de  Dèu  V  havia  jaquida  oberta,  y  entrat  à  lloch  sagrat: 

—  iVàlgam  santa  mare  Església!  —  cridà  tant  fort  que  pogué, 
com  si  desitjas  que  sa  invocació  fos  ohida  del  matex  cel. 

Los  sectaris  del  Marqués  y  mès  qu'  ells  aquest,  turbats  y  confo- 
sos, de  primer  tractaren  de  dissimular  llur  confusió ,  dient  d  En  Fe« 
licíd : 

—  Oh  Hortaler!  y  quinas  follías  heu  apresas!...  veniu  aqui,  home 
de  Dèu! 

—  Si,  veniu  aqui:  teniu  la  pell  massa  arrugada  pera  que  us  vullam 
menjar. 

— Vaja,  home!  semblau  un  conill!... 

Mès  ell  sòls  contestava  à  semblants  mots,  dient: 

— Senyors,  sò  en  lloch  sagrat  y  j  ay  de  qui  s' atrevesca  contra  Dèu, 
atentant  contra  mi!... 

Los  circunstants,  apuradas  las  bromas,  y  coneguent  infructuós  tòt 
esfórs,  restaren  muts  y  carriquejantlos  las  dents  de  ràbia,  quant  axe- 
cantse  '1  Marqués  llensà  una  infernal  ullada  à  Felicià  y:  —  jNo  hi  ha 
de  haver  respectes  de  cap  mena  —  digué — ab  home  tant  vil  y  es- 
quexat  còm  aquest!  À  ell,  seguiume. 

Mès  ningú  's  mogué.  Era  massa  horrible  '1  pas  que  ecsígia ! 

— Senyor!  — observà  hu  d'  ells — considereu  lo  que  demanau!  De 
segur  que  Dèu  faria  un  miracle  contra  vos  y  contra  üs  qui  us  ajudas- 
sen  en  semblant  acte. 

—  Còm  s'  entén?...  ^Cobarls  sou? — digué  ell  ab  veu  de  tro. 

—  jNo,  no,  però!... — barbotejaren  ells. 

— Oh  ràbia!. .  Y  romandrà  sens  càstich  semblant  malvat?  Dexa- 
rém  una  conjuntura  tant  bona? 

A  esta  segona  pregunta  ni  '1  mès  insignificant  brumit  respongué. 
Se  miraren  uns  als  altres  y  s*  arronsaren  d^  espatllas,  sens  atrevïrse 
à  girar  la  vista  envers  Felicià.  Sòls  lo  Marqués  lo  contemplava  ab 
ferèstech  encis.  Desprès  se  dexà  caure  en  sa  cadira  de  brassos  y  *s 
tapà  '1  rostro  ab  las  mans,  roncant  de  despit,  en  tant  qu'  En  Felicià 
agenollat  dava  gracias  à  Qui  tòt  ho  pot,  ja  que  pot  confondre  la  su- 
pèrbia y  la  ira  de  Y  home;  ja  que  fer  abatre  pot  la  mès  horribla  vio- 
lència devant  sèu. 


-t(  2Ü6  )»- 
No  passa  milja  liora  aprés  de  tal  escena,  que  comparepc  Mosscn 
Arnau  Cambroll ,  sagristà  de  Y  església,  y  ab  imponent  presencia  di- 
gué: 

—  Senyors,  est  home  es  mèu. 

Alsà  lo  cap  lo  Marqués,  mostrant  una  boca  plena  de  barrumera. 
—  Ningú  contradigué  al  sacerdot,  y  ab  sas  paraulas  terminà  tant 
desagradable  succés,  que  's  conta  encara  ab  general  esglay  en  lo  po- 
ble de  Santa  Pau. 

—  ^Y  còm  s'  ho  féu — preguntí — lo  raalaventurat  Felicià  pres 
que  fòu? 

— Dit  sacerdot,  —  me  respongué  'N  Vicens — home  amich  de  sos 
debers,  enérgich  en  llur  compliment  y  venerat  de  tothom  còm  à  per- 
sona incapassa  de  fer  ni  de  permetre  un  tort,  si  en  sas  mans  estava 
evitarlo;  fèu  dur  al  pare  de  T  amo  matalassos  y  demés  menester  pera 
jaure,  y  aliment  pera  menjar,  ab  lo  qual  te  provo  no  sòls  la  bondat  de 
Mossèn  Arnau,  més  la  bona  fama  que  disfrutava  En  Felicia,  que  fòs 
merexedor  à  T  abnegació  del  Parroco,  puix  còm  perfectament  enten- 
dràs, vera  abnegació  volia  servir  à  V  home  pus  odiat  de  Y  home  més 
poderós  d'  aquella  terra, 

—  Sí  que  teniu  rahò! 

— Y  assó  fòu  nó  un  dia  ni  dos,  ni  una  setmana,  sinó  sis  mesos 
enters,  durant  los  quals  las  fiUas  d*  En  Felicià,  orfas  de  mare,  regala- 
van  també  à  llur  pare  ab  aucellas,  requisits  y  tant  be  de  Déu  que  po- 
dian. 

—  i  Però  còm  s'  esplica — observí  jo  —  que  ningü  digués  rés  à 
vista  de  semblant  malifeta? 

—  Axó  \  provarà,  fill  mèu,  lo  terror  qu'  al  poble  enter  produhia 
lo  senyor  Marqués.  Ademés  los  regidors,  Veguery  Batlle  continuavan 
no  pagant  ni  una  malla,  ni  una  creu  de  res,  y  ells  eran  si  acàs  los 
qui  traure  podian  de  dol  al  pare  de  nostr'  amo.  Ademés  que  '1  senyor 
del  Castell  bonàs  manyas  usava  pera  vigilar  y  abatre  ab  mil  amenas- 
sas  los  contats  burgesos  ó  menestrals  que,  al  passar  per  devant  Y  es- 
glésia hont  s'  era  am parat  En  Felicià,  s'  aturavan  à  enrahonar  d' 
aquest  ó  moslravan  indignació  referintse  à  ell. 

Però  no  hi  ha  mal  que  duri  cent  anys,  y  lo  presoner  tingué  medi 


-K(  267  )»- 
a  la  fi  d'  enviar  uaa  persona  de  confiansa  al  matex  general  qui  sal  va - 
das  havia  las  vidas  del  pare  y  d'  En  Vilajuich,  y  mercès  esta  vegada 
als  bons  y  verament  nobles  sentiments  de  sa  senyora,  cobrà  al  cap  de 
molt  poch  sa  llibertat  En  Felicià,  llibertat  que  li  costà  moitas  dotze- 
nas  de  disgusts,  al  veure  la  mala  cara  ab  que  rebut  era  de  la  gent, 
la  qui  veyentlo  à  n  ell,  veyan  còm  en  un  mirall,  al  Marqués  mes 
enardit,  mès  fora  de  sí,  mès  temible  pera  tothom.  Axó  per  un  cos- 
tat, y  per  altre  una  cosa  inversa,  còm  era  pensar  que,  puix  En  Feli- 
cià tenia  tant  bonàs  personas,  y  no  li  havian  demostrada  ni  una  en- 
gruna de  compassió  ó  bona  volensa  durant  sa  captivitat,  algun  jorn 
podia  venjarse  de  semblant  allunyament.  —  La  primera  pensa  no  exi 
del  tot  fallida:  lo  senyor  de  Santa  Pau  s'  esferehí  tant  que,  despat- 
xats tots  sòs  antichs  servidors,  des  de  '1  jorn  fatal  en  que  Dèu  de- 
tingué r  infern  de  la  sua  ànima,  arrivà  à  despéndrese  fins  de  son 
segretari  Ruimar ;  tot  lo  qual  mostra  que  V  home  de  bè,  per  baxa  que 
sia  sa  condició  ú  naxensa,  xapàs  es  de  malbaratar  mès  d'  un  designi, 
mès  d'  un  gust  y  d'  una  alegria  à  T  home  mès  poderós ,  dat  que  la 
sort  los  atansi  molt  y  dat  que  *1  cel  vulla  mostrarse  igual  pera  tots. 

Tornant  ara  un  poch  la  vista  enrera,  à  n'  En  Felicià  li  foren  ro- 
bats durant  son  estatge  à  la  capella  de  Sant  Antoni,  bous,  mulas  y 
altres  genres  de  bens  mobles,  per  valor  d*  un  grapat  de  doblas  de 
quatre  ;  y,  un  cop  èxit  del  sagrat  lloch,  hagué  de  satisfer  en  un  sòl 
any  al  comú  sexanta  cinch  lliuras. 

Però  tòt  assó  es  res  al  costat  de  lo  que  ara  vas  a  sentir. 

En  Felicià,  à  qui  se  li  enfortia  1  cor,  còm  mès  à  prova  li  posavan, 
havia  còm  te  sò  contat  avans,  fetas  las  majors  diligencias  pera  mon 
pare  y  En  Vilajuich,  logrant  la  llibertat  d*  íibdòs  ab  la  condició  que 
recordaràs.  Axó  havia  acabat  d'  ecsaspefar  al  senyor  Marqués,  car 
mòn  pare  era  altre  dels  qui  lo  noble  senyor  no  podia  veure  ni  en  pin< 
tura.  No  poguent,  per  tant,  sufrir  mès  humiliació  sobre  humiliació  per 
part  d'  En  Felicià,  resolgué  fer  assassinarlo  prometent  una  dobla  de 
quatre  à  un  tal  Gargis  si  li  satisfeya  sas  venjalivas  ànsias.  Bé  cumplí 
lo  miserable  instrument  los  ordes  de  T  amo,'pero  millor  cumpli  ab  la 
primera  de  las  caritats,  ço  es  la  de  la  pròpia  conservació,  lo  parc  de 
*N  Ramon.  L' astúcia  es  lo  recurs  del  flach  ó  dèbil,  y  T  astúcia  fou  la 


-^(  268  )!>- 
salvadora  d'  En  Felicia.  Al  retornar  de  Girona,  Barcelona,  Figueras 
y  altres  llochs  distants,  no  solia  anar  ell  jamay  sol,  y,  si  hi  anava  de 
companyia  d'  homes,  nó  axis  d'  annas  de  bèn  provada  defensa.  Y 
bòn  compte  tenia  encara  de  passar  per  camins  ecstraviats  y  de  ferse 
portar  tól  sovint  à  las  nits  un  matalàs  fora  de  casa  y  en  paratge  en- 
terament amagat,  à  fi  de  no  ésser  acomés* 

Tant  febrosa  vida  no  podia  durar  ni  per  la  part  del  perseguidor 
ni  per  la  del  perseguit,  axis  còm  te  deya  ahir  que  tampoch  durar  po- 
dia r  enemistat  cruel  entr'  En  Vilajuich  y  mon  pare, — En  Felicia  se 
n'  anà  à  viure  à  Olot,  resolt  à  esperarhi  la  mort  seva  ó  la  del  Mar- 
qués, y  còm  pressentint  lo  poch  temps  de  vida  qu'  est  tenia.  Còm  de 
fet :  un  any  escàs  no  feya  que  'N  Felicia  habitava  la  casa  del  benefi- 
ci, que  '1  minyó  Pons  gaudi  algun  temps;  casa  des  de  la  qual  no  's  vcya 
ja  la  malestruga  minyona  que  s' havia  feta  monja ;  quant  rebé  la  no- 
va de  la  mort  del  marqués  de  Santa  Pau,  mort  horribla,  segons  com- 
tà  lo  metge  que  T  havia  visitat  y  mès  d'  un  cop  havia  hagut  d'  apar- 
tarse  de  V  entorn  del  malalt.  Pitjor  haguera  sigut  tal  volta  à  est  lo 
no  morir,  puix  En  Felicia  que  d'  Olot  estan  contrarrestava  tant  que 
podia  la  incansabla  persecució  del  noble  cavaller,  lograt  havia  traure 
un  procés  ó  manifest  de  las  injusticias  per  aquell  comesas,  fent  me- 
mòria fins  dels  mals  passos  de  quant  era  minyó  -,  lo  qual  vist  per  la 
superioritat,  se  V  obligava  à  un  acte  de  perdó  ú  remissió,  absolució  y 
definició  de  totas  y  qualsevols  enquestas,  processos,  denunciacions  y 
altres  procehimcnts,  (segons  consta  de  la  escriptura  que  móllas  ve- 
gadas  m'  ha  llegida  En  Ramon)  desterrantlo  à  Mallorca  en  cas  de 
incumpliment. — De  segur  que  axó  fò  una  forta  empenta  que  llensà  à 
la  fossa  à  T  inich  senyor,  menjat  de  carns  per  sòs  vicis  y  d'  esperit 
per  sas  passions.  iTant  de  bó  se  n'  haja  apiedat  Dèu  Nostre  Senyor, 
y  al  cel  lo  pogam  veure  pera  no  recordarnos  de  las  móltas  miserías  y 
tribulacions  d'  aquesta  vida ! 

Aqui  reposà  En  Vicens,  y  jo,  que  si  no  era  cansat  còm  ell,  poch 
se  n'  hi  mancava,  vaig  descansar  també.  Esperàrem  T  hora  de  fer 
beguda,  y  satisfeta  nostra  necessitat,  continuà  axis  lo  relat : 

— Entre  tant  mòn  pare...  ^cóm  se  deya  mòn  pare?  vejam  si  te  'n 
recordas  ? 


-«(  269  )a- 

—  Prou!...  Se  deya  Marti. 

—Just :  donchs  déxamli  dir  Marti  y  no  pare,  per  mès  que  com 
aytal  lo  recordi. 
— Perquè? 

—  Perquè  dòl  haver  de  dir  d'  un  pare...  Mès  en  fi,  dèxat  ff  ésser 
curiós,  no  H  carreguis  tant  sobre  ma  pobra  cuxa  y  escolta. 

Eran  llavors  mòlt  rigorosas  las  guerras  contra  la  França,  tant  ó 
mès  rigorosas  de  lo  qu'  es  possible  ho  sian  dintre  curts  anys  ,  y  en 
ellas  se  distingi  tant  la  brahor  d'  En  Vilajuich  y  de... 

— De  vostre  pare. 

— No:  d'  En  Martí  Fosch,  que,  finit  lo  temps  de  sòn  servey,  pe- 
rò durant  encara  la  guerra,  anaren  à  despedirse  del  matex  senyor 
Rey  en  persona,  lo  qual  los  hi  digué  que  demanassen.  En  Vilajuich 
demana  lo  títol  de  noblesa,  que  obtenen  encara  sos  fills  y  nets,  y  En 
Marti  demani  ésser  eczem  de  portar  palla  a  T  eczércit.  Àbduas  cosas 
otorgadas  las  hi  foren,  encara  que  tant  diferentas. 

Retornats  à  casa  llur,  se  reconcilià  també  mòn...  En  Martí  ab  lo 
pare  ^spiritual,  essentli  donat  per  penitencia  de  sa  desastrada  vida, 
portar  una  pesanta  creu  i  la  professo  que  fer  s'  acostumava  à  la  vila 
de  Santa  Pau  lo  dijous  sant  de  cada  any.  Dita  professo  travessava  lo 
torrent  dret  à  la  Doma,  pujava  fins  à  la  Greu  Vermella  y  d'  aqui,  per 
lo  Pont,  se  *n  tornava  à  V  església.  Semblant  ceremonia,  en  la  que 
certs  homes  se  dexoplinavan  y  feyan  mostras  del  fervor  y  reverencia 
mès  grans,  s'  es  estingida  de  mòn  temps,  y  presenta  tinch  encara 
devant  dels  ulls  la  famosa  Greu  que  anomeni  lo  poble  la  Martina  per 
haver  purgat  ab  ella  sas  culpas  qui  las  hi  purga;  Greu,  qu'  estigué 
aposentada  durant  mòlt  temps  en  la  sala  del  mas  Hortalera.  jOh  ve- 
nerada creu!  sias  tú  sempre  la  font  de  tot  consol  pera  mòn  atribulat 
esperit !  { Quàntas  voltas  devant  tèu  agenollat ,  m'  ha  semblat  que  'I 
Redemptor  alsava  Y  abatuda  testa  y  contemplava  ab  ulls  de  pietat  al 
pobre  minyó,  víctima  de  sòn  pare!  Sí,  fill  mèu,  sí:  jo  devia  ésser  un 
acomodat  pagès  ab  bona  casa  y  terras;  jo  devia  veurem  rodejat  de 
família,  de  servey,  de  abundo... 

Lo  pobre  vell  se  frega  'Is  ulls,  y  corretgint  T  intent  ab  que  co- 
rn ensadas  havia  sas  esclamacions :  —  D'  abundo  de  penas  ben  segur. 


-*:(  270  )*^ 
—  digué — ja  que  Dèu  no  u  ha  permès...  —  Però  acabem  d*  una  ve- 
gada;—  continuà,  posantme  un  dit  sota  la  barba  y  fenlme  alsarlo 
cap  que  jo  tenia  jup  sobre  U  pit. 

— Lliure  *N  Martí  de  tota  carrega,  donà  en  celebració  un  convit 
en  sa  casa  à  parents  y  amichs ;  figuranr  hi  entre  'Is  primers  En  Fe- 
licià  Hortaler.  Tota  1'  estona  del  menjar  y  beure  anà  à  no  poguer 
millor :  la  franquesa,  V  honesta  broma,  V  amigable  'sbarjo  del  cor  de 
tots  regnaren  ab  V  armonía  mès  encisadora.  De  tot  se  parlava  y  lot 
se  glosava:  de  las  esperansas  d'  una  bona  anyada,  junt  ab  las  recor* 
dansas  dels  passats  temps,  en  que  'N  Martí  hi  jogava  la  part  princi- 
pal, contant  los  aczars  de  la  guerra.  En  Felicià,  home  de  pocas  pa- 
raulas,  còm  indicava  ja  sòn  visatge  colrat  y  pensaliu,  callava  tal  ve- 
gada mès  de  lo  que  '1  bon  humor  dels  altres  eczigía ;  axis  fòu  que 
tots  comensaren  à  mirarlo  de  reguli,  à  parlarse  à  cau  d'  orella,  y  de 
mica  en  mica  à  signarlo  y  riure,  contemplantlo.  En  Felicià  callava 
mès ,  quanta  major  era  la  perfidiosa  insistència  dels  convidats ;  anava 
alleugerint  tant  que  podia  ab  sos  moviments  lo  pes  de  V  angúnia, 
dissimulant  sòn  despit.  S'  alsà  de  taula  lo  concurs  à  rentarse  las 
amns,  descarantse  ja  ab  lo  pare  de  V  amo  d'  una  manera  indigna  de 
gent  bèn  nascuda.  Llavors  ell  s'  acostà  à  En  Martí  y  li  digué : 

—  No  H  demano  que  tingas  memòria  pera  recordar  los  favors  que 
de  mi  tens  rebuts,  sinó  que  hajas  cor  pera  no  tol-lerar  mès  dins  ta 
casa  lo  qu*  està  passant. 

En  Martí  en  compte  de  respondre  à  n*  axó  ab  veu  baxa,  còm 
r  havia  advertit  En  Felicià ,  contestà  cridant  ó  parlant  fortament,  à  fi 
de  que  tothom  s'  enteràs  de  sa  contesta : 

—  Qui  no  vulla  pols — digué  —  quenovaja  à...  convits;  y  sobre 
lo  que  'm  dius  de  la  memòria ,  crech  que  V  esmarsaré  ab  mòlt  fruyt, 
diguente  que  ab  lo  temps  que  feres  estada  en  ma  casa  beneficial 
d'  Olot  restares  suficientment  pagat  de  lo  que  no  m'  has  volgut  re- 
traure. 

Còm  es  de  suposar,  en  gran  manera  s'  ofengué  '1  pare  de  V  amo 
ohint  semblant  resposta ;  tant  que ,  à  fi  d'  evitar  un  gros  conflicte, 
entre  las  burladoras  rialladas  del  concurs,  muntà  en  sa  cavalcadura 
y  de  Batet  en  cinch  minuts  se  *n  tornà  à  T  Horlalera ,  hont  volgué  li 


~^{  271  )!>- 
fòs  servit  dinar,  sens  pendre  tantost  res  de  lo  que  li  serviren  sas  fillas. 
i  Tan  greu  fou  T  enutx  que  T  abrusà ! 

Axó  succehí  V  any  deu  ú  onze  de  la  present  centúria,  y,  còm  es 
també  de  suposar,  T  enemistat  mès  gran  ne  fou  la  resulta;  enemistat 
que  cresqué  mès  ab  lo  temps;  puix  aquest  fa  crexer  igualment  plan- 
tas  bonàs  y  dolen tas.  Mon  pare  *s  mullera,  y  no  tenia  jo  fets  encara 
set  anys  qu*  ell  mori  abrassat  estretament  ab  En  Felicià ;  y  li  torno 
a  dir  pare  per  ço  que  fèu  una  mort  tant  bona  y  consoladora,  còm 
dolenta  havia  estada  sa  vida.  Me  trobava  jo  sòl ,  y  prest  tòt  quant 
possehir  podia  me  fòu  embargat  y  venut;  tòt...  fora  la  conciencia  que 
m'  ha  dit  sempre  lo  mòlt  que  dech  à  En  Felicia,  en  qual  casa  entri  a 
servir,  mès  que  còm  d  criat,  còm  a  un  dexeble  à  qui  4  mestre  no  's 
cansa  de  distingir  tant  que  pot.  La  casa  se  trasladà  després  à  esta 
del  terme,  verdadera  masia  de  pagès  en  un  principi,  que  ara  sen- 
yoreja còm  veus.  Me  sò  anat  fent  vell,  y  En  Ramon  m'  ha  permès 
mantenir  un  remadet  d'  ovellas,  entre  las  quals  los  dias  me  van  ma- 
tant; però  tant  pastor  còm  espècie  de  majordom,  tant  vell  còm  jove, 
la  familia  de  ca  N'  Hortaler  es  ma  familia.  Imitam,  fill  nièu,  en  axó; 
estima  En  Ramon  còm  à  une  espècie  de  germanet  xich  de  tòn  pare; 
portat  ab  ell  còm  a  bòn  minyó  qu'  ets,  y  Dèu  te  benehira  tòstemps. 

^Diriau  que  tingué  rahó  lo  pastor  al  dirme  'I  jorn  en  que  'm  re- 
culli, que ,  un  cop  sentida  sa  historia  podria  entendre  perquè  m'  agra- 
davan,  còm  a  ell,  mès  las  peladas  montanyas  de  part  de  alia  de 
r  Estany ,  que  las  fèrtils  y  ombrívolas  de  part  de  ça?  —  Era  jo  lla- 
vors maynada  y  no  hi  pensi ,  mès  ara  hi  penso. 


~i{  Trl  )j 


XI. 


Semblava  que  '1  pobre  Vicens  hagués  presentida  sa  mort,  puix 
després  d'  haverme  referit  la  dita  historia ,  passà  una  pila  de  dias  en 
què  sòls  pogué  exir  de  casa  a  dar  una  volteta  per  T  era  à  parar  lo 
sòl ,  ó  per  r  hort  à  entretenirse  fent  mitja.  Jo  estava  aíligidissim  ve- 
yentlo ,  però  la  aflicció  no  tors  la  voluntat  de  Dèu  quant  crida  à  son 
costat  à  una  persona.  —  Cada  mes  que  passava  equivalia  i  mòlts 
anys  pera  la  malaltia  de  mòn  segon  pare.  S'  havia  ferit  duas  vegadas 
de  tal  manera,  que  de  la  segona  n'  exi  ab  vida  per  casi-miracle. — 
Las  pocas  carns  que  li  romanian  se  li  anavan  fonent  ab  marcada 
pressa.  Havianlo  d'  ajudar  a  baxar,  y  sobre  tòt  à  pujar  T  escala;  ab 
un  petit  cop  d' ayre  que  rebés ,  ja  no  hi  havia  home  pera  res  d'  aquest 
mòn;  los  ulls  se  li  apagavan,  y  un  Uagrimetx  constant  los  hi  cubria 
d'  un  vel  humit ;  lo  bastó  de  crossa  li  tremolava  en  la  ma  d*  una 
manera  marcadissima  y  *1  malexit  afogament  oprimia  d'  un  modo  tal 
sòn  pit,  que  à  quatre  passas  de  distancia  no  se  li  sentia  sa  enruga- 
llada  veu. 

— Ay!  —  pensava  jo  —  ^perquè  tanta  forsa  còm  te  sobra  à  túha 
de  mancarli  a  éll  ? 

Tant  trist  estat  que  veya  jo ,  lo  veya  també  Y  Agneta ,  y  tòt  so- 
vint nos  agafavam  las  mans  y  ^ns  las  eslrenyiam  sanglotant  sens  par- 
lar un  mòt. 

L'  amo  'm  feya  moltas  preguntas  sobre  de  còm  passava  En  Vicens 
las  nits ,  y  quanlas  mès  me  'n  feya  mès  temia  jo.  — Lo  senyor  meljc 


-^(  273  )»-- 
Monserdar,  que  venia  cada  jorn,  receptava  moguenl  lo  cap  ab  dis- 
gust, y  dient: 

—  Los  anys  y  las  penas  hi  son!  Lo  pulmó  està  malmès.  -^  Y  exas 
paraulas  me  feyan  pensar ; 

— Si  aquest  metje  tingué  tant  acert  en  curar  à  T  home  de  la 
Susagna,  bé  deu  saber  lo  que  's  diu! 

Jo  cercava  ab  afany  dins  casa  la  cara  d'  algú  que  m*  inspiras  con- 
fiansa,  y  en  cap  la  hi  veya.  — Quant,  després  de  sopar,  anava  jo  à 
encendre  la  pipa  à  la  cuyna ,  trobava  à  En  Vicens  que,  pres  sòn  caldo, 
era  assegut  còm  sempre  vora  del  foch ,  mirant  ab  ulls  inmóvils  lo 
caliu.  S'  adonava  de  ma  presencia,  y: 

—  i  Hem  ben  sopat? — me  deya.  —  Sembla  que  sí;  que  s'  es  as* 
sentat  lo  temps? 

—  Axis,  axis; — li  responia  jo,  sens  saber  com  anar  seguint. 
Passava  un  quart,  li  oferia  mòn  bras  y  1'  acompanyava  al  llit.  — 

Quant  després  me  n*  hi  anava  jo,  sempre  era  encara  despert:  y  *m 
despertés  à  T  hora  que  'm  despertés ,  me  llevés  à  V  hora  que  'ra  lle- 
vés ,  per  dematí  que  fos ,  sempre ,  sempre  '1  trobava  desvetllat.  — Jo 
no  sé  còm  los  vells  poden  arrivar  é  viure  sense  dormir,  perquè  si  fan 
algun  sòn  es  tant  petit,  que  '1  brunziment  de  una  mosca  'Is  dexonda. 

Repetidas  voltas  mòn  segon  pare,  ans  de  iicarnos  al  llit;  me  prenia 
per  la  ma,  m'  atansava  à  la  finestra,  la  obria  ,  y  'm  feya  contemplar 
la  serena  y  V  imponent  calma  de  la  nit,  y  signantme  lo  brancalxe  del 
nogué': 

— Te  'n  recordas?  —  me  deya. 

Jo  li  feya  que  si,  ajupint  lo  cap,  y  ell  continuava: 

—  Sota  d'  aquest  nogué  hi  havia  Ms  pobres;  prop  del  padrís  aquells 
nins  famolenchs...  tú  no  eras  pobre,  no;  jo  t*  havia  arreplegat;  eras 
ja  mòn  fill;  però  ella...  ella  no  u  sabia  y  't  prengué  per  pobre  tam- 
bé... y...  I'  abrassà.  ^Perquè  I*  havia  d'  abrassar,  si  era  impossible 
que  may  fos  teva  ? 

—  iQué  hi  fa,  pare  mèu?...  Assosseguéuvos ;  penseu  ab  vostra 
salut  y  dexeu  apart  las  dolensas  de  mòn  pobre  cor.  jJo  rayl...  No 
sap,  ni  suspitar  ha  pogut  que  jo  sentís  res  per  ella.  Sempre  ha  sigut 
pera  mi  una  mestressa :  sa  cara  m'  es  estada  tostcmps  seria. 

.  35 


~^{  274  )^- 
— ;  Oh  balílament  te  fos  estada  tostemps  alr^gra ! 

—  No,  pare,  no;  —  li  feya  jo  tancant  poch  à  poch  la  finestra  y 
acoinpanyanllo  à  sa  cadira.  —  Dexeuvos  de  vanas  inquieluls.  Duptau 
de  vostre  fill?  í,No?  ^Donchs  à  qué  témer? 

Y ,  signant  T  estampa  que  teniam  plantada  a  la  paret ,  representant 
Sant  Vicens ,  continuava  jo : 

—  Mès  d'  un  cop  vos  he  assegurat  en  presencia  de  vostre  Patró 
que  vetlla  nostra  son,  que  cumpliré  com  puga...  vnll  dir,  com  dech. 

—  Oh  —  replicava  éll ,  ab  lo  d*  amarganta  ironia  que  'm  feya  mès 
dany  que  lòt  lo  altre;  —  jcòm  se  conex  que  T  estimo,  qu'  ets  desven- 
turat!...  Sí,  si:  jo,  còm  a  bon  fill ,  purgo  los  pecats  del  pare,  y 
Deu  m'  ha  dat  un  cor  sensible  a  fi  de  que.... 

—  Calleu,  calleu  y  anem  à  dormir.  Demà  serà  altre  dia.  ^Ohiu? 
La  campana  de  H  Monestir  toca  ja  deu  horas.  Feu  bondat,  sentiu? 
Los  noys  créuhen. 

Ell  se  posava  à  riure,  s'  enternia,  m'  abrassava,  girava  'I  cap,  lo 
posava  breus  moments  sobre  ma  espatlla  y  esclamava : 

—  Qué  hi  farem? 

— Dormir,  li  responia  jo,  y  Y  ajudava  à  dcspullarse;  es  à  dir  V  aju- 
dava... lo  despullava  casi  bé  del  tòt  en  los  darrers  temps.  Després 
li  *n  deya  quatre  ab  ayre  de  tabola  sobre  sa  manera  de  signarse  y 
persignarse ,  que  may  fèu  ab  perfecció ,  V  acotxava ,  imitant  tant  bé 
que  sabia  à  la  Susagna  quant  m'  acotxava  à  mi,  me  despullava,  matava 
'I  llum,  deyam  las  oracions  corresponents,  y...  bona  nit...  pera  mi; 
per  ell  malas  sempre. 

En  tant  dolent  estat  de  salut,  En  Vicens  habia  hagut  de  fer  Ilij 
lòt  un  dia  per  primera  vegada.  —  Era  una  tarde  en  que  per  cert 
roimejava  y ,  no  havent  pogut  jo  anar  à  Banyolas  en  tòt  lo  dia, 
m'  estava  al  costat  del  malalt  callant.  La  cambra  era  completament 
fosca ,  puix  sòls  entrava  una  engruna  de  claror  pèl  vidre  de  la  rodona 
obertura  feta  en  lo  matex  y  únich  pany  ó  batent  de  la  finestra.  — 
Lo  Doctor  habia  trobat  bastant  carregat  al  malalt  y  'ns  havia  enco- 
manat lo  més  rigorós  silenci  ab  ell. 

Feya  cosa  de  mitja  hora  que  Y  Agneta  era  exida  de  la  cambra, 
y  m'  eslava  jo  encaparrat  pensant  ab  ella  y  alegrantme  de  veurem 


-4(  275  );i^ 
mès  senyor  de  mi  quant  mès  V  estimava.  —  Distret  ab  semblant  reflec- 
sió,  no  vaig  adonarme  al  prompte  de  'N  Roch,  que  mòlt  de  puntetas  do 
segur  havia  entrat  y  vingut  fins  al  peus  del  llit,  hònt  En  Vicens  ble- 
xava  ab  un  respir  ronch,  pausat,  é  intermitent.  —  Jo  no  haguera,  es 
mòlt  probable,  sentit  encara  En  Roch,  si  no  fòs  estada  una  mica  de 
tòs  que  r  entelat  respir  del  malalt  degué  produhirli. 

—  Còm  estàs,  Vicens?  —  digué  veyentnos  ja  quehaviam  notat  sa 
entrada. 

—  Bé ,  Pere ,  bé ;  —  respongué  mon  pare  ab  dolcesa ;  — ja  ho  saps 
de  sempre. 

—  iQué  Pere  ni  qué...  Pere !  —  esclamà  En  Roch.  — ^Per  ven- 
tura ningú  mès  qu*  En  Pere  hi  ha  en  esta  casa  pera  tú? 

— Ah!  ets  tú,  oncle  Roch? 

—  Sí,  jo  só,  que  vinch  a  veure  y  saber  qué  tal  te  trobas  avuy. 
— En  Pere  t'  ho  dirà;  —  respongué  mònpare— lo  senyor  metje 

m'  ha  ordenat  que  no  enrahonàs  gayre. 

— Mira,  ab  axó  que  acabas  de  dir  del  senyor  metje  ja  'm  podias 
haver  respost. 

Jo  llavors  alsantme  vaig  indicar  à  n'  En  Roch  que  no  continuàs, 
y  me  V  emporti  fora  de  la  cambra,  à  la  exida  de  nostre  pis  y  alli: 

—  Està  mès  mai  de  lo  que  pensau;  —  vaig  dirli.  Lo  senyor  metje 
r  ha  trobat  carregadíssim  de  pit. 

—  Lo  mcije...  lo  metje...  —  barbotegà  ell; — es  jove  y  de  laxiuxe- 
ya.  Ab  axó  no  cal  ferne  gayre  cabal.  Aquexos  metjes  jovenots  de 
vuy  dia  tòt  ho  veuhen  del  color  negre  tractantse  dels  vells.  \  Còm  si 
Ibssen  los  vells  sòls  los  qui  's  moren!... 

—  Recordéuvos ,  Roch ,  que  bé  us  curà  à  vos.  Ab  axó  no  deu 
ésser  tant  tonto. 

—  Tonto,.  tonto!...  podria  dir  allò  de  naps,  naps.... 

—  ^  Y  vostra  cura ,  donchs?  —  insisli  jo. 

—  Si  I'  enserto  t'  endevino.  Si  m'  hagués  dexat  sangrar  còm  ell 
volia,  potser  fòra  ja  à  T  altre  barri,  per  mès  qu'  En  Ramon  diga 
que  m'  haguera  curat  mès  prestament.  Te  dich  qu'  es  dels  dei  dia 
y  n'  ni  ha  prou:  dieta  y  mès  dieta...  y  déxan  morir  de  fam.  Y  sinó,, 
uoanem  gayre  lluny:  ^de  qué  va  morir  la  meva  cosina,  sinó  de.... 


-  *(  276  )^- 

Dèu  sap  lo  lluny  que  ha^era  anat  la  conversa ,  si  no  haguessem 
sentit  trepitx,  y  vist  que  la  Justa  venia  à  dar  la  medicina  al  malalt* 
com  cada  hora.  Duya  lo  got  en  una  ma  ,  que  sorollava  damunt  lo 
plat  a  cada  passa,  y  '1  llum  &  Y  altra. — En  Roch  y  jo  entrarem  dar- 
rera sèu  al  quarto  del  malalt. 

Còm  de  costum ,  li  serví  jo  la  beguda ,  qu'  ell  begué  à  xarrups* 
mentre  la  noya  estava  apartada  ab  la  ma  devant  la  flama  del  llum ,  a 
fi  de  que  la  claror  no  ofengués  los  ulls  d'  En  Vicens ,  y  En  Roch, 
arramblat  à  la  paret,  feya  sortir  un  poch  las  ulleras  de  la  capsa,  y 
ab  un  ull  darrera  d'  ellas,  observava  la  cara  d*  aquell.  Axó  u  observí, 
havent  hagut  de  retirar  la  vista  espantada  de  las  desfetas  fesomias  de 
mòn  pare.  La  mort  s'  hi  dexava  llegir  ab  cruel  veritat,  y  encara  que  jo 
no*n  sàpigues  gayrede  llegir,  las  grans  desgracias  se  saben  llegir  aviat. 

Prengué  ell  la  beguda,  còm  he  dit,  ab  ulls  cluchs;  després  me 
mirà  y  mitx-rigué  com  de  costum. 

Vaig  acompanyar  fms  a  fora  a  la  minyona  y  En  Roch ,  y  anava  à 
dir  à  est : 

— iQué  tal?  ^Tè  rahó  ú  nó  '1  metje?  — més  ell  allargà  lo  bras, 
me  tapà  la  boca,  y  se  n'  anà  rondinant.  {Tant  era  lo  que  li  dolia 
haverse  de  desdir  de  res ! 

A  despit  de  I*  orde  del  metje ,  no  pogui  eslarrae  de  preguntar  à 
n'  En  Vicens : 

—  í,C6m  vos  sentiu,  pare? 

—  Fill  mèu...  bé:  no  'm  la  mal  T  ànima,  y  per  tant  no  'm  sento 
dels  mals  del  cos. 

Pera  darme  tant  cristiana  resposta,  estigué  ben  bé  dos  minuts ; 
era  tal  lo  sèu  ofegament.  Jo  vaig  callar. 

L'  endemà  anà  pitjorant  sa  malaltia,  y  V  endemà  passat  mès,  fins 
à  tres  dias.  Lo  tercer...  no  pitjorà  mès,  segons  vaig  à  contarvos. 

La  mitx  diada  era  xafagosa ,  y  jo  dormia  ó  millor  dormitejava  à 
son  costat.  Entre  que  feya  dos  dias  que  jo  no  havia  clucat  ull ,  y  'I 
mal  temps  que  des  de  la  vigilia  no  havia  cessat,  me  sentia  rendit  de 
son.  Estava,  donchs,  bèn  ensopit,  quant  vaig  sentir  una  ma  que  'm 
tustava.  Vaig  incorporarme,  y  no  puch  descriurevos  la  dolorosíssima 
impressió  que  'm  causà  veure  lo  vell  malalt  entregirat,  ab  bbras 


-^:(  277  )»- 
allargat  sobre  mèu ,  que  acabava  de  despertarme.  Ab  un  salt  m'  axe- 
qui,  dient: 
— Pare,  pare;  ^qué  voIéu?  Abriguéuvos  per  V  amor  del  cel. 

—  Vull  que  m' escoltis,  puix  sento  que  'm  moriré  mòlt  prest.  Dó- 
nam  la  ma. 

Li  doni,  y  ell  continua: 

— í,Te  recordaràs  de  mi,  Pere? 

—  iCòm  podeu  ferme  semblant  pregunta? — respongui  jo,  besant- 
li  sas  mans  ab  deliri  y  concentrant  alé  en  la  punta  de  sos  dits  frets. 

— La  paraula  *nv  va  mancant.  Res  mès  m' importa  de  la  terra, 
sinó  encomanarte  que  apreciïs  à  V  amo ,  tant  còm  te  sia  possible ,  y  a 
r  Agneta...  à  T  Àgneta  forsa  menys  de  lo  que  t'  es  possible.  -—  Ara 
fèume  venir  lo  senyor  Sagristà ,  ó  si  no  '1  trobau ,  qualsevol  altre  ca- 
pella. 

No  hi  hagué  necessitat  d'  anar  à  cercarlo ,  perquè  vaig  topar  ab 
ell ,  al  baxar  V  escala.  Anava  seguit  de  T  amo  y  de  V  Agneta,  muts 
tots  tres  y  abatut  lo  semblant.  —  La  poca  6  molta  satisfacció  que 
haguí  jo  d'  espressar  per  la  bona  coincidència  de  trobar  lo  sacerdot, 
fèu  presumir  segurament  als  tres  que  hi  havia  alguna  millora.  A}tal 
me  preguntaren  ab  un  moviment  de  cap :  jo  'Is  fiu  ab  lo  mèu  que  no. 

Anavam  à  ficarnos  à  la  cambra,  mès  detingui  jo  a  T  amo  y  à  T  Ag- 
neta ,  signant  al  sacerdot  qu'  ell  era  sòls  lo  qui  devia  entrarhi.  Se 
palpà  aquest  la  botxaca  pera  veure  si  duya  lo  indispensable  pera  la 
sagrada  ecstremaunció  y  entra. 

L' Agneta ,  sòn  pare  Ramon  y  jo  anàrem  à  seure  à  T  exida  ó  ga- 
leria, que  tinch  tant  presenta,  y  des  de  la  qual ,  mès  que  des  de  la  de 
bax ,  s'  ovirava  la  pintoresca  planura.  —  Lo  plouhinetx  era  mès  fort, 
de  modo  que  queya  ja  una  ruxada.  De  tant  en  tant  algun  raig  de  lluna 
il-luminava  Y  espècie  de  fumerola  que  fa  Y  aygua  al  caure.  Desprès 
la  pluja  anà  espessehintse ,  acompanyada  d'  algun  Ilampéch.  L'  aygua 
del  regueró  del  hort  y  la  que  queya  ó  brollava  de  1'  era  per  avall , 
movia  un  brumit  que ,  trist  ja  de  si  per  sa  monotonia ,  era  pera 
nostres  cors,  pèl  mèu  sobre  tòt ,  tristissim.  He  pensat  mòltas  vega- 
das,  recordant  aquells  fatals  moments,  que  '1  cor  de  Y  home  val  mès 
de  lo  que  sembla,  puix  reb  consol  de  quant  veu  fora  d'  ell ,  empe- 


-Ht(  278  )!- 
nyantse  en  trobarhi  lo  matex  estat  qu'  ell  passa.  No  sè  si  *m  faig 
entendre  prou  bè ,  però  de  segur  que  mes  de  quatre  parells  de  des- 
graciats ,  compendràn  per  lo  que  dich  lo  que  vull  dir. 

Sepulcral  silenci  guardavam  tots  tres.  L*  Agnela  ,  apoyats  los  peus 
en  lo  barrot  de  la  cadira ,  ab  aquell  instint  que  tenim  de  mòurens 
quant  estam  apenats,  aparentava  entretenirse  y  distràurese  fent  y 
desfent  plechs  de  sòn  devantal.  Sòn  pare  ho  mirava  tot  y  no  mirava 
res  ab  las  inquietas  ninas  dels  ulls.  En  quant  à  mi ,  los  observava 
pensant  lo  bell ,  lo  bellísim  qu'  es  ésser  home  de  bè.  —  Desprès 
d'  alguns  moments  d*  ex  estat,  En  Ramon  s'alsa ,  anà  à  la'  brana  del 
terrat  6  exida,  y  estengué  4  bras  pera  saber  T  aygua  que  plovia. 
Après  disimuladament  se  passa  la  matexa  ma  molla  pèl  front.  Re- 
cordo tot  axó  ab  la  vaguetat  que  'm  permetia  observarho  T  angoxa. 

— I  Quants  atiys  tens,  Pere? —  me  pregunta  T  amo. 

L'  Agneta  respirà  ab  plaber,  com  si  's  trobàs  refeta  de  gran  Uassa- 
ment,  yjo  respongui: 

— Disset,  amo  Ramon. 

—  i  Disset!  digué  ell...  los  matcxos,  sí  fa  no  fa,  que  '1  bon  Vi- 
cens tenia  quant  entra  à  servir  al  pare  que  Dèu  li  perdó.  M'  vist  nà- 
xer  à  mi,  à  \  Agneta ,  à  la  germana  que  se  'm  mori  à  Santa  Pau...  à 
tots.  Ha  vist  morir  à  ma  muller,  à  món  primer  fill...  jAy  1  ^No  seria 
pecat  mortal,  que,  no  fòs  sinó  per  axò,  li  negàs  jo  un  entranyable 
afecte? 

—  Axis  me  sembla,  nostr'  amo. 

—  Y  axis  es.  Ningú  sap  mès  que  aquell  que  ho  passa  lo  mòlt  que 
hom  sent  à  favor  d*  aquells  que  han  sigut  testimonis  de  nostra  na- 
xensa  y  de  la  naxensa  ó  mort  de  las  personas  aymadas.  Sembla  còm 
si  alguna  cosa  del  cel  los  divinisàs...  jqué  sé  jo!  sobre  tòt  quant  no 
s*  han  mogut  tantost  may  de  nostre  costat,  apar  que  representan  la 
dolsor  benfactora  que  ha- desamargat  nostres  sufriments,  ha  endolsit 
nostras  alegransas  y  ha  còm  si  diguessem  santificat  tots  los  estats  de 
nostra  honrada  posició  social. 

Dit  axò,  prenguentme  per  la  ma  y  duhentme  à  un  cantó,  pros- 
seguí : 

—Aquí  Iens  à  T  Agneta:  à  éll  deu  bèn  segur  la  meytat  del  bon 


-«(  279  )^ 
cor  que  té.  Ab  T  eczeraple  de  mon  geni  sempre  silenciós,  desconfiat 
yjpoch  Iractable...  (si:  m'  ho  conech;)  y  ab  lo  de  V  oncle,  rondinayre 
y  tossut,  s' haguera  criada  sens  dupte  ab  mòlta  ufana,  però  ab  po- 
quíssim  fruyt.  Y  ara...  ara,  Dèu  n'  hi  dó ,  ^no  fa? 

— Si;  —  respongui  patint  lo  qtf  Ell  sap. 

No  bè  acabava  jo  de  pronunciar  aquest  sí,  aparegué  lo  sacerdot, 
dientnos  que  entrassem ,  que  'I  malalt  nos  demanava. 

Entrarem. — L'  aspecte  de  son  rostro  era  mès  abatut  y  ensemps 
mes  reanimat.  Los  qui  conservin  la  fé,  compendràn  que  axó  que  dich 
no  esil-lusió  ni  desitx,  sinó  certesa. — Lo  senyor  Sagristà  me  indi- 
cà qu'  En  Vicens  volia  parlarme.  M'  atansi  al  capsal  del  llit,  dient: 

—  Pare  ,  aqui  'm  teniu. 

— L'  ànima  'm  fuig  per  moments,  car  fill ; — me  contestà  ell,  après 
d'  una  esloneta  de  mirarme. 

Lo  COP  se  'm  trencà  y  las  Uàgrímas  esbotzaren ,  regantme  tòtas  las 


— No  ploris,  no  ploris ,  fill  mèu ;  —  prosseguí  En  Vicens:  —  y  si 
de  cas  plora  d'  enveja,  puix  sento  à  Y  Àngel  de  la  Guarda  que  'm 
diu  à  cau  d'  orella:  «anémsen  al  cel!  >  Ja  vinch,  àngel  meu;  mès 
ans  déxam  que  'm  despedesca  de  la  joya  mes  aymada.  —  Pósam  la 
ma  damunt  del  cor  y  vesme  ohint. 

Gumpliab  sòn  desitx;  las  llàgrimas  à  despit  mèu  regavan  lo  Uen- 
sol.  Ell  tenia  los  ulls  aclucats  y  anà  dient: 

— Est  cor-  que  sents  bategar  V  has  omplert  enterament  y  sempre. 
jDilxosos  de  tòs  pares  si  visquessen  y  't  vegessen!  Tú  *ls  hi  pariarias 
de  mi  y  m'  encomanarian  à  Dèu...  [Ah!  me  n'  oblidava:  fès  una  bona 
festa  al  Moriscot  de  part  meva. 

Los  demés  circunstants  s'  havian  anat  instintivament  acostant.  Lo 
sacerdot  era  al  cantó  del  llit  oposat  al  mèu ,  Y  Agneta  prop  de  mi , 
y  r  amo  als  peus  del  malalt. — i  Quina  ploma  fora  capassa  de  donar  la 
pus  migrada  idea  de  lo  que  jo  senti  en  aquells  moments?  Sòls  podria 
la  que  fos  estada  capassa  de  descriure  mòn  trastorn  la  matinada  en  que 
'm  trobi  orfe  de  pare  y  mare.  Més  nó ,  nó :  Y  estat  aquell  y  '1  d'  ara  son 
tant  sòls  semblants  en  Y  intensitat  del  dol,  però  entre  un  y  altre  tothom 
veu  r  inmensa  diferencia.  Pres  un  poch  d'  alé,  prosseguí  En  Vicens: 


-<  280  )»- 

—  Adéu,  amo  Ramon;  si...  me  'n  vaig  al  cel...  còm  ú  espero,  te 
pagaré  ab  prechs  à  Dèu  Nostre  Senyor  tòtas  las  boudats  que  de  tú  'n 
tinch  rebudas.  No  t'  oblidis  de  mon  lill!  —  Adéu,  Agneta;  si  't  dich 
que  t'  estimo,  que  per  tú  daria  la  meva  vida... 

Aquí  somrigué  de  sa  darrera  paraula  y  continuà: — ^. Quina  vida 
he  de  donar  jo,  si  ja  no  sé  com  puch  parlar?...  En  fi,  adéu:...  sias... 
bona  minyona,  y  no  pensis  ab...  adéu,  adéu. 

Acabada  aquexa  tendra  despedida,  obri  'Is  ulls  y  adonantse  d'  Eu 
Roch  ,  qu'  era  entrat  junt  ab  la  Paulela ,  la  Justa  y  En  Tia : 

—  Oncle  Roch; — parla; — ^,me  dirias  que  nó,  còm  sòls  dir  a  tot- 
hom que  't  diu  que  sí ,  si  't  deya  que  me  'n  vaig  al  cel? 

Lo  pobre  Roch  ,  per  tota  contesta,  sanglotant  y  fentse  malbé  uq 
pany  del  mocador  del  coll ,  abrassà  estretament  al  mèu  Pare. 

—  i  Si'n  tinch  de  gent  que  m'estima! — proseguí  aquest;  — 
massa,  cert  a  fé...  Res,  res:  ara  'm  vé  un'  alenada  de  veu;  déxam 
aprofitaria.  Servey  d'  esta  casa ,  trevallant  lo  pobre  es  rich ;  casa 
meva,  abrich  de  ma  juventut  y  de  ma  vellesa,  adéu,  adéu  siau  tòtsü 

Dits  exos  mots  y  algun  altre  de  confús,  agonejà  cosa  de  mitja 
hora  y  mori  com  un  infant ,  ab  los  llabis  riallers.  —  Tòis  nosaltres 
conteniam  la  forsa  del  respir. 

Jo  no  sabia  lo  que  'm  passava ;  tothom  me  semblava  un  mort  èxit 
de  la  fossa. — Al  anar  à  exir,  sentí  V  amo  qu'  ab  sòn  bras  tenia  pres 
lo  méu  y  'm  digué: 

—  Anem  tots  dos. 

Volia  durme  à  fora:  més  quant  fórem  al  pas  de  la  porta,  vejerem 
que  la  pluja  queya  fortament  y  no  poguérem  exir.  Sortirem,  dònchs, 
al  terrat  del  primer  pis  y  allí  'ns  passejarem  amont  y  avall  muls  per 
gran  espay  de  temps.  —  La  claror  que  passava  per  T  esclclxa  de  la 
finestra  del  quarto  hont  era  'I  difunt,  formava  una  ratlla  de  llum  da- 
munt las  humidas  fullas  del  noguer. — Jo  mirava  ab  ulls  famejants 
aquella  llum ;  ho  reparà  I'  amo  y  donà  1'  orde  oportuna  pera  evitarme 
aquell  martiri ,  à  que  m'  entregava  jo  à  grat  seient  ab  feréstega  dol- 
sor.  —  Inútil  es  dirvos  que  no  tasti  res  del  sopar.  Quant  volguí  pujar 
à  dalt,  aparentant  distracció,  pera  veure  1'  estat  del  cos  de  mòn  esti- 
mat pare ,  trobi  là  porta  de  Y  escala  tencada  \  barrada.  Comprengui 


-^(  281  )>- 
Y  intent ,  y  debades  Ibu  V  anarme  à  agenollar  als  peus  d*  En  Ramon ; 
sòls  me  contestà  que  ja  'm  dirian  ahont  debia  anar  jo  a  dormir.  En 
Roch  callà  y  ab  lo  cap  aplaudí  lo  determini  6  resolució  de  son  nevot, 
lo  que  prova  lo  mòlt  prudent  que  féu.  —  Inútil  encara  crech  dirvos 
que  tampoch  acluqui  Y  ull  en  tota  la  nit ,  pensant  ab  mil  estranyas 
cosas  de  ma  infantesa  en  que  jamay  havia  pensat. — Còm  me  fora 
impossible,  donchs,  contarvos  mòs  pensaments  d'  alashoras,  vos  ne 
diré  un  d'  ara ,  yes  que,  parlant  de  la  mort  d*  En  Vicens,  sento duas 
tristesas  de  fill :  la  primera  no  cal  diria ,  la  segona  es  la  que  m'  oca- 
siona veure  com  cada  dia  van  desapareguent  exos  bells  arbres  de 
nostra  terra  catalana ,  naxentne  en  cambi  d'  altres  que  sòls  de  català 
'n  tenen  lo  nom. 


Xll. 


A  r  enterro  del  pastor  hi.  feren  lo  dol  En  Ramon  y  jo.  —  Vaig 
ohir  r  ofici  y  las  missas  que  se  li  resaren  aquell  jorn  y  altres  ageno- 
llat sempre. — Ans  de  soterrat  lo  cadavre,  volguí  véurel  per  iarrera 
vegada.  Després  de  mòlt  demanar,  accediren  à  Ma  vehemència  de 
mòs  desitxs  y  obriren  la  caxa.  Las  moltas  personas  qu'  pn  torn  mèu 
estavan  devian  suspitar  qu'  esclataria  jo  en  plors  é  imprecacions,  y 
s'  erraren  completament.  M'  agenollí  als  peus  de  mòn  difunt  pare, 
qu'  encara  estich  vegent  mòlt  esblanquehit,  però  gens  repugnant;  y, 
besantli  'I  front,  que  'm  semblà  tenir  certa  ardentó  (tanta  era  la  de 
mòs  llabis!)  digní,  segons  més  lart  me  contaren,  estos  ó  semblants 
mols: 


~<{  282  ).f- 

—  Pregueu,  vehins,  pregueu  pèl  home  mès  de  bé  que  heu  may 
tingut! 

Al  indicar  jo  que  podian  tornar  à  tapar  la  caxa,  las  donas  tiraren 
lo  cap  mòlt  endevanl  pera  veure  bé  *1  difunt,  y  jo  prosseguí: 

—  Bé  fèu ,  mullers  y  fillas ,  en  patir  racansas. 

Després  de  verificat  V  enterro ,  que  consistí ,  còm  de  costum  molt 
vella,  en:  ofici  y  missas  a  T  església,  dinar  en  la  casa  del  difunt, 
desprès  del  que ,  lencada  la  finestra  del  menjador  à  fi  de  qu-e  tothom 
se  recullis  sobre  sí  matex ,  féu  una  sentadíssima  prèdica  lo  Senyor 
Sagristà  ponderant  las  virtuts  del  difunt  (cual  memòria  amanyaga 
quiscú  en  lo  fons  de  sòn  cor)  y ,  finalment,  posadas  las  caritats  en  la 
safata  del  Roser  que  coUloca  la  pabordessa  en  lo  bell  mitx  de  la 
taula,  y  recullits  los  respectius  pans  de  sis  lliuras  (1 ):  —  cada  pa- 
rent y  bon  amich  se  retirà  i  casa  seva  ab  lo  cap  bax  y  atristat,  tos- 
sinl  y  gemegant.  — [M  trobarnos  sols,  tots  quatre  miravam  per  tòt 
sense  cercar  res.  —  En  RocTi  ana  à  guay tarse  al  mirall  y : 

—  Tinch  tres  anys  mès  dels  qu'  ell  tenia! —  digué; — y  m'  apar 
que  '1  tristíssim  pas  que  venim  de  presenciar  no  '1  contaré  d'  aquí  a 
poch. 

Jo  haguera  volgut  passar  à  Y  liera  totas  las  malaltias  d'  aquest 
mòn,  pera  morirme  prest,  però  'm  mirava  à  V  Agneta  y...  la  boyra 
escalfada  pèl  sol  se  fon  de  mica  en  mica.  Tornava  à  estimar  la  vida, 
pensant : 

— Per  greu  que  sia  mòn  dol,  à  sòn  costat  lo  passaria  resigna- 
dament. 

Me  feren  mudar  d'  habitació  y  no  'm  dexavan  veure  may  una 
prenda  de  roba  ni  una  penyora  de  cap  mena  de  mòn  segon  pare ,  a 
fi  de  que  m'  anàs  aconhortant.  L'  Agneta  se  'm  mostrava  més  carin- 
yosa  que  de  costum ,  lo  qu'  encara  li  agrahesch  coralment.  —  En 
Roch  també  per  sa  part  pcrcurava  semblarmc  bèn  aymable ,  y  jo  'm 
divertia  y  reya  vullas  no  vullas  observant  sòs  esforsos  per'  aytal  lo- 


[  1 )  Aquestos  pans  s*  anomcnavan  y  anomenan  encara  pans  de  recort ,  que  's  repartexen 
entre  'Is  individuos  de  las  faniilias  representadas  en  lo  funeral ,  als  qui  s'  encarrega  resar  un 
parenostre  per  V  ànima  del  fínat.  ->  Tamtié  €n  la  matcxa  taula  es  costum  cantar  los  prebcres 
assistents  un  responso ,  que  deia  Iríar  lo  capellà  orador . 


-*(  283  )i- 
grar,  de  lo  que  no  s'  enujava,  ans  eczajerafva  pus  las  cosas  que  co- 
nexia  eccilarme  la  riallera. — No  sé  còra  agrahir  a  Deu  la  sort  que 
tingui  en  aquella  casa,  liont,  pobr'  orfe  ab  res  mès  que  V  honradesa, 
queyan  sobro  mi  constants  mostras  del  mès  indubitable  afecte.  —  En 
fí  se  passaren  jorns  y  mesadas  axis ,  al  cap  dels  quals  En  Ramon  me 
cridà  ab  cert  misteri  a  sòn  estudiet  (qu'  era  la  sala  d'  un  alcoba  en 
que  ningú  hi  solia  dormir).  Fòu  axó  poch  ans  d'  anarnos'  en  al  llit. 

Me  sembla  que  T  estich  veyent  assegut  en  sa  grossa  cadira  de 
brassos  ab  grans  claus  grocbs  axamplada  del  cim ;  ab  la  taula  devant 
mòlt  elevada  dels  cayres  plens  de  llibres  y  papers,  sòn  tinter  rodó  y 
las  plomas  exint  inclinadas  dels  foradets  d'  aquest;  V  arca  al  costat 
esquerra  y  arramblada  a  un  pany  de  paret ,  la  calaxera  ab  un  sant- 
cristo  y  la  clan  al  pany  enganxada  &  cinch  ó  sis  d'  altras ;  la  veig, 
sí ,  ab  sa  meytat  superior  formada  de  una  post  inclinada  y  Y  inferior 
ab  sos  calaxos  estrets  de  duas  anellas  cada  hu.  Estich  mirant  tòt 
axó  y  'Is  antichs  quadros  de  la  paret,  il-luminat  per  la  llumanera 
d'  un  sòl  peu  gros  y  rodó ,  qual  llum  fa  projectar  Y  ombra  de  las  ca- 
diras  y  demés  moblatge  damunt  del  pis ,  y  en  la  taula  la  dels  pilots 
de  llibres  y  pergamins;  y  presidint  lo  quadro  la  figura  franca,  res- 
pectable y  respectuosa  de  Y  amo,  arrugant  las  cellas  darrera  las 
grossas  ulleras  y  fullejant  un  plech  de  paper  sobre  del  que  se  be- 
lluga à  cada  moviment  de  cap  un  pany  de  sòn  mocador  del  coll. 

Après  d'  haverlo  saludat,  me  digué  ab  pausada  veu: 

—  Preparat  à  una  bona  nova. 

No  sé  perquè  'm  passa  pèl  cap  Y  impossible  de  que  Y  Agneta.... 
En  fí:  prest  allunyi  semblant  follia  y  ab  veu  serena  y  humil  vaig  res- 
pondre : 

—  Digueu,  amo  Ramon. 

— Lo  tèu  pare  Vicens,  qu'  al  cel  sia...  —  digué  trayentse  las 
ulleras;  —  però  avans  assentat. 

Gumpli  ab  sa  indicació  y  ell  prosseguí : 

—  Tòn  pare  Vicens  ans  de  morir  ordenà  sa  darrera  voluntat  en 
testament ,  y  dexà  hereu  de  lo  que  possehia:  est  hereu  no  podia  ésser 
altre  que  tú. 

—  Pobre  pare !  í,Quins  merexements  tinch  jo  pera  que  *s  recor- 


-i(  284  )^ 
(las  de  mi?  ^Per  veniura  ab  tot  mòn  amor  havia  satisfeta  la  meytat 
de  la  mercè,  la  sola  mercè  que  *m  féu  adoptanlme  com  a  fill? 

—  Cert;  —  respongué  V  amo  ab  calma;  —  cert  qu'  es  mòlt  difícil 
la  rompensanció  d'  aquell  servey ,  no  eczageras  al  dirho ;  més  consi- 
dera que  'Is  favors  ni  la  paga  d'  ells  no  deuhen  adinerarse  per  lo  que 
son  en  si,  més  per  lo  que  representan.  En  aquest  sentit  crech,  estich 
convensudissim  de  que  la  dexa  d'  En  Vicens,  encara  que  no  es  mol- 
ta ,  es  justament  esmarsada. 

—  ;Mès  la  merexiau  vos,  amo  Ramon! 

—  Tal  volta  si;  no  t'  ho  nego:  jo  T  haguera  merescuda,  si  m'  ha- 
gués estada  necesaria  com  t'  ho  es  a  tú.  Los  temps  sòn  calamitosos 
com  veus.  Si  no  estem  à  V  any  1638  en  que  Ms  francesos  cremaren 
la  vila,  ni  en  V  any  1640  en  que  V  horrible  pesta  féu  esgarrifadors 
estragos,  no  se  n'  hi  manca  mòlt:  tothom  pressent  malauransa,  y 
es  precis  estar  previngut.  Deu  doblas  de  quatre  per  un  cantó ,  ni 
vuyt,  que  de  la  venta  del  remat  y  altras  frioleras  pots  trauren  bén  bé, 
no  't  faran  cap  nosa  à  la  botxaca. 

—  De  las  ovellas  parlau? 

—  Sí:  eran  de  fet  d'  En  Vicens,  y  com  penso  que  havent  après 
de  lletra  y  tinguent  eccel-lents  disposicions  pera  tòt,  no  deuràs  voler 
seguir  engegant,  te  proposo  lo  que  t*  he  dit. 

—  Si:  —  respongui  llagrimejant — altra  ocupació  més  digna  es- 
pero pèl  jorn  en  que  abandoni  exa  casa. 

—  Encara  no :  tòt  just  tens  divuit  anys  y  has  d'  acabar  de  ferte ; 
mès  tart,  còm  tampoch  tindrias  objecte  aqui,  jo  m'  encarrego  de  tòn 
benestar.  ^No  't  doldrà  pas  Y  anar  lluny? 

—  Al  contrari,  amo  mèu:  cóm  mès  lluny  millor.  Lo  jorn  en  que 
conegui  En  Vicens  me  preguntà  si  'm  plauria  ésser  pastor  y  li  res- 
pongui que  mentre  fos  viure  qualsevuUa  cosa  faria.  Ara  us  repetesch 
lo  matex,  puix  no  cal  afegirvos,  còm  ho  afegi  llavors,  nin  encara,  lo 
mot  de  honradament. 

Després  d'  esta  conversa  y  algun  silenci : 

—  Escolta  ! — me  digué  T  amo,  y  'm  llegi  per  enter  lo  testament 
de  mòn  pare  otorgat  en  deguda  forma  devant  lo  Discret  Milaner 
r  any  1796  y  quals  disposicions  se  resumiren  à  lo  següent: 


-^(  285  )i- 

Després  del  nombrament  d'  hereu  y  del  de  tutor  (no  cal  dir  noms) 
dexava  la  cantitat  de  sis  pesselas  ú  la  capella  de  Sant  Vicens  del  Mo- 
nestir; quatre  d'  almoyna  als  pobres  que  devia  essérloshi  dada  al  pas 
de  la  porta  de  T  església,  deu  pessetas  als  difunts  y  no  rrcordo  quants 
sous  à  la  confraria  de  Sant  Esteve,  à  la  qu  ell  pertanyia,  y  quants 
d'  altres  a  la  creu  d*  argent  y  a  Nostra  Senyora  dels  Àngels.  — 
Ademés  disposava  — copiant  en  axó  segons  entengui  V  anlich  testa- 
ment de  un  sèu  avi  —  que,  durant  tres  anys  consecutius  y  per  la 
diada  de  cap  d'  any,  fos  dita  una  missa  à  Nostra  Senyora  dels  Archs 
de  Santa  Pau,  après  de  la  qual,  y  en  senzilla  professo  fos  passejada 
r  imatje  de  dita  Verge  per  V  església ,  acompanyada  de  las  quatre 
antorxas. 

Vos  cito,  y  no  crech  pecar  de  impertinència,  exos  detalls,  perquè 
demoslran  la  devoció  d*  En  Vicens,  y  la  diferencia  dels  testaments 
d'  alashoras  ab  los  d'  avuy  dia. 

Las  disposicions  y  comandas  testamentarias  del  pastor  s'  anaren 
cumplint  ab  la  major  escrupulositat:  jo  vaig  presenciarlas  ab  lo  mès 
sant  respecte,  pensant : 

—  Ell  te  mira  des  del  cel  y  't  somriu  à  cada  bona  obra  teva. 

Y  exa  pensa  m'  impulsava  a  viure  y  a  patir  ab  resignació  un  amor 
cada  dia  mès  gran  y  mès  impossible. 

Per  duas  ó  tres  vegadas  m'  havia  sentit  tentat  en  las  moltas  nits 
en  que  ajudava  i  passar  comptes  y  fer  apuntacions  a  T  amo ,  à  dirli 
que  me  *n  volia  anar  de  totas  maneras:  obria  la  boca...  insinuava  un 
mot...  me  'n  desdia,  y  'm  veya  precisat  a  mudar  repentinament  T  ayre 
ú  objecte  de  mas  paraulas.  Axis,  per  eczemple,  deya  un  jorn: 

—  Amo  Ramon? 

—  Qué  vols,  Pere? 

—  Me  permetéreu  que  d'  aquí  a  tres  ó  quatre  dias.... 
-Qué? 

—  Res :  anar  à  mercat  a  Besalú. 

Altras  vegadas,  las  mès,  no  exia  encara  tant  ayrós  en  lo  cambi  ó 
correcció  de  mos  intents. 

En  Roch,  que  tenia  bonàs  entranyas,  a  despit  de  sas  ideas  ran- 
cias,  continuava  distrayentme  ab  un  zel,  que  may  havia  suspilat  en 


-<i(  284  )¥- 
das  dú  mi?  ^Per  venlura  ab  tòt  mòn  amor  havia  satisfeta  la  meytat 
de  la  mercè,  la  sola  mercè  que  'm  féu  adoptantme  còm  à  fill? 

—  Cert;  —  respongué  T  amo  ab  calma;  —  cert  qu'  es  mòlt  difícil 
la  rompensanció  d*  aquell  servey ,  no  eczageras  al  dirho ;  més  consi- 
dera que  'Is  favors  ni  la  paga  d'  ells  no  deuhen  adinerarse  per  lo  que 
son  en  si ,  més  per  lo  que  representan.  En  aquest  sentit  crech,  estich 
convensudissim  de  que  la  dexa  d'  En  Vicens,  encara  que  no  es  mol- 
ta ,  es  justament  esmarsada. 

— ;  Més  la  merexiau  vos ,  amo  Ramon ! 

—  Tal  volta  si;  no  V  ho  nego:  jo  V  haguera  merescuda,  si  m'  ha- 
gués estada  necesaria  còm  t'  ho  es  a  tu.  Los  temps  sòn  calamitosos 
com  veus.  Si  no  estem  à  V  any  1638  en  que  *ls  francesos  cremaren 
la  vila,  ni  en  Y  any  164fO  en  que  T  horrible  pesta  féu  esgarrifadors 
estragos,  no  se  n'  hi  manca  mòlt:  tothom  pressent  malauransa,  y 
es  precis  estar  previngui.  Deu  doblas  de  quatre  per  un  cantó ,  ni 
vuyt,  que  de  la  venta  del  remat  y  altras  frioleras  pots  traureu  bén  bé, 
no  *t  faran  cap  nosa  à  la  botxaca. 

—  De  las  ovellas  parlau? 

—  Sí:  eran  de  fet  d'  En  Vicens,  y  còm  penso  que  havent  après 
de  lletra  y  tinguent  eccel-lents  disposicions  pera  tòt,  no  deuràs  voler 
seguir  engegant,  te  proposo  lo  que  t'  he  dit. 

—  Sí:  —  respongui  llagrimejant — altra  ocupació  mès  digna  es- 
pero pèl  jorn  en  que  abandoni  exa  casa. 

—  Encara  no:  tòt  just  tens  divuit  anys  y  has  d'  acabar  de  ferte; 
mès  tart,  còm  tampoch  tindrias  objecte  aqui,  jo  m'  encarrego  de  tòn 
benestar.  ^No  't  doldrà  pas  V  anar  lluny? 

—  Al  contrari,  amo  mèu:  cóm  mès  lluny  millor.  Lo  jorn  en  que 
conegui  En  Vicens  me  preguntà  si  'm  plauria  ésser  pastor  y  li  res- 
pongui que  mentre  fos  viure  qualsevulla  cosa  faria.  Ara  us  repetesch 
lo  matex,  puix  no  cal  afegirvos,  còm  ho  afegi  llavoi^s,  nin  encara,  lo 
mot  de  honradament. 

Després  d'  esta  conversa  y  algun  silenci : 

—  Escoltà ! — me  digué  Y  amo,  y  'm  llegí  per  enter  lo  testament 
de  mòn  pare  otorgat  en  deguda  forma  devant  lo  Discret  Milaner 
r  any  1796  y  quals  disposicions  se  resumiren  à  lo  següent: 


~4(  285  )¥- 

Després  del  nombrament  d'  hereu  y  del  de  tutor  ( no  cal  dir  noms) 
dexava  la  cantitat  de  sis  pesselas  a  la  capella  de  Sant  Vicens  del  Mo- 
nestir; quatre  d*  almoyna  als  pobres  que  devia  essérloshi  dada  al  pas 
de  la  porta  de  V  església,  deu  pessetas  als  difunts  y  no  recordo  quants 
sous  à  la  confraria  de  Sant  Esteve ,  à  la  qu*  ell  pertanyia ,  y  quants 
d'  altres  a  la  creu  d'  argent  y  à  Nostra  Senyora  dels  Àngels.  — 
Ademés  disposava  —  copiant  en  axó  segons  entengui  T  anlich  testa- 
ment de  un  sèu  avi  —  que,  durant  tres  anys  consecutius  y  per  la 
diada  de  cap  d'  any,  fos  dita  una  missa  à  Nostra  Senyora  dels  Archs 
de  Santa  Pau,  après  de  la  qual,  y  en  senzilla  professo  fos  passejada 
r  imatje  de  dita  Verge  per  V  església,  acompanyada  de  las  quatre 
antorxas. 

Vos  cito,  y  no  crech  pecar  de  impertinència,  exos  detalls,  perquè 
demoslran  la  devoció  d'  En  Vicens,  y  la  diferencia  dels  testaments 
d'  alashoras  ab  los  d'  avuy  dia. 

Las  disposicions  y  comandas  testamentarias  del  pastor  s'  anaren 
cumplint  ab  la  major  escrupulositat:  jo  vaig  presenciarlas  ab  lo  mès 
sant  respecte,  pensant: 

—  Ell  te  mira  des  del  cel  y  *t  somriu  à  cada  bona  obra  teva. 

Y  exa  pensa  m'  impulsava  a  viure  y  à  patir  ab  resignació  un  amor 
cada  dia  mès  gran  y  mès  impossible. 

Per  duas  ó  tres  vegadas  m'  havia  sentit  tentat  en  las  moltas  nits 
en  que  ajudava  à  passar  comptes  y  fer  apuntacions  a  T  amo ,  a  dirli 
que  me  'n  volia  anar  de  totas  maneras:  obria  la  boca...  insinuava  un 
mot...  me  'n  desdia,  y  'm  veya  precisat  &  mudar  repentinament  T  ayre 
ú  objecte  de  mas  paraulas.  Axis,  per  eczemple,  deya  un  jorn: 

— Amo  Ramon? 

—  Qué  vols,  Pere? 

—  Me  permetéreu  que  d*  aqui  a  tres  ó  quatre  días..,. 

—  Qué? 

—  Res:  anar  a  mercat  a  Besalú. 

Altras  vegadas,  las  mès,  no  exia  encara  tant  ayrós  en  lo  cambi  ó 
correcció  de  mos  intents. 

En  Roch,  que  tenia  bonàs  entranyas,  a  despit  de  sas  ideas  ran- 
cías,  continuava  distrayentme  ab  un  zel,  que  may  havia  suspitat  en 


-*(  286  )i- 
vida  d'  En  Vicens.  —  L'  Agneta  havia  anal  à  passar  una  temporada 
à  Olot  per  orde  de  son  pare,  que  volia  que  s' instruhis  cóm  era  con- 
venient y  propi  à  sa  honesta  posició. 

—  A  casa  —  li  digué  —  has  après  prou  las  feynas  ordinarias;  pre- 
cís es  que ,  ja  que  deus  casarte  ab  home  de  nostre  bras ,  aprengas  lo 
que  ha  de  digniticarte  als  ulls  de  tòn  marit. 

Desd'  est  jorn,  y  sobre  tot  desde  V  endemà  en  que  la  vegi  com  se 
n'  anava,  continguent  lo  plor,  quan  perdí  de  veure  la  barretina  ver- 
mella d'  En  Tia,  que  li feya  de  mosso  de  péu;  —  desd'  aquest  dia, 
repetesch,  mon  amor,  sens  minvar  gota,  se  trastorna  completament. 
De  ardent,  de  foch  qu'  era,  se  convertí  en  glas;  axis  es  que,  si 
primer  m'  abrusava  V  ardentor ,  després  lo  fret  m'  entumí  horrible- 
ment.  —  Cercava,  com  es  natural,  objectes  ó  motius  de  distracció, 
però  tots  me  produhian  contrari  resultat  del  que  jo  desitjava.  Exint 
fora,  à  r  era,  trobava  '1  noguer;  dmtre  casa  veya  la  cadira  de  cuyro 
asseguda  en  la  qual  feya  ella  mitja,  mentres  deyam  lo  rosari;  lluny 
de  casa  ovirava  la  Mare  de  Déu  del  Mont,  hont  la  fantasia  hi  era  ab 
una  volada. 

Per  ço  es  que  sentia  ab  tant  de  gust  las  conversas  d'  En  Roch. 
No  las  creya  arreu;  emperò  *l  matex  trevall  de  meditarlas,  esbargia 
mès  mòn  cap  y  mòn  cor,  avivant  ensemps  la  forsa  de  ma  juventut 
envers  la  Pàtria. 

—  Tú  no  saps — me  feya  '1  vell —  tú  no  saps  y  precís  es  que  't 
conti  lo  que  passa  pèl  mòn.  —  La  França  cansada  de  matar  à  sòs 
fills,  continua  en  I'  intent  de  voler  esterminar  los  de  las  altras  ban- 
das,  mès  afortunadament  V  Alemanya  li  dona  mòltas  y  mòlt  bonàs 
llissons:  no  vol  transigir  y  fa  bè;  no  vol  cedir  ni  un  pam  de  són  ter- 
ritori ni  de  sa  dignitat,  y  la  França  se  rosega  'Is  còlzos  de  despit. 
[Axis  ne  quedas  sense!...  Ara  comenso  à  pensar  que  'I  mon  no  tiníra 
encara.  Diuhen  que  nosaltres  ajudàm  als  gavaigs...  calumnia :  nosal- 
tres no  'ns  hi  hem  unit  pera  defensar  sas  enmatzinadoras  ideyas; 
nosaltres  volem  que  la  França  còm  Y  Espanya  sian  gobernadas  per 
reys  d'  una  matexa  sanch ,  car  axis  anirem  millor. 

Estàs  darreras  paraulas  las  pronunciava  ab  una  maliciosa  rialleta^ 
donantse  copels  a  la  panxa. 


-<(  287  y- 

—  Pcro ,  Roch ,  —  li  insinuava  jo  —  m'  apar  que  no  s'  avé  lo  que 
díhcu ! 

—  i  Perquè?  —  me  feya  ell,  alsantse  y  tornant  a  asséures'. 

—  Perquè  diheu  que  nosaltres  ajudam  als  gavaigs,  y  sia  lo  que  's 
vulla  la  causa ,  si  ells  se  barallan  contra  T  Alemanya ,  també  'ns  hi 
debem  batre  nosaltres!  y  si  aquesta  nació  'Is  derrota  à  n*  ells,  en- 
semps... 

—  i  Oh!  i  oh!...  DislÍ7igo.  Nosaltres  ajudam  als  gavaigs  nó  con- 
tra r  Alemanya,  més  contra  Y  Inglalerra. 

— ^No  'm  digueren  dias  passats  que  Y  Inglaterra  nos  havia  ajudat 
contra... 

— iSi,  y  qué?...  Se  conex  que  no  tens  esperiencia  política  còm 
jo.  Si  vinguesses  à  la  vila  à  enrahonar  a  casa  del  metje  nou ,  que  no 
se  sembla  gota  à  n'  aquell  cap  desgavellat  que  '1  diable  sé  n'  es  en- 
dut à  Barcelona;  si  vinguesses,  dich,  en  compte  d'  estarte  per  assi 
mut  y  cap-ficat,  hi  trobarias  tantost  sempre  al  notari  Blay  y  al  jutge 
de  pau ,  qu'  es  un  americà  mès  net  de  clatell  de  lo  que  mòlts  se  pen- 
san ,  y  t'  instruirias.  Necessari  es  que  ja  que  t'  has  dexat  de  tenir 
compte  ovellas,  aprengas  a  conexer  lo  mon.  Tú  tie  segur  que  no 
fórascòm  lo  sastre,  que  hi  clava  la  cullarada  sense  quant  val  ni  quant 
costa,  y  n  diu  unas  còm  un  cova;  escoltarias,  pensarías  y  de  tant  en 
quant  podrías  dir  també  lo  tòu  parer. 

Després  d'  axó,  que  ho  digué  à  Y  esbalolada,  queda  un  moment 
pencant  en  quinas  eran  las  observacions  que  jo  li  havia  fetas.  Jo  cone- 
gui que  no  se  'n  recordava  y  vaig  dirli: 

— M'  estranya  que  afavorissem  Y  Inglaterra,  essent  axis  qu'  ella 
'ns  havia  anat  a  Y  aju... 

—  Just:  y  jo  *t  responch,  pobre  barba-mech.  que  no  deus  estra- 
nyarho  gens;  que  una  cosa  es  Y  unió,  Y  aparent  lliga  de  dos  reyal- 
raes  pera  comuns  tins ,  y  altra  Y  aborriment  que  'ns  causa  la  mala  fé 
del  poble  que ,  mentre  fa  armas  comunas  ab  lo  que  s'  es  unit  ab 
ell,  se  porta  ab  la  mès  negra  dolenteria.  ^M'  entens? 

—  Axis,  axis:  no  gayre. 

— Veuràs,  veuràs:  avuy  jo  estich  poch  ó  mòlt  espès  del  pis  de 
dalt;  —  digué  rascanlse  una  de  sas  transparents  orellas;  —  però  'm 
sembla  que  ab  pocas  empentas  hi  entraràs. 


-^(  288  ;^- 

—  Digueu. 

—  Encara  no  fa  tres  mesos  declararem  la  guerra  a  la  Inglalerra 
motu  propiOj  ço  es,  nó  per  instigació  de  França  ni  de  cap  altra  po- 
tencia ,  còm  pretenia  aquell  drotia  del  metje  Monserdar.  La  Inglaler- 
ra havia  ofesa  nostra  dignitat  a  Tolon,  a  Córcega  y  en  lo  traclat  do 
1794,  fet  ab  los  Estats-Units ;  abla  resposta  dada  per  Milord  Gra- 
villa,  Greuville  ó  dígali  moro,  à  T  embaxador  espanyol;  y  ab  altres 
injúrias  tant  ó  mès  grossas  y  ofensivas  a  nostre  nom,  a  nostra  im- 
portància y  a  nostre  valiment;  injúrias  consignadas  en  la  declaració 
de  guerra  firmada  per  la  magestat  de  nostre  Rey  Carles  IV. 

—  Y...  Jas  teniu  per  bèn  cerlas  tòlas  exas  injúrias?  i  Voleu  dir 
que  no  foren  rahons  de  mal  pagador?  —  pregunti  a  mitja  veu. 

—  Còm  se  conex  —  respongué  ell  à  veu  entera—  la  mala  in- 
fluencia que  sobre  tú  eczerci  aquell  malexit  metje  de  satanàs. 

—  Nó ,  nó :  —  respongui  jo  calmantio  —  però  còm  ans  m'  heu  dit 
que  no  entenia  ab  política,  pensava  que  certas  menlidas..,  ^,m*  en- 
teneu? 

—  jAxó  es  també  un'  altra  màxima  apresa  del  metje  protestant!... 
En  politica,  còm  ab  tòt,  los  re^s  diuhen  tots  temps  la  veritat  ó  ja 
no  fòran  reys,  perquè  Ms  pobles  los  traurian. 

—  í, Voleu  dir  que  hi  han  hagut  pobles  que... 

—  DexaV  ho  corre ;  déxat'  ho  corre. 


XIII. 


Algú'm  preguntarà: — ^En  quinas  feynas,  donchs,  dexat  que 
hagueres  T  ofici  de  rabadà  y  de  pastor,  t'  ocupares? — ^Còm  afa- 
nyavas  las  caxaladas? — Semblant  pregunta  es  justament  feta  à  un 
home  honrat,  y  passo  à  contestaria. 

Ja  us  he  dit  que  comensava  à  ajudar  à  V  amo  Ramon,  que  m'ana- 
va, ensenyant  quebrats,  retglas  de  tres  y  altres  operacions  matemà- 
ticas  y  cosas  que  no  sabia,  es  clar,  lo   pobre  Vicens.  —  Adomés 


-4t(  289  )»- 
r  amo  era  mòlt  aficionat  à  la  lectora ,  mès  còm  tenia  la  vista  bastant 
cansada ,  me  feya  llegir  à  mi  y  escoltava.  Me  recordo  que  després 
d'  un  capítol ,  per  curt  que  fòs ,  me  deya  : 

—  Reposa ,  Pere  ,  reposa. 

Mès  jo  '1  burlava  tòt  sovint ,  no  aturantme  ,  còm  se  sol ,  després 
d'  un  capitol,  sinó  tirant  avant,  còm  si  no  s'  hagués  acabada  la  matè- 
ria del  que  acabava  de  llegir.  Es  veritat  que  ,  de  las  deu  vegadas  , 
axó  no  'm  resexia  una,  y  encara  esta  en  cuarentena  si  en  Y  una  hi 
tingui  tòt  lo  mèrit ,  ó  si  En  Ramon  perdonava  y  dissimulava  ma  ho- 
nesta entremaliadura. 

Ademés ,  era  jo  Y  encarregat  d'  anar  à  presenciar  las  particions 
del  gra  dels  massovers  de  prop  ;  y  treya  d'  apuros  a  las  donas  de 
casa  en  mòltas  cosas  de  las  arts  de  fusteria,  llauneria  y  fins  de  ferra* 
teria  a  las  que  'm  dedicava  de  la  modesta  manera  que  permitian  un 
torn  ,  una  enclusela  y  altras  pocas  eynas. 

En  Roch  solia  també  venir  i  ma  botiga  ( situada  à  un  reco  de 
r  hort )  y  també  Iraballotejava ;  però  he  de  confessar  que  en  lots 
sos  projectes  de  fer  un  mosquer,  upa  ratera  y  altras  cosas,  lo  <  lle- 
gir li  feya  perdre  Y  escriure  »  còm  dirse  sol.  Però  s'  hagués  conten- 
tat  ab  ferho  malament  ray  I  Lo  mal  es  que  després  s'  empenyava  en 
que  li  pulls  lo  que  no  havia  fet ,  y  axó  francament  m'  enujava.  Bè  ho 
conexia  prou  ell  ,  y  a  fi  de  ferme  espassar  Y  enutx ,  agafava  un  soch 
qualsevol ,  s'  hi  feya  un  coxí  de  flochs,  s'  hi  assentava  y  bestreya 
conversa  de  política. 

Eram  à  Y  any  i  797 ,  y  havia  arrivada  d  noticia  nostra  la  nova  de 
r  afront  rebut  de  la  França  ab  motiu  del  tractat  de  pau  entre  Y  Ale- 
manya y  la  República  ,  quals  preliminars  debian  firmarse  a  Leoben  , 
si  mal  no  recordo.  Nosaltres  que  prou  feynas  teniam  en  remullamos 
la  barba^  veyam  cremar  la  dels  vehins ,  seguint  las  instigacions  de 
nostra  soberana  Maria  Lluisa  (que  dupto  fòs  tant  moguda  còm 
axó  dels  sentiments  de  germandat  envers  lo  Duch  de  Parma )  nos 
enredarem  ab  los  afers  de  Y  Itàlia  d'  una  manera  la  mès  nécia  ,  ja 
que  tots  nostres  afanys  devian  ,  exint  bé  ,  consistir  en  Y  engrandi- 
mcnt  de  territori  del  senyor  Duch ,  de  qui  'Is  espanyols  no  tenian 
r  honra  de  saber  si  era  alt  ó  bax  ,  prim  ó  groxut  y,  sobre  tòt,  sabi 

37 


-^(  290  )i- 
ò  ignorant.  Lo  Príncep  de  la  Pau ,  príncep  de  la  guerra  còm  sem- 
pre, desitjant  ardentment  lograr  los  fins  de  la  esposa  de  son  pro- 
tector Carles,  de  sa  bona  amiga,  no  volgué  avenirseab  certs  pactes 
de  cessions  y  cambis  que  per  alcansar  y  dur  à  bon  fi  lo  sobre  dit  em- 
penyo proposava  lo  Directori  francès. — Carles  IV...  vull  dir,  Godoy, 
guanya  per  de  prompte ,  puix  massa  acafarada  estava  la  Fransa  ab 
las  victorias  qu'  En  Napoleon  (llavors  encara  General  Bonaparle) 
havia  guanyadas  al  arxiduch  Carles  d' Àustria.  —  Encoratjadas  las 
tropas  francesas ,  tal  volta  diu  que  hagueren  entrat  à  Viena  a  foch  y 
sang ,  quant  fòu  proposada  pèl  gobern  de  V  Àustria  la  capitulació  ab 
los  francesos  y  aquets  cediren ,  reprimint  Y  ardentor  de  la  set,  ab  los 
bons  pactes  que  se  'Is  hi  oferiren. — En  la  confecció,  donchs,  de 
tals  pactes  era  que  volgut  havia  intervenir  nostre  Godoy;{  aquest 
nostre  tal  volta  hi  es  de  massa,  perquè  cap  altra  nació  deu  haver 
tingut  home  semblant)  però  hagué  Y  amich  de  Maria  Lluisa  de  mos- 
segarse  la  llengua  y  esquexarse  'I  ret  contra  1  que  tant  ha  votat 
nostra  pagesalla. — Nostres  plenipotenciaris  no  foren  admesos  y  la 
causa  d*  axó  se  compren ,  ó  's  pot  suspitar  al  manco ,  per  nostra  con- 
ducla. — Però  axó  pla  que  ho  vegé  axis  En  Roch,  qui  mentre  estava 
jo  ribotant  una  llata  per  un  rentador,  compareix  roig  còm  un  pebre, 
moguéntseli  las  orellas  ab  una  agitació  que  may  li  havia  vista  y  di- 
rigintme  la  paraula  ab  lo  consabut — «^No  u  saps  pas?»  agafa  la 
llata  que  jo  estava  polint,  me  la  llansa  qui  sap  ahont  y  'm  diu : 

—  Hem  sigut  xasquejats  de  la  manera  més  infama,  traydora  y  vil, 
per  r  ergull  gavaig:  no  *ns  han  jaquit  intervenir  en  Y  aveniment... 
Voldria  tenir  En  Bonaparte  devant,  que  li  enfonsava  aquet  enforma- 
dor  al  pit.  {Miserables;  tres  vegadas  miserables  I...  Encara  grans 
mercès  que  volguessem  inlervenirhi;  d  mans  besadas  nos  ho  havia 
d'  agrahir  Y  escuma  de  la  França!...  En  axó,  en  axó  ha  estat  Y  er- 
rada de  nostre  Rey.  Es  massa  bòn  home  y  són  esperit  conciliatiu... 
En  fí  ,  no  *s  pot  ésser  massa  bó :  als  massa  bons  los  penjan. 

Mès  de  un  corretgirà  ben  segur  aquest  c  los  penjan »  per  c  los 
deshonran,»  si  es  que  no  té  un  oncle  Roch  que  M  senti. 

Altre  dia ,  poch  després  d'  aquell ,  deya  En  Roch  badant  mòlt  sos 
espiretjants  ulls : 


-<(  291  )»- 

—  jOh  França,  França!  ; Reformadora  de  V  infern!  sempre  has 
estada  aborrerta  dels  pobles. 

— è  Perquè  parlau  ax6,  Roch?  —  li  preguntí. 

— ^No  u  saps?...  Ditxós  d'  En  Vicens  qu  es  mort  y  no  presencia 
ias  ignominías  ab  que  *ns  castiga  '1  cel !  —  Joventut  que  has  dexadas 
francas  las  portas  de  ta  casa  à  la  impietat ,  al  luteranisme ,  que  vols 
fer  reviure  'Is  déus  falsos,  que  vols  ésser  T  autoritat  contra  T  auto- 
ritat, la  sabiduria  contra  la  sabiduria,  la  forsa  contra  la  forsa;  joven* 
tut,  aqui  tens  la  corona  de  tòs  somnis,  pósatela,  pósatela  y  t'  aver- 
gonyiràs de  veure  la  estravagant ,  la  esgarrifadora  cara  que  hi  fa- 
ràs... jMès  nó,  nó!  Tú  ja  no  vols  coronas  mès  qu'  en  las  testas  de 
las  acanyolidas  damiselas  que  t'  acaban  d'  escorre  T  enteniment ! 

—  i  Però  espliqucuvos,  Roch!  ^qué  passa? — preguntí  jo  tancant 
la  finestra  à  fi  de  que  no  's  refredàs  T  enfurismat  vell,  qui  s'  havia 
llevada  la  barretina  y  prosseguí  sens  contestarme: 

— No  has  perdonat  al  Rey,  perquè  era  Rey  y  representa  de  dret 
tòt  lo  poder  de  la  terra;  has  vilipendiat  y  tornar  d  clavar  en  T  igno- 
miniosa creu  al  ministre  del  Senyor...  la  noblesa ,  depósít  de  la 
glòria,  santa  institució  respectada  en  tols  los  pobles,  ha  sigut  també 
tercera  víctima...  Riu,  riu  ab  las  obrasü 

— Jesús  Dèu  toèu!  equina  nova  s*  es  esdevinguda?...  Assosseguéu- 
vos;  preneu  seti  y  satisféume:  ^qué  hi  ha? 

— ^Es  dir  qué  no  u  saps,  pobre  bordegàs?  ^ dorms  à  la  palla, 
mentre  que.... 

—  Qué? 

— Mentre  que  'Is  gavaigs  acaban  de  darnos  lo  cop  de  gràcia? 
— ^Han  tornat  à  entrar? 

—  Pitjor.  Si  haguessen  entrat  nos  estalbiariam  lo  treball  d'  ha- 
berlos  de  anar  à  escometre. 

—  Ydonchs? 

— No  han  entrat,  no;  però  han.*.,  han...  icòm  f  ho  diré?....  Fi- 
gurat que  han  esquexat  y  llensat  à  un  femer  nostres  penons. 
— ^Còm  s'  entén? 

—  Los  hi  hem  demanat  aucsili  contra  V  Inglaterra,  pera  que  'ns 
fòs  tornat  Gibraltar,  ignominiosament  usurpat  pèls  inglesos  y  sense  '1 


-«(  292  )»- 
qual  Espanya  fa  Ires  cosas  do.  mirar  en  un  mapa  qualsevol ,  y...  res; 
en  compte  de  tenirse  per  moll  dílxosos  los  gavaigs  (als  qui  Dèu  con- 
fonga  mil  voltas)  de  la  paciència  ab  que  temps  y  temps  hem  tol-le- 
radas  llurs  espedicíons  a  Portugal,  aliat  de  F  Inglaterra,  sufrínt  los 
mil  danys  de  sa  desenfrenada  soldadesca ,  ara  que  podian  ab  tant  poca 
cosa  mostrarnos  sòn  agrahiment....  Dèu  te  'n  dari,  Espanya.  La  pa- 
raula agrahiment  no  la  deu  dur  cap  diccionari  gavaig....  ;Ira  de 
Déus !  si  'Is  espanyols  no  repetim  ï  entrada  al  mitx-jom  de  França, 
renego  de  ma  Pàtria  y  'm  faig  moro  ú  inglés ,  qu'  es  tot  bu. 

No  m'  haguera  semblat  mal  lo  primer  projecte  (nó  lo  segon ,  ey  !) 
de  r  avi  Roch,  que  'm  fèu  sentir  una  corradissa  de  sang  gelada ,  però 
havia  ohit  dir  mòlts  cops  lo  descalabrats  que  n'  exirem  en  nostra  ten- 
tativa  d'  assarronarlos  r  any  1793. 

—  Axó  no  pot  anar  ni  ab  rodai*  de  molí;  —  digué  En  Roch  lo  ves- 
pre següent  mentre  sopavam. 

—  jCà  ha  de  poguer  anar!  —  opina  Y  amo  Ramon,  dexantme  ma- 
ravellat  de  que  ell  se  ficas  ab  política.  —  Cada  dia  mès  contribucions, 
y  cada  dia  menys  fruyts.  L'  Agneta  m'  escriu  que  per  Olot  estan  a 
punt  de  íerne  una ,  y  tindran  rahó. 

—  No  'm  referesch  a  n'  axó;  —  observà  ab  enutx  En  Roch — me 
las  havia  jo  de  V  Inglaterra!... 

— Vos  parlareu  de  lo  que  vuílau;  —  contestà  Y  amo  —  emperò  de 
mi  us  sé  dir,  oncle,  qu'  estich  íins  aquí  dalt  (aqui  signà  *ls  cabells) 
de  lo  que  passa  à  casa  nostra.  Es  qüestió  de  patriotisme ,  de  pur  pa- 
triotisme. 

Al  dir  tals  mots ,  la  cara  d' En  Ramon  se  animava ,  se  li  axampla- 
van  los  ulls ,  lo  nas  y  la  boca ,  y  recordo  que  ,  fent  un  moviment  de 
bras,  llensà  un  got  per  terra  impensadament. 

—  Primer, — prosseguí  inmutable,  y  mentre  la  Paulela  recu- 
Ilia  'Is  trossos  sens  badar  boca— r primer  un  emprèstit  de  cent  mi- 
lions ,  després  sexanta  mès  d'  ampliació  que  ni  sisquera  tingueren  la 
desvergonya  de  demanaries  al  plegat ,  y  en  cambi  de  lòt  axó  qué 
fan?....  Recargan  la  sal,  venen  obras  pias,  obligan  al  pagament 
d'  una  meytat  ó  un  ters  al  qui  habita  casas  amobladas  de  sis ,  set  y 
vuyt  rals  d'  arrendament. 


-^{  293  )»>- 
Callà  r  amo,  còm  penadintse  de  sòa  esclat  d' indignació,  peró 
poguent  mès  aquesta  que  sa  sistemàtica  prudència ,  digué : 

—  jNo  's  potsufrir;  no  's  pot  aguantar;  aquesta  es  la  terra  de  la 
iniquitat  y  del  cinisme  I 

—  Tot  ax6  rayl — observà  En  Roch,  volentse  donar  ayres  de  di- 
plomàtich — lo  dolent,  si  acas,  encara  no  u  has  dit:  han  abolerta 
la  paga  de  certs  beneficis  de  las  catedrals.  Tòt  lo  altre  es  escusable 
pèls  temps  calamitosos,  y  al  cap  y  à  la  fi  's  paga  ab  diners ,  però  axó 
últim  Dèu  fassa  que  no  u  paguem  ab  Y  infern. 

—  (,Y  encara  hi  ha  qui  sia  partidari  del  Príncep  de  la  Pau? 
^d'  aquell  brètol? 

Era  necessari ,  cóm  compendréu ,  qu'  En  Ramon  estigués  mòlt 
convensut  de  lo  que  deya  pera  espressarse  del  modo  que  ho  fèu.  Si 
jo  no  hagués  estat,  en  lo  que  'm  permetian  mòs  pochs  anys,  ar- 
reladissim  en  la  creensa  de  que  'N  Godoy  era  1'  assot  del  poble  es- 
panyol ,  me  n*  haguera  persuadit  ab  las  paraulas  de  V  amo. 

— Lo  matex  consell  d'  Estat  n'  està  fins  als  cabells;  —  digué. 

—  Axó  si  qu'  es  cert;  —  opinà  En  Roch,  animantse  còm  En  Ra- 
mon—  y  la  noblesa  T  aborrex. 

—  D'  axó  si  que  se  me  'n  donaria  bèn  poch ,  perquè  bé  prou  que  's 
veu  la  causa  de  semblant  aborriment ,  que  no  es  altra  que  la  pera  mi 
mòlt  mesquina  d*  ésser  En  Godoy  èxit  del  poble. 

—  L'  aborrex  també  H  clero;  —  afegí  En  Roch  ,  reprimintse  per 
no  contestar  à  isòn  nebot. 

— Axó  ja  es  un'  altra  cosa, — digué  V  amo  —  perquè  se  funda 
r  antipatia  en  lo  que  fundarse  deu ,  ço  es,  en  las  costums  tant  per- 
vertidas,  còm  públicas,  que  cubrexen  de  llot  los  esgrahons  del  trono, 
y  que  no  impedexen  que  un  home  tant  cínich  còm  En  Godoy,  s' en- 
mulleri  ab  una  comptesa  cosina  germana  del  monarca.  iHome  sens 
vergonya... 

— i  Qui, '1  monarca? 

— No,  En  Godoy,  que  fa  témer  per*  Espanya  las  escenas  de  la 
Revolució  francesa,  y  las  fà  ensemps  desitjar. 

Los  llabis  del  honrat  patrici  eran  blanchs  còm  la  cera  y  tremola- 
van.  No  tingué  niès  gana  de  sopar,  y  après  de  beure,  sens  esmen- 


-<«(  294  )^ 
tarho,  r  últim  glop  de  vi  que  li  quedava  al  got,  s*  alsa  de  taula  y  se 
n'  ana  a  T  exida. 

Recordo  que  calamarsejava,  y  sòls  se  veya  un  tros  de  la  lluna  per 
entre  dos  boyras  negrencas.  —  En  Ramon  recolza  'Is  brassos  en  la 
brana  ,  y  ab  los  ulls  ficsos  en  lo  ramatje  dels  arbres  de  Y  hort  que 
remorejavan  ab  las  gotas  de  calamars  y  las  fibladas  del  ventijol : 

— íY  Deu  permetrà — prosseguí  —  que  's  perdin  ab  homes  tant 
degradats  las  privilegiadas  ànsias  d'  il-lustres  patricis?...  Oh,  nó  • 
'1  cor  me  diu  lo  que  deya  al  metje  Monserdar. 

En  Roch  y  jo  nos  haviam  insensiblement  atansat  à  Tamo;  més  axis 
que  'I  primer  ohi  del  llabis  de  són  nebot  lo  nom  del  jove  metje ,  fent 
un  marcadissim  signe  de  disgust,  muda  V  aire,  forma ,  ó  digaulí  lo 
que  vüllau,  de  sas  ideas. — S'havia  avingut  en  malparlar  d'  En 
Godoy,  fent  al  reyal  privat  la  justícia  que  's  merexía,  però,  al  sentir 
lo  nòm  del  metje,  no  dich  que  T  elogias,  sinó  que  disgusta  tan  à 
Y  amo  Ramon  ab  sòn  cambi  de  paraula ,  que  aquest  al  cap  de  pochs 
minuts  lo  dexà  a  la  fresca.  Emperò  éll,  no  poguent  resistir  Y  intent 
de  prosseguir  la  discusiò,  se  'n  ana  al  estudi  de  sòn  nebot,  ahont  no 
cregui  prudent  seguirlo,  y  me  n'  aní  à  conversar  ab  la  Justa  y  la 
Pauleta. 

Al  cap  d' alguns  dias  d'  esta  escena,  y  mentr'  En  Roch  presa  la 
xacolata ,  bevia  Y  acostumat  got  d'  aygua  pudosa,  me  digué : 

—  Ja  ho  tenia  previst :  lo  que  pensava  ha  succehit  al  peu  de  la 
lletra. 

— iQué  hi  ha?— pregunti  jo. 

— Llàstima  que  sols  tingas  divuyt  anys,  pera  compondre  tota  la 
malura  de  lo  que  hi  ha  1 

En  Roch  tragué  sòn  tabaco  negre,  ne  trinxa  un  tros  y  tallà  després 
un  paper.  Se  consumia  de  ganas  d'  enrahonar,  y  còm  no  tenia  ningú 
altre  ab  qui  esbargirse : 

—  ;Los  gavaigs  nos  han  feta  la  que  jo  'm  temia!  —  esclamà. — 
Han  invadidas  las  terras  del  parent  de  nostre  soberà ,  lo  Duch  de 
Parma.  —  i  Ja  no  'ns  n'  alsam  pus!...  ^ Perquè  Dèu  Nostre  Senyor 
nos  ha  haguts* de  dar,  per  vehins,  francesos  en  lloch  d'  alarbs?... 
Los  alarbs  no  arrivan  al  grau  de  perversitat  à  quearrivan  exos  dimo- 


-^i  295  )^ 
nis  de  la  terra  que  s  diuhen  republicans,  que  s'  anomcnan  predica- 
dors de   las  ideas  bonàs,  de  las  ideas  de  Jesu-Gríst,  y  fan  armas 
contra  sòn  cap  visible  en  la  terra,  contra  1  Sant  Pare. 

—  i  Contra  '1  Sant  Pare  volen  fer  la  guerra? — pregunti  jo  hor- 
roritzat. 

— Si,  Pere,  sí:  esgarrifat.  Desde  '1  moment  en  que  'I  Rey  de 
Reys  ha  adoptat  un  estat  de  defensa  contra  la  propagació  dels  prin- 
cipis republicans,  senyal  es  de  que  estos  son  c)3ntraris  a  la  fé,  a  la 
moral  y  é  las  bonàs  costums  ^Y  còm  dírías  que  han  obrat  ells  a  vis- 
ta de  semblant  estat  defensiu? 

Volia  jo  anar  à  dirhi  la  meva,  mès  éll  me  'n  privà  esclamant: 

—  Pitjor  encara  que  ah  lo  Duch :  no  hu  vullas  endevinar  ni  sapi- 
guer.  Emperò  lo  Sant  Pare  es  fort  còm  V  Església  que  representa,  y 
no  cedirà  V  Avinyó,  la  Romania,  ni  un  bri  de  sos  dominis. 

En  Roch  s'  enganyava  en  sòs  pressentiments.  Sens  judicar  à  Pio 
VI,  ja  quesò  tant  poch  sabi  còm  mòlt  calólich,  dits  estats,  segons 
sap  tothom ,  junt  ab  la  Bolonia  y  la  Ferrarà ,  foren  dats  ò  cedits  en 
cambi  de  la  pau  y  treva  entre  Roma  y  França. 

— 'i Saps  lo  que  ha  escrit,  —  continuà  En  Roch  posantse  dret,  y 
alsant  Y  esquena  mès  de  lo  que  havia  vist  may —  saps  lo  que  ha  es- 
crit En  Bonaparte  à  sòn  germà?...  [Ira  del  diable!...  Ha  de  venir  la 
fí  del  mòn,  no  hi  ha  mès.  Li  ha  escritas  las  següents  paraulas,  se- 
gons m'  ha  dit  V  americà:  <  Si  *1  Papa  igor,  faràs  lo  possible  perquè 
no  se  *n  nombri  d'  altre  é  hi  haja  una  revolució.» 

Axó  m' indignà  mòlt  alashoras ,  y  moltissim  m'  indigna  encara. 
Per  ço  no  'm  maravello  de  que  pochs  jorns  après  regàs  la  sanch  de 
republicans  y  soldats  pontificis  los  carrers  de  Roma ,  è  hi  moris  en- 
tre 'Is  primers  lo  general  Dupont. — Emperò  En  Bonaparte  comen- 
sava  ja  à  ésser  En  Napoleon  y  la  dita  lluyta  ab  sa  trista  conseqüèn- 
cia causà  una  tremenda  eccilació  de  la  França  contra  '1  Papa,  lo  que 
mès  tart  produhi ,  segons  es  sabut,  la  deslleyal  conducta  del  generat 
francès  enviat  à  Roma,  de  resullas  del  fet  sobredit. 

Ara  dexèm  los  successos  de  fora  casa ,  pera  veure  lo  que  anava 
suscehintnos  à  Espanya  en  los  anys  1798  y  1799. 


-<(  296  )j-- 


XIV. 


Eram  à  principis  del  1800,  y  En  Ramon,  per  negocis  de  família^ 
havia  anat  mòlt  dematí  a  Girona,  y  à  las  deu  era  ja  i  casa,  passe- 
jantse  amont  y  avall  de  la  sala.  Jo  sentia  sòn  acompassat  trepitx, 
desde  mon  modest  lloch  de  trevall.  Recordo  que  jo  estava  enbarnis- 
sant  lo  pomet  de  un  dels  barrots  de  V  arca  de  la  sala.  Quant  estigui 
llest,  puji  dalt  a  col-locarlo.  L*  amo  m  digué: 

—  Quant  bajas  posat  axó  te  rentaràs  las  mans  y  vindràs  à  mòn 
estudi.  j,Ho  sents? 

—  Si,  senyor  Ramon,  sí. 

Abandona  éll  la  sala ,  y  jo  romangui  damunt  del  escambell  ab 
r  ensadet  d'  aygua-cuyt  en  una  ma  hont  molli  una  barba  de  ploma. 
Després  vaig  posar  lo  pomet,  vaig  anar  à  dexar  Y  escambell  a  la 
cuyna  d'  hont  ï  havia  tret,  me  posi  devant  T  arca  pera  veure  si  havia 
feta  bè  ma  operació,  y,  satisfet  de  ma  obra,  me  rentí  las  mans  y  en- 
tri al  estudi  del  amo. 

Tenia  est  devant  un  plech  de  papers.  Jo  al  primer  cop  d'  ull 
vaig  sospitar  qu'  era  *i  testament  del  pare,  que  ell  me  guardava,  y 
'1  front  se  m'  arrugà  instintivament.  En  Ramon  somreya  llegint  lo  que 
tenia  devant,  per  lo  cual  vaig  compondre  lo  infundat  de  ma  sospita  y 
digui; 

—i  Amo  Ramon! 

—  i  01a !  —  me  fèu  ell  sorprès.  —  ^ Ja  estàs  llest? 

—  Sí,  senyor. 


-^(  297  )^ 

Se  Iragué  de  devant  dels  ulls  las  ulleras,  que  dcxa  damunt  la 
taula.  Lo  raig  de  llum,  que  entrava  per  la  finestra,  feya  lluhir  los 
dos  vidres  d'  aquellas:  encara  Is  estich  veycnt. 

— Séu  y  pren  la  ploma;  — m' indicà  En  Ramon. 

Vaig  cumplir,  posantmc  en  disposició  d'  escriure. 

—  Tè; — me  digué  després,  mitx  alsanlse  de  sa  cadira  de  brassos, 
y  col-locantme  devant  lo  manuscrit  que  llegia  al  acte  en  que  entri  jo. 

—  Llegex  la  primera  plana. 

Jo  llegí  las  següents  paraulas :  t  Llibre  de  tot  lo  notable  que  ha 
vist  y  pensat  Ramon  Hortaler.»  — Després  de  haber  dada  lectura  à 
est  títol  ó  nom  del  manuscrit ,  quedí  guaytant  breus  moments  à  En 
Ramon,  que  'm  digué  al  cap  d*  un  moment: 

— Vès  girant  fulls,  fins  que  trobis  t  any  1799... 

—  Ja  '1  tinch. 

—  Ara  ,  —  proscguí  —  ans  de  ferte  comensarlo  que  vull  que  es- 
crigas,  escolta  un  conçell.  Per  mica  que  't  llega  durant  ta  vida, 
escriu  per  tú  sol,  si  no  pots  pèls  demés,  un  llibre  à  semblansa 
d*  aquest,  A  vista  d'  ell  compendrís  lo  méu  sistema  d'  escoltar  mòlt 
y  enrahonar  poch  de  las  cosas  que  s'  esdevenen  en  nostra  nació.  Tòt 
lo  que  he  cregut  podia  un  jorn  fermc  profitosa  1'  esperiencia  de  la 
vida  ho  he  consignat  aquí ,  y  crech  que  mòn  trevall  no  serà  perdut 
per  mòs  nets,  si  es  que  Dèu  se  servex  donar  descendència  à  T  Ag- 
neta.. 

Mes  m'  haguera  estimat  que  m'  hagucsscn  plantofejat ,  que  haver 
sentidas  las  darreras  paraulas  d*  En  Ramon. 

—  (;Qué  tens  ? —  me  preguntà  aquest,  mirant  ma  turbació. 

—  No  es  res;  —  digui  jo — resquicias  de  las  febras  que  vaig  pas- 
sar... 

—  Tant  com  T  Agnela  estigué  aqui :  prou  me  n  recordo. 

Digué  axò  ab  molta  naturalitat,  emperò  jo  temi  que  no  hagués 
descuberta  ma  passió;  més  si  era  axis,  allunyà  completament  per 
alashoras  mòn  dupte,  dient : 

—  No  sè  perquè  li  feres  tant  mala  cara  durant  sa  darrera  estada: 
crech  que  may  heu  lligat  bèn  bé  ab  ma  filla,  y  axó  'm  dol;  ella  sem- 
bla que  Ü  estima  còm  una  germana,  y  tú  ab  prou  feynas  com  à  una 
amiga.  í,Tcns  que  dirne  quelcom?...  38 


-  H  298  )*  - 

—  N6,  nó. 

— iMo  tlius  ile  cor?...  Ella  es  filla  meva,  pcro  lú  ,  si  no  in  Vts  lill 
ik\  lot ,  m*  ho  ets  lo  bastant  pera  que  jo  vulla  ferle  justícia ,  m-^ 
que  1  pes  d'  ella  haja  de  sentirlo  una  filla. 

—Vos  repetesch  que  nó,  senyor  Ramon. 

—  Dexém  donchs  axó,  y  escriu  d  continuació  del  any  1799... 
però  ans  llegexem  Lis  ralllas  que  precedexen  per  agafar  bè  '1  lil  de 
la  narració. 

Inclina  enrera  sa  cadira  de  brassos  y  apoyant  lo  front  en  la  ma, 
me  digué: 

—  Ala!.,  bèn  poch  a  poch:  comensa. 
Jo  llegí: 

«Any  1799. . 

« ^Sòm  ó  no  sòm  espanyols?  ó  mès  ben  dit  ^sòm  ó  no  catalans? — 
^Es  ó  no  cert  que  '1  monarca  esta  cansat  dels  constants  afronts  ab 
que  1  desacredita  y  Y  cobrex  de  fanch  devant  de  ta  família  y  de  la 
nació  lo  pervers  Príncep  de  la  Pau?  —  Punts  sòn  aquestos  que  han 
quedat  tàcitament  plantejats  en  Y  any  anterior,  y  alguns  d' ells  resolts. 
La  bona  administració  del  gran  Jovellanos  ha  sigut  enmatzinada  ab 
sa  persona  (1);  Y  Inquisició  no  ha  desaparegut,  còm  volia  '1  bisbe  dr 
Osma,  los  mals  de  la  hisenda  sòn  pitjors ,  y  en  milx  de  aquest  desfet 
de  desventuras  ,  s'  alsa  còm  fantasma  la  horrible  ,  repugnant  figura 
d'  En  Godoy,  rienlse  de  las  lleys  divinas  y  humanas.  —  Elstú,  oh 
maleslruga  Espanya,  la  que  no  planyias  forsas  en  ajuda  de  Lluis  XVI? 
Ets  tii ,  la  que,  duta  del  caballerisme  d'  antichs  temps  ,  no  ploravas 
la  mort  de  tòs  fills  defensadors  d*  un  parent  de  lòn  rey  y  senyor? 
Etstij,la  que  avuy  per  avuy,  enlluernada,  cega  ab  f  ardiment 
d'  un  home  èxit  del  poble  francès,  te  agenollas  als  peus  de  França,  y 
li  demanas  almoyna  dientli:  aLo  fat  me  lliga  à  tú^  y  més  que  haja 
de  fer  via  arrossegantme ,  mès  que  'Is  vestits  se  m*  esparrequin,  mes 
que  la  sang  me  ragi  à  doll,  vull  seguirte,  vull  imposar  doctrinas  que 
no  crech,  lleys  que  no  merexen  respecte,  poder  que  no  té  Y  herència 
que  r  espliqui?»  ' 

J )    L'  historia  imparcial  referex  esta  tenialiva. 


-í(  209  )>- 

Aquí  acabava  lo  oscril.  liiúlil  es  dirvos  qud  jo  eslava  a  las  l'osras 
de  casi  lot  sÒD  significat.  En  Ramon  me  digué  ab  dolorosa  niiija 
rialla  : 

—  Escriu  a  seguit  d'  axó. — Y  m'  ana  dictant  los  següents  mols : 

«  Nosaltres  per  nosaltres  sòls  ja  no  sabem  fer  res  de  bo.  Com  los 
castellans  s'  han  oblidat  de  que  descendexen  d'  Anfós  lo  Sabi,  y  de 
nostras  glorias  catalanas  no  se  'n  recordan  per'  invocarlas ,  y  encara 
que  sabessen  llegirlas  no  podrian  perquè  no  entenen  lo  català ;  — 
no  saben  llegislar;  han  hagut  menesler  que  '1  Directori  republicà  de 
la  França  establis  nostra  jurisprudència,  han  volgut  reglamentar 
nostre  personal  politich  y  administratiu :  D.  Lluis  de  Urquijo  no  ser- 
via pera  ministre ;  era  pach  agavatxat,  y  j  oh  energia  incomprensible 
de  nostre  sobera!  en  axó  no  ha  lograt  la  seva  '1  Directori  francès.» 

Dech  dirvos  que  a  mollas  de  las  paraulas  que  acabo  de  escriure 
me  hi  fèu  posar  T  amo  una  ratlla  sota.  —  Després  segui  dictant: 

«Semblant  mercè  no  deu  restar  sense  paga ;  fóra  un  negre,  un 
negrissim  crim  d*  ingratilut.  ; Conservar  si  D.  Manel  Urquijo!...  ^qni 
no  's  desfà  pera  satisfer  semblant  abnegació ,  per  mes  que  's  rego- 
nega  impagable  en  la  ccntéssima  part  de  són  cost? — Nò,  no:  Fran- 
ça es  la  amiga  de  nostres  entranyas;  França  té  munions  inmensas  de 
lills  que  vau  à  civiiisar  V  Assia  a  canonadas:  França  té  poder,  té  giny, 
té  glòria.  ^Qui  seria  tant  impolitich,  tan  neci,  tan  fret,  que  abandonàs 
la  seva  amistat?  —  Diu  que  'scoaligan  Rússia,  Inglaterra,  Tur- 
quia, etc,  y  què?  La  França  nos  honra  jorn  per  jorn  demanantnos 
mercès  tant  útils  per'  ella  com  senzillas  pera  nosaltres,  y  primer  es 
filla  que  lo  restant  d'  Europa  ,  que  '1  mon  plegat. —  Sobre  tòt,  la 
França  comensa  à  ésser  desgraciada,  y  en  las  desgracias  es  quant  se 
judica  de  la  bondat  d'  un  amich.  La  derrotan  per  tòt  arreu,  per  tòt 
arreu  la  sentiment  nacional  s'  axeca  còm  un  lleó  a  qui  atormenlassen 
una  colla  de  gossos...  ^què  hi  fa?  Tant  de  bò  no  li  quedessen  à  França 
los  dos  gloriosos  generals  que  li  restan !  Serian  mes  heròichs  nostres 
sacrificis.  Tant  de  bó  la  França  moris,  nosaltres  sòls  voldriam  tenir 
la  glòria  de  formar  la  comitiva  del  dol.» 

Lo  pobr'  amo  Ramon  ,  al  arribar  aquí,  se  lira  endevant,  y,  posant 
abdos  cólzos  damunt  la  taula ,  dexa  caure  son  cap  abatut  entre  las 


-<«(  300  >- 
mans.  Jo  no  m'  atrevia  à  obrir  boca.  Li  mirava  brillar  sa  cabelle- 
ra blanca  la  major  part,  y  sentia  ab  un  sant  respecte  tremolar  la 
taula  sola  dels  colsos  del  noble,  del  digne  catalii.  — Passat  cosa 
d' un  quartet ,  torna  à  axecar  la  testa :  son  front  era  vermell  còm  un 
foch,  de  tant  que  T  havia  comprimit  entre  las  mans.  Ab  violenta  cal- 
ma me  digué : 

— ^Has  reposat  prou? 

— Si ,  amo  mèu ;  —  li  respongui . 

— Ara  ja  H  dictaré  mès  poch  à  poch,  però  encara  que  ho  fassa  , 
tas  tendrasmans  han  de  cansarse  prest  d'  escriure.  —  Vés  posant: 

«^La  paga  de  nostre  servilisme  quina  serà?  Diuhen  que  seri  po- 
sar al  trono  de  França  ,  que  's  va  restablint,  un  monarca  espanyol. 
Si  's  poguessen  escriure  las  riallas,  jo  n*  escriuria  una  aqui,  y  balda- 
ment  la  llegissen  tots  los  homes  honrats  que  veuhcn  sols  en  la  pau 
la  salvació  del  mòn.  Suposem  que  lograssem  la  satisfacció  de  nostra 
vanitat;  femnos  suposició  tant  monstruosa,  y  al  home  mès  fallat  d' es- 
tudis, al  mès  senzill  pagès  se  li  ocorra  dir:  ^còm  ha  de  regir  la  casa 
agena,  qui  tant  desgovernada  té  la  pròpia? — Per  tant  callaré  las 
mòltas  observacions  que  podria  fer,  puix  à  la  monstruositat  de  sem- 
blant projecte  deu  afegirs'  hi  que,  dat  cas  se  pogués  ensajar,  las  lluy- 
tas  interiors  de  la  França  nos  menarian  Dèu  sap  ahònt.  Ademés  que 
no  vcyéu  las  paumas  y  llorers  ab  que  rctornan  d*  Egipte  los  repu- 
blicans? A  ells  se  dirigexen  tots  los  ulls  de  la  França :  un  home  es 
sòn  capdill,  home  potent,  al  entorn  del  qual  la  noblesa  s'  acosta, 
esperant  la  rcnaxensa  de  llurs  anlicbs  títols;  bicorra  la  clerergia, 
confiada  en  que  Bonaparte  reedifícara  temples;  y  s'  hi  ajusta  '1  poble, 
ansiós  de  pau  dins  de  França  y  de  glòria  fora  d'  ella .  Si :  lo  poble 
no  acull,  no  es  lo  ressò  dels  crits  de  «Muyra  U  dictador...  Muyra  '1 
tira,»  que  dònan  los  deputats  del  cos  dels  Cinch  cents.  Lo  poble 
mira  fredament  T  entrada  de  la  noblesa  d'  En  Bonaparte ,  que  's  fica 
a  cops  de  bayonetas  dins  la  sala  dels  deputats,  d'  hont  los  trau  igno- 
mintosament.  {Bonaparte  es  cònsuU...  mentida.  Bonaparte  es  rey  de 
fet:  Bonaparte  es  la  França.  Previsors  hem  sigut  nosallres  conver- 
tintnos  de  fet  en  francesos.  Bonaparte  *ns  pagarà  esplèndidament 
nostres  sei-vcys ;  confesso  lo  injust  que  sò  estat  al  qucxarme  avans ; 


-<(  301  )i- 
emperò  'm  sap  greu  haver  d'  embrutar  lo  paper  esborrant.  Escrich 
pera  mi  tòt  sòl  y  quant  ab  lo  temps  llegesca  mòn  escrit  passaré   en- 
layre...» 

Aqui  la  Justa  nos  avisà  pera  fer  deu  horas,  dientnos  que  T  oncle 
Roch  nos  estava  esperant. 

—  Digali  que  hi  anam  tòt  desscguit, — respongué  T  amo. — La 
minyona  's  retirà  y  Y  amo  *m  digui: 

— Acava  d'  escriure:  t Passaré  enlayre... 

—  Ja  està  posat. 

—  cLo  juhí  que  he  format  ab  massa  lleugeresa.» — Ara  déxam  con- 
signar aqui  quatre  cosas  que  m*  íaltan.  Axis  ne  passaré  més  avia. 

L'  apo  *m  prengué  la  ploma  y  anà  escriguent  ab  marcada  agitació. 
De  tant  en  tant  jo  '1  contemplava  y  veya  arrugàrseli  mollissim  las 
cellas,  y  sentia  dirti  mots  esgarriats  còm  aquestos : 

—  Inglaterra...  Càdiz...  Directori...  Bonaparte...  Tolon,  Arma- 
das...  y  altres  que  no  recordo,  quant  entrà  En  Roch  dient: 

— iQué  diable  estau  gratant  per  aquí? 

En  Ramon  tencà  y  amagà  disimuladament  lo  manuscrit,  y  ablo  dit 
me  signà  que  guardàs  silenci.  Jo  li  fiu  un  signe  de  iuteligencia  ab  lo 
cap,  y  exirem  del  estudi,  En  Roch  rondinant,  còm  de  costum,  En 
Ramon  callat  é  imperturbable  còm  sí  res  hagués  fet  y  jo  pensant: 

—  j  Quina  diferencia  tant  gran  entre  oncle  y  nebot! 

De  allí  endevant,  vaig  mirarme  à  est  darrer  ab  ulls  del  major  res- 
pecte, còm  si  ra'  hagués  distingit  mòlt,  dexanlme  escriure  lo  qu'  heu 
llegit.  Y,  ben  mirat,  no  dexava  d'  ésser  realment  gran  lo  favor, 
atesa  la  confiansa  que  suposava  y  requeya  en  un  xicot  que  no  tenia 
fets  encara  dinou  anys. 


-i(  :m  )^- 


\v 


En  tòt  lo  que  vi  d'  historia  de  ma  vida  haureu  comprés  que  mòo 
objecte  bo  es  seguir  punt  per  punt  los  passos  mès  insignificants 
d' ella,  sinó  mostrarvos  lo  que  mès  ne  sobressurt.  Axis  s'  esplica  que 
haja  passat  en  V  ayre  una  pila  d'  incidents,  per  mès  que  sian  a 
mòn  anyorament  dolços  còm  una  mel.  Vull  que  ma  historia  calli  tòt 
allò  que,  per  bé  que  ho  esplicàs^  no  u  esplicaria  tant  còm  lo  silenci. 

Ja  enteneu  que  'm  referesch  à  mòn  amor.  —  ^Qué  'n  trauria  de 
dirvos  que  perdia  moltas  meytats  de  nits  en  fer  castells  d'  il•lusions 
y  las  altres  meytats  en  desfer  los  castells  axecats  per  ma  fantasia?... 
^Qué  'n  faria  de  dirvos  que  pensava  ab  ma  perduda  ignocencia  y  que 
la  plorava?...  Res:  axó  que  m'  esdevenia  à  mi,  s'  esdevé  i  tots  los 
enamorats  y  de  tots  mòs  lectors  qui  no  n'  esta  ho  haurà  estat  algun 
temps. — Per  ço  es  que  li  diré  sòls:  posat  en  mòn  lloch  ;  figurat 
qu'  aymas  la  que  no  pots  alcansar  ni  en  somnis;  figurat  que  Y  ob- 
jecte de  tòs  afanys,  còm  mès  va  cresquent  en  edat,  menys  suspita  tòn 
amor,  car  tú  mès  precisat  te  veus  cada  dia  pèl  seny ,  pèl  bòn  sentit, 
à  no  donarli  lloch  à  suspitar:  continuament,  còm  més  conexes  ta  im- 
potència ,  mès  t'  esforsas  en  ferte  digne  de  la  persona  que  *t  dona  *1 
pa  y  r  abrigall,  de  sòn  pare:  ^qué  hagueras  fel?...  Lo  que  feya  jo  : 
demanar  forsas  al  cel  pera  que  *t  guardàs  de  caure  y  pendre  mal ; 
tencar  ulls  y  boca  ab  pany  y  clau  (si  axis  pot  dirsc)  y  cubrir  tòn  cor 
d'  una  capa  de  ferro. 

Perquè  prccis  es  que  us  ho  diga:  fa  ja  mitx  any  que  V  Agnela  es 
tornada  d*  Olot  y  s'  estii  a  casa  dcfinidamonl;  prccis  es  que  us  diga 


-r{  303  )»- 
(jue  hi  ha  un  fadrí  sortcr  mòlt  rich  de  Santa  Pau,  que  pensa  ab  ella ; 
qu'  ella  noi  troba  lleig,  ni  aturat,  ni  vanitós,  sinó  lòt  lo  contrari. — 
Ha  vingut  ja  &  casa  mès  d*  una  y  de  duas  vegadas  y,  après  d'  haver 
onrahonat  ab  ell,  En  Ramon  diu : 

—  Deu  fassa  que  's  conservi  tant  bon  minyó  còm  ara,  y  V  Agneta 
no  's  penadira  de  dirli  espòs. 

En  Rochdiu: 

— No  mès  li  mancaria  venir  unas  quantas  vegadas  a  casa  1  metje, 
donarse  un  bany  de  bona  política  y...  fora  un  minyó  sens  espina 
ni  os. 

L'  Agneta  diu...  joh!  aquest  es  lo  mal  que  no  'n  diu  res.  Quant 
sent  elogiar  a  sòn  Pere  Pau,  baxa  'Is  ulls,  se  torna  vermella  còm  una 
í,Tana,  trau  lo  mocadoret  de  la  botxaca  y  fa  veure  que  s*  axuga  la 
boca  a  ii  de  dissimular  sa  riallera.  En  Roch  li  tusla  T  esquena  y  — 
i  Ah  berganta!  —  li  fa. 

Ella  s'  arrenca  a  corre  còm  un  aucoll,  tòt  cantant. — Llavors  En 
Ramon  y  sòn  oncle  entaulan  conversa  y  jo  Ms  sento  que ,  tòt  mirant 
al  regadiu,  ii  Y  oliverar,  à  V  eslencdor,  à  las  masoberías,  de  ca 
r  Axut  y  de  la  Ga-nova  parlan  do  milloras  que  *s  podran  fer  ab  la  He- 
gilima  d'  En  Pere  Pau,  y  cada  volta  que  sento  *1  nom  de  Pere,  me 
sap  un  greu  d'  allò  mès  dirm'  ho  jo.— Després  penso : 

— i  Bè  podrías  ésser  fill  d'  una  casa  bona!..  Però  no,  nó :  no  hague- 
ras  tingut  la  dolsa  mare  ,  ni  lo  bon  pare  que  tingueres;  no  hagueras 
conegut  En  Vicens,  ni  H  recordarias  de  Y  Àngel ,  de  la  Susagna,  del 
soldat  distingit; — y  dexo  anar  la  meva  recordansa  ab  aquestas  per- 
sonas  y  m*  aconhorto. 

Axó  no  pot  durar  axis :  necessari  es  fer  un  pensament  y  bèn  fet. 
Pere,  ^.qué 'I  proposas  ab  ta  presencia  en  esta  casa?  i  Cercar  las 
ocasions  en  quc'l  maligne  esperit  puga  fer  de  las  suas?^tentar  al 
cel?...  Nó:  |Dèu  mèu!  ; ésser  honrat  costa  mès  de  lo  que  sembla  ! 
Però  més  te  costaria  dur  Y  afront  de  la  deshonra.  —  Dem^  diràs  a 
1'  amo  ...  nó :  demà  has  d'  anar  à  fira  i  Olot:  demà  passat...  nó:  de- 
mà passat  éll  serà  à  Figueras;  Y  altre...  tampoch:  la  Justa  *s  casa 
ab  En  Tià  (iditxosos  d'  ells!)  y  no  es  bona  ocasió:  dijous...  En  fi; 
espera  vuit,  quinze  dias  mès:  veyam  qué  serà.  —  Ja  son  passats  setze 


-^i  30i  )i- 
jorns:...  aturéranos.  Dexém  corre  per  un  moment  mòn  amor,  y  par- 
lem d'  un'  altre  cosa ,  ans  d'  arrivar  à  la  fi. 

i  Quin  dia  tan  bell,  quin  cel  tant  blau!  Mes  ^  perquè  lo  rech  de  la 
fexa  alta  fa  tant  poca  remor?  ^  Perquè  'Is  aucells  íantost  no  acom- 
panyan  los  cants  dels  que  tenim  à  la  cria  de  ¥  exida?  ^Perquè  1s 
sembrats  se  perden  y  *ls  arbres  no  llevan?...  Trayem  lo  cap  à  la  fi- 
nestra... i  Quanta  de  gent  pèls  camins!  jQué  son  aquellas  creus 
que  Is  noys  de  pagès  portan  al  cim  de  F  espatlla?  i  Què  son  aque- 
llas banderas  y  penons  plegats  y  enrotllats  dins  de  llurs  fundas?  ^Y 
aquells  ganfanons  vermells  la  major  part,  que  'I  vent  fa  moure  ?  ^Ahont 
van  totas  aquellas  collas  de  gent  endiumenjada,  ab  las  antorxas  apa- 
gadas,  seguits  dels  capellans  ab  boneto  y  sobrepellís,  vermell  de  las 
giras,  los  uns ,  y  altres  ab  capa,  y  crossas  de  plata  ó  enplatajadas? 
^Qiiè  significa  aquella  munió  de  donasab  capulxas  blancas,  y  negras 
algunas,  que  duhen  los  rosaris  a  una  ma  y  un  ciri  ó  una  candela  a 
r  altra?..  Totas  ellas  caminan  consirosas,  sens  axecar  Y  ull  de  terra. 

^ Voleu  saber  què  significa  tot  axó?  Espereuse  un  moment;  vaig 
à  mudarme ,  còm  fan  V  amo.  En  Roch,  V  Agneta  y  la  Paula. — Ara 
seguiunos  cap  a  la  vila  ,  hont  es  entrada  tòl'  aquella  gent  qu*  heu 
vista. 

Vorajém  lo  rech  per  hont  hi  passa  sòls  un  migrat  rajoliu  d'  aygua; 
ferex  nostras  orellas  un  confós  murmulletx  de  gent  que  's  ramena  ; 
arrivam  à  la  plassa  del  Monestir...  jValgam  Déu  del  cel!  Dos  aplechs 
inmensos  de  gent  omplan  la  plassa;  a  un  costat  los  rodons,  a  V  al- 
tre *ls  cayruts:  més  afortunadament  alguns  d'  un  costat  ja  *s  barre- 
jan  y  confonen  ab  los  de  I'  altre. —  Entrem  à  Y  església...  iah!  i  Es 
tantost  imposible!  La  porta  esta  materialment  embussada  de  gent; 
però  en  ex  instant  entra  '1  sagristà  Anton  Jopich  ab  Y  encenser  à  la 
ma,  y,  anant  darrera  sèu ,  ( per  més  que  alguna  comare  y  algun  rodé 
mormolin  de  nostra  imprudència)  lograrém  endinzarnos  fins  à  mitjan 
església.  Ja  hi  sòra.  —  S*  esta  celebrant  un  ofici  ab  una  majestat 
gran ;  lots  dotze  monjos  y  lots  quinze  beneficiats  hi  prenen  part.  Ce- 
lebra r  Abat,  lo  senyor  jurisdiccional  de  la  vila,  que  pochs  mesos 
ha  féu  sa  primera  entrada,  rebut  dels  ajuntaments  ab  may  vista  ale- 
gransa.  —  Permeleume  que  distrega  un  poch  vostra  devoció,  fentvos 


^{  305  )*- 
parar  esment  en  Y  església:  mireuse  bè  las  rodonas  arcadas,  senzillas 
y  dignas;  conteu  las  capellas:  quinze:  mireuse  V  altar  major  y  di- 
gueume  si  heu  vist  cosa  de  mès  bon  gust  en  tota  vostra  vida  ab  sòn 
cor  de  trenta  sis  cadíras  que  M  rodeja.  Y,  al  entrar:  ^vos  haveu 
ben  ficsat  en  ia  pila  baptismal?  Si  no  u  haveu  fet...  emperò  la  gent 
priva:  à  V  exir  guaytéusela,  y  no  us  racarà.  ^Y  dels  claustres;  no  'n 
sabeu  res  dels  claustres  que  no  heu  vist?  ^No  heu  sentit  parlar  de 
sas  columnetas  primas  y  ayrosas  com  unas  paumas,  ab  sòs  archs 
iguals  assentats  damunt  de  flors  de  pedra  ó  capritxosos  animals?  ^No 
us  han  contat  res  dels  mòlts  lletreros  escrits  en  las  pedras?  Fora 
una  viva  llistima,  perquè  cosas  se  poden  inmaginar  bonicas,  emperò 
gayre  mès  que  'Is  claustres  del  monestir  de  S.  Esteve  me  'n  dupto 
mòlt.  —  Mès  dexem  estaries  ,  y  miremnos  los  retaulas  d^  alguns  al- 
tars... aquell  de  ma  dreta:  lo  tercer;  joh!  si'l  podiau  veure  bè 
desd'  assi  hont  nos  trobdm,  hi  passariau  lo  que  resta  de  demati 
en  contemplario.  ;Ohim,  ohim  Y  oíicí !...  Acavan  de  pendre  séti  en  lo 
cor,  los  reverents  pares  servitas,  que  han  vingut  esprés  de  llur  con- 
vent... {Ab  quina  catxassa  rcssonan  las  veus  dels  capellans!  {ab  qui- 
na devota  vista  Y  esglesiada  seguex  cada  moviment  de  Y  abat  cele- 
brant! jab  quin  fervor  se  dóna  cops  al  pit,  al  alsar  lo  Senyor  de 
vidasy  morts,  consol  de  tòt  maU...  No  hi  ha  llabí  que  no  's  moga, 
no  hi  ha  front  que  *l  zel  no  arrugui  I  L'  ayre  embalsamat  d'  encens,  y 
lo  só  de  las  campanas  que  produhexen  en  sòn  gran  conjunt  la  mès 
bella  é  imponent  armonia,  axecan  Y  anima  al  cel.  —  L'  ofici  s'  acava ; 
los  quatre  clergues  ab  capa,  que  se  havian  posat  prop  del  celebrant, 
se  n'  entornan.  Un  remenament  general  té  lloch ,  axis  que  sòn  can- 
tats los  goigs  de  S.  IMartiria...  jOh!  si  atansarnos  poguessem  a  Y  al- 
tar major!...  Prou.  En  Ramon  nos  diu  à  n'  En  Roch  y  a  mi  que  '1  se- 
guim: r  Agneta  roman  ab  una  seva  amiga. — é^^eyeu  aquesta  arqueta 
daurada,  ricament  trevallada  ab  figuras  de  sants  y  bisbes  de  relleu?... 
Dins  hi  ha  col•locada  la  caxeta  de  fusta  ab  las  reliquias  de  S.  Marti- 
ri!—  L' amo  y  En  Roch  van  d  cercar  duas  atxas  à  la  sagristia  y 
m'  entregan  un  ciri.  La  profesó  s*  ordena. — Anemsen,  anemsen  a  la 
plassa  a  véurela  passar:  jo  no  puch  seguirvos'  hi;  jo  haig  d'  anar  à 
fer  costat  al  company  Faló  de  ca  4  masover,  que  també  ha  encès  un 

39 


^{  306  )^ 
ciri  igual  al  mèu.  —  La  professo  queda  disposada:  los  ganfanons  dc- 
vant,  després  las  creus,  després  las  banderas,  després  a  claps  las 
imaljcs  de  la  Mare  de  Deu  dels  Dolors,  de  la  del  Roser  y  altres  que 
han  dutas  los  respectius  pobles;  després  antorxas,  atxas,  ciris,  alguns 
capellans  dirigint  la  professo  y  tols  los  altres  en  duas  rengleras  còm 
r  altra  gent,  prop  de  las  reliquias  de  S.  Martiria,  que  las  duhen 
quatre  frares.  Los  cants  se  barrejan  d'  una  divinal  manera  ab  los 
tochs  sublims  de  las  onze  campanas.  —  Estich  à  milja  professo:  hem 
arrivat  devant  los  escalons  de  la  font  de  Sta.  Maria  dels  Turers,  y 
la  gent  que  tinch  devant  mèu  arriva  fins  als  barris  de  dit  nom ,  segons 
diu  una  vella  que  acava  de  passar.  Prop  mèu  van  alguns  homes 
descalsos  plorant  ab  silicis  uns  y  altres  ab  dexoplinas.  Si  'Is  homes 
ploran  ^qué  dehuen  fer  las  donas  que  seguexen  la  imponent  professo? 
—  Passat  lo  carrer  <le  Girona,  y  avans  la  plasseta  de  Ca  la  Vila, 
travéssim  la  Plassa  Major  y  *ls  Turers  y  sòm  fora  la  població. — 
Nos  aturam  breus  moments  ,  y  la  professo  seguex  sa  pausada  marxa. 
Los  centenars  de  ciris  y  atxas  que  van  devant  y  darrera  mèu  forraan 
còm  un  llarch  riu  de  llum  estranya  al  barrejarse  la  claror  arliiicial 
ab  la  del  dia;  riu  que  sembla  que  desenboca  en  lo  matex  estany.  En 
una  plassa  de  prop  d*  aquest  s*  improvisa  una  trona  y,  un  cop  atu- 
rada y  aplegada  la  gent  de  la  professo  (que  ve  a  formar  un  estany 
de  personas  al  costat  del  gran  eslany  d'  aygua)  T  Abat  puja  damunt 
aquella,  y  ab  edificant  fervor  dirigex  la  paraula  al  gentiu.  No  se 
sent  lo  vol  d'  una  mosca:  los  vells  escoltan  lo  seimò  ab  lo  cap  bax  ; 
lo  jovent  mirant  al  predicador,  que  conta  T  historia  del  sant,  dient 
que  vingué  à  Banyolas  F  any  1290,  y  que  de  llavors  ensa  may  més 
ha  negada  sa  protecció,  sa  ajuda,  sòn  ardent  amor  als  banyolins,  car 
sempre  aquels  en  llurs  desficis  han  acudit  a  éll  ab  fé  mès  gran  y 
digna.  Després  encarrega  a  lots  sòs  oyents  que  's  fassan  bon  carrech 
de  r  acte  qu'  estan  practicant,  y  la  sequedat  que  ab  tant  poch  temps 
nos  ha  fet  repetir  esta  ceremonia  (diu)  desaparexera  ,  y  la  pluja  serà 
tant  mès  forta  y  bona,  quanta  major  sia  la  fé  y  la  devoció.  La  unció 
de  sas  evangélicas  fesomias  resalta  prodigament  al  esclamar  axis,  vol- 
tejat  de  creus  plantadas  a  terra,  d'  imatges  coMocadas  damunt  de 
taulas,  Y  de  banderas  y  ganfanons  sostinguis  de  varias  raaneras. — 


La  gent  gnayla  T  Estany,  com  si  fos  la  mar  d'  hont  han  d*  alsarse 
las  benfacloras  nuvoladas.  —  Si  al  anar  a  ell  à  demanar,  per  interce- 
sió  de  S.  Martiria,  T  aygua  pera  las  axulas  terras  sòls  algú  plorava, 
ara  gemega  tanlost  tothora  enternit  ab  la  prèdica;  y  Ms  gcmechs  se 
confonen  ab  la  remor  dels  arbres  moguts  pèl  vent.  jOh!  aquell  vent 
es  fresch...  es  vent  de  pluja:  tothom  barreja  ab  los  plors  las  riallas 
de  r  esperansa. 

Acabat  T  acte,  la  professo  confusament  s'  organisà  altra  volta  pèl 
retorn.  Tolas  las  testas  que  no  són  ajocadas  per  la  vellor  s'  axecan 
y  aguaylan  de  tant  en  tant  lo  cel. — Al  arrivar  à  la  Plassa  Major, 
altre  capellà  dirigex  per  segon  cop  la  divinal  paraula  a  la  gent  de  la 
Baronia  y  de  fora  d'  olla ,  que  alli  's  troba ,  y  per  segona  vegada  es 
relijiosament  escoltada  la  veu  de  la  fé.  —  S'  enllestex  del  tòt  la  ce- 
remonia,  y  *ls  pagesos  cuydan  atropeliarse  en  T  ànsia  de  fer  almoyna 
al  sant.  —  Après  cada  hu  se  dispersa  per  son  cantó,  y  V  església  no 
queda  buyda  fins  a  negra  nit ;  las  pabordessas  y  demés  donas  de 
Banyolas  arretglan  los  altars  pera  celebrar  diumenge  vinent  una  ale- 
gra funció  religiosa;  jtant  es  lo  soguras  qu'  estan  de  que  '1  gloriós 
Patró  Màrtir  S.  Martiria  haurà  escoltat  lo  fervorosissim  prech  de  mil 
y  mil  honrats  cors!!... 

Nosaltres  nos  ne  tornam  à  casa.  Jo  'm  netejo  'Is  dits  de  las  gotas 
de  cera  que  m'  hi  han  caygut,  los  pobres  que  trobara  nos  semblan 
tenir  las  caras  joyosas... 

Res  hi  ha  ( podeu dirho  per  tòt  arreu  y  ab  veu  mòlt  alta)  res  hi  ha 
que  fassa  oblidar  mès  las  penas  del  esperit  qne  las  pràcticas  cristià- 
nas.  Si  algú  vos  ho  nega ,  doneu  V  ecsempic  de  mi ,  que  vaig  estar 
un  remat  de  jorns  sentint  mòlt  poch ,  per  no  dir  gota ,  la  veu  do  mòn 
desesperat  amor. 


-<  308  )í 


XVI. 


Emperò  lo  temps  res  perdona.  Altra  vegada  lo  cor  me  fibla  ab  (i- 
bladas  cruels:  altra  vegada...  tornem  a  confessar.  Lo  senyor  Sagristà i 
persona  de  reconeguda  bondat  y  clar  talent ,  confessor  antich  de  mon 
pare  Vicens  ,  me  digué  la  tercera  vegada  que  li  descapdelli  mòs  sen- 
timents que  si  quant  tingués  cumplerts  vint  anys  encara  durava  ma 
insensata  passió  ,  si  era  irremeyable...  hauria  de  pendre  un  determi- 
ni formal ,  «ma  irrevocabla  resolució  d'  anàrmen  de  la  casa  hont  fins 
llavors  havia  viscut. 

—  Fill  mèu  ,  —  m'  havia  dit  —  provocar  lo  perill  es  estar  ja  en 
ell.  Tu  ets  jove ,  honrat ,  diligent ,  viu...  y  en  qualsevulla  part  pots 
guanyarte  la  vida  :  aquí  H  guanyarías  pèl  cap  mès  baix  ia  mort  de 
Y  inima. 

Axó  m*  havia  dit  feya  mitx  any.  Ara  'm  trobava  eo  la  quaresma 
de  i  801  y  'n  tenia  fets  vint :  es  dir  que  no  era  ja  noy,  sinó  home, 
si  faltat  de  cabells  blanchs  (no  del  tot ,  tòt :  algun  blanquejava  tray- 
dorament )  instruit  ab  alguna  ensenyansa  y  sobre  tót  ab  molta  espe- 
riencia.  Per  ço  vaig  acullir  ab  resignació  lo  consell  del  senyor  Sa- 
gristà major  de  que  defínitavament  me  n'  anàs  de  casa  dient  entre  mi: 

—  Quant  t'  ho  aconsella  ell  no  pot  dcxar  de  convenirte  V  aban- 
donar ta  casa  payral. 

Certa  tarde  per  tercera  ó  quarta  volta  Y  amo  Ramon  acabava  de 
dictarme  un  tros  pera  son  Diari.  No  sé  si  recordaré  bé  tòt  lo  que 
deya ,  però  substancialment  s'  espressava  aixis  : 


-^(  309  )i- 
c  ^  Que  *ns  han  portat  las  novas  y  repetidas  humiliacions  rebudas 
en  los  dos  anys  precedents  ?  ^  Quina  esperiencia  hem  treta  del  just 
encoratjament  ab  que  la  Gran  Bretanya  volgué  castígarnos  al  Ferrol  ? 

—  He  dit  ja  que  haguérem  de  sufrir  ,  vullas  no  vullas ,  Y  embaxada 
que  de  son  germà  nos  trameté  *N  Bonaparle  y  que  Y  Inquisició  feu 
de  las  sèvas  ab  dos  sabis  bisbes,  i  Perquè  no  hem  sabut  may  tenir 
r  energia  de  Y  Inglaterra  ,  à  qui  no  ha  lograt  junyír  à  sòs  mons- 
truosos projectes  lo  Gónsul ,  ó  millor  lo  senyor  feudal  de  la  França  ? 

—  En  compte  d'  aytal  fer,  hem  guerrejat  contra  Portugal,  sens  altra 
rahó  que  la  de  nostre  servilisme  ,  y  crech  que  contra  *1  matex  sòl 
apuntariam  y  descarregariam  nostres  canons ,  sí  M  foll  esperit  d'  En 
Bònaparte  'ns  ho  manava. 

—  Nostr'  amo,  —  observí  jo  —  me  fèu  posar  algunas  cosas  que 
ja  estan  consignadas  en  paginas  anteriors  ! 

—  Ja  ho  sé  ,  Pere  ,  ja  ho  sé ;  —  me  contestà  éll  ab  un  remena- 
ment  de  cellas  que  li  era  mòlt  natural.  —  Y  encara  vull  que  n'  es- 
crigas  algunas  altras  pera  que  'Is  que  llegescan  món  manuscrit  vcjan 
que  no  fou  precipitació  la  que  me  las  fèu  posar  ,  y  perquè  necessari 
es  que  en  èllas  s'  hi  posí  tòt  Y  esment  posi  ble ,  y  ab  ün  cop  tal  vol- 
ta passarian  desapercebudas.  Si  tingués  tinta  de  sang  ,  podria  estal- 
biarme  algunas  repeticions.  —  Ves  escriguent : 

*  Pera  convénccrse  de  que  'I  pobr  espanyol  no  es  En  Godoy  ;  pe- 
ra estar  cerlissim  de  que  Y  Espanya  no  ha  mirat  jamay  ab  bons  ulls 
r  amistat...  mal  dich  !  no  profanem  tant  dolsa  paraula  !  la  fusió  de 
nostre  reyalme  ab  la  França  ,  basta  recordar  lo  que  ab  algun  detoni* 
ment  so  esposat  en  Y  any  anterior ,  y  es  que  las  columnas  de  fran- 
cesos que  anaren  entrant  Y  any  passat  foren  rebudas  sempre  y  per 
tòt  arreu  ab  marcadissimas  mostras  d'  antipatia  y  repulsió.  Si :  Y  Es- 
panya no  es  En  Godoy ;  no  es  generalíssima  de  las  fonas  de  mar 
y  terra ,  perquè  no  sap  obrar  ab  energia  ,  còra  lo  Príncep  de  la 
Pau.  Y  mentre  se  perfecciona  en  cosas  d'  armas ,  que  servexen  pera 
malmenar  ,  se  descuyda  de  las  eynas  de  trevall ,  que  servexen  pera 
produhir.  Tòt  ha  de  perdonarse  &  una  persona  enfebrada  ,  tòt ,  fora 
lo  que  anau  à  saber  y  us  toca  de  més  prop.  Fills  de  ma  filla  ;  sou 
catalans  y  us  convé  llegir  lo  que  dech  dirvos ,  y  mcrex  punt  y  apart. 


-«(  310  )*>- 
c  S'  ha  tractat  del  renaxamcnt ,  de  1'  aplicació  de  nostres  furs  y 
drets  ignoblement  robats  à  nostres  avis  pèl  de  nostre  rey  Borbó ; 
hem  tractat  de  mudarnos  la  jupa  nova  qae  no  'ns  escau  y  tornarnos 
i  posar  la  que  se  'ns  ajustava  de  la  manera  mès  gentil  y  bella 
d'  aquest  mon.  Tòt  assó  'u  hem  passat  i  vista  d'  una  eczigencia  mons- 
truosa que  se  'ns  es  feta  ,  còm  es  la  de  que  organisém  milicias  qual 
empleo  de  segur  no  fora  T  honra  de  nostre  Principat,  i  Y  sabeu  qué 
n'  ha  resultat  del  fet?...  Hem  haguda  mester  la  caritativa  interces- 
sió d'  En  Godoy,  valencians  y  catalans,  à  fi  de  que  salvàs  los  cap  sque 
li  fos  possible.  —  Est  afront  lo  tinch  per  pitjor  que  la  mort,  y  espe- 
ro que  vosaltres  pensareu  còm  jo  ,  si  es  que  no  us  moveu  may  de 
Catalunya ,  y  en  T  amor  à  las  cosas  de  la  terra  y  en  lo  sant  aborrí- 
ment  i  las  estranyas  que  'us  afrontan  alimentau  vostres  cors.  Si  axis 
es ,  còm  u  espero  ,  penseu  en  vostr'  avi ,  a  qui  Deu  no  podia  fer 
naxer  en  altra  banda  que  Catalunya ,  haventli  formada  la  naturalesa, 
la  massa  de  las  sangs ,  aytalment  còm  la  hi  formà.  Mediteu  las  se- 
güents darreras  paraulas  ab  que  vull  posar  ii  &  est  particular.  Los 
anys  no  passaran  debades  pera  la  Pàtria  dels  Comtes-Reys ,  pera 
la  terra  d'  En  Fivaller ,  d'  En  Blancas  y  d'  En  Claris:  un  poder  cen- 
tral monstruós  engolirà  ab  fam  crexenta  fins  lo  pus  migrat  fruyt  de 
nostres  fruyterars ,  fins  lo  mès  menut  estellicó  de  nostres  boschs,  si 
es  que  pot ;  y  si  una  que  altra  veu  inspirada  en  nostras  gestas ,  si 
un  que  altre  cor  amarat  de  nostras  passadas  glorias ,  si  un  qu*  altre 
esperit ,  en  fi ,  encarnat  ab  la  recordansa  de  nostra  poderosa  y  sabia 
forsa  antiga,  esclatant  d' ira,  diu  la  veritat,  los  catalans...  joh  dol 
inmens!...  los  catalans  se  'I  contemplaran  tal  volta  ab  rialla  estúpida 
còm  si  escoltassen  algun  rondallayre  que  volgués  jogar  ab  ells,  par- 
làntlos*  hi  de  cosas  impropias  de  la  despreocupació  d'  un  home  fet. 
^Qué  'n  farem  d'  adelantar  (si  's  cumplex  mòn  pronóstich)  en  lo 
progrés  material ,  si  no  podem  fundar  adelantament  espiritual  en  res 
estable,  no  fundantio  en  un  arrelat  catalanisme? — Fills  mous,  no 
contribuhiu ,  nó ,  à  T  obra  del  mès  indigne  dcsagrahiment ;  mès  que 
hajau  d'  ésser  sòls,  siau  catalans  de  cor  y  sereu  bons.  Lo  nom  de 
català  ,  r  estima  à  la  marc-patria  ,  anima  totas  las  emprcsas ,  y  do- 
na bon  acert  en  las  mes  difícils  situacions  de  la  vida.» 


-»(  :hi  )i- 

L*  amo  Ramon  me  digué  prou ;  posí  sorra  en  lo  escrit,  jnenir'  éll 
exi  à  orejarse  a  ia  finestra  del  estudi.  Se  estigué  en  exa  posició  còm 
d  cosa  de  deu  minuts  ;  després  endressa  y  ten6a  en  lo  calax  especial 
lo  manuscrit ,  y  s'  aparellava  d  sortir  quant  jo  pensant;  cmay  millor 
ocasió  que  ara  >  lo  retingui  dient : 

—  Amo  Ramon ,  voleu  ferme  mercè  d'  óurem  quatre  mols  ? 

—  De  bon  grat ;  però  ^ perquè  't  Uevas  la  barretina? 

—  Perquè  precís  m'  es  parlarvos  ab  tòt  lo  respecte  que... 

—  Bè  bé :  he  dexat  obert  un  pany  de  la  finestra  a  fi  de  que  s'  es- 
ventiis  la  cambra  y  podrias  encadarnarte. 

Axó  parlant ,  èll  matex,  ab  sas  propias  mans,  va  posarme  la  gorra. 

—  Ara  digas. 

—  Amo  Ramon...  vos  teniu  una...  en  fi,  vos  teniu  una  filla  y  jo 
sò  un  miserable,  un  esquexat,  un  xicot  indigne  de  totas  las  bondats 
ab  que  m'  heu  distingit!... 

Guardàrem  un  moment  de  silenci,  y  En  Ramon  digué  ab  ayre 
tristal: 

—  i  Pobre  Pere!...  ^T  has  estimada  ,  donchs,  molt? 

—  Perdó! — respongui  jo,  lirantmc  a  sos  peus. 
Ell  m'  alsà,  dient,  ab  forsada  broma: 

— Avans  t*  he  dit  que  *t  posasses  la  barretina,  perquè  't  podias 
refredar;  ara  \  dich  que  t'  axequis  perquè  la  roba  va  cara ,  y  no 
merex  cap  castich  d'  una  cosa  ignocenta. 

— Ignocenta  dieu?  i  Per  ignocenta  teniu  una  passió  que... 

—  No  es  estada  passió,  puix  no  t'  ha  dominat :  ha  sigut  sols  un 
afecte  tan  desinteressat ,  còm  impossible  de  satisfer. 

—  i  Y  vos  sabiau  ja... 

—  IIo  havia  presumit  fa  un  quant  temps,  y  en  prova  d'  axó... 

Despenja  un  plech  de  papers  de  T  arca ,  lligats  ab  una  cinta  gro- 
ga,  y  'n  tragué  una  carta  que  *m  dona  a  llegir.  Deya  axis  mot  per 
mot: 

«  l^íanresa  24  Janer  de  1800.  —  Estimat  amich  Ramon  :  no  es- 
tranyis haja  trigat  tant  en  contestar  ta  apreciada  del  i  del  passat 
Desembre,  perquè  m'  han  nombrat  arcalde  ,  y  semblant  càrrech  en  la 
situació  present  es  doblement  amohinós  que  avans.  —  Gonteslante  , 


-<{  312  )!>- 
doch  dirte  qu'  encara  que  sian  insinuacions  mòs  qu*  allra  cosa  io  que 
'm  fas ,  he  compresa  perfeclament  la  difícil  situació ,  dat  cas  que  tòs 
pressentiments  respecte  de  T  amor  d*  En  Pere  sian  certs.  —  Encara 
que  r  estat  de  mòs  bens  no  es  massa  satisfactori ,  si  un  join  tòn 
duple  's  convertis  en  certitut ,  m*  encarregaré  de  posarme  à  casa  *1 
dit  minyó ,  esperant ,  còm  esperas  tú,  no  haurà  d*  afrontarse  al  men- 
jar lo  pa  de  nostra  taula ,  creguent  que  li  dono  d'  almoyna :  d'  una 
manera  ó  altra  se  V  afanyarà.  Quant  altre  no  ,  ja  que  'm  dius  sap 
llegir  tan  bè ,  llegirà  ó  esplicarà  lo  que  llegesca  à  ma  esposa  que  's 
dóna  ,  còm  no  ignoras,  eccessivament  aficionada  a  saber. — Per  tant 
y  ab  tres  patonets  (que  Y  amor  hi  es)  à  la  teva  Agneta,  que  m'  an- 
yoro  mòlt  de  no  tenir  à  la  falda  ,  mana  y  disposa  de  ton  ver  amich 
y  S.  —  Feliu  Riba.» 

Quant  haguí  finida  la  lectura  : 

—  Tú  matex!  — me  digué  V  amo.  —  Sí  creus  arrivada  F  hora 
d'  aproiitar  esta  carta  ,...  digasho. 

—  Crech  arrivada  ï  hora  d'  anarmen  de  casa  vostra  ; — respon- 
gui —  crech  arrivada  1*  hora  de  no  veure  mès,  fora  pera  despedír- 
men,  a  f  Agneta.  En  quant  a  la  caria,  si  judicau  que  lo  escrit  en 
ella  es... 

—  Es  cert ,  certissim ,  si ;  En  Feliu  Riba  m'  ha  dita  la  veritat 
desde  qu*  estudiarem  plegats  a  Cervera  fins  ara. 

—  Donchs...  amo  Ramon,  demà... 

—  No  ;  demà  aniràs  à  algun*  allra  banda. 

—  Perdoneu :  tenia  pensat  anar  à  despedirme  del  poble  hont  vaig 
nàxeu  :  des  d*  alashoras  que  ma  bona  sort  y  ma  debilitat  no  m'  hi 
han  dcxat  tornar ! 

—  Precisament  es  aquesta  la  banda  hont  te  volia  fer  anar. 

—  Grans  merrós. 

Altr'  estoneta  d'  embarassés  silenci  segui  à  mas  darreras  paraulas. 
En  Ramon,  trencantlo,  *m  digué  : 

—  D'  aquí  à  uns  quants  anys  podràs,  si  vols,  tornar  à  fer  pròpia 
casa  d*  aquesta ;  hont  si  pera  tú  hi  viu  sempre  la  persona  d'  En  Vi- 
cens, no  hi  habita  menys  pera  mi. 

L*  endemà  vaig  llevarme  d'  hora,  y  me  n'  ani  à  donar  V  adéu  à 


-<(  313  )!>- 
mon  poble.  —  Lo  pobre  Moriscot,  que  havia  sobreviscut  a  son  amo, 
va  seguirm'  hi.  —  Recordava  jo  perfectament  los  llochs  per  hont  ha- 
via passat  des  d'  aqueil  en  que  'm  troba  mòn  defunt  pare  adoptiu ,  y 
pèls  matexos,  a  costa  de  molta  marrada,  torni  a  passar.  —  Las  matas 
dels  marges  no  eran  las  matexas,  emperò  eran  las  matexas  las  oli- 
veras ,  pins  y  demés  arbres ,  encara  que  mès  fets  uns  y  mès  vells 
altres.  Lo  Moriscol  anava  devant  meu  ronquejant ,  ab  lo  cap  blan- 
quinós jup  y  las  orellas  molt  caygudas.  De  tant  en  tant  se  girava  , 
còm  si  tingués  rampells  ,  y ,  alurantsfi ,  'm  guaytava  ab  ulls  estranys, 
cèm  si  realment  conegués  ma  desesperada  situació  y  ï  objecte  de 
ma  caminada.  Jo  no  he  cregut  may  ab  certas  eczageracions  que  *s 
contan  de  las  bcslias ,  per  lo  que  'm  deya  En  Vicens  de  que  <  las 
bcstias  sempre  son  bestias  >  ;  mès  al  arrivar  al  lloch  hont  cabalment 
r  ovella  'ra  desperta ,  al  veure  V  estranya  manera  ab  que  *1  Riscot 
s'  allarga  per  terra  y  ,  estirant  las  camas  endevant,  ana  arrossegant- 
se  còm  una  lortuga  fins  a  mi ,  confesso  que  sentí  tant  enterniment 
còm  basarda  y  esglay.  Vaig  agenollarm'  en  aquell  lloch  ,  mentre  '1 
Moriscot  anava  rastrejant  y  nyingolant ,  y  resi  ab  la  fruició  mès  fon- 
da y  enscmps  mès  tendra. 

Seguí  endevant  à  ma  dreta  ,  y  al  cap  d*  un  quart  passí  per  vora 
Mata ,  qu*  es  un  poblet  format  d'  un  petit  carrer  de  casas  misera- 
bles d*  un  sol 'pis,  y  mès  tart,  al  cap  d*  una  hora,  por  Cornellà, 
poble  mòlt  alegre  ab  sòn  campanar  blanch ,  ayrós  y  acavat  en  punxa. 
Era  ja  i  m  quartet  de  Sors,  y  mentre  m*  hi  anava  acostant  no  puch 
csplicar  lo  que  sentia.  Escoltava  'Is  cants  dels  aucells,  y  'm  scmbla- 
van  tenir  veus  estranyas,  y  may  ohidas ;  mirava  la  gent  trevallant,  y 
en  aquell  instant  parexiam  que  'm  guaytavan  de  reguli.  Ne  trobava 
d' altra  pèl  camí  y  '1  c  bon  dia  qne  Dèu  nos  dó  a  tots  >  ab  que  'm 
saindavan,  me  semblava  en  uns  qu'  era  dit  ab  tò  de  burla,  y  en  altres 
ab  unavre  d'  eczagerada  compassió.  Los  cans  me  lladravan  al  passar, 
jo  m  girava  à  veure  si  *1  Moriscot  me  seguia ,  y  efectivament  lo  veya 
passant  pèl  cim  del  marge,  y  còm  preguntantme  si  devia  contestar  als 
udols  dels  gossos  de  las  respectivas  masias. 

Per  fí,  un  glassamenl  de  sang,  més  que  la  visla,  me  descubrí  '1 
campanar ;  un  fort  glatit  del  cor  lo  lloch  en  que  despedit  m'  havia  del 


-^(  314  )>- 
soldat,  y  un  pantejar  forlissim  lo  pont,  la  plassa,  *l  cementiri  ab  sòs 
xiprés,  lo  poble  enter.  No  veja  à  ningú  y  *ni  semblava  veure  a  tot- 
hom ;  me  sentia  com  embriach,  y  vaig  asseurem.  Temia  T  inmensa 
ventura  que  m*  havia  de  proporcionar  reveure  ma  casa  y  las  dels 
vehins,  sobre  tot  la  de  la  mare  Susagna.  —  Lo  Moriscotse  carragolà 
à  mòn  costat  y  estava  ab  los  ulls  cluchs,  que  obria  à  raps,  y  'm  mi- 
rava :  jo  li  passava  la  ma  per  sobre  a  dret  y  a  través,  còm  si  no  sàpi- 
gues en  qué  ocuparme. 

Al  cap  d*  una  estona  de  somniar  despert,  vaigalsarme  decidit  y 
entri  à  la  població.  Un  home  alt  ab  perruca ,  barret  de  tres  pichs  y 
cara  honrada  y  carinyosa,  fòu  la  primera  persona  que  veji.  Acluca 
mòlt  los  ulls  que  ficsa  en  mi  y  digué: 

—  Aquet  xicot ,  jo  '1  conech. 

Las  sangs  se  *m  regiraren,  mès  reportantme,  digui  ab  tòt  1'  agra- 
do posible: 

— Y  jo  à  vostè ,  senyor  Rius. 

Efectivament  éll  era,  y,  després  d'  una  manifesta  conmoció,  digué 
turbat,  abrassantme: 

—  Si  has  crescut  tant  en  bondat  còm  en  cos  y  corpulència,  tòt  es 
mòlt  satisfactori  pera  mi,  y  tòt  compensa  Y  haver  estatjo  causa  de 
que  tòn  pare... 

—  Mòn  pare  —  respongui  ab  energia — mori  de  la  millor  mort  de 
que  's  pot  morir.  Senyor  Rius;  y  baldament  fòs  estat  vostp  no  la  causa 
ignocenta ,  mès  la  intencionada  de  lo  que  acaba  de  retraurem. 

Me  dirigi  alguns  mots  pus  que  no  recordo ,  y  acabant  ab  los  de : 

—  Porto  pressa;  perdona  que  no  m'  entretinga;  adéu: — munta 
en  la  cabalgadura  que  li  anava  menant  lo  mosso  y  desaparegué  plassa 
avall  y  després  pèl  pont.  Arriví  devanl  la  porta  de  casa^  qu'  estava 
oberta  de  bat  à  bat,  sens  que  la  vetllas  ningú  mès  que  S.  Antoni. 

—  Ave  Maria  Purissima!— digui ,  y  ningú'm  respongué.  Torní 
à  pronunciar  la  sagrada  salutació,  y  res.  Per  tercera  volta  comensal 
havia  ja  Y  Ave  Maria...  però  ans  de  que  finalisas,  una  dona  passa  pèl 
carrer  y  'm  digué : 

—Minyó,  hauràs  d'  entrar  dins  ó  sinó... 

Vaig  girarm^  y...  iqui  era  la  que  'm  parlava?  Sòls  vos  diré  que 


-i(  315  )»- 
al  véiircra,  me  conegué  tòl  desseguit  y  se  *m  tombà  d'  espalllas.  ^Re- 
conexeu  en  elia  à  la  mare  de  T  Àngel ,  encara  que  linga  ja  'Is  cabells 
completament  de  fals  argent,  f  la  cara  mès  de  color  de  fang  que  lo 
que  li  tenia  deu  anys  enrera?  Donchs  es  ella  matexa:  la  matexa  dona 
ab  los  matexos  pecats,  mès  enardits  ab  T  abandono  &  que  la  entrega 
son  Àngel,  al  anarsen  à  sentar  plassa. 

Creguent  à  la  pobra  dona,  à  qui  ja  que  llavors  no,  dono  ara  las  mès 
sanceras  gracias ,  entrí  casa  endins  de  la  que  algun  temps  fòu  meva. 
Un  ratinyol  6  altre  animalet  s'  arrencà  à  corre  à  món  pas.  Poch  à 
poquet,  y  delingueiitme  en  cada  pedra,  arribí  al  menjador.  Una  vella 
seca  y  cara-llarga,  ab  un  ret,  quals  penjarellas  en  altre  temps  de 
vellut  negre  li  venian  devant  dels  ulls;  que  tenia  *l  rostro  tant  arru- 
gat, còm  llis  lo  gipó  eu  que  *s  ficava  lo  petit  mocador  del  coll,  estava 
dant  cullaradetas  de  sopa  à  un  infant  de  gran  retiransa  ab  ella. 

—  Dèu  vos  guart  de  mal ,  jova ;  — li  digui  jo. 

L'  anciana  continuà 'impasible  en  sa  operació,  emperò  la  criatura 
li  feu  al  cap  d'  un  sego,  estirantli  un  dels  fils  de  las  orellas  que  duya 
en  comte  d*  arrecadas : 

—  jAviaFídomena,  àvia  Fidomenay  un  home  i... 

—  jGondepnat!  —  digué  ella,  bentantli  una  clatellada,  y  jaquintlo- 
anar,  junt  ab  lo  plat  de  sopas  y  la  cullera.  — Jo  m'  atansi  à  cullir 
aquest,  que  afortunadament  y  per  ésser  d'  estos  fondos  y  groxuts 
no  's  trencà,  y  '1  col-loquí  damunt  d'  una  Ilexa  de  pedra  en  que  hi 
havia  un  canti.  La  vella  naturalment  reparà  en  mi  y  fèu  un  xisclet 
dant  un  pas  enrera,  còm  si  tractàs  de  guardar  una  boniquesa  que  no 
tenia  ni  debia  haver  tinguda  may. 

—  i  No  us  espanteu!  —  li  fiu  jo  cridant,  perquè  la  pobra  dona  era 
sorda  còm  una  parola. — Res  ha  de  témer  la  vostre  honestidat  ni  'Is 
vostres  bens.  Aqui  teniu  axó(li  entregui  un  parell  depessetas)  y 
responeume.  ^Vos  deveu  ésser  mare  ó  tia  dels  actuals  masobers,  no 
fa? 

— Sí,  minyó,  sí;  —  respongué  la  dona  fent  drignar  las  moneda 
y  mirantme  estupefacta. 

—  ^  Y...  desde  quant  eslau  en  esta  casa? 

—  Dcsdc  que  se  n'  ami  V  altre  masobcr. 


-9i  316  )»- 

—  iQuínallre? 

La  vella  anava  de  segur  a  contestarme  ab  un  ronch ,  però  acD* 
santii  la  ma  mas  duas  pesselas  digué  esforsantse  a  sonriure: 

—  i  Quin  ba  de  ser  sinó  En  Rafel  que  li  deyan  el  de  dins? 
Se  referia  à  mon  pare  s*ígons  veyeu,  y  jo  seguí  preguntant: 

—  jAxó  significa  que  fa  ja  prop  de  deu  anys  que  habitau  aquí? 

—  Just  en  punt;  axó  matex,  si;  just. 

Per  esta  darrera  contesta  compendréu  que  la  dessus  dita  acusació 
monetària  tenia  la  veu  més  forta  que  avans. 

— ^Y  voleu  ferme  mercè  d'  ensenyarme  'I  pià  de  dalt  ? 

—  j  Prou !  —  me  respongué ,  ananlse  a  carregar  T  infant  a  coll ; 
mes  aquest  estava  folgant  y  enlrelenintse  ab  lo  Moriscot  y  no  volgué 
mòures. 

—  ^No  M  mossegarà  pas  est  gos?—  me  pregunta  la  velJa- 

—  No  hajau  pòr;  —  respongui  —  es  bon  xicot. 

—  Còm  té  'I  morro  tant  xafat,  y  diulien  que  *ls  que  li  tenon... 

—  Si,  cert;  però  aquest  es  una  eccepció.  Enllestim,  si  us  plau^ 
enllestim. 

Pujarem  dalt ,  a  lo  que  &  falla  d*  altre  uòm  ne  direm  sala.  Las 
pots  cruxian  &  mon  pas  poch  menys  de  lo  que  cruxiren  altre  temps 
sota  las  plantas  d'  aquell  misteriós  home,  de  qui  no  'n  sapigai  may 
mès  res.  Lo  llit  de  més  pares  ja  no  hi  era ;  T  amo  Y  havia  regalat  d 
una  dona  pobra  del  poble ,  fillola  seva ,  segons  me  digué  la  vella ;  no 
obstant,  torni  a  agenollarme  y  resar.  En  aquell  instant  cabaiment  las 
duas  campanas  del  poble  tocavan  à  morts,  y  axó  'm  vingué  perfecta* 
ment ,  car  la  vella  cregué  sens  dupte  que  pregava  jo  p^  recient  difunt. 
y  dient: 

—  i  Dèu  lo  tinga  i  la  sua  santa  glòria  !  —  s*  agenollà  còm  jo ,  y 
no  'm  féu  cap  pregunta ,  qual  resposta  m'  haguera  estada  sumament 
enujosa. 

A  la  dreta  de  la  sala  vegi  lo  graner  tal  còm  estava  en  aquell  temps, 
però  còm  en  aquell  temps  no  penjavan  del  sostre  dos  bonicbs  quar- 
terets  de  cansalada ,  sinó  un  de  migrat  y  tristament  groch. 

Finalment  entri  a  mòn  aposento  d*  infantesa,  no  fent  cas  de  la  ve- 
lla que  'm  deya : 


-4((  317  )»- 

—  i  Aquí  no  :  esta  còm  un  corral;  tòt  està  &  ia  futroya!  ^Que  *n 
faràs? 

Estigués  còm  vulgues ,  primer  es  lo  cor  que  Ms  miraments  à  una 
pobra  dona  zelosa  de  sòn  bon  nom ;  y  jo  quedí  mirantme  ma  antiga 
cambra  per  espay  de  mès  d'  un  quart,  que  *m  passavolant.  La  vella 
estava  còm  espasmada  de  mòn  silenci ,  però  ab  aquell  sant  instint  de 
respecte  que  dóna  V  edat  fins  als  ancians  mès  poch  ancians,  respectà 
mòn  reculliment.  Ademès  que,  si  val  dir  la  veritat,  jo  no  li  degui  res- 
pondre jnassa  satisfactòriament  à  una  pregunta  que  va  dirigirme,  no 
recordo  sobre  qué,  y  ella  degué  calcular: 

r— Si  es  boig,  Dèu  nos  en  dó  de  boigs  espléndits  còm  aquest. 

Axó  es  lo  que  ara  calculo. — Devallarem  per  la  matexa  y  única 
escala  de  fusta.  Jo  m'  havia  d'  agafar  mòlt  ab  la  brana  pera  no  cau- 
re.— Al  arrivar  à  bax,  trobarem  al  bordagasset  engrescat  ab  lo  ca, 
que  li  llepava  las  mans. 

—  i  Anem,  Moriscot?  —  digui  à  est. 

Lo  nóyet  me  guaytà  fit  à  fit ,  se  li  contragué  y  arrugà  la  cara  y 
arrencà  un  plor,  veyent  que  *1  gos  V  abandonava.  —  La  vella  digué : 

—  Mosségal...  i  còm  se  diu?  jAh!  Moriscot:  jabórdal,  Moriscot  si 
fa  rabecarias  !  — y  *l  nin,  oblidant  soptadament  los  bons  instints  del 
ca,  se  posà  à  gemegar  mès  fort  que  avans  de  V  amenassa  ,  tement 
que  aquell  cumplis  F  orde  de  la  Filomena. 

Jo  digui,  dirigintme  à  n'  aquesta: 

—  i  Pobre  infant !  \  Axó  prova  que  te  bon  cor,  que  té  racansa!  — 
Teniu:  compreuli  quelcom  que  li  fassa  plaher,  à  fi  de  que  s'  aconborti, 
y  à  mès  —  ara  que  me  'n  adono  —  preneu  exos  sous  mès,  si  'm  pro- 
meteu no  trencar  aquell  test. 

Me  referia  jo  al  que  bi  havia  à  un  cantó  de  darrera  Ms  vidres  de 
la  finestra,  y  en  que  ma  bona  mare  hi  criava  un  bonicfa  violer. 

La  vella  'm  prometé  cumplir,  arrepleglant  la  tercera  y  última  al- 
moyna. 

Vaig  sortir  al  carrer  y  me  n'  ani  de  dret  à  casa  la  Susagna;  més 
i  oh  dessort  cruel!  era  anada  à  Girona  ab  sòn  marit,  y  haguí  d'  en- 
tornàrmen  à  casa ,  havent  sòls  pogut  encarregar  tants  de  recados 
per*  ella  à  sa  neboda,  que  fòu  la  que  'm  rebé  y  me  n*  encomenàtam- 
/bé  moltíssims  pera  V  Agnela. 


-9i  316  )»- 

—  iQuin  altre? 

La  vella  anava  de  segur  a  contestarme  ab  un  ronch ,  però  aco* 
santli  la  ma  mas  duas  pesselas  digué  esforsantse  a  sonriure : 

—  ^Quin  ba  de  ser  sinó  En  Rafel  que  li  deyan  el  de  dins? 
Se  referia  à  mòn  pare  s*ígon8  veyeu,  y  jo  seguí  preguntant: 

—  ^Axó  significa  que  fa  ja  prop  de  deu  anys  que  habitau  aqui? 

—  Just  en  punt;  axó  matex,  si;  just. 

Per  esta  darrera  contesta  compendréu  que  la  dessós  dita  acusació 
monetària  tenia  la  veu  més  forta  que  avans. 

— ^Y  voleu  ferme  mercè  d'  ensenyarme  '1  pià  de  dalt  ? 

—  i  Prou! — me  respongué,  ananlse  a  carregar  T  infant  a  coll  ; 
mes  aquest  estava  folgant  y  enlrelenintse  ab  lo  Moriscot  y  no  volgué 
mòures. 

—  i  No  '1  mossegarà  pas  est  gos?—  me  pregunta  la  vella. 

—  No  hajau  por ;  —  respongui  —  es  bon  xicot. 

—  Còm  té  '1  morro  tant  xafat ,  y  diuhen  que  Is  qw  li  tenen... 

—  Sí,  cert;  però  aquest  es  una  ecccpció.  Enllestim,  si  us  plau, 
enllestim. 

Pujdrem  dalt ,  a  lo  que  à  falla  d*  altre  nòm  ne  direnr  sala.  Las 
pots  cruxian  &  mòn  pas  poch  menys  de  lo  que  cruxiren  altre  temps 
sota  las  plantas  d'  aquell  misteriós  home,  de  qui  no  'n  sapigui  may 
mes  res.  Lo  llit  de  mós  pares  ja  no  hi  era ;  1'  amo  V  havia  regalat  à 
una  dona  pobra  del  poble,  fillola  seva,  segons  me  digué  la  vella;  no 
obstant,  torní  a  agenollarme  y  resar.  En  aquell  instant  cabalment  las 
duas  campanas  del  poble  tocavan  a  morts,  y  axó  'm  vingué  perfecta* 
ment,  car  la  vella  cregué  sens  dupte  que  pregava  jo  pèl  recient  difunt. 
y  dient: 

—  jDèu  lo  linga  à  la  sua  santa  glòria  !  ^-s'  agenolla  còm  jo,  y 
no  'm  féu  cap  pregunta ,  qual  resposta  m*  haguera  estada  sumament 
enujosa. 

A  la  dreta  de  la  sala  vegi  lo  graner  tal  còm  estava  en  aquell  temps, 
però  còm  en  aquell  temps  no  penjavan  del  sostre  dos  bonichs  quar- 
terets  de  cansalada ,  sinó  un  de  migrat  y  tristament  grocb. 

Finalment  entrí  a  mòn  aposento  d' infantesa,  no  fent  cas  de  la  ve- 
lla que'm  deya: 


-«(  317  )»- 

—  i  Aqui  no  :  esta  còm  un  corral;  tòt  esta  à  la  futroya!  ^Qae  'n 
faràs? 

Estigués  còm  vulgues ,  primer  es  lo  cor  que  'Is  miraments  à  una 
pobra  dona  zelosa  de  sòn  bon  nom ;  y  jo  quedi  mirantme  ma  antiga 
cambra  per  espay  de  mès  d'  un  quart,  que  'm  passà  volant.  La  vella 
estava  còm  espasmada  de  mòn  silenci ,  però  ab  aquell  sant  instint  de 
respecte  que  dona  Y  edat  fins  als  ancians  mès  poch  ancians,  respectà 
mòn  reculliment.  Ademès  que,  si  val  dir  la  veritat,  jo  no  li  degui  res- 
pondre jnassa  satisfactòriament  à  una  pregunta  que  va  dirigirme,  no 
recordo  sobre  qué,  y  ella  degué  calcular: 

r—  Si  es  boig,  Dèu  nos  en  dó  de  boigs  espléndits  còm  aquest. 

Axó  es  lo  que  ara  calculo. — Devallarem  per  la  matexa  y  única 
escala  de  fusta.  Jo  m'  havia  d*  agafar  mòlt  ab  la  brana  pera  no  cau- 
re.— Al  arrivar  à  bax,  trobarem  al  bordagassct  eugrescat  ab  Jo  ca, 
que  li  llepava  las  mans. 

— i  Anem,  Moriscot?  —  digui  à  est. 

Lo  nóyet  me  guay tà  fit  à  fit ,  se  li  contragué  y  arruga  la  cara  y 
arrencà  un  plor,  veyent  que  'I  gos  V  abandonava.  —  La  vella  digué : 

—  Mosségal...  (,còm  se  diu?  jAhl  Moriscot:  jabórdal,  Moriscot  si 
fa  rabecarias  !  —  y  '1  nin,  oblidant  soptadament  los  bons  instints  del 
ca,  se  posà  à  gemegar  mès  fort  que  avans  de  i'  amenassa  ,  tement 
que  aquell  cumplis  V  orde  de  la  Filomena. 

Jo  digui,  dirigintme  à  n'  aquesta: 

—  i  Pobre  infant !  j  Axó  prova  que  té  bon  cor,  que  té  racansa!  — 
Teniu:  compreuli  quelcom  que  li  fassa  plaher,  à  fi  de  que  s'  aconhortí, 
y  à  mès  —  ara  que  me  'n  adono — preneu  exos  sous  mès,  si  'm  pro- 
meteu no  trencar  aquell  test. 

Me  referia  jo  al  que  hi  havia  à  un  cantó  de  darrera  'Is  vidres  de 
la  finestra,  y  en  que  ma  bona  mare  hi  criava  un  bonich  violer. 

La  vella  'm  prometé  cumplir,  arrepleglant  la  tercera  y  última  al- 
moyna. 

Vaig  sortir  al  carrer  y  me  n'  ani  de  dret  à  casa  la  Susagna ;  més 
i  oh  dessort  cruel!  era  anada  à  Girona  ab  sòn  marit,  y  hagui  d'  en- 
tornàrmen  à  casa ,  havent  sòls  pogut  encarregar  tants  de  recados 
per'  ella  à  sa  neboda,  que  fòu  la  que  'm  rebé  y  me  n'  encomenàtam* 
/bé  moltíssims  pera  V  Agnela. 


~4(  318  )i- 
Al  arribar  a  casa  trobí  a  esta  entrctenintse  a  regar. 

—  i  Vol  pcrmélrera,  pubilleta  —  li  digui  suspirant,  —  que  trenqui 
una  d*  exas  flors  que  rega? 

Jo  malcx  me  maravellava  de  ma  desvergonya;  y  ella  després  de 
mirarme  uns  moments  ab  sorpresa,  me  feu  repetir  la  demanda  y  'm 
respongué : 

— Si  no  'm  tractas  de  senyora,  prou.  i  No  sé  d' hont  te  pervé  sem- 
blant mania!...  ^ Creus  que  perquè  'm  sò  feta  dona  ,  m*  he  tornada 
ergullosa?  No.  En  Pere  Pau  de  segur  que  no  *m  voldria,  si  aytal 
m'  hagués  tornada:  éll  es  tant  bo  còm  senzill  y  per  ço  m'  estima. 

Confesseu  qu'  assó  era  insufrible  y  jo ,  rient  fins  a  cuydarm'  es- 
quexar  los  llabis  de  tan  còm  patia: — Agneta, — mormoli — perdó- 
nam,  si  mès  d*  un  cop  te  sò  ofesa  tractante  de  vostè;  però  jo  vull 
que  sempre,  sempre  pensis  que  sò  coneguda  la  distancia  que... 

—  íY  perquè  surts  ara  ab  las  distancias?  —  me  preguntà  entre- 
gantme  la  flor. 

— Perquè  aquesta  de  assi  en  avant  serà  mès  gran  encara. 

—  i  No  t'  entench!... 

—  Ni  cal  que  m'  entengas:  demà  serà  un  altre  dia. 

Dit  axó,  y  mentr*  ella  quedava  admirada  de  mas  paraulas,  apoyant 
sòn  colzo  en  la  regadora,  entri  à  T  estudi  de  T  amo  que  s'  estava  ab 
En  Roch  fumant.  Distret,  jaqui  la  porta  oberta  y  1  vell  digué,  axe- 
cantse  à  ajustaria: 

—  i  Sempre  has  d'  ésser  esbalotat ! 

—  Perdoneu; —  respongui. 

—  Y  bè  i  còm  t'  ha  anat? — me  preguntà  V  amo. 

—  Mòlt  bè,  si  hagués  trobada  la  Susagna  qu*  era  fora  del  poble. 

—  Tantost  me  n'  alegro ,  — opinà  ell — perquè  de  segur  t'  hau- 
ràs y  li  hauràs  estalbiadas  aigunas  llagrimas. 

— ^Es  dir  que  vens  decidit?  —  me  preguntà  En  Roch,  que  res 
havia  suspitat  may  de  mòn  afecte.  —  Dèu  vulla  que  no  t'  hajas  de 
penadir  de  la  tua  caprilxadal  Ara  quant  has  entrat  ho  estava  dient  à 
En  Ramon. 

Confesseu  que  si  las  paraulas  de  F  Agneta  me  foren  insufribles  » 
no  me  podia  ésser  gayre  menys  la  de  capriU-ada  ,  ab  que  ignocent- 


-i(  319  )p- 
ment  En  Roch  se  burli  de  mi.  Mòn  sufríment  es  fora  de  tota  ponde- 
ració  

Y  ara  no  m'  eczigiu  que,  còm  al  comlar  la  mort  de  mòn  pare  Vi- 
cens, torni  a  e^pellinsar  mòn  cor ,  referinivos  ma  parlida  de  la  casa 
y  avans  T  anada  al  cementiri  hont  reposavan  los  ossos  d'  aquell ; 
mon  despido  à  cada  moble  de  ma  cambra  ;  mon  darrer  adéu  al  po- 
bre Roch  que  m'  estrenyé  las  mans  tremolosas  còm  las  del  pare  Vi- 
cens pochs  dias  ans  de  sa  mort ;  la  tristesa  ab  que  ani  é  la  Ga-nova 
a  saludar  a  n'  En  Tia  y  la  Justa  y  à  fer  un  pató  en  las  tobas  galtas 
d'  un  infant  que  ja  tenian  ;  T  adéu  a  la  Pauleta,  que  continuava  en- 
cara a  la  casa  ,  quexosa  ,  molt  quexosa  dels  temps  que  feyan  anar 
tant  cars  los  marits  ;  mas  darreras  paraulas...  no  :  ma  darrera  ullada 
a  Y  Agneta ,  lo  silenci  y  Y  angoxa  d'  ans  de  pujar  a  la  tartana. 

En  Ramon  vingué  à  acompanyarme  iins  &  Girona,  y  us  asseguro 
que  U  tartaner  no  s'  es  quexat  may  del  mal  de  cap  que  li  fèu  nos- 
tr'  enrahonament.  Un  cop  í  Girona  ,  y  fetas  que  tingué  Y  amo  qua- 
tre diligencias  que  donà  per  escusa  de  sa  vinguda  y  acompanyament 
al  pobr*  orfe ,  me  digué  estrenycntm'  en  sos  brassos  y  posantme  à  la 
ma  un  paper  clos  : 

—  Tens  ja  tòn  diner  ,  y  sols  te  mancava  esta  carta  ,  per  si ,  còm 
es  mòlt  possible  ,  s*  hagués  perduda  la  qu*  escrigui  à  n'  En  Feliu  , 
participantli  la  teva  anada  a  casa  sua.  Ara  ,  si  *s  tractàs  d'  altre  min- 
yó que  tú  ,  fora  prudent  acompanyar  a  la  bossa  y  à  la  carta  de  reco- 
manació alguns  saludables  consells;  dónatels  per  dats,  compendiantlos 
en  lo  de  que  U  portis  ab  En  Riba  —  distingint  un  poch  de  genis , 
còm  distingiràs  de  figuras  —  còm  te  portares  ab  tòn  pare  Vicens  y 
t*  has  portat  ab  mi,  y  de  totas  maneras —  [cuydado  ab  oblidarte  'n  1 
. —  escriume  tant  sovint  que  pugas,  los  progressos  que  fassas  de  bo- 
na lletra  escriguent  ton  Diari. 


Ara  no  us  arrugueu  de  cellas  ,  còm  solia  Y  amo  Ramon  ,  pensant 
que  ha  de  venir  allra  detallada  relació  de  mon  estatge  a  la  casa  d*  En 


-i(  320  )¥' 
Feliu  Riba,  de  Manresa.  — Encara  que  'm  seria  moll  avinent  pintar- 
vos  des  d*  ara  ,  nó  ab  pinzell  de  pintor  ,  sinó  ab  nia  pobra  pluma 
( que  tanlas  xifras ,  comptes  y  apuntacions  ha  fet ,  sobre  tot  en  la  ca- 
sa d'  En  Riba  )  al^nas  de  las  principals  escenas  que  tingueren  lloch 
quant  m'  haguí  ben  (ranquejat  ab  marit  y  muller  ,  no  uscansaré mès 
per  avuy. 

Alire  jorn  grat  me  serà  recordar  la  bona  cara  que  'm  fèu  lo  met- 
jc  Monserdar  quant  V  ani  a  visitar  à  Barcelona  ;  gratissim  me  serà 
esplicarvos  la  bona  rebuda  ab  que  passi  las  primeras  diadas  a  casa 
de  niòn  segon  amo  ,  home  rialler  y  servicial  que  no  tenia  altres  mi- 
ras  que  las  de  que  *ls  manresans  no  diguesscn  : 

—  i  Vaya  un  arcalde  de  palla  ! 

Vos  parlaré  de  sa  muller  ,  dona  ocupada  en  fer  la  felicitat  de  sòn 
marit  ab  tòt,  manco  ab  lo  que  mès  debia  ferlahi ,  ço  es  :  dexantse 
de  poUtiquejar.  —  Passarem  deu  anys  à  la  plassa  de  Y  Om  ,  recor- 
dautnos  sempre  ,  «i  vista  d'  est  arbre ,  del  noguer  de  I*  era  de  ca  'N 
Ramon  ,  y  *1  noguer  nos  farà  recordar  d*  algunas  escenas  rcferidas  , 
puix  los  l'ecorts  se  dònàn  lama  de  la  manera  mes  amistosa  ab  que  en- 
caxar  las  sèvas  poden  dos  bons  amichs. — Desprès  vindrà  a  \iure  ab  no- 
saltres r  Àngel ,  qui ,  havent  complert  lo  servey  de  las  armas  ,  y  no 
sabent  un  lloch  millor  hont  passar  sa  vida  de  mestre-de-casas ,  hau- 
rà sabut  per  la  Susagna  que  <  la  faig  >  a  Manresa  y  <  cap  à  Man- 
resa falta  gent  >  haurà  dit  ell ,  pera  veure  si  li  guardo  encara  la  bo- 
la de  sang  y  grex  que  *m  regala.  Nos  veureu  viure  com  carn  y  un- 
gla ,  y  haureu  d*  esclamar  : 

—  L'  amistat  es  lo  millor  dò  que  '1  cel  ha  fet  a  V  home ,  y  so- 
bre tot  a  r  home  pobre  ! 

Després  sabreu  pocas  ó  moltas  novas  del  soldat  distingit,  y  so- 
bre tòt  de  r  Ampurdà  (en  sentit  general)  pèl  conducte  que  sospitar 
podeu.  —  Tót  axó  sabreu  y  allras  mès  cosas  que  tinch  de  feyna  ta- 
llada ,  y  que  no  us  vull  dir  per  ara  y  tant ,  puix  ó  faria  un  nou  re- 
lat ó  '1  vinent  ja  no  us  sorpendria. 

Axis  donchs,  finesch  ab  un  després  que  val  per  lots  los  altres;  si, 
bé  puch  dirlio  axis,  sens  ofendre  à  ningú;  després  vos  comtaré  las 
duas  accions  del  BRUCH ,  precedidas  de  la  crema  del  paper  sellal 


-i(  321  )i- 
francès,  fèla  pèls  manresans,  ocasió  d'  aquellas  còm  tothom  sap.  Veu- 
reu venir  carretera  amont  de  Barcelona  à  Martorell  als  francesos ,  y 
veureu  venir  raontanyas  avall  gent  de  S.  Pcdor,  Sellent,  Moya,  San 
Feliu  Sasserra  y  lanls  altres  pobles  que  s'  aplegaran  à  Manresa  ab 
r  entusiasme  pus  ardent.  Veureu  combatre ,  veureu  ^luytar  als  cata- 
lans, veureu  desamossar  llurs  armas  y  haureu  d'  esclamar  que  la 
diada  del  6  de  Juny  de  1808  es  tal  volta  la  mès  gian  de  Catalunya 
y  per  tant  haureu  de  confessar  que  rahó  tenia  cert  Príncep  de  Wa- 
gram  al  escriure  ú  En  Napoleon  que  t  en  cap  allra  provincià  d*  Espa- 
nya concorran  cosas  en  cap  manera  semblants  à  la  que  s*  esdevenen 
en  est  Príncipat;  >  y  si  esta  esclamació  u  ditxo  us  ofèn  massa,  lo  que 
sobran  son  ditxos  y  esclamacions  d'  enemichs,  que  'ns  estalbien  T  ala- 
bansa  pròpia,  y  axó  que  son  enemichs  còm  lo  general  Suchet,  à  qui 
ningú  tatxarà  de  parcial ,  car  ni  '1  saludo  hagué  d'  agrahirnos. 

En  fi,  amichs  meus,  (que  per  amichs  penso  contar  des  d'  ara  als 
qui  m*  han  oscohat  tant  bella  estona)  si  mas  forsas  sòn  pobras,  T  ob- 
jecte es  tant  rich,  tant  ensisador,  que  no  temo.  No  temo,  puix  la 
glòria  no  la  vull  pera  mi,  la  vull  pera  'Is  fets,  pera  la  Catalunya 
MEVA  DEL  MÈu  COR,  cóm  diria  à  una  mare  una  filla,  y  cóm  hem  de 
dir  tòstemps  los  bons  catalans. 


LLOAT  SIA  DEU  I 


( De  Joaquim  Riera. ) 


41 


NOTA. 


L'  autor  del  present  trevall  crou  deber  sòu  consignar  que  la  relació  posada 
on  boca  d^  En  Vicens ,  es  en  són  fondo,  y  fíns  en  alguns  detalls,  extreta  d* un 
manuscrit  de  família.  — Per  tant.  la  part  que  menys  verosímil  podria  semblar 
justificada  queda  y  enscmps  posat  à  son  just  valor  lo  mèrit  que  ta  dita  historia 
ó  relació  puga  tenir. 


XVII. 


DISCURS 


DEL 


^x.  Ü»  éMuVi  ^nsloxK. 


^ 


'0 


SENYORS: 


Voiatejant  encara  dintre  de  aquest  lloch ,  las  falagueras 
arnoonias  de  la  arpa  catalana ,  dech  en  nom  del  Consistori 
aixecar  ma  desautorísada  veu,  peradonarvos  un  püblich  tes- 
timoni del  ver  agrahiment  que  tots  sentim ,  al  esguardarvos 
aquí  aplegats  al  entorn  nostre  y  com  formant  gloriosa  gar- 
nalda,  à  la  festa  de  las  lletras  catalanas. 

Vos  prech  no  fassau  esment  de  la  vàlua  del  qui  os  parla; 
al  menys  digne  del  Consistori  de  enguany  ha  tocat  tan  se- 
nyalada honra ;  mes  això  no  proba ,  com  diu  un  gran  poeta 
de  Provenza ,  sinó  que  '1  mes  petit  esbarzer  fa  sombra  una 
vegada  al  dia. 

Plauriam,  en  veritat,  ser  un  fullat  llaurer  6  altiva  palmera 
de  magestuosa  sombra,  pera  ésser  honra  de  esta  festa,  pera 
aixecarme ,  digna  figura  del  grandiós  cuadro  que  fa  aclucar 
enlluernadas  mas  parpellas ;  mes  mancan  expressions  à  ma 
trabada  llengua  pera  donar  forma  y  color,  abans  de  despe- 
dirnos  per  enguany,  als  dolsos  y  entusiasmats  sentiments  que 
fan  de  aquesta  hora  benavirada  tot  un  segle  de  felicitat  pel 


-*(  326  }l•- 
que  dins  de  nostre  pit  sentim  bàtrerviu,  potent,  sempre  jo- 
ve ,  'I  noble  cor  català. 

i  Oh,  sí!  que  'I  temps  transcorregut  avuy  aqui,  dins  de  est 
saló,  glòria  del  geni,  recort  de  temps  millors,  ha  passat 
imperceptible;  volà  Uauger,  afalgador  com  eixas  auras  pri- 
marencas  missatgeras  del  bon  temps. 

De  mi  puch  assegurarvos  que,  durant  estàs  horas  b^nei- 
das  ,  en  que  junts  havem  prestat  just  tribut  de  homenatjey 
admiració  à  la  Pàtria  y  al  talent,  me  só  oblidat  per  com- 
plert de  mi  mateix.  iY  cóm  nó?  si  hem  sentit  parlar  de  la 
Pàtria,  y  'Is  bons  fills  sentint  parlar  de  la  seva  mare  tot  ho 
oblidan!  Sí:  congregats  vuy  aquí  tots  nosaltres,  perallorejar 
las  testas  dels  nostres  poetas,  hem  deixat  per  un  moment  en 
terra  la  feixuga  càrrega  de  las  raisérias  dels  nostres  temps, 
pera  esbargirnos  tot  recordant  las  gestas  dels  nostres  avis ; 
als  inspirats  acorts  de  las  arpas  catalanas  s' es  fos  lo  glàs  del 
antany ;  la  màgica  veu  de  la  poesia  pàtria  ha  sabut  evocar 
pera  nosaltres  un  mon  de  glórias  y  de  recorts ,  poblats  per 
las  sombras  venerandas  dels  nostres  antepassats :  horas  mil 
voltas  ditxosas  é  inolvidables,  en  que  hem  convertit  est  saló 
espléndit,  llegat  del  segle  xiv,  creació  de  'N  Pere  Zabadia,  en 
amorosa  llar  del  segle  xix  :  nosaltres ,  aplegats  al  entorn  de 
sa  escalfor,  y  tot  esperansant  pel  pervíndrer,  hem  viscut  la 
vida  de  la  heroica  vellura  en  plé  dia  del  segle  de  las  llums. 

1  Salut,  oh  trobadors  inspirats,  que  aixís  ab  tanta  valentia 
heu  sabut  fer  vibrar  las  cordas  del  nostre  cor ,  y  heu  sabut 
al  ensemps,  enlayrar  nostre  esperit  fins  à  las  regions  serenas : 
Dèu  Vos  ho  pach. 

Vostres  cants  no  s'  han  perdut  en  V  espay :  'Is  escoltam 
encara ;  ells  ressonan  amorosament  dintre  de  la  nostre  ànima, 
y  la  terra  que  té  encara  poetas  queia  cantan,  que  té  un  po- 
ble fael  à  sas  tradicions  ,  à  sa  història  y  à  sa  llengua  ;  que 
Uoreja  à  sos  millors  ingenis ,  que  lloa  y  aplaudeix  sas  ten- 


-f  (  327  )»>- 
(Iras  esparsas,  aixís  com  s'  entussiasma  ab  sos  cantars  de 
glòria  al  seus  avis,  y  escolta  embadalit  las  dolsas  armonias  de 
lafé,  que  'is  fou  llegada  pels  altres  segles,  pera  engrandi- 
ment  del  seu  de  progrés  y  llibertat ,  bè  s  pot  dir ,  y  's  pot 
dir  ab  veu  mòlt  alta,  que  esta  calenta  terra  es  Pàtria  encara 
y  Pàtria  de  nobles  cors. 

Vostres  picaments  de  mans  acaban  de  probar,  una  volta 
mes,  que  la  veu  de  la  Pàtria  ha  ressonat  sempre  vibrant  din- 
tre tot  cor  nudrit  per  sava  catalana  ;  cor  sempre  rublert  de 
entussiasme  al  tractarsede  la  honra  y  glòria  de  nostra  terra; 
cor  que  aixís  saludà  un  jorn  als  héroes  de  'N  Roger  de  Flor 
y  de  'N  Entensa ,  com  acaba  de  llensar,  fà  poch,  sòn  tendre 
à  Dèu  siau  als  nostres  braus  germans,  los  de  la  roja  barre- 
tina, que  en  aquest  instant  passejan  victoriosas  las  barras  de 
sanch  del  nostre  peno  per  las  platjas  del  nou  mon. 

i  Catalunya!  poetas  y  almogàvers  tens  encara-, tens  un  po- 
ble que  tè  'Is  admira  y  tè  'Is  corona,  i  Vius  y  viuràs  ! 

Oh  parla  de  sabis  y  de  reys '  I  Oh  llengua  que  tal  pots  y 
que  tant  vals:  no  moriràs  jamay  1  mes  gran,  mes  enjoyellada 
cada  dia  tè  'us  apars  ;  segueix  ,  segueix  com  majestuós  riu 
ton  curs  amplíssim ;  I'  alé  potent  dels  altres  segles  t'  em- 
peny :  en  las  àyguas  cristallinas  ahont  s'  enmiralla  avuy  la 
resplandenta  estrella  de  la  civilisaciò ,  pnrtas  barrejadas  la 
glòria  de  cent  héroes  iqui  't  detura? 

Lo  Rohn,  lo  Llobregat,  salvan  escumejants  las  misera- 
bles rocas  que  troban  en  sos  llits  de  arena. 

Y  tu,  arbre  dels  Jochs  florals,  arbre  veritable  de  la  lliber- 
tat, pus  que  à  ta  sombra  hi  prenen  lloch,  sens  diferència, 
tots  los  fills  del  geni,  ves  creixent,  ves  creixent  sempre  fullat, 
altívol  sempre,  conreat  per  la  valenta  ma  del  nostre  temps  : 
si  un  jorn  esmustigat  pel  buf  del  mestral,  parares  ta  creixen- 
sa  ,  vuy  la  primavera  t'  ha  tornat  ta  sava ;  vuy  t'  esguardam 
ufà,  nudrit  de  glòria,  dosser  de  gegants,  trono  de  rossig- 


--i(  328  )*- 
nyols :  així  't  volem  veure  arrelat  en  nostra  torra  tots  los 
bons  catalans  ;  per  això  aplegats  à  ta  robusta  soca,  vuy  mi- 
ras  à  la  ciència  catalana  ,  als  dignes  y  bons  defensors  dels 
pobles,  à  la  hermosura  de  la  nostre  terra,  à  lo  mes  triat 
de  tot. 

Quants  me  escoltau  y  ab  vostra  presència  haveu  donat 
mes  esplendor  à  la  festa ;  etern  agrahiment ;  visca  en  vo- 
saltres r  entusiame  del  Consistori  :  ell  vos  saluda  à  tots 
fraternalment,  y  al  donarvos  lo  à  Deu  siau  per  enguany,  bè 
al  ensemps  podem  donarnos  tots  la  enhorabona :  que  no  ve- 
nim, nó,  del  enterro  de  la  nostra  aymada  llengua ;  venim  de 
las  alegres  esposallas  de  la  enjoyada ,  de  la  tendre  ,  de  la  dol- 
sa  parla  de  'N  Ausias  March ,  ab  lo  geni  del  esdevenidor. 


ÍÍE  nrr. 


TAULA 

DE  LAS  OBRAS  CONTINGÜDAS  EN  LO  PRESENT  LLIBRE. 


Consistori  de  1869 '      .        .        .        .       Plana      5 

Acta  de  la  festa 17 

I.  Discurs  del  Senyor  President  D.  Àdolfo  Blanch 23 

II.  Memòria  del  Senyor  Secretari  del  Consistori  D.  Pere  de  Rosselló.  19 

III.  Amor  (  de  Francesch  Pelay  Briz ) 39 

IV.  La  Nova  Piimavera  (de  Franceschübach  y  Vinyeta).       ...  47 

V.  L'Arbre  de  la  llibertat  (de  DamàsCalvet) 53 

VI.  À  la  gent  del  any  vuit  ( de  Jaume  Collell  y  Bancells ) .        .        .        .  59 

VIL  Lo  rey  Pere  del  Punyal  (de  Albert  de  Quintana) 65 

VIIL  En  Dalmau  Creixell  ( de  Francesch  Pelay  Briz) 71 

IX.  Lo  vectigal  de  la  carn  ( de  Francesch  Ubach  y  Vinyeta ).    .  .      -      87 

X.  Mesquinesa  ( de  Francesch  Pelay  Briz  ) 99 

XI.  Magestat  de  Deu  ( de  D.  Anicet  de  Pagès  de  Puig)     ....  105 

XII.  L' adéu  al  mon  ( de  Jaume  Collell  y  Bancells  ) 113 

XIIL  Mallorca  (de  Tomàs  Forteza) 119 

XIV.  La  conversió  Je  'N  Lull  (  de  Francesch  Ubach  y  Vinyeta).  125 

XV.  Las  Germandats  de  Mallorca  ( de  Francesch  Ubach  y  Vinyeta ).  137 

XVI  Historia  d' un  Pagès  ( de  Joaquim  Riera ) 147 

XVII.  Discurs  del  Senyor  D.  Eussebi  Anglora í>23 


42